<doc id="63036" title="Mar Blanca" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="25000">

La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus             ,  Biloie more), s un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rssia. Est voltat per la pennsula de Kola al nord, Carlia a l'oest, la provncia d'Arkhnguelsk al sud i la pennsula de Kanin a l'est. A la part sud-occidental s'hi obren els golfs on desemboquen l'Onega i el Dvin Septentrional i hi ha les illes Solovietski, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 

La mar Blanca t una superfcie d'uns 90.000 km, amb una profunditat mitjana d'uns 67 m. El seu volum s, doncs, d'uns 6.000 km. La seva profunditat mxima s de 350 m. 

El port principal s el d'Arkhnguelsk, que durant molt de temps fou el principal centre de comer martim internacional de Rssia, fundat pels anomenats pomors (o colons) de Kholmogori. En temps moderns va esdevenir una important base naval i de submarins de l'Armada sovitica.

La mar Blanca est connectada amb la Bltica a travs del Canal Mar Blanca - Mar Bltica.

La totalitat d'aquesta mar es troba sota sobirania russa, ja que es considera part de les aiges interiors de Rssia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63038" title="Josep Coll i Ferrando" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="25001">

Josep Coll i Ferrando (Foix, Baix Empord, 1976), s un instrumentista de tenora i clarinet, i compositor de sardanes i msica per a cobla. La seva obra est considerada de gran qualitat i molt apreciada pel pblic, dos parmetres difcils de conjuntar.

Va cursar estudis de composici amb M. ngels Alabert, va guanyar una beca de la fundaci Josep M. Bernat i ha fet estudis superiors amb Xavier Boliart. Ha format part de les cobles Foment de la Sardana, Flama de Farners i actualment, des del 2001, s el tenora solista de la Cobla Ciutat de Girona.

Com a sardanes ms significatives trobem:

 1999. Foix, 1r premi en el concurs per a joves compositors de Blanes;
 2002. Les nimfes del llac, guanyadora a la Festa de Sant Martiri de Banyoles.
 2003. La goja de l'estany, guanyadora a la Festa de Sant Martiri de Banyoles.
 2003. El codolar, premi Memorial Francesc Basil.
 2004. Sant Mart d'Empries, premi Pere Fonts.
 2005. Banyolina, guanyadora a la Festa de Sant Martiri de Banyoles.
 2005. Joliua parella, finalista Sardana de l'Any.
 2006. El monestir d'Amer;
 2006. Record de Palams;
 2007. Enaltidora ;

A ms, compta amb altres composicions per a diverses formacions com corals, quartet de clarinets i piano-tenora.

Discografia.

 2006: Josep Coll i Ferrando obra completa, CK Music, Cobla Ciutat de Girona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63040" title="Mar de Kara" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="25002">



El mar de Kara (en rus               , Krskoie more) s una part de l'oce rtic que banya les costes del nord de Sibria. A l'oest, est separat del mar de Barentsz per l'estret de Kara i l'arxiplag de Nova Zembla, i a l'est est separat del mar de Lptev per l'arxiplag de la Terra del Nord.

Fa uns 1.450 km de llarg i 970 km d'ample i ocupa una extensi d'uns 880,000 km . La profunditat mitjana s de 110 m.

El mar de Kara rep una gran quantitat d'aigua dola a travs dels rius que hi desemboquen: Obi, Ienissei, Piasina i Taimira, per tant la seva salinitat s molt variable. Els ports principals sn Novi Port i Dkson. 

s important per la seva producci pesquera, tot i que el mar est glaat gaireb tot l'any (noms es veu lliure de gel durant un parell de mesos). Hi ha la possibilitat que sota les seves aiges hi hagi reserves significatives de petroli o gas natural, tot i que aquest extrem no est confirmat.

Hi ha una forta polmica sobre els residus nuclears que hi hagin pogut abocar els russos i sobre l'efecte que puguin tenir en l'ambient mar de la zona. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63041" title="Calendari egipci" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="25003">
Segons evidencies histriques el calendari egipci fou el primer calendari solar. Abans d'aquest, tota la resta eren lunars. Uns antics astrnoms egipcis descobriren que el calendari lunar era poc prctic per a comptar els perodes llargs de temps comparant-lo amb un comptatge basat amb el moviment del sol. A ms, el Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna no servien per determinar-les.

El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus clculs astronmics. Foren els egipcis els primers en dividir l'any en 365 dies, ara fa uns 6000 anys. L'any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o epagmens. 

Els mesos s'anomenaven: 

tot ;
choca ;
famenoz ;
payni ;
paofi ;
tybi ;
farmonti ;
epifi ;
atir ;
mechir;
pachon ;
mesori;

Existien 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantaci i collita, de 4 mesos cadascuna. Hom diu que tamb s egpcia la divisi de la setmana en 7 dies, ja que cada hora del dia estava consagrada a un dels set planetes coneguts, i el dia rebia el nom de la primera hora. Els dies eren dividits en 2 perodes de 12 hores, i  comenaven a mitjanit.

Els egipcis examinaven el cel esperant la vital inundaci del Nil, que es produa quan Srius, l'estel ms brillant del firmament, ascendia a la matinada amb el mateix sentit que el sol. Amb aquest esdeveniment s'iniciava l'any nou. Aix doncs, el calendari egipci, no s noms solar, sin que es regeix per l'any sideri.

The d'Alexandria es va basar en una matinada helaca de Srius que succe l'any 139 dC (del calendari juli) i en el fet de qu succea cada 1460 anys, per a calcular l'inici del calendari egipci l'any 4241 aC (posteriors correccions de temps, conclouen que fou el 4236 aC).

 La reforma de Cnope .

Els astrnoms egipcis sabien que l'any durava 365 dies, per desconeixien que durava unes hores addicionals que no completaven un dia. Al no sser comptades aquestes hores, s'acumularen, i el calendari civil egipci es despla molts dies cap enrere respecte al calendari astronmic. A aquest desplaament, se l'anomena desfasament de temps. Una conseqncia d'aquest desfasament fou que les festes d'una estaci es celebraren en una altra diferent, per exemple, les de plantaci celebrades a la collita. Una altra conseqncia va ser que, la celebraci de l'alba helaca de Srius (celebraci de l'any nou) succea un dia diferent del succs real.

A l'any 238 aC es van reunir a Cnope, dins del temple dels Deus Evergetes, els caps dels sacerdots-sabis, anomenats hierogrmates (lletrats sagrats) i ms caps religiosos de l'Antic Egipte per a reformar el calendari.

L'objectiu de la reforma era trobar la manera per a que la data d'any nou, coincids amb el dia de l'alba helaca de Sirius. D'acord amb les investigacions, es va concloure que un any durava 365 dies i 6 hores addicionals. La soluci a aquest desfasament fou simple: cada quatre anys, es comptava un dia  addicional desprs dels epagmens, i aquest quart any, tenia 366 dies. El dia addicional fou consagrat als Evergetes.

Tot i aix, les gelosies entre els sacerdots de diferents regions van fer fracassar la reforma.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63042" title="Mar de Lptev" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="25004">


El mar de Lptev (en rus                , more Lptevikh) s la part de l'oce rtic que banya les costes de la Sibria oriental, entre la pennsula de Taimir i l'arxiplag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara, i les illes de Nova Sibria a l'est, que el separen del mar de la Sibria Oriental. Els lmits septentrionals van des del cap rtic (situat a 79N i 139E) fins al cap Anisi. T una extensi aproximada de 672.000 km . s navegable durant els mesos d'agost i setembre, ja que la resta de l'any est glaat.

Rep el nom dels exploradors russos Dmitri Lptev i Khariton Lptev.

Hi desemboquen, entre d'altres, els rius Lena (un dels principals de Sibria, que hi forma un gran delta), Oleniok i Khtanga, aquest darrer en forma d'estuari.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63044" title="Pit-roig" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="25005">

El pit-roig o ropit s un ocell classificat en l'espcie Erithacus rubecula.

 Caracterstiques Generals .
De plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa.

Talla : 14 cm ;
Pes : 16 a 22 grams ;
Edat mxima : 13 anys;

 Comportament .
s molt conegut perqu s del pocs ocells que s relativament sociable amb les persones i els acompanya mentre feinegem al camp, al jard o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar.

Una altra curiositat s que s dels ocells que ms tarda en reposar per manca de llum. Sembla que hi veu amb molt poca llum.

 Habitat .
s sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si b tamb nidifica en alguns parcs (a Barcelona, nidifica a Montjuc, a les Heures i a la Ciutadella).

Al nord de la Pennsula Ibrica s'hi troben poblacions sedentries, a les que a l'hivern s'ajunten poblacions emigrants procedents del centre i nord d'Europa.

 Reproducci .
 Perode de nidificaci : d'abril a agost. ;
 Nombre d'incubacions : 1-2 ;
 Nombre d'ous : 5 a 6 ous blancs amb taques brunes. ;
 Incubaci : 13 a 14 dies (femella). ;
 Nidificaci : S'acoblen a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori.
 Niu : A forats d'arbre o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coix amb plomes i pls.

 Cant .
El seu cant melodis i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.
 
 Alimentaci natural .
Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu rgim alimentari est integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra com insectes, en particular els colepters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits. 

 Alimentaci amb menjadores .
Ocell adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, incls petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que s on normalment hi troben el menjar silvestre.

Referncies.








 


















 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63050" title="Pedro Fernndez de Quirs" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="25006">

Pedro Fernndez de Quirs (vora, 1565 - Panam, 1614), fou un mariner i explorador portugus al servei de la corona espanyola. Nascut Fernandes de Queirs, s ms conegut pel nom castellanitzat.

Primers anys.
Es va incorporar a la marina espanyola en l'poca que les dues corones estaven unides sota els ustries. Va fer la tradicional ruta comercial del gale de Manila a Acapulco. El 1595 va servir com a pilot major en el segon viatge d'exploraci d'lvaro de Mendaa y Neira al Pacfic. A la mort de Mendaa va aconseguir portar l'nic vaixell de l'expedici fins a Manila.

Immediatament desitja fer una altra expedici per explorar les suposades Terres Australs per, enemistat amb la vdua de Mendaa, Isabel Barreto, no aconsegueix els mitjans necessaris del nou virrei del Per, Luis de Velasco. Viatja a Roma, el 1600, on aconsegueix una audincia del papa Climent VIII i unes cartes de recomanaci per rei Felip III de Castella. Des de Roma posa rumb a Barcelona i fa un pelegrinatge fins a Montserrat.

Viatge a Austrialia del Espritu Santo.
De tornada al Per, parteix de El Callao, el 21 de desembre de 1605, amb tres vaixells: San Pedro y San Paulo, San Pedrico y Los Tres Reyes Magos. El segon comandant s Luis Vez de Torres, que s'enemistar amb Quirs i faran el viatge de tornada per separat.

Seguint una ruta ms al sud que les anteriors de Mendaa, creuen en vint dies les illes Pitcairn i Tuamotu destacant la descripci dels illencs de La Conversin de San Pablo, avui Hao. Durant un temps es va especular si l'illa Sagitaria era la mateixa Tahit, per s improbable. Al nord de les illes Cook descriu l'illa de Gente Hermosa. Probablement es tracta de Rakahanga, encara que tamb s'ha identificat amb altres illes. La descripci d'una gent quasi blanca, saludable i hospitalria, ser el precedent del mite dels Mars del Sud que ms endavant es far popular amb les descripcions de Louis-Antoine de Bougainville.

A l'abril del 1606 arriben a les illes de Vanuatu, pensant que es tracta del continent austral. Desembarquen a Austrialia del Espritu Santo on funden la colnia de Nueva Jerusaln, al costat del rierol anomenat riu Jordn. Ms tard Vez de Torres descobrir que es tracta d'una illa i l'anomena isla Cardona, per s'ha quedat avui amb el nom de Santo. Desprs d'un mes els problemes amb els indgenes i les desavinences entre els expedicionaris fan que la situaci sigui insostenible. 

El mal temps fa que Quirs se separi dels altres dos vaixells i torna a Acapulco el novembre del 1606. Luis Vez de Torres posa rumb a Manila passant pel sud de Nova Guinea, per l'estret de Torres, arribant el maig del 1607. No se'n va saber res ms de Vez de Torres, per el segon capit Diego de Prado va fer una relaci del viatge.

Repercusions.
Quirs va tornar a Madrid per aconseguir un altre viatge, per les seves peticions no van ser ateses i va morir en la pobresa a Panam. Va escriure un munt de Memorials, dels que se'n conserven 54, explicant els seus viatges i fent unes reflexions sobre l'exploraci i colonitzaci de les Terres Australs.

Les illes de Quirs van esdevenir un mite i el seu redescobriment un repte per anglesos i francesos. En el mapes figurava vagament una Quiri Regio, pas de Quirs. El nom dAustrialia del Espritu Santo, barreja confusa d'Austral i ustria, es va traduir a l'angls com Australia i s l'origen del nom del continent d'Austrlia, anomenat fins aleshores com Nova Holanda o Java la Gran. Al segle XIX alguns catlics australians van proclamar que Quirs havia descobert Austrlia abans que els protestants Abel Tasman i James Cook, i aix s'explicava a les catequesis catliques mostrant-lo com un mrtir missioner.

Vaixells i tripulaci.


Ruta del viatge.
Els altres pilots de l'expedici en els seus diaris van posar diferents noms a les illes. En cursiva figuren els noms originals de l'expedici i entre parntesis els noms actuals:
El Callao, 21 de desembre de 1605.
Illes Pitcairn:
La Encarnacin, o Luna Puesta (Ducie), 26 de gener de 1606.
San Juan Bautista, o San Valerio, Sin Provecho, Sin Puerto (Henderson), 29 de gener.
Tuamotu:
San Telmo, o San Blas, Corral de Agua (Marutea Sud), 4 de febrer.
Las 4 Coronadas, o 4 Hermanas, Las Anegadas (grup Acte), 5 de febrer.
San Miguel Archangel (Vairaatea), 9 de febrer.
La Conversin de San Pablo (Hao), 10 de febrer.
Dezena (Tauere), la desena illa, 12 de febrer.
La Sagitaria (Rekareka), 13 de febrer.
La Fugitiva (Raroia), 14 de febrer.
Illes de la Lnia:
La del Pescado, o San Bernardo (illa Carolina), 21 de febrer.
Illes Cook:
Gente Hermosa, o La del Peregrino (Rakahanga), 1 de mar;
Illes Santa Cruz, al sud de les Salom:
Nuestra Seora del Socorro (Taumako), 7 a 18 d'abril.
Tucopia o Monterey (Tikopia), 21 d'abril;
Vanuatu;
San Marcos (Mere Lava), Vergel (Merig), Margaritana i Sierra Clementina (illes Maewo), 25 d'abril.
Virgen Maria (Gaua), Los Portales de Beln (Vanua Lava), Las Lgrimas de San Pedro (illes Saddle) i Mota (Mota Lava), 27 d'abril.
Tierra Austrialia del Espiritu Santo, o isla Cardona (Santo), 30 d'abril a 8 de juny;
Acapulco, 23 de novembre.

Enllaos externs.
 "El pas de Quir", a Sociedad Geogfica Espaola;
 Memorial presentat a Felip II, publicat per A.Dalrymple, 1770;
 Relaci de Diego de Prado;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63052" title="Fai" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="25007">

Fai s un municipi del comarca aragonesa del Baix Arag-Casp, a la provncia de Saragossa, histricament considerat del Matarranya i situat entre els rius Matarranya i Ebre.

Histria.
El poble va ser escenari de la fase inicial de la batalla de l'Ebre, on la 42 divisi republicana va iniciar el pas del riu per aquesta zona la matinada del 25 de juliol, per finalment va quedar encerclada a la zona dels Auts.

El municipi actual va ser construt per l'empresa ENHER, allunyat del riu Ebre i d'arquitectura colonialista, ja que el poble antic va ser cobert per les aiges del pant de Riba-roja l'any 1967. Aix juntament amb el tancament de les mines de carb, tradicional base de l'economia de la poblaci va significar la prdua de ms de la meitat de la poblaci que comptava llavors amb uns 1.500 habitants.


Llocs d'inters.
Ermita de Sant Jordi;
Campanar de l'esglsia de Sant Joan Evangelista, emergida del riu Ebre;
Antic pont sobre el riu Matarranya, frontera entre Catalunya i Arag;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63054" title="Favara de Matarranya" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="25008">


Favara de Matarranya s una vila i municipi del Baix Arag-Casp, histricament considerat del Matarranya.
Histricament es considera adscrita a la la Franja Oriental d'Arag caracteritzada lingsticament per l's del catal.
El nucli urb s'ala prcticament a la vora del riu Matarranya mentre que el riu Algars conforma part del lmit oriental de la comarca, que es frontera amb Catalunya, tot i que aquest riu no es frontera amb Catalunya a Favara.

Llengua.

La poblaci, com en la resta de la regi de la Franja, s competencialment bilinge: la llengua materna s el catal en la seva modalitat local denominada favarol, el gentilici del poble. Es recullen nombrosos termes procedents de l'aragons, a causa de la seva proximitat amb Casp, zona aragonesaparlant fins ben entrat el segle XVII, i de castellanismes, per la influncia posterior. A part del catal, tota la poblaci coneix el castell.

Histria.

Hi ha constncia d'assentaments de poblaci epipaleoltics, des de l'any 5000 aC. El Roquissal del Rullo, dins del terme municipal de Favara, es considera el jaciment de l'Edat del Ferro ms important de l'Arag.

Testimoni de la romanitzaci de la Pennsula Ibrica, la localitat conserva un dels millors exemples d'arquitectura funerria de l'Imperi Rom, el mausoleu de Lucio Emilio Lupo, declarat monument nacional el 1931.


El nom de Favara revela arrels berbers (tribu dels Hawara), es t constncia d'ell per primera vegada al segle XIII, fa pensar que l'assentament actual va tenir l'origen en l'arribada dels musulmans a la Pennsula Ibrica a partir de l'any 711.

Amb la reconquesta per part del Regne d'Arag, la localitat passaria la major part del temps, fins a 1428, a mans dels Cavallers Calatravos d'Alcanys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63055" title="Provncia d'Orenburg" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="25009">

La provncia d'Orenburg (en rus                       , transliterat Orenbrgskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63057" title="Maella" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="25010">


Maella s una vila i municipi del Baix Arag-Casp, histricament considerat del Matarranya.

Hi van nixer l'escultor Pau Gargallo i l'artes de vidre Pons Cirac.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63059" title="Nonasp" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="25011">


Nonasp (en castell, Nonaspe) s una vila i municipi de la comarca aragonesa del Baix Arag-Casp i histricament considerat de la del Matarranya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63061" title="Aiguaviva de Bergantes" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="25012">


Aiguaviva de Bergantes s un municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.

Histria.
Aiguaviva est situat a la confluncia dels rius Guadalop i Bergantes, al lmit histric dels regnes d'Arag i de Valncia. La poblaci, estable fins el 1930, ha disminut en ms de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectrees) aprofita les aiges del Guadalop a travs de squies administrades per una comunitat de regants. El sec (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectrees, i a les terres no conreades (2800 hectrees), cobertes en part de roman i de carrasca, hi pasturen ms de mil caps de bestiar, especialment ov i cabrum. Al s XVIII tenia importncia el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan fora repartides i, en general, sn explotades pels propietaris. La vila (677 hectrees , aiguavivans; 549 m alt), gaireb equidistants d'ambds rius, fou reconquerida al final del s XII per Alfons I de Catalunya-Arag. Al temple parroquial de Sant Lloren, del s XVIII, sn venerades quatre hsties consagrades, les quals, segons la tradici, se salvaren de l'incendi que el 1475 destru l'antiga esglsia. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carl Llus Badoy (batalla d'Aiguaviva). 

Lingstica.
El parlar d'Aiguaviva, al lmit lingstic del catal amb el castell, t unes caracterstiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra poblaci vena, amb l'excepci de la Ginebrosa, a causa de l'allament de la vila de la resta del territori catal (els seus habitants tenen ms relaci amb Morella i amb Alcanys que no pas amb Vall-de-roures). T, com a particularitats fontiques davant el catal general: manca dels fonemes [ ]  el primer substitut, en determinats casos, per l'articulaci :  per pl; interdental fricativa sorda [ ] com a resultat de c davant e i i: (  les], ( i tla] per celles, cistella; articulaci apicointerdental africada sonora  com a resultat del grup d'c davant e i i: de per dotze; articulaci d dels grups romnics contnua (l,n,r)+c davant ei i i: d la,  per donzella, catorze, i inversi del grup tl procedent de t'l, que passa a ld:  en lloc de la forma rotlle o rotle. Els aiguavivans qualifiquen llur parlar, espontniament, de valenci i l'empren en les seves relacions amb Morella i amb els pobles dels Ports.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63063" title="Arenys de Lled" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="25013">

Arenys de Lled s un municipi del Matarranya.

 Vegeu tamb .
 Esglsia de l'Assumpci d'Arenys de Lled;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63065" title="Beseit" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="25014">


Beseit s una vila i municipi del Matarranya. Compta amb 603 habitants (INE 2005) i t una extensi de 96,8 km. Est situat al peu dels Ports de Beseit. Pel seu terme municipal hi passen els trams alts dels rius Matarranya, Ulldem i Algars, que juntament amb els boscos, conglomerats i serres, conformen paisatges muntanyosos de gran bellesa i espectaculariat. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63067" title="Bellmunt de Mesqu" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="25015">



Bellmunt de Mesqu s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63069" title="Provncia d'Oriol" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="25016">

La provncia d Oriol (en rus                    , transliterat Orlvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63070" title="La Canyada de Beric" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="25017">


La Canyada de Beric s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63073" title="Calaceit" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="25018">


Calaceit 

 La vila .
La vila de Calaceit, municipi de la Matarranya, es troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisria d'aiges entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreixen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristbol i del Castell. El nucli ms antic es form al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bast tamb la primitiva esglsia de Sant Pere, sembla ser que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita.

L'esglsia arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, s d'estil barroc i fou construda en 1696-1710 sobre l'antiga esglsia gtica. D'mplies proporcions, t tres naus i cpula damunt el creuer. La magnfica faana decorada amb columnes salomniques i bells relleus t tres portes clavetejades per claus afiligranats nics en el seu gnere. Conserva la relquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogtic, de gran devoci.

 Demografia .
La poblaci havia estat relativament important ja a l'edat mitjana: el fogatge del 1495 dna 114 vens (ms de 500 persones) i el 1618 s'havia duplicat la xifra (229 vens). Al llarg del segle XIX estigu sempre per damunt dels 2000 habitans, amb un mxim el 1860 de 2952 habitants. El 1920 obtingu el mxim total amb 3027 habitants, per des d'aleshores la corba demogrfica ha estat descendent, especialment els darrers decennis, fins arribar a l'actualitat que es troba al voltant dels 1300 habitants. 


 Histria .



El terme s especialment ric en jaciments arqueolgics. Les restes ms antigues sn les proporcionades per les pintures rupestres de la Vallrovira i les del mas de l'Avogat. Al Canyaret de Palissetes s'ha trobat un sepulcre collectiu de l'eneoltic. I pel que fa a l'edat de bronze s'ha trobat i excavat el poblat del Vilallong, que aparegu envoltat d'estructures funerries tumulars. Per les restes ms abundants sn del perode ibric. El jaciment ms important s el poblat ibric de Sant Antoni, a 1 Km al sud de la vila, excavat per l'arqueleg calaceit Joan Cabr i per Pere Bosch Gimpera els anys 1903-1919. Bona part dels materials que s'hi van trobar sn al Museu Arqueolgic de Barcelona; estigu habitat als segles V-III aC. Al pla de les Ferreres, es trob el fams thymiatrion, canelobre de bronze de gran valor conservat al Museu Arqueolgic de Madrid. Altres poblats ibrics sn els del tossal Red, els Castellans, les Ombries, el Vilallong, la Vall de la Cabrera, les Ferreres i el Mas del Rei

Pel que fa a les restes d'poca islmica, noms s'han trobat escasses restes a les partides del Mol Nou i del Mol Vell, als assuts que donen l'entrada d'aigua de les squies que reguen aquestes hortes.

El 1132 Alfons I el Bataller conquer Calaceit als rabs, els quals tornaren a recuperar-la fins que la torn a conquerir Ramon Berenguer IV el 1149 amb l'ajut de Bernat de Cambrils, que ben aviat actu com a primer senyor del lloc. Sembla, per, que la conquesta definitiva la realitz Alfons I el Cast (1168-1169). Heretaren els drets senyorials de Bernat de Cambrils els seu fill i el seu gendre Rotllan de Cambrils i Dalmau Canyelles. I el 1209 els senyors de Cambrils retornaren els seus drets senyorials sobre Calaceit al rei Pere I el Catlic, el qual els atorg al bisbe de Tortosa.

El 1271 l'orde de Calatrava adquir el domini sobre Calaceit, la qual, a fi d'atraure nous pobladors a la vila atorg una interessant carta de poblaci on es concediren una srie de drets i privilegis i es constitua la base del futur govern municipal. El 1442 Calaceit pass a mans del captol i bisbe de Tortosa fins al 1823.

A mitjan segle XVII, poca de guerres, malalties i calamitats (pesta del 1625, secada i mortaldat de 1646-1649, etc.), la vila a l'inici de la guerra dels Segadors, fou hostil, com Tortosa, a les tropes francocatalanes, les quals saquejaren la vila i la poblaci fou reduda. Malgrat aquesta poca de guerra i calamitats, a partir de la fi del segle s'inici una revifalla i una poca de transformacions. El comer de l'oli esdevingu florent i els traginers portaren els productes fins a indrets allunyats. Les fires de Santa Llcia adquiriren gran importncia i hi acudia gent de tota la comarca i tamb de les venes. Fou tamb una poca d'importants construccions, con l'actual esglsia i les capelles de la Mare de Du del Pilar i de Sant Antoni.

Aquesta poca de prosperitat s'estronc al principis del segle XVIII amb la guerra de Successi. Calaceit es pos de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila i moriren molts dels seus defensors.

El segle XVIII fou econmicament positiu i, a l'inici del segle XIX, la guerra del Francs no tingu una incidncia important en Calaceit, exceptuant les fortes contribucions que hagueren de pagar als francesos i a les tropes del pas. El 1823 Calaceit s'alliber del domini del captol de Tortosa i esdevingu cap d'un partit judicial, capitalitat que perd aviat en favor de Vall-de-roures.

Calaceit visqu amb especial intensitat les guerres carlines, igual que tota la comarca, ja que s'hi esdevingueren fets destacats.

La guerra civil del 1936-1939 tamb fou viscuda amb intensitat per la poblaci, que fou la primera en oferir resistncia a les tropes del Front Popular vingudes des de Barcelona. L'entrada de les tropes republicanes al poble, desprs d'un intens tiroteig, el 25 de juliol del mateix 1936 provoc diversos morts; seguidament el sindicat llibertari del la CNT instaur un rgim de collectivitzacions que perdur fins a l'entrada de les tropes franquistes a la primavera del 1938. Aquest ltim fet signific la mort d'alguns republicans i l'exili de moltes famlies cap a Frana principalment.

La precria economia de la postguerra i diverses gelades que arrunaren la collita de l'oliva, principal font d'ingressos dels calaceitans, precipitaren l'emigraci de molta gent cap a les ciutats industrials, Barcelona i la seua rea metropolitana en la majoria dels casos, en busca de treball. Aquest fet provoc l'inici d'una davallada important de la poblaci de Calaceit, la qual encara continua per manca d'ofertes de treball per al jovent, el qual marxa a estudiar fora de la comarca i ja no troba possibilitats per tornar-hi.

 Economia .
L'agricultura s la principal activitat econmica. El conreus de sec sn els predominants, amb l'oliver com a conreu principal, seguit de l'ametler i, en menor mesura, la vinya. A partir dels anys setanta i vuitanta cal destacar l'augment de la ramaderia i, fonamentalment, de les granges porcines, tot i la presncia de les granges avcoles i de conills. Alguns pastors mantenen encara ramats d'ovelles i cabres.

La petita activitat industrial es redueix bsicament a les indstries derivades de l'agricultura, a ms de la cooperativa agrcola, hi funcionen algunes empreses de transformaci de l'oliva: una fbrica d'oli i un parell d'assaonadors. A ms a Calaceit hi trobem un taller de marroquineria i una impremta grfica i tamb diversos empresaris que es dediquen a la construcci.


 Cultura i festes .
Sn diverses les associacions i entitats que porten a terme activitats culturals i recreatives a Calaceit. Entre elles destaquen l'Escola de Municipal de Msica, des d'on s'ensenya msica als jvens del poble i tamb s'organitzen diverses activitats que tenen la msica com a motiu principal; l'Associaci de Dones, associaci que es troba darrere de la majoria d'activitats culturals que es desenvolupen a Calaceit (conferncies, festa de Carnaval, Dia del Llibre, Dia de la Dona Treballadora) i el Club Ciclista entre d'altres.

Des de 1980 existeix a la vila la Fundaci Noesis, que fou fundada per un escriptor Belga (Didier Coste) a fi de promoure la literatura i l'art. Durant uns anys l'activitat de la fundaci va ser intensa sobretot durant l'estiu (conferncies, colloquis, exposicions, publicaci de llibres), per darrerament aquesta activitat est quasib paralitzada.

D'altra banda, el Museu Joan Cabr, situat en una antiga casa rehabilitada, acull la collecci arqueolgica, pictrica i fotogrfica privada d'aquest arqueleg calaceit i realitza exposicions temporals de pintura d'artistes relacionats d'una manera o altra amb Calaceit.

A la vila hi ha tamb una biblioteca de dependncia municipal.

La festa major (Festes d'Agost) t lloc el 15 d'agost. Altres celebracions destacades de la vila sn la festa de Sant Antoni, el 17 de gener, l'acte principal de la qual s l'encesa d'una gran foguera pels quintos i quintes d'aquell any.

Coincidint amb la segona Pasqua, se celebren les Festes de Primavera: el dissabte t lloc la romeria a l'ermita de Santa Anna, el diumenge la festa en honor a Sant Isidre, mentre que el dilluns de Pasqua es fa la festa de la Santa Espina amb una process pels carrers ms antics de la vila, els quals es guarneixen amb catifes de flors i petits altarets realitzats per les venes.

El cap de setmana ms proper al 10 de juliol t lloc la tradicional festa de Sant Cristbol, que comena la nit del divendres amb una sardinetada popular en la mateixa ermita on el dissabte se celebra un aplec durant tot el dia.

Des de fa uns anys Calaceit ha recuperat la festa de Carnaval amb un cercavila pels carrers del poble i un ball de disfresses.

 Enllaos relacionats .
 Calaceit.com ;
 Calaceite.info ;
 Associaci Cultural del Matarranya ;
 Iniciativa Cultural de la Franja ;
 Instituci Cultural de la Franja de Ponent ;
 Pgina inicial de recerca del catleg de colleccions del Museo Arqueolgico Nacional (Madrid) on se pot iniciar la consulta de la fitxa musestica del thymiatrion;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63076" title="Contaminaci acstica" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="25019">
Denominada contaminaci acstica, que altera les condicions de so normals del  medi ambient en una determinada zona. El terme contaminaci acstica fa referncia al soroll (ents com a so excessiu i molest), provocat per les activitats humanes (trnsit, indstries, locals d'oci, etc), que produx efectes negatius sobre la salut auditiva, fsica i mental de les persones. Si b el soroll no s'acumula, trasllada o mant en el temps com les altres contaminacions, tamb pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.

Un informe de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), considera els 50 dBa, com el lmit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acstic els 55 dBa. Per damunt d'este nivell, el so resulta pernicis per al descans i la comunicaci.

Segons estudis recents de la Uni Europea (2005): 80 milions de persones estan exposats diriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dBa i altres 170 milions, ho estan a nivells ens 55-65 dBa.

Messura del so (Nivells de soroll).
Per a meda mesurar impacte del soroll ambiental (contaminaci acstica) s'utilitzen tres indicadors:
 LEQ;
 LDN;
 SEL;
 LEQ (Nivell baix continuat equivalent o Nivell mig equivalent).
El LEQ s el nivell de soroll constant. Mesura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un perode de temps.

LDN (Nivell equivalent Dia-Nit).
El LDN mesura el nivell de soroll LEQ que es produx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, com no ha d'haver-hi, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produxen entre les 10 de la nit i les 7 del mat).
SEL (Sound Eplousure level).
El SEL s el nivell LEQ d'un soroll d'un segon duraci. El SEL s'utilitza per a mesurar el nombre d'ocasions en qu se superen els nivells de soroll tolerat en llocs especfics: barris residencials, hospitals, escoles, etc.

Efectes del soroll sobre la salut.
Poden ser: auditius o no auditius.

Efectes Auditius.
El sistema auditiu es ressent davant d'una exposici prolongada a una font d'un soroll, encara que esta siga de baix nivell. El dficit auditiu provocat pel soroll ambiental s'anomena socioacusia.

Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulit en l'oda, esta s un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produts per una exposici prolongada no sn permanents, sobre els 10 dies desapareixen. Tanmateix, si l'exposici a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anir creixent fins que es perd totalment l'audici.

No sols el soroll prolongat s perjudicial, un so repent de 160dBa, com el d'una explosi o un tir, poden arribar a perforar el timp o causar altres lesions irreversibles. 

Les afeccions auditives que produx el soroll son:
Desplaament temporal del llindar d'audici (TSS: TEMPORARY THRESHOLD SHIFT).
Consistix en una elevaci del llindar produda per la presncia d'un soroll, existint recuperaci total al cap d'un perode de temps, sempre que no es repetisca l'exposici al mateix. Es produx habitualment durant la primera hora d'exposici al soroll.
Desplaament permanent del llindar d'audici (PTES: PERMANENT THRESHOLD SHIFT).
s el mateix efecte TSS, per agreujat pel pas del temps i l'exposici al soroll. Quan alg se sotmet a nombrosos TTS i durant llargs perodes de temps (diversos anys), la recuperaci del llindar va sent cada vegada mes lenta i dificultosa fins a tornar-se irreversible.

El desplaament permanent del llindar d'audici est directament vinculat amb la presbiacucia (perduda de la sensibilitat auditiva deguda a l'edat). 

La sordera sobrevinguda pel  desplaament permanent del llindar d'audici afecta abdues odes i amb idntica intensitat.

Interferncia en la comunicaci oral.
La intelligibilitat de la comunicaci es redux a causa del soroll de fons. 

L'oda s un transductor i no discrimina entre fonts de soroll,. Aquesta separaci i identificaci de les fonts sonores es dna en el cervell. La interferncia en la comunicaci oral durant les activitats laborals pot provocar accidents causats per la incapacitat de sentir cridats d'advertncia o altres indicacions. Tamb en les oficines, o en altres llocs, com en escoles i llars, la interferncia en la conversaci constitux una important font de molsties que pot impedir que el missatge siga ents.

Efectes NO auditius.

La contaminaci acstica, a ms d'afectar a l'orella pot provocar efectes psicolgics negatius i altres efectes fisiopatolgics.

Per descomptat, el soroll i els seus efectes negatius no auditius sobre el comportament i la salut mental i fsica de les persones; depen de les caracterstiques personals. L'estres generat pel soroll es modula en funci de cada individu i de cada situaci.

Efectes psicopatolgics.
A ms de 60 dBa.
Dilataci de les pupilles i parpelleig accelerat.
Agitaci respiratria, acceleraci del pols i taquicrdies.
Augment de la pressi arterial i mal de cap.
Menor irrigaci sangunia i major activitat muscular. Els msculs es posen tensos i dolorosos, sobretot els del coll i esquena.
A ms de 85 dBa.
Disminuci de la secreci gstrica, gastritis o colitis.
Augment del colesterol i dels triglicrids, amb el consegent risc cardiovascular. En malalts amb problemes cardiovasculars, arteriosclersis o problemes coronaris, els sorolls forts i sobtats poden arribar a causar fins a un infart.
Augmenta la glucosa en sang. En els malalts de diabetis, l'elevaci del sucre pot ocasionar estats de coma i, fins i tot, la mort.

Efectes psicolgics.
Insomni i dificultat per a conciliar el son.
Fatiga.
s-tres (per l'augment de les hormones relacionades amb l's-tres com l'adrenalina).
Depressi i ansietat.
Irritabilitat i agressivitat.
Histria i neurosi.
Allament social.
Falta de desig sexual o inhibici sexual.

Tots els efectes psicolgics estan ntimament relacionats, per exemple:
 L'allament condux a la depressi.
 L'insomni produx fatiga. La fatiga, falta de concertaci. La falta de concentraci a la poca productivitat i la falta de productivitat a l's-tres.

Mirem detingudament altres efectes no auditius com:
=====El soroll i la son=====
El soroll produx dificultats per a conciliar el somni. A ms a ms, hi pot despertar als que estan dormits. El somni s una activitat que copa un ter de les nostres vides i ens permet descansar, ordenar i projectar el nostre conscient. s important tindre en compte que, no cal un gran soroll per pertorbar el somni, els estmuls dbils sorpresius tamb poden fer-ho.

El soroll i la conducta.
El soroll produx alteracions en la conducta, normalment, sn momentnies. El soroll pot provocar sentiments d'inquietud e inseguretat, que poden transformarse en agressivitat o mostrar un individu amb un major grau de desinters o irritabilitat. 
El soroll i la memria.
En aquelles tasques on s'utilitza la memria, s`ha demostrat que hi ha un major rendiment en aquells individus que no estan sotmesos als soroll. Pel contrari, quan un individu est sotms a sorolls no dessitjats descen el seu rendiment. 
El soroll i l'atenci.
El soroll fa que l'atenci es localitze en aquells aspectes ms importants de la faena, deixant de costat altres apectes considerats de menor rellevncia.
El soroll i l'embars.
S'ha observat que les mares embarassades que han estat des de comenaments del seu embars en zones molt sorolloses, tenen xiquets que no sofrixen alteracions. Tanmateix, si l'exposici ocorre desprs dels 5 mesos de gestaci, desprs del part els xiquets no suporten el soroll, ploren quan l'asseguen, i al nixer tenen una mida inferior a la normal.

El soroll i els xiquets.
El soroll repercutix negativament sobre l'aprenentatge i la salut dels xiquets. Quan els xiquets sn educats en ambients sorollosos, perden la seua capacitat d'atendre senyals acstics i sofrixen pertorbacions en la seua capacitat d'escoltar, el que es traduix en un retrs en l'aprenentatge de la lectura, el que dificulta la comunicaci verbal. Aix el soroll afavorix l'allament i la poca sociabilitat dels menuts.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63077" title="La Codonyera" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="25020">




La Codonyera s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63080" title="Provncia de Moscou" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="25021">

La provncia de Moscou (en rus                     , transliterat Moskvskaia blast, o             , transliterat Podmoskvie) s un subjecte federal de Rssia. La capital n's Moscou, que com a ciutat federal s'administra independentment de la provncia.
 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63081" title="Cretes" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="25022">


Cretes (o Queretes) s una vila i municipi del Matarranya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63084" title="Frnols de Matarranya" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="25023">

Frnols de Matarranya s una vila i municipi del Matarranya.

 Emplaament .

Situat al sector de llevant del Matarranya a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d'altitud mxima, a l'extrem meridional del terme), que forma la capalera del barranc de les Canals. 
En el seu terme existeix una presncia constant de pinedes de pi carrasc, i matollar, per es localitzen diversos arbres catalogats com monumentals, com el conjunt de xiprers (Cupressus sempervirens)  al santuari de la Mare de Du de Montserrat .  Un bon lloc per a observar unes formacions tpiques mediterrnies s la confluncia de les vals de Estopinya i la Vall de les Canals, amb pineda de carrasco i matorral mediterrani amb bons exemplars de quejigos i espcies ribereas (sauces, pollancres, freixes...).

L'agricultura, al fons de les valls, s predominantment de sec i s dedicada sobretot a les oliveres. 

Histria.

El nom de "Frnols" es va trobar en diversos documents medievals com a "Fornos",  derivant del llat "furnulos", s a dir, forno o forn. Pot ser que provingui de les antigues coves en forma de forn que se situen pels voltans del municipi. L'escut de la localitat dna fe d'aix al representar un antic forn de cal.
La histria de Frnoles va estar durant molts segles vinculada a l'Ordre de Calatrava, formant part de l'orde de Calatrava de Mont-roig de Tastavins i fins al segle XIV fou un llogarret agregat d'aquella vila. 

En l'any 1337 Pere  III el Cerimonis li va concedir el ttol de vila, per el 8 d'agost de 1397 el consell de la vila sign un pacte amb  Pena-roja pel qual el terme i la vila quedaven integrats dins el d'aquell poble, malgrat no tenir cap lmit com, tot renunciant a tenir consell propi, jurats, mostassafs i altres crrecs de vila.

El 1608 Felip III de Castella conced la segregaci, per el consell de Pena-roja apell la decisi reial. 

Durant la guerra dels Segadors la vila pat els allotjaments dels soldats. El 1647 s'enregistr una forta secada i dos anys desprs, el 1649, es reberen notcies de l'existncia de brots de pesta a la contrada, especialment a Alcanys.

El seu castell, del que es conserven escasses restes, s'elevava en la part ms alta de la lloma sobre la qual s'assenta el poble. Encara que tota la vila va estar murallada, l'nic portal de muralla que encara queda en peus est semiocult sota una edificaci.

Festes i esdeveniments culturals.

3 de Febrer, Sant Blas;
 15 d'agost, Festes de la Verge d'Agost;
 Segon diumenge de maig, Romeria al Santuari de la Mare de Du de Montserrat, a la qual acudeixen no noms de Frnoles sin tamb Valdealgorfa, Castelsers, Torrecilla d'Alcanys, Valljunquera, la Vall del Tormo, la Torre de Vilella, la Codonyera, Bellmunt de Mesqu i Rfels.
Aquest romiatge comarcal, que congrega a pobles del Mezqu i del Matarranya, recorda el rar prodigi que el mateix dia de 1521, sense avisar-se uns a uns altres, van acudir tots els pobles alhora en rogaci al santuari per a demanar aigua. A aquesta ermita tamb la hi coneix amb el nom de Santa Mnica, car la tradici conta que la Verge es va aparixer al pastor el dia de la festivitat de la santa.

 Fills illustres .

Andreu Piquer i Arrufat (1711-1772), metge de Ferran VI i erudit illustrat, catedrtic d'anatomia a Valncia que public tractats mdics importants.
 Brauli Foz (1791-1865), home d'idees liberals i escriptor en castell destacant la novella picaresca "Vida de Pedro Saputo". ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63085" title="Fondespatla" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="25024">


Fondespatla o Fontdespatla s una vila i municipi del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63087" title="Provncia de Riazan" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="25025">

La provncia de Riazan (en rus                    , transliterat Riaznskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63088" title="La Vall de Tormo" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="25026">


La Vall de Tormo s un municipi del Matarranya.

Enllaos externs.
 Web oficial del municipi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63091" title="Valljunquera" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="25027">


Valljunquera s un municipi del Matarranya al lmit amb la comarca aragonesa del Baix Arag. Al seu terme es trobe el poble abandonat del Mas del Llaurador 




Geografia.
El terme s'estn des de la serra de Lliri (689 m alt), al sud del terme amb el municipi de Frnols, fins a la vall de Massali, tributria del Matarranya per l'esquerra. El territori s drenat, a ms, per la vall Junquera, tamb tributria del Matarranya, a travs del torrent de les Canals. Predominen les pinedes i la garriga.

Economia.
L'agricultura s la principal activitat econmica: l'olivera, amb denominaci d'origen "Oli del Baix Arag", ametllers, presseguers, cereals i vinya.

Arqueologia.
El seu terme municipal s important quant a jaciments arqueolgics, existint almenys dades de 3 jaciments ibrics: el Mirablanc, el Castellar i el Lliri.

El Mirablanc, situat a la serra del mateix nom, data entre el 500 i 50 aC en la primera edat del ferro, fou descobert el 1916 pel rector Nicols Martnez i explorat per Pere Bosch i Gimpera de l'Institut d'Estudis Catalans, es caracteritza per la seva situaci privilegiada; seguint els esquemes indoeuropeus, apareixen traats de cases de planta regular i les restes d'una muralla. El Castellar (o Mas de Llaurador) podria situar-se en el segle V aC, van aparixer restes de cermica que es troben dipositades al Museu Arqueolgic de Catalunya.

Histria.
El topnim Valljunquera deriva del llat valle 'juncariao' 'vall dels joncs'. En catal occidental els joncs sn anomenats juncs.

Es conserven restes de l'antiga muralla que voltava a la poblaci, record de l'poca en qu la poblaci va pertnyer a l'orde de Calatrava d'Alcanys.

El Mas del Llaurador s un poble abandonat en el terme municipal de Valljunquera. Actualment est en runes.

 Personatges illustres .
 Agust Sales i Alcal;
 Francisco Guardia, campi d'Espanya de Marat, 1963.

Festes i esdeveniments culturals.
17 de gener Sant Antoni, se celebra amb una gran foguera a la plaa Major, es la festa del fadrins, quintos, que s'encarreguen d'arreplegar la llenya. Al poble ve de La Portellada es fa una representaci de la vida de Sant Antoni.
24 de juny, Nit de Sant Joan, caragolada popular.
29 de setembre, Sant Miquel.

 Vegeu tamb .
 Matarranya;

 Enllaos externs .
 Valljunquera a la Enciclopdia Catalana;
 Valljunquera, notcies i cosetes del nostre poble;
 Centre de la Memria Histrica del Matarranya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63093" title="Torredarques" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="25028">


Torredarques s una vila i municipi del Matarranya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63095" title="Rfels" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="25029">


Rfels s una vila i municipi del Matarranya.

La principal font econmica s l'agricultura, tenint l'olivera i l'ametller com a exemples ms importants. El poble resplandeix especialment a l'estiu, grcies a les segones residncies de tortosins, barcelonins, etc., que van a passar-hi les seves vacances.

El clima s mediterrani de tendncia continental. Predominen els pins, matolls i d'altres espcies que es poden visitar al jard botnic del poble.

Rfels compta amb una esglsia del s. XIV i amb portals del s. XVII, a ms d'un castell situat a l'extrem del poble.

Les festes patronals sn el primer diumenge d'agost.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63097" title="Smbols de perillositat" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="25030">
Smbols usats per a indicar la perillositat en diferents situacions

Riscos de l'ambient.


Riscos de compostos qumics .


Articles relacionats.
Llista de frases R;
Llista de frases S;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63101" title="Vall-de-roures" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="25031">


Vall-de-roures s una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la provncia de Terol.


Geografa. 
Es troba situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Rodejat d'altes muntanyes i de pinedes. Una d'aquestes elevacions s Penya Aznar o La Caixa, amb forma de taula.D'entre els elements que definixen el paisatge de Vall-de-roures, pocs sn tan caracterstics com aquesta roca amb forma d'antiga caixa de cabals, visible des de quasi qualsevol punt del territori.

La histria associada a ella s sorprenentment antiga. Les restes trobades a dalt, ens diuen que ja era coneguda en els temps dels ibers,  per la seua importncia com a element definitori comena en els temps de la dominaci musulmana, quan algunes fonts comencen a associar-la amb el Comte Aznar Galindo, fundador del comtat d'Arag.  Segons pareix, ell mateix, o ms possiblement algun dels seus continuadors prengu  La caixa  com a punt estratgic des del que dirigir els seus atacs a les posicions musulmanes. 
Des de llavors ser coneguda com a penya d'Aznar Lagaya, sent aquest ltim acabe una deformaci del vocable medieval que definia precisament una caixa. 

Acabada la reconquista, Alfons II en el seu document de donaci a l'arquebisbat de Saragossa, anomena a la vall en qu hui s'assenta Vall-de-roures  Vall de la penya Aznar lagaia   definint amb ella tot el territori. 

En els segles posteriors, La caixa ha anat acumulant llegendes i histries al seu voltant i ha sigut des de refugi de pastors fins objecte de culte pag,  arribant fins al present sent el millor testimoni de les arrels ms antigues de Vall-de-roures. 

Monuments i llocs d'inters.
Pont i Portal de Sant Roc.
S'entra al nucli antic per un pont gtic sobre el Matarranya. La construcci del pont pareix estar associada a la de les seues muralles, aix que podrem datar l'inici de les obres per a construir el mateix entorn de 1390, amb la petici que l'arquebisbe Garcia Fernndez d'Heredia fa davant de Joan I per a construir aquestes fortificacions. Molt ms difcil seria afirmar amb seguretat la data de la seua conclusi, segurament a principis del segle XV i estant Vall-de-roures davall la prelatura de Dalmao de Mur responsable tamb de les plantes ms altes del nostre castell.

Es tracta d'un pont completament medieval, de quatre forats,  extremadament slid i provet de tallamars en forma de falca pensats per a protegir-ho de fortes riuades i evitar l'acumulaci de troncs. En el segle XVI s'assenta sobre el seu ltim tram l'ajuntament, modificant per tant l'aspecte del pont en el seu tram final al connectar amb la plaa. 

El pont travessa l'antiga porta principal d'accs al recinte murallat. A finals del segle XVI aquest portal va ser consagrat a Sant Roc, protector davant de les epidmies i Patr de la poblaci, quedant hui en dia com un dels portals millor conservats de tot el conjunt. 

Casa dels Mols.
s de finals del gtic, amb la clssica lgia aragonesa (galeria exterior, ensostrada i coberta per davant) en la part alta.

Ajuntament.
El Segle XVI va ser una poca de canvis en tot Europa. Les velles estructures de poder comenaven a trontollar-se i noves corrents artstiques aportaven formes diferents de construir i d'interpretar el mn.
En Vall-de-roures aquestes noves tendncies van cristallitzar en la construcci de l'ajuntament. Smbol del progressiu augment de poder de la burgesia i els seus consells en detriment del poder de l'arquebisbat representat pel castell. 

Es tracta d'un edifici inspirat en l'ajuntament d'Alcanys, encara que ac s'afegiria una llotja amb fins comercials a ms dels administratius i judicials que ja possea de per si l'edifici. Es construx davall les ordes del mestre Antoni de Champanach dins de l'estil manierista i s'acaba en 1599, data que apareix esculpida en l'escut de la faana. Aquest escut t la peculiaritat d'aportar per primera vegada les figures de dues aixetes, un mascle i una femella,  al tradicional escut del roure que vnia simbolitzant a Vall-de-roures des del segle XIII.

En 1847 se li encarrega al pintor Jernim Palau decorar la faana amb una pintura allegrica i en el que incls hui en dia a pesar del seu deteriorament poden llegir-se les paraules  pau ,  uni  i  llibertat .

En 1929 l'ajuntament de Vall-de-roures va ser reprodut en el poble espanyol de Barcelona i des de llavors ha patit diverses restauracions i reformes internes que han fet possible que incls hui en dia continue sent el centre neurlgic de l'administraci local i la casa de tots els habitants de Vall-de-roures. 

Palau.
Malgrat ser un dels edificis ms antics de Vall-de-roures, aquesta imponent construcci situada als peus del castell s tamb un de qu ms ha sigut transformat pel pas del temps. 
Els primers documents que ho mencionen daten del segle XVI, per s molt possible que estiguera en peu des de principis del XV. 
La seua funci original era la de servir com a seu per a la recaptaci d'impostos i era, igual que el castell, propietat de l'arquebisbe de Saragossa. Esta relaci amb el castell va donar lloc a certes peculiaritats en la seua construcci, com el tire d'estar la planta baixa adossada a la muntanya i tindre un tnel de comunicaci, possiblement secret, per a arribar fins al mateix. 
En el mateix edifici que el  palau  encara que probablement diferenciats, es trobava l'antic hospital. Una mena d'alberg per a pobra propietat de l'esglsia que va estar funcionant en estes dependncies des del segle XVI fins al XIX, quan per causa de la desamortitzaci passa a les mans de l'ajuntament perdent progressivament la dita funci. 
Amb el pas del temps i ja entrat el segle XX, la funci de l'edifici seria la d'albergar les escoles municipals, la qual cosa es mantindria durant diverses dcades, quedant desprs com a magatzem municipal. Hui en dia el que va ser l'edifici de  el palau   s en bona part propietat privada, quedant la part de propietat municipal a l'espera d'albergar projectes d'inters comunitari

Castell-palau.
L'origen del castell es incert. Les teories ms recents ens porten fins a finals del segle XII, per no s en absolut d'usar i tirar la idea que siga molt ms antic. L'nica certesa s que esta construt entorn d'una roca natural (la cspide de la qual fins i tot pot veure's en la seua segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, b pels cristians en el procs de reconquista o per alguna de les cultures precristianes que van habitar estes terres. 

A finals del segle XIV, L'arquebisbe Garca Fernndez d'Heredia comena la transformaci del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstrux i mplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts herldics que es troben en les seues estades. Garca mor en 1411, per la seua tasca s continuada pels seus successors en el crrec i molt especialment per Dalmau de Mur, responsable de la reconstrucci de la segona planta i part alta del castell. 

Fins a finals del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van continuar sent els Senyors del castell, comenant desprs un progressiu abandonament i runa que ho deixaria en un estat lamentable. En 1931 s declarat monument nacional, per les actuacions per a la seua reconstrucci no comenarien fins a 1977, i en especial fins als anys 1982 i 1983, quan es recuperen voltes i sls de bona part de l'antic palau.

Hui en dia, el castell de Vall-de-roures contnua buscant el seu antiga esplendor, havent-se convertit en un espai per a la cultura on tenen lloc exposicions, congressos, actuacions de msica i que mira al futur recordant-nos el nostre llarg passat.

Esglsia de Santa Maria la Major.
L'esglsia, situada al costat del castell-palau, s un exemple de Gtic llevant de la provncia de Terol. Va comenar la seua construcci en la segona mitat del segle XIV per l'Arquebisbe Pedro Lope de Luna, alant aquest l'absis i els dos primers trams del temple. 

Amb l'arribada de Garcia Fernndez d'Heredia a l'arquebisbat es conclou el tercer tram i el campanar, de construcci lleugerament posterior a l'edifici central, aconseguint una randa perfecta entre el castell i l'esglsia. Posteriorment, en el segle XVIII s'afig una nova construcci, la sagristia encaixada junt amb l'absis del temple. 

El segle XIX va veure un dels moments ms foscos de l'esglsia quan en 1877, el rector i els feligresos, desprs de veure com les seues peticions per a la reparaci sn ignorades,  es veuen obligats a derrocar la teulada del tercer tram, per constituir un seris perill d'enderroc. Amb la pedra caiguda alcen un mur que deixa allada la part derruda i que incls hui continua tallant l'esglsia sense que cap dels seus intents de restauraci haja prosperat fins al moment.

Tamb la guerra civil cause estralls en el temple destruint el seu retaule renaixentista i causant seriosos danys a la decoraci exterior, danys parcialment esmenats en 1966, quan una restauraci popular del temple li torna el seu aspecte gtic original, eliminant gran part de la decoraci posterior. 

L'esglsia de Santa Maria la Major ha seguit utilitzant-se fins gaireb l'estiu de l'any 2007, moment en el que s'inici un procs de restauraci que segueix en marxa.

 Vegeu tamb .
 Matarranya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63106" title="La Freixneda" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="25032">


La Freixneda s una vila i municipi de la comarca del Matarranya. El terme presenta dues unitats geogrfiques ben diferenciades: el sector de llevant, format per terrenys de relleu ondulat i suau, entre els 420 i els 540 m d'altitud, i el sector de ponent, muntanys i accidentat.

La vila de la Freixneda est situada a mitjan terme, als declivis de llevant del tossal de Santa Brbara. s presidida per les runes del castell, del qual resten solament els basaments i les cisternes. A la fi del segle XVIII el castell disposava de claustre i torre mestra. El portal de fora era protegit per una porta de rastell.

El nucli urb, abans emmurallat, t al centre una gran plaa a la qual s'accedeix des del portal de Xifr, l'nic que resta a la vila. La casa de la vila s un notable edifici d'estil renaixentista, amb una gran balconada de forja i grgoles zoomrfiques que sobresurten de la teulada. Conserva alguns elements d'estil gtic final.

 Historia .
La vila fou conquerida el 1170 per Alfons I i form part de la vasta donaci que el monarca va fer a l'orde de Calatrava.

El 14 de desembre de 1283, per document signat a Saragossa, el rei Pere II va concedir a la Freixneda el ttol de vila.

Desprs de la mort de Carles de Viana, el juliol del 1462, el comanador de la Freixneda, amb l'ajut dels vens del lloc, atac la vila de Calaceit, fervent partidria del prncep. Aquell mateix any les comandes de Mont-roig de Tastavins i la Freixneda combateren al costat de les forces de Joan II contra les tropes de Tortosa establertes a Cretes.

El 1643, durant la guerra dels Segadors, les tropes contrries a Felip IV de Castella assetjaren la vila.

Durant la guerra de Successi, l'any 1706, la vila estava en mans de l'exrcit austriacista. 

Durant la primera guerra Carlina, el general Cabrera s'apoder de la Freixneda. A la fi del 1839, Cabrera, abans d'abandonar la Freixneda, fu enderrocar el castell i alguns edificis fortificats a fi d'evitar la seva utilitzaci per les tropes cristines.

El 1911 es constitu el Centre Republic de la Freixneda i cinc anys ms tard es cre el Centre Obrer, adherit primer al Partit Socialista i esdevingut desprs independent. Els propietaris, per la seva banda, fundaren el Sindicat Catlic Agrcola, en un intent de restar fora a l'agrupaci obrera. El 1918 s'iniciaren les obres de construcci del casal de la Joventut Freixnedana. El 1923 el Centre Obrer fou clausurat per ordre governativa i no es torn a obrir fins el 1925. El 1929 es cre, dins el Centre Obrer, el grup artstic.

El 1931 el Centre Obrer era controlat per la CNT i, en produir-se l'esclat llibertari del 1933, el 8 de desembre, el seu local fou saquejat i qued molt malms. El 1936 la Freixneda romangu fidel a la Repblica i es constitu el comit revolucionari. Fou decretada la collectivitzaci de les terres i l'abolici de la moneda estatal, que fou substituda per una moneda local. A l'acabament de la guerra civil de 1936-39 molta gent emigr i entre el 1939 i el 1947 es registraren moviments d'escamots guerrillers a la contrada.

 Vegeu tamb .
 Casa consistorial de la Freixneda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63109" title="Pena-roja" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="25033">


Pena-roja (en castell, Pearroya de Tastavins) s una vila i municipi de la comarca aragonesa del Matarranya.

 Enllaos externs .
 Web d'aquesta poblaci;
 Notcia sobre el segon concurs literari d'aquest municipi;
 Associaci Cultural del Matarranya;

 Rogativa Vallibona - Pena-roja .
 Rogativa de Vallibona a Pena-roja 1;
 Rogativa de Vallibona a Pena-roja 2;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63111" title="Lled d'Algars" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="25034">


Lled d'Algars s un municipi del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63114" title="Mont-roig de Tastavins" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="25035">




Mont-roig de Tastavins (en castell i oficialment Monroyo) s una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la provncia de Terol, s a dir, a l'Arag.

Amb una poblaci de 314 habitants. durant tot l'any i ms de 400 a l'estiu, s un poble petit, que ha tingut un passat en el qual les tropes carlines van cremar en cinc ocasions el poble, deixant un rastre de 137 cases cremades l'any 1839, per que tot i aix ha continuat treballant per a tirar endavant aquest petit poble que disposa ara d'unes 400 cases.

 Emplaament geogrfic .
Limita al sud amb el poble d'Herbers, a l'est amb Pena-roja i Fondespatla, al nord amb Rfels i La Sorollera i a l'oest amb Torredarques. Per a pesar d'estar situat en una zona que podem classificar de mitja muntanya, presenta una accidentada orografia, ja que dels 1.205 metres de la punta de la Camiseta, a la serra de la Cogulla, es descendeix fins els 550 en els estrets del Tormassal, el punt on el Tastavins deixa enrere el terme, aiges avall de les masies de Portols i de Fos, o als 580 a la Canaleta, al costat del barranc de Torredarques.

 Idioma .
s un dels pobles de la Franja on es parla el catal, tot i que amb una gran influncia del castell.

Actualment l'idioma que es parla s tant el castell com el chapurreau, que ve a ser (amb perms dels aragonesos) el catal adaptat de manera semblant al cas del valenci (amb el perms dels valencians), com el que s'ha parlat, durant molts segles a algunes parts de la Franja, barrejat amb el castell, que es va anar introduint ms tard.

 Gastronomia .
Un del menjas mes caracterstics de la zona s la Tfona, tamb anomenada  or negre  s un bolet subterrani en forma de patata, que creix a uns 30 cm. de profunditat, pel que per a la seva localitzaci, s imprescindible l ajuda d un gos o d un porc senglar.  
Creixen en terrenys amb altituds entre els 700 i 1400 metres, en terres amb una pluviometria de 500 a 900 mm. I creixen a dins dels boscos d'alzines o roures.
La recol lecci de la Tfona negra es fa entre els mesos de novembre i mar, mentre que la d estiu (Tfona blanca) madura de maig a agost.
Es comercialitza tant sencera, crua, com en lamines, o fins i tot en forma de pat o melmelada. 



 Actes festius .

Sant Anton: Se celebra el 17 de gener. Foguera i "rostida" de xori.

Santa gueda: Se celebra el 5 de febrer. Matinades, menjars i ball popular.

Romeria a l'Ermita de la Consolaci: Aquesta romeria t lloc el dilluns de Pasqua.

San Cristbal: Del 10 de juliol al 10 d agost "Calmant" (beguda tpica) i ball popular.

Festes Majors: Del 13 d'agost al 19 d agost. Festes Majors en honor a Nostra Senyora de l Assumpci i Sant Roc. Balls, xarangues, carreres pedestres, concursos, braus...

Feria del Maestrazgo: Se celebra al novembre. Durant el primer cap de setmana de Novembre t lloc, amb una mplia participaci d expositors i pblic la tradicional "Feria d artesanies i aliments del Maestrazgo" , que a ms a ms compta amb exposicions, balls, mercat, etc.

 Enllaos externs .
 Web Oficial de la Comarca del Matarranya.

 Fotografies d inters;

 Web oficial de mont-roig (castella);

 Posada Guadalupe;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63117" title="Massali" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="25036">


Massali s una vila i municipi del Matarranya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63119" title="La Ginebrosa" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="25037">


La Ginebrosa s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63120" title="Provncia de Samara" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="25038">

La provncia de Samara (en rus                    , transliterat Samrskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63122" title="La Sorollera" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="25039">


La Sorollera s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63123" title="San VI de Navarra" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="25040">
San VI de Navarra el Savi ( 1132 - 1194 ), rei de Navarra (1150-1194).

 Orgens familiars .

Fill de Garcia V de Navarra i la seva primera esposa Margarida de l'Aigle. Succe al seu pare al tron de Navarra el 1150.

 Vida poltica .

El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Arag, per les importants obres arquitectniques que va realitzar i la fundaci de nombrosos monestirs cistercencs.

Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurdiques i administratives que van millorar l'hisenda real, fet li comport un augment de la popularitat i que el van permetre enfrontar-se a les conseqncies del Tractat de Tudelln de 1151 i al Tractat de Carrin, firmats entre Castella i Arag per repartir-se el regne de Navarra.

Grcies a l'Acord de Sria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Per les relacions amb Arag van ser difcils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca de Navarra, germana de San VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, aix Alfons II el Cast va firmar un acord amb San VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Mrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja per protgir-se mtuament de les pretensions expansionistes de Castella.

 Npcies i descendents .

Es va casar el 2 de juny de 1153 a Carrin de los Condes, Palncia amb Sana de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:
 la infanta Berenguera de Navarra (v 1165-1230), casada el 1191 amb Ricard Cor de Lle, rei d'Anglaterra;
 l'infant San VII de Navarra (1170-1234), rei de Navarra;
 la infanta Blanca de Navarra (1177-1229), casada amb Teobald III de Xampanya i mare de Teobald I de Navarra;
 l'infant Ferran de Navarra (?-1207);
 l'infant Ramir de Navarra (?-1128), bisbe de Pamplona;
 la infanta Constana de Navarra, morta jove;


Va morir el 27 de juny de 1194 a la cort de Pamplona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63128" title="La Torre de Vilella" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="25041">

La Torre de Vilella s una vila i municipi del Baix Arag, histricament considerat del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63130" title="La Portellada" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="25042">


La Portellada (localment, la Portell) s una vila i municipi del Matarranya.

Est a dotze quilometres de la capital comarcal, Vall-de-roures. Antigament formava part de la Freixneda, de la qual es va independitzar fa uns 200 anys.

 Llocs d'inters .
 Lo salt. Es tracta d'una cascada d'aigua molt alta, malgrat que a dia d'avui, a causa de la squia que s'hi va installar, est sec bona part de l'any.

 Sant Miquel. Ermita situada a dalt de una gran muntanya, malmesa pels bombardejos de la Guerra Civil. Ara, renovada, disposa d'una rea de pcnic.

 Enllaos externs .
 Mapa de la Portellada;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63131" title="Maine (Frana)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="25043">

El Maine s una regi francesa que constitu antigament el comtat del Maine. Limita al nord amb Normandia, a l'oest amb Bretanya, al sud amb l'Anjou i la Turena i a l'est amb l'Orleans. Actualment comprn els departaments de Mayenne i Sarthe.

 Orografia .
Comprn dues regions naturals, l'alt Maine i el baix Maine. La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de Pars, que inclouen el masss del bosc de Perseigne, nucli allat dels terrenys antics del masss Armoric. El baix Maine s un altipl ondulat, on predominen les roques grantiques amb intrusions de roques eruptives. 

 Economia .
La ciutat principal, Le Mans, s situada en un encreuament de vies de comunicaci i a la confluncia dels rius Sarthe i Huisne. L'agricultura s variada: al nord hi ha farratge (amb una important explotaci ramadera) i conreus d'ordi, blat, patates i uns altres de ms recents de fruiters. Al sud la vinya ocupa una certa extensi. Frueix d'una forta tradici la indstria txtil, i ms modernament s'ha desenvolupat la metallrgica, al voltant dels nuclis urbans.

 Histria .
El comtat de Maine t el seu origen en un comtat carolingi compost per la diocsi de Mans, formada per les antigues ciutats de Mans i de Jublains. El gendre de Carlemany, Rorgon (o Roricon) I, en fou nomenat comte 839.

El 1421 torn a la corona francesa, a la mort de Carles III. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63135" title="Anjou (Frana)" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="25044">

L'Anjou s una antiga provncia de Frana que ha estat ms una unitat poltica que no pas geogrfica. Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l'actual departament de Maine i Loira. Angers fou la capital. 
 Orografia .
Des d'un punt de vista geolgic i morfolgic, es diferencien ben clarament dues regions: la de l'oest, constituda per les roques cristallines del masss armoric, i la de l'est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de Pars. Els sls sn impermeables i poc frtils a la primera, mentre que la segona s una frtil planura alluvial. s drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els ms importants dels quals sn el Mayenne, el Sarthe i el Loir, a la riba dreta, i el Thouet i el Layon, a la riba esquerra. El clima s dol i temperat, amb una mitjana anual de precipitacions de 600 mm. 
 Economia .
Tota la part oest s una regi de gran propietat, el principal recurs de la qual s la ramaderia; a l'rea ms meridional o regi dels Mauges destaquen, a ms, algunes indstries txtils, mentre que a la septentrional o regi de Segr i Craon es troben jaciments de mineral de ferro, avui poc explotats. A la part est, la septentrional o Bougeois s tamb una rea tradicional on la ramaderia alterna amb l'explotaci de la fusta; per contra, l'rea meridional o Saumurois s la ms rica de tot Anjou: es caracteritza per la petita propietat i els conreus d'horta, arbres fruiters i flors. 
 Histria .
El territori fou poblat pels celtes andecavi al moment de l'ocupaci romana. Aleshores form part, primerament, de la provncia galla de Lugdunum, i desprs, de la tercera Lugdunum. Al s IX aparegu el comtat d'Anjou en lluita contra els normands.  
Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra, un Anjou a la corona anglesa, i d'aquesta manera el comtat form part d'un vast imperi que comprenia Anglaterra, Normandia, Bretanya, Aquitnia i Gascunya. El 1203, Felip el Bell de Frana confisc el comtat d'Anjou i l'annexion a la corona. 
El 1246, per, en fou separat i donat a Carles d'Anjou. Unit novament a la corona per Felip VI (1328), el comtat en fou separat altra vegada i elevat a ducat el 1360 per Joan II el Bo, el qual el ced al seu fill Llus I d'Anjou. Amb Llus XI, Anjou fou incorporat definitivament a la corona francesa (1481). Les guerres de religi que tingueren lloc a Frana entre el 1560 i 1590 devastaren prcticament Anjou. 
El desenvolupament econmic i social es vei novament comproms a mitjan s XVII, per tal com esdevingu un dels principals focus de la guerra de la Fronda contra el cardenal Giulio Mazzarino. El 1793 es convert en l'escenari de la contrarevoluci de la Vende. Anjou constitu fins a la Revoluci una governaci amb capital a Angers.
 
 Personatges del territori .

Felip d'Anjou (tamb conegut com: Felip V de Castella);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63137" title="Berenguera de Navarra" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="25045">

Berenguera de Navarra ( v 1165 - Le Mans, Frana 1230 ), infanta de Navarra i reina consort d'Anglaterra (1191-1199).

Orgens familiars.

Filla de San VI de Navarra i la seva esposa Sana de Castella i germana de San VIII el Fort.

Enlla amb Ricard Cor de Lle.

El casament entre Ricard I d'Anglaterra i Berenguera fou orquestrat per la mare de Ricard I, Elionor d'Aquitnia. Primerament Ricard s'havia proms amb Alcia de Frana, filla de Llus VII de Frana. Enmig dels preparatius de l'enlla Alcia es convert en l'amant del rei Enric II d'Anglaterra, pare de Ricard. Aix impossibilit l'enlla, la qual cosa aprofit Elionor per casar el seu fill amb Berenguera.

El casament es realitz el 12 de maig de 1191 a la capella de Sant Jordi de Limassol (Xipre), quan Ricard I, ja rei, es dirigia en una croada cap a Terra Santa. Berenguera particip al costat del seu esps en la primera part de la campanya.

La parella va tornar a Europa desprs de participar en la croada de forma separada, aix Ricard I fou fet presoner pel duc d'ustria durant alguns anys, mentre Berenguera rest a Frana intentant aconseguir els diners necessries per pagar el rescat. En el seu retorn a Anglaterra Ricard no va fer retornar Berenguera a la cort reial, aix la infanta navarresa i reina consort rest a Frana i mai trepitj les illes britniques, sent la nica reina consort que ostenta aquest ttol.

Visqu els ltims anys de la seva vida retirada a l'abadia de Lpau a Le Mans, on mor el 23 de desembre de 1230. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63138" title="Ioannis Metaxas" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="25046">

Ioannis Metaxas (en carcters grecs                ) va nixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941. Fou un general i poltic grec que el 4 d'agost de 1936 va establir una dictadura de carcter feixista a Grcia i la va fer durar fins la seva mort, el 1941.

El feixisme grec va ser una variant ms dels rgims totalitaris de carcter feixista que van envair quasi tota Europa al perode d'entreguerres. El feixisme grec estava a mig cam entre el feixisme itali i el nacionalsocialisme alemany encara que tenia, en canvi, una srie de trets propis que el caracteritzaren d'una manera peculiar.

Metaxas volia que el seu rgim (anomenat del 4 d'Agost) installs les bases per a la denominada Tercera Civilitzaci Hellnica, desprs de l'Antiga Grcia i de l'Imperi Bizant.

Metaxas va crear una policia secreta anomenada Asfaleia basada en la Gestapo alemanya (el seu ministre d'interior Maniadakis organitzava congressos conjunts amb el cap de les SS Himmler), va crear una Organitzaci Nacional de Juventuts (EON) basada en la Hitlerjugend nazi, i va realitzar una continuada i important modernitzaci de l'exrcit grec, amb l'ajuda de l'Alemanya de Hitler. Metaxas, per, vai no va tenir ambicions expansionistes desprs del fracs de l'invasi grega de l'sia Menor el 1922.

La politica exterior de la Grcia feixista va ser molt complicada perqu Metaxas va haver de mantenir-se equidistant entre el tradicional poder martim mediterrani (Gran Bretanya) i el rgim ideolgic amb el que se sentia ms af (Alemanya). L'octubre de 1940, Mussolini va atacar Grcia des d'Albnia, per Metaxas, que havia organitzat juntament amb el general Papagos la defensa del pas, va aconseguir repellir l'atac itali, empnyer l'exrcit itali ms enll d'on havia comenat l'atac, i alliberar els territoris histricament grecs de l'Epir del Nord.

Tot i que mai no va guanyar el suport popular de la societat grega (a qui queia antiptic), Metaxas va morir -alguns diuen que assassinat pels serveis d'intelligncia britnics- el 29 de gener de 1941, convertit en un autntic heroi nacional desprs de la seva victria contra el diverses vegades superior exrcit itali. El dia del No, el dia que Metaxas va refusar l'ultimtum de Mussolini, s avui la festa nacional de Grcia juntament amb el 25 de Mar (dia de la Indepndencia).

 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);


Enllaos externs.
Lloc web sobre Metaxas, la Grcia feixista i el feixisme grec (1936-1941).








 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63140" title="Waccamaw" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="25047">
Els waccamaw sn una tribu amerndia, la llengua dels quals no se'n sap res, per es creu que pertanyia al grup de llenges siouan, potser relacionada amb els catawba. Vivien als marges del riu Waccamaw i al bai Pee Dee a Carolina del Nord.

La primera referncia que existeix sobre ells els anomena Guayaca. Es creu que tenien sis viles el 1715. Aleshores els cheraw els incitaren a atacar els anglesos, per aviat van signar la pau. El 1720 van guerrejar novament amb els colons, per hi van perdre 60 guerrers. El 1755 foren atacats pels natchez i cherokee. Desprs d'aix, molts s'uniren als catawba.

Potser eren uns 900 el 1600, per el 1715 en foren censats 610, i el 1720 noms tenien 100 guerrers. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 1.906 enregistrats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63142" title="Llengua de signes nicaragenca" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="25048">

La llengua de signes nicaragenca (o ISN, Idioma de Seas de Nicaragua o Idioma de Signos Nicaragense) s una llengua de signes desenvolupada espontniament per nens sords a diverses escoles a l'oest nicaragenc a la dcada dels 70 i 80. s d'inters particular per els lingistes perqu ofereix una oportunitat nica per estudiar el "naixement" d'una nova llengua.

Histria.
Abans de la dcada dels 70, no hi havia cap comunitat de sords a Nicaragua. Les persones sordes estaven mpliament allades de la resta de la gent, i feien servir sistemes senzills de signes casolans i gesticulacions per comunicar-se amb les seves famlies i amics. Les condicions necessries perqu sorgs una nova llengua es van donar el 1977, quan un centre d'educaci especial va establir un programa al que inicialment van assistir 50 nens sords. El nombre d'alumnes de l'escola (al barri de San Judas de Managua) va crixer fins a 100 el 1979, l'any de la revoluci sandinista.

En 1980 es va obrir una altra escola vocacional per adolescents sords a la zona de Managua anomenada Villa Libertad. En 1983 ja hi havien uns 400 estudiants sords enrolats en les dues escoles. Inicialment el programa lingstic prioritzava l'espanyol parlat i la lectura de llavis, l's de signes per part dels professors es limitava als signes simples per lletrejar amb els dits. El programa no va tenir gaire xit, la majoria dels estudiants no aconseguien entendre el concepte de les paraules. Per, mentre els nens continuaven lingsticament desconnectats dels seus professors, el temps d'esbarjo i els viatges diaris d'anada i tornada en autobs eren espais frtils per la comunicaci entre ells, de la combinaci de gestos i elements dels seus sistemes de signes casolans rpidament en va emergir un llenguatge nou, primer en forma de llenguatge pidgin i desprs en forma de llengua criolla. Estaven creant la seva prpia llengua. Aquesta primera forma pidgin s'ha anomenat Lenguaje de Signos Nicaragense (LSN), i encara s fet servir pels que eren adolescents quan van assistir a l'escola en aquella poca.

El personal de l'escola, ignorant del desenvolupament d'aquesta altra llengua, veia la gesticulaci dels nens com a mmica i pensaven que deixaven d'aprendre espanyol. Incapaos d'entendre qu es deien els nens entre ells, van demanar ajuda externa i el juny de 1986, el Ministeri d'Educaci va contactar Judy Kegl, una lingista de la Llengua Americana de Signes de la Northeastern University. Quan Kegl i altres investigadors van comenar a analitzar la llengua, es van adonar que els nens ms petits havien portat la forma pidgin dels nens ms grans a un nivell ms alt de complexitat, amb concordana verbal i altres convencions gramaticals. Aquest llenguatge ms complex s el que es coneix ara com a Idioma de Seas de Nicaragua (ISN).

Recentment s'han publicat articles sobre aquest cas en Science i en altres publicacions, i ha rebut l'atenci de la National Public Radio.

 ISN i els lingistes .

L'ISN representa la formaci d'una nova llengua sense una comunitat adulta de "parlants" fluents nadius, la qual cosa s bastant inusual. Els criolls normals es desenvolupen de la mescla pidgin de dues (o ms) comunitats distintes de parlants fluents, per aquesta llengua es desenvolup a partir d'un grup de gent jove noms amb uns sistemes i gestos no-convencionals de signes casolans.

Alguns lingistes veuen el que ha passat a Managua com a prova de qu l'adquisici del llenguatge est codificada a dins del cervell hum. Steven Pinker, autor de The Language Instinct sost que "El cas nicaragenc s absolutament nic en la histria". "Hem pogut veure com sn els nens - no els adults - els que han generat la llengua, i hem pogut enregistrar la manera com ha passat amb molts detalls per l'estudi cientfic. I s el primer i nic cop que hem pogut veure la creaci d'una llengua del no res".

Des de 1990, altres investigadors han comenat a estudiar el desenvolupament d'aquesta llengua nica i de la seva comunitat (incloent Ann Senghas, Marie Coppola, Richard Senghas, Laura Polich, etc.). Encara que cadasc d'ells t la seva interpretaci nica dels fets que han portat a la formaci i el desenvolupament d'aquesta llengua, tots coincideixen en qu el fenomen estudiat s una de les fonts ms riques sobre l'emergncia d'una llengua descoberta fins a l'actualitat.

Controvrsia.
 Quan s un llenguatge? .
Els investigadors no es posen d'acord en assenyalar en quin estat del desenvolupament de l'ISN ja es podia considerar que era un llengua de cap a peus. Coppola opina que els sistemes de signes de les famlies allades de Nicaragua ja posseen components que podien considerar-se una llengua. Kegl creu que desprs d'un estat intermedi, on els gestos de contacte es van anar ajuntant i van desenvolupar una comunicaci de contacte suficient per fer creure el nois joves que all que rebien era una llengua a aprendre, la primera generaci de joves va adquirir una llengua tant completa i rica com qualsevol altra llengua coneguda i que els canvis subsegents constitueixen el procs esperat de canvi histric. A. Senghas creu que un cop l'ISN va esdevenir ms i ms complex desprs de qu fessin servir grups successius de parlants joves.

 Imperialisme lingstic .
Des del principi de la seva recerca a Nicaragua el 1986 i fins que la llengua de signes nicaragenca va estar ben establerta, Kegl va tenir cura de no introduir altres llenges de signes que conegus amb anterioritat, en particular la llengua de signes americana (LSA), a la comunitat de sords de Nicaragua. Una mena d'imperialisme lingstic s'havia estat esdevenint internacionalment durant dcades on individus feien servir la LSA a poblacions de gent sorda d'altres pasos, a vegades suplantant les llenges locals ja existents. La poltica de Kegl va ser la de documentar i estudiar, en comptes d'imposar o canviar la llengua o la comunitat. Mentre no va interferir en qu els sords nicaragencs fossin exposats a altres llenges, no va proporcionar cap oportunitat perqu aix passs. D'altra banda, va documentar els contactes i les influncies amb altres llenges que van comenar en la dcada dels 90 i que continuen influenciant l'ISN com altres llenges en contacte s'influencien mtuament. 

No obstant aix, alguns experts s'han oposat amb els que ells han anomenat "l'tica d'aillar els nens nicaragencs". Felicia Ackerman, professora de Filosofia a la Brown University, va escriure una carta al Times registrant les seves objeccions. Respecte la por de Kegl de "matar la llengua indgena," va escriure Ackerman, "Evidentment, ella prefereix matar les perspectives de vida d'aquests nens, deixant-los incapaos per comunicar-se amb el mn exterior."

En canvi, Kegl i el seu marit, treballant a Nicaraguan Sign Language Projects, Inc., no noms han treballat amb sords de Nicaragua per documentar la seva prpia llengua nativa, sin que la seva organitzaci tamb ha recollit i distribut fons per establir una escola per sords a la costa atlntica de Nicaragua portada completament per mestres sords nicaragencs, ha  donat suport a aquests mestres per preparar mestres sords d'altres escoles de Nicaragua, ha portat nombrosos estudiants sords i mestres sords de Nicaragua als Estats Units per un desenvolupament curricular ms intens i per preparar-se com a mestres, i ha finanat sords nicaragencs per assistir a conferncies internacionals com "The Theoretical Issues in Linguistic Research Conference" a Amsterdam i "Deaf Way IV" a Washington.

 Proves de capacitats innates per al llenguatge .
William Stokoe, conegut per molts com el pare de la lingstica de la llengua de signes americana, no est d'acord amb qu l'aparici de l'ISN sigui una prova d'un mecanisme d'adquisici del llenguatge. Stokoe tamb qestiona afirmacions com que la llengua va emergir sense cap tipus d'influncia externa, de (per exemple), l'espanyol o la LSA. Aquestes afirmacions estan basades en l'especulaci ms que en proves directes. Les proves recollides fins ara indiquen una manca d'accs a l'espanyol i a la LSA en els processos inicials d'aparici de la llengua. No obstant aix, una vegada la llengua va comenar a formar-se, com totes les altres llenges, va entrar activament en contacte amb les llenges del seu entorn.

 La Llengua de signes nicaragenca com a "no escribible" .
R. Senghas (1997) va fer servir l'expressi llengua "no parlable, no escribible" al ttol de la seva dissertaci per destacar el malents com que aquelles llenges sense forma escrita no sn tan "reals" (un punt de vista sovint mantingut per aquells que no estudien llenges indgenes). D'una manera semblant, les llenges de signes sovint no reben un reconeixement merescut perqu no sn parlades ni escrites. (Senghas mai ha afirmat que la Llengua de signes nicaragenca sigui inescribible, noms ha dit que s el que pensa qui no ha estudiat les llenges de signes). Per des de 1996, els nicaragencs escriuen la seva llengua tant a m com amb ordinador fent servir SignWriting (veure  i  per exemples escrits de ISN). Actualment, la Llengua de signes nicaragenca t la biblioteca ms gran de textos escrits en qualsevol llengua de signes, inclosos tres volums de cursos de lectura de ISN, Espanyol I i II (dos nivells de textos, llibres d'exercicis i manuals) i Cuentos Espaol (una collecci d'histries en espanyol amb glossaris d'ISN, un text de geografia, i molts d'altres).

Vegeu tamb.
 Llengua de signes beduna Al-Sayyid;

 Enllaos externs .
Vdeo documental de la PBS de 5 minuts  mostrant exemples de LSN (formats Quicktime i Realplayer).
http://www.unet.maine.edu/courses/NSLP/ ;
http://cf.linguistlist.org/cfdocs/new-website/LL-WorkingDirs/forms/langs/LLDescription.cfm?code=NCS ;
http://www.nytimes.com/library/magazine/home/19991024mag-sign-language.html ;

Referncies.
Kegl, J. 1994.  Conference Report:  Linguistic Society of America Meeting, January 6-9, 1994.  Signpost.  vol.7, no. 1, Spring, pp. 62-66. ;
Kegl, J.  1994.  The Nicaraguan Sign Language Project: An Overview.  Signpost.   vol.7, no. 1, Spring, pp. 24-31.
Senghas, R., and J. Kegl.  1994a.  Social Considerations in the Emergence of Idioma de Signos Nicaragense (Nicaraguan Sign Language).  Signpost.  vol.7, no. 1, Spring, pp. 40-46. ;
Senghas, R., and J. Kegl.  1994b. Soziale Gesichtspunkte bei der Herausbildung der Nicaraguanishen Gebrdensprache. Das Zeichen,  no. 29, September, pp. 288-293. translation of Senghas and Kegl (1994a);
Kegl, J.  2000.   Is it soup yet? Or, When is it Language?  In the Proceedings of the Child Language Seminar 1999.  City University, London.
Kegl, J. 2002.  Language Emergence in a Language-Ready Brain: Acquisition Issues.  In Morgan, G. and Woll, B., Language Acquisition in Signed Languages. Cambridge University Press, pp. 207-254.
Kegl, J.  2004.  Language Emergence in a Language-Ready Brain: Acquisition Issues. In Jenkins, Lyle, (ed), Biolinguistics and the Evolution of Language. John Benjamins. ;
Kegl, J. (in press). The Case of Signed Languages in the Context of Pidgin and Creole Studies. In Singler, J. and Kouwenberg, S. (eds.), The Handbook of Pidgin and Creole Studies.  London: Blackwell's Publishers.
Kegl, J. and G. Iwata.  1989.  Lenguaje de Signos Nicaragense:  A Pidgin Sheds Light on the  Creole?  ASL.  In Carlson, R., S. DeLancey, S. Gildea, D. Payne, and A. Saxena, (eds.).  Proceedings of the Fourth Meetings of the Pacific Linguistics Conference.  Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon, pp. 266-294.
Morford, J. P. & Kegl, J. 2000.  Gestural precursors of linguistic  constructs:  How input shapes the form of language. In D. McNeill (Ed.), Language and Gesture.  Cambridge: Cambridge University Press, pp. 358-387.
 Kegl J., Senghas A., Coppola M 1999. Creation through contact: Sign language emergence and sign language change in Nicaragua. In M. DeGraff (ed), Comparative Grammatical Change: The Intersection of Language Acquisistion, Creole Genesis, and Diachronic Syntax, pp.179-237. Cambridge, MA: MIT Press.
 Polich, S 1998. Social agency and deaf communities: A Nicaraguan case study. University of Texas at Austin Ph.D. dissertation;
 Senghas, R. J. Monaghan, L, Nakamura, K., Schmaling, C., and Turner, G. H. 2003. New ways to be Deaf in Nicaragua: Changes in language, personhood, and community. In "Many ways to be Deaf: International, linguistic, and sociocultural variation", pp. 260-282. Washington, DC. Gallaudet University Press,
 Senghas, R. J 1997. An 'unspeakable, unwriteable' language: Deaf identity, language & personhood among the first cohorts of Nicaraguan signers. University of Rochester, NY Ph.D. dissertation;
Shepard-Kegl, J. A.  1997.  Prlogo.  In Lopez Gomez, J.J., Perz Castellon, A. M., Rivera Rostrn, J. M., and Baltodano Baltodano, J.F., (eds.), Diccionario del Idioma de Seas de Nicaragua.  Managua:  Asociacin Nacional se Sordos de Nicaragua (ANSNIC), pp. ix-xi.
Shepard-Kegl, J.M. 2002. Teaching Literacy to Deaf Students in Nicaragua: A Common Sense Two-Step Approach. Yarmouth, ME: NSLP, Inc. (downloadable at http://www.nslpinc.org/Download.html);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63144" title="Blanca de Navarra i de Castella" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="25049">
Blanca de Navarra ( 1177 - 1229 ), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).

Orgens familiars.

Filla de San VI de Navarra i Sana de Castella, filla d'Alfons VII de Castella. Fou la germana petita de San VIII de Navarra.

Npcies i descendents.

Es cas l'1 de juliol de 1199 amb el comte Teobald III de Xampanya. D'aquesta uni nasqu un nic fill:
 l'infant Teobald I de Navarra (1201-1253), rei de Navarra i comte de Xampanya;

Vida.

A partir de 1201, a la mort del seu marit, Blanca va governar el comtat de Xampanya com a regent fins que el seu fill gran va fer 21 anys el 1222.

La regncia fou envoltada de dificultats, aix el seu cunyat Enric II de Xampanya va deixar darrera seu un deute molt elevat i que Blanca no pogu fer-se'n crrec a la mort del seu marit. L'infantesa de l'hereu va propiciar que fos qestionada la seva legitimitat a l'hora d'heretar el comtat, aix fou desafiada per la filla d'Enric II, Felipa i el seu marit, Erard de Brienne, un dels comtes ms influents de la regi. Aix, el 1215 esclat la guerra amb els Brienne per la successi al comtat, que no fou resolta fins que Teobald II va arribar a la majoria d'edat.

Per finalitzar les disputes Blanca hagu de pagar una substanciosa quantitat de diners als Brienne aix com assegurar la seva estabilitat. Davant aquest fet, Blanca hagu d'arreglar el dot de matrimoni de la seva neboda Alcia, filla tamb d'Enric II, al casar-se el 1230 amb el rei de Xipre. Aix hagueren de vendre els drets sobre el comtat de Blois, de Sancerre i Chateaudun al rei de Frana.

El seu germ San VII de Navarra fou l'ltim rei de la dinastia Ximena. Aix desprs de la Batalla de Las Navas de Tolosa, casat per sense fills, es retir en un convent i Blanca de Navarra prengu llavors les regnes del Regne de Navarra, actuant com a regent. A la mort de Berenguera de Navarra, germana de Blanca, tamb sense fills, San VIII nomen hereu seu el fill major de Blanca.

Blanca va morir el 13 de mar de 1229.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63148" title="Favara (desambiguaci)" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="25050">

En la toponmia significa 'font', de l'rab faww ra.
Favara, municipi de la Ribera Baixa.
Favara de Matarranya, municipi del Matarranya.
Mausoleu de Favara, sepulcre rom a Favara de Matarranya.
Favara de Pego, venat del municipi de Pego.
Favara, barri de Valncia, al districte de Patraix.
Squia de Favara, una de les squies majors de l'Horta de Valncia.
Favara (Siclia), municipi de la provncia d'Agrigent, Itlia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63149" title="San VII de Navarra" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="25051">
 

San VII el Fort ( v 1170 - Tudela 1234 ), rei de Navarra (1194-1234). 

 Orgens familiars .

Fill i successor de San VI el Savi, de la dinastia Ximena, i de Sana de Castella. Fou el germ gran de Berenguera de Navarra, casada amb Ricard Cor de Lle i de Blanca de Navarra. 

 Vida poltica .

Va continuar amb les relacions que el seu pare havia establert amb Castella i, sobretot, amb Arag. Va intentar ajudar Alfons VIII de Castella a la batalla d'Alarcos el 1195, per va arribar tard, cosa que va disgustar al rei castell i va originar un enfrontament. San el Fort va devastar Sria i Almazn, i el rei de Castella es va veure obligat a demanar la Pau de Tarazona el 1196. 

Alfons VIII va aprofitar l'estada del navarrs a Mrcia, Andalusia i el nord d'frica, per prendre laba i Guipscoa, conquestes confirmades pel Tractat de Guadalajara de 1207.


Des de llavors les seves relacions van millorar, sobretot desprs de la decisiva participaci de San a la Batalla de Las Navas de Tolosa de 1212, on va obtenir un enorme bot. En aquesta batalla, les tropes de San el Fort van arribar fins a la tenda del Miramamol tallant les cadenes que la protegien. En record d'aquesta gesta, el rei San VIII va fer substituir l'antic escut del regne navarrs (d'or amb guila de sabre) per l'actual (de gules amb cadenes d'or). 

Van ser millors les seves relacions amb els territoris ultrapirinencs, on diversos senyors es van declarar els seus vassalls, i fins i tot va signar un tractat en favor de Joan Sense Terra el 1202, i amb els reis aragonesos Pere I el Catlic i Jaume I el Conqueridor. 

San VII i Jaume I van signar el 1231 el tractat de Tudela, (que no va arribar a complir-se), pel qual acordaven que aquell dels dos que sobrevisqus a l'altre, ocuparia el regne sense obstacles. 

 Npcies .
Vers el 1195 es cas amb Constana de Tolosa, filla de Ramon VI de Tolosa i la seva segona esposa Beatriu de Carcassona. D'aqusta uni per no hi hagu fills.

 Successi .
Desprs de la Batalla de Las Navas de Tolosa, San VII es retir en un monestir de Tudela i la seva germana Blanca de Navarra exerc de regent.

A la mort sense descendncia de San VII, va pujar al tron a Tudela el 7 d'abril de 1234 el seu nebot Teobald, amb el qual va comenar a regnar a Navarra la dinastia de Xampanya.

Est enterrat a la Collegiata de Roncesvalles. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63150" title="Ferran de Portugal" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="25052">
Ferran de Portugal (1186-1233) era fill de San I de Portugal. Va ser comte de Flandes i d'Hainaut. Lluit amb el rei de Frana, que ocup els seus dominis. Va ser empresonat l'any 1214 i, per aconseguir la llibertat, va haver de cedir Lilla, Douai i L'cluse.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63151" title="Flores (Indonsia)" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="25053">

Flores s una illa d'Indonsia, situada a l'arxiplag de la Sonda, entre les illes de Sumbawa i Komodo a l'oest, Adonara i Solor a l'est i Timor al sud-est. Al nord, est separada de l'illa de Clebes per la mar de Flores, i al sud la mar de Sumba la separa de l'illa de Sumba.

L'illa t uns 1.400.000 habitants i una superfcie de 14.250 km .

El nom prov del portugus flores, "flors".































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63153" title="Ping emperador" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="25054">

El ping emperador (Aptenodytes forsteri) s el ms gran de tots els pingins i noms viu a l'Antrtida. El seu nom cientfic, forsteri, li va ser donat en 1844 en honor al naturalista alemany Johann Reinhold Forster. Destaquen com a grans nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogmia i el peculiar viatge que realitzen a la recerca del seu lloc de cria.

Hbitat.
El podem trobar per tota l'Antrtida. Noms se'l veu fora de les aiges antrtiques poques vegades. Alguns exemplars arriben fins a Amrica del Sud (Argentina i Xile), fins a Nova Zelanda i altres illes oceniques dels mars del Sud.

Descripci.
Normalment viu ms de 20 anys, fins hi tot hi ha constncia que s'han donat casos que arriben als 40. De mitjana, els adults amiden 1.1 metres d'altura i pesen 30 quilos. A principis de l'any 2000, cientfics de la Base Antrtica Marambio de l'Argentina, van localitzar una colnia de 1.70 metres d'altura.

El seu cap i ales sn negres, l'abdomen s blanc; el seu bec s llarg, punxegut i lleugerament corb en el seu extrem; les potes sn de color gris i plenes de plomes fins a la meitat; presenta tons daurats als costats del coll.

El mascle t un plec abdominal que li serveix de bossa per a incubar l'ou i cuidar a la cria.

Les cries estan cobertes per un esps plomatge gris, ms llans i opac que els adults. Aquesta capa s vital en els primers dies.

Conducta.
 element A;
 element B;
 element C;
 element A;
 element B;
 element C;
 element A;
 element B;
 element C;
 element A;
 element B;
 element C]];
Principalment s'alimenta de krill, cefalpodes i peixos petits. Per a trobar menjar, el ping emperador pot submergir-se de 150 a 250 metres en l'Oce Antrtic, fins i tot es pensa que pot fer submersions de 565 metres. A dins de l'aigua poden contenir la respiraci fins a 20 minuts. La seva velocitat nedant s de 6 a 9 km per hora.

Per a combatre el fred, aquests pingins formen compactes agrupacions amb una curiosa conducta de relleu. Els que estan ms a l'exterior a poc a poc van endinsant-se al centre del grup, on la calor es conserva millor, i al mateix temps els de l'interior passen a les vores de l'agrupaci, on serveixen de barrera contra el fred i el vent. Fora de la formaci les temperatures arriben als 40 sota zero, dintre pot ser tan alta com 20 C.

 Reproducci i cria .
Els pingins emperador recorren 90 km terra endins fins al lloc de cria, que s el lloc de trobada de centenars d'ells. Segueixen exactament el mateix cam que els seus antecessors per a arribar fins al territori de reproducci. El viatge comena al mar o abril, amb les temperatures extremes de 40 sota zero. Una vegada al lloc de cria, busquen parella, realitzant exhibicions, aixecant les ales o inclinant-se. Al maig o juny la femella posar un ou d'aproximadament 450 grams. Aquest s el moment en el qual la femella passa l'ou curosament amb les potes al mascle, si l'ou toqus uns segons el gel seria mortal per a ell. Una vegada el mascle t l'ou en la seva borsa abdominal, la femella inicia altre cop el viatge cap al mar a la recerca de menjar.

Mentrestant els mascles formen compactes agrupacions en les quals s'alternen de l'interior a l'exterior de la formaci i viceversa. Aix sobreviuen al fred i al vent de fins a 200 km. per hora. La incubaci dura de 62 a 64 dies. Si la criatura neix abans de la tornada de la seva mare, el seu pare l'alimentar amb una substncia que segrega una glndula de l'esfag. Desprs de 2 mesos, ella torna i trobar a la seva parella distingint la seva cria de la de centenars de pingins. Regurgitar el menjar i alimentar a la cria. s llavors el torn del mascle per a anar de nou a buscar menjar al mar. Desprs d'unes setmanes tornar i els dos cuidaran de la criatura.

Una vegada sigui independent, formar petits grups amb les altres cries imitant el comportament dels adults. Al desembre, ja seran grans i comenaran el viatge cap al mar. Fins als 5 anys no es reproduir. Aquestes aus sn mongams, encara que cada any trien una parella diferent.

Depredadors.
Lleopard mar, petrel gegant antrtic, orca i taur.

Preservaci.
No s una espcie rara. A la terra, les seves colnies sovint estan compostes per centenars de milers d'individus, encara que en el passat van sofrir grans massacres a les mans dels ssers humans, que les han matat pel seu greix i per la seva pell. Per fortuna, la inaccessibilitat de la regi antrtica ha contribut a la seva preservaci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63154" title="rbita geosncrona" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="25055">
Una rbita geosncrona s un tipus d'rbita terrestre caracteritza per tenir un perode de revoluci igual al perode de rotaci de la Terra, s a dir, un dia sideral. Aquesta caracterstica fa que la posici relativa del satllit respecte a la superfcie terrestre es repeteixi cada 24 hores. Aix s aix ja que el temps que triga el satllit en tornar al punt de partida del seu moviment orbital s el mateix que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.

El perode de revoluci de 24 hores s'aconsegueix fixant el semieix major de l'rbita a 42.164 km o, el que s el mateix, a 35.786 km sobre el nivell del mar per a rbites circulars. Des de la superfcie de la Terra un objecte en rbita geosncrona semblaria descriure una analema al cel, oscillant entre una latitud mxima i una mnima. Tot i aix, la majoria de satllits en rbita geosncrona es troben, de fet, en rbita geostacionria, que s una rbita geosncrona amb inclinaci igual a zero, fet que permet que un objecte es trobi sempre sobre el mateix punt de la superfcie terrestre.

Existeixen diversos tipus d'rbita asociats amb la geosncrona:
 rbita geostacionria: rbita geosncrona d'inclinaci igual a zero.
 rbites de deriva: utilitzades habitualment per canviar els satllits de posici;
 rbita supersncrona: rbita per sobre del radi de la geosncrona, en qu els satllits es mouen lentament en direcci oest.
 rbita subsncrona: rbita per sota del radi de la geosncrona, en qu els satllits es mouen lentament en direcci est.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63155" title="rbita heliosncrona" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="25056">
Una rbita heliosncrona  s qualsevol rbita heliocntrica (centrada en el Sol) tal que un objecte situat en aquesta rbita t el mateix perode de revoluci al voltant del Sol que el perode de rotaci solar. s a dir, l'objecte sempre es troba sobre la mateixa longitud solar. El radi d'aquesta rbita s de 24,4109 m (0,163 UA). Una rbita heliostacionria s un cas particular d'rbita heliosncrona amb inclinaci zero i excentricitat zero i, per tant, un objecte en rbita heliostacionria es troba sempre sobre el mateix punt del Sol.

A vegades tamb s'anomena, de forma abreujada, rbita heliosncrona a una rbita polar heliosncrona, que no s'ha de confondre amb l'anterior, ja que s un cas particular d'rbita terrestre baixa en qu l'objecte sempre presenta la mateixa orientaci respecte a l'eix Sol-Terra.

 Vegeu tamb .
 rbita polar heliosncrona;
 rbita heliocntrica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63156" title="rbita polar" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="25057">
Una rbita polar (OP o PO, de l'angls Polar Orbit) s una rbita terrestre baixa amb una inclinaci compresa entre 80 i 100. El principal inters d'aquestes rbites s que l'efecte combinat del moviment del satllit amb la rotaci de la Terra fa que sobrevolin la quasi totalitat de la seva superfcie en un temps relativament curt. s per aix que sn les rbites de preferncia dels satllits d'observaci i cartogrfics, que aix poden obtenir dades d'abast mundial.Aquesta cobertura global s'aconsegueix grcies a que l'rbita resta fixa en un pla de l'espai, mentre que la Terra es mou a sota. El moviment del satllit proporciona l'escombrat nord-sud, mentre que la rotaci terrestre facilita l'escombrat est-oest.

L'animaci segent mostra el mecanisme:


El temps que un satllit triga a sobrevolar tota la Terra depn de l'amplada del seu camp de visi i del nombre de revolucions del satllit per dia. Per a molts satllits es troba al voltant de dues setmanes.

 Vegeu tamb .
 rbites de satllits artificials;
 rbita terrestre baixa;
 rbita polar heliosncrona;
 rbita heliosncrona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63157" title="Teobald I de Navarra" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="25058">

Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador ( Troyes, Frana 1201 - Pamplona 1253 ), comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Orgens familiars.
Fill de Teobald III de Xampanya i Blanca de Navarra. Per lnia paterna era nt de Enric I de Xampanya i Maria de Frana, i per lnia materna de San VI de Navarra i Sana de Castella.

Teobald s conegut com  el Trobador per la seva fama de poeta, que ja va tenir en la seva poca i que la histria ha confirmat. 

Ascens al comtat de Xampanya.
Nascut el mateix any de la mort del seu pare, Teobald fou nomenat comte de Xampanya aquell mateix any. La seva mare per inci una regncia que dur fins el 1222, any en qu fu 21 anys. La regncia fou dura, sobretot pels enfrontaments constants amb la famlia Brienne, que reclamaven el tron comtal per a ells al ser cosins de Teobald.

Ascens al tron navarrs.
Mort San VII els navarresos van oblidar la voluntat del rei, en la qual feia hereu seu a Jaume I el Conqueridor i van cridar a Teobald, que al mes de la mort del seu oncle es va presentar a Pamplona, on va jurar els Furs del regne, nodrint a la corona de Navarresa amb una reconeguda dinastia d'adinerats vassalls del rei de Frana establerts al nord del regne i instaurant l'anomenada Dinastia Xampanya. 

Relacions amb els vens.
Va segellar pactes amb Castella, Arag i Anglaterra, que el van permetre consolidar-se a la corona. Va governar ajudat per nobles de la Xampanya, que van rebre importants crrecs. Va reduir la importncia de les tinences com divisi territorial i va implantar quatre grans districtes encomanats a merins, als quals va atribuir funcions fiscals i d'ordre pblic. Va establir les seves lleis per escrit i inicia la compilaci de les tradicions jurdiques de la monarquia navarresa coneguda com "Fur General". 

Per aconseguir el suport de Castella, va pactar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Alfons, el futur Alfons X el Savi. En aquest pacte, Ferran III de Castella oferia a Teobald les terres de Guipscoa mentre el navarrs visqus, per no les d'laba, com tamb pretenia Teobald; aix el regne de Navarra tindria sortida natural al mar Cantbric. Aquest tractat, que no va arribar a complir-se, hagus significat la incorporaci de Navarra a Castella. Sembla ser que a l'any segent va prometre a la seva filla Blanca amb el comte de Bretanya. 

Croades.
El 1238 va dirigir un exrcit croat a Terra Santa. A pesar de ser derrotat, les disputes entre musulmans li van permetre signar la pau i obtenir per als cristians les ciutats de Jerusalem, Betlem i Ascal. Va retornar de la croada a la fi de l'any 1240, passant gran part del seu regnat viatjant contnuament entre Navarra i Xampanya.

Relacions amb l'esglsia.
Va mantenir grans diferncies amb el bisbe de Pamplona, Pedro Jimnez de Gazlaz, i es va negar a respondre davant els tribunals papals. Un concili provincial celebrat el 1250 va arribar a excomunicar-lo, per el Papa Innocenci IV li va concedir un privilegi especial pel qual sense el mandat de la Santa Seu ning podia excomunicar al rei. 

Npcies i descendents.
Vers el 1220 es cas amb Gertrudis de Dagsburg, filla del comte Albert de Dabsbourg.

El 1222 es cas, en segones npcies, amb Agns de Beaujeau, filla de Guichard de Beaujeau i Sibilla d'Hainaut i cosina de Llus IX de Frana. D'aquesta uni nasqu:
 la infanta Blanca de Navarra (1226-1283), casada el 1236 amb Joan I de Bretanya, duc de Bretanya ;

EL 1232 es cas novament amb Margarida de Borb-Dampierre. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Elionor de Navarra (1233) ;
 l'infant Teobald II de Navarra (1238-1270), rei de Navarra i comte de Xampanya;
 la infanta Beatriu de Navarra (1242-1295), casada el 1258 amb el duc Hug IV de Borgonya;
 l'infant Pere de Navarra (?-1265), senyor de Muruzabal;
 la infanta Margarida de Navarra (?-1306), casada el 1255 amb el duc Ferran III de Lorena;
 l'infant Enric I de Navarra (1244-1274), rei de Navarra i comte de Xampanya;

Tingu diversos fills illegtims:
 Guillem de Navarra (?-v 1267), capell;
 Margarita de Navarra, casada amb lvar Prez de Azagra, senyor d'Albarras ;
 Elida de Navarra, morta jove;
 Berenguera de Navarra, priora de Sant Pere de Ribes;

Va morir el 8 de juliol de 1253 a Pamplona al retorn d'un dels seus viatges a la regi de Xampanya, sent enterrat a la catedral d'aquesta ciutat. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63158" title="Val-de-Marne" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="25059">



Val-de-Marne (94) (Val-de-Marne en francs) s un departament francs situat a l'rea metropolitana de Pars. Pren el seu nom del riu Marne, que travessa el seu territori. 

 Geografia .
Val-de-Marne forma part de la regi d'Illa de Frana. Limita amb els departaments de Sena Saint-Denis, Sena i Marne, Essonne, Alts del Sena i Pars, tots ells pertanyents a l'Illa de Frana.

Els departaments de Val-de-Marne, Alts del Sena i Sena-Saint-Denis formen l'anomenada petite couronne de Paris, que s com es coneix l'rea metropolitana ms propera a la capital de Frana.


 Histria .
El departament de Val-de-Marne fou creat l'1 de gener de 1968 en aplicaci de la Llei de 10 de juliol de 1964, i de conformitat amb el Decret d'aplicaci de 25 de febrer de 1965, a partir de la zona sud-est de l'antic departament del Sena (29 municipis) i una petita porci del departament de Sena i Oise (18 municipis).

 Poltica .
El Consell General de Val-de-Marne est controlat per l'esquerra, que hi t la majoria absoluta. El president del Consell General s Christian Favier, del Partit Comunista Francs, partit al poder en aquest departament des de l'any 1976. Actualment, el PCF governa en coalici amb el Partit Socialista (PS).

Els membres del Consell General, anomenats consellers generals, sn escollits per un mandat de 6 anys. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que una meitat dels cantons les celebra en una data, i l'altra meitat les celebra 3 anys ms tard. Aix, cada 3 anys, es renova parcialment el Consell General de Val-de-Marne .

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP): 22 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 16 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 8 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 1 conseller general;
 No-adscrits d'esquerra: 1 conseller general;
 Independents: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Val-de-Marne;
Llista dels cantons de la Val-de-Marne;

 Enllaos externs .
 Consell General de Val-de-Marne ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63160" title="Teobald II de Navarra" nonfiltered="62" processed="61" dbindex="25061">
Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove ( 1238 - Trapani 1270 ), rei de Navarra i comte de Xampanya i Brie (1253-1270).

Orgens familiars.
Fill de Teobald I de Navarra i la seva tercera esposa Margarida de Borb-Dampierre. Era nt per lnia paterna del comte Teobald III de Xampanya i Blanca de Navarra, i per lnia materna d'Arquimbau III de Borb-Dampierre i Beatriu de Monluon.

Ascens al tron.
Va heretar el tron amb tan sols catorze anys, sota la regncia de la seva mare i la tutela de Jaume I el Conqueridor.

El 27 de novembre de 1253 va jurar els Furs de Navarra, per ben aviat s'enfrent amb l'aristocrcia local de Navarra. Aix es neg a sotmetre's posteriorment als furs jurats i va obtenir del Papa la introducci dels ritus de la unci i coronaci per justificar l'orgen div dels reis.

La burgesia va donar suport al monarca pagant impostos extraordinaris i el rei, a canvi, els va proporcionar prestigi i poder poltic, en detriment de la noblesa. Va estendre els furs de diverses ciutats i va fundar Espinal el 1269.

Va continuar el sanejament de l'admnistraci ja iniciat pel seu pare, realitzant el primer recompte de poblaci del regne, amb una xifra que es va situar en ms de 30.000 focs (uns 150.000 habitants). 

Npcies i descendents.
Es va casar el 6 d'abril de 1255 amb Isabel de Frana, filla de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. D'aquest matrimoni no tingu cap fill.

Teobald II va tenir per una filla illegtima amb Marquesa Gil de Rada:
 Marquesa de Navarra, casada amb Pere Fernndez, senyor d'Hjar, bastard d'Arag;


Va trobar suport en el seu sogre Llus IX de Frana, que des del seu casament actu com a rbitre en els seus conflictes. 

Al comprometre's en matrimoni la filla d'Alfons X el Savi amb el fill del rei francs, l'1 de gener de 1256 el monarca castell va cedir a Teobald, mentre ell visqus, l's dels ports de Fuenterraba i Sant Sebasti per a l'exportaci de productes navarresos. 

Al juliol de 1270 va embarcar amb el seu sogre per a una croada a Tunis, on el rei de Frana va trobar la mort vctima de la disenteria. Teobald va morir el 4 de desembre de 1270 al retorn de l'expedici, abans d'arribar a la pennsula. 

Mort sense fills el succe a la corona navarresa i al comtat de Xampanya el seu germ petit, Enric I de Navarra.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63162" title="Comarques de l'Arag" nonfiltered="63" processed="62" dbindex="25062">
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63164" title="Armand Mattelart" nonfiltered="64" processed="63" dbindex="25063">
Armand Mattelart (Jodoigne (Blgica), 8 de gener de 1936) socileg franco-belga de la comunicaci i les industries culturals, s president de l'Observatoire Franais des Mdias. Entre altres aspectes, la seva obra destaca per l'estudi de la dependncia cultural, els vincles entre globalitzaci i els processos de comunicaci, la tendncia cap als grans monopolis i els efectes de la desregulaci a la comunicaci de masses. 

Va estudiar Dret i Cincies Poltiques a la Universitat de Lovaina, on es va doctorar. Desprs d'estudiar  demografia a Pars, es va traslladar a Xile, on es va casar amb Michle, la seva companya de tota la vida. Va ser professor de Sociologia de la Universitat Catlica de Xile, i va contribuir com a expert del Vatic en temes de poblaci. Va oposar-se a la poltica de planificaci familiar que impulsaven les fundacions nordamericanes Ford i Rockefeller, i tamb va treballar com a expert de les Nacions Unides en desenvolupament social. A Xile va participar a la fundaci del Centro de Estudios de la Realidad Nacional, una instituci influida per l'estructuralisme, dirigida per Chonchol Jacques, futur ministre d'Agricultura del govern de Salvador Allende, pel qual va treballar Mattelart en el desenvolupament de poltiques de comunicaci. 

Desprs del cop d'estat del general Augusto Pinochet, va anar a Frana, on va dirigir el documental La Espiral, presentat el 1976 a Cannes. Desprs d'uns anys de donar classes com a professor convidat a la Universitat de Pars VII, va patir un rebuig per motius ideolgics, que es van acabar amb l'arribada de Miterrand al poder, ja que aleshores va aconseguir una plaa fixa a la Universitat. En l'actualitat es catedrtic de Cincies de la Informaci i de la comunicaci a la Universitat de Pars VIII. Hi ha participat en diverses comissions ministerials en l'avaluaci de les investigacions sobre comunicaci i noves tecnologies. s president de L'Observatori Nacional de Mitjans de Frana, una instituci creada el 24 setembre, 2003 i afiliada a l'Observatori Internacional dels Mitjans, sorgit el 2002 en el Forum Social de Porto Alegre , i que creu que els mitjans de comunicaci no garanteixen "el seu rol de contrapoder en la mesura que el sistema meditic s alhora un actor (per la concentraci creixent que els caracteritza) i un vector de la mundialitzaci neoliberal".  

Entre les obres d'Armand Mattelart destaquen els llibres Multinationales et systmes de communication, Anthropos, Paris, 1976; Historia de les teories de la comunicaci, escrita conjuntament amb la seva esposa Michle; La mundialitzacio de la comunicaci; Histoire de la socit de l'information; "La dcouverte",  Pars; i, sobre tot, Per a llegir l'nec Donald: comunicaci de masses i colonialisme escrit el 1973 conjuntament amb Ariel Dorfman, molt venut i que va ser censurat als Estats Units.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63165" title="Llenges de Mxic" nonfiltered="65" processed="64" dbindex="25064">
Mxic posseix una sorprenent diversitat lingstica; a ms del castell el govern reconeix 62 llenges indgenes com a llenges nacionals. Segons el darrer cens oficial, el 6% de la poblaci mexicana parla una llengua indgena, i la meitat d'aquests no parlen castell. Tamb es parlen a Mxic altres llenges no indgenes que van portar els immigrants europeus, aix com l'angls, encara que sense cap reconeixement oficial. 

Legislaci sobre les llenges nacionals.
El castell s la llengua predominant de Mxic i oficial de facto, ja que no hi ha cap article a la constituci mexicana que esmenti la seva oficialitat. No obstant el segon article defineix al pas com a naci pluricultural, i reconeix el dret dels pobles indgenes de "preservar i enriquir les seves llenges..." i afavoreix "l'educaci bilinge i intercultural...".

El 2003 el Congrs va aprovar la "Llei dels Drets Lingstics" que reconeix que el castell i les llenges indgenes que es parlen a Mxic sn "llenges nacionals" pel seu origen histric i "tenen la mateixa validesa en llur territori, localitzaci i context". Aquesta llei permet que tots els documents legals puguin ser escrits en llenges indgenes. L'estat es compromet amb aquesta llei a preservar i promoure l's de les llenges nacionals per mitj de les activitats de l'"Institut de Llenges Indgenes".

Les 62 llenges indgenes de Mxic.
La Comissi Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes reconeix 62 llenges indgenes, encara que agrupa dialectes d'una mateixa llengua que sovint sn mtuament inintelligibles (com ara les varietats del nhuatl).

Llenges amerndies amb mes de 100.000 parlants.




Llenges amerndies amb ms de 20.000 parlants i menys de 100.000.




Llenges amerndies amb ms de 100 parlants i menys de 20.000.




Altres llenges no nacionals.
Ats que la composici pluricultural de Mxic t el seu fonament en els pobles indgenes, a ms del castell, l'estat no reconeix cap altra llengua no indgena portada pels immigrants, encara que el seu nombre de parlants sigui molt superior a algunes de les 62 altres llenges nacionals.

L'angls s, probablement, la segona llengua ms important de Mxic, parlada principalment pel ms d'1 mili d'immigrants nord-americans que s'hi han establert. La importncia de l'angls s deguda a la integraci econmica d'ambds pasos sota el NAFTA aix com al fenomen migratori mexic de les comunitats rurals als Estats Units i llur retorn temporal o permanent a Mxic. S'estima que 6 milions de mexicans viuen als Estats Units.

Algunes de les llenges no indgenes que es parlen a Mxic sn: l'alemany (principalment a les ciutats de Puebla i Mxic), rab, vnet (a Chipilo i algunes comunitats de Quertaro i Veracruz), xins, core, francs, catal, basc, gallec, asturi, judeocastell (ladino), plautdietsch, roman i altres en menor proporci. El vnet i el plautdietsch es parlen a una regi o comunitat allada que pot ser clarament delimitada.

Vegeu tamb.
 Demografia de Mxic;
 Pobles indgenes de Mxic;

Enllaos externs.
 Comissi Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes.
 "Quina llengua parles?" informaci sobre les llenges indgenes de Mxic amb arxius multimdia..

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63172" title="Mariner 9" nonfiltered="66" processed="65" dbindex="25065">
La Mariner 9 fou una missi espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart. Fou llanada el 30 de maig de 1971 i arrib al planeta el 14 de novembre d'aquell mateix any. A diferncia de les seves predecessores, la Mariner 9 no realitz un flyby o sobrevol, sin que entr en rbita al voltant de Mart, convertint-se aix en la primera sonda espacial en orbitar un altre planeta. Desprs de diversos mesos de tempestes de pols, aconsegu registrar nombroses imatges detallades de la superfcie planetria.

 Objectius i resultats cientfics .
La Mariner 9 fou dissenyada per prosseguir els estudis atmosfrics de les Mariner 6 i Mariner 7 i per cartografiar ms del 70% de la superfcie marciana des de baixa altura (1.500 km) i amb la mxima resoluci possible (fins a 1 km per pxel). La sonda tamb transportava un radimetre infraroig per detectar fonts de calor indicatives d'activitat volcnica. Tamb es contempl la possibilitat d'estudiar les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.

Quan la Mariner 9 arrib a Mart la superfcie estava oculta a causa de tempestes de pols, de manera que des de la Terra s'orden a la sonda que retards l'adquisici d'imatges fins que la tempesta hagus passat. Desprs de 349 dies en rbita, la Mariner 9 transmet 7.329 imatges, que cobrien ms del 80% de la superfcie del planeta. Les imatges, les millors obtingudes fins a la data, revelaren llits fluvials, crters, volcans apagats (com l'Olympus Mons, el ms gran del sistema solar), canyons (com el Valles Marineris), evidncia d'erosi elica i fluvial i altres dades, Tamb fotografi Fobos i Deimos. El gran sistema de canyons anomenat Valles Marineris rep el seu nom de la Mariner 9.

 Enllaos i referncies .
 Llista de missions d'exploraci de Mart;
 NSSDC Master Catalog: Spacecraft - Mariner 9. ;
 Guia de la Mariner 9 de la NASA-JPL. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63174" title="Pins" nonfiltered="67" processed="66" dbindex="25066">

El pins com (Fringilla coelebs, del llat vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la famlia dels fringllids. s una de les espcies ms comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada s la ms comuna de les tres espcies de pinsans. Les altres existents a Catalunya sn: el Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula) i el Pins mec (Fringilla montifringilla).

 Caracterstiques Generals .

Nom cientfic : Fringilla coelebs ;
Famlia : Fringllids ;
Talla : 14-16 cm ;
Pes : 19-21 grams ;
Edat mxima : 13 anys;

 Formulaci del txon .

El txon l'hauria formulat Carl von Linn. Coelebs, significa, en llat, solter i a Sucia, noms les femelles i els petits migren a l'hivern.

 Aspecte .

El mascle t el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marr i el carp verds. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella s tota ella marr verdosa, t la part inferior ms clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle. Els novells s'assemblen molt a les femelles per tenen un collaret prim de color blanc.

 Comportament .

s un ocell molt elegant de vol rpid i ondulat.

 Habitat .

No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres s el ms forestal dels fringllids, especialment a l'poca de nidificaci. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.

 Reproducci .

Durant l'poca de cria el mascle emet un potent cant. Tamb en aquesta poca el mascle t un fort instint territorial i defensen un tros de terra d'on treuen les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubaci dels ous. La poblaci nidificant s poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, per tamb en alzinars i pinedes de pi roig.

 Perode de nidificaci : ;
 Nombre d'ous :  ;
 Incubaci : ;
 Nidificaci : ;
 Niu : als arbres.

 Migraci .

A l'hivern la poblaci de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix tamb una petita migraci del Pirineu a les planes. De fet hi ha un refrany que diu: si veieu un pins, fred far. La migraci de tardor va des de l'ltima setmana de setembre fins a l'ltima d'octubre.

 Cant .

El mascle, com el de la foto, s molt apreciat com a ocell de gbia degut al seu cant. S'adapta b a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant aix, tot i que hom creu que uns quants decennis enrera era molt ms abundant, els efectius sembla que es mantenen. ()

 Alimentaci natural .

s un ocell granvor.

 Alimentaci amb menjadores .
 Altres .

No est permesa la captura doncs s una espcie protegida.

Enllaos externs.
 Videos de Pins com a Internet Bird Collection;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63178" title="Histria d'Alemanya" nonfiltered="68" processed="67" dbindex="25067">
Durant la major part de la seva  histria la naci que avui coneixem com Alemanya fou una agrupaci d'estats en el marc del Primer Reich  conegut com Sacre Imperi Romanogermnic  ramificat de la divisi de l'Imperi Carolingi el 843, el qual fou fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany i el qual va existir en diverses formes fins ser dissolt el 1806 com a conseqncia de les guerres Napoleniques.

El terme "deutsch" (alemany) data del segle VIII i originalment feia referncia a l'idioma parlat a la part oriental del Regne dels francs.


Germnics i romans.

Entre el 800 aC i el 70 aC , les tribus germniques del nord van migrar cap a territori celta, travessant l'Oder i el Rin, per establir-se ms al sud. 

Cap al 58 aC, en una successi de campanyes militars, els romans feren del Rin la frontera del seu Imperi; es varen construir fortificacions a Colnia, Magncia, Coblena i altres per assegurar el riu. El Rin passava a convertir-se en zona de xoc entre romans i germnics. Un dels enfrontaments ms coneguts s la Batalla del bosc de Teutoburg , on Publi Quintili Varo va ser derrotat per les forces del germnic Armini (Hermann), passant a ser la prdua de les ligues de les legions una deshonra per al exrcit rom. 

A partir de l'any 90 de la nostra era, els romans van construir el limes, una lnia defensiva del Rin al Danubi amb nombrosos forts (Wiesbaden, Augsburg, Ratisbona, Passau). Fins al segle III va aguantar, per a partir de l'any 260 una srie de tribus germniques (alamans, francs, saxons, frisons, ) van acabar per travessar-lo.

Edat Mitjana.

L'arribada del huns al segle IV inicia el perode de les Grans Migracions que canviaran el mapa europeu de l'poca. 

Les provncies romanes del nord dels Alps havien estat cristianitzades des del segle IV, mantenint-se centres importants com Augsburg tot i la caiguda del poder rom. Tot i aix, cap a l'any 600, clergues irlandesos i escocesos van fundar monastirs a Wurzburg, Ratisbona i Reichenau, alhora que l'autoritat papal s'establia a travs dels bisbats. 

Entre el 772 i el 814, Carlemany va estendre l'Imperi Carolingi pel nord d'Itlia i per tots els territoris occidentals de les tribus germniques, incloent a saxons i bvars. Al 800, l'autoritat de Carlemany a l'Europa occidental s confirmada per la seva coronaci com a Emperador a Roma. S'havia iniciat el Sacre Imperi Rom. L'Imperi dels francs estava dividit en comtats, i les seves fronteres defeses per marques. Les fortaleses imperials (Kaiserpfalzen), van esdevenir importants centres econmics i culturals (Aquisgr, l'actual Aquisgr, en fou la ms famosa). 

Entre el 843 i el 880, desprs de la lluita entre els nts de Carlemany, el Tractat de Verdun va partir l'Imperi Carolingi. L'Imperi Germnic va sorgir de la part ms oriental. Del 919 fins al 936, els pobles germnics (francs, saxons,bvars i sueus) van estar units sota el poder del duc Enric de Saxnia, que va prendre el ttol de rei. Per primer cop el terme Regnum Teutonicorum (regne dels germnics) fou utilitzat per referir-se a l'Imperi. 

El 936 Ot I el Gran fou coronat a Aquisgr. Va enfortir l'autoritat reial nomenant bisbes i abats com a prnceps de l'Imperi (Reichsfrsten) i establint una esglsia nacional (Reichskirche). Al 951 es va casar amb la reina vdua Adelheid, adquirint aix la corona de Llombardia. Mentrestant els atacs orientals eren rebutjats; els hongaresos eren derrotats a la Batalla de Lechfeld el 985, i el eslaus de la zona compresa entre l'Elba i l'Oder eren sotmesos. Uns anys abans, el 962, Ot havia estat coronat emperador a Roma, prenent la successi de Carlemany, i establint una forta influncia germnica sobre el Papat. 

El 1033, el Regne de Borgonya va ser incorporat a l'Imperi durant el regnat de Conrad II, el primer emperador de la dinastia slica. 

Durant el regnat dels seu fill Enric III, Alemanya va viure la reforma de Cluny a l'esglsia   la Treva de Du, la prohibici de la simonia (la venda de crrecs eclesistics), i el celibat dels clergues. L'autoritat imperial sobre el Papa va arrivar als seus mxims. A l'est, a Goslar, una fortalesa imperial era construida, continuant l'expansi colonitzadora. 

A la Guerra de les Investidures que es va iniciar entre Enric IV i el Papa Gregori VII sobre l'elecci dels crrecs eclesistics, l'emperador es va veure obligat a acceptar les decisions papals a Canossa el 1077, desprs d'haver estat excomulgat. Al 1122 una reconciliaci temporal es va assolir entre Enric V i el Papa amb el Concordat de Worms. Les conseqncies d'aquestes disputes foren un afebliment de la Reichskirche otoniana i l'enfortiment dels prnceps seglars germnics. 

El perode entre el 1096 i el 1291 fou l'poca de les croades. S'establiren els ordres militars, Templers, Cavallers de Sant Joan, i Orde Teutnic. 

A partir del 1100 noves poblacions foren fundades prop de les fortaleses imperials, otorgant-se drets municipals i llibertats mentre la poblaci rural es mantenia servil sota el poder dels nobles. En particular, diverses ciutats esdevingueren Ciutats Lliures Imperials, depenent directament del poder de l'Emperador. Els pobles eren dirigits per patricis ( rics mercaders del comer de llarga distncia). Es formaren gremis d'artesans, governats per normes molt estrictes, que lluitaven per obtenir el control de les seves poblacions. Es van intensificar les rutes comercials, i es va crear la Lliga Hansetica, sota la direcci de Lbeck. 

La Lliga Hansetica (Hanse en alemany), fou una federaci de ciutats del nord d'Alemanya i de comunitats de comerciants alemanys al mar Bltic, els Pasos Baixos i Anglaterra.

Comenava l'expansi germnica a l'est : colons alemanys, incloent pagesos, ciutadans i la Orde Teutnica, van entrar als territoris de poblaci eslava a l'est del riu Oder (Bohmia, Silsia, Pomernia, Polnia, Curlndia), assentant-se a pobles i viles.

Entre el 1152 i el 1190, durant el regnat de Frederic I Barbaroja, de la dinastia Hohenstaufen, es va arribar a un acord amb la facci rival dels Gelfs, cedint el ducat de Baviera a Enric el Lle, duc de Saxnia. ustria esdevenia un ducat a part per virtut del Privilegium Minus del 1156. 

Barbarroja va provar de reactivar el seu control sobre Itlia. El 1177 es va aconseguir una reconciliaci final entre el Papa i l'Emperador a Vencia. Poc desprs, el 1180, Enric el Lle va ser posat fora de la llei i Baviera va passar a mans d'Otto de Wittelsbach (fundador de la dinastia Wittelsbach que va governar Baviera fins el 1918), mentre Saxnia era dividida.

Del 1184 al 1186 l'imperi dels Hohenstaufen sota Barbarroja va arribar al seu punt ms alt a la Reichsfest (les celebracions imperials) a Magncia i el matrimoni del seu fill Enric a Mil amb la princesa normanda Constana de Siclia. El poder dels senyors feudals va disminuir amb la creaci dels ministerials (que eren servents de l'emperador) com a oficials de govern. La cavalleria i la vida de la cort passaven per un bon moment, portant a un desenvolupament de la cultura i la literatura germniques (Wolfram von Eschenbach). 

Entre el 1212 i el 1250 Frederic II va establir un estat modern i professionalment administrat a Siclia. Va reemprendre la conquesta d Itlia, portant de nou el conflicte amb el Papat. A l Imperi, poders extensius de sobirania van ser otorgats als prnceps eclesials i seculars, portant al creixement dels estats territorials independents. El pols contra el Papa va minar la fora de l Imperi, sent Frederic II excomunicat fins a tres vegades. Desprs de la seva mort, la dinastia Hohenstaufen va caure, seguida per un interregne en el qual no va regnar cap emperador.

Al 1226 es van conquerir noves parts de Prssia, cristianizant i sotmetent la seva poblaci al poder de l Orde Teutnica, invitats a Polnia per Konrad duc de Masvia. Per a partir del 1300, l Imperi va comenar a perdre territori a totes les seves fronteres.

Les negociacions fallides entre l'emperador Llus IV i el Papat van portar el 1338 a la declaraci a Rhense per sis electors que el ser escollits com a tals per tots o la majoria d'electors, comportava el ttol automticament sense necessitat de la confirmaci papal. Tot aix va anar seguit pels intents de l'emperador Carles IV de Luxemburg, rei de Bohmia, per restablir l'autoritat imperial. Com a rerafons, al voltant del 1350, la Pesta Negra assetjava Europa, i molts jueus que eren perseguits per motius religiosos, econmics i acusats de tots els mals, fugiren cap a Polnia. 

La Bula d'Or del 1356 estipulava que en el futur l'emperador hauria de ser escollit per set electors- els arquebisbes de Magncia, Trveris i Colnia, el rei de Bohmia, el comte del Palatinat del Rin, el duc de Saxnia i el marcgravi de Brandenburg.

Desprs dels desastres del segle XIV, la societat europea de la poca va comenar a prosperar degut als canvis econmics, poltics i religiosos. L economia del diner sorgia provocant conflictes socials entre cavallers i camperols. Gradualment un sistema protocapitalista evolucionava del feudalisme. La famlia dels Fugger va guanyar poder mitjanant les activitats comercials i financeres, i esdevingueren els banquers dels dirigents seculars i eclesistics de mitja Europa. 

Les classes nobles trobaren el seu monopoli a les armes, tot i que es comenaren a introdur els exrcits mercenaris, que donaren peu a les bandes de saquejadors organitzades pels territoris en conflicte.  Des del 1438 els Habsburg, que controlaven la gran part del sud-est de l'imperi ( ms o menys les actuals ustria i Eslovnia, i a partir del 1526, Bohmia i Morvia ), mantingueren una posici ventatjosa en el poder fins el 1806 ( a excepci dels anys 1742-45). Tot i aix la situaci es dirigia cap a la desuni entre els membres de l'imperi.

Durant el seu regnat del 1493 al 1519, Maximili I va provar de reformar l'Imperi : es va establir una Cort Suprema Imperial ( Reichskammergericht ), es van modificar els impostos que recaptaven les arques imperials, i es va incrementar el poder de la Dieta Imperial ( Reichstag ). Tot i aix, les reformes no van acabar de fructificar degut en gran part a la continua fragmentaci del territori imperial.

Edat Moderna.

Inspirat en el Renaixement i l'Humanisme es va desenvolupar l'esperit crtic que va tenir en la Reforma de Mart Luter la seva  encarnaci ms significativa tenint com a propsit reconduir la doctrina eclesistica a les veritats de l'Evangeli de les que segons ell l'Esglsia Catlica s'havia allunyat. El moviment va desencadenar una autntica revoluci que va transformar la societat.

Reforma i Guerra dels Trenta Anys.

Al principi del segle XVI el descontent a Alemanya va portar a les crtiques a l'Esglsia Catlica i una demanda de reformes religioses. Va comenar el 1517 quan Luter va publicar ( penjant-les a la porta de l'esglsia de Wittenberg ) les seves 95 tesis contra l'abs en la utilitzaci de les indulgncies. El 1521 va ser declarat fora de la llei a la Dieta de Worms, per la reforma es va expandir rpidament, propiciada per les guerres de l'emperador Carles V amb Frana i els turcs. Amagat al castell de Warburg, Luter va tradur la Bblia, establint les bases espirituals de l Alemanya moderna.

Al 1524 va esclatar a Subia, Francnia i Turngia la Guerra dels Camperols contra els prnceps i governants, seguint els preceptes dels clergues reformistes. Per les revoltes, en les quals participaven nobles amb experincia militar com Gtz von Berlichingen i Florian Geyer ( a Francnia ), i pel teleg Thomas Mnzer ( a Turngia ), van ser sufocades rpidament pels senyors territorials. 

Cap al 1545 la Contra-reforma va comenar a Alemanya.

Desprs d'anys de lluita, la Pau d'Augsburg (1555) va donar als diferents prnceps territorials el dret d'imposar la religi als seus sbdits amb el que de fet la confesi protestant fou equiparada a la catlica.

L'Emperador Carles V es va veure envoltat en la poltica conqueridora de la corona d'Espanya per tot el mn i va descuidar la condici d'Emperador Alemany que tamb ostentaba. Els catlics perderen presncia a Alemanya fet pel que va haber de realitzar la contrareforma amb la que van aconseguir recuperar terreny en front dels protestants. La situci va degenerar en la Guerra dels Trenta Anys (1618 a 1648) que va devastar regions completes d'Alemanya.

El resultat inmediat de la guerra, tot i aix, que perduraria durant prop de dos segles, fou la consagraci d'una Alemanya dividida en molts territoris que tot i la seva continuitat dins l'imperi fins la seva formal disoluci el 1806 tenien soberania de facto. S'ha especulat que aquesta debilitat fou una de las causes subjacents al posterior militarisme alemany encapalat per Prssia.

Ascens de Prssia.

Durant el segle XVIII s'inicia la transformaci de Prssia en una potncia europea. El llarg reinat de Frederic II el Gran va donar un gran impuls a la consolidaci d'aquest regne, que es va veure envoltat a les guerres de Succesi Austraca i dels Set Anys. A partir de llavors Prssia es disputaria amb la Casa d'ustria l'hegemonia d'Alemanya.

Edat Contempornia.
Unificaci alemanya.

Desprs de la Revoluci Francesa els diferents estats monrquics d'Europa creen aliances per  enfrontar l'amenaa que Frana representa per a l'estabilitat dels seus propis rgims. Els estats alemanys participen activament combatent els exrcits de Napole I, qui desprs d'acumular importants victries dissol el Sacre Imperi i instarura la Confederaci del Rin que fou dissolta al Congrs de Viena, un cop fou un fet la derrota definitiva sobre l'exrcit francs.

L'1 de gener de 1834 va entrar en funcionamient l'associaci de duanes amb la qual s'aboliren els aranzels entre els membres de la Confederaci Germnica, amb l'excepci d'ustria; era l'anomenada Zollverein.

La Revoluci de 1848 va portar a la creaci del primer Parlament alemany a Frankfurt del Main.

Les confrontacions per l'hegemonia germnica varen desencadenar les conegudes com a Guerra dels Ducats i Guerra de les Set Setmanes.

Sota el lideratge del canceller Otto von Bismarck, que fou l'autntic artfex de la unificaci, el Segon Reich fou fundat el 18 de gener de 1871 desprs de la victria de Prssia a la Guerra francoprussiana i va aconseguir la unificaci dels diferents estats alemanys al voltant de Prssia excloent  ustria. 

Segon Reich Alemany.


Amb la creaci de l'Imperi Alemany s'inicia un perode de gran desenvolupament de la naci alemanya en tots els camps; econmicament, geogrficament, polticament i militarment.

A partir d'aquest moment Alemanya es transforma juntament amb el Regne Unit en una de les dues grans potncies mundials, si b la presncia colonial d'Alemanya s molt inferior a la dels britnics.

A partir d'aquest punt i durant les segients dues dcades s'estableixen els anomenats "sistemes bismarckians", que dominen la poltica europea en aquest perode. Entre 1884 i 1885 Bismarck convoca la Conferncia de Berln en la que les potncies estableixen les pautes pel repartiment colonial d'frica.

Amb la coronaci de Guillem II com a Kiser, s'inicia un enfrontament entre aquest i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller. L'emperador ser incapa de continuar amb les poltiques implantades per Bismarck i Alemanya es veu poc a poc en la incapacitat de mantenir l'equilibri europeu que llavors era ms que mai la base de l'equilibri mundial.

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial que, en provocar la derrota d'Alemanya el 1918, marca la fi de la dinastia Hohenzollern. Les nacions vencedores imposen el Tractat de Versalles. El territori alemany es troba altre cop dividit.

Repblica de Weimar.

Desprs de la derrota a la Primera Guerra Mundial, el 1919, es constitueix la Repblica de Weimar. Fou un perode de gran inestabilitat degut a la atomitzaci de partits petits al parlament i pel rebuig dels militars a acceptar la derrota i els acords imposats a Alemanya pels vencedors.

La crisi econmica que va tenitr lloc desprs va portar a la pobresa a una bona part de la classe mitjana. Aquesta situaci es va  agreujar amb la Gran Depresi del 1929.

Aix, es va  produir una situaci propcia per a l'xit de forces nacionalistes i d'extrema dreta. A les eleccions del 1933, el Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (Nazi) aconsegueix arribar al poder, acabant poc desprs amb la primera experincia democrtica d'Alemanya.

Dictadura nazi ("Tercer Reich").





El Tercer Reich fou el de l'Alemanya nazi, el qual va durar 12 anys, des del  1933 fins el 1945.

La adversitat econmica deguda tant a les  condicions de la pau com a la gran depressi mundial, s marcada com una explicaci de per qu els partits antidemocrtics, tant de l'ala dreta com de l'ala esquerra, foren mpliament seguits pels lders d'opini i votants alemanys. A les eleccions extraordinries de juliol i novembre del 1932, els nazis obtingueren 37,2% i 33,0% dels vots respectivament. El 30 de gener del 1933, Adolf Hitler fou nomenat cap de govern.

Durant l'any segent, Hitler va obtenir el control total. Va succeir tamb al cap d'estat.

La poltica de Lebensraum implementada per Hitler es va veure reforada grcies als Acords de Munic, cosa que eventualment va portar al esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa l'1 de setembre del 1939. Inicialment Alemanya va obtenir grans xits militars i va aconseguir el control sobre Frana, Blgica, Pasos Baixos, Dinamarca, Luxemburg, els Balcans, Grcia i Noruega a Europa, Tunis i Lbia al nord d'frica. El seu atac a Rssia el 1941 fou decisiu per demostrar que el seu exrcit era insuficient per abarcar tanta extensi de territori. Els seus fracassos a les campanyas russes del 1941 (arribar a Moscou i tallar els subministres que arribaven des de Sibria) i 1942 (arribar al mar Caspi per fer-se amb el petroli), aix com l'ingrs dels EUA a la guerra, va donar un gir que va portar a la ocupaci i capitulaci d'Alemanya el 8 de maig del 1945. 

Entre juliol i agost de 1945 la Conferncia de Potsdam defineix el mapa poltic d'Europa i les zones d'ocupaci a Alemanya i ustria. 

La guerra va acabar en una gran prdua de territori, 15 milions d'alemanys expulsats, 45 anys de divisi,  mentre el pas se separava en Alemanya oriental i occidental, i el ms important uns 5 milions de morts a Alemanya i ms de 50 al macabre balan final del conflicte.

Repblica Federal Alemanya.

En la histria de la Repblica Federal Alemanya (RFA) es poden destacar tres fets:
Reconstrucci: Alemanya com a pas dividit va encarnar la guerra freda com cap altre pas. L'ocupaci del territori per part dels aliats va tenir com a icona el mur de Berln i es va estendre per ms de quatre dcades. Tot i ser un dels paisos derrotats a la guerra, Alemanya (la RFA) va iniciar una fulgurant recuperaci institucional a partir dels anys 1950 i es va transformar en la tercera potncia econmica a nivell mundial superant a la URSS, Regne Unit i Frana que havien resultat vencedores al conflicte.
Reconciliaci: Alemanya dona un gir radical a les seves histricament conflictives relacions amb Frana i desprs dels tractats de Roma inicia juntament amb aquest pas una poltica d'acostament que queda plasmada al "tractat del Elisi" del 1963. Des de llavors les dues nacions han format un duet que fa front com en quant als temes internacionals.
Reunificaci: Al setembre del 1990, un mes abans de la reunificaci alemanya, els quatre poders aliats i els dos estats alemanys firmaren un tractat a Moscou (Tractat Dos ms Quatre) que posava fi als drets i les responsabilitats dels poders aliats respecte Alemanya. Les forces sovitiques ubicades a Alemanya oriental completaren la seva retirada el 31 d'agost del 1994 i una setmana desprs li seguiren les forces aliades. nicament soldats dels EUA, ubicats en el marc de l'OTAN resten a la Repblica Federal.

Alemanya i la Uni Europea.

En calitat d'Estat fundador, Alemanya t un paper central en la construcci de la Uni Europea (UE). Fou justament Robert Schuman qui el 1950 va pronunciar el discurs que es considera com a les bases de la Uni com la coneixem actualment.

Durant cinc dcades diferents mandataris des de Konrad Adenauer fins Gerhard Schrder han participat de manera decidida respatllant la UE, convertint Alemanya en el principal promotor de l'Ampliaci de la Uni.

El maig del 2005 el parlament alemany va ratificar el Tractat pel que s'estableix una Constituci per Europa.

 Vegeu tamb .

Prssia la histria de la qual complementa en gran mesura la d'Alemanya.
Casa d'ustria;
Histria de la Uni Europea;
Relacions francoalemanyes;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63183" title="Repblica Socialista Laborista de l'Amur" nonfiltered="69" processed="68" dbindex="25069">
La Repblica Socialista Laborista de l'Amur (en rus Amrskaia Trudovaia Sotsialisttxeskaia Respblika), tamb coneguda simplement com a Repblica de l'Amur, fou una efmera repblica que va existir a la regi de l'Amur des de la primavera a l'estiu del 1918. 

La van crear el 10 d'abril de 1918 el congrs regional de camperols i cosacs de l'Amur i el soviet de Blagovixtxensk i van establir-ne la capital a la mateixa Blagovixtxensk.

El president i primer ministre fou Fidor Mukhin. La repblica va desaparixer desprs de l ocupaci japonesa de Blagovixtxensk l estiu de 1918.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63184" title="Carles I de Romania" nonfiltered="70" processed="69" dbindex="25070">


Carles I de Romania (en romans Carol I) el seu nom original s Karl Eitel Friedrich Zephyrinus Ludwig von Hohenzollern-Sigmaringen (Sigmaringen, Alemanya 1839 - Sinaia, Romania 1914), Prncep de Romania (1866-1881) i desprs Rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.

Amb el suport del monarca francs Napole III va prendre possessi del seu tron, malgrat l'oposici de l'Imperi Otom i de la malconfiana dels austracs i dels russos. Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intelligent administraci, facilitant l'entrada de Romania a la vida internacional de l'poca, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del pas. 

Quan va esclatar la Guerra russoturca de 1877, Carles I va donar suport al tsar de Rssia i va declarar la independncia de Romania (9 de maig de 1877) i ms tard es va proclamar rei (1881). La decepcionant actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasi per annexionar-se Bessarbia, va fer que el govern de Ion Br tianu s'aprops a la Triple Aliana, tal i com volia Carles I. Amb aquesta aliana, integrada per Alemanya, ustria-Hongria, Bulgria i l'Imperi Otom, se signaren acords secrets (1883). Malgrat aix, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romans, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels poltics romanesos va retirar-se a la seva residncia reial (Palau Pele ) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendncia. El va succeir al tron romans el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania. 



Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, ha representar un dels millors perodes de la histria contempornia romanesa.

Al llarg del regnat de Carles I es va instituir l'orde militar de Carol I.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63185" title="Web semntic" nonfiltered="71" processed="70" dbindex="25071">
El Web semntic s un projecte que t com a objectiu crear un medi universal per a l'intercanvi d'informaci significativa (semntica), d'una forma comprensible per a les mquines, del contingut dels documents de la Web. Amb aix es pretn ampliar la interoperabilitat dels sistemes informtics i reduir la mediaci dels operadors humans en els processos intelligents de flux d'informaci. El pare de la idea, Tim Berners-Lee, creador del Web i fundador del W3C, proposa que la Web semntica serveixi per a ampliar la capacitat de la World Wide Web mitjanant els estndards, els llenguatges d'etiquetatge i altres eines de processament relacionades.

 Potencials beneficis de la Web semntica .

Molta gent s capa d'utilitzar la xarxa per a trobar com es diu cotxe en suec, renovar el prstec d'un llibre, o trobar el DVD ms econmic i comprar-lo. Per si es demana tot aix a un ordinador, realment tindria problemes per on comenar. Aix s perqu, al cap i a la fi, les pgines web estan dissenyades per a ser llegides per humans, i no mquines. Amb la web semntica, les pgines web esdevenen ms comprensibles per a les mquines, i aix aquestes poden cercar llocs webs i realitzar diferents accions d'una forma totalment estandarditzada.

 Relaci amb la World Wide Web .

Actualment la World Wide Web es basa principalment en documents escrits en HTML o XHTML, llenguatges tils per a crear hipertext i text estructurat juntament amb contingut multimdia com ara imatges i formularis interactius. No obstant aix, aquests estan limitats a l'hora de classificar blocs de text en una pgina ms enll del punt de vista estrictament visual, problema com amb altres llenguatges de maquetaci com ara el LaTeX.

Per exemple, amb HTML i una eina per a visualitzar aquest tipus de continguts (com ara un navegador o altre tipus d'agent d'usuari), hom pot crear i presentar una pgina que llista uns elements en venda. El codi HTML d'aquesta pgina de catleg pot mostrar aspectes simples a nivell de document, com ara el ttol del document s Ferreteria Acme; per no hi ha cap forma de precisar dins del mateix codi HTML si el producte M270660 s una bateria Acme, amb un preu de venda al pblic de 200 , o si s algun altre tipus de producte de consum (per exemple, una bateria elctrica i no un instrument musical, o b un tup). L'nic que pot fer l'HTML s alinear-lo en la mateixa fila que el nom del producte. No s possible indicar aix s un catleg, la bateria Acme s una bateria elctrica o 200  s el seu preu. No hi ha cap forma tampoc d'expressar que diferents esbossos d'informaci estan relacionats per a descriure un element en concret, diferent d'altres que poden estar descrits, per exemple, en un mateix catleg.

La Web semntica adrea aquests problemes utilitzant tecnologies descriptives com ara RDF i OWL, i en general, el llenguatge d'etiquetatge dissenyat per a descriure dades, XML. Aquestes tecnologies es combinen per a proporcionar descripcions que suplementen o reemplacen el contingut dels documents web. Aix doncs, el contingut pot posar en manifest una base de dades accessible per la web, o mitjanant etiquetes impreses en un document (habitualment XHTML o b directament XML amb les instruccions de presentaci d'un full d'estil en una ubicaci apart). Aquest etiquetatge permet als gestors de contingut interpretar els documents i dotar-los de contingut, facilitant d'aqueixa manera l'adquisici i processament de la informaci.

 Components de la Web Semntica .

Els principals components de la Web semntica sn els metallenguatges i estndards de representaci XML, XML Schema, RDF, RDF Schema i OWL. L'OWL Web Ontology Language Overview descriu la funci i relaci de cadascun d'aquests components de la Web semntica: 

 XML aporta la sintaxi superficial per als documents estructurats, per sense dotar-los de cap restricci sobre el significat.

 XML Schema s un llenguatge per a definir l'estructura dels documents XML.

 RDF s un model de dades per als recursos i les relacions que es puguin establir entre ells. Aporta una semntica bsica per a aquest model de dades que pot representar-se mitjanant XML.

 RDF Schema s un vocabulari per a descriure les propietats i les classes dels recursos RDF, amb una semntica per a establir jerarquies de generalitzaci entre aquestes propietats i les classes;

 OWL afegeix ms vocabulari per a descriure propietats i classes: com ara relacions entre classes (p.ex. disjunci), cardinalitat (per exemple nicament un), igualtat, tipologies de propietats ms complexes, caracteritzaci de propietats (per exemple simetria) o classes enumerades. ;


La usabilitat i l'aprofitament de la Web i seus recursos interconnectats es podran beneficiar grcies a:

 Els documents etiquetats amb informaci semntica (pot comparar-se amb l'etiqueta  d'HTML, usada per a facilitar el treball dels robots dels cercadors). Es pretn que aquesta informaci sigui interpretada per l'ordinador amb una capacitat comparable a la del lector hum. L'etiquetatge pot incloure metadades descriptives d'altres aspectes documentals o protocollaris.

 Vocabularis comuns de metadades (ontologies) i mapes entre vocabularis que permetin a qui elabore els documents disposar de nocions clares de com han d'etiquetar-los perqu els agents automtics puguin usar la informaci continguda en les metadades (p.ex., que la metadada author tingui el significat d'autor de la pgina i no d'autor de l'objecte descrit en la pgina).

 Agents automtics que realitzin tasques per als usuaris d'aquestes metadades de la Web semntica.

 Serveis web (sovint amb agents propis) que proporcionin informaci als agents (per exemple un servei de garanties a qui un agent pogus consultar sobre si un comer electrnic t un historial de mal servei o de generar correu brossa).

La base primria d'aquesta tecnologia sn els URIs que identifiquen els recursos juntament amb els XML i els espais de noms. Si a aix s'afegeix un poc de lgica, mitjanant un RDF, o altres tecnologies com ara els grfics temtics i una mica de raonament basat en tcniques d'intelligncia artificial, la Web pot arribar a estar llesta a les aspiracions del seu inventor Tim Berners-Lee.

 Vegeu tamb .

 W3C;
 FOAF;
 Web 2.0;

 Enllaos externs .

  La Web semntica al W3C;
  MediaWiki semntic;
 web semntica, la web de segona generaci?;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63187" title="Orde de Carol I" nonfiltered="72" processed="71" dbindex="25072">
L'Orde de Carol I de Romania fou un orde militar romans, fundat l'any 1906 coincidint amb el quarant aniversari del regnat de Carles I de Romania.

Est format per quatre classes.
Insgnia: creu d'or superada per una liga.
Divisa: Prin statornicie, la izbanda (per la constncia fins la victria).
Cinta blava plida tornassolada, bordejada de vermell i d'or.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63192" title="Nicolae Ceau?escu" nonfiltered="73" processed="72" dbindex="25073">

Nicolae Ceau escu fou un poltic romans (Scornicesti, Pitesti, 1918 - Targoviste, 1989). Nascut en una famlia camperola, el seu pare en el moment de batejar-lo va oblidar-se que ja tenia un fill anomenat Nicolae. Noms va poder anar a l'escola fins a quart de primria, ja que havia de treballar per ajudar els pares.

Els seus primers passos a la poltica fins a esdevenir el lder del comunisme romans.
Va marxar a Bucarest on va ser membre de les Joventuts Comunistes Romaneses des de l'any 1933, i va conixer la que seria la seva dona, Elena Ceau escu. Amb l'ocupaci de les tropes alemanyes de Romania va ser detingut pels alemanys i empresonat (1940-1944). En aquell moment era Secretari del comit central de les joventuts comunistes. A la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial va ser elegit secretari del Partit Comunista Romans a Bucarest, fet que va afavorir la seva elecci com a diputat de l'Assemblea Nacional Romanesa a les eleccions de l'any 1946. Va ser elegit membre del Comit Central del Partit Comunista Romans (1948), i fou viceministre d'Agricultura (1948-1950)i de les Forces Armades (1950-1954). Com a director poltic dels exrcits va rebre el crrec de General (1951-1953). Secretari General del partit el mar de 1965 i al desembre de 1967, a la mort de Gheorghe Gheorghui-Dej, va ser elegit cap de l'estat de la Repblica Popular de Romania.


Consolidaci en el poder i projecci internacional.


Arran de l'ocupaci militar sovitica de Txecoslovquia (1968) es va oposar a la poltica exterior de la URSS i va encetar un contradictori procs d'independitzaci respecte a la potncia comunista. Es va apropar als Estats Units d'Amrica, la Repblica Federal d'Alemanya (RFA), Frana, Itlia i el Regne Unit amb els quals va establir relacions diplomtiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb la Xina i Iugoslvia, i encetava una poltica de m estesa cap als pasos del Tercer Mn (tot i els conflictes que tingu amb alguns pasos rabs pels llaos existents entre Romania i Israel). La seva projecci internacional la va enfortir per les contnues visites que Ceau escu va fer per molts pasos (Regne Unit, URSS, Estats Units, Frana, Cuba i Egipte) entre d'altres.

A nivell intern, va comenar un procs de denncia del rgim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant  moltes de les seves vctimes com Lucreciu Patrascanu i Ana Pauker. Tamb va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralitzaci (1970), per aquestes noms foren petits intents d'assentar l'administraci romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del segle XX va augmentar el poder que tenia dins del Partit Comunista Romans i dins de Romania. Aix va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econmic i Social (1973) i al 1974 va afavorir tot un seguit de reformes estatals: Romania va passar de ser Repblica Popular a Repblica Socialista i es va crear el crrec de President de la Repblica Socialista de Romania, que va ser ocupat pel mateix Ceau escu. D'altra banda el mateix any 1974 va ser reelegit Secretari General del Partit Comunista Romans (PCR), mentre que la seva dona, Elena Ceau escu, era elegida membre del Comit Executiu. 

Va ser a partir d'aquell moment quan Ceau escu va comenar a perdre contacte amb la realitat. D'una banda comenaren tot un seguit de processos de reformes per industrialitzar el pas, aix com la creaci de grans granges i de cultius de grans extensions per poder arribar aconseguir una gran producci agrria. Amb el terratrmol de 1976, que va afectar especialment Bucarest, va comenar tot el seguit de demolicions de barris sencers i de construcci de noves zones de residncia mitjanant l'edificaci de blocs d'habitatges que destrossaren prcticament l'encant que tenia fins al moment la capital romanesa, anomenada per aquest motiu el Petit Pars o el Pars de l'Est d'Europa.

El rgim comunista es va endurir encara ms a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX. Desprs de les visites fetes a la Xina i a la Repblica Democrtica de Corea del Nord va quedar impressionat pel culte a la personalitat que es portava a terme envers els lders dels partits comunistes d'aquells pasos. Per aquest motiu va intentar desenvolupar un culte a la seva personalitat i a la de la seva dona, tot defugint de la realitat que es vivia a Romania, a l'estil dels pasos asitics. Tamb com a motiu de la nova orientaci megalmana del rgim comunista, es va comenar a construir damunt d'un barri destrut per les demolicions la Casa del Poble (Casa Poporului, actualment Palatul Parlamentului), que va esdevenir el segon edifici ms gran de tota la Terra.


Amb una economia cada cop ms debilitada, en part per la corrupci, en part per la poca innovaci i renovaci de tota la maquinria industrial i agrria, en mig d'un clima de paranoia collectiva i de manca d'elements tant importants com els aliments (que eren racionats), el rgim de Ceau escu es va anar degradant, fins al punt que aquest va perdre el suport que tenia dins de les Forces Armades, el partit comunista i la prpia Securitate, que ell mateix controlava. Aquesta debilitaci es va veure afavorida per un context internacional canviant, ja que al llarg de l'any 1989 es produa la caiguda del mur de Berln, la descomposici del bloc comunista a Europa i la finalitzaci de la Guerra Freda. Malgrat aix Ceau escu va fer odes sordes a aquells que com Gorbatxov li reclamaven que aprofits la celebraci del XIV Congres del Partit Comunista Romans (novembre de 1989) per afavorir l'inici d'un procs reformador i democrtic a Romania que hauria de permetre al comunisme romans adequar-se a l'onada reformista que recorria Europa en aquell moment. Ceau escu i els seus, descartant cap reforma i reclamant la seva via prpia cap el Socialisme, van ser renovats en llurs crrecs i establiren una nova orientaci i objectius econmics que res tenien a veure amb la realitat de Romania. 


El Complot i la caiguda: Revoluci romanesa de 1989.
Un mes ms tard, coincidint amb una visita que Ceau escu feia a l'Iran, una manifestaci convocada per un mossn hongars a Timisoara (17 de desembre de 1989), va acabar desencadenant una revolta popular. Si b inicialment l'exrcit romans va romandre al costat de Ceau escu, aviat comenarien les desercions. El 21 de desembre Ceau escu aconsellat per alguns membres del seu cercle de confiana, format per membres del Politbur del Partit Comunista Romans i alguns militars, va convocar una manifestaci popular per qu es mostres el suport que tenia. A aquesta manifestaci els responsables del partit comunista de Bucarest de portar treballadors van dur obrers que procedien a peu des de les fbriques a les afores de Bucarest i del torn de la nit, fet pel qual no havien dormit. En mig dels parlaments que Ceau escu dirigia a la multitud i quan la manifestaci era retransmesa a tot el pas en directe, una part dels concentrats a la manifestaci van comenar a cridar Jos Ceau escu! (Avall Ceau escu!) en mig de la incredulitat de la majoria dels assistents a la manifestaci. Desprs del pnic inicial es va tallar la emissi televisiva i la policia va dissoldre als incitadors. La manifestaci va poder seguir i Ceau escu va continuar parlant, per en aquell moment no se sabia ben b que passava a Romania i comenaven a crrer tota mena de rumors pel pas. Tot i que el rgim comunista es va afanyar a donar una imatge d'aparent normalitat, els preparatius per fer l'ultim acte ja estaven decidits.

La nit del 21 al 22 de desembre la mort en estranyes circumstncies del comandant en cap de les Forces Armades, General Vasile Milea, deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el rgim de Ceau escu. Entre aquests es comptaven els Generals Stanculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceau escu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestaci del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les fbriques cap al centre de Bucarest. Els obrers, en arribar al centre de la ciutat, comenaren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, comenant aix la Revoluci Romanesa de 1989. Tot i que la policia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar nicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la permissivitat de l'exercit i de la policia (ja controlada pels colpistes) Ceau escu va ser convidat per Stanculescu i per altres militars i alts crrecs del partit a retirar-se a la residncia presidencial de Snagov mentre es controlava la situaci a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helicpter de la seu del partit (actual seu del Senat Romans), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confiana del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentraci constitut per Ion Iliescu i el Front de Salvaci Nacional que es trobaven a la televisi romanesa. Mentrestant la poblaci de Bucarest era al carrer amb la sensaci de qu ells havien provocat la caiguda del dictador romans.

Ceau escu, ja conscient de la traci que havia sigut vctima per part d'alguns dels seus homes de confiana va fugir tamb de Snagov direcci cap el centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Per abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats de Targoviste, on fou detingut i jutjat en una farsa de judici que va ser gravat. 

Stanculescu, que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'executs a Ceau escu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats all presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions de lei (moneda romanesa). Aix el 25 de desembre de 1989 Nicolae Ceau escu i la seva dona Elena Ceau escu van ser executats. Amb ells acabava el rgim comunista instaurat a Romania d'en el 1947.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63202" title="Enric I de Navarra" nonfiltered="74" processed="73" dbindex="25074">
Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras ( v 1244 - 1274 ), rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).

Orgens familiars.
Fill petit de Teobald I de Navarra i la seva tercera esposa Margarida de Borb-Dampierre. Era nt per lnia paterna del comte Teobald III de Xampanya i Blanca de Navarra, i per lnia materna d'Arquimbau III de Borb-Dampierre i Beatriu de Monluon.

Ascens al tron.
Va rebre el tron navarrs i el comtat de Xampanya a la mort del seu germ Teobald II sense descendncia el 1270. La seva proclamaci com a rei, per, no es feu fins el mar del segent any i la seva coronaci es demor fins el maig de 1273.

Desprs de jurar els Furs de Navarra es va desplaar fins a Frana per retre homenatge a Felip III de Frana pels seus dominis de la Xampanya.

Va intentar mantenir la pau en el seu territori, fugint de les intrigues que envoltaven el regnat d'Alfons X el Savi al Regne de Castella.

Durant el seu regnat va mostrar inters pel poble baix de Navarra. Va concedir privilegis a pobles i ciutats com Estella, Los Arcos i Viana i va mantenir relacions cordials amb la noblesa.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1269 amb Blanca d'Artois, filla de Robert I d'Artois i Matilde de Brabant, i nta de Llus IX de Frana. D'aquest matrimoni nasqueren dos fills:
 l'infant Teobald de Navarra (?-1273), mort jove;
 la infanta Joana I de Navarra (1273-1305), reina de Navarra, casada el 1284 amb Felip IV de Frana;

Va morir a Pamplona el 22 de juliol de 1274, als quatre anys del seu regnat, degut a la seva gran obesitat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63203" title="Estornell vulgar" nonfiltered="75" processed="74" dbindex="25075">

L'estornell vulgar (Sturnus vulgaris) s un ocell passeriforme de la famlia dels estrnids. s una espcie que ha experimentat una gran expansi a Europa durant els darrers decennis. s originari d'Eursia, per s'ha introdut a frica del Sud, Amrica del Nord, Austrlia i Nova Zelanda.

 Caracterstiques generals .
Nom cientfic : Sturnus vulgaris ;
Famlia : Estrnids ;
Talla : 32-37 cm ;
Pes : 60-95 grams ;
Edat mxima :

 Morfologia.
T el plomatge generalment fosc amb reflexes iridescents i tacat de blanc. El bec s punxegut i fort. s probablement un dels ocells ms familiars de les regions temperades, amb el seu cos plenet, les ales curtes, triangulars i punxegudes, amb cua curta i quadrada. L'adult s negre i brillant amb reflexes verds a l'estiu; a l'hivern, el seu plomatge s similar per amb taquetes blanques a l'esquena i el ventre. Bec cnic, llarg, fi i punxegut, groc viu, potes llargues i fines de color marr rosat, ulls marrons foscos. Presenta un discret dimorfisme sexual: la femella s menys brillant, pero presenta ms taques al ventre. Els petits sn de color marr mat al seu primer hivern.

s molt fcil de confondre amb l'estornell negre (Sturnus unicolor) que, com el seu nom indica, t menys taques a les seves plomes.

De lluny tamb s pot confondre amb la merla, que s negra i d'una mida semblant (lleugerament ms gran). Es distingeixen fcilment per la cua i les ales ms llargues de la merla, que tamb fan que voli amb un altre aire.

 Comportament .

Difereix d'altres ocells de color marr gris per la seva manera de caminar erecta i com d'nec, fent saltets. El seu vol s enrgic i directe, grcies a les seves ales i cues curtes. A l'hivern forma grans estols -a vegades de milers d'exemplars- que es mouen de forma sincronitzada com si es tracts d'un sol individu. Realment s un espectacle que impressiona de veure i sentir, quan surten de cop desprs d'amagar-se entre canyissars.

Hbitat.
s molt abundant a tot Europa i tamb a sia Menor, a Rssia i fins i tot a Monglia.

s sedentari a Europa del Sud i a l'Oest, per les poblacions nrdiques i orientals emigren a l'hivern fins a aquestes regions, i incls ms lluny cap al sud, fins arribar al permetre mediterrani.

Aquesta espcie s adaptable i omnvora, sent considerada como a perjudicial, fins i tot una plaga, en molts dels pasos on s'ha introdut.

El fet de ser tant abundant en certs territoris i ser agressiu, ha perjudicat les espcies autctones per la competici per trobar llocs per la nidificaci.

A Austrlia occidental, que encara no ha estat envada pels estornells, el govern paga als caadors de plena dedicaci per matar els que hi arriben.

 Reproducci .

A la primavera s'aparellen per a criar, buscant per a fer niu a les teulades. Prefereixen les cases abandonades, per tamb resulten afectats els habitatges ocupats. Aixequen les teules i expulsen als pardal i altres ocells menys forts. Noms es fica dins dels grans nuclis urbans quan s'aplega a dormir i llavors ho fa en enormes estols, sobretot a partir del mes de juny, quan els polls han sortit del niu. 

Migraci.
Migrador al N. i NE. d'Europa, des d'on arriben en gran nombre per hivernar als pasos mediterranis a l'octubre a l'abril.

Cant.
El seus xiulets caracterstics els identifiquen amb facilitat.

Tenen un ampli repertori de cants i poden aprendre a imitar sons del seu entorn.

Alimentaci natural.
L'estornell vulgar s un ocell gregari, que s'alimenta d insectes i cucs a l estiu i de fruits quan no troba animals petits. Es reuneixen en grans estols tant a l hora de menjar com per al reps nocturn. Aquestes concentracions poden devastar alguns cultius, sobretot oliveres i altres fruiters i per altra part, poden degradar els espais urbans on s arreceren per passar la nit, a ms de produir un girigall considerable, molest pels vens propers. Un estol d'estornells vulgars nombrs pot malmetre tota la producci d'un fruiter en poc estona d'un sol dia. El risc es dna en el moment que la fruita s madura.

La seva inclinaci pels fruits (cireres, raim, olives) fa que sigui poc apreciat pels pagesos de l'Europa de l'Oest i mediterrnia, per, en canvi, molt apreciat pels de l'Europa de l'Est perque essencialment s insectvor.

Alimentaci amb menjadores.
Mescles de llavors per a canaris o periquitos; sn barreges de llavors d escaiola, mill i civada. Cacauets pelats i sense sal. Cereals (blat, ordi, blat de moro...)

 Altres .
Com a curiositat es pot dir que encara que avui dia hi hagi uns 200 milions d'estornells vulgars a Amrica del Nord, sn tots descendents d'una seixentena deixats anar al Central Park de Nova York, per Eugene Shieffelin, pertanyent a una societat d'aclimataci, que tractava d'introduir a aquest pas totes les espcies d'aus esmentades a les obres de William Shakespeare.

S'han multiplicat tant rpidament que, un segle desprs de la seva introducci, han contribut a la decadncia de certes espcies. Se les troba ara a tot Amrica del Nord, fins a Alaska, arribant al nivell de superpoblaci.

s preuat pels caadors que es consumeix en pat i s molt fcil de caar doncs disparant a un estol en cauen desenes.

Se n'han descrit les segents subespcies:
 S. vulgaris vulgaris;
 S. vulgaris faroensis;
 S. vulgaris zetlandicus;
 S. vulgaris granti;
 S. vulgaris poltaratskyi;
 S. vulgaris tauricus;
 S. vulgaris purpurascens;
 S. vulgaris caucasicus;
 S. vulgaris nobilior;
 S. vulgaris porphyronotus;
 S. vulgaris humii;
 S. vulgaris minor;

Referncies.



Enllaos externs.
 Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor a Catalunya. Tesi doctoral ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63205" title="Ken Loach" nonfiltered="76" processed="75" dbindex="25076">

Ken Loach va nixer el 17 de juny de 1936 a Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra. Militant troskista. Als 25 anys, mentre estudiava Dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Desprs de graduar-se, va treballar com assistent de direcci en el Northampton Repertory Theatre. Per estava ms interessat en el mn audiovisual que en el teatral, aix desprs d'obtenir en 1963 una beca en la cadena de televisi BBC, s'inicia en la direcci.

L'ambient que es respirava en aquells anys, afavoria la realitzaci de programes que criticaven les injustcies socials, all va trobar Loach la visi i la veu que caracteritzaria el seu cinema. A partir de 1964 comena a dirigir una srie de documentals, el ms fams d'ells s "Cathy Come Home" (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir gran xit.

Des de llavors i fins a principi dels anys 80, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisi, va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pellcules per a la TV com "The Big Flame" (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la srie "Days of Hope" (1975), sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britnic.

Amb Margaret Thatcher en el poder, creix l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La Dama de Ferro es guanya molts enemics entre els artistes, Loach s un dels ms radicalitzats. El Channel Four va prohibir els seus documentals "A Question of Leadership", amb els quals combat al thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dcada noms pot filmar dues pellcules.
Als anys 90, amb els canvis poltics, la seva carrera es revitalitza. Ha filmat fins ara nou pellcules ms, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis, consolidant la seva carrera internacional, per mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.


Estil propi. Cinema social, free cinema, cinema verit.
Loach, en les pellcules del qual molts creuen veure una mica aix com un "grau zero de l'escriptura cinematogrfica", s amo d'un estil tan polit i sofisticat com inconfundible i, sens dubte, nic. Per ventura algun altre pot filmar una assemblea poltica amb la sensaci d'immediatesa i la intensitat que transmet aquell fams i llarg debat entre camperols de "Tierra y Libertad"? O la batalla campal de la protagonista de "Ladybird, Ladybird" per a evitar que li llevin als seus fills, la invasi d'estatge d'uns matons a "Como cados del cielo", la xafogor pblica d'una cantant desafinada a "Riff-Raff", i fins i tot la defensa que fa d'una passatgera sense bitllet en l'escena inicial de "La cancin de Carla".

Una vegada que Loach, els actors i actrius tenen incorporades les lnies bsiques del gui, ho fa a un costat i comena a treballar les escenes amb una tcnica molt especfica, consistent que cada actor/actriu mai spiga del tot la part de l'altre (si la sap massa, Loach s'ocupa de canviar-la sobre la marxa). Per exemple a "Tierra y Libertad" les escenes es gravaven en sentit cronolgic, s a dir, com s'anaven a mostrar (normalment no es fa aix es pot gravar primer les ltimes escenes), els actors i actrius no sabien el que anava a succeir en l'escena segent. Contava un actor que en l'escena en la qual un comunista assassina un llibertari, fins poc abans de gravar l'escena no sabia que aix anava a succeir i relatava que era emocionant treballar aix ja que en aquesta escena en concret havia de mostrar sorpresa per ser assassinat per un camarada i la veritat s que la sorpresa ja la duia damunt perqu fins a cinc minuts abans no sabia que anava a morir.

Aquesta manera de treball, sumat a la freqent recurrncia a actors no professionals i al fet que aquests no treballin per a la cmera, com succeeix en el cinema "normal", sin exactament al contrari, dna a cada escena una qualitat inimitable.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63212" title="Normalitzaci lingstica" nonfiltered="78" processed="76" dbindex="25078">
La normalitzaci lingstica en la sociolingstica s un procs a travs del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'mbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua. El terme "normalitzaci lingstica" t com a sinnims planificaci lingstica (language planning), majoritari en la recerca internacional, i tamb amnagement linguistique, usat al Quebec.

La normalitzaci consisteix sobretot en l'elaboraci i la implantaci de normes d's lingstic que tenen per objectiu incidir en tots els mbits de la vida d'una societat.

Abasta dues vessants: la lingstico-cultural i la scio-poltica. En aquest segon aspecte necessita la implicaci de les forces poltiques i que s'excerceixi un cert grau de sobirania.

Es consideren prioritaris els mbits on hi ha una major incidncia comunicativa com  l'ensenyament, la sanitat, la justcia, els mitjans de comunicaci i el comer.

Pel fet que la normalitzaci suposa un canvi molt important i notori en la situaci entre dues llenges en contacte, aquesta acci normalitzadora pot donar lloc a reaccions en sentit contrari. En el cas de Catalunya el Manifest dels 2.300 de l'any 1981 posava objeccions a les primeres accions de normalitzaci i fins posava en dubte la seva motivaci, mentre que el 2006 el Tinent general Jos Mena Aguado va incomplir el seu deure de silenci en les decisions poltiques en rebutjar pblicament les mesures de normalitzaci lingstica que afectarien el personal de l'exrcit situat a Catalunya.

Referncies bibliogrfiques.

Bastardas i Boada, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingstica. Barcelona: Angle ed. / CETC. (Resum disponible a http://www.linguapax.org/congres04/pdf/Bastardas.Linguapax.pdf).
Bastardas i Boada, Albert (2000). De la 'normalitzaci' a la 'diversitat' lingstica: cap a un enfocament global del contacte de llenges , Revista de llengua i dret  34, pp. 151-165.
Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa. ;
Bastardas i Boada, Albert (1994). Persistncia i canvi en el comportament lingstic: la planificaci sociolingstica  Treballs de sociolingstica catalana (Valncia) 12, pp. 31-39.
Bastardas i Boada, Albert (1991). Fer el futur. Sociolingstica, planificaci i normalitzaci del catal. Barcelona: Empries.
Bastardas i Boada, Albert (1991). Comportament linguistic i canvi social , a: Mart, Joan (ed.), Processos de normalitzaci lingstica. Barcelona: Columna, pp. 41-63. ;
Kenan Malik "Let them die" Prospect, 2000;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63213" title="Centre Demcrata Andorr" nonfiltered="79" processed="77" dbindex="25079">
El Centre Demcrata Andorr (CDA) s un partit politic del Principat d'Andorra. Est afiliat a l'Internacional Demcrata de Centre antigament Democrcia Cristiana.

Actualment est representat al Consell General pel M.I. Sr. Enric Tarrado mitjanant una coalici amb el partit Segle21. El seu president s Josep Maria Cosan i el vice-president s Robert Albos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63215" title="Bonaventura Carles Aribau" nonfiltered="80" processed="78" dbindex="25080">

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre 1798- Barcelona, 17 de setembre 1862) va ser un escriptor, economista, poltic i taqugraf. Va estudiar retrica i potica al seminari, com tamb hidrosttica, esttica i fsica experimental a la Junta de Comer.

Va fundar la Societat Filosfica l'any 1817 i va publicar Ensayos poticos. L'any 1820, va participar en la revoluci liberal. va collaborar en el Diario Constitucional. Va ser secretari de la Diputaci de Lleida, membre de l'Acadmia de les Bones Lletres (1820) i cofundador i redactor dEl Europeo (1823).

Resident a Madrid des de 1826, va treballar a El Corresponsal, fundat per Gaspar de Remisa el 1839, a La Nacin i a La Espaa. Va fundar la Biblioteca de Autores Espaoles juntament amb Rivadeneyra. Va ser nomenat director general del Tresor (1847), de la Junta de Duanes i Aranzels (1850), de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852); a ms, tamb va ser secretari de la Intendncia de la Casa Reial i Patrimoni (1857). 

El 1833 apareix La Ptria o Oda a la Ptria, publicada a la revista "El Vapor", que esdev la seva obra ms important, considerada com l'obra iniciadora del Romanticisme, aix com tamb del moviment cultural de la Renaixena. El poema s un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patr, el banquer Gaspar de Remisa, que igual que ell residia llavors a Madrid.

 Obres publicades .
Eixes sn algunes de les seves obres:

 Ensayos poticos (1817);
 Libertad, libertad sacrosanta, himne revolucionari (1820);
 La libertad restaurada, collaboraci amb d'altres autors. (1820);
 A la seora Leticia Cortesi (1821);
 La Ptria(1833);
 All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840);
 A la virgen de los Dolores (1845);
 A la Srta Maria Dolors de Belza;





 Bibliografia .
 
 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63219" title="Provncia de Sartov" nonfiltered="81" processed="79" dbindex="25081">

La provncia de Saratov (en rus                      , Sartovskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63222" title="Bilingisme" nonfiltered="82" processed="80" dbindex="25082">
Bilingisme s un terme que etimolgicament fa referncia a l'existncia de dues llenges en un individu o un grup social, s una concreci del plurilingisme. 

Des del punt de vista cientfic, cal distingir acuradament el bilingisme social i l'individual, que sn fenmens diferents, encara que sovint relacionats. La psicologia i la pedagogia estudien les conseqncies del bilingisme individual en la formaci de l'individu ja sigui per viure en un territori amb llenges en contacte o pel coneixement i s de dues llenges a travs del seu estudi. 

En la prctica el bilingisme social no s un fenomen de la llengua, sin del seu s. La sociolingstica s'ocupa de les relacions entre dues llenges en contacte.

En matria de poltica o de normalitzaci lingstica el bilingisme social pot tenir funcions diferents; aix, en pasos amb dues llenges en contacte, el foment del bilingisme pot sser til a una poltica assimilista que comportaria la prdua d's d'una de les llenges. 

Al contrari s quan el que s'estableix s una situaci relativament estable implantant la cooficialitat lingstica; s a dir, un bilingisme oficial amb voluntat d'igualtat.

Hi ha teories que veuen el bilingisme social com una situaci transitria que porta a la llarga a l'abandonament d'una de les llenges i es cita com exemple el cas dels ibers que malgrat l'existncia de monedes i altres evidncies de bilingisme van acabar llatinitzant-se i actualment no es pot desxifrar la llengua ibera. 

Els grups socials dits bilinges no ho solen sser de manera homognia ja que es donen moltes diferncies individuals en el grau de competncia lingstica. 

La diglssia encara que etimolgicament (deriva del grec) significa el mateix que bilingisme, s un terme reservat per definir un s d'una llengua caracteritzat per la percepci d'inferioritat d'aquesta, es a dir, que un grup social fa servir sistemticament diferents variants lingstiques segons la situaci sigui formal o informal.

 El cas catal .
En el cas de la llengua catalana a l'estat espanyol, el procs d'adquisici de les dues llenges ha comportat adquirir el coneixement tamb de la llengua castellana per part de prcticament la totalitat de la poblaci catalanoparlant i el procs invers per part d'una gran part de la poblaci castellanoparlant.

 Tipus de bilingisme .
Hi ha diversos tipus de bilingisme 
Bilingisme individual:Es produeix quan un individu t la capacitat de dominar dues llenges. El psicolingisme s'encarrega d'estudiar aquest fenomen. Hi ha diferents tipus de bilingisme individual:
 Bilingisme actiu: L'individu entn i parla dues llenges.
 Bilingisme passiu: L'individu entn i utilitza una de les dues llenges i l'altra l'entn per no l'utilitza.
 Bilingisme simtric: L'individu coneix les dues llenges igual.
 Bilingisme asimtric: L'individu coneix millor una llengua que l'altra.
 Bilingisme instrumental: L'individu estudia una llengua per necessitat, per raons prctiques.
 Bilingisme integrador: L'individu estudia una segona llengua amb el desig de convertir-se en nombre de la comunitat que la parla.
Bilingisme social: Quan a un determinat grup social de qualsevol mena es fan servir dues llenges, sigui per a finalitats diferents o per a la mateixa, a causa de qualsevol factor (imposici poltica, immigraci, necessitats de comunicaci...).
Bilingisme territorial: Es produeix quan es divideix un territori en dues parts i a cada una s'utilitza una llengua diferent. Un exemple seria Blgica on es parla francs i flamenc o Canad, que es parla angls i francs.

 Vegeu tamb .
Multilingisme;
Conflicte lingstic;
Interferncia lingstica;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63223" title="Provncia de Smolensk" nonfiltered="83" processed="81" dbindex="25083">

La provncia de Smolensk (en rus                     , Smolnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63225" title="Provncia de Tambov" nonfiltered="84" processed="82" dbindex="25084">

La provncia de Tambov (en rus                     , Tambvskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.
 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63232" title="gloga" nonfiltered="85" processed="83" dbindex="25086">
L' gloga s un subgnere lric que es desenvolupa mitjanant un monleg pastoral o ms freqentment un dileg en el que uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'un paisatge ideal arcdic. El gnere possex motius rurals i els tpics de la poesia pastoral de tots els temps i va ser creat i perfeccionat en el mn hellenstic a partir del segle IV aC.

Les primeres glogues van ser els Idillis (en grec, "poemets" o "petits cants") del grec Tecrit; desprs en van escriure Moschus de Siracusa i altres autors sota el seu influx. L'escriptor llat Virgili (segle I aC) va revitalitzar aquesta tradici amb les seves glogues (en grec, "seleccions") o Bucliques, per va afegir elements autobiogrfics i fent de cada pastor una mscara d'un personatge real: Mecenes, August, etc. Algunes d'elles van arribar a escenificar-se a Roma. A travs de Giovanni Boccaccio i amb el Renaixement i l'Arcdia de Jacopo Sannazaro el gnere es va tornar a recuperar i es va difondre per tot el mn occidental, b en vers, b com glogues intercalades en una novella pastoral qualsevol. En la literatura castellana, van escriure glogues Juan del Encina, Garcilaso de la Vega, Joan Bosc, Lope de Vega, Pedro Soto de Rojas, Bernardo de Balbuena i Juan Melndez Valds.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63233" title="Provncia de Tomsk" nonfiltered="86" processed="84" dbindex="25087">

La provncia de Tomsk (en rus                  , Tmskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63234" title="Joana I de Navarra" nonfiltered="87" processed="85" dbindex="25088">


Joana I de Navarra ( 1273 - Vincennes, Frana 1305 ), reina de Navarra i comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de Frana (1285-1305).

Orgens familiars.
Filla d'Enric I de Navarra i la seva esposa Blanca d'Artois, va nixer el 14 de gener de 1273 i succe al seu pare l'any segent, sota la tutela de la seva mare. 

Grcies a la minoria d'edat de Joana I la Corona d'Arag i la Corona de Castella presionaren Blanca d'Artois per fer-se amb el regne. Davant aquestes presions Blanca confi la seva filla a Felip III de Frana, que la mantingu sota la seva tutela i enviaria al senescal de Frana Eustaqui de Beaumarchais per encarregar-se de la defensa del regne. 

Felip II cas Joana amb el seu primognit Felip el 1284, que fou coronat immediatament rei de Navarra unint el Regne de Navarra amb la Corona francesa durant gaireb un segle.

Npcies i descendents.

El 16 d'agost de 1284 es cas a la catedral de Notre-Dame de Pars amb el rei Felip IV de Frana. D'aquest matrimoni nasqueren:
 la princesa Margarida de Frana (1288-1300), compromesa amb el rei Ferran IV de Castella;
 el prncep Llus X de Frana (1289-1316), rei de Frana i Navarra ;
 la princesa Blanca de Frana (1290-1294);
 el prncep Felip V de Frana (1291-1322), rei de Frana i Navarra ;
 la princesa Isabel de Frana (1292-1358), casada el 1308 amb Eduard II d'Anglaterra;
 el prncep Carles IV de Frana (1295-1328),  rei de Frana i Navarra ;
 el prncep Robert de Frana (1297-1308);


Joana I va morir sota extranyes circumstncies el 2 d'abril de 1305 al castell de Vincennes, sent succeda pel seu fill gran Llus X de Frana, esdevenint la ltima representant de la Dinastia Xampanya que regn a Navarra.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63235" title="Provncia de Tiumn" nonfiltered="88" processed="86" dbindex="25089">

La provncia de Tiumn (en rus                    , Tiumnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63237" title="Provncia de Tver" nonfiltered="89" processed="87" dbindex="25090">

La provncia de Tver (en rus                   , Tverskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63239" title="Cataracta" nonfiltered="90" processed="88" dbindex="25091">

La cataracta s una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la cpsula del cristall de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum. S'anomena aix a tota prdua de transparncia del cristall. Tamb s coneguda per facosclerosi.

Les cataractes avanades requereixen una intervenci quirrgica, ja que la prdua progressiva de visi que generen pot desembocar en ceguesa. Les cataractes sn indolores, i el seu principal smptoma s una disminuci de la visi. Constitueixen la principal causa de ceguesa a tot el mn. i pe seu diagnstic, se sol emprar una lmpada de fenedura, tcnica usada per a l'examen de les diferents estructures de l'ull.

 Tipus de cataractes .

El tipus ms com de cataracta s la cataracta senil, aix anomenada per ser ms comuna a mesura que augmenta l'edat del pacient. Aquest tipus de cataracta se subdivideix en diferents classes en funci de la regi afectada. Aix, es parla de cataractes senils nuclears, corticals, etc. 

Tamb es pot adquirir una cataracta per altres motius: lesions (cataracta traumtica), complicacions postoperatries, diabetis ( cataracta diabtica), exposici a raigs X (cataracta per radiacions), ingesti de certes substncies, etc. Finalment, tamb existeixen cataractes congnites. 

 Tractament cirrgic .

En les operacions de cataractes se substitueix el cristall per una lent intraocular. La lent intraocular t una distncia focal fixa, s a dir, amb ella no existeix la possibilitat d'acomodar. Aix no suposa un problema addicional en persones amb edat avanada a causa de la presbcia que aquestes ja pateixen. Una de les tcniques auxiliars emprades en aquestes operacions s la facoemulsificaci, que consisteix en l's d'ultrasons per fragmentar el cristall abans de la seva extracci. Una vegada aspirades les restes del mateix, es colloca la lent intraocular sobre la cpsula posterior. L'operaci requereix anestsia local.

Les operacions de cataractes s'han realitzat des de l'antiguitat. La tcnica emprada fins al segle XVIII s'anomenava reclinament. Consistia en la inserci d'una agulla a l'ull a fi de dislocar el cristall empenyent-lo contra l'humor vitri.

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63241" title="Tulalip" nonfiltered="91" processed="89" dbindex="25092">

Els tulalip sn una tribu amerndia reconeguda federalment que est situada a la vila de Marysville (Washington). Es consideren successors de les bandes snohomish, snoqualmie, skykomish, samish, Sauk-Suiattle, i altres que parlen una llengua salish, lushootseed ( dxwl  cid ); la pronunciaci lushootseed de Tulalip s dxwlilap.

 Localitzaci .
Originriament habitaven els marges dels rius Stillaguamish i riu Fraser, als voltants de les illes Whidbey i Camano, en la zona del Puget Sound. Actualment tenen una reserva de 22.000 acres adjacent a la ciutat d'Everett.

 Demografia .

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia enregistrats 2.632 tulalip. Nogensmenys, el 2004 hi havia enregistrats a la reserva 3.611 individus.

 Histria .
Originriament eren un dels clans dels twana, una tribu salish que habitaven en el canal de Hood. El seu territori originari, Hebolb, era a les boques dle riu Snohomish.
Els seus avantpassats foren les 22 tribus signants del Tractat de Point Elliot a Mulkiteo el 22 de gener del 1855, que els garantia diners i drets de pesca i cacera. la seva economia es basava en la pesca del salm, la recollida de fruita i la cacera.

El 1873 fou creada la Reserva Tulalip per ordre del govern federal. Alhora, el 1857 el p. Chirouse va establir-hi una missii catlica amb capellans quebequesos. Aix comportaria un sistema educatiu que provocaria el desarrelament i l'aculturaci tribal, de manera que el 1992 noms uns 17 ancians parlaven la llengua lushootseed. 
Del 1883 al 1909 la reserva els fou parcellada, tot trencant la propietat collectiva. El 1934 els obligaren a formar un Consell Tribal i aprovar una constituci.
Durant els anys setanta uns 13.995 acres de terra tribal foren venuts a no indis, de manera que noms els restaren 4.571, cosa que provocaria nombroses protestes i recursos davant el Tribunal Suprem.

El 1994 compraren l'illa de Camano Head, que fou aconvertida inmediatament en un important centre cultural.

 Enllaos externs .

Pgina de les Tribus Tulalip;
Informaci i histria dels Tulalip;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63242" title="Alts del Sena" nonfiltered="92" processed="90" dbindex="25093">



Els Alts del Sena (92) (Hauts-de-Seine en francs) s un departament situat a l'rea metropolitana de Pars. 

Histria.
El departament dels Alts del Sena fou creat l'1 de gener de 1968 en aplicaci de la Llei del 10 de juliol de 1964, i de conformitat amb el Decret d'aplicaci del 25 de febrer de 1965, a partir de la zona oest de l'antic departament del Sena (27 municipis) i una petita porci del departament de Sena i Oise (9 municipis).

Geografia.
Els Alts del Sena forma part de la regi d'Illa de Frana. Limita al nord-est amb el departament de Sena Saint-Denis, al nord amb Val-d'Oise, a l'oest amb Yvelines, al sud amb Essonne, al sud-est amb Val-de-Marne i a l'est amb Pars, tots ells departaments d'Illa de Frana. 

Els departaments dels Alts del Sena, Sena Saint-Denis i Val-de-Marne formen l'anomenada petite couronne de Pars, que s com es coneix l'rea metropolitana ms propera a la capital de Frana.


Economia.
Alts del Sena t el segon Producte Interior Brut (PIB)  per habitant ms alt de Frana, noms superat pel PIB de Pars. Aquest PIB per habitant gaireb triplica la mitjana nacional.  

Al nord del departament s'hi troba el barri de negocis de La Dfense, dins els termes municipals de Puteaux, Courbevoie i Nanterre. A La Dfense tenen llur seu social nombroses empreses, tant franceses com estrangeres.

Al sud-est del departament hi ha les seus de dues cadenes de televisi francesa: TF1 a Boulogne i France 5 a Issy.

Poltica.
Actualment, la presidncia del Consell General dels Alts del Sena l'ocupa Nicolas Sarkozy, que alhora s ministre de l'Interior i president del seu partit, la UMP. Nicolas Sarkozy fou escollit president del Consell General desprs de les eleccions cantonals de 2004, que guany el seu partit, en substituci de Charles Pasqua.

L'atribuci principal del Consell General s la de votar el pressupost del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 21 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF) : 8 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 6 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 6 consellers generals;
 Rassemblement pour la France (RPF): 3 consellers generals;
 Els Verds: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis dels Alts del Sena;
Llista dels Cantons dels Alts del Sena;

Enllaos externs.
 Consell General dels Alts del Sena ;
 A driving trip across Issy-les-Moulineaux, Vanves, Malakoff, and Montrouge on You Tube;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63243" title="Estrabisme" nonfiltered="93" processed="91" dbindex="25094">
L'estrabisme s la desviaci de l'alineament d'un ull en relaci a l'altre. Implica la falta de coordinaci entre els msculs oculars. A impedeix fixar la mirada d'ambds ulls al mateix punt en l'espai, la qual cosa ocasiona una visi binocular incorrecta que altera l'estereopsi (percepci de la profunditat) del subjecte.

Quan l'estrabisme s congnit o es desenvolupa durant la infncia, pot causar ambliopia, alteraci del desenvolupament retini que t com a conseqncia baixa agudesa visual de l'ull afectat tot i que estiga ben compensat refractivament.

A ms del problema visual aquest defecte es pot considerar un problema esttic a causa de l'aspecte de l'ull desviat. Les possibles solucions sn bsicament tres: la compensaci ptica mitjanant prismes, la terpia visual i la cirurgia.

 Tipus .
Es distingeixen quatre tipus d'estrabisme segons la direcci de l'ull desviat respecte a l'ull que es fixa en un objecte determinat: 
 esotropia o estrabisme convergent,  desviaci dels ulls cap endins;
 exotropia o estrabisme divergent, desviaci dels ulls cap enfora;
 hipertropia desviaci dels ulls cap amunt;
 hipotropia desviaci dels ulls cap avall;

Acostuma a ser un ull el que es desvia per hi ha casos en qu ho sn els dos.

 Diagnstic .
L'estrabisme i les seves conseqncies, en nens, s un problema que hauria d'esser vigilat pel metge de capalera o el pediatre per a de descobrir-lo tan aviat com sigui possible. Es pot apreciar l'agudesa visual en el transcurs del primer any emmascarant de manera successiva cada ull per a observar la reacci conductista del nen. s recomanable realitzar una visita al oftalmleg durant el primer any de vida. La vigilncia i control ha d'estendre's fins a l'adolescncia, encara que la posici ocular sigui normal.

Les proves d'estrabisme consisteixen en un examen general, proves de reflexi de llum en la crnia i proves de cobertura. En les proves de cobertura es tapen els dos ulls per separat, per a detectar quin s l'estrbic. Quan s'emmascara l'ull sa, hi ha una reacci de defensa (ja que s'acaba de neutralitzar el seu nic ull funcional). Quan s'emmascara l'ull estrbic no hi haur canvis en la fixaci, ja que la visi ja estava fixada. Depenent de la direcci en la qual es desvi l'ull estrbic es pot avaluar el tipus de tropia o fria que es pateix.

En adults amb alineament visual normal, el comenament de l'estrabisme normalment provoca diplopia.

Tractament. 
El tractament preco de l'estrabisme en la infncia pot reduir les possibilitats de desenvolupar ambliopia i problemes de percepci de la profunditat. 

Depenent del motiu de la desviaci, l'estrabisme es pot tractar amb:
 cirurgia: La cirurgia s'usa per a escurar, allargar o canviar la posici d'un o dels msculs de l'ull amb eficcia, permetent l'alineaci correcta d'ambds ulls.  ;
 ulleres: Les ulleres afecten la posici al canviar la reacci de la persona a l'enfocament. Els prismes canvien la direcci de la llum i per tant les imatges, el que provoca el canvi en la posici de l'ull.
 prismes ptics: Les lents prismtiques s'utilitzen per a evitar que es produeixi la visi doble (diplopia); no obstant aix, aquest tractament no guareix la dolncia. ;
 oclusions amb pegats. ;
 exercicis oculars. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63244" title="Morfeu" nonfiltered="94" processed="92" dbindex="25095">
Morfeu s el du grec dels somnis. Fill d'Himnos i Nix i germ de Tnatos (la mort o somni etern), provoca en els ssers humans visions mentre dormen (d'aqu l'expressi "caure en braos de Morfeu"). El seu nom porv de morph, forma, ja que podia adoptar qualsevol forma per aparixer dins els pensaments dels mortals. Tenia dues ales per desplaar-se rpidament i dormia en un llit d'ben. Com que en alguns somnis revelava el dest als homes, Zeus el castig amb la mort. Del seu nom deriva la paraula morfina (la droga que adorm).

Articles relacionats.
 Somnis;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63246" title="Teheran" nonfiltered="95" processed="93" dbindex="25096">


Teheran (en persa :       n) s la capital de l'Iran i una de les ciutats ms grans del mn. T 11.000.000 d'habitants, la seva rea metropolitana en t 15.000.000. Forma part de la provncia del mateix nom.

s una ciutat moderna, plena d'autopistes i d'indstria, i disposa de 5 lnies de metro. 


Teheran t el 20% de la poblaci de l'Iran. Per la seva economia s encara molt ms important percentualment, per exemple el 30% dels funcionaris i el 45% de les indstries sn en aquesta ciutat.













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63248" title="Sneca" nonfiltered="96" processed="94" dbindex="25097">


Luci Anneu Sneca, usualment conegut com a Sneca o Sneca el Jove (4 aC - 65) fou un filsof rom, poltic, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'Edat d'argent de la literatura llatina.

 Biografia .

Nascut a "Corduba" (l'actual Crdova), Sneca fou el segon fill d'Hlvia i Marc (Luci) Anneu Sneca, un ric retric conegut com a Sneca el vell. El seu germ gran, Luci Juni Galli, fou procnsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apstol Pau cap al 52). Sneca fou l'oncle del poeta Luc, a travs del seu germ petit, Marc Anneu Mela.

La tradici diu que va ser un nen malalts, i que estudi a Roma. Aprengu retrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per tal i Soti. Degut a la seva malaltia s'estigu a Egipte des 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establ amb xit com advocat. Cap a l'any 37 per poc mor, degut a problemes amb l'emperador Calgula, que noms li perdon la vida perqu pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valria Messallina, esposa de Claudi, convenc el seu marit de desterrar Sneca a Crsega acusat d'adulteri amb Jlia Livilla. Pass aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigu les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el crid a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Ner. Desprs de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegur el tron pel seu fill Ner, en comptes del seu fillastre Britnic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Ner govern sviament sota la influncia de Sneca i del prefecte pretori, Sext Afrani Burre. Per aquests aviat perderen la influncia, i el seu regnat esdevingu tirnic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sneca es retir, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiraci de Pis. Sense cap judici, Ner li orden de sucidar-se. Tcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intent tamb matar-se, li fou ordenat per Ner de viure.

 Obres .

Entre les obres atribudes a Sneca trobem una stira, un assaig meteorolgic, assajos filosfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragdies. Una d'aquestes, Octvia, s clarament obra d'altri. Fins i tot apareix com un personatge ms de la pea. La seva autoria en una altra, Hrcules a Oeta, s dubtosa. La filosofia estoica de Sneca emfatitza passos prctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la prpia mortalitat. El com tractar la mort est en moltes de les seves cartes.

Entre 1924 i 1959 la Fundaci Bernat Metge va publicar 13 volums traduts al catal per Carles Card.

 Tragdies de Sneca .

s impossible determinar si foren representades, ja que no n'hi ha evidncies. L'estudis alemany Leo les consider drames recitatius per aix ms aviat reflexava la seva concepci de qu havia de ser un drama i a la vegada, aix estava basat en la seva concepci de la tragdia grega. Actualment s'han representat.

s complicat datar aquestes obres sense referncies. Una cronologia relativa, basada en termes mtrics, ha estat proposada, sense massa acord. s impossible que fossin escrites el mateix any. No estan basades en la tragdia grega i mentre que Eurpides s massa lluny, s'hi noten influncies d'Ovidi.

Les obres de Sneca foren molt estudiades en les universitats medievals europees, i van influir molt en la tragdia renaixentista, especialment en la literatura de l'Anglaterra isabelina.

 Dilegs .

 (40) Ad Marciam, De consolatione (A na Mrcia, de la consolaci);
 (41) De Ira (De l'ira);
 (42) Ad Helviam matrem, De consolatione (A Hlvia, de la consolaci) - Carta a la seva mare consolant-la durant el seu exili.
 (44) De Consolatione ad Polybium (A Polibi, de la consolaci);
 (49) De Brevitate Vitae (De la curtesa de la vida) - Assaig exposant que qualsevol durada de la vida s suficient si s viscuda amb saviesa.
 (62) De Otio (De l'oci);
 (63) De Tranquillitate Animi (De la tranquillitat de la ment);
 (64) De Providentia (De la providncia);
 (??) De Constantia Sapientis (De la fermesa de l'home savi);
 (??) De Vita Beata (De la vida feli);

 Tragdies .

 Hercules Furens (La bogeria d'Hrcules);
 Troades (Les dones troianes);
 Medea;
 Phoenissae (Les dones fencies);
 Phaedra;
 Agamemnon;
 Thyestes;
 Oedipus;
 Hercules Oetaeus (Hrcules a Oeta): Autoria dubtosa;
 Octavia: Autoria dubtosa;

 Altres .

 (54) Apocolocyntosis divi Claudii (La conversi en carabassa del div Claudi), una obra satrica.
 (56) De Clementia (De la clemncia) - escrita a Ner sobre la necessitat de la clemncia com a virtut en un emperador.
 (63) De Beneficiis (Dels beneficis) llibres;
 (63) Naturales quaestiones llibres de no massa originalitat, per que ofereixen una visi de teories antigues sobre cosmologia, meteorologia i matries semblants.
 (64) Epistulae morales ad Lucilium - collecci de cent vint-i-quatre cartes sobre moral, escrites a Gai Lucili.
 (370?) Cujus etiam ad Paulum apostolum leguntur epistolae: Aquestes cartes, suposadament entre Sneca i Sant Pau, foren reconegudes pels erudits, per actualment la major part d'estudiosos no creuen que siguin autntiques.  ;

 Vegeu tamb .

Llibreria clssica Loeb

 Enllaos externs .

 Cites de Sneca;
 Obres de Sneca al Projecte Gutenberg;
 Assaigs morals;
 Recull d'obres de Sneca ,, ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63250" title="Premi" nonfiltered="97" processed="95" dbindex="25098">

Topnim del Maresme originat del gentilici llat Primiliano;
Premi de Dalt, abans Sant Pere de Premi.
Premi de Mar.

Vegeu tamb.
Premia, comuna italiana de la provncia de Verbano-Cusio-Ossola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63251" title="Vilassar" nonfiltered="98" processed="96" dbindex="25099">


Topnim del Maresme originat en el llat villa Azari:
Vilassar de Dalt, abans Sant Gens de Vilassar.
Vilassar de Mar, abans Sant Joan de Vilassar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63253" title="Maanet" nonfiltered="99" processed="97" dbindex="25100">


Topnim derivat del llat mattianetu, 'pomerar':
Maanet de Cabrenys, municipi de l'Alt Empord.
Maanet de la Selva, municipi de la Selva.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63255" title="Feixisme grec" nonfiltered="100" processed="98" dbindex="25101">
El General Ioannis Metaxas va establir un rgim de carcter quasifeixista a Grcia l'any 1936. L'inspiraci fonamental del feixisme grec era l'Hellenisme, que havia de treure Grcia de segles de decadncia. Metaxas va recollir la tradici de Mussolini ("la tercera Roma") i de Hitler ("el tercer Reich") i va invocar la "Tercera Civilitzaci Hellnica", desprs de l'Antiga Grcia i de l'Imperi Bizant de l'edat mitjana.

El seu "Nou Estat" estava clarament inspirat en l'Alemanya nacionalsocialista de la que era contemporani, com el general Alexander Kondylis va deixar clar: "Qualsevol conflicte i desacord ha de desaparixer en el futur; el nostre programa de poltica interior no ser massa diferent del programa del gran creador de la nova Alemanya, Adolf Hitler".

El rgim de Metaxas, tamb anomenat "Rgim del 4 d'agost" per la data en la que es va imposar, va intentar enfortir els valors de ptria, lleialtat, famlia, religi, estabilitat i l'ordre social i poltic.

Igual que els rgims feixistes itali i alemany, el rgim del 4 d'Agost feia servir la salutaci romana o feixista (amb el bra dret ests cap endavant), i tenia els seus propis uniformes, salutacions, canons i rituals. Com a smbol Metaxas va escollir el pelekys, la doble destral que segons Metaxas era el smbol ms antic de totes les civilitzacions hellniques.

Metaxas tamb va crear a finals de 1936, poc desprs d'haver arribat al poder, la Ethniki Organosi Neolaias (Organitzaci Nacional de Juventuts, EON), que a grans trets venia a ser una versi grega de les Juventuts Hitlerianes (Hitlerjugend); els membres de la EON havien de prorrogar els valors del rgim en el futur.

Metaxas veia en els grecs a una "comunitat de sang", un conjunt d'individuus emparentats els uns amb els altres a travs del sagrat vincle de la sang i d'uns avantpassats comuns, i fonamentava la seva creena en la superioritat de la raa grega tant en factors culturals com biolgics, per mai va caure en el fanatisme racista de Hitler o Himmler. Tot i aix, el rgim de Metaxas insistia en les virtuts racials del poble grec, virtuts que residien a la sang i no va dubtar mai en parlar d'una "raa grega" que s'havia mantingut pura des de l'alba dels temps. La raa grega era descrita freqentment com "h elektyki fylh twn thewn" ("la raa escollida pels dus"), una raa "immortal" que "viur per sempre" (Logos, Nov. 1937)

Un dels majors xits del rgim feixista grec fou la preparaci de les defenses del pas contra una possible invasi estrangera, aix com la posterior victria a la Guerra Grecoitaliana de l'hivern de 1940-41.

El perode del feixisme grec va acabar el 1941 amb la mort de Metaxas i la posterior invasi i ocupaci alemanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63256" title="Joana II de Navarra" nonfiltered="101" processed="99" dbindex="25102">

Joana II de Navarra ( Conflans, Frana 1311 - d. 1349 ), princesa de Frana i reina de Navarra (1328-1349).

 Orgens familiars .
Filla del rei Llus X de Frana i de la seva primera esposa Margarida de Frana. Per lnia paterna era nta de Felip IV de Frana i Joana I de Navarra, i per lnia materna del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana. Fou germana, per part de pare, del tamb rei Joan I de Frana.

 Ascens al tron .
A la mort del seu pare el 1316 i del seu germanastre Joan I, tamb el 1316, ambds reis de Frana i Navarra, Joana II fou exclosa de la successi, per dubtes sobre la seva paternitat. Els seus oncles, el rei Felip V de Frana i II de Navarra i Carles IV de Frana i I de Navarra, la van precedir al tron de Navarra. A la mort d'aquest ltim fou nomenada reina de Navarra el 13 de mar de 1328, sent desplaada del tron francs pel seu oncle Felip de Valois. 

Si b el tron navarrs no impedia la possibilitat d'heretar el regne a les dones fou desplaada del tron francs per diverses raons legals, la ms clara fou la invocada per Felip de Valois, la llei slica.

Per poder esdevenir reina de Navarra hagu de firmar un tracte amb el nou rei de Frana mitjanant el qual ella renunciava als seus drets a la corona francesa aix com els estats de la seva famlia: el comtat de Xampanya i Brie, els quals passaren a formar part de la corona francesa. En compensaci reb el comtat d'Angulema i Mortain. Posteriorment intercanvi el d'Angulema per altres comtats menors. Aix mateix sign un comproms de matrimoni de la seva filla Blanca amb el nou rei francs.

 Npcies i descendents .
El 9 d'octubre de 1328 es cas al castell de Conflans amb Felip d'Evreux, fill de Llus d'Evreux i Margarida d'Artois, i nt de Felip III de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Navarra (v 1330-1347), casada el 1338 amb Pere III el Cerimonis;
 la infanta Blanca d'Evreux (1331-1398), casada el 1328 amb Felip VI de Frana;
 l'infant Carles II de Navarra (1332-1387), rei de Navarra ;
 la infanta Agns de Navarra (1334-1396), casada el 1349 Gast III de Foix;
 l'infant Felip de Navarra (1336-1363), comte de Longueville, casat amb Iolanda Dampierre;
 la infanta Joana Evreux (1338-1387), religiosa;
 la infanta Joana de Navarra (1339-1403), casada el 1373 amb Joan I, vescomte de Rohan;
 l'infant Llus de Navarra (1341-1372), comte de Beaumont-le-Roger;

 Vida poltica .
El mateix moment del casament Felip d'Evreux fou nomenat rei de Navarra, com a Felip III, i govern conjuntament amb la seva dona. Ambds van permanixer, inicialment, a la cort de Pars, delegant la seva autoritat en governadors francesos.

En el seu regant es consoliden les Corts de Navarra o els Tres Estats formats pel clergat, la noblesa i la burgesia. Van protegir la burgesia urbana per davant de la petita noblesa. Milloraren l'administraci, actualitzaren els registres i van realitzar un apndix als Furs, lAmejoramiento de Felipe III.

Els reis van mantenir molt bones relacions amb les corones de Frana i Castella. Felip III va participar en una de les croades contra el rei musulm de Granada el 1343, on mor a Algesires. Joana II llavors es va fer crrec del regne fins a la majoria d'edat del seu fill Carles II de Navarra.

Joana II mor el 6 d'octubre de 1349 i fou enterrada a la catedral de Saint Denis, a la capital francesa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63259" title="Blanca d'Evreux" nonfiltered="102" processed="100" dbindex="25103">
Blanca d'Evreux ( 1331 - 1398 ), infanta de Navarra i reina consort de Frana (1349-1350).

Orgens familiars.
Filla dels reis Felip III d'Evreux i Joana II de Navarra. Era nta per lnia paterna del prncep Llus d'Evreux i Margarida d'Artois, i per lnia materna de Llus X de Frana i Margarida de Borgonya. Fou germana del rei Carles II de Navarra.

Dest.
En virtut dels pactes mitjanant els quals la seva mare va aconseguir ser reconeguda reina de Navarra, fou promesa amb Joan II. Per la mort de Joana de Borgonya, primera esposa de Felip IV de Frana, provoc que fos ell qui es cass amb Blanca el 29 de gener de 1349 a Brie-Comte-Robert, prop de Pars.

Aquest matrimoni tingu una durada molt curta, un any, ja que en el moment del seu casament el rei francs comtava ja amb 56 anys.

Fou nomenada 17a gran mestre de l'Organitzaci secreta, Priorat de Si. S'interes per l'alqmia i promocion Nicolau Flamel, segent gran mestre de la lgia.

Blanca refus un nou casament amb el rei Alfons XI de Castella i mor el 5 d'octubre de 1398 al castell de Neaufle i fou enterrada a la catedral de Saint Denis de la capital francesa. 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63260" title="Agns de Navarra" nonfiltered="103" processed="101" dbindex="25104">
Agns de Navarra ( 1334 - 1396), infanta de Navarra i comtessa consort de Foix (1349-1391).

Orgens familiars.
Filla dels reis Felip III Evreux i Joana II de Navarra. Per lnia paterna era nta del prncep Llus d'Evreux i Margarida d'Artois, ambds descendents de la Dinastia Capet francesa, i per lnia materna de Llus I de Navarra i X de Frana i Margarida de Borgonya. Fou germana petita del rei Carles II de Navarra.

Npcies i descendents.
El 5 de juliol de 1349 es cas a Pars amb el comte Gast III de Foix. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Gast IV de Bearn (?-v 1381), vescomte de Bearn;

Agns mor el 4 de febrer de 1396.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63261" title="Padr" nonfiltered="104" processed="102" dbindex="25105">
La figura del padr ja la trobem documentada en els inicis del cristianisme. L'esglsia catlica demana que qualsevol nad que s'hagi de batejar sigui apadrinat, com a mnim, per una  persona. Per norma general sn dues persones: parents del nad o amics dels pares, que actuen en l'acte del baptisme com a testimonis del primer i principal dels sagraments dels cristians.

En els inicis la comesa del padr era ben diferent a l'actual. Per comenar el seu nom en llat era el de "sponsor" que vol dir avalador o fiador. El sponsor era el que avalava la formaci cristiana dels neo-batejats. Era preguntat pel bisbe si els nefits havien rebut la corresponent instrucci cristiana. Si se'ls havia instrut en els profetes, en els salms, en l'evangeli i les cartes dels apstols. Com que per norma, en els inicis del cristianisme, es batejaven tota la famlia de cop: pares, fills, parents i servidors... rebien la instrucci prvia i a continuaci se'ls batejava, sempre submergits en un corrent d'aigua clara.

El padr actual s el que "garanteix" que els nadons rebran els regals de reis i la mona de pasqua, per legalment, el que signen i afirmen, preguntats pel celebrant (bisbe, prevere o diaca) s si estan disposats a ajudar els pares en la formaci cristiana dels seus fills.

En algunes parts de Catalunya, per la tradici d'honrar els propis pares amb aquest lloc per als fills, s'ha acabat dient padr com a sinnim d'avi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63263" title="Carles II de Navarra" nonfiltered="105" processed="103" dbindex="25106">

Carles II de Navarra el Dolent ( Evreux, Frana 1322 - Pamplona 1387 ), rei de Navarra (1349-1387).

Orgens familiars.

Fill de Felip III Evreux i Joana II de Navarra, succe a la seva mare al tron navarrs a la mort d'aquesta el 1349.

Poltica interior.

Va abordar un programa de reformes que va incloure el sanejament de l'administraci, el reforament de la noblesa com principal suport de la monarquia i la reorganitzaci dels recursos fiscals mitjanant la creaci de la Cmera de Comptos de Navarra el 1364 com a rgan financer. 

A pesar d'haver de conviure amb successives onades de la pesta negra, va extreure grans recursos del regne per a finanar les seves campanyes militars, va enfortir l'administraci i va modernitzar el sistema fiscal. Durant el seu regnat va emergir una nova noblesa.

Poltica exterior.

El seu regnat va oscillar entre una ambiciosa projecci sobre el conflicte anglo-francs i un procs d'organitzaci i centralizaci interior en un context de crisi econmica. Va pretendre recuperar els comtats de Xampanya i Brie que, fins el 1274, havien pertangut als reis de Navarra. Es va aliar amb Anglaterra i va donar suport a la rebelli d'tienne Marcel el 1358 per a obtenir el tron de Frana. Va residir a Frana durant deu anys, tornant a Navarra el 1361. 

A l'exterior, va ser protagonista d'una desmesurada poltica internacional que va desbordar els limitats recursos del regne. 

Va actuar com a mediador en les lluites entre el rei Pere I de Castella i Pere III el Cerimonis, lluites que tenien per objectiu determinar quin dels dos regnes s'alava amb la supremacia a la Pennsula Ibrica. El panorama es va complicar al veure's embolicada Castella en una guerra civil per l'enfrontament de Pere I amb els seus germans bastards, dirigits per l'infant Enric de Trastmara. Mercenaris anglesos i francesos van acudir en suport d'ambds contendents. Carles II va intentar treure profit de la situaci aliant-se successivament amb ambds bndols mitjanant complexes maniobres diplomtiques que van acabar per enemistar-li amb tots. El 1369 Pere I fou apunyalat a Montiel pel seu germ Enric, que inici la dinastia Trastmara a Castella. 

Aquest fet marca la reculada de Carles II en tots els fronts. Va haver de renunciar a algunes possessions del nord de Frana a canvi d'un fuga senyoriu sobre Montpeller (1372), aix com retornar les places ocupades a Castella, obtenint tant sols el lliurament del Monestir de Fitero el 1373. Quan va intentar reaccionar a Frana, el seu fill Carles va ser capturat el 1378 i li van ser confiscades totes les seves possessions. L'exrcit castell assetj Pamplona i Carles II es vei obligat a signar el Tractat de Briones (1373 i 1379) que permet a Castella retenir durant gaireb una dcada una quinzena de places navarreses que havia conquistat durant la guerra, el que va suposar el final de les ambicions poltiques de Carles. 

Aquesta poltica oscillant i incoherent s'explica per la necessitat de mantenir un precari equilibri amb les potncies que envoltaven Navarra: el Regne de Castella, la Gascunya en poder angls (i que podia proporcionar una sortida al mar), la Corona d'Arag i Frana, totes i cadascuna capaces per si mateixes d'annexionar-se el petit regne de Navarra. 

Npcies i descendents.

Es cas a Vivier-en-Brie de 1351 amb Joana de Frana, filla de Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Navarra (1360-d1410), casada el 1393 amb Alfons V de Ribagora;
 l'infant Carles III de Navarra (1361-1425), rei de Navarra ;
 la infanta Bona de Navarra (1364-d1389) ;
 l'infant Pere de Navarra (1366-1412), comte de Mortain ;
 l'infant Felip de Navarra (1368);
 la infanta Joana de Navarra (1370-1437), casada el 1386 amb Joan V de Bretanya i el 1403 amb Enric IV d'Anglaterra;
 la infanta Blanca de Navarra (1372-1385);

Mort.

La seva mort es va produir al palau de San Pedro o del Bisbe, a Pamplona l'1 de gener de 1387. Complint la seva voluntat, el seu cadver va ser confiat a Samuel Blat, jueu de Saragossa, que va extreure el seu cor i intestins i va embalsamar el seu cos. El seu cos va rebre sepultura a la catedral de Pamplona, les entranyes a Roncesvalles, i el cor va ser dut a Uju (Navarra), on es van celebrar solemnes exquies al maig.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63264" title="Ion Luca Caragiale" nonfiltered="106" processed="104" dbindex="25107">

Ion Luca Caragiale (Haimanale, Romania 30 de gener de 1852 - Berln, Alemanya 9 de juny de 1912).Dramaturg, novellista, poeta, escriptor, director de teatre, periodista i comedigraf romans. Est considerat per molts un dels ms grans escriptors i dramaturgs romanesos de tots els temps. 

De molt jove va destacar-se com un gran poeta. Amb noms setze anys va entrar al Conservatori d'Art Dramtic de Bucarest (1868). Al llarg de la seva estada a la capital romanesa va conixer a Mihai Eminescu i a l octubre de 1873 va comenar escriure al diari Telegraful. Fruit de la seva activitat literria va fer diverses collaboracions a la Revista contimporan  on va publicar diversos poemes, signats ja com I.L. Caragiale. Amb l esclat de la Guerra de Independncia romanesa (1877), va dirigir Na iunea romn  ("Naci romanesa"), publicaci que desprs de sis setmanes va ser prohibida. Al desembre de 1877 va comenar a escriure a Romnia Liber  ("Romania Lliure"), escrivint articles de crtica teatral del teatre romans. Al 1878 va entrar a formar part de la Tertlia literria Juminea ("la joventut" en romans), on va comenar a llegir les seves creacions novellstiques i literries, entre les que destaca Una nit borrascosa (O noapte furtunoas ), publicada l any 1879 i que s una comdia de costums, on l acci es desenvolupa en la mahala, els ravals de Bucarest.


A principis dels anys vuitanta del segle XIX va ser nomenat inspector escolar de les provncies de Suceava i Neam . A la mort de Mihai Eminescu va publicar l article n Nirvana al diari Voin a na ional  ("Voluntat Nacional"), on feia un petit homenatge al seu amic desaparegut. L any 1880 va publicar la farsa teatral El senyor Leonides i la reacci (Conu Leonida fa   cu reac iunea), on es ridiculitzava a un burgs mediocre que somnia amb la revoluci i s altera pel soroll que fan uns borratxos. La seva obra ms actual i important de Caragiale va ser publicada l any 1884. Aquesta s Una Carta Perduda (O scrisoare pierdut ), on fa una stira dels costums d'una classe poltica romanesa corrupta i mancada de principis morals i tics. 

Amic ntim de Titu Maiorescu, a qui va conixer a les tertlies de Juminea, quan aquest fou nomenat Ministre d'Educaci el va fer nomenar el 26 de juny de 1888 director del Teatre Nacional romans (Teatrul National). El 8 de juny de 1889 es va casar amb Alexandrina Burelly, filla de l artista Gaetano Burelly. Quan el seu amic Maiorescu va ser cessat del crrec ministerial, Caragiale va dimitir de la direcci del Teatre Nacional (5 de maig de 1889). Com a reacci de la convulsa situaci poltica va escriure el drama La calmnia (N pasta), on enduria el seu missatge respecte a la classe poltica romanesa. A partir d aquell moment va augmentar la seva activitat com a conferenciant i a escriure diversos articles a nombrosos diaris de l poca, establint tot tipus de collaboracions al respecte.


Al mar de 1905 va establir-se definitivament a Berln on va escriure diversos volums de contes (1908 i 1910). El 9 de juny de 1912 va morir de forma sobtada a la seva residncia berlinesa. Les seves restes mortals van arribar a territori romans el 18 de novembre del mateix any, on va ser enterrades al cementiri de erban-Vod .

Caragiale es va destacar per ser un prolfic autor, ja que va tocar molts camps i estils diferents, destacant-se en tots pel seu humor intelligent i la seva fina ironia, no mancada d un cert inters per recollir la crua situaci d una naixent naci romanesa, de la que sempre es va sentir orgulls de formar part.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63273" title="Arthur Rimbaud" nonfiltered="107" processed="105" dbindex="25108">


Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, Frana, 20 d'octubre de 1854 - Marsella, 10 de novembre de 1891) fou un poeta francs. 

Biografia.
Nasqu al si d'una famlia de la classe mitjana rural de Charleville, Mzires, al Departament de les Ardenes, en el nord-est de la Frana. De petit, Rimbaud va ser molt neguits, tot i que fou un brillant estudiant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i dilegs en llat. 

El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingu el seu primer mentor literari, i els seus versos en francs van adquirir rpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, particip breument a la Comuna de Pars, en 1871, el que va retratar al seu poema  L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple  (L orgia parisenca o Paris es repobla). 

Probablement fou vctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema Le Coeur supplici (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores es va tornar anarquista i comen a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps escrigu a Izambard i Paul Dmenty sobre el seu mtode per  assolir la trascendncia potica o el poder visionari a travs "d'una llarga, inmensa i racional bogeria de tots els sentits" (Les lettres du voyant- Les cartes del vident). Va tornar a Pars a finals de setembre de 1871 davant la invitaci de l eminent parnassi Paul Verlaine (profundament impressionat per la lectura de l obra mestra de Rimbaud: Le bateau ivre- El vaixell embriac). 

Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine. Aquest poeta, d'orientaci bisexual, rpidament es va enamorar d'aquell ombrvol i alt adolescent, d'ulls blaus i de cabell castany i immediatament van esdenir amants, portant en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de l absenta i l haixix. Aix van escandalitzar l'elit literria parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetpic enfant terrible. Al llarg d aquest perode, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, Charles Baudelaire. 

La turbulenta relaci homosexual entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a Londres en 1872, abandonant Verlaine la seva esposa i el seu fill (als qui acostumava maltractar en extrem durant les seves ires causades per l alcohol). 

En el juliol de 1873, desprs d una brega particularment violenta a l estaci de trens de Brusselles, Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tot i tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotms a un humiliant examen mdic legal, aix que es va considerar la comprometedora correspondncia i les acusacins de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser implacable i malgrat que Rimbaud va retirar la denncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de pres.

Rimbaud torn a Charleville i complet Une saison en enfer (Una temporada a l'infern) en prosa, amplament considerada una de les obres pioneres del modern mtode simbolista d'escriptura i descripci d'aquella vida de "drle de mnage" (estranya parella) amb Verlaine, el seu "pitoyable frre" (pens germ) i "vierge folle" (verge foll) del qual n'era "l'poux infernal" (l'esps infernal). El 1874 retorn a Londres amb el poeta Germain Nouveau amb qui pos la seva rupturista Illuminations", incloent-hi els primers dos poemes de rima lliure en francs.

Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el 1875, a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat desprs de la seva falsa conversi al catolicisme. Aleshores Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existncia anterior, segons alguns afirmaren, o degut a qu havia decidit fer-se ric i independent, per poder desprs convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penries econmiques, segons altres especularen.

Continu viatjant extensament per Europa, normalment a peu. A l'estiu de 1876 s'enrol com a soldat a l'exrcit neerlands per viatjar gratis a l'illa de Java, (Indonsia), on rpidament desert, i posteriorment torn a Frana en vaixell. Viatj a Xipre i, el 1880, finalment s'establ a Adn (Iemen), com a empleat de certa importncia a la Agncia Bardey. All tingu diverses amants nadiues i durant un temps visqu amb una abisnia.

El 1884 deix aquest treball i es convert en mercader per compte propi a Harari, a l'actual Etipia. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que al seu genoll dret s'hi desenvolup una sinovitis que degener en carcinoma; la qual cosa el for a retornar a Frana el 9 de maig de 1891, on pocs dies desprs li hagueren d'amputar la cama. Finalment mor a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.

Obres. 

 Posies  ;
 Le bateau ivre (1871)  ;
Une Saison en Enfer (1873) ;
 Les illuminations (1874) ;
 Lettres;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63274" title="Principat de Romania" nonfiltered="108" processed="106" dbindex="25109">

Nom pel qu es coneix i identifica a Romania al llarg del perode comprs entre la data d elecci de Alexandru Ioan Cuza, com a prncep de Valquia i Moldvia (5 i 24 de gener de 1859), fins la constituci oficial de Romania en un regne, l any 1881, quan el prncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania. Aquesta denominaci va ser comenada a utilitzar de forma oficial a partir de l any 1862

El Principat de Romania va tenir noms dos prnceps, el primer Alexandru Ion Cuza (1859-1866) i el prncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, que posteriorment es convertiria en el futur rei Carol I.

Al llarg de l existncia del Principat de Romania, el pas centre europeu va aconseguir llur independncia l any 1877, que va ser ratificada al Tractat de Berln (1878), que posava fi a la guerra turco-rusa (1877).

El principat de Romania estava integrada territorialment per Valquia i Moldvia, aix com la Dobrudja meridional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63276" title="Griko salentino" nonfiltered="109" processed="107" dbindex="25110">


El griko, tamb escrit grico, s un dialecte del grec modern, parlat per gent de la regi de la Magna Grcia, regi al sud de l Itlia i Siclia, i tamb s conegut com llengua grecnica. Els grecs sovint diuen el dialecte de Katoitalitika (Grec:               , "Itlia austral") i de vegades calabri, tot i que l ltim pot servir com a un eufemisme per a una llengua pidgin del grec i de l itali.

Dues petites comunitats gricoparlants sobreviuen avui a les regions italianes de Calbria i Pulla (pennsula de Salento). 


Exemple de text en griko.
part de la "Kalinifta", una can popular grecnica:

Griko.
                        ,
                     '    ,
            ,          ,         
                                .

transliteraci:
Ebo panta se sena penso,
ghiat sena phsikhy mou gap,
Tsai pou pao, pou syrno, pou steo
steyn kardi mou panta sena bast.

Grec Modern.
                         ,
                          ,
            ,              ,              ,
                                 .

Catal.
Sempre penso en tu,
Perqu t'estimo, nima meva,
I a qualsevol lloc que jo em vagi, m'amagui, em quedi,
Sempre et dur al meu cor.

Enllaos externs.
Grika milume! Una comunitat gricoparlant ;
Greca Salentina web oficial ;
Salento Griko ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63279" title="Llengua minoritria" nonfiltered="110" processed="108" dbindex="25111">
Llengua minoritria s un terme de la sociolingstica utilitzat per a fer referncia, dins d'un territori determinat, a la situaci que ha portat a l'anormalitat lingstica i a passar a ser  minoritaris els parlants d'una llengua anteriorment ms generalitzada. 

El procs que ha portat a la situaci de minoria de la llengua s el resultat de la substituci lingstica en determinats grups socials motivat per causes intrnseques o extrnseques.

El concepte de llengua minoritria t un cert sentit pejoratiu respecte al concepte de llenga majoritria. Per aix habitualment se substitueix per llengua menys parlada que no t implicacions ideolgiques.

Segons el marc de referncia que es faci servir varia la manera de veure la situaci d'una llengua determinada. Per exemple a Papua Nova Guinea es parlen 800 llenges diferents totes elles minoritries a escala estatal, per poden ser majoritries a escala local.

Segons el president de l'Institut d'Estudis Catalans Manuel Castellet "la llengua catalana no s una llengua minoritria", ja que la parlen la majoria dels habitants dins el seu territori, per podria haver estat una llengua minoritzada abans o al principi del procs de normalitzaci lingstica (1975-2000).

 Vegeu tamb .
Llengua minoritzada;
Conflicte lingstic;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63280" title="Llengua minoritzada" nonfiltered="111" processed="109" dbindex="25112">

Llengua minoritzada s un terme de la sociolingstica que fa referncia a qualsevol llengua que parlada histricament en un territori es troba en una situaci d'anormalitat lingstica, resultat d'un procs de substituci lingstica. De vegades s'ha parlat de la situaci minoritria amb el valor del que desprs s'ha anomenat minoritzaci.

La minoritzaci lingstica pot tenir causes predominantment poltiques, que s'expressen en les normes d's lingstic explcites (com per exemple els decrets de Nova Planta -1707, 1715 i 1716- als Pasos Catalans), que creen les circumstncies que permeten la prohibici de l's del catal en els mbits oficials, o b causes socials, expressades en la conscincia o representacio social, que pot impedir la normativitzaci o codificaci i el cultiu de la llengua (per exemple, la classe alta prefereix i impulsa el francs a Luxemburg i acaba impedint el desenvolupament de l'idioma luxemburgus).

De la mateixa manera, la situaci de minoritzaci pot ser reversible com a conseqncia de la voluntat ferma d'un poble i de les poltiques dels seus governs (s el cas del fins, hongars, islands, noruec, polons i txec, al segle XX). Hi ha fins i tot casos de resurrecci de llenges, com la recuperaci de la llengua hebrea com a vehicle de comunicaci, ats que havia quedat reduda als usos litrgics ja en temps de Jesucrist.

El concepte de llengua minoritria es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingstica. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingstica petita, en termes generals o regionalment. Pot haver-hi, doncs, llenges minoritries en situaci normal (la danesa) i llenges no minoritries en un procs de substituci lingstica, s a dir, minoritzades (la catalana). Tamb, dins un mbit estatal, una llengua pot estar en situaci de minoritzaci, i segurament en minoria davant el grup dominant, i, en canvi, a l'altra banda de la frontera estar en situaci de normalitat (s el cas del grup alemany d'Alscia i Lorena, dins l'Estat Francs).

 Vegeu tamb .
Llengua minoritria;
Conflicte lingstic;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63300" title="Substituci lingstica" nonfiltered="112" processed="110" dbindex="25113">
Substituci lingstica s un terme de la sociolingstica que es refereix a un procs al final del qual una comunitat lingstica acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingstica per l'abandonament de la seva llengua.

L'abandonament de la llengua prpia es fa pals en l'allament geogrfic progressiu i la regressi territorial i en la reducci de l's de l'idioma en la seva extensi demogrfica, en la reducci en l'expansi demogrfica i en els seus mbits d's. Aquesta retracci tamb es manifesta, i com a conseqncia de la prdua d'mbits d's, en la reducci de la seva variaci interna, en la interferncia lingstica unilateral, en la transformaci de les normes d's lingstic i en la prdua de valor d's i simblic per als seus parlants.

Si continua la dinmica de la substituci, pot acabar amb la desaparici completa d'una llengua. Aquest pot ser l'objectiu d'una poltica lingstica determinada, a travs d'una planificaci lingstica.

Per a mesurar l's d'una llengua al llarg de la vida d'una persona, o ms sovint a travs de diferents generacions en una comunitat lingstica s'empra l'ndex d'assimilaci. Aquesta dada s el percentatge de persones d'una llengua materna determinada que a casa en parlen ms sovint una altra.

El moment crucial del procs de substici lingstica s'esdev quan una comunitat lingstica torna bilinge majoritriament en una altra llengua, la mateixa per a tots els seus membres, a la qual a poc a poc traspassa la seva lleialtat. Aquest trasps de la lleialtat pot ser, per, anterior a l'adquisic de la competncia en aquesta altra llengua i ser, doncs, una causa fonamental de la bilingitzaci i la substituci. Aquesta bilingitzaci, per, noms afecta la llengua recessiva i no la dominant o expansiva, aix que es tracta d'un bilingisme unilateral.

Unes altres caracterstiques de la situaci de minoritzaci provacada pel procs de substituci lingstica s la interposici lingstica i la interferncia unilateral i massiva, que afecta els subsistemes de la llengua. La interposici i la interferncia impedeixen l'actualitzaci de la llengua de manera genuna i la seva visibilitat per les altres comunitats lingstiques.

La substituci lingstica s el procs contrari al procs de normalitzaci lingstica, i s, doncs, reversible, parcialment o total. Els processos de normalitzaci lingstica tamb sn el resultat d'una planificaci lingstica i, per tant, conscients i fruit d'una poltica lingstica, per a l'aplicaci de la qual cal poder poltic. Tamb la mort lingstica s reversible, com ho ha demostrat el cas de l'hebreu, per calen unes circumstncies excepcionalment positives, com ho demostra, en negatiu, el cas irlands.

La transmissi intergeneracional de la llengua i la representaci social que els parlants tenen del seu idioma sn les principals variables del procs de substituci. 

Llus Vicent Aracil (Conflicte lingstic i normalitzaci lingstica a l'Europa Nova, dins Papers de sociolingstica, 1982), parlant de les relacions entre la llengua i la societat, afirma que la llengua no pot funcionar sense el que anomena les funcions lingstiques de la societat (conscincia, o representaci social, i el control (normes d's lingstic, normes socials, explcites o implcites, que determinen la tria de llengua en cada mbit de comunicaci mitjanant l'idioma) i les funcions socials de la llengua (l's d'una llengua en els diferents mbits d's, sola o en competncia amb una altra llengua o ms). Els dos ordres de funcions es relacionen en un model que s'autoregula a travs de la compensaci en un dels ordres quan es produeix un dficit en l'altre, la qual s positiva (normalitzaci lingstica) o negativa (substituci lingstica). Les funcions lingstiques sn, doncs, l' input d'un sistema ciberntic elemental i les funcions socials de la llengua, l' output.

Aix, doncs, la substituci lingstica s el resultat de la minva de valor d'una llengua per a la comunitat, o una part, que la parla, una reducci que afavoreix la bilingtzaci i l'aparici de l's d'una altra llengua. O s la conseqncia del canvi en les normes d's, que ara prescriuen l's d'una altra llengua. En l'altre ordre de funcions, la reducci de la taxa d's d'una llengua en benefici d'una altra, sol afectar la valoraci de la llengua en recessi. Pel que a les normes d's, ats que algunes sn implcites i que, per tant, la seva existncia s percebuda, i assimilada, pels parlants a travs de la constaci de la seva aplicaci en l's de l'idioma en un mbit d's determinat, si es redueix l's d'un idioma en un mbit i hi augmenta l's d'un altre, els parlants percebran l'existncia d'una nova norma d's i la seguiran. Els canvis negatius per a un idioma en un ordre de funcions el perjudica en l'altre ordre i es produeix un cercle vicis que acaba en la mort d'un dels idiomes.

La normalitzaci lingistica es produeix per enfortiment d'un ordre de funcions a favor de l'idioma que s'havia comenat a abandonar, de manera que en l'altre ordre de funcions tamb es veu afavorit, amb la conseqncia que s'endega un cercle vicis que acaba en la normalitat lingstica.

En el cas del basc a principis de segle XX s'observava com en nombroses poblacions noms els vells parlaven l'uscar amb la consequncia del retrocediment territorial de la llengua basca. Les accions de poltica lingstica van actuar en sentit contrari i van fer per exemple que els menors d'edat fossin de vegades els nics en conixer la llengua prpia. En aquest cas la inversi del procs de substituci es va veure dificultada pel fet que els nous parlants bascos tenien dificultats en emprar la llenga en arribar a la majoria d'edat, ja que la resta dels adults la desconeixia.

El procs d'immersi lingstica en l'ensenyament va ser posat a punt al Quebec i implantat a Catalunya com una mesura considerada especialment efica de poltica lingstica adreada a invertir la substituci lingstica.

La fixaci i la generalitzaci dels termes substitution per Antoine Meillet i shift per Leonard Bloomfield s'iniciaren vers 1930. Desprs hi treballaren Karl W. Deutsch (1953), Morris Swadesh (1948), Uriel Weinreich (1953) i Joshua Fishman (1964, etc,). A casa nostra l'aportaci principal, d'abast internacional, s la de Llus Vicent Aracil (1965, 1974).

En el nostre pas va haver-hi dos grans processos de substici lingistica reeixits: la llatinitzaci i l'arabitzaci; posteriorment, hi ha hagut el de castellanitzaci i el d'afrancesament, segons el territori, envers els quals s'endeg, de la Renaixena en, un procs de normalitzaci o recatalanitzaci que regionalment l'ha aturat, si ms no temporalment.

Referncies bibliogrfiques.

Bastardas Boada, Albert (2003). Ecodinmica sociolingstica: comparaciones y analogas entre la diversidad lingstica y la diversidad biolgica, Revista de llengua i dret 39, pp. 119-148.  ;
Bastardas i Boada, Albert (1997). "Contextos i representacions en els contactes lingustics per decisi poltica: substituci versus diglssia des de la perspectiva de la planetaritzaci", Diverscit Langues (Montreal).  ;
Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa.

Vegeu tamb.
Drets lingstics;
Conflicte lingstic;
Interferncia lingstica;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63301" title="Thymus" nonfiltered="113" processed="111" dbindex="25114">

Thymus (del grec "thymos", perfum) s un gnere de plantes que inclou la farigola (Thymus vulgaris) que es pot emprar com un condiment i com a planta medicinal.

Aquesta espcie de plantes tenen la fulla perenne, sn de tija llenyosa, tenen poca alada i solen crixer en sls pedregosos, secs i terrenys rids. Les fulles sn molt petites i contenen essncies aromtiques. En alguns casos, es pot utilitzar com a planta medicinal per guarir o ajudar a suportar mals de coll (entre d'altres), emprant-les a mode d'infusi.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63302" title="Vincenzo Bellini" nonfiltered="114" processed="112" dbindex="25115">

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catnia 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) s un dels ms celebres compositors d'pera itali. Les seves peres ms famoses i representades sn La sonnambula, Norma i I Puritani.

 Biografia .

Fill de l'organista Rosario Bellini, va rebre les primeres llions de msica del seu pare i del seu avi, Vincenzo Tobia Bellini. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capa de cantar una ria de Valentino Fioravanti. Va comenar a estudiar teoria musical als dos anys d'edat, piano als tres i que als cinc era capa de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composici data de quan tenia sis anys. 

L'any 1819 es desplaa a Npols, grcies a una beca oferta per la comuna de Catnia per perfeccionar-se al Conservatori. Entre els mestres que va tenir destaca Nicola Antonio Zingarelli, que el va adrear vers l'estudi dels clssics (Haydn i Mozart) i el gust per la melodia plana i expressiva, sense artifici e embelliments, seguint la tradici de l'escola napolitana. Tamb va estudiar harmonia amb Giovanni Furno i contrapunt amb Giacomo Tritto. Entre els bancs del conservatori coneix el clebre Francesco Florimo, que va tenir com a fidel amic fins a la mort, quan Florimo esdevindr bibliotecari del conservatori de Npols i ser un dels primers bigrafs de l'amic prematurament desaparescut.
En aquest perode Bellini composa msica sacra (motets, misses, etc.), de cmera i simfnica. Per realment el que li dna fama s la composici d'alguna ria per a veu i orquestra, entre les quals la clebre Dolente immagine, avui dia noms coneguda en la seva versi per a veu i piano.

L'any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera pera, Adelson e Salvini, seguint la costum d'aquest conservatori de presentar noves promeses amb un treball dramtic. L'any segent obt el seu primer gran xit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Npols amb el ttol de Bianca e Gernando per no mancar al respecte del prncep Ferdinando de Borbone.

L'any segent, Domenico Barbaja li demana una pera per a representar al Teatro alla Scala de Mil. Marxant de Npols, el jove compositor deixa enrere la infeli passi per Maddalena Fumaroli, la noia amb qui no s'havia pogut casar per l'oposici del pare d'ella, contrari al matrimoni amb un msic.
Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamors xit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l'nic operista itali apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesi de la msica al drama i  el fet de primar el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

Menys fortuna va tenir el 1829 Zaira, representada a Parma. L'estil de Bellini no s'adaptava al gust del pblic de provncies, ms tradicionalista. De les cinc peres successives, les de ms qualitat sn, no per casualitat, aquelles escrites pel pblic de Mil (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831) i Pars (I Puritani - 1835). En aquest perode composa tamb dues peres pel Teatro La Fenice de Vencia: I Capuleti e i Montecchi (1830), adaptaci de la msica de Zaira, i la desafortunada Beatrice di Tenda (1833).

El viratge decisiu de la carrera music catans coincideix amb la seva marxa d'Itlia per anar a Pars. All, Bellini entra en contacte amb alguns dels ms grans compositors d'Europa, com per exemple Frdric Chopin, i el seu llenguatge musical s'enriqueix de colors i noves solucions, per conservant intacte l'inspiraci meldica de sempre. A part de I Puritani, escrita en itali per al Thtre-Italien, a Pars Bellini composa nombroses romances de cmera de gran inters, alguna d'elles en francs, demostrant estar a punt per composar una pera en francs per al Teatro de l'pera de Pars. Per la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d'una infecci intestinal probablement contraida a l'inici de l'any 1830.

Va ser enterrat al cementiri del Pre-Lachaise, on va ser durant 40 anys ve de Chopin i Cherubini. L'any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catnia.

 Estil .
Dotat d'una vena meldica prodigiosa, Bellini dedic la seva breu vida a la composici. El seu talent amb el segell meldic de la mes lmpida bellesa, conserva encara avui una aureola de mgia, mentre la seva personalitat artstica es deixa difcilment emmarcar dins de cap categoria historiogrfica. Lligat a una concepci musical antiga, basada en primar el canto, sigui vocal o instrumental, el sicili Bellini va portar primer a Mil i desprs a Pars un eco d'aquella cultura mediterrnia cap a l'Europa romntica que havia idealitzat el mite del classicisme. El jove Wagner es va veure obligat a ambientar a la prpia Siclia la seva segona pera, Il divieto d'amare, mostrant la claredat del cant bellini com a model pels operistes alemanys.

Recentment, la msica de Bellini ha atret l'atenci de compositors d'avanguarda com Bruno Maderna i, sobretot, Luigi Nono, que l'han rellegit concentrant la seva atenci en la seva particular concepci del so, de la veu i del silenci amb arrels que s'enfonsaven en la msica de la Grcia antiga i de l'rea del mediterrani ms que en la moderna tradici musical europea.

 peres .
Adelson e Salvini (12 de febrer de 1825 Teatro del Conservatorio di S. Sebastiano, Npols) ;
Bianca e Gernando (30 de maig de 1826 Teatro San Carlo, Npols) ;
Il pirata (27 d'octubre de 1827 Teatro de La Scala, Mil) ;
Bianca e Fernando (7 d'abril de 1828 Teatro Carlo Felice, Gnova);
La straniera (14 de febrer de 1829 Teatro de La Scala, Mil) ;
Zaira (16 de maig de 1829 Teatro Ducale, Parma) ;
I Capuleti e i Montecchi (11 de mar de 1830 Teatro La Fenice, Vencia) ;
La sonnambula (6 de mar de 1831 Teatro Carcano, Mil) ;
Norma (26 de desembre de 1831 Teatro de La  Scala, Mil) ;
Beatrice di Tenda (16 de mar de 1833 Teatro La Fenice, Vencia) ;
I puritani di Scozia (24 de gener de 1835 Thtre Italien, Pars);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63306" title="Norma (pera)" nonfiltered="115" processed="113" dbindex="25116">

Norma s l'obra mestra i ms coneguda de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani (basada en una tragdia d'Alexandre Soumet) s una pera en dos actes estrenada al Teatre de La Scala de Mil, el 26 de desembre de 1831.

s una pera de bel canto on el personatge, Norma, es considera com un dels ms difcils del repertori per a soprano. En el segle XX poques cantants el van poder interpretar amb xit, entre elles destaquen les interpretacions de Rosa Ponselle en els anys 20, Joan Sutherland i Maria Callas en els anys 50 i 60. Ms recentment s'ha imposat la interpretaci de Montserrat Caball.

Norma s una sacerdotessa que, malgrat els seus vots litrgics de castedat, mant un idilli amb el governador rom Pollione. Norma, prova d'impedir la rebelli contra Roma, confiant que arribi la pau i el retorn de l'estimat als seus braos.
Pollione, per, s'enamorar dAdalgisa, una altra sacerdotessa druida. Norma, desenganyada, conven als druides perqu ataquin Roma.
Pollione viola el temple per raptar Adalgisa. El duen pres i Norma li proposa una alternativa: morir a la foguera o anar-se'n de la Gllia sense Adalgisa, la qual morir com a sacerdotessa renegada. Pollione no accepta l'oferta, demana clemncia per a la seva estimada i que sigui ell l'executat. En veure que Pollione s lleial a Adalgisa, Norma es fa cmplice de la traci i explica als druides que ella mateixa s la sacerdotessa deslleial. Pollione penedit pel seu comportament i admirat pel valor i l'amor de Norma, prenent-li la m, avana cap a la pira.

No sols s la millor pera de Bellini, sin la ms universal i la que millor aguanta el pas del anys. L'enlluernadora ria Casta diva s una de la grans peces del bel canto, i una dura prova per a qualsevol soprano que es pre.

S'estrena al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 16 d'octubre de 1847, mig any desprs d'haver-se inaugurat i sent la tercera pera a estrenar-s'hi. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63309" title="Sant Miquel de Cuix" nonfiltered="116" processed="114" dbindex="25117">


Sant Miquel de Cuix s un monestir benedict situat al peu del Canig, a la vall del riu de Llitera o ribera de Tauriny, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Gar i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals ms importants de Catalunya en temps feudals. s el monument ms interessant de l'arquitectura preromnica o del romnic inicial.

Histria.

Fundaci.

L'abadia de Cuix deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.

A la tardor del 878, any de la incorporaci del Rossell i el Vallespir als territoris governats
per Mir el Vell, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. L'aiguat s'emport l'esglsia, alguns monjos i la documentaci. La comunitat va ser transferida a Cuix, en un petit cenobi dedicat a Sant Germ i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.

El 19 de juny del 879, Protasi i Mir el Vell van signar l'acta de la fundaci del nou monestir, en qu Cuix ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada. El nou monestir, Sant Germ de Cuix, comptava amb un total de trenta-cinc monjos i amb Protasi com a primer abat. El seu successor fou Gondefred I, en temps del qual l'abadia era sota la protecci de Mir II, si b el poc que se sap del seu govern el mostra com un home poc inclinat a ocupar-se de monestirs.

En el seu nou emplaament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecci dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la famlia de Guifr el Pils, comte de Barcelona el 870. La consagraci de la nova esglsia tingu lloc el 953, pel bisbe d'Elna Riculf II i en presencia de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.

Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred, primognit de Mir II, es va construir una nova esglsia dedicada a Sant Miquel. S'aixec al sector oest de la de Sant Germ i a partir d'aquest moment el monestir s conegut com a Sant Miquel i Sant Germ de Cuix. Tres anys desprs el comte Sunifred i l'abat Pon iniciaven la reconstrucci de l'esglsia de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes Oliba Cabreta i Mir, germans de Sunifred.

Durant tot el segle X les possessions de Cuix van crixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglsies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rossell li asseguraven la puixana territorial indispensable per a un progrs continuat. L'extensi i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan segle X possea ja un extens patrimoni alodial, amb ms d'una vintena d'esglsies parroquials, des del comtat de Tolosa al d'Osona, del qual ofereixen un inventari detallat les butlles d'Agapit II (950) i Joan XIII (968) i els preceptes dels reis francs Llus d'Ultramar (952) i Lotari (958). Per mitj d'aquests instruments li eren confirmats tots els bns adquirits fins aleshores i obtenia ensems el doble privilegi d'exempci  el primer concedit a un monestir catal  i d'immunitat.

El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo ms sumptus; l'altar major s consagrat el 30 de setembre del 974 per Gar, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats ms importants per al cenobi. Havia estat un collaborador destacat dels abats Aimard i Maiol a Sant Pere de Cluny i, probablement, degu introduir a Cuix la reforma cluniacenca. Aquesta vinculaci amb l'abat Gar, implicat en la gran poltica de l'poca, va propiciar el retir, a Cuix, del dux de Vencia, Pere Orsol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987. El cenobi tamb va acollir a Romuald, futur fundador de l'orde camaldulenc.

Apogeu.


El 1008, Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, s triat abat de Ripoll i de Cuix, i el 1017 ser nomenat bisbe de Vic i posteriorment funda Montserrat. L'activitat constructora d'Oliba fou encara ms important que la del seu predecessor. Afeg a la faana posterior del temple de Gar dos corredors i tres absidioles, de manera que formessin una mena de deambulatori entorn del presbiteri, i aixec damunt l'altar major un cimbori, adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edific, a ms, la cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romnica de la Mare de Du del Pessebre, i tamb la capella sobreposada de la Trinitat i els dos campanars llombards, a l'extrem dels braos del creuer de la baslica, de quaranta metres d'alada, dels quals solament es conserva el del costat sud. Oliba va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de Du a la dicesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuix el 1046.

L'existncia d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella poca. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps desprs del 985 a Ripoll (Cronic Rivipullense I), l'opuscle sobre Cuix del monjo Garcies (1040-1046), la vida de Pere Orsol (cap a la fi del segle IX) i la versi primitiva dels Gesta comitum Barchinonensium (1162-1184). Possiblement hi fou tamb composta la famosa Can de Santa Fe, en llengua romnica, vers el 1060.

El comte Guillem de Cerdanya va unir Cuix a Sant Vctor de Marsella (1091), i no va recobrar la independncia fins a la segona meitat del segle XII quan es convert en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i mplies atribucions civils i eclesistiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del 1473.

L'apogeu de riquesa i de potncia del monestir tingu lloc a la primera meitat del segle XII, quan es van construir un imponent claustre de marbre rosat, amb una extensa decoraci escultrica, i el cor alt occidental o tribuna, tamb de marbre esculpit, per iniciativa de l'abat Gregori (1120-1146), que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136. A la segona meitat del segle, comen un perode de decadncia
espiritual i material noms compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restabl el bon ordre a Cuix i obtingu privilegis de Jaume I.

Els perodes segents de l'edat mitjana no sn prspers per a Cuix i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant aix, la riquesa de l'abadia s evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicci "quasi episcopal" sobre una quinzena de parrquies repartides entre les dicesis d'Elna i d'Urgell.

Decadncia.

Durant els segles XIV i XV el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuix, i entra en un llarg cam decadent, com d'altres centres religiosos del pas. La reforma institucional i econmica que va viure l'abadia al segle XVI va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectnic. D'una comunitat monstica es va passar a una mena de captol, on els diferents oficis claustrals (prior, infermer, saqrista major, cellerer, etc.) tenien residncia i rendes prpies. s probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells
dignataris alters l'estructura medieval de l'abadia. A ms, l'esglsia es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de ma. L'habitatge del sagrist major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueolgics, estava en condicions runoses, a punt d'esfondrar-se.

Desprs d'haver format part de la provncia benedictina de Narbona, en virtut de la butlla Summi Magistri dignatio de Benet XII (1336), Climent VIII l'agreg a la Congregaci Claustral Tarraconense (1592), a la qual va pertnyer fins a la seva extinci l'any 1793.

Desprs de la Revoluci.

La vida monstica, encara que en precari, continu fins a la Revoluci Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis sn venuts i s'hi installen naus industrials i agrcoles. El campanar nord s'esfondr l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'esglsia van malmetent-se a poc a poc; el claustre s venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del colleccionisme. El 1908 no en queden ms que dotze columnes.

El 1913, un escultor nord-americ, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuix a un antiquari parisenc, es desplaa fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucci del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant aix, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilitzaci del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a Frana". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucci de la meitat del claustre el 1955.

El 1919, Ferran Trulls va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat francs a l'poca de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van installar i van ser substituts, el 1965 i a petici d'ells, per una reduda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dcada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauraci dutes a terme pels serveis dels Monuments Histrics. El 1938, les obres sn dirigides per l'arquitecte i arqueleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagrist major, es descobreix i reconstrueix l'esglsia de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta esglsia que encara no t sostre, inaugura el Festival de Msica Clssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969 fou recuperada l'ara de marbre, romnica, de l'altar major, conservada en una casa de Vin.

Arquitectura.

L'actual conjunt monstic s el resultar de tres moments constructius: el temple consagrat el 974, les reformes
i noves construccions de l'abat Oliba durant la primera meitat del segle XI, i el claustre correspon a l'poca de l'abat Gregori.

L'esglsia.

L'esglsia primitiva ha rebut moltes modificacions al llarg dels segles. Se la prove d'una volta de creueria al segle XIV, es transform al XVI i fou saquejada el 1793. Actualment es presenta com una esglsia de tres naus, amb un transsepte que sobresurt, una capalera principal rectangular i quatre absidioles de planta semi circular.

Al transsepte, a les finestres i als arcs que connecten la nau central amb les laterals es conserven diversos arcs de ferradura que corresponen a la construcci preromnica. Tamb en tenen, a l'exterior, les dues grans finestres de la capalera, una petita finestra al cim de la faana oest i la de l'extrem oest del mur sud.

En l'abadiat d'Oliba es va dur a terme la construcci de nous edificis superposats: la cripta del Pessebre i el santuari de la Trinitat, del qual noms resten els fonaments. Totes les modificacions i afegitons procurats per aquest abat tenien una intenci principalment simblica, com s el fet que, un cop acabat el santuari de la Trinitat, el conjunt abacial tenia dotze portes com la Jerusalem. Al mateix temps es va construir un
deambulatori rectangular que envoltava la capalera. Ms tard s'aixecaren un metre les naus laterals per illuminar la nau amb tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt.

La part ms ben conservada del conjunt d'obres realitzades per Oliba s la cripta del Pessebre. Es troba al sector oest de l'esglsia preromnica i fou dedicada a la Nativitat amb motiu de les relquies del Pessebre portades de Roma per l'abat Gar. La componen dues naus laterals que perllonguen, a un nivell ms baix, les naus laterals de l'esglsia i que es comuniquen entre elles per dues naus transversals. Totes les naus sn cobertes amb volta de can de mig punt, separades per arcs torals sostinguts per pilars cruciformes. La nau lateral nord comunica amb el santuari central per una porta amb llinda i arc de descrrega. Aquest santuari s de planta gaireb circular, amb un pilar central masss i cilndric fet de maoneria. Hi ha una porta baixa que comunica amb
una galeria i dues finestres d'esqueixada simple i estreta. La intenci simblica de la cripta s evident, potser a imitaci de la cripta de Santa Maria Major, a Roma, on es conservaven les relquies del Pessebre vingudes de Bizanci al segle VII.

Tamb es deu a l'abat Oliba la construcci de dos campanars de planta quadrada, un a cada costat del transsepte. El que s'alava al costat nord es va ensorrar l'any 1839. El del brac sud del transsepte es mant en tota la seva alada i constitueix un bell exemplar de torre romnica de tipus llombard. Consta de quatre pisos que s'alcen sobre un gran basament atalussat tard, fet per reforar-lo i evitar que s'esfondrs. Les obertures es reparteixen al llarg dels quatre nivells: el primer pis i el segon tenen dues finestres senzilles d'arc de mig punt a cada cara; al tercer i al quart, tamb a cada faana, hi ha una parella de finestres geminades d'arc de mig punt, separades per una columna amb capitell llis, i, finalment, per sobre de les finestres del darrer pis s'obren uns petits ulls de bou. Les faanes presenten la clssica decoraci llombarda que consisteix en una lesena central entre lesenes cantoneres, i frisos d'arcuacions, en dos grups de tres arcs cecs, que emmarquen les finestres, al primer i al segon pis, i en dues series de quatre a la part
superior de la torre, per sobre dels ulls de bou, que inclouen en un sol registre els dos pisos de finestres geminades. Completa la decoraci un doble fris de dents de serra que ressegueix la part superior de les arcuacions del primer pis. Uns merlets, obra de reparacions posteriors, coronen aquesta imposant torre campanar.

L'ara de l'altar major consagrat l'any 974, que resta durant molts anys transformada en balc d'una casa de Vn, va ser reintegrada al monestir el 1974. s de marbre de Carrara. Tamb es conserva una pea de marbre esculpida en baix relleu dedicada a Gregori I, on apareix dret, recolzat sobre un bcul i sostenint, amb la rm esquerra, un llibre. Un fragment de pintura mural, d'estil purament romnic, decora l'intrads d'una finestra de l'abss central.

El claustre.

El claustre es va comenar a construir durant el segle XII i s romnic en la seva totalitat. Es construeix amb forma de quadrilter irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. s un dels mes grans de la zona. Els capitells i les columnes sn de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoraci vegetal i animal, abunden els lleons de totes les classes.

Totalment destrut i dispersats els seus capitells a partir de 1796, el que es veu avui s una reconstrucci de 1954 amb els elements que es van poder recuperar. La resta de capitells es troben al museu the cloisters de Nova York. Els ornaments, mes simblics que narratius, sorprenen per la presncia de motius d'inspiraci oriental.

El claustre cont un total de 35 capitells, dels quals 27 sn originaris del claustre construt el segle XII mentre que els vuit restants van pertnyer a la tribuna interior de l'esglsia, i recollocats en la seva reconstrucci moderna. Si s'observa amb deteniment, es pot diferenciar la diferent factura dels uns i els altres. Per comenar, podem comprovar que els primers (originals del claustre) sn una mica ms grans que els segons (pertanyents a la tribuna), la tcnica utilitzada en els primers no s el trepanat com si ho s en els segons. La temtica d'aquests primers capitells tamb s mes senzilla en la seva elaboraci, apareixen temes vegetals i animals que es repeteixen contnuament, lleons desproporcionats, guiles i fulles de palmell que omplen les cares dels capitells. Si b cal dir que els primers sn anteriors als segons, aquests ltims han estat elaborats segons els primers, ja que repeteixen els mateixos temes i detalls. El segon taller que va realitzar la tribuna va prendre com exemple moltes de les representacions del primer taller que va realitzar els capitells del claustre, i que desprs va aplicar en altres llocs com Serrabona o Elna.

Cultura.

L'Associaci Cultural de Cuix, integrada pels amics de l'abadia, organitza unes jornades anuals d'estudi sobre la histria de l'art romnic als Pasos Catalans, com tamb concerts, i recull en una publicaci especial (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa) els treballs i les conclusions dels participants.

Llista d'abats.

878-883  	Protasi;
900 	        Eliseu;
901 	        Gondefred;
943 	        Amitard;
947-955 	Gondefred;
957-959 	Pon;
962-963 	Gondefred;
965-988 	Gar;
991-1004 	Guifr;
1009-1046 	Oliba;
1048 	        Mir;
1050-1072 	Gaufred;
1073-1087 	Gibert;
1091-1102 	Pere Guillem;
1117 	        Bernat;
1121-1146 	Gregori;
1146-1153 	Gaufred;
1157-1173 	Ausbert;
1175 	        Gregori;
1185-1187 	Bernat;
1188-1203 	Arnau;
1203-1218 	Pere d'Ortaf;
1238-1241 	Bertran;
1250-1251 	Bernat;
1252-1268 	Gausbert;
1268-1293 	Berenguer de Puig-alt;
1298-1305 	Guillem;

 Una de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya .
El Monestir de Sant Miquel de Cuix ha estat elegit per votaci popular com una de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya.
 
De les catorze propostes de meravella de l'rea dels Pirineus, les ms votades han estat Sant Miquel de Cuix, amb el 34% dels vots i les esglsies romniques de la Vall de Bo, amb un 31%. Les altres dotze propostes eren l'antiga Abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal, la baslica de Santa Maria de Tall de Bellver de Cerdanya, la Catedral de la Seu d'Urgell, el Claustre i Santa Tomba d'Arles, el Crist de Sant Vicen de la Llaguna, l'Ecomuseu de les Valls d'neu, l'esglsia de Sant Joan d'Isil, l'esglsia de Santa Maria d'Arties, l'esglsia Santa Maria de Covet, la Farmcia Esteve de Llvia, el monestir de Sant Mart del Canig i el museu d'Art Modern de Ceret.

Referncies.

Associaci Cultural de Cuix ;

Bibliografia consultada.
;
Enciclopdia Catalana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63311" title="cid fosfric" nonfiltered="117" processed="115" dbindex="25118">
L'cid fosfric tamb conegut com cid ortofosfric s un compost qumic de frmula H3PO4. 

 Propietats qumiques.
L'ani associat amb l'cid fosfric s'anomena i de fosfat, i s molt important en la biologia, especialment en els compostos derivats dels sucres fosforilats, com l'ADN, l'ARN i l'adenosina trifosfat o ATP.

L'cid fosfric t un aspecte lquid transparent, lleguerament engroguit. Normalment, l'cid fosfric s'emmagatzema i distribueix en dissoluci. S'obt mitjanant el tractament de roques de fosfat de calci amb cid sulfric, filtrant posteriorment el lquid resultant per poder extreure el sulfat de calci. Una altra forma d'obtenci consisteix en cremar vapors de fsfor i tractar l'xid resultant amb vapor d'aigua. L'cid s molt til al laboratori, ja que t una alta resistncia a l'oxidaci, la reducci, i a l'evaporaci.

Entre d'altres aplicacions, l'cid fosfric s'utilitza com a ingredient de begudes no alcohliques, com a pega de prtesis dentals, en metalls inoxidables i per fosfats que s'utilitzen, com fertilitzants i detergents.

 Propietats fsiques .
 Punt de fusi: 42C;
 Densitat relativa (aigua = 1): 1.88;
 Solubilitat en aigua: Molt elevada;
 Pressi de vapor, Pa a 20C: 4;
 Densitat relativa de vapor (aire = 1): 3.4;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63312" title="Organitzaci no governamental" nonfiltered="118" processed="116" dbindex="25119">
Una organitzaci no governamental (ONG), s una organitzaci privada independent de governs i organismes internacionals que no s creada pels estats. Encara que la definici d'ONG tcnicament pot incloure a les corporacions amb nim de lucre, el terme sovint s'utilitza de manera restringida als grups de defensa o protecci social, cultural, legal i ambiental les metes dels quals no sn comercials. Les ONG usualment sn organitzacions sense nim de lucre que obtenen una porci dels seus recursos de fonts privades.  Les ONG poden ser d'mbit internacional o regional. Aquest terme generalment sovint est associat amb les Nacions Unides, i les organitzacions que designa.

 Histria .
Per mitj d'associacions voluntries que han existit al llarg de la histria, les ONGs, tal com es coneixen avui dia, especialment en l'mbit internacional, s'han desenvolupat durant els dos ltims segles. La primera d'aquestes organitzacions, el Comit Internacional de la Creu Roja, va ser fundada el 1863.

La frase "organitzaci no governamental", per, va ser utilitzada per primera vegada arran de l'establiment de les Nacions Unides el 1947 sota les provisions de l'article 71 del captol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultatiu de les organitzacions que no sn ni governs ni membres estats. La definici d'ONG internacional, es va crear en la resoluci 288 de l'ECOSOC, el 27 de febrer, 1950: "una organitzaci internacional que no ha estat fundada per un tractat internacional". El paper vital de les ONGs i altres grups importants en el desenvolupament sostenible va ser reconegut en el captol 27 de l'Agenda 21, la qual cosa va dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONGs.

La globalitzaci del segle XX va incrementar la importncia de les ONGs. Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola naci. Els tractats internacionals i les organitzacions internacionals com ara l'OMC, sovint sn percebudes com a institucions centralitzades en els interessos de les empreses capitalistes. Per tal de balancejar aquesta tendncia, les ONGs s'han desenvolupat per tal d'emfatitzar els afers humanitaris, l'ajut per al desenvolupament, i el desenvolupament sostenible. Un exemple prominent n's el Frum Social Mundial una convenci en oposici al Frum Econmic Mundial.
 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63313" title="Viquipdia en catal" nonfiltered="119" processed="117" dbindex="25120">


La Viquipdia en catal, o Viquipdia en valenci, s l'edici de la Viquipdia en llengua catalana. Histricament, s la segona desprs de la versi anglesa. Fou creada el 16 de mar de 2001, poc desprs de la versi alemanya, i durant dos mesos fou l'nica amb articles en llengua no anglesa.

Origen i evoluci.
El 16 de mar de 2001 Jimmy Wales va anunciar que volia crear viquipdies alternatives en altres llenges i, alhora, afegia que hi havia inters, especialment, en la versi en catal . El mateix dia, i amb pocs minuts de diferncia, es van crear els nous dominis deutsche.wikipedia.com i catalan.wikipedia.com. Les primeres edicions, possiblement de proves en angls, no es conserven per es t constncia que es va editar la pgina principal de la Viquipdia en catal el dia 16 de mar a les 21:07 UTC per l'usuari 216.7.146.xxx.

El primer article de parla no anglesa que s'edit mai s el de l'bac. Fou creat el 17 de mar a les 01:41 UTC per l'usuari annim . 

El primer usuari registrat va ser probablement AstroNomer, encara que no contribu en cap article ni substancialment en el projecte. El primer usuari actiu que va estar editant els primers articles s , el mateix que citava Jimbo Wales. 

El nom de domini va canviar desprs a ca.wikipedia.com i ms tard a ca.wikipedia.org. Al cap de dos anys es va adoptar el  i, actualment, existeixen tamb els dominis viquipedia.org i viquipedia.cat, que redireccionen a ca.wikipedia.org.

L'evoluci en volum d'articles de la Viquipdia en catal s la segent:
El mar del 2001 tenia sis articles.
El 8 de mar del 2003, 1.000 articles.
El febrer del 2004 arriba als 5.000 articles.
El 16 de novembre del 2004 arriba als , duplicant-se en nou mesos.
El 19 de novembre del 2005 arriba als , duplicant-se en un any.
El 6 de maig del 2006 arriba als 30.000 articles.
El 20 de setembre del 2006 arriba als 40.000 articles.
El 4 de gener del 2007 a les 00:53 UTC assoleix la xifra dels .
El 15 de maig del 2007 arriba als 60.000 articles.
El 29 de juliol del 2007 arriba als 70.000 articles.
El 28 de setembre del 2007 arriba als 80.000 articles.
El 3 de desembre del 2007 arriba als 90.000 articles.
El 18 de gener del 2008 arriba als .
El 12 d'agost del 2008 arriba als 125.000 articles.
El 28 de desembre del 2008 arriba als 150.000 articles.

En l'any 2005 hi va haver debat entre els usuaris sobre la consideraci que l'edici en catal tamb s la "Viquipdia en valenci". Encara que no va transcendir cap proposta en ferm, ja que no va abastar l'alt consens que s'exigia, la majoria dels usuaris viquipedistes d'aquesta edici assumeixen que la "Viquipdia en catal" tamb s la "Viquipdia en valenci", en el seu context adequat.

La Viquipdia en catal ha adquirit el costum de remarcar algunes celebracions amb variacions del logotip oficial del projecte. Els que s'han fet servir fins al moment es mostren a .

El maig del 2007, la Viquipdia en catal va iniciar un  que tenia com a finalitat promoure l's de la Viquipdia en catal entre els estudiants catalans, convertint-la aix, en una eina pedaggica, al mateix temps que es promovia que collaboressin ms persones i s'assolia un augment en el nombre d'articles.

El 28 de juliol del 2007 es va realitzar la primera  entre viquipedistes de la Viquipdia en catal. A l'any seguent, el 19 de juliol va tenir lloc la  a la seu de la Biblioteca Nacional de Catalunya. 

Contingut actual.
Actualment la Viquipdia en catal t:
 articles.
 fitxers.
 usuaris registrats.
 pgines totals.

T un sistema per triar quins articles han de ser considerats . Actualment n'hi ha .

Tamb t ,  i .

Modificaci del projecte al llarg del temps.
El projecte ha anat canviant a mesura que s'ha millorat i actualitzat el programari i ha aparegut ms gent que ha perms dotar-lo de ms contingut. Davall hi ha una galeria de les principals formes que ha adoptat la portada al llarg dels anys fins a l'actual:



Des del 2004 que un sistema de plantilles canvia actualment i cclicament el contingut de la portada. Actualment, la Viquipdia en catal t un sistema de pestanyes a la portada nic a totes les versions lingstiques que permet navegar entre aquests continguts sense necessitat de fer pujar o baixar la pgina.

.
La Viquipdia en catal permet l's de qualsevol de les varietats dialectals de la llengua catalana que segueixin els criteris de l'AVL i de l'IEC. El criteri que se sol usar s el de mantenir en tot un article la mateixa varietat. A ms a ms, en els articles referents a llocs, cultura, elements caracterstics, etc. d'una zona concreta, se sol usar el dialecte local.
Referncies.


Enllaos externs.



Estadstiques;
Cpia de la portada del 27 de mar de 2001;
Cpia de la portada del 24 de maig de 2003;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63321" title="Casal Jaume I de Sueca" nonfiltered="120" processed="118" dbindex="25122">

El Casal Jaume I de Sueca (oficialment Casal Jaume I de la Ribera Baixa,) forma part de la Xarxa de Casals Jaume I d'Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV), centres culturals destinats a la reflexi, la formaci i l encontre de la gent de progrs.

Actualment, pel Pas Valenci, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord, hi ha un total de 23 Casals Jaume I en funcionament, amb l obertura prevista de 8 centres ms.

El Casal Jaume I de Sueca, per, va fundar-se l'any 1996, impulsat per l'activisme cvic de gent com Vicent Aman Viel, Anna Maf o Miquel Blasco, entre d'altres. Durant aquests deu anys, ha promogut i ha donat suport a un bon grapat de campanyes contra els abusos de l'especulaci urbanstica, l'explotaci laboral, l'afer dels papers de Salamanca, la intromissi del govern d'Aznar en la guerra a l'Iraq o els diversos plans hidrolgics que, afortunadament, no es duran a terme o es duran a terme de forma ordenada. Aix s'ha compaginat a la perfecci amb les activitats ordinries, com ara presentacions de llibres, exposicions, cine-frums, taules rodones, concursos d'auques, classes de catal, cursos de ioga, cursos de dansa oriental, tasts de vins i d'olis, concursos de monlegs, intercanvis gastronmics  Entre tant, el Casal Jaume I de Sueca s'ha agermanat amb l Ajuntament de Palafrugell, l Ajuntament de Vallirana i el Consell Comarcal de la Selva.

Anualment, el Casal Jaume I de Sueca ret homenatge a una de les figures ms clebres del gnere assagstic catal, Joan Fuster ( http://www.escriptors.com/autors/fusterjoan/ ), mitjanant els actes programades el dia 9 d'octubre (diada del Pas Valenci), incloses dins el Correllengua d'ACPV. Tamb celebrem tots els anys la Setmana Fuster: una srie d activitats destinades a estudiar la figura i l'obra de l'autor suec, circumscrites en el nostre temps i el nostre espai.

A hores d'ara, al marge de les activitats extrapoltiques, el Casal Jaume I se centra a potenciar la cultura i la llengua autctona dels Pasos Catalans, defensar-les o a haver d'argumentar-les contra els abusos legals que contra d'elles carrega el govern de la Generalitat Valenciana. Tot, amb la integraci i la interacci de persones de progrs.

Enllaos externs.
 http://www.acpv.net/casals/sueca.html;
 Callejero Interbusca Sueca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63322" title="Estris" nonfiltered="121" processed="119" dbindex="25123">
Estris s una revista bimensual especialitzada en educaci en el lleure i l'acci social. s membre de l'APPEC (Associaci de Publicacions Peridiques En Catal) i est editada al Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundaci Pere Tarrs.

 Histria .
La revista Estris va nixer l any 1971, en el marc del Servei de Colnies de Vacances (SCV), com un recull de fitxes educatives per a monitors de centres d esplai i colnies. Setze  anys ms tard, el 1987, Estris abandona el format de fitxes i adopta un format de revista convencional amb les seccions corresponents. A partir d aquell moment comena la numeraci actual (nm. 1, gener de 1987) i es creen noves seccions dedicades a l mbit de l educaci en el lleure i la intervenci sociocultural. Les fitxes s incorporen com un recurs ms i esdevenen una de les seccions ms emprades pels monitors fins a l'actualitat.
 La revista es dirigeix a totes les persones interessades en l educaci en el lleure i vinculades directa o indirectament a l'educaci no formal.

Parallelament, i des del 1978, el SCV edita la revista El Cove, primer com a butllet intern i, ms tard, com a revista mensual dedicada a temes pedaggics i a la informaci del Moviment de Centres d Esplai Cristians (MCEC).

Les dues revistes coexisteixen fins que el 1996 es fusionen en una sola publicaci: Estris, que passa a tenir una periodicitat bimensual. Des d aquell moment la revista t dues edicions, una especfica per als monitors i monitores del MCEC i l altra per als subscriptors en general. Coincidint  amb aquesta modificaci es comena a publicar Estris suplement, un nmero especial per tractar un tema de lleure de manera monogrfica i que en l'actualitat ja no s'edita.

El 1997 Estris inicia una nova etapa amb noves seccions i recursos educatius i la incorporaci de temes d actualitat que poden ser d inters per als joves, que sn els principals lectors de la revista.

El 1998 es publica el nmero 100 i el 2001, coincidint amb els trenta anys del primer nmero, la revista Estris rep el premi Civisme als Mitjans de Comunicaci atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, guard que va rebre novament a l'edici de 2007 pel reportatge 'L'educaci en el lleure al segle XXI'. El 2006 s'inicia una nova etapa amb el redisseny de la revista, que inicia en el nmero 152 un nou format amb seccions noves i un millor impacte visual. 

Actualment la revista Estris mant la seva periodicitat bimensual amb un tiratge de 3400 exemplars. Est adreada als monitors i monitores de centres d esplai i agrupaments escoltes, aix com als voluntaris i professionals que treballen en el camp de l'educaci en el lleure, l'educaci social i l'animaci sociocultural. Ofereix eines per a l'educaci infantil i juvenil en el lleure i la vida associativa, aix com articles, entrevistes i reportatges sobre temes d inters pedaggic i social.  El seu darrer reconeixement pblic ha estat, el 2008, el premi de l'Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (APPEC) que, en la celebraci dels seus 25 anys, va reconixer la trajectria d'Estris juntament amb la de les publicacions que sumen ms d'un quart de segle d'existncia. 

 Funcions i continguts de la revista .

Des del seu naixement l any 1971 Estris s edita ntegrament en catal. En aquest sentit, s la primera revista d educaci en el lleure que es publica en la nostra llengua des de la transici poltica. s membre de l Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (APPEC).

Trenta-set anys desprs del seu naixement, Estris s una publicaci de referncia dins l mbit socioeducatiu, llegida per voluntaris i professionals de l educaci en el lleure, l animaci cultural i la intervenci social.

L origen d Estris sn les fitxes didctiques adreades als monitors i monitores dels centres d esplai, casals i colnies. Aquest element caracterstic s ha mantingut fins avui, integrat a la revista, com una secci ms, a les pgines centrals i en format colleccionable. Les fitxes sn un recull de recursos pedaggics aportats per experts en els diversos mbits educatius i explicats de forma detallada: jocs, tallers, dinmiques, tcniques...

A banda d aix, les seccions actuals de la revista, fruit del redisseny de 2006, sn:

Editorial, on es mostra l'opini de l'edici de la revista sobre algun tema actual relacionat directa o indirectament amb l'educaci.

Punt de Vista, on dos experts, representants d'entitats... elaboren una columna d'opini sobre temes educatius o d'acci social.

D'arreu, que recull informacions de l mbit social i educatiu, principalment en l'espai catal. ;

El Centre d inters, que desenvolupa el tema principal de cada nmero amb articles d experts, experincies, grfics i imatges. Alguns dels temes tractats el darrers anys sn: els valors de la natura, la participaci a l esplai, l educaci per al desenvolupament, la prevenci de les drogodependncies en els joves, l educaci intercultural, la cultura popular, el lleure de nit, la cultura de pau, l educaci ambiental, les noves realitats familiars, el dileg interreligis, els infants amb discapacitats, els valors i contravalors del Nadal, l educaci pel comproms, l excursionisme, la participaci infantil i juvenil, les noves tecnologies...

L'entrevista a algun personatge del mn social o cultural des d una perspectiva pedaggica. Entrevistes a personatges que per la seva trajectria personal o professional destaquen per la seva promoci de l educaci en valors, l educaci en el lleure, o d aspectes relacionats, com el foment de la catalanitat, o b es tracta de personatges d actualitat que poden aportar elements de reflexi per als joves educadors/es lectors de la revista.

Algunes de les darreres entrevistes han estat a Miquel Mart i Pol, poeta; Salvador Cards, socileg; Jordi Porta, president d'mnuim Cultural; Josep Albanell, escriptor; Miquel Essomba, pedagog i professor universitari; Pepa Plana, pallassa; Arcadi Oliveres, economista i president de Justcia i Pau; Joaquim Carb, escriptor; Ral Romeva, professor de la ctedra UNESCO per la pau; No Rivas, animador infantil; Josep M. Terricabras, filsof; Nria Esterri, psicloga; Marta Ross, Secretria General de Joventut; Francesc Mauri, meteorleg; Teatre de Guerrilla, actors; Esquirols, grup de msica; Najat El Hachmi, escriptora; Esteve Soler, periodista; Eduard Estivill, metge i cantant; Feliu Ventura, cantant, Carles Capdevila, periodisa; Albert Espinosa, guionista i director de cinema...

El Manual, que desenvolupa en format de propostes prctiques temes interessants per als centres d'esplai o altres entitats de lleure. Fins a l'actualitat s'han tractat qestions com la secretaria de l'esplai, la gesti econmica, la preparaci de rutes amb infants i joves, les assegurances en l'educaci en el lleure, etc,.

Fitxes, un recull d'activitats educatives per a fer amb infants i joves. En l'actualitat, el format estndar ens ofereix dues fitxes associades al Centre d'Inters de la revista i un joc, una dinmica, un taller i una animaci. ;

Recomanem, una secci on es mostren recursos interessants per a emprar amb infants i joves (msica, exposicions, pgines web, paisatges, llibres, etc,.). ;

En Ruta, un recorregut guiat per algun indret de Catalunya com a proposta per a fomentar l'excursionisme i el contacte amb la natura amb infants i joves.

Passa-ho!, amb quatre textos de reflexi al voltant de la persona, societat, entorn i trascendent lligats a l'educaci en el lleure. ;

El zoom, que aborda temes d inters per als educadors en el lleure i les entitats. Alguns temes d aquesta secci han estat: la secretaria del centre, els camps de treball, administradors i cuiners de colnies, el centre d inters, el quotidi a l esplai, les veus del Frum, les noves tecnologies, el finanament de les entitats, l esport als centres d esplai, la comunicaci a les entitats, el gnere a l'esplai...

Enemics del sof, on s'explica un projecte o campanya interessant d'alguna entitat de lleure com a bona prctica. ;

Va d'esplai, un recull de fotonotcies d'activitats o esdeveniments de centres d'esplai durant els dos mesos anteriors.

Participa, secci que pretn fomentar la participaci dels lectors amb propostes com una enquesta o el bloc de la revista (www.engrup.org/estris). ;

Els racons de..., on es fa un recorregut per la vida i activitats d'un monitor/director de lleure a travs de la seva localitat, l'esplai, la seva implicaci en altres entitats, etc,.

 Monogrfics especials i suplements .

En algunes ocasions -actualment en el nmero de maig-juny de cada any- Estris fa algun nmero especial, dedicat de forma monogrfica a un aspecte d inters per als educadors. Alguns exemples sn: L estiu, estaci del lleure; Manual del responsable; Manual de supervivncia per a monitors, etc. 
 
 Presncia a la xarxa . 

La revista Estris t una pgina web amb informaci sobre la publicaci i en la qual hi ha una hemeroteca on s hi poden consultar articles, entrevistes i fitxes didctiques publicades a la revista els darrers anys. L'equip d'edici de la revista tamb t un  bloc obert a la participaci dels lectors.


 Enllaos externs .
 Revista Estris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63331" title="Torroella" nonfiltered="122" processed="120" dbindex="25125">

Topnim, del llat turricella, diminutiu de 'torre':
el Pal de Torroella, venat de Navs.
els Valls de Torroella, venat de Sant Mateu de Bages.
Sant Mart de Torroella, venat de Sant Joan de Vilatorrada.
Sant Salvador de Torroella, venat de Navs.
Torroella de Baix, venat de Sant Fruits de Bages.
Torroella de Fluvi, municipi de l'Alt Empord.
Torroella de Montgr, municipi del Baix Empord.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63332" title="Provncia de Tula" nonfiltered="123" processed="121" dbindex="25126">

La provncia de Tula (en rus                   , transliteraci Tlskaia blast) s un subjecte federal de Rssia















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63333" title="Castellv" nonfiltered="124" processed="122" dbindex="25127">

Topnim, del llat castellu vetulu, 'castell vell':
Can Castellv, venat de Font-rub.
Castellv de la Marca, municipi de l'Alt Peneds.
Castellv de Rosanes, municipi del Baix Llobregat.
Illa de Castellv, illot de Formentera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63334" title="Torrelles" nonfiltered="125" processed="123" dbindex="25128">

Torrelles de Foix, municipi de l'Alt Peneds.
Torrelles de la Salanca, municipi del Rossell.
Torrelles de Llobregat, municipi del Baix Llobregat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63335" title="Provncia d'Ulinovsk" nonfiltered="126" processed="124" dbindex="25129">

La provncia d Ulinovsk (en rus                      , transliterat Ulinovskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. Limita al nord amb Txuvixia, al nord-est amb el Tatarstan, a l'est amb la provncia de Samara, al sud amb la provncia de Sartov, a l'oest amb la provncia de Penza i al nord-oest amb Mordvia.

Demografia.
El 55% dels residents a la provncia d'Ulinovsk viuen en dues ciutats de ms de 25.000 habitants: Simbirsk i Dimitrovgrad.
La poblaci s del 72% de russos, 12% de ttars, 8% de txuvaixos, 4% de mordovians i un 4% d'altres.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63339" title="Castellfollit" nonfiltered="127" processed="125" dbindex="25130">

Topnim d'origen incert, probablement de "castell florit":
Castellfollit de la Roca, municipi de la Garrotxa.
Castell de Castellfollit, castell que estava situat al municipi de Castellfollit de la Roca.
Castellfollit de Riubregs, municipi de l'Anoia.
Castellfollit del Boix, municipi del Bages.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63341" title="Provncia de Vladmir" nonfiltered="128" processed="126" dbindex="25131">

La provncia de Vladmir (en rus                       , transliterat Vladmirskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63342" title="Llusa Mountbatten" nonfiltered="129" processed="127" dbindex="25132">


Llusa Mounbatten, reina de Sucia (Londres 1889 - Estocolm 1965. Nascuda princesa de Battenberg a partir de l'any 1917 es convert en lady anglesa i a partir de 1923 amb princesa de Sucia.

Naixement i Famlia.

Nascuda el 13 de juliol de 1889 a Londres era filla de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i del prncep Llus de Battenberg. En conseqncia, era nta, per part de mare, del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit mentre que per part de pare ho era del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa creada princesa de Battenberg Jlia von Hauke. Entre els seus asecendents es trobava la reina Victria I del Regne Unit que era la seva besvia. A ms a ms era neboda de la tsarina Alexandra F'dorovna

La seva infantesa transcorregu ntegrament al Regne Unit i especialment a la Cort de la seva besvia la reina. L'any 1917 el Regne Unit es trobava en plena guerra amb l'Imperi alemany i la famlia Battenberg renunci als seus ttols d'origen alemanya adquirint el britnic de marqus de Milford-Haven, igualment Llusa perd la dignitat de princesa i adquir la de lady, tractament que li corresponia per ser filla d'un aristcrata angls.

Casament.

L'any 1923 es cas amb el prncep hereu i desprs rei Gustau VI Adolf de Sucia que era fill del rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden. El prncep era nt per branca paterna del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau mentre que per part de mare ho era del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Llusa de Prssia.

L'any 1920, el llavors prncep hereu i desprs rei Gustau VI Adolf de Sucia rest viudu de la princesa Margarida del Regne Unit que era una cosina de la mare de lady Llusa. El prncep decid casar-se de nou i aquesta vegada escoll a lady Llusa celebrant-se el matrimoni el 3 de novembre de 1923. Lady Llusa adquiria el tractament d'altesa reial i el ttol de princesa de Sucia. Des de 1950 i fins a 1965 tingu el ttol de reina de Sucia. La parella no tingu fills malgrat que si un abortament tot i que indocumentat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63343" title="Provncia de Volgograd" nonfiltered="130" processed="128" dbindex="25133">

La provncia de Volgograd (en rus                        , transliterat Volgogrdskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63346" title="Provncia de Vlogda" nonfiltered="131" processed="129" dbindex="25134">

La provncia de Vlogda (en rus                      , transliterat Vologdskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63348" title="Provncia de Vornej" nonfiltered="132" processed="130" dbindex="25135">

La provncia de Vornej (en rus                      , transliterat Vornejskaia blast) s un subjecte federal de Rssia















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63349" title="Vallbona" nonfiltered="133" processed="131" dbindex="25136">

Barri de Vallbona, barri de Barcelona.
La Pobla de Vallbona, municipi del Camp de Tria.
Vallbona d'Anoia, municipi de l'Anoia.
Vallbona de les Monges, municipi de l'Urgell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63356" title="Sena i Marne" nonfiltered="134" processed="132" dbindex="25137">



Sena i Marne (77) (Seine-et-Marne en francs) s un departament situat a la regi d'Illa de Frana. Pren el seu nom dels rius Sena i Marne. Correspon a l'antiga regi de Brie.

Geografia.
Sena i Marne constitueix la meitat oriental de la regi d'Illa de Frana. La seva superfcie representa el 49% del territori regional.

Limita a l'oest amb els departaments de Val-d'Oise, Sena Saint-Denis, Val-de-Marne i Essonne (tots ells situats a l'Illa de Frana), al sud amb els departaments de Loiret (Centre) i Yonne (Borgonya), a l'est amb els departaments d'Aube i Marne (Xampanya-Ardenes), i al nord amb els departaments d'Aisne i Oise (Picardia). 

Histria.
Sena i Marne fou un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Fou creat principalment a partir d'rees pertanyents a l'antiga provncia d'Illa de Frana.

Economia.
Sena i Marne es diferencia de la resta de departaments d'Illa de Frana per la importncia que t l'agricultura en la seva economia. El sector agrcola, gaireb inexistent a la resta de departaments de la regi, ocupa el 60% del territori del departament de Sena i Marne. Els principals productes conreats sn el blat, el blat de moro, la bleda-rave sucrera, l'ordi i les plantes oleaginoses. 

La producci de llet tamb s fora important i es destina principalment a la fabricaci de formatge Brie.

Aix mateix, hi destaca el cultiu de la rosa, que comen a conrear-se a l'edat mitjana. 

Pel que fa a la indstria, encara sobreviuen les ms antigues: la fbrica de xocolata Meunier a la localitat de Noisiel, la metallrgia al municipi de Montereau-Fault-Yonne i la indstria del vidre a la vall del riu Loing. 

Ara b, actualment els punts forts de la indstria de Sena i Marne sn de creaci ms recent: la refineria de petroli de Grandpuits, el centre de recerca de la SNECMA (Societat Nacional d'Estudi i Construcci de Motors d'Aviaci) a Melun i els nombrosos centres de logstica repartits per tot el territori del departament.

El sector turstic tamb s fora present en aquest departament. Entre els seus atractius turstics destaquen el castell de Fontainebleau, la vila medieval de Provins i el parc de Disneyland Pars.

Poltica.
L'any 2004, fou escollit com a president del Consell General el socialista Vincent Ebl, en substituci del dret Jacques Hyest.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 18 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 15 consellers generals;
 Els Verds: 2 consellers generals;
 No adscrits d'esquerra: 2 consellers generals;
 No adscrits de dreta: 2 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 2 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 1 conseller general;
 Moviment Republic i Ciutad (MRC): 1 conseller general;



Vegeu tamb.
Llista de municipis del Sena i Marne;
Llista dels cantons del Sena i Marne;

Enllaos externs.


 Consell General de Sena i Marne ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63357" title="Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="135" processed="133" dbindex="25138">


Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, reina de Dinamarca (Schwerin 1879 - Copenhaguen 1952). Reina consort de Dinamarca des de 1912 i fins a 1947 i reina mare des de 1947 i fins a 1952

Nascuda a la ciutat d'Schwerin capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin era la filla gran del gran duc Freceric Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia. Era nta per part de pare del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt, mentre que per part de mare ho era del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden. Era besnta del tsar Nicolau I de Rssia.

El 26 d'abril de 1898 es cas a Cannes amb el prncep que al final seria rei Cristi X de Dinamarca. Cristi era fill del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia. A la vegada era nt, per via paterna, del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel, per via materna era nt del rei scar I de Sucia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg. La parella tingu dos fills:

SM el rei Frederic IX de Dinamarca nascut el 1899 a Copenhaguen i mort el 1972. Es cas amb la princesa ngrid de Sucia.

SAR el prncep Knud de Dinamarca nat el 1900 a Copenhaguen i mort el 1976 a la mateixa ciutat. Es cas amb la seva cosina, la princesa Carolina Matilde de Dinamarca.

L'any 1912 el seu esps es convert en rei de Dinamarca desprs de la mort del rei Frederic VIII de Dinamarca. El nou monarca adopt el nom de Cristi X de Dinamarca. Des d'aquest moment i fins l'any 1947, trenta-cinc anys desprs, Alexandrina posser el ttol de reina del pas escandinau. 

L'any 1947 la reina qued viuda. A partir d'aquest moment i fins a l'any 1952 ocupar el crrec de reina mare. La seva mort arrib el 28 de desembre de 1952 essent enterrada a la Catedral de Roskilde emplaament on sn enterrats els reis danesos des d'antic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63363" title="Comtat de Kildare" nonfiltered="136" processed="134" dbindex="25139">


El Comtat de Kildare (galic irlands: Cill Dara) s un comtat de la Repblica d'Irlanda situat al sud-oest del Comtat de Dubln, en la provncia de Leinster. El seu nom, en irlands vol dir esglsia (Cill) dels roures(Dara).
rea: 1.693 km. Poblaci (2002): 163.944. Capital: Naas





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63365" title="Felip III Evreux" nonfiltered="137" processed="135" dbindex="25140">

Felip III d'Evreux ( 1306 - Algesires 1343 ), comte d'Evreux, Angulema i Longeville (1319-1343); rei de Navarra (1328-1343) i comte de Mortain (1335-1343).

Orgens familiars.

Nasqu el 27 de mar de 1306 fill de Llus d'Evreux, comte d'Evreux, i Margarida d'Artois. Era nt del rei Felip III de Frana per part de pare i rebesnt de Llus VIII de Frana per part de mare.

Npcies i descendents.

El 9 d'octubre de 1328 es cas a Conflans amb Joana II de Navarra, filla del rei Llus I de Navarra i Margarida de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Navarra (v 1330-1347), casada el 1338 amb Pere III el Cerimonis;
 la infanta Blanca d'Evreux (1331-1398), casada el 1328 amb Felip VI de Frana;
 l'infant Carles II de Navarra (1332-1387), rei de Navarra  ;
 la infanta Agns de Navarra (1334-1396), casada el 1349 Gast III de Foix;
 l'infant Felip de Navarra (1336-1363), comte de Longueville, casat amb Iolanda Dampierre;
 la infanta Joana Evreux (1338-1387), religiosa;
 la infanta Joana de Navarra (1339-1403), casada el 1373 amb Joan I, vescomte de Rohan;
 l'infant Llus de Navarra (1341-1372), comte de Beaumont-le-Roger;

Vida poltica.

El mateix moment del casament Felip d'Evreux fou nomenat rei de Navarra, com a Felip III, i govern conjuntament amb la seva dona. Ambds van permanixer, inicialment, a la cort de Pars, delegant la seva autoritat en governadors francesos.

En el seu regnat es consoliden les Corts de Navarra o els Tres Estats formats pel clergat, la noblesa i la burgesia. Van protegir la burgesia urbana per davant de la petita noblesa. Milloraren l'administraci, actualitzaren els registres i van realitzar un apndix als Furs, el Amejoramiento de Felipe III.

Va morir el 16 de setembre de 1343 a Algesires mentre prenia part en la Reconquesta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63369" title="Maria Teresa d'Espanya (reina de Frana)" nonfiltered="138" processed="136" dbindex="25141">


Maria Teresa d'ustria (Monestir de l'Escorial, 10 de setembre de 1638   Versalles, 30 de juliol de 1683) fou reina consort de Frana, muller de Llus XIV de Frana.

Filla del Felip IV de Castella i d'Isabel de Frana, era per part de mare nta del rei Enric IV de Frana. A Frana sempre va ser coneguda com Maria Teresa d'ustria (Marie-Thrse d'Autriche), ja que era neboda d'Anna d'Espanya, mare de Llus XIV.   

El 1660 va contraure matrimoni a Baiona amb el seu cos, el rei Llus XIV de Frana, dit el Rei Sol, en signar-se la Pau dels Pirineus. Maria Teresa eren doble cosins pel fet que Llus XIII de Frana era germ de la reina espanyola i Felip IV d'Espanya era germ de la reina francesa. Estim profunda i sincerament al rei. La parella tingueren un fill:

SAR el delf Llus de Frana nascut el 1661 a Pars i mort el 1711 a Versalles. Es cas amb la princesa Maria Anna Cristina de Baviera i en segones npcies es cas morganticament amb la senyora milie Joly de Choin.

SAR la princesa Maria Anna de Frana nascuda i morta el 1664.

SAR la princesa Maria Teresa de Frana nascuda el 1667 i morta el 1672.

SAR el prncep Felip Carles de Frana nascut el 1668 i mort el 1670.

SAR el prncep Llus Francesc de Frana nat el 1671 i mort el mateix any.

La reina Maria Teresa va dur una vida d'allament i resignaci. Tret d'una breu regncia el 1672, durant la campanya del rei contra les Provncies Unides, (avui Pasos Baixos), no va desenvolupar cap ms activitat poltica. 

Anys ms tard el seu nt Felip d'Anjou, fill de Llus el Delf, s'enfrontaria a l'arxiduc Carles d'ustria com a successor de Carles II d'Espanya, germ de Maria Teresa d'ustria. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63372" title="Carles III de Navarra" nonfiltered="139" processed="137" dbindex="25142">
Carles III de Navarra el Noble ( Mantes, Frana 1361 - Olite, Navarra 1425 ), rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Orgens familiars.

Nascut prop de Pars el 1361 fou fill del rei Carles II de Navarra i Joana de Frana

Npcies i descendents.

Es cas el 27 de maig de 1375 amb Elionor de Castella, filla d'Enric II de Castella i Joana Manuel. D'aquest matrioni nasqueren:
 la infanta Joana de Navarra (1386-1413), casada el 1402 amb Joan I de Foix;
 la infanta Maria de Navarra (1388-1425);
 la infanta Margarida de Navarra (1390-v 1420);
 la infanta Blanca I de Navarra (1391-1441), reina de Navarra i casada el 1401 amb Mart II de Siclia i el 1419 amb Joan II d'Arag;
 la infanta Beatriu de Navarra (1392-1415), casada el 1406 amb Jaume II de Borb;
 la infanta Isabel de Navarra (1395-1435), casada el 1419 amb Joan IV d'Armanyac;
 l'infant Carles de Navarra (1397-1402), prncep de Viana;
 l'infant Llus de Navarra (1402), prncep de Viana;

Carles III tingu diversos fills illegtims, fruit de la seva relaci amb Maria Miguel de Esparza.

Vida poltica.

El seu casament amb Elionor de Castella el 1375 va posar fi als conflictes entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella, creant una relaci d'amistat que va perdurar en el temps.

En un context de crisi ecnomica i creixent aristocratitzaci de la societat, Carles III va abordar una poltica en relaci amb les possibilitats i recursos del seu regne. Aix va intentar la distenci de relacions amb Castella, Arag, Frana i Anglaterra aix com va donar suport al Papat.

Va collaborar amb Castella en les guerres contra el Regne de Granada i va propiciar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Mart el Jove primer i posteriorment amb l'infant Joan d'Arag, fill de Ferran d'Antequera.

Va crear el 1413 la Cort o tribunal suprem del regne.

L'aband de l'expansionesme per part del seu pare va permetre personalitzar un procs d'allunyament de Frana i va navarritz la dinastia Evreux. Pel tractat de Pars de 1404 es van solucionar les diferncies amb Carles VI de Frana, renunciant als seus feus a Xampanya i Brie. Aix mateix va nomenar navarresos pels principals llocs del govern.

El 1423 institu el ttol de Prncep de Viana pels hereus del tron navarrs, sent el primer el seu nt Carles de Viana.

Va destacar com un ferm impulsor de les arts, acabant la construcci de la catedral gtica de Pamplona i els palaus reials de Tafalla i Olite, on va morir el 8 de setembre de 1425.

Fou enterrat a la catedral de Pamplona i de les seves dues niques filles supervivents el succe la seva filla gran Blanca, que regn amb el nom de Blanca I de Navarra.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63379" title="Blanca I de Navarra" nonfiltered="140" processed="138" dbindex="25143">
Blanca I de Navarra ( 6 de juliol de 1387 - Santa Maria la Real de Nieva, Segvia, 1 de abril de 1441 ), comtessa de Nemours i  reina de Navarra (1425-1441).

Orgens familiars.

Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, al ser la ms gran de les dues niques filles supervivents del matrimoni.

Npcies i descendents.

El 21 de maig de 1402 es cas a la catedral de Catnia per poders, i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Siclia Mart el Jove, fill de Mart l'Hum, i que era hereu de la Corona d'Arag. D'aquest casament nasqu un fill:
 l'infant Mart d'Arag (1406-1407);

A la mort d'aquest el 1409 va passar a governar l'illa, per retorn a Navarra i es cas de nou.

El 6 de novembre de 1419 es cas per poders a Olite, i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb el prncep Joan d'Arag, futur rei de la Corona d'Arag. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles de Viana (1421-1461);
 la infanta Joana d'Arag (1423-1425);
 la infanta Blanca II de Navarra (1424-1464), reina de Navarra i casada el 1440 amb Enric IV de Castella;
 la infanta Elionor I de Navarra (1426-1479), reina de Navarra i casada el 1434 amb Gast IV de Foix;

Ascens al tron.

A la mort del seu pare el 1425 ascend al tron navarrs juntament amb el seu marit Joan d'Arag, que es feu nomenar tamb rei de Navarra, tot i la opossici de part de la noblesa navarresa.

Vida poltica.

La prdua d'iniciativa caracateritz el seu regnat. Aix pel seu matrimoni amb el rei d'Arag va permetre que Navarra queds sotmesa en tot al rei aragons i als seus interesos, perdent el regne territoris fronterers com a conseqncia de la intervenci de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.

De la uni amb Joan II va nixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Pr el 1441 al morir Blanca I, Joan II va usurpar el tron navarrs, allegant que en el testament de Blanca recomenava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare. El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrentar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beamontesos, partidaris de Carles. Tot finalitz amb la mort de Carles de Viana el 1461.

Bibliografia.

Anthony, Raoul: Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhums dans la Cathdrale de Lescar, Paris, Masson, 1931;
Maria Rita Lo Forte Scirpo: C'era una volta una regina ... : due donne per un regno: Maria d'Aragona e Bianca di Navarra, Napoli : Liguori, 882073527X, 2003 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63380" title="Franz Kafka" nonfiltered="141" processed="139" dbindex="25144">

Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924).

Franz Kafka va nixer el 1883 a Praga, ciutat que a l'poca pertenyia a la monarquia austrohongaresa. Fill d'un comerciant jueu, Kafka va crixer sota les influncies de tres cultures: la jueva, la txeca i l'alemanya. 

Graduat en Dret a la universitat alemanya de Praga, va treballar sempre amb la burocrcia, a l'Institut d'assegurances del treball del regne de Bohmia. Solitari, amb una vida afectiva marcada per irresolucions i frustracions, Kafka mai no va assolir fama o fortuna amb els seus llibres. 

L'any 1917 li van diagnosticar una tuberculosi que el va obligar a mantenir freqents perodes de convalescncia, durant els quals va rebre el suport de la seva famlia, en especial de la seva germana Ottla, amb qui tenia molt en com. 
 


Va morir el 3 de juny de 1924, en un sanatori a prop de Viena, on estava internat a causa de la tuberculosi. Des de llavors, el seu llegat -recuperat pel seu amic Max Brod- exerceix una influncia enorme en la literatura mundial.

Obra.
Kafka noms va publicar algunes histries curtes durant tota la seva vida, per la qual cosa la seva obra va passar prcticament inadvertida fins desprs de la seva mort. Abans de morir, va donar instruccions al seu amic i marmessor literari Max Brod perqu destrus tots els seus manuscrits. Brod va fer cas oms de les instruccions de Kafka: va supervisar la publicaci de la major part de l'obra que estava en el seu poder  i fins i tot va arribar a editar gran part de la producci de Kafka , la qual aviat va comenar a despertar l'inters i obtenir lloances per part de la crtica.

Totes les obres publicades, excepte diverses cartes en txec, estan escrites en alemany.

Autor de diverses compilacions de contes, Kafka tamb va escriure Carta al Pare (1919) i centenars de pgines de diaris. Les seves tres novelles (El Procs, El Castell i Amrica) van romandre inacabades.  

La transformaci (1916) narra el cas d un home que un dia es desperta transformat en un insecte gegant; El procs (1925) narra la histria d un tal Josef K., jutjat i condemnat per un crim que ell mateix ignora; a El castell (1926), l agrimensor K. no aconsegueix tenir accs als senyors que el van contractar. A la seva obra, el protagonista sovint s'enfronta a un mn complex que es basa en normes desconegudes, les quals mai no arriba a comprendre. L'adjectiu "kafki" s'utilitza sovint per a descriure situacions similars.

Bibliografia.

 A la colnia penitenciria (In der Strafkolonie, narracions, 1914 per publicat el 1919). Traducci catalana de Josep Murgades a Quaderns Crema (Mnima Minor, 11).
 Amrica (Amerika o Der Verschollene, 1927). Traducci catalana de Joan Fontcuberta a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 278).
 Carta al pare (1919).
 Contemplaci (Narracions, 1913).
 El castell (Das Schlo, 1926). Traducci catalana de Llus Sol a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 70).
 El procs (Der Proze, 1914 per publicat el 1925). Traducci catalana de Gabriel Ferrater a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 119).
 La transformaci (Die Verwandlung, 1915). Traducci catalana de Jordi Llovet a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 180).
 Un metge rural (Ein Landarzt, narracions, 1917 per publicat el 1919). Traducci catalana de Josep Murgades a Quaderns Crema (Mnima minor, 57).
 Narracions inclou una selecci de relats traduts al catal per Joan Fontcuberta (Quaderns Crema).

Kafka al cinema.

Le procs - Dir. Orson Welles (1963);
The Castle - Dir. Rudolph Noelte (1968);
Informe para una academia - Dir. Carles Mira (1975);
The metamorphosis of Mr. Samsa - Dir. Caroline Leaf (1977);
Informe per a una acadmia - Dir. Quim Mas (1989);
Kafka - Dir. Steven Soderbergh (1991);
The trial - Dir. David Hugh Jones (1993);
La metamorfosi de Franz Kafka - Dir. Carlos Atanes (1993);
Amerika - Dir. Vladimir Michalek (1994);
Das Schloss - Dir. Michael Haneke (1996);
La metamorfosis - Dir. Josefina Molina (1996);
Metamorfosis - Dir. Fran Estvez (2004);





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63382" title="Benedicta de Dinamarca" nonfiltered="142" processed="140" dbindex="25145">
Benedicta de Dinamarca, princesa de Sayn-Wittgenstein-Berleburg (Copenhaguen 1944). Batejada amb els noms de Benedicta, strid, Ingeborg, i ngrid reb des del seu naixament el ttol de princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial. 

Segona filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia nasqu el 29 d'abril de 1944 a la capital danesa. s nta, per via paterna, del rei Cristi X de Dinamarca i de la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin en canvi per via materna ho s del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit. s germana de l'actual reina Margarida II de Dinamarca i de la reina Anna Maria de Grcia.

El 3 de febrer de 1968 es cas al castell de Fredensborg amb el prncep Ricard de Sayn-Wittgenstein-Berleburg. El prncep era fill del prncep Gustau Albert de Sayn-Wittgenstein-Berleburg i de l'aristcrata francesa Margarida Fouch. En el moment del casament, el prncep Ricard ja era el cap de la casa principesca de Sayn-Wittgentein-Berleburg ja que el seu pare desaparagu en el camp de batalla de la Segona Guerra Mundial.

La parella s'install al castell de Berleburg i han tingut tres fills:

SAS el prncep Gustau de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nat el 1969.

SAS la princesa Alexandra de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nascuda el 1970. Es casada amb el comte Jefferson de Pfeil and Klein-Ellguth.  ;

SAS la princesa Natlia de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nascuda el 1975.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63387" title="Galls de la Patagnia" nonfiltered="143" processed="141" dbindex="25146">
El galls a la Patagnia existeix des del segle XIX. Actualment hi ha una important colnia gallesoparlant a la provncia de Chubut, a la Patagnia (Argentina). 

La contnua arribada d'europeus a la Vall de Chubut i les seves rodalies comen el 27 de juliol del 1865, quan 153 gallesos arribaren a bord del vaixell Mimosa, amb la intenci d'establir una colnia gallesoparlant, lluny de la influncia de l'angls. El govern argent, sota la direcci del Ministre de l'Interior, Guillermo Rawson, acordaren cedir-los 100 milles quadrades (260 km) de terra al voltant del riu Chubut, a canvi d'ocupar aquell tros de terra de la Patagnia que encara no havia pogut ser colonitzada. S'havien inspirat en el professor Michael D. Jones, un predicador nacionalista no conformista que reclamava una "petita nova Galles fora de Galles". Reun un grup de pobladors i busc finanament per al projecte. Austrlia, Nova Zelanda i fins i tot Palestina s'arribaren a considerar, per finalment s'escoll la Patagnia a causa del seu allament com tamb per la generosa oferta argentina. Dos prospectors, Lewis Jones i Sir Love Jones-Parry de Madryn (l'estat galls de la qual don nom a Puerto Madryn), foren enviats a observar el terreny, el qual consideraren ben allat i solitari. 

Els pobladors del Mimosa inclogueren sastres, sabaters, fusters, constructors i miners. Hi havia pocs grangers, cosa que els port forces problemes, ja que de seguida descobriren que el paisatge d'aquella zona era prcticament rid i semi-desrtic, amb poques possibilitats d'alimentaci. Els havien assegurat que aquell nou territori seria com les planes galleses. Prop de la costa hi havia una mica d'aigua potable i el grup s'embarc en una caminada a travs de la plana resseca amb un sol carret on hi portaren les seves pertinences. Alguns moriren, i nasqu una nena: na Mary. John Williams era l'nic poblador amb certs coneixements primaris de medicina. Arribaren al riu Chubut i s'establiren a l'altura de Gaiman, on patiren diversos anys de sequera i fam. 

Desprs d'alguns anys difcils plens de recels i petits brots de violncia, els Tehuelche, una tribu local, establ relacions cordials amb els gallesos i els ajudaren a resistir les manques de provisions. Els pobladors, dirigits per Aaron Jenkins, consolidaren ben aviat el primer sistema de regadiu de l'Argentina, basat en l'aigua del riu Chubut (en galls, Afon Camwy o remol d'aigua), que regava una rea de 5 o 6 quilmetres a cada costat dels 80 km de longitud del riu. D'aquesta manera creaven els camps de blat ms frtils de l'Argentina, actualment una zona de 2,000 km. Durang la dcada de 1880 es construren vies de ferrocarril que articulaven la vall per facilitar el moviment de blat cap al port de Puerto Madryn (originalment Porth Madryn) del Golfo Nuevo, a la cara sud de la Pennsula Valds, avui en dia una atracci turstica per contemplar mamfers marins. 

Durant la dcada de 1890 i 1900 un seguit d'innundacions causaren seriosos desperfectes, que unides a la imposici del servei militar obligatori pel govern argent i la manca de terres de cultiu, provocaren l'emigraci d'alguns gallesos cap al Canad, la majoria reestablerts a la zona de Winnipeg (Manitoba). Cap a finals del segle XIX hi havia cap a 4,000 descendents de gallesos que vivien a Chubut. S'escamparen seguint el riu Chubut en direcci als Andes, fins a Trevelin. L'ltim flux d'immigraci provinent de Galles tingu lloc abans de la Primera Guerra Mundial. En aquella poca, la colnia demostr un xit notable. Tal com pass amb el sistema de regadiu, la creaci d'una Societat Cooperativa fou molt important. La Societat feia comer a Buenos Aires i actuava com a banc amb 14 branques. La societat basada en capelles era molt important, amb una mfasi en el suport i ajuda mtua, activitats socials i esquemes d'assegurana. Tanmateix, la Societat Cooperativa assol el collapse durant la Gran Depressi dels anys trenta i molts perderen els seus estalvis. 

Els gallesos han deixat la seva petjada al paisatge, amb molins de vent i capelles arreu de la provncia, des de la fusta caracterstica, la Capilla Salem i el Sal San David de Trelew, un intent de reproduir la Catedral de Sant David de Sir Benfro (Pembrokeshire). Molta toponmia de la vall de Chubut t noms gallesos.

Al pas dels anys l's del galls ha disminut, tot i que encara hi ha un cert contacte amb Galles, des d'on s'envien professors per tal de mantenir-hi la llengua viva, i el coneixement del galls t cert prestigi social, fins i tot entre gent que no t arrels galleses. Encara hi ha activitats culturals importants, com poesia o te galls que se serveix a les cases de te de la vora del riu a Gaiman i Dolavon. 

Principals poblats de la zona de Puerto Madryn, Trevelin (=Vilamol), Rawson, Trelew (=Vilallus, a causa de Lewis Jones, un dels fundadors), i Gaiman. 

 Bandera dels galesos de Patagnia .

La bandera es blava, blanca i blava (1:3:1) amb un drac vermell al centre. El color blau es fosc i no blau cel com la bandera argentina.

 Toponmia gallesa de la zona .
La Angostura - Lle Cul ("lloc estret");
Arroyo Pescado - Nant y Pysgod ("riera dels peixos")';
Colonia 16 de Octubre - Cwm Hyfryd/Cwm Hydref (Colnia Andina) ("vall bonica / vall d'Octubre");
Fuerte Aventura - Caer Antur ("Fort Aventura");
Paso de Indios - Rhyd yr Indiaid ("Fort Indi");
Las Plumas - Dl y Plu ("prat de les plomes");
Puerto Madryn - Porth Madryn ("port Madryn");
Rawson - Trerawson ("VilaRawson");
Ro Chubut - Afon Camwy ("riu del remol");
Ro Corrintos - Aber Gyrants;
Valle de los Mrtires - Dyffryn y Merthyron ("vall dels mrtirs");
Valle Fro - Dyffryn Oer ("vall freda");

 Referncies .
R. Bryn Williams (2000) Gwladfa Patagonia 1865-2000 = La colonia galesa de Patagonia 1865-2000 = The Welsh colony in Patagonia 1865-2000 (Gwasg Carreg Gwalch) ISBN 0-86381-653-3










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63388" title="Alentejo" nonfiltered="144" processed="142" dbindex="25147">
Localitzaci de l'Alentejo

L'Alentejo s una regi tradicional portuguesa, que recull integralment els districtes de Portalegre, vora i Beja, i les meitats sud dels districtes de Setbal i Santarm. Limita al nord amb la Regi Centre i amb la Regi de Lisboa, a l'est amb Andalusia i Extremadura, al sud amb l'Algarve i a l'oest amb l'Oce Atlntic i la Regi de Lisboa. rea: 31,152 km (33% de Portugal Continental). Poblaci (2001): 766,339 (8% de Portugal Continental). Inclou 5 subregions estadstiques: 

 Alentejo Central (ciutat principal: vora);
 Alentejo Litoral (ciutats principal: Sines i Santiago do Cacm);
 Alto Alentejo (ciutats principals: Portalegre i Elvas);
 Baixo Alentejo (ciutat principal: Beja);
 Lezria do Tejo (ciutat principal: Santarm);

L'Alentejo est format per 58 consells, o municipis (18,8% del total nacional). La capital i principal ciutat s vora.
s important remarcar que aquesta divisi no coincideix amb l'antiga regi tradicional de l'Alentejo (que no constitua una provncia per si mateixa, encara que hom s'hi refereixi moltes vegades com a uni de les dues provncies de l'Alt i el Baix Alentejo, la qual era lleugerament menor que l'actual: incloa tan sols els districtes d'vora i Beja, prcticament tot el districte de Portalegre (excepte el consell de Ponte de Sor, que formava part del Ribatejo, i la meitat sud del de Setbal (els consells d'aquest districte que formen part de l'actual regi de l'Alentejo Litoral, o sigui: Alccer do Sal, Grndola, Santiago do Cacm i Sines. 

A ms d'aix, va formar part de l'antiga comarca de l'Alentejo (fins el 1801) el municipi d'Olivena, que llavors fou ocupat per Espanya. 

Enllaos externs.
 Portal Alentejo - Allentejo;
 Ribatejo;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63389" title="Santo Andr" nonfiltered="145" processed="143" dbindex="25148">


 Santo Andr - ciutat de Portugal.
 Santo Andr - ciutat de Brasil.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63390" title="Sulet" nonfiltered="146" processed="144" dbindex="25149">

El sulet (en basc Zuberera) s un dialecte basc particular que es parla a Zuberoa (la provncia histrica basca ms petita, situada al nord-est d'Euskal Herria). T diverses particularitats lingstiques i fontiques que el fan singular. La seva pronunciaci s diferent a la dels altres dialectes. Per exemple, la e es pronuncia i i la o, u quan precedeixen una vocal i, sobretot, t la  (accentuada) que normalment es pronuncia com la u de l'occit i el francs, per que es pot pronunciar i si s precedida o seguida d'una vocal. Aquesta  s caracterstica de la fontica suletina on la seva freqncia s molt ms gran que la de la u basca estndard i no existeix pas en cap altre dialecte. 

El sulet tamb t particularitats lxiques i de declinaci. 



Actualment, ms del 60 % dels  16 000 soletins sn bascfons, per la disminuci del nombre de parlants entre els joves i la manca de llocs de treball poden ser a llarg termini un risc per al manteniment del solet. Tanmateix, la feina feta per les associacions culturals en les quals molts joves estan implicats permet que el dialecte es mantingui a pesar de l'estandarditzaci de la llengua amb el batua, que no sembla que influeixi en la desaparici del sulet. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63391" title="Nuuk" nonfiltered="147" processed="145" dbindex="25150">


Nuuk (El Cap) (dans/noruec: Godthb, que es tradueix com a "Bona Esperana" en catal) s la capital i ciutat ms poblada del territori autnom de Grenlndia, que pertany a Dinamarca.

La ciutat fou fundada el 1721 pel missioner noruec Hans Egede, que li don el nom de Godthb. Llavors Grenlndia era tcnicament una colnia noruega sota la corona noruego-danesa, per la colnia no havia tingut cap contacte amb Noruega des de feia ms de dos segles. 

Tanmateix, el lloc t una llarga histria de poblaci pels exploradors Vkings del segle X i posteriorment pel poble Inuit, i avui dia per Inuits i danesos. Es troba a la cala de Godthbsfjorden, a la costa oest de Grenlndia, cap a 240 km al sud del Cercle Polar, i t una poblaci de 14,501 (01/01-2005). Nuuk es troba cap a aproximadament 6410' Nord, 5143' Oest (64.1667, -51.7167).

La ciutat s coneguda com a Godthb pels residents danesos, encara que des que entr en vigor la llei local l'any 1979, el nom oficial de la ciutat s la forma grenlandesa Nuuk. Tamb s'hi troba la seu del govern de la comuna de Nuuk, que engloba cap a 100,000  km de Grenlndia. 

Nuuk s la seu de la Universitat de Grenlndia (Ilisimatusarfik).

Air Greenland vola fins a Nuuk.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la ciutat de Nuuk;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63392" title="Demografia de Mxic" nonfiltered="148" processed="146" dbindex="25151">

El 2005, Mxic tenia una poblaci de 103.263.388, fent-lo el pas castellanoparlant ms poblat del mn, el segon ms poblat de l'Amrica Llatina desprs del Brasil, i el segon ms poblat de Nord-amrica desprs dels Estats Units. Al llarg del segle XX, la demografia de Mxic es va caracteritzar per un rpid creixement poblacional. Tot i que aquesta tendncia ha canviat i en l'actualitat la taxa de creixement poblacional mitjana s inferior a l'1% anual, encara continua la transici demogrfica cap a la tercera fase, i Mxic encara t un cohort substancial de joves. La ciutat ms poblada s la seva capital, la ciutat de Mxic, amb una poblaci de 8,7 milions d'habitants el 2005; la seva rea metropolitana s tamb la ms poblada del pas, i una de les ms poblades del mn, amb 19,2 milions d'habitants el 2005. Aproximadament el 50% de la poblaci mexicana viu a una de les cinquanta rees metropolitanes del pas.

Les dades demogrfiques i estadstiques sn preses per l'Institut Nacional d'Estadstica, Geografia i Informtica (INEGI). El Consell Nacional de Poblaci (CONAPO), s una instituci de la Secretaria de Governaci (el Ministeri de l'Interior), encarregada de l'anlisi i la recerca de les dinmiques de poblaci. La Comissi Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indgenes (CDI), entre altres coses, elabora recerques i anlisis dels indicadors sociodemogrfics dels pobles indgenes de Mxic.

Dinmica de poblaci.



El 1900, la poblaci mexicana era de 13,6 milions. Durant el perode de prosperitat econmica, que els economistes van anomenar el Miracle Mexic, el govern mexic va invertir en programes socials i de seguretat social que van reduir la mortalitat infantil i van incrementar l'esperana de vida; ambdues van tenir com a resultat un increment intens de la poblaci entre 1930 i 1980. La taxa de creixement anual va arribar a un mxim de 3,5% anual el 1965, i va decrixer a 0,99% el 2005. Tot i que Mxic s troba en cam a la tercera fase de la transici demogrfica, a prop del 50% de la poblaci mexicana el 2005, tenia 25 anys o menys d'edat. La taxa de fertilitat tamb ha disminut de 5,7 nens per dona el 1976 a 2,2 el 2006.

La taxa de creixement poblacional de la capital, el Districte Federal, va ser una de les ms baixes del pas el 2005, amb noms el 0,2% anual. L'estat amb la taxa de creixement ms baixa va ser la de Michoacn (-0,1%), mentre que els estats amb les taxes ms elevades van ser Quintana Roo (4,7%) i Baixa Califrnia Sud (3,4%), ambds els ltims territoris a pujar a l'estatus d'estat de la Uni durant la dcada de 1970. La taxa neta de migraci del Districte Federal durant el mateix perode va ser negativa i la ms baixa de totes les entitats poltiques de Mxic, mentre que els estats amb les taxes de migraci positives ms elevades han estat Quintana Roo (2,7), Baixa Califrnia (1,8) i Baixa Califrnia Sud (1,6).ref>Tasas de inmigracin, emigracin y migracin neta por entidad federativa, 1995-2000 Tot i que la taxa de creixement poblacional encara s positiva, la taxa neta de migraci nacional va ser negativa el 2008 (-3,7 per cada 1.000 habitants), ats el flux intens d'immigrants als Estats Units; el 2004, s'estimava que 5,3 milions de mexicans indocumentats vivien als Estats Units, i 18,2 milions de ciutadans estatunidencs van declarar ser descendents de mexicans. Mxic, de fet, s el segon pas que ms immigrants ha enviat als Estats Units al llarg de la seva histria, desprs d'Alemanya.

Els estats de la federaci mexicana i el Districte Federal sn coneguts, de manera conjunta, com a "entitats federatives" o federals. El 2005, les cinc entitats federatives ms poblades eren l'estat de Mxic (14,4 milions), el Districte Federal (8,7 milions), Veracruz (7,1 milions), Jalisco (6,7 milions) i Puebla (5,4 milions); totes cinc agrupen el 40,7% de la poblaci nacional. La ciutat de Mxic s coextensiva amb el Districte Federal, i per tant, s la ciutat ms poblada del pas, mentre que l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, que incou altres municipis adjacents s una de les ms poblades del mn.

El creixement poblacional intens dels estats del nord, especialment de les regions a prop de la frontera amb els Estats Units, han canviat el perfil demogrfic del pas des de la segona meitat del segle XIX; el 1967 l'acord maquiladora entre tots dos pasos permetia que tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres poguessin ser importants sense impostos als Estats Units. Arran de la signatura del Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA, per les seves sigles en angls), tots els productes poden ser importants sense impostos, de totes les regions de Mxic, i com a conseqncia les exportacions, i alhora la poblaci, de les ciutats mitjanes d'altres regions de Mxic, han crescut significativament. Aix tamb ha perms una descentralitzaci econmica i el creixement d'altres rees metropolitanes que conformen centres regionals de creixement econmic, com ara Monterrey, Guadalajara, Puebla, San Luis Potos, Toluca i Torren.

Migraci.
Immigraci.
A part dels colonitzadors espanyols, la immigraci europea a Mxic a finals dels segles XIX i principis del XX va ser molt menor que no pas l'influx major d'immigrants cap als pasos sud-americans com ara l'Argentina o el Brasil. Els grups d'immigrants europeus no ibrics sn els britnics, els irlandesos, els italians, els alemanys, els francesos i els belgues. La immigraci de persones de l'Orient Prxim tamb va ser significativa, especialment de Turquia i el Lban. Els immigrants asitics, principalment els xinesos, van arribar principalment des dels Estats Units, quan aquest pas els va expulsar, mentre que els coreans es van establir al centre del pas.

El pas tamb va ser un receptor d'exiliats poltics i econmics d'Espanya i Catalunya, aix com d'altres nacions de l'Amrica Llatina, en especial de l'Argentina, Xile, Colmbia, Veneuela, Cuba, el Per, i l'Amrica Central, des de les dcades de 1930 a 1980. Una segona onada d'immigrants va arribar com a resultat de les crisis econmics recents que han afectat els pasos de la regi. La comunitat argentina s una de les ms grans, amb estimacions que varien entre els 30.000 i el 150.000, i segons algunes fonts s la comunitat d'argentins a l'estranger ms gran del mn.

Mxic tamb s el pas on el nombre ms gran d'estatunidencs viuen a l'estranger. L'Associaci de Ciutadans Nord-americans a l'Exterior va estimar, el 1999, que poc ms d'un mili d'estatunidencs viuen a Mxic, s a dir l'1% de la poblaci total de Mxic i el 25% de tots els estatunidencs a l'exterior. Aquest fenomen migratori pot ser causa de la interacci d'ambds pasos dins el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA), per tamb pel fet que Mxic s'ha convertit en una de les destinacions ms populars pels jubilats estatunidencs, especialment els petits pobles colonials del centre, i les platges de Baixa Califrnia i el Carib; noms a l'estat de Guanajuato, a San Miguel de Allende i els pobles al voltant viuen 200.000 estatunidencs.

Les diferncies entre les xifres oficials d'immigrants legals a Mxic i tots els residents, legals i illegals, s gran. La xifra oficial de residents estrangers a Mxic el 2000 era de 493.000, dels quals, la majoria (el 89,9%) havien nascut als Estats Units (noms a l'estat de Chiapas la majoria dels immigrants provenien de l'Amrica Central). Les sis entitats federatives amb el nombre major d'immigrants eren, el 2000, Baixa Califrnia, (12,1% del total), el Districte Federal (11,4%), Jalisco (9,9%), Chihuahua (9%) i Tamaulipas.

Emigraci.
Malgrat la immigraci recent, la taxa neta de migraci a Mxic s negativa, estimada en -3,84 migrants per cada 1000 habitants. La gran majoria han emigrat als Estats Units d'Amrica. Aquest fenomen migratori no s nou, ans ha estat una caracterstica comuna de la relaci entre tots dos pasos durant el segle XX. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial els governs estatunidenc i mexic van aprovar el contracte de treballadors mexicans dins el territori dels Estats Units i va tolerar la immigraci illegal per rebre treballadors addicionals per al camp i la indstria per reemplaar el personal que havia sortit cap a la guerra, i per suplir l'increment de la demanda de m d'obra ats el creixement econmic. Tanmateix, els Estats Units van cancellar unilateralment el programa a causa de la pressi dels grups dels drets civils. Malgrat aix, l'emigraci de Mxic va continuar al llarg del segle, en diversos graus, per va crixer de manera significativa durant la dcada de 1990. De fet, el 37% de tots els immigrants mexicans als Estats Units van arribar aquella dcada. En el cens nord-americ del 2000, aproximadament 20 milions de residents dels Estats Units es van identificar com a mexicans, mexicanoamericans o descendents de mexicans, fent-la la sisena ascendncia ms citada de tots els residents d'aquell pas.

L'INEGI va estimar que el 2000 prop de 8 milions de mexicans vivien als Estats Units d'Amrica, s a dir, comparable al 8,7% de la poblaci total d'aquell any. Aquell any, noms 260.650 emigrants van tornar a Mxic. Aquesta tendncia, tanmateix, canviar durant els prxims anys, en part a les millores econmiques de Mxic, per sobretot a la recessi que ha comenat als Estats Units. Diverses institucions han pronosticat que la crisi econmica als Estats Units del 2008 i 2009 far que 1,5 milions de mexicans tornin a Mxic.

Ciutats i rees metropolitanes.
Localitats, ciutats i municipis.
Vegeu tamb: Municipis de Mxic;

El 2005, Mxic tenia 187.938 "localitats" assentaments que poden ser un petit poble, una ciutat gran, o simplement una unitat d'habitatge d'una regi rural. A Mxic, una ciutat es defineix com una localitat amb ms de 2.500 habitants. El 2005 n'hi havia 2.640, de ciutats, amb una poblaci entre 2.500 i 15.000, 427 amb una poblaci entre 15.000 i 100.000, 112 amb una poblaci entre 100.000 i un mili, i 11 amb una poblaci de ms d'un mili d'habitants. Totes les ciutats es consideren rees urbanes, i agrupen el 76,5% de la poblaci. 

Els municipis (municipios en castell) i les delegacions o districtes (delegaciones en castell) sn divisions poltico-administratives de segon o tercer nivell a Mxic, amb autonomia interna, i lmits, poders i funcions prescrits. De divisions poltiques de segon nivell n'hi ha 2,438 municipis i 16 delegacions (totes al Districte Federal). Un municipi, al seu torn, pot estar constitut per una o ms ciutats una de les quals s la "capalera municipal". Les ciutats generalment es troben dins un sol municipi, llevat d'algunes petites rees que s'estenen cap a un d'altre sense incorporar-ne la capalera municipal. Alguns municipis se subdivideixen en delegacions, per a diferncia de les delegacions del Districte Federal, aquestes sn divisions administratives de tercer nivell.

Els municipis de Mxic varien molt en superfcie. Al centre, sn petits, i sovint coextensius amb una sola ciutat que els integren (com s el cas de Guadalajara), mentre que els municipis del nord-oest i el sud-est sn molt ms extensos n'hi ha un la superfcie del qual s superior a la de Catalunya i contenen ms d'una ciutat o poble que no necessriament conformen una rea metropolitana (com s el cas del municipi de Tijuana.

rees metropolitanes.
Article principal: rees metropolitanes de Mxic;
Una rea metropolitana a Mxic es defineix com el grup de municipis que interactuen amb els altres al voltant d'una ciutat principal. Han de ser integrades per almenys dos o ms municipis amb una poblaci conjunta mnima de 50.000, o per un sol municipi amb una poblaci superior al mili d'habitants, o una ciutat fronterera amb una poblaci d'almenys 250.000 habitants que forma una conurbaci amb una o ms ciutats dels Estats Units d'Amrica.

El 2004 n'hi havia, d'rees metropolitanes, cinquanta-cinc, on vivia al volant del 53% de la poblaci total del pas. L'rea metropolitana de la ciutat de Mxic n's la ms gran, amb 19,23 milions d'habitants, i on vivia el 19% de la poblaci total de Mxic. Les quatre rees metropolitanes ms grans sn l'rea metropolitana de Guadalajara (4,1 milions), l'rea metropolitana de Monterrey (3,7 milions), l'rea metropolitana de Puebla (2,1 milions) i l'rea metropolitana de Toluca (1,6 milions); totes cinc, amb l'rea de la ciutat de Mxic, agrupen el 30% de la poblaci del pas. L'rea metropolitana de la ciutat de Mxic va ser la conurbaci que ms rpid va crixer entre les dcades de 1930 i 1980. Des de llavors, el pas s'ha descentralitzat lentament, econmicament i demogrficament. Del 2000 al 2005 la seva taxa anual de creixement poblacional mitjana va ser la ms petita de les cinc, mentre que les conurbacions amb el creixement ms rpid van ser Puebla (2,0%), seguida de Monterrey (1,9%), Toluca (1,8%) i Guadalajara (1,8%).


Religi.

La religi predominant a Mxic s el catolicisme (al cens del 200, el 87,9% de la poblaci de cinc anys i ms s'hi adheria), tot i que un percentatge ms petit (46%) era practicant. Al voltant del 5,2% de la poblaci va declarar ser protestants o evanglics, el 2,1% d'una religi "bblica no evanglica" (una classificaci de l'INEGI que agrupa els adventistes, els mormons, i els testimonis de Jehov). Un petit percentatge practica el judaisme, i el 2,5% no va declarar cap religi. El grup ms nombrs de protestants sn els pentecostals i carismtics (classificats com a neopentecostals). 

Els estats amb el percentatge ms gran de catlics sn els estats del centre: Guanajuato (96,4%), Aguascalientes (95,4%) i Jalisco (95,4%). Als estats sud-orientals, el percentatge de catlics s molt menor, especialment a Chiapas (63,8%), Tabasco (70,4%) i Campeche (71,3%). El percentatge de catlics ha disminut durant les ltimes quatre dcades; del 98% el 1950 a 87,9% el 2000. La taxa mitjana anual de creixement de la poblaci catlica entre 1990 i el 2000 va ser de l'1,7%, mentre que la dels no catlics va ser del 3,7%. Ja que la taxa de creixement anual de la poblaci durant el mateix perode va ser d'1,8%, el percentatge de catlics amb respecte la poblaci total continua decreixent.

A diferncia d'altres pasos de l'Amrica Llatina, la constituci de 1857 va fer una separaci entre Esglsia i Estat, que es va aprofundir en la constituci de 1917, arran de la revoluci socialdemcrata que la va redactar. L'Estat mexic no proveeix de cap recurs econmic a l'Esglsia i aquesta no pot participar en l'educaci pblica. A ms a ms, el govern va nacionalitzar totes les propietats (algunes de les quals han estat tornades a mans de l'Esglsia) i els sacerdots perdien el dret de votar o a exercir cap crrec pblic (durant la dcada de 1990, van recuperar el dret de votar)

Llenges.
Article principal: Llenges de Mxic;
La llengua ms important, nacional i oficial de facto s el castell, el qual t una varietat de dialectes entre les regions. Mxic t una gran diversitat lingstica, ja que s'hi parlen 62 llenges indgenes i diversos dialectes. La Llei de Drets Lingstics, promulgada el 2001, va declarar que totes les llenges indgenes que es parlen a Mxic sn tamb "llenges nacionals" i gaudeixen de la mateixa validesa als territoris on es parlen, sense importar el nombre de parlants. La llengua amerndia amb ms parlants s el nhuatl (1,5% de la poblaci la parla), seguida de la llengua maia yucateca (0,8%). La llei protegeix i declara "nacionals" totes les llenges amerndies que es parlen a Mxic, sense importar el seu origen; aix doncs, tamb sn protegides les llenges portades pels grups indgenes desplaats dels Estats Units (els kikap i de Guatemala.

Durant la primera meitat del segle XX el govern va promoure una poltica de castellanitzaci, com a mitj per integrar els pobles indgenes a la societat mexicana. Aquesta poltica es va revertir, i des de la dcada de 1980, el govern promou l'educaci bilinge i intercultural a les comunitats indgenes. Aquesta poltica ha reeixit a les comunitats amb un gran nombre de parlants, per altres llenges, sobretot aquelles amb menys de 1.000 parlants, encara estan en perill d'extinci. 

Entre les llenges no autctones portades pels immigrants, hi ha el vnet de Chipilo i el baix alemany a Durango i Chihuahua. Altres llenges estrangeres parlades a Mxic sn el francs, l'alemany, el rs, el xins i el core. L'angls tamb es parla extensament a les ciutats fronteres i turstiques, i pel ms d'1 mili d'estatunidencs residents a Mxic.

Etnografia.
Mxic s un pas tnicament divers. El segon article de la constituci defineix el pas com a "naci pluricultral" fonamentada originalment en els pobles indgenes. Tot i que no hi ha cap estadstica oficial sobre etnicitat (llevat de les dades dels pobles indgenes), s'estima que el 70% de la poblaci s mestissa, i el 12% s amerndia. Els d'ascendncia europea o blancs representen entre el 9% i el 17% de la poblaci. Altres grups tnics, com ara els afromexicans i els asitics representen menys de l'1% de la poblaci. 

Pobles indgenes.

Article principal: Pobles indgenes de Mxic;
La constituci no noms reconeix els pobles indgenes ans tamb els atorga autonomia i protegeix llurs cultures i llenges. Els municipis on viuen els pobles indgenes poden conservar llurs sistemes tradicionals normatius per a l'elecci de llurs autoritats, en aix que es coneix com a usos y costumbres.  

Segons la Comissi per al Desenvolupament dels Pobles d'Indgenes hi ha 12 milions d'indgenes (12% de la poblaci total) a Mxic, dels quals, poc ms de la meitat (7% de la poblaci total) encara parlen una llengua indgena, i un dcim (1,2% de la poblaci) no parla castell. Altres organitzacions, tanmateix, reporten que el 30% de la poblaci s majoritriament indgena. Els estats amb els majors percentatges de poblaci indgena sn Yucatn (59%), Oaxaca (48%), Quintana Roo (39%), Chiapas (28%), Campeche (27%) i Hidalgo (24%).

Europeus o blancs.
Ni l'INEGI ni la CONAPO classifiquen la poblaci per raa o tnia. Tanmateix les organitzacions internacionals reporten que entre el 9% i el 17% de la poblaci del pas es classifica com a europea, caucsica o blanca. La majoria sn els descendents dels colonitzadors espanyols. Altres grups d'europeus hi van arribar durant el segle XIX, principalment durant el Segon Imperi Mexic, i a principis del segle XX, sobretot, francesos, britnics, italians, irlandesos i alemanys. Tamb hi van immigrar estatunidencs blancs, iugoslaus, armenis, grecs, polonesos i russos, aix com refugiats espanyols i catalans. Algunes comunitats es van establir a regions allades i hi han roms, conservant llurs cultures i llenges, entre elles, els menonites de Chihuahua i Durango, i els vnets de Chipilo.

La nacionalitat mexicana.
La constituci de Mxic atorga la nacionalitat mexicana per "naixement" i per "naturalitzaci". La definici de nacionalitat per "naixement" s prou ampla i laxa, i correspon a la nacionalitat d'origen espanyola, per a diferncia d'aquesta, la constituci mexicana reconeix com a mexicans a totes les persones nascudes a Mxic, sense importar la nacionalitat dels pares. La nacionalitat per "naixement" s'atorga a:
 totes les persones nascudes a Mxic,
 totes les persones nascudes fora de Mxic si el pare o la mare s mexicana de naixement,
 totes les persones nascudes fora de Mxic si el pare o la mare s mexicana per naturalitzaci,
 totes les persones nascudes dins algun vaixell o aeronau mexicanes comercial o de guerra.

Tots els mexicans amb nacionalitat per "naixement" poden ser candidats a la presidncia de Mxic, sempre que un dels seus pares, tamb hagi estat mexic. Aix doncs, la constituci estableix clarament, a diferncia d'altres pasos, com els Estats Units, que un mexic que ha nascut a un altre pas, pot ser elegit president. 

La nacionalitat mexicana per "naturalitzaci" s'atorga a:
 els ciutadans estrangers que per viure a Mxic per un temps determinat reben la carta de naturalitzaci del Ministeri de l'Interior,
 els ciutadans estrangers casats amb un mexic de naixement o naturalitzat.

Vegeu tamb.
 Economia de Mxic;
 Organitzaci territorial de Mxic;
 Poltica de Mxic;

Referncies i notes.


Enllaos externs.
  Consejo Nacional de Poblacin;
  Instituto Nacional de Estadstica, Geografa e Informtica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63396" title="Castell de Foix" nonfiltered="149" processed="147" dbindex="25152">

El castell de Foix, origen del municipi de Foix, va ser construt segurament a la segona meitat del segle XIII, que s quan est documentat per primera vegada. Fou modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El tur on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alar-hi la muralla, s una talaia magnfica des de la qual es dominen gaireb totes les terres de l'antic comtat d'Empries.

Les parts ms antigues del recinte construdes al segle XIII sn una capella dedicada a sant Marc, en l'angle sud-est una torre semicircular que en la seva part inferior es converteix en l'absis de la capella, un tals, i la muralla del recinte, que encercla el barri de la Vila. La capella, com el castell, va ser restaurada a la fi del segle XIX per Francesc de Foix, el darrer propietari que visqu al castell.

En l'interior de la capella, uns grans esvorancs assenyalen el lloc on hi havia uns sepulcres gtics: una lpida de Bernat Guillem de Foix, mort el 1362, amb la figura jacent del cavaller, i un sarcfag de Guillem de Foix, mort el 1459 i el seu fill fra Alemany, mort el 1476. Aquests sepulcres es troben avui a l'esglsia  de Nostra Senyora de l'Esperana a S'Agar.

Tamb dins del recinte es drea un palau format per dos cossos en forma de T. La faana principal del palau t una portada adovellada amb l'escut dels Foix (del segle XIX). A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de can, que hom anomena la Pres. Tamb sn notables les cavallerisses, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina s de forma de palmera. 

El castell de Foix fou centre de la baronia, dita varvassoria, que els Foix posseren en feu pels comtes d'Empries. Guillem de Foix, s el primer personatge documentat d'aquest llinatge a mitjans del segle XII. Fou continuat pels seus fills Bernat I i Arnau I de Foix, i rest en poder de la varvassoria fins a Narcs II de Foix-Boixadors i de Miquel (1816-1866), que tamb era varvassor de Boixadors i senyor d'Ultramort, la Fortesa, entre d'altres. L'any 1866 va ser creat el ttol comte de Foix per Isabel II que tamb han ostentat els seus descendents. L'actual possedor s Neus de Foix i Larraaga.

D'aquesta baronia parteixen les lnies de : Romany (iniciada per Hug Benet de Foix i de Sacirera), la de Maanet (iniciada per Berenguer de Foix i de Bordils) i la de Siclia (iniciada per Hug de Foix i d'Orriols). El 1259 Bernat II de Foix tenia el delme del castell de Foix aix com tamb el de Gases i Viladasens. 

Dels fets d'armes que s'esdevingueren al castell de Foix es destaca el setge que pos Joan I d'Empries contra Bernat Alemany, davant el qual s'havia hagut d'humiliar per manament reial. El comte emporit, allegant que aquell no li complia l'obligaci feudal, assetj el 1383 el castell de Foix, desoint els requeriments de les corts, que havien imposat una treva entre els combatents. Aquest setge s'insereix en la lluita que men el comte emporit contra la reialesa, en qu mobilitz contra seu els pobles de l'Empord, i s la darrera que sostingu la casa d'Empries contra la monarquia.

Sobre 1450 el castell passa a poder de Lluis Bener de Foix-Boixadors i de Crulles. Al segle XVII els Foix eren encara senyors de la baronia que formava aquest poble juntament amb el de la Sala. Els ltims propietaris van ser Francesc de Foix, Josep Maria Mascot, Josep Ensesa i els actuals Antoni Bonamusa i la seva esposa Nria Mir. 

Entre els personatges illustres pertanyents a aquest llinatge destaquen:

 Jofre de Foix (segle XIII), eclesistic i escriptor o trobador. Les seves Regles de trobar, un tractat de gramtica i potica, distingeixen clarament la llengua catalana de l'occitana, assenyalant-ne les similituds i les diferncies.

 Bernat Alemany de Foix i de Porqueres (?-~1404), cavaller i oficial reial, fou senyor d'Albons i d'Orriols. En les lluites nobiliries dels darrers anys de Pere es pos al costat del rei en contra dels senyors feudals.

Vegeu tamb.

Llistat de varvassors de Foix;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63398" title="Esglsia de Sant Lloren de les Arenes" nonfiltered="150" processed="148" dbindex="25154">
L'Esglsia de Sant Lloren de les Arenes s la primitiva parrquia de Sant Rom de Sedill, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'esglsia de Sant Lloren. Situada dins del poble del mateix nom en el municipi de Foix, s una Esglsia d'origen romnic del segle XII. A pocs minuts, a la dreta de la carretera de Foix, en un fondal, s'hi troba la font de Sant Lloren, d'aigua abundant i molt apreciada.

El que avui noms s una petita parrquia fou una comanda dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem existent l'any 1225. Una descripci, datada del 1414, diu que l'esglsia i les cases que l'envoltaven estaven mig en runes. El 1475 passa a dependre d'Avinyonet i ambdues parrquies passen posteriorment, 1600, a dependre d'Aiguaviva i Castell d'Empries.

El juny del 2004 van ser robats set capitells romnics, datats entre els segles XI i XII, procedents de l'antiga esglsia romnica i que estaven situats a dins l'esglsia sense cap protecci i amb usos decoratius. Es tracta de blocs de pedra que servien de remat a les columnes que feien de suport al claustre de la parrquia. Tenen una mida aproximada de 30 centmetres d alada per 30 ms de llargada i estan gravats amb motius florals i geomtrics que serveixen de decoraci. 

De moment noms se n'han recuperat dos que s'incorporaran al fons del Museu Dioces de Girona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63399" title="Sant Rom de les Arenes" nonfiltered="151" processed="149" dbindex="25155">
Sant Rom de les Arenes o Sant-romans s una esglsia pre-romnica, a uns 3 Km de Sant Lloren de les Arenes (Foix). Hi porta un cam venal que voreja el Ter. Es trob un cop passada la presa de Colomers, a la dreta del cam, dalt d'un pujol, mig amagada pels pins.

La volta est esfondrada i pel costat nord s mig ensorrada.

A uns 125 m. de Sant Rom hi ha les runes d'una altra esglsia que fou dedicada a Sant Sebasti, de la que noms en resta la paret de ponent, en opus spicatum.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63400" title="Leinster" nonfiltered="152" processed="150" dbindex="25156">

Leinster (galic irlands: Laighin) s la provncia occidental d'Irlanda, que comprn els comtats de Carlow, Dublin, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow. La bandera tradicional de Leinster mostra una arpa daurada sobre un fons verd.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63401" title="Belo Horizonte" nonfiltered="153" processed="151" dbindex="25157">



Belo Horizonte s la capital de l'estat brasiler de Minas Gerais des de l'any 1897, substituint la ciutat colonial d'Ouro Preto. Fou planejada per l'enginyer Arao Reis entre els anys 1894 i 1897, i fou la primera ciutat moderna brasilera planejada.


Actualment s la quarta ciutat del pas en poblaci total, desprs de So Paulo, Rio de Janeiro i Salvador. Seva rea metropolitana t 5 milions d'habitants. Est situada a 716 km de Braslia, 586 km de la ciutat de So Paulo, 444 km de la ciutat del Rio de Janeiro i la 858 m d'altitud sobre el nivell de la mar. 

 Histria .

La ciutat es va originar d'una freguesia petit anomenat Curral del Rei, fundat per Joo Leite da Silva Ortiz, que ha considerat el clima de la regi agradable, i all s'ha establit. En el local, en les faldilles de las muntanyas Serra do Curral, va ser creat en 1750 per ordre de la Corona Portuguesa el districte de Nostra Senyora del bon Viatge del Curral del-Rei. El districte era llavors sigueu de la freguesia del mateix nom, instituida de fet en 1718 entorn de la capella all construda per Francisco Homem del-Rei. La freguesia va ser instituida oficialment en 1748.

A la fi del segle XIX, la llavors capital de Minas Gerais, Ouro Preto, presentava dificultats d'acomodar una expansi urbana, a causa de la seva localitzaci. Aix va generar la necessitat de la transferncia de la capital per a un altre lloc. Desprs de conixer el parer de l'enginyer Aaro Reis, es va optar per la regi de l'actual Belo Horizonte.

El territori del municipi va ser separat de la ciutat de Sabar i inicialment va ser denominada Cidade de Minas. La capital de l'estat va ser oficialment transferida en 12 de desembre de 1897 durant el govern de Crispim Jacques Bias Fortes, ja amb el nom de Belo Horizonte.


Als anys 1940 fou creat en el barri de Pampulha, juntament a un llac artificial, un parc que va rebre la construcci de la capella de Sant Francesc d'Asss, un dels primers projectes del conegut arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. El Parque da Pampulha s avui una de les ms clebres targetes postals de Belo Horizonte.



Economia.
La ciutat s un important centre comercial i bancari, i el principal centro de distribuci i processament d'una regi amb importants activitats d'agricultura i mineria, aix com un important pol industrial. Entre els principals productes estan els derivats de acer, textils, aliments i begudes. Tamb ve sent reconeguda com important centre de biotecnologia, informtica i medicina, i alberga importants esdeveniments en diverses rees. Tamb s un gran centre cultural, amb grans universitats, museus, bibliotecas, espais culturals, i una de les ms animades vides nocturnes del pas.

Les ciutats de la seva rea metropolitana tenen importantes indstries (metallrgiques, txtils, aliments, begudes, autombils). Un exemple s la ciutat de Betim, on es troba la fbrica de la Fiat en el Brasil.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63402" title="Connacht" nonfiltered="154" processed="152" dbindex="25158">


Connacht (galic irlands: Connachta), tamb amb la grafia: Connaught, s la provncia occidental d'Irlanda, que comprn els comtats de Galway, Leitrim, Mayo, Roscommon i Sligo.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63403" title="Munster" nonfiltered="155" processed="153" dbindex="25159">

Munster (galic irlands, An Mhumhain vu n ) s la ms meridional de les provncies histriques d'Irlanda. s formada pels sis comtats de Clare, Cork, Kerry, Limerick, Tipperary i Waterford. La poblaci censada el 2002 era de 1.101.266 habitants.

El nom de la provncia deriva de la deessa celta Muma. Antigament era dividida en tres regnes: Ormond a l'est, Desmond al sud i Thomond al nord, representats a la bandera per les tres corones que hi apareixen. La ciutat ms gran del territori s Cork, que s tamb actualment la segona ciutat ms gran de la repblica.
----------

Munster s tamb el nom del dialecte del galic irlands originari d'aquesta part de l'illa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63404" title="Ulster" nonfiltered="156" processed="154" dbindex="25160">

Ulster s una de les "provncies histriques" d'Irlanda. Sis dels nou comtats, amb una poblaci (2001) de 1.685.267 habitants, formen Irlanda del Nord, una regi administrativa del Regne Unit:

Comtat de Derry;
Comtat de Tyrone;
Comtat de Fermanagh;
Comtat de Down;
Comtat d'Antrim;
Comtat d'Armagh;

Endems, els tres comtats de Cavan, Donegal i Monaghan sn a la  Repblica d'Irlanda, i tenien 246.571 habitants (2002). El fet de qu gran part de l'Ulster formi part d'Irlanda del Nord ha propiciat que en ocasions s'utilitzi el terme Ulster com a sinnim d'Irlanda del Nord, tot i que aquesta denominaci no t base histrica.

------------------

Ulster s tamb el nom del dialecte del galic irlands originari d'aquesta part de l'illa.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63405" title="Sant Sebasti de les Arenes" nonfiltered="157" processed="155" dbindex="25161">
Sant Sebasti de les Arenes, situat molt a prop de Sant Rom i al terme municipal empordans de Foix, sn les restes d'una esglsia preromnica bastida i dedicada en honor de Sant Sebasti, de la qual no es coneix cap document histric.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63406" title="Terra del Foc" nonfiltered="158" processed="156" dbindex="25162">



La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) s un arxiplag de l'extrem sud d'Amrica, continent del qual est separada per l'estret de Magallanes. L'arxiplag est compost per una illa principal, anomenada l'illa Gran (en espanyol Isla Grande de Tierra del Fuego); i un bon nombre d'illes menors. L'illa Gran, que ocupa 48.100 km d'un total de 73.753 km de tot l'arxiplag, t l'extrem nord situat aproximadament al parallel 52 sud. Les seves costes limiten al sud amb el canal de Beagle, a l'est amb l'oce Atlntic i a l'oest amb el Pacfic. Aquesta illa gegantina, la 29a ms gran del mn, s compartida per Xile i l'Argentina, als quals estats correspon la part occidental i l'oriental, respectivament.

El nom actual va ser oficialitzat desprs de la Guerra de Successi degut a qu el rei d'Espanya volgu castigar la ciutat de Xtiva que s'havia oposat a la seva persona. Abans, el rei Felip V havia oficialitzar el nom de l'illa de Xtiva (Isla de Xtiva) posat pel gegraf i pilot valenci Diego Ramrez d'Arellano el 1602 en un viatge per encrrec reial. El nom recuperat actual s'atribueix en origen a Magallanes, que deuria veure fogueres dels indgenes, que com indica el seu nom, no va ser fins a Ramrez d'Arellano que va quedar establert que efectivament era una illa.

El sector xil t com a capital la petita ciutat de Porvenir, d'uns 5.000 habitants. Ushuaia s la capital de la part argentina, considerada la ciutat ms meridional del mn. La poblaci de l'arxiplag s de ms de 100.000 persones, la majoria de les quals residents en territori argent (a Ushuaia sol ja n'hi vivien 57.198 l'any 2006).


Pobles originaris.
Quant a la poblaci aborigen, l'arxiplag de la Terra del Foc s habitat per l'Homo sapiens sapiens des de fa uns 10.000 anys. El primer poblament fou obra de paleoamericans, els quals haurien estat els antecessors dels yagans o ymana, els haush o mnekenk i, potser parcialment, dels alacalufs o kawsqar. Els yagans habitaven principalment la regi oriental; els alcalufs, les abruptes costes occidentals. Al segle XIV, una tnia del conjunt amerindi, del subconjunt pmpid i del llinatge dels patagons, coneguts com a ones o selknam, va ingressar a la Terra del Foc. Aquesta nova poblaci s'ha installat principalment a la regi estpica (aproximadament la meitat nord de l'arxiplag); del conjunt ona un llinatge va accedir a l'extrem sud-est del territori, on es va barrejar amb els yagans i va originar, aix, l'tnia mnekenk, coneguda vulgarment com a "haush".

La majoria de la poblaci aborigen va morir a la fi del segle XIX i inici del segle XX, vctima d'epidmies portades per immigrants europeus, i per l'acci deliberada dels colons patagnics, essent-ne els croats arribats a aquestes zonas els principals protagonistes. En l'actualitat, tota la poblaci amb algun llinatge aborigen de l'arxiplag es troba en mestissatge amb llinatges europeus o caucsics i forma part de la poblaci criolla.

Referncies.


Vegeu tamb.

 Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud, la provncia argentina.
 Provncia de la Terra del Foc, la provncia xilena, dins la regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena.
Illa de Xtiva;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63407" title="Sant Joan de Foix" nonfiltered="159" processed="157" dbindex="25163">

L'Esglsia de Sant Joan, a Foix, ja era citada el 1058 quan la comtessa Ermessenda de Barcelona la restitueix a Berenguer, bisbe de Girona. En aquest document s anomenat Sancti Johannis de Fusxano.

El temple actual data majoritariament del segle XVI, per s'hi conserva algun vestigi del temple que ja existia a meitat del segle XII. D'estil tardo-gtic, s d'una nau, un absis semicircular (les seves dimensions en criden l'atenci) i capelles laterals.

Sobresurt la portalada amb el frontis amb quatre arquivoltes apuntades en degradaci, llinda i timp. A la banda de migdia destaquen dos monstres devoradors, mena de lleons alats que engoleixen un personatge. El de la banda nord la temtica s floral. La ingenutat de les figures recorda l'escultura popular romnica del pas. La llinda, al centre, t un petit emblema rombodal on en baix-relleu s'hi representen algunes eines de l'ofici de mestre de cases.

En els batents de la porta tamb hi destaca el forrellat en forma de serp que el trobem en molts temples del pas. La seva forma, que arrenca en el romnic, perdura fins ben entrada l'poca barroca.

Probablement en la guerra dels remences el temple serv de fortificaci doncs en en la part alta del mur de migdia hi han dues cartelles que podien haver recolzat un matac.

Com a curiositat, recentment s'ha derrut, al nord, un garatge pel vehicle del rector construt l'any 1958. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63409" title="Trpoli (Lban)" nonfiltered="160" processed="158" dbindex="25164">

Trpoli (en rab      , Trablus, tamb anomenat Tar bulus ash-Sh m) s la segona ciutat del Lban, amb uns 500.000 habitants. s capital del muhafaza del Lban Nord. En catal antic es deia Trpoli de Sria (en itali Trpoli di Suria) i se l anomenava fins a la meitat del segle passat Trpoli de Sria com a contraposici a Trpoli de Lbia o Trpoli de Barbaria. Est situada al nord del pas, a 85 km de Beirut.

s avui un gran port comercial. El seu port es diu al-Mina i te una refineria on arriba petroli dels pous de Kirkuk al Kurdistan. La seva poblaci actual voreja el mig mili d'habitants, per eren menys de 200.000 fa noms trenta anys.

 Histria .
El seu nom ve del grec Trpolis ("tres ciutats"), aix anomendada per la seva separaci en tres parts distintes destinades als comerants vinguts de Tir, Sid i Aradis, les tres ciutats fencies que la van fundar vers el 700 aC en un lloc situat una mica al nord del cap Theuprosopon. Tenia un gran port i els seus habitants es dedicaven activament al comer martim.

Possessi persa, macednia, dels dicons, egpcia, selucida, armnia, romana i bizantina,  va passar als rabs el 638. El 1102, desprs de la primera croada, la ciutat fou assetjada per Ramon IV de Tolosa. El setge va durar gaireb 10 anys i va provocar seriosos danys a la ciutat, que va caure sota el domini dels croats el 1109. Llavors va esdevenir la capital d un comtat amb forta presncia occitana, que fou un dels principals Estats francs del Prxim Orient. 

El 1289 fou conquerida pel sold mameluc egipci Qalawun al-Alfi i fou destruda, per es va reconstruir una mica ms a l'interior. 

Va estar sota domini otom fins que el 1918 la regi anomenada Gran Lban va quedar sota control francs, que en va obtenir el mandat de la Societat de Nacions, i va seguir els destins del Lban. Va patir destruccions durant la guerra el 1975 i 1976 i el comer va decaure notablement. Encara avui les lluites partidistes i les seqeles de la guerra n'impedeixen un desenvolupament sostingut.

 Llocs i monuments .
La ciutat s coneguda per l'antiga ciutadella de Sant Gil, que fou la residncia dels comtes de Trpoli. Avui s un lloc turstic.

 Governants .
Dinastia dels Banu Ammar ;
Amin al-Dawlah Hassan 1070-1072 ;
Djalal al-Malik Ali 1072-1099 ;
Fakhr al-Mulk 1099-1101;
Comtat de Trpoli;
Ramon I (Ramon IV de Sant Gli, comte de Tolosa) 1106;
Bertran de Sant Gli 1109-1112;
Pon 1112-1137;
Ramon II 1137-1151;
Ramon III 1151-1187;
Boemond I (III d'Antioquia 1163-1201) 1187-1201 (regent);
Ramon IV (I d'Antioquia) 1201-1216;
Rupin d'Antioquia 1216-1219;
Boemund II (IV d'Antioquia) 1219-1233;
Boemund III (V d'Antioquia) 1233-1251;
Boemund IV (VI d'Antioquia 1251-1268) 1251-1274 (perd Antioquia per en conserva el ttol);
Boemund V (VII d'Antioquia) 1274-1287 (ttol d'Antioquia nomes nominal);
Sibilla 1287;
govern local 1287-1288;
Llcia 1288-1289;
A Egipte 1289;
Nawruz al-Harzi 1412-1414 ;
A Egipte 1414;
Als otomans 1516;
Emirs Manides o Banu Ma'an;
Fakhr al-Din I 1516-1544 ;
Qurqumaz 1544-1585 ;
Fakhr al-Din II 1590-1635 ;
Mulhim I 1635-1657 ;
Ahmad 1657-1697 ;
Emirs Shihbides;
Bashir I Shihab 1697-1707 ;
Haidar 1707-1732 ;
Mulhim II 1732-1754 ;
Mansur 1754-1770 ;
Yusuf 1770-1788 ;
Bashir II 1788-1840 (primer emir cristi, sota sobirania egipcia del 1832 al 1840);
Bashir III 1840-1842;

 Enllaos externs .
www.tripoli-city.org  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63411" title="Volta de can" nonfiltered="161" processed="159" dbindex="25165">

 
La volta de can s aquella generada pel desplaament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglsies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i desprs en la preromnica i romnica.

El seu nom prov de que la seva forma bsica s un cilindre (can) partit per la meitat.

Origen de la volta de can.
L'origen del volta de can a la mediterrnia es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotmiques.
En un pas on no existia la pedra ni la fusta, els nics materials de construcci que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se'n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma segent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues lnies paralleles... Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successi d'arcs... Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang... La casa de canyes o cabanya solia ser un tnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i aix s'originar l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en collocar els rajols sobre una carcassa de canyes. El mateix procediment podia usar-se en la construcci de la volta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63412" title="Volta d'aresta" nonfiltered="162" processed="160" dbindex="25166">

La volta d'aresta s la formada per la intersecci de dues voltes de can iguals i que es creuen perpendicularment. Les lnies d'intersecci o arestes sn arcs d'ellipse que es troben en el vrtex superior. Suposada la igualtat de les voltes assecants, l'espai que cobreix una volta d'aresta s un quadrat perfecte. Es forma sobre la base d'un arc de mig punt. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63413" title="Knud de Dinamarca" nonfiltered="163" processed="161" dbindex="25167">

Knud de Dinamarca, prncep de Dinamarca (Copenhaguen 1900 - 1976, Prncep de Dinamarca amb grau d'altesa reial des de 1900 fins a 1947 i de 1953 a 1976 essent prncep hereu de la corona danesa des de 1947 fins a 1953.

Segon fill i ltim del rei Cristi IX de Dinamarca i de la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. Era nt per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia, per via materna ho era del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia.

Es cas el 8 de setembre de 1933 al castell de Fredensborg amb la seva cosina la princesa Carolina Matilde de Dinamarca. La princesa era filla del prncep Harald de Dinamarca i de la princesa Helena d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. La jove princesa era nta per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia i per via materna del duc Frederic Ferran d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Carolina Matilde d'd'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. La parella s'establ a Dinamarca i tingueren tres fills:

SA la princesa Elisabet de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1935.

SA el comte Ingolf de Dinamarca creat comte de Rosenborg arran del seu matrimoni morgantic. Nasqu el 1940. Casat en dues ocasions, en primeres npcies amb Inge Terney i en segones npcies amb Sussie Hjorhoy Pedersen.

SA el comte Cristi de Dinamarca, creat comte de Rosenborg arran del seu matrimoni morgantic. Nasqu el 1942. Casat amb Anne Dorthe Maltoft-Nielsen.

El prncep fou declarat hereu al tron de Dinamarca l'any 1947 en el moment de l'ascensi al tron del seu germa el rei Frederic IX de Dinamarca i com a conseqncia que aquest nicament tenia tres filles. Malgrat tot, l'any 1953 el Parlament canvi les lleis de successi al tron del pas per tal que la princesa Margarida de Dinamarca pogus ocupar el tron dans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63419" title="Pelopons" nonfiltered="164" processed="162" dbindex="25168">


El Pelopons (en grec              Pelopnnisos) s una extensa pennsula del sud de Grcia, situada ms avall del golf de Corint. Durant l'edat mitjana se solia anomenar Morea. 

Forma tamb una de les regions o perifries de Grcia (15.490 km  i 650.310 habitants el 2005), subdividida en els nomo o departaments d'Arcdia, Arglida, Corntia, Lacnia i Messnia. Cal tenir en compte, per, que els departaments d'Acaia i lide, que comprenen la part nord-occidental de la pennsula, estan adscrits a la regi de la Grcia Occidental.

Geografia.

El Pelopons en la seva totalitat t una superfcie de 21,549 km  i una poblaci d'1.180.389 habitants (2005). Constitueix la part ms meridional de la Grcia continental, tot i que des de la construcci del canal de Corint el 1893 es pot considerar tcnicament una illa. T dos punts d'uni amb la resta de Grcia, un de natural a travs de l'istme de Corint i un d'artificial mitjanant el pont Rio-Antrrio, inaugurat el 2004.

La pennsula t unes costes molt retallades, accidentades per multitud de caps, golfs i badies a causa del seu relleu muntanys, que culmina a la serralada del Taget a 2.410 m d'altitud. El Pelopons s'obre en quatre pennsules que es projecten cap al mar en direcci sud, tres a l'extrem meridional (Messnia, Mani i la del cap Maleas) i una al nord-est, l'Arglida.

Vora les costes del Pelopons trobem dos grups d'illes: a l'est les Argosarniques i a l'oest les Jniques. L'illa de Citera, prop de la pennsula que acaba al cap Maleas, es considera part de les illes Jniques.

Histria.
Etimologia de Pelopons i Morea.
La pennsula ha estat habitada des de la prehistria. El nom de Pelopons deriva de l'antiga mitologia grega, i especficament de Plops, heroi llegendari que es diu que va conquerir tota la regi. Aix doncs, el nom clssic de Peloponnesos significa "illa de Plops". A l'edat mitjana, com ja s'ha dit, la pennsula fou coneguda com la Morea. Segons l'etimologia popular, aix deriva del fet que els croats la van trobar plena de moreres, utilitzades per a la prspera indstria de la seda.  

Edat Antiga.
La primera gran civilitzaci de l'antiga Grcia, la civilitzaci micnica o egea, va dominar el Pelopons a l'edat de bronze arran del poder i la fortalesa de Micenes, al nord-est de la pennsula. Durant l'antiguitat clssica, el Pelopons es trobava al centre de totes les histries, ja que possea algunes de les ciutats estat ms poderoses i s'hi van desenvolupar terribles i sagnants batalles. Aqu hi havia les ciutats d'Esparta, Corint, Argos i Megalpolis i s on s'origin la lliga del Pelopons. La pennsula es va veure involucrada en les Guerres Mdiques i fou l'escenari de la Guerra del Pelopons (431 aC-404 aC). Va caure en poder de la Repblica Romana el 146 aC i va esdevenir-ne la provncia d'Acaia.

Edat mitjana.
A continuaci el Pelopons fou governat per l'Imperi Bizant, si b moltes de les seves regions es van perdre arran de les invasions veneciana i franca. Els francs van fundar el principat d'Acaia a la meitat nord de la pennsula el 1205, mentre que els venecians es van establir en diversos ports de la costa com Monemvasia, Pilos i Koroni fins ben entrat el segle XV. Les seves costes tamb van veure invasions catalanes com la de Clarena (l'actual Killini, al nord-oest del Pelopons), duta a terme per Ferran de Mallorca, que s'apoder de la quasi totalitat del territori entre 1315 i 1316; la ciutat ja havia patit anys abans (1292) l'atac de Roger de Lloria, i ms tard, el 1430, va tornar a ser ocupada pels catalans durant poc temps. 

Els bizantins van mantenir el control de la part meridional de la pennsula, on exercien el govern del Despotat de Morea des de la ciutat fortificada de Mistrs, prop d'Esparta. Van tenir la seva poca daurada des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XV, en qu es va produir la conquesta otomana (1458-1460).

Edat Moderna.
Si b els venecians van ocupar parts de la pennsula entre 1699 i 1718, el control turc fou ben slid fins al final i tan sols es vei destorbat per rebellions espordiques a la pennsula de Mani, a l'extrem meridional del Pelopons.

Edat Contempornia.
La gent del Pelopons va tenir un paper significatiu en la Guerra d'Independncia de Grcia; de fet, la guerra va comenar precisament en aquesta pennsula, quan els rebels es van apoderar de Kalamata el 21 de mar del 1821. La decisiva batalla naval de Navarino va tenir lloc davant de Pilos, a la costa occidental del Pelopons (1827), i la ciutat de Nuplia, a la costa oriental, va esdevenir la seu del primer parlament de la Grcia independent.

Durant els segles XIX i XX, la regi va passar a ser un lloc relativament pobre i endarrerit i una part significativa de la poblaci va emigrar cap a les ciutats, especialment Atenes, i cap a altres pasos com els Estats Units i Austrlia. Es va veure greument afectada durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Grega, quan va experimentar algunes de les pitjors atrocitats comeses a Grcia durant aquests conflictes bllics. La situaci ha millorat des d'aleshores, sobretot d'en que Grcia va entrar a la Uni Europea el 1981 i des que hi va comenar a despuntar el turisme. Tanmateix, el Pelopons continua sent una de les parts ms pobres del pas. s conegut com una de les regions ms tradicionals i conservadores de Grcia i s el feu del partit dret Nova Democrcia (Nea Dimokratia).

Ciutats.
Les ciutats principals del Pelopons actual sn, segons el cens del 2001:
 Patres (169.242 habitants);
 Kalamata (54.065 habitants);
 Corint (30.434 habitants);
 Trpoli (28.976 habitants);
 Argos (25.068 habitants);
 Pirgos (24.765 habitants);
 gio  (21.966 habitants);
 Esparta (16.473 habitants);
 Nuplia (13.124 habitants);

Recintes arqueolgics.
El Pelopons posseeix un bon nombre de recintes arqueolgics de consideraci, corresponents a antigues ciutats les restes de les quals van des de l'edat de bronze fins a l'edat mitjana. Entre les ms notables podem esmentar:
 Epidaure (antic centre religis i de salut);
 Esparta (l'eterna rival d'Atenes);
 Messene (ciutat antiga);
 Micenes (ciutat fortificada de la Grcia arcaica);
 Mistrs (antiga ciutat medieval propera a Esparta);
 Monemvasia (ciutat fortificada medieval, l'antiga Malvasia);
 Olmpia (seu dels Jocs Olmpics);
 Tegea (antic centre religis);
 Tirint (antic emplaament fortificat);

 Enllaos externs .
Govern regional  ;
Diari Pelopnnisos ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63422" title="Provncia de Nvgorod" nonfiltered="165" processed="163" dbindex="25169">

La provncia de Nvgorod (en rus                       , transliterat Novgordskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63423" title="Universitat Bolivariana de Veneuela" nonfiltered="166" processed="164" dbindex="25170">

La Universitat Bolivariana de Veneuela (UBV) (Universidad Bolivariana de Venezuela en castell) s la Universitat pblica de ms recent implantaci a Veneuela, creada l'any 2003 pel president de la Repblica, el progressista Hugo Chvez. La UBV va comenar a impartir les primeres classes el gener de 2004.

 Titulacions .

La UBV, ms que carreres en el sentit clssic del terme, ofereix programes formatius interdisciplinars. La seva creaci t per objectiu, no tant les demnda del mercat laboral privat, sin la formaci dels i les professionals que, segons l'actual govern, requereix el pas per avanar en el desenvolupament i satisfer les necessitats socials.

Les titulacions que, fins al moment (febrer de 2006) ofereix sn:

 Comunicaci Social;
 Gesti Social del Desenvolupament Local ;
 Gesti Ambiental;
 Medecina ;
 Agroecologia;
 Informtica per a la Gesti Social;
 Gesti de la Salut Pblica;
 Estudis Jurdics;
 Estudis Poltics i de Govern;
 Arquitectura;
 Educaci;

 Serveis .
Tots els serveis que ofereix la UBV sn gratuits per als i les estudiants, inclosos els programes de tercer cicle. Entre aquests serveis, a la majoria de seus hi trobem menjadors universitaris, equipaments esportius, clniques que proporcionen atenci sanitria gratuta a la comunitat universitria o sales d'ordinadors amb connexi a internet.

 Seus .

La UBV est projectada per disposar de campus a les principals regions del pas, actualment compta amb seus a: Caracas, Punto Fijo, Maturn, Ciudad Bolvar, Maracaibo i Ciudad Guayana.

El rectorat i la seu principal sn a l'edifici de Los Chaguaramos (Caracas), en unes installacions on treballaven centenars de gerents i alts crrecs de l'empresa estatal Petrolis de Veneuela fins que el 2003 van ser acomiadats, a causa de les accions de sabotatge dutes a terme durant l'anomenada Aturada Petrolera (segons la versi del govern progressista; com a represlia poltica, segons els sectors opositors).

Com a conseqncia d'aquests fets, l'edifici va quedar buit i el govern va acordar destinar-lo a la nova Universitat.

 Ingrs .

Un dels objectius de la UBV s proporcionar l'accs a la universitat a estudiants provinents de les classes ms desafavorides de la societat. Per aquest motiu la UBV s una de les universitat ms implicades en el desenvolupament de la Missi Sucre, a la que cedeix regularment les seves installacions, i la majoria dels i les seves alumnes provenen d'aquest programa d'inclusi social.

Enllaos externs.

 Plana web de la Universitat Bolivariana de Veneuela;
 Sistema de Transporte de la UBV;

 Veure Tamb .

 Revoluci Bolivariana;
 Missions Bolivarianes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63424" title="Provncia de Pskov" nonfiltered="167" processed="165" dbindex="25171">

La provncia de Pskov (en rus                    , transliterat Pskvskaia blast i en estoni Pihkva oblast) 
s un subjecte federal de Rssia
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63431" title="Comtat de Carlow" nonfiltered="168" processed="166" dbindex="25172">


El Comtat de Carlow (galic irlands: Contae Cheatharlach) s un comtat de la Repblica d'Irlanda situat en la provncia de Leinster.   





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63432" title="Comtat de Kilkenny" nonfiltered="169" processed="167" dbindex="25173">


El comtat de Kilkenny (galic irlands Cill Chainnigh) s un comtat de la provncia de Leinster.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63436" title="Comtat de Laois" nonfiltered="170" processed="168" dbindex="25174">


El comtat de Laois (galic irlands Laois) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63438" title="Mar de la Sibria Oriental" nonfiltered="171" processed="169" dbindex="25175">

El mar de la Sibria Oriental (en rus          -                , Vostotxno-Sibrskoie more) s la part de l'oce rtic que banya les costes de l'est de Sibria, entre les illes de Nova Sibria a l'oest, on comunica amb el mar de Lptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.

T una extensi de 913.000 km2 i durant la major part de l'any est glaat. El 70% del mar no fa ms de 50 m de fondria, mentre que el punt ms profund es troba per sota dels 155 m. La costa s ms aviat plana a l'oest, des de la desembocadura del riu Kolim, mentre que a partir d'aqu s muntanyosa. La temperatura mitjana de l'aire en aquesta regi martima s de 0C a 2C (4C a la part sud) durant l'estiu, mentre que a l'hivern s'arriba als -30C.

El port principal s el de Pevek. El mara banya les costes de la Repblica del Sakh i de Txukotka. Les principals illes sn l'Illa Ayon i les illes Medvezhi. Els principals rius que hi desamboquen sn el riu Indigirka, el riu Alazeia, el riu Ujandina, el riu Kolim, el riu Rauchua, el riu Chaun i el riu Pegtymel.
 
Histria.
La mar fou solcada per mariners russos que s'hi desplaaven des de la desembocadura d'un riu fins a una altra amb els seus vaixells de fusta de dos pals anomenats kotxi (plural de kotx), ben b des del segle XVII. El 1648, els exploradors Semion Dejniov i Fidor Aleksiev van navegar per la costa entre el riu Kolim fins a l'Anadir a travs de l'estret de Bering. L'exploraci sistemtica i la cartografia del mar fou duta a terme en una srie d'expedicions durant els anys 1735-42, 1820-24, 1822, 1909 i 1911-14. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63439" title="Margarida II de Dinamarca" nonfiltered="172" processed="170" dbindex="25176">


Margarida II de Dinamarca (Copenhaguen 1940). Reina de Dinamarca i cap d'Estat del pas escandinau des de l'any 1973, any en qu el seu pare, el rei Frederic IX de Dinamarca, mor.

Nascuda al Palau d'Amalienborg el dia 16 d'abril de 1940 escassos dies abans que els nacionalsocialistes ocupessin en petit estat escandinau. La princesa era filla del llavors prncep hereu i desprs rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia. El dia del seu bateig a la Capella Naval el dia 14 de maig de 1940 reb els noms de Margarida, Alexandrina, Prhildur i ngrid, el nom de Prhlidur en honor d'Islndia illa de la qual el seu avi, fins l'any 1945 n'era rei. La princesa era nta del rei Cristi X de Dinamarca i de la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin per via paterna, mentre que per via materna ho era del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit.

La princesa es cas el 1967 a Copenhaguen amb el comte francs Enric de Monpezat. La parella s'install a Copenhaguen i han tingut dos fills:

SAR el prncep Frederic de Dinamarca nascut el 1968 a Copenhaguen. Es cas l'any 2004 amb l'australiana Maria Elisabet Donaldson.

SAR el prncep Joaquim de Dinamarca, nat el 1969 a Copenhaguen. Es cas l'any 1995 amb la ciutada de Hong Kong, Alexandra Manley de la qual es divorci oficialment l'any 2004. ;



Nascuda com a simple pricesa de Dinamarca sense estar destinada a regnar com a conseqncia de les lleis de successi del pas que excloien les dones del tron. L'any 1953 degut a un canvi legislatiu esdevingu princesa hereva. A partir de 1958 ocup una cadira al Consell d'Estat i ocup la regncia en cas que el seu pare estigus fora del pas.

Estudi la llicenciatura de cincies poltiques a la Universitat d'Aarhus durant els anys 1961 i 1962 realitzant els ltims cursos a la Universitat de la Sorbona de Pars 1963 i a la London School of Economics l'any 1965.

Com a cap d'una monarquia constitucional la reina no actua de forma independent en els seus actes poltics ans el contrari ja que necessita ser refrendada en totes les seves actuacions pbliques. Malgrat aix, la reina participa activament en els Consells d'Estat i s informada pel Primer Ministre i pel Ministre d'Afers Exteriors en tot moment. Margarida II ostenta tamb l'Alt Comandament de les Forces Armades de Dinamarca i la Constituci li atribueix declarar la guerra i fer tractats de pau.

A part de la seva faceta pblica, la sobirana tamb ha desenvolupat una important carrera artstica basada sobretot en el mn de la pintura i de les illustracions. Entre d'altres s'ha encarregat d'illustrar dues edicions del llibre El senyor dels anyells publicades el 1977 i 2002. Tamb ha realitzat activitats de traductora al dans de nombrosos llibres i opscles.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63442" title="Jerarquia digital sncrona" nonfiltered="173" processed="171" dbindex="25177">
La jerarquia digital sncrona (SDH) (Synchronous Digital Hierarchy) , es pot considerar com l'evoluci dels sistemes de transmissi, com a conseqncia de la utilitzaci de la fibra ptica com a medi de transmissi, aix com la necessitat de sistemes ms flexibles i que suportin amplades de banda elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en EUA amb el nom SONET i posteriorment el CCITT a l'any 1989 va publicar una srie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH.
Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referncia a la compatibilitat amb la ja implantada PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jerrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesicrona installada. Aquest s el motiu pel qual la ITU-T va normalitzar el procs per transportar les antigues trames en les noves. La trama bsica del SDH s el STM-1 (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 Mbps.
Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, desprs d'un procs de multiplexaci, s'integra dintre de l'estructura STM-1.
Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivell de byte diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 i STM-64.

Estructura de la trama STM-1.
Les trames contenen informaci de cada un dels components de la xarxa, trajecte, lnia i secci, a ms a ms de la informaci de l'usuari. Les dades s'encapsulen en contenidors especfics per a cada tipus de senyal tributari.
A aquests contenidors se'ls hi afegeix una informaci addicional denominada Path overhead, els quals sn bytes que sn emprats per al manteniment de la xarxa, donant lloc a la formaci dels anomenats  contenidors virtuals (VC). 
El resultat de la multiplexaci s una trama formada per 9 files de 270 bytes cada fila (270 columnes de 9 bytes). La transmissi es realitza bit a bit en el sentit d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Es transmeten 8000 d'aquestes trames per segon (cada trama es transmet en 125  s). Per tant, la taxa de transmissi per a cada nivell s:

STM-1 = 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 155 Mbps ;
STM-4 = 4 * 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 622 Mbps ;
STM-16 = 16 * 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 2.5 Gbps;

De les 270 columnes que formen la trama STM-1, les 9 primeres formen l'anomenada Overhead, mentre que les altres 261 constitueixen la crrega til (Payload).

En loverhead estan continguts bytes per l'alineament de la trama, control d'errors, canals d'operaci i manteniment de la xarxa i els punters, que indiquen el comenament del primer byte de cada contenidor virtual.

Avantatges i desavantatges de SDH.
La SDH presenta una srie d'avantatges respecte la jerarquia digital plesicrona (PDH).

Alguns d'aquests avantatges sn:
El procs de multiplexaci s molt ms directe. La utilitzaci de punters permet una localitzaci senzilla i rpida dels senyals tributaris de la informaci.
El processament del senyal es realitza a nivell de STM-1. Els senyals de velocitats superiors sn sncrons entre s i estan en fase per ser generats localment per cada node de la xarxa.
Les trames tributries dels senyals de lnia poden ser subdividits per a transportar crregues plesicrones, trfic ATM o unitats de menor ordre. Aix suposa barrejar trfic de diferents tipus donant lloc a xarxes flexibles.
Compatibilitat elctrica i ptica entre els aparells dels diferents subministradors grcies als estndards internacionals sobre interfcies elctriques i ptiques.

Per una altra banda, els desavantatges sn:
Algunes xarxes PDH actuals ja presenten una certa flexibilitat i no sn compatibles amb SDH.
Hi ha la necessitat de sincronisme entre els nodes de la xarxa SDH, es requereix que tots els serveis treballin sota una mateixa referncia de temporitzaci.
El principi de de compatibilitat ha estat ms important que el de l'optimitzaci de l'ample de banda durant la fase de desenvolupament. El nombre de bytes emprats a la capalera de secci s molt elevat, el que comporta una prdua d'eficincia.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63448" title="STM-1" nonfiltered="174" processed="172" dbindex="25178">
Mdul de Transport Sncron (Synchronous Transport Module). Unitat de transmissi bsica de la jerarquia digital sncrona (SDH), corresponent al primer nivell bsic.

s una trama de 2430 bytes, distributs en 9 files i 270 columnes. Les primeres nou columnes contenen nicament l'informaci de gesti i es distribueixen en tres camps:

Tara de secci de regeneraci (RSOH), files 1-3 bytes;
Punter de la unitat administrativa, fila 4 bytes;
Tara de secci de multiplexaci (MSOH), files 5-9 bytes;



Les columnes restants (10-270) contenen crrega til. Normalment, es tracta d'un contenidor virtual de nivell 4 (VC-4) o de tres contenidors virtuals de nivell 3 (VC-3). Tot i aix, a Europa noms s'utilitzen els VC-4. 

Un contenidor virtual VC-4 i el punter de la unitat administrativa conformen una unitat administrativa de nivell 4 (AU-4). Per tant, es genera una trama STM-1 afegint a una AU-4 les tares RSOH i MSOH que li corresponguin.

La duraci d'una trama STM-1 s de 125  s i es transmeten a 155.520 Kbps mitjanant interfcies elctriques o ptiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63454" title="Pere II de Iugoslvia" nonfiltered="175" processed="173" dbindex="25179">


Pere II de Iugoslvia (Belgrad 1923 - Los Angeles, California 1970). ltim rei sobir de Iugoslvia. Rebesnt de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia era nt del rei Ferran I de Romania.

Nascut el dia 6 de setembre de l'any 1923 al Palau Reial de Belgrad el seu pare era el rei Alexandre I de Iugoslvia i la seva mare la princesa Maria de Romania. El seu padr fou el rei Jordi VI del Regne Unit. Els avis paterns de Pere eren el rei Pere I de Srbia i la princesa Zorka de Montenegro mentre que per via materna ho eren el rei Ferran I de Romania i la princesa Maria del Regne Unit.

Reb una educaci cortesana al Palau Reial de Belgrad i posteriorment ingress al Collegi elitista angls de Sandroyd. Hagu d'abandonar els seus estudis anglesos desprs de l'assassinat del seu pare a Marsella per un revolucionari macedoni de nom Vlada Georgieff i installar-se a Belgrad a ttol de rei. Malgrat tot fins l'any 1941 s'establ una regncia al pas dirigida pel prncep Pau de Iugoslvia.

L'any 1944 el monarca es cas a Londres amb la princesa Alexandra de Grcia. La princesa era filla del rei Alexandre I de Grcia i de la senyora Aspasia Manos. La parella tingu un nic fill:

SAR el prncep Alexandre de Iugoslvia nat el 1945 a Londres malgrat que el Govern britnic conced la territorialitat iugoslvia a l'habitaci de l'hotel Claridge's on nasqu el prncep. Es cas el 1972 amb la princesa Maria Glria d'Orleans-Bragana de la qual es divorci posteriorment i es torn a casar amb Caterina Batis l'any 1985.

El 27 de mar de 1941 Pere II fou proclamat Rei de Iugoslvia desprs d'un cop d'estat en suport dels britnics en contra de la decisi del prncep regent Pau d'adherir-se al Pacte Tripartit (Eix) arran de la firma del Tractat de Viena del 25 de mar de 1941. Arran d'aquest cop d'estat la famlia del prncep Pau fou expulsada del pas i el nou rei, inexpert, rest sol a Belgrad.

Un ms desprs les tropes nacionalsocialistes van posposar l'atac a Rssia i es decidiren a ocupar Iugoslvia i posteriorment Grcia. Amb meys de tres setmanes la totalitat del regne caigu en mans dels alemanys sense haver deixat de bombardejar durant tres llargues nits les principals ciutats del pas. La ocupaci fou efectuada per tropes alemanyes, italianes, blgars i hongareses. 

El rei hagu d'abandonar el pas i part a un exili desconcertant. En un primer moment s'establ a Grcia havent d'abandonar el sol grec per dirigir-se a Jerusalem i desprs a El Caire. Malgrat tot, el mes de juny del 1941 ja era establert a Londres on aprofit per completar els seus estudis a la prestigiosa Universitat de Cambridge i integrar-se a la Royal Air Force.

Arran de la ocupaci nacionalsocialista s'organitzaren dos grups antagnics de guerrilers. D'una banda aquells que es mostraven partidaris de la restauraci de la monarquia, els Txtniks,  liderats pel general Dragoljug Mihailovic ministre de defensa del govern, i de l'altra pels partisans de caire comunista liderats per Josip Broz Tito. En un primer moment els aliats recolzaren materialment i econmicament els partisants reialistes, suport que canvi desprs de la Conferncia de Teheran on es decid que Iugoslvia restaria sota influncia sovitica.

Desprs de la Segona Guerra Mundial l'Assamblea constituent decid, el 29 de novembre de 1945, aprovar l'abdicaci del rei. Malgrat els intents de retorn de Pere mai pogu tornar a trepitjar Iugoslvia. La seva situaci personal tan a nivell emocional com econmic patiren diversos revesos que feren que el monarca visqus separadament del seu fill i la seva muller.

Emigrat als Estats Units hi trob la mort en una operaci de trasplantament de fetge que es realitz a un hospital de Denver. Enterrat a un monestir ortodox d'Illinois, s el primer monarca europeu enterrat al continent americ. Els seus drets dinstics passaren al seu nic fill.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63456" title="Alexandra de Grcia (reina de Iugoslvia)" nonfiltered="176" processed="174" dbindex="25180">


Alexandra de Grcia, reina de Iugoslvia (Atenes 1921 - Burguess Hill, West Sussex, Gran Bretanya 1993). Princesa de Grcia i de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que esdevingu la darrera reina de Iugoslvia arran del seu casament amb el rei Pere II de Iugoslvia.


Filla del rei Alexandre I de Grcia i de la senyora Aspasia Manos. Nasqu mesos desprs de la mort del seu pare i el seu naixement estigu enterbolit per qestions dinstiques. Alexandra era nta per via paterna del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia.

Educada a Atenes i a la Gran Bretanya per la seva mare, sempre visqu apartada de la cort atenenca i fins i tot menystinguda. Influenciada per la seva mare que li buscava un bon partit dintre de la reialesa es cas al consulat iugoslau de Londres amb el rei Pere II d'Iugoslvia que en aquell moment era a Londres a causa de l'ocupaci alemanya del seu pas.

Pere II de Iugoslvia era fill del rei Alexandre I de Iugoslvia i de la princesa Maria de Romania. El matrimoni s'establ a Londres on nasqu el seu primer i nic fill:

 SAR el prncep Alexandre de Iugoslvia, nat a Londres el 1944. Casat l'any 1972 a Villamanrique de la Condesa amb la princesa imperial Maria Glria d'Orleans-Bragana de qui es divorci l'any 1985 per casar-se amb l'anglogrega Katherine Clairy Batis ;

Alexandre nasqu a una habitaci de l'Hotel Claridge de Londres que el govern de Winston Churchill havia declarat territori iugoslau. Alexandre fou apadrinat per la reina Elisabet II del Regne Unit. Posteriorment visqueren a la Costa Blava. 

Un cop la guerra acab i els territoris iugoslaus quedaren a l'rbita sovitica, la relaci entre la parella an de mal en pitjor. El carcter inestable de la princesa i la depressi del rei els conduiren a importants crisis emocionals que obligaren a una separaci de facto. La palesa manca de recursos econmics evidenciaren encara ms aquest desgavell familiar.

El rei emigr als Estats Units on mor l'any 1970 en una operaci de transplantament de fetge. Alexandra es retir de la vida pblica i resid a Vencia amb la seva mare a la Villa Giudecca. Alexandra i Aspasia Manos portaren una vida molt austera a Vencia, la manca de recursos econmics no els hi permet ni tan sols assist al casament del seu fill amb la princesa Maria Glria d'Orleans-Bragana. 

Alexandra de Grcia mor a Anglaterra l'any 1993. Desprs de l'enterrament a la Catedral ortodoxa de Londres en qu hi assist el rei Constant II de Grcia, la reina Sofia d'Espanya i la reina Elisabet II del Regne Unit, les restes mortals de la darrera reina de Iugoslvia foren traslladades el mateix any al cementiri del Palau de Tatoi a les afores d'Atenes on descansen al costat dels seus pares.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63458" title="Maria de Romania" nonfiltered="177" processed="175" dbindex="25181">


Maria de Romania, reina de Iugoslvia (Gotha 1900 - Londres 1961). Reina de Iugoslvia era besnta de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia.

Nascuda a la ciutat alemanya de Gotha el dia 6 de gener de l'any 1900 tota la seva vida fou coneguda amb el nom Mignon. Filla del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Era nta per via paterna del prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antnia de Portugal essent-ho per via materna del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia.

El 8 de juny de l'any 1922 es cas amb el rei Alexandre I de Iugoslvia fill del rei Pere I de Srbia i de la princesa Zorka de Montenegro. La parella s'install a Belgrad i tingueren tres fills:

SM el rei Pere II de Iugoslvia nat el 1923 a Belgrad i mort el 1970 als Estats Units a la ciutat de Denver. Es cas amb la princesa Alexandra de Grcia.

SAR el prncep Tomislav de Iugoslvia nat el 1928 a Belgrad i mort el 2000 a Belgrad. Es cas en primeres npcies amb la princesa Margarida de Baden i en segones npcies amb Linda Bonney.

SAR el prncep Andreu de Iugoslvia nat el 1929 a Belgrad sucidant-se 1990. Es cas amb la princesa Cristina de Hessen-Kassel i en segones npcies amb la princesa Kira Melita de Leiningen.

Esdevingu reina mare de Iugoslvia desprs del regicidi del seu marit ocorregut el 1934 a Marsella. La reina part a l'exili el 1941 installant-se al camp angls on adquir una important finca campestre en la qual visqu fins a la seva mort el 1961.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63461" title="Xarnego" nonfiltered="178" processed="176" dbindex="25182">
Xarnego o xarnec s un mot despectiu, d's a Catalunya, amb un significat que ha anat variant al llarg del temps:
Gos llebrer.
Fill d'una persona catalana i d'una francesa.
Fill d'una persona catalana i d'una no catalanoparlant.
Immigrant castellanoparlant a Catalunya.
Persona de llengua castellana no adaptada lingsticament al catal.

El mot t l'origen en el castell lucharniego o nocharniego ('nocturn'), aplicat a gossos de caa nocturna. En gasc, charngo, va prendre el sentit de mests o foraster no adaptat. Durant el segle XVI es va produir a Catalunya una forta immigraci francesa, sobretot occitana i gascona, i es va importar la paraula aplicada als fills de parelles mixtes.

Als anys 50 i 60, amb una forta immigraci castellanoparlant, es va generalitzar el seu s. Francesc Candel descriu la situaci a Els altres catalans (1964). Ms tard ell mateix s'autodefineix com Un charnego en el senado (1979). A partir dels anys 80, amb la immigraci estabilitzada, la recuperaci democrtica i l'esfor poltic d'integraci social, el terme cau en dess.

En l'actualitat s'ha revifat l's d'aquest mot a partir d'una conversa privada, per enregistrada per una cmera de televisi, esdevinguda el gener del 2006 al madrileny bar del Club Siglo XXI entre Jordi Sevilla (ministre d'administracions pbliques del PSOE) i Jos Mara Fidalgo (secretari general de CCOO). En aquesta conversa Sevilla va assegurar que Jos Montilla (en aquell moment ministre d'indstria del PSC) no tenia opcions a ser candidat a la Presidncia de Generalitat per ser xarnego. Finalment, Jos Montilla va ser el candidat del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) i va ser el 128 President de la Generalitat de Catalunya.

Encara que sempre ha tingut un carcter despectiu, ms lingstic que racial, avui diverses personalitats es declaren xarnegues (en el sentit nmero tres) reivindicant una situaci de normalitat social. Un dels primers a fer-ho va ser Joan Manuel Serrat i, desprs de l'incident abans esmentat, fins i tot s'hi han declarat Pasqual Maragall del PSC i  Josep-Llus Carod-Rovira d'ERC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63463" title="Punter (programaci)" nonfiltered="179" processed="177" dbindex="25183">

Un punter o apuntador s una variable manipulable la qual fa referncia a una regi de la memria; aix, el programador, en comptes de manipular la variable en s, treballa amb l'adrea de memria en la qual la dada es troba emmagatzemada.

Els apuntadors s'utilitzen mpliament en programaci i gaireb tots els llenguatges de programaci permeten la seva manipulaci. La ra principal de l'existncia dels apuntadors o punters resideix en la manipulaci de dades situades en la zona de memria dinmica o heap (encara que tamb es poden manipular objectes en la zona esttica). Les dades poden ser elementals, estructures (struct en C) o objectes que pertanyen a una classe (en llenguatges orientats a objectes). Grcies a aquesta propietat, els apuntadors permeten modelar un graf, on els elements d'aquest sn les dades residents en memria i les relacions entre els elements sn els propis apuntadors. Tot i aix, els punters sn un gran maldecap per a tots aquells programadors novells i, fins i tot, per als experimentats.

En el cas del llenguage Java i similars no existeix cap diferenciaci entre apuntadors ni variables, ja que qualsevol variable s un apuntador. Aix s conseqncia d'una caracterstica particular de Java, on qualsevol dada s un "objecte" que pertany a una classe, i per tant, cada objecte ha de ser instanciat mitjanant la paraula reservada "new" (excepte els tipus de dades elementals, que tot i que segueixen sent objectes, no necessiten ser instanciats amb "new"), i aix fora l'emmagatzematge d'aquestes dades en la memria heap.

Exemple.
s d'apuntadors en una estructura en C:

 struct Element ;

Per a accedir als atributs com a punters d'una estructura, s'ha d'utilitzar la segent notaci: ->. De forma que:

Element *elem; 
Element sig = elem->segent;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63464" title="Apuntador" nonfiltered="180" processed="178" dbindex="25184">

Teatre: un apuntador s la persona que ajuda els actors amb les seves frases en un escenari.
Informtica: l'apuntador tamb s'anomena punter i s una variable manipulable la qual fa referncia a una regi de la memria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63466" title="Feu" nonfiltered="181" processed="179" dbindex="25185">
Feu, nom d'origen germnic (fehu, que significa possessi, propietat), s un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en qu el feudatari jurava fidelitat a canvi de qu se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats  d'un homenatge que donava solemnitat i eficcia a l'acte a travs de manifestar-ho externament i ostensible. D'aqu se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneraci, envers una persona. L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell.

Feu tamb equival com a derivaci a una unitat territorial ms o menys gran (latifundium), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producci i de poder per a una Europa rural amenaada.

Qui possea el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes pbliques. El feudalisme s'instaur amb fora a partir del segle XII a Catalunya i al segle XIII la servitud adquir estatut legal.

De la paraula feu prov la paraula Feudalisme. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63487" title="Delme" nonfiltered="182" processed="180" dbindex="25186">
El delme, del llat decimum (desena part), s un impost del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos. Al llarg de tota l'edat mitjana l'Esglsia va adquirir un poder enorme. Tenia terrenys, cobrava el delme i exercia un gran domini espiritual sobre la poblaci. Tamb s'anomenava aix, a Catalunya, a la desena part que pagaven alguns pagesos de remena a llurs senyors territorials.

A Roma ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a plebeus i ciutadans pobres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63507" title="Henri de Tonti" nonfiltered="183" processed="181" dbindex="25187">

Henri de Tonti (Gaeta, Npols, 1649 - Mobile, Alabama) fou un explorador, soldat i comerciant de pells francs d'origen itali.
El seu pare, Lorenzo de Tonti, fou financer i governador de Gaeta que s'hagu d'exiliar a Frana per participar en una revolta contra el virrei espanyol de Npols. El 1668 s'allist a l'exrcit francs i va perdre una m lluitant a Siclia, tot substituint-la per un ganxo.
L'estiu del 1678 va associar-se a l'expedici organitzada per Ren Robert Cavalier, sieur de La Salle i es va quedar a Fort Crvecoeur mentre La Salle tornava a Ontario.
La primavera del 1682 va participar en l'expeici de La Salle al llarg del riu Mississippi. El 17683, mentre La Salle tornava a Frana a la recerca de reforos, Tonti s'encarregava de Fort Saint Louis, als marges del riu Illinois. El 1686 intent endinsar-se fins el Golf de Mxic per trobar-se amb La Salle, i fund algunes fortificacions a la boca del riu Arkansas.
El 1687 particip en els guerres contra els anglesos i els seus aliats, la Confederaci Iroquesa. El 1688 torn a Fort Saint Louis i ms tard marx al nord-est de Texas, al riu Red, per el 1690 els caddo li foren hostils i hagu de marxar.
Entre el 1690 i el 1700 va recrrer el Mississippi i contact amb Pierre Le Moyne d'Iberville, colonitzador de Louisiana. El 1702 fou enviat com a ambaixador als choctaw i chickasaw, i tamb va dirigir contra ells algunes expedicions punitives fins que va morir de febre groga a Mobile el 1704.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63508" title="Calusa" nonfiltered="184" processed="182" dbindex="25188">

Els calusa eren una tribu amerndia de la costa de Florida, no se sap b si de parla muskogi o carib. El seu nom volia dir  poble ferotge".

 Localitzaci .
Vivien a la costa sudest de Florida, entre la badia de Tampa i el cap Sable, i que s'extenia al llac Okechobee.

 Demografia .
Es creu que el 1500 eren uns 20.000 individus (fins a 50.000 segons altres fonts), per foren reduts a 3.000 el 1650. Avui dia estan extingits, i les restes de la tribu potser s'uniren als seminola.

 Costums .
Vivien escampats en 50 viles, i per subsistir recorrien el mar ms que no pas al conreu. Fabricaven eines i armes amb petxines i ossos de peix, les seves canoes eren com les dels arawak, i tenien fama de practicar la pirateria, la tortura i el canibalisme. Llurs cases eren al bosc rodejades d'estaques, i llurs edificis sagrats restaven construts a monticles de cim aplanat. El seu cabdill podia i havia de casar-se amb la seva germana. 
Eren guerrers ferstecs i galdosos mariners, duien llurs canoes al llarg de tota la costa de Florida; i assoliren les costes de Cuba i del Carib, on comerciaven peix i ambre. En la seva primera poca hi ha evidncies de canibalisme i de sacrificis humans. Van dominar altres tribus de la zona, com els mayaimi del llac Okechobee, tequesta i jaega. La seva influncia es va estendre als ais.

 Histria .
El 1884 l'arqueleg Frank Hamilton Cushing va trobar restes de la seva cultura a Key Marco.
El 1513 van rebre la visita de Ponce de Len, el 1516 la de Diego de Miruelo i el 1517 la d'Hernndez de Crdoba. El 1521 Ponce de Len va intentar-hi fer un assentament, per els va ofendre i fou expulsat i ferit. El 1560 foren visitats pels jesutes, per es passaren tot el segle i el segent lluitant contra els espanyols. El 1551-1559 mantingueren com a personer Hernando de Escalante, qui va donar nombrosa informaci sobre la seva vida i costums.
En el segle XVIII van desaparixer, potser com a resultat de les invasions creek i angleses, i es creu que la majoria marxaren a Cuba. Tot i aix, el 1745 molts foren esclavitzats a les Carolines.
En la guerra del 1835-1842 van ajudar als seminola, i la darrera menci que se n fa fou el 1839, quan la banda dels muspas atac el colonel William Harney i en mat 18 soldats. Desprs no se sap ms d'ells

Referncies.
Bullen, Adelaide K. 1965. "Florida Indians of Past and Present", in Carson, Ruby Leach and Tebeau, Charlton. Florida from Indian trail to space age: a history. (Vol. I, pp. 317-350). Southern Publishing Company.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63509" title="Tutelo" nonfiltered="185" processed="183" dbindex="25189">
Els tutelo eren una tribu siouan, tamb anomenada yesa o nahyssan. Durant el segle XVIII vivien a Carolina del Nord, juntament amb els catawba, saponi, occaneechi i altres, on formaven un illot lingstic siouan. El 1710 eren 2.700 individus, per el 1900 noms en restaven 200.

La seva posici els obligava a fer-se amics dels cayuga i de la Confederaci iroquesa. Llurs trets culturals eren semblants als de les altres tribus de la regi, amb l anomenada cultura dels boscos, com els catawba, powhatan i altres tribus de conreadors de moresc i tabac, que vivien en cabanes allargades.

Foren descoberts el 1670 pel neeerlands van Lereder, el 1671 visitats per Thomas Betts, i cap el 1701 foren visitats novament per Lawson.
Fins el 1740 es van recloure a Fort Christianna (comtat de Brunswick), fugint dels atacs dels iroquesos, i s establiren a Shamakin (avui Sunbury).

El 1753 bona part de la tribu es va unir als cayuga de Nova York, per els que restaren a Carolina, d antuvi aliats dels anglesos, van veure com el 1779 Sullivan destrua la seva vila de Shamakin. Cap el 1800 els supervivents van fugir al Canad, on el seu idioma es va extingir vers el 1898.

L'etnleg nordameric Horatio Hale (1817-1896) va descobrir la seva pertinena al grup siouan. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63510" title="Walla walla" nonfiltered="186" processed="184" dbindex="25190">
Els walla walla eren una tribu amerndia que parla va una llengua shahaptiana, el nom de la qual volia dir "lloc de moltes roques" o "riu petit". Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als ms propers del Columbia, entre els actuals estats de Washington i Oregon. Actualment viuen a la reserva Warm Springs d'Oregon.
Cap el 1900 havien estat reduts a 500 invididus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmetnat el 1980 a 700, per noms 100 parlaven la seva llengua.

Representants de la Cultura de l'Altipl, antigament s'alimentaven d'aglans, arrels i llevors que recollien, aix com de la pesca del salm i dels animalons de la zona que podien caar.
Els altres trets socials, culturals i religiosos no sn gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els umatilla, nez perc, wasco, yakama i altres. Actualment, endems, sn molt barrejats amb nez perc i cayuses.

El 1804 foren visitats per Lewis i Clark, que donaren els primers descripcions dels memrbes de la tribu, i cap el 1844 foren evangelitzats pels jesutes francesos Pierre-Jean de Smet i companyia. 

Encara que es mostraren al marge de la Guerra Cayuse, el 1855 el seu cap Peo-peo-mox-mox dedic ajudar als yakama contra els EUA i fou assassinat pel colonel J. Kelly, ra per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels Coeur d'Alene.
Desprs del conflicte, cap el 1850 foren internats en la reserva Warm Springs d'Oregon, on es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63511" title="Wasco" nonfiltered="187" processed="185" dbindex="25191">
Els wasco sn una tribu ndia oregoniana, relacionada lingsticament amb els shahaptians i amb els chinook. El seu nom prov de was ko   bol o copa de banya  per la roca que hi havia vora la seva vila. Tamb eren anomenats dalles o wascopums.
Vivien als marges meridionals del riu Columbia, a la regi de Dalles, a Oregon. Avui viuen a la reserva de Warm Springs (Oregon).
El 1960 hi havia 260 a Oregon. El 1970 augmentaren a 700, i el 1980 segons Asher, eren 750, dels quals noms 10 parlaven la llengua prpia.
Constituen la major divisi dels alts chinook, i absorbiren d altres grups petits, i amb els wishrams constituien la divisi East Chinook.Eren sedentaris i vivien de la pesca del salm, encara que ms endavant adoptaren l agricultura.

El 1855 signaren amb altres tribus el Tractat de Wallawalla amb els EUA, pel qual s establiren a la reserva de Warm Springs (Oregon).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63514" title="Emprenedor" nonfiltered="188" processed="186" dbindex="25192">
Emprenedor s una paraula provinent del llat prendere i que era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar.

Histria.
En l edat mitjana fou utilitzat per a designar els arquitectes d obres civils i religioses. Posteriorment s empr per a designar els militars mercenaris. A comenaments del segle XVIII el terme entrepreneur ja era corrent per a referir-se als empresaris i comerciants, especialment a partir del model de John Law.

Cantillon fou el primer en destacar el paper de lentrepreneur en l'activitat econmica. El seu emprenedor s alg que compra a preus certs i ven a preus incerts i per tant la seva principal funci s la d assumir risc.

Durant la major part del segle XVIII i XIX els economistes de l escola britnica no realitzen distincions entre l emprenedor, l empresari i el capitalista, ja que normalment les tres funcions les exercia la mateixa persona.

Els economistes francesos i alemanys associaren el risc amb el benefici i aix  von Thunen consider que a l emprenedor li corresponia el benefici que quedava un cop pagats el capital i la tasca d organitzar els factors productius. Knight (1921)segu posteriorment una lnea similar, disting entre el risc (sobre el que es possible establir una prima d assegurana) i la incertesa (all que s del tot desconegut) i determin que aquesta darrera era la que definia l activitat emprenedora.

L'escola histrica alemanya tamb s'interess pel fenomen i pel paper de les minories (jueus, estrangers,...) desenvolupant aquesta funci. Tamb utilitzaren el concepte de creativitat destructiva per indicar que la creativitat dels emprenedors destrua els vells negocis (per exemple la substituci de les mules i bous pels tractors) 

Per a Schumpeter l'emprenedor s fonamentalment un innovador, alg que combina nous mitjans de producci. Aquesta acci li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca momentniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situaci d'equilibri.

Els economistes austracs tamb han defensat el paper de l'emprenedor en el desenvolupament econmic. Von Mises (1949) destaca que ms que emprenedors hi ha accions emprenedores, s a dir accions que incorporen incertesa. Kirzner (1973)considera que l'economia no es troba mai en situaci d'equilibri, ja que els venedors no coneixen perfectament les intencions de compra dels compradors. Els emprenedors sn agents que es troben alerta i que detecten les diferncies entre les necessitats dels compradors i all que realment es produeix i per tant actuen com arbitratgistes. D'aquesta manera es converteixen en agents que fan tendir l'economia cap al seu punt d'equilibri.

Enllaos.
Frum d'Emprenedors- Frum d'Emprenedors de llengua Catalana.

Barcelona Activa: persones emprenedores, centre de l'Ajuntament de Barcelona per a la creaci i creixement empresarial];































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63515" title="SONET" nonfiltered="189" processed="187" dbindex="25193">
Synchronous Optical Network (SONET) s un estndard de telecomunicacions per al transport en xarxes de fibra ptica.

Orgens.
La decisi de la creaci de SONET va ser presa en 1984 per la ECSA (Exchange Carriers Standard Association) en els Estats Units per a possibilitar la connexi normalitzada dels sistemes de fibra ptica entre si, encara que aquests fssin de fabricants diferents. En les ltimes etapes del desenvolupament de SONET, tamb hi va participar el CCITT (Comit Consultiu Internacional Telefnic i Telegrfic), antecessor de l'actual UIT-T, de la UIT (Uni Internacional de Telecomunicacions) per a que es pogus desenvolupar una norma que dons la possibilitat d'interconnectar mitjanant fibra les xarxes telefniques a nivell mundial.
D'aquesta etapa parteix el desenvolupament de la denominada Jerarquia Digital Sncrona, coneguda popularment com a SDH (Synchronous Digital Hierarchy). A finals dels 90, es va estimar que els estndards SONET/SDH podren proporcionar les infraestructures de transport per a la xarxa mundial de telecomunicacions per a les segents dos o tres dcades.
Tot i que tenen punts en com, l'estndard SONET prcticament noms s aplicat en els Estats Units i Canad mentre que el SDH s'aplica a la resta del mn.

Senyal bsic i elements de la xarxa SONET.

El senyal bsic de SONET.

SONET defineix una tecnologia per a transportar molts senyals de diferents capacitats a travs d'una jerarquia ptica sncrona i flexible. Aix s'aconsegueix mitjanant d'un esquema de multiplexat per interpolaci de bytes. La interpolaci de bytes simplifica la multiplexaci i ofereix una administraci de la xarxa extrem a extrem.
El primer pas en el procs de la multiplexaci de SONET implica la generaci dels senyals del nivell inferior de l'estructura de multiplexaci. En SONET el senyal bsic s conegut com a senyal de nivell 1 o tamb STS-1 (Synchronous Transport Signal level 1). Est format per un conjunt de 810 bytes distributs en 9 files de 90 bytes. Aquest conjunt s transms cada 125  s, corresponents a la velocitat del canal telefnic bsic de 64 kbps, la qual cosa implica que la taxa d'informaci del senyal STS-1 s de 51,84 Mbps.




Figura 1.- Estructura de trama del senyal STS-1

Els senyals de nivells superiors estan formats per la multiplexaci de diversos senyals de nivell 1 (STS-1), creant una famlia de senyals STS-N, on la N indica el nombre de senyals de nivell 1 que el componen. En la Taula 1 s'indiquen les denominacions dels senyals elctrics i portadors ptics, aix com les seves velocitats i els punts de coincidncia amb els de la Jerarquia Digital Sncrona.





Elements de la Xarxa SONET.

1.- Multiplexor terminal

Aquest s l'element que actua com a un concentrador dels senyals DS-1 (1,544 Mbps) tributris aix com d'altres senyals derivats d'aquest i realitza la transformaci del senyal elctric en ptic i viceversa. 
Dos multiplexors terminals units per una fibra amb o sense un regenerador intermedi conformen l'enlla SONET ms simple possible.

2.- Regenerador

Es necessita un regenerador quan la distncia que separa a dos multiplexors terminals s molt gran i la seny ptica que es rep s molt baixa.
El rellotge del regenerador s'apaga quan es rep el senyal i a ms a ms el regenerador reemplaa part de la capalera de la trama del senyal abans de retransmetre'l. La informaci de trfic que es troba a la trama no s alterada.

3.- Multiplexor Add/Drop (ADM)

El multiplexor d'extracci-inserci (ADM) permet extreure en un punt intermedi d'una ruta part del trfic cursat i, al mateix temps, injectar un mou trfic des de aquest punt. En els punts on tinguem un ADM, noms aquells senyals que necessitem seran descarregats o inserits al flux principal de dades. La resta de senyals, els quals no s'hi vol accedir, seguiran a travs de la xarxa.
Encara que els elements de la xarxa sn compatibles amb el nivel OC-N, hi poden haver diferncies en el futur entre diferents venedors de diferents elements. SONET no restringeix la fabricaci dels elements de la xarxa. Per exemple, un venedor pot oferir un ADM amb accs nicament a senyals DS-1, i un altre pot oferir accs simultani a senyals DS-1 (1,544 Mbps) i DS-3 (44,736 Mbps).

Configuraci de la xarxa SONET. 

1.- Punt a punt
	
La configuraci de la xarxa punt a punt est formada per dos multiplexors terminals, units per mitj d'una fibra ptica, en els extrems de la connexi i amb la possibilitat d'un regenerador en mig de l'enlla si fes falta.
En un futur les connexions punt a punt travessaran la xarxa en la seva totalitat i sempre s'originaran i acabaran en un multiplexor.

2.- Punt a multipunt

Una arquitectura punt a multipunt inclou elements de la xarxa ADM al llarg del seu recorregut. L'ADM s l'nic element de la xarxa especialment dissenyat per a aquesta tasca. Amb aix s'eviten les incmodes arquitectures de xarxa de demultiplexat, conectors en creu (cross-connect), i desprs tornar a multiplexar. Es colloca l'ADM al llarg de l'enlla per a facilitar l'accs als canals en els punts intermedis de la xarxa.

3.- Xarxa Hub

L'arquitectura de xarxa hub est preparada per als creixements inesperats i els canvis produts en la xarxa d'una forma ms senzilla que les xarxes punt a punt. Un hub concentra el trfic en un punt central i distribueix els senyals a diversos circuits.

4.- Arquitectura en anell

L'element principal en una arquitectura d'anell (Figura 2) s l'ADM. Es poden collocar diversos ADM en una configuraci en anell per a trfic bidireccional o unidireccional. El principal avantatge de la topologia en anell s la seva seguretat; si un cable de fibra es trenca o es talla, els multiplexors tenen l'intelligncia necessria per a desviar el trfic a travs d'altres nodes de l'anell sense cap interrupci.
La demanda de serveis de seguretat, diversitat de rutes en les installacions de fibra, flexibilitat per a canviar serveis per a alternar els nodes, aixi como la restauraci automtica en pocs segons, han feto de l'arquitectura d'anell una topologia molt popular en SONET.



Figura 2.- Arquitectura en anell


Beneficis de la Xarxa SONET.

La clau de SONET s que permet interfcies amb fonts asncrones pel que els equips existents poden ser substituts o suportats per la xarxa SONET. D'aquesta forma les transicions es poden realitzar gradualment.

Aix podem veure les avantetges que presenta l'arquitectura SONET davant d'altres sistemes:
  
 La creixen flexibilitat de configuraci i la disponibilitat d'ample de banda de SONET proporciona significatius avantatges davant d'altres sistemes de telecomunicacions ms antics.
 Reducci dels equips necesris per a la multiplexaci i l'extracci-inserci de trfic en punts intermedis de les grans rutes.
 Augment de la fiabilitat de la xarxa, com a conseqncia del menor nombre d'equips implicats en les connexions.
 Proporciona bytes de capcelera que faciliten l'administraci dels bytes d'informaci i el manteniment dels propis equips.
 Definici d'un format sncron de multiplexaci per al transport de senyals digitals de la Jerarquia Digital Plesicrona o PDH, en els seus diversos nivells (com DS-1, DS-3) i una estructura sncrona que simplifica enormement la interfcie dels commutadors digitals, aix com els connectors i els multiplexors.
 L'existncia d'una gran gamma d'estndards genrics que permetin l'interconnexi de productes de diferents fabricants.
 La definici d'una arquitectura flexible capa d'incorporar futures aplicacions, amb una gran varietat de velocitats de transmissi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63516" title="Saba" nonfiltered="190" processed="188" dbindex="25194">


Biologia: ;
Lquid intern de les plantes que corre pel floema i el xilema, vegeu Saba (biologia).
Economia: ;
Empresa explotadora d'aparcaments, vegeu Saba aparcaments, s.a..
Geografia: ;
Illa de les Antilles Neerlandeses, vegeu Illa de Saba.
Geografia histrica:
Regne de Saba, estat dels sabeus;
Monestir de Sant Saba, monestir de Palestina;
Religi: ;
Personatges del Gnesi, vegeu Saba.
Regne de la mtica Reina de Saba que va visitar al Rei Salom d'Israel.
Onomstica: ;
Saba de Mutalasca, eclesistic grec de Palestina;
Sant Saba o Sant Sava, primer arquebisbe de Srbia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63517" title="Premi Ramon Llull de novella" nonfiltered="191" processed="189" dbindex="25195">
El premi Ramon Llull de novella s un premi literari en catal atorgat per l'editorial Planeta.

 Histria .
Fou creat per l'editor Jos Manuel Lara Hernndez l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar (la novella guanyadora s traduda immediatament al castell) una novella escrita en llengua catalana. Des del 2007, el premi s convocat conjuntament per l'Editorial Planeta i el Govern d'Andorra. s el premi amb major dotaci econmica dels existents per a obres en catal (90.000 euros). Actualment, a ms de novelles, poden presentar-se obres d'assaig o memries.

 Guanyadors .
 1981 Joan Perucho i Gutierres-Duque per Les aventures del cavaller Kosmas;
 1982 Ramon Folch i Camarasa per Sala de miralls;
 1983 Pere Gimferrer per Fortuny;
 1984 Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d Esplugues;
 1985 Miquel Ferr i Martorell per El misteri del Cant Z-506;
 1986 Olga Xirinacs Daz per Zona martima;
 1987 Valent Puig per Somni Delta;
 1988 Pau Faner per Moro de rei;
 1989 Carme Riera per Joc de miralls;
 1990 Sebasti Serrano per Elogi de la passi pura;
 1992 Terenci Moix per El sexe dels ngels;
 1993 Jaume Fuster i Guillem per El jard de les Palmeres;
 1994 Nstor Lujn per La Rambla fa baixada;
 1995 Albert Manent per Mari Manent, biografia ntima i literria;
 1996 Josep Maria Ballarn per Santa Maria, pa cada dia;
 1997 Joan Corbella per D'avui a dem;
 1998 Joan Barril per Parada obligatria;
 1999 Maria de la Pau Janer per Lola;
 2000 Maria Merc Roca per Delictes d amor;
 2001 Baltasar Porcel per L'emperador o L'ull del vent;
 2002 Mrius Carol per Les seduccions de Jlia;
 2003 Gemma Lienas per El final de joc;
 2004 Alfred Bosch per Les set aromes del mn;
 2005 Llus-Anton Baulenas per Per un sac d'ossos;
 2006 Mrius Serra per Farsa;
 2007 Gabriel Janer Manila per Tigres;
 2008 Najat El Hachmi per L'ltim patriarca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63519" title="Escnia" nonfiltered="192" processed="190" dbindex="25196">
 
Escnia s una regi situada al sud de Sucia, a la qual pertany polticament. Antigament havia estat sota sobirania danesa. Havia format una de les provncies histriques de Sucia, fronterera amb les de Halland, Smland i Blekinge.  Actualment forma part del comtat d'Escnia. La capital era Malm. Per la seva riquesa en producci de cereals i la seva estratgica situaci a l'entrada al Mar Bltic fou tradicionalment cobejada pels suecs, per fins al tractat de Roskilde de 1658 Sucia no n'aconsegu la incorporaci, ratificada per les paus de Copenhaguen (1660) i Lund (1679). La universitat de Lund, fundada el 1668, contribu a difondre la cultura sueca a Escnia. 

Les principals ciutats sn Malm, Helsingborg i Lund.

A Escnia parlen el dialecte escani del suec. Aquest dialecte s de vegades considerat com una llengua prpia (especialment pels nacionalistes escanis), per aquesta no s l'opini de la majoria dels escanis que diuen que parlen el suec i que sn suecs. Aquest dialecte s una variant del suec amb moltes influncies daneses. T molts diftongs i un r uvular.

La bandera escnia s una barreja de la bandera sueca i la danesa. La bandera sovint s vista a Escnia, per no t un estatus oficial.

 Enllaos externs .

Skne - Pgina turstica;
Region Skne;
Skne ln ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63520" title="Mar de les Filipines" nonfiltered="193" processed="191" dbindex="25197">

El mar de les Filipines s la part de l'oce Pacfic occidental que limita amb l'arxiplag filip i Taiwan a l'oest, amb l'arxiplag japons al nord, amb les Mariannes a l'est i amb Palau al sud.

Localment rep diversos noms, com per exemple Dagat Pilipinas en taglog, Baybay Filipinas en ilocano, Philippine Sea en angls, Fuiribin Kai (      ) en japons i Feilubin Hai (    ) en xins.

La placa filipina forma el subsl d'aquest mar i s'encavalca sota la placa eurasitica, fet que va donar lloc a la formaci de l'arxiplag de les Filipines. Entre les dues plaques es troba la fossa de les Filipines.

El 1944, fou l'escenari de la batalla del mar de les Filipines, una batalla naval de la Segona Guerra Mundial lliurada entre el Jap i els Estats Units. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63524" title="San Lesmes" nonfiltered="194" processed="192" dbindex="25198">
La San Lesmes era una de les caravelles de l'expedici de Garca Jofre de Loaisa que es va perdre al Pacfic, el 1526. Al segle XX es van trobar indicis de les seves restes a Amanu, una de les illes Tuamotu. Algunes especulacions indiquen que la tripulaci va sobreviure i que o b van seguir fins a Austrlia, o b es van quedar a les illes venes d'Amanu deixant rastres culturals que arribarien fins a Nova Zelanda.

L'expedici de Garca Jofre de Loaisa.
El juliol del 1525 partia de La Corunya la segona expedici al Pacfic desprs de Magallanes. L'objectiu del rei Carles I de Castella era disputar les illes Moluques als portuguesos. La flota estava constituda per set vaixells amb Garca Jofre de Loaisa de capit general i l'acompanyaven alguns veterans de la primera circumnavegaci com el mateix Juan Sebastin Elcano que era el segon comandant i pilot major. Tant Loaisa com Elcano moririen durant el viatge. Noms la nau capitana Santa Maria de la Victoria aconseguiria arribar a les Moluques. Tres dels vaixells no aconsegueixen passar l'estret de Magallanes, i sis dies desprs d'entrar al Pacfic perden de vista la caravella San Lesmes l'1 de juny del 1526. 

La caravella era de 80 tones. El capit aleshores era Diego Alonso de Sols que havia substitut a Francisco de Hoces. La tripulaci s'estima en entre cinquanta i seixanta homes, la meitat gallecs i alguns bascos i flamencs.

Hiptesi de Roger Herv.
Roger Herv era conservador del Departament de Mapes de la Biblioteca Nacional de Pars i va escriure, el 1982, Dcouverte fortuite de l'Australie et de la Nouvell-Zlande par des navigateurs portugais et espagnols entre 1521 et 1528. Mant que la San Lesmes va seguir el seu viatge cap a l'oest, intentant arribar a les illes Moluques, i es va trobar amb Nova Zelanda i Tasmnia. Des d'aqu van seguir el litoral est d'Austrlia cap el nord fins que van ser capturats pels portuguesos. Existeixen alguns indicis de noms portuguesos o castellans en mapes antics d'Austrlia, anomenada "Java la Gran", i una vaga referncia portuguesa a una nau espanyola perduda.

Hiptesi de Robert Langdon.
El 1929, l'administrador de les Tuamotu Franois Herv, que no t cap relaci amb Roger Herv, va trobar quatre canons als esculls d'Amanu. En va poder recuperar un que va portar al museu de Papeete per anys desprs va desaparixer. El 1969, quan els francesos van installar una base militar a Hao, prop d'Amanu, com a suport per les proves nuclears a Moruroa i Fangataufa, el capit Herv Le Goaziou va recuperar dos canons ms. La repetici dels noms Herv s pura casualitat. L'anlisi dels canons, d'uns 560 quilos, no porta a una conclusi definitiva sobre el seu origen i la seva antiguitat. Sembla que podrien ser espanyols del segle XVI. Segons les tradicions orals recollides a Amanu, algunes famlies sn descendents dels supervivents d'un naufragi d'aquella poca.

Robert Langdon s un investigador australi de la Universitat de Canberra. Va escriure, el 1975, The Lost Caravel (La caravella perduda), que va ampliar, el 1988, a The Lost Caravel re-explored (La caravella perduda explorada de nou). Repassant tots els vaixells desapareguts i naufragats, al segle XVI al Pacfic, arriba a la conclusi que els canons d'Amanu noms poden ser de la San Lesmes. A base d'observacions culturals i gentiques construeix la hiptesi que els tripulants de la San Lesmes van sobreviure i que, junt amb els seus descendents, es van escampar per altres illes deixant una marcada influncia.

Segons Langdon, la San Lesmes es va desviar de la resta de l'expedici per culpa d'una tempesta que la va portar al nord-oest. Va encallar als esculls d'Amanu i van tirar per la borda els canons i altre llast per reflotar la caravella. Molt malmesa arriben a fins a Anaa, on desembarquen alguns tripulants. Segueixen fins a Raiatea on s'estableixen durant un temps per reparar el vaixell o construir-ne un de nou. Anys desprs un altre grup tornar a intentar el viatge cap a l'oest fins a arribar a Nova Zelanda. 

Langdon afirma que els nufrags i els seus descendents van ocupar una posici preeminent a les illes on es van establir. La influncia gentica explicaria perqu els primers exploradors europeus (Pedro Fernndez de Quirs 80 anys ms tard, i James Cook 240 anys ms tard) van trobar barrejats amb els indgenes uns individus de pell clara, ulls clars i pl roig o ros. La similitud europea fins i tot explicaria l'atracci mtica envers les dones dels Mars del Sud. La influncia espiritual es notaria a partir de la religi que va sorgir a Raiatea al voltant del du Oro. Explicaria les similituds de la creaci del mn amb el Gnesi i l'existncia del concepte de la Santssima Trinitat. Una altra influncia seria la construcci de la piragua doble amb vela llatina i la construcci d'unes barques amb casc. La influncia cultural explicaria perqu, en algunes illes, se saludaven encaixant les mans o perqu al segle XVI comencen a aparixer a Nova Zelanda unes construccions similars als hrreos, els graners gallecs.

Referncies.
 Robert Langdon, The Lost Caravel (1975), ISBN 0858070219;
 Robert Langdon, The Lost Caravel re-explored (1988), ISBN 0958830924;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63525" title="Coordenades generalitzades" nonfiltered="195" processed="193" dbindex="25199">
Les coordenades generalitzades sn qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a l'anlisi d'un sistema fsic. Tot i que en alguns problemes poden ser les coordenades espacials habituals (x, i, z), s ms habitual que siguin un conjunt de variables qualsevol que determinin unvocament l'estat del sistema.

s d'especial utilitat en la formulaci lagrangiana i la formulaci hamiltoniana. El terme generalitzades prov del temps en qu les coordenades cartesianes eren el sistema de coordenades estndard. Un sistema fsic amb n graus de llibertat pot ser descrit completament pel conjunt de les n coordenades generalitzades, . L'estat del sistema pot ser descrit totalment per aquest conjunt si i noms si totes les qi sn coordenades independents. Aix aporta una gran flexibilitat en el tractament de sistemes de gran complexitat, al poder traballar en el sistema de coordenades ms idoni.

 Alguns exemples .
Un pndol doble que es mou en un pla pot ser descrit per les coordenades cartesianes . Malgrat aix, sabem que el sistema noms t dos graus de llibertat i que per tant pot ser descrit ms eficientment per dues coordenades:

,

definits mitjanant les segents relacions:

;
;

En el cas del moviment restringit sobre una superfcie esfrica tamb tenim dos graus de llibertat. En aquest cas podem fer servir dos angles, els corresponents a les coordenades esfriques:

,

En el cas de la superfcie terrestre aquestes s'anomenen longitud i latitud.

 Velocitats generalitzades .

Cada coordenada generalitzada est associada a una velocitat generalitzada, 'qi, que es defineix com:

;

Vegeu tamb.
Formulaci lagrangiana;
Grau de llibertat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63526" title="Amuzgo" nonfiltered="196" processed="194" dbindex="25200">
Els amuzgos sn un poble indgena de Mxic que viu a diverses comunitats dels estats de Guerrero i Oaxaca. A cada localitat, els amuzgos tenen la seva prpia manera de dir-se. A San Pedro Amuzgo, per exemple, ells s'anomenen a si mateixos tzjon noan que significa "poble dels filats o de fil suau". Es dediquen principalment a l'agricultura, la ramaderia i a les indstries d'artesania, principalment la producci de cermica i la creaci de txtils complicats amb disenys geomtrics. Sn reconeguts a nivell nacional i internacional per la creaci d'aquests teixits. El nombre "amuzgo", amb el qual sn coneguts a Mxic, prov del nhuatl amoxco, que pot traudir-se com "Lloc de llibres". 

La llengua amuzga (onndaa o jon'ndaa) que parlen prov de la branca de l'otomangue i est relacionada amb el mixtec. s una llengua tonal amb una tendncia monosillbica (una caracterstica comuna del xins) i utilitza la nasalitzaci en el seu sistema de sons. El cens del 2000 va registrar 41.455 parlants d'amuzgo a Mxic, dels quals 34.601 habitaven a l'estat de Guerrero. Com a llengua indgena de Mxic, l'amuzgo t el reconeixement de "llengua nacional". 

Aquest s un fragment de la toranda de l'Himne nacional mexic en amuzgo:

Cala'jomndyo', 'o nn'an na ndyuaa Sndaa', ndia'.
Calajndaa'ndyo' l'ots'iaan quio caso na ya.
Catseits'eiina' cha'waa tyuaa na m'aanya;
Quia na c'uaa na cwinan' quio cayom.
Catseits'eiina' cha'waa tyuaa na m'aanya;
Quia na c'uaa na cwinan' quio cayom.

 Enllaos externs .
 Pgina dels amuzgos al CDI, del govern mexic, en castell.
 Descripci de la llengua amuzga, en castell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63534" title="Si i noms si" nonfiltered="197" processed="195" dbindex="25202">


Smbols lgicsper a representarsii.

Si i noms si, en lgica i en camps que relacionats amb aquest com les  matemtiques i filosofia, s un connector lgic bicondicional entre proposicions. Aquest connector est relacionat amb el condicional ("si") combinat amb el ("noms si"); d aqu li ve el nom. El resultat s que la veritat de cadascun de les proposicions connectats requereixen la veritat de l altre, i.e. o b les dues proposicions sn certes, o les dues sn falses. El connector s per tant un "si" que funciona en els dos sentits.

En les publicacions escrites s utilitza l abreviatura sii en lloc de "si i noms si". Q s necessria i suficient per P, P s equivalent (o materialment equivalent) a Q (comparar implicaci material), P es dna si Q, P es dna exactament quan es dna Q, P succeeix si succeeix Q, i P en cas que siguiQ. Molts autors creuen que "sii" no s adequat en escrits formals; d'altres l'utilitzen amb total llibertat.

En informtica la frase "(P sii Q)" s equivalent a la frase "not (P xor Q)" o "P = Q".

En les frmules lgiques, els smbols lgics s utilitzen en lloc d aquestes frases; vegeu la discussi sobre la notaci.

Definici.
La taula de veritat de p sii q (tamb escrit com p   q) s:



Utilitzaci.
Notaci.
Els smbols lgics sn " ", " " i " ", i a vegades "sii". Normalment es tracten de manera equivalent. Tot i aix alguns texts de lgica matemtica (particularment aquells que tracten de lgica de primer ordre, ms que s de lgica proposicional) fan una distinci entre aquests smbols, el primer,  , s utilitza en les frmules lgiques, mentre que   s utilitza en el raonament sobre aquestes frmules lgiques (e.g., in metalgica).

Un altre terme pel connector lgic s exclusive nor.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63535" title="Monistrol" nonfiltered="198" processed="196" dbindex="25203">


Topnim, diminutiu de 'monestir':
Monistrol d'Anoia, venat de Sant Sadurn d'Anoia.
Monistrol de Calders, municipi del Bages.
Monistrol de Montserrat, municipi del Bages.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63546" title="Mar de la Xina Meridional" nonfiltered="199" processed="197" dbindex="25204">

La mar de la Xina Meridional s una mar costanera, part de l'oce Pacfic, que cobreix una rea d'uns 3.500.000 km des de Singapur fins a l'estret de Taiwan. s la mar ms extensa del mn desprs dels cinc oceans. Les diminutes illes de la mar de la Xina Meridional, que en conjunt formen un arxiplag, es compten per centenars. La mar i les seves illes, la majoria deshabitades, sn objecte de diferents reclamacions de sobirania per part dels estats limtrofs. Aquestes disputes tamb es reflecteixen en els diversos noms utilitzats per designar la mar.

Els diversos noms de la mar.
Mar de la Xina Meridional i els seus equivalents s el terme predominant en la majoria de llenges europees, per la mar habitualment es designa amb noms diferents als pasos riberencs, sovint com a reflex de les reclamacions histriques per l'hegemonia sobre la mar. 

El nom catal s el resultat de l'inters primerenc dels europeus per la mar com a ruta des d'Europa i l'sia meridional cap a les oportunitats comercials que oferia la Xina. Al segle XVI els mariners portuguesos van anomenar-la "mar de la Xina" (mar da China); posteriorment, per diferenciar-la de les mars properes que tamb banyaven la Xina, es va anomenar "mar de la Xina Meridional". 

A la Xina, el nom tradicional que se li dna s el de mar del Sud (  , Nnh i). A les publicacions xineses contempornies, s'anomena habitualment mar del Sud de la Xina o, el que s el mateix, mar de la Xina Meridional (    , Nn Zh nggo H i), i aquest s el nom usat sovint en els mapes publicats a la Xina i retolats en altres llenges. A Vietnam, normalment s'anomena mar de l'Est (Bi n  ng); de vegades els cartgrafs vietnamesos tamb utilitzen aquest nom quan fan mapes en llenges estrangeres. A les Filipines, de vegades s'anomena mar de Luzon (Dagat Luzn), per l'illa filipina principal, Luzon.

 Geografia .
Segons l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional, la mar s'estn des del sud-oest fins al nord-est, amb el lmit meridional situat a 3 de latitud sud, entre les illes de Sumatra i Borneo (a l'estret de Karimata), i el lmit septentrional a l'estret de Taiwan, entre la punta nord de Taiwan i la costa de Fujian, a la Xina continental. La part occidental de la mar forma el golf de Siam; al nord-oest s'obre tamb el golf de Tonqun, limitat a l'est per l'illa xinesa de Hainan.

Els estats limtrofs de la mar sn, en el sentit de les agulles del rellotge, la Repblica Popular de la Xina (incloent-hi Macau i Hong Kong), Taiwan, les Filipines, Malisia, Brunei, Indonsia, Singapur, Tailndia, Cambodja i el Vietnam.

Pel que fa al contacte amb altres mars, limita al nord-est amb la mar de la Xina Oriental a travs de l'estret de Taiwan; a l'est amb la mar de les Filipines a travs de l'estret de Luzon, i amb la mar de Sulu a travs dels estrets de Mindoro, Linapacan i Balabac, entre d'altres; al sud amb la mar de Java a travs de l'estret de Karimata, i al sud-est amb la mar d'Andaman a travs de l'estret de Malacca. 

 Illes i monts submarins .
A la mar, hi ha identificades unes 200 illes i illots (les illes de la mar de la Xina Meridional), la majoria de les quals incloses dins el grup de les Spratly. Les illes Spratly s'estenen per una rea de 810 per 900 km que comprn al voltant de 175 formacions insulars identificades, la ms gran de les quals s l'illa de Taiping o Itu Aba, de noms 1,3 km de llarg i amb una elevaci mxima de 3,8 metres.

Al nord-est de les Spratly, separat de l'illa filipina de Palawan per la fossa de Palawan, hi ha un mont submar de 100 km d'amplria conegut amb el nom angls de Reed Tablemount o "muntanya de les Canyes". Actualment a uns 20 m sota el nivell del mar, era una illa fins que es va enfonsar ara far uns 7.000 anys a causa d'una pujada del nivell del mar desprs de la darrera glaciaci.

Rius.
Hi ha un gran nombre de rius que van a parar a la mar de la Xina Meridional, entre els quals:
 el riu de les Perles o Zh ji ng;
 el Min;
 el Jiulong;
 el riu Vermell (en xins Hngh, en vietnamita Sng H ng) ;
 el Mekong;
 el Rajang;
 el Pahang, etc.

 Recursos naturals .
s una mar extremament important en el sentit geopoltic. s la segona via martima ms utilitzada del mn; pel que fa al tonatge anual de la flota mercant mundial, gaireb el 50% passa pels estrets de Malacca, la Sonda i Lombok. Uns 1,6 milions de m  (10 milions de barrils) de cru al dia sn transportats per vaixell a travs de l'estret de Malacca, on hi ha informes habituals de pirateria, per molt menys sovint que abans de mitjan segle XX.

La regi t reserves de petroli confirmades d'uns 1,2 km  (7.700 milions de barrils), amb una estimaci de 4,5 km  (28.000 milions de barrils) en total. Les reserves de gas natural s'estimen en un total de 7.500 km . 

 Reclamacions territorials .
Actualment hi ha nombrosos litigis sobre les aiges, els territoris i els recursos naturals de la mar de la Xina Meridional. Com que la Llei del Mar de les Nacions Unides del 1982 permet a cada pas una zona econmica exclusiva (ZEE) que s'estn 200 milles nutiques (370,6 km) ms enll de les aiges territorials, tots els estats riberencs es veuen legitimats a reclamar grans porcions de la mar. La Repblica Popular de la Xina (RPX) en reclama gaireb la totalitat. Vet aqu les principals rees en litigi:
Indonsia i la RPX es disputen les aiges al NE de les illes Natuna.
Les Filipines i la RPX es disputen els camps de gas de Malampaya i Camago.
El Vietnam i la RPX es disputen les aiges a l'oest de les illes Spratly. Algunes o la totalitat de les illes mateixes tamb es troben en disputa entre el Vietnam, la RPX, Taiwan, Brunei, Malisia i les Filipines.
Les illes Paracel se les disputen la RPX, Taiwan i el Vietnam.
Malisia, Cambodja, Tailndia i el Vietnam es disputen diverses rees del golf de Tailndia.
Singapur i Malisia es disputen els estrets de Johore i Singapur.

La RPX i el Vietnam han dut les seves reclamacions ms enll de les disputes diplomtiques. El 1974 la Xina es va apoderar de les illes Paracel i hi van morir 18 soldats. Les illes Spratly foren l'escenari d'un enfrontament naval en qu una setantena de mariners vietnamites van perdre la vida vora l'escull de Chigua el mar del 1988. Les parts en litigi informen regularment d'enfrontaments entre vaixells.

L'ASEAN en general, i Malisia en particular, han fet mans i mnigues perqu les disputes territorials a la mar de la Xina Meridional no desemboquin en un conflicte armat. Aix, per exemple, s'han creat unes Autoritats Conjuntes de Desenvolupament a les rees en litigi per desenvolupar conjuntament la regi i dividir-se els guanys de forma igualitria, tot deixant de banda la qesti de la sobirania. Aix ha donat bons fruits, sobretot, al golf de Tailndia.

Les reclamacions de sobirania sobre les illes Pedra Branca i Batu Putih per part de Singapur i Malisia es van dur al Tribunal Internacional de Justcia. El Tribunal va fallar a favor de Singapur.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63547" title="Alfara" nonfiltered="200" processed="198" dbindex="25205">


Topnim, de l'rab al-fara, 'carrer' o 'poblet':
Alfara d'Algmia (o de la Baronia), municipi del Camp de Morvedre.
Alfara de Carles, municipi del Baix Ebre.
Alfara del Patriarca, municipi de la Horta Nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63548" title="Corbera (desambiguaci)" nonfiltered="201" processed="199" dbindex="25206">

Corbera, municipi de la Ribera Baixa.
Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta.
Corbera de les Cabanes, municipi del Rossell.
Corbera de Llobregat, municipi del Baix Llobregat.
Corbera del Castell, municipi del Rossell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63549" title="Cornell" nonfiltered="202" processed="200" dbindex="25207">

Topnim, del llat Cornelianum derivat del nom Cornelius:
Cornell de Conflent, municipi del Conflent.
Cornell de la Ribera, municipi del Rossell.
Cornell de Llobregat, municipi del Baix Llobregat.
Cornell del Brcol, municipi del Rossell.
Cornell del Terri, municipi del Pla de l'Estany.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63550" title="ONG" nonfiltered="203" processed="201" dbindex="25208">
REDIRECTOrganitzaci no governamental;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63551" title="Castellar" nonfiltered="204" processed="202" dbindex="25209">

Castellar, municipi de la provncia de Jan.
Castellar d'ndies, venat de Sant Cebri de Vallalta.
Castellar de la Muntanya, venat de la Vall de Bianya.
Castellar de la Ribera, municipi del Solsons.
Castellar de la Selva, venat de Quart.
Castellar de n'Hug, municipi del Bergued.
Castellar (Aguilar de Segarra), entitat de poblaci de Aguilar de Segarra;
Castellar de Tost, venat de Ribera d'Urgellet.
Castellar del Riu, municipi del Bergued.
Castellar del Valls, municipi del Valls Occidental.
Castellars, venat del Pont de Suert.
Castellar-Oliveral, pednia de la ciutat de Valncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63553" title="Valclusa" nonfiltered="205" processed="203" dbindex="25210">



Valclusa (84) (Vauclusa en occit, Vaucluse en francs) s un departament situat a la regi francesa de Provena-Alps-Costa Blava.

El departament pren el seu nom de la font i del poble homnims que s'anomenen en catal la font de Valclusa (en occit Vauclusa o la Fnt de Vauclusa, en francs Fontaine-de-Vaucluse). Per la seva part, el poble deu el seu nom a la vall profunda en qu est situat i que en llat rep el nom de Vallis Clausa.

Geografia.
Valclusa forma part de la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Limita a l'oest amb els departaments de Gard (Llenguadoc-Rossell) i Ardecha (Roine-Alps), al nord amb el departament de Droma (Roine-Alps), a l'est amb els Alps de l'Alta Provena, i al sud amb els departaments de Var (encara que noms siguin uns centenars de metres) i de les Boques del Roine.

Histria.
Anteriorment possessions pontifcies, Aviny i el Comtat Venaiss van ser annexionats per Frana el 14 de setembre de 1791. 

El 28 de mar de 1792, aquests dos territoris formaren dos nous districtes, Aviny i Carpentras (anteriorment capital del Comtat Venaiss). Aviny s'incorpor al departament de les Boques del Roine i Carpentras al de Drme. 

Posteriorment, el 12 d'agost de 1793 va ser creat el departament de Valclusa. Aquest nou departament no noms estava constitut per Aviny i Carpentras, sin tamb pels districtes d'Ate i d'Aurenja, que pertanyien a les Boques del Roine, i pel cant de Sault, que pertanyia als Baixos Alps (actualment Alps de l'Alta Provena). L'any 1800, una ltima modificaci territorial va fer que la localitat de Suze-la-Rousse passs al departament de Drme. Aix comport que el cant vauclusenc de Valras queds enclavat dins del territori departamental de Drme.

Economia.
Valclusa ha estat tradicionalment un departament rural, amb una economia basada en l'agricultura i la indstria agroalimentria. s el principal productor francs de fruites (mel, cirera, maduixa, ram de taula) i verdures (tomquet). Ara b, el sector ha de fer front a la dura competncia que suposen els productes agrcoles estrangers, provinents principalment de l'Estat espanyol.

El sector vincola gaudeix d'una bona reputaci grcies als vins de la denominaci d'origen Ctes du Rhne.

Els conreus de lavanda i herbes aromtiques s'estan desenvolupant grcies a un mercat en plena expansi. 

Per ltim, cal destacar la importncia del turisme. El departament acull al voltant de 3.500.000 de turistes cada any, alhora que nombroses propietats han estat transformades en segones residncies. Aix ha donat lloc a un boom immobiliari, que comen als anys 70. Actualment, s molt difcil adquirir qualsevol tipus d'habitatge, a la qual cosa hem d'afegir els elevats preus del sl, sobretot des de la creaci del Parc Natural Regional del Luberon i de les consegents limitacions a la construcci que aquest parc implic.

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Claude Haut, del Partit Socialista, amb el suport dels 13 consellers generals d'esquerra.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 10 consellers generals ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 9 consellers generals ;
 Front Nacional (FN): 2 consellers generals;
 No adscrits d'esquerra: 2 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista dels municipis de la Vauclusa;
Llista de Cantons de la Valclusa;

Enllaos externs.
 Consell General de Valclusa ;
 Vila d'Aviny ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63556" title="Caricatura" nonfiltered="206" processed="204" dbindex="25211">



Una caricatura s un dibuix humorstic que destaca els defectes d'all retratat, usualment rostres de persones.

Caricatura ve del terme itali caricare, que vol dir exagerar. Els primers d'utilitzar-lo, i per tant sel's considera pares de la criatura, foren els germans Carracci, pintors gaireb contemporanis de Leonardo Da Vinci, que tamb dibuix caricatures, seguint la teoria que el dibuix i l art han de cercar la veritat que s amaga darrera les coses, i que tant es pot fer pel cam d'exagerar les coses bones, com la bellesa, que s el que s'ha fet majoritariament, com per l'altra banda, exagerant les coses dolentes, del que en surt la imatge grotesca que conforma la caricatura.

Histria.
Gran nombre d artistes s han interessat per aqesta deformaci en negatiu, per en destaquen les imatges grotesques del Cranach, Brueghel, El Bosco, Holbein, Durer, i el mateix Leonardo. 

Els anglesos van adaptar la paraula italiana per designar un dibuix grotesc amb una crrega satrica, i batejaren com a caricatura les imatges que produiren els dibuixants que es dedicaven a criticar la societat, mostrant-ne els pitjors aspectes. A travs d aquesta stira grfica, pretenien donar un impuls moral a la societat. Els grans caricaturistes anglesos sn Hoogarth, Ensor, Gillray, Rowlanson, i Cruikshank, als que seguirn els mestres francesos que Charles Philipon va reunir al voltant de la publicaci La Caricature (1825) i Le Charivari (1832): Daumier, Gill, Gavarni, Grandville, o Dor, entre d altres.

A l'Estat Espanyol, caricaturista en aquesta antiga accepci de la paraula, tan sols hi destaca Goya, que realitz una stira ferotge amb els seus gravats. Resulta que fins aquell moment, el mot caricatura era sinnim del que avui entenem com a humor grfic. Es tracta d imatges amb una crrega satrica, normalment amb una vinyeta, i que combinen un petit text amb una imatge transgressora. La histria de la caricatura en aquest sentit, s la mateixa que la de l'humor grfic.

L accepci moderna de caricatura no es correspon amb l antiga. Actualment, per a caricatura s entn el retrat d una persona, sintetitzant o exagerant-ne els trets i les faccions per aconseguir un efecte cmic, satric o purament esttic, tres objectius ben diferents, que condicionen l estil. Per comenar una caricatura ha de tenir un referent real, un personatge que hem de reconixer grcies a la interpretaci del dibuix. En angls es distingeix el terme  portrait-charg  del  cartoon , el primer es correspondria amb el concepte de caricatura i els egn amb el d humor grfic, tot i que tamb es fa servir per  parlar dels dibuixos animats, que s una altra histria gaireb ms relacionat amb el cinema que no pas amb el que tractem aqu.

Catalunya ha estat una terra especialment frtil en caricaturistes. Des de Toms Padr i Manel Molin, que realitzaven les caricatures segons l escola francesa de grans caps i cossos petits, amb dibuix molt acadmic, passem a una generaci de caricaturistes renovadors, com l Apa (pseudnim de Feliu Elias), o Picarol (Pseudnim de Josep Costa), fins a arribar a Llus Bagara, gran  modernitzador del gnere, que va canviar-ne el concepte. La caricatura fins aleshores es limitava a exagerar, ell va comenar a simplificar. La caricatura sinttica, molt ms intelectualitzada, s la forma ms avanada i moderna de grafisme.

Segle XX. 
A principis del segle XX, els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que s allunyaren de les formes del dibuix acadmic, i donaren valor a la lnia, al tra per transmetre el carcter, l essncia del personatge, ms que no pas la simple forma.

Les obres dels dibuixants Olaf Gulbransson a alemanya, Mrius de Zayas, Miguel Covarrubias, Al Frueh i Paolo Garretto als Estats Units, Sem (pseudnim de Georges Coursat) a Frana, Max Beerbohm a la Gran Bretanya i Bagaria a Espanya, renoven el panorama, trencant amb els plantejaments esttics academics i estableixen les bases de la caricatura moderna. Amb aquests nous recursos, que incorporen al retrat caricaturesc els plantejaments dels moviments artstics d avantguarda, com el cubisme o el futurisme, la nostra terra dona grans valors, malauradament pendents de reivindicar: Jacint Bofarull, Salvador Mestres, Josep Escobar (abans que es dediqus a dibuixar en carpanta i Zipi y Zape), Niko (pseudnim de Nicols Martnez), Josep Maria de Martn, Joaquim Muntaola, Josep Maria Serra, Marc Sitges...

L aparici al panorama caricaturesc del dibuixant nord-americ David Levine, que recuperava l estil megacefalopdic del segle passat, feu que a partir dels anys seixanta convisquessin les dues tendncies dins la caricatura. Parteixen del grafisme de Levine els estils, per exemple, de Miquel Ferreres, i tamb de Joan Vizcarra (www.vizcarra.info) (encara que segueix ms l estela del teut Krger) o dels dibuixants Guilln, Manel Puyal, El Gat Invisible o Trallero d A. Just a l altra banda, pel que fa a la concepci esttica, hi ha les caricatures de Toni Batllori i Tssies, que deixen de banda el model naturalista, per endinsar-se cadasc en el seu cam estilstic, amb troballes sorprenents. Tirant per un cam del mig, que podrem anomenar de naturalisme sinttic, hi ha les caricatures des de Joaquim Muntaola i Gin (pseudnim de Jordi Gins), a les obres d Espinosa, Ismael, Kap (pseudnim de Jaume Capdevila), Farruqo o Ant (pseudnim d Anthony Garner), cadasc per la seva banda i treballant en el seu propi i caracterstic estil.

Si b molts caricaturistes tamb dibuixen acudits a la premsa, tamb hi ha grans acuditaires de premsa que no sn caricaturistes.

Vegeu tamb.

 Humor grfic;
 Ninot;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63558" title="Fonamentalisme islmic" nonfiltered="207" processed="205" dbindex="25212">

Musulmans fonamentalistes sn els seguidors de l'Islam que no solsament intenten seguir la religi islmica segons els seus principis ms purs, si no que tamb els volen imposar als altres.

Els cinc pilars de l'islam en els quals es funda la vida d'un musulm sn: 

El Testimoniatge segons el que no hi ha qui mereixi culte excepte Du i que Mahoma s el seu missatger. 

Les cinc oracions diries (Salaah). 

El pagament de l'azaque, que s generalment el 2,5% dels estalvis anuals per a un home ric que treballi en el comer o la indstria i el 10% o el 20% de la producci per als agricultors. Aquests diners o productes es distribueixen entre els pobres. 

Abstenci de menjar, beure i tenir relacions sexuals des de l'alba al vespre en el ms de Ramadn (Sawm). 

La peregrinaci (Hajj) a la Meca durant el ms de Zul Hijjah, que s obligatria una vegada en la vida per a qui tingui la capacitat de fer-la. 

Anomenar als musulmans "mahometans", en el sentit de "seguidors de Mahoma (Muhammad)", ha de ser considerat com a incorrecte i insultant perqu sembla que vol dir que donen cult al profeta Muhammad, contrriament als principis del mateix Islam. Per contra, el terme "cristi" implica de fet correctament el culte a Jesucrist i la creena en les seves prpies idees com a divines. Els musulmans consideren a Muhammad i Jess ("Isa") com a profetes de Du.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63562" title="Chatins" nonfiltered="208" processed="206" dbindex="25213">
Els chatins o txatins sn un poble indgena de Mxic que viu al sud-est de l'estat d'Oaxaca. Ells es diuen kitse cha'tnio en referncia a la seva llengua cha'tnio

L'rea que habiten s rica en recursos naturals, per, la majoria dels chatins es dediquen a l'agricultura, que depen fora del temporal i per tant, alguns chatins han d'emigrar a les finques del districte de Juquila per a treballar a les plantacions de caf. La majoria de les comunitats chatines tenen serveis pblics, i a diversos municipis hi ha pistes d'aterratge. S'hi han establert escoles bilinges federals i una telesecundria i secundries tcniques. 

Les autoritats tradicionals d'aquest poble sn organitzades en un sistema basat en crrecs civils i religiosos, en qu hi ha un consell d'ancians com a mxima autoritat. Creuen en la Santa via, el Sant pare du, la santa mare terra, la santa mare lluna, els dus de l'aigua, del vent, de la pluja, de la muntanya i del foc. 

 Llengua .
La seva llengua es diu cha'tnio (o les variants cha ta  i tasa jnya) que en catal significa "paraula laboriosa", "paraula difcil" o "feina de les paraules". El cens del 2000 va registrar 41 mil parlants d'aquesta llengua aproximadament. La llengua petany a la famlia chatino-zapoteca, que al seu torn pertany a la branca lingstica de l'otomangue. De la llengua, n'hi ha quatre varietats, depenent de l'rea geogrfica: de Santiago Yaitepec, de Zezontepec, de Tlataltepec de Valdez i de Nopala. La llengua s'utilitza extensament en l'administraci local, el comer, els serveis religosos i en l'educaci primria i secundria. 

Aquestes sn algunes frases en la llengua chatina:

Bon dia = Cua nque msaa
Bona tarda  = Cua nque  xlyaa
Bona nit = Cua nque  sii

 Enllaos externs .
 Pgina dels chatins al CDI ;
 Una varietat de la llengua chatina, segons l'Ethnologue ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63566" title="Brokeback Mountain" nonfiltered="209" processed="207" dbindex="25215">

Brokeback Mountain s una pellcula dirigida pel director taiwans Ang Lee al 2005. El film, xit comercial i de crtica, s protagonitzat per Heath Ledger, Jake Gyllenhaal, Anne Hathaway i Michelle Williams. La franca descripci que fa la pellcula d'una relaci homosexual de llarga durada, incloent-hi els aspectes romntics i fsics, ha generat tanta alegria com polmica.

El gui va ser escrit per Diana Ossana i l'autor guanyador d'un premi Pulitzer Larry McMurtry, i est basat en un relat curt del mateix nom de la novellista americana Annie Proulx. El relat curt va aparixer per primera vegada al The New Yorker a l'octubre de 1997 i desprs va ser publicat en una antologia anomenada Close Range: Wyoming Stories (1999)

 Argument .


Brokeback Mountain conta la histria d'Ennis Del Mar (Ledger) i Jack Twist (Gyllenhaal), dos homes joves i pobres que es coneixen i s'enamoren en un treball de cuidadors d'ovelles a la muntanya Brokeback a Wyoming l'estiu de 1963. La pellcula segueix l'amor d'ells dos durant les dues dcades segents i ens mostra la seva complexa relaci emocional i fsica, que continua desprs de qu els dos s'hagin casat amb dues dones (Hathaway i Williams) i hagin estat pares. Jack vol intentar crear una vida junts, per Ennis, perseguit per un record de la seva infantesa, t por de ser rebutjat per la seva famlia o ser assassinat pels membres de la comunitat si ell i Jack se'n van a viure junts. Tot sovint noms poden contactar l'un amb l'altre per correu. Malgrat tot aix, l'Ennis i en Jack lluiten contra la pressi social i familiar, i contra les seves prpies pors que els avisen del perill del seu amor.

Anecdotari.
 Llocs de rodatge .
La pellcula va ser rodada principalment a Alberta, Canad, i no a Wyoming. Ang Lee sol rodar les seves pellcules en els mateixos llocs en els que estan localitzades (una altra excepci va ser Tigre i Drac, en la que les escenes localitzades al monestir Wudangshan van ser rodades, en realitat, en un altre monestir taoista), per va decidir que Alberta seria un lloc ideal per a rodar Brokeback Mountain degut als seus paisatges, molt similars als de Wyoming, a la reducci de costos per rodar a Canad, i a la bona voluntat de les companyies de producci de Canad amb el projecte.
La pellcula va ser rodada durant l'estiu de 2004.

 xit comercial .
Brokeback Mountain va costar uns 14 milions de dlars, sense comptar-hi les despeses de publicitat.
El film va ser estrenat, en estrena limitada, als Estats Units el 9 de desembre de 2005 (a Nova York, Los Angeles i San Francisco), recaptant 547.425 dlars en noms cinc sales el seu primer cap de setmana. Segons algunes fonts, aquesta ha estat la mitjana per cinema ms alta de la histria del cinema en un drama.
Durant el cap de setmana de Nadal va aconseguir la recaptaci mitjana per cinema ms alta de la histria, i va ser considerada un xit a la taquilla no noms a centres urbans com la ciutat de Nova York i Los Angeles, sin tamb en cinemes de suburbis prop de Portland, Chicago, Dallas, Denver i Atlanta. El 6 de gener de 2006 la pellcula va ser estrenada a 483 cinemes i, el 13 de gener, Focus Features, la distribudora de la pellcula, va estrenar-la en gaireb 700 cinemes nord-americans com a part de la seva estratgia d'expansi. El 20 de gener, el film es va poder veure a 1.194 cinemes als Estats Units i Canad; a 1.652 el 27 de gener i a 2.089 el 3 de febrer, el moment amb ms pantalles exhibint-la fins al moment.

Fins al 2 de febrer de 2006, Brokeback Mountain ha recaptat 54 milions de dlars a Amrica del Nord i 27 milions ms a la resta del mn (quasi 4 milions a l'Estat espanyol).

Premis.
 Guanyats .

 Bafta a la millor pellcula;
 Bafta al millor director - Ang Lee;
 Bafta al millor actor secundari - Jake Gyllenhaal;
 Bafta al millor gui adaptat;

 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor msica ;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor director - Ang Lee;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor gui adaptat;

Nominacions.

 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor pellcula;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor director - Ang Lee;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor actor - Heath Ledger;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor actor secundari - Jake Gyllenhaal;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor actriu secundria - Michelle Williams;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor gui adaptat;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor fotografia ;
 Premi Oscar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor msica ;

 Bafta al millor actor - Heath Ledger;
 Bafta a la millor actriu secundria -Michelle Williams;
 Bafta a la millor fotografia;
 Bafta a la millor edici;
 Bafta a la millor msica;

 Enllaos externs .
Brokeback Mountain: Pgina oficial de la pellcula (en angls);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63567" title="Ang Lee" nonfiltered="210" processed="208" dbindex="25216">

Ang Lee (en xins   ) s un director de cinema taiwans, nascut el 23 d'octubre de 1954. Guanyador del Premi Oscar a millor director l'any 2006 per Brokeback Mountain. 

Filmografia.

Pushing Hands (1992);
The Wedding Banquet (1993);
Eat Drink Man Woman (1994);
Sense and Sensibility (1995);
The Ice Storm (1997);
Ride With the Devil (1999);
Crouching Tiger, Hidden Dragon (2000);
Hulk (2003);
Brokeback Mountain (2005);
Se, jie (2007);

Enllaos externs.

 Ang Lee 64th Venice Film Festival press conference (English);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63568" title="Llusa de Sucia" nonfiltered="211" processed="209" dbindex="25217">


Llusa de Sucia, reina de Dinamarca (Estocolm 1851 - Copenhaguen 1921). Reina consort de Dinamarca grcies al seu casament amb el rei Frederic VIII de Dinamarca. Descendents seus sn el rei Harald V de Noruega, la reina Margarida II de Dinamarca o la reina Anna Maria de Grcia.

Nascuda a Estocolm el dia 31 d'octubre de 1851 essent la nica filla del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos. La princesa era nta del rei scar I de Sucia i de la princesa Josepa de Leuchtenberg per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep Frederic dels Pasos Baixos i de la princesa Llusa de Prssia.

Casada el 28 de juliol de 1869 a Estocolm amb el prncep hereu i desprs rei Frederic VIII de Dinamarca. La parella s'establ a Copenhaguen i tingueren vuit fills:

SM el rei Cristi X de Dinamarca nat el 1870 al Palau de Charlottenlund i mort el 1947 a Copenhaguen. Es cas amb la princesa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin.

SM el rei Haakon VII de Noruega nat el 1872 al Palau de Charlottenlund i mort el 1957 a Oslo. Es cas amb la princesa Maud del Regne Unit. ;

SAR la princesa Llusa de Dinamarca nascuda el 1875 a Copenhaguen i morta el 1906 a Blckeburg. Es cas amb el prncep Frederic de Schaumburg-Lippe.

SAR el prncep Harald de Dinamarca nat el 1876 al Palau de Charlottenlund i mort el 1949 a Copenhaguen. Es cas amb la princesa Helena d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. ;

SAR la princesa Ingeborg de Dinamarca nascuda el 1878 a Copenhaguen i morta el 1958 a Estocolm. Es cas amb el prncep Carles de Sucia. ;

SAR la princesa Thyra de Dinamarca nascuda el 1880 i morta el 1945.

SAR el prncep Gustau de Dinamarca nascut el 1887 i mort el 1944.

SAR la princesa Dagmar de Dinamarca nascuda el 1890 i morta el 1961 a Copenhaguen. Es cas amb Jurgen Castenskiold.

Esdevingu reina consort de Dinamarca l'any 1906 desprs de la mort del seu sogre el rei Cristi IX de Dinamarca i l'ascens del seu esps. Desprs de la mort del seu marit l'any 1912 adquir el ttol de reina mare de Dinamarca.

Malgrat sser la nica filla del rei Carles XV de Sucia la princesa no heret el tron de Sucia ja que al pas encara era en vigor la llei slica. El tron recaigu en mans del seu oncle el rei scar I de Sucia. Malgrat tot, quan l'any 1905 Noruega aconsegu la independncia de Sucia a travs de la dissoluci de la uni reial que els unia, l'Assambela noruega escoll un fill de la princesa sueca i reina danesa com a rei de Noruega, establint-se aix, una branca cadet de la casa reial danesa al tron de Noruega. 

La reina mor el 1921 al Palau d'Amalienborg de Copenhaguen essent enterrada a la Catedral de Roskilde junt amb altres membres de la Famlia reia danesa i el seu esps.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63570" title="Aiguatbia i Talau" nonfiltered="212" processed="210" dbindex="25218">

Aiguatbia i Talau (francs: Ayguatbia-Talau) s un municipi nord-catal de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals. En el municipi s'hi troben els pobles d'Aiguatbia (, estndard ) i de Talau.

Enllaos externs.
informaci del municipi  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63575" title="Carles de Viana" nonfiltered="213" processed="211" dbindex="25219">
Carles de Trastmara i d'vreux, ms conegut com Carles de Viana ( Peafiel, 1421 - Barcelona, 1461), fou prncep d'Arag i infant de Navarra, prncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461). 


Orgens familiars.
Nasqu a Peafiel el 29 de maig del 1421, sent el fill primer de Joan d'Arag,  futur rei de la Corona d'Arag i la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra.

Npcies i descendents.
El 30 de setembre de 1439 es cas amb Agns de Cleves. D'aquest matrimoni no tingu fills.

A la seva mort estava proms amb Caterina, filla del Rei Eduard I de Portugal, la qual, en no poder maridar Carles, entr com a religiosa al convent de Santa Clara de Lisboa.

Carles de Viana tingu diversos fills illegtims:
 Anna de Navarra (?-1477), casada el 1471 amb Llus de la Cerda, duc de Medinaceli;
 Felip de Navarra (1456-1488), arquebisbe de Palerm;
 Joan Alfons de Navarra (1459-1529), bisbe d'Osca;


El problema navarrs.
Pel casament de Blanca I amb Joan II d'Arag s'establ que el fill gran mascle com del matrimoni heretaria el Regne de Navarra a la mort de la reina. Aix, Carles en nixer, fou nomenat prncep de Viana, ttol designat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les Corts de Navarra. Per el 1441, amb un pare i fill enemistats, Joan d'Arag decid excloure'l de la successi i ell continu essent Rei de Navarra, mentre Carles tan sols rebia el ttol de lloctinent del regne.

Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments ms difcils, sobretot a partir del nou casament del prncep Joan el 1447 amb Joana Enrquez, que aviat li don un nou hereu al futur comte-rei catal, Ferran el Catlic.

Aix doncs, esclat la Guerra civil navarresa entre els Agramontesos, partidaris de Joan d'Arag i els Beamontesos, partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren Carles IV de Navarra. El 1452 s'enfrontaren a Aibar (Navarra) on Carles reb l'ajuda de Joan II de Castella, per fou derrotat i fet presoner, cosa que propici que fos desheretat.

Un cop alliberat, Joana Enrquez conspir contra ell i Carles fug del pas per prendre refugi a Npols, a la cort del seu oncle Alfons el Magnnim. El 1458, amb la mort d'Alfons, el prncep Joan es convert en Rei d'Arag amb el nom de Joan II d'Arag. Aquest li conced el ttol de Rei de Npols i Siclia, per Carles els refus, retornant a Navarra l'any segent.

Al seu retorn a Navarra, Carles fou novament empresonat el 2 de desembre de 1460, per les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill, cosa que s'aconsegu el 25 de febrer de 1461. Carles fou nomenat lloctinent de Catalunya.

El 23 de setembre de 1461 el prncep de Viana mor a Barcelona, vctima de problemes de salut, per amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enrquez. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63576" title="Cartisme" nonfiltered="214" processed="212" dbindex="25220">
El cartisme, fou un moviment per a la reforma poltica i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX. El seu nom prov del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius principals del moviment.

L'any 1836 els obrers van crear la Working Men's Association. El 1838 presenten a l'Estat una carta (del poble), en la qual demanaven la democratitzaci: 
L'establiment del sufragi universal secret.
Un sou pels diputats.
La immunitat dels diputats.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63578" title="Parlament basc" nonfiltered="215" processed="213" dbindex="25221">

El Parlament Basc (Eusko Legebiltzarra, en basc) s la instituci en la qual es desenvolupen les lleis de la comunitat autnoma basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat. Es troba a la capital basca, Vitria. Desprs de les eleccions del 2005, la seva presidenta s Izaskun Bilbao, del Partit Nacionalista Basc.

 Vegeu tamb .
 Eleccions al Parlament Basc de 1980;
 Eleccions al Parlament Basc de 1984;

Enllaos externs .
 Pgina oficial del parlament basc.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63579" title="Blanca II de Navarra" nonfiltered="216" processed="214" dbindex="25222">
Blanca II de Navarra ( Olite, Navarra 1424 - 1464 ), princesa d'Arag i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).

Orgens familiars.
Filla del prncep Joan d'Arag, futur rei de la Corona d'Arag, i la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra. Fou germana de Carles de Viana.

Npcies i descendents.
El 16 d'octubre de 1440 es cas a la catedral de Valladolid amb el prncep Enric de Castella, fill de Joan II de Castella i Maria d'Arag, que posteriorment seria nomenat rei de Castella.

Aquesta uni fou anullada el 27 de juliol de 1453 pel Papa Nicolau V sense haver tingut descendncia i desprs de comprobar que no s'havia consumit mai.

El problema navarrs.
A la mort de la seva mare el seu germ Carles de Viana havia d'esdevenir rei de Navarra, per el seu pare l'apart del tron. La seva germana petita Blanca li don tot el seu suport, i per aix deman ajuda al seu sogre Joan II de Castella perqu ajuds al legtim hereu de Navarra enfront de l'usurpador del tron navarrs.

La derrota de Carles de Viana a la batalla d'Aibar (Navarra) el 1452 feu caure en desgrcia a Blanca, que mai ms fou ben vista pel seu pare.

A la mort de Carles de Viana el 1461 en extranyes circumstncies, Joan d'Arag firm el 1462 amb la seva altra filla Elionor de Navarra un pacte pel qual aquesta esdevindria la seva successora, apartant Blanca II del tron.

Aix el marti d'Elionor, Gast IV de Foix feu tancar Blanca II al castell de Moncada, on mor el 2 de desembre de 1464, possiblement enverinada per odres d'Elionor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63589" title="Grecnic" nonfiltered="217" processed="215" dbindex="25223">

El grecnic s el dialecte de la llengua grecoitlica que es parla a Calbria.

Difusi.
En el passat.
Aquest idioma es parlava a tot Calbria meridional fins als segles XV-XVI, quan va comenar a sser progressivament substituda pel corresponent dialecte roman (influt tanmateix pel grecnic en la gramtica i en el lxic). En l'poca dels Plantagenets, el grec encara era utilitzat en una extensa rea, compresa entre Seminara, Taurianova, la vall de Msima i l'altipl del Poro, caracteritzada pels seus dialectes, topnims i formes folklriques. Una petita recerca histrica s suficient per a verificar la desaparici progressiva del grec en diverses rees calabreses, a partir del segle XVI.

A mitjans del segle XVI el grec desapareix de la conca del Petrace, en particular al curs alt del Diverso i el Tasi. Durant el segle segent el fenomen regressiu arriba a algunes valls de la vessant occidental de l'Aspromonte que toquen a l'estret de Messina, com per exemple a Catona o Gllico.

Durant el segle XIX la prdua de l'antic idioma arriba a urbs com Pentedattilo, Africo, Brancaleone, Motta San Giovanni, Montebello o San Lorenzo, s a dir, al vessant jnic de l'Aspromonte.

Durant les primeres dcades del segle XX el grec desapareix dels comuns de Palizzi, Staiti, Cardeto, Roccaforte del Greco, Amendolea i Condofuri.

L'acci repressiva del feixisme.
Durant el perode feixista, les minories lingstiques no eren encoratjades, i el grecnic n'era una. Als anys 30, per fer semblar estpida una persona, s'usava l'expressi "sembles un grec", l'idioma era considerat pels mateixos parlants com un smptoma de ser retardat i els mestres castigaven els alumnes sorpresos mentre parlaven un idioma "estranger" a classe.

En l'actualitat.
Avui en dia el grecnic es parla a nou comuns pels voltants de la Bovesia, entre els quals Bova, Roghudi, Gallician, Choro di Roghudi o altres de ms moderns com Bova Marina, San Giorgio Extra o Mdena.

El nombre de parlants s d'uns 2.000, la majoria dels quals gent gran; a ms, hi ha al voltant d'un centenar de parlants en els barris d'Arangea i Sbarre, a Reggio di Calabria, i un altre petit nombre a Melito di Porto Salvo, grcies als immigrants de Roghudi.

A Bova hi ha molta gent que estudia tamb el grec modern.

Prendre els grecnics i els hellenfons dins el mateix sac s incorrecte. De fet, els grecnics sn tots els habitants del sud de Calbria, que va ser hellenfona temps en. Els hellenfons sn els grecs que viuen a Calbria. Nogensmenys aquesta distinci no s molt coneguda.

Lingstica.
El grecnic t molts punts en com amb el grec. Alguns argumenten que n's un dialecte o b un dialecte del grec bizant, mentre que altres afirmen que ha evolucionat independentment del grec hellenstic i que deriva del grec antic parlat a la Magna Grcia.

Resta tanmateix el concepte que el grec de Calbria, difs a la Bovesia, s una part particular dels dialectes hellenofons parlats a Itlia, probablement amb la seva prpia evoluci, separada de la del grec segles en.

El grec de Calbria, respecte al grec modern, ha perdut en molts casos la -s final (per exemple: gaidaros (l'ase) esdev gadaro en grecnic). A ms, el grec de Calbria no t una forma de futur, i l'expressa per mitj del present d'indicatiu. s una llengua arcaica que presenta paraules que en la Grcia actual sn desconegudes i en el seu lxic hi ha moltes paraules derivades del grec dric.

La salvaguarda.
El redescobriment.
Durant molts anys, els hellenfons de Calbria van restar en l'oblit. Ni tan sols a Grcia se'n coneixia l'existncia. Va ser redescoberta grcies a la labor del filleg alemany Gerhard Rohlfs, que va contribuir molt a la salvaguarda de la llengua.

El grecnic s patrimoni de tota la provncia de Reggio di Calabria, malgrat que no es fa un esfor suficient com per a salvar la llengua, que es troba en perill d'extinci.

Vegeu tamb.
Griko salentino;

Enllaos externs.
Grecia Calabra;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63590" title="Objecte transneptuni" nonfiltered="218" processed="216" dbindex="25224">

Un objecte transneptuni s qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distncia mitjana ms gran que la del planeta Nept (30 UA). Els objectes del cintur de Kuiper, els del disc dispers i els del nvol d'Oort sn els tres grans subgrups d'objectes transneptunians. El membre ms gran d'aquest grup s el planeta menor 2003 UB313 per els ms coneguts probablement siguin el planeta Plut i el seu satllit Caront. Freqentment se'ls denomina amb l'abreviatura TNO (de l'angls Trans-Neptunian object).

 Mida i composici .
La majoria dels TNO sn blocs de gel amb alguns compostos orgnics (que contenen carboni) com la tolina, detectats mitjanant espectroscpia. Tenen una composici similar a la dels cometes.

s difcil estimar el dimetre dels TNO. Per als objectes amb elements orbitals ben coneguts (bsicament Plut i Caront) s possible de mesurar el dimetre de forma precisa mitjanant l'ocultaci d'estrelles. Per als altres TNO amb una mida relativament gran, el dimetre es pot estimar mitjanant mesures trmiques. El dimetre dels ms petits s'estima assumint un valor d'albedo, tcnica que dna noms un valor aproximat.

Objectes transneptunians notables.

Plut: planeta, encara que el seu estatus s motiu de controvrsia.
Caront: el satllit ms gran de Plut.
(15760) 1992 QB1: cubewano, el primer objecte transneptuni descobert desprs de Plut i Caront.
(15874) 1996 TL66: el primer objecte del disc dispers descobert.
(20000) Varuna: cubewano.
(38628) Huya: plut.
(50000) Quaoar: cubewano.
(90377) Sedna: encara no classificat, possiblement un objecte del nvol d'Oort.
(90482) Orcus: plut.
2003 EL61: encara no classificat.
2003 UB313: objecte del disc dispers. Actualment, l'objecte transneptuni ms gran i el que es troba a ms distncia del Sol.
2005 FY9: encara no classificat.
2004 XR190: objecte del disc dispers amb una rbita molt inusual.

 Altres objectes transneptunians .
Els altres objectes transneptunians sn objectes del cintur de Kuiper que no tenen cap tipus de ressonncia amb Nept, a diferncia del que ocorre als plutins o a altres objectes, ni satisfan les caracterstiques que permetria classificar-los com a cubewanos o objectes del disc dispers.

Fins el moment, existeixen al voltant de 115 objectes transneptunians en aquesta categoria, i els seus principals representants sn el 2003 EL61 i el (55565) 2002 AW197.

 Vegeu tamb .
Llista d'asteroides;
Trit: el satllit ms gran de Nept, possiblement un antic objecte transneptuni capturat pel planeta;

 Enllaos externs .
Llista d'objectes transneptunians;
Diagrama amb les mides relatives d'alguns objectes transneptunians;
TNO ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63592" title="Comtat de Longford" nonfiltered="219" processed="217" dbindex="25225">


El comtat de Longford (galic irlands Longfoirt) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63595" title="Elionor I de Navarra" nonfiltered="220" processed="218" dbindex="25226">

Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426   Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479), princesa d'Arag i infanta de Navarra, Reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479); Princesa de Girona (1461-1462)

Orgens familiars.
Nascuda el 2 de febrer de 1426, fou la filla petita del prncep Joan d'Arag, futur rei de la Corona d'Arag, i de la reina Blanca I de Navarra.

Fou reconeguda per les Corts de Navarra el 9 d'agost de 1427, sent els hereus legtims els seus germans grans Carles de Viana i Blanca II de Navarra.

Npcies i descendents.
El 30 de juliol de 1436 es cas amb el comte Gast IV de Foix. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Gast de Foix (1444-1470), prncep de Viana, casat amb la princesa Magdalena d'Orleans. Els seus fills esdevindran reis de Navarra, i els seus descendents reis de Frana.
 l'infant Joan de Foix (1450-1500), vescomte de Narbona, pare de Germana de Foix, esposa de Ferran el Catlic;
 l'infant Pere de Foix (1449-1490), cardenal i bisbe d'Arles;
 l'infant Jaume de Foix (1455-1500), comte de Cortes;
 la infanta Maria de Navarra (1452-1497), casada el 1465 amb Guillem VII de Montferrat;
 la infanta Joana de Foix (1454-1476), casada el 1469 amb el comte Joan V d'Armanyac;
 la infanta Margarida de Foix (1458-1486), casada el 1471 amb el duc Francesc II de Bretanya;
la infanta Caterina de Foix (v 1460-v 1494), casada el 1469 amb Gast II de Candale;
 la infanta Isabel de Foix (v 1462-jove);
la infanta Elionor de Foix, morta jove;

El problema navarrs.
El 1445 Joan d'Arag va desheretar el seu fill Carles de Viana  hereu legtim del Regne d'Arag a la mort de Blanca I el 1441. Joan s'havia fet amb el Regne i no va acomplir el testament de la seva esposa. Aix doncs, Carles s'opos a ell i s'enfrentaren durant la Guerra civil navarresa. 

La caiguda en desgrcia de la germana segona d'Elionor, Blanca II de Navarra, per la seva ajuda a Carles, comport que Elionor passs a ser l'instrument del prncep aragons contra els seus fills oposats. Aix Elionor fou proclamada, juntament amb el seu marit Gast de Foix, hereus del regne. Elionor fou nomenada governadora general del regne i s'establ a Sangesa.

A la mort del prncep de Viana el 1461 va firmar amb el seu pare el 12 d'abril de 1462 el Tractat d'Olite pel qual Joan II d'Arag era reconegut com a rei de Navarra i Elionor la seva successora. Aquesta condici s'havia d'acomplir amb la desaparici de la legtima hereva, Blanca II, que fou entregada al comte de Foix i tancada al castell de Moncada, on va morir el 1464, possiblement enverinada per ordres d'Elionor.

A l'any segent Elionor va aconseguir firmar una treva amb els Beamontesos i s'autotitul princesa primognita, hereva de Navarra, infanta d'Arag i Siclia, comtessa de Foix i Bigorra, senyora de Bearn i lloctinent general pel serenssim rei el meu senyor i pare en aquest regne seu de Navarra

En aquest moment Elionor i Joan II d'Arag va protagonitzar una pugna pel tron navarrs, ajudant-se la primera pels beamontesos i el segon pels agramontesos. El 1468 Joan II va manar assassinar el bisbe de Pamplona, Nicolau de Chvarri, primer conseller de la governadora. Posteriorment Joan va destituir Elionor del crrec de lloctinent general i va instaurar el fill d'aquesta, Gast. La mort prematura d'aquesta va fer recapitular a Joan i va designar el 1471, de forma pertua, Elionor com a governadora del regne, tot i que renunciant als drets sobre la Corona d'Arag.

Gast de Foix va morir el 1472 quan duia ajuda del comtat de Bearn cap a Navarra. Assetjada pels dessitjos expansius de Frana, Arag i Castella va veure com el seu regne, del qual no era ni titular, es trobava amenaat aix com els seus drets sobre el mateix.

Amb Joan II com enemic i tamb el seu germanastre Ferran d'Arag, Elionor no va trobar cap altre remei que aliar-se amb els seus enemics. El 19 de gener de 1479 moria Joan II i Elionor fou coronada reina el 28 de gener a Tudela, on va morir quinze dies ms tard.

En el seu testament va reivindicar tots els ttols del seu germ Carles, en compliment del testament disposat per la seva mare. Va nomenar hereu el seu nt Francesc Febus de Foix, recomanant-li la protecci del rei de Frana.








Referncia.


Bibliografia.
Anthony, Raoul: Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhums dans la Cathdrale de Lescar, Paris, Masson, 1931 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63596" title="Comtat de Louth" nonfiltered="221" processed="219" dbindex="25227">


El comtat de Louth (galic irlands An L) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63602" title="Joan de Foix" nonfiltered="222" processed="220" dbindex="25228">
Joan de Foix ( 1450 - Etampes, Frana 1500 ), infant de Navarra i comte d'Etampes i vescomte de Narbona.

Orgens familiars.
Fill del comte Gast IV de Foix i la reina Elionor I de Navarra.

Npcies i descendents.
El 1476 es cas amb Maria d'Orleans, germana de Llus XII de Frana i nta de Carles VII de Frana. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Gast de Foix (1489-1512), comte d'Etampes i duc de Nemours;
 la infanta Germana de Foix (1490-1538), casada el 1505 Ferran el Catlic;

El 1462, es produeix la invasi francesa del Rossell en virtut de Tractat de Baiona a l'inici de la Guerra civil catalana contra Joan el Gran, sent designats Bernat d'Oms i de Santapau com a senescal de Rossell i Cerdanya i governador i capit general dels comtats, mentre Joan de Foix era designat un nou lloctinent. Va morir a Etampes el 5 de novembre de 1500.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63603" title="Ri i Cirac" nonfiltered="223" processed="221" dbindex="25229">

Ri i Cirac s un municipi nord-catal del Conflent, molt proper a Prada de Conflent. Est format pels pobles de Ri (abans Arri) i Cirac (abans Sirac) units des del 1822.

Amb molta probabilitat hi va nixer el fundador de la nissaga dels comtes-reis catalanoaragonesos, ats que el pare de Guifr el Pils, Sunifred I, hi tenia el seu comtat i el seu castell, que va ser derruit el 1672 per ordre del rei Llus XIV.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63604" title="Comtat de Meath" nonfiltered="224" processed="222" dbindex="25230">


El comtat de Meath (galic irlands An Mh) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda). Endems de la capital, Navan, la ciutat ms important s Trim.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63607" title="Herschel" nonfiltered="225" processed="223" dbindex="25231">

 Persones .
William Herschel (1738-1822), astrnom angls. Descobridor d'Ur.
Caroline Herschel (1750-1848), astrnoma anglesa, germana de l'anterior.
John Herschel (1792-1871), astrnom angls, fill de William Herschel.

 Altres significats .
Astronomia: Observatori Espacial Herschel, missi espacial de la ESA.
Astronomia: Telescopi William Herschel, telescopi situat a les Illes Canries.
Geografia: Illa Herschel, illa del mar de Beaufort.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63608" title="Comtat de Wicklow" nonfiltered="226" processed="224" dbindex="25232">


El comtat de Wicklow (galic irlands Cill Mhantin ) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda). s situat al sud del Comtat de Dubln.

La capital del comtat s Wicklow (9.355 habitants), encara que la ciutat ms gran s Bray (30.951 habitants). Altres ciutats importants sn Greystones (11.913 habitants) i Arklow (9.993 habitants). 

Se'l coneix com 'el darrer comtat' perqu fou el darrer en establir-se, el 1605. Anteriorment formava part del Comtat de Dubln.

Enllaos externs.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63609" title="Comtat d'Offaly" nonfiltered="227" processed="225" dbindex="25233">


El comtat d'Offaly (galic irlands Ubh Fhail) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda).  



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63611" title="Comtat de Westmeath" nonfiltered="228" processed="226" dbindex="25234">


El comtat de Westmeath (galic irlands An larmh) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda). La ciutat ms important s Athlone (15,936 habitants).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63612" title="Comtat de Wexford" nonfiltered="229" processed="227" dbindex="25235">


El comtat de Wexford (galic irlands Loch Garman) s un comtat de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda).  El comtat porta el nom de la seva capital, Wexford, fundada pels vkings amb el nom de Vestfjord (Fiord Occidental).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63617" title="Comtat de Dubln" nonfiltered="230" processed="228" dbindex="25236">


El comtat de Dubln (galic irlands: Contae Bhaile tha Cliath), o ms correctament la regi de Dubln (Rigiin tha Cliath) s un comtat tradicional de la provncia de Leinster (Repblica d'Irlanda), que inclou als comtats moderns de Dubln ciutat, Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal and South Dublin. Es troba a la costa oriental d'Irlanda i s el tercer comtat ms petit del pas. Limita amb el comtat de Meath al nord-oest, amb el comtat de Kildare al sud-est i amb el comtat de Wicklow al sud. El nom Dubln prov del galic dubh linn (aiges fosques).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63623" title="Ricard de Sayn-Wittgenstein-Berleburg" nonfiltered="231" processed="229" dbindex="25239">
Ricard zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, prncep zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg (Bad Berleburg 1934). Cap de la casa principesa de Sayn-Wittgenstein-Berleburg i marit de la princesa Benedicta de Dinamarca.

La casa principesa de Sayn-Wittgenstein-Berleburg regia un petit territori localitzat a una rea rural de l'actual bundesland de Rennia-Westflia. La casa de Berleburg s una participaci feta l'any 1607 dels antics territoris de Sayn-Wittgenstein. Aquesta casa principesca perd tot el seu poder l'any 1806 passant a integrant-se al Regne de Westflia i posteriorment pel Congrs de Viena al de Prssia.

Ricard zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg s fill del prncep Gustau Albert de Sayn-Wittgenstein-Berleburg i de l'aristcrata francesa Margarida Fouch. Nasqu al castell familiar de Bad Berleburg l'any 1934. L'any 1944 el seu pare, integrant de l'exrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, desaparagu donant-se per mort legalment l'any 1969, vint-i-cinc anys desprs.

L'any 1968 el prncep es cas amb la princesa Benedicta de Dinamarca al castell de Fredensborg. La parella ha tingut tres fills:

SAS el prncep Gustau de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nat el 1969.

SAS la princesa Alexandra de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nascuda el 1970. Es casada amb el comte Jefferson de Pfeil and Klein-Ellguth.  ;

SAS la princesa Natlia de Sayn-Wittgenstein-Berleburg nascuda el 1975.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63624" title="Comtat de Galway" nonfiltered="232" processed="230" dbindex="25240">

El comtat de Galway (galic irlands An Gaillimh) s un comtat de la provncia de Connacht (Repblica d'Irlanda). Al seu territori es troben algunes Gaeltacht, zones on encara es parla el galic irlands.

Pobles i ciutats del Comtat de Galway.

Ardrahan, Athenry, Aughrim;
Ballinasloe, Ballyconneely, Ballygar, Ballymoe, Ballynahinch, Barna, Bealadangan;
Camus, Carraroe, Castlegar,  Claregalway, Clarinbridge,  Cleggan, Clifden, Clonbur, Corr na Mna, Corofin, Casla, Craughwell;
Dunmore;
Furbo;
Galway, Glenamaddy, Gort;
Headford, Hollygrove;
Inveran;
Kilcolgan, Kilconnell, Kilkieran, Killimor, Kilronan, Kinvara;
Laurencetown, Leenaun, Lettercallow, Letterfrack, Lettermore, Loughrea;
Maam Cross, Maum, Monivea, Mountbellew Moycullen, Muckanaghederdauhaulia;
Newbridge;
Oranmore, Oughterard;
Portumna;
Recess, Rosmuck, Rossaveal, Roundstone;
Spiddal;
Tuam, Turloughmore;
Woodford;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63626" title="Comtat de Waterford" nonfiltered="233" processed="231" dbindex="25241">


El comtat de Waterford (galic irlands Port Lirge) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda).

La ciutat ms gran s Waterford (45.775 habitants) per no forma part del comtat administratiu. La capital de la resta del comtat s Dungarvan (7.452 habitants).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63632" title="Comtat de Cavan" nonfiltered="234" processed="232" dbindex="25242">


El comtat de Cavan (galic irlands An Cabhn) s un comtat de la provncia de Ulster (Repblica d'Irlanda). Fou creat per Elisabet I d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Monaghan, Leitrim, Longford, Math, Westmeath a la Repblica d'Irlanda, i el comtat de Fermanagh a  Irlanda del Nord. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63642" title="Pierre Le Moyne d'Iberville" nonfiltered="235" processed="233" dbindex="25243">

Pierre Le Moyne d'Iberville, ( Ville-Marie,  Montreal, Quebec  20 juliol 1661   L'Havana, Cuba (potser) 9 juliol 1706), fou el fundador de la colnia de Louisiana. Era el tercer fill de Charles Le Moyne, nadiu de Dieppe a Frana i senyor de Longueuil al Canad, i de Catharine Primot. Tamb s conegut com a Sieur d Iberville.

De ben jovenet s'enrol com a mariner i serv com a voluntari sota les ordres de Chevalier de Troyes a la badia de Hudson. El 1686 comen una carrera brillant de soldats i mariner, i va prendre part en moltes expedicions contra els anglesos. El 1690 captur l'establiment comercial angls a Fort Severn.
El 1695 fou enviat a atacar les posicions angleses al llarg de la costa atlntica des de Fort William Henry, a la frontera entre Nova Anglaterra i Acdia, fins St. John's, Terranova. Desprs de destruir Fort William Henry la primavera del 1696, Iberville marx amb tres vaixells a Placentia (Plaisance), la capital francesa de Terranova i intent expulsar-ne els anglesos malgrat el tractat del 1687, que hi permetia la pesca a ambds pasos.  Cap el 30 de novembre del 1696 Iberville havia destrut gaireb tots els establiments anglesos a la costa oriental de Terranova, de manera que el mar del 1697, noms Bonavista i Carbonear restaven en mans angleses. In En quatre mesos havia destrut 36 assentaments. 
 
Iberville salp cap a Frana el 1697 i el Ministre de Marina li encarreg una expedici per a redescobrir la desembocadura del riu Mississippi i colonitzar Louisiana. va sortir de Brest el 24 d'octubre del 1698. El 25 de gener del 1699, Iberville arrib a l'illa Santa Rosa davant de Pensacola, fundada pels espanyols; d'ac marx a la badia de Mobile i explor l'illa Massacre, rebatejada Dauphine. El 13 de febrer de 1699, arrib a Biloxi, amb el seu germ Jean-Baptiste Le Moyne de Bienville. L'1 de maig del 1699,constru una fortificaci al marge nord-oest de la badia de Biloxi, vora de l'actual Ocean Springs, i l'anomen Maurepas o Old Biloxi. 

El 1706, Iberville captur l'illa caribenya de Nevis als britnics. Aleshores marx a L'Havana per a demanar reforos als espanyols per a atacar la Provncia de Carolina, per va emmalaltir de febre groga i mor a l'Havana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63643" title="Carles XV de Sucia" nonfiltered="236" processed="234" dbindex="25244">

Carles XV de Sucia (Estocolm 1826 - 1872). Regn amb el nom de Carles XV com a rei de Sucia i amb el de Carles IV com a rei de Noruega. Fou el tercer sobir suec de la casa dels Bernadotte.

Fill del rei scar I de Sucia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg nasqu a Estocolm el dia 3 de maig de 1826. Era nt del rei Carles XIV Joan de Sucia i de la francesa Desidria Clary per part de pare mentre que per part de mare ho era de la princesa Augusta de Baviera i del duc Eugeni de Beauharnais.

Es cas el 19 de juny de 1851 amb la princesa Llusa dels Pasos Baixos que era nta del rei Guillem I dels Pasos Baixos, del rei Frederic Guillem III de Prssia i benta del tsar Pau I de Rssia. La parella tingu dos fills:

SAR la princesa Llusa de Sucia nascuda el 1851 a Estocolm i morta el 1926 a Copenhaguen. Es cas amb el rei Frederic VIII de Dinamarca.

SAR el prncep Carles scar de Sucia nat el 1852 a Estocolm i mort dos anys desprs a la capital sueca.  ;

Creat duc d'Scania el dia del seu naixement fou virrei de Noruega durant el perode 1856 i 1857. L'any 1857 es convert en regent del seu pare i en rei de Sucia i Noruega el dia 8 de juliol de 1859.

Com a fill d'una princesa de Leuchtenberg a travs de la seva via materna el jove monarca possea sang de l'antiga dinastia sueca dels Vasa ja que era descendent del rei Gustau I de Sucia. Esdevinguent el primer monarca de sang blava des que el 1818 la casa francesa dels Bernadotte esdevinguessin reis de Sucia.

El monarca d'autncituqes idees liberal i democrtiques introdu importants reformes legislatives que aboliren lleis religioses o comunals i propulsaren una reforma profunda del parlament suec. El monarca era un important defensor de l'escandinavisme com una poltica que pretenia unir els diferents pobles i estats que formen la unitat geogrfica denominada Escandinvia.

Polifactic artista dedicat sobretot a la pintura i a l'escriptura. Introdu les arrels artstiques que desprs foren seguides per membres de la seva famlia com la reina Margarida II de Dinamarca.

Poques setmanes abans de la seva mort, la seva filla donava a llum el seu segon fill, el prncep Carles de Dinamarca que amb el temps esdevindria el primer rei de l'estat independent de Noruega.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63648" title="Sindhi" nonfiltered="237" processed="235" dbindex="25245">
El sindhi (    ,        sindh ) s la llengua de Sindh, regi del sud d'sia que actualment s una provncia del Pakistan.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63650" title="Karachi" nonfiltered="238" processed="236" dbindex="25246">



Karachi (     ) s la ciutat ms poblada del Pakistan i la capital de la provncia de Sindh. s el centre financer i comercial del pas. La ciutat est localitzada en la costa del Mar arbic, al nord-oest de la desembocadura del riu Indo. Amb una poblaci que supera els 13 milions d'habitants, est considerada la 16a. ciutat ms gran del mn.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63651" title="Mar d'Arbia" nonfiltered="239" processed="237" dbindex="25247">

La mar d'Arbia (en rab:          , Bahr al-'Arab), tamb anomenada la mar Arbiga o el mar Arbic, s la part de l'oce ndic situada entre la pennsula Arbiga i l'ndia. 

La mxima amplria de la mar d'Arbia s d'aproximadament 2.400 km i la seua mxima profunditat s de 4.652 metres, prop de la pennsula Arbiga, aproximadament a la mateixa latitud que l'extrem sud de l'ndia. L'Indus s l'nic riu de gran envergadura que flueix cap a aquesta mar. 

Al nord-oest, s'estreny per a formar el golf d'Oman, que es connecta amb el golf Prsic mitjanant l'estret d'Ormuz. 

Tenen costa sobre la mar d'Arbia l'ndia, l'Iran, Oman, el Pakistan, el Iemen, els Emirats rabs Units (EAU), Somlia i les illes Maldives. 

Entre les seues principals ciutats costaneres hi ha Mumbai (o Bombai), a l'ndia, i Karachi al Pakistan. 

Entre els ms coneguts centres balnearis es troben les platges de Karachi, les platges de Goa, la platja de Juhu a Mumbai i la de Kovalam a Kerala. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63652" title="Siletz" nonfiltered="240" processed="238" dbindex="25248">

La Tribu Confederada dels Siletz s una confederaci reconeguda de tribus amerndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-den, takelma, yakona i coos. En total sn 27 tribus que ocupen un territori entre el nord de Califrnia i el sud de Washington. Eren tribus molt diferents en llengua i cultura i el 1855 foren traslladades a l'actual reserva Siletz. 

 Costums .
Totes elles tenen moltes coses en com: les cases de planxes de cedre amb saunes collectives, elegants canoes de cedre, els vestits femenins (faldilles de fibra de cedre) i masculins (camises de pell de dant). Tamb tenen en com la seva dieta, a base d'arrels, baies, aglans, salm, cacera i alguns insectes, els arcs de cacera i les cistelles amb dibuixos d'ones. Capturaven esclaus de les tribus enemigues i la descendncia seguia la lnia paterna. 

 Demografia .
Entre les tribus traslladades a la reserva hi havia les Rogue River, shasta, Scoton, Shasta Costa, Grave Creek, chetco, coquille, tolowa-tututni, i petits nombres de siuslaw, coos, i kuitsh. Els siletz prpiament dits es podien dividir en les tribus:

 Upper Rogue River o shasta:;
John's Band           172;
George's Band         222;
Joseph James's Band   160;

Tribus de la Costa:;
Joshuas's Band        179;
Choallie's Band       215;
Totoem's Band         202;
Macanotin's Band      129;
Shasta Costa 110;
Port Orford (Qua-to-mah band) 242;
Upper Coquille 313;

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.707 membres de la Confederaci Siletz. Els membres de les tribus coos, siuslaw, takelma, tututni i altres eren censats a part.

 Histria .
vers els 1700 van mantenir els primers contactes amb mercaders europeus, que aviat els van transmetre malalties com la verola, la grip i altres. Cap el 1850 es trob or al riu Rogue, i en restaven uns 6.000. L'arribada dels colons blancs i la Guerra del Riu Rogue provoc que els supervivents fossin traslladats a una reserva el 1855, unes 90 milles al llarg de la costa, per el 1876 foren traslladats ms al nord. la vida era a la reserva era depriment i patiren l'aculturaci de mans dels predicadors metodistes i catlics. 
Per la Llei Pblica 588 del 1956 se'ls aplic la Termination, de manera que la terra tribal fou totalment venuda, llevat els 36 acres del cementiri, i els drets de pesca i cacera anullats. Els obligaren a pagar impostos, per no podien acollir-se a la sanitat pblica. Aix gener moltes protestes, de manera que el 1977 els fou restaurat l'estatut tribal. El 1992 recuperaren novament l'autogovern.

Enllaos.
Pgina de la Confederated Tribes of Siletz;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63653" title="Estret d'Ormuz" nonfiltered="241" processed="239" dbindex="25249">



L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa          , Tangeh-ye Hormoz; en rab          , Madiq Hurmuz), s un bra de mar relativament estret (d'una amplria entre 60 i 100 km) entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Prsic, al sud-oest. A la costa nord hi ha l'Iran i a la costa sud els Emirats rabs Units i l'enclavament omanita de Musandam.

Fou refugi de pirates des del segle VII aC fins al XIX i tradicionalment l'economia de les terres riberenques estava basada en la pesca i el comer de les perles. Actualment t una gran importncia estratgica ja que es troba a la sortida del golf Prsic, ric en petroli. 

Cont les illes de Hormuz, Larak, Qeshm, Tonb i Abu Musa, totes sota sobirania iraniana; de les dues darreres, se'n disputen la sobirania l'Iran i els Emirats rabs Units.

La ciutat principal de l'estret s el port irani de Bandar Abbas. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63657" title="Bages (desambiguaci)" nonfiltered="242" processed="240" dbindex="25250">

El Bages s una comarca al centre de Catalunya.
Bages de Rossell s un municipi del Rossell.
Castellnou de Bages s un municipi del Bages.
El Pla de Bages s una plana del Bages, utilitzat en la Denominaci d'Origen Pla de Bages.
Sant Fruits de Bages s un municipi del Bages.
Sant Mateu de Bages s un municipi del Bages.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63661" title="Barber" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="25251">

Topnim originat en el cognom llat Barbarianus (Barberanus en el cas del Valls):
Barber de la Conca, municipi de la Conca de Barber.
Barber del Valls, municipi del Valls Occidental.
Conca de Barber, comarca del centre de Catalunya.
Personatges:
Faust Barber i Mart, metge i poltic valenci (1850-1924).
Rita Barber i Nolla, alcaldessa de Valncia (1948- ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63662" title="Toshimichi ?kubo" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="25252">


En Toshimichi  kubo (      ) (10 d'agost del 1830 - 14 de maig del 1878) fou un poltic japons. Un dels tres (segons d'altres versions cinc) grans de la Restauraci Meiji, juntament amb Kogoro Katsura i Saigo Takamori.

 Biografia .
1830: Neix.
Estudia amb en Saigo Takamori al feu de Satsuma.

28 anys: Esdev administrador d impostos.

32 anys: Esdev conseller del Sr. de Satsuma.

Desprs del bombardeig de Kagoshima per vaixells britnics (un angls havia mort a mans d un samurai de Satsuma), es convenc que havia d entaular negociacions amb els occidentals.

1866: S alia amb en Kogoro Katsura i en Saigo Takamori.

1868: Revoluci Meiji.

Desprs de la revoluci esdev cap del govern i aboleix els daimy s i prohibeix dur espasa.

41-43 anys: Estudia poltica occidental amb Otto von Bismarck.

Desprs esdevingu primer ministre i ministre de l interior.

1877: Una revolta de samurais es duu a terme a Satsuma. Hi ha versions que diuen que fou contra en Saigo Takamori i d altres que l organitz ell i que acab fent-se el seppuku. N  kubo intenta sufocar-la: els conservadors el titllen de trador i el progressistes, de dspota.

1878 (47 anys): Mor assassinat a mans de Shimada Ichir , un  samurai descontent  segons unes versions, d altres especifiquen que era un Satsuma.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63663" title="Alfred Louis Kroeber" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="25253">
 
Alfred Louis Kroeber (Hoboken, Nova Jersey 1876 - Pars 1960) fou un antropleg nord-americ, doctorat en antropologia a la Universitat de Columbia el 1901, on fou alumne de Franz Boas.  D'ac marx a la Universitat de Berkeley (Califrnia), on fou professor bona part de la seva vida.

s considerat un dels principals impulsors de l'antropologia cultural als EUA, i el seu inters es project en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l'art, la lingstica o l'arqueologia. Va dirigir expedicions arqueolgiques a Mxic, Nou Mxic i Per. Tamb va investigar el darrer indi yana, Ishi. La seva segona esposa, Theodora Kroeber, va escriure sobre ell a Ishi in two worlds. Endems, ell i Roland Dixon foren els artfexs de l'establiment de la divisi lingstica de les llenges amerndies, principalment dels penuti i hoka-sioux.
 
En el terreny teric, intent de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elabor la noci d'rea cultural. De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology (1923), Cultural and Natural Areas of Native North America (1939), on defin les rees culturals en qu sn dividides les tribus amerndies nordamericanes, Configurations of Culture Growth (1945) i The Nature of Culture (1952).
Fou pare de l'escriptora Ursula K. Le Guin


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63665" title="Vilallonga (desambiguaci)" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="25254">

Vilallonga s un municipi de la Safor.
Vilallonga (olivera) s una varietat d'olivera.
Vilallonga de la Salanca s un municipi del Rossell.
Vilallonga de Ter s un municipi del Ripolls.
Vilallonga del Camp s un municipi del Tarragons.
Vilallonga dels Monts s un municipi del Rossell.
Vilallonga s un nucli del municipi de la Vall d'en Bas.
Riu Vilallonga s un riu de l'Alta Cerdanya;
Maringela Vilallonga Vives s una filloga gironina.
Jos Villalonga Llorente va ser un entrenador de futbol andals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63670" title="Max Euwe" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="25255">

Machgielis (Max) Euwe (/:w /). 20 de maig de 1901   26 de novembre de 1981. Va ser un jugador neerlands d'escacs que va esdevenir el cinqu jugador de la histria en aconseguir el ttol de Campi del Mn d'Escacs (1935 1937).

El Dr. Max Euwe va nixer a Watergraafsmeer, a prop d'Amsterdam. Va estudiar matemtiques a la Universitat d'Amsterdam, disciplina de la que en va ser mestre; primer a Rotterdam i desprs al Liceu femen d'Amsterdam.
Va servir-se dels seus coneixements matemtics en la qesti de les "posicions infinites" dels escacs, fent s de la seqncia Thue-Morse.

Va guanyar tosts els campionats d'escacs dels Pasos Baixos a on va pendre part entre els anys 1921 i 1952, guanyant encara un campionat nacional ms l'any 1955. Els unics altres jugadors que van guanyar algun campionat durant aquests anys van ser Salo Landau (1936) i Hein Donner (1954). En total va guanyar el ttol 12 vegades, xifra encara rcord. Va esdevenir campi amateur al 1928. El 15 de desembre de 1935, desprs de 30 jocs disputats a 13 ciutats diferents durant un perode de 80 dies, va vncer al llavors campi del mn, Alexander Alekhine. 

Va perdre el ttol davant el mateix Alekhine, al 1937. Desprs de la mort d'Alekhine al 1946, Euwe va ser considerat per alguns com el campi del mn "oficis", per ell va preferir participar en un torneig amb cinc candidats ms, per tal que el nou campi sorts d'una contenda oficial. Aquest campionat esdevingu l'any 1948, i Euwe va acabar l'ltim classificat.

Tot i ser quaranta anys ms gran que Bobby Fischer, Euwe encara va tenir la percia   i sobretot resistncia   d'acabar empatant contra el genial estat-unidenc (+1-1=1).  

Des del 1970 (quan ja tenia 69 anys) fins el 1980, va ser president de la FIDE, i va jugar un rol molt important en l'organitzaci del fams encontre Boris Spassky-Bobby Fischer.

Tamb va escriure molts llibres sobre els escacs, essent el ms fams Oordeel en Plan (Ordre i planificaci) i unes sries sobre obertures. 

 Cites .

 "L'estratgia requereix pensar; la tctica requereix observar." - Max Euwe;

 "Se n'adona el pblic en general, incloent-hi els nostres amics de la crtica, que virtualment podreim dir que Euwe mai va executar una combinaci de forma defectuosa? Ell va, per descomptat, errar ocasionalment en adonar-se'n del joc combinatori de l'oponent, per quan ell tenia la iniciativa en una operaci tctica, el seu clcul era impecable."   Alexander Alekhine;

 "Si Richard Rti estava interessat noms en les excepcions de les regles posicionals, Max Euwe potser creia una mica massa en la seva immutabilitat."   Alexander Alekhine;

 "s la lgica personificada, un geni de la sistemtica i les regles, que alhora avana amb total seguretat a travs de variacions extraordinariamnet complexes."   Hans Kmoch;

 "Euwe descansant no seria Euwe. El treball s la seva distracci, la seva fora i el seu dest."   Hans Kmoch;

 "Hi ha alguna cosa anormal en Euwe: s massa normal."   Bobby Fischer;

 Referncies .
World chess champions per Edward G. Winter, editor. 1981 ISBN 0080249041;

 Enllaos externs.
 1,344 partides d'Euwe a chessgames.com ;
 Biografia de Max Euwe ;
 Partides d'Euwe a muljadi.org ;
 25 Posicions crtiques de les seves partides ;
 Recordant Max Euwe Reminiscncies personals del Gran Mestre Genna Sosonko en el 100 aniversari del naixement d'Euwe. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63672" title="Teodr Aubanu" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="25256">

Teodr Aubanu (Aviny, Provena, 26 de mar de 1829 - 1886) fou un poeta occit. Era impressor d'ofici, per tradici familiar, i ostentava el ttol d'impressor del papa. 
Comen publicant versos a Lei Provenalas Prouvenalo (1851), i conegu Frederic Mistral i Josp Romanilha, a l'aplec de Fntsegunha (1854), on fou un dels fundadors del Felibritge. Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboraci amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de lArmanac Provenau Prouvenau (1855).

El 1861 public La miugrana entredubrta miugrano entreduberto, recull de poemes breus, impregnats de sentiment romntic i de contnues referncies al paisatge, recull on intent d'unificar l'estil de la literatura provenal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent.

El 1885 public un altre llibre de poemes Lei filhas d'Avinhon fiho d'Avignoun, d'un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l'arquebisbe i per Josp Romanilha, representant del sector ms conservador del Felibritge. Intent de destruir-ne tants d'exemplars com pogu. Desprs de la seva mort li fou publicat encara Lo riresoleu rire-soulu (1889). s autor tamb dels drames Lo pan dau pecat pan du pecat (1878), estrenat a Montpeller i, en francs, a Pars, Lo raubatri raubatri (1928) i Lo pastre pastre (1944), i de l'epistolari amors Lettres  Mignon (1899).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63674" title="Vallfogona" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="25257">

Topnim del llat valle fecunda:
Vallfogona de Balaguer, municipi de la Noguera.
Vallfogona de Ripolls, municipi del Ripolls.
Vallfogona de Riucorb, municipi de la Conca de Barber.
Vallfogona (Bergued);
Rector de Vallfogona, sobrenom del poeta Francesc Vicent Garcia i Torres;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63675" title="Cervi" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="25258">

Topnim derivat del llat Cervianus, del nom Cervius:
Cervi de les Garrigues, municipi de les Garrigues.
Cervi de Ter, municipi del Girons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63677" title="Sarri" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="25259">

Topnim del llat Sarianus, derivat del nom Sarius:
Sarri (Barcelona), antic poble avui barri de Barcelona dins el districte de Sarri-Sant Gervasi.
Estadi de Sarri;
Callosa d'en Sarri, municipi de la Marina Baixa.
Sarri de Ter, municipi del Girons.
Sarri (possessi), possessi d'Establiments, a Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63678" title="Salvador (Brasil)" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="25260">


Salvador o Salvador de Bahia (nom complet en portugus, So Salvador da Baa de Todos os Santos), s una ciutat de la costa nord-est del Brasil i capital de l'estat de Bahia.  Durant molt temps fou denominada amb el nom del seu estat.

Es troba a una pennsula de la costa de l'Oce Atlntic al costat de la Bahia de Todos os Santos. s el port exportador de major volum i el centre de la regi metropolitana del Recncavo Baiano. La seva poblaci era, el 2002, de 2.540.000 habitants, el que la converteix en la tercera ciutat ms gran del Brasil.

La ciutat est divida en la Cidade Baixa i la Cidade Alta unides per l'elevador "la Cerda". En destaca el Pelourinho situat a la Cidade Alta.

Culturalment cal anomenar el seu Carnaval.

Histria.

Fundada el 1549 per Tom de Sousa.  Rapidament es convert en el ms important port brasiler i en la primera capital de la colnia, centre de la indstria del sucre i del comer d'esclaus.  Bisbat des del 1552, la seva catedral es complet el 1572.  El 1583, tenia uns 1.600 habitants.

Salvador fou la capital del virregnat del Gro-Par i de la provncia de Badia de Todos os Santos. Els holandesos van saquejar la ciutat en maig del 1624 i la van conservar fins a l'abril de l'any segent. 

Salvador fou la capital del Brasil fins al 1763, quan fou substituda per Rio de Janeiro. La ciutat es convert en la base del moviment independentista, essent atacada per tropes portugueses el 1812. 

El 1948 ja tenia  340.000 habitants, essent la quarta ciutat del pas. El 1991, assoleix els dos milions.


Els anys 1990, es restaur el vell centre de la ciutat, el Pelourinho.

Pelourinho.
Article principal Pelourinho;
El Pelourinho s el centre histric de la ciutat situat a la Cidade Alta. s Patrimoni Mundial de la Humanitat, declarat per la UNESCO l'any 1985.

Clima.
Salvador t un clima tropical clid, amb pluges a l'hivern i a l'estiu. Les temperatures mnimes a l'hivern poden descendir al voltant de 20C, i les mximes a l'estiu ronden els 36C. La brisa, provinent de l'Oce Atlntic, mant una temperatura agradable fins i tot en els dies ms calents d'estiu. La zona de la ciutat contigua a la costa reben forts vents que arriben des del mar.

Demografia.

tnies.

Salvador s el centre de la cultura afro-brasilera. La major part de la poblaci s negra o mulata. Segons dades divulgades pel PNAD de 2005 per a la regi metropolitana de Salvador, 54,9% de la poblaci s mulata, 26% negra, 18,3% blanca i 0,7% groga o indgena. Salvador s la ciutat amb el major nombre de descendents d'africans en el mn, seguida per Nova York, majoritariamente d'origen iorub, vinguts de Nigria,Togo,Benn i Ghana.

Religi.

Salvador de Bahia, en termes de religi, s coneguda per haver-hi 365 esglsies catliques, una per a cada dia de l'any,el catolicisme conviu al costat del candombl. El nombre d'evangelics ve creixent cada any, ja sn el 15% de la poblaci. Hi ha quantitats significants d'espiritistes. s la seu de l'Arxidisesi de Sant Salvador de la Bahia.




Cultura.


La cultura Bahiana t una influncia de les cultures europees i africanes que col.lonitzaren l'estat de Bahia.

La cultura desenvolupada a Salvador,la primera ciutat de Brasil, i al Recncavo de la Bahia, va exercir una influncia decisiva en altres regions del pas, i en la prpia imatge que hi ha de Brasil a l'exterior. Des del segle XVII s'observa a l'estat una dualitat religiosa, d'un costat, la religi catlica (d'origen europeu);i de l'altre, el candombl (d'origen afric). 

L'arribada dels africans vinguts del Golf de Benim i de Sudan, al segle XVIII, va ser decisiva per a desenvolupar la cultura de la Bahia com un tot. Segons Nina Rodrigues, aix s el que diferencia la cultura bahiana de la cultura trobada en els altres estats brasilers. En aquests, els africans que van venir eren, predominantment, els negres bantos d'Angola. 

Els negres iorubanos i nags van establir una rica cultura a les terres de la Badia de Tots Sants.Ja que tenien religi prpia, el candombl; msica prpia, la chula, el lundu; dances prpies, practicada a la samba de roda; gastronomia prpia, que va donar origen a la cuina bahiana, inventant diversos plats amb base en l'oli-de-dend i llet de coco (tot amb molta farina-de-guerra dels indis tupinambs i tapuias), i postres, desenvolupant el que va venir de Portugal; lluita prpia, la capoeira, i el maculel; vestimenta prpia, amb les ja tradicionals indumentries africanes a la hisendes portugueses; i una barreja de llenges,barrejant el iorub amb portugus.

El segle XIX, els visitants van comenar a valorar la imatge de Bahia com d'una terra alegre, bonica, rica (a causa de la canya/canya de sucre i de les pedres precioses de les Llaures) i culta, que donava a Brasil grans intellectuals i Ministres del Gabinet Imperial.



En la dcada de 1870, les bahianes van comenar la migrar cap el Sud-est del pas en recerca d'ocupaci. I, aix, aquestes "ties" bahianas van disseminar la cultura de la Bahia pel pas, venent acarajs en els seus taulers i gamelas, fent festes on es ballava samba de roda (que, ms tard, modificat pels cariocas,esdevindria la popular samba), desfilant amb les seves batis i panos-de la-costa pels carrers de la Capital Federal. Per aix, en aquella poca, es deia "bahiana" totes les negres boniques, segons afirma Afrnio Peixoto, en el "Llibre d'Hores".
 
A partir de la dcada dels 20 del segle XX, es posa de moda fer msiques amb alabances a Bahia. I va haver gran polmica quan el sambista Sinh, provocant, va cantar que Bahia era "terra que no dna ms coco". Bahians i cariocas, tals com Donga, Pixinguinha, Hilrio Jovino Ferreira i Joo de la Baiana, van defensar Bahia. 

A partir de la dcada de 30, primer pels romanos de Jorge Amado i desprs per les msiques de Dorival Caymmi, va quedar establerta davant Brasil la imatge que es t de la Bahia, arribant fins l'actualitat. 

Economia.

Salvador s la ciutat econmicament ms desenvolupada a l'Estat, a causa de la seva histrica participaci comercial i industrial. No obstant aix, la seva economia agropecuria s inexpressable a causa de la inexistncia de territoris rurals dintre del municipi.

D'acord amb l'IBGE, el PIB de Salvador ve creixent regularment, arribant a aconseguir R$ 22.145.303,00 el 2005, aix com el PIB per cpita, que va arribar a$ R 8.283,00 tamb el 2005.El 2005 a la ciutat li corresponia l'1,03% de les riqueses produdes al pas i era la 9ena ciutat ms rica del Brasil. 

L'economia est dedicada en un 78,94% als serveis, un 20,99% a l'indstria i en un escs 0,06% al sector agropecuari.

Turisme.

Platges.

Salvador t nombroses platges al llarg de la costa ocenica, i la costa de la Bahia de Todos os Santos. Las principals platges urbanes sn Itapu, Artistas, i Porto da Barra. Las platges de la ciutat atreuen tant als habitants locals com a turistes, principalment a causa de l'agradable temperatura de l'aigua. Algunes platges expliquen amb restaurants tpics situats sobre la sorra (quiosquets), on es prepara marisc i diverses begudes. A ms, en les platges es poden trobar llocs de "bahianas", on es pot menjar el acaraj, menjar tpic de la gastronomia afro-brasilera.

Pelourinho.
Article principal Pelourinho;
El Pelourinho s el barri histric de Salvador i un dels indrets ms visitats de Salvador.

Forte de Santo Antonio da Barra.

Est a l'entrada nord de la Badia de Tots els Sants, pertany a la Marina de Brasil i va ser construt per Francisco Pereira Coutinho el 1536.Destaca per la impresionant vista que t cap el mar, i per les deu torres que rodejan la fortalesa.

s considerada la primera fortalesa del Brasil i ara hi ha en el seu interior el Museu Nutic on s'exhibeixen mapes, equipaments de navegaci, maquetes d'antigues naus i caravel.les portugueses i espanyoles.

Igreja do Bom fim.
Article principal Igreja do bom fim;
Igreja do bom fim, s una esglsia catlica, localitzada a la "Sagrada Colina". T la particularitat que se li poden demanar desitjos.

El seu estil es colonial portugus situada sobre un tur. Es comen a construir el 1745.

Farol da Barra.

s considerat el primer far fet pels europeus al continent americ. Est situat a la punta del padr a Salvador de Bahia.

Llocs d'inters aprop de Salvador.

 Morro de So Paulo;
 Illa de Itaparica;

Personatges.

 Joo Gilberto , pare de la bossa nova (1931) ;
 Bebeto, futbolista (1964) ;
 Caetano Veloso,cantant que viu a la ciutat. ;
 Maria Bethania, cantant internacional -germana de Caetano Veloso- ;
 Daniela Mercury cantant i estrella de la msica brasilera d'ax. ;
 Ivete Sangalo una de les millors cantants brasileres i estrella de MPB i d'ax ;
 Mestre Dinho, fundador del Grup Internacional de Capoeira TOPAZIO. ;
 Daniel Alves, futbolista. Jugador del FC Barcelona. Encara que nasqu a Juazero, als 15 anys an a viure a Salvador de Bahia, on es consagr com a jugador de futbol en l'equip de la Capital, el Bahia, d'on fou fitxat pel Sevilla FC. ;
 Jorge Amado, un dels ms grans escriptors brasilers. ;
 Simone, cantant.

Enllaos Externs.

Portal de Turisme Salvador de Bahia

Ajuntament de Salvador de Bahia


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63681" title="Gironda" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="25261">



La Gironda (33) (Gironda en occit, Gironde en francs) s un departament situat al sud-oest de Frana, a la regi d'Aquitnia.

Pren el seu nom de l'estuari de la Gironda, que neix a la confluncia dels rius Dordonya i Garona, un cop passada la ciutat de Bordeus. 

La Gironda s el departament ms gran de la Frana metropolitana i el segon darrere la Guaiana Francesa.

Geografia.
La Gironda forma part de la regi d'Aquitnia. Limita amb els departaments de les Landes, Olt i Garona i la Dordonya, tots tres aquitans, i amb el departament de Charente Martim (Poitou-Charentes). Est banyada a l'oest per l'oce Atlntic .

Histria.
La Gironda fou un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament va ser creat a partir de les antigues provncies de Gascunya i Guiena. 

De 1793 a 1795, el departament de la Gironda es digu Bec-d'Ambs. Durant aquest perode, el terme Gironde designava el grup parlamentari dels Girondins, als quals Robespierre orden perseguir i guillotinar.

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General de la Gironda el senador Philippe Madrelle, del Partit Socialista, partit que hi t la majoria absoluta. Philippe Madrelle ocupa la presidncia de la Gironda des de 1988.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 40 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 17 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 3 consellers generals ;
 No-adscrits d'esquerra: 2 consellers generals ;
 Caa, Pesca, Natura i Tradicions (CPNT): 1 conseller general;

Economia.
Els vins que s'hi produeixen tenen molt de renom, especialment els del Mdoc.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Gironda;
Llista de Cantons de la Gironda;

Enllaos externs.
 Consell General de la Gironda ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63683" title="Txitximeca" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="25262">
El terme txitximeca (chichimeca) s el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indgenes que habitaven el nord de Mxic, l'rea coneguda com l'Aridoamrica. Aquest terme es tradueix com a "brbar" o "incivilitzat", ja que la majoria dels pobles indgenes del nord eren tribus nmada-caadores que no havien desenvolupat civilitzacions com les de Mesoamrica. 

Ms especficament, per, avui dia s'utilitza el terme txitximeca jonaz per referir-se al poble indgena que habita al municipi de San Luis de la Paz, a l'estat de Guanajuato, al centre de Mxic. Ells es diuen za (indi) o el plural zar en la seva llengua, encara que en castell utilitzen el gentilici txitximeca, txitximeco, tximeco o meco. El cens del 2000 va registrar 1.641 parlants de la llengua txitximeca, 1.443 dels quals residien a l'estat de Guanajuato, i 115 a l'estat de San Luis Potos. La llengua pertany a la famlia otopame, de la branca de l'otomange; per tant, est molt relacionada amb altres llenges pames.

 Histria .
Cap a l edat mitjana formaren un estat amb sis reis. El primer rei fou Xooltl que regnava al comenament del segle XIII; el segon fou Nopalzin (mort el 1263), i el succeren Tlohtzin (1263-1298), Quinatzin (1298-1358), Techotlalatzin (1358-1409) i el seu fill Ixtlilxochitl I (1409-1418). Desprs va passar als tepaneques i van governar els reis Tezozomoc (1418-1427), el seu fill Tayatzin (1427), el seu germ Maxtla (1427-1428) i Netzahualcoyotl (fill d'Ixtlilxochitl I) el 1428. Tot seguit va passar als asteques.

Del 1541 al 1542 es revoltaren contra la brutalitat de Nuo de Guzmn i els abusos de les encomiendas que imposaren als nmades i lders religiosos en la Guerra Mixtn. Els adoradors del du Terokoli afirmaven que ressucitarien els avantpassats, vencerien i expulsarien els espanyols. L alament va  comenar a Nochixtlan, continuaren a Xuitleque, Petacal i Temamaztle i expulsaren capellans i encomenderos. Pedro de Alvarado va morir lluitant contra ells i amenaaren Guadalajara (1541). 

Per foren venuts pel virrei Antonio de Mendoza, qui amb 600 castellans (d ells 180 cavallers) i 60.000 nadius va conquerir Coina, Nochixtlan i Xochipilan. Noms va resistir Mixtn, on els caxcans foren aixafats desprs de tres setmanes de setge a canonades. En total 6.000 indis foren morts, molts d ells llenats per penya-segats, mutilats o als gossos, i 2.000 ms presos com a esclaus. I el seu territori passaria a formar part de Nova Galcia.
 
El 1546 es va descobrir plata a Zacatecas, i novament resistiren als espanyols fins que el 1561 l expedici d'Ahumada els mat, penj de la forca, mutil i calm per tal de convertir-los. Finalment, el 1571 el virrei Enrquez decideix declarar-los la guerra i fer esclaus perpetus al presoners malgrat l oposici dels dominics.  Fins i tot se ls atreia amb falses promeses, i eren morts o esclavitzats. El 1585 foren definitivament pacificats de manera salvatge pel virrei Villamanrique, qui inform que les causes de les guerres txitximeca eren els soldats espanyols (ja n hi havia 4.000 esclavitzats) amb corrupcions, comissions i malversacions.

Enllaos externs.
 Pgina dels txitximeca jonaz, del CDI, en castell;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63686" title="Vall Fosca" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="25265">

La Vall Fosca s, juntament amb la Conca de Tremp, o De, la Conca de Dalt i la Conca Dell, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Juss.

Constituda fonamentalment pel terme municipal de la Torre de Cabdella, inclou geogrficament una part del municipi de Senterada i fins i tot una petita part del terme municipal de Tremp.

Histricament lligada a l'Alta Ribagora per la seva pertinena a la baronia d'Erill, amb el decurs dels segles va anar establint la major part de les seves relacions de tot tipus amb les poblacions pallareses de la Pobla de Segur, Sals de Pallars, Talarn i Tremp, allunyant-se aix de la influncia ribagorana. Aquest fet s el que motiv la seva adscripci al Pallars Juss en el moment de l'establiment de la divisi comarcal de Catalunya.

La Vall Fosca s una vall pirinenca de formaci glacial per on discorre el riu Flamisell i situada a la part nord de la comarca del Pallars Juss. Rep el nom de "Fosca" pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat.

Est constituda, a la part nord, per ms de vint estanys sota pics de ms de 2.500 m d'altitud.

Hi ha tres petites valls: Riqerna, Fili i barranc d'Estany Gento. Al poble de la Torre de Cabdella s'uneixen aquests tres barrancs i formen el riu Flamisell, que discorre pel municipi de Senterada cap a la Pobla de Segur, on hi ha l'aiguaberreig amb el Noguera Pallaresa.

El 1914 s'hi va construir una central hidroelctrica que fou la primera de l'estat espanyol.

El poble ms alt de la vall s Cabdella, a 1.420 metres d altitud i que tanca el conjunt de nuclis rurals que conformen la vall Fosca: la Pobleta de Bellve, Estavill, Envall, Antist, Castell-esta, Beranui, la Plana de Mont-ros, Astell, Oveix, Aguir, Pals, Pobell, Mont-ros, Molinos, la Torre de Cabdella, Aiguabella, Espui i la Central de Cabdella. 

 Bibliografia .
 GALAN, SERGI, Itineraris a peu per la Vall Fosca. 15 excursions (Cossetnia Edicions, 2008);
 FERNNDEZ, LLUS, La vall Fosca, en vdeo i DVD;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63687" title="Sucre (Bolvia)" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="25266">



Sucre s la capital constitutional de la Repblica de Bolvia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del pas. 

La ciutat fou fundada el 1539 pel capit Pedro de Anzures, marqus de Campo Redondo, sota el nom Charcas, en referncia al poble Charcas, que vivia en aquesta regi. La seva altitud mitjana s de 2780 metres. Histricament, s coneguda com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle XVIII, la ciutat pren el nom de La Plata per la seva riquesa.
 
El 1559, el rei Felip II d'Espanya establ a La Plata lAudiencia de Charcas, de quina autoritat s'estenia sobre una regi comprenent all que s actualment el Paraguai, el sud-est del Per, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolvia. El 1609 un arquebisbat s fundat a la ciutat. El 1624, s creada la Universitat de Sant Francesc Xavier, que s llavors la primera universitat en l'Amrica llatina.

Fins al segle XVIII, La Plata fou el centre judiciari, religis i cultural de la regi. El 1839, desprs que la ciutat es torn la capital de Bolvia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio Jos de Sucre, camarada de Simn Bolvar per la independncia de Bolvia, de Colmbia, de l'Equador, del Per i de Veneuela. Sucre, massa isolada deprs del declini econmic de Potos, perd l'estatus de seu del Govern bolivi per a La Paz.

El 1991, Sucre s declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Milers de turistes sn atrets cada any per aquesta capital del barroc amb edificis blancs datant dels segles XVIII i XIX.


Enllaos externs.
;
 BoliviaWeb - Informacins generals;
 Govern Municipal de Sucre;
 Fotos;
 Correo del Sur - Peridic;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63688" title="Llengua d'Okinawa" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="25267">

La llengua d'Okinawa s una llengua parlada al Jap, al sud de l'illa d'Okinawa, aix com a les illes Kerama, Kume-jima, Tonaki, Aguni, i les illes situades a l'est de l'illa d'Okinawa. Forma part del grup de les llenges ryukyu, similars al japons. Se subdivideix en quatre dialectes: shuri, naha, torishima i kudaka. El dialecte shuri fou normatitzat a l'poca del regne de les Ryukyu, sota el regnat de Sho Shin (1477-1526). Era, llavors, la llengua oficial emprada per l'aristocrcia local. Diversos cants i poemes d'Okinawa sn escrits en dialecte shuri.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63694" title="El Rfol de Famut" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="25268">
El Rfol de Famut (probablement del nom propi rab Famut) o tamb el Rafalet era un antic poblat, hui desaparegut, que estava situat al N.O. del terme municipal de Xal, en l'actual partida de La Solana.

Localitzaci.

Una escriptura que data del dia 9 de gener de l'any 1409 es refereix a la seua ubicaci aproximada:"...de  Mosquera e Alcalal e de all passava lo riu vers lo Rfol apellat de Famut...". El riu a qu s'hi alludeix s el riu Xal-Gorgos. L'esmentat document tamb confirma la proximitat a aquest poblat d'un tossal o alcdia: "...en la sumitat de un toal, qui s desus lo Rfol de Famut vers Alcalal...".

Drets sobre el lloc.

Aquesta mateixa escriptura de l'any 1409 dna el nom del senyor al que pertanyia el poblat i les terres que l'envoltaven:"...lo qual Rfol roman al dit en Pere de Castellv...". El Rfol de Famut tamb form part dels llocs que na Isabel Martorell havia aportat com a dot al seu matrimoni amb el poeta Ausis March, celebrat l'any 1437. Na Isabel mor dos anys desprs i en March, com a hereu de la seua esposa, prengu possessi del Rfol de Famut i els altres dominis que li havia deixat: Cuta, Traella, El Rfol de Xal i Benibder. L'any 1444, el poeta vengu tot el lot per 22.000 sous a n'Agns de Portugal, esposa d'en Gonal d'xer, Comanador de Muntalb. Aquest cavaller pertanyia a un noble llinatge fundat per en Pere Ferrandis d'xer, que era fill extramatrimonial del rei Jaume I i de na Berenguera Ferrandis. Els xer eren els principals enemics dels Martorell.

Azmet Ubaydalla, habitador del Rfol de Famut.
No es t constncia documental del nombre de cases que integraven aquest poblat, per s que es coneix la identitat d'un dels seus habitants: Azmet Ubaydalla, que vivia al Rfol de Famut l'any 1425, s a dir, quan el lloc pertanyia a la famlia dels Martorell. El nom d'aquest musulm s conegut a travs de la reclamaci d'un deute que el tal Azmet havia contret amb un mercader d'Oliva.     


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63696" title="Benibder" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="25269">
Benibder era una antiga alqueria, hui desapareguda, que estava situada al terme municipal de Xal, a la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci.

Etimologia.
El topnim d'aquesta alqueria significa els descendents de Bder. Bder s la forma valencianitzada de l'antropnim rab Badr (o Bedr), que era un nom prou freqent a Al-Andalus. Aquest Bder seria molt probablement un avantpassat com de les famlies musulmanes que vivien a l'antiga alqueria.

Referncies histriques.

Benibder en herncia.

L'alqueria de Benibder s esmentada en diversos documents del segle XV, tots ells relacionats amb el poeta Ausis March, ja que Benibder era una de les possessions que integraven el dot de na Isabel, la seua muller, que pertanyia al llinatge gandienc dels Martorell. L'escriptor Joanot Martorell era el seu germ i, per tant, cunyat del poeta de Beniarj. Al dos anys de casar-s'hi i sense haver tingut descendncia, na Isabel traspass i en March heret Benibder per expressa voluntat testamentria de la seua esposa.

La venda de Benibder.

L'any 1444 en March vengu l'alqueria de Benibder a n'Agns de Portugal, l'esposa d'en Gonal d'xer, Comanador de Muntalb. Es creu que el poeta prengu la decisi de vendre Benibder i les altres alqueries de la Vall de Xal degut als constants enfrontaments amb els seus ex-cunyats Joanot i Galceran Martorell. El preu total de l'adquisici fou de 22.000 sous: la compradora pag 5.500 sous en el moment de la venda i la resta foren carregats en un censal a favor d'en March.

Localitzaci incerta.

Actualment, no es coneix la localitzaci exacta dins del terme de Xal del lloc on s'assentava Benibder, per s que se sap que al segle XV estava habitat per musulmans que es regien per costums i usos propis denominats una e Xara, i que n'Ausis March jur respectar-los quan prengu possessi de l'herncia de la seua esposa. A ms de Benibder, na Isabel li transmet els llocs del Rfol de Xal, Cuta, Traella i el Rfol de Famut. L'alqueria de Benibder, segurament, quedaria despoblada l'any 1609 amb l'expulsi dels moriscos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63699" title="Ventura Pons" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="25270">
Bonaventura Pons i Sala, conegut popularment com a Ventura Pons, ( Barcelona 1945 ) s un director de cinema, guionista i productor catal. 

Biografia.
Va nixer el 25 de juliol de 1945 a la ciutat de Barcelona.

L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya, sent guardonat l'any 1999 amb un Premi Ondas especial per la seva pellcula Amic/Amat. L'any 2007 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra cinematogrfica.
Desprs d'una dcada com a director teatral, Ventura Pons dirig la seva primera pellcula l'any 1977, Ocaa, retrat intermitent, la qual fou seleccionada oficialment per al Festival Internacional de Cinema de Cannes el 1978. Amb divuit pellcules fetes, de les quals setze foren produdes per la seva companyia "Els Films de la Rambla, S.A.", fundada el 1985, Pons s'ha convertit en un dels directors catalans ms coneguts.

La seva obra s'ha programat en els millors festivals internacionals de cinema, destacant especialment en el Festival Internacional de Cinema de Berln, on ha aconseguit la seva presncia durant cinc anys consecutius. Actual conseller de la SGAE i patr de la Fundaci Autor ha estat vicepresident de l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques d'Espanya.

Va iniciar la seva carrera realitzant comdies costumistes (El Vicari d'Olot o Qu t'hi jugues, Mari Pili?), per l'any 1995 inici la seva adaptaci, tant dramtica com cmica, de textos d'escriptors catalans com Quim Monz (El perqu de tot plegat), Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, Amic/Amat), Sergi Belbel (Carcies, Morir (o no)), Llus-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, Amor idiota), Jordi Punt (Animals ferits), Ferran Torrent (La vida abismal) o Llusa Cunill (Barcelona (un mapa)).

Direccions de teatre.
 1967, 6 mar. Menego, dins l'espectacle Els dilegs d'en Ruzante, d'Angelo Beolco. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1968, 9 octubre. Nit de reis o el que vulgueu de William Shakespeare. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1970. Cambrera nova i All que tal vegada esdevingu de Joan Oliver. Estrenada al teatre CAPSA de Barcelona.
 1972. Bestiari, amb text de Joan Oliver i msica de La Trinca. Estrenada al teatre Ars de Barcelona.
 1972. L'auca del senyor Llovet o els planys de la soferta de Jordi Teixidor. Estrenada al teatre Poliorama de Barcelona.
 1973. La Moschetta de Ruzante. Estrenada al Teatre Grec de Barcelona.
 1975. El cap i la fi de Carles Valls. Estrenada al teatre CAPSA de Barcelona.
 1977, 3 mar. The Rocky Horror Show, original de Richard O'Brien. Versi catalana de Narcs Comadira. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1983. Tres boleros d'Harvey Fierstein, traduccin de Quim Monz. Estrenada al teatre Martnez Soria de Barcelona.

Filmografia.


2007: Barcelona (un mapa);
2006: La vida abismal;
2005: Animals ferits;
2004: Amor idiota;
2003: El Gran Gato, sobre el Gato Prez;
2002: Menja d'amor;
2001: Anita no perd el tren;
2000: Morir (o no);
1999: Amic / Amat;
1998: Carcies;

1997: Actrius;
1995: El perqu de tot plegat;
1993: Rosita, Please!;
1992: Aquesta nit o mai;
1991: Qu t'hi jugues, Mari Pili?;
1989: Puta misria!;
1986: La rossa del bar;
1980: El vicari d'Olot;
1979: Informe sobre el FAGC;
1977: Ocaa, retrat intermitent, sobre Jos Prez Ocaa;


Nominacions.
Premis Goya;



Premis Butaca;


Enllaos externs.
  Pgina oficial del director;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63704" title="Pobles indgenes refugiats" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="25271">
Els pobles indgenes refugiats designen, a Amrica Central, aquells pobles del sud Mxic i de Guatemala desplaats per diverses causes.

En formen part els chujes, mames, ixiles, kanjobales, jacaltecos, quichs, cakchiqueles i kekches, que sn pobles maies originaris de Guatemala, del municipi d'Aguacatn (els quals parlen aguataceco), Quetzaltenango, El Quich, Suchitepequez i Verapaz (que parlen altres llenges).

Chiapas pertanyia a la capitania general de Guatemala, per, en separar-se Centreamrica de Mxic, va decidir integrar-se com a estat de la federaci mexicana per referndum. La frontera entre els dos pasos, per, va experimentar nombroses migracions transfrontereres d'indgenes, la ms important la del 1981 en qu milers de indgenes d'aquests pobles van fugir de la persecuci i de la guerra civil de Guatemala. Per tant, els censos mexicans subsegents van incloure aquests grups, els quals sn considerats pel govern mexic i pels organismes internacionals com a "pobles indgenes refugiats". El cens del 2000 de Mxic va registrar 210 parlants del caktxikel, 90 parlants d'ixil, 677 de kektx, 246 de kitx, i 23 d'aguacateco. Com a llenges indgenes histriques dels pobles maies, tamb gaudeixen de l'estatus de "llenges nacionals de Mxic". 

Enllaos externs.
 Pgina d'aquests pobles del CDI, en castell;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63724" title="Chols" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="25281">
Els chols o txols sn un poble indgena de Mxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche. Ells es diuen  winik, una paraula maia que significa "home" o "bar". Es consideren els milperos, que segons les llegendes maies, van ser creats a partir del blat de moro, l'aliment sagrat dels dus i l'eix central de llur concepci del mn. El respecte a la naturalesa s una part important de la seva cultura. Parlen la llengua chol (ch'ol o mantxe), de la famlia macro-tzeltal i de la branca de llenges maies o maienses. El cens del 2000 va registrar 140 mil parlants d'aquesta llengua. Del chol, n'hi ha diverses variants, les ms importants les de Tumbal i Tila. Aquesta llengua t l'estatus de "llengua nacional" de Mxic. 

Enllaos externs.
Pgina dels chols de la CDI 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63742" title="Armeni" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="25282">




L'armeni s una llengua indoeuropea parlada a Armnia i regions properes. S'escriu amb un alfabet propi de 36 lletres creat el 406 per Mesrop Maixtots.

s considerat un grup propi dins la famlia de llenges indoeuropees, si b hom hi ha trobat relacions amb el grec i les llenges indoiranianes. En tot cas s una llengua satem.

Est dividida en dos grans grups dialectals: l'oriental (oficial a la Repblica d'Armnia, i que tamb s l'usat pels armnioparlants de l'Iran) i l'occidental (predominant a l'Orient Mitj i entre la dispora armnia a Europa i Amrica).

Fontica.
L'armeni tradicionalment distingeix entre set sons voclics:
 /a/, escrit   (a);
 /e/, escrit   ( );
 / /, escrit   (e);
 /i/, escrit   (i);
 / /, escrit   ( );
 /o/, escrit   (o);
 /u/, escrit    (ow);

Les consonants oclusives tenen els seus propis signes en l'alfabet armeni, i disposen de formes propis en la seva transcripci llatina:   (p ),   (t ),   (c ),   (  ),  ( k ).

Gramtica.
Tot i ser una llengua indoeuropea i mantenir un gran nombre de punts en com amb la majoria de llenges parlades a Europa, les llenges que l'envolten geogrficament (especialment caucsiques) han tingut una influncia cabdal no noms en la seva fontica, sin en la formaci de certes caracterstiques gramaticals. La forma clssica de la llengua tenia una forta semblana gramatical amb el grec clssic, per com aquesta altra, amb el pas del temps ha anat evolucionant separadament.

L'armeni no t gnere, ni tan sols es diferencia en els pronoms personals. La flexi nominal, per, preserva diferents classes de noms a partir de les seves arrels. Els substantius es declinen en set casos diferents: nominatiu, acusatiu, locatiu, genitiu, datiu, ablatiu i instrumental.

La conjugaci de l'armeni s un bon exponent de l'arcacisme d'aquesta llengua, i mant fora formes verbals. Les formes afirmatives dels verbs es conjuguen de forma diferent que les negatives. 

Vegeu tamb: Literatura armnia










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63745" title="car" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="25283">

En la mitologia grega, car (en grec,       ) era fill de Ddal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest ltim havia construt per ordre de Minos, rei de Creta.

Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir el seu pare li va dir:"car, fill meu, mantn-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstuir les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondr la cera. No et separes de mi i no et passar res."

De sobte el fill va comenar a volar cap amunt per arribar fins el cel i la proximitat als rajos del Sol va comenar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que car caiguera a l'aiguaMentre cridava el seu pare, car s'enfonsava a la mar. Finalment el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.

Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icria (i al mar on caigu mar d'Icria) en la seva memria. Ddal va arribar fins Siclia, va crear un temple per Apollo i va oferir les seues ales al du com una ofrena.

Vegeu tamb Eora




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63759" title="Oligoc" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="25284">

L'Oligoc s la tercera i ltima poca del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprn el temps entre el final de l'Eoc (fa 33,9  0,1 milions d'anys) i el principi del Mioc (fa 23,03  0,1 milions d'anys). El seu inici queda marcat per la Grande Coupure, o extinci massiva de determinades espcies de mamfers. En canvi, el lmit Oligoc-Mioc no queda marcat per un nic esdeveniment global de fcil identificaci, sin que es troba en lmits regionals entre el Chatti, ms clid, i el Mioc inferior, ms fred. Com en altres perodes geolgics, els estrats que delimiten aquest perode estan ben identificats, per no han estat datats amb mxima precisi.

El nom de l'Oligoc, definit per l'alemany Heinrich Ernst von Beyrich, prov dels mots grecs        (oligos, poc) i        (kainos, nou), i fa referncia a l'escassetat de nous grups moderns de mamfers en comparaci amb l'explosi evolutiva de l'Eoc.

Subdivisions.
L'Oligoc se subdivideix en Rupeli i Chatti, cadascun dels quals correspon a un dels dos estatges faunals que componen aquesta poca. Aquests estatges faunals sn:

Rupeli: comen fa 33,9  0,1 milions d'anys amb el final de la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunstics i d'abundant especiaci, sobretot entre els mamfers. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per foraminfers planctnics i l'extinci del gnere Hantkenina. S'acab fa 28,4  0,1 milions d'anys i i el seu nom, encunyat el 1850 pel geleg belga Andr Hubert Dumont, fa referncia al Rupel, un riu del nord de Blgica, afluent de l'Escalda.

Chatti: comen fa 28,4  0,1 milions d'anys. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per foraminfers planctnics i l'extinci del gnere Chiloguembelina. Durant aquest perode tingu lloc l'erupci volcnica individual ms gran coneguda: l'erupci de Fish Canyon a La Garita, amb un IEV de 9,2 (un volum d'ejecci de   10.000 km), i que tingu lloc fa 27,51 milions d'anys.Ar/39Ar, Rb Sr and U/Pb mineral ages from the 27.5 Ma Fish Canyon Tuff reference standard |journal=Chemical Geology |volume=175 |issue=3 4 |pages=653 671 |doi=10.1016/S0009-2541(00)00291-6 |url= |accessdate= |quote= }} L'estatge s'acab fa 23,03  0,05 milions d'anys i i el seu nom, encunyat el 1894 pel geleg alemany Theodor Fuchs, fa referncia als cats, una tribu de l'antiga Germnia, coneguts amb el nom llat de chatti.

Paleoclima.
L'Oligoc ha estat descrit com un "perode crucial, car enllaa el mn arcaic de l'Eoc tropical i els ecosistemes d'aspecte ms modern del Mioc." En efecte, aquesta poca fou un perode de transici que provoc grans alteracions en els ecosistemes, i molts grups d'animals foren incapaos d'adaptar-se i s'extingiren. El canvi ms destacat fou l'obertura dels boscos que havien cobert la Terra fins l'Eoc, creant grans planes obertes, zones arbustoses i fins i tot zones semidesrtiques. Tanmateix, l'herba encara no havia experimentat la gran expansi que tindria ms tard, de manera que les planes no s'assemblaven gaire a les sabanes d'avui en dia, i estaven poblades per altre tipus de vegetaci.


Amb la seva separaci del continent australi fa uns quaranta-cinc milions d'anys, durant l'Eoc, l'Antrtida havia quedat privada del flux d'aiges equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aiges clides, l'Antrtida es refred i l'oce Antrtic inici la seva glaciaci, creant un flux d'aigua freda (vegeu corrent circumpolar antrtic) i banquises que reforaren l'efecte refredant. Per aix, durant l'Oligoc, el pol sud qued glaat per primera vegada des de principis del Permi, mentre que el pol nord romangu lliure de gla. Les regions de l'Antrtida que encara no havien quedat cobertes de gla tenien ecosistemes de tundra. A nivell mundial, l'Oligoc fou un perodeO records Brown University, PALEOCEANOGRAPHY, VOL. 20 d'augment del volum de gla, que provoc una baixada de cinquanta-cinc metres en el nivell del mar, i que estigu estretament relacionat amb una caiguda de les temperatures.

Malgrat un breu augment de les temperatures a finals del Rupeli, durant l'Oligoc comen a accelerar-se i prendre fora el refredament iniciat per un esdeveniment que tingu lloc fa uns cinquanta milions d'anys: l'esdeveniment d'Azolla. Creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dola Azolla a l'oce rtic. A mesura que s'enfonsaven al fons mar, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducci resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribu a transformar el planeta d'una "Terra hivernacle", prou clida com perqu prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de "Terra glaada". Es creu que l'esdeveniment d'Azolla i les seves conseqncies sn una de les principals causes, en combinaci amb l'allament i glaciaci de l'Antrtida, del declivi gradual de la temperatura del planeta des de mitjans del Paleogen fins l'actualitat.

A part de l'allament de l'Antrtida i els efectes de l'esdeveniment d'Azolla, que modificaren el clima a escala global, tamb hi hagu altres esdeveniments que influren en el clima a menor escala. N's un exemple la fase final de l'orognesi laramiana, que havia comenat al Paleoc i que promogu l'aparici d'un clima continental al que actualment s la meitat occidental dels Estats Units Finalment, sembla que el clima de l'Oligoc permet l'aparici, com a mnim en algunes ocasions, d'un pont de terra entre els continents eurasitic i nord-americ, unint les ecozones del Palertic i el Nertic.

Paleogeografia.

La tercera i ltima gran fase de la fragmentaci del supercontinent Pangea tingu lloc a principis del Cenozoic, entre el Paleoc i l'Oligoc. Durant l'Oligoc, els continents no es trobaven gaire lluny de les seves posicions actuals, amb algunes excepcions. Sud-amrica acab de separar-se de l'Antrtida i comen a moure's vers el nord; tanmateix, encara faltaven desenes de milions d'anys perqu es forms l'istme que ms tard uniria el continent sud-americ amb el nord-americ.

Com que el casquet polar del pol nord encara no existia i el del pol sud encara no havia assolit la seva mxima extensi, el nivell del mar era ms alt que el d'avui en dia. Per aix, nombroses regions es trobaven submergides. A Europa, gran part del que actualment sn Pasos Catalans es trobava sota l'aigua, aix com Blgica, els Pasos Baixos, Dinamarca i Itlia. Ms a l'est, la zona caucsica tamb es trobava sota el mar.

Orognesi.

El tancament gradual de l'oce de Tetis, entre Eursia al nord i frica i l'ndia al sud, caus la formaci de serralades muntanyoses com ara els Alps, els Pirineus i l'Himlaia, en un gran procs orognic anomenat orognesi alpina. L'aixecament de les muntanyes formades per aquesta orognesi separaren una bona part de l'oce de Tetis de l'oce ndic, creant un nou mar tancat que rep el nom de Paratetis. A finals de l'Oligoc, el subcontinent indi s'acobl amb sia, accelerant la formaci de l'Himlaia. Aquest moviment convergent de les plaques encara continua avui en dia, i fa que l'Himlaia sigui uns cinc millmetres ms alt cada any.

Durant l'Oligoc, l'escora que havia quedat subduda milions d'anys abans a la regi alpina comen a pujar de nou. Aix provoc un ascens de la gruixuda escora continental que al Mioc causaria una extensi. En el cas dels Alps, aquesta extensi noms podia tenir lloc en una direcci oest-est, car la placa adritica encara convergia al sud. Es desenvolup una zona d'impuls enorme que ms tard esdevindria la lnia periadritica. La zona tamb incloa cisallament dextral resultant de l'extensi oest-est. Amb l'excepci del material austroalp allcton, aquest impuls evolucion al lmit de les plaques adritica i europea. Les regions centrals dels Alps s'alaren i foren posteriorment erodides. Finestres i cpules tectniques com ara la finestra de Hohe Tauern es formaren d'aquesta manera.

Fauna.
Aus.

L'Oligoc fou una poca en qu els ocells aqutics i marins conegueren una gran radiaci evolutiva. A l'hemisferi sud, els pingins, que havien aparegut durant el Paleoc, continuaren diversificant-se i creixent a grans mides. N's un exemple Archaeospheniscus, que presentava una barreja de caracterstiques dels ocells primitius i dels pingins moderns: el seu hmer encara s molt esvelt, a mig cam entre la forma tpica de les ales d'ocells normals i la versi ms gruixuda dels pingins moderns. D'altra banda, el tarsometatars presenta una barreja peculiar de carcters moderns i primitius. No se sap si aix implica que aquest gnere s l'avantpassat de grups moderns o si representa un cas d'evoluci parallela.

Mentrestant, els anseriformes (els membres actuals dels quals inclouen els necs i les oques) continuaren el vertigins procs evolutiu que havien comenat a l'Eoc. A Austrlia, lliures de la competncia dels mamfers euteris que patien les aus en altres indrets del mn, els anseriformes creixeren fins a mides mai vistes abans. Els dromorntids (una famlia d'anseriformes) ms petits ja eren igual de grans que els casuaris d'avui en dia. Malgrat la seva aparena terrorfica, no s clar fins a quin punt eren carnvors. Els becs massius i potents d'algunes espcies suggereixen que almenys alguns membres de la famlia eren o b caadors i carronyers o b omnvors. Altres caracterstiques, com ara les seves potes similars a pelles, l'estructura de l'estmac, i l'estructura ocular, que permetia un gran abast de visi per que creava un punt cec d'uns 40 (cosa que hauria representat un gran problema per la caa), suggereixen un estil de vida ms herbvor i migratori. Tanmateix, els dromorntids de l'Oligoc encara eren relativament petits en comparaci amb el que vindria desprs.

Mentrestant, un dels llinatges ms antics d'anseriformes, el dels presbiorntids, s'exting a finals de l'Oligoc. L'estudi de la famlia Presbyornithidae s important per entendre l'evoluci de les aus; les espcies que vivien en zones costaneres i que estaven menys especialitzades tendien a extingir-se menys que les espcies que estaven molt adaptades a un ecosistema en concret. Tanmateix, un cop les condicions del planeta tornaren a afavorir les formes especialitzades, els presbiorntids no pogueren suportar la seva competncia i desaparegueren.

Mamfers.
Amb l'obertura dels espessos boscos que havien cobert el planeta durant l'Eoc, els mamfers pogueren augmentar drsticament la seva mida. Aquest augment en les dimensions dels animals es pot observar en gaireb tots els grups de mamfers pels quals es disposa d'un registre fssil suficientment gran com per fer comparacions.


Durant la primera part del Cenozoic, els perissodctils (rinoceronts, quids i altres) havien estat els ungulats dominants al planeta Terra. Tanmateix, els nous ecosistemes que oferia l'Oligoc donaren als artiodctils (remugants, camells, porcs i altres) la possibilitat de destronar els perissodctils, grcies al seu particular aparell digestiu, ms adaptat a la vegetaci de l'Oligoc. Tanmateix, algunes espcies de perissodctils es convertiren en espcies de les ms reeixides d'aquest perode, incloent-hi el paracerateri, que amb una alada de cinc metres i mig a l'espatlla fou el mamfer terrestre ms gran de tots els temps; o el calicoteri, un estrany animal brostejador d'Eursia i frica que noms s'alimentava dels brots ms frescs.

Desprs dels primers passos en l'evoluci dels cetacis durant l'Eoc, una segona onada de mamfers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinnpedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un s fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Chatti.}} Els fssils de pinnpede ms primitius descoberts sn els del gnere Enaliarctos, que visqu entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, per era capa de moure's igual de b a la terra que a l'aigua, ms similar a una lldriga que als pinnpedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat com otrid-fcid, o si els fcids divergiren d'un avantpassat com otrid-odobnid. Les proves ms recents suggereixen que aquesta ltima hiptesi s ms probable. A diferncia de les foques actuals, els pinnpedes de l'Oligoc disposaven de dents carnisseres per a tallar carn.

El fssil ms antic conegut de diprotodont (l'ordre ms gran de marsupials avui en dia) data del Chatti de Victria (Austrlia), i pertany a un diprotodntid indeterminat. Tanmateix, s probable que aquests animals siguin molt anteriors, tenint en compte la gran diversitat dels diprotodonts coneguts de principis del Mioc. Els grans buits en el registre fssil d'Austrlia i de Nova Guinea explicarien per qu no s'han trobat fssils anteriors de diprotodonts. Els dasiuromorfs, que inclouen gaireb tots els marsupials carnvors, tamb aparegueren a l'Oligoc.

A l'Oligoc tingueren lloc diversos episodis importants per l'evoluci humana. Fa aproximadament trenta milions d'anys, el subordre dels haplorins es divid en dos subordres, els platirins i els catarins. Cinc milions d'anys ms tard, els catarins donaren origen a la superfamlia dels hominodeus. Algunes innovacions del gnere Proconsul que es reflecteixen en Homo sapiens sn la seva manca de cua, l'estructura dels seus colzes, i la mida del cervell relativament gran en relaci a la mida corporal.

Peixos.

La formaci de Danata, al Turkmenistan, ha ofert fssils de diversos tipus diferents de peixos. El grup ms representatiu s el dels turkmnids, relacionat amb els lamprdids actuals. Aquesta famlia contenia tres gneres: Danatinia (D. casca) i Turkmene (T. finitimus). Analectis (A. pala) tamb s un peix de l'Oligoc del Turkmenistan, per prov d'un jaciment diferent al de les altres dues espcies. Els tres gneres eren relativament petits en comparaci amb els lamprdids d'avui en dia, per a l'altre extrem es trobava Megalampris keyesi, un lamprdid de l'Oligoc superior de Nova Zelanda que visqu fa aproximadament vint-i-sis milions d'anys i que mesurava uns quatre metres de llargada (s a dir, el doble que l'espcie de lamprdid ms gran vivent, Lampris guttatus). Amb la desaparici dAnalectis s'extingiren els turkmnids.

Rptils.
L'Oligoc fou el testimoni de l'aparici de dos dels gneres de cocodrils encara vivents avui en dia, Osteolaemus i Crocodylus; possiblement, aquest ltim gnere deriva del primer, ms primitiu. Les restes dOsteolaemus descobertes al Zaire sn considerablement ms grans que les de l'espcie vivent, el cocodril nan, que s l'espcie de cocodril ms petita del mn.


Tamb es troben cocodrils a Oceania. Mekosuchus whitehunterensis visqu durant l'Oligoc superior a Queensland. Es caracteritza per la seva mida petita i per formar part de l'ltim grup de cocodrils terrestres, que s'exting a l'Holoc, probablement a causa de l'arribada dels humans a la regi del mn on habitava. Un altre cocodril relacionat amb Mekosuchus era Australosuchus clarkae, que visqu al sud d'Austrlia entre l'Oligoc superior i el Mioc inferior. Els gavilids tamb prosperaren durant aquest perode: Gavialosuchus aparegu a l'est de Nord-amrica durant l'Oligoc superior i s'estengu a Europa durant el Mioc inferior. Era un cocodril d'estuari que vivia en aiges marines someres. A diferncia dels mekosuquins, tenia un musell llarg i era molt gran: G. carolinensis mesurava com a mnim 5,37 metres de llarg.

D'altra banda, tamb es coneixen restes fssils destacables de tortugues. A ms dAnosteira, Chelydropsis i Psephophorus, s d'especial inters Meiolania, que amb una llargada de dos metres i mig fou la tortuga terrestre ms gran de tots els temps. Tanmateix, la seva mida no era l'nic tret caracterstic d'aquesta tortuga. Meiolania tenia un crani inusual amb moltes protrustions semblants a bonys o banyes. Tenia dues grans banyes que apuntaven als costats, donant al crani una amplada total de 60 cm. Aquestes banyes li haurien impedit amagar el cap dins la closca. La cua estava protegida per "anells" blindats i presentava punxes a l'extrem. D'una certa manera, dna la impressi que la morfologia de Meiolania convergia amb la dels dinosaures anquilosurids i els xenartres gliptodonts.

Molluscs.
Els nutils sn animals cefalpodes considerats fssils vivents, degut al fet que la seva aparena gaireb no ha canviat en els ltims 500 milions d'anys. Nautilus praepompilius s l'espcie fssil de nutil que s'exting ms recentment; se n'han trobat fssils a la formaci de Txegan al Kazakhstan. El seu parent vivent ms proper s N. pompilius.

Els gastrpodes tamb tenen un abundant registre fssil a l'Oligoc; entre els gastrpodes d'aquesta poca es troben Clavilithes (Europa, Nord-amrica i Sud-amrica), Ficopsis (tots els continents menys l'Antrtida) o Rimella (Europa).

Flora.

Els primers fssils que es poden definir amb tota certesa com a herbes daten del Paleoc superior d'Amrica del Nord, fa un xic ms de cinquanta-cinc milions d'anys. Tanmateix, les herbes foren amb gran probabilitat rares durant la primera part del Cenozoic, quan el calors i humit clima regnant afavoria un altre tipus de plantes. Molts cientfics creuen que el clima ms fresc i sec de l'Oligoc don a les herbes una primera possibilitat d'expandir-se; a mesura que els boscos tropicals retrocedien vers l'equador, les herbes haurien colonitzat els boscos temperats que omplien el seu lloc.

Hi ha indicis que els herbassars  (ecosistemes on les herbes sn la vegetaci dominant) aparegueren abans a sia que la resta del mn, segons es pot deduir de les adaptacions observades en els rosegadors i lagomorfs fssils d'aquest continent. Aquests animals tenien unes dents i un aparell digestiu especialment adaptats per a processar les bastes fulles i tiges de les herbes.

Durant l'Oligoc, les plantes suculentes i els cactus desenvoluparen una nova ruta de fixaci del carboni que augmenta l'eficincia de la fotosntesi; es tracta del metabolisme cid de les crassulcies. plants | journal = Philosophical Transactions: Biological Sciences | volume = 361 | issue = 1465 | pages = 173 194 | url = http://www.journals.royalsoc.ac.uk/index/YTH8204514044972.pdf  | accessdate = 11-02-2008
 | doi = 10.1098/rstb.2005.1737}} Tanmateix, aquestes plantes no esdevindrien ecolgicament significatives fins a finals del Mioc. D'altra banda cal remarcar que alguns fssils carbonitzats conserven teixits organitzats en l'anatomia de Kranz, amb cllules fasciculars intactes, permetent identificar sense cap mena de dubte la presncia del metabolisme vegetal C4 en gramnies d'aquell temps.

Submersi de l'Oligoc.

Nova Zelanda cavalca el lmit entre dues plaques tectniques. La subducci de la placa pacfica sota la placa australiana resulta en vulcanisme, especialment a la zona volcnica de Taupo (Illa del Nord). L'energia geotrmica produda s utilitzada en nombroses plantes d'energia hidrotrmiques, Alguns punts volcnics tamb sn clebres destinacions turstiques, com ara els guisers de Rotorua.

La particular situaci geolgica de Nova Zelanda es troba a l'origen de l'anomenada submersi de l'Oligoc. A principis de l'Oligoc, la massa terrestre de Nova Zelanda comen a enfonsar-se davant l'impuls de la placa australiana vers el Pacfic, fins que fa 30-25 milions d'anys, noms una cinquena part de la Nova Zelanda actual es trobava per sobre el nivell del mar. Aquesta submersi tingu un doble efecte. D'una banda, s probable que moltes espcies s'extingissin completament, causant una gran prdua en la biodiversitat. De l'altra banda, les parts ms elevades de la Nova Zelanda actual quedaren allades en forma d'una cadena d'illes que romangueren separades durant milions d'anys. Aix permet que les poblacions que havien quedat allades a cada illa seguissin camins evolutius diferents i provocant una gran especiaci: el resultat foren onze o ms moes, quatre o ms kiwis, nombrosos lacrtids, molts invertebrats i mltiples plantes.

Aquesta submersi arrib a la seva fi quan la massa terrestre de Nova Zelanda qued encallada a la zona de subducci entre la placa australiana i la pacfica. Com que era massa gran com per ser subduda, qued a cavall entre les dues plaques, cosa que ha provocat una intensa activitat volcnica i orognica al llarg dels ltims milions d'anys.

Jaciments.
Aquests sn alguns jaciments destacats de l'Eoc.

Hsanda Gol.


La formaci de Hsanda Gol (pronunciat l) s un jaciment paleontolgic situat a la part mongol del desert del Gobi, especialment conegut per la seva riquesa en fssils de mamfers de l'poca de l'Oligoc, com ara hienodonts, entelodonts o els fssils ms complets coneguts de paracerateris. Entre aquests ltims es troba un esquelet nic de paracerateri que havia mort dempeus. Probablement degu morir atrapat en sorra movent, i la posici de les potes indica que estava lluitant per escapar-se'n.

L'exploraci paleontolgica del segle XIX i prinipis del segle XX s'havia concentrar principalment en jaciments europeus i nord-americans, com les fosforites del Carc o la formaci de Hell Creek. Tanmateix, Roy Chapman Andrews, del Museu Americ d'Histria Natural, aconsegu reunir fons per fer una expedici al desert del Gobi, fins aleshores ignorat pels perills que representava. Andrews esperava trobar al Gobi l'anella perduda entre els simis i els humans. El que descobr fou uns estrats que permeteren ampliar molt la informaci coneguda sobre la fauna asitica de l'Oligoc. Tanmateix, la recerca cientfica a Hsanda Gol es vei interrompuda el 1930 a causa de la inquietud poltica de la zona, i el jaciment no torn a quedar obert als cientfics estrangers fins els anys noranta.

Riversleigh.


Riversleigh, situat al nord-oest de Queensland, s un dels jaciments paleontolgics ms clebres d'Austrlia. Aquesta zona de 100 km t restes fssils de mamfers, ocells i rptils de l'Oligoc i el Mioc. El jaciment fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 1994 i s una extensi del Parc Nacional de Lawn Hill.

Els fssils de Riversleigh es troben en roques calcries, al costat de basses d'aigues dola riques en cal i en coves, i data de quan l'ecosistema evolucionava d'una rica jungla a una comunitat d'herbassar semirida. S'han identificat trenta-cinc fssils de ratapinyades, fent que sigui el jaciment ms ric del mn en aquest sentit. Entre les troballes de l'Oligoc de Riversleigh sn especialment destacables Nimbacinus, un parent prehistric del llop marsupial; i Baru, un cocodril mekosuqu amb el cap en forma de mitja lluna.

Formaci de John Day.
La formaci de John Day (Oregon, Estats Units d'Amrica) representa una srie d'ecosistemes de boscos caducifolis datant des de l'Eoc superior (-37 milions d'anys) fins el Mioc inferior (-20 milions d'anys). S'hi han descobert ms de cent grups de mamfers, incloent-hi representants de gossos, gats, porcs, cavalls, camells, rinoceronts, rosegadors, i gneres com ara Temnocyon o Merycoidodon. Durant aquest temps, mltiples esdeveniments volcnics deixaren la seva "empremta" en capes primes de cendra volcnica que s'enduriren en tova. Aquestes capes han estat datades amb precisi per mitjans radiomtrics i per comparaci amb les mateixes capes en altres localitats, cosa que permet utilitzar-les com a marcadores temporals en aquesta formaci.

Bibliografia.

 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.

Fauna i flora de l'Oligoc;
Clima de l'Oligoc ;
Oligocene life ;
Fulles fssils de l'Oligoc ;
Peixos fssils de l'Oligoc ;
Riversleigh al Patrimoni de la Humanitat ;
La Formaci de John Day al web dels Parcs Nacionals dels EUA ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63763" title="Megabit per segon" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="25285">
Un megabit per segon (Mbps o tamb Mbit/s) s una unitat de la velocitat de transmissi d'informaci equivalent a 1.000 kilobits per segon o 1.000.000 bits per segon.

Moltes aplicacions de vdeo s'acostumen a donar en Mbit/s:
 32 Kbit/s   qualitat videotelfon (mnima qualitat necessria);
 2 Mbit/s   qualitat VHS;
 8 Mbit/s   qualitat DVD;
 55 Mbit/s   qualitat HDTV;

 Megabyte per segon .

Una altra unitat per a la velocitat de transmissi s el Megabyte per segon (MBps o MB/s), el qual correspon a una velocitat 8 vegades ms gran que el megabit per segon:

 1 megabyte/s = 8 megabit/s;

Usualment les interfcies de transmissi entre components dels ordinadors es mesuren en MB/s:

 PATA 33-133 MB/s;
 SATA 150-300 MB/s;
 PCI 133-533 MB/s;

 Confusi .
Un megabit per segon no ha de ser confs amb un mebibit per segon:



Tot i aix, el mebibit per segon no s'utilitza gaireb mai, i no hi ha cap ambigetat quan es parla de velocitat de transmissi en les telecomunicacions (veure prefix Binari per veure la corresponent definici ambigua quan es parla de la mesura de l'emmagatzematge d'informaci digital).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63768" title="Half-Life" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="25286">



Half-Life o Counter-Strike (CS, el nom significa "contraatac" en ) s un videojoc d'acci en primera persona (FPS)per PC, PlayStation 2 i Sega Dreamcast (aquest ltim no s oficial). El joc va ser creat el 1998 per Valve Software, utilitzant una versi modificada del motor Quake, el GoldSrc.

Es sol jugar per equips, els terroristes i els antiterroristes. Es va concebre originalment com un joc de tipus multijugador (ja sigui en LAN o online). 

En els seus inicis era una ampliaci o MOD del videojoc Half-Life que a poc a poc va anar adquirint ms aficionats i va acabar per ser tan popular com el propi joc. Existeixen altres famosos MODs amb mecnica similar per al Half-Life com el Day of Defeat, ambientat en la Segona Guerra Mundial, o el Team Fortress Classic; en ambds es juga en equip. La srie tamb inclou Counter-Strike: Condition Zero i Counter-Strike: Source. 

En el joc s'emulen situacions d'antiterrorisme, desactivar i activar bombes, rescatar i protegir ostatges, escortar o assassinar a un VIP i en general a eliminar els oponents sense perdre la prpia vida virtualterroristes/antiterroristes, etc. 

Degut al seu argument i els puzles elaborats que no eren habituals en els FPS d'aquella poca, va ser guanyador de ms de 50 premis Game of the year.


 Histria .

El joc transcorre en una rea desrtica de New Mexico a Black Mesa Research Facilty, unes installacions fictcies on s'investiguen fenmens relacionats amb la fsica, ms concretament amb la teletransportaci. Nosaltres controlem al Dr. Gordon Freeman, un fsic teric recentment graduat al MIT que ha sobreviscut a un experiment que ha anat terriblement malament, quan una "cascada de ressonncies" obre portals dimensionals, devastant les installacions.

El joc se situa el mes de maig o desembre entre els anys 2000 i 2009, durant el joc haurem de sobreviure a tot tipus de criatures vingudes d'altres mns i militars del HECU (Hazardous Environment Combat Unit), una unitat especial del Cos de Marines dels Estats Units que ha vingut per eliminar a qualsevol supervivent del personal de Black Mesa i silenciar el desastre. Durant tot el joc, ens observar una misteriosa figura anomenada G-Man, que sembla ser una agent del govern interessat en Gordon.

Freeman comptar amb l'ajuda dels cientfics i els gurdies de seguretat supervivents per arribar fins el misteris "Complex Lambda" de Black Mesa (representat amb la lletra " " de l'alfabet grec) on un grup de supervivents el teletransporten a un planeta anomenat Xen perqu mati a en Nihilanth, la criatura que mant els portals dimensionals oberts.



 Argument .

El joc comena amb Gordon Freeman viatjant en tren com si fos un dia qualsevol, durant el trajecte podem observar les installacions, el personal i altres coses interessants, com per exemple un home que ens observa des d'un altre tren. Quan acabem el trajecte, un gurdia de seguretat ens obra la porta i ens condueix fins a l'entrada. Quan som all, en Gordon s'assabenta de qu els sistemes informtics estan fallant i que s'ha de posar el vestit de protecci HEV (Hazardous Environment) abans d'anar a la cambra de proves on un cientfic l'assistir en un experiment. En Freeman arriba al laboratori de materials anmals on ha de empnyer un "espcimen" fins un escner per analitzar-lo. Desprs d'aix, involuntriament produeix una catstrofe en l'espai-temps anomenada "cascada de ressonncies", obrint un portal entre la Terra i un estrany mn anomenat Xen.

A partir d'aqu Gordon avana entre les runes del laboratori de materials anmals, ensopegant amb les restes, plenes dels cossos del personal de Black Mesa. Desprs de descobrir que existeixen supervivents, en Freeman s'assabenta de qu l'nica forma de comunicar-se amb l'exterior s a fora, per tant decideix arribar a la superfcie per demanar ajuda, intentant sobreviure dels aliens hostils que no paren de teletransportar-se des de Xen. Els supervivents, incloent l'Eli Vance, al principi afirmen que un equip de rescat arribar en breu, desprs descobreixen que el Hazardous Environment Combat Unit, que est prenent el control de Black Mesa, est matant alhora els aliens i els empleats de Black Mesa. Gordon combat els soldats abans d'arribar finalment a la superfcie de Black Mesa, on s'assabenta que L'Equip Lambda potser t la manera de solucionar el problema de la cascada de ressonncies. Llavors, Gordon ha d'arribar al Complex Lambda a l'altra banda de les installacions per assistir-los.

Aleshores, el jugador haur de fer front a diverses tasques, com ara una criatura Tentacle gegant, anar per totes les installacions amb un sistema de ferrocarril per arribar fins un coet amb un satllit que ha de ser llanat per anular la cascada de ressonncies, i combatre un grup de misteriosos Black Ops, abans de ser capturat pels marines i tirat en una compactadora d'escombraries. A Half-life: Blue Shift, el protagonista, Barney Calhoun, veia en Gordon com era segrestat pels marines. Gordon s'escapa sense ser esclafat i continua el seu cam cap a una vella i secreta part de les installacions on descobreix una extensa collecci d'espcimens recollectats de Xen abans de la cascada de ressonncies.

Gordon torna a arribar a la superfcie, la qual s'ha convertit en un camp de batalla. Els Vortigaunts, juntament amb els Alien Grunts i un monstre gegant anomenat Gargantua han comenat a lluitar amb els Marines, que estan a punt de perdre. Avisen els reforos, per no sn suficients com per canviar la situaci. Finalment, Freeman arriba relativament sa i estalvi un altre cop, dins les installacions, sota terra.

Els Marines comencen a evacuar i comencen els atacs aeris. En un punt, el jugador, ha d'utilitzar equipament militar per convocar un atac aeri per tornar a entrar a la base. En Gordon recorre els canals d'aigua subterranis per evitar exrcits de soldats aliens. Finalment, Gordon arriba al Complex Lambda, on descobreix que s el lloc on uns quants cientfics estan desenvolupant la tecnologia de teletransportaci, que els permetr viatjar a Xen. Gordon va fins un grup de persones supervivents, i descobreix que el satllit que ha llanat ha fallat a l'hora d'anular els efectes de la cascada de ressonncies degut a que un poder immens vingut de l'altra banda est a punt de sorgir. En Gordon ha d'exterminar aquest poder per prevenir que els aliens de Xen destrueixin definitivament Black Mesa. Els cientfics activen el teletransportador i Gordon s enviat a Xen.

A l'estrany mn fronterer, Gordon es troba moltes de les espcies aliengenes que havia vist a Black Mesa. El jugador comena en un dels combats contra un enemic final, Gonarch, un headcrab gegant amb una bossa on guarden les cries. Desprs de lluitar contra un munt d'aliens, Gordon arriba en una fbrica alien gegant, on els treballadors sn els Alien Grunt. Llavors lluita contra unes estranyes criatures anomenades Alien Controller; troba un portal i hi entra.

En una immensa cova, Gordon finalment pot enfrontar-se amb Nihilanth, la criatura que estava conservant l'escletxa dimensional i el derrota. Quan la criatura mor,  explota en una ona expansiva verda gegant que deixa a Gordon inconscient. Desprs, quan es desperta, Gordon no pot moure's i es troba cara a cara amb G-man. Ambds sn transportats a diversos llocs de Xen, mentre G-Man elogia les accions de Gordon al mn fronterer. G-Man li explica que els seus "empleats", creuen que Gordon t un potencial limitat i que l'han autoritzat per oferir-li feina. La teletransportaci final porta al jugador fins el tren del principi del joc, el qual est volant per l'espai. Si el jugador refusa l'oferiment, G-Man el teletransporta davant d'un nmero considerable d'aliens enemics, dient "B, sembla que no treballarem junts. Sense manies, senyor Freeman." I la pantalla s'ennegreix. Si el jugador l'accepta, entrant al portal, es troba a ell mateix flotant en el no-res i sent la veu de G-Man per ltima vegada: "Svia decisi, senyor Freeman, ens veurem ms endavant".



 Captols .

El joc es divideix en els segents captols:

Mitja vida (Half-Life): Gordon Freeman comena el dia en un tren que transporta als empleats des de els dormitoris del sector C a les profunditats del centre d'investigacions. Pel cam es troba coses interessants, com un helicpter militar preparant-se per enlairar-se i un estrany home amb un vestit blau que el mira des d'un altre tren.

Materials anmals (Anomalous Materials): Gordon arriba tard per un important experiment. L'energia s'havia tallat per un moment aquell mat. Desprs de posar-se el seu vestit HEV, se dirigeix a la cmera de proves per executar l'experiment, per alguna cosa no va b.

Conseqncies imprevistes (Unforeseen Consequences): Una poderosa cascada de ressonncies ha sigut activada, causant forts danys a l'infraestructura de Black Mesa. Encara pitjor, ssers hostils comencen a teletransportar-se a travs de les installacions, atacant als supervivents confosos i aterrats. ;

Complex d'oficines (office Complex): Gordon s'obre cam per un complex d'oficines ple de cientfics horroritzats i gurdies de seguretat. Descobreix que hi ha una fora militar dirigint-se a Black Mesa i que potser ell podr obtenir ajuda d'ells.

Enemics a la vista (We've Got Hostiles): Els soldats de HECU s'apoderen de Black Mesa i comencen una operaci de neteja, aniquilant els invasors hostils i els supervivents humans. Gordon escolta que el personal de l'Equip Lambda est amagat al Complex Lambda (on es troben els laboratoris de teletransportaci i el Reactor Lambda) i que serien capaos de tancar els portals dimensionals. Aleshores, Gordon comena el seu viatge a travs de tot Black Mesa per reunir-se amb ells. ;

Fossa explosiva (Blast Pit): El cam de Gordon es troba bloquejat per tres Tentacles xenians. Per destruir-los ha d'activar un propulsor de coet de proves. Per fer aix hem d'anar per unes portes, que es troben on hi ha el monstre. Hem d'activar l'oxigen i el combustible. (aix es troba en una sala custodiada per enemics diferents). I en una altra sala hi ha el control de l'energia. Desprs de destruir les criatures continua el seu cam pel tnel que ha deixat el Tentacle mort.

Energia (Power Up): Segiunt el seu cam Gordon troba uns soldats que estan sent eliminats per un Gargantua. Gordon ha de restaurar l'energia als rails per poder continuar el seu cam i destruir tamb al Gargantua (per destruir al Gargantua hem d'activar l'energia dels rails que, a l'anar malament fa volar pels aires al Gargantua);

Sobre rails (On a Rail): Un gurdia de seguretat informa a en Gordon que els cientfics del Nucli Lambda que un satllit sigui llanat, Gordon s'obre cam a travs d'un sistema de ferrocarril, trobant soldats esperant-lo. Finalment aconsegueix llanar el coet amb el satllit.

Captura (Apprehension): Avanant a travs de velles installacions subterrnies, Gordon s'escapa d'un grup d'assassins contractat per matar-lo, i s capturat a continuaci pels soldats, els quals dipositen el seu cos en una compactadora d'escombraries per eliminar-lo sense "embrutar-se les mans".

Procs de residus (Residue Processing):  Gordon aconsegueix escapar-se de la compactadora i es troba en el centre de Procs de Residus de Black Mesa, un lloc ple de maquinria automatitzada i perilloses deixalles qumiques.

tica qestionable (Questionable Ethics): Gordon deixa enrere el sector de Procs de Residus, i es troba en un sector de Black Mesa on es duen a terme experiments amb criatures de Xen. La porta a l'exterior est bloquejada, per tant Gordon ha de trobar cientfics per poder obrir-la. ;

Tensi superficial (Surface Tension): Gordon arriba a la superfcie i continua el seu cam cap al Complex Lambda. Per descomptat, la superfcie est plena de soldats. Aquest captol s equivalent al captol Uniforme de Foxtrox d'Opposing Force.

Oblida't d'en Freeman! (Forget about Freeman!): Els soldats comencen la seva retirada de les installacions de Black Mesa ja que estan sent aniquilats pels Xenians, aix Gordon continua el seu cam cap al Complex Lambda.

Nucli Lambda (Lambda Core): Gordon arriba per fi al Complex Lambda, el qual est ple d'aliengenes, i l'ltim esquadr de soldats que veiem. Gordon haur d'activar un sistema de vlvules per encendre el reactor, i activar el sistema de teletransportaci i arribar amb els cientfics supervivents. All li diuen que ha d'eliminar una poderosa entitat aliengena que aparentment s la que mant oberts els portals, i s enviat a Xen, el mn fronterer, don vnen els aliengenes.

Xen (Xen): Gordon ha d'obrir-se pas en el Mn Fronterer. Molts aliengenes perillosos i poca gravetat sn caracterstics en aquesta zona.

L'amagatall de Gonarch (Gonarch's Lair): Gordon ha de lluitar amb Gonarch, un headcrab gegant, pel que sembla, la mare dels headcrabs, per arribar al portal que el conduir a Nihilanth.

Intrs (Interloper): Gordon est en plena "ciutat" dels aliengenes, i continua el seu cam cap el pare de tots els Xenians. All veiem com s'estan fabricant milers de soldats aliens, aparentment per una invasi massiva a la Terra.

Nihilanth (Nihilanth): Gordon ha de matar a Nihilanth, el responsable de mantenir els portals oberts i controlar les ments dels Vortigaunts. Aquesta s la batalla decisiva. Gordon mata a Nihilanth, per quan ho aconsegueix s teletranportat a un altre lloc.

Final (Endgame): Gordon es troba a les terres de Xen i el mateix tren que el va transportar a les profunditats (aquesta vegada solcant l'espai) amb G-Man, que li fa una proposta "que no pot rebutjar". Ser el seu empleat o la possibilitat de lliurar una batalla que "no t oportunitat de guanyar". Quan el jugador escull, el joc s'acaba.

 Jugabilitat .

Half-Life, un videojoc d'acci en primera persona, requereix que el jugador dugui a terme tasques de combat i resolgui puzles per avanar durant el joc. Half-Life utilitza seqncies preparades, les quals van des de petits fets, com un alien tirant una porta a terra, fins a punts de l'argument ms importants. Mentre que molts videojocs d'acci en primera persona contemporanis utilitzen escenes cinemtiques per detallar l'argument, la histria de Half-Life avana totalment mitjanant les escenes preparades. A part d'aix, el jugador mai no perd l'habilitat de controlar en Gordon, que mai no parla i no s vist durant el joc, el jugador "veu" a travs dels seus ulls durant tot el joc. Half-Life no t "nivells"; est dividit amb captols dels quals apareix el ttol a la pantalla. El progrs al llarg del joc s continu, noms est intervingut per petits talls per carregar.

El joc inclou regularment puzles, com ara navegar per un laberint de cintes transportadores. Molts puzles impliquen haver d'utilitzar l'ambient per matar un enemic. Ocasionalment, molts monstres defineixen el captol, i el jugador ha d'utilitzar el terreny per derrotar-lo. Ms endavant, el jugador rep un "mdul de salt llarg" pel seu vestit HEV, el qual permet al jugador incrementar la distncia i la velocitat dels salts. Aix s utilitzat en els puzles de salts estil plataforma en el tros final del joc.

 Personatges i criatures .

Gaireb sempre el jugador lluita sol al llarg del joc, per en alguna ocasi l'ajuden Personatges no Jugadors, especficament gurdies de seguretat i cientfics que lluiten al costat del jugador, l'ajuden a arribar a noves rees i revelen informaci referida a l'argument.

Es pot trobar un gran nmero d'enemics al llarg del joc incloent formes de vida aliengenes com headcrabs, bullsquids, zombies headcrabs i Vortigaunts. El jugador tamb s'enfronta amb enemics humans, els marines de HECU i els assassins black ops.

 Armes .

Half-Lifet un gran nmero d'armes que el jugador pot utilitzar. La icona s la palanca que pot ser utilitzada com a arma blanca, tamb s'utilitza per apartar obstacles. El joc tamb inclou armes convencionals com la pistola Glock 17, l'escopeta SPAS-12, el subfusil MP5 amb llanagranades, un mgnum .357, un llanamssils, tamb apareixen armes anormals, des de una ballesta a Snarks. Dues armes experimentals, el can tau i la pistola gluon, fabricades per cientfics de les installacions i utilitzades pel jugador a la part final del joc.

Amb l' installaci del High Defintion Pack, l'aspecte de les armes s substancialment modificada, principalment perqu hi hagi un major nmero de polgons en els models. Encara que els seus aspectes hagin canviat, fan el mateix que les seves homlogues a l'hora de jugar. La Glock 17 i l'MP5 sn les dues niques armes que han canviat drsticament d'aspecte sent substitudes per la Beretta 92 i el rifle d'assalt M4 respectivament.



 Desenvolupament .

Half-Life va ser el primer producte de Valve Software, un desenvolupador de Kirkland, Washington, la qual va ser fundada el 1996 pels antics empleats de Microsoft, Mike Harrington i Gabe Newell. Ells volien desenvolupar un joc d'acci amb un argument de terror en 3D i llicenciava el motor Quake des de id Software. Valve finalment va modificar molt el motor, sobretot afegint animaci esqueltica i suport per Direct3D. Al principi, la companyia va tenir problemes per trobar un editor, molts consideraven el seu projecte "massa ambicis" per un estudi encapalat per nouvinguts a la indstria dels videojocs. Tot i aix, Sierra On-Line havia estat molt interessat en fer un joc d'acci en 3D, especialment un basat en el motor Quake, per tant va signar el contracte per un joc.

El ttol original per Half-Life va ser Quiver,desprsArrowhead,una base militar de la novella de Stephen King The Mist, la qual va servir com a primera inspiraci pel joc. Gabe Newell va explicar que van escollir el nom de Half-Life perqu era evocador del tema, no era un tpic, i tenia un corresponent smbol visual, la lletra grega   (lambda). Segons un dels dissenyadors del joc, Harry Teasley, Doom tenia una gran influncia en l'equip que treballava en Half-Life. Aleshores, segons Teasley, volien que Half-Life "t'espants com ho va fer Doom".

La primer aparici pblica de Half-Life va ser a principis del 1997, va ser un xit a l'E aquell any,on van demostrar el sistema d'animaci i l'intelligncia artificial. Valve Software va contractar l'autor de cincia-ficci Marc Laidlaw l'agost de 1997 per treballar en els personatges del joc i disseny de nivells. Half-Life, en principi havia de publicar-se a finals del 1997, per competir amb Quake II, per va ser ajornat quan Valve va decidir que el joc necessitava una revisi important. 

En un Making Of... del 2003 publicat a la revista Edge, Newell parla sobre la dificultat que va tenir l'equip amb el disseny de nivell. A l'E de 1998 li van concedir el Game Critic Awards al "Millor joc de PC" i al "Millor joc d'acci". La data de publicaci va ser ajornada moltes vegades  el 1998 abans que el joc fos finalment publicat el novembre d'aquell any.

 Plataformes .

Half-Life va ser publicat per PlayStation 2 a crrec de Gearbox el 2001. Aquesta versi va tenir un canvi important en terme de model de personatges,  armes, nivells ms avanats i extensos i ms geometria general en els mapes. Tamb es va afegir un mode head-to-head i una co-expansi anomenada  que permet als jugadors controlar dues cientfiques, la Dra. Cross i la Dra. Green a Black Mesa. Una altre caracterstica important s que permet als jugadors utilitzar un ratol i un teclat USB.

Les versions de Sega Dreamcast i Apple Macintosh van ser completades, per mai van ser publicades. L'edici de Dreamcast finalment va ser llanada per Internet.

 Versi Dreamcast .

Gearbox Software estava interessat en realitzar una versi per Sega Dreamcast sota un contracte de Valve i el seu editor aleshores, Sierra On-Line a finals del 2000. A l'European Computer Trade Show de l'any 2000, un fragment del joc era jugable a la parada de l'editor, i els desenvolupadors Randy Pitchford i Brian Martel eren all per ressaltar-lo i participar en entrevistes de la premsa. Tot i aix, malgrat que noms faltaven setmanes per la versi definitiva, mai no es va arribar a publicar; Sierra va anunciar que Half-Life per Dreamcast va ser cancellat. Aquell any Sierra On-Line va mostrar una versi per PlayStation 2 a l'E3 de 2001. Aquesta versi va ser publicada a Estats Units a finals d'octubre del mateix any, seguit d'una publicaci a Europa un mes desprs. Gaireb al mateix temps, , que havia de ser una expansi exclusiva de Dreamcast, va ser publicada per PC com la segona expansi de Half-Life.

Tot i que mai no va ser publicada oficialment, la versi de Dreamcast va ser publicada a travs d'Internet, completament jugable; cont les versions completes de Half-Lifei Blue Shift, les dues amb la primera versi del High Definition Pack, per t fora poca fludesa de frames i uns temps de crrega llargs quan el jugador es mou d'una rea a una altra. Tamb hi han molts problemes a l'hora de guardar; el nmero de blocks guardats en un VMU incrementa rpidament si el jugador arriba al final d'un captol.

 Versi Macintosh .

Encara que estigus ms o menys completa i preparada per la comercialitzaci fina, la versi per Macintosh de Half-Lifeva ser descartada per la incompatibilitat amb el mode multijugador de la versi de Windows. Els desenvolupadors tamb van anunciar que els mods pel Half-Life de PC podrien no ser compatibles amb la versi de Mac. 



 Desenvolupaments posteriors .

La seqela, Half-Life 2, era noms un rumor fins que es va revelar finalment a l'E3, el maig de 2003, el qual va comenar una campanya de propaganda del joc. El jugador torna a controlar a Gordon Freeman, aquesta vegada molts anys desprs de l'incident de Black Mesa a "Ciutat 17", situada a l'Europa de l'Est on hem de lluitar com un membre de la rebelli contra un rgim aliengena. Desprs d'una srie de controvrsies i retards, Half-Life 2va ser llanat el 16 de novembre de 2004.

Ms tard, Valve va passar Half-Life (va passar a dir-se Half-Life: Source) i Counter-Strike al seu nou motor Source. A Half-Life: Source hi manca el nou contingut del High Definition Pack de Blue Shift.Tot i aix millora els shaders i dna uns efectes d'aigua ms realistes, a ms de les caracterstiques realistes del motor de Half-Life 2. Aquesta versi de Half-Life cont molts dels punts forts del motor Source a ms d'un control ms flut. Half-Life: Source est disponible amb edicions especials de Half-Life 2.

Half-Life: Source ha estat criticat per no utilitzar totalment moltes de les caracterstiques del motor Source trobades a Half-Life 2, ja que encara utilitza les textures i els models del joc original. Degut a aix, un mod remake third-party anomenat Black Mesa tamb est en desenvolupament.

L'1 de juny de 2006 Half-Life 2: Episode One va ser llanat. s part d'un dels tres episodis de la trilogia, de la qual el segon episodi va ser llanat el 10 d'octubre de 2007, com a part de la Orange Box.

 Rebuda .

La rebuda del pblic de Half-Life va ser aclaparadorament positiva en termes de reviews, elogis i vendes. Fins el 2007, es van vendre ms de 8 milions de cpies, fent-lo el joc d'acci en primera persona per PC ms venut de tots els temps.

Half-Life va ser aclamat per les crtiques, guanyant una puntuaci d'un 96% en la collecci de reviews del web Metacritic. IGN el va descriure com "el joc d'acci en primera persona per un jugador definitiu". IGN tamb es va referir al joc com un dels videojocs ms influents. Gamespot va afirmar que era " el ms proper a revolucionar el gnere que mai s'hagus vist".

Gamespot va collocar a Half-Lifeen la seva llista de "Millor joc de Tots els Temps" el maig de 2007.

El 2004, Gamespy va celebrar una Lluita de Ttols, en la qual els lectors votaven quin creien que era "el millor joc de tots els temps", i Half-Life va ser el guanyador absolut de l'enquesta.

El 2001 i el 2005, PC Gamer va publicar una llista "TOP 50 dels millors jocs de tots els temps", i Half-Life va ser el nmero u en els dos anys.

 Productes .

La popularitat de la saga Half-Lifeva donar lloc a diferents productes i colleccionables. Valve va oferir productes relacionats amb Half-Life,com un vortigaunt de peluix, un headcrab de peluix, psters, roba i alfombretes pel ratol.

 Expansions .

Es van publicar dues expansions de Gearbox Software per la versi de PC: (1999) i (2001). El primer, sovint abreviat OpFor i OP4, retorna al jugador a Black Mesa durant els fets de la histria de Half-Life, per aquesta vegada des de la perspectiva d'un dels soldats del Hazardous Environment Combat Unit enviat per silenciar l'incident. Introdueix moltes armes noves (notablement la M249 SAW LMG i el Barnacle com a arma) nous Personatges no-jugadors, tan amics com hostils (Otis, el gurdia de seguretat i la "Raa X" respectivament) i noves rees, no vistes anteriorment de les installacions. L'expansi s ms curta que el Half-Life, amb 11 captols (l'original en tenia 19).

Blue Shift   retorna al jugador a Black Mesa en el mateix moment que Half-Life una vegada ms, aquesta vegada com un gurdia de seguretat de les installacions. (aquesta expansi estava creada originalment com una missi extra a la versi cancellada de Dreamcast). Blue Shift venia amb el High Definition Pack, que donava al jugador l'opci d'actualitzar la imatge de Half-Life, Opposing Force i el nou contingut de Blue Shift. Blue Shift tenia poc contingut nou comparat amb Opposing Force: a part d'alguns models (cientfics i gurdies de seguretat, Otis i el Dr. Rosenberg), tot el contingut ja estava present al Half-Life original.

 va ser una altre expansi de Gearbox, realitzada noms com un extra amb la versi de PlayStation 2 de Half-Life.L'expansi presentava una jugabilitat cooperativa en la qual dos jugadors havien de resoldre puzles o combatre junts els perills de l'univers de Half-Life.

L'any 2000 es va llanar un pack anomenat Half-Life: Platinum Pack 'incloa (amb els seus respectius manuals):

 Half-Life;
 Counter-Strike;
 Team Fortress Classic;
 ;

L'any 2002, el pack es va tornar a llanar amb els noms de Half-Life Platinum Collection i Half-Life Generation. Aquest nou pack tamb incloa l'expansi .

El 2005, es va publicar Half-Life 1:Anthology,amb les versions Steam dels jocs especificats en un sol CD:

 Half-Life;
 ;
 ;
 Team Fortress Classic;

 Mods Third-party .

Desde la seva publicaci el 1998, va tenir molt suport des de empreses desenvolupadores de jocs independents, degut al suport i l'encoratjament des de Valve Software. Worldcraft, el dissenyador de nivells utilitzat durant el desenvolupament del joc, va ser incls en el software del joc. Valve tamb va realitzar un Software Development kit, permetent als jugadors de modificar el joc i crear mods. Les dues eines van ser considerablement actualitzades amb el llanament del peda de la versi 1.1.0.0. Moltes eines de suport (incloent editors de textures, editors de models i editors de nivells rivals com QuArK) van ser creats o actualitzats per treballar amb Half-Life.

Es va publicar un SDK per Half-Life i va ser utilitzat per crear molts mods multijugador com Counter-Strike. O altres mods multijugador incloent Team Fortress Classic (TFC), Day of Defeat, Deathmatch Classic (DMC), Action Half-Life, Firearms, Science and Industry, The Specialists i Natural Selection. TFC i DMC es van desenvolupar sota control de Valve Software. Counter-Strike i Day Of Defeat van comenar com una creaci de desenvolupadors independents, desprs van rebre ajuda de Valve. Fins i tot hi havia un mod creat per un desenvolupador independent anomenat Underworld Bloodline creat per promocionar la pellcula de Sony Pictures Underworld. 

Tamb es van crear molts mods per un jugador, com ara USS Darkstar(1999, una aventura d'acci futurstica que explicava la histria d'una investigaci zoolgica a bord d'una nau espacial), The Xeno Project 1i 2(1999-2005, un mod de dues parts iniciat a Xen que torna a incloure naus espacials), Edge of Darkness(2000, en el qual apareixen molts models de Half-Life que no es van utilitzar), Half-Life: Absolute Redemption(2000, en el qual torna a aparixer Gordon Freeman en quatre missions addicionals i una altra trobada amb G-Man), They Hunger(2000-2001, una trilogia de mods survival horror involucrant zombies) i Poke646(2001, una continuaci de la histria del Half-Life original amb millors grfics).

Algunes modificacions de Half-Life finalment han arribat a vendre's directament. Counter-Strike va ser el que va tenir ms xit, s'ha convertit inesperadament en el joc online ms venut fins avui i ha estat publicat en cinc edicions diferents: com a producte individual (2000) com a part del Platinum Pack (2000), versi Xbox (2003), Counter-Strike: Condition Zero(2004) i el nou Counter-Strke: Source en el qual funciona amb el motor Source de Half-Life 2. Team Fortress Classic, Day Of Defeat i Gunman Chronicles(2000, un mod futurista amb l'estil d'una pellcula de l'oest amb mfasi en el seu mode per un jugador) tamb van ser publicats com a producte individual.

 Banda sonora .

La banda sonora de Half-Life va ser composta per Kelly Bailey.


  
(Nota: Moltes de les canons van tornar-se a titular i es van afegir a la banda sonora de Half-Life 2; els noms entre parntesis sn els nous ttols utilitzats a la banda sonora de Half-Life 2. De les canons 2, 12, 13 i 24 se'n va fer un remix per la seqela).

 Trivia . 

 Sembla ser que hi ha una referncia a Els Simpson, ja que el sector on es produeix l'accident s el sector 7G, sector on traballa Homer Simpson a la central nuclear. El nom del sector es pot veure a les portes.

 Tamb hi ha una referncia a Resident Evil, ja que una taquilla cientfica porta el nom de Leon Kennedy.

  El director Quentin Tarantino ( del qual es diu que s un fan de Half-Life), segons s'informa , hi ha la possibilitat que dirigeixi una adaptaci al cine. Valve ha afirmat que tot i aix no han tingut contacte amb Quentin Tarantino. Valve continuava amb el tema, "Hem tingut moltes converse amb gent de Hollywood, per no ens hem comproms fer una pellcula de HL de moment". Tamb s'han enviat molts guions per una pellcula de Half-Life a Valve, per no els han acceptat, segons Valve tots eren "ximples".

 La saga Half-Life s'ha inspirat molt de diverses adaptacions de La guerra dels mns de H.G. Wells; els Vortigaunts que apareixen al llarge de la saga sn gaireb idntics als aliens Mor-Tax de la srie de elevisi de La gueera dels mns. A ms a ms, els Combine Striders que apareixen per primera vegada a Half-Life 2 sn molt semblants als Tripods a La Guerra dels Mns.

 Referncies .

wikia Half-Life catal


 Enllaos Externs .
 Pagina oficial ;
 Desenvolupador ;
 Sierra Entertainment, Distribudor Half-life ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63774" title="Comtat de Clare" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="25287">


El comtat de Clare (galic irlands an Chlir) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63776" title="Comtat de Cork" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="25288">


El comtat de Cork (galic irlands Chorca) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63779" title="Comtat de Kerry" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="25289">


El comtat de Kerry (galic irlands Ciarra) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63782" title="Comtat de Limerick" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="25290">


El comtat de Limerick (galic irlands Luimneach) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63784" title="Joc de rol massiu" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="25291">

 
Els MMORPG (Massively Multiplayer Online Role-Playing Games), sn, com diu el nom, jocs de rol multijugador massius jugats per internet.

Per tal de reunir a una mateixa partida una multitud de jugadors, tenen uns servidors i una connexi molt gran. Els preu del manteniment d'aquest servidors acostuma a ser molt elevat per aix la majoria de companyies a ms a ms de pagar per els drets del joc (com a tots els productes) tamb posen una tarifa mensual per la utilitzaci dels seus servidors.

 Introducci .
Els MMORPG segueixen el model client-servidor. Els jugadors, que usen el programa client, sn representats en el mn del joc a travs d'un avatar   una representaci grfica del personatge amb el qual juguen. Els provedors (normalment els creadors del joc), guarden el mn persistent en el qual habiten aquests jugadors. Aquesta interacci entre un mn virtual, sempre disponible per a jugar, i un oscillant flux mundial de jugadors s el que caracteritza als jocs de rol multijugador massius en lnia. 

Una vegada que un jugador entra en el mn virtual, pot participar en una ampla varietat d'activitats amb altres jugadors al llarg de tot aquest mn. Els desenvolupadors de MMORPG s'encarreguen de supervisar el mn virtual i oferir als usuaris un conjunt d'activitats i millores constantment actualitzat, per a garantir l'inters dels seus clients. Degut al fet que la majoria dels MMORPG sn comercials, els jugadors han de comprar el programa client, pagar un preu mensual per a accedir al mn virtual, o ambdues. Existeixen jocs online gratuts en Internet, encara que, en general, la seva qualitat de producci sol ser menor comparada amb les seves homlegs de pagament. 

Els MMORPG sn immensament populars, amb diversos jocs comercials superant els 2 milions de subscriptors. Coreja del Sud ostenta els majors valors de subscripci, amb milions d'usuaris registrats en uns pocs jocs populars. 

 Caracterstiques comunes .
Encara que els MMORPG han evolucionat considerablement, la majoria comparteixen diverses caracterstiques: 
 Un estil de joc tpic dels jocs de rol tradicionals (per exemple Dungeons & Dragons), que inclou quests (aventures), monstres (denominats mobs, de Mobile Objects) i sistema de recompensa basat en la recollida de tresors dels monstres abatuts (looting). ;
 Un sistema de desenvolupament de personatges, normalment relacionat amb nivells i punts d'experincia. ;
 Una economia basada en la barata d'objectes (com armes i armadures) i una unitat monetria prpia. ;
 Organitzaci dels jugadors en clans, estiguin o no suportats directament pel joc. ;
 Moderadors del joc (coneguts com GM  Game Masters ), en algunes ocasions persones retribudes per vigilar el mn. ;

 Histria .
Els MMORPG sn videojocs hereus dels MUDs o jocs online no grfics, de les aventures conversacionals  com Adventure, Dungeon i Zork  i dels jocs de rol de llapis i paper  com el clssic Dungeons & Dragons , tots ells nascuts en la dcada 1970. 

A la fi de la dcada de 1970, Plat System va desenvolupar un MMORPG pseudo-3D a fora de lnies, cridat Moria (no confondre amb el joc anomenat Moria para VAX VMS). 

El primer MMORPG comercial basat en text (encara que el concepte de "massiu" requeriria de cert context en termes dels mainframes de mitjan de la dcada de 1980) va ser Islands of Kesmai de Kelton Flinn i John Taylor, que va venir a la vida en 1984 al preu de 12 dlars l'hora, ofert a travs de CompuServe. 

Habitat, un entorn grfic dissenyat per LucasArts en el qual els seus usuaris podien interactuar, xerrar i intercanviar "tems" va debutar en una versi reduda sota el nom de Club Carib en America Online en 1988. Encara que no era un joc prpiament dit, la seva combinaci de grfics, avatars, i xat va ser revolucionari per a l'poca. 

A principis de la dcada de 1990, l's comercial d'Internet va ser limitat per les poltiques d's acceptable de la NSFNET. En conseqncia, els primers jocs online van confiar per a la seva distribuci en serveis propietaris com Compuserve, GEnie  on es van crear jocs com Gemstone III, Dragon's Gate i Federation II  i America Online. Quan aquestes restriccions van ser relaxades, les companyies de jocs tradicionals i els serveis online van comenar a llanar jocs a travs d'Internet. 

El primer MMORPG comercial basat en text en traslladar-se d'un provedor de xarxa propietari (CompuServe, en aquest cas) a Internet va ser Legends of Future Past, dissenyat per Jon Radoff i Angela Bull. Era un joc de rol de cort fantstic que proporcionava un mn en evoluci i Game Msters (Directors de Joc) professionals que conduen els esdeveniments online. El joc es va oferir a travs d'Internet al preu de 3,60 dlars per hora en 1992, i va estar en funcionament fins a l'any 2000. 

El primer MMORPG grfic va ser Neverwinter Nights, del dissenyador Don Daglow i la programadora Cathryn Mataga, que va nixer en AOL en 1991 i es va mantenir fins a 1997. El projecte va ser personalment liderat i aprovat pel president de AOL Steve Casi, i costava 6 dlars per hora de joc. 

Seguint a Neverwinter Nights va aparixer The Shadow of Yserbius, un MMORPG dintre de The Serra Network, que va funcionar des de 1992 fins a 1996. TSN era un servei per hores, encara que tamb oferia un servei illimitat per 119,99 dlars al mes, fins que AT&T, desprs d'adquirir TSN, ho va limitar estrictament al servei per hores. 

The Realm Online va ser un dels primers MMORPG amb xit, llanat per Serra Online en 1996. Incloa un motor grfic de dues dimensions (bastant bsic) i un sistema de nivells de personatges de l'estil de Dungeons & Dragons. Tenia un interfcie d'usuari bsic i un sistema de combat per torns, tamb inspirat en el sistema D&D. 

A Ultima Online (1997) se li acredita la popularitzaci del gnere. El joc es caracteritzava per un abonament de subscripci mensual (introdut per primera vegada en 1996 pel joc Meridian 59) en comptes del tradicional pagament per hora; des de llavors, l'abonament s'ha convertit en l'estndard de la majoria, si no tots, els MMORPG. Aquest nou model de preus ha estat vist tamb com la motivaci perqu les empreses traslladessin la seva clientela objectiu de captar als "jugadors compulsius" (aquells que consumia moltes hores i per tant pagava grans quantitats) a una audincia molt major i per tant ms mplia. M59 i UO tamb van crear el precedent de les subscripcions de 10 dlars mensuals, una quantitat que ms tard s'ha incrementat gradualment a travs del gnere. Aquests furs els primers jocs que van usar i van estendre el terme "multijugador massiu". 

Mentrestant, els jocs online comercials es van fer extremadament populars a Corea del Sud. , dissenyat per Jake Song, va comenar la seva explotaci comercial en 1996, aconseguint eventualment acostar-se al mili de subscriptors. El segent joc de Song, Lineage (1998) va arribar el mili de subscriptors a Corea i Taiwan, proporcionant als seus desenvolupadors, NCsoft, la fora necessria per a assentar-se en el mercat global dels MMORPG durant els anys esdevenidors. 

Llanat al mar de 1999 per Verant, i ms tard adquirit per Sony Online Entertainment, EverQuest va popularitzar els MMORPG de fantasia a Occident. Va anar durant 5 anys el MMORPG de ms xit comercial dels Estats Units, i la base per a 10 expansions (fins a setembre de 2005) i diversos jocs derivats. Diversos mitjans de comunicaci generalistes, entre ells la revista TIME, han escrit articles sobre EQ, enfocades generalment en les controvrsies i qestions socials inspirades per la seva popularitat. Asheron's Call, llanada a la fi de 1999 va ser altre xit, conformant-se el que en algunes ocasions s'ha denominat els "3 grans" originals de finals dels 90 (UO, EQ, AC). El futur semblava ser prometedor, ja que Origin va revelar que havia comenat a desenvolupar Ultima Online 2. 

Per a finals dels 90 el concepte de jocs online multijugador massius havia traspassat les fronteres cap a nous gneres com els jocs d'estratgia o els jocs d'acci en primera persona. Va sorgir l'etiqueta MMOG ("massively multiplayer online game") per a agrupar a tots ells amb independncia del seu gnere. No obstant aix, alguns d'aquests jocs, com el MMOG d'acci en primera persona World War II Online (2001), van heretar part del component RPG dels MMORPG originals. 

Per als fans del gnere, l'any 2000 va ser relativament tranquil mentre els desenvolupadors i inversors es decidien a entrar en el mercat en expansi dels MMORPG. Dark Age of Camelot, llanat en l'any 2001 pot considerar-se el successor dels tres grans en el camp dels jocs de fantasia: a ms d'en el seu bon llanament, el seu xit resideix en la seva facilitat per a augmentar nivells i en el seu sistema integrat de lluita Jugador contra Jugador ("player versus player" o PvP). El cas contrari va ser el del llanament al juny d'aquest mateix any de Anarchy Online, un MMORPG de gnere de cincia ficci plagat d'errors i problemes en el seu inici, el que li va reportar una dolenta fama duradora --a pesar d'haver estat corregits els errors en menys d'un mes. 

El creixement dels tres grans es va estancar en l'any 2001. Aquest fet juntament amb la cancellaci de UO2 mentre encara estava en desenvolupament, va fer pensar que possiblement el mercat havia arribat al seu punt de saturaci. Amb l'objectiu de mantenir als jugadors pagant les seves quotes d'abonament mensuals, les companyies van haver d'inventar nous incentius. Sony Online Entertainment (SoE), per exemple, oferix una "tarifa plana" que permetre jugar a qualsevol dels jocs online del seu ampli catleg: des dels "clssics" EverQuest i Planetside als ms recents EverQuest II i Star Wars Galaxies. Els jugadors atribuxen a les altes quotes, a la falta de suport i informaci i al desinters de les grans companyies per reinvertir els diners a millorar els seus MMOGs com les principals raons de l'estancament sofert pel gnere. 

Per el 23 de Novembre de 2004 va sortir a la venda World of Warcraft creat per la companyia Blizzard i distribut per VUG aquest joc ha marcat tots els records, ja que ha arribat a la increble xifra de 9 milions de jugadors, i encara la quantitat de jugadors segueix creixent. Per s'espera que aquesta xifra s'incrementi considerablement amb la seva primera expansi "The Burning Crusade". Aquest joc ha superat a tots els altres per la seva facilitat d's, la interactivitat i tamb pels escenaris gegantescs, el que no fa mancada estar carregant tot l'estona per a poder entrar a altre lloc (excepte quan jugues en una "instance" o viatges a altre continent). No obstant aix ha tingut alguns problemes per la quantitat de jugadors i s que els servidors se'ls van quedar curts, i a causa de la demanda han hagut de comprar nous i ms poderosos servidors. 

No obstant aix el llanament de Guild Wars el 28 d'abril de 2005 suposa un hit, al ser el primer joc a explotar comercialment un RPG online amb quota nica d'abonament (es paga solament una vegada, al comprar el joc). Guild Wars no comparteix amb els MMORPG tpics ni el sistema de pagament, ni el sistema de persistncia, ni una gran inversi de temps en el joc, ni tan sols la dependncia d'un gran nombre de servidors que imposa l'arquitectura de programari dels seus homlegs. 

El 4 d'agost de 2005, el govern de Xina anuncia que prohibeix tot tipus de jocs "violents" als menors de 18 anys. Entre els jocs considerats violents s'inclouen tots els quals permetin el combat Jugador contra Jugador, una caracterstica comuna entre els MMORPG. Ms tard, a l'agost del mateix any, el govern xins imposa restriccions als jocs online de manera que un jugador no pugui jugar ms de 3 hores consecutives.

 Atenci acadmica .
Els MMORPG han comenat a atreure molta atenci del mn acadmic, sobretot dels camps de la economia i la psicologia. Edward Castronova s'ha especialitzat en l'estudi de mons virtuals (MUD, MMOG, i conceptes similars). La majoria dels seus escrits, com "Virtual Worlds: A First-Hand Account of Market and Society on the Cyberian Frontier" (2001) han examinat les relacions entre les economies del mn real i les economies sinttiques. 

Amb la creixent popularitat del gnere, un cada vegada major nombre de psiclegs, socilegs i antroplegs estudien les accions i interaccions dels jugadors de tals jocs. Un dels ms famosos d'aquests investigadors s Sherry Turkle. Altre investigador s Nick Yee, el qual ha entrevistat ms de 35.000 jugadors de MMORPG durant els ltims anys, centrant-se en els aspectes psicolgics i sociolgics d'aquests jocs. La seva investigaci pot ser trobada en el Proyecto Daedalus.

 Desenvolupaments novells o lliures .
Molts petits equips de programadors i artistes amateurs han intentat crear el seu propi MMORPG. Un projecte d'aquesta classe pot costar entre tres o quatre anys (de mitjana), i els desenvolupaments amateurs poden fins i tot superar-lo a causa de la falta de temps, m d'obra o diners. A ms, el cost per a mantenir els servidors pot ser la ra ms important per a acabar abandonant el projecte. Els MMORPGs gratuts generalment es basen en el temps lliure invertit per un petit grup de programadors, artistes i dissenyadors del joc. 

La majoria d'aquests jocs no poden competir grficament amb cap joc comercial, encara que el seu principal avantatge s en l'escs o nul cost, o pel seu excellent rendiment en equips informtics antics. Un dels ms prometedors MMORPG gratut s Planeshift, que ja s jugable, amb uns excellents grfics a l'altura de projectes comercials com EverQuest, a ms d'estar basat en programari lliure i seguir sent gratut, amb el que potser sigui l'alternativa ms prometedora. Tamb sn prometedors els projectes Navarea Online i Yuty Online, aquest ltim generat sobre un Game Engine o Motor de Joc desenvolupat des de principis de l'any 2005 pel projecte SAFIRO. En l'actualitat aquests dos videojocs estan en fase de proves, per en la versi final prometen tenir un gran nivell de qualitat. 

 MMORPGs basats en navegador .
Amb l'xit del gnere MMORPG en anys recents, diversos jocs multijugador basats en navegador han comenat tamb a usar la denominaci de MMORPG. La majoria recullen la tradici dels jocs basats en text les antigues BBSs, i antecedeixen la idea moderna d'un MMORPG. Els MMORPG basats en navegador sn generalment jocs ms senzills que les seves contrapartides basades en client, normalment basant-se en un joc basat en torns i estratgies ms simples (del tipus "construx un gran exrcit, i llavors ataca a altres jugadors per a aconseguir or"), encara que es poden trobar interessants variacions dels temes habituals. La majoria d'aquests jocs sn ms semblats a un Joc d'estratgia per torns o als wargames que als jocs de rol prpiament dits. En Planetarion els jugadors controlen planetes i flotes de naus espacials; en Kings of Chaos el jugador comanda un exrcit en comptes d'un simple personatge. En Pardus el jugador controla un personatge que possex una nau espacial i gana punts d'experincia mitjanant el comer o la lluita, d'una forma similar al clssic Elite. En BattleMaster el mn mai es "reinicia", de manera que alguns regnes de jugadors duen existint ms de cinc anys reals mentre altres regnes s'han creat i han estat destruts en aquest mateix perode de temps, desenvolupant-se la seva prpia histria virtual, viscuda i escrita pels propis jugadors. 

Un dels primers exemples d'un MMORPG basat en navegador s Archmage, que es remunta a principis de 1999. El jugador prenia el rol d'un mag de l'edat mitja amb poders arcans, i intentava dominar una porci de territori, per aquest projecte es va anar al trast per la immensitat de bug que l'empresa desenvolupadora no conguio mai corregir a ms dels continus atacs d'intrusos que rebia. Actualment, un MMORPG basat en navegador, Kings of Chaos, llana una poblaci de jugadors de centenars de milers. La seva popularitat es deu principalment al sistema d'enlla recproc, on cada jugador proporciona ms soldats als seus amics prement sobre l'enlla nic de cadascun d'ells. Altres exemples de jocs d'aquest estil sn Legend of the Green Dragon i World of Phaos; ambds sn programari lliure, el que permet que qualsevol pugui crear un servidor amb el seu propi joc. Altre joc molt popular i enterament satric s Kingdom of Loathing. 

Altre exemple d'aquest tipus de jocs s layzur o "Terres de layzur", es tracta d'un joc d'estratgia en temps real, on vam gestionar un imperi, de temtica fantstica de cort medieval. Una de les caracterstiques del joc s la possibilitat de triar entre diverses races (humans, nans, elfos, elfos foscs, orcos i regne de les ombres). Sense oblidar els amplis factors de gesti que inclou des de gestionar una ciutat, exrcits o investigacions, a controlar el comer i espionatge. 

Alguns dels jocs ms populars d'aquest tipus s'han convertit en negoci a travs de subscripcions d'usuari. Les subscripcions ajuden a mantenir els servidors del joc i generalment proporcionen tamb alguns avantatges addicionals (no essencials) en el joc. 

No tots els MMORPG de navegador sn jocs basats en text. Recentment alguns jocs aprofiten caracterstiques dels navegadors com el Java o Flash per a fer MMORPG basats en navegador grfics, com Runescape que sn molt ms semblats als MMORPG de client tradicionals.

 El component Rol . 

AL contrari que la majoria dels videojocs, els MMORPG oferixen la possibilitat no noms d'interaccionar amb altres jugadors, sin de crear-se tota una histria al voltant del teu personatge, ser part d'una comunitat en lnia, i tenir una reputaci. Alguns jocs oferixen aquesta possibilitat, com el Tibia. En jocs com aquest, hi ha diferents treballs, vocacions, professions, etc. Els MMORPG generalment tenen ambientaci medieval (encara que alguns sn futuristes, i fins i tot existeixen alguns basats en altres universos alternatius com City of Heroes) i la dinmica de les vocacions sn normalment: diferents tipus de mags i druides que usen tot tipus de mgia, cavallers que lluiten cos a cos, arqueros que usen arcs, i alguns jocs tenen mercaders. Els noms pot canviar, per la dinmica s la mateixa en tots els MMORPG. Generalment, les vocacions es complementen entre elles, amb la intenci d'ampliar la comunitat. 

 Reptes del gnere . 

La majoria dels MMORPG necessiten de gran quantitat de recursos de desenvolupament per a superar els obstacles logstics associats amb un esfor de producci tan enorme. Els jocs online requereixen mons virtuals, significatius requisits de maquinari (servidors i ample de banda), i un departament de suport dedicat. A pesar dels esfor dels desenvolupadors --conscients d'aquests temes-- les ressenyes freqentment citen poblacions no ptimes (mons superpoblats o al contrari, gaireb abandonats), lag (retard) i pobre suport com els problemes ms comuns dels jocs d'aquest gnere. Aquests problemes tendeixen a ser pitjors en els MMORPG gratuts. En teoria, MMORPG amb tecnologia P2P escalarien millor, al repartir-se la crrega de recursos entre els participants, per aspectes prctics com l'ample de banda asimtric i l'alt consum de CPU dels motors de renderitzaci fan impracticable aquests MMORPG "peer to peer". A ms, es farien vulnerables a altres problemes com els paranys (cheats). 

Diversos MMORPGs han sofert dificultats tcniques durant els seus primers dies (o setmanes) de funcionament. Els primers xits com Ultima Online o EverQuest van assolir passar aquesta etapa amb pocs danys permanents. Altres jocs han tingut greus fallades, acabant en ltima instncia en la cancellaci, si eren llanats prematurament i tenien freqents correccions d'errors, perodes de desocupada o canvis estructurals en el joc que duguessin als jugadors a abandonar-lo. A causa de aquests problemes, jocs com l'Anarchy Online o World War II Online van lluitar amb fora per a tornar a guanyar bona fama desprs d'un primer mes desastrs, i ho van aconseguir quan van estabilitzar els seus servidors. En l'altre extrem, Dark Age of Camelot o per exemple City of Heroes no van mostrar smptomes d'aquest tipus de problemes. 

A ms dels desafiaments propis de fer un videojoc, els dissenyadors tamb han d'enfrontar-se a problemes nics d'aquest gnere: 

 Estat del mn . 

s molt estrany que en un MMORPG les accions d'un nic jugador afectin a l'estat general del mn virtual on es desenvolupa el joc. Existeixen clares dificultats a plantejar lnies argumentals on centenars o milers de jugadors sn simultniament "El Triat", o "El Portador de l'Anell". 

Aquestes dificultats han fet sorgir una gran diferncia entre els clssics RPG i els MMORPG. En els guions clssics de "alta fantasia" compartits per la majoria de RPG, el jugador s l'heroi, que amb les seves prpies mans s'encarrega de salvar (o conquistar) el mn. Els MMORPG, en canvi, tpicament se situen en un regne de "baixa fantasia", on cada jugador s un personatge relativament secundari en una histria referida a una vasta naci, tribu o clan de jugadors d'aproximadament la mateixa importncia. 

A pesar dels problemes obvis, freqentment apareixen subtrames de "alta fantasia" en els MMORPG. En Runescape, per exemple, a aquestes subtrames se'ls denomina "quests". Les quests solament poden realitzar-se una vegada per jugador, per totes les quests poden ser realitzades per tots els jugadors. Aquest plantejament requereix de certa suspensi collectiva o "incredulitat" per part de la resta de jugadors, que veuen com un jugador repeteix una subtrama comuna (i freqentment b coneguda) de la histria. Encara que els PNJ i altres elements del joc puguin reaccionar de diferent forma en aquestes situacions, depenent de l'estat individual dels seus quests, no hi ha canvis generals que afectin al que els ocorre a la resta de jugadors. 

Hi ha algunes excepcions notables. En A Tali in the Desert, el mn del joc acaba quan els jugadors compleixen certs criteris. De forma similar, en Nationstates, s possible per a un petit grup de jugadors prendre el control efectiu de tot el joc mitjanant el control de certs territoris. El videojoc Achaea (MUD) t un model poltic i econmic que permet que certs jugadors puguin obtenir un significatiu poder sobre amplis grups. 

 Composici del mn . 

Diferents jocs gestionen la composici dels seus mons de forma diferent. Jocs com EverQuest, Anarchy Online, Final Fantasy XI i Maple Story es componen de zones regionals. La transici d'una zona a la segent necessita d'un procs conegut entre els jugadors com "zonejat" (zoning). en el qual les dades sn, efectivament, carregats per a aquesta "zona" en particular. Com a conseqncia del "zonejat", els monstres no poden seguir als jugadors a la segent zona. A ms, la immersi en el joc es trenca durant el perode d'espera. 

Altres jocs han pres la decisi de fer els seus mons continus (seamless, literalment "sense costures"). Jocs com Asheron's Call, Ultima Online, World of Warcraft o The Matrix Online permeten viatjar d'un punt del mn a un altre sense zones de transici, encara que en molts d'aquests jocs existeixen certs casos (per exemple anar a una masmorra, viatjar a un continent diferent) en els quals hi ha un perode de crrega. 

Ambds tenen les seves limitacions tcniques, principalment relacionades amb els requeriments de memria o d's d'ample de banda per part del programa client, aix com de la manera de gestionar el mn per part dels servidors. 

 Efectes de la compressi de dades . 
La majoria dels MMORPG emmagatzemen les seves dades en un format comprimit per a estalviar espai en la computadora del client. A mesura que es juga, seccions de les dades es descomprimeixen i queden llistes per al seu s. Aquest procs de descompressi costa temps i ralenteix el computador. 

Els jocs basats en zones optimitzen la velocitat del joc i l's de memria fent la descompressi exclusivament en el moment que el jugador entra en una nova zona. Pot trigar-se un temps a entrar a la zona mentre les dades sn preparats, per una vegada la descompressi ha acabat, el joc s ms rpid i fluid. 

Els entorns continus no tenen moments de transici per a fer la descompressi, aix que el treball es fa contnuament, en petits trossos, alhora que el jugador es mou a travs del mn. Aix pren el seu temps, i en ocasions pot provocar que el joc es "congeli" momentniament quan el sistema tracta de descomprimir grans quantitats de dades necessries per a una nova zona. 

 Efectes de la gesti dels servidors . 

Un joc que basa el seu mn en zones pot ser extremadament gran i acomodar un gran nombre de jugadors, degut al fet que cada zona individual pot ser gestionada per un nic servidor, usant una granja de servidors coordinats per a formar el mn sencer. Transitar d'una zona a una altra suposa moure al jugador d'un servidor a un altre. 

Els jocs basats en zones poden experimentar els quals es diu "caiguda de zona", quan el servidor que dna suport a una regi del mn deixa de funcionar. La resta de les zones que formen el mn continuen funcionant normalment al voltant de l'rea inactiva, mentre que els avatars atrapats en la zona caiguda no poden tornar a entrar en el joc fins que el servidor afectat sigui reparat. 

Els entorns continus solen tenir el mn complet del joc en un nic servidor. Si aquest servidor cau, tot el mn es desconnecta alhora, i cap lloc del joc s accessible. 

Anarchy Online est basat en zones, i permet albergar a milers de jugadors amb noms tres mons primaris (o dimensions, com sn cridats all). L'entorn de World of Warcraft, en canvi, s contnuo (excepte en el cas de les instncies), per necessita d'un centenar de mons separats per a acomodar a tots els seus jugadors. 

EVE Online t un nic mn, els quals li permet que coexisteixin desenes de milers de jugadors en el mateix escenari. 

 Impactes socials de la composici del mn . 

Els entorns continus tenen un efecte social negatiu a causa del fet que necessiten un gran nombre de cpies del mateix mn jugat per a albergar a tots els jugadors del mateix. No obstant aix, aquest problema pot remeiar-se si els grups d'amics de la vida real acorden entrar en l'rea governada pel mateix servidor. 

s habitual entre la gent participant en MMORPG el fet de formar amistats duradores, que freqentment es conserven quan els jugadors es mouen a nous jocs. Per com els entorns continus normalment solament poden acomodar a un nombre limitat de jugadors, de vegades no tot el mn pot jugar en el mateix servidor, i aquests llaos socials es trenquen. Alguns MMORPG, no obstant aix, permeten tenir diversos avatars amb el mateix compte, el que contraresta aquesta situaci en cert grau. 

Enllaos externs.
 MMOGChart.com  Grfiques d'anlisi del nombre de suscriptors de MMOG.
 MMO Markets  Valoraci del canvi de les diferents monedes virtuals davant el dlar.
 The Daedalus Project  Diversos estudis i assajos sobre els jugadors de MMORPG realitzats per Nick Yee.
 El grup d'inters en jocs online de l'asociaci IGDA acostuma realizar estudis del sector com el 2004 Persistent Worlds White Paper. ;
 Online Worlds Timeline  Lnia del temps dels esdeveniments ms significatius relacionats amb els mns virtuals.
 Dreaminze Engine  Eina llicenciada i gratuta desenvolupada per a la creaci de MMORPG en 2D. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63787" title="La Sala" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="25292">

La Sala s un venat de Foix.

Malgrat les seves dimensions redudes, el nucli est dividit en dos petits venats clarament diferenciats: la Sala de Baix, aglutinada al voltant de l esglsia, i la Sala de Dalt, formada per un grup de masos.

L'esglsia parroquial de Santa Maria, ja era existent el 1296 per el temple actual fou bastit els anys 1741-1764. s un edifici de nau nica, amb capelles laterals i absis semicircular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63788" title="Comtat de Tipperary" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="25293">


El comtat de Tipperary (galic irlands Tiobraid rainn) s un comtat de la provncia de Munster (Repblica d'Irlanda). s dividit en dos sotscomtats: el del Nord, amb capital a Nenagh i el del Sud, amb capital a Clonmel.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63789" title="Periodisme d'opini" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="25294">
El periodisme d'opini pretn interpretar la realitat des del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat)o el dibuix. L'article editorial representa l'opini de l'empresa editora de la publicaci. Els dibuixos sn una forma d'expressi periodstica d'opini que en una vinyeta resumeixen un sentiment o un punt de vista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63792" title="NBA Live 2003" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="25295">
NBA Live 2003 s un videojoc, creat per EA Sports l'any 2002, graficant els jugadors de la Temporada 2002-2003 de la NBA. s disponible per a ordinador, PlayStation, PlayStation 2, Game Cube i Xbox.
En aquesta aplicaci s'haur de jugar a bsquet elegint l'equip i fent diversos tipus de partida:
Temporada 2002-2003;
Playoff;
Franquicia;
1 vs 1;
Practica;
Exhibici o partida ja!






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63796" title="Comtat de Leitrim" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="25296">


El comtat de Leitrim (galic irlands Liatroim) s un comtat de la provncia de Connacht (Repblica d'Irlanda).  
El seu nom deriva del galic liath druim. Antigament, Leitrim era la meitat occidental del Regne de Breifne, que fou dominat per la famlia O'Rourke de Dromahair, el lle herldic dels quals ocupa l'estandard oficial del comtat des d'aleshores fins ara.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63797" title="Comtat de Mayo" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="25297">


El comtat de Mayo (galic irlands Mhaigh Eo) s un comtat de la provncia de Connacht (Repblica d'Irlanda).   








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63798" title="Comtat de Roscommon" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="25298">


El comtat de Roscommon (galic irlands Ros Comin) s un comtat de la provncia de Connacht (Repblica d'Irlanda).   



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63799" title="Comtat de Sligo" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="25299">


El comtat de Sligo (galic irlands Sligeach) s un comtat de la provncia de Connacht (Repblica d'Irlanda). El nom del comtat, en galic, vol dir "lloc abundant en closses".
El poeta irlands William Butler Yeats va passar-hi fora temps, i va inspirar part de la seva obra a l'illa d'Inisfree, dins el llac Gill. Tamb la banda de pop Westlife s originria de la seva capital.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63800" title="Mebibit" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="25300">


Un mebibit (la contracci de mega binary bit) s una unitat d'emmagatzemantge d'informaci, que tamb s'expressa com Mibit o Mib.

 1 mebibit = 220 bits = 1.048.576 bits = 1024 kibibits;

Aquesta unitat s til per a mesurar la capacitat dels xips de les memries RAM i ROM.

El mebibit est relacionat amb el megabit, que equival a 106 bits = 1.000.000 bits, encara que a vegades s'utiliza per a denotar el valor en mebibits dintre de l'argot de l'enginyeria  informtica.
Sobre els anys 1980 i 1990, els fabricants de videojocs presumen de la quantitat de RAM interna (en  megabits ) dels seus cartutxos, com a reclam puclicitari. Un  megabit  equival a 128 KiB, mentre que 8  megabits  equivalen a un mebibyte de RAM on la consola de l'equip pot executar les instruccions necessries.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63801" title="Charles F. Voegelin" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="25301">
Charles Frederick Voegelin (Nova York, 1906-1986) fou un lingsta nordameric, fill de Charles i Elizabeth Herbst-Sepilius Voegelin. Es graud a la Universitat de Stanford i el 1932 fou professor a la Universitat de Berkeley, on contact amb els antroplegs Robert Lowie i Alfred Louis Kroeber, i destac aviat en l'estudi de les llenges amerndies, de les quals, juntament amb Mary R. Haas, n's responsable de l'actual classificaci.
El 1933 va fer un treball de camp lingstic entre els shawnee i el 1936 es gradu en lingstica a Yale.

El 1941 fou professor d'antropologia a la Universitat d'Indiana i es cas amb la seva collaboradora Erminie Wheeler-Voegelin, i el 1964 fou professor de lingstica. Durant aquests anys va estudiar l'escrit lenape Walum Olam. El 1978 fou nomenat professor a la Universitat de Hawaii i public diversos articles a les revistes International Journal of American Linguistics, fundada per Franz Boas, i Language, the American Anthropologist, que recullen materials d'estudi sobre els lenape i shawnee, endems de valuosos apunts sobre els blackfoot, menominee, chippewa i potawatomi, seneca, i penobscot. 

Tamb va publicar alguns estudis sobre el turc i fou el primer en enprar el terme Ecologia lingstica aplicada a la cartografia de les llenges.
Tamb ha estat membre del comit executiu de lAmerican Anthropological Association i president de la Linguistic Society of America.

Va mantenir una acurada correspondncia amb Leonard Bloomfield, Eli Lilly, i Morris Swadesh. 

 Obres .

 The Shawnee Female Deity (1936);
 Tubatulabal texts (1935);
 Tubatulabal grammar (1935);
 Shawnee Stems and the Jacob P. Dunn Miami Dictionary (1938);
 Hopi stems (1957);
 Linguistics and Anthropology (1975);
 Classification and Index of the World's Languages (1977);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63804" title="Catecisme" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="25302">

Un catecisme (            en grec, catchisme en francs, catechism en angls, Katechismus en alemany) s un resum o exposici d'una doctrina, terme utilitzat tradicionalment en referncia a la doctrina cristianisme. Els catecismes de les diverses branques del cristianisme sn manuals de doctrina, escrites sovint en forma de pregunta i respota per facilitar-ne la memoritzaci, una format que ha estat utilitzat en contexts no religiosos tamb. 

El catecisme de l'esglsia catlica, en particular, est dividit en quatre parts:
 Primera, Professi de la fe.
 Segona, La celebraci del misteri cristi.
 Tercera, La vida en Crist.
 Quarta, Oraci cristiana.

Al seu torn, cadascuna d'aquestes parts es divideix en seccions i articles,que corresponen a mes de 2.766 preguntes i respostes.

Enllaos externs.
El Catecisme de l'Esglsia Catlica en alemany, espanyol, francs, angls, itali i llat












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63805" title="Llabi" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="25303">

Llabi s un poble del terme de Fontanilles (Baix Empord).

Enfilat dalt d un tur, entre Serra de Dar i Gualta, s el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret, plana que pren els diferents tons del cereals i de l'userda, segons l'estaci. Un bon lloc per apreciar, en silenci, com feinegen poc a poc els tractors. Si la vista que ofereix Llabi s excepcional, el poble tamb t el seu encant vist des del tur de les runes d'Ullastret.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63810" title="Adam Johann von Krusenstern" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="25304">

Adam Johann von Krusenstern fou un navegant que va fer la primera circumnavegaci russa. Originari d'una famlia germnica de la provncia russa d'Estnia, va nixer a Hagudi (prop de Rapla) el 19 de novembre del 1770 i va morir a Reval (avui Tallinn) el 24 d'agost del 1846. Membre de l'Acadmia de Cincies francesa i russa, va escriure moltes publicacions en rus, alemany i francs. Tamb se'l coneix en rus com Ivan Fedorovich Kruzenshtern (                          ) i a travs del francs com Johannn Adam de Krusenstern o Adam Ivan, chevalier de Krusenstern.

Primers anys.
Va participar a les Guerres de la Revoluci Francesa al costat dels anglesos i desprs va viatjar amb un vaixell mercant angls fins a l'ndia i la Xina. Aqu se n'adona de les dificultats que tenen els establiments russos d'Alaska i de les illes Aleutianes dedicats al comer de pells. Per una banda depenen dels avituallaments irregulars que arriben des de Rssia per terra a travs de Sibria. Per la mateix ra envien les pells a Okhotsk, a la pennsula de Kamtxatka, trigant dos anys fins que les poden vendre a Macau.

De tornada a Rssia presenta al tsar Alexandre I una memria exposant la necessitat d'una ruta martima des de la mar Bltica fins a Kamtxatka.

Viatge de cirvumnavegaci.
Krusenstern s nomenat capit de navili i el tsar li encarrega una expedici cientfica. La seva missi s mantenir una ruta comercial, explorar el litoral de l'Amrica russa, establir relacions diplomtiques amb el Jap i retornar uns nufrags japonesos recollits a les illes Aleutianes. Viatja primer a Londres per comprar dos vaixells, el Nadjedjeda (esperana) i el Neva. A Hamburg recluta el personal cientfic de l'expedici: naturalistes, un astrnom i un metge. El poeta alemany August Kotzebue li confia els seus dos fills adolescents Otto i Moritz. Un dels tinents s Fabian von Bellinghausen. Anys ms tard Bellinghausen i Otto von Kotzebue continuarien les exploracions russes al Pacfic. Kotzebue dedicaria una illa descoberta a les Tuamotu a Krusenstern, avui Tikehau.



Desprs de doblar el cap d'Hornos, arriba a Nuku Hiva a les illes Marqueses. Durant unes setmanes es dedica a estudiar i descriure els illencs. Aqu es troba amb dos europeus integrats a la societat illenca, per enemistats: el francs Joseph Kabri i l'angls Robarts. Krusenstern pren partit per l'angls i s'emporta a Kabris que acabar en un circ de Pars mostrant els seus tatuatges de guerrer marques.

A les illes Sandwich (Hawaii) els dos vaixells se separen. El Neva s'encarrega d'explorar el litoral d'Alaska i Krusenstern es dirigeix a Kamtxatka. Desprs d'explorar la costa japonesa, arriba a Nagasaki. Aquest era l'nic port japons on estava perms el comer exterior mitjanant els holandesos. El vaixell de Krusenstern i l'ambaixador rus sn retingut com a presoners i sn confiscades les armes i la plvora. Desprs de cinc mesos reben la resposta de l'emperador japons que rebutja les relacions diplomtiques amb els russos i prohibeix l'entrada de vaixells russos a Nagasaki. Krusenstern torna a Kamtxatka explorant les illes Nipon (Honshu), Yeso (Hokkaido), Tchoka (Sakhaln) i les illes Kurils.

A Macau es troba de nou amb el Neva. En el viatge des d'Alaska el capit Lissianskoi descobreix una de les illes de Sotavent de Hawaii anomenada avui Lisianski. Triguen mesos en poder vendre les pells i tornen a Rssia just abans que Napole decrets el bloqueig continental.

Ruta del viatge.
Kronstadt, 7 d'agost del 1803.
Copenhaguen, del 18 d'agost al 18 de setembre.
Tenerife, del 18 al 27 d'octubre.
Illa de Santa Catalina, prop de Rio de Janeiro, del 27 d'octubre al 4 de desembre.
Cap d'Hornos, 3 de mar del 1804.
Noukahiva (Nuku Hiva a les illes Marqueses), 7 a 31 de maig.
Oahu, a les illes Sandwich (Hawaii), 10 de juny.
Petropavlovsk (pennsula de Kamtxatka), 15 de juliol a 6 de setembre.
Nagasaki, Jap, 7 d'octubre a 18 d'abril de 1805.
Nipon (Honshu), Yeso (Hokkaido), Tchoka (Sakhaln) i les illes Kurils.
Petropavlovsk, 6 de juny a 9 de setembre.
Macau, 20 de novembre a 6 de febrer de 1806.
Kronstadt, 19 d'agost.

Repercussions del viatge.
En tres anys de navegaci Krusenstern no va perdre cap home. Va aconseguir l'objectiu de crear una ruta martima comercial pels establiments russos a Alaska i Kamtxatka, i els seus informes van ajudar a l'administraci a millorar les condicions dels mercaders en terres tant allunyades. Va publicar el relat del seu viatge en alemany titulat Reise um die Welt in den Jahren 1803, 1804, 1805 und 1806 auf Befehl Seiner Kaiserl. Majestt Alexanders des Ersten auf den Schiffen Nadeshda und Newa ("Viatge al voltant del mn en els anys 1803, 1804, 1805 i 1806 a les ordres de Sa Majestat Imperial Alexandre I en les vaixells Nadezhda i Neva"). Lissianskoi tamb va publicar el seu relat, i els resultats cientfics van ser recopilats en tres obres publicades per Tilesius i Langsdorff.

Krusenstern va fer un nou viatge, el 1815, per explorar l'estret de Bering i el suposat pas del nord-oest entre el Pacfic i l'Atlntic. Ascendit a almirall va formar part del comit cientfic del ministeri de la Marina on va promoure i organitzar les grans expedicions de Bellingahusen i Kotzebue. 

En memria seva s'ha anomenat el vaixell escola rus  Kruzenshtern, actualment el veler ms gran del mn, i el crter Krusenstern a la Lluna.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63811" title="Cant de Montllus" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="25305">
El cant de Montllus s una divisi administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Montllus est compost per 15 municipis, tots els del Capcir, part de l'Alta Cerdanya i part del Conflent:
 De l'Alta Cerdanya:
 Bolquera;
 la Cabanassa;
 Montllus (capital del cant);
 Plans;
 Sant Pere dels Forcats;
 Del Capcir:
 els Angles;
 Font-rabiosa;
 Formiguera;
 La Llagona;
 Matamala;
 Puigbalador;
 Ral;
 Del Conflent:
 Cauders de Conflent;
 Fontpedrosa;
 Saut;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63813" title="Gegant gass" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="25306">
Un gegant gass s un planeta de grans dimensions que no est composat en gran part per roca o alguna altra matria slida. Els gegants gasosos poden tenir tanmateix un nucli rocs o metllic  de fet, se suposa que un nucli aix es necessari per a la formaci d'un gegant gass  per la majoria de la seva massa es troba en forma de gas (o gas comprimit en lquid). A diferncia dels planetes tellrics, els gegants gasosos no tenen una superfcie clarament delimitada. Termes com dimetre, rea de superfcie. volum, temperatura a la superfcie o densitat a la superfcie poden referir-se a la capa exterior ms visible.



Hi ha quatre gegants gasosos al sistema solar: Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Tamb se'ls coneix com a planetes jovians.

En el passat, Ur i Nept han estat considerats per cientfics com una subclasse diferenciada dels planetes gegants, els gegants de gla, a cause de la seva estructura, composta majoritriament de gla i de roca a ms de gas, cosa que els diferencia dels gegants gasosos "tradicionals" com Jpiter o Saturn. Aix s perqu llur proporci d'hidrogen i heli s molt menor a la dels altres, principalment per la seva major distncia al Sol.

Estructura com.
Els quatre gegants gasosos del sistema solar comparteixen diversos trets. Tots posseeixen atmosferes compostes en gran part d'hidrogen i heli, i que es mesclen amb l'interior lquid a pressions ms altes que la pressi crtica, aix que no hi ha un lmit clar entre atmosfera i cos. Tenen interiors molt calents, d'entre uns 5.000 K per Nept fins a uns 20.000 K per Jpiter. Aquesta intensa calor significa que, a sota de les seves atmosferes, els planetes sn quasi totalment lquids. Quan hom parla d'un "nucli rocs", un no s'ha d'imaginar una esfera de granit slid, ni tan sols lquid, sin ms aviat una regi en qu la concentraci d'elements ms pesants com el ferro o el silici s ms alta que a la resta del planeta.

Els quatre planetes roten relativament de pressa, cosa que fa que els patrons dels vents es trenquin en barres est-oest. Aquestes barres sn evidents a Jpiter, menors a Saturn i Nept, i quasi indetectables a Ur.

Finalment, tots els quatre estan acompanyats per complexos sistemes d'anells planetaris i llunes. Els anells de Saturn sn els ms espectaculars, o els nics coneguts abans dels anys 70. Es pensa que Jpiter s el que ms llunes t, al voltant de seixanta.

Jpiter i Saturn.

Jpiter i Saturn estan compostos quasi exclusivament d'hidrogen i heli, i sn tan grans que aix s cert per b que es creu que ambds contenent diverses vegades la massa de la Terra en elements ms pesants. Els seus profunds interiors consisteixen d'hidrogen metllic en estat lquid, una forma d'hidrogen que es caracteritza perqu s conductor de l'electricitat. Ambds planetes tenen camps magntics orientats bastant a prop dels seus eixos de rotaci.

Ur i Nept.

Ur i Nept tenen una composici interior diferent, de manera que es creu que gran part dels seus interiors consisteixen en una mescla de roca, aigua, met i amonac. Ambds tenen camps magntics molt inclinats respecte als seus eixos de rotaci.

Terminologia.

El terme va ser encunyat per l'escriptor de cincia ficci James Blish. De fet s un nom errat, ja que tots aquests planetes sn ms lquids que gasosos. De fet, a Nept i Ur, les atmosferes gasoses sn bastant minses en comparaci amb el radi del planeta  arribant noms a un 1% de la distncia fins al centre. Nogensmenys, almenys a Jpiter i Saturn, es pot argumentar la validesa del nom perqu estan composts majoritriament per hidrogen i heli, que sn gasos quan no es troben sota pressi.

Els cientfics planetaris utilitzen sovint "roca", "gas" i "gla" com generalitzacions dels tipus d'elements i compostos que es troben com a constituents planetaris, sense importar en quin estat es trobin. A l'exterior del sistema solar, l'hidrogen i l'heli sn "gasos"; l'aigua, el met i l'amonac sn "glaos", i els silicats sn "roca". Quan es considera l'interior profund d'un planeta, es pot dir que els astrnoms volen dir oxigen i carboni quan parlen de "gla", quan es refereixen a "roca" volen dir "silici", i quan diuen "gas" volen dir hidrogen i heli.

El terme alternatiu "planeta Jovi" es refereix al deu rom Jpiter (Iovis en llat), i volia dir que tots aquests planetes eren similars a Jpiter. Tanmateix, les moltes maneres en qu Ur i Nept sn diferents de Jpiter i Saturn han portat a alguns a opinar que aquest terme noms es pot aplicar a aquests ltims.

Amb aquesta terminologia en ment, alguns astrnoms han comenat a parlar d'Ur i Nept com "planetes Uranians" o "gegants de gla", per indicar el domini aparent dels "glaos" (en estat lquid) en la seva composici interior.

Gegants gasosos extrasolars.

A causa de les tcniques existents per a detectar planetes extrasolars, tots els que s'ha trobat fins ara sn d'una escala comparable a la dels gegants gasosos del sistema solar. El ms petit que s'ha trobat s d'una massa similar a la de Nept, i molts d'ells tenen una massa diverses vegades superior a la de Jpiter. Molts dels planetes extrasolars estan molt ms a prop de les seves estrelles respectives i per tant sn molt ms calents que els gegants gasosos del sistema solar, fent que sigui possible que alguns d'aquests planetes siguin d'un tipus que no es troba en el nostre sistema solar. Considerant l'abundncia relativa dels elements dins l'univers (aproximadament un 90% hidrogen), seria molt sorprenent trobar un planeta majoritriament rocs d'unes dimensions superiors a les de Jpiter. D'altra banda, els models anteriors de formaci de sistemes planetaris suggereixen que no es podrien formar gegants gasosos tan a prop dels seus estels com ho estan molts dels planetes observats fins ara.



El lmit superior de massa d'un gegant gass s aproximadament 70 vegades la de Jpiter (unes 0,08 vegades la massa del Sol). Per sobre d'aquest punt, la intensa calor i pressi al nucli del planeta comencen a provocar una fusi nuclear i el planeta s'encn convertint-se en una nana vermella. Tanmateix, sembla que hi ha un buit de massa entre el gegant gass ms gran trobat (10 vegades la massa de Jpiter) i els nans vermells ms lleugers. Aix ha portat alguns a suggerir que la formaci de planetes i la d'estels binaris sn fonamentalment diferents.

Vegeu tamb.

Planetes tellrics;

Enllaos externs.

Els gegants gasosos i Plut;
Jpiter i els altres gegants gasosos;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63815" title="Cant d'Oleta" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="25307">
El cant d'Oleta s una divisi administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant d'Oleta est compost per 15 municipis, tots ells formen part de la comarca del Conflent:
 Saorra;
 Oleta (capital del cant);
 Serdiny;
 Nyer;
 Pi de Conflent;
 Escar;
 Canavelles;
 Aiguatbia i Talau;
 Jjols;
 Tus;
 Soanyes;
 Mentet;
 Ralleu;
 Orell;
 Cens;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63822" title="Jaume Cabr i Fabr" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="25308">

Jaume Cabr i Fabr (Barcelona, 1947) s un filleg i escriptor catal.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedrtic d ensenyament mitj en excedncia i professor a la Universitat de Lleida, s membre de la Secci Filolgica de l Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys ha compaginat l escriptura literria amb l ensenyament. Tamb ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogrfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera srie televisiva: La Granja (1989-1992), a la qual van seguir altres ttols com Estaci d'Enlla (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogrfic ha estat coautor  (junt amb Jaume Fuster, Vicen Villatoro i Antoni Verdaguer) del gui de la pellcula d Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novella. Amb el mateix equip va fer el gui d Havanera (1993).

 La seva obra literria .
 Els inicis .
Es dna a conixer amb dos llibre de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977). 

La seva primera novella, Galceran l'heroi de la guerra negra (1978) ja fa aparixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condici humana. El personatge del bandoler Jaume Galceran, ple de contradiccions, est dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina). 

La segona novella, Carn d'olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barcelon de Sant Antoni.

A El mirall i l'ombra (1980) apareix per primer cop la msica i, en certa manera, la reflexi sobre el valor de la creaci artstica, que ms endavant seran temes presents de manera constant.

L any 1980 publica una obra de literatura infantil, la novella La histria que en Roc Pons no coneixia i un any ms tard, un conte que porta el ttol de El blauet.

 La consolidaci .
Durant els anys 1984 i 1985 apareixen els tres ttols que conformaran el Cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984 apareix La teranyina, histria emmarcada en la Setmana Trgica i que narra les vicissituds d aquells moments per no a Barcelona sin a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder poltic, econmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la famlia Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novella.

El mateix 1984 apareix Fra Junoy o l'agonia del sons, una novella de gestaci lenta, com seran a partir d ara les novelles que publiqui Cabr, on, a ms dels moviments subterranis del mn eclesial de Feixes i del monestir de la Rpita del qual el frare protagonista s confessor, la msica hi t un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el mn de Feixes tamb sn presents en aquesta novella, que en certa manera n s una continuaci.  Destaca la figura de Fra Junoy, una mena de vctima dels que tenen poder de manipulaci.

El 1985 publica la  nouvelle  "Luvowski o la desra" que s el punt final d aquests personatges i famlies que han viscut en les altres dues novelles. Aquest relat va ser publicat dins d un llibre de narracions: Llibre de preludis, on la msica encara hi s ms present.

El 1984 va publicar la seva segona novella infantil: L'home de Sau.

 La maduresa .
El 1991 apareix Senyoria, una novella sobre la corrupci judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle XVIII. Si amb Fra Junoy va pintar una vctima, ara amb don Rafel Mass, el regent civil de l Audincia de Barcelona, pinta la figura del botx, amb totes les seves pors i els seus egoismes.

L'ombra de l'eunuc (1996) s una novella que relata els anys del final del franquisme, la transici i els anys posteriors des de la perspectiva de la generaci de l autor, personificada per Miquel Gensana, el protagonista. Al mateix temps s una novella de reflexi sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L estructura del relat est basada en la mateixa estructura del Concert per a viol i orquestra d Alban Berg. 

Mentre inicia la segent novella fa una incursi en altres gneres. El 1999 publica El sentit de la ficci, un assaig sobre la creaci literria, sobre l escriptura, sobre la cuina de l escriptor.

El 2000 hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern. Catorze histries relacionades entre elles per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avana en els relats; i el lligam es mant malgrat que cada relat s esdev en llocs i poques ben diferents. s una mirada a l Europa que no hem sabut construir de cap altra manera.
L'any segent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l obra de teatre Pluja seca, on apareix el tema de la desvirtuaci de la memria histrica i sobre el fet que la histria l escriuen els vencedors. El drama comena al castell de Penscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismtica per a Roma) el dia que mor Benet XIII i el delmat collegi cardenalici decideix nomenar un successor de qui a Roma titllen d antipapa.

Les veus del Pamano (2004), s la seva ltima novella per ara. Arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobir i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros,  o la senyora Elisenda Vilabr. La memria histrica, la impossibilitat del perd, la por a l oblit sn alguns dels temes que apareixen en aquesta novella.

El 2005 publica el segon assaig: La matria de l'esperit sobre la lectura literria.

 Bibliografia .
 Llibres de narracions .
 Faules de mal desar (Editorial Selecta. Barcelona, 1974).
 Toquen a morts (Edicions La Magrana. Barcelona, 1977).
 Tarda lliure (1981) (Premi  Recull , 1980).
 Llibre de preludis (Edicions 62. Barcelona, 1985).  Ed. Proa. B, 2002;
 Viatge d hivern (Ed. Proa. Barcelona, 2000);
	
 Novelles .
 Galceran, l'heroi de la guerra negra (Ed. Proa, Barcelona).
 Carn d'olla. (Ed. Moll. Mallorca, 1978). Ed. Proa, B 1999);
 El mirall i l ombra (Ed. Laia. Barcelona, 1980);
 La teranyina (Edicions Proa, Barcelona, 1984);
 Fra Junoy o l agonia dels sons  (Ed. 62, B. 1984) Ed. Proa, B. 1998;
 Senyoria (1991) (Editorial Proa, Barcelona)	;
 El llibre de Feixes (La trilogia de Feixes) (Ed. Proa. Barcelona, 1996);
 L ombra de l eunuc (Ed. Proa. Barcelona, 1996);
 Les veus del Pamano (Ed. Proa. Barcelona, 2004);

 Assaig .
 El sentit de la ficci (Ed. Proa. Barcelona, 1999);
 La matria de l esperit (Ed. Proa. Barcelona 2005);

 Teatre .
 Pluja seca (Ed. Proa-TNC. Barcelona, gener de 2001);

 Novelles i relats infantils .
 La histria que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona 1980);
 L any del blauet (Edicions Barcanova, Barcelona 1981);
 L home de Sau  (Editorial La Galera, Barcelona 1985);

 Guionatge .
 La dama blanca (telefilm) (1987);
 La teranyina (radionovella) (1988);
 Fins que la mort ens separi (radionovella) (1989);
 La granja (srie TV) (1989-1992);
 La teranyina (film) (1990);
 Havanera (film) (1993);
 Estaci d enlla (srie TV) (1994-1998);
 Crims (srie TV) (2000);
 Nines russes (telefilm) (2003);
 Sara (telefilm) (2003);

 Obra traduda .
Traduccions de Senyoria;
 Castell. Seora (trad. Daniel Royo). Ed. Grijalbo-Mondadori. Barcelona, 1993. 2a edici: Random House- Mondadori: Barcelona, 2005);
 Hongars. meltsga. (trad: Tomcsnyi Zsuzsanna.) Ed. Eurpa. Budapest, 2001;
 Romans. Excelenta (trad: Jana Balacciu Matei) Ed. Mernia. Bucarest, 2002;
 Gallec. Seora (trad. Dolores Martnez Torres) Ed Galaxia. Vigo, 2002;
 Francs. Sa Seigneurie (Trad: Bernard Lesfargues) (Christian Bourgois diteur. Pars, 2004.) ;
 Itali. Sua Signoria (Trad: Francesco Ardolino per a Alberto Gaffi, editore in Roma. 2006);
 Portugus. Sua Senhoria (Trad: Jorge Fallorca) Tinta da China edies. Lisboa, 2007);
 Albans. Senjoria (Trad: Bashkim Shehu) Instituti i Librit & Komunikimit. Tirana, 2008);
 En procs de traducci a l'alemany i al neerlands.

 Traduccions de L ombra de l eunuc;
 Hongars. Az eunuch rnyka (trad: Tomcsnyi Zsuzsanna.) Ed. Eurpa. Budapest, 2004;
 Romans. Umbra eunucului (trad. Jana Balacciu Matei).  Editorial Meronia Bucarest, 2004;
 Francs. L ombre de l eunuque (trad: Bernard Lesfargues) Christian Bourgois diteur, 2006;
 Eslov. Evnuhova senca (trad. Simona krabec) Ed. Beletrina. Ljubljana, 2006;
 Itali. En procs de traducci.

 Traduccions de Les veus del Pamano;
 Hongars. A Pamano zgsa  (trad: Tomcsnyi Zsuzsanna) Eurpa knyvkiad. Budapest,  2006.
 Espanyol. Las voces del Pamano (trad.: Palmira Feixas). Ed. Destino. Barcelona, 2007;
 Alemany. Die Stimmen des Flusses (trad.: Kirsten Brandt). Insel Verlag. Frankfurt, 2007;
 Neerlands. De stemmen van de Pamano (trad.: Pieter Lamberts & Joan Garrit). uitgeverij Signature, Utrecht, 2007;
 Itali. Le voci del fiume (trad.: Stefania Maria Ciminelli). La Nuova Frontiera. Roma, 2007;
 Portugus. As vozes do rio Pamano (trad.: Jorge Fallorca). Tinta da China edies. Lisboa, 2008.
 Grec.                        (trad. Evriviadis Sofos). Papyros Public Group. Atenes, 2008.
 Romans. Vocile lui Pamano (trad. Jana Balacciu Matei). Editura Meronia Bucarest, 2008;
 Est en procs de traducci al francs i el noruec.

 Traduccions de Viatge d'hivern;
 En procs de traducci a l'angls.

 Traduccions de Fra Junoy o l agonia dels sons;
 Castell. Fray Junoy o la agona de los sonidos. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid 1988;
 Est en procs de traducci a l'hongars.

 Traduccions de La teranyina;
 Castell. La telaraa. (trad. Enrique Sordo). Argos-Vergara, Barcelona, 1984;
 Francs. La toile d araigne (trad. Patrick Gifreu.) Editions Du Chiendent 1985;

 Traduccions de Llibre de preludis;
Castell. Libro de preludios. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid, 1989;

 Traduccions de L home de Sau (novella infantil);
 Castell. El hombre de Sau (trad. Mercedes Caballud). La Galera, Barcelona.1986;

 Traduccions de La histria que en Roc Pons no coneixia (novella infantil);
 Castell. El extrao viaje que nadie se crey. (trad. Mercedes Caballud). La Galera. Barcelona 1981;

 Premis literaris obtinguts .
 Fastenrath, 1980. Carn d olla;
 Recull, 1980 Tarda lliure;
 Crtica Serra d Or, 1981.  La histria que en Roc Pons no coneixia;
 Sant Jordi, 1983. La teranyina;
 Prudenci Bertrana, 1983 Fra Junoy o l agonia dels sons;
 Crtica Serra d Or, 1985 Fra Junoy o l agonia dels sons;
 Crtica espanyola, 1985 Fra Junoy o l agonia dels sons;
 Crexells, 1991;
 Lectors de  El Temps   Senyoria;
 Prudenci Bertrana, 1992 Senyoria;
 Crtica Serra d Or, 1992 Senyoria;
 Crtica espanyola, 1992 Senyoria;
 Prix Mditerrane 2004 a la millor novella estrangera Sa Seigneurie;
 Premi Nacional de Literatura, 1992 La Granja;
 Ciutat de Barcelona, 1997 L ombra de l eunuc;
 Crtica Serra d Or, 1997 L ombra de l eunuc;
 Lletra d'Or, 1997 L ombra de l eunuc;
 Fundaci Enciclopdia Catalana, 1999 Viatge d hivern;
 Crtica Serra d Or, 2001 Viatge d hivern;
 Premi dels escriptors catalans a la trajectria literria, 2003;
 De la Crtica 2005 Les veus del Pamano;
 Premi El set cel 2007 Les veus del Pamano;

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Jaume Cabr, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia documentada per l'AELC;
 PEN Club Catal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63823" title="Cant de Prada" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="25309">
El cant de Prada s una divisi administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Prada est compost per 20 municipis, tots formen part de la comarca del Conflent:
 Prada (capital del cant);
 Vernet;
 Ri i Cirac;
 Catll;
 els Masos;
 Cornell de Conflent;
 Eus;
 Codalet;
 Full;
 Tauriny;
 Mosset;
 Vilafranca de Conflent;
 Molig;
 Cler;
 Fillols;
 Castell de Vernet;
 Campome;
 Noedes;
 Conat;
 Orbany;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63833" title="Cant de Sallagosa" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="25310">
El cant de Sallagosa s una divisi administrativa francesa, situada dins de la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Sallagosa est compost per 21 municipis, tots formen part de la comarca de l'Alta Cerdanya:
 Font-romeu, Odell i Vi;
 Oceja;
 la Guingueta d'Ix;
 Sallagosa (capital del cant);
 Enveig;
 Er;
 Angostrina i Vilanova de les Escaldes;
 guet;
 Palau de Cerdanya;
 Estavar;
 la Tor de Querol;
 Ur;
 Dorres;
 Targasona;
 Port;
 Santa Llocaia;
 Llo;
 Eina;
 Porta;
 Naja;
 Vallcebollera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63834" title="Art neomudjar" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="25311">


L'art neomudjar s una renaixena de l'art mudjar que es don a la Pennsula Ibrica al segle XIX.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63835" title="Mar d'Arag" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="25312">


La Presa de Mequinensa o Mar d'Arag s un embassament del riu Ebre a la comarca de Baix Arag-Casp, situat parcialment a la Franja de Ponent.

La construcci de la presa de Mequinensa, per concessi a l'empresa ENHER de l'aprofitament hidroelctric integral d'un tram del riu Ebre en 1955, va donar origen a un gran embassament de 1530 hm, amb una longitud d'uns 110 km i unes "costes interiors" de prop els 500 km. La lmina d'aigua en la cota mxima de 121 metres t una superfcie de 7.540 ha. L'evaporaci anual, suavitzant el clima, s de 80.000 milions de litres. Es va embassar per primera vegada al desembre de 1965. Es van inundar 3.500 ha d'horta. 

A la comarca del Baix Arag-Casp, sn costaners els municipis de Chiprana i Casp. Des de l'inici es va entendre que era un potent focus d'atracci turstica i les societats de pescadors es van apressar a organitzar les seves activitats. El 1965 es van deixar anar 20.000 exemplars de perca americana i 175.000 alevins de carpa royal. Va ser el principi de la gran riquesa pisccola actual. Se celebren no menys de 30 competicions a l'any, destacant el Campionat Nacional de Pesca i el Concurs Nacional de Ciprnids "Autonomia d'Arag", dintre de les arts tradicionals, i diversos campionats internacionals organitzats per Lake Casp per a la pesca de la perca americana (Micropterus salmoides), si b el ms cridaner s la pesca del silur (Silurus glanis).

Entorn el Mar d'Arag s'han establert tres urbanitzacions residencials i diversos clubs esportius que organitzen contnuament competicions d'esports nutics, vela, piragisme, motonutica, comptant amb una infraestructura cada vegada ms consolidada de ports, embarcadors i installacions de gurdia i atenci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63836" title="Cant de Sorni" nonfiltered="294" processed="292" dbindex="25313">
El cant de Sorni (Sornhan en occit) s una divisi administrativa francesa, entre la Catalunya Nord i Occitnia, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Sorni est compost per 11 municipis, que formen part de la comarca de la Fenolleda i del Conflent:
De la Fenolleda:
 Sorni (oc: Sornhan, capital del cant);
 Rebollet (oc: Rabolhet);
 el Viver;
 Prats de Sorni (oc: Prats de Sornhan);
 Felluns (oc: Felhunhs);
 Trill (oc: Trilhan);
 Pesill de Conflent (oc: Pesilhan de Conflent);
 Camposs (oc: Campossin);
Del Conflent:
 Arbools;
 Trevillac;
 Tarerac;

Poltica.
L'actual conseller general del cant de Sorni s l'alcalde de Camposss, l'esquerr Alain Boyer, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar de 2004. En la segona volta d'aquests comicis, Alain Boyer va aconseguir el 50,40% dels vots, derrotant el candidat de la dreta, Jerme Ripoull, que en va obtenir el 49,60%. Cal destacar, per, que el candidat de la dreta fou el ms votat en la primera volta amb el 40,40% dels vots vlids. Un tercer candidat, l'esquerr Gilles Deulofeu, tamb va aconseguir passar a la segona volta, per se'n va retirar. L'nica candidata catalanista que es va presentar en aquest cant, i que no va aconseguir els vots necessaris per a passar a la segona volta, fou Isabel Duran, d'ERC, que noms va obtenir 4 vots, s a dir, el 0,47%.

Amb anterioritat a aquests comicis, havia ocupat aquest esc el senador de la UMP, Paul Blanc, conseller general de Sorni durant trenta anys..

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63837" title="Joan III Albret" nonfiltered="295" processed="293" dbindex="25314">

Joan III Albret o Joan III de Navarra ( 1469 - Pau 1516 ), senyor d'Albret, vescomte de Tarts, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra (1484-1516).

Orgens familiars.
Fill del comte de Graves Alain Albret i Francesca de Chatilln, comtessa de Perigord.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de juliol de 1484 a Orthez amb la reina Caterina I de Navarra. D'aquest casament nasqueren:
 la infanta Anna de Navarra (1492-1532);
 la infanta Magdalena de Navarra (1494-1504);
 la infanta Caterina de Navarra (1495-1532), abadessa a Caen;
 la infanta Joana de Navarra (1496);
 un infant sense nom (1500);
 l'infant Andreu Febus de Navarra (1501-1503);
 l'infant Enric II de Navarra (1503-1555), rei de Navarra;
 l'infant Bonaventura de Navarra (1505-1510);
 l'infant Mart de Navarra (1506-1512);
 l'infant Francesc de Navarra (1508-1512);
 l'infant Carles de Navarra (1510-1528);
 la infanta Isabel de Navarra (v 1513-?), casada el 1534 amb el vescomte Ren I de Rohan;
 la infanta Quitria de Navarra (?-1536), abadessa;

Tingu un fill illegtim:
 Pere d'Albret (?-1568), bisbe de Comenge;

Rei de Navarra.
A partir del casament de Joan d'Albret amb Caterina I pass a ser considerat rei de Navarra si b ambds no foren coronats fins el 10 de gener de 1494 a la catedral de Pamplona.

Durant l'ocupaci castella del Regne de Navarra per part del rei Ferran el Catlic, Joan III d'Albret aconsegu convncer la seva esposa d'abandonar el regne per prendre refugi a la cort francesa. Amb aquesta fugida el rei Catlic annexion l'Alta Navarra a la Corona de Castella.

Va morir el 17 de juny de 1516 a la ciutat de Pau i fou enterrat a Lescar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63839" title="Cant de Vin" nonfiltered="296" processed="294" dbindex="25315">
El cant de Vin s una divisi administrativa francesa, situada entre la Catalunya Nord i Occitnia, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Vin est compost per 18 municipis de part del Rossell, del Conflent i un poble de la Fenolleda:
Del Rossell:
 Illa;
 Bulaternera;
 Sant Miquel de Llotes;
 Bula d'Amunt;
 Prunet i Bellpuig;
 Vallestvia;
 Casafabre;
Del Conflent:
 Vin (capital del cant);
 Marquixanes;
 Rigard;
 Jc;
 Finestret;
 Estoer;
 Espir de Conflent;
 Rods;
 Glorianes;
 Vallmanya;
De la Fenolleda:
 Montalb del Castell (oc: Montalban del Castlh);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63841" title="Margarida d'Angulema" nonfiltered="297" processed="295" dbindex="25316">

Margarida d'Angulema ( Angulema 1492 - Odos, Frana 1549 ), duquessa consort d'Alenon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Orgens familiars.
Nasqu l'11 d'abril de 1492 filla de Carles I d'Angulema, comte d'Angulema, i Llusa de Savoia. Carles d'Orleans era descendent directe de Carles V de Frana i pretendent de la corona francesa a la mort sense descendncia de Llus VIII de Frana.

Vida.
Als dos anys Margarida i la seva famlia es traslladaren d'Angulema a Conyac. All nasqu el germ de Margarida i futur rei de Frana Francesc d'Angulema. Grcies a la seva mare Margarida aprengu llat i grec.

A l'edat de deu anys, i amb el pare mort des de feia sis anys, la seva mare la intent casar amb el prncep de Galles Enric d'Anglaterra, per l'enlla fou refusat pel rei angls. Posteriorment es promet amb Gast de Foix, nebot de Llus XI de Frana, per aquest mor a Ravenna abans d'haver-se casat.

Fou una dona molt influent a l'poca, sobretot a partir de 1515 quan el seu germ Francesc d'Angulema va esdevenir rei de Frana. Aix mateix fou una dona molt avanada en el seu temps que s'atrev a escriure i public poesia.

Npcies i descendents.
El 2 de desembre de 1509 es cas amb el duc Carles IV d'Alenon, per un decret del rei francs. D'aquesta uni no hi hagu fills.

El 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye, prop de Pars, amb el rei Enric II de Navarra. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Joana III de Navarra (1528-1572), reina de Navarra;
 l'infant Joan de Navarra (v 1530-?), mort jove;

Va morir el 21 de desembre de 1549 al castell d'Odos.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63844" title="Plautdietsch" nonfiltered="298" processed="296" dbindex="25318">



El plautdietsch o baix alemany mennonita s un dialecte del baix alemany (a vegades considerat llengua) parlat pels mennonites. T el seu origen a la Prssia Reial (territori al delta del Vstula actualment Polnia situat a l'oest de l'antiga Prssia Oriental), on emigraren fora mennonites dels Pasos Baixos i el nord de l'Alemanya a partir del segle XVI. El segle XVIII aquesta regi va convertir-se en una regi del Regne de Prssia, i molts mennonites van emigrar cap a Nord-amrica (Canad, Estats Units i Mxic) i al Paraguai. 

Avui dia es parla el plautdietsch al Paraguai, Mxic (principalment als estats de Chihuahua i Durango), Ucrana, Alemanya, el Canad (principalment a les provncies de Manitoba i Saskatchewan), al Brasil, Belize i els Estats Units. Molts dels descendents dels immigrants als Estats Units i el Canad ja no parlen la llengua. Per contra, els descendents del immigrants que viuen a Mxic han conservat la llengua ms que no pas altres.

Mostra.
La segent taula mostra el parenostre en baix alemany mennonita aix com les versions neerlandesa i en baix alemany (plattdtsche), variants dialectals que hi sn properes.



 Enllaos externs .
 Diaccionari plautdietsch-angls;
 Qu s el plautdietsch??? (en alemany);
 Associaci d'amics del plautdietsch (alemany);
 Reuben Epps "The Story of Low German & Plautdietsch" (angls);
 Opp Plautdietsch Compendi d'histries, canons...
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63845" title="Corto Malts" nonfiltered="299" processed="297" dbindex="25319">

Corto Malts (Corto Maltese, en la versi original) es un personatge de ficci creat pel dibuixant itali Hugo Pratt, el 1967.

 Biografia de Corto Malts . 

Hugo Pratt va idear la figura de Corto Malts com a nascut el 10 de juliol de 1887 a La Valletta (Malta). El seu pare era un mar britnic procedent de Cornualla i la seva mare era una gitana, anomenada "la nena de Gibraltar", nascuda a Sevilla. Com que l'origen del pare de Corto s britnic, se'l considera tamb com a sbdit britnic. La seva residncia oficial s a L'illa d'Antigua, a les Antilles, per la seva residncia preferida es troba a Hong-Kong.
Corto Malts va viure bona part de la seva infantesa a Crdova.

La primera aparici de Corto es dna en el ttol "La balada del mar salada" (Norma Ed.), on Corto Malts s recollit de l'aigua pel seu amic Rasputn. En aquest conte, narrat pel propi oce Pacific, el protagonista ens dna una petita pista dels seus orgens. Narra com una amiga de la seva mare, una gitana anomenada Amalia, s'interessa per llegir el futur del jove en la lnia de la fortuna de la seva m. Per s'adona que Corto no tenia aquesta lnia, aix fa que el noi s'impressioni molt i decideixi fer-se el dest, i amb la fulla d'afaitar del seu pare es fa una lnia de la fortuna al seu gust.

Per anteriorment a aquesta aventura van succeir altres fets, aix l'any 1900 Corto Malts viatja a Xina, en plena guerra dels Bxers (Juny-Agost, 1900). I realitza la seva primera acci bllica destruint un can. Corto Malts comptava llavors amb tretze anys d'edat (aquest episodi va ser relatat per l'assistent d'Hugo Pratt, Rafael Vianello i autentificat per l'autor). En la revolta de Manxria, a finals de l'any 1904, durant la guerra Russo-Japonesa (febrer 1904- Setembre 1905), contrau amistat amb Jack London que era llavors corresponsal de guerra. Coneix tamb Rasputn, un desertor de l'armada tsarista, amb el que s'embarcar cap a l'frica a la recerca de les mines d'Or d'Etiopia (La Joventut 1904-1905, Ed. New Comic).
Per es produeix un mot al vaixell i acaben anant cap a Argentina, a on hi arriben el 1905. A la Patagnia Corto i Rasputn es troben amb Butch Cassidy, Sundance Kid i Etta plau, els famosos fugitius d'els Estats Units.

En 1907 Corto es a Itlia, a Ancona, on coneix un tal Djougatchvili, el futur Stalin, llavors un modest porter d'un hotel. Grcies a aquesta amistat, Corto sortir sense perjudici d'un mal pas, 14 anys desprs, en La Casa Daurada de Samarkanda (Norma Ed).

Torna a Argentina el 1908, on es retroba amb Jack London. Entre 1908 i 1913 Corto fa escala a Marsella, a Tunis, a Les Antilles, va a Nova Orleans, a l'ndia i de nou a la Xina. Per a Juan Antonio de Blas, un especialista en l'obra d'Hugo Pratt, Corto s el 1910 l'oficial de segona en el Bostonian, un navili que fa la ruta entre Boston i Liverpool. A bord del mateix Corto emprn la defensa de John Reed, futur dirigent de la internacional comunista, que llavors no era ms que un grumet, acusat pel capit del vaixell d'haver provocat la mort d'un altre grumet. Corto va aconseguir la innocncia de Reed a l'hora del procs, per pagant el preu de passar a formar part des de llavors de la "llista negra" de capitans.

Per la qual cosa Corto es converteix en un pirata. L'any 1913 treballa per al misteris "Monjo" al Pacfic Sud. El 31 d'octubre s'amotina la tripulaci de Corto (a fi de robar l'armament que transportaven) i s abandonat en mig del mar flotant a la deriva crucificat en una planxa de fusta. Al mat segent l'1 de Novembre de 1913 s rescatat per Rasputn, com comentem ms amunt, que tamb forma part de l'organitzaci secreta del Monjo. Aquest s el comenament de "La Balada de la Mar Salada" i s la primera aparici de Corto Malts dins de l'obra d'Hugo Pratt. 	

Una vegada arriben a la imaginria illa de l'Escondida (169 de longitud oest i 19 de latitud sud) Corto Malts i els seus companys d'aventura s'assabenten per mitj del Monjo del comenament de la Guerra a Europa. Comenaran aix, a traficar carb en benefici dels vaixells alemanys. En aquesta aventura es veuen implicats tamb Pandora i Cain, dos joves cosins que sn rescatats per Rasputn i que desprs voldr utilitzar com ostatges per a un possible rescat. I un dia qualsevol de gener de 1915 Corto Malts i Rasputn deixen L'Escondida en direcci a l'illa de Pitcairn.

Comencen les aventures sud-americanes que pertanyen al cicle "Sota el signe de Capricorn i Sempre una mica ms lluny". El 1916, Corto Malts, en companyia del professor de la Universitat de Praga Jeremas Steiner i d'un jove anomenat Tristn Bantam, fa el trajecte de Paramaribo, Saint-Laurent-du-Maroni, al Brasil va a Salvador de Bahia i a la desembocadura de l'Amazones. El 1917 es trasllada a Saint-Kitts a les Antilles, a les Hondures Britniques (Belize), a Maracaibo a Veneuela, a Hondures, a les Barbados, entra al delta de l'Orinoco i a la selva amaznica peruana.

Corto travessa l'Atlntic i arriba a Europa l'any 1917. "Les cltiques" comencen a Vencia. Desprs va al mar Adritic durant la batalla de Carporetto (24 octubre 1917), a Dubln dins d'una Irlanda en lluita per la independncia i a Stonehenge, a Anglaterra, enmig de fades i corbs garlaires en el ttol "Son d'un mat d'hivern". A la primavera de 1918 Corto es troba a Frana on presencia el 21 d'abril el final del Bar Vermell, abatut al cel. Les platges del mar del Nord posen el final a "les cltiques".

Quan comencen "Les etipiques" han passat uns 12 mesos a tot estirar, Corto Malts es troba al Iemen. Cush el Guerrer Danakil, fa la seva aparici dins del primer episodi En el nom d'Al compassiu i misericordis. El 13 de setembre passa a la Somlia Britnica, en "Un tret des de les figues de moro". Torna a Etipia (a "Altres Romeus i d'altres Julietes"), desprs realitzar una incursi a l'frica Oriental alemanya al costat dels homes lleopards.

Torna a Hong-Kong, on Corto viu en un barri "de mala fama, en la part baixa... una zona plena de lladres i de dones maques". Corto s'assabenta del final de la guerra l'11 de novembre de 1918. Tamb es troba all Rasputn, dins d'un gran impermeable, impacient per viure noves aventures. Aix comena "Corto Malts a Sibria". Comandats per una societat secreta xinesa, les Llanternes Vermelles, parteixen a la recerca d'un comboi carregat d'or propietat de la famlia imperial russa. Per no ser tasca fcil, perqu s transportat en un tren blindat sota el comandament de l'almirall Kolchak. El 1919, Corto arriba a Xangai, desprs de travessar tres fronteres: Manxria, Monglia i Sibria. Una zona bastant problemtica durant aquesta poca, perqu s el lloc d'enfrontament entre els bolxevics i les tropes de Rssia mantingudes per les potncies occidentals. Corto torna a trobar-se amb Von Ungern-Sternberg, el bar boig, sempre buscant la glria en les seves bogeries. Desprs de la destrucci del tren del general Tchang el febrer de 1920 Corto torna a la seva casa d'Honk-Kong. Aquesta aventura asitica acaba dins de la provncia xinesa de Jiangxi, l'abril de 1920.

Desprs de tornar d'sia, Corto Malts fa escala a Vencia entre el 19 i el 25 d'abril. Per viure una histria que sembla eixida d'una obra de teatre: "Fbula a Vencia". En la segent aventura apareix a Rodes a la recerca d'un nou tresor. Corto arriba a l'illa del mar Egeu a la Tardor. Aqu comena un nou periple a travs d'sia que el conduir des de les costes turques a les muntanyes afganeses. Durant prop d'un any Curt parteix a la recerca del tresor d'Alexandre el Gran. Desembarca a Adana, travessa Turquia fins i tot Van desprs de creuar Azerbajian. All s detingut pels soldats de l'Armada Vermella, es lliura de ser afusellat per un comissari del poble un gol expeditiu grcies a una trucada de telfon de Stalin, a qui Corto havia conegut anys enrere. A continuaci Corto travessa la mar Cspia des de Bakou a Krasnovodsk. I a ms es retroba amb Rasputn dins de l'emirat de Boukhara. A Tadjikistan, els dos protagonistes seran testimonis de la mort d'Enver Pacha, el 4 d'agost 1922. Finalment arriben a l'Afganistan on es troba el tresor tan buscat. La casa daurada de Samarkanda arriba a la seva fi quan Corto i Rasputn travessen la frontera del Pakistan en companyia d'una companyia de soldats britnics.

Juny de 1923, Corto Malts s a Argentina. En "Tango Curt" investiga sobre la desaparici de Louise Brookzowyc, que havia aparegut a "Fbula de Vencia". Haur d'anar amb compte amb l'organitzaci "Warsavia" (o Varsvia), una xarxa de prostituci per a la qual treballava la jove dona. Curt es retroba amb Butch Cassidy i Maragda, vells coneguts i acabar amb Estvez, el cap de la policia responsable de la mort de Louise. Deixa Argentina la nit del 20 de juny. 	

El 1924, Corto Malts es passeja pels cantons sussos, episodi recollit en l'lbum "Les Helvtiques". Amb el professor Steiner va a Montagnola al costat de l'escriptor Herman Hesse. Malgrat el seu escepticisme, Corto es confronta amb la imaginaci sussa. En somnis, beu del filtre de Paracels  i es torna immortal. Ens queda el dubte... Era en veritat un somni?

El 1925 Corto Malts, convidat per Lev Columbia, parteix a la recerca de l'Atlntida, el continent de M al costat de Rasputn. Aquesta seria l'ltima aventura de Corto publicada.

El Desembre de 1928 Curt es troba a Harar, Etipia, acompanyat del novellista Henry de Monfreid i del paleontleg i teleg Teilhard de Chardin. Una aquarella d'Hugo Pratt apareguda a la Revista Curt ho testifica. El 1936 s'allista a les Brigades internacionals i s partcip per ltima vegada d'aventures romntiques en la guerra d'Espanya. El 1941, Cush dins de l'obra "Los Escorpins del desert" explica: "sembla ser que va desaparixer durant la guerra d'Espanya". Per desaparixer no vol dir morir.

D'altra banda Corto no mor durant la guerra d'Espanya. Aix s la voluntat d'Hugo Pratt. Una voluntat mantinguda al llarg de les seves nombroses entrevistes. I el lector no pot dubtar a causa del comenament introductori de "La Balada del mar salat" on apareix una petita carta datada el 1965 que fa referncia a una altra carta prvia, firmada per Pandora en la qual s'explica que Corto i Tarao viuen a la costa, i que sn com oncles per als fills de Pandora. Tamb comenta que Corto s'hagi afectat molt per la mort de Tarao "veig l'oncle Corto anar a asseure's noms al jard, davant el mar, amb la mirada perduda... "

 Personatges .

Hugo Pratt utilitz el seus coneixements d'histria per guiar magistralment a Corto en les seves aventures al llarg de tot el mn, en la poca tan convulsa com interessant que fou el primer ter del segle XX, i a ms, fer topar el seu dest amb personatges reals com un jove Stalin, el  contra-revolucionari  Ataman Semenov, el sanguinari Bar Negre (Roman Ungern von Sternberg), o el militar otom Enver Pa a (Enver Bey), entre d'altres.

Pandora(La dona somiada);
Pandora pertany a un famlia rica i apareix en el primer episodi de la srie juntament amb el seu cos Can, que ella cuida com un germ petit. Tant Pandora com Can sn salvats per Rasputn de morir ofegats al mig del mar. Pandora, tot i ser fora jove, s bastant madura i tamb es caracteritza per ser una noia astuta, dola, quan li conv i, a vegades, fora misteriosa. Pandora s una jove amb un carcter capa de fascinar un home com Corto Malts. En Corto, al llarg dels seus viatges, sempre portar el record de Pandora dins del cor i el dia que en Corto s'assabenta que Pandora es casar no pot evitar posar-se fora pensatiu i melangis. Ella ser en el record del nostre aventurer al llarg de tots els seus viatges. Ella s la dona desitjada per mai aconseguida, fins i tot un home com en Corto Malts t amors platnics.

Rasputin(El pirata amic);
En Rasputn i en Corto es van conixer a Rssia, on van ser presentats pel periodista i desprs escriptor, Jack London. Del passat de Rasputn no se'n sap gran cosa, per el que s que se sap s que Corto Malts el va ajudar a escapar de Rssia en el moment que havia d'anar a fer el servei militar. Per tant en Rasputn s un desertor del rgim tsarista. Al llarg de la srie en Rasputn i en Corto es van trobant i viuen fora aventures plegats amb l'objectiu d'aconseguir trobar tresors perduts i fer-se immensament rics. El personatge d'en Rasputn s planteja com l'anttesi d'en Corto. No obstant aix, al principi de la histria els dos sn bastant iguals i serien capaos de fer el que fos per diners, per a poc a poc en Corto anir canviant i no es deixar comprar per diners. Arribar un moment que en Corto i en Rasputn perseguiran els mateixos objectius, per amb maneres d'actuar molt diferents. L'nic i gran amic de Rasputn s clar que sn els diners, per a en Corto li t, tot i que a vegades no ho sembli, una estimaci que no t a ning ms. En Rasputn no deixar mai de tenir present que en Corto el va ajudar a escapar-se de Rssia, que li deu la llibertat.

El mar(La gran amant de Corto);
Els mars i els oceans sn la veritable ptria de Corto Malts. El protagonista d'aquesta srie s tot un mariner i navegant s lliure. A ms a ms, Corto coneix els mars i els oceans com el palmell de la m i navegant se sent molt segur. Corto Malts s un home tremendament atractiu i sn moltes les dones que se n'enamoren all on va, per ell noms t ulls per a la mar. En aquesta srie d'animaci els espais, tant els naturals com les ciutats, estan molt ben aconseguits i tenen molta importncia, a vegades fins i tot es poden considerar un personatge ms.

 Corto Malts fora del cmic .
Les aventures de Corto Malts, originalment aparegudes en cmic, tamb han estat traslladades a una srie de televisi i un llargmetratge. Les dues produccions son fidels a les histries dels cmics.

 Enllaos externs .
Pgina oficial (disponible en angls, francs i itali);
Pgina de 3xl.net sobre la serie de dibuixos animats del personatge;
Pgina no oficial sobre Corto Malts (en castell i angls);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63847" title="Extensi separable" nonfiltered="300" processed="298" dbindex="25320">
En matemtiques, una extensi separable d'un cos K  s un cos L que cont a K i que pot ser generat adjuntant a K un conjunt d'elements  , tals que sn arrels de polinomis separables sobre K. En aquest cas, qualsevol element   de L t associat un polinomi mnim que s separable sobre K.

La condici de separabilitat s important en la teoria de Galois ja que s necessria per a que una extensi sigui considerada extensi de Galois. Un cos perfecte s aquell en qu totes les seves extensions finites sn separables. Existeix un criteri simple per a veure si un cos s perfecte: un cos F s perfecte si i noms si

F t caracterstica 0, o;
F t caracterstica no nulla p, i tot element de F s una arrel p-sima d'un element de F.

La segona condici equival a dir que el Morfisme de Frobenius de F, , s un automorfisme.

En particular, tot cos de caracterstica 0 i tot cos finit s perfecte. Aquest fet implica que la separabilitat pot ser suposada en un gran nombre de contexts. Els efectes de la inseparabilitat (i.e. cossos de caracterstica p infinits) poden ser vistos en el teorema de l'element primitiu, i en els productes tensorials de cossos.

Donada una extensi finita de cossos L/K, existeix un subcos M de L que cont K tal que L s una extensi separable de M. Quan L = M l'extensi L/K rep el nom d'extensi inseparable pura. 

Les extensions inseparables pures apareixen en situacions fora naturals, per exemple en geometria algebraica en caracterstica p. Si K s un cos de caracterstica p, i V una varietat algebraica sobre K de dimensi no nulla, si considerem el cos de funcions K(V) i el seu subcos K(V)p de potncies pssimes. Aquesta s sempre una extensi inseparable pura. Aquestes extensions apareixen quan un estudia la multiplicaci per p sobre una corba ellptica sobre un cos de caracterstica p.

En el context de cossos no perfectes, s'introdueix el concepte de clausura separable Ksep dintre de la clausura algebraica, la qual s la major extensi separable possible de K. Aleshores la teoria de Galois es vlida dintre de Ksep.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63853" title="Tours" nonfiltered="301" processed="299" dbindex="25321">


Tours s un municipi francs, situat al departament d'Indre i Loira i a la regi de Centre. L'any 2007 tenia 136.600 habitants.

Situat al curs inferior del Loira, entre Orleans i la costa atlntica. Turena, la regi que envolta Tours, s coneguda pels seus vins i per la perfecci del francs que s'hi parla.
 
Histria.

El nom de la ciutat ve de l'antiga tribu gala anomenada Turones. En temps romans, era coneguda com Turonensis. Casualment, el nom modern, Tours, es correspon amb el mot francs tours, "torres". A mitjans del segle III, Sant Gaci va ser enviat de Roma per a reorganitzar una petita comunitat cristiana. Sant Mart de Tours va ser bisbe de Tours a finals del segle IV, i la seva tomba es convert en un important lloc de peregrinaci; l'esglsia de Sant Mart va ser una de les grans esglsies de peregrinatge romniques, juntament amb Sarurn a Tolosa i Sant Jaume de Compostella, i els poderosos bisbes de Tours, com Gregori de Tours, eren personatges amb qui havien de comptar els reis merovingis.

La batalla de Tours es lliur el 10 d'octubre del 732 entre forces comandades pel lder franc Carles Martell i una fora islmica liderada per l'emir Abd-ar-Rahman al-Ghafiq. Els francs aconseguiren una sonada victria sobre l'exrcit musulm i aturaren l'aven invasor dels musulmans cap al nord des de la seva base espanyola.

Touraine era un comtat durant el temps dels reis carolingis (751-987). Els vkings van saquejar la ciutat el 853 i el 903. El 1044 era possessi dels comtes d'Anjou. Durant el regne de Felip II, la Livre Tournois (lliura de Tours) va ser adoptada com la moneda de Frana.

Al segle XVI i XVII, Tours va tenir una important poblaci d'hugonots, molts dels quals havien ajudat a construir una immensa indstria de la seda. Quan l'Edicte de Nantes va ser rescindit el 1685, i a causa del resultant assassinat de milers de protestants, els hugonots van deixar el pas i la antiga indstria de la seda de Tours es va perdre per sempre. Alguns dels hugonots marxaren a Irlanda, on les seves habilitats txtils van contribuir a establir algunes de les grans fbriques de lli irlandeses. 

Des del 7 d'octubre del 1870 fins al 6 de febrer del 1871, Tours va servir com a capital provincial del Govern de Defensa Nacional, dirigint els afers francesos durant la guerra francoprussiana. Lon Gambetta va triar Tours com a segona capital, ja que Pars es trobava sota setge de l'exrcit prussi.

La catedral de Tours.



La catedral de Tours, dedicada a Sant Gaci, el primer bisbe de Tours en ser canonitzat, va ser comenada el 1170 per substituir la catedral que s'havia cremat el 1166 durant l'enfrontament entre Llus VII de Frana i Enric II d'Anglaterra. Les parts ms baixes de les torres occidentals sn del segle XII, per la resta de l'ala oest pertany al carregat gtic flamboiant del segle XV. 

Quan el miniaturista Jean Fouquet va rebre la tasca de fer les miniatures de les Antigitats Jueves de Flavi Josep, la seva reproducci del Temple de Solom estava inspirada en l'aleshores quasi completada catedral de Tours.

Llengua francesa.
Els habitants de Tours (Tourangeaux) sn famosos perqu parlen la forma ms pura de francs de tot el pas. La pronncia de Touraine s vista per molts com la pronncia ms perfecta del francs, sense cap accent (a diferncia d'altres regions de Frana, com Pars).

La ciutat.
El centre de Tours t una poblaci d'unes 137.000 persones. Tours s coneguda com "Le Jardin de la France" (el jard de Frana). Hi ha diversos parcs dins la ciutat. Tours es troba entre dos rius, el Loira al nord i el Cher al sud. Els edificis de Tours sn blancs amb teulades d'ardsia blava, que es com al nord de Frana, mentre que al sud molts dels edificis tenen sostres de terracota.

Tours s famosa pel seu casc antic anomenat Le Vieux Tours, amb cases d'estil medieval, i la Place Plumereau, una plaa amb bars i restaurants plena de gent que mengen i beuen en terrasses que omplen el centre de la plaa. El Boulevard Beranger es creua amb la Rue Nationale a la Place Jean-Jaures, i s el lloc per als encants i les fires.

Transport.
Avui en dia, amb els seus extensos enllaos ferroviaris (incloent-hi el TGV) i per carretera amb la resta del pas, Tours s una base per als turistes que visiten la vall del Loira i els chteaux dels reis.

Tours es troba en una de les lnies principals del TGV. Es pot viatjar per la costa oest fins a Bordeus en dues hores i mitja, o fins la costa mediterrnia via Avignon, i des d'all cap a Espanya i Barcelona. Hi ha una hora en TGV de Pars a Tours. Tours t dues estacions principals, una de central i la de St. Pierre des Corps, a la part exterior del centre, i que s l'estaci per la qual passen els trens que no acaben el seu recorregut a Tours.

Tours no t metro, sin que t un servei de bus molt eficient, amb l'estaci principal que s la de Jean Jaures, al costat de l'Htel de Ville. Hi ha el projecte de construir-hi un tramvia en els prxims anys.

Altres.

 Tours s una ciutat de forta tradici ciclista. El Tour de Frana acostuma a passar o acabar alguna etapa en aquesta ciutat, i a ms a ms s el final d'una de les clssiques amb ms tradici ciclista i que forma part del copa del mn, la Paris-Tours.

Naixements.

A Tours hi van nixer:
Honor de Balzac (1799-1850), novellista ;
Berengarius de Tours (999-1088), teleg;
Bernard de Tours (1147-abans del 1178), filsof i poeta;
Yves Bonnefoy (1923), poeta;
Abraham Bosse (1604-1676), artista;
Georges Courteline (1858-1929), dramaturg i novellista;
Emile Delahaye (1843-1905), pioner de l'autombil;
Philippe Nricault Destouches (1680-1754), dramaturg;
Jean Fouquet (1420-1481), pintor;
Gabriel Lam (1795-1870), matemtic;
Philippe de Trobriand (1816-1897), autor, oficial militar estatunidenc;
Louise de la Vallire (1644-1710), cortes;

Vegeu tamb.
 Batalla de Tours;
 Bisbe de Tours;

 Enllaos externs .

 Arquitectura de Tours;
 Imatge de Tours per satllit;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63858" title="Consell d'Europa" nonfiltered="302" processed="300" dbindex="25322">


El Consell d'Europa s una organitzaci internacional que s'estableix l'any 1949 i que avui en dia engloba a 47 pasos d'Europa, i t 5 estats com observadors (el Vatic, Estats Units, Canad, Jap i Mxic).
La seu del Consell d'Europa est a Estrasburg, en la frontera entre Frana i Alemanya. Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans.

El Consell d'Europa no t res a veure amb la Uni Europea. Sn dues organitzacions internacionals diferents tot i que molts membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles.

La finalitat del Consell d'Europa s defensar els drets humans i les democrcies parlamentries, aix com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa.

El Consell d'Europa va ser la primera organitzaci d'integraci europea, creada molt abans de la Uni Europea i anterior tamb a les velles Comunitats Europees (CECA, CEE i CEEA), amb la intenci d'afavorir les relacions pacfiques i d'amistat entre els diferents Estats europeus, desprs de que quasi tota Europa es trobs en runes a l'acabar la Segona Guerra Mundial.

No s'ha de confondre el Consell d'Europa amb el Consell de la Uni Europea (instituci que pertany a la Uni Europea), ni tampoc amb el Consell Europeu (format pels caps d'Estat i de Govern de la Uni Europea, ms el president de la Comissi Europea).

La seva assemblea t la seu a Estrasburg (Frana) i la seva bandera s la mateixa que la de la Uni Europea.
 Estats membres .


 Albnia;
 Alemanya;
 Andorra;
 Armnia;
 ustria;
 Azerbaitjan;
 Blgica;
 Bsnia i Herzegovina;
  Bulgria;
 Xipre ;
 Crocia;
 Dinamarca ;
 Eslovquia;
 Eslovnia;
 Espanya;
 Estnia;
 Finlndia;
 Frana ;
 Gergia;
 Grcia;
 Pasos Baixos  ;
 Hongria;
  Repblica d'Irlanda;
 Islndia;
   Itlia;
   Letnia;
 Macednia;
  Liechtenstein;
 Litunia;
 Luxemburg;
 Repblica de Malta;
 Moldvia;
  Mnaco;
 Montenegro;
  Noruega;
 Polnia ;
  Portugal;
 Repblica Txeca;
 Romania;
 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
 Federaci Russa;
 San Marino;
 Srbia;
 Sucia;
  Sussa;
 Turquia;
 Ucrana.


 Enllaos externs .
Pgina web oficial del Consell d'Europa;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63860" title="Cefal" nonfiltered="303" processed="301" dbindex="25323">

Cefal s una antiga ciutat de la provncia de Palerm, a la regi de Siclia, Itlia. Est situada a la costa nord entre Palerm i Messina, t uns 50.000 habitants i s una de les grans atraccions turstiques en la regi. s una ciutat tranquilla i plena d'histria amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. Port de pesca i seu d'un bisbat.

 Llocs d'inters .

 La catedral, va ser erigida sota el patronatge de Roger II de Siclia, comenant a construir-se en 1131. Aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de dir ms correctament Romnic Sicili. Dos grans torres de pedra flanquegen el prtic, que t 3 arcs (reconstruts l'any 1400) corresponents a les 3 naus. Un absis semicircular es troba en la part est del mur posterior. Els contraforts estan construts com columnes per a alleugerir el seu aspecte. Els mosaics estan entre els ms famosos del mn. ;

 Palau d'Osterio Magno, que va ser la residncia preferida de Roger II abans de passar a ser propietat dels Ventimiglia.

 Histria . 

Cefal es deia en grec Kephaloidion i en llat Cephaloedium. Tucdides diu que Himera era l'nica colnia grega en aquesta part de l'illa, de manera que se suposa que fou d'origen fenici i que, abandonada, hagus estat convertida en fortalesa (phrouphion) per la gent d'Himera, i ms tard poblada per ells quan la seva ciutat fou destruda.

Apareix esmentada el 396 aC al temps de l'expedici cartaginesa dirigida per Himilc quan aquest general va fer un tractat amb Himera i Cefal (Kephaloidion). Desprs de la derrota cartaginesa Dions de Siracusa se'n va apoderar, per ms tard fou independent, i aliada a Cartago. Per aix fou atacada per Agtocles el 307 aC. A la Primera Guerra Pnica fou reduda per la flota romana dirigida per Atilius Calatinus i Scipio Nasica el 254 aC, gracies a una traci.

Va prosperar sota els romans i va gaudir de privilegis municipals, i en temps de Cicer era una civitas decumanae que pagava amb moresc a l'estat rom. Va patir els abusos de Verres. Desprs ja no s'esmenta cap fet especial per va subsistir com a ciutat.

El 858 fou ocupada pels rabs i la van conservar fins el 1063 en qu la va ocupar el normand Roger I. El segle XII Roger II de Siclia, fill de Roger I,  va traslladar la ciutat a una posici ms forta i fcil de defensar i amb un bon port. La catedral es va iniciar el 1131.

Queden algunes restes de l'antiga ciutat entre ells un edifici amb diversos apartaments, que sembla un palau per construt a l'estil ciclop o poligonal.

El 1285 s'hi va signar el Tractat de Cefal el tractat entre Carles de Salern i Pere el Catlic de la Corona d'Arag, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefal, renunciava a l'illa de Siclia en favor de Jaume, germ del futur Alfons el Cast de la Corona d'Arag, i a canvi era alliberat. Tamb s'establ el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar desprs de ser alliberat, per encara en territori catal, ni Frana ni el Papa van reconixer el tractat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63861" title="UBV" nonfiltered="304" processed="302" dbindex="25324">


 Un acrnim relacionat amb la fotometria i la astronomia: UBV (astronomia);
Una universitat de Veneuela: Universitat Bolivariana de Veneuela;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63862" title="Catedral de Cefal" nonfiltered="305" processed="303" dbindex="25325">

La catedral de Cefal, envoltada de palmeres, s de pedra daurada i es fon amb el penya-segat de la Roca. s un dels monuments ms impressionants que es conserven de l'era normanda.

El seu promotor va ser el rei normand Roger II que ho havia proms si se salava d'un naufragi durant el seu retorn a Npols. Els treballs van durar ms d'un segle (1131-1240).  La faana, acabada el 1204, s una obra mestra del romnic. Est composta per un cos central de dues altures on els arcs entrecreuats estan coronats per una falsa loggia i adornats amb arcs de mig punt. A banda i banda s'alcen dues torres quadrades de teulades apuntades i revestits de cermica majlica. L'interior es de planta de creu llatina. Les tres naus estan separades per columnes rematades amb capitells d'estil scul-normand. L'interior hi han els magnfics mosaics de fons daurat i colors vius i variats. A l'absis s'hi observa un immens Crist Pantocrator. Ms enll, la representaci de la Verge orant, envoltada per quatre arcngels i sobre els dotze apstols, s tpica de l'art bizant. Tamb sn interessants l'antic tron episcopal i el tron real de marbre i mosaic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63865" title="Emacs" nonfiltered="306" processed="304" dbindex="25326">
Emacs o GNU Emacs s un editor de text altament extensible i configurable creat per Richard Stallman, distribut sota la llicncia lliure GPL. En l'actualitat s mantingut per la Free Software Foundation. Forma part del projecte GNU. 

s un entorn integrat de desenvolupament sota Unix creat per Richard Stallman modificant el TECO. Hi destaca el seu editor de text, adaptable a qualsevol llenguatge de programaci mitjanant mduls. Originalment fou creat amb el llenguatge LISP, de fet inclou un entorn d'execuci d'aquest llenguatge.

El seu nom s'atribux de broma a diversos acrnims. Per a alguns dels seus partidaris, significa Emacs Makes All Computation Simple, per la seva gran capacitat. Per a alguns dels seus detractors, significa Emacs Makes A Computer Slow, pels seus requeriments relativament alts, comparat amb editors de text ms senzills. Una definici ms neutra s Escapi Meta Alt Control Shift, per l's extensiu que fa de les combinacions de tecles especials. Segons el seu autor significa simplement Editor MACroS.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63869" title="Antoni de Borb" nonfiltered="307" processed="305" dbindex="25327">


Antoni de Borb o Antoni I de Navarra ( La Fere, Frana 1518 - Les Andelys 1562 ), duc de Vendme i rei de Navarra (1555-1562).

Orgens familiars.
Nascut el 22 d'abril de 1518 al castell de La Fere (Picardia, Frana) fill del duc Carles IV de Borb i la duquessa de Beaumont Franoise d'Alenon. Fou el germ gran de Llus I de Borb, prncep de Cond.

Npcies i descendents.
El 20 d'octubre de 1548 es cas a Moulins amb Joana III de Navarra, reina de Navarra i comtessa de Foix, amb la que va tenir:
 l'infant Enric de Navarra (1551-1553), duc de Beaumont ;
 l'infant Enric III de Navarra (1553-1610), rei de Navarra i posteriorment rei de Frana sota el nom d'Enric IV ;
 l'infant Carles de Borb (1554-1610), cardenal i arquebisbe de Rouen;
 l'infant Llus-Carles de Navarra (1555-1557), comte de Marles ;
 la infanta Magdalena de Navarra (1556);
 Caterina de Borb (1559-1604), duquessa d'Albret, comtessa d'Armanyac i Rods, casada el 1599 amb el duc Enric II de Lorena;

Ascens al tron navarrs.

El 1555 a la mort d'Enric II de Navarra, Joana d'Albret fou nomenada successora seva amb el nom de Joana III de Navarra. Al mateix moment que ella fou coronada tamb es coron Antoni de Borb com a rei de Navarra. Un regnat que realitzaren de manera conjunta fins a la mort prematura d'aquest.

El problema religis.
Sense conviccions religioses veritables va canviar sovint de religi, alternant el catolicisme i el calvinisme. El 1560 va pressionar i convncer la seva esposa de la instauraci d'aquesta religi protestant com a religi d'estat al Regne de Navarra. 

El seu germ petit, Llus I de Borb, prncep de Cond, fou nomenat cap del partit protestant de Frana, per la qual cosa va passar a combatre al costat del rei de Frana. El 1561 Caterina de Mdici, reina vdua i regent en nom del seu fill Carles IX de Frana, el nomen tinent general. 

Durant el setge de Rouen fou ferit el 3 de novembre de 1562, morint a Les Andelys (Alta Normandia, Frana) el 10 de novembre del mateix any. La seva esposa continu regnant a Navarra fins a la seva mort el 1572, any en qu fou succeda pel fill com dels dos Enric III de Navarra.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63872" title="Oberstdorf" nonfiltered="308" processed="306" dbindex="25328">

Oberstdorf s un poble del districte d'Oberallgu, a Baviera (Alemanya). Situada al vessant septentrional dels Alps, s la poblaci ms al sud de tota Alemanya (i fa frontera al sud amb ustria). T vora 10.000 habitants (9.874 el 30 de desembre del 2003). Amb 230 km el seu municipi s el segon ms gran de Baviera darrere de Munic.

Obertsdorf s coneguda com a centre de cures i d'esports d'hivern, a ms de ser popular entre els excursionistes. Amb 17.000 llits turstics i 2,5 pernoctacions l'any, Obertsdorf s doncs un dels centres turstics ms importants del pas.

Oberstdorf compta amb dos trampolins d'esqu de renom mundial: Schattenberg, que s'empra sota al Torneig dels Quatre Trampolins i el Heini-Klopfer, que s el tercer ms gran del mn. Com a estaci d'esqu compta amb 85 km de pistes de fons i 44 d'esqu alp servides per 20 remuntadors.

Entre el 16 i el 27 de febrer de 2005 Obertsdorf acoll els campionats mundials d'esqu nrdic.


Histria.
Les primeres referncies d'Obertsdorf sn del 1141. El 1495 reb drets de mercat per part de l'emperador Maximilli I. El 1619 s'hi constru l'ajuntament. Durant la Guerra dels Trenta Anys la vila fou devastada pels soldats suecs, que saquejaren la regi diversos cops (el 1632, el 1634 i el 1647). A ms, la pesta hi mat cap a 700 persones el 1634/35.

El 1742 s'hi ca el darrer s. El 1787 s'hi constru la primera escola. Entre el 5 i el 6 de maig de 1865 un incendi destru 146 cases, i l'ajuntament hagu de ser bastit de nou. El poble ja era conegut com un centre de cures entre les classes altes europees, establint-se el turisme com a motor de l'economia local el 1888 amb l'acabament de la lnia ferroviria que hi arribava des de Sonthofen.


El 1950 s'hi constru el telefric de Nebelhorn.

El 1972 els pobles propers de Tiefenbach, Schllang, Reichenbach i Rubi foren incorporats al municipi d'Obertsdorf. Un any ms tard acoll el primer campionat del mn de salts de trampol, que repet el 1988. Entre el 16 i el 27 de febrer de 2005 Obertsdorf acoll els campionats mundials d'esqu nrdic.

El 1992 s'hi restring enormement el trnsit de vehicles.

Enllaos exsterns.
Lloc web oficial (en alemany);
Informaci sobre Oberstdorf;
Visita virtual d'Oberstdorf;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63873" title="Segesta" nonfiltered="309" processed="307" dbindex="25329">


Nom de dos antigues ciutats:

Segesta (Siclia);
Segesta (Ligria);
Segesta (mitologia), dona de Crimisos  i mare de Acestes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63876" title="Bellmunt" nonfiltered="310" processed="308" dbindex="25330">

 Bellmunt o Bellmunt de Segarra, nucli de poblaci del municipi de Talavera, a la Segarra.
 Bellmunt d'Urgell, municipi de la Noguera, anomenat abans simplement Bellmunt.
 Bellmunt de Mesqu, municipi del Baix Arag.
 Bellmunt del Priorat, municipi del Priorat.
El Santuari de Bellmunt, a la Serra de Bellmunt (Osona), on es venera la Mare de Du de Bellmunt.
El Cim de Bellmunt, a la Serra de Bellmunt (Osona).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63879" title="Henri Cartier-Bresson" nonfiltered="311" processed="309" dbindex="25331">
Henri Cartier-Bresson (22 d'agost de 1908 - 2 d'agost de 2004) va ser un cllebre fotgraf francs a qui molts consideren el pare del fotorreportatge. Va defensar sempre la idea d'atrapar l'instant desiciu, versi traduda de les seves "images a la sauvette".
Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clmax d'una acci.

Va nixer a Chanteloup-les-vignes, als afores de Pars, el 22 d'agost de 1908. Als 22 anys va decidir provar sort a Costa d'Ivori on va realitzar les seves primeres fotografies. Un altre cop a Frana, va adquirir una cmera Leica que quedaria associada a ell. Desprs de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l'agncia fotogrfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger. 

Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A ms, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequn. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar la URSS desprs de la mort de Stalin.

El 2003, Heinz Btler va dirigir el llargmetratge Henri Cartier-Bresson - Biographie eines Blicks, documental biogrfic interpretat pel propi Cartier-Bresson a ms d'Isabelle Huppert, entre d'altres.

Amb la seva esposa, Martine Frank, com ell, fotgrafa, va crear l'any 2000 una fundaci encarregada de reunir les seves millors obres. Va morir el 2 d'agost de 2004 a Cereste, Frana.

Enllaos externs.
Fundaci Henri Cartier-Bresson .
Fotografies de la Agncia Magnum;
Informaci sobre Henri Cartier-Bresson - Biographie eines Blicks;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63881" title="Eduardo Chillida" nonfiltered="312" processed="310" dbindex="25332">

Eduardo Chillida Juantegui  ( Sant Sebasti, Pas Basc 1924 - d. 2002 ) fou un escultor basc.

Biografia.
Nasqu el 10 de gener de 1924 a Sant Sebasti. Inicialment futbolista, desprs d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la Real Sociedad per iniciar-se en la seva vocaci artstica, l'escultura.

Va iniciar-se en el mn de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se al dibuix i l'escultura en una acadmia d'art. Va mudar-se a la ciutat de Pars per conixer els moviments artstics de la capital francesa, i va debutar amb una exposici a Les Mains Eblouis el 1950. All va relacionar-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.

Impressionat per l'escultura grega va iniciar els seus treballs amb el guix per passar desprs al ferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d'autors com Constantin Brncu i i Giovanni Giacometti.

Una gran part de la producci artstica d'Eduardo Chillida est constituda per obres monumentals destinades a espais pblics.

En l'ltima part de la seva vida Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga, al municipi d'Hernani, una construcci tradicional basca remodelada per l'autor i rodejada d'un ample jard que avui dia cont, el que possiblement s, la ms gran collecci de l'obra de l'artista.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts. El 1991 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.Va morir el 19 d'agost de 2002 a la ciutat de Sant Sebasti.





Pensaments.

A partir de les reflexions que fa l artista es pot entendre millor la seva obra.

"Crec que haig d'intentar fer el que no s fer, intentar veure on no veig, reconixer el que destroo, identificar en el desconegut".

"Em considero un artista conceptual. Un conceptualisme que est autolimitant-se i autocriticant-se constantement".

"L'art es pot aprendre, per no ensenyar".

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1987;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63885" title="Roda (desambiguaci)" nonfiltered="313" processed="311" dbindex="25333">

Una roda s un dispositiu capa de girar.
Toponmia:
La Pobla de Roda o Isvena, municipi de la Ribagora.
La Roda, municipi d'Albacete.
La Roda de Andaluca. municipi de Sevilla.
Les Masies de Roda, municipi d'Osona.
Roda de Bar, municipi del Tarragons.
Roda de Erasma, municpi de Segvia.
Roda de Ter, municipi d'Osona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63891" title="Oriol d'Arag" nonfiltered="314" processed="312" dbindex="25334">
Oriol d'Arag Aureolus ( ? - 809 ), comte d'Arag (v 802-809).

Tradicionalment s considerat el cap dels francs d'Arag.

Entre el 798 i el 802 els francs van establir diversos caps de pont a la zona d'Arag: Bahlul Ibn Marzuq es va rebellar a la ciutat de Saraqusta contra el poder central d'Al-ndalus el 798 i el 800 conqueria Washka dels Banu Salama. El general Amrus Ibn Yusuf, enviat per l'Emir de Crdova, va reconquerir Saragossa i Osca el 801 aproximadament. Bahlul va fugir a Pallars i fou assassinat pel seu lloctinent Jalaf Ibn Rashid vers el 802, el qual tenia en aquest moment el domini sobre Barbitanya (Barbastre). Amb tot aquesta problema fronterer els francs van establir el seu control sobre Jaca i altres castells i van designar Oriol com a comte d'Arag. 

Desprs de la mort d'Oriol el 809 el bndol franc va assegurar la successi en Asnar I Gal. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63892" title="Comtat de Monaghan" nonfiltered="315" processed="313" dbindex="25335">


El comtat de Monaghan (galic irlands  Muineachn) s un comtat de la provncia de Ulster (Repblica d'Irlanda). El seu nom ve del galic Muine Cheain "terra dels petits turons", en referncia als drumlins o turons originats per les geleres. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63893" title="Marnes" nonfiltered="316" processed="314" dbindex="25336">
Marnes s una partida que pertany al municipi de Llber, al sud de la comarca alacantina de la Marina Alta, al Pas Valenci.

Situaci geogrfica.

Aquesta partida est situada a uns 500 metres sobre el nivell de la mar, al S.O. del terme municipal. Dista 6 quilmetres de la poblaci de Llber. Actualment compta amb unes 30 cases allades. Predominen els cultius de sec, principalment l'almetler. La forma de conreu s l'habitual en les terres muntanyenques de La Marina: les clssiques terrasses abancalades separades per marges de pedra seca. Les propietats sn de menuda extensi i escassa rendibilitat.

Referncies histriques.
Marnes fou una de les moltes alqueries que van restar despoblades a la comarca arran de l'expulsi dels moriscos l'any 1609. Aquesta situaci va determinar que en Pere Montagut d'xer, Bar de Xal-Llber, s'obligara en la Carta Pobla de 1611 a establir terres de conreu en favor dels repobladors mallorquins, vinguts principalment de les localitats de Santa Margalida i Llucmajor.  


Desprs de la segregaci de Llber de la vena poblaci de Xal l'any 1645, sent senyora de les dues localitats na Jernima d'xer, la partida de Marnes va quedar en una situaci dubtosa pel que fa a la seua integraci en un o altre terme. Aquesta anomalia estava causada per la imprecisi amb qu s'havia fet la divisi dels dos municipis, sobretot en l'extrem meridional. Per, l'any 1764 la contrada de Marnes va ser assignada definitivament a Llber per expressa decisi de na Maria Josepa de Castellv, que era en aquella poca Baronessa de Xal i Llber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63895" title="Gal I Garcs d'Arag" nonfiltered="317" processed="315" dbindex="25337">
Gal I Garcs ( ? - 844 ), comte d'Arag (833-844).

Fill i successor de Garcia I d'Arag, nt de Gal Belascotenes i rebesnt de Belasc, comte de Pamplona.

Es cas amb una jove anomenada Guldregot per no tingu fills. Al morir sense descendents directes el comtat pass al seu cos Gal I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63897" title="Comtat de Donegal" nonfiltered="318" processed="316" dbindex="25338">


El comtat de Donegal (galic irlands Dn na nGall) s un comtat de la provncia de Ulster (Repblica d'Irlanda), dels que no formen part d'Irlanda del Nord. Tamb fou conegut com a Comtat de Tyrconnel (galic Tr Chonaill). La ciutat principal s Letterkenny.  









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63899" title="Asnar II Gal d'Arag" nonfiltered="319" processed="317" dbindex="25339">
Asnar II Gal d'Arag ( ? - 893 ), comte d'Arag (867-893).

Fill i succesor de Gal I Asnar, comte d'Arag, Urgell i Cerdanya. Succe al seu pare a seva mort el 867, per noms reb en herncia el comtat d'Arag ja que els altres dominis del seu pare foren a parar a altres mans.

Es cas amb nnega de Pamplona, filla de Garcia I de Pamplona i la seva esposa Urraca Jimnez. Va tenir quatre fills:
 l'infant Gal III d'Arag (?-922), comte d'Arag;
 la infanta Urraca d'Arag, casada amb el rei San I de Navarra;
 l'infant Garcia Asnar d'Arag;
 la infanta Sana d'Arag, casada amb Muhammad Ali Tawill, wali d'Osca;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63900" title="Comtat de Fermanagh" nonfiltered="320" processed="318" dbindex="25340">


El comtat de Fermanagh (galic Fear Manach) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63901" title="Comtat de Derry" nonfiltered="321" processed="319" dbindex="25341">


El comtat de Londonderry (galic Dhoire) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord. Doire vol dir "roure" en galic.
El govern britnic, per, ha dividit el territori de l'antic comtat de Londonderry en quatre districtes:
 Districte de Coleraine;
 Districte de Limavady;
 Districte de Magherafelt;
 Districte de Derry;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63903" title="Comtat de Tyrone" nonfiltered="322" processed="320" dbindex="25342">


El comtat de Tyrone (galic Tr Eoghain) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord. 
Els britnics l'han dividit en quatre districtes:
 Districte de Cookstown;
 Districte de Dungannon;
 Districte de Omagh;
 Districte de Strabane;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63904" title="Comtat de Down" nonfiltered="323" processed="321" dbindex="25343">


El comtat de Down (galic An Din) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord.  
Els britnics l'han dividit en sis districtes:
 Districte de Castlereagh;
 Districte de Lisburn;
 Districte de Banbridge;
 Districte d'Ards;
 Districte de Downpatrick;
 Districte de North Down;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63905" title="Comtat d'Antrim" nonfiltered="324" processed="322" dbindex="25344">


El comtat d Antrim (galic Aontroma) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord.  
Els britnics l'han dividit en vuit districtes:
 Districte de Belfast;
 Districte de Ballymena;
 Districte de Ballymoney;
 Districte de Carrickfergus;
 Districte d'Antrim;
 Districte de Larne;
 Districte de Newtonabbey;
 Districte de Moyle;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63906" title="Comtat d'Armagh" nonfiltered="325" processed="323" dbindex="25345">


El comtat d Armagh (galic Ard Mhacha) s un dels sis comtats d Irlanda que formen part d Irlanda del Nord.  
Els britnics l'han dividit en tres districtes:
 Districte d'Armagh;
 Districte de Newry i Mourne;
 Districte de Craigavon ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63907" title="Gal III d'Arag" nonfiltered="326" processed="324" dbindex="25346">
Gal III d'Arag ( ? - 922 ), comte d'Arag (893-922).

Orgens familiars.
Fill d'Asnar II Gal d'Arag i la seva esposa nnega de Pamplona.

El 905 va patrocinar el cop d'estat de Pamplona amb el que es va canviar la dinastia Arista per la dinastia Ximena, molt ms favorable als interessos dels comtes d'Arag.

Npcies i descendents.
Es va casar en primeres npcies amb Acibella de Gascunya, filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Redumptus d'Arag, bisbe;
 l'infant Mir d'Arag;
 la infanta Toda d'Arag, casada amb Bernat I de Ribagora;

Es va casar en segones npcies amb Sana Garcs de Pamplona, filla de Garcia II de Pamplona. D'aquesta uni nasqueren:
 Andregot Galindes (?-972), comtessa d'Arag, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra;

Conseqncies a la seva mort.
La seva mort l'any 922 va comportar que la seva filla Andregot Galindes rebs el comtat. Pel seu matrimoni amb el rei de Navarra el comtat d'Arag s'integr durant gaireb cent anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63908" title="Andregot Galindes" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="25347">
Andregot Galindes ( ? - 972 ), comtessa d'Arag (922-925).

Filla de Gal III d'Arag i la seva segona esposa Sana Garcs de Pamplona.

Npcies i descendents.

Es cas el 925 amb el rei Garcia II Sanxes I de Navarra. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant San II de Navarra (935-994), rei de Navarra i comte d'Arag;

Tron aragons.
A la mort del seu pare reb en herncia el comtat d'Arag, el qual administr fins el seu casament amb el rei de Navarra, el qual es feu coronar comte d'Arag.

A partir d'aquell moment Andregot es retir i ced al seu marit tota la responsabilitat del nou regne de Navarra, creat amb la uni del regne de Pamplona i el comtat d'Arag. 

Posteriorment Andregot accept divorciar-se del seu marit i pass a vida contemplativa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63909" title="Poliacetal" nonfiltered="328" processed="326" dbindex="25348">




El poliacetal o resina acetlica, s un polmer termoplstic semicristall obtingut per polimeritzaci del formaldehid. L'acrnim que l'identifica s POM (polioximetill), anomenat genricament Delrin.

Existeixen dues famlies de poliacetals, homopolmers i copolmers, segons la polimeritzaci sigui simple (el polmer consta exclusivament de molcules de formaldehid )o composta (s'intercalen molcules d'etil entre diverses molcules de formaldehid ).

Es tracta d'un plstic tcnic amb nombroses aplicacions al sector de l'automoci, l'oci i la maquinria, on es valora principalment la seva extraordinria resistncia qumica, la seva bona tenacitat a baixes temperatures i les excellents propietats tribolgiques, concretament un baix coeficient de lliscament, una bona resistncia a l'abrasi i un gran capacitat d'esmortement del soroll per fricci.

Transformaci.
En el mercat podem trobar marques de poliacetal com Delrin, Kepital, Celcon, Hostaform, Ultraform i Iupital.
 
Aquest material es subministra en forma de gransa per poder ser transformat per extrusi, injecci i bufat formant articles finals en forma de barres, plaques, tubs, perfils i peses per l'industria en general.

Durant el procs de transformaci, s important respectar les temperatures de procs donat que aquest material emet formaldehid quan es supere la temperatura de descomposici. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63915" title="Ramir I d'Arag" nonfiltered="329" processed="327" dbindex="25349">

Ramir I d'Arag ( Aibar, Navarra 1000 - Graus, Ribagora 1063 ), rei d'Arag (1035-1063) i comte de Ribagora i Sobrarb (1043-1063).

Orgens familiars.
Fill del comte d'Arag i rei de Navarra San III el Major, i una jove criada anomenada Sana d'Aybar. 

El seu origen illegtim s conegut grcies a una histria, en la qual Ramir s l'nic dels fills de San III que ajuda a la seva esposa, Mnia I de Castella. Ella, complaguda, l'adopta com a fill seu. 

Ascens al tron.
Desprs de la mort de San el Major va heretar el tron castell el seu fill legtim primognit Ferran I de Castella, mentre el segon Garcia IV el de Njera rebia el tron navarrs. 

El seu germ Ramir, va considerar menor d'edat Garcia IV i es va proclamar baiulus a les terres que havia rebut del seu pare per a viure de les rendes a Arag. Molt aviat es van enfrontar en la batalla de Tafalla i Ramir, guanyador, va inciar una dinastia nova en el recent regne d'Arag. 

El seu germ ms petit Gonal I de Ribagora, que regia les rendes reials al comtat de Ribagora i Sobrarb, va transferir els drets a Ramir I. A la seva mort el 1043 Ramir va esdevenir comte dels dos territoris.

En la seva documentaci el monarca aragons es va titular Ramir, fill del rei San, sense usar el ttol de rei.

Npcies i descendents.

Es cas a Jaca el 22 d'agost de 1036 amb Ermessenda de Bigorra, filla de Bernat I de Foix i Garsenda de Bigorra. D'aquest matrimoni van nixer:
 l'infant San III d'Arag (1042-1094), rei d'Arag, comte de Ribagora i Sobrarb i posteriorment rei de Navarra;
 l'infant Garcia d'Arag (?-1186), bisbe de Jaca;
 la infanta Teresa d'Arag (?-1037), casada amb Guillem VI de Provena;
 la infanta Urraca d'Arag, religiosa;
 la infanta Sana d'Arag (?-1073), casada el 1065 amb el comte d'Urgell Ermengol III;

Es cas en segones npcies vers el 1054 amb Agns de Poitou, filla del duc Pere Guillem IX d'Aquitnia i Ermessenda de Longwy. D'aquesta uni no hi hagu descendents.

Tingu un fill illegtim de la seva relaci amb una donzella anomenada Amnia:
 l'infant San Ramrez, senyor d'Aibar;

Mor a les portes del poble de Graus el 8 de maig de 1063 intentant conquerir-lo a la Taifa de Saragossa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63917" title="Partit Socialista (Frana)" nonfiltered="330" processed="328" dbindex="25350">


El Partit Socialista (Parti Socialiste en francs) s un partit poltic francs d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Histria.
El Partit Socialista va ser fundat l'any 1905 amb el nom de Secci Francesa de la Internacional Obrera (Section Franaise de l'Internationale Ouvrire en francs), en el congrs que unific els diversos corrents socialistes de Frana. Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i douard Vaillant, i el Parti Socialiste Franais, dirigit per Jean Jaurs. La nova organitzaci tingu una clara definici marxista, per aviat s'hi impos el reformisme de Jaurs, desprs de l'assassinat del qual (juliol del 1914) el partit inici una nova etapa en acceptar la teoria de la uni sagrada i particip en governs de guerra.

La reacci a aquest fet i la Revoluci russa provocaren que el 1920, en el congrs de Tours, la majoria de l'organitzaci se n'escinds i fos creat el Partit Comunista Francs. El 1934 la SFIO s'ali amb radicals i comunistes en el Front Popular (1936-38), que port a la presidncia Lon Blum. El 1939 els parlamentaris socialistes votaren novament els crdits de guerra i els plens poders per al mariscal Henri Philippe Ptain. En instaurar-se la Frana de Vichy, el partit es disloc i s'obr un llarg perode de crisi, accentuat per la defensa que fu de l'OTAN, la seva posici sobre la guerra d'Algria i el suport que don al general Charles de Gaulle. El 1960 se n'escind el Parti Socialiste Unifi i, a partir del 1968, s'obr un perode de discussi entre els corrents socialistes, que a la llarga els conduiria a la refundaci.  

Aquesta es produiria l'any 1969 (des d'aleshores s'anomenaria Partit Socialista), quan en el Congrs d'pinay es van fusionar el Parti Socialiste (SFIO) i diverses agrupacions i clubs socialistes. Hi fou escollit Franois Mitterrand com a primer secretari d'un partit socialista renovat, que l'any 1972 adopt un programa com amb socialistes i radicals.
 


En les eleccions presidencials del 1974, Franois Mitterrand obtingu el 49% dels vots, i en les eleccions presidencials del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, un triomf que es vei complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any.

Es va veure afectat per importants diferncies internes entre els diversos caps de fila (Lionel Jospin, Jean-Paul Chevnement, Laurent Fabius, Michel Rocard), i el partit perd fora en les diverses consultes electorals celebrades des del 1983, de manera que el 1986 pass a l'oposici. B que torn al poder el 1988 de la m de Lionel Jospin, el deteriorament de l'economia i les acusacions de corrupci sobre diversos dirigents socialistes provocaren el pitjor resultat en la histria del partit en les eleccions legislatives del 1993, en les quals pass de 252 a 70 escons.

Situaci actual.
Des de 1997, el diputat Franois Hollande n's el primer secretari, en substituci de Lionel Jospin, que ocup aquest crrec de 1995 a 1997.

Al gener del 1996 mor Franois Mitterrand, President de la Repblica francesa pel Parti Socialiste del 1981 al 1995. En les eleccions del maig-juny del 1997 a l'Assemblea Nacional, el PS aconsegu 240 escons i Lionel Jospin fou nomenat primer ministre en substituci d'Alain Jupp. Al juny del 1997, el Tribunal Correccional de Li condemn l'exprimer secretari dels socialistes, Henri Emmanuelli, a 18 mesos de pres per complicitat i encobriment en trfic d'influncies en un sumari relacionat amb el finanament illegal del PS a Marsella, tot i que no ingress a la pres. 

Les eleccions regionals del mar del 1998 donaren la victria a les candidatures d'esquerra (moltes encapalades per dirigents del PS), que sumaren el 36,8% dels vots. Al juny del 1999 se celebraren eleccions al Parlament Europeu, a les quals el PS concorregu en coalici amb el Mouvement des Citoyens i el Parti Radical de Gauche, amb el resultat del 22% dels vots. Lionel Jospin obr cam a la setmana laboral de 35 hores, treball per l'adopci de l'euro a Frana sense imposar poltiques econmiques de forta austeritat i continu la poltica del seu predecessor de privatitzaci de les empreses pbliques, fet que li cost fortes crtiques per part dels seus socis de coalici.

A les eleccions legislatives del 2002, el PS obtingu 142 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional francesa. Aquest resultat supos que el Partit Socialista passs a l'oposici.

Aix mateix, el Partit Socialista t 90 escons al Senat, dels 321 que constitueixen aquesta cambra.

Al contrari del que passa al parlament nacional, el PS s el primer partit a nivell regional. Des de les eleccions regionals del 2004, 20 de les 22 regions de la Frana metropolitana tenen un president socialista. Noms Alscia i Crsega estan governades per la UMP. El PS tamb presideix una regi d'ultramar: l'illa de Guadeloupe.

A nivell local, cal destacar que bona part de les principals ciutats franceses tenen un batlle socialista. Aquest s el cas de Pars, Li, Lilla i Tours.
 Articles relacionats .
 Joan Payra;
Enllaos externs.
 Partit Socialista ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63918" title="San III d'Arag" nonfiltered="331" processed="329" dbindex="25351">

San II de Ribagora i Sobrarb, III d'Arag i V de Navarra ( 1042 - 1094 ), comte de Ribagora i Sobrarb (1063-1085); rei d'Arag (1063-1094); i rei de Navarra (1076-1094).

 Orgens familiars .
Fill de Ramir I d'Arag i Ermessenda de Bigorra. Succe al seu pare al tron d'Arag el 1063, a l'edat de 18 anys. 

 Ascens al tron navarrs .
El rei de Navarra, San IV el de Pealn, cos de San III, fou assassinat pel seu propi germ Ramon, que en una partida de caa el va fer caure d'una elevada roca el 4 de juny de 1076. Els navarresos, no volent ser governats pel fratricida, van triar per ser rei a San, el qual va incorporar la corona de Navarra a la d'Arag. 

 Vida poltica .
Va obrir tres fronts per a expandir el regne, a travs del Cinca, las Bardenas Reales i el Gallec. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcci de castells que servien de llanadora i desprs com a protecci de la terra conquerida. Aix San III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagn, Artasona i Castiliscar. 

En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans grcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui conced la ciutat per on mor en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir. El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i ms tard va fer tributari al rei musulm d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Monts el 1088 i Artasona en 1094. 

En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 va fortificar Montearagn i en 1094 assetja Osca on va morir el 4 de juny.

Va donar aquesta Monts amb ttol de rei al seu fill primognit Pere, que ja ho era de Sobrarb i Ribagora

 Relacions amb Castella .
Per a establir relacions cordials amb el Regne de Castella, va ajudar el rei Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas de 1086 i en la defensa de Toledo el 1090 i, finalment, va concertar un tractat d'ajuda mtua amb El Cid el 1092. 

 Npcies i descedents .
Es va casar en primeres npcies el 1065 amb Isabel d'Urgell, filla d'Ermengol III i Clemncia de Bigorra. Es divorciaren el 1071. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Pere I d'Arag (1069-1104), rei d'Arag i rei de Navarra;
 l'infant Alfons I d'Arag (1073-1134), rei d'Arag i rei de Navarra;
 l'infant Ramir II d'Arag (v 1075-1147), rei d'Arag i rei de Navarra;

Es cas novament el 1076 amb Felcia de Roucy, filla d'Hildu III de Roucy. D'aquest matrimoni no tingueren fills.
 
 Mort i successi .
Va morir el 4 de juny de l'any 1094 assetjant la ciutat d'Osca. El seu cos fou dut al monestir de Montearagn, i traslladat desprs al Monestir de San Juan de la Pea. 

Fou succet als dos regnes pel seu fill gran Pere I d'Arag.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63923" title="Tio Canya" nonfiltered="332" processed="330" dbindex="25353">
El Tio Canya s el protagonista de la can homnima d'Al Tall (Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976)).

La can evoca el procs de substituci lingstica al Pas Valenci a travs de la histria d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castell, els trngols del seu fill escolaritzat en castell, i els seus nts, universitaris per monolinges castellans, i es clou amb una porta oberta a l'esperana amb els besnts del tio Canya que han retornat al valenci, cosa que s per a ell un gran motiu d'alegria. Contrastant amb l'estil narratiu (primer pessimista i desprs esperanat) de les estrofes, la tornada constitueix una exhortaci a la defensa de la llengua, dirigida amb metfores al Tio Canya, per sobretot dirigida a l'oient. El canvi de to entre les estrofes i la tornada es refora amb un canvi tamb en la msica, molt ms viva i amb ms s de la dolaina i la percussi.

Tot i que la can esmenta pel seu nom el castell (anomenant-lo castell i llengua castellana), en cap moment hi surten els noms de catal o valenci, i noms al final de la can diu que els seus besnts parlen com la gent del poble, la llengua del Tio Canya.

El personatge ha inspirat el nom d'una coneguda xarxa de Casals Culturals.

Lletra.
Encara que alguns artistes o grups com Obrint Pas n'han fet altres versions, l'original del grup Al Tall te la segent lletra:

TIO CANYA

En la pobla hi ha un vell;
en la pobla hi ha un vell;
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes noms va anar;
el tio Canya a Valncia:
primer quan va entrar en quintes;
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar;
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ning fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguant totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou;
o et far fum la teulada.
Tio Canya tingu un fill;
Tio Canya tingu un fill;
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra;
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
B recorda el tio Canya;
quan varen portar-lo a escola;
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Per molt ms va obrir els ulls;
el xiquet del tio Canya;
quan va sentir aquell mestre;
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava;
anava encollint els muscles;
per por a que el senyor mestre;
per por a que el senyor mestre;
li fera alguna pregunta.
Aguant cstigs i renyes;
sens gosar d obrir la boca;
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou;
o et far fum la teulada.
Crniques del carrer diuen;
crniques del carrer diuen;
d uns nets que t el tio Canya;
que sn metges a Valncia;
que sn metges a Valncia;
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vnen al poble,
visiten el tio Canya;
i el pobre vell se ls escolta;
parlant llengua castellana.
Per crniques ms noves;
expliquen que el tio Canya;
ja compta amb besnts molt joves;
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castell;
mai parlen en castell;
com han aprs de sos pares,
sin com la gent del poble,
sin com la gent del poble;
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta;
que a Valncia has de tornar;
Tio Canya Tio Canya;
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perqu avui tens temps encara;

Enllaos externs.
Lletra del Tio Canya;
Xarxa de Casals Culturals Tio Canya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63925" title="Comandes Hayes" nonfiltered="333" processed="331" dbindex="25354">
Hayes Corporation companyia nord-americana fundada per Dennis Hayes, va desenvolupar el primer mdem per ordinador. Des de 1981, va ser una de les empreses que ms va contribuir al desenvolupament de la telemtica. Per va tenir importants dificultats econmiques el 1996 i finalment va fer fallida en no saber-se adaptar a les noves realitats del mercat de les telecomunicacions. Hayes Corporation va arribar a tenir 250 empleats, i encara que no va assolir mai les dimensions d'altres grans fabricants de productes de telecomunicacions, tots els mdems havien de ser "compatibles Hayes", s a dir, amb el llenguatge creat per Hayes, basat en les famoses comandes i parmetres AT. Malgrat el seu prestigi, la potncia de Hayes Corporation es va anar desdibuixant fins a la seva desaparici. A l'actualitat, el seu web segueix actiu, per ofereix productes d'altres fabricants.

Enllaos externs.
Web oficial.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63928" title="Cadena SER" nonfiltered="334" processed="332" dbindex="25355">
La SER (Societat Espanyola de Radiodifusi) s una de les cadenes de rdio ms antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els majors ndexs d'audincia del pas. 

Com empresa, la cadena SER forma part del grup editorial i de comunicaci PRISA, el major del pas. Les quatre grans cadenes del grup, amb cobertura nacional, sn: la SER (emissora generalista), i les radiofrmules musicals Els 40 Principales, Cadena Dial i Cadena M-80. Tamb possex tres cadenes de menor cobertura territorial, Sinfo Radio, Mxima FM i Radiol.

 Histria .

L'origen de la cadena s en Rdio Barcelona, que va iniciar les seves emissions el 15 d'octubre de 1924, rebent el distintiu EAJ-1 com a primera emissora de rdio autoritzada a Espanya (Radio Espanya, EAJ-2 se li va avanar per quatre dies). El 19 de desembre de 1925 es va crear Unin Radio, que inaugura Radio Madrid el 17 de juny del mateix any. Successivament s'integren a Unin Radio les principals emissores que en aquesta poca es van creant, constituint el grup ms important radiofnic dels anys 30, que desprs de la Guerra Civil, es convertiria a la cadena SER.

El grup SER disposava, a data de 19 de febrer de 2005 de 247 emissores en propietat, (93 d'elles obtingudes per absorci d'Antena 3 Radio), ms unes altres 194 emissores adherides. Superen de molt les, per exemple, 161 emissores prpies ms 38 adherides de COPE, les 155 prpies i 41 adherides d'Onda Cero, les 68 de Kiss FM o les 50 de Vocento. s lder d'audincia entre les grans cadenes espanyoles a gaireb totes les franges horries. Noms la desapareguda Antena 3 Radio ha aconseguit trencar aquesta hegemonia.

Entre els periodistes que treballen en la cadena es troben Carles Francino, Gemma Nierga, Roberto Snchez, Paco Gonzlez i Pepe Domingo Castao (Carrusel Deportivo), Jos Ramn de la Morena, Carlos Llamas, ngels Barcel, Manolo Lama, Cristina Lasvignes, Javier Casal, Jos Antonio Marcos, Pedro Blanco, Alberto Granados, Iker Jimnez, Cristina Machado o Rodolfo Irago, actual responsable d'informatius. Pels seus micrfons van passar tamb locutors famosos com Iaki Gabilondo, Joaqun Prat, Jos Mara Garca o Bobby Deglan. Els serials radiofnics de la cadena com Simplemente Mara o La Saga de los Porretas formen part de la histria de diverses generacions d'espanyols fins a l'aparici i extensi de la televisi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63929" title="Rdio Nacional d'Espanya" nonfiltered="335" processed="333" dbindex="25356">
Radio Nacional de Espaa (RNE) s la cadena pblica de radiodifusi espanyola. Des de 1973 est integrada en l'organisme pblic Radiotelevisin Espaola (RTVE) que inclou tamb a Televisin Espaola (TVE).

Compta amb sis cadenes diferents (totes elles en castell excepte Rdio 4):
 Radio 1:  Contingut generalista.
 Radio Clsica:  Concerts i msica clssica en general.
 Radio 3:  Continguts musicals i culturals.
 Rdio 4:  Emissora autnoma en llengua catalana.
 Radio 5 Todo Noticias:  24 hores de notcies;
 Radio Exterior de Espaa:  Servei en ona curta (amb una audincia de 80 millones de persones, noms superada per la BBC i Rdio Vatic).

Vegeu tamb.
L'Altra Rdio;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Radio Nacional de Espaa a l'RTVE ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63931" title="Motala strm" nonfiltered="336" processed="334" dbindex="25357">


El Motala strm s un riu que du les aiges del llac Vttern, el segon ms gran de Sucia, fins al mar Bltic a Norrkping (concretament a la badia de Br). Rep el nom de la ciutat de Motala, on comena (strm vol dir "corrent" o "flux" en suec). 

En el seu recorregut travessa els llacs Boren, Roxen i Glan tot seguint una direcci oest-est. 

Malgrat el seu feble pendent (el llac Vttern est situat a 88 metres sobre el nivell del mar), compta amb diversos aprofitaments hidroelctrics.

A comenaments del segle XIX hom constru parallel al Motala strm el Gta Canal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63940" title="Erice" nonfiltered="337" processed="335" dbindex="25358">


Erice s una ciutat histrica al mont ryx (Erice en itali), a la vora de Trapani a Siclia, Itlia. La comuna compta amb 31.000 habitants i t una superfcie de 4.723 hectrees per a una densitat d'habitatge de 657 habitants per quilmetre quadrat.

Culmina a aproximadament 750 metres d'altitud des d'on s'observa un magnfic panorama des de l'encantador poble medieval al cim. En particular des dels jardins de Balio. Aquests bells jardins envolten el castell de Venus i les torres del Balio, edificades pels normands. Hermossima vista del Monte Cofano, Trapani i les gades; en un dia clar es distingeix el cap Bon de Tunis, a 170 km. de distncia. S'hi troba igualment el Castell Pepoli.

Va ser centre religis dels Elimi, clebre pel seu temple on els Fenicis hi adoraven Astarte, la grega Afrodita i la Romana Venus. Va ser presa pels Siracusans i pels Cartaginesos; els Romans la van conquerir l'any 244 aC.

Els rabs li van dir Gebel Hamed (muntanya d'Hamed) durant la invasi del segle XII, redimint part de la importncia perduda.

Monte San Guliano li van dir els normands, i no reprn el nom d'Erice fins el 1934.

Entre els molts monuments d'importncia tenim l'Esglsia Matriu, del segle XIV, i amb els interiors refets en el ltim segle. El Castell Medieval, del segle XII i XIII, amb les restes del Temple i l'Ajuntament, seu d'una biblioteca i del Museu Cordici, ric amb monedes arqueolgiques de la necrpoli ericina on destaca un cap d'Afrodita del segle IV aC.

Esglsia Matriu. 
De la Porta Trapani, un dels accessos a la ciutat, s'agafa el carrer Vito Carvini que porta a l'Esglsia Matriu (Chiesa Matrice), que va ser construda amb materials procedents del Temple de Venus.

Davant d'ella, allat, s'aixeca un poders campanar d'estil gtic, tipus chiaramontano, i coronat per merles. Es creu que originriament va ser construt com a torre per a Frederic II de Siclia l'any 1312 i ms tard es va anar convertint en una campanar.

L'esglsia, del 1314, presenta en l'exterior un prtic rectangular del 1426 que precedeix la faana principal. Sota quatre arcades ogivals s'obre una adornada portada gtica, i a sobre una bonica rosassa.

L'interior, de tres naus en estil neogtic, guarda obres de la Dominica Gagini (1420-1492) i  fragments de frescs de l'escola catalana del segle XV. Al llarg de la nau esquerra s'obren diferents capelles.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63943" title="Franc" nonfiltered="338" processed="336" dbindex="25359">
Per altres significats del mot franc, vegeu Franc (desambiguaci).

El franc s el nom de diverses unitats monetries, sobretot aplicat als antics francs francesos. Es diu que aquest nom deriva de la inscripci llatina francorum rex ("rei dels francs") a les primeres monedes franceses, o del francs franc, en el sentit de "lliure".

Entre els estats que usen francs s'inclouen Sussa, Liechtenstein i la major part dels estats francfons d'frica. Abans de la introducci de l'euro, els francs tamb s'utilitzaven a Frana, Blgica, Luxemburg i Mnaco, mentre que Andorra i Mnaco acceptaven tamb el franc francs com a moneda de curs legal. El franc es divideix en 100 cntims (en francs centimes, singular centime).

El smbol del franc francs s una F amb una ratlla que la travessa ( ).


Orgens.
El franc, originriament, fou una moneda francesa d'or de 3,87 g encunyada el 1360 en ocasi de l'alliberament del rei Joan II el Bo, retingut pels anglesos des de la seva captura a la batalla de Poitiers quatre anys abans. Era equivalent a una lliura tornesa (livre tournois).

Francs histrics.

Franc francs.
Tot i que Llus XIII el va abolir el 1641 com a moneda de curs legal en favor del llus d'or o escut, en la llengua comuna es va continuar usant el terme franc per referir-se a la lliura. Fou reintrodut com a moneda nacional el 1795 i substitut definitivament per l'euro el 2002.

Francs belga i luxemburgus.


La conquesta d'una gran part de l'Europa occidental pels exrcits de la Frana revolucionria i napolenica va fer circular ms mpliament el franc. Tot seguit de la independncia del Regne dels Pasos Baixos, el nou Regne de Blgica va adoptar el 1832 el seu propi franc, equivalent al francs, i fou seguit per Luxemburg el 1848 i Sussa el 1850. La nova Itlia sorgida de la unificaci va adoptar la lira italiana de manera similar el 1862.

El 1865, Frana, Blgica, Sussa i Itlia van crear la Uni Monetria Llatina (a la qual s'uniria Grcia el 1868): cadasc hi possea la seva prpia moneda nacional (el franc, la lira o la dracma) amb un valor de 4,5 g de plata o 0,290322 g d'or fi, totes les quals lliurement intercanviables entre elles. A la dcada del 1870 es va fixar com a estndard de canvi el valor en or, situaci que havia de continuar fins al 1914.

El 1926, Blgica, igual que Frana, va experimentar una depreciaci monetria i una greu manca de confiana dels mercats, que va comportar la introducci d'una nova divisa d'or per a les transaccions internacionals, el belga de 5 francs, i la sortida del pas de la uni monetria, que va deixar d'existir al final d'aquell any. La uni monetria de Blgica i Luxemburg del 1921, per, va sobreviure, la qual havia de formar la base per a una uni econmica completa el 1932.

Igual que el franc francs, el franc belga/luxemburgus va deixar d'existir l'1 de gener del 1999, quan es va fixar el canvi d'1 EUR = 40.3399 BEF/LUF, per tant un franc valia 0.024789  . Els antics bitllets i monedes de franc van perdre el valor legal el 28 de febrer del 2002.

1 franc luxemburgus era equivalent a 1 de belga. s a dir, els francs belgues tenien valor legal dins de Luxemburg igual com els luxemburguesos en tenien dins de Blgica.

El nom equivalent del franc belga (en francs "Franc Belge") en neerlands, l'altra llengua oficial de Blgica, era "Belgische Frank".

Franc malgaix.
El franc malgaix fou substitut a Madagascar per l'ariary l'1 de gener del 2005. Aquesta decisi controvertida la va prendre el president Marc Ravalomanana.

Franc monegasc.
El franc de Mnaco, amb el mateix valor que el franc francs, va estar en vigor fins a la seva substituci per l'euro el 2002. En circulaven monedes, encunyades per la casa de la moneda de Frana (la Monnaie de Paris), per no bitllets.

Francs actualment en vigor.

Franc de Burundi.
Usat a Burundi.

Francs CFA i CFP.
Catorze estats africans usen el franc CFA (a l'frica occidental, Communaut financire africaine; a l'frica equatorial, Coopration financire en Afrique centrale), que originriament (1945) valia 1,7 francs francesos i, a partir de 1948, 2 francs (d'en del 1960: 0,02 francs nous), per des de gener de 1994 noms valia 0,01 francs francesos. Actualment, des de gener de 1999, 1 franc CFA equival a 0,00152449 euros.

Per la seva banda, el franc CFP circula als territoris francesos del Pacfic, amb el valor de 0,0084 euros (abans 0,055 francs francesos).

Franc de les Comores.

El 1981, les Comores van establir un acord amb el Govern francs similar al del franc CFA . Originriament, 50 francs de les Comores valien 1 franc francs. El gener del 1994, el canvi va passar a ser de 75 francs de les Comores per un de francs. Des de 1999, el canvi es fixa en relaci amb l'euro.

Franc congols.
El franc congols s'usa a la Repblica Democrtica del Congo. Suprimit el 1967 per Mobutu, hi fou reestablert el 1998 per Laurent Kabila.

Franc de Djibouti.
Usat a Djibouti. El seu canvi est lligat al del dlar dels Estats Units des del 1973.

Franc guine.
Usat a Repblica de Guinea. Suprimit el 1972 pel dictador Skou Tour, fou reestablert el 1986 pel seu successor Lansana Cont.

Franc rwands.
Usat a Rwanda.

Franc sus.

El franc sus (codi ISO CHF o 756), que es va apreciar significativament respecte a la nova moneda comuna europea d'april a setembre del 2000, s una de les divises ms fortes del mn, amb un valor actual d'uns dos teros d'euro. El franc sus s'usa a Sussa i a Liechtenstein.

El nom de l'estat, "Confederaci Helvtica", en alguna de les monedes est escrit en llat (Confoederatio Helvetica), per tal de preservar la neutralitat entre les diverses comunitats lingstiques.

 Vegeu tamb .
 Escut de Cap Verd;
 El franc de Latvria s la unitat monetria de l'estat fictici de Latvria.
 Franc de les Noves Hbrides;
 Unitats especials de pagament:
 Franc UIC;
 Franc or;
 Lliura tornesa ;
 Moneda romana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63945" title="Franc francs" nonfiltered="339" processed="337" dbindex="25360">

El franc francs (en francs franc franais o, simplement, franc) s l'antiga moneda de Frana, que va ser introduda el 1795, substituda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos. De 1360 a 1641 ja havia existit una moneda amb el mateix nom, que equivalia a una lliura tornesa.

El franc es dividia en 100 cntims (en francs centimes, singular centime). El codi ISO 4217 era FRF, i s'usaven el smbol   i les abreviatures fr o FF.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cntims i  , 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i bitllets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissi dels bitllets era el Banc de Frana (Banque de France), mentre que les monedes s'encunyaven a la Casa de la Moneda de Pars (Monnaie de Paris).

El franc francs tamb va ser la moneda de curs legal a Andorra (juntament amb la pesseta), Mnaco (la casa de la moneda de Frana tamb encunyava peces de franc monegasc amb l'efgie del prncep de Mnaco, per no bitllets) i els territoris francesos de la Guaiana Francesa, Guadeloupe, la Martinica, la Reuni, Saint-Pierre i Miquelon i Mayotte. 

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.

Banc de Frana  ;
Casa de la Moneda de Pars  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63952" title="Pars-Tours" nonfiltered="340" processed="338" dbindex="25361">

La Pars-Tours s una clssica ciclista que se celebra anualment a l'octubre i que en els ltims anys ha anat de Saint Arnould en Yvelines a Tours, amb un recorregut molt pla que quasi sempre afavoreix els esprnters, que solen triomfar en un esprint massiu de l'Avenue Grammont a Tours, una llarga avinguda de 3 quilmetres de longitud. Per aix s coneguda tamb com la Clssica dels esprnters.

La cursa.
El rcord de ms victries a la Pars-Tours s de tres, un rcord compartit per quatre ciclistes: Gustave Danneels (1934, 1936 i 1937), Paul Maye (1941, 1942 i 1945), Guido Reybroeck (1964, 1966 i 1968) i Erik Zabel (1994, 2003 i 2005). Eddy Merckx no va guanyar mai la Pars-Tours; hauria d'haver guanyat el 1968, per va cedir la victria al seu company d'equip Guido Reybroeck per agrair-li el seu ajut al llarg de la temporada. Un alemany quasi desconegut, Erik Zabel, va aconseguir la seva primera gran victria a la Pars-Tours del 1994. Zabel va arribar a ser un dels millors esprnters de tots els temps, guanyant el maillot verd del Tour de Frana sis vegades consecutives. Va tornar a guanyar la cursa el 2003 i el 2005. En els ltims anys, ciclistes com Jacky Durand, Andrea Tafi, Marc Wauters, Richard Virenque o Erik Dekker han guanyat la cursa en escapada o en un grup redut.

El doblet de la Tardor.
El doblet de la Tardor s guanyar la Pars-Tours i el Giro de Llombardia en el mateix any, dues curses que es celebren amb una setmana de diferncia. Com que les curses sn molt diferents, la francesa ms apta pels esprnters, i la italiana pels escaladors, s molt difcil aconseguir el doblet. Noms tres ciclistes ho han aconseguit; els belgues Philippe Thys, el 1917, i Rik van Looy, el 1959; i l'holands Jo de Roo en dues ocasions, 1962 i 1963.

Palmars.


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63959" title="Enric VII d'Anglaterra" nonfiltered="341" processed="339" dbindex="25362">

Enric Tudor (Enric VII), comte de Richmond, va nixer el 28 de gener de 1457 a Galles, fill d Edmund Tudor i de Margaret Beaufort. Enric era, per part de mare, descendent de reis d'Anglaterra, per una llei decretada per Enric IV impedia l ascens de cap Beaufort al tron angls. Durant la convulsa situaci de l'Anglaterra de Ricard III, aquesta ascendncia era suficient per lluitar pel tron angls, donada  la impopularitat de Ricard. 

A causa de la persecuci de la Casa de York, la famlia d'Enric abandon Galles per Bretanya, on foren acollits pel Duc de Bretanya, Francesc II. All va crixer i s educ Enric com un dels candidats de la Casa de Lancaster al tron ocupat per la Casa de York. El 1483 abandon Bretanya per unir-se a la rebelli del seu cos, el Duc de Buckingham contra Ricard III. La victria d aquest for el retorn d Enric, comte de Richmond, a Bretanya. El 1485, amb l'ajut financer del Duc i un cert recolzament galls, Enric desembarc de nou a Galles. La batalla de Bosworth, supos la victria de Richmond i la conseqent mort del Rei Ricard III, el 22 d agost de 1485.  Desprs d'aquesta batalla Enric fou coronat rei d'Anglaterra amb el nom d'Enric VII i s'acab, aix, la Guerra de les Dues Roses.

Una vegada al tron, Enric s esfor en enfortir la seva posici tant econmicament com dinsticament. Com que no podia recrrer al Parlament angls, ja que era un rei nou i impopular, recapt ms impostor als nobles i s apropi de les terres dels nobles que havien mort durant la Guerra de les Dues Roses, o havien estat al bndol de Ricard. Essent de la Casa de Lancaster es cas, el 1486, amb Elisabeth de York, filla d'Eduard IV i Elisabet Woodville. Aquest matrimoni va suposar la uni de les cases de Lancaster i de York, i es cre el que es coneixer, a partir d aleshores, com la dinastia Tudor. 

Enric VII mor en el palau de Richmond el 1509 desprs de la mort del seu fill hereu, Arthur, i de la seva esposa Elisabeth de York per complicacions durant el part de la seva filla Catherine. El seu fill Enric VIII el succe.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63960" title="Eus" nonfiltered="342" processed="340" dbindex="25363">


Eus s un municipi nord-catal de la comarca del Conflent. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. El municipi es va formar per la uni de l'antic terme d'Eus amb el de Coma, i per aix se'l va anomenar inicialment Eus i Coma. Recentment, el nucli de Coma s'ha despoblat.

El nom d'Eus prov de la contracci dAlzina, d'on va passar a Elz i posteriorment a Eus. Els seus habitants tamb sn anomenats lluerters. El nucli d'Eus s un poble molt bonic que ha conservat l'aspecte ms tradicional i pintoresc del Conflent. Actualment forma part de la llista de Pobles ms bonics de Frana.

Enllaos externs.
  Informaci sobre Eus a la pgina de Jean Tosti;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63961" title="Villa romana del Casale" nonfiltered="343" processed="341" dbindex="25364">

La Villa romana del Casale s una vila romana situada prop de la vila Piazza Armerina, a la provncia d'Enna, al sud de Siclia.

Va ser construda a finals del segle III per Maximi, un dels tetrarques que va governar l'imperi entre 286 i 305. Es tracta de la seva segona residncia, mai habitada permanentment. Va ser ocupada fins l'any 1160 que va ser devastada per un incendi i desprs va quedar sepultada per la pluja. L'any 1812 es redescobreix la propietat, una casa amb una superfcie de 3500 m2 distributs en diversos nivells. Per es va haver d'esperar fins el 1929 per restaurar el primer mosaic, acabant-se els treballs el 1954.

L'entrada principal condua directament a un gran pati poligonal, d'on es passava a un gran peristil al voltant del qual estaven distributs les habitacions dels hostes i les dels propietaris. Hi Havia una gran baslica per a les reunions i recepcions oficials. Per als menjars s'havia previst un gran atri i un gran triclinio trilobulado. La vila tamb contava amb termes i amb el seu propi gimns, aix sense contar les sales del servei i les reservades a la msica.

La mansi est tota revestida d'uns excepcionals mosaics  polcroms i que estan molt b conservats. La diversitat dels temes, el realisme i el dinamisme de les representacions fan d'ells autntiques obres d'art. Se'n destaquen grans escenes de caa animades per un sorprenent sentit del moviment, escenes circenses (carrera de quadrigues en el gran circ de Roma), i sobretot escenes ms ntimes com la que representa a deu noies en bikini realitzant exercicis fsics.

El 1997 s declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63971" title="Artemio Franchi" nonfiltered="344" processed="342" dbindex="25365">
Artemio Franchi (22 de gener, 1922 - 12 d'agost, 1983) fou un dirigent futbolstic itali.

Fou president de la Federaci Italiana de Futbol en els perodes 1967-1976 i 1978-1980), i president de la UEFA entre 1972 i 1983. Tamb fou membre del comit executiu de la FIFA entre 1974 i 1983. Va morir en un accident de trnsit, a prop de Siena el 12 d'agost de 1983.

Els estadis de Florncia (on juga l'ACF Fiorentina) i de Siena (on juga l'AC Siena) porten el seu nom. Tamb porta el seu nom el torneig futbolstic Memorial Artemio Franchi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63974" title="Pere I d'Arag" nonfiltered="345" processed="343" dbindex="25366">

Pere I d'Arag ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagora i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Arag i Navarra (1094-1104).

 Orgens familiars .
Fill primer del rei San III d'Arag i Isabel d'Urgell. Fou el germ gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.

 Ascens al tron .
El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagora i Sobrarb, per a l'any segent conquerir la ciutat de Monts, que tamb li fou concedida.

Va ascendir al tron d'Arag i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansi central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprs de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz. Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairn, a Gandia el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

 Npcies i descendents .
Es va casar en primeres npcies el 1086 a Jaca amb Agns d'Aquitnia, filla de Guillem VI d'Aquitnia i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta uni va nixer:
 l'infant Pere d'Arag (?-1104), casat amb Maria Daz de Vivar;
 la infanta Isabel d'Arag (?-1103);

En segones npcies es cas el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agns de Potiou. D'aquesta uni no tingueren fills.






 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63985" title="Ren Robert Cavalier, Sieur de La Salle" nonfiltered="346" processed="344" dbindex="25367">

Ren Robert Cavalier, sieur de La Salle (Rouen, Alta Normandia 22 de novembre 1643 - Navasota, Texas, 19 de mar 1687) fou explorador i clergue francs, un dels primers en explorar la regi dels Grans Llacs als Estats Units d'Amrica i el primer europeu en travessar el Mississipp de nord a sud, alhora que intent establir-se al Golf de Mxic.

Va estudiar amb els jesutes un temps, i el 1660 va prendre els vots sacerdotals. El 1667, per, en fou expulsat  per "feblesa moral". Aleshores marx a Amrica, on el seu germ Jean, un frare sulpici, predicava als nadius. El 1669 va fer algunes exploracions a la zona del riu Ohio, i vers el 1674, patrocinat pel governador de Nova Frana, Louis de Baude Frontenac, va establir Fort Frontenac vora l'actual Kingston (Ontario), als marges del llac Ontario.

El 7 d'agost del 1679 s'un a Henri de Tonti vora l'actual Niagara Falls i amb el vaixell Le Griffon naveg pels Grans Llacs i s'establ als marges del llac Michigan. All hi deix Henri de Tonti i ell marx pels rius Kankakee i Illinois, tot fundant-hi  Fort Crvecoeur (vora l'actual Peoria, Illinois). Alesahores torn a Fort Crvecoeur per queviures, per mentrestant Louis Hennepin fou capturat pels sioux i dut a Minnesota, alhora que els soldats s'amotinaren, destruren el fort i exilaren Tonti. La Salle captur els amotinats al Llac Ontario i es reuns amb Tonti a Mackinaw.

Cap el 1682 sort de Fort Crvecoeur amb canoa i marx Mississipp avall, i nomen les terres de la desembocadura Louisiana en honor del rei Llus XIV. Va construir Fort Prudhomme vora l'actual Memphis (Tennessee).

El 1683 torn a Fort Crvecoeur i marx cap a Frana a cercar reforos. El 1684 va tornar amb 4 vaixells i 300 colons, per l'expedici fou delmada pels pirates, la mala navegaci i l'hostilitat dels indis. Un dels vaixells fou capturat pels pirates a la badia de Matagorda, per aconsegu establir-se a Fort Saint Louis (Texas). El 1687 pat un mot dels seus mariners i fou assassinat a Navasota (Texas). I els darrers colons que restaven foren massacrats pels karankawa el 1688. L'expedici que va fer Henri de Tonti el 1689 ja no hi va trobar ning.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63987" title="Nicholas McGegan" nonfiltered="347" processed="345" dbindex="25368">
Nicholas McGegan (Sawbridgeworth, Hertfordshire, Anglaterra, 14 de gener de 1950), s un director d'orquestra, clavecinista i flautista angls, especialitzat en msica antiga

Desprs d'estudiar a Cambridge i a Oxford, McGegan particip en algunes de les primeres interpretacions de msica amb criteris histrics, durant els anys 1970, com per exemple, les primeres gravacions de les simfonies de Mozart interpretades amb criteris histrics de Christopher Hogwood. McGegan ha dirigit durant molts anys la Philharmonia Baroque Orchestra de San Francisco i actualment tamb la Saint Paul Chamber Orchestra. Tamb ha collaborat amb el Festival Handel de Gttingen i amb el teatre de Drottningholm, a Sucia. McGegan fund un grup de msica de cmera, The Arcadian Academy.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63988" title="Alfons I d'Arag" nonfiltered="348" processed="346" dbindex="25369">

Alfons I d'Arag el Bataller ( 1073 - 1134 ), rei d'Arag i Navarra i comte de Ribagora i Sobrarb (1104-1134); rei de Castella (1109-1114).

Orgens familiars.
Fill segon del rei San III d'Arag i Isabel d'Urgell. Fou el germ del rei Pere I d'Arag i el futur rei Ramir II el Monjo.

Els seus primers anys els va passar en el monestir de Siresa, formant-se en "lletres" i art militar.

Regnant el seu pare va participar en la presa d'Osca per la batalla d'Alcoraz del 1096 i en l'expedici d'ajuda a El Cid en terres valencianes contra els almorvits. Durant el regnat de Pere I va destacar com a militar, valent i bon estrateg, dirigint b l'exrcit i anant al capdavant d'ell. 

Ascens al tron.
Alfons no estava destinat a ser rei, ja que era el segon fill del seu pare San III, per una srie de fets van fer que morissin, primer el seu pare el 1094 i desprs el 1104, Pere I, el fill primognit. Al seu torn Pere I s'havia quedat sense hereus, al morir abans que ell els seus dos fills. Aix doncs el 1104 fou nomenat hereu dels ttols del seu germ.

Va conquistar Ejea i Tauste i va consolidar les posicions del Castellar i Juslibol el 1105, per vncer al musulm Mostain II a la batalla de Valtierra l'any segent.

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (Frana) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut de la conquesta de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudvar, Gurrea de Gllego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saragossa. El setge es va completar amb el tall de la squia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre de 1118. L'ocupaci es va efectuar de forma simblica amb la presa de possessi de la Azuda, edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del seu regne. 

Durant el seu regnat es va fer anomenar: "Rei i Emperador de Castella, Toledo, Arag, Pamplona, Sobrarb i Ribargora". Emperador, emparat en la teoria poltica que concedeix l'imperi al que domina tres o ms regnes. En els 30 anys que va durar el seu regnat va duplicar els lmits del Regne d'Arag.

Els ecos de les seves victries van traspassar fronteres; en la Crnica de Sant Joan de la Penya del segle XV podem llegir: "clamabanlo don Alfonso batallador porque en Espayna non ovo tan buen caballero que veynte nueve batallas vencio". 

Vers el 1119 va repoblar Sria i la seva comarca, per hagu de sortir a la trobada d'un exrcit almorvit que tractava de parar l'avan cristi. Va trobar l'exrcit i el va vncer el 1120 a la batalla de Cutanda, amb l'ajut de Guillem de Peitieu. Es va avanar fins als paratges de Monreal del Campo, on es va installar, fundant l'actual poble. Tot seguit va conquistar l'Emirat de Qalat al-Ayyub; va conquerir les valls del Xal i Jiloca i va prendre Bubierca, Alhama d'Arag, Ariza i Daroca. 

El 1122 va fundar a Belchite una confraria militar per lluitar contra els musulmans i els seus confrares reberen grans privilegis i indulgncies. Fou la pionera de les Ordes militars a Arag. 

El 1126 Va portar a terme una incursi militar contra el Regne de Granada amb l'objectiu d'implantar un principat cristi, i contra Qurtuba, campanya de la qual es va emportar ms de 10.000 mossrabs i un gran bot.

Npcies i relacions amb Castella.
Es va casar la tardor de 1109 al castell de Mu, prop de Burgos, amb la reina Urraca I de Castella, nica filla d'Alfons VI de Castella i Lle, que havia quedat vdua de Ramon de Borgonya.

El matrimoni fou projectat per Alfons VI, que no va poder assitir a les npcies ja que va morir el juny d'aquell any a Todelo. L'objectiu de l'enlla era unir les forces dels dos regnes per contenir l'avan dels almorvits. Urraca tenia un fill del seu anterior matrimoni: l'infant Alfons, futur Alfons VII de Castella.

En les capitulacions matrimonials es pact que Alfons el Bataller actuaria com a rei de Castella i que, en cas de tenir un fill, aquest rebria els regnes dels seus pares. Urraca es va oposar a aquesta clusula ja que en ella sortia malparat el seu fill primognit.

El fort carcter d'Alfons I, la seva falta de m esquerra en la poltica i el xoc amb el carcter de la seva dona, la qual fou reclosa diverses vegades a les masmorres del Palau reial, va comportar el fracs del matrimoni. 

Com era habitual en aquells anys, els alts clergues oposats al matrimoni d'Alfons I i Urraca de Castella, van pressionar al Papa. Aquest es va reunir amb ells a Lle l'octubre de 1114, en la qual va dictaminar que no estaven permesos els matrimonis consanguinis, i ambds eren besnts de San III de Navarra. Pel fet de ser cosins segons, Pasqual II va anullar el matrimoni i els amana amb l'excomuni si no acataven l'ordre. Alfons I, de grans creences religioses, repudi llavors Urraca de Catella per continu utilitzant el ttol de rei de Castella.

Mort i successi.
Va morir el 7 de setembre de 1134 a conseqncia de les ferides rebudes durant el combat, en el llogaret d'Alumniente, sent sepultat en l'abadia de Montearagn, prop d'Osca. 

Va fer testament en favor de l'Orde del Temple i del Sant Sepulcre el 1131, durant el setge de Baiona, : 

"En nom del b ms gran i incomparable que s Du. Jo Alfons, rei d'Arag, de Pamplona  pensant en la meva sort i refexionant que la naturalesa fa mortals tots els homes, em vaig proposar, mentre tingus vida i salut, distribuir el regne que Du em va concedir i les meves possessions i rendes de la manera ms convenient per a desprs de la meva existncia. Per tant tement el judici div, per a la salvaci de la meva nima i tamb la del meu pare i la meva mare i la de tots els meus familiars, faig testament a Du, a Nostre Senyor Jesucrist i a tots els seus sants. I amb bon nim i espontnia voluntat oferesc a Du, a la Verge Maria de Pamplona i a San Salvador de Leyre, el castell d'Estella amb tota la vila , don a Santa Mara de Najera i a San Milln , don tamb a Sant Jaume de Galcia , don tamb a Sant Joan de la Penya  i tamb per a desprs de la meva mort deix com a hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor que s a Jerusalem  tot aix ho faig per a la salvaci de l'nima del meu pare i de la meva mare i la remissi de tots els meus pecats i per merixer un lloc en la vida eterna..."

Davant el disgust de l'Esglsia i dels nobles com a resultat del testament, es va arribar a l'acord que al Regne d'Arag el succes el seu germ petit Ramir II el Monjo i al Regne de Navarra Garcia V Ramires el Restaurador, besnt de Garcia IV Sanxes III de Navarra. Se separaven les corones de Navarra i Arag desprs de 50 anys, i quedaven fixades les fronteres definitives entre Navarra i Arag. 















 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63989" title="Ramir II d'Arag" nonfiltered="349" processed="347" dbindex="25370">

Ramir II d'Arag el Monjo ( v 1075 - Osca 1157 ), rei d'Arag, comte de Ribagora i comte de Sobrarb (1134-1137).

Orgens familiars.
Fill tercer del rei San III d'Arag i Isabel d'Urgell. Fou el germ petit dels reis Pere I d'Arag i Alfons I el Bataller.

Des de molt jove va passar la seva vida dedicat a l'Esglsia, primer com a monjo en el monestir francs de Sant Pon de Tomeras, desprs com abat de San Pedro el Viejo a Osca i, finalment, com bisbe de Roda-Barbastre. 

Ascens al tron.

El seu germ, el rei  Alfons I el Bataller, va fer hereves dels seus regnes les Ordes Militars, per ning va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a Jaca van reconixer Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir Garcia V el Restaurador. En aquest moment Ramir, que era bisbe de Roda-Barbastre, renunci al crrec i ocup el tron. 

Malgrat que no tenia experincia poltica, va sufocar amb xit diverses revoltes durant el seu regnat, que solament va durar tres anys, doncs al Regne d'Arag hi havia diversos bndols nobiliaris que lluitaven per arribar a majors cotes de poder i riquesa, que es van enfrontar entre ells aprofitant el canvi de monarca. En una d'aquestes disputes, Ramir II va estar a punt de perdre el tron, i s'hagu de refugiar a Besal el 1135. Al seu retorn va solucionar el problema ordenant decapitar diversos nobles que havien assaltat una caravana de musulmans en temps de treva, fet que va donar orgen a la llegenda de la campana d'Osca

Npcies i descendents.
Va mostrar una gran preocupaci perqu la corona no queds sense hereu. Desprs de l'oposici dels nobles aragonesos en intentar adoptar Garcia V de Navarra com a fill, va decidir casar-se i trencar el seu vot de castedat.

Es va casar el dia 13 de novembre de 1135 a la catedral de Jaca amb Agns de Poitiers, filla illegtima de Guillem IX d'Aquitnia. D'aquesta uni nasqu una filla:
 la infanta Peronella d'Arag (1135-1174), reina d'Arag;

Desprs de nixer Peronella, Ramir II se separ de la seva esposa Agns, la qual es va retirar al monestir de Santa Maria de Fontevrault, on va morir el 1159.

Donaci i Retir.
Va donar el seu regne i la seva filla Peronella d'Arag, d'un any d'edat, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. La donaci es va signar a Barbastre l'11 d'agost de 1137 i es produiria el dia que ell volgus. 

El 27 d'agost, durant la seva estada en el castell d'Ayerbe, Ramir redact un document en el qual promet no fer donacions sense l'aprovaci del comte barcelon. El 13 de novembre d'aquest mateix any, Ramir II abdica i ordena els nobles aragonesos que a partir de llavors tractin Ramon Berenguer com a rei (tanquam regi), tot i no renunciar a la dignitat reial (el ttol). Des d'aquest moment Ramon Berenguer, amb ttol de prncep d'Arag i comte de Barcelona, es fa crrec dels dos estats. El mes d'agost de 1150 es van celebrar les noces del comte Ramon Berenguer i Peronella d'Arag a Lleida. 

Sembla que els ltims dies de Ramir van transcrrer entre San Pedro el Viejo d'Osca i la seva possessi de Sant rbez de Sarrablo. Va morir a Osca el dia 16 d'agost de 1157 i fou enterrat a la capella de Sant Bartomeu de San Pedro el Viejo. 





Referncies.


Vegeu tamb.
 Llegenda de la Campana de Huesca;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63990" title="Lanzarote" nonfiltered="350" processed="348" dbindex="25371">

Lanzarote s una de les illes de l'arxiplag de les Canries (Comunitat Autnoma de les Canries), a l'Oce Atlntic, davant les costes del sud del Marroc. Pertany a la provncia de Las Palmas. La capital s Arrecife i la seva poblaci s coneguda com a lanzaroteos o conejeros.

 Descripci .
s la illa ms oriental de l'arxiplag i s'identifica pel mantell volcnic que s'estn al llarg de gran part de la seva superfcie a causa de la gran activitat volcnica de principis del segle XVIII.

Es troben a una distncia de 1000 km de la pennsula Ibrica i a 140 de la costa africana. T una superfcie de 845,93 km i una poblaci de 132.366 habitants (INE, gener de 2007), sent els nadius de l'illa gaireb la meitat dels que sn arribats des d'altres llocs. Al costat de la illa es troben els illots i illes menors d'Alegranza, La Graciosa, Montaa Clara, Roque del Este i Roque del Oeste.

Peas del Chache amb 670 m d'altitud s el pic ms elevat de l'illa. Lanzarote est sota la protecci de Reserva de la Biosfera de l'Unesco. A ms la Xarxa Canria d'Espais Naturals Protegits recull en aquesta illa un total de 13 entorns naturals entre els quals destaca el Parc nacional de Timanfaya. Lanzarote compta tamb amb el tnel volcnic submar ms llarg del mn, l'anomenat Tnel de l'Atlntida.

La illa compta amb l'Aeroport de Lanzarote-Guacimeta al municipi de San Bartolom, aix com amb els ports martims: Puerto de los Mrmoles al municipi d'Arrecife, i el port de Playa Blanca al municipi de Yaiza.

 Geologia .
Lanzarote, com totes les altres illes canries, s l'efecte dels processos geolgics derivats de l'obertura de l'Atlntic, iniciat en el Mesozoic, i agreujat ms recentment per la pressi existent en aquesta zona amb el gir de l'frica en el sentit de les agulles del rellotge iniciat en l'orogenia alpina del Terciari. Al comenament de l'obertura de l'Atlntic, van comenar les emissions de lava sense aflorar a la superfcie fins fa uns 20 milions d'anys en la vena Fuerteventura i 11 milions d'anys a l'illa de Lanzarote.

La histria geolgica de Lanzarote es divideix en tres fases:

 En una primera fase, fa 11 milions d'anys, durant el Mioc, apareixen les restes ms antigues a la zona de Famara, al nord de l'illa, i en els Ajaches, al sud. Actualment, els processos erosius han desmantellat aquestes formacions. La seva morfologia s la d'edificis erosionats que han evolucionat a formes acarcavadas amb una bona xarxa de drenatges caracteritzats per valls en forma d'"U" actualment secs i rids. Caracterstic d'aquestes formacions s el risco de Famara, on es troba el major desnivell a l'illa, uns 600 m. El punt ms alt de Lanzarote es troba aqu, a les peas del Chache amb una alria de 671 m.
 Una segona fase s la que inclou l'evoluci de la morfologia de Lanzarote des del Mioc fins al Plistoc, que es va caracteritzar pels processos erosius de les dues formacions, Famara i Ajaches. Posteriorment, han existit emissions importants de material magmtic que han donat lloc a la uni de les dues formacions antigues. Es tracta sobretot del sector central de la illa que es caracteritza per l'existncia d'alineacions d'edificis formant els eixos estructurals de la illa, que coincideixen amb els eixos de formacion de Fuerteventura amb direcci NE-SO, alguns amb avanat estat de desmantellament. Es pot dir que en aquesta etapa Lanzarote i Fuerteventura estaven units per l'estret de la Bocaina i per la illa de Lobos. L'ltima vegada que ho van estar va ser durant l'ltima glaciaci, la glaciaci de Wrm.
 La tercera fase, geolgicament parlant, s la ms important des del punt de vista antropocntric. Es tracta d'erupcions esdevingudes en els segles XVII i XVIII amb emissions alineades paralleles a les de l'anterior fase i edificis que no superen els 200 m per excellentment conservats per la poca pluviositat que es dna a l'illa i per una poltica de conservaci molt estricta.

Municipis.
L'illa de Lanzarote est dividida en 7 municipis:

Arrecife, Hara, San Bartolom, Teguise, Tas, Tinajo,Yaiza;

 Economia .
El clima s molt rid, i l'agricultura s practicada amb la tcnica de l'arenado; produeix hortalisses, llegums i ordi. La ramaderia (ovelles, cabres i camells) s molt pobra. L'activitat turstica s'ha convertit en un dels sectors destacats de l'economia insular. 

 Histria .
Fou descoberta per l'itali Lancellotto Malocello, que li don el nom. No fou conquerida fins l'expedici de Jean de Bthencourt (1402), qui acabaria emparant-se de tot l'arxiplag.

Enllaos.

Web del patronat de turisme;
Histria de Lanzarote;
Lanzarote;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63991" title="El Hierro" nonfiltered="351" processed="349" dbindex="25372">

El Hierro s una illa de l'arxiplag de les Canries (Comunitat Autnoma de les Canries), la ms occidental de l'arxiplag. La capital s Valverde (3 929 h 1996).
s d'origen volcnic i molt muntanyosa, i presenta relleus formats per cons volcnics i camps de lava; la mxima altitud s el cim de Malpaso (1 501 m). Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63994" title="Dinastia Ximena" nonfiltered="352" processed="350" dbindex="25373">
Es dna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la Pennsula Ibrica durant l'edat mitjana:
 el Regne de Navarra, de l'any 905 al 1234;
 el Comtat d'Arag, de l'any 925 al 1135, i el posterior Regne d'Arag, de l'any 1135 al 1162 ;
 el Regne de Castella, de 1029 a 1126;
 el Regne de Lle, de 1037 a 1126;
 el Regne de Galcia, de 1065 a 1072 i de 1112 a 1157.

La dinastia pren el seu nom  del rei Ximeno i els seus descendents, que esdevindran primer senyors d'laba, i que posteriorment seran reis de Navarra. El primer ser San I de Navarra el 905. Aquesta dinastia passar a governar el Regne de Navarra fins el 1234, any en qu ser substituda per la dinastia Xampanya.

Grcies als matrimonis i aliances aquesta dinastia passar a governar el Comtat d'Arag, i el posterior Regne d'Arag, sovint sota poder d'uns mateixos reis. Aix s'introdueix al comtat d'Arag el 925 grcies al matrimoni de la comtessa Andregot Galindes amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I. Aquesta dinastia es mantindr fins el 1162, any en qu Peronella d'Arag renuncia als seus drets sobre el regne en favor del seu fill Alfons II d'Arag, del casal de Barcelona.

La introducci al Regne de Castella es produeix el 1029 pel regnat del rei de Navarra San III el Major. Aquest dividir el seu regne en els seus fills, i el gran Ferran I de Castella ser el continuador de la dinastia, i alhora l'introductor al Regne de Lle, que rebr de la seva esposa. Aquesta dinastia finalitzar amb Urraca I de Castella, reina de Castella i de Lle, que donar pas a la dinastia Borgonya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="63999" title="Ion Antonescu" nonfiltered="353" processed="351" dbindex="25374">


Ion Antonescu (Pitesti 1882 - Pres de Jilava 1946). Mariscal i estadista romans. Va ser membre de l'estat major  durant la Primera Guerra Mundial, agregat militar a Pars i a Londres. L'any 1937 va ser nomenat general i cap d'estat major. Va ser excls de l'exrcit i arrestat com a enemic declarat del rei Carles II de Romania; ms tard fou alliberat i va ocupar el crrec de ministre de la Defensa, per dimit al poc temps. Va ser de nou arrestat al juliol de 1940 i al setembre de 1940 fou novament nomenat primer ministre, just en un moment que Romania va ser obligada a cedir a la URSS Bucovina i Bessarbia, als hongaresos el Nord-oest de Transsilvnia i a Bulgria el Sud de Dobrudja. 

Noms prendre possessi del seu crrec va demanar l'abdicaci de Carles II i es va proclamar conduc tor (cap) de l'estat legionari que aspirava constituir a Romania, exercint una dictadura absoluta. Per recuperar els territoris perduts i restituir la Gran Romania, va fer entrar a Romania a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Alemanya d'Adolf Hitler i la Itlia de Benito Mussolini obrint les fronteres romaneses a les tropes alemanyes i conduint a les romaneses, juntament amb les primeres, a la batalla de Stalingrad. El 23 d'agost de 1944 es va produir un cop d'estat, en el que el rei Miquel I de Romania estava implicat, que va acabar amb la dictadura. Antonescu va ser lliurat als sovitics per les noves autoritats romaneses, essent jutjat, condemnat i executat l'any 1946.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64003" title="Alzina surera" nonfiltered="354" processed="352" dbindex="25375">

L'alzina surera (Jaumus Garcirus L.), tamb anomenada surera o suro, s un arbre perennifoli de la famlia de les fagcies d'aspecte molt semblant a l'alzina, s de mida mitjana, i originari de la Mediterrnia occidental.

La seva caracterstica ms identificativa s l'escora grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'estreu el suro. A causa de la seva escora, el suro ha estat explotat forestalment, afavorint les terres on pot crixer la seva expansi.

Normalment t entre 5 i 15 metres d'alada per es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres.
Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centmetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i ms clares al revers. El seu frut s una gl de 2-3 centmetres de llargada. La vida de les sureres pot extendre's durant 150-250 anys.

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes sobretot del litoral sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejat amb la pi blanc o amb el pi pinyer per l'explotaci humana afavoreix el creixement de la surera en detriments dels altres arbres.

 Ecologia .
La surera s una espcie prpia de la regi mediterrnia que necessita hiverns ms humits i suaus que l'alzina, que la substitueix a mesura que el clima adquireix caracterstiques continentals. Es tracta doncs d'una espcie termfila perqu, entre altres raons, la seva fructificaci, moment quan difcilment pot suportar les gelades, es produeix durant els mesos de desembre o gener.

D'altra banda, es tracta d'una espcie calcfuga i per tant es troba sobre sls cids.

Finalment, el suro que forma la seva escora s una adaptaci contra el foc, en uns territoris on aquest s un factor limitant important.

 Distribuci .
La surera s una espcie originria de la Mediterrnia occidental i actualment es pot trobar a la pennsula Ibrica, el sud de Frana, Crsega, la pennsula Itlica, Tunsia, Algria i Marroc.

Hom calcula que les suredes ocupen en aquests territoris un total de 2.500.000 d'hectrees, de les que ms de la metat es troben a Portugal, on est prohibit talar-lo si no s amb finalitats forestals o envelliment.

Als Pasos Catalans s present a Penyagolosa, a les serres del Maestrat, sobretot a la Serra d'Espad i dels Ports de Beseit, al Montnegre, el Montseny, les Gavarres, les Alberes i les planes de la Selva, l'Empord i el Rossell.

 Explotaci forestal .

Els usos principals de la surera sn la seva escora i els seus fruts.

De l'escora se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegr, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboraci de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades segents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma absolutament manual, i d'elles se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro d'ampolles de vi i cava.

Els fruts de la surera, les glans, sn l'aliment de diferents animals, entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Pennsula Ibrica pasturen lliurement sota les sureres, formant el caracterstic paisatge de deveses castellanes, extremenyes, andaluses i portugueses.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64004" title="Voltor (grup musical)" nonfiltered="355" processed="353" dbindex="25376">

Voltor s un grup de hardcore en catal, procedent d'Aldaia, al Pas Valenci.  La seua msica s potent i enrgica i les seues lletres tracten temes com la llibertat d'expressi, la defensa del territori i els arrels, o la justcia social.

Histria.
El grup va nixer el 2002 fruit de l'esfor i la passi d'un grup d'amics que, dos anys ms tard, aconseguiren enregistrar la seua primera maqueta. Aquest primer treball consistia en quatre canons d'estudi i un directe a l'APK-Rock Sala de Quart de Poblet i incloa temes com identitat o solidaritat. Si be amb certs defectes de gravaci i de qualitat, la maqueta els va servir, si ms no, per donar-los ress i obrir-los el cam que rpidament es treballaren amb el seu potent directe arreu les comarques del Pas Valenci.

Desprs d'una reestructuraci del grup, la marxa de Vicent(guitarra), suplida per Sal i Oli(d'Akela) al baix, permetent que Llus es centrs en la veu, el 2005 llancen el seu primer treball d'estudi, Aprenent a volar, amb un total de 9 temes, entre els quals destaquen Encn l'oda, la nova versi de Solidaritat, Extrem o Quan no quede res, on collabora el vocalista d'Obrint Pas Xavi Sarri.

Discografia.
lbums.
 Identitat (Maqueta) - 2004 - CC;
 Aprenent a volar - 2005 - CC;
 Perill d'extinci - 2008 - CC;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Voltor a MySpace;
 Voltor a LaLlum;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64005" title="Comissi de la Dignitat" nonfiltered="356" processed="354" dbindex="25377">
La Comissi de la Dignitat neix el juny de 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legtims propietaris de la documentaci (correspondncia, llibres, certells, fotografies i documentaci administrativa diversa) incautada pel rgim franquista.

 Orgen .
La incautaci es va fer en els mesos posteriors a l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya a finals de la guerra espanyola de 1936-39. Es buiden els arxius i les prestatgeries d'entitats de tota mena, de les institucions de la Generalitat, dels ajuntaments, i de molts particulars. Aquesta tasca comena a gran escala a Barcelona, l'endem mateix de la caiguda de la ciutat, a mans de la Delegacin del Estado para la Recuperacin de Documentos.

 Instrument de repressi feixista .
Aquesta documentaci fou traslladada en vagons de tren a Salamanca, on fou garbellada i classificada per tal de facilitar la tasca de persecuci poltica dels defensors del rgim democrtic i els opositors del rgin franquista. Va constituir una de les fonts bsiques d'informaci per al Tribunal Especial para la Represin de la Masoneria y el Comunismo creat el 1940, i moltes de les sentncies de mort dictades per aquest tribunal foren basades en la documentaci incautada.

 Reclamada a la transici .
Un cop reinstaurat un rgim democrtic a l'Estat espanyol, i recuperada la Generalitat de Catalunya, una de les primeres reivindicacions del govern catal s el retorn dels seus arxius expoliats. Al llarg dels anys 80 es cataloga curosament la documentaci de la Generalitat. El 17 de mar de 1995 el govern del PSOE, presidit per Felipe Gonzlez, acorda restituir a la Generalitat els documents conservats en el "Archivo Histrico Nacional, Seccin Guerra Civil".

 Oposici local .
La reacci airada de les autoritats salmantines, amb la manifestaci popular ms gran de la histria de la ciutat, fa tirar enrere el govern socialista. Pel Real Decret 426/1999, de 12 de mar, el govern espanyol, ja en mans del Partit Popular, intenta blindar el dipsit de documents a Salamanca, convertint-lo en Archivo General de la Guerra Civil Espaola. Malgrat la pressi de diferents partits catalans, el govern espanyol es nega de forma reiterada a retornar el documents robats.

 Creaci de la Comissi .
La Comissi de la Dignitat, fundada per iniciativa de Toni Strubell (Creu de Sant Jordi), aglutina al seu entorn moltes figures de la intellectualitat catalana: Josep Cruanyes, el M. Hble. Joan Rigol, el professor Henry Ettinghausen...

 Intervenci de personalitats internacionals .
La reclamaci exigida pblicament per la Comissi compt, entre d altres suports, amb l'aval de la comunitat acadmica internacional, encapalada per personalitats tan distingides com Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Mench, Danielle Mitterand, Adolfo Prez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi o Mario Soares. Juntament amb ms de 700 catedrtics i professors universitaris de tot el mn, feren costat a la Comissi de la Dignitat en la seva reivindicaci l any 2002.

Davant la tergiversaci del tema per part de bona part dels sectors poltics castellans, la Comissi assumeix la tasca d'anar a Salamanca a explicar les raons de la seva reivindicaci basades en el sentiment de dignitat que suposa que un hom recuperi una cosa robada. En un avi noliejat a Frana, una delegaci catalana fa diferents actes pblics d'explicaci. A poc a poc els sectors ms democrtics de la ciutat es van mostrar a favor del retorn, malgrat alguna represlia professional per part de la premsa local.

 Devoluci parcial .
La victria del PSOE en les eleccions de 2003, i la investidura de Jos Luis Rodrguez Zapatero com a president del govern espanyol amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, obre el cam cap a la satisfacci de les aspiracions de la Comissi. 

El gener de 2006 es produeix el retorn de bona part dels documents, gaireb tots el de la Generalitat de Catalunya, malgrat els intents de darrera hora de l'Ajuntament de Salamanca d'impedir-ho per la via judicial. Per el nomenament d'un nou ministre de cultura del govern espanyol, Csar Antonio Molina veur frustrada un cop ms la devoluci completa dels lligalls, motiu pel qual es convocaren nous actes i manifestacions.

Per aix se celebra un gran acte al Palau Sant Jordi (Barcelona) el 21 d octubre del 2007, en el marc de la campanya "La Naci Catalana diu PROU, volem tots els papers!"



 Anullaci del processos franquistes .
Un altre objectiu en el que la Comissi no ha tingut fins ara tan xit s en l'anullaci dels processos contra els venuts, que en molts casos es van fer sense cap garantia.

Referncies .


Vegeu tamb.
 Arxiu General de la Guerra Civil;

 Enllaos externs .
 http://www.comissiodeladignitat.cat/;


 http://www.youtube.com/comissiodeladignitat/;
(vdeos projectats durant l'acte al Palau de Sant Jordi, 21 d'octubre de 2007)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64007" title="Voltor" nonfiltered="357" processed="355" dbindex="25378">



Els voltors sn aus de rapinya  carronyaires, s a dir, que s'alimenten noms d'animals morts. Els voltors es troben a tots els continents.

Una caracterstica particular de molts voltors s el seu cap pelat, desprovist de plomatge. Aix s degut amb seguretat a que un cap amb plomes s'embrutaria amb sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses d'animals grans i seria difcil de mantenir-lo net.

Per norma general, els voltors sn aus de gran envergadura. Per aquesta ra, necessiten trobar bosses d'aire calent per elevar-se.
A ms, el seu vol es ms aviat lent, i no baten molt les ales.

Els voltors es classifiquen en dos grups:
Els voltors del vell mn pertanyen a la famlia dels acciptrids, la qual inclou tamb a les guiles i als astors. Aquests es troben a frica, sia i Europa. Troben animals morts durant el vol principalment grcies a la vista.

Els voltors del nou mn i cndors no es troben emparentats amb la famlia dels acciptrids, sin que pertanyen a la famlia dels catrtids (que alguns autors classifiquen dins dels ciconiformes).. Posseeixen un bon sentit de l'olfacte, inusual en un rapinyaire. Aquests darrers es troben a Amrica.

Les similituds entre ambds grups sn degudes a l'evoluci convergent ms que a una relaci propera.

El voltor a la cultura.
El voltor s un animal associat a la mort, perqu sobrevola els cadvers en descomposici. Per aix es considera un au de mala sort i apareix en pellcules i jocs com avs de desgrcia.

En canvi a l'Antic Egipte era un dels smbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en parella (mare i cria).

 Vegeu tamb .
Voltor negre;
Voltor com;
Trencals;
Aufrany;

Referncies.


Enllaos externs.
Vdeos de voltors a la Internet Bird Collection;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64008" title="Tango" nonfiltered="358" processed="356" dbindex="25379">


El tango s la msica i el ball ms popular i internacional de l'Argentina i l'Uruguai, mundialment associat a la passi i a l'amor. Les habilitats dels seus dansadors sn molt valorades pels entesos.



Breu histria

El Tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de Buenos Aires i Montevideo a finals del segle XIX, en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metrpolis a causa de la immigraci i el progrs econmic.
La barreja dels immigrants, negres i gautxos que arribaven a la ciutat han fet del Tango un producte cultural nic al mn i capa de fer notar en ell totes les caracterstiques dels habitants de Buenos Aires.

Al comenament, les canons eren nicament instrumentals, tocades per trios de guitarra, viol i flauta, i les parelles ballaven entrellaades. Ms tard, es va incorporar un instrument anomenat Bandone el qual donaria al Tango el seu so caracterstic pel qual s reconegut a tot el mn.
En els seus primers anys, es tocava i ballava en prostbuls i, per aquesta ra, les primeres lletres eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta msica, amb les seves lletres que evoquen a l'amor que no va poder ser i el raval que ja no s el mateix, entrarien en escena a partir de la segona dcada del segle XX, quan Pascual Contursi escriu "Mi noche Triste", narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona.
Carlos Gardel, autor per excellncia del Tango, va gravar aquesta pea en 1917 i neix d'aquesta manera el que es va conixer ms endavant com el Tango can.

D'entre el gran nmero d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar a ms de Carlos Gardel, Roberto "Polaco" Goyeneche, Edmundo Rivero i Juan de Dios Filiberto.


Enllaos externs.
 Msico argentino Ral Luzzi Lloc oficial del msic argent Ral Luzzi.
 Tango Festivals ;
 todotango.com ;
 Pasiontango;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64009" title="Font del Cucur" nonfiltered="359" processed="357" dbindex="25380">

La Font del Cucur est a les afores de Puigcerd, a prop de l'estany. A ms del doll d'aigua que dna nom a l'indret, hi ha uns fogons per fer-hi menjars a la brasa i diverses taules i bancs de pedra per que la gent es pugui seure i menjar, encara que aquesta possibilitat no s'utilitza tant com abans. El lloc est enfonsat i molt atapet d'arbrat, per la qual cosa s una mica ombrvol. Abans que es construs l'actual carretera que ve de l'estaci del tren, hi havia molt a prop (darrera la casa de la imatge) un pou de gla que s'omplia durant els durs hiverns cerdans amb el gla extret de l'estany. Tamb es va utilitzar com a refugi a la Guerra Civil. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64010" title="Super Furry Animals" nonfiltered="360" processed="358" dbindex="25381">
Super Furry Animals (animals sper peluts) s un grup de rock galls originat a Caerdydd a principis dels 90 i encara en actiu: els Super Furry (sovint ressenyat de forma abreujada com a SFA) utilitzen principalment l'angls en les seues canons, encara que tamb fan s de la seua llengua materna, el galls.

El nom del grup deriva d'unes camisetes dissenyades per la germana de Gruff Rhys (cap visible del conjunt) amb la llegenda en qesti estampada sobre el teixit i, encara que el grup acostuma a fer s del llenguatge amb doble sentit, el seu nom no pareix tindre cap altre significat explcit o implcit ms que l'evident.

 Membres .

L'actor Rhys Ifans (Twin Town, Notting Hill) va ser cantant dels SFA durant els comenaments, abans que el grup obtinguera ress estatal; aix a banda, la formaci de la banda sempre ha sigut la mateixa:

 Cian Ciaran (Bangor, 1976): teclats, efectes, programaci i veu;

 Dafydd Daf Ieuan (Bangor, 1969): bateria i veu; germ de l'anterior;

 Gruff Rhys' (Hwlffordd, 1970): veu i guitarra;

 Guto Pryce (Caerdydd, 1972): baix;

 Huw Bunf Bunford (Caerdydd, 1967): guitarra solista i veu;

 Cronologia .

Els components del grup es van ajuntar a la capital gallesa desprs de formar part de diversos conjunts: Anhrefn, Emily i -el ms notable d'ells- Ffa Coffi Pawb (literalment, els grans de caf de tot lo mn; fonticament, que vos foten a tots). Rhys, Ieuan i Pryce tocaven junts des de principis dels 90 i van rodar per la Bretanya francesa com a grup de msica tecno; en afegir-se Bunford i Ciaran comenaren a fer noves canons i en 1995 firmaren amb la discogrfica independent gallesa Ankst, per la qual cosa se'ls considera part de la renaixena de les arts a Galles junt amb altres grups musicals com Catatonia, Gorky's Zygotic Mynci i els Manic Street Preachers.

Ankst.

La primera can publicada pel grup va ser Dim Brys Dim Chwys (no t'afanyes, no t'acalores), una pea de tecno ambiental gravada en 1994 per a la rdio gallesa que, en agost del 95, s'inclouria en el recopilatori Triskedekaphilia. Llavors, dos mesos abans els Super Furry Animals ja havien signat amb Ankst i acabaven d'editar el seu EP de debut: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch (In Space), incls en el Llibre Guinnes dels Rcords per ser l'EP amb el ttol ms llarg (cal dir que aix fa referncia al topnim oficial del poblet de Llanfairpwll, un dels ms llargs del mn). Encara en octubre del 95 treien un altre EP, Moog Droog, el nom del qual mescla la coneguda marca de sintetitzadors Moog i l'argot utilitzat en La taronja mecnica; a ms, tamb es pot interpretar Mwg Drwg, que en galls (idioma en el qual canten estos dos primers lliuraments) significa fum de canyot com a sinnim de cnnabis.

A les acaballes del mateix any, en un concert a Camden (el segon que feien fora de Galles, desprs d'un altre a Londres) van ser descoberts per Alan McGee, que els va oferir contractar-los per la seua discogrfica, Creation (la qual, poc ms avant, llanaria a la fama els Primal Scream, Teenage Fanclub i Oasis), amb la condici que deixaren de cantar en la seua llengua materna i ho feren en angls; sorprenentment, en eixa ocasi ho havien cantat (i parlat) tot en angls, encara que pel seu accent tancat amb prou faena se'ls entenia.

Fuzzy Logic (1996).

En febrer de l'any segent es produa el seu debut en Creation amb Hometown Unicorn (unicorn local), senzill de la setmana en la New Musical Express (a proposta dels Pulp) i el seu primer xit entre els cinquanta primers del Regne Unit: concretament, en el lloc 47. El segent, una nova versi de God! Show Me Magic (Du! Ensenya'm mgia, l'nica can en angls dels dos EP anteriors), va arribar al lloc 33 noms publicar-se (en abril del mateix any) i tamb va ser Single or the Week de la NME. En maig apareixia el seu primer disc, Fuzzy Logic (lgica difusa, un concepte filosfic), que tamb va rebre bones crtiques (malgrat no tindre massa xit de vendes) i va arribar al lloc 23 de les llistes: en la portada apareixen diverses fotos de carnet del fams traficant de drogues blanes (i resident a Palma) Howard Marks disfressat, del qual parla una altra can del disc, Hangin' (with Mr. Marks) (de traina amb el sr. Marks).

El tercer single, una nova versi de Something 4 the Weekend (alguna cosa pel cap de setmana, una can sobre el tast de vins) ms molla que la del disc, va arribar al nmero 18 eixe juliol. El quart i ltim, If You Don't Want Me to Destroy You (si no vols que et destrusca) tenia d'anar acompanyat d'una altra can anomenada The Man Don't Give a Fuck (a l'home se li'n fot), per hi va haver problemes en llevar un estracte de la can Showbiz Kids d'Steely Dan que constituia la base de la tornada i al final la van substituir per Guacamole: el single va arribar al nmero 18 i The Man Don't Give a Fuck quedaria com una de les peces ms reconegudes del grup. En aconseguir els drets de la can la van editar com a senzill junt amb unes altres remescles de la mateixa, per en fer s repetit de la paraula fuck (fotre) ms de cinquanta voltes, va ser molt poc radiada; aix i tot, va arribar al lloc 22 i va quedar com a ltima can del seu repertori en directe.

Radiator (1997).

A principis del 97, els Furry Animals s'embarcaren en la NME Brats Tour (la gira per a cagons de la revista britnica) i embastaren immediatament la continuaci del Fuzzy logic. Dos nous senzills precediren el nou lbum: Hermann  's Pauline (una can sobre els pares d'Einstein) en maig i The International Language of Screaming (el llenguatge internacional del crit) en juliol, llocs 26 i 24 en la llista d'xits, respectivament; estos eren els primers en presentar portades de l'artista Pete Fowler, el qual des de llavors els les ha dissenyades quasi totes. El disc, de nom Radiator (radiador), arribaria en agost del mateix any i la resposta va ser, si ms no, millor que la de l'anterior en vendre's ms rpidament i arribar al nmero 8; Creation, per, no va tindre vista comercial, en publicar-lo noms quatre dies desprs de l'esperat Be here now dels Oasis. Dos singles ms, Play it Cool (toca-ho b, setembre del 97) i Demons (dimonis, novembre del 97) que arribarien -ambds- al lloc 27 en les llistes, suggerien que SFA pugnava per sobrepassar la seua fita comercial alhora que s'establien com a favorits de la premsa musical, un avantatge sobre els altres integrants del Britpop.

Ice Hockey Hair (1998).

Desprs d'un descans per repensar-s'ho, a principis del 98 gravaren un nou EP a ca Gorwel Owen i l'editaren en maig: Ice Hockey Hair (perfrasi referida al mullet, un tall de cabell associat amb els jugadors d'hoquei sobre gel), de quatre temes, contenia les inconfusibles habilitats compositives de SFA combinades amb ritmes frescs i un comps amprat dels Black Uhuru; la can homnima, d'una pica meldica i commovedora, va guanyar en emissions mentre Smokin es convertia en una altra preferncia dels aficionats. La tornada, que resa jo noms vull fumar-me'l (I just want to smoke it) va rebre acceptaci immediata, si b en una entrevista en la Melody Maker els Furries afirmaven que aix es referia a fumar un peix o a les rodes dels camions com cremen l'asfalt. Aix, es va convertir en el seu lliurament ms reeixit en arribar al nmero 12 en les llistes i proporcionar-los una aparici memorable en el programa de televisi Top of the Pops.

En novembre del mateix any encara editaren Out Spaced, una recopilaci de canons de l'etapa d'Ankst (Dim Brys Dim Chwys inclosa), les cares B preferides pel grup i les sollicitades The Man Don't Give a Fuck i Smokin (amb una edici especial limitada en un paquet de goma en forma de mamella). Aparentment, aix s'interpretava com una lnia de separaci entre una primera poca inicial del conjunt i la prxima, ms ambiciosa, que vindria desprs.

Guerrilla (1999).

En gener de 1999 els Super Furry van ser proclamats millor grup novell pels lectors de la NME; en maig, el nou single arribava al nmero 11 de la llista: Northern Lites (literalment llums del Nord, tamb s el nom d'un tipus de llavors de cnem), una densa producci amb tambors de limbo que executen un ritme de calipso mentre Gruff Rhys canta una lletra irrellevant sobre El Nio (i un vdeoclip ms desgavellat encara, en forma de documental sobre com es tallen les pedres del curling), era la carta de presentaci del Guerrilla.

Enregistrat als Real World Studios, el nou lliurament conservava les melodies pop dels discs anteriors, per prenia una nova direcci menys dependent de les guitarres i esdevenia el treball ms experimental del grup en aquell moment: capes de msica mostrejada sobre vent metall, percussi i la veu meldica de Gruff produren un lbum que reprenia la llibertat creativa dels grups dels 60 i l'actualitzava a les acaballes dels 90.

El resultat oscilla entre el Glam i el Garage en peces rockeres com Night Vision (visi nocturna) o The Teacher (el mestre), el tecno innovador de Wherever I Lay My Phone (That's My Home) (all on deixe el mbil, all tinc la llar), l'Ambient alternatiu de Some Things Come From Nothing (algunes coses vnen de no res) i el drum and bass marxs de The Door To This House Remains Open (la porta d'esta casa es queda oberta). La portada, tamb de Fowler, presentava els primers models tridiminsionals dels seus personatges, en compte dels dibuixos que havia fet en Radiator i els seus singles.

Desprs de tocar en diversos festivals estiuencs (l'any anterior havien actuat en el FIB, on es van presentar en valenci amb un Bona nit! Som els Super Furry Animals!!), el conjunt va traure Fire in My Heart (foc en el meu cor, la pea ms acstica del Guerrilla) en agost i la va vore aplegar fins el 25. Llavors s'embarcaren en una gira pels Estat Units i el Regne Unit, on l'ltim recital va tindre lloc al Cardiff international Arena: eixe va ser el primer concert de la histria en Surround i ems per l'Internet.

Mwng (2000).

En gener de l'any 200 encara apareixia l'ltim single del Guerrilla, Do or Die (mou-te o mor-te), que va arribar al nmero 20; tamb era l'ltim lliurament del grup en Creation, ja que Alan McGee va decidir dedicar-se a d'altres assumptes. De fet, els SFA ja estaven pensant a publicar el disc segent en el seu propi segell, Placid Casual: no debades, el Mwng (pronunciat /mung/) encara s'allunyava ms de la seua lnia inicial amb un repertori eminentment acstic cantat en la seua llengua materna, inintelligible a la resta dels britnics.

Aix i tot, les brillants melodies demostraven que les habilitats dels Furry Animals no s'havien perdut entre la producci psicodlica i arribar al lloc nmero 11 en vendes, una fita ressenyable en tractar-se d'un disc en una altra llengua radicalment diferent de l'angls que va ser distingit pel parlament en l'esfor per promoure la llengua gallesa. L'nic senzill extret del Mwng (cabellera en galls) va ser Ysbeidiau Heulog (intervals assoleiats), una edici limitada de tres mil cpies en vinil amb Charge (una pea de rock instrumental gravada en les sessions de John Peel per la BBC) en la cara B, publicada en maig del 200, poc abans de l'eixida del disc el mateix mes.

En 2000 tamb va tindre lloc la seua collaboraci amb l'ex Beatle Paul McCartney (al qual havien conegut durant una gala de la NME on van ser premiats pel millor directe) en el seu Liverpool Sound Collage, nomenat a un premi Grammy: per l'ocasi, els gallesos remesclaren unes gravacions indites del quartet de Liverpool i contriburen amb dos peces prpies, Free Now i Peter Blake 2000.

Rings Around The World (2001).

Amb l'aband de McGee, els grup necessitava un nou segell pel prxim lbum i Sony, que tenia participacions en Creation, va oferir contractes a molts dels seus artistes: entre ells, els Super Furry Animals, que van signar amb una de les seues subsidries, Epic. La banda negoci un tracte pel qual podien publicar qualsevol disc que editaren en el futur en una altra casa discogrfica si l'obra en qesti no interessava en Epic, amb la qual cosa podien trobar eixida a qualsevol projecte que vulgueren desenvolupar en el futur.

La major quantitat de recursos disponibles en el nou segell es feien evidents amb el nou disc, Rings Around the World (anells al voltant del mn), un lbum que reprenia el so cohesiu i experimental del Guerrilla per ms encarat a les canons i amb ms diversitat de sons; citat per crtics i seguidors com la seua obra ms polida i accessible, des del primer senzill ja s'albirava all que arribaria ms avant: Juxtapozed with U (juxtaposat a tu), publicat en juliol de 2001, era una ertica pea de soul que va arribar al 14 en les llistes. El llarga durada va aparixer el mes segent i, grcies als recursos meditics d'un segell comercial, es va convertir en el seu major xit de vendes en arribar al nmero 3 de la llista d'lbums.

Aix, els gallesos van donar eixida a la seua vis ms experimental en peces com Sidewalk Serfer Girl (xica surfera de la vorera), que  canvia del tecno-pop lleuger al punk hardcore; del trip-hop llumins de  Touch Sensitive ( toc sensible) al drum and bass catic de No Sympathy (cap simpatia), per amb un gir agressiu en lletres com la de Run! Christian, Run! (Corre, cristi! Corre!), que pareixia un atac a l'autocomplaena de la religi organitzada. En una de les canons, Receptacle for the respectable (receptacle pel respectable), Paul McCartney rossega carlota i api com a base rtmica en homenatge a la seua intervenci en Vegetables (hortalisses) dels Beach Boys.

Este disc, que tamb destaca per ser el primer lliurament mundial simultani d'un lbum en CD i DVD, va ser nomenat als premis Mercury d'aquell any: la ceremnia, celebrada al sendem de l'atac al World Trade Center i el Pentgon, es va tornar un poc ms amarga amb la interpretaci en viu del que seria el tercer i ltim senzill del disc -el segon havia sigut la can homnima, (Drawing) Rings Around the World (dibuixem anells...)-, It's Not the End of the World? (a no s la fi del mn?), editat en gener del 2002 i nmero 28 en les llistes, que malgrat no ser massa impactant encara va ser prou radiat, especialment en la BBC Radio 2 (la rdio pblica que fa desconnexions regionals, tamb en galls).



Phantom Power (2003).

El disc segent, Phantom Power (poder fantasma), depenia menys de l'experimentaci sonora i deomstrava ser una tornada als orgens en la gravaci, ms crua en comparana amb l'anterior, encara que tamb va ser editat en CD i DVD, en juliol de 2003. Precedit pel senzill Golden Retriever (nom d'una raa de gos originria d'Esccia) un mes abans, lloc 13 en llistes, el Phantom... es va vendre b, va rebre bones critiques i va arribar al nmero 4, encara que oferia poques sorpreses en trmens d'all a que estaven acostumats els seguidors de SFA, en un moment en qu deixaven d'estar en voga (fet pals per la poca cobertura en la premsa especialitzada). L'altre single, Hello Sunshine (hola, amanixer), va arribar al 31 en octubre del mateix any i va aparixer en la banda sonora de la srie The OC

Remescles i grans xits. 

En una espcie de desgreuge pel Phantom Power, en 2004 el grup va traure una versi remesclada, Phantom Phorce (fora fantasma), amb les canons reinterpretades per gent com Killa Kela, Four Tet i Brave Captain, tot aix acompanyat del senzill dSlow Life (vida lenta) amb la can Motherfokker (fill de...), una collaboraci amb els satrics Goldie Lookin Chain de Port Newydd, ambds temes descarregables debades del web de Placid Casual. En octubre del mateix any van publicar el seu primer recopilatori d'xits, apropiadament titulat  (canoner: els senzills, volum 1), i recolzat per l'edici d'una versi en directe de The Man Don't Give A Fuck de quasi mitja hora de duraci que va arribar al 16 de les llistes.

Love Kraft (2005).

A principis del 2005, Gruff Rhys va sorprendre amb la publicaci del seu primer disc en solitari,  Yr Atal Genhedlaeth, (la generaci botijosa o, llegit yr atal genhedlu, l'anticoncepci),  amb tots els intruments tocats per ell i cantat completament en galls, amb diferents pistes de veu solapades. El conjunt tamb va fer una selecci de canons d'altri per un volum de la collecci Under the Influence (baix la influncia), en la qual els artistes trien les peces que ms han influt en el seu estil, amb temes dels Beach Boys, Undertones, Sly and the Family Stone o MC5.

Encara en 2005, es va saber que el grup havia rebutjat una oferta d'un mili huit-cents mil dlars per un anunci de Coca-Cola desprs de visitar-ne una plantaci a Colmbia amb War on Want, on es van assabentar d'assassinats i intimidacions per ordre dels empresaris: la companyia pretenia usar Hello Sunshine com a part de la seua campanya i, en una declaraci a la Q Magazine, Coca-Cola va negar les allegacions i afeg que era un membre exemplar de la comunitat empresarial a Colmbia.

L'agost de 2005, Super Furry Animals publicava el set treball d'estudi, Love Kraft (treball d'amor), gravat a Catalunya i masteritzat al Brasil en la que representava una evoluci en el desenvolupament de les canons, de les quals Gruff n'era el principal compositor; ara, tots els membres del grup posaven veu a alguna can seua. Noms hi va haver un senzill, Lazer Beam (raig lser), publicat el 15 d'agost i nmero 28 en llistes: la falta de singles s en part un reflexe de la idiosincrsia del disc, ms coherent en unitat que els anteriors. L'ambientaci del so recorda les gravacions dels Beach Boys de principis dels 70 com Surf's Up, un dels discs preferits dels SFA, mentre la proliferaci d'arranjaments de corda sona a Curtis Mayfield. La freda recepci de l'lbum (noms arribaria al lloc 19) feia pensar que retornaven a la categoria de banda de culte; Love Kraft (el ttol del qual no tenia res a vore amb l'escriptor homnim) va ser l'ltim treball editat amb Epic, ja que el seu contracte s'acabaria a principis de 2006.

Projectes parallels.

Acid Casuals, projecte parallel del teclista Cian, va publicar en Placid Casual Omni, el seu disc de debut, en gener de 2006; el bateria, Daf, va fundar un nou grup junt amb Rhys Ifans The Peth (la cosa), definit per Gruff com uns ABBA satnics per amb un so reminiscent dels Super Furry Animals del Radiator o Guerrilla. A setembre, el grup va suspendre per segon any consecutiu el concert que havia d'oferir al FRA d'Alaqus en haver susps el de l'any anterior i van haver de ser substituts a ltima hora pels Ojos de Brujo: a l'endem, l'ajuntament es va vore obligat a emetre un comunicat on explicava els fets.

Eixe any, els grup havia signat per Rough Trade Records i comenava a treballar en tres projectes diferents per al nou segell: el primer d'ells, el segon disc de Gruff Rhys, que tamb havia firmat amb Rough Trade com a solista. Precedit a les acaballes de l'any pel senzill Candylion, disponible noms en vinil o com a descrrega en la xrcia, el disc homnim de llarga durada va aparixer durant la segona setmana de 2007: en contrast amb el disc anterior, Yr Atal..., quasi totes les canons del Candylion sn en angls llevat de dos en galls i una en castell (ara, no s la primera volta que Gruff feia una can en castell), gravades en acstic en formar part d'una srie de canons que havia escrit per que no pegaven amb la direcci que prenia el nou disc del grup.

Hey Venus! (2007).

Les sessions de gravaci del nou disc -el primer amb Rough Trade- comenaren a principis d'enguany a un castell del sud de Frana: titulat Hey Venus! (ei Venus!, possiblement en referncia al tercer -i ltim- disc dels Ffa Coffi Pawb, Hei Vidal!) i originalment concebut com un disc conceptual sobre un personatge anomenat aix, el primer avan del disc ha sigut el senzill Show Your Hand (mostra la m), publicat el 13 d'agost. Encara que s el seu primer single que no entra en la llista dels quaranta principals, el disc (editat el dia 27) funciona molt millor, ha arribat al nmero 11 i representa una millora en vendes respecte l'anterior; fins i tot ha sigut el seu primer lbum que ha entrat en la llista dels deu millors discs en iTunes (encara que noms fins el lloc 9).

Hey Venus!, de poc ms de mitja hora de durada, tamb s el primer disc des de l'any 96 que no t una portada dissenyada per Pete Fowler: esta volta, els SFA han demanat a l'artista japons Keiichi Tanaami que els la dibuixara en el seu estil particular; en un article de la NME es diu que Tanaami no coneixia el grup abans de l'encrrec, que es van ahaver de comunicar a travs dels advocats de l'artista i que no els va ensenyar cap dibuix abans de vore el resultat definitiu. A ms, segons l'etiqueta del disc, Run-Away ser el prxim senzill.

 Discografia .

 Llanfairpwllgwyngllgogerychwyrndrobwllynyngofod (In Space) (Ankst, 1995): el seu primer disc, de  mitja durada;
 Moog Droog (Ankst, 1995): el segon EP, amb una versi primerenca de God! Show Me Magic (la seua primera can en angls);
Hometown Unicorn (Creation, 1996): primer disc senzill extret de Fuzzy Logic;
 Fuzzy Logic (Creation, 1996): el seu primer llarga durada, amb Howard Marks com a leitmotiv;
God! Show Me Magic (Creation, 1996): segon senzill extret del Fuzzy Logic;
Something 4 The Weekend (Creation, 1996): tercer senzill incls en Fuzzy Logic;
If you Don't Want Me to Destroy you (Creation, 1966): ltim senzill extret del Fuzzy Logic;
 The Man Don't Give A Fuck (Creation, 1996): senzill amb la can on diuen fuck (fotre) ms de cinquanta vegades;
Herrmann  's Pauline (Creation, 1997): primer senzill extret del segon disc, amb Calimero de cara B;
The International Language of Screaming (Creation, 1997): segon senzill del segon disc;
Radiator (Creation, 1997): el segon LP de la seua carrera, cont una can en galls, Torra Fyn Gwallt Yn Hir (deixa'm el pl llarg);
Play It Cool (Creation, 1997): el tercer senzill extret del Radiator;
Demons (Creation, 1997): ltim senzill del Radiator;
 Ice Hockey Hair (Creation, 1998): el tercer mitja durada, que inclou la celebrada Smokin;
 Out Spaced (Creation, 1998): un recopilatori de cares B i canons antigues;
Northern Lites (Creation, 1999): primer senzill del Guerrilla;
Guerrilla (Creation, 1999): el tercer LP, cont una pista amagada (The Citizens' Band) al principi del disc;
Fire in My Heart (Creation, 1999): l'nica can acstica del Guerrilla;
Do or Die (Creation, 2000): el tercer senzill del Guerrilla i l'ltim lliurament amb Creation;
Ysbeidiau Heulog (Placid Casual, 2000): nic senzill extret del Mwng, en edici limitada a tres mil cpies en vinil;
 Mwng (Placid Casual, 2000): el seu nic disc completament en galls, autopublicat;
Juxtapozed with U (Epic, 2001): primer senzill del Rings... amb nova discogrfica;
Rings Around the World (Epic, 2001): el primer disc editat tamb com a DVD Surround;
(Drawing) Rings Around the World (Epic, 2001): la can que dna nom al disc;
It's Not the End of the World (Epic, 2001): l'altre senzill extret del Rings;
Golden Retriever (Epic, 2003): el primer senzill del Phantom Power;
Phantom Power (Epic, 2003): la continuaci del Rings Around the World, tamb editat en  DVD;
Hello Sunshine (Epic, 2003): l'altre senzill extret del Phantom...;
Slow Life (Placid Casual, 2004);
 Phantom Phorce (Placid Casual, 2004): disc de remescles i rareses;
The Man Don't Give A Fuck (Placid Casual, 2004): llargussima versi tecno en directe del seu antic xit;
 Songbook: The Singles, Vol. 1 (Epic, 2004): recopilatori dels primers deu anys de carrera;
Lazer Beam (Beggar's Banquet, 2005): el primer senzill del Love kraft;
Love Kraft (Beggar's Banquet, 2005): el sptim disc oficial dels SFA;
Show Your Hand (Rough Trade, 2007): el primer senzill de Hey Venus;
Hey Venus! (Rought Trade, 2007): l'ltim disc, de portada ms onrica encara;

 Enllaos externs .

 Webs oficials .
 SuperFurry.com web oficial dels Super Furry Animals, en  i ;
 MySpace.com la pgina oficial dels Super Furry;

A banda del seu lloc general, els SFA han adquirit el costum de crear un lloc nou per cada disc que han editat des de l'any 2000:

  Mwng.co.uk;
  RingsAroundTheWorld.com;
  Phantom-Power.com;
  SongbookSFA.com;
  LoveKraft.co.uk;

 Webs no oficials .
 MySpace.com The Bear, pgina d'informaci sobre el grup;
   Superfurry.org web amb totes les lletres i alguns acords, principal font d'informaci d'est article;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64012" title="Bolonya" nonfiltered="361" processed="359" dbindex="25382">



Bolonya (en itali Bologna) s la capital de la regi d'Emlia-Romanya (al nord d'Itlia) i a la provncia de Bolonya, entre els rius Reno i Svena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florncia, a una mica ms d'una hora de tren de Parma, i a 150 Km de Vencia, al nord-est. s una de les ciutats histriques millor conservades.

En diuen "La Ciutat Roja" pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Itali i de la resistncia dels partisans contra els feixistes ("Bologna la rossa"), en la Segona Guerra Mundial. Tamb se l'anomena "Bolonya la Docta" ("Bologna la dotta") per la seva Universitat (la ms antiga del tot el mn,  Universit degli Studide, creada el 1.088) i "Bolonya la Grassa" ("Bologna la grassa"), per la seva excellent cuina. s seu tamb de la Bologna center school of Advanced International Studies of the John Hopkins University) creada el 1955. T aeroport internacional. s seu arquebisbal.

 Superfcie: 140.9 km;
 Habitants: 380.000 (2006) (800.000 a l'rea metropolitana);
 Densitat de poblaci: 2697 hab/km;

Com a monuments cal destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la baslica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podest (segles XIII-XV) les esglsies de San Domenico (Segle XIII) i de San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitectnic de Sant Stefano (Segle XI-XIII), el palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la font de Neptuni (1566) obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu cvic hi ha importants troballes etrusques de la cultura villanoviana. La Pinacoteca Nazionale t un gran nombre d obres de pintura emiliana.

 Histria .

La regi fou poblada a l edat del ferro i s hi va desenvolupar la cultura villanoviana (del nom de Villanova, un dels jaciments). La ciutat fou fundada pels etruscs amb el nom de Felsina, segons la llegenda per Aucnus o Oenus, germ d'Aulestes, fundador de Persia. Mantua fou una de les seves colnies. Va romandre ciutat etrusca fins que el 350 aC fou ocupada pels bois que la van mantenir fins el 189 aC quan tres mil colins ho foren establerts i es va crear un colnia de dret llat de nom Bonnia per assegurar el territori arrabassat als bois. 

Dos anys desprs el cnsol C. Flaminius va construir una via militar des Bonnia a Arretium, i el mateix temps es va construir la Via Emlia, que anava des Ariminium a Placntia el que la va convertir en un centre estratgic de primer ordre i li va permetre prosperar rpidament. Tot i aix no s esmenta a l'histria fins al any 43 aC, durant les guerres civil, quant fou ocupada per una forta guarnici per Marc Antoni durant el setge de Mutina; tot seguit fou ocupada per Hirtius sense resistncia. Pansa va morir a la ciutat de les ferides rebudes a la batalla de Mutina. Poc desprs Octavi August al front del seu exrcit es va trobar a les rodalies amb els exercits combinats de Antoni i Lpid i es va produir una entrevista a una illa al riu Rhenus (suposadament al lloc avui anomenat La Crocetta del Trebbo) a uns 2 km de la ciutat on es va establir el Segon Triumvirat (entrevista que Api situa al riu anomenat Lavinius, avui Lavino, prop de Mutina i a uns 7 km de Bonnia). 

Va estar sota el patronatge de la famlia Antoniana i el triumvir i va establir molts dels seus clients i amics, per lo qual el 32 aC Octavi va eximir a la ciutat d agafar les armes contra Marc Antoni i Clepatra, per desprs de la batalla d'Accium August hi va installar molts partidaris seus i la va constituir en colnia romana mentre la seva antiga condici fou inclosa dins la categoria de municipi per efecte de la Llei Jlia. Va restar sota l imperi rom una ciutat important i prospera. L any 53 va patir destruccions a causa d unes lluites per fou restaurada per Claudi. 

Va comenar la decadncia al segle IV per el 410 encara va poder resistir a Alaric i rebutjar-lo, i va mantenir una relativa prosperitat encara el segle V. Al segle VII P. Diaconus la descriu com una ciutat rica i en els segles segents va obtenir una preeminncia entre les ciutats de la regi.

Fou part del exarcat bizant de Ravenna i al segle XII esdevingu ciutat lliure la sobirania de la qual es van disputar diverses famlies especialment els Bentivoglio i els Visconti de Mil.

Al segle XIV fou dominada pels Bentivoglio que la van conservar fins el 1506 en qu Joan II Bentivoglio la va perdre davant del Papa Juli II  que la va reunir als Estats Pontificis, per conservant plena autonomia interna. El 1530 Climent VII va coronar all a Carles V com emperador del sacre imperi. 

En el Renaixement, Bolonya es converteix en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels Estats Papals. Tamb es convertir en un dels centres de comer ms importants d'Itlia, i part dels impostos cobrats als mercaders eren utilitzats per pagar els professors de la seva Universitat tan famosa. Dels 800.000 habitants de la ciutat, es calcula que 100.000 son estudiants de la Universitat. Entre els alumnes histrics de la Universitat hi trobem Dante Alighieri, Petrarca, Thomas Becket, Erasme de Rotterdam i Nicolau Coprnic. 

Va restar possessi del Papa fins el 1860 en qu va passar al Regne d'Itlia, llevat dels anys 1797 a 1814 en qu fou part de la Repblica Cispadana.

La ciutat va patir un atemptat terrorista molt greu (el ms greu del nord d'Itlia) el 2 d'agost de 1980 a l'estaci de ferrocarril. Unes 85 persones van morir i 200 ms quedaren ferides.

 Poltica .

Bolonya ha estat i continua essent una ciutat clau en el moviment obrer i alternatiu itali i europeu. Ha sigut lloc de congressos i agitaci obrera. Primer com a nucli dur del socialisme i desprs de 1945, del comunisme. Des del 1946 al 1991 va ser governada pel PCI (Partit Comunista Itali), seguit per governs social-demcrates (PDS-DS) del 1991 al 1999. Desprs d'un parntesi de govern local de centre-dreta (1999-2004) torna a ser governada pel centre-esquerra.


 Transports .

La ciutat i la seva rea metropolitana es un nus de comunicacions molt important. Tan per carretera com per ferrocarril. El ferrocarril de Bolonya s el primer en Europa de trnsit de passatgers.

 Gastronomia .

Hi ha molts restaurants especialitzats en la dieta mediterrnia, i sobre tot, en l'elaboraci del plat tpic de la ciutat, els tortellini a la bolonyesa. Es tpic tamb, acompanyar la pasta amb un bon vi Sangiovese.

 Turisme .

Les Dues Torres ("Due Torri") s el lloc ms fams de Bolonya. La ms alta s coneguda com la dels Asinelli, mentre que la ms xica s la dels Garisenda. En un dia clar, es por veure fins a Verona des de la torre ms alta, i les vistes mereixen l'esfor de pujar els prop de 98 metres i 498 esglaons (no hi ha ascensor). Ms informaci sobre preus i horaris de visita



La Pinacoteca (amb obres artstiques de l'Escola de Bolonya, des del Renaixement fins a la Contrareforma), les Esglsies de Santo Stefano, San Domenico i San Giacomo Maggiore, el Tetro Comunale, San Petronio, la Piazza Maggiore, el Real Colegio de Espaa, les tombes dels glosadors, l'Archiginnasio, i una infinitat d'esglsies repartides per tota la ciutat, son les visites ms importants a fer a Bolonya.

 Esports .

La ciutat es la seu de dos dels millors equips italians de basquetbol, el Virtus Bologna, i el Fortitudo Bologna, que tenen una forta rivalitat. 

En el futbol, trobem el Bologna Football Club 1909, creat el 1909 i possedora de 7 scudettos i 2 copes d'Itlia. Actualment es troba a la Serie B (segona divisi italiana).

 Vegeu tamb .
 Torres de Bolonya;

 Enllaos externs .

La pgina web oficial de Bolonya;
Fotografies de Bolonya;
Mapa turstic de Bolonya;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64016" title="Wii" nonfiltered="362" processed="360" dbindex="25383">


Wii s el nom de la videoconsola de cinquena generaci de la companyia japonesa Nintendo. Coneguda en un principi amb el nom de  Nintendo Revolution, s la successora de la Nintendo GameCube. En aquest cas Nintendo preveu no competir directament amb la Play Station 3 de (Sony) ni la Xbox 360 de (Microsoft), ja que el mercat al que es dirigeix la consola, segons la companyia, no s el mateix.

La videoconsola es va presentar al mn en la conferncia que Nintendo feu al E3 del 2005, a mans del president de la companyia, Satoru Iwata. Iwata mostr un suposat prototip de consola, per sense  ensenyar el seu controlador. Desprs d'all, van sorgir molts rumors sobre si la "revoluci" dels videojocs que la companyia anava anunciant des de feia temps eren vertaders, per finalment el mateix Satoru Iwata durant el Tokyo Game Show d'aquell mateix any, a finals de setembre, va revelar la gran caracterstica de Wii, un controlador que disposa d'un sensor que detecta els moviments que els jugadors fan amb ell, i els trasllada a l'acci del joc.
Curiosament, el "prototip" ensenyat a l'E3 del 2005 qued com a producte final, sense canvis rellevants en el seu disseny exterior. 

 Histria .
Wii fou presentada als mitjans de comunicaci mundials en l'edici de l'any 2005 de la fira d'entreteniment electrnic E3 (Electronic Entertainment Expo), celebrada a Los ngeles (Estats Units d'Amrica). En aquella presentaci, realitzada pel propi president de Nintendo, Satoru Iwata, Nintendo no mostr cap joc, no don aspectes tcnics rellevants, no va ensenyar el controlador de la nova mquina, i tampoc no va parlar de dates concretes pel llanament, en els diversos mercats mundials, de la nova videoconsola. A ms, s'assegur que l'aspecte mostrat de Wii no era el definitiu i que podria variar en la versi final. 

Alguns sectors opinaren que la presentaci de la nova mquina va buscar ser ms aviat un intent per part de Nintendo de rebre l'atenci de la premsa especialitzada i desviar l'atenci rebuda per la competncia (Sony i Microsoft) i els seus nous productes (Playstation 3 i Xbox 360), que no una presentaci definitiva de la mquina, per la falta d'informaci important amb qu va acabar la presentaci.

En els mesos segents, Nintendo mostr el revolucionari controlador de la mquina (guardat en cautels secret fins aquell moment) en l'edici del 2005 del Tokyo Game Show de Tquio (Jap). El nou controlador (amb forma de control remot i sense fils) est basat en un innovador sistema que detecta els moviments que hi fa el jugador, i els trasllada a l'acci de la pantalla.
El controlador, a ms, disposa d'una petita ranura de connexi per on connectar diversos dispositius futurs, com l'anomenat Nunchuck que incorpora un stick de coltrol que permet fer moure el personatge sense haver de tocar la creu de control del comandament.

Finalment, el 27 d'abril de 2006 s'anuncia el nom definitiu de la coneguda fins llavors com "Nintendo Revolution". El nom escollit fou Wii, un nom durament criticat per alguns sectors de la indstria i mitjans de comunicaci del mn dels videojocs, durant els primers dies desprs de l'anunci.

El 14 de setembre de 2006, en unes conferncies tant a Jap com a Amrica, s'anunciaren les dates de llanament de la consola als dos mercats, aix com el preu. Al dia segent d'anunciar-se aquestes dues dates, en una altra conferncia davant la premsa, a Londres, s'anuncia la data de sortida a Europa, el 8 de desembre de 2006, desmentint els ltims rumors que asseguraven un llanament europeu ja ben entrat el 2007. Austrlia la rebr un dia abans que el continent europeu, el 7 de desembre.

 Llanament .
En una entrevista amb el diari japons Sankei Shimbun, Satoru iwata va declarar i de forma extra oficial que la consola sortiria a Amrica abans del Dia d'Acci de Grcies, o sigui, abans de l'ultim dijous del mes de novembre, i que tamb estaria disponible tant a Jap com a Europa abans que acabes l'any 2006. Durant el Electronic Entertainment Expo (E3) Nintendo va declarar que el llanament seria a l'ltim quart de 2006 a un preu no superior als 250 dlars, sent aix la consola de nova generaci ms barata, per sota de la PlayStation 3 (600 dlars) i la Xbox 360 (400 dlars).

 Llanament al Jap .
Wii va sortir al Jap el 2 de desembre de 2006 a un preu de 25.000 iens (uns 180 euros), amb un paquet que porta el segent: la consola, una base per la consola, un controlador, una corretja, un nunchaku, un adaptador de corrent, un cable de vdeo, un sensor, una base pel sensor i dues piles AA. Jap s l'nica regi on la Wii no ve amb el joc Wii Sports, on es ven per separat, per ve amb el navegador d'internet de srie. Els jocs de llanament per a Jap sn el segents:



 Llanament a Amrica .
Per la seva part Estats Units i la resta d'Amrica van rebre la consola un dies abans tal i com ja va passar amb la Nintendo DS, el 19 de novembre al preu de 249.95 dlars de color blanc i amb un paquet amb el mateix ms el joc Wii Sports. Una de les diferncies va ser que mentre la versi japonesa ja portava de srie un navegador per a Internet fet per Opera, a la versi americana s'havia de descarregar mitjanant Punts Wii. Els jocs de llanament pels Estats Units sn els segents:

 Llanament a Europa .
El llanament europeu va ser el 8 de desembre de 2006. Costa 249, i ve amb el videojoc Wii Sports (que inclou 5 cinc jocs d'esports diferents) incls dins el pack, igual que la versi americana. A diferncia d'Amrica, per, el navegador d'internet Opera va sortir de srie (encara que en una versi Demo) amb la mquina. Els preus dels jocs de la prpia Nintendo oscillen dels 49,95 als 59,95. El controlador principal val 39 per unitat, i el "nunchuck" (format per un stick analgic i dos botons, a ms de tenir tamb un altre sensor de moviment) costa uns 19.

 Caracterstiques tcniques.
Si b els jocs de la Wii sn fora innovadors, les seves caracterstiques tcniques sn bastant limitades en comparaci amb la resta de consoles. Molta part del hardware est basat en la GameCube.



El processador de la Wii s un Power PC 5, a 729mhz, amb el nom en clau de Broadway i fabricat amb tecnologia de 90 nm. El processador grfic s'anomena Hollywood, fabricat per ATI, funcionant a 243mhz i, com el Broadway, fabricat en 90nm. Dintre del Hollywood, hi ha un altre subprocessador, anomenat Starlet, que s'encarrega de les funcions en segon pla, com el Wi-Fi, la connexi amb els comandaments...

La Wii disposa de 91MB de memria RAM en total, repartida entre 24MB SRAM, 3MB EDRAM, i 64MB DDR3. 

T ports per a la targeta de memria SD, dos ports USB 2.0 a 11mbps, un port per connectar la barra d'infrarrojos, quatre ports per connectar els comandaments de la GameCube i dos ports per a les targetes de memria de la GameCube.

L'emmagatzematge de la wii consistenx en 512 MB de memria flash interna, targetes SD de fins a 4GB i un lector de discos ptics de Wii i de la GameCube.

A la wii s possible posar-hi un xip, que va soldat a la placa del lector. Aix dna accs a funcions que no venen amb la consola, com la de carregar jocs importats o cpies de seguretat, tot i que la majoria de gent utilitza aquests xips per a carregar cpies ilegals dels jocs. A part d'aix, instal.lar un xip anul.la la garantia de la consola.

 Llista de codis de productes per la Wii .

Tots els codis comencen per RVL. Aquest prefix prov de Revolution, nom del projecte que va donar pas a la Wii.

RVL-001 Wii;
RVL-002 Adaptador de corrent;
RVL-003 Controlador a distancia (Wiimote);
RVL-004 Nunchuk;
RVL-005 Controlador clssic;
RVL-006 Disc de jocs ;
RVL-007 ?
RVL-008 ?
RVL-009 Cable de corrent;
RVL-010 Cable S-Video;
RVL-011 Cable AV Compost;
RVL-012 Cable AV D-Terminal ;
RVL-013 ?
RVL-014 Barra de Sensors;
RVL-015 Adaptador per LAN USB 2.0;
RVL-016 Suport per a la Barra de Sensors;
RVL-017 Suport per a la consola Wii;
RVL-018 Cinta de subjecci pel canell del controlador de la Wii;
RVL-019 Placa de suport per la Wii;
RVL-020 Memory Card SD 512 MB;

 Retrocompatibilitat .

Wii disposa de la possibilitat de jugar amb jocs de les anteriors consoles de sobretaula de la companyia Nintendo. En el cas de NES, Super Nintendo i Nintendo 64, s possible grcies al Canal Botiga, on es poden descarregar jocs a canvi de Punts Wii. Per a obtenir Punts Wii, es pot pagar amb targeta de crdit directament a la consola, o comprar una targeta de punts a una Botiga especialitzada. Per a pagaments amb targeta de crdit, l'equivalent s de 100 punts per euro. Per a targetes de punts, una targeta de 2000 punts val uns 24.

En el cas dels jocs de Gamecube, s possible jugar-hi simplement posant el GOD ("Gamecube Optical Disc") corresponent dels jocs de la Gamecube, en l'entrada de discs ptics de la Wii, ja que el lector d'aquesta consola s compatible amb el format dels jocs de la Gamecube, a banda, evidentment, dels de la Wii (GOD i DVD respectivament). Tamb cal endollar el comandament de la Gamecube a la Wii, donat que disposa d'entrades per aquests comandaments i el comandament de la Gamecube s l'nic comandament que funciona per als jocs d'aquesta, i una targeta de memria de GameCube, perqu les partides no es guarden a la memria interna de la wii.

 Jocs .
El sistema t una llibreria prpia de jocs molt diversa i extensa que s'ha anat ampliant des del seu llanament, on tenia vint ttols a la venta.

A la entrada de l'any 2008 es posen a la venda grans ttols per a la Wii, com per exemple, "Super Mario Galaxy" o la continuaci del fams joc de lluita: "Super Smash Bros. Brawl". Actualment, s'est treballant en un nou The Legend of Zelda i hi ha rumors de qu Nintendo est treballant en una seqela de Pikmin. Tamb hi ha anunciats jocs cridats a ser molt bons, com The Conduit.

Els jocs que han venut 4 mil.lions o ms d'unitats de la Wii sn, en aquest ordre
 Mario Kart Wii (6420000);
 Super Mario Galaxy (6100000);
 Super Smash Bros. Brawl (5633000 aproximadament);
 Wii Fit (5270000);
 Mario Party 8 (4860000);
 The Legend of Zelda: Twilight Princess (4.520000);

No s'inclouen en aquesta llista el Wii Sports (de regal amb la consola) ni el Wii Play (de regal amb el comandament)

 Opinions de la indstria .
 La sensaci s tan natural i tan aviat com es t el controlador a la m, la ment comena a imaginar com quelcom aix canviar el mn dels videojocs per a sempre , explica Satoru Iwata, president de Nintendo.  s una innovaci total que aconseguir captivar als jugadors actuals i conquerir a un nou pblic .

 Notes .



 Enllaos Externs .


Lloc web oficial de la consola ;
 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64019" title="Iogurt" nonfiltered="363" processed="361" dbindex="25384">

El iogurt s una substncia de gust cid i cremosa que s'obt de la fermentaci de la llet. El procs de fermentaci permet canviar les seves propietats organolptiques, i augmentar-ne la durabilitat.

Procs d'elaboraci.
El iogurt s'elabora a partir de llet sencera, semidesnatada o desnatada i un incul bacteri, normalment restes de iogurt ja fermentat. En el procs de fermentaci, que acostuma a durar unes poques hores, abunden microorganismes dels gneres Lactobacillus i Streptococcus. En el procs es genera cid lctic a partir de la descomposici de la lactosa i petites proporcions d'altres cids grassos de cadena curta, que sn els responsables de l'acidesa i textura final del iogurt, ja que el pH cid fa precipitar la casena de la llet. Molt probablement aquests i altres productes de la fermentaci sn els que impedeixen el creixement de microorganismes patgens i retarden la putrefacci del producte. En el iogurt elaborat i per a que nominalment se'l pugui anomenar aix, la proporci entre Streptococcus sp. i Lactobacillus caseii ha de ser de 1:1

Beneficis nutricionals i per a la salut.
El iogurt aporta beneficis desprs de tractaments amb antibitics orals. La flora intestinal est molt afectada desprs d'aquest tipus de tractaments. De fet s a l'intest on es genera una de les vitamines essencials, la vitamina K, sintetitzada per bacteris coliformes. El consum de iogurt fresc i no pasteuritzat, amb bacteris vius, afavoreix la repoblaci de l'intest per la flora.

Altres Productes Lctics Fermentats.
 Ayran;
 Quefir;
 Formatge;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64020" title="Xucrut" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="25385">

La xucrut (del francs choucroute, i aquest del alemany Sauerkraut, "col gria", a travs de la alsaci srkrt) s un menjar tpic de l'Alscia, d'Alemanya i de Polnia que es prepara fent fermentar les fulles de la col en aigua amb sal (salmorra). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64029" title="Un chien andalou" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="25386">

Un chien andalou (coneguda com Un perro andaluz en castell) s una de les pellcules surrealistes ms famoses de la histria del cinema. Realitzada l'any 29 per Luis Buuel, amb gui d'ell mateix i de Salvador Dal, recrea les visiones, obsesions, somnis i fantasies del surrealisme, moviment que, en aquestos anys, era sinnim d'avantguarda i prestigi. La producci va crrer a crrec del propi Buuel, que financi el film amb l'aportaci monetria de la seua mare. El film es distribuir ms tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa qu li facilitar el cam a l'hora de rodar el segent film, l'Age d'Or.

Altres Dades.

Ttol original: Un chien andalou.
Pas: Frana.

Color: B/N.
So: Sense so.
Producci: Luis Buuel.
Fotografia: Albert Duverger.
Muntatge: Luis Buuel.

Gneres.
Curtmetratge;
Surrealisme.

Nota.
Existeix una versi sonora de 1960, que s la ms projectada i estesa. La msica que s'escolta, ja que no hi ha dilegs, s de Wagner i un tango. Aquesta versi, es projecta sovint en cine-clubs i centres d'aprenentatge, sobretot per ilustrar el moviment surrealista.



 Comentari .

Buuel assenyalava la importncia que per a ell tenien els somnis en la seua vida quotidiana i en el seu cinema. Influenciat per les teories de Sigmund Freud, el surrealisme admetia les imatgenes i idees onriques dins els seus principis. Tota la cinta pot descriure's com una succesi de somnis cadenats. La seua obertura, coherent amb la violncia del moviment, ha esdevingut una de les seqncies ms recurrents de tot el cinema: amb una navalla d'afaitar, un home secciona l'ull d'una jove alhora que un nbol travessa la lluna pel seu ben mig. A partr d'ac, es donen lloc un seguit d'imatges i situacions onriques, sovint inconnexes i incoherents, fruit d'un treball d'automatisme de carcter surrealista. Tot i la seua pretesa contingncia absoluta, en diverses imatges s'observen els conceptes de Buuel: la crtica a l'Esglsia, la obsessi pel sexe, l's del muntatge... i les imatgene de Dal: la m amb formigues, el ruc mort, el cos femen... D'aquesta manera, artesanal sense dubte, per molt innovadora e inquietant, observem l'inici de dues de les carreres artstiques ms significatives del surrealisme mundial.

 Enllaos externs .
Un chien andalou Website del film;
Un perro andaluz, quicktime en archive.org;
Un chien andalou en format DivX;
Fitxa d'IMDB ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64033" title="Alessandro Scarlatti" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="25387">
Alessandro Scarlatti (2 de maig de 1660   24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc itali, especialment fams per les seves peres i oratoris. Es considera el creador de l'escola d'pera napolitana. Fou el pare de dos altres compositors, Domenico Scarlatti i Pietro Filippo Scarlatti.

 Vida .
Scarlatti va nixer a Siclia, a Trapani o a Palerm. Sembla que fou alumne de Giacomo Carissimi a Roma, i se suposa que tenia alguna connexi amb Itlia del nord, ja que les seves primeres obres mostren la influncia de Stradella i Legrenzi. La producci a Roma de la seva pera Gli Equivoci que nell'amore (1679) li valgu la protecci de la reina Cristina de Sucia (que a l'poca vivia a Roma) i es convert en el seu mestre de capella. El febrer de 1684 fou nomenat mestre de capella del virrei de Npols, a travs de la influncia de la seva germana, una cantant d'pera, amant d'un influent noble napolit. A Npols produ una srie considerable d'peres, notables per la seva fludesa i expressivitat, aix com msica per a ocasions oficials.

El 1702 Scarlatti marx de Npols i no hi retorn fins que la dominaci espanyola del regne retorn als austracs. En l'interval gaud del patronatge de Ferran III de Toscana, per al teatre privat del qual, a prop de Florncia, compos peres, i del cardenal Ottoboni, que el fu mestre de capella i li procur un crrec similar a la baslica de Santa Maria Maggiore a Roma el 1703.

Desprs de visitar Vencia i Urbino el 1707, Scarlatti prossegu les seves obligacions a Npols una altra vegada, on romangu fins el 1717. Malgrat tot, en aquell moment la msica napolitana triomfava ms a Roma que no pas a Npols, i de fet fou al Teatro Capranica de Roma on produ algunes de les seves millors peres (Telemaco, 1718; Marco Attilio Regol, 1719; Griselda, 1721). A Roma tamb produ algunes bones mostres de msica sacra, incloent-hi una missa per a cor i orquestra, composta en honor de Santa Ceclia per al cardenal Acquaviva el 1721. La seva darrera obra de dimensions grans sembla haver estat una serenata inacabada per al matrimoni del prncep de Stigliano el 1723. Scarlatti mor a Npols el 1725.

 Obra musical .

La msica de Scarlatti forma un enlla important entre l'estil vocal itali del primer barroc, amb els seus centres a Florncia, Vencia i Roma, i l'escola clssica del segle XVIII. Les seves primeres peres (Gli Equivoci nel sembiante 1679; L'honest negli amori 1680; Pompeo 1683 i altres fins aproximadament el 1685) mant les cadncies ms antigues en els seus recitatius, i una varietat considerable de formes curosament construdes en les seves curtes ries, acompanyades a vegades per les cordes i a vegades noms amb el baix continu o clavicmbal sol. Pel 1686 havia establert definitivament la forma de l'obertura a la italiana i havia abandonat l'ria binria en dues estrofes a favor de la forma ternria o ria da capo. Les seves millors peres d'aquest perode sn La Rosaura i Pirro e Demetrio (1694).

Des d'aproximadament el 1697 cap endavant (La caduta dei decemviri), influt en part potser per l'estil de Giovanni Bononcini i probablement pel gust de la cort virregnal, les seves ries d'pera es tornen ms convencionals, tot i aix no sense brillantor (Eracles, 1700), utilitzant freqentment obos i trompetes. Malauradament les peres compostes per a Ferran de Medici s'han perdut. Mitridate Eupatore, considerada la seva obra mestra i composta a Vencia el 1707, cont msica molt ms avanada que tot all que Scarlatti havia escrit per a Npols, tant en la tcnica com en la teoria musical que hi ha al darrera. Les peres napolitanes posteriors (L'amor volubile e tiranno, 1700; La Principessa fedele, 1712; Tigrane, 1715, etc.) sn vistoses i efectives, ms que emotives; la instrumentaci marca un gran aven sobre les obres prvies, ja que l'acompanyament de la veu es dna a les cordes, mentre que el clavicmbal es reserva per als ritornelli.

El seu ltim grup d'peres, compostes per a Roma, mostren un sentiment potic ms profund, un estil meldic ms profund, un sentit dramtic considerable, especialment en els recitatius acompanyats, un recurs que ell ell mateix havia estat el primer en utilitzar, ja al 1686 (Olimpia Vendicata) i un estil molt ms modern d'orquestraci (per exemple, apareixen per primera vegada les trompes, tractades amb un efecte espectacular).

A ms a ms de les peres, els oratoris (Agar ed Ismaele esiliati, 1684; Oratori de Nadal, c. 1705; San Filippo Neri, 1714 i molts d'altres) i les serenates presenten un estil molt similar. Scarlatti compos ms de cinc-centes cantates de cambra per a veu solista.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64035" title="Carlos Gardel" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="25388">

Carlos Gardel Cantant i compositor de tangos, considerat el ms important de la primera meitat del segle XX. Va finar el 24 de juny de 1935

 Biografia .
Els documents que se conserven fins ara certifiquen que va naixer a Tolosa de Llenguadoc (encara que hi ha teories que afirmen que va naixer a Tacuaremb, Uruguai). Va crixer en l'Argentina (de fet, la seua nacionalitat era argentina), i va morir accidentalment durant una gira a Medelln, Colmbia.

Gardel va crixer a l'Abasto, un barri de Buenos Aires en el qual funcionava el mercat central de fruites i verdures, l'edific del qual s d'estil art Dco i es conserva reciclat i convertit en un centre comercial. A una edat molt primerenca comena a ser reconegut pel seu refilet, i la seva fama transcendeix com "el Morocho del Abasto".

En 1902, sent tramoista al teatre La Victoria, s escoltat pel fams barton itali Titta Ruffo, qui ajuda en l'educaci del seu cant. Desenvolup una sensual veu de barton amb la que despleg una musicalitat infallible i una gran expressivitat dramtica, creant petites obres mestres del "dos per quatre" (terme amb que es coneix el Tango, en referncia al seu comps).

En 1913 celebr un duel de tangos amb "El Oriental" Jos Razzano al carrer Guardia Vieja del barri de l'Abasto. En aquest duel no guany cap dels dos: ms b va sorgir el duo Gardel-Razzano, que va treballar unit durant quinze anys.

Juntament amb el seu collaborador de tota la vida, el poeta i periodista Alfredo Le Pera, Gardel va escriure molts tangos clssics, com Mi Buenos Aires querido, Volver i El da que me quieras.

Es conserven un total de 700 enregistraments. No solament va gravar tangos; tamb msica folklrica com milongas, zambas, rancheras, tonadas, estilos, etc. Va gravar alguns fox trors en angls, aix com algunes canons tradicionals en francs.

El 24 de juny de 1935 Carlos Gardel, juntament amb Alfredo Le Pera i alguns msics, entre ells Indio Aguilar finaren en el xoc de dos aeroplans a punt d'envolar-se sobre la pista d'aterratge de l'aeroport Enrique Olaya Herrera de la ciutat de Medellin (Colmbia).

Gardel es trobava en el millor moment de la seva carrera. Estava fent una gran gira per tota Amrica llatina i milions dels seus admiradors el van plorar.

LLavors "El Zorzal criollo" es guany la glria: popularment, la gent diu que "Gardel cada dia canta millor". Un vers del seu tango 'Volver' es va convertir en un refrany fams en tota Amrica llatina: "Vint anys no sn res". Carlos Gardel est enterrat al cementeri de la Chacarita de Buenos Aires.

 Dia de Carlos Gardel .
El 24 de juny de 2005, per decisi conjunta de les autoritats municipals de Buenos Aires, Montevideo, Tacuaremb i Medellin (on va finar), es recordaren els 70 anys de la mort de Carlos Gardel. Per primer cop, es va obviar la commemoraci de l'anomenat "Dia de Carlos Gardel" a Tolosa de Llenguadoc.

 Controvrsies sobre el seu lloc de naixement .

Gardel hauria nascut en Tacuaremb, Uruguai o en Tolosa de Llenguadoc, Frana. En una acta de naixement en Tolosa consta el nom de charles Romuald Gardes, fill de Berthe Gardes. Al seu testament olgraf, Gardel tamb declara haver-hi nascut a Tolosa, encara que en vida va dir a diverses publicacions que havia nascut en Tacuaremb. A ms, el seu document d'identitat el declarava nascut en Uruguai. En 1936, en el judici successori, el govern uruguai va retificar el document al qual consta que Gardel va nixer en Frana. Aquesta declaraci mai va ser desmentida.

Des del dia 1 de setembre de 2003, la veu de Carlos Gardel es Patrimoni de la Humanitat, per declaraci de la UNESCO. En el seu registre Memria del Mn, la UNESCO va anotar a Carlos Gardel com a "cantor argent nascut a Frana". Uruguai no ho va poder desmentir per manca de documentaci (no existeix la partida de naixement ni tampoc el registre escolar de Gardel a Uruguai). No existeix cap constncia documental que puga relacionar a Gardel amb Escayola, en absolut, el que, per cert, s lgic, ja que ell era fill illegtim.

Encara que consta que des de 1913 havia visitat Uruguai moltes vegades, no existeix cap document o testimoni que comprove que Gardel va visitar Tacuaremb. s evident que la documentaci no arriba a una conclusi i es gener tanta controvrsia amb l'assumpte al llarg dels anys que cap document resulta totalment confiable.

 Ttols d'alguns dels seus tangos  .
Desdn (1930);
Tomo y obligo (1931);
Lejana tierra ma (1932);
Silencio (1932);
Amores de estudiante (1933);
Golondrina (1933);
Meloda de arrabal (1933);
Guitarra guitarra ma (1933);
Cuesta abajo (1934);
Mi Buenos Aires querido (1934);
Soledad (1934);
Volver (1934);
Por una cabeza (1935);
Sus ojos se cerraron (1935);
Volvi una noche (1935);
El da que me quieras (1935).
Deja (ya); Folie (locura); Je te dirai (yo te dir); madame c est vous; parlez, moi d amour (algunos en francs);

 Gardel en el cinema .
Gardel va filmar una desena de pellcules a Estats Units, Frana i Argentina que prcticament eren purs vehicles per que ell interprets les seves canons.

Argentina.
Flor de durazno (1917);
Encuadre de canciones - Deu curtmetratges (1930): Primera filmaci sonora realitzada en Sud-amrica, mitjanant el sistema Movietone(imatge i so gravats alhora en la cinta). Pel tipus de pellcula (deu canons filmades), Gardel es va convertir aqu en pioner dels avui anomenats "Videoclips".

Frana.
Desprs va filmar les pellcules que segueixen, per a l'empresa Paramount Pictures:
Luces de Buenos Aires (1931);
La casa se seria (1931);
Esprame (1932);
Meloda de arrabal (1932);

Estats Units.
Cuesta abajo (1934);
El tango en Broadway (1934);
El da que me quieras (1935);
Sentado en el pinocho (1932);
Solo de quena en SI menor (1932);
Mi gauchito me pincho (1929);
Tango bar (1935).
The big broadcast of 1936 (Los grandes de la radio de 1936) - Ttol en castell: "Cazadores de Estrellas, 1936"-.

 Enlaces externos .
Lloc uruguai que parla sobre la nacionalitat de Gardel;
Per escoltar els temes referits i ms;
todotango.com;
geocities.com/gardelsiglo21;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64037" title="Charles Sanders Peirce" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="25389">

Charles Sanders Peirce va nixer a Cambridge, Massachusetts, Estats Units d'Amrica el 10 de setembre de 1839 i fou un filsof, lgic i cientfic nord-americ.

Aquest professor d'astronomia i matemtiques en Harvard, s considerat el fundador del pragmatisme i un dels pares de la semitica moderna. Tot i graduar-se en qumica en la Universitat de Harvard, mai va aconseguir una posici acadmica permanent degut a la seua difcil personalitat i al escndol que envolt el seu segon matrimoni en divorciar-se de Melusina Fay. Va desenvolupar la seua carrera professional com a cientfic en la United States Coast Survey (1859-1891), treballant especialment en astronomia, geodsia i mesures pendulars. Des de 1879 fins a 1884 va exercir com a professor de lgica a temps parcial en la Universitat Johns Hopkins. Desprs de la seua retirada, en 1888, s'establ amb la seua segona muller, Juliette Froissy, en Milford, on va morir de cncer, el 19 d'abril de 1914, sense descendncia i desprs de 26 anys de escriptura intensa y prolfica. 

Peirce public dos llibres, Photometric Researches (1878) y Studies in Logic (1883), i un gran nombre d'articles en revistes de diferents rees i els seus manuscrits, gran part d'ells encara sense publicar, ocupen vora 100.000 pgines. Entre 1931 i 1958 es va ordenar temticament una selecci dels  seus escrits i es publicaren vuit toms sota el nom de Collected Papers of Charles Sanders Peirce. Des de 1982, s'han publicat, a ms, alguns volums de A Chronological Edition, que aspira a assolir els trenta toms.

William James reconegu a Charles S. Peirce com a fundador del pragmatisme. El seu pragmatisme pot entendre's com un mtode de resoldre confusions conceptuals relacionant el significat dels conceptes amb les conseqncies prctiques. Sense dubte, aquesta teoria no te cap semblana amb la noci vulgar de pragmatisme, que connota una recerca implacable del benefici aix com la convenincia poltica.

Peirce s tamb considerat com el pare de la semitica moderna: la cincia dels signes. Ms encara, el seu treball  sovint pioner  fou rellevant per a moltes rees del coneixement, com ara l'astronomia, metrologia, geodsia, matemtiques, lgica, filosofia, teoria i histria de la cincia, semitica, lingstica, econometria i psicologia. Cada cop ms, ha arribat a sser objecte d'abundants elogis. Popper el veu com  un dels filsofs ms grans de tots els temps . Per tant, no s sorprenent que el seu treball i les seues idees sobre moltes qestions hagin sigut objecte de renovat inters, no sols per les seves intelligents anticipacions als desenvolupaments cientfics, sin sobretot per qu mostra efectivament com tornar a assumir la responsabilitat filosfica de qu abdicaren gran part dels filsofs del segle XX.

Tanmateix, Charles S. Peirce no deuria sser considerat principalment com a filsof o lgic, sin com a cientfic, tant per la seua formaci com per la seua carrera professional. Els seus informes a la Coast Survey sn un testimoni notable de la seua experincia personal a l'ardu treball de mesurar i obtenir evidncies empriques. Una mirada a aquestos informes oficials o a els seus Photometric Researches produts en els anys 1872-1875 proporciona una vvida impressi de treball cientfic slid. Com va escriure Max Fisch, Peirce no era merament un filsof o un lgic que ha estudiat qestions cientfiques. Era un cientfic professional de tot dret, que port al seu treball les preocupacions del filsof i del lgic.

Encara que Peirce era d'alguna forma un filsof sistemtic en el sentit tradicional de la paraula, la seua obra aborda els problemes moderns de la cincia, la veritat i el coneixement, comenant per la seua prpia i valuosa experincia personal com a lgic i cientfic experimental que treballava dins una comunitat internacional de cientfics i pensadors. Tot i realitzar importants contribucions a la lgica deductiva, Peirce estava principalment interessat en la lgica de la cincia i, ms especialment, en all que ell anomen abducci (com oposat a deducci i inducci), que s el procs pel qual es genera una hiptesi, de forma que poden explicar-se els fets sorprenents. En efecte, Peirce consider que l'abducci estava al cor no sols de la investigaci cientfica sin de totes les activitats humanes ordinries.

La principal dificultat en l'estudi de Peirce s probablement l'aire de provincianisme americ que encara avui envolta el pragmatisme. Una segona dificultat de no menor importncia s que la interpretaci del pensament de Peirce ha provocat durant anys un ampli desacord entre els estudiosos peirceans, degut en part a la presentaci fragmentaria i catica de la seua obra als Collected Papers i la seu  anar contracorrent . El fet s que Peirce no s un filsof fcil de classificar: alguns ho consideraren un pensador sistemtic, per amb quatre sistemes successius (Murphey, 1961), uns altres ho veren com un pensador contradictori (Goudge, 1950), o com a un metafsic especulatiu de tipus idealista (Esposito, 1980). Tot i aix, en anys ms recents ha comenat a guanyar acceptaci general una comprensi ms profunda de la naturalesa arquitectnica del seu pensament i la seua evoluci des dels seus primers escrits en 1865 fins la seua mort en 1914. En la ltima dcada tots els estudiosos peirceans han reconegut clarament la coherncia bsica i la sistematitzaci innegable del pensament de Peirce.

Bibliografia.
Brent, James. Charles Sanders Peirce. A Life, edici revisada i ampliada. Bloomington, IN: Indiana University Press, 1998. Un valus estudi de la carrera de Peirce i de la seua problemtica vida, destacant les seues errades i fragilitats.
Debrock, Guy. "Peirce, a Philosopher for the 21st Century. Introduction", Transactions of the Ch. S. Peirce Society 28 (1992), pp. 1-18. Un article introductori que explica be per qu la filosofia de Peirce es interessant pel nostre temps.
Hookway, Christopher. Peirce. London: Routledge & Kegan Paul, 1985. Una explicaci general molt bona de l'obra de Peirce com a precursor de la filosofia analtica contempornia.
Parker, Kelly A. The Continuity of Peirce's Thought. Nashville, TN: Vanderbilt University Press, 1998. Un treball acadmic excellent que descriu la continutat del pensament de Peirce al llarg de la seua vida.
Peirce, Charles S. The Essential Peirce, 2 vols., N. Houser et al (eds.) Bloomington, IN: Indiana University Press, 1992-1998. Una excellent edici dels treballs filosfics de Peirce ms rellevants. Les introduccions als dos volums, escrites por Nathan Houser, sn la millor presentaci breu de Peirce fins ara.
Percy, Walker. Signposts in a Strange Land, P. Samway (ed.). New York: Farrar, Straus & Giroux, 1991, pp. 271-291. Una suggerent introducci a Peirce per a no filsofs escrita por un novellista reconegut.
Enllaos externs.
Arisbe (Peirce Gateway website) Cont els arxius de la Peirce-List, una bona quantitat de textos de Peirce, diversos recursos per l'estudi i centenars d'articles sobre Peirce.
Commens Centre virtual per els estudis de Peirce a la Universidad de Helsinki. Inclou un fantstic diccionari de termes de Peirce.
Digital Encyclopedia of Charles S. Peirce La primera enciclopdia on-line que reuneix el treball ms recent sobre Peirce i l'obra inspirada pel seu pensament en diversos mbits. T la seua base al Brasil. ;
Grupo de Estudios Peirceanos (Navarra) Cont una bibliografia quasi exhaustiva de llibres sobre Peirce, i una bona quantitat de traduccions al castell. ;
Peirce Edition Project (Indianapolis) Reuneix abundant informaci sobre Peirce i sobre la edici cronolgica de la seua obra.
Peirce's Logic Entrada escrita per Eric Hammer a la Stanford Encyclopedia of Philosophy sobre les contribucions de Peirce a la teoria lgica.
The Pragmatism Cybrary Una web amb molta informaci de Peirce, dels principals pragmatistes i de les societats, revistes i programes sobre ells. Resulta especialment til una llista de tesis relacionades amb Peirce i el pragmatisme i una biblioteca de pragmatistes vius.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64040" title="Wassily Leontief" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="25390">

Wassily Leontief (Munic, Baviera 1905   Nova York, EUA 1999) fou un economista nord-americ, d'origen rus, reconegut per la seva recerca sobre les relacions entre els sectors econmics i guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1973.

Biografia.
Va nixer el 5 d'agost de 1905 a la ciutat de Munic, fill d'un professor d'economia. El 1921 ingress a la Universitat de Sant Petersburg, on es gradu en economia el 1925. Fou arrestat nombroses vegades per oposar-se al comunisme i el mateix 1925 abandon la URSS. S'establ a Berln (Alemanya), on el 1929 es doctor amb la tesi Die Wirtschaft als Kreislauf, alhora que donava classes a l'Institut d'Economia Mundial de Kiel del 1927 al 1930. El 1929 viatj a la Xina i hi fou un temps assessor del Ministeri de Ferrocarrils.

Cap el 1931 marx als Estats Units d'Amrica, on entr a treballar al National Bureau of Economic Research de la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. El 1932 fou nomenat professor a la Universitat de Harvard, on dirig entre 1948 i el 1975 el Harvard Economic Research Project on the Structure of the American Economy. El 1975 abandon Harvard per esdevenir professor a la Universitat de Nova York.

Estudis econmics.
Formul, a partir de l'anlisi de l'input-output, establerta per ell, un model esttic d'explicaci de l'estructura econmica utilitzat com a base de futures previsions o planificacions. Aquesta aportaci, recollida a The Structure of American Economy 1919-39 (1941), fou ampliada a Studies on the Structure of American Economy (1953), on inclou una proposta de dinamitzaci del seu model. 

Elabor tamb mtodes de clcul matemtic d'aplicaci en economia (les anomenades tables input-output i formul el teorema sobre els factors de la producci anomenat paradoxa de Leontief. Fou assessor econmic del govern dels EUA en diverses ocasions i tamb de les Nacions Unides. El seu sistema d'anlisi input-output d'antuvi fou fora criticat pels poltics socialistes (tant per Stalin com per Nikita Khru ov).

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pel desenvolupament del mtode input-output i la seva aplicaci als ms importants problemes econmics.

Obra seleccionada.
 1925: Die Bilanz der russischen Volkswirtschaft: Eine methodologische Untersuchung ;
 1941: Structure of the American Economy, 1919-1929;
 1953: Studies in the Structure of the American Economy;
 1966: Input-Output Economics;
 1966: Essays in Economics;
 1977: Essays in Economics, II;
 1977: The Future of the World Economy;
 1983: Military Spending: Facts and Figures, Worldwide Implications and Future Outlook, realitzat amb F. Duchin;
 1983: The Future of Non-Fuel Minerals in the U. S. And World Economy, realitzat amb J. Koo, S. Nasar i I. Sohn;
 1986: The Future Impact of Automation on Workers, realitzat amb F. Dochin;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1973;
   Informaci de www.econlib.org;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64041" title="Anders Fogh Rasmussen" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="25391">


Anders Fogh Rasmussen (Ginnerup, 1953) poltic dans, primer ministre de Dinamarca des del 27 de novembre de 2001.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64042" title="Bertil Ohlin" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="25392">


Bertil Ohlin ( Klippan, Sucia 1899 - Estocolm 1979 ) fou un economista, poltic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 23 d'abril de 1899 a la poblaci sueca de Klippan, situada al comtat d'Escnia. Va estudiar economia a la Universitat de Lund, on es gradu el 1917, i desprs de realitzar un postgrau a la Universitat de Harvard el 1923, realitz el doctorat a la Universitat d'Estocolm el 1924. El 1925 fou nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen, el 1929 de la d'Estocolm, i el 1930 succe Eli Filip Heckscher com a professor d'economia a la Stockholm School of Economics.

Membre del Partit Popular Liberal, principal partit poltic opositor al Partit Socialdemcrata suec, fou el seu lder entre els anys 1944 i 1967, i Ministre de comer entre 1944 i 1945 sota el govern de Per Albin Hansson.

Va morir el 3 d'agost de 1979 a la seva residncia d'Estocolm.

Recerca econmica.
El 1929 va debatre amb John Maynard Keynes sobre les conseqncies dels alts pagaments de les reparacions de la guerra imposats a Alemanya. Mentre Keynes va predir una guerra causada per l'alta crrega del deute, Ohlin defens la capacitat alemanya de pagar el deute estipulat. 

Elabor una teoria monetria de l'inters a partir de l'obra de Knut Wicksell, i tamb fu importants aportacions per a l'estudi del comer internacional, algunes de les quals en collaboraci amb Eli Filip Heckscher. El seu nom s associat al model matemtic de comer lliure internacional, conegut com a model Hecksher-Ohlin.

El 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia, juntament amb James Meade, per demostrar els efectes de la poltica econmica en el comer exterior i analitzar els problemes d'estabilitzaci en les economies obertes.

Obra seleccionada.
 1930: The German Reparations Problem;
 1933: Interregional and International Trade;
 1937: Mechanisms and Objectives of Exchange Controls;
 1949: The Problem of Employment Stabilization;
 1956: Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ("Teoria de les relacions econmiques internacionals") amb K. Rose;

Enllaos externs.
  Institut Ohlin;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1977;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64043" title="Fuerteventura" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="25393">


Fuerteventura s una illa de l'arxiplag de Canries (Comunitat Autnoma de Canries, al sud-oest de Lanzarote, de la qual s separada per l'estret de La Bocayna. Al S, l'antiga illa de Janda, avui unida per l'istme de la Pared i que forma la pennsula de Janda, li dna l'aspecte allargat que presenta Fuerteventura.
La capital s Puerto del Rosario, centre d'enlla amb les altres illes, i tamb nucli principal (24.000 habitants 2005). Es divideix en sis municipis:

Antigua;
Betancuria;
La Oliva;
Pjara;
Puerto del Rosario;
Tuineje;

 Relleu .
L'illa s d'origen volcnic, i ofereix un relleu muntanys, b que sigui d'escassa altitud (Janda, 802 m). Les roques volcniques i les cendres ocupen la major part de l'illa, per la qual cosa, a part el clima, extremament rid, s molt pobra i improductiva. 
 
 Economia .
Una agricultura molt pobra s la principal base de la seva riquesa (conreus de tomquets, patates i algun cereal). La ramaderia hi s representada per cabres i camells. El turisme, com ms va ms important, s l'altra font de riquesa.

Enllaos.   
 Fuerteventuraturismo.com  ;
 LaOliva.es     ;
 AyuntamientoPajara.com    ;
 Cabildo de Fuerteventura   ;
 Fuerteventura 360  ;
   


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64045" title="La Palma" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="25394">


La Palma s una illa de l'arxiplag de les Canries (Comunitat Autnoma de les Canries), dins la provncia de Santa Cruz de Tenerife.
s situada a 72 km al nord de l'illa d'El Hierro i 107 km al nord-oest de la de Tenerife. La capital s Santa Cruz de La Palma. 
Dins el relleu es destaca un gran sistema volcnic que ocupa el sector nord de l'illa i que comprn l'ample crter de la Caldera de Taburiente (10 km de dimetre, 28 km de permetre i 1 500 m de profunditat), obert noms al sud-oest per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar. El 1954 hom declar el crter parc nacional. De la Caldera, vorejada d'alts cims (Pico de la Cruz, 2 423 m), arrenca una cadena muntanyosa que travessa l'illa fins a l'extrem meridional. El pic ms alt s el Roque de los Muchachos (2 426 m), on hi ha un important observatori astronmic (1985). Els vessants de la Caldera sn boscosos i barrancosos i presenten corrents de lava ben visibles. 
La capital de l'illa s tamb el port principal, el qual exporta bananes, tomquets, tabac i productes de l'artesania local, sobretot brodats.
L'illa es divideix en 14 municipis:

Barlovento;
Brea Alta;
Brea Baja;
Fuencaliente;
Garafa;
Los Llanos de Aridane;
El Paso;
Puntagorda;
Puntallana;
San Andrs y Sauces;
Santa Cruz de La Palma;
Tazacorte;
Tijarafe;
Villa de Mazo;




 Enlaces externos .
El Tiempo en Canarias;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64048" title="La Gomera" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="25395">


La Gomera s una illa situada a l'Oce Atlntic, a les Illes Canries, davant les costes africanes. Pertany a la provncia de Santa Cruz de Tenerife. La seva capital s San Sebastin de la Gomera, , on se situa la seu del Cabildo Insular (Ajuntament).


Descripci.
La Gomera t una superfcie de 369,76 km i el seu punt ms alt s el Garajonay, amb 1.487 m d'altitud. T uns 12 milions d'anys d'antiguitat. Tamb s coneguda La Gomera com l'illa colombina, perqu va anar lloc d'avituallament de Cristfor Colom abans de partir al Nou Mn.

La poblaci de dret de l'illa, s de 21.746 habitants (Institut Nacional d'estadstica d'Espanya, 01-01-2005). En els anys 50 va arribar a tenir al voltant d'uns 30.000 habitants.

L'illa compta amb el Parc Nacional de Garajonay, declarat el 1981 i posteriorment anomenat per l'UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Allotja una joia natural prpia del Terciari, el bosc de Laurisilva. Est format per una gran varietat d'arbres que conserven el seu fullatge durant tot l'any, de carcter subtropical, directament relacionat amb una elevada humitat i temperatures suaus. En ell es poden trobar brucs, llorers, falgueres, etc. La zona es veu afectada pel mar de nvols pel que la condensaci del vapor d'aigua a les fulles dels arbres (pluja horitzontal) eleva de manera considerable la quantitat d'aigua al terreny. El Parc s pot recrrer fcilment grcies als nombrosos senders que el travessen.

Altres espais naturals protegits sn La Reserva Natural Integral de Benchijigua, La Reserva Natural Especial de Puntallana, El Parc Natural de Majona, El Parc Rural de Valle Gran Rey i El Paisatje Protegit de Orone, entre d'altres.

L'illa compta amb centenars d'endemismes vegetals i animals, que fan que sigui rica en biodiversitat i naturalesa. Entre els endemismes animals de La Gomera destaca el Llangardaix Gegant de La Gomera (Gallotia bravoana), possiblement un dels vertebrats ms amenaats del mn. Noms es coneixen uns quants exemplars en un cingle de difcil accs. El govern canari ha elaborat un pla per a la seva recuperaci.


La Gomera, igual com la resta de les Canries, s una illa volcnica, per els episodis d'aquest tipus poden considerar-se extingits en ella, tenint lloc els ltims fa uns dos milions d'anys. A causa d'aquesta falta d'erupcions en poca recent, l'erosi de l'aigua ha traat nombrosos barrancs i a la costa ha delineat prominents penya-segats. Exemple d'aix s l'espai natural protegit de Los rganos, al nord de l'illa.

L'economia s'ha basat al llarg de la histria en l'agricultura i al sector primari en general. L'agricultura ha tingut un doble vessant, d'una banda l'autoprovement (hortalisses) i per un altre l'exportaci (pltan). Amb una superfcie a priori no propicia per a aquesta activitat, el cultiu ha estat possible grcies a les terrasses construdes al terreny i la xarxa de canals i sistemes de reg.

En els ltims anys el desenvolupament econmic s'ha orientat cap al turisme. Els nuclis turstics emergents sn el Valle Gran Rey, Platja Santiago i San Sebasti de la Gomera.


Municipis.
L'illa s dividida en sis municipis:




Histria.

Primers pobladors.
Hi ha moltes teories sobre la procedncia del nom "Gomera". Algunes d'aquestes teories no tenen cap rigor ni fonament, com la que diu que el seu nom prov de Gomer, nt de No. La teoria ms avalada s que el nom Gomera est relacionat amb les tribus d'igual nom al nord de Marroc (hi ha Penyal de Vlez de La Gomera i d'altres). Aquestes tribus sn agrcoles i desconeixen la navegaci igual que els orinds de l'illa canria del mateix nom, amb el qui es pensa que van poder ser portats al seu dia per algun poble de navegants.

L'illa estava poblada pels gomeros o gomeritas, indgenes de l'illa. D'ells es conserven diverses tradicions, per la ms famosa s el llenguatge dels silbos (o silbo gomero), una forma de comunicaci per superar les limitacions de l'accidentada orografia.

En comenar la conquesta, l'illa es trobava dividida en 4 cantons: Mulagua, Hipalan, Orone i Agana, identificant-se aquests territoris amb les grans valls d'Hermigua, San Sebasti, Vall Gran Rei i Vallehermoso, respectivament.


La conquesta i els senyors de La Gomera.


Es diu que La Gomera mai no va ser conquerida i que al llarg dels anys quan els nous pobladors europeus van anar establint-se a l'illa, els aborgens van reconixer la seva autoritat.

Els gomeros va ser un poble "inconformista" i "rebel" que s'aixecava cada vegada que es cometia una barbrie o una injustcia cap al seu poble. Aquesta illa igual com El Hierro, Lanzarote i Fuerteventura estaven sota un senyor, que va durar fins a principis del segle XIX, a diferncia del realengo en el qual hi havia les illes de La Palma, Tenerife i Gran Canaria. Els senyors de la Gomera est relacionada amb la famlia Peraza i es va caracteritzar per la seva crueltat i per la seva tirania.


Fernn Peraza "el Vell" s'estableix a La Gomera. A causa de la mort del seu fill Guilln Peraza en una incursi a La Palma, el succeeix Diego de Herrera, marit d'Ins Peraza. I a la seva mort, el senyor va ser repartida entre part dels seus fills. La Gomera i el Hierro van correspondre a Fernn Peraza "el Jove". S'inicia ara un perode de significativa violncia, tant per la gran repressi contra el poble indgena com les revenges cap a altres conquistadors.

La mort de Juan Rejn a les mans de Fernn Peraza per velles picabaralles fa que sigui cridat a la Cort dels Reis Catlics. Finalment se salva de qualsevol judici, per s obligat a casar-se amb Beatriz de Bobadilla. A causa d'una revolta dels gomeros, es refugien a La Torre del Conde i demanen ajuda a Pedro de Vera que amb gran crueltat assassina gran nombre dels rebels i s'emporta cap a Gran Canria a ms de dos-cents gomeros com a esclaus.

Posteriorment Fernn Peraza s'enamora d'Iballa, una indgena gomera, i en un dels seus encontres amorosos s assassinat per Hupalupo, pare d'Iballa, i per Hautacuperche. Desprs de la seva mort el poble es va aixecar de nou en contra dels senyors. Pedro de Vera va acudir una altra vegada en ajuda de Beatriz de Bobadilla i van fugir els gomeros als cims. Pedro de Vera, mitjanant l'astcia, va voler venjar-se, i va publicar un ban en el qual el qualsevol gomero que no acuds a les honres fnebres de Fernn Peraza, seria acusat de cmplice i trador, aix mateix indultaria a aquells que acudissin. Els que van acudir al funeral a la Vila serien immediatament fets presos, aix com tamb van ser capturats alguns que van romandre en els cims. S'ordena la condemna a mort de tots els indgenes majors de 15 anys, si b aquesta mesura no es va portar a la prctica en la seva totalitat. No satisfet amb els assassinats, a la seva arribada a Gran Canria, va ordenar ajusticiar tots els gomeros que es trobaven en aquella illa i exportant com a esclaus a gran part de nens i dones, cap a la pennsula o cap a les altres illes. Posteriorment molts dels quals van ser deportats com a esclaus tornarien a l'illa de la Gomera.

Uns anys ms tard La Gomera entra als llibres d'histria com l'ltima terra trepitjada per Cristfor Colom abans d'arribar a Amrica, en el seu primer viatge. El lloc on es va allotjar s ara un museu.

Clima.

 Climticament s una illa seca amb l'aire humit.

 Clima de la Gomera
 -----------------------------------------------------------------------
 Mes                     GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES 
 -----------------------------------------------------------------------
 Temperatura de dia       21  21  22  23  24  25  27  29  28  26  24  22 
 Temperatura nocturna     15  15  15  16  17  18  20  21  20  19  18  16 
 Hores de sol per dia      6   6   7   8   9   9   9   9   8   7   6   5 
 Dies plujosos/mes         6   4   3   2   2   1   0   0   2   5   6   7 
 Temperatura de l'aigua   19  18  18  18  19  20  21  22  23  23  21  20

Enllaos externs.

Cabildo Insular de La Gomera;
Turisme-Cabildo de La Gomera;
La Gomera i el seu folklore;
Todo Gomera ;
Webcams Valle Gran Rey;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64049" title="Garcia II de Pamplona" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="25396">
Garcia II de Pamplona ( ? - Aibar, Navarra 882 ), senyor d'laba i co-rei de Pamplona (870-882). 

Orgens familiars.
Fou fill de Ximeno I de Pamplona, senyor d'laba, que cogovern el regne fins el 860 . s possible que la seva branca de la dinastia basca regnant, dinastia Ximena, fou entronitzada fins a la posici de co-rei, sent possiblement Garcia II co-regent ja en el curs de la vida de Garcia I. 

Ascens al tron.
Quan el rei Garcia I mor el 870 i Fortuny Garcs, el seu fill i hereu es trobava empresonat a Crdova. Garcia II es va convertir en l'inqestionable regent del regne i fou tractat com a rei. 

Garcia fou un defensor entusiasta del seu pas contra les accions de l'Islam, per fou mort a Aibar el 882 en una batalla contra l'Emir de Crdova. Per des del 880 ja regnava amb plens poder Fortuny Garcs, el qual fou rescatat del seu captiveri a Crdova.

El 905 es produ un cop d'estat contra Fortuny Garcs i la dinastia Ximena va assumir el control del Regne de Navarra.

Npcies i descendents.
Es cas el vers el 860 amb Onnega Rebelle de Sangesa, amb la qual va tenir dos fills:
 l'infant Ennec de Pamplona;
 la infanta Sana de Pamplona, casada amb nnec Fortuny (fill de Fortuny I de Pamplona) i en segones npcies amb Gal III d'Arag.

Vers el 884 es cas amb Dadildis de Pallars, germana del comte Ramon I de Pallars. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant San I de Navarra (865-925), rei de Navarra;
 l'infant Ximeno II de Navarra (?-931), regent de Navarra;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64050" title="Ximeno I de Pamplona" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="25397">
Ximeno I de Pamplona ( ? - 860 ), senyor d'laba i co-rei de Pamplona (851-860).

Orgens familiars.
Fou fill de Garcia Ximenes, que fou probablement senyor d'laba i possiblement duc de Gascunya durant el regnat d'nnec I de Pamplona. 

Ascens al tron.
Ximeno I fou escollit per succer el seu cos nnec I de Pamplona, de la dinastia Arista. Per els nobles navarresos preferiren el fill d'nnec com a succesor, governant amb el nom de Garcia I de Pamplona. Tot i que realment no arrib a ser coronat rei la historiografia el situa com a co-rei de Pamplona.

El fill de Ximeno I, Garcia II de Pamplona esdevindr co-rei durant el regnat de Fortuny Garcs, i pressumiblement ja abans amb el regnat de Garcia I.

El 905 el cop d'estat perpretat contra Fortuny Garcs portar la dinastia Ximena a governar el Regne de Navarra fins el 1234.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64057" title="Picasa" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="25398">
Picasa, Inc s una companyia de Pasadena, California que ha creat un organitzador de fotos amb el mateix nom. El juliol del 2004, el Google va comprar Picasa i la va comenar a oferir per a s gratut.

Picasa software.
L'objectiu de Picasa s sser molt fcil de fer per qualsevol usuari tot oferint moltes funcions en un sol click. 

La principal part del programa consisteix en organitzar les fotos del nostre ordinador, tot ordenant-les en carpetes, i colleccions per ordre cronolgic.

Tamb ens permet fer retocs a les fotografies com ara ajustament del color, reducci dels ulls vermells, correcci de l'alineaci de les fotos,... en un sol click.

Tamb podem enviar les fotos per correu electrnic, penjar-les en un weblog, gravar-les en un cd, o altres.

Enllaos externs.
Web de Picasa;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64058" title="Hyderabad (Pakistan)" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="25399">
Vegeu Hyderabad (ndia) per a la ciutat homnima de l'estat d'Andhra Pradesh, a l'ndia.;

Hyderabad s una ciutat situada al sud de Pakistan al costat del riu Indus i propera a la desembocadura del delta d'aquest. L'any 2000 comptava amb 1.348.288 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64059" title="ACPI" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="25400">
Redirect APIC;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64062" title="Tristan Tzara" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="25401">

Tristan Tzara, nascut al municipi de Moine ti, comarca de Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, va ser un assagista i poeta que va desenvolupar la seva tasca creativa a Frana. s conegut principalment per sser fundador del moviment dadaista, escrivint primer a Zrich i ms tard a Pars els primers manifestos del moviment.

Biografia.
Tzara va viure quasi tota la seua vida en Frana. Fou un dels autors ms importants del moviment Dada, que fund junt amb gent com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucionria en literatura que anticip les actituds del surrealisme.

El moviment dadaista s'origin a Zrich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escrib els primers textos Dad   La Premire Aventure cleste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq pomes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), aix com els manifestos del movimient: Sept manifestes Dada ("Set manifestos Dad", 1924). A Pars organitz, amb els seus companys de movimient, espectacles al carrer plens d'absurditat per tal dpater le bourgeois, "escandalitzar la burgesia", donant un poders impuls a la escena dadaista.

Cap a finals de 1929 va embarcar-se en el tot just inaugurat moviment surrealista d'Andr Breton, Louis Aragon i altres autors; dedic grans esforos a intentar conciliar les doctrines filosfiques nihilistes i sofisticades del moviment amb la seva prpia filiaci marxista. Particip activament al desenvolupament dels mtodes d'escriptura automtica, entre ells el collage i el cadver exquisit. D'aquesta poca data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).

Al llarg de la II Guerra Mundial s'incorpor a la resistance francesa; desprs d'obtenir la ciutadania en 1947, s'afili al Partit Comunista Francs. La seva militncia s'estendria fins el 1956, quan, arran de la invasi d'Hongria per las tropes sovitiques per soterrar la revolta popular, s'apart del partit. L'obra d'aquesta poca s caractersticament complexa, tot i la seva major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face intrieure ("El rostre interior", 1953).

Va morir el desembre de 1963 a Pars, i fou soterrat al cementiri de Montparnasse.

Obres.
La primera aventura celestial del senyor Antipirina 1916;
Vint-i-cinc poemes 1918;
Primer manifest dad 1918;
L'antologa dad. Obra collectiva 1919 ;
Set manifestos dad 1924 ;
Sobre els nostres pardals 1929;
L'home aproximat 1931, publicat en catal com a: L'home aproximatiu, traducci de Vicent Alonso, Gregal Llibres, Valncia, 1986;
On beuen els llops 1933;
Migdies guanyats 1939;
El surrealisme i la posguerra. Conferncias sobre el surrealisme;
A l'nterin 1946;
La fugida 1947;
El fruit perms 1947;
La rosa i el gos 1958;

Enllaos externs.
 Siete Set manifestos dad ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64063" title="Cir" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="25402">

Biografies:;
Cir I d'Anshan, rei d'Anshan 640 aC 580 aC. ;
Cir II el gran, rei d'Anshan 559 aC 529 aC i de Prsia 550aC 529 aC;
Cir el Jove, fill de Darios II de Prsia Nothus, strapa de Ldia, Frgia i Capadcia 407 aC-401 aC, i pretendent a la corona persa.
Cir, retric grec ;
Cir d'Alexandria o Sir d'Alexandria, metge grec ;
Cir d'Edessa, metge grec ;
Cir de Lmpsac, metge grec ;
Cir metge que exerc a Roma al segle I aC;
Sant Cir, metge nadiu d'Alexandria ;
Cir, arquitecte grec ;
Cir d'Esmirna, bisbe d'Esmirna, i funcionari bizant;
Cir d'Alexandria, patriarca d'Alexandria (630-640).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64065" title="Shirin Ebadi" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="25403">


Shirin Ebadi (en persa:            ) ( Hamadan, Iran 1947 ) s una advocada iraniana defensora dels drets humans, en especial dels drets dels infants i de les dones. Va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau de 2003.

Biografia.
Va nixer el 21 de juny de 1947 a la poblaci iraniana de Hamadan, per l'any segent la seva famlia es va traslladar a Teheran. El 1965 va aconseguir una plaa a la facultat de Dret de la Universitat de Teheran. Va enfocar la seva carrera cap al crrec de jutgessa, crrec que va ocupar oficialment el mar de 1970. L'any segent es va doctorar en dret privat a la mateixa universitat. El 1975 li fou encarregada la presidncia d'una branca legislativa de la Cort de Teheran, la qual cosa la convertia en la primera dona d'Iran en aconseguir-ho.

Activitat social.
Tot i aix, li va ser assignada una posici menor a partir de la revoluci iraniana de 1979, quan els religiosos conservadors insistiren en la prohibici islmica de tal crrec de jutgessa per a les dones. Desprs de moltes protestes d'ella i d'altres jutgesses, van poder ocupar un crrec lleugerament superior, el d'"experta en Dret". Finalment, sense voler continuar soportant la situaci de discriminaci, es va retirar. Per aquesta negativa li fou vetat el treball judicial fins l'any 1992, any en qu va poder obrir un gabinet jurdic. En tot aquell temps exclosa de la carrera judicial, va poder escriure alguns llibres i una gran quantitat d'articles a diaris iranians que li donaren molta popularitat.

En els darrers anys, Shirin Ebadi ha actuat com a advocada en casos d'assassinat i en casos d'abusos a infants. A ms a ms, acostuma a donar classes a la Universitat de Teheran, alhora que promou lstatus legal dels infants i de les dones, tal com ho posen de manifest els diversos projectes en els quals collabora des de les diferents organitzacions que lidera (com per exemple, l'oficina de la UNICEF a Teheran).

Pels seus esforos per la democrcia i els drets humans, especialment els de les dones i els nens, va rebre l'any 2003 el Premi Nobel de la Pau. En la seva lectura Nobel, a ms d'atorgar als drets humans la importncia que justament es mereixen, i de fer esment a les seves condicions de dona, de ciutadana d'Iran, i de musulmana, fa una crida al sentit com per evitar guerres sota el pretext de la lluita contra el terrorisme, en molt clara relaci a la poltica exterior dels Estats Units.

Enllaos externs.
 Plana oficial de Shirin Ebadi (en persa);
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2003;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64072" title="Pere I de Foix" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="25404">
Pere I de Foix ( ? - 1071 ), comte de Foix  (1064-1071).

Orgens familiars.
Fill del comte Bernat I de Foix i la seva primera esposa Beatriu, fou germ de Roger I de Foix, al qual succe a la seva mort, i germanastre de Bernat II de Bigorra.
 
Npcies i descendents.
Es cas amb Letgarda, amb la qual va tenir:
 l'infant Roger II de Foix (?-1124), comte de Foix;
 l'infant Pere de Foix (?-v1084), mort jove;


El 1067 va mostrar les seves pretensions a l'herncia del comtat de Carcassona a la mort del comte Ramon II, per aquest fou donat a Ermengarda de Carcassona, juntament amb la seves germenes Garsenda i Adelaida.

Va morir el 1071 sense poder accedir al tron de Carcassona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64073" title="Robert Bresson" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="25405">
Robert Bresson s un cineasta francs nascut el 25 setembre de 1901, autor de tot un seguit de pellcules a les quals va desenvolupar un discurs en recerca del total i absolut ascetisme, tot aspirant a captar all que escapa a la mirada ordinria. Bresson va faltar el 18 de desembre de 1999.

En abandonar la pintura i la fotografia, Robert Bresson va realitzar el seu primer film en 1934: Les Affaires publiques, un curtmetratge cmic. Noms comenar la Segona Guerra Mundial, va estar fet presoner per ms d un any a un camp alemany.

No ser fins el 1943 que podr realitzar el seu primer llargmetratge, Les Anges du pch. Ms tard i basant-se en una novella de Denis Diderot, rodar Les Dames du Bois de Boulogne en 1945, amb la participaci de Jean Cocteau com a dialoguista. Aquesta pellcula, tot i el seu fracs comercial, va situar Bresson com un dels cineastes capdavanters de la seua generaci i va atorgar-li el reconeixement de bona part de la crtica.

Ms endavant realitzar la millor collita de la seua carrera, desenvolupant un estil propi que renunciava als actors professionals i a l artifici, en la recerca d un llenguatge visual pur ple de gestos, mirades i sons. De la seua millor etapa destaquen Le Journal d'un cur de campagne, Un condamn  mort s'est chapp, Pickpocket o Mouchette.

Cap a la fi de la seua etapa com a director, en 1975, va publicar el llibre Notes sur le cinmatographe (Notes sobre el cinematgraf), un recull d'aforismes amb els que defensa la seva visi del cinematgraf que ell distingeix de cinema. En efecte, ell pensa que el cinema s una mena de teatre filmat, mentre que el cinematgraf representa una nova escriptura visual d imatges en moviment i de sons, relacionades pel muntatge.

En 1995, la totalitat de la seva obra, composada per un total de 13 llargmetratges (xifra relativament baixa) va sser distingida per l Acadmie franaise du cinema amb el Premi Ren Clair.

Filmografia.

1934: Les Affaires publiques (curtmetratge);
1943: Les Anges du pch;
1945: Les Dames du Bois de Boulogne;
1951: Le Journal d'un cur de campagne;
1956: Un condamn  mort s'est chapp;
1959: Pickpocket;
1962: Le Procs de Jeanne d'Arc;
1966: Au hasard Balthazar;
1967: Mouchette;
1969: Une femme douce;
1971: Quatre nuits d'un rveur;
1974: Lancelot du Lac;
1977: Le Diable probablement;
1983: L'Argent;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64077" title="Relacions Laborals" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="25406">
Relacions Laborals s un ttol que la facilita la Diplomatura en Relacions Laborals t com a objectiu proporcionar una formaci adequada en les bases teriques i en les tcniques d'organitzaci del treball i de la gesti de personal, aix com de l'ordenaci jurdica del treball i de la Seguretat Social. s a dir, formar tcnics especialistes en aquest mbit, el camp d'actuaci dels quals es troba en el mn del treball, abordat des de dues vessants:

 Una de tipus jurdic, a la qual es pren en consideraci tot all referit a la regulaci jurdica de les relacions laborals i de seguretat social; amb matries con el Dret laboral, el dret sindical i el Dret de la Seguretat Social.
 L'altra vessant es refereix a l'organitzaci i direcci del treball a la empresa, que pretn capacitar el futur diplomat per a la comprensi de la problemtica econmico-empresarial que planteja el mn del treball, i en especial en l'rea d'organitzaci d'empreses, mtodes de treball, aix com direcci i gesti personal. Tot i aix, ja que en les relacions laborals estan directament implicades les persones, s fonamental per comprendre el comportament de l'individu dins l'organitzaci una preparaci en matria de psicologia del treball i de les relacions laborals.

Juntament a aquestes matries existeixen altres assignatures imprescindibles per a un millor coneixement dels temes especfics de la titulaci i que complementen la formaci del professional verstil que exigeix la nostra societat (Economia, Sociologia, Tributaci, Institucions de Dret Pblic i privat, etc.), i assignatures que pretenen preparar les bases d'una especialitzaci mitjanant l'oferta optatives.

En definitiva, un conjunt d'aprenentages la finalitat dels quals s la preparaci per al desenvolupament de tasques professionals com l'assesorament extern a les empreses en matria laboral, la integraci als departaments de personal de les organitzacions, la defensa en judici laboral d'assumptes d'aquest tipus, aix com la incorporaci als cossos de gesti de les administracions pbliques, preferenment dels que tenen funcions en matria laboral o de seguretat social.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64079" title="Jyllands-Posten" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="25407">

Morgenavisen Jyllands-Posten ("El diari matinal  El correu de Jutlndia " en dans, sovint abreujat Jyllands-Posten) s un diari dans, el ms gros del pas d'entre els matinals. L'any 2000 la seva tirada superava els 180.000 exemplars, el 2004 era de 157.700 (197.200 els diumenges). La seva redacci s a Viby, prop d'rhus, a Jutlndia. 

Pertany a una empresa editora que tamb publica el diari Politiken i el tabloide Ekstra Bladet.

Des que el 30 de setembre del 2005 el Jyllands-Posten public 12 caricatures de Mahoma el diari esdevingu el centre d'un debat internacional sobre la llibertat d'expressi.

Histria i perfil poltic.

El Jyllands-Posten fou fundat el 1871 com un diari regional conservador de poca circulaci. Durant els anys 20 i anys 30 mantingu posicions favorables al feixisme i nazisme. Desprs de la Segona Guerra Mundial el diari apost per noves tcniques i pel periodisme de qualitat, cosa que el dugu a superar els diaris de Copenhaguen (actualment els diaris danesos que el segueixen sn Politiken i Berlingske Tidende). Segons els seus estatuts el diari hauria de ser liberal i independent.

 Polmica sobre les carcatures de Mahoma i la llibertat d'expressi .

El Jyllands-Posten propos a 40 artistes grfics que dibuixessin quin creien que podia haver estat l'aspecte de Mahoma. Noms 12 acceptaren la proposta, apareixent-ne publicats els dibuixos el 30 de setembre del 2005 sota el ttol de Muhammeds ansigt ( La cara de Mahoma ). Aquests anaven acompanyats d'un text del Jyllands-Posten on es criticava la poca secularitzaci de certs ambients musulmans, que limitava la llibertat d'expressi a les seves visions poltico-religioses, i que havia de ser venuda amb l'acceptaci de la crtica, la ridiculitzaci i fins i tot l'insult.

Prviament, el diari rival Politiken d'havia fet ress del fet que un escriptor dans, Kre Bluitgen, tingus moltes dificultats per trobar un dibuixant disposat a illustrar-ne un llibre anomenat Koranen og profeten Muhammeds liv ( L'Alcor i la vida de Mahoma ).

Tot plegat deriv en un conflicte diplomtic greu entre Dinamarca i diversos pasos islmics, on les caricatures foren vistes no noms com un trencament de la prohibici existent en l'Islam de representar el profeta si no com un insult. Diversos governs demanaren rectificacions o disculpes al govern dans (que aquest refus amb l'argument que la llibertat d'expressi era un b que volia defensar), i alguns fins i tot feren marxar els seus ambaixadors de Dinamarca (Arbia Saudita, Sria i Lbia). Alhora, diverses seus consulars danesos foren atacades a alguns pasos de majoria musulmana (sovint dictadures on les manifestacions sn fortament controlades pels respectius governs) i hom promogu un boicot als productes danesos ( o escandinaus en general).

Els dibuixos foren re-publicats a molts altres diaris d'arreu del mn, incloent-ne de jordans i egipcis.

 Enllaos externs .
 Jyllands-Posten - Lloc oficial (en dans);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64082" title="B?eclav" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="25408">


B eclav (en alemany Lundenburg) s una ciutat de la Repblica Txeca, al sud-est de Brno. Est situada a la frontera amb el nord d'ustria al riu Dyje. La ciutat austraca ms propera s Hohenau an der March. 

Histria.

Cap als volts de la Segona Guerra Mundial una considerable part de la poblaci de B eclav era germanfona. El 1880 tenia 5681 habitants. 

Trnsit.

B eclav s un punt important de la xarxa ferroviria. Est situat a la intersecci de camins que van i vnen de Brno, Praga i Ostrava (Repblica Txeca), Cracvia (Polnia), Kty i Bratislava (Eslovquia), i Hohenau i Viena (ustria). 

Enllaos externs.

 Breclav.org: Web Oficial;
 Breclav.info: Informaci turstica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64083" title="Dyje" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="25409">
El Dyje (en alemany Thaya) s un riu de l'Europa central, afluent del riu Morava. T cap a 285 km de llargada i meandres d'oest a est a la zona fronterera entre el nord d'ustria i la part sud de la regi de Morvia (Repblica Txeca), per de fet no segueix fidelment la lnia fronterera en certs trams. s la uni de dos petits rius, anomenats Dyje alemany i Dyje moravi (en txec Moravsk Dyje, en alemany Mhrische Thaya), la confluncia dels quals es troba a l'altura de Raabs an der Thaya. El seu nom significa "l'inert". 

En terrenys elevats, el Dyje passa per coves profundes, passant per castells i palaus. A Morvia, ha estat recollit en embassaments en diferents trams. 

Ciutats i pobles importants prop del Dyje: 
 Waidhofen an der Thaya;
 Raabs an der Thaya;
 Drosendorf;
 Vranov nad Dyji;
 Hardegg;
 Znojmo ;
 Laa an der Thaya ;
 Lednice ;
 B eclav;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64089" title="Escala de paraules" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="25410">
Escala de paraules (Word Ladder) s un joc inventat per Lewis Carroll, l'autor de llibres com Alcia al Pas de les Meravelles o Alcia a travs de l'Espill.

Normes.
El jugador rep una paraula d'inici i una paraula objectiu. Per guanyar el joc, el jugador ha de convertir la paraula d'inici en la paraula objectiu, creant una paraula real a cada pas. Per fer aix, el jugador pot triar una de les segents opcions a cada pas:

Afegir una lletra;
Treure una lletra;
Canviar una lletra;
Utilitzar les mateixes lletres en ordre diferent (anagrama);

Exemple.
En aquest exemple, el jugador rep la paraula d'inici porc i la paraula objectiu branca.
 
 porc
 port       (canvia una lletra)
 mort       (canvia una lletra)
 molt       (canvia una lletra)
 molta      (afegeix una lletra)
 malta      (canvia una lletra)
 mala       (treu una lletra)
 mal        (treu una lletra)
 tal        (canvia una lletra)
 talc       (afegeix una lletra)
 tanc       (canvia una lletra)
 banc       (canvia una lletra)
 banca      (afegeix una lletra)
 branca     (afegeix una lletra)

Variacions.
Normalment, es dna una puntuaci ms alta com menys paraules intermitges hi hagi, per en algunes varietats es premia la quantitat; un jugador que coneixi ms vocabulari podr posar ms paraules.

Altres versions del joc noms permeten fer canvis de lletres, no afegir-ne ni eliminar-ne.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64096" title="Lorenzo Bernucci" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="25411">

Lorenzo Bernucci s un ciclista itali, actualment a les files del T-Mobile Team. S'especialitza en curses d'un dia, malgrat que la seva victria ms important va ser una etapa del Tour de Frana del 2005.

Va nixer  el 15 de setembre del 1979 a Sarzana. Va debutar com a profesional el 2002 a les files del Landbouwkrediet-Colnago, fins que el 2005 va marxar al Fassa Bortolo. Tanmateix, el patrocinador de l'equip va deixar de patrocinar-lo al final de la temporada, i el T-Mobile va aconseguir fitxar el jove cicliste itali.

Fsicament, mesura 1,80 i pesa 70 kg; t una gran similitud amb Joan Antoni Flecha, cosa que ha fet que ambds hagin estat confosos ms d'una vegada.

Palmars.
2005;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Giro d'Itlia.
2002. 76 de la classificaci general;
2003. 72 de la classificaci general;
2007. 64 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
2005. 62 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
2005. 85 de la classificaci general;
2006. Abandona (13a etapa);
2007. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64098" title="Columbia (ciclisme)" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="25412">

El Team Columbia s un equip ciclista professional. El juny de 2008, Columbia Sportswear anunciava un patrocini de tres anys de l'equip i que aquest comenava amb el Tour de Frana 2008. Fins aleshores l'equip no tenia patrocinador i per aquest motiu duia el nom  de l'entitat que el gestiona, Team High Road. L'equip pren part en moltes curses ciclistes, com el Tour de Frana, el Giro d'Itlia o la Volta a Espanya. Des del 2005, s un dels equips de l'UCI ProTour.

L'equip va ser fundat el 1991 com Team Telekom, patrocinat pel parent corporatiu de T-Mobile, Deutsche Telekom - per el 2004 se'n va canviar el nom a la denominaci actual. T vint-i-cinc ciclistes, nou fisioterapeutes, nou mecnics i operaris de manteniment, i t vint-i-dos socis. L'equip est dirigit per Bob Stapleton i Rolf Aldag, t a Luuc Eisenga com portaveu, i els seus directors esportius sn Valerio Piva, Allan Peiper i Tristan Hoffman.

Histria.
Poc desprs de la fundaci de l'equip el 1991, es va convertir en una presncia important dins el pilot internacional. El 1994, Erik Zabel va guanyar la Pars-Tours, primera victria de l'equip en la Copa del Mn de ciclisme. El 1995, el mateix Zabel va guanyar les primeres etapes de l'equip al Tour de Frana, competici que l'equip guanyaria el 1996 i el 1997 amb Bjarne Riis i Jan Ullrich. El 1998, Zabel va guanyar la Mil-San Remo.

L'equip va guanyar la Volta a Espanya el 1999 amb Jan Ullrich, per l'any 2000 fou encara millor. L'equip va aconseguir un triplet histric a la prova en ruta dels Jocs Olmpics: Jan Ullrich guany l'or, Alexandre Vinokrov la plata i Andreas Klden el bronze; a la prova contrarrellotge, Ullrich aconsegu tamb la plata. A ms, l'equip va guanyar la Copa del Mn amb Erik Zabel, que aconsegu una altra Mil-San Remo i la victria a l'Amstel Gold Race, i Andreas Klden guany la Pars-Nia. El 2001, l'equip noms va aconseguir un campionat del mn contrarrellotge (Jan Ullrich), i algunes victries d'etapa. El 2002, Alexandre Vinokrov guany la Pars-Nia. El 2003, guany de nou la Pars-Nia i l'Amstel Gold Race, aix com el Tour de Suisse, mentre que Erik Zabel guany la Pars-Tours per segona vegada i Daniele Nardello aconseguia la victria al GP de Zuric. 

Amb el canvi de nom a T-Mobile la temporada 2004 comen a usar bicicletes Giant. El 2005, va guanyar Pars-Tours i Lieja-Bastogne-Lieja, a ms de 3 etapes i la classificaci per equips al Tour de Frana.

L'any 2006 va comenar amb dues victries de l'esprintador Olaf Pollack al Tour de Califrnia, per l'equip pass una mala ratxa sense victries. Tanmateix, els seus ciclistes foren molt ofensius en totes les curses, en especial a les clssiques de primavera com l'Amstel Gold Race, on Steffen Wesemann va ser segon, o les clssiques de les Ardenes, on Patrik Sinkewitz va estar entre els primers en totes tres curses.

Desprs que el capit Jan Ullrich, que havia guanyat una etapa al Giro i la general de la Volta a Suissa, estigus involucrat en una trama de dopatge (l'Operacin Puerto) juntament amb altres corredors, l'equip el va suspendre a ell, al seu preparador Rudy Pevenage i al tamb ciclista scar Sevilla. Aix va fer que l'equip ans al Tour de Frana sense el que havia de ser el capit, per tanmateix fu una bona actuaci amb dues victries d'etapa, una per a Matthias Kessler i l'altra per a Serhiy Honchar, que a ms aconsegu portar el maillot groc.

Hi ha una pellcula anomenada Hell on Wheels (L'Infern sobre Rodes) que descriu el Tour del Centenari des de la perspectiva de l'aleshores Team Telekom.

Equip (2008).



Vegeu tamb.
Llista de victries del Team High Road;

Enllaos externs.

Web oficial de l'equip;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64106" title="Guerra dels dos Peres" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="25413">

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la Corona d'Arag i el Regne de Castella; i en certa mesura fou tamb un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimonis i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera Guerra Civil Castellana.

Antecedents.
Les causes de la guerra es troben en les pretensions del monarca castell sobre les terres del sud del Regne de Valncia, incloent-hi Mrcia, Elx, Alacant i Oriola, si b el desencadenant s un episodi en qu nou galeres catalanes, armades per Mossn Francisco de Perells amb llicncia del rei d'Arag Pere el Cerimonis, que anaven en auxili de Frana contra Anglaterra, van arribar a Sanlcar de Barrameda a la recerca de vitualles i van capturar en aquelles aiges dos vaixells de Gnova, repblica que llavors es trobava en guerra amb Arag. Pere el Cruel, que es trobava a l'esmentat port, va requerir Perells perqu abandons la seva presa; i com l'aragons no ho fes, es va queixar a Pere el Cerimonis, qui tampoc li va fer cas.

El rei de Castella embarc en Sevilla i persegu amb algunes galeres Perells fins a Tavira, per no va poder atrapar-lo. Segons una memria de l'poca, va ser el primer rei de Castella que es va embarcar per fer la guerra per mar. Si fins aquell moment havien tingut hostilitats, a principis de 1357 li declara la guerra. En la lluita entre els dos regnes cristians, Enric II de Castella (germanastre de Pere I de Castella) amb altres castellans va afavorir al rei d'Arag Pere el Cerimonis, i l'infant Ferran (germanastre de Pere d'Arag i fill d'Elionor de Castella), va ajudar Pere I el Cruel. 

El desenvolupament de la guerra.
En 1357 va penetrar el rei de Castella per terres d'Arag i es va apoderar de Tarassona (9 de mar). En aquell temps va fer executar Juan Alfonso de la Cerda. A instncies d'un cardenal llegat es va firmar (8 de maig) entre ambds reis una treva d'un any. Pere I el Cruel va tornar a Sevilla; una vegada ms va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seva esposa legtima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Arag; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres de Alfons el Savi i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joies de les seves corones; va tenir amors amb Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'aquesta, anomenada Mara. El 1358 el rei castell va enviar un estol a les costes catalanes que va ser derrotat en la Batalla naval de Barcelona i va significar el definitiu domini mediterrani dels catalans.

Pau efmera amb Arag.
A partir de 1361, Pere I el Cruel conquer les fortaleses de Verdejo, Torrijos, Alhama i d'altres; per tement un atac dels granadins, va accedir a les spliques del cardenal de Bolonya i va acordar la pau de Terrer amb Pere el Cerimonis (18 de maig), obligant-se ambds reis a restituir-se els castells i llocs conquerits. 

En juny de 1362, Pere I de Castella va celebrar a Sria una entrevista amb el rei Carles II de Navarra "el Dolent", prometent-se els dos mtua ajuda en quantes guerres emprenguessin, i va acordar una altra aliana amb Eduard III d'Anglaterra, i el seu fill, el Prncep Negre, aix anomenat pel color de les seves armes. Preparat d'aquesta manera, va envair el territori aragons sense prvia declaraci de guerra, quan Pere el Cerimonis es trobava a Perpiny sense tropes, i en pocs dies va guanyar els castells d'Ariza, Atece, Terrer, Moros, Cetina i Alhama; per no va poder prendre a Calataiud, encara que la va combatre amb tota classe de mquines. Sense portar ms endavant les conquestes, va tornar a Sevilla. 

A l'any segent (1363), prosseguint la guerra amb Arag, va fer seus els llocs de Fonts, Arndiga i d'altres; va guanyar per sorpresa a Tarassona; va entrar en Magalln i Borja. Tamb va rebre reforos del Regne de Portugal i el Regne de Navarra. Al seu torn Pere el Cerimonis va celebrar un tractat amb Frana i un altre secret amb Enric II de Castella, el fill d'Alfons XI de Castella, estipulant que l'aragons li ajudaria amb totes seus forcen a conquerir el regne de Castella, cedint-li Enric en premi la sisena part del que guanyessin.

Pere I de Castella continuava endevant i adquiria les places de Cariena, Terol, Segorbe i Morvedre, ms els castells d'Almenara, Xiva, Bunyol i d'altres. A tot arreu deixava guarnicions, amb la qual cosa va disminuir les seves forces, i castigava cruelment els venuts. Va arribar fins als murs de Valncia; va sostenir molts combats amb els seus habitants.

El nunci apostlic Juan de la Grange va aconseguir que s'acords la Pau de Morvedre (2 de juliol de 1363) entre els reis. Es diu que una de les condicions secretes va ser la que Pere el Cerimonis donaria mort a Enric II de Castella i a l'infant Ferran, que en efecte va ser assassinat poc desprs. El conveni, tanmateix, no va arribar a ratificar-se, i es van renovar les hostilitats a la frontera d'Arag. Pere de Castella, va penetrar (1364) pel regne de Valncia, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells. Va arribar fins i tot l'horta de Valncia i va estar a punt de ser sorprs a El Grau. Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, per mai no va arribar a produir-se ja que l'aragons exigia que Pere I de Castella acuds al camp de Nules, mentre el castell li citava davant dels murs de Valncia, ciutat que tenia assetjada i al socors de la qual semblava natural que acuds el sobir d'Arag.

Retorn d'Enric de Castella.
Enric II de Castella, el germ de Pere I, prenent a sou en Frana un exrcit auxiliar de mercenaris anomenat companyies blanques pel color de les seves banderes amb Bertrand du Guesclin al comandament; comptant a ms amb l'auxili d'Arag, va passar amb les seves tropes des d'aquest regne a Castella (mar de 1366), i a Calahorra, que no va oferir resistncia, va ser proclamat pels seus rei de Castella i Lle, guanyant bn aviat les places de Navarrete i Briviesca. 

Pere el Cruel rep aquestes notcies a Burgos i precipitadament va marxar a Sevilla. En aquell temps va fer donar mort a Juan Fernndez de Tobar, germ del governador que havia lliurat Calahorra. Al cap de vint-i-cinc dies tot el regne es trobava sota l'obedincia d'Enric, excepte Galcia, Sevilla i algunes altres ciutats i viles. Pere el Cruel fuig a Portugal, d'all a Galcia, i embarcant-se a la Corunya es va traslladar a la ciutat francesa de Baiona, no sense abans ordenar la mort (29 de juny) del senyor Suero Garca, arquebisbe de Santiago. Aviat, Sevilla es va rendir a Enric.

Aliana amb el prncep Negre.


Fou llavors quan Pere el Cruel necessit l'ajuda d'Eduard de Woodstock, el prncep Negre, governador angls d'Aquitnia. Aquest va penetrar a la pennsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Njera el 1367. Tot i la brutal repressi contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. 

Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab amb la mort de Pere en mans del seu germanastre Enric. 

Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell per donar pas a la dinastia Trastmara.

 Formalitzaci de la Pau .
Tot i acabar-se la guerra amb la mort de Pere I de Castella, certs territoris conquerits per aquest continuaven en mans del rei castell, la qual cosa mantenia una tensi amb el nou rei Enric.

En 1375 es signa el tractat d'Almazn que posava fi a les discordies entre les corones de Castella i Arag. Castella recuper comarques que s'havien passat a l'obedincia aragonesa, como el senyorio de Molina, i al mateix temps s'acord el matrimoni de la infanta Elionor d'Arag (1358-1382), filla de Pere el Cerimonis, amb Joan I de Castella l'hereu d'Enric II de Castella.

Tanmateix, la guerra va buidar les arques de la corona castellana, provocant una crisi econmica que es va veure agreujada per la Pesta Negra i d'altres desastres naturals incloent-hi una gran sequera i diverses plagues de llagosta.

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64107" title="Planeta tellric" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="25414">
Un planeta tellric s un planeta compost majoritriament de silicats. El terme ve del nom llat Tellus, un altre nom per la dea Terra. Una definici alternativa seria que aquests planetes sn, d'alguna manera, similars a la Terra i per aix s'anomenen tamb planetes terrestres. Els planetes tellrics difereixen substancialment dels gegants gasosos, que no tenen superfcie slida i estan compostos principalment per hidrogen, heli i aigua en diversos estats. Els planetes tellrics tenen tots ms o menys la mateixa estructura: un nucli metllic, en gran part de ferro, envoltat d'un mantell de silicats. La Lluna s similar, per no t un nucli de ferro. Els planetes terrestres tenen canyons, crters, muntanyes i volcans. 

El nostre sistema solar t quatre planetes tellrics: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Temps enll hi hagu probablement molts ms planetes tellrics, per molts d'ells degueren ser expulsats del sistema solar o altrament destruts. Noms es coneix un planeta tellric, la Terra, amb una hidrosfera activa.

La NASA est considerant un projecte anomenat Terrestrial Planet Finder (Trobador de Planetes Terrestres), que seria capa de trobar planetes tellrics que orbitin estels diferents al Sol.

El juliol del 2005, un grup internacional d'astrnoms va detectar un planeta fred anomenat OGLE-2005-BLG-390Lb, amb una massa unes 5,5 vegades ms gran que la de la Terra, i que orbita una estrella a la constellaci de Sagitari, a 28.000 anys-llum. Per a descobrir-lo es va utilitzar una tcnica anomenada microlensing gravitacional. Els seus descobridors sn astrnoms de diversos grups de tot el mn entre els quals destaquen els del projecte OGLE (Optical Gravitational Lensing Experiment) del que el planeta rep el nom. Abans d'aix, el planeta extrasolar ms petit conegut era un dels tres planetes que se sap que orbiten el nan vermell Gliese 876d, a 15 anys-llum. Aquest planeta t unes dimensions d'entre sis i nou vegades les de la terra i s quasi amb tota certesa un planeta tellric.

En teoria, hi ha dos tipus de planetes tellrics, un dominat pels compostos de silici, com la Terra, i un altre dominat pels compostos de carboni, com els asteroides de tipus C (carbonosos). Sn els planetes silicats i els planetes de carboni, respectivament.

Vegeu tamb.
OGLE-2005-BLG-390Lb;
Gegant gass;
Planeta ctnic;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64110" title="Gavina vulgar" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="25415">



La gavina vulgar o gavina riallera (Larus ridibundus) s l'espcie de gavina ms comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que s en aquesta poca quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, fora ms clides, les quals s afegeixen a la nostra petita poblaci indgena resident.

A tot Europa se'n calcula l'existncia d'uns 2 milions d'exemplars.

 Caracterstiques Generals .
Nom cientfic : Larus ridibundus ;
Famlia : Lrids ;
Talla : 54-60 cm ;
Pes : 210-300 grams ;
Edat mxima :


 Aspecte .
s de color blanc amb les ales gris perla excepte l'extremitat negra. El cap s negre excepte a l'hivern en qu s blanca amb una taca negrosa darrere l'ull. Les potes sn taronja o vermell-taronja. El bec s vermell.

s molt curis que el plomatge hivernal que presenten mentre resten aqu, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l ull, s ben diferent del que tenen a l estiu en els seus llocs d origen, que es caracteritza pel color marr fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l ull.

 Comportament .
s un ocell bsicament oportunista, gaireb carronyaire, que busca petits invertebrats i deixalles per les ciutats. Sempre van en grups d'entre 10 i 20 exemplars. 


 Habitat .
Present tot l'any a Catalunya. Es tracta d'un hivernant molt abundant i estiuejant fora escs. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores  de llum, es veu un gran pas d'individus riu amunt i riu avall.

A Europa, es troba arreu excepte en el nord d'Escandinvia. Sedentari a la Gran Bretanya i als pasos mediterranis, s un ocell migratori, a l'hivern se'ls troba del mar Bltic fins al mar Mediterrani, incls les costes de l'frica del nord. Tamb s'han trobar exemplars a les costes de Canad.

 Reproducci .
Tarden 2 anys a arribar a la pubertat. La femella pon anualment 3 ous d'uns 5 cm. d'abril a juliol. El niu s de construcci variada, s fet de materials vegetals posats sobre mates de per exemple de crex o de joncs. Els dos pares coven els ous durant 22-25 dies. Els fills s'independitzen al cap de 4-6 setmanes.

 Migraci .
Pel que fa a Catalunya, els primers exemplars es poden comenar a observar a finals de setembre o principis d octubre. Uns anys tarden ms que altres, per quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arriba el fred. Per contra, a finals de febrer, comencen a veure s animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcci al nord d Europa, el gruix de la poblaci ho fa normalment durant el mes de mar i, de vegades, no se n van fins ben entrat el mes d abril.

 Cant .
T un crit ronc i sonor.

 Alimentaci .
s omnvora. Principalment s'alimenta d'animals i insectes, com escarabats, libllules, cargols, peixos, cucs, per igualment vegetals i deixalles.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64112" title="Planeta ctnic" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="25416">
Un planeta ctnic s un gegant gass que ha perdut la seva atmosfera d'heli i hidrogen a causa de la proximitat amb l'estel que orbita. El nucli rocs que quedaria seria semblant a un planeta tellric en molts aspectes.

HD 209458b (Osiris) s un exemple de planeta que est en procs de perdre l'atmosfera, tot i que encara no s un planeta ctnic ni ho ser en el futur prxim. Alguns cientfics suggereixen que Mercuri s un planeta ctnic, a causa de la seva alta densitat i el seu nucli ric en metalls, per a part d'aquesta possibilitat no s'ha descobert cap planeta ctnic.

El mot chthon ve del grec        , que vol dir terrestre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64116" title="Herstal" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="25417">

Herstal s un municipi belga de la provncia de Lieja en la regi valona situat al marge del Mosa i del canal Albert. L'any 2006, tenia una poblaci de 37.319 habitants.
Histria.
Hristal, l'antic nom de la ciutat, era una ciutat fortificada que prengu el seu nom de la famlia Hristal, que va fundar la dinastia carolngia. Pip, senyor d'Hristal, Majordom del Palau durant el regnat de Thierry III, va ser el pare de Carles Martell, guanyador de la decisiva Batalla de Tours que va aturar l'aven musulm cap al nord d'Europa. Carles Martell va ser l'avi de Carlemany, que tamb va nixer suposadament a Herstal.

La ciutat va ser incorporada ms tard dins el ducat de Baixa Lotarngia. El 1546, va unir-se al domini del prncep-bisbe del principat de Lieja.

Economia.
Des del segle XIV s'exploten mines de carb, la metallrgia i de la fabricaci d'armes. Aquesta darrera indstria va esdevenir molt important al segle XVII. Al segle XIX, uns fabricants d'armes van associar-se per a crear la Fabrique Nationale d'Armes de Guerre d'Herstal (trad.: Fbrica nacional d'armes de guera d'Herstal), ms coneguda amb el seu nom abreujat FN i el seu bra d'armes esportius Browning. Tot i reduir-se desprs de les restructuracions de la FN, el municipi sempre compta amb pimes molt especialitzades en mecnica de precisi, fabricants de molles. A l'altipl es va crear un dels poligons industrials ms importants de la provncia de Lieja, els Hauts Sarts.

L'agricultura (blat, fruticultura, vinyes i llpol) i la piscicultura als marges del Mosa van ser important fins a la revoluci industrial. Queda una certa activitat agricultural a l'altipla, per el municipi va esdevenir residencial i els serveis (hospital, escoles ) van desenvolupar-se. 

Al nucli de Liers, a la lnia ferroviria Hasselt-Tongeren-Lieja es troba una estaci de formaci de la SNCB fora important.
Monuments i urbanisme.
Un urbanisme selvatge tpic dels anys 60 del segle passat caracteritza el municipi, que no t gaire monuments i sempre concedeix tot l'espai pblic al cotxe, com es veu a la plaa major Place Jean Jaurs.
Museu Municipal (place Licourt 25): museu histric a l'antiga casa noble de Lovinfosse al qual s'exposen objectes i artefactes des de la prehistria fins a l'rea industrial.
Capella Sant Oremus: oratori del segle XI, el ms gran del municipi;
Esglsia de la plaa Licourt;
Le Chteau Rouge (el castell vermell): antic castell, transformat en hospital municipal;

 Esglsia de la plaa Licourt(a la dreta)
Fitxer:Herstal - Monument aux morts de la guerre.jpg|Place LicourtMonument als caiguts de les dues guerres mundials


L'estaci del ferrocarril Lieja-Hasselt.

----


Fitxer:Herstal - gare - facade ct voie.jpg|Faana costat de la via
Fitxer:Herstal - Station Train 301 arriving.jpg|El tren 301 arriba des de Liers 
Fitxer:Herstal - Gare train en partance vers Lige.jpg|El tren 301 part per Lieja

Nuclis.
Herstal;
Milmort;
Vottem;
Liers;
Enllaos externs.
Web del museu municipal (en francs)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64120" title="Nailsworth" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="25418">

Nailsworth s un poble de Gloucestershire, Anglaterra, en una de les valls de Stroud a les Cotswolds. T uns 6.600 habitants i s travessat per la carretera A46.

En temps antics era un poblat al lloc on confluen la vall d'Avening i la vall de Woodchester, a la riera de Nailsworth; en temps ms moderns va ser un petit poble moliner, i actualment s un poble reposat i tranquil, visitat a l'estiu pels caminants, i amb un mercat cada dos caps de setmana.

Durant l'ltima dcada, el petit centre del poble ha crescut i ara hi ha diverses botigues poc comunes i d'alta qualitat, com un forn de pa, delicatessen, magatzems d'eines, una carnisseria, una llibreria, una galeria d'art... L'equip de futbol, els Forest Green Rovers, s un dels millors de les competicions regionals d'Anglaterra, la Football Conference.

Cada primavera, al poble s'hi celebra el Nailsworth Festival, durant el qual hi ha molts esdeveniments culturals, i hi ha un concert gratut de rock ("Nailstock") als camps que hi ha als afores, mostrant el talent musical d'alguns grups locals.

Nailsworth est agermanat amb Lves (Frana).

Enllaos externs.
Nailsworth.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64128" title="Abducci (desambiguaci)" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="25419">


Lgica: un raonament abductiu descriu un sillogisme o mtode de raonament que, partint dels fets emprics basats en l'experincia, genera hiptesis sobre conclussions, sent aquestes noms probables. El raonament abductiu t les seues bases en el pensament de Charles Sanders Peirce.

Anatomia l'abducci consisteix en la separaci de determinades parts del cos del pla sagital medial. Ms concretament, fa referncia a les extremitats.

Psicologia cognitiva: l'abducci s una forma de raonament intutiu consistent en suprimir les solucions impossibles. Aquesta lgica s oposada a un mtode d'exploraci sistemtic.

Ufologia: una abducci s el segrest d'un sser hum per part d'Objectes Voladors No Identificats, s a dir, per part d'extraterrestres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64132" title="Cadver exquisit" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="25420">
El cadver exquisit s un joc inventat pels surrealistes consistent en la creaci i invenci collectiva. Aquesta prctica explora les possibilitats de la creaci de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creaci ldica, espontnia, intutiva, grupal i annima alhora, accidental i tant automtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de sal on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continus.

Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prvert, Yves Tanguy o Andr Breton com una actvitat ms ldica que no pas artstica, amb resultats ms experimentals que esttics. Nicolas Calas digu d'ell que era la  realitat inconscient de la personalitat collectiva ; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situaci, en termes molt surrealistes, de  contagi mental .

Segons la definici que dna el Dictionnaire abrg du surralisme: s un  joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingus en compte la collaboraci dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clssic, i que dona nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tcnica:  Le cadavre - exquis - boira - le vin   nouveau  ( El cadver exquisit beur el vi nou ).

Una prctica ms minoritria del joc es dona a la msica, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han collaborat en projectes experimentals de cadver exquisit creant, cadascun, una melodia atenent-se a uns parametres acordats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64136" title="Plioc" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="25421">

El Plioc s un perode geolgic que s'estn des de fa 5,3 milions d'anys fins a fa 1,8 milions d'anys.

El Plioc s la segona poca del perode Neogen. El Plioc segueix el Mioc i precedeix el Plistoc.

Sir Charles Lyell va donar nom al Plioc. El nom ve dels mots grecs pleion (ms) ceno (nou), i vol dir ms o menys "continuaci d'all que s recent", i es refereix a la fauna moderna, especialment als mamfers.

Com amb perodes geolgics ms antics, els estrats que en defineixen l'inici i la fi estan ben identificats, per les dates exactes del principi i el final de l'poca sn lleugerament incertes. Els lmits que marquen el principi del Plioc no es troben en un event global fcilment identificable, sin que t lmits regionals entre el Mioc ms clid i el Plioc ms fred. La frontera superior se solia posar al principi de les glaciacions del Plistoc per ara es considera aquesta data massa tardana. Molts gelegs troben ms til el lmit Paleogen-Neogen.

Subdivisions.
Els estatges faunals del Plioc, del ms recent al ms antic, sn:



Clima.
El clima es torn ms fred, sec i estacional, semblant al clima modern. L'Antrtida qued glaada, completament coberta per neu perenne, aproximadament a l'inici del Plioc. La formaci d'un casquet polar rtic fa uns 3 milions d'anys queda assenyalada per un canvi abrupte en la proporci de l'istop d'oxigen als fons marins de l'Oce Atlntic i l'Oce Pacfic septentrionals. La glaciaci a latituds mitjanes ja havia comenat probablement abans de la fi de l'poca.

Paleogeografia.
Els continents continuaren llur deriva cap a les seves posicions presents, movent-se des de llocs a uns 250 km de la seva situaci actuals fins a noms 70. Amrica del Sud i del Nord quedaren unides per l'istme de Panam durant el Plioc, que va significar la fi de la fauna marsupial de Sudamrica. La formaci de l'istme tingu conseqncies importants en les temperatures globals, ja que va tallar corrents clids equatorials i va comenar un refredament de l'Atlntic, ja que les aiges rtiques i antrtiques van comenar a refredar l'ara allat oce Atlntic.

La collisi d'frica amb Europa va formar el mar Mediterrani, separant el que quedava del mar de Tetis.

Canvis en el nivell mar van exposar el pont terrestre entre Alaska i sia.

Hi ha jaciments marins importants al Mediterrani, a l'ndia i a la Xina.

Flora.
El canvi cap a un clima estacional ms fred i sec va tenir un impacte considerable sobre la vegetaci del Plioc, reduint el nombre mundial d'espcies tropicals. Els boscos oberts proliferaren, boscos de confers i tundra cobrien gran part del nord, i planes herboses s'escamparen a tots els continents menys l'Antrtida. Els boscos tropicals estaven limitats a una lnia estreta a prop de l'equador, i a ms, s'escamparen sabanes i deserts per sia i frica.

Fauna.

Tant la fauna marina com la terrestre era essencialment moderna, malgrat que la continental era una mica ms primitiva que avui en dia. Els primers homnids reconeixibles, els australopitecs, van aparixer al Plioc.

Les collisions continentals van causar grans migracions i les mescles d'espcies anteriorment allades. Els herbvors creixeren, aix com els predadors especialitzats.

Mamfers.
A Nordamrica, els rosegadors, els grans mastodonts i gomptoteris, aix com els opssums, van continuar amb xit, mentre que els ungulats com el camell, crvol i cavall perderen poblaci. Els rinoceronts, tapirs i chalicoteris s'extingiren. Els carnvors, incloent-hi la famlia de les mosteles es van diversificar, prosperant els gossos i els ssos. Els peresosos, els gliptodonts i els armadillos arribaren al nord a travs de l'istme de Panam.

A Eursia, els rosegadors van tenir xit, mentre que l'expansi dels primats es redu. Els elefants, gomptoteris i stegodonts van tenir xit a sia, i els damans migraren cap al nord des d'frica. La diversitat dels cavalls es redu, mentre que els rinoceronts i tapirs prosperaren, igual que les vaques, antlops i algunes espcies de camell que arribaren des de Nordamrica. Les hienes i els dent de sabre van aparixer, unint-se a altres predadors com els gossos, ssos o mustelles.

frica estava dominada per animals amb pelles, mentre els primats continuaven llur evoluci; els australopitecs apareixen cap al final del Plioc. Els rosegadors tamb hi tenen xit, i les poblacions d'elefants van augmentar. Les vaques i els antlops van continuar diversificant-se i van avanar els porcs en nombre d'espcies. Van evolucionar les girafes primitives, i els camells van arribar d'sia. Tamb apareixeren els cavalls i els rinoceronts moderns. Els ssos, gossos i mustelles van unir-se als gats, hienes i civetes, obligant a les hienes a convertir-se en carronyers especialitzats.

Amrica del Sud va ser envada per espcies nordamericanes per primera vegada des del Cretaci. Els litopterns i els notoungulats, nadius de Sudamrica, van prosperar. Carnvors mustlids i coatins van arribar del nord. Tamb tingueren xit gliptodonts, ssos peresosos i els armadillos ms petits.

Els marsupials continuaren sent els mamfers australians dominants, amb formes herbvores com el wombat o el cangur o els enormes diprotodonts. Els marsupials carnvors van continuar caant durant el Plioc, com els dasirids, els tilacins o el Thylacoleo. Els primers rosegadors tamb hi arribaren, mentre les balenes i els rat-penats prosperaren. L'ornitorinc modern, un monotrema, va aparixer.

Oceans.
Els oceans continuaren sent relativament clids durant el Plioc, malgrat que seguiren refredant-se. El casquet polar rtic es va formar, assecant el clima i incrementant els corrents somers freds al nord de l'Atlntic. Els corrents profunds freds venien de l'rtic.

La formaci de l'istme de Panam fa uns 3,5 milions d'anys va eliminar l'ltim vestigi del que una vegada va ser un corrent equatorial que havia existit des del Cretaci i principis del Cenozoic. Aix podria haver contribut a que es refredessin ms els oceans arreu del mn.

Els mars del Plioc estaven plens de vida amb manatins, foques i lleons marins.

Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics;

Enllaos externs.
Fauna i flora del Plioc;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64143" title="Recitatiu" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="25422">
El recitatiu, s una forma musical que es descriu com un discurs meldic musicat. S'utilitza habitualment en peres, oratoris, cantates i obres similars. En el fons es pot considerar com un narraci en la qual la msica s'adapta a les paraules (en lloc del procs ms habitual en qu les paraules s'adapten a la msica, com a les ries).

El recitatiu s fcilment diferenciable de les ries, ja que el ritme i els contorns meldics del recitatiu generalment s'assemblen als del discurs normal entre persones. s utilitzat quan es canten dilegs o monlegs entre ries o cors, i t la finalitat de donar fludesa a la histria. Normalment, en una pera o oratori, els recitatius fan avanar l'acci, mentre que les ries i els cors aturen l'acci per presentar una reflexi sobre el tema.

El recitatiu acostuma a tenir un acompanyament instrumental simple, algunes vegades redut a un baix continu (que pot ser fins i tot noms un clavicmbal) que toca notes ocasionals, que subratllen les paraules i frases. Els termes recitativo secco i recitativo accompagnato (o recitativo stromentato) sn usats ocasionalment per distingir el recitatiu acompanyat pel baix continu del recitatiu acompanyat per tota l'orquestra.

Malgrat ser una forma musical clssica, tamb es pot considerar el rap una forma de recitativo accompagnato.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64144" title="ria" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="25423">

 Msica: Forma musical, melodia per a ser cantada; vegeu ria (msica);
 Histria: Satrapia i provncia de l'imperi persa; vegeu ria (Prsia);
 Geografia: ;
ria (illa).
ria (regi), Prsia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64145" title="ria (msica)" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="25424">
Una ria s una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (per no sempre). En temps ms recents, s'usa quasi exclusivament per descriure una pea per ser cantada per una veu solista, usualment amb acompanyament orquestral i com a part d'una obra vocal (pera, oratori, cantata, etc.). Els compositors a vegades tamb escriuen ries de concert, que no formen part d'una obra ms gran.

L'ria aparegu cap al segle XIV i al llarg dels segles an evolucionant d'una simple melodia cantada cap a una forma ms estructurada. Durant el segle XVII, en l'poca barroca, i desprs de diverses formes tpiques, es va consolidar la forma ternria (A-B-A), denominada ria da capo, a causa de la repetici de la primera part al final de l'ria. Desprs va introduir-se amb gran fora al repertori operstic amb diverses variants (aria cantabile, aria agitata, aria di bravura, aria di coloratura, etc.). A mitjan segle XIX, les peres es van convertir en una seqncia d'ries, reduint l'espai disponible per als recitatius. Altres peres (com la majoria de les de Wagner) tenen una estructura totalment contnua, sense que una part es pugui identificar fcilment com una ria independent.

ries famoses.
 Casta Diva - Norma, de Vincenzo Bellini;
 Nessun dorma - Turandot, de Giacomo Puccini;
 La dona  mobile - Rigoletto, de Giuseppe Verdi;
 L'amour est un oiseau rebelle - Carmen, de Georges Bizet;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64147" title="Piran" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="25425">

Piran (en itali Pirano) s una ciutat del sud-oest d'Eslovnia a la costa adritica al bell mig de la Badia de Piran. El municipi t 16,758 (2002) habitants i s'estn per una superfcie de 46.6 km2. La ciutat t 4,576 (2002) habitants en un radi d'1 km2. El municipi s bilinge, tant l'itali com l'eslov hi sn oficials. Fa frontera al sud amb Crocia, al nord (per mar) amb Itlia i a l'est amb els municipis d'Izola i Koper. 

El cim ms alt fa 289 m d'alada (Baretovec pri Padni). La festa major del municipi s el 15 d'octubre, se celebra la fundaci del primer destacament naval de Koper l'any 1944. El municipi gaudeix d'un aeroport internacional i una marina.

Piran s una vella ciutat mediterrnia situada al cim de la Pennsula de Piran al bell mig de la Badia de Piran. La ciutat s com un gran museu obert a l'aire lliure, amb arquitectura medieval i una herncia cultural molt rica. Carrers estrets i cases arrenglerades fan que la ciutat tingui un encant carismtic. Piran s el centre administratiu de la regi i una de les atraccions turstiques ms importants d'Eslovnia. 

Piran s on nasqu el compositor i violinista Giuseppe Tartini (nascut el 8 d'abril del 1692), que tingu un paper vital en la construcci de l'herncia cultural del municipi. La plaa major de la ciutat, Tartinijev trg (Piazza Tartini), duu el seu nom. 

Per tal de commemorar el 200 aniversari de Tartini, la gent de Piran decidiren construir un monument en honor al compositor i violinista. L'artista veneci Antonio dal Zotto s'encarreg de crear la gegantina esttua del maestro, que fou collocada sobre el seu pedestal el 1896. L'esttua domina la plaa, esguardada de ms amunt per la Catedral de Sant Jordi.
 

 Enllaos externs .

 VR Vistes de Piran;
 Municipi de Piran;
 Portal d'Informaci sobre Piran;
 Centre de Multimdia de Piran;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64151" title="Maribor" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="25426">

Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) s una ciutat d'Eslovnia. Amb una poblaci que arribava als 110,668 l'any 2002, s la segona ciutat ms gran del pas. Maribor es troba al costat del riu Drava en el seu pas per la muntanya Pohorje, la vall Drava, la plana Drava i les serralades de turons de Kozjak i Slovenske gorice. s la capital i ciutat ms gran de la regi eslovena de la Baixa Estria. L'escut de la ciutat mostra un colom volant cap a un castell blanc amb dues torres i una porta sobre un escut vermell. Maribor tamb t el segon aeroport internacional ms gran d'Eslovnia. 

Histria.
El 1164, un castell anomenat Marchburch (en alt alemany medieval significava "Castell de la Marxa") fou mencionat a les marxes del ducat d'Estria. Maribor fou primerament mencionat com a mercat del costat del castell el 1204, i reb els drets de la ciutat el 1254. Comen a crixer amb rapidesa desprs de la victria de Rudolf I d'Habsburg sobre Otakar II de Bohmia el 1278. 

Maribor resist els setges de l'imperi otom el 1532 i 1683, i la ciutat romangu sota el control de la monarquia dels Habsburg fins a finals de la Primera Guerra Mundial. El 1918 Rudolf Maister organitz una operaci militar que proteg la ciutat i les seves rodalies del nou regne recentment format dels serbis, croats i eslovens, que esdeven Iugoslvia.  

El 1941 la part iugoslava d'Estria fou annexionada pel Tercer Reich. Cap a finals d'abril Adolf Hitler, que encoratj els seus seguidors a "fer tornar alemanya aquesta terra", visit la ciutat on s'organitz una gran recepci pels alemanys locals del castell de la ciutat. La ciutat, un nucli industrial amb una important indstria armamentstica, fou bombardejada sistemticament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. La poblaci germana que hi quedava fou expulsava cap al final de la guerra el 1945. 

Desprs de l'alliberament, la ciutat tregu profit de la seva proximitat amb ustria aix com tot el seu potencial, i es desenvolup com a centre cultural, industrial i estratgic de l'est d'Eslovnia. Desprs que Eslovnia s'independitzs de Iugoslvia el 1991, la prdua del mercat iugoslau supos un cop per a l'economia de la ciutat que estava basada en una forta indstria, cosa que supos uns alts ndexs d'atur que arribaren al 25%. La situaci ha millorat lleugerament des de mitjans de la dcada dels 90 amb el desenvolupament de petits i mitjans negocis industrials. 

Maribor fou el lloc de naixement de diversos personatges eslovens, com l'almirall Wilhelm von Tegetthoff. 


Maribor avui dia.
Els punts d'atracci turstica de Maribor van des d'una catedral d'arquitectura gtica del segle XII i l'edifici de l'ajuntament, construt durant el Renaixement. El castell data del segle XV. 

La ciutat alberga la Universitat de Maribor, de l'any 1961. Tamb s la terra natal del cep de vinya ms antic del mn, anomenat Stara trta, amb ms de 400 anys d'antiguitat. 

Cada gener, el centre d'esqu de Mariborsko Pohorje, situat als afores de la ciutat sobre els turons del mont Pohorje, s la seu d'un campionat d'esqu slalom de la Copa Alpina d'Esqu coneguda com a Zlata lisica (La Guineu d'Or). 

Maribor fou tamb considerada ciutat alpina el 2000. 

La ciutat t un petit aeroport internacional amb vols cap a les principals ciutats europees. 

Enllaos externs.
 Maribor Tourism Homepage;
 Maribor, official page of municipality (in Slovenian);
 Letali e Maribor - Airport Maribor;
 Maribor at Wikitravel;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64152" title="Subdivisi administrativa de Rssia" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="25427">
A causa de les grans dimensions de Rssia, la federaci se subdivideix en diferents tipus d'entitats i nivells.

Subjectes federals.
Article principal: Subjectes federals de Rssia;
Rssia s una federaci que consta de 85 subjectes (en rus          , transliterat subiekti; en singular         , subiekt). Cadascun d'aquests subjectes t els mateixos drets federals, fet que es tradueix en dos representants al Consell Federal (o cambra alta del Parlament Rus). Malgrat aix, tenen diferents graus d'autonomia. Tot i que els districtes autnoms sn subjectes federals per la seva prpia naturalesa, pertanyen, a la vegada, a altres subjectes federals (excepte Txukotka).

Districtes federals.
Article principal: Districtes federals de Rssia;
Tots els subjectes federals estan agrupats en set districtes federals (                    , federlnie okrug; en singular                    , federalni krug) i estan administrats pels respectius governadors designats pel President de Rssia.

Regions econmiques.
Article principal: Regions econmiques de Rssia;
Per a fins econmics o estadstics, els subjectes federals s'agrupen en onze regions econmiques (                      , ekonomtxeskie raioni; en singular                      , ekonomtxeski raion).

Subdivisions de nivell menor.
En el segon nivell, els districtes federals se subdivideixen en:
districtes (       ; raioni; en singular       ; raion): sn similars als comtats dels Estats Units;
ciutats/pobles (       , gorod; en singular       , grod) i assentaments urbans (                         , posiolki gorodskogo tipa; en singular                          , posilok gorodskogo tipa), sota la jurisdicci d'un subjecte federal; ;
districtes autnoms (                   , avtonmnie okrug; en singular                   , avtonomni krug), sota la jurisdicci d'un subjecte federal, que, tot i que es consideren subdivisions de nivell menor (excepte Txukotka), tenen un estatus de subjecte federal. ;

Les subdivisions del tercer nivell sn:
consells rurals (           , selsovieti; en singular           , selsoviet); ;
pobles i assentaments urbans/rurals, sota la jurisdicci d'un districte; ;
districtes de les ciutats i els pobles;
districtes dels assentaments urbans.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64171" title="Ibuprofn" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="25428">
L'ibuprofn o ibuprofn s un antiinflamatori no esterodal (AINE) de la famlia dels arilpropinics, utilitzat sovint per a l'alleugeriment simptomtic del maldecap (cefallgia), dolor dental, dolor muscular (milgia), molsties de la menstruaci (dismenorrea), sndrome febril, i dolor desprs de cirurgia (post-quirrgic). Tamb s'usa per a tractar quadres inflamatoris, com els que es presenten en artritis, artritis reumatoide (ARA) i artritis gotosa.

A Espanya, el seu s est molt ests i es comercialitza sota equivalent farmacutic genric o sota les marques Neobrufn i Dalsy pel laboratori Abbott, Nurofrn de Boots Healthcare, Saetil de Pierre Fabre, Espidifn de Zambon entre d'altres.
 
 Efectes secundaris .
En general, s ben tolerat. Ocasionalment, es presenten: maldecap, marejos, mal de panxa, vmits, restrenyiment, diarrea.
Pot produir gastropatia per AINE, s a dir, lcera d'estmac i duod, per es considera que produeix menor dany a l'estmac que altres AINE (com l'cid acetilsaliclic).

Article principal: Antiinflamatori no esterodal

Indicacions.
Les indicacions clniques aprovades per a l'ibuprofn inclouen:
 Artritis reumatoide ;
 Artrosi;
 Artritis idioptica juvenil;
 Dismenorrea primria;
 Febre;
 Alleugeriment del dolor agut i/o crnic, quan el mateix s'associa amb una reacci inflamatria.
 Cefallgia per ressaca.

 Bibliografia complementria .
 Rossi S (Ed.) (2004). Australian Medicines Handbook 2004. ISBN 0-9578521-4-2.
 Castell JV, Gomez MJ, Miranda MA, Morera IM (1987). Photolytic degradation of ibuprofen. Toxicity of the isolated photoproducts on fibroblasts and erythrocytes. Photochem Photobiol, 46 (6), 991-6.
 Hippisley-Cox J, Coupland C (2005). Risk of myocardial infarction in patients taking cyclo-oxygenase-2 inhibitors or conventional non-steroidal anti-inflammatory drugs: population based nested case-control analysis. British Medical Journal 2005;330:1366 (11 de juny).

Notes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64174" title="Paradoxa de l'estalvi" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="25429">
La paradoxa de l'estalvi (en angls paradox of thrift) s una paradoxa econmica formulada per John Maynard Keynes.
La paradoxa demostra que si tothom estalvia ms diners durant un perode de recessi, llavors el nivell de demanda agregada caur i aix repercutir en un nivell total d'estalvi de l'economia menor. Aix s'explica perqu un augment de l'estalvi de tots els individus implica una disminuci del consum total i una disminuci de la demanda agregada es tradueix en un menor creixement (o decreixement) econmic. Aquesta paradoxa es basa en l'assumpci keynesiana que les recessions econmiques sn degudes a caigudes de la demanda agregada.

Es tracta doncs d'una variant del dilema del presoner, ja que estalviar es beneficis per a cada individu per si tothom estalvia llavors s nociu per a l'economia en conjunt. s una paradoxa perqu s exactament el contrari que suggereix el sentit com. 

Economistes no keynesians critiquen aquesta teoria basant-se en dos aspectes. En primer lloc si la demanda cau i els preus baixen, els preus baixos estimularan la demanda i aix amortitzar la caiguda i reactivar el cicle econmic. I en segon lloc, l'estalvi sn fons disponibles per a prstecs. Aix doncs un augment de l'estalvi far disminuir el tipus d'inters i estimular la demanda de prstecs i la inversi.

Enllaos externs.
Explicaci de la Paradoxa de l'estalvi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64175" title="Jacques Marquette" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="25430">

El pare Jacques Marquette (Laon, Picardia, 1637- Ludington, Michigan 1675) fou un missioner i explorador francs, qui amb Louis Jolliet fou el primer europeu que travess i fu un mapa del riu Mississipp.

Es va unir als jesutes el 1654, i desprs de dedicar-se uns anys a l'ensenyament el 1666 fou enviat a Quebec a predicar entre els amerindis nordamericans, ja que dominava prou b les llenges locals, especialment l'hur.

El 1668 va predicar entre els Grans Llacs i el riu Saint Laurent, i s'establ a Sault Sainte Marie. Les guerres entre els hurons i els sioux l'obligaren a traslladar-se a l'estret de Mackinac.

Cap el 1673 s'un a Louis Jolliet en l'expedici pel riu Mississippi. Sortiren de Green Bay (al llac Michigan) amb quatre canoes. El 17 de juny penetr al riu Mississipp per Prairie du Chien i arrib fins 700 kilmetres abans d'arribar al Golf de Mxic, per aturaren la marxa a les boques de l'Arkansas. El fet de trobar indis amb mosquets els va tmer tenir encontres amb colons espanyols. Aleshores tornaren al llac Michigan fins a l'actual Chicago, i mentre Jolliet tornava a Quebec, Marquette es quedava a la missi de Sant Francesc Xavier de Green Bay.

El 1674 torn al riu Illinois i fund una missi entre els indis kaskakia (una branca dels illiniwek) al terreny de l'actual Chicago. Hi va morir de disenteria vora l'actual Ludington (Michigan).

 Enllaos externs.

Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;
Les Relacions Jesutes i altres documents 1610 to 1791, incls el diari de Marquette;
Exploradors francesos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64176" title="Naproxn" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="25431">

El naproxn (naproxn) (noms comercials: Aleve, Anaprox, Naproxyn, Naprelan, Momen) s un antiinflamatori no esterodal (AINE) d's general, empleat en el tractament de dolor suau a moderat, la febre, la inflamaci i rigidesa provocades per afeccions com la osteoartritis, artritis reumatoide, artritis psoritica, espondilitis anquilosant, lesions, rampes menstruals, tendinitis i bursitis, i en el tractament de la dismenorrea primria.  Actua inhibint la sntesi de prostanglandines, per el seu mecanisme exacte d'actuaci s desconegut.
Encara que el naproxn requereix normalment dosi superior a altres aets (la dosi mnima efectiva s d'aproximadament 200 mg), s'uneix molt b a la albmina i per tant t una vida mitjana ms llarga en sang que altres analgsics, arribant fins a 12 hores per dosi.  El mxim de concentraci en sang t lloc a les 2-4 hores desprs de la ingesti.

El naproxn tamb est disponible com a sal sdica, el naproxn sdic, el qual s'absorbeix ms rpidament en el tracte gastrointestinal.

El naproxn es va posar a la venda, com a medicament amb recepta, en 1976, sota el nom comercial de Naprosyn; la sal sdica es va posar a la venda com Anaprox en 1980.  La FDA nord-americ va aprovar en 1994 la venda sense recepta del naproxn, sota la marca comercial Aleve.  En molts pasos, incloent Canad, continua sent un medicament que s'expn nicament amb recepta mdica.  A Espanya i alguns pasos iberoamericans es pot obtenir sense recepta mdica.

Estructura qumica i detalls.

El naproxn s un membre de la famlia dels AINE amb un grup cid arilactic.  s una substncia blanca, inodora i cristallina amb una massa molecular de 230,26 g/mol.  s liposoluble, prcticament insoluble en aigua amb un pH inferior a 4 i totalment soluble en aigua amb un pH superior a 6.  El seu punt de fusi s de 153C.

Efectes secundaris i precaucions.

Com altres AINE, el naproxn pot provocar molsties gastrointestinales.  La seua presa junt amb les menjars pot ajudar a mitigar aquests efectes.

Tamb pot inhibir la excreci del sodi i el liti.  Per tant, els qui prenguen naproxn junt amb sals de liti hauran de tenir en compte aquestes interaccions.

No es recomana el seu s en combinaci amb:
AINE de la famlia dels salicilats: poden interferir-se entre ells reduint l'efectivitat d'ambds.
Anticoagulants: es pot incrementar el risc d'hemorrgies.

Al desembre de 2004, la FDA va fer pblic un comunicat de premsa segons el qual, seguint les recomanacions dels Instituts Nacionals de la Salut nord-americana (NIH), va aturar una investigaci de cinc anys de durada, anomenada "Estudi sobre la prevenci del Alzheimer emprant antiinflamatoris". En aquest estudi s'havien provat l'Astut i el Celebrex com a tractament preventiu contra l'Alzheimer, per els primers resultats van indicar que el risc de patir un accident cardiovascular o cerebrovascular augmentaven en un 50%.  A causa d'aquest fet, la FDA va aconsellar els usuaris que prenien el naproxn sense recepta mdica:
Seguir atentament les instruccions del prospecte,
Evitar ingerir una dosi superior a la recomanada (200 mg cada dotze hores), i;
No prendre naproxn durant ms de deu dies consecutius a menys que un metge indique el contrari.

Remarques.

Bibliografia.
  Comunicat de la FDA anunciant la paralitzaci de l'estudi sobre els AINE i l'Alzheimer, publicat el 20 de desembre de 2004.
  Estudi sobre la prevenci de l'Alzheimer mitjanant l's d'antiinflamatoris.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64178" title="Otto von Kotzebue" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="25432">

Otto von Kotzebue (1787 - 1846), en rus Otto Jewstafjewitsch Kotzebue, fou un explorador germnic del Bltic al servei de Rssia que va fer dos viatges d'exploraci al Pacfic, especialment Alaska i les illes Marshall.

Fill del poeta alemany August von Kotzebue, va nixer el 30 de desembre del 1787 a Reval, avui Tallinn a Estnia i aleshores part de l'imperi rus. Als quinze anys va participar en el viatge de circumnavegaci de Krusenstern. Desprs de las guerres napoleniques, els russos van poder organitzar un altre viatge. El promotor va ser el primer canceller Nicolas Romanzoff que va encarregar l'organitzaci a Krusenstern. 

Primer viatge.
Kotzebue va ser ascendit a tinent de navili i se li va encarregar el comandament del Rurik amb l'objectiu de trobar un pas per l'oce rtic i explorar el nord-oest americ i el nord-est asitic. La tripulaci constava noms de trenta-dos homes incls el naturalista Adelbert von Chamisso i el dibuixant Louis Choris. Chamisso era un fams poeta alemany que va demanar substituir a ltima hora al botnic que hi havia renunciat.

Desprs de partir el 30 de juliol del 1815, va doblar el cap d'Hornos i va descobrir l'illa Romanzoff, avui Tikei a les Tuamotu, i diverses illes a les Marshall on va fer llargues estades. Va explorar el litoral nord d'Alaska descobrint Kotzebue Sound i el golf i cap de Krusenstern. Descansa unes setmanes a les illes Sandwich, i a les illes Marshall descobreix l'1 de gener del 1817 l'illa New Year, avui Mejit. Renuncia a fer una segona exploraci d'Alaska per motius de salut i tornar a Sant Petersburg, el 3 d'agost del 1818, amb una valuosa informaci etnogrfica i una collecci de plantes desconegudes.

Ruta del viatge:


Kronstadt, 30 de juliol del 1815.
Copenhaguen, Plymouth, Tenerife, cap d'Hornos;
Concepcin, a Xile, 13 de febrer a 8 de mar del 1816 ;
Illa de Pasqua, 28 de mar.
Illes Tuamotu: Romanzoff (Tikei), Krusenstern (Tikehau), Rurik (Arutua);
Illes Cook: Penrhyn, 30 d'abril.
Illes Marshall.
Kamtxatka, 19 de juny al 17 de juliol;
Estret de Bering, Alaska, illes Aleutianes.
San Francisco, 2 d'octubre a 1 de novembre.
Illes Hawaii: Owhyhee (Hawaii), 28 de novembre a 14 de desembre.
Illes Marshall: grups Radack i Ralik, de l'1 de gener al 18 de mar del 1817.
Illes Aleutianes, 24 d'abril a 22 de juliol.
Illes Hawaii: Oahu, 1 a 14 d'octubre.
Illes Marshall, 30 d'octubre al 5 de novembre.
Guam, Filipines.
Neva, 3 d'agost del 1818.

Segon viatge.
Ascendit a capit, el 1823 va fer una altra expedici al Pacfic. L'acompanya el fsic Heinrich Lenz, que desprs es faria fams. Via cap d'Hornos i desprs de visitar les illes de la Societat, va arribar a Petropavolvsk el juliol del 1824. Va rectificar el traat del litoral asitic, va visitar les illes dels Navegants, les illes Sandwich, Mariannes, Filipines i Nova Calednia arribant a Kronstadt el juliol del 1826

Ruta del viatge:


Illes Tuamotu: Predpiat (Fakahina), Aratchev (Fangatau), Romanzoff (Tikei), Carlshof (Aratika);
Illes de la Societat: Tahit, Bellinghausen (Motu One).
Illes Marshall, 28 d'abril a 6 de maig del 1824.
Petropavlovsk, juliol.
Illes Samoa: Kordinkov (Atol Rose);
Illes Marshall, 5 a 11 d'octubre del 1825.
Kronstadt, 10 de juliol del 1826.

Va morir a la seva ciutat natal, el 15 de febrer del 1846. A ms dels relats de Kotzebue, tamb van fer publicacions destacades Chamisso, Choris i Eschscholtz.

Enllaos externs.
 Exposici amb pintures i imatges relacionades amb el viatge ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64180" title="Kotzebue" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="25433">
"Kotzebue" redirigeix aqu. Potser buscveu Otto von Kotzebue.;
Kotzebue s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 3.237 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64185" title="Victria de Baden" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="25434">


Victria de Baden, reina de Sucia (Karlsruhe 1862 - Estocolm 1930. Reina consort de Sucia a travs del seu matrimoni amb el rei Gustau V de Sucia.

Filla del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Llusa de Prssia nasqu al Palau gran ducal de Karlsruhe el dia 7 d'agost de 1862. La princesa era nta per part de mare del kiser Guillem I de Prssia i de la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach mentre que per part de pare ho era del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia.

El 20 de setembre de 1887 es cas amb el prncep hereu i desprs rei Gustau V de Sucia. La parella s'install al palau reial d'Estocolm i tingueren tres fills:

SM el rei Gustau VI Adolf de Sucia nat el 1882 i mort el 1973 a Estocolm. Es casa en primeres npcies amb la princesa Margarida del Regne Unit i en segones npices amb lady Llusa Mountbatten.

SAR el prncep Guillem de Sucia nat el 1884 i mort el 1965 a Estocolm. Es cas el 1914 amb la gran duquessa Maria de Rssia.

SAR el prncep Eric de Sucia nat el 1889 i mort el 1918 a Estocolm. Epilptic des del seu naixement mor d'aquesta malaltia el 1918.

Reina des de 1907 fins a la seva mort el 1930. La princsa exerc una important influncia sobre les decisions poltiques preses pel seu esps, concretament se l'ha acusat d'haver intervingut en favor dels interessos alemanys durant la Primera Guerra Mundial d'aquesta forma s'explicaria la no intervenci del pas durant el conflicte.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64186" title="Carmanyola" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="25435">


Una carmanyola s una capsa o recipient amb tapa que pot ser de diversos materials: llauna, vidre, plstic,... la utilitat del qual s per dur algun aliment o vianda, generalment cuits, per a ser consumits posteriorment.

Segons el diccionari catal-valenci-balear sembla que prov del mot francs carmagnole

Des de fa uns anys s'han fet famosos els tupperware (encara que no sn exactament carmanyoles), marca registrada i patentada als EUA per Earl Silas Tupper el 1947. Aquestes capses de plstic hermtiques s'han fet tan famoses i habituals, que s'ha arribat a adoptar aquest nom comercial per a designar qualsevol receptacle apte per a guardar-hi aliments.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64187" title="Analgsic" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="25436">
Etimologia: La paraula composta analgsia procedeix del grec a- carncia, negaci, i algos, dolor. 

Un analgsic s qualsevol procediment mdic o paramdic que calma o elimina el dolor.

Generalment els analgsics sn un conjunt de frmacs, de famlies qumiques diferents que calmen o eliminen el dolor per diferents mecanismes.

 Classificaci dels analgsics .
Els analgsics s'agrupen, segons el seu mecanismes d'acci, en diversos grups:
 Antiinflamatoris no esterodals .
Els antiinflamatoris no esterodals (AINE) sn un grup heterogeni de frmacs, el representant del qual ms conegut s el cid acetilsaliclic. Actuen sobretot inhibint a uns enzims anomenats ciclooxigenases, crucials en la producci de prostaglandines, substncies mediadores del dolor. Corresponen al primer escal analgsic de la OMS, junt amb el paracetamol, que encara que no s un AINE prpiament dit, s'inclou en aquest primer escal. A ms de propietats analgsiques, els AINE sn antipirtics, antiinflamatoris i alguns antiagregants plaquetaris. Tenen l'inconvenient que no es pot superar una dosi de tolerncia o sostre teraputic a causa dels greus efectes adversos com s l'hemorrgia digestiva.

 Opiacis menors .
Sn un grup de substncies, la majoria sinttiques com el tramadol que imiten, amb menor poder analgsic, l'acci dels opioides. Corresponen al segon escal analgsic de l'OMS.

 Opiacis majors .
Sn un grup de frmacs, uns naturals (opiaci) com la morfina i altres artificials  (opioide) com el fentanil, que actuen sobre els receptors opioides de les neurones del sistema nervis, imitant el poder analgsic dels opiacis endgens.
Sn els frmacs analgsics ms potents coneguts i corresponen al tercer escal analgsic de l'OMS. Es poden associar i potencien la seua acci amb els AINE, per no s biolgicament correcte associar-los a opiacis menors.

Els opiacis majors no presenten sostre teraputic, per la qual cosa es pot augmentar la dosi segons la presncia de dolor i tolerncia del pacient. Presenta l'inconvenient que sn substncies estupefaents i deprimeixen el sistema nervis central en les primeres dosis.
 Frmacs adjuvants .
Encara que no sn analgsics quan s'administren alladament, potencien l'acci de qualsevol analgsic en associaci. Entre els frmacs adjuvants analgsics es troben:
 Corticoides.
 Antidepressius, sobretot els antidepressius tricclicos.
 Anticonvulsionants, sobretot en el dolor neuroptic.

Encara que no es poden incloure dins del grup dels analgsics, el placebo, s a dir, el efecte placebo o alleugeriment del dolor en absncia d'un tractament conegut biolgicament com a actiu, s capa d'activar rees cerebrals dedicades a l'alleugeriment del dolor, provocant canvis fsics en la manera en qu el cervell respon al dolor, visible en ressonncia magntica funcional, per la qual cosa est demostrat que la confiana que deposita el pacient en un tractament, millora els resultats del mateix. A pesar de tot, cap fase del tractament del dolor passa per la utilitzaci de placebo, perqu no s tic.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64188" title="ria da capo" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="25437">
Una ria da capo (de l'itali aria da capo, ria des del comenament) s una forma particular d'ria, que assol el seu punt culminant durant el darrer barroc (finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII).

Aquest tipus d'ria s de forma ternria, s a dir, t tres seccions (A-B-A) normalment allegro-adagio-allegro. La primera secci s una entitat musical completa, que acaba en la tnica i, en principi, es pot cantar per ella sola. La segona secci, habitualment ms breu, contrasta amb la primera en mode, textura i a vegades tamb en el tempo. La tercera secci no acostuma a estar escrita pel compositor, que simplement indica da capo, i significa que s'ha de repetir la primera secci completa (i d'aqu que l'estructura sigui A-B-A). 

La tercera secci, repetici de la primera, est pensada perqu el cantant hi improvisi variacions i ornamentacions, de manera que no es limiti a ser una repetici idntica de la primera secci i, a ms, l'intrpret pugui demostrar les seves capacitats. Actualment, si b la prctica de la improvisaci s'ha recuperat, els cantants moltes vegades no improvisen durant la tercera secci, sin que es preparen els ornaments amb anterioritat, o b sn els mateixos directors o altres compositors els que preparen l'ornamentaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64190" title="Dubai" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="25438">


Dubai o Dubayy (rab:     , IPA , generalment  en angls) s un dels set emirats dels Emirats rabs Units. La capital s la ciutat de Dubai, que forma una conurbaci amb Sharjah i Ajman. Dubai fou capital (residncia de l'agent poltic britnic) dels Estats del Trucial Oman desprs del 1954; anteriorment la capital era Sharjah. El 1971 la capital dels Emirats rabs Units es va establir a Abu Dhabi

 Poblaci i superfcie .

La poblaci a finals del 2006 era de 1.422.000 habitants (un any abans era de 1.130.000) amb un creixement de 26.000 persones al mes; dels habitants el 75,5% son homes i el 24,5 dones. Encara que les xifres sobre residents no s'han facilitat, sn estrangers al tomb del 85%. Els naixements en un any foren 12.385. Els morts anuals son prop de 1700 i els casaments vora 2700. El numero de telfons mbils a l'emirat es de 2.210.00 i les lnees de telfon de 547.375. Quasi un mili de turistes i viatgers van estar a l'emirat.

La poblaci autctona pertany a les tribu Al Sudan, Al Marar, Al Mazari, , Al Bu Muhayr, Al Hawamil, Al Kumzan, Al Mahariba, Al Sabayis i Al Bu Falah, tots membres de la confederaci tribal dels Banu Yas; i a la tribu beduna dels Al Manasir. El clan governant sn els Al Falasa de la tribu Rawashid, i la famlia sn els Al Maktum.

La superfcie s de 3.885 km i  s el segon emirat en superfcie desprs d'Abu Dhabi.

 Economia .


Tot i la seva riquesa en petroli que el fa un dels dos emirats dirigents de la federaci, Dubai noms participa al pressupost federal amb una quantitat simblica (el 90% el posa Abu Dhabi) ja que el petroli, una vegada industrialitzat el pas, representa noms el 3% de la seva riquesa. La riquesa generada resta invertida a l'emirat.

La principal riquesa del pas deriva de la seva industria i del port de Jebel Ali amb la seva zona franca.

A la ciutat de Dubai hi ha l'Aeroport Internacional de Dubai.

 Geografia .

Dubai esta formada per tres zones diferenciades: una zona costera amb els principals establiments i sobretot Dubai i Jebel Ali, que s'estenen cap a l'interior en alguns punts fins uns 15 Km; la zona interior de Dubai, desrtica amb dunes d'arena, per ric camps de petroli i gas; i la zona agrcola de muntanya d'Djabal Hatta o Hajarain, un enclavament al sud de la part sud-est dels Emirats, limitada per Oman al sud i est, per Huwaylat (Ras al-Khaimah) al nord, i per Masfut (Ajman) a l'oest.

La frontera a la costa amb Abu Dhabi es troba entre Jebel Ali (Djubayl) i Khor Ghanada, i la frontera amb Sharjah s a l'est del barri (antigament una ciutat separada) de Dayra. Dos ciutats costeres, Umm al-Sukayn i Djumayra tamb formen part de l'emirat.

 Fronteres .

Dubai i Abu Dhabi van establir les seves fronteres  al nord-oest de Dubai i nord-est d'Abu Dhabi, el 1949 desprs d'una guerra entre ambds estats. La frontera al sud de Dubai i sud-est de Abu Dhabi s va fixar el 18 de febrer de 1969 al tractat de Sumaih, i es va establir una zona neutralitzada entre ambds al sud de Dubai entre Tawi al-Ashuh i Tawi Faqqa. Dubai va establir la seva frontera amb Sharjah l'octubre de 1960, i l'acord es va precisar el 1980, per el 1985 va sorgir un conflicte seris sobre el camp de gas de Moghran i s va produir una mediaci que finalment va portar a un acord el mateix any.

 Historia .





A la zona s'han trobat objectes de l'poca omeia i abbssida, per l'existncia de Dubai no consta abans del 1095 quan l'esmenta el gegraf Al-Bakri. El joier veneci Gaspero Balbi va visitar la zona el 1580 i esmenta la ciutat de Dibei com a centre de la industria de la perla. Es esmentada per primera vegada a fonts consultables el 1799 (Lorimer), quan era una dependncia dels Banu Yas d'Abu Dhabi i s'hi va establir el clan Al Falasa o Al Bu Falasa. Ex xeic va signar el 8 de gener de 1820 el primer tractat de pau amb el britnics. La germana del xeic  Muhammad ben Hazza ben Zaal es va casar amb Sultan ben Saqr de Sharjah (1803-1866) i la influncia de Sharjah va substituir a la d'Abu Dhabi 

El 1833 la famlia dels Al Maktum, del clan Al Falasa dels Banu Yas, formada per unes 80 persones, va sortir d'Abu Dhabi i es va establir al centre de Dubai sota la direcci del seu cap xeic Maktum I ben Bati ben Suhayl, i esdevingu la famlia ms important de Dubai ja que el 1835 fou qui sign l'acord temporal de treva amb els britnics. El 1841 una greu epidmia va obligar a evacuar la zona de Bur Dubai i la poblaci es va traslladar a Dayra; molts edificis foren enderrocats. El seu germ Said ben Bati que el va succeir a la seva mort el 1852, va signar el 1855 el tractat de treva perpetua amb els britnics. A la mort de Said els seus nebots Hushur (1859-1886) i Rashid (1886-1894) van continuar al capdavant jugant amb la rivalitat entre Abu Dhabi i Sharjah i amb el suport de vegades d'un de vagades de l'altra (i fins i tot alguna vegada amb els petits xeicats d'Ajman i Umm al-Qaiwain), i el 1892 fou el segon, Rashid, qui va signar els Acords Exclusius que posaven l'emirat sota protectorat britnic; en virtut d'aquestos acords el xeic no podia establir acord amb cap estat estranger excepte la ran Bretanya, a menys d'obtenir el consentiment previ. La crisis general que el final dels actes de pirateria van suposar a alguns ports de la zona no va afectar a Dubai, que va crixer en importncia pel desenvolupament del comer d les perles i pel seu carcter d'empori que atreia a molts comerciants que visitaven Sharjah i Langeh, i encara ms a partir de 1890 desprs que el port de Langeh havia estat tancat poc abans. Molts indis es van establir tanmateix a Dubai.

El 1922 el xeic Said II ben Maktum va signar un acord pel qual no podria donar concessions de recerca petrolfera a cap persona o societat que no fos designada pel govern britnic. Les concessions foren atorgades en dos teros a la British Petroleum Exploration Company Limited (antiga D'Arcy Exploration Company Limited) i en un ter a la Compagnie Francaise des Ptroles. Totes les prospeccions es van fer al llarg de la costa en territori de l'emirat i les concessions a la mar foren per la Trucial Coast Petroleum Development Limited (filial de la Iraq Petroleum Company).

Primer la guerra mundial de 1914 a 1918 i desprs la gran depressi del 1929 va afectar greument a la industria de la perla, i molts dels seus habitants van haver d'emigrar a altres llocs. Desprs de la Segona Guerra Mundial el 1947 va esclatar la guerra amb Abu Dhabi per una qesti de fronteres; l'arbitratge britnic de 1949 va imposar la lnea fronterera a la zona costera entre Dubai i Abu Dhabi amb una zona neutralitzada a la frontera entre el Ras Hasia i el desert. L'acord de 1969 va establir la frontera que va esdevenir permanent. Dubai, per la seva condici comercial, la recuperaci parcial de la industria de la perla, i l'exportaci de peix sec, es va recuperar i el 1954 fou elegida com a residencia de l'agent poltic dels Estats del Trucial (excls Abu Dhabi), fins llavors resident a Sharjah. En aquestos anys es va construir l'aeroport, i es va iniciar l'electrificaci i les primera lnees de telfon.

El 1966 es va descobrir petroli i es van fer noves concessions. El 1967 Dubai es va incorporar a la nova moneda de Qatar (el riyal de Qatar) degut a la deflaci de la rupia del golf per la devaluaci feta de la seva matriu la rupia india, hi va romandre en aquest sistema monetari fins el 1973.

El 2 de desembre de 1971 Dubai va ingressar com un des xeicats constituents a la Federaci dels Emirats rabs Units, junts amb Abu Dhabi, Ajman, Fujairah, Sharjah i Umm al-Qaiwain. Ras al-Khaimah va esdevenir independent per al cap de dos mesos va ingressar tamb a la federaci. El 1979 es va signar un acord de lmits entre Dubai i Abu Dhabi que fixava els detalls de la lnea fronterera ja establerta.

El 1973 va adoptar la moneda federal, el dirham dels emirats. La ciutat va crixer extraordinriament en part degut a l'habilitat dels libanesos establerts al pas fugint de la guerra civil. El 1979 es va establir la zona franca de Jebel Ali que va tenir un xit extraordinari al poder repatriar capital sense lmit i poder importar treballadors sense restriccions.

Dubai va donar suport a les forces americanes durant la guerra del Golf de 1990 (alliberament de Kuwait) i durant la invasi americana d'Iraq el 2003. Darrerament s'han establert noves zones franques.

 Llista dels xeics .

xeic Muhammad bin Hazza bin Zaal vers 1820-1830;
xeic Ubayd bin Saeed vers 1830-1833;
xeic Maktum I bin Bati bin Suhayl    9 de juny de 1833 - 1852      ;
xeic Saeed I bin Bati    1852 - 1859              ;
xeic Hushur bin Maktum   1859 - 22 de novembre de 1886  ;
xeic Rashid I bin Maktum  22 de novembre de 1886 -  7 d'abril de 1894;
xeic Maktum II bin Hushur   7 d'abril de 1894 - 16 de febrer de 1906;
xeic Bati bin Suhayl   16 de febrer de 1906 - novembre de 1912   ;
xeic Saeed II bin Maktum    Novembre de 1912 - 15 d'abril de 1929   ;
xeic Mani bin Rashid 15 d'abril de 1929 - 18 d'abril de 1929 ;
xeic Saeed II bin Maktum   18 d'abril de 1929 - 10 de setembre de 1958;
xeic Rashid II bin Saeed Al Maktum   10 de setembre de 1958 - 7 d'octubre de 1990;
xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum   7 d'octubre de 1990 -  4 de gener del 2006  ;
xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum   4 de gener del 2006 -;
                              
 Genealogia de la dinastia governant .


 Escut i bandera .


El tractat de 1820 va imposar al xeic el pavell vermell amb franja blanca al pal, encara que a terra probablement es va conservar la bandera vermella llisa. No se sap en quin moment es va comenar a usar la bandera amb la franja blanca a terra per en tot cas la proporci fou rectangular 1:3 o ms llarga, i probablement no fou abans del tractat de treva temporal de 1835. Aquesta bandera era preferida pels Banu Yas i els seus aliats sobre l'altra bandera de vora blanca que usaven els Qawasimi. El 1939 el Flaggenbuch de la marina alemanya dona l'amplada de la franja en 1/6.

Els anys cinquanta (segle XX) est constat l's de la bandera amb franja i amb el nom del xeicat en blanc a la part vermella, ben segur utilitzada desprs del 1947 per distingir-se d'Abu Dhabi amb el que va estar en guerra del 1947 al 1949. Les banderes modernes s'utilitzen amb una franja blanca de 1/3 i proporci 1:2 per el model oficial seria segons l'lbum de la Marina Francesa amb franja de 1/4 i proporci 1:2.

La bandera de la guardi del xeic s verda amb l'escut al centre; la policia de Dubai utilitza tamb bandera verda amb l'emblema en daurat al centre; l'acadmia de policia t la mateixa bandera per al centre hi ha l'escut de l'acadmia. Les duanes, l'aeroport, la zona de Jebel Ali, la universitat i la municipalitat utilitzen banderes blanques amb el logotip. La bandera de la Dubai Petroleum Company es vermella amb el logotip blanc al centre. Els departaments administratius tamb tenen banderes blanques amb el logotip al mig.

Dubai disposa d'un escut i un emblema. L'escut es un oval amb dos imatges, una d'un vaixell, que simbolitza la costa i sota una d'una palmera que simbolitza la part interior. ; al damunt un falc; l'oval esta flanquejat per rames de llorers i la bandera de l'emirat a cada costat. Sota una cinta blanca amb el nom de l'emirat escrit en carcters llatins i arbics.

L'emblema es na simplificaci de l'escut, amb el vaixell sobre unes lnees ondulades a amanera d'ones, i flanquejat per branques de llorers a cada costat i sota una cinta amb inscripci en lletres arbigues.

Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64193" title="Ajman" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="25439">

Ajm n, o Ujman (rab:      ) s el ms petit dels emirats que forma Emirats rabs Units. La capital s Ajm n.

L'emirat el forma un territori allargat el direcci sud-est des de la capital, i dos exclavaments: el de Manama, un oasis situat a l'est, just entre territori de Sharjah i de Fujeira; i Masfud, al sud, entre territoris de Ras al Khaimah (al nord), Dubai (exclavament de Hajarain) a l'est, i Oman al sud i oest. 

La superfcie es de 250 km2 als que cal afegir les dependencies amb uns 50 km2 ms. La poblaci s de 235.000 habitants, el 95% a la capital. L'amplada de l'emirat es de 16 km de costa, i una profunditat similar.

Els clans dominants sn els Karatisa, Hamirat i Al Bu Dhanayn, de la fracci Al Bu Khurayban de la tribu dels Na'im o Nu'aym. Aquesta tribu viu tamb a la zona de l'oasi de Buraimi que pertany a Abu Dhabi i Oman. Els xeics o emirs regnants son membres del clan Karatisa.

El xeic d'Ajman va assolir l'autoritat al territori vers la meitat del segle XVII i fou aliat dels Qasimi. El 1820 i 1853 va subscriure com entitat separada els dos tractats de la treva amb els britnics i el 1892 els anomenats acords exclusius. Durant tot el segle XIX va dependre dels Qasimi de Sharjah. Al comenament del segle XX la tribu dels na'im es va convertir arreu al wahhabisme. El 1921 al dividir-se els dominis qasimi entre Ras al-Khaimah i Sharjah, va quedar plenament independent, sempre sota protectorat britnic. Els xeics secundaris de Manama i Masfud van reconixer al xeic d'Ajman com a sobir. Durant la primera meitat del segle XX i de fet fins a la independncia, el xeicat vivia pobrament, de la pesca (principalment a Ajman) i agricultura de subsistncia (a Masfud i a Manama). El petroli a Dubai i Abu Dhabi va capgirar la situaci a la Costa dels Pirates, i desprs de la independncia les aportacions federals i els royaltys de la companyia Western Oil per les prospeccions al seu territori,  van convertir Ajman en un pas fora desenvolupat. El xeic es va unir a la Federaci el mateix dia de la seva constituci el 2 de desembre de 1971.

 Bandera i escut .


La bandera es vermella amb una banda blanca a la part del pal d'amplada variable per la ms corrent i semioficial es 1/3 de la bandera. 

L'escut son dos banderes amb pal creuadres; al punt de creuament dos gabivets decorats creuats.

La Zona franca (Ajman Free Zone) t bandera blanca amb el logotip blau i blanc al centre


 Llista de governants: .
17.. - 17..   Xeic Rashid I ibn Hamid Al Nuaimi  ;
17.. - 1816   Xeic Humayd I ibn Rashid Al Nuaimi ;
1816 - 1838   Xeic Rashid II ibn Humayd Al Nuaimi (mort el 1838) ;
1838 - 1841   Xeic Humayd II ibn Rashid Al Nuaimi (primera vegada)  (mort el 1873) ;
1841 - 1848   Xeic Abd al-Aziz I ibn Rashid Al Nuaimi  (mort el 1848) ;
1848 - 1873   Xeic Humayd II ibn Rashid Al Nuaimi (segona vegada)             ;
1873 - Abril 1891  Xeic Rashid III ibn Humaid Al Nuaimi (mort el 1891) ;
Abril 1891 - 8 Juliol 1900   Xeic Humaid III ibn Rashid Al Nuaimi  (mort el 1900) ;
8 de juliol 1900 - Febrer 1910  Sheikh Abd al-Aziz II ibn Humayd Al Nuaimi (b. 18.. - d. 1910)                        ;
Febrer 1910 - gener 1928    Xeic Humayd IV ibn Abd al-Aziz Al Nuaimi ;
Gener 1928 - 6 de setembre 1981  Xeic Rashid IV ibn Humayd Al Nuaimi (nascut el 1904 - mort el 6 de setembre de 1981) ;
6 de setembre de 1981 - 20..  Sheikh Humayd V ibn Rashid Al Nuaimi (nascut el 1931) 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64196" title="Sharjah" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="25440">

L'emirat de Sharjah (rab:        ) s un dels que constitueix els Emirats rabs Units. Est format per la part principal amb faana al golf Prsic i tres enclavaments principals a la costa del golf d'Oman: Dibba, Khor Fakkan i Kalba. Els xeics d'aquestos territoris van reconixer la sobirania del xeic de Sharjah, que pertany a la dinastia Qasimi o Qauasimi (pels anglesos Kawasin o Qawasin) que tamb governen a Ras al-Khaimah.

Pel contrari el xeic de Madha, al oest de Khor Fakkan, va reconixer tradicionalment la sobirania del sold d'Oman i finalment es va delimitar el seu territori com un enclavament dins Sharjah el 1969. En canvi el llogaret de Nawha, al costat de Madha, va optar per pertnyer a Sharjah. 

El territori de Dibba o Diba (centrat a la ciutat de Diba) esta dividit entre Oman, Sharjah i Fujairah. La part de Sharjah es diu Diba al-Hisn i inclou tamb l'oasi de Diba.

Kalba (capital a Khor Kalba) fou des el 1903 un xeicat independent governat per una branca dels Kawasin, reconegut pels britnics el 1936 degut a la construcci d'una pista d'aterratge de socors pels britnics, per el 1952 fou reincorporat a Sharjah. Vers l'interior el territori queda dividit prcticament per territori de Fujairah.

Aquestes divisions sn tradicionals i van quedar marcades als mapes als anys seixanta quan els funcionaris britnics van establir els lmits en funci de les lleialtats que declaraven els caps locals.

Sharjah va signar el 1971 un acord de sobirania compartida amb Iran per l'illa d' Abu Musa, acord que des del 1992 de fet no s respectat, havent estat l'illa incorporada totalment a Iran el 1994, si be mantenint alguns drets per la poblaci local i drets econmics sobre el petroli del pou martim de Mubarak, al sud-est de l'illa.

 Historia .

A mitjan segle XVIII els Qauasimi governaven un territori que s'estenia en una lnea imaginria entre el sud de Sharjah i Khor Kalba fins a la pennsula de Musandan i a la costa sud de Prsia. Branques familiars van governar a Sharjah, Ras al-Khaimah (inicialment Djulfar) i Langah. Les suposades pirateries del Qauasimi foren respostes pels britnics el 1809, i el 1820 van imposar el primer tractat de pau general; el 1835 va seguir un segon tractat i el 1853 el tractat de treva perpetu; el 1892 es van signar els acords exclusius que posaven l'emirat i els dems emirats de la zona (Fujairah no existia i no el va signar fins el 1952) sota protectorat britnic. 

Vers el 1902, perduts definitivament els territoris de Prsia el 1887, el xeic de Sharjah era el governant nic i excepte el territori a l'entorn de les viles d'Ajman i d'Umm al-Qaiwain i una part de la pennsula de Musandan governava tot el territori dels Qawasimi. Per el 1903 el xeic de Fujairah i el de Kalba es van fer independents; el de Diba va quedar prcticament independent; i el 1921 es va independitzar Ras al-Khaimah que es va apoderar dels territoris orientals de l'emirat a les muntanyes Hadjar i el territori ms proper a la seva capital; un intent de separaci del xeic d'Hamriyah (entre Ajman i Umm al-Qaiwain) fou frustrat militarment el 1922; el 1932 el xeic de Diba es va independitzar; el xeic de Kalba independent de facto fou reconegut el 1936 pels britnics que necessitaven construir un aerdrom d'emergncia al seu territori, per el 1951 els britnics van restablir el domini de Sharjah sobre part de Diba i el 1952 sobre Kalba, si be es va reconixer la separaci de Fujairah que es va quedar amb quasi tota la costa del golf d'Oman excepte tres enclavaments (Diba, Khor Fakkan i Kalba) on els caps van declarar la seva fidelitat a Sharjah. Als anys seixanta el xeic de Madhah tradicional aliat del iman d'Oman, va declarar la seva fidelitat a aquest i al seu successor el sult de Mascat desprs sult d'Oman. 

El 24 de juny de 1965 els britnics van deposar a l'emir Saqr III ben Sultan acusat de simpaties pels nacionalistes rabs (per Gamal Abdel Nasser). Fou proclamat Khalid III ben Muhammad sota el qual Sharjah va accedir a la independncia en el si dels Emirats rabs Units de la que fou membre fundador quan es van constituir el 2 de desembre de 1971.

Khalid III va morir el 24 de gener de 1972 en un intent de cop d'estat de Saqr III que volia recuperar el poder i va fracassar. El seu germ Saqr ben Muhammad va assolir el govern inter fins que el consell federal suprem va acordar reconixer la successi al jove  Sultan III ben Muhammad de 33 anys i que t un doctorat per la universitat d'Exeter. En aquest moment encara el pressupost federal cobria la major part de les despeses per a partir del 1974 es van posar en explotaci els primers pous. 

El 1985 va esclatar un seris conflicte de lmits amb Dubai que fou finalment resolt; el 17 de juny de 1987 l'emir fou enderrocat pel seu parent Abd al-Aziz ben Muhammad que va romandre al poder cinc dies fins que Sulta III fou restablert. El 1988 la producci de petroli va arribar a quaranta mil barrils diaris, per desprs a tingut tendncia a la baixa. En els darrers anys s'ha desenvolupat extraordinriament la indstria lleugera i ha arribat ms i ms ma d'obra d'sia del sud est, Pakistan, India i altres llocs. L'aportaci de la pesca i l'agricultura a PIB son relativament petits i en regressi. 

L'emirat t ms llibertat de premsa que altres i es capdavanter en educaci (la primera escola dels emirats es va crear a Sharjah el 1953). L'alcohol hi fou prohibit el 1985 i posteriorment es va establir un codi de bona moral, regulat estrictament els vestits i relacions d'homes i dones.

Els governants han estat:

c.1727 - 1777     Sheikh Rashid ibn Matar ibn Rahman al-Qasimi ;
1777 - 1803       Sheikh Saqr I ibn Rashid al-Qasimi ;
1803 - 1840       Sheikh Sultan I ibn Saqr al-Qasimi (m. 1866)    (1er cop) ;
1840              Sheikh Saqr ibn Sultan al-Qasimi ;
1840 - 1866       Sheikh Sultan I ibn Saqr al-Qasimi   (2on cop) ;
1866 - 14 Abril 1868  Sheikh Khalid I ibn Sultan al-Qasimi (m. 1868)  ;
14 April 1868 - March 1883  Sheikh Salim ibn Sultan al-Qasimi  (m. 1919) - des del 1869 conjuntament amb els segents: ;
1869 - 1871           Sheikh Ibrahim ibn Sultan al-Qasimi ;
Mar 1883 - 1914     Sheikh Saqr II ibn Khalid al-Qasimi (18.. -1914)                               ;
13 Abril 1914 - 21 Nov 1924  Sheikh Khalid II ibn Ahmad al-Qasimi  ;
21 Nov 1924 - 1951         Sheikh Sultan II ibn Saqr al-Qasimi  (m. 1951) ;
1951 - Maig 1951            Sheikh Muhammad ibn Saqr al-Qasimi ;
Maig 1951 - 24 Juny 1965    Sheikh Saqr III ibn Sultan al-Qasimi  (1925 - 1993)                               ;
24 Juny 1965 - 24 gen 1972  Sheikh Khalid III ibn Muhammad al-Qasimi (1931 -1972)                        ;
25 gen 1972 - 1972   Sheikh Saqr ibn Muhammad al-Qasimi   ;
1972 - 17 Juny 1987  Sheikh Sultan III ibn Muhammad al-Qasimi (1er cop) (1939)                              ;
17 Juny 1987 - 23 Juny 1987  Sheikh `Abd al-`Aziz ibn Muhammad al-Qasimi    (1937) ;
23 Juny 1987 - 20..    Sheikh Sultan III ibn Muhammad al-Qasimi (2n cop);

 Escut i bandera .



El Tractat general de treva de 1820 fou signat principalment amb els Qawasimi que dominaven els actuals Sharjah, Ras al-Khaimah i Fujairah. quest tractat va establir un nic pavell vermell al centre i de vores blanques en proporci 1:1:1, per segons la costum a la zona les banderes es feien de mesures prou llargues (1:3 o ms llargues) i aviat les banderes que existien eren rectangulars amb gran varietat quant a la mida de la part vermella i blanca.

Al segle XX la bandera s'utilitz, seguint la influncia britnica, en proporci 1:2 i amb la part vermella de doble altura que cada vora blanca. A l'escut la bandera apareix en proporci 2:3.

L'escut esta format per dos banderes creuades i una palmera verda.

El 1975 el xeic va decretar la utilitzaci nicament de la bandera federal com a prpia de l'emirat i l'escut fou canviat i en lloc de dos banderes creuades del model anterior ara hi ha dos banderes federals.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64197" title="OGame" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="25441">

OGame s un joc en lnia fet en el llenguatge de programaci PHP desenvolupat per l'empresa alemanya Gameforge. OGame es juga per internet sense necessitat de CD ni DVD.El seu idioma depn de cada base, havent-hi ogames en Angls, Castell, Francs, Itali, Alemany, Xins, Dans... Tracta sobre ser un emperador intergalctic, comenant per crear el teu propi planeta i millorant-lo progressivament: creant defenses, millorant tecnologies, fabricant naus espacials, etctera. Tamb hi ha la possibilitat de tenir un llistat de companys dels quals si que pots saber si estan connectats. Tamb s possible, colonitzar altres planetes, atacar altres planetes d'altres jugadors o b comerciar entre els jugadors. A ms a ms, es poden formar agrupacions que reben el nom d'aliances, que poden declarar guerres, pactes de no agressi (PNA), pactes de lliure comer (PLC), pactes d'ajuda mtua (PAM)...

 El joc .
OGame s un joc multijugador persistent basat en el temps real. Encara que no t un objectiu clarament definit, en general es considera que l'objectiu s ser el jugador amb major puntuaci (per cada mil unitats de recursos invertits en un edifici, investigaci, flota o estructura de defensa, s'obt un punt; Si l'element en qu es van invertir els recursos s destrut, els punts es perden).

El joc proporciona diverses maneres d'obtenir aquests recursos i una gran varietat d'elements en els quals es poden invertir. En general els recursos s'obtenen mitjanant les mines o b mitjanant atacs a altres jugadors, sent aquesta ltima l'opci preferida per molts.

El jugador comena amb un planeta apte per a la construcci en el que podr edificar una srie d' edificis diferents, cada un amb una funci i utilitat diferent. Cada edifici ocupar un camp al planeta. Com es veur ms endavant, altres planetes colonitzats pel jugador podran ser ms grans o ms petits (tenir quantitat de camps major o menor), depenent de certs factors. Els edificis construts permetran desenvolupar tecnologia a travs de la investigaci, i com a resultat es podran fabricar diferents tipus de naus, diferents tipus de defenses, o nous edificis.

En total, es poden controlar un total de 9 planetes: el planeta principal i 8 colnies. Tot i aix tamb es poden tenir llunes (una per cada planeta com a mxim). Les llunes s'aconsegueixen com a conseqncia dels enderrocs produts per les naus destrudes en lluites on s'han produt un nombre important de baixes per part de les naus (les defenses destrudes no produeixen enderrocs) per no sempre es crea una lluna, depn totalment de la sort. Una lluna es semblant a un planeta amb la diferencia de que no es poden produir recursos i hi ha tres construccions exclusives: base lunar, sensor phalanx i salt quntic.	 

Existeixen quatre tipus de recurs que s'exploten al llarg del joc, que sn el metall, el cristall, el deuteri i l' energia. L'energia pot ser obtinguda construint una planta d'energia, que alimentar a la mina de metall, la mina de cristall i al sintetitzador de deuteri. Al avanar a Ogame el jugador podr colonitzar nous planetes, unir-se o fundar aliances, atacar a altres jugadors o defensar-se d'ells. El joc transcorre en temps real, dia i nit, i en ell hi ha jugadors de diverses parts del mn (en l'Ogame en espanyol, per exemple, gent d'Espanya i Hispanoamrica; el que el converteix en un joc que consumeix molt de temps.



 Eines i complements .

Al voltant del joc els seus jugadors han anat creant un seguit d'eines que els faciliten certs aspectes del joc, tals com la busca de jugadors a les galxies, visi de la galxia millorada, automatitzar la selecci de missions...

La majoria d'eines es troben lliurement disponibles en la xarxa, no obstant aix, noms les quals siguin aprovades per l'administraci del joc sn considerades legals. 

 Barres d'eines basades en marcs . 

El funcionament d'aquestes barres d'eines es fonamenta a crear marcs (frames), en els quals es colloquen enllaos altres eines externes d'OGame. 
Eina Ogamer (Menu d'Eines amb frum) (Pgina d'emergncia: http://es.geocities.com/soycarlo15) ;
OGAME Tools Menu (Menu d'Eines);

 Calculadores multi-funci . 

La funci principal d'aquestes calculadores facilitar al jugador els clculs relacionats amb costos, recursos (en el propi planeta i en planetes enemics) i temps, amb la finalitat de trobar les accions ptimes per als objectius del jugador, i comenar a reunir recursos d'una vegada. 

OGAME CALCULATOR 2006 v.5.0 (per a Windows, requereix Microsoft .NET Framework v.2.0) (El programa no requereix installaci per necessita dites llibreries per a ser executat) ;

CalculoGametro (per a Windows, diverses pestanyes i mltiples clculs) ;

 Simuladors de batalla . 

Els simuladors de batalles sn programes que estimen el resultat esperat d'una batalla a partir d'un cert nombre de simulacions. Els simuladors utilitzen el mateix algoritme de batalla que l'Ogame. Els resultats solen ser molt precisos, a no ser en ocasions quan intervenen naus amb l'habilitat de disparar ms d'una vegada per ronda durant la batalla (especialment amb Estrella de la Mort). 

DragoSim 2 Simulador en lnia ;
SpeedSim Requereix installaci. ;
SpeedSim Versi en lnia del Speedsim. ;

 Compactadores d'informes . 

Aquests compactadores d'informes permeten resumir el text dels informes de batalla i d'espionatge, amb la finalitat de que puguin ser llegits amb major claredat, o publicats en frums. 

Mecahost Compactador de Batalles en lnia ;
Mecahost Compactador d'Espionatges en lnia ;
Compactador automtic de batalles Extensi de Firefox ;
OZipper Compactador de Batalles en lnia ;
oGame netxpect Speeder Compactador d'Espionatges ;

 Balan de batalles . 
Un balan de batalles serveix per a tenir una visi global dels resultats (recursos obtinguts, naus perdudes, naus destrudes, etc.) dels atacs. s especialment til quan s'est en guerra amb una aliana i es vol donar a conixer quant dany s'ha causat i quants recursos s'han robat als membres d'una aliana enemiga. Aquestes eines faciliten la creaci de balanos dels guanys i prdues de les batalles, a ms d'oferir la possibilitat de compactar els informes per a publicar-los en frums (phpbb, smf o text pla). 

OBalance ;

 Processadors d'informaci . 

Aquestes eines permeten als jugadors guardar la informaci del joc (posicions dels planetes, quantitat de recursos en un planeta enemic, evoluci de la puntuaci, etc.) en una base de dades de tal manera que sigui possible consultar-la posteriorment. Alguns d'aquests programes estan orientats a l's individual (com ORP), mentre que uns altres estan orientats a ser utilitzats per aliances (com s el cas de Milos). 

ORP (per a Windows, la seva pgina en sourceforge permet baixar-se el codi i collaborar en el seu desenvolupament.) ;
Milos En lnia, la seva pgina en sourceforge permet baixar-se el codi i collaborar en el seu desenvolupament. ;

EspRep En lnia. ;

GalaxieTool Requereix installaci en un servidor propi.

 FoxGame . 
FoxGame s una extensi per al navegador Mozilla Firefox dissenyada per a ajudar al jugador d'OGame en el dia a dia, mostrant informaci que s complicada de calcular, ajudant a planificar atacs i fleet savings o ressaltant la informaci que pot resultar til. L'extensi s Open Source i tot el codi font va incls dintre del fitxer de l'extensi o pot ser descarregat de la web. La versi actual s la 1.4.10, del 13 de febrer de 2007. FoxGame recull tota la informaci de cada pgina web de l'OGame la processa i modifica de manera que es mostri ms informaci o la informaci que nosaltres vulguem que noms aparegui (exemple: pot ometre algunes imatges per a evitar que es ralenteixi la pgina web), no fa cridades a cap web externa ni sobrecarrega el servidor solament modifica la pgina abans que la mostri el navegador. s l'aplicaci ms usada pels usuaris de l'OGame Hisp, a ms d'estar aprovada per l'administraci del joc. 

 Miscellnia . 
Repartidor d'enderrocs SAC 

Manzanas Frescas Estadstiques de tot l'OGame Hisp. De pagament des de Desembre 2007 

Informes d'Espionatge Compactador d'Informes d'Espionatge 

Eines per a Ogame Diverses eines, simulador d'atacs amb mssils.

 Programes illegals . 

Les extensions i aplicacions orientades a OGame sn illegals fins que tinguin l'aprovaci de l'administraci del joc. Hi ha alguns criteris objectius que permeten determinar la legalitat de les aplicacions, per bsicament tota aplicaci o script s illegal fins que obtingui l'aprovaci. En general, sn illegals aquells que llevin la publicitat, modifiquin el men principal del joc o automatitzen algun procs (robots per a jugar sense estar present), per citar alguns exemples. 

OGame ++ era una recopilaci de scripts per a Greasemonkey, molts d'ells legals, que va ser declarada illegal al desembre de 2006 pel coordinador del pas de Gameforge. 

Algunes aplicacions illegals en l'OGame Hisp poden no ser-ho en altres servidors.

 Frums .
Gran part de l'activitat de OGame es realitza als frums proporcionats per Gameforge, en els que es duen a terme negociacions, declaracions de guerra, o simplement es comenten batalles i es parla de la vida en general. Hi ha un frum per cada idioma diferent.A ms d'aquests frums, moltes aliances tenen frum propi, en el qual es realitzen els debats interns o les planificacions de guerres.

 Enllaos externs .
OGame en alemany, castell, angls, xins, dans.
Frum en castell, angls, alemany, xins, dans.
Un simulador de batalles;
Novetat! una versi d'ogame per a gent de cultura catalana;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64202" title="Ras al-Khaimah" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="25442">


Ras Al-Khaimah (rab:           ) s un dels Emirats rabs Units. La capital porta el mateix nom que es va traspassar a l'emirat.  Vegeu Ras al-Khaimah (ciutat). El nom deriva de la configuraci del turons de la costa que vistos des de la mar suggereix la silueta d'un grup de tendes de nmades (khaimas). El nom ja fou esmentat pels portuguesos al segle XVI, per era un petit assentament que fins al segle XVIII no va passar davant de Djulfar situada a les terres desrtiques ms al nord de la rodalia de la ciutat de Ras al-Khaimah. L'emirat ha estat governat pels Al-Qasimi (o Al-Kasimi) membres de la tribu dels hawala, que segons la seva prpia tradici sn originaria d'Iraq.  El seu territori actual noms sn les restes dels antics territoris que abraaven la major part de la pennsula d'Oman i diversos punts de la costa persa. 

 Poblaci .

La poblaci de l'emirat, exclosos els emigrants, son rabs sunnites. Fins fa poc temps eren considerats simpatitzants wahhabites. Els muntanyesos sn anomenats Shihuh i s'estenen tamb per la pennsula de Musandam especialment el Djabal Hadjar. Tamb hi havia alguns rabs nmades avui dia sedentaritzats. La seva poblaci actual s d'uns 250.000 habitants. Els emigrants son indis, pakistanesos, perses i filipins. Les principals ciutats sn la capital, Djulfar, Sham, Al-Rams i Djazirat al-Hamra.

 Geografia .

Est dividit en dos seccions, una al nord, limitada per territori d'Oman, al nord-nord-est, per Umm al-Qwain, al sud, i per Fujeira, al sud-sud-est; i una segona secci muntanyosa centrada a Huwaylat i Wadi al-Kawr, limitada al nord per Fujeira, a l'est pels enclavaments de Khor Fakkan i Khor Kalba (de Sharjah), i per Fujeira, amb una zona de domini compatit entre Fujeira i Sharjah, a l'oest per Sharjah, i al sud amb els enclavaments de Hajarain (Dubai), Masfud (Ajman) i territori d'Oman.

 Economia .

s un emirat pobre degut a la manca de petroli per que ha fet grans progressos per les importants inversions federals. La seva principal exportaci fora dels productes industrials es la pedra del Djabal Hadjar i el ciment. La major part de la seva poblaci originaria son membres de l'exrcit o de l'administraci.

Histria .

El 637 Utman ben al-As va sortir de Djulfar amb una flota cap a Prsia en les primeres incursions rabs a aquest pas. El port, que era el millor de la costa sud-est del golf Prsic, fou utilitzat per omeies i abbssides, especialment com a lloc de desembarcament de tropes per combatre als ibadites d'Oman. Al segle X Al-Mukaddasi incloa Djulfar com una de les kasabas d'Oman, al mateix nivell que Mascat, Suhar i Nizwa. 

La ciutat de Djulfar va desplaar el seu centre vers el segle XIII cap a la zona anomenada Al-Mataf i Al-Nudud, s a dir al nord de la ciutat moderna de Ras al-Khaimah. 
Llavors el port depenia dels soldans d'Ormuz (dels que usava a moneda) es dedicava a la pesca de perles i al comer amb Xina i ndia; s'han trobat nombroses restes de porcellanes que testimonien aquest comer. 

Quan Ormuz va passar a sobirania portuguesa, Djulfar i la seva regi van seguir el mateix cam; els portuguesos van establir una guarnici a Djulfar i en van conservar la possessi fins el 1633 quan en foren expulsats per l' iman d'Oman, Nasir ben Murshid al-Yaariba. Llavors la ciutat va comenar a declinar fins que al segle XVIII fou substituda per Ras al-Khaimah, segurament a causa de la progressiva obstrucci dels canals que portaven al port.

El 1737 la regi fou ocupada per Nadir Shah de Prsia, que va conquerir Oman i va installar guarnicions a Djulfar i a Al-Khatt. El perses foren expulsats el 1744 i va romandre en poder dels imans d'Oman fins a finals del segle quan el xeic dels Al-Qasimi de la tribu hawala, tribu que poblava tant la costa actual dels emirats com la part persa, i que era feudatari de l'iman, se'n va erigir en sobir virtualment independent per les lluites internes que afectaven l'imanat. En les lluites de les faccions d'Oman, els Qasimi van donar suport als Ghifari contra els Hinawi.

Els xeics van adoptes les doctrines wahhabites sota influncia dels Al Saud (saudites) amb els que van tenir molt bones relacions. Com a potencia martima es van dedicar a la pirateria al golf a finals del segle XVIII i comenaments del XIX, amb creixent rivalitat amb la Companyia de les Indies Orientals i la Marina Britnica.

El 1809 forces britniques i indies van atacar Ras al-Khaimah per destruir als que els anomenaven Joasmee (Qawasimi, plural de Qasimi), operaci que es va repetir el 1819 fins a la derrota dels Al-Qasimi i el desmantellament de les seves fortaleses, la destrucci de la flota i la installaci de soldats britnics a la ciutat. El 1820 es va signar el primer tractat de la treva entre els Al-Qasimi i els britnics, a Al-Falaja, no lluny de la capital del xeicat, tractat que tenia per objecte suprimir la pirateria al golf. A Aquest tractat van adherir altres xeics i es va establir el anomenat Trucial Oman (Oman de la Treva) conegut tamb com a Costa dels Pirates.

El 1853 el tractat fou renovat (Pepetual Maritime Truce) i l'acord fou la base de les relacions entre els xeics i els britnics fins el 1971. Durant el perode de protectorat britnic els Qasimi van tenir com a principals objectius politics defensar-se dels Banu Yas d'Abu Dhabi i de les incursions des de Oman. La capital fou tant Ras al-Khaimah com Sharjah, fins que el 1921 els dos territoris es van repartir entre dos branques de la famlia. Fujeira, que depenia dels Al-Qasimi, fou reconeguda xeicat separat pels britnics el 1952.

El 10 de febrer de 1972 l'emirat es va unir a la Federaci d'Emirats rabs constituda poc abans (2 de desembre de 1971) amb sis altres emirats. No va entrar a la Federac fins obtenir garanties sobre la reclamaci de les illes Tunb.

 Conflicte territorial .

Ras al-Khaimah reclama la sobirania de les illes Tunb o Tumb, al golf Prsic, ocupades per Iran el 30 de novembre de 1971.

 Llocs arqueolgics .

Els nombrosos llocs arqueolgics de l'emirat corresponen a assentaments de l'edat de bronze i la de ferro, amb nombroses tombes al nord de Ras al-Khaimah, a la plana de Daya i la vora de Shimal, en la part nord, i a Al-Khatt i al llarg del wadi al-Kawr a la part sud. Cermiques del segle III aC s'han trobat a la regi de Djazirat al-Hulayla, a la costa, al nord de Al-Rama.

 Escut i bandera .


Fins el 1820 la bandera era vermella. El tractat general de treva de 1820 va establir un pavell nic pels Qawasimi de Ras al-Khaimah i Sharjah, quadrat en proporcions 1:1:1, que fou el que el que s va utilitzar al xeicat. Per la costum de la zona la proporci quadrada no va durar i les banderes es van confeccionar aviat allargades rectangulars en proporcions 1:3, 1:4 o fins i tot 1:5. Posteriorment a la segona meitat del segle XX es va comenar a utilitzar la proporci 2:3 amb variants 1:2. 

L'escut de l'emirat est format per dues banderes creuades i al damunt dos ganivets decorats creuats.

La ciutat de Ras al-Khaimah t bandera blanca amb l'emblema al centre (una torre flanquejada per dos branques de llorer una a cada costat i sota una cinta (amb els colors de la bandera) amb inscripci amb lletres rabs.

Una bandera blanca amb el logotip s usada tamb per la Zona Franca de Ras al-Khaimah. El logotip es blau amb les lletres RAK (la lletra "A" estilitzada) i sota FREE TRADE ZONE en lletres negres entre dos lnees paralleles blaves.


 Xeics i emirs .

17.. - 17..          Sheikh Rahman al-Qasimi ;
17.. - 174.          Sheikh Matar ibn Rahman al-Qasimi ;
174. - 1777          Sheikh Rashid ibn Matar al-Qasimi ;
1777 - 1803          Sheikh Saqr ibn Rashid al-Qasimi ;
1803 - 1808           Sheikh Sultan ibn Saqr al-Qasimi  (mort 1866)  (primera vegada) ;
1808 - 1814           Sheikh al-Husayn ibn `Ali al-Qasimi  ;
1814 - 1820           Sheikh al-Hasan ibn Rahman al-Qasimi  ;
1820 - 1866           Sheikh Sultan ibn Saqr al-Qasimi     (segona vegada) ;
1866 - maig de 1867       Sheikh Ibrahim ibn Sultan al-Qasimi ;
maig 1867 - 14 d'abril de 1868   Sheikh Khalid ibn Sultan al-Qasimi (mort 1868) ;
14 d'abril de 1868 - 1869   Sheikh Salim ibn Sultan al-Qasimi  (18.. - 1919) ;
1869 - agost de 1900  Sheikh Humayd ibn Abdullah al-Qasimi  (mort 1900);
La capital s trasllad definitivament a Sharjah i a Ras al-Khaimah foren nomenats governadors.

Dependncia de Sharjah: 

1900 - Mar del 1908            Sheikh Khalid ibn Saqr al-Qasimi;
Mar de 1909 - agost 1919            Sheikh Salim ibn Sultan al-Qasimi  ;
Agost 1919 - 10 de juliol de 1921    Sheikh Sultan ibn Salim al-Qasimi ;

Establert com a xeicat separat de Sharjah:

10 de juliol de 1921 - febrer de 1948     Sheikh Sultan ibn Salim al-Qasimi   ;
febrer de 1948 -      Sheikh Saqr ibn Muhammad al-Qasimi (nascut el 1920);
1974-28 d'abril del 2003 prncep hereu: Shaykh Khalid bin Saqr (assist al seu pare degut a l'edat d'aquest);
28 d'abril del 2003-    prncep hereu i virtual governant: Shaykh Saud bin Saqr ;


Enllaos.
 www.RAK24.com;
 www.rakinvestmentauthority.com;
 www.investinrak.com;
 www.rak.ae;
 www.rakchamber.com;
 Mapa satllit de Ras al Khaimah;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64204" title="Dadaisme" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="25443">




El dadaisme, tamb conegut com a moviment dad, va sser un moviment intellectual, literari i esttic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. 

El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qesti de totes les convencions i una oposici violenta a les ideologies, l'art, i la poltica tradicionals. 

El moviment dad va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i ms recents com ara el neodadaisme o el Pop Art.

 La creaci del moviment .
El dadaisme va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bllic que assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa intellectual opressiva tant en el mn de l'art com en els aspectes quotidians de la societat d'aquell temps. 

El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zuric, pot atribuir-se a Hugo Ball qui, amb la collaboraci de Tristan Tzara, Emmy Hennings, Marcel Janco, Richard Huelsenbeck, Sophie Tuber i Jean Arp, va posar radicalment en qesti els modes d'expressi tradicionals i els fonaments de l'art.

Hugo Ball i els seus companys vivien exiliats en aquesta ciutat sussa i discutien el rol de l'art, alhora que presentaven actuacions al Cabaret Voltaire expressant el fstic que els provocava la guerra i els interessos que l'havien inspirat. 

Segons diverses fonts, el dad va nixer el 6 d'octubre en aquest cabaret. Durant la primera vesprada d'actes al cabaret el 14 de juliol de 1916, Ball va recitar el primer manifest dad. Tzara, el 1918 escrigu un altre manifest dad considerat un dels ms importants entre els escrits del moviment. D'altres manifests els seguiren.

Desprs que el cabaret fos tancat, les activitats foren traslladades a una nova galeria, i Hugo Ball va deixar Europa. Tzara va comenar una campanya agressiva per estendre les idees del dadaisme, bombardejant els artistes i escriptors francesos i italians amb cartes, i aviat va emergir com el lder i mestre estratega del dadaisme.

Origen del nom.
L'origen d'aquest mot s poc clar:

 Alguns creuen que s una paraula carent de tot sentit. D'altres diuen que s'origina del fet que els artistes romanesos Tristan Tzara i Marcel Janco feien servir freqentment les paraules "da, da" que signifiquen "s, s" en romans. ;

 Altres creuen que els artistes buscaven un nom pel seu nou moviment i triaren un nom apunyalant un diccionari francs-alemany i agafant la paraula que la punta del ganivet va assenyalar.

 Tamb s'ha dit que va ser anomenat dad per pur atzar ldic. Per demostrar que tot era absurd, els artistes batejaren el moviment que acabaven de crear obrint arbitrriament un diccionari que coincid en el mot dada. De fet, segons Giovanni Lista, a es basava en la voluntat d'adscriure el moviment a un retorn als valors infantils.

 Segons l'ideari dad, el moviment no s'havia pas d'anomenar dadaisme i molt menys ser designat com un moviment artstic.

Desenvolupament.
Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valus, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sin d'antiart. Per tot all que l'art representava, el dad s'identificava amb els seus valors oposats. Mentre que l'art es preocupava per l'esttica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mnim un missatge implcit o latent, el dadaisme buscava l'absncia completa de sentit: la interpretaci del Dad s completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apellar a la sensibilitat, el dad ha d'ofendre. s potser, irnicament, per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per l'art modern. El dad es convert en una crtica de l'art i del mn com a tal, i va esdevenir un art en si mateix.

No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sin ms aviat d'acceptar el desordre com la prpia natura del mn, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'esttica de l'anterior ordre. Per mitj d'aquest rebuig de la cultura i l'esttica tradicionals esperaven acabar amb elles.

La irracionalitat deliberada, el rebuig de les convencions dins l'art, el trencament amb la illusi, el cinisme, l'absurd, l'atzar i el factor de la casualitat caracteritzen aquest moviment.

Un poc abans de la fi de la guerra, el moviment dad s'install a Alemanya, concretament a Berln per tamb a Colnia i a Hannover, on s'adjunt a la revolta poltica de tendncies marxistes.

Com a forma de revolta individual i solitria contra la civilitzaci occidental, la contestaci cultural dadaista es plasm en la turbulncia provocativa i irrisria de les seues manifestacions, moltes vegades en pblic. 

De manera general i per primer cop, les dones foren acceptades com a artistes completament, com a camarades de joc, cmplices i complement dels homes, no nicament com a amants o objectes per a la contemplaci de l'art.

Les activitats del dadaisme incloen reunions socials, manifestacions i publicaci de revistes d'art i literatura. La crnica apassionada del mn artstic, la poltica i la cultura impregnava les seves publicacions.

Fi del dadaisme.
El dadaisme s'estengu pel mn sencer, el seu esperit va conservar-se molt de temps i va influir artistes com ara Ernst, Breton, Crevel, Desnos, Jacob, Soupault, Robert o Sonia Delaunay, fins que l'any 1924 el Manifeste du surralisme va suposar la fi histrica del dadaisme.

Aquest moviment va influir estils, moviments i grups posteriors, com ara el surrealisme, el pop art(com a curiositat, primer anomenat neo-dad per alguns dels seus adherents) o el collectiu Fluxus.

 Principals focus .
 Zuric (1915-1919), on destaquen Tristan Tzara, Jean Arp, els poetes alemanys Hugo Ball i Richard Huelsenbeck, el pintor romans Marcel Janco o el pintor i cineasta alemany Hans Richter;
 Nova York (1915-1921), amb Marcel Duchamp, Francis Picabia o Man Ray;
 Berln (1917-1923), amb Richard Huelsenbeck, George Grosz, Raoul Hausmann (un dels creadors del fotomuntatge, treball que va continuar John Heartfield);
 Colnia (1919-1921), amb Jean Arp, Max Ernst (i els seus collages inventius), J.T. Baargeld;
 Hannover amb Kurt Schwitters;
 Pars (1919-1923), on el dadaisme va conixer el seu apogeu com a moviment, amb Tristan Tzara, Francis Picabia, Man Ray, Andr Breton, Paul luard, Louis Aragon, Philippe Soupault, i la seva fi amb la victria dels dissidents surrealistes.

Cites.
 Jean Arp : Vosaltres tamb, home bell, bella dona, vosaltres sou dad, noms que no ho sabeu. Dem dad tindr un rostre diferent al d'avui i per eixa ra ser dad. Dad s la vida.;
 Francis Picabia : Res per a dem, res per a ahir, tot pel dia d'avui.;
 Hannah Hch va desenvolupar, junt al seu company Raoul Hausmann, el fotomuntatge volent suggerir, amb els elements fruit del mn de les mquines, un mn onric, nou i de vegades aterridor.  nascut de les ganes de  fer una cosa bella i alegre per sempre, d'elements trets d'on no hi ha ni bellesa ni alegria.;
 En 1963, Tristan Tzara va dir : Dad no era noms l'absurde, ni tampoc pas una broma, dad fou l'expressi d'un dels majors dolors de la joventut, nascut durant la guerra de 1914. El que nosaltres volem era que se'n fera taula rasa dels valors en curs i, de pas, dels valors humans ms elevats.;

Obres dadaistes.
 Roue de bicyclette de Marcel Duchamp  (1915), considerada primera obra ready-made, composat per una roda de bicicleta fixada a un taburet.
 Fountain de Marcel Duchamp  (1917), que va obrir el cam a les teories sobre els ready-made, relatives als objectes quotidians que no sn fonamental artstics per qu n'esdevenen art ser si l'artista ho decideix. Consisteix en un urinari sota el ttol de font.
 Un peu d'eau dans du savon de Beatrice Wood (1917), collage amb un dibuix d'un nu femen on el sexe est amagat sota una vertadera pea de sab.
 Symtrie pathtique bordat sobre un dibuix de Jean Arp.
 Gardes de Sophie Taeuber (1918), escultura articulada evocant l'univers de les titelles.
 Triptyque abstrait de Sophie Taeuber (1918), oli sobre llen amb aplicacions de fulles d'or.
 Masque de Janco de Sophie Taeuber (1918), mscara.
 Tte dada de Sophie Taeuber (1918).
 L.H.O.O.Q (elle a chaud au cul) (1919, oli sobre llen de Marcel Duchamp ironitzant sobre la Mona Lisa, afegint-li bigotis, pereta...
 Composition abstraite de Sophie Taeuber (1919), collage.
 Ready-made malheureux de Marcel de Suzanne Duchamp (1919), tractat de geometria per penjar del balc.
 L'Esprit de notre temps, cap mecnic de Raoul Hausmann 1919.
 Tu m'  de Marcel Duchamp (1920).
 Da-Dandy de Hannah Hch, collage.
 Ariette. D'oubli de la chapelle tourdie de Suzanne Duchamp (1920).
 Jeune fille de Francis Picabia (1920), tinta sobre paper.
 Rotative plaques verre de Marcel Duchamp (1920), art pre-psicodlic.
 Disques avec spirales de Marcel Duchamp (1923), art pre-psicodlic.
 la Marie mise  nu par ses clibataires, mme de Marcel Duchamp (1923).
 Danses surralistes de Valeska Gert (1924).
 Paire de maris bourgeois de Hannah Hch (1927), oli sobre tela representant una model de fusta vestida amb vel blanc al llom del seu marit de frac. ;
 la Chute d'eau de Marcel Duchamp.
 le Gaz d'clairage de Marcel Duchamp.

 Bibliografia .
 Sept Manifestes Dada de Tristan Tzara - 1924;
 Journal du mouvement Dada, 1915-1923 de Marc Dachy ;
El Espritu Dada, Emmanuelle de l'cotais. HK. Madrid, 1998. ISBN 84-96048-44-6.

 Enllaos externs .
mplia informaci i imatges d'obres.  dadaistes, en catal.
Siete Manifiestos Dad. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64205" title="Joseph Conrad" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="25444">

Joseph Conrad (Berdichev, Ucrana, Imperi Rus, 3 de desembre de 1857 - Canterbury, Kent, Anglaterra, 3 d'agost de 1924) Escriptor. De pares polonesos, el 1886 es va nacionalitzar angls, i fou en llengua anglesa que escrigu les seves obres literries. Treball durant molt de temps de mariner, i la seva relaci amb el mar apareix reflectida sovint en les seves obres. De la seva obra literria destaquen ttols com Lord Jim (1900) , Nostromo (1904) i L'agent secret (1907) , per sobre tot El cor de les tenebres (1902), on narra el replantejament dels propis valors per part d'un home en una crulla de la seva existncia. Aquesta obra de Conrad fou adaptada al cinema per Francis Ford Coppola, qui modific la ubicaci original de la histria (l'frica colonial del segle XIX) pel Vietnam de la dcada dels 70, en plena guerra entre els americans i el Vietcong.

Hi ha una traducci del seu conte curt Amy foster a 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64206" title="Dal segno" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="25445">
En msica, dal segno s un terme itali que significa a partir del signe, sovint abreujat D.S. i que indica que cal repetir la msica des del punt anterior de la partitura on apareix el signe:



Pot aparixer amb alguns termes complementaris, com:
 dal segno al fine (D.S. al fine): cal repetir des del signe i fins a la paraula fine.
 dal segno al coda (D.S. al coda): cal repetir des del signe fins a un punt determinat i llavors tocar la coda.

 Vegeu tamb .
 Coda;
 Da capo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64212" title="ACF Fiorentina" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="25446">


L'ACF Fiorentina s un club de futbol de la ciutat de Florncia (Itlia).

 Histria .
El club va ser fundat el 26 d'agost de 1926 amb el nom d'Associazione Calcio Fiorentina mitjanant la fusi de dos clubs de la ciutat, el Club Sportivo Firenze (fundat el 1912) i la Polisportiva Giovanile Libertas (fundada el 1887). Fins l'any 1929 jug amb samarreta blanca i vermella.

L'any 2002 es produ la desaparici del club per motius econmics. En el seu lloc nasqu la Fiorentina 1926 Florentia Viola i, un any desprs, adopt el nom actual.

 Palmars .
 2 Lligues italianes: 1955-56, 1968-69;
 6 Copes d'Itlia: 1939-40, 1960-61, 1965-66, 1974-75, 1995-96, 2000-01;
 1 Supercopa d'Itlia: 1996;
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1960 61;
 1 Copa Mitropa: 1966;
 1 Copa de la Lliga Anglo-italiana: 1975;
 1 Memorial Pier Cesare Baretti: 1989;
 Sots-campi de la Copa d'Europa el 1956-57;
 Sots-campi de la Recopa d'Europa el 1962;
 Sots-campi de la Copa de la UEFA el 1989-90;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .
 Dino Zoff;
 Giovanni Trapattoni;
 Claudio Ranieri;
 Roberto Mancini;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64219" title="Pilota a raspall" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="25447">


El raspall (raspot o raspallot) s una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, s a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esfor, ja que sovint haur de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.

A ms, amb lleus diferncies pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com en un trinquet. El considerat com La catedral del Raspall s el trinquet El Zurdo de Gandia.

Aquesta modalitat s l'nica, juntament amb la d'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. s molt disputada en les comarques situades al sud del riu Xquer, com poden ser la Safor, la Costera, la Marina Alta o la Marina Baixa, encara que tamb s popular en la Ribera Baixa.

 Material de joc i pilota .


Al Raspall s'ha de jugar amb una pilota de vaqueta. Atesa la major duresa del Raspall, els pilotaris es protegeixen molt ms les mans que en cap altra modalitat de la pilota valenciana, .

A ms, com en la resta de modalitats, els equips vestiran de roig o de blau, essent el roig el color assignat als ms forts o favorits en les travesses.

 Regles .


Tot i que tamb hi ha competicions m a m (partides individuals, 1 contra 1), normalment es juga al Raspall en equips de 2 o 3 components. Pot donar-se el cas de jugar dos contra tres si hom presuposa que els dos sn de major qualitat que els altres tres, els quals compensen la menor qualitat amb major ocupaci de la canxa (en cas de jugar-se en un carrer, aquest haur de mesurar entre 70 i 75 passes, i a cada extrem haur la lnia de quinze que limitar el terreny de joc).

Les partides de Raspall es juguen a 25 tantos (en trinquet) o a 40 tantos (al carrer), comptabilitzats de 5 en 5, cadascun d'ells anomenat joc (per tant, guanya qui aconsegueix 5 jocs). Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, i, a diferncia de l'escala i corda, no es resta cap quinze si s'empata a val. Qui guanya el val, guanya el joc i suma 5 tantos. Aix fins arribar un dels dos equips a 25.

Els equips, un enfront l'altre, jugaran a enviar-se mtuament la pilota d'un sol cop de m tot provant de dificultar la tasca de l'altre equip fins que un dels dos no la faa avanar (falta d'un, i per tant, quinze de l'altre), o l'envie a un lloc on no es puga tornar (quinze directe).
Aquests racons sn la llotgeta i les galeries (si es juga en un trinquet), o al darrere de la lnia de quinze de l'equip rival (si es juga al carrer).



Una meitat del carrer (o trinquet) s anomenada del traure, i l'altre del rest, encara que no estan separades per cap ratlla o xarxa. El quinze comena amb la treta, que en un trinquet  es fa pegant un bot la pilota en el dau, i en el carrer pegant un bot la pilota en una llosa en la lnia de quinze. No importa si la pilota va rodant o pega diversos bots, ara b, si (en el trinquet) la pilota rebota del front del rest s'ha de tornar al primer bot (si no n'havia pegat cap) o en l'aire (si ja havia botat).

Si la pilota va on s el pblic del lateral del carrer (o a les escales en un trinquet), la pilota quedar immediatament parada, o s, es collocar al mig del carrer (o trinquet) a l'altura on s'ha aturat i es raspar la pilota des d'ah, en cas de jugar-se al carrer s'haur de colpejar amb la m rona. Aix doncs, no s gens convenient que es pare la pilota, ja que l'altre equip podr llenar-la fcilment al fons del carrer o a les galeries del trinquet.

 Pblic .

Una de les caracterstiques de la pilota valenciana s la proximitat del pblic al joc, fins i tot estant-hi al mig.

Quan es juga al carrer, el pblic seu en les voreres i en els dos extrems del carrer.

En el trinquet, poden escollir on seure. Els ms prudents podran veure la partida des de les galeries i els ms valents podran seure a les llotgetes.
Per la majoria del pblic s'asseu a les escales.
En el Raspall el pblic sap que els pilotaris no volen enviar la pilota a les escales, aix que s'hi sent segur. S'asseu, doncs, tot al llarg de les escales.

 Competicions .
 Aficionats .
Campionat Autonmic de Raspall al carrer;
Campionat Autonmic de Raspall en trinquet;
 Professionals .
Campionat per Equips de Raspall;
 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008;
Campionat Individual de Raspall;
 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008;
 Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor;

Enllaos externs .
 XXI Campionat Individual de Raspall;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64221" title="Llargues" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="25448">
El joc a ratlles, o simplement llargues, s una modalitat de pilota valenciana a l'aire jugada en el carrer i on es permet noms un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a aconseguir un tanto cal assolir que la pilota bote ms all d'una lnia coneguda com de la falta (situada entorn de cinquanta o seixanta metres de la del servei) o que supere una lnia posterior coneguda com del quinze situada a una distncia aproximada de 80 metres.

Aquesta modalitat no compta amb jugadors professionals i s molt practicada en les comarques de la provncia d'Alacant, sobretot a la Marina Alta, Baixa, l'Alacant, l'Alcoi i el Comtat .



 Canxa .


Per a jugar a llargues cal escollir un carrer pla, recte, llarg i ample, d'unes 70  75 passes. Si el carrer fa costera la part de baix ser la del rest, i si un extrem del carrer s ms estret que l'altre la part ms ampla s per al rest.

Es delimita el carrer amb dues ratlles: la de la banca i la del rest, aix mateix hi ha una tercera ratlla que senyala el punt que ha de passar la pilota en la treta, s la ratlla de falta, a unes 40 passes del rest. En cas de jugar equips de qualitat diferent el ms fort pot donar unes passes,  s, que la ratlla de la banca de l'equip ms fluix estiga un poc ms avanada per a compensar la potncia de la treta.

El pblic es pot asseure en ambdues voreres i en els extrems del carrer

Antigament es jugava a Llargues tamb als trinquets, i avui en dia encara es fa al Trinquet de l'Abdet, en una modalitat especfica, la Pilota grossa.

 Pilota .


S'hi juga amb pilotes de badana. Ats que s'hi juga al carrer, s fcil perdre la pilota o que s'encale en un balc o terrat, per com que les pilotes de badana sn molt barates aix no s cap problema. A ms, els carrers sn plens d'irregularitats que causen efectes estranys en el bot de la pilota, sorpreses que sn esmortedes per la prpia pilota de badana, de cop ms suau i, per tant, ms amotllable. Un altre motiu per utilitzar pilotes de badana s la seua menor duresa i velocitat, que les fan ms adients per als jugadors aficionats.

Les pilotes de badana estan formades per una cobertura de pell assaonada de corder o d'ovella (per aix el nom de badana), i farcides de draps.

 Regles .
En una partida de llargues dos equips formats per 4  5 jugadors cadascun competeixen per arribar a una puntuaci determinada, 10 tantos normalment, tot i que antigament es jugava a pujar i baixar, modalitat de puntuaci en qu es restava puntuaci a l'equip rival, i s'havia de guanyar per una diferncia de tantos establerta.

Els equips vestiran samarretes de color roig i blau, essent el roig el color de l'equip favorit en les apostes o suposadament ms fort.

Els jugadors reben un nom depenent de la posici en el carrer que ocupen:
 La banca s l'encarregat de fer la treta en cada quinze.
 El rest s que respon a la banca, tots dos ocupen els extrems oposats el carrer i sn els pilotaris ms forts.
 El mitger se situa a mitjan camp seu, ha d'allunyar la pilota tant com siga.
 El punter est just davant de l'equip rival, o passades les seues files, ha d'aturar la pilota o enviar-la als racons que els jugadors rivals no protegisquen.

Cada tanto consisteix en quatre quinzes: 15, 30, val i joc. Qui guanya el joc s'apunta el tanto. Si hi ha empat a 15 s'anomena a quinzens, si hi ha empat a 30 se'n diu a dos. Per guanyar el joc l'equip rival ha d'estar a 30 com a molt, aix que si els equips empaten a val tots dos passen a estar a dos.



Cada quinze comena quan la banca fa la treta: sense passar la ratlla de la banca el pilotari es llena la pilota a si mateix i, sense que bote, la colpeja per enviar-la el ms lluny possible. Actualment la treta es fa de bragueta, per tamb n'hi ha de palma, i antigament es feia amb un rebot en paret esquerra o en un tambor. Si la pilota passa la ratlla de falta sense pegar en terra llavors s bona i l'equip rival ha de respondre tornant-la o parant-la.

En les llargues s'ha de colpejar la pilota amb la m a l'aire o al primer bot per tal d'enviar-la al camp contrari o per sobre la ratlla que limita el seu camp. Aix mateix, tamb es pot parar la pilota (desprs del segon bot) amb qualsevol part del cos per evitar que avance en camp propi, llavors es marca una ratlla.

El tret distintiu de les llargues sn les ratlles, les senyals que marquen el lloc on s'ha parat la pilota en cada quinze, si b el nom ve d'una suposada lnia dibuixada en terra, el que s'utilitzen sn unes telles amb els nmeros 1 i 2 que es colloquen en una vorera del carrer a l'altura del lloc on s'ha aturat la pilota.

La pilota pot quedar parada perqu un jugador l'ha aturada, o perqu s'ha aturat on s el pblic (en ambds casos la ratlla se senyala on ha succet). En cas que la pilota s'encale en un balc o teulada ser quinze perdut del llenador.

Quan un equip ha aconseguit dos ratlles es canvien el camp i tractaran de guanyar aqueixes ratlles i aconseguir els quinzes. Tamb els equips hauran de canviar el camp quan la banca estiga a val, encara que noms tinga una ratlla.

En el traure, l'equip que ha fet dos ratlles com a rest ha d'intentar guanyar-les. Aqueixes ratlles sn ara la falta. Aix, com que ms avant haja fet la ratlla, ms camp tindr el rival per defensar quan hagen canviat el camp, i aix vol dir que hauran ms espais entre els jugadors defensors i ser ms fcil que la pilota pegue dos bots.

A ms, altres maneres de guanyar el quinze sn:
 Si l'equip del rest envia la pilota passant la ratlla de la banca, o l'equip del banca la ratlla del rest.

O per falta del rival:
 Si la pilota dna dos bots.
 Si un jugador la toca dos voltes.
 Si un jugador d'un equip la toca immediatament desprs d'haver-la tocat un membre del seu mateix equip.
 Si la treta de la banca no passa la ratlla de falta.

 A palma .
A palma s una modalitat de les Llargues que noms es diferencia en la manera de treure. Atesa la carncia de "banques" fortes i competitives, el traure es fa a palma, que equival a un cop a la pilota amb la palma de la m i amb el bra totalment exts, sense doblar el colze. D'aquesta manera, el factor banca perd la seua qualitat i els equips s'igualen.

 Perxa .
La Perxa t la mateixa reglamentaci que la modalitat a Llargues exceptuant la treta. El traure es far des d'una ratlla marcada (la de falta) a un dau pintat, i sobre una corda (la Perxa o palico, a l'estil de la Galotxa). A partir de la treta (a volea o al bot), les normes sn les del joc a ratlles.

 Pilotaris destacats .
 En actiu .
 David de Petrer, membre de la Selecci Valenciana de Pilota del 2000, 2004, 2006 i 2007.
 Jan de Murla, membre de la Selecci Valenciana de Pilota del 2000, 2004 i 2007.
 Mlia I de La Vall de Laguar, membre de la Selecci Valenciana de Pilota del 2002 i 2004.
 Martines del Campello, membre de la Selecci Valenciana de Pilota del 1997, 1998, 1999, 2002, 2004, 2006 i 2007.
 Santi de Finestrat, membre de la Selecci Valenciana de Pilota del 2004, 2006 i 2007.

 Retirats .
 Tonico, membre de la Selecci Valenciana de Pilota 1993 i 1994;
 Xiquet de Llanera;

 Competicions .
Lliga a Llargues d'Alacant;
Lliga a Palma;

 Vegeu tamb .
 Joc internacional;
 Laxoa (modalitat de la Pilota basca);
 Perxa, modalitat precursora de la Galotxa;
 Pilota grossa, llargues al trinquet.

 Enllaos externs .
 Comit de Jocs a Ratlles, portal de la Federaci de Pilota Valenciana;
 www.llargues.net, pgina amb tota l'actualitat sobre les LLargues.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64226" title="Paco Cabanes Pastor" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="25449">
Paco Cabanes Pastor, Genovs I (El Genovs, 20 de desembre de 1954) s un ex-jugador professional de pilota valenciana que ha dut el nom del seu poble com a malnom i, de retruc, ha encetat una saga de pilotaris amb el seu fill, Genovs II. Ha sigut qualificat pels aficionats, i pels companys i rivals al trinquet, com a un dels millors pilotaris de la histria, fent-se un lloc al costat de figures com El Nel de Murla, Juliet d'Alginet i el Rovellet. Ha sigut tamb membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Com s normal al Genovs, i a la Costera, es va iniciar jugant al raspall, per a l'edat de 17 anys ja comena a competir a escala i corda, modalitat que va dominar durant vora 20 anys. La seua arribada va significar el final de l'etapa del Rovellet, i el seu final va ser obrir pas a lvaro; ms difcil ho tingueren les figures amb qui va coincidir (com s el cas dEusebio i de Fredi), a qui va donar poques oportunitats de lluir-se.

El 1975, un any desprs de debutar a la mxima competici del moment, el Campionat Nacional d'Escala i Corda, ja se'n va proclamar guanyador sense discussi, tal com fu a l'any segent. s per aix que, a partir del 1977, l'organitzaci el va obligar a jugar "per baix", o siga, a veure's limitat a colpejar la pilota noms desprs que aquesta haguera botat en terra o en la paret, mai de volea. Per aix tampoc no li imped guanyar-ne altres tres edicions. Ms tard, els anys 1984 i 1985 hagu de jugar de "mitger", una posici estranya per a ell, ja que feia de "dauer". Per aix tampoc.

Com a mostra de superioritat, i per a fer ms interessants les apostes, ha hagut de jugar amb son germ Pepe (d'escasses facultats) i , fins i tot,  jugar amb una sola m. I malgrat tots aquests hndicaps el Genovs I ha mostrat un doll de  tcnica i un gran esperit competitiu. S'acomiad dels trinquets com a jugador professional en una emotiva final, el 1995, del Trofeu Individual Bancaixa contra lvaro, a qui doblava en edat i va arribar a remontar fins guanyar 60-55.

Des de la seua retirada ha treballat com a monitor de les escoles de tecnificaci, i no s estrany veure'l a les llotgetes dels trinquets acompanyant son fill. s recordat amb afecte pels aficionats i amb respecte pels pilotaris, i reconegut internacionalment com a una de les figures de la pilota a m. Genovs I t l'honor de tenir una foto seua penjada a la Galeria d'honor  del Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1977, 1980, 1985, 1986 i 1988;
 Campi del Trofeu Individual Bancaixa 1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993 i 1994;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Torneig 5 Nacions Valncia 1993, i el Mundial de Llargues Valncia 1996;
 Sub-campi del Campionat d'Europa Valenciennes (Frana) 1994;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Videos:
 7 vdeos a YouTube de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 93 contra Sarasol I;
 ltims jocs de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 95 contra lvaro;
 Entrevista, vora el 1988;
   Keatsen yn Europa: Valencia, Paco. Documental fris amb subttols en neerlands;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64227" title="Julio Mdem" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="25450">
Julio Mdem (Sant Sebasti, Pas Basc 1958) s un director de cinema i guionista basc.

 Biografia .
Nascut al 21 d'octubre de l'any 1958 a Sant Sebasti.
Des de petit comena a jugar amb la cmera sper vuit que amagava el seu pare, i rota escenes quotidianes que tenen com protagonista la seva germana Ana. Tot i que es llicenci en medicina i cirurgia general, no abandon mai la seva gran passi: el cinema. El seu primer treball s en el diari "La voz de Euskadi", on collabora com a crtic cinematogrfic. Desprs d'algunes collaboracions en diverses publicacions, rota finalment els seus primers curtmetratges en sper vuit.

Desprs de treballar en algunes obres com El jueves pasado (El dijous passat) (1977) o Si yo fuera poeta (Si jo fos poeta) (1981), es va poner a rotar per primer cop en 35 mm. Patas en la cabeza (Potes al cap) (1985), produda per Luis Campoy i el propi Mdem, assoleix guanyar el Premi de Cinema Basc i el Certamen Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao. En aquest mateix certamen, per un any ms tard, guany el Premi Telenorte amb el seu guardonat curtmetratge Las seis en punta (Les sis en punta) (1987). 

Des d'aquest any, Mdem treball com a ajudant de direcci, muntador i guionista, i es dedic completament al cinema. El 1988 escriv i dirig el migmetratge Martn (1988), produt per Elas Querejeta, al qual li segu una altra pellcula sobre la Segona Guerra Carlista. El seu salt al llargmetratge, ho fa amb Vacas (Vaques) (1992), una original histria que mereix el Goya de Millor Direcci, a ms de diversos guardons als festivals de Tquio, Tor i Alexandria.

 Filmografia com a director .


Nominacions i Premis.
 Premi Goya .


Festival de Cannes.


Festival de Vencia.



Premis Sant Jordi.




 Enllaos externs.
  Pgina Web oficial;
  Julio Mdem a IMDB;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64229" title="Izola" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="25451">

Izola (en itali: Isola) s una ciutat situada al sud-oest d'Eslovnia, a la costa de la Mar Adritica. 

Originalment fou una illa de l'Adritic nord (el seu nom prov de l'itali "illa"), fou poblada per primer cop pels romans, que construren un port a Haliaetum, al sud-oest d'aquesta ciutat. 

Durant l'edat mitjana, fou controlada per la Repblica de Vencia. 

La seva base econmica fou greument tocada quan Trieste (Trst en eslov) esdeven el port principal de la regi i una plaga sacsej el territori durant el segle XVI. 

Durant l'ocupaci francesa de principis del segle XIX, les muralles de la ciutat foren enderrocades i utilitzades per emplenar el canal que separava l'illa d'Izola de la terra ferma. 

 Enllaos externs .
 Izola, pgina oficial del municipi (en eslov i itali) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64232" title="Elvas" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="25452">

Elvas s un municipi portugus del districte de Portalegre, a la regi de l'Alentejo i subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2001 tenia 23.361 habitants. 

El municipi est limitat pel nord pel municipi d'Arronches, pel nord-est amb Campo Maior, pel sud-est pel municipi d'Olivena (Espanya), pel sud amb Alandroal i per Vila Viosa i per l'oest amb Borba i Monforte. 

 Demografia .


 Freguesies .

 Ajuda, Salvador e Santo Ildefonso (Elvas);
 Alcova (Elvas);
 Assuno (Elvas);
 Barbacena (Elvas);
 Caia e So Pedro (Elvas);
 Santa Eullia (Elvas);
 So Brs e So Loureno (Elvas);
 So Vicente e Ventosa (Elvas);
 Terrugem (Elvas);
 Vila Boim (Elvas);
 Vila Fernando (Elvas);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64233" title="Portoro" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="25453">
Portoro (Portorose en itali, literalment "Port de Roses") s una ciutat costanera d'Eslovnia i una de les res turstiques ms importants del pas. Pertany al municipi de Piran i amb 3000 habitants, Portoro t una marina, casino, i diverses installacions esportives. Tamb hi ha un petit aeroport internacional prop de Se ovlje.


Enllaos externs.
 Pgina Oficial;
Aeroport de Portoro - Pgina oficial;
 Pgina Oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64236" title="Baixa Estria" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="25455">

Baixa Estria (eslov Spodnja tajerska, alemany Untersteiermark, llat Styria) representa el ter meridional de l'antic Ducat d'Estria i s una regi del nord-est d'Eslovnia. Els altres dos teros septentrionals de l'antic ducat pertanyen actualment a ustria i sn anomenats Alta Estria. El Ducat d'Estria fou dividit el 1918 desprs de la Primera Guerra Mundial, amb el Regne de Iugoslvia quedant-se amb la Baixa Estria. Eslovnia obtingu la independncia de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia el 1991. 

La Baixa Estria no t cap estatus oficial com a unitat administrativa a Eslovnia, tot i que l'associaci amb la provncia informal (en eslov pokrajina) s molt com. La Baixa Estria s famosa pel seu vi blanc. 

La capital de la Baixa Estria s Maribor (alemany Marburg). Tamb hi ha altres ciutats com Celje i Ptuj. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64237" title="Drava" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="25456">



El Drava o Drave (alemany: Drau, eslov, croat i itali: Drava, hongars: Drva) s un riu del sud de l'Europa Central. Neix al Provncia de Bolzano i baixa cap a l'est pel Tirol de l'Est i l'estat de Carntia a ustria, cap a Eslovnia (145 km), i desprs cap al sud-est, passant per Crocia i per la frontera entre Crocia i Hongria, abans que s'uneixi al Danubi cap a l'altura d'Osijek. T una llargada de 725 km. 

El Drava passa per Lienz, Spittal an der Drau, Villach, i Ferlach a ustria, Dravograd, Vuzenica, Muta, Rue, Maribor, Ptuj, i Ormo a Eslovnia, Varadin i Osijek a Crocia, i Barcs a Hongria. El Drava s navegable per ms o menys 90 km des de a avica a Crocia fins a la seva fi. 

Els principals afluents del Drava sn: el riu Gail d'ustria, els rius Mislinja i Dravinja a Eslovnia, i el Bednja a Crocia per l'esquerra, i el Gurk a ustria, i el riu Mur (prop de Legrad) a Crocia per la dreta. 

 Enllaos externs .
 MSN Encarta - Atles Mundial - Mapa del riu Drava, Europa;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64238" title="Istriot" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="25457">
Istriot s una llengua romnica parlada a la Regi Oest de la costa de la Pennsula d'stria, especialment a les ciutats de Rovinj (Rovigno) i Vodnjan (Dignano), a la part superor de la Mar Adritica, a Crocia. 

Els seus parlants mai l'anomenen "Istriot", sin que t sis denominacions, segons la ciutat d'on provingui el parlant (a Dignano s'anomena "bumbaro", a Valle "vallese", a Rovigno "rovignese", a Sissano "sissanese", a Fasana "fasanese" i a Gallesano "gallesanese"). El nom Istriot prov del lingista itali Graziadio Isaia Ascoli del segle XIX. 

Actualment encara conserva uns 1,000 parlants, i per aix es considera una llengua en perill d'extinci. 

Enllaos externs.
;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64239" title="Reunificaci alemanya" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="25458">

La reunificaci alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocrrer el 3 d'octubre de 1990, data en qu les rees de la ex Repblica Democrtica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la Repblica Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Desprs de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental  el 18 de mar, 1990 van comenar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificaci, mentre que les negociacions entre les dues Alemanyes i els quatre estats d'ocupaci van signar el anomenat "Tractat Dos ms Quatre", el qual atorgava la independncia plena a l'estat alemany reunificat. L'Alemanya reunificada va romandre com a membre de la Comunitat Europea (que desprs es convertiria en la Uni Europea) i de l'OTAN. S'utilitza el terme "reunificaci" en comptes d'"unificaci", ja que l'ltim es refereix a la unificaci inicial d'Alemanya el 1871.

Antecedents.

Desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, Alemanya va ser dividida en quatre zones d'ocupaci. Berln, l'antiga capital, com a seu del Consell del Control dels Aliats, va ser, al seu torn, dividida en quatre zones d'ocupaci. Encara que la intenci original dels estats d'ocupaci era governar plegats l'Alemanya de les fronteres de 1947, la tensi de la Guerra Freda va fer que les zones francesa, britnica i nord-americana formessin la Repblica Federal Alemanya (i Berln Oest) el 1949, excloent la zona sovitica la qual formaria la Repblica Democrtica Alemanya (incloent Berln de l'est), el mateix any. A ms, d'acord als termes de la Conferncia de Yalta del febrer, 1945, les provncies de Pomernia Oriental i Silesia, aix com la meitat sud de Prssia Oriental van ser annexades per Polnia i la meitat nord de Prssia Oriental (avui dia coneguda com el Oblast de Kaliningrad) va ser annexionada per la Uni Sovitica (i que avui dia pertany a Rssia).

L'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental van declarar ser la successora legtima i legal del Reich alemany. No obstant aix, Alemanya Oriental va canviar la seva posici poc desprs, declarant que Alemanya va deixar d'existir el 1945 i que tant Alemanya Oriental com Alemanya Occidental eren estats nous.

La primera proposta de reunificaci alemanya va ser realitzada per Josef Stalin el 1952 sota termes similars als adoptats desprs per ustria. El tractat requeria la creaci d'una Alemanya neutral amb una frontera oriental sobre la lnia Oder-Neisse, i que totes les tropes dels aliats fossin retirades l'any segent. El govern de l'Alemanya Occidental, sota el canceller Konrad Adenauer va afavorir una integraci ms propera amb l'Europa Occidental, i va demanar que la reunificaci fos negociada amb la provisi de qu haguessin eleccions supervisades en tota l'Alemanya. Aquesta condici va ser rebutjada pels sovitics. Una altra proposta de Stalin incloa la reunificaci d'Alemanya dins les fronteres antigues del 31 de desembre, 1937 sota la condici que Alemanya s'afilis al Pacte de Varsvia (s a dir, al Bloc Oriental).

Des de 1949, la Repblica Federal Alemanya es va desenvolupar com una naci capitalista occidental amb una "economia de mercat social" i amb un govern parlamentari i democrtic. El creixement perllongat, que comenaria la dcada de 1950, es va traduir en un "miracle econmic" (wirtschaftswunder) de 30 anys. A l'altra banda de la frontera la Repblica Democrtica Alemanya va establir un govern autoritari amb una economia planificada centralment. Encara que Alemanya Oriental es convertiria en l'estat ms ric i avanat del Bloc Oriental, la majoria dels seus ciutadans encara enyoraven les llibertats poltiques i la prosperitat econmica de l'oest. La fugida d'un gran nombre d'alemanys orientals cap als pasos no comunistes des de Berln Oest va fer que Alemanya Oriental erigs el "sistema fronterer" (del qual, el mur de Berln seria una part) el 1961, per un xode major.

El govern d'Alemanya Occidental i els seus aliats de l'OTAN no van reconixer, al comenament la Repblica Democrtica Alemanya ni la Repblica Popular de Polnia, per la doctrina d'Hallstein. Les relacions entre les dues Alemanyes van romandre fredes fins que el canceller oriental Willy Brandt va iniciar una controvertible poltica de apropament amb l'Alemanya Oriental (anomenada Ostpolitik) la dcada de 1970.

La fi de la divisi.

Durant la dcada de 1980 la idea d'unificaci alemanya era considerada en les dues Alemanyes com una esperana distant, inassolible mentre els governs comunistes governessin l'Europa Oriental. No obstant aix, aquesta esperana de reunificaci va ser posada a l'abast per mitj dels canvis poltics de la Uni Sovitica. L'adveniment del lder reformista Mikhal Gorbatxov el 1985 va iniciar onades de reforma que s'estenien per tot el Bloc Oriental, i les quals presentaven una nova oportunitat de canvi a l'Alemanya Oriental. 

L'agost de 1989, Hongria va aixecar les seves restriccions frontereres amb ustria i el setembre del mateix any, ms de 13.000 persones van fugir a l'oest passant per Hongria. Les manifestacions massives contra el rgim oriental van comenar a finals de 1989, les ms prominents en serien les manifestacions de dilluns de Leipzig. Davant l'agitaci civil, el lder oriental Erich Honecker va renunciar el 18 d'octubre, 1989. El gabinet sencer va renunciar el 7 de novembre. Les restriccions de viatge per als alemanys orientals van ser retirades pel nou govern el 9 de novembre, 1989, i milers de persones van anar cap al mur on els gurdies van obrir les portes d'accs per permetre el pas. Embravits, molts alemanys de tots dos costats van comenar a enderrocar seccions del mur.

El 18 de mar, 1990, es van realitzar les primeres eleccions lliures sota un sistema no comunista a l'Alemanya Oriental, amb la intenci de construir un govern per negociar la finalitzaci de l'estat. Un ideleg alemany va dir el 1989: "Polnia romandria com a Polnia encara que caigus el comunisme; per, sense comunisme, l'Alemanya Oriental no tenia cap ra per existir."

Sota el mandat del primer ministre Lothar de Maizire, Alemanya Oriental va negociar, amb Alemanya Occidental, el Regne Unit, Frana, els Estats Units i la Uni Sovitica les condicions a la reunificaci. Malgrat haver-se retractat de la seva oposici a la reunificaci, la Uni Sovitica va objectar l'absorci d'Alemanya Oriental a l'OTAN, per mitj de la reunificaci. No obstant aix, es va assolir un acord en qu l'Alemanya, com a naci unificada, pertanyeria a l'OTAN, sota la condici que les tropes de l'OTAN no serien apostades en territori d'Alemanya Oriental.



Parallelament a les negociacions multilaterals, els governs de les dues Alemanyes van signar el 18 de maig un acord intermedi, una Uni Econmica Social i Monetria, la qual va comenar l'1 de juliol. El 23 d'agost el parlament de l'Alemanya Oriental (Volkskammer) va aprovar la proposici d'annexi a la Repblica Federal Alemanya. El Tractat d'Unificaci (Einigungsvertrag) es va signar el 31 d'agost, 1990 pels representants de les dues Alemanyes. El 12 de setembre, 1990, es va signar el Tractat sobre la Resoluci Final respecte a Alemanya (El Tractat Dos ms Quatre), el qual restablia la sobirania dels estats alemanys.

Alemanya es va reunificar oficialment el 3 d'octubre, 1990, data en qu els cinc estats restablerts (Bundeslnder) de l'Alemanya Oriental  Brandenburg, Mecklenburg-Pomernia de l'Oest, Saxnia, Saxnia-Anhalt i Thuringia  es van unir formalment a la Repblica Federal Alemanya, escollint una de les dues opcions implementades per la constituci d'aquest pas. Ats que aquests cinc estats alemanys es van unir als altres 23 d'acord a l'article 23, l'rea sota la constituci simplement s'ampliava per incloure'ls. L'altra opci era que Alemanya Oriental s'uns com una entitat a Alemanya Occidental, una altra entitat, i desprs, entre altres coses, s'aprovs una nova constituci pel nou pas. Encara que la opci que es va escollir era ms senzilla, ha produt sentiments d'"ocupaci" o de ser "annexats" a l'antiga Repblica Federal.

Per facilitar el procs, la Repblica Federal Alemanya va realitzar canvis a la "Llei Bsica" o constituci. L'article 146 va ser esmenat per tal que l'article 23 de la constituci actual pogus ser utilitzat per a la reunificaci. Llavors, tan bon punt els cinc "estats federats restablerts" de l'Alemanya Oriental s'hagueren unit, la Llei Bsica es va esmenar una altra vegada per indicar que no hi havia altres regions d'Alemanya, que existien fora del territori unificat i que no s'haguessin annexionat. No obstant aix, la constituci pot ser esmenada una altra vegada en el futur i encara permet l'adopci d'altra constituci per al poble alemany en el futur.

El 14 de novembre, 1990, el govern alemany va firmar un tractat amb Polnia establint les fronteres alemanyes de la lnia Oder-Neisse com a fronteres permanents i, per tant, renunciant la Silesia, la Pomernia de l'Est, Danzgin i Prssia de l'Est. El mes segent, es van realitzar les primeres eleccions generals de tots els estats alemanys des de 1933, que tindrien com a resultat una majoria pel govern de coalici d'Helmut Kohl.

Els efectes de la reunificaci.
El cost de la reunificaci ha estat una crrega feixuga a l'economia alemanya i ha contribut al alentiment del creixement econmic en anys recents. Els costos de la reunificaci han estat estimats en 1,5 bilions, la qual cosa s major que el deute nacional de l'estat. La primera causa va ser la debilitat de l'economia d'Alemanya Oriental i les taxes modificades de conversi del marc alemany oriental i el marc alemany occidental que provocarien una manca de competitivitat de les indstries orientals. Encara avui dia hi ha transferncies especials de 100.000 milions cada any per "reconstruir" Alemanya Oriental. La taxa d'atur ha pujat al territori d'Alemanya Oriental al 20%. Milers d'alemanys orientals han emigrat cap als territoris occidentals per trobar feina.

Enllaos externs.
   Germany's Eastern Burden: The Price of a Failed Reunification;
  The End of East Germany;
  German Embassy Publication, Infocus: German Unity Day;
  The Reunification and Its Aftermath;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64240" title="Kaliningrad" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="25459">



Kaliningrad (en rus:            , nom original alemany: Knigsberg) s la capital de la provncia de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polnia i Litunia i ubicat a la mar Bltica. Histricament tamb s'ha conegut amb altres noms: en polons Krlewiec, en litu Karaliau ius i en llat Regiomontium.

Va ser fundada el 1255 pels cavallers teutnics i el rei de Bohmia Ottokar II sobre l'emplaament d'un assentament dels antics prussians anomenat Tvanksta que datava de cap al 300 aC. D'aquests fundadors ve el nom de Knigsberg, muntanya del rei en alemany, en honor d'Ottokar II. Va tenir significana histrica pel seu paper com una de les principals ciutats de Prssia: de fet, fou la capital de l'antiga provncia germnica de la Prssia Oriental i el bressol del territori prussi.

El 1736, Leonhard Euler va aconseguir resoldre un fams problema de matemtiques relacionat amb els set ponts de Knigsberg. El filsof Immanuel Kant va nixer i va viure en aquesta ciutat.

El 1945 la ciutat i la provncia van passar a la Uni Sovitica i la poblaci alemanya en va ser expulsada en un xode massiu i fors que va afectar milions de persones de les que es creu que un mili no va sobreviure.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64241" title="Polinomi separable" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="25460">
En matemtiques, un polinomi P(X) s separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K sn diferents - s a dir P(X) t factors lineals diferents en una extensi de cos prou gran. Equivalentement, P s separable si i noms si s coprimer amb la seva derivada P .

Els polinomis irreductibles sobre un cos perfecte sn separables, el que inclou en particular tots els cossos de caracterstica 0, i tots els cossos finits. Aquest criteri s de vital importncia en la teoria de Galois. En aquest context, el concepte de separabilitat s de menor importncia si P no se suposa irreductible, ja que les arrels repetides poden simplement reflectir que P no s lliure de quadrats.

El criteri que ens porta a treure conclusions rpides sobre si P s irreductible i no separable s que P (X) = 0. Aix noms s possible en cossos de caracterstica p: necessitem tenir P(X) = Q(Xp) on el nombre primer p s la caracterstica.

A continuaci veurem un exemple:

P(X) = Xp   T ;

amb K un cos de funcions racionals en la indeterminada T sobre un cos finit amb p elements. Aqu un pot provar directament que P(X) s irreductible i no separable. De fet, aquest s el tpic exemple on es pot veure la importncia de la inseparabilitat; en termes geomtrics P representa l'aplicaci en la recta projectiva sobre un cos finit, prenent coordenades com les seves potncies pssimes. Aquestes aplicacions sn fonamentals en la geometria algebraica de cossos finits.

Si L s l'extensi de cossos K(T1/p) (el cos de descomposici de P) aleshores L/K s un exemple d'extensi de cossos inseparable pura. s de grau p, per no t automorfismes que deixin fixa K, a banda de la identitat, ja que T1/p s l'nica arrel de P. Aix mostra que la teoria de Galois no s aplicable en aquest entorn. 

Es pot veure que el producte tensorial de cossos de L amb si mateix sobre K per a aquest exemple t elements nilpotents no nuls. Aquesta s una altra manifestaci de la inseparabilitat:  l'operaci de producte tensorial en cossos necessita no produir un anell que sigui producte de cossos.

Si P(x) s separable, i les seves arrels formen un grup (un subgrup del cos K), aleshores P(x) s un polinomi additiu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64248" title="UCI ProTour" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="25461">

L'UCI ProTour s una competici ciclista creada per la Uni Ciclista Internacional. Consta d'una srie de curses ciclistes i d'un cert nombre d'equips ProTour, cadascun dels quals est obligat a participar en cada ronda de la competici. El sistema es va comenar a aplicar a partir del 2005 i en molts aspectes s el substitut de la Copa del Mn UCI, l'ltima edici de la qual va ser el 2004.

A causa d'una disputa amb els organitzadors de les grans voltes del ciclisme, l'UCI ProTour ja no inclou curses com ara el Giro d'Itlia, el Tour de Frana o la Volta a Espanya. En canvi, ha comenat un procs d'expansi fora de les fronteres d'Europa que l'han dut a incloure el Tour Down Under, una cursa australiana, i que podria significar la incorporaci de noves curses a Rssia o la Xina a partir del 2009.

Hi ha disset equips ProTour, els patrocinadors dels quals han de comprometre's a quatre anys de patrocini.

Histria.
Ja des del 1948 que existien competicions ciclistes per temporades, que van continuar existint fins a finals dels anys 80, quan la UCI va introduir la Copa del Mn UCI, que va durar fins el 2004.

En substituir la Copa del Mn, el ProTour seguia el model de la Frmula 1, i havia d'afrontar diversos temes:
Les grans voltes del ciclisme no formaven part de la Copa del Mn UCI;
Els diferents ciclistes i els diferents equips tenien objectius diversos, fent que les comparacions directes fossin difcils;
Els patrocinis tendien a durar molt pocs anys;
Molts equips tenien dificultats per pagar els seus ciclistes i empleats;
Diversos equips havien estat implicats en casos de dopatge;

La UCI va pressionar els organitzadors de les grans voltes perqu participessin al ProTour, i va aconseguir llur consentiment malgrat alguns desacords anteriors i amenaces de retirar-se completament del ProTour.

El ProTour ha estat criticat per no tenir un sistema d'ascensos i descensos en categories, de/a les categories dels Circuits Continentals UCI.

Llista d'equips UCI ProTour.



Puntuaci.

Classificaci Individual.

Categoria 1: Tour de Frana;
Categoria 2: Giro d'Itlia - Volta a Espanya;
Categoria 3: Monuments del ciclisme - Voltes menors;
Categoria 4: Clssiques menors;




 En les voltes per etapes, els punts per la classificaci d'etapa s'otorguen d'aquesta manera:




Els punts guanyats durant les curses per etapes seran otorgats l'ltim dia de la cursa;

Les contrarellotges per equips no otorguen punts individuals.

Els punts aconseguits per corredors que no sn de l'UCI ProTour no seran otorgats.

El lder de la classificaci del ProTour portar un maillot blanc per identificar-lo.

Classificaci per equips.
Al final de cada cursa, es repartiran els punts segons la classificaci per equips. El 1r rebr 20 punts, el 2n 19, el 3r 18, i aix en ordre descendent fins arribar al 20, que en rebr un. Els punts rebuts per equips que no sn del ProTour no seran otorgats.

Classificaci per pasos.
S'obt de sumar els punts dels cinc millors ciclistes de cada pas en la classificaci individual del ProTour.

Guanyadors del ProTour.



Vegeu tamb.

Union Cycliste Internationale;
Llista de rcords de l'UCI ProTour;
Copa del Mn UCI;

Enllaos externs.

Lloc web de l'UCI ProTour;
Wiki de l'UCI ProTour (no oficial) ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64251" title="Clavicmbal" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="25462">

El clavicmbal o clavec s un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferncia del piano o el clavicordi, que sn de cordes percudides). La famlia del clavicmbal tamb inclou els instruments ms petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta famlia d'instruments possiblement s'origin quan es comen a adjuntar un teclat a l'extrem d'un saltiri.

 Histria .
L'origen del clavicmbal, tot i que poc clar, es pot situar cap a finals de l'edat mitjana. Les primeres referncies escrites daten del segle XIV, una poca en qu es realitzaren avenos en maquinria i rellotgeria i, per tant, s possible que s'adapts algun tipus de mecanisme als saltiris. Un manuscrit llat de Henri Arnault de Zwolle (circa 1440) presenta alguns diagrames detallats d'un petit clavicmbal.

Els primers clavicmbals complets que es conserven sn d'origen itali, el primer dels quals data de 1521. Malgrat tot, no ens aporten dades sobre l'origen de l'instrument, ja que es tracta de versions acabades i perfeccionades de l'instrument. Aquests primers clavicmbals italians, d'un sol manual (un sol teclat), sn de construcci fora lleugera i amb una tensi de les cordes relativament baixa. Aquest estil es mantingu a Itlia durant segles i per aix, en general, els clavicmbals italians tenen un so agradable per poc espectacular i sn especialment adients per a l'acompanyament i el baix continu.

Cap a finals del segle XVI a Flandes es produ un revoluci en la construcci de clavicmbals, amb el treball de Hans Ruckers i els seus successors. Els clavicmbals flamencs eren ms robustos que els italians. Com que utilitzaven cordes ms llargues i amb una tensi superior, a ms d'una carcassa ms pesada i una taula harmnica prima d'avet amb una gran resposta, el to resultava ms potent i establ el model de construcci de clavicmbals a molts pasos durant els segles segents. Els constructors flamencs tamb introduren el clavicmbal de dos manuals, inicialment previst per permetre una transposici fcil (en un interval de quarta) ms que no pas per augmentar el ventall expressiu de l'instrument. Tot i aix, durant el segle XVII, el manual addicional es comen a utilitzar tamb per proporcionar un contrast de to i, a ms, amb la possibilitat de combinar els registres dels dos manuals per donar un so ms rod.

Durant el segle XVIII el tipus flamenc es desenvolup especialment a Frana, on generalment els instruments s'ampliaren de quatre a cinc octaves. A ms, en els models francesos de dos manuals aquests s'utilitzaven per variar les combinacions de registres (cordes) polsades ms que no pas per a la transposici. Aquest tipus de clavicmbal es considera el model ms perfeccionat i acostuma a ser la base de la construcci de clavicmbals moderns. A Anglaterra Jacob Kirckman (d'Alscia) i Burkat Shudi (de Sussa), assoliren una justa fama pels seus excellents clavicmbals, per la potncia del seu so, considerada a vegades excessiva per a la prpia msica, fu que no creessin una escola com la derivada dels constructors francesos. Els clavicmbals alemanys seguiren bsicament el model francs, amb un inters especial per aconseguir una gran varietat de sonoritats, potser perqu la majoria tamb eren constructors d'orgues.

Quan el clavicmbal es trobava en el moment d'esplendor, a mitjan segle XVIII, comen a perdre pes en favor del recentment desenvolupat pianoforte. La gran capacitat dinmica del piano com a instrument solista i les noves modes musicals, que no afavorien la rica estructura harmnica i rtmica del baix continu, anaren relegant el clavicmbal, considerat cada vegada ms com un instrument poc expressiu. Com a resultat, durant el segle XIX es perd el coneixement de la construcci de clavicmbals i a finals del segle XIX era un instrument prcticament desaparegut. A partir dels anys 1920, l'inters en la interpretaci amb criteris histrics comport una revifalla del clavicmbal, inicialment amb resultats poc encoratjadors. Cap als anys 1950 i 1960 el nou impuls de la interpretaci histrica fu que els nous constructors de clavicmbals abandonessin definitivament les tcniques heretades de la construcci de pianos i retornessin als mtodes dels constructors barrocs, tal com es fa actualment. En els darrers trenta anys el clavicmbal ha retrobat el seu lloc privilegiat en la interpretaci de la msica barroca, com a instrument solista, concertant o de baix continu.

 Mecanisme .

Al clavicmbal la pulsaci de la corda ve determinada per l'acci de les tecles. Sobre l'extrem de la tecla oposat al punt en qu es prem (i en general ocult sota la caixa), reposa una pea de fusta anomenada martinet, en posici vertical. La tecla recolza, aproximadament al seu punt mig, sobre un pivot, de manera que fa de balanc i quan hom la prem, l'extrem posterior, sobre el qual reposa el martinet, s'aixeca. A la part superior del martinet hi ha una petita llengeta que pot pivotar lleugerament al voltant d'un eix; sobre la llengeta es colloca perpendicularment la pua (o plectre) que ser l'encarregada de polsar la corda durant el moviment ascendent del martinet.

Desprs de polsar la corda el martinet cau pel seu propi pes fins a la posici inicial. Perqu en el moviment descendent el plectre no torni a polsar la corda, la llengeta pivota cap enrere i el plectre passa per darrera de la corda sense tocar-la. Aix s'aconsegueix amb un mecanisme de molla en el martinet. A ms a ms el martinet tamb disposa d'un esmortedor de feltre que apaga la nota una vegada ja s'ha tocat i aix s'evita que el so es mantingui durant un temps excessiu, que provocaria una superposici amb els sons interpretats a continuaci.

 Msica per a clavicmbal .

La primera msica escrita especialment per a clavicmbal solista es public cap a mitjan segle XVI. El clavicmbal esdevingu un instrument preferit durant l'poca barroca, amb nombroses suites, fantasies i fugues. A banda del paper solista el clavicmbal esdevingu indispensable en l'acompanyament de prcticament totes les peces musicals, formant part dels instruments del baix continu.

Entre els compositors barrocs destacables per la seva msica per a clavicmbal cal anomenar Girolamo Frescobaldi, els virginalistes anglesos (com William Byrd o Orlando Gibbons), Jean-Philippe Rameau, Franois Couperin (els dos representants ms destacats de l'escola francesa per a teclat), Georg Friedrich Hndel, Johann Sebastian Bach i, ja en la transici cap al classicisme, Domenico Scarlatti (amb ms de 500 sonates) i Carl Philipp Emanuel Bach. A Catalunya destaquen les sonates escrites pels compositors de l'escola de Montserrat, com Benet Juli, Anselm Viola i, especialment, Antoni Soler, influt per les sonates de Domenico Scarlatti.

Durant el segle XIX, l'oblit del clavicmbal implic la manca absoluta de composicions per a aquest instrument. Tanmateix, al segle XX, amb l'inters creixent per la msica barroca, alguns compositors tamb decidiren escriure peces especfiques per a clavec. Francis Poulenc, Manuel de Falla, Henryk Grecki i Philip Glass hi han escrit concerts. Bohuslav Martin  escrigu un concert i una sonata per a clavicmbal, mentre que Gyrgy Ligeti tamb n'ha escrit peces solistes. Dmitri Xostakvitx i Alfred Schnittke l'han utilitzat com a part de l'orquestra.

 Vegeu tamb .
 Msica barroca;
 Baix continu;
 Clavicembalista;
 Clavicordi;
 Fortepiano;

 Enllaos externs .

Histria del clavec ;
Breu histria del clavicmbal ;
Comparaci del so de diferents clavicmbals ;
Frases llatines pintades als clavicmbals ;
Harpsichord.org, gran quantitat d'informaci sobre clavicmbals ;
HarpsichordPhoto, fotografies de clavicmbals ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64253" title="Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="25463">

Augusta de Saxnia-Weimar, reina de Prssia (Weimar 1811 - Berln 1890). Reina consort de Prssia i emperadriu consort d'Alemanya a travs del seu matrimoni amb el rei Guillem I de Prssia.

Nascuda el 30 de setembre de 1830 al palau gran ducal de Weimar era filla del gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Era per tant nta per part de pare del gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Llusa de Hessen-Darmstadt i per part de mare del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg.

A l'poca del seu naixement la ciutat de Weimar era un dels principals centres culturals d'Europa i sense cap mena de dubte el principal del territori alemany. La famlia gran ducal havia realitzat un important esfor de mecenatge que fu que gran part dels principals membres de l'illustraci alemanya s'establissin a la petita capital del gran ducat. Entre d'altres Goethe i Schiller s'establiren a la ciutat de Weimar.

L'any 1826 per primera vegada es trob amb qui seria el seu esps, el llavors prncep Guillem de Prssia. Malgrat que el pare del prncep, el rei Frederic Guillem III de Prssia observ en la princesa saxona una candidata ideal pel seu fill, el jove prncep prussi estava enamorat de la princesa polonesa Elisa de Radziwill. Desprs dels intents frustrats perqu el tsar Alexandre I de Rssia adopts a la princesa Radziwill, la cort prussiana no accept a la princesa Elisa com una possible candidata a maridar-se amb el prncep Guillem.

Aix l'any 1829 a la capella del castell de Charlottenburg de Berln la princesa es cas amb el prncep i futur kiser Guillem I de Prssia. Guillem era el segon fill del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Essent nt per part de pare del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Llusa de Hessen-Darmstadt i per part de mare del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darsmtadt. La parella s'establ al Palau Reial de Berln i tingueren dos fills:

SM el rei Frederic III de Prssia nat el 1831 a Berln i mort el 1888 a Berln. Es cas amb la princesa reial Victria del Regne Unit.

SAR la princesa Llusa de Prssia nascuda el 1838 a Berln i mor el 1923 a Baden-Baden. Es cas amb el gran duc Frederic I de Baden.

Malgrat que la princesa s'integr rpidament a la cort prussiana, la parella tingu seriosos problemes matrimonials, aix el prncep escrigu a la seva germana, la princesa Carlota de Prssia esposa del tsar Nicolau I de Rssia, un carta clarament reveladora sobre els seus sentiments: "Realment una persona noms pot estimar una vegada a la seva vida" i "La princesa s bonica i intelligent, per em deixa completament fred". Al llarg del matrimoni la princesa pat important crisis nervioses.


Augusta estava molt interessada en poltica i influda per pensadors liberals alemanya que tenine moltes esperances dipositades en el regnat de Frederic Guillem IV de Prssia, cunyat d'Augusta, ja que el rei passava per un jove liberal i modern que introduiria Prssia dintre dels cercles de nacions modernes. Malgrat tot, la Revoluci de 1848 afect de forma important la famlia reial prussiana. Frederic Guillem IV de Prssia fou el responsable de la masacre contre els liberals aixecats a Berln el 1848 i dintre dels cercles liberals es tingu en compte una possible abdicaci del monarca en favor del seu nbot el prncep Frederic de Prssia fill d'Augusta qui assumiria la regncia del pas. Malgrat tot, la revoluci fou reprimida a tot Europa l'any 1849 i les coses tornaren a l'estat previ el 1848. 

L'any 1849 Guillem es nombrat governador general de la provncia prussiana del Rin installant-se amb la seva muller i fills a Coblensa. A la capital del Rin, Augusta hi trob un ambient favorable als seus interessos culturals i intellectuals, pogu recuperar certes illusions de la seva etapa a Weimar. Mentrestant el seu fill gran estudiava a Bonn essent el primer prncep prussi que rebia educaci acadmica.

L'any 1858 s'installaren de nou a Berln on el seu esps es cridat a ocupar la regncia del pas degut a la incapacitat del seu germa i rei Frederic Guillem IV de Prssia. L'any 1861 Guillem es convert en rei de Prssia i Augusta en reina. La influncia d'Augusta es fe patent en el primer gabinet del monarca de caire liberal essent primer ministre el prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen. Malgrat aquesta primera influncia, els conservadors guanyaren pes entorn del monarca i escassos mesos desprs el govern era destitut nombrant un nou executiu encapalat pel junker conservador Ot von Bismarck.

Derrotada i allada de la cort prussiana. La reina esdevingu emperadriu consort d'Alemanya i comen a exercir una forta influncia sobre els seus tres nts grans, el kiser Guillem II de Prssia, la princesa Carlota de Prssia i el prncep Enric de Prssia. Aquesta influncia l'enemist amb el seu fill i la seca jove d'idees ms liberals i propers al Regne Unit.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64256" title="Sofia de Wrttemberg (tsarina de Rssia)" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="25464">


Sofia de Wrttemberg, tsarina de Rssia (Stettin 1759 - Sant Petersburg 1828). Membre de la casa ducal de Wrttemberg arrib a tsarina de Rssia desprs del seu casament amb el tsar Pau I de Rssia.

La princesa wrttemberguesa era filla del duc sobir Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la princesa Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt. Era, per tant nta, del primer duc sobir de Wrttemburg, el duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Augusta de Thurn und Taxis per part de pare; mentre que per part de mare era nta del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia. Entre els seus ancestres destanquen el primer rei hannoveri del Regne Unit, Jordi I del Regne Unit o el rei Frederic Guillem I de Prssia.

El 7 d'octubre de 1776 es cas amb el gran duc i tsarevitx el futur tsar Pau I de Rssia, fill del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia. La parella tingu set fills:

SM el tsar Alexandre I de Rssia nat a Sant Petersburg el 1777 i mort el 1825 a Taganrog. Es cas amb la princesa Llusa de Baden.

SAI el gran duc Constant de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1779 i mort el 1831 a Vitebsk de colera. Es cas en primeres npcies amb la princesa Juliana de Saxnia-Coburg-Saalfeld, i en segones npcies amb Joana Grudna-Grudczinska, princesa Lowiczka.

SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1801 a Viena. Es cas amb l'arxiduc fill de l'emperador Leopold II d'ustria, Josep Antoni d'ustria.

SAI la gran duquessa Helena de Rssia nada a Sant Petersburg el 1784 i morta el 1803 a Ludwiglust. Es cas amb el gran duc Frederic Llus de Mecklemburg-Schwerin.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nata a Sant Petersburg el 1786 i morta al Belvedere de Weimar el 1859 Es cas amb el gran duc Carles Frederic de Saxnia-Weimar.

SAI la gran duquessa Caterina de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1788 i morta el 1819 a Stuttgart. Es cas amb el duc Jordi d'Oldenburg.

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1782 i morta el 1795 a Sant Petersburg.

SAI la gran duquessa Anna de Rssia nada a Sant Petersburg el 1795 i mort a L'Haia el 1865. Es cas amb el rei Guillem II dels Pasos Baixos.

SM el tsar Nicolau I de Rssia nat el 1796 a Tsrskoie Sel i mort el 1855 a Sant Petersburg. Es cas amb la princesa Carlota de Prssia.

SAI el gran duc Miquel de Rssia nat a Sant Petersburg el 1798 i mort el 1849 a Varsvia. Es cas amb la princesa Helena de Wrttemberg.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64268" title="Trompa (instrument)" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="25466">

La trompa s un instrument aerfon, de vent-metall, consistent en un tub enrotllat. L'instrument es desenvolup inicialment a Frana a mitjan segle XVII, a partir del cor de chasse o trompa de caa. 

Histria.
La trompa, va sorgir d'una llarga tradici de instruments de crida que es remunten fins i tot ms enll de les civilitzacions de Grcia i Roma. La utilitzaci musical de l'instrument no va comenar, no obstant, fins a finals del segle XVII, desprs que s'associara a la vida cortesana i a les caceres reals a cavall. Les crides i fanfrries de la trompa van esdevenir cada vegada ms musicals en les luxoses caceres de les corts franceses i el comte Franz Anton Sporck (1662-1738) les va trasplantar a les corts bohmies (austraques) cap a 1681. All, a causa de la riquesa de Sporck i al seu amor per la caa i per la msica, la Waldhorn o trompa del bosc es va utilitzar cada vegada ms en vetllades musicals en recintes tancats.

El el seu nom, trompa, deriva del terme grec strombs (caragol de mar). De l'evoluci d'estos instruments van sorgir les primera trompes, que noms podien tocar les notes de la srie harmnica, ra per la qual existien diversos instruments en diferents tonalitats. Els constructors d'instruments de Viena, especialment els germans Leichamschneider, van comenar a fabricar trompes en Fa i cantarelles per a altres tonalitats en la primera dcada del segle XVIII. Abans de mitjan de segle, les trompes alemanyes i austraques es van equiparar sovint amb un cantarella mestra afusada i quatre o ms cantarelles cilndriques o acobladors collocats entre la cantarella mestra i la trompa, ja fora separada o conjuntament, per a proporcionar les tonalitats que es necessitaven amb ms freqncia. Durant este perode, els trompistes bohemis i austracs -especialment a Viena, Praga i Dresden- van establir la tessitura i les possibilitats tcniques de la trompa dins de lmits molt prxims als que es coneixen hui en dia. La tcnica de les notes tapades amb la m (tancant parcial o completament el pavell amb la m dreta) es va desenvolupar com una tcnica per a afinar i per a aconseguir notes que no eren obtenibles en la srie natural. Anton Hoseph Hampel de Dresden va ser probablement un dels primers a donar notcia pblicament d'esta tcnica cap a 1760. A Hampl tamb se li atribux la invenci de les cantarelles centrals, units per mitj d'una bomba, la qual cosa permet una posici de l'embocadura permanent i ms adequada per a les notes tapades amb la m. Johann Werner de Dresden va ser el primer que va construir instruments amb este sistema de cantarelles per a Hampl. La utilitzaci d'este tipus d'instrument, denominat la Inventionshorn, es va estendre rpidament per tot el continent.

Abans de 1800 van aparixer altres dos tipus de trompa de m amb cantarelles. A ustria, Alemanya i Frana es van construir trompes per al seu s dins de l'orquestra. Comptaven amb cantarelles terminals independents per a l'espectre complet de tonalitats de la trompa (Sib contralt, La, Sol, Fa, Mon, Mib ,Re, Do) i un acoblador per al Sib davall. Les cantarelles terminals s'afusaven a partir de l'embocadura i evitaven les quantitats addicionals de tubs cilndrics necessaris quan s'incorporaven acobladors entre un cantarella terminal o mestre i la resta de la trompa, o quan s'afegien les cantarelles centrals de la Inventionshorn. Es va conservar una bomba central per a facilitar l'afinaci. En 1780, Joseph Raoux i el seu fill Lucien-Joseqh, ambds de Pars, van traure a la llum el seu cor-solo a partir de les idees de Carl Thrrschmidt. Es van aconseguir corbes menys abruptes i una major fora en les cantarelles centrals de la Inventionshorn al creuar els ramals just abans de la corredissa. Estes trompes, construdes per al solista, comptaven nicament amb cinc cantarelles: Sol, Fa, Mon, Mib i Re. 

Descripci i mecanisme.
La trompa s un instrument de metall circular d'uns 35 cm. de dimetre amb l'embocadura i les palanques en la part superior i un extrem molt acampanat o pavell en la part inferior. La part central l'ocupen tres o quatre vlvules generalment giratries, que es manegen amb la m esquerra, i cantarelles addicionals. L'instrument sol construir-se amb llaut i de vegades es platea o es niquela. Tamb hi ha trompes fetes de plata alemanya, coure i, ms rarament, plata. La trompa s un instrument solista prominent en les orquestres simfniques europees i americanes, cada una de les quals compta amb una secci de trompes amb quatre o ms intrprets. Tamb s'utilitza en bandes i en conjunts de msica de cambra com els quintets de vent i de metall.

La trompa ms comuna s un instrument doble en Fa/Sib que incorpora una trompa en Fa d'una longitud aproximada de 3,65 m. Amb una trompa contralt en Sib d'uns 2,75 m. L'instrument ms llarg o ms curt se selecciona per mitj d'una vlvula que es maneja el polze de la m esquerra. Tres vlvules dobles en la m esquerra aporten a ambds trompes les habituals longituds de tub addicional. Tamb es troben trompes simples en Fa. El que es troba amb menys freqncia en l'estranger encara que s a Espanya sn els instruments contralt en Sib. I ms rar s ja en tot el mn trobar trompes dobles contralt en Fa/Fa, o soprano en Sib/Sib, aix com trompes triples contralt en Fa/Sib/Fa.

La trompa en Fa/Sib s l'nica supervivent d'un tipus prestigis  d'instruments de metall llargs concebuts per a tocar normalment en la tercera octava o en notes ms agudes de la srie harmnica. Les seues longituds de tub i els seus fonamentals (tons ms greus) sn les mateixes que les de la tuba en Fa (trompa en Fa) i el tromb en Sib (trompa en Sib). Per a causa del seu trepant ms redut i a la seua embocadura molt ms xicoteta es toca en els registres de tenor i contralt.

Encara que xicoteta, l'embocadura de la trompa s llarga i en forma de con. El tub principal de l'instrument s tamb cnic en la major extensi possible. El so de l'instrument s llis, lric i suau en la seua tessitura escrita ms caracterstica de fa2 a fa4 (que sona una quinta ms greu, Sib1 a Sib3), ms intens per gradualment ms fi en les notes ms agudes d'una dificultat cada vegada major fins a i per damunt del do5 (escrit), i cada vegada ms gutural en les notes extraordinriament greus fins al do2 i per davall d'ell. En resum, el registre d'una trompa doble Fa/Sib s'estn en sons ficticis escrits des del do de la 2a lnia addicional inferior de la clau de Fa en 4a fins ms enll d'un do de la 2a lnia addicional superior de la clau de Sol en 2a.

La trompa s'agafa amb la m dreta en el pavell. Tancant parcialment l'entrada del pavell es baixa l'afinaci; si s'obri per complet es puja, la qual cosa atorga a l'intrpret un cert control sobre les notes que puguen estar desafinades. Si es tanca per complet l'obertura amb la m es produx un so asordinat o apagat (al., gestopft; Gr., sons bouchs; Ing., stopped; It. chiuso), s a dir, les crides notes tapades, que s'especifiquen a vegades en la notaci musical per mitj del signe + i que requerixen una modificaci de la digitaci. Tamb es pot obtindre per mitj d'este mtode un so de timbre metllic requerit per certs autors. L'efecte pot aconseguir-se tamb amb una sordina que depenent de quin tipus siga, pot o no requerir una alteraci de la digitaci.

Trompistes notables.

Ral Daz;
Stefan Dohr;
Gerd Seifert;
Radovan Vlatkovic;
Will Sanders;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64270" title="Toni Lloret Grau" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="25467">
Toni Lloret Grau s un psicleg i escriptor, nascut a Igualada el Juliol de 1957.

Obra.
 'L'Infant Maltractat'. Ed. LLibres de l'ndex. (assaig);
 'Centres d'Acolliment i Residencials per a Infants'. Ed. Diputaci de Barcelona (coautor amb Albert Montejano Freixinet) (assaig);
 'Drogas: Sntomas y Signos'. Ed. Octaedro (coautor amb Albert Lahuerta Montoliu) (assaig);
 'El Bord'. Edicions del Bullent. (novella);
 'Histria d'un Almogver'. Edicions del Bullent (novella).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64272" title="Subjectes federals de Rssia" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="25468">
Rssia s una federaci que consta de 85 subjectes (en rus          , singular          transliterat subiekti, subiekt). Cadascun d'aquests subjectes t els mateixos drets federals, fet que es tradueix en dos representants al Consell Federal (cambra alta del Parlament Rus). Malgrat aix, tenen diferents graus d'autonomia. Tot i que els districtes autnoms sn subjectes federals per la seva prpia naturalesa, pertanyen, a la vegada, a altres subjectes federals (excepte Txukotka).

Repbliques.



Provncies o blasts.



Territoris o krais.


 

 


 o Litoral 



Provncia autnoma.

Provncia autnoma dels Hebreus (pertany a la provncia de l'Amur);

Districtes autnoms.

 (pertany a la provncia de Txit);
 o Iamalo-Nenets (pertany a la provncia de Tiumn);
 o Khanti-Mansi (pertany a la provncia de Tiumn);
 (pertany a la provncia de Kamtxatka);
 o Nenets (pertany a la provncia d'Arkhnguelsk);
 ;
 (pertany a la provncia d'Irkutsk);

Ciutats federals.

Moscou;
Sant Petersburg;

Vegeu tamb.
Subdivisi administrativa de Rssia

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64273" title="Trompa" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="25469">

Una trompa (animal) s una part del cos d'alguns animals com l'elefant.
Una trompa (insecte) s la part de la boca d'alguns insectes que es pot estirar i usar per xuclar.
Una trompa (instrument) s un instrument musical.
Les trompes de Fallopi sn un rgan sexual femen.
La trompa d'Eustaqui uneix l'orella mitjana i la faringe.
Una trompa (arquitectura) sobre les que es sustenta una cpula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64275" title="Sekani" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="25470">
Els sekani sn una tribu amerndia de parla na-den, el nom de la qual prov de ts-keh-ne  gent de les roques . 

 Localitzaci .
Vivien als vessants est i oest de les Rocalloses, entre Alberta i Colmbia Britnica.

 Demografia .
El 1970 hi havia 450 a la Colmbia Britnica, i el 1980 uns 600, dels quals 150 parlaven la llengua.

 Costums .
Estaven dividits en moltes bandes independents, poc organtizades i amb lders noms nominals. El seu nom potser designava originriament a una sola banda, i no pas a la tribu en conjunt. Eren nmades, a les temporades dures vivien en cabanes o cobertes de postes coberts d escora d avet o estopa.

Caaven dants, caribs, ossos, cabres monteses, castors i d altres animals usant principalment trampes, fletxes, arcs, llances i garrots. Menyspreaven el peix i noms el menjaven quan anaven escassos de menjar. Per aix els takuli els nomenaven burlonament  menjadors de peix .

Creien en un animisme i veien esperits o poders ocults entre els animals, el vent i el tro. Cada home tenia un o ms esperits guardians associats amb ocells o bsties a les quals la petici, amb una misteriosa costum, li donava poder en temps de necessitat. Tamb tenien xamans amb capacitat de causar o guarir malalties. 

 Histria .
Sovint eren arrassats per llurs vens cree, takuli, shuswap i tsattine, i pels trampers i minaires blancs. Endems aparegueren malalties i malnutrici per l esgotament de la cacera al seu territori que els delmaren a comenament del segle XX.

Enllaos externs.

 mapa de les Primers Nacions de la Costa Nord-oest (incls el Sekani);


Bibliografia.

 Hargus, Sharon. (1988). The lexical phonology of Sekani. Outstanding dissertations in linguistics. New York: Garland Publishers. ISBN 0-8240-5187-4.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64277" title="Hermnia de Reuss, reina de Prssia" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="25471">

Hermnia de Reuss, reina de Prssia (Greiz 1887 - Frankfurt de l'Oder 1947. Segona esposa del kiser Guillem II de Prssia mor en extranyes circumstncies.

Filla del prncep sobir Enric XXII de Reuss-Greiz i de la princesa Ida Matilde Adelaida de Schaumburg-Lippe. Es cas en primeres npcies amb el prncep Joan Jordi von Schoenaich-Carolath del qual nasqueren cinc fills:

SA el prncep Hans Georg von Schoenaich-Carolath nascut el 1907 i mort en acci al front rus el 1943 es cas amb la baronessa Sibylle von Zedlitz und Leipe.

SA el prncep Georg Wilhelm von Schoenaich-Carolath nascut el 1909 i mort el 1927.

SA la princesa Hermine Caroline von Schoenaich-Carolath nascuda el 1910. Es cas amb Hugo Herbert Hartung mort el 1945 mentre era presoner dels sovitics.

SA el prncep Ferdinand Johann von Schoenaich-Carolath nascut el 1913 i mort el 1973. Es cas en primeres npcies amb Rose Rauch i en segones npcies amb la baronessa Margret von Seckendorff.

SA la princesa Enriqueta de Schoenaich-Carolath nascuda el 1918 i morta el 1972. Es cas amb el prncep Carles Francesc de Prssia.

La princesa conegu el seu segon marit l'any 1921 en un moment en qu el kiser havia perdut la seva primera muller, la princesa Augusta Victria d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, en qu tamb s'havia mort el seu fill, el prncep Joaquim de Prssia i en qu tan sols feia tres anys que havia hagut de partit a l'exili. La ra de la trobada a Haus Doorn s'emmarc en l'agrament que el kiser volgu dispensar al fill d'Hermnia desprs que aquest li envi un regal d'aniversari. El kiser invit a Hermnia i als seus fills a Haus Doorn i all qued impressionat per la bellesa i intelligncia de la princesa. El kiser i Hermnia es casaren el segent any, l'any 1922.

Polticament parlant Harmnia aviat se sent atreta pel moviment nacionalsocialista i no dubt ni un moment en mostrar-hi el seu ple suport. Hermnia se sent atreta per la possibilitat que el nacionalsocialisme restaurs el tron d'Alemanya al seu esps. Al llarg de la guerra Hermnia resid amb el seu marit a Haus Doorn fins que qued viuda l'any 1941. 

Tornada a Alemanya s'install a Brandenburg d'on no pogu escapar-se de la invasi sovitica. Arrestada per les tropes sovitiques fou internada a un camp de concetraci, misteriosament reaparagu a la ciutat de Frankfurt de l'Oder on mor a causa d'un atac de cor molt probablament a causa de la penria amb qu visqu els ltims mesos de la seva vida. La seva mort, encara avui, est envoltada d'un gran misteri.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64280" title="Nahane" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="25472">
Els nahane sn un grup de tribus ndies na-den, el nom de la qual vol dir "poble del sol ponent". Es dividien en nou bandes: esbataottine, etagottine, kaska, tutchone o pelly river, tagish, takutine, tahltan, titshotine i tsethaottine o mountain.

Vivien als marges Est i Oest de les Rocalloses (Colmbia Britnica), mentre que els kaska vivien al territori de Yukon.

Cap el 1910 eren uns 1.000 individus. El 1950 hi havia 760 amb els tahltan i kaska, i segons Asher el 1980 eren 750, dels quals noms 100 parlaven la llengua. El 1990 eren 2.000 a Colmbia Britnica.

Eren nmades i sense organitzaci social definida, llevat d una lnia patrilineal en la llei de successi, i encara es divideixen en bandes nmades independents en territoris de cacera de carib propis.

Vivien a l hivern en tipis-habitacles de gran mida, i a l estiu en cabanes de pals o d estopa i penjadissos. Es desplaaven en trineus de neu, canoes i tobogans.

Fsicament se semblen als altres na-den de la costa de la Colmbia Britnica. No tenen cap creena religiosa peculiar, i no se n sap gaire de llurs creences tradicionals; aparentment, com els seus vens sekani al sud, creien en esperits dels animals i en prctiques de xamans i remeiers; i s hi establ amb molt poc xit una missi catlica entre els tahtlan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64281" title="Yellowknife (tribu)" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="25473">
Els yellowknife sn una tribu amerndia na-den, tamb anomenada tatsanottine. Vivien al NE dels llacs Great Bear i Great Slave, al Territoris del Nord-oest (Canad). El 1970 noms hi havia 500.
La seva llengua i cultura sn calcades dels chippewyan, gaireb idntiques, malgrat la qual ra es dedicaren a robar-los i oprimir-los.

Llur darrera delmada fou causada per una incursi dels thlingchadinne, els quals, cap el segle XVIII i comenaments del XIX, els van atacar i massacrar.

A causa d aquests nombrosos raids el seu nombre va minvar considerablement. Endems, el 1934 es va trobar or al seu territori, ra per la qual des del 1944 fou colonitzat i el 1961 s hi va construir la primera carretera. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64282" title="Reserva ndia" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="25474">

Les reserves ndies sn territoris dels EUA i del Canad que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus amerndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats.
Pel que fa als dels EUA, la gran majoria sn considerades servant nations (nacions domstiques) i la seva administraci s encarregada al Ministeri d'Interior mitjanant el Bureau of Indian Affairs (BIA).

 Reserves als EUA .
Es calcula que el territori de les reserves federals als EUA sumava 365.000 km (el 4 % del territori dels EUA). La BIA ha dividit l'administraci de les reserves en 11 agncies.
Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, per sovint manquen cooperaci i diners. Cada zona es divideix en agncies, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Agncia Everett per als Puget Sound Salish. L'agncia s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia indgena, tots els serveis llevat els mdics.

 Minneapolis .
Comprn les reserves dels estats de:
 Minnesota .
El territori de reserves a Minnesota comprn 779.138 acres tribals ms 50.338 acres individuals, dividits en 14 reserves:
 Els chippewa, a les de White Earth, Red Lake, Leech Lake, Net Lake, Fond du Lac, Mille Lacs, Grand Portage i Bois Forte.
 Els santee i mdekanton sioux, a les d'Upper Sioux, Lower Sioux, Prairie Island i Shakopee.

 Wisconsin .
El territori de les reserves a Wisconsin comprn 338.097 acres tribals ms 80.345 acres individuals, dividits en 11 reserves:
 Els chippewa les reserves Lac du Flambeau, Lac Court Oreilles, Red Cliff, Sokoagon, Bad River i Sainte Croix;
 Els winnebago, la reserva Ho Chunk.
 Els menominee, els potawatomi i els oneida tenen la seva prpia reserva.
 La reserva Stockbridge, on hi viuen la fracci munsee dels lenape i els mahican.
 Michigan .
El territori de les reserves a Michigan comprn 14.411 acres per tribu ms 9.276 acres individuals, dividits en 8 reserves:
 Els chippewa, les reserves Isabella, Walpole, Keweenaw Bay i Lumbermen's Mon amb els ottawa ;
 Els potawatomi a Dutch Village i els ottawa a Bay Mills.
 Iowa .
A Iowa noms hi ha 3.500 acres de la reserva Mesquakie de Tama County, pertanyent als sauk i fox.

 Aberdeen .
Comprn les reserves dels estats de:
 Dakota del Nord .
El territori de les reserves de Dakota del Nord comprn 214.006 acres per tribu ms 627.289 acres individuals, dividites en tres reserves: 
 Fort Totten, per als sioux teton.
 Fort Belknap, per a les Tres Tribus Federades mandan, hidatsa i arikara.
 Turtle Mountain, per als chippewa.
 Dakota del Sud .
El territori de les reserves de Dakota del Sud comprn 2.399.531 acres per tribu ms 2.121.188 acres invididuals. En total, 5.024 km dels indis i 24.114 km ms en mans de la BIA. Sn dividits en vuit reserves en mans de els diverses faccions dels sioux teton: Standing Rock, Cheyenne River, Lower Brul, Pine Ridge, Rosebud, Sisseton-Wahpeton, Yankton i Crow Creek.
 Nebraska .
El territori de les reserves de Nebraska comprn 21.742 acres per tribu ms 43.208 acres individuals, dividits entre tres reserves:
 Santee Sioux, per als sioux santee.
 Winnebago per als winnebago, ponca.
 Omaha, compartida per omaha i pawnee. ;

 Billings .
Comprn les reserves dels estats de:
 Montana .
El territori de les reserves de Montana comprn 2.663.385 acres per tribu ms 2.911.450 acres individuals, dividits en set reserves:
 Les reserves Blackfoot, Crow i North Cheyenne, per a les tribus respectives.
 La reserva Flathead, per als flathead, salish i kutenai.
 La reserva Fort Belknap, per als atsina i assiniboine.
 La reserva Fort Peck, per a assiniboine i sioux yanktonai.
 La reserva de Rocky Boys, per a chippewa i cree.
 Wyoming .
El territori de les reserves de Wyoming amb 1.598.075 acres tribals i 101.537 ms individuals, que suposen uns 7.500 kilmetres quadrats. Noms hi ha una reserva, la de Wind River, i hi viuen arapaho, xoixon windriver i alguns xeiennes.

 Muskogee .
Aquesta agncia gestiona les terres de les Cinc Tribus Civilitzades d'Oklahoma: creek, choctaw, chickasaw, cherokee i seminola.

 Andarko .
Creada per a la resta de les tribus d'Oklahoma, amb 96.839 acres per tribu ms 1.005.165 acres individuals repartits entre les reserves Osage i Fort Sill, on encara hi viuen alguns kiowa, comanxe, xeienne i arapaho. Tamb se li han adscrit les reserves de Kansas, on hi ha hi ha 7.219 acres per tribu i 23.763 acres inviduals, dividits en quatre reserves (Potawatomi, Kickapoo, Iowa i Mesquakie. Ms tard hi adscriviren els choctaw de Mississippi.

 Alburquerque .
Creada per a les tribus de Nou Mxic, amb 7.119.982 acres per tribu ms 621.715 acres individuals. Hi ha 25 reserves:
 Les diferents fraccions apatxe hi tenen les reserves Mescalero i Jicarilla.
 Els navaho tenen la seva prpia reserva i la de Ramah.
 Ls diferents nacions pueblo hi tenen les reserves Zia, Tesuque, Taos, Santo Domingo, Santa Clara, San Juan, San Ildefonso, San Felipe, Sandia, Pojoaque, Picuris, Nambe, Laguna, Jemez, Isleta, Cochiti, Acoma i Zuni.

 Phoenix .
Creada per a les tribus d'Arizona, amb 79.590 km de terra ndia, corresponen 19.775.959 acres per tribu ms 256.879 acres individuals, dividits en 23 reserves.
 Les reserves navaho (amb les sotreserves Alamo i Canoncito, hopi i apatxe (San Carlos, Fort Apache i Tonto amb els yavapai). ;
 Les reserves Ppago, Ak Chin i San Xavier, Pasqua Yaqui, Kaibab (paiute) i dels pima (Gila River i Salt River, amb els maricopa).
 Les reserves dels pobles quechan: Fort Yuma, Fort Mc Dowell, Cocopah, Havasapai, Hualapai, Yavapai, Colorado River, Camp Verde i Fort Mohave.

 Sacramento .
Creada per a les tribus de Califrnia, amb 520.049 acres per tribu ms 66.769 acres tribals, repartits entre 96 reserves i ranxeries.
Entre les ms importants, cal destacar les de Colorado River (amb part d'ella a Arizona), Hoopa Valley, Round Valley,  Modoc, Pomo, Santa Isabel, Capitn Grande, Las Sierras, Tulare, Santa Rosa, Campo, Chemehuevi, Manzanita, Cuyapipe.   
 Dels salinan, Quartz Valley, Redwood Valley, Ronnerville. ;
 Dels luiseo, La Posta, Los Coyotes, La Jolla (8.798 acres), Pala (12.333 acres), Pauma (5.826 acres), Pechanga, Rincn (3.918 acres), Soboba i Twenty-nine Palms. ;
 Dels paiute i xoixon, Bishop.
 Dels cahuilla,  Torres Martnez, Morongo, Cabazon, Santa Rosa, Soboba (amb Luiseo), Augustine i Cahuilla.
 Dels yokut, Tacge, Table Mountain, Tule River i la ranchera de Santa Rosa.
 Dels chumash, la reserva Santa Ynez.
 Portland .
Comprn les reserves de:
 Washington .
El territori de les reserves de Washington comprn 2.250.731 acres tribals ms 467.785 acres individuals, repartits entre 27 reserves. Podem distingir:
 Les reserves grans, com les Yakama, Spokane i Colville.
 Les reserves de Puget Sound, com les Makah, Hoh, Quileute, Quinault, Tulalip, Port Madison, Muckleshoot, Shoalwater, Port Samble, Swinomish, Jamestown Klallam, Squaxin Island, Squamish, Nisqually, Lower Elwah, Skokomish i Chehalis. ;
 Oregon .
El territori de les reserves d'Oregon comprn 660.367 acres tribals ms 135.053 individuals, dividits en 7 reserves.
 La reserva Warm Springs, per a tenino, wasco, walla walla, north paiute i snake.
 La reserva Umatilla, per als umatilla, cayuses i altres.
 La reserva de Grande Ronde, per als kalapuya, molala i altres tribus menors,.
 La reserva Klamath, per a klamath i modoc.
 La reserva Burns.

 Idaho .
El territori de les reserves d'Idaho comprn 464.077 acres per tribu ms 327.301 acres individuals, dividits en quatre reserves:
 La reserva Nez Perc;
 La reserva Coeur d'Alene;
 Les reserves de Fort Hall i Duck Valley, per als xoixon, bannock i paiute.
 Juneau .
Fou creada per a les reserves d'Alaska, tant inuit i aleut com amerndies, amb 86.773 acres per tribu ms 1.265.432 acres individuals, dividits entre la reserva Unalakleet i els terres individuals inuit. 
 Washington DC . 
Creada per als indis de l'Est del Mississippi, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord.
 Tribus no federals .
Hi ha tribus, per, que no depenen de la BIA, sin dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederaci Iroquesa, que depenen del de Nova York.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64284" title="Judeoportugus" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="25475">
El judeoportugus s una forma del portugus actualment extingida que era parlada pels jueus de Portugal. 

Com que els jueus portuguesos es barrejaren amb altres sefardites, influenciaren el judeoespanyol. 

Tamb fou una influncia per al papiamento i el saramac ja que alguns dels amos portuguesos d'esclaus eren jueus. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64285" title="Ghostdance" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="25476">
L'anomenat Ghostdance (Dansa de l'espectre) fou un moviment de caire religis sincrtic i de resistncia aparegut entre els amerindis nordamericans a finals del segle XIX. 

 Origens .
El 1870 s establ entre els paviotso (paiute) de l Oest de Nevada una nova fe que en molts casos es divulg rpidament pel sentiment ampli, fomentat per factorss slids, que calia defensar la cultura ndia dels atacs dels blancs.

En alguns casos, el nou culte fou encoratjat pels cabdills per tal de contrarestar els poders rivals dels xamans i homes-medicina.  Desprs de la Guerra Modoc del 1873 va desaparixer un temps, per reaparegu el 1890 a les reserves en rebeli per part d homes inexperts, sobretot a Pine Ridge.

Les promeses trencades, la creena messinica d un alliberador qui restauraria el b al mn i castigaria els transgressors de les ordenances, potser inspirat en els idees de Pontiac, del somniador paiute T vibo, dels mestres shaker de Puget Sound i de Smohalla, somniador de la regi de Columbia amb forta oratria i personalitat que el van fer un home influent. Per sobretot del fill de T vibo, Wovoka, l'anomenat Messies paiute.

 Desenvolupament .
A finals del 1888 Wovoka, un home medicina poc conegut, emmalalt de febres, i en un deliri afirm haver visitat el mn dels esperits, els quals li donaren el missatge que aviat vindrien temps millors pels indis, qui recuperarien les terres arrabassades pels blancs, i que els esperits dels morts es reunirien amb els vius.

Wovoka va predicar entre els paiute i establ uns rituals, i durant les seves visions de l 1 de gener del 1889 es produ un eclipsi de sol. Aconsegu molts adeptes entre els pobles sioux lakota i la predicci adopt la forma de profecia sobre un mn nou. Els indis ms progressistes i intelligents creien en la propera arribada d un alliberador que regeneraria la terra, i el moviment va prendre forma pacfica a les reserves ben administrades, per Mahpiua Luta/Red Cloud i Tatanka Yotanka/Bou Assegut, aconvertits pel deixeble oglala Kicking Bear/Mato Anahtaka, li donaren forma hostil.

 Els fets de Wounded Knee .
Els fets culminaren amb l assassinat de Bou Assegut a mans d agents de la BIA el 15 de desembre del 1890 i amb la massacre de Wounded Knee del 29 de desembre del 1890 a mans del Set de Cavalleria. Finalment, pel gener del 1891, Nelson A. Miles tant la reserva de Pine Ridge com la BIA en mans de militars respectats i coneguts pels indis, de manera que el moviment s esva tal i com aparegu. Kickibng Bear fou traslladat a una altra reserva, on va morir el 1904.

 Cerimonial Ghostdance .
La cerimnia comenava a mitja tarda, sense instruments musicals, sin amb dansaires individuals. Duien una ghost shirt, roba feta pels blancs teixida a la manera ndia. No duien cap objecte de metall. Se la posava el lder amb roba i plomes vermelles. Tamb usaven fletxes amb punxes d os, arc, bast i roda de jocs.

El camp era consagrat; els predicadors eren ordenats amb la confirmaci d una ploma sagrada de corb, ocell sagrat segons els ghost dancers, o b d liga. Les plomes eren pintades, i els dansaires es pintaven cerimonialment la cara amb signes elaborats en vermell, groc, verd i blau, suggerits en trances i reforats amb visions espirituals i salut fsica. Es banyaven per rentar-se els pecats espirituals i materials. L assistncia era obligatria, i els que marxaven eren penalitzats.  Les canons eren recitades acuradament. Els participants queien en una mena de trance, i quan recuperaven la conscincia explicaven les visions.

Referncies.
Bailey, Paul. Wovoka, the Indian Messiah. Westernlore Press; Los Angeles, 1957.
Brown, Dee. Bury My Heart at Wounded Knee: An Indian History of the American West. Owl Books; 1970;
Du Bois, Cora. The 1870 Ghost Dance. University of California Press; Berkeley, 1939.
Osterreich, Shelley Anne. The American Indian Ghost Dance, 1870 and 1890. Greenwood Press; New York, 1991.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64286" title="Paquito el Chocolatero" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="25477">
Paquito el Chocolatero s un pasdoble composat per l'autor contest Gustau Pascual Falc, dedicat al seu cunyat i pensat per ser interpretat en les festes de Moros i Cristians.

 Histria .
Gustau Pascual Falc la compongu el 1937, a la Serra de Mariola. Fou una composici que preparava per a les festes de Moros i cristians i que dedic al seu cunyat, Francisco Prez Molina, de malnom "El Chocolatero" a causa de l'ofici familiar, xocolaters. Aplegada la famlia en una casa d'estiueig, Pascual li ofer al seu cunyat tres peces que acabava de compondre perqu en tris una, que li dedicaria, i aquest pas-doble fou la preferida.

La composici original no tenia lletra; diversos autors han proposat textos per a la pea, que no han reconegut els hereus del compositor. El tema fins i tot origin una disputa jurdica pels drets d'autor, documentada mpliament per Gustavo Pascual Prez a Historia de un pasodoble, "Paquito el Chocolatero" .

Tot i aix, ha esdevingut el pasdoble per antonomsia, en Falles, les Corregudes de Bous, i moltes altres actuacions musicals. Fins i tot, s habitual sentir-lo a les actuacions de la Selecci Espanyola de Futbol. Als anys 2001, 2002 i 2004 ha estat l'obra musical espanyola que ms ha recaptat en concepte de drets d'autor per la seua interpretaci, segons la SGAE .

L'obra ha conegut diverses adaptacions posteriors: dues de les ms recents sn la de King frica i la Carmen Paris (amb el ttol Zaragoza la romana). La pea forma part de les bandes sonores de diverses pellcules, com Alegre ma non troppo (de Fernando Colomo, 1994).

 Bibliografia .
 Mara Dolores Insa Ribelles Gustavo Pascual Falc, un msico, una poca, un pueblo Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a. edici, Cocentaina: Comisin Homenaje Gustavo Pascual Falc, 1996);

 Enllaos .
 Plana de Gustau Pascual i documentaci sobre Paquito el Chocolatero ;
 Histria anecdtica i lletra de Paquito el Chocolatero ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64287" title="Vall de Torne" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="25478">
La Vall de Torne o Vall del Riu Torne, s una vall situada a la frontera entre Sucia i Finlndia. El nom de la vall prov del riu Torne, que la travessa i desemboca al Golf de Btnia. 

La cara sueca de la vall alberga una cultura prpia, que t la seva prpia identitat lingstica, el Menkieli. La parla s un dialecte del finlands i sovint s considerada una llengua independent - els seus parlants sn sovint anomenats "tornedalencs". La zona original de parla finlandesa s'estn ms enll de la vall, arriba fins a Gllivare. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64288" title="Gllivare" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="25479">



Gllivare s un municipi suec del Comtat de Norrbotten, al nord de Sucia. Gllivare t 8,400 habitants, i est situat a l'extrem nord de la lnia de ferrocarril d'Inlandsbanan, cap a 100 km al nord del cercle polar. 

La ciutat vena adjacent a Gllivare s Malmberget, d'uns 5,500 habitants, coneguda per les seves extraccions de mineral de ferro per LKAB. La tercera ciutat ms gran s Koskullskulle, amb 1,000 habitants. 

Fora de Gllivare, hi trobem l'estaci d'esqu Dundret. L'estaci est equipada amb sis elevadors i deu pistes de baixada, amb un centre de conferncies i un hotel anomenat "Bjrnfllan". L'estaci d'esqu s oberta des de finals d'octubre fins cap a principis de maig. 

L'associaci esportiva ms important de Gllivare s la Gllivare Sportklubb (GSK). Els seus colors sn el vermell i el blanc. 

 Enllaos externs .
Gllivare - Pgina Oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64291" title="Atalanta Bergamasca Calcio" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="25480">


L' Atalanta Bergamasca Calcio s un club de futbol de la ciutat de Brgam (Itlia).

 Histria .
El primer club de la ciutat va ser el FC Brgamo, fundat el 1904 per emigrants sussos. Tres anys ms tard nasqu l'Atalanta i el seu nom prov del personatge de la mitologia grega de matixa denominaci. L'any 1920 ambds clubs s'uniren per formar l'Atalanta Bergamasca di Ginnastica e Scherma 1907. L'any 1928 es trasllad a la seva actual ubicaci al viale Giulio Cesare, on es troba el seu estadi, l'Atleti Azzurri d'Italia, antigament anomenat Mario Brumana. 

L'any 1929 s'incorpor a la lliga italiana i deu anys ms tard aconsegu l'ascens a la primera divisi (Serie A). Des d'aleshores, i fins el 2005 el club ha disputat 45 cops la mxima competici del pas. El seu nic ttol l'aconsegu el 1963, la Coppa Italia. A nivell internacional la seva millor participaci fou una semi-final europea de la Recopa el 1988.

 Palmars .
 1 Copa d'Itlia: 1962-63;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Plana Oficial del club;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64292" title="Danilo Baltasar Anderson" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="25481">
Danilo Baltasar Anderson (Caracas 1966 -   dem 2004) va ser un jurista i ambientalista veneol. Nascut al barri de La Vega (Caracas), es va graduar en Dret a la Universitat Central de Veneuela, especialitzant-se en cincies penals i criminolgiques, i en dret mediambiental. Durant la seva etapa universitria va ser un destacat dirigent estudiantil.

La seva afici al muntanyisme el va portar a especialitzar-se en delictes contra el medi ambient. Va treballar primer com a advocat i posteriorment com a inspector d'hisenda fins que l'any 2000 va ingressar com a Fiscal al servei del ministeri pblic. Des d'aquest crrec va destacar la seva tasca investigadora en diversos assumptes relatius a delictes ambientals, fet poc habitual a Veneuela fins a aquell moment, i tamb va dur a terme diversos estudis en l'mbit de la criminologia. 

Arran del fallit cop d'estat contra el govern democrtic d'Hugo Chvez l'11 d'abril de 2002, des de la fiscalia, Anderson va iniciar una investigaci sobre les persones que podien estar involucrades en aquesta acci, aix com en els responsables de l'intent d'assalt de l'Ambaixada Cubana per part de grups colpistes durant els citats fets.  

Va morir assassinat el 18 de novembre de 2004, a causa d'un atemptat terrorista per l'explosi d'una bomba collocada en el seu vehicle.

El govern veneol ha assenyalat les similituts metodolgiques de l'atemptat contra Danilo Anderson amb el que el 1976 va causar la mort a Washington DC d'Orlando Letelier (membre del govern de Salvador Allende exiliat als Estats Units arran del cop d'estat d'Augusto Pinochet), atemptat perpetrat per sectors de l'extrema dreta cubana en el que, segons alguns documents desclassificats, tamb va intervenir la CIA.

Alguns sectors, actualment (2006) a l'oposici a Veneuela, si b han condemnat l'atemptat, han acusat Danilo Anderson d'estar implicat en una trama de corrupci.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64294" title="Cadi" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="25482">

En el mn musulm, un cadi (    en rab) s un jutge que aplica la xara, la llei religiosa islmica, en conseqncia els cadis tenen jurisdicci sobre aquells temes legals que afecten la xara i exerceixen funcions civils, judicials i religioses. En aquest sentit, el cadi s un jutge de pau i un notari que regula certs actes de la vida quotidiana: casaments, divorcis, repudis, successions, herncies, etc.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64298" title="Bologna Football Club 1909" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="25483">


El Bologna Football Club 1909 s un club de futbol de la ciutat de Bolonya (Itlia).

 Histria .
El club va nixer el 3 d'octubre de l'any 1909, com una secci del  Circolo Turistico Bolognese, amb el nom de Bologna Foot Ball Club. El 1926 adopt el nom Bologna AGC i el 1943 el de  FC Bologna. La seva millor poca fou durant els any 20 i 30 os fou un dels millors club italians.

Des del 1927 juga a l'estadi Renato Dall'Ara, que al llarg de la histria ha rebut els segents noms, des de 1927 Stadio Littoriale, el 1946 Stadio Comunale i l'actual des de 1983.

 Palmars .
 7 Lligues italianes: 1924-25, 1928-29, 1935-36, 1936-37, 1938-39, 1940-41, 1963-64.
 2 Copes d'Itlia: 1969-70, 1973-74.
 3 Copes Mitropa: 1932, 1934, 1961.
 1 Copa Intertoto: 1998;
 1 Copa de la Lliga Anglo-italiana: 1970;
 1 Lliga d'Itlia del Nord: 1924 25;

 Presidents .



 Jugadors destacats .


 Humberto Maschio;
 Luis Oliveira;
 Harald Nielsen;
 Theodoros Zagorakis;
 Lajos Detari;
 Roberto Baggio;
 Mauro Bellugi;

 Amedeo Biavati;
 Giacomo Bulgarelli;
 Antonio Cabrini;
 Felice Gasperi;
 Mario Gianni;
 Roberto Mancini;
 Emiliano Moretti;

 Gianluca Pagliuca;
 Gino Pivatelli;
 Angelo Schiavio;
 Giuseppe Signori;
 Cristian Zaccardo;
 Hidetoshi Nakata;
 Igor Kolyvanov;

 Igor Shalimov;
 Massimo Bonini;
 Kennet Andersson;
 Kubilay Trkyilmaz;
 Michele Andreolo;
 Eraldo Monzeglio;
 Hector Puricelli;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana Oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64300" title="Front d'Alliberament Nacional" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="25484">


En diferents territoris hi ha hagut organitzacions guerrilleres que han pres el nom de Front d'Alliberament Nacional o b de Front Nacional d'Alliberament. En general es tracta d'organitzacions armades d'un pas ocupat que ha lluitat contra les potncies colonials.

Entre aquestes organitzacions trobem:

 Front d'Alliberament Nacional d'Algria;

 Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, tamb conegut com Viet Cong.

 Front Nacional d'Alliberament del Iemen del Sud;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64304" title="Palau de l'Aljaferia" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="25486">

L'Aljaferia s un castell-palau mudjar construt al segle XI a Saragossa.

Construt pels reis taifa Saragossa, pass a ser la residncia dels reis cristians d'Arag desprs de la conquesta d'Alfons I el Batallador en 1118. Destaca la reforma que realitzaren els Reis Catlics en 1492. En 1593 Felip II la transform en un quarter. Sufr reformes en els segles XII (1129), XIII (1260 i 1292), XIV (1301 i 1356), XV (1490-1493), XVI (1593), XVIII (1772) i XIX (1862). Finalment fou restaurada i actualment acull les Corts d'Arag.


En el seu origen la construcci es feu extramurs de la muralla romana, en ple camp. Qued aix mateix extramurs de la muralla medieval. Amb l'expansi urbana a travs dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat. S'ha pogut respectar al seu voltant xicotet entorn ajardinat que l'alla.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64305" title="Cary Grant" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="25487">


Cary Grant (1904 - 1986), nom artstic d'Archibald Alexander Leach, fou un actor nord-americ d'origen britnic que durant trenta anys va simbolitzar l'elegncia, l'encant i una forma d'eterna joventut.

Va nixer en el si d'una famlia d'actors desunida, que va abandonar molt jove per provar sort en el teatre on aconseguir discrets xits. Va recrrer els Estats Units durant el 1920 amb una companyia teatral britnica, va treballar en el Vodevil, amb que el convertir en un destacat actor de comdies musicals de Nova York.

L'any 1932 es va radicar a Hollywood on va intervenir en set pellcules, inclosa Aquesta es la meva nit. Quan la guionista i la actriu Mae West cercava una parella per la seva propera pellicula: No soc cap ngel  va conixer en Cary Grant. Tant impressionada que va quedar degut a la seva aparena, va exclamar: "Si pot parlar, el contracto". Ms endavant treballava en una llarga srie de comdies romntiques que li van donar fama com a un dels principals actors de Hollywood. Nacionalitzat nord-americ el 1942, protagonitzant entre d'altres, Una parella invisible (1942), Quina fera de nena! (1938) entre d'altres. El 1970 va rebre un oscar especial per a la seva gran trajectria professional i la seva contribuci a la cinematografia.

Casat diverses vegades, va tenir com a acompanyants sentimentals, especialment, a Virginia Cherril, Brbara Hutton, Betsy Drake i Dyan Cannon.

 Filmografia .
1966 Walk, Don't Run;
1964 Father Goose;
1963 Charade;
1962 That Touch of Mink;
1961 The Grass Is Greener;
1959 Operation Petticoat;
1959 Calypso;
1959 North by Northwest;
1958 Houseboat;
1958 Indiscreet;
1957 Kiss Them for Me;
1957 The Pride and the Passion;
1957 An Affair to Remember;
1955 To Catch a Thief;
1953 Dream Wife;
1952 Room for One More;
1952 Em sento rejovenir;
1951 People Will Talk;
1950 Crisis;
1949 I Was a Male War Bride;
1948 Mr. Blandings Builds His Dream House;
1948 Every Girl Should Be Married;
1947 The Bachelor and the Bobby-Soxer;
1947 The Bishop's Wife;
1946 Notorious;
1946 Night and Day';
1946 Without Reservations;
1946 Kris;
1944 Arsnic per compassi;
1944 Once Upon a Time;
1944 None But the Lonely Heart;
1943 Mister Lucky;
1943 Destination Tokyo;
1942 The Talk of the Town;
1942 Once Upon a Honeymoon;
1942 Suspicion;
1941 Penny Serenade;
1940 Lluna nova;
1940 My Favorite Wife;
1940 The Philadelphia Story;
1940 The Howards of Virginia;
1939 Noms els ngels tenen ales;
1939 Gunga Din;
1939 In Name Only;
1938 Holiday;
1938 Quina fera de nena!;
1937 The Awful Truth;
1937 The Amazing Quest;
1937 When You're in Love;
1937 The Toast of New York;
1937 Topper;
1936 Suzy;
1936 Wedding Present;
1936 Big Brown Eyes;
1935 Sylvia Scarlett;
1935 The Last Outpost;
1935 Enter Madame;
1935 Wings in the Dark;
1934 Ladies Should Listen;
1934 Thirty-Day Princess;
1934 Born to Be Bad;
1934 Kiss and Make up;
1933 Gambling Ship;
1933 I'm No Angel;
1933 The Eagle and the Hawk;
1933 The Woman Accused;
1933 Alice in Wonderland;
1933 She Done Him Wrong;
1932 Madame Butterfly ;
1932 Merrily We Go to Hell;
1932Blonde Venus;
1932 The Devil and the Deep;
1932 This Is the Night;
1932 Sinners in the Sun;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64308" title="Front Nacional d'Alliberament del Vietnam" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="25490">

El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (Vietnamita M t Tr n Gi i Phng Mi n Nam Vi t Nam), tamb conegut com a FNA o Vi t C ng va ser una organitzaci guerrillera vietnamita formada el 1960 per tota l'oposici a la dictadura de Ng  nh Di m, amb majoria dels comunistes.

Els combats s'havien iniciat dos anys abans per lluitar contra la repressi de la dictadura (que comptava amb el suport dels Estats Units), i tamb davant la negativa d'aquesta a complir els acords de Ginebra que haurien hagut de portar a una reunificaci democrtica amb Vietnam del Nord. 

Amb el suport de Vietnam del Nord, el 1962 l'organitzaci controlava gran part de la zona rural de Vietnam del Sud, fet que va provocar una massiva intervenci nord-americana que donaria lloc a la Guerra del Vietnam.

Amb el suport nord-vietnamita, i abastat a travs de la Ruta Ho Chi Minh, el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam va aconseguir mantenir una guerra de guerrilles durant ms d'una dcada.

El 1969, el FNA va crear un govern provisional que va fer seu el poder entre el final de la guerra i la proclamaci del Vietnam unificat l'any 1976.

El FNA, tamb va ser conegut com a Viet-cong (Vi t C ng). En general, el terme servia  per referir-se als insurgents armats i poltics dissidents que lluitaven contra la dictadura de Vietnam del Sud durant la Guerra del Vietnam. Aquest nom deriva de la contracci de la frase vietnamita Vi t Nam C ng S n ("Comunista Vietnamita" en catal). El principal grup englobat en el terme FNA s el seu exrcit guerriller, anomenat formalment Forces Armades Populars d'Alliberament (FAPA).

En les rees sota el seu control el FNA incorporava tamb a molts civils, inclosos caps rurals, oficinistes o professors escolars. Molts consideren poc representatiu el terme Viet-cong, ats que tamb formaven part del FNA molts grups no comunistes, tot i que l's d'aquest terme va proliferar als Estats Units i a Europa arran de la guerra, ms que no pas el terme ms exacte de FNA.

El final de la guerra (que s'havia ests a d'altres pasos com Cambodja) va tenir lloc el 30 d'abril de 1975 quan les tropes del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam van entrar a Saigon, la capital sud-vietnamita i van ocupar l'ambaixada nord-americana. 

El 1976 es va produir la reunificaci del Vietnam sota un rgim comunista.

El moviment vietnamita va ser el primer a infligir una derrota militar total a l'exercit dels Estats Units, fet que va crear un trauma collectiu en molts sectors d'aquest darrer pas. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64312" title="Chinantecs" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="25491">
Els chinantecs o txinantecs sn un poble indgena de Mxic que viu a l'estat d'Oaxaca. Ells es diuen a si mateixos tsa ju jm que vol dir "gent de paraula antiga". No obstant cada poblat utilitza un apellatiu diferent que comena amb la paraula tsa o dsa que significa "gent". 

Els chinantecs viuen a la porci nord-est de l'estat d'Oaxaca, en una rea anomenada la "Chinantla", una vall del riu Papaloapan, envoltada per les muntanyes de la Sierra Madre Oriental. Es dediquen a l'agricultura, principalment al cultiu de blat de moro, pebrot, tabac, caf, i arrs, i venen els seus productes als mercats regionals. Tamb es dediquen a la fabricaci artesania, principalment l'elaboraci de teixits, incloent-hi l'elaboraci de la seva roba acolorida. Les dones teixeixen "huipils", bruses tradicionals, amb smbols que representen llurs costums i llur relaci amb la naturalesa. Els chinantecs sn catlics, per, pratiquen alguns rituals antics com ara la veneraci dels senyors de les muntanyes i del du i la deessa del blat de moro. 

La llengua chinanteca est dividida en diversos dialectes: d'Ojitln, d'Usila, de Quiotepec, de Yolox, de Sochiapan, de Palantla, de Valle Nacional, de Lelana, de Latani i de Petlapa; tots aquests tamb reben el nom de "llenges chinanteques". Aquestes llenges sn tonals; el to de la paraula canvia el significat. Hi ha tons per als verbs els quals indiquen la persona i el temps o aspecte i s'hi afegeixen prefixos i sufixos a ms de canvis en les vocals i consonants per produir les 13 formes de cadascun dels verbs. Ats que la majoria dels arrels sn monosillbics i rares vegades acaben en consonant, els prstecs del castell sn reduts a una o dues sllabes, s'elimina la consonant final, si n'hi ha, i sn subjectes als canvis tonals comuns d'aquestes llenges. Les llenges chinanteques es deirven de la branca de l'otomangue. D'acord al cens del 2000 hi ha 133.374 parlants de les llenges chinanteques a Mxic, dels quals la majoria viuen a l'estat de Oaxaca. 

Enllaos externs.
 Pgina dels chinantecs al CDI ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64316" title="Jaume Arag" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="25494">
Jaume Arag (en francs Jacques Arago) (1790   1855) fou un nord-catal, escriptor en francs i explorador.

Va nixer al 10 de maig del 1790 a Estagell, al Rossell, i era un dels quatre germans Arag:
 Francesc Arag (Franois Arago, 1786 - 1853), cientfic, el ms fams dels quatre.
 Joan Arag (Jean Arago, 1788 - 1836), general al servei de Mxic.
 Jaume era el tercer dels germans.
 Esteve Arag (tienne Arago, 1802 - 1892), escriptor i poltic.

De llengua materna catalana, va escriure sempre en francs. El seu germ Francesc, quan va esclatar la guerra del Francs el maig del 1808, es trobava a Mallorca mesurant el meridi que va definir la unitat del metre. Grcies a que parlava catal va salvar-se d'un linxament fent-se passar per pags mallorqu. Jacques escriuria ms tard Pujol, chef des Miquelets descrivint un episodi curis de la guerra.

Amb vint anys Jacques Arago va viatjar per tot el Mediterrani. El 1817 s'embarca com a dibuixant a lUranie de Freycinet en el seu viatge de circumnavegaci. Va publicar una relaci del viatge en un estil entre satric i cmic que va tenir xit.

De tornada a Frana, funda diversos peridics i escriu obres de teatre. El 1837 es torna cec, per continua escrivint. El 1842 el metge de l'expedici de Dumont d'Urville (1837-1840) li encarrega la redacci del seu viatge. El 1849 decideix fer una segona volta al mn. S'embarca cap a Xile i visita les illes Marqueses, Nova Calednia i Tahit. Es fa amic de la reina Pomar, que l'anomena Matapo (nit als ulls), i mantenen llargues converses que recull en el llibre Deux Ocans.

Arran d'una discussi en una impremta on li fan notar que les lletres ms utilitzades sn la a i la e, accepta el repte d'escriure el Viatge al voltant del mn sense utilitzar la lletra a. Al cap de vuit dies presenta el seu lipograma en trenta-dos folis. Aconsegueix fer un relat gil sense cap lletra a, i noms es veu forat a fer alguns circumloquis al indicar els topnims. Per exemple, per nomenar les illes Marqueses diu que sn les illes que s'han quedat sense nom desprs que la Repblica abols els ttols nobiliaris. Trenta anys desprs de la seva publicaci es va descobrir un error a la paraula serait.

A Pars va conixer al jove Jules Verne i el va ajudar a establir-se i a escriure la seva primera obra de maduresa, Els primers vaixells de la marina mexicana (1851).

Va morir al Brasil, el 1855, on visitava al seu amic l'emperador Pere II.

Bibliografia.
Promenade autour du monde pendant les annes 1817-1820, sur les corvettes du roi lUranie et la Physicienne, commandes par M. Freycinet (1822).
Promenades historiques, philosophiques et pittoresques dans le dpartement de la Gironde (1829).
Un noviciat diplomatique (1834).
Le Cadet de Gascogne (1836), vodevil.
Souvenirs d'un aveugle: Voyage autour du monde (1838).
Pujol, chef des Miquelets (1840).
Voyage autour du monde de lAstrolabe et de la Zle, sous les ordres du contre-amiral Dumont-d'Urville, pendant les annes 1837, 38, 39 et 40 (1843). ;
Curieux voyage autour de monde, o tamb Voyage autour du monde sans la lettre A (1853), lipograma.
Deux ocans (1854).

Enllaos externs.
Curieux voyage autour du monde ;
Dibuixos d'Arago a Hawaii ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64325" title="Miguel Hernndez Gilabert" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="25495">

Miguel Hernndez Gilabert (Oriola, Baix Segura, 30 d'octubre de 1910 -   Alacant, Espanya, 28 de mar de 1942). s un dels poetes i dramaturgs ms representatius de la poesia espanyola del primer ter del segle XX.

Biografia.
Fill d'una famlia humil d'Oriola propietria d'un ramat de cabres, fins als 15 anys va tenir una escolaritat normal. Posteriorment va haver de deixar l'escola per necessitats de la seva famlia per dedicar-se a fer de pastor i a repartir llet. Aix no el va fer deixar de banda la seva passi per la lectura. Va freqentar les biblioteques pbliques i el canonge Luis Almarch li va facilitar llibres clssics i de mstica. Tamb va llegir l'alacant Gabriel Mir. Assistia a una petita tertlia d'amics, entre els quals destaca Jos Marn Gutirrez, que en un futur seria advocat i escriuria diversos assaigs i que firmaria amb el pseudnim de Ramn Sij. Hernndez lamentar la mort del seu amic en una de les joies de la poesia clssica espanyola, lElega a Ramn Sij. Tamb hi seran Fenoll i Manuel Molina. A partir d'aquell moment, els llibres seran la seva principal font d'educaci, convertint-se en totalment autodidacte. Els grans autors del "Segle d'Or" de la cultura espanyola - Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Caldern de la Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de Gngora, es convertiran en els seus mestres.

L'any 1930, comena a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Da. L'any segent apareix de forma ms regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Fa llavors el seu primer viatge a Madrid amb el propsit de guanyar-se la vida iniciant una carrera literria. Contacta amb Ernesto Gimnez Caballero, fundador i director de La Gaceta Literaria, publicaci vanguardista molt representativa de la Generaci del 27, per no aconsegueix que li publiquin res ni li atorguen cap feina i torna a Oriola. Llegeix poetes del 27 (Gerardo Diego, Rafael Alberti, etc.) i tamb Luis de Gngora. Publica a Mrcia el primer dels seus llibres potics, Perito en lunas (1933), una collecci d'octaves reals molt marcada per la potica del Culteranisme; a Madrid publica l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya que dirigeix Jos Bergamn.

Desprs d'aquest inici va a Madrid per segona vegada per obtenir feina, aquesta vegada de forma ms fructfera, ja que aconsegueix, primer, ser nomenat collaborador a les Misiones Pedaggicas i, ms tard, l'escullen com a secretari i redactor de l'enciclopdia Los toros. Collabora, a ms, assduament a Revista de Occidente. La seva amistat amb Maruja Mallo li inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda; aquest s l'origen de la seva breu etapa dins el surrealisme. La seva poesia esdev llavors ms social i manifesta un comproms amb els ms pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic Ramn Sij, i Hernndez li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramn Jimnez expressat a una crnica del diari El Sol. 

Miguel Hernndez era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s'allista al bndol republic. Figura al 5 Regiment i passa a altres unitats als fronts de la batalla de Terol, Andalusia i Extremadura.  En plena guerra, aconsegueix fer una breu visita a Oriola per casar-se el 9 de mar de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies ha de marxar al front de Jan. L'estiu de 1937 va assistir al II Congrs Internacional d'Escriptors Antifeixistes celebrat a Madrid i Valncia, i desprs va viatjar a la URSS en representaci del govern de la Repblica, d'on va tornar l'octubre i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes ms recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. Al 1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramn, que mor als pocs mesos i a qui est dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres reollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la pres les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: "Viento del pueblo".

A l'abril, el general Franco declara la fi de la guerra. El seu amic Cosso s'ofereix per acollir-lo a Tudanca. No obstant aix, decideix anar a Oriola malgrat el perill que aix suposa, i d'alla va fins a Sevilla i intenta creuar la frontera de Portugal per Huelva, per la policia del rgim de Salazar l'entrega a la Gurdia Civil. s empresonat a Sevilla i d'all el traslladen al penal de Torrijos a Madrid. Grcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un cardenal, al setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat. Torna a Oriola i s delatat i detingut, i quan es va trobar a la pres de la plaa de Conde de Toreno a Madrid, s jutjat i condemnat a mort al mar de 1940. Cosso i altres amics intellectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta anys. Passa a la pres de Palencia al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaa. A la pres coneix a Antonio Buero Vallejo, qui li fa un retrat a carbonet. Al 1941, s traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i aquest es complica amb una tuberculosis. Se li ofereix penicillina a canvi que abjuri del seu ateisme, per ell s'hi nega. Mor a la infermeria de la pres alacantina a les 5.30 h de la matinada del 28 de mar de 1942 amb 31 anys d'edat. L'enterren al nnxol nmero 1009 del del cementiri de Nuestra Seora del Remedio d'Alacant dos dies desprs de la seva mort.

Obres principals.
Poesia.
Perito en lunas Murcia: La Verdad, 1933 (Prleg de Ramn Sij);
El rayo que no cesa Madrid: Hroe, 1936;
Viento del pueblo. Poesa en la guerra Valencia: Socorro Rojo Internacional, 1937 (Prleg de Toms Navarro Toms);
El rayo que no cesa Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1949 (Prleg de Jos Mara Cosso, inclou poemes indits);
Seis poemas inditos y nueve ms Alicante: Col. Ifach, 1951;
Obra escogida Madrid: Aguilar, 1952 (Inclou poemes indits);
Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941) Buenos Aires: Lautaro, 1958 (prleg d'Elvio Romero);
Antologa Buenos Aires: Losada, 1960 (Selecci i prleg de M de Gracia Ifach; inclou poemes indits);
Obras completas Buenos Aires: Losada, 1960 (Ordenada per E. Romero. Prleg de M de Gracia Ifach);
El hombre acecha Santander: Diputacin, 1961 (Facsmil de la primera edici de 1939 perduda a impremta);
Obra potica completa Madrid: Zero, 1979 (Introducci, estudi i notes de Leopoldo de Luis y Jorge Urrutia);
Veinticuatro sonetos inditos Alicante: Instituto de estudios Juan Gil-Albert, 1986 (Edici de Jos Carlos Rovira);

Teatre.
Quien te ha visto y quien te ve y sombra de lo que eras Madrid, 1929 ;
El labrador de ms aire Valencia: Nuestro Pueblo, 1937 ;
Teatro en la guerra Alicante: Socorro Rojo Internacional, 1938 ;

Enllaos externs.
Fundaci Miguel Hernndez ;
L'obra potica Miguel Hernndez ;
El Eco Hernandiano ;
Universitat Miguel Hernndez;
Informaci sobre l'autor ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64340" title="Klas Pontus Arnoldson" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="25496">

Klas Pontus Arnoldson ( Gteborg, Sucia 1844 - Estocolm 1916 ) fou un escriptor, periodista i poltic suec. El 1908 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau conjuntament amb el poltic dans Fredrik Bajer.

Joventut.
Nasqu el 27 d'octubre de 1844 a Gteborg. Va treballar ms de vint anys en el mn del ferrocarril. En aquests anys va estudiar i escriure sobre poltica, filosofia i histria, influenciat negativament per les guerres prussianes que s'anaven esdevenint (1864 i 1870-1871). 

Vida poltica.
Posteriorment fou membre electe del Parlament del seu pas i aprofit per influenciar la poltica amb les seves idees antimilitaristes. El 1883 fund la Swedish Peace and Arbitration Society (o Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge). Les seves inquietuds per la neutralitat les fu extensibles a la resta de pasos escandinaus.

El 1908 reb el Premi Nobel de la Pau, conjuntamb amb el poltic dans Fredrik Bajer. A la seva lectura Nobel, Arnoldson clam pel creixent sentiment antimilitarista mundial de principis de segle. En ella afirma que "sense la pau no hi ha llibertat, individual o nacional". Finalment, encoratja als individus a tenir veu i vot en aquest sentiment, tot proposant un referndum en el qual l'individu es comprometria a desitjar el desarmament de la seva naci sempre i quan totes les altres nacions tamb ho fessin, i acceptaria la creaci d'una fora policial d'abast mundial (clar precedent dels actuals Cascos Blaus). Tal com va llegir: "moltes rieres formen un gran corrent, el corrent esdev un riu i el riu un gran mar, un oce pacfic que envolta aquest mn nostre".

Arnoldson mor el 20 de febrer a la ciutat d'Estocolm d'un infart agut de miocardi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1908;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64342" title="Herona" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="25497">
Aquest article s sobre la droga coneguda com herona. Per a informaci sobre la "dona que realitza fets heroics ", vegeu Heroi.;



L'herona (tamb coneguda com diacetilmorfina, DCI) s una droga illegal a la majoria dels pasos del mn i, a ms, s considerada una de les ms addictives. Pertany a la categoria dels opiacis, entre els quals pot considerar-se la ms abusada i la d'acci ms rpida. L'herona es prepara a partir de la morfina, substncia que es troba de manera natural a la cpsula del cascall, d on s extrau. L herona s administra generalment per via endovenosa, tot i que tamb s usual el consum per via nasal o fumada. En aquest ltim cas es realitza emprant paper d'alumini sobre el que s'escalfa la pols. 

Al carrer, la substncia pren els ms diversos noms, sent un dels ms estesos el de "cavall". Generalment es ven en forma de pols blanca o marr, o amb una substncia negra apegalosa coneguda als carrers com "goma" o "quitr negre". Tot i que l herona de major puresa s cada cop ms com, la majoria de la substncia que es ven al carrer est barrejada (tallada) amb altres drogues o amb substncies com ara el sucre, el mid, la llet en pols o la quinina. La droga coneguda com Speedball s cocana barrejada amb herona, i combina els efectes euforitzants de la cocana amb el.

La dosi letal es calcula al voltant dels 100 mgs, bviament quantitat que varia en funci del subjecte; una dosi de consum voluntari cont entre 3 i 10 mg. Als toxicmans la quantitat augmenta per la tolerncia que es desenvolupa arran de la dependncia i tamb per la necessitat de dosis majors per obtenir plaer. 

Ja que els qui abusen de l herona no saben la fora real de la droga, ni el seu vertader contingut o composici, es troben en risc de sofrir una sobredosi o fins i tot de morir. Els qui comparteixen agulles o altres materials d injecci corren el risc de contagiar-se de diverses malalties de transmissi sexual, com ara el VIH, algunes hepatitis i la majoria de les malalties infeccioses. Bona part dels infectats pel virus de la SIDA als anys 80 s infectaren per via parenteral.

Histria.
Fins el Segle XVIII l herona fou emprada nicament com a medicament i anestsic. Des de finals del Segle XIX, per, l'addici a l herona va esdevenir un problema de salut pblica. A Europa el seu consum va estendre s rpidament. Ja al 1905 la ciutat de Nova York consumia prop de dues tones d herona a l any. A la Xina, en la seua varietat fumada, comen a substituir el consum d opi. L s de la substncia a diverses guerres, per tractar els ferits ms greus, va multiplicar els casos d heroinomania entre la poblaci civil.

Als anys 20 la toxicomania per herona era ja un fet com i molts pasos decidiren frenar la situaci. L any 1925 pasos com Estats Units o Itlia prohibiren la producci i importaci d herona, amb el recolzament de molts altres pasos europeus que s han anat afegint a la prohibici a poc a poc. Els darrers en prohibir la venda i consum d herona al vell continent han estat Txecoslovquia al 1960 i Portugal el 1962.

Ms endavant, el trfic clandest d herona va tenir un auge, des dels anys 60 i fortament als 70 i 80, associat tradicionalment a diverses circumstncies socials, com ara la Guerra de Vietnam o el naixement i expansi de la cultura punk. El consum d herona, en aquestos casos, va popularitzar-se entre la poblaci ms jove, multiplicant els casos d infecci de malalties com la SIDA. A l estat espanyol, el consum d herona (coneguda amb el nom de cavall) a l poca ms recent es vincula a la Movida madrilenya als anys 80.

 Efectes .
Els efectes sn anlegs als de la morfina. s un potent depressor del sistema nervis central, amb algunes propietats estimulants. Relaxa i elimina l ansietat, aix com el dolor fsic, alhora que indueix al somni i disminueix l activitat mental. A l mbit sanitari, va usar-se per tal de reduir dolors fsics intensos.

 Riscos .
L herona s una de les substncies que produeix una ms rpida addicci en els individus. Te la capacitat de produir una forta tolerncia i, arran d aquesta, una potent dependncia tant psquica com fsica, desencadenant sobtats sndromes d abstinncia que es manifesten en suoraci, tremolors, insomni i forts dolors musculars, tots ells smptomes somtics d origen psquic. En l mbit purament fsic, el major risc es troba en les infeccions locals i en la transmissi de malalties infeccioses. Tamb es troba el perill de sobredosi i, als casos d addiccions allargades en el temps, trastorns mentals com prdua de memria, de motivaci i atenci, o diversos casos de depressi.  



 Usos teraputics .


A partir de la seva aparici, l'herona es va utilitzar principalment per tractar la tuberculosi per la seva capacitat per suprimir el reflex de la tos. Aviat es va veure que el seu efecte anestsic no era ms gran que el de la morfina, per era ms activa pel que podia utilitzar-se en dosis menors aconseguint el mateix efecte amb els consegents avantatges a nivell d'acumulaci en els teixits. No obstant aix, una mica ms la diferenciava de la morfina: certs efectes estimulants i no noms analgsics, per la qual cosa durant molt de temps es va recomanar com a cura per l'hbit produt per la morfina. Actualment el clorhidrat d'herona s'utilitza molt poc ja noms com antitussigen en casos severs. A ms l'efecte de l'herona s ms potent que el de la morfina, per menys durador.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64344" title="Pennsula de Yucatn" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="25498">

La pennsula de Yucatn, localitzada al punt de trobada entre l'Amrica del Nord i l'Amrica Central, separa el mar Carib del golf de Mxic. Abasta els estats mexicans de Yucatn, Quintana Roo i Campeche (que abans conformaven un sol estat de la federaci mexicana), una porci del nord de Belize i el departament guatemalenc del Petn. La pennsula coincideix amb l'rea d'influncia de l'antiga civilitzaci maia prehispnica. Els pobles maies encara habiten aquestes regions, i el maia yucatec, la principal de les llenges maies, encara s'hi parla. 

Segons el mite popular, el nom de Yucatn prov de la frase maia Yuk ak katn ("No entenc la teva llengua"), suposadament la resposta dels maies nadius als exploradors espanyols quan aquests van preguntar quin era el nom del territori.

Vegeu tamb.
 Estat de Yucatn;
 Repblica de Yucatn;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64353" title="Roger Bernat I de Castellb" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="25499">
Roger Bernat I de Castellb ( ? - 1350 ), senyor de Montcada i vescomte de Castellb (1315-1350).

Fill de Gast I de Foix i la seva esposa Joana d'Artois, fou germ de Gast II de Foix.

A la mort del seu pare el 1315 els dos germans es repartiren els seus dominis, aix el gran acced al comtat de Foix mentre Roger Bernat reb el vescomtat de Castellb aix com les senyories de Montcada, Donas i Andorra.

Es va casar amb la dama castellana Constana Prez de Luna, amb la qual va tenir tres fills:
 la infanta Blanca de Castellb, casada amb Hug Roger II de Pallars Sobir;
 l'infant Roger Bernat II de Castellb;
 la infanta Margarida de Castellb, casada el 1350 amb Bernat III de Cabrera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64358" title="Nasal velar sonora" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="25501">

La consonant nasal velar sonora s un fonema que es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra ena amb la cua de la ge a la dreta inferior. Aquest smbol s similar al de la nasal retroflexa i a vegades porta a confusi. No s gaire freqent en els idiomes del mn. 

Caracterstiques.
Es un so nasal perqu l'aire surt alhora per la boca i pel nas.
Tots els sons nasals sn sonors.
El seu punt d'articulaci s velar perqu la llengua es posa cap endarrere tocant al final del paladar;

En catal.
Aquest so es produeix sempre que un so nasal es troba davant d'una altra consonant velar per assimilaci. No sempre t valor fonemtic, com a sang.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64359" title="Bernat pescaire" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="25502">

El bernat pescaire (Ardea cinerea) s un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la famlia de les Ardeidae. Poden arribar al metre d'alada i presenten un plomtage griss que esdev ms lluent durant l'poca reproductiva.

A l'actualitat s una espcie amb molta presncia, i que es troba en expansi a molts llocs, ja superada una important devallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespcies:
Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Europa, frica, oest d'sia.
Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Est d'sia.
Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar.
Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Illes Banc d'Arguin, Mauritnia.

Al Zoo de Barcelona hi h una colnia de cria estable, amb ms de 100 nius.

Al Pas Valenci tamb s'anomena agr blau.
 Hbitat .

Es troba amplament distribuit en multitud de zones humides dels Pasos catalans (Albufera d'Es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de Valncia, Delta de l'Ebre, Delta del Llobregat, Aiguamolls de l'Empord, la resta d'Europa, sia i frica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, meresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs.

 Comportament .
Els bernats pescaires creixen en colnies mixtes en arbres amb d'altres espcies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en joncals. Fa un niu compacte amb branquetes.

La seva alimentci es principalment de peixos, granotes i insectes, per tamb poden capturar petits mamfers i ocells.

 Galeria .


 Referncies .
  	 
 	 

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 86. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

 Enllaos externs .
El bernat pescaire ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64361" title="Vocal semitancada anterior no arrodonida" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="25503">

La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en catal com e tancada i la seva transcripci en l'AFI s , s a dir, la lletra e minscula. s un so molt freqent entre les llenges del mn, tot i que representa matisos d'obertura (s un so ms obert en castell que en catal, per exemple). Acsticament, t el primer formant al voltant dels 400 Hz i el segon per sobre dels 1800 Hz.

Caracterstiques.
Presenta el tercer grau d'obertura voclica, essent el primer el de les vocals obertes com la .
s una vocal anterior perqu la llengua es colloca cap endavant, sense interrompre el pas de l'aire (per aix no s una consonant).
No es una vocal arrodonida, ja que els llavis estan en posici de reps.

En catal.
En catal la  t valor de fonema i es representa amb la lletra E, com passa a "llet". Als dialectes occidentals s ms freqent, ja que se solapa en la pronunciaci amb la vocal neutra. Pot portar accent tancat si ho mana l'ortografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64364" title="Vocal semioberta anterior no arrodonida" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="25504">

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta s un so que es representa  en l'AFI, s a dir, la lletra psilon minscula de l'alfabet grec. No apareix a massa idiomes, per s a alguns dels ms parlats.

Caracterstiques.
Tot i el seu nom, no s una vocal plenament oberta com la  sin de segon grau d'obertura.
s un so sonor perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
s un so anterior perqu la llengua va cap endavant sense interrompre el pas de l'aire.

En catal.
L's d'aquest fonema varia en els dos blocs del catal, per s bastant uniforme dintre de cada dialecte. Apareix en posici tnica. La e oberta s ms present al catal oriental que al catal occidental i per aix produeix conflictes ortogrfics. Mentre que en catal nord-occidental es mant l'accentuaci oberta del catal central, encara que es pronuncii tancada, en valenci s'accentua tancada, formant duets en paraules com "caf/caf", "francs/francs" i "merixer/merixer".

En valenci i mallorqu adopta una pronncia quasioberta representada per .

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64366" title="Vocal oberta anterior no arrodonida" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="25505">

La vocal oberta anterior es un fonema que es representa  en l'AFI, com la lletra a minscula. s un dels sons ms freqents del mn i un dels que primer pronuncien els nens. Acsticament t el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.

Caracterstiques.
Representa el mxim grau d'obertura voclica, tot i que s'aprecien matisos d'obertura entre idiomes.
s una vocal perqu no hi ha interrupci del pas de l'aire i com a tal s un so sonor.
s una vocal anterior perqu la llengua es posa cap endavant per articular-la.

En catal.
El catal posseeix aquest fonema, que representa amb la lletra A (accentuada o no), com a "mare", noms en posici tnica en el catal oriental i tamb en posici tona en l'occidental. En algunes pronunciacions, com la barcelonina i l'algueresa, se solapa amb la vocal neutra.

En catal t una posici central en lloc d'anterior que es pot indicar estrictament amb un diacrtic .
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64367" title="Poliamida" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="25506">
Una poliamida s un tipus de polmer que cont enllaos de tipus amida. Les poliamides es poden trobar a la natura, com la llana o la seda, i tamb sintetitzar-se, com s el cas del nil o el Kevlar. L'acrnim que l'identifica s PA.

Les primeres poliamides foren sintetitzades per l'empresa qumica DuPont, l'equip investigador fou dirigit pel qumic Wallace Hume Carothers, que comen a treballar a la firma el 1928. Sovint, aquests termoplstics  s'obtenen per la polimeritzaci de la caprolactama.  



Les poliamides com el nil es comenaren a emprar com a fibres sinttiques, tot i que han  acabat emprant-se en la fabricaci de qualsevol material plstic, especialment per al sectors de l'automoci i la maquinria. 

Les aramides sn un tipus de poliamides en las que existeixen grups aromtics formant part de la  seva estructura. Per exemple, s'obtenen fibres molt resistents a la tracci, com el Kevlar, o fibres ignfugues, com el Nomex, ambdues comercialitzades per DuPont.

Algunes de les poliamides ms importants que ens podem trobar en el mercat sn:
 PA 6     (Poliamida 6) ;
 PA 66    (Poliamida 66) ;
 PA 69    (Hexamethylendiamina/Azelainsure);
 PA 612   (Hexamethylendiamin/Dodecandisure);
 PA 11    (Poliamida 11-Aminoundecansure);
 PA 12    (Poliamida 12-Laurinlactama oder omega -Aminodecansure);
 PA 46    (Tetramethylendiamina/Adipinsure);
 PA 1212  (Dodecandisure);
 PA 6/12  (Caprolactama/Laurinlactama);

Processament.
La Poliamida s'usa per a diferents tipus de productes finals, per a cadascun d'ells s'utilitzen tamb diferents processos, entre els ms comuns es troben:
Extrusi: Pellcula, cables, fils, canonades, barres, plaques.
Injecci: Parts en tercera dimensi amb formes complicades.

Aplicacions.
PA-6:
Borses de tot tipus: supermercats, botigues, panificaci, congelats, i industrials;
Pe lcules;
Articles de Basar;
Aparells elctrics;
Peces per l'Autombil;
Pea mecanitzada per tot tipus de mquines industrials;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64368" title="Roger Bernat II de Castellb" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="25507">
Roger Bernat II de Castellb ( ? - 1381 ), senyor de Montcada, vescomte de Castellb i bar de Castellv de Rosanes (1352-1381).

Fill de Roger Bernat I de Castellb i la seva esposa Constana Prez de Luna.

Es cas amb la dama francesa Gerarda de Navailles, amb la qual va tenir:
 l'infant Roger Bernat de Castellb;
 l'infant Mateu I de Foix (?-1398), vescomte de Castellb i comte de Foix;
 la infanta Isabel de Foix (?-1426), comtessa de Foix i casada el 1381 amb Arquimbald de Grailly;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64370" title="Torino Football Club" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="25508">


El Torino Football Club s el club de futbol de la ciutat de Tor (Itlia).

 Histria .
L'any 1887 es crearen a la ciutat de Tor dues societats esportives anomenades Torino Football & Cricket Club (vestia de vermell i negre) i Nobili Torino (de taronja i negre). Aquestes dues societats es fusionaren l'any 1890 i crearen el FC International Torino (tamb de taronja i negre) que esdevingu una de les ms importants de la ciutat. Parallelament, el 3-12-1894 es funda el FootBall Club Torinese tamb de taronja i negre. El 1900 el Torinese absorbeix l International.

El 3 de desembre del 1906, de la fusi del Torinese i un grup dissident de la Juve neix el FootBall Club Torino. La temporada 1936 es renombr com a AC Torino. El 1958-59 porta el nom de l sponsor Talmone, i el 1970 adopta el nom Torino Calcio. Finalment, el 9 d'agost del 2005 fou refundat i inscrit a la federaci italiana amb el nom de Torino Football Club. La seva millor poca la visqu durant la dcada dels 40 (l'anomenat gran Torino) encapalats pel gran Valentino Mazzola. Per aquest gran equip s'estronc el 4 de maig de 1949 en l'accident d'avi al munt de Superga, on moriren tots els jugadors menys un.

 Palmars .
 7 Lligues italianes: 1928, 1942-43, 1945-46, 1946-47, 1947-48, 1948-49, 1975-76 (a ms d'una de la que fou desposset el 1927).
 5 Copes d'Itlia: 1935-36, 1942-43, 1967-68, 1970-71, 1992-93.
 1 Copa Mitropa: 1990-91.
 Sots-campi de la copa de la UEFA el 1991-92.

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Toro Club Barcelona - La casa del Torino FC a Barcelona  ;
 Web oficial del club;
 Torino FC, web no oficial ;
 Torino FC, web no oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64371" title="Fredrik Bajer" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="25509">


Fredrik Bajer ( Nstved, Dinamarca 1837 - Copenhaguen 1922 ) va ser un escriptor, educador i poltic pacifista dans guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1908.

Biografia.
Va nixer el 21 d'abril de 1837 a la ciutat de Nstved
La infncia i joventut de Bajer va estar carregada de cultura militarista ja que, tot i la influncia del seu pare, clergue, va rebre formaci militar a diferents acadmies daneses. Fou oficial de l'exrcit dans i va lluitar el 1864 a la guerra entre Prssia i ustria, a on assol el grau de tinent primer per les seves fites militars. Acabada la guerra fou desmovilitzat, ja el 1865, i es trasllad a Copenhaguen, a on va treballar com a educador, traductor i escriptor. Una de les seves llenges d'estudi, el francs, fou el detonant per als seus sentiments pacifistes, fruit d'autors com el pacifista francs Frdric Passy.

Mor el 22 de gener de 1922 a la ciutat de Copenhaguen.

Vida poltica.
Posteriorment va entrar en poltica, aconseguint un esc al Folketing, el parlament dans, el 1872, i qu mantindria per 23 anys. Les seves causes foren:
 La pau i l'arbitratge internacionals. Va collaborar en gran quantitat d'organitzacions internacionalistes per la pau, tant a Dinamarca com a la resta d'Europa, sent l'impulsor de la creaci d'una oficina permanent del Congrs Mundial per la Pau, amb seu a Berna.
 La neutralitat danesa, creant la Foreningen til Danmarks Neutralisering o Societat per la Promoci de la Neutralitat Danesa (tingu posteriors reanomenaments).
 La unitat escandinava, collaborant en la creaci de la Nordisk Fristats Samfund o Societat d'Estats Nrdics Lliures.
 Els drets de les dones, fundant el Dansk Kvindesamfund o Societat Danesa per les Dones.
 L'educaci, sent membre de la Pedagogical Society o Societat de Pedagogia.

Premi Nobel de la Pau.
El 1908 va rebre el Premi Nobel de la Pau juntament amb el suec Klas Pontus Arnoldson. A la seva lectura Nobel Bajer comenta temes molt dispars, sovint detalls de l'organitzaci del moviment pacifista que estava esdevenint a Europa en aquells temps; per com va dir, els detalls sn el primer gra per a la victria. Alguns dels seus suggeriments foren els segents: les paraules no sn suficients, cal organitzar-se i actuar pro-activament per lluitar per la pau (adopta el terme pacigrance o "pacigerncia" front al terme belligerncia); calen vincles comuns entre persones, parlaments i governs en la lluita per la pau, per no accepta una autoritat suprema comuna; cal desvincular els partits poltics del moviment pacifista ja que genera exclusions; cal atreure i educar els membres del moviment (p.ex. mitjanant la literatura); cal que a les assemblees hom intercanvi opinions, i no pas que es facin meres lectures de resolucions; seria b la inexistncia de barreres lingstiques en les reunions (p.ex. s de l'esperanto); caldria que la presidncia de la Conferncia de L'Haia fos rotativa entre els diferents membres; etc.

Enllaos externs.
  Biografia i bibliografia (The Nobel Foundation );
  Lectura Nobel (The Nobel Foundation );

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64381" title="Judeoberber" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="25510">
Judeoberber s el nom donat a les varietats de la llengua berber parlades tradicionalment per les comunitats jueves de certes parts del centre i del sud de Marroc. Sn unes varietats enteses per la majoria dels habitats de la zona que parlen tamazight (Galant-Pernet i cols. 1970:14) i es distingeixen per l's de manlleus de l'hebreu i per la pronuncicaci de  com s (com a molts de dialectes judeoarbics de Marroc).

Les poblacions on els jueus parlaven judeoberber eren Tinrhir, Ouijjane, Asaka, Imini i Ait Bou Oulli (a l'Atles Mitj de llengua tamazight), i a Oufrane i Illigh (al Sous de dialecte tasheliyt) (Galant-Pernet i cols. 1970:2). El judeoberber no sols s'emprava en la vida quotidiana, sin tamb en l'explicaci dels texts religiosos i, ocasionalment, en l'escriptura, en alfabet hebreu (s'ha reeditat una Haggadah de Pesah escrita en judeoberber; Galand-Pernet i cols. 1970).

Gaireb tots els qui parlaven juedoberber se n'anaren de Marroc els anys que seguiren la independncia i la majoria dels seus fills s'han criat parlant altres llenges. Des de 1992 en queden uns 2000 parlants, la major part a Israel, tots bilinges de judeoarbic, almenys.

El seu codi SIL s 'JBE'.

Vegeu a ms.
Llenges judeoarbigues;

Mostra.
Procedent de Galand-Pernet i cols. 1970:121, que el prenen d'un manuscrit de Tinghir:

                                    .                                                             

ix ddamn ay n-ga i p r3u g ma  r. i-ss-uf  a    bbi  nn   dinna  s ufus  n ddr3, s ufus ikuwan.

Traducci literal: criats que nosaltres-frem del Farao a Egipte. ell-provoc-partir a nosaltres Du nostre all amb bra de fora, amb bra fort.
Criats del Fara s el que rem a Egipte. El nostre Du ens emport amb un bra poders, amb un bra fort.


Bibliografia.
P. Galand-Pernet - Haim Zafrani (1970). 'Une version berbre de la Haggadah de Pesah: Texte de Tinrhir du Todrha (Maroc)', Comptes rendus du GLECS suplement I, 1970.


Enllaos externs.
Descripci de l'Ethnologue sobre el judeoberber;
Judeoberber, per Haim Zafrani (en francs);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64382" title="Paipai" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="25511">
Els paipai sn un poble indgena de Mxic localitzat a l'estat de Baixa Califrnia, principalment en la serralada de Jurez i San Pedro Mrtir, del municipi d'Ensenada. Viuen a tres localitats importants: Santa Catarina, Jamao i San Isidro. Els paipai es diuen a si mateixos akwa'al o akwa ala. El cens mexic del 2000 va registrar 201 parlants de paipai. Els kiliwa entenen un 87% del papai, per els papai no entenen el kiliwa. Els paipai sn reconeguts pel govern mexic, i la seva llengua, com la resta dels pobles indgenes s una "llengua nacional" de Mxic. 

Enllaos externs.
 Pgina dels papai, al CDI, en castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64383" title="Bled" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="25512">

Bled s un municipi situat al nord-oest d'Eslovnia, a la regi de l'Alta Carniola (en eslov Gorenjska). L'any 2004 tenia 11.113 habitants.

Hom troba la seva primera menci el 10 d'abril del 1004, dia en qu fou premiada per l'emperador alemany Enric II, emperador rom al bisbat d'Albuin de Brixen. 

Bled s conegut pel seu llac Bled, que el converteix en una gran atracci turstica. Vora del llac hi ha el castell de Bled sobre una roca. Tamb s conegut pel seu pasts, anomenat kremna rezina o kremnita, de l'alemany Cremeschnitte.

A causa del seu clima suau, Bled ha estat visitat per aristcrates d'arreu d'Europa. Arnold Rikli de Sussa contribu molt significativament al seu desenvolupament com a centre de salut. Avui dia s un centre important de congressos i turisme que ofereix un ampli ventall d'activitats esportives (golf, pesca, equitaci) i s el punt de sortida de moltes excursions a muntanyes prximes. 

La petita illa que hi ha al bell mig del llac aixopluga una esglsia; els visitants sovint fan sonar la campana de l'esglsia per tenir bona sort. S'han descobert rastres humans de la prehistria a l'illa i abans de l'esglsia hi hagu un temple consagrat a la mitologia iva, la deessa eslava de l'amor i la fertilitat. Es pot arribar a l'illa amb una barqueta anomenada pletna. L'esglsia de l'illa fa 98 passes, i una tradici local fa que el nuvi d'un casament hagi de dur la seva nvia en tota aquesta distncia sense que aquesta pugui dir ni una sola paraula! 

Enllaos externs.
 Bled 2004 - 1000 anys - de l'Ajuntament de Bled. En angls, eslov, alemany i itali. ;
 Gorenjska - inclou molta informaci sobre Bled en moltes llenges d'Europa. TravelGuide Slovenia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64384" title="Postojna" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="25513">
Postojna (tamb coneguda com a Adelsberg en alemany o "Postojina eslovena") s una ciutat de la provncia de Carniola, al sud-oest d'Eslovnia. T una poblaci de 14.581 habitants (2002). 

Entre el 1918 i el 1945 va portar el nom en itali de Postumia.

Les coves. 


Prop de la ciutat hi ha una gran atracci turstica: unes coves de 20 km anomenades Postojnska jama. Les signatures dels visitants demostren que la cova es coneixia fins i tot al segle XIII.

La cova ja fou descoberta al segle XVII per Janez Vajkard Valvasor. El primer mapa (incomplet) de la cova va ser publicat pel matemtic viens J. N. Nagel el 1748. El 1818, fou descoberta una nova rea per Luka Cec. 

Des del 1819 es guarda el registre de visitants, per la qual cosa se sap que l'han visitat ms de 30 milions de persones.

Va ser una de les primeres coves d'obertura al public mitjanant el pagament d'una entrada (1824) i amb un servei de guia (1825).

L'any 1872 hi arrib l'enllumenat elctric, cosa que provoc una expansi de la popularitat de les coves. Aquest mateix any s'inicien les excursions en carretes premudes pels mateixos guies. El ferrocarril amb les seves locomotores amb motors de benzina comenaven a funcionar el 1914.

Un dels elements que fan tan atractives aquestes coves als visitants sn les formacions de estalagmites i estalactites resultants de dipsits de carbonat de calci. El seu ritme de creixement s tan lent (un millimetre cada cent anys) que s gaireb imperceptible. Hi ha zones que arriben als 2 milions d'anys d'antiguitat. El creixement depn del constant goteig d'aigua saturada de carbonats. La calcita (carbonat de calci) dipositada varia el seu color depenent de les substncies dissoltes en les aiges subterrnies que gotegen. Poden ser blanc pur, marrons vermell o gris.

Les espcies niques a la cova inclouen el Proteus anguinus, anomenat "peix hum" (degut al color de la seva pell); Leptodirus hohenwarti, un escarbat; i una espcia de salamandra. 

 Enllaos externs .

 Postojna, pgina oficial del municipi (en eslov);
 Cova de Postojna;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64385" title="Galway" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="25514">
  
Galway (Gaillimh en irlands) s una ciutat d'Irlanda, capital del Comtat de Galway, a la regi de Connacht.


L'ajuntament.
L'Ajuntament de Galway (en angls Galway Town Council) s una instituci local de Galway. Antigament es digu Galway Corporation, es fund l'any 1485 a travs d'una Carta de Batlloria atorgada a la ciutat el desembre del 1484 pel rei Ricard III d'Anglaterra. El primer alcalde fou Peirce Lynch. Dissolt el 1841 i substitut pel Consell Urb del Districte de Galway, per revifat el 1937 com a municipi i el 1985 com a municipi comtal. 

Enllaos externs.
 Pgina Oficial;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64388" title="Possessi" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="25515">



Les possessions sn les grans finques rurals a Mallorca. Equival al mas o masia catalans i al lloc menorqu, i s la denominaci que, des del segle XVI, s'impos sobre els antics noms genrics d'origen rab, les alqueries i els rafals. Sovint el nom de les antigues alqueries fou substitut pel nom del propietari precedit de la partcula 'son', provinent de 'a d'en', denotatiu de propietat.

Els propietaris de les possessions eren denominats senyors, i majoritriament formaven part de la noblesa terratinent. Histricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comer del blat i de l'oli, els productes bsics de la Mallorca tradicional.

Els propietaris arrendaven les possessions als amos, que eren, per tant, els arrendataris pagesos que expotaven les grans possessions. La seva posici era benestant i solien sser uns fidels aliats de la noblesa. La dona de l'amo era la madona, que tenia importants tasques organitzatives dins la possessi.

Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes quarterades de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers.

Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els missatges eren els jornalers estables de la possessi.

La possessi era la pea clau de l'economia de la Part Forana tradicional. Era una autntica unitat de producci amb una gran tendncia a l'autoabastament. El centre de funcionament i hbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perqu comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una clastra o pati,  que  acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a ms de diferents estances productives com la tafona, el celler, el mol fariner de sang, etc., a ms d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. Tamb podia comptar amb capella.

Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A Mallorca hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com Canyamel (Capdepera); altres compten amb torre de defensa, com Son Marroig (Dei) o Son Fortesa (Manacor). Altres constitueixen autntics palaus barrocs, com Alfbia (Bunyola) i la Granja (Esporles), o neoclssics, com Raixa (Bunyola). Els estils arquitectnics de la segona meitat meitat del segle XIX o de principis de segle XX tamb han marcat profundament altres possessions com sa Torre de Llucmajor (amb una impressionant capella neogtica) o s'Alqueria Blanca Vella (Bunyola), amb elements modernistes. Altres sn casals de muntanya, ms austers, per de gran volum, com Son Moragues (Valldemossa), o ms senzills, com Mossa (Escorca) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessi de muntanya denominada es Cosconar (Escorca), de tcnica troglodita.

 Enllaos externs .
 Possessions de Mallorca;
 Possessions de Palma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64390" title="Lacetans" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="25516">

Els lacetans eren la tribu ibrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC. Tenien per vens els bergistans (al nord, Berga), els ausetans (a l est, Osona), els ilergets (a l oest, Lleida), i els laietans  i cossetans (al sud, Barcelona i Tarragona) 

El Bages era el nucli ms important dels lacetans, amb extensions cap a ponent, part de l Anoia, del Solsons i potser de la Segarra. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini rom i com a conseqncia foren sotmesos pel cnsol Cat (195 aC). Van ser ciutats lacetanes importants Iesso (Guissona) i Sigarra (localitzaci incerta).

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64395" title="Riuet de Cuta" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="25517">
El Riuet de Cuta s un afluent del riu Xal-Gorgos, que discorre ntegrament pel terme municipal de Xal, a la comarca de la Marina Alta.

Descripci fsica.

El Riuet de Cuta s'origina per la confluncia del Barranc de Masserof, que baixa des de la partida homnima, i el de Murta, que descendeix des de la Serra del Ferrer. Es tracta de dos barrancs tpics de muntanya que discorren per llits estrets i tortuosos. El Riuet s'eixampla a mesura que va acostant-se al punt de confluncia amb el riu Xal-Gorgos, que es troba situat a la partida del Pla de l'Horta de Xal. El seu tram final presenta uns marges laterals molt fragilitzats per l'acci desestabilitzadora de les crescudes que solen produir-se a la tardor, que a Xal acostuma a ser l'estaci ms plujosa de l'any. El curs d'aquest corrent d'aigua marca la divisria entre les partides de Benibrai a l'oest i la de Cuta a l'est.

La Squia de Torres.

En el Riuet de Cuta desemboca la Squia de Torres, que quan plou recull les aiges que baixen des de Benibrai en direcci al casc urb de Xal. No s, doncs, una squia de reg, sin de drenatge. No es coneix la data en qu fou construda, per l'any 1847 ja apareixia representada en un plnol de Xal. Un informe municipal del dia 22 de gener de 1991 remarcava la necessitat que la squia es mantinguera sempre en bon estat de conservaci i que, en cas que es cobrira, aquesta actuaci urbanstica s'havia d'executar amb la deguda cura a fi de garantir la suficient capacitat d'evacuaci.

La Por del Riuet de Cuta.

La Por s una figura femenina del folklore local. Els pocs que s'han trobat amb ella coincideixen a afirmar que es tracta d'una dona, endolada de cap a peus, que deambula cada nit per la vora del Riuet. No se li veu la cara perqu la porta tapada amb un vel. Tampoc no se la pot atrapar perqu fuig tan bon punt se sent observada. Com a criatura nocturna, la Por gaudeix d'una vista potentssima i d'una oda extraordinriament fina. S'aprovisiona de les fruites i verdures dels camps de conreu i, per aix, els llauradors l'anomenen l'arrambladora de collites. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64396" title="Ferran I de Romania" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="25518">



Ferran I de Romania (Sigmaringen 1865 - Bucarest 1927). II rei de Romania de la casa catlica alemanya dels Hohenzollern-Sigmaringen. 

Nascut a la localitat de Sigmaringen el dia 24 d'agost de 1865 era fill del prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antnia de Portugal i nebot del rei Carles I de Romania. El prncep era per tant nt per part de mare de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha.

Regnat.

Convertit en prncep hereu l'any 1888 desprs de les renncies del seu pare i del seu germ gran, Ferran esdevingu hereu de la corona del seu oncle el rei Carles I de Romania. Convertit en rei de Romania el dia 10 d'octubre de 1914, Ferran entr a la Primera Guerra Mundial l'any 1916 unint-se a la Triple Entesa contra els Imperis centrals. Malgrat que els Hohenzollern-Sigmaringen era una branca cadet de la famlia reial de Prssia i imperial d'Alemanya, Romania lluit en la guerra contra els imperis centrals. Desprs de les importants prdues militars i territorials ocasionades per l'entrada de l'exrcit austrac i l'ocupaci del pas, Romania sort victoriosa pel Tractat de Pars (1919) i incorpor nombrosos territoris provinents de l'Imperi austrohongars, i n'incorpor tamb de l'Imperi Rus i de Bulgria. 

La incorporaci del pas de les regions de Bucovina, Transilvnia i Besarbia incoporaren al pas nombroses minories nacionals d'hongaresos i d'alemanys i abocaren Romania a un enfrontament amb la nova repblica sovitica d'Hongria (1919).

La poltica interna del pas estigu dominada pel partit conservador dels germans Bratianu. Malgrat tot, la incorporaci al pas de la regi de Transilvnia permet engrandir la base de l'oposici romanesa que l'any 1925 s'un en un nic partit poltic: La Uni Nacional Pagesa.

Els problemes successoris s'iniciaren desprs de la fuga del pas dels seu fill gran i hereu, el futur rei Carles II de Romania amb la seva amant Magda Lupescu. Mor l'any 1927 deixant la corona al seu nt Miquel I de Romania sota la regncia de tres membres un dels quals era el seu fill el prncep Nicolau de Romania.

Ferran I de Romania, a diferncia del que diu gran part de la historiografia clssica, que el qualifica d'una persona de poc carcter i de dbil, resta com el principal monarca romans, com un vertader governant del pas que a diferncia del seu predecessor, Carles I de Romania, estimava la gent del pas i el seu pas amb tot el seu cor.

Matrimoni i descendncia.

Ferran esdevingu prncep hereu de Romania desprs de les renncies realitzades pel seu pare, el prncep Leopold i pel seu germ gran. El prncep contragu matrimoni amb una cosina llunyana, la princesa Maria del Regne Unit l'any 1893. La princesa era filla del duc Alfed del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia essent nta per part de pare de la reina Victria I del Regne Unit i per part de mare del tsar Alexandre II de Rssia. La parella s'install a Bucarest i d'aquest matrimoni en nasqueren els segents fills:

SAR el prncep Carles II de Romania nat a Bucarest l'any 1893 i mort a l'exili portugus de Cascais. Es cas en primeres npcies amb la jueva Zizi Lambrino l'any 1918, aquest matrimoni fou anullat. En segones npcies amb la princesa Helena de Grcia l'any 1919, aquest matrimoni fou anullat per ell mateix. I amb l'actriu romanesa Magda Lupescu l'any 1947. ;

SAR la princesa Elisabet de Romania nascuda a Pelesh l'any 1894 i morta a Cannes el 1956. Es cas amb el rei Jordi II de Grcia del qual es divorcia tres anys desprs. ;

SAR la princesa Maria de Romania nata a Gotha el 1895 i morta a Londres el 1961. Segons la seva mare era filla natural del gran duc Boris de Rssia. Es cas amb el rei Alexandre II de Iugoslvia.

SAR el prncep Nicolau de Romania, nat a Sigmaringen el 1903 i mort l'any 1978 a Madrid. Casat amb la romanesa Joana Dumitrescu-Doletti.

SAR la princesa Ileana de Romania nata a Pelesh el 1909 i morta a Nova York el 1991. Es cas amb l'arxiduc Antoni d'ustria-Toscana, del qual es divorci.

SAR el prncep Mircea de Romania nat el 1913 i mort el 1916.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64398" title="PlanetMath" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="25519">
PlanetMath es una enciclopdia lliure i collaborativa en lnia de matemtiques. Es fa mfasi en la revisi per part dels experts, rigor, pedagogia, contingut enllaat i guiat per la comunitat.

El projecte es localitza a la Biblioteca Digital d'Investigaci tecnolgica de Virgnia.

PlanetMath es va iniciar quan la popular enciclopdia MathWorld fou creada degut a l'ordre de la cort nord-americana com a resultat de la demanda de CRC Press en contra del seu autor Eric Weisstein i la companyia Wolfram Research.

PlanetMath, utilitza la mateixa llicncia GFDL que la Viquipdia. Quan un autor crea un article, pot decidir atorgar drets d'escriptura a altres individus o grups d'individus. Tot el contigut s'escriu amb LaTeX. L'usuari pot escollir entre crear els enllaos de forma automtica o permetre que el sistema converteixi certes paraules en enllaos que apunten a altres articles. Cada article es classifica d'acord al sistema de classificaci de la American Mathematical Society.

Els usuaris poden agregar errors, discussions o b missatges als articles. Tamb existeix un sistema de missatgeria entre usuaris.

El programari sobre el que corre en PlanetMath es diu Nosphere, est escrit en Perl i funciona amb el servidor Apache del Linux i t llicncia BSD.

 Enllaos externs .
 PlanetMath;
 MathWorld;
 Noosphere;
 PlanetPhysics;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64399" title="Indstria ltica" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="25520">
La indstria ltica s un conjunt d'utensilis de pedra derivats de l'activitat humana. S'utilitzaven a l'poca anterior als metalls i compren els segents estadis: 

 el paleoltic (de fa 1.200.000-10.000 anys) amb indstria ltica de cdols i objectes de slex.

 el Mesoltic (10.000-5.000) on s'especialitzen eines per a foradar (perforadors, trepants), en puntes de sageta (puntes amb peduncle i aletes), en micrlits geomtrics (segments de cercle, trapezis, triangles) i sobretot en la producci de multitud de lmines petites que eren fixades amb resines a fals primitives fetes de banya, os o fusta.

 el neoltic (5.000-2.000) on utilitzen el slex, l'or, la plata i el coure, que anaven perfeccionant a mesura que la seva intelligncia i destresa manual milloraven.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64402" title="Canya de sucre" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="25522">


La canyamel, canya de sucre o canya dola (Saccharum officinarum) s una planta de la famlia de les Poaceae. Es conrrea per les seves canyes d on  s extreu el sucre. Amb un volum anual de producci superior a 1300 milions de tones (FAO 2002), s la primera planta conreada en el pla mundial. Fou fins al comenament del segle XIX l nica font important de sucre.

Descripci.
La canya de sucre s una gramnia gran, tropical i herbcia, d una alada de fins a 6 m. Les tijes, d'un dimetre de 1,5 a 6 cm, son balmades amb entrenussos plens. Les fulles, alternes, son repartides en dos files oposades, La inflorescncia s un pinacle terminal de 50 cm a 1 m de llarg. En el conreu la canya dola es generalment tallada ans de la floraci.
Es una planta viva per la seva rabassa rizomatsa.

Distribuci.
La planta s desconeguda en estat salvatge. Podria ser originria de l arxiplag de Nova Guinea. s conreada des de molt antigament a l ndia. Avui dia, es conrea a tots els pasos de clima tropical i mediterrani de tot el mn, des de 35 de latitud nord a 30 de latitud sud.

Histria.
Des del segle VI a.C. es coneix l extracci de sucre de canya a la Xina. L expedici d'Alexandre el Gran fins a l'Indo la va fer conixer per primera vegada als europeus. Fou importada al Per cap el segle XVI. 

 partir del segle VII, els rabs l introduirien desprs de Prsia en el conjunt dels territoris que ocuparen, en especial a Xipre, Creta, i fins l'Al-ndalus. A Granada es conserva el  trapiche  ms antic d Occident. La canya de sucre fou introduda al Carib per Cristfol Colom en el seu segon viatge en el 1493, on el seu clima favorable permet obtenir fins a tres recoltes anuals. Aquest conreu que necessitava una abundant m d obra va alimentar el trfic d esclaus provinents d'frica.

Enllaos externs.
FAO;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64408" title="Topfree" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="25526">
Topfree s el nom que es dna a un moviment social existent en alguns llocs de l'Amrica del Nord que es proposa concedir a les dones el dret d'anar nues de cintura en amunt all on els homes ho poden fer legalment i sense cap problema, com ara a la platja, en una piscina o en un parc. Aix, a ms, s'aconseguiria que les mares lactants no necessitessin buscar un lloc amagat per donar de mamar als seus fills.

No es tracta pas, per, de reivindicar el dret a anar nu de cintura cap amunt en llocs com ara un restaurant, on aquesta prctica no es permet pas ni als homes ni a les dones.

Una de les lluites d'aquest moviment t lloc a Califrnia, on la fiscal Liana Johnsson afirma que sota la Llei Megan, les dones acusades d'exhibici indecent, ja sigui per donar de mamar o per prendre el sol sense sostens, poden ser fitxades com a agressores sexuals, igual com els violadors i els pederastes.

Els promotors d'aquest moviment usen el terme Topfree per evitar les connotacions sexuals o ertiques de topless

 Topfree a l'Amrica del Nord .
Llocs i regions de l'Amrica del Nord on, en teoria, la llei reconeix el dret de la igualtat topfree:

 Canad .

Colmbia Britnica;
Ontario;

 Estats Units .
Estats:
 Hawaii;
 Maine;
 Nova York;
 Ohio;
 Texas;

 Ciutats:
 Eugene, Oregon;
 South Beach, Miami Beach, Florida;
 Washington DC;

Topfree fora de l'Amrica del Nord.
En molts pasos, especialment a Europa no hi ha discussi legal sobre el fet que les dones poden anar en topless a la platja. En d'altres llocs, com ara Corea del Sud es considera del tot indecors que les dones, o tamb els homes, vagin en topless.


Vegi's tamb.

 Topfree Equal Rights Association;
 Gwen Jacobs;
 Linda Meyer;
 Igualtat;
 Sexisme;
 Nuesa;
 Nudisme;
 Nuditisme;
 Tab;
 Monokini;
 Topless;
 La volta ciclista mundial nudista;

 Enllaos externs.
Topfree Action;
Woman Promotes the Right to Go Topless - Article publicat a Los Angeles Times, el gener de 2005 ;
Topfree Equal Rights Association;
topfree!;
What is topfreedom? article;
Feminist Plaintiffs Withdraw From Cape Cod Shirtfree Case;
Christian modesty challenged in debate;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64409" title="Joana de Navarra i de Castella" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="25527">
Joana de Navarra ( 1386 - 1413 ), infanta de Navarra.

Orgens familiars.
Filla gran del rei Carles III de Navarra i la seva esposa, Elionor de Castella. Aix doncs, era nta per part de mare d'Enric II de Castella i fou germana de la reina Blanca I de Navarra.

Npcies.
Es cas el 12 de novembre de 1402 amb Joan I de Foix, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn, entre altres ttols. 

Joana mor el juliol de 1413 sense haver donat cap descendent al seu marit i abans que aquest adquirs els seus ttols nobiliars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64410" title="Joana d'Urgell" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="25528">
Joana d'Urgell ( Sijena 1415 - 1455 ), infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Orgens familiars.
Filla tercera de Jaume II d'Urgell i la seva esposa Isabel d'Arag. Era nta per part de mare del rei d'Arag Pere el Cerimonis.

Npcies.
Es cas el 1435 amb el comte Joan I de Foix. D'aquesta uni no hi hagu descendents per la prematura mort del comte de Foix al cap d'uns mesos del casament.

Es cas en segones npcies el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i comte de Prades. Van tenir tres fills: Jaume de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona i Caterina de Cardona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64412" title="Gerunda" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="25529">
Gerunda s la ciutat originria romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona. La seva etimologia no s clara, per hom ha especulat que podria significar "entre lUndarius", que s el nom que rep l'actual riu Onyar.
Histria de Gerunda.
Per a ms informaci sobre la ciutat, vegeu Girona


Fundaci de Gerunda.
Els primers pobladors en van ser els ibers de la tribu dels Indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Juli de Ramis, que era el ms important. En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), vers el 77 aC Pompeu edific un oppidum (plaa forta emmuralllada) sobre la Via Heraclea (futura Via Augusta) per defensar-la i lluitar contra el sedicis Sertori, de la facci dels populares, que s'havia aixecat en armes a la Hispnia romana contra Sulla, de la facci dels optimates i que controlava el poder a Roma. s aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originria Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per b que podria significar "entre lUndarius", nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar.

La nova ciutat de Gerunda es nodr dels antics habitants del poblat de Sant Juli de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a loppidum giron. Doncs, la Girona romana s'erig com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispnia i esdevingu un centre important de la regi, amb l'articulaci d'un ager rom al voltant de lurbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la pea essencial i bsica de l'organitzaci territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexi amb el port rom d'Empries, primer basti rom al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Pnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.

Estructura urbana, econmica i poltica de Gerunda.
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atpica. No seguia les distribucions hipodmiques estndards, ni les centuriacions habituals de les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via Augusta per motius estrictament militars, la seva planta s totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bsiques de la ciutat romana: el cardo maximus, el frum. No s'ha pogut documentar l'existncia de cap decumanus maximus. Quant al cardo maximus, aquest se situava sobre la traa de la Via Augusta al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat s el carrer de la Fora. Quant al forum, aquest se situava a l'actual plaa de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva la l'esglsia catedral de Santa Maria de Girona. La distribuci de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els decumani (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven a l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edific en dues fases: una s'execut en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del segle III dC. Les diferncies morfolgiques permeten d'identificar-les fcilment, ats que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'execut arran de les necessitats defensives que les incursions germniques a Hispnia provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sin que servien per definir els lmits de lurbs (anomenats pomerium) i separar-la de lager. 

L'estructura poltica de la ciutat seguia els parmetres estndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que Gerunda era una ciuitas d'una provncia llunyana i petita, irrisria als ulls de Roma. La ciutat es regia probablement pel dret llat, que no era exactament el mateix que el dret rom. A la prctica, els habitants lliures de les ciutats de dret llat disposaven d'una ciutadania ms restringida que els habitants de ciutats amb dret rom. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el cursus honorum, la carrera poltica o pblica. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per b que eren crrecs molt cars, per tal com totes les despeses pbliques que eren competncia d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. Gerunda, en tant que ciuitas romana, disposava de les institucions habituals, com lordo decurionum (el senat municipal, amb poder legislatiu), el duumvirat (dos magistrats collegiats amb el poder executiu, d'elecci anual) i l'edilat (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis pblics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els crrecs religiosos que, en el fons, tamb eren crrecs poltics. El centre de la poltica municipal era lordo decurionum.

Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ciuitas de Gerunda: lager. Era l'mbit de producci agrcola i manufacturera on es concentraven les uilae, aix s, els centres agricolaramaders de provement de la ciuitas, la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a lurbs i delegaven l'administraci als seus subordinats (uillicus). A la ciuitas de Gerunda s'hi concentraven activitats de cereal, olivera i vinya, ramat ov, bov i cabrum i una moderada quantitat de bbiles cermiques.

L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana.
La primer comunitat cristiana de Gerunda apareix documentada vers el 304-305 dC, en el si de les persecucions de l'emperador Diocleci, en les quals es creu que mor en martiri a la ciutat un dels difusors de la religi a la zona, arribat per mitj de les rutes comercial martimes: Sant Feliu d'Scilla (Mauritnia). Doncs, Sant Feliu es convert en el primer i nic mrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaat per l'apcrif Sant Narcs, de tradici importada en poca altmedieval. L'erecci d'un martyrium (tomba d'un sant mrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcfag del sant (segle IV dC), palesen l'existncia d'una comunitat cristiana primignia, forta i poderosa (els marbres del sarcfag sn de gran qualitat i fets a Roma per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existncia d'un bisbe, hi ha ha documentada una referncia del 404 dC en la qual es parla del bisbe de Gerunda, reprovat fortament pel I Concili de Toledo. Igualment, hi ha documentada l'existncia d'un palau episcopal i una baslica, tot i que l'emplaament no ha pogut sser definit.

Girona no s'escap als esdeveniments: s'embarc a les reformes de Diocleci (284 - 305 dC), pat les incursions germniques (segles IV-V dC) i a la fi vei com el Poder rom es desfeia sobre el territori i s'installava un nou Poder que, en algunes caracterstiques, segu unes poltiques de continutat. L'nic Poder que no es desfu i que s'adapt al canvi fou l'Esglsia, que perdur i s'expand durant aquells anys (segles IV-VI dC). Girona continu existint, conserv el bisbat lligat a la seu metropolitana de Tarragona. A lager s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden sser considerats veres regressions en relaci al perode rom. El canvi ms notable, fou l'erecci en ple segle III d'un castellum sobre les antigues runes del poblat iber de Sant Juli de Ramis per protegir el pla de Girona i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es vei exposat el territori amb la descomposici poltica i militar de l'Imperi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64420" title="Gast de Foix" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="25530">
Gast de Foix ( 1444 - Libourne, Aquitnia 1470 ), infant de Navarra i prncep de Viana.

Orgens familiars.
Nascut el 1444 fill de Gast IV de Foix i la reina Elionor I de Navarra va esdevindre prncep de Viana al seu naixement, ttol designat als hereus del tron navarrs.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de mar de 1461 a Lescar amb Magdalena d'Orleans, filla de Carles VII de Frana i Maria de Npols. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Francesc I de Navarra (1466-1483), rei de Navarra i comte de Foix;
 la infanta Caterina I de Navarra (1470-1517), reina de Navarra i comtessa de Foix;

Gast de Foix mor prematurament el 23 de novembre de 1470, per la qual cosa el seu pare hagu de designar el fill d'aquest successor seu al comtat de Foix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64422" title="Nelson Rolihlahla Mandela" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="25531">


Nelson Rolihlahla Mandela ( Umtata, Sud-frica 1918 ) s un poltic retirat sud-afric, el primer president del seu pas escollit per sufragi universal. El 1993 fou premiat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Frederik Willem de Klerk.

Biografia.
Nascut el 18 de juliol de 1918 a la ciutat d'Umata, capital de la regi del Transkei. Fill del cap de la tribu Tembu, Mandela fou educat amb sentit de la responsibilitat i direcci. Tot i aix, renunci al seu dret hereditari de ser cap d'una tribu xosa, i va llicenciar-se en dret l'any 1942 i entr a treballar en un despatx d'advocats. 

Activitat poltica.
El 1944 va entrar a formar part del Congrs Nacional Afric (ANC), un moviment de lluita contra l'opressi que patien els negres de Sud-frica. Mandela fou un dels lders de la Lliga de la Joventut del Congrs, que sera al grup dominant dins de l'ANC, amb una ideologa orientada al socialisme afric: nacionalista, antirracista i antiimperialista. El 1948 va obtenir el poder al pas el Partit Nacional de Sud-frica, que institucionaliz la segregaci racial creant el rgim de l'apartheid. Inspirat en Mohandas Gandhi, l'ANC propugn mtodes de lluita no violenta: la Lliga de la Juventut, presidida per Mandela entre 1951 i 1952, organitz campanyes de desobedincia civil contra les lleis segregacionistes.

El 1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de Transvaal, alhora que dirigia els voluntaris que desafiaven al rgim, convertint-se aix en un lder del moviment. La repressi va detenir 8.000 persones, incloent el propi Mandela, que va ser confinat a Johannesburg, on establ el primer bufet d'advocats negres del pas. El 1955, en acabar les condemnes, va reaparixer en pblic, impulsant l'aprovaci d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiraci d'un Estat multirracial, igualitari i democrtic, una reforma agrria i una poltica de justcia social en el repartiment de la riquesa.

L'enduriment del rgimen racista va culminar el 1956, amb la decisi del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van condur a la detenci de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traici, jutjat per alliberat per falta de proves el 1961. Tot i aix, els resultats de les accions del CNA el van desillusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressi amb ms fora. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la pres. Durant el llarg juici va tenir lloc la matana de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregaci desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant a 69 manifestants. La matana va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergncia, en virtut del qual va arrestar els lders de l'oposici negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convncer els lders de l'ANC de l'impossiblitat de lluitar per mtodes no violents, que no debilitaven pas el rgim i provocaven una repressi sagnant.

Internat a la pres de Robben Island Mandela continu la seva lluita contra l'apartheid i l'opressi a tot el mn, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educaci poltica als presos interns. El 1983, en plena reclosi, fou guardonat amb el Premi Internacional Simn Bolvar concedit per la UNESCO i el govern de Veneuela, i el 1988 amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.
Heroi real i literari. L'histric dirigent sud-afric Nelson Mandela, smbol de la lluita contra el racisme, s el protagonista d'una srie d'historietes illustrades, titulada 'Madiba Legacy Series'. Mandela mateix en va presentar el primer volum el 28 d'octubre, a la seu de la  fundaci que porta el seu nom, erigida a la ciutat sud-africana de Johannesburg.

La srie, en qu treballen cinc artistes africans, comprendr nou ttols, de vint-i-quatre pgines cadascun, tots sobre la trajectria de Mandela i la histria recent de Sud-frica.

El propsit s de fer conixer entre el jovent sud-afric la histria del pas, i, alhora, acrixer l'inters per la lectura a partir d'un home com que, pels seus ideals i per la fermesa de sostenir-los, va esdevenir un smbol del combat contra la segregaci racial, a Sud-frica i a tot el mn.

A tal fi, un mili i mig d'exemplars de la srie es repartiran gratutament a les escoles i entre els suplements dels diaris; i no sols en angls, sin tamb en la desena de llenges ms que es parlen a tot Sud-frica.

Sortida de la pres.

El 1990 el president del pas Frederik Willem de Klerk va concedir la llibertat a Mandela. En sortir de la pres Mandela no crid la venjana sin a la reconciliaci i la pau, treballant units per posar fi al govern racista del pas i aconseguir la igualtat de la poblaci sud-africana.  

El 1992 fou recompensat, juntament amb Frederik Willem de Klerk, amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional pels seus esforos en la finalitzaci del rgim de l'apartheid i en favor dels drets humans.

El 1993 va acordar amb el Govern nacional de Sud-frica, encapalat per Frederik Willem de Klerk, la formaci d'un govern de transici i la celebraci, l'any segent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Frederik de Klerk, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel f pacfic del rgim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democrtica Sud-frica.

El 1994 Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-frica en les primeres eleccions democrtiques i multirracials del pas, crrec que desenvolup fins el 1999.

Enllaos externs.
  Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1993;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1992;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64423" title="Blender" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="25532">


Blender s un programari lliure multiplataforma, dedicat especialment al modelat i creaci de grfics tridimensionals.

El programa fou inicialment distribut de forma gratuta per sense el codi font. Actualment s compatible amb totes les versions de Microsoft Windows, Linux, Solaris, FreeBSD, IRIX i Mac OS X.

Disposa d'una interfcie grfica d'usuari molt peculiar, que ha rebut sovint crtiques per ser poc intutiva, ja que no es basa en el sistema clssic de finestres. Tot i aix, t grans avantatges, com la configuraci personalitzada de la distribuci dels mens i de les vistes de cmera.

Historia.
Orgens.
Originalment, el programa va ser desenvolupat com una aplicaci prpia per l'estudi d'animaci holands NeoGeo; el principal autor, Ton Roosendaal, fund l'empresa "Not a Number Technologies" (NaN) el juny del 1998 per desenvolupar i distribuir el programa.
L'empresa va fer fallida el 2002 i els creditors van decidir oferir Blender com a producte de codi font obert i gratut sota els termes de la GNU GPL a canvi de 100.000 . El 18 de juliol del 2003, Roosendaal cre sense nim de lucre la Fundaci Blender per recollir donacions; el 7 de setembre s'anuncia la recaptaci com reeixida (participaren tamb ex-empleats de NaN) i el codi font es va fer pblic el 13 d'octubre.

xit.
Des del seu alliberament, el balan s positiu, continuades actualitzacions, gran millora de l'API de Python, nou disseny de l'interfcie, suport per al potent YafRay, actualitzaci del motor de renderizat propi, amplia i diria comunitat de desenvolupadors i artistes grfics, millores de les eines integrades..
Com a exemple del seu bon estat s'ha utilitzat com una de las eines de animaci per a la pellcula Spiderman 2.

 Caracterstiques .

 Multiplataforma, lliure, gratut i amb un mida d'origen molt petita, unes 5 MB depenent del sistema operatiu.
 Capacitat per a una gran varietat de primitives geomtriques, inclou corbes, malles poligonals, vuits,  NURBS, metaballs.
 Juntament amb les eines d' animaci inclou cinemtica inversa, deformacions per armadura o cuadrcula, vrtex de crrega i partcules esttiques i dinmiques.
 Edici d'udio i sincronitzaci de video.
 Caracterstiques interactives per a jocs com detecci de collisions, recreacions dinmiques i lgica.
 Possibilitat de renderitzat intern verstil i integraci externa amb el potent trazador de raigs o "raytracer" lliure de YafRay.
 Llenguatge Python per a automatitzar o controlar diverses feines.
 El Blender accepta formats grfics com TGA, JPG, Iris, SGI, o TIFF. Tamb pot llegir fitxers Inventor.
 Motor de jocs 3D integrat, amb un sistema de totxos lgics. Per a ms control es fa servir programaci en llenguatge Python.
 Simulacions dinmiques per a softbodies, partcules i fluids.
 Modificadors apilables, per a l'aplicaci i transformaci no destructiva sobre malles.
 Sistema de partcules esttiques per a simular cabells, al que s'han afegit noves propietats entre les opcions de shaders per tal d'assolir textures realistes.

 Vegeu tamb .


 Ton Roosendaal, fundador de la Blender Foundation.
 Blender Foundation.
 Elephants Dream, curt realitzat amb Blender.
 YafRay, per rendiritzar escenes del Blender.
 MakeHuman, programa d'edici d'humanoides 3D, antigament basat en Blender.

 Enllaos externs .
Blender.org, web de la fundaci Blender. ;
BlenderWiki, wiki amb la documentaci oficial de Blender. (en catal noms traducci parcial);
elYsiun.com, comunitat mol activa.  ;
BlenderArtists.org, web d'ajuda per usuaris de Blender. ;
Blender Heads Around The Globe, mapa amb la situaci dels usuaris de Blender a tot el mon. ;
katorlegaz.com,Fitxers blend i python. ;
Fitxers .blend i fitxers .obj;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64424" title="Marcel Duchamp" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="25533">

Marcel Duchamp va sser un pintor i escultor francs, inventor dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artstics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i, fins i tot, el surrealisme. Desprs d una llarga carrera artstica va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d octubre de 1968, per la seua influncia va ms enll de la seua mort, allargant-se fins al segle XXI. 

La seua forma d entendre l art es desprn de les seues paraules: L acte creatiu no ho fa l artista noms; l espectador posa l obra en contacte amb el mn exterior mitjanant les seues interpretacions i intents de desxiframent, a afegeix la seua contribuci a l art creatiu.

 Vida i obres .
Nascut dins una famlia d artistes, Marcel Duchamp s germ de l escultor Raymond Duchamp-Villon (1876-1918), del pintor Jacques Villon (Gaston Duchamp) (1875-1963), i de la pintora Suzanne Duchamp (1889-1963) casada amb el pintor Jean Crotti.

Duchamp s un artista que va revolucionar la concepci de l art al Segle XX. La seva obra s heterognia i complexa i seria irreductible a un nic moviment artstic, ja que la seua obra travessa les ms diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dad i el surrealisme.

Ser junt als seus germans, la seua germana i els seus amics que emprendr el seu aprenentatge de la pintura. Als seu ben comenament, freqentar amb assidutat les obres d artistes d inspiraci cubista com ara Fernand Lger o Robert Delaunay, tamb les d Albert Gleizes i Jean Metzinger, autors de l obra Du Cubisme (Sobre el cubisme) el 1912.

Ja el 1913, als Estats Units, les noves experimentacions europees es presenten a l exposici Armory show a Nova York. Duchamp  va presentar el seu Nu descendant un escalier (Nu baixant una escala) que va causar tant furor com escndol. En aquesta obra, d on es desprenen diverses tendncies cubistes i futuristes, Duchamp expressa el moviment continu mitjanant una srie de figures superposades, en una experincia similar a la de la cronofotografia.

Separat de la pintura per un temps, entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat esttica: Roue de bicyclette (Roda de bicicleta) de 1913 o Le porte bouteille (La porta ampolla) de 1914 en sn bons exemples. El 1917, amb el seu Fontaine (Font), va assolir major celebritat. L escultura consistia en un urinari signat com Richard Mutt i amb el ttol de Fontaine, que explicar dient: Que Richard Mutt hagi fabricat aquesta font amb les seues mans no te cap importncia, noms l ha escollit. Ha pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l ha situat de manera que el seu significat d s ha desaparegut sota un nou nom i un nou punt de vista, ha creat una nova manera de veure un cert objecte.

Installat a Nova York en 1914 va forjar amistat amb Man Ray, Stieglitz i Francis Picabia, amb els que fund la revista pre-dad 291, que tindr un impacte innegable sobre el posterior moviment dadaista.

A travs de les seves obres, Duchamp aborda una reflexi sobre la noci d Art, sobre l esttica, precedint aix l art conceptual, el pop-art i el happening, que han pres freqents prstecs de les prctiques artstiques de Duchamp. Els seus escrits van estar publicats sota el nom de Duchamp du signe el 1958, i Marchand du sel, el mateix any. Fou, tamb, el creador d un personatge de ficci, Rrose Slavy, escultor i autor d aforismes.

Potser la seua obra ms rica i estranya, i alhora la ms complexa, s Marie mise  nu par ses clibataires, mme coneguda popularment com el Gran Vidre, realitzada sobre un pannell de vidre. El Grand Verre s la finalitzaci d estudis preliminars a anteriors obres, que corresponen a l obsessi per trobar una forma veritable invisible obtinguda per contacte, amb objecte de sintetitzar totes les seves teories mgiques i la seva teoria de l art com fet mental. Realitzat amb materials molt diversos com oli, fil d aram o plom muntats sobre dos planxes de vidre, aquesta obra es va fer malb, esquerdant-se i foradant-se, al seu transport en 1916, per Marcel Duchamp refus restaurar-la.

Als darrers anys de la seua vida, Duchamp realitz una obra pel Museu de Belles Arts de Filadlfia, tant donn 1) La chute d eau 2) le gaz d clairage (1944-1968), entorn escultural ertic, prohibit a la vista del pblic per la seua voluntat.

Va ser, fora de la seua tasca artstica, un excellent jugador d escacs internacional. Campi de l'Alta Normandia en 1924, va participar en diverses ocasions al campionat de Frana i va formar part de l equip Francs a les olimpades de l'Haia (1928), Hamburg (1930), Praga (1932) i Folkestone (1933).

Aquest epitafi resta sobre la lpida de la seua tomba al cementiri de Rouen : D ailleurs, c est toujours les autres qui meurent (Des de l altra banda, sempre sn els altres qui moren).

 Algunes obres seleccionades .
 Portrait de joueurs d'echecs (Retrat de jugadors d escacs). 1911. Oli sobre llen. 108 x 101 cm. Museu d art de Filadlfia.
 Nude Descending a Staircase, No. 2 (Nu baixant una escala. No. 2). 1912. Oli sobre llen.  146 x 89. Museu d art de Filadlfia.
 Diversos ready-mades, destacant: Roue de bicyclette (Roda de bicicleta) (1913), Le porte bouteille (La porta ampolla) (1914) o Fountain (Font) (1917), entre altres.
 LHOOQ. 1919. Dibuix sobre reproducci fotogrfica. 19,7 x 10,5 cm.
 Marie mise  nu par ses clibataires, mme (Gran Vidre). 1915-23. Oli, barns, plom, fil d aram i pols en dos panells de vidre. 272 x 176 cm. Museu d art de Filadlfia.
 Le bote vert (La Marie mis  nu par ses clibataires mme). Notes i estudis per Marie mise  nu par ses clibataires, mme.
 Rrose Slavy;
 Etant donns: 1. la chute d'eau/2. le gaz d'clairage. 1944. Conjunt escultural. Museu de Belles Arts de Filadlfia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64425" title="Fujairah" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="25534">

Fujairah (rab:        ) s un emirat dels Emirats rabs Units, l'nic situat a la costa oriental de la pennsula que separa el golf d'Oman del golf Prsic. 

Geografia .

L'emirat est situat entre el territori (antic emirat) de Kalba, al sud (territori prcticament partit en dos per una zona de control de Fjeirah o compartit entre Sharjah i Fujairah) i la pennsula de Ras Musandan al nord. Entremig hi ha el territori de Khor Fakkan, pertanyent a Sharjah, que divideix Fujairah en dos parts, i l'enclavament de Madhah que pertany al sult d'Oman i est rodejat de territori de Sharjah (Khor Fakkan) excepte al sud que toca a territori de Fujairah; el territori continua al nord fins a Diba o Dibba una extensa zona urbana formada per diversos nuclis, dels que la major part pertanyen a Fujairah, per Diba al-Hisn pertany a Sharjah (tota la part fronterera amb Oman); al creuar la frontera cap al Ras Musandan d'Oman hi ha Diba Bayah que pertany a Oman encara que la ciutat est fsicament unida quasi be a les altres Diba. La part nord de l'emirat (de Khor Fakkan cap al nord, s la part ms extensa i a l'extrem nord-oest limita amb Ras al-Khaimah, i baixant arriba a l'oest fins a la vora de la dependncia de Manama (Ajman), i a territori de Sharjah; ms al sud t a l'oest el districte sud de Ras al-Khaimah. La zona costera entre Kalba i Diba, i entre el golf d'Oman i les muntanyes Al-Hadjar, rep el nom de Al-Shamaliyya, i Fujairah controla la major part. Una carretera enllaa Fujairah amb Masafi que desprs segeuix en direcci oest cap a les capitals de la costa (Sharjah, Ajman, Dubai) i en direcci nord cap a Diba.

 Superfcie i poblaci . 

La superfcie de l'emirat s de 1290 km2 i la poblaci de 127.000 habitants. 

La capital de l'emirat es Fujairah, a 3 km de la costa, a uns 5 km al nord de Kalba i uns 15 km al nord de Khor Kalba. La ciutat est regada pel riu Ham (wadi Ham) i algun altra rierol i te al sud-oest l'Aeroport Internacional de Fujairah. Els habitants pertanyen a la tribu Al-Sharkiyyun. Altres viles de Fujairah sn: Sakamkam, Al-Qurayya, Murbid (amb una base naval propera, just al sud de Khor Fakkan), Dadna (just al nord de Khor Fakkan a uns 50 km que dona nom al districte nord de Fujairah) i Diba. Les ciutats ms poblades sn la capital, Diba, Marbah, Siji, Gudfaa, Bedyah, Masafi (repartida entre Ras al-Khaimah i Fujairah) i Tawyeen. LLocs interesants sn Quidfa i Bithna.

 Economia .

Degut a una pluviometria apreciable els cultius poden prosperar a tot l'emirat i existeixen diverses granges. L'aportaci de fons federal, que cobreixen les necessitats principals, ha perms tamb la creaci de industries, entre les quals el ciment; i la creaci del port, l'aeroport i una zona franca. L'activitat pesquera continua sent una de les principals. La construcci est en mans d'empreses privades i el govern promociona el turisme.

 Histria .

La zona fou habitada des de temps molt antics i consten evidencies de poblaci del primer millenni abans de Crist (675 aC) en un perode en qu s va aturar la sequera que havia comenar vers el 2500 aC. S'han trobat una quants petroglifs que sn gravats rupestres de carcter decoratiu que apareixen a les zones d'enterrament i mostren escenes i batalles de la poblaci anterior al islam. Fujairah era anomenada la terra dels gegants marins. 

Fou poblada per la tribu rab dels Al-Sharkiyyun, que van emigrar a aquesta zona des del Iemen. El nom de Fujairah el va agafar d'un rierol. El 1775 els Qawasimi van ocupar Khor Fakkan i els Al-Sharkiyyun van quedar sota dependncia de la dinastia Qasimi; el xeic va assolir la independncia el 1903 i fou reconeguda per la Gran Bretanya el 1952 quan va subscriure els acords coneguts com "Acords Exclusius" que regulaven les relacions dels britnics amb els xeics del Trucial Oman o Costa dels Pirates. El 2 de desembre de 1971 es va integrar a la Federaci d'Emirats rabs (Emirats rabs Units).

 Escut i bandera .


L'emirat utilitzava bandera vermella al menys des del 1876, per al ser reconegut pels britnics el 1952 va haver d'adoptar la bandera vermella amb vora blanca als quatre costats. Aquest pavell era d's exclusiu a la mar ja que a terra es continu utilitzant l bandera vermella, per com que hi havia conflictes de lmits amb el sult de Mascate que tamb tenia bandera vermella, s'hi va afegir el nom en blanc per marcar la diferencia. Amb el temps la bandera vermella es va tornar a usar a la mar, llisa o amb el nom en blanc. Va romandre en s a la independncia el 1971. El 1975 el xeic va decidir adoptar la bandera federal com a nica del territori si be la bandera de l'emirat no ha estat formalment abolida sin que s'ha deixar d'utilitzar.

L'escut s blanc i inclou al seu interior dues banderes creuades (vermelles amb el nom en blanc) i sota les dues banderes dos fusells creuats. 

S'han constatat tamb banderes blanques amb els emblemes corresponents per la municipalitat, la zona franca, l'aeroport internacional, i les duanes.

 Llista d'emirs.

1876 - 1942  Hamad bin Abdullah ash-Sharqi      (1876-1903 Hakim, 1903-1942 xeic) ;
1942 - 18 de setembre de 1974  xeic Muhammad ibn Hamad ash-Sharqi (1896-1974) ;
18 de setembre de 1974 -    xeic Hamad ibn Muhammad ash-Sharqi (nasscut 1949) ;
Vegeu tamb.
Al-Bidya;
Enllaos.

 Sobre Fujairah;
 Fujairah Colleges;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64426" title="Umm al-Qaiwain" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="25535">

Umm al-Qaiwain (rab:            ), tamb Umm al-Quwain, Umm al-Kaywan o Umm al-Qiwain i altres variacions, s un dels set emirats dels Emirats rabs Units, federaci a la que va ingressar com a membre constituent el 2 de desembre de 1971.

La capital es la ciutat del mateix nom a la costa a 23 km al nord d'Ajman i a 42 km al sud de Ras al-Khaimah. La nica ciutat de certa importncia apart de la capital es Falaj al-Mualla. 

 Superfcie i poblaci .

L'emirat t uns 30 km de costa i uns 50 km de profunditat en direcci est-sud-est i la superfcie es de 777 km2. A uns 5 km de la frontera i a uns 45 km de la capital es troba Falaj al-Mualla, que es un oasi que forma la part ms frtil del pas. La poblaci el 1968 era de 3700 habitants, i va passar als 29.999 el 1985, i 62.000 el 2003. 

 Economia .

s l'emirat ms pobre i el menys important i menys poblat de la federaci i en superfcie noms Ajman es ms petit; econmicament s el menys desenvolupat i l'emirat d'Abu Dhabi cobreix la major part del seu pressupost. 

Encara es practica la pesca d'ostres perleres, la pesca en general i la construcci de vaixells, i al interior els dtils i els petits cultius; a partir dels anys vuitanta la industria del ciment i derivades va esdevenir la principal.

El 1981 es va obrir el primer pou de petroli per de moment els nics royaltys que rep l'emirat s el seu 10% de l'explotaci del pou martim de Mubarak, entre l'emirat i l'illa d'Abu Musa (aquest pou va arribar a produir 3000 barrils al dia el 1975 per el 1995 ja noms produa 1000 barrils). La poblaci pertany a la tribu Al Ali. El clan dominant, al qual pertany el xeic, es el dels Al-Mualla.

 Histria .

El xeic Majid ibn Khalfan al-Mualla es va fer independent a la zona vers el 1750 i el seu fill Rashid va fundar un fort que desprs fou elegit com residncia el 1768, i que inicialment es va dir Umm al-Khoreen i ms tard Umm al-Quwain. Fins el 1820 Sharjah va intentar ocupar la ciutat per va fracassar i el 1820 els britnics van reconixer al xeic com a part (principat amb dret de salutaci amb tres canonades) en el Tractat general de pau (8 de gener del 1820, General Treaty of Peace), i altre cop el 1853 en el Tractat de treva perpetua (Perpetual Truce)  i el 1892 en els Acords exclusius (Exlcusive Agreements) base del protectorat britnic sobre la Costa dels Pirates o Trucial Oman (Oman de la treva). Justament aquest darrer tracat fou signant desprs de les noticies de qu els francesos havien obtingut una concessi a l'emirat d'Umm al-Quaywan. El 2 de desembre de 1971 va ingresar amb cinc emirats ms a la Federaci dels Emirats rabs Units, dominada per Abu Dhabi i Dubai i des llavors no ha parat de prosperar mercs al petroli.

Els governants han estat:
1750 - 1768        Xeic Majid ibn Khalfan al-Mualla ;
1768 - 1798        Xeic Rashid I ibn Majid al-Mualla ;
1798 - 1800        Xeic Ahmed ibn Rashid al-Mualla;
1800 - 1853        Xeic Abdullah I ibn Rashid al-Mualla ;
1853 - 1873        Xeic Ali ibn Abdullah al-Mualla ;
1873 - 13 de juny de 1904    Xeic Ahmad I ibn Abd Allah al-Mualla (18.. - 1904) ;
13 de juny de 1904 - Agost 1922 Xeic Rashid II ibn Ahmad al-Mualla  (1875 - 1922) ;
Agost 1922 - Octubre 1923 Xeic Abd Allah II ibn Rashid al-Mualla ;
Octubre 1923 -  9 de febrer 1929    Xeic Hamad ibn Ibrahim al-Mualla ;
9 de febrer 1929 - 21 de febrer 1981  Xeic Ahmad II ibn Rashid al-Mualla (1904 - 1981) ;
21 de febrer 1981 - Xec Rashid III ibn Ahmad al-Mualla (1930);

 Escut i bandera .







El 1820, desprs del tractat, fou establerta la bandera nica, vermella amb la vora blanca, quadrada encara que fou utilitzada en forma rectangular; quan es va fer el tractat parcial de treva del 1835 probablement havia tornat a la tradicional bandera vermella llisa per en el tractat de 1853 fou reconeguda un bandera vermella amb franja blanca a la part del pal, que probablement representava als xeics oposats als Qasimi (Qawasimi). La bandera fou usada per Umm al-Qaiwain, Ajman, Dubai i ms tard a Abu Dhabi
Per evitar confusions el xeic Ahmad II ibn Rashid al-Mualla va decidir adoptar una bandera una mica deferent que va incloure la mitja lluna i l'estrella. La bandera fou adoptada el 9 de mar de 1961 amb la proporci 3:5. Segons W. Smith la franja blanca ocupa 1/6 de la llargada I el creixent o mitja lluna formaria un cercle imaginari amb centre al centre de la bandera total ocupant 2/3 de l'altura. El cercle imaginari que talla el cercle de la mitja lluna seria tangencial a la franja blanca i tindria 2/8 parts de l'altura. Si be aquest seria el disseny oficial, existeixen nombroses variants en proporci, amplada de la franja blanca y collocaci i mesura de la mitja lluna i estrella.

L'escut est format nicament per dos banderes creuades pels pals. Els pals tenen una mitja lluna com element decoratiu al punt ms alt.

Com s habitual als emirats diverses institucions tenen banderes blanques amb el seu emblema. La principal s la de la zona franca de l'emirat (Ahmed ibn Rashid Free Zone). L'emblema es circular amb els colors negre, blanc i roig i una torre tpica al centre.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64427" title="Joana de Foix" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="25536">
Joana de Foix ( ? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagora (1331-1358), d'Empries (1331-1341) i Prades (1349-1358).

Orgens familiars.
Filla del comte Gast I de Foix i la seva muller Joana d'Artois.

Npcies i descendents.
Es va casar al 12 de maig de 1331, a Castell d'Empries, amb Pere I d'Empries, comte d'Empries i Ribagora. D'aquest matrimoni tingu quatre fills:
 Alfons IV de Ribagora (1332-1412), comte de Ribagora, duc de Gandia, marqus de Villena i comte de Dnia;
 Elionor d'Arag (1333-1416), casada el 1353 amb Pere I de Xipre;
 Joan de Prades (1335-1414), comte de Prades i bar d'Entena;
 Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64429" title="Mille Lacs" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="25537">

Mille Lacs (Misi-zaaga'iganiing en chippewa)  s una reserva ndia de la naci chippewa a uns 160 kilmetres al nord de les ciutats de Minneapolis-St. Paul.Minnesota. T una extensi de 247 km (60.975 acres) i 3.665 apuntats al rol tribal, dels quals 2.000 viuen a la reserva, 800 a Minneapolis i uns altres 900 arreu dels EUA.

El territori comprn vuit comunitats dels comtats de Mille Lacs, Aitkin i Pine. Fou establida per la BIA el 1855 amb les comunitats de Neyaashiing (Vineland) i Chi-minising (Isle), al costat del llac Mille Lacs.

Des del 1930 formen part de la Tribu Chippewa de Minnesota, cos que agrupa les sis bandes chippewa de Minnesota. L'economia es basa principalment en els Grans Casinos Hinckley i Mille Lacs, que donaven treball a 675 membres de la reserva. El cap executiu de la reserva s Melanie Benjamin.

Enllaos.
 The Mille Lacs Band of Ojibwe;

Referncies.
http://www.cri-bsu.org/IA_web/htdocs/tribes/millelac.html;
Minnesota Indian Affairs Council;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64430" title="Antitank" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="25538">


Antitank s un collectiu poltico-musical annim de Tecno-punk en catal. El seu repertori est format per versions de canons molt conegudes pel pblic alternatiu. 
Les seves lletres destaquen per l'alt grau revindicatiu, la seva duresa i la violncia explcita. Aquesta s la ra per la qual han estat acusats en diverses ocasions d'amenaces i d'enaltiment del terrorisme, especialment per mitjans de comunicaci espanyols de tendncia dretana i nacionalista.
Per als espectacles en directe, els seus integrants usen disfresses i mscares per evitar ser identificats.

Problemes amb els mitjans.
Diaris com La Razn o Libertad Digital donaren a conixer Antitank gaireb tan de pressa com els mitjans de contra-informaci, mitjanant articles en qu s'acusava el grup d'enaltiment del terrorisme, amenaces, antipatriotisme, etc. Tamb es va intentar engegar una campanya per a censurar els concerts del grup, com ja s'havia fet amb Soziedad Alkoholika i Fermin Muguruza. Aix va propiciar que Antitank anuncis els seus concerts sota el nom d'ATK.

Gira de Presentaci.
El febrer de 2006 es present la gira Bullanga Revoluci 2006, que havia de servir com a presentaci per als grups Roig, els mateixos Antitank, aix com per a la nova temporada d'Answer desprs de la seva etapa com a nn33.
Es van fer els segents concerts:
 1 d'abril de 2006 - Sant Pere de Ribes, Nau de Ger;
 14 d'abril de 2006 - Riudoms, Sala OnPhono;
 21 d'abril de 2006 - Lleida, Cotoon Club;
 28 d'abril de 2006 - Barcelona, Sala KGB;
 30 d'abril de 2006 - Santa Eugnia de Berga;
 5 de maig de 2006 - Sabadell, Sala Seattle;
 6 de maig de 2006 - Riudarenes, Sala Vietnam (Posposat al 17 de Juny);
 12 de maig de 2006 - Pedreguer, Casal Jaume I;
 20 de maig de 2006 - Cornell, CSO Els Txics;
 27 de maig de 2006 - Sant Mart Sarroca, Ateneu Sucidi Revolucionari;
 17 de juny de 2006 - Riudarenes, Sala Vietnam (Amb Camarada Kalashnikov en comptes d'Answer);

Discografia.
Per ara Antitank ha publicat dos CDs:

Antitank.
Aquest CD, editat a finals de 2005 sota llicncia Creative Commons, va ser distribut a travs de la xarxa i de locals i collectius de l'esquerra independentista, com Endavant i CAJEI.  Inclou set temes:
 Terra Lliure: Aquesta can va ser un dels primers temes polmics d'Antitank. A la seva lletra, es menciona Losantos, Pedro J. i la Campos. s una versi de "Blitzkrieg bop" del grup The Ramones. ;
 De vacances a l'Irak: Versi de la can de Dead Kennedys "Holiday in Cambodia".
 Vint forats al clatell: Aquesta can s una versi de "20 eyes" del grup punk Misfits, sota Copyleft. En aquest tema va dirigit a Losantos. s potser dels temes que ms polmica ha aixecat. ;
 Du no salvi al Rei: Aquest tema s una versi de "God Save the Queen" dels Sex Pistols, i s la causa de l'acusaci d'injries al Rei.
 Matrimoni;
 KopKiller: versio de "Cop Killer" del grup body count;
 Sucida;

Bullanga Revoluci 06.

Aquest disc, tamb sota llicncia Creative Commons, s el disc recopilatori amb temes de les tres formacions que participaren a la gira Bullanga Revoluci 06: Roig, Answer i el collectiu de Dj's ATK. El preu de la entrada incloua aquest CD. Antitank particip amb aquests sis temes:
 Zona Antifa;
 Guanyarem!: Can en la que s'enalteix la poltica d'Evo Morales, Hugo Chvez i Fidel Castro; s una versi de Beastie Boys, en concret de la can Fight for your right (To party).
 Boadella: En aquest tema s'acusa al dramaturg de trador a Catalunya per la seva defensa d'Espanya i la creaci del partit Ciutadans de Catalunya. El tema inspirat en aquesta cano s dels mtics "La polla records" que porta el nom de "Txus";
 La nit ATK;
 Roig i orgulls;
 Spanish Bomb Versi del tema de The Clash que porta el mateix nom.

Articles sobre el grup.
 El grupo punk catalanista Antitank tiene como objetivos de sus canciones a varios periodistas;
 (09-02-06) Un grupo de rock cataln amenaza de muerte a Federico Jimnez Losantos;



Enllaos externs.
 Bullanga Records ;
 Disc Antitank a RXI ;
 Disc Bullanga Revoluci 06 a RXI ;
 Web no oficial d'AntiTanK ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64431" title="Enric I d'Empries" nonfiltered="507" processed="504" dbindex="25539">
Enric I d'Arag i d'Alburquerque ( v 1400 - 1445), prncep d'Arag, comte d'Empries (1436-1445), duc d'Alburquerque i senyor de Sogorb (1435-1445).

Orgens familiars.
Fill quart de Ferran I d'Arag i la seva muller Elionor d'Alburquerque. Fou germ petit dels reis Alfons el Magnnim i Joan II d'Arag.

Ascens al tron comtal.
El 1420 va ser nomenat duc de Villena i el seu germ Alfons el Magnnim li conced el 1435 els ttols de senyor de Sogorb amb la Vall d Uix i la Serra d'Eslida a las que s afeg el 1438 Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Tamb reb del seu germ el comtat d Empries el 1436.

Els seus bens castellans li foren confiscats durant la guerra amb Catalunya i Arag (el 1430) per els va recobrar el 1441. 

Va morir a la batalla d'Olmedo el 1445 que supos el triomf dels seus enemics a Castella.

Npcies i descendents.
El 12 de juliol de 1420 es cas amb la infanta Caterina de Castella, marquesa de Villena que era filla d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. D'aquesta uni no nasqueren fills.

L'1 d'octubre de 1443 es cas, en segones npcies, amb Beatriu Pimentel, germana del comte de Benavente. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Enric II d'Empries (1445-v 1522), comte d'Empries i primer duc de Sogorb;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64432" title="Red Lake" nonfiltered="508" processed="505" dbindex="25540">

Red Lake s una reserva ndia de la naci chippewa en el nord-centre de Minnesota. T 3.400 km (830.000 acres) en els comtats de Beltrami i Clearwater. Segons el cens del 2000 hi havia 5.071 residents, i s l'indret amb ms concentraci amerndia de Minnesota, llevat la ciutat de Minneapolis, on hi viuen 8,378 amerindis.

La resrva fou creada arran del Tractat d'Old Crossing del 1863. La principal font de recursos s la pesca, la tala d'arbres i els subsidis federals (50-60 milions $ anyals). Un 40 % dels residents a la reserva viuen al llindar de la pobresa, malgrat la creaci del Casino River Road. Aix provocaria aldarulls el 1979 que acabaren amb la cremada de la casa del tresorer tribal per una multitud enfurismada. El cap del consell tribal s Floyd Jourdain Jr.

 Enllaos .
Red Lake Nation;

Referncies.
Mike Mosedale (May 4, 2005). Same Country, Different Nation: The Real Red Lake. City Pages.
Red Lake. Minnesota Indian Affairs Council.

Lectures .
Charles Brill (1992).  Red Lake Nation: Portraits of Ojibway Life.  University of Minnesota Press.   ISBN 0-8166-1906-9.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64433" title="Cinc Claus" nonfiltered="509" processed="506" dbindex="25541">
Cinc Claus (del llat, Centum Claves) s una entitat de poblaci del municipi de l'Escala (Alt Empord), amb cinc masies i una esglsia.

Actualment hi ha al poble una Casa de Turisme Rural, un Restaurant, dues segones residncies i l'ermita de Santa Reparada, recentment restaurada per l'Ajuntament de l'Escala. 

Enllaos externs.
Venats de l'Escala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64436" title="Miquel I de Romania" nonfiltered="510" processed="507" dbindex="25542">

Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova 1921). Rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947). ltim cap d'estat viu que estigu en el crrec durant la Segona Guerra Mundial. Miquel est emparentat amb la majoria de les famlies reials europees ja que es descendent del rei Cristi IX de Dinamarca, de la reina Victria I del Regne Unit, de la reina Maria II de Portugal, del rei Jordi I de Grcia, del kiser Frederic III de Prssia i del tsar Alexandre II de Rssia entre d'altres.

Naixement i Famlia.
Nascut al castell familiar de Sinaia el dia 25 d'octubre de 1921 essent fill del prncep hereu i desprs rei Carles II de Romania i de la princesa Helena de Grcia. Per tant era nt per via paterna del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit i per part de mare del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia.

Es convert en prncep hereu l'any 1926, any en qu el seu pare fug del pas amb la seva amant Magda Lupescu. Investit hereu pel seu avi, el rei Ferran I de Romania, es convert en monarca un any desprs establint-se una regncia. La regncia estava integrada per tres membres prxims a la famlia reial entre els quals es trobava l'oncle del nou monarca el prncep Nicolau de Romania.

L'any 1928 la situaci entre els seus pares desemboc en un divorci pblic i amb un enorme escndol en totes les cancelleries europees. 

 Regnat .
El primer perode de govern, s'instaur una regncia encapalada pel prncep Nicolau de Romania que dur des 1927 fins a 1930, any en qu el rei Carles II de Romania torn al pas. 

Carles II de Romania va ser obligat a dimitir pel mariscal Ion Antonescu al haver fet el rei tot un seguit de concessions territorials als alemanys, italians, hongaresos, blgars i sovitics que liquidaven la Gran Romania, Miquel retorn a la corona ara ja sense consell de regncia. Malgrat tot, la situaci era extremadament dificultosa com a conseqncia dels pactes signats amb els nacionalsocialistes que obligava a l'exercit romans a participar activament de les campanyes militars contra els sovitics. Romania es trobava entre el front alemany i el sovitic i els camps de petroli del pas a merc d'Alemanya i l'aviaci aliada bombardejava Bucarest l'any 1943.

L'agost de 1944 Miquel va fer un cop de palau amb l'ajut dels partits poltics i orden la detenci d'Antonescu, alhora busc l'armistici amb els aliats i declar la guerra a Alemanya. Bucarest fou bombardejada pels alemanys. Al llarg dels anys compresos entre 1944 i 1947 Miquel govern el pas assistit per un govern eminentment comunista que maldeva per derrocar-lo i sabent alhora que el pas estava sota l'rea d'influncia sovitica segons els Tractat de Yalta l'any 1944.

El 30 de desembre de 1947 Miquel I s convidat a abandonar el pas i a abdicar. Un dia desprs es declar la Repblica Socialista de Romania. La primera etapa de l'exili que l'acabaria conduint a Sussa pass per Grcia.

El llarg exili del rei, iniciat el 1947 i acabat el 1992, conclogu amb la visita inesperada al pas del rei i la seva muller grcies a uns passaports diplomtics danesos. Des de 1992 les visites de Miquel i la seva muller al pas es feren ms habituals, arribant-hi a establir la seva residncia. 

Malgrat que durant uns anys es parl fermament d'una possible restauraci monrquica del tro romans aquesta, alguns autors afirmen que per la rapidesa amb qu el rei entr a Romania, no ha acabat mai de quallar i avui sembla ms lluny que mai.

El govern romans ha tornat a Miquel un bon nombre de les antigues propietats reials pertanyents a la seva famlia i concedeix a la famlia reial un tractement preferncial en la vida pblica del pas. 

Casament i Descendncia.


Casat l'any 1948 a Atenes amb la princesa Anna de Borb-Parma. La princesa era filla del prncep Renat de Borb-Parma i la princesa Margarida de Dinamarca. Essent nta del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antnia de Portugal i del prncep Valdemar de Dinamarca i de la princesa Maria d'Orleans. La parella s'establ a Sussa i han tingut cinc filles:

 SAR la princesa Margarida de Romania nascuda a Lausana el 1949. Es cas el 1996 amb l'actor romans Radu Duda.

 SAR la princesa Helena de Romania nascuda el 1950 a Lausana. Es cas amb el doctor Leslie Medforth-Mills el 1983 del qual es divorci tornant-se a casar amb Alexandre MacAteer.

 SAR la princesa Irina de Romania nascuda el 1953 a Lausana. Es cas amb el sr. Kreuger.

 SAR la princesa Sofia de Romania nascuda el 1956 a Lausana. Es casada amb Alain Michel Biarneix. ;

 SAR la princesa Maria de Romania nascuda el 1964 a la ciutat danesa de Hellerup. Es casada amb Kazimierz Mystkowski.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64437" title="Betws-y-Coed" nonfiltered="511" processed="508" dbindex="25543">

Betws-y-Coed (pronunciat ) s un poble del comtat de Conwy, dins dels lmits tradicionals del comtat de Caernarfon, al nord de Galles. Est situat sobre el riu Conwy i el riu Llugwy. El nom significa "capella al bosc". 

El poble es va fundar al voltant d'un monasteri cap a finals del segle VI, i va crixer lentament al voltant de la indstria minera. El 1815, Thomas Telford hi constru el Pont de Waterloo, que dugu la futura carretera A5 al poble i afavor el desenvolupament del municipi. 

El poble t un gran camp que s la pista de futbol de l'equip local. El camp est delimitat per un costat amb la carretera A5 amb edificis del segle XIX, entre ells l'esglsia parroquial de Santa Maria, botigues i hotels. A l'altre costat hi ha l'estaci del tren de Betws-y-Coed, amb cafeteries, botigues de souvenirs i un prquing.  

Les atraccions del poble sn dos museus, el Pont dels Miners i l'esglsia de Sant Miquel del segle XIV. El riu Conwy que travessa el poble tamb t certs aspectes interessants, com cascades com les Cascades de Conwy o les de Pont-y-Pair. El poble tamb s un centre per a les activitats exteriors, i es troba prop del Bosc Gwydyr. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64439" title="Riu Llugwy" nonfiltered="512" processed="509" dbindex="25544">


El riu Llugwy (en galls Afon Llugwy) s un afluent del riu Conwy que neix de ms amunt de Capel Curig, al nord de Galles. La mitjana anual de precipitacions a la zona de naixement del riu s la ms alta registrada a Galles i Anglaterra. El Llugwy segueix la carretera A5 fins que s'uneix al riu Conwy a l'altura de Betws-y-Coed. Durant el seu recorregut, passa per diverses cascades i s travessat pel Pont del Miner, un pont de fusta molt singular. Ambdues sn atraccions turstiques ben populars. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64442" title="Llista dels reis de Cartago" nonfiltered="513" processed="510" dbindex="25545">
Llista dels reis de Cartago de l'antiguitat.

Se sap molt poc dels primers reis (o sufetes) de Cartago. Per evitar confusions amb noms de cartaginesos posteriors o anteriors, se'ls ha afegit el nmero rom propi dels reis en aquest article. Les formes de govern dels monarques cartaginesos no eren uniformes i sovint s'intercanviaven per l'aristocrcia, l'oligarquia, la monarquia i la tirania. 

Des de la mort d'Himilc I, l'any 396 aC l'aristocrcia cartaginesa va guanyar formalment ms poder amb el Consell d'Ancians de Cartago, constitut l'any 550 aC, des del qual governarien prcticament sols. El Consell d'Ancians va convertir Cartago en una repblica de facto l'any 375 aC. No obstant aix, en temps de guerra apareixia oportunament una poltica de lideratge d'una persona, si b amb poders limitats.     

L'any 308 aC Bomilcar I intent derrocar el Consell d'Ancians, desprs d'aix hi hagu una insurrecci popular de la qual Bomilcar I en seria jutjat. Com a consecuncia d'aix, el Consell d'Ancians abol la monarquia. Tot i que desprs el ttol de Melek (Cap d'Estat, Rei) es va mantenir, ja no tenia cap mena de poder. 





Dinastia Magnida



Dinastia Hannnida


Vegeu tamb: Histria de Cartago

Enllaos externs.
Aritcle sobre la histria de Cartago (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64445" title="Sic" nonfiltered="514" processed="511" dbindex="25546">

L'adverbi sic (del llat sic, aix) s'utilitza en els escrits, normalment entre parntesis, per indicar que la paraula o frase que el precedeixen s literal, encara que pugui semblar incorrecta.

S'utilitza quan es reprodueixen errors, tipogrfics o de qualsevol altre mena, o inconvenincies al citar textos, per tal d'informar al lector que l's indegut es troba a la font original i no s obra del que cita. L's ms freqent s aquest, en el que amb freqncia es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogrfica, un judici descabdellat, en qui s citat. 

Nogensmenys tamb es pot utilitzar quan apareixen paraules poc comuns la grafia de les quals s similar a d'altres molt conegudes, i es vol evitar que el lector les interpreti com a errors. Per exemple: Venncia (sic) no s Vencia o L'adsorci (sic) es realitza amb carb actiu.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64446" title="Lumbee" nonfiltered="515" processed="512" dbindex="25547">

Els lumbee sn un grup d'amerindis nordamericans que resideixen principalment als comtats de  Robeson, Hoke i Scotland (Carolina del Nord), format per restes d'altres tribus extingides a la zona. Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 57.868 individus.

Segons les primeres hiptesis, desenvolupades el 1885 per Hamilton McMillan i per l'historiador lumbee Lew Barton, sn descencents del mestissatge dels supervivents de la "Colnia perduda" de Raleigh amb indis cheraw, basant-se en el fet que alguns exploradors anglesos van trobar-hi indis amb els ulls  blaus, per no n'hi ha cap evidncia. Altres afirmen que sn descendents dels tuscarora o cheraw barrejats amb les restes de tribus de llengua siouan que vivien a la zona des del 1703, per tampoc hi ha prou documentaci. Abans de la Guerra civil americana s'idenficaven com a blancs, mestissos, mulatos o negres, per no pas com a indis.  

El document ms antics que parla d'indis a l'rea de Drowning Creek s un mapa de John Herbert, el comissionat de Comer amb Indis per a la Factoria Wineau al riu Black (1725). Herbert identific les quatre comunitats de parla siouan com a Saraws, pedee, Scavanos, Wacomas. (Nota: Drowning Creek tamb s conegut com a riu Lumber, que rega el comtat de Robeson. Molts lumbee pensen que el seu nom prov d'ac.)

El 1754, s'informa d'un assentament de 50 famlies a Drowning Creek, tot i que no es parla de la seva raa. De fet, les autoritats consideraven que no hi havia indis a la zona. Alguns lumbee, com John Brooks, serviren a la Revoluci Americana, i altres, com Thomas "Big Tom" Locklear i Silas Strickland, serviren a la Guerra de 1812. D'altres lluitaren amb els confederats durant la Guerra civil americana.

El 1885 foren reconeguts com a croatan per l'Assemblea de Carolina del Nord i se'ls aplic la segregaci escolar, per el 1911 els consideraren "indis del comtat de Robeson". El 1914 l'agent O. M. McPherson els consider descendents dels cheraw i el 1933 el Smithsonian estudi els seus costums. El 1934 s'uniren al National Congress of American Indians.

El 1952 decidiren adoptar el nom lumbee, cosa que fou reconeguda pel govern federal el 1956. El 1958 provocaren un enfrontament amb membres del Ku Klux Klan a Maxton. El 1973 el lumbee Henry Ward Oxendine fou escollit membre de l'Assemblea de Carolina del Nord, i el 1994 Glen Maynor fou escollit sheriff del comtat de Robeson, i Joanne Locklear en fou escollida fiscal. Malgrat les seves demandes, no foren reconeguts oficialment com a tribu fins el 2003, tot i que tenen un consell tribal electe des del 2001. Jimmy Goins n's el cap.

Referncies.

DeMarce, Virginia E. (1993). "Looking at Legends - Lumbee and Melungeon: Applied Genealogy and the Origins of Tri-Racial Isolate Settlements." National Genealogical Society Quarterly 81 (March 1993): 24-45.
Forbes, Jack D. (1993). Africans and Native Americans  The Language of Race and the Evolution of Red-Black Peoples. University of Illinois Press.
Heinegg, Paul (2005). FREE AFRICAN AMERICANS OF VIRGINIA, NORTH CAROLINA, SOUTH CAROLINA, MARYLAND AND DELAWARE Including the family histories of more than 80% of those counted as "all other free persons" in the 1790 and 1800 census. Available in its entirety online at freeafricanamericans.com;
Price, Edward T. (1953). "A Geographic Analysis of White-Negro-Indian Racial Mixtures in Eastern United States." The Association of American Geographers. Annals 43 (June 1953): 138-155.
Sider, Gerald M. (1993). Lumbee Indian Histories: Race, Ethnicity, and Indian Identity in the Southern United States. Cambridge University Press.

Enllaos.

Llengua Lumbee i Cultura ndia Lumbee*;
Tribu Lumbee;
Els Indis Lumbee;
for kids;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64448" title="Joaquim Nadal i Farreras" nonfiltered="516" processed="513" dbindex="25548">

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), poltic catal i catedrtic d'histria contempornia de la Universitat de Girona.

Presentaci.
Originari d'una influent famlia gironina, els pares de Joaquim Nadal pertanyen a l'Opus Dei i alguns dels seus germans tamb han tingut trajectries pbliques destacades, com Josep Maria Nadal i Farreras, rector de la Universitat de Girona des de la seva fundaci al 1991 fins al 2002, o Manel Nadal i Farreras, vinculat com ell al Partit dels Socialistes de Catalunya, i que actualment s secretari de la mobilitat dins el departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya que el mateix Joaquim Nadal dirigeix, d'en l'any 2003. Igualment, Joaquim Nadal s nebot de Jordi Nadal i Oller, historiador econmic i antic director del Collegi Universitari de Girona.

Els anys a l'alcaldia de Girona (1979-2002).
Joaquim Nadal i Farreras fou el primer alcalde giron escollit democrticament desprs de la transici espanyola al 1979 encapalant la llista del Partit dels socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ocup aquest crrec fins a la seva renncia al 2002. El substitu Anna Pagans i Gruartmoner, del mateix partir poltic que Nadal. Durant la seva gesti com a alcalde de Girona, emprengu l'ambiciosa reforma del Barri Vell (1982), juntament amb la promoci de l'extint Call jueu giron. Igualment, realitz obres de millora de la trama urbana de l'Eixample, ampli la ciutat amb la discutida creaci d'extenses rees urbanitzades d'habitatges unifamilars i execut ampliacions i millores de les infraestructures de serveis socials la ciutat, intentant equilibrar les desigualtats entre els barris. Quedaren pendents alguns temes, com la reforma profunda d'un inefica i deficitari transport pblic, la integraci dels barris ms marginals de la Font de la Plvora i Vila-roja, a ms de solucionar el barraquisme del disseminat Torre Alfons XII. Una de les obres ms controvertides i polmiques de Nadal fou la variant de la carretera N-II (actual A-2) pel paratge verge i protegit (PEIN) de la Vall de Sant Daniel (peudemont de les Gavarres). Mentre fou alcalde de Girona, ocup igualment la presidncia de la Federaci de Municipis de Catalunya (1981-1985) i un esc de diputat al Parlament de Catalunya (d'en 1984). Es convert al 1995 en candidat a la presidncia de la Generalitat de Catalunya pel PSC-PSOE, que no aconsegu. Durant la V legislatura del Parlament de Catalunya (1995-1999) fou president del grup parlamentari socialista i portaveu del mateix grup d'en 1999.

L'etapa al govern (2003-actualitat).
L'any 2003 entr al govern de Pasqual Maragall (PSC)  desprs d'abandonar l'alcaldia  com a conseller del departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i fou nomenat portaveu del govern. Ha estat considerat el nmero 4 del govern, desprs de Josep-Llus Carod-Rovira (ERC) (fins a la seva dimissi al 2004 per l'afer de Perpiny), Josep Bargall (ERC) i Joan Saura (ICV), artfexs i integrants de l'anomenat govern tripartit. Al 2005, Nadal es vei implicat en un escndol de fora considerable: l'anomenat crisi del Carmel, que fou l'enfonsament d'una edificaci d'aquest barri barcelon, a causa de les obres d'allargament de la lnia 5 del metro i l'afectaci i consegent desallotjament de 84 edificis ms. El partit de l'oposici, Convergncia i Uni, liderat per Artur Mas, deman la dimissi de Nadal en tant que conseller responsable de la seguretat de les obres, mentre que el govern tripartit en pes acusava CiU de la mala planificaci d'una obra que el seu partit havia comenat sota el darrer govern de Jordi Pujol. A la fi, el govern don la seva confiana a Nadal, per la seva imatge poltica en sort tocada. Sota l'empenta del departament que dirigeix, Nadal ha impulsat i aprovat el Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya, que ha de regular totes les noves infraestructures  viries i ferroviries  de Catalunya fins al 2026. Dins el PITC s'inclou l'anomenat eix transversal ferroviari que, seguint un traat similar a l'eix transversal viari del govern de Jordi Pujol, ha de vertebrar la Catalunya central amb les terres de Lleida i Girona. Malgrat aix, dues terceres parts de les inversions es destinen al transport per carretera i al tren d'alta velocitat.

Amb la ruptura de l'anomenat govern tripartit causada al maig de 2006 per l'expulsi dels consellers d'ERC, Nadal va passar a dirigir el departament de Presidncia i la part de Societat de la Informaci (abans agrupada juntament amb universitats i recerca en un sol departament), fins al final del govern 2003-2006.

Joaquim Nadal va ser revalidat en el crrec de Conseller de poltica territorial i obres pbliques en el nou govern de Jos Montilla el 29 de novembre de 2006. Tanmateix, com que se suprim el crrec de portaveu del govern, Nadal no exerceix aquesta funci. Igualment, s'ha palesat una prdua d'importncia dins el govern, en pro del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.

Activitat acadmica i publicacions.
Quant a la seva activitat acadmica Nadal ha exercit intermitentment la docncia a les universitats de Liverpool (1970-1972), Autnoma de Barcelona (1972-1992) i Girona (d'en 1992), i ha dedicat els seus treballs de recerca al segle XVIII catal, a la histria econmica espanyola del segle XIX i a la histria local, tot concentrant-se en aportacions diverses a la histria de Girona.
Semblantment, Nadal ha publicat diversos llibres, com Municipi i Ciutat. Girona com a exemple (1988), Girona. Mirant el present, pensant el futur (1991), Girona, ciutat viva i de colors (1999), La Catedral de Girona (2003), Catalunya, Catalanisme i Socialisme (2003) i ha tingut cura tamb de l'edici de l'obra d'Emili Grahit i Papell Memorias de un ex-alcalde gerundense (2003). Les ltimes publicacions sn Vides amb nom (2005), un recull de gran part dels seus articles biogrfics publicats a la premsa escrita, Dietari 2003. Apunts d'un any electoral (2006), Discursos i conferncies  (2006, Quaderns de viatge (2006) i Per a una Histria de Girona. Una bibliografia bsica (2008).

Notes.


Bibliografia.
CLARA, Josep, El personal poltic de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5;
RUH, Albert; NUSS, Sergi, "La sndrome de la variant de Sant Daniel", a El Dimoni de Santa Eugnia de Ter, 2006.

Enllaos externs.
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques;
Ajuntament de Girona;
  Joaquim Nadal dins l'edici electrnica del diari EL PAIS;
Ressenya del llibre Emilio Grahit y Papell. Memorias de un ex-alcalde gerundense;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64449" title="Barona" nonfiltered="517" processed="514" dbindex="25549">

La Ranxeria Barona s una reserva de la tribu kumeyaay de 5.664 acres, establida el 1932 a Califrnia. El cap s Rhonda Welch-Scalco.
Cap el 1853, molts s'establiren als voltants del vall de les Missions de San Diego, a les actuals ranxeries de Barona i Capitan Grande.
 
El 1870, el president Ulysses S. Grant va constituir les primeres reserves a les valls de Pala i San Pasqual. L'Ordre Executiva del 1891 for els Barona a marxar cap a l'rea de l'actual reserva coneguda com El Capitan. 

El 1932, sense terres ni deners, alguns membres de la tribu compraren el Ranxo Barona vora Lakeside, unes 30 milles nord-est de San Diego, reconeguda aviat com a tribu ndia. El 1994, aconsellats per Venture Catalyst, obriren el Casino Barona "Big Top."


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64450" title="Estaci d'Aransa" nonfiltered="518" processed="515" dbindex="25550">


L'estaci d'esqu nrdic Aransa es troba a la zona del Fornell, al poble d'Arnser (Aransa en ortografia tradicional), del municipi de Lles de Cerdanya. Envoltada per les muntanyes de la Tossa Plana de Lles (2916 m) i el Pic de Sirvent (2836 m), es troba a la conca on desaiguen els Estanys de la Pera cap el riu Segre.

L'estaci va obrir l'any 1986. En total t 32 km de pistes d'esqu de fons situades entre les cotes de 1.850 i 2.150 m. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 5 km;
Circuit blau: 7,5 km;
Circuit vermell: 10 km;
Circuit negre: 5 km;
Circuit de passeig: 8 km;

El circuit vermell del Mirador arriba a la cota ms alta amb una excellent panormica sobre l'Alt Urgell, la Cerdanya i la serra del Cad. El circuit de passeig fins l'aixopluc de les Pollineres s una pista d'accs als Estanys de la Pera i comunica amb l'Estaci de Lles.



Enllaos externs.
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64451" title="Estaci de Lles" nonfiltered="519" processed="516" dbindex="25551">

L'Estaci de Lles, o Lles Estaci d'Esqu i Muntanya, es troba a la zona del Cap del Rec al municipi de Lles de Cerdanya a la Baixa Cerdanya. La creua el torrent de l'Orri on desaigua l'estany de l'Orri a la falda de la Tossa Plana de Lles (2.916 m).

L'estaci va obrir l'any 1970. En total t 35 km de pistes d'esqu de fons situades entre les cotes de 1.900 i 2.335 m. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 11 km;
Circuit blau: 8 km;
Circuit vermell: 6 km;
Circuit negre: 3 km;
Circuit d'skatting: 13 km;

A ms disposa d'un circuit per raquetes i caminants. El circuit verd de l'Autopista passa pel refugi del Pradell i connecta amb l'Estaci d'Aransa. Aquest circuit Lles-Aransa s on t lloc un dels circuits de la Marxa Pirineu, carrera d'esqu de fons que t lloc cada any a principis d'any.

Enllaos externs.
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64452" title="Bay Mills" nonfiltered="520" processed="517" dbindex="25552">

Bay Mills s una reserva de la banda Sault Sainte Marie dels chippewa establida a Michigan. T una extensi de 3,494 acres (14.14 km) i una poblaci enregistrada de 1.309 habitants.

Fou constituda per la uni de quatre comunitats preexistents merc l'Indian Reorganization Act del 1934. El 1960 redactaren la seva actual constituci, modificant l'original del 1937. 
Actualment el portantveu i cap tribal s Jack Person.

Enllaos.
Bay Mills Indian Community;
Bay Mills News;
Constituci i lleis;
EPA information ;
Histria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64453" title="Orlando Letelier" nonfiltered="521" processed="518" dbindex="25553">
Orlando Letelier Del Solar (13 d'abril de 1932 -   21 de setembre de 1976). Poltic i economista xil, membre del govern de la Unitat Popular de Salvador Allende, assassinat a Washington DC per agents de l'extrema dreta cubana a les ordres de la dictadura d'Augusto Pinochet el 1976. Recentment, documents desclassificats als Estats Units semblen implicar tamb a la CIA en aquests fets.

El 1971 va ser designat ambaixador de Xile als Estats Units pel president socialista Salvador Allende. Dos anys ms tard, va ser nomenat ministre de Relacions Exteriors, i desprs Ministre de Defensa. 

Desprs del cop d'estat militar de l'11 de setembre de 1973, que va portar a Pinochet al poder, Letelier va ser detingut, torturat i enviat a una pres poltica a l'illa de Dawson, a l'Estret de Magallanes. Alliberat, es va exhiliar a Washington el 1974, on va treballar per restaurar la democrcia a Xile.

Poc abans del seu assassinat, la dictadura li va retirar la nacionalitat xilena.

Letelier va morir en explotar una bomba collocada sota el seu vehicle el 21 de setembre de 1976. En l'atemptat tamb va morir la collaboradora nord-americana de Letelier, Ronni Moffit.

L'assassinat de Letelier formava part d'un esfor coordinat per les diverses dictadures militars d'Amrica Llatina per intimidar i eliminar als seus opositors poltics. Aquesta xarxa de terrorisme d'estat, coneguda com Operaci Condor, estava integrada pels rgims dictatorials de Brasil, Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai i Bolvia. Tres d'aquests rgims -els d'Uruguai, Argentina i Xile- van comenar a assassinar figures de l'oposici exhiliades a paosos estrangers durant la primavera de 1976, segons sembla amb el coneixement del govern dels Estats Units.

Diverses persones van ser procesades i condemnades per l'assassinat. Entre ells Michael Townley, un nord-americ amb llaos propers a l'agncia d'intelligncia Xilena DINA, el general Manuel Contreras, antic cap de la DINA, i el general de brigada Pedro Espinoza.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64456" title="Guils Fontanera" nonfiltered="522" processed="519" dbindex="25554">
Guils Fontanera s una estaci municipal d'esqu nrdic situada a la zona de la Fontanera del municipi de Guils de Cerdanya a la Baixa Cerdanya. Envoltada per una gran extensi de bosc de pi negre, es troba situada a la vessant nord de la solana de Puigcerd i gaudeix d'abundant neu. Limita amb els municipis de la Tor de Querol i Porta de l'Alta Cerdanya i a ponent amb Ger.

L'estaci va obrir l'any 1992. En total t 45 km de pistes d'esqu de fons situades entre les cotes de 1.905 i 2.080 m. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 4 km;
Circuit blau: 25 km;
Circuit vermell: 20 km;
Circuit negre: 4 km;
Circuit d'skatting: 8 km;
Circuit de raquetes: 10 km;

A la cota ms alta el circuit s'acaba en el lmit municipal amb Ger, per amb esqu de muntanya es pot arribar fins al regufi de la Feixa i l'estany de Malniu.

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64458" title="Enric II d'Empries" nonfiltered="523" processed="520" dbindex="25555">
Enric II d'Arag i Pimentel, "Infant Fortuna" ( Calataiud 1445 - Castell d'Empries 1522 ), comte d'Empries (1458-1522), i Comte de Sogorb (1458-1469) desprs duc de Sogorb (1469-1489). Primer en el crrec de lloctinent de Catalunya (1479-1493)

Orgens familiars.
Fill d'Enric I d'Empries i la seva segona esposa Beatriu Pimentel. Era nt per part de pare del rei d'Arag Ferran d'Antequera.

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu pare el 1445 el seu oncle, Alfons el Magnnim, actu de regent del comtat d'Empries amb tal poder que Enric II no pogu accedir-hi fins a la seva mort el 1458. El 1469 Sogorb fou ascendit de comtat a ducat i el 1489 el va cedir al seu fill Alfons d'Arag.

El seu cos, el rei Ferran el Catlic, el nomen lloctinent de Catalunya quan va sser coronat rei. A ms, i a diferncia del que havia succet fins llavors, s'institucionalitz el crrec. Aix, el crrec pass d'existir simplement quan el monarca abandonava el Principat a ser un crrec permanent, independentment de la localitzaci del rei.

Npcies i descendents.
Es cas cap el 1488 amb Guiomar de Portugal, germana de Fadrique de Portugal i de Noronha, assessor de Carles I d'Espanya i futur Virrei de Catalunya. Tingueren tres fills:
 l'infant Joan d'Arag (1488-1490);
 l'infant Alfons I d'Empries (1489-1562), comte d'Empries i duc de Sogorb;
 la infanta Isabel d'Arag (1491-?), casada el 1513 amb nnec de Mendoza, duc del Infantado;

Mor a Castell d'Empries el 2 de juliol de 1522 i va ser enterrat al Monestir de Poblet.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64463" title="Alfons I d'Empries" nonfiltered="524" processed="521" dbindex="25556">
Alfons I d'Arag (Sogorb 1489 - 1562), comte d'Empries (1522-1562) i duc de Sogorb (1489-1562).

Orgens familiars.
Fill d'Enric II d'Empries, succe el seu pare al comtat d'Empries el 1522.

Npcies i descendents.
Es cas el 1516 amb la comtessa Joana III de Cardona. D'aquesta uni van nixer:
 l'infant Ferran d'Arag (1533), mort jove;
 l'infant Alfons d'Arag (1536-1550);
 l'infant Joan d'Arag (1537), mort jove;
 l'infant Francesc I d'Empries (1539-1572), comte d'Empries i Cardona i duc de Sogorb;
 la infanta Guiomar d'Arag (1540-1557), casada amb Frederic de Toledo, duc d'Alba;
 la infanta Joana de Cardona (1542-1608), comtessa de Cardona i duquessa de Sogorb;
 la infanta Anna d'Arag (?-1637;
 la infanta Francesca d'Arag, morta jove;
 la infanta Beatriu d'Arag, morta jove;
 la infanta Isabel d'Arag, casada amb Joan Ximenes de Urrea, comte d'Aranda;
 la infanta Magdalena d'Arag (?-1623), casada en 1576 amb Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda.
 la infanta Maria d'Arag, morta jove;
 la infanta Jernima d'Arag, morta jove;

Tingu dos fills illegtims:
 Pere d'Arag (?-1597), bisbe de Lleida, de Vic i de Jaca.
 Ddac d'Arag (?-1554.

El 1562 a la seva mort fou succet pel seu fill quart Francesc I d'Empries.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64464" title="Tavascan Pleta del Prat" nonfiltered="525" processed="522" dbindex="25557">


L'Estaci Alta Muntanya Tavascan Pleta del Prat s una estaci d'esqu situada al voltant del refugi de la Pleta del Prat de la vall de Mascarida, al poble de Tavascan del municipi de Lladorre.

L'estaci va obrir l'any 1991. s una estaci mixta amb un rea d'esqu alp i un rea d'esqu de fons. L'rea alpina disposa de cinc pistes amb un telecadira biplaa de 500 m de desnivell. L'rea nrdica disposa de 17 km de circuits marcats entre les cotes 1.750 i 2.100 m.

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64465" title="Parc de l'Agulla" nonfiltered="526" processed="523" dbindex="25558">

Parc de l'Agulla s el llac artificial on desemboca la Squia de Manresa. Va entrar en funcionament per les festes de la Llum de l'any 1977 i va ser remodelat el 1986. s l'espai ldic preferit per molts manresans, sobretot els caps de setmana. Permet emmagatzemar uns 200 milions de litres d'aigua en una superfcie de 0,64 km i una fondria mxima de 4 metres. Assegura el subministrament als dipsits de la ciutat durant sis o set dies. Al parc hi ha plantades, per zones, diferents espcies d'arbres. Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64469" title="Sant Joan de l'Erm" nonfiltered="527" processed="524" dbindex="25559">

Sant Joan de l'Erm, o Sant Joan de l'Erm Nou, s un indret, una ermita i una estaci d'esqu de fons, situat ms amunt de la vall de Castellb, al municipi de Montferrer i Castellb. El 1959 s'hi va inaugurar un nou santuari, aquest al vessant que mira a Castellb, a 1.690 metres d'altitud, prop de la font del Bosc i a tocar d'un bosc centenari de pins roigs i avets, en substituci del ruins edifici de Sant Joan de l'Erm Vell.

Sant Joan de l'Erm Nou s un edifici modern i escaient, amb un teulat de doble vessant, pronunciat, i un campanar triangular que s'aferra amb agudesa darrere seu. Uns 300 metres darrere la capella hi ha el coll de la Basseta o del Prat, en un extens pla de pins, arranjat per a l'acampada, amb un xalet-refugi, regentat pel Centre Excursionista de Catalunya, amb 40 places d'allotjament, obert tot l'any. Des del principi dels setanta hi ha installada en aquesta zona la pista d'esqu nrdic de Sant Joan de l'Erm. A Sant Joan de l'Erm es fa un aplec el 24 de juny, diada de Sant Joan, i se celebra la festa del patr el 28 i el 29 d'agost.

L'estaci d'esqu.
L'estaci d'esqu nrdic s enmig de boscos de pi roig, pi negre i avet, i les pistes van des dels 1.700 m d'altitud al refugi de la Basseta fins els 2.050 m de Prat Montaner des d'on es pot arribar fins a Portain.

L'estaci va obrir l'any 1970. En total t 50 km de pistes d'esqu de fons. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 7 km;
Circuit blau: 15 km;
Circuit vermell: 26 km;
Circuit negre: 2 km;
Circuit d'skatting: 18 km;

L'estaci es troba al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64470" title="Illa Christmas" nonfiltered="528" processed="525" dbindex="25560">




L'illa Christmas s una dependncia d'Austrlia, localitzada a l'Oce ndic, 2.360 km al nord-oest de Perth (Austrlia Occidental) i a 500 km al sud de Jakarta, Indonsia.

La composici tnica s de 70% xinesos, 20% europeus i 10% malais. Les principals religions sn el 36% budistes, 25% musulmans, 18% cristians, 15% taoistes i 6% d'altres. L'angls s l'idioma oficial per tamb es parlen el xins i el malai.

 Bibliografia .

 CIA World Factbook 2002 ;
 Charles. W. Andrews, A Description of Christmas Island (Indian Ocean). Geographical Journal, 13(1), 17-35 (1899). ;
 Charles W. Andrews, A Monograph of Christmas Island, London,1900. ;
 National Library of Australia, The Indian Ocean: a select bibliography.. 1979 ISBN 0642991502 ;
 W. J. L. Wharton, Account of Christmas Island, Indian Ocean. Proceedings of the Royal Geographical Society and Monthly Record of Geography, 10(10), 613-624 (1888). ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64471" title="Ramon I de Pallars i Ribagora" nonfiltered="529" processed="526" dbindex="25561">
Ramon I de Pallars i Ribagora ( ? - v 920 ). comte de Pallars i comte de Ribagora (872-920).

Orgens familiars.
Fill de Llop I de Bigorra i de la seva esposa Faquilena de Roergue, filla de Ramon I de Tolosa.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb una dama d'origen desconegut i de nom Guinigenta. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Bernat I de Ribagora (?-d 956), comte de Ribagora;
 l'infant Isarn I de Pallars (?-d 953), comte de Pallars;
 l'infant Llop I de Pallars (?-v 947), comte de Pallars;
 l'infant At de Bigorra, bisbe de Pallars;
 l'infant Mir de Bigorra (?-d 955), pare de Guillem de Ribagora;
 la infanta Ava;

En segones npcies es cas amb la filla del cap musulm Mutarrif ibn Llop. D'aquesta uni no hi hagu fills.

A la seva mort els seus dominis foren repartits als seus fills grans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64476" title="Pas recentment industrialitzat" nonfiltered="530" processed="527" dbindex="25562">
La categoria de pas recentment industrialitzat o estat recentment industrialitzat s una classificaci social i econmica que utilitzen els poltics i economistes per referir-se a un grup de pasos amb les mateixes caracterstiques econmiques en el seu desenvolupament.

Els estats recentment industrialitzat encara no han aconseguit, per algunes mancances en llur desenvolupament, la classificaci de pasos desenvolupats, per, sn molt ms avanats que els pasos anomenats "tercer mn" o "pasos menys desenvolupats". Una caracterstica significativa d'un estat recentment industrialitzat s que gaudeix d'un nivell considerable d'industrialitzaci, havent realitzat un canvi de la seva activitat principal de l'agricultura cap a la indstria, principalment el sector manufacturer.

Altres caracterstiques sn:
 Un increment en les llibertats socials i civils;
 L'obertura de l'economia, permetent l'intercanvi comercial amb altres estats, o fins i tot signar un tractat de lliure comer o ser adms a un bloc comercial.

Els pasos recentment industrialitzats van comenar a ser reconeguts durant la dcada de 1970 en qu els "Tigres asitics", Hong Kong, Corea del Sud, Singapur i Taiwan van jugar un paper prominent en l'economia mundial desprs de llur rpida industrialitzaci la dcada de 1960. Altres exemples sn Mxic, Brasil, Turquia, Tailndia, Malisia, Xile i Sud-frica. Altres acadmics hi inclouen l'Argentina, ja que comparteix altres caracterstiques com ara el mateix nivell de renda per cpita (RNB) i de l'IDH. Tanmateix, aquest pas, i en menor grau Xile, havia aconseguit industrialitzar-se al comenament del segle XX, i desprs, per diverses causes poltiques i econmiques, no va assolir un desenvolupament continuat com la resta dels estats industrialitzats, estancant i deprimint la seva economia al mateix nivell que els seus vens sud-americans.

Per altra banda, la Xina i l'ndia estan experimentant un sorprenent creixement industrial, i juguen un paper molt important avui dia en l'economia mundial. Per, llur poblaci, (superior a mil milions) fa que la renda per cpita sigui molt baixa, i no han aconseguit una distribuci de la riquesa apropiada. 

Articles relacionats.
 Pasos desenvolupats;
 Mercats emergents;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64479" title="Bernat I de Ribagora" nonfiltered="531" processed="528" dbindex="25563">
Bernat I de Ribagora ( ? - v 955 ), comte de Ribagora (920-955).

Orgens familiars.
Fill primer de Ramon I de Pallars i Ribagora i la seva esposa Guinegenta. Fou el germ dels tamb comtes de Pallars Llop I i Isarn I.

Npcies i descendents.
Es cas amb Toda d'Arag, filla del comte Gal III d'Arag i la seva primera esposa Acibella de Gascunya. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Ramon II de Ribagora (?-970), comte de Ribagora;
 l'infant Gal de Ribagora, casat vers el 930 amb Belasquita de Navarra, filla de San I de Navarra i Toda de Navarra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64480" title="Ramon II de Ribagora" nonfiltered="532" processed="529" dbindex="25564">
Ramon II de Ribagora  ( ? - 970 ), comte de Ribagora (955-970).

Origens familiars.
Fill del comte Bernat I de Ribagora i la infanta Toda d'Arag. Era nt per part de mare de Gal III d'Arag.

Npcies i descendents.
Es cas amb Garsenda d'Armanyac, filla del comte Guillem d'Armanyac. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Unifred de Ribagora (?-979), comte de Ribagora;
 l'infant Arnau de Ribagora (?-990), comte de Ribagora;
 l'infant Isern de Ribagora (?-1003), comte de Ribagora;
 la infanta Ava de Ribagora (a 945-d 995), casada vers el 960 amb el comte Garcia I de Castella;
 la infanta Tota de Ribagora (?-1011), comtessa de Ribagora i casada amb Sunyer I de Pallars;
 l'infant Odisent de Ribagora, bisbe de Roda;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64481" title="Breice" nonfiltered="533" processed="530" dbindex="25565">

Breice s un municipi del sud-oest d'Eslovnia a Posavje, prop de la frontera amb Crocia. 

Activitats.
Tot i ser un municipi amb pocs habitants, destaca per la seva connexi ferroviria, punt d'arribada de trens croats i eslovens i, per tant, lloc on s'efectuen molts transbords.

 Enllaos externs .

 Breice, pgina oficial del municipi (en eslov);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64484" title="Tuixent - la Vansa" nonfiltered="534" processed="531" dbindex="25566">
Tuixent - la Vansa s una estaci d'esqu nrdic, tamb conegut com a esqu de fons, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del masss del Port del Comte, dins el municipi de Josa i Tuixn. L'estaci i les pistes s troben al sud de la serra del Cad, per aix l'accs des de la Seu d'Urgell s una mica complicat i amb un traat sinus. Tamb s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. L'estaci est a mig cam entre els municipis de Josa i Tuixn i la Vansa i Frnols, per aix pren el nom d'ambds municipis. 

L'estaci va obrir l'any 1978. En total t 29,7 km de pistes d'esqu de fons entre les cotes de 1.830 i 2.150 m. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 1,8 km;
Circuit blau: 7,5 km;
Circuit vermell: 13 km;
Circuit negre: 10 km;
Circuit d'skatting: 3,5 km;

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64486" title="Virs-Vallferrera" nonfiltered="535" processed="532" dbindex="25567">
L'Estaci Hivernal Virs-Vallferrera, es troba a les Bordes de Virs, al municipi d'Alins.

L'estaci va obrir l'any 2001. En total t 58 km de pistes d'esqu de fons entre les cotes de 1.290 i 1,970 m. Estan repartides segons dificultat en:
Circuit verd: 10 km;
Circuit blau: 19 km;
Circuit vermell: 25 km;
Circuit negre: 4 km;
Circuit d'skatting: 3,5 km;

Enllaos externs.
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64488" title="Gorika" nonfiltered="536" processed="533" dbindex="25568">

Gorika s la regi situada a l'extrem oest d'Eslovnia, i t com a capital Nova Gorica. L'antiga capital, Gorizia (en eslov Gorica), pertany a Itlia des de la Primera Guerra Mundial. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64491" title="Unifred de Ribagora" nonfiltered="537" processed="534" dbindex="25569">
Unifred de Ribagora  ( ? - v 979 ), comte de Ribagora (970-979).

Origens familiars.
Fill del comte Ramon II de Ribagora i la seva esposa Garsenda d'Armanyac.

Succe al seu pare Ramon I a la seva mort el 970. 

Es cas amb una donzella anomenada Sana, de la qual no va tenir fills. Fou succeit pel seu germ Arnau de Ribagora.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64492" title="Arnau de Ribagora" nonfiltered="538" processed="535" dbindex="25570">
Arnau de Ribagora  ( ? - v 990 ), comte de Ribagora (979-990).

Origens familiars.
Fill del comte Ramon II de Ribagora i la seva esposa Garsenda d'Armanyac. Era nt per lnia paterna del comte Bernat I de Ribagora i Toda d'Arag, i per lnia materna de Guillem d'Armanyac.

Fou germ dels tamb comtes Unifred de Ribagora, Isern de Ribagora i Tota de Ribagora.

Comte de Ribagora.
Succe al seu germ Unifred a la seva mort l'any 979. 

No es coneix gaire de la seva vida i es desconeix si es va arribar a casar. Fou succet pel seu germ Isern de Ribagora.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64493" title="Ptuj" nonfiltered="539" processed="536" dbindex="25571">

Ptuj (en alemany Pettau, llat Poetovio) s una ciutat d'Eslovnia. Est situada a la Baixa Estria (nord-est d'Eslovnia), i t cap a 20,000 habitants. 

s una de les ciutats ms antigues d'Eslovnia. Data de l'Edat de Pedra, per la ciutat fou la ms prspera de l'poca romana. La ciutat de Poetovio fou el centre de la Legi XIII Gemina a la Pannnia. El nom prov de l'poca de l'emperador Traj, que li conced l'estatus de ciutat i l'anomen Colonia Ulpia Traiana Poetovio. Cap a l'any 69 AD, l'emperador Vespasi fou elegit a Ptuj, i de fet la primera menci escrita de la ciutat ve d'aquell mateix any. Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, Ptuj torn a guanyar els drets de ciutat al segle X. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64494" title="Isern de Ribagora" nonfiltered="540" processed="537" dbindex="25572">
Isern de Ribagora  ( ? - v 1003 ), comte de Ribagora (990-1003).

Origens familiars.
Fill del comte Ramon II de Ribagora i la seva esposa Garsenda d'Armanyac. Fou germ dels tamb comtes Unifred de Ribagora, Arnau de Ribagora i Tota de Ribagora.

Succe al seu germ Arnau a la seva mort l'any 990.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Balla, amb la qual va tenir:
 l'infant Guillem de Ribagora (?-1017), comte de Ribagora;

Fou succet per la seva germana Tota de Ribagora.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64496" title="Tota de Ribagora" nonfiltered="541" processed="538" dbindex="25573">
Tota de Ribagora  ( ? - v 1011 ), comtessa de Ribagora (1003-1011) i comtessa consort de Pallars (?-1010).

Origens familiars.
Filla del comte Ramon II de Ribagora i la seva esposa Garsenda d'Armanyac. Fou germana dels tamb comtes Unifred de Ribagora, Arnau de Ribagora i Isern de Ribagora.

Succe al seu germ Isern a la seva mort l'any 1003. 

Es cas amb el comte Sunyer I de Pallars, del qual en fou la segona esposa. No tingueren fills del matrimoni.

Fou succet pel seu nebot Guillem de Ribagora, fill del comte Isern de Ribagora.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64497" title="Guillem de Ribagora" nonfiltered="542" processed="539" dbindex="25574">
Guillem de Ribagora  ( ? - v 1017 ), comte de Ribagora (1011-1017).

Origens familiars.
Fill del comte Isern de Ribagora i la seva esposa Balla. 

Succe a la seva tieta Tota de Ribagora a la seva mort l'any 1011, la qual havia accedit al tron comtal a la mort del pare de Guillem. 

No es coneix gaire de la seva vida i es desconeix si es va arribar a casar. Fou assassinat el 1017 en una expedici a la Vall d'Aran i sense haver nomenat successor.

Fou llavors quan San III de Navarra reclam per a s els drets dinstics de la seva esposa Mnia I de Castella, nta d'Ava de Ribagora i besnta de Ramon II de Ribagora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64499" title="Gonal I de Ribagora" nonfiltered="543" processed="540" dbindex="25575">
Gonal I de Ribagora ( ? - 1045 ), infant de Navarra i Castella i comte de Ribagora i comte de Sobrarb (1035-1045).

Orgens familiars.
Tercer fill del rei San III de Navarra i la seva esposa la reina Mnia I de Castella.

Al morir San III, la vasta herncia fou dividida entre els seus fills: aix Ramir I reb el Regne d'Arag, Ferran I reb el Regne de Castella i Garcia IV reb el Regne de Navarra, mentre Gonal es qued amb la Ribagora i el Sobrarb.

Mor assassinat el 26 de juny de 1045, passant els seus drets al seu germanastre Ramir I d'Arag.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64500" title="YafRay" nonfiltered="544" processed="541" dbindex="25576">


YafRay (Yet Another Free Raytracer) es un raytracer lliure, sota llicncia GNU LGPL, que fa servir un llenguatge de descripci d'escenes en XML. Recentment s'ha integrat al programa de modelat 3D Blender, i s utilitzat freqentment per renderitzar les escenes creades amb Blender. Els principals desenvolupadors son Alejandro Conty Estvez i Alfredo de Greef.

Principals Caracterstiques.

 Illuminaci global completa: YafRay pot illuminar escenes per aquest sistema, emprant                               aproximacions Montecarlo i Quasimontecarlo.

 Illuminaci Skydome: Llum originari d'un cel emissor que causa ombres suaus a l'escena.

 Illuminaci HDRI: Aquest tipus d'illuminaci es basa en la informaci continguda en una imatge HDR. Es pot utilitzar amb els dos tipus d'illuminaci descrits anteriorment.

 Castiques: YafRay permet simular el comportament dels materials reflectants i transmissors de llum, com  el cristall.

 DOF Real: Grcies a aquest s possible reprodur en l'escena l'efecte d'enfocament que tindria una lent real, produint desenfocament als objectes ms llunyans i propers del punt d'enfocament.

 Reflexions Borrosses: Certs objectes produeixen una distorsi en la reflexi deguda a una superfcie rugosa, aquest efecte pot sser simulat pel programa.

Altres caracterstiques;
 Estructura modular;
 Integraci en programes de modelacio 3d emprant plug-in;
 Multiplataforma;
 Motor de render independient;
 Render distribuit i multifil;


Vegeu tamb.
POV-Ray, un altre popular ray tracer lliure.


Enllaos externs.
 Web de YafRay ;
 Web de Blender ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64501" title="Marne" nonfiltered="545" processed="542" dbindex="25577">




El Marne s un departament de Frana. Situat al nord-est del pas, forma part de la regi de Xampanya-Ardenes. Pren el seu nom del riu homnim.

Geografia.
El Marne limita amb tres departaments de Xampanya-Ardenes (Ardenes, Alt Marne i Aube), aix com amb els departaments d'Aisne (Picardia), Mosa (Lorena) i Sena i Marne (Illa de Frana).

La prefectura o capital departamental s la ciutat de Chlons-en-Champagne (abans coneguda com Chlons-sur-Marne). A ms a ms, hi ha 4 sotsprefectures: pernay, Reims, Saint-Menehould i Vitry-le-Franois.

Histria.
El departament del Marne fou un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament va ser creat a partir de l'antiga provncia de Xampanya.

Economia.
En aquest departament es troben les vinyes amb el ram de les quals es produeix el xampany.

La ciutat de Reims, amb la seva catedral, on d'acord amb la tradici eren coronats els reis de Frana, s la principal atracci turstica del departament.

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Ren-Paul Savary, de la Uni per un Moviment Popular.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP): 19 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 13 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 7 consellers generals;
 No adscrits de dreta: 3 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 1 conseller general;
 No adscrits d'esquerra: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Marne;
Llista dels cantons del Marne;

Enllaos externs.
 Consell General del Marne ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64507" title="Guaran" nonfiltered="546" processed="543" dbindex="25580">

El guaran o paullnia (Paullinia cupana var. sorbilis, P. crysan o P. sorbilis), s una planta enfiladissa de la famlia de les sapindcies, amb fruits xicotets de color roig viu, nadiua del Brasil (zona de la baixa Amaznia) i avui produda tamb a Veneuela i Colmbia, coneguda per l'alt contingut d'estimulants que t el fruit.

El fruit s una cpsula roja en forma de pera o ou, normalment cont una sola llavor, de color negre terrs, amb una corfa que se separa fcilment quan el fruit s sec. La seua grandria s un poc ms xicoteta que la d'una castanya.

A efectes teraputics i com a complement, se n'empren les llavors, desprovedes de la coberta externa o tegument. En general, es torren i es polvoritzen, amb la qual cosa s'obtenen unes plvores de color marr.

S'utilitza com a planta medicinal i contingut de refrescos energtics.

 Composici qumica i accions farmacolgiques .

La paullnia o guaran cont, principalment en els seus fruits:
 cafena o guaranina(entre un 3,1% i un 5,8% als fruits);
 hipoxantina;
 teofillina;
 teobromina;
 xantina;
 metilxantina;
 saponsids;
 sals minerals;
 tanins: catecol, epicatecol, protoantocianidols;
 vitamines: A, E, B1, B3 i PP;

El fruit de la paullnia cont un alt grau de cafena, sobre tot concentrada als cotiledons de les llavors. La cafena augmenta el metabolisme de les cllules i estimula l'alliberaci de catecolamines que fan que l'organisme puga metabolitzar ms rpidament els greixos. Per aix aquesta planta es fa servir en rgims de control de pes. s cardiotnica (estimula l'activitat del mscul cardac), t propietats astringents i antiinflamatries. Tradicionalment s'ha usat en el tractament de diarrees lleugeres. s considerat un bon reconstituent general, ideal per a persones que pateixen algun decament fsic i intellectual com astnies. Estimula les funcions vitals de l'organisme, la virilitat i la potncia, els reflexos, la memria i l'activitat intellectual.

Malgrat tot, no s'ha d'abusar d'aquesta planta, ja que pot provocar trastorns gstrics, ansietat, excitaci cerebral, allucinacions, insomni, etc.

Enllaos externs.

http://www.Guarana.eu/pt ;
http://www.guarana.me.uk ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64512" title="Pobresa" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="25581">

La pobresa s la manca de bns materials suficients per portar una vida digna. En aquest sentit, s el contrari que riquesa i alludeix a un estat de carncia. 

s un parmetre sempre comparatiu, per aix es pot parlar de pobresa absoluta (manca de menjar, casa i aigua potable), pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir ingressos inferiors a un dlar diari) o pobresa (viure amb menys de 3 dlars al dia). Aquests nivells varien en funci del pas que es tracti (per exemple a Espanya s pobre el que no arriba al 50% dels ingressos mitjans de l'Estat). Al mn hi ha 1200 milions de persones en situaci de pobresa extrema.

Els pasos pobres sn anomenats subdesenvolupats o del Tercer Mn. Es concentren en els continents d'sia i sobretot frica, tot i que la pobresa est estesa arreu del mn, incloent les riques ciutats industrialitzades (quart mn).

Causes de la pobresa.

 Desastres naturals;
 Guerra;
 Repartiment injust dels recursos;
 Poc accs a l'ensenyament;
 Factors climtics;
 Govern anrquic o corrupte;
 Discriminaci per ra de sexe o raa;
 Poc accs als mercats globalitzats;
 Manca de drets humans;
 Sanitat deficient;

Reduir la pobresa extrema combatent aquestes causes s un dels Objectius de Desenvolupament del Millenni.

Vegeu tamb.

Fam;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64521" title="Riu de Glorieta" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="25582">

El Riu de Glorieta s un afluent de la riba dreta del Francol. Neix a Mont-ral, a les Muntanyes de Prades, transcorre sec en la major part del tram superior i travessa la vila d'Alcover abans de desembocar al terme municipal d'el Morell, sense sortir gaireb mai de la comarca de l'Alt Camp.

 Poblacions .
Alcover;
el Rourell;

 Principals afluents .
Barranc de la Font de l'Om;
Barranc de Camps;
Riera del Burguet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64522" title="Riu de Siurana" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="25583">


El riu de Siurana s un afluent del marge esquerre de l'Ebre. Neix a les muntanyes de Prades, alimenta el pant de Siurana al terme de Cornudella de Montsant i travessa el Priorat histric abans de desembocar a l'Ebre a l'alada de Garcia.



 Poblacions .
Poboleda;
Torroja del Priorat;
Gratallops;
Bellmunt del Priorat;
Garcia;

 Principals afluents .
Barranc de la Foradada;
Riu del Gorg;
Riuet de la Gritella;
Riu d'Arbol;
Riu de Cortiella;
Riu de Montsant;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64523" title="Riu de Montsant" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="25584">


El riu de Montsant neix al terme d'Ulldemolins, de la confluncia del riu de Prades i el riuet del Teix. Desprs travessa per la part nord la serra de Montsant i el parc natural del mateix nom, deixant de banda l'ermita de Sant Bartomeu i alimentant el pant de Margalef abans de desembocar al Siurana a l'alada del Lloar, sense sortir mai de la comarca del Priorat. Abans havia estat rea de pesca intensiva de truita i albergava colnies de cranc de riu ibric. Les inundacions dels anys 80 van afectar fora la llera del riu, que en bona part encara no s'ha regenerat. El riu de Montsant travessa ponts medievals a les rodalies de Cabacs i a la Vilella Baixa. 

Poblacions.
Margalef;
la Bisbal de Falset;
la Vilella Baixa;
el Lloar;

Principals afluents.
Riu de Prades;
Riuet del Teix;
Barranc dels Plags;
Riu d'Escaladei;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64524" title="Parc Natural del Montsant" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="25585">




El Montsant s un masss situat a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacs, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef. Forma part de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensi d'uns 135 km . Els seus cims principals sn la Roca Corbatera (1 162,8 m), el Pil dels Senyalets (1 107 m) i la Cogulla (1 062 m).
Est constitut predominantment per conglomerats que formen cingles a la carena principal (Serra Major), situada a la part meridional i aliniada de SW a NE, acompanyats de margues que donen peu a nombroses baumes i coves. Al vessant nord, de relleu ms suau, hi ha nombrosos barrancs que desguassen al Riu de Montsant.
El Montsant acull diverses ermites de llarga tradici, com la de la Mare de Du del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartomeu (d'estil romnic) i Sant Joan del Codolar, entre moltes altres, i al seu peu es troba la histrica Cartoixa d'Escaladei, fundada al segle XII.
Des de 2002 conforma el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Referncies.


Enllaos externs.
Parc Natural de la Serra de Montsant;
Web de Turisme del Consell Comarcal del Priorat;

Bibliografia.
Cabr i Puig, Antoni. El Montsant. Circuits i excursions per fer a peu. Valls: Cossetnia 1999 ISBN 84-89890-21-8;
Ferr Masip, Rafael. Serra de Montsant. Guia itinerria. Reus: Centre de lectura, 1999 ISBN 84-87873-28-6;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64526" title="Estany de Salses" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="25586">

L'estany de Salses, tamb anomenat estany de Leucata (en occit estanh de Leucata, en francs tang de Salses o tang de Leucate) s un estany d'aigua dola i salada, el ms septentrional dels Pasos Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes. T una superfcie de 5.850 ha, uns 14 km de nord a sud i una fondria mxima entre els 3,2 metres i els 3,7m.

s compost de dues cubetes, una a la banda de Salses i l'altra a la de Leucata (d'aqu el seu nom ambivalent), connectades per un gran espai submergit per poc fondo. 

 Geografia .
L'estany est situat a la frontera entre la Catalunya Nord i el Llenguadoc, a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell, entre els departaments dels Pirineus Orientals i l'Aude, i limita amb els municipis de Leucata, Fitor, el Barcars, Sant Lloren de la Salanca, Sant Hiplit de la Salanca i Salses. Les terres septentrionals del Rossell situades al voltant de l'estany reben, per extensi, el nom de la Salanca.

 L'estany .
Est alimentat per aigua dola provinent essencialment de dos afloraments de la capa fretica del karst de les Corberes.

Tamb est comunicat amb la Mediterrnia a travs de tres canals o graus equipats amb portes, que es mantenen obertes o tancades en funci de l'estaci de l'any o de la migraci dels peixos. 

Est separat de la mar per una llarga fletxa sorrenca travessada per una carretera on s'hi han establert diversos equipaments turstics.

 Activitats .
Tradicionalment les seves aiges s'han dedicat a la pesca de les espcies lacustres, la piscicultura i la cria de molluscs. El turisme es desenvolupa als ports de Leucata i del Barcars. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64530" title="Joan Jorba i Rius" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="25588">
Joan Jorba Rius (Castellgal, Bages, 1869   Manresa, 1938), va ser un empresari catal del sector de txtil i distribuci.

Fill de Pere Jorba i Gass que havia installat la seva primera fbrica de filatures a Sant Vicen de Castellet el 1887. El 1892 es va posar en funcionament la colnia Jorba prop de  Calders, dedicada al txtil, i el 1904, decideixen obrir uns magatzems a Manresa. El 1911 s'expandeixen a Barcelona al Carrer del Call n11-15.

A partir del moment en qu el fill de Pere Jorba i Gass, Joan Jorba i Rius, apareix com a gerent dels magatzems als documents oficials, l'empresa traspassa els lmits fronterers i installa una sucursal l'any 1919 a Brusselles, ciutat ben coneguda a causa dels viatges de Joan Jorba que li van permetre conixer la dinmica empresarial europea.

Ben aviat, Joan Jorba destac pel seu carcter innovador en el camp del comer, que revolucion amb el desenvolupament del concepte de grans magatzems i la modernitat dels seus mtodes de venda i publicitat. Pioner en la incorporaci de la venda per correu i el lliurament a domicili en la seva estratgia de venda, arribant fins i tot a publicar la Revista Jorba per presentar els seus productes.

Els primers magatzems Jorba foren els de Manresa, de l'arquitecte Ignasi Oms, construt l'any 1904, i remodelats en tres etapes (1936-1943-1952). s una de les poques mostres d art dco a Catalunya. Oberts fins a mitjans dels anys 80, marquen clarament la histria de la ciutat.

El mxim exponent de l'expansi fou amb l'obertura l'octubre de 1926 dels magatzems de Barcelona, al Portal de l'ngel, d'estil classicista. La nova regulaci urbanstica del carrer els va permetre construir ms en alria, una mica inusual fins llavors als grans magatzems. El resultat s un edifici majestus i elegant, a ms de vists. La finalitat comercial de l'edifici fa que totes les plantes estiguin obertes amb grans finestres, destacant els de la planta baixa, que permet una total visi des de l'exterior.

Durant la Guerra Civil, Joan Jorba i Rius es va veure implicat en un judici revolucionari celebrat a Tarragona, on fou jutjat per uns fets de la Setmana Trgica de 1909. Amb l ajut d alguns manresans i amb el suport dels treballadors de la casa, Joan Jorba va sortir d aquest mal pas per en sort molt ressentit fsica i psquicament. El 1936, l empresa fou collectivitzada. Joan Jorba fou recls a casa seva, encara que mantenia contactes amb els directius de l empresa. Mor el dia 21 de mar de 1938.

Van ser tamb punt de referncia durant molts anys no noms de Barcelona sin de tot Catalunya. No eren pas els primers grans magatzems que s'obrien a la ciutat, encara que s els que van arribar a obtenir ms gran popularitat durant els anys 40 a 60 fins a la venda a Galeras Preciados l'any 1963.

Els magatzems tenien un pes important en la vida pblica de la ciutat, participant en cavalcades, organitzant jocs florals, concursos infantils, festes de disfresses, exposicions d'art i desfilades de moda.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64536" title="Bonastruc a Porta" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="25589">
Bonastruc a Porta (Girona, 1194 - Haifa?, 1270), fou rab de l'aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moix ben Nahman, per la qual cosa fou anomenat tamb Nahmnides. Tamb se'l coneix en hebreu com a Ramban,  acrstic de Rabbi Moix ben Nahman.

Va ser un destacat filsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimnides, s'opos a les seves tendncies intellectualistes i deriv fins a qestions de la cbala, dins les quals compongu un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab s la mostra ms antiga de poesia cabalstica peninsular. Algunes altres obres cabalstiques seves sn Oar ha-hayyim ("Tresor de la vida") i Deraix ("Investigaci"). Igualment, escrigu mantes obres didctiques, per entre les quals hom troba Igguret ha-qdeix ("Epstola de la santedat") i Torat ha-adam ("La Llei de l'home").

Quant a la seva vida pblica, l'actuaci ms remarcable fou la participaci en una controvrsia pblica amb el cristi convers Pau Cristi, celebrada a Barcelona al 1263, davant el rei Jaume I i de Ramon de Penyafort. Ambds contrincants es van considerar vencedors de la controvrsia, i com a resultat d'aquesta discusi, Ramban va ser condemnat a l'exili. A causa d'aix, sojorn a Castella i a Provena, abans de traslladar-se a Terra Santa, on mor el 1270.

A la ciutat de Jerusalem hi t dedicat un carrer, l'Avinguda Ramban.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64541" title="Colom (ocell)" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="25590">

El colom o colom roquer (Columba livia) s una espcie d'ocell de la famlia dels colmbids.

 Races de colom .

Entre les races de colom prpies dels Pasos Catalans, destaquen:

 Colom Capibec;
 Colom Coll pelat;
 Colom de vol catal;
 Colom figureta;
 Colom flamenc;
 Colom refilador ull de peix;
 Colom ull de maduixa;
 Gavatxut valenci;

 El colom a la cultura .
El colom simbolitza la pau, sobretot si s blanc i va amb una branca d'olivera al bec. Aquest smbol barreja la tradici de l'arca de No (on un colom amb una branca va anunciar terra ferma i per tant la fi del diluvi universal) amb el color blanc de les banderes de parlament o rendici a la guerra.

Tamb s l'encarnaci de l'Esperit Sant per al catolicisme.

 El colom com a plaga .
La seva adaptabilitat als entorns urbans l'ha fet arribar a esdevenir una plaga en moltes ciutats. D'igual manera succeeix amb altres especies d'aus peridomstiques com: gavians, estornells, cotorres de pit gris, etc. En aquest espais, el colom prolifera aprofitant la manca de depredadors, la presncia d'edificacions sense manteniment i l'incvic hbit dels alimentadors. Quan hi ha una presncia excessiva d'exemplars, poden arribar a provocar malalties zoonotiques, i a malmetre elements arquitectnics.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64544" title="Oclusiva palatal sorda" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="25591">

La consonant oclusiva palatal sorda s un so de la parla poc freqent que es representa  a l'AFI.

Caracterstiques.
 s una consonant oclusiva perqu hi ha una interrupci total del pas de l'aire.
 El seu punt d'articulaci s palatal, ja que la la llengua frega la part central del paladar.
 s sorda perqu no es produeix vibraci de les cordes vocals.
 s un so pulmonar egressiu central.

En catal.
En catal aquest fonema existeix a part del subdialecte mallorqu, on la seva realitzaci es troba determinada per un context palatal.

En altres llenges.
 El carcter   representa aquest so en txec i eslovac. A ms, en txec aquest so tamb es troba en les combinacions ti i t , i en eslovac en les formes ti i te.
   en let.
    en rus. Tamb la   simple en les segents combinacions:   ,   ,   ,   ,   .
 ty en hongars.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64547" title="Isarn I de Pallars" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="25593">
Isarn I de Pallars ( ? - 948 ), infant de Ribagora i comte de Pallars (920-948).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon I de Pallars i Ribagora i la seva esposa Guinigenta. A la seva mort els seus fills es repartiren l'herncia, aix Isarn i el seu germ Llop de Pallars reberen el comtat de Pallars mentre el seu germ gran Bernat I de Ribagora reb el comtat de Ribagora.

Npcies i descendents.
Es cas en dues ocasions, la primera amb una dama anomenada Senegunda i la segona amb Adelaida. Es desconeix de qui foren els fills:
 l'infant Guillem de Pallars (?-950);
 la infanta Ermengarda de Pallars, abadessa de Burgal;

Isarn I a la mort del seu germ Llop I de Pallars decid retirar-se i deix el seu govern en mans del seus nebots.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64549" title="Vocal neutra" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="25594">

La vocal neutra  s un fonema que es representa  en l'AFI, s a dir, la lletra e capgirada provinent de l'alfabet hebreu. s un so molt freqent a les llenges del mn. En catal s'anomena xev, mentre que en molts idiomes se sol anomenar schwa (pronunciat //), transcripci germnica de l'hebreu        ( w).

 Caracterstiques .
 s una vocal central, tant pel que fa al grau d'obertura com a la posici de la llengua.
 s un so pulmonar egressiu.
 Com tota vocal, s un so sonor.
 s un so de curta durada.

 En catal .
Aquest fonema s un dels trets caracterstics del catal oriental que es manifesta en la pronncia de les e o a en posici tona, i tamb en els parlars balerics per representar algunes e en posici tnica. En catal barcelon adopta una variant quasioberta , i en alguers una .

Pot portar confusions a l'ortografia ja que, per exemple, en aquests dialectes es pronuncia igual pare i para (//). s un so intermedi entre la e i la a, es troba sempre en posici tona i es representa ortogrficament amb la grafia a o b amb la e. Tota a i tota e en posici tona es pronuncia com a vocal neutra.

 Curiositats .
 En ocasions quan s'empra el terme schwa se li dna el valor de vocal absent, per la caracterstica de la vocal hebrea (significa "no res" en aquest idioma).
 El smbol ha estat adoptat per molts alfabets de les regions caucsiques.
 s el nom donat a una vocal de l'indoeuropeu que presentava variants en el snscrit, el llat i el grec contradient la norma general de l'evoluci fontica.
 En angls moltes vocals es pronuncien com vocals neutres en posici tona, fins al punt que es pot dir que el sistema de vocals tones d'aquesta llengua noms t tres posicions: i breu, u breu, i vocal neutra.

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64551" title="Llop I de Pallars" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="25595">
Llop I de Pallars ( ? - 948 ), comte de Pallars (920-948).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon I de Pallars i Ribagora i la seva esposa Guinigenta. A la seva mort els seus fills es repartiren l'herncia, aix Llop i el seu germ Isarn de Pallars reberen el comtat de Pallars mentre el seu germ gran Bernat I de Ribagora reb el comtat de Ribagora.

Npcies i descendents.
Es cas amb Gotruda de Cerdanya, filla Mir II de Cerdanya i la seva amistanada Virglia d'Empries. Del matrimoni tingueren
 l'infant Ramon II de Pallars (?-995), comte de Pallars;
 l'infant Borrell I de Pallars (?-995), comte de Pallars;
 l'infant Sunyer I de Pallars (?-1011, comte de Pallars;
 l'infant Sunifred de Pallars;
 la infanta Riquilda de Pallars;

Llop I mor vers el 948, el seu germ Isarn I de Pallars decid retirar-se i deix el seu govern en mans del seus nebots.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64552" title="Almucar" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="25596">

Almucar s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Granada. Est situat a la comarca de la Costa Granadina, molt a prop de la provncia de Mlaga, tocant a la Mediterrnia.

s un important centre turstic, localitzat entre la mar i la muntanya, aix com un important productor de fruites subtropicals com alvocats, xirimoies, mangos, kiwis, etc.

T tamb un ric bagatge histric i cultural i va ser l'origen d'un petit enclavament fenici anomenat Sexi; d'aqu ve el gentilici formal, sexitano.

 Agermanamento .
 Alhucemas, Marroc;
 Baracoa, Cuba;
 Cerveteri, Laci;
 Chinguetti, Mauritnia;
 Frstenfeldbruck, Baviera;
 Klibia, Tunsia;
 Khan Yunis, Palestina;
 Al Kuwait, Kuwait;
 Larache, Marroc;
 Livry-Gargan, Illa de Frana;
 Puerto de la Cruz, Canries;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web informativa sobre Almucar i la Costa Granadina;
Web informativa sobre Almucar i la Costa Granadina;
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64553" title="Ramon II de Pallars" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="25597">
Ramon II de Pallars ( ? - 995 ), comte de Pallars (948-995).

Orgens familiars.
Fill del comte Llop I de Pallars i la seva esposa Gotruda de Cerdanya. Era nt per part de mare dels comtes Mir II de Cerdanya i Del d'Empries.

A la mort del seu pare, el 948, i per la renncia del seu oncle Isarn I de Pallars, ascend juntament amb els seus germans Borrell i Sunyer al tron del comtat de Pallars.

Fou succeit pel seu nebot Ermengol I de Pallars i pel seu germ petit Sunyer I.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64559" title="Isabel d'Orleans-Bragana" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="25598">
Isabel d'Orleans-Bragana, comtessa de Pars (Eu 1911 - Pars 2003). Nascuda Princesa del Brasil amb el grau d'altesa imperial es convet per matrimoni amb la comtessa de Pars i esposa del pretendent de la Casa dels Orleans al tron de Frana.

Nascuda al castell d'Eu el 13 d'agost de 1911 era filla del prncep Pere del Brasil i de la comtessa bohmia Elisabeth Dobrzensky de Dobrzenicz. Era besnta de l'emperador Pere II del Brasil.

El 8 d'abril de 1931 es cas amb el prncep de la casa dels Orleans Enric d'Orleans a Palerm. El comte era fill del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans. La parella tingu onze fills:

SAR la princesa Isabel d'Orleans nascuda el 1932 a Manoir d'Anjou a Blgica. L'any 1964 es cas amb el comte Frederic Carles de Schnborn-Buchheim.

SAR el comte Enric d'Orleans nascut el 1933 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Wrttemberg de la qual es divorci i es torn a casar amb Micaela Cousino.

SAR la princesa Helena d'Orleans nascuda el 1934 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas amb el comte Eduard de Limburg-Stirum el 1957.

SAR el prncep Francesc d'Orleans nascut el 1935 a Manoir d'Anjou a Blgica i mort en acte de guerra a Algria el 1960.

SAR la princesa Anna d'Orleans nascuda el 1938 a Manoir d'Anjou a Blgica. Es cas el 1964 amb el prncep Carles de Borb-Dues Siclies.

SAR la princesa Diana d'Orleans nascuda a Petrpolis al Brasil el 1940. Es cas amb el duc Carles de Wrttemberg el 1960.

SAR el prncep Miquel d'Orleans nascut el 1941 a Rabat. Es cas amb l'aristcrata francesa Beatriu d'Orleans.

SAR el prncep Jaume d'Orleans nat el 1941 a Rabat i es cas el 1969 amb Gersende de Sabran-Pontevs.

SAR la princesa Cludia d'Orleans nascuda el 1943 a Larache a Marroc. Es cas amb el prncep Amadeu de Savoia-Aosta el 1964 a Sintra a Portugal. Es tornn a casar a Hait amb el ciutad itali Arnaldo La Cagnina del qual tamb es divorci.

SAR la princesa Xantal d'Orleans nascuda a Pamplona el 1946. Es cas amb el bar Franois Xavier de Sambucy de Sorgue l'any 1972.

SAR el prncep Thibaut d'Orleans nascut el 1948 a Sintra i mort el 1983 a la Repblica Centreafricana. Es cas amb Marion Gordon-Orr.

A partir del seu casament l'any 1931, Isabel collaborar amb el seu marit per publicitar el partit orleanista dins de Frana i arran de la fi de la llei d'exili de l'any 1950, Isabel i el comte de Pars realitzaren nombrosos viatges a l'interior del pas per tal de conixer la realitat francesa.

Separada del seu marit l'any 1986 s'install en una casa parisenca propietat de la famlia dels Orleans. Continu la seva en favor de nombroses causes humanitries i presid entre alites el Patronat literari que concedeix el premi Hug Capet.

Entre d'altres llibres escrigu una autobiografia, una biografia de Blanca de Castella i un llibre anomenat Album de la meva vida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64563" title="tienne Decroux" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="25599">
tienne Decroux (19 de juliol de 1898 a Pars - 12 de mar de 1991 a Billancourt, Somme, Picardia,Frana) va ser un actor i mim francs.

Reconegut actor de cine i teatre format en l escola de Jacques Copeau a Frana, va dedicar la seva vida a la creaci d un teatre on l actor s el centre i el cos s el seu instrument principal. Autor de nombroses peces, va comenar a finals dels 60 a ensenyar i desenvolupar la seva tcnica. Molts actors van passar per la seva escola, com ara son, Jean Louis Barrault, Marcel Marceau, Jessica Lange, Michel Serrault.  

Alguns dels seus assistents i estudiants han continuat les seves investigacions i han desenvolupat la tcnica fins als nostres dies.

El mim corporal est sent ensenyat en les ciutats ms importants de mn. Per com s una tcnica relativament jove, no hi ha suficients professors formats per a satisfer l amplia demanda que existeix pel seu estudi.

Hi ha escoles a Londres, Canad, Frana, EUA. A Catalunya hi ha l'escola internacional de mim corporal dramtic.

 All que caracteritza el nostre mn s que est assegut.;
El mim corporal s aixeca, gaudeix representant el mn, ;
ser mim s ser un militant, ;
un militant del moviment en un mn que est assegut.  ;
Etienne Decroux;

Filmografia.
Book & DVD
DVD -  "Enfin voir Etienne Decroux bouger" Zone 0 /Pal ;
Book -  "Le Silence des Mimes Blancs" by D. Dobbels sur l histoire du mime de Debureau  Decroux (144 pages)only in french.

Enllaces.
 Escola internacional de mim corporal dramatic de barcelona;
 Institut del teatre;
 informacio sobre el mim corporal d'Etienne Decroux;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64568" title="Cant de Canet de Rossell" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="25600">
El cant de Canet de Rossell s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Canet de Rossell est compost per 4 municipis del Rossell:
Canet de Rossell (capital del cant);
Santa Maria la Mar;
Vilallonga de la Salanca;
Sant Nazari;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Pierre Roig, de la UMP, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Pierre Roig, alcalde de Santa Maria la Mar, va revalidar el seu esc en la segona volta d'aquests comicis amb el 52,56% dels vots, derrotant el candidat de l'esquerra, el socialista Jean-Jacques Gueffier, que en va obtenir el 31,93%. El candidat del Front National, Jean-Pierre Chatel, va quedar tercer amb el 15,51% dels sufragis..

D'entre els candidats que no van aconseguir els vots necessaris per a passar a la segona volta, el menys votat fou Cristfol Soler, del Bloc Catal, que noms va obtenir 171 vots, s a dir, l'1,70% dels vots a candidatures.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64570" title="Cant de la Costa Radiant" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="25601">
El cant de la Costa Radiant (La Cte Radieuse en francs) s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


 Composici .
El cant de la Costa Radiant est compost per 4 municipis del Rossell:
Sant Cebri de Rossell (capital del cant);
Salelles;
Aleny;
la Torre d'Elna;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64574" title="George Martin" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="25602">

Sir George Martin (Highbury, Londres, 3 de gener de 1926) s de vegades anomenat el cinqu beatle car va sser el productor de quasi tots els lbums dels Beatles.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64575" title="Crash Bandicoot" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="25603">

Crash Bandicoot s el nom d'una srie de videojocs de plataformes protagonitzada per un bndicut (mamfer marsupial australi), anomenat Crash, que passa per molts diferents escenaris.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64578" title="Cant d'Elna" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="25604">
El cant d'Elna s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant d'Elna est compost per 7 municipis del Rossell:
Elna (capital del cant);
Vilanova de la Ra;
Bages de Rossell;
Cornell del Brcol;
Montescot;
Tes;
Hortaf;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64579" title="South Park" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="25605">



South Park s una srie d'animaci creada per Matt Stone i Trey Parker. Va sser distribuda originriament per Comedy Central des de 1997, seguint les aventures surrealistes d'una colla de nens que viuen a la petita ciutat de South Park, a  Colorado. South Park satiritza molts dels aspectes de lAmerican Way of Live, la cultura i l'actualitat nord-americana, aprofundint en els ms forts valors i tabs, parodiant-los amb fortes dosis d'humor negre.

La srie es caracteritza per un seguiment de l'actualitat ms recent. Aix, per exemple, es va emetre un episodi parodiant la repatriaci fictcia de cinc nenes romaneses al mateix temps que esdevenia el conflicte amb la repatriaci real d'Elin Gonzlez a Cuba. A un episodi ems desprs dels atacs de l'11 de setembre de 2001, els nens eren transportats a Afganistan, on es trobaven Osama bin Laden. 

La producci South Park s molt rpida. Usualment, els captols es completen en menys d'una setmana, i sn llanats quasi immediatament. Actualment, a la novena temporada, hi ha tres ms projectades i en producci, la qual cosa estendr la srie almenys fins el 2009. Aquest fet convertir South Park en una de les sries amb ms histria a la televisi americana, juntament amb Els Simpsons.

Histria de la srie.
South Park comen en 1992, tot i que no s'emetria fins el 97, quan Parker i Stone, aleshores estudiants de cinema a la Universitat de Colorado, crearen un curt animat anomenat Jesus vs. Frosty. Aquest cruent i sanguinolent curtmetratge incloa personatges prototpics com els que apareixerien ms tard a la srie i, fins i tot, hi apareix un nen semblant a Cartman, aleshores anomenat Kenny.

Alguns executius de la Fox Broadcasting Company van veure el film i, el 1995, animaren Parker i Stone a crear un segon curt per enviar-lo als seus amics com a targeta de felicitaci nadalenca. Sota el ttol de The Spirit of Christmas, apareix el segon curt amb un estil molt i molt proper al de la srie definitiva. La histria consistia en un duel d'arts marcials i la posterior treva entre Jess i el Pare Nol per discutir sobre l'autntic significat del Nadal. El vdeo fou un xit i va sser distribut rpidament per Internet. A port els creadors a negociar per a la creaci de la srie, primer amb la Fox i ms tard amb Comedy Central, on definitivament la srie fou emesa el 13 d'agost de 1997. 

La srie, provocativa, de vegades ofensiva i orientada al pblic adult, va provocar rpidament les protestes de certs grups d'opini als Estats Units, de manera que els productes de marxandatge de South Park (com ara les samarretes) foren prohibides als centres educatius i a altres llocs pblics. No era aquesta la primera vegada que ocorria una situaci aix, de fet, a principis dels 90, les samarretes de Bart Simpson foren tamb prohibides, acusades d'incitar a la delinqncia juvenil. Comedy Central va defensar la seva srie alegant que estava destinada a audincies adultes i que s'emetia exclusivament als horaris nocturnes.

L'any 99 els creadors de la srie llanaren la pellcula de South Park, amb el ttol South Park: Bigger, Longer & Uncut (South Park: ms gran, ms llarg i sense censura) rebent bones crtiques. El film pretenia auto-satiritzar-se, pel revolt que havia provocat a les morals conservadores americanes. Alhora, presentava un sincer tribut al cinema musical, amb nombrosos nmeros musicals, que fins i tot li va valer una nominaci als scars. Tot i aix, Phil Collins guany l'scar amb la can "You'll Be In My Heart" per al Tarzan de Disney, a qui desprs parodiarien en la srie de televisi.

 Enllaos Externs .

 Pgina web on es poden crear els ninots de Southpark;
 South Park Stuff.com;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64580" title="Universitat (Lleida)" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="25606">


El districte anomenat Universitat s un barri del centre de la ciutat de Lleida (Segri), situat al voltant de la Universitat de Lleida i que abarca el sl urb situat entre el tur de la Serreta i l'Escorxador, i a l'altre costat, la Rambla d'Arag, amb el carrer Maragall enmig. s una rea principalment de classe mitjana, tot i que s'hi troba una forta presncia d'immigrants que hi treballen i hi habiten. Deixant de banda la Universitat, no s'hi troba cap enclavament important, ja que s una zona que es va comenar a urbanitzar durant els anys setanta: abans noms s'hi podien trobar cases unifamiliars i xalets.

L'any 2007 tenia 11.936 habitants. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'associaci de vens del barri de la Universitat de Lleida;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64585" title="Cant de la Tor de Frana" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="25607">
El cant de la Tor de Frana s una divisi administrativa francesa, entre la Catalunya Nord i Occitnia, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de la Tor de Frana est compost per 10 municipis, que formen part de la comarca de la Fenolleda i del Rossell:
De la Fenolleda:
La Tor de Frana (capital del cant);
Bellestar (oc: Belhestar);
Cassanyes (oc: Cassanhes);
Rasigueres (oc: Rasigures);
Caramany (oc: Carmanh);
Planeses;
Lanac;

Del Rossell:
Estagell;
Taltell;
Montner;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64589" title="Cant de Millars" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="25608">

El cant de Millars s una divisi administrativa francesa situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant de Millars est compost per 7 municipis del Rossell:
 el Soler;
 Millars (capital del cant);
 Pesill de la Ribera;
 Sant Feliu d'Avall;
 Cornell de la Ribera;
 Corbera de les Cabanes;
 Nefiac;
 Sant Feliu d'Amunt;
 Corbera del Castell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64597" title="Federaci Naturista Internacional" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="25609">
La Federaci Naturista Internacional s una organitzaci global que representa a diverses societats naturistes nacionals.

Organitzacions representades.

 Associaci americana per la recreaci nua (Estats Units);
 Consell central pel naturisme britnic;
 Espai de trobada naturista (Argentina);
 Federaci naturista austraca;
 Federaci naturista belga;
 Federaci naturista brasilera;
 Federaci naturista croata;
 Federaci naturista espanyola;
 Federaci naturista finlandesa;
 Federaci naturista francesa;
 Federaci naturista grega;
 Federaci naturista hongaresa;
 Federaci naturista irlandesa;
 Federaci naturista israeliana;
 Federaci naturista italiana;
 Federaci naturista luxemburgesa;
 Federaci naturista neozelandesa;
 Federaci naturista sudafricana;
 Federaci naturista sussa;
 Federaci naturista taiwanesa;
 Federaci nudista australiana;
 Societat alemanya per la cultura del cos lliure;
 Uni de les federacions naturistes quebequesa i canadenca;
 Uni naturista blgara;
 Uni naturista danesa;
 Uni naturista eslovaca;
 Uni naturista eslovena;
 Uni naturista txeca;

 Enllaos externs .
Federaci Naturista Internacional;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64598" title="Ribera" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="25610">

Una ribera s la terra a la vora del mar o d'un riu. Vegeu Ribera (geografia);
Comarques:
Ribera Alta i Ribera Baixa, al centre del Pas Valenci, a la ribera del Xquer.
Ribera d'Ebre, al sud de Catalunya, a la ribera de l'Ebre.
Subcomarques:
Ribera d'Algars, al Matarranya, a la ribera del riu Algars.
Ribera de Tastavins, al sud del Matarranya, a la ribera del Tastavins.
la Ribera, al Rossell, a la ribera baixa de la Tet.
Municipis:
A la Ribera Alta i la Ribera Baixa:
Albalat de la Ribera;
Castell de la Ribera;
Senyera;
Al Rossell;
Cornell de la Ribera;
Pesill de la Ribera;
Vilanova de la Ribera;
Altres:
Castellar de la Ribera, al Solsons.
Ribera d'Ondara, a la Segarra.
Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell;
Ribera de Cards, al Pallars Sobir.
Ribera (Siclia);
Barris:
Barri de la Ribera, de Barcelona.
Onomstica:
Josep de Ribera, pintor dit lo Spagnoletto;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64599" title="Traella" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="25611">
Traella era una alqueria musulmana situada a la Vall de Xal, i que va pertnyer a la famlia dels Martorell fins l'any 1439. Aquesta alqueria s la mateixa que als documents del segle XIII apareix amb la denominaci de Atrayello.

Etimologia. Variants.

Aquest topnim presenta, doncs, dues variants histriques. Atrayello, la primera des del punt de vista cronolgic, va donar la forma Traella per la concurrncia de tres fenmens fontics: l'elisi de la vocal inicial, la desaparici de la iod intervoclica i, darrerament, la mutaci de la /o/ final en /a/.

(A)tra(y)ello > Traello > Traella

Atrayello s un topnim compost que es pot segmentar morfolgicament de la segent manera: atr-ayello. Ayello, que constitueix el nucli del compost, s un nom de lloc d'origen mossrab que significa campell o campet i prov de la forma latina agellum (diminutiu del mot ager-agri).  Atr- deriva de l'adjectiu llat de tres terminacions ater, atra, atrum, que t el significat de negre, fosc o ombrvol. Per aix, el compost podria fer referncia a un lloc que es trobara al peu d'una penya que projectara la seua ombra sobre ell.

Yaye Duce i Cent.

En aquesta alqueria el musulm Yaye Duce i la seua muller dita Cent tenien un alberg i una heretat per la qual devien a en Francesc Martorell 148 sous i 7 diners en concepte de rendes, censos i magrams. Aquest matrimoni va abandonar Traella sense haver-li pagat l'esmentat deute a en Francesc i es va establir a Beniarj, que era un senyoriu del poeta Ausis March. En una carta datada el dia 12 de juliol de l'any 1430, el patriarca dels Martorell va sollicitar del Governador de Valncia que comminara a en March a tornar-li aquests vassalls o, en cas contrari, que el seu nou senyor li abonara el deute dels Duce que pujava a 197 sous i 11 diners (on estaven incloses, a ms de les rendes de Traella, les d'un alberg i una heretat que els Duce tenien a Llber, lloc que aleshores tamb pertanyia a la famlia Martorell).

L'herncia d'Isabel Martorell.

Traella era un dels cinc llocs que l'any 1439 el poeta Ausis March va rebre en herncia de la seua primera muller, na Isabel Martorell. Les altres possessions eren: Cuta, El Rfol de Xal, Benibder i el Rfol de Famut.

Els musulmans que vivien en aquestes contrades se sentien temerosos per la possibilitat que el poeta, en la seua condici de nou senyor, es negara al manteniment de llurs usos i costums. S'equivocaven de mig a mig, perqu en March va demostrar molt bona disposici en reunir els seus vassalls i jurar-los solemnement que respectaria les seues formes d'organitzaci social.

Aquest jurament de respecte, en March el va fer a la plaa del Rfol de Xal (l'actual Plaa Major d'aquesta poblaci) en presncia dels seus vassalls, el notari en Pere Bielsa i cinc testimonis -tres cristians i dos musulmans- que havien vingut ex professo des de la ciutat de Dnia.

Els xer: els nous propietaris.

Tots els dominis que formaven part de l'herncia de la seua muller, en March els va vendre l'any 1444 per 22.000 sous a n'Agns de Portugal, l'esposa d'en Gonal d'xer, que era aleshores Comanador de Muntalb. N'Agns li va pagar al venedor immediatament 5.500 sous, i la resta del preu els contractants havien acordat que seria abonada en forma de renda o pensi anual.

El dia 29 de maig de 1459 n'Agns de Portugal en escriptura pblica va fer donaci de Traella i totes les altres alqueries que tenia a la Vall de Xal al seu fill Joan. 

Per tant, l'alqueria de  Traella va pertnyer successivament a tres importants llinatges valencians: els Martorell, els March i els xer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64600" title="Albert de Quintana i Vergs" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="25612">
Albert de Quintana i Vergs (Girona 1904 - ?), advocat i poltic giron

De Quintana era descendent d'una nissaga de poltics contemporanis de diverses ideologies  era nt d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Prxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista al 1917 i al 1920; i era cos d'Albert de Quintana i de Len, governador civil de Girona per ERC al 1931  que actu dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgr.

De Quintana i Vergs fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per la CEDA en l'etapa de suspensi de l'autonomia de Catalunya durant el Bienni negre de la Segona Repblica Espanyola (1934 - 1936). Particip en l'aixecament armat contra la Repblica, en tant que oficial de complement, el 19 de juliol a Girona, durant la declaraci d'Estat de guerra a la ciutat. Per aquest motiu fou condemnat per un Tribunal Popular i empresonat a diverses presons durant tota la guerra civil espanyola.Desprs de la guerra fou alliberat i ingress a la FET i de les JONS. Immediatament, al febrer de 1939 es convert en tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, sota la breu alcaldia de Joan Tarrs i Bru. Pocs mesos ms tard, fou nomenat alcalde de Girona. Es convert en el segon alcalde franquista de la ciutat (1939 - 1946) durant la reconstrucci d'aquesta i la repressi poltica que s'hi aplic. Cess amb tota la seva corporaci arran d'un enfrontament amb el governador civil Luis Mazo Mendo. Dins les FET i de les JONS fou delegat provincial d'antics captius (1941 - 1948). Ostent tamb els crrecs de president del Girona Futbol Club (1945 - 1948), el de secretari de la Cambra de Comer de Girona (1940 - 1975), el deganat del Collegi d'advocats de Girona i fou procurador a Corts franquistes per la circumscripci de Girona (1943 - 1946). Al 1966 reb la comanda senzilla de l'Ordre de Cisneros, una condecoraci falangista. Al 1977 fou candidat al Senat per la circumscripci de Girona sota l'UCD.

Bibliografia.
CLARA, Josep, El personal poltic de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5;
CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputaci de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0;
CLARA, Josep, El partit nic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1999. ISBN 84-920161-5-9;

Enllaos externs.
  Albert de Quintana i el cap d'Estat espanyol, Francisco Franco, al balc de l'Ajuntament de Girona l'any 1942;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64604" title="Prunet i Bellpuig" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="25613">

Prunet i Bellpuig (, en francs Prunet-et-Belpuig) s un municipi del Rossell, format pels pobles de Prunet (geogrficament del Rossell) i de Bellpuig (geogrficament del Vallespir), a ms del santuari de la Trinitat on es troba l'Ajuntament. La poblaci es troba disseminada en masos agrcoles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64609" title="Leech Lake" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="25614">

Leech Lake s una reserva ndia de la naci chippewa situada al centre-nord de Minnesota, en els comtats de Beltrami, Cass, Hubbard, i Itasca. Dels 677,099 acres originals, 212,000 corresponen a tres grans llacs. Dels restants 465,000, uns 332,804 sn tribals. La seva poblaci s de 4.561 habitants.

Fou creada desprs d'un tractat el 1855, i reorganitzada el 1934 amb els territoris de les antigues reserves Leech Lake, Cass Lake, Lake Winnibigoshish, Chippewa i White Oak Point.
Els principals recursos econmics de la reserva procedeixen dels bingos i casinos de Cass Lake, la Northern Lights Gaming Emporium a Walker, i el White Oak Casino a Deer River.


Referncies.
 Leech Lake. Minnesota Indian Affairs Council.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64616" title="Sant Maral" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="25615">

Sant Maral (, en francs Saint-Marsal) s un municipi del Rossell situat al lmit amb el Vallespir i el Conflent, cosa que fa que a vegades s'assigni a aquestes comarques. El nom prov del primer propietari i fundador de la vila de Marsal. Ms tard es consagr l'esglsia a Sant Maral i la famlia senyorial del lloc prengu el cognom de Santmaral.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64617" title="El Rfol de Xal" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="25616">
El Rfol de Xal s una denominaci histrica que s'aplica a la part ms antiga de Xal, poblaci situada al marge dret del riu Xal-Gorgos, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Composici.

El Rfol de Xal comprenia bsicament els segents carrers i places:

Carrer Major;
Sant Judes Tadeu;
La Plaa;
Santa Anna (antic carrer d'en Berenguer, segle XVII);
El Carrer;
L'Hospital (antic carrer dels Oms, s. XVII) ;
Sant Cristfol (antic carrer de les Roquetes o del Mol, s. XVII);
Sant Rafael (antic carrer dels Mallorquins, s. XVII);
Carrer de les Parres (antic carrer d'en Torres, s. XVII)  ;
La Replaceta;

Caracteritzaci.
Aquests carrers daten de l'poca musulmana, quan el Rfol de Xal era una de les moltes alqueries que pertanyien al terme castral del Castell de la Solana o d'Aixa. Sn carrers de carcter irregular en el seu traat, i que es distingeixen per la seua estretor i curta extensi.

El Rfol, segurament, no estaria emmurallat perqu no hi ha cap document histric ni vestigi arquitectnic que demostre la presncia de murs defensius. La proximitat del Castell d'Aixa faria innecessria aquesta protecci: els habitants del Rfol es desplaarien cap a aquesta fortalesa tan bon punt se sentiren amenaats, i all romandrien fins que desapareguera el perill.

En aquells temps hi havia una mesquita, que estava situada al solar que hui ocupa el temple parroquial de Santa Maria de Xal. A partir d'aquell nucli primitiu -el Rfol- i a travs de successius eixamples es va originar l'actual casc urb de Xal.

Galeries i passadissos.
Una creena popular assegura que el subsl del vell Rfol s ple de galeries: la ms important comunicaria l'antic mol del senyor (conegut hui amb la denominaci de Mol del Poble o del Giner) amb la Plaa Major. El seu traat discorreria per davall del Carrer Major, que com el seu nom indica fou la via principal de la poblaci entre els segles XV i XVIII, perqu conectava la Plaa amb  el Pla de la Squia, que era on es trobaven l'almssera, el mol, la carnisseria i l'hort senyorial i era el punt des del qual partien els camins d'Alacant i d'Alcalal. Aquests passadissos serien de molta utilitat per a facilitar l'entrada i eixida clandestina de persones que no desitjaven ser vistes.

La Plaa del Rfol.
Durant tot el segle XV la Plaa del Rfol (l'actual Plaa Major de Xal) fou l'escenari de la presa de possessi dels diferents senyors de la Vall de Xal.

El cerimonial d'aquest acte es desenvolupava de la segent manera: el senyor jurava respectar els preceptes de carcter religis i civil dels seus vassalls musulmans, i aquests li declaraven la seua fidelitat amb una frmula preestablerta  que deia: "per nostre senyor Du i per l'Alquibla de Mahomet".

Un altre ritual que el nou amo devia complir era entrar dins de la casa senyorial, tancar i obrir les portes i fer fora tots aquells que s'hi trobassen en senyal de la seua vera, pacfica i quieta possessi de dominus.

Com una mostra de la seua autoritat, el senyor ordenava l'empresonament d'un vassall triat a l'atzar, al que tot seguit feia alliberar.

El Carrer de l'Hospital.
Aquesta via, a ms de ser una de les ms antigues, conserva les caracterstiques prpies dels carrers del vell Rfol: estret i curt. D'en de l'any 1635 es t constncia documental de l'existncia de l'hospital que li ha donat nom. Aquest edifici tenia un corral en la part de darrere. Al costat de l'hospital vivia Domingo Robles, que en aquella poca exercia de metge a Xal.

En una memria que tracta de l'estat dels carrers, confegida per l'Ajuntament de Xal l'any 1845, es diu que al Carrer de l'Hospital hi ha edificis que es troben en estat runs i en cita com a causes: l'antigitat i la descura. Segons un cens de l'any 1895 el carrer comptava amb 21 cases.

Fins a principis del segle XX l'Ajuntament de Xal es trobava situat en aquest carrer, i l'edifici -tot i que habilitat com a casa particular- encara es conserva i se'l sol anomenar la Sala Vella.

La taverna del Rfol.
Es coneix la dada histrica que hi havia una taverna al Rfol de Xal l'any 1430 i que la tenia llogada un tal Alfons Agost, vassall dels Vilanova, senyors de Parcent. Alfons Agost, segons ell mateix va manifestar, havia fet diversos prstecs a en Francesc Martorell i, tamb, a la seua mare, madona Beatriu (que eren respectivament el pare i l'via del novellista Joanot Martorell). Amb indepedncia de l'exactitud o no d'aquesta declaraci, el cert s que Agost fou empresonat pels Martorell i, poc de temps desprs, els Vilanova van fer el mateix amb un vassall dels Martorell, Azmet Benfader.

El segon acte d'aquest enfrontament entre les dues famlies ser el setge de la Senyoria (o casa senyorial) del Rfol de Xal per part dels Vilanova, que es van desplaar des de Parcent seguits d'una muni de gent armada. Sortosament, els Martorell van saber repellir l'atac i els Vilanova no van arribar a produir cap desgrcia ni material ni personal.    






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64619" title="Bellpuig (desambiguaci)" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="25617">

 Bellpuig s un municipi de l'Urgell;
 Bellpuig s un poble del municipi de Prunet i Bellpuig al Rossell;
 Vilanova de Bellpuig s un municipi del Pla d'Urgell;
 Revista Bellpuig s una revista local d'Art (Mallorca);
 Bellpuig s un conjunt monacal d'Art format pel Monestir de Bellpuig i l'Esglsia de Santa Maria de Bellpuig;
 Toms Bellpuig, poeta i sacerdot (Barcelona 1876-1936);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64620" title="Yankton" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="25618">

La reserva ndia Yankton (lakota Ihanktonwan) es troba situada a la part meridional de Dakota del Sud, a la frontera amb Nebraska i als marges del riu Mississippi. Fou creada per llei el 1894, amb uns 40.000 acres. El 2000 tenia 7.570 habitants, tots ells pertanyents als sioux yankton.

La principal font d'ingresos s el Casino Fort Randall, encara que darrerament s'ha desenvolupat el turisme d'oci als marges del riu, la cacera i la pesca esportives.

 Enllaos .
 ;
 Pgina Oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64621" title="Charles Taze Russell" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="25619">

Charles Taze Russell, (16 de febrer, 1852 - 31 d'octubre, 1916) - Pastor americ, d'influena millenarista. Fou el fundador de la Societat Watch Tower Bible and Tract i de la revista The Watchtower (La Atalaia), primer representant dels estudiants de la Bblia, grup del que sortirien els Testimonis de Jehov.

Histria.
 1852 Neix a Pittsburgh;
 1863 Soci amb el seu pare d'una botiga de roba per homes.
 1868 Era membre de l'Esglsia Congregacional i de l'Y.M.C.A. ;
 1870-1874 En aquesta poca, junt alguns amics de Pittsburgh van a la recerca de la Veritat, forment un grup per estudiar la Bblia.
1877, Charles Taze Russell contacte amb Nelson H. Barbour i publiquen junts un llibre titulat "Three worlds or Plan of Redemption" (Tres Mons o Pla de Redenci) a on proposen la data del 1914 com la fi dels temps dels gentils.
1879 edita la revista The Watchtower i es casa amb Maria Frances Ackley (no tenen fills). ;
1881 Soci fundador de la societat Watch Tower Bible and tract Society.
1884 Nomenat president de la societat Watch Tower.
1886 Primera edici de The (Divine) Plan of the Ages (Pla Div de les Edats).
1910 Russell visita Palestina i Rssia. ;
1911 Visita Jap, Xina, Corea i l'ndia. Per segona vegada visita els jueus a Palestina i Galatia.
1913 Russell va portar a judici al pastor protestant John Jacob Ross per injries..

1913 Russell perd el judici per injuries amb l'afer del Blat Miraculs;
1913 Discurs en el Temple Ma.
1914 Foto-Drama de la Creaci.
1916 Mort a Texas el 31 d'Octubre.

Obra.
Llibres publicats:
 The Object and Manner of the Lord's Return ("L'objectiu i la manera del retorn del Senyor") any 1877.
 Three Worlds, and the Harvest of This World, any 1877.
 Three Worlds Tract, any 1877.
 Food for Thinking Christians any 1881, 1884.
 The (Divine) Plan of the Ages, any 1886, 1891, 1895, 1898, 1901-20, 1923-7.
 The Time is at Hand any 1889.
 Thy Kingdom Come any 1891;
 The Day of Vengeance - posteriorment titulat The Battle of Armageddon any 1897.
 The Bible versus The Evolution Theory, any 1898.
 The At-one-ment Between God and Men any 1899.
 The New Creation any 1904.

Cronologia escatolgica de Charles Taze Russell.


El fundador dels Testimonis de Jehov, Charles Taze Russell, a l'any 1876, desprs del seu contacte amb el pastor adventista Nelson H. Barbour, en la seva literatura defensava la segent cronologia escatolgica:

 1799 Inici dels ltims dies;
 1873 6000 anys de la creaci d'Adam;
 1874 Presencia invisible de Jesucrist (parusia), ;
 1914 La fi del sistema actual;

Posteriorment Russell va escriure:
 Per tant, un cop que s'entn aquesta data, sens dubte, fixar la data o temps en qu el Senyor apareixer per segona vegada. Aplicant la mateixa regla d'un dia per un any, 1335 anys desprs del 539 ens porten fins l'any de 1874 E.C., en aquest temps, d'acord amb la Cronologia Bblica, es la data per la segona presencia del Senyor... Tot aquell que estigui buscant la veritat trobar aquest punt detalladament explicat en els Volums 2 i 3 dels Estudis de les Escriptures.

En els seus escrits va predir que la fi del mn seria l'any 1914. Segons la profecia de Daniel (Daniel 4:10-17) els set temps simblics acabarien el 1914 quan el regne del mn seria destrut en la gran batalla d'Harmagedon i encetaria el regne de mil anys de Jesucrist.
Quan arrib l'any 1914 i no s'acab el mn, va argumentar que la presencia de Jesucrist era invisible i que el Regne de Du havia comenat en el cel .

Inters en la pirmide de Giza (Kheops).

Russell adopte de l'astrnom Piazzi Smyth i del pastor luter Seiss la creena de qu la Gran Pirmide de Giza corroborava perodes bblics de temps antics i que era "el Testimoni de pedra" (Isaes 19:19-22). Russell visit la gran pirmide egipcia dues vegades.
 
Text escrit per Russell:
...Aquesta mesure es de 1542 polsades i ens senyala a l'any 1542 aC., com la data marcada per aquest punt. Mesurant a continuaci el "passatge d'Entrada", a partir de aquest punt, cap avall, per trobar la distancia fins l'entrada del "fossar", representant la tribulaci i la destrucci per les quals s'ha de finalitzar aquesta poca, quan el mal ser desposset del seu poder, ens trobem que es de 3.457 polsades que simbolitzen 3457 anys des de la data de 1542 aC. Aquest clcul senyala a 1915 desprs de J.C com marcant el punt de partida del perode de patiment, ja que 1542 aC. ms 1915 anys dC ens donen 3457 anys. Aix la Pirmide testimonia que en Octubre de 1914 comenar el temps de tribulaci tal com no hi ha hagut mai a cap naci ni tornar a succeir. Es  nota que aquest "Testimoni" corrobora totalment el de la Bblia en aquest aspecte com s'ha demostrat a travs de les Dispensacions paralleles del Volum II, cap. 7 dels ESTUDIS DE LES ESCRIPTURES.

Desprs de la seva mort, el 31 d'octubre de 1916 es va posar un monument commemoratiu en forma de pirmide en el cementeri a on va ser enterrat, que encara avui es pot veure en el Cementiri Rosemont United. .

Successi.
En el 1917 el jutge Rutherford desprs d'un conflicte intern, revoque quatre dels set directors opositors. Rutherford, nic candidat, ser proclamat com president de la societat Watch Tower el gener de 1917. Poc a poc, Rutherford abandona el sistema dels Estudis de les Escriptures. Tamb canviar moltes creences, ensenyaments i mtodes de Russell.

Russell i la maoneria.
Alguns grups evanglics qualifica'n a Russell de ma pels smbols que va utilitzar en la seva literatura. En especial son anomenats la creu i la corona encerclades per fulles de Llorer que apareix en molts llibres i revistes publicats quan ell era president. Tamb son qualificats de smbols maons el disc solar i les ales. Malgrat no est demostrat que fos membre de la maoneria es evident la seva simpatia per aquesta organitzaci secreta.

Influencia.
Les ensenyances que predicava Russell, foren en gran part apresses d'altres autors de la seva poca, en especial del moviment adventista que esdevindria desprs de William Miller. De autors com Henry Grew i George Storrs heretar les doctrines de rebuig a la Trinitat, la no immortalitat de l'anima, i la negaci del foc etern de l'infern. I de Nelson H. Barbour heretar les especulacions proftiques sobres la data de la fi del mn.

Vegeu.
Esglsia Adventista del Set Dia;
Les Filles de la Torre;

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia de Charles Taze Russell Zion's Watch Tower, Desembre de 1916 ;
 Plana de Russell;
 Foto-drama de la creaci ;
 Vdeo histria de la Watch Tower ;
 Publicacions de la Watch Tower ;
 La gran pirmide ;
 Russell no era ma  segons els Testimonis de Jehov.
 Smbols misteriosos ;
 Testament de Russell;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64622" title="Sarroca" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="25620">

Sant Mart Sarroca, municipi de l'Alt Peneds.
Sarroca de Bellera, municipi del Pallars Juss.
Sarroca de Lleida, municipi del Segri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64626" title="Bell-lloc" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="25621">

Geografia:;
Bell-lloc, poble de Vilafranca de Conflent.
Bell-lloc (o Bell-lloc del Pla), municipi de la Plana Alta.
Bell-lloc, venat de Santa Cristina d'Aro.
Bell-lloc d'Urgell, municipi del Pla d'Urgell.
Bell-lloc (la Seu d'Urgell), indret del municipi de la Seu d'Urgell.
Castell de Bell-lloc, situat al terme municipal de La Roca del Valls (Valls Oriental).
Educaci:;
Bell-lloc del Pla, centre concertat per la Generalitat de Catalunya de Girona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64629" title="Agncia Central d'Intelligncia" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="25622">

L'Agncia Central d'Intelligncia (en angls, Central Intelligence Agency), ms coneguda com CIA per les seves sigles en angls, s l'agncia governamental dels Estats Units encarregada de la recopilaci, l'anlisi i l's de la informaci a l'exterior del pas, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del pas, o dels seus interessos econmics o geoestratgics. 

La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgnia. 

 Origen .

La CIA va ser creada  el 18 de desembre de 1947 pel President dels Estats Units, Harry S. Truman, sustituint la  Organizaci de Serveis Especials (OSS - Office of Strategic Services) de la Segona Guerra Mundial, utilitzant molts procediments i agents de l'Organizaci de Serveis Especials creada durant la guerra amb missions d'espionatge i suport a la resistncia rere les lnies alemanyes. El 1949 se li van atorgar poders per investigar, sense necessitat d'autorizaci judicial, expedients administratius i fiscals.

 La Guerra Freda .

Durant la segona meitat del segle XX, la CIA va ser un element clau en la Guerra Freda, durant la qual les seves principals contrincants van ser la KGB sovitica i la Stasi de la Repblica Democrtica Alemanya. 

Tanmateix, no totes les seves accions sn d'espionatge. Segons molts indicis, l'agncia ha vingut desenvolupant, de forma ms o menys encoberta, tasques d'entrenament de grups de desestabilitzaci d'alguns governs o organitzacions contraris a les poltiques del govern dels Estats Units.

Entre els seus fracassos destaquen la Invasi de Baha de Cochinos -per intentar enderrocar el govern de Cuba- o l'escndol Iran-Contra (venda fraudulenta d'armament al rgim irani per tal de finanar, amb els beneficis, la Contra, grup armat contrari al govern progressista de Nicaragua).

La majoria dels seus xits sn desconeguts ja que, per l'agncia, l'operaci ms reeixida s aquella que assoleix els seus objectius sense que l'agncia sigui identificada com a autora o promotora.

 La lluita contra el terrorisme internacional .

Amb la caiguda del Mur de Berln, el final de la "Guerra Freda" i l'esfondrament de la Uni Sovitica, la CIA va perdre part de la seva ra de ser, i el nombre d'agents va disminuir de forma drstica.

Desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'agncia ha centrat la seva tasca en la lluita contra el terrorisme internacional, especialment, el de base islmica fonamentalista. Tanmateix, els errors previs a l'atemptat, i la seva aparent manca de resultats en aquesta nova tasca estan posant en entredit la feina de l'agncia.

Aix mateix, el subministrament d'informaci poc contrastada sobre la possessi per part de l'Iraq d'armes de destrucci massiva (informaci que el govern nord-americ va emprar per justificar la invasi i la Guerra de l'Iraq) tamb han estat fortament criticat.

 Crtiques .

Diverses organitzacions defensores dels drets civils, dels drets humans, governs de diferents tendncies i multitud de grups d'esquerres denuncien que, en ocasions, la CIA actua al marge de l'estat de dret i que la seva intervenci en molts punts del planeta vulnera els principis bsics del dret internacional i podria ser constitutiva de terrorisme d'estat. Tamb se l'acusa d'haver donat suport, en major o menor grau, de forma directa o indirecta, a diferents cops d'estat i a dictadures militars, especialment, a l'Amrica del Sud.

Els seus defensors en destaquen el seu paper essencial en la defensa de la seguretat nacional dels Estats Units.

 Enllaos externs .

 Plana web oficial de la CIA;
 George Washington University National Security Archive:
 Documents en relaci al rgim de Pinochet;
 Documents sobre la repressi a Guatemala;
 Una organizacin terrorista amenaza Europa;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64630" title="Riba-roja" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="25623">

Riba-roja, espai d'inters natural de Catalunya;
Riba-roja d'Ebre, municipi de la Ribera d'Ebre;
Riba-roja de Tria, municipi del Camp de Tria;
L'embassament de Riba-roja, al riu Ebre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64632" title="Warm Springs" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="25624">

La reserva ndia Warm Springs t 640,000 acres (2,590 km ) i 4.200 habitants, localitzada a la part central del nord d'Oregon (parts dels comtats de Wasco County i Jefferson County), 105 milles al sud-est de Portland.  Hi  residenixen algunes bandes de tres tribus del Nord-oest del Pacfic: 
els shahaptians de Warm Springs , organitzats en quatre bandes: alt i baix Deschutes (Tygh iWyam), tenino, i els John Day (Dock-spus);
dues bandes (The Dalles o Ki-gal-twal-la, i la banda Dog River) dels wasco que parlen un dialecte chinook; i ;
els paiute del Nord, que parlen xoixoni i tenen una forma de vida diferent de les altres tribus de la reserva.

Fou creada per un tractat del 1855 amb els wasco, que reclamaven 10,000,000 acres (40,000 km), a canvi de 150.000 $ en aliments, i el 1879 els hi integraren els paiute. Des del 1938 han estat unificades en les Tribus Confederades de Warm Springs. 
Els principals recursos econmics procedeixen de les hidroelctriques construdes sobre el riu Deschutes i un casino inaugurat el 1996.
El cap del consell tribal s Ron Suppah.

 Enlla .
Pgina oficial dels Warm Springs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64633" title="Montorns" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="25625">

Montorns de Segarra, municipi de la Segarra.
Montorns del Valls, municipi del Valls Oriental.
La Pobla de Montorns, municipi del Tarragons.
Montorns (Osona);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64635" title="Salipota" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="25626">

Salipota s un mas de Sria que dna nom a un barri (i no de Sal i Potassa com es creu popularment). Al voltant de la masia als anys 60 s'hi va construir el barri format per blocs de pisos que anys ms tard van presentar la patologia coneguda amb el nom d'alluminosi. Una inversi de la Generalitat ha perms als habitants d'aquells pisos traslladar-se a uns de nous construts en el mateix emplaament.

Una altra part del barri est formada per habitatges unifamiliars i cases adossades. L'artria principal d'aquest barri s el carrer de Pompeu Fabra que el travessa longitudinalment. El barri est unit al poble de Sria per dos ponts que travessen el riu Cardener.

El mas t diversos pergamins, el ms antic dels quals data del 1282. Segons Albert Fbrega el nom de Salipota podria venir venir d'una derivaci de Solerporta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64637" title="Eli Filip Heckscher" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="25627">

Eli Filip Heckscher (Estocolm 24 de novembre, 1879 - Estocolm 23 de desembre, 1952) fou un economista i poltic suec.
 
Era membre d'una prominent famlia jueva, el seu pare fou l'home de negocis dans Isidor Heckscher i la seva esposa Rosa Meyer, i acab l'ensenyament secundari el 1897. Estudi a les Universitats d'Uppsala i Gteborg, i es gradu el 1907.

Fou professor d'economia poltica i estadstica a l'Escola d'Economia d'Estocolm del 1909 al 1929, quan ho deix per a dedicar-se a la recerca professional en histria econmica, prctica que va abandonar quan es va retirar com a professor emrit el 1945. Les seves teories, partidries del laissez-faire i de la no intervenci estatal en l'economia, eren molt infludes per les de David Ricardo.

Segons una bibliografia publicada el 1950, havia publicat 1.148 llibres i articles, entre els quals hi ha l'estudi sobre el Mercantilisme, tradut a moltes llenges, aix com a una monumental histria econmica de Sucia. s ms conegut per un model sobre comportament del comer internacional que va desenvolupar amb Bertil Ohlin.

El seu fill Gunnar Heckscher (1909-1987), fou politicleg i lder del Partit Conservador Suec (Hgerpartiet) el 1961-1965.

 Obres .
 Kontinentalsystemet (El sistema continental, 1918)  ;
 The Effect of Foreign Trade on the Distribution of Income (1921);
 Merkantilismen: ett led i den ekonomiska politikens historia  (Mercantilisme, una interpretaci i la histria de l'economia poltica, 1931);
 Sveriges ekonomiska historia fran Gustav Vasa (Histria econmica de Sucia des de Gustau Vasa, 1935-49);
 

Referncia.
Bertil Ohlin, "Heckscher, Eli Filip", Svenskt biografiskt lexikon, vol. 18, pp. 376-381.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64638" title="Harmagedon" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="25628">

Harmagedon, del hebreu significa "muntanya de Megiddo" segons l'Apocalipsi 16:16 (Els van reunir, doncs, al lloc que en hebreu s'anomena Harmagedon), s un lloc (una muntanya: har) on s'apleguen els reis de la terra per preparar-se per a la batalla, que segons algunes creences sn convocats pels dimonis.

No sembla que exists a Palestina un lloc amb aquest nom en el temps en qu es va escriure l'Apocalipsi. En alguns entorns culturals s'utilitza con a sinnim de la fi del mn, o de la batalla que hi tindria lloc.

 Adventistes del Set Dia .
La interpretaci dels adventistes sobre la batalla final del Harmagedon, s que tindr lloc desprs del perode de  mil anys assenyalat a l'Apocalipsi, en qu Crist i els Sants baixaran a la Terra, per ressuscitar els morts i s'enfrontaran en la batalla final del b contra el mal. Satans i els seus seguidors intentaran vncer els seguidors de Crist, per seran superats pel poder de Crist. Amb la seva guia, Du destruir Satans i els dolents d'una vegada per sempre amb un foc abrusador. La Terra ser incinerada, extingint tot el mal; llavors, d'acord amb llur interpretaci dels dos captols finals de l'Apocalispi, la Terra ser restaurada al seu estat original anterior a l'entrada del pecat en el mn, se'n Crist i els Sants redimits i declarats victoriosos.

Testimonis de Jehov.
Els Testimonis de Jehov creuen que la batalla d'Harmagedon, es l'ltima guerra del mn, imminent i que inaugurar el Mi leni (o "regne de Crist"), temps de prova en la Terra per als Testimonis de Jehov i per a moltes altres persones ressuscitades que tindran ocasi d'aprendre a subjectar-se a Du. Finalitzat aquest perode, desprs de l'ltima prova i el judici definitiu, arribar el regne de Du i els justos viuran per sempre en felicitat a la Terra transformada novament en un parads com el de l'Edn (excepte els 144.000 que ho faran en el cel amb Crist).

Veure.
Megiddo;
Apocalipsi;
Escatologia;
Millenarisme;

Enllaos externs.
Apocalipsi ;
Harmagedon: Testimonis de Jehov;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64639" title="Revelaci" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="25629">


En les religions que es consideren d'origen div, s'anomena revelaci el procs comunicatiu pel qual Du es faria conixer i manifestaria la seva voluntat als homes. Per extensi, tamb es parla de revelaci per referir-se al contingut d'aquesta comunicaci. La persona que rep la comunicaci i que sol rebre l'encrrec de comunicar-la a la comunitat de fidels s'anomena profeta o, menys sovint, missatger. Tamb es fa servir la paraula vident, en particular en el que l'Esglsia catlica anomena revelacions privades, per les persones que neguen l'autenticitat d'aquesta mena de fenmens prefereixen parlar de visionaris.

D'acord amb la tradici, les revelacions poden venir directament de Du a travs de qualsevol mitj, com ara:
 un viatge del vident al cel o a l'infern, tpic en els textos anomenats apocalipsis (transliteraci del terme grec, que vol dir precisament 'revelaci'), entre els quals l'Apocalipsi bblic;
 un somni, com per exemple el de sant Josep a l'Evangeli segons Mateu;;
 un moment d'xtasi, durant el qual el cos continua a la Terra i la comunicaci es mant per mitj de l'esperit.

Pel que fa al contingut, la revelaci pot tenir relaci amb:
 esdeveniments futurs (revelaci escatolgica, sovint relativa a la fi del mn);
 esdeveniments celestials referits a Du, els ngels, els diables (revelaci prpiament apocalptica);
 esdeveniments actuals que sn interpretats d'una manera particular (per exemple, a l'Apocalipsi, la persecuci de Diocleci es veu com la batalla definitiva entre la bstia, l'imperi Rom, i l'anyell, Jess ressuscitat).

En la teologia catlica, el terme revelaci ha assumit un significat especfic: la revelaci s el conjunt de veritats de fe (el terme tcnic s depositum fidei) que sn presents a les Sagrades Escriptures, en la Tradici catlica (se sol escriure en majscula, especialment per referir-se als escrits dels Pares de l'Esglsia) i en el Magisteri catlic (l'ensenyament oficial de l'Esglsia, en particular dels papes).

En la tradici protestant, amb la paraula revelaci es fa referncia al llibre bblic que en altres confessions es coneix com Apocalipsi.

A causa de la seva naturalesa transcendent, la revelaci no pot ser objecte d'investigaci cientfica.

Religions revelades.
S'anomenen religions revelades aquelles que afirmen que han rebut el seu cos doctrinal directament de Du per mitj d'una revelaci. Normalment, aquesta revelaci es posa per escrit en un llibre sagrat  per exemple, la Bblia per als jueus i els cristians, i l'Alcor per als musulmans.

Judaisme.
Segons el judaisme ortodox, al llarg de la histria Du ha parlat diverses vegades amb els homes i se'ls ha mostrat, a cops en forma humana, ms sovint a travs de smbols, com l'arbust en flames de Moiss. Els primers homes als quals es va manifestar van ser els pares del poble hebreu, coneguts com patriarques. Entre aquests hi ha Moiss, que segons la tradici va posar per escrit els primers cinc llibres de la Bblia, coneguts com Pentateuc. Desprs d'ell hi ha altres profetes que es considera que comunicaven ensenyaments revelats per Du; els llibres atributs a aquests profetes formen part del cnon de la Bblia. El cnon de la Bblia jueva (l'Antic Testament) es va completar en els ltims segles abans de l'era cristiana. Des d'aleshores no hi ha hagut cap altre profeta, per els jueus encara esperen la vinguda de l'ltim i definitiu: el Messies.

Cristianisme.
El cristianisme ha elaborat una teologia de la revelaci amb la finalitat d'aprofundir en el missatge rebut: les manifestacions de Du, les modalitats d'aquestes manifestacions i la possibilitat de comprensi per part dels homes. 

Els cristians reconeixen les revelacions transmeses als patriarques i als profetes del judaisme, per afirmen que eren revelacions parcials que tenien l'objectiu d'anticipar i preparar la revelaci plena, que arriba amb Jess, el qual va completar i aclarir el sentit de la revelaci antiga. La revelaci de Jess es va posar per escrit al Nou Testament, la segona part de la Bblia cristiana (la Bblia jueva noms inclou l'Antic Testament).

L'Esglsia catlica distingeix entre revelaci pblica i revelaci privada. La primera s la revelaci antiga, manifestada per Du per mitj dels patriarques i dels profetes, i desprs per mitj de Jess. La revelaci pblica s'acaba amb Jess: desprs de la seva vinguda no hi ha hagut ni hi haur altres profetes.

En la categoria de les revelacions privades, per la seva banda, hi entren les visions mstiques i les aparicions. En aquest cas no es parla de profetes sin de vidents. Fins i tot quan l'Esglsia les considera oficialment autntiques (com en el cas de les aparicions de Lorda), els creients no tenen l'obligaci de creure-se-les, perqu a vegades es tracta de missatges simblics que no es poden interpretar d'una manera inequvoca (vegeu, per exemple, el Tercer secret de Ftima).

Islam.
L'islam tamb reconeix la revelaci manifestada per Du a travs dels profetes del judaisme i de Jess, que en la religi musulmana tamb s considerat un profeta. La revelaci completa i definitiva s la que rep Mahoma, l'ltim i el ms gran dels profetes, i est recollida a l'Alcor. L'Alcor es considera paraula de Du en el sentit ms ple del terme, ja que prov directament de Du i va ser transcrit per Mahoma sense cap reelaboraci ni interpretaci.

Formes de la revelaci.

Verbal.
Algunes persones creuen que Du es pot comunicar amb els homes de manera directa mitjanant la paraula: es tracta de la revelaci verbal. Segons el judaisme ortodox i el cristianisme tradicional, aquesta s la manera en qu va tenir lloc la revelaci dels cinc primers llibres de Moiss. En la tradici cristiana, per, els que defensen la inspiraci verbal no creuen en una teoria del dictat, segons la qual el profeta simplement hauria recollit la paraula de Du, sin que consideren que la inspiraci s un procs orgnic en el qual Du supervisa l'escriptura del text, de manera que el document comuniqui la voluntat divina per fent servir l'estil propi de l'escriptor i les convencions literries del moment.

No verbal.
Segons altres escoles de pensament, la revelaci no seria ni verbal ni literal, encara que reculli un contingut proposicional. Els profetes serien inspirats per un missatge div que els arribaria d'una manera no verbal.

El rab Abraham Joshua Heschel ha escrit que per comunicar l'experincia completa dels profetes, la Bblia fa servir termes descriptius o indicatius. Qualsevol descripci emprica de l'acte de la revelaci hauria donat lloc al ridcul. s per aquest motiu que tot el que fa la Bblia s declarar que la revelaci ha tingut lloc. La manera en qu ha tingut lloc s'explica fent servir termes evocadors i allusius.

Pel desenvolupament histric de la fe.
Aquells que creuen que Du no s antropomorf sostenen que les dues formes de revelaci anteriors sn impossibles. Per ells, la voluntat divina s'ha revelat al llarg de la histria grcies a la interacci entre Du i l'home.

Per exemple, el rab Louis Jacobs suggereix que l'observaci atenta de la manera com els israelians van entendre la voluntat de Du al llarg de la seva histria revela com Du va influir en el desenvolupament de la halakha (la llei jueva). La revelaci consistiria en aquest procs. 

Una part del Talmud considera que la interpretaci rabnica s superior a la profecia bblica: El rab Abdimi de Haifa ha dit: des del dia en qu es va destruir el Temple, el do de la profecia va ser retirat als profetes i va ser concedit als Savis. Que potser un savi no s tamb un profeta?. Es tracta d'una pregunta retrica, i la resposta bviament s afirmativa. El Talmud continua: El que entenia el rab Abdimi era que, tot i que els profetes havien perdut el do de la profecia, els Savis el conservaven.

Existencialisme.
Al segle XX, els existencialistes religiosos suggerien que la revelaci no tenia contingut en si mateixa; ms aviat, consideraven que Du havia inspirat persones amb la seva presncia entrant en contacte amb elles. Des d'aquest punt de vista la Bblia s una resposta humana que recull la manera com responien els homes davant de Du.

La revelaci o la informaci provinent d'una font sobrenatural t una importncia menor en altres tradicions religioses. En religions asitiques com el taoisme o el confucianisme no t una gran importncia, per s'han destacat les afinitats que hi ha entre la revelaci tal com l'entn Abraham i el principi de la illuminaci de Buda.

 La visitaci .
L'experincia de comunicaci o de contacte entre un difunt recent i el seu cnjuge o la seva descendncia s'anomena visitaci. Algunes persones poden interpretar aquesta experincia com una revelaci de la voluntat de Du. Segons el DSM IV (manual diagnstic i estadstic dels disturbis mentals), aquesta mena de respostes entren dins la normalitat i no sn patolgiques.

Notes.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64645" title="Apocalipsi" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="25630">

El llibre de l'Apocalipsi o Revelaci, s l'ltim llibre del Nou Testament, i s prou diferent de la resta, ja que el seu contingut s proftic i simblic sobre la fi del mn.

Histricament, se sap que lApocalipsi fou escrit a la fi del regnat de Domici, cap a l'any 95, quan les persecucions romanes contra els cristians, que es negaven a adorar el Csar com un du, es van intensificar.

Autoria.
L'autor s'identifica a si mateix com Joan, servent de Jesucrist i en condici de desterrat a l'illa de Patmos (al mar Egeu) per ser testimoni de Jess.

La coincidncia d'aquest nom amb el de Sant Joan Evangelista i l'autor d'altres escrits del Nou Testament s en gran part la ra per la qual s'atribueix el llibre de manera tradicional a l'apstol Joan (a qui se li atribueix tamb l'Evangeli segons Joan i les tres cartes).
En lApocalipsi, l'autor noms esmenta el seu nom, sense identificar-se mai amb l'apstol Joan dels Evangelis. 

Segons Robert Ambelain l'autor del llibre es el propi Jesucrist en persona i el servent Joan seria noms un escriba o traductor de les seves paraules.

De totes maneres, les investigacions modernes agrupen els escrits atributs a Joan i els relacionen a una comunitat anomenada "joanina". Aix no indicaria necessriament l'autoria directa de l'apstol Joan, per s que una comunitat ja sigui fundada per ell, o fortament influenciada per ell, seria l'autora dels documents. Assignar com a autor de les obres a un personatge de renom era com en la tradici de la literatura apocalptica.

Estructura.

LApocalipsi s l'escrit ms ric en smbols de tota la Bblia i ha estat objecte de nombroses investigacions al llarg de la histria. 

El llibre consta de quatre parts:
Introducci i Cartes a les Esglsies (Ap 1-3). ;
L'anyell i  els Set Segells (Ap 4-11).
El Drac i la guerra celestial (Ap 12-20).  ;
La nova Jerusalem (Ap 21-22).

Estructura septenria: dividida en 7 grups, cada grup a la vegada pot subdividir-se en subgrups de 7 junt amb preludis i interludis. 
Les set cartes a les Esglsies(Apocalipsi 1,4-3). ;
Els set segells (Ap 4,1-8). ;
Les set trompetes (Ap 8,2-11). ;
Les set visions de la dona i el drac (Ap 12,1-14)5. ;
Les set copes (Ap 15,1-16) . ;
Els set quadres sobre la caiguda de Babilnia (Ap 17:1-19:10)7. ;
Les set visions de la fi (Ap 19,11-22).

En el text s caracterstic l's de smbols, frases i discursos amb sentit figurat. Quasi tots els investigadors han determinat que en el rerefons del text hi aflora el ritme propi de la litrgia dels primers segles del cristianisme.

Canonicitat.
lApocalipsi es considerat un dels llibres ms controvertits i difcils de la Bblia, per la multiplicitat de possibles interpretacions dels significats dels noms i smbols que s'hi narren. L'admissi d'aquest text en el cnon bblic del Nou Testament no fou fcil, la polmica entre els Pares de l'Esglsia respecte a la seva canonicitat dur uns quants segles.

Per exemple Orgenes (  254) l'ignora, Eusebi de Cesarea (  340) cite extensament les objeccions de Sant Dions d'Alexandria (  261). Posteriorment en el Concili de Laodicea (el 362) es nega a inscriu-lo en el canon oficial. Altres "Pares de L'Esglsia" el rebutgen o l'ignoren.

No ser fins el Concili de Trento (1545) que el classificaran definitivament entre els textos cannics. Nombroses Esglsies Orientals continuen rebutjant-lo avui dia.

Veure.
Escatologia;
Millenarisme;
Nombre de la bstia;
Nombre set;
Pantocrtor;

Enllaos externs.
Apocalipsi ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64646" title="Alfred Marshall" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="25631">
 
Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 1842  13 de juliol 1924) ha estat un dels economistes ms influents del seu temps. Estudi a la universitat de Cambridge, on destac per la seva aptitud en matemtiques. El 1868 esdevingu professor d'economia poltica a Cambridge, i el 1879 es cas amb Mary Paley Marshall.

Va recollir les idees dels clssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitz una sntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. s famosa la seva comparaci de les tissoras amb com sn determinats els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda: 

"Fra igualment raonable discutir sobre si s la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si s la utilitat o la despesa de producci all que determina el valor".

El seu llibre, Principles of Economics (1890) desenvolup les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producci en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi troben Arthur Cecil Pigou i Irving Fisher.

 Obres .
 
 Mr Jevons's Theory of Political Economy, 1872,  ;
 A Note on Jevons , 1874, Academy. ;
 The Economics of Industry, amb Mary Paley Marshall, 1879. ;
 The Pure Theory of Foreign Trade, 1879. ;
 The Pure Theory of Domestic Values, 1879. ;
 The Present Position of Economics, 1885. ;
 Remedies for Fluctuations of General Prices, 1887, a Contemporary Review ;
 Principles of Economics: an introductory text, 1890. ;
 Some Aspects of Competition", 1891, a Report of British Association for Advancement of Science. ;
 Elements of the Economic of Industry, 1892. ;
 The Poor Law in Relation to State-Aided Pensions, 1892, EJ ;
 On Rent , 1893, EJ. ;
 The Old Generation of Economists and the New, 1897, QJE. ;
 Mechanical and Biological Analogies in Economics, 1898, EJ. ;
 Distribution and Exchange, 1898, EJ. ;
 A Plea for the Creation of a Curriculum in Economics and Associated Branches of Political Science, 1902. ;
 The Social Possibilities of Economic Chivalry, 1907, EJ. ;
 National Taxation After the War, 1917, a Dawson, editor, After-War Problems. ;
 Industry and Trade, 1919. ;
 Money, Credit and Commerce, 1923. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64648" title="Agncia Internacional de l'Energia Atmica" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="25632">



L'Agncia Internacional de l'Energia Atmica (AIEA) s el centre mundial de cooperaci en el camp nuclear. L'AIEA s un organisme de les Nacions Unides, i treballa amb els seus estats membres per tal de promocionar l's pacfic i segur de les tecnologies nuclears.

Estatuts.
Segons els estatuts de l'AIEA (en angls, International Atomic Energy Agency o IAEA), l'organisme procurar accelerar i aumentar la contribuci de l'energia atmica a la pau, la salut i la prosperitat al mn sencer, i sempre que li sigui possible s'assegurar que aquesta asistncia no s utilitzada amb finalitats militars.

L'organisme est autoritzat per a:
 Fomentar i facilitar la investigaci, el desenvolupament i l'aplicaci prctica de l'energia atmica amb fins pacfics.
 Proveir els materials, serveis i installacions necessries per a l'esmentada investigaci i desenvolupament, inclosa la producci d'energia elctrica, tenint en compte les necessitats de les regions insuficientment desenvolupades (ja que no s un servei gratut).
Un estat membre de l'AIEA es compromet a suministrar-li els materials (fissionables i no fissionables) que prviament s'hagi acordat. Els materials aix suministrats quedaran sota la responsabilitat de l'AIEA, i aquesta es compromet a emmagatzemar-los lluny de la intemprie, usos i trasllats indeguts, danys, ocupaci o sabotatge, i evitant la concentraci geogrfica dels mateixos.
 Promoure l'intercanvi d'informaci cientfica i tcnica, aix com de cientfics i d'experts, en matria d'utilitzaci de l'energia atmica per a fins pacfics. Un estat membre de l'AIEA es compromet a donar-li la informaci considerada d'utilitat.
 Establir i aplicar salvaguardes destinades a assegurar que els materials fissionables, (s a dir, plutoni-239, urani-233, urani enriquit amb istops 235 o 233, material que contingui els esmentats elements, o all que determini la Junta de Governadors de l'AIEA), no sn utilitzats amb finalitats militars. I tampoc la resta de materials, serveis i installacions suministrats per l'AIEA o sota la seva supervisi.
 Establir o adoptar normes de seguretat per a protegir la salut i la propietat.
 Adquirir o establir installacions i equipaments per a l'exercici de les funcions autoritzades quan aquests siguin inadequats i insatisfactoris.

En l'exercici de les seves funcions actuar d'acord als principis de les Nacions Unides per a fomentar la pau i la cooperaci internacional, per tal d'assolir el desarmament mundial, per tamb ha de respectar els drets sobirans dels respectius estats membres.

Com a mnim cada any se celebra una "Conferncia General" entre tots els estats membres. En aquesta reuni s'aprova l'admissi de nous membres, se suspenen els drets d'un estat membre, s'examinen i s'aproven els informes que cal presentar a les Nacions Unides o a alguns dels seus organismes especialitzats, i es duen a terme tasques de control pressupostari i representatiu (per exemple, l'elecci dels membres de la Junta de Governadors, que han de ser els estats membres capdavanters en la tecnologia atmica).

El Director General de l'AIEA, actualment Mohamed al-Baradei, s nomenat per un perode de 4 anys.

L'AIEA ajuda els estats membres que li sollicitin a emprendre un projecte d'investigaci, desenvolupament o aplicaci prctica de l'energia atmica amb fins pacfics. Per aix l'AIEA s'assegura que el sollicitant disposa de fons econmics, personal qualificat i plans de seguretat i de salut adients. Un cop aprovat el projecte, s'establiran previsions de material fissionable i del trasllat del mateix, i les condicions de l'adquisici d'equipaments i installacions que li proveir la mateixa AIEA o altres estats membres. A ms a ms, l'estat membre es compromet a:
a. No fer servir els materials i equipaments per a finalitats militars.
b Ser sotms per les salvaguardes segents:
 Examen dels plnols de les installacions, inclosos els reactors nuclears, per tal que no siguin utilitzats amb finalitats militars, i per qu segueixin les normes de protecci de la salut i seguretat.
 Portar i presentar el registre d'operacions i informes sobre la progressi dels treballs.
 Posar a disposici de l'AIEA tot material fissionable excedent.
 Proporcionar als inspectors de l'AEIA tota informaci i accs a les installacions i equipaments.
 En cas d'incompliment i desprs d'un perode de temps raonable sense que l'estat membre corregeixi la situaci, l'AIEA podr donar per suspesa l'assistncia i podr retirar aquells materials i equipaments posats a disposici de l'esmentat estat membre, i en ltima instncia podr suspendre els drets inherents a la qualitat de membre de l'AIEA.

Histria.
L'AIEA va ser creada com a resposta al descobriment de l'energia atmica i el seu s militar. El 1953 el president estatunidenc Eisenhower va desenvolupar a l'assemblea general de les Nacions Unides de 1953 el seu fams lema "toms per a la pau" (o Atoms for Peace). A partir de llavors ms de 80 pasos van comenar a debatir l'estatut de la futura AIEA, que neix finalment el 29 de juliol de 1957.

Moments clau de la intervenci de l'AIEA han estat els segents:
 La crisi dels mssils de Cuba, el 1962.
 El Tractat de No Proliferacio Nuclerar, signat per Espanya el 5 de novembre de 1987. El 5 d'abril de 1989 Espanya sign l'acord de l'AIEA-EURATOM en contra de l'armament nuclear. ;
 Accident de Txernbil de 1986.
 Violacions del Tractat de No Proliferaci Nuclear per part de Corea del Nord i d'Iraq, el 1991.
 Premi Nobel de la Pau conjuntament amb el seu director Mohamed al-Baradei, el 2005.
 Crisi a Iran, entre 2003 i 2006.

Actualment l'AIEA t la seu central a Viena, i t seus regionals a Ginebra, Nova York, Toronto i Tquio. Compta amb ms de 2000 treballadors de ms de 90 pasos, tot i que sn 125 els estats membres.

Enllaos externs.
  Plana oficial de l'AIEA;
  Estatuts de l'AIEA;
  Histria de l'AIEA fins el 1997;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2005;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64649" title="Ragnar Frisch" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="25633">

Ragnar Anton Kittil Frisch ( Oslo, Noruega 1895 - d. 1973 ) fou un economista i professor universitari noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1969

Biografia.
Va nixer el 3 de mar de 1895 a la ciutat d'Oslo. Es gradu en economia a la Universitat d'Oslo el 1919 i ampli els seus estudis a Pars i Anglaterra, on s'hi gradu en matemtica estadstica el 1925. Aquell mateix any fou nomenat professor assistent de la Universitat d'Oslo, professor associat el 1928 i professor titular el 1931. 

Mor el 31 de gener de 1973 a la ciutat d'Oslo.

Activitat econmica.
Se'l considera membre de l'anomenada "escola sueca", fundada per Johan Gustaf Knut Wicksell. Ha fet un nombre d'avenos significatius en camp de l'economia, i encuny nombrosos conceptes nous de macroeconomia i microeconomia. Fou un dels configuradors de l'econometria (1927) i de la seva introducci en els plans de l'economia poltica, i el seu paper en la teoria del consumidor (1926) ajud les recerques neowalrasianes. El 1965 formalitz la teoria de la producci.

El 1932 fund l'Institut d'Economia a la Universitat d'Oslo el 1932 i en fou nomenat director de recerca. Va rebre el premi Antonio Feltrinelli de l'Accademia Nazionale dei Lincei el 1961 i el Premi Nobel d'Economia el 1969 juntament amb el neerlands Jan Tinbergen per la seva anlisi dels processos econmics i desenvolupament dinmic de models econmics.

 Obres .
 1932: New Methods of Measuring Marginal Utility;
 1951: Mixed Linear and Quadratic Programing by the Multiplex Method;
 1956: Macroeconomics and Linear Programing;
 1961: Las leyes tcnicas y econmicas de la produccin, Ed. Sagitario, Barcelona, 1963. ;
 1970: Econometrics in the World of Today;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1969;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64650" title="Puig de les Cols" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="25634">

El Puig de les Cols s una muntanya de 416 metres situada entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guxols (d'on n's el punt ms alt), a la comarca del Baix Empord.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 308107001).

 Enllaos externs .
Web del Puig de les Cols

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64651" title="Cowboy Bebop" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="25635">

Cowboy Bebop (en japons           , tot i que al Jap tamb s'anomena a la srie amb el nom en angls) s una srie d'animaci (ms concretament, d'Anime) de l'any 1998, de la productora Sunrise Co., dirigida per Shinichiro Watanabe i composta per 26 captols d'aproximadament 20 minuts de duraci cada un. Compta a ms a ms, amb una pellcula.

La srie ha estat traduda al catal i emesa per TV3 i Canal 33 diverses vegades en horaris de tarda i vespre. Ms recentment, en l'mbit de l'Estat espanyol, s'ha ems en castell pel canal de televisi Cuatro, en horaris de matinada.

 Ambientaci .

Cowboy Bebop s una srie de temtica futurista, on diferents planetes, satllits naturals i fins i tot asteroides del Sistema Solar estan habitats pels humans (com per exemple Mart, Venus, o Ganimedes (satllit)), i on la Terra, degut a un accident tecnolgic  a la Lluna (relacionat amb els portals hiperespacials per viatjar ms rpid pel Sistema Solar), est prcticament deshabitada per la contnua inseguretat que suposa patir la caiguda de fragments lunars a la superfcie terrestre, anys desprs de l'accident. En aquest accident, gran quantitat de la poblaci humana va morir, i dels 6 mil milions d'ssers humans del 2020 (moment de la catstrofe), passa a haver-hi solament mil tres-cents milions a l'any 2071 (poca on es desenvolupa la histria de la srie), convertint l'accident del portal en el desastre ms gran conegut mai per la humanitat.

Degut a l'alt nivell de crims que viu la poblaci humana en aquesta poca d'inseguretat, es reinstaura els sistema de recompenses propi del vell "Far West" americ. Aix doncs, les autoritats encoratgen a caarrecompenses per que detinguin vius als malfactors, i els entreguin a la justcia per cobrar la recompensa que pesa sobre els seus caps. La recompensa noms es podr cobrar si els delinqents entregats estan vius i no morts.
L'nica moneda universal (i fictcia a la realitat) de l'poca futurista que descriu Cowboy Bebop s el Woolong, amb smbol  . Curiosament, el smbol   es el que s'utilitza a la realitat pel Won Core, i com a altra curiositat, en xins, Woolong significa "Cinc Dracs". Encara que no est clar, ni s'ha dit mai explcitament, el Woolong fictici de la srie d'animaci equivaldria en valor al Ien japons actual.

 Argument .

La srie gira entorn a cinc personatges, Spike Spiegel, Jet Black, Faye Valentine, Edo i el gos Ein.
A pesar que a l'inici de la srie noms apareixen Spike i Jet com a personatges principals, ben aviat la resta de la tripulaci de la "Bebop" (la nau on viuen i viatgen) far la seva aparici.

La srie compta amb un argument principal que dna voltes sobre la relaci d'Spike amb un antic amor anomenat Giulia (o Julia, a la versi original,) i amb l'enemistat que l'enfronta a un personatge sanguinari, anomenat Bishas (Vicious a la versi original), que havia estat company d'Spike quan aquest treballa per un grup mafis en el passat.

Tot i que la srie recupera de tant en tant aquest argument principal, que s "l'espina dorsal" de Cowboy Bebop, s'ha de tenir en compte que dels 26 episodis de la producci, amb prou feines 5 o 6 tracten aquesta trama principal, i que la resta d'episodis es basen en captols dedicats a la resta de la tripulaci de la nau, o b en aventures secundries dels personatges de la srie, normalment basades en aconseguir detenir un determinat individu sobre el quals pesa una recompensa (amb resultats ms o menys afortunats, depenent del cas).

 Episodis .

Els 26 episodis de Cowboy Bebop, tamb anomenats "sessions", tenen evidents reminiscnsies de temes musicals, o fins i tot, sn temes musicals famosos, com "Sympathy for the Devil" o "Bohemian Rhapsody". La llista original dels ttols en la versi japonesa est en angls, i s la segent:

Asteroid Blues;
Stray dog Strut;
Honky Tonk Woman;
Gateway Shuffle;
Ballad of Fallen Angels;
Sympathy for the devil;
Heavy Metal Queen;
Waltz for Venus;
Jamming with Edward;
Ganymede Elegy;
Toys in the Attic;
Jupiter Jazz 1;
Jupiter Jazz 2;
Bohemian Rhapsody;
My funny Valentine;
Black Dog Serenade;
Mushroom Samba;
Speak like a Child;
Wild Horses;
Pierrot le Fou;
Boogie Woogie Feng Shui;
Cowboy Funk;
Brain Scratch;
Hard Luck Woman;
The Real Folk Blues Part 1;
The Real Folk Blues Part 2;

 Pellcula .

Cowboy Bebop tamb t una pellcula, anomenada en angls Cowboy Bebop: Knockin' on Heaven's Door (o tamb Cowboy Bebop: The Movie), i en japons Cowboy Bebop:     , que segueix les aventures dels protagonistes de la srie en una aventura que no deixa de ser un captol ms per amb una duraci de 110 minuts i produda al 2001 (quan la srie ja havia finalitzat). En aquesta pellcula apareixen personatges no presents en la srie de televisi, per no segueix la trama dSpike, Bishas i Giulia. La pellcula es situa, temporalment, entre els episodis 22 i 23 de la srie.

 Videojoc .

Recentment s'ha llenat a la venta al Jap un videojoc d'acci sobre Cowboy Bebop, anomenat "Cowboy Bebop: Tsuioku no Yakyoku" . El videojoc noms est disponible per la videoconsola Playstation 2, i l'encarregada de crear i publicar el joc ha sigut la compaa Bandai. Ara per ara no hi ha plans per a distribuir-lo al continent europeu de forma oficial.

 Banda Sonora .

Cowboy Bebop disposa d'una de les millors bandes sonores originals que mai ha tingut una producci d'anime. La compositora d'aquesta BSO es Yoko Kanno i el seu grup "The Seatbelts", creat per la ocasi.
Les seves composicions van des del Jazz i tamb del Blues ms clssic, fins a la barreja d'aquests estils amb la msica electrnica. Tamb hi ha composicions de Rock, Pop i fins i tot de Heavy Metal. 
S'ha de dir, que a part de la producci musical de Yoko Kanno i "The Seatbealts", la srie fins i tot compta amb temes de msica clssica tan famosos com "El vals de les flors", del conegut compositor rus Txaikovsky.

S'han arribat a publicar tres lbums recollint la banda sonora de la srie Cowboy Bebop:  Cowboy Bebop, No Disc i Blue, hi ha un mini-album anomenat Vitaminless i una collecci de "grans xits"  TANK! The! Best. Tamb s'ha publicat un lbum amb canons i msiques de la srie remesclades: Music for Freelance.

La pellcula compta amb un lbum propi, anomenat Future Blues.

 Personatges .

Spike Spiegel;
Jet Black;
Faye Valentine;
Edo;
Ein;
Giulia;
Bishas;

 Vegeu tamb .

Anime;
Llista d'animes;
Llista de gneres d'anime i manga;
Manga;

 Enllaos Externs .

Pgina del programa 3xl.net sobre la srie.;
Pgina web oficial de Cowboy Bebop  ;
Pgina oficial sobre la pellcula ;
Pgina web no oficial sobre Cowboy Bebop ;
Pgina de Cuatro Televisin sobre la Cowboy Bebop ;
Pgina no oficial, cuidada estticament ;
Una altra bona pgina no oficial sobre la srie ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64652" title="Gravastar" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="25636">
En astrofsica, la teoria de Gravastar s una proposta feta per Pawel Mazur i Emil Mottola per reemplaar la teoria que prediu l'existncia de forats negres. En comptes d'una estrella collapsant-se en un punt del espai amb una gravetat virtualment infinita, la teoria de Gravastar proposa que quan un objecte es collapsa gravitacionalment el mateix espai arriba a una transici de fase que evita que continu collapsant-se. 

La teoria ha generat poc inters en els astrofsics. Va ser un ttol de una conferncia, per no d'un article cientfic. La falta d'inters prov del fet de qu el concepte requereix que hom accepti la teoria molt especulativa de la quantitzaci de la gravetat no obstant, no aporta cap avantatge addicional respecte a la dels forats negres. A ms, no hi ha cap ra terica en qu la quantitzaci de la gravetat expliqui el per qu l'espai hauria de comportar-se de la manera en qu Mazur i Motolla indiquen.

La paraula gravastar s un acrnim de l'angls GRAvitational VAcuum STAR (estrella de buit gravitacional).

Mazur i Mottola han suggerit que els gravastars podrien ser la soluci a la paradoxa de la informaci en els forats negres i que podrien ser una font de RRG (Rfega de Raigs Gamma), un fenomen d'origen incert per al qual se n'han proposat molts i diferents orgens. De totes maneres el consens entre els astrofsics s que existeixen teories molt menys radicals i especulatives per resoldre els dos problemes esmentats.

Externament, un gravastar seria similar a un forat negre: visible noms per les emissions d'alta energia que crea en consumir matria. Per detectar forats negres els astrnoms observen les emissions de raigs X emesos per la matria que absorbeixen i en el cas d'un gravastar aquest produiria una senyal idntica.

Dins d'un Gravastar, l'espai-temps estaria totalment aturat per les condicions extremes existents i s produiria una gran fora cap a l'exterior. Al voltant d'aquest buit hi hauria una bombolla  en la qual l'espai s es comportaria com un bloc de matria ordinria. La idea d'un comportament tal de l'espai pot comparar-se com una forma extrema del condensat de Bose-Einstein en el qual tota la matria (protons, neutrons, electrons, etc.) es converteix en el que se'n diu estat quntic creant un super tom











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64653" title="Decret Gelasianum" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="25637">
Decretum Gelasianum s un document escrit probablement en el segle VI, d'autor desconegut, que tracta de un presumpte procs de concili fet pel papa Damas I abans del 384 dC.
Contingut.
Compost de cinc captols, en el segon anomena els llibres cannics de les Sagrades Escriptures. En el captol V anomena una llista de 61 llibres apcrifs.

Oferim a continuaci una llista de llibres cannics segons el Gelasianum :

Llibres Cannics.
 1. INCIPIT ORDO VETERIS TESTAMENTI
  Genesis  liber unus                      Gnesi       
  Exodus  liber unus                       xode
  Leviticus  liber unus                    Levtic
  Numeri  liber unus                       Llibre dels Nombres
  Deuteronomium  liber unus                Deuteronomi
  Iesu Nave  liber unus                    Llibre de Josu
  Iudicum  liber unus                      Llibre de Jutges 
  Ruth  liber unus                         Llibre de Rut 
  Regum  libri quattuor                    Llibre de Reis  
  Paralypomenon  libri duo                 Llibre de Crniques
  Psalmorum CL  liber unus  
  Salomonis libri tres                     Salms
  proverbia liber unus                     Proverbis
  ecclesiastes liber unus                  Eclesiasts
  cantica canticorum liber unus            Cntic dels Cntics
  Item sapientiae  liber unus              Llibre de Saviesa
  ecclesiasticum liber unus                Eclesistic

 2. ITEM ORDO PROPHETARUM
  Esaiae  liber unus                       (Llibre d'Isaes)
  Hieremiae  liber unus                    (Llibre de Jeremies)  
  cum Cinoth id est lamentationibus suis   (Llibre de Lamentacions)
  Ezechielis  liber unus                   (Llibre de Ezequiel)
  Danihelis  liber unus                    (Llibre de Daniel) 
  Oseae  liber unus                        (Llibre d'Osees) 
  Amos  liber unus                         (Llibre de Ams)
  Micheae  liber unus                      (Llibre de Miquees)
  Iohel  liber unus                        (Llibre de Joel)
  Abdiae  liber unus                       (Llibre de Abdies)
  Ionae  liber unus                        (Llibre de Jons)
  Naum  liber unus                         (Llibre de Nahum)
  Abbacuc  liber unus                      (Llibre de Abacuc)  
  Sophoniae  liber unus                    (Llibre de Sofonies)
  Aggei  liber unus                        (Llibre de Ageu)
  Zachariae  liber unus                    (Llibre de Zacaries)  
  Malachiae  liber unus                    (Llibre de Malaquies)

 3. ITEM ORDO HISTORIARUM
  Iob  liber unus                          (Job)
  Tobiae  liber unus                       (Llibre de Tobies)
  Hesdrae  libri duo                       (Esdres)
  Hester  liber unus                       (Llibre d'Ester)
  Iudith  liber unus                       (Llibre de Judit)
  Machabeorum  libri duo                   (Macabeus)

 4. ITEM ORDO SCRIPTURARUM NOVI TESTAMENTI quem sancta et catholica Romana suscipit et veneratur ecclesia
  Evangeliorum libri quattuor     
  secundum Matheum liber unus              (Mateu)
  secundum Marcum liber unus               (Marc)
  secundum Lucam liber unus                (Lluc)  
  secundum Iohannem liber unus             (Joan)
  Item actuum apostolorum  liber unus      (Fets dels Apstols)
  Epistulae Pauli apostoli numero quattuordecim 
  ad Romanos epistula una                  (Epstola als Romans)
  ad Corinthios epistula una               (Epstola als Corintis)
  ad Ephesios epistula una                 (Epstola als Efesis)
  ad Thesalonicenses epistulae duae        (Epstola als Tessalonicencs)
  ad Galatas epistula una                  (Epstola als Glates) 
  ad Philippenses epistula una             (Epstola als Filipencs) 
  ad Colosenses epistula una               (Epstola als Colossencs)
  ad Timotheumepistulae duae               (Epstola a Timoteu)
  ad Titum epistula una                    (Epstola a Titus)
  ad Philemonem epistula una               (Epstola a Filem)
  ad Hebreo epistula una                   (Epstola als Hebreus)
  Item apocalypsis Iohannis  liber unus    (Apocalipsi)
  Item canonicae epistulae numero septem 
  Petri apostoli  epistulae duae           (Epstola de Pere)
  Iacobi apostoli  epistula una            (?)Epstola de Jaume
  Iohannis apostoli  epistula una          (Epstola de Joan)
  alterius Iohannis presbyteri epistulae duae (Epstola de Joan el Presbiteri)
  Iudae Zelotis apostoli epistula una      (Epstola de Judes)

Llibres Apcrifs.
Itinerarium nomine Petri apostoli, quod appellantur sancti Clementis libri numero novem;
Actus nomine Andrae apostoli, apocryphi.
Actus nomine Thomae apostoli, apocryphi.
Actus nomine Petri apostoli, apocryphi.
Actus nomine Philippi apostoli, apocryphi.
Evangelium nominae Matthiae, apocryphum. ;
Evangelium nominae Bernabae, apocryphum.
Evangelium nominae Iacobi, apocryphum.
Evangelium nominae Petri, apocryphum.
Evangelium nominae Thomae quibus Manichaei utuntur, apocryphum.
Evangelia nominae Bartholomaei apocrypha.
Evangelia nominae Andreae apocrypha.
Evangelia quae falsavit Lucianus, apocrypha.
Evangelia quae falsavit Hesychius apocrypha.
Liber de infantia Salvatoris, apocryphus.
Liber de nativitae Salvatoris, et de Maria vel obstetrice, apocryphus.
Liber qui appellatur Pastoris,, apocryphus. ;
Libri omnes quos fecit Leucius discipulus diabuli, apocryphi.
Liber qui appellatur Fundamentum, apocryphus.
Liber qui appellatur Thesaurus, apocryphus.
Liber de filiabus Adae Leptogeneseos, apocryphus.
Centonem de Christo virgilianis compaginatum versibus, apocryphum.
Liber qui appellatur Actus Theclae et Pauli, apocryphus.
Liber qui appellatur Nepotis, apocryphus.
Liber proverbiorum ab hereticis conscriptus et sancti Sixti nomine praesignatus, apocryphus.
Revelatio quae appellatur Pauli, apocrypha.
Revelatio quae appellatur Thomae, apocrypha.
Revelatio quae appellatur Stephani, apocrypha.
Liber qui appellatur Transitus sanctae Mariae, apocryphus.
Liber qui appellatur Paenitentia Adae, apocryphus.
Liber de Ogia nomine gigante qui post diluvium cum dracone ab haereticis pugnasse perhibetur, apocryphus.
Liber qui appellatur Testamentum Iob, apocryphus.
Liber qui appellatur Paenitentia Origenis, apocryphus.
Liber qui appellatur Paenitentia sancti Cypriani, apocryphus.
Liber qui appellatur Paenitentia Iamne et Mambre, apocryphus.
Liber qui appellatur Sortes Apostolorum, apocryphus.
Liber qui appellatur Lusa Apostolorum, apocryphus.
Liber qui appellatur Canones Apostolorum, apocryphus.
Liber Phisiologus ab haereticis conscriptus et beati Ambrosii nomine praesignatus, apocryphus.
Historia Eusebii Pamphili, apocrypha.
Opuscula Tertulliani, apocrypha.
Opuscula Lactantii sive Firmiani, apocrypha.
Opuscula Africani, apocrypha.
Opuscula Postumiani et Gali, apocrypha.
Opuscula Montani, Priscillae, et Maximillae apocrypha.
Opuscula Fausti Manichaei, apocrypha.
Opuscula Commodiani, apocrypha.
Opuscula alterius Clementis Alexandrini, apocrypha.
Opuscula Thascii Cypriani, apocrypha.
Opuscula Arnobii, apocrypha.
Opuscula Tichonii, apocrypha.
Opuscula Cassini presbyteri Galliarum, apocrypha.
Opuscula Victorini Petabionensis, apocrypha.
Opuscula Fausti Regiensis Galliarum, apocrypha.
Opuscula Frumenti Caeci, apocrypha.
Epistula Iesu ad Abgarum, apocrypha.
Epistula Abgari ad Iesum,apocrypha.
Passio Cyrici et Iulittae, apocrypha.
Passio Georgii, apocrypha.
Scriptura quae appellatur Salomonis Interdictis, aprocrypha.
Philacteria omnia quae non angelorum, ut illi confingunt, sed daemonum magis nominibus conscripta sunt, apocrypha.

Referncies.


Enllaos externs.
Decretvm gelasinvm. ;
The Development of the Canon":  Decretum Gelasianum ;
Decretum Gelasianum: ;
F.C. Burkitt, review of Ernst von Dobschtz, Das Decretum Gelasianum de libris recipiendis et non recipiendis in kritischem Text Leipzig, 1912: in Journal of Theological Studies 14 (1913) pp. 469 - 471 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64656" title="Llista dels reis gots" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="25638">

Llista dels reis visigots que van regnar a Hispnia (Alaric I mai va arribar a trepitjar la pennsula Ibrica):
Atalf (410-415);
Sigeric (415);
Walia (415-418);
Teodoric I (418-451);
Turismon (451-453);
Teodoric II (453-466);
Euric (466-484);
Alaric II (484-507);
Gesaleic (507-510);
Amalaric (510-531);
Teudis (531-548);
Teudisel (548-549);
quila I (549-551);
Atanagild (551-567);
Liuva I (567-572);
Leovigild (572-586);
Recared (586-601);
Liuva II (601-603);
Viteric (603-610);
Gundemar (610-612);
Sisebut (612-621);
Recared II (621);
Suintila (621-631);
Sisenand (631-636);
Khntila (636-639);
Tulga (639-642);
Khindasvint (642-653);
Recesvint (653-672);
Vamba (672-680);
Ervigi (680-687);
gica (687-700);
Vtiza (700-710);
Roderic (710-711);
quila II (710-714);
Ard (714-720);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64661" title="Pinedo" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="25639">

Pinedo s un poble al sud de la ciutat de Valncia, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera. Actualment est integrat dins del municipi de Valncia i n's una pedania.

El poble se situa entre la riba dreta del riu Tria i la mar, mirant cap a la drsena sud del Port de Valncia. Es troba a 5 quilmetres de la ciutat a travs de l'autovia del Saler o de la CV-5010 (carretera del Saler).

s un poble tradicionalment agricola i pescador, recentment s dels pocs que dhuc es respira una mica de tradici i enyorana. En ell es troba algunes de les ltimes barraques centenries, i a la seua platja existeixen dunes d'arena fina, que es compaginen amb un reformat passeig.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64663" title="Evangeli dels Hebreus" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="25640">
L'Evangeli dels Hebreus, o segons els Hebreus, s un evangeli apcrif escrit probablement en el segle I. No n'ha arribat cap cpia sencera, per s, els comentaris que en feren nombrosos pares de l'Esglsia com: Sant Ireneu, Climent Alexandr, Orgens i Eusebi de Cesarea.

Escrit en un ambient judeocristi, s considerat per alguns autors, una de les fonts de l'Evangeli segons Mateu.

Antiguitat.
Segons Sant Jernim, es possible que Sant Ignasi (mort en el 107), cits un passatge d'aquest evangeli relatiu a la resurrecci. Encara que no es pot assegurar, es molt possible que aquest evangeli sigui del segle I, per tan seria coetani dels evangelis cannics.

Llengua.
Sant Jeroni, Eusebi i Sant Epifani diuen que els carcters eren hebreus, mentre que la llengua era caldea o siraca (equivalent a l'arameu modern). 

Origen.
Tant el contingut com els testimonis acusen un ambient jueu-cristi.
 
Sant Jeroni diu: En el evangeli usat per natzarens i ebionites (que recentment hem tradut del hebreu al grec i que la majoria l'anomenen el autntic de Sant Mateu).
Els primers eren descendents dels jueu-cristians que van fugir de la destrucci de Jerusalem l'any 70..

Referent als ttols.
El nom Evangeli dels Hebreus sembla haver estat un terme genric per fer referncia als evangelis emprats pels jueus, el que ha portat a confusi amb els anomenats Evangeli dels natzarens i l'Evangeli dels ebionites. Dels textos de Jernim, sembla que aquest autor considerava idntiques totes aquestes obres. Donat el estat fragmentari de tots aquests, resulta infructus intentar saber si es tractava d'un mateix evangeli o de varies obres diferents.

Relaci amb Mateu i Lluc.
Jernim   l'identifica amb el evangeli "autntic de Mateu" (Matthaei autenticum), en arameu. Alguns autors afirmen que es tracta d'una font utilitzada per els evangelis de Mateu i de Lluc. Per altres era una traducci del evangeli de Mateu per us de les comunitats jueves.
Les opinions dels crtics moderns sobre aquest punt, sn molt diverses:
Nicholson pensa que Sant Mateu havia escrit dos evangelis: el primer en grec i desprs un segon en hebreu. Aquest ltim seria segons ell, el anomenat Evangeli dels Hebreus. ;
Hilgenfeld fins i tot diu que es la font del Mateu compost en grec.
Handmann i Barnes venen a dir que, si mes no, es part de les fonts que es feren servir per compondre Mateu i Lluc.
Schmidtke el considera com una traducci lliure del Mateu cannic.
Waitz el qualifica d'un producte de esperit hellnic del segle II com a contrarplica del Evangeli dels Egipcis.
Parker, troba similituds amb Lluc que li fan pensar en l'existncia d'una font comuna dels dos evangelis que anomena ProtoLluc.

Contingut.
Gracies als comentaris que en feren nombrosos Pares de l'Esglsia es pot avui reconstruir part del text d'aquest evangeli. Els ms controvertits sn els segents:

Orgens ( 253-254): 
"I si alg accepta 'l'Evangeli dels Hebreus, a on el Salvador en persona diu: Em prengu la meva mare, l'Esperit Sant, per un dels meus cabells i em port a la muntanya sublim del Tabor, es quedar perplex en considerar cm pot ser mare de Jess, l'Esperit Sant engendrat pel Verb. Per tampoc aix li s a aquest difcil d'explicar".

Sant Jeroni ( 419-420):
En l'Evangeli segons els Hebreus, que fou escrit en llengua caldea i siraca, per amb carcters hebreus, del que se serveixen avui els natzarens, segons els apstols, o com prefereix la major part, segons Sant Mateu, conservat en la biblioteca de Cesria, es troba la histria: Vet aqu que la mare del Senyor i els seus germans li deien: Joan el Baptista bateja en remissi dels pecats: anem i siguem batejats per Ell. Ms Ell els digu: Quins pecats he coms jo per que tingui que  anar i ser batejat? De no ser que aix que acabo de dir sigui ignorncia meva.    ;
I en el mateix llibre segons els Hebreus: Si peca el teu germ de paraula i et done satisfacci, rebel set vegades al dia. Sim el seu deixeble, li digu: Set vegades al dia?. Respongu el Senyor i li digu: et dic que s, i encara setanta vegades set. Dons en els mateixos profetes desprs de ser ungits per l'Esperit Sant, si han trobat faltes;
(Mateu 18,21-22; Lluc 17,4).  

Se sap, per, amb exactitud l'extensi del perdut Evangeli dels Hebreus: 2200 lnies, sls 300 ms curtes que l'evangeli de Mateu, en grec. La dada procedeix de la Stichometria, afegida per Nicfor I de Constantinoble, nov patriarca de Jerusalem, a la seva Cronografia. Nicfor divideix les escriptures en tres categories: cannics, apcrifs, i una tercera categoria, els antilegomena (discutits), en la que inclou l'Apocalipsi, l'Apocalipsi de Pere, l'Epstola de Bernab i l'Evangeli dels Hebreus.

Vegeu tamb.
Papir Oxirrinc 654 (1904);
Papir Oxirrinc 840;

 Bibliografia .
 Aurelio de Santos Otero:  Los evangelios apcrifos.   Edici crtica i bilinge. Madrid, B.A.C., 1996.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64664" title="Siurana (desambiguaci)" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="25641">

Geografia:
Siurana, o Siurana d'Empord, s un municipi de l'Alt Empord.
Siurana (Priorat), o Siurana de Prades, s un poble del municipi de Cornudella de Montsant, al Priorat.
El riu de Siurana s un afluent de l'Ebre que alimenta el pant de Siurana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64680" title="Marxa Verda" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="25642">
S'ha donat el nom de Marxa Verda a la marxa a travs del desert que realitzaren el 1975 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins amb la intenci de prendre el Shara Occidental, encoratjada pels clamors irredemptistes que demanaven l'annexi del llavors Shara espanyol al territori marroqu. Fou organitzada pel rei Hassan II, des d'un despatx de Londres i amb el suport secret dels Estats Units d'Amrica.

Tot va sorgir arran del dictamen de 16 d'octubre de 1975 del Tribunal Internacional de Justcia de les Nacions Unides, que ratificava els plans de l'ONU, i de la confirmaci del govern d'Espanya del dret del poble saharaui a l'autodeterminaci. A fou interpretat com el reconeixement dels vincles del Shara amb el Marroc, i, desprs de posar nombrosos obstacles al referndum d'autodeterminaci proposat per l'ONU, el 6 de novembre de 1975, es dugu a terme la marxa.

L'exrcit espanyol min i assenyal clarament la zona fronterera a la qual es dirigia la marxa, desplegant-se a continuaci immediatamente darrere. Fins que no es produren els Acords de Madrid, la Marxa Verda romangu estacionada a unos cents de metres dels camps de mines, controlada por la policia marroquina que s'emprava a fons quan moviments espontanis de civils es dirigien cap a les tropes espanyoles.

Una setmana desprs, amb els Acords Tripartits de Madrid, Espanya compart amb el Marroc i Mauritnia l'administraci del territori sahari.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64682" title="Park Ujazdowski" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="25643">




El Park Ujazdowski (lit. Parc d'Ujazdw) s una de les zona verda ms pintoresques de la ciutat de Varsvia (Polnia). Est situat a l'Aleje Ujazdowskie, prop de moltes ambaixades i de l'edifici Sejm. 

 Histria .
Des de finals de l'edat mitjana, la zona fou ocupada pel poble d'Ujazdw, situat a diversos quilmetres del sud de la part vella de Varsvia. Al segle XVII (1619-1625) s'hi construren un palau i un jard per al rei Zygmunt III Waza, per Jan Trevano. El 1782 el rei Stanis aw August Poniatowski compr el poble i el trasllad aproximadament un quilmetre ms cap a l'oest (prop del lloc on actualment hi ha el campus principal de la Universitat Tecnolgica de Varsvia, mentre aquesta zona (situada al principal eix de l'anomenada Carretera Reial) fou transformada en una gran plaa creada per a quarters militars, modelada i anomenada posteriorment com els Champs de Mars de Pars. El poble fou reanomenat Nowa Wis (Nou Poble) i esdeven el nom del carrer modern de Nowowiejska. 

Desprs de la conquesta russa de Varsvia i l'efecte de les Guerres Napoleniques, la zona va perdre el seu carcter militar i esdeven un lloc de fires anuals. Tamb serv com a lloc d'entreteniment, amb stands a l'aire lliure cada estiu. Durant la presidncia de Sokrates Starynkiewicz, el 1893 l'arquitecte de jardins de renom, Franciszek Szanior, s'encarreg de convertir-lo en un parc pblic a l'estil dels jardins paisatgstics, una barreja de jardins romntics amb carrerons barrocs. El carrer dels noguers de la part oest de la zona fou incorporat al parc desprs de la seva inauguraci.

El parc, en el moment de la seva fundaci, era un dels ms moderns d'Europa. Contenia un gran estany, diverses fonts i un pont de formig armat sobre la part sud de l'estany, que foren construts per l'enginyer William Lindley. El pont fou la segona construcci feta amb aquest material en tot el mn, desprs del pont de Viggen, a Sussa, construt el 1894. El parc tamb tenia illuminaci de gas, un pati per als infants i una balana pblica (encara en s actualment). Les escultures foren treballades per Edward Wittig, Pius Welo ski i Theodor Charles Gruyere. Desprs de la Segona Guerra Mundial s'hi afeg un monument a Ignacy Jan Paderewski. 

Actualment el parc s un dels preferits entre els ciutadans de la ciutat: el seu pati s molt popular amb els infants, i molts el fan servir d'ambient per a les seves fotografies. El 2002 el parc fou completament reconstrut. 

Enllaos externs.
 Imatges del parc abans de la guerra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64685" title="Escala de Tor" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="25644">

L'Escala de Tor s un mtode de classificaci del perill d'impacte associat a objectes de tipus NEO (Near Earth Objects, objectes prxims a la Terra) com per exemple asteroides i cometes. Va ser creada com a instrument d's d'astrnoms i el pblic per conixer rpidament la perillositat d'un eventual impacte contra el nostre planeta, combinant la probabilitat estadstica i el potencial derivat de l'energia cintica que procedeix del mateix impacte. L'Escala de Palerm de perill tcnic d'impacte (en angls, Palermo Technical Impact Hazard Scale) s semblant, per ms tcnica i complexa.

 Caracterstiques generals .
L'Escala de Tor usa una escala de valors de 0 a 10. Un objecte 0 vol dir que aquest t una possibilitat de collidir amb la Terra quasi nulla, o amb efectes com els de la pols espacial normal, s a dir, massa petit per penetrar l'atmosfera i arribar a la Terra sense desintegrar-se. Un valor 10 indica una collisi segura, amb efectes a gran escala, com sembrar la destrucci total a la Terra. Noms s'expressa en nombres enters, no s'usen valors fraccionaris o decimals en aquesta escala.

S'assigna un valor de 0 a 10 a un objecte tenint en compte la probabilitat de la seva collisi i la seva energia cintica (expressada en megatones de TNT). Sobre les megatones, i per posar un exemple, la bomba atmica llanada sobre Hiroshima, durant la Segona Guerra Mundial, tenia aproximadament una potncia de 13 kilotones de TNT; s a dir, que una megatona de TNT equival a unes 77 bombes atmiques d'Hiroshima.

 Histria .
L'Escala de Tor va ser creada pel professor Richard P. Binzel, del Departament de la Terra, l'Atmosfera, i les Cincies Planetries del Massachusetts Institute of Technology (Institut Tecnolgic de Massachussetts) tamb conegut popularment com el MIT. La primera versi, anomenada ndex de perillositat d'objectes NEO (en angls, A Near-Earth Object Hazard Index), va ser presentada a la conferncia de les Nacions Unides de l'any 1995, i fou publicada per Binzel en les actes de la conferncia (Annals of the New York Academy of Sciences, volum 822, 1997).

Una versi revisada de l'"ndex de perillositat" va ser presentada al juny de 1999 en la conferncia internacional sobre NEO (Near Earth Objects, objectes prxims a la Terra) feta a Tor (Torino), Itlia. Els participants de la conferncia votaren per adoptar la versi revisada, que amb el nou nom d'Escala de Tor reconeixia l'esperit de cooperaci internacional, que es mostr en la conferncia, per entendre els perills globals que poden causar els NEO. El 2005 es present una versi lleugerament modificada per permetre comunicar millor al pblic el grau de perill.

 Escala de Tor actual .
L'Escala de Tor actual usa l'escala segent de colors (cada un amb un sentit descriptiu): blanc, verd, groc, taronja, vermell. 


 Objectes d'alt risc .
El rcord de classificaci ms alta en l'escala el posseeix (99942) Apophis, un asteroide de 320 metres de dimetre. El 23 de desembre de 2004, el programa de la NASA dedicat als asteroides amb potencial risc d'impacte va categoritzar Apophis (conegut llavors pel seu nom provisional 2004 MN4) en el nivell 2, que posteriorment va ser augmentat a nivell 4, per finalment ser rebaixat a nivell 1. Apophis s'aproximar molt a la Terra el 13 d'abril de 2029, encara que no t possibilitats considerables de collisi. En aquell moment ser suficientment desviat per l'atracci gravitacional de la Terra, fent impossible predir amb certesa la trajectria que agafar posteriorment i la distncia a la que passar de la Terra en els encontres dels anys 2036 i 2069. Abans d'Apophis, cap NEO havia tingut mai un nivell superior a 1, desprs d'ell, noms l'asteroide 2004 VD17 va aconseguir el nivell 2 durant uns mesos del 2006. Actualment, hi ha aproximadament 100 objectes categoritzats a l'Escala de Tor, gaireb tots amb nivell 0.

Degut a l'exagerada cobertura meditica d'asteroides com el 2003 QQ47, els astrnoms comenaren a treballar en una Escala de Tor reformada i publicada en el 2005 (la que apareix en la secci anterior), a fi de generar menys falses alarmes susceptibles de reduir la confiana del pblic en les alertes justificades. Una altra alternativa podria ser l'Escala de Palerm.

 Enllaos externs .
 L'Escala de Tor (Pgina de la NASA) ;
 Pgina sobre objectes NEO i la seva recerca ;
 Llista actualitzada d'objectes que suposen un perill d'impacte per a la Terra. (Pgina de la NASA) ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64690" title="Orgasme anal" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="25645">
Un orgasme anal s un clmax sexual (orgasme) en un home o dona a travs de l'estimulaci anal, a partir de la inserci d'un dit, penis o joguina sexual. Alguns homes i algunes dones, no tots, sn capaos d'arribar a l'orgasme anal, com a resultat d'un clmax sexual complet. 

En els homes, l'estimulaci de la prstata per una altra persona i possiblement l'estimulaci addicional del penis per alg altre poden dur a l'orgasme.  

En les dones, l'estimulaci dels extrems dels nervis a la cavitat vaginal (que sn molt a prop de l'anus), pel penis d'alg altre i una possible estimulaci manual addicional del cltoris, poden dur a l'orgasme. 

En tots dos sexes el plaer pot venir dels extrems dels nervis del voltant de l'entrada de l'anus. A ms, el contacte oral amb l'anus pot ser una font de plaer sense haver de recrrer a l'estimulaci de la prstata o el cltoris. L'orgasme anal no t res a veure amb l'orgasme de prstata, tot i que sovint es confonen. 

 Referncies .
Jack Morin, Anal Pleasure and Health, 3a Edici (Down There Press: 1998) ISBN  0940208202






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64692" title="Inflamaci" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="25646">


La inflamaci o edema s la forma de manifestar-se de moltes malalties. Es tracta d'una resposta inespecfica enfront les agressions del medi i est generada pels agents inflamatoris. La resposta inflamatria sorgeix amb el fi defensiu d'allar i destruir l'agent nociu, aix com reparar el teixit o rgan danyat. La inflamaci es denomina en medicina amb el sufix -itis (faringitis, laringitis, colitis ). El problema ms gran que sorgeix de la inflamaci s que la defensa es dirigisca tant cap a agents nocius com a no nocius, provocant danys en teixits o rgans sans.

Agents inflamatoris.
Agents vius: bacteris, virus, parsits, fongs. ;
Agents fsics: radiacions, fred, calor, ultraviolats. ;
Agents qumics: verins, toxines. ;
Traumatismes i cossos estranys. ;
Alteracions vasculars: com per exemple les que produeixen isqumia. ;
Alteracions immunitries: com per exemple les respostes d'hipersensibilitat.

Evoluci histrica.
En les primeres civilitzacions existeixen testimonis del seu coneixement i la seua curaci.

A Grcia i Roma existeixen escrits d'Hipcrates i Cels. D'aquest ltim es conserven encara els tres signes que caracteritzen la inflamaci:

Tumor. Augment de grandria. s degut a l'edema. ;
Rubor. Enrogiment. s degut a la vasodilataci. ;
Calor. Augment de la temperatura de la zona inflamada. s degut a la vasodilataci i a l'augment del consum local d'oxigen. ;

Clssicament se cita el dolor com a primer signe d'una ttrada, per el dolor s un smptoma a causa del seu carcter subjectiu, mentre que la resta sn signes, pel seu carcter objectiu.

A l'Edat Mitjana es consider cstig div.

Al segle XVIII Hunter fou el primer a definir-la com a reacci de defensa.

Al segle XIX Cohnheim investig la inflamaci en animals vius i amb el microscopi ptic.

Al segle XX Metxnikov descobr la fagocitosi.

Lewis descobr els mediadors qumics de la inflamaci, els quals anomen H, i defin la triple resposta davant l'agressi que consistia en:

Eritema central ;
Inflor;
Eritema perifric ;

Depenent de les caracterstiques temporals de la inflamaci, definim dos tipus de resposta: inflamaci aguda i inflamaci crnica.

Inflamaci aguda.
En la inflamaci aguda distingim tres punts clau: canvis hemodinmics, alteraci de la permeabilitat vascular i modificacions leucocitries.

Canvis hemodinmics en el calibre i en el flux.
Desprs d'un perode inconstant i transitori de vasoconstricci arteriolar, es produeix vasodilataci i hipermia activa (obertura de nous llits capillars en la zona de la lesi que produeix un augment de flux) que causa enrogiment i augment de la temperatura. Desprs es produeix un perode d'hipermia passiva en la qual disminueix el flux per un augment de la permeabilitat microvascular amb extravasaci de lquid i augment de la viscositat sangunia als vasos de menor calibre, que s el que es denomina estasi (parlisi total del flux).

A mesura que evoluciona l'estasi, es va produint l'orientaci perifrica (marginaci) dels leuccits, que s'adhereixen a l'endoteli, travessen la paret vascular i es dirigeixen a l'interstici.

Alteraci de la permeabilitat vascular.
S'alteren les bases morfolgiques de l'endoteli per acci dels mediadors qumics. Generalment es produeix a les vnules.

En condicions normals l'endoteli no permet l'eixida de protenes i l'intercanvi es produeix per pinocitosi, per quan s'altera la permeabilitat, es troben alterades les unions cellulars i les crregues negatives de la membrana basal.

Majno i Palade van veure obertures entre les cllules que no es trobaven trencades. A ocorre perqu les substncies de la inflamaci provoquen la contracci brusca dels filaments d'actina i miosina de les cllules endotelials que es retrauen. Desprs el citoesquelet es reorganitza per a mantenir la contracci durant ms de temps.

Les substncies inflamatries han de dissoldre la membrana basal d'aquestes obertures.

El focus central sn les vnules, per si s molt intens assoleix els capillars i es produeix extravasaci per ruptura.

Als casos en qu la inflamaci resulta patolgica es produeix necrosi dels teixits i vasos.

Bases anatmiques.

Resposta immediata: contracci de les cllules endotelials i eixamplament de la uni intercellular. Afavorit tot a per substncies com la histamina, la bradiquinina i els leucotrens.
Resposta tardana: reorganitzaci del citoesquelet (retracci endotelial) i obertura de les unions intercellulars afavorida per substncies como la interleucina-1(IL-1), la interfer-  (IFN- ) i el factor de necrosi tumoral (TNF).
Resposta immediata prolongada: lesi endotelial directa amb necrosi i despreniment de les cllules endotelials per excs d'agent inflamatori als vasos.

Mediadors qumics.

Poden estar presents al plasma i han de ser activats per a exercir la seua funci. Tamb poden estar a les cllules on romanen emmagatzemades sent secretades o sintetitzades de nou en resposta a un estmul. Aquestes cllules sn principalment les plaquetes, els polimorfonuclears, moncits, macrfags i mastcits.

Aquestes substncies poden tenir efectes autocrins, paracrins o endocrins.

Una volta alliberats i activats tenen molt poca vida mitjana a causa del seu efecte txic i la majoria tenen efectes secundaris perjudicials com s la destrucci de teixits, convertint-se aix la inflamaci en una autoagressi.

Amines vasoactives.

Histamina: es troba a cllules cevades, basfils i plaquetes emmagatzemats en grnuls que secreten, enfront d'agents inflamatoris, molcules del complement (C3a, C5a), protenes lisosomals, IL1, IL8. La histamina s el principal catalitzador de la fase aguda; els seus efectes sn:
Vasodilataci d'arterioles i vnules.
Alteraci de la permeabilitat a les vnules.

Serotonina: emmagatzemada a cllules enterocromoafins, plaquetes i cllules del sistema nervis. El seu alliberament es produeix grcies al factor activador de plaquetes (PAF). Les seues accions sn molt semblants a les de la histamina.

Proteases plasmtiques.

Sistema del complement: pot activar-se per la via clssica o per la via alternativa alliberant-se els factors del complement que tenen com a missi principal vasodilatar la zona de la inflamaci i l'alliberament de substncies com la histamina o els leucotrens, aix com produir l'adhesi i quimiotaxi dels leuccits que activa. Tamb afavoreix la fagocitosi.

Quinines: s'activen junt amb la cascada de la coagulaci. Promouen l'augment de la permeabilitat vascular, la contracci del mscul llis i el dolor.

Sistema de coagulaci: en activar-se, es promou un augment de la permeabilitat, quimiotaxi, adherncia i proliferaci de fibroblasts.

Metablits de l'cid araquidnic.

Prostaglandines: PGE2, PGI2, PGD2 que produeixen vasodilataci, febre i dolor.
Tromboxans A2 (TXA2): produeixen agregaci plaquetria i vasoconstricci.
Leucotrens LTC4, LTD2 y LTE4: produeixen vasoconstricci, augment de la permeabilitat i broncoespasmes.
Leucotr B4: que promou adherncia leucocitria i quimiotaxi.

Constituents lisosomals dels leuccits.

Proteases cides: degraden bacteris i restes cellulars dins dels fagolisosomes.
Proteases neutres: com per exemple collagenases, elastases, protenases ;
Proteases catiniques: el fi de les quals s augmentar la permeabilitat, afavorir la quimiotaxi i activar els factors C3 i C5 del complement.

Citocines.

IL1, TNF-  y  , quimiocines (IL8, MPC1), TGFB, PDCF. Tenen l'objectiu de promoure l'adherncia leucocitria a l'endoteli, fomentar la sntesi de prostaglandines, la quimiotaxi i a ms sn factors de creixement dels fibroblasts i de l'endoteli, el que resulta important pel que fa a la necrosi tissular.

Altres.

xid Ntric (NO).
Acci curta i local.
Produt a les neurones, als macrfags i a les cllules endotelials.
s un factor relaxant de msculs llisos (vasodilataci).
En els macrfags les interleucines activen la no-sintasa.
Quan s'allibera en quantitats incontrolades es produeix vasodilataci perifrica i necrosi tissular.

Factor Activador de Plaquetes (PAF). Es troba en plaquetes, mastcits, basfils, PMN, moncits, macrfags i a l'endoteli. Les seues accions sn:
Vasoconstricci i broncoconstricci.
Adhesi leucocitria.
Quimiotaxi.
Degranulaci.
Activaci de la sntesi d'eicosanoides.

Radicals Lliures d'Oxigen (RLO). A baixes concentracions activen quimiocines, citosines i molcules d'adhesi leucocitria endotelial: augmenta la resposta inflamatria.

Modificacions leucocitries.

Els leuccits fagociten els patgens, destrueixen els bacteris i els microorganismes, i degraden el teixit necrtic, per tamb poden prolongar la lesi tissular en alliberar enzimes, d'altres mediadors qumics i RLO. Les fases de les modificacions leucocitries sn:

Marginaci i adherncia a les cllules endotelials.

Quan el flux de les vnules s normal, els leuccits es desplacen a les parets del vas ja que disminueixen les forces de cisallament. Desprs s'adhereixen a l'endoteli transitriament (rodament) fins que arriben a un punt en qu ho fan fermament. Amb el temps l'endoteli pot restar revestit de leuccits (pavimentaci).

Emigraci.

Els leuccits fixats emeten uns pseudopodis a la manera de palanca entre les cllules endotelials, s'hi introdueixen i resten entre aquestes i la membrana basal. Finalment, alliberen collagenases per trencar-la i aconsegueixen travessar-la.

Molcules d'adherncia.
Selectines.
Immunoglobulines.
Integrines.

Els mediadors inflamatoris activen les selectines, que es troben emmagatzemades en grnuls de Weibel-Palade de les cllules endotelials, i es redistribueixen rpidament cap a la superfcie cellular. La ferma adhesi dels leuccits a l'endoteli es produeix grcies al canvi conformacional de les integrines.

La transmigraci i la sortida de leuccits estan intercedides per la PCAM-1.

Conglomeraci.

El teixit inflamat cont una acumulaci de neutrfils.

Quimiotaxi.

Es tracta de la locomoci orientada segons un gradient qumic cap a la zona de lesi.

L'augment del calci intracellular provoca la contracci dels filaments d'actina i miosina en una zona del citoplasma permetent la diapedesi leucocitria. Tamb existeix un augment de l'adherncia i de l'afinitat pel receptor de les molcules.

En la inflamaci apareixen principalment PMN i en menor quantitat moncits.

Els leuccits PMN predominen ms al principi, per en les fases finals predominen ms els moncits, que tenen una vida mitjana ms llarga i sn ms resistents a l'agent inflamatori.

Substncies quimiotctiques.
Productes bacterians.
Components del complement.
Metablits de l'cid araquidnic.
Components lisosomals.
Citoquines.

Fagocitosi.

Reconeixement i fixaci de l'agent inflamatori: els agents sn reconeguts quan estan coberts d'opsonines que s'uneixen directament a receptors de leuccit.
Recobriment de la partcula per mitj de pseudopodis fins que es forma un fagosoma. Mentrestant el moncit i leuccit es desgranula.
Destrucci o degradaci del material fagocitat: mitjanant mecanismes oxidatius, que es produeixen al lisosoma o per mitj d'enzimes proteoltiques del fagolisosoma. Si les enzimes lisosmiques no sn capaces de destruir l'agent, aquest es multiplica i indueix lesi tissular i necrosi.

Evoluci de la resposta inflamatria aguda.
Destrucci de l'agent inflamatori.

Si no existeix lesi tissular:
Resoluci.
Organitzaci de l'exsudat.

Si existeix lesi tissular:
Regeneraci: se substitueixen cllules mortes mentre que seguisca intacte l'armadura conjuntiva.
Reparaci: se substitueix el teixit per teixit cicatricial.

Persistncia de l'agent inflamatori.

Abscesificaci.
Inflamaci crnica.

En cas de no resoluci es drenen tamb els bacteris i s'estn la infecci per via limftica: limfangitis (inflamaci dels vasos limftics) i limfadenitis (inflamaci dels ganglis limftics).

Exsudat.

Lquid extravascular de carcter inflamatori que presenta alta concentraci de protenes i moltes restes cellulars. La seua presncia indica que s'ha produt una alteraci significativa en la permeabilitat normal dels vasos de petit calibre de la zona de la lesi.

Transsudat.

Lquid amb baixa quantitat de protenes i poques restes cellulars. s un ultrafiltrat del plasma i s degut al desequilibri hidrosttic a travs de l'endoteli vascular sent normal la permeabilitat.

Tipus d'inflamaci segons l'exsudat.

Depn del lloc, de l'agent inflamatori, de la intensitat i de la duraci de la reacci inflamatria.

Tipus 1: inflamaci serosa: immediata, de mnima duraci. L'exsudat cont poques protenes i poques cllules. Existeix poca lesi tissular. Ocorre sobre las seroses de l'organisme.
Tipus 2: inflamaci fibrinosa: l'exsudat cont molta fibrina que s'ha format un cop ha eixit a partir del fibrinogen. El ms favorable s que es degrade pel sistema fibrinoltic.
Tipus 3: inflamaci purulenta: produda per grmens productors de pus, substncia amb alta quantitat de polimorfonuclears (PMN) morts o vius i gran quantitat de grmens que li donen una consistncia ms o menys lquida). Si apareix limitada, rodejada per processos de reparaci, s denominada abscs i t poc de risc de disseminaci. Si no t lmits definits i es difon pels teixits destruint-los, s denominada flegm (generalment produt per grmens ms virulents i productors de hialuronidasa). Si ocorre en el interior de cavitats, sia flegm sia abscs, s denominada empiema. Mentre existisca pus, no s'ha produt la curaci. Pot ocrrer que drene de forma natural o que s'briga de forma espontnia. Per evitar aix es drena de forma artificial.
Tipus 4: inflamaci mucosa o mucinosa: en rgans amb glndules productores de mucositat (respiratria i digestiva) on l'exsudat en cont.
Tipus 5: inflamaci hemorrgica: de color roig intens, causada per infeccions greus o enzimes endgenes (como per exemple, pancreatitis necrohemorrgica).
Tipus 6: inflamaci eosinoflica: exsudat amb molts eosinfils que apareix quan l'antigen s un protozou.
Tipus 7: inflamaci monocitria: exsudat constitut per limfcits, moncits i cllules plasmtiques, sense ser una inflamaci crnica.
Tipus 8: inflamaci ulcerosa: en rgans amb llum la inflamaci es pot desprendre deixant un buit anomenat lcera, el qual es produeix sobretot a l'intest.

Inflamaci crnica.

Es caracteritza per una durada prolongada, dany tissular reparat per teixit de cicatritzaci, angiognesi, fibrinlisi i infiltrat de cllules com moncits, limfcits i cllules plasmtiques.

s deguda a la persistncia de l'agent inflamatori o a agents inflamatoris que des del principi produeixen inflamaci crnica (formes primries).

La cllula fonamental s el moncit, que cont abundants lisosomes que degraden millor els neutrfils. Sn ms actius sintetitzant i alliberant substncies a l'exterior.

Inflamaci crnica granulomatosa.

s un tipus especfic de reacci inflamatria crnica, que es caracteritza per l'acumulaci de macrfags modificats (cllules epitelioides) i que est iniciada per diversos agents infecciosos i no infecciosos. Per a la formaci de granulomes s necessria la presncia de productes irritants no digeribles, d'una reacci immunitria intercedida per cllules T front a l'agent irritant o d'ambds.

El moncit evoluciona a macrfag, que s ms actiu i t grnuls ms potents, citoplasma ms ampli i amb major capacitat de divisi. El macrfag s'activa per resposta a un estmul i es converteix en una cllula ms gran, amb un citoplasma ms ampli, ms reticle endoplasmtic rugs, ms mitocondris i un nucli allargat (cllula epitelioide). El macrfag s sensible a agents inflamatoris que sn irritants i difcils de degradar, per que sn inerts.

Granuloma: s una zona local de la inflamaci granulomatosa, que consisteix en l'acumulaci microscpica de macrfags transformats en cllules epitelioides, rodejades d'un collar de leuccits mononuclears, principalment limfcits i en ocasions cllules plasmtiques. Els granulomes ms evolucionats apareixen rodejats de fibroblasts. Amb freqncia les cllules epitelioides es fusionen i formen cllules gegants en la perifria dels granulomes. Estan constitudes per una massa de citoplasma que cont vint o ms nuclis dispersos per aquest (cllules gegants de tipus cos estrany), si es disposen en la perifria es denominen cllules gegants tipus Langhans i si sn centrals, amb citoplasma vacuolat, es denominen cllules gegants de tipus Touton. Aquestes cllules poden tenir inclusions citoplasmtiques denominades cossos conquilloides o de Schaumann.

Tipus de granuloma.
Per cos estrany.
Endogen: mucositat, queratina, colesterol, cid gras, cid ric ;
Exogen: freqentment a causa de l's de prtesis, material quirrgic, slex, berilli ;
Immunitari: tuberculosi, sfilis, vasculitis, sarcodosi, lepra ;

El granuloma pot anar associat a:
Necrosi.
Caseosa: produda per micobacteris.
Abscesificada: en la malaltia per esgarrapada de gat, infeccions per bartonella ;
Fibrosi: que limita perfectament el granuloma com ocorre a la sarcodosi.
Limfcits i cllules plasmtiques: rodejant-lo.
Altres granulomes: no individuals, sin fusionats (tuberculosi o brucellosi).

Quan existeix molta fibrosi es diferencia perfectament el granuloma i es denomina sarcodosi: malaltia que afecta principalment el pulm, ganglis limftics, pell conjuntiva, rony 

Altres voltes es pot formar un espai amb gas; tamb poden aparixer cristalls d'cid ric, que es dipositen formant aquell granuloma (gota). A la tuberculosi el granuloma es caracteritza per necrosi caseosa central sense inclusions i sense fibrosi, all que el diferencia de la sarcodosi.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64693" title="Bloco de Esquerda" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="25647">
El Bloco de Esquerda (en catal Bloc d'Esquerra), que es declara socialista, nasqu el 1999 a Portugal de la fusi entre tres forces poltiques: la Uni Democrtica Popular, el Partit Socialista Revolucionari i Poltica XXI. Qualsevol d'elles, en aquella poca, era el resultat de processos de crtica en relaci a l'anomenat comunisme o socialisme real. Membre de la IV Internacional, el PSR heretava la tradici trotskista que era una escisi contra l'estalinisme; l'UDP ja havia abandonat referncies al camp comunista internacional, posicionant-se en ruptura amb totes les experincies de "socialisme real"; i Poltica XXI havia estat formada per ex-militants del Partit Comunista Portugus, pels hereus del MDP-CDE i per independents. A la formaci del Bloco s'hi afegiren desprs persones sense afiliaci anterior, com per exemple Fernando Rosas (la seva antiga afiliaci al PCTP-MRPP havia acabat feia molt temps). 

El Bloco va anar creixent. L'acord entre els tres partits va anar donant lloc a una mena d'organitzaci interna democrtica, cada cop ms basada en la representaci dels adherits i menys en l'acord d'equilibri partidari. Aix va anar passant com ms creixia el nombre de nous militants; actualment hi deu haver una majoria de militants sense procedncia d'aquests tres partits inicials.

El Bloco encara va anar sumant alguns grups i tendncies: des de petits grups poltics, com la Ruptura-FER, fins a grups que, sense ser organitzacions poltiques, sn grups d'inters constituts ja dins del Bloco: dones, lgbt, sindicalistes, ecologistes, etc. Les agendes d'aquests grups no sempre sn pas d'absoluta coincidncia amb la poltica general del Bloco, i sn ben lluny de qualsevol vincle a qualsevol dels partits constituents originals. 

Mentrestant, els partits entraren en un procs d'autoextinci. Poltica XXI ja s'ha extingit, i ha esdevingut una associaci de reflexi poltica que s'expressa en una de les revistes de l'rea del BE, el Manifesto. El PSR tamb ja s'ha extingit, i s'ha transformat tamb en una associaci que s'expressa amb una altra revista, el Combate. Pel que fa a l'UDP, fou l'ltima de les organitzacions fundadores que es transform en associaci poltica, a principis de 2005. Tamb edita una revista, A Comuna.

El Bloco escoll el seu primer diputat europeu, Miguel Portas, el 2004. A les eleccions legislatives portugueses del 20 de Febrer de 2005 aconsegu 8 diputats. En la seva IV Convenci Nacional, el Bloco de Esquerda oficialitz Francisco Lou com a lder. 

Ja a l'any 2005, s'aprovaren a l'ltima convenci un conjunt d'estatuts, que inclouen un codi de conducta i preveuen un quadre de disciplines, que anteriorment no existia. 


Enllaos externs.
Pgina Oficial del Bloco de Esquerda;
"Esquerda";
Miguel Portas al Parlament Europeu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64694" title="Partido Socialista Revolucionrio" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="25648">
El Partido Socialista Revolucionrio (PSR) (en catal Partit Socialista Revolucionari) s un partit poltic portugus d'esquerra. Fou creat l'any 1978, durant el congrs en el qual la Lliga Comunista Internacional (LCI) es fusion amb el Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT) i integr un conjunt de militants de diverses corrents trotskistes. 

El 1983 va participar a les eleccions legislatives en coalici, aparentment contra natura, amb l'UDP, llavors el front electoral d'un moviment maoista, el PCR. Els resultats electorals foren desastrosos. 

El 1985, desprs d'un retrocs organitzatiu, el PSR agafa empenta, i inicia campanyes antimilitaristes i antiracistes, especialment dirigides al jovent. 

El 1987 participa a les eleccions al Parlament Europeu, integrant a les seves llistes candidats independents. 

En aquest mateix any i mantenint la lnia de collaboraci amb independents, inicia la publicaci del diari Combate. 

Els principals lders sn Francisco Lou, Alfredo Frade, Helena Lopes da Silva i Jos Falco.

Actualment s un dels partits que integren el Bloco de Esquerda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64696" title="Kura" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="25649">

Geografia:
Poblaci del Sudan. Vegeu: Kura (Sudan).
Riu de Gergia. Vegeu: Kura (Gergia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64697" title="Kura (Gergia)" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="25650">

El riu Kura (georgi Mtkvari, azer Kr) es un riu del Caucas que desaigua a la mar Cspia, desprs de creuar Gergia i Azerbaidjan. Neix a les muntanyes del Caucas a Turquia oriental, a l'antiga regi de Tao, i antigament va formar la frontera entre ibers (georgians) i armenis, portant el nom llat de Cyrus. 

Els seus afluents principals sn el Yori o Gori (antic Cambises) i el Araxes (Araks o Eraskh). A la seva desembocadura forma un delta amb molts braos.

El Mtkvari s el nom que rep quant creua Gergia i vol dir "el lent". s el riu ms important del pas. Les seves aiges passen per Tblisi, Mtskhtha i Gori. Els principals afluents a Gergia sn pel sud l'Algutia i el Khrami, i pel nord el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani.

El seu nom original de Cyrus (Cir) fou d'origen persa (Kurosh, que era el nom nadiu del rei de Prsia Cir II el gran). El seu nom georgi vol dir "el lent". Durant la dominaci russa es va dir Kura i fou el nom adoptat pels cartgrafs europeus.

La regi fou assolada pels mongols i la vora del riu, fins el riu Iori, convertida en desert el 1265. A la vora del Mtkvari, el 20 d'abril de 1770, els georgians desferen als turcs en una important batalla prop d'Aspindza

Antigament era navegable fins a Tbilisi per actualment un gran nombre de centrals elctriques a la seva vora ho fan impossible. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64700" title="Collegiata Baslica de Santa Maria de Manresa" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="25651">

La Collegiata Baslica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, s l'edifici ms emblemtic del gtic religis manres. Corona el Puig Cardener, bressol histric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils ms antigues. s, sens dubte, la imatge ms clssica i bonica de la ciutat.

El primer nom fa referncia al captol de canonges que acull, mentre que de la denominaci de baslica correspon al ttol atorgat l'any 1886 pel papa Lle XIII. L'any 1931 fou declarada monument histrico-artstic de carcter nacional.

 poca preromnica .
L'esglsia de Santa Maria de Manresa apareix documentada l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotaci de l'esglsia. Es conclou doncs que abans de la construcci romnica del segle XI, precedent a l'actual edifici gtic, n hi havia hagut dues d'anteriors, preromniques.


Pel que fa a les restes d'aquesta poca destaquen:
 del segle XI, un conjunt de quatre arcs recolzats en sengles columnes dobles amb capitells ornamentats amb elements geomtrics i vegetals, que corresponien a la galeria, disposada a manera de porxada.

 del segle XII, el portal, al costat de la porta nord de la baslica i la talla policromada representant Crist a la creu, guardada a la Museu Histric de la Seu.

 poca gtica .

La Seu va ser construda en el mateix indret de l'antiga esglsia romnica de Santa Maria, que s'havia fet petita per a una ciutat que va demostrar una empenta extraordinria durant el segle XIV.

Com totes les obres d'aquest tipus els treballs van durar molt anys, amb diverses fases d'activitat i d'alentiment de les obres, que globalment no es poden considerar parcialment acabades fins al segle XVI. Tot seguit veurem l'autntic significat de l'expressi manresana sembla l'obra de la Seu:

 S'inicia la seva construcci l'any 1322 contractant l'arquitecte Berenguer de Montagut, mestre major de Santa Maria del Mar a Barcelona i del Carme i el Pont Nou a Manresa, entre d'altres.

 El 1328 es posa la primera pedra, comenant a treballar per la part de l'absis amb les set capelles radials i els dos portals.

 Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va alar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg perode d'inactivitat en la fase ms crtica del segle XV.

 Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Mart d'Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa.

 La cripta, construda el 1577 i ampliada recentment, cont les relquies dels Cossos Sants dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruits i Santa Agns i s decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padr i Cots (1781).

 El campanar, de secci quadrangular, data del 1592. ;

 La capella del Santssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657.

 El claustre actual s obra barroca, de primers del segle XVIII;

 La faana principal porticada i baptisteri sn dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaud.

 La nau .

De planta de sal, dividida internament per divuit pilastres octogonals, coronades amb capitells ornamentals de tema vegetal, i amb grans vidrieres policromes, s un cas notable de sntesi d'estructures prpies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. En destaca la gran amplada interior entre columnes, el gran campanar quadrat de ms de 50 metres d'alada, els contraforts que donen solidesa a tot l'edifici i que permeten una doble fila de grans finestrals. Com a curiositat, un dels contraforts, a la part de l'absis, pren la forma de torre hexagonal i s conegut com el cargol de Sant Pere. 

Les seves dimensions sn 68 m de llargada i 33 m d'amplada totals, 18 m a la nau central que est flanquejada per dues naus ms estretes (7,5 m). L'alada s de 30 m. L'estructura de l'edifici s d'una nica i ampla nau, sense transsepte, amb un absis poligonal a la banda llevantina i amb una girola a l'entorn del presbiteri. Al costat de la gran nau princpal hi ha, a banda i banda, unes capelles laterals, de gran alada i comunicades amb unes arcades. Es pot considerar una de les naus ms amples i atrevides del gtic, un estil auster i horitzontal, i amb pocs elements ornamentals que cerquin la verticalitat.

 Els retaules .

En el seu interior, cont diversos retaules gtics, algun d'ells d'inters excepcional: 

 el de Sant Marc, d'Arnau Bassa (1346);
 el Sant Esperit, de Pere Serra (1394), que ha estat considerat com una de les ms valuoses creacions de la pintura catalana del segle XIV.
 el de Sant Miquel i de Sant Nicolau, de Jaume Cabrera (1406);
 el de la Santssima Trinitat, obra tardana de Gabriel Gurdia (1501);
 Tamb s notable un frontal florent de lli brodat amb seda i or i una taula pintada de Llus Borrass (1411);

La imatge titular -Mare de Du de l'Alba - s una imitaci de la que fou destruda per un incendi l'any 1979 i datava de finals del segle XIV.

 Vegeu tamb .

Llista de mestres de capella de la Seu de Manresa;

 Enllaos externs .
 Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Manresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64701" title="ngela Margarida Prat i Seraf" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="25652">
Sor ngela Margarida Prat i Seraf, coneguda amb el nom popular de Mare Serafina, va nixer al carrer Talamanca de Manresa, el dia 26 d'octubre de 1543, i mor a Barcelona el 24 de desembre de l'any 1608. Va ser la fundadora, al nostre pas, de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Magarida (1599).

El dia 10 de desembre de 1638, van sortir de Barcelona cinc religioses en direcci a Manresa, per formar part d'una nova fundaci segons havia estat voluntat de la venerable Angela M. Serafina i Prat.
El convent de les Caputxines de Manresa es fund aquest mateix any, i un any desprs, el 4 de desembre de 1639, les caputxines ja s'installaren a la casa natal de la fundadora de l'orde. Amb tot, les obres de construcci del convent encara continuaren fins l'any 1652.

s l'nica dona que figura a la galeria de manresans illustres de l'Ajuntament de Manresa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64705" title="Francis Picabia" nonfiltered="618" processed="614" dbindex="25654">

Francis-Marie Martnez de Picabia (Pars, 1879 - Pars, 1953) va ser un pintor francs. Va practicar tant la pintura com el grafisme i, fins i tot, l'escriptura i la poesia. Fill de mare francesa i pare espanyol, va militar al moviment dadaista.

 Biografia .

Estudi a l'Escola de Belles Arts i l'Escola d'Arts Decoratives de Pars, on va rebre una forta influncia de la pintura impressionista, fauvista i abstracta, destacant el seu gust per Camille Pissarro i Alfred Sisley. Entre els anys 1909 i 1911 va estar vinculat al cubisme i fou membre del grup "PUTEAUX", on va establir amistat amb Marcel Duchamp. El 1913 viatj als Estats Units, on entr en contacte amb el grup dad americ, participant en l'exposici de lArmory Show i fundant junt amb Duchamp i Ray la revista predadaista 291. Va publicar el primer nmero de la revista ja plena i conscientment dadaista "391" a Barcelona l'any 1916 amb la collaboraci d'Apollinaire, Tristan Tzara,Man Ray i Jean Arp. Desprs d'un temps a la Costa Blava on la seua obra va estar fortament influda pel surrealisme, imperant el to humorstic particularment provocatiu, torn a Pars i crea, junt amb Andr Breton, la revista "491". Aleshores, l'any 22, va abandonar el dadaisme, moviment del qu havia estat un dels principals propagadors.

La influncia de Picabia s fonamental com a introductor dels moviments vanguardistes i de l'art modern al continent americ, ms concretament a Nova York. Picabia va ser un home obert a totes les noves corrents i va refusar de lligar-se exclusivament a un sol tipus d'expressi. Aix, tindr perodes lligats al futurisme, a la figuraci i, a partir de 1945, a l'abstracte.

Amant de les festes i dels cotxes (va colleccionar vora 150), va arrunar-se, la qual cosa l'impuls a pintar nombrosos petits llenos de diversos gneres, de vegades inspirats en revistes pornogrfiques.

Tamb va conrear, de manera ms personal i no tant professional, la poesia.

 Obres destacades .
 Caoutchouc. 1909, aquarella sobre paper, 46 x 61,5 cm. Museu Nacional d'Art Modern de Pars. Considerada una de les obres fundadores de l'art abstracte;
 Udnie. 1913, oli sobre llen, 290 x 300 cm. Museu Nacional d'Art Modern de Pars;
 Edtaonisl. 1913, oli sobre llen, Institut d'Art de Chicago.
 Flirt. Materials diversos (plom, fil d'aram, palla...) sobre llen, 92 x 73 cm. Subastat en 2004 per 908.238 .

 Escrits .
Pomes, publicat a Pars el 2002;
crits critiques, publicat a Pars el 2005;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64707" title="Anxo Quintana" nonfiltered="619" processed="615" dbindex="25655">


Anxo Manuel Quintana Gonzlez (Allariz, 1959) Poltic gallec, vicepresident del govern gallec i lder del BNG. 

Estudi infermeria a Vigo. Entre el 1983 i el 2000 fou Conseller d'Allariz i del 1989 al 2000 va ser batlle d'Allariz, desprs que una revolta popular expulss el batlle anterior, que el Programa d'Hbitat de l'ONU escoll com a exemple de gesti en defensa del desenvolupament sostenible. 

Fou vicepresident de la Federaci Gallega de Municipis i Provncies (1995-2000) i senador des del 1999. Va coordinador de l'Executiva Nacional del BNG (2002-2003). I actualment, s el portaveu nacional del BNG des del 23 de novembre del 2003.

Desprs de les eleccions al Parlament de Galcia del 19 de juny del 2005, i a travs del pacte entre el BNG i PSdeG, el 2 d'agost del 2005, va assumir la Vicepresidncia del Govern de la Xunta de Galcia.










































Enllaos externs.

Web Oficial d'Anxo Quintana com a candidat a la presidncia de la Xunta;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64708" title="Galiza Nova" nonfiltered="620" processed="616" dbindex="25656">
Galiza Nova s una organitzaci juvenil nacionalista fundada l'any 1988 amb la intenci d'acollir la pluralitat de militants joves que s'estaven incorporant al nacionalisme gallec.

Encara que d'acord amb els estatuts fos una organitzaci independent, comen a funcionar com a organitzaci juvenil del BNG, fins que a la II Assemblea (Sant Jaume de Galcia, 1990) s'aprov l'ingrs al Bloque. Aix comport una participaci important dels seus membres a crrecs institucionals i a una estructura idntica a la del Bloque d'aquell moment i que segueix sense variar fins avui: l'rgan mxim s l'Assemblea Nacional, de la qual formen part tots els militants i que escull la meitat de la Direcci Nacional, l'rgan de direcci entre les Assemblees. L'altra meitat est formada per un representant de cada comarca. La mxima representaci de l'organitzaci s el Secretari General. Els seus objectius poltics sn l'alliberament nacional i la transformaci de la societat (sense explotaci nacional, de classe o gnere i desmilitaritzada). 

 Secretaris Generals .
Catuxo lvarez (1988-1990) ;
Manuel Antelo (1990-1992) ;
Bieito lobeira (1992-1996);
Martio Santos (1996-2000) ;
Rubn Cela (2000-2004);
Xos Emilio Vicente (2004-2007);
Iria Aboi (2007-...);

 Enllaos externs .
Pgina Oficial de Galiza Nova;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64709" title="Inzar" nonfiltered="621" processed="617" dbindex="25657">
Inzar s un collectiu gallec procedent del Movemento Comunista de Galicia, de signe maoista, amb poc pes quantitatiu a l'interior del BNG. Compta amb 234 militants (2002). Xess Vega Buxn n's el seu dirigent ms conegut.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64711" title="Anlisi d'elements finits" nonfiltered="622" processed="618" dbindex="25658">




El mtode d'anlisi d'elements finits (en angls Finite element analysis, FEA) s una eina de clcul per a l'enginyeria que consisteix en crear un model degudament simplificat i informatitzat d'un objecte o conjunt d'objectes, sotmetre'l a una sollicitaci degudament simplificada i analitzar-ne uns resultats especfics. Fins aqu res no fa pensar que no es pugui fer amb llapis i paper. El que diferencia el FEA s un pas intermig anomenat mallat que permet dividir geomtricament l'objecte en molts i molt petits dominis interrelacionats. Aquests dominis tractats un per un permeten models molt senzills i fcils d'analitzar i, tenint en compte totes les seves interrelacions gestionades per la potncia de clcul de l'ordinador, permeten la simulaci d'objectes de geometries complexes, fenomens d'evoluci llarga en el temps, grans deformacions, canvis de topologia en el model, etc.

El mtode d'elements finits o MEF s una tcnica per a resoldre numricament equacions en derivades parcials (EDP's) amb l'ajuda d'una computadora. El sistema d'EDP's a resoldre s transformat en un sistema lineal d'equacions (normalment molt gran) en el cas de les equacions estacionries o b, en la resta de casos transitoris, en una equaci diferencial ordinria (EDO) que normalment ser posteriorment resolta mitjanant algun mtode de diferncies finites o MDF en el temps. Desprs d'una discretitzaci en nodes i elements finits del domini de definici de la EDP, el MEF proporcionar un valor aproximat de la soluci real a cada node, i l'aproximaci ser tant ms bona com ms densa sigui la malla. 

Amb l'estudi d'un objecte amb FEA, l'analista pretn preveure'n el comportament, trobar-hi possibles interaccions no previstes amb el seu entorn, verificar i millorar-ne el disseny, abaratir-ne la producci, etc. D'aquesta manera l'empresa dissenyadora s capa d'assolir gran part de les especificacions del client prviament a la fabricaci de l'objecte o de la srie i dhuc del prototip si s el cas.

En general, a la indstria, hi ha dos tipus d'anlisis: 2D i 3D (dos i tres dimensions). Els temps de clcul en modelitzacions 2D sn notablement ms curts per la precisi dels resultats se'n resent, cosa que fa que estigui caient en dess en gran part d'aplicacions.

En qualsevol dels escenaris anteriors, el programador pot inserir una gran quantitat d'algoritmes que fan que el sistema es comporti linealment o no-linealment. El clculs lineal s fora ms senzills i generalment no tenen en compte fenomens fsics importants com la deformaci plstica dels materials, fenomens de contacte entre objectes, histresis, propagaci de fissures, processos de fractura, etc. que el clcul no-lineal si que poden modelitzar i obtenir-ne resultats relativament ajustats als assaigs.

Avantatges enfront altres mtodes EDP.
Els principals avantatges del MEF respecte a altres mtodes de resoluci d'EDP's com el ja esmentat mtode de diferncies finites sn els segents:
 Les malles poden ser no estructurades: la forma i mida dels elements finits pot ser qualsevol i pot variar en el mateix domini.
 Les condicions de contorn es poden imposar de forma sistemtica (sense casustica).

Fonaments terics.
Esquemticament, el mtode d'elements finits consisteix en:
 Expressi de la EDP en la seva forma feble, separant els contorns de Dirichlet i de  Neumann.
 Discretitzaci del contorn en elements finits.
 Aproximaci de les funcions com a interpolaci de valors nodals amb funcions de forma, normalment n-lineals o n-quadrtiques.
 Tria de les funcions de test per a la verificaci forma feble. El mtode de Galerkin consisteix en l's de les funcions de forma com a funcions de test a la forma feble.
 Obtenci del sistema lineal corresponent, de moment amb matriu no regular obtinguda a partir de l'assemblatge de les matrius corresponents a cada element.
 Imposici de les condicions de contorn (existeixen diversos mtodes per fer-ho).

En el procs de clcul, el MEF precisa d'integrar numricament unes determinades funcions polinmiques i aquests valors s'obtenen mitjanant quadratures numriques simples en cada element. El nmero de costats de cada element, juntament amb el nmero de punts de Gauss que s'empraran en la integraci definiran el tipus d'element finit. Els ms usuals en 1 dimensi tnen 2 o 3 nodes i 1, 2 o 3 punts de Gauss. En dues dimensions sn quadrilters Q1 (4 nodes, 4 punts de Gauss, funcions bilineals), Q2  (8 o 9 nodes, 9 punts de Gauss, funcions biquadrtiques) o b triangles P1 (3 nodes, 1 punt de Gauss), P2 (6 nodes, 3 punts de Gauss) o P3 (10 nodes, 4 punts de Gauss). En tres dimensions els elements finits ms usats sn els tetraedres de 4 nodes, lineals, i els hexaedres de 8 nodes, trilineals.

L'algoritme prctic pel clcul per computadora de problemes estacionaris amb el MEF segueix els segents passos:

 Definici de la geometria i de l'element de referncia;
 Clcul del sistema lineal d'equacions;
 Bucle en elements;
 Bucle en punts de Gauss;
 Clculs;
 Assemblatge de la matriu del sistema lineal;
 Resoluci del sistema lineal;
 Post-procs;

Articles relacionats.
 Anlisi d'elements finits;
 Anlisi modal amb elements finits;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64712" title="Partit dels Socialistes de Galcia" nonfiltered="623" processed="619" dbindex="25659">

El Partit dels Socialistes de Galcia PSdeG-PSOE (en gallec Partido dos Socialistas de Galicia) s un partit poltic socialdemcrata. Federat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), compta amb 927 consellers, diputats provincials i 25 diputats al Parlament de Galcia, i 10 al Congrs dels Diputats. Tenia 25.423 militants a l'any 2000 (dades oficials, altres fonts xifren els afiliats en 10,500)

El seu Secretari General s Emilio Prez Tourio, que dirigeix el partit des del 1998, i fou candidat el 2001 a la Xunta de Galcia. A les eleccions de 2005, el PSdeG-PSOE assol 25 parlamentaris, i aconsegu acabar amb la majoria absoluta del PP que governava Galcia des dels anys 90, amb un pacte amb els nacionalistes gallecs del BNG, adquir la Presidncia de la Xunta de Galcia, amb Emilio Prez Tourio com a president des del juliol de 2005. 

El collectiu de les joventuts del PSdeG-PSOE sn les Joventuts Socialistes de Galcia (XSG). 


ImageSize  = width:450 height:350
PlotArea   = width:400  height:300 left:50 bottom:45

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:30
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:5 start:0
Colors= 
  id:AO  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AA  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AB  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AC  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AD  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AE  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AF  value:rgb(0.5,0.5,0.5)

PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:1981(16)      from:0 till:16 color:AO
  bar:1985(22)      from:0 till:22 color:AA
  bar:1989(28)      from:0 till:28 color:AB
  bar:1993(19)      from:0 till:19 color:AC
  bar:1997(13)      from:0 till:13 color:AD
  bar:2001(17)      from:0 till:17 color:AE
  bar:2005(25)      from:0 till:25 color:AF

TextData=
  pos:(200,320) text:"Nombre d'escons del PSdeG-PSOE "
  pos:(200,300) text:"en el Parlament gallec"



 Vegeu tamb .
Galcia;
PSOE;

Enllaos d'inters.

Pgina Oficial del PSdeG-PSOE;
Pgina Oficial de les Joventuts Socialistes de Galcia;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64719" title="Estat Lliure d'Orange" nonfiltered="624" processed="620" dbindex="25660">

L'Estat Lliure d'Orange (en afrikaans: Oranje Vrystaat) fou un estat independent de l'frica austral durant la segona meitat del segle XIX, i ms tard provncia de l'frica del Sud. El seu nom deriva del riu Orange (de la mateixa manera que la Repblica de Transvaal rep el nom del riu Vaal) i tamb de la dinastia regnant als Pasos Baixos: els Orange.

 Formaci de les comunitats .

La poltica britnica a la colnia del Cap de Bona Esperana no agradava als antics colons holandesos anomenats bers que van emigrar el 1836. El 1837 es va fundar l'establiment de Winburg ms enll de l'Orange, on el 1843-1844 se'ls van reunir emigrants de Natal; mentre van sorgir establiments a Taba Nchu i altres llocs; un bon nombre de grangers bers s'establiren a la zona incloent els territoris dels griques i molts d'aquestos colons estaven disposats a acceptar el domini britnic. Aix va impulsar al ministre de Justcia de la colnia del Cap, Menzies, a creuar l'Orange (1842) i declarar el territori sota sobirania britnica, per fou desautoritzat pel governador Sir George Napier, el qual no obstant va manifestar que els colons conservaven la ciutadania britnica (havien emigrat des del Cap). Desprs els britnics van negociar tractats amb Adam Kok, cap dels griques, i Mosheshoe, cap dels sotho, el que va molestar als bers, que refusaven reconixer la sobirania de caps nadius.

Bona part dels pobladors inicials (de Winburg) eren antibritnics, per la majoria van marxar el 1844 a Potchefstroom, i desprs a Ohrigstad o a Lydenburg (1844-1849); els que restaven tenien prou problemes amb els nadius. Els grangers blancs del territori griqua van demanar igual tracte que aquestos i poder formar un territori protegit pels britnics, i fins i tot van enviar una delegaci al comissionat britnic al Natal Henry Cloete. El 1844 la lluita va esclatar entre grangers bers i els griques; els britnics van avanar un contingent dirigit pel capit Henry Douglas Warden, en suport dels griques (8 de mar de 1845), conforme el termes del tractat, i desprs d'una escaramussa a Zwartkopjes (2 de maig de 1845) es va fer un nou acord entre britnics i la terra de Waterboer (Griqualndia) signat per Adam Kok i el governador del Cap Sir Peregrine Maitland, pel qual els territoris griques ms enll del riu Orange quedaven sota autoritat britnica, per mig d'un resident crrec que va ser pel capit (desprs major) Warden, que va escollir com a residncia la granja de Bloemfontein, que desprs va esdevenir una ciutat i capital del pas. Per aquesta proclamaci no afectava realment a tots els establiments bers, sin noms als que abans estaven sota nominal autoritat griqua. Altres comunitats, a ms de Winburg, s'havien format en altres llocs, i el volksraad de Winburg reclamava l'autoritat sobre les terres entre l'Orange i el Vaal. Una primera i curta ocupaci de Winburg per Warden (1846), va portar a ms colons a l'emigraci cap el Transvaal.

 Sobirania del Riu Orange .

Sir Harry Smith (1787-1860, de nom complert Sir Henry "Harry" George Wakelyn Smith)  va ocupar el crrec de governador del Cap el 1 de desembre de 1847, i desprs de valorar la situaci finalment va emetre una proclamaci datada el 3 de febrer de 1848 per la que tots els territoris entre el riu Orange i el Vaal a l'est de les muntanyes Drakensberg, i els seus colons passaven a sobirania britnica sota el nom de "Sobirania del Riu Orange" (Orange River Sovereignity) i dependent de la colnia del Cap. Smith era popular entre els bers que el consideraven contrari als caps nadius, i la proclamaci fou acceptada per bona part dels blancs, per Andries Pretorius al front del partit repblica, va rebutjar l'acci i va decidir lluitar. Derrotat Pretorius per les forces britniques  a la batalla de Boomplaats el 29 d'agost de 1848, la posici britnica es va consolidar; Pretorius es va retirar ms enll del Vaal. Delegats del resident britnic (crrec que romangu en mans de Warden a Bloemfontein) es van establir a Winburg i Caledon River. La frontera amb els sotho es va definir el 1849 de manera favorable als britnics (fou coneguda com a lnea Warden); tamb es van fixar els lmits d'altres caps nadius, per les lluites entre aquestos i amb els colons no foren estranyes i els britnics no tenien prou soldats per mantenir la seguretat.

 Independncia .

El 1851 el partit republic va convidar a Pretorius a tornar per a la continuaci de la lluita, i va obtenir l'aliana de Mosheshoe. La intervenci de Pretorius i les lluites amb les tribus sotho provoc el desig de retirada britnica del territori (despatx de lord Grey, secretari colonial a Harry Smith, del 21 d'octubre de 1852). La Convenci de Sand River va reconixer (1852) la independncia de les comunitats bers ms enll del Vaal, per una assemblea de colons en votaci a ma alada a Bloemfontein (juny de 1852) va decidir mantenir la sobirania britnica. A finals del 1852 es va fer un tractat amb Mosheshoe que fou favorable als sotho. El 1853 el govern ja havia decidit la retirada i va enviar a Sir George Russell Clerk com comissionat especial, el qual l'agost va reunir una assemblea per decidir sobre l'autogovern (els europeus de la zona eren uns quinze mil, per bona part eren britnics procedents del Cap i volien la continutat del domini britnic) i com que no hi va haver acord, Clerk va negociar amb el partit republic; el 30 de gener de 1854 el govern britnic va emetre una declaraci per la qual renunciava a la sobirania i finalment per la (Convenci de Bloemfontein, el 22 de febrer de 1854) es va reconixer la independncia dels establiments. Un govern provisional es va formar el dia segent sota la direcci de Josias Philippus Hoffman. Aix aparegu el primer gran estat ber, ja que la popularment anomenada Repblica de Transvaal no va comenar a organitzar-se com entitat fins desprs del 1856. La constituci es va redactar i aprovar entre el 16 i el 17 d'abril, i el 18 va adoptar el nom d'Estat Lliure d'Orange.

 Conflicte amb Transvaal .

Amb el Transvaal es va produir un greu incident: les propostes del president de Transvaal Pretorius per la uni dels dos estats, no foren acceptades i llavors Pretorius i Paul Kruger van fer una incursi a Orange per el president Boshof va proclamar la llei marcial, va obtenir el suport dels colons, i es va disposar a enfrontar-se amb els invasors a la vora del riu Rhenoster. Schoeman, el cap ber dissident a Zoutspanberg, i Joubert, cap ber dissident a Lydenburg, donaven suport a Orange, i Pretorius va considerar ms prudent no arriscar una batalla (noms tenia 300 homes contra 800 els seus rivals) i es va retirar i el 2 de juny de 1958 es va signar una tractat de pau pel que els dos estats es reconeixien mtuament la independncia. A finals d'any la situaci poltica va arribar a proposar la confederaci amb la colnia del Cap (desembre de 1858), amb el suport del governador d'aquesta Sir George Grey, per no fou aprovada pel govern britnic; a l'any segent la posici local va evolucionar a favor d'una confederaci amb Transvaal, i Pretorius fou elegit president, per els britnics tamb van vetar aquesta opci.

 Guerres amb els sothos .

L'estat va disputar als sotho la regi del riu Caledon; el 1858 els sotho van derrotar els bers. El 29 de setembre de 1858, Sir George Grey va acordar la pau entre el rei sotho Mosheshoe i l'Estat Lliure d'Orange, per un tractat que les parts van signar uns dies desprs, posant fi a l'anomenada Primera Guerra Basotho (o Guerra Senekal). La pau no va ser gaire llarga i els enfrontaments, sense guerra oberta foren freqents.

A partir de 1859 la situaci econmica va millorar per la gran producci del districte de Berhulie i la compra de terrenys griques a Adam Kok; van arribar ms colons. Pretorius va haver de deixar la presidncia el 1863 acusat d'estar ms pendent dels afers del Transvaal que dels d'Orange. Amb el president John Henry Brand, un advocat del Cap, les coses van evolucionar molt be. Desprs de la victria sobre els sotho en la Segona Guerra Basotho (1865-1866) o Guerra Seqiti, en qu els bers es van revenjar de la seva desfeta del 1858, es va signar l'abril del 1866 el Tractat de pau de Thaba Bosiu que cedia a Orange part del territori sotho. La guerra es va reprendre el 1867 i els bers van assolar les terres sotho. Mosheshoe va demanar ajut a Sir Philip Wodehouse i finalment el 1868 es va produir l'establiment del protectorat britnic, nica cosa que va impedir a Orange dominar completament les terres sotho. El tractat d'Aliwal North (12 de febrer de 1869), va definir els lmits del regne sotho (Basutolndia) i la frontera amb Orange, que va obtenir una part del territori al nord del riu Orange i a l'oest del riu Caledon. La lnea divisria entre Orange i Transvaal es va determinar  per Keate, lloctinent governador de Natal, que va designar el riu Klip contra els interessos de l'Estat Lliure d'Orange (19 de febrer de 1870) deixant Wakerstroom i els districtes propers en mans de Transvaal.

 El conflicte dels diamants .

Entre 1870 i 1871 un gran nombre de diggers (buscadors) es van establir als camps de diamants de la frontera occidental prop de la uni del riu Orange i el Vaal, territoris reclamats pel cap griqua Nicholas Waterboer, i que Orange tamb considerava seus. Provisionalment Orange va establir un govern en aquesta zona. Waterboer va oferir posar el seu territori sota la sobirania de la reina d'Anglaterra, oferta acceptada. El 27 d'octubre de 1871 el districte amb altres territoris (alguns reclamats per Transvaal) fou erigit en territori de Griqualndia Occidental com a protectorat britnic. L'anexi del Kimberley va estar a punt de portar a la guerra que es va evitar pel consell del president Brand, encara que Orange no va renunciar a la seva reclamaci. El juliol del 1876 el govern britnic va acordar pagar una compensaci a Orange. El descobriment de mines dins el territori de l'estat, especialment a Jagersfontein, va finalment finiquitar l'afer. En endavant les relacions amb els britnics foren bones. El 1889 va acceptar l'ajut britnic per la construcci de ferrocarrils i va entrar en una uni de duanes amb el Cap.

 Aliana amb Transvaal .

Desprs de la llarga presidncia de Brand (fins 1888) el nou president Reitz (1889) va iniciar una poltica de cooperaci amb Transvaal apropant-se a una uni federal entre els dos pasos. Desprs de la incursi de Jameson (1896) l'estat va fer costat a Transvaal i va signar amb aquesta repblica una aliana defensiva a Bloemfontein el 23 de mar de 1896. Aquesta aliana va obligar a Orange a entrar en la guerra contra Gran Bretanya iniciada l'octubre de 1899.

 Final de la Repblica .

Els bers es van rendir per la pau de Veereningen. El 28 de maig de 1900 Lord Roberts va annexionar la Repblica que va prendre el nom de Colnia del Riu Orange (Orange River Colony) encara que la repblica va seguir a l'exili fins el 1902. El primer govern responsable sota domini britnic es va instaurar fins el 1907 (proclamat el 6 de desembre de 1906). El 31 de mar de 1910 fou una de les quatre colnies que va formar la Uni Sud-africana.

Bandera i escut.

Els colons excepte els de Winburg utilitzaren principalment la bandera holandesa fins el 1854.

El 1854 el president Hoffman va demanar una bandera i un escut al rei d'Holanda. La bandera fou acceptada (no pas l'escut) i adoptada de facto segurament el mateix 1854 (Flagsmaster #102 indica el 1856, per l'adopci oficial hauria estat en realitat el 6 de gener de 1857). La bandera tenia els colors de la casa d'Orange (que a ms a ms donava nom al riu que al seu torn donava nom al pas) amb tres barres taronja en camp blanc (no es coneix cap motiu concret per la presencia de set franges, 4 blanques i 3 taronja) i la bandera holandesa al cant. Fou ratificada el 1875 i 1880.

L'escut data de 1856 i hauria estat adoptat tamb el 6 de gener de 1857. La proposta reial era un taronger amb taronges rodejat per un anell dins del qual la inscripci "Heilig, heilig, heilig, driemaal heilig" (els tres primer noms separats dels altres per un corn). El tronc del taronger sortint per la part inferior i sobre terra; sota una cinta amb la inscripci: "Republiek van die Oranje Vrystaat". El model finalment adoptat conservava un arbre en un cercle per dins d'un escut a la part de dalt del qual, a dreta i esquerra, un corn d'atzur amb decoraci taronja, i un tercer corn a la part inferior centrat sota el cercle; el cercle a ms de l'arbre incloa altres elements: al costat esquerra del arbre, tres ovelles; a la dreta un lle; damunt la paraula Vryheid; i sota una cinta amb el lema "Geduld en moed"; sota la cinta una carreta dels bers, i finalment a la part inferior del cercle la paraula "Immigratie". Darrera de l'escut dues banderes de l'estat creuades sortint per cada un dels costats.

 Segells de correus .

Els primers segells foren emesos el gener de 1866. Les darreres emissions sn de 1897 i van estar en s fins al 1900.

Presidents.

Els Presidents de l'Estat Lliure d'Orange foren:

 Josias P. Hoffman: primer president, de 1854 a 1855. ;
 Jacobus Nicolaas Boshoff: segon President, de 1855 a 1859.
 Marthinus Wessel Pretorius: tercer president, de 1859 a 1863 (tamb President de la Repblica de Transvaal de 1857 a 1871).
 Johannes Henricus Brand: quart president, de 1864 a 1888. ;
 Francis William Reitz: cinqu president, de 1889 a 1895.
 Marthinus Theunis Steyn: sis i darrer president, de 1896 a 1902.
 Christiaan Rudolph de Wet: actu com a president del 29 de maig a 31 de maig de 1902 i un dels signants de la Pau de Vereeniging.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64724" title="Llobarro" nonfiltered="625" processed="621" dbindex="25661">

El llobarro (Dicentrarchus labrax) s un peix blanc de la famlia dels serrnids, tpic de la Mediterrnia i de l'Oce Atlntic, on es troba des de les costes africanes (Dakar) fins a Noruega. 

De cos allargat, pot arribar a fer ms d'un metre de longitud. De llavis carnosos, a l'angle superior de l'opercle hi ha dues espines curtes. El color varia, des de gris fosc al dors, fins a arribar a ser blanc en la part ventral, encara que en l'aigua se'l veu platejat brillant, ms ploms en el dors, amb irisacions verd oliva.

Trobem al llobarro, principalment, a les costes rocalloses, desembocadures de rius, estuaris, ports i esculleres. Els exemplars joves sn ms gregaris i els trobem en bancs ms o menys importants, a mida que van creixent s tornen ms solitaris. Nadador incansable,la majoria d'exemplars es localitzen entre els 0 i 20 metres de fondria. 

Prefereix les aiges molt oxigenades, tot i que suporta b l'aigua dola. L'poca de fressa va des de finals de novembre fins al mes de mar. s aleshores quan es poden observar a les femelles seguides per un gran nombre de mascles, sempre d'una mida ms petita.

Aquesta espcie s molt vora i la seva dieta s estrictament carnvora. Gran predador, s'alimenta bsicament d'altres peixos, crustacis i poliquets. El llobarro s molt apreciat comercialment per la gran qualitat de la seva carn. Tamb s apreciat pels pescadors esportius, que el capturen al currican i pels pescadors submarins, que el cacen a l'espera.  



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64725" title="Repblica de Transvaal" nonfiltered="626" processed="622" dbindex="25662">

La Repblica Sud-africana (neerlands antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), tamb coneguda com a Repblica de Transvaal arran de la seva situaci ms enll del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap),  fou un estat independent durant la segona meitat del segle XIX i ms tard una de les provncies que formaren la Uni Sud-africana i ms tard Sud-frica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Repblica de Natal. Al seu voltant es formaren repbliques bers ms petites, com les de Stelland, Goshen, Niewe Republiek o Klein Vrystaat.

 Histria .

Colonitzaci.

La colnia neerlandesa del Cap de Bona Esperana va passar als britnics el 1795 per va tornar a la Repblica Batava el 1803. Napole I, que va donar el Regne d'Holanda al seu germ, va decidir abandonar-lo el 1806 i la regi va tornar als britnics. 

Per la mateixa poca els ndebeles es van installar al Transvaal, mentre els venda es van retirar ms al nord (regions de Waterberg y Zoutpansberg). El rei dels ndebele, Mzilikazi, va establir la seva seu a Mosega, propera a la posterior ciutat de Zeerust. Els ndebele van absorbir als shona o xona i altres tribus. La seva dominaci indiscutida es pot datar entre 1827 i 1836. En aquest temps el riu Vaal i el riu Limpopo no eren prcticament coneguts pels europeus; el 1829 l'explorador Robert Moffat va visitar Mosega, on es va trobar amb Msilikazi; posteriorment, fins el 1836, alguns comerciants i aventurers van donar a conixer la regi.

Els bers, principalment descendents del colons holandesos, eren hostils als britnics. El 1836 van abandonar la colnia britnica del Cap de Bona Esperana i van iniciar el que fou anomenat Gran Trek (gran emigraci). Foren coneguts com voortrekkers (literalment "pioners"). Es van dirigir cap al nord-est i van fundar Winburg (1837 al futur Orange), Potchefstroom (1838 a Transvaal) i la Repblica de Natal (1838/1839). Mzilikazi va patir diverses derrotes enfront la superior tecnologia dels bers i el 1838 es va haver de retirar ms enll del riu Limpopo

El primer establiment al Transvaal fou la vila repblica de Potchefstroom, fundada per Andries Hendrik Potgieter el 1838. Potgieter havia anat al Natal el mar del 1838 on volia venjar la mort de Pieter Maurits  Retief (conegut com Piet Retief) i els seus companys a mans dels zulus, per els colons de Natal preferien com a cap a Gert Maritz, i Potgieter va tirar endarrere, creuant les muntanyes Drakensberg, i el novembre de 1838 es va establir a la riba del riu Mooi on va fundar Potchefstroom; va tenir una estreta aliana amb Winburg. El 1842 va refusar ajudar als colons de Natal contra els britnics que van annexar la repblica el 1843. El 1844 molts colons de Winburg es van installar a Potchefstroom. El 1845 colons de Winburg i Potchefstroom van anar a fundar un altre estat que es va dir Ohrigstad o Andries-Ohrigstad, que no va subsistir per la malria i fou traslladat a Lydenburg (1849) mentre Potgieter anava ms a l'est. Vers el 1852 es va fundar Utrecht. Mentre Potgieter va marxar a l'est on va fundar Zoutpansberg. Potchefstroom fou dominada per altres bers (1848) que van tenir com a cap a Andries W. J. Pretorius, mentre Winburg va passar a formar part de l'anomenada Sobirania del Riu Orange que desprs del 1848 depenia de la colnia britnica del Cap, i que va sorgir com estat ber independent desprs del 1852 al retirar-se els britnics.

 Fundaci de la Repblica .

Els establiments de Transvaal, els principals Potchefstroom, Utrecht i Lydenburg, foren reconeguts independents pels britnics per la convenci de Sand River. La convenci la va signar Pretorius per el grup oposat dirigit per Potgieter el va acusar de no consultar a l'assemblea o volksraad, i s'hi va oposar. Per el volksraad, reunit a Rustenburg el 16 de mar de 1852, va ratificar l'acord i Potgieter i Pretorius es van reconciliar pblicament el mateix dia. Potgieter va morir pocs dies desprs i Pretorius el juliol de l'any segent; a aquest darrer el va succeir el seu fill Marthinus Wessel Pretorius.

El 1854 fou formalment reconeguda pels britnics la independncia dels bers de la regi del riu Orange que havien format l'Estat Lliure d'Orange.

Va comenar el procs per unificar els diferents districtes-repbliques. Es van celebrar assemblees que van escollir delegats a una assemblea representativa que havia de redactar una constituci. El desembre del 1856 l'assemblea es va reunir a Potchefstroom, durant tres setmanes. Es va adoptar pel pas el nom de Repblica de Sud-frica (encara que generalment es coneguda com Repblica de Transvaal per evitar confusi amb la posterior repblica del mateix nom o Repblica Sud-africana (desprs de 1961, continuadora de la Uni Sud-africana que va existir del 1910 al 1961). L'autoritat era concedida a un president auxiliat per un consell executiu; els membres del consell i del Volksraad havien de ser membres de l'Esglsia Holandesa Reformada i de sang europea, i no podia existir igualtat entre blancs i negres ni en l'esglsia ni a l'estat. L'assemblea va designar a Pretorius com a president i a Stephanus Schoeman com a comandant general del pas (fins llavors ho era de Zoutpansberg), per Schoeman va refusar i junt amb Lydenburg i Utrecht va desconixer a la nova assemblea.

No fou fins el 1860 en qu finalment aquestos districtes es van integrar a Transvaal (Utrecht s'havia unit a Lydenburg el 1858). En aquest temps Pretorius va voler tamb incorporar a Orange, i com que les negociacions van fallar, un contingent ber dirigit per Pretorius i Paul Kruger va creuar el riu Vaal i va envair l'Estat Lliure, per foren rebutjats. 

La ciutat de Pretria, que havia rebut aquest nom en honor de Andries Pretorius, el pare del president, fou declarada capital i seu del govern. El 1860 Pretorius va aconseguir fer-se elegir president d'Orange i el febrer de 1860 va demanar una absncia de 6 mesos i va anar a Bloemfontein on esperava aconseguir la uni pacficament. Per una vegada va sortir dels Transvaal, el partit de Lydenburg o potgieterista, ara dirigit per Cornelis Potgieter, que s'havia oposat a la uni al Transvaal, va iniciar una oposici activa a la uni amb Orange, que considerava perjudicaria a Lydenburg i va mantenir que era illegal ser al mateix president de Transvaal i d'Orange. Al final dels sis mesos, desprs d'una turmentosa sessi del Volksraad, Pretorius va dimitir de la presidncia de Transvaal i el que era fins llavors president inter, Grobelaar, va assolir les funcions. 

Una reuni popular a Potchefstroom (octubre de 1860) va declarar la prdua de confiana en el Volksraad i que Pretorius havia de conservar la presidncia amb un perms d'un any per aconseguir la uni amb Orange i mentre Schoeman seria president inter, i abans d'un any un nou Volksraad seria escollit. 

Schoeman no va voler renunciar desprs i el conflicte va durar fins que el 1864 Pretorius, que ja havia deixat la presidncia d'Orange, va retornar a dirigir el pas fins el 1871.

 Vida poltica de la repblica .

El 1865 es va patir una crisi financera i la moneda va patir un fort efecte inflacionista. El 1867 es va haver d'abandonar Schoemansdal al districte de Zoutpansberg (Soutpansberg) pels atacs indgenes. El 1868 la crisis financera es va agreujar i el paper moneda noms valia el 30% del seu valor nominal (i el 25% el 1870). El descobriment d'or a Tati el 1868, va portar a Pretria a proclamar l'extensi de les fronteres cap al nord (incloent el camp d'or), cap a l'oest vers Betxuanalndia, i cap a l'est fins a la badia Delagoa. La proclamaci fou rebutjada pels britnics (l'alt comissionat Philip Wodehouse); amb Portugal es va signar un tractat fronterer el 1869 pel qual els bers renunciaven a la badia Delagoa. El 1871 es va fixar el lmit occidental.

 Annexi britnica .

La crisis financera i els atacs indgenes havien deixat en mala situaci al govern que desprs de 1872 fou dirigit per Thomas Franois Burgers. Un partit dels bers va demanar la annexi per part dels britnics i el 12 d'abril de 1877 el govern britnic va enviar a la colnia del Cap a Sir Teophile Shepstone amb els poders necessaris per l'annexi. El 4 d'abril de 1878 un gran mting dels bers a Doomfontein va decidir que Paul Kruger i Joubert anirien a Anglaterra a protestar, per els delegats van tornar sense haver estar escoltats i aix ho van explicar en una nova assemblea a Wonderfontein; es va acordar fer un nou intent davant Sir Bartle Frere, comissari britnic a Capetown (Ciutat del Cap), el qual va accedir a anar al Transvaal per negociar i va substituir com administrador del Transvaal a Shepstone per Sir Owen Lanyon. Frere va anar a Erasmus Spruit per entrevistar-se amb els delegats bers per no es va arribar a cap acord i les relacions es van fer ms tirants; finalment Sir Garnet Wolseley va declarar que la independncia ber no seria restablerta i aix fou la senyal de la revoluci.

Kruger i Joubert van fer un darrer intent amb William Ewart Gladstone que havia tornat al poder a Londres (1880), sense cap resultat. Una darrera assemblea es va fer el 8 de desembre de 1880 i va decidir recrrer a les armes i en cas de ser derrotats organitzar un nou trek cap al nord, ms enll del Limpopo, i destruir els establiments del Transvaal. Joubert (d'origen francs) fou declarat comandant en cap; el 16 de desembre es va hissar la bandera republicana a Heidelberg.

Vegeu Primera Guerra Ber i batalla de Majuba Hill.

 Restabliment del Transvaal .

La pau preliminar es va signar el 23 de mar de 1881 i la definitiva el 3 d'agost segent. La autonomia de Transvaal era reconeguda excepte el dret de sobirania de la reina que tindria dret a nomenar a un resident britnic al Transvaal; els anglesos podrien tanmateix passar tropes per territori de la repblica en cas de guerra o perill de guerra; Gran Bretanya es reservava els afers exteriors, celebraci de tractats i relacions internacionals.

 El conflicte de Betxuanalndia .

La guerra de Betxuanalndia (1883) va portar a noves negociacions que van acabar en el tractat de Londres del 23 de febrer de 1884 en el qual ja no estava en qesti la independncia del Transvaal i nicament es reservava per Gran Bretanya l'aprovaci dels tractats signats pel Transvaal amb altres potencies exceptuant l'Estat Lliure d'Orange. Per el govern britnic va allegar que el prembul del primer tractat, que parlava de la sobirania britnica, restava en vigor. El conflicte sobre els lmits de Betxuanalndia va acabar el 1885 amb l'annexi britnica de les repbliques bers de Stellaland i Goshen.

 Imperialisme britnic .

El 1887 l'anomenada Nova Repblica (Niewe Republiek) es va unir al Transvaal i seguidament els britnics van annexionar Zululand i Tongaland. L'or havia portat a Transvaal a milers d'emigrants, anomenats uitlanders (estrangers) que progressivament demanaven participar en el govern de l'estat. Cecil Rhodes, al front de la British South Africa Company planejava el domini britnic des de la mar Mediterrnia al Cap de Bona Esperana i el 1890 s'havia donat el primer pas amb l'annexi de territoris reclamats per Portugal (ultimtum del 11 de gener de 1890 i tractat de juny del 1891) al sud i nord del riu Zambeze. Rhodes va organitzar una incursi armada al Transvaal i el 1896 Leander Starr Jameson, administrador de Rhodsia, va envair la repblica, tericament per imposar la participaci dels uitlanders al govern, per l'acci va fracassar.

Vegeu Incursi de Jameson.

 tensi amb Gran Bretanya .

Rhodes va dimitir i es va poder evitar la guerra. Orange havia fet causa comuna amb Transvaal, i els dos estats bers van signar una aliana defensiva a Bloemfontein el 23 de mar de 1896 i es van adquirir armes a Europa. Per els britnics no deixaven de banda el propsit de donar ms poder als uitlanders i van passar a l'acci el 1899.

El juny de 1899 Sir Alfred Milner, l'alt comissari britnic per l'frica Austral es va entrevistar a Bloemfontein amb el president de Transvaal, Paul Kruger, i va demanar la nacionalitzaci dels uitlanders desprs de cinc anys de residncia,  amb efectes retroactius i reserva d'una cinquena part dels escons de la cmera. Kruger va refusar per el seu govern va aprovar una llei que concedia la ciutadania desprs de set anys de residencia. Gran Bretanya va demanar participar en una comissi mixta per suggerir esmenes i Kruger va acceptar per va exigir que, a canvi, els britnics renunciessin a qualsevol pretensi de sobirania i a interferir en els afers interns una vegada acabat l'afer; el govern britnic va acceptar formar la comissi per no les condicions imposades i per tant Kruger va retirar l'oferiment. Els britnics van exigir noves propostes que no van arribar i el 12 de setembre de 1899 van enviar un ultimtum a la repblica que fou rebutjat el dia 17 de setembre; Transvaal va enviar un ultimtum el 11 d'octubre que exigia la retirada de les tropes mobilitzades pels britnics a la frontera, en un termini mxim de 48 hores. El 13 d'octubre, com que els britnics no s'havien retirat, els bers van iniciar hostilitats.

Vegeu Segona Guerra Ber.

 Final de la Repblica .

Al final del 1901 els caps bers van iniciar negociacions que van comenar el gener del 1902 i van acabar el 30 de maig de 1902 amb un tractat de pau signat a Pretria. Pel tractat els bers reconeixen a Eduard VII com a sobir; es dictava una amnistia; no s'imposarien contribucions de guerra; es reconeixia el dret a l'ensenyament del afrikaans i s'anunciava un rpid establiment d'un govern responsable i representatiu. Un acord signat a Vereeninging establia el retorn dels bers a les seves granges per molts van emigrar a l'frica Sud Occidental Alemanya, i a Amrica del Nord i del Sud. La llei marcial fou derogada el novembre del 1902.

Per a la histria posterior vegeu:

Colnia de Transvaal (1902-1910);
Provncia de Transvaal ;

 Bandera i escut .

Vegeu:
Bandera de Transvaal;
Escut de Transvaal;

 Segells i moneda .

Encara que hi havia servei de correus desprs del 1859, no fou fins el 1869 que l'estat va establir el servei i va emetre (agost de 1869) els primer segells. El 1893 va entrar a la UPU. Durant la segona guerra anglo-ber es van emetre tamb alguns exemplars locals, tant pels bers com pels britnics.

El Transvaal formalment com a Zuid-Afrikaansche Republiek (ZAR), va emetre bitllets del 1867 al 1902 i monedes del 1892 al 1902. Les monedes d'or es deien "pond" (i no pund). Abans circulaven els bitllets i monedes britnics.

Vegeu tamb:.

Colnia del Cap de Bona Esperana;
Sobirania del Riu Orange;
Colnia del Riu Orange;
Estat Lliure d'Orange;
Repblica de Natal;
Colnia de Natal;
Provncia de Natal;

 Presidents .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64727" title="Element primitiu" nonfiltered="627" processed="623" dbindex="25663">
En matemtiques, un element primitiu d'una extensi de cossos L/K s un element   de L tal que 

L = K( ),

o en altres paraules, L est generat per   sobre K. Aix significa que tot element de L pot ser escrit com a un quocient de dos polinomis en   amb coeficients en K.

Si l'extensi L/K admet un element primitiu, aleshores L pot ser extensi finita de K, cas en el que   s un element algebraic de L sobre K, o en canvi L s isomorf al cos de funcions racionals sobre K en una indeterminada, en aquest caso   s un element transcendent de L sobre K.

El teorema de l'element primitiu de teoria de cossos respon la pregunta de quines extensions finites de cossos tenen elements primitius. Per exemple, no s immediatament obvi que si s'adjunta al cos Q de nombres racionals les arrels dels segents polinomis

X2   2;

i 

X2   3,

anomenades   i   respectivament, per a obtenir un cos K = Q( ,  ) de grau 4 sobre Q, on K s Q( ) per a un element primitiu  . De fet, un pot veure que 

  =   +  ;

les potncies de  i per a 0   i   3 poden ser expressades com a combinaci lineal de 1,  ,   i    amb coeficients enters. Prenent aquestes igualtats como un sistema lineal d'equacions, es pot resoldre per a   i   sobre Q( ), la qual cosa implica que aquesta elecci de   s en realitat un element primitiu en aquest exemple.

En general, el teorema de l'element primitiu s'enuncia de la segent forma:
L'extensi de cossos L/K s finita i t un element primitiu si i noms si hi ha un nombre finit de subextensions de cossos F amb K   F   L.

Un corollari important d'aquest teorema afirma:
Tota extensi separable finita L/K te un element primitiu.
Aquest corollari s aplicable a l'exemple exposat anteriorment (i a molts de similars), ja que Q te caracterstica 0 pel que tota extensi finita sobre Q s separable.

Per a extensions inseparables (o no separables), es pot afirmar el segent:
Si el grau de l'extensi  s un nombre primer, aleshores L/K te un element primitiu.

Si el grau de l'extensi no s un nombre primer i l'extensi no s separable, es poden trobar contraexemples. Per exemple, si K s Fp(T,U), el cos de les funcions racionals amb dues indeterminades T i U sobre el cos finit amb p elements, i L s'obt a partir de K adjuntant una arrel pssima de T, i de U, aleshores no existeix cap element primitiu de L sobre K. De feto es pot veure que per a qualsevol   en L, l'element  p pertany a K. Adems tenemos que  = p2  per no existeixen elements de L amb grau p2 sobre K, com qualsevol element primitiu hauria de tenir.

Vegeu tamb.
 Polinomi primitiu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64730" title="Ermengol I de Pallars" nonfiltered="628" processed="624" dbindex="25665">
Ermengol I de Pallars ( ? - 1030 ), comte de Pallars (995-1010).

Orgens familiars.
Fill de Borrell I de Pallars i la seva esposa Ermengarda de Roergue.

Succe al seu pare al tron del Pallars, en un govern d'unitat amb el seu oncle Sunyer I de Pallars.

A la mort de Sunyer I el 1010, Ermengol I fou apartat del poder pels fills d'aquell, que es devidiren el territori familiar a parts iguals del qual nasqueren dos nous comtats: Ramon III reb el comtat de Pallars Juss i Guillem II comtat de Pallars Sobir.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64732" title="Borrell I de Pallars" nonfiltered="629" processed="625" dbindex="25666">
Borrell I de Pallars ( ? - v 995 ), comte de Pallars (948-995).

Orgens familiars.
Fill del comte Llop I de Pallars i la seva esposa Gotruda de Cerdanya. Era nt per lnia materna dels comtes Mir II de Cerdanya i Del d'Empries.

A la mort del seu pare, el 948, i per la renncia del seu oncle Isarn I de Pallars, ascend juntament amb els seus germans Ramon i Sunyer al tron del comtat de Pallars.

Npcies i descendents.
Es cas amb Ermengarda de Roergue, filla del comte Ramon de Roergue. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ermengol I de Pallars (?-1030), comte de Pallars;
 l'infant Guillem de Pallars;
 l'infant Isarn de Pallars;
 l'infant Mir de Pallars;
 la infanta Ava de Pallars;
 la infanta Ermengarda de Pallars;

A la seva mort design successor el seu fill Ermengol I de Pallars que cogovern amb el seu oncle Sunyer I. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64733" title="Andrei Tarkovski" nonfiltered="630" processed="626" dbindex="25667">

Andrei Arsenyevich Tarkovsky (                               ), nascut el 4 d'abril de 1932 va ser un director de cinema sovitic. Tamb va participar ocasionalment com a actor i va escriure diversos articles de teoria cinematogrfica, d entre els quals destaca Esculpir el temps on podem trobar l essncia del seu plantejament de l art cinematogrfic. Es reconegut com un dels ms importants autors de cinema, reconegut per la crtica internacionalment. Per motius poltics, va haver d exiliar-se de la Uni Sovitica i va morir l any 1986 a Pars.
 
 Joventut i formaci .
Tarkovski, fill del reconegut poeta rus Arseni Tarkovski, va estudiar msica, pintura i escultura a Moscou i va treballar com a geleg a Sibria abans de dedicar-se al cinema. En 1956, va entrar en l Institut de Cinema de l URSS (VGIK), on va rebre les ensenyances de Mikhal Romm i va tenir l oportunitat de rodar els seus primers curtmetratges.

 La seva obra a la Uni Sovitica.
Molt prompte es va guanyar l atenci i reconeixement internacionals, amb la seua primera obra important Ivanovo destvo (La infncia d Ivan) (1962), que va obtenir el Lle d Or a la Biennal de Vencia. Tanmateix, aquest fet tamb li va costar una estreta vigilncia per part de les autoritats sovitiques, que recelaven de les seves creences religioses, principalment. Com a resultat d aquesta vigilncia, la segent pellcula de Tarkovski, Andrei Rublyov (1969), que narrava la vida d un fams pintor i religis rus, fou prohibida fins el 1971. Tot i aix, Andrei Rublyov pogu ser exhibida fora de concurs i sense l aprovaci de l URSS al Festival de Cannes, on va generar molt bones impressions. Desprs d uns retalls imposats per la censura, allegant suposades inexactituds histriques, va ser distribuda amb normalitat a occident per guardar les aparences.

Tot i no comptar amb el control total sobre les seves obres, Tarkovski va continuar rodant i escrivint. En aquest perode va redactar el seu assaig en qu considerava l art cinematogrfica una escultura del temps. El seu segent film, Solaris (1972), basat en l obra de cincia-ficci del polons Stanislav Lem, fou ben acollit per les autoritats, que la compararen amb  del nord-americ Stanley Kubrick. Aquesta va ser, de les seves obres, la que ms agrad al mateix Tarkovski. La cinta madurava la gnere de cincia-ficci, aprofundint en diversos aspectes morals i tics que estaven per damunt de la trama fantstica.

Les limitacions amb qu havia de treballar a la Uni Sovitica van estar a punt de tancar-lo a la pres l any 1975, per la seua pellcula Zerkalo (L espill), que va ser titllada d elitista i crptica. Zerkalo presenta una densa i sovint autobiogrfica narraci que porta als lmits ms radicals e innovadors les opcions esttiques i narratives del seu autor.

La segent pellcula, de caire fantstic, Stalker (La Zona) (1979), hagu de tornar-se a rodar quan estava prcticament acabada, a causa d un accident al laboratori de velat que va destruir la primera versi filmada. Stalker presenta un aspecte i estructura molt ms senzill que les seves anteriors pellcules.

Tot i el maltractament que la seva obra patia a la URSS, les pellcules de Tarkovski eren objecte d estudi i fascinaci a l estranger, on ja als anys 70 comenaren a aparixer diversos estudis i monografies analitzant el seu treball.

 La seva obra a l exili .
Tarkovski marx, doncs, a Itlia, per tal de rodar la seva segent obra, Nostalghia (Nostlgia) (1983), que parla de l enyor de l autor per la seva terra. Poc desprs de renunciar al premi principal de Cannes, va convocar una roda de premsa on anunci que no hauria de tornar mai ms a la Uni Sovitica, puix que all no hi era lliure per a treballar en condicions. Molts pasos europeus s oferiren a donar acollida a l artista, que finalment va installar-se a Itlia.

La seua darrera cinta, Offret (Sacrifici) (1986), fou rodada a Sucia amb la collaboraci de tcnics habituals d Ingmar Bergman, com ara el seu director de fotografia Sven Nvsky. La pellcula guany quatre premis al Festival de Cannes, que hagueren d sser recollits pel fill del cineasta, que aleshores sofria de cncer.

Finalment, amb 54 anys i totalment allunyat de la seva terra, Andrei Tarkovski va morir de cncer pulmonar poc desprs de l estrena del seu Sacrifici, el 28 de desembre de 1986 a la ciutat de Pars. 

 La influncia de l obra .
Tarkovski ha esdevingut el cineasta sovitic ms fams i reconegut des de Sergei Eisenstein, i les seves obres, belles a cada fotograma tot i la seva complexitat i controvrsia, li han valgut el qualificatiu de poeta del cinema. La seva obra es mostra interessada en l estudi de l home i la seua recerca de sentit de la vida mateixa, la decadncia de l espiritualitat en la societat moderna i la incapacitat de la humanitat per respondre front a les demandes de la tecnologia que domina cada cop ms aspectes de la vida humana. 

Interessat, com Eisenstein mig segle abans, per anar ms enll del llenguatge cinematogrfic, Tarkovski explor noves formes de narrativa cinematogrfica que van marcar decisivament la nova generaci de cineastes. A ms, va desenvolupar una interessant teoria cinematogrfica, destacant la capacitat del cinema per fixar el temps, a partir de la qual el cineasta ha d esculpir blocs per deixar al descobert la imatge. A partir de L Espill, la seva obra va seguir uns preceptes clars i estticament ben definits, fins arribar a Sacrifici, que pot considerar-se la sntesi de les seves teories narratives i esttiques.
 
Els arxius documentals del cineasta  incloent-hi guions, fotografies i articles de premsa- es poden trobar actualment a la Fundaci Andrei Tarkovski, dirigida per Andriushka Tarkovski, fill del director, amb seus a Moscou, Florncia y Pars.

 Filmografia .
 Sacrifici (Offret) (1986);
 Nostlgia (Nostlaghia) (1983);
 La Zona (Stalker) (1979);
 L espill (Zerkalo) (1975);
 Solaris (Solyaris) (1972);
 Andrey Rublyov (1969);
 La infncia d Ivan (Ivanovo detstvo) (1962);

 Enllaos .

 Fitxa a l'IMDB;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64736" title="Sunyer I de Pallars" nonfiltered="631" processed="627" dbindex="25668">
Sunyer I de Pallars ( ? - v 1010 ), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagora.

Orgens familiars.
Fill del comte Llop I de Pallars i la seva esposa Gotruda de Cerdanya. Era nt per part de mare dels comtes Mir II de Cerdanya i Del d'Empries.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb Ermengarda de Roergue, filla de Ramon de Roergue i vdua del seu germ Borrell I de Pallars. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ramon III de Pallars Juss (?-1047), comte de Pallars Juss;
 l'infant Guillem II de Pallars Sobir (?-1035), comte de Pallars Sobir;
 l'infanta Ermengarda de Pallars, casada amb Guillem de Castellb;


Es cas en segones npcies amb la comtessa Tota de Ribagora. D'aquesta uni no tingu fills.

Ascens al tron.
A la mort del seu pare, el 948, i per la renncia del seu oncle Isarn I de Pallars, ascend juntament amb els seus germans Ramon i Borrell al tron del comtat de Pallars.

El 995 moriren els seus dos germans ms grans i Ermengol I de Pallars, fill de Borrell I, fou designat hereu del seu pare i co-govern juntament amb Sunyer I. El 1010 a la mort de Sunyer, els seus dos fills mascles apartaren Ermengol I, germanastre seu, del poder i es dividiren els territoris del seu pare a parts iguals creant dos nous comtats: el comtat de Pallars Juss i el comtat de Pallars Sobir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64739" title="Clodoveu" nonfiltered="632" processed="628" dbindex="25669">

Clodoveu I (o Chlodowech o Chlodwig), rei dels francs (481-511). Membre de la dinastia merovngia.

Va nixer el 466. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germnic que ocupava l'rea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de la frontera moderna entre Frana i Blgica. El 486 va derrotar el duc gallorom Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'rea situada entre el Somme i el Loira. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la Batalla de Vouill va expulsar els visigots de la Gllia, excepte de la regi de la Septimnia.

A la seva mort, el 511, el seu regne va quedar dividit entre els seus fills.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64740" title="Ramon III de Pallars Juss" nonfiltered="633" processed="629" dbindex="25670">
Ramon III de Pallars Juss ( ? - 1047 ), comte de Pallars Juss (1010-1047).

Orgens familiars.
Fill del comte Sunyer I de Pallars i la seva primera esposa Ermengarda de Roergue. 

Ascens al tron comtal.
El 1010, a la mort del seu pare Sunyer I, ell i el seu germ petit Guillem II de Pallars Sobir es repartiren els territoris del seu pare, apartant el seu germanastre Ermengol I del poder.

Ramon III deix la lluita contra l'Islam a les mans del bar urgellenc Arnau Mir de Tost, cosa que impossibilit l'expansi del comtat vers el Montsec.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb la infanta Major de Castella, filla del comte Garcia I de Castella i Ava de Ribagora. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ramon IV de Pallars Juss (?-1098), comte de Pallars Juss;
 l'infant Sunyer de Pallars Juss (?-1103);
 la infanta Ricarda de Pallars Juss;


En segones npcies es cas amb una dama anomenada Ermessenda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64742" title="Ms Ciutat" nonfiltered="634" processed="630" dbindex="25671">
Ms Ciutat va ser una publicaci de periodicitat mensual en llengua catalana, que s'editava a Barcelona. Va substituir l'antic Ciutat Nord, un peridic local nascut a Nou Barris de la m del periodista Tito Ros, des del mes de juliol de 2005 fins al moment del seu tancament, el gener de 2007.

El Ms Ciutat comptava amb tres edicions: Sant Mart-Ciutat Vella, Sant Andreu i Nou Barris-Horta-Guinard. L'empresa que l'editava, el Grup 100, havia mostrat inters en estendre el peridic a d'altres districtes, i va arribar a programar una edici a Sants-Montjuc, tot i que al final no va veure la llum.

Cada peridic s'estructurava en les segents seccions: poltica i societat del districte corresponent, Barcelona, rea Metropolitana i Cultura i Espectacles. Les edicions de Sant Mart-Ciutat Vella i Nou Barris-Horta-Guinard comptaven amb un suplement, Ms Esport, que tamb partia d'una publicaci anterior, Esports Nord, que es distribua com a suplement del Ciutat Nord.

El Ms Ciutat, com el seu predecessor, es repartia gratutament en equipaments municipals i diversos comeros dels districtes barcelonins on tenia edici.

El mes de gener de 2007 va aparixer el nmero 17 de Ms Ciutat, l'ltim que es va publicar. L'empresa editora va allegar que la publicaci del peridic se suspenia amb la mirada posada a reprendre el projecte en el futur.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64743" title="Ramon IV de Pallars Juss" nonfiltered="635" processed="631" dbindex="25672">
Ramon IV de Pallars Juss ( ? - 1098 ), comte de Pallars Juss (1047-1098).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon III de Pallars Juss. 

Ascend al tron comtal del comtat a la mort del seu pare el 1047, el qual havia estat el fundador del nou comtat. Recentment s'ha trobat la seva tomba a la Collegiata de Mur. El seu esquelet mesura 1'90, quant la mitjana de llavors era de 1'50. Aix, doncs, podem dir que sofria de gegantisme. Va morir en batalla.

Npcies i descendents.
Es cas amb Valena Mir, filla d'Arnau Mir de Tost. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Arnau Ramon I de Pallars Juss (?-1111), comte de Pallars Juss;
 l'infant Pere Ramon I de Pallars Juss (?-1113), comte de Pallars Juss;
 l'infant Bernat Ramon I de Pallars Juss (?-1124), comte de Pallars Juss;
 la infanta Loreto de Pallars Juss;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64744" title="Arseni Tarkovski" nonfiltered="636" processed="632" dbindex="25673">


Arseni Aleksndrovitx Tarkovski  (en rus                                    ) (24 de juny 1907   27 de maig 1989) fou un poeta i traductor de llenges orientals sovitic.

Pare del director de cinema Andrei Tarkovski. Fou guardonat pstumament amb el Premi Estatal de la Uni Sovitica(1989). L'any 1993, per iniciativa de l'edictor de Sant Petersburg Vadim Borssovitx Nazrov, fou publicada la collecci                     ('La llum beneda') amb el prefaci de Iuri Kublanovski i biografia i obra del poeta.

 Obra .
              ('Abans de la neu') (1962);
                ('Terrament en la terra')  (1966);
         ('Missatger') (1969);
                ('Muntanyes mgiques') (1978);
             ('Dia d'hivern') (1980);
           ('Treballs seleccionats'), recull complet de poemes i versos (1982);
                       ('De la joventut a la vellesa') (1987);
                     'La llum beneda' (1993);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64745" title="Cant de Ribesaltes" nonfiltered="637" processed="633" dbindex="25674">
El cant de Ribesaltes s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Ribesaltes est compost per 8 municipis del Rossell:
 Ribesaltes (capital del cant);
 Pi;
 Salses;
 Espir de l'Agl;
 Parestortes;
 pol i Perells;
 Vingrau;
 les Cases de Pena;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Jean-Jacques Lopez, del Partit Socialista, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Jean-Jacques Lopez va revalidar el seu esc en la segona volta d'aquests comicis amb el 53,88% dels vots, derrotant el candidat de la dreta, Andr Bascou, alcalde de Ribesaltes, que en va obtenir el 46,12% i que havia estat el candidat ms votat en la primera volta. La candidata del Front National, Monique Lenglet, no va poder passar de la primera volta en obtenir-hi noms el 12,80% dels sufragis..

El candidat del Bloc Catal, Charles Paulin, tampoc va poder passar a la segona volta en aconseguir en la primera noms 217 vots, s a dir, el 2,00% dels sufragis, essent doncs el segon candidat menys votat, superant nicament el candidat de l'extrema esquerra Daniel Drouillard.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64746" title="Arnau Ramon I de Pallars Juss" nonfiltered="638" processed="634" dbindex="25675">
Arnau Ramon I de Pallars Juss ( ? - 1111), comte de Pallars Juss (1098-1111).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon IV de Pallars Juss i la seva esposa Valena Mir. Era nt per via materna d'Arnau Mir de Tost.

Ascens al tron comtal.
El 1098, a la mort del seu pare, ell i el seu germ Pere Ramon I de Pallars Juss assumiren el poder governant plegats.

Npcies i descendents.
Es cas amb Almodis de Cerdanya, filla d'Enric de Cerdanya. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infant Arnau Mir de Pallars Juss (?-1174), comte de Pallars Juss;


Es cas en segones npcies amb una donzella anomenada Adelaida. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 l'infant Ramon de Talarn;
 l'infant Berenguer de Pallars Juss;

Mort i successi.
A la seva mort, el 1111 el seu germ Pere Ramon I continu el govern en solitari fins el 1113, any de la seva mort, succeint-lo el germ petit dels dos, Bernat Ramon I de Pallars Juss.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64747" title="Cant de Sant Esteve del Monestir" nonfiltered="639" processed="635" dbindex="25676">
El cant de Sant Esteve del Monestir s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant de Sant Esteve del Monestir est compost per 5 municipis del Rossell:
 Sant Esteve del Monestir (capital del cant);
 Ba;
 Baixs;
 Vilanova de la Ribera;
 Calce;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64748" title="Pere Ramon I de Pallars Juss" nonfiltered="640" processed="636" dbindex="25677">
Pere Ramon I de Pallars Juss ( ? - 1113 ), comte de Pallars Juss (1098-1113).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon IV de Pallars Juss i la seva esposa Valena Mir. Era nt per via materna d'Arnau Mir de Tost.

Ascens al tron comtal.
El 1098, a la mort del seu pare, ell i el seu germ Arnau Ramon I de Pallars Juss assumiren el poder governant plegats.

Mort i successi.
A la mort del seu germ Arnau Ramon I, el 1111, ell continu el seu govern en solitari. El 1113, a la seva mort, fou succeit pel seu germ petit Bernat Ramon I de Pallars Juss.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64749" title="Cant de Sant Lloren de la Salanca" nonfiltered="641" processed="637" dbindex="25678">
El cant de Sant Lloren de la Salanca s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Sant Lloren de la Salanca est compost per 5 municipis del Rossell:
 Sant Lloren de la Salanca (capital del cant);
 el Barcars;
 Clair;
 Torrelles de la Salanca;
 Sant Hiplit de la Salanca;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s el dret Fernand Sir, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Fernand Sir va aconseguir en la segona volta d'aquests comicis el 41,50% dels vots. Els altres candidats presents en la segona volta foren: el candidat del PS, Jean-Louis Jimenez, que va obtenir el 26,26%; la candidata de la UMP, Jolle Ferrand -batllessa del Barcars-, que va aconseguir el 18,63%; i finalment el candidat del Front National, Pierre Aloy, va quedar quart amb el 14,86% dels sufragis. L'anterior conseller general, Ren Marqus, de la UDF, no es presentava a la reelecci..

Ni el candidat del Bloc Catal, Daniel Canellas, ni el d'ERC, Bernat Connes, van poder passar a la segona volta en aconseguir en la primera noms 94 (0,88%) i 67 vots (0,63%) respectivament.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64750" title="Client" nonfiltered="642" processed="638" dbindex="25679">

Informtica: En una arquitectura client-servidor, s l'equip que demana una informaci i obt una resposta.
Msica: Client (grup) s un grup de msica electroclash del Regne Unit.
Comer: Client (economia), persona o empresa que usa els serveis d'un professional, d'un establiment o d'una altra empresa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64753" title="Bernat Ramon I de Pallars Juss" nonfiltered="643" processed="639" dbindex="25680">
Bernat Ramon I de Pallars Juss ( ? - 1124), comte de Pallars Juss (1113-1124).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon IV de Pallars Juss i la seva esposa Valena Mir. Era nt per via materna d'Arnau Mir de Tost i germ dels comtes Arnau Ramon I i Pere Ramon I.

Ascens al tron comtal.
El 1098, a la mort del seu pare, els seus dos germans grans assumiren plegats el poder. A la mort de Pere Ramon I, el 1113, fou nomenat hereu del comtat, tot i que el fill d'Arnau Ramon I, l'infant Arnau Mir fou reconegut oficialment hereu de Bernat Ramon I.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Toda, amb la qual va tenir una filla:
 la infanta Dola de So (?-1192), comtessa de Pallars Juss;

A la seva mort fou succet pel seu nebot Arnau Mir de Pallars Juss.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64754" title="Arnau Mir de Pallars Juss" nonfiltered="644" processed="640" dbindex="25681">
Arnau Mir de Pallars Juss ( ? - 1174 ), comte de Pallars Juss (1124-1174).

Orgens familiars.
Fill del comte Arnau Ramon I de Pallars Juss i Almodis de Cerdanya.

Ascens al poder.
El 1124 a la mort del seu oncle Bernat Ramon I de Pallars Juss ascend al tron comtal.

Npcies i descendents.
Es cas amb Estefania d'Urgell, filla del comte d'Urgell Ermengol VI i Arsenda de Cabrera. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Ramon V de Pallars Juss (?-1178), comte de Pallars Juss;
 l'infant Arnau de Pallars Juss;


Es cas, en segones npcies, amb ria d'Entena, filla de Bernat d'Entena, senyor d'Alcolea. D'aquesta uni no hi hagu fills.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64756" title="Amida (grup funcional)" nonfiltered="645" processed="641" dbindex="25682">

Una amida s un grup funcional del tipus R(CO)NR'R, on CO s un carbonil, N un tom de nitrogen, i R, R' i R radicals orgnics o toms d'hidrogen.


Es pot considerar com un derivat del l'cid carboxlic per substituci del grup -OH de l'cid per un grup -NH2, -NHR o -NRR' (grup amino).


Formalment tamb es poden considerar derivats de l'amonac, d'una amina primria o d'una amina secundria per substituci d'un hidrogen per un radical cid, donant lloc a una amida primria, secundria o terciria, respectivament. Un dels principals mtodes d'obtenci d'aquests compostos consisteix en fer reaccionar l'amonac amb sters.

Gaireb totes les amides sn slides a temperatura ambient, i tenen punts de fusi elevats (ms alts que els dels cids respectius). Presenten excellents propietats dissolvents i sn bases molt dbils. Les amides sn molt comunes a la natura; una de les ms conegudes s la urea, una diamida que no cont hidrocarburs. Tamb els aminocids i les protenes contenen amides (anomenades enlla peptdic).

L'acrilamida s una amida utilitzada en mltiples aplicacions. Les amides solen ser utilitzades a la indstria farmacutica. Tamb tenen aplicacions textils, en especial les poliamides com el nil (les poliamides sn polmers que contenen grups amida; de fet hom podria considerar les protenes com a poliamides).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64757" title="Amida" nonfiltered="646" processed="642" dbindex="25683">

 Antiga ciutat d'Armnia: Amida (Armnia);
 Grup funcional: Amida (grup funcional);
 Videojoc de Game Boy: Amida (videojoc);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64758" title="Anoia" nonfiltered="647" processed="643" dbindex="25684">






La comarca de l'Anoia es troba a la zona sud-oriental de la Depressi Central Catalana. La seva capital s Igualada. 

 Histria .
Hi ha restes arqueolgiques a la comarca que mostren l'existncia d'un poblament molt antic. A Sant Jaume Sesoliveres hi ha restes tribudes al paleoltic inferior. Mentre a Capellades trobem
l'important jaciment de l'Abric Roman on trobem vestigis de poblament corresponents al paleoltic mitj i superior.Diverses troballades del neoltic fan pensar que a aquella poca l'Anoia era habitada i recorreguda per grups de pastors i agricultors. A l'poca ibrica, l'Anoia era ocupada pels lacetans. Durant l'poca romana el nucli urb ms important fou els Prats de Rei considerat jurdicament un municipi. A l'ultim ter del s. X, passats 250 anys de la conquesta islmica i retirats els musulmans que poblaven la conca del Llobregat des del s. IX, fou iniciat el repoblament cristi de la comarca amb la construcci de castells a les muntanyes que l'envoltaven. La part plana de la Conca d'dena fou colonitzada al segent segle amb terra de campa i vinyes.

En l'organitzaci administrativa del Principat de Catalunya constitua la sotsvegueria d'Igualada, excepte l'Alta Segarra integrada a la vegueria de Cervera. El 1233 era sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca i el 1381 va passar a la vegueria de Barcelona. Amb els Decrets de Nova Planta es va integrar als corregiments de Vilafranca i de Cervera.

Amb la divisi provincial del 1833 es va dividir l'altipl de la Segarra entre les provncies de Barcelona i Lleida, i es va crear el partit judicial d'Igualada, constitut en comarca en la divisi territorial de Catalunya de 1936. Desprs de la restauraci del 1987, es va segregar el municipi de la Molsosa a la comarca del Solsons.

Geografia.
Limita al nord amb el Solsons; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barber i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Peneds i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.

La comarca es constitueix en 3 unitats geogrfiques bsiques; la Conca d'dena situada a la part central, l'Alta Anoia i el Pla de Montserrat que s la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades" o zona de transici entre el Peneds, la vall del baix Llobregat i el Valls. Fora d'aquestes 3 unitats trobem el Bruc, que es troba una vegada passat el Port del Bruc i la Llacuna, entre Montserrat i el Pla de Montserrat.

La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertnyer a l'Anoia sin a aquesta comarca histrica, i orbita vers Cervera i Manresa mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori histric del Peneds.

Les principals unitats de relleu sn:

 Serra de Miralles;
 Serra de Rubi (amb un parc elic);
 Serra del Bruc;
 Serra de la Llacuna;
 Montserrat (el seu vessant sud-est, aix, per exemple pertanyen a la comarca Sant Jeroni, per no la zona del monestir).

El clima de l'Anoia s de transici entre el tpicament mediterrani i el continental. Els contrastos trmics estacionals sn molt marcats. Les primaveres i les tardors sn curtes, mentre, els estius i hiverns sn llargs i de temperatures extremes.
La vegetaci natural s tpicament mediterrnia amb predomini d'alzines i garrigues, alternades en algunes zones amb roures, pinars, garrigues i matolls. L'acci de l'home, per l'ha degradat i ha afavorit la proliferaci de pi garric i pi negre. 



 Demografia .
Actualment, la poblaci de la comarca es concentra majoritriament a Igualada i municipis ms propers, la resta, es troba en municipis ms petits



Vies de comunicaci.

Les principals vies de comunicaci de l'Anoia sn:
 Autovia N-II;
 Eix Transversal Eix Transversal;
 Eix Valls-Olot C-37;
 Eix Garraf-Anoia C-15;

Altres vies secundries importants sn:
 C-1412a, que comunica amb la zona de Calaf;
 B-244, que comunica Igualada amb Martorell a travs de Piera i Masquefa entre altres municipis.

Per la zona de l'Alta Anoia hi passa, tamb la lnia de ferrocarril d'ADIF que uneix Manresa i Saragossa.
Igualada, a la vegada, est comunicada amb Barcelona per un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha un projecte d'un nou eix ferroviari diagonal Lleida-Girona que travessaria la comarca per la zona de la Conca d'dena.

 Economia .
L'activitat econmica de la comarca se centra en l'agricultura i la indstria. Aix, una quarta part de l'extensi de la comarca est ocupada per conreus predominant el conreu de sec, principalment cereals. excepte la plana central on es cultiva l'olivera, l'ametller, l'avellaner; la vinya ocupa gaireb en exclusiva els vessants orientats a l'Alt Peneds. D'altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l'avicultura, constitueix un complement a la seva economia. La comarca t una llarga tradici industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indstria txtil, la del cuir i la indstria paperera que sn seguides en importncia per la metallrgica, el sector alimentari i la construcci. El comer exerceix un paper primordial a Igualada, Calaf i Capellades. 
Algunes poblacions com Piera o la Llacuna han esdevingut populars zones de segona residncia.




Vegeu tamb.

 Llista de banderes municipals de l'Anoia;
 El Morinyol;

 Enllaos externs .

Lloc web del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Plataforma a favor de la creaci d'una Vegueria per a la regi del Peneds;
Lloc web del diari comarcal www.anoiadiari.cat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64759" title="Garraf" nonfiltered="648" processed="644" dbindex="25685">


El Garraf s una de les quatre comarques de Catalunya en qu va quedar dividit el Peneds en la divisi comarcal de 1936.

Limita amb l'Alt Peneds pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Peneds per l'oest i amb el mar Mediterrani pel sud.

Llista de municipis.


 Demografia .


Vegeu tamb.
Cuina del Peneds i el Garraf;

 Enllaos externs .

Consell Comarcal del Garraf;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Plataforma a favor de la creaci d'una Vegueria per a la regi del Peneds;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64761" title="Montsi" nonfiltered="649" processed="645" dbindex="25686">


El Montsi, amb capital a la ciutat d'Amposta, s la comarca ms meridional del principat de Catalunya. Forma part de l'mbit territorial de les Terres de l'Ebre.

Els lmits de la comarca es corresponen pel sud amb la comarca del Baix Maestrat, del Pas Valenci delimitat pel riu Snia. A l'oest limita amb la comarca del Matarranya, de l'Arag, i els ports de Beseit. En aquest mateix punt comena el llindar amb la comarca del Baix Ebre, al nord, delimitat pel riu Ebre. Per l est, ressegueix tota la costa litoral, per l illa de Buda, l Aluet i l istme del Trabucador, la punta de la Banya i la costa interior de la badia dels Alfacs fins a la desembocadura del Snia, a Sl-de-Riu (Alcanar).

Va ser decretada com a comarca el 1936 per la Generalitat, per va tenir escassa vigncia a causa dels resultats de la Guerra Civil. No va ser fins al 1979 que, amb el nou estatut d autonomia, es torna a considerar com a tal. El 1990 es va incorporar el municipi de Sant Jaume d'Enveja a la comarca.


La comarca est formada per dotze municipis. El seu relleu es caracteritza pel domini gaireb absolut de les planes: el sector occidental s constitut per una mplia plana decantada vers l'Ebre i encerclada per les muntanyes dels ports de Beseit, el riu Snia i la serra del Montsi i Godall; el sector oriental forma part de les terres baixes alluvials del delta del riu Ebre.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Montsi;

 Enllaos externs .

Lloc web del Consell comarcal del Montsi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Lloc web d'informaci turistica del Montsi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64763" title="Tractats de Roma" nonfiltered="650" processed="646" dbindex="25687">

Els Tractats de Roma, on en singular Tractat de Roma, s el nom pel qual es coneixen dos tractats:
 Tractat Constitutiu de la Comunitat Econmica Europea (CEE);
 Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (CEEA o Euratom);

Generalment el nom de Tractat de Roma (en singular) s donat al tractat constitutiu de la CEE, mentre que el nom en plural es refereix als dos tractats. Aquests tractas foren signats a la ciutat de Roma el 25 de mar de 1957 per part de la Repblica Federal Alemanya, Frana, Itlia i els tres pasos del Benelux (Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg). Entr en vigor l'1 de gener de 1958.

Juntament amb el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) conformen  els tres "tractats constitutius" de les Comunitats Europees.

 Tractat Constitutiu de la CEE .
s el principal tractat que se sign a Roma, constituint la Comunitat Econmica Europea (CEE). 

Tractat que encara est en vigor, amb l'Acta nica Europea signatda l'any 1986 la CEE es convert en Comunitat Europea (CE). s juntament amb el Tractat de la Uni Europea un dels dos textos fonamentals de les institucions europees. Aquest tractat establia la creaci d'un mercat com: amb una uni duanera, la progressiva supressi d'aranzels, liberalitzaci dels mercats aix com mesures per a protegir l'agricultura europea.

 Tractat Constitutiu de la CEEA (Euratom).
La creaci de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica, coneguda popularment com a Euratom, fou tamb uns dels tractats sigats a Roma, un organisme independent i parallel a la CEE.

Aquest tractat no ha experimentat grans canvis i segueix en vigor. La Comunitat Europea de l'Energia Atmica no s'ha fusionat amb la UE i t una personalitat jurdica distinta, alhora que compartix les mateixes institucions.

Poltics signataris.


 Modificacions previstes .
El 2004 es firma un nou "Tractat de Roma", el conegut com a Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa, que hauria de ser ratificat pels 25 pasos de la Uni abans de novembre de 2006 per entrar en vigor i que substituiria els tractats de la CE i de la UE. Per ha sigut rebutjat en referndum a Frana i Blgica.

Vegeu tamb.
Tractats de la Uni Europea;
Comunitat Europea del Carb i de l'Acer;
Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa;
Histria de la Uni Europea;
Economia de la Uni Europea;
Cronologia de la Uni Europea;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64769" title="Tractat de Brusselles" nonfiltered="651" processed="647" dbindex="25688">

Tractat de Brusselles (1948), signat entre Frana, el Regne Unit i el Benelux i que va comportar la creaci de la Uni Europea Occidental (UEO).
Tractat de Brusselles (1965) o Tractat de fusi de les Comunitats Europees, pel qual es van fusionar les 3 Comunitats Europees.
Tractat de Brusselles (1975) o Tractat de Pressupostos de 1975, pel qual es va instaurar el Tribunal de Comptes Europeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64771" title="Jofr Martorell" nonfiltered="652" processed="648" dbindex="25689">
En Jofr Martorell era fill d'en Francesc Martorell i la seua muller na Damiata, i nt d'en Guillem Martorell, el fundador de la nissaga dels Martorell. El seu germ era, per tant, el novellista Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanch.

L'incident de Benibrahim.

A travs de la documentaci histrica se sap que en Jofr Martorell particip a l'incident que s'esdevingu a l'alqueria de Benibrahim, que es correspon amb l'actual partida de Benibrai al terme municipal de Xal. En Jofr formava part del grup de gent armada -ms de 80 homes- que isqu a l'encontre de Dions d'Orga, algutzir del Governador de Valncia. Aquesta gernaci portava ballestes, arcs, llances i d'altres armes d'atac i cridaven consignes ofensives contra l'oficial del Governador. En Galceran Martorell, germ d'en Jofr, que tamb hi era, s'enfront coratjosament a l'algutzir, que pretenia desposseir als Martorell de l'alqueria de Benibrahim i, tamb, de la de la Murta, que fita pel sud amb l'anterior. L'incident, afortunadament, acab sense cap desgrcia personal, i la despossessi no tingu lloc aquell sis d'abril de 1442.

La donaci de madona Beatriu.

El dia 16 de juny de 1435 l'via Beatriu, mare d'en Francesc Martotrell, li don al seu nt en Jofr 1000 sous per al moment del seu casament. Aquesta donaci tingu lloc davant del notari Francesc Pelegr i en presncia del justcia de Xal, Joan Piera, del rector de la parrquia, Jaume Guillem, i de dos escuders de Valncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64776" title="Enterprise (Star Trek)" nonfiltered="653" processed="649" dbindex="25690">
USS Enterprise s el nom de moltes naus espacials de Star Trek, el mn galctic creat per Gene Roddenberry.


Models de l'Enterprise.
Al llarg dels anys han aparegut diferents models de la USS Enterprise:

 NX-01 .
 Classe NX;
 Capit: Jonathan Archer;
 Apareix a Star Trek: Enterprise.

 NCC-1701 .
 Classe Constitution;
 Capit: James T. Kirk;
 Apareix a Star Trek: La Srie Original, Star Trek I: La Pellcula, Star Trek II: La clera de Khan, Star Trek III: A la recerca de Spock.

 NCC-1701-A .
 Classe Constitution;
 Capit: James T. Kirk;
 Apareix a Star Trek IV: Missi: Salvar la terra, Star Trek V: L'ltima frontera, Star Trek VI: Aquell pas desconegut.

 NCC-1701-B .
 Classe Excelsior;
 Apareix a Star Trek VII: la propera generaci.

 NCC-1701-C .
 Classe Ambassador;
 Apareix a Star Trek: La nova generaci, noms en l'episodi 15 de la tercera temporada (L'Enterprise d'ahir).

 NCC-1701-D .
 Classe Galaxy;
 Capit: Jean-Luc Picard.
 Apareix a Star Trek: La nova generaci i Star Trek VII: la propera generaci.

 NCC-1701-E .
 Classe Sovereign;
 Capit: Jean-Luc Picard.
 Apareix a Star Trek VII: Primer contacte, Star Trek iI: Insurrecci i Star Trek X: Nmesi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64777" title="Spock" nonfiltered="654" processed="650" dbindex="25691">
*Per a l'asteroide vegeu (2309) Mr. Spock;

Spock, tamb anomenat Sr. Spock, s un vulcani que forma part de la tripulaci de l'Enterprise, de la srie Star Trek: La Srie Original. Fou interpretat per l'actor Leonard Nimoy.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64778" title="Leonard Nimoy" nonfiltered="655" processed="651" dbindex="25692">

Leonard Nimoy (nascut el 26 de mar de 1931) s un actor, director, poeta i fotgraf nord-americ, conegut principalment per haver interpretat el personatge d'Spock a les sries i pellcules de la saga Star Trek.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64779" title="Gene Roddenberry" nonfiltered="656" processed="652" dbindex="25693">

Eugene Wesley Roddenberry, ms conegut com a Gene Roddenberry (El Paso, Texas, Estats Units, 19 d'agost de 1921 - 24 d'octubre de 1991), escriptor i produtor estatunidenc, conegut especialment per ser el creador i impulsor de l'univers de cincia-ficci de Star Trek i una de les primeres persones en ser enterrades a l'espai.

Enllaos Externs.
 Eugene Wesley "Gene" Roddenberry.  ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64780" title="James Tiberius Kirk" nonfiltered="657" processed="653" dbindex="25694">
James Tiberius Kirk, personatge fictici de l'univers de Star Trek, fou el capit de la nau estellar USS Enterprise NCC-1701 y NCC-1701-A. Era el protagonista en la srie original i les sis primeres pellcules de Star Trek, interpretat per l'actor William Shatner.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64782" title="(2309) Mr. Spock" nonfiltered="658" processed="654" dbindex="25695">
(2309) Mr. Spock s un petit asteroide del cintur principal. Va ser descobert el 1971 per James B. Gibson.  El seu nom no prov directament del personatge Mr. Spock de Star Trek sin del gat del descobridor. A l'igual que el personatge de ficci, el fel en qesti era "impertorbable, lgic, intelligent i tenia les orelles punxegudes". El nom va produir certa polmica i a conseqncia d'aix la Uni Astronmica Internacional va decidir introduir una norma desalentant els noms de mascotes per a objectes celestes (tot i que aquest no era el primer asteroide en rebre un nom de mascota). Des de llavors, d'altres asteroides han estat batejats en honor de personatges de Star Trek, aix com de msics i d'altres figures de la cultura pop.
 
Enllaos externs.
Name those asteroids   "In Our Skies" sample column (13 de febrer de 1998) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64783" title="Cant de Sant Pau de Fenollet" nonfiltered="659" processed="655" dbindex="25696">
El cant de Sant Pau de Fenollet (Sant Paul de Fenolhet en occit) s una divisi administrativa francesa, situat a Occitnia, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Sant Pau de Fenollet est compost per 11 municipis, que formen part de la comarca de la Fenolleda:
 Sant Pau de Fenollet (oc: Sant Paul de Fenolhet) (capital del cant);
 Maur (oc: Maurin);
 Cauders de Fenollet (oc: Caudirs de Fenolhet);
 Ansiny (oc: Ansinhan);
 l'Esquerda (oc: l'Esqurda);
 Centernac (oc: antarnac);
 Prunyanes (oc: Prunhanes);
 Fenollet (oc: Fenolhet);
 Sant Mart de Fenollet (oc: Sant Martin de Fenolhet);
 Fossa (oc: Fssa);
 Vir (oc: Viran);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64785" title="Esglsia del Carme de Manresa" nonfiltered="660" processed="656" dbindex="25697">
L'Esglsia del Carme va ser una esglsia gtica al Puigmercadal de Manresa. La seva construcci comen l'any 1322 pel mestre Berenguer de Montagut, arquitecte de la Seu i Santa Maria del Mar a Barcelona, formant part del convent dels frares carmelites. Conta la tradici que en aquesta esglsia hi tingu lloc el 21 de febrer del 1345 el Miracle de la llum: l'aparici d'una llum misteriosa, que va venir de la muntanya de Montserrat fins a l'esglsia del Carme.

L'edifici, malauradament, va ser enderrocat pedra a pedra els mesos de setembre i octubre de l'any 1936 durant la guerra civil per les brigades d'atur fors. Actualment ha estat reemplaat per un edifici neogtic inacabat. Durant l'enderrocament, el manres Llus Rubiralta i Garriga va descobrir, mentre feia les darreres fotografies de l'esglsia, un conjunt de 66 objectes de cermica del segle XIV de gran valor, que es coneixen amb el nom de Cermica Manresana.

Iniciada el mateix any que la Seu, es va aixecar en el lloc on hi havia hagut el Castell del Puigmercadal. El 1337 ja estava construda la primera capella, per no va ser fins a finals del segle XV que s'acabaren les obres del temple.  La construcci era d'una nica nau amb sis trams de voltes, absis poligonal de set cares i capelles laterals entre els contraforts. Tamb tenia un claustre d'estil gtic, ms petit i ms elaborat que l'actual.

Com a curiositat a l'esglsia hi havia establerts diversos gremis antics com els traginers i els pagesos.

 Enllaos externs .
 Monestirs de Catalunya. Convent del Carme de Manresa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64786" title="Klngon" nonfiltered="661" processed="657" dbindex="25698">



El klngon o klingons (tlhIngan Hol en klngon) s una llengua artificial creada per Marc Okrand per a Paramount Pictures i parlada pels klngons a l'univers de ficci de Star Trek. Va ser dissenyat amb l'ordre objecte-verb-nom per donar-li un toc extraterrestre. El klngon s similar en certs aspectes a les llenges amerndies. El so bsic, a ms d'unes poques paraules, van aparixer per primer cop a Star Trek I: La Pellcula de Robert Wise; la pellcula va ser el primer cop que la llengua se sentia a la pantalla, ja que totes les intervencions prvies dels klngons havien estat originalment en angls.

 Enllaos externs .
 Institut de la Llengua Klngon;

 Viquipdia en Klngon;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64787" title="Cant de Tur" nonfiltered="662" processed="658" dbindex="25699">
El cant de Tur s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Tur est compost per 17 municipis del Rossell:
 Tur (capital del cant);
 Pontell;
 Llupi;
 Trullars;
 Vilamulaca;
 Forques;
 Tresserra;
 Brull;
 Pa;
 Terrats;
 Sant Joan la Cella;
 Cameles;
 Castellnou dels Aspres;
 Llaur;
 Torderes;
 Santa Coloma de Tur;
 Queixs;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Ren Olive, del Partit Socialista, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Ren Olive, alcalde de Tur, va revalidar el seu esc en la segona volta d'aquests comicis amb el 58,42% dels vots, derrotant el candidat de la dreta, Roger Rigall, que en va obtenir el 41,58%. Un tercer candidat, Louis Puig, de la UMP i alcalde de Pontell, tamb va aconseguir passar a la segona volta, per se'n va retirar.

D'entre els candidats que no van aconseguir els vots necessaris per a passar a la segona volta, el menys votat fou Christian Reig, del Bloc Catal i conseller municipal de Tur, que noms va obtenir 141 vots, s a dir, l'1,44% dels vots a candidatures. Tampoc va poder passar a la segona volta la candidata d'Unitat Catalana, Virginie Barre, que va aconseguir 262 vots, el que suposa el 2,68% dels sufragis de la primera volta.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64788" title="Cant de Toluges" nonfiltered="663" processed="659" dbindex="25700">
El cant de Toluges s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Toluges est compost per 3 municipis del Rossell:
 Toluges (capital del cant) (fracci del municipi);
 Cnoes;
 Pollestres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64794" title="Stanley Kubrick" nonfiltered="664" processed="660" dbindex="25701">
Stanley Kubrick (Nova York, 1928   Harpenden, Regne Unit, 7 de mar de 1999) fou un fams i sovint controvertit director de cinema estatunidenc que destac pel seu perfeccionisme tcnic i el seu intens simbolisme intellectual.

Biografia.
Els inicis.
Nascut al Bronx de Nova York en una famlia acomodada, Kubrick va interessar-se des de ben jove per la fotografia, que comen a practicar de manera no professional amb una cmera Gaflex regalada per sos pares. Abans d'aix havia estat bateria d'un grup de jazz i aficionat als escacs. La seva passi per la fotografia va ajudar-lo en la seva carrera, que comen en aconseguir un treball en la revista Look, grcies a una foto que va prendre d'un venedor de diaris plorant la mort d'en Roosevelt. Al llarg de quatre anys va realitzar reportatges grfics de les ms diverses celebritats del moment, guanyant-se el reconeixement professional.

A la seva joventut va freqentar habitualment el Museu d'Art Modern de Nova York, aix com el cinema Loew's Paradise, on va forjar-se la seva passi cinfila. A poc a poc, va crixer en ell la idea d'abandonar el treball de fotgraf per dedicar-se professionalment al cinema. Les seves majors influncies, reconegudes en diverses entrevistes, foren els directors Max Ophls, pel seu treball amb la cmera, i Sergei Eisenstein, per la seva tcnica de muntatge.

El 1951 Kubrick realitz els seus primers curtmetratges: Day of the Fight, una espcie de documental sobre un combat de boxa (tema sobre el que tornaria a la seua filmografia), i Flying Padre, documentant la vida d'un clergue que viatja en avioneta als pobles.

Aquesta experincia li serviria per clavar-se a la indstria cinematogrfica, fet que va confirmar amb el rodatge del seu primer llag Fear and Desire el 1953. D'aquesta cinta en queden ben poques cpies, ja que el mateix Kubrick s'encarreg, en assolir cert status i reconeixement com a director, de fer-les desaparixer de la circulaci, per considerar aquesta pellcula immadura i, en les seves paraules, una "errada". El film contava la histria d'un escamot de soldats que lluita a una terra desconeguda. Els dos bndols enemics enfrontats estan interpretats pels mateixos actors, fet que reflexa el carcter encara amateur d'aquesta realitzaci. 

En 1955, Killer's Kiss (El pet de l'assass), el seu segon llargmetratge financiat amb l'escs xit de l'anterior producci, va demostrar el talent fotogrfic de Kubrick i la seva capacitat expressiva en l's de la illuminaci. Aquesta cinta de suspens sobre un boxejador, la seva atractiva vena i el seu nuvi mafis, va cridar l'atenci del productor independent James B. Harris, que produir els seus segents films.

De la seva collaboraci va nixer la productora Harris-Kubrick, que finanaria la segent pellcula d'en Kubrick The Killing (Atracament perfecte) l'any 1956. Es tracta d'un clssic film negre basat en una novella de butxaca de Lionel White, que relata la preparaci i desenvolupament d'un atracament a l'hipdrom. De nou, el seu talent amb la llum i, ara tamb, una perfecta interpretaci del temps cinematogrfic, amb continus canvis de punt de vista, va suposar la confirmaci del director i atragu les mirades d'alguns dels grans de Hollywood. Entre ells, Kirk Douglas, que firm amb la Harris-Kubrick un contracte per cinc pellcules.

Maduresa.
En 1957 Kubrick rodar la primera d'aquestes, Paths of glory (Senders de glria), on Douglas interpretava un coronel encarregat de defensar els seus soldats, acusats en consell de guerra de covardia davant l'enemic, tot a ambientat a la Frana de la Primera Guerra Mundial. Aquesta cinta anti-bellicista, que basant-se en un esdeveniment real apuntava a l'absurditat de la guerra, li valdria la primera polmica a la seva carrera. A Frana, el missatge va entendre's com un atac a la milcia francesa i el film va estar prohibit fins el 1975.

L'any 1960, Kirk Douglas va produir i protagonitzar la segent pellcula de Kubrick, Spartacus (Esprtac), que havia estat en un primer moment encomanada al realitzador Anthony Mann qui, en no satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, qui acabava de trencar la seva collaboraci amb Marlon Brando al rodatge de One-Eyed Jacks. Kubrick accept i finalitz la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb qu treballaria en una producci d'alt pressupost com aquesta, el treball suposaria una bona espenta en la seva carrera com a director. Tot i la total manca de control sobre el gui, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel pblic i la crtica (concedint-li tres scars).

Ja amb el reconeixement de la indstria, amb major llibertat expressiva i desprs de rescindir el contracte que el lligava amb Douglar, en 1962 va rodar Lolita basant-se en la novella de Vladimir Nabokov, qui l'ajud a escriure el gui. Al film, James Mason representava a un home dominat per una passi incontrolable cap a una ardent i desinhibida adolescent. La pellcula, igual que la novella, va despertar les ires dels sectors ms puritans dels Estats Units, fins el punt que alguns capellans exhortaven a no veure-la. La polmica, tanmateix, noms va fer que augmentar l'xit comercial de l'obra.

Desprs d'aquest triomf, tant comercial com artstic, va abocar-se a projectes ms arriscats i complexes. Aix, en 1964 i ja deslligar de Harris, realitz amb l'excellent collaboraci de Peter Sellers (interpretant fins a tres papers) Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (Telfon roig: volem cap a Moscou), una comdia d'humor negre que parodiava el comproms tema de la carrera armamentstica a la Guerra Freda. La pellcula fou un altre xit comercial, per en aquest cas la crtica va fer-li front a Kubrick, titllant-lo d'anti-americ. Aquest fet far que Kubrick traslladi la seva residncia a Anglaterra i prengui la decisi de no tornar a residir mai als Estats Units.

La llegenda.
A partir d'aquest poca, les obres de Kubrick van anar apareixent cada cop ms ocasionalment i ms separades en el temps. En aquesta nova etapa les seues pellcules assolirien una major profunditat intellectual i, alhora, l'estil de Kubrick anir fent-se cada cop ms perfeccionista en l'aspecte tcnic. El 1968 Kubrick va signar una de les millors obres de la seva carrera, 2001: A space odyssey (2001: Odissea a l'espai), que destacar per la seva bellesa plstica en la posada en escena, dignificant un decaigut gnere com la cincia-ficci. Kubrick compt amb les millors innovacions tcniques i despleg tot un seguit de trucatges i efectes especials i ptics sense precedents (reconeguts amb l'scar de l'acadmia americana), que gaireb acabaren per arrunar la productora. Tot i aix, l'xit comercial salv l'empresa i Kubrick pos el seu segell a una de les obres ms modernes i arriscades de la histria del cinema. L'ampli ventall de temes tractats (l'evoluci de la raa humana, la soledat, la mort, la immortalitat i la intelligncia artificial, avanant-se amb molt a produccions ms recents sobre el tema) convertiren la pellcula en una obra de culte a tot el mn, el renom de la qual no ha deixat de crixer amb el temps tot i algunes acusacions de petulncia i estetisme extrem.

Uns anys ms endavant apareixeria A Clockwork Orange (La taronja mecnica), adaptant una novella d'en Anthony Burgess. La pellcula, que narra les aventures de l'Alex, aficionat a la violaci, a la ultra-violncia i a Beethoven, va rebre les crtiques dels sectors ms conservadors, fins al punt que va retirar-se de l'exhibici a les illes britniques. Avui, s considerada una cinta de culte.

Menys coneguda resulta la seva segent obra, Barry Lyndon, on el director realitza un exercici d'estil, de gran bellesa visual, adaptant una novella d'poca. El fracs del projecte de Kubrick d'adaptar la vida de Napole va propiciar la realitzaci d'aquest film de caire histric. Ni la crtica ni el pblic, per, van acompanyar-lo aquest cop.

Tot just comenat els anys 80 i per recuperar el prestigi perdut amb Barry Lyndon, Kubrick va iniciar l'adaptaci d'un relat avalat per l'xit: The Shining (El resplendor) d'Stephen King. El film de terror, copsat de moments estellars, de bon gust per la composici i l's psicolgic del color i amb una memorable interpretaci d'en Jack Nicholson, va ser tot un triomf. 

Set anys passarien fins a la presentaci de la seua segent cinta, la penltima de la seua carrera. A Full Metal Jacket (La jaqueta metllica), Kubrick tornava al cinema bllic, de nou, per deixar pals el seu anti-bellicisme, aquest cop, des de l'experincia americana al Vietnam. La pellcula resulta, de nou, un bon xit a la taquilla. Ser en aquesta poca, a ms, quan comenar a esdevenir un personatge de culte, un mite vivent. Els primers treballs d'estudi de la seua obra van comenar a aparixer al mateix temps que la premsa el presentava com un geni paranoic que vivia recls a la seva mansi.

Poc abans de la seva mort, l'any 1999, va estrenar-se la darrera obra d'en Kubrick: Eyes Wide Shut. En aquesta, Kubrick comptava amb Tom Cruise i Nicole Kidman com a protagonistes d'un relat carregat d'erotisme i de provocaci, una pardia de la societat actual reflectida en la hipocresia d'una parella de classe alta de Nova-York. La mort del director va esdevenir tot just estrenada la pellcula, ajudant a augmentar la llegenda d'un dels ms importants directors del cinema nord-americ recent.

 Filmografia .
 Eyes Wide Shut (1999);
  Full Metal Jacket  (La jaqueta metllica) (1987);
 The Shinning (El resplendor) (1980);
 Barry Lyndon (1975);
 A Clockwork Orange (La taronja mecnica) (1971);
  (2001: A Space Odyssey ) (1968);
 Dr. Strangelove or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb (Telfon roig: volem cap a Moscou) (1964);
 Lolita (1962);
 Spartacus (Esprtac) (1960);
  Paths of Glory  (Camins de glria) (1957);
  The Killing (Atracament perfecte) (1956);
  Killer's Kiss  (El pet de l'assass) (1955);
 Fear and Desire (1953);
 The Seafarers (1953) - Curtmetratge;
 The Flying Padre (1951) - Curtmetratge;
 Day Of The Fight (1951) - Curtmetratge;

Enllaos externs.
 Filmografia i referncies de cada obra;
 Stanley Kubrick a la IMDB;
 The Authorized Stanley Kubrick Web Site by Warner Bros.;
 Kubrick Multimedia Film Guide;
 List of interviews and Look photographs;
 The Kubrick Site;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64796" title="Cant d'Argelers" nonfiltered="665" processed="661" dbindex="25702">
El cant d Argelers s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant d'Argelers est compost per 8 municipis del Rossell:
 Argelers (capital del cant);
 Sureda;
 Sant Andreu de Sureda;
 Sant Gens de Fontanes;
 Palau del Vidre;
 La Roca d'Albera;
 Vilallonga dels Monts;
 Montesquiu d'Albera;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Pierre Aylagas, del Partit Socialista, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Pierre Aylagas, alcalde d'Argelers, va revalidar el seu esc en la segona volta d'aquests comicis amb el 57,97% dels vots, derrotant el candidat de la UMP, Marcel Descossy, alcalde de Palau del Vidre, que en va obtenir el 27,17%. El candidat del Front National, Edouard Fesenbeck, va quedar tercer amb el 14,86% dels sufragis..

El candidat del Bloc Catal, Philippe Simon, no va poder passar a la segona volta en aconseguir en la primera noms 250 vots, s a dir, l'1,93% dels sufragis, essent doncs el segon candidat menys votat, superant nicament el candidat de l'extrema esquerra Rachid Saidi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64798" title="Real Academia Galega" nonfiltered="666" processed="662" dbindex="25703">
La Real Academia Galega s una instituci cientfica que t com a objectiu l'estudi de la cultura gallega, i en especial de la llengua. Elabora les normes gramaticals, ortogrfiques i lxiques, aix com la defensa i promoci de la llengua. A ms decideix la personalitat literria a la qual se li dedica el Dia de les Lletres Gallegues. Els seus membres sn personalitats influents del mn de la cultura gallega, en particular de la llengua. Des de desembre del 2001, el seu president s Xos R. Barreiro Fernndez. El seu lema s Colligit. Expurgat. Innovat.

 Histria .
El 1905 es constitu a l'Habana l'Associaci Iniciadora i Protectora de l'Acadmia Gallega, grcies a l'impuls de Manuel Curros Enrquez i Xos Fontenla Leal, cosa que va permetre l'inici de la Real Academia Galega el 20 de setembre de 1906 presidida per Manuel Murgua. 

 Crtica .
La Comissom Lingstica da AGAL (Associaom Galega da Lngua) que defensa la unitat lingstica galaico-portuguesa promogu unes normes essencialment comuns a les de la resta de les variants del galaico-portugus (la portuguesa i la brasilera), mantenint les caracterstiques prpies de la variant gallega.

 Enllaos .
 Pgina Oficial de la RAG;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64802" title="AGAL" nonfiltered="667" processed="663" dbindex="25704">
L'Associaom Galega da Lngua s un collectiu reintegracionista sense nim de lucre creat el 1981 que pretn defensar la posici dels gallecs que entenen la llengua com una part del conjunt peninsular del galaicoportugus i la plena normalitzaci del gallec.

Contrria a la normativa de la RAG,  la seva Comissi Lingstica edit les seves prpies normes el 1983 amb el ttol dEstudo crtico das "Normas ortogrficas e morfolxicas do idioma galego".
 
Des del 1995 edita trimestralment la revista Aglia i mant les colleccions de llibres Universlia i Criaom. El seu president des del 2001 fins el juny de 2007 va ser Bernardo Penabade. Actualmente  Alexandre Banhos.

El rac de l'AGAL a Internet s conegut amb el nom de Portal Galego da Lngua.

El Portal Galego da Lngua (o PGL) s el lloc de la xarxa que intenta oferir als seus visitants (gallecs, portuguesos, brasilers i, en general, qualsevol parlant de la llengua gallegoportuguesa) totes les notcies de la llengua, aix com una especial preocupaci amb l'estat -sempre precari- de la llengua a Galcia. 

Algunes de les seves seccions sn "Aix no s gallec, s portugus" (de ttol irnic), "Parlar amb goig" (destinat als gallecs que, a causa de la seva situaci, barregen molts castellanismes als seus textos i converses), el diccionari E-Estraviz de la llengua, la GZ-editora, etc. 

El PGL tamb s conegut entre els seus usuaris com el  Portal General de la Lusofonia  o  Portal Gallec de la Lusofonia  i a les seves pgines sn molt habituals les crides a la unitat necessria de l'espai lingstic de totes les parles gallegoportugueses. 


 Enllaos externs.
AGAL;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64806" title="Ramon V de Pallars Juss" nonfiltered="668" processed="664" dbindex="25706">
Ramon V de Pallars Juss  ( ? - 1178 ), comte de Pallars Juss (1174-1178).

Orgens familiars.
Fill del comte Arnau Mir de Pallars Juss i Estefania d'Urgell. Era nt per via materna del comte d'Urgell Ermengol VI.

Ascens al poder.
A la mort del seu pare el 1174 va esdevenir comte de Pallars Juss, per mor al cap de quatre anys.

Npcies i descendents.
Es cas en 1167 amb la seva cosina Anglesa de Cardona (?-1177), filla del vescomte Ramon Folc III de Cardona i Sibilla d'Urgell, filla d'Ermengol VI. D'aquesta uni en nasqu una filla:
 la infanta Valena de Pallars Juss (?-1182), comtessa de Pallars Juss;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64807" title="Valena de Pallars Juss" nonfiltered="669" processed="665" dbindex="25707">
Valena de Pallars Juss ( ? - 1182 ), comtessa de Pallars Juss (1178-1182).

Orgens familiars.
Filla de Ramon V de Pallars Juss i la seva esposa Anglesa de Cardona.

A la mort del seu pare el 1182 ascend al tron comtal del Pallars Juss, un tron molt debilitat ja i que necessit la tutela del comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons el Cast.

No pogu imposar la seva fora i a la seva mort, sense fills, nomen hereva la cosina del seu avi Arnau Mir Dola de So.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64809" title="Dola de So" nonfiltered="670" processed="666" dbindex="25708">
Dola de So ( ? - d 1192 ), comtessa de Pallars Juss (1182-1192).

Orgens familiars.
Filla del comte Bernat Ramon I de Pallars Juss i la seva esposa Toda. 

Ascens al tron comtal.
A la mort sense fills de Valena de Pallars Juss, filla i hereva de Ramon V de Pallars Juss, els drets dinstics revertiren a l'nica familiar vivent, la filla del comte Bernat Ramon I.

Continu amb la supervisi del comte de Barcelona Alfons el Cast, al qual en feu donaci del comtat el 1192, integrant-se aix dins la Corona d'Arag.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64810" title="Francisco Toms i Valiente" nonfiltered="671" processed="667" dbindex="25709">

Francisco Toms i Valiente. (Valncia, 8 de desembre de 1932 - Madrid, 14 de febrer de 1996). Jurista, historiador i escriptor valenci.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valncia en 1955 va tenir una clara vocaci docent des dels primers anys. Aix li dur a impartir classes en la prpia universitat on s'havia llicenciat, i en les de La Laguna, Salamanca, Saragossa i a l'Autnoma de Madrid.

En 1980 s triat per les Corts Generals Magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PSOE. En 1983 s novament nomenat per al mateix crrec, moment en qu ser triat com a President del Tribunal Constitucional el 3 de mar de 1986 i renovat al crrec el 1989. Desprs de la fi del seu mandat es va reincorporar a la Universitat madrilenya en la seua condici de Catedrtic d'Histria del Dret.

En 1991 s triat membre de la Comissi d'Arbitratge Internacional per a la Conferncia de Pau de Iugoslvia fins que en 1995 s nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Va ser membre de la Reial Acadmia d'Histria en 1989 i Doctor Honoris Causa en 1995 per la Universitat de Salamanca.

El 14 de febrer de 1996 va ser assassinat per membres de la banda terrorista ETA al seu despatx de la Universitat Autnoma de Madrid mentre preparava unes classes. 

Existeixen nombrosos carrers, collegis, instituts de secundria, escoles universitries que han rebut el nom de Toms i Valiente. Tamb hi ha alguns monuments en el seu honor, com el que hi ha en l'encreuament de l'Avinguda de l'Orxata d'Alboraia amb Valncia.

 Obra .
Com a escriptor, va destacar pels seus profunds coneixements d'histria que, units a la seua mplia formaci jurdica, van determinar que escriguera estudis, assajos, articles i llibres de gran varietat. Destaquen, de les seues obres:

 Los validos de la Monarqua espaola del siglo XVII;
 El Derecho penal de la Monarqua abosluta;
 El marco poltico de la desamorizacin en Espaa;
 La venta de oficios en Indias (1492-1606);
 La tortura en Espaa. Estudios histricos;
 Gobierno e instituciones en la Espaa del antiguo rgimen;
 El reparto competencial en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional;
 Cdigos y constituciones (1808-1978);
 A orillas del estado. (Obra pstuma);

Enllaos externs.

 Article In Memoriam d'Antonio Muoz Molina a Toms i Valiente;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64811" title="Arale Norimaki" nonfiltered="672" processed="668" dbindex="25710">
Arale Norimaki s la protagonista de la srie manga Dr. Slump. 

Arale s un robot construt per en Senbei Norimaki que sembla una nena. Se la coneix per la seva personalitat energtica, la seva falta de sentit com, i la seva fora espectacular. Irnicament, no s'hi veu b i necessita unes ulleres. T els cabells llargs i d'un color blau morat al cmic i a la srie de dibuixos animats original, per castanys a la nova srie del 1997. 

Arale en japons vol dir galeteta cruixent d'arrs. La missi d'en Senbei Norimaki s convncer la resta de ciutadans de la Vila del Ping que es tracta d'una noia normal. Tot funciona b, malgrat la seva habilitat atltica extranormal. 

Biografia.
L'Arale s la creaci d'en Senbei Norimaki. La famlia Norimaki comena a crixer quan en Senbei i l'Arale descobreixen un ou durant un viatge al passat. De l'ou en surt una petita i curiosa criatura a qui anomenen "Gatxan". Llavors en Senbei es casa amb la dona dels seus somnis, la Midori Yamabuki, i tenen un nen anomenat Turbo. Per si no n'hi hagus prou, la Gatxan inexplicablement es divideix en una altra Gatxan idntica. 

Dr. Slump.
La srie del Dr. Slump s del gnere gag manga, per no s noms un acudit. De fet t un argument. La srie tracta de l'explotaci humorstica de l'Arale de la dinmica de la vida i les aventures a les quals en Senbei i els seus invents la condueixen. Tamb sobre els avenos romntics del Doctor Senbei que habitualment acaben en fracs (fins que al final es casa amb la Midori). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64819" title="Fabian von Bellingshausen" nonfiltered="673" processed="669" dbindex="25711">

Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (1778 1852) fou un navegant germnic del Bltic al servei de Rssia que va explorar l'Antrtida i les illes Tuamotu. En rus s Faddey Faddeyevich Bellinsgauzen (                              ) i en ocasions tamb se'l coneix com Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.

Bellingshausen va nixer, el 20 de setembre del 1778, d'una famlia noble germnica a l'illa sel, avui Saaremaa a Estnia i aleshores part de l'imperi rus. Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bltics que van fer les grans exploracions martimes russes del segle XIX. Diplomat a l'acadmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegaci rus en el Nadezha de Krusenstern, del 1803 al 1806. Va seguir desprs com a capit de diversos vaixells a la mar Bltica i la mar Negra.

 Expedici a l'Antrtida .


El 1819 el tsar Alexandre I organitza la primera expedici cientfica de la regi polar antrtica i encarrega a Bellingshausen el comandament dels vaixells Vostok (est) i Mirnyi (pau). Va creuar el cercle polar antrtic, era el segon en fer-ho desprs de James Cook, i va descobrir el continent antrtic, el 28 de gener del 1820, a les coordenades .

A la primavera l'expedici va continuar cap el nord. Explora vint atols de les Tuamotu en la primera exploraci exhaustiva de l'arxiplag, descobreix l'illa Vostok a les illes de la Lnia, fondeja a Tahit i visita les Fiji i Tasmnia. De tornada a l'Antrtida a l'estiu austral, descobreix l'illa Pere I i la Terra d'Alexandre I que, el 1940, es va descobrir que era una illa. Visita les illes Shetland del Sud, i les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud.

A la tornada a Kronstadt, el 4 d'agost del 1821, va tenir una rebuda triomfal. Havia donat la volta a l'Antrtida, va ser el primer en observar la migraci de les balenes cap el sud a l'estiu austral, va advertir que els indgenes i la fauna de Tasmnia estaven en vies d'extinci, va denunciar que les illes Macquarie havien sigut devastades pels caadors de foques, i havia capturat el primer ping emperador.

Va combatre a la guerra russo-turca de 1828-1829, va obtenir el grau d'almirall i va ser governador de Kronstadt on va morir el 3 de gener del 1852.

 Ruta del viatge .


Kronstadt, 3 de juliol del 1819.
illes Shetland del Sud, desembre.
Cercle polar antrtic, 26 de gener del 1820.
Antrtida, 28 de gener.
Tuamotu: Manuhangi, Hao, Moller (Amanu), Arakcheev (Fangatau), Volkonski (Takume), Barclay de Tolly (Raroia), Nigeri (Nihiru), Yermaloff (Taenga), Kutuzov (Makemo), Tuanake, Saken (Katiu), Tchitschagof (Tahanea), Miloradovich (Faaite), Wittgenstein (Fakarava), Toau, Apataki, Greig (Niau), Kaukura, Tikehau, Lazareff (Mataiva).
Tahit, 22 de juliol.
Illes de la Lnia: Vostok.
Illes Cook: Grand Duke Alexander (Rakahanga), 7 d'agost.
Tasmnia;
Illa Peter I, illa Alexander I, a l'Antrtida, gener del 1821.
Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud, a l'Atlntic sud, al desembre;
Kronstadt, 4 d'agost del 1821.

 Topnims relacionats .
 Illa Bellingshausen, a les illes Sandwich del Sud.
Mar de Bellingshausen, a l'Antrtida.
Atol Bellingshausen o Motu One, a les illes de la Societat.
La base Vostok i l'estaci Mirny sn actualment installacions russes a l'Antrtida.
L'illa Vostok s una de les illes de la Lnia;

 Enllaos externs .
Mapa amb la ruta de l'expedici (en rus i amb les dates segons el calendari juli).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64828" title="Pgina web" nonfiltered="674" processed="670" dbindex="25712">
Una pgina web s un document de la World Wide Web, normalment en format HTML/XHTML i amb extensions de fitxer .html o .htm. El seu contingut s hipertext amb hipervincles per facilitar la navegaci d'una pgina o secci a una altra.

Les pgines web poden ser obtingudes o b d'un ordinador local o b d'un servidor remot. El servidor web pot restringir l'accs a una xarxa privada, p. ex. l'intranet d'una empresa. O pot estar disponible a tota la World Wide Web. Les pgines web es demanen i s'envien mitjanant el Hypertext Transfer Protocol (HTTP).

Les pgines web sovint fan servir  per mostrar illustracions, i aquestes tamb poden ser hipervincles. Un usuari pot veure una pgina web amb un navegador web.

Elements d'una pgina web.
Una pgina web pot contenir qualsevol dels segents elements:
 Text;
  (png, gif, jpeg);
  (mid o wav);
 Contingut multimdia que requereixi l's d'endollats (en angls: plug-ins) com Flash o VML;
 applets (programes que s'executen dins de la pgina) que sovint proveeixen grfics en moviments, interacci i s.

Tamb poden contenir elements que no es veuen al navegador:
 Guions (en angls: script) normalment JavaScript, que afegeixen funcionalitats a la pgina;
 Etiquetes meta, que sn contingut ocult amb informaci sobre la pgina, instruccions per a robots de cerca, etc.
 CSS (Cascading Style Sheets)) que determina el format de la pgina;
 Comentaris;

Les pgines web poden ser ms grans que la finestra del navegador web. Sovint sn ms llargues verticalment i requereixen l's de barres de desplaament. Algunes pgines tenen contingut a la dreta que no seria visible en finestres petites sense desplaament horitzontal. Les pgines dissenyades per ser desplaades horitzontalment sn menys comunes, entre altres raons per la dificultat d'imprimir-les correctament o el fet que els visitants les troben inconvenients.

Una pgina web pot ser tamb un conjunt de marcs (en angls: frameset, codi html: ). Cada un d'aquests marcs cont una pgina web individual. La seva utilitat s mantenir part del contingut (normalment un men de navegaci) sempre visible mentre altres continguts poden ser desplaats. Aquest efecte tamb s pot aconseguir fent servir CSS i en cas de ser necessari es recomana fer servir aquest segon mtode.

Un lloc web s una colleci de pgines web emmagatzemades en un directori o entre directoris relacionats d'un servidor web. Cada lloc web inclou una pgina ndex. Aquest s un fitxer amb un nom especial, normalment index.html o similar, que s definit a la configuraci del servidor web. Quan un visitant requereix una adrea web URL que no inclou una pgina (per exemple: www.exemple.cat) el servidor web retornar la pgina ndex a aquest usuari. Si no existeix aquesta pgina ndex, el visitant veur una llista amb el contingut del directori, o una pgina d'error (depenent de la configuraci del servidor).

Una consideraci al dissenyar i provar pgines web s que aquestes haurien de complir les recomanacions per la correcci d'HTML, CSS i altres estndards definits pel World Wide Web Consortium. Aquests existeixen per mantenir la web lliure i disposable per a tothom. Si un dissenyador web segueix aquests estndards el seu lloc web ser adequat per molts navegadors diferents, amb resolucions de pantalla diferents i accessible per gent amb deficincies visuals. El "target" d'audincia, la manca de pressupost o el desconeixement dels problemes d'accessibilitat sovint sn la causa de qu un lloc web no sigui tant accessible cm podria ser. Fer servir capacitats que noms funcionen en un navegador sense posar a l'abast cap contingut alternatiu s considerat una mala prctica; el World Wide Web Consortium treballa amb els dissenyadors de navegadors i servidors web per desenvolupar estndards i per encoratjar el seu compliment.

 Vegeu tamb .
Lloc web;
Portal d'internet;
URL;
Pgina web dinmica;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64833" title="Clatsop" nonfiltered="675" processed="671" dbindex="25713">

Els clatsop sn una fracci del poble chinook, tribu amerndia de llengua allada. Segons Franz Boas, el seu nom prov de L 'k! lak, "salm assecat". Vivien al marge meridional del riu Colmbia i s'extenien fins Tongue Point i Tillamook Head (Oregon). Les viles ms conegudes de la tribu eren:
 Konope, vora les boques del Columbia.
 Neacoxy, la principal vila d'hivern, al costat del mar, a les boques del Neacoxie Creek.
 Neahkeluk, a Point Adams.
 Niakewankih, al sud de Point Adams als marges d'Ohanna Creek.
 Neahkstowt, vora l'actual Hammond.
 Necotat, al lloc de Seaside.

Segons James Mooney (1928), el 1780 eren uns 300, el mateix nombre que van dir Lewis i Clark el 1806. El 1875 uns pocs supervivents es van integrar en la reserva Grande Ronde, on el 1910 en foren censats 26. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 52 inclosos en els chinook.

Tradicionalment es dedicaven a la pesca del salm. El 1806 foren visitats per Lewis i Clark, i el 1851 foren obligats a signar un tractat amb els EUA pel qual cedien el 90 % de les seves terres. Aleshores s'organitzaren amb els Nehalem i crearen una nova tribu, per els escasos supervivents es confederaren primer amb els Siletz i ms tard amb els de la reserva de Grande Ronde. Ms tard foren inclosos en els chinook, que foren reconeguts oficialment el 2001. El darrer parlant de tillamook, llengua que parlaven gaireb tots ells, va morir el 1972.

Enllaos externs.
Clatsop-Nehalem Confederated Tribes;
University of Missouri-St. Louis: Clatsop tribe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64835" title="Kalispel" nonfiltered="677" processed="672" dbindex="25715">
Els kalispel sn una tribu ndia de parla salish, tamb coneguts com a pend d'oreilles (arracades), encara que hom considera els pend d'oreille o slka-tkml-schi com a una tribu independent. Vivien als marges del llac Kalispel, al nord d'Idaho i nord-est de Washington. El 1887 signaren el Tractat de Sandpoint i es repartiren entre les reserves Flathead, Kalispel i Coeur d'Alene.

Segons Dart eren 520 el 1851 (480 segons McVicar). Lewis i Clark els dividieren en alts, baixos i micksucksealton i el 1805 els estimaren en 1.600 individus en 30 cabanes. El 1905 hi havia 197 kalispel i 604 pend d'oreille dins l'Agncia Flathead. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 380 individus. Viuen a la reserva Flathead, molt barrejats amb altres salish i kutenai, i fins i tot amb blackfoot i iroquesos que acompanyaren als exploradors francesos.

 Enllaos externs .
 Tribu Kalispel ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64836" title="RAE" nonfiltered="678" processed="673" dbindex="25716">


Real Academia Espaola;
Registre d'Aparells Elevadors (Espanya);
Radiodifusin Argentina al Exterior;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64839" title="Guillem II de Pallars Sobir" nonfiltered="679" processed="674" dbindex="25717">
Guillem II de Pallars Sobir ( ? - 1035 ), comte de Pallars Sobir (1010-1035).

Orgens familiars.
Fill del comte Sunyer I de Pallars i la seva primera esposa Ermengarda de Roergue. 

Ascens al tron comtal.
El 1010, a la mort del seu pare Sunyer I, ell i el seu germ gran Ramon III de Pallars Juss es repartiren els territoris del seu pare, apartant el seu germanastre Ermengol I del poder. Aix Guillem es qued amb el control del nou comtat anomenat Pallars Sobir.

Npcies i descendents.
Del seu matrimoni amb Estefania d'Urgell, filla del comte d'Urgell Ermengol I i Tetberga de Provena, tingu:
 l'infant Bernat II de Pallars Sobir (?-1049), comte de Pallars Sobir;
 l'infant Artau II de Pallars Sobir (?-1081), comte de Pallars Sobir;
 l'infant Ramon de Pallars Sobir (?-1091);
 la infanta Eldiondis de Pallars Sobir, casada amb Guitart Isarn de Vallferrera;

A la seva mort fou succet pel seu fill gran Bernat II.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64842" title="Bernat II de Pallars Sobir" nonfiltered="680" processed="675" dbindex="25719">
Bernat II de Pallars Sobir ( ? - 1049 ), comte de Pallars Sobir (1035-1049).

Fill del comte Guillem II de Pallars Sobir, el succe a la seva mort el 1035.

Bernat II mor sense descendents coneguts i fou succet pel seu germ petit Artau I de Pallars Sobir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64844" title="Assertivitat" nonfiltered="681" processed="676" dbindex="25720">
L'assertivitat s la capacitat de fer valer la prpia opini davant els altres sense ferir sensibilitats. Ser assertiu consisteix en ser capa de plantejar i defensar un argument, una reclamaci o una postura des d una actitud de confiana en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que s correcte. s una habilitat personal, molt emprada a la psicologia. 

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingueixen dels passius i dels agressius. Els comunicadors passius no defensen els seus propis lmits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influencin i acaben acceptant o creient all que l'agressiu els hi diu. Els comunicadors agressius no respecten els lmits dels altres i intenten influenciar-los amb la fita que acabin defensant les seves postures. En canvi, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, per sempre respectant els lmits dels altres i intentant apendre de les opinions dels dems, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius tamb sn capaos de defensar-se davant l'intent d'invasi comunicativa que fan els comunicadors agressius. 

Components de l'assertivitat.
Una persona assertiva
sap escoltar;
domina la comunicaci no verbal;
sap expressar pensaments i emocions de manera directa per respectuosa;
pot dir que no a les peticions dels altres;
viu amb optimisme;
Tcniques d'assertivitat.

L assertivitat es pot assolir per diferents tcniques, que molt sovint en la comunicaci interpersonal es mesclen per aconseguir els objectius plantejats.

El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una i altra vegada all que hom vol dir. Per exemple, la persona assertiva es limita a repetir davant el ventall de propostes que li presenta un venedor a  porta freda  que all que li ofereix  no m interessa . En altres casos la frase assertiva consisteix a dir  entenc el que em dius, per .... . L objectiu final s que la persona manipuladora es conven de que no aconseguir el seu propsit. s una tcnica bsica de comunicaci assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecnica de comunicar-se, per s efectiva en situacions que hi ha tensi i quan hom vol mantenir-se ferm.

Comproms viable i autorevelaci. Aquesta tcnica pretn aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un comproms viable partint de l autorevelaci, s a dir, de proporcionar informaci del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el dileg. L nica limitaci prctica per arribar a un comproms s el respecte als propis valors. Quan hom creu que la seva opini o actitud s correcta, cedir i arribar a un comproms viable no s un acte d assertivitat sin d abandonament del propis objectius.

Asserci negativa. T com objectiu enfrontar els propis errors quan s han coms i les crtiques que aquests generen. Es tracta d anar ms enll que la frmula o l hbit de dir  ho sento  o  perdona  i emprar frases del tipus:  no hauria d haver fet aix, ha estat una falta de consideraci per la mer part ,   em sap greu haver ... ,  t tota la ra i de veritat que ho sento. Sense adornar-me m he distret i no he ents ... 

El banc de boira. s una tcnica que s utilitza quan alg fa una crtica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no est d acord amb la crtica i no vol demostrar que el que pensa s el ms correcte. El banc de boira funciona b perqu fa tres accions importants: redueix el sentiment d angoixa o de culpa que es produeix quan una persona s criticada; redueix la quantitat de crtiques perqu la persona que les fa s adona que no sn gens efectives; i redueix el conflicte perqu no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretn demostrar que l altre s equivoca. Aquesta tcnica empra els arguments de la persona que critica, per sense que intervingui un sentiment de confrontaci, perqu s utilitzen frases del tipus:  s possible ,  potser tens ra ,  segur que a tu t ho sembla ,  segur que a tu et fa aquesta sensaci ...

Interrogaci negativa. Tcnica pensada per fer front als judicis que fan els altres d un mateix mitjanant obligar a la persona critica a explicar la seva opini, i deixar clar que no ser acceptada perqu s. Davant les afirmacions de l altra persona, la persona assertiva respon preguntant:  que t de dolent, de rar, d estpid, de ... 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64845" title="Artau I de Pallars Sobir" nonfiltered="682" processed="677" dbindex="25721">
Artau I de Pallars Sobir ( ? - 1081 ), comte de Pallars Sobir (1049-1081).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem II de Pallars Sobir.

Ascens al poder.
Ascend al tron comtal del Pallars Sobir a la mort del seu germ gran Bernat II de Pallars Sobir.

El fet ms destacat del regnat d'Artau I foren les contnues guerres que sostingu contra el seu cos germ Ramon IV de Pallars Juss, per la qual cosa dugu a terme molts atacs contra terres del comtat de Pallars Juss.

Npcies i descendents.
Es cas abans de l'any 1050 amb una donzella anomenada Constana. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Artau II de Pallars Sobir (?-1124), comte de Pallars Sobir;
 l'infant Ot de Pallars Sobir (?-1122), bisbe d'Urgell;
 l'infant Guillem de Pallars Sobir;

Es cas vers el 1057 amb Llcia de la Marca, filla del comte Bernat I de la Marca i germana d'Almodis, comtessa consort de Barcelona pel seu casament amb Ramon Berenguer I. D'aquesta uni nasquer:
 l'infant Maria de Pallars Sobir;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64847" title="Artau II de Pallars Sobir" nonfiltered="683" processed="678" dbindex="25722">
Artau II de Pallars Sobir ( ? - 1124 ), comte de Pallars Sobir (1081-1124).

Orgens familiars.
Fill del comte Artau I de Pallars Sobir i la seva primera esposa Constana.

Npcies i descendents.
Es cas abans de 1083 amb Aldona Prez de Tordesillas, filla de Martin Prez de Tordesillas. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infant Artau III de Pallars Sobir (?-1167), comte de Pallars Sobir;
 l'infanta Maria de Pallars Sobir (?-?), casada amb Lope Gars "el Peregrino" senyor d'Alagn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64848" title="Artau III de Pallars Sobir" nonfiltered="684" processed="679" dbindex="25723">
Artau III de Pallars Sobir ( ? - 1167 ), comte de Pallars Sobir (1124-1167) i Senyor d'Alagn Artau I d'Alagn (1135-1167) .

Orgens familiars.
Fill del comte Artau II de Pallars Sobir i la seva esposa Aldona Prez de Tordesillas.

Npcies i descendents.
El 1130 es cas amb una donzella anomenada Agns. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Artau IV de Pallars Sobir (?-1182), comte de Pallars Sobir;
 la infanta Agns, casada amb Ramon, senyor d'Erill;

El 1135 es cas amb Ximena Pre d'Alagn. D'aquest matrimoni nasqu:
 Palacn I d'Alagn, senyor d'Alagn;

Referncies.







|-







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64850" title="Artau IV de Pallars Sobir" nonfiltered="685" processed="680" dbindex="25724">
Artau IV de Pallars Sobir ( ? - 1182 ), comte de Pallars Sobir (1167-1182).

Orgens familiars.
Fill del comte Artau III de Pallars Sobir i la seva esposa Agns.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Guillermina. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Bernat III de Pallars Sobir (?-1199), comte de Pallars Sobir;
 la infanta Guillemina I de Pallars Sobir (?-1250), comtessa de Pallars Sobir;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64852" title="Bernat III de Pallars Sobir" nonfiltered="686" processed="681" dbindex="25725">
Bernat III de Pallars Sobir ( ? - 1199 ), comte de Pallars Sobir (1182-1199).

Orgens familiars.
Fill del comte Artau IV de Pallars Sobir i la seva esposa Guillemina.

Bernat III no feu res per evitar la integraci del comtat de Pallars Juss al de Barcelona a la mort del sense descendents de Dola de So.

A la seva mort sense descendents fou succet per la seva germana Guillemina I de Pallars Sobir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64853" title="Cant d'Arles" nonfiltered="687" processed="682" dbindex="25726">
El cant d Arles s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant d Arles est compost per 8 municipis del Vallespir, del Rossell i del Conflent:
Del Vallespir:
els Banys d'Arles;
Arles (capital del cant);
Montferrer;
Cortsav;
Montbol;

Del Conflent:
Sant Maral;
la Bastida;

Del Rossell:
Teuls;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64855" title="Guillemina I de Pallars Sobir" nonfiltered="688" processed="683" dbindex="25727">
Guillemina I de Pallars Sobir ( ? - 1250 ), comtessa de Pallars Sobir (1199-1229).

Orgens familiars.
Fill del comte Artau IV de Pallars Sobir i la seva esposa Guillemina.

Fou germana petita de Bernat III de Pallars Sobir i el succe a la seva mort el 1182 sense descendents.

Npcies.
Es cas, en primeres npcies, amb Guillem d'Erill, senyor d'Erill.

Es cas novament el 1217 amb Roger I de Couserans.

Venda del comtat.
El 1229 Guillemina I vengu el comtat de Pallars Sobir al seu marit, amb la qual cosa s'inici una nova dinastia comtal. Aix mateix, pel fet de morir Guillemina I sense descendents dels seus dos matrimonis foren els fills de Roger I amb la seva segona esposa els que passaren a controlar el comtat.

A partir d'aquell moment Guillemina deman l'anullaci del seu matrimoni i es retir en un convent, on mor el 1250.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64856" title="Tao Pai Pai" nonfiltered="689" processed="684" dbindex="25728">

En la srie de manga Bola de Drac, en Tao Pai Pai s un assass professional molt fort. De fet es considerat en tota la Terra com el assass ms fort del mn. En Tao s el responsable de la mort del General Blue, que mat amb noms la seva llengua. La incompetncia d'en Blue  i el seu excs de confiana  foren els causants de la mort a mans d aquest terrible assass. 

Fou enviat per l'Exrcit de la Cinta Vermella a matar en Goku i recuperar les boles de drac. Derrot en Goku molt fcilment en el seu primer combat i l a seva terrible tcnica anomenada Dodonpa casi el mat de no ser per la Bola de Drac del seu avi que para el atac. Per desprs de qu Goku pujs la Torre de Karin, aquest obtenir una fora molt ms avanada que la del assass. En Tao Pai Pai com a ltim recurs utilitz armes, per  en Goku aparentment el mata amb la seva prpia granada. 

Tanmateix, en Tao s reconstrut en cyborg pel seu germ ms gran, i competeix al 23 campionat mundial d'arts marcials, on derrota brutalment en Chiaotzu. s derrotat per en Tenshinhan, el seu antic deixeble, al segent combat sense cap tipus de problema i derrotant-lo amb molta facilitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64857" title="Makah" nonfiltered="690" processed="685" dbindex="25729">
 
Els makah sn una fracci del poble Nuu-chah-nulth, tribu amerndia de llengua wakash, reconeguda com a tribu independent pel govern dels EUA. Tenen una reserva a l'Estat de Washington, entre Neah Bay i l'estret de Juan de Fuca, i segons el cens dels EUA del 2000 sn 2.488 individus.

El gener del 1855 van signar un tractat amb el govern dels EUA pel qual se'ls concedia la reserva actual. D'aquesta manera, restarien separats polticament dels altres Nuu-chah-nulth, tot i que cultural i lingsticament sn prcticament iguals. 


Enllaos .
Pgina Oficial de la Makah Indian Nation;
Fotos Makah i altres de la Library of Congress;
1937 Corporate Charter of the Makah de la pgina de la Universitat d'Oklahoma ;
Makah Whaling Misunderstood, de la pgina d'arqueologia de la Universitat d'Oregon;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64858" title="Exrcit de la Cinta Vermella" nonfiltered="691" processed="686" dbindex="25730">
 L'Exrcit de la Cinta Vermella (en japons,        , en romaji, reddo ribon gun) aparegu per primer cop a Bola de Drac intentant trobar les boles de drac al mateix temps que en Goku cap a comenaments de la srie. Constitueix l'enemic ms durador dins de la srie, episodi 30 al 68. Com a resultat de la recerca de les boles de drac, envien una onada de terror i destrucci pel mn mentre les cerquen. s l'exrcit ms temut i poders de la Terra. El pla de Exrcit de la Cinta Vermella era aconseguir el domini del mn.

L'exrcit estava controlat per un home baixet anomenat Comandant Vermell, un home molt baixet, per molt poders i autoritari que dirigeix el vast exrcit amb m de ferro castigant amb la mort els oficials que fallen una missi. El Comandant Vermell havia acordat amb l'Exrcit que un cop aconseguides les boles de drac, demanarien el control del mn, per ell secretament sabia que demanaria ser alt. Quan l'Assistent Negre s'adona del seu desig secret, mata el Comandant Vermell, i pren el control de l'exrcit, reanomenant-lo Exrcit de la Cinta Negra. Poc desprs en Goku destrueix tot l'Exrcit de la Cinta Vermella, matant-hi tamb l'Assistent Negre. L nic supervivent de l exrcit es el Dr. Gero, creador de diversos monstres robtics.

 Alts Comandaments . 

 Casera General .

 Comandant Vermell .

 El Comandant Vermell (      Reddo S sui) s el fundador i lder suprem de l'Exrcit de la Cinta Vermella. Dirigeix l'organitzat regiment des del Caserna General amb m de ferro i sancionant la incompetncia amb l'execuci. El seu objectiu s posseir les Boles de Drac i distribueix els seus homes per les diverses regions on el seu radar, no tan exacte com el de Gok, indica. s molt baixet i pl-roig, s'acompanya d'un fel extravagant i mal encarat. Desprs de perdre gaireb tots els seus homes i oficials ms qualificats en el setge a la seva Caserna, es refugia al costat de Black en una de les Torres i revela les seves intencions de demanar-li al Drac major estatura. Tal desig enfurisma el seu assistent que es despatxa disparant-lo al front i posa fi al seu mandat, autoproclamant-se com "Comandant Black".

 Assistent Negre .

L'Assistent Negre (       Burakku Hosa) s el segon oficial, sense rang militar aparent, que tanmateix s qui administra i transmet les ordenis a l'Exrcit. Com home de confiana d en Vermell, se li sol veure acompanyant-lo i mostrant-se subms i complaent amb les exigncies del seu superior, encara que de vegades resultin humiliants per a ell, tals com abaixar-se en presncia del Comandant per dissimular la seva estatura. La pacincia de Negre arriba a la seva fi desprs d'esbrinar les verdaderes intencions de Vermell quan posseeixi lesBoles de Drac, la qual cosa el fa revelar-se i assassinar-lo, desprs del qual s'autonomena Comandant de l'Exrcit, rang que no arriba a exercitar en ser derrotat per Goku poc desprs i amb la seva mort, posar fi a l'Exrcit.

 Brigada Blava . 

s la tercera brigada al qu s'enfronta Goku, se situa en una illa a prop de la casa del Follet Tortuga. La seva estratgia consisteix a dividir la brigada en dos batallons, el primer liderat pel General Blau, que se submergir en l'oce en un submar amb l'objectiu de seguir Goku i companyia a la recerca de la Bola de Drac situada en aquesta regi. El segon, liderat per un dels seus oficials, es dirigir a la casa del Follet Tortuga per segrestar-lo, per sn venuts pel mestre d'arts marcials amb certa facilitat.

 General Blau .

El General Blau (      Bur  Sh gun) s l'oficial ms destacat i temut de l'Exrcit alhora que el ms durador dels que s'enfronten amb Goku. Ldera la Brigada Blava en una illa on han de trobar una Bola de Drac oculta al mar. Desprs de seguir a Goku en un submar fins una gruta secreta, entaula una dura baralla amb aquest i Krilin, per a finalment ser venut. Aconsegueix escapar de la gruta que s'esfondra, i persegueix a en Goku fins a la casa del Follet Tortuga per lligar-los a tots i robar les Boles de Drac. Goku aconsegueix desencadenar i li persegueix fins i tot a la Vila Ping, on, desprs de paralitzar Goku amb poders psquics, s venut per Arale que li envia pels aires fins a Egipte. Quan torna a la caserna, sol posseeix el radar de Goku, ja que aquest va recuperar les Boles de Drac, i el Comandant Vermell el castiga pel seu fracs al lluitar contra en Tao Pai Pai, que no tarda en liquidar-lo usant tan sols la seva llengua. Desprs fa una aparici molt breu en Dragon Ball GT, en la Saga de Super A-17, en la que junt amb altres dolents escapa de l'Infern, per no duraria molt ja que seria fcilment derrotat per Pan. Blau t poders psquics paralitzants i una fora tan considerable que cuasi var estar apunt de derrot a en Goku. Aparenta ser homosexual per la seva repulsi a les dones (en especial a Bulma) i per la seva confessi al manga (no detesta qu li diguin marieta). En el General Blau ser un personatge que aparegui  en el joc Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 3.

 Brigada Blanca . 
 
Segona brigada situada en un llogarret del nord a la base d'operacions del qual es troba en la Torre d Acer, lloc des d'on el General Blanc, lder de la Brigada Blanca, emet les ordres que rep de la Caserna General. La Brigada t encomanat buscar una de les Boles de Drac que es troba a la nevada llogarret, i per a aix tenen segrestat l'alcalde del poble per tal d'obligar els vilatjans a contribuir en la recerca.

 General Blanc .

La segona secci de l'Exrcit de la Cinta Vermella a qu s'enfronta Goku s la liderada pel General Blanc (       Howaito Sh gun) qui t la seva base en la Torre d Acer, una torre situada en un llogarret nevada del nord. La seva missi s trobar una de les Boles de Drac situada en aquest llogarret segons el radar de l'Exrcit. Goku aconsegueix arribar fins a ell desprs de vncer tots els obstacles que se li presenten a cada pis de la torre. Blanc amenaa amb matar l'alcalde i aprofitant la rendici de Goku, li dispara, fent enfurismar el seu amic Hatchan que assesta un fort cop al General llanant-lo per la finestra de la torre.

 Sergent Major Murasaki .

Sergent Major Murasaki (       Murasaki S ch ) s un seguidor del General Blanc, al seu crrec aquest protegia el 4 Pis de la Torre d Acer de l Exrcit de la Cinta Vermella. Va lluitar amb Son Goku, i, malgrat ser intelligent, va perdre la baralla. Desprs d'haver perdut la baralla, Murasaki desperta l'Androide Nmero 8, amenaant amb destruir l'androide si aquest no ataca Goku. Nmero 8 es nega, i Goku noqueja al ninja abans que ell pogus fer qualsevol cosa.
Aquest agent t sota la mniga tots els trucs que un ninja pot tenir, entre els quals estan el poder camuflar-se entre les ombres, usar les estrelles ninja, i multiplicar-se mitjanant la tcnica Kage Bunshin no Jutsu (encara que en realitat sn cinc germans bessons i no una multiplicaci del cos).
En l'anime, desprs de la derrota del General Blanc i l'enderrocament de la torre, Murasaki sobreviu i intenta arrabassar les Boles de Drac a Goku, no obstant aix desprs d'extreure-li a Nm. 8 la bomba que tenia en el seu interior, Goku la llana pels aires caient-li a Murasaki que explota.

 Sergent Metllic .

El Sergent Metllic (        Metarikku Guns ) s un gran robot, amb gran semblana a Terminator, encarregat de vigilar la tercera planta de la Torre d Acer de l'Exrcit de la Cinta Vermella. Subordinat del malvat i depietat General Blanc, s molt fort i aparentment indestructible als atacs del protagonista Goku, que fins i tot li deixen sense cap per aquests, per iguament lluita sense aquest. Llana mssils per la boca i pot realitzar grans cops de puny, tanmateix la dura baralla li fa esgotar les seves bateries i aix s venut per  Son Goku.

 Brigada Coure .
 
Aquesta brigada mai no va aparixer, sol s nomenada. Aquesta est dirigida pel General Kapa, encara que mai no se li veu. Se suposa que seria la brigada encarregada de buscar l'ltima Bola de Drac, encara que l'Exrcit s derrotat abans que pugui actuar. Se suposa que al costat de la Coronel Violeta, seria l'nic alt comandament que va sobreviure a la destrucci de l'Exrcit de la Cinta Vermella.

 Regiment Groc .

Quarta brigada liderada pel Coronel Groc, per buscar la Bola de Drac situada a la Terra Sagrada de Karin.
 
 Coronel Groc .

El Coronel Groc (       Ier  Taisa) s un tigre humanoide al crrec del Regiment Groc, destinat a la Terra Sagrada per buscar una Bola de Drac en aquest lloc. Amenaa Bora perqu li lliuri la Bola de Drac, per aquest es resisteix als seus soldats que aconsegueix aniquilar. No obstant aix Groc escapa al seu helicpter i comunica per radi el fracs a la Caserna. El Comandant Vermell, furis, l'amenaa amb enviar-lo a Tao Pai Pai si no recupera la Bola de Drac. El Coronel segresta el fill de Bora per a cangear-lo per la Bola de Drac, per arriba Goku amb el seu nvol i llana al Coronel de l'helicpter salvant el petit indi.

 Regiment Platejat .

s la primera brigada que apareix en la srie i est comandada pel Coronel Platejat, un home seris i autoritari. La seva missi s trobar dues de les Boles de Drac (noms en el anime) situades en un poble i un bosc.

 Coronel Platejat .

El Coronel Platejat (         Baioretto Taisa) s el primer oficial de l'Exrcit a qu s'enfronta Goku. Ldera el Regiment Platejat. s un oficial que aparentment gaudeix de la confiana del Comandant Vermell, ja que li confia la localitzaci de dues de les Boles de Drac (noms en el anime) davant la resta d'oficials, als que es confia trobar-ne una sola depenent de la seva destinaci. Implacable i mancat d'escrpols a l'hora de complir la seva missi sense importar-li a qui hagi d'aniquilar per a aix. Gran boxejador i fidel a Vermell, aconsegueix fer-se amb una de les dues Boles de Drac que finalment aconsegueix adquirir l'Exrcit, la qual cosa no el salva de ser sancionat amb l'execuci davant de la decepci que li suposa al Comandant Vermell el que hagi perdut la seva segona Bola de Drac assignada davant d un nen. L'execuci no se sap si es va dur a terme, ja que Platejat, disgustat amb la sentncia, abandona el despatx del Comandant evitant els seus gurdies, que surten darrere d'ell, sense tornar a saber-se res de la destinaci del Coronel Platejat.

 Regiment Violeta .

Cinquena brigada liderada per l'nica dona de l'Exrcit, encarregada de trobar la Bola de Drac en una regi amaznica. Gaireb tots els seus homes moren, molts d'ells sacrificats pel seu Coronel per alimentar als animals salvatges, per aconsegueixen el seu objectiu, la qual cosa mereix una grata recompensa en forma de diners per part del milionari Comandant Vermell.

 Coronel Violeta . 

La Coronel Violeta (         Baioretto Taisa) s l'nica dona dins de l'Exrcit, s l'encarregada de localitzar la Bola de Drac oculta en una regi amaznica. Li s fcil localitzar-la amb el radar de Goku, que li s assignat per l'Exrcit desprs que el General Blau el robs. Desprs de perdre els seus homes en l'atac d'uns salvatges, torna a la Caserna General per ser recompensada per Vermell. Desprs del setge a la Caserna, trenca la caixa forta del Comandant Vermell i fuig en un helicpter, esquivant els amics de Goku.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64866" title="Lanx" nonfiltered="692" processed="687" dbindex="25731">
La  s un personatge del manga i srie de dibuixos animats Bola de Drac. s la minyona del Follet Tortuga, i en Goku i en Krilin la portaren a l'illa del mestre Mutenroixi, ja que aquest els deman que li duguessin una "dona bonica". T un problema: cada cop que esternuda, canvia d'una noia calmada i tmida de cabells blau fosc, a una delinqent assassina que comet crims i robatoris contnuament. Cap de les dues personalitats de la Lanx sap res del que ha fet l'altra, tot i que s que saben de la seva existncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64872" title="Cant de Ceret" nonfiltered="693" processed="688" dbindex="25732">
El cant de Ceret s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.



Composici.
El cant de Ceret est compost per 14 municipis del Vallespir i del Rossell:
Del Vallespir:
Ceret (capital del cant);
Morells i les Illes;
Sant Joan de Pladecorts;
Reiners;
el Perts;
l'Albera;
Del Rossell:
Banyuls dels Aspres;
el Vol;
Oms;
les Cluses;
Montoriol;
Vivers;
Tellet;
Calmella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64873" title="Fag ?-X174" nonfiltered="694" processed="689" dbindex="25733">

El fag  -X174 va ser el primer organisme del que se'n va poder obtenir la seqenciaci sencera del genoma el 28 d'abril del 1993.

La ra s que t molt poca quantitat d'ADN. Noms t 11 gens en 5.386 parells de bases. Diversos d'ells expressant funcions semblants en dos grups.

Est format per ssDNA i cont un 44% de GC.

 Enllaos externs.

 Mapa de descripci i restricci del fag  -X174;
 Genoma sencer a l'NCBI;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64878" title="Hug d'Arle" nonfiltered="695" processed="690" dbindex="25734">
Hug d'Arle ( v 880 - Arle, Frana 947 ), comte d'Arle; rei de Provena (911-933) i rei d'Itlia (926-946).

Orgens familiars.
Fill del comte Teobald de Provena i la seva esposa Berta de Lotarngia. Era nt per part de mare de Lotari II de Lotarngia.

Ascens al poder.
El 905 fou nomenat governador de Provena, crrec que l'any 911 el rei Llus III el convert en titular del comtat, juntament amb ell. Per refermar-se en el ttol es cas el 912 amb Willa de Borgonya, germana del rei i filla de Bos V de Provena.

El rei Llus III intent unificar les corona de Provena i d'Itlia sota un mateix tron, per frenar aix el poder de Berenguer de Friul. El 922 una facci de nobles intalians es van rebellar contra l'emperador Berenguer i van escollir Rodolf II de Borgonya com a rei Carolingi d'Itlia. La guerra civil esclat i el 924 fou trobat assassinat Berenguer.

Hug d'Arle fou vist amb bons ulls per ser nomenat rei d'Itlia. El seu regnat s'inici el 926 amb l'expulsi de Rodolf II i va millorar l'administraci central del regne i va aconseguir aturar parcialment les incursions magiars d'Itlia. Va induir a la noblesa italiana a que reconeguessin el seu fill Lotari II d'Itlia com el seu successor al regne carolingi d'Itlia.

Va realitzar un tractat amb Rodolf el 933 pel qual aquest abandonava les seves pretensions a Itlia. Pel mateix establia el casament d'Adelaida de Borgonya amb el fill d'Hug, Lotari II. Aquell mateix any Hug d'Arle renunci al poder a Provena per concentrar-se en Itlia.

Npcies i descedents.
Es cas el 912 amb Willa de Borgonya, filla de Bos V de Provena.

El 924 es cas, en segones npcies, amb una donzella anomenada Alda. D'aquesta uni nasqueren:
 Alda d'Arle (924-954), casada vers el 936 amb Alberic II de Tusculum. Tingueren un fill que va esdevenir el Papa Joan XII;
 Lotari II d'Itlia (925-950), rei d'Itlia;

El 932 es torn a casar, en terceres npcies, amb Marozia de Toscana, filla de Teofilacte I. Marozia mor el mateix any del casament.

En quartes npcies es cas el 12 de desembre de l'any 937 amb Berta de Subia, filla de Bouchard II de Subia.

Tingu diversos fills illegtims, entre ells:
 Boson d'Arle (v 930-951), bisbe de Piacenza;

Mort i successi.
Mor a Arle el 10 d'abril de l'any 947. Al comtat de Provena fou succet pel seu nebot segon Bos II de Provena.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64882" title="Vulc (Star Trek)" nonfiltered="696" processed="691" dbindex="25735">
Vulc s un planeta fictici a la srie de cincia-ficci Star Trek. Els seus habitants sn els vulcanians, una espcie humanoide que basa el seu mode de vida en la lgica, i intenta bandejar les interferncies emocionals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64889" title="Serippa" nonfiltered="697" processed="692" dbindex="25736">
La Serippa  (en la versi doblada anomenada Fasha) s un personatge de la srie Bola de Drac Z. s una guerrer de l'espai i membre d'un grup de mercenaris comandat pel pare d'en Son Goku, en Bardock. Serippa apareix per primer cop durant l'poca d'en Freeza. 

Tal com tamb fu en Bardock i altres guerrers de l'espai, la Serippa treball com a mercenria per a en Freeza destruint els habitants dels planetes un per un. 

Desprs que en Bardock fos atacat per un dels ltims membres sobrevivents de Kanassa, la Serippa i la tripulaci decidiren retornar-lo a la seva terra natal, el Planeta Vegeta, perqu fos curat a les Sales de Recuperaci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64894" title="Toteppo" nonfiltered="698" processed="693" dbindex="25737">
En Toteppo s un personatge de la srie de dibuixos animats Bola de Drac Z, concretament d'un especial de televisi anomenat . s un gran guerrer de l'espai. El seu nom prov de la paraula "patata" (en angls, potato). 



Com la resta dels membres de la raa dels guerrers de l'espai, en Toteppo treballa com a soldat d'en Frzer, concretament al grup del pare d'en Goku, en Bardock. La personalitat d'en Toteppo pot ser descrita de silenciosa i afamada, ja que noms diu unes quantes paraules durant tota la pellcula i sovint se'l veu menjant carn o pasts. 

Desprs que en Bardock sigui atacat per un dels ltims membres de Kanassa, se l'envia de retorn al Planeta Vegeta per recuperar-se a les Cambres de Recuperaci, i la resta de membres del grup se'n van a la prxima missi sense ell. 

Mor durant un atac, per una explosi a la cara. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64897" title="Nappa" nonfiltered="699" processed="694" dbindex="25738">
En Nappa s un personatge del manga de Bola de Drac i de l'anime de Bola de Drac Z. 



s un guerrer de l'espai, alt i corpulent i no massa brillant. Duu el cap afaitat (ms endavant es desvetlla que als guerrers de l'espai mai no els creix el cabell i que, per tant, una vegada afaitat s per sempre).
Apareix com a company de Vegeta; junts viatgen a la Terra per aconseguir les boles de drac amb l'objectiu de demanar la vida eterna.

El seu nivell de combat s de 4.000 unitats i juga un paper significatiu a Bola de Drac Z, tot i morir molt aviat, principalment perqu contra ell moren Yamcha, Caoz, Ten Shin Han i Cor Petit Jr.

Intervenci a Bola de Drac Z.

En arribar a la Terra s'enfronten amb els companys del Son Goku. En Nappa fa crixer sis Saibamans per que s'hi enfrontin. En el combat en Yamcha i els Saibamans moren, moment en qu en Nappa entra en combat.
Primer s'enfronta amb Tenshinhan, fins que Nappa li talla el bra. Tot seguit el Xaos fa un atac sucida agafant-se a la seva esquena i esclatant per en Nappa surt ills. A continuaci es proposa acabar amb Ten Shin Han per es atacat per Cor Petit Jr i Krilin ajudats per Son Gohan per aquest darrer, encara un nen, no s capa d'executar l'atac per por.
Tenshinhan l'ataca una darrera vegada immolant-se tamb per noms aconsegueix fer-li malb l'armadura i ferir-lo lleument.

En Nappa llavors pretn acabar amb Satans i Krilin per en Vegeta li para els peus per a esperar en Goku.

Tres hores ms tard el combat torna a comenar: Krilin el distreu mentre Cor Peit Jr li agafa la cua (la qual cosa debilita als guerrers de l'espai), per en Nappa est entrenat per no veure's afectat en aquest cas i la tctica no funciona. Nappa inhabilita en Cor Petit Jr amb un cop al cap i centra els seus atacs en Gohan i Krilin fins intentar acabar amb Gohan amb una ona d'energia que atura Cor Petit Jr sacrificant la seva vida. En Gohan, enrabiat concentra tota la seva energia en un atac, l'"Ona de Llum Diabolica" (Masenko) que en Nappa evita.
Finalment, abans que pugui acabar amb Gohan, arriba Goku.

Contra Goku, Nappa s incapa ni de colpejar-lo, ni tan sols amb el seu atac ms poders pot afectar-li. En Vegeta, tip de la seva incompetncia li diu que pari i en Nappa llavors torna a atacar Krilin i Gohan, per Goku el para amb un fort cop. Goku llena en Nappa, incpaa de moure's, als peus de Vegeta i aquest, com a castic per fracassar, el llena a l'aire i el vaporitza.

Altres intervencions.

Torna a aparixer a Bola de Drac GT els villans de l'Infern queden alliberats, i torna a ser destrut per Vegeta.

Tamb apareix als videojocs
 Dragon Ball Z: Budokai;
 Dragon Ball Z: Budokai 2;
 Dragon Ball Z: Budokai 3;
 Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64904" title="Vegeta Junior" nonfiltered="700" processed="695" dbindex="25739">
En Vegeta Jnior s un rebesnt d'en Vegeta, que apareix al final de la srie de dibuixos animats Bola de Drac GT. 



S'assembla molt a en Vegeta, tant pel nom com per la seva actitud i aspecte fsic. Lluita contra el rebesnt d'en Goku, en Goku Jnior. 

Cal destacar que hi ha certs dubtes pel que fa a la seva procedncia: podria ser descendent d'en Trancs o la Bra, ja que no hi ha cap moment de la srie que ho aclareixi. s capa de transformar-se en superguerrer. La seva mare s'assembla molt a la Bulma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64910" title="Bora" nonfiltered="701" processed="696" dbindex="25740">
En Bora s un personatge de la srie de dibuixos animats Bola de Drac. s un indi poders que viu a la base de la Torre Sagrada amb el seu fill Up. 



s musculs, alt i un home de poques paraules. Es desf del Coronel Groc (de l'Exrcit de la Cinta Vermella) tot sol, per ms tard s assassinat per en Tao Pai Pai quan aquest el travessa amb una llana. Lluita com un dimoni. Potser s ms poders que en Goku al moment de la seva mort. Quan el drac Shenron apareix, en Goku demana que en Bora ressuciti. Durant els ltims episodis de Bola de Drac Z es veu en Bora amb el seu fill. En Bora s una mena d'exemple de noblesa salvatge.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64912" title="Mrs. Brief" nonfiltered="702" processed="697" dbindex="25741">
En el manga i anime Bola de Drac, Mrs. Brief s la mare de la Bulma i l'esposa del Dr. Brief. Sempre intenta flirtejar amb en Son Goku i en Vegeta. 

No se'n sap gran cosa d'ella, per es caracteritza per ser una rossa ben clenxinada a qui li encanta comprar i menjar pastissos carssims. Probablement la caracterstica ms sorprenent d'aquesta dona s el fet que, pel que fa a l'aspecte fsic, sembla com a mnim igual de jove que la seva filla, i a diferncia de la Bulma, no sembla envellir-se al pas de la srie. El seu nom s desconegut, tot i que s possible que es digui Bunny. Amistosa i xerraire, la senyora Brief sol sortir a casa o prop de la Corporaci Capsule. 

Li encanta estar acompanyada i rebre visites. No t gaire carcter, i sempre s a punt per servir pastissets i te. Sembla que no s'adoni dels perills que van apareixent durant la srie. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64915" title="Doctor Brief" nonfiltered="703" processed="698" dbindex="25742">
El Doctor Brief s el pare de la Bulma en el mn fictici de Bola de Drac. s un home de cabells blancs, un cientfic brillant i un dels homes ms llestos del mn. s el fundador de la Corporaci Capsule i el creador de les cpsules hoi-poi, uns objectes molt petits que poden guardar grans coses en el seu interior. 

El Doctor Briefs no viu gaireb mai a casa seva, i normalment apareix arreglant objectes o creant nous invents envoltat d'eines i animals domstics. Ell i la Bulma van arreglar l'Androide 16 durant l'poca d'el Cllula. Sol aparixer amb un gat a les espatlles i una cigarreta a la boca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64918" title="Avi Gohan" nonfiltered="704" processed="699" dbindex="25743">
L'avi Gohan s l'avi adoptiu d'en Son Goku, al manga i anime de Bola de Drac. 



L'avi Gohan trob en Goku en una nau espacial quan en Goku era tan sols un nad. L'avi li enseny arts marcials. L'avi Gohan li record que no havia de sortir mai de casa quan hi hagus lluna plena, per sortia un monstre. Per un dia, en Goku sort, mir la lluna plena i desprs de transformar-se en un Mico Gegant ( zaru) mat el seu avi, sense ser-ne conscient. 

Durant un temps, en Goku cregu que l'nima del seu avi era present a la bola de drac de 4 estrelles. 

Durant un dels combats que es fan al temple de Baba la Vident, l'avi Gohan baixa del cel per lluitar contra en Goku.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64919" title="Selva" nonfiltered="705" processed="700" dbindex="25744">




La Selva s una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Valls Oriental, Osona, la Garrotxa, el Girons, el Baix Empord i la Mar Mediterrnia. Comprn part de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny.

Llista de municipis.
Tots els municipis pertanyen a la provncia de Girona, excepte Fogars de la Selva que pertany a la provncia de Barcelona.



 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de la Selva;

Enllaos externs.


Lloc web oficial del Consell Comarcal de la Selva;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64921" title="Tortuga del Follet tortuga" nonfiltered="706" processed="701" dbindex="25745">
s la tortuga del Follet Tortuga, i viu amb ell a la seva illa. s un personatge secundari de la srie de dibuixos animats Bola de Drac. 



Durant Bola de Drac Z celebra el seu 1000 aniversari a l'episodi 117. Al cmic hi apareix poc, per a la srie de dibuixos animats hi fa alguns papers. Aparegu per primer cop abandonada, sola i perduda. Collia bolets quan es va perdre de la resta del grup de tortugues i des de llavors caminava sola pel mn. En Goku la retorna a l'oce i ella mateixa presenta en Goku, l'Ulong i la Bulma al Follet Tortuga.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64923" title="Up" nonfiltered="707" processed="702" dbindex="25746">
L'Up s el petit indi que acompanya en Goku en una part de la srie de dibuixos animats japonesa Bola de Drac. 



El petit indi ajuda en Goku a trobar les boles de drac per ressucitar el seu pare, en Bora, que havia mort aniquilat per en Tao Pai Pai. Up s un membre de la tribu d'indis que vigilen la Torre Sagrada. 

Participa a un dels combats del temple de Baba la Vident i derrota el dimoni amb el seu al d'all.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64924" title="Pilaf" nonfiltered="708" processed="703" dbindex="25747">
En l'univers fictici de Bola de Drac, l'Emperador Pilaf, o simplement Pilaf, s un monstre molt baixet de pell violeta que somia malaltssament en tenir ms poder i dominar el mn.

s un emperador pel fet que t una corona i un castell, per realment no governa prcticament res. Topa amb en Son Goku per primer cop a l'inici de la srie per una disputa per robar-li les boles de drac que vol aconseguir per controlar el mn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64926" title="Movimento Defesa da Lngua" nonfiltered="709" processed="704" dbindex="25748">
El Movimento Defesa da Lngua s una organitzaci reintegracionista i assambleria, d'acci social de base, que t com a objectiu la normalitzaci i naturalitzaci de la llengua portuguesa a Galcia. El MDL vol integrar les diferents parles gallegues a la lusofonia i considera que aquest n's el seu espai propi, seguint aix el pensament tradicional del galleguisme sobre la idonietat de l'apropament lingstic i cultural entre Galcia i Portugal. 

Algunes campanyes del MDL de ms xit sn: 
Respecti Galcia, destinada als portuguesos i brasilers per tal que entenguin la importncia de respectar la toponmia gallega, o de divulgaci d'opinions d'escriptors gallecs sobre la pertinena dels parlars gallecs a la lusofonia, exposici de llibres gallecs i portuguesos, etc... ;

Enllaos externs.
Movimento Defesa da Lngua;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64927" title="Galleguisme" nonfiltered="710" processed="705" dbindex="25749">
El galleguisme (en gallegoportugus galeguismo) s una ideologia poltica de tipus nacionalista que t com a objectiu la defensa de Galcia mitjanant la creaci d'institucions prpies. 

El galleguisme aparegu a mitjans del segle XIX, quan es formul com a provincialisme i posteriorment com a regionalisme gallec. El terme s'utilitza especialment a partir de la constituci de les Irmandades da Fala (lit. en catal Germanies de Parla) el 1916 i l'aparici del moviment nacionalista, que defensa el carcter nacional de Galcia. Les Irmandades eren una organitzaci en la qual participava la petita burgesia i els intellectuals i les lider Antn Villar Ponte. A la dcada segent es consolidaren dues corrents: la nacionalista, al voltant del Partit Galleguista de Castelao, i la republicana autonomista de l'ORGA, liderada per Casares Quiroga i Antn Villar Ponte. Aquesta ltima s'integr durant la Segona Repblica a l'Izquierda Republicana d'Azaa. 

El 1931 es redactaren diversos avantprojectes i bases per a un Estatut d'Autonomia, el text definitiu del qual s'aprov el desembre de 1932 a l'Assamblea de Municipis de Sant Jaume de Galcia. L'Estatut fou aprovat en referndum el 28 de juny de 1936 i per les Corts Espanyoles el 1937, per la Guerra Civil Espanyola imped que s'apliqus. Molts galleguistes hagueren d'exiliar-se. 

El galleguisme durant el franquisme es mantingu a l'exili i en intellectuals que es quedaren a Galcia. La fundaci de l'Editorial Galaxia el 1950 fou un dels fets ms rellevants d'aquesta resistncia. Les noves organitzacions que anaren apareixent integraren el pensament marxista i preferiren la denominaci de "nacionalistes". 

Amb la caiguda del franquisme, el galleguisme es reactiv i actualment les forces poltiques majoritries s'identifiquen com a "galleguistes".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64930" title="Santiago Casares Quiroga" nonfiltered="711" processed="706" dbindex="25750">


Santiago Casares Quiroga (La Corunya, 1884 - Pars, 1950) fou un poltic gallec. Fou membre del Comit Revolucionari que prepar l'arribada de la Segona Repblica Espanyola i represent l'Organitzaci Republicana Gallega Autnoma (ORGA) al govern del Front Popular. 

S'encarreg de diversos ministeris (Marina, 1931, Governaci, 1931-1933, 1936) als governs presidits per Manuel Azaa. Desprs del triomf electoral del Front Popular, ocup la Presidncia del Govern (1936). Durant el seu mandat se celebr el referndum de l'estatut d'Autonomia de Galcia. 

Sempre s'afirm que a l'esclatar la Guerra Civil Espanyola es neg a armar el poble. Les memries de Manuel Portela Valladares (indites fins el 1972) i les de la seva filla Maria Casares, coincideixen en afirmar el contrari: Manuel Azaa cess Casares el mateix 18 de juliol del 1936 ja que aquest volia armar els sindicats. 

Mor a l'exili el 1950. 








Enllaos externs.
 
Portal Fuenterrebollo (Governs de la II Repblica);
Fotografies;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64931" title="ENIAC" nonfiltered="712" processed="707" dbindex="25751">


L'ENIAC (acrnim de Electronic Numerical Integrator, en catal: Integrador Numric Electrnic), usada pel Balistic Research Laboratory de l'Armada dels Estats Units, era una mquina gegant considerada la primera computadora de propsit general (a excepci del Colossus Mk2 que va ser utilitzat per desxifrar l'Enigma durant la Segona Guerra Mundial i destrut desprs del seu s per evitar deixar proves, sent recentment restaurada per un museu britnic) totalment digital, s a dir, executava processos i operacions mitjanant instruccions en llenguatge mquina, a diferncia d'altres computadores contempornies de processos analgics (l'nica part analgica de l'ENIAC eren els dispositius d'entrada i sortida).

Treballaren en el projecte de manera secreta des que John Mauchly visit la seu de l'ABC al 1941, i torn a la Universitat de Pensylvania per a formar equip amb J. Presper Eckert. 

El contracte de construcci va ser signat el 5 de juny de 1943, amb el nom de Project PX i va ser executat per la Moore School of Electrical Engineering (en catal: Facultat Moore d'Enginyeria Electrica) de la Universitat de Pennsylvania a partir del juliol de 1943. Va ser presentat el 14 de febrer de 1946 a Pennsylvania, havent costat uns 500.000$. L'ENIAC es va aturar el 9 de novembre de 1947 per actualitzar-li i ampliar-li la memria i va ser transportat al Aberdeen Proving Ground (en catal: Camp de Proves Aberdeen), a Maryland el 1947. All, el 29 de juliol d'aquell any, es va posar en marxa i va estar en operaci continuada fins les 23:45 del 2 d'octubre de 1955, quan  l'ENIAC va ser desactivada per sempre.
L'ENIAC es va considerar el primer ordinador electrnic de la histria fins que al 1973 el jutge Larson va invalidar la patent de l'ENIAC i va donar la ra a Atanasoff i Berry.





 Caracterstiques .
 Fsiques .
 Ocupava 167m;
 Tenia un ps de 27 tones;
 Mesurava 2.4mx0.9mx30m;

 Electrniques .
 17.468 vlvules electrniques;
 7.200 dodes de cristalls;
 1.500 rels;
 70.000 resistncies;
 10.000 condensadors;
 5 milions de soldadures;
 Funcionava mitjanant un rellotge intern de 200.000 pulsacions/segon;
 Necessitava l'operaci manual de 6.000 switches;
 Quan el programari necessitava actualitzacions tardava setmanes a installar-se manualment;

Grcies a l'electrnica, l'ENIAC arribava a ser tres-centes vegades ms rpid fent clculs que el MARK I.

 Mites. 
Un dels mites que envolta l'ENIAC s que la ciutat de Filadlfia, on es trobava, tenia problemes amb el subministrament elctric quan l'ENIAC s'engegava, ja que el seu consum era de 160Kw. Aix no s cert, ja que tenia una xarxa elctrica separada.

 Enllaos externs .

A Short History of the Second American Revolution, University of Pennsylvania.

 Llibres .
BRETON, PHILIPPE. Historia y Crtica de la Informtica. Ediciones Ctedra - Any: 1989;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64932" title="Organitzaci Republicana Gallega Autnoma" nonfiltered="713" processed="708" dbindex="25752">
L'Organizaci Republicana Gallega Autnoma (ORGA) fou un partit poltic gallec, de carcter republic i autonomista que es fund a la tardor de 1929 a La Corunya amb la participaci de les Irmandades da Fala locals. El seu mxim dirigent era Santiago Casares Quiroga. 

El mar de 1930 organitz la Federacin Republicana Gallega, en la qual s'integraren partits republicans com el Partit Republic Radical i el Partit Republic Radical Socialista. Desprs de la proclamaci de la Repblica el PR i el PR-S deixen el FRG, encara que el FRG continu existint fins l'abril del 1932. 

El maig de 1932 l'ORGA pass a anomenar-se Partit Republic Gallec (PRG) i el 1934 s'un a l'Acci Republicana i Partit Republic Radical Socialista Independent per formar Izquierda Republicana. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64938" title="Partit Socialdemcrata de Crocia" nonfiltered="714" processed="709" dbindex="25753">
El Partit Socialdemcrata de Crocia (croat: Socijaldemokratska Partija Hrvatske) s el principal partit poltic de Crocia. El seu president s Zoran Milanovi , i actualment t 34 diputats de 152 al Parlament de Crocia. 

Histria.
El partit evolu de la Lliga de Comunistes de Crocia (Savez Komunista Hrvatske, SKH). La seva delegaci abandon el 17 congrs dels Partits Comunistes de Iugoslvia juntament amb els eslovens a causa de la inhabilitat per cooperar amb el Partit Comunista Serbi encapalat per Slobodan Miloevi . El comunisme fou abolit a Iugoslvia poc desprs, i per aix el partit afeg Partit dels Canvis Democrtics (Stranka demokratskih promjena, SDP) al seu nom. El 1990 particip a les eleccions parlamentries croates d'abril. El SKH-SDP va perdre les eleccions per continu amb l'oposici parlamentria. 

El 30 d'abril del 1994 es fusionarem amb els Socialdemcrates de Crocia (SDH), encapalats per Antun Vuji , per tal de formar el Partit Socialdemcrata de Crocia (abreviat com a "SDP"). Ivica Ra an romangu president del partit. 

El partit form una coalici pre-electoral amb el Partit Liberal Social Croat (HSLS). Ra an, com a lder del partit ms fort, esdevingu primer ministre de Crocia. El govern de coalici incloa ministres del SDP i el HSLS, a ms de la coalici del Partit Agrari Croat, el Partit Liberal de Crocia, el Partit del Poble Croat, i l'Assamblea Democrtica d'stria. 

El govern encapalat pel SDP, a travs de diversos canvis, romangu al poder fins a les segents eleccions parlamentries del novembre del 2003. Formaren una coalici pre-electoral amb el Partit Liberaldemcrata (una cara crtica del HSLS) i el Partit Liberal, per farcassaren en el seu intent d'aconseguir la majoria parlamentria, tot i estenent la coalici del 2000. Aconseguiren 34 dels 151  parlamentaris. 

 Enllaos externs .
 Oficial del Partit;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64940" title="Ivica Ra?an" nonfiltered="715" processed="710" dbindex="25754">

Ivica Ra an (24 de febrer de 1944 - 29 de abril de 2007) s un poltic de l'esquerra croata, que fou el primer ministre de Crocia. Nasqu a Edersbach, Alemanya, on la seva mare fou internada en un camp de treball. Ell i la seva mare sobrevisqueren al bombardeig aliat de Dresden de l'any 1945, on restaren allats al soterrani d'un edifici enrunat. 

Durant la repblica socialista de Iugoslvia, Ra an fou un membre de la Lliga de Comunistes de Crocia. A la dcada dels 70 ascend en els seus crrecs i rang dins del partit. A finals dels anys 80, destac com un dels lders del Partit. N'esdevingu el seu lder l'any 1989. 

Seguint la caiguda del comunisme, esdevingu el lder de la reforma del partit comunista, anomenat llavors Lliga de Comunistes de Crocia - Partit dels Canvis Democrtics. Durant la campanya per a les eleccions parlamentries de Crocia del 1990, Ra an es feu fams per manifestar pblicament que creia que la Uni Democrtica Croata (HDZ) nacionalista era un "partit d'intencions perilloses".

El seu partit guany les eleccions parlamentries de Crocia del 2000, i Ra an esdevingu el primer ministre de Crocia amb l'ajuda del HSLS, i altres partits concentrats en el bloc centrista que posteriorment gestionaren diferents ministeris.

Ra an en un principi fou un lder que simbolitz la ruptura amb l'autoritarisme i el nacionalisme del passat. Per fou incapa de liderar un govern format per 6 partits, i el seu estil de governaci es pot resumir amb la frase en croat "Odlu no moda" ("Decisiu potser" en catal).

Desprs de molts problemes, form un nou govern lleugerament modificat respecte l'anterior que romandria al poder fins a les prximes eleccions.

A les eleccions del novembre de 2003, el seu partit perd la majoria parlamentria. 

Ivica Ra an es cas tres cops i t dos fills del seu primer matrimoni. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64941" title="Partit Croat dels Drets" nonfiltered="716" processed="711" dbindex="25755">
El Partit Croat dels Drets (croat: Hrvatska Stranka Prava, HSP) s un partit dret de Crocia, el ms antic del pas. 

Els "Drets" del seu nom es refereixen a la idea dels drets tnics i nacionals de Crocia que el partit sempre ha vetllat per protegir des de la seva fundaci al segle XIX. 

L'HSP es fund el 26 de juny del 1861 quan l'Ante Star evi  i l'Eugen Kvaternik presentaren per primer cop les poltiques del "Partit dels Drets" al Parlament Croat damenant ms autonomia de Crocia i autogovern en una poca en la qual Crocia estava dividida en diverses contrades dins de la Monarquia dels Habsburg. 

Enllaos externs.
Web oficial del partit ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64943" title="Vesna Pusi?" nonfiltered="717" processed="712" dbindex="25756">
Vesna Pusi  s la vicepresidenta del Parlament Croat i la lder del Partit del Poble de Crocia - Liberal Demcrates a l'oposici. 

Pusi  s coneguda pel seu declarat liberalisme, i una de les dones ms reconegudes del Parlament Croat. s professora de sociologia a la Universitat de Zagreb i editora de la publicaci Erasmus. Va ser reelegida vice-presidenta del Partit Reformista Liberal Europeu el 2005.

El seu germ Zoran Pusi  tamb s el cap del Comit Cvic pels Drets Humans, una ONG de Zagreb. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64944" title="Partit Croat dels Pensionistes" nonfiltered="718" processed="713" dbindex="25757">
El Partit Croat dels Pensionistes (croat: Hrvatska Stranka Umirovljenika) s un partit poltic de Crocia.

El partit fou fundat per diverses raons poltiques, econmiques i demogrfiques. Cap a principis de la dcada dels 90, Crocia deix els pensionistes sense pensions, per tal de finanar la guerra. Al mateix temps, els fons de pensions s'utilitzaren com a eina per als homes de negocis prop de Franjo Tu man per enriquir-se durant la privatitzaci. 

Com a resultat, els pensionistes croats sn la secci de la societat que ms s'empobriren durant aquest perode. Al mateix temps, es not que els pensionistes eren la secci de l'electorat que ms anava a votar, i el seu nombre s'increment perqu les empreses preferiren jubilar els seus treballadors en comptes d'acomiadar-los i aix augmentar les taxes d'atur. 

Quan el partit es fund, poca gent s'hi interess. Per a progressivament an creixent, sobretot arran dels fets d'un veredicte de la Cort Constitucional que orden el govern pagar als pensionistes tot el que se'ls neg l'any 1990. 

El lder del partit s Vladimir Jordan. A les ltimes eleccions de l'any 2003, el partit aconsegu 3 diputats (de 151). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64947" title="Jadranka Kosor" nonfiltered="719" processed="714" dbindex="25758">
Jadranka Kosor (1 de juliol de 1953, Pakrac, Crocia) s una periodista i poltica croata. 

Es gradu en dret a Zagreb, i treball com a periodista des del 1972.

Durant la Guerra de la independncia croata (1991-1995), treball com a radio-periodista i el seu programa cobr temes de guerra com per exemple problemes amb els refugiats i veterans de guerra discapacitats. 

El 1995 esdevingu representant al Parlament de Crocia com a membre de la Uni Democrtica Croata (HDZ). Tamb fou la vice-presidenta del Parlament de Crocia. 

El 2003, esdevingu la ministra de famlia, veterans i solidaritat inter-generacional al Govern de Crocia d'Ivo Sanader. 

HDZ l'escoll com a representant del partit a les eleccions parlamentries de Crocia del 2005. A la primera volta, super Boris Miki  per un petit percentatge, i aconsegu quedar segona. Llavors s'encar a Stipe Mesi , a la segona volta, per va perdre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64949" title="?ur?a Adlei?" nonfiltered="720" processed="715" dbindex="25759">
 ur a Adlei  s la lder del Partit Liberal Social de Crocia. 

ur a Adlei  entr al mn de la poltica de Crocia a la dcada dels 90 com a membre del Partit Liberal Social de Crocia. Escal posicions dins el partit gradualment, per el seu moment d'auge fou desprs de les eleccions de l'any 2000. Esdevingu un dels oficials que s'encargaren de la seguretat nacional i altres afers del Parlament de Crocia. 

La seva reputaci sobrevisqu tot i els rumors que asseguraven que pertanyia als serveis de seguretat croats 90.

Desprs que l'any 2002 el Partit Liberal Social Croat abandons el govern, ella tamb feu el mateix. La seva bona reputaci romangu intacta al seu comtat natiu de Bjelovar-Bilogora, especialment al poble de Bjelovar, del qual n'havia estat batllessa. Grcies al gran suport regional que conserv, fou un dels dos membres escullits del HSLS al Parlament a les eleccions del 2003. 

L'any 2005 es present com a candidata del HSLS a les eleccions presidencials de Crocia. Qued en la quarta posici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64950" title="Centre Democrtic Croat" nonfiltered="721" processed="716" dbindex="25760">
El Democratic Centre (croat: Demokratski centar, DC) s un partit poltic de Crocia. 

El partit fou fundat l'any 2000 per Mate Grani , que abandon la Uni Democrtica Croata (HDZ) desprs de perdre les eleccions legislatives i la derrota a les eleccions presidencials. DC es proclam com la versi moderada de HDZ. El 2003 obtingu 1 ministeri al Govern Croat. 

El lder del partit s Vesna kare Obolt i t un representant al Parlament Croat. 

A les ltimes eleccions legislatives croates, el 23 de novembre del 2003, una aliana del Partit Liberal Social de Crocia i el Centre Democrtic aconsegu el 4% del vot popular i 3 de 151 diputats. Un d'aquests diputats pertany al DC. 

Enllaos externs.
 Partit de Centre Democrtic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64953" title="Bjelovar" nonfiltered="722" processed="717" dbindex="25761">

Bjelovar s una ciutat del centre de Crocia amb una poblaci de 41.869 habitants (2001). s el centre administratiu del comtat de Bjelovar-Bilogora. 

Bjelovar s una de les ciutats joves del centre de Crocia, ja que fou mencionada per primer cop el 1413 i amb prou feines guany importncia l'any 1756 quan s'hi constru un fort. Fou construt per demanda expressa de Maria Teresa d'Habsburg. La funci inicial de la ciutat era defensar el centre de Crocia contra les invasions de l'imperi otom. 

Enllaos externs.
 Bjelovar;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64954" title="Bjelovar-Bilogora" nonfiltered="723" processed="718" dbindex="25762">


El comtat de Bjelovar-Bilogora (croat: Bjelovarsko-bilogorska upanija) s un comtat del centre de Crocia. 

La ciutat ms important s Bjelovar. La segona part del nom ve del tur pintoresc de Bilogora, que s'estn pel marge septentrional del comtat. 

ALtres ciutats del pas sn Daruvar, Garenica, azma i Grubino Polje.

El comtat de Bjelovar-Bilogora fa frontera amb el comtat de Koprivnica-Krievci pel nord, amb el comtat de Virovitica-Podravina pel nord-est, amb el comtat de Pozega-Slavonia pel sud-est, amb el comtat de Sisak-Moslavina pel sud-oest i amb el comtat de Zagreb per l'oest. 


Enllaos externs.
 Comtat de Bjelovar-Bilogora;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64959" title="Bloc Croat" nonfiltered="724" processed="719" dbindex="25763">
El Bloc Croat (croat: Hrvatski blok, HB) s un partit poltic de dretes de Crocia. 

Fou fundat el 2002 desprs del congrs de la Uni Democrtica Croata (HDZ) en el qual Ivi  Paali  fracass en el seu intent de desbancar el seu rival Ivo Sanader. Paali  i els seus seguidors fundaren un nou partit, acusant Sanader de guanyar el congrs per mitjans no democrtics.

El nou partit, tanmateix, no era atractiu per a la majoria dels simpatitzants del HDZ, que recolzaren Sanader durant les eleccions parlamentries de Crocia del 2003. HB fracass en el seu intent d'obtenir representaci al Parlament de Crocia. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64961" title="Glas Slavonije" nonfiltered="725" processed="720" dbindex="25764">

Glas Slavonije s un diari local d'Eslavnia, a Crocia, controlat per Branimir Glava, un poltic de dretes d'Osijek.

Amb antiguitat des del 1943 i un tiratge d'11.000 exemplars, s el diari ms important de l'Eslavnia oriental.

 Enllaos .
 Plana web del peridic ;
 Premsa a Crocia, 2003 ;
 Fitxa del diari a la International Coalition on Newspapers ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64964" title="Riu Jord" nonfiltered="726" processed="721" dbindex="25765">

El riu Jord s un riu estret de 320 km de longitud total, que ocupa la part ms baixa d'una fossa tectnica. Neix en les muntanyes del Antilban, en les estribacions septentrionals del turons del Goln, des d'on flux cap al sud fins a desembocar en el Mar de Galilea. Desguassa d'aquest llac pel seu costat sud, dirigint-se cap a la seva desembocadura final, el Mar Mort.

En l'actualitat el riu travessa els estats del Lban i Israel, servint de frontera entre aquest ltim estat i Jordnia.

La zona de la vall del riu Jord s famosa perqu s la zona del planeta que est situada ms per sota del nivell del mar. Aqu s'hi situa Jeric, la ciutat ms antiga del mn. I, finalment, el desert de Palestina, situat al sud del pas entre el Sina i el desert de Jordnia. 

Histria.

El riu Jord s el ms gran de Terra Santa, i un dels ms importants de la terra histrica de Cana, juntament amb el riu Orontes), escenari de molts esdeveniments bblics.

Els israelians, que dirigits per Moiss, abandonen Egipte. Josu va creuar el riu Jord i va conquerir Jeric (1240 aC). 

El 1965, Israel va anunciar el desviament del riu Jord, amb la finalitat de portar l'aigua cap al seu territori per tal de desenvolupar els seus plans d'expansi. El desviament representava un cop mortal per l'agricultura jordana palestina (cisjordana) i s la llavor de la Guerra dels sis dies.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64966" title="Clavicembalista" nonfiltered="727" processed="722" dbindex="25766">
Un clavicembalista o clavecinista s un msic que interpreta obres al clavicmbal. En l'poca barroca els clavecinistes els noms dels quals han arribat fins als nostres dies eren tamb compositors. El clavecinista en principi tamb interpreta obres en altres instruments de teclat i cordes polsades, com el virginal; alguns tamb interpreten altres instruments de teclat com ara l'orgue (Gustav Leonhardt), el fortepiano (Andreas Staier), o fins i tot el piano.

Desprs de l'oblit de l'instrument al segle XIX, al comenament del segle XX es recupera la interpretaci al clavicmbal, especialment grcies a la pianista Wanda Landowska, que s'hi dedic de forma exclusiva; malgrat tot, interpretava sobre un clavicmbal modern construt per Pleyel, molt basat en els grans pianos de l'poca i que tenia poc a veure amb els clavicmbals del segle XVIII, amb un so molt ms metllic i sorprenentment feble. Fou a partir dels anys 1950, amb els estudis del clavecinista i organista Gustav Leonhardt, que es comen a recuperar la interpretaci de l'instrument tal com es feia al barroc, moment que coincideix amb la recuperaci de la tcnica de construcci de clavecins seguint els models barrocs.

A continuaci presentem una llista no exhaustiva de clavecinistes destacats del segle XX i XXI:

 Rinaldo Alessandrini;
 Olivier Baumont;
 Laurence Boulay;
 Claudio Brizi (tamb organista);
 Jean-Patrice Brosse;
 Emer Buckley;
 Roberto Carnevale;
 Elisabeth Chojnacka (clavec modern);
 Jesper Christensen;
 William Christie;
 Graziella Concas;
 Alan Curtis;
 Thurston Dart;
 Richard Egarr;
 Huguette Dreyfus;
 Cline Frisch;
 Kenneth Gilbert;
 Huguette Grmy-Chauliac;
 Pierre Hanta;
 Brigitte Haudebourg;
 Siebe Henstra;
 Christopher Hogwood;
 Pappas Iakovos;
 Rolf Junghanns;
 Ralph Kirkpatrick;
 Ton Koopman (tamb organista);
 Charles Koenig;
 Robert Kohnen;
 Ton Koopman;
 Dom Andr Laberge;
 Mireille Lagac;
 Wanda Landowska (clavec modern);
 Franoise Lengell;
 Gustav Leonhardt (tamb organista);
 Harold Lester;
 Alessandro de Marchi;
 Mitzi Meyerson;
 Oscar Milani;
 Davitt Moroney;
 Herv Niquet;
 Guy Penson;
 Trevor Pinnock;
 Rjean Poirier;
 Rafael Puyana;
 Blandine Rannou;
 Mario Raskin;
 Yves Rechsteiner (tamb organista);
 Scott Ross;
 Christophe Rousset;
 Zuzana Ruzickova;
 Skip Semp;
 Andreas Staier;
 Laurent Stewart;
 Armin Thalheim;
 Colin Tilney;
 Anneke Uittenbosch;
 Bob van Asperen;
 Aime van de Wiele;
 Jos van Immerseel;
 Blandine Verlet;
 Robert Veyron-Lacroix;
 Jori Vinikour;
 Helmut Walcha;
 Kenneth Weiss;
 Aline Zylberajch;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64968" title="Edmond de Rothschild" nonfiltered="728" processed="723" dbindex="25767">

El bar Edmond James de Rothschild (Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 19 d'agost de 1845 - 2 de novembre de 1934) fou un filantrop i colleccionista francs.

s el fill ms jove del bar James de Rothschild, fundador de la branca de Pars, i serveix a la Gurdia Nacional durant la Guerra de 1870. Es casa l'any 1877 amb la seva cosina Adelheid de Rothschild (1853-1935), de la branca de Npols. Tindran tres fills :

James (1878-1957) ;
Maurice (1881-1957) ;
Miriam (1884-1965).

Edmond de Rothschild no va prendre una part activa en el desenvolupament de la banca familiar. Va ser abans de tot un colleccionista i un mecenes. Donant del Museu del Louvre, li va fer donaci del clebre tresor de plata de 110 peces trobat a Boscoreale, prop de Pompeia (1895), i, a la seva mort, els seus hereus van fer donaci al Museu del Louvre d'un conjunt de 3.000 dibuixos del segle XVIII i de 43.000 gravats.
 
A partir de 1882, comena a comprar terres a Palestina esdevenint un dels suports ms actius del sionisme, financiant el primer establiment a Rishon LeZion. Contrriament als altres Rothschild, atribua una gran importncia a aquesta empresa i va fer cinc viatges a Palestina (maig de 1887, primavera 1893, febrer de 1899, febrer de 1914, maig de 1925) per seguir de manera paternalista el desenvolupament de les seves "colnies".

Va ajudar els Jueus de Rssia, fets fora pels pogroms, a crear vinyes al voltant del mont Carmel per va fracassar a desenvolupar, com a Grassa, la indstria del perfum. El 1924, va crear la Palestina Jewish Colonization Association (PICA), que va adquirir ms de 500 km de terreny. Es considera que va gastar ms de 50 milions de dlars en aquestes empreses. S'acaba separant de la poltica de construcci d'un Estat preconitzat per l'Agncia Jueva defensant una altra postura basada en la industrialitzaci i el respecte de les poblacions rabs.

L'abril de 1954, les seves despulles i les de la seva dona van ser exhumades del cementiri del Pre-Lachaise i van ser transportades a Israel sobre una fragata militar. A Haifa, el vaixell va ser saludat per sirenes i canonades. Van ser inhumats al Ramat Hanadiv Memorial Gardens.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64969" title="Jawi" nonfiltered="729" processed="724" dbindex="25768">


El jawi s l'alfabet arbic adaptat per escriure en malai. Actualment, s utilitza com una de les dues escriptures oficials a Brunei i el seu s s estn de manera limitada a Malisia, Indonsia, el sud de Filipines, Pattani (al sud de Tailndia) i Singapur, especialment en contextos religiosos. 

Introducci.
L alfabet jawi existeix des de fa segles a Nusantara (el mn malai). El seu desenvolupament est estretament relacionat amb l arribada de l'Islam. Es tracta essencialment de l'alfabet rab amb alguns carcters especfics del jawi.

L alfabet jawi s un dels ms senzills i fcils d utilitzar per escriure el malai. El jawi ha estat en s des de l'poca del regne de Pasai fins a l poca dels soldanats de Malacca i Johor i tamb d'Aceh i el soldanat de Pattani, al segle XVII. Prova d'aix s la tauleta de Terengganu (Batu Bersurat Terengganu), datada l'any 1303 (el 702 del calendari islmic).
El jawi va ser l escriptura oficial dels estats malais no federats durant el protectorat britnic. A dia d avui s l escriptura utilitzada per la religi i l'administraci cultural malaia a Terengganu, Kelantan, Kedah, Perlis i Johor. 

Lletres.


Bibliografia.
 H.S. Paterson (& C.O. Blagden), 'An early Malay Inscription from 14th-century Trengganu', Journ. Mal. Br.R.A.S., II, 1924, pgs. 258-263.
 R.O. Winstedt, A History of Malaya, ed. revisada, 1962, pg. 40.
 J.G. de Casparis, Indonesian Paleography, 1975, pgs. 70-71.

Enllaos externs.
 Article a Omniglot sobre l'escriptura malaia ;
 L'evoluci de l'escriptura i del llenguatge malais ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64970" title="Theodor Herzl" nonfiltered="730" processed="725" dbindex="25769">

Theodor Herzl, en hongars: Tivadar Herzl, en hebreu Benjamin Ze'ev (          ), va nixer el 2 de maig de de 1860 a Budapest en una famila jueva secular. Quan va complir 18 anys, la seva famlia es trasllada a Viena, on estudia Dret, obtenint el Doctorat el 1884. Va treballar com a escriptor, dramaturg i periodista.

Exercint l'ltima d'aquestes funcions, arriba a Pars per a treballar com a corresponsal en el Neue Freie Presse. Comena a ser sensibilitzat sobre la realitat de l'antisemitisme en conixer el Cas Dreyfus. L'any 1896 escriu Der Judenstaat (L'Estat Jueu), on proposa que el "Problema Jueu" s un assumpte de poltica internacional i que com a tal ha de ser tractat. Promou la creaci de la OSM (Organitzaci Sionista Mundial) i organitza el Primer Congrs Sionista el 1897. El 1902 publica Alteneuland (La Vella Nova Terra) on presenta el futur Estat Jueu com una utopia socialista.

Mor el 3 de juliol de 1904 a Edlach de pneumnia, per ja venia arrossegant greus problemes cardacs.

Enllaos externs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64971" title="Endomorfisme de Frobenius" nonfiltered="731" processed="726" dbindex="25770">
En lgebra commutativa i teoria de cossos l'endomorfisme de Frobenius s un endomorfisme d'anells de caracterstica un nombre primer. En certs contextos s un automorfisme, per aquest fet no s cert en general.

Sigui R un anell commutatiu de caracterstica un nombre primer p (la caracterstica s sempre un nombre primer quan R s un domini d'integritat, per exemple). L'endomorfisme de Frobenius F es defineix com 

F(r)=rp;

per a tot r de R. Es pot veure com aquesta aplicaci respecta la multiplicaci d'elements de R: F(rs)=(rs)p = rpsp aix como la suma en R. L'expressi (r + s)p pot ser desenvolupada fent servir el teorema del binomi, i com que p s primer, els coeficients de tots els termes excepte rp i sp sn divisibles per p, la caracterstica, pel que sn iguals a zero. Finalment veiem que clarament F(1)=1, pel que acabem de demostrar que F s un homomorfisme d'anells.

En general, F no s un automorfisme. Per exemple, sigui K el cos Fp(t), s a dir, un cos finit amb p elements junt amb un sol element transcendent. Podemo afirmar que la imatge de F no cont t. Demostrarem aquest fet per contradicci: Suposem que existeix un element de K la imatge del qual al aplicar-li F s t. Aquest element s una funci racional q(t)/r(t) la potncia p-ssima del qual (q(t)/r(t))p s igual a t. Aix implica que p(deg q - deg r) = 1, la qual cosa s impossible. Per el que F no s exhaustiva (suprajectiva) i per tant no s un automorfisme. Fins i tot s possible que F no sigui injectiva. Aix succeeix si i noms si R t un element nilpotent d'ordre inferior o igual a p.

 Punts fixos en l'endomorfisme de Frobenius .

Sigui R un domini d'integritat. L'aplicaci de Frobenius deixa fixos tots els elements de R que satisfan l'equaci xp = x. Aquestes sn totes les arrels de l'equaci xp - x, i com que aquesta equaci t grau p, hi ha com a molt p arrels. Aquests sn exactament els elements 0, 1, 2, ..., p - 1, aix que el conjunt de punts fixos de F defineixen un cos primer.

Iterant l'aplicaci de Frobenius obtenim una seqncia d'elements de R:
;
Aplicant iterativament e vegades F a un anell que contingui un cos K de pe elements s'obt un conjunt de punts fixos igual a K, similar a l'exemple anterior. Els iterats de l'aplicaci de Frobenius es fan servir per a definir la clausura de Frobenius i la clausura estricta d'un ideal.

 Frobenius per a cossos finits .

Sigui Fq el cos finit de q elements, on q=pe. F deixa fix Fp amb aquest argument. Si q=2, aleshores F2, la segona iteraci de Frobenius, deixa fixos p2 elements, pel que deixa fix . En general, Fe deixa fix . A ms a ms, F genera el Grup de Galois de qualsevol extensi de cossos finits.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64976" title="Baix continu" nonfiltered="732" processed="727" dbindex="25771">
El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), s l'acompanyament musical utilitzat gaireb en tots els gneres durant l'poca barroca.

El baix continu, com el seu nom implica, es toca de forma contnua al llarg d'una pea i proporciona l'estructura harmnica de la msica, complementant la melodia. La distribuci d'instruments que s'encarreguen de la part del baix continu acostuma a deixar-se a la llibertat dels intrprets i pot variar molt. Com a mnim un dels instruments ha de poder realitzar acords, com un clavicmbal, un orgue, un llat, una tiorba o una arpa; a banda d'aquests es poden incloure altres instruments de registre baix, com el violoncel, el contrabaix, la viola de gamba o el fagot. La combinaci ms habitual s clavicmbal i violoncel en obres instrumentals i peres i orgue en msica sacra; cada vegada s ms habitual tamb afegir un llat o una tiorba per aportar ms textura i refor harmnic.

En les partitures la part corresponent al baix continu noms indica la nota ms baixa i l'instrumentista de teclat (o el que pugui realitzar acords) crea la part completa del continuo tocant, a ms de les notes baixes indicades a la partitura, notes superiors per completar els acords. Aquestes notes superiors es poden determinar abans de la interpretaci o es poden improvisar durant la mateixa. La notaci de baix xifrat, que es descriu ms endavant, proporciona una guia, per en general s'espera que els intrprets utilitzin el seu criteri i gust musical per crear les parts superiors, d'acord amb les altres veus o parts de la composici. Les edicions modernes d'obres musicals barroques sovint acompanyen el baix continu amb una part de teclat totalment desenvolupada, de manera que s'elimina la necessitat d'improvisar, per cada vegada ms es torna a la prctica habitual al barroc d'improvisar la part del baix continu.

 El baix xifrat .
La realitzaci del baix continu es pot guiar mitjanant la indicaci, a la partitura, de nombres i alteracions sota la nota corresponent. Aquests nombres indiquen quins intervals cal tocar per sobre de la nota del baix i quines inversions d'acords cal fer. El terme tasto solo indica que noms s'ha d'interpretar la lnia de baix (sense acords superiors), normalment fins trobar altra vegada una xifra. La notaci del baix xifrat no sempre ha estat consistent. Especialment al segle XVII els compositors omitien els nombres quan creien que l'acord era obvi. A vegades tamb s'especificava l'octava utilitzant intervals compostos, com 10, 11 i 15.

Com a exemple, el baix indicat a la segent partitura es pot realitzar, segons les indicacions del xifrat, tal com es mostra en color gris:

;


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64978" title="Cant de la Costa Vermella" nonfiltered="733" processed="728" dbindex="25772">
El cant de la Costa Vermella s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.

Composici.
El cant de la Costa Vermella est compost per 4 municipis del Rossell, situats a la Costa Vermella:
 Portvendres (capital del cant);
 Banyuls de la Marenda;
 Cotlliure;
 Cervera de la Marenda;

Poltica.
L'actual conseller general per aquest cant s Michel Moly, del Partit Socialista, que va fer-se amb la victria en la segona volta de les darreres eleccions cantonals, celebrades el 28 de mar del 2004. Michel Moly, alcalde de Cotlliure, va revalidar el seu esc en la segona volta d'aquests comicis amb el 69,62% dels vots, derrotant la candidata de la dreta, Louise Vila (UMP), que en va obtenir el 30,38%.

El candidat del Bloc Catal, Jack Falcon, no va poder passar a la segona volta en aconseguir en la primera noms 200 vots, s a dir, el 2,81% dels sufragis, essent doncs el segon candidat menys votat, superant nicament el candidat de l'extrema esquerra Stephane Goupil.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64979" title="Cant de Prats de Moll i la Presta" nonfiltered="734" processed="729" dbindex="25773">
El cant de Prats de Moll s una divisi administrativa francesa, situada a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals.


Composici.
El cant de Prats de Moll est compost per 6 municipis del Vallespir:
 Sant Lloren de Cerdans;
 Prats de Moll i la Presta (capital del cant);
 Serrallonga;
 Costoja;
 el Tec;
 la Menera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64980" title="Cristi X de Dinamarca" nonfiltered="735" processed="730" dbindex="25774">
.

Cristi X de Dinamarca (Palau de Charlottenlund 1870 - Copenhaguen 1948). Rei de Dinamarca des de l'any 1912 i fins l'any 1947, any de la seva mort. Cristi tamb fou rei d'Islndia des de l'any 1912 i fins l'any 1944, any en qu aconsegu la independncia.

Naixement i Famlia.


Nascut el 26 de setembre de 1870 al Palau de Charlottenlund, era fill del prncep hereu i desprs rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia; essent nt del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel per via paterna, mentre que per via materna ho era del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos.


Casament i Descendncia.


L'any 1898 es cas amb la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. Alexandrina era filla del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia. Alexandrina era besnta del tsar Nicolau I de Rssia i rebesnta del rei Frederic Guillem III de Prssia.

La parella tingu dos fills:

SM el rei Frederic IX de Dinamarca nascut el 1899 a Estocolm i mort el 1973 a Estocolm. Es cas el 1935 amb la princesa ngrid de Sucia.

SAR el prncep Knud de Dinamarca nascut el 1900 a Copenhaguen i mort el 1976 a la mateixa ciutat. Es cas amb la princesa Carolina Matilde de Dinamarca.

El regnat de Cristi IX de Dinamarca mostr certs tics autoritaris en un mn cada vegada ms democrtic. Malgrat que aquest panomarama ens permet afirmar que el seu regnat no fou especialment popular grcies al context internacional de les dues Guerres Mundials i el smbol de resistncia nacional que represent feren de la monarquia i del rei ua figura poltica enormement popular.


La crisi d'Schleswig-Holstein.


A l'abril de 1920, Cristi instig l'anomenada Crisi Orientl el fet ms decisiu de l'evoluci de la monarquia danesa al segle XX. La causa immediata de la crisi fou un conflicte entre el rei i el gabinet governamental sobre la reunificaci del ducat d'Schleswig a Dinamarca, un ducat histricament feudetari del Dinamarca el qual havia estat cedit a Prssia l'any 1866. Les reclamacions daneses es materialitzaren desprs de la Primera Guerra Mundial, moment en qu els danesos pogueren recuperar el ducat grcies a la desfeta alemanya.

D'acord amb els termes del Tractat de Versalles de l'any 1919 el ducat d'Schleswig sera dividit en dues zones, una septrentional i una central on s'aplicaria un referndum per decidir la seva incorporaci a Dinamarca i una zona meridional que romandria ntegrament a la nova Repblica de Weimar. A la regi septrentional el resultat fou clar, el 75% de la poblaci optava per la uni amb Dinamarca; en canvi, la regi central prefer en un 80% romandre a Alemanya. Davant d'aquests resultats, el govern del primer ministre dans, Carl Theodor Zahle decid l'annexi de la zona septrentional i la permanncia a Alemanya de la zona central.

Molts danesos nacionalistes sentiren decepci davant de la decisi de Zahle que comportava la renncia de la regi central. El rei es mostr pblicament d'acord amb aquests sentiments i orden al primer ministre incloure la regi central al procs de reunificaci. Malgrat tot, l'actitud de Zahle fou de clara desobedincia al monarca. Desprs de la crisi de 1901 la monarquia danesa havia quedat completament sotmesa al poder legislatiu i executiu del pas i Zahle actu en conseqncia. 

Cristi, per, opt per cessar el govern i nombrar-ne un de nou dirigit per una facci conservadora del Parlament. La nova situaci fou rebutjada pel pas i hi hagueren grans manifestacions en contra del monarca que sucumbiren el pas en un ambient gaireb revolucionari comprometen una de les ms antigues monarquies europees. Davant d'aquesta situaci, s'establiren negociacions entre el Rei i diferents membres del partit socialdemocrta. El resultat fou la nova dimissi del nou govern establint un govern de comproms fins a la celebraci de noves eleccions.

Aquesta fou l'ltima intervenci d'un monarca dans en la vida poltica del pas. Desprs de la crisi Cristi hagu d'acceptar una important reducci del seu rol reial limitant les seves competncia a la mera representaci del pas com a cap d'Estat.




La Segona Guerra Mundial.

A travs d'una ocupaci llampec que pretenia ocupar Noruega, Dinamarca caigu l'any 1940 a les mans de les tropes nacionalsocialistes. La intenci del III Reich era una rpida ocupaci de Dinamarca per tal d'assegurar-se un cap de pont cap a l'ocupaci total de Noruega que es preveia molt ms complexa i que era necessria per assegurar-se les rutes martmies que transportaven el ferro suec a travs de Noruega durant els mesos d'hivern en qu els ports bltics es trobaven congelats.

La invasi es port a terme amb pocs dies i es permet a la famlia reial romandre a Copenhaguen, s'instaur un rgim satllit de Berln al pas fins l'any 1943, any en qu Dinamarca fou integrada al Reich com una simple provncia ms.

A diferncia dels monarques de Noruega, Grcia o dels Pasos Baixos que partiren a l'exili durant la Segona Guerra Mundial, el rei Cristi romangu a Copenhaguen durant l'ocupaci nacionalsocialista del pas convertint-se en un smbol nacional del pas. A travs dels seus discursos radiofnics i de la passejada diria a cavall que el monarca realitzava pels carrers de Copenhaguen, Cristi es convert en un autntic smbol de la resistncia del pas a l'ocupaci alemanya.

El rei Cristi X de Dinamarca fou nombrat pel govern d'Israel com a home honrat entre les nacions per la seva ajuda a la poblaci jueva de Dinamarca. Una de les formes ms emprades pels danesos per demostrar el seu orgull nacional durant l'ocupaci del pas fou un bot de forma quadrada que portava l'insgnie reial i que denotava la voluntat d'independncia del pas. Aquest bot quadrat era conegut amb el nom de Kongemrket.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64981" title="Akira Toriyama" nonfiltered="736" processed="731" dbindex="25775">
Akira Toriyama s un mangaka i dissenyador de personatges japonesos. Va nixer el 5 d'abril de 1955 a la ciutat de Nagoya (Prefectura d'Aichi).

 Biografia .
Des de la seva infncia mostr una marcada traa per al dibuix. Malgrat l'oposici dels pares, entr el 1974 a l'Escola Superior Industrial d'Aichi per estudiar disseny grfic. Un any desprs en sort per dedicar-se a dibuixar manga (el nom que reben els cmics al Jap). 

La seva vida de mangaka comen amb la publicaci al setmanari Sh nen Jump de Shueisha. Ms tard crearia moltes histries que tamb serien publicades en aquesta revista i, posteriorment, recollides en volums. Grcies als seus personatges populars, Toriyama s molt popular al Jap i a l'estranger. Tanmateix, tot i el seu xit, encara viu a Aichi i, encara que no estigui apartat de la vida pblica de la seva ciutat, la seva fama li ha causat alguns problemes, per exemple, quan hi ha rumors que far alguna aparici a Tquio, l'oficina de governaci es preocupa perqu en general multituds de fans s'aglomeren prop de casa seva per observar-lo sortir i, fins i tot, l'acompanyen en caravana fins a l'aeroport. Aquest fenmen diu molt sobre la popularitat del Sr. Toriyama. 

Malgrat la seva fama, en general, a en Toriyama no li agrada l'exposici als mitjans de comunicaci collectiva, sn molt estranyes les vegades en qu algun periodista li ha aconseguit fer una entrevista o una foto per a un diari. 

 Obra .
Debut com a dibuixant el 1978 amb la histria Wonder Island, que fou publicada a la revista setmanal Sh nen Jump. A partir d'aqu, cre una srie d'histries curtes, Tomato i Today's Highlight Island, totes tingueren una moderada acceptaci entre els fans i grcies a aix l'autor tingu la possibilitat de realitzar la seva primera srie. En Toriyama encara estava ben lluny d'imaginar-se el futur que tenia per endavant en el mn dels mitjans de comunicaci. 

 Manga i anime .

 El primer xit: Dr. Slump .

El salt a la fama arrib amb Dr. Slump, que es public a la mateixa revista entre 1980 i 1984. Grcies a ella reb el 1981 el Premi de Manga otorgat per l'editorial Shogakukan. L'acceptaci del manga fou massiva i, en menys d'un any desprs de la seva aparici, el 8 d'abril del 1981, s'estren el primer episodi de la srie d'animaci. En total, es recopilaren 18 volums de manga (alguns tamb als Pasos Catalans, publicats per Planeta de Agostini Comics, i a la Catalunya Nord per Glnat), la srie de televisi sobrepass els 240 episodis, i arrib al final el 19 de febrer del 1986. Dr. Slump narra les aventures absurdes del professor Senbei Norimaki, de la seva creaci, un robot amb forma de nena de 10 anys anomenada "Arale", i de la resta d'habitants d'un lloc molt estrany anomenat Vila del Ping. 

 El gust del triomf amb Dragon Ball .
La srie que faria fams a Akira Toriyama dins i fora del Jap, al punt d'haver arribat a ser el mangaka ms conegut del mn, fou Dragon Ball. Toriyama havia escrit una histria curta anomenada Dragon Boy, abans d'escriure Dr. Slump. Doncs b, Dragon Ball s la reelaboraci de Dragon Boy i el seu argument consisteix en les aventures d'en Son Goku i els seus amics, en mig de la recerca monumental de les set boles mgiques la uni de les quals pot invocar la presncia del Drac Shenron, que pot concedir un desig al seu invocador. La frmula d'anar a trobar les boles de drac, enfrontar-se amb molts perills i, finalment, demanar el desig es repeteix contnuament durant els 42 llibres de Dragon Ball que s'arribaren a publicar. 

Ms enll de la magnfica acceptaci assolida amb la publicaci del manga, l'xit de deb vingu quan les histries de Dr. Slump i Dragon Ball es convertiren en sries de dibuixos animats. Aquestes assoliren grans nivells d'audincia. Particularment Dragon Ball, que gener una quantitat massiva de roba, jocs de vdeo i molts tipus de joguines referents als personatges, tant herois com personatges secundaris. Tan gran fou l'xit de la srie que fins i tot es fu popular fora del Jap, com per exemple a Europa o Amrica. 

La srie animada de Dragon Ball Z (el nom que reb la versi televisada un cop que en Son Goku es fu gran) ha estat traduda al catal, l'angls, el francs, l'espanyol, l'itali, el portugus, entre moltes altres llenges. La srie elaborada per la companyia Shueisha conclogu el 1996 i fins aquest any fou transmesa de les 7:00 a les 7:30 PM per la cadena Fuji Telecasting del Jap.

 Desprs de Dragon Ball, qu? .
En aquest mateix any 1996, la companyia rival de Shueisha, Toei, intent continuar amb la histria, per en Toriyama es neg a produir ms manga de Dragon Ball, aix que es limit a donar-li perms per fer una srie com a continuaci de Dragon Ball Z, en la qual ell es limitaria a ser l'assessor i a dissenyar de manera bsica els personatges. Aix comen Dragon Ball GT, que no gaud del mateix xit que les sries anteriors (Dragon Ball i Dragon Ball Z).

Les feines que ha realitzat Toriyama desprs de Dragon Ball han estat histries curtes (d'entre 100 i 200 pgines), entre les que hi trobem Cowa!, Kajika i Sandland, i algunes histries d'una sola entrega, com les de Neko Majin. 

En general, des que es va acabar el manga de Bola de Drac, Toriyama no ha estat capa de crear una histria de tanta repercussi. Ms aviat s'han estat editant recopilacions del seu antic treball, en l'edici del Taller de Teatre d'Akira Toriyama. Alguns afirmen que el que passa s que en Toriyama est descansant abans de treure una histria genial que l'absorbir durant deu anys ms, com Dragon Ball, altres diuen que, simplement, la seva creativitat s'ha esgotat i aporten com a prova el fet que les seves obres ms recents no han gaudit d'xit comercial i que alguns d'ells, notablement les histries de Neko Majin, no sn res ms que pardies en les quals es respira la glria passada de Dragon Ball. 

 Videojocs .
La sensibilitat de Toriyama com a dissenyador i els seus traos nets l'han dut a treballar en el disseny de personatges i alguns monstres de diversos jocs de vdeo. Aix, de manera particular, a la srie popular de Dragon Quest (coneguda com a Dragon Warrior fora del jap). Tamb fou el dissenyador dels personatges del joc de rol Chrono Trigger de Super Nintendo i Super Famicom i el joc de lluita tan conegut Tobal No. 1 de Playstation i tamb la seva continuaci Tobal No. 2, que noms s'edit al Jap.

 Llista d'obres .

Manga.

 Dr. Slump;
 Dragon Ball;
 Taller de teatre d'Akira Toriyama;
 Go!Go! Ackman;
 Toki Meka;
 Cowa!;
 Kajika;
 Sand Land;
 Tocchio, the Angel;
 Neko Majin;

Disseny de personatges de jocs.
 Dragon Quest;
 Tobal;
 Chrono Trigger;
 Dragon Ball;
 Blue Dragon, d'aparici durant l'any 2002;

Programes de televisi.
 Apple pop, la seqncia de l'inici del programa infantil Pon Kick;

Altres.
 QVolt, un autombil elctric de Q Motors;
 Jyanta, un personatge original de Jump Shop.

Enllaos externs.
 Entrevista a Akira Toriyama ;
 Grup de fans Bird Studio ;
 Grup de traductors aficionats dels mangas d'Akira Toriyama ;
 El mn d'Akira Toriyama (grup de fans) ;
 Pgina Oficial de la Revista Jump ;
 Escola Industrial Superior de la prefectura d'Aichi ;









 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64982" title="Weekly Sh?nen Jump" nonfiltered="737" processed="732" dbindex="25776">
Sh nen Jump sn les dues revistes recopilatries de manga, una setmanal i l'altra mensual, publicades per Sh eisha. La revista setmanal s actualment la ms venuda al Jap, amb 6 milions d'exemplars per setmana. 
, ms coneguda com Shonen Jump, amb 3 milions d'exemplars venuts de cada nmero, s la revista de manga ms famosa de tot Jap i arreu del mn.
Un cop es recopilen els captols publicats en tank bons (volums de 200 pgines), sn publicats amb el segell de Jump Comics.

La Shonen Jump est orientada al shonen (s a dir, per a nois adolescents). Les histries solen tenir molta acci i aventura, i normalment els seus protagonistes sn nois joves amb habilitats especials. 

No noms es publica al Jap, sin que tamb ha arribat als Estats Units, Canad, Alemanya (a aquest ltim pas amb el ttol de Banzai!), i Sucia. Tot i que la revista no es ven en pasos com Corea del Sud, Hong Kong, Taiwan i Tailndia, els ttols de manga de la Shonen Jump s'hi tradueixen i hi sn distribuits.

 Histria .
La Weekly Shonen Jump s una revista dirigida en un principi a un pblic juvenil mascul ("Shonen" es forma amb els kanjis de "poc" i "anys", i s una paraula japonesa que significa "noi"). Les sries mangues que s'hi serialitzen acostumen a contenir molta acci i aventures, sovint amb protagonistes masculins amb poders o habilitats especials.

La revista va ser publicada per primer cop per Shueisha l'any 1968 com a competncia de les llavors molt exitoses revistes Shonen Magazine i Shonen Sunday. Durant la seva millor poca, els anys 90, la Weekly Shonen Jump mantenia una venta de 6 milions per cada nmero. Durant els ltims anys s'ha reduit a 3 milions. Els mangues serialitzats en aquesta revista han estat traduts i redistributs en aquells pasos on no es ven la revista, com Korea del Sud, Hong Kong, Taiwan i Tailndia.

Tamb hi ha un gran nombre de videojocs basats en les sries de la revista, entre ells dos videojocs que recullen tots els personatges principals de les sries de ms xit anomenats Famicon Jump (per la consola Nintendo) i dos atres ms recents anomenats Jump Superstars i Jump Ultimate Stats (publicats per la consola Nintendo DS).

 Mangues publicats actualment a la Weekly Sh nen Jump .
 Asklepios (2008);
 Bakuman (2008);
 Bari Haken (2008);
 Chagecha (2008);
 Bleach (2001);
 D.Gray-man (2004);
 Eyeshield 21 (2002);
 Gintama (2004);
 Hunter  Hunter (1998);
 Inumaru Dashi (2008);
 Kateikyou Hitman Reborn! (2004);
 Kochira Katsushika-ku Kameari K en-mae Hashutsujo (1976) (Ms conegut com a Kochikame);
 Majin Tantei Nogami Neuro (2005);
 Naruto (1999);
 Nurarihyon no Mago (2008);
 One Piece (1997);
 Psyren(2008);
 Pyu to Fuku! Jaguar (2000);
 SKET DANCE (2007);
 To-LOVE-Ru (2006);
 Toriko (2008);

 Publicaci Mensual .
La publicacin de la Monthly Shonen Jump va finalitzar el Juliol de 2007. Quatre mangues de la revista es publicaran a partir (i noms amb nous captols de tant en tant) d'ara a la revista setmanal (Weekly Shonen Jump) fins que surti al mercat la nova revista Jump Square (o Jump). 
Aquests quatre mangues sn:
 Claymore (2001);
 Gag Manga Biyori (2000);
 Rosario to Vampire (2004);
 Tegami Bachi (2006);
 Kurohime (2002);

 Llistat complet de tots els mangues publicats a la Weekly Shonen Jump .
Un asterisc (*) indica que la srie encara est publicant-se actualment.

 1960-1980 .
 Harenchi Gakuen (1968-1972);
 Delorinman (1969-1970);
 Dokonj  Gaeru (1971-1976);
 Mazinger Z (1972-1973);
 Barefoot Gen (1973-1974);
 Play Ball (1973-1978);
 Circuit no Ookami (1975-1979);
 Kochira Katsushika-ku Kameari K en-mae Hashutsujo (Kochikame) (1976-)*;
 Ring ni Kakero (1977-1981);
 COBRA (1978-1984);
 Musculman (1979-1987);
 Dr. Slump (1980-1984);
 Yamasaki Ginjiro (1980-1981);
 Geki! Kyoku Toraichika (1980-1982);
 Sannen Kimen-gumi: (1980-1982);
 Bun no Ao Shun (1980-1981);

 1981-1990 .
1981 
 Capit Tsubasa (1981-1988) ;
 Cat's Eye (1981-1985);
 Black Angels (1981-1985);
 Stop Hibari-kun (1981-1983);

1982
 Fuma no Kojiro (1982-1983);
 High School! Kimengumi: (1982-1987);
 Yoroshiku Mechadoc (1982-1985);

1983
 Wingman (1983-1985);
 Shape Up War (1983-1986);
 Tenchi wo Kurau (1983-1984);
 El Puny de l'Estrella del Nort (1983-1988) ;
 Ginga: Nagareboshi Gin (1983-1987);

1984
 Kimagure Orange Road (1984-1986);
 BAOH (1984-1985) ;
 Bola de Drac (1984-1995);

1985
 City Hunter (1985-1991);
 Tsuide ni Tonchinkan (1985-1989);
 Sakigake!! Otokojuku (1985-1991);

1986 
 Saint Seiya (Cavallers del Zodac, 1986-1990);
 Akaryuoh (1986-1987, continuada a la Super Jump);

1987 
 JoJo's Bizarre Adventure (1987-2004, va continuar-se a la Ultra Jump);
 Yamashita Taro-kun (1987-1990);
 Moeru Oniisan (1987-1991);
 God Sider (1987-1988);
 THE MOMOTAROH (1987-1989);

1988
 Bastard!! (1988-1989 i 1997-2000, continuada a la Ultra Jump) ;
 Jungle King Ta-chan   (1988-1990) ;
 Kami-sama wa Southpaw (1988-1990);
 Rokudenashi BLUES (1988-1997);
 Magical Tarur to-kun (1988-1992);
 Boku wa Shitakata-kun (1988-1990);

1989
 Fly (1989-1996);
 Video Girl Ai (1989-1993);

1990
 Ace (1990-1991);
 Hana no Keiji: Kumo no Kanata ni (1990-1993);
 Shin Jungle King Ta-chan : (1990-1995);
 Slam Dunk (1990-1996);
 Chinyuuki (1990-1992);
 Yu Yu Hakusho (1990-1994);

 1991-2000 .
1991
Aquest no es va publicar cap nova srie.

1992
 Monmonmon (1992-1993);
 HARELUYA (1992);
 Bonbon Slope High School Drama Club (1992-1995);
 CHIBI (1992-1993);
 Kyuukoku! Hentai Kamen (1992-1993);
 HARELUYA II: BY (1992-1999);

1993
 Nink  (1993-1995);
 Tottemo! Luckyman (1993-1997);
 DNA (1993-1994);
 Jigoku Sensei Nube (1993-1999);

1994
 Bomber Girl (1994, published in US by Gutsoon Entertainment);
 Kagemusha: Tokugawa Ieyasu (1994-1995);
 Ousama wa Roba (1994-1996);
 Capit Tsubasa (1994-1997);
 Rurouni Kenshin (1994-1999);
 RASH!! (1994);
 Midori no Maki-baou (1994-1997);
 MIND ASSASSIN (1994-1995);

1995
 Hisokari Dance (1995-1996);
 Karakurizoshi Ayatsuri Sakon (1995-1996);
 Shadow Lady (1995-1996);
 Level E (1995-1997);
 Sexy Commando Gaiden: Sugoiyo! Masaru-san (1995-1997);

1996
 Wild Half (1996-1998);
 Makuhari (1996-1997);
 Hoshin Engi (1996-2000);
 Yu-Gi-Oh! (1996-2004);

1997
 Hanasaka Tenshi Tenten-kun (1997-1999);
 Butsu Zone (1997);
 I"s (1997-1999);
 Century-Ending Leader Takeshi (1997-2001);
 One Piece (1997-)*;
 Cowa! (1997-1998);
 Meiryotei Gotoseijuro (1997-1999);

1998
 ROOKIES (1998-2003);
 Whistle! (1998-2003);
 Hunter x Hunter (1998-)*;
 Shaman King (1998-2004);
 Kajika (1998);
 Rising Impact (1998-2001);

1999
 Hikaru no Go (1998-2003);
 Neko Majin (1999-2005, publicada a mitges a la Shonen Jump mensual);
 The Prince of Tennis (1999-)*;
 Zombie Powder (1999-2000);
 Naruto (1999-)*;

2000
 Bremen (2000);
 Sand Land (2000);
 Black Cat (2000-2004);
 Py  to Fuku! Jaguar (2000-)*;
 Lilim Kiss (2000);

 2001-Present .
2001
 Gun Blaze West (2001-2001);
 Bobobo-bo Bo-bobo (2001-2005);
 Mr. Fullswing (2001-2006);
 Bleach (2001-)*;

2002
 Pretty Face (2002-2003);
 Ichigo 100% (2002-2005);
 Eyeshield 21 (2002-)*;

2003
 Buso Renkin (2003-2006);

2004
 Death Note (2004-2006);
 Gintama (2004-)*;
 Gedo the Unidentified Mysterious Boy (2004-2005);
 Muteki Tetsuhime Spin-chan (2004);
 Katekyo Hitman Reborn! (REBORN!) (2004-)*;
 D.Gray-man (2004-)*;
 Muhyo to R j  no Mah ritsu S dan Jimusho (2004-2008)*;

2005
 Majin Tantei Nougami Neuro (2005-)*;
 Takaya (2005-2006);
 Mieru Hito (2005-2006);
 Taizo Mote  S ga (2005-2007);
 Beshari Kurashi (2005-2006);

2006
 Shinsetsu Bobobo-bo Bo-bobo: (2006-2007);
 Maison Du Penguin (2006-2007);
 To-LOVE-Ru (2006-)*;
 Mx0 (2006-2008);
 P2! -let's Play Pingpong!- (2006-2007);

2007
 Blue Dragon Ral   Grad (2007);
 Samurai Usagi (2007-)*;
 Boku no Watashi no Yusha Gaku (2007-2008);
 Hitomi no Catoblepas (2007);
 Belmonde Le VisiteuR (2007);
 Sket Dance (2007-)*;
 Hatsukoi Limited (2007-2008);

2008
 Psyren (2008-)*;
 K.O.Sen (2008);
 Muddy (2008);
 Poseidon (2008);
 Nurarihyon no Mago (2008-)*;
 Bari Haken (2008);
 Double Arts (2008);
 Toriko (2008-)*;
 Dogashi Kaden! (2008);
 Bakuman (2008-)*;
 Inumaru Dashi (2008-)*;
 Chagecha (2008-)*;
 Asklepios (2008-)*;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64984" title="Miami Dolphins" nonfiltered="738" processed="733" dbindex="25777">


Els Miami dolphins sn un equip professional de Futbol Americ que te la seva seu a Miami, Florida, (Estats Units). Actualment, l'equip juga a la divisi Est de la Conferencia Americana. Els Dolphins varen comenar a jugar a la American Footbal League el 1966 i desprs van passar a formar part de la NFL.

Al 1972, els Dolphins van aconseguir una marca que fins ara cap a equip ha aconseguit batre, ja que varen acabar invictes (The Perfect Season) la temporada, guanyant la Superbowl VII, els dos partits de play-off i tots els partits de la lliga regular. L'any segent, els Dolphins tamb varen guanyar la Superbowl VIII i han aparegut en 3 superbowls ms .

	Samarreta: Verd aqua i Taronja (El color blau fosc es va afegir a finals dels 90 pel coach Jimmy Johnson). A casa els dolphins solen jugar de blanc, a excepci dels partits nocturns que solen vestir de color verd aqua. Des de 2003 els Dolphins tenen una tercera samarreta de color toronja pels partits del Monday Night (Partit de dilluns al vespre, retransmesos a nivell nacional als Estats Units). Actualment tenen un record de 2-0 amb aquesta samarreta, per en el seu quaranta aniversari, els Dolphins no van jugar cap Monday Night com a conseqncia de la seva desastrosa temporada al 2004.

	Casc: Esta format per un dol saltant en la part frontal dels casc.

 Histria de la franqucia .
Els Dolphins han tingut el millor entrenador de futbol americ professional de la histria i el que ms victries ha aconseguit, Don Shula. El 1972, els Dolphins esdevenen el primer equip des que s'instaur el actual sistema de competici en acabar un temporada regular sense perdre, i a ms a ms, posteriorment guanyar la Superbowl.  
5 candidats a Hall of Fame van jugar als Dolphins durant els anys 70, el Running-back  Larry Csonka i el Quaterback Bob Griese (Pare de Brian Griese, QB del Tampa Bay Buccaners). Durant els anys 80 i 90 el jugador ms popular va ser el mtic Quaterback Dan Marino, qui encara posseeix una gran quantitat de records en relaci al joc aeri. 
Els comenaments de Miami com a equip de futbol americ neixen a la American Football League (AFL) quan obtenen una franqucia com a equip d'extensi gracies al actor Danny Thomas i a l'advocat Joseph Robbie a l'any 1965. En un concurs dut a terme aquell mateix any, de cara a posar nom a la franqucia, va comportar la participaci de 19843 persones que van proposar centenars de noms diferents. Entre la dotzena de finalistas hi havia noms com Mariners, Marauders, Mustangs, Missiles, Moons, Sharks, i Suns. El nom guanyador, Dolphins, va ser proposat per 622 persones, entre elles Mrs. Roberta Swanson de West Miami que va obtenir un passi a perpetutat quan a ms a ms de proposar el nom que finalment tindria la franqucia, tamb va encertar el resultat d'un partit de collage entre les universitats de Notre Dame i de Miami, que va acabar 0-0.

 El dof es el ms rpid i intelligent de les criatures del mar  va dir Joe Robbie quan va anunciar la designaci del nom de la franqucia el 8 d'octubre de 1965.  Els dofins poden atacar i matar un taur o una balena. Els mariners asseguren que mala sort tindr aquell que en lesioni un. 

Els dolphins van comenar a jugar l'any 1966, i desprs de 4 temporades consecutives amb records negatius,  Don Shula va reemplaar George Wilson com a Head Coach. Miami va entrar a la NFL quan aquesta es va crear amb sistema actual.

 Els 70: La Perfect Season i les victries a la Superbowl .

Els Dolphins varen ser un equip d'xit durant els setenta. Al 1971, l'equip es va fer amb ttol de campi de AFC, grcies a la connexi entre el quarterback Bob Griese i el wide receiver Paul Warfield. La final de la AFC, en la que Miami va derrotar Kansas City Chiefs, s el partit ms llarg de la histria de la NFL (82 minuts i 40 segons). Desgraciadament per Miami, l'equip va ser derrotat a la Superbowl VI pels Dallas Cowboys 24-3.
Al 1972, els Dolphins completen la que fins ara ha estat la nica temporada perfecte a la NFL, guanyant tots els partits de la lliga regular, els dos de play-off i la Superbowl VII, derrotant als Washington Redskins per 14-7. Aquella temporada, les funcions de passador se les repartiren Griese i el veter quarterback Earl Morrall, i els running backs  Larry Csonka i Mercury Morris aconseguiren ms de 1000 iardes de carrera cadasc. 
La lnea ofensiva  va incloure a futurs membres del Hall of Fame com Jim Langer i Larry Little. El 1972, la consistncia de la defensa, anomenada  The No-Name  (la sense nom) ja que no hi havia cap estrella que sobresorts i en canvi un molt bon treball en equip, va ser la millor de la temporada. Estava liderada pel linebacker Nick Buoniconti, el end Bill Stanfill, i els safeties Dick Anderson i Jake Scott.
L'any 1973, Miami torn a guany la Superbowl, i aquest cop aconseguir 12 victries en temporada regular. A la final, els Dolphins van batre a Minnesota Vikings per 24-7. El 1974, Miami va tornar a arribar als Play-Off per foren eliminats en primera ronda pels Oakland Raiders. Desprs de la derrota fora jugadors, incloent Csonka, Warfield, i el  running back Jim Kiick, van provar sort en la desafortunada World Football League (Precursora de la NFL Europa).
L'any 1975, Miami aconsegueix 10 victories gracies a la consistencia en el joc aeri de Griese i al joc precs del wide receiver Nat Moore. Aquesta vegada per,Miami no arriba als play-off, degut a tenir el desempat desfavorable amb els Baltimore Colts (En la actualitat Indianapolis Colts).
Al 1976, un altre cop l'equip cau amb un record negatiu, per aix es remonta durant les segents 5 temporades amb records de deu o ms victries. Shula havia construt una nova configuraci d'estrelles, que incloen, el linebacker A. J. Duhe i els linemen Bob Baumhower i Doug Betters. Al 1977, el Dolphins acaben amb 10-4, per de nou perden el ttol de divisi amb els Baltimore Colts. Al 1978 asoleixen els play-off amb una Wild-Card, per sn eliminats en primera ronda pels Houston Oilers. Csonka torna a l'equip el 1979. Desprs de guanyar el ttol de divisi, sn eliminats de la competici pels que a la postra, serien els campions, els Pittsburgh Steelers.

Els 80: Apareix Dan Marino.
El 1980, David Woodley, un atltic quaterback provinent de LSU (Louisianna State University) debuta en un partit contra Baltimore substituint a Bob Griese qui s'havia lesionat greument a l'espatlla. Griese, no tornaria a jugar a nivell professional retirant-se a finals d'aquella temporada. Els Dolphins, amb un record de 8-8, serien eliminats dels play-off.

Miami torna al seu millor nivell l'any 1981, on guanya la AFC East amb un record de 11-4-1. Aquesta temporada, la posici de QB es compartida per Woodley i el QB reserva Don Strock, el que va fer que la premsa local els anomens "Woodstrock.". Aquell any, arribaren als play-off divisionals contra San Diego Chargers, el qual es va convertir en un dels partits ms memorables de la historia de la NFL. Perdent 24-0, Strock va entrar al terreny de joc i va propici un remontada frentica, que es va culminar amb una jugada "Hook and Lateral" on Stroke va fer una passada al WR Duriel Harris qui immediatament va tornar a passar la pilota al RB  Tony Nathan qui anotava un touchdown poc segons abans de finalitzar la primera part i deixant el marcador en un 24-17. 
Un cop arribats al 4art quart, Miami es posa en avantatge fins que San Diego aconsegueix empatar a 38 quan quedava menys d'un minut pel final del partit. En aqull moment un drive rpid permet a Miami tenir la opci de guanyar el partit amb un Field Goal per el tight end dels Chargers Kellen Winslow, prcticament exhaust, va aconseguir blocar el xut de Uwe von Schummann just quan el rellotge arribava a 0. Von Schummann va tornar a ser blocat a la prorroga, i Rolf Benirschke, kicker de San Diego, va assolir el Field Goal guanyador.
L'any 1982, en una lliga caracteritzada per la vaga, els Dolphins va estar liderats per la "Killer B's" defense (Baumhower, Bill Barnett, Lyle Blackwood, Kim Bokamper, Glenn Blackwood, Doug Betters, Don Bessileu, i Bob Brudzinski), que van deixar a 5 dels seus 9 contrincants amb 14 o menys punts i van portar directament a l'equip de Florida a la seva quarta Superbowl. Durant les dues primeres rondes de play-off, l'equip es revenja de derrotes previes. Al final de temporada, en un partit amb molta neu a Boston en contra dels New England Patriots, una polmica arbrital va permetre a l'equip de Nova Anglaterra endur-se la victria. En la primera ronda de play-off, tots dos equips es van tornar a trobar amb una fcil i contundent victria de Miami. A la segona ronda, Miami eliminaria San Diego, consumant aix la revenja de la temporada anterior. Finalment, a la final de conferncia, Miami guanyaria als Jets perdent la Superbowl contra els Redskins per 27-17. 

Ironicament, desprs de gaudir de l'xit d'una filosofia basada en la defensa i en control de la pilota en atac per a pressionar el QB contrari, les segent 17 temporades de Miami varen estar marcades per una mitjana de joc de carrera i defensa combinades amb un majestus quaterback.
Durant el tercer partit de la temporada de 1983, Shula substitueix Woodley pel rookie Dan Marino, qui va aconseguir ser el lder de pase de AFC en la seva primera temporada (I amb 3 partits menys) i Rookie de l'any. Durant els primers anys de la decada dels 80, Marino va aconseguir la ms impresionat llista de records relacionats amb el joc aeri de la histria de la NFL, aconseguint el record de iardes en una temporada (5804 iardes), 48 touchdowns i 362 passades completades durant l'any 1984 i que tan sols Peyton Manning ha estat capa de superar. Ajudat per una bona linea i uns bons receptors com Mark Clayton i Mark Duper, acaba la temporada de 1983 amb un record de 12-4, l'nic equip de la AFC amb un record positiu, per sn eliminats a la final de conferncia per Seattle Seahawks. Doug Betters va ser escollit millor jugador defensiu de la temporada.
L'any 1984, els Dolphins van guanyar els primers 11 partits, acabant la temporada amb un record de 14-2 (La millor marca des que es juguen 16 partits en temporada regular). Marino, en la seva primera temporada completa, va ser votat MVP i va aconseguir els records abans esmentats. Miami va superar Seattle i Pittsburg en els play-off, per a la Superbowl XIX es varen trobar amb 49ers de Joe Montana que varen guanyar 38-16. Curiosament, aquesta ha estat l'nica aparici de Marino en una Superbowl.
Al 1985, Miami acaba l'any amb un record de 12-4, i s l'nic equip capa de guanyar a Chicago en tota la temporada, assegurant un record que es mant fins a dia d'avui. Tot i aix, a la final de conferncia uns sorprenents Patriots derrotarien Miami 31-14, la primera vegada que ho feien des de 1969, passant a jugar una Superbowl on serien esborrats per Chicago. 
L'any 1986, comenaren els problemas per l'equip, amb una mala temporada i un record de 8-8 que continuarien en el 1987, on una altre vegada va retallar la temporada i deixaria Miami amb un 8-7. Al 1988, s'inaugura el Joe Robbie Stadium (Posteriorment Pro-player Park, Pro-player stadium i actualment Dolphins Stadium, seu tamb dels partits dels Florida Marlins de la MLB de Baseball). Aquell l'equip acaba en record negatiu per primera vegada amb molts anys, per tornar al 8-8 l'any 1989.

El 90: Aquest any... Tampoc. Marino es queda sense segona Superbowl.
L'any 1990, els Dolphins una altre cop es posen les piles en defensa, i acaben amb un record de 12-4, essent segons a l'AFC. A les Wild Card derroten Kansas City Chiefs, per en un glid partit, els Buffalo Bills de Jim Kelly aparten de nou a Marino de la Superbowl. La temporada de 1991, va ser semblant, per aquest cop sn els Jets qui eliminen els Dolphins a la prorroga en l'ltima setmana de la lliga regular.
El 1992, acaba a un record de 11-5, capturant el ttol de la AFC en la millor temporada de  Mark Higgs com a running back i  Keith Jackson (provinent dels  Philadelphia Eagles) com a receptor. L'equip, tot i batre San Diego al play-off divisional, torna a caure enfront Buffalo a la final de conferncia.
El 1993, va ser un any de lesions, Marino i el seu suplent Scout Mitchell pateixen lesions i Miami perd els ltims 5 partits acabant amb un record de 9-7. La tornada de Marino l'any 1994, envalentona l'equip fins arribar (10-6 en temporada regular) al play-off divisional, per novament San Diego els elimina en un partit d'infart.
Al 1995 Marino, aconsegueix superar el record de iardes per carrera professional de Fran Tarkenton (48.841), touchdowns (352), i pasadse completes (3,913). Tot i aix, els Dolphins acaben 9-7 i han de jugar les Wild-Card contra Buffalo Bills que els elimina. Al 1995, Don Shula deixa l'equip i Jimmy Jonson, guanyador de ttols universitaris i de dues superbowls amb Dallas, es fa crrec de l'equip. La primera temporada acaba amb 8-8, per el RB rookie Karim Abdul-Jabbar aconsegueix superar les 1000 iardes de carrera. Al 1997, Miami torna al record de 9-7, per New England els elimina als Wild-Card. Un temporada fora bona, permet que els Dolphins d'un ja veter Marino acabi la temporada amb un record de 10-6 al 1998, per els futurs campions els Broncos de Jhon Elway deixarien a Marino sense la anhelada Superbowl. 
El 1999, la temporada comenta amb un Marino fora irregular, que pateis una greu lesi a la setmana 5. Damon Huard, el QB suplent, porta l'equip fins a una magnfica situaci fins a la tornada de Marino durant el tradicional partit del dia d'Acci de Grcies a Dallas. Aquell va ser el comenament de la fi, ja que Marino va rebre 5 intercepcions i va acabar amb un rating de 0.0. El record des de la tornada de Marino va ser de 2-6. Tot i aix, Miami arriba als play-off i es troba amb Seattle Seahawks comandats per Jon Kitna, qui venia de guanyar la World Bowl a la NFLEurope amb els Barcelona Dragons, a qui derroten per un ajustadssim resultat. A la final divisional per, en un trist partit, Miami s eliminat per Jacksonville per 62-7. Desprs d'aquest partit Jimmy Johnson deixa l'equip, i Dan Marino decideix retirar-se del ftbol professional.  

Els anys 2000.
Dave Wannstedt, es converteix en el nou entrenador i el QB suplent de Jacksonville Jay Fiedler en el nou titular, el que semblava que havia de ser una nova era per a Miami. Aquell any, la defensa comenta demostrar les seves grans possibilitats amb jugadors com Jason Taylor i Trace Armstrong amb 10 sacks cadasc,  i Sam Madison, Brian Walker, Brock Marion i Patrick Surtain amb 5 intercepcions. Lamar Smith , el RB, corre 1139 iardes i Miami aconsegueix acabar adalt de tot de la AFC East. Als play-off, Miami elimina els Colts en la prorroga de les Wild Cards, per cau estrepitosament davant els Oakland Raiders per 21-0.
Al 2001, una altre temporada correcta deixa a Miami amb un 11-5, amb especial atenci al joc del WR Chris Chambers. Tot i aix, la lesi de Drew Bledsoe a New England amb l'aparici del QB Tom Brady fa que el ttol de divisi marxi cap a Boston, i Miami ha de jugar una Wild-Card contra Baltimore, on perd a casa perd 20-3, en un partit que sempre ser recordat perque el president George W. Bush es enuagar amb una galeta mentre l'estava veient.
Al 2002, l'incorporaci de Ricky Williams provinent de New Orleans, i de Randy McMichael del draft permeten un comenament espectacular de Miami amb un record de 5-1, incloent una remuntada de Fiedler en l'ltim minut en contra Denver. Per desgrcia una lesi va deixar Fiedler fora de l'equip, i Ray Lucas el QB suplent agafa les rendes del mateix i deixa l'equip 5-4. Tot i aix, dues victries contra Baltimore i San Diego i una derrota contra Buffalo, deixen l'equip amb opcions de quedar ben classificat de cara els Play-off. A falta de dues jornades, una victria de l'equip el clasificaba pels play-off i donava opcions ha aconseguir un plaa de bye, per Minessota i New England ho evitarien. Precisament, aquest ltim partit con New England, va ser caracteritzat perque Miami va dominar 3 quarts i 3/4 del quart quart grcies a un partids de Ricky Williams, per una remontada impressionat de l'equip de Tom Brady (Amb opcions d'arribar als play-off) deixaria el marcador molt ajustat al final. Al final, una estpida penalitzaci, un Kick-off d'Olindo Mare directament out of Bounds  deixaria Miami igualat al record amb New England i amb New York Jets. El desempat faria que tant l'equip de Florida com el de Boston fossin eliminats i els Jets assolissin els play-off. De totes maneres, aquest any es recordar pel record de Ricky Williams que va correr 1853 iardes de cursa per 16 touchdowns. 
El 2003, la temporada comenta molt malament amb un derrota contra els novells Houston Texans, per l'equip es ref amb 4 victries consecutives. De nou les lesions, i la indecisi del coach entre un Jay Fiedler lesionat o Brian Griese porten l'equip a acabar amb 10-6, i novament eliminats del play-off per molt poc.
El 2004, va ser l'annus horribulus de Miami. Randy McMichael va ser arrestat per un cas de violencia domstica, David Boston el fitxatge estrella es lesiona tot just comenar la pre-temporada i queda fora de la mateixa, i especialment, la renuncia i retirada de Ricky Williams (segons alguns rumors relacionades amb el consum de Marihuana) provoquen una crisis que deixa l'equip amb 1-8 i el cessament-dimissi de Wannstedt el 9 de novembre de 2004. El coordinador defensiu Jim Bates es fa crrec de l'equip i aconsegueix un record de 3-4 i sobretot guanyar als Patriots a Foxboro en el Monday Night Football. A pesar d'aix, la directiva decideix no renovar Bates i fitxa Nick Saban de la Louisiana State University

2005: Una nova era.
La primera pre-temporada de Saban ha provocat profunds canvis a Miami. En el draft els Dolphins, amb el nmero 2 global, escullen Ronnie Brown. Tamb es fitxa Gus Frerotte i es mant el suplent A.J.Feeley. Finalment, i desprs de cumplir 4 partits de sanci per abs de substancies prohibides, Ricky Williams torna a l'equip.
La temporada regular comenta b, per la irregularitat es la nota constant fins al final de temporada on s'encadena una llarga rfaga de victries, insuficients per arribar als play-off amb un record de 9-7, per que donarien la satisfacci de tornar a guanyar als Patriots a Foxboro. De totes maneres, la sensaci s que a Miami el canvi pot portar alegries en el futur.

Enllaos Externs.
Miami Dolphins  web site ;
Miami Dolphins fan site;
Finheaven: La web amb la concentraci de fans ms gran del mn ;
The Dolphins Make Me Cry - Web dedicada als habituals desastres de desembre dels Dolphins;
Sports E-Cyclopedia.com;
Miami Dolphins fan web;
Miami Dolphins NFL;
Miami Dolphins news;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64985" title="Abdul Hamid II" nonfiltered="739" processed="734" dbindex="25778">


Abdul Hamid II (21 de setembre de 1842- 10 de febrer de 1918), fill del sold Abdul Mecid I, sold de l'Imperi otom i Califa dels musulmans des de la deposici del seu germ Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva prpia deposici el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaat per un altre germ, Mehmet V.

Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, per la situaci del pas en aquell moment no s'adaptava a una evoluci d'aquest tipus. Ja sigui per la manca de finanament pblic, per la insurrecci de 1875 a Bsnia i Hercegovina, de la guerra amb Srbia i Montenegro, o incls pel repuls generat a Europa en resposta als mtodes brutals utilitzats per reprimir la rebelli a Bulgria, tot incitava al nou sold de no intentar les reformes liberals promeses en el moment del Tractat de Berln de 1878 signat amb les potncies europees. Tanmateix, Turquia mantenia bones relacions amb el Regne Unit a conseqncia de la seva posici de muralla natural de l'Imperi rus, i comenava a veure Alemanya unificada com un aliat potencial.

Cap a 1890, els Armenis comenaven a reclamar les reformes liberals promeses a Berln. Comencen a esclatar tensions els anys 1892 i 1893 a Merzifon i Tokat. El 1894, una forta rebelli armnia va ser severament reprimida a la regi muntanyosa de Sassun.

Els europeus van exigir a Abdul Hamil, tamb anomenat Abdul Sergi Hamil el Castell, una protecci per als Armenis cristians i, en canvi, el sold Abdul Hamid II , aprofitant l orientaci de la poltica russa cap a Extrem Orient desprs de colonitzar Sibria, desencadena les matances armnies que provoquen 250.000 vctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macednies de 1896. Aquestes massacres, que precedeixen en dos decennis el genocidi armeni, han valgut al sold el sobrenom de Sult Vermell.

Sota el regnat d'Abdul Hamid Turquia perd Bulgria, Rumlia oriental, Bsnia, Hercegovina, Egipte, Tunis i la Dobrudja. El sia menor s'ha convertit en presa impotent de la dictadura econmica i poltica d'Alemanya.

La humiliaci nacional causada per la situaci a Macednia i el ressentiment de l'exrcit pels espies i confidents del Palau van acabar provocant una crisi. Durant l'estiu 1908, la revoluci Jove turca va esclatar i Abdul Hamid, assabentant-se que les tropes de Tessalnica amenaaven en invadir Istanbul, va decidir immediatament capitular, el 23 de juliol.

El 24 de juliol, un decret anunciava el restabliment de la constituci otomana de 1876, suspesa des de 1878. Des de l'endem, un altre decret abolia l'espionatge i la censura i ordenava l'alliberament dels presoners poltics. En 1877 va estallar la guerra amb Rusia, que fou un desastre, Rusia va imposar un dur tractat, el Tractat de San Stefan, que va sotmetre a una asamblea europea celebrada a Berln,aprobant el 13 de juliol de 1878, encara que suavitzat per els esforos diplomtics del govern angls de Benjam Disraeli. La conseqncia d'aquesta derrota va ser el trencament de l'Imperi Otom, tamb conegut com Otto, i va haber d'accedir a Anglaterra la illa de Chipre, i la seva debilitat el va obligar a admetre el protectorat francs sobre Chirimoya. 

L'actitud correcta del sold no el va exonerar de la sospita de conspirar amb els poderosos elements reaccionaris presents al si de l'Estat, una sospita confirmada per la seva actitud enfront de la contra-revoluci del 13 d'abril de 1909, quan una insurrecci dels soldats sostinguda per una revolta popular conservadora va fer fora el govern.

Des de la seva restauraci per les tropes de Tessalnica, el govern decideix destituir Abdul Hamid, i el 27 d'abril el seu germ Reshid Effendi va ser proclamat sota el nom de Mehmet V. L'ex-sult va ser condut en captivitat a Tessalnica.

De tornada a Istanbul el 1912, va passar els ltims anys de la seva vida a estudiar i a escriure les seves memries en una residncia vigilada al Palau de Beylerbeyi, on va morir el 10 de febrer de 1918.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64986" title="Televisin de Galicia" nonfiltered="740" processed="735" dbindex="25779">
Televisin de Galicia (Televisi de Galcia), canal de televisi gallec que forma part de la Compaa de Radiotelevisin de Galicia (CRTVG). 

La TVG comen les seves emissions el 25 de juliol del 1985 amb l'emissi del curtmetratge Mamasuncin de Chano Pieiro. Desprs d'un perode d'emissi de proves, entr a emetre amb normalitat el 29 de setembre d'aquell mateix any amb 39 hores d'emissi a la setmana. Actualment emet 168 hores per setmana i prop del 70% s de producci prpia. El 31 de desembre del 1996 el canal Galeusca TV, del que tamb formaven part ETB i TV3, inici les seves emissions regulars via satllit i el 17 de maig de l'any segent la TVG comen a transmetre per internet.

Actualment dispossa de diversos canals. TVG s el canal generalista, GaliciaTV Amrica s el canal internacional per a Amrica, GaliciaTV Europa el canal internacional per a Europa i A stima (nom provisional) que emet en proves per TDT. LA principal emissi d'"A stima" sn els esports durant el cap de setmana i programaci cultural. Quan no emet, reemet el senyal de GaliciaTV Amrica.

Les seves installacions centrals sn a San Marcos, a la parrquia de Bando (Santiago de Compostella). 

La programaci de TVG s'emet ntegrament en gallec per a tot el territori. Tot i aix, el primer canal de televisi que emet en gallec, tot i que parcialment, fou el Centre Territorial de TVE a Galcia. 

La TVG forma part de la FORTA. 

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la TVG













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64991" title="Euskal Telebista" nonfiltered="741" processed="736" dbindex="25781">
Euskal Telebista (ETB), en catal Televisi Basca, s l'ens televisiu d'Euskal Irrati Telebista (Rdio Televisi Basca), consorci dependent del Parlament Basc. La primera emissi fou el 31 de desembre del 1982 a les 00.00 hores a travs d'ETB 1. D'aquesta manera es convert en el primer canal autonmic creat a l'estat espanyol. Ms tard, el 1986, sorg el segon canal; anomenat ETB 2. El 2001, arribaren dos canals ms: ETB Sat, que es pot rebre a tot Europa a travs del satllit ASTRA i Digital +, i Canal Basc, dirigit especialment a Amrica. Aquests dos ltims canals emeten en uscar i castell mentre que ETB 1 ho fa ntegrament en uscar i ETB 2 en castell.

El senyal analgic d'ETB 1 i ETB 2 cobreix tot el Pas Basc, Navarra, el Pais Basc del Nord i les zones limtrofes de La Rioja, Arag, Castella i Lle i Cantbria. 

A partir del 2005, tamb emet els quatre canals en digital a travs de la TDT. D'Euskal Telebista han sortit actors i presentadors com Unax Ugalde, Karlos Arguiano, Carlos Sobera, Emma Garca, Patricia Gaztaaga, Anne Igartiburu, Jorge Fernndez, Oscar Terol, d'entre altres. 

Enllaos externs.

Pgina Oficial d'Euskal Irrati Telebista;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64994" title="ETB 1" nonfiltered="743" processed="737" dbindex="25783">
ETB 1 s el primer canal d'Euskal Telebista (ETB). Televisi generalista que emet en uscar. Fou el primer canal autonmic que emet a Espanya, 31 de desembre del 1982. La seva oferta televisiva compta amb programes, magazines, entrevistes, sries, cinema en basc, documentals, retransmissions esportives, programes infantils i juvenils, etc. 

La srie Goenkale, s'ha convertit en la srie espanyola ms llarga amb ms de 10 temporades en antena. Wazemank, programa humorstic, tamb s'ha convertit en un dels programes amb ms audincia d'ETB 1. 

Tamb hi ha un segon canal d'Euskal Telebista, ETB 2, que emet principalment en castell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64995" title="Savdal" nonfiltered="744" processed="738" dbindex="25784">
Savdal s el nom d una organitzaci poltica del Daguestan, que t com a finalitat la reunificaci de la naci dels lesgins (lezgin).

Va sorgir el 1990 entre els lesguians de Daguestan (mes de dos-cents mil, el sis grup tnic de la Repblica) i d'Azerbaidjan (uns dos-cents cinquanta mil, el segon grup tnic de Azerbaidjan desprs dels zeris). El seu programa poltic proposava la unificaci dels territoris lesguians de ambdues repbliques en un nou estat independent. Els lesguians de Daguestan es queixaven de ser tractats com a ciutadans de segona classe (l atur entre els lsguis es el doble que entre els altres grups tnics de Daguestan)

El 1998 el grup es va escindir en dues branques: una radical, que va mantenir els objectius; i una moderada, que demanava un territori autnom al sud de Daguestan, amb status de repblica subjecte de la Federaci russa. La lluita entre les dues faccions va debilitar el moviment que va perdre part del gran suport popular que havia gaudit. El mar de 1999 es va constituir la Federaci Nacional Lesguiana per l autonomia cultural, dirigida per un lesgui d'Azerbaidjan, i molts membres del Savdal van passar a aquest grup que era contrari a la independncia nacional.

Nasyr Primov, un dels principals dirigents del Savdal (branca radical), va ratificar el 2004 l opci per la independncia, mentre l ala moderada es va decantar per demanar la separaci dels territoris lesguians del sud de Daguestan per unir-los al dels nord d'Azerbaidjan i formar una regi autnoma dins la Repblica d'Azerbaidjan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="64998" title="Ajdov?ina" nonfiltered="745" processed="739" dbindex="25785">
Ajdov ina s una petita ciutat i un municipi amb el mateix nom, amb una poblaci de 7000 habitants, situat a la Vall de Vipava (Vipavska dolina), Eslovnia. 

L'estil de la ciutat recorda molt una tpica ciutat italiana, ja que la frontera amb Itlia s a menys de 20 km. El clima s mediterrani. La ciutat est situada a 14 km de la Mar Adritica. 

Personatges famosos nascuts a Ajdov ina.

 Veno Pilon (1896-1970) - pintor ;
 Danilo Lokar - autor;
 Anton  ebej - pintor;


Enllaos externs.

 Ajdov ina, pgina oficial del municipi (en eslov);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65000" title="Cerknica" nonfiltered="746" processed="740" dbindex="25786">
Cerknica s una petita ciutat (10,284 habitants), al municipi eslov de Kras, una regi del sud-oest d'Eslovnia. La prctica del surf s molt popular al llac Cerknica, el ms gran d'Eslovnia. 

Les famoses coves de Postojna sn aprop de Cerknica, i sn un dels sistemes de coves ms impressionants del mn. 

Enllaos externs.
Pgina illustrada sobre Cerknica;
Pgina oficial de la ciutat en eslov;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65002" title="Cerkno" nonfiltered="747" processed="741" dbindex="25787">
Cerkno s un petit poble i un municipi amb el mateix nom a la part oest d'Eslovnia. T cap a 2,000 habitants i s el centre administratiu de la regi de Cerkljansko. 

s conegut pel seu carnaval de Laufarija, un festival de primavera amb mscares de fusta treballada, per l'hospital Franja (Bolninica Franja), un hospital de la Segona Guerra Mundial i una pista d'esqu. 

 Enllaos externs .

 Cerkno, pgina oficial del municipi (en eslov);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65003" title="Dravograd" nonfiltered="748" processed="742" dbindex="25788">
Dravograd (en alemany: Unterdrauburg) s un petit poble i municipi amb el mateix nom, a Eslovnia, situat en un lloc de pas entre de la frontera d'Eslovnia amb ustria, al costat del riu Drava. El municipi t cap a 9,000 habitants i t una extensi de 105 km.

Geografia.
Dravograd est situat a la part septentrional d'Eslovnia, a la confluncia de tres rius: el riu Drava, el Mea i el Mislinja.
rne e, Libeli e, entjan pri Dravogradu, i Trbonje.

Altres dades.

Codi Postal: SI-2370

Enllaos externs.

 Pgina Oficial de Dravograd;
 Oficina de Turisme de Dravograd;
 Central hidroelctrica de Dravograd;
 Estaci meteorolgica de Dravograd;
 UL-Aero klub Aviofun Koroka;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65005" title="Gaberke" nonfiltered="749" processed="743" dbindex="25789">
Gaberke s una petita localitat prop de Velenje, a Eslovnia, amb una poblaci que no arriba als 850 habitants. 

El poble t diverses associacions, a travs de les quals es fan moltes activitats. Una d'elles s el departament del Foc. 

Enllaos d'inters.
PGD Gaberke;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65006" title="Anastsia de Rssia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)" nonfiltered="750" processed="744" dbindex="25790">


Anastsia de Rssia, gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin (Peterhoff 1860 - Eze (Frana) 1922). Gran duquessa de Rssia que es convert en gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin pel seu matrimoni amb el gran duc sobir d'aquest territori de l'Alemanya septrentional.

Nascuda el 28 de juliol de 1860 al palau imperial de Peterhoff a les immediacions de Sant Petersburg. Anastsia era la segona filla del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden. La gran duquessa era nta del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia.

El 24 de gener de 1879 la gran duquessa contragu matrimoni amb el gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin al Palau d'Hivern de Sant Petersburg. Frederic Francesc era fill del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Anna de Hessen-Darmstadt.

La parella s'install a Schwerin i l'any 1883 esdevingueren gran ducs sobirans. La parella tingu tres fills:

 SAR la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, reina de Dinamarca, nascuda el 1880 a Schwerin i morta el 1956 a Copenhaguen. Es cas amb el rei Cristi X de Dinamarca l'any 1898 a Cannes.

 SAR el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin nascut el 1882 a Schwerin i mort el 1945 a Flensburg. Es cas amb la princesa Alexandra de Hannover.

 SAR la duquessa Ceclia de Mecklenburg-Schwerin nascuda a Schwerin el 1887 i morta el 1954 a Bad Kissingen (Baden-Wrttemberg). Es cas a Berln l'any 1905 amb el prncep hereu Guillem de Prssia;

El seu matrimoni no fou especialment feli i existeixen raons fonamentades per creure que el seu marit se sucida a la seva villa de la Costa Blava francesa l'any 1897. El gran duc patia asma crnica i malgrat que la seva malatia no era especialment greu tenia una important por al futur que la malaltia li deparava. L'any 1897 fou atropellat per un autombil molt probablement al qual es tir per tal de sucidar-se.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65007" title="Gornja Radgona" nonfiltered="751" processed="745" dbindex="25791">
Gornja Radgona s una ciutat i municipi d'Eslovnia. T una poblaci de 12,416 habitants, entre els quals hi consten 6,107 homes i 6,309 dones. 

La mitjana d'edat s de 40 anys, hi viuen 3,576 famlies i 1,276 desocupats. La mitjana salarial s de 137,751 tlars eslovens (sou net). Hi ha 385 estudiants. 

El batlle de la ciutat s Anton Kampu.

 Enllaos externs .
 Gornja Radgona, pgina oficial del municipi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65008" title="Hrastnik" nonfiltered="752" processed="746" dbindex="25792">
Hrastnik s una ciutat i municipi de la regi de Zasavje, a Eslovnia. s sobretot coneguda per les seves mines de carb (el dipsit est situat sota Hrastnik i Trbovlje), i per la producci de vidre. Les muntanyes ms properes sn Kum (1220m), Mrzlica (1122m) i Kopitnik (910m). L'rea del voltant de Kopitnik est protegida com a atracci turstica natural. Els caadors locals vigilen que les espcies no s'extingeixin. La ciutat t la seva prpia llibreria i escola. 

En el passat, moltes famlies treballaren a la indstria del vidre, carb o qumica. Actualment encara hi ha part de la poblaci que treballa en aquestes tres indstries, per alguns van tamb a treballar a les ciutats venes de Trbovlje o Zagorje.

 Enllaos externs .

 Hrastnik, pgina oficial del municipi (en eslov);
 Steklarna Hrastnik Vitrum, fabricaci de vidre;
 Rudnik Trbovlje-Hrastnik, mina de carb (en eslov);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65011" title="Idrija" nonfiltered="753" processed="747" dbindex="25793">
Idrija s un petit poblet i municipi amb al mateix nom, a Eslovnia. s conegut per les seves mines de mercuri (actualment en procs de tancament) i la producci de llaos. 

Quan estava sota domini austrac, era coneguda com a Idria. S'hi descobr mercuri l'any 1497, i el govern comen les extraccions mineres l'any 1580. 

Idrija s un dels pocs llocs del mn on el mercuri es troba tant en estat lquid com en sulfur. L'entrada subterrnia de la mina coneguda com El Pou de l'Antoni (Antonijev rov) s'utilitza avui dia per a visites turstiques dels nivells superiors, acompanyat d'historietes que mostren com treballaven els miners. Els nivells inferiors, que arriben fins cap a 400 metres de profunditat i que ja no s'utilitzen, estan en procs de tancament. 

La ciutat fantasma de Nova dria, a Califrnia, un lloc d'extracci de mercuri durant la Febre de l'Or de Califrnia del segle XIX, prov del nom d'Idrija. 

 Enllaos externs .

 Idrija, pgina oficial del municipi (en eslov);

 informaci turstica, pgina en angls sobre la ciutat i la seva histria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65012" title="Kamnik" nonfiltered="754" processed="748" dbindex="25794">
Kamnik (alemany: Stein) s una ciutat i municipi d'Eslovnia. El municipi inclou Vol ji potok, una exhibici permanent de flors i arbres sota els Alps Kamnik. La ciutat de Kamnik conserva edificis medievals sota el castell de sobre la muntanya. 

La ciutat t cap a 26,000 habitants.

Enllaos externs.
 Kamnik, pgina oficial del municipi (en eslov);
 Vol ji potok;
 Paisage Virtual;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65014" title="Kobarid" nonfiltered="755" processed="749" dbindex="25795">
Kobarid (itali Caporetto) s una ciutat i municipi de la part alta de la Vall del So a (itali Isonzo), a l'oest d'Eslovnia, prop de la frontera amb Itlia. T 4.472 habitants, entre els quals 2.000 sn homes i 2.250 sn dones. 

Kobarid s conegut per la famosa Batalla de Caporetto que va tenir lloc el 1917 com a part de la Primera Guerra Mundial, i on la retirada italiana fou documentada per Ernest Hemingway a la seva novella, A Farewell to Arms. 

La zona arqueolgica de Tono ov Grad, molt propera, t edificis que daten d'abans de l'poca de l'Imperi Rom.  

 Enllaos externs .

 Kobarid, pgina oficial del municipi en angls, eslov, alemany i itali;
 Museu de la Segona Guerra Mundial, Kobarid - Angls i Eslov;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65016" title="Komenda" nonfiltered="756" processed="750" dbindex="25796">


Komenda s un petit municipi del centre d'Eslovnia, situat a 6 km al nord de Kamnik. El poble t 4,451 habitants, entre els quals 2,187 sn homes i 2,264 sn dones. Hi viuen un total de 1,229 famlies, 2,157 treballadors, 194 desocupats, 243 estudiants, i la mitjana salarial s de 113,355 tlars eslovens. 

Nuclis de poblaci.
Komenda cont 14 petits nuclis de poblaci:

Komenda;
Moste;
Suhadole;
Zeje;
Klanec;
Gmajnica;
Potok;
Breg;
Gora;
Nasovce;
Mlaka;
Komendska Dobrava;
Podborst;
Kriz;

 Enllaos externs .

 Komenda, pgina oficial del municipi (en eslov);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65017" title="Dagmar de Dinamarca" nonfiltered="757" processed="751" dbindex="25797">

Dagmar de Dinamarca, tsarina de Rssia (Copenhaguen 1847 - 1928). ltima tsarina viva de la histria contempornia europea. Dagmar fou l'nica dels membres anomenats principals de la famlia imperial russa que consegu escapar de la Revoluci de 1917.



Naixement i famlia.
Nascuda el 26 de novembre de 1847 a la ciutat de Copenhaguen essent filla del llavors prncep hereu i desprs rei Cristi IX de Dinamarca i de la seva muller la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Dagmar era nta del duc Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel per part de pare mentre que per part de mare ho era del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca.

Casament i descendncia.

L'any 1867 es cas amb el tsarevitx i desprs tsar Alexandre III de Rssia fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. La parella tingu sis fills:

SM el tsar Nicolau II de Rssia nat a Tsrskoie Sel a Sant Petersburg el 1868 i executat a la ciutat d'Ekaterinburg el 1918. Es cas amb la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt.
SAI el gran duc Alexandre de Rssia nat a Sant Petersburg el 1869 i mort el 1870.
SAI el gran duc Jordi de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1871 i mort a les muntanyes caucsiques l'any 1899.
SAI la gran duquessa Xnia de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1875 i morta a Hampton Court (Regne Unit) l'any 1860. Es cas amb el gran duc Alexandre de Rssia l'any 1894 a Peterhoff.
SM el tsar Miquel II de Rssia nascut el 1878 a Sant Petersburg i executat a la ciutat de Perm el 1918. Es cas morganticament amb la comtessa Natlia Sheremetievskaja l'any 1911.
SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1882 a Peterhof a Sant Petersburg i morta el 1960 a Cooksville al Canad. Es cas en primeres npcies amb el prncep Pere d'Oldenburg i en segones npcies amb el capit Nikolai Alexandrovich Kulikovski.   ;

Vida pblica.
Intervingu escassament en poltica. La seva vida pblica fou orientada cap a les obres benfiques, la vessant social de la seva posici pblica i sobretot a la famlia de la qual era una gran devota. nicament inspira en el seu esps un sentiment antialemany bastant potent que ella havia heretat del conflicte de l'anomenada Guerra dels Ducats de (1864) que enfront Prssia i Dinamarca i per la qual aquesta perd els ducats d'Schleswig i de Holstein.

Desprs de la caiguda de la Monarquia l'any 1917 rebutj abandonar Rssia i es refugi amb la seva filla menor a la pennsula de Crimea on la revoluci no havia triomfat. Malgrat tot, l'any 1919 hagu d'abandonar Rssia a bord de la nau militar britnic HMS Malborough enviada amb urgncia pel nebot de la tsarina, el rei Jordi V del Regne Unit.

Desprs de passar uns mesos a Londres amb la seva germana la reina Alexandra de Dinamarca s'install a Dinamarca elegint com a casa l'antiga villa prxima a Copenhaguen on s'allotjava durant les seves estades a la ciutat, la villa de Hvidre. Privada de qualsevol renda russa arran de la Revoluci la seva hisenda es deterior profundament i nicament fou grcies al vitalici concedit pel rei Jordi V del Regne Unit de 50.000 lliures esterlines anuals que la tsarina pogu sobreviure.

Dagmar mai acced a conixer a la senyoreta Andersen que deia ser la seva nta, la gran duquessa Anastsia de Rssia. L'any 1928 mor a Dinamarca i fou enterrada en funerals d'estat a la catedral de Roskilde. 

Dinamarca i Rssia han arribat a l'acord de transportar les restes mortals de Dagmar a Sant Petersburg en una missa funeral d'estat a finals del mes de setembre del 2006 en la qual hi particip els prnceps hereus de Dinamarca, el rei Constant II de Grcia i la seva muller, la princesa Anna Maria de Dinamarca, el prncep Miquel del Regne Unit i la gran duquessa Maria de Rssia

A Dinamarca la tsarina era popularment coneguda com l'old icon; s a dir, quelcom com la vella icona en referncia a tot all que pels danesos representava.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65018" title="Kranj" nonfiltered="758" processed="752" dbindex="25798">


Kranj (alemany: Krainburg) s la quarta ciutat ms gran d'Eslovnia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una poblaci de 51,225 habitants (2002). Situada a la part central de Gorenjska, la regi nord-occidental d'Eslovnia, al peu de les Muntanyes. s principalment una ciutat industrial amb una forta indstria electrnica. Tamb ha conservat un casc antic medieval al punt de trobada dels rius Kobra i Sava. 

La ciutat se situa a la connexi ferroviria i viria entre Ljubljana, Jesenice, Villach i Munic. L'aeroport de Ljubljana (a Brnik) tamb s molt a prop de Kranj. 

EL nom de l'antiga provncia austraca de la Carniola (fins el 1918, en eslov Kranjska) prov d'aquesta ciutat, de la qual en fou originalment la seva capital, juntament amb els Alps carnians, actualment a la frontera entre ustria i Itlia. 

Histria.

El promontori de roca gris en el qual la ciutat antiga de Kranj estava situada va ser habitada des del segle I aC. Es creu que Kranj era la seu del poders prncep eslov Vojnomir durant la transici des del perode rom fins a l'edat mitjana que es convertiria en un centre de comer important i per aix adquiria l'estatus de ciutat al segle XIII. El desenvolupament de la indstria de ferro a Gorenjska i Carinthia al segle XVI tamb va influr en el creixement econmic de la ciutat. Els primers fabricants apareixien a la primera meitat del segle XIX, incrementant-se a finals de segle. D'aquesta manera, Kranj es convertia en centre econmic, comercial, cultural, administratiu, educatiu, i religis de la regi de Gorenjska, tal com ho s encara avui dia.

Kranj tamb s'anomena la Ciutat de Preseren perqu el poeta ms gran d'Eslovnia, France Preseren (1800-1849), hi va viure, treballar i morir.

Economia.

Destaquen la indstria de gran pneumtic, calat, teixit i electrnica

Llocs d'inters.

 les arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik,
 l'ajuntament de segle XVI i XVII,
 la casa Pavslar,
 el castell Kislkamen.
 l'esglsia de Sant Kancijan, monument gtic completat el 1491,
 l'esglsia de Rozenvenska (Rosari),
 l'esglsia de Sant Sebasti.

Enllaos externs.
 http://www.kranj.si/;
 http://www.burger.si/Kranj/Kranj.html;
 Eslov per a viatjants;
 http://www.slovenia-tourism.si/;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65019" title="Kranjska Gora" nonfiltered="759" processed="753" dbindex="25799">

Kranjska Gora o Tamar (poblaci 5,500) s un poble i municipi del nord-oest d'Eslovnia, prop de la frontera amb ustria i Itlia. 

Kranjska Gora s sobretot coneguda pels seus esports d'hivern, situada als Alps julians. Anualment s la seu de la Copa Mundial d'Esqu Alp, tamb coneguda com a Copa Vitranc.



 Enllaos externs .

 Pgina Oficial;
 Pgina Oficial de la Copa Vitranc;
Julian Alps&Triglav;
Tourist Office Dovje-Mojstrana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65020" title="Litija" nonfiltered="760" processed="754" dbindex="25800">

Litija s un poble i municipi d'Eslovnia. 

T una poblaci de 19,120 habitants, dels quals 9,470 sn homes i 9,650 dones. La mitjana d'edat s de 41 anys. T 6,319 cases, 5,270 famlies, 9,320 treballadors, 1,173 desocupats, 602 estudiants, i la mitjana salarial s de 133,577 tlars eslovens (sou net). 

Enllaos externs.

 Litija, pgina oficial del municipi (en eslov);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65021" title="Ngueb" nonfiltered="761" processed="755" dbindex="25801">


El desert del Ngueb (en hebreu      , en rab      , an-Naqab) s un desert d'sia, situat a la regi del Prxim Orient, al sud d'Israel. En rab significa "sec", mentre que en hebreu bblic, Ngueb va prendre el significat de "sud", per la ubicaci del desert.

Aquest desert ocupa una rea d'uns 13.000 km, amb forma de triangle invertit amb el vrtex meridional situat a Eilat, sobre la costa del Mar Roig. A l'oest limita amb la pennsula del Sina (Egipte), i a l'est amb la zona meridional de Jordnia, fent frontera amb la vall d'Arav. La ciutat principal s Beersheba, situada al costat septentrional del desert (200.000 habitants). Altres ciutats importants sn Eilat, Dimona, Mitzp Ramon i Rahat.

El Ngueb posseeix importants trets de tipus geolgic i cultural. Respecte al geolgic, es tracta d'un lloc inhspit, amb temperatures prximes als 50C, amb presncia d'erms de pissarra, i amb canons arrasats per l'erosi. Els seus recursos minerals sn escassos, si b destaca l'existncia de filons de coure i mostres de petroli. Destaca l'existncia de tres crters o circs erosius, denominats ha-Majtesh ha-Gadol (El Gran Crter), ha-Majtesh ha-Katn (El petit crter) i el Crter Ramon, que possiblement sigui la major estructura cratrica no meterica de la Terra.

Des del punt de vista histric, la d'inhospitalitat de la zona ha dissuadit a la major part de les cultures a explotar aquest territori. No obstant aix, existeixen evidncies d'ocupaci durant el perode nabateu (segle III aC-segle I), com sn les restes de les ciutats nabatees de Avdat, Shivta, Kurnub i la capital nabatea, Petra). Tamb destaca la posterior influncia romana i desprs bizantina en aquesta regi.

David Ben-Gurin va veure en el desenvolupament del Ngueb una de les claus del futur econmic i demogrfic d'Israel, i va passar els seus ltims anys a Sed Boker, al Ngueb septentrional, on hi va morir i hi est sepultat. Segons la Bblia, al Ngueb s'hi trobaven els erms de Zin, mentre que en el Sina els erms de Par.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65022" title="Murska Sobota" nonfiltered="762" processed="756" dbindex="25802">

Murska Sobota (hongars Muraszombat) s una ciutat i municipi del nord-est d'Eslovnia, situat prop del riu Mura (d'aqu ve el seu nom) de la regi de Prekmurje, de la qual n's la seva capital regional. 

El municipi t 14,000 habitants i fa frontera amb ustria i Hongria. Fou la ciutat ms septentrional de Iugoslvia, i a travs de la histria ha passat de mans eslovenes, a croates i hongareses amb facilitat. A causa d'aix, 3000 habitants sn d'tnia hongaresa. Els jueus hongaresos, molt importants en el seu temps, foren eliminats de Murska Sobota per l'Alemanya Nazi.

El 1991, durant els deu dies de guerra d'Eslovnia contra l'Exrcit Federal de Iugoslvia, Murska Sobota fou bombardejada per aire, sense vctimes i danys materials importants. Actualment s una ciutat pacfica que viu de les activitats regionals, indstria de la illuminaci, el comer i el turisme. 

Enllaos externs.
Municipi de Murska Sobota


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65025" title="Novo Mesto" nonfiltered="763" processed="757" dbindex="25803">
 

Novo Mesto (nom eslov, literalment "Ciutat Nova") s una ciutat d'Eslovnia. Segons l'Oficina Estadstica de la Repblica d'Eslovnia, el municipi t una extensi de 298,5 km. Es considera el centre econmic i cultural de la Baixa Carniola. 

 Histria .
Novo Mesto fou fundada amb el nom de Rudolfswert (nom alemany; en eslov Rudolfovo) el 7 d'abril del 1365. El nom prov del seu fundador, Rudolf IV d'ustria, de la dinastia dels Habsburg. 


Durant la breu existncia de les Provncies Illriques, Novo Mesto, que llavors es deia oficialment Neustadt, va ser la capital del departament francs amb aquest nom.


Desprs de la Primera Guerra Mundial i la dissoluci d'ustria-Hongria, la ciutat esdevingu oficialment Novo Mesto, tot i que colloquialment sempre tingu aquest nom des del dia de la seva fundaci.

 Dades del cens .
Segons el cens del 2002, t 40.925 habitants, dels quals 20.017 sn homes i 20.908 dones. La mitjana d'edat s de 39 anys. 

Aproximadament hi ha 29,25 m d'rea residencial, i els habitants viuen en un total de 13.796 habitatges i 11.408 famlies. 

 Desocupaci .
El municipi de Novo Mesto t una poblaci activa de 19.579 habitants, dels quals 2.118 estan sense feina. La mitjana de creixement econmic mensual a l'agost del 2003 fou de 263.432 tolars, i la mitjana mensual, de 164.851 tolars. Hi ha 1.725 estudiants al municipi. 

 Enllaos externs .
 Novo mesto, pgina oficial del municipi;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65026" title="Podsreda" nonfiltered="764" processed="758" dbindex="25804">
Podsreda s un poble d'Eslovnia. Est situat prop de la frontera amb Crocia. s conegut pel seu mercat, que funciona cada diumenge. S'hi ven fusta, aliments i productes de metall. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65027" title="Prebold" nonfiltered="765" processed="759" dbindex="25805">


Prebold s un municipi d'Eslovnia. 

T 4,514 habitants, entre els quals 2,175 sn homes i 2,339 sn dones. L'extensi del municipi s de 40,9 km, amb 1,579 habitatges, 1,342 famlies, 2,221 treballadors, 341 desocupats i 164 estudiants. 

 Enllaos externs .

 Prebold, pgina oficial del municipi (eslov);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65030" title="Bos II de Provena" nonfiltered="766" processed="760" dbindex="25806">
Bos II de Provena ( 915 - 968 ), comte de Provena (948-968).

Orgens familiars.
Fill de Rotbald d'Arles i Ermengarda d'Aquitnia. Era nt per via paterna de Bos d'Arles, germ d'Hug d'Arles.

La seva germana Tetberga de Provena es cas vers el 1001 amb el comte d'Urgell Ermengol I.

Npcies i descendents.
Vers l'any 955 es cas amb Constana de Provena, besnta de Bos V de Provena. D'aquesta uni nasqu un fill:
 l'infant Guillem I de Provena (v 957-993), comte de Provena;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65034" title="Galilea" nonfiltered="767" processed="761" dbindex="25807">


Galilea (en llat Galilaea, en Grec Galilaia, en hebreu hagalil-     , en rab al-jaleel-      ; significa circuit) s una ampla regi situada al nord d'Israel, tradicionalment dividida en tres parts:
 Alta Galilea;
 Baixa Galilea;
 Galilea occidental, tamb dita La costa Nord d'Israel;

Geografia.

Galilea s una regi muntanyosa, al nord de l'antiga Palestina, amb una plana frtil que voreja el llac de Genesaret o de Tiberades, tamb anomenat Mar de Galilea. s la part ms frtil i rica de Palestina.

Engloba ms d'un ter del territori actual d'Israel, estenent-se de Dan al nord, al peu del mont Hermon fins als monts Carmel i Gilboa al sud, i de la vall de Jordnia a l'est fins a les rodalies del mar Mediterrani a l'oest, passant per les planures de Jezreel i Akko.

A la part muntanyosa hi ha les poblacins de Nam (que significa bonic), Natzaret (mirador) i Can (canyar).

La part del llac Tiberades, on es troben les ciutats de Cafarnam, Corazn i Betsaida, s abundant tant en cereals, fruita, oliveres i vinyes, com tamb en pesca i derivats.

Altres ciutats sn: Gath Hepher, Jotapata

Bblia.

El nom apareix per primera vegada al Llibre de Josu. Al Primer Llibre dels Reis (9,11-13), es diu que Salom va recompensar Hiram per a certs serveis efectuats amb aquest oferint-li una planura entre les muntanyes de Naftali. Hiram va quedar decebut pel regal i li va dir la terra de Cabul. Els Judeans li van dir Galil. Segons el Llibre dels Macabeus, Galilea va ser teatre de nombrosos combats quan els Judeans es van revoltar contra la dinastia Selucida. s al Nou Testament que Galilea s sobretot citada. L'essncia de la vida de Jess s'hi desenvolupa. Els tres primers evangelis sn consagrats a les seves activitats en aquesta regi.

Tiberi era l'emperador des de l'any 14 i els jueus de Palestina estaven a punt de la rebelli. L'any 26, tota la ribera mediterrnia es trobava sota dominaci romana. Galilea estava governada per Herodes Antipas, ms conegut per Herodes el Tetrarca, i Judea acabava d'sser posada en mans d'un nou governador: Ponci Pilat, que entr amb llur exrcit rom dins Jerusalem des de llur base de Cesarea. 

Un dels onze apstols, Jaume, li fou assignada la regi ms occidental de l'Imperi, all on s'acabava el mn: Hispnia. Hi va restar predicant set anys a Galcia, des d'on marx a d'altres parts de la provncia hispnica per a retornar, temps desprs a llur terra, Galilea. Fou llavors quan Herodes Agripa I, fill d'Aristbul i nt d'Herodes el Gran (a mans del qual moriren els innocents), rei de Iturea i Galilea (ambdues riberes del nord del riu Jord) prengu a Jaume i el va fer escapar, a l'estil rom: amb espasa. Era l'any 44.

L'expressi de Galilea de les Nacions (per exemple Mateu 4, 15) Galil ha Goyim, deixa pensar que simbolitzava que es volia convertir en una regi diferenciada de Judea i del Temple de Jerusalem.

Histria.

En l'poca de Jess ja hi havia uns 300.000 habitants.

Com que la poblaci s'ha anat fusionant amb estrangers, que no sn jueus de religi, els galileus no sn ben vistos pels jueus fervents, que anomenen la regi Galilea dels gentils una cosa semblant a districte dels ateus.

Durant el perode rom, la provncia de Palestina va ser dividida en tres regions, la Judea, la Samria i la Galilea.

Desprs de la presa de control de la regi pel califat rab l'any 638, aquesta va formar part del jund d'Urdunn (Jordnia). El Shi'a Fatimid va prendre el control de la regi en els anys 900; una secta venerant el califa Fatimid al-Hakim biAmr Allah va formar la religi drusa, al centre-nord de la Galilea.

Durant les Croades, va ser organitzada en Principat de Galilea, una de les ms importants senyories de les Croades.

Al comenament del segle XX, va ser colonitzada pels rabs, els drusos i minories com els circassians i els jueus. La poblaci jueva va augmentar rpidament per la immigraci sionista.

Desprs de la guerra araboisraeliana de 1948, la Galilea passa a ser controlada per Israel. Una gran part de la poblaci fuig, deixant pobles sencers buits; tanmateix, hi van quedar ms palestins que en la majoria d'altres zones, particularment a causa d'un acostament amb els drusos. Els kibboutzim al voltant del mar de Galilea van ser bombardejats per l'artilleria de l'exrcit siri. Els bombardeigs van parar desprs de la conquesta israeliana de l'Altipl del Golan el 1967.

Durant els anys 70 i 80, l'OAP ha llanat atacs sobre pobles de l'Alta Galilea des del Lban.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65043" title="Enric VII" nonfiltered="768" processed="762" dbindex="25808">

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermnic, (1275-1313);
Enric VII d'Anglaterra, (1457-1509);
Enric VII de Frana, (pretendent orleanista al tron francs, nascut el 1933);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65051" title="Aquelarre" nonfiltered="769" processed="763" dbindex="25809">



Aquelarre o akelarre s una de les paraules ms conegudes del basc. Defineix, el lloc on les bruixes (sorginak en euskera) celebraven les seves reunions i rituals. Avui en dia, aquesta paraula s'ha traspassat al vocabulari castell i, per extensi, es fa servir per designar a qualsevol reuni de bruixes i bruixots. El terme aquelarre en catal no es fa servir tant com sbat.

Als aquelarres o sbats se solia venerar un boc negre, animal associat al culte satnic. Un dels aquelarres ms coneguts s el que tenia lloc a la cova de Zugarramurdi (Navarra).
 
De fet, s l'origen del nom del ritual ja que el camp del davant de la cova era conegut precisament com a Akelarre (del basc aker = (boc) i larre (camp).
 
El 1610, el tribunal de la Inquisici de Logronyo va iniciar una cacera de bruixes a gran escala que culmin amb la crema de 12 suposades bruixes (5 d'elles simblicament, donat que ja havien mort fruit de les tortures). Segurament aquest fet tant comentat a l'poca va afavorir l'extensi del terme aquelarre amb el significat de sbat.

 Histria .
Des d'un punt de vista antropolgic, els aquelarres sn reminiscncies de ritus pagans que es celebraven clandestinament per les prohibicions de les religions llavors imperants. S'explica que a l'Antiga Grcia dones despullades i bries pujaven a dalt dels turons i a banda celebraven ritus i festes al marge dels homes. No es tractava de bruixes sin de dones que adoraven el du Dions.

s a l'edat mitjana on es forja la imatge de la bruixa contempornia amb reunions de dones als boscos, tot i que, el ms probable s que fossin simplement dones coneixedores del carcter medicinal de certes plantes o, creients en rituals d'poca prerromana i carcter pag. Aquest rituals devien ser molts semblants als que encara avui se celebren a comunitats d'frica i Sud-amrica, on el xaman ingereix una substncia allucingena que el permet de contactar amb els dus o traspassar a l'Altre Mn.

Les diferents vies d'administraci de substncies allucingenes no eren molt conegudes i la seua administraci quan una quantitat letal estava molt prxima a la dosi d's feien molt perills administrar-les per via oral. s per aix, que dites substncies s'aplicaven freqentment en forma d'ungent per via vaginal o |rectal, poden haver originat algunes llegendes sobre el carcter sexual de les reunions de bruixes o l's de calders per a la preparaci de pocions, teoria falsa o que difereix d una ms verdica (tractada fins i tot pels estudiants de farmcia), que diu que la referncia a aqueixes substncies allucingenes aplicades en mucoses vaginals i rectal amb una espcie de pinzells o vares ha originat l'arquetip que representa a les bruixes amb un pal entre les cames o b una escombra. (Vegeu joguines sexuals)

 Psicotrops .
La belladona ha tingut un paper important als aquelarres. Tamb algunes espcies de gripau verinosos per contacte i amb components allucingens a la pell; s per aix que els gripaus tamb formen part de la imatgeria vinculada al mn de la bruixeria.

Passa el mateix amb alguns bolets txics, com lamanita muscaria, associada en els contes al lloc on viuen els gnoms. Aix doncs, s freqent representar les bruixes amb una granera entre les seues cames t les seues bases a Euskal Herria.

Vegeu tamb.
Mem;
Joguet sexual;
Bacanal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65058" title="France Preeren" nonfiltered="770" processed="764" dbindex="25810">

France Preeren (3 de desembre de 1800 - 8 de febrer de 1849) fou un  poeta eslov. Les seves composicions apassionades i sinceres, intensament emotives sense caure en el mer sentimentalisme, n'han fet el principal representant de l'escola romntica a Eslovnia.

France Preeren s considerat el puntal de la poesia eslovena i s reconegut no tan sols a escala nacional o regional, sin segons els estndards de la literatura europea contempornia. Preeren fou un dels capdavanters del Romanticisme europeu.

Va nixer al poblet de Vrba (Eslovnia), en una famlia rural. La seva mare volia que es fes capell, per ell no va seguir la carrera sacerdotal. Va estudiar filosofia i, ms endavant, dret a la Universitat de Viena. Un cop doctorat en Dret, va entrar a treballar de passant en un despatx jurdic a la capital provincial austraca de Laibach (actualment coneguda com a Ljubljana). Mai va obrir despatx d'advocat pel seu compte. 

Les estones lliures les dedicava a escriure poemes. La seva obra ms coneguda, Sonetni Venec (Garlanda de sonets), la hi van inspirar el seu amor desconsolat per Julija Primic (germanitzat com a "Julia Primitz") i la mort del seu amic ntim, el poeta Matija  op (Matthias Tschop). En conseqncia, molts dels versos d'aquest llibre estan amarats de passions agredolces. Sonetni Venec fou escrit en un format molt interessant: l'ltima lnia de cada sonet esdev la primera del segent, de manera que els catorze sonets del llibre formen un enfilall o "garlanda" de lirisme emotiu; un sonet, doncs, no pot existir sense l'altre. Els primers versos dels catorze sonets en formen un altre, i les inicials de cadascun d'aquests versos conformen les paraules "Primicovi Julji": "a Julija Primic". La setena estrofa del poema de Preeren Zdravljica (Salut!) fou escollida com a himne nacional eslov el 1991. Els seus poemes s'han tradut a un bon nombre de llenges. Tamb va escriure en  alemany. Quan algunes de les seves composicions foren publicades per primer cop a la premsa, sortien simultniament en la versi eslovena i alemanya, cosa que demostra de nou el seu geni potic. 
 
Va morir el 8 de febrer de 1849 a Kranj (Eslovnia). La diada del 8 de Febrer s anomenada actualment el Dia de Preeren i s la festa de la cultura eslovena. Preeren tamb apareixia al bitllet eslov de 1.000 tolars i, actualment, a la moneda eslovena de 2 euros. A la plaa de Preeren, a  Ljubljana, s'aixeca una esttua del poeta que adrea una mirada eterna envers un baix relleu de Julija esculpit al mur d'un edifici de l'altra banda de la plaa.

El seu nom de vegades es troba germanitzat com a Franz Prescheren, especialment als documents antics, de l'poca en qu Eslovnia era governada pels austracs.

 Enllaos externs .
 Preseren.net Dades biogrfiques i textos de la majoria dels seus poemes   ;
  Poemes a Wikisource ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65068" title="Guillem I de Provena" nonfiltered="771" processed="765" dbindex="25811">
Guillem I de Provena ( v 957 - 993 ), comte de Provena i Arles (968-993).

Orgens familiars.
Fill del comte Bos II de Provena i Constana de Provena. Era rebesnt per part de mare de Bos V, rei de Provena.

Npcies i descendents.
Es cas vers l'any 983 amb Azalais d'Anjou. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Odile de Provena;
 Constana d'Arles (v 986-1032), casada vers el 1003 amb Robert II de Frana;
 Toda de Provena, casada el 992 amb Bernat I de Besal;
 Guillem II de Provena (?-1018), comte de Provena;


A la seva mort el 993 el succe el seu fill bar Guillem II de Provena.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65070" title="Guillem II de Provena" nonfiltered="772" processed="766" dbindex="25812">
Guillem II de Provena ( ? - 1018 ), comte de Provena (993-1018).

Orgens familiars.
Fill del comte Guillem I de Provena i Azalais d'Anjou.

Npcies i descendents.
Es cas l'any 1002 amb Gerberga de Borgonya. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Folc Bertran de Provena, avi d'Adelaida de Provena que es cas amb el comte d'Urgell Ermengol IV;
 Guifr I de Provena, (?-1063), comte de Provena;


A la seva mort el 1018 el succe el seu segon fill Guifr I de Provena.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65071" title="Pilar" nonfiltered="773" processed="767" dbindex="25813">

Arquitectura: Un pilar (arquitectura) s un element de suport.
Castellers: Un pilar (casteller) s un castell amb un sol casteller a cada pis:
Pilar de 5;
Pilar de 6;
Pilar de 7 (sense folre);
Pilar de 7 amb folre;
Pilar de 8 amb folre i manilles;
Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals;
Catolicisme: La Verge del Pilar s la patrona de Saragossa. s tamb un nom de dona habitual a Espanya.
Rugbi: Pilar (rugbi);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65073" title="Guifr I de Provena" nonfiltered="774" processed="768" dbindex="25814">
Guifr I de Provena ( ? - 1063 ), comte de Provena (1018-1063).

Orgens familiars.
Segon fill del comte Guillem II de Provena i Gerberga de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas amb Dola de Gavald, filla de Bertran II de Gavald. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Bertran I de Provena (?-1093), comte de Provena;
 Estefania de Provena, casada amb Guillem II de Besal;
 Gerberge de Provena (?-1112), comtessa de Provena;


A la seva mort el 1063 el succe el seu fill Bertran I de Provena.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65074" title="Bertran I de Provena" nonfiltered="775" processed="769" dbindex="25815">
Bertran I de Provena ( ? - 1093 ), comte de Provena (1063-1093).

Orgens familiars.
Segon fill del comte Guifr I de Provena i Dola de Gavald. Era nt per lnia paterna del comte Guillem II de Provena i Gerberga de Borgonya, i per lnia materna del comte Bertran II de Gavald.

Npcies i descendents.
Es cas amb una donzella anomenada Matilde, amb la que va tenir una filla:
 Ceclia de Provena, casada el 1083 amb Bernat-At IV de Trencavell;


A la seva mort el 1093 fou succet per la seva germana petita Gerberge de Provena.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65075" title="Abazin" nonfiltered="776" processed="770" dbindex="25816">

Els abazin o abaza (en abkhaz "ashvy") sn un poble caucasi, de llengua abaz que viu principalment a la Repblica de Karatxai-Txerkssia dins la Federaci Russa. Sn al tomb de quaranta mil (2005) a ms d'un nombre indeterminat que viu a Adigusia, Turquia, Sria, Jordnia, Lban, Alemanya i Estats Units. Estan emparentats tnicament amb els abkhazos, i sn musulmans sunnites. Viuen a les muntanyes del Caucas, prop dels rius Gran i Petit Zelenchuk, Kuban i Kuma. Tretze pobles sn de poblaci totalment abazin, per viuen tamb en altres llocs barrejats amb kabardins, russos, nogais i circassians (Adiguesos o Txerkessos).

Els abazin estan dividits en dos grups, al nord el Tapanta (amb sis tribus) i al sud els Shkarawa (sis tribus ms).

Els abazin foren reconeguts com a nacionalitat pel rgim sovitic i van obtenir el dret al desenvolupament de la seva cultura, amb l's de la llengua i el seu ensenyament, publicaci de diaris, revistes i emissions de radio, i altres manifestacions culturals en diversos camps com el teatre o la dana. No varen donar cap problema durant els 70 anys de comunisme i, tot i la seva especificitat cultural, van conviure fora b dins la RSSA dels Karatxai i dels Circassians o Txerkessos, especialment amb aquest darrer grup tnic (per afinitats lingstiques). El 1926 es van censar 13.825 abazins per s'estimava que eren bastants ms. La major part viu a la Repblica de Karatxai-Txerkssia, amb grups a Adigey i Stavropol.

Histria .

Van emigrar als segles XIV i XV des de Abkhzia (on vivien a la costa entre Tuapse i Bizbi) i es van installar a la seva zona actual expulsant als kabards. Al segle XVI van quedar sotmesos als prnceps kabards i beleneis. Al final del segle els otomans (Murat III) van establir el seu protectorat a la zona per el 1732 van haver de renunciar a Kabrdia pel tractat de Belgrad i Kabrdia va esdevenir independent, mentre la frontera russa es va ficar al Kuban; els abazin Tapanta, que vivien als dos costats del riu, van quedar semi independents sense quedar establert de qui eren vassalls. Al tractat de Kuchuk Kaynardja (1774), Kabrdia va passar a Rssia i els abazin tamb van quedar dins el seu domini. El 1802 es va crear un prostavstvo especial administrat directament per Rssia amb territoris dels abazin i els nogais. A les guerres del Caucas, el Tapanta van lluitar amb els russos i els Shkarawa ho van fer amb els txetxens, fins a la conquesta russa entre 1858 i 1864 i la major part dels Shkarawa (tribus Tam, Kizilbek, Bag, Chegrei i Misilbai), uns trenta mil al menys, van emigrar llavors a Turquia, quedant  noms en territori rus un deu mil.

Els abazin es van islamitzar al segle XVII i abans eren animistes o cristians. Al segle XVIII tots els Tapanta eren musulmans per els Shkawara eren encara cristians excepte la noblesa. La seva islamitzaci es va completar al segle XIX. La seva estructura era feudal i similar a la dels circassians.

El 1990 Vladimir Tugov, un fams erudit abazin, va iniciar el despertar nacional, i va proclamar que la repblica dels Karatxai i dels Txerkessos havia estat creada no en benefici dels abazin sin dels dos grups tnics majoritaris. Mes tard les demandes es van radicalitzar sobretot quant a l'aul (poble gran) de Kubin (de majoria abazin) li foren confiscats els impostos cobrats a algunes industries especialment una industria principal que pagava vuit milions de rubles l'any. L'estiu del 2004 el lmit entre Kubin i Ust-Dzheguta (de majoria Karatxai) fou modificat a favor de la darrera, que va adquirir 600 hectrees, i alguns llogarets abazin. Els abazin es van oposar al canvi per el tribunal suprem de Rssia el va ratificar el 22 de juny del 2005 i el 29 de juny els abazin van sortir al carrer a la ciutat de Txerkessk, capital de la Repblica i es van produir incidents, i la situaci no es va calmar fins que els lders abazin van obtenir la promesa d'un districte propi.

A finals del 2005 el parlament de la repblica va crear el Districte Abazin (Abazin Raion) amb cinc pobles (auls) de majoria abazin. Aquesta decisi fou el primer canvi territorial per motius tnics de la Rssia post sovitica. No obstant el Parlament va establir un perode de transici de tres anys abans d'entrar en vigncia l'1 de gener del 2009, probablement cercant que les eleccions de president de la Repblica (el president Mustafa Batdiev acaba el seu perode el 2007) i de la Federaci (Putin acaba el mandat el 2008) ja s'haguessin celebrat i fossin noves autoritats qui assolissin els possibles problemes, especialment amb els Txerkessos que fins llavors havien estat tradicionalment aliats dels abazin, els quals ara podrien optar per una poltica autnoma, i tenint en compte que els auls integrants de la nova unitat s'havien de separar del districte de Kahbez, de majoria txerkessa o circassiana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65083" title="Carles de Calbria" nonfiltered="777" processed="771" dbindex="25817">

Carles de Calbria ( 1298 - Npols 1328 ), prncep de Npols i duc de Calbria.

Orgens familiars.
Fill de Robert I de Npols i la seva primera esposa Violant d'Arag. Era nt per lnia paterna de Carles II de Npols i Maria d'Hongria, i per lnia materna del comte-rei Pere III d'Arag i Constana de Siclia.

En nixer fou nomenat duc de Calbria i prncep de Florncia, ttols que el reconeixien com hereu del seu pare.

Npcies i descendents.
El 1316 es cas amb Caterina d'Habsburg, filla del rei Albert I d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Npols (1322-1328);

L'11 de gener de 1324 es cas, en segones npcies, amb Maria de Valois, filla de Carles I de Valois i germana del rei Felip VI de Frana.
 la infanta Joana I de Npols (1326-1382), reina de Npols;
 l'infant Carles Mart de Npols (1327);
 la infanta Maria de Npols (1328-1366), casada el 1343 amb el seu cos Carles Durazzo i el 1355 amb Felip II de Tarent, emperador titular de Constantinoble;

La seva prematura mort el 10 de novembre de 1328 comport que els seus drets dinstics fossin transferits automticament a la seva nica filla supervivent, Joana I de Npols.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65089" title="Cova del Manano" nonfiltered="778" processed="772" dbindex="25818">
La Cova del Manano s un abric de grans dimensions i de planta irregular, obert en una paret rocosa de 20 metres d'alada, i situat a la partida de Masserof al terme municipal de Xal. Aquest abric s conegut pel seu jaciment de pintures rupestres.

Importncia artstica.

Classificaci de les pintures.
Totes les pintures rupestres que cont l'abric pertanyen a l'art llevant, tret de dos figures humanes que sn prpies del tipus esquemtic. L'art llevant dna preferncia a la representaci d'escenes naturalistes amb un contingut ms narratiu, mentre l'art esquemtic tendeix a una major simplicitat pictrica.

Escena de cacera.

s de destacar en aquest conjunt pictric una escena de cacera, en qu les figures humanes porten arcs i fletxes i algunes estan representades en posici d'anar a tirar. Dos animals presenten una fletxa clavada al llom i al pit respectivament. Aquesta escena evoca una societat on la cacera era encara l'activitat fonamental per a procurar-se l'aliment i el vestit.

Tcnica del llistat.

L'artista prehistric va fer servir la tcnica dels traos interiors a manera de llistat, que no s massa abundant en la resta de jaciments de la comarca. El color utilitzat fou el roig, obtingut de terres amb una elevada proporci d'xid de ferro.

Perspectives de futur.
L'estat de conservaci d'aquestes pintures s a hores d'ara molt deficient, i necessita una actuaci urgent per part de l'administraci local o autonmica o d'ambdues conjuntament, semblant a la que s'ha realitzat amb les pintures del Pla de Petracos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65091" title="Porro" nonfiltered="779" processed="773" dbindex="25819">


El porro Allium ampeloprasum J. Gay o el sinnim  Allium porrum L.) s una espcie  de planta cultivada que pertany al mateix gnere que l' all i la ceba (Allium)

s originria d'Eursia i s una de les plantes conreades des de temps ms antics. 

En temps dels egipcis 100 plantes de porro equivalien a un pergam. L'emperador rom Ner consta que era molt afeccionat a aquesta planta i tenia el malnom de porrifagus. El porro s un emblema del gallesos (i els celtes en general) des de temps molt antics tal com ja va deixar escrit Shakespeare a la seva obra Enric V.

Varietats botniques.
Allium ampeloprasum var. ampeloprasum conreat pels seus bulbs;
 Allium ampeloprasum var. porrum conreat per les seves fulles (s la varietat conreada ms habitual);

Descripci.
s un planta herbcia que en estat silvestre s perenne i conreada s bianual d'aprofitament anual com hortalissa. Se sembla fora a una ceba o un all per normalment s de majors dimensions. Les fulles sn carnoses i buides per dins,la seva part inferior s ms voluminosa per sense arribar a formar un veritable bulb en la varietat porrum. Les arrels sn fasciculades relativament gruixudes i curtes. El primer any noms vegeta i el segon any floreix amb una mena d'umbella de flors blanques que produeixen les llavor d'uns 2 mm i de color negre. Els porros conreats, segons les varietats poden fer des de 20 a 150 cm d'alt. 

Conreu.
S'ha de tenir en compte que s una planta amb un fotoperode de dia llarg i que cal adaptar la sembra en l'poca que no hi hagi una espigada o florida prematura que impossibilitaria aprofitar les fulles. Sn plantes prpies de climes ocenics temperats, molt resistents al fred (es conrea tamb a Finlndia). En climes clids se sembra a l'estiu i es cull a l'hivern, en els altres se sembra a la tardor i es cullen a l'estiu. Necessita molta pluja (o regadiu) per a desenvolupar-se b. El color blanc de la base de les fulles s'aconsegueix tapant amb terra (acotxar) aquesta part de la planta un mes abans de la collita prevista.

Els porros tenen associats fongs simbitics a les arrels (micoriza) que els ajuden a crixer ja que els faciliten nutients especialment el fsfor. 

Diverses malalties afecten els porros, que sn en general ms sensibles que alls i cebes, entre elles destaquen lepidpters (a les fulles), nemtodes (a les arrels) i fongs com el rovell Puccinia porri (a tota la planta). 

Gastronomia.

Es pot menjar cru quan la planta s tendra. Es ms habitual consumir-lo cuit ja sigui bullit o fregit. s l'ingredient bsic de la sopa vichyssoise i de molts altres plats on pot substituir l'all o la ceba si es desitja un gust ms suau. 

Enllaos externs.

Allium ampeloprasum L. on US National PLANTS Database;
Allium porrum L. on US National PLANTS Database;
Allium ampeloprasum, Porrum on Floridata;
Leeks for the home gardener;
Leek: Plants For a Future database;
Food Museum page;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65093" title="Pa amb tomquet" nonfiltered="780" processed="774" dbindex="25820">

El pa amb tomquet (pronunciat pambtomquet, pambtomaca, pantomaque, pantomaca) s una de les preparacions ms tpiques de la cuina catalana. El pa amb tomquet consisteix en una llesca de pa   tradicionalment torrat   sucat amb tomquet madur. S'hi afegeix un raig d'oli d'oliva i sal. De vegades es frega un all sobre el pa abans de sucar-hi el tomquet. 

Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un pat de pags. Es pot acompanyar amb botifarres, xorio, fuet, pernil, formatges, anxoves o un altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada.  

La base original solien ser les llesques torrades de pa de pags. Antigament es feia per fer ms mengvol el pa que havia quedat sec.

Com a pa amanit, s'assembla a una altra especialitat catalana, la coca, especialment la de recapte; ambdues preperacions empren els mateixos adobs i tenen com a base el pa. 

El pa amb tomquet ha assolit un cert reconeixement a Espanya com a "plat catal" i  "pantomaques" s un dels malnoms que hom empra al referir-se als catalans.

Variants.
El pa amb tomquet s molt similar al pa amb oli mallorqu. A Occitnia, s popular el pan golat, llesques de pa amb oli d'oliva, all i sal. A Cotlliure, la salsa de tomquet pot portar anxova trinxada i es diu anxovada. A la costa mediterrnia d'Occitnia, les llesques porten l'anchoiada, una salsa pareguda per sense tomquet. 

Curiositats.
Els orinds de Pedreguer reben el malnom de "patomaques" a la Marina Alta.

Enllaos externs.
Fira del Pa amb tomquet;
Fotos de pa amb tomquet a flickr.com;
Breu histria del pa amb tomquet;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65094" title="Cristi IX de Dinamarca" nonfiltered="781" processed="775" dbindex="25821">

Cristi IX de Dinamarca (Gottorp 1818 - Copenhaguen 1906). Primer rei de Dinamarca de la branca dels Glcksburg de la casa reial dels Oldenburg. Fou rei de Dinamarca des de 1863 i fins a la seva mort l'any 1906.

Naixement i Famlia.
Cristi nasqu el 8 d'abril de 1818 al castell familiar de Gottorp a l'actual land alemany d'Schleswig-Holstein. Pertanyia a una branca menor de la famlia reial dels Oldenburg que regnava a Dinamarca des de l'Alta Edat Mitjana. Els Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg regnaven sota un petit ducat feudatari de Dinamarca al sud del pas. Cristi era fill del duc Frederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel. Era rebesnt del rei Frederic V de Dinamarca
  
Casament i Descendncia.
Cristi es cas amb la princesa Llusa de Hessen-Kassel l'any 1842. Llusa era filla del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca. La parella tingu sis fills:



SM el rei Frederic VIII de Dinamarca nat el 1843 a Copenhaguen i mort el Hamburg el 1912. Es cas amb la princesa Llusa de Sucia.
SAR la princesa Alexandra de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1845 i morta a Londres el 1925. Es cas amb el rei Eduard VII del Regne Unit.
SAR la princesa Dagmar de Dinamarca nascuda el 1847 a Copenhaguen i morta a la mateixa ciutat el 1928. Es cas amb el tsar Alexandre III de Rssia.
SM el rei Jordi I de Grcia nascut el 1848 a Copenhaguen i assassinat a Salnica el 1913. Es cas amb la gran duquessa Olga de Rssia.
SAR la princesa Thyra de Dinamarca nascuda a Copenhaguen el 1853 i morta el 1932 a Grnau (ustria). Es cas amb el prncep Ernest August de Hannover.
SAR el prncep Valdemar de Dinamarca nat el 1858 a Copenhaguen i mort el 1939. Es cas amb la princesa Maria d'Orleans.

Els casaments que els seus sis fills realitzaren i que convertiren a Cristi en avi del rei Cristi X de Dinamarca, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Jordi V del Regne Unit, del tsar Nicolau II de Rssia, del rei Constant I de Grcia i del duc Ernest August de Hannover, feren de Copenhaguen un dels centres ms brillants de les monarquies europees. A ms a ms, Cristi es guany l'apellatiu d'avi d'Europa en contraposici el d'via que pertanyia a la reina Victria I del Regne Unit.

La Successi al tron de Dinamarca.
Degut a la llei slica, la successi del rei Frederic VII de Dinamarca no era qesti senzilla sin que era enormement complicada degut a la multitud de branques llunyanes a les qual es podia acudir per heretar el tron dans. A ms a mes, els problemes per designar hereu es complicaven per la situaci amb qu es trobaven els ducats feudataris de Holstein i d'Schleswig que es trobaven dintre de la Confederaci Germnica. La disputa se centr entre els partidaris de Cristi i de Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg. Malgrat tot, aquest darrer havia esdevingut el smbol del nacionalisme germnic en la qesti dels ducats. Per tal d'heretar els ducats, pel Protocol de Londres de 1852, el pare de Frederic havia renunciat als seus drets sobre el tron dans per ocupar els ducats.

Dinamarca es trobava sota la llei slica aplicable entre els descendents del rei Frederic III de Dinamarca. L'aplicaci de la llei era extremadament complicada ja que s'havien de tenir en compte diverses prerrogatives i disposicions reials. La qesti es resolgu creant una nova llei que establiria un nou mecanisme d'elecci.

A travs de la seva muller, la princesa Llusa i de la seva mare, totes dues princeses de Hessen-Kassel, Cristi recoll importants drets dinstics per ocupar el tron dans ja que les dues princeses eren descendents directes de diversos reis danesos. A ms a ms d'aquests drets s'hi uniren el fet de ser un prncep pertanyent a la cas dels Oldenburg i de no ser prxim al nacionalisme germnic. Cristi fou adoptat pel rei Frederic VII de Dinamarca com el seu successor l'any 1852.


Vida poltica.
El seu regnat se centra en quatre principals fets.

El primer s la derrota de Dinamarca en la Segona Guerra dels Ducats ocorreguda l'any 1864 i per la qual ustria ocup el ducat de Holstein i Prssia el d'Schleswig i que fou el prolegomen de la guerra austroprussiana de 1866. La derrota marc profundament els primers anys de regnat de Cristi atorgant-li una creixent impopularitat.

El segon fet s el suport que prest a la creaci de govern profundament conservadors fins i tot qualificats de semidictatorials. El suport al goven del primer ministre Estrup (1874 - 1892) fou crucial per augmentar tamb la seva impopularitat.

El tercer fet fou la concessi d'una constituci a la que fins llavors havia estat una possessi nicament danesa, a l'illa d'Islndia. Aquesta constituci permetia la creaci d'un ens poltic autnom a l'illa.

El quart fet fou l'inici de la construcci de l'estat del benestar dans durant el regnat de Cristi. S'instaur les pensions de jubilaci l'any 1891, i l'any 1893 les pensions d'atur i famlia, la qualcosa permet millorar profundament la situaci econmica de la classe obrera danesa.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65095" title="Quarterback" nonfiltered="782" processed="776" dbindex="25822">

El Quaterback (QB) es el jugador que queda just darrera de la linea en futbol americ. Generalment, s el lider ofensiu de l equip quan s al camp, i s el responsable d iniciar la jugada, rebre l snap del center i d aplicar l estrategia.

Desprs del snap, el quarterback (QB) intenta fer una passada aeria o donar la pilota en m a un corredor en joc terrestre. El quaterback tamb pot intentar corre pel seu compte. Si el quaterback es placat darrera la linea d'scrimmage es produeix un sack.

La paraula quaterback prov del rugbi escocs on els jugadors en posicions endarrerides  acostumaven a estar just una distancia aproximada d un   dels davanters. 

 Quaterback Histrics .

Bob Griese;
Joe Montana;
John Elway;
Dan Marino;
Peyton Manning;
Tom Brady;
Brett Favre;
Daunte Culpepper;
Cade McNown;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65102" title="Rent qumic" nonfiltered="783" processed="777" dbindex="25823">
El rent qumic o llevat qumic s la mescla qumica d'un cid no txic (com el ctric o el tartric) i un carbonat o bicarbonat per a donar esponjositat a una massa. L'cid reacciona amb el bicarbonat produint bambolles de CO2, i donant volum a la massa. Es diferncia de la rent biolgic que l'efecte d'aquesta ltima s molt ms lent, hores, i el del rent qumica s immediat i perceptible a la vista.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65103" title="Nilpotent" nonfiltered="784" processed="778" dbindex="25824">
En matemtiques, un element x d'un anell R es diu que s nilpotent si existeix algun enter positiu n tal que xn = 0. 

 Exemples .

Aquesta definici pot ser aplicada en particular a matrius quadrades. La matriu;

s nilpotent ja que A3 = 0. Veure matriu nilpotent per a ms informaci.

En l'anell factorial Z/9Z, la classe del 3 s nilpotent ja que 32 s congruent amb 0 mdul 9.

 Suposem que dos elements a,b d'un anell no commutatiu R satisfan ab=0. Aleshores, l'element c=ba s nilpotent (si s no nul) ja que c2=(ba)2=b(ab)a=0. Un exemple amb matrius s:

 Es pot veure que .

 Propietats .

Cap element nilpotent pot ser una unitat (exceptr en l'anell trivial  en el que nicament existeix un nic element 0 = 1). Tots els elements nilpotents sn divisors de zero.

Una matriu cuadrada n dimensional A amb elements en un cos s nilpotent si i noms si el seu polinomi caracterstic s Tn, la qual cosa succeeix si i noms si An = 0.

Els elements nilpotents d'un anell commutatiu formen un ideal; aquest fet s conseqncia del teorema del binomi. Aquest ideal s el nilradical de l'anell. Cada element nilpotent d'un anell commutatiu est contingut en tot ideal primer de l'anell, i de fet la intersecci de tots els anells primers s el nilradical.

Si x s nilpotent, aleshores 1   x s una unitat, ja que xn = 0 implica
(1   x) (1 + x + x2 + ... + xn 1) = 1   xn = 1.

Nilpotencia en fsica.

Un operador  que satisf  s nilpotent. El BRST charge s un exemple molt important en fsica.

Com que els operadors lineals formen una lgebra associativa i per tant un anell, aquest s un cas especial de la definici inicial. En general, des del punt de vista de la definici anterior, un operador Q s nilpotent si existeix n N tal que Qn=o (la funci zero). Per tant, una aplicaci lineal s nilpotent si i noms si est definida per una matriu nilpotent en alguna base. Un altre exemple s la derivada exterior (una altra vegada amb n=2). Ambs estan relacionades, a travs de la supersimetria i la teoria de Morse, com va ser provat per Edward Witten.

El camp electromagntic d'una ona plana sense fonts s nilpotent quan s'expressa en el llenguatge de l'lgebra de l'espai fisic.

Referencies.
 E Witten, Supersymmetry and Morse theory. J.Diff.Geom.17:661-692,1982.
 A. Rogers, The topological particle and Morse theory,  Class. Quantum Grav. 17:3703-3714,2000.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65104" title="Clavell d'espcia" nonfiltered="785" processed="779" dbindex="25825">


El clavell (o clau) d'espcia s una espcia molt aromtica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum)i els seus sinnims: Eugenia aromaticum o Eugenia caryophyllata), originari d'Indonsia. El seu nom vulgar procedeix del llat  clavus , ja que el capoll sec sense obrir recorda aquesta forma.

 Ecologia . 
s una planta originaria de les illes Molucas, Clebes i Filipines (al sud d'frica) encara que es troba a la costa est d frica, ndia i en zones d Amrica tropical. Pel seu creixement li s favorable un clima de carcter martim i tropical, amb un sl humit i ric en nutrients. Es sol trobar en terrenys de poca altitud.

 Descripci . 
Es tracta d'un arbre dicotiledoni de fulla perenne que fa entre 8 i 12 metres d'altitut. Presenta una copa amb forma cnica o b piramidal. L'arrel s axonomorfa i amb un tronc llenys de coberta color grisaci. Les fulles sn de color verd brillant, grans ( medeixen uns 6 cm de llargada per uns 3 cm d'ample), oposades, ovals, lanceolades, fora senceres, persistents i lleugerament coricies. A part,t uns petits punts brillants i nombrosos nervis parallels. 
Les flors estan agrupades en brots terminals. Les poncelles de les flors primer sn de color plid i desprs es tornen verdes i finalment es tornen vermelles que s quan es cullen. Aquestes sn regulars amb cinc ptals. Quan estan plegats amb els estams dins constitueixen el cap del clau que t una mida entre 13-19mm, 4-6mm d ample i 2-3mm de dimetre.  Al centre del clix i la part superior de l ovari hi ha una glndula rectangular que envolta l estil, on al voltant s inserten els estams. El fruit s una baia de color porpra, elliptiva amb 2 llavors a l interior.

 Droga . 
Botons florals abans d obrir-se la flor.

 Principis actius .
Eugenol (60-90%), que s un oli essencial i principal component. Tamb hi ha altres components en quantitats molt menors ( acetats d'eugenol, eugenina, eugenitina, gomes, olis fixes...)

 Acci farmacolgica / propietats: . 
 Estimula la regeneraci de la mucosa gstrica en casos d lcera pptica i disminueix l acidesa gstrica.
 Antiemtic (antivomitiu), ja que es tracta d'una espcie aromtica que forma part de la composici de molts components que actuen sobre l'aparell digestiu.
 Antisptic i desinfectant (via externa). ;
 Cert poder anestsic.

 Usos . 
Per les propietats anestsiques, antisptiques, i antiinflamatries que t, s utilitzat en odontologia en el tractament de cries, mal de queixal... 
A part d'aquesta utilitat en medicina es molt usat en usos culinaris (sobretot en l'ndia), degut a aquest aroma fort, calent i ric,  que al tastar-lo es torna picant cid, fort i amarg que deixa una ltima sensaci de fred a la boca.
L'oli de clau (eugenol)s'usa en aromaterpia.
En alguns casos s'introdueixen dins del tabac o el cannabis. Es fan servir com un tipus d'encens a la Xina i el Jap.

 Toxicitat .
A elevades dosis pot provocar molsties estomacals quan es pren per via interna. Si es pren per via externa en alguns casos pot provocar erupci cutnia.

Espcia.
Fins a temps molt moderns el clavell d'espcia noms creixia en unes poques illes (Les illes de les espcies) : Bacan, Makian, Moti, Ternate, i Tidore.
 
400 anys abans de Crist es va generalitar el consum a la Xina i posteriorment a l'imperi rom. Els rabs monopolitzaren el comer d'aquesta espcia en l'Edat Mitjana. Posteriorment els portuguesos a conseqncia del tractat de Tordesillas van esdevenir els capdavanters en el comer de clavell d'espcia. 

Aquesta era una de les espcies s preuades ja que un quilo costava 7 grams d'or.


El holandesos al segle XVII dominaren el comer d'aquesta espcia per els francesos conseguiren introduir-ne el conreu a la illa Maurici l'any 1770 i posteriorment va passar a cultivar-se a la Guaiana, brasil, carib i Zanzbar llocs d'on procedeix la major part de la producii mundial actual. 
 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65105" title="Slvia" nonfiltered="786" processed="780" dbindex="25826">


La slvia comuna (Salvia officinalis) s nativa del Mediterrani, per ara es cultiva tamb a escala comercial a Europa occidental, Rssia i als Estats Units. T un tija llenyosa en la base de qu parteixen tijes herbcies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; tamb es consumeixen en infusi com a planta medicinal. La slvia s'utilitza a ms com a inhibidora de la transpiraci i per les seues propietats estrogniques.

Etimologia. 
El terme  Salvia officinalis L.  s una redundncia de  planta medicinal que cura . Aix Salvia prov de la combinaci del mot llat salvare (que cura) i l'eptet officinalis (medicinal) que s'aplica a moltes espcies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. 

Ecologia. 
Preferix com a hbitat les vessants pedregoses, les vores dels camins, els prats secs poc adobats i frtils i els llocs calcaris. Floreix al juny i al juliol.

Descripci.
 
Camfit en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm. de longitud. s una planta d'arrels fasciculades que presenta una tija llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una srie de tiges herbcies que es van renovant cada any, les quals poden atnyer de 2 a 5 dm de longitud. T una escora grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les fulles sn oposades i coricies, la mida de les quals s molt variable per que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llana (lanceolada), les quals s'estrenyen cap a  la base fins a acabar en un pecol. Presenten un marge dentat; sn rogoses i espesses; i de color verd-griss. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base. 

Les inflorescncies sn verticals i de tipus de ram, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un peduncle. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubuls el qual  presenta els seus spals soldats (gamospala). La corolla s de tipus bilabial , de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lbuls i el inferior amb tres lbuls. s de color blau-violeta, rosat o blanquins. L'androceu est constitut per 2 estams frtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corolla. Estan articulats a l'pex a partir d'un connectiu filiforme, ms curt que el filament, i amb dues branques desiguals. 
El gineceu s sper i est format per dos carpels soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits sn tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llissos; gaireb esfric i de color bru fosc. s un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent.

La droga d'aquesta planta, s a dir la part utilitzada, sn les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aria florida.

 Composici qumica .
Cont fins a un 2,5% d'olis essencials que contenen:

 Tuiona: component principal (40 a 50%);
 cid urslic (1 a 2%);
 Flavonoides: glucosdics de luteolina i de l'apigenina. ;
 cids:  rosmarnic (2 a 3%), cafic i clorognic.
 Tanins catquics  ;
 Carnosol: s la forma lactnica de la salvina ( 0,35%);
 Estrgens (hormones femenines);
 Vitamina B i C.

 Usos medicinals . 
 En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nervis. ;
 En perfumeria, cosmtica. ;
 En preparats farmacutics. ;
 En l'mbit culinari: al afegir algunes fulles al menjar, aquestes potencien el gust. ;
 Als licors. ;
 Als sabons: la infusi de les fulles de slvia, barrejat amb farigola i roman, vigoritza i dna lluentor als cabells. s una bona soluci per prevenir la calvcie o alopcia.
 Per enfortir les genives i pel tractament d' lceres.

 Accions farmacolgiques .
 Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les lceres, afavorint la cicatritzaci i impedint que una ferida s pugui infectar. ;
 Estomacals, antidiarreiques i antivomitives:  Contra les digestions pesades, la diarrea i els vmits s un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia de d infusi de fulles seques amb aigua. ;
 Emmenagog:  Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruaci i facilita el buidat, evitant els problemes collaterals que tot aix ocasiona com sn el mal de cap, mal d estmac, retenci de lquids i irritabilitat general. ;
 Dirtica: Afavoreix l eliminaci de lquid en el cos, pel que resulta interessant no noms pel que fa a l obesitat sin que tamb en aquell conjunt de malalties que milloren amb l eliminaci d aigua i la conseqent eliminaci de toxines i especialment l cid ric: malalties circulatries, heptiques, artritis, reumatisme, cellulitis, etc. ;
 Hipoglucemiant: El seu s disminueix la quantitat de sucre en la sang. S utilitza bastant per aquella gent que pateix diabetis. ;
 Dolors musculars: Resulta molt til com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la fibromilgia. ;
 Antisudoral: La thuyona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glndules sudorpares.

 Toxicitat .
No ve a ser una planta verinosa per al que presentar una gran concentraci de principis actius, cal aleshores utilitzar-la exclusivament en dosis adequada i en s extern; ja que, si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nervis central, al fetge i sobretot quan s'utilitzen en dones embarassades perqu poden produir avortaments.

Oservacions.
No s'ha de confondre la slvia comuna ( Salvia officinalis L. )  amb la slvia espanyola ( Salvia lavandulifolia Vahl. ) ja que sn bastant similars. Ara b, la slvia espanyola t les fulles ms petites, estretes i en forma de llana, que recordena a les de la lavanda i que donen el seu nom ( lanvandulifolia  : fulla de lavanda).  

 Referncies bibliogrfiques . 
 Gran Enciclopedia de les plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones ;
 Plantes medicinals - El dioscrides renovat per Dr. P. Font Quer, Editorial Labor S.A., Barcelona (1987);
 Arbustos - Guia de Naturaleza,Traducci de Margarida Costa Orfila editorial Blume, S.A Barcelona (1986);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65107" title="Haakon VII de Noruega" nonfiltered="787" processed="781" dbindex="25827">

Haakon VII de Noruega (Palau de Charlottenlund 1872 - Oslo 1957). Primer rei de Noruega desprs de la dissoluci de la Uni Reial que l'unia a travs de la monarquia amb Sucia.

Naixement i famlia.
Nascut el 3 d'agost de 1872 al Palau de Charlottenlund residncia dels prnceps hereus de Dinamarca. Fill del prncep hereu i desprs rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia, era nt per via paterna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel mentre que per via materna ho era del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos. Pel seu bateig reb el nom de Carles, nom que canvi pel de Haakon arran del seu accs al tron de Noruega l'any 1906.

Casament i descendncia.
L'any 1896 es cas amb la seva cosina en primer grau, la princesa Maud del Regne Unit. Maud era filla del prncep i desprs rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca hi tenien els reis de Dinamarca com a avis comuns. La parella tingu un nic fill:

SM el rei Olaf V de Noruega nat a Londres el 1903 i mort a Oslo el 1991. Es cas amb la princesa Marta de Sucia.




Un prncep de Dinamarca i un rei de Noruega.
Nascut al Palau de Charlottenlund com a prncep Carles de Dinamarca, pertanyia a la casa reial d'Oldenburg i a la branca menor dels Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Els Oldenburg regnaven a Dinamarca des de 1448 i entre els anys (1536 i 1814) havien regnat sobre la uni que formaven Dinamarca i Noruega. Malgrat tot, a travs de la seva mare, una princesa de Sucia, Carles recollia els drets que els reis suecs havien exercit sobre Noruega durant el gaireb un segle que regnaren sobre el pas nrdic.

L'any 1905 el Parlament d'Oslo decid dissoldre la uni reial instituida el 1814 per la qual el regne de Noruega romania unit, a travs de la monarquia, amb el regne de Sucia. La dissoluci d'aquesta uni plantej la possibilitat d'instituir una repblica per regir el pas. Malgrat tot, previ referndum en qu la monarquia obtingu el 79% dels sufragis, la monarquia fou instaurada al pas.

L'elecci del prncep Carles de Dinamarca fou acceptada pel prncep desprs de l'aprovaci que en fu el seu avi el rei Cristi IX de Dinamarca. La coronaci tingu lloc a la catedral de Trondheim al centre del pas el dia 22 de juny de 1906.


Segona Guerra Mundial i mort.
L'any 1940 el pas fou envat per les tropes nacionalsocialistes per tal de garantir el subministrament del ferro suec que durant els mesos d'hivern es realitzava a travs dels ports noruecs ja que els ports bltics es trobaven amb el mar glaat. 

El rei decid abdicar per tal de no oferir la rendici del pas als nacionalsocialistes i que fos el govern qui prengu la decisi. Un cop recuperat el tron part a l'exili i es refugi a Londres convertint-se en un smbol de la resistncia noruega a l'enemic nacionalsocialista. Haakon resid a Rotherhithe que es una residncia cultural i religiosa dels pasos nrdics a Londres.

L'anagrama H7 es convert en un smbol de resistncia extremadament emprat pels noruecs durant els cinc anys d'ocupaci alemanya. Aquest anagrama era brodat a les joies o a qualsevol pea de roba.

Desprs de la guerra torn a Noruega i de nou exerc de cap d'estat. L'any 1955, desprs de complir vuitant-tres anys caigu al bany de la seva residncia, i es trenca un s de la cama la qualcosa l'oblig a anar amb cadira de rodes. La seva parlisi el fu caure en una depressi i cada vegada ms el seu fill ocup ms la seva posici en la vida pblica del pas. L'any 1957 el rei moria i el seu fill esdevenia el nou rei de Noruega.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65111" title="Hugo Pratt" nonfiltered="788" processed="782" dbindex="25828">

Hugo Pratt (15 de juny de 1927, Rimini, Itlia - 20 d'agost de 1995, Grandvaux, prop de Lausana, Sussa) fou un dibuixant de cmic itali que combinava un gran talent per contar histries amb una gran recerca histrica com en el cas de  Corto Malts i d'altres sries. Va ser declarat membre del Comic Book Hall of Fame el 2005.

Biografia.

Primers anys.

Nascut a Rimini, a Romanya, fill de Rolando Pratt i Evelina Genero, Hugo Pratt va passar la seva infantesa a Vencia en un ambient familiar molt cosmopolita. El seu avi per part de pare, Joseph, era d'origen angls, mentre que el seu avi per part de mare era d'origen jueu i l'via d'origen turc. Era tamb famlia de l'actor Boris Karloff, el nom real del qual era William Henry Pratt. El 1937, Hugo Pratt va mudar-se a Abissnia (Etipia), per reunir-se amb el seu pare, que treballava all, desprs de la conquesta del pas per l'Itlia de Mussolini. El pare d'Hugo Pratt, que era soldat professional itali, va ser capturat, el 1941, per les tropes britniques i va morir de malaltia, el 1942, com a presoner de guerra. El mateix any, Hugo Pratt i sa mare van ser internats en un camp de presoners a Dirdaoua on ell va comprar cmics de guardes i des d'on ms tard va ser enviat de retorn a Itlia per la Creu Roja. El 1944 va estar a punt de ser executat per les SS en confondre'l per un espia sudafric.

Desprs de la guerra, va anar a viure a Vencia on organitzava espectacles per les tropes aliades. Ms tard va entrar a formar part del Grup de Vencia amb altres dibuixants de cmics, incloent Alberto Ongaro i Mario Faustinelli. Com a influncies seves es poden citar en el terreny literari autors com James Oliver Curwood, Zane Gray, Kenneth Roberts, aix com cmics dibuixats per Lyman Young, Will Eisner i principalment Milton Caniff. La seva revista, Asso di Picche, llenada el 1945 com Albo Uragano, es concentrava en histries d'aventures. La revista va tenir cert xit i public treballs de joves talents com Dino Battaglia, Rinaldo D'Ami i Giorgio Bellavitis. El personatge dAsso di Picche va ser un xit, principalment a Argentina, on el dibuixant va ser convidat el 1949.

Anys a Argentina.

Va anar a viure a Buenos Aires on va treballar per l'editorial argentina Editorial Abril i on va trobar-se amb artistes de cmic sudamericans com Jos-Lus Salinas i Solano Lpez. Va passar-se a l'Editorial Frontera on es van publicar moltes de les ms importants sries d'Hugo Pratt. Entre aquestes Junglemen (escrita per Ongaro), Sgt. Kirk, Ernie Pike i Ticonderoga. Les darreres van ser estrites totes per Hector Oesterheld, un dels ms importants escriptors de cmics argentins i potser de tot el mn. Pratt va aprendre a dibuixar a l'Escola Panamericana d'Art dirigida per Enrique Lipszyc. Viatjava habitualment a destinacions de Sud-amrica com l'Amaznia i Mato Grosso. Durant aquest perode va fer el seu primer cmic com a autor complet Anna de la jungla, que va ser seguit per Capitan Cormorant i Wheeling. El darrer va ser completat desprs de tornar a Itlia.

Retorn a Itlia i creaci del personatge Corto Malts.

De l'estiu del 1959 a l'estiu del 1960 Pratt va viure a Londres on va dibuixar sries de cmics de guerra per Fleetway Publications, amb escriptors d'script britnics. Desprs d'aix va tornar a Argentina, malgrat els durs moments econmics. D'all va tornar a Itlia el 1962 on va iniciar una collaboraci amb la revista de cmics per nens Il Corriere dei Piccoli, per la que va adaptar diversos clssics de la literatura d'aventures, incloent L'Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson.

El 1967, Pratt va trobar-se amb Florenzo Ivaldi, i amb ell va crear una revista de cmics que prengu el nom del seu heroi, Sargent Kirk. En el primer nmero es va publicar la histria ms famosa d'Hugo Pratt, La balada de la Mar Salada presentant el seu personatge ms conegut, Corto Malts. 

La srie de Corto Malts va tenir continutat tres anys ms tard a la revista francesa Pif. Degut a la barreja cultural dels seus avantpassats, Corto coneixia  mltiples tradicions que anaven de la Cbala a la maoneria, passant per un coneixement exhaustiu de la histria. Moltes de les seves aventures estan situades en poques histriques reals i tenen a veure amb esdeveniments reals: la guerra entre Frana i els colons britnics a Ticonderoga el 1755, guerres colonials a l'frica i ambdues guerres mundials, per exemple. Pratt va fer un estudi exhaustiu de fets i detalls visuals, i alguns personatges sn figures histriques reals o, si ms no, estan basats en aquestes figures, com l`Alter Ego de Corto, en Rasputin. Molts dels personatges menors es passegen per altres histries de manera que els cmics de Pratt formen part del mateix continu.

La srie principal d'Hugo Pratt en la segona part de a seva carrera inclou Els escorpins del desert i  Jesuita Joe. Tamb va collaborar amb el seu amic i deixeble Milo Manara amb Estiu indi i El Gaucho.

Pratt va citar Joseph Conrad, Fenimore Cooper, Herman Melville i Jack London com a influncies, aix com Milton Caniff i Will Eisner. 

El divendres 15 de juliol de 2005 a la Convenci de Cmics de San Diego, va ser anomenat membre del Comic Book Hall of Fame.

 Principals Treballs .

Asso di Picche (L'As de pique, Ace of Spades, 1945-1949);
El sargento Kirk (Sgt. Kirk, 1953-1959);
Ticonderoga (1957-1958);
Ernie Pike (1957-1959);
Ann y Dan (Anna nella giungla, "Ann of the Jungle", Ann de la jungle, 1959);
Capitan Cormorant (1962);
Wheeling (1962);
Corto Malts (1967-1992);
La balada de la Mar Salada (1967) ;
Sota el signe de Capricorn (1970);
Corto sempre una mica mes lluny(1969-1971);
Les Cltiques (1971-1972);
Les Etipiques (1972-1973);
Corte sconta detta Arcana - Corto Malts a Sibria (1974-1975);
Fbula de Vencia;
La casa daurada de Samarcanda  (1980);
La Joventut de Corto (1981);
Tango y todo a media luz (1985);
Les Helvtiques (1987);
Mu (1988);
Els escorpins del desert (1969-92);
Els escorpins del desert 1 (1969-73);
Piccolo chalet  (1975);
Vanghe Dancale (1980);
Dry Martini Parlor (1982);
Brisa de mar (1992);
Sven - L'home del Carib (1976);
La macumba del Gringo (1977);
A l'Oest de l'Eden (1978);
Jesuit Joe (1980);
Estiu indi 1983, Amb Milo Manara);
Cato Zulu (1984-88);
El Gaucho (1991);
Saint-Exupry - el  darrer vol (1994);
Morgan (1995);
Corto Maltese, novella (1995);

Enllaos externs.

Web oficial d'Hugo Pratt;
Web oficial de Corto Malts;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65113" title="Luis Mazo Mendo" nonfiltered="789" processed="783" dbindex="25829">
Luis Mazo Mendo (Navalmoral de la Mata, Cceres 1902 - Barcelona 1987), fiscal i poltic que actu en l'mbit de Catalunya i, ms concretament, la Provncia de Girona, dins la qual fou governador civil de 1945 a 1956.
Mazo Mendo, fiscal.
Les seves primeres activitats foren a l'mbit judicial, com a fiscal de l'Audincia de Barcelona. El 1936 fou confirmat al crrec per la Generalitat de Catalunya i pass tota la guerra civil espanyola exercint al vaixell-pres Uruguay. Al 1939 amb la victria de les tropes rebels del general Franco fou confirmat en el crrec per les noves autoritats. Poc desprs fou designat fiscal de la causa general de Barcelona i tamb vicesecretari d'ordenaci social, per la qual cosa efectu el darrer interrogatori al president de l'abolida Generalitat de Catalunya, Llus Companys. 
Mazo Mendo, governador civil de Girona.
La seva vinculaci amb Girona i la seva provncia arrib al 1945, quan fou designat governador civil de la demarcaci, una plaa que suposava tamb la designaci com a cap provincial de la FET i de les JONS a Girona. La seva gesti vingu marcada pel seu carcter dur i el seu vocabulari efectista, fins a tant que Mazo Mendo marc tota una poca a Girona, coincidint, amb els primers anys del rgim del general Franco, la lenta reconstrucci i l'allament internacional. Exerc amb un indiscutible estil autoritari i arrib a enfrontar-se amb les altres autoritats franquistes. Destitu alcaldes (per entre els quals l'alcalde de Girona Albert de Quintana i Vergs i tot el seu consistori, l'any 1946), funcionaris de la Central Nacional Sindicalista o de Provements, delegats provincials de la FET i de les JONS, instructors del Frente de Juventudes i, finalment, el director del diari del rgim a Girona, Los Sitios (actual Diari de Girona). Mazo Mendo exigia una forta unitat sense fissures i una cohesi i obedincia cega vers el cap superior que, en aquest cas, era ell. Aquesta poltica d'autoritarisme dins els cercles de Poder s'acompany d'una forta empenta a les poltiques de reconstrucci i mecenatge als mbits popular i cultural. Semblantment, foment un fort culte a la seva persona i for que diverses poblacions el nomenessin fill adoptiu de les seves respectives viles i ciutats, per entre les quals s'hi compta Girona, on l'alcalde Antoni Franquet i Alemany el nomen fill adoptiu de la ciutat l'any 1954. Al 1950 reb la comanda amb placa de l'Ordre de Cisneros, una condecoraci falangista que nodria la brillant carrera que estava fent Mazo Mendo.
La fi de Mazo Mendo.
Malgrat tot, vers l'any 1955 uns escndols de corrupci i trfic d'influncies l'esquitxaren i minaren la seva popularitat i influncia. Els principals escndols foren l'afer dels cupos del ciment  descobert pel seu successor en el crrec de governador civil a Girona, Josep Pags i Costart  i l'afer dels salconduits. Fins al 1955 encara hi havia restriccions de lliure circulaci de persones dins l'anomenada "zona de frontera" (uns 50 km a l'interior de la frontera amb Frana) i calia comprar un salconduit per circular-hi. Aquell mateix any el general Franco visit el seu amic Miquel Mateu, a Peralada i s'assabent que encara eren vigents les restriccions de circulaci perqu el cuiner de Miquel Mateu no havia pogut arribar a Peralada per disposar d'un salconduit caducat. Pel que sembla, Mazo Mendo percebia personalment els ingressos de la venda dels salconduits, cosa que ell neg categricament a l'informe que hagu de redactar per a Madrid sobre l'incident. Aquest darrer afer segurament fou la causa del seu trasllat al govern civil de Lleida l'any 1956. Un cop a Lleida, s probable que els escndols que Mazo Mendo arrossegava de Girona causessin la brevetat en el crrec, que noms dur dos mesos al crrec. D'aquesta manera s'acab la carrera del qui l'historiador local giron Josep Clara i Resplandis ha anomenat el "Virrei Mazo Mendo" i que deix una petjada tan profunda a la Girona franquista dels primers anys.

Bibliografia.
CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputaci de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0;
CLARA, Josep, El partit nic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1999. ISBN 84-920161-5-9;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65116" title="Prevalje" nonfiltered="790" processed="784" dbindex="25830">
Prevalje s un municipi d'Eslovnia. Queda situat a la vall del riu Mea, a la provncia de Carntia. S'hi produ l'ltima petita batalla de la Segona Guerra Mundial a Europa, el 15 de maig del 1945 entre l'exrcit iugoslau i les forces alemanyes que es retiraven. 

 Enllaos externs .

 Prevalje, pgina oficial del municipi (en eslov);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65117" title="Rade?e" nonfiltered="791" processed="785" dbindex="25831">
El poble de Rade e est situat al paisatge central de les Muntanyes Posavje (Posavsko hribovje), a la confluncia del torrent Sopota amb el riu Sava.

Rade e fou mencionat per primer cop el 1297; tanmateix, les troballes arqueolgiques inclouen objectes  com per exemple eines fetes amb ossos, els ossos d'un s de cova, altars dels dus de l'aigua, un altar de sacrifici a la deessa Adsaluta i al du Savus. El poble reb la carta de mercat el 1338, el 1925 Rade e esdeven una ciutat, i el 1995 un municipi. 

La ciutat ha estat renovada per la indstria del paper, i se li han atorgat fundacions modernes per al desenvolupament per la seva herncia cultural rica i la seva natura verge. El seu desenvolupament est fortament connectat al riu Sava tamb, ja que s'utilitzava com a ruta de trfic a travs del transport de rfting. La confluncia del riu Sava amb el Savinja a la vena Zidani Most, don a Radece el rol de port central de rfting. La seva tradici es preserva fins avui amb els rafters de Rade e que desperten les memries dels vells avantpassats a l'esdeveniment anual anomenat "Jornades de Rfting" al Sava (Dnevi splavarjenja na Savi). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65118" title="Radovljica" nonfiltered="792" processed="786" dbindex="25832">
Radovljica s una ciutat i municipi de la part septentrional d'Eslovnia, a la regi de l'Alta Carniola. El municipi t cap a 18.000 habitants i s'estn cap a 118 km2. Radovljica s la ciutat natal de Anton Toma Linhart. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65119" title="Rogaka Slatina" nonfiltered="793" processed="787" dbindex="25833">
Rogaka Slatina s un municipi d'Eslovnia .s fams per la seva aigua mineral, el seu centre balneari i de producci de cristall.

 Enllaos externs .

 Rogaka Slatina, pgina oficial del municipi (en eslov);
 Steklarna Rogaka, productes de cristall (en eslov);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65121" title="Rue" nonfiltered="794" processed="788" dbindex="25834">

Rue (alemany: Maria Rast; poblaci 10,000 habitants) s un poble i un municipi d'Eslovnia. Es troba al costat del riu Drave, entre la muntanya Pohorje i la serralada de Kozjak. s el poble ms gran d'Eslovnia, aproximadament a 12 km de Maribor, la capital de la regi d'Estria. 

 Enllaos externs .

 Rue, pgina oficial del municipi (en eslov);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65122" title="Slovenj Gradec" nonfiltered="795" processed="789" dbindex="25835">


Slovenj Gradec (alemany: Windischgrtz, que vol dir Graz eslovena) s una petita ciutat i un muncipi de la provncia de Carntia (Koroka) del nord d'Eslovnia, noms a pocs quilmetres de la frontera amb ustria. La ciutat est situada a 45 km a l'oest de Maribor i 65 km al nord-est de Ljubljana. L'rea del seu voltant tamb es coneix amb el nom de "Slovenj Gradec".  

El 1918, l'rea era una illa germanfona en una zona de parla eslovena. Al cens del 1880, l'rea tingu un 75% d'habitants germanfons i un 25% de parlants d'eslov. Desprs de la fi de la Primera Guerra Mundial, molts alemanys retornaren a ustria; i els que s'hi quedaren, foren expulsats el 1945. 

El 1860, Hugo Wolf, un compositor, nasqu aqu. El seu lloc de naixement s ara una escola de msica. Altres estructures importants prop del seu lloc de naixement sn una esglsia parroquial a la plaa major, que s una capella gtica amb frescs de mitjans del segle XV. El 2003, una excavaci arqueolgica descobr les runes de l'esglsia ms vella de Carntia, que prov del perode carolingi. 


Enllaos externs.
 Pgina de la Ciutat;
 Herldica de la Ciutat;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65123" title="Slovenska Bistrica" nonfiltered="796" processed="790" dbindex="25836">
Slovenska Bistrica s una ciutat i municipi del sud de Maribor, Eslovnia. Durant el regnat dels Habsburg, Slovenska Bistrica tamb s'anomen en alemany Windisch-Feistritz.

Com a municipi, uneix diversos venats i pobles, com: 

 Laporje;
 Makole;
 Polj ane ;
 Pragersko ;
 Spodnja Polskava;
 Zgornja Polskava ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65124" title="Oleta i vol" nonfiltered="797" processed="791" dbindex="25837">

Oleta i vol (en francs i oficialment Olette) s un municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. s la capital del cant d'Oleta.

El municipi es va formar el 1827 per la integraci en l'antic municipi d'Oleta del municipi d'vol. Actualment, a ms del poble d'Oleta comprn tamb els pobles d'vol i de Tur d'vol, el castell d'vol i la Bastida d'Oleta. Recentment, s'ha construt tamb dins el terme, la central d'Oleta, que aprofita l'aigua del riu Tet i s la ms important fbrica d'electricitat dins el Conflent.

Oleta.
El poble d'Oleta ( o ) est situat a l'esquerra del riu Tet, a la confluncia amb els rius d'vol i de Cabrils. s un dels pobles ms vitals en aquesta zona de la comarca. Est situat a la vora de la carretera RN116, que es correspon amb l'antiga Via Confluentana i disposa d'una estaci ferroviria del Tren Groc.

Els seus habitants s'anomenen oletins o de vegades oletencs, per el sobrenom pel que sn coneguts s el de menjacebes.

A la dreta del Tet hi trobem l'antiga Bastida d'Oleta i el venat homnim. Es correspon amb una fortalesa que es constru com a residncia per als vescomtes d'vol i de la que es conserven importants restes. L'antic venat de la Poma es trobava a la riba esquerra del riu Tet, aigua avall d'Oleta i prop de la Bastida.

vol.
El poble d'vol (estndard: , local: ) est situat a la riba del riu vol, afluent del Tet, a les Garrotxes del Conflent. A la vora d'aquest riu, aigua amunt, trobem tamb el llogaret de Tur d'vol. Al nord del poble hi trobem les runes del castell d'vol, seu del vescomtat d'vol.

Els seus habitants sn els evolencs, tamb coneguts pel sobrenom de cargols.

Enllaos externs.
 Informaci d'Oleta i d'vol ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65125" title="Slovenske Konice" nonfiltered="798" processed="792" dbindex="25838">


Slovenske Konjice s un municipi d'Eslovnia. T 13,600 habitants. Fa frontera amb marje pri Jelah i entjur pri Celju al sud, amb Vojnik a l'oest, amb Zre e al nord-oest, amb Oplotnica al nord, amb Slovenska Bistrica a l'est, i amb Rogaka Slatina al sud-est.

 Enllaos externs .

 Slovenske Konjice, pgina oficial del municipi (en eslov);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65126" title="Tolmin" nonfiltered="799" processed="793" dbindex="25839">


Tolmin (en itali Tolmino, en alemany Tolmein) s una petita ciutat i municipi amb el mateix nom, d'Eslovnia. T 12.192 habitants, dels quals 5.900 sn homes i 6.200 sn dones. T 546 estudiants, 605 desocupats, 5.379 treballadors i una extensi de 381,5 km.

 Enllaos externs .

 Tolmin, pgina oficial del municipi (en eslov);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65128" title="Trbovlje" nonfiltered="800" processed="794" dbindex="25840">
Trbovlje (poblaci 16,290 habitants) s una ciutat i municipi del centre d'Eslovnia. Est situada a la vall de Trbovlje, al costat del riu Sava. La zona s coneguda per ser rica en carb i una de les seves tres centrals trmiques t la xemeneia ms alta d'Europa (360 m, la Xemeneia de Trbovlje). En anys passats, tamb s'ha conegut per la planta de co-incineraci, projectada per ser construda a la fbrica de ciment de Trbovlje. 

 Enllaos externs .

 Trbovlje, pgina oficial del municipi (en eslov);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65131" title="Velenje" nonfiltered="801" processed="795" dbindex="25841">
Velenje s un municipi d'Eslovnia, amb 33,000 habitants. A causa de la seva mina, la ciutat s'expand especialment desprs de la Segona Guerra Mundial. Desprs de la mort del president de Iugoslvia Josip Broz Tito, fou rebatejada amb el nom de Titovo Velenje el 1981, per torn al nom antic el 1991, poc desprs de la independncia d'Eslovnia. 

Velenje s la seu de Gorenja, i l'antiga ciutat natal de Jolanda  eplak, una coneguda atleta eslovena que aconsegu una medalla olmpica de bronze. 

 Enllaos externs .

 Velenje.com, portal d'informaci sobre la ciutat (en eslov);
 Velenje, pgina oficial del municipi (en eslov);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65132" title="Titovo Velenje" nonfiltered="802" processed="796" dbindex="25842">
Titovo Velenje s el nom que reb la ciutat de Velenje, a Eslovnia, desprs de la mort del president de Iugoslvia Josip Broz Tito l'any 1981. 

La ciutat fou rebatejada amb l'antic topnim de Velenje, poc desprs que Eslovnia obtingus la independncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65133" title="Zagorje ob Savi" nonfiltered="803" processed="797" dbindex="25843">
Zagorje ob Savi s una ciutat i municipi d'Eslovnia. T 17.000 habitants. 



 Enllaos externs .

 Zagorje ob Savi, pgina oficial del municipi (en eslov);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65134" title="entjur pri Celju" nonfiltered="804" processed="798" dbindex="25844">
entjur pri Celju s un municipi d'Eslovnia situat prop de les ciutats de Celje i de Slovenske Konice. El seu nom s la traducci de "Sant Jordi prop de Celje", a causa de llegendari guerrer que lluit contra el drac, Sant Jordi. A l'escut de la ciutat hi apareix un drac i un cavaller. 

Enllaos externs.
Pgina de l'escut de la ciutat












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65136" title="tore" nonfiltered="805" processed="799" dbindex="25845">
tore s un municipi de la Repblica d'Eslovnia. Actualment t 4,060 habitants. 

Enllaos externs.

 tore, pgina oficial del municipi (en eslov);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65138" title="alec" nonfiltered="806" processed="800" dbindex="25846">

alec s un municipi d'Eslovnia escampat per la Vall de Savinja i les muntanyes del voltant. L'activitat econmica principal de la regi s cultivar llpols, un fet que es pot veure a l'herldica de la ciutat. 

External link.
Article sobre alec;
Escut de alec;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65142" title="Riu So?a" nonfiltered="807" processed="801" dbindex="25847">


El Riu So a o Isonzo en itali s un riu del nord d'Itlia, al Fril, que neix a Eslovnia on es diu So a. El seu nom antic era Sontius.

s un riu que travessa l'oest d'Eslovnia i el nord d'Itlia. Amb el carcter d'un riu alp, el So a-Isonzo neix a 1,100 metres d'alada als Alps julians, a l'oest de la muntanya Triblav (2864 metres) a la Vall de Trenta. Baixant cap al sud 140 km desprs de Bovec, Kobarid, Tolmin, Nova Gorica i Gorizia, entra a la Mar Adritica prop de Monfalcone, a Itlia.  

Sn conegudes les truites del riu, Salmo trutta marmotarus, que viuen a la part superir del riu d'aigua cristallina. Actualment estan en perill d'extinci a causa de la introducci d'unes altres truites durant el perode entre les dues guerres mundials. 

Alguna gent l'anomena "la Bellesa Maragda" a causa de la seva aigua de color verd maragda i es diu que s l'nic riu del mn que t aquest color nic. 

El riu So a-Isonzo inspir el poeta eslov Simon Gregor i  a l'hora d'escriure el poema So i (Al So a), una de les obres ms importants de la poesia eslovena. 

La Vall del So a-Isonzo fou l'escenari de grans operacions militars, com 12 batalles del Front Itali a la Primera Guerra Mundial entre el maig del 1915 i el novembre del 1917. Cap a 300,000 soldats austracs i italians hi perderen la vida. 

Enllaos externs.
Jurij Pohar parla de la truita del riu So a-Isonzo: http://www.bfro.uni-lj.si/zoo/publikacije/avtohtone_pasme/eng/The%20Marble%20trout.html;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65152" title="Semita" nonfiltered="808" processed="802" dbindex="25848">
Els semites sn un conjunt hum format per nombrosos pobles i cultures estesos des de l'antiguitat en un gran territori del Prxim i Mig Orient i al nord de la Pennsula Arbiga, que van desenvolupar importants civilitzacions.

El terme "semita" va ser utilitzat per primera vegada cap a finals del segle XVIII, per a referir-se a pobles citats en la Bblia descendents de Sem, fill primognit de No. En el llibre de la Gnesi, a la narraci del diluvi, s'hi pot trobar la genealogia a la taula dels pobles on es fa referncia als semites. Des de llavors, el terme semita fa referncia als pobles de llengua semtica.

Els antics pobles de parla semtica inclouen els habitants de: Aram, Assria, Babilnia, Canaan (inclosos els hebreus) i Fencia. Les poblacions actuals que tenen llenges semtiques inclouen als rabs, els jueus, els etops i els arameus (comunitats del Lban i nord de L'Iraq). La semblana entre els pobles semites se sobretot d'origen lingstic i cultural, i no es pot parlar d'una raa semita.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65153" title="Carles III de Npols" nonfiltered="809" processed="803" dbindex="25849">


Carles II d'Hongria i III de Npols el Breu ( 1345 - Visegrad, Hongria 1386 ), comte de Provena i rei de Npols i titular de Jerusalem (1381-1386), prncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Orgens familiars.
Fill de Llus Durazzo i la seva esposa Margarida Sanseverino. Descendia per lnia paterna del rei Carles II de Npols, del qual Carles III n'era besnt.

Ascens al tron napolit.
Com a besnt de Carles II de Npols, Carles III era cos segon de la reina Joana I de Npols. Aquesta l'adopt com a fill al ser l'nic mascle de la lnia angevina de Npols. Joana I al llarg de la seva vida estigu profundament enamorada d'ell, per aquest mai la va correspondre. Tot i aix el 1369 Joana el nomen hereu al tron napolit.

Per l'enfrontament entre Joana I i el Papa Urb VI, el qual considerava Npols com un feude papal, Joana I fou declarada destronada el 1381 i va cedir el reialme a Carles III. Va marxar vers el regne de Npols amb un exrcit hongars, va derrotar el rei consort Ot IV de Brunswick, i va assetjar la ciutat, fins a capturar la reina el mateix any 1381. 

No obstant aix, una complicaci s'interpos pel cam al tron reial. Joana I, abans de morir el 1382 design un nou hereu: aix adopt el comte d'Anjou Llus I d'Anjou. Aquest va prendre possessi dels comtats de Provena i Forcalquier i va marxar vers Npols per demanar el regne. A la seva arribada per fou derrotat per Carles III.

Ascens al tron hongars.
A la mort de Llus I d'Hongria, Carles III va demanar el tron hongars com el mascle ms gran de la dinastia angevina, i va expulsar Maria I d'Hongria, filla de Llus I, del tron el desembre de 1385. Tot i aix, la reina vdua va organitzar un complot per assassinar Carles a Visegrad el 24 de febrer de 1386.

Npcies i descendents.
El febrer de 1369 es cas amb la seva cosina germana Margarida de Durazzo, filla de Carles Durazzo i Maria de Npols. Margarida era nta per lnia paterna i besnta per lnia materna de Carles II de Npols. D'aquesta uni nasqueren tres fills:
 la infanta Maria de Npols 1369-1371);
 la infanta Joana II de Npols (1373-1435), reina de Npols;
 l'infant Ladislau I de Npols (1377-1414), rei de Npols;

Fou enterrat a Belgrad. El seu fill mascle Ladislau el succe al Regne de Npols mentre els regents de Maria I d'Hongria la reinstauraren com a reina d'Hongria.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65156" title="Burebista" nonfiltered="810" processed="804" dbindex="25850">
Burebista fou rei de la Dacia (70 aC   44 aC), actual Romania. Va ser un dels ms destacats reis d'aquest poble d'origen traci.



Va portar a terme la unificaci de les poblacions trcies de la zona histrica d'Hercinica (actual Moravia) a l'oest, Bugul a l'est, aix com dels pobles dels Crpats del nord i de la zona de Dionysopolis al sud. Va installar la capital del seu regne a Argedava o Sargedava aprop de Coste ti, a les muntanyes Or  tie, les runes de les quals estan actualment declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

El seu nom de veritat es desconix i es conegut com a Burebista pels testimonis deixats per escritors grecs contemporanis a aquest personatge histric a qui es referien com Bu-ere-bu-ist-as (aquell que no existeix).

El centre espiritual del seu regne es trobava a Strabon que es coneixia com Kagaion les muntanyes santes, que es creu localitzat a un lloc indeterminat dels monts Bucegi (Mun ii Bucegi).

Al sud del Danubi, el proconsulul de la provincia romana de Macedonia, el general Varro Lucullus, en temps de la segona guerra Mithidratica (74 aC-72 aC) va ocupar algunes ciutats gregues de la costa oest del Mar Negre des de Apollonia fins el delta del Danubi. Els habitants grecs d'aquestes ciutats ocupades van demanar ajuda a Burebista. L'armada romana comandada per Antonius Hybrida va ser atacada i derrotada aprop de Histria. Les ciutats gregues de Tomis, Calatis, Dionysopolis i Apollonia van pasar sota el control de Burebista integrant-se al seu regne, a canvi de que aquest les protegis dels atacs romans. 

Una vegada derrotat als romans Burebista va continuar les seves incursions a la regi del nord, conquerint Aliobrix (al sud de Bessarbia, actualment Ucrana), Tyras i Odessas.

L'any 48 aC, Burebista va interferir a la poltica interna de la Repblica Romana en temps de les guerres civils entre Juli Csar i Pompei, sostenint la causa del segon i esdevenint un ferm aliat d'aquest als Balcans. Aix va enviar homes a lluitar al costat de les legions de Pompei, a Acornion. Tres anys ms tard, quan Cesar va vencer a Pompei, el primer es va decidir a enviar les seves legions per atacar als antics aliats del seu enemic. L'assassinat de Juli Csar al Senat de Roma el 15 de mar de 44 aC no va fer possible tal fet.

Poc temps desprs, en el mateix any, Burebista va morir en estranyes circumpstncies. Alguns historiadors romanesos sostenen que va morir assassinat. A la seva mort el seu regne es va descompondre en petits regnes tribals i fins Decbal Dcia no va tornar a unificar-se sota un mateix cadbill.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65157" title="Marmorata" nonfiltered="811" processed="805" dbindex="25851">


Marmorata, o truita del So a, en eslov: Soka postrv, (en llat cientfic Salmo trutta marmoratus), s una subespcie de la truita autctona del riu So a (itali: Isonzo) d'Eslovnia i Itlia. Actualment noms en sobreviu una petita poblaci en punts concrets de diverses valls dels Alps. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65160" title="Ladislau I de Npols" nonfiltered="812" processed="806" dbindex="25852">
Ladislau I de Npols el Magnnim ( 1377 - Npols 1414 ), comte de Provena i rei de Npols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Orgens familiars.
Nascut l'11 de febrer de 1377 fou fill del rei Carles III de Npols i la seva esposa Margarida de Durazzo. La seva germana gran Joana II de Npols va esdevindre, a la seva mort, reina de Npols.

Ascens al tron napolit.
Va succer el seu pare el 1386 quan Ladislau tenia nou anys. Els primers anys del seu regnat tingu la regncia de la seva mare.

Oposat al tron napolit a Llus II de Npols, de la lnia menor dels Angevins, establiren diverses lluites pel poder. El 1390 Llus II aconsegu capturar la ciutat de Npols i n'expuls Ladislau, aquest per la reconquer el 1399.

Es va esforar per consolidar el poder reial a Npols en detriment de l'aristocrcia local, provocant la mort de diversos membres de la famlia Sanseverino, descedents de la seva via, per provocar la seva renncia als canvis. Va aprofitar el desordre a Itlia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels feus papals per al seu s.

Ascens al tron hongars.
A partir de 1390 reclam el tron d'Hongria al seu rei Segimon I d'Hongria. Els nobles hongaresos, cansats de la violncia que els havia imposat el rei Segimon de Luxemburg, es van rebellar contra ell i donaren el tron a Ladislau, que fou coronat a Zadar (Dalmcia). Segimon fou capturat en un primer moment per s'aconsegu escapolir, prenent altre cop el poder. Ladislau, ocupat en altres projectes, es va desinteressar per Hongria i tant sols pass a ser rei titular fins a la seva mort.

Npcies i descendents.
Es cas el 1390 amb Constana de Clermont, filla de Manfred de Clermont, duc de Mdica. S'en separ el 1392.

Es cas, en segones npcies, el 12 de febrer de 1403 amb Maria de Lusignan, filla del rei de Xipre Jaume I de Lusignan.

Es cas novament el 1406 amb Maria d'Enghien, comtessa de Lecce.

De cap dels tres matrimoni tingu fills, per contra tingu dos fills illegtims:
 Rinaldo de Durazzo, prncep de Cpua;
 Maria de Durazzo, morta jove;

Fou enverinat el 6 d'agost de 1414 a Npols i fou succet per la seva germana gran Joana II de Npols.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65161" title="Vlad ?epe?" nonfiltered="813" processed="807" dbindex="25853">

Vlad  epe  o Vlad III (en catal Vlad l'Empalador) (1431 1476). Fou un voivoda (prncep) de Valquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476. Era fill de Vlad II, conegut com a Vlad Dracul, (Vlad el Drac), prncep de Valquia tamb, que va formar part de l'Orde del Drac. Com la prctica totalitat dels senyors de l'poca sotmesos al Imperi Otom, va rebre educaci a Istanbul. A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques va fer-se amb el control de Valquia, a la ribera esquerra del Danubi. Posteriorment va canviar de bndol i rebent el suport dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominaci otomana, amb mtodes que la llegenda afirma fren cruents i despiadats, i que li valen valdre el mal nom de  epe  que alguns estudiosos volen derivar de  eapa, "estaca". I, d'all, Vlad seria "l'Empalador" (l'empalament fou un molt antic mtode de tortura i execuci relativament com fins ben entrat el segle XVII a l'Europa central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir a llurs dominis, va intentar lliurar-se del seu control, per aquests el varen empresonar a Buda durant deu anys. Quan fou alliberat l'any 1476 va recuperar el tron de Valquia, per el mateix any fou mort pels , ja que veien en ell un ferm obstacle al seu domini de la zona.

 La llegenda de Drcula . 

El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiraci, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novella Drcula, aix com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle XVII, que bebia sang de noies verges, sota la creena d'obtenir aix la vida de les noies a les que extreien la sang.

Tot i que el llibre l'hem d'enquadrar com una obra romntica de comenaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexia del tot. El relat de Stoker parla d'un prncep de Transilvnia. Vlad  epe , tot i nixer a la ciutat de Sighi oar , mai no va governar en aquesta regi (ja que la mateixa es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), si no al sud, al Principat de Valquia (que est integrat per les regions de Oltnia i Muntnia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad  epe  va ser un prncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un rgim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava als justos i castigava als pecadors. Bram Stoker tamb es va equivocar al posar nom al seu vampir, ja que al parlar de Drcula, alludia a Vlad Drcul (Vlad el Drac) que tenia aquest apellatiu al pertnyer com a cavaller a l'Orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad  epe .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65163" title="Ren Prval" nonfiltered="814" processed="808" dbindex="25854">
Ren Prval s el lder del Front de l'Espoir ("Front de l'Esperana") a Hait. Prval recolza la presncia de les forces de l'ONU a Hait, dient que "s'han de quedar mentre siguin necessaris", , en contrast amb Aristide i molts membres de Lavalas que denuncen les forces de l'ONU i els acusen de dur una campanya de repressi i violncia davant la tolerncia dels Estats Units, Frana i el Canad. 

Ren Prval s l'actual president d'Hait. 

Referncies.
 Llibre Mundial de l'Agncia d'Intelligncia Central dels Estats Units d'Amrica (2000);
 Perfil del Sr. Rn Garcia Preval;
 Notcia del Diari de St. Pertersburg;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65169" title="Peter Sloterdijk" nonfiltered="815" processed="809" dbindex="25855">
Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya, 26 de juny de 1947) s un filsof alemany.

Biografia.
Fill de mare alemanya i pare holands. Va estudiar Germanstica, Histria i Filosofia a les universitats de Munic i Hamburg, on es va doctorar l any 1976. L any 1992 va accedir a la ctedra de Filosofia i Esttica de la Staatlitche Hochschule fr Gestaltung de Karlsruhe. Tamb ha exercit com a professor a universitats de Pars, Viena, Zuric i Nova York. En la seva formaci destaca l'impacte que li va provocar el contacte amb la filosofia de tradici hind del mestre Rajneesh (ms endavant anomenat Osho) en el centre de meditaci de Poona, aix com la influncia de l actitud vital de Hanna Arendt.

influncies.
Molt influenciat per la filosofia de Nietzsche i dels seus intrprets francesos  (G. Deleuze i Michel Foucault principalment), aix com per Martin Heidegger, Theodor Adorno i Digenes el cnic i altres autors com Dieter Claessens, Hermann Broch, Ernst Bloch, Erich Fromm, Arnold Gehlen, Jacob von Uexhll, Jacques Lacan, Jacob Taubes Gabriel Tarde, Thomas Macho, Gaston Bachelard, etc.. Es va donar a conixer amb l obra Crtica de la ra cnica (1983), que va concebre com una filosofia de la contestaci, i des de llavors s ha centrat en la crtica de les diferents formes d humanisme encara existents en els mbits de la psicologia, l antropologia i la poltica.

Regles per al parc hum.
Va ser famosa la disputa suscitada l any 1999 arran de la lectura del seu assaig Regles per al parc hum, que van provocar l airada crtica de Habermas i que, de manera indirecta, van donar molta publicitat a aquesta obra i van convertir Sloterdijk en un autor meditic. En aquest assaig (que du com a subttol Una carta de resposta a la "carta sobre l'humanisme" de Heidegger), Sloterdijk critica l humanisme, fins i tot en la resposta que va escriure Heidegger (a qui acusa de "pietisme tecnofbic" per la manera que t d'enfrontar-se a la tcnica) contra l humanisme de Sartre, i centra en l "antropotcnica", s a dir, en les noves perspectives de la enginyeria gentica, la possibilitat de controlar la tendncia a la barbrie present en la contemporanetat. Aquests reflexions sobre les noves tcniques gentiques sn les que van causar el gran malestar per part de Habermas i la subsegent polmica, en la qual, de manera completament injustificada, alguns hi veien el perill de qu Sloterdijk hauria acabat defensant tesis filonazis afirmant que la biotecnologia podria fer possible l antic projecte nietzsche del superhome

Esferes.
En la seva obra Esferes intenta elaborar (superant l anlisi existencial heideggeri) una visi general de la histria humana i de la condici moderna a partir d una nova teoria de l espai interior i de l animalitat humana: l "esfera", la "bombolla" i el "globus" sn els contenidors a travs dels quals l home pensa i sent el mn, a la recerca d una protecci dels perills externs (de manera semblant a com la caverna era el refugi dels homes primitius), i que remet a l ter matern. Aquesta obra -que pretn ser una "ontoantropologia"- s concebuda com una trilogia: el primer volum (Bombolles, 1998) illustra la teoria de la intimitat, contraposant al concepte d individu el concepte de "dada"; el segon volum (Globus, 1999) explora l edat de la metafsica des del punt de vista de la filosofia europea clssica (Hegel en particular); el tercer (Escuma, 2004) que vol ser un estudi d'"esferologia pluralista", descriu un mn ja no interpretable a partir de la intimitat.

Sloterdijk concep la postmodernitat com la posici que combat el totalitarisme de la metafsica clssica occidental, la histria de la qual cal entendre com un procs de globalitzaci.

Globalitzaci.
Segons Sloterdijk, al concepte actual de globalitzaci li falta prespectiva histrica. En la seva opini, s senzillament la tercera onada en un procs hum d'escurar distncies. En la primera onada, protagonitzada pels grecs amb la seva globalitzaci metafsica de la cosmologia. La segona onada seria la globalitzaci nutica del segle XV, que segons Sloterdijk va crear el cosmopolitanisme, mentre que la tercera onada, est generant un regionalisme global.

Obres destacades.
Entre les seves obres tradudes al castell hi ha les segents:

En el mismo barco: ensayo sobre la hiperpoltica (Siruela, 1994) ;
Extraamiento del mundo (Pre-Textos, 1998) ;
Normas para el parque humano (Siruela, 2000) ;
El pensador en escena (Pre-Textos, 2000) ;
Eurotaosmo (Seix Barral, 2001) ;
El rbol mgico: el nacimiento del psicoanlisis en el ao 1785 (Seix Barral, 2002) ;
El desprecio de las masas (Pre-Textos, 2002) ;
Crtica de la razn cnica (Siruela, 2003) ;
Temblores de aire (Pre-Textos, 2003) ;
Esferas I: Burbujas (Siruela, 2003) ;
Experimentos con uno mismo (Pre-Textos, 2003) ;
El sol y la muerte (Siruela, 2003) ;
Esferas II: Globos (Siruela, 2004) ;
Si Europa despierta (Pre-Textos, 2004) ;
Sobre la mejora de la Buena Nueva (Siruela, 2005) ;

Bibliografia.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Sloterdijk.htm;

Enllaos externs.
 Web de Peter Sloterdijk. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65172" title="Comtat de Harju" nonfiltered="816" processed="810" dbindex="25856">

Harju (en estoni Harjumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Tallinn.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2005 el governador s Jaan Mark.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha 6 municipis urbans (o linnad, "ciutats") i 18 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Harju.

Municipis urbans:
 1 Keila;
 2 Loksa;
 3 Maardu;
 4 Paldiski;
 5 Saue;
 6 Tallinn;

Municipis rurals:
 7 Aegviidu;
 8 Anija;
 9 Harku;
 10 Jelhtme;
 11 Keila;
 12 Kernu;
 13 Kiili;
 14 Kose;
 15 Kuusalu;
 16 Kue;
 18 Nissi;
 19 Padise;
 20 Raasiku;
 21 Rae;
 22 Saku;
 23 Saue;
 24 Vasalemma;
 25 Viimsi;

 Enlla.
Govern del comtat de Harju - Pgina oficial (en estoni);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65173" title="Comtat de Hiiu" nonfiltered="817" processed="811" dbindex="25857">

Hiiu (en estoni Hiiumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia, i que consisteix en l'illa de Hiiumaa. La seva capital s Krdla.

 Govern del comtat.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (maavanem), que s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys. Des del 3 de mar de 2004 el governador s Hannes Maasel.

 Municipis .
El comtat se sotsdivideix en municipis. Hi ha un municipi urb (en estoni linn, "ciutat") i 4 municipis rurals (vallad, "comunes") al comtat.

Municipis urbans:
 1 Krdla;

Municipis rurals:
 2 Emmaste;
 3 Krgessaare;
 4 Kina;
 5 Phalepa;



 Enllaos.
Hiiumaa.ee - Pgina oficial de Hiiumaa  ;
Govern del comtat de Hiiumaa   Pgina oficial ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65174" title="Salmnid" nonfiltered="818" processed="812" dbindex="25858">


Salmonidae s una famlia de peixos d'aletes de ratlles, la nica famlia de l'ordre dels Salmoniformes. Inclou el salm i la truita de riu, molt coneguts; els salmons atlntics i les truites del gnere Salmo. 

Juntament amb els Esociformes (parents prxims dels Salmonidae), els Salmoniformes pertanyen a l'ordre superior dels Protacanthopterygii. 

Famlia: Salmonidae;
Subfamlia: Coregoninae;
Coregonus - peixos blancs;
Prosopium - peixos blancs rodons;
Stenodus - inconnus;
Subfamlia: Thymallinae;
Thymallus - gnere dels grayling (terme angls)  ;
Subfamlia: Salmoninae;
Brachymystax - lenoks;
Hucho;
Midlandus - salm atlntic, rar, es troba principalment a Irlanda/Galles ;
Oncorhynchus - truita i salm del Pacfic;
 Gnere Oncorhynchus ;
 Truita arc de Sant Mart (Oncorhynchus mykiss);
 Oncorhynchus apache o truita apache. ;
 Seema, Oncorhynchus masou;
 Oncorhynchus clarki o cutthroat trout. ;
 Oncorhynchus gilae o truita Gila. ;
 Oncorhynchus aguabonita o truita daurada.  ;
 Oncorhynchus chrysogaster, Truita daurada mexicana i fins a altres vuit espcies o sub-espcies al nord-oest de Mxic sense nom formal.
 Gnere Parahucho. ;
 Gnere Salmo inclou la truita i el salm de l'Atlntic. ;
 Truita de l'Adritic, Salmo obtusirostris. ;
 Truita de riu, Salmo trutta diverses varietats naturals.
 Salmo trutta var. marmoratu o Truita del Riu Soca o truita So a, Salmo trutta marmoratus. ;
 Salmo platycephalus Flathead trout, . ;
 Salmo letnica Truita dOhrid, . ;
 Salmo ischchan Truita de Sevan, . ;
Gnere Salvelinus, char o charr truites i altres peixos. ;
 Salvelinus alpinus, Arctic char.
 Truita de rierol (Salvelinus fontinalis). ;
 Salvelinus fontinalis timagamiensis, truita Aurora. ;
 Salvelinus fontinalis agassizi, truita platejada.    ;
 Salvelinus confluentus o truita toro. ;
 Salvelinus malma truita Dolly Varden . ;
 Salvelinus namaycush, truita Lake, . ;
Gnere Salvethymus. ;

Referncies.
 Behnke, Robert J. Trout and Salmon of North America, Illustrat per Joseph R. Tomelleri. 1st Chanticleer Press ed. New York: The Free Press, 2002. ISBN 0-7432-2220-2;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65176" title="Riu Vrbas" nonfiltered="819" processed="813" dbindex="25859">
El riu Vrbas s un riu principal de l'oest de Bsnia i Hercegovina. 

s un afluent directe del riu Sava. La ciutat de Banja Luka est situat a la riba d'aquest riu. 

Va donar nom a una de les provncies (banovina) del Regne de Iugoslvia, la Vrbas Banovina. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65177" title="Comtat d'Ida-Viru" nonfiltered="820" processed="814" dbindex="25860">

El comtat d'Ida-Viru (estoni Ida-Virumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Jhvi.

 Govern del Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha sis minicipis urbans (estoni: linn - ciutat) i 16 municipis rural (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
Kivili;
Kohtla-Jrve;
Narva;
Narva-Jesuu;
Pssi;
Sillame;

Municipis rurals:
Alaje;
Aseri;
Avinurme;
Iisaku;
Illuka;
Jhvi;
Kohtla;
Kohtla-Nmme;
Lohusuu;
Lganuse;
Maidla;
Metaguse;
Sonda;
Toila;
Tudulinna;
Vaivara;

 Enllaos.
Ida-Virumaa Online;
Govern del Comtat d'Ida-Viru - Pgina oficial(en estoni);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65178" title="Riu Una" nonfiltered="821" processed="815" dbindex="25861">

L'Una s un riu de la part oest de Bsnia i Hercegovina. Creua tot l'estat de Crocia. L'Una s un afluent directe del riu Sava, al seu torn afluent del Danubi. La conca del riu t una rea de 10.400 km i hi viuen vora un mili de persones. 

L'Una neix als turons del nord-est de la muntanya Strabenica i passa per Martinbrod, Kulen Vakuf, Ripac, Biha , Bosanska Krupa, Bosanska Otoka, Novi Grad (l'antiga Bosanski Novi), Bosanska Kostajnica i Dubica. Acaba al riu Sava, prop de Jasenovac, a Crocia. Els seus principals afluents sn l'Unac, el Sana, el Klokot i el Krunica.

Als seus voltants hi creixen vora 170 menes d'herbes medicinals, una de les quals s la Campanula unensis, la campaneta de l'Una, una espcie endmica. Hi viuen 28 tipus de peixos, el ms gran dels quals s l'anomenat salm del Danubi (Hucho hucho).

Enllaos externs.
 Article sobre l'Una a Green Visions  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65181" title="Riu Drina" nonfiltered="822" processed="816" dbindex="25862">


El Drina s un riu dels Balcans que flueix per la frontera de Bsnia i Hercegovina amb Srbia. 

El Drina es forma als Alps dinrics juntament amb el riu Tara i el riu Piva, tots dos procedents de Montenegro, fins a la seva convergncia prop de la frontera de Bsnia i Hercegovina. Travessa 346 km cap al nord, la majoria d'ells seguint la frontera de Bsnia i Srbia, cap al riu Sava, prop de Sremska Ra a, al nord-oest de Srbia. 

Les ciutats principals per on passa el riu sn Fo a, Gorade, Viegrad, epa, i Zvornik a Bsnia, i Bajina Bata, Mali Zvornik i Loznica a Srbia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65182" title="Comtat de Jrva" nonfiltered="823" processed="817" dbindex="25863">

El comtat de Jrva (estoni Jrvamaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Paide.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha un minicipi urb (estoni: linn - ciutat) i 11 municipis rural (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
Paide;

Municipis rurals:
Albu;
Ambla;
Imavere;
Jrva-Jaani;
Kareda;
Koeru;
Koigi;
Paide;
Roosna-Alliku;
Tri;
Vtsa;

 Enllaos .
Jrvamaa - Pgina Oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65185" title="Kolubara" nonfiltered="824" processed="818" dbindex="25864">
El Districte de Kolubara (Kolubarski okrug,                 ) ocupa la part central de l'oest de Srbia. 

Est formada pels municipis de: 
Osecina;
Ub;
Lajkovac;
Valjevo;
Mionica;
Ljig;

T una poblaci de 200,560 habitants. La capital del districte s la ciutat de Valjevo, a la conca del riu Kolubara. 

Aquesta regi es distingeix pels seus monuments histrico-culturals: el Palau de Muselimi, un exemple tpic de l'arquitectura turca construt al segle XIII, la Torre de la Famlia Nenadovic, construda el 1813 per en Duke Janko, l'esglsia de Valjevo del 1838, un estrany exemple d'estil classicista monumental a Srbia. 

Les indstries predominants de la regi sn: la metallrgica, la producci agrcola i la indstria de l'alimentaci. 

La majoria d'atraccions turstiques naturals del districte sn les Muntanyes Divcibare i el Balneari de Vrujci.

Nota: Tot el material oficial fet pel Govern de Srbia s pblic per llei. La informaci s'ha tret de la seva pgina oficial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65187" title="Comtat de Jgeva" nonfiltered="825" processed="819" dbindex="25865">

El comtat de Jgeva  (estoni  Jgevamaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Jgeva.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha 3 minicipis urbans (estoni: linn - ciutat) i 9 municipis rurals (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
Jgeva;
Mustvee;
Pltsamaa;

Municipis rurals:
Jgeva;
Kasep;
Pajusi;
Pala (Estnia);
Palamuse;
Puurmani;
Pltsamaa;
Saare;
Tabivere;
Torma;

 Enllaos .
Comtat de Jgeva - Pgina oficial (en estoni);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65188" title="Riu Kupa" nonfiltered="826" processed="820" dbindex="25866">
El Kupa (eslov Kolpa) s un riu de Crocia situat a la frontera amb Eslovnia. 

El Kupa neix a la regi muntanyosa de Gorski kotar, al nord-est de Rijeka, a la zona del Parc Nacional de Risnjak. Es mou uns quants quilmetres cap a l'est, on rep l'afluncia de la riera abranka per l'esquerra, abans d'arribar a la frontera amb Eslovnia. 

Tot seguit continua cap a l'est, on rep l'afluncia del riu Lahinja per l'esquerra, passa per Vrbovsko, i es desenganxa de la frontera eslovena. Llavors arriba a la ciutat de Karlovac, on rep l'afluncia de dos altres rius per la dreta, el riu Dobra i el riu Korana. 

Continua el seu cam cap a l'est, on s'uneix amb el riu Glina per l'esquerra i amb el riu Odra per l'esquerra, arriba a la ciutat de Sisak, on acaba integrant-se al riu Sava. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65191" title="Riu Krka" nonfiltered="827" processed="821" dbindex="25867">
El riu Krka s un riu d'Eslovnia, amb una longitud d'uns 111 quilmetres; s un afluent directe del riu Sava, prop de Breice. Neix aproximadament a 25 km al sud-est de Ljubljana. La ciutat ms important per on passa el riu Krka s Novo Mesto. 

Tamb hi ha un riu de Crocia, a la regi de Dalmcia, amb el mateix nom, i Krka tamb s el nom en eslov del riu Gurk a ustria. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65192" title="Riu Sotla" nonfiltered="828" processed="822" dbindex="25868">


El riu Sotla (en croat Sutla) s un riu europeu que passa per Eslovnia i Crocia, la majoria del seu trajecte resseguint la lnia de la frontera. s un afluent del riu Sava.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65200" title="Comtat de Lne" nonfiltered="829" processed="823" dbindex="25869">

El comtat de Lne  (estoni  Lnemaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Haapsalu.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha un minicipi urb (estoni: linn - ciutat) i 11 municipis rural (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
 1 Haapsalu;

Municipis rurals:
 2 Hanila;
 3 Kullamaa;
 4 Lihula;
 5 Martna;
 6 Noarootsi;
 7 Nva;
 8 Oru;
 9 Ridala;
 10 Risti;
 11 Taebla;
 12 Vormsi;


 Enllaos .
Lnemaa Portal (en estoni);
Govern del Comtat de Lne Pgina Oficial(en estoni);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65202" title="Canonada" nonfiltered="830" processed="824" dbindex="25870">

Una canonada s un conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i, eventualment, de matries granulars i pulverulentes. 

La seva secci tancada permet superar, per als lquids, la conducci gravitacional (caracterstica en presncia d'una superfcie lliure). Forant la circulaci mitjanant l'increment de pressi entre els seus extrems s'aconsegueix un increment del cabal transportat, en incrementar tant la velocitat mitjana com la secci de transport til.

A ms, l'increment de pressi aportat (p.e. amb una bomba al extrem inicial) permet el transport ascendent, en transformar part de l'energia de pressi aportada a l'extrem inicial en energia potencial on la cota sigui superior.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65203" title="Joana II de Npols" nonfiltered="831" processed="825" dbindex="25871">

Joana II de Npols ( Zara, Crocia 1373 - Npols 1435 ), comtessa titular de Provena i reina de Npols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).

Orgens familiars.
Filla segona del rei de Npols i Hongria Carles III de Npols i la seva esposa Margarida de Durazzo, nasqu el 25 de juny de 1373. Fou germana gran del rei Ladislau I de Npols.

Ascens al tron napolit.
El 1414 a la mort del seu germ petit Ladislau I de Npols sense fills legtims, Joana II fou nomenada hereva i successora seva. 

Des de l'inici del seu regnat hagu de patir els intents de la branca major d'Anjou per aconseguir el tron napolit. Aix hagu de lluitar contra Llus II de Provena i el fill d'aquest Llus III.

Npcies i descendents.
Es cas a Viena el 13 de novembre de 1401 amb el duc Guillem de Carntia, fill del rei Leopold III d'ustria.

Es cas, en segones npcies, el 18 de setembre de 1415 amb Jaume II de Borb, comte de la Marca, i fill de Joan I de Borb.

Dels seus dos matrimonis no tingu fills, per la qual cosa i davant l'amenaa de veure's estingida la lnia dinstica del regne, adopt 
el 1421 el comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons el Magnnim. Per les presions angevines reneg de l'anterior adopci, i el 1423 adopt Llus III de Provena, el qual era hereu de la branca menor de la dinastia Anjou al tron de Npols. A la mort de Llus III, el seu germ Renat I de Npols, reclam els drets per a si mateix.

Joana II mor a Npols el 2 de febrer de 1435 i en el seu testament deix el regne a Renat d'Anjou, el qual va unificar les demandes angevines al tron de Npols. Tot i aix, el 1441 el control del Regne de Npols recaigu en Alfons el Magnnim, que tamb va reclamar per a ell el de Jerusalem. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65205" title="Comtat de Lne-Viru" nonfiltered="832" processed="826" dbindex="25872">

El comtat de Lne-Viru  (estoni  Lne-Virumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Rakvere.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha dos minicipis urbans (estoni: linn - ciutat) i 13 municipis ruralr (estoni: vallad - comunes) al comtat.


Municipis urbans:
Kunda;
Rakvere;

Municipis rurals:
Haljala;
Kadrina;
Laekvere;
Rakke;
Rakvere;
Rgavere;
Smeru;
Tamsalu;
Tapa;
Vihula;
Vinni;
Viru-Nigula;
Vike-Maarja;

Enllaos .
Govern del Comtat de Lne-Viru - Pgina Oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65207" title="Comtat de Prnu" nonfiltered="833" processed="827" dbindex="25873">

El comtat de Prnu  (estoni  Prnumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Prnu.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha dos minicipis urbans (estoni: linn - ciutat) i 19 municipis rurals (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
Prnu;
Sindi;

Municipis rurals:
Are;
Audru;
Halinga;
Hdemeeste;
Kaisma;
Kihnu;
Koonga;
Lavassaare;
Paikuse;
Saarde;
Sauga;
Surju;
Tahkuranna;
Tootsi;
Tori;
Tstamaa;
Varbla;
Vndra;
Vndra borough;

 Enllaos .
Comtat de Prnu Pgina Oficial;
Govern del comtat de Prnu (en estoni);
Ciutat de Prnu Pgina Oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65209" title="Comtat de Plva" nonfiltered="834" processed="828" dbindex="25874">

El comtat de Plva  (estoni  Plvamaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Plva.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha un minicipi urb (estoni: linn - ciutat) i 13 municipis rural (estoni: vallad - comunes) al comtat.

Municipis urbans:
Plva;

Municipis rurals:
Ahja;
Kanepi;
Klleste;
Laheda;
Mikitame;
Mooste;
Orava;
Plva;
Rpina;
Valgjrve;
Vastse-Kuuste;
Veriora;
Vrska;

 Enllaos .
Pgina Oficial;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65211" title="Comtat de Rapla" nonfiltered="835" processed="829" dbindex="25875">

El comtat de Rapla  (estoni  Raplamaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Plva.

 Govern Comtat.
El govern del comtat (estoni: Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador (estoni: maavanem), qui s nomenat pel govern d'Estnia per un termini de cinc anys.

 Municipis .

El comtat se sotsdivideix en municipalitats. Hi ha  10 municipis rurals  (estoni: vallad - comunes) al comtat.
Juuru;
Jrvakandi;
Kaiu;
Kehtna;
Kohila;
Kru;
Mrjamaa;
Raikkla;
Rapla;
Vigala;

Enllaos.
Govern del Comtat Pgina Oficial;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65214" title="Imperi Selucida" nonfiltered="836" processed="830" dbindex="25876">

L'Imperi Selucida fou un dels estats successors de l'Imperi d'Alexandre el Gran, desprs del perode de lluites entre els seus didcs.

 Emperadors .

Seleuc I Nictor, satrpa 311 aC-301 aC, rei 301 aC-281 aC);
Antoc I Ster associat 291 aC-281 aC, rei 281 aC-261 aC;
Antoc II Thes o Teos 261 aC-246 aC;
Seleuc II Callnic 246-225 aC;
Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC;
Antoc III el gran 223 aC-187 aC;
Seleuc IV Filoptor 187 aC-175 aC;
Demetri el jove 175 aC-174 aC, rei nominal (absent);
Antoc IV Epfanes 174 aC-164 aC;
Antoc V Eupator 164 aC-162 aC;
Demetri I Soter 161 aC-150 aC;
Alexandre I Balas 154 aC-147 aC;
Demetri II Nictor 147 aC-138 aC ;
Antoc VI Dionisi (o Epfanes) 145 aC-140 aC;
Diodot Trif 140 aC-138 aC;
Antoc VII Sidetes (o Evergetes) 138 aC-129 aC;
Demetri II Nictor (segona vegada 129 aC-126 aC;
Alexandre II Zabinas 129 aC-122 aC;
Clepatra Thea 126 aC-125 aC;
Seleuc V Filomtor 126 aC-125 aC;
Antoc VIII Grypos 125 aC-96 aC;
Antoc IX Cyzicenos 114 aC-96 aC;
Seleuc VI Epfanes Nictor 96 aC-95 aC);
Antoc X Eusebios Filoptor 94 aC-90 aC (o 83 aC);
Demetri III Eucros (o Filoptor) (95 aC-87 aC;
Antoc XI Epfanes Filadelf  95 aC-92 aC) (associat);
Felip I Filadelf 95 aC-83 aC (associat 95 aC-88 aC);
Antoc XII Dionisi (88 aC-84 aC) (a Damasc);
Tigranes I rei d'Armnia (83 aC-69 aC  ;
Seleuc VII Kybiosaktes o Filomtor, vers 83 aC-vers 70 aC;
Antoc XIII Asitic (69 aC-64 aC;
Felip II Philoromaeus (65 aC-64 aC);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65216" title="Nicolau II de Rssia" nonfiltered="837" processed="831" dbindex="25877">


Nicolau II de Rssia (En rus         II                       = Nikolai II Alexndrovitx Romnov) (Tsrskoie Sel 1868 - Ekaterinburg 1918). ltim tsar de Rssia, assassinat junt amb la seva famlia a la casa Ipatiev d'Ekaterinburg. Govern de forma autocrtica el pas des de 1894 fins a 1917.

Naixement i Famlia.

Nascut el dia 18 de maig de 1868 al palau reial de Tsrskoie Sel prop de la capital imperial, Sant Petersburg. Fill del tsarevitx i desprs tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Era nt per via paterna del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i per via materna ho era del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

Nicolau tenia llaos de parentiu amb la majoria de les cases reial europees. Aix, era cos en primer grau del rei Jordi V del Regne Unit, del rei Cristi X de Dinamarca, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Constant I de Grcia, del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Helena de Grcia.

Casament i Descendncia.


Seguint la poltica d'apropament a Frana iniciada per Rssia durant el regnat del tsar Alexandre III de Rssia per tal d'evitar l'allament a qu l'Alemanya d'Ot von Bismarck havia sotms ambds pasos, Alexandre cregu convenient que el tsarevitx es cass amb una princesa de la casa reial dels Orleans de Frana. A ms a ms, aquest tamb era un desig de la tsarina ja que el seu germ petit, el prncep Valdemar de Dinamarca tamb s'havia maridat amb una princesa orleanista.

Ara b, Nicolau caigu bojament enamorat d'una seva cosina, la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. Alexandra era filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit, ra per la qual la princesa era nta de la reina Victria I del Regne Unit. Alexandra rebutj la uni ja que significava no trencar la tendncia que des de la tsarina Caterina II de Rssia feia que tots els tsars es casessin amb princeses alemanyes. A ms a ms, una germana d'Alexandra Alix, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, ja estava casada dintre de la famlia imperial amb el gran duc Sergi de Rssia i aix creava suspiccia a la Cort respecte de la creaci d'un partit pro-germnic. Finalment s'ha de tenir en compte que una de les principals poltiques tsarista era el fonament del paneslavisme el qual xocava de cara amb el pangermanisme.



Malgrat tot, Alexandre III en el llit de mort, autoritz el casament que se celebr el 26 de novembre de 1894. La parella tingu cinc fills:

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1895 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Tatiana de Rssia nascuda el 1897 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1899 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Anastsia de Rssia nascuda el 1901 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI el tsarevitx Alexei de Rssia nascut el 1904 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Ekaterinburg.

Nicolau II i la Duma.

La formaci rebuda per Nicolau per tal de substituir el seu pare en el crrec de tsar fou escassa, fins i tot inexistent. Malgrat aix, Nicolau realitz un viatge al Jap i ho fu en companyia del seu cos, el prncep Jordi de Grcia. Al Jap, un anarquista intent assassinar-lo, per b que una rpida acci del seu cos imped el regicidi.

Les relacions de Nicolau amb la Duma no foren mai especialment bones. La primera Duma, amb una majoria de membres del partit dels Cadets (d'orientaci monrquica i liberal) immediatament entr en conflicte amb el tsar. Amb tot, les relacions inicials entre el tsar i el primer ministre, Sergei Witte, eren bones i si aquestes s'arribaren a frustrar fou pel paper jugat per la tsarina. La situaci poltica es deterior i Nicolau abol la Duma. De Witte, incapa de reformar la monarquia i el pas, present la seva dimissi. Nicolau premi De Witte amb l'Ordre de Sant Alexandre Nevski de diamants. 

La segona Duma result tenir els mateixos problemes, el nou primer ministre, Pyotr Stolypin, descrit com un reaccionari, la dissolgu unilateralment i va canviar la llei electoral de cara a futures Dumes per tal que tinguessin un resultat ms conservador. Stolypin tenia importants plans de reforma que passaven per possibilitar que gran part de la pagesia comprs lots de terra i aix crear una classe lleial a la monarquia. Els seus plans, per, foren tallats d'arrel pels membres ms conservadors de la Cort ja que tenien ms influncia sobre el tsar. Stolypin fou assassinat per un jove estudiant d'origen jueu en un teatre de Kev.

La malaltia del tsarevitx.
Malgrat tot, el principal problema d'ordre intern que Nicolau hagu d'afrontar fou el de la successi. Alexandra havia donat a llum quatre filles i no fou fins al cinqu fill -desprs de gaireb nou anys de matrimoni- que nasqu el tsarevitx. Batejat amb el nom d'Alexei aviat don mostres de patir hemoflia, malaltia heretada de la seva mare a travs de la reina Victria I del Regne Unit. Degut a la fragilitat poltica, la Casa Imperial decid no fer pblica la notcia. Fins i tot molts membres de la Casa Imperial no coneixien amb exactitud la malaltia que patia el tsarevitx.

En plena desesperaci, Alexandra deman ajuda al mstic, Rasputin. Rasputin semblava ajudar el tsarevitx en els moments en qu aquest patia qualsevol hemorrgia i la tsarina augment la seva dependncia del monjo. Ara b, sembla que l'ajuda passava per la hipnosi a la qual el monjo sotmetia el tsarevitx. Aquest fet fou descobert per la policia i la Casa Imperial orden expulsar de la ciutat el policia que havia fet la descoberta.

La Primera Guerra Mundial i la Revoluci Russa.

Desprs de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria per part de Gavrilo Princip, membre d'una associaci nacionalista srbia coneguda com la M negra, a Sarajevo el 28 de juny de 1914, el moviment paneslavista es pos en marxa i exerc una enorme influncia sobre el Tsar per tal que aquest exercs de protector de Srbia. Nicolau per no volia desprotegir Srbia ni que aix signifiqus quedar evocat a una guerra general. En un seguit de cartes intercanviades amb el kiser Guillem II de Prssia, els dos mandataris expressen la seva voluntat de pau; i Nicolau compl, nicament mobilitz l'exercit a la frontera austriaca. Malgrat tot, a finals del mes de juliol, la guerra ja era inevitable i el Tsar orden una mobilitzaci general del pas. 

Els principals fronts russos se situarien en contra de l'imperi alemany, de l'imperi austrohongars i de l'imperi otom. Les derrotes foren estrapitoses i culminaren amb la desfeta dels llacs de Tannenberg que donaren la clau d'entrada als alemanys i austriacs a la Rssia blanca. 

Nicolau se centr en la guerra mentre que Alexandra ho feia en els afers interns. Els rumors de l'influncia de Rasputin sobre la tsarina en matria poltica cada vegada augmentaven ms. A ms a ms, Alexandra era alemanya d'origen i aix despertava recels en el si de la poblaci russa que veia en la tsarina una tradora. Tot plegat acab amb l'assassinat de Rasputin per part d'un grup de nobles liderats pel prncep Felix Yussupov el 16 de desembre de 1916. Malgrat tot, la poblaci demanava de forma creixent la finalitzaci de la guerra per el govern s'hi negava com a conseqncia de les males posicions de l'exrcit rus als diferents camps de batalla.



La situaci explot el mes de mar de 1917 quan es produ la Revoluci de Febrer que condu a l'abdicaci del Tsar. Malgrat que l'abdicaci es produ en favor del seu germ petit, el gran duc Miquel de Rssia, aquest mai fou coronat de forma oficial com a tsar de Rssia. La revoluci fu que la Famlia imperial fos arrestada al palau de Tsrskoie Sel i que s'instaurs un govern dirigit per liberals i demcrates. Malgrat tot la influncia dels comunistes fou creixent i el fet que el nou govern no sorts de la guerra anim a la poblaci a seguir demanant un canvi ms profund. El govern alemanya, per tal de desestabilitzar la situaci interna russa permet el pas pel seu territori, en direcci cap a Rssia, dels revolucionaris comunistes d'origen rus que vivien a l'exili sus, entre els quals destaca Lenin. 

El ms d'octubre es produ la segona revoluci quan els partidaris dels soviets bombardejaren el Palau d'Hivern, seu del govern de Kerenski, i prengueren les rendes de la situaci. En aquest moment Nicolau i la seva famlia sn traslladats a Tobolsk a Sibria, per tal d'allunyar-los de la capital. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on s'allotjaren a la casa del jueu Ipatiev. A casa del jueu Ipatiev hi passaren una llarga temporada fins que la nit del 17 de juliol tota la famlia imperial fou assassinada. Els cossos foren cremats i enterrats posteriorment enmig del bosc de la regi. Els cossos foren trobats per uns investigadors britnics durants els anys 70 per no fou fins la caiguda de la Uni Sovitica que es pogu donar sepultura a la famlia imperial en un enterrament presidit pel prncep Felip de Grcia, duc d'Edimburg.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65223" title="Isabel de Chiaramonte" nonfiltered="838" processed="832" dbindex="25878">
Isabel de Chiaromonte ( v 1424 - 1465 ), princesa consort de Npols (1458-1465).

Orgens familiars.
Filla gran de Trist de Chiaromonte, comte de Cupertino, i la seva esposa Caterina de Trent. Era nta per lnia materna de Maria d'Enghien, reina consort de Npols pel seu matrimoni amb Ladislau I de Npols.

Isabel era l'hereva de grans possessions feudals a la Itlia meridonal, i hereva tamb de la Dinastia Brienne al reialme de Jerusalem.

Npcies i descendents.
Es cas el 1444 amb el prncep i duc de Calbria Ferran d'Arag, fill natural del rei d'Arag Alfons el Magnnim. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Alfons II de Npols (1448-1495), rei de Npols.
 la princesa Elionor de Npols (1450-1493), casada amb Erculi I de Ferrara.
 el prncep Frederic III de Npols (1452-1504), rei de Npols;
 el prncep Joan de Npols (1456-1485), arquebisbe de Trent i cardenal.
 la princesa Beatriu de Npols (1457-1508), casada amb Mateu I de Polnia i amb Ladislau II d'Hongria.
 el prncep Francesc de Npols (1461-1486), duc de Sant Angelo.

Poc abans del matrimoni el seu sogre Alfons el Magnnim havia conquistat el Regne de Npols de mans angevines, unificant-lo sota el seu poder amb el Regne de Siclia. Per donar una bon futur al seu fill natural li conced el ttol de rei de Npols a la seva mort.

Isabel va morir el 30 de mar de 1465, deixant vidu el seu marit que es cas de nou el 1476 amb la seva cosina germana Joana d'Arag.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65228" title="Alfons II de Npols" nonfiltered="839" processed="833" dbindex="25879">

Alfons II de Npols ( Npols, Regne de Npols 1448 - Messina 1495 ), rei de Npols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 de novembre de 1448 a la ciutat de Npols sent el fill gran del rei Ferran I de Npols i la seva primera esposa Isabel de Chiaramonte. Era nt per lnia paterna del rei Alfons el Magnnim i la seva amistanada Giraldona Carlino, i per lnia materna de Trist de Chiaromonte i Caterina de Trent. Fou aix cos per part de pare del rei d'Arag Ferran el Catlic.

Ascens al poder.
Va ser coronat el 25 de gener de 1494, el mateix dia de la mort del seu pare. Va utlitzar el ttol de rei de Npols aix com el de rei titular de Jerusalem.

El seu regnat va ser molt curt. A la mort del seu pare la invasi preparada per Carles VIII de Frana, i instigada per Ludovico Sforza, era imminent. Carles VIII va invadir Itlia el setembre de 1494 i a principis de 1495 s'aprop a la ciutat de Npols. Alfons II aterrat davant les tropes franceses abdic en favor del seu fill Ferran II de Npols.

Alfons II es retir a un monestir sicili a Messina on hi va morir el 19 de novembre de 1495.

Npcies i descendents.
Es cas a Mil el 10 d'octubre de 1465 amb Ipplita Maria Sforza, filla de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. D'aquesta uni nasqueren tres fills:
 el prncep Ferran II de Npols (1469-1496), rei de Npols;
 la princesa Isabel de Npols (1470-1524), duquesa de Bari i casada amb el seu oncle, el duc de Mil, Joan Gales Sforza;
 el prncep Pere de Npols (1471-1491), prncep de Rossano;

Amb la seva amistansada Troggia Gazela tingu dos fills:
 Alfons d'Arag (1481-1500), prncep de Salern i casat el 1498 amb Lucrcia Borja;
 Sana d'Arag (1478-1506), casada el 1494 amb Guifr Borgia, prncep d'Esquilache;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65229" title="Ferran II de Npols" nonfiltered="840" processed="834" dbindex="25880">
Ferran II de Npols ( 1469 - 1496 ), rei de Npols (1495-1496).

Orgens familiars.
Va nixer el 26 d'agost de 1469, sent el fill gran del rei Alfons II de Npols i la seva esposa Ippolita Maria Sforza.

Ascens al tron.
Va rebre el tron de mans del seu pare el 1495, quan Alfons II abdic en favor seu veient l'emenaa d'invasi de les tropes franceses de Carles VIII de Frana. La ciutat fou assetjada i Ferran II es vei obligat a fugir a Ischia, on organitz una lliga italiana contra el rei francs. 

A la marxa del rei francs de la capital napolitana, vers el 1496, Ferran II el va vncer amb l'ajuda del general castell Gonzalo de Crdova. Ferran II va esdevindre un dol pels napolitans, sobretot per la terrible conducta dels conqueridors francesos.

Npcies i descendents.
El 1496 es cas amb la seva jove tieta Joana de Npols, filla de Ferran I de Npols i la seva segona esposa Joana d'Arag. D'aquesta uni no nasqu cap fill.

Mort el 7 d'octubre de 1496 sense fills nomen hereu el seu oncle Frederic III de Npols.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65230" title="Agrupament Escolta Mestre Gell Roger de Llria" nonfiltered="841" processed="835" dbindex="25881">

L'agrupament escolta Mestre Gell Roger de Llria s l'agrupament escolta de la ciutat de Trrega. Forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

 Histria .
L'escoltisme a Trrega va arribar l'any 1958, es deia Agrupament Escolta Roger de Llria i noms era per nois. Un any mes tard, el 1959, es va fundar l'Agrupament Escolta Mestre Gell, que noms era per a noies. L'any 1981 es van unir els dos agrupaments i es va formar l'actual agrupament de Trrega.

Van decidir posar com a nom al fill dels dos agrupaments anteriors Agrupament Mestre Gell - Roger de Llria (el nom de l'agrupament de les noies primer) i mantenir el fulard dels nois, verd a l'interior i negre a l'exterior.

 Enllaos externs .
 Pgina web d'aquest agrupament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65235" title="Frederic III de Npols" nonfiltered="842" processed="836" dbindex="25882">

Frederic III de Npols ( 1452 - Tours, Frana 1504 ), rei de Npols (1496-1501).

Orgens familiars.
Nascut el 19 d'abril de 1452 fill del rei Ferran I de Npols i la seva primera muller Isabel de Chiaramonte. Fou germ del tamb rei Alfons II de Npols i net per part de pare del rei Alfons V d'Arag.

Ascens al poder.
Fou designat hereu del Regne de Npols a la mort sense descendents del seu nebot Ferran II de Npols, que s'havia casat amb la germana petita de Frederic III, Joana de Npols.

El 1501 Frederic III fou desposeit pel rei Llus XII de Frana, que inici la conquesta del reialme el 1499. Frederic III deman ajuda al seu cos Ferran el Catlic, que aconsegu expulsar el rei francs el 1504. Ferran el Catlic per retingu la corona per a si mateix, integrant de nou sota una mateixa corona el regne insular i peninsular de Siclia.

Va morir presoner a Tours el 9 de novembre de 1504. 

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de setembre de 1478 a la catedral de Mil amb Anna de Savoia, filla del duc Amadeu IX de Savoia. D'aquesta uni nasqu:
 la princesa Carlota de Npols (?-1506);

Es cas, en segones npcies, el 28 de novembre de 1486 a ndria amb Isabel dels Baus. D'aquesta ni nasqueren:
 el prncep Ferran de Npols (1488-1550), duc de Calbria;
 el prncep Alfons de Npols, mort jove;
 el prncep Csar de Npols, mort jove;
 la princesa Isabel de Npols (?-1550);
 la princesa Jlia de Npols (v 1492-1542);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65237" title="Seleuc I Nictor" nonfiltered="843" processed="837" dbindex="25883">


Seleuc I Nictor fou strapa de Babilnia, rei de Sria, i fundador del Imperi Selucida.

Va nixer vers el 358 aC i era fill d'Antoc, un general del rei Filip II de Macednia.

A la mort d'Alexandre el gran (323 aC), Perdicas d'Orstia el va nomenar com el seu lloctinent, per dos anys desprs va assassinar al seu cap amb l ajut de Pithon, strapa de Mdia, i a la reuni de Triparadisos, pocs dies desprs, els generals d'Alexandre es van repartir l imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilnia.

El 318 aC Seleuc es va aliar a Antgon el Borni, i umenes de Cardia no va tardar en atacar-lo i ocupar la satrapia de Babilnia. Seleuc va fugir a la cort de Ptolomeu I d'Egipte on va rebre asil.

El 316 aC es va aliar a Cassandre i Lismac de Trcia que governaven Macednia i Trcia, contra Antgon el Borni. De l aliana formaven tamb part Ptolomeu i Assandre, i van exigir a Antgon una nova partici per la qual Sria quedaria adjudicada a Ptolomeu, Babilnia restituda a Seleuc, Lismac rebria la Frgia Helespntica, i Assandre la Lcia, Pamflia i Capadcia; per Antgon es va negar i va esclatar la III guerra dels didocs.

El 312 aC Ptolomeu va envair Sria on inicialment va obtenir la victria, per la derrota de la seva avantguarda, que s havia avanat imprudentment, el va fer retirar. Per abans de la retirada ja havia deixat un cos d exrcit al seu amic Seleuc per que reconquers Babilnia. Seleuc amb les tropes egpcies va avanar cap els seu antic domini, on tenia partidaris, que van fomentar una revolta de manera que quant Seleuc hi va arribar ja els seus seguidors dominaven la ciutat i la satrapia. Al prendre possessi va assolir el nom de Seleuc I Nictor (el Victoris). El intent de Demetri (fill d'Antgon) de reconquerir el territori, fou rebutjat (311 aC) i molt poc desprs es va fer la pau en la qual a Ptolomeu li fou reconeguda la possessi d'Egipte, Cirene i Xipre, a Lismac la Trcia i es van reconixer els drets d'Antgon sobre Babilnia que romandria administrada per Seleuc. Cassandre va ser reconegut regent del Regne Macedoni fins a la majoria del rei infant Alexandre IV, i Polipercon va perdre la regncia.

El 309 aC Antgon va atacar Babilnia i va tornar a ser rebutjar i finalment va reconixer a Seleuc l administraci sense renunciar als seus drets.

El 306 aC Seleuc ja dominava las satrapies de Babilnia, Susiana i Mdia, i es va estendre cap a l'Iran i Bactrina. El 305 aC va prendre el ttol de rei de Babilnia i va completar el domini de les regions orientals. El 302 aC va fer la pau amb el rei Chandragupta Maurya, fundador de la dinastia Maurya, que dominava la vall del Indo, al que va cedir Paropamisade, Aracsia i Gedrsia, a canvi de 500 elefants i un tractat de pau; una filla de Seleuc es va casar amb Chandragupta. Desprs es va aliar amb el rei de facto macedoni, Cassandre, i amb el proclamat rei de Trcia, Lismac, contra Antgon el borni rei de Sardes, que havia estat proclamat hegemon de la Lliga de Corint (de la qual el seu fill Demetri Poliorcetes era lestrategos). Antgon va tenir noticies de qu Seleuc, amb els 500 elefants, volia avanar contra ell al sia Menor, i va fer matar al rei del Pont, Mitridates II Ctistes (el fundador) del qual desconfiava, per atacat al mateix temps per Lismac de Trcia, fou abandonat per alguns dels seus generals i a la tardor va haver de cridar en ajut al seu fill Demetri Poliorcetes. El 301 aC els aliats (principalment Lismac) van obtenir la victria decisiva de Ipsos i Antgon va morir. Seleuc va rebre una part del seus territoris, concretament els regnes de Capadcia, Armnia i Atropatene, que serien vassalls (nominalment) del sobir de Babilnia, aix com Sria (Celesria fou cedida a Ptolomeu d'Egipte). Tamb en van rebre altres parts els altres aliats: el fill de Cassandre de Macednia, Plistarc, va rebre la costa sud del sia Menor (Cria, Lcia, Pamflia i Cilcia); i Lismac la resta del sia Menor (Msia, Frgia, Ldia i Psdia) amb els regnes de Pont i Bitnia que serien vassalls, i Heraclea del Pont (el tir local portava el ttol de rei) i les altres ciutats gregues lliures. El fill d'Antgon, Demetri, va conservar Efes, amb la flota, Milet, Xipre, algunes ciutats gregues encapalades per Corint, i algunes ciutats fencies, especialment Tir i Sid.

El 300 aC va establir la seva capital a la ciutat d'Antioquia a la riba del Orontes, que va fundar (li va donar el nom en honor del seu pare) i va poblar amb grecs. Al mateix temps va fundar Selucia del Tigris  (en front de Ctesifont), Apamea (en honor de la seva muller Apama) i Laodicea (en honor de la seva mare Laodice). En total se li atribueix la fundaci d'unes cinquanta ciutats (algunes Selucia, Antioquia i Alexandria).
 
El 299 aC Seleuc va capgirar la seva aliana, i va mantenir converses amb Demetri que van acabar amb el casament de Seleuc amb una filla de Demetri, de nom Estratonice, enlla que va tenir lloc a Rosos (Sria). Demetri va obtenir ajut per conquerir Cilcia que estava en mans de Plistarc. El 294 aC, ocupat Demetri a Grcia (on en un cop de ma es va proclamar rei de Macednia), el seu sogre li va arrabassar la Cilcia (menys alguns punts estratgics defensats per la flota), mentre els egipcis van ocupar Xipre, i Lismac de Trcia va entrar a Efes i Milet. El 285 aC Demetri, expulsat de Macednia, es va refugiar a les seves possessions de Cilcia, per assetjat per Seleuc es va haver de rendir i fou enviat presoner a una residencia reial a la riba del Orontes on va morir vers el 283 aC.

El 282 aC Seleuc va declarar la guerra a Lismac de Trcia i Macednia, que per intrigues familiars havia fet matar al seu propi fill Agtocles. El 281 aC Seleuc va iniciar la campanya i va atacar Frgia; la batalla principal es va lliurar a la Plana de Curopedion, al oest de Sardes, i Lismac fou derrotat i mort i les seves possessions asitiques foren ocupades. Seleuc va prendre tamb el ttol de rei de Macednia i Trcia que es va fer donar per l exrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'sia al seu fill Antoc. Per el setembre del 281 aC fou assassinat a Lisimquia per Ptolomeu Ceraune, en revenja perqu no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia proms. Ptolomeu Ceraune es va fer proclamar rei de Macednia per l exrcit per el seu govern fou efmer. Antoc I Soter (el Salvador) fill de Seleuc, fou reconegut a totes les possessions del seu pare al sia, menys a la Jnia (Efes, Milet i la seva regi) on una flota enviada per Egipte va fer reconixer la sobirania dels Ptolomeus i constitu durant un temps la provncia de la Jnia egpcia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65240" title="Veritable Esglsia de Jess" nonfiltered="844" processed="838" dbindex="25884">

La Veritable Esglsia de Jess  (Xins:  n
 
 
 
 ) s una de les denominacions del cristiana pentecostal unitarista que va sorgir al comenament del segle XX (1917), que es va a originar a Pequn, Xina en un moviment anomenat "Moviment des tres Autonomies de l Esglsia Protestants Xinesos", i que dna una forta mfasi als dons de l'Esperit Sant, especialment al do de llenges. Tradicionalment, es considera que Paul Wei i Ling-sheng Zhang foren els fundadors d'aquest moviment cristi que t congregacions arreu del mn, amb un total de 1.500.000 persones (Les estimacions varien entre 1.5 i 4 milions) en cinc continents. La intenci original de Paul Wei era reformar i romandre dintre de l'Esglsia d'Xina. 

Doctrina.
Les deu creences principals de la Veritable Esglsia de Jess sn:

'Esperit Sant: "L'efectiva recepci de l'Esperit Sant es manifesta parlant llenges desconegudes, i s garantia de la nostra herncia al regne de Cel.";
Baptisme: "El baptisme en aigua s un sagrament per a la remissi dels pecats i per a la regeneraci. El baptisme s'ha de fer en aigua corrent natural, s a dir, en un riu, en el mar, o en una deu. El batejador   ja batejat en aigua i en l'Esperit Sant amb anterioritat   dirigeix el bateig en el nom del Senyor Jesucrist, i la persona que rep el baptisme ha de ser submergida totalment en aigua.";
Rentar els peus: "El sagrament del rentat de peus, permet al creient tenir part amb el Senyor Jess. Tamb serveix com a recordatori del deure de tenir amor, santedat, humilitat, perd i servei. Tot aquell que ha rebut el baptisme en aigua, ha de rebre tamb el rentat dels seus peus en el nom de Jesucrist, el rentat mutu de peus pot ser practicat sempre que sigui apropiat.";
Comuni Santa: La santa comuni s el sagrament que commemora la mort de nostre Senyor Jesucrist. Permet participar de la carn i de la sang del Senyor i estar en comuni amb ell per poder tenir vida eterna i ressuscitar l'ltim dia. Aquest sagrament es realitza tan sovint com sigui possible, i s'utilitza pa sense llevat i suc de ram.";
Sbat: El dia de reps, el set dia de la setmana (dissabte), s un dia sant, benet i santificat per Du. Ha de ser observat per la grcia del Senyor per a la commemoraci de la creaci i la salvaci de Du, amb l'esperana de reps etern en la vida venidora.
Jesucrist: "Jesucrist, el verb fet carn, va morir en la creu per a redimir als pecadors, va ressucitar al tercer dia i ascendir al cel. Ell s l'nic salvador de la humanitat, el creador dels cels i de la terra, i l'nic Deu veritable.";
Bblia: "La Santa Biblia, formada per l'antic i el nou testamento, s inspirada per Deu, constitueix la nica veritat escrita, i l'estndar d per la vida cristiana.";
Salvaci: "La salvaci s donada per grcia de Deu a travs de la fe. Els creients han de confiar en l'Esperit Sant, per perseguir la santitat, per honorar a Deu, i per estimar a la humanitat." ;
l'Esglsia s aquella que ha estat establerta en l'poca de pluja tardana (els ltims dies) per mitj de l'Esperit Sant i d'acord a la successi apostlica;
Segona Vinguda de Jesucrist: "La Segona Vinguda del Senyor tindr lloc l'ltim dia, quan baixi del cel per jutjar el mn. Els justos rebran vida eterna, per els impius rebran condemnaci eterna.";













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65241" title="Gaziel" nonfiltered="845" processed="839" dbindex="25885">
Gaziel s el pseudnim d'Agust Calvet i Pascual, periodista i escriptor. Va nixer a Sant Feliu de Guxols el 7 d octubre de 1887 i es va traslladar a Barcelona de nen, acompanyant als seus pares quan hi van emigrar. Tanmateix, sempre es va mantenir amb contacte amb el seu poble nadiu. 

A 1903 va comenar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, impulsat pel desig patern de qu es fes notari. Ms tard es va matricular a la Facultat de Lletres, la seva veritable vocaci. Va escriure la seva tesi doctoral en castell, com aleshores era preceptiu i a 1908 es doctor a Madrid. 

Gaziel va iniciar la seva carrera periodstica a 1910 a La Veu de Catalunya i el 1911 va entrar a treballar a l Institut d Estudis Catalans. Ja a la capital francesa  on s havia traslladat per aprofundir els seus coneixements  va viure l esclat de la Primera Guerra Mundial, fet sobre el qual va escriure per a La Veu de Catalunya. Aquests treballs no van agradar a Prat de la Riba i s, en canvi, a Miquel dels Sants Oliver. Aix dugu a Gaziel a escriure per a La Vanguardia sobre el Pars de la Primera Guerra Mundial. Les seves crniques en llengua castellana, que van ser molt llegides a tot Espanya, el convertiren en un periodista fams. 

En aquest diari  que en els anys de la Segona Repblica era el de ms tirada de tota la Pennsula  va fer la seva carrera periodstica, fins arribar a ser-ne el director. En esclatar la Guerra Civil va haver-se d exiliar i al 1940 va haver de tornar a Barcelona, obligat per l aven de l exrcit nazi a Europa. Llavors va ser processat per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes i republicanes. Fou absolt, per ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d emigrar a Madrid, on va dirigir l'editorial Plus Ultra. Tanmateix, i encara que en aquells anys no podia publicar-los, va seguir escrivint els assajos en catal que havia comenat en els anys de l exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la trgica histria de Catalunya. 

Ja septuagenari va tornar a Barcelona, on va escriure la resta de la seva obra, formada per vuit llibres en castell i catorze en catal. 

Gaziel, que segons Josep Benet, "probablement ha estat l'escriptor poltic ms intelligent que ha donat la dreta catalana en aquest segle", va morir a Barcelona l'any 1964. Havia fet 77 anys, en una vida consagrada, en paraules seves,  a les tres realitats superiors, per mi, a les altres: la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla . 

Obres publicades en catal.
1926. Hores viatgeres. Escrit en catal en plena dictadura de Primo de Rivera;
1953. Una vila del vuitcents;
1958. Tots els camins duen a Roma. Histria d un dest (1893-1914);
1959. Castella endins;
1960. Portugal enfora;
1961. La pennsula inacabada;
1961. Seny treball i llibertat;
1963. L home s el tot (Florncia);
1964. Un estudiant a Pars i d altres estudis;
1964. Sant Feliu de la Costa Brava;
1964. Diari d un estudiant (versi en catal de Pars, 1914) ;

Poder escriure en catal.
 El cas  certament curis, potser- s que, havent jo, tota la vida, escrit ms o menys, per forat a fer-ho en castell gaireb sempre, ara que finalment sc lliure de fer-ho en catal, escric amb ms delit que mai. I quan la majoria dels homes que naveguem pel mn, si arriben a l hora ms aviat solitria i foscant on jo avui em trobo, pleguen veles i cuiten a fondejar en algun recer definitiu, a mi, en canvi, m ha entrat una fallera boja de tornar mar endins, que em fa com una mena de rejovenesa estranya. El secret n s aquest: que fins ara, en plenes vellors, no m havia estat concedit de satisfer el desig ms gran de la meva vida, amagat dintre meu des de la  mateixa infantesa, sempre contrariat i decebut. El desig de poder escriure en catal, plenament, sense destorbs i noses . 

Pargraf escrit per Gaziel i recollit per Josep Benet en el seu prleg del llibre Obres completes, publicat el 1970 per la barcelonina Editorial Selecta, i que aplega els treballs d en Gaziel en llengua catalana. Entre ells, L'poca de  Pars; Llibres de records; Viatges i somnis; i diversos treballs, articles i cartes en primera edici.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65242" title="Riu Vasco" nonfiltered="846" processed="840" dbindex="25886">
El Riu Vasco (en catal Riu Vasc) s un afluent del Guadiana que fa, parcialment, de frontera entre l'Alentejo i l'Algarve, dues regions de Portugal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65243" title="Riu Caia" nonfiltered="847" processed="841" dbindex="25887">

El Caia s un riu portugus que neix a la Serra de So Mamede, entre les freguesies de Reguengo i Ribeira de Nisa, al concelho de Portalegre. Durant el seu curs, passa per Arronches i Caia, fins que mor al marge esquerre del riu Guadiana, al municipi d'Elvas.

Afluents.
Ribeira de Arronches o Alegrete;
Ribeira de Algal;

Preses.
Barragem do Caia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65244" title="Ribeira de Nisa" nonfiltered="848" processed="842" dbindex="25888">
Ribeira de Nisa s una freguesia portuguesa del concelho de Portalegre, amb 1.700 habitants (2002) i 17,03 km  d'rea. T una densitat de poblaci de 86,6 hab/km .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65245" title="Reguengo" nonfiltered="849" processed="843" dbindex="25889">
Reguengo s una freguesia portuguesa del concelho de Portalegre, amb 27,96 km  d'rea i 712 habitants (2001). Densitat: 25,5 hab/km .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65246" title="Concelho" nonfiltered="850" processed="844" dbindex="25890">
Un concelho s un municipi portugus. Els 308 municipis portuguesos, o "autarquies locals", s'anomenen tradicionalment concelhos, designaci abolida al Brasil quan aquest pas cre les prefectures, seguint el model francs.

Els concelhos o municipis portuguesos sn la subdivisi territorial ms consistent que tingu el pas a travs dels seus 900 anys d'histria. Amb origen a les cartes forals que els reis concedien a certes terres i als territoris limtrofs, per tal d'establir la subjecci d'aquestes a la Corona, impedint aix que fossin dominats pels aristcrates, el tipus d'administraci dels concelhos an canviant substancialment amb el pas del temps, se n'anaren creant uns, se n'extingiren altres, les seves competncies anaren canviant i en alguns tamb les fronteres, per els concelhos romangueren. Primer, subjectes a lleis particulars cadascun d'ells, en obedincia als usos locals, i a la voluntat reial expressada en el foral de la terra, i desprs subjectes a lleis nacionals generals a partir del liberalisme vuitcentista. 

Actualment, els municipis sn governats per una Cambra Municipal (en portugus Cmara Municipal), rgan executiu, i tenen una Assemblea Municipal (en portugus Assembleia Municipal), que s l'rgan deliberatiu. La Cambra s l'rgan executiu que s'encarrega del govern i dels assumptes corrents del municipi. Depenent de la poblaci del concelho, la cambra municipal pot estar formada per un nombre de membres senar entre 5 i 17 (a Lisboa), escollits per sufragi directe i universal en llistes, partidries o no. L'executiu s representatiu, incloent tpicament membres escollits per diverses llistes. L'Assemblea s el "parlament" del municipi, la competncia principal del qual s la fiscalitzaci de l'activitat de la cambra municipal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65247" title="Riu Sado" nonfiltered="851" processed="845" dbindex="25891">

El Sado s un riu portugus que neix a 230 m d'altitud, a la Serra da Vigia i travessa 180 km fins a desembocar a l'oce Atlntic, prop de Setbal. 

Durant el seu trajecte passa per Alccer do Sal. s dels pocs rius d'Europa que corre de sud cap a nord, tal com el Riu Mira (Odemira, Alentejo). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65248" title="Serra da Vigia" nonfiltered="852" processed="846" dbindex="25892">
La Serra da Vigia s una serra situada al sud de Portugal, ms concretament a l'Algarve. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65249" title="Riu Mira" nonfiltered="853" processed="847" dbindex="25893">
El riu Mira s un riu portugus que neix a una altitud de 470 m a la Serra do Caldeiro i discorre durnat uns 145 km fins a desembocar a l'oce Atlntic, a Vila Nova de Milfontes. s un dels pocs rius d'Europa que corre de sud cap a nord, tal com el riu Sado o la Garona. 

A la majoria del seu curs, el nivell s baix, per aix hom considera que el riu ha envellit (Andrade, 1986). Entre els principals afluents del Mira destaquen la riera del Torgal, els rius Luzianes i Perna Seca al marge dret, Macheira, Guilherme i Telhares al marge esquerre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65250" title="Agrupaci Bsquet Premi" nonfiltered="854" processed="848" dbindex="25894">
L'Agrupaci Bsquet Premi s un equip de bsquet de Premi de Mar (el Maresme) fundat l'any 1934. 

Enllaos externs.
http://www.abpremia.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65252" title="Saduceus" nonfiltered="855" processed="849" dbindex="25895">
Els saduceus sn els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.

Com els altres, els Saduceus apareixen al segle II aC. Ocupaven una lloc preponderant al si del clergat secular i classe politica de l'poca. Una part d'ells va participar en l'administraci de la Judea romana.

Per la seva doctrina molt consevadora sn molt criticats al Nou Testament. Les morts de Jess de Natzaret i de Sant Jaume sn imputades a membres d'aquest grup social pels Evangelis.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65253" title="gora" nonfiltered="856" processed="850" dbindex="25896">
gora (del grec      , mercat). Fou la plaa pblica de les ciutats-estat gregues (polis). Era el centre cultural, comercial i poltic. Les asamblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rera la caguda de la civilitzaci micnica i pel segle VIII aC sn una caracterstica essencial de tota polis. La ms famosa es l'gora d'Atenes.

Fou part essencial de la constituci dels antics estats grecs. Les primeres gores les van convocar els reis o els caps ms distingits i Homer per exemple esmenta la mitologica gora d'Aquilles a Troia. 

s equivalent al frum rom.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65254" title="Essenis" nonfiltered="857" processed="851" dbindex="25897">
Els essenis eren els membres d'una comunitat jueva fundada cap al segle II aC. Les principals comunitats es van establir sobre les riberes del mar Mort. Els essenis sn descrits per Flavi Josep, Fil d'Alexandria i Plini el Vell. Els arquelegs pensen que l'indret de Qumran era un establiment esseni i que aquests serien els autors dels manuscrits del mar Mort. El moviment sembla desaparixer cap a 70 dC

Aquesta comunitat jueva era coneguda segurament per Jess. Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i el despreniment de les riqueses, i celebraven ritus de purificaci a base d'aigua (esseni significa, probablement, pur). Hi ha estudiosos que opinen que el baptisme cristi deriva d aquests ritus purificadors practicats pels essenis. De fet, Jess mateix fou batejat per Joan Baptista en aiges del Jord. Els essenis tamb creien que els patiments del poble d'Israel eren deguts a la manca de fe, debilitada pel paganisme grec i rom.

Tanmateix, vivien segons regles molt estrictes i aquests en sn un exemple:

 falsejar declaraci de bns : un any d'exclusi ;
 mentir o posar-se en clera contra un altre membre de la comunitat : 6 mesos ;
 escopir o riure durant una reuni o sessi de pregria : 1 mes ;
 gesticular durant una reuni : 10 dies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65266" title="Fanerozoic" nonfiltered="858" processed="852" dbindex="25898">

El Fanerozoic s un e geolgic, que es caracteritza perqu la vida animal hi ha estat molt abundant. Cobreix uns 545 milions d'anys, comenant en els temps en qu van aparixer per primera vegada els animals de closca dura. Avui en dia encara ens trobem en l'e Fanerozoic. El nom ve dels mots grecs "faneros" (visible) i "zoo" (vida), i es refereix al gran nombre d'organismes que hi ha hagut des de l'explosi cambriana. El temps que precedeix el Fanerozoic s'anomena Precambri (ara subdividit en Hade, Arque i Proterozoic). El temps exacte del lmit entre el Fanerozoic i el Precambri s lleugerament incert. Al segle XIX, el lmit es va situar amb el comenament de l'abundncia de fssils metazoics. Per s'han descobert centenars de txons de metazous precambrians des que se'n va comenar l'estudi sistemtic als anys 50. Molts gelegs i paleontlegs situen el lmit Precambri-Fanerozoic en el punt on apareixen els primers trilobits i archaeocyatha.

El Fanerozoic est dividit en tres eres - el Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic.

L'espai de temps que ocupa el Fanerozoic inclou la rpida aprici de diversos flums animals; l'evoluci d'aquests flums en diverses formes; l'aparici de plantes terrestres; l'evoluci de plantes complexes; l'evoluci dels peixos; l'aparici dels animals terrestres; i l'aparici de la fauna moderna. Durant aquest perode, els continents van derivar, es van unir en una nica massa terrestre anomenada Pangea, i eventualment es fragment en els sis continents actuals.

Vegeu tamb.
Escala dels temps geolgics;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65277" title="Temperatura crtica" nonfiltered="859" processed="853" dbindex="25899">
La temperatura crtica, Tc d'un material s la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matria lquid i gass. A mesura que s'acosta la temperatura crtica, les propietats de l'estat lquid i gass esdevenen les mateixes. Per sobre de la temperatura crtica, noms existeix un estat. La pressi crtica s la pressi del vapor  a la temperatura crtica. El volum molar crtic s el volum d'un mol de material que es troba a la temperatura i pressi crtiques. En diagrames que mostren propietats termodinmiques d'una certa substncia, el punt que es troba a la temperatura i pressi crtiques s'anomena el punt crtic de la substncia. 

Les propietats crtiques varien entre els diferents materials, tal com en el cas del punt de fusi i el punt d'ebullici. Les propietats crtiques per moltes de les substncies pures sn fcils de trobar en obres cientfiques. En canvi, trobar les de compostos s bastant ms difcil.

Per a les substncies pures, hi ha un punt d'inflexi en la isoterma crtica en un esquema d'ordinador. Aix vol dir que al punt crtic:

;

Aquesta relaci pot ser utilitzada per a evaluar dos parmetres per una equaci d'estat segons les propietats crtiques.

A vegades, un conjunt de propietats redudes es defineixen segons les propietats crtiques:

;

;

;

El principi d'estats corresponents indica que substncies a la mateixa temperatura i pressi redudes tenen volums igualment reduts. Aquesta relaci s aproximadament certa per moltes substncies, per es torna ms i ms errada amb grans valors de Pr.

Dos lquids mesclables, com l'aigua i l'oli, tamb tindran una temperatura i pressi crtiques en qu les dues fases estaran dissoltes.

Temperatura crtica d'alguns elements.




Temperatura crtica d'algunes molcules.




Vegeu tamb.

Fenmens crtics;
Exponent crtic;
Punt crtic;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65279" title="Punt crtic" nonfiltered="860" processed="854" dbindex="25900">
En qumica fsica, termodinmica, qumica i fsica de la matria condensada, un punt crtic, tamb anomenat estat crtic, especifica les condicions de temperatura i pressi en qu l'estat lquid de la matria deixa d'existir. A mesura que s'escalfa un lquid, la seva densitat es redueix mentre que la pressi i la densitat del vapor que es forma s'incrementa. La densitat del lquid i el vapor es van tornant similars entre elles fins que s'arriba a la temperatura crtica, en qu les dues densitats sn iguals i el lmit lquid-gas desapareix. Ms generalment, el punt crtic s el punt final d'una corva d'equilibri d'estats, que separa dos estats de la matria diferents. En aquest punt, els dos estats ja sn indistingibles.





En aquest diagrama d'estats, el lmit d'estats entre el lquid i el gas no continua indefinidament. En canvi, s'acaba en un punt en el diagrama que es diu el punt crtic. Aix reflecteix el fet que, a temperatures i pressions extremament altes, els estats lquid i gass es tornen indistingibles. En l'aigua, el punt crtic es troba a uns 647 K (374 C o 705 F) i 22.064 MPa (3200 PSIA o 218atm).

Les variables crtiques sn tils per a reescriure una equaci d'estat per tal que sigui aplicable a tots els materials. L'efecte s similar a la d'una constant de normalitzaci.

Segons la teoria de grup de renormalitzaci, la propietat definidora de la criticalitat s que la caracterstica natural de l'escala de longitud de l'estructura del sistema fsic, anomenada longitud de correlaci  , esdev infinita. Tamb hi ha lnies en l'espai d'estats en les quals passa aix: les lnies crtiques.

En sistemes d'equilibri, el punt crtic noms s'assoleix afinant un parmetre de control amb precisi. Nogensmenys, en alguns sistemes no equilibrats el punt crtic atreu la dinmica d'una manera que s robusta amb respecte als parmetres de sistema, un fenomen anomenat criticalitat autoorganitzada.

El punt crtic est descrit per una teoria de camp conformal.

Vegeu tamb.

Canvi d'estat;
Criticalitat autoorganitzada;
Punt triple;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65291" title="Society of American Indians" nonfiltered="861" processed="855" dbindex="25901">
La Society of American Indians fou el primer grup organitzat per a defensar els drets dels amerindis nordamericans, en resposta a l'aplicaci de la Llei Dawes del 1888, que permetia la parcelaci de terra amerndia per a vendre-la als no amerindis i, a la llarga, els empentava a l'assimilaci i l'aculturaci.

La societat fou fundada a Columbus el 1911, on va fer la Primera Conferncia Anyal, que fou dirigida per l etnleg tuscarora John Napoleon Brinton Hewitt, el metge sioux Charles Eastman Ohyessa, el seneca Arthur C. Parker, i l oneida Horton Elm, coordinats pel pastor Sherman Coolidge, defensen la integraci en els EUA tot conservant la dignitat ndia. van reber el suport del medallista olmpic amerindi James Francis Thorpe i condemnaren l's pejoratiu de certs termes en llenges amerndies (buck o squaw, entre d'altres).

Ms tard Carlos Montezuma, un yavapai-apatxe, crid ala societat a criticar el BIA per protestar contra la situaci en qu es trobaven les reserves. La majoria dels membres ho rebutjaren perqu no s'atreviren a dur una crtica frontalment antigovernamenteal, i cap el 1923 la influncia de la Societat es va diluir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65292" title="National Congress of American Indians" nonfiltered="862" processed="856" dbindex="25902">
El National Congress of American Indians (NCAI) s l'organitzaci amerndia ms antiga que encara s en actiu. Fou fundada el 1943, entre d'altres, per l'iroqus Arthur C. Parker.

s una organitzaci panndia a nivell nacional dels EUA, que defensa l'existncia de governs tribals dirigits segons les lleis federals. Sn forts a les reserves de Fort Hall, San Carlos, Flathead, Standing Rock, White Mountain, Pyramid Lake i Hoopa Valley. Fou dirigida pels sioux durant 14 anys i desprs per les tribus del NO, com el coeur d alene Joseph Garry, qui el 1954 va fer un programa de 4 punts per tal de crear tribus ndies autodeterminades i no fou escoltat. 

El Congrs d Omaha del 1968 no va deixar participar als indis urbans. Actualment representa 107 de les 315 tribus reconegudes aleshores i intenta fer un consell representatiu, similar a l ONU. El seu cap actual s Joe Garcia.

Enllaos.
Pgina Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65293" title="Sado (Portugal)" nonfiltered="863" processed="857" dbindex="25903">
Sado s una freguesia portuguesa del municipi de Setbal, amb 16,90 km  d'rea i 5,457 habitants (2001). Densitat: 322,9 hab/km .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65294" title="Smohalla" nonfiltered="864" processed="858" dbindex="25904">
Smohalla, (tamb dit Smowhola, Smoholler, Smokeholer, Smuxale, Snohallow o Somahallie) (1815-1895) fou un profeta, predicador i mestre amerindi de l'tnia wanapam, fundador del culte dels Somniadors (Dreamers), que emfatitzen els valors indis tradicionals. Era d una petita tribu shahaptiana af als Nez perc centrada entre el Columbia i els Priests Rapids.

Era un remeier clebre, per desprs de lluitar amb un rival, abandon la llar i potser va anar a Mxic. Va tornar el 1872 tot anunciant que havia mort i que Du l havia ressucitat. Contra els colons blancs, considerava als indis com al primer poble creat, i que els altres races havien estat creades per a castigar als indis per culpes passades. Havien de viure com els avantpassats, no arar la terra o signar papers per cedir terra, ja que era contranatura. Si ho feien aix i seguein el culte Dreamer, Du expulsaria els no indis. Emfatitzava amb els somnis, timbals, capanetes i danses exttiques. Influ molt en Chief Joseph i tingu un fort ascendent entre els yakama.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65295" title="Santa Maria da Graa" nonfiltered="865" processed="859" dbindex="25905">
Santa Maria da Graa s una freguesia portuguesa del municipi de Setbal, amb 0,75 km  d'rea i 5,340 habitants (2001). Densitat: 7 120,0 hab/km .

Patrimoni.
Portal da Gafaria.
Muralles de Setbal.
Esglsia de Santa Maria da Graa , la catedral de Setbal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65296" title="Tarasco" nonfiltered="866" processed="860" dbindex="25906">
Els tarasco sn un grup lingstic amerindi, tamb anomenat purpecha  gent que t peix . Els asteques els deien michuaque, per reberen el nom de tarasco, que deriva del nom que ells donaven als espanyols, tarascues  els qui es casen amb les nostres dones .
 Territori i demografia .
Ocupen la major part del Michoacn (en nahuatl,  Lloc de pescadors ), per va constituir un imperi que dominava bona part de Guerrero, Guanajuato (en purpetxa  Tur de les granotes ), part de Quertaro (en purpetxa  La Grand Ciutat ),i part de Jalisco, tot i que no va arribar a la costa del Pacfic. El 1997 la seva llengua tenia uns 130.000 parlants.

 Costums .
El governant tarasco, conegut com el calzontci, tenia la seva capital a Tzintzuntzan, ciutat fonamentalment administrativa, vora el llac Patzcuaro, al centre de Michoacan, que ocupava una zona de 7 km amb una poblaci de 235-30.000 perfsones, que potser arribaren a les 100.000 a l arribada dels espanyols.  Tzintzuntzan era dominada per una plataforma sobre la qual hi havia cinc estructures de temple anomenades yacata, molt diferents de les pirmides maia i asteca, que tenien construccions de fusta on es practicaven rituals i cerimnies, i amb tnels on guardaven els tresors i enterraven els sacerdots; eren dedicades a Curicaueri, que es representava a la terra a partir dels calzontzin  senyor de les innombrables cases o pobles .

Adoraven al foc, representat en els figuretes dels petmuni (grans sacerdots) que s oferien al seu du principal, Curicaueri ( el gran cremador ), du del sol i del foc, que gaudia d un foc perpetu sempre flamejant. La seva major deesa era Cuerauperi, deesa de la fertilitat humana i del terre. Les cerimnies religioses incluen sacrificis humans, particularment presoners de guerra. Tot i aix, els asteques els consideraven chichimeca ( brbars del nord ), i afirmaven provenir del lloc mtic Chicomoztoc ( Lloc de les set coves ).
Descrits per Vasco de Quiroga, la seva societat era formada per estrats diferents en els rees especfiques de Tzintzuntzan: nobles, guerrers, sacerduts i comuns, que eren enterrats nus. Feien esttues d argila que indiquen el status social per la roba i guarniments que duien.  Determinades peces de roba eren determinats a estrats socials diferents, com les armes, barrets dorsals i plomes.    
 Histria .
Llur expansionisme  els va fer xocar amb els mexica, cosa que els port a guerres que es cobraren moltes vides, per que no donaren la victria decisiva a cap dels dos bndols.
La primera expedici espanyola que penetr al seu pas fou dirigida per Cristbal de Olid el 1522, per desprs de sis mesos fou rebutjat pels nacionals. 
El carrer cazonci, Tzintzicha Tangaxoan, fou executat per Nuo de Guzmn el 1530, qui va penetrar a Michoacn amb 20.000 homes, tot arrabassant i robant als indgenes. Va cremar 800 pobles i va fer molts esclaus, i finalment atur l expedici per ordre dels Odors de l Audincia.
Els missioners franciscans hi arribaren el 1525, seguits pels agustins el 1537. El jutge reial Vasco de Quiroga, que esdevindr el primer bisbe de Michoacn el 1538, fou el considerat com el gran protector dels tarasco. El 1540 va traslladar la capital de Nueva Galicia a Patzcutaro i abandonaren Tzintzuntzan, que restar despoblada.
El 1540-1541 el francisc Jernimo de Alcal escriv Relaciones de las ceremonias y ritos y poblacin y gobierno de los indios de la provincia de Michoacn, la millor descripci informativa sobre la seva vida i cultura. Els missioners prepararen diccionaris i gramtiques per a la seva llengua, a diferncia d altres idioms de Mesoamrica. La primera gramtica impresa d una llengua amerndia fou l Arte de la Lengua de Michoacan (1558) de Maturino Gilberti.
Durant el perode colonial mantingueren una identitat cultural mixta al nivell de les viles, molt centrat en les esglsies, hospitals i confraternitats. Han sobreviscut com a grup identificable a Michoacan, on encara es parla la llengua a molts pobles, i on destaquen en la manufacturaci del coure, la fusta, els teixits, la terrissa i els vernissats.
El 1813 molts d ells ajudaren al p. Jos Maria Morelos en la revolta contra el poder colonial, tot i que fracass.

Enllaos.
 Literatura Purpecha;
 Dones Purpecha;
 mare i fill Purpecha;
 Recerca arqueolgica entre els Purpecha;
Chap. 9: El crepuscle dels Dus: L'arribada dels Purpecha (Cicles del Sol, Misteris de la Lluna) (inclou mapa de l'rea);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65299" title="Portal da Gafaria" nonfiltered="867" processed="861" dbindex="25907">
El Portal da Gafaria s un portal de Setbal de finals del segle XV o inicis del segle XVI, emprat a l'edat mitjana com a local per recollir els leprosos. Encara s'hi mant la segent inscripci a la porta en llat: "Vanitas, vanitatum et omnia vanitas" (vanitat de les vanitats, tot s vanitat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65301" title="Esglsia de Santa Maria da Graa" nonfiltered="868" processed="862" dbindex="25908">

L'esglsia de Santa Maria da Graa s la catedral de Setbal, a Portugal. Est situada al cor del primitiu burg medieval de Setbal, al voltant de la qual s'hi desenvolup el barri medieval ms important de la ciutat, aix com el centre religis i politicoadministratiu. 
 
Fundada en ple segle XIII, l'actual edifici s una reconstrucci de l'alt Renaixement amb una faana manierista. A l'interior hi trobem columnes amb frescs, i rajoles dels segles XVII i XVIII. 

En un carrer lateral s'hi troba el prtic gtic d'una antiga casa, lHospital de Joo Palmeiro.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65303" title="Porto Covo" nonfiltered="869" processed="863" dbindex="25909">


Porto Covo s una de les dues freguesies portugueses del municipi de Sines, amb 48,73 km  d'rea i 1,116 habitants (2001). Densitat: 22,9 hab/km .

L'Ilha do Pessegueiro ("Illa del Presseguer"), amb el seu fort, forma part del territori de la freguesia de Porto Covo. 

La freguesia de Porto Covo fou creada el 31 de desembre de 1984, per separaci de la freguesia de Sines, fins llavors l'nica del municipi del mateix nom.

Una can de Rui Veloso duu el nom d'aquesta freguesia. 

Patrimoni.
Herdade do Pessegueiro;
Praa Marqus de Pombal (Porto Covo);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65305" title="Nasal alveolar sonora" nonfiltered="870" processed="864" dbindex="25911">

La consonant nasal alveolar sonora es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra ena minscula. s un dels sons ms freqents en les llenges del mn.

Caracterstiques.
s un so nasal perqu l'aire surt alhora pel nas i per la boca.
s alveolar quant al punt d'articulaci perqu la punta de la llengua toca la part del darrere de les dents.
s un so de la parla sonor, ja que hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
El catal t aquest fonema, que usualment representa el so de la lletra ena, com a nen. A vegades, per, pot ser una assimilaci d'una altra grafia (usualment ema) davant d'un so alveolar.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65306" title="Oclusiva alveolar sonora" nonfiltered="871" processed="865" dbindex="25912">

La consonant oclusiva alveolar sonora s un so que es transcriu  en l'AFI.

Caracterstiques.
s una consonant oral, perqu l'aire surt dels pulmons cap a la boca. ;

El mode d'articulaci s oclusiu perqu el contacte entre la llengua i els alvols produeix una interrupci total del pas de l'aire. ;

s un so sonor, perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
El catal possex aquest fonema per la seva pronunciaci s dental, s a dir, la llengua s'avana una mica respecte el que marca l'AFI (com passa a moltes altres llenges romniques). No obstant aix, en les transcripcions fonolgiques es posa el mateix smbol  sense el signe diacrtic de dentalitzaci () puix que l'oposici entre  i  no s pertinent en catal. Quan s's estricte, s'ha d'afegir  a sota la lletra. El grafema que representa aquest fonema s la lletra D, i a vegades la T quan va seguida d'una consonant sonora: tnia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65307" title="Joventut Socialista de Catalunya" nonfiltered="872" processed="866" dbindex="25913">




La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) s l'organitzaci poltica juvenil sorgida l'any 1978 del procs unitari de les tres organitzacions juvenils del socialisme democrtic preexistents a Catalunya: el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya (MJSC), el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya (MJSC tamb) i les Joventuts Socialistes de Catalunya (Federaci Catalana de les JSE). Aquestes organitzacions estaven vinculades, respectivament, al Partit Socialista de Catalunya-Congrs (PSC-C), al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R), i a la Federaci Catalana del PSOE (FSC-PSOE).

El Congrs d'Unitat tingu lloc els dies 7 i 8 d'octubre de 1978. El dia 7 les tres organitzacions juvenils esmentades varen celebrar els seus respectius congressos de dissoluci, als locals de la Uni General de Treballadors (UGT), i el dia 8 es celebr el congrs que don lloc a la JSC, als locals de l'Orfe de Sants. A aquest Congrs hi assistiren 100 delegats del Moviment de Joves Socialistes de Catalunya, 100 delegats de la Federaci Catalana de les JSE i 50 delegats del Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Hi assitiren representants del recentment fundat Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), de la Uni General de Treballadors, de les Juventudes Socialistas de Espaa, de les Joventuts Socialistes del Pas Valncia, de les Illes, d'Euskadi i de Galcia, aix com representants del Moviment de Joves Socialistes de Frana (MJS), de la Federaci de Joves Socialistes d'Itlia (FGSI), de la Joventut Socialista de Xile (JS), de les Joventuts Socialistes d'Uruguai, del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), de la Lliga de Joventuts Socialistes Iugoeslaves i de la Uni Internacional de Joventuts Socialistes (IUSY).

La JSC fou liderada durant una dcada (1981-1991), pel que ha estat fins al moment el seu dirigent ms destacat, Xavier Soto, que fou elegit diputat del PSC al Congrs dels Diputats quan comptava amb 22 anys d'edat, renunci a l'esc per presentar-se a les eleccions autonmiques de 1984 a la candidatura del PSC. Durant el seus sucessius mandats com a Primer Secretari de la JSC, impuls notablement la JSC, que exerc una influncia destacable en el disseny de les poltiques de joventut locals. Aix mateix, contribu a l'acord per fer de l'Associaci de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), el sindicat estudiantil on hi conviviren socialistes, independents i comunistes fins a l'escissi d'aquests darrers per a crear l'Associaci d'Estudiants Progressistes. 

La JSC es mostr partidria del NO en el referndum sobre la sortida de l'OTAN celebrat l'any 1986, i fu campanya activa per convncer els ciutadans d'aquesta opci, circumstncia que va ocasionar un conflicte important amb el PSC, que malgrat haver estat majoritriament pel vot negatiu, es va veure forat a fer campanya pel S en haver estat derrotades per estret marge les seves tesis en l'anterior Congrs Federal del PSOE.

A Xavier Soto el succe Joan Ignasi Elena en la Primera Secretaria de la JSC, i a aquest Iaki Guerrero, Mara Freira, Juan Manuel Jaime i Vctor Francos. El XII Congrs Nacional de la JSC es celebr els dies 1 i 2 d'abril de 2006, a Barcelona, i durant el transcurs del mateix s'eleg Ral Moreno com a Primer Secretari i Rubn Cabaas com a Viceprimer Secretari, al mateix temps que s'aprov una resoluci per la refundaci del moviment socialista juvenil catal.

La vida interna de la JSC ha estat sempre marcada per notables dissensions internes i congressos conflictius, tant per qestions ideolgiques com de concepci organitzativa. Malgrat aix, la JSC sempre ha estat una de les principals organitzacions poltiques juvenils del pas, tant en nombre d'afiliats, com per la seva presncia al mn municipal, amb centenars de regidors als ajuntaments catalans. Al Parlament de Catalunya a ms de l'etapa on la JSC va ser representada per Xavier Soto, tamb va tenir representaci en el perode des de 1999 fins el 2006 amb el parlamentari Juan Manuel Jaime.

 Simbologia .
Les seves sigles sn JSC.
El seu logotip s un puny i un estel roig dins les quatre barres (veure imatge 1), i tamb s utilitzat un quadrat roig amb les lletres JSC en color blanc.
La seva bandera s la bandera roja amb el logotip de la JSC.
El seu himne s La Internacional socialista.
El seu rgan de premsa s la publicaci Roig (publicaci);

 Enllaos externs.
Pgina oficial de la JSC;
Pgina oficial de la JSC-Barcelona;
Bitcola Temps de Canvi;
Pgina oficial de la IUSY;
Pgina oficial de l'ECOSY;
Cercle Xavier Soto;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65314" title="Fora de van der Waals" nonfiltered="873" processed="867" dbindex="25914">

En la qumica, el terme fora de van der Waals es refereix originalment a qualsevol forma de fora intermolecular; no obstant, en el seu s modern, tendeix a referir-se a forces intermoleculars en relaci amb les forces degudes a la polaritzaci de les molcules. Les forces relacionades amb dipols fixos o d'angle-mig (forces de Keesom) i dipols lliures o de rotaci (forces de Debye) aix com desplaaments en la distribuci del nvol electrnic (Forces de London) deuen el nom al qumic holands Johannes Diderik van der Waals que va documentar per primer cop aquestes interaccions. El potencial de Lennard-Jones s sovint emprat com un model aproximat per a les forces de Van der Waals en funci de la distncia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65315" title="Rui Veloso" nonfiltered="874" processed="868" dbindex="25915">

Rui Veloso (30 de Juliol de 1957, Lisboa), s un cantant, compositor i guitarrista portugus. Considerat per molts com el pare del rock portugus, moviment musical sorgit a l'inici de la dcada dels 80, fou com a intrpret de blues que comen la seva carrera.

Discografia.
1980 - Ar De Rock;
1982 - Fora De Moda;
1983 - Guardador De Margens;
1986 - Rui Veloso;
1988 - Ao Vivo;
1990 - Mingos & Os Samurais;
1992 - O Auto Da Pimenta;
1995 - Lado Lunar;
1998 - Avenidas;
2000 - O Melhor de Rui Veloso;
2003 - O Concerto Acstico;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65317" title="Potencial de Lennard-Jones" nonfiltered="875" processed="869" dbindex="25916">
Els toms i molcules neutres estan subjectes a dos tipus de forces en el lmit de la llarga i la curta distncia. Una s la fora de van der Waals, o fora de dispersi, de llarg abast, i l'altra la fora de repulsi, resultat del solapament dels orbitals electrnics, anomenada repulsi de Pauli (del principi d'exclusi de Pauli). El potencial de Lennard-Jones (referit com potencial L-J o potencial 6-12)
s una senzill model matemtic que descriu aquest comportament. 

El potencial L-J t la forma

on  s el pou de potencial i  s el radi de l'esfera dura.
Aquests parmetres poden ser ajustats per tal de reproduir dades experimentals o deduts a partir de resultats de clculs acurats de qumica quntica. El terme 
 descriu la fora repulsiva i el terme
 descriu la fora atractiva.

El potencial L-J s aproximat i la forma del terme de repulsi no t cap justificaci terica (la fora de repulsi depn de la distncia exponencialment). El potencial atractiu de llarg abast, no obstant, deriva d'interaccions de dispersi. El potencial L-J s una aproximaci fora bona i degut a la seva simplicitat s'empra sovint per descriure les propietats dels gasos, i per modelar interaccions de dispersi i solapament en models moleculars. s particularment acurada per a toms de gas noble i s una bona aproximaci aa distncies llargues i curtes per a molcules i toms neutres.  En la grfica es mostra un potencial de Lennard-Jones potential per al dmer arg. S'hi poden veure petites desviacions del potencial empric acurat degut a una incorrecci en la part de llarg abast del terme de repulsi. 

Altres mtodes ms recents, tals com l'equaci d'Stockmayer i l'anomenada multi-equaci, descriuen la interacci de molcules  de forma ms acurada. Els mtodes de qumica quntica, teoria de la perturbaci de Mller-Plesset, el mtode de 'coupled cluster o la interacci de configuraci completa poden donar resultats extremadament acurats, per requereixen un gran cost  computacional. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65321" title="Albert Salvad i Miras" nonfiltered="876" processed="870" dbindex="25917">
Albert Salvad (Andorra la Vella, 1951) s un escriptor andorr en llengua catalana i castellana.

s enginyer industrial i escriptor. Ha escrit contes infantils, assaigs i novelles. Destaquen especialment les seves novelles histriques, en les que barreja la realitat, la ficci i el misteri. Algunes de les seves obres s'han tradut a diversos idiomes.

 Obra seleccionada .
L'enigma de Constant el Gran, ;
El mestre de Kheops,
L'anell d'tila;
El rapte, el mort i el Marsells;
Jaume I el Conqueridor (El punyal del sarra, La reina hongaresa, Parleu o mateu-me);
L'ull del diable;
El relat de Gunter Psarris;
Un vot per l'esperana;
Els ulls d'Annbal;
L'ombra d Ali Bei (Malet catal!, Malet musulm!, Malet cristi!);
La gran concubina d'Amon;
L'informe Phaeton;

Enllaos externs.
 Pgina web d'Albert Salvad;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65322" title="Balana de pagaments" nonfiltered="877" processed="871" dbindex="25918">
La balana de pagaments s un document comptable on s'enregistren de manera sistemtica totes les transaccions amb la resta del mn pels residents d'un pas, i la dels residents de la resta del mon amb el pas durant un perode de temps. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol se subdivideix en tres subbalances.

Subdivisions de la balana de pagaments.
I - Compte corrent
 Bns i mercaderies;
 Serveis;
 Transferncies corrents;
II - Compte de Capital
 Transferncies de capital;
 Adquisicions i vendes d'actius no produts no financers;
III - Compte financer
 Inversions directes;
 Inversions de cartera;
 Altres inversions;
 Variaci de reserves;

 Estructura interna .
Cada subbalana s dividida en dues columnes amb estructura comptable, una per a ingressos i l'altra per a pagaments. En una tercera hi ha el saldo.
 A la de Bns i Mercaderies, hi haur exportacions en els ingressos i importacions en els pagaments. S'anotar el valor de les compres i vendes entre residents i no residents, i es prendr com a valor el preu FOB (sense incloure assegurances ni transport).
 A la de serveis, els ingressos i pagaments resultants dels serveis prestats a l'estranger pels residents, i els prestats als residents a l'estranger (transports, assegurances, fletes, comunicacions, serveis personals i recreatius, etc), aix com els arrendaments.
 A la de Rendes, a la d'ingressos hi haur sous i salaris, interessos i dividends i rendes obtingudes, mentre que a la de pagaments hi haur rendes satisfetes i pagaments al capital i treball estrangers.
 A les transferncies corrents, les transaccions unilaterals de carcter corrent.
 A la de transferncies de capital, a la d'ingressos inclourem les remeses dels emigrants, subvencions per compensaci de preus agrcoles rebuts del FEOGA-garantia, del Fons Social Europeu com ajut a l'ocupaci i a la formaci professional, aix com les subvencions a l'explotaci. A la de pagaments, les remeses dels immigrants i les aportacions a la Uni Europea (recur IVA, recurs PNB i recursos propis tradicionals.
 A les adquisicions i vendes d'actius no produts no financers les compres i vendes de terra, subsl i propietat incorporal (patents, drets d'autor).
 Als comptes financers hi anir les inversions estrangeres a Espanya en els ingressos i les inversions espanyoles a l'estranger als pagaments.
 A les inversions directes, inversions en immobles, entrada i sortida de  capitals per a obtenir una posici del 10 % o superior de capital en una empresa (aleshores les operacions del finanament entre filial i matriu es considerarien inversi directa).
 A les inversions de cartera, les operacions amb valors negociables la finalitat dels quals s la d'obtenir rendibilitat (inferior al 10 %).
 A les altres inversions, operacions de prstecs, dipsits a l'estranger i de no residents.
 Pel que fa a la variaci de reserves, sn actius financers controlats per l'Autoritat Monetria (no pas drets especials de gir, divises i posici de reserves al FMI), noms als pagaments inclourem els increments de reserves (amb signe positiu) o les disminucions de reserves (amb signe negatiu).

Finalment, al saldo es restaran els imports de les dues columnes. La suma total de saldos ha de donar zero.



Pot ser excedentria o deficitria



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65328" title="Copa d'frica de Futbol" nonfiltered="878" processed="872" dbindex="25919">
La Copa d'frica de Nacions s la principal competici de seleccions nacionals de futbol organitzada per la Confederaci Africana de Futbol (CAF).

En els seus inicis la competici es disput irregularment. La primera edici es disput el 1957 amb la participaci de noms tres pasos: Egipte, Etipia i Sudan. Des de l'any 1968 es disputa cada dos anys, els anys parells.

Actualment la disputen la prctica totalitat de estats africans, essent necessria una fase de classifiaci d'on surten els 16 equips que disputen la fase final (des de l'any 1998).

 Campionats .


(1) El 1959, els tres equips van jugar tots contra tots. La victria 2-1 d'Egipte sobre Sudan, coincid a ms amb el darrer partit, tot i que no fou realment cap final.
(2) No va haver final ni partir pel tercer lloc el 1976, sino que es decid en una lligueta entre els quatre primers.
(3) El 1978, el tercer lloc fou atorgat a Nigria per 2-0 desprs que Tunsia abandons el partit amb 1-1 al niut 42.
rep repetici del partit.
pr prrroga.
pp penals.

 Estadstiques .


Palmars.
6 campionats: (1957, 1959, 1986, 1998, 2006, 2008);
4 campionats: (1984, 1988, 2000, 2002) (1963, 1965, 1978, 1982);
2 campionats: (1980, 1994)/Zire (1968, 1974);
1 campionat: (1990) (1972) (1992) (1962) (1976) (1996) (1970) (2004);

 Ms finals .


 Participacions .


 Ms campionats com a amfitri .


 * Ser amfitri.
 ^ Co-amfitri.

Mxims golejadors de tots els temps.


Mxims golejadors per campionat.


 Enllaos externs .
Confederaci Africana de Futbol;
Fixture Ghana 2008;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65333" title="Anna Pagans i Gruartmoner" nonfiltered="880" processed="873" dbindex="25921">
Anna Pagans i Gruartmoner s una poltica catalana, actual alcaldessa de la ciutat de Girona. L'any 2002 esdevingu la successora de Joaquim Nadal i Farreras al capdavant de l'Ajuntament de Girona en dimitir aquest desprs de 23 anys de mandat ininterromput d'en el 1979.

Pagans es present a les eleccions municipals del 2003 com a cap de llista del PSC-PSOE. Pagans aconsegu de revalidar l'alcaldia per al seu partit en l'etapa anomenada postnadalista, per b que el seu partit perd la majoria absoluta a l'ajuntament i hagu de pactar amb d'altres forces d'esquerres, com ICV i ERC, que signaren un pacte de govern pel qual es formava un govern tripartit municipal a l'Ajuntament de Girona. Hom remarca que ERC entr un any ms tard al pacte de govern, per tal com d'altres pactes postelectorals a la Diputaci de Girona amb CiU impediren la seva entrada al pacte d'esquerres a l'ajuntament. Pagans s encara actualment l'alcaldessa de Girona i la seva gesti s'assenta sobre el pacte esmentat.

Algunes de les poltiques rellevants impulsades sota el seu mandat, sn la Participana  concepci encunyada per Francesc Ferrer i Girons (cap de llista a les eleccions municipals per ERC i tinent d'alcalde de l'ajuntament fins a la seva mort al 2006) , la recollida selectiva de residus, l'arribada del Tren de Gran Velocitat subterrani a la ciutat i l'estudi per a la implantaci de nous mitjans de transport urbans.

Sovint se la vincula amb una nissaga de la burgesia txtil gironina per b que ella ho ha negat en diverses ocasions.

Referncies.

 
Enllaos externs.
Ajuntament de Girona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65334" title="Zelotes" nonfiltered="881" processed="874" dbindex="25922">
Els zelotes eren grups radicals a l'Israel del segle I fundat per Judes el Galileu poc desprs de nixer Jess. El nom, en hebreu Kanna'im, fa referncia al zel religis guardat pels seus membres. El seu objectiu era una Judea independent de l'Imperi Rom mitjanant la lluita armada tal com va succeir en la Gran Revolta Jueva del 66-70 durant la qual van prendre control de Jerusalem, o durant el setge de Massada.

Els zelotes van ser la facci ms radical del judaisme de la seva poca, enfrontant-se freqentement a altres faccions com els fariseus o saduceus, ra per la qual el vocable zelota ha passat a ser sinnim en diversos idiomes d'intransigncia o radicalisme militant. Per a alguns historiadors sn considerats com un dels primers grups terroristes de la histria ja que utilitzaven el segrest i l'homicidi de civils que al seu entendre collaboraven amb el govern rom, per a dissuadir als altres de fer el mateix. Una facci radicalitzada coneguda com els sicarii es va distingir per la seva particular virulncia i sectarisme.

En el Nou Testament s conegut el captol en la qual la llibertat de Barrabs, un lder zelota pres, s preferida per una muni a la de Jess de Natzaret, testificant la popularitat d'aquest moviment en la seva poca. Al seu torn, s'ha especulat que dos dels apstols, Judes Iscariot i Sim el zelota podien haver participat o simpatitzat amb aquest moviment.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65346" title="Mode d'articulaci" nonfiltered="882" processed="875" dbindex="25923">
El mode d'articulaci s la posici que adopten els rgans de fonaci per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucci del pas de l'aire.

Segons els mode d'articulaci una consonant pot ser:

 Oclusiva: quan hi ha una interrupci total del pas de l'aire en algun moment;
 Fricativa: quan es produeix una turbulncia en la columna d'aire;
 Aproximant: quan els rgans de fonaci no s'arriben a tocar;
 Nasal: quan l'aire surt alhora pel nas i per la boca;
 Vibrant: quan hi ha una agitaci repetida de la llengua contra altres rgans de manera rpida;
 Lateral: quan l'aire escapa pels costats de la llengua;

El mode d'articulaci s un dels parmetres usats per a classificar un fonema. Els altres sn el punt d'articulaci i la sonoritat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65347" title="Punt d'articulaci" nonfiltered="883" processed="876" dbindex="25924">

El punt d'articulaci s el lloc on s'uneixen o es troben els rgans articulatoris en la producci dels sons. s un dels parmetres usats en fontica per descriure un so. 

Segons els punt d'articulaci les consonants poden ser:

Bilabials: els dos llavis es toquen per interrompre la columna d'aire;
Labiodentals: els incissius superiors freguen el llavi inferior;
Dentals: la llengua toca o s'acosta molt a les dents;
Alveolars: la llengua toca els alvols, s a dir, la part posterior de les dents;
Retroflexes: la llengua ajuda a la vibraci recolzant-se en la part superior de la cavitat bucal;
Palatals: la llengua toca la part superior del paladar;
Velars: la llengua es mou cap a la part posterior de la boca;
Uvulars: la llengua retrocedeix fins a la mxima posici;
Glotals: la glotis interv en la formaci del so, que parteix de la gola;

Pel que fa a les vocals, es parla d'anteriors, mitges o posteriors segons la posici de la llengua, que mai arriba a interrompre el pas de l'aire de manera total. 

El punt d'articulaci es veu reflectit en els formants del so, alterant els harmnics de la seva composici.

Punt d'articulaci voclic.  
El punt d'articulaci voclic s un parmetre per classificar les vocals en fontica segons el lloc on els rgans fonadors tinguin conacte. Depn de la posici de la llengua a l'interior de la cavitat bucal. Presenta dos components: el grau d'obertura i l'avanament.

Grau d'obertura.
El grau d'obertura s la distncia que -en el moment de pronunciar una vocal- hi ha entre la posici de la llengua i el paladar. Segons aix una vocal pot ser molt tancada (quan la separaci entre tots dos rgans s mnima), tancada, semitancada, oberta o molt oberta (quan la separaci s mxima). Per aconseguir anar distanciant la llengua es va obrint la maixella (o mandbula inferior), de tal manera que aquesta obertura de la maixella va d'acord amb la de la vocal que pronunciem.

En catal -com en la majoria de les llenges romniques- s'oposen quatre graus d'obertura. I hi ha un cinqu grau (el semitancat) que noms s'oposa al molt obert. Vegem-ho:
Vocals molt tancades: i, u;
Vocals tancades: e tancada, o tancada;
Vocal semitancada: vocal neutra;
Vocals obertes: e oberta, o oberta;
Vocal molt oberta: a;

En el valenci, l'ebrenc i el baleric, la e i la o obertes ho sn ms que en els altres parlars catalans (tanmateix el nombre de graus d'obertura s el mateix).

L'avanament.
s el punt del paladar on es produeix la distncia mnima amb la llengua. En catal sn set punts: un per a cada una de les vocals, excepte la a i la vocal neutra, que comparteixen el mateix. Sn els segents, de davant a darrere:
Vocal palatal avanada: i;
Vocal palatal: e oberta;
Vocal palatal reculada: e tancada;
Vocals medials (o mediopalatals):  , vocal neutra;
Vocal velar avanada: o oberta;
Vocal velar: o tancada;
Vocal velar reculada: u;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65357" title="Francesc Ferrer i Girons" nonfiltered="884" processed="877" dbindex="25925">
Francesc Ferrer i Girons (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, poltic i escriptor catal.

Ferrer fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. Tamb es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.

Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecuci del catal. Va collaborar amb entitats i mitjans de comunicaci com el setmanari Presncia, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt.

Mor el 17 de febrer de 2006 a conseqncia d'un linfoma cutani. El mateix any 2006 es cre el premi literari Premi d'assaig Francesc Ferrer i Girons en el seu honor.

 Distincions rebudes .
 Creu de Sant Jordi (2005);
 Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comer (1977);
 Premi de Normalitzaci Lingstica de l'ADAC (1986);
 Orde del Mrit Constitucional (1988);
 Menci personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingstica (1993).

 Assaigs .
 La persecuci poltica de la llengua catalana (1985);
 Via Fora! (1982);
 Catalunya light...? Editorial El Llamp (1986);
 Lletres de batalla (1989);
 La insubmissi lingstica (1990);
 Catalanofbia, Histria del pensament anticatal (2000);
 El Gran Llibre per la Independencia (2004).
 Isabel Vil. La primera sindicalista catalana (2005);
 Joan Tutau i Vergs (2006) (sobre Joan Tutau, ministre de Finances de la Primera Repblica Espanyola);

 Enllaos externs .
  Lloc web de Francesc Ferrer i Girons;
  Pgina d'un homenatge rebut;
  Notcia a Tribuna Catalana de la seva mort.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65359" title="Francesc Ferrer" nonfiltered="885" processed="878" dbindex="25926">

Francesc Ferrer i Gurdia (1859-1909), pedagog catal.
Francesc Ferrer Pastor (La Font d'En Carrs (La Safor) 1918 - Valncia 2000 ), lexicgraf valenci.
Francesc Ferrer i Girons (1935-2006), historiador, poltic i escriptor catal.
Francesc Ferrer, poeta valenci del segle XV autor de Lo conort.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65360" title="Lusofonia" nonfiltered="886" processed="879" dbindex="25927">

La lusofonia s el conjunt de pobles o pasos que tenen com a llengua oficial el portugus. Aix vol dir que n'hi ha en qu noms una nfima part de la poblaci t el portugus com a llengua prpia. Alguns pasos lusfons sn Portugal, el Brasil, Cabo Verde, Guinea Bissau, Angola, Moambic, Timor Oriental, So Tom i Prncipe. 

Alguns grups reintegracionistes reclamen que Galcia sigui tamb considerat part de la lusofonia. 

Enllaos externs.
 Qu s la Lusofonia. Gent, cultures, terres. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65362" title="Joan Bodon" nonfiltered="887" processed="880" dbindex="25928">

Joan Bodon (Crespin, Avairon 1920 - Arbatache, Algria 1975) s segurament l'autor del segle XX ms conegut i reconegut pels occitans. Dna un gir a l'esttica i l'tica de la literatura occitana cap a una modernitat de l'escriptura. Durant l'ocupaci alemanya fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori).

Posa en escena el dest, sovint trgic, de la civilitzaci occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s'amaga dins una minuciosa descripci de la civilitzaci occitana.  En general tracta els problemes de l'home d'oc que vol integrar-se a la civilitzaci moderna sense renegar la seva identitat. 

En prosa s l'autor de novelles com: Contes dels Balssas (1953) sobre la famlia Balzac, La grava sul camin (1956), La Santa Estla del Centenari (1960), Lo libre de Catia (1966), La Quimra (1974), Las Domaislas (1976), Lo libre dels Grands Jorns, ... i de contes: Los contes del meu ostal... s tamb creador de poesies (Sus la mar de las galras, 1975, etc), sovint adaptades en can. 

Las obras de Joan Bodon
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65365" title="Manfred I de Siclia" nonfiltered="888" processed="881" dbindex="25929">

Manfred I de Siclia (Venosa, Itlia 1232 - Benevento, Itlia 1266 ), regent de Siclia (1254-1258) i rei de Siclia (1258-1266).

Orgens familiars.
Fill bastard de l'emperador Frederic II d'Alemanya i la seva amistanada Bianca Lancia. Fou germanastre del tamb emperador Conrad IV d'Alemanya.

Ascens al tron.

Frederic II nomen Manfred fill legtim el 1233, i per exprs desig seu fou nomenat prncep de Trent, duc de Benevento i de Npols, i posteriorment representant de la corona imperial a Itlia.

A la mort del seu germanastre Conrad IV d'Alemanya el 1254, Manfred, desprs de refusar entregar l'illa de Siclia al Papa Innocenci IV, va acceptar la regncia en nom de Conrad de Siclia, fill de Conrad. La fora del partit papal al regne sicili fou tan gran que la regncia de Manfred fou molt precria, decidint obrir negociacions amb el Summe Pontfex. Per un tractat de setembre de 1254, Aplia va passar a formar part dels feus d'Innocenci IV, el qual hi viatj acompanyat de Manfred. Per el 2 de desembre d'aquell any Manfred reboc l'acord i derrot les tropes papals amb l'ajut dels sarrans a Foggia, establint la seva autoritat sobre l'illa de Siclia i les possicions continentals del Regne.

Manfred feu crrer el 1258 el rumor que Conrad havia mort, i es feu coronar rei el 10 d'agost d'aquell any a Palerm. La falsedat de la informaci es va posar de manifest ben aviat per el nou rei, amb el suport de la veu popular, va declinar abdicar i s'assent en el tron sicili. El Papa, a qui l'aliana amb els sarrans de Manfred la vei com una gran ofensa a la religi cristiana, va declarar nulla la coronaci de Manfred i l'excomunic.

Manfred I va organitzar una coalici amb la Itlia central i nord contra el poder papal, aix juntament amb els gibelins de Siena van derrotar els gelfs de Florncia el 4 de setembre de 1260. Els florentins va reconixer llavors Manfred com a protector de la Toscana. Davant aquest fet, el nou Papa Urb IV deman ajuda a Carles I d'Anjou, germ del rei Llus IX de Frana, oferint-li la corona de Siclia a canvi d'expulsar Manfred dels feus papals del sud d'Itlia. Veient l'arribada de Carles I d'Anjou a Siclia, Manfred va publicar el Manifest als Romans, on no solament defensava el seu regnat sobre Itlia sin que tamb demanava per a ell la corona imperial. El 26 de febrer de 1266 a la Batalla de Benevent Manfred fou derrotat i mort per les tropes franceses.

El cos del rei fou enterrat al camp de batalla, i sobre ell un gran nombre de pedres hi fou dipositat. Posteriorment, per, amb el consentiment del Papa les seves restes foren desenterrades per traslladar-les fora dels lmits del Regne de Siclia (insular i peninsular]), aix com dels estats papals, sent enterrat de nou al riu Garigliano, al regne de la Itlia central.

Npcies i descendents.
Es cas el 21 d'abril de 1247 amb Beatriu de Savoia, filla d'Amadeu IV de Savoia. D'aquesta uni nasqu:
 la princesa Constana II de Siclia (1248-1302), reina de Siclia, casada el 1262 amb Pere III d'Arag;

El 1258 es cas, en segones npcies, amb Elena d'Epir, filla de Miquel II d'Epir. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Frederic de Siclia (v 1259-v 1312);
 el prncep Enric de Siclia (v 1260-1318);
 la princesa Flora de Siclia (v 1266-1297);
 la princesa Beatriu de Siclia (?-1307);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65366" title="John Craig Venter" nonfiltered="889" processed="882" dbindex="25930">

En John Craig Venter (nascut el 14 d'octubre del 1946 a Salt Lake City) s un bileg i home de negocis estatunidenc. Va comenar la seva carrera acadmica collegi comunitari del College of San Mateo (Califrnia), desprs d'allistar-se a la marina dels Estats Units en la Guerra del Vietnam. En tornar va obtenir la llicenciatura de bioqumica el 1972 i el doctorat en filosofia i farmacologia el 1975, ambds de la Universitat de Califrnia, San Diego. Desprs de treballar a la Universitat de Buffalo, de Nova York va ingressar al National Institutes of Health el 1984.

Mentre era al NIH en Venter va aprendre la tcnica per a identificar rapidament gran part dels ARN missatgers presents en una cllula, i va comenar a fer-ho servir per identificar rapidament gens del cervell hum.  Les seqncies que feia servir sn les conegudes com a EST. En un controvertit procs legal en Venter va provar de patentar-les, per va perdre el cas.

Va ser el president fundador de Celera Genomics, esdevenint fams en endegar el seu propi Projecte del Genoma Hum el 1999, al marge del consorci pblic, amb propsits comercials i fent servir la tcnica shotgun sequencing. Celera va fer servir l'ADN de cinc individus diferents per generar la seqncia del genoma hum; hi ha sospites de qu un dels 5 individus tericament annims del projecte va ser el mateix Venter. A principis del 2002, Celera va acomiadar de sobte en Venter desprs de fer-se clar que vendre les dades del genoma no seria rendible alhora que ell feia esforos per oposar-se a un canvi estratgic de direcci de la companyia.

Va fundar The Institute for Genomic Research (TIGR) el 1992.  Actualment s el president del J. Craig Venter Institute, creat i fundat pel TIGR. El juny del 2005, va cofundar Synthetic Genomics, una firma dedicada a l's de microorganismes modificats genticament per a la producci d'etanol i hidrogen com a combustibles alternatius.

En Venter ha estat subjecte de diversos articles a Wired o The Economist.

Des del 2004 est navegant al voltant del mn amb el seu yat de luxe Sorcerer II que considera una actualitzaci dels grans viatges cientfics dels segles XVIII i XIX a bord del HMS Beagle i el HMS Challenger. Est capturant l'ADN dels virus i bacteris en paper de filtre i enviant-lo per ser seqenciat i analitzat en les seves prefectures de Rockville, Maryland. L'esperana s descobrir decenes o fins i tot centenars de milions de gens nous, un munt immens d'informaci sobre la biodiversitat de la terra. Assegura que d'aquesta manera ser possible extrapolar estadsticament la vida de la terra, posant tot el que va oblidar en Darwin en context. Els microorganismes tamb poden tenir la clau per a generar una quasi infinita quantitat d'energia, desenvolupar poderosos frmacs i netejar la contaminaci duta pels humans. El viatge tamb pot ser profits per a respondre preguntes sobre la microevoluci i la supervivncia de les espcies. El govern estatunidenc est subvencionant la travesia a travs del Departament d'Energia.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigacio Cientfica i Tcnica 2001;
  J Craig Venter Institute;
  Sourcerer II Expedition;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65367" title="Cadaverina" nonfiltered="890" processed="883" dbindex="25931">
La cadaverina (o 1,5-diaminopent; o pentametilenediamina
pentano-1,5-diamina; o C5H14N2) s una amina biognica que s'obt per la descomposici de l'aminocid lisina. Es troba principalment a la matria orgnica morta, i s responsable en part de la seva fortor.

La formaci de la cadaverina s'esquematitza amb la segent reacci:

(NH2)-(CH2)4-CH(COOH)-NH2 (Lisina) => NH2-(CH2)5-NH2 (Cadaverina)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65369" title="Amina" nonfiltered="891" processed="884" dbindex="25932">


Les amines sn compostos orgnics que contenen nitrogen com a element clau en el grup funcional amina. Sn derivats de l'amonac i resulten de la substituci dels hidrogens de la molcula pels radicals alquil. Segons siguin substituts un, dos o tres hidrogens, les amines seran amines primries, amines secundries o amines terciries, respectivament.

Les amines simples sn aquelles en les que els grups alquil sn iguals, com la dimetilamina CH3-NH-CH3 o la trietilamina (N(CH2-CH3)3). Les amines mixtes sn les que aquests sn diferents.

Les amines aromtiques sn amines on l'tom de nitrogen est connectat a un anell aromtic,  com en l'anilina.

Les amines ccliques, sn hidrocarburs cclics que inclouen amines dins dels anells. Com per exemple en els anells no aromtics; pirrolidina i piperidina o en els anells aromtics; pirrol, piridina, pirimidina, purina, ...

Galeria d'imatges.


Propietats.
Com a conseqncia dels processos de degradaci, les protenes es descomposen donant lloc a diferents amines. Per exemple, la 1,5-pentanodiamina (cadaverina), l'escatol (un compost heterocclic), la 1,4-butanodiamina (putrescina), etctera.

Les amines sn compostos molt polars. Les amines primries i secundries poden formar ponts d'hidrogen. Les amines terciries pures no poden formar ponts d'hidrogen, no obstant aix poden acceptar ponts d'hidrogen amb molcules que tinguin enllaos O-H o N-H.

Com el nitrogen s menys electronegatiu que l'oxigen, l'enlla N-H s menys polar que l'enlla O-H. Per tant, les amines formen ponts d'hidrogen ms febles que els alcohols de pesos moleculars semblants.

Les amines primries i secundries tenen punts d'ebullici menors que els dels alcohols, per majors que els dels ters de pes molecular semblant. Les amines terciries, sense ponts d'hidrogen, tenen punts d'ebullici ms baixos que les amines primries i secundries de pesos moleculars semblants.

Amines aromtiques.
l'anell aromtic present en aquestes amines, redueix la basicitat de l'amina, en un grau que depen dels seus substituents. La presncia d'un grup amino, al mateix temps, incrementa molt la reactivitat de l'anell aromtic, degut a una reacci de cessi d'electrons. La reacci de Goldberg s una reacci que inclou amines aromtiques.

 Exemples d'amines .
Els aminocids sn un tipus d'amines. Contenen un grup amino i un grup carboxil enllaats al mateix tom de carboni. Els aminocids s'enllacen entre si a travs d'aquests dos grups donant un enlla amida formant les protenes. En un extrem queda un grup amino terminal.

Com a conseqncia dels processos de degradaci, les protenes es descomponen donant diferents amines. Per exemple, la 1,5-pentadiamina (cadaverina), l'escatol (un compost heterocclic), la 1,4-butadiamina (putrescina), etctera.



Els alcaloides sn compostos complexos que es troben en les plantes i contenen grups amina. Alguns exemples sn la morfina, la nicotina, etc.

Algunes amines sn biolgicament importants. L'adrenalina, la noradrenalina, la mescalina, etc., sn compostos similars anomenats  -feniletilamines. Les sulfamides contenen un grup amino i sn compostos que afecten als bacteris, per no al ser hum, degut al fet que inhibeixen a l'enzim responsable de la sntesi d'cid flic, necessari per als bacteris. El neurotransmissor GABA (cid 4-aminobutanoic) tamb cont un grup amino. Per altra banda, alguns derivats de l'cid p-aminobenzoio s'empren com a anestsics.

Es troben amines secundries en alguns aliments (carns i peixos) o en el fum del tabac. Aquestes amines poden reaccionar amb nitrits (presents en conservants emprats en l'alimentaci i en plantes, procedents de l's de fertilitzants) donant N-nitrosamines secundries, que sn carcingenes.

 Estructura molecular .
Les amines, com el NH3, tenen una estructura piramidal amb 3 enllaos sp i un parell d'electrons no compartits. Per tant, els orbitals presenten hibridaci sp i estan dirigits cap als vrtex d'un tetraedre.

La presncia d'un parell d'electrons lliures dna a les amines propietats fsiques i qumiques particulars.

 Nomenclatura .
Exemples:
 NH2 - CH3	 Metilamina o aminomet;
 CH3-NH-CH3  Dimetilamina o metilaminomet;
 CH3-CH2-NH-CH2-CH2-CH3	 Etilpropilamina o etilaminoprop;
 N (CH2)3   Trimetilamina o dimetilaminomet;
 N (CH3) (CH2-CH3) (CH2-CH2-CH3) Metiletilpropilamina  metiletilaminoprop;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65374" title="Lle (astrologia)" nonfiltered="892" processed="885" dbindex="25933">
Per a la constellaci vegeu: Lle (constellaci);
----

El signe astrolgic del Lle (que el Sol ocupa entre el 23 de juliol i el 22 d'agost) est associat amb Leo. En algunes cosmogonies el Lle est associat a l'element clssic del foc i per tant es parla d' element del foc (com ries o Sagitari). El seu oposat polar s l'Aquari. Es considera un signe fix, el representant de l'estiu.

Les caracterstiques dels lleons es resumeixen en la passi i l'extrem. Sn persones creatives, passionals i orgulloses, amb una bona autoestima i tendncies dominants sobre els altres. El signe del lle est molt lligat a l'alqumia, on simbolitzava en procs de digesti o trituraci. S'associa amb el cor i l'esquena; l'or i el vermell; el du Apollo i els robins. A l'horscop xins equival al mico. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65382" title="Alfragide" nonfiltered="893" processed="886" dbindex="25934">

Alfragide s una freguesia portuguesa del municipi d'Amadora al districte de Lisboa, amb 1,35 km d'rea i 8.739 habitants (2001). Densitat: 6.478,1 hab/km

A Alfragide hi ha el primer IKEA de Portugal. 

Patrimoni.
Cabos de vila o Fbrica de cables elctrics de Diogo d'vila;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65383" title="Universitat de Vxj" nonfiltered="894" processed="887" dbindex="25935">

La Universitat de Vxj (Vxj universitet en suec) s una universitat estatal de Vxj, al sud de Sucia. Fou establerta el 1999, quan una antiga alta escola creada el 1967 i depenent de la Universitat de Lund guany l'estatus d'universitat (el dret de fer recerca) pel Govern de Sucia. 

Enllaos externs.
Universitat de Vxj - Pgina oficial  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65384" title="Antoc I Ster" nonfiltered="895" processed="888" dbindex="25936">

Antoc I Ster (el salvador o el guanyador) fou el segon rei selucida.

Fill de Seleuc I Nictor, va nixer el 324 aC.

El 281 aC el seu pare Seleuc el va nomenar regent d'sia quant se'n va anar a Europa per ser proclamar rei de Macednia i Trcia. Mort Seleuc al setembre d aquell mateix any a mans de Ptolomeu Ceraune, Antoc fou reconegut per tots els strapes del Imperi a la part asitica. Capadcia el va reconixer nominalment per Armnia i Atropatene van restar de fet independents. El Pont, Paflagnia, Bitnia i la Lliga del nord (ciutats gregues) es van fer independents i de moment Antoc no va poder fer res. Antoc va reclamar el tron de Macednia en front de Ptolomeu Ceraune, gendre de Lismac de Trcia de Trcia (estava casat amb la seva filla Lisndra), enfrontat al seu rival Antgon II Gnates. Efes i Milet i tota la regi de Jnia van caure en mans de la flota egpcia, i es va crear la provncia de la Jnia Egpcia, de la que fou nomenat governador Ptolomeu, el nic fill sobrevivent de Lismac de Trcia, que era nebot (per part de mare) de Ptolomeu II Filadelf d'Egipte (i mes tard fou el seu fillastre).

El 276 aC Ptolomeu II d'Egipte va envair Sria fins a la regi de Damasc, que considerava dins la seva zona de influencia. Antoc que era a Sardes, va marxar a la regi i va rebutjar als egipcis. Antoc va restar a Sria uns mesos i el 275 aC va tornar al sia Menor per fer front als gals que assolaven la regi, i els va derrotar completament a l anomenada batalla dels Elefants. Vegeu Galcia.

El 274 aC Antoc va afavorir la rebelli de Magas, governador de Cirene, contra els Ptolomeus. Magas es va declarar independent i es va casar amb Apama, germana d'Antoc. A Egipte els mercenaris glates es van revoltar i llavors Magas va aprofitar per envair el pas. Per tamb els egipcis treballaven a l ombra i van instigar una revolta tribal a Cirene que va obligar a Magas a tornar (aquesta rebelli es creu que fou l obra d'Arsinoe II la dona de Ptolomeu II). La flota egpcia va passar al atac i va desembarcar a Cilcia, que va ocupar i va seguir Pamflia i les costes de Lcia i de Cria amb les ciutats de Cnido i Halicarns entre d altres. Tamb va ocupar algunes de les illes Cclades de la mar Egea, especialment Samos. Soldats egipcis van desembarcar tamb a Itarcos, a Creta i a algunes ciutats de la costa fencia (la principal Arvad). Finalment el 272 aC es va fer la pau i Egipte va conservar Cilcia occidental, i les costes de Pamflia, Lcia i Cria, la Celesria i Fencia i la Jnia, Cclades i Samos.

El 263 aC es va morir el governador (strapa) de Prgam Fileteros, que havia gaudit de fora autonomia, sobretot desprs del 275 aC; el va succeir el seu nebot umenes, que no es va conformar amb l autonomia i es va declarar independent amb el ttol de "Basilios" (rei), el que va portar a la guerra amb el sobir seleucida de Sria (l anomenada "Guerra d'umenes"). Les complicitats exteriors inicials d'umenes no son prou clares, per hom assumeix que foren els egipcis qui van instigar la seva revolta, i desprs apareixen com els seus provedors de finanament. umenes va poder contractar un exercit de mercenaris amb els diners egipcis, i amb aquests mercenaris va derrotar a les forces d'Antoc prop de Sardes (262 aC) segellant la seva independncia i adquirint una bona part del sia Menor. El rei de Capadcia Ariarates III va deixar de reconixer a Antoc.

El 261 aC el strapa de Prtia Andragores, va haver de fer front a un poble estepari conegut com els parts (si be eren els parns) i de grups escites. Encara a comenaments d any Antoc es va enfrontar al sia Menor amb els glates i va morir en el combat. El va succeir el seu fill Antoc II Thes que va reconixer la independncia de Prgam i va signar la pau amb umenes al que va reconixer els territoris que dominava. Tamb va signar la pau amb Egipte sota la base del manteniment de les posicions de facto.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65385" title="It started in Naples" nonfiltered="896" processed="889" dbindex="25937">
It Started in Naples s un film en forma de comdia romntica americana, de l'agost del 1960.  

 Argument.
Clark Gable fa d'advocat americ, Michael Hamilton, que viatja a Npols (Itlia) per resoldre uns assumptes relacionats amb el testament del seu germ. Un cop all descobreix que el seu germ tenia un fill, a qui la Lucia cuida, una cangur atractiva interpretada per Sophia Loren. Malgrat la diferncia d'edat, la histria d'amor brota de seguida entre en Michael i la Lucia. 

Anecdotari.
 Aquest fou l'ltim film en el qual aparegu Clark Gable. ;
 Un dels plats forts del film s un nmero musical de Sophia Loren anomenat You Want to be Americano. ;

Premis.
 Nominacions.
scar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor direcci artstica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65386" title="Vittorio de Sica" nonfiltered="897" processed="890" dbindex="25938">
Vittorio de Sica (7 de juliol del 1901 - 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema neorealista itali i actor. 

Biografia.
Nascut a la pobresa, a Sora (Itlia), comen la seva carrera com a actor de teatre a principis dels anys 20 i entr a la companyia de teatre de Tatiana Pavlova el 1923. 

Fund la seva prpia companyia amb la seva esposa Giuditta Rissone i Sergio Tofano. La companyia represent sobretot comdies lleugeres, per tamb actuacions com Beaumarchais, i treballaren amb directors famosos com Luchino Visconti.

Desprs de divorciar-se de la seva primera esposa, es va casar amb l'actriu catalana, Maria Mercader Fordada, nascuda a Barcelona el 1918, amb qui va tenir dos fills: l'actor Christian de Sica, i el msic, Manuel de Sica.  

La seva trobada amb Cesare Zavattini fou un fet molt important: escrigueren junts alguns dels films ms populars del neorealisme itali, com Sciusci i Ladri di biciclette ("Lladres de bicicletes").

Mor a Pars el 13 de novembre del 1974. 

Filmografia.
 Gli uomini che mascalzoni (1932);
 Il signor Max (1937);
 Rose scarlatte (1939);
 Grandi magazzini (1939);
 Maddalena, zero in condotta (1940);
 Teresa Venerd (1941);
 I bambini ci guardano (1942);
 Sciusci (1946);
 Ladri di biciclette (1948);
 Miracolo a Milano (1951);
 Umberto D (1952);
 L'oro di Napoli (1954);
 La Ciociara (1961);
 Boccaccio '70 (1962);
 Ieri, oggi e domani (1963);
 Matrimonio all'italiana (1964);
 Caccia alla volpe (1966);
 El jard dels Finzi Contini (1970);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65394" title="Fariseus" nonfiltered="898" processed="891" dbindex="25939">
Els fariseus eren una comunitat jueva que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels hassidim (devots). Van ser coetanis de saduceus, essenis i zelotes. El grup va tenir el seu inici durant la captivitat babilnica (587 - 536 aC). Desprs es definiren com a partit durant la revolta dels macabeus contra els invasors siris (167   165 aC). Els zelotes, ms que un grup separat en la religi o la doctrina, eren fariseus que consideraven que l'nica forma de desfer-se de l'ocupaci romana era a travs d'una revolta armada, tal com van intentar amb fatal resultat. La rebelli va acabar amb el sucidi collectiu dins l'assetjada Massada (any 73 aC).

Advocaven pel compliment rigors de l'Halaj, la llei oral mosaica, que va anar desprs codificada en el Talmud. S'enfrontaven amb l'opini dels saduceus que negaven la validesa de la llei oral. Segons els evangelis, la seva minuciositat i casuisme els va valer la condemna de Jess, qui els va acusar de respectar ms la lletra que l'esperit de la llei. S'hi van enfrontar, rebutjant la doctrina dels cristians primitius que pregonaven que era el Messies proms a la Bblia.

Els fariseus, desprs de la caiguda del Temple, van prendre el control del judaisme oficial, i en van transformar el culte. El ms alt representant del judaisme era el Summe Sacerdot, crrec que a la destrucci del temple es va tornar innecessari; aix el culte va passar a la sinagoga (        , beit knesset, "casa de reuni" en hebreu). Dels antics fariseus va sorgir la lnia rabnica ortodoxa dels doctors de la llei que va ser la que va redactar els diferents Talmudim.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65398" title="Hassidim" nonfiltered="899" processed="892" dbindex="25940">
Hassidim (en hebreu piets), s el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell ms alt d'observana religiosa i acci moral. El terme s'ha aplicat a moviments de tres poques diferents.

Els primers Hassidim, tamb anomenats l'Assidis o Hasidis, eren una secta jueva antiga que es desenvolupava entre 300 aC i 175 aC i que eren els partidaris ms rgids del judaisme en contraposici d'aquells jueus que estaven comenant a estar afectats per influncies Hellenstiques. Els Hassidim van portar la resistncia a la campanya hellenitzadora d'Antiochus IV de Sria, i tamb figuraven en gran part en les primeres fases de la rebelli dels Macabeus.

Durant el segle XII i XIII, sorgia a Alemanya un grup especfic conegut com lHasidei Ashkenaz. Influts per ben Saadia Joseph i amb elements messinics i mstics, consideraven la seva ideologia central la unitat de Du, l'aplicaci de justcia en totes les situacions, igualtat social i econmica, i el martiti en les croades. L'obra tica principal que es derivava del grup era el Sefer Hasidim, llibre del Piets.

El tercer moviment a qu s'aplica el terme Hassidim s el fundat en segle XVIII per Baal-Shem-Tov i conegut com Hassidisme.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65400" title="Antoc II Thes" nonfiltered="900" processed="893" dbindex="25941">
Antoc II Thes (286 aC 246 aC) fou rei selucida de Sria del 261 aC al 246 aC. Era fill d'Antoc I Soter i de la princesa Estratonice, filla de Demetri Poliorcetes.



Va succeir al seu pare Antoc I Soter a la seva mort en la guerra contra els glates i llavors va fer la pau amb Prgam i am Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebelli de Ptolomeu , governador de la Jnia Egpcia, instigada per Antoc, va suposar el reinici de les hostilitats (260 aC). Els selucides van recuperar Cilcia i la costa fencia i van retornar la llibertat a les ciutats fencies, especialment Arvad (259 aC) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrat. El 258 aC els selucides van entrar a Efes, capital de la Jnia Egpcia, i a Milet, i van ocupar tota la regi. Antgon II Gnates de Macednia, aliat als Selucides, tamb va derrotar els egipcis en aiges de l illa de Cos. Ptolomeu, el governador de Jnia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada II Guerra de Sria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau (255 aC), en virtut del qual, en un dels acords, Antoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de Ptolomeu II d'Egipte, i el fill d aquesta uni seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antoc conegut com Antoc Hierax); Egipte va renunciar a Jnia (incloent algunes illes), a Cilcia i a Celesria.

El 252 aC Antoc va repudiar a la seva muller segons all pactat amb Egipte i el 251 aC es va casar amb Berenice. D aquesta uni va nixer un infant, de nom desconegut.

El strapa de Prtia Andragores, va agafar el ttol de Basileos (rei) vers el 255 aC. Tamb el strapa de Bactrina Diodot es va revoltar vers el 255 aC i es va fer independent amb ttol reial. No massa desprs, el 250 aC, els parns van apoderar-se de Partia; Andragores va fugir i el cap dels parns (parts) Arsaces I, es va proclamar rei.

El 246 aC, al morir Ptolomeu II Filadelf, Antoc va canviar la seva decisi sobre la successi i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice. Antoc va deixar a la seva dona Berenice a Antioquia i se n va anar a sia Menor, a Efes, on va tornar a viure amb Laodice (agost del 246 aC), que probablement el va enverinar. Probablement enterrat a Belevi. Seleuc II Callnic fou proclamat rei. A Antioquia soldats addictes a Laodice van matar al fill de Berenice. Aquesta va demanar ajut al seu germ Ptolemeu III d'Egipte, per fou tamb assassinada, abans que l egipci inicies les hostilitats (la III Guerra Sria).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65405" title="Pere Llosas i Badia" nonfiltered="901" processed="894" dbindex="25943">
Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), fou un banquer i poltic catal. 

El 1895 constitueix el banc Llosas, Escubs i Puigmitj, que el 1920 comena una fusi amb el Banco Hispano Americano.

Fou regidor de l'Ajuntament d'Olot del 1897 al 1901. Fou diputat a les Corts espanyoles el 1907, el 1914 i el 1916, i posteriorment el 1924 fou president de la Diputaci de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya. Fou governador civil de la Corunya el 1925 i de les Illes el 1926. 

Obra.
 Veritable concepte de la democrcia cristiana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65407" title="Estira i afluixa" nonfiltered="902" processed="895" dbindex="25944">
L'estira i afluixa, tamb conegut com estirar la corda, s un esport que posa dos equips un contra l'altre en una prova de fora.



Dos equips de vuit, el pes total dels quals no pot excedir un mxim determinat per la classe, s'alinen  al dinal d'una soga (d'aproximadament 10 centmetres en circumferncia). La soga s marcada amb una lnea cental i dos manques a quatre metres a cada costat de la lnea central. Els equips comencen amb la lnea central exactament a sobre d'una lnea marcada sobre el terra i una vegada comenat el concurs (l"estrebada") intenten estirar l'altre equip fins que la marca ms propera a l'equip contrari hagi creuat la lnea central o cometi una falta (quan un membre de l'equip contrar s'assegui o caigui a terra). 

Existeixen clubs d'estira i afluixa en molts pasos, i hi participen tant homes com dones.



Aquest esport va formar part dels Jocs Olmpics des de 1900 fins a 1920, per no n'ha format part des de llavors. L'esport forma part dels jocs mundials. La Federaci Internacional d'Estira i Afluixa (TWIF) organitza campionats mundials per equips nacionals casa dos anys, per a competicions de sala i d'exterior i una competici similar per equips.



El terme pot ser utlitzat com un smil que descriu una demostraci de fora bruta per dos grups oposats, per exemple, en una guerra entre entre dos departaments d'una empresa. Sovint, hi ha una tercera part que es la soga en l'estira i afluixa.



Trivialitats.
 La soga usada per a l'estira i afluixa a lUiryeong Keunjulttaenggigi (15 de gener en el calendai xins) fa 251 metres de llarg, 4.5 metres en circumferncia i pesa 54.5 tones mtriques. ;
 La soga usada per a l'estira i afluixa a Naha O tsunahiki (10 de setembre) fa 200 metres de llarg i pesa ms de 40 tones mtriques.



 Enllaos externs.

 College Tug of War Documentary: Tugs Untied;
 TWIF (o aqu per veure una animaci amb el Flash);
 Tug-o-War for Children;
 Tug Wars - Tug of War;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65415" title="Ajax (programaci)" nonfiltered="903" processed="896" dbindex="25945">
AJAX sn les sigles de Asynchronous Javascript And Xml, (JavaScript asncron i XML), un conjunt de tecnologies que permeten actualitzar continguts web sense haver de tornar a carregar la pgina. Aix obre la porta a pgines web interactives. 

Ajax s asncron en tant que les dades addicionals sn demanades i carregades en un segon pla, sense interferir en la presentaci i el comportament de la pgina. Habitualment les funcions d'Ajax es criden des del llenguatge JavaScript. Les dades sn adquirides usant l'objecte XMLHttpRequest, que est disponible als llenguatges d'script que corren en navegadors moderns, o tamb usant Remote Scripting en navegador que no suportin XMLHttpRequest. En qualsevol cas, no s necessari que el contingut asncron sigui formatat en XML.

Ajax s multiplataforma i es pot usar en diversos sistemes operatius, arquitectures de computador i navegadors web, ja que es basa en estndards oberts com JavaScript i DOM. Hi ha implementacions open source de frameworks i llibreries.

Una possible tcnica per programar en AJAX s mitjanant un motor AJAX (escrit en JavaScript i amagat en un marc ocult). Aquest motor s l'encarregat de mostrar la interfcie grfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjanant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sin que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest s el que fa la sollicitud al servidor. Un cop aix, el servidor retorna la sollicitud que passa a travs del motor i renderitza el resultat, de manera que mai es veur la pgina completament blanca com passa amb els models clssics d'aplicacions web. 

Exemples d'aplicacions que usen AJAX sn Google Maps, Gmail, fotocodex, Orkut, Flickr, A9.com, ZK Demo, eyeOS i OpenKM.

 Histria .

Les tcniques per la crrega asncrona de contingut es remonten a l'any 1996, quan l'Internet Explorer introdu l'element IFrame. Ajax s el substitut d'aquestes tcniques, amb les dades sent agafades per un Java applet amb el que la banda del client es pogus comunicar usant JavaScript. El 1999, Microsoft va crear l'objecte XMLHttpRequest com un control ActiveX a l'Internet Explorer 5, i els desenvolupadors de Mozilla i Safari seguiren aviat la tendncia amb versions natives de l'objecte.
El 5 d'Abril de 2006, el World Wide Web Consortium (W3C) va publicar el primer esborrany d'especificaci de l'objecte amb l'intenci de crear un estndard web oficial.

Vegeu tamb.
Spry framework;

 Enllaos externs .
 Documentaci d'AJAX al Centre de Desenvolupament de Mozilla;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65418" title="Vaal" nonfiltered="904" processed="897" dbindex="25946">

El Vaal s un riu del nord-est de Sud-frica, l'afluent ms gran de l'Orange.

Neix a les Drakensberg (serralada a l'est de Johannesburg) i desprs segueix una direcci sud-oest fins a unir-se a l'Orange al sud-oest de Kimberley. Durant bona part del seu recorregut fa de frontera entre les provncies d'Estat Lliure i Mpumalanga (antigament part del Transvaal, que rebia aquest nom per estar situat al nord del riu).

El seu nom prov d'un mot afrikaans homnim que significa pllid o descolorit, en referncia al tons grisosos que adopta durant les crescudes (quan baixa carregat de sediments).

Pateix un s hum intensiu, tant per irrigar camps com proveint les necessitats d'aigua per a la indstria del Witwaterrand i l'Estat Lliure.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65419" title="Seleuc II Callnic" nonfiltered="905" processed="898" dbindex="25947">
Seleuc II Callnic (Bell victoris) o Pogon (Barbut), fou rei selucida del 246 aC al 225 aC.

Desheretat pel seu pare Antoc II Thes el 250 aC en favor del fill de la seva segona dona Berenice d'Egipte, el 246 aC, fou restablert en els seus drets. Per evitar un nou capgirament la seva mare Laodice va assassinar (enverinar) a Antoc a Efes, i l exrcit va reconixer a Seleuc II com a rei. El fill de Berenice fou assassinat a Antioquia per soldats lleials a Laodice, i desprs tamb ho fou Berenice, que abans de morir va poder demanar ajut al seu germ Ptolemeu III Evergetes d'Egipte, el que va originar la III Guerra Sria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret.

Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quant el governador de Xipre, germ de Ptolomeu III, va desembarcar a Selucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota egpcia va ocupar Solos, a Cilcia. Els soldats egipcis van entrar a Sria sense trobar gaireb resistncia i van arribar fins el sud de les muntanyes del Taure, i al est fins al riu Eufrates. No se sap perqu a finals d any Ptolomeu III va tornar a Egipte, per es possible que fos al conixer que Berenice era ja morta; tot i aix els egipcis van mantenir l ocupaci de Sria. Mentre, Seleuc II es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues del sia Menor, especialment Esmirna, amb la nica excepci d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolomeu. Seleuc va fer aliana amb el rei del Pont (la germana de Seleuc, Laodice, es va casar amb l hereu del Pont Mitridates). Seleuc II va ordenar la construcci d una flota per reconquerir Sria, Efes i Solon.

El 244 aC Seleuc II es va presentar a Sria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l estiu); els egipcis per van  conservar la Celesria i Fencia, aix com la base de Selucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port).

El 243 aC Seleuc va concedir al seu germ Antoc Hierax (Antoc el voltor) el govern de les regions del sia Menor al nord del Taure. Antoc es va comportar com a sobir independent i va enfortir l aliana amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar tamb l aliana dels glates.

La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau pel qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jnia, Cria, Lcia, Pamflia, Cilcia Occidental i Celesria, aix com els territoris que dominava a Trcia (Abdera, Cipsela, Samotrcia, Sestos i els Quersons.

El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germ Antoc Hierax a l obedincia i va envair els seus territoris iniciant-se l anomenada "Guerra dels germans". La victria de Hierax, gracies als glates, a Ancira (235 aC), va obligar a Seleuc II a retornar a Sria deixant l'sia Menor en poder del seu germ que es titulava Rei de Cilcia i sia Menor, i estava casat amb una filla del rei de Bitnia Zielas (+ 228 aC).

Seleuc va lluitar desprs contra els parts. No estan clars els resultats d aquesta lluita, ja que algunes fonts parlen de qu fins i tot fou capturat pels parts i va romandre presoner per uns anys, mentre d altres diuen que va establir la pau amb Arsaces I de Prtia que va reconixer la seva sobirania.

El 230 aC el rei de Prgam tal, que havia derrotat als glates, va atacar a Antoc Hierax, que era aliat d aquestos. Antoc, desprs de la derrota glata, noms tenia el suport egipci, poc significatiu. Desprs de tres campanyes victorioses d'tal, finalment Antoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cria), glates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antoc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircnia lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macednia) els agents de la qual van revoltar el nord de Sria al seu favor. Seleuc va retornar a Sria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d altres cap a Trcia) i va morir poc desprs (vers 227 aC) a mans d uns lladres.

Seleuc II va morir el 225 aC a causa d una caiguda de cavall i el va succeir el seu fill Alexandre, amb el nom de Seleuc III Ceraune.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65425" title="Seleuc III Ceraune" nonfiltered="906" processed="899" dbindex="25948">
Seleuc III Ceraune (Tro) o Soter (Salvador) fou rei selucida del 225 aC al 223 aC. El seu nom original fou Alexandre i va agafar el de Seleuc al ser proclamat rei.

Era el fill gran de Seleuc II Callnic i va nixer el 243 aC. Va succeir al seu pare a la mort d'aquest el 225 aC.

El 225 aC van enviar un exercit sota el comandament d'Andromac, oncle de Seleuc III, contra la part de Frgia que havia estat ocupada per tal de Prgam. L'exrcit fou derrotat i Andromac fou fet presoner i enviat a Egipte.

El 224 aC el nou rei de Capadcia Ariarates IV va succeir al seu pare Ariarates III i es va acostar a Seleuc III (mes tard el rei capadoci es casar amb Antioquida, filla del futur rei Antoc III el gran).

El 223 aC Seleuc va assolir personalment el comandament del exercit que va marxar a sia Menor. Per durant la campanya fou assassinat per un dels seus oficials. Aqueos, fill del abans esmentat Andromac, va assumir la direcci del exercit i va aconseguir retirar-se sense gaires baixes. Aqueos va proclamar rei al germ petit de Seleuc III, Antoc III el gran, de 18 anys d'edat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65426" title="Conrad de Siclia" nonfiltered="907" processed="900" dbindex="25949">

Conrad de Siclia, Conrad el Jove o Conrad V ( castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Npols 1268 ), duc de Subia, rei titular de Jerusalem i rei de Siclia (1254-1258).

Orgens familiars.
Nascut el 25 de mar de 1252 fou l'nic fill legtim de Conrad IV d'Alemanya, i Elisabet de Baviera. Per lnia materna era nt del duc de Baviera Ot II

A la mort del seu pare el 1254 el seu oncle Llus II de Baviera fou el seu tutor, cosa que li permet retenir el ttol de duc de Subia. Al Regne de Siclia, la seva infantesa va permetre al germanastre del seu pare Manfred I de Siclia que exercs la regncia del regne, per desenvolupant plans per usurpar-li el tron a Conrad.

Des de la seva infantesa el Papa Innocenci IV va perseguir Conrad amb el mateix odi que havia perseguit el seu avi Frederic II, emperador romanogermnic, procurant concedir el regne de Siclia a un prncep estranger. El successor del Summe Pontfex, Alexandre IV, va continuar la mateixa poltica i va oferir les terres imperials de la Dinastia Hohenstaufen al rei de Castella Alfons X i va prohibir l'elecci de Conrad com a rei dels Romans.

La corona siciliana.
Per la seva joventut, Conrad ced la regncia de Siclia al seu oncle Manfred I de Siclia el 1254, restant Conrad en terres alemanyes. Manfred, amb ganes d'aconseguir el tron sicili, escamp el 1258 entre el poble sicili la falsa notcia que Conrad havia mort. El poble sicili accept el nou rei i l'aclam pblicament. Els gelfs de Florncia reclamaren la presncia de Conrad al sud de la pennsula per reclamar els seus drets, per el seu oncle Llus II de Baviera refus la invitaci i Manfred aconsegu plcidament la corona.

El 1262 Conrad va prendre possessi com a duc de Subia. El 1266 el nou Papa Climent IV reclam l'ajuda de Carles I d'Anjou, germ del rei Llus IX de Frana, per fer front al poder de Manfred I a Siclia. Les tropes franceses arribaren a Siclia i per la Batalla de Benevent derrot i mat al rei sicili, convertint-se el duc d'Anjou en el nou rei de Siclia. 

La derrota de Manfred alegr molt a Conrad, i vei la possibilitat de recuperar el seu tron. Consolidant les seves forces va marxar vers Lucera i el 23 d'agost de 1268 amb un exrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei a la batalla de Tagliacozzo. La impacincia dels soldats de Conrad per saquejar un camp enemic, desprs d'un assalt victoris, va donar la victria final al bndol del duc d'Anjou. Conrad escap cap a Roma per en un nou intent de retornar a l'illa de Siclia fou capturat per Carles d'Anjou i fou tancat en un castell de Npols, morint el 29 d'octubre d'aquell any.

Amb la mort de Conrad als setze anys, la lnia legtima dels Hohenstaufen s'exting. El ttol de rei titular de Jerusalem pass a la lnia successria de la segona filla de la seva rebesvia Isabel I de Jerusalem, Alcia de Champagne, obrint-se un perode de conflictes hereditaris entre la dinastia Briene i la dinastia Lusignan. El regne de Siclia continu en mans de Carles I d'Anjou, per mitjanant les Vespres Sicilianes de 1282 els hereus aragonesos de Manfred I de Siclia aconseguiran conservar la part insular del Regne de Siclia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65427" title="Beatriu d'Espanya" nonfiltered="908" processed="901" dbindex="25950">
Beatriu d'Espanya (Madrid 1909 - Roma 2002) va ser infanta d'Espanya i princesa de Civitella-Cessi per matrimoni.

Filla del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg nascuda l'any 1909 al Palau Reial de Madrid. Des del seu naixement gaud del tracte d'infanta d'Espanya amb el grau d'altesa reial. Era nta del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Espanya i besnta de la reina Victria I del Regne Unit.

El fet que fou portadora del gen de l'hemoflia fu que fos considerada un mal partit per la reialesa europea. Aix, desprs de partir a l'exili l'any 1931 es cas el 1935 a Roma amb el prncep Alessandro Torlonia di Civitella-Cessi hereu d'una famlia principesca d'origen vatic que havia acumulat una important fortuna grcies a l'activitat bancria de la famlia amb el Vatic. La parella s'install al Palau Torlonia de Roma i tingueren quatr fills:

Princesa Sandra Torlonia de Civitella-Cessi nascuda a Roma el 1935. Es cas amb el comte Clemente Lecquio di Assaba.

Prncep Marco Antonio Torlonia de Civitella-Cessi nascut a Roma el 1937. Es cas en primeres npcies amb la princesa Orsetta Caracciolo la qual mor l'any 1968. Es tron a casar amb Philippa Mcdonald i desprs amb Blazena Svitakova. s el sis prncep de Civitella-Cessi.

Princesa Marino Torlonia de Civitella-Cessi nascuda a Roma el 1939 i morta el 1995.

Princesa Olmpia Torlonia de Civitella-Cessi nascuda a Roma el 1943. Es cas amb Paul-Annik Weiller i sn pares de la princesa Sibilla Weiller esposa del prncep Guillem de Luxemburg.

Visqu tota la seva vida al Palau Torlonia de Roma en el qual mor l'any 2002 essent junt amb la princesa Caterina de Grcia i el comte Carles Joan de Sucia els tres ltims besnts de la reina Victria I del Regne Unit vius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65430" title="Klingon" nonfiltered="909" processed="902" dbindex="25951">

Els klingon (tlhIngan en la seva llengua), sn una raa d'humanoides de l'univers Star Trek. Van ser els enemics principals a la serie original i van acabar fent-se aliats de la Federaci, desprs de l'incident a la seva lluna Praxis, tal como es pot veure a Star Trek VI: Aquell pas desconegut. Apareixen per primera vegada al captol 27 de la primera temporada (Els salvadors salvats). Reben el seu nom del Tinent Wilbur Clingan, que va servir a Gene Roddenberry al departament de Policia de Los ngeles.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65431" title="Mulholland Drive" nonfiltered="910" processed="903" dbindex="25952">

Mulholland Drive s una coneguda carretera de Los Angeles, Califrnia. El seu nom prov de l'enginyer William Mulholland. Una tram d'ella tamb s'anomena Mulholland Highway. 

La major part de la carretera s de dos carrils, i segueix la falda de les Muntanyes de Santa Monica, i els turons de Hollywood, connectant els dos trams de l'Autovia 101, i creuant el Boulevard Sepulveda, el Boulevard Beverly Glen, Coldwater Canyon Drive, i el Boulevard Laurel Canyon. El fams cartell de Hollywood s a un costat de la carretera. Ofereix una vista de Los Angeles i la Vall de San Fernando. 

La carretera continua cap a l'oest oferint vistes de Los Angeles i desprs de Burbank, Ciutat Universal i de la resta de la Vall de San Fernando. Creua el cim de les muntanyes fins a pocs quilmetres a l'oest de l'Autovia 405. En aquest punt (la intersecci amb la Carretera de les Muntanyes Encino), la carretera no admet motos. Aquest tram dura uns quilmetres, i desprs torna a la normalitat passat l'est del Topanga Canyon Boulevard. Poc desprs, Mulholland Drive es divideix entre l'Autopista de Mulholland i la Carretera de Mulholland. La Carretera de Mulholland mor a l'Autovia 101 en convertir-se en el Valley Circle Boulevard. 

El ttol de la pellcula Mulholland Drive prov d'aquesta carretera, i fou mencionat per l'obra de Tom Pettin Free Fallin, i a la can de R.E.M. Electrolite. El filsof francs Jean Baudrillard la descriu metafricament com "el punt d'entrada dels extraterrestres" al seu llibre America. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65434" title="Pas de Cahuenga" nonfiltered="911" processed="904" dbindex="25953">
El Pas de Cahuenga (en angls Cahuenga Pass) s un pas de muntanya que travessa la part est de les muntanyes de Santa Monica, a Los Angeles (Califrnia). El seu nom prov de la llengua Tongva, una llengua indgena d'aquella zona. Connecta la Conca de Los Angeles amb la Vall de San Fernando a travs de l'Autovia de Hollywood (US 101) i el Boulevard Cahuenga. S'eleva fins aproximadament els 235 metres i s el pas ms senzill que hi ha per travessar les muntanyes.

Fou l'escena de dues grans batalles, la Batalla del Pas de Cahuenga, del 1831, i la Batalla de La Providencia o Segona Batalla del Pas de Cahuenga, del 1845 , totes dues a la Vall de San Fernando prop de l'Studio City. De fet, sovint encara s'hi poden trobar les bales dels canons en excavacions per la zona.  A travs de la ruta de l'histric El Camino Real, el significat histric del pas encara es pot apreciar a travs d'un cartell que anomena la zona com a Paseo de Cahuenga. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65435" title="Freguesia de Montemor-o-Velho" nonfiltered="912" processed="905" dbindex="25954">

Montemor-o-Velho s una freguesia portuguesa del municipi de Montemor-o-Velho, amb 24,82 km  d'rea i 2,853 habitants (2001). Densitat: 114,9 hab/km .

Patrimoni.
Esglsia de Nossa Senhora dos Anjos, claustre de Diogo de Azambuja ;
Castell de Montemor-o-Velho, i Esglsia de Santa Maria da Alcova;
Presa de Regadiu del Poo de Cal;
Capella de la Misericrdia de Montemor-o-Velho;
Teatre Ester de Carvalho o Antic Teatre Infante D. Manuel;
Esglsia de So Martinho (Montemor-o-Velho) o Esglsia Matriu de Montemor-o-Velho;
Solar dels Alarces;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65436" title="Jcome Ratton" nonfiltered="913" processed="906" dbindex="25955">
Jcome Ratton (Frana, 7 de juliol de 1736 - Lisboa, c. 1821-1822), industrial i comerciant luso-francs del segle XVIII i inici del segle XIX.

Vingu encara jove cap a Portugal, on ja hi tenia familiars (un oncle seu mantenia activitat mercantil a Porto). El 1758 es cas amb una filla del cnsul francs de Portugal, i el 1762, durant la Guerra dels Set Anys, aconsegu la nacionalitat portuguesa. 

En el quadre de les poltiques de foment industrial pombal, el 1764 project una fbrica de tinta i una altra de paper, a Elvas i Lisboa; al mateix temps invertia en l'exploraci de salines d'Alcochete i a la plantaci d'arbres extics a Portugal (ell fou el responsable de la introducci de l'eucaliptus all). 

El 1789 fund una fbrica de fabricaci de cot a Tomar, la primera del pas a utilitzar la nova tecnologia de la revoluci industrial - la mquina de vapor. 

Per la seva intensa activitat en benefici del regne, reb el grau de cavaller de l'Ordre de Crist.

Amb l'inici de les Invasions Franceses (1807), fou detingut per sospits de collaboracionisme amb els ocupants, i connotat amb els revolucionaris jacobins; fou pres a So Julio da Barra, i d'all el portaren a la illa Terceira, on finalment fou enviat a Anglaterra, on s'hi exili fins el 1816. 

De retorn a Lisboa, hi mor prop del 1821 o 1822. El barri de Lisboa de Rato prov del seu cognom Ratton. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65437" title="Avenida da Liberdade" nonfiltered="914" processed="907" dbindex="25956">

L'Avenida da Liberdade (nom portugus, literalment Avinguda de la Llibertat) s una avinguda central de la ciutat de Lisboa. 

Desprs del terratrmol del 1755, el marqus de Pombal cre el Passeio Pblico (Passeig Pblic) a l'rea actualment ocupada per la part inferior de l'Avenida da Liberdade i la Praa dos Restauradores (Plaa dels Restauradors). Tot i el nom, era envoltat per murs i portals per on noms hi passaven els membres de l'alta societat. El 1821, quan els liberals arribaren al poder, els murs foren ensorrats i el passeig s'obr a tothom. 

L'avinguda que avui es pot contemplar fou construda del 1879 al 1882, a l'estil dels Camps Elisis de Pars. La gran avinguda plena d'arbres es convert en un centre de celebracions, festivitats i manifestacions. Inclou un monument als que moriren a la Primera Guerra Mundial. L'avinguda encara conserva una certa elegncia, amb fonts i esplanades sota els arbres. Actualment uneix la Praa do Marqus de Pombal amb la Praa dos Restauradores. 

Algunes de les mansions originals han estat preservades, com el cinema neoclssic Tivoli, amb un quiosc dels anys 20 a l'exterior, per malauradament moltes de les faanes d'estil noucentista han estat transformades en edificis d'oficines, hotels o complexos comercials. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65438" title="Praa dos Restauradores" nonfiltered="915" processed="908" dbindex="25957">
La Praa dos Restauradores (nom portugus, literalment plaa dels Restauradors) s una plaa de la ciutat de Lisboa. Commemora l'alliberament de Portugal del domini espanyol el 1640. 

Enmig de la plaa s'aixeca un monument en commemoraci d'aquest fet histric. Les figures de bronze del pedestal representen la Victria, amb una palma i una corona, i la Llibertat. Els noms i les dates dels costats sn els de les batalles de la Guerra de la Restauraci. 

El projecte del monument pertany a Antnio Toms da Fonseca i les esttues allegriques (la Independncia i la Victria) sn de Simes de Almeida i Alberto Nunes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65441" title="Toms de Almeida" nonfiltered="916" processed="909" dbindex="25958">
En Toms de Almeida (Lisboa, 1670 - Lisboa, 1754), fou el primer patriarca de Lisboa. Abans ho fou el bisbe de Lamego (1706) i ms tard el bisbe de Porto (1709). Climent XII l'elev a cardenal el 20 de desembre de 1737. 

 Ordres episcopals .

El Cardenal Toms de Almeida fou el principal sagrant dels segents bisbes: 

 Dom Ludovico Alvares de Figueiredo;
 Dom Bartolomeu do Pilar, O. Carm. ;
 Dom Antnio de Guadalupe, OFM;
 Dom Jos Fialho, O. Cist. ;
 Dom Luiz de Santa Teresa da Cruz Salgado de Castilho, OCD ;
 Dom Guilherme de So Jos Antnio de Aranha ;
 Dom Manoel da Cruz Nogueira, O. Cist.;
 Dom Antnio de Nossa Senhora do Desterro Malheiro, OSB;
 Dom Jos Botelho de Matos;
 Dom Joo da Cruz Salgado de Castilho, OCD ;
 Dom Manoel de Santa Ins Ferreira, OCD ;
 Dom Francisco de So Tiago, OFM ;
 Dom Bernardo Rodrigues Nogueira  ;
 Dom Miguel de Bulhes e Sousa, OP ;
 Dom Antnio da Madre de Deus Galvo, OFM;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65443" title="Seth Wescott" nonfiltered="917" processed="910" dbindex="25959">
Seth Wescott s un snowboarder que viu prop de Farmington (Maine, EUA), nascut l'any 1976. S'entren a les muntanyes de prop de Cordova (Alaska). Ha competit als X-Games i s un snowboarder des del 1989. S'involucr a l'Snowboard Cross el 1997 i guany una medalla d'or als Jocs Olmpics d'Hivern en el seu debut de 2006. 

La seva xicota s la Tanja Frieden, que guany una medalla d'or d'Snowboard Cross als Jocs Olmpics d'Hivern del 2006. 

Enllaos externs.
Jocs Olmpics NBC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65444" title="Nova Eslovnia" nonfiltered="918" processed="911" dbindex="25960">
El partit Nova Eslovnia   Partit del Poble Cristi o simplement Nova Eslovnia, NSi (eslov Nova Slovenija   Kr  anska ljudska stranka o Nova Slovenija) s un partit de centre-dreta d'Eslovnia. A les ltimes eleccions legislatives del 3 d'octubre del 2004, el partit guany un 9% del vots i 9 de 90 diputats. 

El seu lder s Andrej Bajuk i amb 9 membres al Parlament forma part del govern de Janez Jana.

Representaci parlamentria:

ImageSize  = width:350 height:120
PlotArea   = width:250 height:80 left:50 bottom:20
AlignBars  = justify

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:20
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:4 start:0

PlotData=
  bar:Escons color:teal width:30   mark:(line,white) align:left fontsize:S
  bar:1990 color:green from:start till:11 text:11 
  bar:1992 color:green from:start till:15 text:15 
  bar:1996 color:green from:start till:10 text:10 
  bar:2000 color:kelleygreen from:start till:9 text:9
  bar:2000 from:9 till:17 text:8 
  bar:2004 from:start till:9 text:9 
  

Enllaos externs.
Pgina web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65445" title="Patrcia del Regne Unit" nonfiltered="919" processed="912" dbindex="25961">

Lady Patrcia Ramsay (Londres 1886 - 1974). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda per naixement al sser nta per lnia paterna de la reina Victria I del Regne Unit. Nasqu al Palau de Buckingham el 17 de mar de 1886. Filla dels ducs de Connaught, Artur del Regne Unit i Llusa Margarida de Prssia. Era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, i dels prnceps Frederic Carles de Prssia i de la princesa Maria d'Anhalt-Dessau per part de mare.

Durant la seva joventut viatj molt a conseqncia de la feina del seu pare a la marina britnica. Establerta a l'ndia i desprs al Canad. s, precisament al Canad on ella es vei induda de valors democrtics que al llarg de la seva vida l'ajudaren a prendre importants decisions. Al Canad obtingu una important popularitat i apadrin diversos regiments de l'exrcit canadenc.

Diversos foren els candidats a contraure matrimoni amb ella, el rei Manel II de Portugal, el rei Alfons XIII d'Espanya o el gran duc i futur tsar per un dia Miquel II de Rssia.
El 27 de febrer de 1919 es cas fora del cercle de les cases reials amb el comandant Alexandre Ramsay que era ajudant de camp del seu pare i tercer fill del comte de Dalhousie. Casada a l'Abadia de Westminster va decidir prescindir del ttol de princesa i del grau d'altesa reial al considerar que era contradictori amb el nou estatus de casada, adoptant el ttol de lady. El matrimoni tingu un fill:

 Alexandre Ramsay de Mer nascut Londres l'any 1919 i mort als seus estats d'Aberdeenshire l'any 2002. Es cas amb l'aristcrata anglesa lady Flora Fraser, lady Saltoun.

Malgrat que es desfs dels seus ttols reials ella va seguir pertanyent a la Famlia Reial britnica i va atendre la majoria dels actes de la famlia reial. Els ltims anys de la seva vida fou una de les persones amb una popularitat ms alta dintre de la famlia reial.

Lady Patrcia Ramsay fou una completa artista especialitzada en les aquareles. El seu estil inspirat en els pasos tropicals i influenciat per Gauguin i Van Gogh. 

Mor l'any 1974 essent la penltima nta viva de la reina Victria I del Regne Unit. A la seva mort nicament qued viva la princesa Alcia del Regne Unit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65447" title="Sergi de Rssia" nonfiltered="920" processed="913" dbindex="25962">


Sergi de Rssia, gran duc de Rssia (Tsrskoie Sel 1857 - Moscou 1905). Gran duc de Rssia amb el tractament d'altesa imperial.

Nascut el dia 29 d'abril de 1857 a Tsrskoie Sel essent fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. Era, en conseqncia, nt del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden.

Entre d'altres era germ del tsar Alexandre III de Rssia, del gran duc Vladimir de Rssia i de la gran duquessa Maria de Rssia.

Prengu part a la Guerra Russoturca de 1877 a 1878 i fou ascendit al grau militar de coronel. L'any 1884 es cas amb la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. La parella no tingu fills per adopt als fills del gran duc Pau de Rssia i de la princesa Alexandra de Grcia.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1890 a Sant Petersburg i morta el 1958 a Pars. Es cas amb el prncep Guillem de Sucia i en segones npcies amb el prncep Sergei Mikhailovich Putjatin.

SAI el gran duc Demetri de Rssia nascut a la finca rural de Ylinoske el 1891 i mort a Davos el 1941. Es cas morganticament amb la multimillonria estatunidenca Audrey Emery el 1927.

Sergi fou promocionar a l'Estat Major de l'exrcit rus el 1887 i a coronel en cap del regiment Preobrazhensky. EL 26 de febrer de 1891 va ser creat general ajudant i destinat a Moscou. L'any 1894 fou creat membre del consell d'Estat i fou promocionat a Lieutenant genaral del districte de Moscou, districte del qual fou creat governador l'1 de gener de 1905.

El mateix 1905 fou assassinat per un anarquista mentre es dirigia cap al Kremlin. Les seves restes foren enterrades en el Pante Imperial de Sant Petersburg















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65449" title="Mollet" nonfiltered="921" processed="914" dbindex="25963">

Geografia:
Mollet de Peralada, municipi de l'Alt Empord.
Mollet del Valls, municipi del Valls Oriental.
Sant Joan de Mollet, municipi del Girons.
Esport:
CF Mollet;
Mollet Hoquei Club;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65450" title="Antoc III el gran" nonfiltered="922" processed="915" dbindex="25964">


Antoc III el gran (vers 241 aC 187 aC) fou rei selucida del 223 aC al 187 aC. Va adoptar (el 204 aC) el ttol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per aix se l coneix com "el gran".

Era fill de Seleuc II Callnic i germ petit de Seleuc III Ceraune. A la mort d aquest darrer fou proclamat rei pel seu cos Aqueos, cap del exrcit, quant tenia 18 anys. Aqueos era fill d'Andromac, net d'Aqueos (germ d'Antoc I Soter) i besnt de Seleuc I Nictor. Aquest va nomenar a Mol com a strapa de Mdia, i al seu germ Alexandre com a strapa de Prsia. El ministre Hermeias va ordenar un atac a Celesria que va fracassar.

Aqueos va iniciar una ofensiva contra Prgam i va derrotar a tal, deixant redut el seu regne als lmits del 228 aC. Mol no va tardar a revoltar-se i es va proclamar Basileus de Mdia, i el seu germ Alexandre se l hi va unir i el va reconixer com a sobir. Els rebels controlaren aviat des Babilnia fins a Bactriana, i van rebutjar una expedici enviada contra ells per ordre d'Hermeias (222 aC), per el 221 aC Antoc hi va anar personalment i els soldats de Mol van desertar. Mol i Alexandre (i altres caps rebels) es van sucidar i els seus territoris van tornar a l obedincia del rei selucida; la Mdia Atropatene, independitzada sota  Artabazanes, va quedar tamb sotmesa. Mentre Antoc feia la guerra a Prsia, el general Aqueos, pensant que el rei seria derrotat, es va revoltar al seu govern del sia Menor i va anar a Antioquia on va entrar (221 aC), per al conixer la victria de Antoc va fingir que romania lleial i finalment Antoc el va perdonar i li va deixar el seu govern, per el prestigi d'Aqueos guanyat a la guerra contra Prgam es va esvair. Hermeias fou assassinat poc desprs per orde d'Antoc III.

Antoc va decidir que havia de recuperar Celesria als egipcis aprofitant l eufria per les darreres victries, i va atacar Selucia de Piera que va ocupar, i desprs va avanar cap al sud on el governador egipci, un etoli anomenat Teodot, li va entregar sense lluita Tir i Tolemaida (Acre) el que va permetre a Antoc dominar gran part de Fencia. El 220 aC Antoc va assetjar Dora, per davant el temor del gran nombre de soldats egipcis concentrats a Pelusium, es va signar una treva de quatre anys. Aquesta guerra fou anomenada "IV Guerra Sria".

El 217 aC es va reiniciar la guerra i Antoc va entrar a Egipte i va enfrontar-se als Lgides a Rfia en una batalla en la que els egipcis van fer servir 70 elefants de Lbia (i tenien setanta mil soldats) i els selucides 120 elefants de l ndia (i vuitanta mil soldats). Si be l ala esquerra dels egipcis fou desfeta, els egipcis van aconseguir la victria (22 de juny del 217 aC). Es va signar la pau per la qual Antoc va retornar la Celesria a Egipte.

El 216 aC Antoc va considerar que era hora de castigar el seu cos Aqueos, que a mes a mes estava actuant com un sobir independent a Sardes, i va envair l'sia Menor. Aqueos fou derrotat i es va entregar (214 aC). Va restar presoner un temps (214 aC) fins que fou executat i la seva viuda Laodice es va mantenir a la ciutadella fins el 213 aC en qu es va rendir. 

El 212 aC Armnia, nominal selucida i de fet independent, apareixia dividida entre dos reis tericament ambds vassalls d'Antoc: l Armnia prpia i l Armnia Sofene o Armnia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i el regne comprenia bsicament el pas de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Antoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata el 212 aC. Xerxes es va rendir i va implorar la clemncia del rei, que va acceptar que conservs el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu esps i aix la Sofene va tornar als dominis directes selucides. La dinastia d Armnia fou deposada per Antoc el 200 aC. Antoc va nomenat dos estrategs : Artaxies (Artaxes) per l Armnia prpia o major, i Zariadris per l Armnia Sofene o menor.

El 211 aC Antoc va fer una brillant campanya contra els parts, i va ocupar la seva capital Hekatompilos, per finalment va acceptar per mitj d un tractat la seva independncia amb unes certes obligacions envers el rei selucida.

El 210 aC Antoc va dirigir el seu exercit contra Bactrina. Els bactrians el van anomenar Antimac Nicfor (el victoris). Com que els parts van incomplir els acords del any anterior, Antoc va deixar Bactrina i es va dirigir altra cop contra els parts, i el 209 aC va tornar a ocupar la capital Hekatompilos i va obligar al rei Artaban I de Prtia (Arsaces III) a reconixer la sobirania selucida. El 208 aC Antoc va tornar a Bactrina, va ocupar Tambrax, va derrotar els bactrians a Sirynx i altre cop al riu Arios (Hara Rud) i va assetjar la capital Bactra (208 aC a 206 aC) fins que es va fer la pau per la qual Eutidem de Bactrina fou reconegut rei en perpetua aliana amb el regne selucida i el fill d'Eutidem, Demetri, es va casar amb una filla d'Antoc. Desprs va seguir cap a la Vall de Kabul i va rebre l homenatge del rei Sofagasenos, retornant en direcci a Babilnia per Kerman i Sistan (205 aC). Des Selucia del Tigris va dirigir una expedici al golf prsic contra el Gerrhis de la costa d'Arbia.

El 205 aC o 204 aC Antoc va fer un acord secret amb Filip V de Macednia per repartir-se el regne d'Egipte (les possessions gregues, les illes i Cirene per Macednia, i la resta pels selucides). L acord va comenar a fer-se efectiu al 202 aC quant les ciutats gregues sota influencia egpcia van comenar a declarar-se independents amb ajut de Macednia i dels selucides, posant-se sota protecci dels regnes vens. Les ciutats de Trcia (Lisimquia, Calcednia, Cios, Tasos, i altres) van passar a Macednia (el rei de Macednia va cedir Cios a Bitnia) i les de Jnia (com Efes) al regne Selucida. El 201 aC els selucides van envair Celesria i va arribar fcilment fins a Gaza on van trobar resistncia. Una flota egpcia fondejada a Samos va caure en mans dels macedonis, que van haver de combatre seguidament a la flota de Prgam que s havia aliat a Egipte; la batalla es va lliurar en aiges de Quios i fou de resultat incert; la flota dels rodis (tamb aliats d'Egipte, junt amb  Quios, Czic i Bizanci) fou derrotada enfront de Milet per es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se, i els macedonis van desembarcar a Milet i van avanar cap a Prgam que no van poder ocupar; els macedonis van anar a passar el hivern a Cria. 

El 200 aC l etoli Skopas, al servei d'Egipte, va envair la Celesria i la va recuperar per en el contraatac selucida Skopas fou derrotat a la muntanya Panion i va quedar assetjat a Sid. Prgam i Rodes van dirigir-se al Senat rom demanant ajut; el senat va dubtar per finalment va decidir enviar un cos expedicionari dirigit per Sulpici Galba Mxim II (que era cnsol amb el seu collega Aureli Cotta) que va operar bsicament a Grcia contra Macednia.

El 199 aC Skopas va capitular a Sid i casi tota la Celesria amb Fencia va retornar a mans dels selucides. El mateix Egipte fou amenaat per els egipcis eren ara tamb aliats de Roma, i els romans van enviar una ambaixada a Antoc que va haver de prometre no atacar el pas per va veure confirmada per Roma la seva possessi de Celesria, i en els mesos segents Antoc es va assegurar el domini complert de la regi (198 aC). Tot seguit va atacar a Prgam, per aquest regne va demanar ajut a Roma, que va enviar una ambaixada, i Antoc va haver de renunciar al atac i retirar les tropes. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava al sia Menor (la costa de Lcia i de Pamflia, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selucides, desprs d un acord d'Antoc amb Roma. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaraci romana que restaurava la independncia i llibertat de totes les ciutats gregues desprs de la batalla de Cinoscfals. Antoc es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma i Lampsacos a Prgam (196 aC). Antoc va ocupar tamb Sestos i va reconstruir Lisimquia, i Roma el va convidar a evacuar Trcia i retornar al sia Menor. Antoc no va acceptar i va sotmetre la qesti de Lampsacos i Esmirna al arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Clepatra, filla d'Antoc III es casaria amb Ptolomeu V d'Egipte (l enlla es va fer el 193 aC).

El 195 aC el cartagins Anbal es va refugiar a territori selucida, el que va provocar la inquietud de Roma. Una ambaixada romana (194 aC) va demanar a Antoc que evacues les seves possessions de Trcia i a canvi obtindria mans lliures per l'sia Menor; per els delegats d'Antoc no havien rebut poders per acceptar o rebutjar aquesta proposta i l oportunitat de la pau es va esvair. El 193 aC va morir el fill gran i hereu d'Antoc III.

El 192 aC la Lliga Etlia va demanar l ajut d'Antoc III que es va presentar a Demetrade, des on va ocupar part de Tesslia, Calcis i tota la resta de l illa d'Eubea, on es va casar per segona vegada amb grans festes. La captura d uns soldats romans a Delio va provocar l esclat de la guerra contra Roma, que tenia com aliats a Macednia, Egipte i Prgam). Antoc va considerar prudent reforar les seves aliances i la seva filla es va casar amb el rei Ariarates IV de Capadcia, i es va establir una aliana amb Galcia. El 191 aC Antoc va ocupar la resta de Tesslia i va atacar Acarnnia on noms va poder ocupar una ciutat. Filip V de Macednia va envair Tesslia i all es van reunir amb ell les forces enviades per Roma sota comandament de Marc Acili Glabri. Antoc va prendre posici a les Termpiles per fou sorprs pels romans pel mateix pas que van usar el perses contra Lenides d'Esparta, i etolis i sirians foren aplanats. Antoc III va fugir a Calcis i des all a Efes, i els romans van ocupar Eubea. La flota selucida fou derrotada pels vaixells romans, pergamides i rodis a Cap Corico (o Koryko). El etolis van ser derrotats (vegeu Etlia).

El 190 aC els vaixells selucides van destruir una flota rdia en aiges de Samos (primavera) i moltes ciutats gregues es van passar a Antoc. Els selucides, sota comandament de Seleuc, fill d'Antoc, van atacar la ciutat de Prgam defensada per tal, germ del rei umenes. La flota romana va derrotar a la flota selucida a Side (estiu, juliol o agost) i altra cop al Cap Mioneso (setembre) aconseguit alliberar Prgam del setge. Els romans es van dirigir a Trcia que ja havia estat evacuada pels selucides, van franquejar l estret i van prendre posicions a sia. Antoc va demanar la pau oferint la renuncia a Trcia, deixar lliures a les ciutats gregues de l'sia Menor, i pagar la meitat del cost de la guerra, per el consol rom Lluci Corneli Escipi va rebutjar l oferta, i va oferir la pau nomes a canvi de l evacuaci selucida de l'sia Menor fins el Taure i el pagament de totes les despeses de la guerra, condicions que Antoc va rebutjar. El 189 aC es va lliurar la decisiva batalla de Magnsia del Sipilos en qu Cneu Domici Aenobarb va derrotar a Antoc que va perdre uns cinquanta mil homes, i es va haver de retirar amb les restes del exercit mes enll del Taure, havent d acceptar la pau. Va enviar una ambaixada per negociar la fi de la guerra i les negociacions es van allargar sobretot degut a les peticions de Rodes i Prgam (que demanava Trcia i gran part del sia Menor inclosa Capadcia). En aquest perode Armnia es va fer independent; Capadcia va formar les seves prpies aliances; i Psdia va esdevenir independent de fet. En el tractat d'Apamea l imperi selucida va perdre l'sia Menor, va haver de renunciar a tenir elefants i a reclutar mercenaris i va haver de pagar una forta indemnitzaci de guerra i a mes el segon fill d'Antoc quedaria com hostatge de Roma; Anbal, refugiat a la cort selucida, fou expulsat i es va refugiar a Bitnia; Galcia va esdevenir un tetrarcat sota protecci romana; Prgam va rebre el Quersons traci, Frgia, Licania, Pamflia i nominalment Psdia; Rodes va obtenir el protectorat sobre Cria i Lcia; moltes ciutats gregues van esdevenir ciutats lliures.

Per pagar la indemnitzaci Antoc va haver de recrrer a tota classe d excessos com el saqueig dels temples. Durant el saqueig d un temple de Belo a Elimaida, va resultar mort (187 aC) i el va succeir el seu fill gran Seleuc IV Philopator.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65452" title="Ares (desambiguaci)" nonfiltered="923" processed="916" dbindex="25965">

Mitologia:;
Ares, du de la mitologia grega.
Geografia:;
Ares del Maestrat, municipi de l'Alt Maestrat.
Ares dels Oms, municipi dels Serrans, abans conegut com a Ares d'Alpont.
La Gurdia d'Ares, entitat municipal descentralitzada dins el terme de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell.
Les Ares, santuari situat prop del port de la Bonaigua, en l'anomenada Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Informtica;
Ares Galaxy, s un programa informtic tipus P2P d'intercanvi d'arxius.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65453" title="Seleuc IV Filoptor" nonfiltered="924" processed="917" dbindex="25966">
Seleuc IV Filoptor (Philopator) fou rei selucida del 187 aC al 175 aC. 

Va succeir al seu pare Antoc III el gran a la seva mort el 187 aC, estant el regne redut a Sria, Cilcia, Celesria, Mesopotmia, Babilnia i Prsia. 

Fou assassinat pel seu ministre Heliodoros. El seu hereu era el seu fill Demetri el jove que era hostatge a Roma, i fou proclamat rei, sota la regncia d'Heliodor. Mes tard Demetri fou altra cop rei com Demetri I Soter. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65455" title="Pau de Rssia" nonfiltered="925" processed="918" dbindex="25967">

Pau de Rssia (Tsrskoie Sel 1860 - punt desconegut de la Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg 1919). Fou gran duc de Rssia amb el grau d'altesa imperial i membre de l'exrcit rus.

Orgens familiars.
Nascut el 3 d'octubre de 1860 a Tsrskoie Sel essent fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. Era per tant nt del tsar Nicolau I de Rssia i del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt.

Npcies i descendents.
L'any 1889 contragu matrimoni amb la princesa Alexandra de Grcia filla del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. La princesa era nta del rei Cristi IX de Dinamarca i besnta del tsar Nicolau I de Rssia. La parella tingu dos fills:

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1890 a Sant Petersburg i morta el 1958 al castell de Mainau al sud d'Alemanya. Es cas amb el prncep Guillem de Sucia del qual es divorci i en segones npcies amb el prncep Sergei Mikhailovich Putjatin.

SAI el gran duc Demetri de Rssia nascut el 1891 a la propietat rural d'Ilynoske prop de Moscou i mort el 1941 a Davos. Es cas amb la multimillonria estatunidenca Audrey Emery.

El gran duc torn a contraure matrimoni, malgrat que de forma morgantica, amb Olga Valerianovna Karnovich el 1893, per la qualcosa fou expulsat de Rssia i els seus fills passaren a la custdia del gran duc Sergi de Rssia i de la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt. La parella es cas el 1903 a l'esglsia ortodoxa de Livorno a Itlia. El gran duc se li expropiaren totes les seves propietats i tots els seus ttols.

La nova parella tingu tres fills:

 SAS el prncep Vladimir Pavley nascut el 1897 i assassinat el 1918 a Apavelsk.

 SAS la princesa Irina Pavley;

 SAS la princesa Natlia Pavley nascuda el 1905 a Pars i morta el 1981 a Nova York. Es cas primer amb Lucien-Camille Lelong i desprs amb el productor teatral John Chapman Wilson.

Perdonat per la Cort torn a Tarskoie Selo i la seva muller i als seus fills se'ls hi atorg el ttol de prncep Pavley amb el grau d'altesa serenssima. Durant la Primera Guerra Mundial intervingu activament en les operacions militars i intent convncer al seu nbot de la necessitat de dotar al pas d'una rgim constitucional essent un dels nics membres de la famlia imperial que es mantingu al costat de la tsarina Alexandra F'dorvona durant els ltims dies del tsarisme. 

Amb la Revoluci la seva famlia pat enormement. Les seves propietats foren incautades i constantment vivien amenaats pels soviets. El prncep Vladimir fou detingut i traslladat als Urals on visqu en una pres i desprs fou executat prop d'Alapayevsk. 

Durant el mes d'agost de 1918 fou empresonat a la Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg i malgrat que la seva muller intent la seva alliberaci emparant-se amb la seva salut ja molt delicada els bolxevics no atengueren els seus precs. Junt amb altres membres de la famlia imperial, el gran duc Demetri de Rssia, el gran duc Nicolau de Rssia i el gran duc Jordi de Rssia foren executats el dia 28 de gener de 1919.

Foren enterrats a la mateixa fortalesa. La princesa Olga Pavley deman pogu enterrar el seu marit per les autoritats li denegaren el perms. Els seus cossos mai han estat trobats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65456" title="Lle Menor" nonfiltered="926" processed="919" dbindex="25968">


Lle Menor (Leo Minor segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi nord. Com moltes altres constellacions modernes no cont ms que unes poques estrelles realment lluminoses. De fet, noms sis d'aquests estels sn mes brillants que la magnitud aparent 5. En contrast amb Leo, no pertany a l'antiga llista de 48 constellacions dibuixades per Claudi Ptolemeu en el segle segon A.C., ja que va ser creada per Johannes Hevelius. 


Estrelles principals.
Praecipua (46 Leonis Minoris).

La definici actual dels lmits de Leo Minor l'ha privat de la seva estrella   segons la designaci de Bayer, l'estrella principal de la constellaci s per tant 46 Leonis Minoris, coneguda tamb com a Praecipua, del Llat: principal, cabdal. Es tracta de l'nic exemple d'estrella designada pel seu nombre de Flamsteed que s la ms brillant d'una constellaci. Es tracta d'una gegant taronja, de magnitud aparent 3,79, 8,2 vegades ms gran que el Sol.

Altres estrelles.

La segona estrella de la constellaci s   Leonis Minoris que s de la magnitud 4,20.

Objectes celestes.

Leo Minor allotja dues galxies espirals   NGC 3344 i NGC 3486   una galxia espiral barrada   NGC 3504   i una galxia lenticular   NGC 2859.

Histria.

Aquesta constellaci fou creada per l'astrnom polons Johannes Hevelius cap a 1660 (en una obra publicada el 1690, desprs de la seva mort) per omplir un espai entre Ursa Maior i Leo.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65457" title="Demetri el jove" nonfiltered="927" processed="920" dbindex="25969">

Biografies:;
Demetri el jove, nom amb el que fou conegut inicialment el rei Demetri I Soter;
Demetri el jove de Macednia, prncep de Macednia, fill de Filip V de Macednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65461" title="Cervera (desambiguaci)" nonfiltered="928" processed="921" dbindex="25970">

Toponmia:
Cervera, municipi de la Segarra, capital de la comarca.
Cervera de la Marenda, municipi del Rossell.
Cervera del Maestrat, municipi del Baix Maestrat.
Son Cervera, ortografia alternativa del municipi mallorqu de Son Servera.
Antroponmia:
Cervera, pilotari valenci;
Guillem de Cervera, trobador.
Jordi Cervera Martnez, nedador catal.
Llinatges:
Cervera, llinatge de l'estament noble de l'alta Segarra.
Msics (nissaga de msics de cobla de l'Alt Empord):
Josep Cervera i Rocalba (1830-1910);
Jaume Cervera i Marqus (1858-1950), fill de Josep Cervera;
Felip Cervera i Marqus (1863-1930), germ;
Agust Cervera i Marqus (1870-1947), germ;
Josep Cervera i Bret (1883-1969), fill de Jaume Cervera;
Josep Maria Cervera i Berta (1904-1998), fill de Felip Cervera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65463" title="Variable crtica" nonfiltered="929" processed="922" dbindex="25971">
Una variable crtica es defineix, en termodinmica per exemple, en termes dels valors de variables al punt crtic.

En un esquema, el punt crtic s un punt d'inflexi. Aix:

On a PV diagram, the critical point is an inflection point. Thus: 




Per l'equaci de van der Waals, aix dna:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65464" title="Felip el Bell" nonfiltered="930" processed="923" dbindex="25972">

Felip I de Castella el Bell ( Bruges, Flandes, 1478 - Burgos, 1506 ), Arxiduc d'ustria, duc de Borgonya, Brabant i Limburg i comte de Flandes, Borgonya i Artois (1482-1506) i rei de Castella i Lle (1504-1506). 

Orgens familiars.



Fill gran de l'emperador Maximili I d'ustria i de Maria de Borgonya, va nixer el 22 de juny de 1478 a Bruges. Del seu pare va rebre els drets sobre la Corona Imperial i de la seva mare va rebre els drets sobre el ducat de Borgonya i el comtat de Flandes.

El seu pare va pactar el seu matrimoni amb Joana I de Castella, filla dels Reis Catlics, en el marc de la Lliga Santa que va unir la monarquia hispnica amb el Sacre Imperi Romanogermnic, els Regnes d'Anglaterra i Npols, la Repblica de Gnova i el ducat de Mil contra les pretensions hegemniques del Regne de Frana a Itlia el 1495. Pel seu matrimoni amb Joana va ser l'introductor de la dinastia Habsburg als territoris hispnics.

A part dels ttols principals tamb reb els de duc de Brabant i Luxemburg i comte d'Habsburg, Hainaut, Holanda, Zelanda, Tirol i Artois.

Administrador als Pasos Baixos.
Als Pasos Baixos fou un administrador competent i un sobir popular i estimat, que va saber conjugar els interessos dels seus diversos territoris i va demostrar un especial talent per planejar reformes i donar tranquilitat i pau desprs de molts anys de convulsions poltiques.

Npcies i descedncia.
El casament amb Joana I de Castella es realitz el 12 de novembre de 1496 a Lieja. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la infanta Elionor d'Habsburg (1498-1558), casada el 1519 amb Manel I de Portugal i el 1530 amb Francesc I de Frana;
 el prncep Carles I de Castella i V d'Alemanya (1500-1558), rei de Castella i Arag i emperador del Sacre Imperi;
 la infanta Elisabet d'Habsburg (1501-1526), casada el 1515 amb Cristi II de Dinamarca;
 el prncep Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic (1503-1564), emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
 la infanta Maria d'Habsburg (1505-1558), casada el 1522 amb Llus II d'Hongria;
 la infanta Caterina d'Habsburg (1507-1578), casada el 1525 amb Joan III de Portugal;

Rei de Castella.
Morts els germans grans de Joana, aquesta esdev hereva de la Corona de Castella el 1500, i a la mort de la seva mare Isabel de Castella s nomenada reina de Castella el 1504. No ben vista per un grapat de nobles, per la Concrdia de Salamanca de 1505 s'acord un govern conjunt entre la prpia Joana, Felip el Bell i Ferran el Catlic. Malgrat l'acord, les males relacions entre Felip, amb el suport de la noblesa castellana, i el seu sogre Ferran van fer que aquest renuncis al tron de Castella per evitar un enfrontament armat. Per la Concrida de Villaffila de 1506 Ferran es va retirar a la Corona d'Arag i Felip el Bell fou nomenat rei de Castella.

Mentrestant, Joana I suposadament va embogir, segons alguns autors per la gelosia que li produen les infidelitats del seu marit, al qual estimava amb follia. Les Corts de Castella reunides a Valladolid el 1506 es van negar a declarar incapa la reina Joana, per Felip el Bell va exercir el poder efectiu del regne sense comptar amb ella. Un poder que es va traduir en el favoritisme vers els seus consellers flamencs i la noblesa castellana, de la qual continuava buscant el suport per enfortir-se davant el poder del seu sogre Ferran el Catlic.


La seva mort va ocrrer de manera sobtada el 1506 a Burgos, segons sembla, amb Felip el Bell jugant a bitlles quan, desprs del joc, suant encara va beure molta aigua freda, caient malalt amb altes febrades i morint el 25 d'octubre. Alguns autors, per, consideren la seva mort deguda a una plaga de pesta que va assolar les terres castellanes aquell any i descarten la hipottica mort per envereniment instigada per Ferran el Catlic. La mort de Felip encara augment ms el grau de bogeria de la reina Joana.

A la seva mort, Ferran el Catlic s requerit per esdevenir el regent del Regne de Castella, davant el desequilibri mental de la reina Joana, i davant la minoria d'edat del primognit de la parella: Carles d'Habsburg.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65468" title="Antoc IV Epfanes" nonfiltered="931" processed="924" dbindex="25973">

Antoc IV Epifanes, en grec         , s a dir, lIllustre (v. 215 aC 163 aC) fou rei selucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, per va agafar el nom d'Antoc al pujar al tron. Era fill d'Antoc III el gran i germ de Seleuc IV Philopator.

Des el 188 aC fou hostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Prgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc del absent Demetri.

El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessi de Celesria i preventivament Antoc IV  va fer una campanya contra Egipte (169 aC), pas que va ocupar menys Alexandria. Ptolomeu VI Filomtor fou fet presoner per fou deixat com a rei vassall per no alarmar als romans, per a Alexandria fou proclamat rei un germ del rei egipci, de nom Ptolomeu VII Evergetes i quant Antoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts.

A la seva tornada a Sria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontent perqu el rei havia imposat la religi grega i  el uniformisme aprs dels seus anys d hostatge a Roma, religi que havia estat assumida pels dos darrers grans pontfexs jueus, Menelau i el seu germ petit Jason (el germ gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar a molts jueus i d altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnici encarregada de vigilar el pas. El 168 aC Antoc va tornat a envair Egipte ocupant el pas menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antoc es va trobar amb Gaius Popilius Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del pas i de Xipre i el va amenaar amb la guerra i Antoc va haver de retirar-se.

No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quant un fantic religis de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Sim o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selucides a la regi al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir al 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quant ja s havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament als selucides. Vegeu Macabeus.

El 166 aC Antoc IV va atacar al rei Artaxes I d'Armnia i el va derrotar per nomes li va poder imposar una contribuci de guerra. Tamb es va reunir un exrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebelli dels jueus, sota la direcci de tres generals: Ptolomeu, Nicnor i Gorgies, per aquest exercit fou desfet en un atac sorpresa quant estava acampat prop d'Emaus al oest de Jerusalem. Un nou exercit encara mes gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l any segent (165 aC) i tamb fou derrotat quant acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, per desprs els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia.

Antoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antoc V Eupator (el ben nascut) sota regncia del general Lsies. Baccasis de Mdia i Ptolomeu de Commagena es van fer independents.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65471" title="Deltatheridium" nonfiltered="932" processed="925" dbindex="25974">

El Deltatheridium s una de les primeres espcies de mamfer. Visqu en el que ara s Monglia durant el Cretaci Superior.

Aquest animal difereix d'altres mamfers prehistrics pel fet que, a diferncia de Megazostrodon o de Leptictidium, era un marsupial, cosa que el converteix en avantpassat d'animals com el cangur. Mesurava 15 cm. A part d'alimentar-se d'insectes, tamb menjava petits rptils i carronya, que arrancava dels cadvers utilitzant els seus ullals afilats.

S'especula que pogus ser un avantpassat dels animals placentaris en general i ms especficament de l'ordre Insectivora.

Altres mamfers mesozoics de Monglia.

Kamptobaatar;
Zalambdalestes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65474" title="Antoc V Eupator" nonfiltered="933" processed="926" dbindex="25975">
Antoc V Eupator (v. 173 aC-162 aC) fou rei selucida del 163 aC al 162 aC.

El seu pare Antoc IV Epifanes va morir el 163 aC i el seu fill infant Antoc V Eupator (el ben nascut o mes exactament el de bon pare), de noms 9 anys, el va succeir sota regncia del general Lsies. Baccasis de Mdia i Ptolomeu de Commagena es van fer independents. La regncia li fou disputada a Lsies per altres generals i el senat rom va reconixer com hereu legtim a Demetri I Soter, fill de Seleuc IV, que era hostatge a Roma.

Les inspeccions romanes sobre l acompliment del tractat d'Apamea molestaven al pas per Lsies no s hi va poder oposar, i va perdre el suport del poble. El general i ex consol rom Gneus Octavius fou assassinat a Laodicea el 162 aC, pel poble revoltat, i Demetri, alliberat pel senat, es va presentar a Sria i fou reconegut com a rei (Demetri I Soter). Antoc V i Lsies foren assassinats poc desprs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65479" title="L'Alpe d'Huez" nonfiltered="934" processed="927" dbindex="25976">
L'Alpe d'Huez s una muntanya que es troba a , en els Alps francesos, a la comuna d'Huez al dpartement d'Isre. L'Alpe d'Huez s tamb una estaci d'esqu famosa, a una alada de 1.850 metres.

Tour de Frana.

s un dels ports ms famosos del Tour de Frana. Mentre que la ruta canvia entre edicions, l'Alpe d'Huez ha estat final d'etapa en quasi b cada any des del 1976. El Tour de Frana va tenir la primera etapa a l'Alpe d'Huez el 1952, etapa que va ser guanyada pel ciclista itali Fausto Coppi.

L'escalada a l'Alpe d'Huez s de 14 km amb una pendent mitjana del 8%, i 21 corves de ferradura amb panells que recorden el guanyador de cada etapa amb final all. Com que hi va acabar una etapa per 22a vegada el 2002, es va haver de comenar de nou des d'abaix de tot amb un panell doble en record de Fausto Coppi i Lance Armstrong. El 1995, l'itali Marco Pantani va establir el rcord de l'escalada (mesurat des de 13,8 km abans del cim), amb 36 minuts i 50 segons.

El cim tamb s la meta de La Marmotte, una marxa cicloturista de 175 km amb ms de 5.000 metres de desnivell. Tamb s'hi practica l'esqu alp.

Ascensions ms rpides de l'Alpe d'Huez.



*L'etapa del 2004 va ser una cronoescalada.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65480" title="Lou Costello" nonfiltered="935" processed="928" dbindex="25977">
Lou Costello (Patterson, Nova Jersey, 6 de mar de 1906 - Los Angeles, Califrnia, 3 de mar de 1959, actor cmic nord-americ, que es deia reialment Louis Francis Cristillo.

Va formar amb Bud Abbott una de las parelles cmiques ms conegudes a Hollywood, parella de la qual ell n'era l'nima. Va gaudir d'una enorme popularitat als Estats Units. 

 Filmografia .

 1940 : One night in the tropics;
 1941 ;
 Buck privates;
 In the navy;
 Hold that ghost;
 Keep  em flying;
 1942;
 Ride  em cowboys;
 Rio Rita;
 Pardon my sarong;
 Who done it;
 1943;
 It ain t hay;
 Hit the ice;
 1944;
 In society;
 Lost in a Harem;
 1945;
 Here come the Co-Eds;
 The naughty nineties;
 Abbott & Costello in Hollywood;
 1946;
 Little giant;
 The time of their lives;
 1947;
 Buck privates come home;
 The wistful widow of wagon gap;
 1948;
 The noose hangs high;
 Abbott and Costello meet Frankenstein;
 Mexican Hayride;
 1949;
 Africa screams;
 Abbott and Costello meet The Killer, Boris Karloff;
 1950 : Abbott and Costello in the Foreign Legion;
 1951;
 Abbott y Costello meet the invisible man;
 Comin  round the mountain;
 1952;
 Jack and the beanstalk;
 Lost in Alaska;
 Abbott and Costello meet Captain Kidd;
 1953;
 Abbott and Costello meet Dr. Jeckyll and Mr. Hyde;
 Abbott and Costello go to Mars;
 1955;
 Abbott and Costello meet the Keystone Kops;
 Abbott and Costello meet the Mummy;
 1956;
 Dance with me, Henry;

Enllaos externs.
Pagina d'Abbot i Costello ;
Pagina dedicada a la parella ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65485" title="Demetri I Ster" nonfiltered="936" processed="929" dbindex="25978">
Demetri I Ster, inicialment conegut com Demetri el jove fou nominal rei selucida per uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC i desprs del 162 aC al 150 aC.

A la mort del seu pare Seleuc IV Philopator a mans del ministre Heliodor, Demetri, que poc abans havia estat enviat a Roma com hostatge, fou proclamat rei pel ministre. Antoc IV Epifanes, germ de Seleuc IV, fins recentment hostatge a Roma (substitut precisament pel seu nebot), va obtenir el suport del rei de Prgam i amb un exrcit pergamida es va fer amb el poder el 174 aC.

El 163 aC el Senat rom el va reconixer com hereu legtim en front del jove Antoc IV Epifanes i va ordenar alliberar-lo i enviar-lo a Sria. La prdua de prestigi del regent, el general Lsies, va afavorir a Demetri que fou reconegut per l'exrcit al presentar-se al pas, on tenia el suport dels romans. Va agafar el sobrenom de Soter (el salvador). El strapa de Babilnia, Timarc, germ del antic primer ministre Heraclides, es va rebellar i es va proclamar independent, i Roma el va reconixer i oficialment no va tenir relacions amb Demetri.

Demetri va continuar la lluita contra els Macabeus i va enviar al general Nicnor. Es va lliurar batalla a Cafarnaum sense un clar guanyador; els selucides van acampar a Bet Horon, i tot i que va rebre reforos, va ser derrotat a una batalla prop del campament. Judes Macabeu va concertar una aliana amb el senat i el poble de Roma, i el senat va reconixer la independncia del poble jueu. Per al any segent (161 aC) el general selucida Balquides va arribar al pas dels jueus prop de Jerusalem i va lliurar batalla entre Berean i Elasa, derrotant a Judes Macabeu que va morir al combat (el va succeir el seu germ Jonates Afo), mentre els combatents jueus es van haver de retirar al territori dels Nabateus (Nabath). Al mateix temps Ariarates V de Capadcia fou deposat i fou installat al tron Holofernes (Orofernes), que fou presentat com a membre de la famlia reial per que no se sap si ho era realment. El 160 aC Demetri va entrar a Babilnia i va derrotar i matar a Timarc. Amb els Macabeus el general Balquiades, desprs d'un setge infructus de Bet Basi i d'un gran nombre de petits combats no massa afortunats, va acordar una treva o pau temporal el 157 aC.

El rei deposat de Capadcia va demanar ajut a Roma i el Senat rom va decretar el seu restabliment el 157 aC. Ariarates V fou restablert amb l'ajut de Prgam, Roma i Egipte. Desprs el rei capadoci va collaborar en trobar un rival de Demetri, Alexandre Balas, que deia ser fill d'Antoc IV (o potser era simplement un aventurer que es feia passar per tal), que amb el suport del rei de Capadcia, de Ptolomeu VI Filomtor d'Egipte, d'tal II de Prgam, i del ex primer ministre selucida Heraclides (assass del pare de Demetri I), va desfermar la guerra civil al Imperi Selucida (154 aC). El 152 aC Balas es va aliar amb el cap dels jueus macabeus, Jonates Afo.

En aquestos anys  (desprs del 161 aC) els strapes de Elimida o Susina i de Prsis (incloent Carmnia) es van fer independents aliats als parts.

El 150 aC va esclatar a Antioquia una revolta favorable a Alexandre I Balas i Demetri va morir combatent als rebels (estiu). Alexandre I fou coronat rei, i es va casar amb Clepatra Thea filla de Ptolomeu VI Filomtor d'Egipte.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65488" title="Antoc Hierax" nonfiltered="937" processed="930" dbindex="25979">
Antioc Hierax (Grec A   o o       ; Hierax vol dir "Voltor") fou rei d'una part dels dominis seleucides (243 aC-227 aC). Era fill d'Antoc II Thes i germ de Seleuc II Callinic.

El 243 aC Seleuc li va concedir el govern de les regions del sia Menor al nord-oest del Taure. Antoc es va comportar com a sobir independent i va enfortir l aliana amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar tamb l aliana dels glates.

El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germ Antoc Hierax a l obedincia i va envair els seus territoris iniciant-se l anomenada "Guerra dels germans". La victria de Hierax, gracies als glates, a Ancira (235 aC), va obligar a Seleuc II a retornar a Sria deixant l'sia Menor en poder de Hierax que es titulava "Rei de Cilcia i sia Menor", i estava casat amb una filla del rei de Bitnia Zielas (+ 228 aC).

El 230 aC el rei de Prgam tal, que havia derrotat als glates, va atacar a Antoc Hierax, que era aliat d aquestos. Antoc, desprs de la derrota glata, noms tenia el suport egipci, poc significatiu. Desprs de tres campanyes victorioses d'tal, finalment Antoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cria), glates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antoc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircnia lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macednia) els agents de la qual van revoltar el nord de Sria al seu favor. Seleuc II va retornar a Sria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antoc va fugir (segons uns vers Egipte o segon d altres vers Trcia) i va morir poc desprs (vers 227 aC) a mans d uns lladres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65489" title="Alexandre I Balas" nonfiltered="938" processed="931" dbindex="25980">

Alexandre Balas (tradut com "el tro", "el llamp" o "el senyor") fou rei selucida del 150 aC al 146 aC.

Encara que es feia passar per fill d'Antoc IV Epifanes, es creu que era un aventurer nascut a Esmirna d origen humil. Fou trobat per Heraclides, antic primer ministre i germ del rei de Babilnia Timarc, que era part d una aliana contra el rei Demetri I Soter encapalada per Prgam, Egipte i Roma. El Senat rom el va reconixer com a legtim rei al 154 aC i va esclatar la guerra civil. El 150 aC es va produir a Antioquia una revolta al seu favor i Demetri I va morir a la lluita; Alexandre fou proclamat rei i es va casar amb Clepatra Thea, filla de Ptolomeu VI Filomtor, sota influencia del qual va governar.

El 147 aC Demetri II Nictor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; el seu lloctinent Apolloni va desembarcar amb alguns partidaris a Fencia i va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fencia com a Palestina. Jonates Afo, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apolloni va fugir cap a Jamnia i desprs mes al sud perseguit per Jonates que el va derrotar altra cop a Ashod; desprs Jonates va entrar a Ascal sense lluita. Mentre Demetri havia desembarcat amb mercenaris cretencs a la costa prop d'Antioquia. Ptolomeu VI d'Egipte, amb el pretext d ajudar a Alexandre, va envair Celesria que de fet va annexionar. Aix va fer que pats un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolomeu va capgirar la seva aliana i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla del Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat i fou coronat rei, i es va casar amb la filla del egipci, Clepatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare.

Alexandre es va escapar al territori dels Nabateus, el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolomeu VI Filomtor, que va morir poc desprs a causa de les ferides rebudes a la batalla del Orontes i els egipcis van evacuar la Celesria.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65493" title="Demetri II Nictor" nonfiltered="939" processed="932" dbindex="25981">
Demetri II Nictor (Victoris) fou rei selucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.

Era fill de Demetri I Soter i a la mort del seu pare (i de la seva mare i el seu germ gran) va fugir a Creta i Alexandre I Balas va ser proclamat rei.

El 147 aC Demetri II Nictor va enviar al seu lloctinent Apolloni  amb alguns partidaris i soldats cretencs a Fencia, i all va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fencia com a Palestina. Jonates Afo, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apolloni va fugir cap a Jamnia i desprs ms al sud perseguit per Jonates que el va derrotar un altre cop a Ashod; desprs Jonates va entrar a Ascal sense lluita. Mentre Demetri havia desembarcat a la costa prop d'Antioquia amb mercenaris cretencs sota el comandament de Lastenes. Ptolomeu VI Filomtor d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesria que de fet va annexionar. Aix va fer que pats un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolomeu va capgirar la seva aliana i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla del Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat i fou coronat rei, i es va casar amb la filla de l'egipci, Clepatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare. Ptolomeu, a qui els notables del estat selucida volien posar al tron, va morir de les ferides rebudes a la batalla i les tropes egpcies van tornar al seu pas i aix Demetri va quedar com a sobir sense adversari. Jonates Afo, fidel aliat d'Alexandre, va atacar Jerusalem, protegida per una guarnici selucida, per Demetri II li va renovar les concessions que li havia fet Alexandre Balas i Jonates llavors va renunciar a l'atac i es va retirar.

Els pillatges dels cretencs va fer revoltar als ciutadans d'Antioquia i noms es va poder restaurar l'ordre a costa de massacrar als revoltats. Per no massa desprs el general Diodot (un fidel d'Alexandre que s'havia passat a Demetri al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia (145 aC) i va proclamar rei al infant Antoc VI Dionysus, fill d'Alexandre Balas. Demetri va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de Palestina; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri que va poder fugir a l'est i es va establir a Selucia del Tigris. Didot per atreure's a Jonates (que acabava d entrar a Lod o Dispolis i Gaza) li va reconixer la possessi de Judea, Efraim, Lida i Ramataim. Llavors Demetri, des l est del pas va enviar tropes contra Jonates i es va lliurar batalla a la plana d'Hazor al sud de Kadesh (Galilea) en la que els jueus van obtenir la victria. Simo Tasi, germ de Jonates Afo, va entrar a l'antiga capital de Bet Zur; Demetri va enviar ms soldats i es va lliurar una altra batalla a la plana d'Hamat, al sud del riu Eleuteros, avui Nahr al-Kabir, sense cap guanyador clar; Demetri va haver de retirar els seus soldats i els jueus van avanar cap al pas dels Nabateus, Damasc i el territori dels Filisteus.

Diodot va capturar a traci a Jonates a Tolemaida el 143 aC (tenia por de qu no passs al costat de Demetri un altre cop) i el va fer matar (142 aC) i el va succeir el seu germ Sim Tasi, el darrer fill de Mataties que encara vivia. Diodot no va tardar en matar a Antoc VI subornat als metges perqu el infant moris a uns operaci quirrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Tryphon (140 aC) per no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri que en aquell moment s'havia d'enfrontar amb l'atac dels parts que van ocupar Mdia. Demetri II es va aliar amb Sim Tasi i va poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans en mans de Diodot Tryphon. Desprs la guarnici selucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Sim que es va proclamar independent amb el ttol d etnarca. El 140 aC els parts van ocupar Selucia del Tigris, Babilnia i Dura Europos i Demetri encara va conservar la part sud de Mesopotmia, l'anomenada Caracene o Mesene. En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner per fou tractat amb gran correcci i se li va oferir casar-se amb la princesa Rodegunda. Fou llavors que els parts van fundar Ctesifont. Moltes guarnicions es van declarar a favor de Diodot Tryphon i el sud de Mesopotmia va caure en mans de tribus probablement rabs o semites. El germ de Demetri, Antoc VII Sidetes, que era a Rodes, va retornar a territori selucida per ocupar el lloc del rei presoner, per va obtenir molt poc suport per la por que feia Diodot, que governava com un tir. La seva dona Clepatra Thea exercia la regncia a les regions que li romanien lleials, en saber que Demetri II s'havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antoc VII i aix aquest fou reconegut rei, obtenint el suport de l'exrcit. Tamb diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antoc VII.

Mentre fou presoner dels parts Demetri va intentar escapar dues vegades per no va reeixir. El 130 aC el rei Antoc VII Sidetes va organitzar una gran campanya contra els parts que foren derrotats a la riba del riu Zab. Armnia, que estava sotmesa als parts, es va independitzar i els strapes de Mdia, i Prsis i potser d'altres es van rebellar. El rei part va decidir alliberar a Demetri II amb l'esperana de crear un conflicte civil entre els selucides, per el 129 aC Antoc VII fou derrotat i mort en un combat menor poc temps desprs de l'alliberament de Demetri, i el seu fill Seleuc fou fet presoner. El rei part va ordenar de capturar-lo un altre cop per Demetri va poder arribar a Sria i va ser reconegut rei i la seva dona Clepatra Thea (vidua d'Antoc VII) va tornar amb ell. El strapa de Caracene i Mesene, un rab de nom Hispaosines o Espasines, es va proclamar independent amb capital a Antioquia del Tigris (entre el Tigris i Susa) i va reanomenar a la seva capital com Jarax Spasinu adoptant el ttol de rei de Babilnia, per els parts van ocupar el nord del pas del que fou nomenat governador Himeros. Demetri va aconseguir la submissi del strapa de Osroene Abgar que s'havia independitzat pocs anys abans i va aturar les pretensions del strapa d'Adiabene, per no va poder impedir la independncia de Cilcia i de Fencia, mentre l etnarca dels Jueus va consolidar la seva independncia si b encara alguna guarnici selucida romania al seu territori, per el 128 aC la fortalesa selucida de Medeba a Ammon fou ocupada pel macabeu Joan Hircani I desprs d'un llarg setge. 

El 127 aC Demetri II va recuperar Cilcia, derrotant el strapa local. El 126 aC Alexandre II Zabinas amb suport dels egipcis i jueus, va entrar a Sria i va derrotar a Demetri II i es va proclamar rei. Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fencia que encara li eren lleials, per la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fencies i Demetri va fugir per fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. El va succeir la seva muller Clepatra Thea com a regent del seu fill gran Seleuc V Filomtor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65496" title="Real Academia Espaola" nonfiltered="940" processed="933" dbindex="25982">

La Reial Acadmia Espanyola (Real Academia Espaola en castell) o RAE s la instituci responsable de la regulaci de la llengua castellana. La seu s a Madrid, Espanya, per est associada amb les acadmies nacionals de la llengua de 21 estats castellanoparlants. El seu emblema s una creu en foc i el seu lema s: limpia, fija y da esplendor, "neteja, fixa i dna esplendor". 

Histria.
La Reial Acadmia Espanyola va ser fundada el 1713 per iniciativa de Juan Manuel Fernndez Pacheco, marqus de Villena i duc d'Escalona, amb el propsit de "fixar les veus i els vocables de la llengua castellana en llur major propietat, elegncia i puresa". El model de la seva creaci van ser l'Accademia della Crusca Italiana (1582) i l'Academie Franaise (1635). La seva creaci va ser aprovada el 3 d'octubre, 1714, per la Reial Cdula de Felip V, que la va acollir sota la seva "empara i reial protecci". Al llarg de la histria ha estat integrada gaireb exclusivament per homes, fins al nomenament de Carmen Conde, el 1978, d'Elena Quiroga el 1983 i d'Ana Mara Matute el 1995. 

Des de 1870 es van establir a Amrica i les Filipines acadmies nacionals de la llengua espanyola. Aquestes, en l'actualitat tenen igualtat de rang i condicions amb la RAE. L'Associaci d'Acadmies de la Llengua Espanyola, a la qual totes pertanyen, va ser guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia el 2000. 

El 20 d'octubre del 1993 es va constituir la Fundaci pro Reial Acadmia Espanyola, entitat que t com a propsit reunir recursos econmics per a la financiaci de les empreses de l'Acadmia. s regida per un patronat els presidents del qual sn sa majestat el rei Joan Carles I, la presidncia del governador del Banc d'Espanya i la vicepresidncia i el director de la Reial Acadmia Espanyola. 

Funcionament.
L'acadmia es basa en el treball dels seus membres, bsicament fillegs, i altres personalitats anomenades membres correspondents, aix com en la collaboraci amb altres acadmies de l'idioma espanyol.

Per agilitzar la feina, es van establir diverses comissions, entre les que destaquen:
Comissi lexicogrfica;
Comissi del Diccionari;
Comissi del diccionari histric;
Comissis de neologismes;
Comissi d'humanitats;
Comissi del llenguatge cientfico-tcnic;
Comissi de gramtica;

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de la Real Academia Espaola;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2000;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65503" title="Canal del Migdia" nonfiltered="941" processed="934" dbindex="25983">



El canal del Migdia (en occit Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Migjorn; en francs Canal du Midi) s un canal francs que uneix la Garona a l'alada de Tolosa amb la Mediterrnia, a la poblaci llenguadociana de Seta. Forma part, juntament amb el canal lateral de la Garona, d'una via navegable que uneix el mar Mediterrani amb l'Atlntic. 

Fou construt entre 1666 i 1681, per facilitar el comer de cereals.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65510" title="Provncia del Nord (Nova Calednia)" nonfiltered="942" processed="935" dbindex="25984">

La Provncia del Nord s una de les tres en qu s dividida administrativament Nova Calednia amb 9.583 km i 46.900 habitants, amb capital a Kon (4.600 h), que comprn 16 municipis i part d un altre (Poya): 
 Poindimi;
 Houalou;
 Kon;
 Canala;
 Panerihouen;
 Poya;
 Koumac;
 Pouebo;
 Touho;
 Hienghne;
 Ougoa;
 Voh;
 Kaala-Gomen;
 Kouaoua;
 Poum;
 Pouembout;
 Belep;
Al territori hi viu el 21,1 % de la poblaci de Nova Calednia, dels quals la gran majoria sn canacs (78,7 %), amb una minoria caldoche (15,6 %) i 4,2 % d'altres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65511" title="Baixa Carniola" nonfiltered="943" processed="936" dbindex="25985">

La Baixa Carniola (eslov: Dolenjska; alemany: Unterkrain) s una regi tradicioinal d'Eslovnia. Forma part del territori histric de la corona dels Habsburg a Carniola. La regi de la Carniola Blanca s sovint considerada part de la Baixa Carniola. El centre tradicional de la regi s Novo Mesto, i altres centres urbans sn Ko evje, Grosuplje, Krko, Breice, Trebnje, rnomelj, Semi , i Metlika.

Vegeu tamb.
Novo Mesto;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65512" title="Provncia del Sud (Nova Calednia)" nonfiltered="944" processed="937" dbindex="25986">

La Provncia del Sud s una de les tres en qu es divideix Nova Calednia, t 7.012 km i 152.400 habitants, i la capital s Nouma, comprn tretze municipis:
 Noumea;
 Mont Dor ;
 Dumbea;
 La Foa;
 Pata;
 Bourail;
 Thio;
 Boulouparis;
 le de Pins;
 Yat;
 Moundou;
 Sarrama;
 Farino;
A la provncia hi viu el 68,1 % de la poblaci de Nova Calednia. D'ella, el 26 % sn canacs, el 44,2 % caldoches i el 16,5 % polinsics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65513" title="Monestir de Sant Lloren del Munt" nonfiltered="945" processed="938" dbindex="25987">


Sant Lloren del Munt s un monestir romnic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt, entre les comarques del Bages i el Valls Occidental, al terme municipal de Matadepera.

Hi ha dades que fan referncia a l'existncia de construccions dedicades al culte religis, com la donaci que va fer Borrell II, comte de Barcelona, a l'abat de Sant Cugat del Valls de diverses esglsies de la muntanya de Sant Lloren. Per a alguns historiadors aix s una prova de l'existncia d'aquestes construccions prvies; altres creuen que es refereixen al monestir i a les diverses ermites de la muntanya. De l'any 957 n'hi ha una altra referncia: dos ciutadans de Terrassa, Ansolf i la seva muller Rmula, fan una donaci, a "la casa de Sant Lloren, de Santa Maria i de Sant Miquel, esglsies fundades en el mont ms alt sobre Terrassa".

Durant aquest perode de temps, la plana del Valls fou envada en diverses ocasions pels sarrans, que provocaren la destrucci i el saqueig de les poblacions i les esglsies existents. No obstant aix, no hi ha constncia de cap atac contra les construccions que hi ha al cim de Sant Lloren del Munt i aix segurament va ajudar a la consolidaci del monestir i a la construcci d'un edifici de ms categoria.

La primera referncia formal del monestir data de l'any 1014, amb un escrit en qu el comte Ramon Borrell i la seva muller fan una permuta de terrenys amb l'abadia de Sant Lloren.

El monestir fou habitat d'una forma continuada per una comunitat de monjos benedictins fins a l'any 1608, encara que com a mnim fins al 1637 hi ha constncia de l'existncia d'un sacerdot a crrec del monestir.

Tradicionalment s'ha afirmat que les tropes invasores franceses de l'exrcit de Napole van destruir, el 30 de mar de 1808, gran part del monestir i les seves dependncies i en van profanar les sepultures abacials. Ara b, hi ha referncies anteriors (el relat de Francisco de Zamora escrit el 1786) que ja descriuen el Monestir en un estat de destrucci total:
Vaig pujar a la muntanya de Sant Lloren del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada s molt aspra, per pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i s una elevaci mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisi civil i natural als territoris del Valls, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Matar, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona.
Com que l'elevaci d'aquesta muntanya s molt gran, tamb les vistes d'ella sn summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda ntegra l'esglsia construda a la manera antiga, sense cap adornament, per sumament slida. I la resta del monestir s arrunat i noms en roman una part molt mal conservada, en qu vivia fa poc anys un monjo i ara un ermit.
Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures

 Arquitectura .
El monestir s una cpia exacta del de Sant Cugat del Valls, ja que els promotors de la seva construcci eren precisament monjos d'aquest monestir.

L'esglsia t tres naus, amb un transsepte al centre que sost el cimbori sota els arcs torals. s, doncs, un exemple de la construcci religiosa catalana del romnic. Per a la construcci es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc. No t cap mena de luxe pel que fa a ornaments artstics. L'edifici actual, reconstrut entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, respecta l'estructura original construda al segle XI. Aix el converteix en un dels pocs monestirs romnics purs existents en l'actualitat.



 Relaci d'abats .



 Enllaos externs .
Monestirs de Catalunya. Sant Lloren del Munt;
Digitalitzaci del llibre Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider, de mossn Anton Vergs i Mirass, publicat a Barcelona l'any 1871 sent el primer llibre monogrfic sobre la muntanya i la seva histria;
Digitalitzaci del llibre Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva, d'Elies Rogent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65514" title="Skradin" nonfiltered="946" processed="939" dbindex="25988">

Skradin (llat, itali Scardona) s una ciutat del comtat de ibenik-Knin de Crocia, amb una poblaci de 3.986 habitants (2001). Est situat prop del riu Krka i a l'entrada del Parc Nacional de Krka, a 18 km de ibenik i 100 km de Split. 

La principal atracci del parc, Skradinski buk, s una srie de cascades el nom de les quals prov de Skradin.

Enllaos externs.
 Skradin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65515" title="Parc Nacional de Krka" nonfiltered="947" processed="940" dbindex="25989">


Krka s un dels parcs nacionals de Crocia, el nom del qual prov del riu Krka, el qual passa pel parc. Est situat al centre de Dalmcia, al comtat de ibenik-Knin, noms a uns pocs quilmetres al nord-est de la ciutat de ibenik.

Krka fou proclamat parc nacional el 1985 i s el set parc nacional de Crocia. s conegut pel seu nombre de llacs i salts d'aigua. 

A l'interior del parc s'hi troba l'illa Visovac, que acull un monestir fundat pels franciscans el 1445. 

Enllaos externs.
 Parc Nacional de Krka;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65516" title="Comtat de ibenik-Knin" nonfiltered="948" processed="941" dbindex="25990">

El comtat de ibenik-Knin (en croat ibensko-kninska upanija) s un comtat de Crocia, situat al nord de la Dalmcia central. La seva capital s ibenik; altres ciutats importants sn Knin, Drni i Skradin.

El comtat t una extensi de 1860 km i 110 000 habitants. Tamb inclou 242 illes i parcs nacionals, com el de Krka i Kornati. 

Divisi administrativa.

El comtat de ibenik-Knin es divideix en:

 Ciutat de ibenik;
 Ciutat de Knin;
 Ciutat de Vodice;
 Ciutat de Drni;
 Municipi de Rui ;
 Municipi de Unei ;
 Municipi de Biskupija;
 Municipi de Civljane;
 Municipi de Ervenik;
 Municipi de Kijevo;
 Municipi de Kistanje;
 Municipi de Murter;
 Municipi de Pirovac;
 Municipi de Primoten;
 Municipi de Promina;
 Municipi de Rogoznica;
 Municipi de Tisno;

Govern del comtat.

Actualment:
 upan (prefecte): Duje Stan i  (HDZ);
 Diputat upan: Goran Pauk (HDZ);
 Diputat upan: Ante Tanfara (HSP);

L'assamblea del comtat est composada per 41 representants, presidida per Josip Odak (HDZ) i composta de la segent manera: 

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 18;
 SDP-HSS-HNS: 9;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Partit Agrari Croat (HSS);
 Partit del Poble de Crocia (HNS);
 Partit Independent Democrtic Serbi (SDSS) 6;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 6;
 DC-HSLS: 2;
 Centre Democrtic (DC);
 Partit Social Liberal Croat (HSLS);
 Partit Croat dels Pensionistes (HSU) 2;

Basat en les eleccions del 2005.

Enllaos externs.
 Pgina del Comtat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65518" title="mnium Cultural" nonfiltered="949" processed="942" dbindex="25991">
mnium Cultural s una entitat de caire cultural que  treballa per la promoci i la normalitzaci de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya.
 
mnium va nixer oficialment l 11 de juliol de 1961 amb la forma jurdica de societat civil amb l objectiu de protegir i de promocionar la cultura catalana. Va ser fundada per Llus Carulla i Canals, Joan Baptiste Cendrs i Carbonell, Flix Millet i Maristany, Joan Vallv i Creus i Pau Riera i Sala. L entitat es va crear en un moment histric on la cultura catalana es trobava censurada i perseguida per la dictadura franquista i per tant era una necessitat nacional recuperar-la i mantenir-la. Des d aquest punt de vista, l entitat va esdevenir una eina social i fonamental de resistncia nacional i de suplncia de les institucions catalanes, inexistents durant la dictadura.

Dos anys ms tard, el 1963, mnium va patir un dels seus pitjors moments amb l escorcoll i la suspensi de les activitats de l entitat i la clausura de l estatge per part del govern franquista. Tot i aix, mnium va continuar amb el seu comproms cultural en la clandestinitat fins a l any 1967 que va aconseguir de nou, i desprs de molta lluita jurdica, la legalitzaci. Va ser en aquell moment quan mnium va poder desplegar-se pel territori catal amb una mplia xarxa de vint-i-una delegacions repartides per les comarques de tot el pas.

Aix, l any 1967 es va inaugurar la primera delegaci territorial d mnium a Terrassa, seguida de Granollers, Igualada i Matar. El desplegament de les delegacions territorials i la restituci, a finals dels seixanta, de la llengua catalana, van permetre a mnium la posada en marxa dels serveis de suport a la llengua i la cultura catalana amb fora i constncia.


En l actualitat, i desprs d anys de treball constant, mnium t la voluntat d esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa comuna generadora d idees i projectes que permetin afrontar els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant evoluci: la Catalunya del segle XXI. s per aix que mnium ha obert una nova etapa amb la qual vol prendre la iniciativa de portar ms enll la llengua, la cultura i el pas.

mnium s ha adaptat als canvis de la nova societat. Aix mnium interv i es posiciona davant les qestions d actualitat que tenen transcendncia o afecten la societat catalana. mnium organitza campanyes de sensibilitzaci, reivindicaci i resposta que refermen la realitat cultural i nacional de Catalunya. D aquesta manera treballa a travs de les diferents delegacions repartides pel territori per posar a l abast de tothom la llengua i la cultura catalana amb programes i projectes dirigits, principalment, a la poblaci nouvinguda. Tamb ofereix servei jurdic i lingstic gratut als socis i suport a l educaci mitjanant l edici de materials per a mestres com la revista Escola Catalana. D altra banda impulsa iniciatives en els mbits de la msica i l espectacle a ms de finanar la publicaci i difusi de treballs i estudis que permetin conixer la realitat social catalana.
 
mnium Cultural compta amb 15.500 socis, 21 delegacions territorials i 5 grups locals repartits per tot el territori. Amb la Federaci Llull (Acci Cultural del Pas Valenci i l Obra Cultural Balear), l entitat coordina les seves accions portades a terme en el marc dels Pasos Catalans.


mnium t dues diferents rees de treball: Projectes i Educaci. 

 L'rea de Projectes se subdivideix en Llengua, Cultura i Pas.
 Llengua: Actualment treballa en el projecte de parelles lingstiques i amb el programa de Voluntaris per la Llengua, entre d altres.
 Cultura: La finalitat s promoure la cultura catalana: msica, teatre, dansa, literatura, etc.
 Pas: La finalitat s promoure la projecci de la Identitat Nacional de Catalunya com a naci.

L rea d Educaci treballa per promoure la Llengua Catalana a les escoles.


mnium interv, tamb, activament en una srie d'actes que tenen cita cada any i que sn La Nit literria de Santa Llcia, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i la Festa per la Llibertat de l'Onze de Setembre.

El 18 d'abril de 2007, mnium Cultural cedeix el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya, tal com estableix el contracte que han signat el president de l'entitat, Jordi Porta i Ribalta, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El fons, que inclou el perode 1961-1990, s considerat un dels ms importants per documentar l'activisme de la societat civil catalana en defensa de la cultura durant els ltims anys del franquisme i la democrcia.

Enllaos externs.

Web oficial d'mnium Cutural. ;
Video d'actualitat sobre d'mnium Cutural. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65519" title="Voluntaris per la Llengua" nonfiltered="950" processed="943" dbindex="25992">
Voluntaris per la Llengua s un programa que t per objectiu que les persones estrangeres puguin aprendre la llengua catalana, mitjanant converses peridiques amb voluntaris.

Aquest programa vehicula les iniciatives de les entitats culturals i de voluntariat en la creaci de parelles lingstiques, en qu el voluntari comparteix unes hores de conversa (mnim 1 hora a la setmana amb un mnim de 10 setmanes) en catal amb la persona que vol practicar-lo.

Coincidint amb la celebraci del Dia Europeu de les Llenges, el 26 de setembre, la Comissi Europea va publicar les millors experincies pedaggiques lingstiques que s'estan realitzant a la Uni Europea. En aquesta publicaci, i dins el llistat de les 50 millors maneres de motivar els que estudien un idioma, s'ha incls aquest programa de Voluntaris per la Llengua.

Enllaos externs.
 Plana web de Voluntaris per la Llengua;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65521" title="Vodice" nonfiltered="951" processed="944" dbindex="25993">

Vodice s una ciutat del comtat de ibenik-Knin, a Crocia. Dna a la mar Adritica i t una poblaci de 9.407 habitants. 

s un dest turstic important, amb la majoria de la poblaci que treballa a la indstria hotelera, com hotels, motels i pensions. 

Vodice s el lloc de naixement de l'escriptor croat Ivo Brean.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65523" title="Qumran" nonfiltered="952" processed="945" dbindex="25994">


Qumran (en hebreu       ) es el nom rab d'unes runes en territori israeli situades en una terrassa a dos kilmetres de la mar Morta i a 13 quilmetres al sud de Jeric, prop del Kibbutz de Kalia i a 375 metres sota el nivell del mar Mediterrani. Tota la regi es desrtica i molt poc poblada.

Manuscrits de Qumran.
L'any 1947 van ser descoberts vuit-cents rotlles en 11 coves, a aproximadament un quilmetre de Qumran. Els rotlles estaven escrits en hebreu, arameu i grec. Contenien parts de l'Antic Testament, salms, comentaris i altres escriptures.

L'origen d'aquests escrits es remunta al segle primer de l'era cristiana, quan algunes sectes jueves probablement essenis, fugint de la guerra van guardar aquests rotlles escrits sobre pell d'ovella dins les coves de la mar Morta.

 Vegeu tamb .
Manuscrits de la mar Morta;

 Enllaos externs .
 UCLA Qumran, projecte visual de la reconstrucci de les ruines.
 Fotos de Qumran;
 Qumran: Servei Evanglic de Documentacio i Informaci, Girona, Catalunya.



 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65525" title="Drni" nonfiltered="953" processed="946" dbindex="25995">

Drni s una ciutat de Crocia, situada a Dalmcia, entre ibenik i Knin. La seva poblaci arriba als 8.595 habitants (2006), amb 3.332 que viuen a la ciutat i dues dotzenes repartides pels pobles del voltant. 

El poble d'Otavice prop de Drni s el lloc de naixement de l'escriptor Ivan Metrovi . El compositor Krsto Odak (1888-1965) nasqu a Siveri  prop de Drni. Els poltics Boidar Adija i Draen Budia sn tamb d'aquesta zona. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65526" title="Jaume Almera i Comas" nonfiltered="954" processed="947" dbindex="25996">
Jaume Almera i Comas (1845-1919), geleg i paleontleg catal. Fundador del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona.

Va nixer a Vilassar de Mar el 5 de maig de 1845, va simultaniejar els estudis eclesistics amb els universitaris.

Es va matricular a la Facultat de cincies exactes, fsiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els ttols de batxiller en cincies el maig de 1869, el de llicenciat de la secci de fsiques el febrer de 1871, llicenciat de la secci de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secci de naturals el juny de 1874.

En 1872 va finalitzar els estudis eclesistics a Barcelona i el 1876 es va llicenciar en Teologia al Seminari Central de Valncia. El 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i diaca l'any 1912.

Membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona des de 1879, en va ser president durant els anys 1906 a 1908.

L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de Paleontologa, que posteriorment va passar a anomenar-se Museu Geolgic del Seminari, situat a l'edifici del Seminari Conciliar del Carrer de la Diputaci de Barcelona.

Les seves investigacions es van centrar en les faunes fssils d'invertebrats com a eina per a la dataci dels terrenys i la confecci de mapes geolgics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geolgic de la provncia de Barcelona, a escala 1/100.000, publicada l'any 1887. Posteriorment d'aquest mapa es van publicar diversos fulls, a escala 1/40.000.

L'any 1965, el Consejo Superior de Investigaciones Cientficas va crear a Barcelona un centre d'investigaci geolgica que porta el nom de Jaume Almera: Institut de cincies de la Terra 'Jaume Almera'

Va morir a Barcelona el 15 de febrer de 1919.

 Enllaos externs .
 Museu Geolgic del Seminari de Barcelona;
 Institut de Cincies de la Terra 'Jaume Almera';









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65528" title="Primoten" nonfiltered="955" processed="948" dbindex="25997">

Primoten s una ciutat de Crocia. Est situada al sud, entre les ciutats de ibenik i Trogir, a la costa adritica. Primoten s coneguda per les seves vinyes extenses i boniques. A ms de les seves vinyes, la ciutat tamb s coneguda per la cursa de rucs de raa autctons que hi t lloc cada estiu. La platja ms gran de Primoten s'anomena Radu a, i la ms petita, Mala Radu a, la qual es troba entre les 10 platges ms boniques de Crocia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65530" title="Arrs d'or" nonfiltered="956" processed="949" dbindex="25998">

L'arrs d'or s una varietat d'arrs (Oryza sativa) produda a travs de la modificaci gentica per a la biosntesi dels precursors del beta-carot (pro-vitamina A) en la part mengvola de la planta. Els detalls cientfics van ser publicats per primera vegada el 2000 al  Science. L'arrs d'or va ser desenvolupat com a un aliment reforat per ser distribuit en ries on hi ha una mancana de Vitamina A en la dieta. El 2005, es va anunciar una nova varietat anomenada arrs d'or 2, que produeix 23 vegades ms beta-carot que la varietat original. Cap de les dues varietats es troba disponible per al consumm hum.

Tot i que l'arrs d'or es va desenvolupar com a una eina humanitria ha trobat una ferma oposici per part de collectius activistes en defensa del medi ambient i anti-globalitzaci.

Creaci de l'arrs d'or.


L'arrs d'or va ser creat per l'Ingo Potrykus de l'Institute of Plant Sciences al Institut Federal Sus de Tecnologia, treballent amb en Peter Beyer de la Universitat de Freiburg. El projecte iniciat el 1992. Quan es va publicar es ca considerar una fita important en la biotecnologia car els investigadors havien pogut dirigir un cam biosinttic sencer.

L'arrs d'or va ser dissenyat per a la producci de beta-carot precursor de la vitamina A en l'endosperma la part mengvola per als humans. La planta d'arrs ja produeix el beta-carot, un carotenoid que en les fulles est implicat en la fotosntesi, tanmateix la planta normalment no produeix el pigment en l'endosperma ja que no s un teixit on tingui lloc la fotosntesi. 

La planta es va crear transformant l'arrs amb tres gens  de la biosntesi de beta-carotens:
psy (fitoena sintetasa);
lyc (lycopena ciclasa) tots dos provinents de daffodil (Narcissus pseudonarcissus), i ;
crt1 del bascteri del sl Erwinia uredovora;

El gens psy, lyc i crt1 varen ser transformats en el genoma nuclear i posats sota el control d'un promotor especfic de l'endosperm de manera que noms fossin expressats en l'endosperma. El gen lyc transformat en l'arrs t una seqncia peptdica marcadora que el dirigeix al plastidi on ocorre la formaci de geranilgeranil difosfat. Fou molt important l's del gen bacteri crt1 que pot catalitzar diversos pasos en la sntesi de carotenoides, aquests pasos requereixen de ms d'un enzim en plantes. El producte final de la ruta enginyada lycop, convertiria en vermella la planta si l'arrs l'acumuls. Anlisis recents han mostrat que els enzims endgens de la planta procesen el lycop a beta-carot en el mateix endosperma, donant a l'arrs el color que li ha servir per al joc de paraules del nom. L'arrs d'or original va ser anomenat SGR1 que sota condicions d'hivernacle produeix 1.6 g/g de carotenoides.

El 2005 un equip d'investigadors de la companyia biotecnolgica Syngenta va produir una varietat d'arrs d'or anomenada "arrs 2" (rice 2).  Varen combinar el gen de la "fito sintase" del blat de moro amb el crt1 de l'arrs d'or original. L'arrs 2 produeix 23 vegades ms carotenoides que l'arrs d'or (ms de 37 g/g), i acumula preferentment beta-carot (ms de 31 g/g dels 37 g/g de carotenoides). Es calcula que noms cal prendre 72 grams d'aquest arrs al dia per rebre la meitat de la Quantitat Diaria Recomanada.

L'arrs d'or ha estat hibridat amb cultius locals de les Filipines, Taiwan amb la varietat americana Cocodrie. Els primers intents de cultivaci de l'arrs d'or han estat sota el control de l'AgCenter  de la Universitat de l'Estat de Louisiana el 2004. Les proves sobre el terreny permetran una major mesura del valor nutricional de l'arrs i permetr realitzar tests diettics. Els resultats preliminars mostren que l'arrs sembrat en camp produeix unes 3 o 4 vegades ms de beta-carot que l'arrs crescut en condicions d'hivernacle.

El juny del 2005, l'investigador Peter Beyer va rebre fons de la  Fundaci Bill i Melinda Gates per millorar l'arrs d'or millorant els nivells de viodisponibilitat de la pro-vitamina A, la vitamina E, el ferro, i el zinc, i millorar la qualitat proteica a travs de la modificaci proteica.

L'arrs d'or i la carncia de vitamina A.

La recerca que ha conduit a l'arrs d'or tenia la meta d'ajudar a milions de nens que pateixen la deficincia de vitamina A. Es calcula que als inicis del segle XXI 124 milions de persones estan en aquesta situaci, repartits en 118 pasos de l'frica i el Sudest asitic. s la causa de 1-2 milions de morts, mig mili d'afectats de ceguesa i un nombre indeterminat d'afectats de xeroftlmia anuals. El sector de la poblaci de major risc s la canalla i les dones embarassades. En les ries on la dieta s deficient en vitamina A aquesta s suplementada oralment o per injecci. El 1999 hi havia 43 estats independents amb programes de suplementaci de la vitamina A per als infants de menys de 5 anys, en 10 d'aquests estats se subministren dues altes dosis anuals que segons l'UNICEF serveix per eliminar la carncia. Tanmateix, tant la UNICEF com un bon nombre de les ONG relacionades en la suplementaci de vitmaina A fan constar que una ms freqent subministraci de dosis ms baixes obtindria resultats ms positius.

Com qu molts nens en els pasos on hi ha mancana de vitamina A tenen l'arrs com a aliment base, la modificaci gentica per fer arrs productor de provitamina A (beta-carot) s vist com una alternativa simple i barata a la suplementaci vitanmica i a l'increment de consum de productes vegetals i animals. s vist com l'equivalent disenyat genticament de l'aigua fluoritzada o la sal iodada.  

Els anlisis terics dels beneficis nutricionals potencials de l'arrs d'or mostren que el consum d'arrs d'or no eliminaran els problemes de ceguesa i increment de mortalitat per podria ser un complement d'altres mtodes de suplementaci de vitamina A . L'arrs d'or i l'arrs d'or 2 no han estat sodmesos ha tests de nutrici.

L'arrs d'or i els drets intellectuals.
Potrykus ha realitzat un esfor per tenir distribuir gratutament l'arrs d'or als agricultors de subsistncia; aix va requerir que diverses compenyies que tenien els drets de propietat intellectual sobre les tecnologies emprades per a la creaci que els cedessin lliurement. Beyer havia rebut fons de les comissions europees de programes de recerca "Carotene Plus"; acceptant aquests fons havia de donar els drets del seu desobriment als espnsors corporatius del programa Zeneca. Havien fet s de 70 drets de propietat diferents pertanyents a 32 companyies i universitats diferents. Van haver de demanar perms de gratutat per a totes i cada una de les patents en els casos en qu l'arrs fos empratn per millorar races per motius humanitaris.

Les llicncies gratutes varen ser donades rapidament degut a les bones publicacions que va rebre l'arrs; era el primer cultiu modificat genticament que obtenia l'aprovaci general i hagus estat negatiu per a la imatge de moltes empreses negar-s'hi. Monsanto va ser una de les primeres companyies en donar les llicncies gratutes que els calia.

El grup tamb va haver de definir la diferncia entre l's humanitari i el comercial. Es va fixar en els 10.000 dlars americans ja que un agricultor pobre del tercer mn no est en condicions d'obtenir tants de guanys. Aix doncs no haur tampoc de pagar drets d'autor a Syngenta per a s comercial. No hi ha guanys per a aquest s humanitari de l'arrs d'or i permeten els agricultors de conservar i replantar les llavors. Actualment, Syngenta no t inters de l's comercial de la planta.

Controvrsia.
Greenpeace s'hi va oposar inicialment raonant que la quantitat de vitamina A produda era massa minsa. Les primeres versions desenvolupades noms produen 1,6 micrograms de beta-carot per gram d'arrs, la qual cosa significaria que cada persona hauria de prendre's 1.5 2 kg d'arrs per dia per obtenir la quantitat diaria permesa de provitamina A. Raonament que Greenpeace a mantingut tot i l'aparici de noves lnies que en contenen ms concentraci. Greenpeace s'oposa a tot tipus d'organismes modificats genticament, i creu que l'arrs d'or podria ser un Cavall de Troia que obra la porta a un s ms extens d'altres OMG...

Vandana Shiva, un activista anti OMG Indi, argumentava que el problema no era deficincies particulars dels cultius en si sin la prdua de biodiversitat en els cultius alimentaris i que aquests problemes es veuen agravats pel control corporatiu de l'agricultura basada en aliments modificats genticament. Centrant-se en aquest problema (deficincia de vitamina A), Shiva argumentava sobre els problemes que a la llarga es podrien desenvolupar a ra de disminuir la diversitat dels aliments de la ingesta. De manera similar altres grups han arugmentat que una dieta variada que inclogui aliments rics en vitamina A com moniato, verdures verdes de fulla i fruita hauria de poder subministrar als infants prou votamina A. Aix no s negat per ning, per sn molts els que fan notar que una dieta variada est fora de l'abast de la majoria de pobres que sn els que es veuen forats a subsistir amb una dieta de practicament noms arrs.

La capa d'aleurona que envolta l'endosperma de l'arrs s extreta en molts pasos per allargar el temps d'emmagatzematge de l'arrs. L'arrs bru amb l'aleurona intacte cont ms vitamines B, ferro, mangans, seleni i fsfors que l'arrs tractat. L' Institute of Science in Society destaca que si l'arrs conservs l'envolta la suplementaci no seria necessria. Tanmateix les dades de l'USDA mostren que l'arrs bru no cont gens de ms beta-carot que l'arrs tractat. Cientfics de l' International Rice Research Institute estan cercant en el germoplasme de l'arrs provant hibridacions convencionals que augmentin la quantitat de beta-carot en l'aleurona.

Referncies.


Enllaos externs.
Golden Rice Project ;
Golden Rice: A Golden Chance for the Underdeveloped World ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65532" title="Bernat Manciet" nonfiltered="957" processed="950" dbindex="25999">
Bernat Manciet va nixer el 1923 a Sabres, dins el comtat de Lanas. Escrigu en diversos gneres, del sonet al cant real, de la poesia pica al teatre, de la novella al roman, o l'assaig. 

Public el 1955 el seu primer recull de poesia, Accidents, que provoc un gran rebombori dins la literatura occitana aix com la seva novella Lo gojat de noveme, apareguda el 1964, o el 1989 el seu llarg poema dedicat al poble de Lanas i de Gascunya, L'enterrament a Sabres. 

La seva obra actual inclou un recull de novelles Casaus perduts i la seva versi francesa, Jardins perduts, de la reedici del seu assaig El Triangle dels landes i, finalment, el seu darrer poema Lo Brec en el qual Bernat Manciet torn als orgens de la seva obra. Recordem que l'any 1945 Miquu de Camelat public per primer cop un poema titulat A le nu. 

Bernat Manciet s reconegut com un dels poetes que fa de la poesia pica la seva expressi ms complicada, ms universal. Es mor el 2 de juny del 2005. 

 Obres .
 Odes, Accidents 1955, poesia;
 Gesta, 1972  poesia;
 Lo gojat de Novmer (1964) prosa;
 La pluja (1976) prosa  ;
 Los Hra-trits o Ifigenia davant la gara (1995) prosa;




 Enllaos .
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65533" title="Sabres" nonfiltered="958" processed="951" dbindex="26000">

Sabres s un municipi francs, situat al departament de Landes i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 1.107 habitants.

s conegut com a terra natal de l'escriptor occit Bernat Manciet. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65534" title="Tni de l'Ostal" nonfiltered="959" processed="952" dbindex="26001">
Tni de l'Ostal s un cantant en occit. T un recull de canons de Jan-Mari Carltti (A sant-Jan), Dupain (Lo carrejaire), Joan Bodon (Los carbonirs de la Sala), Josiana (Es defendut parlar patos), Les Fabulous Trobadors (Calandreta), Lou Dalfin (Lo pal), Mans de Breish (Volem viure al pas), Mart (Los commandos de la nuit), Massilia Sound System (Occitan, leion no. 1), Nadau (La hsta) i Patric (Esclarmonda), per tamb canons prpies com Occitnia, qu'es aqu? i populars com Joan Petit, Lo bossut o Se canta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65536" title="Clepatra Thea" nonfiltered="960" processed="953" dbindex="26002">
Clepatra Thea (v. 164 aC-121 aC) anomenada Evergetes (Benefactora), fou una reina selucida, filla de Ptolomeu VI Filomtor d'Egipte i dona successivament de tres reis selucides, Alexandre I Balas, Demetri II Nictor i Antoc VII Sidetes.

Es va casar amb Alexandre Balas vers el 150 aC i d aquesta uni va nixer Antoc VI Dionysius. El 147 aC es va casar amb Demetri II Nictor, abandonant al seu primer marit per ordre del seu pare, i va tenir al menys tres fills: Seleuc V Filomtor, Antoc VIII Grypos, i Laodice. Quant Demetri II fou capturat pels parts li va romandre lleial per en assabentar-se que el seu marit s havia aparellat amb una princesa dels parts anomenada Roduguna, es va casar amb Antoc VII Sidetes, germ de Demetri, uni que fou reconeguda per l'exrcit. Del seu tercer marit se sap que tenia ja al menys un fill, Seleuc, i amb Clepatra Thea en va tenir un altre de nom Antoc, el futur Antoc IX Cyzicenos, per les circumstancies familiars son poc conegudes. Antoc VII fou mort en lluita contra els parts el 129 aC al mateix temps que Demetri II retornava a Sria, i llavor va refer la seva uni marital amb aquest per per precauci va enviar al seu fill Antoc a Cyzico (d eon el seu sobrenom).

Com que Demetri volia envair Egipte, el sobir lgida va aixecar contra ell a Alexandre II Zabinas, suposat fill d'Alexandre Balas. Demetri II es va retirar a Tolemaida Hermiou on es va trobar les portes tancades per ordre de Clepatra; va intentar fugir amb un vaixell per fou assassinat per ordre de Clepatra que va assolir la regncia en nom del fill infant de Demetri, Seleuc, al que aviat va fer matar i va compatir el poder amb el seu propi fill Antoc VIII Grypus.

Antoc es va fer gran i el 121 aC la mare ja no el va poder controlar i va decidir eliminar-lo. Un dia la mare va oferir una copa de vi al seu fill i com que aquest rarament bevia va sospitar i va obligar a la mare a beure el vi, que era enverinat i Clepatra va morir.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65537" title="Antoc VI Dionisi" nonfiltered="961" processed="954" dbindex="26003">
Antoc VI Dionisi (Dyonisos o Dyonisius) fou rei selucida, fill d'Alexandre I Balas i de Clepatra Thea vers el 145 aC i fins el 140 aC. Va nixer vers el 148 aC.

Quant Demetri II va prendre el poder el 147 aC els pillatges dels cretencs va fer revoltar als ciutadans d'Antioquia i nomes es va poder restaurar l ordre a costa de massacrar als revoltats. Per no massa desprs el general Diodot (un fidel d'Alexandre que s havia passat a Demetri al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia (145 aC) i va proclamar rei al infant Antoc VI Dionysus, el fill d'Alexandre Balas d uns tres anys. Demetri va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de Palestina; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri que va poder fugir al est i es va establir a Selucia del Tigris. 

Diodot no va tardar en matar a Antoc VI subornant als metges perqu el infant moris en una operaci quirrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Tryphon (140 aC) per no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri II que en aquell moment s havia d enfrontar amb l atac dels parts que van ocupar Mdia. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65539" title="Antoc VII Sidetes" nonfiltered="962" processed="955" dbindex="26005">
Antoc VII Sidetes (de Sid) o Evergetes fou rei selucida del 138 aC al 129 aC. Fou germ de Demetri II Nictor i tercer marit de Clepatra Thea.

El 140 aC els parts van ocupar Selucia del Tigris, Babilnia i Dura Europos i el rei Demetri II va conservar la part sud de Mesopotmia, l anomenada Caracene o Mesene per en les lluites contra els parts Demetri fou fet presoner i moltes guarnicions es van declarar a favor de Diodot Tryphon i el sud de Mesopotmia va caure en bona part en mans de tribus probablement rabs o semites.

El 139 aC Antoc VII Sidetes, que era a Rodes, va retornar a territori selucida per ocupar el lloc del rei presoner, per va obtenir molt poc suport a Sria per la por que feia Diodot, que governava com un tir. Per el 138 aC Clepatra Thea, la dona de Demetri II, que exercia la regncia de les regions que romanien lleials al seu marit, en saber que Demetri II s havia casat amb una princesa dels parts, es va casar amb Antoc VII i aix aquest fou reconegut rei, obtenint el suport del exrcit, i llavors diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antoc VII (137 aC). Abandonat pels seus anteriors partidaris, Diodot va fugir a Dor (Fencia) que es la actual Tantura (al sud de la muntanya del Carmel) on va quedar assetjat. Va poder fugir i arribar a Tolemaida, d eon tamb va haver de fugir i va passar a Ortsia, i desprs a Apamea on fou altra cop assetjat i va haver de capitular, essent capturat i executat. Antoc no va respectar l acord que existia amb el cap jueu macabeu Sim Tasi i va nomenar governador de Palestina a Cendebeos (137 aC) que va construir la fortalesa de Cedrom que controlava el pas. Aquestes lluites foren aprofitades pel governador d'Edessa (Osroene) Ohoi bar Jevie, que es va independitzar.

El 136 aC Sim va derrotar a Cendebeos a la plana de Modein per el gendre de Sim,  Tolomeu, va fer matar al seu sogre junt amb dos fills (Judes i Mataties) amb el desig d ocupar el poder, intent que va fracassar, car l'altra fill, Joan Hircani I, fou aclamat com a cap dels macabeus i Tolomeu fou assetjat a Dok i finalment va fugir a Rabath Ammon on fou acollit pel cap Cotiles.

Sidetes va restar ocupat un temps amb els jueus per desprs va dirigir la seva atenci cap els parts. El 130 aC va guanyar una batalla a la riba del Zab i va recuperar Mesopotmia, Babilnia i Mdia;  Armnia, que estava sotmesa als parts, es va independitzar i els strapes de Mdia, i Prsis i potser d altres es van rebellar; per el 129 aC va patir una emboscada del rei Fraates II de Prtia i va morir, i el seu fill Seleuc fou fet presoner. Al mateix temps el seu germ Demetri II, presoner dels parts, havia estat alliberat amb l esperana de provocar una lluites civil entre ambds germans, per la mort de Sidetes li va deixar el camp lliure i la seva ex dona Clepatra Thea, vdua de Sidetes, va tornar amb ell.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65541" title="Sexe intercrural" nonfiltered="963" processed="956" dbindex="26006">
El sexe intercrural (del llat inter, "entre", i crura, "cames"), tamb conegut com a sexe interfemoral, s una activitat sexual de tipus no penetratiu, en qu un home posa el seu penis entre les cames d'un altre home (o d'una dona, encara que aquesta activitat entre heterosexuals s menys comuna), i amb el moviment plvic produeix fricci fins a arribar a l'orgasme. 

Era un tipus de prctica sexual homosexual pederasta comuna de l'antiga Grcia ats que el sexe penetratiu era considerat un acte humiliant per al membre passiu de la parella. En l'actualitat no s una prctica tan habitual. El bigraf d'Oscar Wilde diu que l'escriptor preferia aquesta prctica en comptes del sexe anal o el sexe oral. 

Histricament, ha tingut importncia en societats que donaven gran importncia a la virginitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65542" title="Diodot Trif" nonfiltered="964" processed="957" dbindex="26007">
Diodot Tryphon fou rei selucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.

Quant Demetri II Nictor va prendre el poder a Antioquia, els pillatges dels seus mercenaris cretencs va fer revoltar als ciutadans i nomes es va poder restaurar l ordre a costa de massacrar als revoltats. Per no massa desprs el general Diodot (un fidel d'Alexandre I Balas que s havia passat a Demetri II al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia (145 aC) i va proclamar rei al infant Antoc VI Dionysus, fill d'Alexandre Balas. Demetri II va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de Palestina; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri que va poder fugir al est i es va establir a  del Tigris. Diodot per atreure's a Jonates (que acabava d entrar a Lod o Dispolis i Gaza) li va reconixer la possessi de Judea, Efraim, Lida i Ramataim. 

Diodot va capturar a traci a Jonates Afo a Tolemaida el 143 aC (tenia por de qu no passs al costat de Demetri altra cop) i el va fer matar (142 aC) i el va succeir el seu germ Sim Tasi, el darrer fill de Mataties Asmoneu que encara vivia. Diodot no va tardar en matar a Antoc VI subornant als metges perqu el infant moris en una operaci quirrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Tryphon (140 aC) per no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri que en aquell moment s havia d enfrontar amb l atac dels parts que van ocupar Mdia.

Demetri II es va aliar amb Sim Tasi i va poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans altra cop en mans de Diodot Tryphon. Desprs la guarnici selucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Sim que es va proclamar independent amb el ttol d etnarca. 

En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner el 140 aC. Moltes guarnicions lleials a Demetri es van declarar a favor de Diodot Tryphon. El germ de Demetri, Antoc VII Sidetes, que era a Rodes, va retornar a territori selucida (139 aC) per ocupar el lloc del rei presoner, per va obtenir molt poc suport a Sria per la por que feia Diodot, que governava com un tir. La dona de Demetri II, Clepatra Thea, exercia la regncia a les regions que romanien lleials al seu marit, i el 138 aC, en saber que Demetri II s havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antoc VII i aix aquest fou reconegut rei, obtenint el suport del exrcit. Tamb diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antoc VII (137 aC). Abandonat pels seus anteriors partidaris, Diodot va fugir a Dor (Fencia) que es la actual Tantura (al sud de la muntanya del Carmel) on va quedar assetjat. Va poder fugir i arribar a Tolemaida, d eon tamb va haver de fugir i va passar a Ortsia, i desprs a Apamea on fou altra cop assetjat i va haver de capitular, essent capturat i executat (o potser es va sucidar).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65544" title="Alexandre II Zabinas" nonfiltered="965" processed="958" dbindex="26008">

Alexandre II Zabinas fou rei selucida del 126 aC al 122 aC. El seu nom es despectiu i vol dir "el comprat" o "el subornat".

Fou presentat com a pretendent pel sobir egipci Ptolemeu VIII Evergetes II, com a suposat fill d'Antoc VII Sidetes per en realitat probablement era el fill d un comerciant egipci. 

El 127 aC el rei Demetri II Nictor va recuperar Cilcia, derrotant al strapa local revoltat. El 126 aC Alexandre II Zabinas amb suport dels egipcis i jueus, va entrar a Sria i va derrotar a Demetri II i es va proclamar rei. Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fencia que encara li eren lleials, per la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fencies i Demetri fou fet presoner i fou enverinat per la seva muller Clepatra Thea junt amb el seu fill Seleuc (126 aC). A la part sud de Mesopotmia o Babilnia els parts van dominar la Mesene (el nord) on Himeros era el seu vassall per el sud, Caracene, va restar en mans de Hispaosines que finalment va reconixer al rei part vers el 122 aC.

Zabinas va governar una part de Sria i de Fencia fins el 123 aC per al perdre el suport d'Egipte fou derrotat per Antoc VIII Grypos, fill de Clepatra Thea i de Demetri II Nictor. Como a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selucida, Antioquia, va saquejar els temples  i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d una allegoria de la victria a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir per fou capturat per uns pirates i entregat al sobir egipci que el va fer executar poc desprs. El strapes d'Adiabene i de Gordiene es van fer independents.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65545" title="Seleuc V Filomtor" nonfiltered="966" processed="959" dbindex="26009">
Seleuc V Filomtor (l'estimat de la mare) fou rei selucida del 126 aC al 125 aC.

Era el fill gran de Demetri II Nictor i de Clepatra Thea. El 126 aC, enderrocat Demetri II, la seva mare Clepatra Thea el va proclamar rei sota la seva regncia, en oposici a Alexandre II Zabinas, per al cap d'un any Seleuc es va mostrar poc dcil i la mare el va enverinar i va proclamar rei l'altre fill anomenat Antoc VIII Grypos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65547" title="Antoc VIII Grypos" nonfiltered="967" processed="960" dbindex="26010">
Antoc VIII Grypos (nas de ganxo) i tamb Epifanes, Callnic i Filomtor, fou un rei selucida fill de Demetri II Nictor i de Clepatra Thea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.

El 125 aC la regent Clepatra Thea va enverinar al seu propi fill Seleuc V Filomtor, que s oposava a les seves ordres, i va proclamar al altra fill Antoc VIII. El 123 aC Alexandre II Zabinas va ser derrotat i va fugir a Antioquia, la capital. Clepatra va voler que el seu fill l obes per aquest va seguir el seu criteri. Clepatra el va voler enverinar i li va oferir vi, que Antoc no bevia normalment, i aix el va fer sospitar i va obligar a la mare a beure la copa, el que li va provocar la mort. 

El 122 aC va entrar a Antioquia i es va casar amb la princesa lgida Tryphaena.

El 116 aC el seu mig germ i cos Antoc IX Cyzicenos, que havia estat enviat a Cyzico per Clepatra com a precauci, va tornar a Sria i va esclatar la guerra civil. La dona de Cyzicenos que es deia tamb Clepatra i era mig germana de Tryphaena, fou assassinada de forma dramtica al temple de Dafne a Antioquia per ordre de sa germanastra, i com a revenja Antoc IX va fer matar a Tryphaena. Els dos germanastres van acordar el repartiment del pas (111 aC), partici que va durar fins que Grypos fou assassinat pel seu ministre Heracleon el 96 aC. El 112 aC Damasc es va erigir en regne sota direcci dels grecs de la regi. Els jueus es van apoderar de Samria el 109 aC i d'Iturea el 104 aC, i el 103 aC van atacar Ptolemaida, que al no rebre ajut de cap dels dos reis va demanar auxili al rei lgida de Xipre Ptolomeu Ltir que no va poder desembarcar per les pressions del rei egipci Alexandre I (Ptolomeu X), si be si que va ocupar Gaza, Estratonice i Doira els tirans de les quals van acollir a Ltir. L any segent, en una ofensiva, Ltir va ocupar Ptolemaida per en fou expulsat pels egipcis.

Antoc VIII Grypos va mori assassinat a Antioquia el 96 aC. El seu rival i germanastre Antoc IX Cyzicenos, que dominava Celesria i Fencia, havia de ser reconegut com a nic rei, per cinc fills d'Antoc VIII es van revoltar i van reclamar els seus drets (Seleuc, Antoc el major, Felip, Demetri i Antoc el menor) i el gran d'entre ells fou proclamat rei com a Seleuc VI Epifanes Nictor.

Antoc VIII va deixar diversos fills, dels quals quatre van ser desprs reis: Seleuc VI Epifanes, Antoc XI Epifanes Filadelf, Felip I Filadelf, i Demetri III Eucros. Una filla, Laodice, es va casar amb Mitridates I Callnic de Commagena en el marc d un arrengament propiciat pel pare de Mitridates, Sames II; el fill que va nixer de la uni fou mes tard el rei Antoc I Thes de Commagena.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65548" title="Vuzenica" nonfiltered="968" processed="961" dbindex="26011">
Vuzenica s un dels poblats ms antics de la vall del riu Drava, a Eslovnia. Les seves referncies daten del 1288 A.D. 

Vuzenica s tamb el nom d'un municipi eslov format l'any 1995. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65549" title="Riu Gail" nonfiltered="969" processed="962" dbindex="26012">
Gail s el nom d'un riu del sud d'ustria. Va d'oest a est, al nord de la frontera d'Itlia amb Eslovnia. 

Mor al riu Drava a l'altura de Villach. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65551" title="Riu Mislinja" nonfiltered="971" processed="963" dbindex="26014">
El Mislinja s un riu de la part septentrional d'Eslovnia. Passa per Mislinja i Slovenj Gradec i s'uneix al riu Mea prop de Dravograd, poc abans que aquest s'uneixi al riu Drava. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65552" title="Riu Dravinja" nonfiltered="972" processed="964" dbindex="26015">
El Dravinja s un riu de la regi d'Estria, a Eslovnia. Neix al masss de Pohorje i travessa les ciutats de Zre e, Slovenske Konjice, Polj ane, Makole, Majperk fins a Videm pri Ptuju, on es barreja amb el riu Drava.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65554" title="Club Hoquei Arenys de Mar" nonfiltered="973" processed="965" dbindex="26016">


El Club Hoquei Arenys de Mar s un club esportiu d'Arenys de Mar (Maresme) especialment centrat en la prctica de l'hoquei sobre patins. Posa mfasi en la formaci de jugadors i la participaci dels pares en el club. 

Enllaos externs. 
 Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65555" title="Mecerreyes" nonfiltered="974" processed="966" dbindex="26017">

Mecerreyes s una localitat de 312 habitants vena de Covarrubias, a la provncia de Burgos (Espanya) Als seus habitants se'ls anomena "guiletos". 

Demografia.



Cultura.
Mecerreyes t una gran tradici en la msica tradicional burgalesa sobre tot per la aportaci de grans dulzaineros ya que la dulzaina sempre a sigut un instrument amb gran importancia a Mecerreyes. Las festes sn a San Martn, malgrat que tamb hi sn les festes d'estiu que es celebren l'ltima semana d'agost. 

Servicis.
El poble compta amb 2 bars, botiga de queviures, xarcuteria, fruteria i un restaurant.

Paisatge.
Respecte al paisatge es combina un paisatge castell llaurat amb boscos.  Localitat situada en la Ruta de la Llana i en el cam del Cid, ruta del desterrament del Cid.

Oficis tradicionals.
Antiguament hi havien carboners, canters, carreters, teixidors, romaners, etc.

Enllaos.
Mecerreyes;
Parroquia de San Martn Obispo (Mecerreyes);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65556" title="Retuerta" nonfiltered="975" processed="967" dbindex="26018">

Retuerta s un petit poble de la provncia de Burgos que t al voltant de 60 habitants. Per aquesta localitat pasa el riu Arlanza, i es vena de Covarrubias. Localitat situada a la Ruta de la Llana.

Demografia.



 Art .
Casc urb i arquitectura popular d'entramat de fusta.

Bibliografia.
 Vara Vargas, Ana. "Haciendo carbn de encina". Turismo rural, n 81 (juliol de 2004), p. 98-101;
 Artculo sobre la elaboracin de carbn de encina en Retuerta (Burgos).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65557" title="Arlanza" nonfiltered="976" processed="968" dbindex="26019">

L' Arlanza s un riu afluent de l'Arlanzn. Neix a la Sierra de la Demanda, a prop de Quintanar de la Sierra, en un paratge conegut com Fuente Sanza. Passa per la provncia de Burgos i per municipis com Castrovido, Salas de los Infantes, Covarrubias o Lerma. Desemboca a l'Arlanzn prop de Quintana del Puente (Valladolid), poco abans que aquest ltim doni ses aiges al Pisuerga.

Sempre ha hagut polmica sobre qui desembocaba a qui; si l'Arlanza a l'Arlanzn o l'Arlanzn a l'Arlanza. Estudis recents sembla que diuen que s l'Arlanza el qui desemboca a l'Arlanzn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65565" title="Estegosaure" nonfiltered="977" processed="969" dbindex="26020">
;
L'estegosaure (nom cientfic: Stegosaurus, rptil amb teulada) fou un dinosaure herbvor el qual va viure a l'Amrica del Nord durant el Jurssic superior, entre 156 i 155 milions d'anys enrere, del grup dels ornitisquis. Els primers fssils van sser identificats per Othniel Charles Marsh el 1877, essent una de tantes espcies descobertes durant les anomenades Guerres dels Ossos a l'oest nordameric. Avui en dia s'han trobat desenes d'esquelets complets i diversos fssils ms als rics jaciments de Wyoming, Utah i Colorado, i es pot dir amb tota seguretat que s un dels dinosaures ms coneguts.

Els estegosaures tenien una longitud de fins a 9 metres i un pes de dues tones. El cos, sostingut de forma obligada per quatre potes finalitzades en pelles, es feia ms estret cap al davant, fins finalitzar en un minscul cap allargat dotat d'un feble bec i dents petites d'escassa capacitat masticatria. Ja al segle XIX es va convertir en el paradigma del dinosaure babau, degut a que el seu cervell era poc ms gran que una nou. Tot i que avui se sap que el cervell no creix de forma proporcional a la resta del cos i que a la majoria de dinosaures tenia una mida normal per aquests, els estegosaures ho segueixen tenint lleugerament ms petit del que es podria esperar. Aix doncs, no tindrien els sentits molt desenvolupats.



Els trets ms notables d'aquests animals sn les seves quatre punxes de fins a 60 centmetres a la cua i per damunt de tot, la filera d'amples plaques que coronaven la seva esquena. La seva posici ha sigut fora discutida en temps passats, arribant a suggerir-se que es distribuen paralleles sobre el tronc o dhuc enganxades al cos a manera d'armadura. Tot i aix, la coneixena actual permet assegurar que es distribuen en dues fileres sobre el tronc, de forma aleatria i en posici vertical. El seu paper defensori era menyspreable degut al seu escs gruix i forta vascularitzaci, aix que probablement tenien un paper ms dissuasiu que res mes. Sobre el tronc de l'animal, aquest semblaria encara ms gran als depredadors com l'Allosaurus i el Ceratosaurus. S'ha suggerit darrerament que la vascularitzaci de les mateixes podrien tenyir les plaques de vius colors a volena de l'animal, bombejant el sang amb fora vers elles, i podent aix tenir un paper de reclam sexual o augmentant el seu poder dissuasiu.

Una altra teoria les considera una eina termoreguladora. Els dinosaures sn considerats animals de sang calent avui, aix que les plaques no servirien per escalfar l'animal com es va arribar a creure, sin que per refredar-lo. Car que no mastegava el seu aliment, l'estegosaure s'empassava enormes quantitats de plantes que fermentaven dins dels seus grans intestins: aix originava enormes quantitats d'escalfor que eren emeses a l'exterior mitjanant les plaques, salvant l'animal de bullir-se amb el seu propi metabolisme. Un experiment amb una maqueta que reprodua la forma d'un estegosaure corrobor aquesta idea. Tamb s'observa que les plaques sn progressivament ms amples segons ascendeix la mida entre els membres de la famlia Stegosauridae, de la qual aquesta espcie n's el mes gran.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65566" title="Espace Nordique Capcir" nonfiltered="978" processed="970" dbindex="26021">
L'Espace Nordique Capcir, o espai nrdic del Capcir, s una agrupaci de les diferents estacions d'esqu nrdic de la comunitat de comunes del Capcir i l'Alt Conflent, amb alguns circuits connectats:
Puigbalador, cotes de 1.700 a 2.400 m.
Els Angles, 1.600 a 2.400 m;
Formiguera, 1.500 a 2.400 m;
El Capcir-Matamala, 1.700 a 1.800 m;
En total sn 115 km de pistes, tant d'skating com clssic, repartides segons dificultat en:
Circuits verds: 21 km;
Circuits blaus: 54 km;
Circuits vermells: 41 km;

Enllaos externs.
Comunitat de comunes Capcir-Alt Conflent;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65573" title="Dissorfid" nonfiltered="979" processed="971" dbindex="26022">

Els dissorfids (Dissorophidae) sn un txon extingit d'amfibis temnospndils de mida mitjana que van prosperar a Europa i Amrica del Nord a principis del Permi. Malgrat que eren amfibis, sembla que estaven ben adaptats a la vida sobre la terra, amb potes ben desenvolupades, vrtebres slides, i una filera de plaques d'armadura fetes d'os drmic, que protegia l'animal i n'enrobustia l'esquena.

Un gnere ben conegut s el Cacops, un animal de finals del Permi Inferior, i que vivia a Texas. Tenia un cap relativament gran, i la tpica filera d'armadura a l'esquena. En el gnere similar per ms gran i ms especialitzat, el Plathystrix, que vivia a Utah, Colorado i Nou Mxic, l'armadura va desenvolupar-se en una mena de vela.

Per no tots els dissorfids tenien aquesta fesomia. El Fayella, d'Oklahoma, tenia un cos lleuger amb potes llargues, confiant en la velocitat ms que en l'armadura per evadir els predadors.

Hi ha algunes formes relacionades que semblen haver estat ms aqutiques, conegudes del Permi Superior de Rssia i el Trisic Inferior de Gondwana.

S'ha suggerit que els dissorophidae poden estar relacionats amb els avantpassats de les granotes, a travs de formes intermitges com el Doleserpeton.

Vegeu tamb.
Amfibi prehistric;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65580" title="Antoc IX Cyzicenos" nonfiltered="980" processed="972" dbindex="26023">
Antoc IX Cyzicenos o Eusebes (el piets) fou rei selucida del 114 aC al 96 aC, fill de Antoc VII Sidetes i de Clepatra Thea.

El 116 aC Antoc IX Cyzicenos, que havia estat enviat a Cyzico (129 aC) per la seva mare Clepatra Thea com a precauci, va tornar a Sria i aviat va esclatar la guerra civil al aixecar-se contra Antoc VIII Grypos i proclamar-se rei (114 aC). La dona de Cyzicenos es deia tamb Clepatra i era mig germana de la dona de Grypos, Tryphaena; Clepatra fou assassinada de forma dramtica al temple de Dafne a Antioquia per ordre de sa germanastra, i com a revenja Antoc IX va fer matar a Tryphaena. Els dos germanastres van acordar finalment el repartiment del pas (111 aC), partici que va mantenir la pau fins a la mort de Grypos el 96 aC.

El 112 aC Damasc es va erigir en regne sota direcci dels grecs de la regi. Els jueus es van apoderar de Samria el 109 aC i d'Iturea el 104 aC, i el 103 aC van atacar Tolemaida, que al no rebre ajut de cap dels dos reis va demanar auxili al rei lgida de Xipre Ptolomeu Latiro que no va poder desembarcar per les pressions del rei egipci Alexandre (Ptolomeu XI), si be si que va ocupar Gaza, Estratonice i Doira els tirans de les quals van acollir a Latiro. L any segent, en una ofensiva, Latiro va ocupar Tolemaida per en fou expulsat pels egipcis.

Antoc VIII Grypos va morir assassinat a Antioquia el 96 aC. Antoc IX Cyzicenos, que dominava Celesria i Fencia, havia de ser reconegut com a nic rei, per cinc fills d'Antoc VIII es van revoltar i van reclamar els seus drets (Seleuc, Antoc el major, Felip, Demetri i Antoc el menor) i el gran de entre ells fou proclamat rei com a Seleuc VI Epifanes Nictor. Aix la guerra civil va ornar a comenar. Seleuc VI va morir l any segent i el va substituir el seu germ Demetri III Eucros. El 96 aC aquest darrer s havia imposat i Antoc IX es va sucidar per no caure en mans del seu rival. El seu fill Antoc X Eusebios es va fer proclamar rei i va mantenir la lluita contra Demetri III.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65581" title="Cacops aspidephorus" nonfiltered="981" processed="973" dbindex="26024">

Cacops aspidephorus fou una espcie d'amfibi dissorfid, conegut del Permi inferior de Texas, que aleshores es trobava a prop de l'equador. Mesurava uns 40 cm de longitud, amb un crani robust i una escotadura tica relativament enorme, cosa que fa que sigui probablement un dels primers amfibis amb millor oda. Edwin H. Colbert proposa que potser era un animal nocturn, com les granotes modernes. El seu cos s curt, i la seva esquena est protegida per una doble filera de plaques d'armadura. Les seves potes potents fan que se'l consideri com un animal terrestre, i la seva cua s curta.






Vegeu tamb.
Amfibi prehistric;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65582" title="Naturlandia" nonfiltered="982" processed="974" dbindex="26025">


Naturlandia s un centre de lleure i multiactivitats de la Rabassa, Andorra. s una iniciativa, inaugurada el 2007, del com de Sant Juli de Lria per dinamitzar el Camp de neu de la Rabassa, l'nica estaci d'esqu de fons del principat i que es veia infrautilitzada ja que tan sols s'utilitzava durant la temporada d'esqu i a ms aquest tipus d'esqu no t tanta demanda com l'esqu de descens.

Naturlandia es troba a una altura entre 1.960 i 2.160 m amb un desnivell de 200 metres. Disposa de:
Quinze quilmetres de pistes d'esqu de fons, Camp de neu la Rabassa:
Estadi d aprenentatge: Prat de Conangle 1 Km.
Nivell debutant, circuit verd: Prat de Conangle 1,5 Km.
Nivell mitj,
Circuit verd: Pista del bosc 2 km.
Circuit blau: La Pleta de les Mules 5,5 km.
Nivell expert, circuit vermell: Roca de Pimes 6,5 km.

Tobotronc: Tobogan de muntanya, el ms llarg del mn amb 3.600 m de baixades per l'interior del bosc de la Rabassa.
Parc de tobogans de neu: Pistes equipades d un remuntador mecnic "Fun-lift" d una capacitat de 360 persones per hora. 3 pistes de 120 m de llarg. 40 trineus especials en PVC inflable.
Parc infantil 'Inuit Parc' 3/12 anys: Zona de 3.000m2 tancada amb jocs d'arbres penjats, iniciaci a la via ferrada, torre panormica amb pont de mico, tobogan tancat de 360, zona temtica inut, parc de jocs.
Raquetes de neu: Circuit de raquetes de neu, traat i senyalitzat, ms de 2 Km de llargada.
Parc mbil: sortides guiades amb motos de neu, quads i cami eruga per diferents circuits. ;
Poblat de gossos amb trineu: Excursions de gossos amb trineus, iniciaci al mushing, iniciaci a la pulka.
Nrdic Walking: Cursets organitzats per monitors qualificats. ;
Pista de gel: pista de gel ecolgica d'uns 400 m2;
Snowkite;
Snowrider;

Prximament s'ha de construir el parc d'animals que inclour: eduficis de recepci dels visitants, l amfiteatre, un parc d aventura per activitats esportives, recorreguts interpretatius senyalitzats, dos serveis de restauraci, un jard botnic i un centre de recuperaci de fauna.

En una segona fase es preveu la creaci d un centre d entrenament en alada per acollir esportistes d alt nivell. A ms llarg termini es va plantejar per a una tercera fase la construcci d un giny mecnic, un tipus de telecabina, per enllaar els planells de la Rabassa amb el centre del poble. El trajecte, segons el pla especial, podria durar 12 minuts.



Vegeu tamb.
Per el llistat complert d'estacions d'esqu dels Pirineus vegeu: Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;

 Estacions d'esqu andorranes:
 Grandvalira, esqu alp.
 Vallnord, esqu alp.

Enllaos externs.
Web oficial;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65583" title="Seleuc VI Epfanes" nonfiltered="983" processed="975" dbindex="26026">
Seleuc VI Epfanes o Nictor fou rei selucida del 96 aC al 95 aC. Era el fill gran d'Antoc VIII Grypos i quant aquest va morir el 96 aC Seleuc VI va assolir el poder i es va proclamar rei enfront del seu oncle Antoc IX Cyzicenos, al que va derrotar. Va establir la seva cort a Mopsuetia a Cilcia, on va viure amb un luxe excessiu, que va disgustar als habitants de la provncia, que ja patien els atacs pirates i a mes foren mobilitzats per la guerra. Va esclatar una rebelli i Seleuc va quedar assetjat al hipdrom que fou incendiat amb el rei i els seus fidels dins. El seu germ Demetri III Eucros es va proclamar rei al seu lloc i va continuar la guerra contra Antoc IX (i el seu fill Antoc X Eusebios).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65584" title="Siurana" nonfiltered="984" processed="976" dbindex="26027">


Siurana s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat entre els rius Fluvi i Muga, en terreny pla amb petits boscos de sureres i bedolls. 
El procs de dessecaci dels estanys que va acabar en el segle XIX , va fer que es canvis la seva agricultura, que va passar a sser de sec principalment. Al trobar-se prop de la Costa Brava el seu turisme ha anat en fase creixent.

Histria. 
Amb el nom de Vila Fuirana ja s nomenada en l'any 822. El castell de Siurana est documentat des de l'any 1231, en estat runs noms queda parts de muralla i la base d'una torre circular. 
Fou part de l'histric comtat d'Empries, en el segle XVII va ser cap d una batllia reial.

Llocs d'inters. 
Esglsia parroquial de Santa Coloma. Segle XVIII per amb elements romnics, que fan pensar en l'existncia d'un temple anterior. ;
Torre gtica. Segle XVII;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Bibliografia.
Volum 4 (2006), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5571 3














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65588" title="Antoc X Eusebi" nonfiltered="985" processed="977" dbindex="26028">
Antoc X Eusebios (el piets) Filopator (que estima al pare) fou rei selucida del 94 aC vers el 90 aC. Era fill d'Antoc IX Cyzicenos i a la mort del seu pare, sucidat desprs d una derrota militar (94 aC o 95 aC), es va proclamar rei a Antioquia. Demetri III Eucros, que dominava Cilcia, va mantenir la guerra, i va associar als seus germans, per Antoc era l nic que podia tenir iniciatives militars, i va combatre contra els parts i els nabateus. Es va imposar a Damasc i el 92 aC va donar suport al grup rebel dels jueus aixecats contra Alexandre Janeu.

En general es pensava que va morir desprs del 92 aC (vers el 90 aC) probablement en lluita contra els parts, per Appi l esmenta lluitant contra Tigranes II d'Armnia el 83 aC. Vers el 90 aC ja dominava Antioquia Felip I Philadelphos, el que fa pensar que si era viu encara el 83 aC, no va posseir dominis rellevants entre el 90 aC i aquella data. Unes monedes d'un rei selucida local de nom Seleuc VII Kybiosaktes fan pensar que el pare va governar a algun lloc del Lban fins desprs del 83 aC, i Seleuc VII fou el seu fill i successor (Seleuc VII va conservar al poder local fins vers el 64 aC). Va deixar al menys un altre fill de nom Antoc XIII Asitic, que mes tard (69 aC) fou rei sota protecci romana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65591" title="Escola Catalana" nonfiltered="986" processed="978" dbindex="26029">
Escola Catalana s una revista en catal, editada per mnium Cultural, que vol crear debat i fer reflexionar sobre temes educatius, socials i culturals ms rellevants del nostre temps. I, amb el propsit de contribuir a formar opini entre el professorat i actualitzar-ne la visi des de noves perspectives epistemolgiques, compta amb collaboracions de professionals destacats en cadascun dels mbits. 
La revista presenta monogrfics amb voluntat interdisciplinria, articles de reflexi i experincies didctiques, entrevistes i tot un seguit de seccions fixes que han esdevingut de referncia. s mensual i arriba a les escoles de primria i secundria i a nombrosos subscriptors de tot el territori lingstic.

Histria.
Escola Catalana arrenca al desembre de 1965 quan la seu d'mnium Cultural estava clausurada per la dictadura. Amb Joan Triad al capdavant, es crea la Comissi d'Ensenyament (dos anys ms tard, Delegaci d'Ensenyament Catal (DEC))que decidir elaborar una publicaci adreada als professors de catal. El primer nmero, sota la forma de carta per evitar la censura, contenia notes lingstiques i d'informaci general. L'any 1971, la revista rep el nom de "Butllet interior dels Seminaris d'Ensenyament de Catal". Aquesta primera etapa dura fins a setembre del 1976, en qu es converteix en una publicaci impresa. En aquesta poca Miquel i Planes se'n fa crrec de la redacci. Durant aquest perode, des de molts camps, s'havia anat creant un estat d'opini a favor de les classes de catal. Les sollicituds d'ensenyament del catal es multipliquen. Al 1972, la DEC organitza un pla d'actuaci que va comportar l'entrada del catal dins l'horari escolar. El procs s'endega precisament a la perifria de Barcelona en les zones on es parla ms el castell. Un grup de coordinadors, amb en Joaquim Arenas al capdavant, s'encarreguen dels contactes amb els ajuntaments, i sobretot, fan visites a les escoles per convncer directors, mestre i pares de la necessitat de l'ensenyament del catal. La DEC proporciona professorat, prepara els horaris i assesora pedaggicament, a travs de l'Equip Pedgogic format per Joaquim Arenas, Ernest Sabater, Enric Larreula, Josep Pascual i Carme Alcoverro. La revista difondr experincies i fitxes didctiques, donar a conixer els pocs llibres i materials tils existents per a l'ensenyament i contribuir a la difusi de la necessitat i la possibilitat no noms d'ensenyament del catal sin en catal. Ents aquest ensenyament amb el lema: "escola catalana en llengua, continguts i actitud", igual per a tothom, independentment de la llengua familiar; el que ms tard s'anomenaria immersi lingstica. Una idea que d'en de la llei de normalitzaci de 1983 es va estendre a tot Catalunya
, amb l'impuls del SEDEC (Servei d'Ensenyament Catal).

L'octubre de 1976 apareix el primer nmero imprs del "Butllet" amb el subttot: Escola Catalana. Es tractava segons Ernest Sabater (redactor en cap de la revista, i desprs director fins al febrer de 1990), de trencar els cercles dels incondicionals, i de disposar d'un element de difusi, per al gruix del professorat dels centres docents, de material prctic, informacions, comentaris i textos idelogics orientats a la catalanitzaci de l'escola. Molts professors es comuniquen a travs de la revista, i el nmero de maig-juny-juliol de 1978, que desprs es reeditar ampliat en el llibre "Escola catalana ahir i avui", proposa les lnies de futur no exemptes de polmica. L'abril de 1985 la revista adopta el nom d'Escola Catalana, la qualitat i la varietat n'augmenta, com tamb la tirada. Augmenta, tamb la presncia de temtiques relacionades amb la pedagogia i la didctica.
A partir del 1990, Carme Alcoverro assumeix la direcci i junt amb el consell de redacci actual, la revista va canviant amb l'oferta de monogrfics, amb voluntat interdisciplinria, entrevistes i diverses seccions de referncia, amb les fotografies de Marc Vila, els dibuixos de Dani Hernndez, l'Humor de Joma, i el disseny grfic de Jordi Artigues i Jaume Carrera, que ha anat variant fins al maquetaci actual, que harmonitza amb la imatge actual d'mnium Cultural.

L'any 2005 la revista celebra els seus 40 anys i rep el Premi Extraordinari Catalunya d'Educaci atorgat pel Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca desenvolupada durant tots aquests anys.

La revista mant relacions amb la Federaci d'Escola Valenciana, amb les Escoles Mallorquines, amb les Bressoles, mitjanant articles i trameses d'alguns nmeros, com tamb amb el Premis Baldiri Reixac on participa des dels seus inicis. I am aquesta voluntat de projecci, per tercer curs consecutiu, duu a terme el projecte Escoles en Xarxa, juntament amb Vilaweb, i amb l'ajut del Departament d'Educaci, que mitjanant l's de les tecnologies de la informaci, posa en contacte alumnes i professorat de tota la comunitat lingstica catalana, bo i contribuint a la creaci d'un espai en xarxa dins del mn educatiu dels Pasos Catalans. Una xarxa en catal que va teixint vincles culturals i afectius.

 Equip actual d'Escola Catalana .

La revista veu la llum cada mes grcies a l'equip de personal de redacci aix com una gran quantitat de collaboradors fixos i espordics.

 Directora: Carme Alcoverro;
Consell de Redacci: Rosa Boixaderas, Antoni Moga Ferrs, Ldia Pons i Griera, Jordi Sol i Camardons;
Redactora: Eugnia Morer;
Coordinadora: Gisela Muoz;
Maquetaci: Jaume Carrera;
Fotografies: Marc Vila;
Digitalitzaci: Esther Garrido;

Enllaos externs.

Web d'Escola Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65592" title="Nit literria de Santa Llcia" nonfiltered="987" processed="979" dbindex="26030">

La Nit de Santa Llcia o Festa de les Lletres Catalanes s considerada la vetllada literria ms important en llengua catalana. Els orgens es remunten a 1951, quan Josep Maria Cruzet, editor i fundador de la llibreria Catalnia va decidir posar en marxa un certamen literari que ans ms enll dels dos nics premis que es lliuraven en aquella poca: el Nadal i el Ciudad de Barcelona, tots dos destinats a obres escrites en castell.

Amb la celebraci de la Nit de Santa Llcia, es volia recuperar l'esperit de les nits literries que van celebrar-se en l'poca de la Generalitat republicana i que anaven ms enll d'una festa estrictament literria, per convertir-se en punt de reuni i on es compartien aspiracions i projectes de promoci de la llengua i la cultura catalanes.                           							
El nom li ve donat per la data del 13 de desembre -festivitat de Santa Llcia- en la qual tamb s'havia adjudicat, anys abans, el premi Crexells, el primer guard contemporani de novella catalana institut en memria de Joan Crexells, un dels membres ms destacats de l'Ateneu Barcelons que, casualment, va morir la nit de Santa Llcia de 1926. 

En la primera edici, de 1951, celebrada en la ms profunda clandestinitat a l'interior de la llibreria Catalnia de Barcelona, noms es va lliurar un premi, el Joanot Martorell, que va recaure en Josep Pla. Deu anys desprs, la recent fundada mnium Cultural va fer-se crrec de l'organitzaci de l'esdeveniment, que va anar creixent en nombre d'obres presentades, en assistents a la nit i en premis a repartir. El 1970 la vetllada no va celebrar-se, en solidaritat amb els intellectuals tancats a Montserrat que protestaven pel judici de Burgos, per els guardons van lliurar-se de manera individualitzada als escriptors. 

La 25a edici -la primera desprs de la mort de Franco- el desembre de 1975, es va portar a terme al Palau Nacional a Montjuc, Barcelona, davant de ms de 4.000 assistents i sota una estreta vigilncia governativa que no va impedir, per, la celebraci de l'esdeveniment. Per commemorar aquella data, i coincidint amb el 50 aniversari, l'any 2000, va repetir-se la celebraci al Palau de Montjuc.

El 2002, Sant Cugat del Valls va acollir la Nit, amb Jordi Porta com a nou president d mnium Cultural, i amb la presncia destacada d'Eliseu Climent i Antoni Mir, responsables de les dues entitats germanes d'mnium al Pas Valenci i a les Illes Balears, Acci Cultural del Pas Valenci i Obra Cultural Balear, respectivament.  El 2003, la Nit es va celebrar a Granollers, el 2004 a Badalona, el 2005 a la Seu d'Urgell, el 2006 a Girona i el 2007 va tenir lloc a Reus. 

 Premis literaris de la Nit de Santa Llcia .
 Premi Sant Jordi de novella;
 Premi Carles Riba;
 Premi Merc Rodoreda de contes i narracions;
 Premi Josep M. Folch i Torres de novelles per a nois i noies;
 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil;
 Memorial Joan B. Cendrs i Carbonell;
 Premi Joan Maragall sobre Cristianisme i Cultura;
 Premi Joan Profits d'assaig pedaggic;
 Premi Ferran Soldevila de biografia, memria i estudis histrics;
 Premi Leandre Colomer;
 Premi El llibre de la meva vida;
 Premis de radio i televisi d'mnium Cultural;

 Cartells de les ltimes edicions .
 2003 - 53a Nit de Santa Llcia;
 2004 - 54a Nit de Santa Llcia;
 2005 - 55a Nit de Santa Llcia;
 2006 - 56a Nit de Santa Llcia;
 2007 - 57a Nit de Santa Llcia;

Enllaos externs.
  Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65595" title="Demetri III Eucros" nonfiltered="988" processed="980" dbindex="26031">
Demetri III Eucros ("bon organitzador del temps") o potser Akairos (sense temps) i tamb Filopator (que estima al pare) fou rei selucida del 95 aC al 88 aC.

Era fill d'Antoc VIII Grypos. A la mort del seu pare el 96 aC, i junt amb tres germans mes, va donar suport al germ gran Seleuc VI Epifanes, que es va proclamar rei enfront de Antoc IX Cyzicenos que dominava la capital |Antioquia. Seleuc va dominar Cilcia per fou mort en una revolta popular a Mopsutia. Llavors Demetri III es va proclamar rei i va associar al govern als seus germans Antoc XI Epifanes Philadelphos i Felip I Philadelphos, i van obtenir el suport del lgida Ptolemeu IX Ltir amb el que van consolidar el seu domini sobre Cilcia i mes tard sobre Sria on Demetri III va arrabassar Damasc a Antoc X Eusebios, fill i successor de Cyzicenos, vers el 92 aC, i vers el 90 aC va establir una mena de protectorat sobre els jueus que fou efmer.

Vers el 88 aC Demetri va intentar eliminar al seu germ Felip el qual es va aliar amb el rei dels parts i amb el rei dels nabateus. Demetri III fou derrotat i empresonat i Filip va assolir el poder en solitari (Antoc X Eusebios, si encara era viu, ja no representava cap perill). Per el germ petit, Antoc XII Dionysos, va recollir la successi a Damasc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65597" title="Antoc XI Epfanes" nonfiltered="989" processed="981" dbindex="26032">
Antoc XI Epifanes o Philadelphos fou rei associat selucida del 95 aC al 92 aC. Era fill d'Antoc VIII Grypos a la mort del qual, el 96 aC, es va declarar (junt amb tres germans mes) a favor d un cinqu germ (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsuetia, el seu germ Demetri III Eucros va assolir la corona, i va associar als seus germans Felip I Philadelphos i Antoc XI Epifanes Philadelphos. El 92 aC Antoc XI va participar a l atac de Demetri III contra Antioquia, que fou rebutjat per Antoc X Eusebios. Durant la retirada, al creuar el riu Orontes a cavall, Antoc XI es va ofegar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65602" title="Felip I Filadelf" nonfiltered="990" processed="982" dbindex="26033">
Felip I Filadelf fou rei selucida del 95 aC al 83 aC.

Era fill d'Antoc VIII Grypos, a la mort del qual el 96 aC es va declarar, junt amb tres germans mes, a favor d un cinqu germ (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsutia (95 aC) el seu germ Demetri III Eucros va assolir la corona, i va associar als seus germans Felip I Philadelphos i Antoc XI Epfanes Philadelphos (que potser eren bessons). Els tres germans van obtenir l ajut de Ptolemeu IX Ltir. El 92 aC Felip I va participar a l atac de Demetri III contra Antioquia, que fou rebutjat per Antoc X Eusebios i on va morir Antoc XI.

L any segent (91 aC) o l altra (90 aC) un nou atac a Antioquia va reeixir, i Felip  va establir all la seva cort mentre Demetri era a Damasc on havia entrat amb ajut de Ltir, i havia donat suport al seu germ. Antoc X noms va conservar algun territoris al Lban.

Aviat van esclatar diferencies entre Demetri III i el seu germ Felip I. Demetri III va planejar eliminar al seu rival, que se n va assabentar i va concertar aliances amb l Imperi Part i els nabateus, a ms de tenir el suport del tir Estraty de Beraea.

El 88 aC, amb el suport d'un gran exrcit part dirigit pel general Mitridates, va derrotar a Demetri III que fou empresonat. El 87 aC va haver de compatir el govern amb el seu germ petit Antoc XII Dyonisos (Antoc el menor) que havia recollit la successi de Demetri III a Damasc i part de Celesria. El 84 aC la Commagena (pas de Samsata) va reconixer la sobirania de Tigranes II d'Armnia. El mateix any ja Tigranes va comenar la conquesta de Sria, en plena descomposici desprs de la mort d'Antoc XII (84 aC), i on els caps rabs s havien fet amb el poder a alguns llocs (els nabateus fins a Damasc, el xeic Sampsikermaos a Emesa, i d altres a les viles mes al interior), i a Antioquia, Selucia de Piera i algun altra ciutat s havia proclamat la repblica; un partit del pas va cridar a Tigranes i aquest no s ho va pensar i va enviar al seu exercit a Sria. El rei selucida Filip es va refugiar a Cilcia, i es creu que fins all fou perseguit, capturat i executat per Tigranes vers el 83 aC. Cilcia i les regions adjacents van quedar sotmeses a Armnia l any 83 aC.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65606" title="Antoc XII Dionisi" nonfiltered="991" processed="983" dbindex="26034">
Antoc XII Dionysos (Deu) o Epifanes o Filopator o Callnic fou rei selucida del 87 aC al 84 aC.

Era fill d'Antoc VIII Grypos, a la mort del qual el 96 aC es va declarar, junt amb tres germans mes, a favor d un cinqu germ (el gran), Seleuc VI Epifanes. Al morir Seleuc VI durant una revolta popular a Mopsuetia (95 aC) el seu germ Demetri III Eucros va assolir la corona, i va associar als seus germans Felip I Philadelphos i Antoc XI Epifanes Philadelphos (que potser eren bessons) deixant fora al germ mes petit.

El 88 aC al ser derrotat i empresonat Demetri III pel seu germ Felip I, Antoc XII va recollir la successi a Damasc. El 87 aC va arribar a un acord amb el seu germ i des llavors va governar la regi de Damasc, i va tenir el suport d'Egipte.  Es va enfrontar amb els Macabeus i els Nabateus, i va morir amb lluita contra aquestos darrers el 84 aC; l exrcit es va retirar desorganitzadament i la major part dels soldats van morir al desert. Els nabateus van ocupar Damasc.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65609" title="Copa d'frica de Nacions 1957" nonfiltered="992" processed="984" dbindex="26035">
El 1957 es disput la primera edici de la Copa d'frica de Futbol a Sudan. Noms participaren tres equips: Egipte, Sudan i Etipia (Sud-frica fou desqualificada per l'apartheid. A la final Egipte derrot Etipia per 4-0 amb quatre gols d'Ad-Diba.

 Semifinals .
 10 de febrer de 1957;
 Stade Municipal, Khartoum: Sudan 1 - 2 Egipte (Manzul 58; Raafat (pen) 21, Ad-Diba 72);
 Stade Municipal, Khartoum: Etipia - Sud-frica (desqualificat);

 Final .
 16 de febrer de 1957;
 Stade Municipal, Khartoum: Egipte 4 - 0 Etipia (Ad-Diba (4 gols));























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65611" title="Seleuc VII Kybiosaktes" nonfiltered="993" processed="985" dbindex="26036">
Seleuc VII  Kybiosaktes o Seleuc VII Cibiosactes (Seleucus, )(pescador carnisser) o Filomtor, fou rei selucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins una data no coneguda al tomb del 64 aC.

Noms es coneix per monedes emeses per ell i la seva mare Clepatra Selene, una princesa lgida d'Egipte. Es suposa que fou fill d'Antoc X Eusebios i germ gran del futur rei Antoc XIII Asitic. Hauria governat en algun lloc indeterminat durant el govern de Tigranes II d'Armnia, que el 69 aC encara estava sotmetent algunes ciutats a Fencia i potser a altres llocs. Aix Antoc Eusebios hauria governat fins desprs del 80 aC i desprs l hauria succet el seu fill Seleuc VII.

El seu malnom li fou donat pels alexandrins; autors clssics suposen que fou un home de baix naixement que va pretendre ser descendent dels selucides i per aquesta ra els egipcis el van escollir el 58 aC, desprs de l'expulsi del rei Ptolemeu XII Auletes, com a marit de la seva jove filla Berenice IV germana de la reina Clepatra VII d'Egipte que havien estat posades al tron. Seleuc va anar des de Sria i es va fer el matrimoni per la reina aviat es va adonar del carcter del seu marit i el va fer matar al cap de poc temps (dies segons els autors clssics) per la seva manca de maneres adequades vers el 56 aC

En general se'l suposa germ d'Antoc  XIII Asitic (69 aC-64 aC) per tant Di Cassi com Estrab clarament diuen que fou un pretendent usurpador, tot i que sembla una versi poc probable.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65612" title="Bemoll" nonfiltered="994" processed="986" dbindex="26037">

En msica, bemoll significa ms baix en entonaci. Ms especficament, en notaci musical, bemoll significa baixar l'altura del so un semit, i t un smbol associat (), que recorda a la "b" minscula. El carcter  Unicode ' ' (U+266D) es pot usar per mostrar un bemoll.

En el  temperament igual, Do bemoll s el mateix, o l'enharmnic equivalent a Si i Fa bemoll s el mateix que Mi. Existeixen tamb; els doble-bemolls, els quals s'escriuen  i baixen la nota dos semitons. Menys sovint podem trobar mig, tres-quarts, i altres tipus d'alteracions ms prpies de msica moderna.

;

 Vegeu tamb .

 Sostingut;
 Becaire;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65615" title="Rjean Ducharme" nonfiltered="995" processed="987" dbindex="26038">
Rjean Ducharme (Saint Felix de Valois, Quebec, Canad, 12 d'agost de 1941) s escriptor, dramaturg i escultor.

Fu estudis a la ciutat de Joliette i a Montral. Ms tard s'allist a la aviaci canadenca que l'envi de maniobres al Grand Nord el 1962. Els tres anys segents els pass viatjant per Canad, els Estats Units i Mxic. Ja al Canad treball com a corrector al diaris Matin i Quebec Presse, feina que altern amb la de taxista.

El 1966 public el seu primer treball, i potser el ms reconegut de tota la seva obra, L'avale des avales. Els textos d'aquest llibre inspiraren la pellcula Lolo, (1992), de Jean Claude Lauzon. La novella guanya el Premi del Governador General, (Prix Governeur Gnrale). L'any segent, (1967), publica la seva segona novella, Le nez qui voque, que aconsegueix guanyar el Premi de la Provncia de Quebec, (Prix du Province du Quebec). El (1968) fa la seva primera incursi en el mn de la dramatrgia escrivint l'obra de teatre Le Cid Maghan. Continua el seu treball literari publicant les novelles L'Oceantume, (1968), La fille du Christophe Colomb, (1969), i una altra obra de teatre, Le marquis qui perdit (1969).

Desprs d'un perode d'inactivitat literria de 5 anys, torna a publicar el (1974). s la novella L'Hiver de force que el va fer mereixedor del premi Canad-Blgica, (Prix Canada-Belgique). El (1976) publica Les Enfantmes, (1976) obra que va ser premiada amb el Premi Quebec-Paris, (Prix Qubec-Paris). En aquesta poca combina la seva tasca literria amb escriure les lletres de les canons del cantant canadenc Robert Charlebois.

El (1978) escriu el gui de la pellcula Les Bons de Barras de Francis Mankiewitz. Per a aquest director tornar a escriure un altre gui, el de la pellcula Les Beaux Souvenirs el (1981). El (1982) torn a escriure una altra obra de teatre, Ha, ha..., treball que el va fer guanyar per segon cop el Premi del Governador General i a l'any segent un altre premi, el del diari Journal de Montral. 

Es produ un altre perode de silenci literari que es trenc el 1990 quan li va ser concedit el premi Gilles Corbeil (Prix Gilles Corbeil) pel conjunt de la seva obra. El (1991) publica una altra novella, Devad que tamb guanya un premi, l'Alexandre-Vialatte (Prix Alexandre-Vialatte). De nou el conjunt dels seus treballs literaris tornen a ser guardonats el (1994) amb el premi Athanase-David, (Prix Athanase-David). El (1999) li va ser atorgat el Gran Premi Nacional de les Lletres del Ministeri francs de Cultura. 

Rjean Ducharme s un home extremadament tmid que sempre s'ha negat a concedir entrevistes i noms es tenen tres fotografies pbliques d'ell. En tots els seus anys de carrera mai ha concedit una entrevista ni ha parlat en pblic, fet que fa extremadament difcil saber quina es la seva forma de treballar o la seva inspiraci.

Cap llibre de Ducharme ha estat tradut al catal.

Obra.
 L'Avale des avals (Gallimard, 1966);
 Le Nez qui voque (Gallimard, 1967);
 L'Ocantume (Gallimard, 1968);
 La Fille de Christophe Colomb (Gallimard, 1969);
 L'Hiver de force (Gallimard, 1973);
 Les Enfantmes (Lacombe, 1976);
 Dvad (Lacombe, 1991);
 Va savoir (Gallimard, 1994);
 Gros Mots (Gallimard, 1999);

Obres teatrals.
 Le Cid maghan (1968) (no publicada);
 Le Marquis qui perdit (1969) (no publicada);
 Ines Pre et Inat Tendu (1976);
 Ha ha!... (1982);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65616" title="Comtat de Saare" nonfiltered="996" processed="988" dbindex="26039">

Saare (en estoni Saaremaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Kuressaare.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2006 el governador s Toomas Kasemaa.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha un municipi urb (o linnad, "ciutats") i 16 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Saare.
Municipi urb:
 1 Kuressaare;

Municipis rurals:
 2 Kaarma;
 3 Kihelkonna;
 4 Krla;
 5 Laimjala;
 6 Leisi;
 7 Lmanda;
 8 Muhu;
 9 Mustjala;
 10 Orissaare;
 11 Pihtla;
 12 Pide;
 13 Ruhnu;
 14 Salme;
 15 Torgu;
 16 Valjala;


 Geografia .
Les illes ms grans del comtat, Saaremaa, Muhu, Ruhnu, Abruka i Vilsandi. La terra aprofitable s de 570 km i tenen un clima ocenic. La temperatura habitual s de 6.0 C i les precipitacions de 509 mm.

 Enllaos .
 Govern del comtat de Saare - Pgina oficial (en estoni);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65618" title="Antoc XIII Asitic" nonfiltered="997" processed="989" dbindex="26040">
Antoc XIII Asitic, anomenat tamb Dionysos, Filopator i Callnic, fou rei selucida de Sria del 69 aC al 64 aC.

Era fill d'Antoc X Eusebios i de Clepatra V Selene, princesa lgida d'Egipte. El 83 aC Clepatra va viatjar a Roma per fer reconixer els drets al tron dels seus fills, probablement Seleuc VII Kybiosaktes (que degu restar al pas) i Antoc XIII Asitic. Desprs del 75 aC el senat rom va reconixer a Seleuc i Antoc com a reis de Sria. Clepatra Selene fou empresonada i assassinada per Tigranes vers el 70 aC, per la seva derrota davant Pompeu (69 aC) va produir un aixecament a Antioquia, on Antoc XIII fou aclamat rei, nomenament que fou aprovat per Luculle (segurament Seleuc VII havia mort abans).

El 64 aC fou deposat per Pompeu; refugiat amb el xeic rab Sampsigeramus (Shemashgeram) d'Emesa, aquest darrer el va assassinar. Felip II Philoromaeus, fill de Felip I Philadelphos, va ser establert breument com a rei, per igualment deposat i Sria convertida en provncia romana.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65619" title="Comtat de Tartu" nonfiltered="998" processed="990" dbindex="26041">

Tartu (en estoni Tartumaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Tartu.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2005 el governador s Eha Prn.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha 3 municipis urbans (o linnad, "ciutats") i 19 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Tartu.

Municipis urbans:
Elva;
Kallaste;
Tartu;

Municipis rurals:
Alatskivi;
Haaslava;
Kambja;
Konguta;
Laeva;
Luunja;
Meeksi;
Mksa;
No;
Peipsire;
Piirissaare;
Puhja;
Rannu;
Rngu;
Tartu;
Thtvere;
Vara;
Vnnu;
lenurme;

 Enllaos  externs .
 Govern del comtat de Tartu - Pgina oficial (en estoni);
 Ciutat de Tartu;
 Universitat de Tartu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65621" title="Educaci fsica" nonfiltered="999" processed="991" dbindex="26042">

L'educaci fsica s el cultiu metdic d'exercicis adequats que tenen per objectiu desenvolupar i enfortir el cos hum, fent ms gils i eficaos els seus moviments, millorant la funcionalitat del sistema cardioresporatori, de l'aparell locomotor, equilibrant el sistema nervis i proporcionant molts beneficis per a la nostra salut.

El terme educaci fsica inclou diverses accepcions com:
 L'exercici fsic en general com esports, jocs actius... qualsevol tipus d'activitat fsica que impliqui exercici vigors com el trot, bicicleta... el moviment amb finalitat expressiva (aerbic, dansa...) i qualsevol exercici amb propsits relacionats amb aquests tipus d'activitats (pesos, gimnstica suau...) ;
 L'ensenyament d'aquesta activitat per un professor o altres persones (per exemple, un pare que ensenya a nadar al seu fill) ;
 L'aprenentatge d'activitats fsiques que es produeix en xiquets, adults o persones de qualsevol edat. ;
 El resultat real o desitjat que s'obt d'aqueixes prctiques. ;
 Una disciplina o camp d'investigaci que constitueix el seu cos de coneixement. ;
 Una professi que basa la seva prctica professional en el cos de coneixements desenvolupats. ;

L'abast formatiu de l'educaci fsica comprn tres grans dimensions: 
 Educaci entorn del moviment: basat en continguts conceptuals, emprics i informatius. ;
 Educaci a travs del moviment: basat en la formaci de valors com la responsabilitat, solidaritat, actituds i normes. ;
 Educaci en el moviment: "saber com" o coneixement prctic d'habilitats, capacitats, destreses, etc.

A Espanya, l'educaci fsica s obligatria per a tots els cursos deprimria, secundria i 1r de batxillerat.

Cincies de la Salut, per la vida sana























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65622" title="Psicologia clnica" nonfiltered="1000" processed="992" dbindex="26043">
La Psicologia Clnica s l'aplicaci de la psicologia en la comprensi, tractament i assessoria de la psicopatologia, i temes relacionats amb la salut mental o conductual. Tradicionalment, la psicologia clnica est associada a la conselleria i a la psicoterpia, encara que alguns enfocaments moderns consideren una aproximaci ms ana eclctica, incloent una diversitat de tcniques teraputiques. De manera usual, llevat que treballen en conjunt amb psiquiatres, els psiclegs clnics no prescriuen psicofrmacs.

Els psiclegs clnics treballen principalment amb un model de prctica cientfic, on les problemtiques clniques es formulen en termes d'hiptesis a ser comprovades, a travs de la informaci recopilada de les trobades amb el pacient/client, que dna compte del seu estat mental. Alguns psiclegs clnics poden enfocar-se en el maneig clnic de pacients amb dany cerebral, la qual cosa es coneix com neuropsicologia clnica, la qual implica generalment entrenaments addicionals de les funcions cerebrals compromeses.

En l'ltim temps, i particularment als Estats Units, s'ha produt una separaci cada vegada major entre els psiclegs que realitzen investigacions acadmiques en l'mbit universitari i els psiclegs clnics especialitzats. Molts psiclegs acadmics creuen que els clnics empren terpies que es basen en teories ja desacreditades o sense evidncies de suport empric sobre la seua efectivitat. D'altra banda, els clnics creuen que els acadmics ignoren l'experincia adquirida pel fet de tractar directament i contnuament amb pacients/clients. Aquests desacords han donat com a resultat la formaci de la Societat Americana de Psicologia (American Psychological Society, APS) per part dels psiclegs dedicats a la investigaci, per a distingir-se de l'Associaci Americana de Psicologia (American Psychological Asociation, APA).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65626" title="Felip II Philoromaeus" nonfiltered="1001" processed="993" dbindex="26044">
Felip II Philoromaeus ("amic de Roma") o Barypos ("peu pesat") fou el darrer rei selucida de Sria i va governar del 65 aC al 64 aC.

Era fill del rei Felip I Philadelphos. El 65 aC va reclamar la successi que els romans havien reconegut a Antoc XIII Asitic (fill d'Antoc X Eusebios). Pompeu  es va cansar d ambds pretendents, i el 64 aC els va deposar successivament i Sria va esdevenir provncia romana. Antoc va morir assassinat per un xeic rab i Felip II es creu que va sobreviure ja que un prncep de nom Felip s esmentat un temps desprs com a futur esps de la princesa Berenice IV d'Egipte (germana de Clepatra VII d'Egipte), uni que mai es va celebrar ja que el governador de Sria, Aulius Gabinius, oposat al enlla, va matar a Felip.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65636" title="Llista d'alcaldes de Girona" nonfiltered="1002" processed="994" dbindex="26045">
Aquesta s una llista d'alcaldes contemporanis de Girona (1814 - 2006).
Mari Berga (1814);
Narcs de Foix (1814-1820);
Francesc de Dels (1820-1821);
Francesc de Camps i Font (1821-1822);
Josep Antoni de Ferrer (1822-1823);
Valent Comas (1823-1836);
Joan Dans (1836);
Narcs de Camps (1836-1838);
Narcs Germen (1838);
Mari Camps i de Niub (1838);
Baldiri Simon (1838-1839);
Francesc Camps i Roger (1839-1840);
Antoni Mart i Serra (1840);
Francesc Camps i Roger (1840);
Mari Camps i de Niub (1840-1841);
Narcs Sicars (1841);
Joan Urgell (1841-1842);
Joan Martell Domnech (1842);
Toms Narcs Blanch (1842);
Ramon Contreras (1842);
Joan Martell Domnech (1842-1843);
Marqus de la Torre (1843-1844);
Josep de Caramany (1844-1846);
Ventura Mercader (1846-1854);
Josep Coll (1854);
Joan Balari (1854-1856);
Mari Hernndez (1856-1862);
Joaquim Rigau (1862-1863);
Ignasi Bassols (1863-1866);
Pere Vias (1866-1867);
Joaquim de Cors i Guinart (1867-1868);
Francesc Lpez Martnez (Corregidor) (1868);
Pere Barragn i Garca (Progressista) (1868-1869);
Joaquim Massaguer i Vidal (Progressista) (1869-1872);
Pere Barragn i Garca (Liberal) (1872-1873);
Joaquim Riera i Bertran (Federal) (1873);
Narcs Farr i Albert (Federal) (1873);
Josep Prats i Font (Federal) (1873);
Ignasi Bassols i de Rovira (1873-1874);
Pere Gahit i Vi (1874-1875);
Mari de Camps i de Feliu (1875-1877);
Josep Mollera i Calvet (1877-1880);
Pere Grahit i Vi (1880-1881);
Mart Coll i Lliura (1881-1882);
Joan Roman i Miguel (1882-1883);
Francesc de P. Massa i Vall-llosera (1883-1885);
Andreu Tuyet i Santamaria (1885-1886);
Francesc de P. Massa i Vall-llosera (1886-1887);
Emili Grahit i Papell (1887-1891);
Agust Garriga i Mundet (1891);
Andreu Tuyet Santamaria (1891-1892);
Francesc de Ciurana i Hernndez (1892-1895);
Joaquim d'Espona i de Nuix (1895-1897);
Antoni Boxa i Bagu (1897-1899);
Manuel Catal i Calzada (1899-1904);
Francesc de Ciurana i Hernndez (1904-1906);
Frederic Bassols i Costa (1906-1907);
Manuel Catal i Calzada (1907-1909);
Francesc Montsalvatge i Fossas (Lliga) (1909);
Francesc de Ciurana i Hernndez (1909-1910);
Artur Valls i Rigau (1910-1914);
Francesc Coll i Turbau (1914-1916);
Llus de Llobet i de Pastors (1916-1917);
Frederic Bassols i Costa (1917);
Albert de Quintana i Serra (Lliga) (1917-1918);
Frederic Bassols i Costa (1918-1920);
Albert de Quintana i Serra (Lliga) (1920-1921);
Francesc Coll i Turbau (Lliga) (1921-1923);
Frederic Bassols i Costa (1923);
Llus de Puig i Viladevall (1923-1924);
Joan Tarrs i Bru (1924);
Jaume Bartrina i Mas (1924-1925);
Frederic Bassols i Costa (1925-1927);
Jaume Bartrina i Mas (1927-1930);
Joaquim Tordera i Girbau (Republic) (1930);
Francesc Coll i Turbau (Lliga) (1930-1931);
Miquel Santal i Parvorell (ERC) (1931-1934);
Josep Maria Dalmau i Casademont (ERC) (1934);
Francesc Toms i Martn (Lliga) (1934-1936);
Lloren Busquets i Ventura (ERC) (1936);
Expedit Duran i Fernndez (CNT) (1936-1937);
Lloren Busquets i ventura (ERC) (1937);
Pere Cerezo i Hernez (ERC) (1937-1939);
Joan Ballesta i Molinas (PSUC) (1939);
Joan Tarrs i Bru (1939);
Albert de Quintana i Vergs (1939-1946);
Antoni Franquet i Alemany (1946-1957);
Joan Maria de Ribot i de Balle (1957);
Pere Ordis i Llach (1957-1967);
Josep Bonet i Cuf (1967-1972);
Ignasi de Ribot i de Balle (1972-1979);
Joaquim Nadal i Farreras (PSC-PSOE) (1979-2002);
Anna Pagans i Gruartmoner (PSC-PSOE) (2002-actualitat);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65640" title="Comtat de Valga" nonfiltered="1003" processed="995" dbindex="26046">

Valga (en estoni Valgamaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Valga.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2005 el governador s Georg Traanov.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha dos municipis urbans (o linnad, "ciutats") i 11 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Valga.

Municipis urbans:
Trva;
Valga;

Municipi rurals:
Helme;
Hummuli;
Karula;
Otep;
Palupera;
Puka;
Pdrala;
Sangaste;
Taheva;
Tlliste;
ru;

 Enllaos  externs .

 Govern del comtat de Valga - Pgina oficial (en estoni);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65644" title="Copa d'frica de Nacions 1959" nonfiltered="1004" processed="996" dbindex="26047">
El 1959 es disput la segona edici de la Copa d'frica de Futbol a Egipte. Nomes participaren tres equips: Egipte, Sudan i Etipia. En el darrer partit Egipte derrot Sudan per 2-1, guanyant el torneig.

 Partits .
 22-5-59: Egipte 4-0 Etipia (Gohri 29, 42, 73, Cherbini 64);
 25-5-59: Sudan 1-0 Etipia (Drissa 40);
 29-5-59: Egipte 2-1 Sudan (Issam 12, 89; Manzul 65);

 Classificaci final .
 1.Egipte 2  2  0  0   6-1  4;
 2.Sudan 2  1  0  1   2-2  2;
 3.Etipia 2  0  0  2   0-5  0;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65648" title="Comtat de Viljandi" nonfiltered="1005" processed="997" dbindex="26048">

Viljandi (en estoni Viljandimaa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Viljandi.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2005 el governador s Kalle Kttis.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha 3 municipis urbans (o linnad, "ciutats") i 12 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Viljandi.

Municipis urbans:
Misakla;
Viljandi;
Vhma;

Municipis rurals:
Abja;
Halliste;
Karksi;
Kolga-Jaani;
Ko;
Kpu;
Paistu;
Prsti;
Saarepeedi;
Suure-Jaani;
Tarvastu;
Viiratsi;

 Enllaos  externs .
 Govern del comtat de Viljandi - Pgina oficial (en estoni);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65649" title="Copa d'frica de Nacions 1962" nonfiltered="1006" processed="998" dbindex="26049">
El 1962 es disput la tercera edici de la Copa d'frica de Futbol a Etipia. Participaren nou equips, disputant-se una fase de classificaci i la fase final amb quatre equips amb Egipte com a campi i Etipia com a organitzador classificats directament. Etipia fou el campi final derrotant Egipte a la prrroga.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1962;

 Fase Final .
 Semifinals .
Tots els partits disputats a Addis Ababa, Etipia.
 14-1-62: Etipia 4-2 Tunsia (Luciano (2), Girma, Mengistou; Merrichko, Moncef Chrif);
 18-1-62: Egipte 2-1 Uganda (Abdelfattah Badawi 50, Salah Selim; Jonathan 16);

 3er i 4rt lloc .
 20-1-62: Tunsia 3-0 Uganda (Djedidi, Moncef Chrif, Rached Meddab);

 Final .
 21-1-62: Etipia 4-2 Egipte (prrroga) (Girma 74, Mengistou 84, 117, Italo 101; Abdelfattah Badawi 35, 79);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65650" title="Copa d'frica de Nacions 1963" nonfiltered="1007" processed="999" dbindex="26050">
El 1963 es disput la quarta edici de la Copa d'frica de Futbol a Ghana. El campionat s'ampli a sis equips, dividits en dos grups de tres, on els guanyadors es classificaven per la final. Ghana guany el torneig derrotant Sudan per 3-0 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1963;

 Fase Final .
 Etipia classificat com a campi anterior.
 Ghana classificat com a organitzador.

 Primera fase .
 Grup A (Accra);
 24-11-63: Ghana 1-1 Tunsia (Mfum 9; D'Jedidi 36);
 26-11-63: Ghana 2-0 Etipia (Acquah (2));
 28-11-63: Etipia 4-2 Tunsia (Menguistou 2, Girma, Tesfaye; Abdelmajid Chetali, D'Jedidi);
 Classificaci:
 1.Ghana           2  1  1  0   3- 1  3;
 2.Etipia        2  1  0  1   4- 4  2;
 3.Tunsia         2  0  1  1   3- 5  1;

 Grup B (Kumasi);
 24-11-63: Egipte 6-3 Nigria (Hassan El-Chazli 42, 44, 81, 87, Riza 30, 32; Okepe 78, Bassey 82, Onya 89);
 26-11-63: Egipte 2-2 Sudan (Hassan El-Chazli 5, Riza 7; Djaksa 60, 75);
 28-11-63: Sudan 4-0 Nigria           ;
 Classificaci:
 1.Sudan           2  1  1  0   6- 2  3;
 2.Egipte           2  1  1  0   8- 5  3;
 3.Nigria         2  0  0  2   3-10  0;

 3er i 4rt lloc .
 30-11-63 (Accra): Egipte 3-0 Etipia (Raidh, Taha, Hassan El-Chazli);

 Final .
 1-12-63 (Accra): Ghana 3-0 Sudan (Aggrey-Finn (pen) 62, Mfum 72, 82);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65651" title="The Boy with the Arab Strap" nonfiltered="1008" processed="1000" dbindex="26051">

The Boy with the Arab Strap s el tercer lbum de la banda escocesa de twee pop Belle & Sebastian. La part instrumental de la can  'The Boy with the Arab Strap' va ser la sintonia per la srie britnica Teachers. Part de la can 'Seymour Stein' apareix breument a la pelcula de l'any 2000 Alta fidelitat.  La inspiraci pel nom de l'lbum va venir del grup, tamb escocs, Arab Strap, desprs d'un perode en qu totes dues bandes van anar de gira junts (el que va creat una amistat entre els seus membres).

Canons.
 "It Could Have Been a Brilliant Career" - 2:23;
 "Sleep the Clock Around" - 4:57;
 "Is It Wicked Not to Care?" - 3:22;
 "Ease Your Feet in the Sea" - 3:35;
 "A Summer Wasting" - 2:06;
 "Seymour Stein" - 4:42;
 "A Space Boy Dream" - 3:01;
 "Dirty Dream Number Two" - 4:14;
 "The Boy with the Arab Strap" - 5:14;
 "Chickfactor" - 3:31;
 "Simple Things" - 1:46;
 "The Rollercoaster Ride" - 6:36;

Formaci en el moment de la gravaci.
Stuart Murdoch - Veu, Guitarra;
Stuart David - Baix;
Isobel Campbell - Violoncel;
Chris Geddes - Teclats, piano;
Richard Colburn - Bateria;
Stevie Jackson - Guitarra;
Sarah Martin - Viol;
Mick Cooke - Trompeta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65653" title="Comtat de Vru" nonfiltered="1009" processed="1001" dbindex="26052">

 Vru  (en estoni  Vru maa) s un dels comtats en qu es divideix Estnia. La seva capital s Vru.

 Govern local.
El govern del comtat (en estoni Maakonnavalitsus) s dirigit per un governador o maavanem, que s nomenat pel govern d'Estnia per un perode de cinc anys. Des del 2005 el governador s lo Tulik.

 Municipis .
El comtat se subdivideix en municipis. Hi ha un municipi urb (o linnad, "ciutats") i 12 de rurals (o vallad, "comuns") al comtat de Vru.

Municipi urb:
Vru;

Municipis rurals:
Antsla;
Haanja;
Lasva;
Mereme;
Misso;
Mniste;
Ruge;
Smerpalu;
Urvaste;
Varstu;
Vastseliina;
Vru;

 Enllaos  externs .

 Govern del comtat de Vru - Pgina oficial (en estoni);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65659" title="Copa d'frica de Nacions 1965" nonfiltered="1010" processed="1002" dbindex="26053">
El 1965 es disput la cinquena edici de la Copa d'frica de Futbol a Tunsia. S'utilitz el mateix sitema que al campionat anterior. Ghana revalid el ttol de campi, derrotant Tunsia per 3-2 desprs d'una prrroga.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1965;

 Fase Final .
 Ghana classificat com a campi anterior.
 Tunsia classificat com a organitzador.
 Egipte renunci al no tenir relacions diplomtiques amb Tunsia. Sudan fou invitat per renunci, Congo-Lopoldville, en canvi, accept.

 Primera fase .
 Grup A (Tunis);
 12-11-65: Tunsia 4-0 Etipia (Tahar Chaibi 32, D'Jedidi 62, Delhoum 80, Lahmar 84);
 14-11-65: Senegal 0-0 Tunsia;
 19-11-65: Senegal 5-1 Etipia (Louis Camara 3, 52, Matar Niang 48, 53, Guye 37; Luciano (pen) 12);
 Classificaci:
 1.Tunsia   2  1  1  0   4- 0  3 classificat per sorteig;
 1.Senegal         2  1  1  0   5- 1  3;
 3.Etipia         2  0  0  2   1- 9  0;

 Grup B (Sousse, Sfax, Bizerte);
12-11-65 (a Sousse): Ghana 5-2 Congo-Lopoldville (Osei Kofi 13, Ben Acheampong 18, 59, Jones 84, 89; Kalala 43, (pen) 45);
14-11-65 (in Sfax): Costa d'Ivori 3-0 Congo-Lopoldville (Mangle 14, 59, 80);
19-11-65 (in Bizerte): Ghana 4-1 Costa d'Ivori (Ben Acheampong 20, Kwamenti 43, Lutdrot 52, Osei Kofi 70; Bleziri 66);
 Classificaci:
 1.Ghana           2  2  0  0   9- 3  4 classificat;
 2.Costa d'Ivori     2  1  0  1   4- 4  2;
 3.Congo-Lopoldville           2  0  0  2   2- 8  0;

 3er i 4rt lloc .
 21-11-65 (a Tunis): Costa d'Ivori 1-0 Senegal (Yoboue 35);

 Final .
 21-11-65 (a Tunis): Ghana 3-2 Tunsia (prrroga) (Odoi 37, 96, Osei Kofi 79; Tahar Chaibi 67, Abdelmajid Chetali 47);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65669" title="Copa d'frica de Nacions 1968" nonfiltered="1011" processed="1003" dbindex="26054">
El 1968 es disput la sisena edici de la Copa d'frica de Futbol a Etipia. La competici s'ampli a vuit equips dividits en dos grups de quatre. Els dos primers passaren a disputar les semifinals. La Repblica Democrtica del Congo guany el seu primer campionat derrotant Ghana per 1 a 0 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1968;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Addis-Abeba);
 12-1-68: Etipia       2-1 Uganda (Girma, Luciano (pen); Ouma);
 12-1-68: Costa d'Ivori    3-0 Algria (Bozon 15, Laurent Pokou 25, 65);
 14-1-68: Etipia       1-0 Costa d'Ivori (Bekouesion 86);
 14-1-68: Algria        4-0 Uganda (Lalmas 15, 25, 70, Khalem 60);
 16-1-68: Costa d'Ivori    2-1 Uganda (Laurent Pokou, Mangle; Obua);
 16-1-68: Etipia       3-1 Algria (Mengistou 16, Shewangezaw 19, Luciano (pen) 27, Amirouche 68);
 Classificaci:
 1.Etipia        3  3  0  0   6- 2  3;
 2.Costa d'Ivori     3  2  0  1   5- 2  2;
 3.Algria         3  1  0  2   5- 6  1;
 4.Uganda          3  0  0  3   2- 8  1;

 Grup B (Asmara);
 12-1-68: Ghana          2-2 Senegal (Osei Kofi 63, Mfum 87; Diongue 10, Y.Diop 65);
 12-1-68: Congo-Kinshasa 3-0 Congo-Brazzaville (Muwawa 19, Kabamba (pen) 27, 51);
 14-1-68: Senegal        2-1 Congo-Brazzaville (Diop 27, Diouck 86; Foutika 31);
 14-1-68: Ghana          2-1 Congo-Kinshasa (Osei Kofi (pen) 17, Mfum 84; Mohili 42);
 16-1-68: Congo-Kinshasa 2-1 Senegal (Kidumu, Tshimanga; Y.Diouck);
 16-1-68: Ghana          3-1 Congo-Brazzaville (Osei, Mfum, ?; Foutika);
 Classificaci:
 1.Ghana           3  2  1  0   7- 4  5;
 2.Congo-Kinshasa  3  2  0  1   6- 3  4;
 3.Senegal         3  1  1  1   5- 5  3;
 4.Congo-Brazzaville  3  0  0  3   2- 8  0;

 Semifinals .
 19-1-68 (Addis-Abeba): Etipia       2-3 Congo-Kinshasa  (pr) (Luciano 25, Mengistou 65; Kidumu 3, Mungamuni 16, 100);
 19-1-68 (Asmara): Ghana          4-3 Costa d'Ivori     (pr) (Mfum (2), Sunday, Odoi; Laurent Pokou (2), Konan Henri (pen));

 3er i 4rt lloc .
 21-1-68 (Addis-Abeba): Costa d'Ivori    1-0 Etipia (Laurent Pokou 28);

 Final .
 21-1-68 (Addis-Abeba): Congo-Kinshasa 1-0 Ghana (Kalala 66);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65672" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1968" nonfiltered="1012" processed="1004" dbindex="26055">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1968.

 Ghana classificat com a campi anterior.
 Etipia classificat com a organitzador.

 Grup 1;
 1.Senegal         4  2  1  1   9- 6  5;
 2.Guinea          4  2  1  1   9- 6  5;
 3.Libria         4  0  2  2   4-10  2;
 Desempat: Senegal 2-1 Guinea. Senegal classificat.

 Grup 2;
 1.Algria         4  4  0  0   9- 2  8 (classificat);
 2.Mali            4  2  0  2   5- 4  4;
 3.Alt Volta       4  0  0  4   2-10  0;

 Grup 3;
 1.Costa d'Ivori     4  3  1  0   7- 0  7 (classificat);
 2.Nigria         4  1  1  2   4- 5  3;
 3.Togo            4  1  0  3   3- 9  2;

 Grup 4;
 Egipte 3-2 Lbia / Lbia 2-2 Egipte;
 Uganda 2-1 Kenya / Kenya 3-3 Uganda;
 Uganda 0-1 Egipte i aband d'Egipte. Uganda classificat.

 Grup 5;
 1.Congo           3  2  1  0   3- 2  5 (classificat) ;
 2.Tunsia         4  1  1  2   5- 3  3;
 3.Camerun        3  1  0  2   3- 6  2;

 Grup 6;
 Congo-Kinshasa 3-2 Sudan / Sudan 1-0 Congo-Kinshasa / Sudan 1-2 Congo-Kinshasa (en camp neutral);
 Tanznia 1-0 Maurici / Maurici 1-1 Tanznia;
 Congo-Kinshasa - Tanznia (Tanznia abandon). Congo-Kinshasa classificat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65673" title="Jevgenij Slutskij" nonfiltered="1013" processed="1005" dbindex="26056">
Jevgenij Slutskij (rus                ) (Iaroslavl' 7 d'abril de 1880 - ? 10 de mar de  1948) fou un economista rus. Inici la seva formaci com a matemtic a Kev i enginyer a Munic.

S'interess posteriorment per l'economia poltica i el dret. Collabor amb l'Institut Central de Meteorologia (1931-34) i des del 1934 amb l'Institut Matemtic de l'Acadmia de Cincies de l'URSS. L'obra per la qual s ms conegut s l'article sobre la teoria del comportament del consumidor (1915), en el qual estableix les relacions existents entre els preus, la renda i el consum i, en especial, la juxtaposici de l'efecte renda i l'efecte substituci, ocasionada per la modificaci del preu d'un b. Aquesta acci acumulativa fou coneguda com efecte Slutskij. 

Posteriorment es dedic a la teoria de les probabilitats i fou un dels introductors de la teoria dels processos estocstics, presentada en l'article The Summation of Random Causes as the Source of Ciclic Processes (1927). 

 Obres .
 On the Criterion of Goodness of Fit of the Regression Lines and on the Best Method of Fitting them to Data, 1914, a Journal of Royal Statistical Society. ;
 Sulla teoria del bilancio del consummatore, 1915, al Giornale degli Economisti. ;
 ber stochastische Asymptoten und Grenzwerte, 1925, a Matematischen Annalen. ;
 The Summation of Random Causes as the Source of Cyclical Processes, 1927 (a Econometrica, 1937). ;
 Sur un criterium de la convergence stochastique des ensembles de valeurs eventuelles, 1929, a Comptes Rendu des seances de l'Academie des Sciences. ;
 Quelques Propositions sur les Limities Stochastiques Eventuelles, 1929, a Compte Rendu des seances de l'Academie des Sciences. ;
 Tables for the Computation of the Incomplete Gamma Function and the Chi-Square Probability Distribution, 1950. ;
 Selected Works of Eugen Slutsky, 1960. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65680" title="John Hicks" nonfiltered="1014" processed="1006" dbindex="26057">

Sir John Richard Hicks ( Warwick, Anglaterra 1904 - Nova York, EUA 1989 ) fou un economista i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 8 d'abril de 1904 a la ciutat de Warwick, poblaci situada al comtat de Warwickshire. Va estudiar economia al Clifton College i Balliol College de la Universitat d'Oxford. Posteriorment fou professor a la Universitat de Manchester entre 1938 1946 i d'Oxford entre 1946 i 1952. Ms tard fou lector a la London School of Economics, on conegu Friedrich August von Hayek.

El 1964 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Va morir el 20 de maig de 1989 a la ciutat nord-americana de Nova York.

Estudis econmics.
Especialista de l'economia laboral, Hicks est situat dins l'ptica de l'escola neoclssica. Reelabor l'exposici de l'equilibri general de Lon Walras i express les condicions teriques necessries per a mantenir-lo estable, que resultaren, per, molt allunyades del comportament real del mercat. En l'obra Value and Capital (1939) es recullen les seves principals aportacions teriques, basades en les de John Maynard Keynes. 

El 1972 fou guardonat, juntament amb Kenneth Arrow, amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis, pioners, sobre l'equilibri general de l'economia.

Obra seleccionada.
 1932: Theory of Wages;
 1939: Value and Capital;
 1941: Taxation and War Wealth;
 1942: The Social Framework: An introduction to economics;
 1949: The Problem of Budgetary Reform;
 1950: Contribution to the Theory of the Trade Cycle;
 1956: A Revision of Demand Theory;
 1965: Capital and Growth;
 1969: A Theory of Economic History;
 1973: Capital and Time;
 1974: The Crisis in Keynesian Economics;
 1977: Economic Perspectives;
 1979: Casuality in Economics;
 1981-1983: Collected Essays in Economic Theory, 3 volums;
 1989: A Market Theory of Money;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1972;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65681" title="Copa d'frica de Nacions 1970" nonfiltered="1015" processed="1007" dbindex="26058">
El 1970 es disput la setena edici de la Copa d'frica de Futbol a Sudan. Es mantingu el format de l'edici anterior. Sudan fou el campi al derrotar Ghana per 1-0.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1970;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Khartoum);
  6-2-70: Camerun   3-2 Costa d'Ivori   (Koum 57, 66, Ndoga 60; Laurent Pokou 25, 45);
  6-2-70: Sudan     3-0 Etipia         (Gagarine 43, Hasabu 47, Djaksa 85);
  8-2-70: Camerun   3-2 Etipia         (Tsebo 21, Manga 43, Ndoga 70; Mengistou 12, 75);
  8-2-70: Costa d'Ivori  1-0 Sudan    (Tahi 89);
 10-2-70: Costa d'Ivori  6-1 Etipia  (Losseni 16, Laurent Pokou 21, 60, 71, 80, 87; Mengistou 33);
 10-2-70: Sudan          2-1 Camerun    (Djaksa 20, Hasabu 60, Tsebo 34);
 Classificaci:
  1.Costa d'Ivori     3  2  0  1   9- 4  4;
  2.Sudan           3  2  0  1   5- 2  4;
  3.Camerun        3  2  0  1   7- 6  4;
  4.Etipia        3  0  0  3   3-12  0;

 Grup B (Wad Medani);
  7-2-70: Ghana       2-0 Congo-Kinshasa    (Owusu 29, 32);
  7-2-70: Egipte      4-1 Guinea            (Ali Abugreisha 5, 10, Hassan El-Chazly (pen) 73, Taha Basri 66; Edent (pen) 25);
  9-2-70: Congo-Kinshasa 2-2 Guinea        (Kalonzo 70, Mungamuni 72; Petit Sory 5, Edent (pen) 55);
  9-2-70: Egipte     1-1 Ghana          (Bazooka 70; Sunday 60);
 11-2-70: Guinea         1-1 Ghana          (Tolo 10; Owusu 50);
 11-2-70: Egipte     1-0 Congo-Kinshasa     (Ali Abugreisha 71);
 Classificaci:
  1.Egipte    3  2  1  0   6- 2  5;
  2.Ghana     3  1  2  0   4- 2  4;
  3.Guinea          3  0  2  1   4- 7  2;
  4.Congo-Kinshasa  3  0  1  2   2- 5  1;

 Semifinals .
 14-2-70 (Khartoum): Costa d'Ivori 1-2 Ghana (pr)  (Losseni 78; Sunday 21, Malik 100);
 14-2-70 (Khartoum): Egipte        1-2 Sudan (pr)  (Hassan El-Chazli 84; El-Issed 83, 102);

 3er i 4rt lloc .
 16-2-70 (Khartoum): Egipte        3-1 Costa d'Ivori   (Hassan El-Chazli 3, 14, 50; Laurent Pokou 72);

 Final .
 16-2-70 (Khartoum): Sudan         1-0 Ghana           (El-Issed 12);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65682" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1970" nonfiltered="1016" processed="1008" dbindex="26059">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1970.

 Congo-Kinshasa classificat com a campi anterior.
 Sudan classificat com a organitzador.

 Primera ronda .
 Algria    2-0 Marroc / Marroc 1-0 Algria;
 Egipte     classificat per renncia de Somlia;
 Guinea     4-0 Togo / Togo 1-1 Guinea;
 Kenya      0-1 Tanznia / Tanznia 1-1 Kenya;
 Mali       classificat per renncia de l'Alt Volta;
 Zmbia     2-2 Maurici / Maurici 2-3 Zmbia;
 Nger      classificat per renncia de Nigria;
 Senegal    classificat per renncia de Sierra Leone;
 Uganda     1-1 Camerun / Camerun 2-0 Uganda;

 Segona ronda .
 Egipte     1-0 Algria / Algria 1-1 Egipte (Egipte classificat);
 Etipia    7-0 Tanznia / Tanznia 1-2 Etipia (Etipia classificat);
 Ghana      6-0 Nger / Nger 1-9 Ghana (Ghana classificat);
 Mali       0-0 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori 4-0 Mali (Costa d'Ivori classificat);
 Senegal    1-1 Guinea / Guinea 4-3 Senegal (Guinea classificat);
 Zmbia     2-2 Camerun / Camerun 2-1 Zmbia (Camerun classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65684" title="Regi Autnoma de l'Atlntic Nord" nonfiltered="1017" processed="1009" dbindex="26060">

La  Regi Autnoma de l Atlntic Nord  s una regi Autnoma de Nicaragua. s dominada polticament pel partit indigenista Yatama, que representa els interesos dels indis miskito i dels garifuna. La capital s Puerto Cabezas.

 Municipis .

 Bonanza;
 Prinzapolka;
 Puerto Cabezas;
 Rosita;
 Siuna;
 Waslala;
 Waspam;
 Mulukuku;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65686" title="Territori Britnic de l'Oce ndic" nonfiltered="1018" processed="1010" dbindex="26061">



El Territori Britnic de l'Oce ndic (en angls British Indian Ocean Territory, BIOT) s un conjunt d'unes 2.300 illes situades al mig de l'oce ndic que est sota la jurisdicci del Regne Unit.


Geografia.
El territori s un arxiplag de 2.300 illes i atols, la major de les quals s la illa de Diego Garcia. El terreny no s gaire elevat. El clima s de tipus tropical, amb vents clids, humits i moderats. 

La majoria de les illes no t cap carretera. Els mitjans de transport habituals sn la bicicleta, i els transports martims. L'nic aeroport est situat a la base militar de la illa de Diego Garcia.

Histria.
Les illes de l'anomenat arxiplag Chagos foren descobertes per Vasco de Gama a principis del segle XVI. Dos segles desprs passaren a la jurisdicci francesa, com a part de la illa Maurici. Per el 1810 Maurici fou conquerida pels britnics, de forma que els territoris van haver de ser cedits (mitjanant el tractat de Pars de 1814). En el segle XIX s'hi estableix poblaci agrcola i s'hi conrea copra.

El 1965 el Regne Unit escindeix l'arxiplag Chagos de la illa Maurici, i les illes Aldabra, Farqhuar i Desroches (o Des Roches) de les Seychelles per a constituir els Territori Britnic de l'Oce ndic. L'origen d'aquesta reorganitzaci estava en la voluntat de construir-hi installacions militars pel benefici mutu del Regne Unit i dels Estats Units d'Amrica. El nou territori s'estableix oficialment el 8 de novembre de 1965.

El 1966 el govern britnic compr totes les plantacions de copra, les tanc i fu migrar tota la poblaci de la illa de Diego Garcia i atres (anomenada lois) a l'illa Maurici.

Finalment, el 1971 britnics i estatunidencs signen un tractat pel qual la illa de Diego Garcia passa a estar sota jurisdicci de l'exrcit estatunidenc. S'hi construeix una gran base aria i naval, utilitzada per exemple en els darrers conflictes al golf Prsic (guerra Iran-Iraq, guerra del Golf i la invasi de l'Iraq de 2003).

El 23 de juny de 1976 Aldabra, Farqhuar i Desroches foren retornades a les Seychelles.

En els anys 1980, Maurici i Seychelles clamen pels territoris sota l'argument de la illegalitat de les cessions de territoris del 1965, amb el suport dels lois expulsats de la illa Diego Garcia. L'any 2000 el Tribunal Suprem britnic va declarar illegal la mesura d'expulsi, per la decisi fou recorreguda pel govern britnic. Recentment l'assumpte est en mans del Tribunal Europeu dels Drets Humans.


Enllaos externs.

 Informaci de l'oficina de la Commonwealth ;
 Plana de les illes Chago ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65687" title="Alta Garrotxa" nonfiltered="1019" processed="1011" dbindex="26062">











L'Alta Garrotxa s un ample territori ferstec i d'orografia extremadament abrupta, considerada subcomarca d'uns 330 km2, situat al Prepirineu oriental. Forma part de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empord i el Ripolls. Els primers assentaments humans es remunten al paleoltic (cova del Bisbe). Hi ha restes romanes, com el castell de Falgars. Els benedictins hi van trobar refugi a Sant Aniol d'Aguja i a Sant Lloren del Mont (o de Sous). A l'poca comtal s'hi van construir prop de quaranta esglsies molt senzilles, entre les que destaca Sant Cristfol de Beget i Sant Feliu de Riu. La primera guerra remena va comenar en aquestes terres. A la tercera guerra carlina hi apareixen nombroses partides carlines (batalla del Totx). L'activitat econmica principal era l'explotaci del bosc per a obtenir-ne carb vegetal, fins a l'aparici del gas but. A partir dels anys 60 pateix un fort procs de despoblament.

El 2000 es va constituir el consorci per a la protecci i la gesti de l'Espai d'Inters Natural de l'Alta Garrotxa, amb seu a la rectoria de Sadernes, dins el municipi de Sales de Llierca. 

 Municipis .


 Notes .


 Enllaos externs .
Consorci de l'Alta Garrotxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65688" title="Satrapia de Babilnia" nonfiltered="1020" processed="1012" dbindex="26063">
La satrapia de Babilnia (B biru) fou una divisi administrativa de l'Imperi persa (IX satrapia) i desprs de l'Imperi Selucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilnia).  La satrapia fou creada el 539 aC amb la conquesta del imperi neobabilnic. L'oasi de Tayma i la regi d'Arbia van quedar fora de la provncia i no foren conquerits fins a la campanya persa de Cambises II de Prsia i llavors aquestes regions es van unir a la satrapia d'Egipte.

La gran satrapia de Babilnia estava formada per dues satrapies: Babilonia (B biru) i Assria (A ur ). 

La satrapia de Babilnia (B biru) al seu torn estava formada per les satrapies menors de Babilnia (B biru), Sittacene i Arbelitis o Sagrtia. 

Al seu torn la satrapia menor de Babilonia (B biru) era considerada pels romans com a separada de Mesopotmia per la Muralla del Mig (Mediae Murus) que anava del Tigris (al nord de Sittace) fins a l'Eufrates. Aix els lmits occidental i oriental eren els rius Tigris i l'Eufrates, i al sud el golf Prsic, per en realitat era ms gran, ja que a l'oest arribava fins al desert d'Arbia.

Els habitants anomenats babilonis foren desprs esmentats com a caldeus.

Claudi Ptolemeu divideix Babilnia en tres districtes: Aucantida, Caldea i Amardquia, de les que res se sap.

Les ciutats principals eren Babilim, la capital, Vologsia (fundada pels parts i abans anomenada Borsippa), Teredon (Dirdotis) a la boca del Tigris, Orchor a les maresmes i Apamea (situada en una regi desprs anomenada Mesene). Ms tard van tenir importncia Ctesifont i Selucia del Tigris. Tamb s'esmenten ciutats ms petites: Pylae, Charmande, Spasinae-Charax i Ampe.

Els seus productes eren els dtils, el vi i la mel. Al llogaret d'Is es produa gran quantitat de betum. La terra era molt rica degut a la construcci d un gran nombre de canals de rec les restes dels quals encara s han pogut trobar en els darrers anys.

Poc se sap dels seus governants. Quan Herdot la va visitar, 70 anys desprs de la seva destrucci parcial per Darios, era strapa un tal Tritantaechmes el qual disposava de les rendes de quatre llogarets noms pels seus gossos indis. Darios hi passava set mesos a l'any, mentre que en passava tres a Susa i dos a Ecbatana. Arri esmenta un strapa que va utilitzar deu mil homes en la construcci de rescloses i conduccions del riu pel seu curs natural. Alexandre el gran va visitar la satrapia i va navegar des de Babilim al sud pel canal de Pallacopas i va fer construir un nou canal i prop del golf Prsic va fundar una colnia per als seus mercenaris i soldats grecs invlids (que podria ser l'actual Meshed Ali, prop de Djebel Sanban (l'antiga Teredon). Al repartiment de Triparadiso entre els generals d'Alexandre el gran, la satrapia fou confiada a Seleuc que la va perdre per un temps per finalment la va recuperar amb ajut de Ptolomeu i la va convertir en el centre dels seus dominis. Durant el govern selucida els rabs del desert van entrar a la part sud de la satrapia que van acabar governant sota sobirania selucida (Caracene); la part nord (Mesene) va restar una provncia selucida; desprs el pas sencer va passar a l'Imperi Part.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65689" title="Confederaci Africana de Futbol" nonfiltered="1021" processed="1013" dbindex="26064">


La Confederaci Africana de Futbol (CAF) (en angls Confederation of African Football i en francs Confdration Africaine de Football) s l'rgan encarregat de dirigir el futbol a frica i d'organitzar les principals competicions del continent, com la Copa d'frica de Futbol per a nacions o les diverses competicions de clubs campions africans. Tamb atorga anualment el trofeu Futbolista afric de l'any al millor jugador afric de futbol. 

Fou creada l'any 1957. Des de l'any 1970 les seves seleccions obtenen places per a disputar el Mundial de futbol, tot i que Egipte ja hi particip el 1934. Possiblement, el major problema que hagu d'afrontar fou l'exclusi de Sud-frica de l'organisme, metre aquesta naci mantingu la seva poltica racista d'apartheid.

 Classificats de la CAF per als diversos Mundials .
1930 - Cap;
1934 - Egipte;
1938 - Cap;
1950 - Cap;
1954 - Cap;
1958 - Cap;
1962 - Cap;
1966 - Cap;
1970 - Marroc;
1974 - Zaire;
1978 - Tunsia;
1982 - Algria, Camerun;
1986 - Algria, Marroc;
1990 - Camerun, Egipte;
1994 - Camerun, Marroc, Nigria;
1998 - Camerun, Marroc, Nigria, Sud-frica, Tunsia;
2002 - Camerun, Nigria, Senegal, Sud-frica, Tunsia;
2006 - Angola, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Tunsia;

 Rnquing de participacions als Mundials .
5 -  Camerun;
4 -  Marroc,  Tunsia;
3 -  Nigria;
2 -  Algria,  Egipte,  Sud-frica;
1 -  Angola,  Costa d'Ivori,  Ghana,  Togo,  Senegal,  Repblica Democrtica del Congo;

 Enllaos externs .
Web de la Confederaci Africana de Futbol;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65696" title="Chippewa de Minnesota" nonfiltered="1022" processed="1014" dbindex="26066">

Els Chippewa de Minnesota formen un govern de les sis tribus chippewa (Ojibwa o  Anishinaabe) a l'estat de Minnesota.  Fou creat el 18 de juny del 1934, i la seva organitzaci i constituci foren reconeguts pel Secretari d'Interior el 24 de juliol del 1936.  Els poderes es divideixen entre l'organitzaci tribal estatal i la de la reserva. Agrupa els chippewa que viuen a les reserves de:

Bois Forte;
Fond du Lac;
Grand Portage;
Leech Lake;
Mille Lacs;
White Earth;

Excepcionalment. la reserva Red Lake no en forma part.

Enllaos externs.
Minnesota Chippewa Tribe;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65702" title="Futbolista afric de l'any" nonfiltered="1023" processed="1015" dbindex="26067">
El trofeu del Futbolista Afric de l'Any premia anualment al millor jugador afric de futbol i s atorgat per la Confederaci Africana de Futbol des de l'any 1992. Entre 1970 i 1994 la revista francesa France Football tamb atorg un premi amb la mateixa denominaci.

 Guanyadors .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65705" title="Reserva ndia Fond du Lac" nonfiltered="1024" processed="1016" dbindex="26068">

La reserva ndia Fond du Lac s situada al nord de Minnesota vora Duluth, als comtats de Carlton i St. Louis. Abans de l'establiment d'aquesta reserva, els chippewa de Fond du Lac Band del Llac Superior es trobaven ms amunt, vora la boca del riu St. Louis. La tribu va cedir terres mercs a un tractat amb els EUA el 1854, mercs al qual es va establir l'actual reserva de Fond du Lac. Avui, la reserva s membre dels Chippewa de Minnesota i t uns 100.000 acres (22.000 tribals). Segons el cens del 2000, la reserva t una poblaci de 1,353 habitants. Des del 2004 el cap tribal s Peter Defoe.

La tribu t dos casinos, el Fond du Luth Casino a Duluth i el Casino i Hotel Black Bear, a l'interior de la reserva.

Enllaos.
 Fond du Lac Reservation;
 http://www.cri-bsu.org/IA_web/htdocs/tribes/fondlac.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65706" title="Sant Lloren de Sous" nonfiltered="1025" processed="1017" dbindex="26069">


L'esglsia de Sant Lloren de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albany, Alt Empord), actualment deshabitat.

La runa de l'esglsia del monestir de Sant Lloren del Mont, molt danyada ja en els terratrmols del segle XV, oblig a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. Per al servei religis del poble de Sous, que fins aleshores havia utilitzat el temple del monestir, d'altra banda suprimit i annexat al de Sant Pere de Besal el 1592, s'habilit un nou edifici parroquial en el que havia estat la sala capitular del cenobi. La nova esglsia de Sant Lloren de Sous fou consagrada el 1829 per l'abat de Sant Pere de Besal Melcior de Rocabruna i Taverner. Desprs de l'exclaustraci (1835), aquesta esglsia fou servida pels capellans del santuari de la Mare de Du del Mont, situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any 1884, Verdaguer assist a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta esglsia, i en deix testimoni literari. En el segle XX el lloc ha quedat despoblat.

s un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcci medieval. La faana s coronada per un esbelt campanar de cadireta de doble obertura.

La supressi de la comunitat monstica i l'existncia posterior d'aquesta esglsia ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Lloren de Sous a l'antic monestir de Sant Lloren del Mont.

Protecci.
L'esglsia de Sant Lloren de Sous est inclosa en les disposicions legals de protecci del patrimoni histric que afecten el conjunt del monestir de Sant Lloren del Mont.

Vegeu tamb.
Monestir de Sant Lloren del Mont;
Santuari de la Mare de Du del Mont;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65708" title="Standing Rock" nonfiltered="1026" processed="1018" dbindex="26070">

Standing Rock s una reserva ndia de la naci sioux (fraccions hunkpapa, blackfeet, yanktonia, cuthead) situada a cavall dels estats de Dakota del Nord i Dakota del Sud. La capital s a Fort Yates.

Fou creada el 1873, encara que no fou organitzada fins el tractat amb els sioux del 1889, i t una extensi de 2.300.000 acres (1.408.061 tribals) i 10,859 habitants censats al rol tribal (6.171 habitants efectius). Es divideix en vuit districtes:
 Fort Yates, Dakota del Nord	1,961 habitants	 	;
 Little Eagle, Dakota del Sud	695 habitants;
 Porcupine, Dakota del Nord	219 habitants	 	;
 Mclaughlin (Bear Soldier), Dakota del Sud	758 habitants;
 Kenel, Dakota del Sud	259 habitants	 	;
 Bullhead (Rock Creek), Dakota del Sud	692 habitants;
 Wakpala, Dakota del Sud	707 habitants	 	;
 Cannon Ball, Dakota del Nord,	847 habitants;

La tribu regenta dos casinos, un situat vora Cannon Ball (Dakota del Nord), i l'altre Grand River Casino vora Wakpala (Dakota del Sud). Darrerament s'ha desenvolupat el turisme d'aventura i de muntanya, degut a que t llocs ideals per a la pesca, cacera i nataci. Tot i aix, la taxa d'atur s del 79 %. El cap tribal s Ron His-Horse-Is-Thunder.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65709" title="Bactri" nonfiltered="1027" processed="1019" dbindex="26071">
El Bactri es una llengua que es parlava a l'antiga Bactriana, escrita amb pali.

Bactri es tamb tot all que es refereix a Bactriana i les persones del pas (Bactri, Bactriana).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65710" title="Sant Aniol d'Aguja" nonfiltered="1028" processed="1020" dbindex="26072">

L'esglsia de Sant Aniol d'Aguja (o Sant Aniol d'Uja) s un temple catlic del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Montagut i Oix, a l'rea de l'antic municipi d'Oix, al sector de la comarca de la Garrotxa conegut com Alta Garrotxa. L'edifici s a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). A l'alta Edat Mitjana havia estat seu d'un monestir benedict del mateix nom i ms tard d'una parrquia i d'un santuari.

Histria.

El monestir d'Aguja fou fundat l'any 859, en territori del pagus de Besal del comtat de Girona, per un grup de monjos benedictins procedents del de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, que havia estat saquejat pels normands. El 872 Racimir, el primer abat del nou monestir, obtingu del rei franc Carles el Calb el reconeixement d'un territori propi que comprenia les valls de Sadernes, d'Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i tamb la possessi de l'esglsia de Sant Lloren del Mont, a la muntanya del Mont. 

Aguja, per, era un monestir molt petit, amb una comunitat reduda i situat en una zona excessivament allada, de migrats recursos i incapa d'atreure'n ms. Per aix va haver de renunciar aviat a la seva llibertat i sotmetre's al domini dels canonges de la catedral de Girona, que ja es documenta el 899.

L'esglsia de Sant Lloren del Mont esdevingu una cella monstica filial del monestir, per aviat experiment un fort auge. Aquest fet i l'allament d'Aguja port els monjos a decidir, cap al 1003, el trasllat de la comunitat a Sant Lloren del Mont, que a partir d'aleshores esdevingu la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al comtat de Besal.

L'esglsia d'Aguja, amb advocaci a sant Aniol, es convert en una simple parrquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora Sant Feliu del Riu, i en un santuari. El santuari de Sant Aniol d'Aguja, vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradici de l'establiment de sant Aniol en aquest lloc, procedent del Vallespir, per fer-hi penitncia. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'esglsia, que va esdevenir un pol d'atracci de pelegrins.

Actualment, els pelegrins han estat substituts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus engorjats, i l'antiga parrquia ha estat annexada a la de Santa Ceclia de Sadernes, si b cada diumenge de Pasqua Granada s'hi continua celebrant l'aplec de Sant Aniol (o dels Francesos), que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir i que als primers anys del segle XX fou descrit per Mari Vayreda a La punyalada.

Arquitectura.
L'esglsia de Sant Aniol d Aguja s un edifici romnic del segle XI, declarat B Cultural d'Inters Nacional el 1983. s un temple de redudes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de can de poca alada. T un absis semicircular, decorat amb lesenes i arcs cecs tpics del romnic llombard. El teulat s a dues aiges. Fins a 1936 hi havia un annex tard a davant, amb coberta d'embigat de fusta, que es va enfonsar. Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra.

La faana fou reconstruda desprs de 1949 pels soldats que custodiaven la frontera. La petita, tamb modificada, s al centre i t un ull de bou a sobre. Al capdamunt de la faana hi ha un petit campanar de cadireta.

Per l'interior de l'esglsia i tamb per l'exterior, a travs d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta. s una capella subterrnia excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradici, propietats curatives per a molts mals.

Davant de l'esglsia hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en runes.

Protecci.
L'esglsia de Sant Aniol d'Aguja est emparada per les disposicions de protecci del patrimoni histric des de 1983 i emparada per la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993 com a B Cultural d'Inters Nacional.

Bibliografia.
 Catalunya romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 4 (1990), pp. 270-273.
 R. Guardiola i Rovira, "El aplec de San Aniol", Revista de Gerona, 7 (1959), 89.
 R. Grabolosa i Puigredon, "L'aplec a Sant Aniol", Revista de Girona, 79 (1977), 181-182.

Vegeu tamb.
Sant Lloren del Mont;

Enllaos externs.

Els monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Aniol d'Aguja;
Esglsia de Sant Aniol d Aguja;
Amigos del Romnico: Sant Aniol d'Aguja (fotografies);
Consorci de l'Alta Garrotxa. Rutes naturalistes: Sadernes-Sant Aniol d'Aguja;
Sant Aniol d'Aguja (Garrotxa): Talaix i els engorjats de Sant Aniol;
Aplec de Sant Aniol d'Aguja 2008;
L'aplec de sant Aniol d'Aguja: un relat de Xavier Valeri  (21-11-2004);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65711" title="Bactrus" nonfiltered="1029" processed="1021" dbindex="26073">
Bactrus fou un riu de Bactriana a la riba del qual estava situada la ciutat de Bactra, que portava el seu nom pel riu, nom que tamb es va aplicar a tota la regi.

Se suposa que era l'actual Dakash.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65715" title="Puig de Randa" nonfiltered="1030" processed="1022" dbindex="26074">

El Puig de Randa s la muntanya principal i que dna nom al Masss de Randa de 543 m. Est situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.

Al cim es troba el santuari de Cura, a la falda les ermites de Grcia i Sant Honorat i al peu la localitat de Randa. A ms, s conegut per ser el lloc on es va retirar espiritualment Ramon Llull.

Al cim del puig de Cura s'hi celebrava la benedicci dels fruts.

Un esper important d'aquesta muntanya s el Puig de Son Reus, de 501 m d'altura.


Rutes d'ascensi.

L'ascensi ms comuna s a travs de la carretera que parteix de Randa i passant per tots els santuaris del puig finalitza al de Cura.

Una ruta alternativa s la que s'endinsa pel bocs d'Albenya, continua pel cam del bon pastor i surt al cim a entre les penyes del Colomer i el morro d'en Moll

Llegendes.
La preeminncia del Puig de Randa sobre el Pla i la Marina de Llucmajor fa que la tradici popular l'hagi relacionat amb diverses llegendes.

 La primera fixant-se en la seva forma explica que un gegant d'Alger volgu viajar fins a Mallorca amb els dos peus sobre dos vaixells i carregat amb una senalla de terra sobre el cap. Quan arribaren a Cabrera cada vaixell la pass per un costat diferent i el gegant es desequilibr perdent la senalla que romangu capgirada formant el puig.

 Una altra conta que el puig es troba buit per dins i aguantat per quatre colmunes d'or, de les qual tres es troben trencades i la que resta esquerdada. A ms la llegenda preveu que quan totes quatre es trobin trencades el puig caur i arrosegar Mallorca dins la mar. ;

Enllaos externs.
 El puig a una guia de Mallorca;

 El Santuari de Cura al cim del puig;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65716" title="Copra" nonfiltered="1031" processed="1023" dbindex="26075">
La copra s la polpa (o carn) del coco assecada. El nom deriva de koppara, que en malayalam (llengua dravdica) significa coco sec.

L'oli de coco s'extrau de la copra ratllada i bullida en aigua.

La copra fou un producte comercial molt apreciat en els illes de l'oce ndic i la zona meridional d'sia al segle XIX.

Enllaos externs.
 Informaci sobre la copra del CENTRE D'OCANOLOGIE DE MARSEILLE ;
 El coco i la copra ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65717" title="Baquates" nonfiltered="1032" processed="1024" dbindex="26076">
Els baquates (llat bacuates, grec          )  foren un poble d'arrel berber de la provncia romana de Mauritnia Tingitana, a la regi de l'actual Fes. Tamb apareixen esmentats com a Makouakoi o Ouakauatai.

Una inscripci esmenta un cap del poble, Aureli Canartha.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65719" title="Baecula" nonfiltered="1033" processed="1025" dbindex="26077">
Baecula fou el nom d'una ciutat d'Hispnia on Escipi va derrotar a Asdrubal el 209 aC i a Mag i Masinissa el 206 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65720" title="Sechelt" nonfiltered="1034" processed="1026" dbindex="26078">

Els Sechelt o Shishalh sn una tribu de llengua salish que ocupava a la Colmbia Britnica el territori a l'entrada de les cales Jervis i Sechelt, l'illa Nelson, i la part meridional de l'illa Texada, per ara tenen una reserva a la pennsula Sechelt al sud-oest de la Colmbia Britnica, sota la jurisdicci de l'Agncia del riu Fraser. En total hi viuen 550 individus.

Originriament, els sechelt consistien en quatre divisions que ocupaven diferents assentaments. Socialment, es dividien en tres castes: caps, nobles o respectables, i les classes baixes. Els caps detenien el poder de manera hereditria i demostraven la seva generositat en la cerimnia del potlatch, comuna a totes les tribus de la Costa Nord-Oest. Els nobles eren la classe benestant i d'ells en sorgiren els caps desprs de celebrar els potlacht. Les classes baixes eren els pobres i els esclaus, generalment presoners de guerra i els seus descendents, i mai no podien assolir el rang d'homes lliures.

A l'arribada dels europeus potser eren uns 26.000, per la verola i altres malalties els reduren molt. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65731" title="Brahmagupta" nonfiltered="1035" processed="1027" dbindex="26087">
Brahmagupta (           ) (598-668) va ser un matemtic i astrnom indi. 

Cap de l'observatori astronmic d'Ujjain, i durant el seu comandament va escriure dues obres sobre matemtiques i astronomia: la Brahmasphutasiddhanta el 628, i el Khandakhadyaka el 665. Juntament amb Aryabhata s l'iniciador de la matemtica clssica ndia.

Referncies.


Enllaos externs.
Teorema de Brahmagupta ;
Teorema de Brahmagupta (II);
Frmula de Brahmagupta ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65732" title="Baetulo" nonfiltered="1036" processed="1028" dbindex="26088">


Baetulo (en ibric Baitolo) s el nom de la ciutat que fundaren els romans durant la primera meitat del segle  I a.C., on actualment se situa la ciutat de Badalona. El recinte emmurallat de la ciutat ocupava un espai aproximat d'11 hectrees i formava part d'un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani.

Importncia del jaciment i excavacions.
Cal destacar la importncia de l'actual jaciment de Baetulo, ja que al nostre pas hi ha pocs exemples de ciutats, habitades en l'actualitat, que conservin bona part de les seves restes arqueolgiques. La declaraci de Baetulo com a B Cultural d'Inters Nacional (BCIN), atorgada per la Generalitat de Catalunya el 1999, confirm definitivament aquesta excepcionalitat. 
Les restes arqueolgiques de Baetulo es van comenar a excavar a principis de segle XX. 

L'agrupaci excursionista de Badalona (1925 - 1940) port una intensa campanya d'excavacions, entre les quals trobem els projectes de la necrpolis de Can Peixau (1932), i el Clos de la Torre (1934). Cal fer un esment a les excavacions del Clos de la Torre, ja que aquest Clos, de dimensions importants havia restat sense edifica des d'poca feudal, i es pos al descobert part de la muralla, la via Augusta, i parts de la ciutat romana. Avui en dia encara s'excaven sota la construcci de la plaa Font i Cuss, on trobem part dels edificis propers a la zona del forum de la ciutat on hi passa el decumanus maximus i edificis de tavernae (botigues) i insulae (blocs d'habitatges).  Ms endavant s'excavaren les termes romanes (1954   1956).

A Badalona tamb s ha excavat un seguit de viles que queden escampades per l actual territori badalon. Aquestes viles eren centres de producci agricola i ramader situades en mbits rurals. Una de les vilae ms coneguda fou la vila romana de Can Peixau, a l actual barri del Raval. 

Actualment s'ha seguit excavant i fent noves aportacions tant cientfiques com de caire patrimonials a la ciutat.

Restes arqueolgiques.
Restes arqueolgiques visitables de Baetulo:
 Conjunt de les termes i exposici permanent del Museu de Badalona. Josep Ma Cuys i Tolosa, arqueleg i historiador a travs de la  Comisaria Provincial de Excavaciones , va descobrir l'any 1954 les restes de les termes romanes de la ciutat de Baetulo. Avui en dia situades al subsl del Museu de Badalona, que es constru a sobre de les restes, que es deixaren visibles al pblic. La inauguraci del Museu es feu l'any 1966. Les Termes eren els banys pblics de la ciutat romana. Estaven situades a la part inferior de la ciutat i comptaven amb tres mbits, frigidarium, tepidarium i caldarium, a ms de tenir una palestra -on es realitzaven exercicis gimnstics-, un vestuari i un peristil -petit jard-. Actualment   ocupen una superfcie de 580 m2.  I la seva nova presentaci va ser inaugurada al mar de 2006.

 L'exposici permanent del Museu, de dimensions redudes, est dedicada especficament a la Badalona Romana i es troba situada al vestbul del Museu. S hi poden veure restes materials obtingudes de les diferents excavacions fetes en subsl badalon.

 Plaa Font i Cuss. El 1979, es va tornar a excavar el solar del Clos de la Torra, ja que s'hi volia construir uns edificis destinat a habitatges i la projecci d'una plaa en uns terrenys propers expropiats prviament per l'ajuntament. Com a conseqncia de la importncia de les restes trobades, la decisi per part del Museu i l'Ajuntament va ser conservar el terreny com a zona arqueolgica i represent una nova lnia d'actuaci pel qu fa a la preservaci del patrimoni badalon. Actualment a la plaa Font i Cuss trobem restes de la ciutat romana de Baetulo, compta amb un espai proper a la zona del Frum, el decumanus maximus, un dels carrers principals que vertebraven la ciutat, un conjunt insulae  habitatges-, i a l'altre banda del carrer les tabernae  botigues-. Les restes conservades ocupen 2.225 m , i actualment hi ha un projecte per connectar-les amb les Termes.

 Casa romana: domus dels dofins. L'any 1984 es va excavar un solar del carrer Llad, all on es coneixia les restes d'una casa romana excavada per Serra Rfols i l'institut d'estudis Catalans als anys vint. L'aparici de la Domus, nica casa conservada a Badalona d aquest tipus d habitatge de classe alta romana i la importncia dels mosaics que encara s hi conservava van fer replantejar la construcci d un edifici de pisos que s'hi havia projectat, i es deix  la planta baixa lliure d'edificaci per deixar les restes visibles.

Elements patrimonials de la ciutat que no sempre sn visitables:
 Casa romana, Domus de les Heures. Aquesta casa es troba situada just al costat de la domus dels dofins al carrer Llad, el seu descobriment fou l'any 1999 en enderrocar una casa per construir-hi un habitatge. Les seves caracterstiques, molt similars a l'altre Domus del mateix carrer i les seves dimensions, ms grans que l'anterior, aix com tamb la seva decoraci de mosaics i elements decoratius, han perms deixar la planta baixa visible al pblic i edificar-hi a sobre. En aquest moment encara s'est portant a terme les obres de restauraci de la casa. ;

 Teatre rom. Tot i la coneixena del teatre rom de Badalona a travs dels plnols actuals de la ciutat i les escasses prospeccions que en aquest sector s hi ha fet, fins l'any 2000 no es va poder constatar la seva presncia en descobrir-se part dels seus fonaments. Visible des del carrer de les Eres.

 Piscina privada. Restes d una piscina romana de propietat privada. Actualment es troba en estat de restauraci i ser visible properament. Es conserven a la Via Augusta, on antigament hi havia una entitat bancria;

 Plaa de la constituci. En excavar aquesta plaa per construir un edifici, es va trobar part d'un carrer i una claveguera, aix com tamb els fonaments d'un gran podi o petit temple relacionats amb el teatre rom. D acord amb la importncia i la monumentalitat, es va plantejar al promotor de l obra la possibilitat d integrar aquestes estructures dins la nova edificaci. La planta subterrnia de l immoble va quedar inutilitzada en part i les restes quedaren visibles. Aquestes es poden visitar en Jornada de Portes Obertes, al mes de maig.

 Conducte d'aiges del carrer Pujol. Aquest s l'nic conducte d'aiges que es conserva a Badalona, i s testimoni directe de les construccions en volta de can que feien els enginyers romans. Dels 98 metres que se'n coneix, n'hi ha 38 en perfecte estat de conservaci i avui en dia visibles. Aquest, per, t un difcil accs, ja que queda per sota del nivell del carrer i la trampa que hi ha per accedir-hi s molt estreta. El conducte fa aproximadament 1'5 metres d alada per 1 5 d amblada, fet que no permet gaire mobilitat interior.

Enllaos externs.
www.museubdn.es





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65733" title="Bagistanus" nonfiltered="1037" processed="1029" dbindex="26089">
Les muntanyes Bagistanus s el nom clssic d'una serralada de la Mdia a l'Iran, que avui es diu Baghistan o Behistun (lloc de jardins).

Els historiadors clssics fan aturar all a l'exrcit de Semiramis en el seu cam de Babilnia a Ecbatana.

Diodor diu que Alexandre el gran, de cam cap a Susa, va passar per les muntanyes. Esteve Bizant diu que hi havia una ciutat a la Mdia anomenada Bagistana, i Carax parla d'una ciutat de nom Baptana amb una esttua de Semiramis, i diu que el districte de la rodalia es deia Cambadene i s l'actual regi de Kirmanshah. Baptana s possiblement Behistun on s'han trobat importants inscripcions aquemnides gravades a la roca (vegeu: inscripci de Behistun). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65735" title="Baiocasses" nonfiltered="1038" processed="1030" dbindex="26090">
Els baiocasses  foren un poble gal celta de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat tamb per Plini com a Viducasses o Badiocasses, i per Ausoni com Baiocassis. Vivien propers al osismis, vnets i lexovis, i tamb als Viducasses si eren un poble diferent.

Es creu que el seu nom s'ha conservat en l'actual Bayeux al departament de Calvados.

Una vila anomenada Vieux, al sud-oest de Caen, departament de Calvados, a la vora de l'abadia de Fontenai i propera al riu Orne, seria una derivaci de Videocae o Veocae. Al departament de la Manxa, al districte de Saint L, el castell de Torigni, hi ha dipositada un pedra amb una inscripci que parla del Ordo Civitatis Viducas, que fou trobada a Vieux el 1580, on tamb s'han trobar restes romanes (banys, aqeducte, gimns, columnes, medalles i altres, i restes de temples de Diana, Mars i Mercuri amb la data del 238). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65738" title="Balanea" nonfiltered="1039" processed="1031" dbindex="26093">
Balanea (tamb anomenada Leucas) fou una antiga ciutat de Sria, dependent d'Arados a uns 40 km de Gabala, situada prop del riu Banias o Baniyas (situat al sud i oest). Es conserven restes romanes i d una esglsia cristiana de l edat mitjana. Prop del mar hi ha fora columnes, i al est hi ha un tur amb unes runes que semblen ser de l acrpoli.

Fou una suposada fundaci fencia. S'hi han trobat monedes del temps dels selucides. La ciutat va creixer desprs al entorn d'uns banys romans. Vers el segle IV fou un bisbat (un bisbe de Balanea sign les actes del concili de Nicea). El seu nom apareix com a Valnia durant les croades, i tenia un castell anomenat Markab a la rodalia; Valnia (o Valnia, francs Valnie) fou ocupada pels croats el 1109 i el castell de Markab el 1118; fou un dels principals feus del principat d'Antioquia just a la frontera amb el comtat de Trpoli. El 1176 fou entregada a l' Orde dels Hospitalaris que la van conservar i fou un dels darrers reductes croats, que va resistir fins el 1285 quan la va ocupar el mameluc Kalaun. Els atacs soferts els darrers anys la van damnar seriosament i va quedar abandonada i deserta, sent substituda per Markab.

Modernament va aparixer una nova ciutat de nom Bulunyas (tamb Baniyas, rab:        ) al peu del tur Kalcat al-Markwab, 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i 35 km al nord de Tartus. Disposa d'una refineria de petroli. No lluny es conserven les restes de la fortalesa de Markab



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65740" title="Stellaland" nonfiltered="1040" processed="1032" dbindex="26095">

La Repblica de Stellaland fou una repblica ber de l'antiga Sud-frica, localitzada al territori de l'antiga regi de Betxuanalndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalndia, unida desprs a la colnia i provncia del Cap de Bona Esperana).

Alguns voortrekeers (colons bers) es van poder establir a la regi desprs del 1837. Vers el 1865 el govern ber de Transvaal amb el suport dels bers de la regi va voler cobrar taxes als Ba Rolong, un dels principals grups tswanes (betxuanes); una expedici que hi fou enviada fou rebutjada i el cap tswana Montshioa va demanar un arbitratge de l'Alt Comissionat Britnic; Transvaal (Pretorius i Kruger) va demanar al cap Ba Rolong de incorporar el seu territori a la Repblica de Transvaal i evitar aix el domini britnic, per Montshioa va rebutjar la proposta. Com que les reclamacions dels bers van seguir, el Ba Rolong i altres tribus van sotmetre la qesti a l'arbitratge de  R. W. Keate, lloctinent-governador de Natal, i la seva fallada arbitral va determinar que els territoris en litigi estaven fora dels lmits dels Transvaal, aturant aix el projecte ber d'expansi cap a Betxuanalndia.

El 1872 T. F. Burgers, president de Transvaal, va planejar substituir a Montshioa al capdavant dels Ba Rolong, per collocar a Moshette, que fou declarat cap legtim del poble Ba Rolong. El 1874 Montshioa va demanar ajut als britnics i es va posar sota la seva protecci, petici que va tenir el suport del cap Khama dels bamangwats (1876), i fou ben acollida pels poltics de la colnia del Cap de Bona Esperana; aix el 1878 la part sud de Betxuanalndia fou ocupada pels britnics dirigits pel llavors coronel (desprs general) Charles Warren, i hi van restar fins l'abril del 1881, per el pas no fou declarat protectorat, i amb la retirada britnica el territori va caure en una mena d'anarquia; un acord amb Transvaal sobre la frontera (Convenci de Pretria, agost de 1881) no va servir de gaire; al nord va esclatar la lluita entre Montshioa i Moshette, mentre ms al sud el cap dels Ba Tlapin, David Massow (Messaw o Messau), va demanar ajut als bers contra Mankorane, un altre aspirant a la direcci del poble dels korana (tamb escrit com a koranna) ; els bers van veure la oportunitat sobretot perqu els britnics no estaven massa disposats a enviar ajut als nadius ja que estaven cansats d'aquestos afers. 

Amb territoris cedits per Massow a canvi de l'ajut dels bers, el cap d'aquestos Gerrit Jacobus van Niekerk (1849-1896) es va establir a Vryburg i el 26 de juliol del 1882 uns quatre-cents colons van proclamar la Repblica de Stellaland ocupant la regi al sud-oest de Mahikeng (Mafeking). La repblica tenia 15.490 km i uns 15.000 habitants, i capital a Vryburg. Poc temps desprs (formalment el 21 de novembre de 1882) es va proclamar al nord la repblica de Heliopolis/Rooigrond o Terra de Goshen. El govern britnic no va poder impedir aquestes proclamacions, per no va reconixer cap vincle dels caps tswanes i hotentots amb el Transvaal i tericament restaven independents.

El 7 d'agost de 1883 Stellaland es va unir a la repblica de Goshen i van formar els Estats Units de Stellaland, estat que va restar sota influncia de la Repblica de Transvaal.

El febrer de 1884 es va formalitzar la convenci de Londres que redefinia els lmits entre Transvaal i Betxuanalndia, segons la qual una part de la Betxuanalndia oriental era inclosa en territori ber. Stellaland principalment, per tamb Goshen, van haver de cedir part del seu territori a Transvaal (uns 3.000 km), per en la resta, fora de l'esfera de interessos de Transvaal, els governs republicans van romandre, formant de fet una punta de llana del Transvaal a l'oest de les seves fronteres. L'abril de 1884 John Mackenzie, successor de Livingstone, fou enviat a la zona per arreglar els afers. Mackenzie va negociar amb els caps betxuanes (tswanes) amb facilitat, per no va passar el mateix amb els bers; Goshen va desafiar la seva autoritat i Stellaland noms va acceptar les propostes a contracor. 

El maig es va formar al Cap un nou govern sota control de l'afrikaner Bond, i Mackenzie fou acusat de ser favorable als betxuanes, i li fou refusat cap ajut militar en la seva missi, i finalment cridat el 30 de juliol per l'Alt Comissionat Sir Hercules Robinson; el cap de l'oposici parlamentaria del Cap, Cecil Rhodes, fou enviat a Betxuanalndia en el seu lloc. El prestigi britnic, minvant desprs de la guerra de 1881, va fer difcil la seva posici; Rhodes assumia que no podia esperar ajut efectiu de les autoritat colonials o imperials i va adoptar un to conciliador. Stellaland, que havia acceptat les propostes moderades de Mackenzie, romandria com una repblica sota una mena de protectorat britnic (1 d'agost de 1884). Per Goshen refusava qualsevol arranjament; el cap militar ber de Goshen, P. J. Joubert, desprs d'una entrevista amb Rhodes a Rooigrond, va atacar territori del cap tswana Montshioa, i Rhodes va declarar que aquesta acci era una declaraci de guerra a la Gran Bretanya. El 10 de setembre de 1884 Goshen va demanar l'establiment del protectorat de Transvaal en violaci de la convenci de Londres, per el president Kruger va acceptar, declarant que era un mesura pel be de la humanitat. 

Els britnics van despatxar a la zona (octubre) al general Sir Charles Warren. Abans de l'arribada del general, el govern del Cap dirigit pel primer ministre Sir Thomas Upington, acompanyat del tresorer general Sir Gordon Sprigg, van anar a Betxuanalndia per signar un arranjament que preveia deixar als bers en possessi dels seus territoris, per l'acord fou vetat pel govern imperial. Warren al front de 4000 mil homes (Bechuanaland Expeditionary Force) va arribar al riu Vaal el gener del 1885 i el dia 22 es va trobar amb Kruger al riu Modder; Kruger va provar d'aturar la seva marxa assolint el comproms de restablir l'ordre, per Warren no va acceptar i va continuar. 

El mar del 1885 Warren va arribar a la Orange River Station, el final de la lnia frria (el pont sobre el riu Orange encara no existia); els bers de la regi no van oferir resistncia. Sense disparar un sol tret, la Repblica de Stellaland fou annexionada a la colnia del Cap el 30 de setembre de 1885, al mateix temps que Betxuanalndia era declarada protectorat britnic. L'esfera de influencia britnica es va estendre cap al nord fins als 22 graus S, i al oest fins el 20 graus E (que marcava el lmit oriental de l'frica Sud Occidental Alemanya). El desembre, Stellaland fou inclosa a la colnia de Betxuanalndia. Mahikeng, capital de Goshen, reanomenada Mafeking, va servir aleshores com a capital per la colnia britnica de Betxuanalndia (British Bechuanaland) al sud del Molopo, i el Protectorat de Betxuanalndia (Bechuanaland Protectorate). El 1895 el British Bechauanaland fou unit a la provncia del Cap. 

 Bandera . 

La seva bandera es incerta: se'n coneixen diversos exemplars tots diferents un de l'altra:

Un d'ells, segons escriu R. Gerard, utilitzava els colors verd i vermell amb un estel blanc de vuit puntes entre els dos colors.

C.J. Doms esmenta el 1924 que Stellaland havia utilitzat bandera verda amb estel blanc, versi que t el suport de A.J.G. de la Rey. Un exemplar d'aquesta bandera es troba al Transvaal Museum; l'esposa de Doms, va dibuixar la bandera segons l'hauria vist en un arxiu, i hi apareixen tres estels. Goldman reconstru la bandera basant-se en dibuixos de l'escut complert, i la fa verda amb estel blanc al centre i a cada costat les lletres S i R (Stellaland Republic).

Una font contempornia a la Repblica, el "Diamond Fields Advertiser" deia que la bandera era blava amb estrella vermella per probablement s tracta d'un error (blau per verd i vermell per daurat).

Carr esmenta una bandera que diu que es conserva al museu de Vryburg, la qual era totalment verda, amb l'escut al centre i sota una cinta amb el lema "Gewapend en regtvaardig" (Armat i just). Burger (a Sovereign Flags of Southern Africa) diu que la bandera inicial fou verda amb l'escut i que al damunt de l'escut tenia un estel daurat o ms probablement blanc (com apareix a l'escut), bandera que hauria estat portada a Anglaterra per ser retornada abans de la II Guerra Mundial a Vryburg on fou dipositada en una esglsia

Burger (a Sovereign Flags of Southern Africa) esmenta tamb una bandera verda amb estel blanc de sis puntes al centre, i la ja esmentada  bandera dividida verticalment amb verd al pal i vermell al vol, amb un estel blanc de 8 puntes al centre. 

La varietat de banderes es creu que era deguda a que eren cosides per la dona del president, noms un exemplar cada vegada que es necessitava, i la feia de manera diferent cada cop.
.

 Escut .

El seu nic segell de correus ems mostra l'escut de la repblica. L'escut est format per quatre camps: el primer es de plata amb ocell daurat sembla que agafat pels peus per un bra hum; el segon sinople amb estel de plata de cinc puntes; el tercer es atzur amb una balana daurada; i el quart es de gules amb espada vertical de plata (el puny daurat a la part de dalt) i en primer terme dos peixos de plata horitzontals un damunt de l'altra. Damunt l'escut un estel probablement daurat. L'escut est aguantat per dos lleons naturals; a la part inferior una cinta amb el lema "Gewapend en regtvaardig"; la part superior de la cinta esta decorada amb plomes cap als dos costats. 
 
Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65743" title="Balars" nonfiltered="1041" processed="1033" dbindex="26096">
Els balars (llat balari, grec balaroi) foren una tribu de Sardenya que poblava l'interior de l illa, i que s esmentada per Plini el vell i Estrab com una de les ms grans entre els pobles nadius. Vivien en coves i a les muntanyes i saquejaven els districtes frtils de la costa. Segons Pausanies el seu origen fou un cos de mercenaris d'frica o Ibria al servei dels cartaginesos i el seu nom significava "fugitius".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65746" title="Fongraf" nonfiltered="1042" processed="1034" dbindex="26097">

El fongraf o gramfon va ser l'utensili ms com per reproduir s des de l'poca dels 1870 fins la dcada dels 80.



Thomas Alva Edison va anunciar la invenci del primer fongraf, una giny per enregistrar i reproduir so, el 21 de novembre de 1877 i va desmostrar el seu funcionament per primer cop el 29 de novembre (el va patentar el 19 de febrer de 1878; patent dels EUA num. 200.521). Els primers models d'Edison enregistraven el so en cilindres fonogrfics fent servir el moviment vertical d'una agulla. Les primeres patents mostraven com tamb es considerava la idea de qu el so pogus ser enregistrat en una espiral en un disc, per Edison va concentrar els seus esforos en els cilindres, donat que els solcs a l'exterior d'un cilindre permetien una velocitat constant de l'agulla en el solcs, cosa que considerava ms "cientficament correcte". La patent d'Edison especificava que l'udio enregistrat era realat, i no va ser fins el 1889 que els enregistraments gravats van ser patentats per Chichester Bell i Charles Sumner Tainter. Ells van anomenar gramfon la seva versi. 

Vegeu tamb.
Leon Scott;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65747" title="Gustav Mahler" nonfiltered="1043" processed="1035" dbindex="26098">

Gustav Mahler (Kalit , Bohmia, 7 de juliol de 1860 - Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austrac. Un dels compositors ms importants del postromanticisme.

Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder entre els que cal destacar Das Lied von der Erde (El cant de la terra).

 Biografia .

Mahler va nixer a Kalischt, actualment Kalit , a Bohmia. Durant el seu primer any de vida la famlia es va traslladar a Jihlava, a Morvia, on va transcrrer la seua infantesa. L'any 1875 va ser adms al conservatori de Viena, on va estudiar piano amb Julius Epstein i va compartir habitaci amb Hans Rott. Parallelament va seguir les conferncies impartides per Anton Bruckner a la Universitat de Viena. La seua primera obra important va ser Das Klagende Lied que va presentar a un concurs com a pera, per que desprs va transformar en una cantata.

El fracs d'aquesta temptativa el va persuadir de dedicar-se a la direcci d'orquestra. Desprs d'un primer contracte a Bad Hall, va anar ocupant crrecs a teatres d'pera cada vegada ms importants; Ljubljana l'any 1881, Olomouc l'any 1882, Kassel el 1884, Praga el 1885 (on va dirigir la novena simfonia de Beethoven), Leipzig el 1886 i Budapest el 1891. El seu primer crrec de llarga durada va ser a l'pera d'Hamburg l'any 1891, on hi va restar fins l'any 1897. Durant les vacances d'estiu, que llavors passava a Steinbach-am-Attersee, es dedicava a la composici i va acabar la seua primera simfonia i els Lieder aus Des Knaben Wunderhorn.

L'any 1897 es va convertir del judaisme al catolicisme per a poder obtenir el crrec de director artstic de la prestigiosa pera de Viena, del qual en la prctica estaven exclosos els jueus. Va passar els deu anys segents a Viena i hi va adquirir reputaci de perfeccionista. Durant aquest perode; alternant la direcci durant nou mesos a l'any i la composici durant tres, principalment a Maiernigg, on tenia una petita casa a la vora del Wrthersee; va compondre les seues simfonies, de la segona a la vuitena.

Va casar-se amb Alma Schindler (1879-1964) l'any 1902 i van tenir dues filles, la major de les quals va morir l'any 1907. Aquest mateix any, se li va declarar una malaltia de cor i va perdre el seu treball a Viena, en resposta als atacs d'una premsa intensament antisemita, desprs d'haver intentat, sense massa xit, defensar les seues obres. L'any 1910, tement que la seua esposa l'abandons, va consultar Sigmund Freud, amb qui va tenir una entrevista-passeig de quatre hores de durada, durant la qual es va "guarir": va escriure a la seua esposa: "estic feli. Conversa interessant..." Tot i que la seua quarta simfonia havia estat rebuda de manera bastant ms favorable, va caldre esperar a 1910 per a obtenir un vertader xit pblic amb la vuitena simfonia. Les seues obres posteriors no van ser mai executades en pblic en vida del compositor.

Mahler estava en l'objectiu d'atacs antisemites cada vegada ms virulents quan va rebre una oferta per a dirigir el Metropolitan Opera a Nova York. Va dirigir-hi durant una temporada, l'any 1908, per va ser descartat en profit d'Arturo Toscanini. Va tornar-hi l'any segent per a dirigir l'Orquestra Filharmnica de Nova York. D'aquest perode data la conclusi de Das Lied von der Erde i de la seua darrera obra acabada, la novena simfonia. Durant aquesta visita als Estats Units va caure greument malalt i va demanar tornar a Viena, on va morir el 18 de maig de 1911, deixant inacabada la desena simfonia. La darrera paraula que va pronunciar, amb un dit alat en gest de dirigir una orquestra invisible, va ser: "Mozart!". Va ser enterrat prop de la capital austraca, al cementeri de Grinzing.

La msica de Gustav Mahler.

La msica de Mahler est ancorada en la tradici alemanya, de Johann Sebastian Bach, de l'escola de Viena de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert i de la generaci romntica de Schumann i Mendelssohn. No obstant, la influncia decisiva en la seua obra va venir de Richard Wagner, la msica del qual era la nica que possea, segons Mahler,  un autntic desenvolupament.

La msica de Mahler combina influncies romntiques - com el fet de donar ttols a les seues simfonies, o d'associar-ne programes - amb l's de la msica popular vienesa i l'art contrapuntstic, utilitzant els immensos recursos de l'orquestra simfnica. L'inters per a estendre el seu univers musical el va portar a desenvolupar la forma simfnica, fins al punt de fer-ne esclatar el motlle formal. Una simfonia havia de ser, segons les seues paraules, un univers sencer. Consegentment,  Mahler es va enfrontar a dificultats en la presentaci de les seues obres i va patir la tendncia a revisar-ne sense fi els detalls de l'orquestraci.

Hom divideix generalment les seues simfonies en tres perodes:
El primer perode, marcat per la seua interpretaci dels poemes del recull des Knaben Wunderhorn i per la profussi en l's de melodies procedents de la seua prpia musicalitzaci d'aquests poemes, comprn les quatre primeres simfonies.
En el segon perode, que comprn les tres simfonies segents, l'expressi esdev ms severa, ms trgica. ;
En el darrer perode es fa palesa una importncia creixent de la polifonia i comprn la simfonia nm. 8, anomenada dels mil, la novena simfonia, la desena, inacabada, aix com el cicle de lieder amb orquestra Das Lied von der Erde (el cant de la Terra).

Mahler estava obsedit per l'herncia de Beethoven. Tot i trobar-se espaordit amb el fet de compondre una simfonia que portara el nmero 9, va declarar que cadascuna de les seues prpies simfonies era una novena, amb tant d'impacte i d'importncia com la de l'"Oda a l'alegria". Pocs compositors han barrejat fins a aquest punt la seua obra i la seua vida personal. El manuscrit de la desena simfonia, du unes notes destinades a la seua esposa, que mantenia una relaci amb Walter Gropius, i altres referncies autobiogrfiques. Per a completar el retrat, podem afegir-hi la seua obsessi per Du, amb qui deia que conversava sovint per telfon, i per la Natura.

Aquests aspectes van conduir a considerar la seua msica, fins i tot durant un llarg perode desprs de la seua mort, com emftica, i incls recargolada. Claude Debussy, que havia abandonat ostensiblement la sala en l'estrena parisenca de la Segona Simfonia, va manifestar : Obrim l'ull (i tanquem l'orella)  El gust francs mai no admetr aquests gegants neumtics excepte per a servir de reclam a Bibendum. 

No obstant, siga la que siga la durada de les seues obres, o dels efectius requerits per a la seua execuci, s cert que realment constitueixen una demostraci d'orquestraci magistral, aspecte que fins i tot els pitjors detractors de la seua msica, a l'poca, van estar obligats a reconixer. Fins i tot en les obres amb una orquestra petita (com en la quarta simfonia), la delicadesa de l'orquestraci, la seua invenci, el fet que els timbres siguen part integrant de la composici fan de Mahler, en molts aspectes, un hereu directe de Berlioz. 

Certament, Mahler sempre va intentar innovar i estendre el gnere simfnic, per aix no deu fer oblidar que era tamb un artes minucis, que utilitzava mtodes de treball meticulosos, en la planificaci ordenada de les seues obres i en els seus estudis dels antics mestres.

L'herncia de Mahler.
Mahler va jugar un paper de frontissa entre el perode romntic i el perode modern. Les seues obres van tenir una influncia decisiva sobre Richard Strauss, Arnold Schnberg, Alban Berg i Anton Webern, com tamb sobre els directors d'orquestra Bruno Walter i Otto Klemperer, als qui va ajudar en la seua carrera.

Les seues melodies, de vegades al lmit de la ruptura, el seu gust pels grans intervals expressius, les modulacions abruptes, la utilitzaci d'acords dissonants en els punts clau quan el programa ho requereix, violant a poc a poc les regles del contrapunt clssic, van fer possible el gran salt vers l'atonalitat. Entre d'altres innovacions, hi ha la introducci d'instruments extics en l'orquestra (guitarra, mandolina), l'extensi de la secci de percussi i l's de cors i de solistes vocals en la msica simfnica.

Com a director d'orquestra, la seua tcnica i els seus mtodes han sobreviscut fins a l'actualitat. Clebre per haver dit que la tradici s la peresa, exigia un treball intensiu de repeticions abans d'un concert, el que conduia a tensions en les orquestres en qu treballava, tot i que per altra banda es millorava el resultat final.

El meu temps vindr va dir Mahler front a les dificultats que hi va trobar per fer acceptar les seues obres i en efecte aix va ser el que es va produir als anys 1960, principalment grcies a Leonard Bernstein, i desprs, l'any 1971, grcies a l's de l'"adagietto" de la Cinquena Simfonia per Luchino Visconti com a illustraci musical en la pellcula "Mort a Vencia". Tot aix va engendrar una vertadera passi per la seua msica, que la va fer sortir definitivament del relatiu purgatori on havia estat confinada des de la desaparici del seu creador.

 Obres .





Bibliografia.
Obres en francs.
 Henry-Louis de La Grange : Gustav Mahler. Chronique d'une vie. I Vers la Gloire 1860-1900. Fayard, 1979.
 Henry-Louis de La Grange : Gustav Mahler. Chronique d'une vie. II L'ge d'Or de Vienne 1900-1907. Fayard, 1983.
 Henry-Louis de La Grange : Gustav Mahler. Chronique d'une vie. III Le Gnie foudroy 1907-1911. Fayard, 1984.
 Theodor W. Adorno : Mahler, une physionomie musicale, Ed. de Minuit, 1976.
 Natalie Bauer-Lechner : Souvenirs de Gustav Mahler, L'Harmattan, 2000.
 Kurt Blaukopf : Gustav Mahler, Ed. Robert Laffont, 1979.
 Philippe Chamouard : Gustav Mahler tel qu'en lui-mme, Mridiens-Klincksieck, 1989.
 Stphane Fridrich : Gustav Mahler, Actes Sud, 2004.
 Franoise Giroud : Alma Mahler, ou l'art d'tre aime, Robert Laffont, 1988.
 Alma Mahler : Ma vie, Hachette, 1985.
 Jean Matter : Connaissance de Mahler, Ed. L'ge d'Homme, 1974.
 Marc Vignal : Mahler, Seuil, 1996.
 Theodor Reik : "Variations psychanalytiques sur un thme de Gustav Mahler", Denol, 1973, ISBN 2207218791;

Obres en alemany.
 Wolfgang Johannes Bekh : Gustav Mahler, oder die letzten Dinge, Almathea, 2005.
 Jens Malte Fischer : Gustav Mahler, der fremde Vertraute, Biografie, Zsolnay, 2003.
 Constantin Floros : Gustav Mahler, Wiesbaden, 1985.
 Christian Glanz : Gustav Mahler, Holzhausen Verlag, 2001.
 Stefan Hanheide : Mahlers Visionen vom Untergang. Interpretationen der Sechsten Simfonia und der Soldatenlieder, Universitt Osnabrck, 2004.
 Erich Partsch et Oska Pausch : die ra Gustav Mahler, Bhlau, 1997.
 Wolfgang Schreiber : Gustav Mahler, Rowohlt Taschenbuch, Reinbek, 1971.
 Bruno Walter : Gustav Mahler, Noetzel Florian, 2001 (rdition).

Obres en angls.
 Jonathan C. Carr : Gustav Mahler, Overlook TP, 1999.
 Stuart Feder : Gustav Mahler, a life in crisis, Yale University Press, 2004.
 Norman Lebrecht : Mahler Remembered, Faber and Faber, 1987.

Teatre.
 Ronald Harwood : Mahler's Conversion, Faber Publishing, 2001 ;
 Francis Huster : Putzi, 1991.
 Francis Huster : Mahler, 2000.

Novelles.
 Thomas Mann : Der Tod in Venedig (La mort a Vencia), 1912.

Filmografia.
 Mahler, un film de Ken Russell, Regne Unit, (1974), amb Robert Powell.
 Bride of the Wind, un film de Bruce Beresford, Regne Unit/Alemanya/ustria, 2001, amb Sarah Wynter i Jonathan Pryce.
 Mort a Vencia (Morte a Venezia), un film de Luchino Visconti, Itlia/Frana, 1971, amb Dirk Bogarde, basada en la novella de Thomas Mann.
 Death in Venice, un TV film de Robin Lough, Regne Unit, 1990, amb Robert Tear, basada en la novella de Thomas Mann.
 Death in Venice, un TV film de Tony Palmer, Regne Unit, 1981, amb Robert Gard, basada en la novella de Thomas Mann.
 Sterben werd ich um zu leben - Gustav Mahler, un film de Wolfgang Lesowsky, 1987, amb Reinhard Hauser.
 Conducting Mahler, un documental de Frank Scheffer, Pasos Baixos, 1995, amb Simon Rattle, Riccardo Muti i Bernard Haitink.
 Dracula, Pages from a Virgin's Diary, un film-ballet expressionnista de Guy Maddin, Canad, 2001;

Enllaos externs.
  Textos en catal d'algunes de les seues obres Traduts per Guillem Calaforra;
  Discografia molt completa, amb els comentaris d'Henry-Louis de La Grange;
  Plana dedicada a Mahler al web de l'IRCAM;
  Classic Cat - Mahler;

 Notes .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65748" title="Balears (provncia romana)" nonfiltered="1044" processed="1036" dbindex="26099">

Balears fou un provncia romana que comprenia les illes Balears i les Pitises.

Les illes foren una antiga possessi fencia, de la que queden rastres a la ciutat de Ma (nom original Mago) i per tant restaren a l'rbita de Cartago fins a la destrucci de la Repblica.

Desprs les illes van romandre independents i els seus famosos foners, que abans van servir com a mercenaris amb els cartaginesos, o van fer amb els romans. Acusats els illencs d'afavorir la pirateria foren conquerides pel cnsol rom Quint Cecili Metel Macednic Balearicus vers el 123 aC, que hi va establir uns tres mil romans part d'ells d'Hispnia, i va fundar  (Ciutat de Mallorca) i Pollentia (Pollena). Les illes junt amb les Pitises van quedar integrades a la Tarraconense i dins la provncia al convent jurdic de Cartago Nova. Sota Ner una inscripci esmenta al Prefectus Prae (o Pro) Legato insular Baliarum. No es van constituir com a provncia separada probablement fins el temps de Constant I el Gran, vers el primer quart del segle IV.

Desprs del 410 la provncia va esdevenir de fet independent, i la seva historia posterior es fosca. Les seves relacions amb els emperadors d'Occident i desprs d'Orient no es coneixen, per se suposa que en el segle VI van quedar finalment sota domini de l'Imperi Bizant i se sap que mai van estar sota domini dels visigots. Els rabs van ocupar les illes al segle VIII i IX i van romandre al seu poder fins a la conquesta catalana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65749" title="Manuscrits de la mar Morta" nonfiltered="1045" processed="1037" dbindex="26100">

Els Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran sn una collecci de quasi 800 escrits d'origen jueu, escrits en hebreu i arameu per autors de la secta jueva dels essenis, que foren trobats a onze coves de la mar Morta entre 1947 i 1956. Els primers set rotlles foren descoberts per un bedu en una cova prop de Qumran.

El ms important de la troballa s la seva antiguitat, que permet estudiar importants fonts teolgiques i organitzatives del cristianisme. La majoria dels manuscrits daten de l'any 200 aC al 66 dC, i figuren entre els texts ms antics de qu es disposa en hebreu de l'Antic Testament bblic. Probablement foren amagats pels essenis arran de les revoltes jueves contra els romans per aquelles dates.

Biblioteca.

Entre els manuscrits es troben els llibres segents:
Els llibres de l'Antic Testament, excepte el Llibre d'Ester, per incloent-hi els deuterocannics com l' Eclesistic, la Carta de Jeremies i el Llibre de Tobies;.
Estudis sobre cada llibre de l'Escriptura, des d'un punt de vista esseni.
Manuals, reglaments i oracions prpies de la comunitat que habit l'assentament; entre els quals destaca el Document de Damasc, que havia estat trobat l'any 1896 al dipsit d'una sinagoga, en una versi manuscrita pels karaites del segle IX.
Un rotlle de coure amb temes comptables i relatius a la localitzaci de tresors.
Diferents texts intertestamentaris com:
el Llibre d'Henoc,
el Testament dels Dotze Patriarques i;
el Llibre dels Jubileus, que exposa un calendari solar diferent dels que feien servir els fariseus i saduceus al Temple.

 Identificaci de O'Callaghan .
El papirleg catal Josep O'Callaghan Martnez, public en el 1972 els resultats de les seves prpies investigacions referents als papirs de la VII Cova. En les conclusions dels seus experiments, el papirleg determin les segents identificacions:

 7Q4: 1 Timoteu 3, 16; 4, 1-3.
 7Q5: Marc 6, 52-53.
 7Q6, 1: Marc 4, 28.
 7Q6, 2: Fets 28, 28.
 7Q7: Marc 12, 17.
 7Q8: Jaume 1, 23.
 7Q9: Romans 5, 11-12.
 7Q10: 2 Pere 1, 15.
 7Q15: Marc 6, 48.

Estudi.
L'estudi dels manuscrits bblics de Qumran, ha demostrat que, en l'poca anterior a la aparici del cristianisme, la tradici textual bblica era molt ms plural i variada del que s'esperava. Per exemple, el manuscrit 4QJutges ha estat qualificat com un dels ms importants, ens mostre un text antic ms breu que el transms pel llibre bblic. Aix proba que el llibre tingu un llarg procs editorial i va admetre al llarg del temps interpolacions diverses.
Altres manuscrits publicats recentment demostren que alguns llibres bblics, com el de Jeremies, tingueren una segona edici, generalment corregida i augmentada.

Vegeu.
Llibre de Tobies;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65750" title="Margarida de Parma" nonfiltered="1046" processed="1038" dbindex="26101">

Margarida de Parma o Margarida d'ustria ( Oudenaarde, Blgica 1522 - Ortona, Parma, Itlia 1586 ), infanta de Castella, governadora dels Pasos Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Orgens familiars.
Nascuda el 28 de desembre de 1522 fruit d'una relaci extramatrimonial de Carles I de Castella i Joana Van der Gheynst.

Npcies.
Es cas el 29 de febrer de 1636 a Npols amb Alexandre de Mdici, duc de Florncia, i fill illegtim del Papa Climent VII. D'aquesta uni no hi hagu fills degut a la soptada mort l'any segent del duc florent.

Es cas, en segones npcies, el 4 de novembre de 1538 amb el duc de Parma Octavi I de Parma, nt del Papa  Pau III. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Alexandre I de Parma (1545-1592), duc de Parma i governador dels Pasos Baixos;
 l'infant Carles Farnesi (1545);

Per la seva uni amb el seu ltim marit Margarida d'ustria s coneguda amb el nom de Margarida de Parma.

Governadora dels Pasos Baixos.
El 1559 el seu germ gran Felip II de Castella la nomen governadora dels Pasos Baixos, enmig d'una difcil i moguda situaci: la nova ideologia calvinista s'anava extenent amb fora en aquells territoris.

Aix mateix el pas tenia greus problemes interns, una alarmant situaci econmica, problemes socials entre catlics i protestants i continus complots de la noblesa per demanar ms autonomia. Aix mateix, la poltica desenvolupada per Felip II no ajud a pacificar la regi.

El mes d'agost de 1567 va esclatar una srie de disturbis i protestes. Margarita de Parma no va rebre cap suport per la qual cosa va haver de recrrer a la diplomcia per intentar separar a la noblesa de l'aixecament popular. 

Una vegada assolit aix, l'aixecament va comenar a ser sufocat, encara que massa tard segons el criteri de Felip II, que va nomenar a Fernando lvarez de Toledo, Duc d'Alba, descendent del rei Alfons XI de Castella, per a reemplaar la seva germana Margarida en la governaci dels Pasos Baixos. 

Margarida llavors es retir a Itlia veient com el seu fill Alexandre Farnesi ocupava el mateix crrec que ella havia hagut de deixar. Mor a Ortona el 18 de gener de 1586
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65751" title="Balissus" nonfiltered="1047" processed="1039" dbindex="26102">
El riu Balissus (grec Balissos), tamb conegut com Belias i Bilecha, fou un petit riu de Mesopotmia, prop de Carrhae, a la riba del qual es va produir una primera batalla entre Crassus i els parts, i on el fill de Crassus, Publius, fou derrotat (53 aC). Corria al oest cap el Khabur i es el actual Belikhe.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65775" title="Deuterocannic" nonfiltered="1048" processed="1040" dbindex="26103">
Els Llibres Deuterocannics sn set llibres de l'Antic Testament que foren afegits al Tanakh en la seva versi grega (Cnon d'Alexandria) per un grup de mestres jueus (Bblia dels Setanta), encara que no formaven part del cnon original. Aquests llibres tampoc no van formar part del primer cnon cristi de les escriptures del segle III.  Al llarg de l'edat mitjana, l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Ortodoxa van acceptar de facto aquests llibres. El segle XVI, els protestants s'oposaven a acceptar l'autoritat divina d'aquests llibres durant Reforma, i no els van incloure en les traduccions de la Bblia a les llenges del poble. L'Esglsia Catlica va declarar, aleshores, l'autoritat i la inspiraci divina d'aquests llibres i els va incorporar al cnon. Per aix, s'anomenen llibres deuterocannics, que en grec vol dir "segon cnon".

Els llibres deuterocannics sn:

Llibre de Tobies;
Llibre de Judit;
Addicions gregues al Llibre d'Ester;
Addicions en grec al Llibre de Daniel;
Llibre primer dels Macabeus;
Llibre segon dels Macabeus;
Llibre de la Saviesa;
Sircida;
Llibre de Baruc;

La majoria dels jueus no accepten els llibres deuterocannics com inspirats, i segueixen el Cnon de Palestina.

L'Esglsia Catlica els accepta com inspirats. En canvi, les Esglsies protestans optaren per refusar la inclusi en la Bblia d'aquests llibres deuterocannics, i els consideren apcrifs. En contrast les Esglsies ortodoxes i orientals inclouen en el cnon de la Bblia d'altres deuterocannics, com  3 i 4 Macabeus, 3 i 4 Esdras i l'Oraci de Manases, que estaven en alguns cdex de la Septuaginta, que tamb portaven els Salms de Salom. L'Esglsia Etop accepta com deuterocannic bblic el Llibre d'Henoc.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65777" title="Ciutat de Barca" nonfiltered="1049" processed="1041" dbindex="26105">
Barca (tamb Barce, en grec Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons emigrats de Cirene durant el govern dels Batiades, anomenats barcais. Les seves restes es troben actualment al lloc anomenat Al-Merjehi que els rabs anomenen tamb Al-Medinah. Les restes no inclouen monuments destacats.

Perseu, Zacynthos, Aristomedon i Lycos, descontents amb el tracte que se'ls donava per part del rei Arcesilau II el cruel de Cirene, van emigrar i van fundar una nova ciutat (554 aC) i van concertar aliana amb els libis del interior. Molts libis es van establir a la ciutat, caracterstica de la qual fou la barreja de grecs i libis que es va conservar al llarg del temps. Herdot dona el nom d'un rei, Alazir, que es d'origen libi (el nom Aladdeir es va trobar a una taula genealgica a Cirene).

Arcesilau II va tenir problemes amb els libis. Una revolta fou sufocada i els libis es van refugiar al est, cap Egipte; el rei els va perseguir i els va derrotar i en va matar set mil, per aviat fou enderrocat pel seu germ Learc. Aquestes lluites van permetre a la colnia de Barca de prosperar i estendre el seu poder a tota la part oest de Cirenaica incloent la costa on es va fundar la ciutat de Teuchira (mes tard Arsinoe). Amb el temps Barca es va estendre al oest fins al Golf de Sirte en direcci a Cartago i va tenir fora poder per derrotar els fenicis en una batalla naval.

Quant els perses van envair Egipte, Barca i Cirene van enviar presents al rei Cambises i li van prometre un tribut anyal. Dins l'imperi persa foren considerats part de la nova satrapia d'Egipte (segons Herdot). Les bones relacions entre Cirene i Barca es van consolidar quant el rei Arcesilau III de Cirene es va casar amb la filla del rei Alazir de Barca. Una revolta a Cirene va obligar a Arcesilau a fugir a Barca i all uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilaos i a Alazir a la plaa del mercat. Pheretima, la mare d'Arcesilaos, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, strapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el crrec sota Darios). El strapa va reunir un fort exercit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, per la gent de Barca va assumir collectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exrcit  i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada dels que se sospitava eren culpables. Molts habitants van patir pres i represlies i una bona part foren venuts com esclaus a Egipte o enviats a Darios, que els va establir a una ciutat de Bactriana que es va dir Barca (testimoniada en temps d'Herdot). Pheretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exrcit persa per va morir d'una malaltia infecciosa.

Desprs d'aix Barca va romandre gaireb despoblada. En temps dels Ptolomeus fou totalment buidada i la gent enviada a Ptolemais, al lloc del antic port de la ciutat, que finalment va acabar anomenant-se Barca. El segle II encara era una petita ciutat provincial. Al segle IV fou seu d'un bisbat.

Sota els bizantins l'agricultura va deixar pas a la vida pastoral i no va parar de perdre importncia. Fou conquerida pels rabs en dues campanyes dirigides per Amr ibn al-As (642 i 643) i va esdevenir lloc de pas per les expedicions cap a l'oest. Va restar subjecte al califat com a dependncia d'Egipte fins l'establiment del poder fatimita el 969. Al segle XI la invasi del nmades rabs Banu Hilal enviats a Ifriquiya va acabar poblant el pas de beduins; les viles de la regi es van arrunar i la poblaci local estava formada principalment pels azza, pastors nmades. A ms de Barca eren ciutats Bernik (Bengazi, clssica Euhespride) i els oasis d'Awdjila i Adjdabiya.

Fou ocupada pels otomans al segle XVI quan depenia encara d'Egipte i fou posada sota dependncia dels governadors de Trpoli, autoritat que fou bastant nominal. Fou per un temps capital d'un sandjak de la regncia de Trpoli, per desprs es va despoblar. Al segle XIX la ciutat havia desaparegut. A part de Bengazi que s'havia repoblat amb gent de la Tripolitana al segle XVII, noms existia un centre, al-Mardj, sorgit a l'entorn d'un fort turc fundat el 1840 al lloc de l'antiga Barca. El nom de Barca (Barka o Barqah) es va donar llavors a la regi, per al segle XX va predominar el de Cirenaica.

El 1897 els musulmans de Creta que fugien de la conquesta grega es van establir a Marsa Susa a les runes d'Apollnia. Els italians hi van arribar el 1911 i noms van trobar poblaci beduna i els tres centres esmentats. Alguns colons italians es van installar a al-Mardj desprs del 1931. Una via frria de Mardj a Bengazi va ser creada pels italians abans de la II Guerra Mundial. El desembre del 1942 Mardj va quedar sota autoritat militar britnica

Per la ciutat moderna vegeu al-Mardj









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65781" title="Ptolemais" nonfiltered="1050" processed="1042" dbindex="26109">

Geografia:
Nom que fou donat pels ptolomeus al port de la ciutat de Barca a la Cirenaica.
Ptolemais de Galilea o Antioquia Ptolemais, antiga ciutat d'Akke i Sant Joan d'Acre, moderna Akko o Acre.
Biografies:
Ptolemais (esposa de Demetri Poliorcetes);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65782" title="Laura Ma" nonfiltered="1051" processed="1043" dbindex="26110">
Laura Ma (12 de gener 1968 a Barcelona) s una directora de cinema, actriu i guionista.

Filmografia.
Com a directora i guionista.
Morir en San Hilario, 2005;
Palabras encadenadas (pellcula), 2003;
Sexo por compasin, 2000;
Paraules, 1997;

Com a actriu.
Romasanta, 2004;
Pizza Arrabbiata, 1995;
La Teta y la luna, 1994;
Lolita al desnudo, 1991;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65783" title="Copa d'frica de Nacions 1972" nonfiltered="1052" processed="1044" dbindex="26111">
El 1972 es disput la vuitena edici de la Copa d'frica de Futbol a Camerun. Es mantingu el format de l'edici anterior. La Repblica del Congo fou el campi al derrotar Mali per 3-2.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1972;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Yaound);
 23-2-72: Camerun       2-1 Kenya   (N'Doga 7, Ngondo 20; Niva 44);
 24-2-72: Mali           3-3 Togo    (Bakary Traor 10, Fantamady Keita 46, Bako Traor 49; Kaolo (pen) 45, 60, 81);
 26-2-72: Mali           1-1 Kenya   (Fantamady Keita 45; Nicodemus 60);
 26-2-72: Camerun       2-0 Togo    (Joseph Maya 64, Emmanuel Mv 79);
 28-2-72: Togo           1-1 Kenya   (Kaolo 60; Ouma Peter 30);
 28-2-72: Camerun       1-1 Mali    (Franois Doumbe 'La' 67; Fantamady Keita 43);
 Classificaci:
  1.Camerun        3  2  1  0   5- 2  5;
  2.Mali            3  0  3  0   5- 5  3;
  3.Kenya           3  0  2  1   3- 4  2;
  4.Togo            3  0  2  1   4- 6  2;

 Grup B (Douala);
 25-2-72: Congo          1-1 Marroc   (Moukila 45; Faras 34);
 25-2-72: Zaire          1-1 Sudan     (Matanga 53; Hasabu 55);
 27-2-72: Marroc        1-1 Sudan     (Faras 32; Bushara 49);
 27-2-72: Zaire          2-0 Congo     (Ntumba 16, 59);
 29-2-72: Marroc        1-1 Zaire     (Faras 3; Mayanga 36);
 29-2-72: Congo          4-2 Sudan     (M'Bono 8, 55, M'Pel 32, Banamboula 46; Kamal 37, Bushara 44);
 Classificaci:
  1.Zaire           3  1  2  0   4- 2  4;
  2.Congo           3  1  1  1   5- 5  3 (Congo classificat per sorteig);
  2.Marroc         3  0  3  0   3- 3  3;
  4.Sudan           3  0  2  1   4- 6  2;

 Semifinals .
 2-3-72 (Yaound): Camerun    0-1 Congo     (Minga 31);
 2-3-72 (Douala): Zaire        3-4 Mali    (pr) (Ntuma 6, Kakoko 61, Ngassebe 78; A.Traor 17, Tour 68, F.Keita 48, 92);

 3er i 4rt lloc .
 4-3-72 (Yaound): Camerun   5-2 Zaire   (Akono (pen) 4, Ndongo 31, Owona 32, Mouth 34, N'Doga 42; Kakoko 13, Mayanga 17);

 Final .
 5-3-72 (Yaound): Congo     3-2 Mali  (M'Bono 57, 59,  M'Pel 63; Moussa Diakhit 42, Moussa Traor 75);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65785" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1972" nonfiltered="1053" processed="1045" dbindex="26112">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1972.

 Sudan classificat com a campi anterior.
 Camerun classificat com a organitzador.

 Primera ronda .
 Algria        3-1 Marroc / Marroc        3-0 Algria;
 Egipte          2-1 Lbia / Lbia          0-1 Egipte;
 Etipia       0-1 Kenya / Kenya          2-0 Etipia;
 Gabon          1-2 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    1-0 Gabon ;
 Ghana          classificat per aband d'Alt Volta;
 Guinea         1-0 Senegal / Senegal        0-0 Guinea;
 Madagascar     2-1 Maurici / Maurici      4-1 Madagascar;
 Nger          0-1 Mali / Mali           3-1 Nger;
 Nigria        0-0 Congo / Congo          2-1 Nigria;
 Tanznia       1-1 Zmbia / Zmbia         5-1 Tanznia;
 Togo           2-1 Dahomey / Dahomey        0-0 Togo;
 Uganda         1-4 Zaire / Zaire          1-0 Uganda;

 Segona ronda .
 Guinea         0-0 Mali / Mali           3-1 Guinea (Mali classificat);
 Costa d'Ivori    3-2 Congo / Congo          2-0 Costa d'Ivori (R. Congo classificat);
 Kenya          2-1 Maurici / Maurici      0-0 Kenya (Kenya classificat);
 Marroc        3-0 Egipte / Egipte          3-2 Marroc (Marroc classificat);
 Togo           0-0 Ghana / Ghana          0-1 Togo (Togo classificat);
 Zmbia         2-1 Zaire / Zaire          3-0 Zmbia (Zaire classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65787" title="Bargusis" nonfiltered="1054" processed="1046" dbindex="26113">

Els bargusis (llat bargusii), o bergistans, foren un poble iber, emparentat amb els ilergets, que vivia a la vall del riu Saiarra. El seu nombre era redut.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65789" title="Copa d'frica de Nacions 1974" nonfiltered="1055" processed="1047" dbindex="26114">
El 1974 es disput la vuitena edici de la Copa d'frica de Futbol a Egipte. Es mantingu el format de l'edici anterior. Zaire fou el campi al derrotar Zmbia per 2-0 en un partit de desempat.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1974;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (El Caire i Mehalla Al-Qubra);
 1-3-74: Egipte          2-1 Uganda           (Ali Abugreisha 6, A.Khalil 52; Mubiru 28);
 2-3-74: Zmbia         1-0 Costa d'Ivori      (Kaushi);
 4-3-74: Egipte          3-1 Zmbia           (Abdel Azim 4, Taha Basri 18, Ali Abugreisha 52; Chitalu 10);
 4-3-74: Costa d'Ivori    2-2 Uganda           (Kobinan (2); Mubiru (2));
 6-3-74: Egipte          2-0 Costa d'Ivori      (Hassan El-Chazli 1, A.Khalil 44);
 6-3-74: Zmbia         1-0 Uganda           (Kapita);
 Classificaci:
  1.Egipte           3  3  0  0   7- 2  6;
  2.Zmbia          3  2  0  1   3- 3  4;
  3.Uganda          3  0  1  2   3- 5  1;
  4.Costa d'Ivori     3  0  1  2   2- 5  1;

 Grup B (Alexandria i Damanhour);
 3-3-74: Zaire          2-1 Guinea          (Mulamba N'Daye 18, 65; Bangaly Sylla 25);
 3-3-74: Congo          2-0 Maurici       (Moukila, Lakou);
 5-3-74: Guinea         2-1 Maurici       (Moricer (2); Imbert);
 5-3-74: Congo          2-1 Zaire           (M'Bono 70, Minga 81; Mayanga 25);
 7-3-74: Guinea         1-1 Congo           (Edent (pen) 60; Ndomba 65);
 7-3-74: Zaire          4-1 Maurici       (Mayanga (2), Mulamba N'Daye, Kakoko; Imbert);
 Classificaci:
  1.Congo           3  2  1  0   5- 2  5;
  2.Zaire           3  2  0  1   7- 4  4;
  3.Guinea          3  1  1  1   4- 4  3;
  4.Maurici       3  0  0  3   2- 8  0;

 Semifinals .
 9-3-74 (El Caire): Egipte      2-3 Zaire (Mwepu (p.p.) 41, Ali Abugreisha 54; Mulamba N'Daye 55, 72, Kigumu 61);
 9-3-74 (Alexandria): Congo       2-4 Zmbia      (pr) (Ndoma, M'Pel Chanda (3), Mapulanga);

 3er i 4rt lloc .
 11-3-74 (El Caire): Egipte      4-0 Congo    (Mostafa Abdou 5, Chehata 18, 80, Ali Abugreisha 62);

 Final .
 12-3-74 (El Caire): Zaire      2-2 Zmbia    (pr)    (Mulamba N'Daye 65, 117; Kaushi 40, Sinyangwe 120);
 14-3-74 (El Caire): Zaire          2-0 Zmbia  (repetici)  (Mulamba N'Daye 30, 76);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65790" title="Bari (Pulla)" nonfiltered="1056" processed="1048" dbindex="26115">

Bari s una ciutat d'Itlia, capital de la regi de Pulla i de la provncia de Bari.

 Histria .

No s'esmenta abans de la conquesta de la Pulla per part dels romans. Llavors apareix sota el nom de Barium, i presenta certa influncia grega probablement derivada de la veina Tarent (segle III aC). Fou municipi rom amb certa importancia per estar a la Via Appia i la Via Trajana i pel seu port. Al segle IV fou seu d'un bisbat.

Al segle X es va convertir en la capital del catepanat de la Pulla i residncia del governador (catep). 

El bisbat es va convertir en arquebisbat i la regi es va dir desprs Terra de Bari.



 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:400000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 44572
  bar:1871 from:0 till: 61541
  bar:1881 from:0 till: 72624
  bar:1901 from:0 till: 94236
  bar:1911 from:0 till: 121633
  bar:1921 from:0 till: 136247
  bar:1931 from:0 till: 172600
  bar:1936 from:0 till: 197918
  bar:1951 from:0 till: 268183
  bar:1961 from:0 till: 312023
  bar:1971 from:0 till: 357274
  bar:1981 from:0 till: 371022
  bar:1991 from:0 till: 342309
  bar:2001 from:0 till: 316532

PlotData=

  bar:1861 at: 44572 fontsize:S text: 44.572 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 61541 fontsize:S text: 61.541 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 72624 fontsize:S text: 72.624 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 94236 fontsize:S text: 94.236 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 121633 fontsize:S text: 121.633 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 136247 fontsize:S text: 136.247 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 172600 fontsize:S text: 172.600 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 197918 fontsize:S text: 197.918 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 268183 fontsize:S text: 268.183 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 312023 fontsize:S text: 312.023 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 357274 fontsize:S text: 357.274 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 371022 fontsize:S text: 371.022 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 342309 fontsize:S text: 342.309 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 316532 fontsize:S text: 316.532 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65794" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1974" nonfiltered="1057" processed="1049" dbindex="26117">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1974.

 Repblica Democrtica del Congo classificat com a campi anterior.
 Egipte classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Repblica Centreafricana classificat per aband de Gabon;
 Sierra Leone classificat per aband de Benn;
 Somlia        2-0 Uganda / Uganda         5-0 Somlia;

 Primera ronda .
 Algria        w/o Lbia;
 Camerun       w/o Nger;
 Repblica Centreafricana 4-2 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    2-1 Repblica Centreafricana (Repblica Centreafricana desqualificat);
 Etipia       2-1 Tanznia / Tanznia       3-0 Etipia;
 Ghana          3-2 Senegal / Senegal        1-0 Ghana (Ghana classificat per penals (5-3));
 Guinea         classificat per aband de Togo;
 Lesotho        0-0 Maurici / Maurici      5-1 Lesotho;
 Sierra Leone   1-1 Mali / Mali           4-2 Sierra Leone;
 Sudan          1-1 Nigria / Nigria        2-1 Sudan;
 Uganda         1-0 Kenya / Kenya          1-2 Uganda;
 Alt Volta    0-5 Zaire / Zaire          4-1 Alt Volta;
 Zmbia         3-1 Madagascar / Madagascar     2-1 Zmbia;

 Segona ronda .
 Camerun       2-1 Zaire   / Zaire          2-0 Camerun (Zaire classificat);
 Ghana          0-3 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    1-0 Ghana (Costa d'Ivori classificat);
 Mali           2-2 Guinea / Guinea         1-1 Mali   (Guinea classificat per penals)  ;
 Tanznia       1-1 Maurici / Maurici      0-0 Tanznia (Maurici classificat per penals);
 Uganda         2-1 Algria / Algria        1-1 Uganda (Uganda classificat );
 Zmbia         5-1 Nigria / Nigria        3-2 Zmbia (Zmbia classificat );



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65796" title="Basan" nonfiltered="1058" processed="1050" dbindex="26119">
Basan o Basantida (de vegades anomenada Batanea, tot i que era en realitat una regi vena diferent), fou un districte de Perea que anava de Macarus a Pella.

La regi era poblada d'amorites quan s'hi van establir els jueus de la tribu de Manasss, que es van estendre fins al mont Hermon (Djebel es-Shaikh) i el territori dels quals es va dividir en districtes, entre els quals el districte d'Argob, que fou conquerit per Bashabhavoth Jair (d'aqu el nom de Basan) i el districte de Edrei (on era la ciutat reial d'Astaroth).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65798" title="Batanea" nonfiltered="1059" processed="1051" dbindex="26121">

Batanea fou un districte del nordest de Palestina entre la Gaulantida (al est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jord) al sud-oest, i la regi d'Iturea o Aurantida al nord-oest. Al nord tenia la Tracontida i al sud el Bashan a Basantida.
 
Fou part del regne selucida des el 301 aC i estava considerada part de Sria (va quedar fora de la Celesria egipcia). August la va incorporar al regne d'Herodes el gran i desprs fou part junt amb Iturea i Tracontida de la tetrarquia de Filip, fill d'Herodes.

 Llista de governants .

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida  33-24 aC;

Herodes  el Gran 23 aC-4 aC;

Herodes Filip   4 aC - 34 aC;

A la provncia de Sria 34-37 o 38;

Herodes Agripa I 38-44 ;

Administraci romana de Sria 44-52;

Herodes Agripa II  52-99;

Administraci romana 100-106 ;

A la provncia romana de Sria;

Pel districte rab, vegeu Bathaniyya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65799" title="Copa d'frica de Nacions 1976" nonfiltered="1060" processed="1052" dbindex="26122">
El 1976 es disput la desena edici de la Copa d'frica de Futbol a Etipia. Es vari el format de la competici, ja que en lloc de semifinals i final es disput una lligueta final amb els quatre millors on Marroc en result vencedor.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1976;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Addis Ababa);
 29-2-76: Etipia       2-0 Uganda        (Sheferaw 2, Tesfaye 83);
 29-2-76: Egipte          1-1 Guinea         (Taha Basri 43; Sylla (pen) 44);
 3-3-76: Egipte          2-1 Uganda         (Abdou 26, Taha Basri 32; Denis Obua 21);
 3-3-76: Guinea         2-1 Etipia        (N'Jo La 15, Petit Sory 85; Sheferaw 40);
 5-3-76: Guinea         2-1 Uganda        (N'Jo La 2, Bangaly 20; Muguwa 85);
 5-3-76: Etipia       1-1 Egipte           (Mohamed Ali 46; Chehata 26);
 Classificaci:
  1.Guinea          3  2  1  0   5- 3  5;
  2.Egipte           3  1  2  0   4- 3  4;
  3.Etipia        3  1  1  1   4- 3  3;
  4.Uganda          3  0  0  3   2- 6  0;

 Grup B (Dire-Dawa);
 1-3-76: Nigria  4-2 Zaire  (Baba Otu 28, 44, Ojebodu (pen) 37, Usiyan 90; Kabasu 51,  Mbungu 58);
 1-3-76: Marroc        2-2 Sudan    (Chrif 1, Abouali 58; Gagarine 9, (pen) 79);
 4-3-76: Nigria        1-0 Sudan       (Usiyen 8);
 4-3-76: Marroc        1-0 Zaire      (Zahraoui 80);
 6-3-76: Marroc        3-1 Nigria   (Faras 8, Tazi 19, Larbi 81; Ojebode (pen) 5);
 6-3-76: Zaire          1-1 Sudan      (Mulamba N'Daye 41; Gagarine 14);
 Classificaci:
  1.Marroc         3  2  1  0   6- 3  5;
  2.Nigria         3  2  0  1   6- 5  4;
  3.Sudan           3  0  2  1   3- 4  2;
  4.Zaire           3  0  1  2   3- 6  1;

 Fase final .
Disputada a Addis Ababa.
  9-3-76: Guinea         1-1 Nigria           (Papa Camara 88; Lawal 55);
  9-3-76: Marroc        2-1 Egipte            (Faras 23, Zahraoui 88; Abu Rehab 34);
 11-3-76: Marroc        2-1 Nigria          (Faras 82, Guezzar 87; Baba Otu 57);
 11-3-76: Guinea         4-2 Egipte            (N'Jo La 24, 65, Ghanem (p.p.) 53, Morcir 62; Abdou 33, Siaguy 86);
 14-3-76 Nigria        3-2 Egipte           (Ilerika 35, 62, Lawal 82; Al-Khatib 7, Ussama 41);
 14-3-76 Marroc        1-1 Guinea         (Baba 86; Chrif 33);
 Classificaci:
  1.Marroc         3  2  1  0   5- 3  5;
  2.Guinea          3  1  2  0   6- 4  4;
  3.Nigria         3  1  1  1   5- 5  3;
  4.Egipte           3  0  0  3   5- 9  0;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65801" title="Bastarnes" nonfiltered="1061" processed="1053" dbindex="26123">
Els bastarnes (llat bastarnae)  foren un poble germnic de la Sarmcia europea, un dels mes poderosos de la regi.

D origen germnic es van establir a Sarmcia, a la regi del Theiss i en direcci cap el baix Danubi, fins i tot fins a la seva boca (un grup del poble es va establir a la illa de Peuce i va originar el peuquins o peucini).

Els bastarnes feien incursions molt destructives cap a Trcia. El rei Perseu de Macednia tenia en el seu exercit vint mil mercenaris bastarnes. 

El bastarnes van lluitar contra els governadors romans de Macednia per foren rebutjats mes enll del Danubi per M. Crassus el 30 aC. Desprs apareixen establerts al Tyras (Dniester) i al Borysthenes (Dniper) mentre els peucinis romanien a la boca del Danubi.

Altres tribes dels bastarnes foren: els atmonis i els sidonis.

Eren alts i valents. Vivien sempre fent la guerra i els guerrers portaven les dones i fills. Disposaven de cavalleria i d infanteria. El seu govern era monrquic
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65805" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1976" nonfiltered="1062" processed="1054" dbindex="26127">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1976.
 Zaire classificat com a campi anterior.
 Etipia classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Mali    classificat per aband de Lesotho;
 Marroc  3-0 Gmbia / Gmbia        0-3 Marroc;
 Nger   classificat per aband de Benn;
 Somlia 0-2 Burundi / Burundi      0-1 Somlia;
 Togo    1-0 Libria / Libria      0-2 Togo;
 Tunsia 1-0 Lbia / Lbia          1-0 Tunsia (Tunsia classificat per penals);

 Primera ronda .
 Burundi       0-3 Egipte / Egipte       2-0 Burundi;
 Camerun       3-0 Togo / Togo           4-0 Camerun;
 Congo  1-0 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori   2-1 Congo;
 Mali          3-1 Ghana / Ghana          4-0 Mali;
 Marroc        4-0 Senegal / Senegal      2-1 Marroc;
 Nger         2-4 Guinea / Guinea        3-0 Nger;
 Nigria       classificat per aband de la Repblica Centreafricana;
 Sudan         1-0 Kenya / Kenya          0-2 Sudan;
 Tanznia      classificat per aband de Madagascar;
 Tunsia       1-1 Algria / Algria      1-2 Tunsia;
 Uganda        4-0 Maurici / Maurici      1-1 Uganda;
 Zmbia        3-3 Malawi / Malawi        1-6 Zmbia;

 Segona ronda .
 Congo     0-1 Nigria / Nigria 2-1 Congo           (Nigria classificat);
 Ghana          2-0 Marroc / Marroc     2-0 Ghana    (Marroc classificat per penals);
 Tanznia       1-1 Egipte / Egipte     5-2 Tanznia (Egipte classificat);
 Togo           2-2 Guinea / Guinea     2-0 Togo     (Guinea classificat);
 Tunsia        3-2 Sudan / Sudan       2-1 Tunsia  (Sudan classificat);
 Zmbia         2-1 Uganda / Uganda     3-0 Zmbia   (Uganda classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65808" title="Bastetans" nonfiltered="1063" processed="1055" dbindex="26128">
Els bastetans foren un poble de l'Hispnia Btica que habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (l'est) arribant fins a l'Orospeda. El pas es deia Bastetnia. Tolomeu distingeix entre els bastuls i els bastetans, situant als primers a la part mes al oest, a la boca del Guadalquivir, i els segons al est. Foren una raa diferenciada amb influencies iberes i fencies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65810" title="Bastetnia" nonfiltered="1064" processed="1056" dbindex="26130">
Bastetnia fou el nom d'una regi del sud d'Hispnia, equivalent aproximadament a l'Andalusia oriental, que va rebre el seu nom del poble dels Bastetans.

Limitava al est amb l'Orspeda, al nord amb Sierra Morena, i al sud amb la mar. El seu limit occidental no esta definit. Fou part de la provncia romana de Hispnia Citerior i desprs de la Btica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65811" title="Bataus" nonfiltered="1065" processed="1057" dbindex="26131">
Els bataus (en llat, batavi)  foren un poble germnic que vivia al que ara sn els Pasos Baixos, esmentat per primer cop per Juli Csar. Eren gent alta i de cabells vermells, i eren una part del poble dels Cats, dels que els bataus s'havien separat i tot seguit s'havien establert al Rin on eren sbdits romans exempts d'impostos i que servien a l'exrcit. Csar els va descriure vivint a una illa del Rin (Insula Batavorum) es a dir entre dos braos del riu, per no se sap quant de temps feia que hi vivien. Foren inclosos a la Gllia de Csar i desprs a la provncia de Blgica, car el pas on vivien era poblat de gals.

Eren bons genets i van participar a les campanyes del Baix Rin i de Britnia (molts bataus foren estacionats a l'illa). En temps de Viteli, l'any 69, el cap dels batavis, Claudi Civilis, que tenia ciutadania romana, es va revoltar, aliat am els frisis i els Canninefats per fou derrotat i el seu poble sotms, per van aconseguir mantenir l'exempci d'impostos. Mes tard es va renovar el ttol d'amics i germans del poble rom. Adri va utilitzar cavalleria del bataus a la seva campanya al Danubi. Una guarnici de Batavis es va establir a Sirmium, a Pannia.

Zosimus parla de l'illa dels Bataus i diu que el 358 l'illa va passar als salis (francs) que estava llavors poblada pels bataus i els Canninefates, un poble d'origen similar als bataus i sotmesos a Roma per August. La ciutat principal era Lugdunum (Leyden).

El nom va passar comparativament als holandesos. Durant la revoluci francesa, la repblica proclamada als Pasos Baixos va rebre el nom de Repblica Batava.

Ciutats.
Batavodorum;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65812" title="Batavodorum" nonfiltered="1066" processed="1058" dbindex="26132">
Batavodorum fou un ciutat romana als actuals Pasos Baixos, a la vora del Rin, on els roman tenien estacionada la Legi II. A la regi vivien els batavis. Es creu que a l edat mitjana fou Dorestade i es actualment Wyck-te-Durstede, si be alguns opinen que es Nimega





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65813" title="Batins" nonfiltered="1067" processed="1059" dbindex="26133">
Els batins o butons  (llat batini o butones) foren una tribu germnica que vivia a les muntanyes dels Sudets. Es creu que foren sotmesos pels marcomans. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65815" title="Batnae" nonfiltered="1068" processed="1060" dbindex="26135">
Batnae fou una ciutat d'Osroene fundada pels macedonis a la riba del Eufrates en lloc d una ciutat siraca ja existent (el nom vol dir ciutat de les valls). Fou part del districte de Anthemsia, i residencia de comerciants grecs.

Traj la va conquerir junt amb Nisibis i per aix va rebre el ttol de Prtic (Parthicus). Juli l'Apstata va rebre a la ciutat un mal presagi (l emperador era supersticis en aquest sentit). 

Cosroes de Prsia la va ocupar per els bizantins la van reconquerir i Justini I la va fortificar. Els siracs la van anomenar Batna Sarugi i mes tard el nom de Sarug va substituir al de Batna. Fou destruda vers el segle XI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65817" title="Batna" nonfiltered="1069" processed="1061" dbindex="26137">
Per al nom d'una antiga ciutat d'Osroene, vegeu Batnae

Batna s una ciutat d'Algria, capital de la provncia homnima.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65821" title="Freqncia natural de ressonncia" nonfiltered="1070" processed="1062" dbindex="26139">
s'anomena freqncia natural de ressonncia a la freqncia amb que respon un sistema dinmic com podria ser un circuit elctric al ser excitat amb un impuls amb forma de delta.

Exemples:
S dels instruments de percussi i corda pinada;
Moviment sinusoidal d'una estructura al rebre un cop;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65822" title="Aquemenes" nonfiltered="1071" processed="1063" dbindex="26140">

Aquemenes fou l ancestre suposat de la dinastia Aquemnida de Prsia. El seu nom en antic persa fou Hax mani (de naturalesa amistosa), hellenitzat com           (Achaimen s).

Va viure vers el 700 aC i era, si va existir, un cap tribal de la regi propera al Llac Urmia, regi anomenada pels assiris Parsuma (Terra dels Parsu, es a dir dels Perses), probablement vassall dels medes.

La seva existncia es dubtosa ja que Darios I el gran no pertanyia a la lnea directa dels reis anteriors i es creu que va inventar un ancestre com entre ell i Cir II el gran per legitimar el seu accs al tron. Des llavors Aquemenes fou reverenciat com el fundador de la dinastia, per res se sap de la seva vida. Una inscripci de Senaquerib d'Assria esmenta un atac de la tribu dels parsu, que es correspondria amb l poca d'Aquemenes. Els grecs esmenten a la tribu d'Aquemeness com els Pasargades (una de les deus tribus perses). El ancestre dels perses a la mitologia grega es Perses i de vegades la seva figura es assimilada a Aquemenes.

Els grecs donen com a successor d'Aquemenes al seu fill Teispes (besavi de Cir II el gran), per les fonts perses no esmenten a Teispes com a fill d'Aquemenes, sin simplement com a membre de la famlia Aquemnida.

 Bibliografia .

G. G. Cameron, History of Early Iran, Nova York, 1936;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65824" title="Delta de Dirac" nonfiltered="1072" processed="1064" dbindex="26142">
La funci delta de Dirac, introduda per primera vegada pel fsic angls Paul Dirac, es pot considerar una funci  (x) que t un valor infinit per a x = 0 i un valor zero a qualsevol altra x. s habitual representar-la de manera integral, ja que la seva integral des de menys infinit fins a ms infinit s igual a 1. 

Estrictament no es pot considerar una funci matemtica, sin que s una distribuci, ja que no compleix algunes de les caracterstiques definitries de funci. Fsicament pot representar una distribuci de densitat d'una massa unitat concentrada en un punt a. Aquesta funci constitueix una aproximaci molt til per a funcions picudes i constitux el mateix tipus d'abstracci matemtica que una crrega o massa puntual. En ocasions es denomina tamb funci d'impuls.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65826" title="Dinastia Aquemnida" nonfiltered="1073" processed="1065" dbindex="26143">
La dinastia Aquemnida o dels Aquemnides fou la casa reial que va governar als perses i desprs a l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

 Llista de reis .
Aquemenes, fundador, rei dels perses.
Teispes d'Anshan, fill, rei dels perses, rei d'Anshan, mort el 640.








Cir II el gran de Prsia, fundador del Imperi persa que va governar 550 aC 529 aC.
Cambises II de Prsia, fill, 530 aC 522 aC.
Smerdis de Prsia, suposat germ 522 aC.
Darios I el gran de Persia, fill d'Histaspes strapa de Prtia, 521 aC 486 aC.
Xerxes I de Prsia, fill, 486 aC 465 aC.
Artaxerxes I de Prsia Longimanus, fill, 464 aC 424 aC.
Xerxes II de Prsia, fill, 424 aC.
Sogdi de Prsia, germanastre, 424 aC 423 aC.
Darios II de Prsia Nothus, germanastre i rival, 423 aC 404 aC.
Artaxerxes II de Prsia Memnon, fill, 404 aC 358 aC;
Artaxerxes III de Prsia Ocus, fill, 358 aC 338 aC.
Arss de Prsia (Artaxerxes IV o Xerxes III), fill, 338 aC 336 aC.
Darios III de Prsia Codom, besnet de Darios II 336 aC 330 aC;
Artaxerxes V Bessos, strapa de Bactriana, usurpador, assass de Darios III, va resistir a Alexandre el gran del 330 aC al 329 aC.

Articles relacionats.
Siglos;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65827" title="Didocs" nonfiltered="1074" processed="1066" dbindex="26144">
Didocs s el nom donat als generals d'Alexandre el gran que es van repartir l'imperi. Aquest perode successori, que va durar uns trenta anys, fou anomenat dels "didocs", i va comportar nombroses guerres anomenades Guerres dels Didocs.

El didoc era el ttol de l'hereu del regne a Grcia i per aix es va donar als hereus de fet de l'emperador. La segona generaci foren els epgons.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65838" title="Aquemenes d'Egipte" nonfiltered="1079" processed="1067" dbindex="26151">

Aquemenes fou un funcionari persa que fou strapa d'Egipte del 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.

 Era membre de la famlia dels aquemnides, es a dir de la casa reial, fill del rei Darios I el gran (amb Atossa) i germ de Xerxes I de Prsia (tamb fill de Darios i Atossa). Fou nomenat desprs de la primera rebellio egipcia. Dirig la flota egpcia en l expedici persa contra Grcia (480 aC) i va rebutjar la prudncia de Demarat; va dirigir la flota a Salamina. 

Quant Egipte es va revoltar sota la direcci del libi Inaros, el 460 aC, Aquemenes fou enviat al pas per sufocar la revolta per fou derrotat i mort en una batalla pels rebels egipcis dirigits per Inaros el 460 aC.

 Bibliografia .

A. T. Olmstead, History of the Persian Empire, Chicago, 1948;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65840" title="Nau (arquitectura)" nonfiltered="1080" processed="1068" dbindex="26152">

La nau s la part d'una esglsia anant de la portada a la crulla del creuer i que s compresa entre els dos murs laterals, en el cas de una nica nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral. Tamb es diu nau per a les mesquites el lloc on s'acull els fidels per la pregria.

A les esglsies d'Occident, la nau era el lloc d'oraci durant la missa. Era sovint separada del cor per unes escales o tarima on el sacerdot pujava per predicar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65841" title="Frontis" nonfiltered="1081" processed="1069" dbindex="26153">
El frontis o frontispici (del llat frontispicium, frontis front i spicere mirar), en arquitectura,  s el conjunt de la faana principal d'un edifici.

Tamb s'anomena aix la composici dibuixada o pintada, destinada a ser portada o la primera pgina d'un llibre, i la part davantera d'un moble.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65842" title="scar Briz" nonfiltered="1082" processed="1070" dbindex="26154">
scar Briz (l'Alcdia, 1965) s un cantant i guitarrista valenci que, desprs de tocar en diversos conjunts musicals, actualment fa carrera en solitari com a bandautor.

 Discografia .

 C.O.D.A. .

 Ansia (autoedici, 1984);

 Banderas de Mayo .

 Banderas de Mayo (INDIE, 1989);
 Raza (100% BDM, 1990);
 Iris (100% BDM, 1992);

 The Whitlams .

 Eternal Nightcap (Black Yak Phantom, Austrlia 1997);

 The Beat Dealers .

 The Beat Dealers (indit, 1996);
 The Beat Dealers EP (Cambra, 2000);

 scar Briz i els Cors d'Aram .

 El temps ja ha arribat (La Destilera, 1999);
 Purdesig (Cambra Records, 2002);

 scar Briz .

 Putiferi (indit, 2001?);
 Identitat aliena (Ventilador Music, 2005);
 Quart creixent (Ventilador Music, 2006);

 Vegeu tamb .

 Briz, sobre l'arrel germnica del seu cognom;

 Enllaos externs .

 scarBriz.com el web oficial de l'artista;
 Rockviu foto del concert en el BarnaSants de 2007 per Xavier Mercad;
 Quart creixent en el bloc de Josep Blesa Morante;
 VilaWeb TV scar Briz presenta nou disc;
 La caseta del plater scar Briz, benaurada dissidncia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65843" title="Arquivolta" nonfiltered="1083" processed="1071" dbindex="26155">
Arquivolta s el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concntrics a l'exterior de la portalada. La grandria de l'obertura es va reduint progressivament mitjanant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduda obertura d'accs.

Tingu un gran desenvolupament en els estils romnic i gtic. Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romnic i longitudinal en el gtic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65844" title="Nau" nonfiltered="1084" processed="1072" dbindex="26156">

Arquitectura: ;
Part d'una eglsia, vegeu nau (arquitectura).
Taller d'una industria, vegeu nau (industria).
Transport: ;
Qualsevol tipus de vaixell.
Embarcacions grans dels segles XII al XVI, vegeu nau (vaixell).
Vehicle capa de volar per l'atmosfera, vegeu aeronau.
Vehicle que viatja per l'espai, vegeu nau espacial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65849" title="Telsia" nonfiltered="1085" processed="1073" dbindex="26157">
Telsia fou una ciutat romana del Samni a la vall de Calor prop de la confluncia amb el Volturnus. Estava situada a la Via Llatina.

La ciutat s esmenta per primer cop durant la Segona Guerra Pnica quant fou ocupada per Anbal el 217 aC per reconquerida per Fabius el 214 aC. 

Fou ciutat i en temps del triumvirat va rebre una colnia romana i va romandre amb rang colonial durant l imperi. Fou el lloc de naixement del cap samnita durant la guerra social, Pontius Telesinus, i de C. Pontius, el guanyador de la batalla de les Forques Caudines.

A l edat mitjana fou seu d un bisbat i va tenir una catedral. La ciutat es va desplaar lleugerament. Les runes de la ciutat romana es troben properes a la vila actual de Telese. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65850" title="Cocollona" nonfiltered="1086" processed="1074" dbindex="26158">
La cocollona s una criatura prpia de la mitologia de Girona. Es tracta d'un animal semblant a un cocodril amb ales de papallona que nasqu de la metamorfosi d'una monja acusada de ser poc devota. Segons la llegenda la monja va ser tancada en una masmorra del monestir que noms tenia sortida al riu Onyar. Amb el pas dels anys, la mala alimentaci i la clausura va provocar que a la monja se li cobrs la pell d'escates fins a convertir-se en una mena de cocodril. Tot i aix, la seva santedat va provocar que, malgrat el seu aspecte, li sortissin dues precioses ales de papallona a l'esquena.

Temps desprs de la mort de la criatura, el seu fantasma va comenar a aparixer pel mateix riu Onyar. Ms a menys all on va comenar-se a veure, entre el pont de pedra i el pont de les peixateries velles. Avui en dia, tant sols en les nits de lluna plena, la gent sensitiva pot arribar a intuir la translcida figura de la cocollona.

Origen de la llegenda.

L'origen d'aquesta llegenda s realment incert, fins al punt que s'arriba a dubte del seu origen histric. Les males llenges diuen que la figura de la cocollona va ser creada pels propis guies turstics en un afany d'afegir una nova criatura al bestiari de la mitologia gironina.

Tot i aix, no existeixen proves que permetin assegurar si es tracta d'un frau o b d'una llegenda passada de pares a fills .

Enllaos.
 Llegendes de Girona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65853" title="LAMP" nonfiltered="1088" processed="1075" dbindex="26160">
El terme LAMP s un acrnim que s'origina a finals del 2000 a Alemanya per descriure la plataforma sobre la que funcionen les aplicacions web creades utilitzant la segent combinaci d'eines:

 Linux, el sistema operatiu;
 Apache, el servidor web;
 MySQL, el servidor de bases de dades;
 Perl, PHP, o Python, llenguatges de programaci.

L'altre opci que sovint apareix en la publicitat dels provedors d'hospedatge web s WAMP, que s la plataforma equivalent sobre Windows.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65854" title="Varvassoria" nonfiltered="1089" processed="1076" dbindex="26161">
Varvassoria, del llat medieval vassus vassorum (vassall de vassalls), era el ttol que, a l'alta edat mitjana feudal catalana, s'atorgava al que era propietari de feu rebut d'un gran vassall, del qual esdevenia vassall.

Moltes vegades s emprat com a sinnim de baronia i en els Usatges, s d'un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller. De fet fou molt poc usat i ms endavant absorbit pel ms genric de noble.

Hi ha una llegenda sobre els Nou Barons de la Fama que atribueix un varvassor a cada comtat.

Els ttols, sense reconeixement oficial, que han arribat als nostres dies sn:

 Foix (convertit en comtat);
 Boixadors;
 Montescot;
 Toralla;
 Guimer;
 Vilademany;
 Enveig;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65855" title="Comtat d'rhus" nonfiltered="1090" processed="1077" dbindex="26162">


El comtat d'rhus (en dans rhus Amt) s un comtat (amt) del centre de Dinamarca, a la pennsula de Jutlndia.

 Municipis .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65856" title="Comtat de Frederiksborg" nonfiltered="1091" processed="1078" dbindex="26163">


El Comtat de Frederiksborg (dans, Frederiksborg Amt) s un comtat (dans, amt) al nord de l'illa de Seeland (Sjlland) a l'est de Dinamarca.

 Municipis .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65858" title="Comtat de Jutlndia Septentrional" nonfiltered="1092" processed="1079" dbindex="26164">


El  Comtat de Jutlndia Septentrional (dans Nordjyllands Amt) s un comtat (dans, amt) a la part septenrional de la pennsula de Jutlndia i de l'illa de Vendsyssel-Thy, al nord de Dinamarca. s el comtat ms gran de Dinamarca, per el que t una poblaci relativa ms baixa. La capital del comtat s Aalborg, la quarta ciutat ms gran del pas.

 Municipis .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65859" title="Comtat de Viborg" nonfiltered="1093" processed="1080" dbindex="26165">


El comtat de Viborg (dans Viborg Amt) s un comtat (dans, amt) a la part centre-nord de la pennsula de Jutlndia a l'oest de Dinamarca.

 Municipis .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65861" title="Llista de varvassors de Foix" nonfiltered="1094" processed="1081" dbindex="26166">
Llinatge noble dels senyors de Foix, al comtat d'Empries.

Lnia dels senyors del castell de Foix.



Lnia dels senyors de Romany.

 Hug Benet de Foix i de Sacirera;
 Pere de Foix i de Sarroca;
 Beatriu de Foix i de Sarroca;
 Galceran de Foix i de Crulles;
 Damiata de Foix i de Millars;

Lnia dels senyors de Maanet.

 Berenguer de Foix i de Bordils;
 Mart Joan de Foix i de Vilana;
 Hug de Foix i de Vilanova (?-1589);
 Octavi de Foix i de Vilanova;
 Llus de Foix;
 Llus de Foix i de Comelles (?-1637);
 Ignasi de Foix i de Comelles (?-1668);
 Llus de Foix i Marcillo (?-1697);
 Antoni de Foix-Camporrells i de Balaguer (?-1732);
 Antoni de Foix-Camporrells i de Mra (?-1791);
 Antoni Francesc de Foix i de Guiu;
 Antoni Joan de Foix i de Garma;
 Rafael de Foix i de Vidal;

Lnia de Santo Domingo i Cuba.
 Llus de Foix i de Mra;
 Narcs de Foix i de Lecanda;

Lnia de Siclia.
 Hug de Foix i d'Orriols;
 Arnau de Foix;
 Joan Antoni de Foix;
 Hug de Foix;
 Jeroni de Foix;
 Carles de Foix;
 Hrcules de Foix;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65862" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1965" nonfiltered="1095" processed="1082" dbindex="26167">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1965. No es conixen tots els partits d'aquesta fse de classificaci. Sembla que es crearen dos grups, d'on es classificaren Etipia i Egipte, d'un costat, i Senegal i Costa d'Ivori, de l'altre.

 Ghana classificat com a campi anterior. ;
 Tunsia classificat com a organitzador. ;

 Grup 1;
 Senegal 2-0 Guinea;
 Guinea  3-0 Senegal;
 Senegal 2-0 Mali;
 Senegal i Costa d'Ivori classificats.

 Grup 2;
 Etipia   2-0 Uganda;
 Sudan     2-1 Etipia;
 Uganda    5-1 Egipte;
 Sudan     4-2 Kenya;
 Etipia   2-1 Sudan;
 Etipia i Egipte classificats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65863" title="Alemany de Foix i d'Orriols" nonfiltered="1096" processed="1083" dbindex="26168">
Alemany de Foix i d'Orriols s fill de Bernat Alemany de Foix i de Porqueres del qual hered la varvassoria de Foix. El seu germ fou Arnau de Foix i d'Orriols Va pertanyer a l'orde de l'Hospital. En una primera etapa, passa molt de temps a Siclia amb els seus germans. Dins l'orde fou preceptor de Casp i comanador de Monts (1396). Posteriorment torna a Catalunya tenint constncia de les segents accions: pren part en la defensa contra la invasi del comte de Foix i fa una brillant entrada a Barbastre. Novament s enviat a Siclia en ajuda de Mart el Jove (1398), el qual, en el seu testament, el nomen conseller de la reina Blanca I de Navarra (1409). Fou tamb prior hospitaler de Messina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65864" title="Arnau de Foix i d'Orriols" nonfiltered="1097" processed="1084" dbindex="26169">
Arnau de Foix i d'Orriols, fill de Bernat Alemany de Foix i de Porqueres i germ d'Alemany de Foix i d'Orriols.

Va ser uixer d'armes del rei, s a dir, estava encarregat de la custdia del rei Mart l'Hum i tenia l'obligaci de jeure davant la cambra reial. El rei, com ell, estigu immergit en les turbulncies de l'poca. Ambds feren trets de pau i treva, i Arnau, l'any 1405, arrib a un procs de composici. Mort vers el 1432.

El succeeix el seu fill Bernat Guillem de Foix i de Boixadors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65865" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1962" nonfiltered="1098" processed="1085" dbindex="26170">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1962.

 Egipte classificat com a campi anterior.
 Etipia classificat com a organitzador.

 Primera ronda .
 Tunsia - Marroc (Marroc no es present);
 Nigria 0-0 Ghana / Ghana 2-2 Nigria (Nigria classificada per sorteig);
 Kenya 0-1 Uganda / Uganda 0-1 Kenya (Uganda classificada per sorteig);

 Segona ronda .
 Nigria 2-1 Tunsia / Tunsia 2-0 Nigria (Nigria abandon el partit i se li don per perdut per 2-0);
 Uganda classificat per abandonament de Sudan;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65866" title="Cir I d'Anshan" nonfiltered="1099" processed="1086" dbindex="26171">
Cir I (antic persa Koroush) fou rei d'Anshan vers el 640 aC i fins vers el 580 aC. El seu nom en persa modern s      , i en grec      .

Era fill del rei dels perses Teispes que havia conquerit Anshan i havia pres el ttol de rei de la ciutat d'Anshan. A la mort del pare va rebre Anshan mentre el seu germ Ariaramnes fou rei dels perses.

Un rei Kuras de Parsumas (Terra dels Parsu) s esmentat el 652 aC quan era aliat del rei d'Assria Assurbanipal (668 aC-627 aC) contra el seu germ rebel Shamashshumukin, proclamat rei a Babilnia (668 aC-648 aC). La guerra civil va acabar el 648 aC amb la desfeta i sucidi de Shamashshumukin.

Kuras s desprs esmentat el 639 aC com aliat d'Elam, regne derrotat pel rei assiri que aix va sotmetre als vassalls elamites. Un fill de Kuras, Arukku, fou enviat a Assria a pagar tribut. Assurbanipal va morir el 627 aC i se suposa que Kuras romania encara com a tributari, i devia continuar igual durant els regnats dels seus successors Ashuretililani (627 aC-623 aC) i Sinsharishkun (623 aC- 612 aC). Una aliana de Ciaxares (625 aC-584 aC) amb Nabopolasar de Babilnia (626 aC-605 aC) va possar fi a l'imperi assiri el 612 aC amb la conquesta de Nnive, encara que Assria va subsistir per un temps sota Ashuruballit II (612 aC- 609 aC) a Harran. Anshan va passar llavors de ser tributari d'Assria a ser-ho de Mdia.

Cir va morir vers el 580 aC i el va succeir a Anshan el seu fill Cambises I.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65869" title="Tellene" nonfiltered="1100" processed="1087" dbindex="26172">
Tellene o Tellenae fou una ciutat del Latium, de fundaci molt  antiga. Diodor la inclou a la llista de colnies d'Alba. Fou atacada pel rom Ancus Marcius que la va ocupar i va traslladar-ne els habitants a Roma junt amb els de Politorium i Ficana. No obstant la ciutat va subsistir i el 493 aC apareix com una de les ciutat de la Lliga Llatina. Desprs desapareix de l histria per per Estrab i Dions se sap que encara existia al seu temps. En temps de Plini el vell ja no existia per encara n'era recordat el nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65872" title="Tilos" nonfiltered="1101" processed="1088" dbindex="26173">
Tilos, antigament Telos, s una illa grega del grup del Dodecans, situada entre Rodes i Nsiros. La capital s Epskopi, abans anomenada tamb Tilos (o Telos).

D'aquesta illa, antigament coneguda com Agathusa, era originari el tir de Siracusa Gel I.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65873" title="Guillem de Foix" nonfiltered="1102" processed="1089" dbindex="26174">
Guillem de Foix (mitjan segle XII) fou el primer personatge documentat varvassor del llinatge empordans dels Foix, vassalls del comte d'Empries, del castell de Foix.

El succeren dos fills seus: Bernat I de Foix, sense descendncia, i Arnau I de Foix, que segu la cort reial i va fer testament el 1209.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65875" title="Temesa" nonfiltered="1103" processed="1090" dbindex="26176">
Temesa o Tempsa fou una ciutat romana de la costa oest del Bruttium a Itlia.

Fou una ciutat hellenitzada per no hi ha constncia que fos grega, si b, fou dominada pels Locris des del 480 aC al 460 aC. Desprs fou conquerida pels brucis, amb els que va passar a Roma, a la Segona Guerra Pnica. Durant aquesta guerra fou ocupada per Anbal i desprs pels romans, que anys desprs de la guerra hi van establir una colnia (al mateix temps que van establir la de Crotona el 194 aC). La colnia explotava les mines de coure per va comenar a decaure en temps d Estrab.  Durant la revolta d Esprtac els esclaus es van establir a la ciutat i la van dominar un temps. La ciutat va existir durant tot l imperi, per desaparixer probablement el segle V.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65876" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1963" nonfiltered="1104" processed="1091" dbindex="26177">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1963.

 Etipia classificat com a campi anterior.
 Ghana classificat com a organitzador.

 Ronda de classificaci .
 Tunsia 4-1 Marroc / Marroc 4-2 Tunsia (Tunsia classificat);
 Egipte classificat per abandonament d'Uganda;
 Sudan classificat per abandonament de Kenya;
 Nigria 2-2 Guinea / Guinea 1-0 Nigria (Guinea desqualificat, Nigria classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65877" title="Tempyra" nonfiltered="1105" processed="1092" dbindex="26178">
Tempyra fou una ciutat del sud de Trcia a la Via Egntia, entre Trajanpolis i Maximianpolis. Aqu els tarusis (tharusi) van atacar al exrcit rom dirigit per Gneu Manlius al seu retorn d sia Menor, per foren derrotats. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65879" title="Comtat de Ringkjbing" nonfiltered="1106" processed="1093" dbindex="26179">


El Comtat de Ringkjbing (dans Ringkjbing Amt) s un comtat (dans, amt) a la pennsula de Jutlndia a l'Oest de Dinamarca.
 

 Municipis .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65880" title="Comtat de Roskilde" nonfiltered="1107" processed="1094" dbindex="26180">


El  Comtat de Roskilde (dans Roskilde Amt) s un comtat (dans, amt) a l'illa de Seeland (Sjlland) a l'est de Dinamarca.

Roskilde tamb s el nom de la capital del comtat, aix com el del municipi. Roskilde s situada 50 km a l'oest de Copenhaguen. Els reis danesos hi eren coronats a la seva catedral.  

 Municipis .

Bramsns;
Greve;
Gunds;
Hvals;
Kge;
Lejre;
Rams;
Roskilde;
Skovbo;
Solrd;
Vall;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65882" title="Comtat de Vejle" nonfiltered="1108" processed="1095" dbindex="26181">


El comtat de Vejle (dans Vejle Amt) s un comtat (dans, amt) a la costa est de la pennsula de Jutlndia al sud de Dinamarca.  

 Municipis .




 Enllaos  externs .
Pgina oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65884" title="Comtat de Storstrm" nonfiltered="1109" processed="1096" dbindex="26182">


El comtat de Storstrm (dans Storstrms Amt) s un comtat (dans amt) a les illes de Seeland (Sjlland), Mn, Falster, Lolland i d'altres menors al sudoest de Dinamarca.
 

 Municipis .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65885" title="Tncters" nonfiltered="1110" processed="1097" dbindex="26183">
Els tncters o tuters (llati tencteri o teuteri) foren un poble germnic esmentat per primer cop per Csar, que junt amb els usipetes ocupaven un districte del interior de Germnia fins que en foren expulsats pels sueus (53 aC) i es van establir desprs de tres anys al baix Rin expulsant de la riba est als menapis (que van conservar noms la riba oest). Mes tard els tncters van creuar el Rin i es van establir tamb a la riba occidental, entrant en els territoris dels menapis, eburons i condrusis que havien demanat la seva ajuda contra Roma (56 aC). Aquestos pobles van demanar establir-se a la Gallia per Csar ho va rebutjar i els va suggerir establir-se al territori dels ubis, que havien establert una aliana amb Roma. Els tncters i els seus aliats van demanar tres dies per respondre per Csar, sospitant un traci, va avanar i fou derrotat i el seu exercit va patir nombroses baixes. L endem els caps germnics van comparixer davant Csar i van allegar legitima defensa i van demanar altra cop un treva temporal, per Csar els va fer presoners i va atacar als germnics, que mancats de caps, foren derrotats, i una part es va retirar cap al Rin on foren atrapats i molts van morir combatent i d altres ofegats. Els que van poder creuar el riu foren acollits pels sigambris.
 
Establerts amb aquestos darrers, van tenir la seu principal a la ciutat de Budaris (prop de Dsseldorf) i el fort de Divtia (Deutz).

En temps d August es van integrar a la confederaci del poble querusc, i desprs a altres confederacions en guerra contra Roma, especialment la dels alamans,  fins que es van unir als francs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65886" title="Comtat de Ribe" nonfiltered="1111" processed="1098" dbindex="26184">


El comtat de Ribe (dans Ribe Amt) s un comtat (dans, amt) a la pennsula de Jutlndia al sudoest de Dinamarca. Inclou la cinquena ciutat danesa ms gran, Esbjerg.

Municipis.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65887" title="Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu" nonfiltered="1112" processed="1099" dbindex="26185">
Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu s el nom maori donat a una petita muntanya de 305 metres d'alada, propera a Mangaorapa i Porangahau, al sud de Waipukurau, entre Hastings i Dannevirke, a Nova Zelanda. Aquest topnim sol ser abreviat com a  Taumata  pels habitants de la zona per tal de facilitar la conversaci. 

La paraula v a significar: "El cim del pujol on Tamatea, l'home amb els genolls grans, conegut com el devorador de terra, baix, puj i va engolir les muntanyes mentre tocava la flauta a la seva estimada."

Est registrat al Llibre Guinness dels rcords amb l'ortografia Tetaumatawhakatangihangakoauaotamateaurehaeaturipukapihimaungahoronukupokaiwhenuaakitanarahu (92 lletres) com al topnim ms llarg del mn.
Enllaos externs.
Cartell de localitzaci de Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu;
Travel blog;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65889" title="Comtat de Jutlndia Meridional" nonfiltered="1113" processed="1100" dbindex="26186">


El comtat de Jutlndia Meridional (dans Snderjyllands Amt) s un comtat (dans, amt) en posici centre-meridional de la pennsula de Jutlndia al sud de Dinamarca.

Desprs de la Primera Guerra Mundial i la derrota d'Alemanya, se celebraren dos plebiscits a Slesvig Septentrional i a Slesvig Central, el 10 de febrer i el 14 de mar de 1920, respectivamente. Els primers aprovaren la reunificaci amb Dinamarca, per 75% contra el 25% de la integraci alemanya. Tanmateix, Slesvig Central vot el 80% a favor de tornar a Alemanya, contra el 20% a favor de la proposta pro-danesa. El 15 de juliol de 1920, la zona de Slesvig Septentrional torn a Dinamarca, mentre que Slesvig Central i Meridional s'integraren a Alemanya.

Al territori hi viu una petita minoria de parla alemanya, per ms petita que la minoria danesa que viu a Slesvig-Holstein

 Municipis .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65891" title="Comtat de Finia" nonfiltered="1114" processed="1101" dbindex="26187">


El comtat de Finia (dans Fyns Amt) s un comtat (dans, amt) al centre de Dinamarca, que comprn les illes de Finia, Langeland, Tsinge, r,i unes altres 90, de les quals noms 25 sn habitades.  

El comtat fou creat l'1 d'abril del 1970, amb els antics comtats d'Odense i Svendborg. L'1 de gener del 2007, el comtat ser abolit i formar part de la nova Regi Syddanmark (i.e. Regi Dinamarca Meridional).

 Municipis (1970-2006) .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65893" title="Comtat de Sjlland Occidental" nonfiltered="1115" processed="1102" dbindex="26188">


Sjlland Occidental (en dans Vestsjllands Amt) s un comtat (amt) de la part centreoriental de l'illa de Sjlland, a l'est de Dinamarca.   

 Municipis . 



 Enllaos externs.
 Informaci turstica;
 Sor Akademi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65894" title="Comtat de Copenhaguen" nonfiltered="1116" processed="1103" dbindex="26189">


El comtat de Copenhaguen (dans Kbenhavns Amt) s un comtat (dans, amt) a l'illa de Sjlland a l'est de Dinamarca.  Cobreix els municipis de l'rea metropolitana de Copenhaguen, excepte Frederiksberg i el Copenhaguen d'on rep el nom.

 Municipis .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65895" title="Bauhaus" nonfiltered="1117" processed="1104" dbindex="26190">


Bauhaus s un terme com per a denominar la Staatliches Bauhaus, una escola d'art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la Repblica de Weimar, i fou clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l'any 1933. Bauhaus tamb denomina l'aproximaci al disseny i el model educatiu que desenvolup i aplic l'escola. El nom es tradueix (del verb alemany bauen: construir) com "Casa d'Arquitectura". L'Estil Bauhaus va esdevenir un dels corrents amb ms influncia en l'aquitectura moderna.

Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una reforma necessria dels ensenyaments artstics com a base per a una transformaci de la societat de l'poca, d'acord amb la ideologia socialista del seu fundador. La primera fase (1919-1923) fou idealista i romntica, la segona (1923-1925) molt ms racionalista, i en la tercera (1925-1929) assol el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. El 1930, sota la direcci de Mies van der Rohe, fou traslladada a Berln on canvi l'orientaci del seu programa d'ensenyament.

El 1996 la Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

 Primera poca (1919-1923) .

En el moment de la seva fundaci, els objectius de la escola, definits per Walter Gropius en un manifest van ser.  La recuperaci dels mtodes artesanals en la activitat constructiva, eleva la potencia de artesana al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la producci industria, es convertiran en objectes de consum assequibles per al gran public  ja que una de les seves fites era la de independitzar-se i comenar a vendre productes elaborats a l'Escola per a deixar de dependre de l'Estat que fins en aquell moment era que els subsidiava.

Entre el primers estudiants hi trobem Marcel Lajos Breuer i Joost Schmidt, que van arribar a cert xit. Els estudiants es mostraven flexibles i disposats a fer qualsevol tipus de treball, per tan sortien de la escola ben formats, sabent dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles. L'Escola disposava de tallers d'ebenisteria, disseny, teatre, cermica, teixit, enquadernaci, vidrieria. Per no de pintura i escultura en el sentit tradicional.

El taller de teatre, dirigit per Oskar Schlemmer, era considerat molt important dins del programa de l'escola per la seva naturalesa d'activitat social que combinava diversos mitjans d'expressi. Decorats, vestuari, etc. formaven part de les prctiques dels alumnes. Van se famoses les obres de Schlemmer, sobretot el Ballet Triadico, obra estrenada al teatre de Stuttgart.

Paul Klee va arribar a l'escola el 1920. Persona molt culta (a ms de ser un violinista i pintor notable) i molt interessada pel problemes terics de l'art. Desenvolupa la seva activitat al taller de teixits donant classes de composici. La seva ensenyana es basava en les formes elementals, de les que segons ell, es derivaven totes les dems. L'art havia de descobrir aquestes formes, revelar-les, fer-les visibles. Preparava a consciencia les classes escrivint en un quaderns que, posteriorment van ser publicats en forma de llibre.

El 1922 Vasili Kandinski s'incorpora al projecte. Havia participat en les reformes educatives en l'poca de la revoluci russa, fundant en la Uni Sovitica varies escoles. Durant aquest temps va mantenir correspondncia amb Gropius. Quan la revoluci russa va comenar a sofrir dificultats i van comenar les disputes i purgues poltiques, Kandinski decideix traslladar-se a la Bauhaus. El seu prestigi, desprs de la publicaci de De l'espiritual en l'art el 1911 i les seves primeres obres abstractes de 1910, era llavors molt gran. Substitu a Schlemmer al taller de pintura mural i va donar classes amb Klee al curs de disseny bsic. La seva ment terica va ser decisiva per a iniciar el cam cap a un art ms intellectual i raonat.

Klee es va retirat l'any 1933

Aquesta primera etapa culmina amb la imminent necessitat del canvi de seu de l'escola propiciat per la gran depressi. El 1925 s'estrena la seu a Dessau; la primera etapa de la Bauhaus es pot sintetitzar com una fase d'experimentaci de formes, productes i dissenys i per tant, tamb d'educadors de disseny.


 Segona poca (1923-1925) .

Al 1923 Theo Van Doesburg, fundador als Pasos Baixos del neoplasticisme, pintor, arquitecte i teric, comena a publicar la revista De Stijl a Weimar, exercint una influencia decisiva en els estudiants i a en Gropius que acabaria portant a l'escola a prendre un altre rumb.

A partir de 1923 se substitueix la tendncia expressionista per la Nova Objectivitat, un estil tamb expressionista de pintura tot i que molt ms sobre que el que s'estava imposant a tota Alemanya. La incorporaci a la Bauhaus de Laszlo Moholy-Nagy, un artista molt proper a Van Doesburg, va suposar la introducci a l'escola de les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Tatlin, que advocaven per un art comunal, basat en la idea i no en la inspiraci.


 Tercera poca (1925-1929) .

Al 1928 Laszlo Moholy-Nagy desprs de cinc anys com a professor, abandona la Bahuhaus. Decisi que va prendre per la creixent pressi que exercien el grup de docents i alumnes de tendncia comunista.


 La vida quotidiana i les festes de la Bauhaus. .

La Bauhaus va ser tamb un gran experiment vital d'una petita comunitat de joves (1400 aproximadament) que, desprs de la ruptura del vell ordre i la traumtica experincia de la recent acabada Primera Guerra Mundial, es va llenar plena d'entusiasme a la construcci d'una utopia social de noves formes de convivncia. 

Es van portar a terme llegendries festes a la Bauhaus, generalment temtiques (festa blanca, festa del metall, festa dels estels) i quasi sempre de disfresses, que en la seva organitzacio i disseny es treballava durant setmanes.

Les festes tenien una doble intenci: per un lloc fomentar el contacte entre la escola i la poblaci per per aplacar els recels que generava la instituci a la poblaci i, per altra banda, propiciar el treball en equip i de cooperaci i servir de catarsis davant les tensions i conflictes que s'originaven a la Bauhaus coma a resultat de la estreta vinculaci entre treball i vida privada. A mes d'aquestes festes  oficials , qualsevol esdeveniment era igualment susceptible de desembocar en una celebraci: l'acabament d'un tapis, la adquisici de la nacionalitat del matrimoni Kandinski, el naixement d'un fill... 


 La nova Bauhaus .

Desprs de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als Estats Units on van desenvolupar una especie de continuaci de la Bauhaus fins la Guerra Freda. El 1951 l'arquitecte i escultor sus Max Bill, seguint les lnies de la Bauhaus original, funda a Ulm (Repblica federal Alemanya) la Hochsule fr Gestaltung (Alta escola per a la formaci), que recupera aviat la denominaci de Bauhaus o, per la diferencia inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual va ser-ne el director entre 1954-1966 el pintor i dissenyador l'argenti Tomas Maldonado, qui va emfatitzar encara ms amb el carcter cientfic i racionalista aplicat a les arts.

 Enllaos externs .

Bauhaus Archive. En angls i alemany.
Fundaci Mies van der Rohe. En castell. ;
Kandinsky, Wassily. Webmuseum. ;
Expressionisme, Paul Klee. ;
Museu de la Bauhaus a Weimar;


Bibliografia.

Gropius, Walter. La nueva arquitectura y La Bauhaus. Editorial Lumen 1966, ISBN 84-264-1005-7;
Kandinski, Vasili Vasilevich. Cursos de la Bauhaus. Madrid, Alianza Editorial, 2003. ISBN 84-206-7011-1 ;
Klee, Paul. Diarios 1898-1918. Madrid, Alianza Editorial, 1993.ISBN 84-206-7061-8;
Varios. Utopas de la Bauhaus. Edicin del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa 1988. ISBN 84-505-7550-8;
Whitford, Frank. La Bauhaus. Barcelona, Destino, 1991.ISBN 84-233-1985-7 ;
Wick, Rainer. Pedagoga de la Bauhaus. Madrid, Alianza Editorial, 1993. ISBN 84-206-7054-5;
Wingler, Hans Maria. La Bauhaus : Weimar, Dessau, Berln, 1919-1933. Barcelona, Gustavo Gili, 1980. ISBN 84-252-0841-6;
Wolfe, Tom. La palabra pintada. Editorial Anagrama, 1999. ISBN 84-339-2320-X. Ref. en es.humanidades.arte;
Wolfe, Tom. Quin teme al Bauhaus feroz?. Editorial Anagrama 1999 ISBN 84-339-0436-1;
Droste, Magdalena. Bauhaus . Editorial Taschen 2006 ISBN 3-8228-5000-4;

----























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65897" title="Cambises I d'Anshan" nonfiltered="1118" processed="1105" dbindex="26191">
Cambises I d'Anshan, anomenat el vell, fou rei de la ciutat d'Anshan sota dependncia del rei dels medes Astages, vers el 580 aC fins el 559 aC. Fou fill i successor de Cir I d'Anshan. El seu nom grec fou         . Va nixer vers el 600 aC.

La seva dona fou la princesa mede Mandane, filla d'Astiages i de la princesa Aryenis de Ldia, i neta de Ciaxares de Mdia i d'Aliates de Ldia. D aquest enlla va nixer el futur rei Cir II el gran vers el 576 aC. Herdot diu que Astages va donar a la seva filla en matrimoni al rei d'Anshan perqu era un regne relativament poc important els caps del qual no li podien fer ombra o posar en perill el seu tron.

Va morir el 559 aC i el va succeir el seu fill Cir II el gran, inicialment com a Cir II d'Anshan.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65898" title="Gianni Bugno" nonfiltered="1119" processed="1106" dbindex="26192">








Gianni Bugno (nascut el 14 de febrer de 1964 a Brugg, Sussa) va ser un ciclista itali molt verstil, capa de despuntar tant en curses d'un sol dia com en voltes per etapes.

Durant la seva etapa com a ciclista amateur va aconseguir diverses victries a Itlia, especialment en les categories de persecuci, tant en la modalitat individual com en la d'equips.

Es va estrenar com a professional el 1985 i es va mantenir en actiu fins els 1998.

Tenia una bona punta de velocitat, fet que li va permetre guanyar en dues ocasions el Campionat del mn de ciclisme, per davant de corredors tant destacats com Miguel Indurin o Laurent Jalabert. El 1990 va aconseguir la seva victria ms important, en imposar-se en un Giro d'Itlia que va dominar des de bon comenament, sense cedir la maglia rosa ni un sol dia.

La seva gran qualitat esportiva va quedar en un segon pla ats que va coincidir en el temps amb un rival excepcional: el navarrs Miguel Indurin, de qui va ser un dels principals adversaris.

Davant l'hegemonia d'Indurin, a partir del Tour de Frana de 1992, Bugno va optar per diversificar el seu entrenament, evitant prioritzar en exclusiva aquesta cursa, i especialitzant-se en curses d'un sol dia.

Finalment, durant els seus darrers anys com a professional, va actuar amb humiltat i dedicaci com a gregari de luxe a l'equip Mapei.

Retirat del ciclisme professional, s'ha dedicat al vol, convertint-se en pilot d'helicpter.

Palmars.
1986;
 1r del Giro dels Apenins;
 1r del Giro del Piemont;
 1r del Grio del Fril;
1987;
 1r del Giro dels Apenins;
 1r de la Copa Sabatini;
 Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino;
1988;
 1r del Giro dels Apenins;
 1r de la Copa Agostini;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1989;
 1r dels Tres Valls Varesines;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1990;
 1r de la Copa del Mn de ciclisme;
 1r del Giro d'Itlia (+ 3 etapes i la classificaci per punts);
 1r de la Mil-San Remo;
 1r del Giro del Trentino (+ 1 etapa);
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1991;
 Campi del Mn;
 Campi d'Itlia;
 1r de la Clssica de Sant Sebasti;
 1r de la Bicicleta Basca i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor de 3 etapes del Giro de Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1992;
 Campi del Mn;
 1r de la Mil-Tor;
 1r al Giro de l'Emlia;
 1r al Grio del Laci;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1993;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Basca;
1994;
 1r del Tour de Flandes;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Basca;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1995;
 Campi d'Itlia;
 1r del Tour del Mediterrani (+ 2 etapes);
 1r de la Copa Agostini;
1996;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1998;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1986. 41 de la classificaci general;
1987. Abandona ;
1988. Abandona;
1989. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1990. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1991. 4t de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1993. 18 de la classificaci general;
1994. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1996. 29 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1988. 62 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1989. 11 de la classificaci general ;
1990. 7 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1991. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1992. 3r de la classificaci general;
1993. 20 de la classificaci general;
1994. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1996. 56 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1997. 95 de la classificaci general;
1998. 84 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;










Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65902" title="Isabel de Valois" nonfiltered="1120" processed="1107" dbindex="26193">

Isabel de Valois (Fontainebleau, Regne de Frana 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya 1568) fou una princesa francesa de la Dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i Arag (1559-1568) aix com dels diversos dominis del seu esps Felip II de Castella.

Orgens familiars.
Va nixer el 2 d'abril de 1545 a Fontainebleau sent filla del rei Enric II de Frana i de la princesa Caterina de Mdici. Per via paterna era nta del rei Francesc I de Frana i de la princesa Cludia de Frana i per via materna del duc Lloren II de Mdici i de la princesa Magadalena de la Tour d'Auvergne.

Fou germana dels reis de Frana Francesc II de Frana, Carles IX de Frana i Enric III de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas, en una cerimnia doble, el 31 de gener de 1559 a Guadalajara i el 22 de juny del mateix a Pars amb el rei Felip II d'Espanya. D'aquesta uni nasqueren:

 la infanta Isabel Clara Eugnia d'Espanya, nada el 1566 a Segvia i morta el1633 a Brusselles. Es cas el 1599 amb l'arxiduc Albert d'ustria.
 la infanta Caterina Micaela d'Espanya, nascuda el 1567 al Monestir de l'Escorial i mor el 1597 a Tor. Fou casada el 1585 amb el duc Carles Manuel I de Savoia.

Aquest casament es produ com a conseqncia de la Pau de Cateau-Cambrsis de 1559, per la qual el rei francs reconegu la supremacia del rei hispnic.

Isabel era una apassionada de l'art, i exerc moltssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen itali entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guany un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.

El matrimoni que conform Felip i Isabel fou el ms feli dels quatre matrimoni del rei castell. Igualment fou amb les dues filles nascudes d'aquest matrimoni, Isabel Clara Eugnia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingu una relaci ms estreta amb nombrosa correspondncia paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugnia d'Espanya fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comport el final de la dinastia Valois al tron francs. Isabel Clara Eugnia, per, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a Frana la dinastia Borb.

Isabel de Valois mor de part el 3 d'octubre de 1568 al Palau d'Aranjuez. Aquell fill, nascut mort, hagus estat l'hereu que tant necessitava Felip II. 

Vegeu tamb.
L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, pera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Mry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois un roman, sense cap base histrica, amb el seu fillastre Carles d'Habsburg. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65903" title="ngel Edo Alsina" nonfiltered="1121" processed="1108" dbindex="26194">

ngel Edo Alsina (nascut el 4 d'agost de 1970 a Gav) s un ciclista catal, profesional des de 1992, especialitzat en les arribades a l'esprint. Fins a la data (2005) ha aconseguit una seixantena de victries.

Palmars ms destacat.

 Etapa del Giro d'Itlia (1996);
 Etapa del Giro de Italia (1998);

Enllaos externs.
Fitxa d'ngel Edo a sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65907" title="Cir II el Gran" nonfiltered="1122" processed="1109" dbindex="26195">

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa. El seu nom en grec fou  v    i en antic persa Koros o Kurus (que potser voldria dir "com el sol")

Cir II fou el fill i successor de Cambises I i d'una princesa mede de nom Mandana, filla d'Astages de Mdia, que per tant era el seu avi. Cir va tenir dos fills, Cambises (rei Cambises II) i Smerdis; i varies filles, de les quals la mes coneguda es Atossa que es va casar amb Darios I el gran i fou mare de Xerxes I de Prsia. Va accedir al tron al tomb dels 40 anys. En circumstncies desconegudes va assolir la direcci de les tribus perses que tenia fins aquells moments el seu cos Arsames. Va establir llavors la seva capital a Pasargada.

Biografia.
El jove Cir fou incitat per un personatge que segons Herdot fou el general mede Harpagos i segons Nicolau de Damasc fou el persa Oebaras, a rebellar-se contra el seu avi i es va proclamar independent. Vers el 550 aC Astages es va decidir a atacar al seu net, per desprs d'obtenir dos victries, el seu exrcit fou derrotat per Cir prop de Pasargada i l'exrcit mede es va retirar. Tot seguit Cir va ocupar Ecbatana; l'exrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astages i el va entregar a Cir. Aquest es va fer amb tot el poder. Segons Ctsies el rei fou assassinat pel magnat persa Oebaras, sense coneixement de Cir, al tornar de la satrapia de Barcnia que suposadament havia governat. Aix vers el 549 aC es va acabar l'imperi Mede i Cir II el Gran va establir l'imperi Persa agafant el ttol nic de "Rei de Prsia" vers el 546 aC en lloc del de rei d'Anshan i rei dels medes i perses. Els pasos sotmesos als medes es van unir voluntriament als perses (Hircnia, |Prtia i probablement Armnia). La frontera amb Ldia era a Capadcia que pertanyia abans als medes. D'acord a la crnica de Nabonid Cir era rei d'Elam, el que pressuposa que aquest regne fou conquerit o sotms abans del 550 aC.

Astages, el rei enderrocat, era aliat de Nabonid de Babilnia, Cressus de Ldia (fill d'Aliates II de Ldia i per tant cunyat d'Astages) i Amasis II d'Egipte. Cir va derrotar el rei de Ldia a Pterios a la riba del Halys i el va fer presoner i va ocupar la capital Sardes, acabant amb el regne de Ldia el 546 aC. Herdot diu que Cir va perdonar a Cressus per la crnica de Nabonid fa esment de qu el rei de Ldia fou executat. Desprs va conquerir les ciutats de Jnia i altres ciutats del oest d'sia i es va dirigir al est del imperi. Segons la inscripci de Bishutun va ser a Drangiana, ria, Corsmia, Bactriana, Sogdiana, Gandhara, Sattagdia i Aracsia. Aquestes conquestes perses es van produir entre el 546 aC i el 540 aC i aquestos pasos foren incorporats al imperi. El rei de Bacriana es anomenat a les fonts gregues com Amorgos o Amorges; s'esmenten algunes dinasties locals que van subsistir sota soberania persa entre les que cal destacar la dels Shatiya a la Corsmia.

El 538 aC Cir va derrotar a Nabonid a Opis i va ocupar Babilnia el 29 d'octubre. Una inscripci babilnica fa esment d'una sagnant victria persa. Cir va assumir el ttol de rei de Babilnia, Sumer i Accad i dels quatre cantons del mn. A l'inscripci de Behistun es fa un llistat dels reis que li pagaven tribut o eren els seus vassalls. 

Desprs de la conquesta Cir va fer una declaraci que es va escriure en una gerra d'argila coneguda com el cilindre de Cir, en el que es fa esment de les seves victries i actes pietosos, i es documenta el seu llinatge reial (la famlia dels Aquemnides). Aquest cilindre fou descobert a Babilnia el 1879 i es avui dia al Museu Britnic. El cilindre tamb incloa un catleg de mesures politiques: tolerncia religiosa, abolici de l'esclavitud, llibertat d'elecci de la professi, i expansi del imperi. El cilindre esmenta tamb la submissi dels reis de tendes, que es refereix a reietons nmades d'Arbia; el reis de palaus es refereix a reis de Fencia i Sria.

L'imperi fou organitzat en satrapies governades per uns funcionaris anomenats strapes que gaudien d'ample autonomia. Dins cada satrapia hi havia territoris tribals, regnes o petits estats, i territoris administrats directament. Els seus habitants tenien obligacions diferents, des el pagament d'un petit tribut al subministrament de materials, soldats, maquines de guerra i altres. Proveir de soldats al rei era obligaci gaireb per tots.

La tolerncia religiosa fou general i la protecci de les religions locals li van permetre obtenir el suport de molts pobles. Els jueus, exiliats a Babilnia, van poder tornar al seu pas i reconstruir el temple de Jerusalem, i van demostrar tant d'afecte al rei que el van considerar messies (rei nomenat per deu), essent l'nic gentil que ha rebut aquest tracte (al Tanakh). Els jueus el van designar amb el nom de Koresh. Cir era probablement zoroastri i els mags ocupaven llocs rellevants a la cort.

Va morir el 4 de desembre de 530 aC (anteriorment la seva mort es va datar el 529 aC), quant tenia uns setanta anys, en lluita contra la tribu dels masagetes, que vivien a l'estepa al actual Uzbekistan, i eren d'arrel escita. Primer Cir va derrotar el rei masageta Espargapises que fou fet presoner i es va suicidar, per desprs la mare d'aquest, Tomiris, va aconseguir d'aturar-lo. Fou enterrat a Pasargada. El va succeir el seu fill gran Cambises II de Prsia.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65909" title="Arnau II de Foix" nonfiltered="1123" processed="1110" dbindex="26197">
Arnau II de Foix, fill de Bernat II de Foix, vengu els seus drets de Gases a Arnau de Saminyana, amb l'aprovaci dels seus germans, entre els quals fra Guifr de Foix. Es cas amb la vdua de Ramon Ademar de Santa Pau, germana de Pon de Gualba, bisbe de Barcelona, i fou tamb senyor de l'Armentera.

Mor l'any 1292 deixant com hereder a Alemany de Foix i de Gualba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65910" title="NetHack" nonfiltered="1124" processed="1111" dbindex="26198">


NetHack s un joc de rol per ordinador originalment publicat en 1987. s una evoluci d'un joc anterior anomenat Hack (1985) que va ser tamb una evoluci de Rogue (1980). Per aix tamb es diu que NetHack s de tipus Roguelike (com el Rogue). Els dos termes del nom NetHack fan referncia al fet que el seu desenvolupament es va dur a terme a travs d'Internet, no pas perque sigui un joc multijugador, i el terme Hack tampoc t res a veure amb l's referit a la seguretat informtica que se'n fa habitualment, per si que t relaci amb el tipus de jocs de rol anomenats hack and slash ("destralejar i acoltellar") pel seu focus violent.

NetHack s un els jocs ms vells que encara est en desenvolupament actiu, amb l'adicci regular de noves capabilitats i la correccions d'errors feta per un grup difs de desenvolupadors voluntaris anomenats el DevTeam.

El jugador pren el control d'un heroi que s'endinsa en unes masmorres tot cercant l'Amulet de Yendor. Aquesta busqueda s'estn a ms de 50 nivells, la majoria dels quals generats de manera aleatoria. Cada nivell cont monstres, armes, tems mgics i moltes ms coses.

NetHack es juga tradicionalment fent servir grfics composats de text, on les parts de les masmorres es representen a partir de simples carcters. Encara que tamb existeixen diverses interfcies grfiques per jugar-hi.





 El Joc .
Abans de comenar a jugar, se li demana al jugador que trii una raa, classe, gnere i alineaci, o que permeti al joc triar tot aix aleatriament. Entre les classes a triar hi ha algunes tradicionals dels jocs de rol com cavaller, mag, brbar... per tamb hi ha algunes no tant habituals com arqueleg, turista, home de les cavernes i valquria. La classe i alineaci del personatge dicten a quin du servir dins del joc; portant a terme accions que satisfacin a aquest du, el jugador obtindr ajut i regals.

Desprs de construir el personatge, el jugador rep les instruccions de la tasca que ha dur a terme:

After the Creation, the cruel god Moloch rebelled against the authority of Marduk the Creator. Moloch stole from Marduk the most powerful of all the artifacts of the gods, the Amulet of Yendor, and he hid it in the dark cavities of Gehennom, the Under World, where he now lurks, and bides his time.;

"Desprs de la Creaci, el du cruel Moloch es va revelar contra l'autoritat de Marduk el Creator. Moloch li va robar a Marduk l'artefacte div ms poders, l'Amulet de Yendor, i el va ocultar dins de les obscures cavitats de Gehennom, el Mon Subterrani, on ara ell s'amaga, i espera el seu moment.";

Per guanyar el joc, el jugador ha de trobar i sacrificar l'Amulet de Yendor al seu du. L'Amulet es troba entre els nivells ms profunds i difcils del joc. La consecuci d'aquesta tasca atorga al personatge el regal de la immortalitat. (es diu que el personatge ascendeix), el personatge obt l'esttus de semidu o semidevesa. A ms de la tasca principal existeixen diverses tasques secundries que han de ser completades pel cam.

El personatge s acompanyat inicialment per un animal de companyia, tpicament un gat o gos petits, encara que els cavallers comencen amb un poni. El jugador pot canviar el nom de la mascota i pot domesticar altres bsties i fer que el segueixin donant-les menjar en cas de ser animals domstics o per mitjans mgics si no ho sn. Les mascotes sn molt tils, no noms per assistir al personatge en el combat, sin tamb per detectar tems malets i per robar a les botigues.

Al contrari del que pot fer pensar la seva simplesa grfica, aquest joc t centenars de tems nics, situacions, monstres i personatges, que proporcionen multitud d'oportunitats d'interaccionar amb la realitat del joc. Algunes d'aquestes sn rares i de vegades divertides. Per exemple:
  You fall into a pit! You land on a set of sharp iron spikes!--more--
  The spikes were poisoned! The poison was deadly...--more--
  Do you want your possessions identified?
  
  "Has caigut dins d'un forat! Vas a parar a sobre de pues de ferro!--ms--
  Les pues estaven enverinades! El ver era mortal...--ms--
  Vols identificar les teves possessions?"

(Aix es coneix com YASD, que significa Yet Another Stupid Death "Encara una altra mort estpida".)

L'opci "Do you want your possessions identified?", abreviat com DYWYPI, es dna al final de cada partida, permetent conixer al jugador les propietats desconegudes dels tems que hagi trobat.

Un cert percentatge de les vegades en qu un jugador mor, el nivell on el personatge ha mort s desat i aquest nivell s'integra en les masmorres d'una partida posterior, amb totes les possessions de l'ex-personatge, el seu fantasma i el seu botx. Aix es fa mitjanant els bone files "fitxers d'ssos", que es desen a l'ordinador on s'estava executant el joc. Per tant, un jugador que estigus jugant a un servidor pblic (mitjanant telnet) podria trobar-se les restes de molts altres jugadors. Aquests fitxers d'ossos tamb es poden intercanviar entre jugadors.

Sovint es diu que "el DevTeam pensa en tot" the DevTeam thinks of everything (acrnim TDTTOE); per qualsevol cosa que el personatge pugui fer, probablement ja existeixi una resposta plausible.

Per exemple, si es prova de ficar una poci dins d'ella mateixa el joc respon:
  That is a pottion bottle, not a !
  "Aix s una ampolla amb una poci, no una ampolla de Klein!"

O si es prova de baixar unes escales carregat de pes el joc respon:
  You fall down the stairs.
  "Caus per les escales"

Les errades, els missatges divertits, les histries, les experincies i les idees per a la propera versi es discuteixen al grup de notcies d'Usenet, rec.games.roguelike.nethack, comunament conegut com "RGRN".

Encara que NetHack s molt difcil, els jugadors veterans de vegades intenten dur a terme "conductes" comprovades pel joc, s a dir, restriccions voluntries en el seu comportament dins del joc. Algunes d'aquestes sn: portar una dieta vegetariana, ser ateu, no aconseguir objectes per mitj de mgia (wishing), i l'excepcionalment difcil conducta pacifista, en la que un jugador no pot matar directament cap criatura (aquests jugadors sovint fan servir animals de companyia molt poderosos per que lluitin per ells). Algunes conductes no sn comprovades pel joc per alguns jugadors les duen a terme, com ara la castedat o l'speedrunning (acabar el joc el ms rpid possible).

 Fitxers spoilers .
En el transcurs dels anys els jugadors han compilat una extensa documentaci de tots els aspectes del joc, des de instruccions per passar certs obstacles fins a frmules detallades explicant la probabilitat de qu quelcom passi a dins del joc. L'obtenci d'aquesta informaci a partir del codi font del joc s coneguda com source-diving. A aquests documents se'ls coneix collectivament com a spoilers.

Existeixen opinions variades respecte a l's dels spoilers. NetHack s considerat un dels jocs ms difcils de tots els temps, degut a la manca intencional de funcionalitat per recarregar un joc desat desprs de cometre una errada. Incls amb accs complet a tots els spoilers, el joc encara presenta una dificultat considerable. Molta gent ha jugat durant molts anys sense ascendir. Alguns consulten els spoilers extensivament mentre juguen, altres noms la informaci com, i altres escullen fer servir la seva memria noms 

 Grfics .
La segent s una mostra d'una sessi de joc tpica amb el que es podria considerar "grfics millorats" amb smbols ASCII addicionals (8 bits per carcter):





Clau:
@ - El personatge del jugador;
d - Un gos (en aquest cas s la mascota del personatge);
$ - doblers;
` - roca gran o esttua;
< - escales amunt;
? - encanteri;
_ - altar;
+ - porta tancada;
( - eina (un llum, un pic, una bossa, etc.);

A sota del mapa es troba la lnia d'estatus. En aquesta hi consta primer el nom de l'heroi i el seu rnquing professional basat en la seva experincia. St vol dir fora (strength), Dx destressa (dexterity), Co constituci, In Intelligncia, Wi coneixement (wisdom), Ch carisma (charisma) i Chaotic ("catic") s l'alineaci. La propera lnia mostra el nivell de les masmorres en el que es troba el personatge (incrementant amb la profunditat), els diners, punts de vida, poder mgic, classe d'armadura, experincia i temps (en nombre de torns). L'estat de gana del personatge, que va de Satiated a Fainting (saciat a dbil) hauria d'aparixer desprs, per no es mostra perque en aquest cas era normal.

A part del mode de text original, hi han interfcies que canvien el text per representacions amb imatges, o icones per representar els objectes al joc. Les interfcies inclouen les que fan servir X11 i la similar per Windows, les llibreries Qt, i les GNOME. Tamb hi ha versions amb grfics millorats en forma de projeccions isomtriques basades en SDL com Falcon's Eye/Vulture's Eye i tamb la tridimensional basada en OpenGL anomenada noeGNUd.

 Personatges notables (apart del jugador) .
El Wizard of Yendor, "Mag de Yendor", tamb conegut com Rodney ("Yendor" a l'inrevs);
El rei Croesus, senyor del Fort Ludios.
L'Oracle de Delphi;
Vlad l'empalador, basat en Vlad III Dracula i la histria de Drcula.
El Gorgon Medusa, basat en la Mitologia grega.
Diversos dimonis, com Asmodeus, Demogorgon, Baalzebub, Dispater, i Orcus. Els dimonis que apareixen en NetHack s'originen del joc de rol Dungeons & Dragons, encara que alguns dels seus noms venen de la mitologia clssica.
Izchak Miller, un dels membres fundadors del DevTeam, expirat l'1 d'abril de 1994 a causa d'un cncer. Donat que ell era el responsable, entre altres coses, de la lgica dels botiguers del joc, el nom del propietari de la botiga d'illuminaci es va canviar pel seu com a tribut. El DevTeam va dedicar la versi 3.2 de NetHack a la seva memria. Molts jugadors que normalment matarien tots els personatges del joc sense miraments no maten a l'Izchak com a signe de respecte.

 Criatures notables .

La cockatrice: Un tpic exemple d'una criatura complexa de NetHack. El contacte directe amb aquest monstre pot convertir el personatge en pedra, per tant atacar-la amb les mans nues no s recomanable. Per si el personatge en mata una el cos d'aquesta es pot fer servir d'arma (sempre que es facin servir guants). A ms si el personatge s femella i es canvia de forma (polymorph) en una cockatrice, aquesta pot posar ous que tenen diverses aplicacions interessants. Un altre cas de "el DevTeam pensa en tot". Una de les causes de mort comentades ms com s tenir agafat el cos d'una cockatrice com a arma amb massa crrega de pes i llavors caure per unes escales per acabar a sobre del cos de la cockatrice, convertint-se en pedra.

L'ull flotant: Un monstre sense cap forma activa d'atac i un dels ms perillosos per a jugadors inexperts. Si el personatge ataca un (o xoca contra un) mentre no est cec o no s capa de reflectir la seva mirada, hi ha una probabilitat molt alta de qu el personatge quedi immbil durant molts torns, deixant-lo indefens contra atacs d'altres monstres. Les causes de mort ms humiliants (com morir per l'atac d'una petita salamandra) sovint sn a causa de l'encontre amb un ull flotant. D'altra banda, menjar-se el cos d'un ull flotant dna al personatge telepatia.

La formiga soldat: Encara que aquest monstre no t habilitats inusuals, sovint sorprn els jugadors poc preparats. Aquestes criatures es mouen en eixams, sn molt rpides i difcils d'atacar. Al servidor pblic de Nethack alt.org sn la causa ms com de mort entre els jugadors. ;

La nimfa: T el seu origen en la mitologia grega, aquestes criatures sn femelles amb un carisma astorador. Aconsegueixen seduir d'igual manera a homes i dones, roben les pertenences del personatge que hagi caigut a les seves mans i tot seguit es teletransporten a una altra part del nivell, sovint deixant al jugador pitjor preparat per enforntar-se a altres criatures.

El mind flayer (Illithid): Aquesta criatura (i el seu parent ms poders, el master mind flayer) s molt perills en combat cos a cos, donat que pot extreure i menjar-se parts del cervell de l'oponent. Aix no noms causa una prdua d'intelligncia eventualment fatal, per pot tamb causar que la vctima no recordi informaci sobre els nivells que havia visitat abans, o les propietats dels tems que porti a sobre. Com un altre exemple de "el DevTeam pensa en tot" un mind flayer es troba en un desavantatge significant quan lluita contra criatures sense cap.

 Desenvolupament .
NetHack, com s'ha indicat abans, ha estat desenvolupat pel DevTeam. Aquest grup no discuteix pblicament les versions en progrs, i publiquen noves versions sense cap avs previ. Per mantenen una llista d'errades al codi (sense els pegats per solucionar-les) al seu lloc web. De vegades, i de manera no oficial, terceres persones publiquen pegats entre versions.

 Altres versions i interfcies .
Interplay va produr una versi del joc en primera persona anomenat Dungeon Hack, per no va incloure moltes de les petites funcionalitats que fan que NetHack sigui un joc tant profund.

Una variant, Falcon's Eye, ofereix una visi isomtrica del mapa de les masmorres. Per el seu desenvolupament es va abandonar i ha sigut reemplaat pel projecte Vulture's Eye.

Una altra interfcie, noeGNUd, permet vista de text, vistes isomtriques, i interfcies 3D ms avanades.

Molts jugadors experts de NetHack prefereixen la interfcie de text original, perceben que les alternatives grfiques fan perdre l'atenci de la jugabilitat i l's de l'imaginaci.

Slash'EM (Super Lots of Added Stuff Hack - Extended Magic) s l'nica variant de Nethack encara (2006) en desenvolupament. NetHack s un joc de codi obert o sigui que qualsevol pot editar el codi i crear noves variants.

nethack-el  s un mode d'Emacs per jugar a NetHack escrit per Ryan Yeske  i Shawn Betts .

 Referncies culturals .
La llarga vida de NetHack l'ha portat a una ampla acceptaci en la cultura informtica, amb referncies constants fetes al joc en cercles socials, a l'Internet, en altres jocs i en cmics on-line, com a User Friendly.

Quan el personatge hallucina, els monstres semblen criatures d'altres mites, universos de ficci o de la cultura pop: aix porta als descobriments o referncies a fonts tant dispars com El senyor dels anells, The Hitchhiker's Guide to the Galaxy, Star Trek, Star Wars, BattleTech, Discworld, Zork, i fins i tot Pokmon.

 Enllaos externs .
NetHack lloc web oficial;
The NetHack Index (llarg ndex de llocs relacionats amb NetHack);
Yet Another NetHack Site (amb spoilers actualitzats);
NetHack 3.4 spoilers;
A Bibliography of NetHack's Database;
The Annotated NetHack File;
NetHack.de Sascha's and Raph's NetHack Site;
Annual NetHack Tournament;
Hearse, una aplicaci per compartir fitxers d'ssos;
List of NetHack spoilers;
NetHack Bingesoft i pegats diversos;

 Servidors pblics .
Existeixen diversos servidors pblics per permetre a qualsevol jugar a NetHack mitjanant telnet:

alt.org public NetHack Server Lloc on es va produir una ascensi amb 2 bilions de punts; les morts de personatges, ascensions, etc es retransmeten al canal #nethack en Freenode per un bot anomenat Rodney.
Ars Technica NetHack Server;
Slackwell.com public NetHack Server, mant estadstiques detallades i l'habilitat de veure jugar altre gent en temps real.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65911" title="Francis Bacon" nonfiltered="1125" processed="1112" dbindex="26199">


Francis Bacon, 1r Vescomte de St Albans,(Londres, 22 de gener del 1561   Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626) va ser un filsof, estadista, francma i assagista angls. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat Vescomte de Sant Albans el 1621, extingint-se els dos ttols nobiliaris a la seva mort.

Va comenar la seva vida professional com a advocat, per la seva fama es deu al seu paper com a filsof i defensor de la revoluci cientfica. La seva feina estableix i popularitza una metodologia inductiva per a la investigaci cientfica. La inducci consisteix en extreure coneixements del mn natural a travs de l'experimentaci, l'observaci i l'examen d'hiptesis. En el context del seu temps, aquests mtodes estaven conectats amb les tendncies ocultistes de l'hermetisme i l'alqumia.

Entre les obres ms destacades de Bacon s'hi troben New Atlantis (Nova Atlntida), Essays (Assaigs), The Colours of Good and Evil (Els Colors del B i del Mal) i Meditationes Sacrae. En aquest darrer hi trobem el seu conegut aforisme "el coneixement s poder".

Ja des del segle dinou, Bacon ha estat considerat per moltes veus com el veritable autor de les obres atribudes a Shakespeare.

Francis Bacon s un dels autors ms importants de la Histria, i alguns analistes el troben com l'iniciador del Moviment Filosfic de l'Empirisme Britnic. Afirma que com la Cincia d'Aristtil s'ha mostrat incapa de descriure el Mn, la seva Lgica, s a dir, la seva Metodologia de la Cincia ja no s vlida, i per aix cal trobar un nou Mtode de la Cincia. Analitza els errors cientfics i els classifica en 4 grups: 

. dols de la Tribu (Sn els errors deguts a les inclinacions naturals).
. dols de la Caverna (Sn els errors deguts a l'educaci rebuda o el carcter individual).
. dols del Foro (sn els errors deguts a les limitacions del llenguatge). 
. dols del Teatre (errors deguts a acceptar el pensament dels antics).

La inducci per arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars es fa a travs de les segents taules:
. Taula de la Presncia (Analitzem quan apareix el fenomen estudiat).
. Taula de l'Absncia (Analitzem quan no apareix el fenomen estudiat). 
. Taula dels Graus (Analitzem quina gradaci posseeix el fenomen estudiat). 
. Taula de l'Exclusi (Separem les qualitats esencials de les accidentals).

Una altra novetat molt destacada del pensament de Francis Bacon s la segent: fins la seva poca, els cientfics no tenien cap tipus de pretensi prctica del seu coneixement: Filosofaven perqu consideraven que era positiu per a ells com a individus, en canvi, Bacon veur la possibilitat  que la cincia fos positiva no a nivell individual, sin a nivell general, ja que la cincia permet conixer com s el mn, i per tant dominar-lo. Saber s poder. Aquesta visi de la utilitat prctica de la cincia en millorar la qualitat de vida dels ssers humans en general, neix del pensament de Francis Bacon.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65912" title="Llicncia Pblica General de NetHack" nonfiltered="1126" processed="1113" dbindex="26200">
La Llicncia Pblica General de NetHack (NetHack General Public License) s la llicncia de programari que el joc d'ordinador NetHack fa servir. La llicncia es basa el la de Bison. Aquesta llicncia est certificada com a llicncia de codi obert per l'Open Source Initiative.

 Enllaos externs .
NetHack General Public License;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65916" title="Parsit" nonfiltered="1127" processed="1114" dbindex="26201">

Un parsit s un organisme que passa gran part de la seva vida als teixits d'un altre organisme, al qual li causa un dany per sense arribar a matar-lo directament. L'espcie que du a terme el procs es denomina parsit o hoste i l'espcie parasitada s'anomena hostatjador. El parasitisme es dna en tots els tipus d'ssers vius i en tots els ecosistemes.

Els danys causats pels parsits poden prendre diferents formes, des de patologies directes fins a efectes ms subtils com canvis de comportament de l'hoste. Per exemple, alguns cucuts ponen els ous en nius d'altres espcies de manera que les seves cries sn alimentades per pares aliens, la cria de cucut creix ms de pressa que les altres fins que les fa fora del niu.

La interacci biolgica entre l'hoste i el parsit pot arribar a convertir-se en simbiosi si el parsit en comptes de perjudicar l'hoste li proporciona algun benefici.

Es distingeixen dos tipus de parasitisme, el necrfag i el biotrfic. Els necrfags sn parsits que utilitzen el hostatjador fins que el maten, en canvi el biotrfics mantenen viu l'hoste. Tamb es classifica en ectoparasitisme, en el cas de parsits que viuen a l'exterior de l'hoste i endoparasitisme, en el cas de parsits que viuen a l'interior de l'hoste, com ara la tnia en els mamfers.

Evolutivament parlant, el parasitisme biotrfic s un sistema de vida molt reeixit. Si s'usa una definici mplia, fins a la meitat de les espcies animals tenen alguna fase de la seva vida com a forma parsita, i gaireb la totalitat del animals salvatges hostatgen algun parsit.


 Articles relacionats .
Parasitologia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65917" title="Regne de Toledo" nonfiltered="1128" processed="1115" dbindex="26202">




El Regne de Toledo s el nom donat al Regne dels visigots a Hispnia. El perode a considerar va des del 507 fins aproximadament el 725, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimnia (desprs de la invasi rab del 711).

Derrotats els visigots a la batalla de Vouill (507), la conseqncia inevitable va ser la perduda d'Aquitnia i Novempopulnia fins a la barrera dels Pirineus. La Provena fou ocupada pels ostrogots i noms la Septimnia fou conservada mes enll dels Pirineus.

Els visigots es van traslladar en massa des d'aquestes regions cap als seus dominis a Hispnia. Durant uns mesos, i potser uns anys (507 a 509), centenars de visigots, amb les seves famlies, els seus esclaus i els seus cercles prxims, van travessar els passos pirinencs per establir-se principalment a l'altipl, on des feia anys s'havien fundat el que es podrien anomenar "colnies" visigodes.

A la batalla de Vouill va perdre la vida el rei visigot Alaric II. El seu fill Amalaric era encara un nen. Sembla que un grup de magnats va optar per proclamar al jove Amalaric per donada la situaci de guerra la majoria dels nobles visigots, reunits a Narbona, van aclamar com rei a Gesaleic, fill ilegtim d'Alaric II (si b la monarquia visigoda era electiva i els nobles haguessin pogut elegir rei entre persones diferents dels familiars o descendents del rei difunt).

Mentrestant els francs van entrar a Tolosa, que va ser incendiada.

Isidor de Sevilla, cronista d'aquest perode, explica que el rei Gesaleic "retorn a Hispnia". De les seves paraules i dels fets conegut sembla deduir-se que el rei Gesaleic, sentint-se insegur a Narbona desprs de la caiguda de la capital Tolosa, abandon Narbona, per establir les seves lnies defensives ms enll dels Pirineus. De fet, en una data indeterminada entre finals de l'any 507 i principis de l'anys 509, i molt probablement al llarg del 508, els Francs van ocupar Narbona.

El rei ostrogot d'Itlia, Teodoric, avi del jove Amalaric, va intervenir en la lluita, i les seves tropes van entrar en territori visigot (probablement el 508 o principis del 509) al comandament del general Ibbas. Aquest va recobrar Narbona, expulsant als francs (probablement el 509), i el 510 va obligar als exrcits franc i borgony que assetjaven Arle (on resistia una guarnici visigoda que mancava d'aliments) a retirar-se.

 El Regne de Barcelona .
Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja en l'any 507 i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne. Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itlia, per el 511 "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" probablement un partit visigot oposat a la influncia ostrogoda. En represlia per l'esmentada aliana el general Ibbas va expulsar a Gesaleic de Barcelona, obligant-lo a fugir.

El general Ibbas va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric (511), fill de Alaric II i nt (per part de mare) de Teodoric el gran. El nou rei noms tenia nou anys d'edat, pel qual el propi Teodoric va assumir la regncia. Un intent de Gesaleic de recuperar el poder va ser derrotat prop de Barcelona, i l'exrei va morir quan fugia cap a Borgonya.

Durant el perode que Teodoric va governar sobre els Visigots, la seva atenci es va centrar a Septimnia o Narbonense. Teodoric va recuperar algunes ciutats de la Narbonense que havien caigut a poder dels Francs (Rods, Besiers...), mentre el domini visigot a la zona de la Vall de l'Ebre fins a l'altipl, es mantenia precriament. 

Se sap que el 524, en el Concili de Lleida, els bisbes de la Tarraconense all reunits van considerar necessari declarar que els clergues que celebressin serveis sagrats en ciutats assetjades no havien de vessar sang, ni tan sols la dels seus enemics, car de fer-ho se'ls castigaria amb severes penes. Com no existeixen notcies d'atacs francs al sud dels Pirineus abans del 531, cal concloure que les "ciutats assetjades" que s'esmenten eren sens dubte les vctimes d'atacs vascons.

 Regne de Narbona .
Teodoric va morir el 526, i el seu nt i pupil Amalaric es va convertir en rei pel seu compte, actuant des d'aleshores per dret propi. Aviat va signar un tractat amb el nou rei dels ostrogots, Atalaric (un altre nt de Teodoric), tractat que afavoria als visigots. El rei ostrogot va tornar al visigot el tresor real, del qual Teodoric s'havia apropiat (el tresor visigot va ser salvat per Teodoric de mans dels Francs, a Carcassona, i des d'aleshores va passar al seu poder). A ms el tractat establia que els ostrogots i visigots casats entre ells podrien escollir lliurement la seva nacionalitat; la frontera visigoda amb els ostrogots a Provena va quedar fixada en el bra occidental del delta del Roine, quedant Ugernun (Bellcaire) i Uss en territori ostrogot. El territori comprs entre el bra occidental del Roine i els Pirineus va quedar a poder dels visigots constituint la provncia Narbonense o de Septimnia. Amalaric va fixar la seva residncia a Narbona, i no va viatjar gaireb mai al sud dels Pirineus. Es va casar amb la princesa Clotilde, filla de Clodoveu, a qui va voler convertir en arriana i suposadament la va maltractar. Clotilde va cridar als seus germans i Khildebert va envair el regne visigot, va ocupar Narbona i va entrar a Barcelona (531) i Amalric fou assassinat all mateix. Els francs es van retirar emportant-se a Clotilde.

Mort Amalaric el va succeir l'ostrogot Teudis que es va installar a Barcelona. Sembla que Teudis dirigia un partit hostil al rei mort, i que potser ja s'havia alat en rebellia abans de la mort del seu antecessor, en ocasi de l'esclat de la guerra contra Khildebert. Va lluitar contra els francs i contra els bizantins. Va traslladar la capital a Toledo abans del 546.

 El Regne visigot de Toledo .
Amb el trasllat de la capital a Toledo pel rei Teudis s'entra al perode estricte del Regne de Toledo. El trasllat fou a una data anterior al 546. Teudis va morir assassinat en el seu palau de Toledo el 548, sense que es coneguin els motius que van portar al crim. Teudisel fou de la mateixa tendncia nobiliaria i fou assassinat possiblement per la tendncia oposada que va portar al tron a quila I, que va perdre el prestigi molt rpid en ser derrotat pels cordovesos, rebels o encara independents. La facci rival es va revoltar sota la direcci d'Atanagild, que va dominar la Btica i Cartaginesa (551). quila es va establir a Mrida i va cridar en ajut l'emperador bizant Justini. Els bizantins van desembarcar, van ocupar part de la Btica i la costa de la Cartaginesa, per no foren prou forts per ajudar al rei a dominar la revolta, i fou un altre cop derrotat, i poc desprs assassinat, essent reconegut com nic rei Atanagild.

Atanagild va voler expulsar els bizantins, per aquests van enviar un nou exrcit i van mantenir la part esencial dels dominis que ja havien establert. Vers el 560 es va acordar la pau i es va establir formalment en els territoris bizantins la provincia bizantina d'Hispnia (Spania). Atanagild va morir de mort natural el 567 i desprs d'un interregne, va obtenir el suport dels nobles Liuva I dux de la Narbonense. 

Liuva va associar al seu germ Leovigild. El 572 aquest va quedar com a rei nic i va iniciar una rapida expansi: contra els bizantins, contra els sturs, contra els cntabres, contra els araucons de la frontera gallega, contra els sueus i contra els vascons. La revolta del seu fill Hermenegild, convertit al catolicisme, va afavorir els vascons que van fer una devastadora expedici que va arribar a Catalunya el 581, pero el rei els va rebutjar i va construir Victoriacum a la plana d'laba, una fortalesa per mitj de la qual els podria controlar. Desprs de sufocar la revolta del seu fill, el 584 va conquerir el regne sueu.

La conquesta musulmana.
El 710 una petita expedici a la pennsula Ibrica va permetre comprovar que era fcil creuar-la. Els dos partits que es disputaven el poder al regne visigot van demanar ajuda als musulmans, segurament a travs del governador de Ceuta, Olban. Mussa va consultar qu fer al califa Al-Walid, qui segons la tradici li va contestar: "guarda't d'arriscar els musulmans a travs dels perills d'una mar de violentes tempestats". Per sembla que Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo. Triq va creuar l'estret el 711, segurament com aliat del pretendent quila (que tenia el suport de la Tarraconese i la Septimnia), i va derrotar el rei visigot Roderic (que tenia el seu suport principal a la Btica i Lusitnia) , i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de fer entrega a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa.

El 712 Mussa va deixar el seu fill Abd-Allah com a governador delegat a Ifrqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exercit de divuit mil homes a territori visigot. Ocup Medina-Sidonia, Carmona i Sevilla sense lluita i desprs va atacar Mrida on es concentraven les forces afins a Roderic i que fou ocupada desprs d'un any de setge el (30 de juny del 713). Durant el setge el rei quila es va presentar a Toledo i Triq el va enviar a Mussa, partidari d'establir el domini musulm a Hispnia qui el va remetre al califa. Avanat el 712 o potser el 713, quila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, cam de Damasc, mentre un emissari de Mussa feia el mateix cam amb un missatge recomanant l'annexi.

De Mrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissi dels magnats, senyors i ciutats, obligant-se a ser fidels al val d'Hispnia, a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada sbdit cristi; en canvi se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religi, i les esglsies no podrien ser cremades. Els comes i duces que se sotmetien rebien les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el pas, als que havien participat a la conquesta, menys la cinquena part pel califa. Els impostos recaptats serien per a Mussa, que enviaria la cinquena part al califa. A l'arribar Mussa a Toledo el va rebre, entre d'altres, Oppas, germ el rei quila. Molts magnats gots van fugir de la ciutat en saber que Mussa no venia com a aliat sin com a conqueridor. Segurament l'any segent, el 714, Mussa va pujar cap el riu Ebre, i desprs d'ocupar per la for Ocilis, va arribar fins a Saragossa, que va ocupar sense lluita i on va rebre la submissi de Cassi i es va conixer que quila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne i l'havia cedit al califa a canvi d'sser reconegut comes, recobrar els seus bns, segurament expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va sser el ttol jurdic en qu es fonamentar el domini musulm a Hispnia, i des de llavors Mussa va ser realment val. Els gots no ho van acceptar i van elegir un nou rei, anomenat Ard.

Mussa va marxar contra l'est del pas, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucci de Tarraco, on Aquila primer i segurament desprs Ard, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistncia va fer desistir a Mussa de seguir cap a Narbona, capital d'Ard. Llavors Mussa va fer el seu avan cap l'oest. Conquer Seguia, per les terres no van ser distribudes entre els soldats, desprs de deduir la cinquena part del tresor. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perd per suposant-se que anava dirigit als vascons que vivien a la ciutat, perqu desprs va penetrar a terres vascones, per el pas era tant pobre i la gent anava despullada que Mussa en va sortir rpidament desprs de rebre un submissi ms que terica. D'all va passar al territori de la depressi basca, i a Cantbria, on els magnats locals es van sotmetre rpidament, passant llavors a Galcia on tampoc va trobar resistncia.

El Setembre del 714 Mussa i Triq ibn Ziyad van passar cap al Sud de la pennsula amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifrqiya on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missi. El comte Casi abans esmentat, viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats. Mussa va arribar a Damasc poc abans de la mort del califa Al-Walid (que va morir a comenaments del 715). El govern d'Hispnia, amb seu a Sevilla, va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, fill de Mussa, que es va casar amb Egilo, vdua del rei Roderic.

 Societat visigoda .
Els visigots de l'poca a cavall entre el segle V i el VI dominaven certs oficis manuals, com ferrers, fusters, terrissaires i altres, per entre ells no havia arquitectes, escultors, pintors, vidriers, miners i altres professions de cert nivell, i per aquest oficies es valien dels "romans" (es a dir la poblaci romanitzada no visigoda).

Els visigots no tenien amonedadors, valent-se per a aix, tamb, de "romans". La moneda que usaven eren els tremisses romans ( 1 tremis = 1/ 3 de solidus).

Els visigots parlaven el got, de la mateixa manera que els ostrogots i els vndals (amb petites diferncies dialectals), per en les lpides funerries les inscripcions figuraren en llat.

Els visigots seguien al principi el costum rom d'enterrar les cendres dels morts amb alguns bns, per els romans de les ciutats van abandonar l'hbit al segle IV (al camp una mica ms tard), mentre que els visigots semblen haver-la abandonat tamb cap al segle VI, desprs de la conversi al catolicisme. Els gots no practicaven la incineraci i s'enterraven en tombes poc profundes generalment envoltades de lloses, amb una llosa a sobre i una altra sota a manera de tat. Les famlies s'enterraven normalment a la mateixa tomba, que s'obria quan un familiar (generalment el marit o la muller) del primer difunt moria. Els cadvers s'enterraven vestits i en posici horitzontal amb la cara cap dalt i orientats a l'est. En els cementiris excavats, amb els cossos apareixen alguns ornaments, objectes de metall (especialment sivelles de cintur), armes i armadures; el costum de collocar objectes de terrisseria havia desaparegut al segle VI. Objectes de vidre (especialment vaixelles) no sn molt nombrosos, aix com tampoc les incrustacions, els esmalts i les vaixelles de bronze, encara que si sn relativament nombrosos altres objectes de bronze, constituts majoritriament per sivelles i la part posterior d'algunes fbules.

Se sap que els vestits de les dones estaven recollits en les dues espatlles amb fbules cap a a sota, i un cintur de cuir en la cintura. L'estil d'aquestes fbules va ser evolucionant.
Els homes usaven cinturons amb sivelles del tipus llamado got (usades per visigots i ostrogodos) ovals amb el clavell adornat en la seva base, estil que tamb va anar evolucionant, sorgint altres tipus de sivelles.

D'acord al principi d'hispitalitas, a cada magnat got li corresponien dos teros de cada fundus (hisenda). No es podia apoderar del ter que romania en mans del propietari. Aquests dos teros es repartien entre els servidors: Bucellaris i Saions. Es creu que aquestes propietats concedides als magnats visigots, estaven exemptes d'impostos; per aix no estava perms als gots apropiar-se d'altres terres de "romans" doncs amb aix provocaven perdudes al Tresor. En canvi probablement si estaven subjectes a impostos aquelles altres propietats adquirides per visigots diferents de les concedides a dos teros. Probablement la recaptaci dels impostos corresponents a aquestes altres terres estava en mans dels mateixos Exactores que recaptaven els impostos entre la poblaci "romana".

Categories socials a la justicia .

Les penes variaven entre un home ric un un pobre (era el jutge qui determinava l'estatus social de cadascun), sent molt ms dures per als pobres que per als rics. Tamb distingien entre els delictes d'un home lliure (ric o pobre) i els d'un esclau. Entre els homes lliures es distingien els maiores i honestiores (rics) dels inferiores i/o humiliores (pobres). Les penes ms dures eren per als esclaus, desprs per als inferiors i finalment per als majors o honestiores.

Al principi era una divisi entre rics i pobres, per progressivament sol van ser considerats maiores els duces (dux), els comtes (comites) i els gardings (gardingi, que eren uns cortesans prxims al rei), quedant fora de tal consideraci social els Thiufadi (caps militars), per la qual cosa la classe dels maiores podrem dir que va quedar reservada a una espcie d'aristocrcia, mentre per sota d'ella es trobaven els inferiors en un escala molt amplia, en el punt ms alt del qual es trobaven notables visigots rics.

Les persones notables (digna idoneaque persona) rebien sovint cstigs tous (per exemple exili) i/o confiscaci de propietats, per els pobres (indigna et pauperior persona) que no tenien res que pogus ser expropiat, rebien forts cstigs, sovint vinculats a treballs forats. Especialment greus eren les sancions de certs delictes quan els cometia un agent d'una propietat real.

Khindasvint arrib a declarar illegal el que un inferior pledegs amb un honestior (en el sentit de noble) als tribunals.

El got que fos condemnat a pagar una multa i no pogus pagar-la era venut com esclau (en algunes ocasions l'esclavitud era substituda per la pena de esse fuetejat). Pel que sembla el cas era relativament freqent. La venda com esclau del que no podia pagar la multa, era el principi general encara que existien excepcions.

El got lliure condemnat per lladre rebia cent fuetades, i havia de retornar nou vegades el valor d'all robat a la vctima i si no podia pagar es convertia en esclau del perjudicat. Si era esclau, ell rebia les fuetades i el seu amo havia de retornar sis vegades el valor d'all robat a la vctima, i posat cas que l'amo no volgus pagar l'esclau passava a la vctima del robatori.

El got que acolls a un bandit a casa seva seria fuetejat, per si era ric el jutge podia disminuir la condemna. Si era agent d'una propietat seria cremat viu.

Es coneix la pena d'exili i la de confiscaci (substituda en els pobres pels treballs forats en mines o planters).

Per danyar un cercat s'havia de pagar la perdua o reparar-se i una multa de deu sous (en els pobres la multa se substitua per cinquanta fuetades, i en els esclaus cent fuetades).

La negativa a prestar testimoni suposava la perduda del dret de testimoniar per sempre (el pobre rebia a ms cent fuetades).

Falsificar o deteriorar un document real comportava la confiscaci de la meitat dels bns (a un pobre se li amputaven les mans)

Treure a un esclau o deutor d'una esglsia (arriana) on s'hagus refugiat, sense haver obtingut perms del bisbe per fer-ho, suposava que el jutge podia imposar una multa de cent sous (trenta als pobres, que de no poder pagar-la serien fuetejats cent vegades en pblic). La multa havia de ser pagada a l'Esglsia a la qual s'havia impedit exercir el dret d'asil.

En cas d'homicidi els gots pagaven una compensaci (wergild) als parents de l'assassinat; aquesta multa se satisfeia en bestiar per ms tard, ja al segle VI, es va passar al diners, fixant-se l'import en tres-cents sous. Si no podia pagar era venut com esclau (aquest era l'inevitable dest dels assassins que no fossin rics). Quan l'homicidi era sense intenci no existia cap cstig.

Al llarg el segle VI van estar en vigor diverses lleis referents a lesions corporals que semblen arrencar del segle anterior. Sembla que els culpables havien de pagar una suma fixada pel jutge. Aquestes lleis van desaparixer al segle VII (donant pas al tali).

La Llei visigoda imposava la pena de mort per l'assassinat d'un parent, per provocar avortaments i per l'assassinat perpetrat per un home que entrava armat a casa d'un altre per matar al propietari de la casa. Els parents no podien prendre la justcia per la seva m, i les penes eren imposades pel legislador regi. A ms estava expressament prohibit perseguir als parents del culpable quan aquest no podia ser castigat; la Llei assenyalava que sol el culpable havia de pagar pel delicte, i protegia expressament als parents, vens, hereus i altres que podien ser vctimes de represlies segons l'antiga costum.

 Gots esclaus .

Sembla que durant anys els gots podien vendre als seus fills com esclaus, si ben aquesta prctica va ser prohibida per Euric i desprs per Leovigild.

 Llaos de sang i querelles generacionals .

Se sap que al segle IV els llaos de sang constituen la base de la societat visigoda, per a mesura que van transcrrer els anys (i els segles) aquests llaos de sang van ser perdent importncia, i sembla que al segle VI comptaven ben poc (o res) davant la Llei. Per es creu que entre els particulars seguien tenint importncia; amb tot tenim exemples en temps de Khindasvinto (mitjans del segle VII) que un home no es prenia la molstia de perseguir a l'assass d'un dels seus parents, i que aquell que ho fes no comptava amb el suport de la Llei, sent l'Estat qui assumia la seguretat de les propietats i les vides, i no els parents. 
Els parents de les vctimes podien ser compensats pels danys i perjudicis soferts, per no els corresponia a ells decidir-ho; els parents no tenien ni drets ni deures en cas de delicte, i el culpable s'enfrontava sol a la seva responsabilitat.

Les querelles no podien heretar-se generaci desprs de generaci (com ocorria antiguamente).

Vegeu tambe:
Hospitalitas;
Bucellari;
Sai;

Justcia per als ciutadans "romans".

L'administraci de justcia en el seu ms alta instncia corresponia al rei. En provncia administrava justcia el governador provincial rom, i per als casos menors hi havia jutges locals. Els colons i esclaus de les propietats reals estaven sotmesos, de la mateixa manera que els altres ciutadans, a la jurisdicci del governador provincial.

Els agents reals tenien instruccions de no intentar alliberar als seus subordinats de la jurisdicci del governador provincial rom, i aquest de no maltractar als agents reals, sobretot a instigaci del grup dels principals de la Cria (com sembla que succea a vegades).

Si un provincial (ciutad de provncies) era defraudat per un agent d'una propietat real podia presentar el seu cas davant el rei evitant la jurisdicci del governador provincial. El funcionari culpable podia ser condemnat a la foguera. Els reus podien apellar al judici del governador, llevat de si es confessava culpable d'un delicte important (homicidi, adulteri, mgia, enverinament o deutes al Tresor), quan era manifestament culpable o en casos de deutes evidents al Tresor. Probablement aquesta apellaci devia dirigir-se al rei, encara que aquest extrem no s clar. Un litigant que perdia dues vegades una causa civil no podia intentar-ho de nou per podia suplicar al rei la reobertura del cas.

Com el governador provincial (Iudex) no podia entendre en tots els casos (civils i criminals) els casos menors passaven a un magistrat municipal llamado deffensor. 
el qual no havia de pagar res al governador provincial, i si aquest acceptava un suborn havia de ser destitut i multat amb set-cents vint sous.

Justcia per als ciutadans gots .

La justcia per als ciutadans gots corresponia al comte de la ciutat i als jutges locals. S'ignora si els governadors provincials visigots (duces) tenien alguna funci de tipus judicial llevat de certes delegacions reals.

La majoria dels casos eren jutjats pels jutges locals, encara que el comte es reservava els assumptes ms importants, i tenia un dret d'apellaci sobre les decisions del jutge local, podent resoldre aquests apellacions pel seu compte o delegant en tercers. El comte podia castigar al Jutge local si aquest descuidava els seus deures.

Els delictes comesos per gots havien de ser denunciats davant el comes i el Iudex loci. La detenci corresponia a aquest ltim, per si no podia realitzar la detenci estava facultat per sollicitar ajuda al comte qui li havia de donar. Els casos eren jutjats pel comte i el Iudex loci o Jutge local.

Posat cas que el demandat fora declarat innocent el demandant havia de complir la pena a la qual s'hagus condemnat a un culpable. El Iudex loci vigilava el pagament de les multes i percebia un deu per cent d'elles; si agafava ms del 10% havia de retornar el doble.

Els jutges locals no cobraven per empresonar a acusats que desprs resultaven innocents, per per cadascun que resultava culpable rebia un ter d'un sou. Si es descobria que un jutge local havia estat subornat per castigar a un innocent, el jutge era executat; si havia estat subornat per a declararlo innocent (sent culpable i susceptible de pena de mort) havia de pagar al demandant set vegades la suma del suborn, era destitut de les seves funcions, i a ms estava obligat a portar davant els tribunals a aquell que el mateix havia declarat innocent sense ser-ho.

Els jutges locals podien jutjar tant a honestiores o maiores com a inferiors o humiliores; tamb podien jutjar a membres del clero. Si l'acusat era una persona massa important o poderosa, el jutge podia remetre l'assumpte al rei, qui podia jutjar-lo pel seu compte o delegar en el dux o en el comte. Si un magnat impedia la presncia de testimonis en un Tribunal, el cas es portaria al rei, i si no era possible al bisbe local o al dux provincial, que havien de forar als testimonis citats a acudir.

Els litigants no podien buscar el suport d'un noble (maior o potens) per guanyar el plet. Si un noble es negava a abandonar el Tribunal en ser requerit per a aix pel jutge local, aquest podia ordenar echarlo fora per la fora, i a ms imposar-li una multa de cent quaranta-quatre sous.

Les ciutats sota el domini visigot. Administraci romana i goda .

Dins de les ciutats convivien dues administracions: la visigoda i la romana. Tractarem totes dues per separat.

L'administraci ciutadana romana .

Els Consells locals ciutadans (Curiae) derivats de les institucions del baix Imperi, es mantenien en forma idntica al perode imperial.

Els Consells locals o Cries estaven integrats per consellers o curials, els quals no podien abandonar els seus llocs. No consta en el Breviari d'Alaric que els grans propietaris estiguessin exempts dels crrecs curiales, i fins i tot la titulaci de honorati (que designaria als membres de la noblesa) es va utilitzar per designar a certs curiales.
Es mantenia la necessitat d'un cert nivell de riquesa per ostentar el rang curial, que d'altra banda era hereditari. Ning nascut curial podia aspirar a un ofici que le lliurs dels deures de la cria. Els grans propietaris terratinents (Senadors) a l'haver perdut sovint la seva consideraci d'alta noblesa, havien d'exercir com curials. Sembla haver sorgit una casta destacada de curials, formada pel que sembla pels ms rics (anomenats principals), que tenien una organitzaci particular, per els seus aspectes sn desconeguts.

Si un curial aconseguia un lloc que li impeds desenvolupar les seves funcions, havia de buscar un substitut en el Consell, per si tal substitut no era satisfactori segons el parer dels altres membres del Consell, el curial absent havia de tornar a ocupar el crrec. Els curiales no podien vendre les seves propietats per escapar de les seves obligacions. Si ho feien la venda era nulla i el comprador perdia el preu. No obstant aix li estava perms vendre per pagar deutes al Tresor i a creditors confirmats per altres curials (els qui havien de signar el document de venda). Les vendes parcials de terres, o les vendes d'esclaus, precisaven del consentiment dels restants membres de la Cria. Els curiales no podien ser arrendataris de terres, ni estatals ni privades, ni podien avalar a un arrendatari. Tota propietat que s'arrends a un curial havia de ser confiscada pel Tresor.

Si arribava el cas que els bns d'un curial eren tan escassos que no podia desenvolupar adequadament el seu lloc, el cas havia de ser plantejat al rei. Estava prohibit als curials abandonar la ciutat en la qual exercien el crrec (amb l'abandonament intentaven eludir el desenvolupament del mateix). En cas de fer-ho se'ls podia exigir que desenvolupessin el crrec de curial a la ciutat que havien abandonat, i a la ciutat de dest.

No li estava perms a un curial prendre les ordres sagrades, per si ho feien havien de buscar un substitut per al Consell; en cas de no trobar-lo havien de tornar a ocupar el crrec curial, abandonant les funcions religioses, llevat si eren bisbes o capellans, car en aquest cas se'ls permetia seguir per perdien la facultat dispositiva en les seves propietats particulars; en aquest cas, si havia fills homes, la meitat dels bns al menys havien de passar a aquests els quals adquirien la condici de curials; si no tenia fills homes la meitat dels bns passaven al marit de la filla que normalment havia d'estar casada amb un curial (en cas de no ser curial al rebre els bns adquiria tal condici); finalment si la filla no estava casada, o no tenia descendents, la meitat dels bns passaven a la Curia. Tampoc estava perms als curiales ingressar en un monestir.

Els curiales no podien installar-se en les propietats d'altres (norma adreada especialment a evitar que certs curiales es posessin al servei d'un magnat qui per la seva influncia podia alliberar-los dels seus deures).

Posat el cas que un agent (actor) d'una gran propietat ocults a un curial per un perode superior a un any, sense coneixement del senyor, podia ser castigat; si el que l' ocultava era esclau havia de ser apallissat; si l'ocultaci es produa amb coneixement del senyor, les propietats d'aquest eren confiscades pel Tresor.

Les filles dels curiales que no tenien fills mascles, no podien casar-se amb els agents (actors) dels grans terratinents, ni tampoc amb un esclau. En cas d'incompliment desconeixem que cstig s'aplicava a l'actor que era lliure, per si coneixem la sort de l'esclau (fora actor o no), el qual era torturat fins que moria.

De fet les filles de curiales que no tenien germans homes estaven obligades a casar-se amb un curial sota amenaces de forts multes; si refusaven fer-ho o es traslladaven de ciutat havien de lliurar una quarta part dels seus drets hereditaris al Consell o Cria; si llegava els seus bns al seu esps no curial, aquest, al rebre els bns, adquiria la condici de curial.

Un curial que sol tenia fills illegtims, sols podia llegar a aquestos els bns si aquests fills entraven en la Cria. Si no tenia fills, legtims o illegtims, podia llegar els seus bns a tercers que no tinguessin la condici de curiales per una quarta part passava a la Cria, si b amb un dret de retracte (o opci de compra pel seu valor) per part de l'hereu.

Els curiales tenien diverses obligacions de les quals les principals eren:

La percepci d'impostos.
L'administraci de la ciutat i territori circumdant, en els seus diversos aspectes (jocs, serveis, provements, mercats, etc...);
Portar el registre de donacions de terres i altres propietats; registres de testaments i d'adopcions, i altres registres.
Nomenament de guardians.
Qestions relatives als bns i drets dels menors.
Qestions de justcia local.

Hi havia altres funcions menors que completaven el quadre d'una administraci que bsicament continuava la que es desenvolupava durant l'Imperi Rom Cristi.

Encara que els Curiales no estaven exempts de penes corporals, s'aconsellava (si arribava el cas) un tracte tou, i sol podien ser torturats desprs de plantejar el cas al rei o en cas de delictes considerats especialment greus (concretament la falsificaci de testaments i de documents pblics) els quals comportaven a ms la destituci.

El crrec principal d'una ciutat era el de Curator (Curador), que era l'encarregat de supervisar les finances locals. El crrec l'exercia algun dels membres de la Cria, amb l'nica condici d'haver ostentat amb anterioritat els crrecs inferiors (qestura, edilat i duumvirat)

El deffensor era el magistrat encarregat dels judicis menors. Era missi fonamental del deffensor la defensa de la Cria i del poble contra les autoritats superiors. De la mateixa manera que en el cas del Curator, per ostentar les funcions de deffensor tamb era precs que el curial en el que requeien hagus desenvolupat anteriorment els crrecs inferiors de la Cria. 

El Curial que transgreda la Llei que regulava l'ocupaci dels crrecs de defensor i curador, era destitut i se li enviava al rei perqu le apliqus el cstig corresponent.

El crrec de deffensor, al costat dels de Cancellarius i de Numerarius (ambds pertanyents al Officium del Jutge provincial o Iudex)., eren d'elecci dels ciutadans. No obstant aix el deffensor havia de ser confirmat per la Cria. Si disposava del seu crrec abans de la confirmaci pagava una multa de tres-cents seixanta sous.
El deffensor exercia el seu crrec pel termini d'un any (encara que a partir del Segle VII sabem que el termini es va allargar, per s'ignora en quant de temps). El deffensor no havia de pagar res al governador provincial, i si aquest acceptava un suborn havia de ser destitut i multat amb set-cents vint sous.

Les Cries designaven a diversos crrecs entre els curiales, encarregats de les diverses funcions administratives que corresponien a l'rgan. Tots aquests crrecs tenien menys importncia protocollria encara que calien per al bon funcionament de les ciutats. Bsicament es tracta dels qestors, els edils i els duunvirs.

Els qestors eren els encarregats d'administrar els fons obtinguts per la recaptaci d'impostos a la ciutat i el seu territori.

Els edils estaven encarregats dels diversos aspectes administratius, i s'ocupaven entre d'altres temes dels registres, mercats, provements i edificis pblics.

Els duunvirs anyals eren els encarregats dels assumptes poltics i realitzaven cada cinc anys el cens a la ciutat i les aldees prximes que d'ella depenien. A ms els duunvirs presidien la Cria o Consell local i les eleccions, administraven el patrimoni, decidien els assumptes de la defensa, organitzaven les festes i cerimnies religioses, portaven la jurisdicci contenciosa, imposaven multes, i desenvolupaven altres funcions de tipus local.

La recaptaci d'impostos estava dirigida per un curial anomenat Exactor. Era elegit anualment (en algunes ciutat bi-anualment, termini que no podia ser superat, corresponent el seu control al Iudex) per la Cria entre els seus membres. L'exactor acceptava el crrec davant els curials i el poble, registrant-se en acta i notificant-se seguidament al Iudex. . Aquells que estaven registrats com electors eren responsables de rescabalar, en el seu cas, les defraudacions que comets l'exactor. A vegades els exactores exigien el pagament d'un impost ja satisfet, embutxacant-se el segon pagament, i en general cometien certes irregularitats que facilitaven el seu enriquiment personal. Els Exactors tenien prohibit treure els esclaus, els bous i arades als pagesos i grangers. Les reclamacions contra ells havien de ser examinades atentament i si era trobat culpable podia aplicar-se-li la pena de mort i l'obligaci de restituir quatre vegades el valor d'all robat. Si el governador provincial o la Cria no realitzaven una investigaci sobre qualsevol denncia contra un exactor eren multats amb dos mil cent seixanta sous. 

Dels Exactores depenien uns funcionaris inferiors anomenats Tabularis (Tabularius)que no podien recaure en colons ni esclaus. Aquests funcionaris estaven encarregats de remetre les peticions d'impostos als contribuents, segons els registres d'Impostos (Polpticos)  en els que era obligatori inscriure's al comprar o rebre terres o altres propietats sotmeses a impost. A vegades els Tabularius aconseguien carregar els impostos dels grans terratinents (ms rics), o almenys una part d'ells,  als petits propietaris pobres.

Tamb depenien dels Exactores altres funcionaris anomenats Susceptores, que eren elegits per la Cria; l'elecci dels susceptores es feia en forma pblica, amb assistncia segurament dels electors. Els Susceptores recorrien la jurisdicci de part a part recaptant fsicament l'impost.

Els gremis .

La condici hereditria de determinats oficis considerats importants per a l'Estat, va continuar sota el domini visigot. Les corporacions de treballadors dels diversos oficis hereditaris constituen els gremis (Collegia) existents en mltiples oficis, derivats de la legislaci del baix Imperi.

L'organitzaci dels treballadors en gremis (Collegiatus) afectava principalment a les ciutats. Els agremiats no podien sortir de la ciutat.

Els treballadors agremiats no podien ingressar al clero. Si ho feien estaven sotmesos a les mateixes condicions que els curials per a idntica situaci, s a dir havien de buscar un substitut per al gremi; en cas de no trobar-lo havien de tornar a exercir la seva feina, abandonant les funcions religioses, estalvi si eren bisbes o capellans, en cuyo cas se'ls permetia seguir; si havia fills homes adquirien la condici de gremialistes; si no tenia fills homes havia d'entrar en el gremi el marit de la filla; finalment si la filla no estava casada, o el gremialista no tenia descendents, els bens d'aquest passaven al gremi.

Els fills d'un treballador lliure agremiat i de mare esclava o colona, seguien la condici de la mare, s a dir que es convertien en esclaus o en colons vinculats a una porci de terra. Els fills de treballador lliure i de mare lliure, eren lliures per si el pare estava agremiat seguien la condici del pare i passaven a formar part del gremi d'aquest.

L'administraci ciutadana visigoda..

El govern local visigot estava encomanat als comes civitatis (comtes de la ciutat, o simplement comte) amb jurisdicci sobre els visigots d'una ciutat i el territori circumdant d'ella dependent.

La ms alta autoritat local visigoda era el comte, si ben la seva jurisdicci sols afectava als habitants de nacionalitat visigoda, mentre els habitants "romans" disposaven de les seves prpies autoritats. Per aix es creu que sols existien comtes en les ciutats on hi havia ciutadans visigots. Per tant existien els comtes per no havia una divisi en comtats, sin en territoris, dels quals alguns tenien comte i altres no.

El comte era nomenat pel rei, i normalment havia de ser un home ric i de noble bressol. Les funcions del comte eren d'mbit local, i separades de les funcions dels governadors provincials visigots (dux provinciae) i romans (Iudex provinciae). Bsicament eren judicials i militars.

Els comtes tenien prohibit establir impostos al poble, (entenent com a tal als habitants romans) de la seva ciutat i de la zona al voltant. No podien sotmetre al poble a exaccions i treballs forats en el seu benefici (doncs els comtes percebien un salari del Tresor pblic) ni podien obtenir del poble drets de transport o similares.

Si un comte confiscava una propietat sense una ordre judicial, havia de retornar el doble, suponindose per tant que no noms havia de retornar aquesta propietat sin que a ms havia de lliurar una altra d'igual valor o ben el seu valor en efectiu.

El comte tenia un dret d'apellaci sobre les decisions del jutge local. Si alg apellava les decisions d'aquest jutge, el comte, o alg en qui ell delegus, havia d'atendre la petici.

El comte podia castigar al Jutge local si aquest descuidava els seus deures. Aix, per exemple, si el jutge no complia amb el seu deure a castigar a prostitutes esclaves era castigat amb cent fuetades i multa de trenta sous. Se sap que el cstig de les prostitutes lliures corresponia al comte mentre que les prostitutes esclaves eren castigades pel jutge local.

Els delictes comesos per gots havien de ser denunciats davant el comes i el Iudex loci. La detenci corresponia a aquest ltim, per si no podia realitzar la detenci estava facultat per sollicitar ajuda al comte qui li havia de donar (entenent-se que es tractava de prestar una ajuda en homes armats).

El comte tamb podia prestar ajuda als jutges locals "romans" quan no poguessin detenir a acusats de la seva competncia, s a dir "romans".


El comte tenia jurisdicci sobre casos civils i criminals per deixava la majoria dels casos (sobretot els civils) al Iudex loci. Alguns casos eren jutjats pel comte i el Iudex loci conjuntament.

Posat el cas que el demandat fora declarat innocent el demandant havia de complir la pena a la qual s'hagus condemnat a un culpable.

Per fer complir les seves decisions en temes judicials, el comte disposava d'un funcionari llamado Sai (en els casos de ciutats importants havia de disposar de diversos saion)

Als comtes corresponien tamb certs deures militars; concretament se sap que tenien el comandament dels soldats de la ciutat, per damunt del funcionari anomenat Thiufadi que tenia el comandament militar directe.

El comte estava auxiliat en les seves tasques administratives per un funcionari anomenat Vicarius. No es permetia als vicaris imposar crregues al poble, de la mateixa manera que el comte. Tampoc podia confiscar propietats sense ordre judicial, estant sotms, si ho feia, al mateix cstig que el comte. 

En les ciutats seus dels comtes, i a d'altres ciutats menors amb poblaci visigoda, hi havia un jutge menor llamado Iudex territori o Iudex loci (jutge territorial o jutge local) o simplement Iudex. Les decisions del jutge local podien ser apellades davant el comte, qui havia d'atendre l'apellaci per si mateix o per mitj d'alg en qui ell delegus.
El Jutge local podia ser castigat pel comte si descuidava els seus deures. Ja hem assenyalat el cstig que corresponia per no castigar a prostitutes esclaves els castig de les quals corresponia al jutge, mentre que les lliures eren castigades pel comte, degut  al seu major rang. Si el jutge local no complia amb el cstig a les prostitutes esclaves, el comte podia imposar-li una multa de trenta sous i un cstig de cent fuetades.

Els delictes comesos per gots havien de ser denunciats davant el comes i el Iudex loci. Aquest havia de realitzar la detenci de l'acusat, per si no podia fer-ho demanava ajuda al comte.

El Iudex loci vigilava el pagament de les multes i percebia un deu per cent d'elles; si agafava ms del 10% havia de retornar el doble. Els jutges locals no cobraven per empresonar a acusats que desprs resultaven innocents, per per cadascun que resultava culpable rebia un ter d'un sou. Quan un acusat resultava innocent el jutge havia de castigar a l'acusador amb la mateixa pena que hagus correspost a l'acusat en cas de ser culpable, tal com ja hem indicat al parlar del comte. Si es descobria que un jutge local havia estat subornat per condemnar a mort a un innocent, el jutge era executat; si havia estat subornat per a declarar-lo innocent (sent culpable i susceptible de pena de mort) havia de pagar al demandant set vegades la suma del suborn, era destitut de les seves funcions, i a ms estava obligat a portar davant els tribunals a aquell que ell mateix havia declarat innocent sense ser-ho.

Normalment els casos civils i una bona part dels casos criminals eren jutjats pel jutge local (el comte tenia tamb jurisdicci per es reservava sol els casos ms importants). Els jutges locals podien jutjar tant a honestiores o maiores com a inferiors o humiliores; tamb podien jutjar a membres del clero.

Una dona casada que es tornava a casar sense acreditar per escrit o d'altra manera el seu divorci, podia ser castigada b pel comte o el seu vicari, encara que normalment ho era pel Jutge.

Si l'acusat de certs delictes era una persona massa important o poderosa, el jutge podia remetre l'assumpte al rei, qui podia jutjar-lo pel seu compte o delegar en el dux o en el comte.

Si un magnat impedia la presncia de testimonis en un Tribunal, el cas es portaria al rei, i si no era possible al bisbe local (es refereix al Bisbe arri) o al dux provincial, que havien de forar als testimonis citats a acudir.

Els litigants no podien buscar el suport d'un noble (maior o potens) per guanyar el plet. Si un noble es negava a abandonar el Tribunal en ser requerit a fer-ho pel jutge local, aquest podia ordenar treure'l per la fora, i a ms imposar-li una multa de cent quaranta-quatre sous.

Fins al 589 els jutges locals (i els agents de les terres reals) obligaven als esclaus dels bisbes, d'altres clergues, i de les Esglsies, a treballar per a ells en assumptes pblics i privats. Els bisbes van excomunicar a tots els jutges que cometien l'abs i van demanar a Recared que els castigus, el que probablement va fer el rei, car des d'aleshores no es coneixen abusos dels jutges sobre el clero.

Per fer complir les seves decisions el jutge local tamb disposava d'un funcionari anomenat Sai.

Els acusats d'algun delicte romanien emprsonats fins al dia del judici, essent vigilats per uns funcionaris de presons anomenats Carceraus. Posat el cas que un d'aquests funcionaris permets la fuga d'un acusat, havia de complir la pena a la qual el fugit hagus estat condemnat cas de ser declarat culpable.

Les ordres i decisions del comte i del jutge local les feia complir un funcionari anomenat Sai (equivalent del funcionari rom anomenat executor o compulsor). En els segles V i VI, de la mateixa manera que en el Baix Imperi,s'anomenava a aquests funcionaris Exactores, nom que van conservar a la justcia "romana", mentre que en la justcia "goda" van canviar el nom i al segle VII ja eren anomenats saions, denominaci que anteriorment (al segle VI) estava reservada als quals constituen la a l'entorn dels homes principals.

El comandament de les tropes corresponia a un funcionari anomenat Thiufadi, que seria l'equivalent a un comandant d'un contingent; per el Thiufadi estava sotms a les decisions del comte local.

El correu.

En el Breviari d'Alaric es conserva una sola norma relativa als crrecs pblics romans existents amb anterioritat (en el Codi Teodosi hi havia seixanta-sis lleis per regular aquests crrecs). Es tracta d'una prohibici de requisar cavalls (paraverdi) i carros de bous (pangariae) per al correu, sense una autoritzaci oficial (erectio). La contravenci d'aquesta llei havia de ser denunciada davant el Iudex Provinciae i castigada amb multa de setanta-dos sous.

Els terratinents (gots i romans) .

Diversos aspectes relatius als terratinents ("senadors") romans i als terratinents gots van ser establerts en ocasi de l'establiment del domini visigot. Es coneixen els segents aspectes:

Prstecs. Els terratinents romans no podien prestar diners a un inters que supers la meitat que els altres.
Enllaos. En cas de casar-se els terratinents romans podien fer-ho amb dones humils, per estaven obligats a elegir a aquestes dones en famlies respectables.
Impostos. Els terratinents romans estaven subjectes als impostos establerts per a la poblaci "romana" (encara que freqentment els eludien).
Justcia. Havien de collaborar amb l'administraci de justcia (per normalment l'entorpien).
Vendes forades. No podien obligar als ms pobre i febles a vendre'ls les seves propietats (prctica bastant habitual).
Actors. Governaven les seves propietats per mitj d'agents (actors) mentre que el governador provincial (dux) estava encarregat que aquests actors no oprimissin als inferiors. Els actors podien ser indistintament esclaus o homes lliures.
Els colons. Podien arrendar la terra a colons (coloni). Els colons estaven adscrits a la terra i pagaven el delme del seu producte com renda, a ms d'altres crregues que no es coneixen en detall, encara que se suposa que derivaven de les establertes en el Baix Imperi.
L'impost dels colons. L'impost al qual estaven subjectes els colons ja no era recaptat pel terratinent qui desprs ho satisfeia al Tresor, sin que era percebut directament per funcionaris encarregats.
Fugides de colons. En cas de sospitar-se que un colon pensava fugir podia ser encadenat, per Alaric va eliminar aquesta norma.  Si un colon fugia i alg le acollia estava obligat a retornar-lo i a pagar l'impost meritat durant el perode que va estar acollit. El fugitiu era convertit en esclau. Per si aconseguia ser acollit durant trenta anys (vint anys si era una dona) el colon passava a ser propietat de l'acollidor. Si era descobert abans de trenta anys podia ser reclamat pel seu amo al costat dels fills que hagus tingut i a les propietats adquirides.
Bns dels colons. Els colons, en cas de posseir bns, no podien alienar-los sense perms del seu senyor.
Enllaos de colons i lliures. Un home lliure podia casar-se amb una colona, prvia declaraci que no l'abandonaria. Ell seguia sent lliure per no podia abandonar les terres a les quals ella estava adscrita.
Ocultaci de curiales. Posat cas que un agent (actor) d'una gran propietat ocults a un curial per un perode superior a un any, sense coneixement del senyor, podia ser castigat; si el que ho ocultava era esclau havia de ser apallissat; si l'ocultaci es produa amb coneixement del senyor, les propietats d'aquest eren confiscades pel Tresor.

  Modificacions llegislatives .

Entre Gesaleic i Liuva I (507- 573) sols es coneix una Llei publicada per Teudis el 24 de novembre del 546 que determinava els costos i despeses dels litigants, sens dubte romans (doncs la llei estava adreada als governadors provincials romans). La Llei va ser inclosa en el Breviari d'Alaric. Aquesta llei fixava un mxim per als pagaments (suffragia o commoda) que els litigants feien abans de veure's la causa. Si els pagaments no sobrepassaven el mxim fixat no es considerava possible l'existncia de suborn, per si el mxim era sobrepassat es podia considerar suborn, especialment posat cas que s'hagus dictat una sentncia injusta. L'import mxim no podia sobrepassar el valor del b que havia originat el plet. La part perdedora havia de pagar les despeses i costes, despeses de l'Executor, aix com les despeses dels testimonis, i, si el jutge aix ho estimava, la part perdedora havia de reemborsar a la part guanyadora els pagaments que aquesta hagus efectuat al jutge.

La modificaci ms important la constitueix el Codi de Leovigild, que tracta diversos aspectes, tots els quals no sn coneguts. S'ignora la data de la seva publicaci, encara que s probable que ja estigus en vigor el 582. Vegeu Codi de Leovigild

Qestions poltiques i administratives .

S'ha de distingir per a les qestions poltiques, els diversos regnats, i dins d'ells all que afectava noms a la naci visigoda, all que afectava a la poblaci anomenada "romana", s a dir als habitants ms o menys romanitzats (de molt diversos orgens) de la Pennsula, i finalment all que era comuna a ambds. Es creu que els visigots van establir un sistema poltic que no estava basat en territori sin en la nacionalitat. En un mateix territori convivien dos Estats (amb un sol rei), cadascun amb les seves lleis diferenciades (emanades del rei), sent els ciutadans subjectes d'un o un altre no per ra de lloc, sin per la seva nacionalitat. L'exemple contemporani ms semblant ha estat el de l'"apartheid" a Sud-frica: tres parlaments legislaven per a tres comunitats diferents (blancs, mestissos i indis) i els sud-africans s'acollien a una o una altra llei en funci de la seva raa, independentment de la provncia, districte o ciutat de residncia.

 Politica religiosa .

Caracterstica dels visigots va ser una notable tolerncia en matria religiosa. Les poblacions locals podien practicar la seva religi sense que existissin pressions o persecucions. La poltica religiosa va tenir dues fases: el perode arri visigot, que suposa una imposici de la dominaci germnica sobre les poblacions locals ms o menys romanitzades; i el perode catlic visigot, amb el qual s'inicia una certa simbiosi entre visigots i romanitzats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65918" title="La Nova Atlntida" nonfiltered="1129" processed="1116" dbindex="26203">
La Nova Atlntida (The New Atlantis en l'original angls) s una novella utpica escrita per Francis Bacon el 1626. Descriu una terra mtica, Bensalem, a la que ell viatja. Narra la descripci que fa un dels seus homes savis del seu mtode per a realitzar invencions. A Bensalem, el matrimoni i la famlia sn la base de la societat i els llaos familiars se celebren en festes esponsoritzades per l'estat.

Els millors i ms brillants dels ciutadans de Bensalem pertanyen a un centre d'ensenyament anomenat La Casa de Salom, on es duen a terme experiments cientfics segons el mtode baconi d'inducci, amb l'objectiu de comprendre i conquerir la natura per tal de poder aplicar el coneixement obingut per a la millora de la societat.

A Bensalem, el coneixement s considerat com el ms preuat dels seus tresors. s per aix que en el passatge ms conegut de l'obra es refereixen als investigadors amb els mots: "Aquests sn, fill meu, les riqueses de la Casa de Salom."

Enllaos externs.
Text de La Nova Atlndtida al Projecte Gutenberg ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65921" title="Cilindre de Cir" nonfiltered="1130" processed="1117" dbindex="26204">

El cilindre de Cir es una gerra d'argila descoberta per A. H. Rassam a Babilnia el 1879 i que es avui al Museu Britnic. Conte inscripcions acadianes referides al rei Cir II el gran de Prsia i a la seva obra.

Vegeu Tamb.
 Cyrus Cylinder;
 PDF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65929" title="Cambises II de Prsia" nonfiltered="1131" processed="1118" dbindex="26205">
Cambises II (en persa Kambujiya        ) fou rei de Prsia del 530 aC fins el 521 aC.

Era fill de Cir II el gran i Cassandana. Desprs de la conquesta de Babilnia va dirigir cerimnies religioses tal com explica la crnica de Nabonid, i el cilindre de Cir esmenta que el seu nom fou unit al del seu pare en les pregaries a Marduk. Una tauleta l'esmenta com a "rei de Babilim". 

Les tradicions recollides per Herdot a Egipte el fan fill de Cir i de l'egpcia Nitetis filla d'Apries. La tradici persa es diferent i diuen que Cambises es volia casar a una filla del fara Amasis, que li va enviar en el seu lloc una filla del seu antecessor Apries, i que aix fou considerat una ofensa i va provocar la guerra, en la que Cambises va matar al brau Apis entre d'altres crims pels que fou castigat. Tamb una tradici diu que va matar al seu germ i que s'emborratxava i en aquest estat feia molts crims. Herdot recull totes les tradicions i tamb algunes foren recollides per Ctesies. 

Cambises s esmentat en algunes inscripcions egpcies, a les tauletes babilnies i a la inscripci de Behistun, insuficients per conixer el seu carcter i el seu regnat.

Vers el 525 aC Cambises va envair Egipte. Els perses van obtenir l'aliana dels beduins per les terres dels quals van passar en direcci a Egipte que li van assegurar pas lliure i provement d'aigua. El fara Amasis II va morir el hivern probablement del 526 al 525 aC i el va succeir el seu fill Psametic III. La tradici recollida per Herdot diu que els mercenaris grecs, dirigits per Fanes d'Halicarns, van trair als egipcis i van entregar el pas als perses. Psametic va demanar ajut als seus aliats, els reis de Xipre (que ja estaven pagant tribut al rei persa) i Samos (el tir Policrates poc abans s'havia aliat a Prsia). Es van produir desercions entre els egipcis al exercit mentre les naus perses ocupaven Sais, i Helipolis fou assetjada i poc desprs ocupada. La batalla decisiva es va lliurar a Pelusium a 40 kilmetres al est del actual Port-Said, i va suposar una victria persa que va obrir els perses el cam cap el Nil. Memfis fou assetjada i va resistir algun temps per finalment fou ocupada i Psametic III fou fet presoner i collocat al tron com a rei vassall, per al cap de cinc mesos va intentar rebellar-se i fou deposat i executat. Cambises es va proclamar fara i Egipte fou constitut en satrapia de la que fou nomenat strapa Udjahorresne. Cambises ve restar al pas uns tres anys. Els perses van baixar per Nil vers els regnes de Napata i Meroe per desprs de patir fortes prdues van haver de tornar al nord. Una inscripci a Napata del rei Nastesen fa esment de la seva victria sobre el rei Kembasuden (es a dir Cambises) al que va prendre tots els seus vaixells. Al oest el rei de Cirene i el rei de Barca van enviar rpidament ambaixadors oferint tribut a Cambises. L'expedici al oasis de Siwa va fracassar i tampoc no va poder atacar Cartago perqu els fenicis no van voler participar amb les seves naus a la guerra contra els seus cosins. Segons Herdot Cambises va enviar al oracle d'Amon al oasis de Siwa un exercit de cinquanta mil homes, que foren sorpresos per una turmenta d'arena a mig cam que els va enterrar, i encara que l'historia podria ser un mite alguns aventurers han tractat de trobar les restes del anomenat "exercit perdut", com el comte Lzlo de Almsy i el geleg George Brown.

Darios I anys mes tard feu esment de qu Cambises havia matat al seu germ Smerdis o Bardiya, governador de les provncies orientals (nomenat pel seu pare Cir), abans de la conquesta d'Egipte, per Herdot i Ctsies situen aquest fet desprs de la conquesta. En tot cas Smerdis ja era mort el 522 quant el mag Gaumata es va fer passar per ell i va usurpar el tron (vegeu Smerdis de Prsia). Cambises va marxar contra el rebel per veient que no podia guanyar es va sucidar (segons Darios I). Herdot diu en canvi que va morir d'accident a Ecbatana de Sria (Hamath); Ctesies situa la seva mort a Babilnia; i Josefus a Damasc. Les ultimes tauletes babilniques que l'esmenten son del 521 aC.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65930" title="De?ani" nonfiltered="1132" processed="1119" dbindex="26206">
De ani (en serbi:       ; albans: Decani) s una ciutat de l'est de Kosovo, coneguda pel seu monestir de Visoki De ani de l'Esglsia Ortodoxa Srbia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65931" title="Smerdis de Prsia" nonfiltered="1133" processed="1120" dbindex="26207">
Smerdis o Bardiya (nom persa, i aix s tamb esmentat a les tauletes babilniques) fou rei de Prsia del mar a l'octubre aproximadament del 522 aC. Smerdis fou el seu nom grec que apareix tamb com Tonyoxarces (Ctsies), Cyrop (Xenofont), Mergis (Just) i Mardos (Asquilos).

Smerdis era fill de Cir II el gran i germ petit de Cambises II de Prsia. A la seva mort el seu pare el va nomenar virrei de les provncies orientals segons Ctsies. Darios I a la inscripci de Behistun diu que Cambises II el va matar abans del 525 aC i Herdot i Ctsies situen la mort desprs del 525 aC. Per la mort no fou coneguda pel poble.

Aix, absent el rei (que era a Egipte), el regent Panzites o Patizeithes (Ctsies diu Sphendadates), el mag Oropastes i el noble Prexapes, que havien participat a l'assassinat de Smerdis sota ordres del rei, van fomentar una revoluci (mar del 522 aC). El mag Gaumata, germ d'Oropastes, que devia tenir certa semblana fsica amb Smerdis, fou proclamat rei sota el nom de Smerdis o Bardiya Smerdis, i com si fos aquest, fent-se la proclamaci prop de la ciutat de Paishiyauvada. Gaumata era partidari de la tolerncia i de la felicitat universal per el conjunt dels complotadors tenien altres desitjos. Totes les satrapies de l'imperi van reconixer Smerdis, excepte, lgicament, Egipte, on era Cambises II. Aviat van comenar els problemes, ja que el strapa de Capadcia, Otanes, es va assabentar de la usurpaci degut a que la seva filla Fedima era a l'harem reial de Smerdis. Otanes va amenaar Prexapes, que esgarrifat es va sucidar. Per Smerdis, amb el suport de la casta de mags o sacerdots, va imposar algunes mesures que foren molt ben rebudes pel poble (supressi d'impostos per tres anys, ajudes als ms desafavorits, reducci dels privilegis de la noblesa i d'altres) i va consolidar el seu poder personal. Cambises, mentrestant, que havia tingut aviat notcies de la proclamaci, va nomenar un nou strapa d'Egipte de la seva completa confiana (Arianes) i seguidament sort cap a Sria. Segons Herdot va morir a Ecbatana de Sria (Hamath), segons Josefus a Damasc i segons Ctsies a Babilnia. Darios I diu a la inscripci de Behistun que veient que no podia guanyar per manca de suports, es va sucidar. Smerdis, per la seva banda, havia traslladat la residncia reial a Mdia i ning no s'atrevia a oposar-se al rei.

Set nobles es van aliar per acabar amb la usurpaci: Intafernes (Vindaframa), Otanes, Gbries (Gaubaruva), Hidarnes (Viclarna), Megabazos (Bagabucsa), Anafes i Darios. Fou aquest darrer, fill del strapa d'Hircnia i Prtia Histaspes, el que va anar a trobar Smerdis al castell de Sicattawati (prop de l'actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional; altres autors daten l'esdeveniment al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats, se'n va anar cap a Pasargadas i es va casar amb la filla de Cir II el gran. El pas va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a Gaumata, creient de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebellar a Babilnia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Ashina, fill d'Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebellions foren generals a tot l'imperi, i fins i tot un altre mag de nom Vahyazdgta, volgu repetir els fets de Gaumata amb menys xit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asquilos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis eren una de les tribus perses), del qual res no se'n sap.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65932" title="Dragash" nonfiltered="1134" processed="1121" dbindex="26208">
Dragash (en albans; en serbi       ) s una ciutat situada al sud de Kosovo, i s el centre administratiu del Municipi de Dragash. El municipi de Dragash fou creat a partir de la fusi de dos antics municipis anomenats Gora i Opolje. 

Tot el territori es troba envoltat per la serralada de Sharri, la Muntanya de Koritniku, la muntanya Gjalic i Cylen en direcci a Prizren. Noms una part del territori en direcci a Prizren s muntanyosa. El municipi noms t comunicaci amb la conca de Prizren i a travs de Prizren amb el mn. 

 Enllaos externos .
 Assemblea Municipal de Dragash;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65933" title="Gnjilane" nonfiltered="1135" processed="1122" dbindex="26209">
Gnjilane (serbi:        albans: Gjilan) s una ciutat situada a Kosovo. 

Fonts albaneses asseguren que la histria de Gnjilane data del 1772 i fou creat per la famlia Gjinaj (d'aqu prov el seu nom). La famlia Gjinaj arrib a la ciutat des de la ciutat medieval de Novo Brdo. El fundador de la ciutat s conegut com a Bahti Beg Gjinolli. Els serbis asseguren que el nom de la ciutat prov de la paraula "putrid" de la llengua srbia. 

El 2003, el municipi de Gjilan t cap a 134.000 habitants, dels quals 79,898 viuen a la zona urbana. 

s el centre administratiu del Districte de Kosovo-Pomoravlje. Des del 15 de febrer del 2003, Gjilan s la seu de l'Agncia per la Democrcia Local a Kosovo del Consell d'Europa. 

 Enllaos externs .

 La pgina oficial del Municipi de Gnjilan;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65934" title="Inscripci de Behistun" nonfiltered="1136" processed="1123" dbindex="26210">

La inscripci de Behistun (o Bisutun:       ) s una inscripci en antic persa, elamita i babiloni que es va trobar a una muntanya de Kermanshah i que ha perms desxifrar l escriptura cuneforme. Fou transcrita per Sir Henry Rawlinson, entre 1835 i 1843.

El contingut s un recull de noticies histriques aportades per Darios I el Gran i fou escrita desprs del 520 aC. s a la paret de pedra i t uns 15 m d'alt i 25 m d'ample. Te 414 lnies en 5 columnes per l'antic persa, 593 lnies i 8 columnes per l'elamita, i 112 lnies pel babiloni. La seva posici a un lloc poc accessible de la muntanya feia la inscripci ms resistent al temps. Junt amb la inscripci hi ha d'altres elements decoratius com les figures i l'allegoria central.


Les inscripcions van ser declarades l'any 2006 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65935" title="Istok" nonfiltered="1137" processed="1124" dbindex="26211">
Istok (serbi:      ; albans: Istog), s el nom d'una ciutat, la seu municipi, situada a la part nord-oest de la regi de Kosovo. El nom de la ciutat significa "est" o "brot" (primavera) en serbi. Malgrat la manca de dades oficials, la poblaci del municipi ronda al voltant dels 65.000 habitants. 

 Enllaos externs .
Pro ONU.
 OSCE:Perfil d'Istog / Istok;
 Municipi d'Istog;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65937" title="Kosovo-Pomoravlje" nonfiltered="1138" processed="1125" dbindex="26212">

El Districte de Kosovo-Pomoravlje s'estn per la part est de Kosovo. 

Cont els municipis de:
Kosovska Kamenica;
Novo Brdo;
Gnjilane;
Vitina;

T una poblaci de 217,726 habitants. La seva capital de districte s Gnjilane.

La primera menci de Gnjilane es troba al segle XVI. El seu municipi ve s Klokot Spa, amb diversos centres termals amb diverses qualitats medicinals. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65941" title="SQLite" nonfiltered="1139" processed="1126" dbindex="26213">


SQLite s una base de dades relacional continguda en una llibreria escrita en C. A diferncia d'altres bases de dades relacionals, SQLite no s un sistema de gesti de base de dades que funcioni amb un paradigma client-servidor. SQLite no s un procs autnom, sin que s'integra dins d'altres programes.

Les bases de dades SQLite s'emmagatzemen en un fitxer que cont tant la definici de l'estructura de les dades com les dades mateixes. En general, SQLite ofereix un alt rendiment en consultes, per poca escalabilitat en realitzar escriptures, ja que realitza un bloqueig a nivell de fitxer per permetre-les.

Alguns programes que utilitzen l'SQLite sn: Mozilla Sunbird (a partir de la versi 0.30) o PHP (a partir de la versi 5.0).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65944" title="Sant Esteve de Caldes" nonfiltered="1140" processed="1127" dbindex="26214">

L'Esglsia parroquial de Sant Esteve de Caldes, a Caldes de Malavella, apareix per primera vegada documentada el dia de la seva consagraci l'any 968. El 1057, ja apareix amb el topnim de Malavella, que s'ha anat modificant fins a l'actual. Fou possessi del monestir de Breda.

El temple t tres naus amb planta basilical del segle XI, encara conserva l'absis i dues absidioles romniques de grans dimensions i d'estil llombard. Degut a varies reformes, la major part del que veiem s majoritriament del segle XVII.

La faana, d'estil neoclssic, presenta les tpiques formes del mn antic idealitzades. A banda i banda de la porta, a la part inferior, es pot veure un dels smbols de Caldes, unes grans peroles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65947" title="Pellofa" nonfiltered="1141" processed="1128" dbindex="26215">

Una pellofa o plom s una pea monetiforme feta amb fines planxes de llaut i amb simbologia i inscripcions de caire religios que circulaven, amb valor monetari, a l'interior d'algunes comunitats religioses catalanes, entre els segles XIV i XIX.

Els eclesistics les solien percibir a canvi de la seva assistncia a determinats actes litrgics. La seua utilitat era mltiple. Constituen un mecanisme de control, aix com incentiu a la participaci. Tamb es tractava d'un sistema de pagament, car al final d'un determinat perode les peces rebudes eren bescanviades per numerari de curs general.

El terme pellofa tamb es pot referir a les monedes locals civils incuses, segles XIII-XVI.

 Referncies .
 Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monetries", Revista Acta Numismtica, Volum 36, 2006, pgines 175-189;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65950" title="DL50" nonfiltered="1142" processed="1129" dbindex="26216">
En toxicologia, s'usa la mesura DL50 (acrnim de dosi letal 50%) per mesurar la toxicitat d'una substncia o radiaci. La DL50 s la dosi nica d'una substncia que, estadsticament, causa la mort del 50% dels individus exposats a aquesta. La DL50 ens ajuda a establir i comparar com de txica s una substncia i per quines vies de penetraci en l'organisme ho s. Com ms baix s el valor de la DL50, ms txica s la substncia.

El grau de toxicitat d'una substncia qumica s'obt a partir de calcular la dosis letal (DL) en mostres d'animals de laboratori (generalment rates). S'expressa en pes de substncia assajada per unitat de pes dels animals sotmesos al test (mg substncia / kg animal).

Classificaci.
Es solen calcular les segents dosi letals depenent de la via d'intoxicaci:
Dosi letal 50 oral. Dosi per via oral, que causa la mort al 50% dels individus. S'expressa en mg de substncia per kg de massa corporal.
Dosi letal 50 cutnia. Dosi per via cutnia, que causa la mort al 50% dels individus. S'expressa en mg de substncia per kg de massa corporal.
Concentraci letal (CL50). s la concentraci, que administrada en el medi ambient de la poblaci d'animals en estudi, causa la mort al 50% dels individus. S'expressa en mg de substncia per kg de massa corporal.

Tamb es classifiquen les substncies segons el seu nivell de toxicitat;



Exemples.
 DL50 oral de l'alcohol: 8.83 g/kg de mitjana; 10.6 g/kg en rates joves; 7.06 g/kg en rates adultes. ;
 DL50 oral de la nicotina: 50 mg/kg de mitjana en rates.;
 DL50 oral del tetrahidrocannabinol (THC): 1270 mg/kg en rates mascle i 730 mg/kg en femelles, administrat per via oral dissolt en oli de ssam.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65952" title="Energia fosca" nonfiltered="1143" processed="1130" dbindex="26217">
En cosmologia, energia fosca es refereix a una forma hipottica d'energia que permea tot l'espai i que produeix una pressi negativa, resultant en una fora gravitacional repulsiva. L'energia fosca es una hiptesi postulada per explicar l'observada expansi accelerada de l'univers, aix com per explicar la major part de la seva massa. El terme energia fosca fou encunyat pel cosmleg Michael Turner.

Dues possibles formes de l'energia fosca sn la constant cosmolgica, una densitat d'energia contant que omple l'espai de forma homogmia, i l'anomenada quintessncia, un camp dinmic la densitat d'energia del qual pot variar en el temps i l'espai. Per distingir entre ambdues es necessiten mesuraments molt precisos de l'expansi de l'univers, per veure si la velocitat d'expansi canvia amb el temps. Aquestes mesures sn un tema d'investigaci actual.

No s'ha de confondre l'energia fosca amb la matria fosca, ja que encara que ambdues semblen formar la major part de la massa de l'univers, la matria fosca s una forma de matria, mentre que l'energia fosca s un camp que omple tot l'espai.

Indicis de l'existncia d'energia fosca.
El 1998 es va descobrir, mitjanant observacions de supernoves de tipus Ia molt llunyanes, que l'expansi de l'univers s'estava accelerant. Des de llavors, aquesta acceleraci s'ha confirmat mitjanant l'estudi del fons csmic de microones, de lents gravitatries i de nucleosntesi primignia d'elements lleugers.

Les supernoves de tipus Ia proporcionen l'evidncia directa ms important de l'existncia de l'energia fosca. A causa de l'expansi de l'univers, totes les galxies llunyanes s'allunyen aparentment de nosaltres, mostrant un desplaament al roig en l'espectre llumins a causa de l'efecte Doppler. Aquest desplaament ens indica l'edat d'un objecte lluny de forma proporcional, per no absoluta. Per exemple, estudiant l'espectre d'un qusar podem saber si es va formar quan l'univers tenia un 20% o un 30% de l'edat actual, per no podem saber l'edat absoluta de l'univers. Per a aix cal mesurar amb precisi l'expansi cosmolgica. El valor que representa aquesta expansi en l'actualitat s'anomena constant de Hubble. Per a calcular aquesta constant s'utilitzen indicadors o fars estndard, determinats objectes astronmics amb una relaci entre distncia i magnitud absoluta coneguda i ben determinada. Les supernoves tipus Ia sn uns d'aquestes fars estndard, a causa de la seva gran magnitud absoluta, el que possibilita que es puguin observar fins i tot en les galxies ms llunyanes. En 1998 diverses observacions d'aquestes supernoves en galxies molt llunyanes (i per tant, joves) van demostrar que la constant de Hubble no s tal, sin que el seu valor varia amb el temps. Fins a aquest moment es pensava que l'expansi de l'Univers s'estava frenant a causa de la fora gravitatria, no obstant aix es va descobrir que s'estava accelerant, pel que havia d'existir algun tipus de fora que provoqus aquesta acceleraci.

Posteriors observacions del fons csmic de microones i de la proporci d'elements formats en el Big Bang han posat un lmit a la quantitat de matria barinica i matria fosca que pot existir en l'univers. Aquests estudis indiquen que el 73% de la massa de l'univers est format per l'energia fosca, un 23% s matria fosca (freda i calenta) i un 4% matria barinica (la matria comuna de la nostra experincia).

Naturalesa de l'energia fosca.
La naturalesa exacta d'aquesta energia fosca s motiu de discussi. Se sap que s molt homognia, no gaire densa i no interacciona amb gaire intensitat amb qualsevol de les forces fonamentals, excepte la gravetat. Com que la densitat d'energia s baixa (aproximadament 10 29 g/cm3) s difcil imaginar experiments prou sensibles per detectar-la. L'energia fosca noms pot tenir efecte sobre l'univers perqu est present arreu. Els dos models ms importants de matria fosca (per no els nics) sn la constant cosmolgica i la quintessncia.

 Constant cosmolgica .
L'explicaci ms simple per a l'energia fosca s que representi el cost de tenir espai, s a dir, que un volum d'espai posseeix una quantitat d'energia intrnseca i fonamenta. Aix s la constant cosmolgica, a vegades anomenada Lambda, a partir del smbol matemtic usat per representar-la, la lletra grega  . La teoria de la relativitat general implica que aquesta energia hauria de tenir un efecte gravitatori i a vegades se l'anomena energia del buit perqu s la densitat d'energia en l'espai buit. De fet, la majoria de teories en fsica de partcules prediuen fluctuacions del buit que donarien al buit exactament aquest tipus d'energia. S'estima que la constant cosmolgica hauria de ser de l'ordre de10 29 g/cm3, o aproximadament 10 120 en unitats de Planck redudes.

La constant cosmolgica implica una pressi negativa igual a la seva densitat d'energia i, per tant, provoca l'acceleraci de l'expansi de l'univers (vegeu equaci d'estat (cosmologia)). La ra d'aquesta pressi negativa es pot veure a partir de la termodinmica clssica. El treball realitzat per un canvi de volum dV s igual a  p dV, on p s la pressi; per la quantitat d'energia en un cert volum d'energia del buit augmenta quan el volum augmenta (dV s positiu), ja que l'energia s igual a  V, on   s la densitat d'energia de la constant cosmolgica. Aix doncs, p s negatiu i p =   .

Un problema important s que la majoria de teories quntiques de camps prediuen una gran constant cosmolgica procedent de l'energia del buit quntic, fins a 120 ordres de magnitud ms gran que l'estimada. Aquesta s'hauria de cancellar gaireb, per no exactament, amb un terme de signe oposat igualment molt gran. Algunes teories supersimtriques requereixen una constant cosmolgica igual a zero, fet que no aporta res de nou. Aquest s el gran problema de la constant cosmolgica, el pitjor dels actuals problemes d'ajustament a la fsica: no coneixem cap forma natural de calcular, ni que sigui aproximadament, la petitssima constant cosmolgica observada a partir de les teories de fsica de partcules.

Malgrat tots els problemes, la constant cosmolgica segueix sent la soluci ms simple al problema de l'acceleraci csmica. Una sola constant explica multitud d'observacions (malgrat que no sabem d'on surt la constant). D'aquesta manera, el model estndar actual de la cosmologia, el model Lambda-CDM, inclou la constant cosmolgica com a caracterstica bsica.

 Quintessncia .
Una altra possibilitat s que l'energia fosca sorgeixi a partir d'excitacions corpusculars d'algun tipus de camp dinmic, batejat irnicament amb el nom de quintessncia. Aquest camp difereix de la constant cosmolgica pel fet que pot variar en el temps i en l'espai. Per tal que no s'acumuli i formi estructures com la matria ha de ser un camp molt feble i, per tant, tenir una longitud d'ona Compton molt gran.

No es disposa de cap evidncia experimental de la quintessncia, per tampoc no es pot descartar. En general, prediu una acceleraci lleugerament menor que la constant cosmolgica. Alguns investigadors creuen que les millors evidncies de la quintessncia procedirien de violacions del principi d'equivalncia d'Einstein i de la variaci de les constant fonamentals en l'espai o el temps. El model estndard i la teoria de cordes prediuen camps escalars, per tamb apareix un problema similar al de la constant cosmolgica: la renormalitzaci prediu que els camps escalars haurien de provocar grans mases.

El problema de la coincidncia csmica planteja perqu l'acceleraci csmica comen quan ho va fer. Si l'acceleraci csmica hagus comenat ms aviat, estructures com les galxies mai s'haguessin format i la vida, com a mnim tal com la coneixem, no hagus pogut existir. Els proponents del principi antrpic consideren aquest fet com un suport per als seus arguments. Tot i aix, molts models de quintessncia presenten un comportament anomenat seguidor, que soluciona aquest problema. En aquests models el camp t na densitat que s'ajusta contnuament (per sempre s lleugerament inferior) a la densitat d'energia, fins a la igualtat matria radiaci, que s el que fa que la quintessncia es comenci a comportar com a energia fosca.

 Altres hiptesis .
Alguns terics creuen que l'energia fosca i l'acceleraci de l'univers representen una incapacitat de la relativitat general per descriure l'univers a escales molt grans, superiors a la dels supercmuls de galxies. Malgrat tot, els intents de modificar la relativitat general han donat lloc, al final, a teories equivalents a la de la quintessncia o sn inconsistents amb les observacions.

Altres idees per a l'energia fosca procedeixen de la teoria de cordes, la cosmologia de branes i el principi hologrfic, per no han demostrat ser tan tils com la quintessncia i la constant cosmolgica.

 Implicacions per al dest de l'univers .
La conseqncia ms directa de l'existncia de l'energia fosca i l'acceleraci de l'univers s que aquest potser s ms antic del que es creia. Si calculem l'edat de l'univers basant-nos en les dades actuals de la constant de Hubble (71  4 km/sMp), obtindrem una edat de 10.000 milions d'anys, menor que l'edat de les estrelles ms velles que podem observar en els cmuls globulars, fet que crea una paradoxa insalvable. Tenint en compte l'energia fosca, l'edat de l'univers s d'uns 13.700 milions d'anys (d'acord amb les dades del satllit WMAP el 2003), que resol la paradoxa de l'edat de les estrelles ms antigues.

El fons de microones ens indica que la geometria de l'univers s plana, s a dir, que l'univers t la massa justa perqu l'expansi continu per sempre. Si l'univers, en comptes de pla fos tancat, aix significaria que l'atracci gravitatria de la massa que forma l'univers s major que la pressi d'expansi de l'univers, pel que aquest es tornaria a contreure (Big Crunch). No obstant aix, a l'estudiar la massa de l'univers es va detectar molt aviat que faltava matria per a que l'univers fos pla. Aquesta matria perduda es va denominar matria fosca. Amb el descobriment de l'energia fosca avui sabem que el futur de l'univers ja no depn de la seva geometria, s a dir, de la quantitat de massa que hi ha en ell. Al principi l'expansi de l'univers es va frenar a causa de la gravetat, per fa uns 4.000 milions d'anys l'energia fosca va superar aquest efecte de la fora gravitatria de la matria i va comenar l'acceleraci de l'expansi.

Les idees sobre el futur sn fora especulatives. El futur ltim de l'univers depn de la naturalesa exacta de l'energia fosca. Si aquesta s una constant cosmolgica, el futur de l'univers ser molt semblant al d'un univers pla. No obstant aix, en alguns models de quintessncia la densitat de l'energia fosca augmenta amb el temps, provocant una acceleraci exponencial. En alguns models extrems l'acceleraci seria tan rpida que superaria les forces d'atracci nuclears i destruiria l'univers en uns 20.000 milions d'anys, en l'anomenat Big Rip (Gran Estrip).

 Enllaos externs .
 Ondulacions csmiques que impliquen un univers fosc APOD en catal;
 Una de les imatges del fons de microones que confirma la presncia d'energia fosca. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65955" title="Ermidas-Sado" nonfiltered="1144" processed="1131" dbindex="26218">

Ermidas-Sado s una freguesia portuguesa del municipi de Santiago do Cacm, amb 88,72 km  d'rea i 2,206 habitants (2001). Densitat: 24,9 hab/km . Fou elevada a vila el 12 de juliol de 2001, sota el nom d'Ermidas do Sado. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65956" title="Regne de Crdova" nonfiltered="1145" processed="1132" dbindex="26219">

El Regne de Crdova, i la posterior Taifa de Crdova, va ser un estat andalus amb capital a a ciutat de Crdova, originat vers el segle VI i que posteriorment passaria a formar part, al costat d'altres regnes, de la Corona de Castella. 

poca visigoda. 

A inicis de l'poca visigtica, Corduba, al costat d'altres ciutats de la provncia Btica com Hspalis, sn prcticament independents. El rei quila I va profanar la tomba de Sant Iscle mrtir, motiu pel qual la ciutat es va rebellar. Durant l'aixecament d'Atanagild, aquest va demanar ajuda a l'emperador Justini I de Bizanci para derrotar el rei Agila. Aquest va accedir a enviar-li un contingent, i acab ocupant Crdova l'any 550, derrotant Agila i morint el seu fill en la batalla. Els bizantins tamb ocupen la Btica, amb el suport dels seus ciutadans, que anhelen retornar als temps de l'Imperi Rom, convertint-se en la provncia Spania de l'Imperi Bizant. Atanagild va intentar conquistar la ciutat el 568, per no tingu xit. 

El rei got Leovigild, l'any 572, aprofitant la guerra que lliurava l'emperador Justini II contra els perses, va prendre la ciutat de Crdova. Per aquest fet, el prestigi de Leovigild va crixer tant que per primera vegada un rei visigot es va atrevir a usar els smbols de la reialesa: ceptre, corona i mantell, encunyant moneda amb el seu propi nom. Malgrat aix la ciutat va tornar al poc temps a formar part de l'imperi bizant. 

Hermenegild, fill de Leovigild i duc de la Btica, es va convertir al catolicisme i es va rebellar contra el seu pare, de religi arriana, sent recolzat l'any 579 per Corduba i altres ciutats btiques i de la vall del riu Guadiana. Hermenigild va ser derrotat a Sevilla l'any 584, refugiant-se a Crdova, que torn a ser presa pels visigots, i on s capturat pel seu pare i exiliat a Valentia Edetanorum, l'actual ciutat de Valncia. 

A mitjans de segle VI es construeixen diversos monuments cristians, sobre tot esglsies, grcies a la forta implantaci del catolicisme. El poder got trig a ser reconegut pel poble, que va rebellar-se en nombroses ocasions. Aquests problemes comportaren la menor influncia al Regne Visigot de Toledo d'aquest regne per davant d'altres com el de Sevilla.

poca musulmana. 
L'any 716 es converteix en capital de l'emirat d'Al-ndalus, creixent fins a arribar a part de la grandesa que tenia e poca romana. Ms tard, sota el Califat Omeia va arribar el seu mxim apogeu demogrfic (segons algunes fonts, ms d'un mili d'habitants), comercial i cultural. En aquesta poca es va acabar la construcci de la Mesquita de Crdova i es va edificar als seus afores la luxosa ciutat de Medina Azahara o Madinat-al-Zahra. En el terreny cultural es va arribar una gran esplendor, contant, durant el califat d'Al-Hakam II amb la major biblioteca del mn del seu temps. 

poca cristiana. 
Amb els almohades va perdre la seva condici de capital d'Al-ndalus. El que va significar l'inici del seu llarga decandncia, accentuada quan el 1236 va ser conquistada per les tropes cristianes de Ferran III de Castella, integrant-se aix dins la Corona de Castella. 

Grcies a la seva conquesta, el 1492 serv de plaa forta per a la conquesta del Regne de Granada per part dels Reis Catlics, que van establir durant diversos anys la seva cort a la ciutat.

Governants.
Repblica de Crdova.

1031-1043: Jawhar Muhammad ben Jawhar;
1043-1064: Abul Walid Muhammad ben Jawhar;
1064-1070: Abd al-Malik ben Muhammad;
1064-1068: Abd al-Rahman den Muhammad;
1070-1074: integraci a l'Emirat d'Isbiliya;
1074: Ibn Ocasha;
1074-1078: integraci a l'Emirat de Tulaytula;
1078-1091: integraci a l'Emirat d'Isbiliya;
1091-1114: conquesta dels Almorvits;

Taifa de Crdova (segona repblica).
1144-1145: Ibn Hamdin;
1145: Zafa al-Dawla, integraci amb la Taifa de Mrcia i Granada;
1145-1146: Ibn Hamdin;
1146-1148: Ibn Ghania;
1148-1229: invasi dels Almohades;
1229-1236: Al-Muttawaquil, integraci amb la taifa de Mrcia;
1236: integraci al Regne de Castella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65961" title="Regne de Jan" nonfiltered="1146" processed="1133" dbindex="26220">
El Regne de Jan o Regne Sant de Jan va ser conquerit pel rei Ferran III de Castella al segle XIII. 

Fins aquell moment havia estat un fortalesa inexpugnable dels almohades, amb intents de conquesta per part d'Alfons VI de Lle.

Desprs de diversos intents de Ferran III, el cabdill Al-Ahman, amb l'objectiu de consolidar el Regne de Granada va rendir homenatge al rei cristi i li va entregar la ciutat de Jan.

A partir d'aquell moment Jan es va convertir en seu civil i eclesistica de l'Alt Guadalquivir. El regne estava format per les ciutats de Jan, beda, Baeza i Andjar, amb el posbles d'Arjona, Santisteban del Puerto i Iznatoraf, conformant uns lmits semblants als de l'actual provncia de Jan. La ciutat d'Alcal la Real s'hi va incorporar el segle XIV.

Desprs de la divisi provincial de Javier de Burgos, Jan va perdre territoris que foren incorporats a la provncia de Ciudad Real, concretament les terres al nort del ru Guadalmena i a l'est del Guadaln: Albadalejo, Terrinches, Puebla del Prncipe i Villamanrique.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65962" title="Pretty Woman" nonfiltered="1147" processed="1134" dbindex="26221">
Pretty Woman s una comdia romntica feta als Estats Units que va aconseguir, per sorpresa, sser una de les pellcules amb ms recaptaci de 1990. La protagonista principal s Vivian Ward interpretada per Julia Roberts, qui va rebre un Globus d'Or per aquest paper i la seva primera nominaci als Oscars en la categoria d actriu principal. 

 Repartiment .
Richard Gere.... Edward Lewis;
Julia Roberts .... Vivian Ward;
Ralph Bellamy .... James Morse;
Jason Alexander .... Philip Stuckey;
Laura San Giacomo .... Kit De Luca;
Hector Elizondo .... Barney Thompson;
Hank Azaria .... Detective (Hollywood Blvd.);
Alex Hyde-White .... David Morse;
Amy Yasbeck .... Elizabeth Stuckey;
Elinor Donahue .... Bridget;
Bill Applebaum .... Howard;
Billy Gallo .... Carlos;

 Argument .

Probablement, Pretty Woman s la ms sensual i ms coneguda comdia romntica. Rodada a Hollywood durant el 1990 la pellcula s una mixt entre la passi romntica i la guerra de classes socials dels seus personatges, una prostituta de Los Angeles i un homes de negocis sense escrpols que visita la ciutat. Es tracta d'una versi moderna de La Ventafocs

El principal paper mascul, est basat en el personatge d un home de negocis dels EUA Henry Kravis i que a la pellcula s anomena Edward Lewis i s interpretat per Richard Gere. El Sr.Lewis, un important corporate raider, un home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix buscant el seu hotel a una prostituta anomenada Vivian, qui respon a l estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econmics i en una situaci de desesperaci, envoltada en un mn marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.

A causa de la seva situaci, ella s crtica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res ms que clients. En contra per de tots els estereotips, ella s intelligent i amb classe quan en t l oportunitat, i ell pot sentir escrpols i ser romntic quant en t l'ocasi.

El mn de tots dos trontolla quan l amor apareix entre ells i fa aparixer la tensi i les desavinences que comporta una relaci entre persones tan semblant per que els diners fan tan diferents.

 Msica .
La banda sonora del film inclou temes com "Oh, Pretty Woman" de Roy Orbison i que dna nom a la pellcula, o l xit dels 90 de Roxette "It Must Have Been Love". Altres canons que apareixen sn "The King of Wishful Thinking" de Go West i "Wild Women Do" Natalie Cole.

 Anecdotari .
 El rodatge original descrivia a Vivian com una persona amb una alta activitat sexual, i gran consumidora de drogues. Finalment, aquests trets van passar a la companya de pis de Vivian, Kit, mentre que Vivian es va quedar amb el sobrenom de la  prostituta amb cor d or ;
 Aquestes escenes tallades van ser estrenades en pblic, i algunes varen ser incloses en la versi DVD especial del 15 aniversari. En una d aquestes escena es mostrava clarament el desinters de Vivian per mantenir converses al llit o una altra com s enfronta a un traficant de drogues al club The Blue Banana i es rescatada per Edgard.
 Julia Roberts va reconixer que el cos de la portada de la pellcula no era el seu sin el de l actriu Shelley Michelle qui tamb ha doblat a Kim Basinger i Barbra Streisand. Es tractava d un muntatge amb el seu cap i el cos de Michelle qui tamb apareix a la seqncia que obre la pellcula.

 Premis .
 Guanyats .
 Globus d'Or a la millor actriu de pellcula cmica o musical - Julia Roberts;
 Nominacions .
 Premi BAFTA al millor film;
 scars de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences - Julia Roberts;
 Globus d'Or a la millor pellcula cmica o musical;
 Globus d'Or al millor actor de pellcula dramtica - Richard Gere;
 Globus d'Or al millor actor de repartiment -  Hector Elizondo;
 Premi de la Writers Guild of America pel millor drama escrit per cinema J.F. Lawton;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65964" title="Regne de Sevilla" nonfiltered="1148" processed="1135" dbindex="26222">

El Regne de Sevilla va ser un estat andalus, amb capital a Sevilla, que posteriorment passaria a formar part, amb altres regnes, de la Corona de Castella.

poca visigoda.
L'any 426 va ser presa l'antiga zona romana de la provncia Btica pels vndals, sent Gunderic el seu capitost. Un segle desprs van ser desplaats pels visigots, grcies a Recared que va portar Sevilla el mxim apogeu de l'poca. Desprs de la invasi musulmana a Espanya, Sevilla es va convertir al costat de Crdova, en una de les ciutats ms importants de l'occident europeu. 

poca musulmana.

El regne taifa de Sevilla abasta els anys d'ocupaci rab que van des de 1023 fins el 1091, sent governat per la famlia Abad d'origen rab, sent primer Ab al-Qasim, seguit pel seu fill Al-Mutadid i continuat per l'ltim de la dinastia Al-Mutamid. 

Van aconseguir dominar tota Andalusia occidental i Mrcia, per a causa dels tributs que havien de pagar al rei de Castella la potncia en qu s'havia convertit es va anar afeblint amb el temps, sent presa pels almorvits el 1091. 

Van ser els musulmans qui li van donar el nom dIshbiliya (en rab         ) que va derivar desprs en Shbiya per acabar sent com es coneix actualment. Va ser capital d'un dels regnes de taifes ms poderosos. A l'poca almohade es van construir la Giralda, els Reials Alcssers i l'actual esglsia de Sant Marc.

poca cristiana.
Els cristians van conquerir la ciutat el 1248 grcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella. 

Desprs de la reconquesta una nova cultura va prendre la ciutat, els jueus, acudien des de tots els racons, principalment de Toledo sembla ser que rebotats d'aquells que un segle anterior havien fugit del Betis al Tajo, alguns dels ms influents van sortir beneficiats al fer el repartiment de la ciutat. Mai van ser ben vists a causa de la seva destresa econmica i per la mateixa esglsia cristiana. Entre els anys 1354 i 1391 l aljama (comunitat jueva) va ser contnuament assaltada i saquejada. Un decret de 1483 va anunciar que es comenaria a expulsar de la regi andalusa en general als jueus que no es convertissin al cristianisme, el 1492 van ser expulsats de tot el pas al costat de la resta de jueus del regne. 

Els Reis Catlics van establir-hi la seva cort durant alguns anys, entre 1470 i 1478.

El descobriment del Nou Mn el 1492 va ser molt significatiu per a la ciutat de Sevilla. El 1502 els monarques van fundar la Casa de Contractaci, que actualment s l'Arxiu d'ndies, i des de Sevilla es dirigiria i contractaven els viatges, controlant les riqueses que arribaven d'Amrica sent el seu principal port d'enlla. Aix va comportar una gran expansi urbana superant els 100.000 habitants i convertint-se en la ciutat ms gran dels regnes hispnics. Fou en aquesta poca en qu es va acabar de construir la Catedral, i altres edificis nous com la Casa de Pilatos, el Palau de les Ames i la Collegiata del Salvador.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65966" title="Uni d'Associacions Europees de Futbol" nonfiltered="1149" processed="1136" dbindex="26223">





La Uni Europea de Futbol Associaci (UEFA), en angls Union of European Football Associations, s l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Est integrat per les diverses federacions estatals del continent, organitza les diverses competicions entre estats i clubs europeus, aix com els premis i drets de televisi d'aquestes competicions.

s una de les sis confederacions continentals que composen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Sussa), a partir de les converses mantingudes per la federaci francesa, la federaci italiana i la federaci belga. La seu de l'organisme va ser a Pars fins l'any 1959 en qu es trasllad a Berna. El 1995 es trasllad a la ciutat de Nyon, tamb a Sussa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions estatals. Actualment en formen part 53 associacions, incloses algunes no europees com (Xipre, Turquia, Israel, Gergia, Armnia, Azerbaidjan i Kazakhstan).

 Secretaris generals de la UEFA .




 Presidents de la UEFA .



 Competicions que organitza .
Les principals competicions regides per la UEFA sn:
 A nivell d'estats: ;
 Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960);
 Campionat d'Europa de Futbol Femen.
 Diversos campionats de categories inferiors: ;
UEFA-CAF Meridian Cup;
Campionat d'Europa sub-17;
Campionat d'Europa sub-19;
Campionat d'Europa sub-21;
 Campionat d'Europa de futbol sala;

 A nivell de clubs:
 UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
 Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
 Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
 Supercopa d'Europa (1973).
 Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
 Copa de les Regions de la UEFA (amateur);
 Copa de la UEFA femenina;
 Copa de la UEFA de futbol sala;
 Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL);

 Classificats de la UEFA per als diversos Mundials .
1930 - Blgica, Frana, Romania, Iugoslvia;
1934 - ustria, Blgica,  Txecoslovquia, Frana, Alemanya, Hongria, Itlia, Pasos Baixos, Romania, Espanya, Sucia, Sussa;
1938 - Blgica, Txecoslovquia, Frana, Alemanya, Hongria, Itlia, Pasos Baixos, Noruega, Polnia, Romania, Sucia, Sussa;
1950 - Anglaterra, Itlia, Espanya, Sucia, Sussa, Iugoslvia;
1954 - ustria, Blgica, Txecoslovquia, Anglaterra, Frana, Hongria, Itlia, Esccia, Sussa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslvia;
1958 - ustria, Txecoslovquia, Anglaterra, Frana, Hongria, Irlanda del Nord, Esccia, Sucia, Uni Sovitica, Galles, R.F. Alemanya, Iugoslvia;
1962 - Bulgria, Txecoslovquia, Anglaterra, Hongria, Itlia, Espanya, Sussa, Uni Sovitica, R.F. Alemanya, Iugoslvia ;
1966 - Bulgria, Anglaterra, Frana, Hongria, Itlia, Portugal, Espanya, Sussa, Uni Sovitica, R.F. Alemanya;
1970 - Blgica, Bulgria, Txecoslovquia, Anglaterra, Itlia, Romania, Sucia, Uni Sovitica, R.F. Alemanya (Israel tamb particip per representant l'AFC);
1974 - Bulgria, R.D. Alemanya, Itlia, Pasos Baixos, Polnia, Esccia, Sucia, R.F. Alemanya, Iugoslvia;
1978 - ustria, Frana, Hongria, Itlia, Pasos Baixos, Polnia, Esccia, Espanya, Sucia, R.F. Alemanya;
1982 - ustria, Blgica, Txecoslovquia, Anglaterra, Frana, Hongria, Itlia, Irlanda del Nord, Polnia, Esccia, Espanya, Uni Sovitica, R.F. Alemanya, Iugoslvia;
1986 - Blgica, Bulgria, Dinamarca, Anglaterra, Frana, Hongria, Itlia, Irlanda del Nord, Polnia, Portugal, Esccia, Espanya, Uni Sovitica, R.F. Alemanya;
1990 - ustria, Blgica, Txecoslovquia, Anglaterra, Irlanda, Itlia, Pasos Baixos, Romania, Esccia, Espanya, Sucia, Uni Sovitica, R.F. Alemanya, Iugoslvia;
1994 - Blgica, Bulgria, Alemanya, Grcia, Irlanda, Itlia, Pasos Baixos, Noruega, Romania, Rssia, Espanya, Sucia, Sussa;
1998 - ustria, Blgica, Bulgria, Crocia, Dinamarca, Anglaterra, Frana, Alemanya, Itlia, Pasos Baixos, Noruega, Romania, Esccia, Espanya, Srbia i Montenegro;
2002 - Blgica, Crocia, Dinamarca, Anglaterra, Frana, Alemanya, Irlanda, Itlia, Polnia, Portugal, Rssia, Eslovnia, Espanya, Sucia, Turquia;
2006 - Crocia, Txquia, Anglaterra, Frana, Alemanya, Itlia, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Srbia i Montenegro, Espanya, Sussa, Sucia, Ucrana;

 Rnquing de participacions als Mundials .
16:
Alemanya  (inclou 10 com a R.F. Alemanya);
Itlia;
12:
Anglaterra;
Frana;
Espanya;
11: ;
Blgica;
Sucia;
10:
Srbia  (inclou 8 com a Iugoslvia i 2 com a RF Iugoslvia/Srbia i Montenegro);
9:
Repblica Txeca  (inclou 8 com a Txecoslovquia);
Hongria;
Rssia  (inclou 7 com a Uni Sovitica);
8:
Pasos Baixos;
Esccia;
Sussa;
7:
ustria;
Bulgria;
Polnia;
Romania;
4:
Portugal;
3:
Crocia;
Dinamarca;
Irlanda;
Irlanda del Nord;
Noruega;
2:
Turquia;
1:
RDA  (actualment Alemanya) ;
Grcia;
Eslovnia;
Ucrana;
Galles;
Israel  (representant l'AFC) ;

Classificaci dels estadis.
La UEFA, estableix uns criteris d'avaluaci dels estadis, que atorga als estadis un valor de 0 a 5 estrelles. Aix com ms important s la competici que s'ha de jugar en un estadi, ms estrelles haur de tenir per a poder-la acollir.

Estadis de 5 estrelles.
Capacitat mnima de 50.000 espectadors asseguts.
Tots els seients han de ser individuals i amb respatller.
No poden tenir una fosa entorn el terreny de joc.
...

Per a ms informaci vegeu: Estadi 5 estrelles de la UEFA

 Enllaos externs .
Web de la UEFA;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65971" title="Goshen" nonfiltered="1150" processed="1137" dbindex="26224">



Goshen (Repblica de Goshen, afrikaans Het Land Goosen), fou una repblica ber de Sudfrica, parallela a les de Stellaland i Niewe Republiek. Tenia 6.870 km i 17.000 habitants, d'ells noms 2.000 blancs i la resta tswana. Encara que la seva capital fou Heliopolis (desprs coneguda com Rooigrond), s pot dir que la seva capital efectiva era Mafeking, a uns 10 km. Va rebre el seu nom de la bblica Terra de Goshen.

La regi estava dominava des de segles pels tswana; el 1832 el poble dels mzilikazi (del grup ndebele) va envair la regi i va expulsar als tswana i a alguns missioners, per el 1837 els mzilikazi foren expulsats cap al nord per una aliana de tswana, bers i altres. Alguns voortrekeers (colons bers) es van poder establir a la regi. Els tswana van fundar la ciutat de Molema el 1852  Tamb si va establir el missioner wesli J. Ludorf que va fundar la primera capella el 1873 a Molema. El 1881 la ciutat va ser reanomenada Mahikeng. La frontera entre els tswanes i el Transvaal fou determinada pel Keate Award del 1871, per aix no va impedir una srie de conflictes entre una part dels tswanes i els bers. Aquestos van donar suport al cap Moshwete contra el cap Montshioa. Els bers i els seus aliats van assetjar Mahikeng (febrer de 1882) i la van ocupar el 24 d'octubre de 1882. Es va signar una Declaraci de les Condicions de pau, que arrabassava moltes terres del cap Montshioa, encara que li reconeixia l'autoritat al nord i nord-oest del Molopo. Moshwete va ser reconegut com a cap dels tswana (grup Ba Rolong) al sud del riu, mentre la terra concedida als colons (freebooters) es va erigir en estat independent. La repblica fou fundada per Gey Van Pitius o Pittius (Nicolaas Claudius Gey van Pittius, 1837-1893) en una proclamaci especial el 21 de novembre de 1882. Va adoptar bandera el 1883 (probablement al comenament de l'any), dissenyada pel mateix Gey Van Pitius, amb els colors alemanys i franja verda al pal. La capital fou Heliopolis; al mateix temps a Vryburg es proclamava la repblica de Stellaland (regi al sud-oest de Mahikeng. El govern britnic no va poder impedir aquesta proclamacions, per va reconixer com independents als dos caps tswanes, sense lligams amb el Transvaal.

El 7 d'agost de 1883 es va unir a la repblica de Stellaland i van formar els Estats Units de Stellaland.

El 12 de maig de 1884 els residents a Rooigrond (Heliopolis), van ser atacats per sorpresa per 300 guerrers del cap Montshioa; els colons van fugir a Transvaal. El 22 de maig de 1884 Montshioa, junt amb John Mackenzie, Comissionat inter del govern britnic, van signar la declaraci que reconeixia la sobirania britnica sobre els tswana Ba Rolong i posava fi a la seva independncia. Gey Van Pitius va reclamar 3500 lliures com a compensaci per l'atac tswana a Rooigrond, i quan la quantitat no fou pagada, va declarar la guerra (24 de juny de 1884) i va ocupar el territori Ba Rolong.

A comenament del 1885 els britnics van enviar una expedici militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren, amb objectiu final a Mafeking (Mahikeng). El mar del 1885 Warren va arribar a la Orange River Station, el final de la lnia frria (el pont sobre el riu Orange encara no existia) alguns bers es van posar al servei dels britnics, i van avanar cap a Mahikeng; els bers de la regi no van oferir resistncia. La Repblica fou annexada a la colnia del Cap el 30 de setembre de 1895, per el desembre fou inclosa a la colnia de Betxuanalndia (avui Botswana). Mahikeng, reanomenada Mafeking, va servir aleshores com a capital per la colnia britnica de Betxuanalndia (British Bechuanaland) i el Protectorat de Betxuanalndia (Bechuanaland Protectorate). El 1895 el British Bechauanaland fou unit a la provncia del Cap. Mafikeng fou erigida en municipalitat el 1896.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65975" title="Walter Gropius" nonfiltered="1151" processed="1138" dbindex="26225">



Walter Adolph Gropius (Berln, 18 maig 1883 - Boston, 5 juliol 1969), fou un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany. 

Va nixer a Berln, fill i nt d'arquitectes. Estudi arquitectura a Munic i a Berln. Desprs dels seus estudis va treballar durant tres anys al despatx de'n Peter Behrens i a ms tard es va independitzar. Entre 1910 i 1915 es va dedicar principalment a la reforma i ampliaci de la fbrica de Fagus a Alfeld. Amb les seves fines estructures metlliques, les grans superfcies acristallades, les seves cobertes planes, i les formes octogonals, aquesta obra es convert en pionera de l'arquitectura moderna.

Gropius fou el fundador de la famosa escola de disseny Bauhaus, en la que s'ensenyava els estudiants a emprar materials moderns i innovadors per a crear edificis, mobles i objectes originals i funcionals. Ocup el crrec de l'escola, primer a Dessau i ms tard a Weimar, on va ser traslladada, des de 1919 fins el 1928.

A partir de 1926 Gropius es dedic intensament als grans blocs d'habitatges, en els que veia la soluci als problemes urbanstics i socials. Tamb  fou partidari de la racionalitzaci de la indstria de la construcci, per tal de que permets construir de forma ms rpida i econmica. Va dissenyar nombrosos complexos d'habitatges en els quals aplic les seves idees. 

L'any 1934 Gropius va abandonar Alemanya desprs de patir agressions tant a la seva feina com a l'escola Bauhaus per part dels Nazis, que l'acusaven de pro-comunista. Visqu i treball tres anys a Anglaterra i desprs es trasllad als Estats Units, on fou professor d'arquitectura a l'escola de disseny de Harvard. L'any 1946 fund un grup de joves arquitectes anomenat The Architects Collaborative, Inc., ms conegut com a TAC. Durant anys s'ocup personalment de dirigir i formar el grup.

Els edificis de Gropius reflecteixen el ms pur estil de la Bauhaus, ja que estan construts amb materials nous, que els confereixen un aspecte modern, desconegut en aquella poca. Les seves faanes sn llises i de lnies clares, i manquen d'elements ornamentals innecessaris. Amb aix, Gropius ha estat un dels creadors de l'anomenat "estil internacional" en l'arquitectura.

Gropius va morir a Boston als 84 anys d'edat. 

Obres representatives.
Fbrica de porcellana Rosenthal (Selb, Alemanya);
Ciutat Gropius (Berln);
Torre PanAm (Nova York);
Universitat de Bagdad (Bagdad);
Edificis Packaged House System, 1938, Baker Bridge Road, Lincoln (Massachusetts);

 Vegi's tamb .
Palau dels Soviets;

 Enllaos externs .

Biografia ;
Biografia i projectes ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65977" title="Confederaci de Futbol d'Oceania" nonfiltered="1152" processed="1139" dbindex="26226">



La Confederaci de Futbol d'Oceania s una de les sis confederacions que formen part de la FIFA. s l'encarregada de promoure el futbol i organitzar competicions al continent ocenic.

Es form l'any 1966 amb noms tres membres Austrlia, Nova Zelanda i Fiji. L'any 2004, amb la incorporaci de Nova Calednia l'associaci arrib als dotze membres. En els seus inicis estigu lligada a la Confederaci Asitica de Futbol ja que entre 1966 i 1982 els clubs d'Oceania disputaven la fase de classificaci del Mundial de futbol integrats en l'estructura asitica. Des del 1986 el campi d'Oceania disputa una eliminatria intercontinental per decidir el seu accs al Mundial de Futbol. L'any 1996 obtingu el reconeixement definitiu de la FIFA, entrant a l'executiva de l'organisme. L'1 de gener del 2006, Austrlia abandon la OFC per ingressar a la ms competitiva AFC.

Entre les competicions que organitza destaquen la Copa d'Oceania de Nacions (1996) I el Campionat d'Oceania de clubs.

 Classificats de la OFC per als diversos Mundials .
 1930 - Cap;
 1934 - Cap;
 1938 - Cap ;
 1950 - Cap;
 1954 - Cap;
 1958 - Cap;
 1962 - Cap;
 1966 - Cap;
 1970 - Cap;
 1974 - Austrlia;
 1978 - Cap;
 1982 - Nova Zelanda;
 1986 - Cap;
 1990 - Cap;
 1994 - Cap;
 1998 - Cap;
 2002 - Cap;
 2006 - Austrlia;

 Rnquing de participacions als Mundials .
 2: Austrlia;
 1: Nova Zelanda;

 Enllaos externs .
Web de la OFC;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65978" title="Niewe Republiek" nonfiltered="1153" processed="1140" dbindex="26227">



La Niewe Republiek o legalment Nieuwe Republiek Zuid Afrika (Nova Repblica en afrikaans) fou una repblica ber, contempornia de les de Stellaland i Goshen, proclamada el 16 d'agost de 1884 amb terres cedides pels zulu, en territori que fou part de l'antiga repblica ber de Natal. Tenia 13.600 km i la capital era Vryheid o Vijheid (Llibertat), nom alternatiu de l'estat. El fundador i president fins a la seva annexi al Transvaal el 20 de juliol de 1888 era Lucas Johannes Meijer (1846-1902); com a secretari d'estat va actuar en el mateix perode Daniel Johannes Esselen (1851-1919). 

Els terrenys, situats al riu Mfolozi, foren cedits per Dinuzulu als bers i altres mercenaris que l'havien ajudat a derrotar el seu rival al tron zulu, Usibhephu, a la batalla de la muntanya del Fantasma (Ghost Mountain) o batalla de Etshaneni, al nord del riu Mkhuze (5 de juny de 1884); el cap zulu no va poder pagar en diners als mercenaris i els va haver de cedir extensos territoris. Els britnics, inquiets, van protestar ja que sabien, per la comissi territorial formada el novembre de 1878 sobre les disputes de territoris entre zulus i bers , que el rei zulu no tenia legalment dret a cedir territoris, per finalment no es van decidir a prendre part per un rei nadiu pag contra els bers cristians.

El 5 d'agost de 1884 els mercenaris, majoritriament bers, descontents de l'actuaci britnica, es van agrupar a Vryheid i el dia 16 es va proclamar formalment la repblica en aquesta ciutat, que va esdevenir la capital. Desprs del 1884 els bers van comenar a expulsar als zulus de les terres que ocupaven dins els lmits de la Repblica. L'estat fou finalment reconegut pels britnics el 22 d'octubre de 1886 que al cap de pocs mesos van annexionar el territori zulu al nord del riu Thukela (1887); la revolta zulu que va seguir, dirigida per Dinizulu (juny de 1888) fou aplanada; el rei fou jutjat per alta traci a Eshowe, i condemnat. L'annexi de Zululand no deixava gaires esperances de seguretat a l'estat enfront del imperialisme britnic. El 20 de juliol de 1888 la Nova Repblica va ser annexionada, a petici prpia, a Transvaal, encara que gaudint d'una notable autonomia. Les relacions entre els bers i els zulu no van parar d'empitjorar i quan va esclatar la Segona Guerra Ber (1899-1902) els britnics es van assegurar la seva neutralitat, i molts caps zulus de la Nova Repblica es van traslladar a territori zulu sota domini britnic.

El juny de 1900 les forces britniques van entrar a Vryheid, la capital. A.J. Shepstone, fill de Sir Theophilus Shepstone, l'antic secretari d'afers nadius de Natal, fou enviat a la zona i va treballar junt amb l'oficial britnic de la intelligncia militar J. Roberts per mobilitzar alguns zulus abaqulusi contra els bers, i els reclutats van tenir paper destacat en la victria sobre els bers a Schurweberg, prop de Vryheid. El mar de 1901 es va declarar a la regi la llei marcial.

Desprs de la Segona Guerra Ber el seu territori fou transferit a la colonia de Natal (1903).

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65979" title="Coquille" nonfiltered="1154" processed="1141" dbindex="26228">

Els Coquille sn una tribu amerndia situada al sud-oest d'Oregon als EUA, on el riu Cos desemboca a la Badia de Coos. El 1856 foren obligats a traslladarse al territori de les reserves Siletz i Grand Ronde. El 1954, el govern federal dels EUA decid aplicar-los la termination en el seu reconeixement tribal, per el 1989 la tribu fou novament reconeguda federalment.

Els grups Coquille inclouen els Upper Coquille (mishikwutinetunne "gent que viu al corrent anomenat Mishi"), kwatami, shasta costa, dakubetede (applegate), i tututni. Els tututni inclouen els yukichetunne, tututni, mikonotunne, chemetunne, chetleshin, kwaishtunnetunne, i taltushtuntede (galice). A comenaments del segle XIX potser eren uns 8.000 individus, per els contactes amb els trampers blancs i les malalties els reduren a uns centenars a comenaments del segle XX.

la llengua coquille est extingida; pertanyia a la branca meridional de les llenges atapascanes (tronc na-den) classificada com a part de la branca tolowa-galice de la costa d'Oregon. El seu estil de vida, com les de la majoria de tribus de la Costa Nord-Oest, es basa en la pesca i la recollida de marisc. Vivien en cases de planxes de cedre

Enllaos externs.
Pgina de la tribu Coquille;
Coquille Cranberries website;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65980" title="St'at'imcets" nonfiltered="1155" processed="1142" dbindex="26229">

Els St't'imc (tamb dits Lillooet que vol dir "ceba silvestre", Stl'atl'imx, Stl'atl'imc, S 'a 'imx c, St't'imc) sn una tribu que parla una llengua salish.

Actualment, constituxen un grup natiu nord-americ format per uns 3.000 - 6.000 individus, que viu a la Colmbia Britnica, Canad. Actualment, molts es guanyen la vida treballant en la indstria de la fusta. Els ltims anys han pres una postura ms activa per a recolzar les seues demandes de terra contra els governs provincial i federal. Tamb han encapalat protestes contra l'explotaci forestal a la vall Stein, a la Colmbia Britnica. Alguns dels ms importants festivals populars en suport del medi ambient han sigut celebrats anualment a la reserva lillooet.

Comunitats.

Baix St'at'imc.
N'Quatqua a  D'arcy Colmbia Britnica.  Tamb coneguts com a Anderson Lake Band i un dels membres originals de la Naci In-SHUCK-ch, encara que ara tenen la seva organitzaci dins el Lillooet Tribal Council, degut als forts lligams entre ells.  Localitzada als marges delLlac Anderson, al nord-est de Pemberton, Colmbia Britnica.
Lil'wat a Mount Currie, Colmbia Britnica.  ;
Xa'xtsa, a Port Douglas, Colmbia Britnica als mrges del llac Harrison  (pron. HAH-tsa);
Ska'tin, a Skookumchuck Hot Springs als marges del riu Lillooet (pron. Ska-TEEN);
Samahquam vora el riu Lillooet (pron. Sha-MAH-quam}.  Les comunitats petites i remotes de Samahquam, Xa'xtsa i Ska'tin  abandonaren el Lillooet Tribal Council i s'uniren al N'quatqua D'arcy Colmbia Britnica per formar la Naci In-SHUCK-ch.

Alt St'at'imc.
Tsal'lh i Ohin, a Shalalth, Colmbia Britnica i Nkiat i Slosh, a Seton Portage, Colmbia Britnica tots ells governats collectivament en el Lillooet Tribal Council com a Seton Lake Indian Band.
Sekw'el'ws a Lillooet, Colmbia Britnica (Reserva Cayoose Creek);
T't'q'et a Lillooet, Colmbia Britnica, tamb dits Tl'itl'kt (Reserva Lillooet);
Nxwsten a Lillooet, Colmbia Britnica (Bridge River Indian Band);
Ccl'ep vora Lillooet, Colmbia Britnica (pron. Hah-lip i tamb dit Xa'xlip) Fountain Indian Band.
Ts'kw'aylacw, tamb coneguts com a Pavilion Indian Band i localitzats a Pavilion, Colmbia Britnica, entre Lillooet i Cache Creek, vora el Cany Fraser i el Cany Marble, vora els territori de la Bonaparte Band dels shuswap.

La declaraci de la tribu Lillooet fou feta el 1911 a Spences Bridge, Colmbia Britnica per a declarar la propietat de les terres sobre els colons no nadius.   

Enllaos.

 mapa de les Primeres nacions de la Costa Nord-Oest (incls  St'at'imc);
 USLCES webpages(USLCES webpages);
 Bibliografia de materials de la llengua Lillooet (YDLI);
 la llengua Lillooet (YDLI);
 El poble Stl'atl'imx;
 St'at'imcets - la llengua lillooet;
 La llengua St'at'imcets(Native Language, Font, & Keyboard);

Bibliografia.

 van Eijk, Jan P. (1991). Cuystw malh Ucwalmcwts: Teach yourself Lillooet: Ucwalmcwts curriculum for advanced learners. Mount Currie, B.C.: Ts'zil Publishing House. ISBN 0-9209-3802-7.
 van Eijk, Jan P. (1997). The Lillooet language: Phonology, morphology, syntax. Vancouver: UBC Press. ISBN 0-7748-0625-7.
 Joseph, Marie. (1979). Cuystw malh Ucwalmcwts: Ucwalmcwts curriculum for beginners. Mount Currie, B.C.: Ts'zil Publishing House. ISBN 0-9209-3800-0.
 Larochell, Martina; van Eijk, Jan P.; & Williams, Lorna. (1981). Cuystw malh Ucwalmcwts: Lillooet legends and stories. Mount Currie, B.C.: Ts'zil Publishing House. ISBN 0-9209-3803-5.
 Williams, Lorna; van Eijk, Jan P.; & Turner, Gordon. (1979). Cuystw malh Ucwalmcwts: Ucwalmcwts curriculum for intermediates. Mount Currie, B.C.: Ts'zil Publishing House. ISBN 0-9209-3801-9.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65981" title="Maria Xarpova" nonfiltered="1156" processed="1143" dbindex="26230">

Maria Irievna Xarpova (                         ) nasqu el 19 d'abril de 1987 a Nigan (Sibria, Rssia). Als 4 anys s'inici en el mn del tennis, i la seva vida va emprendre un nou cam quasi per casualitat, als 6 anys. En un clnic de tennis a Moscou a crrec de Martina Navratilova, la llegenda del tennis de seguida vei el potencial de la jove russa. Amb un gran esfor econmic per part dels seus pares, que van haver de reunir diners entre familiars i amics, Maria marx als Estats Units acompanyada noms pel seu pare, Iuri, i deixant a Rssia Ielena, la seva mare, que no veuria durant 2 anys.
Estudi i entren el tennis a la prestigiosa acadmia de Nick Bolletieri, d'on han sortit altres grans estrelles del mn del tennis.

Maria Xarpova va destacar des d'un principi per les seves llargues cames, que li permetien arribar a qualsevol punt de la pista, aix com pel seu potent drive.

Al 2001, amb tan sols 14 anys, debut al circuit professional, la WTA. Ha guanyat (fins desembre del 2005) 10 ttols individuals, i 3 en dobles, per sobretot salt a la fama guanyant el torneig de Grand Slam ms prestigis, l'Obert de Wimbledon, el juliol del 2004. Amb 17 anys, Maria Xarapova es va coronar com a realitat tennstica sobre l'herba de l'All England Tennis Club, desprs de desfer-se en semifinals de la cap de srie nmero 1, Lindsay Davenport, i a la final derrotar amb claredat la petita de les germanes Williams, Serena, per 6-1 i 6-4.

Des d'aleshores ha compaginat la competici amb la publicitat. s un gran reclam degut al seu potencial esportiu i la seva bellesa fsica. Vesteix Nike i juga amb raquetes Prince, i s l'estrella del Swim Suit 2006 de la prestigiosa revista Sports Illustrated.

 Ttols individuals.





----

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65982" title="Taifa de Gibraltar" nonfiltered="1157" processed="1144" dbindex="26231">
La Taifa de Gibraltar o Regne de Gibraltar fou una taifa andalus que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.

Regida per Abdul Malik, fill del rei de Fes entre els anys 1333 i 1340. Desprs del setge imposat per Alfons XI de Castella, l'emir Isab Ibn Al-Hassam es va proclamar el 1340 rei de Gibraltar i de la seva terra.

El 15 de desembre de 1462 el rei Enric IV de Castella el va incorporar a la Corona de Castella.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65983" title="Consell General (Frana)" nonfiltered="1158" processed="1145" dbindex="26232">

El Consell General (Conseil Gnral en francs) s l'assemblea deliberant dels departaments francesos.

Els membres d'un consell general sn anomenats consellers generals i sn escollits per un mandat de 6 anys a ra d'un conseller per cant. Ara b, no tots els cantons celebren eleccions alhora, sin que se celebren per meitats cada 3 anys. Aix, cada 3 anys, es renoven parcialment tots els consells generals de Frana.

L'escrutini es fa seguint el mateix sistema que regeix per a les eleccions legislatives: majoritari uninominal a dues voltes. Per a poder passar a la segona volta, cal obtenir el vot del 10% dels inscrits. Un candidat podr sortir elegit conseller general des de la primera volta si hi aconsegueix la majoria absoluta dels vots emesos i com a mnim el vot del 25% dels inscrits al cens electoral.

Les principals atribucions del consell general sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. El president s el cap de l'administraci departamental.

Competncies.
Les principals competncies dels consells generals sn:
 l'acci social;
 les carreteres departamentals i el transport per autocar;
 els collegis;
 la cultura (arxius departamentals i biblioteca departamental de prstec);

La llei de 13 d'agost de 2004 relativa a les llibertats i responsabilitats locals ha transferit als consells generals noves competncies en matria de:
 via pblica: gesti de les carreteres nacionals;
 acci social: ajuda a la gent gran i al jovent;
 habitatge: gesti del fons de solidaritat per a l'habitatge i del fons d'ajuda a l'energia;
 educaci: contractaci del personal d'administraci i serveis;
 cultura: transferncia de part del patrimoni de l'Estat;

Histria.
La llei de 22 de desembre de 1789 preveia la creaci a cada departament d'una assemblea formada per 36 membres electes : el Consell de Departament. Aquests consells foren suprimits per la llei de 14 de frimari de l'any 2 (4 de desembre de 1793).

Van ser reestrablerts sota la denominaci de consell general per la llei de 28 de pluvis de l'any 8 (17 de febrer de 1800). Ara b, els seus membres -els consellers generals- no eren escollits en unes eleccions democrtiques sin que eren nomenats pel govern. Aquest sistema es modific l'any 1833, passant a ser escollits els consellers generals mitjanant sufragi censatari. El sufragi universal no fou establert fins l'aprovaci de la llei de 3 de juliol de 1848.

Inicialment, el president de l'assemblea era renovat cada any. Posteriorment, la llei de 10 d'agost de 1871 establ que el consell general escolls el seu president desprs de cada celebraci d'eleccions cantonals. El nom de consell general s'explica pel fet que els consells generals eren, abans de la creaci dels consells regionals l'any 1982, la ms alta assemblea local.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65989" title="Nstor Almendros" nonfiltered="1159" processed="1146" dbindex="26233">
Nstor Almendros (Barcelona, 30 d'octubre de 1930 - Nova York, 4 de mar de 1992) fou un director de fotografia, que fou membre de l'ASC (American Society of Cinematographers).


 Biografia .


El 1939,desprs de la Guerra Civil Espanyola, el seu pare, el pedagog Herminio Almendros, Almansa (Espanya) 1898 - L'Havana, 1974], introductor a Espanya del mtode pedaggic de Celestin Freinet, s'exili a Cuba, a on es va traslladar el jove Nstor amb la resta de la famlia el 1948. 

El 1951, juntament amb Guillermo Cabrera Infante i Toms Gutirrez Alea, Nstor Almendros fund la Cinemateca de Cuba, clausurada per la dictadura de Fulgencio Batista el 1954. El 1955, l'any en qu a Cuba es llicenci en Filosofia i Lletres, Almendros marx a Nova York a estudiar-hi cinema al New York City College. L'any segent, estudi a Roma, al Centro Sperimentale di Cinematografica. El 1957 torn als Estats Units, on enseny espanyol al Vassar College (estat de Nova York) durant dos anys; mentrestant, dirig peces teatrals d'estudiants hispans al Middlebury College.

Desprs de la Revoluci Cubana de 1959, Nstor Almendros torn a l'illa, on rod documentals per a l'Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematogrfica (ICAIC), com ara Gent a la platja, (1961). En desacord amb la dictadura comunista de Fidel Castro, Almendros marx de Cuba el 1962, i es dirig a Frana, animat per la nouvelle vague. Hi dugu a terme una brillant carrera com a director de fotografia, amb pellcules como ara El petit salvatge (1969), o La histria d'Adle (1975) de Franois Truffaut o totes les realitzades per Eric Rohmer entre 1966 i 1976 (La colleccionista, La meva nit amb Maud, El genoll de Clara, etc.). Ms endavant, simultanej els seus treballs a Frana amb d'altres als Estats Units com ho foren les pellcules Dies del cel, de Terence Malick, amb la qual va obtenir un Oscar de fotografia el 1978, Kramer contra Kramer (1981), Sota sospita (1982) i Billy Bathgate (1991), de Robert Benton, L'ltim metro (1980), de nou amb Truffaut, La decisi de Sophie (1982), d'Alan J. Pakula (per la fotografia de la qual fou nominat al premi Oscar el 1983) o Paulina a la platja (1983), una altra vegada amb Rohmer. Tamb codirig el documental anticastrista Conducta imprpia (1984), amb Orlando Jimnez Leal.

El 1980 public a Frana la seva autobiografia (Un homme  la camra).

L'associaci Human Rights Watch i la Film Society del Lincoln Center (Nova York), crearen el Nestor Almendros Prize per premiar el coratge i el comproms amb els drets humans en la realizaci d'una pellcula. L'Istituto Cinematografico dell'Aquila itali i l'AIC (associaci italiana de directors de fotografia) crearen el Nestor Almendros Award per a joves directors de fotografia.

 Filmografia .
 Director de fotografia .
Gente en la playa, dirigida per Nstor Almendros (1960, B/N);
Nadja  Paris, curtmetratge dirigit per Eric Rohmer (1964, B/N);
Saint Germain-des-Prs, episodi de Paris vu par..., dirigit per Jean Douchet (1965, col.);
Place de l'Etoile, episodi de Paris vu par..., dirigit per Eric Rohmer (1965, col.);
Une tudiante d'aujourd'hui, curtmetratge dirigit per Eric Rohmer (1966, B/N);
La colleccionista (La collectionneuse), dirigida perEric Rohmer (1967, col.);
Els corredors salvatges (The Wild Racers), dirigida perDaniel Haller i, tot i no sortir als crdits, Roger Corman (1968, col.);
Gun Runner, dirigida per Richard Compton (1969, col.);
More, dirigida per Barbet Schroeder (1969, col.);
La meva nit amb Maud (Ma nuit chez Maud), dirigida per Eric Rohmer (1969, B/N);
El genoll de Claire (Le genou de Claire), dirigida per Eric Rohmer (1970, col.);
El nen salvatge (L'enfant sauvage), dirigida per Franois Truffaut (1970, B/N);
Domicili conjugal (Domicile conjugal, dirigida per Franois Truffaut (1970, col.);
Sing-Sing, curtmetratge dirigit per Barbet Schroeder (1971, col.);
Maquillages, curtmetratge dirigit per Barbet Schroeder (1971, col.);
Le cochon aux patates douces, curtmetratge dirigit per Barbet Schroeder (1971, col.);
Les dues angleses i el continent, (Les deux anglaises et le continent), dirigida per Franois Truffaut (1971, col.);
Poil de carotte, dirigida per Henri Graziani (1972, col.);
La Valle, dirigida per Barbet Schroeder (1972, col.);
L'amor, la tarda (L'amour l'aprs-midi), dirigida per Eric Rohmer (1972, col.);
L'oiseau rare, dirigida per Jean-Claude Brialy (1973, col.);
Idi Amin Dada, documental, dirigit perBarbet Schroeder (1974, col.);
La gueule ouverte, dirigida per Maurice Pialat (1974, col.);
Cockfighter, dirigida per Monte Hellman (1974, col.);
Mes petites amoureuses, dirigida per Jean Eustache (1974, col.);
El rodamon cavaller (The Gentleman Tramp), dirigida per Richard Patterson (1975, B/N i col.);
La histria d'Adle H. (L'histoire d'Adle H.), dirigida per Franois Truffaut (1975, col.);
Des journes entires dans les arbres, dirigida per Marguerite Duras (1976, col.);
La Marquessa Von... (Die Marquise von O...), dirigida per Eric Rohmer (1976, col.);
Matresse, dirigida per Barbet Schroeder (1976, col.);
Beaubourg (Beaubourg, centre d'art et de culture Georges Pompidou), documental, dirigit per Roberto Rossellini (1977, col.);
L'home que estimava les dones (L'homme qui aimait les femmes), dirigida per Franois Truffaut (1977, col.);
Canvi de sexe (Cambio de sexo), dirigida per Vicente Aranda (1977, col.);
La vida al davant (La vie devant soi), dirigida per Mosh Mizrahi (1977, col.);
La cambra verda (La chambre verte), dirigida per Franois Truffaut (1978, col.);
Dies de cel (Days of Heaven), dirigida per Terrence Malick (1978, col.);
Cap al Sud (Goin' South), dirigida per Jack Nicholson (1978, col.);
Perceval el Gal (Perceval le Gallois), dirigida per Eric Rohmer (1978, col.);
Koko, le gorille qui parle, dirigida per Barbet Schroeder (1978, col.);
L'amor fuig (L'amour en fuite), dirigida per Franois Truffaut (1979, B/N i col.);
Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer), dirigida per Robert Benton (1979, col.);
El Llac blau (The Blue Lagoon), dirigida per Randal Kleiser (1980, col.);
L'ltim metr (Le dernier mtro), dirigida per Franois Truffaut (1980, col.);
Espurna de la nit (Still of the Night), dirigida per Robert Benton (1982, col.);
La decisi de Sophie (Sophie's Choice), dirigida per Alan J. Pakula (1982, col.);
Pauline a la platja (Pauline  la plage), dirigida per Eric Rohmer (1983, col.);
Per fi diumenge! (Vivement dimanche!), dirigida per Franois Truffaut (1983, B/N);
Llocs al cor (Places in the Heart), dirigida per Robert Benton (1984, col.);
Heartburn, dirigida per Mike Nichols (1986, col.);
Nadine, dirigida per Robert Benton (1987, col.);
, documental, dirigit per Andrew Solt (1988, col.);
Llions de la vida (Life Lessons), episodi de New York Stories - Histries de Nova York (New York Stories), dirigida per Martin Scorsese (1989, col.);
Made in Milan, curtmetratge dirigit per Martin Scorsese (1990, col.);
Billy Bathgate, dirigida per Robert Benton (1991, col.);

 Director .
Una confusin cotidiana, curtmetratge, codirigit amb Toms Gutirrez Alea (1950);
Ritmo de Cuba, curtmetratge documental (1960);
Gente en la playa (1960);
Escuelas rurales, documental (1960);
Nadie escuchaba, documental, codirigit amb Jorge Ulla (1984);
Mauvaise conduite, documental, codirigit amb Orlando Jimnez Leal (1984);

 D'Altres .
Ritmo de Cuba, curtmetratge documental, dirigit per Nstor Almendros (1960);
Gente en la playa, dirigida per Nstor Almendros (1960, productor);
La Muette, episodi de Paris vu par..., dirigit per Claude Chabrol (1965, director adjunt);
Le Pre Nol a les yeux bleus, migmetratge, dirigit per Jean Eustache (1966, assistent cameraman);
La colleccionista (La collectionneuse), dirigida per Eric Rohmer (1967, actor);
More, dirigit per Barbet Schroeder (1969, escengraf);
Villa des dunes, dirigida per Madeleine Hartmann-Clausset (1975, assessor tcnic);

 Enllaos externs .
 Ficha de Nstor Almendros en la IMDB (en angls);
 Nestor Almendros Award (en angls);
</doc>
<doc id="65992" title="Sooke" nonfiltered="1160" processed="1147" dbindex="26234">

Els sooke o t'sou-ke sn una tribu amerndia de parla salish. El 2000 eren 657 individus que ocupaven dues reserves de 62,7 hectrees al sud de l'illa de Vancouver (Colmbia Britnica).

El nom deriva de les tribus Sookdels salish dels estrets. Foren gaireb anihilats en un atac combinat dels cowichan, klallam i nitinaht el 1848. La derivaci de "sooke" prov del nom nadiu d'un peix (Gasterosteus aculeatus) que habita el territori. Molt aviat tamb van contactar amb els europeus de la Hudson's Bay Company. Per la Joint Reserve Commission del 1877 els atriburen dues reserves.
El cap actual de la tribu s David Planes.

 Enlla .

 Pgina de la Naci T'sou-ke;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="65999" title="Porfiri" nonfiltered="1161" processed="1148" dbindex="26235">


Porfiri (232/233 Tir - c.304 Roma), en grec: , fou un filsof neoplatnic, deixeble de Plot i Long. Va ser important en la histria de les matemtiques per la seva Vida de Pitgores, i el seu comentari als Elements d'Euclides, utilitzat per Pappus d'Alexandria per escriure el seu propi comentari. No obstant aix, la seva major aportaci va ser en filosofia i religi. La seva obra Isagoge, un cop traduda al llat, i pensada com a introducci a les Categories d'Aristtil, va ser el text de referncia en lgica durant com a mnim un milleni desprs de la seva mort. Pel que fa a la religi, va mantenir una postura de crtica amb el cristianisme i d'afirmaci d'un cert panteisme. Va influir en les idees dels neoplatnics posteriors Procle i Imblic (per b que en ms d'un punt ambds discreparen de les seves doctrines).

 Biografia .
Els pares de Porfiri eren de Sria, i li van posar de nom Malchus ("rei")., vegeu Moloc; compareu amb altres noms tefors com Abimelech. El seu professor a Atenes, Cassius Longinus, li va donar el nom de Porphyrius (Porfiri, "vestit de morat"), un joc de paraules allusiu al color de les seves robes imperials. Sota la tutela de Longinus va estudiar gramtica i retrica. L'any 262 va viatjar a Roma, atret per la reputaci de Plot, i durant sis anys es va dedicar exclusivament a l'estudi del neoplatonisme. Seguint el consell de Plot, va marxar a Siclia durant cinc anys per mirar de recuperar la salut que havia perdut per excs de feina. En el seu retorn a Roma, va donar classes de filosofia i va completar una edici sobre els escrits de Plot (que havia mort mentrestant), juntament amb una biografia del seu professor. En escrits neoplatnics, es menciona a Jmblic com a alumne seu, per probablement aix es deu al fet que es consider una figura dominant en la segent generaci de filsofs. Els dos homes diferiren en l'assumpte de la teurgia. En els seus ltims anys, es va casar amb Marcella, una vdua amb set fills entusiasta de l'estudi de la filosofia. Es coneix poca cosa ms de la seva vida, i la data de la seva mort no est confirmada.

 Isagoge, la "Introducci" .
Porfiri s conegut fonamentalment per les seves contribucions en filosofia. A part del seu escrit Ajudes per a l'estudi dels intelligibles, un resum bsic de la doctrina neoplatnica, va ser especialment rellevant per la seva Introducci a les Categories d'Aristtil (Introductio in Praedicamenta). No obstant aix, el ttol correcte s simplement Introducci (       )(Isagoge), i el llibre s una introducci, no a les Categories en particular, sin a la lgica en general, comprenent les teories de predicaci, definici i prova. La Introducci defineix com es poden classificar les qualitats atribudes a les coses, trencant la concepci filosfica de substncia en els cinc components de gnere, espcie, diferncia, propietat, accident.

La Isagoge de Porfiri va servir per incorporar la lgica d'Aristtil en el neoplatonisme, i ms en particular, sobre la doctrina de les entitats (en la posterior filosofia medieval, com a universals). Ms endavant, la traducci al llat de la Isagoge, feta per Boeci, va esdevenir un text de referncia estndard en escoles i universitats medievals, sentant les arrels pel desenvolupament de la lgica i el problema dels universals. En els textos medievals, l'omnipresent Arbor porphyriana ("Arbre de Porfiri") illustra la seva classificaci lgica de la substncia. Avui en dia, la taxonomia ha utilitzat l'arbre de Porfiri per classificar els organismes vius: vegeu cladstica.

 Filosofia dels Oracles .
Porfiri tamb s conegut en l'mbit de la teologia per les seves crtiques al cristianisme i la seva defensa del paganisme, sobretot a partir del seu text Filosofia dels Oracles, escrit abans de les persecucions dels cristians per Diocleci i Galeri:
"Com poden aquestes persones ser considerades mereixedores d'abstenci de judici? No tan sols han rebutjat a aquells que des dels primers temps havien reflexionat sobre all div d'entre tots els grecs i els brbars... sin tamb a emperadors, administradors de llei i filsofs - tots de ment preclara. Tamb, escollint la impietat i l'ateisme, han preferit el seu prosme.  I a quin tipus de penalitats podrien no estar subjectes aquells que... sn fugitius dels afers dels seus Pares?" ;

El fet de si Porfiri fou o no el filsof pag de Divine Institutes de Lactanci ha estat discutit abastament. Els cristians han manipulat els seus escrits: una versi falsificada de la Filosofia dels Oracles mostra l'autor com a cristi. El treball fraudulent va ser creat com a servei al cristianisme; s acceptat per Eusebi de Caesarea, i interessa a apologistes com Theodoret. Sant Agust fou dels primers en rebutjar-lo com a fals.  Es va deixar inqestionat durant els segles segents per successives generacions d'escolstics ortodoxes; el seu estatus final de falsificaci va ser finalment establert desprs de la crtica de Nathaniel Lardner al segle XVIII.

 Adversus Christianos . 
Del seu Adversus Christianos (Contra els cristians), escrit l'any 270, que comprenia quinze llibres, noms se'n conserven fragments i cites d'atribuci incerta, tot i que l'obra original comprenia 15 llibres. Aquesta obra fou prohibida per Constant el Gran, i els seus llibres cremats en el segle V.

Se l'ha citat sovint per haver afirmat en aquest llibre "Els Dus han proclamat Crist com el ms piads, per els cristians sn una secta confosa i viciosa."  Aix mateix, considerava a Jesucrist com taumaturg que feia miracles per art de mgia. S'escrigueren contra-tractats per Eusebi de Caesarea, Apollinaris de Laodicea, Methodius d'Olympus, i Macarius Magnes, per s'han perdut tots. 

La identificaci feta per Porfiri del Llibre de Daniel com a treball d'un escriptor en temps d'Antoc IV s citada per Jernim. Per aquest fet, i per defensar que el Pentateuc no es podia remuntar a Moiss, se'l considera fundador de l'exegesi bblica.

 Altres aspectes .
Porfiri tamb s'oposava a la teurgia de Jmblic. Molts dels misteris de Jmblic estan dedicats a la defensa de la posessi mstica tergica divina, en contra de les crtiques de Porfiri.

Porfiri, com Pitgores, fou un defensor del vegetarianisme, per connotacions espirituals i tiques. Probablement, aquests dos filsofs sn els vegetarians ms famosos de l'poca clssica. Va escriure De Abstinentia (Sobre l'abstinncia) i De Non Necandis ad Epulandum Animantibus (Sobre la incorrecci de matar ssers vius per menjar), advocant en contra del consum d'animals, i s citat amb aprovaci en la documentaci actual sobre el vegetarianisme.

Porfiri tamb va escriure abastament sobre astrologia, religi, filosofia i teoria de la msica. Va escriure una Philosophos istoria amb vides de filsofs incloent la vida del seu professor, Plot. La seva biografia de Plat del llibre IV noms es conserva en forma de les cites de Ciril d'Alexandria. El seu llibre Vita Pythagorae, sobre la vida de Pitgores no s'ha de confondre amb el llibre homnim de Jmblic.

 Llista d'obres de Porfiri .

Les obres que es conserven sn:

1. ;
10. Comentari sobre les categories d'Aristtil en preguntes i respostes;
11. Comentari sobre l'obra d'Aristtil ;
12. Comentari sobre l' Harmonica de Ptolemeu;
13. ;
14. Scholia de l'Ilada;
15. Comentari sobre els tics d'Aristtil i un sobre l'Organon;
16. Dos llibres sobre la filosofia de Plat ;
17. Carta a la seva dona Marcella;
18. Un fragment poetic del llibre entitled ;
19. Introduccci al Tetrabiblos de Ptolemeu (dubtosa);

Obres perdudes:

20.  ;
23. Comentari sobre l'obra d'Aristtil   ;
30. Replica a l'apologia d'Alcibiades en el Symposium de Plat de Difanes ;
31.  ;
33. Tractat sobre una obra espuria atribuda a Zoroastre;
34. ;
47. Comentaris sobre diverses obres de Plot;
48. ;

Se li atribueix ocasionalment , probablement obra de Nicfor Gregores

 Obres publicades de Porfiri .
Ad Gaurum ed. K. Kalbfleisch. Abhandlungen der Preussischen Akadamie der Wissenschaft. phil.-hist. kl. (1895): 33-62.

Contra Christianos, ed., Adolf von Harnack, Porphyrius, "Gegen die Christen,"15 Bcher: Zeugnisse, Fragmente und Referate. Abhandlungen der kniglich prssischen Akademie der Wissenschaften: Jahrgang 1916: philosoph.-hist. Klasse: Nr. 1 (Berlin: 1916).	;

Contra los Cristianos: Recopilacin de Fragmentos, Traduccin, Introduccin y Notas  E. A. Ramos Jurado, J. Ritor Ponce, A. Carmona Vzquez, I. Rodrguez Moreno, J. Ortol Salas, J. M. Zamora Calvo (Cdiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cdiz 2006).

Corpus die Papiri Filosofici Greci e Latini III: Commentarii (Florence: Leo S. Olschki, 1995). D'aquestes, #6 i #9 podrien no ser de Porfiri.

De abstinentia ab esu animalium Jean Bouffartigue, M. Patillon, and Alain-Philippe Segonds, edd., 3 vols., Bud (Paris, 1979-1995). ;

De Philosophia ex oraculis haurienda G. Wolf, ed. (Berlin: 1956).

Epistula ad Anebonem, A. R. Sodano ed. (Naples: L'arte Tipografia, 1958).

Fragmenta Andrew Smith, ed. (Stvtgardiae et Lipsiae: B. G. Tevbneri, 1993).

The Homeric Questions: a Bilingual Edition Lang Classical Studies 2, R. R. Schlunk, trans. (Frankfurt-am-Main: Lang, 1993).

Isagoge, Stefan Weinstock, ed. in Catalogus Codicum astrologorum Graecorum, Franz Cumon, ed. (Brussels, 1940): V.4, 187-228.

Kommentar zur Harmonielehre des Ptolemaios Ingemar Duuring. ed. (Gteborg: Elanders, 1932).

Opuscula selecta Augusts Nauck, ed. (Lipsiae: B. G. Tevbneri, 1886).

Porphyrii in Platonis Timaeum commentarium fragmenta A. R. Sodano, ed. (Napoli: 1964).

Porphyry, the Philosopher, to Marcella: Text and Translation with Introduction and Notes Kathleen O bBien Wicker, trans., Text and Translatiosn 28; Graeco-Roman Religion Series 10 (Atlanata: Schoalrs Press, 1987).

Pros Markevllan Griechiser Text, herausgegeben, bersetzt, eingeleitet und erklrt von W. Ptscher (Leiden: E. J. Brill, 1969).

Sententiae Ad Intelligibilia Ducentes E. Lamberz, ed. (Leipzig: Teubner, 1975).

Vie de Pythagore, Lettre  Marcella E. des Places, ed. and trans. (Paris: Les Belles Lettre, 1982).

La Vie de Plotin Luc Brisson, ed. Historie de l'antiquit classique 6 & 16 (Paris: Libraire Philosophique J. Vrin: 1986-1992) 2 vols.	;

Vita Plotini  in Plotinus, Armstrong, ed. LCL (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1968), 2-84.

To Marcella text i traducci amb Introducci i Notes per Kathleen O'Biren Wicker (Atlanta: Scholars Press, 1987).


Notes.


Referncies.
 Iamblichus: De mysteriis : Translated with an Introduction and Notes per Emma C. Clarke, John M. Dillon i Jackson P. Hershbell, ISBN 90-04-12720-8 ;
 Dr. B.A. Zuiddam, Old Critics and Modern Theology. 1995; Dutch Reformed Theological Journal (South Africa), part xxxvi, nmero 2, juny de 1995. ;
 Barnes, Jonathan. Porphyry: Introduction, Clarendon Press, Oxford 2003.

Enllaos externs.
 Entrada de Porfiri al Diccionari de Filosofia Ferrater Mora;
 Porphyry Malchus (matemtic) - entrada al  MacTutor History of Maths Archives;
 Entrada a l'Enciclopdia de Filosofia Stanford;
 Sobre l'abstinncia de menjar animals, llibres I-IV;
 Porphyry Sobre la cova de les nimfes;
 Porphyry Isagogue;
 Porphyry, Sobre la vida de Plot;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66000" title="Confederaci Sud-americana de Futbol" nonfiltered="1162" processed="1149" dbindex="26236">


La CONfederaci sud-aMEricana de futBOL, (CONfederacin SudaMEricana de FtBOL / CONfederao SulaMEricana de FuteBOL, CONMEBOL) s l'rgan de govern del futbol a Sud-amrica.

Fou fundada el 9 de juliol de 1916 per iniciativa de l'uruguai Hctor Rivadavia Gmez, essent membres fundadors Argentina, Uruguai, Brasil i Xile. T la seu a la ciutat de Luque, a Paraguai. Entre les principals competicions que organitza destaquen la Copa Libertadores de Amrica, la Copa Sudamericana i la Copa Amrica.

Cal destacar que, tot i estar ubicats a Sud-amrica, Guyana, Surinam i la Guaiana Francesa estan afiliats a la CONCACAF i no a la CONMEBOL.

 Membres afiliats .
 Uruguai (membre fundador el 1916);
 Argentina (membre fundador el 1916);
 Brasil (membre fundador el 1916);
 Xile (membre fundador el 1916);
 Paraguai (afiliada el 1921);
 Per (afiliada el 1925);
 Bolvia (afiliada el 1926);
 Equador (afiliada el 1927);
 Colmbia (afiliada el 1936);
 Veneuela (afiliada el 1952);

 Competicions organitzades per la CONMEBOL .
Copa Amrica de futbol (1916, per a seleccions);
Copa Libertadores de Amrica (1960);
Copa Sud-americana (2002);
Recopa Sud-americana (1989);
Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda);
Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda);
Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda);
Supercopa Sud-americana (1988-1997, desapareguda);

 Classificats de la CONMEBOL per als diversos Mundials .
 1930 - Argentina, Bolvia, Brasil, Xile, Paraguai, Per, Uruguai;
 1934 - Argentina, Brasil;
 1938 - Brasil;
 1950 - Bolvia, Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai;
 1954 - Brasil, Uruguai;
 1958 - Argentina, Brasil, Paraguai;
 1962 - Argentina, Brasil, Xile, Colmbia, Uruguai;
 1966 - Argentina, Brasil, Xile, Uruguai;
 1970 - Brasil, Per, Uruguai;
 1974 - Argentina, Brasil, Xile, Uruguai;
 1978 - Argentina, Brasil, Per;
 1982 - Argentina, Brasil, Xile, Per;
 1986 - Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai;
 1990 - Argentina, Brasil, Colmbia, Uruguai;
 1994 - Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia;
 1998 - Argentina, Brasil, Xile, Colmbia, Paraguai;
 2002 - Argentina, Brasil, Equador, Paraguai, Uruguai;
 2006 - Argentina, Brasil, Equador, Paraguai;

 Rnquing de participacions als Mundials .
18 - Brasil;
14 - Argentina;
10 - Uruguai;
 7 - Xile, Paraguai;
 4 - Colmbia, Per;
 3 - Bolvia;
 2 - Equador;
 0 - Veneuela;

 Presidents de la CONMEBOL .
 Hctor Rivadavia Gmez (Uruguai) 1916-1936;
 Luis O. Salesi (Argentina) 1936-1939;
 Luis A. Valenzuela (Xile) 1939-1955;
 Carlos Dittborn Pinto (Xile) 1955-1957;
 Jos Ramos de Freitas (Brasil) 1957-1959;
 Fermn Sorhueta (Uruguai) 1959-1961;
 Ral H. Colombo (Argentina) 1961-1966;
 Tefilo Salinas Fuller (Per) 1966-1986;
 Nicols Leoz (Paraguai) 1986-avui);

 Enllaos externs .
Web de la CONMEBOL;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66004" title="Llista de reis de Portugal" nonfiltered="1163" processed="1150" dbindex="26237">
Llista cronolgica dels comtes de Portugal i reis de Portugal des de l'any 868 amb la fundaci comtat de Portugal, passant per la creaci el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolici de la monarquia el 1910.

 Comtes de Portugal .
 868-873: Vimar Prez;
 873-899: Luci;
 899-950: Menendo I ;
 899-924: nnega i Ddac;
 924-926: Fruela Gutierres, Rosendo Gutierres i Ximeno Dias;
 926-950: Ramir de Portugal;
 950-999: Gonal Menendes;
 999-1008: Menendo II;
 1008-1015: Alvito i Toda;
 1015-1028: Nun I ;
 1028-1052: Menendo III;
 1052-1071: Nun II;
 1065-1072: Garcia I de Galcia, rei de Galcia, fill de Ferran I de Castella i Sana I de Lle;
 1094-1112: Enric de Borgonya, gendre d'Alfons VI de Castella;
 1112-1128: Teresa de Lle, esposa de l'anterior;
 1112-1139: Alfons I el Conqueridor, fill dels anteriors;

a partir de 1139 el comtat de Portugal esdevindr un reialme;

Dinastia Borgonya.

1139-1185 : Alfons I el Conqueridor, rei de Portugal a partir de 1139;
1185-1211 : San I el Repoblador, fill de l'anterior;
1211-1223 : Alfons II el Gras, fill de l'anterior;
1223-1248 : San II, fill de l'anterior;
1247-1279 : Alfons III, germ de l'anterior;
1279-1325 : Dions I, fill de l'anterior;
1325-1357 : Alfons IV el Brau, fill de l'anterior;
1357-1367 : Pere I el Cruel o el Justicier, fill de l'anterior;
1367-1383 : Ferran I l'Inconstant, fill de l'anterior;
 regncia 1383-1384 : Elionor Telles de Menezes, esposa de l'anterior;
1383-1385 : Beatriu de Portugal reina de jure, filla de l'anterior i casada el 1383 amb Joan I de Castella;

Dinastia Avs.

Branca directa.
1385-1433 : Joan I el Gran, fill natural de Pere I de Portugal;
1433-1438 : Eduard I l'Eloqent, fill de l'anterior;
regncia 1438-1439 : Elionor d'Arag, esposa de l'anterior;
regncia 1439-1448 : Pere de Portugal, germ d'Eduard I;
1438-1481 : Alfons V l'Afric, fill d'Eduard I;
regncia 1471-1475 : Joana de Portugal, filla de l'anterior;
1481-1495 : Joan II el Perfecte, fill d'Alfons V;

Branca de Viseu.
1495-1521 : Manel I l'Afortunat, cos de l'anterior i nt d'Eduard I de Portugal;
1521-1557 : Joan III el Piads, fill de l'anterior;
regncia 1557-1562 : Caterina d'Habsburg, esposa de l'anterior;
regncia 1562-1568 : Enric el Cardenal, fill de Manuel I de Portugal i posterior rei de Portugal;
1557-1578 : Sebasti I el Desitjat, nt de Joan III de Portugal;
1578-1580 : Enric I el Cardenal, fill de Manel I de Portugal i oncle-avi de l'anterior;
1580 : Antoni I, fill natural de l'infant Llus de Portugal i nebot de l'anterior;


Antoni I fou rei durant 32 dies, fins que el 25 d'agost de 1580 perd la corona a la batalla d'Alcntara contra el seu cos Felip II de Castella

Dinastia Habsburg, reis de Castella, Lle i Arag.
1580-1598 : Felip I de Portugal i II de Castella, gendre i nebot de Joan III de Portugal;
1598-1621 : Felip II de Portugal i III de Castella, fill de l'anterior;
1621-1640 : Felip III de Portugal i IV de Castella, fill de l'anterior;

l'any 1640 Felip III de Portugal s destronat per una revoluci i la corona s donada a Joan de Bragana;

Dinastia Bragana.

1640-1656 : Joan IV el Restaurador, descendent de Joan I de Portugal;
regncia 1656-1662 : Llusa de Guzmn, esposa de l'anterior;
regncia 1667-1683 : Pere de Portugal, fill de l'anterior i futur rei;
1656-1683 : Alfons VI el Victoris, fill de Joan IV de Portugal;
1683-1706 : Pere II el Pacfic, germ de l'anterior;
1707-1750 : Joan V el Magnnim, fill de l'anterior;
regncia 1742-1750 : Maria-Anna d'ustria, esposa de l'anterior;
1750-1777 : Josep I el Reformador, fill de l'anterior;
regncia 1774-1777 : Maria Anna Victria de Borb, esposa de l'anterior;
1777-1816 : Maria I la Pietosa, filla de l'anterior;
1777-1786 : Pere III, esps de l'anterior i fill de Joan V de Portugal;
1816-1826 : Joan VI el Clement, fill de l'anterior;
1826 : Pere IV el Rei Soldat, emperador de Brasil i fill de l'anterior, abdic en favor de la seva filla;
regncia 1826 : Isabel Maria de Bragana, filla de Joan VI de Portugal;
1826-1828 : Maria II l'Educadora, filla de l'anterior, primer perode;
1828-1834 : Miquel I l'Usurpador, fill de Joan VI de Portugal i oncle de l'anterior, a la qual li usurp el tron;
1834-1853 : Maria II l'Educadora, segon perode;

Dinastia Saxnia-Coburg Gotha o Dinastia Bragana-Wettin.

1837-1853 : Ferran II el Rei-Artista, rei consort, esposa de l'anterior;
regncia 1853-1855: Ferran II el Rei-Artista;
1853-1861 : Pere V el que dna esperana, fill de l'anterior;
1861-1889 : Llus I el Popular, germ de l'anterior;
1889-1908 : Carles I el Mrtir, fill de l'anterior;
1908-1910 : Manel II el Patriota, fill de l'anterior;

el 1910 Manel II de Portugal s destronat per la revoluci de 1910 que implant la Repblica Portuguesa;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66007" title="Suron" nonfiltered="1164" processed="1151" dbindex="26238">

Suron s un personatge fictici de l'univers de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien. Un dels seus ttols s el qu dna nom a la novella de El Senyor dels Anells, en la que els protagonistes de la histria lluiten per derrocar-lo. Tamb apareix com el lloctinent en cap del Senyor Fosc Mrgoth a El Silmarllion, i s alludit a El Hbbit com a "El Nigromant". Suron s un Senyor Fosc (Dark Lord).

 Histria .

Sauron romandria a la Terra Mitja per ms de 16.000 anys, molt ms que tots els seus principals enemics, excepte potser Crdan el Carpinter de Vaixells. Com abans s'esmenta, Sauron s un Ainu, un dels Maiar, comptat entre el seguici d'Aul, el ferrer, pel qual tenia alts coneixements en aquest camp. Per Sauron tamb tenia molts altres poders: el poder de canviar la seva forma a la que volgus, poder que va utilitzar per enganyar els Noldor ms d'una vegada, i als homes de Nmenor.

Tamb podia manejar els esperits menors i invocar-los (d'all potser el nom de Nigromant o Bruixot), i tamb podia cridar esperits malignes i posar-los dins de criatures monstruoses (d'on treu el nom de Seor de los Licntrops; ell mateix es va transformar una vegada en un llop terrible). Podia crear illusions en les persones de ment feble, entre molts altres poders. Des que s corromput, Sauron es converteix en el ms temut dels servidors de Morgoth, i es diu que s possible que Sauron ans dels ms poderosos entre els Maiar. Sabem tanmateix pels escrits de l'autor que Sauron temia profundament Melian la Maia, esposa de Thingol, i mai no es va atrevir a desafiar-la.
 Primera Edat .
Durant els primers dies, abans que els poderosos Vlar entressin al reialme d'Arda, Suron era un dels esperits anomenats Maiar. Era el ms poders dels servents dels Aul, el ferrer, un dels Vlar que havien de dirigir el mn. Per aviat Suron va ser pervertir pel Senyor Fosc Melkor (que ms tard seria conegut com a Mrgoth), un esperit maligne del mateix ordre que els Vlar. Suron mateix es va corrompre i va servir Mrgoth fidelment. Fins i tot desprs que Mrgoth fos venut i expulsat dels confins del mn, Suron va continuar promovent o imposant als homes l'adoraci a Mrgoth i a ell mateix com si fossin dus. Per mentre el desig de Mrgoth era el control o la destrucci de la mateixa matria d'Arda, el que Suron volia era dominar les voluntats de les criatures.

Durant la Primera Edat, els elfs nldor van deixar el Reialme Benaventurat de Vlinor a l'extrem occidental (en contra del consell dels Vlar) per tal d'emprendre una guerra contra Mrgoth, que havia robat els preciosos Silmarils. En aquella guerra, Suron va servir com lloctinent en cap de Mrgoth. Tan sols Gthmog, el Senyor dels Blrogs, l'igualava en rang. Conegut com a Grthaur el Cruel, Suron era en aquell temps un mestre de les illusions i els canvis de forma i entre els seus servents s'hi trobaven homes llops i vampirs. Quan Mrgoth va abandonar la fortalesa d'ngband per corrompre els homes (que s'acabaven de "despertar"), Suron va dirigir la guerra contra els elfs. Va conquerir l'illa lfica de Tol Srion, que a partir d'aleshores fou coneguda com Tol-in-Guroth, lIlla dels Homes Llop.

Deu anys ms tard, Fnrod Felagund, rei de Nargothrond i antic senyor de Tol Srion, va morir defensant Beren el Manc a les masmorres de Tol-in-Guroth. Poc desprs Lthien i Huan el Gos Llop van vncer Suron i van rescatar a Beren. Desprs de la seva derrota davant d'una dona, Suron intervingu poc en els fets de la Primera Edat (s'amagava de Mrgoth), i desprs que el seu mestre fos venut i expulsat pels Vlar, Suron va aparentar penedir-se i deman clemncia. Per mai no va tornar a l'Oest per sotmetre's a judici i s'amag a la Terra Mitjana.

 Segona Edat .

 A la Segona Edat, desprs d'haver estat amagat i inactiu durant un miler d'anys, Suron reapareix. Prenent una forma de falsa bellesa, i sota el nom d'nnatar, "El Senyor dels Dons", va fer amistat amb els ferrers lfics d'Ergion i els va aconsellar en les arts i la mgia. No tots els elfs confiaven en ell, especialment la Senyora Galdriel i el Rei Elf Guil-Galad, per pocs els van escoltar.

Seguint les indicacions de Suron, els elfs van forjar els Anells de Poder i els van donar als lders dels Elfs, del Homes i dels Nans, per, en secret, Suron tamb havia forjat un Anell mestre als focs del volc el Mont del Fat, a Mrdor. Aquest "Anell per manar-los a tots" tenia el poder de subjugar els altres anells i els seus portadors a la voluntat de Suron. Tanmateix, els anells eren objectes extremament poderosos i per aconseguir el seu propsit Suron va haver de dipositar gran part del seu poder original a l'Anell nic. Es tractava d'un pas arriscat: qualsevol que fos prou poders per prendre l'Anell a Suron obtindria el seu propi poder i, si l'Anell fos mai destrut, Suron quedaria incapacitat per sempre ms.

En el moment en qu Suron es va posar l'Anell nic i intenta dominar els Elfs, aquests se n'adonen immediatament i es treuen els anells. Suron va respondre amb la fora militar, iniciant la Guerra entre els elfs i Suron, i va conquerir gran part de les terres a l'oest del riu nduin. Va ser l'inici dels Anys Foscos; per els Tres Anells, que el ferrer lfic Celebrmbor havia forjat tot sol sense la intervenci de Suron, van mantenir-se fora del seu abast.

En aquest temps, Suron va comenar a ser conegut com El Senyor Fosc de Mrdor. Va aixecar Brad-dr, la Torre Fosca, no gaire lluny del Mont del Fat, i va construir la Porta Negra de Mrdor. Va repartir els Set i els Nou Anells entre els Senyors dels Nans i els Reis dels Homes respectivament. Els Nans van resultar ser massa obstinats per poder ser corromputs, per els homes van caure esclavitzats i van passar a ser els Nazgl, els espectres de l'anell, els seus servents ms temuts. Tamb va aconseguir controlar criatures que havien servit Mrgoth durant la Primera Edat i que encara estaven vives a la segona edat, com ara els orcs, els ogres i altres criatures. Alhora, Suron va recuperar el control sobre la majoria dels homes que vivien a l'est i al sud, presentant-se davant seu com una figura divina, per aix, durant la Segona Edat, tamb va atorgar-se els ttols de "Senyor de la Terra" i "Rei dels Homes".

Aquest fet va ofendre els Nmenreans, els poderosos homes descendents de les tres cases dels Edain que vivien a l'illa de Nmenor, al mar entre la Terra Mitjana i Vlinor. Els orgullosos Nmenreans es van alar en armes i es van presentar a la Terra Mitjana amb un gran exrcit davant del qual les forces de Suron van fugir. Veient que no podia vncer per la fora, Suron va deixar que el rei Ar-Pharazn se l'endugus com a hostatge a Nmenor. All, en poc temps, va passar de ser un presoner a ser un conseller: va convertir la majoria dels Nmenreans al culte de Mrgoth i va fer alar un gran temple on es realitzaven sacrificis humans. Al final va convncer el rei per rebellar-se contra els Vlar i atacar la mateixa Vlinor. Aleshores, Eru (el Du del llegendari de Tolkien) va intervenir directament. Nmenor va ser enfonsada sota el mar i la gran armada Nmenreana destruda. El cos de Suron tamb va perdre's  amb l'illa i el seu esperit va fugir altre cop a Mrdor per assumir una nova forma i tornar a aplegar les forces, si b mai ms no va poder prendre les belles formes amb qu havia sedut els Elfs i els Nmenreans. D'aleshores en, noms va poder governar mitjanant el terror i l's de la fora.

Els pocs Nmenreans fidels que havien pogut escapar de l'enfonsament van fundar els regnes de Gndor i rnor a la Terra Mitjana. Aquests homes fidels, liderats per Elndil i els seus fills, van formar l'ltima Aliana dels Elfs i els Homes amb el Rei Elf Guil-Galad per lluitar contra Suron. L'Aliana va obtenir una gran victria a la plana de Dgorlad i va envair Mrdor, posant setge a Brad-dr durant set anys. El fill petit d'Elndil, Anrion, va ser occit per una pedra llanada des Brad-Dr abans que Suron fos forat a sortir de la seva torre i enfrontar-se en combat singular. Va ser venut per Guil-Galad i Elndil, tot i que tots dos van morir, i l'espasa d'Elndil, Nrsil, es va trencar quan ell va caure. Isldur, l'nic fill d'Elndil que quedava amb vida, va tallar l'Anell nic del dit de Suron amb un dels fragments de Nrsil. Amb la prdua de l'Anell Suron va esvanir-se i el seu esperit va fugir a amagar-se. Aix va acabar la Segona Edat.

lrond, l'herald de Guil-Galad, va insistir Isldur que destrus l'Anell llanant-lo als focs en qu s'havia forjat, per aquest va refusar per poder quedar-se'l. Dos anys ms tard, mentre Isldur es dirigia cap a Rivendell, el seu grup va ser emboscat per una banda d'orcs. Isldur es va posar l'Anell i va intentar fugir nedant per l'nduin, per l'Anell va relliscar del seu dit i, al fer-se visible als orcs novament, va ser abatut per les fletxes. L'Anell es va perdre a les aiges del riu durant ms de dos mil anys.

 Tercera Edat .

Durant la Tercera Edat, en el perode en qu transcorre El Hbbit, Suron va alar-se un altre cop, en una fortalesa anomenada Dol Gldur, el Tur de la Bruixeria, al sud del Bosc Llobregs, si b al principi els elfs no el van reconixer. Gndalf el mag va entrar a Dol Gldur i va descobrir la veritat i, un cop en va tenir coneixement el Consell Blanc dels Mags i els Elfs, van combinar les  forces per expulsar Suron del Bosc Llobregs. Tanmateix, en aquest moment Suron ja havia recuperat part del seu poder, fins al punt que era capa de tornar a estendre la seva voluntat per la Terra Mitjana i la forma metafsica de l'Ull de Suron, que era com el seu poder i atenci eren percebuts, va esdevenir la seva ensenya herldica i un smbol de terror i opressi. Desprs de l'expulsi de Dol Gldur, Suron va tornar a Mrdor on va fortificar Brad-dr. En previsi d'una guerra definitiva contra els homes i els elfs va fer criar immensos exrcits d'orcs, augmentant-los amb homes de l'est i del sud que havia sotms al seu servei.

Al principi del perode cobert per El Senyor dels Anells, el mag Gndalf va descobrir que l'Anell ha estat trobat. Va anar a demanar consell a Sruman el Blanc, lder del Consell dels Mags, per Sruman havia estat sedut per Suron a travs de l's del Palantir que possea, si b Sruman tamb desitjava l'Anell per a ell mateix. Gndalf va ser el seu presoner durant un temps, per va aconseguir escapar amb l'ajut de l'guila gegant Gwihir. Mentrestant, a travs de la captura i tortura de l'anterior portador de l'Anell Gllum, Suron va descobrir que l'Anell nic havia estat trobat per un hbbit anomenat Bilbo Saquet. Suron va enviar els Espectres de l'Anell a La Comarca, la terra de Bilbo, on descobriren que tant Bilbo com el seu nebot, Frodo Saquet, havien marxat. Aconsellats per Gndalf, i d'amagat de Suron, Frodo i els seus amics s'havien dirigit amb l'Anell al refugi lfic de Rivendell. All, el mig-elf lrond va convocar un alt consell en qu els pobles de la Terra Mitjana discuteixen sobre la crisi i decideixen una lnia d'acci. El Consell va determinar que l'Anell s'havia de destruir, i Frodo va integrar-se a la Germandat de l'Anell, acceptant la missi del Consell de destruir l'Anell per sempre llenant-lo als focs del Mont del Fat, al cor de Mrdor.

Fent veure que actuava en nom de Suron, Sruman va aixecar un vast exrcit i va envair Rhan, per grcies a la intervenci de Gndalf i els  arbres humanoides de Fngorn, els ents, els exrcits de Sruman van ser venuts i la seva fortalesa a sengard presa. Poc desprs, Gndalf el despossea dels seus poders. Durant aquesta confrontaci entre Sruman i Gndalf, el Palantir d'rthanc va caure a les mans de la Germandat. ragorn, l'hereu d'sildur i legtim propietari del palantir, va ser capa d'usar-lo i presentar-se a Suron intentant distreure'l prou temps com per permetre que Frodo arribs al Mont del Fat per destruir l'Anell. ragorn va fer creure a Suron que tenia l'Anell, i per aix va atacar els homes abans del que havia planejat enviant un exrcit a Minas Tirith, comandat pel seu servent ms poders, el temut Rei bruixot d'ngmar.

Es lliura una batall davant les portes de la Ciutat Blanca, que va rebre el nom de la Batalla dels Camps de Plennor. Tot i que el Rei Bruixot i el seu exrcit va ser destrut, les forces de l'Oestat van veure's molt debilitades i Suron encara tenia exrcits suficients a la reserva per assegurar la seva victria militar. Per va ser enganyat un altre cop, ja que seguint l'estratgia de Gndalf els capitans de l'oest van marxar cap a les portes de Mrdor en una altra acci per distreure el Senyor Fosc prou temps com perqu Frodo pugui arribar al Mont del Fat.

La batalla anava molt malament per l'Oestat mentre Frodo s'esforava per assolir el seu objectiu, per un cop al capdamunt del Mont del Fat va ser incapa de resistir-se al poder de l'Anell i se'l va posar al dit reclamant-lo per a ell. En aquest moment, Suron va descobrir la veritat i va girar la vista envers el Mont del Fat, enviant els Espectres de l'Anell per capturar-lo. L'intent despesperat no va tenir xit. Gllum va atacar Frodo i va arrancar d'una mossegada l'Anell del dit de Frodo, per mentre es delectava d'haver obtingut l'Anell va perdre l'equilibri i va caure amb ell a les flames.

Amb la destrucci de l'Anell, el poder de Suron es va trencar immediatament i la seva forma corpria es destruda. El seu esperit va enfilar-se al cel de Mrdor com un nvol negre, que es va dissoldre per un vent vingut des de l'Oest. Brad-Dr va esblanar-se i Suron va quedar incapacitat per sempre ms de prendre forma fsica o d'actuar de forma efectiva a la Terra Mitjana. Amb ell, es diu que Sauron es converteix en alguna cosa menys que un lleu vent maligne, i el seu poder es desf i esfuma de totes les cantonades del mn. Es diu que Sauron tornar al final dels temps en la Dagor Dagorath, lluitant al costat de Morgoth i sense necessitat de recrrer a l'Anell nic. En aquesta batalla Sauron trobar el seu final, igual com el seu mestre.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66010" title="Alt islands" nonfiltered="1165" processed="1152" dbindex="26239">

L'alt islands (Hfrnska) s una forma ultrapurista de l'islands modern promoguda pel belga Jozef Braekmans. No t parlants nadius ni gaudeix de cap mena de reconeixement oficial, essent en essncia un projecte d'abast limitat entre un petit grup de gent freturosa d'establir una forma d'islands lliure de les influncies estrangeres. Per aconseguir-ho es basa en la recuperaci de mots antics aix com per l'encunyaci de neologismes, fins i tot en el camp de localitats geogrfiques sense cap mena de lligam o tradici relacionada amb Islndia. En sn exemples Sjhir ( Set turons  = Roma), Gvira ( Bons aires  = Buenos Aires).

El nom prov per analogia amb el hgnorsk ( alt noruec , una versi antiga i conservadora del nynorsk). La paraula "frnska" deriva de "frn", el nom potic d'Islndia, que era una de les denominacions de la Terra que es mencionaven a l Edda en Prosa. L'mfasi de l'alt islands radica principalment en el  mlgjrhreinsun  ( ultrapurisme ), la forma ms extrema de purisme lingstic. Ptur orsteinsson s el president del moviment per la llengua alt islandesa.

Enllaos externs.
 Centre lingstic alt islands;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66013" title="Postmodernitat" nonfiltered="1166" processed="1153" dbindex="26240">
El terme postmodernisme designa generalment a un ampli nombre de moviments artstics, culturals i filosfics del segle XX, definits en divers grau i manera per la seva oposici o superaci del modernisme.

Els diferents corrents del moviment postmodern van aparixer al llarg del ter central del segle XX. Histricament, ideolgicament i metodolgicament diversos, comparteixen, per, una semblana de famlia centrat en la idea que la renovaci radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte modernista va fracassar en el seu intent d'assolir l'emancipaci de la humanitat, i que un projecte semblant s impossible o inassolible en les condicions actuals.

Enfront del comproms rigors amb la innovaci, el progrs i la crtica de les avantguardes artstiques, intellectuals i socials, al que considera una forma refinada de teologia autoritria, el postmodernisme defensa la hibridaci, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intellectual i cientfica i la desconfiana davant els grans relats.
Vegeu tamb.
 Art postmodern;

Enllaos externs.

Per una dissecci de la postmodernitat




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66018" title="Salitja" nonfiltered="1167" processed="1154" dbindex="26241">

Salitja s un poble del municipi de Vilob d'Onyar, a la comarca de la Selva. Est situat a la riba esquerra del riu Onyar i a recs del volc de la Crosa; a uns 10 quilmetres de la ciutat de Girona. Les Fonts de Salitja, amb la seva ermita s el sobreixidor natural del volc, d'on surt la riera de les Fonts, afluent del riu Onyar. La data ms antiga en qu es documenta es de l'any 1019. L'Esglsia de Santa Maria de Salitja s del segle XVII. Com a gran infraestructura s'hi troba l'aeroport Internacional Girona Costa Brava. T una poblaci d'uns 300 habitants. Els seus camps sn cultivats amb cereals d'hivern, blat de moro i hortcoles per a l's particular. Hi ha algunes granges de vaques lleteres i de porcs. No hi ha cap indstria important. Alguns masos sn fora antics i grans, com Can Boades, Can Tries, Can Bes, Can Colomer,... 

Limita amb les poblacions de Sant Dalmai, Estanyol, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i Vilob d'Onyar.

 Festes Locals .
 Gener Cavalcada dels Reis Mags d'Orient a la plaa Major el 5 de gener;
 Febrer/Mar Fira de la Botifarra Dola: fira popular que es fa els dies de Carnestoltes;
 Agost Festa Major de Salitja: se celebra al voltant de les festes de la Mare de Du d'Agost (15 d'agost);
 Agost Concurs de Can de Salitja: s un dels actes ms importants dins de la Festa Major i que aplega ms pblic, se sol fer l'ltim dia de la festa que normalment cau en 15 d'agost;
 Desembre Caga Ti a la plaa el 24 de desembre;

 Edificis i llocs singulars .
 Esglsia de Santa Maria de Salitja;
 Ermita de Nostra Senyora de Les Fonts de Salitja;
 Les Fonts de Salitja;
 Volc de La Crosa;

 Equipaments .
 La Piscina de Salitja, una iniciativa de l'Associaci de Pares de Famlia "Les Fonts", obre les portes cada estiu per als seus associats i al pblic en general.
 Els Delmes de Salitja i la Rectoria de Salitja s una edifici propietat del Bisbat de Girona cedit a l'Ajuntament pel seu s en activitats del casal d'estiu i l'associacionisme local.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Vilob, Salitja i Sant Dalmai;
 Festa Major de Salitja;
 Concurs de Can de Salitja;
 Piscina de Salitja;
 Explotaci Ramadera Mas Bes de Salitja;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66019" title="Territori de Perm" nonfiltered="1168" processed="1155" dbindex="26242">
El territori de Perm (en rus               , transliterat Permski krai) s un subjecte federal de Rssia. El territori de Perm es va crear l'1 de desembre del 2005 com a resultat de la fusi de la provncia de Perm i el districte autnom de Permikia. La decisi es va prendre segons un referndum celebrat el 2004. La ciutat de Perm n's la capital administrativa.

El districte autnom de Permikia encara gaudir d'un cert grau d'autonomia durant el perode 2006-2008. Durant aquest temps seguir tenint un pressupost diferenciat del territori i seguir rebent subvencions federals. Una vegada finalitzi el perode, Permikia tindr un pressupost conjuntament amb el del territori. Aquesta decisi es va prendre per evitar el daltabaix econmic que hauria suposat retallar de cop les subvencions que rep Permikia.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66021" title="Venus de Willendorf" nonfiltered="1169" processed="1156" dbindex="26243">


La Venus de Willendorf, tamb coneguda com la  Dona de Willendorf, s una estatueta d'una figura femenina de 11,1 cm d'alada, descoberta en un jaciment paleoltic proper a Willendorf, Austria, el 1908 per l'arqueleg Josef Szombathy. Est esculpida en pedra calcria ooltica que no s local de la regi, i pintada amb vermell ocre.

El 1990, desprs d'una revisi d'anlisi de l'estratigrafia del lloc, es va estimar que havia estat esculpida entre 22.000 i 24.000 anys enrere. Es coneix molt poca cosa del seu origen, mtode de creaci o significat cultural.

La Venus no s un retrat realista sin una idealitzaci de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre sn molt pronunciats, suggerint una forta connexi amb la fertilitat. Els braos, molt frgils i gaireb imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no t una cara visible i el cap est cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat.

El sobrenom amb que es coneguda causa un cert rebuig a alguns estudiosos actuals, que no veuen la semblana d'aquesta figura obesa amb la imatge clssica d'una Venus. Segons Christopher Witcombe, professor de la Sweet Briar College de Virgnia, "la identificaci irnica d'aquestes figures com a 'Venus' va satisfer certs conceptes de l'poca sobre els primitius, sobre les dones, i sobre el sentit esttic." Al mateix temps, altres autors tenen reticncies a identificar-la com la deessa Mare Terra de la cultura europea del paleoltic. Alguns suggereixen que la seva corpulncia vol representar un estatus social elevat en una societat caadora-recollectora, i que a ms a ms de la seva bvia referncia a la fertilitat, podria ser tamb un smbol de seguretat i xit.

Els peus de l'esttua no estan esculpits de forma que es mantingui dempeus per si mateixa. Aix ha portat a especular que havia estat pensada per ser portada per alg en comptes de simplement ser observada, podent ser tan sols un amulet de bona sort. Hi ha qui creu en la possibilitat que fos dissenyada per ser introduda a la vagina, potser en un ritual de fertilitat.

La Venus de Willendorf forma part de la collecci del Museu d'Histria Natural de Viena.

Desprs del descobriment d'aquesta figura, se n'han trobat altres de semblants que tamb han rebut el nom de Venus.



 Enllaos externs .
 Christopher L. C. E. Witcombe, "Women in Prehistory:Venus of Willendorf".  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66025" title="Simin Palay" nonfiltered="1170" processed="1157" dbindex="26244">
Simin Palay (Maximin Palay) fou un escriptor etngraf nascut a Casteide-Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlntics) el 1965. 

Fill d'un botiguer, el 1890 conegu a Tarba el capell Miquu Camelat, qui l'anim a escriure en bearns i a editar els diaris en bearns lArmanac Patous de la Bigorre (1891) i  Reclams de Biarn e Gascougne (1897). El 1896 cre a Orthez l'Escola Gast Febus, filial del felibritge.
El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicar a la tasca de recerca lingstica i etnogrfica. De tarann poltic conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearns com a una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans.
El 1960 fou condecorat amb la Legi d'Honor francesa.

Bibliografia selectiva .

Poesia.

 Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899) ;
 sounets e quatourzis (1902) ;
 Case ! (1909);
 Las pregaries e las gracies (1926);
 Lou bent qui passe  (1958);

Teatre.
Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
 Lou bugade (1929);
 Lou rey malurous (1929);
 L hemme encrabada (1929) ;
 La qui a troubat u meste (1930);
 Moussu qu ey pec (El senyor s benet, 1930);
 Lou franchiman (1927)  ;
 La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925) ;

Prosa.
 Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novella;
Lexicografia.

 DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES ;
primera edici en 2 volums (1932-1934) ;
segona edici en 1 volum, C.N.R.S (1963);

Etnografia.

 Autour de la table barnaise, (1932) ;
 La cuisine du pays, (1936) ;
 Cansous entaus maynadyes (1900);
 Cansous trufanderes (1924) ;
 Chants de Barn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh;

Enllaos.

biografia de Simin Palay;
Selecci de poemes;
textes interpretats per Marcel Amont;
Bearns i gasc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66026" title="Max Roqueta" nonfiltered="1171" processed="1158" dbindex="26245">
Max Roqueta fou un dels escriptors i poeta occitans ms famosos, nascut a Argeliers, Llenguadoc, el 8 de desembre de 1908 i mort el 22 de juny de 2005. Era tamb metge, la qual cosa contribu a arrelar els seus escrits a la seva terra, pel seu contacte habitual amb la gent del poble.

Conreador sobretot de la poesia, public diversos reculls que influren profundament sobre la generaci potica apareguda desprs del 1945. 

Express tot el seu saber potic amb mots del vell llenguatge popular que sap introduir en ritmes encantadors. Dna aix, tamb, a la prosa occitana un dels seus models ms purs. Ha estat un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans (1945), del qual fou primer secretari general i desprs president, amb Carles Camprs, Robrt Lafont, Pire Bc, Flix Castanh, Max Alier, Bernat Manciet, Ismael Girard, Renat Nelli, Dans Saurat i els francesos Tristan Tzara i Jean Cassou. 
Va collaborar intensament a nombroses revistes occitanistes com "Nouveau Languedoc", "Occitnia" i c, i va ser president del PEN Club Occit.  
Han eixit al 2006 traduts en catal per Jaume Figueras els dos primers volums de la seva obra cabdal Verd Parads.


Obres.

 Traduccions en catal .
 Verd Parads I i II (2006), traduts per Jaume Figueras i Trull.
 Poemes i proses, traducci d'lex Susanna i Jaume Figueras i Trull, collecci lquens 2, Galerada, Cabrera de Mar, 2002;

 Prosa .
 Secrt de l rba (1934) ;
 Smnis dau matin (1940);
 Smnis de la nuch (1942) ;
 L atat d Arnautz Daniel (1949) ;
 La pietat dau matin (1963);
 Vrd Parads (1961) ;
 Vrd Parads II (1974);
 Lo Maucr de l'unicrn(1992);
 D'aic mil ans de lutz (1995);

 Poesies .
 Lo metge de Cucunhan (1958);
 Lo manit e los encants (1996) ;
 Tota la sabla de la mar (1997) ;
 Lo corbats roge (1997) ;

 Enllaos .
 Articles sobre la traducci en catal de Verd Parads;
 La web de J-F. Brun dedicada al Pas de Montpeller;
 web del Servici de la lenga occitana de l'Universitat de Montpelhir ; on hi ha un dossier de Max Roqueta;
 Una presentaci i extrets de la seva obra potica a exposition Max Rouquette;
 Necrolgica de Libration;
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66027" title="Flix Castanh" nonfiltered="1172" processed="1159" dbindex="26246">
Flix Castanh (Labastide-Murat, Lot, Migdia-Pirineus, 1920 - 22 de gener 2001), ha estat un escriptor en llengua occitana.

Durant molts anys fou obrer agrcola, alhora que estudiava lletres al Lyce Louis le Grand. D'antuvi fou mestre d'escola, i desprs d'ensenyament secundari. Del 1948 al 1954 ha estat redactor de la revista Oc.

Endems d'escriptor occit s militant occitanista (organitzador del Festival de Montauban el 1957, de la Mstra del Larzac del 1969, del Centre international de Synthse du Baroque, etc.), i va esdevenir el dirigent de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralitzaci cultural. Ell va ser el primer a establir:
 L'antinarcisisme histric de la gent del Llenguadoc.
 La lgica antiunitarista.
 Va donar als trobadors un paper, literriament parlant, ineludible.
 Va recordar la importncia d'Olympe de Gouges (1748-1793), pionera en el feminisme.

 Obres . 
 De campestre d amor e de guerra (1951) poesia. ;
 Manifeste multiculturel et anti rgionaliste (Cocagne, Montauban 1984);
 Argumentari (IEO, Tolosa 1994).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66029" title="The Hot Chick" nonfiltered="1173" processed="1160" dbindex="26247">

The Hot Chick s una comdia estrenada l any 2002, que intenta reflectir diferents aspectes de la societat adolescent dels EUA. Entre els temes que aborda, amb menys o ms xit, hi ha l acceptaci de la gent diferent, les relacions entre pares i adolescents, o fins on ens poden portar els estereotips.

La pellcula est produda per Adam Sandler qui t un petit paper com a hippy obsessionat amb el consum i emmagatzemant de marihuana, i dirigida per Tom Brady.

Argument.

Jessica s l autentica triomfadora al seu institut. Guapa, elegant i lder de l equip de Cheerleaders es dedica tan a cuidar-se com a molestar amb les seves amigues als qui no sn com ella, com per exemple la Hildenburg una noia grassoneta qui t un talent excepcional per la qumica o la Eden una jove obsessionada per la bruixeria que treu unes notes excellents a histria. 

The Hot Chick comena quan Jessica i les seves amigues visiten un centre comercial i acaben en una antiquria on troben unes arracades que tot i no estar a la venda, s enduen al intercanviar-les per unes altres.

Mentrestant, Clive, un lladregot d uns 30 anys es troba robant a una estaci de servei. Tot el que aconsegueix robar sn uns natxos amb formatge i refrescos, i decideix fugir corre cuita i sense aixecar cap sospita. Per Jessica i les seves amigues paren a la benzinera per carregar el dipsit, i pensant que Clive s l encarregat li demanen que ompli de benzina el cotxe mentre el torturen amb bromes de mal gust. Durant aquestes bromes, Jessica perd una de les arracades, que Clive recupera pensant que val fora diners.  Al vespre, quan tots dos se n van a dormir, cada un es posa una de les arracades a l orella.

L endem al mat, al llevar-se, Jessica se n adona que s ha convertit en Clive, i Clive veu que ara s Jessica. Comencen aqu una srie d entrebancs cmics, que porten a la Jessica convertida en home a passar per mil i una ancdotes. Primer de tot, conven a les seves amigues de qu ella s realment qui s, i desprs es conven de qu las que odiaven no tenien res a veure. En aquest moment Hildenburg posa els seus coneixements de qumica per ajudar a Jessica a pesar de tenir-li molta rbia, i Eden els seus de bruixeria i santeria, tot i reconixer que li ha fet altres encanteris com fer-li crixer un pit ms que l altre, el qual sembla que afecta a la seva amiga April, i no a ella. Tot i aix, el problema segueix sense resoldre s i Jessica es veu obligada a treballar com a mosso de neteja de l'institut. All comparteix vestuari amb seu company sentimental qui li demostra, parlant amb un amic, que realment se l estima i no noms la vol pel sexe. Igualment, Jessica es veu obligada a aprendre a orinar com un home, a demanar begudes en una discoteca com un home i fins i tot a defensar Eden a bufetades desprs que un noi l hagi intimidat sexualment.

Per un altre banda, Clive es troba amb la mateixa situaci. Ha d aprendre a dur sabates de tal, a esquivar les obscenitats que li diuen els homes, a tenir la menstruaci... Finalment, Clive acaba treballant com a ballarina ertica en un bar, desprs d utilitzar el seu nou i sorprenent atractiu per a realitzar un parell d atracaments.

Per el que era una situaci relativament cmica, acaba en desesperaci per a Jessica qui torna als grans magatzems per buscar la soluci del seu problema. All descobreix, que el problema prov de les arracades que estan embruixades per una princesa de l antic orient, que les va utilitzar per fugir d un mal matrimoni. Totes elles, decideixen buscar la arracada perduda, fins que una d elles veu a les notcies de TV a Clive, amb cos de Jessica, atracant a dos vianants. En aquell moment, tota la colla va al bar on treballa Clive, i el rodeja fins que Jessica pot robar-li l arracada recuperant el seu cos, i al seu company.... el que no s havia adonat s que una de les seves amigues, April, s havia enamorat de ella com noi.

 Repartiment.
 Rob Schneider .... Clive/Jessica;
 Rachel McAdams.... Jessica/Clive;
 Anna Faris .... April;
 Matthew Lawrence - Billy;
 Eric Christian Olsen - Jake;
 Robert Davi - Stan;
 Melora Hardin - Carol;
 Alexandra Holden - Lulu;
 Maritza Murray - Keecia;
 Sam Doumit - Eden;
 Megan Kuhlmann - Hildenburg;
 Tia and Tamera Mowry - Venetia and Sissy;
 Matt Weinberg - Booger;
 Angie Tone - Madame Mambuza;

Titulaci en catal.
Al no estar doblada al catal, la pellcula no t un nom oficial en la nostra llengua. La traducci directa de l'angls seria "La noia guapa o atractiva" o la "Tia bona", mentre que si agafem com a referncia el ttol en espanyol la traducci seria "Aquest cos no s el meu".  

Anecdotari.

El personatge del bombo, interpretat per Adam Sandler est basat en un "sketch" del programa "Saturday Night Live" (1975);
interpretat per Rob Schneider

 Quan la rival de Jessica, Bianca, es agafada pels membres de seguretat, un dels membres li diu "Anem Wynona" en referncia a Winona Ryder que havia estat trobada culpable de robatori a botigues al novembre de 2002;

 s el debut de Ashlee Simpson en una pellcula de Hollywood.

 En els extres del DVD, es pot trobar el videoclip Starlight del grup neozelands Zed amb la participaci de Rob Schneider i Sam Doumit. Tamb hi ha una entrevista a Adam Sandler presentada per la mateixa actriu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66036" title="Volta apuntada" nonfiltered="1174" processed="1161" dbindex="26248">
La volta apuntada o ogival s aquella formada per la projecci de l'arc ogival o apuntat que s el format per l'encreuament de dos arcs de mig punt molt semblant a una llana ms o menys apuntada segons les variacions produdes durant els segles XIII i XV. La intersecci de dues voltes apuntades dna una volta de creueria. La seva mxima expressi s la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal, amb contrapesos com arcbotants i contraforts.

s l'arc ms utilitzat en l'arquitectura gtica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66037" title="Radiaci de frenada" nonfiltered="1175" processed="1162" dbindex="26249">
La radiaci de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen frenar i Strahlung radiaci) s la radiaci electromagntica d'espectre continu produda per l'acceleraci (habitualment deceleraci) d'una partcula carregada, com un electr. L'acceleraci est provocada per la interacci amb una altra partcula, normalment un nucli atmic. El fenomen fou descobert per Nikola Tesla mentre investigava sobre fenomens a altes freqncies entre 1888 i 1897.

Malgrat que, estrictament, la radiaci de frenada es refereix a qualsevol radiaci causada per l'acceleraci d'una partcula carregada (i, per tant, inclou la radiaci de sincrotr), s ms habitual en el sentit ms restringit de radiaci provocada quan els electrons xoquen amb la matria.

La radiaci de frenada s un tipus de radiaci secundria, ja que es produeix com a resultat de la frenada de radiaci primria (com els electrons emesos en desintegracions beta). En alguns casos, com amb el 32P, la radiaci de frenada que es produeix quan hom vol protegir-se de les radiacions beta amb materials densos (com el plom) tamb s, al seu torn, perillosa i, per tant, cal buscar un altre tipus de protecci, amb materials de baixa densitat (plexigls, plstic, fusta, etc.). En aquest darrer cas, com la velocitat de deceleraci dels electrons (la derivada de l'acceleraci respecte al temps) s menor la radiaci de frenada emesa s de freqncia menor i, per tant, menys penetrant.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66039" title="Ernest August de Hannover (duc de Brunsvic)" nonfiltered="1176" processed="1163" dbindex="26250">

Ernest August de Hannover, duc de Brunsvic (Grnau ustria 1887 - Castell de Marienburg, Hannover 1953). Cap de la casa reial dels Hannover i duc regnant del petit ducat de Brunsvic des de 1913 fins a 1918.

Fill del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca. Era nt del rei Jordi V de Hannover i de la princesa Maria de Saxnia-Altenburg per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Nasqu el 17 de novembre de 1887 a la villa que els Hannover posseen a ustria al costat del llac Gmunden.

L'any 1913 es cas amb la princesa Victria Llusa de Prssia a Berln. Victria Llusa era l'nica filla del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. El casament fou considerat un dels ms brillants del seu moment i el final d'una etapa histrica per les monarquies europees. Entre d'altres hi assitiren els reis de Prssia, el rei Jordi V del Regne Unit i la seva muller, el tsar Nicolau II de Rssia i la tsarina Maria F'dorovna entre d'altres. La parella s'establ al palau de Blankenburg i tingueren cinc fills:

SAR el prncep Ernest August de Hannover nascut a Brunsvic el 1914 i mort a Hannover el 1987. Es cas en primeres npcies amb la princesa Ortrud de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glcksburg, i en segones npcies amb la comtessa Mnica de Solms-Laubach.

SAR el prncep Jordi Guillem de Hannover nascut a Brunsvic el 1915 i mort a Munic el 2006. Es cas amb la princesa Sofia de Grcia el 1946.

SAR la princesa Frederica de Hannover nascuda a Blankenburg el 1917 i morta el 1981 a Madrid. Es cas amb el rei Pau I de Grcia el 1938 a Atenes.

SAR el prncp Cristi de Hannover nascut el 1919 a ustria i mort el 1981 a Frankfurt. Es cas morganticament amb Mireille Dutry.

SAR el prncep Gelf Enric de Hannover nascut el 1923 a ustria i mort el 1997. Es cas amb la princesa Sofia d'Isenburg-Bdingen.

Nascut a ustria on la seva famlia vivia a l'exili des de la prdua dels histrics territoris de la Casa dels Guelfs a Hannover l'any 1866 arran de la guerra austroprussiana, any en qu passaren a integrar-se al regne de Prssia. El prncep Ernest August s'enrol ben aviat a les tropes bavareses i continu la seva vida austriaca prop del llac de Gmunden.

Desprs de la mort dels seus dos germans grans, el segon dels quals mor en un accident automoblistic a Prssia, Ernest August es convert en hereu del seu pare als drets que la Casa dels Hannover tenia tan al tron britnic com al tron de Hannover.

L'any 1884 moria el duc de Brunsvic de la branca dels Wolffenbttel sense descendncia i transmeten el Ducat al seu cos distant, el duc de Cumberland i pare d'Ernest August. Malgrat tot la Dieta imperial imped que el duc ocups el Ducat i aquest pass a ser administrat per Prssia la qualcosa increment el rencor existent en la casa prussiana i la hannoveriana.

L'any 1913 arran de la mort del seu germ Ernest August es converteix en hereu del seu pare i durant una visita de cortesia a la cort de Berln s'enamora de la filla petita del kiser. Arran d'aquest casament es tanc el rencor existent entre les dues famlies i se signen un seguit d'acords importants. En primer lloc, Ernest August abandonar l'exrcit bavars per passar a ser un membre actiu de l'exrcit prussi i de l'estat major alemany. En segon lloc, el duc de Cumberland renunciar als seus drets al tron de Brunsvic en favor del seu fill que el passar a regir a crrec de duc sobir. La renunci es materialitz el 24 d'octubre de 1913 i l'1 de novembre Ernest August i Victria Llusa entraven a la ciutat capital de Brunsvic. I finalment, la casa de Prssia tornava als Hannover la fortuna que els hi havia expropiat l'any 1866 i que constituen els Welfenfonds administrats per Prssia, en aquests fons s'hi trobaven un important nombre de quadres de celbres pintors, joies i un important capital financer.   

L'any 1914 amb l'inici de la Primera Guerra Mundial el duc es pos al costat del seu sobre el kiser Guillem II de Prssia en contra de Frana i del Regne Unit. L'any 1917 el rei Jordi V del Regne Unit treu el ttol de prnceps del Regne Unit i invalida el de ducs de Cumberland a la famlia Hannover. Desprs de ms de dos-cents anys de vincles amb el Regne Unit la famlia dels Hannover perdia el ttol de prnceps del Regne Unit.



El 8 de novembre de 1918 la famlia ducal parteix a l'exili austrac i el duc abdic. A partir d'aquell moment la famlia s'estableix a ustria passant temporades al castell de Marienburg i a Blankenburg. 

La participaci de la famlia ducal en el moviment nacionalsocialista fou ms avita tmida. Malgrat que s'han difs fotografies de la participaci de la famlia Hannover, si ms no dels seus membres ms joves, en el moviment, el duc no particip en actes multitudinaris i el seu suport al rgim fou el mnim possible tenint en compte la situaci dictatorial que es vivia a Alemanya i tamb a ustria durant el anys 30 i 40. A ms a ms, s'ha de tenir en compte que el fill gran, el prncep Ernest August de Hannover, estigu en una cella d'allament a Berln durant ms de vint mesos. 

L'any 1945 la famlia pat un fort sotrac econmic quan els propietats que tenia als territoris que passaren a constituir la Repblica democrtica alemanya foren confiscats per l'Estat. Malgrat tot, la casa de Hannover i l'acci del duc feren que la famlia sorts endevant aconseguint mantenir un importantssim capital financer i indstrial. 

El duc mor al castell de Marienburg a Hannover l'any 1953. La seva vdua el sobreviuria encara vint-i-set anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66054" title="Pire Bc" nonfiltered="1177" processed="1164" dbindex="26251">
Pire Bc (Pars, 1921) s un poeta i lingista occit. Nascut a Pars, pass la infantesa a Comenge, on hi va aprendre l'occit. Fou deportat a Alemanya del 1943 al 1945, i en tornar estudi a Pars, on s'hi doctor el 1959. Tamb hi fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, del qual n'ha estat president des del 1961. 

Tamb s professor titular de la universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d'tudes Suprieures de Civilisation Mdivale, tamb de Poitiers. s considerat un dels principals especialistes en dialectologia de la llengua d'oc i literatura occitana medieval, la seva activitat s compartida per l'acci occitanista, la recerca filolgica i la creaci literria.  Ha collaborat a publicacions com Cahiers de Civilisation Mdivale , Revue de Linguistique Romane, Estudis Romnics, c, etc.

El 1982 formaria part de la Comissi de Normalitzaci Lingstica de l'Arans, amb Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes lingstiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l IEO respecte el gasc.  

 Obres .

 Literatura .
 Petite anthologie de la lyrique occitane du Moyen ge (1954);
 Les saluts d'amour du troubadour Arnaud de Mareuil (1961);
 La langue occitane (1963) ;
 Manuel pratique de Philologie romane (1969);
 Burlesque et obscnit chez les troubadours (1984);
 Chants d'amour des femmes troubadours (1995);
 Au briu de l'estona (1955) poesia;
 Sonets barrcs ent Iseut (1979) poesia;
 Lo hiu tibat (1978) novella;
 Sebastian (1980)  novella;
 Raconte d una mort tranquilla (1993) narraci;
 Contes de l'unic (1977) narraci;

 Lingstica .
 Manuel pratique d'occitan moderne (Picard, 1973; 2e dition 1983);

 Manuel pratique de philologie romane (Picard, 1970 (vol. 1), 1971 (vol. 2) - rdit. 2000);

 Les Interfrences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans (PUF, 1968): Essai d'arologie systmatique.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66057" title="Robrt Lafont" nonfiltered="1178" processed="1165" dbindex="26252">
Robrt Lafont (Nimes, 1923) s un lingista, historiador de la literatura occitana, poeta, novellista i dramaturg occit.

Ha estat professor de llengua occitana a la universitat de Montpeller fins el 1986, i ha destacat en la defensa de l'occitanisme. Home d'una activitat intellectual extraordinria, fund el Comit Occit d'Estudis i d'Acci i assum la direcci de diverses publicacions peridiques ("L'ase negre", 1946, "Viure", 1962). 

s un escriptor prolfic, i la seva obra presenta dues lnies essencials i integrades: una de divulgaci doctrinal en francs, on ha estudiat la situaci no sols occitana, sin de totes les minories dins l'estat francs, i una altra prpiament de creaci en llengua occitana, que constitueix el punt de partida de la veritable novella en occit i que s tamb una ruptura total amb la tradici folklrica anterior. En la seva doctrinal, ha estat un dels teoritzadors del colonialisme intern pel que fa a la situaci occitana.

Tamb ha produt un teatre d'animaci social. Ha estat president de l'Institut d'Estudis Occitans, per en sort el 1981 a causa de tensions internes. El 1974, present la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses, que fou rebutjada.

 Obres . 
 Poesia .
 Dire (1945-53), ;
 La loba (1959), ;
 Poma a l'estrangira (1960) ;
 Aire Liure (1974)  ;
 Lausa per un solu mrt e reviudat (1984) ;
 Narracions .
 La vida de Joan Larsinhac, (1951);
 L'Icna dins l'Iscla (1971);
 Lo Decameronet (1983) ;
 La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Mar i Lo Libre de Joan. ;
 L'enclaus (1992);
 Teatre .
 Dm Esquichte (1973) ;
 Lei cascavus (1977) ;
 La Croisade (1983) ;
 De divulgaci .
 La rvolution regionaliste (1967);
 Sur la France (1968), ;
 Dcoloniser en France (1971) ;
 Le travail et la langue (1978), estudi sociolingstic. ;
 Nous, Peuple Europen (1991) ;
 La Nation, l'Etat, les Regions (1993);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66059" title="Muntanyes de Prades" nonfiltered="1179" processed="1166" dbindex="26253">

Les muntanyes de Prades sn un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensi de 30 726,39 Ha (307,26 km), s a dir, aproximadament la mateixa extensi que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcries i dolomies, amb gran presncia de pissarres i conglomerats.

El masss es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barber, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbol, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francol, la Febr, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Crvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbod i Poblet.

Els seus cims principals sn el tossal de la Baltasana (1 202 m), la punta de les Catalanes (1 156 m) i la mola del Guerxet (1 122 m). Hi neixen els rius Francol, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotaci que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat aix, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botniques, les ms importants son la presncia, nica a Catalunya, de colnies de roure reboll (Quercus pyrenaica) i la supervivncia del fronds bosc centenari de Poblet. Quant a la fauna, hi destaca la gran diversitat, amb la presncia d'espcies tpicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrnies; aix, hi podem trobar l'liga daurada (Aquila crhysaetos) i l'liga perdiuera (Hieraetus fasciatus), aix com les poblacions nidificants ms meridionals de botx (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamfers, destaquen el tur (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).

Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Inters Natural de Catalunya, i existeix el projecte de constituir-hi un Parc Natural. A ms a ms, allotgen el Paratge Natural d'Inters Nacional de la Vall del Monestir de Poblet. Les principals atraccions culturals en sn el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana i Prades. 

Enllaos externs.
Central d'Informaci de les Muntanyes de Prades i Serra del Montsant;
Tretzevents: Les Muntanyes de Prades;

Bibliografia.
 Relaci d'espais inclosos en el PEIN, amb indicaci de comarques i municipis, al web de la Generalitat;
Domingo, Mrius. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Valls: Cossetnia, 2000 ISBN 84-898908-2-X;
Domingo, M. i Borau, A. Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Valls: Cossetnia, 1998 ;
Ferr Masip, Rafael. Les Muntanyes de Prades. Guia itinerria. Barcelona: Piolet, 2001 ISBN 84-923984-9-3;
Insa, Josep. Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble. Valls: Cossetnia, 2005 ISBN 84-979112-4-5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66060" title="Gysbert Japicx" nonfiltered="1180" processed="1167" dbindex="26254">
 
Gysbert Japicx (Boalsert, Frsia 1603-1666) fou un escriptor en fris. 

Era admirador d Horaci i d Ovidi i ardent defensor de la memmentael (llengua materna) que aconseguir elevar el fris al rangle de llengua literria. La seva obra potica fou recollida en la Fryske rijmlerye (1688) i en Friessche tjerne (1640). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66062" title="Grande Ronde" nonfiltered="1181" processed="1168" dbindex="26255">

La reserva ndia de Grande Ronde a Oregon inclou unes 20 tribus i bandes de l'oest d'Oregon al Nord de Califrnia, que hi foren recolocades vers el 1850.
Hi comprn les tribus
 Chasta (avui dia una de les tribus shasta d'Oregon,
 Kalapuya;
 Molala;
 Rogue River (un conglomerat de les tribus takelma, coquille i Shasta que habitaven l'rea del riu Rogue, i que foren dividides entre les reserves Grand Ronde i Siletz desprs del Tractat de Rogue River del 10 de setembre del 1853 i les Guerres Rogue River de 1855-56);
 Umpqua;

La comunitat t una reserva de 11,040-acre (45 km ) en els comtats de Yamhill i Polk a Oregon. Originriament reberen 60.000 acres, per la General Allotment Act del 1887 els va espoliar 33.000 acres, i el 1901 l'inspector James McLaughlin declar que 25.791 acres ms els sobraven, de manera que els van expropiar a canvi d'1,16 $ l'acre. Per l'Indian Reorganization Act del 1936 encara els expropiaren ms terres, i la poca que els quedava els van prendre per la Termination del 1954. Recuperaren l'estatut tribal el 22 de novembre del 1983 i els retornaren 9.811 acres espoliats.

Des del 1996, les tribus reben la major part del seu pressupost del Spirit Mountain Casino i de l'explotaci de la fusta. Per la Constituci tribal del 1984 sn dirigits per un Consell tribal de nou membres. La portantveu de la reserva s Cheryle A. Kennedy.

 Referncia .
 5 Tribes of the Confederated Tribes of the Grand Ronde Community of Oregon, Smoke Signals special publication (undated); stories written by Oscar Johnson, Smoke Signals reporter.

 Enllaos.
 Pgina oficial, inclouDocuments tribals i histria;
 Spirit Mountain Casino;
 A successful model of intergovernmental relations in Oregon, un article sobre la comunitat de febrer del 1998 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66064" title="Cabazon" nonfiltered="1182" processed="1169" dbindex="26256">

La ranxeria de Cabazon s una reserva ndia de la naci cahuilla situada a Califrnia. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 48 residents el 1995. s situada 22 milles a l'est de Palm Springs i aproximadament 130 milles al nordest de Los Angeles. 

Va rebre aquest nom de Cabazon, cap dels cahuilla del desert del 1840 al 1870. El 1876 es va creaer la reserva, que aleshores tenia 2.400 acres, per a 600 indis. Les empreses dels ferrocarrils els n'arrabassaren 700 acres, i actualment noms els queden 1.450 acres per a una poblaci estable que no arriba a les 50 persones. El seu cap s John James.

 Enllaos .
 Pgina Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66065" title="Copa CONMEBOL" nonfiltered="1183" processed="1170" dbindex="26257">
La Copa Conmebol va ser una competici de futbol disputada a Sud-amrica als anys 90. Fou una mena d'equivalent de la Copa de la UEFA europea a Amrica del Sud, on prengueren part aquells clubs que no disputaven la Copa Libertadores de Amrica.

La disputaven 16 equips en eliminatries directes d'anada i tornada. L'any 1999 desaparegu, essent reemplaada per la Copa Mercosur i la Copa Merconorte.

 Campions .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66066" title="Copa Mercosur" nonfiltered="1184" processed="1171" dbindex="26258">
La Copa Mercosur fou una competici de futbol organitzada per la CONMEBOL entre els anys 1998 i 2001, essent substituda per la Copa Sud-americana. Hi participaren clubs de Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Xile.

 Campions .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66068" title="Copa Merconorte" nonfiltered="1185" processed="1172" dbindex="26259">
La Copa Merconorte fou una competici entre clubs de futbol, organitzada per 
la CONMEBOL, que es disput a Sud-amrica del 1998 al 2001, any en que fou reemplaada per la Copa Sud-americana. Hi prengueren part clubs de 
Veneuela, Colmbia, Equador, Per i Bolvia, i puntualment mexicans,
costarriquenys i estatunidencs. 

 Campions .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66070" title="Recopa Sud-americana" nonfiltered="1186" processed="1173" dbindex="26260">
La Recopa Sudamericana s una competici de futbol disputada a Sud-amrica anualment des de l'any 1989. Enfronta als vencedors dels dos principals tornejos del continent, la Copa Libertadores de Amrica i la Copa Sud-americana (anlog a la Supercopa d'Europa). Entre 1989 i 1998 enfront els campions de la Copa Libertadores i la Supercopa Sud-americana. L'any 1994 fou disputada entre els campions de la Copa Libertadores i la copa CONMEBOL (ja que el campi de la Libertadores i Supercopa coincid).

 Campions .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66071" title="Supercopa Sud-americana" nonfiltered="1187" processed="1174" dbindex="26261">
La Supercopa Sudamericana va ser una competici per a clubs de futbol disputada entre els anys 1988 i 1997. Tamb coneguda amb el nom de Supercopa Sudamericana Joo Havelange la disputaven tots els equips que havien estat campions de la Copa Libertadores de Amrica en anys precedents. Fou reemplaada per la Copa Mercosur i la Copa Merconorte el 1998.

 Equips convidats a disputar la Supercopa .
 Argentina;
 Argentinos Juniors ;
 Boca Juniors ;
 Estudiantes de La Plata ;
 Independiente de Avellaneda ;
 Racing Club de Avellaneda;
 River Plate ;
 Vlez Srsfield;
 Brasil;
 Cruzeiro EC ;
 Flamengo ;
 Grmio ;
 Santos ;
 So Paulo ;
 Vasco da Gama (adms com a campi de la Copa de Campeones Sudamericanos de l'any 1948);
 Xile;
 Colo-Colo ;
 Colmbia;
 Atltico Nacional ;
 Paraguai;
 Club Olimpia ;
 Uruguai;
 Nacional ;
 Pearol;

 Campions .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66073" title="El Silmarllion" nonfiltered="1188" processed="1175" dbindex="26262">
El Silmarllion (en angls The Silmarillion) s un recull d'obres de J.R.R. Tolkien, editat i publicat pstumanent pel seu fill Christopher Tolkien.

Estructura.

El Silmarllion est format per cinc parts:
 L' Ainulindal ("La Msica dels Ainur) - un relat de la creaci d'E, el mn de Tolkien.
 El Vlaquenta ("El Relat dels Valar) - una relaci dels Vlar i els Maiar, les forces sobrenaturals d'E, acompanyada d'una breu descripci dels ms destacats.
 El Quenta Silmarillion ("El Relat dels Silmarils") - El Silmarllion prpiament dit. Cobreix la histria dels esdeveniments que transcorren des de l'inici dels temps fins a la fi de la Primera Edat, i constitueix el gruix del llibre.
 L' Akallabth ("La Negada") - El relat de la caiguda de Nmenor, que t lloc durant la Segona Edat.
 Dels Anells de Poder i de la Tercera Edat - Un resum de les circumstncies que condueixen a la situaci presentada a El Senyor dels Anells.

Aquesta obra de cinc parts es identificada per molts lectors com els tres volums de "Traduccions de l'lfic" realitzades per Bilbo Saquet, tal i com es menciona a El Senyor dels Anells.

Aquestes cinc parts eren inicialment obres separades, per en la seva vellesa Tolkien havia expressat el desig de qu es publiquessin de forma conjunta. Com que J.R.R. Tolkien va morir abans que pogus reescriure les diverses llegendes, Christopher va recuperar material dels esborranys del seu pare per omplir els buits del llibre. En alguns casos, va introduir material completament nou per fer quadrar la histria.

El Silmarllion, juntament amb d'altres colleccions d'obres de Tolkien com ara els Contes inacabats de Nmenor i la Terra Mitjana, formen un conjunt narratiu, encara que incomplet, que descriu l'univers en el que El Hbbit i El Senyor dels Anells tenen lloc. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66074" title="Turtle Mountain" nonfiltered="1189" processed="1176" dbindex="26263">

La reserva ndia de Turtle Mountain s al comtat de Rolette, Dakota del Nord, on ocupa 182,5 km. Pertany a la naci chippewa, i fou creada el 1892 per als membres del grup dirigit per Little Shell. Segons el cens del 1990, hi ha 25.000 apuntats al rol tribal, tot i que la majoria no hi viuen. 
El 40 % de la reserva s cobert de boscos i hi ha nombroses reserves d'aigua.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66075" title="Monestir de Pedralbes" nonfiltered="1190" processed="1177" dbindex="26264">

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes s un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gtic. 

Histria.
El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenci que servs de lloc de retir per la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.

La reina va posar especial inters en aquest monestir al qual va dotar de diversos privilegis. Grcies a un d'aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecci directa de la ciutat, a travs del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

La prpia Elisenda va fer construir un palau annex al que es va traslladar al morir el seu marit, el 1327. Elisenda va residir al palau del monestir fins el moment de la seva mort el 1364. Malgrat que la prpia reina va ordenar al seu testament que l'edifici fos derrut desprs de la seva defunci, l'any 1972 Maria Assumpta Escudero i Ribot va considerar que havia descobert les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes al costat del dormitori de les monges, si b d'altres investigadors han proposat hiptesis alternatives sobre la situaci del palau, ms obert a l'exterior.

Des del 1329 hi va haver al monestir una petita comunitat de frares franciscans (inicialment sis) per cuidar-se de l'espiritualitat de les monges; aquests frares s'allotjaven a l'edifici conegut com el conventet.

Durant la Guerra dels Segadors de 1640, les monges van ser exclaustrades i es van allotjar a la residncia del marqus d'Aitona. En virtut de l'acord establert per Elisenda de Montcada amb la ciutat, les religioses van ser escortades fins a la seva destinaci per soldats armats. La mare abadessa tancava el seguici, acompanyada pel segon conseller de la ciutat.

El 1835, desprs de la crema de convents produda a Barcelona, les monges van fugir i la comunitat va restar dispersa durant tres anys. Tot i aix, el monestir no fou afectat per la desamortitzaci, cosa que ha contribut a la seva bona conservaci en comparaci amb d'altres elements del patrimoni eclesistic del pas.

El 1931 l'estat va declarar el monestir Monument Histric Artstic i, en esclatar la guerra civil, se'n feu crrec la Generalitat que el 1938 hi installa el Dipsit General d'Arxius, on es reunien els fons dels arxius de diferents institucions (sobretot religioses) que es podia anar salvant de les vicissituds del moment. A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al pblic, i el 1975 es va construir un nou convent a l'antic hort per tal de destinar la major part de les installacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Histria de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monstica, gaireb totes pertanyents al patrimoni de les religioses. El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar una petita part de la collecci Thyssen-Bornemisza. El 2004, aquesta collecci es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint al nou convent.

El monestir.


El permetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta muralla nicament es conserven dues torres de vigilncia i dues de les portes que donaven accs al recinte.

L'esglsia de Pedralbes consta d'una nica nau, amb set trams de voltes quatripartites i un absis heptagonal. Entre els contraforts de les tres primeres voltes (o sigui, entre la porta i l'absis) s'hi disposen capelles; el quart tram correspon a la porta, que s'obre a la plaa del Monestir, i els tres darrers al cor, que en el cinqu tram t dos pisos (el cor baix i el cor alt), per que en els sis i el set noms t el pis alt, ja que el pendent natural del terreny fa que aquests dos trams del cor alt estiguin construts directament sobre la roca grantica. Fins al segle XIX, el cor havia estat separat de la resta de l'esglsia per una paret que pujava fins gaireb a les voltes, i que tenia al mig una finestra enreixada amb una espessa gelosia a travs de la qual les monges podien seguir l'ofici, per el 1894 es va enderrocar la paret, del cor alt i es va doblar la del cor baix, per tal de suportar el pes de l'orgue que es va installar  aproximadament al lloc on hi havia hagut la finestra.

A ms del cor alt i el cor baix, tamb hi ha el cor dels frares, situat al mig de l'esglsia i fora de l'mbit de la clausura, i que en ser de poca alada (1,3 m) no trenca la unitat espacial de la nau, a diferncia del que passa en d'altres esglsies que tenen cors amb parets o cadirats ms alts, com a la catedral de Barcelona.

A l'interior, l'esglsia estava presidida per un retaule gtic elaborat per Jaume Huguet, perdut actualment.

El claustre, al voltant del que s'ordena el monestir, t tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Est format per amplis arcs que es donen suport sobre nombroses columnes. Els capitells estan decorats amb l'emblema dels reis d'Arag i el de la casa de Montcada.

Una de les estances a la que s'accedeix des del claustre s el pante de la reina Elisenda, situat entre el claustre i l'esglsia. L'esttua que corona la tomba de la reina la mostra en les dues facetes que ms van influir en la seva vida: de la banda de l'esglsia es pot veure Elisenda vestida elegantment i coronada com reina mentre que pel costat del claustre se la veu amb hbit francisc, vestida com a vdua.

Tamb destaca la cella de Sant Miquel en la qual es poden veure diverses pintures de Ferrer Bassa. Realitzades el 1346, les obres mostren la influncia que va rebre aquest artista del pintor itali Giotto.

El conventet i d'altres dependncies annexes .
A la cantonada entre el la baixada del Monestir i la plaa del Monestir hi ha l'edifici conegut com el conventet, que actualment queda fora del recinte del monestir per que fins a la desamortitzaci n'havia format part. Va ser construt el 1329 per allotjar la comunitat de frares menors que es cuidaven de l'assistncia espiritual de les monges del monestir. Era un edifici senzill amb un petit claustre, i l'arquitecte Enric Sagnier el va reformar el 1919 incorporant-hi elements romnics procedents de la desapareguda esglsia de Santa Maria de Besal, molt visibles a l'exterior.

Les altres cases de la baixada del monestir, davant del conventet, entre l'entrada i la porta inferior de la muralla havien estat la fleca, la carnisseria i d'altres dependncies, i posteriorment han seguit pertanyent al monestir dedicades a d'altres usos.

Referncies.


Bibliografia.
 BASSEGODA y AMIG, Buenaventura; RODRGUEZ CODOL, Manuel. "Pedralbes: El Convento, notas de historia y de arte. Las pinturas murales de Ferrer Bassa, su importancia y descripcin". 1922.

 Escudero i Ribot, Maria Assumpta i Mainar, Josep.  El moble catal al Monestir de Pedralbes ; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu d'Art de Catalunya, 1976;

 Escudero i Ribot, Maria Assumpta i Maragall Garriga, Maria. "Art i histria de Catalunya en el Monestir de Pedralbes"; Barcelona: Museu-Monestir de Pedralbes: Fundaci Gell, 1986;

 Escudero i Ribot, Maria Assumpta. "El Monestir de Santa Maria de Pedralbes"; Barcelona: Edicions de Nou Art Thor, 1988; Terra nostra, 12 (2a edici ampliada el 1993 amb la guia de visita del Museu-Monestir);

 Escudero i Ribot, Maria Assumpta i Ainaud de Lasarte, Joan. "Els vitralls medievals de la catedral de Barcelona i el monestir de Pedralbes"; Barcelona: IEC, Corpus vitrearum medii aevi. Espanya; 9. Catalunya; 4. 1997. ISBN 847283-3356 (tela);

Rabual, Anxo et alt: Imatges de Catalunya, El Pas-Aguilar, Barcelona, 1995 ISBN 8403596316;

SANJUST i LATORRE, C.  The Construction of the Royal Monastery of Santa Maria de Pedralbes (Barcelona) , a Dunkeld, Malcolm; Proceedings of the Second International Congress on Construction History, Cambridge, 2006. 3, pp. 2815-2832. ;
 
SANJUST i LATORRE, C.  El edificio del Monasterio de Pedralbes de Barcelona durante la Reforma. Usos e intervenciones.  Proceedings of III Congreso Internacional del Monacato Femenino en Espaa, Portugal y Amrica, 1492-2000, VIFORCOS MARINAS, Mo Isabel; CAMPOS SNCHEZ-BORDONA, Mo Dolores (coords.), Fundadores, Fundaciones y espacios de vida conventual. Universidad de Len: 2005. pp. 731-745. ISBN; 84-9773-202-2 ;
 
SANJUST i LATORRE, C.  La infermeria del Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Escenari de canvis en la comunitat de clarisses i novetats artstiques.  Jornades de Joves Historiadors i historiadores 3es, Sense memria no hi ha futur: actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores, Barcelona, Museu d'Histria de Catalunya, 13, 14 i 15 de mar del 2003. Barcelona, Editorial Afers, 2004. ISBN: 84-95916-28-2;

 Verri i Faget, Frederic-Pau."Pedralbes y sus pinturas". Barcelona: Instituto Nacional del Libro Espaol. 1962.

 Enllaos externs .

 Monestirs de Catalunya. Monestir de Pedralbes;
Article de Maria Assumpta Escudero i Ribot sobre el Monestir de Pedralbes al Butllet de l'Associaci de Vens de Sarri (gener-febrer 2001), pg. 12.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66077" title="Cop d'estat del 23 de febrer" nonfiltered="1191" processed="1178" dbindex="26265">
El cop d'estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democrtic i legtim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981. 

 Antecedents .
Amb l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978 semblava que el franquisme quedava enrere i que la transici cap a la democrcia estava consolidada. Quedaven per problemes molt greus per resoldre: El terrorisme d'ETA havia matat ms d'un centenar de militars i policies en l'ltim any. Els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva fora. A ms, una srie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980. A comenaments d'aquell any va tenir lloc un referndum a Andalusia per decidir si aquesta regi accedia a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constituci. El referndum va tenir resultat positiu a totes les provncies andaluses tret d'una: Almeria. Aix jurdicament hauria pogut bloquejar la via de l'article 151 a Andalusia. Per raons poltiques, per, es va decidir tirar endavant per la via esmentada. El 20 de mar de 1980 Convergncia i Uni va guanyar a les eleccions catalanes, i ERC hi va obtenir 14 diputats clau. El resultat de les eleccions catalanes va ser una sorpresa. De fet, ERC no obtindria uns resultats millors fins al 2003. Finalment, a final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ning, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei va comenar el seu discurs al parlament basc i, tot just va comenar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van comenar a cantar la canc del soldat basc. Davant la tensi, els diputats de tots els altres partits es van aixecar de seguida i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. Llavors el rei va llegir un altre discurs que ja tenia preparat en previsi del que havia passat. Finalment la dreta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operaci Galxia el 1978.

El president de govern electe Adolfo Surez va dimitir el 29 de gener del 1981. Aix va donar lloc a una nova sessi d'investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es program per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessi, Calvo-Sotelo no assol la majoria necessria, per la qual cosa es produ una segona volta, que es vot el dia 23 de febrer.

 Els fets .
El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de gurdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Surez Alonso inicia la Operaci gbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrs dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 un grup d'uns dos-cents gurdies civils arribats en autocars, encapalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votaci per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la fora de les armes.

Al mateix temps altres grups de gurdies civils assaltaren diferents emissores de rdio i televisi per impedir la informaci dels fets. El capit general de l'exrcit a Valncia, Milans del Bosch, decret l'estat d'excepci i feu sortir les tropes al carrer, amb la pretensi que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir.

En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents poltics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a Frana.

Desprs d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operaci Diana. Fernando Lana, Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. La intervenci decidida del rei d'Espanya Joan Carles I a favor de l'ordre constitucional, intentant restablir l'ordre, pos en evidncia que el cop no podia reeixir. Els militars encerclen l'edifici del Congrs i comencen les negociacions doncs el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perqu mantingu tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borb, vestit de Capit General, es dirigeix als ciutadans per televisi, donant per fracassat el cop d'estat.

De fet, cap a les 10 de la nit d'aquell dia, les cadenes de rdio a Catalunya van emetre un discurs institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, primer en catal i desprs en castell, per tranquillitzar la poblaci. Pujol havia parlat amb el rei, el qual li va dir "tranquil, Jordi, tranquil", frase que durant uns anys va ser fora popular a Catalunya. Molt diferent va ser l'actitud del president del govern basc, Carlos Garaikoetxea, que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va estar localitzable fins que va passar el perill.

Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

 Conseqncies .
El govern que form Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acab amb la convocatria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una majoria cmoda. El govern socialista de Felipe Gonzlez, amb Narcs Serra com a ministre de defensa, inici una reforma de l'exrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts crrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constituci. El nou govern del PSOE tamb va iniciar un procs d'involuci autonmica mitjanant l'aprovaci de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralitzaci de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autnomes.

Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars sn condemnats a penes de pres, dels 33 implicats.

 Vegeu tamb .
Conspiraci colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya);

 Enllaos externs .

http://icebergdel23-f.blogspot.com
http://www.elmundo.es/especiales/2001/02/nacional/23-f/index2.html














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66082" title="Enric de Borgonya" nonfiltered="1192" processed="1179" dbindex="26266">
Enric de Borgonya ( Dijon, Frana 1066 - Astorga, Regne de Galcia 1112 ), comte de Portugal (1094-1112).

Orgens familiars.
Nascut a la capital del ducat de Borgonya, fou fill d'Enric de Borgonya i la seva esposa, Sibilla de Barcelona. Era nt del duc Robert I de Borgonya, i besnt del rei Robert II de Frana, per lnia paterna i del comte de Barcelona Berenguer Ramon I per lnia materna.

Npcies i descendents.
El 1093 va contraure matrimoni amb Teresa de Lle, filla natural d'Alfons VI de Lle i Ximena Nez de Lara. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Alfons de Portugal (1094-1108);
 la infanta Urraca de Portugal (1095-1130), casada vers el 1120 amb Beremund Prez de Trava, comte de Trastmara;
 la infanta Sana de Portugal (1097-d 1129) ;
 la infanta Teresa de Portugal (1098-?) ;
 l'infant Enric de Portugal (1106-1110) ;
 l'infant Alfons I el Conqueridor (1109-1185), comte de Portugal i el 1139 nomenat rei de Portugal;

Ascens al tron comtal.
El 1072 mor el comte Garcia I de Galcia, germ del rei Alfons VI de Lle, que havia heretat el regne de Galcia i el comtat de Portugal de mans del seu pare Ferran I de Castella. A la mort de Garcia el comtat revert, a l'igual que la corona de Galcia, al seu germ Alfons VI. Grcies a l'ajuda d'Enric de Borgonya Alfons VI pogu estendre els seus dominis per aquestes terres tot i els atacs dels sarrans.

Aquest, en motiu del casament de la seva filla Teresa, atorgar en herncia al nou matrimoni els territoris entre el riu Tajo i el Mio, territoris que formaven el comtat de Portugal.

Indepndencia de Castella.
Al quedar vdua la reina Urraca I de Castella, germana de Teresa de Lle, del seu primer marit es torn a casar amb Alfons I d'Arag per qestions poltiques i estratgiques. Enric de Borgonya ,aprofitant els problemes, conflictes familiars i poltics apareguts entorn de la seva cunyada Urraca I, va declarar la independncia del comtat de Portugal.

Mor el 24 d'abril de 1112 a Astorga, per fou enterrat a la catedral de Braga.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66086" title="Crispeta" nonfiltered="1193" processed="1180" dbindex="26267">



Les crispetes, roses, borles o mongetes sn un tipus de menjar fet a partir d'algunes varietats de blat de moro que explota quan es fregeix en oli.

Histria.
Les crispetes van ser inventades pels amerindis en poca precolombina fa milers d'anys. El 1948 es van descobrir crispetes de 5.600 anys d'antiguitat a unes coves de Nou Mxic.

A Mxic, a les ciutats prehispniques, es venien a granel com a lleguminoses i s'anomenaven momochtli en la llengua nhuatl. Es preparaven instantniament introduint blat de moro en olles de fang molt calentes, o posant grans sobre cendra roent.

A l'any 1492, Cristfor Colom va notar que els aborgens americans feien barrets i cossets amb crispetes, que venien als mariners. 

Als voltants de l'any 1612, els explorador francesos van documentar que els amerindis iroquesos feien explotar blat de moro en pots d'argila, utilitzant arena roent. Tamb informaren de que, durant un sopar iroqus, es consumia cervesa i sopa fetes a partir de crispetes.

Els primers colons nord-americans menjaven crispetes a l'esmorzar, amb sucre i crema.

Al 1885, Charles Cretors (de Chicago (Illinois), Estats Units) va patentar l'aparell comercial per a fabricar crispetes.

El costum de menjar crispetes als cines es pos de moda a Estats Units des de 1912.

Elaboraci.
Per a elaborar-les s'utilitzen grans de blat de moro, els quals sn dipositats en una olla o recipient i sn torrats (normalment en oli vegetal fins a la seva explosi. Noms algunes varietats de blat de moro (comercialment es fa anar anar la varietat Zea mays L. subsp. mays (Everta Group)) produeixen el resultat desitjat, que s l'expansi sobtada del contingut del gra resultant en la ruptura sobtada de la closca i la formaci d'una massa esponjosa de color blanc. Aquest fenomen s degut principalment al sobreescalfament de la humitat interna.

Pel fet que l'explosi pot llenar a una distncia considerable els grans de blat de moro rebentats i sense rebentar, les crispetes es preparen habitualment en un recipient amb tapa. Durant la seva explosi, les crispetes produeixen un soroll caracterstic, acompanyat del seu tamb caracterstic aroma.

Per qu explota el blat de moro.
Com tots els grans de cereals, cada gra de blat de moro cont una certa quantitat d'humitat al seu endosperma (nucli emmidonat que cont fins un 90% de mid). A diferncia de la majoria d'altres grans, la clofolla externa o pericarpi t molt grossor i s impermeable a la humitat.

A mesura que el gra s escalfat ms enll del seu punt d'ebullici (100), fins als 175 C, l'aigua de l'interior del gra comena a convertir-se en vapor, generant pressions internes de fins a unes 9 atmosferes. En la majoria dels grans (incloent els grans defectuosos del blat de moro), aquest vapor escapa tant rpid com es forma, per en els grans del blat de moro, el vapor no escapa degut al gruix i la impermeabilitat del pericarpi (clofolla) que el mant tancat, per la pressi interna arriba a tal punt que la clofolla no pot contenir-la i dna lloc a una petita explosi. 

La fora de l'explosi volteja el gra de dins cap a fora, s a dir, el contingut del nucli s exposat. Per encara ms important, degut que la humitat es trobava uniformement distribuda dins del nucli emmidonat, l'expansi sobtada de la explosi converteix l'endosperma en una espcie d'espuma, que dna a les crispetes la seva textura nica.

Existeixen dues explicacions per aquells grans que no rebenten desprs d'haver estat exposats a altes temperatures. La primera s que els grans que no van rebentar no tenien la suficient humitat per a crear el vapor necessari per tal d'explotar. La segona explicaci, d'acord amb la investigaci realitzada el 2005 per el Dr. Bruce Hamaker de la Universitat de Purdue, els grans que no exploten poden tenir una clofolla foradada, que tamb impedeix que es generi la pressi suficient per a que rebentin.

Crispetes com a material d'empaquetament.

Des de fa algun temps s'experimente amb crispetes, enlloc d'espuma de poliestir, com a material de protecci en paquets, per a protegir el contingut d'aquests durant el transport. Les crispetes, desprs d'haver realitzat aquesta funci, es poden usar com a aliment per a aus o bestiar o poden fer-se compost. Tericament tamb poden consumir-les els humans, per sn totalment inspides.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66089" title="International Football Association Board" nonfiltered="1194" processed="1181" dbindex="26268">
La International Football Association Board (IFAB) s l'rgan encarregat de determinar les regles de joc del futbol.

La IFAB es form el 1882 en una reuni a la ciutat de Manchester de la federaci anglesa (The Football Association), la Scottish Football Association, la Football Association of Wales i la Irish Football Association. La reuni decid les regles a aplicar al joc a tots els pasos i cre la primera competici internacional, el Campionat Britnic de futbol.

La Fdration Internationale de Football Association (FIFA), l'rgan mundial de govern del futbol, creat a Pars el 1904 s'adher a aquestes normes creades per la IFAB. L'any 1913 representants de la FIFA ingressaren a la IFAB. Actualment, la IFAB la composen quatre membres de la FIFA i un de cada una de les quatre federacions del Regne Unit.

 Enllaos externs .
Histria de la IFAB;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66095" title="Ernest August de Hannover" nonfiltered="1195" processed="1182" dbindex="26269">



Ernest August I de Hannover;

Ernest August de Hannover (duc de Cumberland);

Ernest August de Hannover (duc de Brunsvic);

Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover I);

Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II);

Ernest August de Hannover (prncep de Hannover);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66097" title="Jordi Guillem de Hannover" nonfiltered="1196" processed="1183" dbindex="26270">
Jordi Guillem de Hannover, prncep de Hannover (Brunsvic actual land de Baixa Saxnia 1915 - Munic 2006). Prncep de Hannover, duc de Brunsvic i Lneburg i prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nascut el 25 de mar de 1915 a la capital del Ducat de Brunsvic, la ciutat de Brunsvic. Era fill del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Victria Llusa de Prssia. Essent nt del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca per part de pare i del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

Es cas amb la princesa Sofia de Grcia, vdua del prncep Cristfol de Hessen-Kassel i filla del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg. La princesa era germana del prncep Felip d'Edimburg i cunyada de la reina Elisabet II del Regne Unit. La parella tingu tres fills:

SAR el prncep Welf Ernst de Hannover nascut al castell de Marienburg a Hannover el 1947 i mort a Poona a l'ndia el 1970 mentre practicava krate. Es cas amb Wibke van Gunsteren el 1969 i de la qual es divorci deu anys desprs. ;

SAR el prncep Jordi Pau de Hannover nascut a Salem el 1949. Es cas el 1973 a Munic amb Victria Anna Lee de la famlia dels Fugger.

SAR la princesa Frederica de Hannover nascuda el 1954 a Salem i casada des de 1979 amb Jerry Cyr.

L'any 1918 junt amb tota la famlia abandon Brunsvic per installar-se a l'exili austac. Educat a casa a travs de preceptors, particip a la Segona Guerra Mundial a l'exrcit alemany. 

Desprs de 1945 es fu crrec de la direcci del prestigis internat alemany de Salem que seguia les lnies pedaggiques del jueu alemany Kurt Hahn.Durant la dcada dels 60 i fins el 1972 fou el president del Comit Olmpic de Grcia d'equitaci.

Assist junt amb la seva muller als nombrosos actes tan de la cort britnica com de la grega i desprs de l'espanyola com a conseqncia dels seus llaos famliars.



 
 
 
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66098" title="Teresa de Lle i Nez" nonfiltered="1197" processed="1184" dbindex="26271">

Teresa de Lle ( v 1070 - Galcia 1130 ), infanta de Lle i comtessa de Portugal (1112-1128).

Orgens familiars.
Filla illegtima del rei Alfons VI de Lle i Ximena Nez de Lara. Era nta per part de pare del rei Ferran I de Castella i Sana I de Lle, i germana de la reina Urraca I de Castella.

Npcies i descendents.
El 1093 va contraure matrimoni amb Enric de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Alfons de Portugal (1094-1108);
 la infanta Urraca de Portugal (1095-1130), casada vers el 1120 amb Beremund Prez de Trava, comte de Trastmara;
 la infanta Sana de Portugal (1097-d 1129) ;
 la infanta Teresa de Portugal (1098-?) ;
 l'infant Enric de Portugal (1106-1110) ;
 l'infant Alfons I el Conqueridor (1109-1185), comte de Portugal i el 1139 nomenat rei de Portugal;

Ascens al tron comtal.
El seu pare Alfons VI li conced a ella i al seu marit el comtat de Portugal en dot de matrimoni. Enric de Borgonya es va mantenir vassall del seu sogre, per a la mort d'aquest el 1109 va aprofitar la inicial debilitat de la filla d'aquest, Urraca I de Castella, per invadir el Regne de Lle i intentar incorporar-lo als seus dominis.

El 1112, a la mort d'Enric de Borgonya, Teresa fou nomenada comtessa i regent del seu fill, el futur Alfons I de Portugal, el qual era molt jove. Teresa, en un esfor per ampliar els dominis del comtat de Portugal, lluitant contra la seva prpia germana Urraca de Castella el 1116 i el 1120. El 1121, desprs de recular progresivament des del Mio i perdent tropes fou assetjada a Lanhoso i hagu de negociar el Tractat de Lanhoso amb Castella grcies a l'ajuda dels arquebisbes de Santiago de Compostella i Braga, per la qual el comtat de Portugal esdevenia altre cop vassall de Castella i LLe.

Teresa va intentar conservar el poder al comtat fins i tot amb la majoria d'edat del seu fill. Els ltims anys del seu regnat regal molts ttols nobiliars al seu amant Fernando Prez de Traba, comte de Traba. Finalment, el 1128 la noblesa i els seus propis fills apartaren Teresa de Lle del tron comtal portugus. Alfons I de Portugal fou nomenat comte i derrot les tropes armades de Teresa a Guimaraes a la Batalla de Sao Mamede, on fou capturada, deposada i exiliada.

Mor l'11 de novembre de 1130 reclosa en un monestir religis a Galcia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66107" title="Anna de Rssia" nonfiltered="1198" processed="1185" dbindex="26272">

Anna de Rssia, reina dels Pasos Baixos (Sant Petersburg 1795 - Amsterdam 1865). Gran duquessa de Rssia que a travs del seu matrimoni amb el rei Guillem II dels Pasos Baixos esdevingu reina consort dels Pasos Baixos i gran duquessa consort de Luxemburg des de 1840 fins a 1849.

Filla del tsar Pau I de Rssia i de la tsarina Sofia de Wrttemberg nasqu el 1795 i era nta dels tsars Pere III de Rssia i Caterina II de Rssia per part de pare mentre que per part de mare ho era del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt.

Anna contragu matrimoni el 1816 amb el prncep hereu i desprs rei Guillem II dels Pasos Baixos que era fill del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia. La parella tingu cinc fills:

SM el rei Guillem III dels Pasos Baixos nat el 1817 a Brusselles i mort a Amsterdam el 1890. Es cas en primeres npcies amb la princesa Sofia de Wrttemberg de la qual enviud el 1877 i es torn a casar amb la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont.

SAR el prncep Alexandre dels Pasos Baixos nat el 1818 i mort el 1848.

SAR el prncep Enric dels Pasos Baixos nat el 1820 i mort el 1879. Es cas en primeres npcies amb la princesa Amlia de Saxnia-Weimar-Eisenach i en segones npcies amb la princesa Maria de Prssia.

SAR el prncep Ernest dels Pasos Baixos nat i mort el 1822.

SAR la princesa Sofia dels Pasos Baixos nascuda el 1824 i morta el 1897. Es cas amb el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach.

L'any 1840 es convert en reina consort desprs de l'abdicaci del rei Guillem I dels Pasos Baixos degut a dicrepncies amb el Parlament per part del monarca.

Al llarg del regnat del seu esps es port a terme una poltica conciliatria entre el Parlament i la Corona la qualcosa permet la modernitzaci del pas que continu amb el regnat del seu fill.

La reina fou una gran colleccionista de joieria arribant a posseir una important collecci. Aix, es diu que el seu esps, sempre necessitat de diners, decid simular un robatori de les joies de la seva esposa. El seu germ, el tsar Nicolau I de Rssia decid regalar-li una gran quantitat de pedres precioses per tal que pogus fer-ne fer de noves, un cop estren aquestes aparagueren de cop les que el seu esps havia robat. D'aquesta forma la collecci es duplic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66109" title="Glaucoma" nonfiltered="1199" processed="1186" dbindex="26273">



El glaucoma s una malaltia de l'ull que es defineix com una neuropatia ptica o una malaltia del nervi ptic. Una pressi intraocular alta s un important factor de risc per a desenvolupar glaucoma. No hi ha cap lmit de pressi ocular per sobre del com es desenvolupa el glaucoma: mentre que una persona amb una pressi relativament baixa pot tenir danys en el nervi ptic, altra amb una pressi ocular alta durant anys pot no tenir danys en tota la seva vida. Tot i aix, es considera normal una pressi intraocular de menys de 20 mm Hg.

La circulaci fisiolgica de l humor aqus s essencial per entendre el glaucoma. L humor aqus es produeix als processos ciliars, que el secreten a la cambra anterior. D all anir a la cambra posterior per la pupilla i finalment es drena pel canal de Schlemm, situat a l angle iridocorneal.

Un glaucoma sense tractar condux a un dany irreversible del disc ptic de la retina amb la seva conseqent prdua del camp de visi la qual cosa pot convertir-se en una ceguesa parcial o total.

 Tipus .

Existeixen quatre tipus bsics de glaucoma:
 Glaucoma d'angle obert o crnic.
Glaucoma d'angle tancat o agut.
Glaucoma congnit.
Glaucoma secundari.

 Persones conegudes amb glaucoma .

Edgar Davids. Jugador de l'jax d'Amsterdam.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66112" title="Diferncia" nonfiltered="1200" processed="1187" dbindex="26274">


La diferncia s una operaci entre dos conjunts. Aquesta operaci crea un conjunt, anomenat conjunt diferncia, al qual pertanyen tots els elements que pertanyen al primer conjunt i no pertanyen al segon conjunt. S'expressa amb el smbol   o  ( o ) o amb el smbol de resta ( ). 

Per exemple:;

Donat A= i B=, si definim , llavors C=.  es llegeix: el conjunt C s igual a la diferncia dels conjunts A i B. Tamb es pot llegir: C s el conjunt diferncia dels conjunts A i B.;


Propietats de la diferncia.

Diferncia d'un conjunt amb si mateix.
Quan fem la diferncia d'un conjunt amb si mateix, el conjunt diferncia s el conjunt buit.

 ;

Element neutre. 
El conjunt buit   s l'element neutre de la diferncia.

;

Propietats no aplicables.

La propietat commutativa no s aplicable a la diferncia de conjunts.



La propietat associativa tampoc s aplicable a la diferncia de conjunts.



Per exemple:;

Donat A=, B= i c=, llavors:;

(A   B)   C = (   )    =     = ;

A   (B   C) =    (   ) =     = ;

   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66113" title="Maria de Rssia" nonfiltered="1201" processed="1188" dbindex="26275">


Maria de Rssia (gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach) (1786 - 1859);

Maria de Rssia (duquessa de Leuchtenberg) (1819 - 1876);

Maria de Rssia (duquessa de Saxnia-Coburg Gotha) (1853 - 1920);

Maria de Rssia (princesa de Sucia) (1890 - 1958);

Maria de Rssia (gran duquessa de Rssia) (1899 - 1918);

Maria de Rssia (princesa de Leiningen) (1907 - 1951);

Maria de Rssia (cap de la casa imperial de Rssia) (1953);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66119" title="Alexandra de Grcia" nonfiltered="1202" processed="1189" dbindex="26276">


Histria; Alexandra de Grcia (gran duquessa de Rssia)  (1870-1891);
Histria; Alexandra de Grcia (reina de Iugoslvia) (1921-1993);
Histria; Alexandra de Grcia (prncesa de Grcia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66124" title="Rosala de Castro" nonfiltered="1203" processed="1190" dbindex="26277">
Rosala de Castro (Santiago de Compostela, 24 de febrer del 1837 - Padrn (La Corua), 15 de juliol del 1885) poetessa i novellista en llengua gallega i castellana. Es tracta de la figura central del rexurdimento de la literatura gallega al segle XIX, autora de Cantares gallegos (1863), obra fundacional d'aquest ja que s un dels primers llibres enterament escrits en gallec de l'Edat Contempornia. 

 Vida .

Va ser batejada amb els noms de Mara Rosala Rita. Filla de mare soltera (Mara Teresa de la Cruz de Castro), pertanyent a la baixa noblesa gallega, tradicionalment s'ha estat sostenint que el seu pare va ser el sacerdot Jos Martnez Viojo, si b no hi ha cap prova documental sobre la paternitat d'aquest.
Contrriament al que hom va dir durant dcades -que s'havia criat amb les seves ties paternes a l'aldea d'Ortoo, passant a viure amb la seva mare als 10 anys-, desprs dels treballs portats a terme per Victoria A. Ruiz de Ojeda sabem que la infantesa de Rosala va transcrrer sempre al costat de sa mare, a Padrn.
Traslladades mare i filla a Santiago de Compostella -a una edat difcil de precisar-, en tot cas, Rosala ja figura, als 17 anys, com a partcep de les activitats del "Liceo de San Agustn". En aquella poca, sabem que li agradaven el dibuix, la msica i la declamaci i, de fet, va participar com a actriu en representacions no professionals.
Contrau matrimoni amb Manuel Murgua, erudit cronista de Galcia que va conixer a Madrid. L'any segent dna a llum la seva primera filla, Alejandra, la qual seguiran sis fills ms. Viu dedicada a la seva llar, als fills i al marit, per, a causa dels variats llocs de Murgua, el matrimoni viu llargues temporades separat. Aix no va ser un impediment perqu el seu marit fos no noms qui va donar a la impremta els seus Cantares gallegos, sin un impulsor constant de l'obra de Rosala. Va canviar de domicili diverses vegades, entre Madrid i Simancas, per en cap lloc no es va trobar millor com en a seva Galcia natal, d'on no va sortir a partir del 1868.  

Rosala no va gaudir mai d'una bona salut, va estar lluitant sempre contra la malaltia i sovint amb una certa penria.  En les seves obres hom pot apreciar la seva gran personalitat, el seu carcter vigors i una profunda empatia amb els desvalguts (en concret, amb l'emigraci dels camperols gallecs).  

Va morir de cncer als quaranta-vuit anys a sa casa de Padrn, que avui s un museu. A pesar que va demanar que les seves despulles descansessin en el seu cantat cementiri d'Adina, a Iria Flavia, el 1891 el seu cos va ser exhumat i traslladat al Panten de Galegos Ilustres a l'Esglsia de Santo Domingo de Bonaval (Santiago de Compostella), on es troba actualment (2008).

 Obra . 

L'obra de Rosala t una gran importncia en el renaixement cultural de la literatura gallega (conegut com "O Rexurdimento") amb el qual es va posar fi a diversos segles en els quals prcticament no es van publicar obres literries en gallegc ("Os Sculos Escuros"). A pesar del seu paper fonamental dins de la literatura gallega, tamb va compondre obres de gran rellevncia en llengua castellana. 

Desprs del romanticisme de La Flor (1857) i el sentimentalisme dA mi madre (1863; escrit desprs de la mort de sa mare), la publicaci de Cantares gallegos el 1863 suposa un esdeveniment cultural de primer ordre en el panorama literari en llengua gallega.

Conseqncia del movimient europeu en pro de les cultures autctones i tradicionals, l'obra s'inspira en el Libro de los cantares (1852) d'Antonio Trueba, i glossa per mitj d'una narraci versificada un cant popular. En aquesta obra s'enfoca en la vida del poble gallec assumint un punt de vista relacionat amb els gustos folclrics del Romanticisme. 

Follas novas (1880) s el ttol de la seva darrera collecci de poemes en gallec i cont la seva manera de veure la vida, la seva essncia vital i el seu missatge de denncia social.

La seva obra mestra en castell, i l'ltima obra que va publicar en vida, s En las orillas del Sar (1884), versos de to ntim, d'estranya penetraci i de profunda ressonncia humana.
Inexplicable angustia;
hondo dolor del alma,;
recuerdo que no muere,;
deseo que no acaba... ;

El conjunt de l'obra de Rosala de Castro gira entorn de tres temes bsics: la visi costumista de la Galcia rural, el contingut metafsic proper a la filosofia existencial, i la denncia de les condicions socials del camp gallec, que obliguen a l'emigraci. Rosala Mereix ser considerada, al costat de Gustavo Adolfo Bcquer, la precursora de la modernitat potica impulsada per la creena en la puresa de formes i idees, en la sinceritat, en el despullament retric i en l'experimentaci rtmica i mtrica.

La data d'aparici de Cantares Gallegos es commemora cada any durant el Dia de les Lletres Gallegues. Aquesta diada es va instituir el 1963 en la celebraci del centenari de la publicaci de l'obra de Rosala. De llavors en, cada 17 de maig se celebra a Galcia l'efemride de la dita aparici dedicant el dia a un autor significatiu per a la cultura gallega.

Obra potica.


 La Flor (1857) (castell);
 A mi madre (1863) (castell);
 Cantares gallegos (1863) (gallec);
 Follas novas (1880) (gallec);
 En las orillas del Sar (1884) (castell);

Obra en prosa.
 La hija del mar (1859) (castell);
 Flavio (1861) (castell);
 El cadiceo (1863) (castell);
 Contos da mia terra I (posteriorment divulgat amb el nom de Conto gallego) (1864) (gallec);
 Ruinas (1866) (castell);
 Las literatas (1866) (castell);
 El caballero de las botas azules (1867) (castell);
 El primer loco (1881) (castell);
 El domingo de Ramos (1881) (castell);
 Padrn y las inundaciones (1881) (castell);
 Mi ta la de Albacete (1882) (castell);
   Adios rios adios fontes  (se li va atorgar "o da das letras galegas") (gallec);

 Enllaos externs .


Fundaci Rosala de Castro;
Biografia i selecci de poemes;
Sobre Cantares gallegos;
Biografia i poemes;
Rosala de Castro - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66125" title="Olga de Rssia" nonfiltered="1204" processed="1191" dbindex="26278">


Olga de Rssia (reina de Wrttemberg) (1822 - 1892);

Olga de Rssia (reina de Grcia) (1851 - 1926);

Olga de Rssia (duquessa d'Oldenburg) (1882 - 1960);

Olga de Rssia (gran duquessa de Rssia) (1895 - 1918);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66126" title="Anastsia de Rssia" nonfiltered="1205" processed="1192" dbindex="26279">


Anastsia de Rssia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1860 - 1922).
 
Anastsia de Rssia (gran duquessa de Rssia) (1901 - 1918).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66127" title="Eduardo Pondal" nonfiltered="1206" processed="1193" dbindex="26280">


Eduardo Gonzlez-Pondal Abente (Ponteceso 1835 - la Corunya 1917) fou un escriptor en llengua gallega, un dels principals promotors del Rexurdimento amb Rosala de Castro i Manuel Curros Enrquez. Era fill d'una famlia acomodada i estudi a Santiago de Compostella, on coincid amb Rosala de Castro en el Liceo de la Juventud. Pel seu discurs Brindis en el Banquet de Conxo (1856) fou desterrat a les Illes Marianes. El 1861 participaria als primers Xogos Florais de Galcia, i el 1862 va exercir de metge militar, per uns anys ms tard ho deix per dedicar-se plenament a la literatura. Fou membre i un dels fundadors de la Real Academia Gallega.

Es va inspirar en els poemes ossinics de James Macpherson i en el celtisme de Manuel Murgua, i va recrear una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de la comarca de Bergantios, i en la grcia arcaica dels topnims. 

Considerat com el poeta ossinic ms caracterstic de la Pennsula, s anomenat O Bardo de la lrica gallega del Rexurdimento. La seva poesia s aristocratitzant, i es caracteritza per la rudesa i precisi dels adjectius, per la seva constant exaltaci de la llibertat i la reivindicaci apassionada de Galcia. El ms fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos (1886). Deix inacabat un poema pic, Os Eoas.  

 Obra .
 1862: A campana de Anllns (dins El Album de la Caridad);
 1877: Rumores de los pinos;
 1886: Queixumes dos pinos;
 1895: A campana de Anllns, ampliada a 81 estrofes;
 1907: (Estrenat a l'Havana) Os pinos, himne gallec;
 Os Eoas, poema pic inacabat ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66128" title="Manuel Murgua" nonfiltered="1207" processed="1194" dbindex="26281">
Manuel Martnez Murgua (Arteixo 1833 - la Corunya 1923) fou un escriptor i historiador gallec, i un dels teoritzadors del galleguisme poltic. 

 Biografia .
Estudi humanitats i llat a Santiago de Compostella el 1850, on coincidiria amb Eduardo Pondal, Aurelio Aguirre i altres escriptors gallecs. Marx a Madrid a acabar la carrera i es relacion amb Gustavo Adolfo Bcquer. Es cas amb Rosala de Castro el 1858, a qui encoratj a escriure en gallec, i fou un dels principals promotors del Rexurdimento gallec. 

Del 1860 al 1875 ocup el crrec de director de l'Arxiu General de Galcia, i el 1880 fou nomenat Cronista del Regne. El 1886 el Certame Literario Musical de Pontevedra, presidit per ell, defens pblicament l s del gallec, cosa que es considera l'inici del regionalisme gallec. Tamb va fer publicarla revista Galicia, des d'on defens un regionalisme progressista i liberal. El 1888 publicaria El regionalismo gallego, influt per Francesc Camb, on planteja les primeres reivindicacions de caire liberal i rep aviat suport dels gallecs de l Havana, dirigits per Waldo lvarez Insa. Aix, el 1889 es fundaria a Santiago l Asociacin Rexionalista Galega, de la qual Murgua en fou nomenat president, i de la que en formarien part Alfredo Braas, Brcia Caballero, Cabeza de Len, Jos Tarro Garca, Jos Pereiro Romero, Fernndez Surez, Arias Sanjurjo, Barreiro Costaya, Enrique Lns i Portal Gonzlez . Publicaren el diari La Patria Gallega, per el 1895 trenc amb el grup per diferncies amb Braas. Encara i aix, quan el 1898 s'organitz una Liga Rexionalista Galega
en fou nomenat president honorari. Tanmateix, el seu regionalisme era de caire culturalista i no va obtenir gaire suport popular, tot i que se'l considera el pare teric.
En sser fundada la Real Academia Galega (1906) per Valentn Lamas Carvajal i altres, en fou nomenat president. 

 Obra .

 Llibres .

 La primera luz, Vigo, Juan Compael, 1860. ;
 Diccionario de escritores gallegos, Vigo, Juan Compael, 1862. ;
 De las guerras de Galicia en el siglo XV y de su verdadero carcter, A Corua, 1861. ;
 Historia de Galicia, T. I, Lugo, Soto Freire,1865, T. II, Lugo, Soto Freire, 1866, T. III, A Corua, Libr. de A. Martnez Salazar, 1888, Tomo IV, A Corua, Libr. de E. Carr Aldao, 1891, T.V, A Corua, 1911. ;
 Memoria relativa al Archivo Regional de Galicia, A Corua, 1871. ;
 Biografa del P. M. Fr. Benito Gernimo Feijo, Santiago, Est. Tip. de El Diario, 1876. ;
 El foro, Madrid, Libr. de Bailly Bailliere, 1882. ;
 El arte en Santiago durante el siglo XVIII y noticia de los artistas que florecieron en dicha ciudad y centuria, Madrid, Est. Tip. de Fernando F, 1884. ;
 Los Precursores, A Corua, Latorre y Martnez Editores, Biblioteca Gallega, 1886. ;
 Galicia, Barcelona, Daniel Cortezo, 1888. ;
 El regionalismo gallego, La Habana, Imp. La Universal, 1889. ;
 En prosa, (Contn a novela El pualito), A Corua, 1895. ;
 Don Diego Gelmrez, A Corua, Imprenta y Librera de Carr, 1898. ;
 Los trovadores gallegos, A Corua, Imp. de Ferrer, 1905. ;
 Apuntes histricos de la provincia de Pontevedra, folletn de La Temporada, Mondariz, Imp. del Establecimiento, 1913. ;
 Politica y sociedad en Galicia, Madrid, Akal, Arealonga, 8, 1974, ed. de X. Alonso Montero ;

 Narracions .

 "Un can-can de Musard" (conte), 1853. ;
 "Un artista" (Conte), Madrid, 1853; co ttulo de Ignotus in Los Precursores (1886). ;
 "Desde el cielo", (novella), Madrid, La Iberia, 1854; Vigo, Imp. de La Oliva, 1856; Madrid, Biblioteca de Escritores Gallegos, 1910. ;
 "Luisa" (conte), Madrid, 1855 e A Corua, 1862. ;
 La Virgen de la Servilleta, (novella), Madrid, 1855. ;
 El regalo de boda (novella), La Iberia, Madrid, 1855. ;
 Mi madre Antonia, (novella), Vigo, La Oliva, 1856. ;
 Don Diego Gelmrez,(novella) Madrid, La Oliva, 1856. ;
 El ngel de la muerte , (novella), Madrid, La Crnica, 1857. ;
 La mujer de fuego (novella), Madrid, 1859. ;

 Poemes .

 "Nena d as soledades" (poema), La Oliva, 27-2-1856. ;
 "Madrigal" (poema), La Oliva, 8-3-1856. ;
 "La flor y el aire" (poema), La Oliva, 19-3-1856. ;
 "A una paloma" (poema), La Oliva, 3-5-1856. ;
 "A las runas del Castillo de Altamira" (poema), La Oliva, 31-5-1856. ;
 "En un lbum", (poema), La Oliva, 31-5-1856. ;
 "Al partir"(poema), Galicia (A Corua), 1862, px. 39. ;
 Tres poemes a l'antologia El lbum de la Caridad, A Corua, 1862: "Madrigal", "Nena d as soledades" e "Gloria". ;
 "Sueos dorados" (poema), en Garca Acua (177) e antes no lbum de El Mio. ;
 "Ildara de Courel", (poema), en Garca Acua (177-178). ;
 "Soneto de Pardo de Cela", (poema), en Garca Acua (179). ;
 "Los versos fueron mi ilusin primera" (poema de 1903), en Naya (1950: 104). ;

 Articles al butllet de la Real Academia Galega .

 "Discurso del Sr. Acadmico Presidente D. Manuel Murgua", (na sesin inaugural da Academia), BRAG, 6-7, 1906, pp. 125-129. ;
 "De los primeros documentos en gallego", BRAG, 9, 1907, pp. 193-196. ;
 "Descripcin de la ciudad de La Corua en los primeros aos del siglo XVII", BRAG, 10, 1907, pp. 219-221. ;
 "La isla de Cortegada", BRAG, 14, 1907, pp. 30-35. ;
 "Discurso-Contestacin por el Sr. D. Manuel Murgua"(a Parga Sanjurjo), BRAG, 16 e 17, 1907, pp. 96-110. ;
 "En memoria del primer presidente de la Asociacin Iniciadora y Protectora de la Real Academia Gallega", BRAG, 19, 1908, pp. 137-138. ;
 "Aurelio Aguirre", BRAG, 20, 1908, pp. 144-146. ;
 "Cundo se generaliz el cultivo del maz en Galicia?", BRAG, 22, 1909, pp. 210-215. ;
 "Sentencia dictada por Fernn Prez/.../", BRAG, 30, 1909, px. 134. ;
 "D. Jos Ojea", BRAG, 31, 1909, pp. 166-167. ;
 "De Folk-lore. Dama Gelda", BRAG, 38, 1910, pp. 37-40. ;
 "D. Jos Villaamil y Castro", BRAG, 38, 1910, pp. 41-42. ;
 "Mensaje de la Academia", BRAG, 41, 1910, pp. 118-121. ;
 "D. Ramn Prez Costales", BRAG, 43, 1911, pp. 170-172. ;
 "Que se fuese...", BRAG, 45, 46, 47, 1911, pp. 209-212, 233-237 e 257-260. ;
 "Necrologa", BRAG, 48, 1911, pp. 301-303. ;
 "Don Ramn Bernrdez", BRAG, 47, 1911, pp. 277-278. ;
 "Cumple en estos momentos la Real Academia Gallega...", BRAG, 50, 1911, pp. 26-27. ;
 "Hablando cierto da...", BRAG, 50, 1911, pp. 40-50. ;
 "Discurso de D. Manuel Murgua" (lido o 15-9-1911 con motivo do centenario de Pastor Daz), BRAG, 51 e 52, 1911, pp. 99-103. ;
 "D. Juan Fernndez Latorre", BRAG, 59, 1912, pp. 262-263. ;
 "Constituciones de la Cofrada de Santa Tecla de la villa de la Guardia", BRAG, 63, 64, 65, 1912, pp. 57-61, 89-94 e 113-119. ;
 "El torques de Centroa", BRAG, 66, 1912, pp. 137-139. ;
 "Un episcopologio compostelano del siglo XVI", BRAG, 68, 69 e 70, 1913, pp. 185-188, 209-212 e 237-241. ;
 "Excmo Sr. D. Adriano Prez Morillo", BRAG, 70, 1913, pp. 234-235. ;
 "Prudencio Canitrot", BRAG, 70, 1913, pp. 235-236. ;
 "Elogio de Curros Enrquez", BRAG, 71, 1913, pp. 263-265. ;
 "El del Banquete", "El de la velada" (Discursos na Homenaxe a Murgua co gallo do seu 80 aniversario), BRAG, 73, 1913, pp. 27-28 e px. 29. ;
 "Discurso de D. Manuel Murguia" (lido na velada celebrada na Corua o 8 de abril de 1914 con motivo do 6 aniversario do pasamento de Curros), BRAG, 82, 1914, pp. 271-272. ;
 "Victor Said Armesto", BRAG, 86, 1914, pp.17-19. ;
 "De Folk-lore. O Canouro", BRAG, 86, 1914, pp.29-30. ;
 "Qu he de decir de ti en este momento?" (Palabras no 7 aniversario do pasamento de Curros), BRAG, 92, 1915, px. 184. ;
 "Juan de Orlens", BRAG, 96, 1915, pp. 281-282. ;
 "De folk-lore. Nuestro folk-lore", BRAG, 99, 1915, pp. 65-67. ;
 "Don Jos Salgado", BRAG, 108, 1915, pp. 294-295. ;
 "Seoras e seores" (Discurso pronunciado na Festa da poesa galega de Homenaxe a Rosala), BRAG, 110, 1916, pp. 29-30. ;
 "Don Jos Cornide y sus versos en gallego", BRAG, 114 e 115, 1917, pp. 162-169 e 179-182. ;
 "Jos Castro Chan", BRAG, 115, 1917, px. 178 e in DURN (1998: 309-310). ;
 "Don Eduardo Pondal", BRAG, 116, 1917, pp. 201-210. ;
 "Manuel Nez Gonzlez", BRAG, 116, 1917, px. 211. ;
 "En este da, siempre de dolor" (Palabras no 9 aniversario do pasamento de Curros), BRAG, 116, 1917, px. 213. ;
 "Sin duda, amigos mos"(Palabras para a inauguracin do Monumento a Rosala en Compostela), BRAG, 120, 1917, pp. 313-314. ;
 "Don Eladio Oviedo y Arce", BRAG, 124, 1918, pp. 89-90. ;
 "Aqu estamos de nuevo" (Homenaxe a Curros, Pondal e Chan), BRAG, 124, 1918, pp. 97-98. ;
 "Don ngel Barros Freire", BRAG, 128, 1919, px. 204. ;
 "Excmo Sr. D. Antoln Lpez Pelez", BRAG, 129, 1919, pp. 233-234. ;
 "Un episodio de nuestra Guerra de la Independencia", BRAG, 132, 1919, pp. 326-329. ;
 "Fu una maana primaveral", BRAG, 150, 1923, px. 243. ;
 "Eduardo Pondal e a sua obra", BRAG, 248, 1933, pp. 184-192. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66129" title="Helena de Rssia" nonfiltered="1208" processed="1195" dbindex="26282">


Helena de Rssia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1784 - 1803).

Helena de Rssia (princesa de Grcia) (1882 - 1957).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66132" title="Bernat Alemany de Foix i de Porqueres" nonfiltered="1209" processed="1196" dbindex="26283">
Bernat Alemany de Foix i de Porqueres, oficial i cavaller reial, era fill de Bernat Guillem de Foix i de Saportella que havia estat tutor de Berenguer d'Orriols, senyor d'Albons.

Segurament mitjanant el dot de la seva muller Catalana, germana de Berenguer i senyora d'Orriols, el 1356 va ser senyor d'Albons.

Com a successor d'aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d'Orriols, tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc.

Va fer costat al rei Pere III contra els grans senyors en les lluites nobiliries sofrint perjudicis, com la prdua d'Albons, a crrec del comte d'Empries. Ms endavant se li restitueix en un judici.

El 1389, Joan I el nomen capit de la ciutat i la vegueria de Girona. Amb el seu fill Arnau i altres cavallers ocup Orriols i hi detingu el lloctinent del veguer, per, com que es preparaven per a la projectada expedici de Joan I a Sardenya, foren perdonats (1393).

Es t constncia de qu l'any 1398 era majordom del rei Mart.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66135" title="Maria Teresa d'Espanya" nonfiltered="1210" processed="1197" dbindex="26284">

Maria Teresa d'Espanya (reina de Frana) (1638   1683), muller de Llus XIV de Frana.
Maria Teresa d'Espanya (princesa de Baviera) (1882 - 1914). Segona filla del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66136" title="Anastsia de Rssia (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="1211" processed="1198" dbindex="26285">


Anastsia de Rssia, gran duquessa de Rssia (Sant Petersburg 1901 - executada a Ekaterinburg 1918). Gran duquessa de Rssia des del seu naixement en el grau d'altesa imperial.

Nascuda l'any 1901 al Palau d'Alexandre de Tsrskoie Sel prop de Sant Petersburg era filla del tsar Nicolau II de Rssia i de la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. En conseqncia, era nta del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit.

Educada en un ambient cortes des de sempre se sent molt prxima al seu germ el tsarevitx Aleix de Rssia. Desprs de la Revoluci de febrer de 1917 segu el periple d'empresonaments que patiren els seus pares, primer al palau d'Alexandre a Tsrskoie Sel, desprs a la localitat dels Urals anomenada Tobolsk i poseteriorment a Ekaterinburg.

A la nit del 16 de juliol de 1918 la gran duquessa moria junt amb el resta de la famlia imperial i quatre servents que els hi havia roms fidels. Malgrat tot, la llegenda de la possible fugida de la gran duquessa queda viva fins als nostres dies. Desprs de la Revoluci de 1917 i la suposada matana d'Ekaterinburg moltes foren les persones que es feren passar per Anastasia essent extremadament conegut el cas d'Anna Andersen. La sorpresa salt quan desprs de l'exhumaci dels cadvers de la famlia imperial dos cossos no foren trobats, un dels que no es trob fou el de la gran duquessa i l'altre el del seu germ el tsarevitx. El misteri encara continua.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66137" title="Guadua" nonfiltered="1212" processed="1199" dbindex="26286">

Les Guadues o tacuares sn un genre de plantes de canyes de bamb gegant, de la famlia de les pocies, ordre Poals, classe Lilipsid, divisi Magnoliofit.
Distribuci i hbitats.
El gnere es concentra a la conca del riu Amazones i la conca  d'Orinoco. Normalment en altituds baixes (per sota 1,500 m), per s'ha trobat fins a 2,500 m. Els seus hbitats inclouen bosc tropical, sabanes, bosc de galeria.
s.
D'una perspectiva utilitria, Guadua s el bamb americ ms important. A causa de la seva qualitat, el gnere s'ha utilitzat mpliament per a construcci de cases al llarg dels rius de Colmbia i a la costa de l Equador.
Espcies.
Guadua aculeata Rupr. ex E.Fourn.
Guadua amplexifolia J.Presl;
Guadua angustifolia Kunth (Guadua-Bambus);
Guadua calderoniana Londoo & Judz.
Guadua capitata (Trin.) Munro;
Guadua chacoensis (Rojas) Londoo & P.M.Peterson;
Guadua ciliata Londoo &  Davidse;
Guadua dioica Steud.
Guadua distorta (Nees) Rupr.
Guadua exaltata Dll;
Guadua fascicularis Dll;
Guadua flabellata E.Fourn.
Guadua glaziovii (Hack.) E.G.Camus;
Guadua glomerata (Munro);
Guadua inermis Rupr. ex E.Fourn.
Guadua intermedia Rupr. ex E.Fourn.
Guadua paraguayana Dll;
Guadua perligulata Pilg.
Guadua sarcocarpa Londoo & P.M.Peterson (mit essbaren Sprossen);
Guadua tagoara Nees ex Rupr.
Guadua tessmanii Pilg.
Guadua tomentosa Hack. & Lindm.
Guadua trinii (Nees) Nees ex Rupr.
Guadua uncinata Londoo & L.G.Clark;
Guadua velutina Londoo & L.G.Clark;
Guadua venezuelae Munro;
Guadua virgata (Trin.) Rupr.
Guadua weberbaueri Pilg.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66145" title="Aeci" nonfiltered="1213" processed="1200" dbindex="26287">

Flavi Aeci (Flavius Aetius,  Dorostana, Msia, 396   Ravenna, 21 de setembre de 454), general rom d'origen escita, fams per la seva victria davant d'tila a la batalla de Chlons (o batalla dels Camps Catalunics).

Va nixer l'any 396 a la provincia romana de Msia, fill del magister equitum Gaudenci i d'Aurlia. Gaudenci va morir en un mot i el seu jove fill fou donat com hostatge a Alaric, i amb els gots va viure els primers anys d'aprenentatge i va aprendre l'art de la guerra, i 
va conixer la forma de viure dels gots. 

El 423 es va posar al servei del usurpador Joan el Secretari. Va negociar amb els huns la vinguda d'un exercit de seixanta mil homes que va posar al servei de Joan el secretari (423-424), suport que no fou efectiu i el 425 Joan fou enderrocat per forces enviades per Teodosi. Aeci es va sotmetre al nou emperador Valentini III i per tant va esdevenir general de Gala Plcia o Placdia, regent del seu fill Valentini III servint com a magister equitum a les Gllies durant el mandat de Felix. En el favor de Placdia el seu rival fou Bonifaci (desprs comites d'frica), i ambds homes es van dirigir acusacions de traci. 

El 426 Aeci va salvar la ciutat d'Arles del atac dels visigots.  Bonifaci es va revoltar el 427 i es va proclamar emperador a la seva provncia que finalment (anys desprs, fou ocupada pels vndals). El 428 Aeci va derrotar altre cop als visigots prop d'Arles i va capturar al seu cap Anaolf. Finalment el 432 es va haver de retirar de la Gllia per ordre de Placdia amb la que no es portava be i va acusar a Aeci de traci; Aeci se'n va anar amb el seu exercit de huns cap a Pannia. Per aviat va tornar a Itlia, on amb el seu exercit es va imposar com a nic magister militium d'occident (433) i va rebre els ttols de consol i patrici (434).

A diferncia dels seus efmers i mediocres predecessors, Aeci va destacar en el seu crrec per ser capa de posar ordre al catic Imperi Rom d'Occident que s'estava enfonsant. Va protegir Itlia, va aturar l'expansi dels brbars, atur els visigots a la Gllia i va arraconar als burgundis a Savoia. Unes altres decisions van ser mal rebudes, per inevitables, com el reconeixement de l'assentament vndal al nord d'frica.

L'imperi es va mantenir bsicament durant 17 anys (434-451) per mitja de tractats amb els pobles brbars que es van establir com a federats. El 435 es van revoltar els borgonyons, poble federat a la Gllia que va avanar cap a Blgica, i al mateix temps va esclatar la revolta dels camperols o bagaudes gals, per en els mesos segents ambds foren derrotats per Aeci. Els visigots van fer el 437 un atac a Narbona que fou rebutjat per les forces locals i es van retirar a Tolosa on Aeci va anar a assetjar-los i el 439 va ocupar la ciutat i va fer un pacte amb ells. El 440 els francs van fer incursions a la Gllia i van saquejar Colnia i Magncia i van destruir Trveris, per el 446 Aeci va derrotar els salis i va ocupar Cambrai. El 450 va morir Placdia, i la pau es va trencar poc desprs (451) amb l'arribada d'tila, rei dels huns que s'havia sentit insultat per l'emperador rom Valentini III quant va rebutjar la proposta d'tila de casar-se amb Honria que era la germana de l'emperador, i amb aquesta excusa va decidir envair l'imperi i va reunir una gran fora formada per una aliana d'huns, escites, srmates, gpids, ostrogots i alans.

tila va passar per Basilea, Metz, Trveris, Reims, Autun, Tongres i altres ciutats fins que Aeci, amb l'ajut del rei visigot Teodoric II, el va aturar prop de Paris; tila es va dirigir llavor a Orleans que va assetjar, mentre Aeci, els visigots i altres aliats (els francs ripuaris, saxons, gals, lets, armoricans, brens, i part dels borgonyons i dels alans) marxaven contra ell; els dos exercits es van trobar al lloc conegut com els Camps Catalunics (prop de Troies) i Aeci va obtenir una victria completa (20 de setembre del 451), batalla coneguda tamb amb el nom de batalla de Chlons, en la que va morir el rei visigot Teodoric (al que va succeir el seu fill Turismund) i darrera gran batralla del Imperi rom d'occident. Aeci, que amb la victria havia salvat Roma, es va covertir en un personantge molt popular i estimat per tothom.

Llavors tila va marxar cap Itlia i va assolar el nord del pas. Aquileia fou assetjada durant tres mesos i finalment destruda. Els habitants del Venet es van refugiar a les illes de la costa del Adritic, la principal de les quals fou Rialto, i aquest poblament va originar la ciutat de Vencia. Aeci va anar a Itlia i va derrotar a tila en diversos combats parcials que no foren decisius per van debilitar als huns. tila va acampar a Acroventum, on el Papa Lle I va anar per demanar-li la pau, i com que les forces d'tila havien quedat molt minvades per l'acci d'Aeci, va acceptar de retirar-se d'Itlia a canvi d'un tribut. Aquesta campanya fou la ms important d'Aeci i va ser la que li va donar el sobrenom de l'ultim rom, asignat per Procopi.

Aeci fou acusat en els anys segents de conspirar per usurpar el tron per ell mateix o pel seu fill Carpili per no es va provar mai. L'eunuc Heracli no parava de difondre els rumors davant l'emperador Valentini. Un dia Aeci va acudir una audincia imperial on havia de demanar la ma de la filla del emperador, Eudxia, pel seu fill Carpili, i all mateix l'emperador el va matar o fer matar, aix com als seus partidaris principals (454). El company d'Aeci, general Marcell, assabentat de la mort del magister militium, es va revoltar a Dalmcia i Valentini fou assassinat uns mesos desprs (16 de mar del 455) per un senador (Petroni Mxim) que es va proclamar emperador.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66150" title="Menhir" nonfiltered="1214" processed="1201" dbindex="26288">

Un menhir s un monument prehistric, megaltic, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.

s un monument de pedra alt, vertical. Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribuci geogrfica mplia a les Amriques (principalment es troben sols), i a Europa, sia, i frica, i pertanyen a diversos perodes. La majoria dels exemples europeus van ser erigits en l'ltima edat de bronze neoltica (nova edat de pedra) o primerenca. 

Les seves funcions sn variades, des de marcar els lmits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimnies religioses, especialment funerries. Els ms moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per aix el cristianisme va rebaixar l'alada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians. 

Vegeu tamb.
Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord;
Oblix, personatge que transporta menhirs;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66153" title="Sionisme" nonfiltered="1215" processed="1202" dbindex="26289">



El sionisme, derivat de Si (en Hebreu,     ), el nom d'un tur de Jerusalem, s un moviment poltic que afirma el dret a l'existncia d'un estat jueu que pren forma com a Israel en base a criteris racials i tnics. S'ha desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX, sobretot entre els Jueus d'Europa central i d'Europa de l'Est sota la pressi dels pogroms i de l'antisemitisme crnic d'aquestes regions, per tamb a Europa occidental, en resposta al xoc causat pel Cas Dreyfus.

Segons els sionistes, des de la destrucci del temple de Jerusalem i la dispersi dels jueus per l'Imperi rom en resposta a les revoltes de l'any 70 i 135, una part dels jueus expressen el desig constant de tornar a les seves terres ancestrals. Nombrosos estudis posteriors han afirmat, per, que els jueus del centre i est d'Europa, els askenazis, mai van provenir de Palestina, sin que sn descendents dels pobles de l'est d'Europa i zones d'sia, com els kazars, que es convertiren al judaisme els segles IX i X. Orgens que contrasten amb la pretensi de "retornar" a Palestina segles desprs del moviment sionista, mentre els pobladors de Palestina, descendents dels originals pobles semites, en sn expulsats.

Sota la pressi de l'antisemitisme europeu i sota la influncia de les ideologies nacionalistes, una part dels intellectuals jueus d'Europa transforma a finals del segle XIX aquesta tradici religis o cultural en un projecte poltic: el sionisme. Alguns dels seus idelegs aprofitaren l'antisemitisme per convncer molts jueus del seu projecte: Els antisemites seran els nostres millors amics, les nacions antisemites seran les nostres aliades

El projecte, influt pels moviments europeus de l'poca, tindr un fort component racista. El 1904, Vladimir Jabotinsky, fundador del  sionisme revisionista , o ultranacionalisme sionista de dreta, i autor anys ms tard d' El Mur de Ferro , que es pot considerar com un assaig de referncia per a tot el moviment sionista, i especialment influent en posteriors dirigents sionistes com Menachem Begin o Yitzak Shamir; exposava sense embuts les premisses essencials del sionisme, establertes anys enrera i de forma menys contundent, per Theodor Herzl, Chaim Weizmann i d'altres. Expressaria les bases del carcter racista i colonialista de sionisme en els segents termes:

Un home no es pot assimilar a un poble que t la sang diferent de la seva. Per assimilar-se, hauria de canviar el seu cos, hauria de transformar-se en un d ells per la seva sang. No hi pot haver assimilaci. Mai no deixarem fer coses tal com casaments mixtos per que la preservaci de la nostra integritat nacional s impossible si no s mantenint la puresa de la raa i per aix haurem de tenir aquest territori on el nostre poble constituir la poblaci racialment pura.

Entre 1917 i 1922, el moviment sionista obt per la declaraci Balfour (1917) i la conferncia de San Remo (1920) la declaraci d'una Llar Nacional Jueva a Palestina, contra l'opini dels rabs palestins que hi viuen i als quals pretn prendre la seva terra. Palestina s llavors collocada sota mandat britnic, perode que s'anomena Mandat de Palestina. Els dirigents sionistes han apostat per aquesta dominaci britnica, recolzant l'imperialisme britnic com a mitj pel qual obtenir una posici favorable als seus plans:

"... Podem dir raonablement que si Palestina caigus dins l sfera d'influncia britnica i si Gran Bretanya hi foments la colonitzaci, com a dependncia britnica, hi podrem tenir d ara  20 o 30 anys un mili de jueus, potser ms; desenvoluparem el pas, el tornarem a la civilitzaci i conformarem una protecci molt efica del canal de Suez

De 1918 a 1948, la poblaci jueva passa de 83.000 persones a 650.000. El creixement s degut a una forta natalitat, per sobretot a una forta immigraci justificada amb l'antisemitisme a Europa i la propaganda sionista, sobretot desprs de la Shoa (el genocidi jueu). Per a molts dirigents sionistes, durant el nazisme, el ms important ser fomentar la immigraci jueva a Palestina, Ben Gurion afirm: Si sapigus que fos possible salvar tots els nens d'Alemanya per portar-los a Anglaterra i noms la meitat per transportar-los a Eretz Israel, llavors triaria la segona alternativa 

L'objectiu declarat des del comenament ser expulsar els pobladors palestins natius per establir-hi una majoria de poblaci jueva que faci viable el projecte d'Estat jueu.

...els pobladors indigenes sn com les pedres de Judea, obstacles que han de ser escombrats en un cam difcil

Desprs d'un conflicte violent entre 1944 i 1947, els britnics abandonen Palestina.

El 1947, la ONU determina la partici de Palestina entre un Estat jueu (prop d'un 55% del territori per a un 33% de la poblaci) que s'anomenaria Israel i un estat rab, amb el 45% del territori de Palestina per al 66% de la poblaci rab. Fet que no s acceptat pels rabs. El nou estat es proclama el 14 de maig de 1948. 

El 1948 es funda l'estat d'Israel, seguint els preceptes racistes dels sionisme (segons la resoluci del 1975 revocada el 1991), i expulsant centenars de milers de palestins de les seves terres i cases, per mitj de matances i accions de terror de grups paramilitars sionistes com Stern o Irgun. Entre finals de 1947 i comenaments de 1949, l'Estat d'Israel lliura una guerra contra cinc estats rabs que denuncien l'expulsi dels rabs i no reconeixen l'Estat fundat sobre aquest territori. A partir d'aleshores, i desprs de successius xodes, centenars de milers de palestins viuen en camps de refugiats. Es calcula que desprs de la guerra de 1948, 726.000 palestins de les rees d'ocupaci van ser desplaats o exiliats, i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjordnia (687.542), Gaza (961.645), el Lban (400.582), Sria (424.650), Jordnia (953,012) i altres pasos, segons dades de l'ONU.. 

Amb l'expulsi dels palestins i la destrucci de les seves ciutats i pobles, una gran quantitat de propietats van ser confiscades sota la secci "Llei sobre els propietaris absents" (1950). Fins al 1947, la propietat de terres per part de jueus a Palestina representava en torn al 6%. Quan l'estat va ser formalment establert, el Fons Nacional jueu estimava al 90% les terres que havia estat requisada. 

La confiscaci de les propietats palestines va ser indispensable per fer d'Israel un estat viable. Entre 1948 i 1953, es van establir 370 ciutats jueves i colnies. Tres-cents cinquanta ho van fer sobre propietats "d'absents". Al 1954, prop del 35% dels jueus d'Israel vivien sobre proprietats confiscades als absents i prop de 250.000 nous immigrants es van installar a zones urbanes d on s havia fet fora els palestins. S havia buidat ciutats senceres dels seus habitants palestins, com Jaffa, Acre, Lydda, Ramle, Bisan i Majdal.

Des d'aleshores, el sionisme prosseguir amb el seu projecte, l'annexi definitiva de tot Palestina:

Un Estat jueu parcial no s pas una finalitat, sin noms un comenament. Estic convenut que no se ns pot impedir establir-nos a les altres parts del pas i de la regi
Desprs d esdevenir una potncia forta grcies a la creaci de l'Estat, abolirem la partici i ens expandirem a tota Palestina. L'Estat no ser ms que una tapa cap a la realitzaci del sionisme i la seva tasca s preparar el terreny a l'expansi. L Estat haur de preservar l'ordre   no pas per la predicaci sin per les metralladores 

El 1967 Israel, s'annexiona Jerusalem Est i els territoris de Cisjordnia o la Franja occidental i Gaza, i mant la poblaci sota un rgim d'ocupaci, mentre comena a installar centenars de colnies o assentaments i a apropiar-se de nombroses terres. Ocup, a mes, els Alts del Golan a Sria. Continua el projecte sionista d'un estat del mediterrani al Jord.

Ms endavant, Israel torn a entrar en guerra, el 1973 amb guerra del Yom Kippur, el 1982 amb el Lban, envaint el Sud del pas en suport dels falangistes maronites en un conflicte que duraria fins la retirada de les tropes israelianes el 2000, i l'estiu de 2006, amb la segona invasi del sud del Lban, aquest cop fallida. 

El sionisme no ha amagat tampoc els seus objectius en temps ms recents, el 1985, el president d Israel, Chaim Herzog, afirmava: De cap manera estem disposats a compartir amb els palestins una terra que s santa per al nostre poble des de fa milers d any. No hi pot haver socis per als jueus d aquesta terra.

Den de l'esclat de la primera Intifada, el desembre 1987, nombrosos dirigents sionistes han reiterat l'objectiu de l'expulsi total dels palestins. Michael Dekel del Likud va adoptar la crida  a transferir els rabs , i Gideon Platt, un ministre del govern del Partit Liberal, va declarar que "s hauria de ficar els palestins en camions i dur-los a la frontera".

Per ms enll encara de l'ocupaci total de Palestina i l'expulsi dels palestins, alguns lders sionistes han esbossat un programa a llarg termini tan del laborisme com del Likud, que va ms enll: Desmembrar el mn rab, derrotar el moviment nacional rab i crear rgims titella sota dominaci regional israeliana

La Resoluci 3379 de les Nacions Unides, "Eliminaci de totes les formes de discriminaci racial", aprovada el 10 de novembre de 1975, determinava que el sionisme era una forma racisme i discriminaci racial. Va ser revocada, per, a l'assamblea general de les Nacions Unides el 16 de desembre del 1991. Kofi Annan, secretari general de l'ONU, en el seu discurs del 21 de juny del 2004 al seminari sobre antisemitisme declara:
La resoluci de l'Assemblea General del 1975, en equiparar el sionisme amb el racisme, fou una decisi especialment desafortunada. M'alegro que des de llavors ha estat anullada.

Jueus contra el sionisme.

Arreu del mn, molts jueus han expressat el seu rebuig al sionisme, des de posicions pacifistes o de drets humans que critiquen el tracte donat als palestins per l'estat d'Israel, o s'oposen a la legitimitat d'un estat jueu i a la ideologia sionista; tamb des de posicions religioses ortodoxes,  grups com Satmar, Neturei Karta, o els Jueus contra el Sionisme, s'oposen al sionisme en considerar que aquesta ideologia i l'estat d'Israel s contrari al Judaisme. 

L'abril de 2008, un centenar de personalitats jueves britniques, acadmics, escriptors, actors, advocats o juristes, van expressar la seva oposici a celebrar el 60 aniversari de l'estat d'Israel: No podem celebrar el naixement d'un estat fundat en el terrorisme, les massacres i la despossessi d'un altre poble de la seva terra. No podem celebrar l'aniversari d'un estat que encara ara practica la neteja tnica, que viola la llei internacional, que est infligint un monstrus cstig collectiu en la poblaci civil de Gaza i que segueix negant als palestins el seus drets humans i aspiracions nacionals.   



Referncies.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66156" title="Finlndia del Sud" nonfiltered="1216" processed="1203" dbindex="26290">


La Provncia de Finlndia del Sud s una provncia de Finlndia. Fa frontera amb les provncies de Finlndia Occidental i Finlndia Oriental, el golf de Finlndia i Rssia.

 Provncies Histriques.
El 1997 es redisseny la divisi administrativa finlandes que va reduir el nombre de provncies de 12 a 6, tot incorporant part de les d'Uusimaa, Kymi i parts meridionals de Hme a la nova provncia de Finlndia del Sud.

 Regions .

Finlndia del Sud es divideix en 6 regions:
Carlia del Sud (Etel-Karjala/ Sdra Karelen);
Pijnne Tavastia (Pijt-Hme/ Pijnne Tavastland);
Tavastia Proper (Kanta-Hme/ Egentliga Tavastland);
Uusimaa (Uusimaa/ Nyland);
Uusimaa Oriental (It-Uusimaa/ stra Nyland);
Kymenlaakso (Kymenlaakso/ Kymmenedalen);

Finlndia del Sud es divideix en 88 municipis.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66167" title="Antonio Tejero Molina" nonfiltered="1217" processed="1204" dbindex="26291">
Antonio Tejero Molina (nat a Alhaurn el Grande (Mlaga), 1932) extinent coronel de la Gurdia Civil. Va ser un dels principals capitosts del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya, popularment conegut com a 23-F.

Ja havia estat processat el 1979 per un intent de cop d'Estat conegut com a Operaci Galxia. Per aquest fet va ser condemnat a set mesos de pres. 

La vesprada del 23-F, comandant uns 200 gurdies civils, va assaltar el Congrs dels Diputats, que en aquells moments celebrava la sessi d'investidura com a president del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo. Va segrestar tots els diputats fins a les 10 del mat del 24 de febrer de 1981, quan es va lliurar en fracassar l'intent de cop d'Estat.

Va ser processat i condemnat a 30 anys de pres. Va romandre a la pres d'Alcal de Henares fins al 2 de desembre de 1996, que va eixir en llibertat condicional. Des de setembre de 1993 ja gaudia de rgim obert. Va ser expulsat de l'Exrcit espanyol i actualment resideix a Alhaurn de la Torre, Mlaga. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66183" title="Finlndia Occidental" nonfiltered="1218" processed="1205" dbindex="26292">


La Provncia de Finlndia Occidental s una provncia de Finlndia. Fa frontera amb les provncies d'Oulu, Finlndia del Sud i Finlndia Oriental.
 

 Provncies Histriques .

El 1997 es redisseny la divisi administrativa finlandes que va reduir el nombre de provncies de 12 a 6, tot incorporant part de les Turku i Pori, Vaasa, Finlndia Central i parts septentrionals de la de Hme.

 Regions .
Finlndia Occidental es divideix en set regions:
Ostrobothnia Meridional (Etel-Pohjanmaa/ Sdra sterbotten);
Ostrobothnia (Pohjanmaa/ sterbotten);
Pirkanmaa (Pirkanmaa/ Birkaland);
Satakunta (Satakunta/ Satakunda);
Ostrobothnia Central (Keski-Pohjanmaa/ Mellersta sterbotten);
Finlndia Central (Keski-Suomi/ Mellersta Finland) ;
Finlndia Prpia (Varsinais-Suomi/ Egentliga Finland);

 Llenges .
Endems del finesos, els suecs de Finlndia sn importants a la zona costanera.

 Enllaos externs .
Oficina Provincial de Finlndia Occidental  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66185" title="Fernand Pelloutier" nonfiltered="1219" processed="1206" dbindex="26293">
Fernand Pelloutier (1867 - 1901), sindicalista francs estretament vinculat a la Fdration des Bourses du Travail, de la qual en fou el seu animador fins a la seva mort. Al seu dedins, forj el cos bsic de la doctrina del Sindicalisme revolucionari, un moviment social molt intens a Frana entre 1906 i 1908.

Fill d'una famlia burgesa de Nantes que es dedic al periodisme en acabat dels estudis secundaris. Dirig successivament rgans socialistes, com L'Ouest rpublicain i la Dmocratie de l'Ouest. Fund amb el seu amic i company de lluita, Aristide Briand la secci socialista de Saint-Nazaire. Ambds es convertiren d'aleshores en en propagandistes i terics del concepte de vaga general, la qual cosa provoc la seva ruptura amb Jules Guesde, socialista marxista, i fortes polmiques dins el mn obrer militant. Al 1893, Pelloutier es trasllad a Pars i comen a relacionar-se amb el moviment anarquista. Es convert en tresorer de la Fdration des Bourses du Travail i ms tard (1895) secretari general de l'organitzaci. Fins a al seva mort s'encarreg d'aquesta Federaci i n'imped la uni amb la central sindical Confdration Nationale du Travail, uni que no es consum fins a la mort de Pelloutier. Al 1897 fund la revista L'ouvrier des Deux Mondes. Tot i la tuberculosi que patia d'en la infantesa i la misria crnica en la qual vivia, aconsegu de dur a terme una gran activitat dins el moviment francs de les darreries del segle XIX i de convertir-se en un smbol del Sindicalisme revolucionari que naixia arreu d'Europa i que arrelava amb fora a Frana. Mor als 33 anys, amb una gran quantitat d'obres embastades que es publicaren pstumament i es convertiren en les referncies teriques del Sindicalisme revolucionari.
Vegeu tamb.
Sindicalisme revolucionari;
Fdration des Bourses du Travail;
Enllaos externs.
 www.pelloutier.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66187" title="Catalan Bay" nonfiltered="1220" processed="1207" dbindex="26294">
Catalan Bay, la badia dels Catalans, s una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contraria del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.

La platja de Catalan Bay, coneguda popularment com La Caleta, s una de les dues platges de Gibraltar i un lloc turstic amb un hotel.

Al segle XIX la zona era d'accs restringit i noms hi podien viure els pescadors amb unes llicncies de pesca controlades pel governador. Els habitants actuals sn els descendents d'aquells pescadors, fonamentalment genovesos.

El nom de Catalan es deu al batall de 350 catalans que van participar a l'expedici anglo-holandesa que va conquerir el penyal en la Presa de Gibraltar el 1704, durant la guerra de Successi. Va ser a la badia dels Catalans on va desembarcar aquest batall i es van quedar per defensar la plaa. Desprs del tractat d'Utrecht, en el qual Felip V de Castella concedia Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya, s'hi van afegir emigrants menorquins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66188" title="Provncia d'Oulu" nonfiltered="1221" processed="1208" dbindex="26295">


La Provncia d'Oulu s una provncia de Finlndia. Fa frontera amb les provncies de Lapnia, Finlndia Occidental i Finlndia Oriental. Tamb fa frontera amb el golf de Btnia i Rssia.

Ciutats.
Oulu;
Kuusamo;

 Provncies Histriques .

La provncia fou creada ja el 1775. El 1922 li van annexar Petsamo i el 1936 li separaren la Lapnia

 Regions .
Finlndia Occidental es divideix en dues regions:
Pohjanmaa Septentrional (Pohjois-Pohjanmaa  / Norra sterbotten );
Kainuu (Kainuu  / Kajanaland ).

 Enllaos .
Pgina Oficial de la Provncia d'Oulu ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66190" title="Finlndia Oriental" nonfiltered="1222" processed="1209" dbindex="26296">


La Provncia de Finlndia Oriental s una provncia de Finlndia. Fa frontera amb les provncies d'Oulu, Finlndia Occidental i Finlndia del Sud. tamb fa frontera amb Rssia.

 Provncies Histriques .

El 1997 es redisseny la divisi administrativa finlandes que va reduir el nombre de provncies de 12 a 6, tot incorporant part de les de Mikkeli, Kuopio i Pohjois-Karjala a la nova de Finlndia Oriental.


 Regions .
Finlndia Oriental es divideix en 3 regions:
Carlia Septentrional (Pohjois-Karjala/ Norra Karelen);
Savonia Septentrional (Pohjois-Savo/ Norra Savolax);
Savonia Meridional (Etel-Savo/ Sdra Savolax);

Les regions de Finlndia Oriental tenen 66 municipis.

 Enllaos externs.
Pgina Oficial de la Regi de Finlndia Oriental  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66196" title="Provncia de Lapnia" nonfiltered="1223" processed="1210" dbindex="26297">


La Provncia de Lapnia s una de les provncies de Finlndia. Fa frontera al sud amb la d'Oulu, a l'Oest amb la Provncia de Mrmansk (Rssia), a l'est amb el comtat de Norrbotten (Sucia) i al nord amb el de Finnmark (Noruega).

T 21 municipis organitzats en un Consell Regional Lap, anomenat Lapin liitto o Lapplands frbund.



 Municipis .




 Enllaos externs.
Pgina Oficial de la Provncia de Lapnia ;
Consell Regional Lap ;
El turisme expert - Enllaos en 10 llenges;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66197" title="Fold Your Hands Child, You Walk Like a Peasant" nonfiltered="1224" processed="1211" dbindex="26298">

Fold Your Hands Child, You Walk Like a Peasant s el quart lbum de la banda escocesa de twee pop Belle and Sebastian. Molts crtics el van definir com un cos lluny i distant de l'anterior lbum de la banda, The Boy with the Arab Strap, tot i que alguns el veuen com la major representaci de la inventiva musical del grup fins ara. La introducci d'una secci de cordes orgnica, conjuntament amb la introducci d'estils musicals cada vegada ms variats, fan que aquest siga un dels passos ms importants en el desenvolupament musical de Belle and Sebastian.

Canons.
"I Fought in a War";
"The Model";
"Beyond the Sunrise";
"Waiting for the Moon to Rise";
"Don't Leave the Light On, Baby";
"The Wrong Girl";
"The Chalet Lines";
"Nice Day for a Sulk";
"Woman's Realm";
"Family Tree";
"There's Too Much Love";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66221" title="Maria de Rssia (gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach)" nonfiltered="1225" processed="1212" dbindex="26299">


Maria Pavlovna de Rssia, gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach (Sant Petersburg 1786 - Weimar 1859). Gran duquessa de Rssia que per matrimoni esdevingu gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Filla del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg nasqu a Sant Petersburg el 14 de febrer de 1786. Era nta del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia per part de pare mentre que per part de mare ho era del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Brbara de Brandenburg-Schwedt.

Casada amb el gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach el 1804 s'integr perfectament en l'ambient cultural de la capital del gran ducat, Weimar. Esdevingu la mecenes del compositor Franz Liszt. La parella tingu quatre fills dels quals tres arribaren a la vida adulta:

SAR la princesa Maria Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach nascuda a Weimar el 1808 i morta a Potsdam el 1877. Es cas amb el prncep Carles de Prssia.

SAR la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach nascuda el 1811 a Weimar i morta a Berln el 1890. Es cas amb el kiser Guillem I de Prssia.

SAR el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach nascut a Weimar el 1818 i mort el 1901 a la capital del gran ducat. Es cas amb la princesa Sofia dels Pasos Baixos. ;

La gran duquessa Maria Pavlovna mor el 1859 a Weimar





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66229" title="Llebre (constellaci)" nonfiltered="1226" processed="1213" dbindex="26300">



Lepus (mot llat que vol dir Llebre) s una constellaci, situada al sud d'Ori, i possiblement representant una llebre caada per ell. Lepus era una de les 48 constellacions de Claudi Ptolemeu, i una de les 88 constellacions modernes.

No s'ha de confondre aquesta constellaci amb Lupus, ja que el seus noms en llat noms es diferencien en una lletra.

Estrelles principals.

Arneb (  Leporis).
Arneb (  Leporis) s una supergegant vermella de magnitud aparent 2,58. Distant al voltant de 1.300 anys-llum (encara que a aquesta la mesura s molt imprecisa, l'estrella podria ser 300 anys-llum ms a prop o ms enfora), s per tant molt brillant (magnitud absoluta   5,40). 60 vegades ms gran que el Sol, 10.000 vegades mes lluminosa, 15 vegades ms massiva, el seu dimetre es de 0,5 ua.

Nihal (  Leporis).

Nihal (  Leporis), la segona estrella de la constellaci, s una gegant groga de magnitud 2,81. s una estrella doble, el seu company es per ella mateixa una estrella doble eclipsant.

Altres estels.

Encara hi ha dos altres estels que sn suficientment brillants per ser vists fcilment a l'ull nu:   Lep (magnitud 3,19) i   Lep (magnitud 3,29).

  leporis s un una estrella triple molt prxima al nostre sistema solar (29 anys-llum), del que la primera component es de magnitud 3,59, i la segona de magnitud 6,40. La tercera s de la 11ena magnitud.

17 Leporis s una estrella doble. Un dels seus components es una gegant blava, mentre l'altre s una supergegant vermella 75 vegades ms gran que el Sol. Degut que el conjunt t un perode de revoluci de 226 dies, sn abastament a prop l'una de l'altra per intercanviar matria.

R Leporis s una estrella variable del tipus Mira (o Ceti. La seva magnitud evoluciona de 5,50 a  11,70 amb un perode de 427,07 dies. D'un vermell profund, s un dels astres mes rogencs del cel, i ha estat anomenat l'estrella carmes (The Crimson Star) per l'astrnom angls John Russell Hind en el 1845. 

Lepus cont tamb Gliesse 229B la primera nana bruna que fou detectada amb certesa. s d'una magnitud aparent de 8,15, i dista 19 anys-llum.

Objectes celestes.

Aquesta constellaci cont tamb M79, un cmul globular distant 70.000 anys-llum, la nebulosa planetria IC 418, el cmul obert NGC 2017 (un sistema estellar mltiple), la radiogalxia NGC 1710, i NGC 1784 i NGC 1964, dues galxies espirals.

Histria.

Lepus s una constellaci antiga. Els astrnoms egipcis la consideraven la Barca d'Osiris (la proximitat amb l'Erid, que representava el Nil, ajudava). Esmentat per primera vegada com a Llebre per Eudoxe de Cnidos en el segle IV aC fou una de les constellacions citades a l' Almagest de Claudi Ptolemeu. s possible que represents una llebre caada per Ori.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66242" title="Rakvere" nonfiltered="1227" processed="1214" dbindex="26301">
Rakvere (antigament, Wesenberg o Wesenbergh en alemany) s una ciutat, capital del Comtat de Lne-Viru, al nord d'Estnia, 20 km al sud del Golf de Finlndia.

 Enllaos externs .
Rakvere -Pgina oficial ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66256" title="Likud" nonfiltered="1228" processed="1215" dbindex="26302">
El Likud (     , vol dir literalment consolidaci) s un partit de la dreta liberal i conservadora israeliana. Actualment s el primer partit d'Israel. El seu lder, de 1999 a 2005 era Ariel Sharon, Primer Ministre d'Israel.

s l'hereu del sionisme revisionista de Zeev Jabotinsky, que s'oposava al domini del laborisme sobre el sionisme. s creat el 1973, quan el Gahal (dreta nacional i liberal) i el La'am (dreta nacional) decideixen reunir-se per a les eleccions legislatives. A conseqncia de les nombroses fraccions que implicaven ja els dos partits fundadors, cal esperar fins el 1988 perqu el Likud es faci un verdader partit unitari. El seu primer lder s Menahem Begin, que es fa Primer Ministre d'Israel el 1977, posant fi al domini dels laboristes que venia del perode del Yishouv. El govern de Begin s sobretot marcat per la firma dels acords de Camp David el 1979. El 1983, Begin es retira.

s reemplaat per Yitzhak Shamir, que superat per la situaci econmica del pas, proposa als laboristes encapalats per Shimon Peres formar un govern d'uni nacional. Peres accepta i s elegit Primer Ministre amb el suport del Likud. Shamir torna a ser Primer Ministre el 1986, governant en coalici fins el 1990, on els laboristes abandonen la coalici.

El 1991, Shamir accepta les negociacions de Madrid que havien de preparar la pau per a l'Orient Mitj. Per, es nega a prendre compromisos reals per por de perdre la seva feble majoria. El 1992, guanyen els laboristes.

Molt reticent als Acords d'Oslo, comena un tomb cap a un liberalisme econmic ms marcat sota la influncia del seu nou lder a partir de 1993, Benyamin Netanyahou.

El 1996, Netanyahou esdev Primer Ministre d'Israel, i para el procs de pau, encara que porta en parallel una poltica econmica molt liberal.

El 1999, El laborista Ehud Barak esdev Primer Ministre. El Likud escull un nou lder, Ariel Sharon, que arriba a ser Primer Ministre el 2001. Aquest realitza l'evacuaci de Gaza el setembre de 2005 i poc desprs deixa el partit el 21 de novembre de 2005 desprs de l'oposici continua d'una part dels executius del Likud i la dissoluci de la seva aliana governamental amb els laboristes, per fundar el seu propi partit, Kadima. L'home fort del Likud torna a ser Benyamin Netanyahou que guanya les eleccions primries del partit, el 19 de desembre de 2005.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66260" title="Tractat de Perpiny" nonfiltered="1229" processed="1216" dbindex="26303">
El Tractat de Perpiny fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germ gran Pere el Gran de Catalunya i Arag el dia 20 de gener 1279, mitjanant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Jaume II tindria l'obligaci de presentar-se cada any a les corts de Catalunya, de la qual ell era rellevat; als territoris del Rossell i la Cerdanya tindrien vigncia els Usatges de Barcelona i hi circularia la moneda barcelonina. A ms, un cop fetes les paus entre els germans, signarien un pacte de defensa mtua.

Pere II volia fer complir la recomanaci de llur pare Jaume I que el seu germ Jaume II l'obes aix com frare major. Tamb volia mantenir unides les terres de Jaume I, dispersades amb el seu testament. I a ms volia garantir la lleialtat del seu germ davant el rei de Frana.

Jaume II va redactar un codicil secret denunciant la imposici del tractat i, per tant, la seva nullitat, ats que era contrari al testament de Jaume I.

Aquest codicil secret tenia el precedent del redactat per l'infant Pere l'any 1260. Segons el cinqu testament de Jaume I, el de 1253, els regnes d Arag i de Valncia haurien estat per a l infant Alfons, el fill major, Catalunya per a l infant Pere i el regne de Mallorca i la senyoria de Montpeller per a l infant Jaume. Quan el 1260 mor l infant Alfons, l infant Pere sospit que el rei voldria deixar al seu germ Jaume els regnes de Mallorca i de Valncia. Com a conseqncia d aix, el 15 d'octubre 1260,  sign una protesta secreta amb la qual express que si son pare l obligava a ratificar qualsevol donaci, alineaci o testament, ell no ho ratificaria amb intenci de complir-ho en el cas que pogus perjudicar-lo a ell o als "regnes, comtats o dominis subjectes" a son pare, i que ho ratificaria d'aquesta manera perqu son pare no pogus desheretar-lo. Els testimonis que signaren aquesta protesta representaven els tres braos i els dos regnes patrimonials de la corona, s a dir Catalunya i Arag, i a ms a ms, entre ells hi havia alguns dels personatges ms importants de la Corona d Arag a l'poca, com s ara l eclesistic de ms prestigi i el principal jurista, s a dir sant Ramon de Penyafort, persona tamb molt propera a Jaume I, a mes de l ardiaca de Barcelona, Berenguer de Torre. L'estat d opini que reflectia el document degu arribar al rei Jaume I, el qual en el darrer testament, el de 1262, pass el regne de Valncia al lot de l infant Pere, de manera que la partici dels territoris no seria tan greu. Degu ser aleshores que l infant Pere comen a pensar que el seu germ Jaume i els seus descendents hauria de tenir el regne de Mallorca i els comtats de la Catalunya del Nord en condici de vassallatge envers el seu germ gran i els seus successors.

Bibliografia.
Ferran Soldevila, Jaume I. Pere el Gran, Ed. Vicens-Vives, Barcelona, 1955. ISBN: 84-316-1808-6.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66261" title="Zeev Jabotinsky" nonfiltered="1230" processed="1217" dbindex="26304">

Zeev Vladimir Jabotinsky (Evgenevich Jabotinsky) ( 18 d'octubre de 1880 - 4 d'agost de 1940) era un lder de l'ala dreta del moviment sionista i el fundador de la Legi jueva durant la Primera Guerra Mundial. Crea el 1925 el Partit Revisionista, el principal partit de la dreta nacionalista sionista.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66263" title="Maria de Rssia (princesa de Sucia)" nonfiltered="1231" processed="1218" dbindex="26305">


Maria Pavlovna de Rssia, princesa de Sucia (Sant Petersburg 1890 - castell de Mainau al land de Baden-Wrttemberg 1958). Gran duquessa de Rssia nta del tsar Alexandre II de Rssia i cosina del tsar Nicolau II de Rssia. 

Nascuda el 6 d'abril de 1890 a Sant Petersburg era filla del gran duc Pau de Rssia i de la princesa Alexandra de Grcia. Era per tant nta del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia.

Un any desprs del seu naixement, la seva mare mor en l'enorme propietat rural de la famlia Pavlovitx al centre de Rssia mentre donava a llum el gran duc Demetri de Rssia. La mort de la seva mare i el posterior casament morgantic amb l'exili conseqent del seu pare feren que el seus oncles, el gran duc Sergi de Rssia i la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt se n'ocupessin.

Malgrat tot, la precipitada mort del seu tutor i oncle l'any 1905 a Moscou i l'entrada de novcia de la seva tia feren que els dos grans ducs es traslladessin a viure amb el tsar Nicolau II i la seva muller al Palau Imperial.

L'any 1914, Maria es cas amb el prncep Guillem de Sucia fill del rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden. La parella tingu un nic fill i es divorci l'any 1918:

SAR el prncep Lennart de Sucia nascut el 1909 i mort el 2004. Es cas en dues ocasions, primer amb Karin Nissvandt, i desprs amb Sonja Anita Maria Haunz.

Desprs de divorciar-se de Guillem de Sucia, la gran duquessa es cas amb el prncep Sergei Mikhailovich Putjatin amb el qual tingu un nic fill que mor un any desprs del seu naixement.

Amb la Revoluci perd les seves propietat a Rssia i emigr a Pars on obr un establiment de moda d'alta costura que tingu un important xit. Maria Pavlovna esdevingu una emprenadora empresria de moda a la capital francesa.

Maria Pavlovna mor el 13 de desembre de 1958 al castell de Mainau al sud d'Alemanya, la residncia del seu fill.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66267" title="Olga de Rssia (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="1232" processed="1219" dbindex="26306">


Olga Nikolaevna de Rssia, gran duquessa de Rssia (Palau Alexandre de Tsrskoie Sel 1895 - executada a Ekaterinburg el 1918). Gran duquessa de Rssia filla del darrer tsar de totes les Rssies.

Nascuda el 15 de novembre de 1895 al Palau Alexandre del complex reial de Tsrskoie Sel prop de Sant Petersburg. Filla del tsar Nicolau II de Rssia i de la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. Era nta del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca per part de pare mentre que per part de mare ho era del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit.

Filla gran del tsar fou educada amb gran rigorositat i ben aviat mostr una gran intelligncia i un carcter bondads. Fou una gran lectora.

Molts prnceps europeus s'interessaren per la gran duquessa, des del prncep i desprs rei Carles II de Romania al prncep i desprs rei Eduard VIII del Regne Unit. Malgrat tot, mai arrib a contraure matrimoni. Segons sembla, el tsar Nicolau II de Rssia pretenia casar-la amb el gran duc Demetri de Rssia, cos segon d'Olga i fill del gran duc Pau de Rssia i de la princesa Alexandra de Grcia per tal d'assegurar el futur de la dinastia afectat per l'hemoflia del tsarevitx. Malgrat tot, la participaci de Dmitri en l'assassinat de Grigori Rasputn fu que caigus en desgrcia en el si de la famlia imperial i fou desterrat al Caucas d'on li fou fcil escapar de la matana dels Romanov.


Olga serv d'infermera durant la Primera Guerra Mundial. Coneixedora de la realitat polticoeconmica del pas fou proposada pel Parlament en el cas que el tsar abdiqus per ser nombrada regent del tsarevitx Aleix de Rssia. Malgrat aix, la famlia imperial fou traslladada a Tobolsk i desprs a Ekaterinburg on foren executats, cremats i enterrats per un escamot de bolxevics del Comit Bolxevic dels Urals a la casa Ipatiev.

Les seves restes fores trobades el 1979, extretes el 1991 i enterrades el 1998 al Pante Imperial de Sant Petersburg en presncia de membres destacats de la reialesa europea, entre ells dels prncep Felip d'Edimburg. L'any 2000 l'Esglsia ortodoxa canonitz al tsar i tota la seva famlia, entre la qual hi era Olga.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66271" title="Aleix de Rssia" nonfiltered="1233" processed="1220" dbindex="26307">


Histria; Aleix de Rssia (tsar de Rssia) (1690 - 1718) ;
Histria; Aleix de Rssia (gran duc de Rssia) (1850 - 1908).
Histria; Aleix de Rssia (tsarevitx de Rssia) (1904 - 1918).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66272" title="Basinim" nonfiltered="1234" processed="1221" dbindex="26308">
Basinim s el nom cientfic sinnim utilitzat en nomenclatura botnica per a referir-se a una mateixa espcie.

Per exemple, l'avet roig fou batejat en un principi per Carl von Linn amb el nom de Pinus abies L. Per posteriorment el botnic Karsten el va canviar a Picea abies (L.) H.Karst.

Per tant, Pinus abies L. s el basinim de Picea abies (L.) H.Karst.

Un basinim no ha de ser necessriament el primer nom publicat del txon. Un basinim no pot existir per si sol, sempre ha d'existir en conjunci amb el nom del qual n's basinim.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66273" title="Constant de Rssia" nonfiltered="1235" processed="1222" dbindex="26309">


Constant Pavlovitx de Rssia (1779 - 1831).

Constant de Rssia (gran duc de Rssia) (1827 - 1892).

Constant "KR" de Rssia (gran duc de Rssia) (1858 - 1915).

Constant de Rssia (prncep);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66274" title="Irene de Grcia" nonfiltered="1236" processed="1223" dbindex="26310">

Irene de Grcia (duquessa d'Aosta) (1905 - 1972);
Irene de Grcia (princesa de Grcia). (1942);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66276" title="Confederaci Asitica de Futbol" nonfiltered="1237" processed="1224" dbindex="26311">



La Confederaci Asitica de Futbol (AFC) s l'rgan de govern del futbol a sia. Es fund el 8 de maig de 1954 a Manila essent membres fundadors: Afganistan, Birmnia, Xina, Hong Kong, ndia, Indonsia, Jap, Corea del Sud, Pakistan, Filipines, Singapur i Vietnam. L'1 de gener del 2006 Austrlia s'afili a la AFC.

Organitza la Copa d'sia de Futbol, competici per a seleccions estatals, i diverses competicions de clubs com la Copa de Campions Asitica (que el 2002 absorb la Recopa Asitica) o la Copa de la AFC.

 Competicions que organitza .
Les principals competicions regides per la AFC sn:

 A nivell d'estats:
 Copa d'sia de Futbol;
 AFC Challenge Cup (per a pasos de menor nivell);
 Copa d'sia de Futbol Femenina;
 Diversos campionats de categories inferiors.

 A nivell de clubs:
 Copa de Campions Asitica;
 Recopa Asitica (desapareguda);
 Copa de la AFC;
 Copa President de la AFC (per a pasos de menor nivell);

 Classificats de la AFC per als diversos Mundials .
 1930 - Cap;
 1934 - Cap;
 1938 - Antilles Holandeses Orientals;
 1950 - Cap (ndia es classific per renunci a participar);
 1954 - Corea del Sud;
 1958 - Cap;
 1962 - Cap;
 1966 - Corea del Nord;
 1970 - Israel (A partir d'aquest Mundial participa per la UEFA);
 1974 - Cap;
 1978 - Iran;
 1982 - Kuwait;
 1986 - Iraq, Corea del Sud;
 1990 - Corea del Sud, Emirats rabs Units;
 1994 - Arbia Saudita, Corea del Sud;
 1998 - Iran, Jap, Arbia Saudita, Corea del Sud;
 2002 - Xina, Jap, Arbia Saudita, Corea del Sud;
 2006 - Iran, Jap, Arbia Saudita, Corea del Sud;

 Rnquing de participacions als Mundials .
 7 - Corea del Sud;
 4 - Arbia Saudita;
 3 - Iran, Jap;
 1 - Indonsia, Corea del Nord, Iraq, Kuwait, Xina, Emirats rabs Units, Israel;

 Enllaos externs .
Web oficial de la AFC;
Web de la Lliga de Campions asitica;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66280" title="Valentini III" nonfiltered="1238" processed="1225" dbindex="26312">
Valentini III, o Flavius Placidius Valentinianus (Ravenna, 2 de juliol de 419 - Roma, 16 de mar de 455), emperador rom d'Occident (424 - 455).

 Guerra contra Joan el Secretari .

Era el primognit de Constanci III i Galla Placdia. A la mort de l'emperador Honori el secretari (primicerius) de la cort, Joan, va assolir el tron per Teodosi II no el va reconixer. Joan va enviar al general Aeci a demanar ajut al huns i li va donar el ttol de curopalata . Teodosi va enviar a Ardaburi i al seu fill Aspar amb un exrcit, acompanyats de Galla Placdia i el seu jove fill Valentini, el qual al arribar a Tessalnica fou proclamat csar (23 d'octubre de 424), per Heli, el magister officiorum, i l'emperador d'Orient li va prometre a la seva filla Licnia Eudxia, nascuda el 422. Valentini tenia uns cinc anys.

El 425 Teodosi II fou cnsol per onzena vegada amb Valentini com a collega. Aspar, el jove csar i la seva mare van arribar a Itlia i es van apoderar d'Aquileia. Ardaburi anava amb la flota per una turmenta el va separar del gruix principal i dues galeres i ell mateix van caure en mans dels soldats de Joan que el va portar a Ravenna. Joan va tractar amablement a Ardaburi per assegurar la seva amistat per el general va aprofitar per tractar amb els oficials del usurpador i va poder enviar instruccions a Aspar per acostar-se a Ravenna. Llavors el seu fill es va presentar a la zona amb la cavalleria, passant les maresmes guiat per un pastor, i va trobar les portes obertes i va poder ocupar la ciutat sense dificultat. Joan fou fet presoner i enviat a Aquileia on fou executat. Joan havia estat enemic de l'esglsia i havia imposat als eclesistics de sotmetre's a la jurisdicci dels jutges civils. 

Quan Aeci va tornar amb un exrcit dels huns es va produir una batalla amb Aspar que va anar seguida de la pau. Els brbars es van retirar a petici d'Aeci i compensats amb diners, i fou perdonat i elevat a la dignitat de comes. La primera decisi de Valentini fou restituir tots els privilegis als eclesistics. Un decret va excloure a jueus i pagans dels rangs militars i de exercir com a jutges o juristes. Els maniqueus i altres sectaris i astrlegs foren expulsats de la ciutat. Galla Placdia era incondicional de l'esglsia i va exercir la regncia fins el 433.

 Proclamaci .

El 23 d'octubre del 425 (un any desprs de ser proclamat csar i amb noms 6 anys) Valentini que ja era a Roma, va rebre del seu cos Teodosi II la porpra imperial i el ttol d'august; tamb Placdia va rebre el ttol d'augusta probablement al mateix temps. 

 Guerres amb francs, visigots, vndals i bagaudes .

El mateix 425 el rei got Teodoric va ocupar diverses ciutat als lmits de l'Imperi i va assetjar Arle (Arelate) per quan Aeci es va acostar els gots es van retirar.

El gener del 426 era a Roma i va dictar normes contra els delatores, privilegis dels senadors i magistrats i altres temes. Tamb va dictar normes per la fe cristiana, datades a Ravenna, i jueus i samaritans van tenir prohibit desheretar als seus fills que s'havien convertit al cristianisme. 

Bonifaci, comes d'frica, no havia reconegut a Joan i va anar a Itlia on va rebre l'agrament de Placdia. Aeci, que havia donat suport a Joan, el va acusar de voler fer-se independent i va aconsellar a l'emperadriu de cridar-lo a la seva presencia i al mateix temps advertia a Bonifaci de no anar-hi perqu la seva vida corria perill. Quan es van enviar forces contra Bonifaci aquest va cridar en ajut als vndals d'Hispnia (428) que tenien per rei a Genseric.

Mentre Aeci va combatre als francs als que va derrotar el 428 i va recuperar les zones de la frontera del Rin de les que s'havien apoderat. El 429 Aeci fou nomenat comandant dels exrcits romans al lloc de Flix, i va derrotar als gots prop d'Arle fent presoner al seu cap Atalf; a Rcia va derrotar al poble germnic dels iutongs, i va dominar a algunes tribus de la Nrica que s'havien revoltar. Acompanyava a Aeci en aquestes campanyes a Marc Mecili Avit, desprs emperador.

El 431 Aeci va derrotar als vindlics i l'any segent fou cnsol amb Valeri. El 432 mentre Aeci era a la Gl lia, Bonifaci fou cridat a Itlia per Placdia, que desprs de descobrir el doble joc d'Aeci (vers el 430)  s'havien reconciliat, i el va nomenar comandant en cap de les forces romanes. Bonifaci va tractar de desfer-se dels vndals i es va mantenir algun temps a Hippo Regius per finalment es va haver de retirar d'frica i va ser rebut a la cort de Ravenna.  Assabentat de la promoci del seu rival, Aeci va tornar a Itlia i els dos homes es van enfrontar en una batalla en la que Aeci fou derrotat i va fugir amb els huns a Pannnia. Per al cap de poc temps fou perdonat i restaurat. El 433 Aeci va exercir la regncia.

El febrer del 435 Valentini va signar un tractat amb Genseric; mentre a la Gllia havia esclatat la bagudia (els revoltats s'anomenaven a si mateixos bagaudae) contra la opressi dels governadors. Els bagaudes foren derrotats per no destruts ja que les causes de la revolta persistien amb uns impostos insuportables i tota mena d'opressions. En aquest mateix any Aeci va derrotar als burgundis a la zona del Rin.

Els gots s'havien establert a Aquitnia des de el 419 i el 436 es van revoltar i van assetjar Narbona dirigits per Teodoric I, fill d'Alaric I; el setge fou finalment abandonat desprs d'un temps quan la ciutat va rebre reforos i subministraments portats pel comes Litori. En aquest temps es va desenvolupar la pirateria a la Mediterrnia occidental i les costes de l'oce; molts dels pirates eren saxons.

 Casament .

El 21 d'octubre del 437 Valentini, que ja tenia 18 anys, va anar a Constantinoble per casar-se amb Eudxia, la filla de Teodosi II a la que estava promesa des de el 424. Valentini va cedir al seu sogre el Illyricum que ja Placdia li havia proms. Va passar el hivern amb la seva dona a Tessalnica i va tornar a Ravenna el 438. D'aquest matrimoni va tenir dues filles, Eudxia i Placdia.

El 439 va seguir la guerra amb els gots. Litori estava assetjant a Teodoric a Tolosa i el rei va demanar la pau que Litori va refusar; a la batalla que va seguir Litori fou derrotat i fet presoner sent portat a Tolosa. Tot i la seva victria Teodoric va acordar la pau amb Aeci que es dirigia a la zona amb un exrcit.

 Prdua d'frica, Siclia i Britnia .

En aquest temps l'Imperi estava perdent les seves possessions perifriques. Mrida fou conquerida pel sueu Requila; Genseric va ocupar Cartago per sorpresa (9 d'octubre del 439)  tot i el tractat de pau del 435, i va aniquilar el poder rom a l'frica encara que els romans conservaven les dues Mauritnies i alguna altre zona. 

Valentini era a Roma el gener i mar del 440 i va promulgar algunes lleis de les anomenades novellae. El juny del 440 Genseric va sortir de Cartago amb una flota i va desembarcar a Siclia que va assolar assetjant Palerm. Mentre Aeci era a la Gllia restaurant la tranquil litat i va tornar a Itlia; els pobles romans preferien el domini brbar on no pagaven taxes que el domini rom on els impostos eren angoixants; els brbars dominaven part de la Gllia i part d'Hispnia, i frica, mentre Itlia era teatre dels atacs vndals. A la frontera del Rin, Trveris havia estat saquejada diverses vegades.

El 20 de febrer del 441 l'emperador va dictar lleis sobre la propietat dels gran dignataris de l'esglsia i de la ciutat de Roma, que quedaven subjectes a les mateixes taxes, especialment per reparaci de camins i muralles,per tamb als dems impostos. El 442 es va signar un nou tractat de pau amb els vndals als que fou reconeguda la possessi d'frica. 

El 446 els romans van abandonar Britnia, el nord de la qual era assolada per pictes i escots. Els britons van demanar ajut a Aeci, llavors cnsols, sense resultat. El 448 es va revoltar Armrica per la rebelli fou reprimida.
Valentini vivia habitualment a Ravenna; al comenament del 450 va anar a Roma amb la seva dona i la seva mare; una llei est data a la ciutat el 5 de mar, per la qual s'abaixaven les taxes a partir de l'1 de setembre del 448, el que indicaria que el poble ja no podia pagar; d'aquesta mesura foren excloses Sardenya i frica en poder dels vndals.

 Guerra amb els huns .

Teodosi II va morir el 28 de juliol del 450 i Marci el va succeir i no va demanar l'aprovaci de Valentini que tot i aix va confirmar l'elecci. El 27 de novembre va morir l'emperadriu mare Placdia a Roma, just poc abans d'iniciar-se les hostilitats amb els huns. El resultat de la guerra fou la gran victria d'Aeci a la batalla dels Camps Catalunics (451) prop de Chlons. Entre els morts el rei visigot federat Teodoric al que va succeir el seu fill Turismon.

El 452 tila el rei dels huns va baixar a Itlia on era Aeci, i d'acord amb l'emperador van enviar al papa Lle I a demanar la pau; finalment tila es va retirar desprs de devastar el nord d'Itlia. En aquest any Valentini va emetre una llei que prohibia als bisbes i eclesistics exercir jurisdicci civil i noms podien jutjar afers religiosos. Els eclesistics haurien d'apellar a la justcia civil excepte si l'altra part consentia en sotmetre's a la jurisdicci religiosa.

tila va morir el 453 i al mateix any Turismon rei dels visigots fou assassinat pels seus germans, un dels quals Teodoric II el va succeir.

 Eliminaci d'Aeci .
El poder d'Aeci era mxim, per aix comportava la creaci d'enemics. L'eunuc Heracli no va parar de difamar-lo. En aquell temps el seu fill Gaudenci fou proms a Eudxia, la filla gran de Valentini; desprs d'un enfrontament va venir una reconciliaci els termes de la qual foren dictats per Aeci; desprs d'humiliar a l'emperador va cometre l'error d'anar al seu palau acompanyat per Boeci, prefecte del pretori, a exigir el rpid matrimoni del seu fill i la princesa. L'emperador, en un accs de colera, li va clavar l'espasa, i servidors de Valentini van completar la feina; Boeci va compartir la seva sort (454); els principals amics d'Aeci foren cridats a palau i executats tanmateix.

 Assassinat de Valentini .
Un cortesa de nom Petroni Mxim tenia una dona molt maca que resistia els requeriments de Valentini; finalment la va portar a palau amb engany i la va forar. El injuriat marit va decidir eliminar a l'emperador i es va guanyar a la seva causa a un dels domestici de Valentini que havia estat servidor d'Aeci. Quan l'emperador era al Camp de Mart en un espectacle fou assassinat per dos conjurats. brbars que havien estat clients d'Aeci.

 Generalitats .
El pes dels impostos resultava cada cop ms insuportable segons s'anava afeblint el poder a Roma, i com a conseqncia tamb es s'afeblia la lleialtat de les provncies quedaven es debilitava per moments. Ravenna fou la residncia habitual de Valentini, per va haver de fugir a Roma quan es va apropar tila amb el seu exrcit, que reclamava la m en matrimoni de la germana de l'emperador. Desprs de la mort d'tila l'any 453 la famlia imperial va poder tornar a la residncia de Ravenna.
Valentini no noms va tenir carncia d'habilitats per governar l'imperi en una poca de greu crisi, sin que a ms va agreujar els perills a causa del seu carcter venjatiu. Les fonts originals que tenim sobre el regnat de Valentini III sn les Crniques de Prsper d'Aquitnia, la Histria Gtica de Jordanes, escrita al segle VI i l'obra del poeta Sidoni Apollinar.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66283" title="Legi jueva" nonfiltered="1239" processed="1226" dbindex="26313">


La Legi jueva fou un projecte que consistia en constituir un exrcit jueu encarregat dalliberar Palestina per a installar-hi un Estat jueu. Aquest projecte va nixer durant la Primera Guerra Mundial, per ha continuat sent sostingut fins als anys 1930.

La idea d'una fora militar jueva combatent en els rangs aliats va nixer en l'esperit de Zeev Jabotinsky i Joseph Trumpeldor durant el mes de desembre de 1914. En el principi, tal fora participaria en l'alliberament de Palestina en aquells moments sota domini de l'Imperi otom.

Entre desembre de 1914 i mar de 1915, diversos centenars de voluntaris van ser enrolats sota les ordres del tinent-coronel Patterson. Per l'Imperi britnic estava oposat a la seva implicaci en els combats al front de Palestina i 562 homes sobre 650 van ser enviats sobre un altre front l'abril de 1915, a Pennsula de Gallpoli. La unitat hi obtindr un cert renom per ser dissolta desprs de la tornada de Gallipoli, a finals de 1915.

Desprs de la dissoluci, Jabotinsky dur a terme un intens treball de propaganda, tant amb la poblaci jueva que viu a Anglaterra (en particular els immigrants de Rssia) com amb el govern angls, obtenint-ne poc xit.

El 1917, tanmateix, el govern britnic comena a ensenyar el seu inters per l'establiment d'una Llar Nacional Jueva a Palestina. Veure: Declaraci Balfour.

L'agost de 1917, es crea el primer regiment jueu: el 38 batall de fusellers de sa Majestat (l'anunci oficial del govern britnic data del 27 de juliol de 1917). Comprn voluntaris de l'Imperi, aix com un nombre important de Jueus originaris de Rssia. Aquest batall ser seguit pels 39 i 40 batallons, amb un total de 5.000 homes a finals de 1918.

Aquestes unitats comencen a lluitar l'estiu del 1918 a la vall del Jord sota el comandament del Major General EWC Chaytor (neozelands). En aquesta data, Jerusalem ja ha estat presa (desembre de 1917). Per una part de Palestina encara roman sota control otom.

Els tres batallons van ser dissolts el 1919 per l'hostilitat de comandament britnic cap a l'existncia d'una unitat tnica, partida entre una lleialtat formal a Anglaterra i una lleialtat poltica a les organitzacions sionistes.

La dissoluci de les unitats jueves provocar l'oposici dels sionistes d'esquerra i de dreta, que hi comptaven per recolzar el projecte sionista a Palestina.

La creaci de les organitzacions armades sionistes en els anys 1920 i 1930 (en particular l'Haganah i l'Irgoun) s'ha fet en part en referncia a aquest projecte.






 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66292" title="Travis" nonfiltered="1240" processed="1227" dbindex="26314">

Travis s un grup escocs de rock alternatiu i britpop que rep el seu nom del personatge principal de la pellcula Paris, Texas, dirigida per Wim Wenders.

Histria.


Travis han tingut un gran nmero d'xits al Regne Unit, incloent "Driftwood", "Sing", "Turn", "Side", i la que potser s la favorita entre els seus fans, "Why Does It Always Rain on Me?". Han sigut caps de cartell a festivals als dos costats de l'Atlntic, especialment a l'any 2000, quan a ms van tocar una versi de l'xit de Britney Spears' "Hit Me Baby (One More Time)"  al festival de Glastonbury. Aquesta can apareix com a cara B del single "Turn", com moltes de les canons de la banda. De fet, el grup t ms canons com a cares B que als lbums, fins al punt que habitualment publiquen 2 CDs per single, cadascun amb diferents cares B.

La banda va estar a punt de dissoldre's a 2002, quan el bateria Neil Primrose va sofrir un accident de nataci i va estar a punt de morir a causa del dany medullar sofert. Des d'aleshores s'ha recuperat completament.

El 2 de juliol de 2005, Travis van actuar al concert Live 8, a Londres. el 6 de juliol, van tocar a Edimburg, al final de Long Walk to Justice.

La banda est actualment treballant amb el productor Nigel Godrich, que ja va treballar a The Man Who i The Invisible Band, Brian Eno, i Mike Hedges en el seu proper lbum, que ha de ser publicat a 2006. El baixista Dougie Payne va revelar ms informaci sobre l'lbum a la seua web oficial. Travis s'ha unit a la vocalista KT Tunstall pel seu proper lbum: "Vam conixer a Tunstall a un dels concerts que vam fer per sales petites durant la presentaci de Singles: el de The Cavern a Liverpool. Ens sentim molt afortunats de qu estiguera d'acord a venir i ajudar-nos." Payne tamb va dir que tenen suficient material per a publicar un doble lbum si ho desitgen: "Tenim unes 20 canons gravades. Sona com si tingussim gravat material per a dos lbums".

Discografia.

 lbums .
Good Feeling (1997) #9 Regne Unit;
The Man Who (1999) #1 Regne Unit, #135 EUA;
The Invisible Band (2001) #1 Regne Unit, #39 EUA;
12 Memories (2003) #3 Regne Unit, #41 EUA;
The Boy With No Name (2007) #4 Regne Unit, #58 EUA;

 Recopilatoris i EPs .
 More Than Us EP (1998);
 Singles (2004) #4 Regne Unit;

 Senzills .

 de Good Feeling;
 1996 "All I Want to Do Is Rock";
 1997 "U16 Girls" #40;
 1997 "All I Want to Do Is Rock" #39 (reedici);
 1997 "Tied to the 90's" #30;
 1997 "Happy" #38;
 de The Man Who;
 1999 "Writing to Reach You" #14;
 1999 "Driftwood" #13;
 1999 "Why Does It Always Rain On Me?" #10;
 1999 "Turn" #8;
 single no provinent d'un lbum;
 2000 "Coming Around" #5;
 de The Invisible Band;
 2001 "Sing" #3;
 2001 "Side" #14;
 2001 "Flowers in the Window" #18;
 de 12 Memories;
 2003 "Re-Offender" #7;
 2004 "The Beautiful Occupation" #46;
 2004 "Love Will Come Through" #28;
 de Singles;
 2004 "Walking in the Sun" #20;
 de The Boy With No Name;
 2007 "Closer" #10;

 Video/DVD .

More Than Us (2002). La producci inclou el concert complet Gig On The Green, a la seua ciutat natal, Glasgow, el 26 d'agost de 2001, i un diari de la banda de gira.

Travis At The Palace (2003). El grup en directe davant de 8000 persones, al Alexandra Palace de Londres, el 20 de desembre de 2003.

Singles (2004). Cont tots els videos promocionals (un total de 17) en ordre cronolgic, i vdeos de actuacions en directe incloent  Why Does It Always Rain On Me?  al concert de la banda a Glastonbury a 2000 i la seua versi de  Baby One More Time  del programa de la VH1 Storytellers.

Enllaos externs.

Web oficial ;
notcies de Travis ;
Travis.ography (amb clips de so) ;
Travis at Live 8 Travis al Live 8 ;
Lletres de Travis ;
TravisPage ;
Hi5 Music Travis;
BBC review and pics of 2007 tour;
Unofficial Travis Discography;
Russian Unofficial Site;
THE.MAN.WHO Multimedia Blog;
Adam and Joe soundclip page, featuring The Imperial Family title music;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66293" title="Jordi V de Hannover" nonfiltered="1241" processed="1228" dbindex="26315">
Jordi V de Hannover (Berln 1819 - Pars 1878). Rei de Hannover, segon duc de Cumberland i Teviotdales i Prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. ltim sobir regnant de la casa de Hannover als territoris alemanys dels hannoverians.

Naixement i Famlia.

Nascut el 27 de maig de 1819 a Berln era fill del rei Ernest August I de Hannover i de la princesa Frederica de Mecklenburg-Strelitz. Era nt del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Frederica de Mecklenburg-Strelitz per part de pare mentre que per part de mare ho era del gran duc Carles III de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt.

Ernest August contragu matrimoni amb al princesa Maria de Saxnia-Altenburg filla del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la princesa Amlia de Wrttemberg. La parella s'intalla a Hannover i tinguren tres fills:

SAR el prncep Ernest August de Hannover nascut a Hannover el 1845 i mort a la localitat austriaca de Gmunden el 1923. Es cas amb la princesa Thyra de Dinamarca.

SAR la princesa Frederica de Hannover nasuda el 1848 a Hannover i morta el 1926 a Biarritz. Es cas amb el bar Litubert von Pawel-Rammingen.

SAR la princesa Maria de Hannover nascuda el 1849 a Hannover i morta el 1904 a ustria.

Vida Pblica.

En el moment del seu naixement fou anomenat Sa Altesa Reial el prncep Jordi Frederic Alexandre Carles Ernest August de Cumberland. Pass la seva infantesa entre Berln i el Regne Unit. Durant una malaltia de la infantesa perd la vista en un ull i l'any 1833 perd la vista de l'altre ull a causa d'un accudent.

L'any 1835 enntr a form part de l'Ordre de la Jarratera per concessi del seu oncle, el rei Jordi IV del Regne Unit. A la mort d'aquests les possessions de la Casa reial britnica foren dividides entre la neboda, el reina Victria I del Regne Unit i el germ del rei, el rei Ernest August I de Hannover. Com a conseqncia de la mort del rei sense descendncia i pel fet que a Hannover encara imperava la llei slica, els dos regne s'hagueren de dividir donant lloc a dues diferents branques de la casa dels Hannover.

A la mort d'Ernest August l'any 1851, Jordi fou coronat rei amb el nom de Jordi V de Hannover, tamb succe al seu pare en els ttols britnics de la famlia: el ducat de Cumberland, el de Teviotdale (Anglaterra) i el comte de Armagh (Irlanda). Jordi havia rebut una visi completament autocrtica del poder reial per influncia del seu pare, el rei Ernest August I de Hannover i del seu oncle, el prncep Carles Frederic de Mecklenburg-Strelitz un dels homes ms influents de la cort berlinesa.

Durant el seu regnat entr en nombroses disputes amb el Parlament una de les quals provoc l'entrada a la guerra austroprussiana de 1866 al reialme de Hannover en contra de la voluntat del Parlament que pretenia mantenir neutral el pas tal i com volia Prssia. Com a conseqncia d'aquest fet l'exrcit prussi ocup el pas i el rei hagu de marxar a l'exili amb la famlia reial a ustria. El 20 de setembre de 1866 el regne de Hannover era annexionat al de Prssia com una provncia ms i ustria era expulsada de la Confederaci Germnica. Des d'ustria el monarca deman ajuda a les potncies internacionals per tal que restitussin la situaci sobirana a Hannover.

El rei mor a Pars el mes de juny de 1878. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor com una concessi especial de la seva cosina la reina Victria I del Regne Unit.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66300" title="Charles Pierre Baudelaire" nonfiltered="1242" processed="1229" dbindex="26316">

Charles-Pierre Baudelaire (1821-1867) va ser un poeta, crtic i traductor francs. 
Va ser un dels poetes ms influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta malet" degut a la seva vida de bohmia i als seus excessos. 

 Biografia .
 Infncia .
Va nixer a Pars el 9 d'abril de 1821. El seu pare, Joseph-Franois Baudelaire (antic preceptor, pintor i cap del Despatx de la Cambra dels Pars), va ser qui li va ensenyar les primeres lletres. La seva mare, Caroline Archimbaut-Dufays (filla d'emigrants francesos a Londres durant la revoluci de 1793), que no arribava als 30 anys quan va nixer Charles-Pierre, li va ensenyar angls.
Quan Baudelaire va nixer, Joseph tenia ja seixanta anys i un fill d'un matrimoni anterior, Claude-Alphonse.

Baudelaire va ser criat per la serventa de la famlia, Mariette, que tot i que es coneix molt poc sobre ella, va haver de tenir un gran pes sobre la famlia. Baudelaire la recorda en un poema aparegut a "Les flors del mal":

La servante au grand coeur dont vous tiez jalouse, 
Et qui dort son sommeil sous une humble pelouse, 
Nous devrions pourtant lui porter quelques fleurs. 
(A la serventa de gran cor de qui estaves gelosa, 
i que ara dorm el seu somni sota la humida gespa,
no obstant haurem de portar-li algunes flors).

Jean-Franois Baudelaire va morir al 1827, quan Charles tenia tan sols sis anys, deixant una petita herncia.
La seva mare es va casar per convenincia amb Jacques Aupick, un dels seus vens, de quaranta anys, que va arribar a ser general comandant de la plaa fort de Pars, i que probablement havia estat el seu amant.
Aix va tenir un gran impacte emocional sobre Baudelaire, que ho va viure com un abandonament, i que mai va arribar a tenir una bona relaci amb Aupick.

Desprs de les jornades revolucionries de 1830, Aupick va ser ascendit a tinent coronel degut a la seva participaci a la campanya d'Algria. Dos anys ms tard va ser nomenat cap de l'Estat Major i tota la famlia es va traslladar a Li, on van romandre quatre anys durant els quals Baudelaire va estudiar al Collge Royal de Li (de l'ambient del qual no guardaria bons records). Per Baudelaire s'avorria i es va escapar del seu "empresonament". 
La seva mare, impregnant-se de la personalitat d'Aupick, es va tornant cada cop ms rgida i puritana. El 1836 el seu marit va ser ascendit a general de l'Estat Major. Van tornar a Pars, on Baudelaire va ser internat al Collge Louis-le-Grand durant dos anys i mig. All llegeix Sainte-Beuve, Chenier i Musset, els quals ms tard criticar. Va aconseguir el ttol de Batxiller superior, per per una falta encara desconeguda, va ser expulsat.

 Joventut i bohmia .

El 1840 Baudelaire es va matricular a la Facultad de Dret. Va comenar a freqentar la joventut literria del Barri Llat i va fer nous amics, com ara Gustave Le Vasseur y Ernest Prarond. Tamb va iniciar una amistat amb Grard de Nerval, Sainte-Beuve, Thodore de Banville i Balzac. Va intimar amb Louis Menard, que es dedicava a la taxidrmia i a la vivisecci d'animals.

Va comenar a portar una vida despreocupada, amb baralles constants amb la seva famlia degut a la seva addicci a les drogues i els ambients bohemis que freqentava. Visitava prostbuls i va mantenir relaciones amb Sarah, una prostituta jueva del Barri Llat. Charles la denomina "La Louchette" ("la guenya"). A ms a ms era calba. Probablement ella li va contagiar la sfilis. A Les flors del mal, Baudelaire escriu un poema en el qual es refereix a Sarah, probablement escrit en el moment en qu va deixar de veure-la tan sovint i va reiniciar les seves relacions amb Jeanne Duval.

            Une nuit que j'tais prs d'une affreuse Juive,
            Comme au long d'un cadavre un cadavre tendu,
            Je me pris  songer prs de ce corps vendu
            A la triste beaut dont mon dsir se prive

            (Una nit que estava amb una horrible jueva,
            com un cadver ests al costat d'un altre, 
            pensava al costat d'aquell cos venut, 
            en aquesta trista bellesa de la qual el meu desig es priva).

La conducta de Baudelaire horroritza la seva famlia. El seu padrastre, descontent amb la vida liberal i tot sovint llibertina que portava Baudelaire, que no volia entrar a la carrera diplomtica, tracta de distanciar-lo dels ambients bohemis de Pars. El mar de 1841 un consell de famlia l'envia a Bordeus per tal que embarqui cap als Mars del Sud. Durant el trajecte, que va durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta en companyia de comerciants i oficials de l'exrcit.

De retorn a Frana, es va installar de nou a la capital i va tornar als seus antics costums desordenats. 

Va comenar a participar en els cercles literaris i artstics i va escandalitzar tot Pars amb les seves relacions amb Jeanne Duval, una preciosa mulata que l'inspiraria en algunes de les seves poesies ms brillants i controvertides. Va destacar aviat com a crtic d'art. Bona mostra del seu treball com a crtic sn Curiositats esttiques, recopilaci pstuma de les seves apreciacions i L'art romntic (1868), obra que va reunir tots els seus treballs de crtica literria. Tamb va ser pioner en el camp de la crtica musical. Baudelaire va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe.

 ltims anys .
Comproms per la seva participaci a la revoluci de 1848, la publicaci de Les flors del mal el 1857, va acabar de desencadenar la violenta polmica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre van ser considerats ofenses a la moral pblica i els bons costums i el seu autor va ser processat.

Tot i aix, ni l'ordre de suprimir sis dels poemes ni la multa de tres-cents francs que li van imputar van impedir la reedici de l'obra el 1861. En aquesta nova versi van aparixer, a ms a ms, uns trenta-cinc textos indits. D'aquesta poca tamb sn els Petits poemes en prosa (1869), "Paradisos artificials" (1858-1860) i d'altres obres.

El 1864 va viatjar a Blgica i va residir dos anys a Bruselles. All va intentar guanyar-se la vida fent conferncies d'art per no va tenir xit. La sfilis que patia li va causar el primer conat de parlisi (1865), i els smptomes d'afsia i hemiplxia que arrossegaria fins a la mort van aparixer el 1866, quan va patir un atac a l'esglsia de Saint-Loup de Namur. Va ser traslladat d'urgncia per la seva mare a una clnica de Pars, on va mantenir-se sense parlar per lcid fins a la seva mort l'agost de l'any 1867. Moltes de les seves obres van ser publicades desprs de la seva mort. 

Charles Baudelaire s considerat el pare i profeta de la poesia moderna. 

 Obres . 

 Le Salon de 1845 (1845);
 Le Salon de 1846 (1846);
 Le Salon de 1859 (1859);
 Journaux intimes (1851-1862);
 Les Paradis artificiels (1860);
 Curiosits esthtiques (1868);
 Rflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862);
 Richard Wagner et Tannhaser  Paris (1862);
 Le Peintre de la vie moderne (1863);
 L'uvre et la vie d'Eugne Delacroix (1863);
 Mon cur mis  nu (1864);
 L'art romantique (1869);
 La Fanfarlo (1847);
 Du vin et du haschisch (1851);
 Les Fleurs du mal (1857);
 Fuses (1867);
 Petits pomes en prose o Le Spleen de Paris (1862);

 Influncia .
Baudelaire s un dels poetes decadents ms famosos, per abans del segle XX, quan la seva obra va ser revaloritzada, era considerat per molts un addicte a les drogues i un autor molt vulgar. s fams  per la seva critica de la poesia "til". Pensava que la poesia noms era acceptable com a forma de bellesa pura i superior, per mai per ensenyar res ni per incloure cap missatge poltic. 

Baudelaire va ser per alguns la crtica i la sntesi del romanticisme, per a d'altres el precursor del simbolisme. Tamb es considera que s el pare del decadentisme. Tothom considera que s un dels precursors de la literatura i la poesia moderna del segle XX ms importants. La seva poesia i la seva crtica literria han tingut una profunda influncia en les generacin posteriors, tant a Frana com a tot arreu. La seva oscillaci entre all sumblim i all diablic, all alt i all baix, l'ideal i l'avorriment, es correspon amb un nou espirit i una nova percepci de la vida moderna. A ms a ms, va establir per a la poesia una estructura basada en "correspondncies", imatges sensorials que representen la vida espiritual de l'home modern, idea que desenvolupa al poema que inicia Les flors del mal. El simbolisme, que va avanar el cam cap a una poesia autnoma, s deutor d'aquesta idea de Baudelaire. 
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66301" title="El dia ms llarg" nonfiltered="1243" processed="1230" dbindex="26317">

El dia ms llarg s un pellcula nord-americana dirigida per Ken Annakin, Andrew Marton i Bernhard Wicki. 

 Argument.


La pellcula narra diferents histries que van succeir entre el 5 de juny de 1944 i el 6 de juny d aquell any, al voltant del desembarcament de Normandia. La pellcula va ser adaptada per  Romain Gary, James Jones, David Pursall, Cornelius Ryan i Jack Seddon a partir del llibre que Cornelius Ryan havia escrit. 

La gran majoria de militars i consultors de la pellcula van viure el dia D a la seva prpia pell, i es mostren els seus personatges a la pellcula. Els productors es van entrevistar en gent de totes dues bandes, entre ells Gnther Blumentritt (ex general alemany), James M. Gavin (General americ) i Philippe Kieffer qui va dirigir l assalt a Ouistreham, Max Pemsel (un general alemnay), Werner Pluskat (major de l exercit alemany que va ser el primer en veure les tropes d invasi martimes) i  Josef "Pips" Prille (Pilot de la Luftwaffe).

Una altre de les caracterstiques de la pellcula, es que a la versi original tots parlen el seu idioma, situaci que va ser eliminada en la versi doblada al castell. Els estereotips nazis va ser eliminats de manera que es va intentar enfocar el congflicte des de una perspectiva ms humana. Paraules com Sieg Heil no surten a la pellcula tot i ser escrites per exemple en un bunker a Ouistreham.

Una altre histria certa s la de un paracaigudista de St.Mere Eglise que va quedar penjat vuit hores a torre del campanar, per poder escapar d una mort segura. A aquesta bonica poblaci nord-francesa hi ha un ninot paracaigudista permanentment penjat.

Repartiment.



Anecdotari.

 El sargent "Kaffeekanne" rebia aquest sobrenom de l alemany  Tassa de caf  la qual sempre portava a sobre;
 Bill Millin, el msic que toca la gaita acompanyant les forces escoceses de Lord Lovat a Normandia, va ser realment el gaiter del grup durant el dia D. Lord Lovat va ignorar l ordre d alta isntancia en contra els gaiters i s endugu a Millin a Normandia on va escapar del foc alemnay, ja que els altres es pensaven que estava sonat.
 Richard Todd, l actor que pren el personatge del lider del grup de la British Airbone i que ha d agafar intacte el pont Pegasus i mantenir-lo fins a ser relevat, era un dels soldats dels EUA que va prendre part a la batalla.
 Curd Jrgens, l actor que pren el paper del  General Blumentritt va ser empresonat per les forces del Tercer Reich durant la seva joventut.
 La pellcula compta a un James Bond, Sean Connery que encarna el soldat Flannagan, i a dos enemics de l agent 007: Curd Jrgens va interpretar l industrial lluntic Stromberg a L espia que em va estimar mentre que Gert Frbe va interpretar a  Auric Goldfinger a "Goldfinger".
 L'ex-president dels EUA Dwight D. Eisenhower, qui era el comandant en cap de les forces aliades durant l'atac va ser proposat com actor per a fer la pellcula en el seu propi paper. L'equip de maquillatge, per va decidir que no era pertinent, ja que era impossible que aparents l'edat que tenia el 6 de juny de 1944.
 Com hi havia una colnica de nudistes a Corsican plage, molt a prop de la zona de rodatge, es va tenir que demanar als nudistes que s'allunyessin de la zona de filmaci.

 Lletra de la can de la pellcula.

the Longest Day escrita per Paul Anka:

Many men came here as soldiers;
Many men will pass the way;
Many men will count the hours;
As they live the longest day;

Many men are tired and weary;
Many men are here to stay;
Many men won't see the sunset;
When it ends the longest day;

The longest day the longest day;
This will be the longest day;

Filled with hopes and filled with fears;
Filled with blood and sweat and tears;
Many men the mighty thousands;
Many men to victory;
Marching on right into battle;
In the longest day in history;

La can s la marxa autoritzada de Le Rgiment de la Chaudire, the Canadian Parachute Centre (Centre de paracaigudistes canadencs) i pel former Canadian Airborne Regiment of the Canadian Forces (Veterans de guerra).

Premis.
Guanyats.
 Oscar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor Fotografa en B/N.
 Oscar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences als millors efectes especials.
Nominacions.
 Oscar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor pellcula.
 Oscar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor decoraci en B/N.
 Oscar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor edici.

Enllaos externs.
 The longest day a IMDB;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66304" title="Vin" nonfiltered="1244" processed="1231" dbindex="26318">

Vin ( en francs Vina, pronunciat ) s una vila i municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna francesa al departament dels Pirineus Orientals que s la capital del cant de Vin. Destaca el Pant de Vin situat al nord del nucli urb.

Demografia.


Personalitats destacades.
 Juli-Bernat Alart, arxivista del segle XIX que fou un dels estudiosos ms importants de la llengua i histria nord-catalana d'aquell segle.

Enllaos externs.
  Plana amb informaci del municipi.
  Plana oficial de l'ajuntament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66305" title="Huichol" nonfiltered="1245" processed="1232" dbindex="26319">
Els huichols o huitxols sn un poble indgena de Mxic que parla una llengua de la gran famlia dels uto-asteca o nahua.  Ells s anomenen wixarika o wixarite.  El seu nom, huichol, s la deformaci espanyola de guisole o guachichil, poble extint de caadors i recolectors.

 Localitzaci .
Es concentren en cinc comunitats a les Muntanyes de la Sierra Madre Occidental, als municipis de Totatiche i Mezquitic (Jalisco), i una important colnia al baix Ro Lerma (estat de Nayarit), establits el 1920-1930) quan algunes comunitats foren despoblades durant les rebelions dels cristeros (1926-1929).  Tamb n hi ha d establits a les ciutats de Tepic, Guadalajara, Durango, Zacatecas i a la ciutat de Mxic.  

 Demografia .
La seva poblaci exacta ha estat molt poc precisada. El 1959 foren estimats en uns 7.000 individus. Segons el cens lingstic mexic del 1970, hi havia 6.872 adults parlants d'huichol, sense comptar nadons. Segons l Enciclopdia Britnica, el 1990 eren 25.000 parlants, que augmentaren a 30.000 el 1997. El percentatge de bilnges el 1970 era del 65,1 %, de manera que entre els parlants i els bilnges potser sn el doble. L'ltim cens mexic, del 2000 va registrar 30.686 parlants d'huichol en tot el pas: 16.932 a l'estat de Nayarit, 10.976 a Jalisco, 1435 a l'estat de Durango i 330 a l'estat de Zacatecas.

 Costums .



Sn el poble indgena mexic que ha mantingut relativament intacta la seva religi i rituals sense modificacions catliques significatives. Tenen gran semblana amb les tribus del Noroest de Mxic ms que no pas amb les del centre. Sn molt relacionats amb llurs vens els cora, de la mateixa branca lingstica.

Llur assentament s format per granges de famlies externes, cadascuna amb el seu xiriki (du de la casa). No existeixen viles com a tals, i fins fa poc els centres cerimonials i governamentals en ls cinc comuniatts ndies eren virtualment deserts llevats durant les celebracions comunitries d origen espanyol.

Els tuki (grans temples circulars), amb els xiriki adjacents, eren els centres cerimonials, i en pocs altres llocs sagrats a les muntanyes. Els tuki i les seves cerimnies es trobaven a crrec de funcionaris religiosos especialitzats amb termes fixats d ofici. Tamb hi havia santuaris dins i fora del seu territori.

Tenen una tradici d art sagrat llarga i ben desenvolupada, que darrerament han comercialitzat, especialment pintures colorides sorbe llana de subjectes mitolgics. Les deitats nadiues sn naturals (el foc, la terra, el sol, els crvols, el moresc, la pluja, l aigua i la muntanya). Entre els ms importants hi ha Tatewar ("Nostre Avi"), du vell del foc, Tayaup ("El nostre pa re sol"), Takutsi Nakaw, deesa vella creadora de la terra, i el gran-avi Maxa Kwaxi ("Cua de crvol"). El seu heroi cultural Kauyumari ("Persona Crvol") s l intermediari entre els dus i els mortals, i el principal assistent dels Mara akte  (en singular, Mara akme), els nombrosos xamans-sacerdots que condueixen la majoria de cerimnies, algunes d elles comunitries, d altres familiars. Els sn sagrats els crvols, el moresc i el sagrat cactus allucingen peyote, q ue s recollectat en pelegrinatges anyals al desert del Nord i centre de l estat de San Luis Potos.    

Mantenen celosament llurs tradicions, i fins i tot els qui no viuen en el seu territori se ls reconeix fcilment pel seu vestit tradicional, ja que mantenen uns forts lligams amb la terra d origen i la religi.

 Histria .
El primer contacte amb els europeus no el van tenir fins el 1640, quan els missioners catlics, guiats per xamans cora, els destruren temples i llocs de culte a Sinaloa.

El 1721 signaren la pau amb els espanyols a canvi de no treballar a les mines de plata i de mantenir el seu culte al peyote.

Manuel Lozada (1828-1873), capdill dels cora i huichol, conegut com El tigre de Alicala, qui era pe de la hisenda de Mojarras (O. de Jalisco), es barall amb l administrador i fug a la Sierra. Com que l administrador maltract a la seva mare, torn per matar-lo. Aleshores fou proclamat kawistero o general dels huichol i el 1847 encapal la resistncia ndia a la penetraci europea a Nayarit. Aquesta revolta assosliria el su clmax el 1856, desprs de la llei de desamortitzaci. En la seva defensa de les terres comunals contra la privatitzaci i penetraci de les haciendas, va rebre suport de la Barron & Forbes Company, amb base a San Blas i molt involucrada en el contraban. Va dominar Tepic, i amb 11.000 homes va dominar Mazatlan i Zacatecas.

El seu suport tcit a la causa conservadora durant la reforma del 1858-1861, que desemboc en guerra civil, i el seu control de Jalisco Oest, amenaaven la posici liberal a Jalisco i Sinaloa.  El mar del 1864 va donar suport a l Imperi de Maximili i reb un subsidi en metllic i la condecoraci amb la Legi d Honor. Per el desembre del 1866 abandon la causa imperial i reb protecci de Benito Jurez contra els seus enemics.

La seva circular del 12 d abril, 1869 tenia un tarann agrari i proposava l acci directa contra les viles per tal de recuperar la terra. Per el seu poder es trec a Mojonera, vora Guadalajara, pel general Ramn Corona, qui invad tot Jalisco. Fou trat i capturat, i el general el va fer executar el 19 de juliol, 1873.  Des d aleshores, nogensmenys, Lozada s considerat pels huichol com a un heroi cultural com Jesucrist i Karymati.  

Alguns donaren suport a la rebeli dels cristeros del 1926-1929, ra per la qual foren deportats alguns d ells a Nayarit.    

El 1998 dos indis huichol, Juan Chivarra (28 anys) i Miguel ngel de la Cruz (24 anys), assassinaren al corresponsal del diari San Antonio Express News a Mxic, Philip True, desprs d haver consumit peyote. Fou escanyat amb el seu propi mocador perqu va fotografiar els dos indis sense el seu consentiment, i els condemn aix a perdre l nima, que ser entregada al mal, alhora que defensaven el seu territori sagrat de la profanaci. Ells dos creien que serien tornats a la comunitat, que els castigaria amb la flagelaci o el tancament en una gruta durant sis mesos o un any.

 Referncies .
 TENENBAUM, Barbara ed. (1992)  Encyclopaedia of Latin American History and Culture  Mac Millan-Simon & Schuster,  New York. ;
 


Enllaos externs.

 Pgina dels huichols al CDI, en castell;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66306" title="Cora" nonfiltered="1246" processed="1233" dbindex="26320">


Els cores sn un poble indgena de Mxic que viuen a l'estat de Nayarit. Ells es diuen a s mateixos nayeri. No obstant existeixen gentilicis especfics pels habitants de cada comunitat. Comparteixen el mateix territori amb altres grups indgenes, com ara els huitxols, els tepehuans i els nahues. 

El 1640 els cores van rebre missioners espanyols i en aparena es van convertir al cristianisme. El 1683 van rebre l expedici del pare Kino i de l almirall Atondo, que els va ajudar contra els guaicur. El 1722 el Tonati, cap dels cora, se sotmet als espanyols, per els cora es revoltaren i l exrcit va envair llurs terres. Resistiren a la Mesa de Nayarit, per a la mort del seu cap Tahuitole van fugir i van destruir els centres religiosos. Avui dia la majoria dels pobles cores es dediquen a l'agricultura i a la ramaderia domstica. Els homes solen emigrar temporalment a la costa de l'estat i treballar a les plantacions de tabac o blat de moro. Els seu sistema de autogovern es basa en una autoritat rotativa en qu tots els homes participen i ascendeixen de crrec amb el temps. 

La llengua cora que parlen pertany a la branca uto-asteca, de la divisi Sonora, que forma una famlia amb la parla dels huichol anomenada cora-txol. El cens del 2000 va registrar 15.389 parlants de cora a Nayarit. La llengua tamb rep el nom de nayari, niuucari o naayeri. 

 Enllaos externs .
 Pgina dels cores al CDI ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66307" title="Fontpedrosa" nonfiltered="1247" processed="1234" dbindex="26321">

Fontpedrosa (, estndard , en francs Fontpdrouse) s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, al cant de Montllus.

A ms del gentilici de la poblaci, els habitants de Fontpedrosa tamb sn anomenats per un sobrenom, el de menjaarrs.

Hi passa el tren groc, amb un espectacular viaducte de pedra construt per Sjourn.
En aquest poble s on, als anys 70, tenen lloc les anomenades resolucions de Fontpedrosa, d'on surt l'important document independentista "Que s el PSAN-p".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66308" title="Mayo" nonfiltered="1248" processed="1235" dbindex="26322">
Els mayo sn un poble indgena de Mxic que parla una llengua uto-asteca parlada per uns 50.000 indnvidus el 1997, i que viu als estats de Sonora i Sinaloa. LLurs costums sn semblants als dels tarahumare i yaqui.

Foren visitats el 1552 per Diego Hurtado de Mendoza, el 1609-1610 ajudaren als espanyols contra els yaqui. El 1613 s hi establ la missi del jesuta Pedro Mndez, al poble de Santa Cruz de Mayo.

El 1891 participaren en la rebeli de Tomachic (Chihuahua) fins setembre del 1892, de caire antiporfirista i dirigida per la mstica Teresa Urrea (1873-1906), mestissa d Ocarini (Sinaloa) que va atraure mayos i yaquis. Lluitaren fins al final, per ella fou deportada a Nogales (Arizona).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66312" title="Tepehuan" nonfiltered="1249" processed="1236" dbindex="26323">
Els tepehuans sn un poble indgena de Mxic que parla una llengua uto-asteca. Estan dividits en dos grups: els tepahuans del nord, que habiten al sud de l'estat de Chihuahua (ms emparentats amb els tarahumara) i els tepahuans del sud que habiten als estats de Durango, Nayarit i Jalisco. "Tepahuans" prov del nhuatl tpetl, "muntanya" i huan, una partcula possessiva; per tant significa "gent de les muntanyes". El 1997 hi havia 30.000 parlants de tepahu monolinges. Els tepahuans es diuen o'dam en la seva llengua, i per tant tamb sn coneguts a Mxic com els dami. De la seva llengua n'hi ha diversos dialectes. 

Foren obligats a extraure plata per als espanyols, i el 1616 es van rebellar amb tarahumares, acaxes i xicies. Un bruixot els va dir que era enviat pels dus i els va prometre eterna joventut, el parads i cacera abundant. Uns 25.00 revoltats ocuparen Zape, Ganacevi i marxaren sobre Durango, per el 1617 foren venuts en una guerra d extermini. Els supervivents foren esclavitzats.

Enllaos externs.
 Pgina dels Tepahuans del Sud del CDI en castell;
 Pgina dels Tepahuans del Nord del CDI en castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66315" title="Twee pop" nonfiltered="1250" processed="1237" dbindex="26324">


Twee pop s un tipus de rock alternatiu que s conegut per les seues melodies i lletres dolces i simples, sovint amb guitarres repetitives i amb un so metllic. Twee significa, en angls, "dol", i de fet s una alteraci de la paraula "sweet" feta pels nens que estan comenant a parlar. s per aix que s'utilitza colloquialment per a referir-se a tot all massa dol o empalags.

El gnere va comenar el 1986, quan la revista britnica New Musical Express va llanar C86, una recopilaci de bandes amb un so nou per aquell moment, entre elles The Pastels i Primal Scream.

La banda de Post-Punk dels anys 70 i 80 The Television Personalities s citada sovint com una de les majors influncies del gnere, conjuntament amb Buzzcocks i The Ramones. A s ms evident a les bandes amb ms influncia del punk, com ara Shonen Knife. Aquestes bandes s'anomenen tamb en algunes ocasions com a cuddlecore.

Al Regne Unit, on el twee pop va ser ms popular, la discogrfica Sarah Records va publicar els discs d'algunes de les bandes ms importants, com ara Heavenly i the Orchids. Als EUA, el moviment va ser principalment impulsat per K Records, d'Olympia, Washington i va ser encapalat per la banda Beat Happening.

Actualment, aquest estil est encara en actiu, encapalat sobretot per la banda escocesa Belle and Sebastian i amb altres grups com ara Camera Obscura, Architecture in Helsinki o Sambassadeur. Tot i aix, continua sent un estil minoritari.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66324" title="Tenea" nonfiltered="1251" processed="1238" dbindex="26325">
Tenea fou una ciutat de Corntia, la segona ms important desprs de Corint, de la que fou el port, situada al sud de la capital.

Els seus habitants deien ser descendents de l illa de Tnedos, portats des de Troia i establerts all per Agamen. El seu du principal fou Apollo. dip va passar la seva infantesa a Tenea. De la ciutat van sortir molts dels colons que dirigits per Arquies van fundar Siracusa. 

Corint fou destrut pel rom Mummius per Tenea va subsistir, suposadament perqu va ajudar als romans contra els corintis i la Lliga Aquea.

A la zona que va ocupar s han trobar restes antigues a Chilimdi, Klnia i Athki; en aquesta darrera es va trobar una esttua d'Apollo per l antiga Tenea fou ms probablement Chilimdi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66325" title="Bozcaada" nonfiltered="1252" processed="1239" dbindex="26326">
Bozcaada (nom turc), o Tnedos en grec, s una illa prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea. s de les poques illes d'aquesta mar pertanyents a Turquia, que en reb la sobirania en virtut del tractat de Lausana del 1923, malgrat una poblaci majoritriament grecoparlant en aquell moment. Situada entre l'illa turca de Gkeada (o Imbros) al nord i les illes gregues de Lemnos al nord-oest, gios Efstrtios al sud-oest i Lesbos al sud, pertany a la provncia de anakkale. 

La capital s la petita vila de Bozcaada, a la costa est, on hi destaca un antic castell veneci. La mxima altitud s el Gztepe (191 m), literalment el "tur de l'Ull". 

T 36 km i uns 2.500 habitants, dedicats majoritriament a la pesca i el turisme. El ram, el vi i les roselles de Tnedos han estat famosos durant segles. La poblaci s de majoria turca, per encara queda un centenar de grecs a l'illa.

 Histria antiga .

Situada a la costa de l'antiga Troade, hom l'ha conegut pels noms de Lecofris, Calidna, Fenice  o Lirnessos i desprs fou anomenada Tnedos suposadament per Tenes, fill de Cicne. L'illa tenia noms una ciutat, de nom tamb Tnedos, fundada pels eolis, amb el port  de Borion. Tenia un temple dedicat a Apollo. Les lleis insulars eren molt respectades pels mateixos illencs i per altres grecs. Aristgores de Milet fou cap magistrat de l'illa.

Durant la invasi persa fou ocupada temporalment. En la guerra del Pelopons fou aliada d'Atenes, i li pagava un tribut de 3.426 dracmes l'any. El 389 aC l'illa fou assolada pels espartans com a represlia per la seva fidelitat a Atenes. Per l'anomenada pau d'Antalcides l'illa fou cedida a Prsia, tot i que va mantenir encara relacions intenses amb Atenes. Va recuperar la llibertat amb Alexandre el Gran. Va caure en mans de Farnabaces per els illencs es van revoltar i es van fer altre cop independents. Durant la guerra de Macednia contra Roma, fou un punt estratgic. Luculle va lliurar en aiges de Tnedos una batalla contra Mitridates VI del Pont . Progressivament va perdre importncia i vers el final de la Repblica es va posar sota el protectorat de la ciutat d'Alexandria Troas. S'hi va mantenir sense continuar decaient durant l'Imperi. Justini I hi va construir uns graners per recollir el blat que arribava d'Egipte en la seva ruta cap a Constantinoble.

Histria moderna .

El 1353 fou refugi de Joan V Paleleg en la guerra civil contra Joan VI Cantacuz. El 1362 els venecians van oferir pagar la deute de l'emperador a canvi de Tnedos per Joan V va refusar cedir una illa que li havia estat especialment lleial. El 1370, amenaat per les deutes va haver d'accedir a la cessi; per el seu fill Andrnic, regent a Constantinoble, es va negar a entregar-la i finalment el segon fill Manel va pagar als creditors. El 1376 Joan V la va tornar a vendre a Vencia per mentre els genovesos van alliberar al seu fill Andrnic (empresonat per haver-se rebel lat) i el van proclamar emperador com Andrnic IV Paleleg. Aquest va vendre l'illa als genovesos per la guarnici de l'illa va refusar obeir i va entregar Tnedos als venecians. Aix va provocar la guerra de Chioggia entre Joan V i Vencia d'un costat i Andrnic IV i Gnova de l'altra. Pel tractat de Tor de 1381 l'illa va quedar desmilitaritzada i deshabitada; els seus habitants foren transportats a Creta i Eubea. El 1401 Clavijo va visitar l'illa que romania deshabitada. El 1437 la va visitar Pere Tafur i la va trobar igualment deshabitada.

Algun temps desprs, a la meitat del segle, s'inform de que era utilitzada pels otomans per abastir-se i els venecians hi van enviar forces per l'almirall Mahmud Pasha els va expulsar el 1464. L'illa fou repoblada. Ewliya Celebi la va visitar al segle XVI i diu que el vi de l'illa era el millor del mn; els otomans van reconstruir el castell. En aquest segle l'illa ja apareix als mapes com Bozcaada.

El juliol de 1656 els venecians la van ocupar per noms la van conservar un any. Durant la guerra russoturca fou ocupada pels russos que la van fer servir de base per la van abandonar al final de la guerra

El 1912 a la guerra dels Balcans, fou ocupada per Grcia per l'acord de Londres la va retornar als otomans (1913); no obstant abans d'entregar-la, va esclatar la guerra (I Guerra Mundial) i Grcia la va conservar de fet. Fou cedida a Grcia junt amb Imbros pel tractat de Sevres de 1920 (que establia que les dues illes quedarien desmilitaritzades), per el tractat de Lausana de 1923 les va retornar a Turquia, si be amb autonomia local, i amb la policia obligatriament reclutada a les illes; aquests acords foren declarats inalienables per lleis o decrets turcs i noms es podien modificar per la Lliga de Nacions, per els turcs va revocar unilateralment l'autonomia i van violar el tractat el 17 de febrer de 1926.

 Enllaos externs .
Bozcaada Lovers (en turc i angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66326" title="Tinos" nonfiltered="1253" processed="1240" dbindex="26327">
Tinos, antigament Tenos, s una illa grega de la mar Egea, una de les Cclades, entre Andros i Delos.

L'antiga ciutat de Tenos es trobava al sud-oest de l'illa al lloc on avui hi ha Aios Niklaos, la capital actual. A la seva rodalia es trobava un temple dedicat a Posid, situat en una cova, en el qual se celebraven festivals a qu assistien gaireb tots els habitants de l'illa. Posid apareix a les monedes de Tenos. Una altra ciutat de l'illa fou Erston, a l'interior, on ara hi ha el poblet de Komi. Una curiositat de Tenos era una font l'aigua de la qual no es podia barrejar amb vi, que fou i es el producte principal de l'illa, on en destaca la malvasia, originalment sorgida a Monemvasia, al Pelopons.

Histria antiga .
Els seus noms antics foren Hidrussa i Ofissa. Aquest darrer nom fou degut a l'abundncia de serps. 

Quant Xerxes va envair Grcia els habitants van haver d'acceptar el domini persa i servir al seu exrcit. Un trirem de l'illa va desertar a la batalla de Salamina (480 aC) i, aix, el nom de Tenos fou inscrit a Delfos entre els dels estats grecs que havien derrotat els perses. Tamb van tenir el nom inscrit a l'esttua de Zeus a Olmpia amb tots els estats que havien combatut a Platees. Posteriorment foren aliats d'Atenes, ciutat a la qual pagaven un tribut de 3.600 dracmes. 

Alexandre de Feres va posseir l'illa per un temps, i desprs Marc Antoni la va cedir als rodis. 

Desprs de la conquesta de Constantinoble pels llatins, Tenos va passar a Vencia fins que la van cedir a l'Imperi Otom arran de la pau de Passarowitz el 1718.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66327" title="Denderah" nonfiltered="1254" processed="1241" dbindex="26328">
Denderah fou un lloc d'Egipte al nord de Luxor, avui Dendera.

Elk seu primer nom egipci fou Iunet. Desprs es deia Tentira (llat i grec Tentyra o Tentyris), i amb copte Tentor, i fou la capital del nomo de Tentiris al Alt Egipte. Estava situada al oest del Nil, uns 60 km al nord de Luxor (Tebes).

El seu nom deriva del principal objecte de culte: la deessa Atlor (Afrodita), contracci de Tly-n-Athor. La ciutat va tenir freqents conflictes amb Ombos (i tamb amb Coptos), perqu all adoraven als cocodrils, que eren rebutjats a Denderah.

Els monuments principals, tots grecs i romans, son: 

El temple d'Hathor de Denderah;
La capella d'Isis (Iseium);
El Typhonium;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66330" title="Teos" nonfiltered="1255" processed="1242" dbindex="26330">
Teos fou una ciutat jnica de la costa d'sia Menor, situada a una pennsula, que fou fundada com a colnia d'Orcomen dirigida per Athamas als que es van unir atenencs (dirigits per Nauclus i d altres) i beocis (dirigits per Geres). La regi on estava situada produa un molt bon vi i Bacus era un dels deus principals

La ciutat tenia dos bons ports un d ells anomenat Gerraidai per Estrab i Geraesticus per T. Livi.

Desprs del establiment del domini persa a Jnia, els habitants de la ciutat van emigrar i es van establir a Abdera, a Trcia, per una part dels antics habitants van restar a la ciutat o hi van tornar i desprs de la invasi persa de Grcia fou una ciutat aliada d'Atenes. Desprs del fracs atenenc a l expedici de Siclia, la ciutat es va revoltar per fou sotmesa.

En la guerra de Roma contra el selucida Antoc, aquest fou derrotat prop de Teos per la flota romana i dels rodis. 

Encara es conserven fora restes de Teos a la ciutat turca de Sighajik, especialment un teatre, el temple de Bacus i les muralles. Algunes inscripcions fan esment a tractats amb Roma, Etlia, algunes ciutat de Creta i altres estats, reconeixent la inviolabilitat del territori de Teos, la preeminncia del deu Bacus i el dret d asil.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66331" title="Teracraties" nonfiltered="1256" processed="1243" dbindex="26331">
Els teracatries (llat teracratiaes) foren una tribu germnica de Nrica, a la riba del Danubi, probablement al sud dels baelmi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66332" title="Tergeste" nonfiltered="1257" processed="1244" dbindex="26332">
Tergeste fou una ciutat que va pertnyer b a la provncia del Vnet o b a la d'stria, que estava  situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui golf de Trieste), all on s avui la ciutat de Trieste. Estrab i Tolomeu la situen a stria, Plini el vell a la regi dels carnis al Vnet; Pomponi Mela la situa a la frontera d'Illria. La frontera entre les provncies de Vencia i d'stria fou des una data concreta el riu Frmio i per aix el ms probable s que pertanys a Vencia.

La ciutat apareix per primer cop el 51 aC quan se sap que fou ocupada per una incursi dels brbars dels territoris vens, i llavors ja era una ciutat romana que havia rebut una colnia romana. Desprs de l'atac va quedar malmesa i fou reconstruda, fortificada i emmurallada per defensar-la de atacs futurs (32 aC). Em temps d'August va tenir el rang de colnia i l'emperador va posar sota la seva dependncia a les tribus venes dels carnis i dels catalis al temps que va sotmetre els brbars propers ms perillosos, els ipodes.

Desprs va crixer grcies al seu port, el millor de la regi, per aviat fou ensombrida pel creixement d'Aquileia i va restar com un municipi provincial. Antoninus Pius va obtenir que els carnis i els catalis foren acceptats con a subjectes de la ciutat romana i no com a tribu dependent, i aix els caps tribals van poder optar a les magistratures. Ms tard ja no torn a aparixer a la histria per va continuar existint fins a l'edat mitjana en qu quasi b va desaparixer per renixer al segle XVIII en qu va tornar a ser una ciutat important de la mar Adritica (vegeu Trieste). 

Noms es conserven unes restes del temple rom dins la moderna catedral, algunes inscripcions, mosaics i relleus.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66333" title="Terina" nonfiltered="1258" processed="1245" dbindex="26333">
Terina (tamb Tereina) fou una ciutat al oest de la costa de la pennsula del Brutium, al golf anomenat Terinaeus Sinos (avui Golf de Santa Eufmia) a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.

Fou de fundaci grega i colnia de Crotona. La tradici la fa el lloc d'enterrament de la sirena Ligeia. La seva histria s molt poc esmentada per se sap que va estar amb guerra amb Cleandridas de Thuris. Fou conquerida pels Brutis poc desprs del 356 aC (segons Diodor de Siclia fou la primera ciutat grega conquerida pels brutis). Alexandre d'Epir la va reconquerir el 327 aC, per no massa desprs fou conquerida altra cop pels brutis a la mort d'Alexandre. Durant la segona guerra pnica es va declarar a favor d'Anbal i quan el cartagins va haver d'abandonar el Brutium la va destruir. Encara que va subsistir com a ciutat ja no es va recuperar i fou una petita ciutat de provncies.

s probable que la ciutat estigus situada al lloc de la ciutat posterior de Santa Eufmia que fou destruda per un terratrmol al 1638 i que va donar el seu nom al Golf que abans es deia Sinus Terinaeus. La moderna Santa Eufmia fou construda a uns 3km de l'antiga. La ciutat va emetre monedes de plata de certa bellesa amb una figura femenina anomenada la Victria, probablement una representaci de la sirena Ligeia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66335" title="Termera" nonfiltered="1259" processed="1246" dbindex="26335">
Termera fou una ciutat de la costa de Cria, la costa sud de la pennsula d'Halicarns, prop del Cap Termerium. Fou fundada pels doris i fou una ciutat grega lliure, sovint sotmesa als reis de Cria que la van utilitzar com a pres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66339" title="Termessos" nonfiltered="1260" processed="1247" dbindex="26339">

Termessos, Termesos, Termissos o Telmissos fou una ciutat de Pisdia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial. Era situada a un puig de les muntanyes del Taure a l entrada d una vall creuada pel riu Catarrhactes, i era un nus de comunicaci essencial entre Psdia, Pamflia i Lcia. La cimera de la muntanya sobre l acrpoli es deia Solymos i els habitants de la ciutat es deien Solymis. Els seus habitants no eren grecs sin Pisidis. La situaci de la ciutat feia que estes penjada per tots els costats, i la via que la creuava passava per una gorga molt estreta que podia ser defensada per pocs homes.

Alexandre el gran va poder forar la gorga, per va veure que no podria prendre la ciutat i va continuar la seva marxa. Va passar a sobirania de Roma i va emetre moneda fins el regne de l'emperador Sever.

El segle V fou seu d un bisbat i la ciutat tenia sota la seva jurisdicci a les venes Jvia i Eudcia.

Les seves restes es conserver al lloc anomenat Karabunar Kiui, llogaret situat al peu del puig on hi havia la fortalesa.

A Psdia va existir una altra ciutat del mateix nom coneguda com Termessos menor (Termessos he mikra).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66340" title="Teurioquesmes" nonfiltered="1261" processed="1248" dbindex="26340">
Els teurioquesmes (llat teurichaemae) foren una tribu germnica que van habitar el territori al sud dels queruscs, al nord de les muntanyes Sudetes, modernament comarca del Vogtland.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66341" title="Teuriscs" nonfiltered="1262" processed="1249" dbindex="26341">
Els teuriscs foren una tribu dcia, que va viure prop de les fonts del riu Tyras.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66342" title="Teuthrnia" nonfiltered="1263" processed="1250" dbindex="26342">
Teuthrnia fou el nom de la part occidental de Msia, a la regi del riu Caicus. El seu nom se suposa derivat de l'antic rei misi Tenthras, que va adoptar com a fill i hereu Telephos (fill d'Hracles); Eurypylos, fill de Telephos apareix a l'odissea com a governant dels Ceteis. 

Segons Claudi Ptolomeu era el pas dels Pentademites.

La principal ciutat fou Teuthrnia, entre Elea, Pitane i Atarnos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66343" title="Teutiburgium" nonfiltered="1264" processed="1251" dbindex="26343">
Teutiburgium fou una ciutat de la Baixa Pannnia, prop de la confluncia entre el Drava i el Danubi. Hi va estar estacionada la Legi VI i un cos de cavallers dlmates.

El seu nom sembla indicar que fou una ciutat dels teutons, que l'haurien fundada poc abans del 113 aC. La ubicaci exacta no s'ha trobat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66345" title="Teutobergienses Saltus" nonfiltered="1265" processed="1252" dbindex="26344">
Teutobergienses Saltus fou una muntanya de boscos a l'Alemanya occidental, coneguda en part com el Bosc de Varus. All l any 9 de la nostra era els romans van patir una seriosa derrota enfront dels germnics (vegeu Batalla del bosc de Teutoburg).  Els cos de Publi Quintili Varus fou trobat sis anys desprs per Drus. Es creu que correspon a les muntanyes entre Lippspringe (Lupia) i Haustenbeck (Amasis) i el seu nom alemany es Teutoburger Wald.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66350" title="Alts del Golan" nonfiltered="1266" processed="1253" dbindex="26346">

Els alts del Golan (en rab,             , ha ba al-J l n; en hebreu,          , Ramat HaGolan) o, simplement, el Golan, sn un altipl al SW de Sria, a la frontera amb Israel, Jordnia i el Lban. L'Organitzaci de les Nacions Unides, mitjanant la Resoluci 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentres que Israel els considera territoris en disputa.

Geogrficament s una regi que domina tant la plana inferior que envolta el mar de Galilea o llac Tiberades, a Israel, com l'altipl de Sria, amb Damasc, la capital siriana, al mig.

Integrat des del segle XVI a l'imperi otom, desprs de la Primera Guerra Mundial passaren al territori de Sria, aleshores administrada per Frana. Per la seva posici estratgica, Israel va ocupar-los durant la Guerra dels Sis Dies (1967). El 1974 un acord entre Israel i Sria permet l'establiment d'una missi de l'ONU entre els dos estats. La part dominada pels israelians, per, fou colonitzada i el desembre del 1981 fou annexada, unilateralment, a l'estat d'Israel, sent primer ministre Menachem Begin. La poblaci autctona en fug durant l'ocupaci, restant solamet unes poques comunitats druses, circassianes i alauites.

Enllaos externs.
Article a l'Encarta.
LOS ALTOS DEL GOLAN: TRASFONDO HISTORICO. Article a la pgina del Israel Ministry of Foreign Affairs.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66352" title="Thapsacos" nonfiltered="1267" processed="1254" dbindex="26347">
Thapsacos fou una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, esmentada com a Tifsah a l'Antic Testament (indicada com a lmit oriental del regne de Salom). Plini situa la ciutat dins els lmits de la provncia romana de Sria i Ptolomeu a l'Arbia Deserta. Era punt de passatge del riu Eufrates, un dels ms importants, i el seu nom vol dir "creuar per damunt" en llengua semita antiga.

Per Thapsacos va creuar Cir el Jove; ms tard Darios III de Prsia quan anava a trobar-se amb l'exrcit macedoni d'Alexandre el gran a Cilcia i desprs un altre cop en la retirada que va seguir a la desfeta d'Ipsos. Tamb Alexandre va creuar el riu per la ciutat en persecuci de Darios III. Sota els grecs es va dir Amphpolis (segons Plini) i Seleucos Tourmeda (segons Estaphanos).

La ciutat no ha pogut sser localitzada, per se suposa que era propera a l'actual Deir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66353" title="Porta Pintada" nonfiltered="1268" processed="1255" dbindex="26348">

La Porta Pintada o de la Conquesta, era una porta de la murada de Palma situada al nord de la ciutat. Construda al s.XI, tingu un gran simbolisme des de la Conquesta de Jaume I perqu es considerava que era el lloc per on les tropes catalanes havien entrat a la ciutat i, per aix, s'hi celebrava un cerimonial de presa de la ciutat en la Festa de l'Estendard cada 31 de desembre. Per aquest simbolisme, des del s. XVII tamb fou el lloc on feien l'entrada oficial a la ciutat els visreis i bisbes. 

Nom.
Durant l'poca musulmana la porta s'anomen Bl al-Kahl. Desprs de la conquesta catalana s'anomen Porta de l'Esvador, s a dir del Conqueridor, Porta Pintada, per les creus que s'hi pintaren relacionades amb el cerimonial commemoratiu de la conquesta i la participaci eclesistica en la Conquesta; Porta de Santa Margalida, pel convent proper d'aquest nom, i Porta de la Raconada de Santa Margalida. Quan es constru la nova murada renaixentista, al principi del s. XVI, la porta qued com a entrada del basti de Santa Margalida i s'anomen Porta Pintada Vella i Porta Pintada Nova, la de nova construcci.

Histria.
La seva estructura bsica era de l'poca de la taifa de Dnia (1015-1115). Es modific al s. XVI quan s'hi afeg un basti oval. Aquest, per, un cop construt el basti renaixentista definitiu, es buid i es convert en un polvor. Tamb pat altres transformacions, que amagaren les dues torres cilndriques originals. Enderrocat el basti de Santa Margalida, es deix la Porta Pintada, per la intenci de l'Ajuntament i d'alguns industrials d'esbucar-la provoc una polmica entre els conservacionistes i els defensors de l'enderrocament, tots dos bndols amb suports a la premsa peridica. Com a conseqncia d'aquesta oposici, per una  Reial Ordre es declar monument nacional la Porta Pintada l'any 1908 i aleshores Josep Miralles Sbert public en llibre els seus articles favorables. Malgrat aquesta declaraci, l'Ajuntament de Palma comen a enderrocar la Porta Pintada la nit de dia 27 de febrer 1912, i com a resposta dimit de manera irrevocable tota la Comissi de Monuments de les Balears, amb l'excepci d'Eusebi Estada, favorable a l'enderroc.

L'any 2000 s'excav el basti oval de la Porta Pintada i s'ha conservat visible in situ.

Des del basti de Santa Margalida, l'astrnom i enginyer militar Vicen Mut, determin la latitud de Palma (39 35 ), amb un error mnim respecte de l apreciaci actual (39 34  32  ).


Enllaos externs. 
Expedient de la Real Academia de la Historia sobre la Porta Pintada, amb documentaci, retalls de premsa, fotografies, plnols, etc. (Real Academia de la Historia - www.cervantesvirtual.com)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66363" title="Aulos" nonfiltered="1269" processed="1256" dbindex="26351">


L aulos (en grec      ) s un instrument musical de vent de fusta. Es tracta d'una espcie de obo doble fabricat amb canya, compost de dos tubs i dotat d una inxa. Va ser utilitzat en l Antiguitat per grecs, fenicis i ibers.

s un instrument de msics professionals. S utilitzava en els banquets, en els funerals, en els sacrificis religiosos i per marcar el ritme i la cadncia als soldats.


 Histria .


Segons la mitologia grega, fou inventada per la prpia deesa Atena. Per l abandon quan va adonar-se que en tocar l instrument se li desfigurava la cara, i el llan lluny. L aulos fou recuperat pel stir Mrsias qui va reptar Apollo, que tocava la Lira, a un concurs de musica amb les Muses i Mides I de jurat. Ambds van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder decretar un vencedor, llavors Apollo va reptar al pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apollo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Marsias no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apollo. 
Desprs de derrotar a Marsias es va venjar d'ell, per haber gosat reptar un Du, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. 
Babis, fill de Meandre i germ de Marsias, tocava tamb la flauta, per, per la seva falta d'habilitat, no va ser castigat per Apollo com ho fora el seu germ. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66367" title="Hermon" nonfiltered="1270" processed="1257" dbindex="26352">



El mont Hermon (rab: Jabal El-Sheikh, d'A-Sheikh de Djabl, hebreu: Har Ha-Chermon) s una muntanya a la zona d'Antilban, a la frontera entre el Lban, Sria, i Israel. A 2.814 metres damunt nivell del mar, s la muntanya ms alta tant d'Israel com de Sria. Els pendents del sud i occidentals del Mont Hermon i els Alts del Golan al Sud estan sota control d'Israel des del 10 de juny del  1967 com a resultat de la Guerra dels Sis Dies. Actualment s una estaci d'esqu amb una gamma mplia de pistes. La muntanya s patrullada fortament per les Forces de Defensa d'Israel i la policia israeliana.

Histria i Bblia.

Considerada un antiqussim lloc de culte per estar a prop del cel, de Du, encara avui hi ha restes de temples.

El mont Hermon tamb s'anomenava Senir pels Amorites i Sirion pels Sidonians. La muntanya servia de lmit al nord de la terra promesa per Du a Israel.

Els llocs alts del Mont Hermon eren utilitzats aparentment pel Canaanites per als seus rituals religiosos pagans. L'hi deien Baal-hermon. Jess i els seus deixebles viatjaven cap al nord des de Bethsaida al Mar de Galilea fins a la ciutat de Cesar Filipo al sud del Mont Hermon. All, Jess els revelava el seu propsit per construir la seva Esglsia i anar-se'n a Jerusalem per morir i ressuscitar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66379" title="Socialdemocrcia" nonfiltered="1271" processed="1258" dbindex="26353">

La democrcia social, socialdemocrcia o reformisme s una ideologia poltica que va emergir a finals del segle XIX i principis del segle XX dels partidaris del marxisme.

 Histria .
Inicialment, els partits social-demcrates incloen als socialistes revolucionaris, com ara Rosa Luxemburg i Vladimir Lenin al costat d'aquells que advocaven un enfocament gradual i evolucionari, com ara Eduard Bernstein, Karl Kautsky i Jean Jaures. Desprs de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci Russa, la democrcia social va relacionar-se exclusivament amb el mtode no revolucionari.

La democrcia social moderna emfatitza un programa de reforma legislativa gradual del sistema capitalista per tal de fer-lo ms igualitari i hum, i sovint l'objectiu teric de construir una societat socialista s completament oblidat o es redefineix de manera pro-capitalista.

 Ideologia .
El terme democrcia social tamb pot ser utilitzat per referir-se a un tipus particular de societat que els socialdemcrates advoquen. L'organitzaci Internacional Socialista (IS), una organitzaci mundial de partits socialdemcrates i socialistes democrtics, defineix la democrcia social com una forma ideal de la democrcia representativa, que pugui resoldre els problemes que es troben a la democrcia liberal. El SI emfatitza els segents principis:
 Primerament, llibertat; no noms les llibertats individuals, sin tamb la llibertat de la discriminaci i la llibertat de la dependncia, sigui dels propietaris dels mitjans de producci o sigui dels que abusin del poder poltic.
 Desprs, igualtat i justcia social; no noms davant la llei, sin igualtat econmica i sociocultural tamb, i oportunitats iguals per a tots, incloent-hi aquells que tenen discapacitats fsiques, mentals o socials.
 Finalment, solidaritat; unitat i un sentit de compassi per les vcitmes de la injustcia i la desigualtat.

 Diferncies entre la socialdemocrcia i el socialisme democrtic .
El socialisme democrtic s una corrent de pensament distinta de la socialdemocrcia, ats que els socialistes democrtics volen treballar per establir una societat socialista amb un sistema econmic socialista. Molts partits que es diuen "socialdemcrates" han tractat de distanciar-se dels partits socialistes democrtics. Naturalment, hi ha temes comuns, i alguns socialistes democrtics segueixen associats amb els partits socialdemcrates en un intent per convertir-los en partits ms socialistes. 

En la majoria dels casos, els socialdemcrates es conformen en un estat entre el capitalisme i el socialisme, mentre que els socialistes democrtics proposen el socialisme absolut i volen abolir el capitalisme democrticament. En altres casos, per, alguns partits conserven un nom o un altre noms per accidents histrics. 

En termes generals, hi ha dos punts de vista en relaci a la socialdemocrcia i el socialisme democrtic:
 Un punt de vista diu que els socialistes demcrates sn noms socialdemcrates d'esquerra, i no pas una corrent de pensament separada. Molts socialdemcrates reconeixen llur herncia marxista obertament i participen dels debats en termes ortodoxos.
 El segon punt de vista s'oposa a aquest argument i declara que encara que la socialdemocrcia i el socialisme democrtic afavoreixen la "humanitzaci" del capitalisme, per als socialistes demcrates aix s noms un pas cap a la construcci d'una societat socialista. Per tant, d'acord a aquest segon punt de vista, ats que els socialdemcrates han abandonat la meta de construir una societat completament socialista, no han d'anomenar-se "socialistes", sin reformistes.

 Enllaos externs .
Socialist International,
Socialdemocrat.org,
Socialdemocracia.org.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66380" title="Betlem" nonfiltered="1272" processed="1259" dbindex="26354">


Betlem (rab Bayt Lahm) s una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

La poblaci actual s d'uns 30.000 habitans, la majoria cristians.

Juntament amb Natzaret, s el lloc suposat del naixement de Jess de Natzaret. El 325 l'emperador Constant va construir la baslica de la Nativitat, atractiu religis i turstic de la ciutat. Fou arranjada per Justini I el 525.

Els croats la van ocupar el 1099 i el 1110 fou erigit en bisbat i va conixer un moment de floriment fins que fou conquerida per Salad el 1187. Retornada als croats el 1191 ja no va tornar a prosperar. Va passar a mamelucs i otomans. El 1834 la vila es va revoltar contra Ibrahim Pasha i la poblaci musulmana fou delmada pels egipcis.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66383" title="Fortuna" nonfiltered="1273" processed="1260" dbindex="26355">


Geografia: Fortuna (Mrcia) s un municipi de la regi de Mrcia.
Geografia: Fortuna (Brasil) s un municipi de l'estat Brasiler de Maranho.
Economia: Fortuna (tabac) s una marca de tabac espanyola, del grup Altadis.
Mitologia: Fortuna (mitologia) era una deesa de la mitologia romana que personificava la sort;
Astronomia: (19) Fortuna s un dels majors asteroides del cintur d'asteroides.
Futbol: Fortuna Sittard Combinatie s un club de futbol neerlands.
Futbol: Fortuna Dsseldorf s un club de futbol alemany.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66385" title="Hoatzin" nonfiltered="1274" processed="1261" dbindex="26356">

L'Hoatzin (Opisthocomus hoazin) s una espcie particular d'ocell tropical que habita a les zones pantanoses que envolten el riu Amazones i Orinoco a Amrica del Sud.

T les dimensions d'un fais, per s molt ms esbelt, t el coll i la cua ms llargs i t un cap petit. T una cara blava sense plomes i amb els ulls vermells, i al seu cap hi ha una cresta serrada. T una capacitat limitada de volar.

S'ha debatut molt sobre la seva relaci amb altres espcies d'aus. Se li ha donat una famlia prpia, Opisthocomidae, i ha estat prviament incls dins la famlia dels Galliformes o la dels Gruiformes, a causa de la semblana amb els agamins. Sibley els considerava ms semblants als cucuts, cosa que porta ms controvrsia perqu els cucuts tenen potes zigodctiles (dos dits cap endavant, dos cap enrere), mentre que l'hoatzin t un esquema ms tpic de tres dits endavant, dos cap enrere.

Les anlisis cladstiques fan pensar en una relaci de l'hoatzin amb la famlia dels seriemes, i ms distantment, amb els Musophagidae i cucuts.

L'hoatzin es menja les fulles i els fruits de les plantes que creixen en els pantans en qu viu. Una de les moltes peculiaritats d'aquesta espcie s que t un sistema digestiu nic entre les aus. Els hoatzins usen fermentaci bacterial a la part davantera de l'estmac per a descompondre el material vegetal que consumeixen, tal com les vaques i altres remugants. A causa d'aix, aquest ocell fa una pudor semblant a la dels fems, i noms se'l caa com a aliment en temps d'extrema necessitat.

Els hoatzins sn una espcie gregria i fan nius en petites colnies, ponent entre 2 i 3 ous en un niu de bastons construt en un arbre que pengi sobre l'aigua. El pollet, que s alimentat a base de pasta vegetal regurgitada pels pares, t un altre tret estrany; t dues urpes a cada ala, que l'ajuden a agafar-se a les branques a mesura que grimpa pels arbres. Aix ha portat inevitablement a comparacions amb l'ocell fssil Archaeopteryx.

Es tracta d'una espcie molt sorollosa, que t una varietat de sons de crida, un dels quals se sol descriure com similar als esbufecs d'un fumador empedret.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66388" title="Golf d'Oman" nonfiltered="1275" processed="1262" dbindex="26357">

El golf d'Oman (en rab          , Khalij 'Oman) s un entrant nord-occidental de la mar d'Arbia que, a travs de l'estret d'Ormuz, es comunica amb el golf Prsic. T uns 560 km de longitud, 320 km d'amplria i una profunditat mitjana que va dels 50 m a l'oest fins als 200 m a l'est. 

Com a via d'accs al golf Prsic, el golf d'Oman t una gran significaci estratgica, ja que els estats del Golf tenen importants reserves de cru, vitals per a l'economia mundial. 

El golf d'Oman banya, al nord, les costes de l'Iran, a l'oest les dels Emirats rabs Units i, al sud, les d'Oman, on es troba Masqat, la principal ciutat riberenca. Cap a l'est s'obre fins a confluir amb l'oce ndic.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66389" title="Eros Poli" nonfiltered="1276" processed="1263" dbindex="26358">






Eros Poli (nascut el 6 d'agost de 1963 a Isola della Scala), s un ciclista itali ja retirat que normalment treballava de gregari per als lders dels equips en qu va formar, especialment com a preparador dels sprints de grans velocistes com Mario Cipollini.

Tot i ser un corredor d'equip, dedicat generalment a tasques secundries, durant la quinzena etapa del Tour de Frana de 1994, i aprofitant que Cipollini, el seu cap de files, s'havia retirat de la cursa i que, per tant, no havia de dur a terme tasques d'equip, va protagonitzar una escapada en solitari que, de bon principi, semblava destinada al fracs.

Quan va iniciar el seu demarratge, Poli era un dels ltims a la classificaci general del Tour, i els principals aspirants a la victria no van donar importncia al seu atac que, a ms a ms, tenia lloc a ms de cent setanta quilmetres de la lnia d'arribada, tenint per davant el mitic port del Ventor, una muntanya que no s'adaptava gens a les seves caracterstiques fsiques (Poli medeix 1,94 metres d'alada, i el seu pes en aquell moment era de 85 quilos, per tant, cap muntanya mnimament destacada no s'adaptava a les seves caracterstiques, i encara menys un port excepcional com aquell).

Poli per va perseverar en el seu intent, agafant un important aventatge sobre el seus perseguidors, i va arribar al peu de la muntanya amb prop de 16 minuts 20 segons de marge sobre el segon classificat i 23 minuts 45 segons sobre el pilot. Ara b, al llarg del durssim ascens del Ventor, va patir una forta "pjara" (defalliment en l'argot ciclista) i va comenar a perdre temps a marxes forades. Tanmateix, amb una fora de voluntat sobrehumana Poli es va sobreposar i va aconseguir mantenir-se sobre la bicicleta i arribar, desprs de 171 quilmetres corrent en solitari, completament esgotat i plorant literalment d'emoci, en primera posici a lnia d'arribada, amb un aventatge de 3 minuts 39 segons sobre el segon classificat, aconseguint la que sens dubte s la victria ms important de la seva trajectria, i protagonitzant una gesta herica que, indiscutiblement, forma part de la llegenda del ciclisme.

A part d'aquesta etapa del Tour, i d'alguna victria en curses menors, Poli tamb havia format part de l'equip itali que havia obtingut la medalla d'or en la modalitat de curses per equips als Jocs Olmipics de Los ngeles, el 1984, juntament amb Claudio Vandelli, Marcello Bartalini i Marco Giovannetti.

En ser preguntat pels periodistes sobre quin volia que fos el seu epitafi, Poli va respondre "Aqu descansa Eros Poli, fams per ser alt i acabar ltim al Giro d'Itlia".

Actualment Poli regenta un bar de vins a la ciutat italiana de Verona.

Enllaos externs.
 Crnica de l'etapa (amb foto);
 Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;
 Palmars al Tour;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66391" title="Clebes" nonfiltered="1277" processed="1264" dbindex="26359">



Clebes, tamb coneguda habitualment amb el nom indonesi de Sulawesi, s una de les grans illes d'Indonsia. Amb 174.600 km, s l'onzena illa ms gran del mn.

Es troba situada entre l'illa de Borneo a l'oest, de la qual la separa l'estret de Macassar; les illes filipines de Sulu i Mindanao al nord, separades per la mar de Clebes; les Moluques a l'est, separades per la mar de les Moluques i la mar de Banda, i les illes Petites de la Sonda al sud (Flores, Timor), separades per la mar de Flores. La lnia de Wallace passa per l'estret de Macassar.

L'illa t una forma molt caracterstica, dominada per quatre grans pennsules. La part central de Clebes s accidentada i muntanyosa, de manera que les pennsules de l'illa tradicionalment no han tingut gaire contacte entre elles, i estan ms ben comunicades per mar que per terra. 

T una poblaci d'uns 16.500.000 habitants (2005). Les ciutats principals sn Macassar, a la costa sud-occidental de l'illa, i Manado, a l'extrem nord.

2.290 km de l'illa estan ocupats pel Parc Nacional de Lore Lindu, amb espcies animals endmiques com certs calaus i civetes. 

Divisi administrativa.
Clebes es divideix en sis provncies: 
Clebes Central (Sulawesi Tengah) ;
Clebes Meridional (Sulawesi Selatan);
Clebes Occidental (Sulawesi Barat) ;
Clebes Septentrional (Sulawesi Utara) ;
Clebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara) ;
Gorontalo ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66395" title="Illes de la Sonda" nonfiltered="1278" processed="1265" dbindex="26360">
Les illes de la Sonda (en indonesi i malai Kepulauan Sunda) sn un arxiplag de la part occidental d'Insulndia, al sud-est d'sia, entre la mar de la Xina Meridional al nord, la mar d'Arafura a l'est, les mars de Sulu, Clebes, les Moluques i Banda al nord-est i est, i l'oce ndic al sud i a l'oest. Tradicionalment es divideixen en dos grups:
 

les illes Grans de la Sonda (Kepulauan Sunda Besar);
Borneo;
Clebes;
Java;
Sumatra;
les illes Petites de la Sonda (Kepulauan Sunda Kecil o Nusa Tenggara);
Bali;
Lombok;
Sumbawa;
Flores;
Sumba;
Sawu;
Timor;
illes Solor;
illes Alor;
illes Barat Daya;
illes Tanimbar;

El territori de les illes pertany majoritriament a Indonsia, excepte l'illa de Borneo, repartida tamb entre els estats de Brunei i Malisia, i la de Timor, dividida entre Indonsia i Timor Oriental.

Els sondanesos.
Els sondanesos sn un grup tnic de la part occidental de l'illa de Java. Sn predominantment de religi musulmana. Parlen una llengua autctona coneguda com a sondans o Basa Sunda.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66402" title="Daira" nonfiltered="1279" processed="1266" dbindex="26361">
La daira (en rab,      ) s una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algria i als territoris controlats per la Repblica Saharaui. s ms petita que la wilaia i ms gran que el barri. 

Els refugiats saharauis de la zona de Tinduf es troben distributs en quatre assentaments denominats wilaies (El Aain, Smara, Auserd i Dajla). Cada wilaia consta de cinc o sis petits nuclis de poblaci formats per tendes de campanya (khaimes) i construccions de fang. Aquests nuclis es denominen daires i, tot com les wilaies, prenen el nom de les ciutats del territori ocupat pel Marroc. Les escoles, hospitals, centres de formaci i de cultura situats en el centre dels campaments sn construccions ms slides. 

Les daires saharauis queden repartides de la segent forma: 

El Aain: Hagunia, Amgala, Daora, Bucra, Edchera i Guelta. 

Smara: Hauza, Ejdairia, Farsia, Mahbes, Bir Lahl i Tifariti. 

Auserd: Ageinit, Zug, Mijec, Bir Guenduz, Gera i Tichla. 

Dakhla: Khraifia, Argub, Mdreiga, Bojador, Glaibat el Fula, Ain Beida i Bir Enzaran.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66405" title="Planets" nonfiltered="1280" processed="1267" dbindex="26362">
Planets s una partida situada a l'est del terme municipal de Xal, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Lmits.

Planets limita al nord amb la partida del Pla de l'Horta, al sud amb la de Benibrai, a l'est el Riuet de Cuta i a l'oest el casc urb de Xal. La carretera de Llber s la fita que separa Planets del Pla de l'Horta, i la carretera de Benissa marca la divisria entre Planets i Benibrai. I s, precisament, el sector de confluncia d'aquestes dues partides un dels ms actius econmicament de Xal, degut a la concentraci d'empreses immobiliries o promotores -9- i de materials de construcci -2-.

Situaci actual.

Planets es troba en la mateixa situaci que la partida vena de Benibrai: ambdues constitueixen l'mbit natural de l'expansi del casc urb. Moltes de les antigues terres de conreu -com s el cas del Pla de les Eres- s'han transformat en solars a mesura que la demanda de sl urb ha anat augmentant a causa del creixement demogrfic de
Xal. La major part de les indstries de Xal s'han installat a l'extrem sud d'aquesta partida, entre les actuals avingudes de Joanot Martorell i de la Generalitat Valenciana. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66408" title="Teresa de Portugal i de Barcelona" nonfiltered="1281" processed="1268" dbindex="26363">
Teresa de Portugal ( Combra 1181 - Lorvo 1250 ), infanta de Portugal i reina consort de Lle (1191-1194).

Orgens familiars.
Filla gran de San I de Portugal i la seva esposa Dola de Barcelona. Per lnia materna era nta del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina d'Arag Peronella d'Arag.

Npcies i descendents.
Es cas el 1191 a Guimaraes amb el rei Alfons IX de Lle. D'aquesta uni tingueren:
 l'infant Ferran de Lle (1192-1214);
 la infanta Sana de Lle (1193-v 1243);
 la infanta Dola de Lle (1194-v 1243);

Anullaci del matrimoni.
Teresa de Portugal tingu tres fills amb Alfons de Lle per la seva uni fou invalidada per decret Papal el 1194 adduint qestions de consanguinitat, ja que ambds eren cosins. 

Aquell mateix any, Teresa retorn a Lorvo, fundant un monestir benedict. Ben aviat per reconvert el monestir en cistercenc i arrib a tenir 300 monges.

El 1230 Alfons de Lle va morir, havent tingut ms fills amb la seva segona esposa Berenguera de Castella. Aquesta segona uni tamb fou anullada per consanguinitat. Llavors esclat un conflicte entre els hereus d'Alfons. Alfons IX de Lle havia llegat el regne de Lle a les seves dues filles Sana de Lle i Dola de Lle, tingudes pel primer matrimoni. Teresa de Portugal, convenuda per Berenguera de Barcelona, va aconseguir la renncia de les seves dues filles als drets sobre la corona de Lle pel Tractat de Terceries. Ambdues infantes de Lle van rebre com a contrapartida una gran quantitat de diners aix com certs privilegis cedint el seus drets al seu germ Ferran III de Castella.

Teresa de Portugal, desprs de la pugna per la successi, va retornar al convent que havia fundat i s'hi reclogu vivint com a monja. Va morir all el 18 de juny de 1250.

Beatificaci.
El 13 de desembre de 1705 Teresa de Portugal fou beatificada pel Papa Climent XI mitjanant la butlla papal Sollicitudo Pastoralis Offici, al costat de la seva germana Sana de Portugal.

La seva festivitat religiosa segons l'esglsia Catlica se celebra el dia 17 de juny.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66409" title="Urraca de Portugal" nonfiltered="1282" processed="1269" dbindex="26364">
Urraca de Portugal ( Combra 1151 - 1188), infanta de Portugal i reina consort de Lle (v 1165-1175).

Orgens familiars.
Filla del primer rei de Portugal Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. Era nta per lnia materna del duc Amadeu III de Savoia.

Npcies i descendents.
Vers el 1165 es cas amb el rei Ferran II de Lle. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Alfons IX de Lle (1171-1230), rei de Lle i casat el 1197 amb Berenguera de Castella;

Urraca fou repudiada per Ferran II i el 1175 aquest matrimoni fou anullat pel Papa Alexandre III.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66494" title="Copa d'frica de Nacions 1978" nonfiltered="1283" processed="1270" dbindex="26365">
El 1978 es disput l'onzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Ghana. Es es retorn al format del 1976. Ghana obtingu el seu tercer campionat derrotant Uganda per 2-0.

 Fase de classificaci .
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1978

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Accra);
 5-3-78: Ghana     2-1 Zmbia    (Afriye 21, Abdul Razak 55; Kapita 8);
 5-3-78: Nigria   4-2 Alt Volta (Chukwu 17, Adekiye 31, Odegbami 44, 82; Hien 50, Koita 52);
 8-3-78: Zmbia    2-0 Alt Volta (P.Phiri 20, B.Phiri 88);
 8-3-78: Nigria   1-1 Ghana     (Odegbami 33; Kluste 76);
 10-3-78: Zmbia   0-0 Nigria;
 10-3-78: Ghana    3-0 Alt Volta (Alhassan 3, 59, Mohammed);
 Classificaci:
  1.Ghana   3  2  1  0   6- 2  5;
  2.Nigria     3  1  2  0   5- 3  4;
  3.Zmbia  3  1  1  1   3- 2  3;
  4.Alt Volta 3  0  0  3   2- 9  0;

 Grup B (Kumasi);
  6-3-78: Marroc    1-1 Tunsia    (Acila 29; Kaabi 63);
  6-3-78: Uganda     3-1 Congo   (Omondi 1, Semwanga 31, Kisitu 81, Mamounoubala 80);
  9-3-78: Tunsia    3-1 Uganda   (Labidi 36, Ben Aziza 38, 83; Musenze 71);
  9-3-78: Marroc    1-0 Congo      (Acila 28);
 11-3-78: Congo  0-0 Tunsia;
 11-3-78: Uganda     3-0 Marroc (Kisitu 13, Nsereko 32, Omondi 36);
 Classificaci:
  1.Uganda  3  2  0  1   7- 4  4;
  2.Tunsia     3  1  2  0   4- 2  4;
  3.Marroc     3  1  1  1   2- 4  3;
  4.Congo   3  0  1  2   1- 4  1;

 Semifinals .
 14-3-78 (Accra): Ghana  1-0 Tunsia  (Abdul Razak 57);
 14-3-78 (Kumasi): Uganda     2-1 Nigria (Nasur 11, Omondi 58; Martin Eyo 54);

 3er i 4rt lloc .
 16-3-78 (Accra): Nigria - Tunsia  (s'atorg un 2-0 desprs que Tunsia abandons al minut 42 amb empat a 1);

 Final .
 16-3-78 (Accra): Ghana  2-0 Uganda (Opoku Afriye 38, 64);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66496" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1978" nonfiltered="1284" processed="1271" dbindex="26366">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1978.

 Marroc classificat com a campi anterior.
 Ghana classificat com a organitzador.     ;

 Ronda preliminar .
 Malawi         1-1 Maurici / Maurici      3-2 Malawi;
   
 Primera ronda .
 Algria   4-1 Kenya / Kenya  2-1 Algria;
 Camerun   2-0 Congo / Congo   4-0 Camerun;
 Egipte    2-2 Tunsia / Tunsia  3-2 Egipte;
 Guinea    3-0 Lbia / Lbia      0-2 Guinea;
 Mali      classificat per abandonament de Nger;
 Maurici   2-3 Etipia / Etipia  1-0 Maurici;
 Senegal   2-1 Togo / Togo        0-1 Senegal;
 Sierra Leone 1-1 Nigria / Nigria  2-0 Sierra Leone;
 Uganda    classificat per abandonament de Tanznia;
 Alt Volta 0-1 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori   4-1 Alt Volta;
 Zmbia    classificat per abandonament de Sudan;
 Gabon     exempt;

 Segona ronda .
 Algria        2-0 Zmbia / Zmbia         2-0 Algria (Zmbia classificat per penals);
 Congo          3-2 Gabon / Gabon          3-3 Congo (Congo classificat);
 Costa d'Ivori   -  Mali (Ambds clubs foren desqualificats, Alt Volta, perdedor enfront Costa d'Ivori, classificat);
 Etipia       0-0 Uganda / Uganda         2-1 Etipia (Uganda classificat);
 Senegal        3-1 Nigria / Nigria        3-0 Senegal (Nigria classificat);
 Tunsia        3-0 Guinea / Guinea         3-2 Tunsia (Tunsia classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66529" title="San II de Portugal" nonfiltered="1285" processed="1272" dbindex="26367">

San II de Portugal el Capel o el Piads, ( Combra 1207 - Toledo 1248 ), rei de Portugal (1223-1247).

 Orgens familiars .
Fill primer del rei Alfons II de Portugal i la seva esposa Urraca de Castella, nasqu a la cort portuguesa el 8 de setembre de 1207. 

Era nt per lnia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra, filla a la seva vegada del rei Enric II d'Anglaterra.

 Ascens al tron .
En l'poca en la qual va ascendir al tron, Portugal es trobava enmig d'un conflicte diplomtic amb la Santa Seu. El seu pare, Alfons II, havia estat excomunicat pel Papa Honori III pels seus intents de reduir el poder de l'esglsia en el pas. San II va signar un tractat de 10 punts amb el Papa, per el rei va prestar poca atenci al seu compliment. La seva prioritat va ser la Reconquesta de la part sud de la Pennsula Ibrica als musulmans. A partir de 1236, San II va conquerir diverses ciutats a l'Algarve i l'Alentejo, assegurant la posici portuguesa en la zona. 

El nou rei va ser un bon militar per no va demostrar les mateixes capacitats en l'administraci. Amb la seva atenci centrada en els assumptes militars, es van facilitar les disputes internes. La noblesa estava descontenta amb la conducta del rei i va iniciar una conspiraci en contra seu. A ms, la classe mitjana dels mercaders s'enfrontava amb freqncia al clergat sense que el rei intervingus. Aix fou com l'arquebisbe de Porto va realitzar una queixa formal al Papa, explicant-li la situaci. Grcies al poder de l'esglsia al segle XIII, el Papa va influir en els portuguesos perqu escollissin un nou rei perqu substitus al que va denominar "heretge". 

L'any 1246, un grup de nobles va convidar al germ de San, l'infant Alfons, que en aquells moments residia a Frana amb el ttol de duc de Borgonya, a prendre el tron. Alfons va abdicar de les seves possessions franceses i es va dirigir a Portugal. San II va ser apartat del tron el 1247 i va fugir a l'exili a la ciutat de Toledo, ciutat on va morir el 4 de gener de 1248.

 Npcies i descendents .
San II es va casar vers el 1245 amb una dama castellana, Menca Lpez de Haro, vdua d'Alvaro Prez de Castro, i filla del senyor de Biscaia Llop Daz II de Haro i Urraca Alfons, una filla illegtima del rei Alfons IX de Lle. D'aquesta uni per no tingueren fills.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66530" title="Partit Radical d'Esquerra" nonfiltered="1286" processed="1273" dbindex="26368">

El Partit Radical d'Esquerra (Parti Radical de Gauche - PRG en francs) s un partit poltic francs d'esquerres, hereu d'un dels ms vells partits francesos, el Partit Republic Radical i Radical Socialista, fundat l'any 1901.

Histria.
El Partit Radical d'Esquerra s'escind del Partit Republic Radical i Radical Socialista, l'any 1972, perqu els seus promotors volien donar suport a la candidatura nica de l'esquerra, encapalada per Franois Mitterrand, per a les eleccions presidencials de 1974. Anteriorment, l'any 1971, els integrants del PRG havien constitut una corrent, dins el Partit Republic Radical i Radical Socialista, anomenada Grup d'estudis i d'Acci Radical Socialista. L'any 1972, van canviar el seu nom pel de Moviment de l'Esquerra Radical Socialista. L'any segent, desprs de l'escissi, van passar a anomenar-se Moviment dels Radicals d'Esquerra (MRG). 

Amb posterioritat, per motius judicials que l'han oposat a l'altre moviment sorgit del mateix partit, el Partit Radical (anomenat valoisien), el PRG ha hagut de canviar diverses vegades de denominaci. No va ser fins l'any 1998 que el PRG prengu la seva denominaci actual. 

L'increment de popularitat entre l'electorat francs viscut pel Partit Socialista (PS) als anys setanta ha contribut al procs de prdua de suport popular patit pel PRG. Aix, desprs dels mals resultats obtinguts per la candidatura de Michel Crpeau a les eleccions presidencials de 1981, amb noms un 2,09% dels vots, caldr esperar fins a les eleccions de 2002 perqu el PRG presenti un candidat propi a la primera volta de les presidencials.

El millor resultat electoral del PRG de les ltimes dcades va ser l'obtingut a les eleccions europees de 1994. En aquests comicis, la llista Energie radicale, encapalada pel lder del PRG Bernard Tapie, va aconseguir el 12,03% dels vots. Gaireb el mateix resultat obtingut pel PS, que immers en una greu crisi, noms va ser capa de recollir el 14,49% dels vots emesos. Aquests bons resultats per als radicals no van tenir per continuaci, en bona part com a conseqncia dels processos judicials de Bernard Tapie. 

Mancat de personalitats conegudes ms enll del sud-oest de Frana, on encara s fora present, el PRG va escollir com a candidata per a les eleccions presidencials de 2002 a una independent, la diputada de la Guaiana Francesa Christiane Taubira. El seu resultat electoral no va diferir gaire de l'obtingut l'any 1981, amb noms 660.447 vots, el que representa el 2,32% dels vots emesos. Amb posterioritat, Christiane Taubira s'ha incorporat al PRG en qualitat de vicepresidenta.

Presidents del Partit Radical d'Esquerra.
 Robert Frabre (1972-1978);
 Michel Crpeau (1978-1981);
 Roger-Grard Schwartzenberg (1981-1983);
 Jean-Michel Baylet (1983-1985) ;
 Franois Doubin (1985-1988);
 Yvon Collin (1988-1989) ;
 mile Zuccarelli (1989-1992);
 Jean-Franois Hory (1992-1996) ;
 Jean-Michel Baylet (des de 1996);

Situaci actual.
Actualment, el PRG compta amb vuit escons a l'Assemblea Nacional i amb sis al Senat. Dels vuit diputats, sis s'han incorporat al Grup Socialista en qualitat dapparents, mentre que els dos diputats restants han preferit mantenir-se com a no-inscrits a cap grup parlamentari. El PS i el PRG viuen una relativa simbiosi, fins al punt d'haver constitut una associaci de finanament pblic comuna. Cal destacar tamb que ambds partits eviten, generalment, presentar candidats concurrents a la primera volta de les eleccions legislatives. 

Al contrari del que succeeix a l'Assemblea Nacional, els senadors del PRG no s'han incorporat al Grup Socialista sin que formen part del grup Rassemblement dmocratique et social europen, juntament amb el Partit Radical valoisien i altres senadors, tant d'esquerres com de dretes. 

A nivell departamental, cal esmentar que el PRG ocupa la presidncia de tres consells generals. Es tracta dels departaments dels Alts Pirineus i de Tarn i Garona (Migdia-Pirineus), i del departament de l'Alta Crsega, a l'illa de Crsega. El PRG ocupa la presidncia d'aquests tres departaments grcies al suport rebut per part dels altres partits poltics d'esquerra presents als consells generals, ja que en cap de les tres assemblees disposa de la majoria absoluta. s ms, al Consell General dels Alts Pirineus el partit amb ms escons s el Partit Socialista, que tot i aquesta majoria va preferir donar suport al candidat sortint del PRG, el senador Franois Fortassin.

Enllaos externs.
 Partit Radical d'Esquerra ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66531" title="Copa d'frica de Nacions 1980" nonfiltered="1287" processed="1274" dbindex="26369">
El 1980 es disput la dotzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Nigria. Es mantingu el format de l'edici anterior. Nigria fou el campi al derrotar Algria per 3-0.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1980;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Lagos);
 8-3-80: Nigria    3-1 Tanznia  (Lawal 11, Onyedika 35, Odegbami 85; Mkambi 54);
 8-3-80: Egipte  2-1 Costa d'Ivori (Hammam 8, Mokhtar 20; Ani Gome 7);
 12-3-80: Egipte  2-1 Tanznia   (Chehata 32, Nour 38; Wazir 86);
 12-3-80: Nigria    0-0 Costa d'Ivori;
 15-3-80: Costa d'Ivori    1-1 Tanznia (Kobenan 7; Wazir 59);
 15-3-80: Nigria    1-0 Egipte (Isima 15);
 Classificaci:
  1.Nigria     3  2  1  0   4- 1  5;
  2.Egipte   3  2  0  1   4- 3  4;
  3.Costa d'Ivori 3  0  2  1   2- 3  2;
  4.Tanznia    3  0  1  2   3- 6  1;

 Grup B (Ibadan);
  9-3-80: Ghana  0-0 Algria   ;
  9-3-80: Marroc    1-1 Guinea    (Tahir Mustapha 7; Moussa Camara 8);
 13-3-80: Algria    1-0 Marroc   (Belloumi 90);
 13-3-80: Ghana  1-0 Guinea    (Kluse 69);
 16-3-80: Algria    3-2 Guinea (Bensaoula 12, 49, Benmiloudi 37; Diawara 82, Bangoura 90);
 16-3-80: Marroc    1-0 Ghana (Labied 44);
 Classificaci:
  1.Algria    3  2  1  0   4- 2  5;
  2.Marroc     3  1  1  1   2- 2  3;
  3.Ghana   3  1  1  1   1- 1  3;
  4.Guinea  3  0  1  2   3- 5  1;

 Semifinals .
 19-3-80 (Lagos): Nigria    1-0 Marroc (Owolabi 9);
 19-3-80 (Ibadan): Algria    2-2 Egipte (Assad (pen) 55, Benmiloudi 62; El Khatib 32, El Sayed 47) (Prrroga i Algria classificat per penals (4-2));

 3er i 4rt lloc .
 21-3-80 (Lagos): Marroc    2-0 Egipte (Labied 9, 78);

 Final .
 22-3-80 (Lagos) : Nigria    3-0 Algria (Segun Odegbami 2, 42, Muda Lawal 50);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66532" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1980" nonfiltered="1288" processed="1275" dbindex="26370">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1980.

 Ghana classificat com a campi anterior.
 Nigria classificat com a organitzador.   ;

 Ronda preliminar .
 Benn  classificat per abandonament de  Nger;
 Madagascar 2-1 Malawi / Malawi     5-1 Madagascar;
 Maurici  0-1 Lesotho / Lesotho    1-2 Maurici;

 Primera ronda .
 Algria    classificat per abandonament de  Burundi;
 Benn  1-0 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    4-1 Benn;
 Congo  4-2 Zaire / Zaire  4-1 Congo;
 Egipte  classificat per abandonament de  Somlia;
 Guinea     3-0 Camerun / Camerun   3-0 Guinea (Guinea classificat per penals);
 Kenya  classificat per abandonament de  Tunsia;
 Lbia  2-1 Etipia / Etipia   1-1 Lbia;
 Malawi     0-2 Zmbia / Zmbia     2-0 Malawi;
 Mauritnia 2-2 Marroc / Marroc    4-1 Mauritnia;
 Maurici  3-2 Tanznia / Tanznia   4-0 Maurici;
 Sudan  classificat per abandonament d'Uganda;
 Togo   2-0 Gmbia / Gmbia     1-0 Togo;

 Segona ronda .
 Algria    3-1 Lbia / Lbia  1-0 Algria (Algria classificat);
 Kenya  3-1 Egipte / Egipte  3-0 Kenya (Egipte classificat);
 Marroc    7-0 Togo / Togo   2-1 Marroc (Marroc classificat);
 Sudan  2-0 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    4-0 Sudan (Costa d'Ivori classificat);
 Tanznia   1-0 Zmbia / Zmbia     1-1 Tanznia (Tanznia classificat);
 Zaire  3-2 Guinea / Guinea     3-1 Zaire (Guinea classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66533" title="Copa d'frica de Nacions 1982" nonfiltered="1289" processed="1276" dbindex="26371">
El 1982 es disput la tretzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Lbia. Es mantingu el format de l'edici anterior. Ghana fou el campi al derrotar Lbia des del punt de penal (7-6) desprs d'empatar a 1 al final del partit.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1982;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Trpoli);
 5-3-82: Lbia  2-2 Ghana   (Ferjani (Garana?) 58, Isswai 76; Alhassan 28, Opoku N'ti 89);
 5-3-82: Camerun   1-1 Tunsia    (Mbida 50; Gabsi 49);
 9-3-82: Camerun   0-0 Ghana    ;
 9-3-82: Lbia  2-0 Tunsia    (Kamel (p.p.) 42, El Borosi 83);
12-3-82: Ghana  1-0 Tunsia (Essien 28);
12-3-82: Lbia  0-0 Camerun;
 Classificaci:
  1.Lbia   3  1  2  0   4- 2  4;
  2.Ghana   3  1  2  0   3- 2  4;
  3.Camerun    3  0  3  0   1- 1  3;
  4.Tunsia     3  0  1  2   1- 4  1;

 Grup B (Benghazi);
  7-3-82: Nigria    3-0 Etipia   (Keshi 27, 82, Ademola 40);
  7-3-82: Algria    1-0 Zmbia    (Merzekane 85);
 10-3-82: Zmbia     1-0 Etipia   (Munshya 68);
 10-3-82: Algria    2-1 Nigria    (Madjer 45, Assad 65; Isima 44);
 13-3-82: Algria    0-0 Etipia;
 13-3-82: Zmbia     3-0 Nigria (Kaumba 25, Njovu 80, Fregence (p.p.) 81);
 Classificaci:
  1.Algria     3  2  1  0   3- 1  5;
  2.Zmbia  3  2  0  1   4- 1  4;
  3.Nigria     3  1  0  2   4- 5  2;
  4.Etipia    3  0  1  2   0- 4  1;

 Semifinals .
 16-3-82 (Benghazi): Algria   2-3 Ghana (pr) (Zidane 29, Asaad 62; Alhassan 64, 103, Opoku N'ti 90);
 16-3-82 (Trpoli): Lbia  2-1 Zmbia (Beshari 38, 84; Kaumba 29);

 3er i 4rt lloc .
 18-3-82 (Trpoli): Zmbia   2-0 Algria (Kaumba 2, Munshya 25);

 Final .
 19-3-82 (Trpoli): Ghana  1-1 Lbia (Alhassan 35; Beshari 70) (Prrroga i Ghana vencedor per penals 7-6);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66534" title="Museu d'Art Contemporani de Barcelona" nonfiltered="1290" processed="1277" dbindex="26372">


El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut tamb per les seves sigles MACBA, est dedicat bsicament a l'exposici d'obres realitzades durant la segona meitat del segle XX. Es troba en el barri d'El Raval a la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona.

La idea d'establir a la ciutat un museu d'aquestes caracterstiques es deu a l'escriptor i crtic d'art Alexandre Cirici-Pellicer qui, el 1959, va comenar a reunir una collecci d'obres. Cirici va contar amb l'ajuda d'altres afeccionats a l'art que van contribuir en l'ampliaci de la collecci. Van realitzar diverses exposicions itinerants amb obres d'artistes de l'poca. La mostra L'art i la pau, celebrada el 1963 i que tenia un clar contingut antifranquista, va suposar la fi de la idea de Cirici. La collecci fins llavors recopilada es va dipositar a la Biblioteca Museu Vctor Balaguer.

La idea no va ser recuperada fins el 1985. Es va crear un consorci del qu formaven part l' Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i es va decidir situar el nou museu a l'antiga Casa de la Caritat. La idea va quedar novament frenada fins que el 1986, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, va encarregar la construcci d'un nou edifici perqu fos la seu del futur museu. El 1987 es va constituir la Fundaci Museu d'Art Contemporani, de carcter privat, que es va unir al consorci format per les dues administracions pbliques. El MACBA va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995.

La construcci de la que seria la seu del museu es va encarregar a l'arquitecte nord-americ Richard Meier. L'edifici projectat per Meier pretn unir l'art contemporani exposat a l'interior amb les formes histriques dels edificis de la zona. L'entrada al MACBA dna accs a un vestbul de forma cilndrica des del qual s'accedeix, per mitj d'unes rampes, a les diferents galeries en qu es realitzen les exposicions. La utilitzaci del color blanc, complementada per l's de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat. 

 Enllaos externs .
 http://www.macba.es/;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66536" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1982" nonfiltered="1291" processed="1278" dbindex="26373">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1982.

 Nigria classificat com a campi anterior. ;
 Lbia classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Angola     1-1 Congo / Congo  0-0 Angola;
 Guinea Equatorial  classificat per abandonament de  Benn;
 Libria    0-0 Gmbia / Gmbia     1-1 Libria;
 Madagascar 0-0 Maurici / Maurici  1-1 Madagascar;
 Malawi     0-1 Zimbabwe / Zimbabwe   1-1 Malawi;
 Mali   2-0 Mauritnia / Mauritnia 2-1 Mali;
 Moambic 6-1 Lesotho / Lesotho    2-1 Moambic;
 Rwanda     classificat per abandonament d'Uganda;
 Senegal    2-0 Sierra Leone / Sierra Leone   1-2 Senegal;
 Alt Volta    classificat per abandonament de  Gabon;

 Primera ronda .
 Algria    5-1 Mali / Mali   3-0 Algria;
 Camerun   4-0 Togo / Togo   2-2 Camerun;
 Etipia   1-0 Rwanda / Rwanda     1-0 Etipia (classificat Etipia per penals);
 Ghana  1-1 Congo / Congo  0-1 Ghana;
 Guinea     classificat per abandonament de  Guinea Equatorial;
 Kenya  3-5 Egipte / Egipte  2-0 Kenya;
 Madagascar classificat per abandonament de  Tanznia;
 Marroc    3-1 Libria / Libria    0-5 Marroc;
 Tunsia    1-0 Senegal / Senegal    0-0 Tunsia;
 Zaire  2-1 Moambic / Moambic 3-3 Zaire;
 Zimbabwe   0-1 Zmbia / Zmbia     2-0 Zimbabwe;

 Segona ronda .
 Algria    7-0 Alt Volta / Alt Volta    1-1 Algria (Algria classificat);
 Camerun   5-1 Madagascar / Madagascar 2-1 Camerun (Camerun classificat) ;
 Ghana  2-2 Zaire / Zaire  1-2 Ghana (Ghana classificat);
 Guinea     2-2 Etipia / Etipia   1-1 Guinea (Etipia classificat);
 Marroc    2-1 Zmbia / Zmbia     2-0 Marroc (Zmbia classificat);
 Tunsia classificat per abandonament d'Egipte;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66538" title="Maria de Mecklenburg-Schwerin (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="1292" processed="1279" dbindex="26374">


Maria de Mecklenburg-Schwerin, gran duquessa de Rssia (Ludwigslust 1854 - Contrxeville (Frana) 1920). Maria es convert en la gran duquessa Vladimir de Rssia desprs del casament amb el gran duc Vladimir de Rssia. La gran duquessa es convert en una de les ms importants colleccionista de joies arribant a acumular una collecci particular impressionant.

Filla del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss-Kstritz nasqu el 14 de maig de 1854 al Ludwigslust. Essent besnta del rei Frederic III de Prssia i de la mtica prncesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Per una altra branca era descendent directe del tsar Pau I de Rssia que era el seu besavi al ser nta de la gran duquessa Helena de Rssia.

Casada el 28 d'agost de 1874 amb el gran duc Vladimir de Rssia fill del tsar Alexandre II de Rssia tingu cinc fills:

SAI el gran duc Alexandre de Rssia nat a Sant Petersburg el 1875 i mort el 1877 a la mateixa ciutat.

SAI el gran duc Ciril de Rssia nat a Sant Petersburg el 1876 i mort a Neuilly-sur-Seine el 1936. Es cas amb la princesa Victria Melita del Regne Unit. El 1995 fou enterrat a la Catedral de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg.

SAI el gran duc Boris de Rssia nat a Sant Petersburg el 1877 i mort el 1943 a Pars. Es cas morganticament amb Zinaida Sergeevna Rashevskaja a Gnova el 1919.

SAI el gran duc Andreu de Rssia nat a Sant Petersburg el 1879 i mort a Pars el 1956. Es cas amb Maria Krzesinska creada princesa Romanovskaja-Krasinskaja a Cannes el 1921.

SAI la princesa Helena de Rssia nascuda a Tsrskoie Sel el 1882 i morta a Atenes el 1956. Es cas amb el prncep Nicolau de Grcia.

Temuda a la cort de Sant Petersburg pel seu fort carcter estigu tota la vida dominada per importants nfules de grandesa. Colleccionista empedernida de joies moltes de les quals avui en dia sn propietat de la casa reial britnica. 

Pogu escapar de la Revoluci russa de 1917 i aconsegu transportar la seva collecci de joies a travs d'un amic de l'ambaixada britnica a Sant Petersburg. A la seva mort foren repartides entre els seus fills: Ciril es qued totes les perles, Helena els diamants, Boris les esmeraldes i Andreu els safirs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66539" title="Centre de Cultura Contempornia de Barcelona" nonfiltered="1293" processed="1280" dbindex="26375">

El Centre de Cultura Contempornia (tamb conegut per les seves sigles CCCB) s un dels museus ms visitats de la ciutat de Barcelona. Acull exposicions temporals dedicades a diversos estils artstics que van des de la fotografia a l'escultura, passant per la pintura o els frescos.

El CCCB es va inaugurar el 25 de febrer de 1994. Va nixer com una instituci multidisciplinar dedicada a l'estudi de les ciutats i a tot el que d'elles es deriva. Est constitut com un consorci format per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputaci de Barcelona. A ms de les permanents, destaquen les exposicions temporals. El CCCB dedica tamb part del seu espai a la investigaci i a la formaci de nous artistes.

El projecte arquitectnic del CCCB incloa la remodelaci de l'antic convent dels ngels aix com de la Casa de la Caritat.

La reforma s obra dels arquitectes Heliodor Pin i Albert Viaplana. Amb les reformes es pretenia facilitar la circulaci dels visitants. Es va construir un nou edifici, realitzat en cristall, que forma un claustre amb l'antiga Casa de la Caritat. De forma inclinada, reflecteix en les seves parets part del nucli antic de la ciutat. Tamb es va restaurar l'antic edifici, tant en la seva part interior com en l'exterior.

El CCCB ocupa un rea total de 15.000 m dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions. Compta a ms amb un auditori, llibreria, diverses aules i sales amb aplicacions polivalents.

Vegeu tamb.
Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura;

Enllaos externs.
Pgina del CCCB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66542" title="Fundaci Joan Mir" nonfiltered="1294" processed="1281" dbindex="26377">


La Fundaci Joan Mir est situada a la ciutat de Barcelona i possex algunes de les obres ms representatives d'aquest pintor catal. Compt ms de 10.000 peces entre pintures, escultures i tapissos. La collecci es completa amb diversos dibuixos i esbossos.

La idea de crear la fundaci va nixer el 1968 del propi Joan Mir que volia convertir-la en un element que permets conixer les tendncies de l'art contemporani. A ms, volia aix garantir que les seves obres estarien sempre a l'abast del gran pblic. Es va constituir oficialment el 1975;  el seu patronat estava composta per membres triats pel propi Mir. En l'actualitat (2006), diverses administracions pbliques tamb formen part del patronat. Grcies a les donacions de l'artista i a les de particulars, la fundaci es va convertir en una destacada mostra de les obres del pintor.

Va ser inaugurada el 10 de juny de 1975 i es va situar a la muntanya de Montjuc, en un edifici obra de l'arquitecte Josep Llus Sert i Lpez, amic personal del pintor. Sert ho va concebre com un espai obert, amb grans terrasses i patis interiors que permetessin una correcta circulaci dels visitants. L'edifici es va ampliar el 1986 per a donar cabuda a la biblioteca i a l'auditori.

La collecci de la pinacoteca permet realitzar un viatge a travs de la vida artstica de Mir, des dels seus primers esbossos fins als quadres de grans dimensions que caracteritzen l'ltima etapa de la seva vida. L'exposici permanent est organitzada en nou espais diferents, dedicant cadascun d'ells a una part de l'art de Mir. Aix es troben espais dedicats a la cermica, els tapissos, l'escultura o la pintura.

A ms, la fundaci compta amb un espai, que duu el nom de Espai 13, dedicat especialment a promoure l'obra de joves artistes que experimenten amb l'art. Es realitzen tamb exposicions temporals d'obres d'altres pintors. A ms, la fundaci realitza exposicions itinerants per a donar a conixer l'obra de l'artista catal.

Biblioteca-Centre de Documentaci.
La Biblioteca de la Fundaci Joan Mir est dotada d'una important biblioteca que es va constituir amb la donaci que Joan Mir va fer d'una part de la seva biblioteca personal. Aquests documents juntament amb els fons sobre l'artista que la Biblioteca adquireix i recopila des de l'obertura de la Fundaci constitueixen un fons documental essencial per a l'estudi de l'obra de Mir.

La Biblioteca est especialitzada tamb en l'art dels segles XX i XXI. Es tracta d'una documentaci molt mplia sobre pintura, escultura, installacions, dibuix, gravat, disseny, arquitectura, urbanisme, vdeo, fotografia, cinema, art amb nous mitjans, etc. Cal destacar els fons sobre surrealisme, moviment profundament lligat a la trajectria artstica de Joan Mir.

Espectacles infantils.
Des de l any 1977, a l'auditori de la Fundaci Mir, s'hi programa cada any vuit espectacles infantils (d octubre a maig), que es representen els dissabtes i els diumenges i festius. Tamb s'hi fan actuacions especials els dilluns, dimarts i dimecres per a les escoles.


Enllaos externs.
Pgina de la Fundaci;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66543" title="Miguel Indurain Larraya" nonfiltered="1295" processed="1282" dbindex="26378">











Miguel Indurain Larraya ( Villava, Navarra 1964 ) s un ciclista navarrs retirat. Guanyador del Tour de Frana durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995) i del Giro d'Itlia  en dues ocasions (1992 i 1993) s un dels ciclistes ms destacats de la histria.

Biografia.
Nascut el 16 de juliol a la poblaci navarresa de Villava, s corredor professional des del 1984, any en qu va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), desprs d'haver format part de l'equip de la seva poblaci natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar als Jocs Olmpics d'estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victries.

El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de Frana i va ser el lder ms jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc durant quatre jornades.

Durant els primers anys va crrer com a gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clssica Pars-Nia i va obtenir la seva primera victria d'etapa al Tour.

El 1991 va guanyar per primera vegada la classificaci general d'un Tour de Frana en qu tamb va assolir la victria en dues etapes contrarellotge. Anteriorment havia obtingut la segona posici a la Vuelta a Espanya.

El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres grans curses per etapes, el Tour de Frana i el Giro d'Itlia, gesta que va repetir l'any segent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, per va ser derrotat al Giro pel rus Eugeni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rcord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes desprs el sus Tony Rominger la va superar novament.

El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de Frana, el cinqu consecutiu, i el Campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge.

El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta indita en aquell moment, finalitzant la cursa en onzena posici, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any particip en els Jocs Olmpics d'estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or. 

El 2 de gener de 1997 va anunciar pblicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment Indurain ha collaborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Federaci Ciclista Internacional.

 Palmars ms destacat.

 Victries a la Classificaci General del Tour de Frana:
1991;
1992;
1993;
1994;
1995;

 Victries a la Classificaci General del Giro d'Itlia:
1992;
1993;
3r classificat a l'any 1994

 Segon classificat a l'any 1991 de la Vuelta a Espanya;
 Medalla d'Or en la prova contrarrellotge als Jocs olmpics d'Atlanta (1996).

 Campionat del mn de ciclisme:
 Prova de fons en carretera:
 Medalla de plata (1993 i 1995).  ;
 Medalla de bronze (1991).
 Prova contrarellotge: ;
 Medalla d'or (1995).

 Guanyador al Tour del Porvenir a l'any 1986;

 Bicicleta d'or (1992 i 1993) ;

 Rcord del mn de l'hora (53.040 km) el 1994.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 1992;
  Web personal;
  Fundaci Miguel Indurain;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66547" title="Llenges judeoromniques" nonfiltered="1296" processed="1283" dbindex="26379">
Les llenges judeoromniques sn les llenges derivades de les llenges romniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llenges prpies, les quals van passar a formar part del nombrs grup de les llenges jueves.

Caracterstiques.
Es tracta de llenges parlades per jueus i fortament infludes per les llenges romniques. D'origen probablement molt antic, de ben segur que es remunten a l'edat mitjana, i en alguns casos fins i tot a l'poca carolngia.

Una peculiaritat d'aquestes llenges s el fet que, en l'escriptura, usin indistintament l'alfabet llat o l'hebreu.

Llenges.
Judeoaragons.
El judeoaragons es va parlar a l'Arag des de mitjan segle VIII fins a l'expulsi dels jueus el 1492 mitjanant el decret de l'Alhambra, en qu o b es va barrejar amb els diversos dialectes jueus de la Pennsula Ibrica, o b va caure en dess en favor dels aleshores dialectes judeohispnics ms influents parlats a la meitat sud de la Pennsula, especialment als territoris ocupats pels actuals Pas Valenci, Mrcia i Andalusia.

Judeocastell, judeoespanyol o ladino.
El judeocastell, anomenat tamb de moltes altres maneres, com per exemple amb el terme ladino (nom usat especialment a Israel), i amb una gran varietat dialectal, s el descendent modern del castell parlat pels sefardites, provinents de la nombrosa i influent poblaci jueva d'Espanya d'abans de l'expulsi decretada pels Reis Catlics el 1490.

Actualment s la llengua judeoromnica ms present, amb vora 15.000 parlants, dels quals uns 8.000 a Turquia (el 1976), concentrats a les rees d'Istanbul i Esmirna. Per hi ha almenys uns 100.000 parlants bilinges concentrats a Israel, amb vestigis a Grcia (a Tessalnica, a Bulgria (a Sofia) i, fins i tot, al Marroc. De tota manera, es considera una llengua en perill d'extinci, tant per la situaci de bilingisme com perqu la major part dels parlants supera els 40 anys d'edat.

De totes les llenges judeoromniques s l'nica amb una significativa producci bibliogrfica i, fins i tot, compta amb la presncia de programes radiofnics i de premsa peridica, sobretot a Turquia. Tamb hi ha un versi de la .

Cal no confondre aquesta llengua amb el lad, un dels dialectes retoromnics, sense cap lligam amb el ladino o judeocastell.

Judeocatal o catalnic.
El judeocatal, o catalnic, foren els dialectes catalans extingits que parlaren els jueus expulsats de Catalunya, el Pas Valenci i les illes Balears desprs de l'expulsi del 1492 i durant un temps no determinat. No eren homogenis entre ells.

Judeofrancs o tsarftic.
El judeofrancs, o tsarftic, fou la llengua jueva del nord de la Frana actual, els Pasos Baixos i l'Alemanya occidental.

Judeoitali o italqui.
Les variants del judeoitali (de vegades anomenat italqui, terme encunyat per Solomon Birnbaum el 1942) actualment noms les parlen de manera fluda menys de 200 persones. Aquests parlants representen l'ltim reducte de les anteriorment nombroses i extenses variants dels dialectes judeoitalians parlats pels diversos racons d'Itlia, a Corf i al llarg de la costa oriental de l'Adritic i el Jnic.

Judeollat o la az.
Tamb anomenat la az, el judeollat era ms aviat una forma de llat vulgar que no una llengua judeoromnica, i cobria una mplia gamma de varietats geogrfiques i de registres lingstics del llat especfiques de les comunitats jueves de l'Imperi Rom.

Judeoportugus o lusitnic.
El judeoportugus, o lusitnic, s una llengua originada en la poblaci criptojueva de Portugal. Com passa amb les altres llenges jueves, conserva un gran nombre d'arcaismes, mots que ja no es troben en la llengua portuguesa. Actualment noms se'n troben vestigis en la llengua de les comunitats criptojueves del Portugal continental, sobretot al nord, al voltant de Belmonte, i a l'Algarve.

Judeoprovenal o shuadit.
El judeoprovenal, tamb conegut com a shuadit, s una llengua jueva extingida, influenciada per l'occit i que es va desenvolupar no noms a la Provena sin per tot Occitnia en poca medieval. Mostrava uns canvis fontics ben singulars en els prstecs de l'hebreu. 

Evoluci.
Histria i desenvolupament.
El desenvolupament exacte de les llenges judeoromniques no s prou clar. Les dues tesis predominants diuen que totes provenen del judeollat, per una tesi considera que el seu desenvolupament fou parallel i independent respecte a les llenges romniques (tesi de Blodheim), mentre que l'altra sost que no totes deriven del judeollat, sin que algunes haurien tingut un desenvolupament propi o s'haurien format com una koin (tesi de Cassuto). Segons tots els indicis documentals, la tesi de Blodheim sembla rebutjable perqu no hi ha res que faci pensar en un desenvolupament parallel, sin tot el contrari, i va prenent consistncia la de Cassuto arran de l'evoluci de les recerques en aquest camp.

Situaci actual.
El judeollat, el judeofrancs, el judeoprovenal i el judeoaragons actualment sn, tots plegats, llenges mortes. El judeollat ja des de temps antic, el judeofrancs i el judeoaragons s'extingiren a l'edat mitjana, i el judeoprovenal d'en de la mort del seu ltim parlant el 1977.

El judeoportugus i el judeocatal subsisteixen sobretot en forma d'alguns vestigis en els idiomes de les comunitats criptojueves de la Pennsula Ibrica i de les illes Balears.

El judeoitali, que noms fa dues generacions el parlaven un mnim de 5.000 jueus italians, avui dia es redueix a poc ms de 200 persones, la majoria gent gran. 

El judeocastell s la llengua ms activa, parlada pels fills de les comunitats sefardites del Magrib, a l'frica del nord, i de l'Orient Mitj, especialment a Turquia, per unes 100.000 persones, la major part bilinges. Igualment es troba en perill d'extinci ja que els parlants sn gaireb tots gent d'edat avanada. 

Com moltes llenges jueves, el futur de les llenges judeoromniques s incert a causa del predomini de l'hebreu com a mitj de comunicaci entre les comunitats jueves de l'Orient Mitj i pel prestigi creixent de l'angls o de les llenges locals (especialment el turc).

Enllaos externs.
Jewish Languages Project;
Judeoaragons: Revista de Filologa Espaola (Citada com RFH:Hispnica?) 8.136-41 (1946), citada a Current Trends in Linguistics 9.1025 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66548" title="Peggy Sue es va casar" nonfiltered="1297" processed="1284" dbindex="26380">

Peggy Sue es va casar (Peggy Sue Got Married) s una pellcula nord-americana dirigida per Francis Ford Coppola l'any 1986. Fou premiada amb tres nominacions als Oscars, una als Globus d'Or i una als Premis Sant Jordi de Cinema. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

L'any 1985, Peggy Sue s una dona que est a punt de separar-se del seu marit Charlie, qui mant una relaci extramatrimonial. Durant el procs de separaci, Peggy Sue assisteix a la festa de 25 anys de la seva promoci on es retroba amb les amigues d'institut. Tot i els bons records, Peggy Sue es troba molt alterada emocionalment, i quan es escollida Reina de la nit pateix un atac de cor. Quan es desperta es troba de nou a 1960, amb el seu ex-marit essent el seu nuvi, convivint amb els seus pares altament conservadors i amb la possibilitat d'arreglar tot all que l'havia portat a ser infeli el 1985. Per, acostumada a una vida independent als anys 80, l'aclimataci als 60 s ms dura del que qualsevol creuria.

Aleshores es quan intenta trencar amb Charlie, conixer altres persones interessants i visitar familiars ja morts el 1985, com els seus avis. En l'intent, per, se n'adonar que canviar el passat no s tan fcil i que el dest, no s tan fcil de manipular a pesar de jugar amb l'avantatge de 25 anys d'experincia.     

 Repartiment .
Kathleen Turner ....  Peggy Sue Kelcher/Peggy Sue Bodell ;
Nicolas Cage ....  Charlie Bodell ;
Barry Miller ....  Richard Norvik ;
Catherine Hicks ....  Carol Heath ;
Joan Allen ....  Maddy Nagle ;
Kevin J. O'Connor ....  Michael Fitzsimmons ;
Jim Carrey ....  Walter Getz ;
Lisa Jane Persky ....  Delores Dodge ;
Lucinda Jenney ....  Rosalie Testa ;
Wil Shriner ....  Arthur Nagle ;
Barbara Harris ....  Evelyn Kelcher ;
Don Murray ....  Jack Kelcher ;
Sofia Coppola ....  Nancy Kelcher ;
Helen Hunt ....  Beth Bodell ;

 Anecdotari .
 El paper de Peggy Sue va ser ofert a Debra Winger.
 En una escena de 1960 Peggy Sue avisa la seva germana de no menjar M&M de color vermell. Aquests M&M tenien un tinta que s'havia descobert que produa cncer i van ser retirats del mercat. Poc desprs de l'estrena del film, els M&M de color vermell tornarien al mercat per amb tiny qumicament diferent.
 Al cotxe de Charlie, just quan Peggy Sue arriba a 1960, sona la can Tequila. La KFRC de San Francisco va emetre la can en una programaci especial el dia que es rodava l'escena amb el propsit de qu servs per rodar aquesta escena.

Premis.
Nominats.
 scar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor actriu - Kathelen Turner;
 scar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a la millor fotografia;
 scar de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences al millor vesturia;
 Globus d'Or de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor pellcula;
 Globus d'Or de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences a millor actriu - Kathelen Turner;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66553" title="Dijon" nonfiltered="1298" processed="1285" dbindex="26381">


Dijon s una ciutat de Frana, capital del departament de Costa d'Or i de la regi de Borgonya. s situada a la confluncia de l'Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya.

 Economia .
s un centre tradicionalment comercial de productes agrcoles (vins), ms tard s'hi desenvolup la indstria (metallrgica, de maquinria, qumica, alimentria, arts grfiques i construcci).

 Curiositats .
Tamb hi ha un centre d'ensenyament superior: l'Universit de Dijon, fundada el 1722. Tamb s un important nus de comunicacions ferroviries. Els principals monuments sn les esglsies de Saint-Philibert i Saint-tienne, romniques i Notre-Dame (ss XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gtica, amb una cripta del s XI i un campanar del s XIX, i les esglsies de Saint-Jean (s XV), Saint-Michel, gtica amb faana renaixentista, i Sainte-Anne (s XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels ss XIV-XVI, com l'Htel de Chabellan (s XV), el palau de justcia (ss XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (ss XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya. Durant la revoluci comercial del s XI assol una gran importncia a causa de la seva situaci. En temps de Robert el Piads fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital. El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa. La ciutat s coneguda a nivell internacional grcies a la famosa mostassa de Dijon



 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66554" title="Copa d'frica de Nacions 1984" nonfiltered="1299" processed="1286" dbindex="26382">
El 1984 es disput la catorzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Costa d'Ivori. Es mantingu el format de l'edici anterior. Camerun guany el seu primer campionat al derrotar Nigria 3-1 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1984;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Abidjan);
  4-3-84: Costa d'Ivori    3-0 Togo       (Tia Koffi 27, Fofana 62, Goba 75);
  4-3-84: Egipte  1-0 Camerun   (Tahar Abouzid 75);
  7-3-84: Camerun   4-1 Togo   (Djonkep 6, Abega 21, 60, Aoudou 45; Moutairou Rafiou 54);
  7-3-84: Egipte  2-1 Costa d'Ivori    (Abouzid 66, 72; Miezan 53);
 10-3-84: Egipte  0-0 Togo;
 10-3-84: Camerun   2-0 Costa d'Ivori (Milla 42, Djonkep 61);
 Classificaci:
  1.Egipte   3  2  1  0   3- 1  5;
  2.Camerun    3  2  0  1   6- 2  4;
  3.Costa d'Ivori 3  1  0  2   4- 4  2;
  4.Togo    3  0  1  2   1- 7  1;

 Grup B (Bouak);
  5-3-84: Nigria    2-1 Ghana      (Nwosu 13, Ehilegbu 31; Opoku N'ti 19);
  5-3-84: Algria    3-0 Malawi     (Bouiche 29, Belloumi 36, Fergani 38);
  8-3-84: Malawi     2-2 Nigria    (Waya (pen) 7, Msiya 35; Temile 39, 41);
  8-3-84: Algria    2-0 Ghana      (Menad 75, Bensaoula 85);
 11-3-84: Algria    0-0 Nigria;
 11-3-84: Ghana  1-0 Malawi (Seth Amphadu 32);
 Classificaci:
  1.Algria     3  2  1  0   5- 0  5;
  2.Nigria     3  1  2  0   4- 3  4;
  3.Ghana   3  1  0  2   2- 4  2;
  4.Malawi  3  0  1  2   2- 6  1;

 Semifinals .
 14-3-84 (Abidjan): Egipte  2-2 Nigria (Imad Suleiman 25, Abouzid 38; Keshi (pen) 43, Ahli Bala 75) (Prrroga i Nigria classificada per penals);
 14-3-84 (Bouak): Algria    0-0 Camerun  (Prrroga i Camerun classificat per penals);

 3er i 4rt lloc .
 17-3-84 (Abidjan): Algria    3-1 Egipte (Madjer 67, Belloumi 70, Yahi 88; Abdelghani (pen) 74);

 Final .
 18-3-84 (Abidjan): Camerun   3-1 Nigria (Ren N'Djeya 32, Richard Abna 79, Ernest Ebongu 84; Muda Lawal 10);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66555" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1984" nonfiltered="1300" processed="1287" dbindex="26383">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1984.

 Ghana classificat com a campi anterior.
 Costa d'Ivori classificat com a organitzador. ;

 Ronda preliminar .
 Benn  classificat per abandonament de  Libria;
 Gabon  2-2 Angola / Angola     4-0 Gabon       ;
 Malawi     2-0 Zimbabwe / Zimbabwe   0-2 Malawi;
 Mali   3-1 Gmbia / Gmbia     1-0 Mali;
 Maurici  classificat per abandonament de  Lesotho;
 Moambic classificat per abandonament de  Swazilndia;
 Nger  0-0 Senegal / Senegal    1-0 Nger;
 Somlia    0-1 Rwanda;
 Tanznia   1-1 Uganda / Uganda     3-2 Tanznia;
 Togo   3-0 Sierra Leone / Sierra Leone   0-1 Togo;

 Primera ronda .
 Algria    6-2 Benn / Benn  1-1 Algria;
 Congo  2-0 Egipte / Egipte  2-0 Congo classificat per penals);
 Etipia   1-0 Maurici / Maurici  1-0 Etipia (Etipia classificat per penals);
 Guinea     0-1 Togo / Togo   2-0 Guinea;
 Lbia  2-1 Senegal / Senegal    1-0 Lbia;
 Madagascar 1-0 Uganda / Uganda     2-1 Madagascar;
 Malawi     classificat per abandonament de  Zaire;
 Marroc    4-0 Mali / Mali   2-0 Marroc;
 Moambic 3-0 Camerun / Camerun   4-0 Moambic;
 Nigria    2-0 Angola / Angola     1-0 Nigria ;
 Sudan  2-1 Zmbia / Zmbia     0-0 Sudan ;
 Tunsia    5-0 Rwanda / Rwanda     0-1 Tunsia;

 Segona ronda .
 Camerun   5-0 Sudan / Sudan  2-0 Camerun (Camerun classificat);
 Egipte  1-0 Tunsia / Tunsia    0-0 Egipte (Egipte classificat);
 Etipia   2-1 Togo / Togo   3-0 Etipia (Togo classificat);
 Madagascar 0-1 Malawi / Malawi     1-1 Madagascar (Malawi classificat);
 Nigria    0-0 Marroc / Marroc    0-0 Nigria (Nigria classificat per penals);
 Senegal    1-1 Algria / Algria    2-0 Senegal (Algria classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66561" title="Sofia de Grcia (desambiguaci)" nonfiltered="1301" processed="1288" dbindex="26384">


Sofia de Grcia (princesa de Hessen-Kassel i de Hannover) (1914-2001);

Sofia de Grcia (reina d'Espanya) (1938);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66562" title="Ajaccio" nonfiltered="1302" processed="1289" dbindex="26385">


Ajaccio (en cors Aiacciu, nom oficial en francs Ajaccio) s la capital del departament francs de Crsega del Sud, i de la regi de Crsega. s situada al golf d'Ajaccio, obert entre la punta de la Parata i el cap de Muro.

 Demografia .


 Economia .
s un important centre comercial, turstic i administratiu al sud de l'illa. El seu port, vorejat de turons i dominat per la ciutadella construda el 1554, s el principal de l'illa. A l'oest de la ciutat vella s'estenen els barris residencials i turstics. La pesca de sardines i la construcci de barques, juntament amb l'agricultura (oliveres, tabac, castanyers, vinya amb denominaci d'origen AOC Ajaccio) constitueixen les principals activitats de la poblaci. A uns 7 km de la ciutat es troba l'aeroport internacional de Campo dell'Oro.

 Histria .
La ciutat antiga, anomenada Adiacium, situada a uns 1.500 m de l'actual, es troba documentada a partir de l'any 601. Fou vctima d'incursions sarranes als segles IX, X i XI. Pertangu als pisans i als genovesos. El 1724 fou ocupada per Carles d'Anjou. El rei catal Mart I l'Hum hi desembarc per reforar els llaos amb els seus partidaris. La ciutat actual fou bastida pels genovesos el 1492 i la poblaren amb cent famlies lgur. Els francesos l'ocuparen del 1553 al 1559 i en fortificaren el port. Torn al poder dels francesos el 1768 i l'any segent hi va nixer Napole Bonaparte. La ciutat esdevingu capital del departament de Liamone el 1796 i capital de l'illa el 1811, quan aquesta fou reunida en un sol departament. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels italians al novembre del 1942 i reconquerida pels francesos al setembre del 1943.

 Administraci .



Llocs d'inters.
La ciutadella del segle XVI est situada sobre el port al barri vell genovs. Avui s una zona militar i no es pot visitar.
El barri genovs s un conjunt de carrers estrets orientats cap a la ciutadella i el mar. El centre d'Ajaccio s a la plaa Foch on hi ha l'ajuntament.
Ntre Dame de la Misricorde s la catedral d'Ajaccio situada al barri genovs. s d'estil renacentista veneci amb marbres policromats a l'interior.
El museu Bonaparte s a la casa de la famlia Bonaparte, on va nixer Napole. A ms, a l'ajuntament hi ha el museu Napolonien amb pintures i objectes relacionats amb Napole i la seva famlia.
El museu Fesch est situat en un palau construt per l'oncle de Napole que fa ver una important donaci. T la collecci de pintura italiana ms important de Frana desprs del Louvre, a ms d'obres espanyoles, franceses i neerlandeses.
La Parata segueix el litoral del golf d'Ajaccio cap a l'oest, ple de platges de sorra, fins a la punta de la Parata, un cap de roca grantica amb les illes Sanguinries al seu davant. Les illes reben el nom pel color rogenc que tenen a la posta de sol.
Estadi Francois Coty innaugurat el  1910.

 Galeria d'imatges .


Fitxer:Ajaccio_Plage.jpg|Platja
Fitxer:Ajaccio Golfe1JPG.jpg|Golf d'Ajaccio


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66563" title="Copa d'frica de Nacions 1986" nonfiltered="1303" processed="1290" dbindex="26386">
El 1986 es disput la quinzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Egipte. Es mantingu el format de l'edici anterior. Egipte fou el campi al derrotar Camerun des del punt de penal (5-4) desprs d'empatar a 0 al final del partit.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1986;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (El Caire);
 7-3-86: Senegal    1-0 Egipte      (Youm 67);
 7-3-86: Costa d'Ivori  3-0 Moambic  (Abdoulaye Traor 25, 74, Kouassy N'dri 86);
 10-3-86: Senegal    2-0 Moambic     (Pape Fall 28, Bocand 83);
 10-3-86: Egipte  2-0 Costa d'Ivori    (Chawki Gharib 73, Gamal Abdelhamid 83);
 13-3-86: Costa d'Ivori    1-0 Senegal (Abdoulaye Traor 71);
 13-3-86: Egipte  2-0 Moambic (Abouzid 13, 15);
 Classificaci:
  1.Egipte   3  2  0  1   4- 1  4;
  2.Costa d'Ivori 3  2  0  1   4- 2  4;
  3.Senegal     3  2  0  1   3- 1  4;
  4.Moambic  3  0  0  3   0- 7  0;

 Grup B (Alexandria);
  8-3-86: Algria    0-0 Marroc ;
  8-3-86: Camerun   3-2 Zmbia     (Milla 46, Mfd 67, (pen) 82; M.Chabala 65, K.Bwalya (pen) 77);
 11-3-86: Algria    0-0 Zmbia    ;
 11-3-86: Camerun   1-1 Marroc    (Milla 89; Krimau 63);
 14-3-86: Marroc    1-0 Zmbia (Chilengi (p.p.) 18);
 14-3-86: Camerun   3-2 Algria (Kana 66, 70, Milla 72; Madjer 61, Maroc 73);
 Classificaci:
  1.Camerun    3  2  1  0   7- 5  5;
  2.Marroc     3  1  2  0   2- 1  4;
  3.Algria     3  0  2  1   2- 3  2;
  4.Zmbia  3  0  1  2   2- 4  1;

 Semifinals .
 17-3-86 (Alexandria): Camerun   1-0 Costa d'Ivori (Milla 46);
 17-3-86 (El Caire): Egipte  1-0 Marroc (Abouzid 79);

 3er i 4rt lloc .
 20-3-86 (El Caire): Costa d'Ivori    3-2 Marroc (Ben Salah 8, Kassy Kaoudio 38, (pen) 68; Ghiati 44, Sahil 85);

 Final .
 21-3-86 (El Caire): Egipte  0-0 Camerun   (Prrroga i Egipte campi per penals (5-4));

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66564" title="Teodora de Grcia" nonfiltered="1304" processed="1291" dbindex="26387">


Teodora de Grcia (marcgravina de Baden) (1906-1966);

Teodora de Grcia (princesa de Grcia) (1984);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66565" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1986" nonfiltered="1305" processed="1292" dbindex="26388">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1986.

 Camerun classificat com a campi anterior.
 Egipte classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Gmbia     3-2 Sierra Leone / Sierra Leone   2-0 Gmbia;
 Libria    3-1 Mauritnia / Mauritnia 3-0 Libria         ;
 Mali   1-0 Benn / Benn  2-2 Mali;
 Maurici  0-0 Moambic / Moambic 3-0 Maurici;
 Somlia    1-0 Kenya / Kenya  1-0 Somlia (Kenya classificat per penals);
 Tanznia   0-1 Uganda / Uganda     1-3 Tanznia;
 Zaire  2-0 Gabon / Gabon  1-1 Zaire;
 Zimbabwe   3-0 Swazilndia / Swazilndia  1-5 Zimbabwe;

 Primera ronda .
 Algria    4-0 Mauritnia / Mauritnia 1-1 Algria;
 Congo  2-5 Zaire / Zaire  0-0 Congo;
 Costa d'Ivori    6-0 Mali / Mali   1-1 Costa d'Ivori;
 Ghana  1-1 Guinea / Guinea     1-4 Ghana;
 Kenya  classificat per abandonament de Sudan;
 Lbia  2-0 Tunsia / Tunsia    1-0 Lbia;
 Madagascar 0-1 Zimbabwe / Zimbabwe   5-2 Madagascar;
 Malawi     1-1 Moambic / Moambic 1-1 Malawi (Moambic classificat per penals);
 Marroc    classificat per abandonament de  Sierra Leone;
 Nigria    classificat per abandonament de  Tanznia;
 Togo   0-1 Senegal / Senegal    1-1 Togo;
 Zmbia     classificat per abandonament de  Etipia;

 Segona ronda .   
 Costa d'Ivori    2-0 Ghana / Ghana  0-0 Costa d'Ivori (Costa d'Ivori classificat);
 Kenya  0-0 Algria / Algria    3-0 Kenya (Algria classificat);
 Lbia  2-1 Moambic / Moambic 2-1 Lbia (Moambic classificat per penals);
 Marroc    1-0 Zaire / Zaire  0-0 Marroc (Marroc classificat);
 Nigria    0-0 Zmbia / Zmbia     1-0 Nigria (Zmbia classificat);
 Zimbabwe   1-0 Senegal / Senegal    3-0 Zimbabwe (Senegal classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66566" title="Felip de Grcia" nonfiltered="1306" processed="1293" dbindex="26389">


Felip de Grcia (duc d'Edimburg) (1921);

Felip de Grcia (prncep de Grcia) (1986);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66572" title="Beatriu del Regne Unit" nonfiltered="1307" processed="1294" dbindex="26390">


Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg) (1857-1944);

Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera) (1884-1966);

Beatriu del Regne Unit (princesa del Regne Unit) (1988);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66581" title="Alexandra del Regne Unit" nonfiltered="1308" processed="1295" dbindex="26391">


Histria; Alexandra de Dinamarca (1844-1925);
Histria; Alexandra del Regne Unit (princesa de Hohenlohe-Lagenburg) (1878-1942) ;
Histria; Alexandra del Regne Unit (princesa del Regne Unit) (1936);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66582" title="Besanon" nonfiltered="1309" processed="1296" dbindex="26392">

Besanon s una ciutat de Frana, capital del departament de Doubs i de la regi del Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs. 
 Economia .
s un centre industrial (indstria de rellotgeria, de bicicletes, d'autombils i de teixits); tamb s tamb coneguda com a estaci balneria. s nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i t un centre d'ensenyament superior: la Universit de Franche-Comt, fundada l'any 1961. 

 Histria .

Era l'antiga fortalesa dels squans anomenada Vesontio, per Juli Csar la conquer l'any 58 aC, i sota l'Imperi Rom esdevingu la metrpoli dels squans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripci en temps de Traj s'esmenta com Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Csar va marxar contra el rei germnic Ariovist al pas dels squans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat.  La ciutat va proveir de subministraments a Csar, que la va convertir en base contra el rei germnic al que va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). El hivern del 58 al 57 aC Csar el va passar a la ciutat.

Fou destruda varies vegades pels Alamans, els huns i d'altres, per cada vegada fou reconstruda. S'han trobat moltes restes romanes.  A la vora hi ha un pont roma de pedra i un aqeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures. 

Fou conquerida pels burgundis  el 456. El 1032 pass a sser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s XIII). 

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Cond (1674), fou incorporada a Frana per la pau de Nimega (1678). Llus XIV, alhora que li suprim totes les llibertats, la convert en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colnia de rellotgers sussos  afins a les idees revolucionries , que foren l'inici de la indstria rellotgera local. 

 Llocs d'inters .
Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romnica i gtica, el palau renaixentista Granvelle (s XVI), la casa de la ciutat (s XVI), l'edifici de la prefectura (s XVIII), d'estil Llus XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Muse des Beaux-Arts de Besanon cont, a ms d'una secci d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos pasos europeus.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66583" title="Alfred del Regne Unit" nonfiltered="1310" processed="1297" dbindex="26393">


 Alfred del Regne Unit (duc de Saxnia-Coburg Gotha) (1844-1900).

 Alfred del Regne Unit (prncep hereu de Saxnia-Coburg Gotha) (1874-1899).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66590" title="Artur del Regne Unit" nonfiltered="1311" processed="1298" dbindex="26394">


Artur del Regne Unit (duc de Connaught) (1850-1944);

Artur del Regne Unit (comte de MacDuff) (1883-1938);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66591" title="Llemotges" nonfiltered="1312" processed="1299" dbindex="26395">

Llemotges (Limtges/Lemtges en occit, Limoges en francs) s una ciutat de Frana (Occitnia), capital del departament de l'Alta Viena i de la regi del Llemos. Situada a la vora dreta del riu Viena, el nucli antic s emplaat damunt un promontori, al voltant de la catedral.

Els seus habitants s'anomenen limotjauds o lemotjauds en occit i Limougeauds en francs.

 Economia .
T fbriques de teixits, indstria alimentria, del calat, del paper i de material elctric i ferroviari i foneries. 
 Curiositats .
El monument ms important s la catedral, comenada, en romnic, al s XIII i acabada, en gtic flamger, al segle XV. L'antiga abadia de Sant Maral fou un important centre de producci d'esmalts dins la tcnica del champlev, especialment d'arquetes de coure en forma de naus d'esglsia adornades amb figures esmaltades de blau intens o turquesa i vermell. Tingu el seu millor moment als ss XII i XIII, i desaparegu al s XV. Al s XVI fou creada una manufactura reial, on treballaren importants pintors. La descoberta de jaciments de caol (1768) prop de Llemotges permet la seva explotaci per la manufactura de Svres amb vista a la fabricaci de porcellana de pasta dura semblant a la de Meissen. El 1784 fou creada la manufactura de Llemotges, dependent de Svres. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66593" title="Copa d'frica de Nacions 1988" nonfiltered="1313" processed="1300" dbindex="26396">
El 1988 es disput la setzena edici de la Copa d'frica de Futbol a Marroc, que reempla a l'organitzador original que havia d'sser Zmbia. Es mantingu el format de l'edici anterior. Camerun fou el campi al derrotar Nigria a la final per 1-0.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1988;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Casablanca);
 13-3-88: Marroc    1-1 Zaire      (Krimau 43; Lutonadia 88);
 13-3-88: Costa d'Ivori    1-1 Algria    (A.Troar 48; Belloumi 16);
 16-3-88: Costa d'Ivori    1-1 Zaire     (A.Troar 74; Kabongo 37);
 16-3-88: Marroc    1-0 Algria    (Haddaoui 52);
 19-3-88: Algria    1-0 Zaire   (Ferhaoui 36);
 19-3-88: Marroc    0-0 Costa d'Ivori;
 Classificaci:
  1.Marroc         3  1  2  0   2- 1  4;
  2.Algria         3  1  1  1   2- 2  3 (Algria classificat per sorteig);
  2 Costa d'Ivori 3  0  3  0   2- 2  3;
  4.Zaire             3  0  2  1   2- 3  2;

 Grup B (Rabat);
 14-3-88: Camerun   1-0 Egipte      (Milla 5);
 14-3-88: Nigria    3-0 Kenya      (Yekini 6, Edobor 13, Okosieme 33);
 17-3-88: Camerun   1-1 Nigria    (Milla 21; Okwaraji 2);
 17-3-88: Egipte  3-0 Kenya (Abdelhamid 2, 65, Younis 58);
 20-3-88: Camerun   0-0 Kenya;
 20-3-88: Nigria    0-0 Egipte;
 Classificaci:
  1.Nigria     3  1  2  0   4- 1  4;
  2.Camerun    3  1  2  0   2- 1  4;
  3.Egipte   3  1  1  1   3- 1  3;
  4.Kenya   3  0  1  2   0- 6  1;

 Semifinals .
 23-3-88 (Rabat): Nigria    1-1 Algria   (? (p.p.) 36; Maatar 86) (Prrroga i Nigria classificat per penals);
 23-3-88 (Casablanca): Marroc    0-1 Camerun    (Makanaky 78);

 3er i 4rt lloc .
 26-3-88 (Casablanca): Algria    1-1 Marroc  (Belloumi 87; Nader 67) (Prrroga i victria d'Algria per penals);

 Final .
 27-3-88 (Casablanca): Camerun   1-0 Nigria (Emmanuel Kund 55 pen);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66594" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1988" nonfiltered="1314" processed="1301" dbindex="26397">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1988.

 Egipte classificat com a campi anterior.
 Marroc classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Angola  1-0 Gabon / Gabon   1-0 Angola (Angola classificat per penals);
 Repblica Centreafricana 1-2 Congo / Congo  5-1 Repblica Centreafricana;
 Etipia 4-2 Tanznia / Tanznia   classificat per abandonament d'Etipia;
 Guinea  2-1 Gmbia / Gmbia     0-1 Guinea;
 Madagascar classificat per abandonament de  Maurici;
 Rwanda  classificat per abandonament de  Lesotho;
 Sierra Leone   2-1 Libria / Libria    1-1 Sierra Leone;
 Togo    classificat per abandonament de  Guinea Equatorial;
 Tunsia classificat per abandonament de  Mali;
 Uganda  5-0 Somlia / Somlia    0-0 Uganda;

 Primera ronda .
 Algria  1-0 Tunsia / Tunsia    1-1 Algria;
 Camerun  5-1 Uganda / Uganda     3-1 Camerun;
 Costa d'Ivori    2-0 Congo / Congo  1-2 Costa d'Ivori;
 Ghana    1-2 Sierra Leone / Sierra Leone   0-0 Ghana;
 Kenya    2-0 Madagascar / Madagascar 2-1 Kenya;
 Lbia    classificat per abandonament de  Zmbia;
 Malawi   classificat per abandonament de  Rwanda;
 Moambic 1-1 Zimbabwe / Zimbabwe   3-2 Moambic;
 Nigria  2-0 Togo / Togo   1-1 Nigria;
 Senegal  4-0 Guinea / Guinea     0-0 Senegal;
 Sudan    1-0 Tanznia / Tanznia   1-1 Sudan;
 Zaire    3-0 Angola     / Angola     1-0 Zaire;

 Segona ronda .
 Algria  classificat per abandonament de Lbia;
 Camerun   2-0 Sudan / Sudan  1-0 Camerun (Camerun classificat);
 Malawi     1-2 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    2-0 Malawi (Costa d'Ivori classificat);
 Nigria    3-0 Sierra Leone / Sierra Leone   2-0 Nigria (Nigria classificat);
 Senegal    0-0 Zaire / Zaire  0-0 Senegal (Zaire classificat per penals);
 Zimbabwe   1-1 Kenya / Kenya  0-0 Zimbabwe (Kenya classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66595" title="Pont del Diable (Martorell)" nonfiltered="1315" processed="1302" dbindex="26398">

El pont del Diable est situat a Martorell sobre el riu Llobregat. s una reconstrucci realitzada l'any 1963 d'un pont gtic del 1289, sobre una base romana. 



D'origen rom (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre) fou destrut pel riu, que es va endur la pila central, i es va reconstruir amb un sol arc el 1289, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adient per la circulaci rodada, per s per al transport amb bsties de crrega, molt ms emprat a l'edat mitjana.

Fou restaurat el 1768 per l'enginyer militar Juan Martn Cermeo.

El gener de 1939 l'arc central va ser destrut per l'exrcit republic en retirada, i va ser reconstrut el 1963.

Enllaos.
 Structurae: Pont del Diable (Martorell) ;
 Imatges del pont a Pobles de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66597" title="Mosca del vinagre" nonfiltered="1316" processed="1303" dbindex="26399">

La mosca comuna de la fruita, tamb anomenada mosca del vinagre, (Drosophila melanogaster, literalment "amant de la rosada de ventre negre") s un insecte dpter (dues ales), s l'espcie de la mosca de la fruita que s'usa sovint en experimentaci gentica, ats que aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el codi gentic de les mosques de la fruita, i el 50% de les seqncies proteiques de la mosca t anlegs en els mamfers.

Per a propsits d'investigaci, fcilment poden reemplaar els humans. Proliferen rpidament, de manera que moltes generacions poden ser estudiades en un curt temps, i ja es coneix el mapa complet del seu genoma. Va ser adoptada com a animal d'experimentaci gentica per Thomas Hunt Morgan a principis del segle XX. Els seus 165 MB de genoma (1 MB = 1 mili de parells de bases) van ser publicats en mar de l'any 2000 grcies al consorci pblic i la companyia Celera Genomics i contenen vora 13.600 gens.

Biologia i Ecologia.

Malgrat el seu s en laboratoris aquesta mosca es troba freqentment a prop de les persones i pot proliferar preferentment sobre fruita madura o en descomposici inicial, i sobre lquids ensucrats o alcohlics.

Referncies.


Enllaos externs.

Artculo sobre la investigacin de la D. Melanogaster en la Estacin Espacial Internacional;
Berkeley Drosophila Genome Project;
The Drosophila Genomics Resource Center;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66598" title="Marfull" nonfiltered="1317" processed="1304" dbindex="26400">

El marfull (Viburnum tinus) s un arbust mediterrani, tpic de l'alzinar litoral (la forma ms tpica del qual es coneix precisament com a alzinar amb marfull). El seu nom en castell s durillo i en francs laurier-tin.

Caracterstiques.
Aquest arbust, que pertany a la famlia de les caprifolicies, pot arribar superar els tres metres d'alada. T fulles amples, ovades, enteres, perennes, coricies, amb un pecol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pels per la cara de sobre i avellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades (o sigui, d'un mateix punt de la branca surten dues fulles, una a cada costat).

Fa unes flors petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant ramells. La floraci es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si b pot comenar fora abans i acabar fora ms tard. Les branques solen adquirir una tonalitat rogenca. Els fruits sn drupes que maduren al comenament de l'hivern i tenen un color blavs metllic.

Distribuci.
Al nostre pas s molt com a les contrades martimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les mquies que en sn la degradaci, de les que tamb fa part. Tamb s present, per rar, al Pas Valenci i Mallorca, aix com a la resta de Catalunya, excepte dues zones de clima ms extem on no es troba: el Pirineu i a la zona de clima ms continental de la depressi central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). s un arbust tpicament mediterrani, que creix tant als pasos de l'Europa meridional com al nord d'frica i el Prxim Orient. Des de la conca mediterrnia s'ha ests com a planta cultivada a d'altres parts del planeta amb un clima semblant. 

Utilitats.

Fitoterpia.
Els principis actius del marfull sn la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molsties estomacals. Les fulles en infusi tenen propietats antifebrfugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra l'estrenyiment. La tintura de marfull s'est utilitzant darrerament en fitoterpia com un remei contra la depressi.

Apicultura.
Les abelles s'aprecien fora les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mellfer.

Jardineria.
El marfull tamb t utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs ms ombrvols i no necessita un sl excessivament mineralitzat. El marfull tampoc no t fretura de regs abundosos. Desprs de la floraci, cal retallar-li les branques ms gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques ms fines o debilitades conv esporgar-les.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66599" title="Terpia gnica" nonfiltered="1318" processed="1305" dbindex="26401">


La terpia gnica consisteix en la insersi de gens en les cllules i teixits d'un organisme concret per tractar una malaltia, sobretot en el cas d'una malaltia hereditria.

La terpia gnica pretn substituir un allel mutant defectiu per un altre de funcional. Tot i que la tecnologia encara es troba en els seus inicis, de moment ja ha recollit alguns fruits. La terpia antisentit no seria segons la interpretaci estricta de la definici donada una forma de terpia gnica, per s sovint classificada com a una variant.

Rerefons histric .

En els anys vuitanta, els avanos en biologia molecular han perms que els gens puguin ser seqenciats i clonats. Els cientfics, cercant un mtode de produir protenes fcilment, com la insulina per als diabtics deficitaris, van investigar la manera d'introduir els gens humans en l'ADN bacteri. D'aquesta manera, els bacteris modificats produeixen la protena corresponent, que pot ser purificada i injectada en la gent que no la produeix de forma natural.

Els cientfics van prendre la mesura lgica de voler-se saltar el pas de la contnua purificaci de la protena i posterior injecci per introduir els gens directament en cllules humanes, centrant-se en un principi en les malalties causades per una sola mutaci, com la fibrosi qustica, l'hemoflia, la distrfia muscular i l'anmia falciforme. Tanmateix, ha esdevingut molt ms complicat que modificar un simple bacteri, principalment degut als problemes que comporten traslladar grans quantitats d'ADN i que vagi a parar just en el lloc correcte del genoma.

Tipus de terpies gniques.
En teoria s possible transformar tant les cllules somtiques (la majoria de cllules del cos) o germinals (com els espermatozoides, vuls, i les cllules mare precursores). Actualment, la totalitat de la terpia gnica s'ha dirigit a les cllules somtiques, mentre que l'enginyeria de les cllules germinals humanes roman noms com a un projecte de futur altament controvertit. Per a qu el gen introduit sigui transms correctament a la descendncia cal no noms que sigui inserit en la cllula, sin que tamb ha de ser incorporat en el cromosoma per recombinaci gentica.   

La terpia gnica pot ser classificada en dues amples categories: ex vivo (on les cllules es modifiquen a fora del cos del pacient i transplantades de nou) i in vivo (on els gens sn modificats en les cllules, estant aquestes en el cos). Es tendeix a fer la terpia ex vivo en els vectors recombinatoris ja que els vectors tenen una probabilitat de recombinaci molt baixa.

Vectors en la terpia gnica.
Tots els virus ataquen els seus hostatgers i hi introdueixen el seu material gentic com a part del seu cicle replicatiu. Aquest material gentic cont unes instruccions bsiques de com produir ms cpies d'aquests visrus, segrestant la maquinria metablica cellular per a les seves prpies necessitats. La cllula hostatgera dur a terme aquestes instruccions i produir ms cpies del virus, de manera que ms i ms cllules esdevindran infectades. Alguns tipus de virus, insereixen fsicament els seus gens en el genoma de l'hostatger. Aquests podrien incorporar els gens d'aquest virus en els gens de la cllula durant tot el temps que tingui de vida. La gran majoria no hofa, pe si alguns (de fet, s la caracterstica definidora dels retrovirus, la famlia de virus que incloou el VIH que causa la SIDA).

Virus.

Tots els virus ataquen els seus hostatgers i hi introdueixen el seu material gentic en la cllula hoste com a part del seu cicle de replicaci. Aquest material gentic cont instruccions de com produir ms cpies d'aquests virus, segrestant la maquinria de producci cellular per sevir les necessitats del virus. Les cllules infectades es veuran forades a produir mes i ms cpies del virus, amb el que cada cop es veuran infectades ms cllules. Certs tipus de gens normalment insereixen fsicament els seus gens en el genoma de l'hostatger. Aix s'incorporaria els gens d'aquest virus en els de la cllula durant el que li quedi de vida. No hofan per regla general tots els virus per s que n'hi ha que ho fan, essent una caracterstica dels retrovirus, la famlia de virus que inclou el VIH.

Els cientfics creuen que aquest tipus de virus podrien ser potencialment fets servir per coma vehicles per inserir els gens bons en les cllules humanes. Peimerament, un cientfic extrauria els gens que causen la malaltia. Desprs substituiria aquests gens per gens que codifiquessin per la protena necessitada (per exemple insulina en el cas dels diabtics). Aix s'hauria de fer de manera que els gens que permeten al virus inserir el seu genoma en la cllula romanessin intactes. Aix pot ser confs i requeirex d'una elevada recerca i enteniment dels gens del virus de manera que es conegui de forma exacta i precisa la funcionalitat de cada un. Un exemple:

S'alla un virus que replica inserint els seus gens en les cllules de l'hostatger. Aquest virus t dos gens- A i B. El gen A codifica una protena que permet al virus inserir-se en les cllules del genoma. El gen B normalment causa la malaltia amb la que s'associa el virus.  El gen C is el "normal" o "desitjable" que volem en el lloc del gen B. Aix doncs, per enginyeria gentica del virus el gen s substituit, permetent al gen A funcionar correctament, aquest virus podria introduir el "gen bo" en la cllula hostatgera sense causar-li cap malaltia.

Tot aix s clarament una sobresimplificaci, i existeixen numerosos problemes que prevenen contra l's de vectors virals per a la terpia gnica, tals com: problemes en la prevenci d'efectes no desitjats, assegurar-se de qu el virus infectar la cllula correcta en el cos, i assegurar-se de qu el gen inserit no interrompr cap gen vital ja existent en el genoma. Tanmateix, aquest mode bsic d'introducci de egsna actualment es mostra molt prometedor i els cientfics hi estan treballant dur per arreglar qualsevol problema potencial que pugui existir.

Retrovirus.

El material gentic en els retrovirus es troba en forma d'ARN, mentre que el material gentic dels pacients es troba en forma d'ADN. Quan un retrovirus infecta una cllula introdueix el seu ARN conjuntament amb d'altres enzims com la retrotranscriptasa que produeix una cpia d'ADN a partir de la seva molcula d'ARN. Desprs d'aix,el genoma viral ha de ser integrat en algun cromosoma del nucli cellular. L'enzim encarregat de fer-ho s la integrasa. 

Un cop que el material gentic del virus s incorporat i ha esdevingut part del material gentic de la cllula infectada es pot dir que aquesta ha estat modificada amb un nou gen. Tots els descendents resultants de la divisi cellular contindran els gens nous. 

Un dels riscs que comporta la terpia gnica emprant retrovirus s que l'enzim integrasa pot inserir el material gentic del virus en una posici arbitrria en el genoma de la cllula. Si es dna el cas que el material gentic s'insereix al mig d'un dels gens originals de la cllula aquest gen ser segurament interromput. Si el gen s un controlador de la divisi cellular (com ara el p53) pot desenvolupar-se una divisi cellular descontrolada que comportar l'aparici de cncer. Aquest problema s'ha intentat corretgir recentment fent servir nucleases dits de zinc per a dirigir el lloc d'integraci cap a seqncies especfiques d'ADN .

La terpia gnica ha provat de tractar la immunodeficincia combinada severa aconseguint resultats positius fins que es va veure que tres d'onze pacients tractats a Frana varen desenvolupar la leucmia. A Anglaterra se n'ha tractat deu ms aconseguint igual d'xit en la reconstrucci del sistema immunolgic. La terpia gnica que intenta reparar la deficincia de l'enzim adenosina desaminasa continua amb relatiu xit als EUA, Itlia i el Jap.

Adenovirus.

Els adenovirus sn un tipus de virus que duen el material gentic en forma d'ADN bicatenari. Causen infeccions respiratries (especialment el refredat com), intestinals, i oculars en humans. Quan parasiten la cllula hi introdueixen una molcula d'ADN que no s incorporat en l'ADN cromosmic. La molcula queda lliure en el nucli amb la informaci gentica necessria per a ser transcrita com qualsevol altre gen endogen. L'nica diferncia s que aquests gens de ms no seran replicats quan la cllula vagi a dividir-se de manera que les seves descendents no tindran el gen extra. Aix significa que el tractament amb adenovirus requerir d'una readministraci en una poblaci creixent de cllules. D'altra banda, la incapacitat d'integraci d'aquest virus evitar que es comporti com a un agent carcinognic com amb el cas dels retrovirus. L's d'aquest vector ha aixecat esperances de cara al tractament del cncer. De fet, el primer producte de terpia gnica en haver rebut permisos s un adenovirus per al tractament del cncer.

Virus adenoassociats.

Els virus adenoassociats (VAA), de la famlia dels parvovirus, sn petits virus d'ADN monocatenari. Aquests virus poden inserir el material gentic a un lloc especfic del cromosoma 19. Hi ha alguns pocs desavantatges amb l's dels VAA, principalment amb la petita quantitat de material gentic que s capa de transportar  i la dificultat de produir-lo. Aquest tipus de virus s emprat, tanmateix, per qu no s patogen (la gent n's portadora sense ser-ne conscient). En contrast amb els adenovirus, la majoria de gent tractada amb VAA no desenvolupar resposta immunolgica que elimini els virus i les cllules que han estat tractades amb xit amb aquests. Diversos virus amb VAA estan en procediment o preparaci, principalment provant de tractar les malalties musculars i oculars, les dues dianes per les que els virus mostra ms afinitat. Tanmateix tamb s'han desenvolupat tractaments en qu els VAA es fan servir com a vectors cerebrals. Aix s possible per qu VAA poden infectar cllules que no estiguin en divisi com ara neurones i ser expressat durant llargs terminis de temps.

De moment, per, en les investigacions recents les cllules humanes implicades han estat destrudes pel sistema immunolgic. Sembla ser que aquesta reacci es dna contra una part de la cpsida del serotip 2 del virus. Altres estudis han demostrat que l'organisme reaccions de manera semblant contra els VAA de serotip 8.

Mtodes no virals.
Els mtodes no virals presenten certes avantatges respecte els mtodes virals, destacant la producci a gran escala i la baixa reposta immunolgica. Anteriorment s'havien desestimat els vectors no vrics degut a les baixes taxes de transfecci i expressi gentica, tanmateix els progresos realitzats en el camp ha fet que s'arribi a taxes comparables amb les dels virus.

ADn nu.

s el mtode ms simple de transfecci no viral. S'han dut a terme assajos clnics consistents en injectar plasmidis d'ADN nu intramuscularment amb certs resultats limitats i una expressi molt ms baixa comparada amb altres mtodes de transfecci. A ms dels assajos amb plasmidis, s'han dut a terme alguns amb ADN nu provinent de la PCR amb semblant xit per que tanmateix no es pot comparar al dels altres mtides ms eficients per a transfectar l'ADN nu com l'electroporaci i la biollstica, tcnica amb la que es disara a les cllules prtcules d'or impregnades d'ADN.

Oligodesoxinucletids.

L's dels oligodesoxinucltids sinttics en la terpia gnica t com a finalitat la inactivaci de gens implicats en el desenvolupament d'una malaltia. Hi ha diversos mtodes que aconsegueixen aquesta fita. Una d'elles s l'ARN antisentit especfic per impedir la transcripci del gen. Altres empren molcules petites d'ARN anomenades ribozims per hidrolitzar seqncis niques i especfiques d'ARNm del gen perjudicial impedint-ne la traducci.

Lipoplexos i poliplexos.

Per a millorar el transport de l'ADN a les cllules l'ADN ha de ser protegit de l'entorn que el pugui malmetre i que en faciliti l'entrada a la cllula. Per a aquesta fita les noves molcules lipoplexes i poliplexes, han estat creades per protegir l'ADN de la degradaci durant el procs de transport.

El plasmidi d'ADN por ser recobert amb lpids en una estructura organitzada com una micella o un liposoma. Quan l'estructura organitzada s'acomplexa amb l'ADN llavors s'anomena lipoplex. Hi ha tres tipus de lipoplexos, aninic (carregat negativament), neutral o catinic (carregat positivament). Inicialment es varen fer servir lpids neutrals i aninics per a la construcci de lipoplexos per a vectors sinttics. Tanmateix, malgrat haver-hi una toxicitat molt menuda associada, sn compatibles amb els fluids corporals i hi havia la possibilitat d'adaptar-los per ser especfics de teixit, la qual cosa s complicada i el temps que hagus consumit tanta atenci es fa enfocar cap a les versions catiniques.

Els lpids catinics, degut a la seva crrega positiva, s'acomplexen de forma natural amb l'ADN que en ser un cid s de natura negativa. Com a resultat de la seva crrega tamb interaccionen amb la membrana cellular, es dna l'endocitosi del lipoplex i l'ADN entra al citoplasma. Els lpids catinics tamb protegeixen contra la degradaci de l'ADN per part de la cllula.

L's ms com de lipoplexos s'ha donat en la transferncia gentica a cllules cancergenes, on els gens substituts han activat els gens supressors de tumors de la cllula i disminut l'activitat dels oncogens. Els estudis recents han demostrat que els lipoplexos sn tils en la transfecci de cllules epitelials respiratries, de manera que es poden fer servir per al tractament de malalties respiratries gentiques com la fibrosi cstica.

Els complexes de polmers amb l'ADN s'anomenen poliplexes. La majoria de poliplexes consisteixen en polmers catinics i la seva producci es troba regulada per interaccions iniques. Una gran diferncia entre el mtode d'acci de poliplexes i el de lipoplexos s que els poliplexes no poden alliberar l'ADN que traginen en el citoplasma, per tant, per a aquesta fi, la cotransfecci amb agents ltics d'endosoma (per llisar l'endosoma que s fet durant l'endocitosi, el procs pel que el poliplexe entra a la cllula) pot ocrrer com amb els adenovirus inactivats. Tanmateix aquest no s sempre el cas, hi ha polmers com la polietilanimina que tenen el seu propi mtode de disrupci de l'endosoma.

Mtodes hbrids.

Degut a qu tots els mtodes de transferncia de gens tenen defectes, s'han desenvolupat alguns mtodes hbrids que combinen dues o ms tcniques. Per exemple virosomes: que combinen liposomes amb virus de la grip o VIH inactivats. Ha demostrat tenir ms eficincia en la transferncia de cllules epitelials respiratries que els mtodes basats nicament en liposomes o virus. Altres mtodes fan s d'altres vectors amb lpids catinics o hibriditzant virus.

Desenvolupaments recents en terpia gnica.

Cientfics del National Institutes of Health (Bethesda, MD) han tractat amb xit un melanoma metasttic en dos pacients, fent servir les cllules T citotxiques genticament modificades per atacar a les cllules tumorals.  Aquest estudi constitueix la primera demostraci de qu la terpia gnica pot ser efica per a combatre el cncer.

El mar del 2006 un grup internacional de cientfics anunciaren l's amb xit de la terpia gnica per tractar dos pacients adults per a una malaltia que afectava les cllules mieloides. L'estudi publicat al Nature Medicine, es creu que s el primer que mostra que la terpia gnica pot curar malalties del sistema mieloide 

En la Universitat de California, Los Angeles, els investigadors han aconseguit fer entrar gens en el cervell grcies al polietiel glicol (PEG). La transferncia al cervell s una fita important ja que els virus sn massa grossos per travessar la barrerra hemotoenceflica. Aquest mtode t potencial per al tractament del Parkinson.

L'ARN d'interferncia o silenciament gentic pot ser una nova via de tractament de la malaltia de Huntington. Fragments petits d'ARN bicatenari (siRNA) sn emprats per les cllules per degradar l'ARN d'una seqncia particular. Si un siRNA est dissenyat per complementar l'ARN copiat d'un gen defectus, llavors el producte anormal d'aquest gen no ser produt Gene therapy may switch off Huntington's al NewScientist.com (13 de maig del 2003).

S'ha aconseguit aproximacions a les reparacions de l'ARN derivat de gens defectuosos. Es creu que la tcnica t potencial per a tractar la thalassmia, la fibrosi cstica, i alguns cncers. Vegeu Subtle gene therapy tackles blood disorder al NewScientist.com (11 d'octubre del 2002).

La terpia gnica per al tractament de nens amb X-SCID (immunodeficincia severa combinada) o els "nens bombolles" ha estat aturada a Frana a ra del desenvolupament de leucmia en pacients tractats. Vegeu Miracle' gene therapy trial halted al NewScientist.com (3 d'octubre del 2002).

Investigadors de Case Western Reserve University i Copernicus Therapeutics han estat capaos de crear liposomes minsculs de 25 nanmetres capaos de traginar ADN teraputic a travs del porus de la membrana nuclear. Vegeu DNA nanoballs boost gene therapy al NewScientist.com (12 de maig del 2002). 

L'anmia faciforme ha estat tractada amb xit en ratol. Vegeu Murine Gene Therapy Corrects Symptoms of Sickle Cell Disease del 18 de mar de 2002, article del The Scientist.

 Problemes i tica .

La barrera de Weismannr es fonamental en el pensament actual per a la seguretat de la terpia gnica. Una de ben feta hauria de no poder modificar la crrega gentica de les cllules germinals. L'eugensia mitjanant la modificaci directa del material genric -a difernciad e la selecci del ja existent-, est prohibida a la Uni Europea aix com a molts d'altres llocs i la seva perillositat i els seus efectes fan que hagin de ser motiu d'estudi separat.

Alguns dels problemes de la terpia gnica inclouen:
Natura de vida curta de la terpia gnica - abans que la terpia gnica esdevingui una cura permanent en qualsevol condici, l'ADN teraputic introdut en les cllules ha de romandre funcional i estable durant llargs terminis en les cllules. Els problemes relacionats amb la integraci de l'ADN en el genoma i la natura d'elevat grau de divisi de moltes cllules provoca que hi hagi grans dificultats per assolir beneficis a llargs terminis. Els pacients han de recrrer a mltiples rondes de terpia gnica.
Resposta immune - cada cop que un objecte estrany s introduit en els teixits humans s'ha de sodmetre a la pressi del sistema immune que molt probablement l'atacar. El risc d'estimular el sistema immune s un risc potencial que pot fer que disminueixi l'efectivitat del tractament. Podria fer impossible tornar a aplicar un mateix tractament a un pacient i en faria davallar l'eficincia dels primers de mode creixent.
Problemes amb els vectors virals - els virus, com a vectors d'un munt d'estudis de terpia gnica comporten una srie de problemes potencials per al pacient --toxicitat, respostes immune i inflamatria, i dificultats de control. A ms, hi ha el perill de qu un vector mal dissenyat, un cop dins el pacient, pugui recobrar la seva capacitat infectiva.
Desordres multignics - els millors desordres candidats per a la terpia gnica sn aquells que tenen el seu origen en una sola alteraci puntual del genoma. La realitat s per que la majoria de malalties comunes tenen orgens gentics multifactorials, com les malalties de cor, alta pressi sangunia, la malaltia d'Alzheimer, artritis, o la diabetis. Els desordres multignics i multifactorials com aquests podrien ser molt ms difcils de tractar efectivament fent servir la terpia gnica. Malgrat aix, es dna el cas que com que sn malalties amb grans perspectives de negoci per part de les empreses s'hi est investigant molt.
Inducci de tumor - si l'ADN s'integra en el lloc incorrecte del genoma, per exemple en un gen supressor de tumor pot induir un tumor.

En la cultura popular .

La terpia gnica juga un paper principal en la sria de ficci Stargate Atlantis, on cert tipus de tecnologia noms pot ser emprada si es t cert gen que s donat als membres de l'equip a travs de la terpia gnica. Tamb juga un paper important en l'argument de la pellcula Die Another Day d'en  James Bond.

La terpia gnica t un paper crucial en el videojoc Metal Gear Solid, on ha estat emprat per realar les capacitats de combat dels soldats enemics.

Publicacions.

Molecular Therapy ;
Human Gene Therapy ;

Enllaos externs.

 Gene Therapy: Molecular Bandage? University of Utah's Genetic Science Learning Center ;
Latest Advances In Gene Research ;
 The American Society of Gene Therapy ;
 The European Society of Gene Therapy ;
 2003 news relating to gene therapy  ;
 Grup de recerca de Cambridge, treballant en la terpia gnica ;
 Council for Responsible Genetics ;

Referncies.

 

 

 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66601" title="Pintura gtica internacional" nonfiltered="1319" processed="1306" dbindex="26402">

El gtic internacional s un subconjunt de l'art gtic desenvolupat a Borgonya, Bohmia i al nord d Itlia a finals del segle XIV i finals del segle XV. Durant aquest perode artistes i manuals tcnics van viatjar al voltant del continent creant un estil com entre la reialesa i la noblesa que replantejava el concepte d'art "for". Les influncies principals van ser les del nord Frana, Flandes i Itlia. 

Les caracterstiques estilstiques sn un acoloriment ric i lnies grcils i fluents. Tamb fa un s ms racional de la perspectiva, modelant, i component d una forma mai vista en l art occidental des de l'antiguitat.

Histria.

Durant el darrer ter del segle XIV i primer ter del segle XV, la pintura mural, els frescos i les taules pintades o les miniatures realitzades per les diferents escoles locals o escoles regionals, mostren entre elles una gran semblana. Tanmateix, les vidrieres, els tapissos els brodats i els esmalts solen reflectir l estil de les pintures. El tret principal de l'anomenada esttica gtica, es pot reconixer, en primer lloc, en l estilitzaci patida per totes les formaes, des de la figura humana i la roba, fins els arbres i les roques.

L'arquitectura gtica al suprimir el mur que havia estat el suport de la gran pintura mural romnica va relegar l'art de la pintura a les vidrieres, com a forma artesana dins del conjunt arquitectnic i a les miniatures, com a forma elitista prpia de la noblesa cortesana. Els tallers artesans de les ciutats de la Baixa Edat Mitjana, a ms de l'Esglsia i la Cort tenen uns clients nous: la noblesa cortesana i els burgesos rics que s'esforcen per emular l'aristocrcia, mentre que aquesta adopta progressivament els nous valors econmics i socials de la burgesia. Aquestes noves classes privilegiades reclamen un art ms refinat i elitista, busquen l'ostentaci com a signe de posici i prestigi.

Les corts europees i les classes privilegiades s'intercanvien llibres illustrats, estatues, petites taules pintades i, en general objectes artstics fcils de transportar pels mercaders, les caravanes dels quals creuen tot Europa. Les escoles locals coneixen el que es fa en altres ciutats. Els artesans lliures no estan vinculats a la terra ni al senyor, poden moure's lliurement d'una a altre ciutat, cercant feina i encrrecs all on els hi ofereixen. Amb el temps, els millors obtenen el reconeixement individual per la seva obra, per en el procs, les tcniques, les troballes i dhuc els secrets de les escoles locals viatgen tamb d'un lloc a altre.

Des de la cort dels Papa d'Aviny que llavors era el principal focus d'intercanvi cultural, l'estil gtic internacional s estendr per Europa durant el darrer ter del segle XIV com a resultat d un intercanvi global de gustos i tcniques pictriques. Simone Martini i altres artistes italians i francesos tindran contacte amb les escoles pictriques de Flandes, Rennia o Bohmia les quals difondran el realisme naturalista dels pintors de l'escola senesa i la calligrafia refinada de les miniatures franceses.

A Catalunya els pintors Llus Borrass, Ramon de Mur, Guerau Gener, Joan Mates i Jaume Cirera sn els principals representants de la primera etapa de l estil internacional, Llus Dalmau i Jaume Huguet culminen l evoluci de la pintura gtica catalana i Bernat Martorell representa l'expressi de les tendncies ms avanades del gtic internacional.

Estils de la pintura gtica internacional.
Les fites ms destacades de la pintura gtica internacional descrits en aquest article sn:
L'estil cortes del segle XIII;
El naturalisme del segle XIV a Itlia;
L'art franc-flamenc i les seves relacions amb Itlia;
L'estil franc-flamenc a la conquesta d'Europa;
La Pintura Gtica a la pennsula Ibrica;
Un manierisme del segle XIV;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66603" title="Llac de Tiberades" nonfiltered="1320" processed="1307" dbindex="26403">

El llac de Tiberades (hebreu Kinneret, rab Bahr al-Tabariyya), tamb anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa en forma de lira ), s un llac d'aigua dola situat al nord-est d'Israel a ms de 200 m sota el nivell del mar i amb una superfcie de 144 km. s travessat pel riu Jord. Est uns 250 metres per sota del nivell del mar. T a la seva riba diversos pobles alguns dels quals amb fora relaci amb el cristianisme (Tiberades, Cafarnam, Betsaida, Magdala i altres) i fou escenari de nombrosos episodis de la vida evanglica de Jess. Ric en peixos, s conegut per les seves tempestes violentes.

Constitueix actualment un recurs hidrulic important per al pas. Treballs de canalitzaci han perms el provement de les ciutats amb aigua dola i la irrigaci amb finalitats agrcoles, essencialment al desert del Ngueb.

Altres caracterstiques :
 Longitud: 21 km;
 Amplria: 12 km;
 Profunditat: entre 42 i 48 m;
 Anualment: 700 milions m3 d'aigua rebuda i 500 milions de m3 d'aigua emesa;

Sobre la riba oest del llac fou construda la ciutat de Tiberades, a 210 m sota el nivell del mar. Capital de la Galilea, va ser fundada i construda per Herodes Antipas en honor de l'emperador rom Tiberi. Avui s una ciutat costanera de 31.000 habitants, reputada per les seves fonts termals amb efectes teraputics, on plou menys de 50 dies anualment i on fa 20 de mitjana a l'hivern.

Antigament va tenir el nom de Tiberias Mare i tenia a l'oest les tribus de Isacar i Zabul, i a l'est la de Manasseh. Plini el vell esmenta a la seva riba una ciutat anomenada Tariquea i diu que el llac era de vegades anomenat com aquesta ciutat.

Situat a la frontera entre Israel i Sria, des de l'ocupaci israeliana dels Alts del Golan, la riba oriental est completament controlada per aquest estat, amb la qual cosa Sria ha perdut el seu accs al llac.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66605" title="Copa d'frica de Nacions 1990" nonfiltered="1321" processed="1308" dbindex="26404">
El 1990 es disput la dissetena edici de la Copa d'frica de Futbol a Algria. Es mantingu el format de l'edici anterior. Algria fou el campi al derrotar Nigria per 1 a 0 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1990;

 Fase Final .
 Primera fase .
Grup A (Alger);
 2-3-90: Algria    5-1 Nigria (Madjer 36, 58, Menad 69, 72, Amani 88; Okocha 82);
 3-3-90: Costa d'Ivori    3-1 Egipte (A.Traor 53, 60, Kagui 73; Abdel 75);
 5-3-90: Algria    3-0 Costa d'Ivori (Menad 23, El Ouazani 81, Oudjani 82);
 5-3-90: Nigria    1-0 Egipte (Yekini 8);
 8-3-90: Nigria    1-0 Costa d'Ivori (Yekini 3);
 8-3-90: Algria    2-0 Egipte (Amani 39, Saib 43);
 Classificaci:
 1.Algria 3  3  0  0  10- 1  6;
 2.Nigria 3  2  0  1   3- 5  4;
 3.Costa d'Ivori 3  1  0  2   3- 5  2;
 4.Egipte        3  0  0  3   1- 6  0;

 Grup B (Annaba);
 3-3-90: Zmbia     1-0 Camerun (Chikabala 58);
 3-3-90: Senegal    0-0 Kenya ;
 6-3-90: Zmbia     1-0 Kenya (Mkawaza 40);
 6-3-90: Senegal    2-0 Camerun (Diallo 45, Ndao 56);
 9-3-90: Zmbia     0-0 Senegal;
 9-3-90: Camerun    2-0 Kenya (Mabaong 28, 69);
 Classificaci:
 1.Zmbia  3  2  1  0   2- 0  5;
 2.Senegal 3  1  2  0   2- 0  4;
 3.Camerun       3  1  0  2   2- 3  2;
 4.Kenya         3  0  1  2   0- 3  1;

 Semifinals .
 12-3-90 (Annaba): Zmbia    0-2 Nigria (Okechukwu 18, Yekini 77);
 12-3-90 (Alger): Algria    2-1 Senegal (Menad 4, Amani 62; ? (p.p.) 20);

 3er i 4rt lloc .
 15-3-90 (Alger): Zmbia     1-0 Senegal (Chikabala 73);

 Final .
 16-3-90 (Alger): Algria    1-0 Nigria (Oudjani 38);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66606" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1990" nonfiltered="1322" processed="1309" dbindex="26405">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1990.

 Camerun classificat com a campi anterior.
 Algria classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Angola    4-1 Guinea Equatorial / Guinea Equatorial  0-0 Angola;
 Etipia   classificat per abandonament d'Uganda;
 Gabon     3-0 Burkina Faso / Burkina Faso   1-0 Gabon;
 Guinea    classificat per abandonament de  Gmbia;
 Libria   0-1 Mali / Mali   3-0 Libria;
 Lbia     classificat per abandonament de  Mauritnia;
 Maurici   3-0 Seychelles / Seychelles 1-0 Maurici;
 Moambic  classificat per abandonament de  Madagascar;
 Tanznia  1-1 Swazilndia / Swazilndia  1-1 Tanznia (Swazilndia classificat per penals);

 Primera ronda .
 Angola     0-2 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    4-1 Angola;
 Etipia   1-0 Egipte / Egipte  6-1 Etipia;
 Gabon  1-0 Ghana / Ghana  1-0 Gabon (Gabon classificat per penals);
 Guinea     1-1 Nigria / Nigria    3-0 Guinea;
 Mali   0-0 Marroc / Marroc    1-1 Mali;
 Maurici  1-4 Zimbabwe / Zimbabwe   1-0 Maurici;
 Moambic 0-1 Zmbia / Zmbia     3-0 Moambic;
 Senegal    classificat per abandonament de  Togo;
 Sudan  1-0 Kenya / Kenya  1-0 Sudan (Kenya classificat per penals);
 Swazilndia  0-2 Malawi / Malawi     1-1 Swazilndia;
 Tunsia    classificat per abandonament de  Lbia;
 Zaire  classificat per abandonament de  Sierra Leone;

 Segona ronda .   
 Egipte  2-0 Zaire / Zaire  0-0 Egipte (Egipte classificat);
 Nigria    3-0 Zimbabwe  / Zimbabwe   1-1 Nigria (Nigria classificat);
 Malawi     2-3 Kenya / Kenya  0-0 Malawi (Kenya classificat);
 Mali   2-2 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    3-1 Mali (Costa d'Ivori classificat];
 Senegal    3-0 Tunsia / Tunsia    0-1 Senegal (Senegal classificat);
 Zmbia     3-0 Gabon / Gabon  2-1 Zmbia (Zmbia classificat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66612" title="Assemblea Nord-catalana" nonfiltered="1323" processed="1310" dbindex="26406">
L'Assemblea Nord-Catalana (A.N-C) s una associaci nord-catalana, declarada (en catal) a la Prefectura de Perpiny i publicada al diari oficial de le Repblica Francesa (1/06/2002).

Els seus principals objectius sn (punt dos dels seus estatuts) "El mxim reconeixement internacional dels pasos de llengua catalana (que anomenem Pasos catalans), independents i reunificats, assolits per via no violent, i la defensa de la catalanitat en tots els seus aspectes (llengua, cultura...)"

En els seus punts bsics/ideari destaca els lemes:
"Per una Pasos catalans, democrtics, independents, lliures i reunificats"
"Ni frana, ni espanya, Pasos catalans"
"Lluitarem contra nosaltres quan siguem forts; lluitarem contra el fort mentre siguem febles"

T cinc punts/principis/objectius bsics, els del projecte d'Assemblea dels Pasos catalans:
 Reconixer els Pasos catalans com a marc territorial de la naci catalana, enfortir llur coneixement mutu i despertar la conscincia nacional comuna;
 Recuperar la identitat nacional, cultural i lingstica; denunciant les sndromes colonials: autoodi, alienaci, servilisme i conformisme personals i collectius que cal superar , si volem rescatar la naci del seu estat actual de partici i annexi per part dels estats espanyols i francs que, encara avui, ens continuen aplicant el dret de conquesta;
 Construir uns Pasos Catalans lliures, solidaris i ecolgics, nacionalment federals, polticament democrtics, socialment justs i ecumnicament fraternals;
Bastir la democrcia catalana basada en l'autoorganitzaci i la mobilitzaci del poble, en assemblees territorials i sectorials, i en la transformaci dels mecanismes de participaci poltica i econmica actualment existents, aix com la defensa i la promoci de la cultura popular catalana;
 Assolir la reunificaci i la independncia dels Pasos Catalans, aix com el seu reconixement internacional com a membre de ple dret de l'ONU.

Enllaos externs.
Bloc/Web de l'A.N-C;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66615" title="Fundaci Antoni Tpies" nonfiltered="1324" processed="1311" dbindex="26407">

La Fundaci Antoni Tpies s un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona. Est dedicat principalment a la vida i l'obra del pintor catal Antoni Tpies.

La fundaci va ser fundada pel propi artista el 1984. La idea era la de crear un centre per a l'estudi i la promoci de l'art contemporani. Compta amb una de les colleccions ms completes de l'obra de Tpies, donades pel propi pintor i per Teresa Tpies. Cont ms de 300 obres de tots els perodes artstics del pintor. Va obrir les seves portes en 1990.

A ms de les exposicions permanents dedicades al pintor barcelon, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gneres artstics. 

Edifici.

La seu es troba en el barri de l'Eixample, en un edifici modernista obra de l'arquitecte Llus Domnech i Montaner. Projectat el 1879, va ser construt entre 1881 i 1885, la faana de l'edifici combina la utilitzaci dels maons amb ferro. Va ser el primer d'aquestes caracterstiques que es va construir a la zona i va servir com a seu de l'Editorial Montaner i Simon.

Va ser restaurat pels arquitectes Roser Amad i Llus Domnech Girbau que, a ms, el van condicionar per a ser la seu de la Fundaci. Tpies va realitzar una escultura, Nvol i cadira, que actualment corona la faana de l'edifici i que s'ha convertit en tot un smbol de la prpia fundaci.

Biblioteca.

La biblioteca, especialitzada en art modern i contemporani, compta tamb amb una important secci dedicada a l'estudi de la cultura i l'art asitics, afric i ocenic. Recull el fons ms extens sobre l obra d Antoni Tpies: monografies, catlegs d exposicions, invitacions, articles de premsa i material d arxiu divers.

Va ser inaugurada el juny de 1990 amb un fons inicial d'uns 5.000 volums procedents de la donaci de la biblioteca particular d Antoni Tpies.

El fons actual el constitueixen ms de 43.000 llibres i catlegs d exposicions, i el creixement anual s d uns 2.000 volums. Disposa, a ms, de 480 publicacions peridiques i una collecci d audiovisuals amb ms de 700 ttols. Tamb sn a disposici del pblic les bibliografies i dossiers documentals elaborats amb motiu de les exposicions que tenen lloc a la fundaci.

Les colleccions inclouen llibres sobre pintura, escultura, dibuix, gravat, arquitectura, disseny, arts decoratives, performance, fotografia, cinema i vdeo, aix com les arts emergents ms recents.


Enllaos externs.
Pgina de la Fundaci Tpies;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66616" title="Monestir de Sant Cugat" nonfiltered="1325" processed="1312" dbindex="26408">





El monestir de Sant Cugat s una antiga abadia benedictina situada a la localitat catalana de Sant Cugat del Valls. El monestir, construt entre els segles IX i XIV, destaca pel seu impressionant claustre. Va ser el monestir de major importncia de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1931.

Histria.
Fundaci.

Per les restes militars descobertes a l'interior del recinte monstic, es podria afirmar que el lloc l'ocupava una fortalesa romana que a l'poca medieval s'anomenaria Castrum Octavianum.

Els orgens del monestir se situen en el segle IX quan es va decidir unir l'esglsia que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificaci annexa. La baslica paleocristiana, construda el segle V per al culte de les relquies del mrtir, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu existia ja una comunitat de monjos. 

s molt probable que els primers religiosos que s'establiren aqu aprofitessin velles edificacions que hi restaven del castell Castrum Octavianum. Desprs de l'Edicte de Mil, es creu que hi edificaren una esglesiola perqu els cristians que hi acudien poguessin retre culte als mrtirs morts en el recinte. En Recared, al Concili II de Toledo, ja reconeixia com a autntica religi la catlica. El bisbe de Barcelona va procurar que hi haguessin religiosos installats al Castrum Octavianum, per tenir cura del culte, i que cada vegada hi acudissin ms feligresos o pelegrins. Al segle VII aquesta capella fou ampliada i potser ja s'hi va establir un petit monestir amb una minsa comunitat de monjos destrut totalment el 717 per la invasi islmica. 

L'inici de la comunitat de monjos s'atribueix a Carlemany, el rei francs, que amb les seves rtzies des de l'altre costat dels Pirineus va anar fent recular els rabs cap al sud i va anar conquerint el que era el Castrum Octavianum. Es creu que des de l'any 777, el metge benedict Fulrado va ser el capell major de Carlemany i el que va comenar a organitzar la comunitat, fins que, l'any 785, el rei francs, devot de Sant Cugat, pos l'abat Deodat i amb dotze monjos de l'orde de Sant Benet i fund la comunitat. Els va dotar de diverses possessions i propietats, amb castells i esglsies, a ms de confirmar les que ja possea el castell d'Octavi. Tanmateix, la comunitat benedictina no acabaria d'establir-se perqu els rabs no paraven les seves incursions. L'any 852 s arrasat pels sarrans, i el va reconstruir rpidament l'abat Donadeu.

Tanmateix, les primeres notcies documentades de la seva existncia sn de l'any 877, quan Carles el Calb confirma els bns del monestir. Un any ms tard, el seu successor Llus el Tartamut disposa l'abadia sota el domini dels bisbes de Barcelona, apareixent el nom del primer abat conegut, Ostofred.

Fins l'any 973 quinze abats van dirigir la comunitat, ms o menys rellevants, amb mandats de durada ben diferent i, fins i tot, temporades sense prior per dirigir la comunitat.

Creixement i esplendor.


En els inicis del segle X la importncia del monestir comena a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevncia i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres per la zona del Peneds i el Bages, restaurant i creant noves esglsies que resultaren transcendentals en la repoblaci d'aquestes zones. L'any 985, l'atac de les tropes sarranes capitanejades per Almansor va afectar al monestir i fou la causa de la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destrut i l'arxiu cremat. La desfeta va ser molt greu i afect tota la zona, inclosa la ciutat de Barcelona. Passat el perill, el 986, l'abat Od refu el monestir i el patrimoni i obtingu una confirmaci global dels seus bns del rei franc Lotari i sis anys ms tard del papa Silvestre II.

L'abat Od representa un dels moments ms esplendorosos de la histria del monestir, sent un dels principals artfex del creixement temporal i espiritual de l'abadia, per tamb s un dels millors exponents de la tnue distncia que separa els afers del mn espiritual dels afers del mn terrenal.

Od fou, de fet, un representant tpic de l'estament religis de l'alta edat mitjana. Es comportava com un autntic senyor feudal, religis per alhora guerrer. Desprs de participar a la batalla d'Aqbat al-Bakr, va morir l'any 1010 a la batalla del riu Guadiaro, quan acompanyava les tropes comandades pel comte Ramon Borrell en una escomesa contra els musulmans. La seva tomba est situada a la nau esquerra de l'esglsia i s prou visible per la seva decoraci gtica que l'envolta.

A diferncia d'Od, l'abat Guitard (1010 1053), en el seu llarg abaciat, viur els moments ms difcils del monestir, a causa de la pressi i l'agressi de la noblesa feudal, la qual trobar en el monestir un competidor per la terra de la frontera i per la renda agrria. El 1013, Guitard vengu diverses possessions per poder continuar la restauraci del monestir i sembla que va aixecar un claustre anterior a l'actual del qual n'han quedat algunes restes enterrades al subsl. Vers el 1063 es treball en la construcci d'una esglsia de la qual noms en resta la base del campanar.

Andreu Sendred, Guillem de Cervell, Berenguer Folc, Ramon de Montcada sn alguns dels noms dels abats que regiren la vida espiritual i temporal del monestir entre els segles XI i XIII. Tots ells foren fills de cabalers de llinatges de l'alta i mitjana noblesa que, apartats de la lnia de successi i de les estratgies d'aliana, es lliuraven a la vida monstica per les seves famlies. L'ingrs en l'ordre monstic de membres del seu llinatge forma part tamb de les estratgies de poder com les aliances matrimonials, en la mesura que els permet introduir elements de control dins de les grans abadies, amb que competeixen per la captaci de la renda pagesa.

La prosperitat del cenobi es deu a la suma de factors d'ordre divers, per que tenen molt a veure amb l'elecci del seu emplaament. Aix, la frtil terra del Valls, on se situa el nucli central dels seus dominis, li proporcionar una producci agrcola elevada que afavoreix les seves rendes en un context generalitzat de creixement. La proximitat amb Barcelona li atorgar el favor de la cort comtal i episcopal. Finalment, la seva excellent posici estratgica el situaran en una posici immillorable per a participar en l'expansi territorial del comtat de Barcelona els segles X a XII.

A la fi del segle XI, les disputes durant el coregnat dels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II va disposar que el monestir queds sotms al de Sant Pon de Tomeres (Llenguadoc); aix va crear discrepncies entre els monjos de Sant Cugat. L'abat de Sant Pon, Frotard, es va traslladar fins al monestir catal i aquells monjos que estaven en desacord amb la seva gesti en foren expulsats. No obstant aix, el bisbe de Barcelona va reclamar els seus drets sobre el monestir que va tornar a quedar sotms a la dicesi barcelonina.

Berenguer Folc (1091 1103), abat del monestir i bisbe de Barcelona, es va queixar al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, que no li semblava just que el monestir de Sant Lloren del Munt, a prop de Terrassa, romangus lliure i independent, i que hauria d'estar subjecte al de Sant Cugat. Les raons que donava eren que, en primer lloc, la hisenda on era establert pertanyia als comtes predecessors que l'havien edificat. Que del de Sant Cugat sortiren els primers monjos que habitaren a Sant Lloren. Que de Sant Cugat fou tamb l'abat que implant en aquella casa l'observana de la regla de sant Benet. Per tant, argumentava que el monestir de Sant Lloren devia els seus orgens i progressos al de Sant Cugat i que era molt lgic i raonable que aquest estigus subjecte, com sempre ho havien desitjat els comtes, als seus fundadors.

Finalment el comte va decretar el 1099 el segent: que torna, entrega, i subjecta per sempre el monestir de Sant Lloren del Munt, a prop de Terrassa, al de Sant Cugat del Valls; de forma que els abats d'aquest ltim puguin disposar amb tota llibertat d'aquella casa i hisenda.

Durant l'abadiat de Roland Oliver (1109-1131), un home molt inquiet i amb un llarg trajecte en la conducci del cenobi, el patrimoni del monestir es va incrementar considerablement. Desprs de l'ltima invasi rab el monestir en va sortir molt mal parat; tamb van destruir l'esglsia de Sant Cebri d'Aiguallonga, tal com es denominava antigament Valldoreix. L'abat, que tenia molt bona relaci amb el bisbe de Barcelona, sant Oleguer, va fer donaci de l'oratori de Sant Vicen de Valldoreix, propietat del Monestir, perqu hi fessin el trasllat de l'altar de sant Cebri i no es perds aix el culte d'aquella parrquia. Com que el culte al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona havia decaigut molt i tamb les seves rendes, els prohoms de Barcelona a qui l'havien encomanat els seus fundadors Gibert i Roland per consell de Sant Oleguer, el 1127 van posar el monestir sota la custdia i vigilncia de l'abat Roland per regir-lo en orde monstic.

Durant el mandat de l'abat Ermengol (1131-1145), el bisbe de Vic, Ramon Gaufred, va confirmar al monestir de Sant Cugat la possessi del de Santa Ceclia de Montserrat, augmentant encara ms la importncia del cenobi. Aix va permetre atendre amb ms rendes la urgent reparaci dels desperfectes soferts durant la darrera invasi musulmana.

A causa de la importncia aconseguida pel Monestir, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va celebrar corts al monestir l'any 1143, cosa que va ser repetida altres vegades pels successius monarques. Tamb, el 17 de gener de l'any 1145 s'hi celebr un concili amb la participaci dels prelats Ramon Gaufred (bisbe de Vic), Berenguer Dalmau (bisbe de Girona) i Guillem de Torroja (bisbe de Barcelona), per tractar temes importants, tant per a l'Esglsia com per a l'Estat, ja que els moros traspassaven la frontera amb massa freqncia.

El 28 de gener de 1145 estableix que a les terres ermes de la muntanya, a l'estil de Carta de Poblament, s'hi edifiquin un castell i masies amb els seus alous que serveixin de fortalesa contra les prximes invasions arabesques. Tal com es desprn, d'aquesta poca podria molt ben ser el que desprs seria la Torre Negra.

Els dominis tamb s'ampliaren als monestirs de Sant Pere de Clar i  de Sant Salvador de Breda. Les possessions van crixer tant que oblig, a finals del segle XII, a repartir-les en quatre divisions destinades a millorar-ne l'administraci: Valls, Llobregat, Peneds i Palau (Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny). Aix ho reflexa una butlla del papa Urb II que confirmava les possessions.

A mitjan del segle XII es van iniciar les obres de construcci d'un nou monestir. D'aquesta poca serien les galeries baixes del claustre conservat i la part romnica de l'esglsia. Al llarg del segle XIII es va anar ampliant l'esglsia existent en una obra que es va perllongar en el temps i per tant ja amb el nou estil gtic, ja que la seva construcci no va finalitzar fins l'any 1337.

A l'Arxiu de la Corona d'Arag, juntament amb el fons de la biblioteca i arxiu del monestir, es conserva un manuscrit que va ser escrit entre el 1221 i el 1223 per Pere Ferrer, per encrrec de l'abat Ramon de Banyeres (1220-1225): Consuetudines Monasterii Sancti Cucuphatis (Costumari del monestir de Sant Cugat). T 191 folis i se n'han perdut alguns. Est escrit en llat, per amb moltes paraules catalanes, moltes de les quals hi apareixen llatinitzades. Aix es deu al fet que en tractar-se d'un text que descriu els costums del monestir tracta molts aspectes de la vida quotidiana, alguns dels quals no tenien un vocabulari d's en llat, sin en catal. s un document escrit amb la intenci de preservar els antics costums i usatges del monestir de la relaxaci de la disciplina monstica, en un moment en qu el concili del Later IV del 1215 havia promulgat la Reforma Benedictina en els monestirs que portaria a la formaci de la Congregaci Claustral Tarraconense.

Pere Ferrer era monjo del monestir com a mnim des de principis del segle XIII i mor el 1231, tal i com indica la seva lpida sepulcral que estava originriament collocada en un mur exterior de l'esglsia. 

En poca de Jaume I seguiren vigents les tradicionals bones relacions del monestir amb la casa comtal mitjanant alguns privilegis i enfranquiments. La intenci era la de convertir el monestir en un autntic contrapoder al bisbe i la seu de Barcelona. Sota la protecci del rei, Sant Cugat va recuperar els beneficis de qu havia guaudit en el passat.Durant el govern de Pere d'Amenys (1232 1255), aquesta estratgia es pos de manifest coincidint amb la disputa entre el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou, i l'abat de Sant Cugat sobre la jurisdicci episcopal de l'abadia.

L'estreta relaci que s'establ entre el rei i el cenobi va durar fins el 1243, durant el llarg litigi obert per la defensa dels drets del monestir davant les pretensions el bisbe de Barcelona. Aix, sabem que el 1233 el rei Jaume I decideix eximir al monestir del pagament dels drets de justcia; el 20 de gener de 1234, l'abat fa donaci al rei de la meitat de la senyoria d'Igualada i tres dies desprs el rei li correspon amb la ratificaci de les donacions de bns efectuades pels seus antecessors, aix com amb la confirmaci de tots els bns i drets del monestir; el 6 d'abril del mateix any, Jaume I obsequia al monestir amb l'exempci del pagament de lleudes als ramats de l'abadia; el 27 d'octubre de 1241, el rei l'enfranqueix del pagament de mesuratge i usatge, aix com la lleuda i peatge pel blat del monestir en tots els dominis reials; el 28 de desembre d'aquell any el rei recull totes les possessions i bns pertanyents al monestir sota la seva protecci, custdia i guiatge; el 8 d'agost de 1243, el rei inclou els castells de Santa Oliva, Calers i Albinyana sota la seva custdia i guiatge especials.

Finalment, l'any 1247, el tribunal eclesistic nomenat pel papa Gregori IX i presidit pel bisbe de Tarragona Pere d'Albalat, pronunci una sentncia en qu donava la ra al bisbe. Tot i que es va recrrer, el 1251 es posava fi a la qesti. 

A les darreries del segle XII i principis del XIII, Sant Cugat del Valls presenta un fort despertar musical qua ja havia comenat al llindar de l'any mil. Hi trobem la personalitat del monjo Pere Ferrer, autor d'himnes, tropos i seqncies, moltes de les quals, malauradament, s'han perdut.

L'any 1350 es van iniciar les obres de fortificaci del monestir. El rei Pere III va ampliar aquesta fortificaci afegint algunes torres de gurdia. Per millorar l'abastament del monestir amb aigua al segle XIV tamb es va construir un aqeducte, del qual avui encara es preserva el pont de Can Vernet.

La nit de Nadal de 1350, l'abat Arnau Ramon de Biure fou assassinat al peu de l'altar per ra d'un testament a favor de l'abadia. L'assass fou Berenguer de Saltells, un lladre fill d'un ric propietari de Cerdanyola. Diu la tradici, que en aquell moment un gall es va posar cantar. A l'interior es conserva un gall provinent de l'antic penell del cenobi. Durant l'abadiat del seu successor, Pere Bosquets (1351 1385), es constru el recinte emmurallat per la protecci del monestir i per ordre de Pere el Cerimonis. Tamb proced a l'edificaci del palau abacial.

Mentre el monestir continuava la seva expansi territorial i els edificis s'engrandien, al seu reds s'hi va anar formant una petita poblaci que en molts documents surt anomenada com lloc d'Octavi. Estava composta pels pagesos que conreaven les terres properes de l'abadia que s'organitzaren entre l'anomenada Era dels monjos (avui plaa Octavi) i la plaa Major (avui plaa de Pere San), on s'hi edific la primitiva esglsia de Sant Pere.

Aquesta comunitat era regida per un batlle elegit i imposat per l'abat del monestir i a qui havia de retre comptes de la seva gesti. A ms a ms, el terme comptava amb nombroses masies algunes de les quals han perdurat com la Torre Negra, Can Bell o Can Trabal.

Decadncia.

No obstant aix, en aquest perode es va iniciar el declivi de Sant Cugat, decadncia que en aquests darrers anys de l'edat mitjana afectar tants aspectes de la cultura catalana. A partir de l'abat Pere Bosquets (1385), els abats de Sant Cugat sn nomenats pel papa o els reis i no per la comunitat com fins aleshores. Alguns d'ells ni tan sols visitaven el monestir. Encara que es van seguir realitzant algunes obres, Sant Cugat ja no tenia el poder d'antany.

De 1416 a 1419, l'abat Estruch, del qual es conserva la lpida sepulcral, fou el sis elegit directament per Roma i particip en el concili de Basilea. Sota el seu mandat, el 21 de mar de 1419 s'hi van celebrar les Corts Catalanes convocades pel rei Alfons el Magnnim, quasi tres anys ms tard d'heretar la corona d'Arag a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416. Era President de la Generalitat l'Andreu Bertran.

El 1471 comena la llista d'abats comendataris, normalment cardenals. La uni de les corones catalanoaragonesa i castellana provoca que Castella comenci la uniformaci amb els seus patrons. aix, el monestir es veu subjecte al segle XVI a un deliberat procs de castellanitzaci, contra el que els monjos lluitaran. D'aquest segle en sn les galeries superiors del claustre, el prtic que el precedeix i les parts superiors del campanar.

A partir de 1561 els abats ja sn nomenats pel rei que a ms a ms de no ser catal no resideix a Catalunya. Durant la Guerra de Successi Espanyola, el monestir va ser ocupat per les tropes de l'arxiduc Carles, ocupaci que hi va causar greus desperfectes. S'hi va dur a terme una restauraci que va finalitzar el 1789, reformant el palau abacial, establint una nova sala capitular a l'ala del claustre oposada a l'esglsia i tancant el presbiteri amb una balustrada de marbre que ha perdurat.

Molta informaci de la histria del monestir ha arribat a conixer-se grcies a l'obra escrita el 1790 pel monjo Benet de Mox i de Francol, per ordre de l'abat Josep Gregori de Montero i Als (1788-1818): Memorias histricas del Real Monasterio de San Cucufate del Valls.

Runa i regeneraci.

La comunitat de l'abadia, integrada per una cinquantena de monjos als segles XII i XIII, es redueix a una escassa vintena als inicis del segle XIX. El 1835 els monjos van haver d'abandonar el monestir a causa de la llei de desamortitzaci que obligava als ordes religiosos abandonar les seves pertinncies. El seu tresor documental i artstic es va perdre en gran part, per el temple, ara convertit en parrquia, es va salvar aix com el claustre i altres dependncies de l'antic monestir. Sant Cugat va quedar abandonat fins al 1851, any en el qual la Comissi de Monuments Histrics va decidir restaurar-lo.

Des de l'any 1844 fins al 1931, el claustre va esdevenir escola pblica del municipi malgrat que no reunia les condicions necessries. L'espai tamb servir en altres ocasions com a caserna de la policia local i com a seu de l'ajuntament.

A ms, diferents elements constructius, provinents principalment de la casa dels monjos, foren aprofitats per a noves construccions. Part de la riquesa artstica es repart per museus i institucions diverses o entre els mateixos vilatans. Les contnues reparacions que necessitava el monestir des de la seva crema, al segle XIX, ocasion la necessitat de vendre moltes de les seves propietats i valuoses obres d'art, com la preciosa taula del degollament de Sant Cugat d'Aine Bru (de principis del segle XVI), que fou venuda per 900 florins al Museu d'Art Decoratiu i Arqueolgic de Barcelona, i moltes altres peces valuoses que es vengueren amb la mateixa finalitat, a part de les que foren espoliades.

Arrib un moment en qu tamb li va tocar el torn al valus cadiratge del cor, el qual es va vendre el 19 d'octubre de 1911 i que actualment es troba installat al monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona. Sota mateix del cimbori, era una obra molt antiga, de fusta tallada, datada del segle XV, que havia suplert una de ms antiga. Tamb hi havia les butaques abacials amb les dels monjos del cenobi.

Aquesta venda fou portada a terme a contracor de molts feligresos, fins i tot del canonge Barraquer, que va escriure: ...desde ahora, ya el templo de Sant Cugat del Valls no ser la Catedral del Valls, sin una iglesia de tres naves de un pueblo.

El 1931 va ser declarat Monument Histric Artstic, iniciant-se diverses restauracions a crrec de la restablerta Generalitat de Catalunya que finalitzaren sobtadament amb la guerra civil. L'octubre de 1938 s'hi va celebrar una sessi de les Corts de la Repblica. Acabada la guerra, l'any 1941 es cre el Patronat del Monestir de Sant Cugat, per l'arquitecte que havia conduit la restauraci deu anys enrere, Jeroni Martorell, ara treballava sense recursos.

Del 1968 al 1972 la facultat de lletres de la Universitat Autnoma de Barcelona s'install al claustre i edificis annexos. El 1982, la Generalitat, novament restablerta, hi establ el Servei de restauraci de Bns Mobles.

L'edifici.

A l'entorn de l'any mil, sota l'impuls de l'abat Od, comena la construcci d'un nou monestir segons un projecte coherent que integrava totes les construccions a l'entorn d'un claustre i en la que hi va intervenir l'arquitecte Fedanci.

L'any 1502, el monestir va contractar per pintar el retaule de l'altar major a Aine Bru, per al qual se li va pagar un sou sorprenent entre 1504 i 1507. Al fons, l'artista inclou anacrnicament el monestir de Sant Cugat tal com estava en l'poca de la pintura. Aquest fet, com si fos una fotografia, ha sigut molt important per saber exactament com estava en aquells dies el procs de construcci del monestir. 

El monestir que ha perdurat fins avui s el resultat d'un llarg procs constructiu. Des de la seva fundaci al segle IX fins a la dissoluci de la comunitat benedictina el 1835, va patir successives transformacions arquitectniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monstica i als llenguatges artstics de les diferents poques.

El claustre.

El ms destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat s el seu impressionant claustre. Es tracta d'un clar exemple de l'art romnic catal i va ser construt al segle XII sobre un d'anterior. En el segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir tamb l'atri d'entrada.

Dins el jard del claustre es poden observar les restes de la primera baslica del segle V i el lloc on la tradici diu que s'hi va enterrar i venerar a sant Cugat.

La seva planta s gaireb, amb una longitud de ms de 30 m. Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt sustentats en dotze parelles de columnes i pilars als extrems i cada cinc arcs. Cadascuna d'aquestes columnes est decorada amb capitells finament elaborats, amb detalls variats que van des de la representaci d'animals a les escenes bbliques.

Cap a l'any 1190 va arribar un taller d'escultors procedents de la catedral de Girona, on hi havien treballat durant uns 10 anys. s per aix que tots dos guarden moltes similituds pel que fa als motius esculpits dels seus capitells.

Els murs exteriors estan recorreguts per un fris d'arcs cecs amb mnsules decorades amb caps d'animals. Aquest fris ens recorda molt al que podem trobar a Sant Pere de Galligants de Girona. El pis superior es va construir al segle XVI i el fris en el que se sustentava la teulada, va quedar com un element merament decoratiu.  

Galeria nord.

El mur de la galeria nord s el ms antic com ho demostren l'aparell petit i rstec, la disposici de les vuit petites finestres i les restes del claustra (gelosia de guix) que les tancaven. Segurament ja pertanyia al monestir preromnic i al llarg del temps s'hi practicaren noves obertures i una decoraci mural pictrica, prou visible encara.

Quan es va construir el claustre per a aquesta ala es va aprofitar tot un pany de mur del segle IX que formava part de l'edifici monstic anterior a l'actual. aix, s'hi pot observar un tram dopus incertum i una srie de finestres del mateix segle.

Tamb s'hi observa una porta de dovelles, treballades amb fora correcci, situada a un nivell ms baix que l'actual i que es creu que podria pertnyer a l'antic claustre del segle XI. D'arc de mig punt i paredada, podria haver estat la porta d'accs al refectori. Hi ha una altra porta, d'estil neoclssic, afegida al segle XVIII, quan la sala capitular es va traslladar a aquest lloc.

Galeria de llevant.

En aquesta ala s'hi pot observar un mur i porta paredada del segle XI, l'antiga sala capitular del segle XIII, convertida en capella del Santssim al segle XVIII, l'escala d'accs al claustre de dalt gtic, una porta neoclssica paredada i una altra porta d'arc de mig punt.

Capella del Santssim.

S'hi accedeix per una porta d'arc de mig punt amb arquivoltes que es troba al mig de dos finestrals de traat gtic. L'antiga sala capitular era el lloc de reuni per tractar qestions d'inters com. Tamb s'hi llegia cada dia un captol de la regla de sant Benet. s de planta quadrada i coberta amb una volta d'arestes recolzada en quatre mnsules. T tamb un petit absis quadrat.

Galeria de migdia.

s la que hi ha l'esglsia adossada i per tant s'hi obre la porta que els comunica. Est composta per arcs de mig punt concntrics i arquivoltes a les que s'hi alternen motllures geomtriques amb amples bandes de decoraci vegetal. Pertany a l'poca de transici del romnic al gtic. 

Tot el mur el formen carreus de dimensions regulars i ben escairats. S'hi han descobert restes de pintures murals que tot indica que cobria tota la paret.
c

Galeria de ponent.

s a la que actualment hi ha la porta d'accs al claustre. El mur del segle XI est constitut per petites pedres disposades en fileres ms o menys exactes. Al centre hi ha una gran porta d'arc de mig punt d'poca posterior. Hi ha dues portes ms del segle XI als dos angles avui paredades. Totes dues amb arc de mig punt format per petites dovelles i brancals de pedra treballada.

El claustre superior.

Construt a la segona meitat del segle XVI per fer front a les necessitats d'espai del cenobi. Les galeries del nou pis estan integrades tamb per arcs de mig punt que descansen sobre de capitells d'ordre tosc, sostinguts per columnes molt esveltes. Aquestes influncies del Renaixement itali fou possiblement introduda pels abats d'aquest d'origen que regiren l'abadia en aquells temps. Les galeries estan cobertes amb un entramat de bigues de fusta.

Els capitells.

Els 144 capitells del claustre, d'estil romnic, foren esculpits utilitzant pedra de Montjuc i les seves columnes amb pedra de Girona. Es poden distingir dues fases en la seva confecci: la primera realitzada cap a finals del segle XII i comprenent les galeries de llevant, ponent i nord; la segona, probablement de principis del XIII, correspondria als capitells de l'ala meridional.

Es remarcable que l'autor, Arnau Cadell, signs la seva obra i a ms a ms s'autoretrats en un dels capitells amb la figura d'un escultor treballant en un capitell corinti. La signatura fou en forma d'inscripci al costat del pilar nord-oriental on s'hi pot llegir en llat:
HEC EST ARNALLI
SCULTORIS FORMA CATELLI
QUI CLAUSTRUM TALE
CONSTRUXIT PERPETUALE

s a dir: Aquesta s la figura de l'escultor Arnau Cadell, que tal claustre constru a perpetutat.

Si tenim en compte que l'execuci d'un capitell solia requerir uns cinc dies de feina, seria possible que Arnau Cadell hagus realitzat tota l'obra. Tanmateix sembla difcil que fos l'nic escultor del claustre i una anlisi acurada de l'execuci revela diverses mans. Ms aviat es creu que fou l'autor de la galeria on trobem la inscripci. La galeria contigua a l'esglsia s on es nota ms la diferncia d'estil. Tampoc sembla que Arnau fos un monjo ja que els religiosos signaven indicant aquesta condici al costat del nom, o almenys no ho era mentre va realitzar l'obra, i a l'escena esmentada del seu capitell, un monjo li acosta un recipient que podria referir-se a la manutenci de l'artista a crrec del monestir.

Segons la temtica, hi ha dos tipus de capitells: els decoratius, amb temtica vegetal i animal, amb representacions que no semblen tenir cap significaci evident, i els narratius, amb escenes interpretables i figuratives, la majoria vinculats al cristianisme o escenes monacals i representats sempre a la banda de la galeria.

Els capitells vegetals estan formats bsicament per tiges entrellaades i palmetes. Els de temtica animal, fora abundants, inclouen la sirena, el peix, el griu, el lle, l'guila, el drac i els ocells.

Existeix un capitell extra fet ms tard per aguantar l'estructura d'una esquerda.

Mostra de capitells figuratius.


Exterior.
Capalera.



La capalera s obra del segle XII i pertany al segon romnic amb carreus ben escairats, regulars i acuradament ajustats. Els tres absis estan assentats sobre les restes de la fortalesa romana perfectament visibles. Els arquets de la cornisa arrenquen de mnsules decorades amb columnetes a intervals regulars amb capitell i base encastades al llarg de les arestes dels angles que fan un permetre poligonal. L'absis lateral, corresponent a la nau esquerra de l'esglsia, est mancat de decoraci. Les finestres, gaireb espitlleres, estan decorades amb petites columnes amb base i capitell que sostenen arquivoltes.

S'hi observa rpidament que el gran finestral obert al centre de l'absis central s posterior i degu substituir una finestreta de les mateixes dimensions que les altres d'acord amb la tendncia goticitzant de la resta. Segurament es va afegir al segle XIII.

A la dreta dels absis arrenquen els edificis de l'ala de llevant del claustre, el primer d'ells la sala capitular. L'angle esquerra est compartit per les restes d'una torre cantonera del Castrum Octavianum i l'antiga capella rectangular de Tots els Sants, actualment reconvertit en sagristia. El mur de llevant est illuminat per un finestral romnic i dos ulls de bou, un dels quals est tapiat, segurament barrocs. Sobre la capella, i endarrerit s'aixeca el primer tram de la nau on s'hi obre un finestral amb la complexitat decorativa prpia del final del romnic.

Faana lateral.

La base quadrada del campanar, corresponent a l'esglsia del segle XI, separa clarament la unitat romnica de la capalera amb el gtic del lateral de llevant i la faana. Sn posteriors, entre els segles XVI i XVIII, els tres cossos superposats que allotgen les campanes i sense les faixes llombardes del primer pis romnic.

En aquest sector gtic, destaquen els tres finestrals embellits amb una certa complexitat i corresponents a les tres capelles laterals del segle XIV. Sembla que aquestes capelles foren anteriorment una quarta nau que en compartimentar-la va restar lluminositat al temple. Entre les finestres s'hi observen els extrems exteriors dels contraforts que sustenten els arcs i ogives de les voltes de la nau.

A l'angle amb la faana principal hi ha dos grans contraforts, els quals sembla que arquitectnicament no del tot justificats, que donen suport a les capelles laterals.

Cimbori.


Prenent distncia, des d'aquest lateral s'observa el cimbori amb un cos d'edifici prismtic de vuit cares a cada una de les quals hi ha un gran finestral. Cada aresta est reforada amb un contrafort. Obra del principi del segle III, amb les caracterstiques del darrer romnic per amb mplies obertures que ja mostren les solucions gtiques.

s coronat per un petit campanar de dos pisos amb un fris d'arquets intersecats. Sn posteriors la coberta piramidal de rajoles vidriades que el corona i els merlets catalans escalonats que abunden arreu del monument.

Faana principal.

La faana, construda a la primera meitat del segle XIV, reflecteix les tres seccions de les tres naus, una mica ms alta la central. Est centrada per la gran rosassa que illumina la nau central i traada amb figures que recorden l'aspecte de flors i altres vegetals. Les seves dimensions, 8,2 m de dimetre, recorda la de la seu de Tarragona i la de l'esglsia de Santa Maria del Pi de Barcelona.

La faana compta amb altres tres obertures: dues roses laterals molt ms petites i que indiquen les naus laterals i la porta principal. La portalada s formada per arcs ogivals en degradaci, sobre capitells suportats en columnetes. s coronada per un timp que en els seus orgens contenia una pintura amb l'Epifania que encara actualment s'endevina. La rosa esquerra va romandre oculta per l'edifici de l'arxiu fins que aquest fou enderrocat a la primeria del segle XX.

Certes modificacions s'hi incorporaran ms tard com el gablet del portal, coronaments i contraforts a banda i banda de la rosassa.

Interior.

L'interior, de tres naus, molt semblants en altura, i tres absis, fou bastit entre els segles XII i XIV. Iniciat sota l'estil romnic, fou acabada en estil gtic, amb la construcci d'una cpula i d'un cimbori octagonal, en el creuer, mentre que a les cobertes s'introdueixen les voltes ogivals nervades i les impostes sn adornades amb elements vegetals.

La primera impressi que s'obt en entrar s la de sobrietat i senzillesa. La decoraci hi s mnima i la illuminaci discreta, sobretot a la capalera romnica, noms amb la llum del finestral de l'absis central precisament posterior.

Cal afegir que la nuesa es veu incrementada per la desaparici del cor desmuntat el 1911 i de la decoraci pictrica que segurament animava nombrosos llocs del temple si tenim en compte les restes amagades que s'han detectat.

Absis i presbiteri.

Les tres naus estan capades per tres absis, el central ms gran i discretament decorat t planta poligonal. Els laterals sn molt simples i en semicercle. Les obertures sn espitlleres llevat del gran finestral posterior del central. Una motllura ressegueix els tres absis entre la volta i el mur. A la volta del central, sis bocells radials arrenquen d'un altre bocell semicircular situat al capdamunt. Una srie d'arcs recolzats en semicolumnes adossades i capitells articulen el mur.

El 1798, l'abat Josep Gregori de Montero va tancar el presbiteri amb una balustrada de marbre blanc i vermell on s'hi repeteix la data de l'obra i l'escut del promotor. Darrera l'altar hi ha una esttua de sant Cugat (1942) de l'escultor Enric Monjo.
Retaule de Tots els Sants.

A l'absis de la dreta hi ha el retaule de Santa Maria de tots els Sants (d'aproximadament l'any 1400) atribut a Pere Serra que pertany a la fase italogtica de la pintura catalana. Se l'anomena el retaule de Tots Sants pel gran nombre que n'hi apareixen. L'any 1980 es va reposar provinent del Museu Dioces de Barcelona.

El 1835, el retaule estava installat a la sala capitular del monestir, fent ostentaci del seu meravells colorit, tan ben conservat a travs dels temps. La seva construcci i la pintura sn idntics als altres retaules de Tots els Sants, com el de Santa Maria de l'Aurora de Manresa i el de la Verge del monestir de Pedralbes, pintats per Pere Serra a la segona meitat del segle XIV o a principis del XV. El donant del retaule, representat amb una figura agenollada en el compartiment central, al peu de la Verge, podria ser l'abat Jaume de Montcorb (1411-1415) o Bernat Estrua (1416-1419).

Est ordenat en tres carrers i banc. Les figures estan distribudes segons un ordre jerrquic: al centre hi ha la Verge entre ngels, a banda i banda es colloquen les figures segons sries de jerarquies. L'obra est coronada pel calvari.

Els personatges del retaule representen la process que se celebrava per la festa de Tots els Sants, i l'ordre que calia guardar-hi. Aquest ordre jerrquic s el mateix que se seguia a les oracions dels nocturns en l'antic ofici de la festa. S'ha insinuat la idea que en el retaule s'hi representen els nombrosos sants i mrtirs dels quals el monestir possea relquies. El retaule ocupava l'altar situat a la capella de l'extrem romnic de la quarta nau del temple, avui ocupat per la sagristia, que l'abat Guerau de Clasquer (1277-1294) havia edificat i dotat l'any 1291. Per a la mateixa capella fou pintat, tamb al principi del segle XV, potser en temps de l'abat Berenguer de Rajadell (1398-1408), el precis Miracle Romanum, de l'artista bret Joan Melech. Amb la taula es combin un interessant frontal del segle XIII, de fusta i guix, a imitaci dels models metllics segons el gust romnic, on hi havia el del primitiu altar de la Verge Maria. Avui es guarda al British Museum de Londres. La quarta nau del temple fou cegada al segle XVIII, durant l'abadiat de Bonaventura de Gaiol i de Vilosa (1746-1782). El lloc ocupat per la capella de Tots els Sants fou destinat a sagristia i l'altar es trasllad a prop de l'entrada de l'esglsia, a la paret de la dreta.

L'idealisme domina l'obra, amb figures que no s'enquadren en cap ambient o paisatge i alienes al temps histric i a l'espai geogrfic. Malgrat ser d'poca gtica, aquestes caracterstiques encara sn reminiscncies romniques. La influncia italiana s'observa en els fonts daurats, en els colors vius i en el dibuix de delicioses corbes.

A l'absis esquerra hi ha la imatge romnica del segle XII de la Mare de Du del Bosc. Prov de l'antiga ermita de Sant Adjutori. Venerada durant segles a la comarca i pels hortolans de Barcelona. Al mur hi ha la sepultura de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola (1571), almirall de Npols, duc de Somma i comte d'Obieto i Palams.

Cimbori.


El cimbori s'aixeca a la part central del creuer amb forma de torre poligonal. Els quatre pilars sobre els que descansa sn els ms gruixuts de l'edifici i es disposen de quatre arcs de mig punt. Per convertir la planta quadrada a la vuitavada del tambor s'utilitzen les trompes.

Mentre que els nervis que creuen les voltes situades davant els absis simplement sn sobreposats sense cap funci de suport, els vuit plements del cimbori recolzen damunt quatre autntiques ogives que permeten els vuit amplis finestrals gtics. Segurament fou la darrera part del temple construt en poca romnica i desprs d'un perode d'inactivitat s'acab la resta ja plenament de forma gtica.

Les capelles laterals.

Les capelles lateral foren construdes al mateix temps que la part adjacent del temple, al segle XIV, tot aprofitant els contraforts de la paret de la nau central dreta. Aquesta srie de capelles varen ser transformades i decorades posteriorment amb l'efusi prpia de l'estil barroc. Conserven restes de decoraci pictrica. Els esvelts finestrals d'origen no es poden veure ara des de l'interior a causa de les esmentades superposicions.

Capella de santa Escolstica.

El presideix el retaule de santa Escolstica del segle XVII. La part superior fou destruda el 1936. Tamb hi trobem un quadre de sant Medir, provinent del mateix retaule, i una pica baptismal del segle XVI, provinent de l'antiga esglsia parroquial de sant Pere.

Capella de sant Benet.

Hi trobem el retaule dedicat al fundador de l'orde que segu el monestir, sant Benet, obra dels escultors Francesc Santacruz i Artigues i Francesc Santacruz i Gener, pare i fill, i del santcugatenc Josep Sala i Gener, fillastre del primer, que hi treball l'any 1688
. La imatge central s de Sant Benet de Nrsia, envoltat d'escenes que representen diferents moments de la seva vida. L'any 1735, el pintor Joan Grau realitz les pintures del retaule que juntament amb d'altres de la capella completaren el conjunt. Cal apreciar la figura central de la capella: El Trnsit o la Glorificaci de Sant Benet amb el gran escut del monestir amb el castrum coronat i voltat d'ngels.

A sota hi ha una imatge de la Purssima, en alabastre, datada del 1758. El sostre de la capella de Sant Benet s obra del pintor Pasqual Bailon Savall.

Capella de sant Bartomeu.

A la capella s'hi exposa el retaule de sant Bartomeu i al seu davant una imatge de la verge de Montserrat. Tamb s destacable un vitrall de sant Jordi i la cermica vidrada o vitralls dels murs de la capella.

Capella de la Pietat.


Hi ha una altra capella oberta a la base del campanar i que pertany encara al temple romnic. Era l'antiga capella morturia dels monjos i est situada sota l'orgue. El 15 de febrer de 1706, el paborde major del monestir va encarregar a Josep Sala i Gener la construcci del petit retaule de la Pietat, que encara es conserva. El contracte exigia que s'havia de fer en sis mesos juntament a una Mare de Du de Dulto, sota la invocaci de la Pietat, segons el model que li oferien les parts signants. El retaule, barroc, fou acabat al seu temps.

La recent restauraci de l'orgue ha possibilitat realitzar un estudi de les pintures murals situades a la paret on se sustenta. Aquestes pintures van ser descobertes el 1912, amb motiu d'una reparaci de la mquina de l'orgue, per no havien estat objecte de cap investigaci. Alberto Sierra situa aquesta obra artstica el segle XIII, dins del que seria el gtic inicial, coetnies a les pintures de la Conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona. La capella romnica original va ser partida per la meitat, en altura, el segle XVI, per installar l'orgue esmentat, operaci que va comportar la destrucci de bona part de les pintures existents. 

Tant la volta com els murs estan decorats amb esgrafiats.

L'orgue va ser contractat a Joan Masiques el 17 d'octubre de 1526, d'estil barroc, es va quedar a mitja construcci al segle XX per l'orguener Gaiet Estadella. Actualment s d'uns 500 tubs i n'hi manquen uns 300, s a dir, sis registres al segon teclat. L'organista titular s Jaume Fbregas.

Retaules de la nau esquerra.


Retaule de Sant Miquel.

s un retaule renaixentista del segle XVI en el qual s'hi pot veure una imatge de Sant Miquel tota daurada, voltada amb escenes de la vida de Sant Plcid i altres sants benedictins, aix com unes imatges modernes de Sant Antoni a l'esquerra i una de Sant Josep a la dreta.
Retaule de la Mare de Du del Roser.

s un altre retaule renaixentista del segle XVI en el qual s'hi representa els quinze misteris del rosari. Com l'anterior, s d'autor desconegut.

Palau abacial.



Es va edificar al segle XIV aprofitant les restes de part de les torres i muralles que encerclaven l'abadia. Al segle XVIII es va refer considerablement. Funcionalment era la casa de l'abat i malgrat el seu aspecte de casa forta, el seu carcter s auster sense cap detall que demostri luxe. Actualment s la casa del rector i acull alguns serveis municipals.

A l'exterior encara s'hi poden observar les restes de la construcci defensiva. Concretament l'anomenada torre d'entrada o torre de l'homenatge cont restes d'un matac a sobre de la porta adovellada que servia per protegir l'entrada. Tamb sn fcils de detectar les restes dels merlets a la part superior de les faanes, alguns reutilitzats com a finestres. Aquests merlets van acompanyats d'uns blocs de pedra sobresortints que sustentaven uns porticons que protegien els espais entre merlets.

L'interior presenta l'aspecte d'una casa senyorial catalana dels segles XVII-XVIII per hi subsisteixen restes de l'edifici primitiu del XIV. Cal destacar dues arcades en una gran sala de l'angle sud-est de la planta baixa que conserven parcialment una decoraci pictrica.

Muralles.

Es conserven restes de les muralles construdes a finals del segle XIV, poca en qu les guerres freqents provocaren la inseguretat pblica. Les ms ben conservades sn les llevant del monestir a la part de la capalera i les que formen part del palau abacial.

El mur enfront de la plaa Octavi s'edific al segle XVIII i correspon a un eixamplament de l'anomenat hort de l'abat, que l'abat Eustaqui d'Azara (1728-1788) va convertir en jard botnic.


Referncies.


Bibliografia consultada.

BOFILL I FRANS, Rafael. Monestir de Sant Cugat del Valls. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1994. ISBN 84-7256-877-6;
TORTOSA, Joan. El claustre de Sant Cugat del Valls. Sabadell: Editorial Ausa, 1998. ISBN 84-88810-40-7;
TOMS I BONELL, Jordi. Descobrir Catalunya. Barcelona: Premsa Catalana, 1994;
BARDAVIO, Antoni; ARTIGUES, Pere Llus; MIQUEL, Marina; MIQUEL, Domnec; CASAS, Jordi. Histria de Sant Cugat. Cossetnia Edicions, 2006. ISBN  84-9791-223-3  ;
COSTA, Ricardo da. O deambulatrio dos anjos: o claustro do mosteiro de Sant Cugat del Valls (Barcelona) e a vida cotidiana e monstica expressa em seus capitis (sculos XII XIII). In: LAUAND, Luiz Jean (coord.). Revista MIRANDUM, n. 17, Ano X, 2006, p. 39 58. Co-edio CEMOrOc-USP IJI - Editora Mandruv - Univ. do Porto (ISSN 1516-5124).


Vegeu tamb.
Llista d'abats del monestir de Sant Cugat;

Enllaos externs.

Pgina del Museu de Sant Cugat ;
Monestirs de Catalunya. Sant Cugat;
Art Medieval a Catalunya;
Pgina de Ricardo Costa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66617" title="Monestir de Jonqueres" nonfiltered="1326" processed="1313" dbindex="26409">

El Monestir de Santa Maria de Jonqueres s un antic monestir de monges de la ciutat de Barcelona. El segle XIX el monestir va ser traslladat pedra a pedra i avui en dia forma part de l'esglsia parroquial de la Concepci al districte de l'Eixample.

Histria.
La congregaci de monges va nixer l'any 1214 dintre de la parrquia de Sant Vicen de Jonqueres, situada entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicaci dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaament definitiu en el barcelon carrer de Jonqueres.

No va ser mai un monestir massa destacat i la congregaci va acabar dissolent-se el 1810 desprs que les monges fossin expulsades per les tropes napoleniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjan segle XIX es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys ms tard caserna militar.

El 1867 es va convertir en esglsia parroquial dedicada a la concepci i assumpci de la Mare de Du. Per, el 1869, una resoluci del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanstiques. 

El rector va iniciar llavors una srie de gesti per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissi de Monuments i amb l'Acadmia de Belles Arts, va aconseguir el perms per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicaci a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta poca, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar, procedent de l'esglsia de Sant Miquel que tamb anava a ser derruda.

Edifici.
L'esglsia s d'una nica nau de planta ampla dividida en sis trams. Est coronada per un absis pentagonal, coberta amb una volta d'ogives que recorda a una vela de vaixell inflada pel vent. En els laterals de la nau es troben diverses capelles. Encara que no es tenen dades concretes, se suposa que l'esglsia va ser consagrada el 1448.

El claustre s senzill i va ser construt en el segle XIV. T una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs.

Enllaos externs.
Imatges de l'esglsia;
Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Jonqueres;
Ressenya histrica al lloc web de la parrquia de la Concepci;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, Edicions Destino, Barcelona, 1970 *ISBN 8423305112;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66620" title="Assetjament immobiliari" nonfiltered="1327" processed="1314" dbindex="26411">

L'Assetjament immobiliari, tamb anomenat mobbing immobiliari, s l'acci, o conjunt d'accions, destinades a dificultar  i de vegades fer impossible  el dret a l'habitatge que la llei garanteix a qui t signat el preceptiu contracte de lloguer. La prctica del mobbing immobiliari, o assetjament als llogaters d'habitatges o locals amb contracte vigent, t com a objecte obligar-los a marxar i, d'aquesta manera, poder llogar els habitatges ms cars o vendre la finca un cop estigui buida. La freqncia d'aquestes maniobres es va disparar arran de la gran revaloritzaci que els immobles van experimentar a Catalunya a finals del segle XX en endavant. 

El primer esment als mitjans de comunicaci d'aquest mot apareix el 2003, arran de la denncia pblica d'aquest fenomen que va fer l'Associaci de Vens del Casc Antic (una part del barri de Ciutat Vella de Barcelona) i que varen recollir diversos diaris i setmanaris, especialment El Triangle i El Pas. El programa 30 minuts, de la televisi pblica catalana, titulat "Pressions a domicili", va recollir diversos casos de vens assetjats de Ciutat Vella, fet que va contribuir molt al coneixement del pblic catal d'aquest problema, que fins aleshores havia estat menystingut per les administracions municipals.

El fenomen del mobbing immobiliari s'ha anat estenent i a l'Estat Espanyol s'han produt diverses sentncies judicials condemnant als qui promouen aquests accions illegals amb aquesta finalitat. Entre les mesures tpiques del mobbing immobiliari hi ha la de deixar degradar la finca, fer-la accessible a persones indesitjables, atemorir als vens i tot un seguit de trampes legals i paralegals. Entre aquestes, per exemple, destaca la prctica de negar-se a cobrar els lloguers, de manera que s'acumuli el deute i, en un moment determinat, acusar als vens de no pagar el lloguer. 

Con a conseqncia de les denncies, en algunes ciutats com Barcelona es van crear oficines municipals dedicades a aconsellar judicialment les vctimes per tal d'evitar l'expulsi de casa seva. Les vctimes de l'assetjament solen ser persones grans, jubilades, soles, amb pocs mitjans econmics i indefenses, especialment en el cas de que gaudeixin de contractes indefinits i de renda baixa. Tanmateix, per, tamb es produeixen casos d'assetjament a botiguers i petits propietaris per tal de que venguin la seva propietat a preus baixos.

Les associacions de vens aconsellen a les vctimes de mobbing immobiliari que busquin rpidament assessorament legal, que ho comuniquin a familiars i vens i als departaments d'ajut social municipal. I, sobretot, que mai lliurin els seus contractes d'arrendament sota cap excusa a persones desconegudes o enviades pels assetjadors. Entre aquests darrers, hi figuren algunes agncies immobiliries i de vegades alguns promotors sense escrpols i gent que ha entrat circumstancialment al negoci de la compra-venda de finques buscant guanys rpids.

Enllaos externs.
 Mobbing Immmobiliari - per Jos-Ramn Jimnez Gonzlez.
 Verdi, 28 - El mobbing immobiliari viscut dia a dia;
 El programa de 30 minuts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66622" title="Monestir de Sant Joan de les Abadesses" nonfiltered="1328" processed="1315" dbindex="26412">
El monestir de Sant Joan de les Abadesses s un antic monestir situat a la comarca del Ripolls. Fins l'any 945 va ser l'nic monestir femen del pas.

Histria.

El monestir, conegut en els seus orgens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap al 885 pel comte Guifr el Pils i destinat a la seva filla Emma. Guifr havia fet una cosa similar uns anys abans al fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll que va deixar en mans del seu fill Radulf.

L'esglsia del nou monestir va ser consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. Al ser Emma encara una nena, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de cuidar de la petita. A l'arribar a l'edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses de Sant Joan.

Guifr va dotar al monestir de nombrosos bns que es van ampliar grcies a l'embranzida de l'abadessa. Emma va ampliar els dominis de Sant Joan fins al Bergued o La Roca del Valls.

Emma va morir l'any 942 i va ser substituda per un altra abadessa de la qual no es coneixen dades. En total, el monestir va tenir sis abadesses.

L'any 1017, Bernat Tallaferro, que volia annexionar-se els territoris controlats per l'abadia, va aconseguir que el Papa emets una butlla que suprimia la comunitat de religioses. El motiu alludit va ser la suposada vida dscola de la comunitat. L'emissi d'aquesta butlla va donar origen a la llegenda del Comte Arnau. Desprs de la dissoluci de la comunitat femenina, Bernat Tallaferro va unir el monestir al bisbat de Besal i hi va collocar una comunitat de frares.

Entre 1083 i 1114 Sant Joan va quedar annexionat al monestir de Sant Vctor de Marsella, que hi va collocar de bell nou una comunitat femenina d'origen grec. La intervenci del Papa el 1114 va permetre a la comunitat de canonges tornar a Sant Joan de forma definitiva. En aquesta etapa, fins el 1484, va ser regit per abats del pas. Del 1458 al 1581 ho fou per abats comendataris ( bisbes i cardenals). El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va convertir en una simple collegiata que es va suprimir el 1856. Va ser declarat Monument Histric Artstic el 1931.

L'edifici.

El segle XII es va construir una nova esglsia que s la que encara es pot veure a l'actualitat. El terratrmol de Catalunya de 1428 va destruir el cimbori aix com el campanar. Tamb va afectar greument a l'esglsia que va haver de ser mpliament restaurada.

L'esglsia de Sant Joan s d'una nica nau encapalada per un ampli transsepte. En ell es troben cinc absis decorats amb arcs sobre columnes, tant per la part interior com per l'exterior. Originalment es trobava situada en el centre del monestir; d'una banda s'accedia a l'antic cenobi femen i per l'altre al mascul.

Al seu interior es pot contemplar el retaule de la Verge Blanca construt el 1343 per artistes de Florncia aix com la capella dels Dolors, d'poca barroca amb una cpula daurada i elements decoratius del tallista Josep Moret, en la qual es troba una Pietat realitzada per l'escultor Josep Viladomat.

Destaca tamb el conjunt escultric del Descendiment, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres ms destacades del romnic catal. El retaule es coneix tamb amb el nom del Santssim Misteri ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. Tamb cal assenyalar la tomba de Mir de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir.

Es conserva tamb un petit claustre d'estil gtic, iniciat al 1442 per Joan Bar i Joan Girard; de dos pisos, conegut com de Sant Mateu. Al seu costat resten uns arcs de l'original claustre romnic del Segle XII.

Per ltim, tamb es conserva l'antic palau abacial, del segle XV.

Ja al segle XX, la important restauraci iniciada per Puig i Cadafalch i completada entre 1948-1963 per Raimn Duran i Reynals, ha tornat a l'edifici el carcter primitiu que tenia desprs de la restauraci de 1428.

Obres.

L'esglsia conserva diversos elements interessants, el sepulcre del beat Mir de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Du Blanca (1343), una capella barroca afegida al s XVIII com el Retaule de Sant Agust, el de Santa Maria la Blanca, el Sepulcre del Beat Mir o la Capella dels Dolors, una construcci barroca que trenca les lnies senzilles de la resta d edifici. Per probablement el conjunt ms curis s el grup escultric del Davallament o Santssim Misteri, fet el 1251. Aquest grup escultric, a mig cam entre el romnic i el gtic, representa el davallament de la creu. El misteri recau en el fet que al front del Crist va conservar-se incorrupta durant segles una hstia consagrada.

La collecci del museu la situat al mateix edifici installat a l'antiga rectoria consta d escultures, pintures, teixits i orfebreria que s hi exposa explica tamb la histria del monestir i la vila.

Cronologia d'abadesses i abats.

 Abadesses benedictines .

898-942 : Emma de Barcelona, filla de Guifr el Pils.
942-949 : Nom desconegut;
949-955 : Adelaida, filla del comte de Barcelona Sunyer I i vdua del comte d'Urgell Sunifred II;
955-962 : Ranlo d'Empries, filla de Del I, comte d'Empries;
962-996 : Fredeburga, filla de Mir II de Cerdanya i germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Mir i Oliba.
996-1017 : Ingilberga, filla bastarda del comte de Cerdanya i de Besal Oliba Cabreta.

Abats canonicals.
 1017-1054 Guifr;
 1055-1077 Andreu;
 1083-1098 Berenguer Sunifred;
 1098-1111 Gaufred d Atzerat;
 1111-1131 Berenguer Arnau;
 1131-1139 Pere Guillem;
 1140-1193 Pon de Monells ;
 1193-1197 Pere Guillem II;
 1198-1203 Ramon de Blanes;
 1203-1217 Pere de Soler;
 1217-1225 Arnau de Corsavell;
 1226-1229 Arnau de Manlleu;
 1230-1250 Ramon de la Bisbal;
 1248-1250 Guillem;
 1250-1252 Ramon de Vallmanya;
 1252-1259 Berenguer Arnau de Santesteve;
 1260-1273 Dalmau de Minyana;
 1273-1293 Berenguer de Blanes;
 1293-1314 Guillem de Sant Joan de Pladecorts;
 1314-1319 Ramon de Cornell;
 1321-1323 Guillem de Sant Joan de Pladecorts;
 1324-1348 Ramon de Bianya;
 1348-1355 Francesc Roig;
 1356-1393 Ramon de Vallmanya;
 1393-1427 Arnau de Vilalba;
 1427-1447 Pere de Montcrob;
 1448-1454 Pere de Calb;
 1454-1456 Bernat Guillem de Samas;
 1456-1484 Miquel Isalguer;

Abats comendataris.
 1484-1485 Joan d'Arag i Chiaramonte;
 1485-1496 Giovanni de Micheli;
 1401-1505 Joan de Peralta;
 1507-1510 Francesco Fascio Santori;
 1510-1518 Alfons d'Arag;
 1518-1524 Baldassare Turini;
 1524-1526 Bernat Joan de Santcliment;
 1527-1528 Enric de Cardona i Enrquez;
 1528-1581 Miquel d'Agullana;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, edicions Destino, Barcelona, 1970, ISBN 8423305112;
Rabual, Anxo et alt: Imatges de Catalunya, El Pas-Aguilar, Madrid, 1995, ISBN 8403596316;

 Enllaos externs .
El monestir al web de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses - Descripci molt breu.
Visita Virtual i Web de l'Arxiu del Monestir de s.Joan de les Abadesses;
Monestirs de Catalunya. S.Joan de les Abadesses;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66624" title="Monestir de Santa Maria de Ripoll" nonfiltered="1329" processed="1316" dbindex="26413">



El monestir de Santa Maria de Ripoll s un monestir benedict situat a la localitat de Ripoll, Catalunya. s una de les millors mostres de l'art romnic de la zona.

Histria.
El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifr el Pils. La seva missi era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagraci de l'esglsia va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'esglsia a la advocaci de Santa Maria.

Guifr va deixar el seu fill Radulf a crrec del monestir, perqu fos criat i educat segons les normes monstiques. Radulf va ser anys ms tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell. Poc desprs, Guifr va fer una cosa semblant amb la seva filla Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va crixer i va prosperar rpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i 1032.

Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en part grcies a la seva collecci d'escrits. A mitjan segle X el monestir contava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduen en el monestir dins lscriptorium. L'exemplar ms valus de la collecci s el conegut com la Bblia de Ripoll amb nombroses illustracions i una srie de textos introductoris que la converteixen en una espcie d'enciclopdia del text sagrat. Aqu es va escriure tamb a finals del segle XIII la Gesta Comitum Barcinonemsusm que est considerada com la primera histria de Catalunya.

Oliba va ser tamb l'encarregat d'expandir els dominis de Santa Maria grcies a la creaci de nous monestirs com el de Montserrat o el de Sant Mart del Canig.

A partir de l'any 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Vctor de Marsella, dependncia que va durar fins l'any 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent el principal centre religis de Catalunya fins al segle XV en el qual inicia un lent  declivi que comena amb la prdua del control sobre el monestir de Montserrat l'any 1402.

El 2 de febrer de 1428, un fort terratrmol va assolar la comarca del Ripolls. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de Mercalli va ser un dels ms intensos soferts a la histria de Catalunya. Va destruir completament un dels campanars del monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gtic.

El final de la vida monacal a Santa Maria de Ripoll va arribar amb la exclaustraci de 1835. Els monjos van abandonar el monestir que va ser arrasat i incendiat. L'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. A ms, el palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars.

El 1886, el bisbe Morgades, en aquells dies bisbe de Vic, va ordenar la reconstrucci del cenobi, tasca que va encarregar a l'arquitecte Elies Rogent. La restauraci, finanada en gran part per les aportacions particulars, va finalitzar el 10 de juliol de 1893 amb una nova consagraci de la baslica. La restauraci, no obstant aix, va canviar notablement l'aspecte original de l'edifici ja que l'arquitecte va afegir alguns elements inexistents en l'original com un cimbori o una srie de columnes que serveixen de separaci de les naus laterals. El 1931 el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat Monument Histric-Artstic.

L'edifici.


L'esglsia que es conserva avui en dia va ser construda grcies a dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Arnulf i l'abat Oliba. Arnulf va ordenar construir una esglsia de cinc naus amb cinc absis acabada amb un sostre de fusta. L'esglsia t unes dimensions de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcci va finalitzar el 977.

Oliba va ser l'encarregat d'afegir a l'esglsia un transsepte i set absis; va ordenar tamb obrir la cripta i va emmarcar l'entrada amb un prtic decorat amb dos campanars a cadascun dels costats. Les obres d'ampliaci de l'abat Oliba van acabar el 1032. La reconstrucci realitzada el 1830 va reduir les naus de l'esglsia de cinc a tres. En el pante comtal de la cripta estan enterrades les restes mortals dels comtes de Besal i dels comtes de Barcelona fins a Ramon Berenguer IV.

El claustre consta de dos pisos. La construcci del primer pis es va iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins a principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Est format per tretze arcs semicirculars amb capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells t un dibuix original amb temes que van des de la mitologia clssica als temes quotidians.

El prtic, d'aproximadament un metre de grossor, est compost per una srie de blocs de pedra adossats a la paret de l'esglsia. Va quedar molt deteriorat amb els incendis ocorreguts desprs de la exclaustraci. No obstant aix, s una bella pea representativa de l'art romnic catal. A pesar de la complexitat del conjunt d'imatges que el componen, la representaci de les mateixes s d'una notable senzillesa.

La part frontal d'aquest prtic est coberta per un relleu realitzat a mitjan segle XII. Est dividit en set franges horitzontals. En el centre es troba un pantocrtor i al seu al voltant es poden veure els smbols dels quatre evangelistes. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mtics aix com la representaci dels set pecats cabdals.

El prtic est flanquejat per dues esttues, prcticament destrudes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al voltant d'elles es mostren diverses escenes de la vida dels apstols. Completa el conjunt una representaci dels dotze mesos de l'any.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni, Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112;
Toms Bonell, Jordi, Descobrir Catalunya, Premsa Catalana, Barcelona, 1994.
Rabual, Anxo et alt. Imatges de Catalunya, El Pas Aguilar, Madrid, 1995, ISBN 8403596316;

Enllaos externs.
Monestirs de Catalunya. Monestir de Ripoll;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66659" title="Francesco Petrarca" nonfiltered="1330" processed="1317" dbindex="26417">


Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arqu Petrarca, Pdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista itali del segle XIV o Trecento. La seva obra ms coneguda s el Canzoniere.

 Biografia .

 Infncia i joventut .
Francesco Petrarca va nixer a Incisa, prop d Arezzo, fill d'Eletta Cangiani (o Canigiani) i del notari Pietro di Parenzo, anomenat Petraco, gelf blanc exiliat de Florncia per motius poltics que fou amic de Dante Alighieri. La seva infncia va transcrrer a la Toscana, primer a Incisa i desprs a Pisa, on el seu pare s havia establert per raons poltiques i econmiques. Per ja al 1311 la famlia es va traslladar a Carpentras, prop d'Aviny (Provena), on Petracco esperava obtenir algun encrrec de la cort papal.

Les inclinacions literries de Francesco es manifestaren ja des de molt jove en l'estudi dels clssics i en composicions potiques ocasionals. Malgrat tot, desprs dels seus estudis gramaticals amb el mestre Convenevole da Prato, fou enviat pel seu pare primer a Montpeller i posteriorment, amb el seu germ petit Gherardo, a Bolnia per estudiar Dret Civil.

Mort el pare, poc desprs del seu retorn a Provena, el dia 6 d abril de 1327, a l'esglsia de Santa Clara d'Aviny, Petrarca va trobar Laura, de la qual es va enamorar. Va ser un amor autntic amb una dona real, com insisteix el poeta en les seves confessions autobiogrfiques? Fins avui, Laura s un personatge impossible d identificar; ni tan sols es pot saber si va existir realment o si aquest era el seu nom. En tot cas, Simone Martini, pintor de l escola senesa i amic de Petrarca, sembla que en va fer un retrat que malauradament s'ha perdut. 

Cap al 1330, esgotat el modest patrimoni que havia heretat, Petrarca s inicia en la carrera eclesistica, prenent els ordes menors i obligant-se a observar el celibat i a fer missa. Un antic company  d estudis el va fer entrar com a capell al servei de la famlia del cardenal Giovanni Colonna. Per complimentar encrrecs d aquesta illustre i noble famlia romana, va realitzar en aquells anys nombrosos viatges per Europa: va anar a Pars, Gant, Lieja, on descobr dues obres de Cicer, i tamb a Aquisgr, Colnia i Li.

 El retorn a Aviny .
Parallelament a la formaci cultural clssica i patrstica, creixia el seu prestigi en la poltica: vers el 1335 va iniciar la seva correspondncia amb el Papa, amb l intent no sols d apaivagar les creixents revoltes que tenien lloc a tota la pennsula italiana, sin tamb per obtenir el retorn de la seu pontifcia d Aviny a Roma.

Fou en aquest perode entre 1336 i 1350 que va visitar Roma per primer cop; posteriorment va tornar a la Vauclusa, on havia adquirit una casa. Tamb va nixer el seu fill Giovanno, el qual va morir jove, aix com una filla, la Francesca, fruit d'una misteriosa relaci. Els anys segents va dedicar-se a la seva primera obra humanstica important: Africa, poema pic en llat, en versos hexmetres, basat en la segona guerra pnica, en el qual segueix molt de prop la narraci de Titus Livi. El 8 d abril de 1341 fou coronat a Roma com a magnus poeta et historicus i obtingu el Privilegium Lauree. Desprs va escriure les Epistolae metricae i el Bucolicam Carmen tamb en hexmetres llatins.

L'any 1347 es va sentir atret per l'aventura poltica de Cola di Rienzo, a instncies del qual va obtenir del Papa la promesa de proclamaci, el 1350, del Jubileu rom. Ms endavant, preocupat pel curs dels esdeveniments, va tornar a acollir-se a la protecci d'algunes poderoses famlies italianes com els Visconti de Mil. 


 De Npols a Parma i Verona .

 La fugida de la pesta .
El juny de 1361, fugint de la pesta, abandon Mil per anar a Pdua i l'any segent a Vencia, on la Repblica de Vencia li va cedir una casa a canvi de la promesa de donaci a la ciutat, a la seva mort, de la seva biblioteca. La seva tranquilla estada a Vencia va transcrrer entre amics i llibres fins que fou pertorbada per un atac a la seva obra i figura per part de filsofs averrostes. Amargat per la indiferncia dels venecians, desprs d alguns breus viatges, va acceptar la invitaci de Francesco da Carrara i s'establ a Pdua. Al cap de poc temps es trasllad amb els seus llibres a Arqua, un llogarret tranquil on s'havia fet construir una modesta casa. A Arqua es va retrobar amb la seva filla Francesca. No va sortir ja d'Arqua ms que un cop, per fugir de la guerra entre Pdua i Vencia i una altra vegada per pronunciar una oraci solemne que ratificava la pau entre ambdues ciutats.

Mor a Arqua la nit del 19 de juliol de 1374. Fou enterrat, per disposici testamentria, a l'esglsia parroquial del lloc.


Obra literria.
Obres llatines en vers.
Africa   poema heroic llat en versos hexmetres, escrit entre el 1338 i el 1342 que immediatament fou retocat i reescrit pel propi Petrarca. Basat en la segona guerra pnica seguint de molt aprop la narraci de Titus Livi, sobre el personatge de Publi Corneli Escipi, vencedor de la batalla de Zama. En aquesta obra el poeta vol glorificar l'aportaci de l'antiga Roma a la civilitzaci. ;
Carmen bucolicum   conjunt de dotze glogues d'inspiraci virgiliana, que tracten de l'amor, la poltica, la moral etc., composades entre 1346 i 1357.
Epistolae metricae   66 cartes o epstoles en versos hexmetres, escrites entre 1333 i 1361. Algunes tracten de l amor, si b la major part tenen un argument poltic, literari o moral. Moltes contenen notcies sobre la vida del propi poeta, i algunes parlen del possible retorn del Papa a Roma.

Obres llatines en prosa.
De viris illustribus - (1337) biografies de personatges romans illustres.
Rerum memorandarum - (1350) collecci d exemples histrics i ancdotes sobre l educaci moral. ;
Itinerarium Syriacum, descripcions del viatge que va fer entre Gnova i Jerusalem.
Secretum meum o De contemptu mundi - (obra composada entre el 1347 i el 1353, posteriorment revisada) s un dileg entre Sant Agust i el propi poeta sobre el concepte de la Veritat, en el qual Petrarca confessa els seus sentiments ms ntims: la incertesa, el desig de penediment, la incapacitat de renunciar a Laura i a la Glria. El Secretum s un recorregut ideal per la vida de Petrarca.
De vita solitaria - (1346- vers 1356) s una exaltaci de la solitud.
De otio religiosorum (otium = tranquillitat d esperit) - (1346   1356) exalta els avantatges de la vida monstica, dedicada a la contemplaci i allunyada de les ambicions.
De remediis utriusque fortunae - (1360 1366). Sn dos llibres de dilegs de tipus moral. Petrarca invita a mantenir l'nim davant les adversitats o la fortuna.
Invectivae in medicum quemquam - (1355) contra un metge i la medicina de l poca. Defensa la poesia contra la cincia i la mecnica.
De sui ipsius et multorum ignorantia - (1368) refuta l acusaci de quatre averrostes venecians i deplora l aristotelisme cec.
Invectiva in Gallum o Invectiva contra eum qui maledixit Italiam   contra un cistercenc francs, contrari al retorn de la Seu Pontificia a Roma.
Epistolae (familiars, senils, vries, sense ttol)   sn cartes amb intenci moral o literria, escrites, en la major part, per ser publicades. Petrarca va deixar un extens i ric epistolari que dna testimoni dels seus interessos culturals i espirituals i deixa entreveure el rerafons de quaranta anys de vida i histria europea.

Obres en itali.
Canzoniere (ttol original: Rerum vulgarium fragmenta);
I Trionfi   s un poema alegric no acabat, comenat probablement cap al 1352, durant la darrera estada a la Vauclusa. Els triomfs sn sis: de l'Amor sobre els homes, del Pudor sobre l'Amor, de la Mort sobre el Pudor, de la Fama sobre la Mort, del Temps sobre la fama i de l'Eternitat sobre el temps. Petrarca, com a bon humanista, intenta transformar l'erudici en poesia. En el triomf de la Mort, Laura s'apareix al poeta per fer una conmovedora evocaci del seu amor. ;


Enllaos.
 Ente Nazionale Francesco Petrarca;
 Pgina de la poblaci on va morir i on est enterrat;
 LiberLiber s una llibreria virtual on podem trobar alguna de les seves obres ;
 (Vicifons);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66663" title="Margalit Matitiahu" nonfiltered="1331" processed="1318" dbindex="26418">
Margalit Matitiahu (                        )(Tel Aviv, Israel, 1935) poetessa sefardita d'origen lleons de pares orinds de Salnica, llicenciada en filosofia i literatura hebrees per la Universitat de Bar-Ilan, s secretria de la Federaci d'Escriptors d'Israel. Ha estat guardonada amb diversos premis literaris. Les seves primeres obres van ser escrites en llengua hebrea fins que, a mitjan anys vuitanta, un viatge a Salnica li va permetre de retrobar-se amb els seus avantpassats sefardites, totalment exterminats arran de la barbrie nazi (Kurtijo Quemado desprs a Vela de luz).

 Hebreu .
Pel vidre de la finestra (1976);
El no silenci estiuenc (1979);
Cartes blanques (1983);
Esposada (1987) ;
Escales de mitja nit (1995);

 Judeoespanyol .
Alegrica (1993);
Matriz de luz i Vela de la luz (1997);
Kamino de Tormento (2000);
Vagabondo Eternel i Bozes en la Shara (2001) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66667" title="Herodes Antipas" nonfiltered="1332" processed="1319" dbindex="26419">

Herodes Antipes (Herodes Antipas, ) (tamb conegut com Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Li o algun lloc d'Hispnia 39). Tetrarca de Galilea i Perea (4 aC - 39). Fill d'Herodes el gran i de la samaritana Malthace i germ de Arquelau de Judea.

A la mort del seu pare va ser cridat a Roma junt amb Arquelau i el seu mig germ Herodes Filip.  August li va atorgar la tetrarquia de Galilea i Perea segons el testament patern (que establia una renda de 200 talents). Arquelau va rebre Judea.

Antipes va retornar per prendre possessi dels dominis llegats. Pel cam es va enamorar de Herdies, la dona del seu germanastre Herodes Filip, i al seu retorn es va divorciar de la seva dona (filla del rei Aretes IV dels nabateus, regne rab amb capital a Petra)  i s'hi va casar, contra la llei jueva. La princesa repudiada es va retirar a la cort del seu pare, el qual amb l'excusa d'un conflicte fronterer va envair territori d'Antipes i va derrotar el seu exrcit; Aretes noms es va aturar per por de Roma. Antipes es va queixar a l'emperador Tiberi que va enviar al governador de Sria, Vitelli, per castigar l'agressi.

Antipes va seguir l'exemple patern i va fundar una ciutat a la vora del llac de Gennesareth (Tiberades), a la que va donar el nom de Tibrias (Tiberias); tamb va adornar amb grans edificis les ciutat de Seforis (Sepphoris)  i de Betharamphtha (Beth Haram), les quals va fortificar i a la darrera la va anomenar Jlia en honor de la filla d'August i dona de Tiberi. La seva capital la va establir a Tibrias( la ciutat va donar el seu nom al llac i va ser durant molt temps un gran centre cultural jueu)

L'any 38 a la mort de Tiberi i la pujada al tron de Calgula, instigat per la seva dona Herdies, va anar a Roma per demanar al nou emperador el ttol de rei com havia estat donat al seu nebot Herodes Agripa I; per aquest, que tenia molta amistat amb Calgula, s'hi va oposar i encara va acusar al seu oncle de correspondncia amb els parts, i per aix Calgula li va confiscar els seus dominis que foren cedits a Agripa, i fou enviat en exili a  Li (Lugdunum, any 39) i ms tarda a Hispnia. Segons uns va morir a Li i segons altres a Hispnia. Herdies el va acompanyar en el seu exili.

Herodes Antipas apareix al Nou Testament com el responsable de l'execuci de Joan Baptista, a instigaci de la seva esposa Herodies (Marc 6:17-29, Mateu 14:3-12). A l'Evangeli de Lucas, Jess es presenta davant d'ell i sofreix les seves burles (Lucas 23:6-12), en una trobada que no relata cap dels altres evangelistes. Joan li hauria recriminat la seva connexi amb Herdies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66668" title="Esclerosi lateral amiotrfica" nonfiltered="1333" processed="1320" dbindex="26420">
L'esclerosi lateral amiotrfica (ELA), de vegades anomenada malaltia de Lou Gehrig, s una malaltia neurolgica progressiva, invariablement fatal, que ataca a les cllules nervioses (neurones) encarregades de controlar els msculs voluntaris. Aquesta malaltia pertany a un grup de dolncies anomenat malalties de les neurones motores, que sn caracteritzades per la degeneraci gradual i mort de les neurones motores.

Les neurones motores sn les cllules nervioses localitzades en el cervell, el tall cerebral, i la medulla espinal, que serveixen com unitats de control i enllaos de comunicaci vital entre el sistema nervis i els msculs voluntaris del cos. Els missatges de les neurones motores cerebrals (anomenades neurones motores superiors) sn transmesos a les neurones motores en la medulla espinal (anomenades neurones motores inferiors) i d'all a cada mscul en particular. En l'ELA, tant les neurones motores superiors com les inferiors es degeneren o moren i deixen d'enviar missatges als msculs. Impossibilitats de funcionar, els msculs gradualment s'afebleixen i es gasten (atrfia) i es contreuen (fasciculacions). Eventualment, es perd la capacitat cerebral per a entaular i controlar el moviment voluntari.

L'ELA ocasiona debilitat en un rang ampli de discapacitats. Eventualment queden afectats tots els msculs sota control voluntari i els pacients perden la seva fora i la capacitat de moure els seus braos, cames i cos. Quan fallen els msculs del diafragma i de la paret torcica, els pacients perden la capacitat de respirar sense un ventilador o respirador artificial. La majoria de les persones amb ELA moren de fallada respiratria, generalment entre 3 a 5 anys a partir del comenament dels smptomes. No obstant aix, al voltant del 10 per cent dels pacients amb ELA sobreviuen 10 anys o ms.

Com que l'ELA afecta nicament les neurones motores, la malaltia no deteriora la ment, personalitat, intelligncia o memria de la persona. Tampoc afecta els sentits de la vista, olfacte, gust, oda o tacte. Els pacients generalment mantenen el control dels msculs dels ulls i de les funcions de la bufeta i els intestins.

Poblaci afectada.
Uns 20.000 estatunidencs tenen ELA i s'estima que es diagnostiquen altres 5.000 persones anualment amb aquesta malaltia als Estats Units. L'ELA s una de les malalties neuromusculars ms comunes en el mn sencer i afecta a persones de totes les races i tnies. L'ELA generalment afligeix a persones entre els 40 i 60 anys d'edat, per tamb la poden desenvolupar persones ms joves i ms velles. Els homes sn afectats ms sovint que les dones.

En un 90 a 95 per cent de tots els casos d'ELA, la malaltia ocorre aparentment aleatriament sense cap factor de risc clarament associat. Els pacients no tenen una histria familiar de la malaltia i no es considera que els membres de la seva famlia tinguin un risc major de desenvolupar l'ELA.

Entre el 5 i el 10 per cent de tots els casos de l'ELA sn heretats. La forma familiar de l'ELA generalment resulta d'un patr hereditari que requereix que solament un dels pares dugui el gen responsable per la malaltia. Un 20 per cent de tots els casos familiars resulta d'un defecte gentic especfic que duu a la mutaci de l'enzim conegut com superxid dismutasa 1 (SOD1). Les investigacions sobre aquesta mutaci estan proporcionant indicis sobre les possibles causes de la mort de les neurones motores en l'ELA. No tots els casos familiars de l'ELA es deuen a la mutaci SOD1, per tant est clar que existeixen altres causes gentiques no identificades.

Simptomatologia.
L'inici de l'ELA pot ser tan subtil que sovint es passen per alt els smptomes. Les primeres manifestacions poden incloure contraccions, enrampades o rigidesa dels msculs, debilitat muscular que afecta un bra o una cama, la parla deteriorada o nasal; o dificultat per a mastegar o empassar. Aquestes queixes generalitzades desprs es converteixen en una debilitat ms bvia o atrfia, que pot dur que el metge sospiti de l'ELA.

Les parts del cos afectades pels primers smptomes de l'ELA depenen de quins msculs del cos es malmeten primer. En alguns casos, els smptomes inicials afecten una de les cames i els pacients experimenten dificultat al caminar o crrer o s'adonen que ensopeguen o trontollen ms sovint. Al principi alguns pacients veuen els efectes de la malaltia en una m o bra quan se n'adonen que els costa fer tasques senzilles que requereixen dexteritat manual com botonar-se una camisa, escriure o girar la clau d'un pany. Altres pacients noten problemes en parlar.

Encara que en un inici s'afecti primer part del cos, en progressar la malaltia, la debilitat muscular i l'atrfia s'estenen a altres parts del cos. Els pacients tenen cada vegada ms problemes per a moure's, empassar (disfgia) i per a parlar o formar paraules (disrtria). Els smptomes en els que les neurones motores superiors estan involucrades inclouen msculs tensos o rgids (espasticitat), reflexos exagerats (hiperreflxia) incloent un reflex superactiu de vmit. Un reflex anormal comunament anomenat senyal o reflex de Babinski (el dit gros del peu s'estn cap amunt quan s'estimula de certa manera la planta del peu) tamb indica dany de les neurones motores superiors. Els smptomes de degeneraci de les neurones motores inferiors inclouen debilitat i atrfia muscular, enrampades musculars, i contraccions fugaces dels msculs que poden ser vistes sota la pell (fasciculacions).

Perqu els pacients siguin diagnosticats amb ELA, han de tenir senyals i smptomes de dany de les neurones motores superiors i inferiors que no puguin ser atributs a altres causes. Encara que la seqncia dels smptomes emergents i la taxa de progressi de la malaltia varien de persona a persona, eventualment els pacients no podran parar-se o caminar, gitar-se o llevar-se sols, o fer servir les seves mans i braos. La dificultat per a empassar i mastegar lesiona l'habilitat del pacient per a menjar normalment i augmenta el risc que s'ennuegui. Mantenir el pes es converteix en un problema. Degut al fet que la malaltia generalment no afecta la seva capacitat cognoscitiva, els pacients s'adonen de la seva prdua progressiva de funcions, i es poden angoixar o deprimir-se. Els professionals de la salut han d'explicar el curs de la malaltia i descriure els tractaments disponibles de manera que els pacients puguin prendre decisions informades amb anticipaci.

En les etapes posteriors de la malaltia, els pacients tenen dificultat per a respirar perqu els msculs del sistema respiratori s'afebleixen. Eventualment els pacients perden la seva capacitat de respirar sols i dependran d'un respirador artificial per a sobreviure. Els pacients tamb poden enfrontar un risc major de pneumnia durant les etapes posteriors de l'ELA.

Diagnstic.
No hi ha cap prova que pugui donar un diagnstic definitiu de l'ELA, encara que la presncia de senyals de deterioraci de les neurones motores superiors i inferiors en una sola extremitat constitueix una forta indicaci. Ms aviat, el diagnstic de l'ELA est basat primordialment en els smptomes i senyals que el metge observa en el pacient i en una srie de proves que descarten altres malalties. Els metges obtenen l'historial mdic complet i generalment realitzen un examen neurolgic a intervals regulars per a avaluar si els smptomes com la debilitat muscular, atrfia muscular, hiperreflxia, i espasticitat s'estan empitjorant progressivament.

Com que els smptomes de l'ELA poden ser similars als d'una gran varietat d'altres malalties o trastorns ms fcils de tractar, cal realitzar els exmens apropiats per a descartar la possibilitat d'altres malalties. Una d'aquestes proves s l'electromiografia (EMG), una tcnica especial de registre que detecta l'activitat elctrica en els msculs. Alguns de les troballes de l'EMG poden donar suport el diagnstic de l'ELA. Una altra prova comuna amida la velocitat de conducci dels nervis (NCV, per les seves sigles en angls). Anormalitats especfiques en els resultats de la NCV poden suggerir, per exemple, que el pacient t un tipus de neuropatia perifrica (dany als nervis perifrics) o miopatia (malaltia muscular) en comptes de l'ELA. El metge pot ordenar una ressonncia magntica nuclear (MRI, per les seves sigles en angls), un procediment no invasiu que utilitza un camp magntic i ones de rdio per a fer imatges detallades del cervell i de la medulla espinal. Encara que sovint els exmens de ressonncia magntica sn normals en pacients amb ELA, s possible que revelin problemes que puguin estar causant els smptomes, com un tumor en la medulla espinal, un disc herniat en el coll, una siringomilia, o espondilosi cervical.

D'acord amb els smptomes del pacient i els resultats de l'examen mdic i d'aquestes proves, el metge pot ordenar exmens de sang i orina per a eliminar la possibilitat d'altres malalties aix com exmens de laboratori de rutina. En alguns casos, per exemple, si el metge sospita que el pacient t una miopatia en comptes de l'ELA, s possible que realitzi una bipsia muscular.

En alguns casos, les malalties infeccioses com el virus d'immunodeficincia hum (VIH), el virus de la leucmia de cllules T humana (HTLV, per les seves sigles en angls), i la malaltia de Lyme poden causar smptomes similars a l'ELA. Trastorns neurolgics com l'esclerosi mltiple, la sndrome post-polio, la neuropatia motora multifocal, i l'atrfia muscular espinal tamb poden imitar certes facetes de la malaltia i han de ser considerades pels metges que intenten fer un diagnstic.

A causa del pronstic que duu aquest diagnstic i la varietat de malalties o trastorns que poden semblar-se a l'ELA en les seves etapes primerenques, s possible que els pacients desitgin una segona opini neurolgica.

Causes.
No es coneixen les causes de l'ELA i els cientfics encara no saben per qu ataca a algunes persones i a unes altres no. Un important aven per a respondre a aquesta pregunta es va produir el 1993 quan els cientfics recolzats per l'Institut Nacional de Trastorns Neurolgicos i Accidents Cerebrovasculars (NINDS, per les seves sigles en angls) van descobrir que les mutacions del gen que produeix l'enzim del SOD1 estaven associades amb alguns casos de l'ELA familiar. Aquest enzim s un antioxidant poders que protegeix al cos del dany causat pels radicals lliures. Els radicals lliures sn molcules altament inestables produdes per les cllules durant el metabolisme normal. Si no es neutralitzen, els radicals lliures poden acumular-se i causar danys aleatoris a l'ADN i a les protenes en les cllules. Encara que no est clar com la mutaci del gen SOD1 duu a la degeneraci de les neurones motores, els investigadors tenen la teoria de qu una acumulaci de radicals lliures pot resultar d'un mal funcionament d'aquest gen. En suport d'aquesta teoria, els estudis en animals mostren que la degeneraci de les neurones motores i els dficit en el funcionament motor acompanyen la presncia d'una mutaci de l'SOD1.

Els estudis tamb s'han concentrat en el paper del glutamat en la degeneraci de les neurones motores. El glutamat s un dels missatgers qumics o neurotransmissors en el cervell. Els cientfics han descobert que, comparant-se amb persones sanes, els pacients amb ELA tenen nivells ms alts del glutamat en el srum i en el lquid cefaloraquidi (al voltant de la medulla espinal). Els estudis de laboratori han demostrat que les neurones comencen a morir-se quan estan exposades per llargs perodes a quantitats excessives de glutamat. Ara, els cientfics estan provant de comprendre quins mecanismes duen a una acumulaci innecessria del glutamat en el lquid cefaloraquidi i com aquest desequilibri pot contribuir al desenvolupament de l'ELA

S'ha suggerit que les respostes autoimmunes -que ocorren quan el sistema immunolgic del cos ataca les cllules normals- poden ser una causa de la degeneraci de les neurones motores en l'ELA. Alguns cientfics tenen la teoria de qu els anticossos poden danyar directa o indirectament la funci de les neurones motores, interferint amb la transmissi dels senyals entre el cervell i els msculs.

En la recerca de la causa de l'ELA, els investigadors tamb han estudiat els factors ambientals com l'exposici a agents txics o infecciosos. Un altre estudi ha examinat el possible paper de la deficincia diettica o del trauma. No obstant aix, fins ara no hi ha suficient evidncia per a implicar a aquests factors com a causes de l'ELA.

Les investigacions futures poden demostrar que molts factors, incloent una predisposici gentica, poden estar involucrats en el desenvolupament de l'ELA.

Tractament.
Fins a ara no s'ha trobat cap cura per a l'ELA. No obstant aix, l'Administraci d'Aliments i Drogues (FDA) ha aprovat el primer tractament de medicaments per a la malaltia (Rilutek). Es creu que el riluzole redueix el dany a les neurones motores en disminuir l'alliberament del glutamat. Els assajos clnics amb pacients amb l'ELA mostren que el riluzole allarga la supervivncia en diversos mesos, especialment en aquells amb dificultat per a empassar. El medicament tamb perllonga el temps abans que el pacient necessiti usar un respirador artificial. El riluzole no reverteix el dany ja fet a les neurones motores i s'ha de vigilar als pacients que prenen aquest medicament per a qu no es provoqui dany al fetge o altres efectes secundaris possibles. No obstant aix, aquesta primera terpia especficament per a la malaltia ofereix esperana de qu algun dia es pugui disminuir l'avan de l'ELA amb nous frmacs o combinacions de medicaments.

Altres tractaments per a l'ELA estan destinats a alleujar els smptomes i a millorar la qualitat de la vida dels pacients. s millor que aquesta cura de suport sigui atorgat per equips de professionals de la salut de diverses disciplines com mdics, farmacutics, terapeutes fsics, ocupacionals i del parla, nutricionistes, treballadors socials, i infermeres que atorguen cuidats en la casa i en els hospicis. En treballar amb els pacients i les persones que els cuiden, aquests equips poden dissenyar un pla individualitzat de terpia mdica i fsica i proporcionar equips especials per a mantenir als pacients el ms mbils i cmodes possibles.

Els metges poden receptar medicaments per a ajudar a reduir la fatiga, disminuir les enrampades musculars, controlar l'espasticitat, i reduir l'excs de saliva i flegma. Tamb hi ha medicaments disponibles per a ajudar als pacients amb el dolor, la depressi, problemes per a dormir, i la constipaci. Els farmacutics poden aconsellar sobre l's de medicaments i vigilar les prescripcions del pacient per a evitar el risc d'interaccions perilloses entre els medicaments.

La terpia fsica i els equips especials poden millorar la independncia i seguretat dels pacients en el transcurs de l'ELA. L'exercici aerbic moderat de baix impacte, com caminar, nedar, o caminar en una bicicleta estacionria, pot enfortir els msculs no afectats, millorar la salut cardiovascular, i ajudar als pacients a combatre la fatiga i la depressi. Els exercicis per a millorar l'abast del moviment i la flexibilitat (estiraments) poden prevenir l'espasticitat i l'acurtiment (contractura)dels msculs, que sn molt dolorosos. Els terapeutes fsics poden recomanar exercicis que proporcionin aquests beneficis sense esforar massa als msculs. Els terapeutes ocupacionals poden suggerir aparells com rampes, aparells ortopdics, caminadors, i cadires de rodes que poden ajudar als pacients a conservar la seva energia i mantenir-se mbils.

Els pacients amb ELA que tenen dificultat per a parlar es poden beneficiar treballant amb un terapeuta de la parla. Aquests professionals de la salut poden ensenyar als pacients estratgies d'adaptaci, com tcniques per a ajudar-los a parlar ms alt i amb ms claredat. En progressar la malaltia, els terapeutes de la parla poden ajudar als pacients a desenvolupar maneres de contestar preguntes de manera afirmativa o negativa amb els seus ulls, o per altre mitj no verbal, i poden recomanar equips com els sintetitzadors del parla i sistemes de comunicaci utilitzant ordinadors. Aquests mtodes i aparells poden ajudar que els pacients es comuniquin quan ja no poden parlar ni produir sons vocals.

Els pacients i els seus cuidadors poden aprendre dels terapeutes de la parla i dels nutricionistes com planificar i preparar diversos menjars petits al llarg del dia que proporcionin suficients calories, fibra i lquids, i com evitar menjars que siguin difcils d'empassar. Els pacients poden comenar a usar aparells de succi per a remoure l'excs de lquid o de saliva i evitar que s'ofeguin. Quan els pacients ja no poden obtenir suficient aliment menjant, els metges poden aconsellar que s'introdueixi un tub d'alimentaci en l'estmac. L's d'un tub d'alimentaci tamb disminueix el risc d'ennuegament i de pneumnia que pot resultar a l'aspirar els lquids dintre dels pulmons. El tub no s dolors i no impedeix que els pacients s'alimentin oralment si ho desitgen.

Quan els msculs que ajuden en la respiraci s'afebleixen, es pot usar assistncia nocturna de ventilaci (ventilaci amb pressi positiva intermitent ], per les seves sigles en angls] o pressi positiva de doble nivell en les vies respiratries ], per les seves sigles en angls]) per a ajudar a la respiraci quan el pacient est dormit. Aquests aparells inflen artificialment els pulmons del pacient mitjanant diverses fonts externes que s'apliquen directament sobre la cara o el cos. Quan els msculs ja no poden mantenir els nivells d'oxigen i de dixid de carboni, es poden utilitzar aquests aparells tot el temps.

Eventualment, els pacients poden considerar formes de ventilaci mecnica (respiradors) en les quals una mquina infla i desinfla els pulmons. Perqu siguin efectius, pot ser necessari l's d'un tub que passa del nas o la boca cap a la trquea i, en cas de necessitar-lo per llarg temps, una operaci com una traqueotomia en la qual s'introdueix un tub plstic per a respirar directament en la trquea del pacient a travs d'una obertura en el coll. Els pacients i les seves famlies han de considerar diversos factors al decidir si van a usar una d'aquestes opcions i quan. Els aparells de ventilaci difereixen en el seu efecte sobre la qualitat de vida del pacient i en el seu cost. Encara que l's d'un respirador pot alleujar els problemes respiratoris i perllongar la supervivncia, el seu s no afecta la progressi de l'ELA. Els pacients necessiten estar totalment informats sobre aquestes consideracions i els efectes a llarg termini d'una vida d'immobilitat abans de prendre una decisi sobre l's d'un respirador.

Els treballadors socials i les infermeres de cura a casa o en els hospicis poden ajudar als pacients, a les seves famlies i a qui els cuiden amb els desafiaments mdics, emocionals i financers que confronten en la cura de l'ELA, especialment en les etapes finals de la malaltia. Els treballadors socials poden assistir a obtenir ajuda financera, a fer arranjaments per a redactar un poder o mandat per al perode d'incapacitat, en la preparaci d'un document de voluntats anticipades, o a trobar grups de suport per als pacients i els seus cuidadors. Les infermeres de cura a casa no estan noms per a donar cures mdiques sin tamb per a ensenyar a les persones encarregades de cuidar als pacients, tasques com el manteniment dels respiradors, com es realitza l'alimentaci per tub i com es mou als pacients per a evitar problemes dolorosos de la pell i contractures. Les infermeres d'hospici a casa treballen en consulta amb els metges per a assegurar una medicaci adequada, control del dolor i altres cures que afecten la qualitat de vida dels pacients que desitgin romandre en les seves cases. L'equip de l'hospici que ve a la casa tamb pot aconsellar als pacients i als seus cuidadors sobre assumptes relacionats amb la finalitat de la vida.

Investigacions actuals.
Els cientfics estan provant de comprendre els mecanismes que desencadenen que certes neurones motores degenerin en l'ELA i de trobar enfocaments eficaos per a detenir el procs que duu a la mort cellular. Aquest treball inclou estudis en animals per a identificar els mitjans pels quals les mutacions de l'SOD1 duen a la destrucci de les neurones. Tamb s'est estudiant de prop l'acumulaci excessiva de radicals lliures, que ha estat implicada en diverses malalties neurodegeneratives incloent l'ELA. A ms, els investigadors estan examinant com la prdua de factors neurotrfics pot estar involucrada en l'ELA. Els factors neurotrfics sn qumics que es troben en el cervell i la medulla espinal que ocupen un paper vital en el desenvolupament, l'especificaci, el manteniment i la protecci de les neurones. L'estudi de com aquests factors es poden perdre i com aquesta prdua pot contribuir a la degeneraci de les neurones motores pot dur a un millor enteniment de l'ELA i al desenvolupament d'estratgies neuroprotectores. Examinant aquest i altres factors possibles, els investigadors esperen trobar la causa o causes de la degeneraci de les neurones motores en la'ELA i desenvolupar terpies que aturin el progrs d'aquesta malaltia.

Els investigadors tamb estan realitzant investigacions per a augmentar el seu enteniment del rol en l'ELA de la mort cellular programada o apoptosi. En els processos fisiolgics normals, l'apoptosi actua com un mitj per a eliminar aquelles cllules corporals que ja no sn necessries, fent que cometin un "sucidi cellular". Es creu que els factors trfics controlen el balan crtic entre la mort cellular necessria i el manteniment de les cllules essencials. L'apoptosi tamb s un factor reconegut en altres malalties neurodegeneratives a ms de l'ELA, com la malaltia de Parkinson i l'Alzheimer, i es creu que s una de les causes principals del dany cerebral secundari que es veu desprs d'una apoplexia o trauma. Descobrir el que desencadena el l'apoptosi pot eventualment dur a intervencions teraputiques per a l'ELA i altres malalties neurolgiques.

Els cientfics encara no han identificat un marcador biolgic confiable per a l'ELA, s a dir, una anormalitat bioqumica compartida per tots els pacients amb la malaltia. Una vegada s'hagi descobert el biomarcador en qesti i s'hagin desenvolupat les proves per a detectar el marcador en els pacients permetent una detecci i diagnstic primerenc de l'ELA, els metges tindran una eina valuosa que els ajudar a seguir els efectes de les terpies noves i vigilar el progrs de la malaltia.

S'estan estudiant famlies amb ELA que no tenen la mutaci SOD1 per a localitzar gens addicionals que causen la malaltia. La identificaci de gens addicionals de l'ELA permetr realitzar proves gentiques que serveixin per a la confirmaci d'un diagnstic de l'ELA i per a una detecci prenatal de la malaltia. Aquest treball amb l'ELA familiar tamb pot dur a un enteniment major de l'ELA espordica. Degut al fet que l'ELA familiar s gaireb clnicament indistingible de l'espordica, alguns investigadors creuen que els gens de l'ELA familiar tamb poden estar involucrats en les manifestacions de la forma ms comuna de l'ELA espordica. Els cientfics igualment esperen identificar els factors de risc gentic que predisposen a les persones a l'ELA espordica.

S'estan investigant les terpies potencials per a l'ELA en models animals. Part d'aquest treball involucra tractaments experimentals amb el SOD1 normal i altres antioxidants. A ms s'estan estudiant els factors neurotrfics per a determinar el seu potencial per a protegir a les neurones motores de degeneraci patolgica. Els investigadors estan optimistes que aquestes i altres investigacions bsiques eventualment duran a tractaments per a l'ELA.

Enllaos inicials.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke  Informaci de domini pblic, font original de l'article.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66677" title="Copa d'frica de Nacions 1992" nonfiltered="1335" processed="1321" dbindex="26424">
El 1992 es disput la divuitena edici de la Copa d'frica de Futbol a Senegal. La competici s'ampli a dotze equips dividits en quatre grups de tres. Costa d'Ivori fou el campi al derrotar Ghana des del punt de penal (11-10) desprs d'empatar a 0 al final del partit.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1992;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Dakar);
 12-1-92: Nigria   2-1 Senegal (13' Siasia, 89' Keshi; 36' Bocande);
 14-1-92: Nigria   2-1 Kenya   (7' Yekini, 15' Yekini; 89' Weche pen.);
 16-1-92: Senegal  3-0 Kenya   (46' Sane, 68' Bocande, 89' Diagne);
 Classificaci:
 1.Nigria     2  2  0  0   4- 2  4;
 2.Senegal     2  1  0  1   4- 2  2;
 3.Kenya   2  0  0  2   1- 5  0;

 Grup B (Dakar);
 12-1-92: Camerun  1-0 Marroc (23' Kana-Biyik);
 14-1-92: Marroc   1-1 Zaire (90' Rokbi; 89' Kona);
 16-1-92: Camerun  1-1 Zaire (15' Oman-Biyik; 1' Tueba);
 Classificaci:
 1.Camerun    2  1  1  0   2- 1  3;
 2.Zaire   2  0  2  0   2- 2  2;
 3.Marroc     2  0  1  1   1- 2  1;

 Grup C (Ziguinchor);
 13-1-92: Costa d'Ivori   3-0 Algria (14' A. Traor, 25' Fofana, 89' Tihi);
 15-1-92: Costa d'Ivori   0-0 Congo;
 17-1-92: Algria   1-1 Congo (44' Bouiche; 6' Tchibota);
 Classificaci:
 1.Costa d'Ivori 2  1  1  0   3- 0  3;
 2.Congo   2  0  2  0   1- 1  2;
 3.Algria     2  0  1  1   1- 4  1;

Grup D (Ziguinchor);
 13-1-92: Zmbia   1-0 Egipte (61' Bwalya);
 15-1-92: Ghana     1-0 Zmbia (64' Abedi Pel);
 17-1-92: Ghana     1-0 Egipte (89' Yeboah);
 Classificaci:
 1.Ghana   2  2  0  0   2- 0  4;
 2.Zmbia  2  1  0  1   1- 1  2;
 3.Egipte   2  0  0  2   0- 2  0;

 Quarts de final .
 19-1-92 (Dakar):   Nigria   1-0 Zaire (22' Yekini);
 19-1-92 (Dakar):   Camerun  1-0 Senegal (89' Ebongue);
 20-1-92 (Dakar):   Costa d'Ivori   1-0 Zmbia   (pr) (94' Si);
 20-1-92 (Dakar):   Ghana     2-1 Congo (29' Yeboah, 57' Abedi Pel; 52' Tchibota);

 Semifinals .
 23-1-92 (Dakar):   Ghana  2-1 Nigria (43' Abedi Pel; 54' Prince Polley; 11' Adepoju);
 23-1-92 (Dakar):   Camerun  0-0 Costa d'Ivori  (Prrroga i Costa d'Ivori classificat per penals (1-3));

 3er i 4rt lloc .
 25-1-92 (Dakar):   Nigria   2-1 Camerun (75' Ekpo, 88' Yekini; 85' Maboang);

 Final .
 26-1-92 (Dakar):   Costa d'Ivori   0-0 Ghana  (Prrroga i Costa d'Ivori campi per penals (11-10));















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66678" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1992" nonfiltered="1336" processed="1322" dbindex="26425">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1992.

 Algria classificat com a campi anterior.
 Senegal classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Mauritnia  2-0 Gmbia / Gmbia      2-1 Mauritnia;

Grup 1.
 Camerun      0-0 Mali;
 Guinea       1-2 Sierra Leone ;
 Sierra Leone 1-1 Camerun;
 Mali         1-1 Guinea;
 Guinea       0-0 Camerun;
 Mali         0-0 Sierra Leone;
 Mali         0-2 Camerun;
 Sierra Leone 0-1 Guinea;
 Camerun      1-0 Sierra Leone;
 Guinea       2-1 Mali;
 Camerun      1-0 Guinea;
 Sierra Leone 2-0 Mali;

 1.Camerun 6  3  3  0   5- 1  9 (classificat);
 2.Sierra Leone 6  2  2  2   5- 4  6;
 3.Guinea       6  2  2  2   5- 5  6;
 4.Mali         6  0  3  3   2- 7  3;

Grup 2.
 Egipte   2-0 Etipia;
 Tunsia  2-1 Txad    ;
 Txad     0-0 Egipte   ;
 Etipia  0-2 Tunsia;
 Tunsia  2-2 Egipte;
 Etipia  (1) Txad;
 Etipia  (1) Egipte;
 Txad     0-0 Tunsia ;
 Egipte   5-1 Txad    ;
 Tunsia  (1) Etipia;
 Egipte   2-2 Tunsia;
 Txad     (*) Etipia;
(*) Desprs del segon partit Etipia abandon la competici i els partits restants se li donaren per perduts per 2-0.

 1.Egipte 6  3  3  0  13- 5  9 (classificat);
 2.Tunsia      6  3  3  0  10- 5  9;
 3.Txad         6  2  2  2   6- 7  6;
 4.Etipia      6  0  0  6   0-12  0;

Grup 3.
 Costa d'Ivori 2-0 Mauritnia;
 Marroc        2-0 Nger;
 Marroc        4-0 Mauritnia;
 Nger         0-1 Costa d'Ivori;
 Nger         7-1 Mauritnia;
 Marroc        3-1 Costa d'Ivori;
 Mauritnia    0-2 Costa d'Ivori (Mauritnia abandon, s'atorg 0-2);
 Nger         1-0 Marroc;
 Mauritnia    0-2 Marroc;
 Costa d'Ivori 1-0 Nger;
 Mauritnia    0-1 Nger;
 Costa d'Ivori 2-0 Marroc;

 1.Costa d'Ivori 6  5  0  1   9- 3 10 (classificat);
 2.Marroc     6  4  0  2  11- 4  8 (classificat);
 3.Nger   6  3  0  3   9- 5  6;
 4.Mauritnia  6  0  0  6   1-18  0;
 5.Libria abandon la competici abans de comenar;

Grup 4.
 Burkina Faso  2-0 Benn;
 Nigria       3-0 Togo;
 Ghana         1-0 Nigria;
 Burkina Faso  2-0 Togo;
 Benn         0-1 Nigria;
 Togo          0-1 Ghana;
 Benn         1-1 Togo;
 Ghana         2-0 Burkina Faso;
 Burkina Faso  1-1 Nigria;
 Ghana         4-0 Benn;
 Benn         1-2 Burkina Faso;
 Togo          0-0 Nigria;
 Nigria       0-0 Ghana;
 Togo          1-0 Burkina Faso;
 Nigria       3-0 Benn;
 Ghana         2-0 Togo;
 Burkina Faso  2-1 Ghana;
 Togo          2-0 Benn;
 Nigria       7-1 Burkina Faso;
 Benn         0-0 Ghana;

  1.Ghana   8  5  2  1  11- 2 12 (classificat);
  2.Nigria     8  4  3  1  15- 3 11 (classificat);
  3.Burkina Faso    8  4  1  3  10-13  9;
  4.Togo    8  2  2  4   4- 9  6;
  5.Benn   8  0  2  6   2-15  2;

Grup 5.
 Zmbia      5-0 Swazilndia;
 Angola      0-1 Madagascar;
 Swazilndia 1-1 Angola;
 Madagascar  0-0 Zmbia;
 Angola      1-2 Zmbia  ;
 Swazilndia 0-1 Madagascar;
 Swazilndia 2-1 Zmbia   ;
 Madagascar  0-0 Angola;
 Zmbia      2-1 Madagascar;
 Angola      1-1 Swazilndia;
 Zmbia      1-0 Angola;
 Madagascar   -  Swazilndia (no es disput);
 
  1.Zmbia  6  4  1  1  11- 4  9 (classificat);
  2.Madagascar    5  2  2  1   3- 2  6;
  3.Swazilndia   5  1  2  2   4- 9  4;
  4.Angola        6  0  3  3   3- 6  3;

Grup 6.
 Sudan     1-0 Moambic;
 Moambic  2-1 Kenya;
 Sudan     1-0 Kenya;
 Moambic  1-0 Sudan;
 Kenya     1-0 Moambic;
 Kenya     2-1 Sudan;

  1.Kenya 4  2  0  2   4- 4  4 (classificat);
  2.Moambic    4  2  0  2   3- 3  4;
  2.Sudan       4  2  0  2   3- 3  4;
  4.Maurici abandon la competici abans de comenar;

Grup 7.
 Malawi    0-1  Congo;
 Congo  2-0 Zimbabwe;
 Zimbabwe  4-0  Malawi;
 Congo  2-1 Malawi;
 Zimbabwe  2-2  Congo;
 Malawi    2-2  Zimbabwe;

  1.Congo   4  3  1  0   7- 3  7 (classificat);
  2.Zimbabwe    4  1  2  1   8- 6  4;
  3.Malawi      4  0  1  3   3- 9  1;
  4.Seychelles abandon la competici abans de comenar;

Grup 8.
 Gabon     1-0 Uganda ;
 Zaire     2-0 Tanznia;
 Tanznia  0-0 Gabon ;
 Uganda    2-1 Zaire;
 Uganda    3-2 Tanznia;
 Zaire     2-1 Gabon;
 Tanznia  1-0 Zaire   ;
 Uganda    0-0 Gabon   ;
 Gabon     1-0 Tanznia;
 Zaire     1-0 Uganda ;
 Gabon     0-0 Zaire   ;
 Tanznia  1-1 Uganda ;

  1.Zaire   6  3  1  2   6- 4  7 (classificat);
  2.Gabon   6  2  3  1   3- 2  7;
  3.Uganda  6  2  2  2   6- 6  6   ;
  4.Tanznia    6  1  2  3   4- 7  4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66679" title="Tinci de Gram" nonfiltered="1337" processed="1323" dbindex="26426">

La tinci de Gram s un tipus de tinci diferencial emprada en microbiologia per a la visualitzaci de bacteris en mostres. Deu el seu nom a Christian Gram, bacterileg dans que desenvolup la tcnica el 1844. S'utilitza indistintament tant per a referir-se a la morfologia cellular bacteriana com tamb per al 1r pas en la diferenciaci bacteriana, considerant-se bacteri Gram-positiu als bacteris que es visualitzen de color violeta i bacteri Gram-negatiu a les que es visualitzen de color rosa.

 Protocol .

Desprs de diluir el bacteri en una gota d'aigua i fixar-la amb calor lleu, s'han de seguir els segents passos seqncialment:  
Fixar les cllules amb calor;
Afegir Blau Violeta (Violeta de cristall) i esperar 30 segons. (Morats/Gram Positiu).
Esbandir amb aigua.
Afegir Lugol i esperar 30 segons.
Esbandir amb aigua.
Afegir alcohol i acetona.
Esbandir amb aigua.
Afegir safranina i esperar 1 minut. (Rosades/Gram Negatiu).
Esbandir amb aigua. ;

 Explicaci .
El primer pas en qualsevol tinci ha de ser sempre la fixaci amb calor. Desprs, en agregar el violeta de cristall, aquest ingressa a totes les cllules bacterianes, tant Gram positives com Gram negatives).

El Lugol est format per I2 (iode) en equilibri amb KI (iodur de potassi), el qual est present per a solubilitzar el iode. El I2 entra en les cllules i forma un complex insoluble en soluci aquosa amb el violeta de cristall. 

La mescla d'alcohol-acetona que s'agrega, serveix per a realitzar la descoloraci, ja que en la mateixa s soluble el complex I2/violeta de cristall. Els organismes Gram positius no es decoloren, mentre que els Gram-negatius si ho fan. 
Per a posar de manifest les cllules gram negatives s'utilitza una coloraci de contrast. Habitualment s un colorant de color roig, com la safranina o la fucsina bsica. Desprs de la coloraci de contrast les cllules gram negatives es veuen roges, mentre que les gram positives romanen blaves.

La safranina pot o no utilitzar-se, no s crucial per a la tcnica. Serveix per a fer un tinci de contrast que posa de manifest els bacteris Gram negatius. Al terme del protocol, els Gram-positius es veuran blau-violades i els Gram negatius, es veuran roses, si no s'ha fet tinci de contrast; o roges, si es va usar, per exemple, safranina.

 Observacions .
Sempre que es realitza el protocol, s fonamental realitzar el tractament amb violeta de cristall abans de fer el tractament amb iode. El iode, en absncia del violeta de cristall, t poca afinitat per les cllules, per la qual cosa es perd en els successius esbandits. ;
El procs de descoloraci no ha de ser extens, i ha de respectar-se el protocol quant al temps designat per als mateix. Aix mateix, ha d'utilitzar-se poca aigua per a evitar la prdua de tinci dels Gram negatius. ;
En treballar amb cultius de ms de 24 hores, no es pot garantir la integritat de la paret cellular dels mateixos, i llavors el complex violeta de cristall/iode pot no ser retingut.

 Utilitats .
En l'anlisi de mostres clniques sol ser un estudi fonamental per complir diverses funcions:
Identificaci preliminar del bacteri causal de la infecci. ;
Utilitat com a control qualitat de l'allament bacteri. Els morfotipus bacterians identificats en el tinci de Gram es deuen correspondre amb allaments bacterians realitzats en els cultius. Si s'observen nombre ms gran de formes bacterianes que les allades cal reconsiderar els mitjans de cultius emprats aix com l'atmosfera d'incubaci.

A partir del tinci de Gram poden distingir-se diversos morfotipus distints:
Els cocs sn de forma esfrica. Poden aparixer allats desprs de la divisi cellular (Micrococs), aparixer per parells (Diplococs), formar cadenes (Estreptococs), o agrupar-se de manera irregular (Estafilococs).

Els bacils posseeixen forma allargada. En general solen agrupar-se en forma de cadena (Estreptobacils) o en palissada.

Tamb poden distingir-se els espirals, que es classifiquen en:
 Espirils si sn de forma rgida o ;
 Espiroquetes si sn blanes i ondulades. ;
Si al contrari, posseeixen forma de "coma", o corbats, llavors se'ls designa vibrions.

 Fonaments .

Els fonaments de la tcnica es basen en les diferncies entre les parets cellulars dels bacteris gram positius i gram negatius. 

La paret cellular dels bacteris gram positius posseeix una gruixuda capa de peptidoglic, a ms de dues classes de cids teicoics: Ancorat en la cara interna de la paret cellular i unit a la membrana plsmatica, es troba l'cid lipoteicoic, i ms en la superfcie, l'cid teicoic que est ancorat noms en el peptidoglic, tamb conegut com murena. 

Al contrari, la capa de peptidoglic dels gram negatiu s prima, i es troba unida a una segona membrana plsmtica exterior, de composici diferent de la interna, per mitj de lipoprotenes.
T una capa fina de peptidoglic unida a una membrana exterior per lipoprotenes. La membrana exterior s feta de protena, fosfolpids i lipopolisacrids.

Per tant, ambds tipus de bacteris es tinyen diferencialment a causa d'aquestes diferncies constitutives de la seua paret. La clau s el peptidoglic, ja que s el material que confereix la seua rigidesa a la paret cellular bacteriana, i els gram positius el posseeixen en molta major proporci que els Gram negatius. 

La diferncia que s'observa en la resistncia a la descoloraci, se deu al fet que la membrana externa dels Gram negatius s soluble en dissolvent orgnic, com per exemple la mescla d'alcohol/acetona. La capa de peptidoglic que posseeix s massa prima com per a poder retindre el complex de violeta de cristall/iode que es va formar prviament, i per tant aquest complex s'escapa, perdent-se la coloraci blava. Per al contrari, els Gram positius, en posseir una paret cellular ms resistent i amb major proporci de peptidoglicans, no sn susceptibles a l'acci del solvent orgnic, sin que aquest actua deshidratant els porus tancant-los, la qual cosa impedeix que puga escapar-se el complex violeta de cristall/iode, i mantenint la coloraci blava.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66687" title="Museu Nacional d'Art de Catalunya" nonfiltered="1338" processed="1324" dbindex="26427">


El Museu Nacional d'Art de Catalunya, tamb conegut per les seves sigles MNAC, s un museu d'art situat a la ciutat de Barcelona. Destaca per la seva collecci d'art romnic considerada com una de les ms complertes del mn.

El MNAC s un consorci constitut per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona i el Ministeri de Cultura. En el patronat del museu estan representades, a ms de les administracions pbliques, els particulars i les entitats privades que collaboren amb el museu.

La seu principal es troba situada al Palau Nacional, edifici situat a la muntanya de Montjuc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposici Internacional celebrada a la Ciutat Comtal. A ms, altres tres institucions formen part del conjunt del museu: la Biblioteca Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr; el Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot; i el Museu Cau Ferrat de Sitges.

De totes les colleccions destaca la dedicada a l'art romnic. El museu exposa una srie de pintures murals que la converteixen en nica en el mn. Tamb es mostren diverses talles en fusta, peces d'orfebreria, esmalts i escultures en pedra. La majoria de les peces sn mostres de l'art romnic a Catalunya.

Del perode gtic el museu mostra peces realitzades mitjanant diverses tcniques que serveixen per a illustrar aquest perode histric a Catalunya. En la secci dedicada al Renaixement i al Barroc destaca la collecci particular de Francesc Camb que va ser donada de forma desinteressada.

El MNAC acull des de l'any 2004 obres de la collecci Thyssen-Bornemisza. Al principi les obres s'exposaven al Monestir de Pedralbes per es va decidir traslladar-les per a facilitar les visites del pblic. Es mostren pintures dels perodes compresos entre el perode gtic i el rococ.

Histria del Museu.

Els orgens del museu es remunten al 1775, quan la Junta de Comer crea l'Escola de Belles Arts(Escola de Dibuix i Nobles Arts). Ms endavant, el 1891, influenciats per la renaixena i les noves tendncies musestiques europees, els noucentistes van crear el Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, al Palau de les Belles Arts. El 1915 es va traslladar a l'antic arsenal de la Ciutadella, actual Parlament de Catalunya. 

Les primeres obres que van composar el fons artstic provenien del procs de desamortitzaci dels bns eclesistics. Els responsables de bona part d'aquesta recuperaci van ser inicialment l'Institut d'Estudis Catalans, amb les seves missions cientfiques pels Pirineus, i la Junta de Museus, creada el 1902. Ms endavant s'encarregarien la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat. 

El 1934 es va traslladar la collecci a l'edifici del Palau Nacional de Montjuc i es va innaugurar el Museu d'Art de Catalunya, coincidint casualment amb els Fets del sis d'octubre. 

La collecci va durar poc temps al Palau, ja que a causa de la Guerra Civil Espanyola, i per qestions de seguretat, va ser traslladada a Pars i Ginebra, on es van organitzar exposicions artstisques. Encara tornaria a ser traslladada, aquest cop a Olot i Darnius. Un cop acabada la guerra, les obres van tornar al Palau.

El 1945 la collecci es va dividir. Es va instalar la collecci d'art dels segles XIX i XX a l'antic arsenal de la ciutadella, creant el Museu d'Art Modern de Barcelona. El Museu del Gabinet Numismtic de Catalunya tamb es va crear aquell any a la Ciutadella.

Durant el periode franquista fou l'Ajuntament de Barcelona qui es va encarregar de continuar amb la tasca de recuperaci del gruix del patrimoni artstic catal, grcies tant a compres de colleccions privades (Plandiura el 1903,Casellas el 1911 i Muntadas el 1956) com de donacions (Enric Batll, Llegat Camb, Llegat Espona, Llegat Domnec Teixid, Llegat Bertran, Llegat Fontana, Girbau S.A....). 

El MNAC va nixer oficialment el 1990 grcies a la llei de museus del mateix any, amb la reuni de les colleccions del Museu d'Art Modern, creat el 1945, i el Museu d'Art de Catalunya, inaugurat el 1934, convertint-se aix en un museu nacional. A les peces procedents d'aquests museus se'ls van afegir una nova secci de numismtica, una altra de gravats aix com els fons de la Biblioteca General d'Histria de l'Art. Ms tard, el 1996, es va afegir un nou departament dedicat a la fotografia. 

Per encabir totes les obres, el Palau va patir un procs d'ampliaci, a crrec de Gae Aulenti,  Enric Steegmann, Josep Benedito i Agust Obiol.

Avui en dia (2006) el fons del museu possex gaireb 250.000 obres en les diferents colleccions. A ms de les exposicions permanent i de les itinerants, el museu realitza tamb altres funcions com sn les de collaborar en la conservaci i la restauraci d'obres d'art.

 Les colleccions .


Les colleccions conservades actualment al MNAC sn, majoritriament, d'art catal, per cal aclarir que l'art hispnic i l'art estranger, tamb es troben ben representats. Els fons del museu procedeixen en gran part de donacions, algunes d'elles d'especial rellevncia, que constitueixen una mostra idnia de la varietat amb qu s'ha construt la collecci. La collecci es troba dividida en 6 conceptes: romnic, gtic, renaixement i barroc, art modern, dibuixos,  gravats i cartells, numismtica.

Romnic.
La collecci d'art romnic s una de les colleccions ms importants del museu, degut a la quantitat d'exemples de pintura mural dels segles XI al XIII obtinguts de diferents esglsies, capelles i ermites d'arreu del territori catal durant la primera part del segle XX. Cal destacar tamb els retaules sobre fusta aix com les diferents escultures en fusta, de temtica religiosa.
Les pintures murals es van traslladar a Barcelona per ordre de la Junta de Museus qui, en veure el recent inters que despertaven aquestes pintures arran de fenmens com la Renaixena i l'inters pel patrimoni artstic i cultural de Catalunya, va veure que les obres corrien perill de ser robades dels seus llocs d'origen i van decidir traslladar-les a Barcelona, entre els anys 1919 i 1923. Tamb hi han alguns exemples d'escultura sobre pedra i alguns esmalts.

Gtic.
La collecci d'art gtic comprn obres realitzades des de finals del segle XIII fins ben entrat el segle XV. La procedncia de les obres s majoritriament territori catal, tot i que, en menor grau, es troben obres del territori de l'antiga Corona d'Arag, com Arag, Mallorca i Valncia. En aquest periode ja es comencen a conixer els autors d'algunes de les obres. Els ms representants d'aquest perode sn Pere Serra, Llus Borrass, Jaume Huguet o Bernat Martorell, entre d'altres.

Renaixement i Barroc.
La collecci d'art del renaixement i art barroc es basa principalment en obres donades per importants colleccions privades com sn el llegat Camb  i de les colleccions Thyssen-Bornemisza i Carmen Thyssen-Bornemisza.

El llegat Camb s un conjunt d'obres d'importncia rellevant, doncs integra pintura europea des del segle XIV fins a principis del XIX. El museu va rebre aquesta aportaci de forma desinteressada. Trobem representats moviments artstics tan diversos com el Quattrocento itali i els mestres del Cinquecento, com Sebastiano del Piombo o Tici, passant per la pintura espanyola del Segle d'Or fins el rococ.

La collecci Thyssen-Bornemisza est formada per peces de pintura i escultura que van des del gtic fins al rococ, i que han estat dipositades pel Museu Thyssen-Bornemisza al MNAC. Entre les obres que formen part d'aquesta collecci es troben les taules de Rimini i Tadeo Gaddi, artistes del Trecento; i les obres de Francesco del Cossa o Fra Angelico com un magnfic exemple del Quattrocento. Del Cinquecento disposa d'obres de Battista Dossi o Tici, i del Settecento destaquen obres de Tiepolo, artista clau del rococ itali, Ceruti o el vedutista Canaletto.

Art Modern.

La collecci d'Art Modern s la ms important collecci d'art catal del segle XIX i principis del segle XX. En aquesta poca apareixen noves tendncies artstiques a Catalunya. Es troben obres del neoclassicisme, modernisme, noucentisme i de les primeres avantguardes. En aquesta part de la collecci es poden trobar obres de Picasso, Gaud, Fortuny, Casas, Gargallo, Rusiol, Julio Gonzalez i fotografies de Pla Janini o Godes. Aquesta collecci es completa amb el dipsit de la collecci Carmen Thyssen-Bornemisza.

Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza.

La collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipsit al MNAC, est formada per ms de 350 obres, totes dels segles XIX i XX, que constitueixen un magnfic exemple de la pintura catalana d'aquests segles. En aquesta collecci trobem obres d'artistes tan paradigmtics com Fortuny, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Sunyer o Tpies.

Dibuixos, Gravats i Cartells.
El museu compta amb la collecci ms important d'art en suport paper de tot Catalunya. Tot i que al museu noms s'exposa una petita mostra representativa de la collecci real, el MNAC t un fons de ms de 100.000 obres sumant gravats, dibuixos i cartells.

Numismtica.
La collecci s la ms gran collecci pblica de numismtica del pas. Conserva ms de 130.000 peces que mostren l'evoluci dels sistemes de pagament, des de les primeres monedes encunyades a Empries i Roses fins a les targetes de plstic.

Recorregut de visita.
El recorregut proposat per analitzar i entendre de la millor manera possible la forma com es presenten les colleccions, comena amb la sala propera al vestbul, on es troben les pintures romniques ms antigues, la pintura mural i altres formes de pintura (bsicament sobre fusta), l'escultura i les arts decoratives. Aquesta presentaci envolta el Gran Sal i atn a una perspectiva cronolgica que passa - un cop visitada la collecci d'art romnic - per les obres gtiques, desprs per una altra zona on es pot veure clarament la transici del gtic al Renaixement i finalment una tercera que exposa les obres barroques. El circuit continua a la primera planta, on estan ubicades les obres d'art del segle XIX i avana cap a l'art del segle XX.

 Obres destacades de la collecci .

Romnic (Segles XI - XIII).



 Cercle de Pedret - Absis de Santa Maria d'neu (fragment);
 Mestre de la Seu d'Urgell - Absis de la Seu d'Urgell;
 Mestre de Pedret - Absis lateral dret de Sant Quirze de Pedret (fragment);
 Mestre de Santa Maria de Tall - Absis central de Santa Maria de Tall;
 Mestre del Judici Final - Fragment del mur occidental de Santa Maria de Tall;
 Annim - Frontal d'Esquius;
 Annim - Absis de Sant Joan de Surp;
 Mestre d'Avi - Frontal d'Avi;
 Annim - Frontal de Durro;
 Annim - Baldaqu de Tost;
 Mestre de Baltarga - Frontal de Baltarga;
 Annim - Pintures de Sant Pedro de Arlanza;
 Annim - Panell frontal de l'altar de Sant Rom de Vila;
 Mestre dels Arcngels - Frontal dels Arcngels;
 Annim - Baldaqu de Tavrnoles;
 Taller de Ribagora - Frontal de Cardet, Frontal de Rigatell;

Gtic (Finals segle XIII - segle XV).

 Mestre de la conquesta de Mallorca - Pintures murals de la Conquesta de Mallorca;
 Atribut a Jaume Cascalls- Cap de Crist;
 Atribut a Guillem Seguer - Taula de la Santssima Trinitat i del Corpus Christi;
 Mestre de Baltimore - Anunciaci i Epifania;
 Mestre d'Estopany - Trptic de Sant Vicen;
 Mestre de Sixena, probablement Pere Serra - Retaule de la Mare de Du;
 Pere Serra - Mare de Du dels ngels i sants;
 Atribut a Gonal Peris - Retaule de Santa Brbara;
 Guerau Gener i Llus Borrass - Nativitat i Sant Joan Evangelista;
 Bernat Despuig i Jaume Cirera - Lluita entre ngels i dimonis;
 Bernat Martorell - Retaule de Sant Vicen, Martiri de Santa LLcia;
 Joan Reixac - Retaule de Santa rsula i les onze mil Verges;
 Ramon de Mur - Mare de Du de la llet;
 Jaume Huguet - San Jordi i la princesa, Consagraci de Sant Agust;
 Llus Dalmau - Mare de Du dels "Consellers";
 Jaume Ferrer - San Jeroni, Sant Mart de Tours, San Sebasti i Calvari;
 Bartolom Bermejo - Resurrecci i Davallament de Crist als Llimbs;
 Miguel Ximnez - San Joan Baptista, Sant Fabi i Sant Sebasti;
 Fernando Gallego - Epifana;

 Renaixement i Barroc (Segles XV - XVIII) .




 Pedro Berruguete - Sant Gregori Papa;
 Paolo de San Leocadio - Plany sobre el cos de Crist mort;
 Mestre de Frankfurt - Trptic del Baptisme de Crist;
 Pere Nunyes - Retaule de sant Eloi dels argenters;
 Sebastiano del Piombo - Vittoria Colonna (?);
 Tiziano Vecellio i taller  - Dona davant el mirall;
 Lucas Cranach, "el Vell"  - Parella amorosa desigual;
 Jacopo Bassano - Calvari;
 Luis de Morales - Eccehomo;
 Ludovico Carracci - Presentaci del Nen al temple;
 Jacopo Tintoretto - Retrat de cavaller;
 Annibale Carracci - Pintures Murals de la Capella Herrera;
 Josep de Ribera - Martiri de Sant Bartomeu;
 Francesc Ribalta - Ramon Llull;
 Francisco de Zurbarn - Sant Francesc d'Asss segons la visi del papa Nicolau V;
 Giandomenico Tiepolo - El Minuet, El xarlat;
 Salomon van Ruysdael - Velers al costat d'un poblet;
 Luis Melndez - Natura morta amb pomes, ram, melons, pa, gerra i ampolla;
 Maurice Quentin la Tour - Retrat de Pierre-Louis Laidegrive;

 Art modern (segles XIX - XX) .




 Mari Fortuny - La batalla de Tetuan;
 Modest Urgell - El toc d'oraci;
 Joaquim Vayreda - L'estiu, La sega;
 Alexandre de Riquer - Composici amb nimfa allada davant la sortida del sol;
 Daro de Regoyos - El xfec. Badia de Santoa;
 Santiago Rusiol - Laboratori de la Galette;
 Joan Brull - Somni;
 Edvard Munch - Retrat de Thor Ltken;
 Josep Llimona - Desconsol;
 Ramon Casas - Interior a l'aire lliure, Ramon Casas i Pere Romeu en un tndem;
 Mari Pidelaserra - Muntanyes des del Montseny. Dia ser al mat;
 Alfred Sisley - A Saint Mamms. Sol de juny;
 Ricard Canals - Caf concert, La toilette;
 Hermen Anglada Camarasa - Granadina, Le paon blanc;
 Antoni Gaud- Confident de la Casa Batll;
 Joaquim Mir - La catedral dels pobres, Poble escalonat;
 Isidre Nonell -  La Paloma;
 Joaquim Torres-Garca - Dones de poble,  Composici constructiva;
 Joaquim Sunyer - Cala forn;
 Jos Gutirrez Solana - Les coristes, Cala Forn;
 Josep de Togores - Noies Catalanes;
 Salvador Dal - Retrat de Salvador Dal i Cus, pare de l'artista;
 Pablo Picasso - Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thrse Walter);
 Antoni Tpies - Marr negrs;
 Juli Gonzlez - Natura Morta II;

Referncies.

Enllaos externs.

Pgina del MNAC;
Fundaci Amics del MNAC;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66697" title="Museu Picasso" nonfiltered="1339" processed="1325" dbindex="26428">


El Museu Picasso de Barcelona posseeix una collecci de ms de 3.500 obres del pintor; aix  la converteix en la ms complerta del mn d'obres de la joventut de Picasso. Es troba situat al carrer de Montcada. Va obrir les seves portes al pblic per primera vegada el 9 de mar de 1963, convertint-se en el primer museu de Picasso del mn.

La collecci.
Origen de la Collecci.
El museu va nixer grcies a la idea de Jaume Sabarts i Gual, amic personal i secretari de Pablo Picasso fins a 1915. Sabarts va donar a la ciutat la seva collecci d'obres del pintor, les primeres que va tenir el museu. 

El 1968, al morir Sabarts, el propi Picasso va lliurar a la pinacoteca la srie de 58 quadres sobre Las Meninas aix com el retrat que havia realitzat a Jaume Sabarts el 1901. A ms, es va comprometre a donar ms obres per a l'exposici.

El 1970 el pintor va realitzar una segona donaci consistent en ms de 920 obres d'estils i tcniques diferents. Les donacions van seguir i el museu va crixer en importncia. El 1982, desprs de la mort del pintor, la seva vdua va fer lliurament al museu de ms de quaranta peces de cermica. L'any segent, els hereus van fer donaci de 117 gravats. La collecci s'ha anat completant amb diverses donacions, tant de particulars com de diverses galeries d'art. Algunes donacions remarcables sn els donatius de Gala i Salvador Dal, Domingo Carles i Editorial Gustau Gili, entre d'altres .

Contingut de la Collecci.

La majoria de les pintures que s'exposen en el museu corresponen al perode comprs entre 1890 i 1917. Es tracta d'una collecci molt important pel que fa a determinats moments de la vida de Picasso, com son la seva poca infantil a Mlaga i la formativa a Barcelona i Horta de Sant Joan. Destaquen obres com Cincia i caritat de  1897 o Arlequ de 1917. De l'poca posterior al perode blau de l'artista, el museu disposa de molt poques obres. La ms destaca s la srie de Las Meninas, pintada en 1957.

La collecci de gravats i litografies comprn bsicament el perode comprs entre 1962 i 1982. El propi Picasso va lliurar al museu una cpia de cadascuna de les seves obres produdes desprs de la mort de Sabarts el 1968. A ms, s'inclouen algunes de les illustracions que va realitzar per a diverses edicions de llibres. L'exposici del museu es completa amb la cermica, donada per Jacqueline Picasso, vdua de l'artista.

El Museu. 
Els edificis que alberguen la collecci d'obres de Picasso tenen tamb la seva prpia histria. El palau Aguilar, en el qual es va inaugurar el museu, s un edifici construt el segle XIII. Va pertnyer a Berenguer Aguilar de qui va prendre el nom. Posteriorment, els seus propietaris van ser diversos membres de la burgesia catalana fins que l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Barcelona el 1953. A l'interior del palau es van trobar restes de pintures del segle XIII que avui en dia s'exhibeixen al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

A l'ampliar-se la collecci, el museu tamb es va haver d'ampliar, utilitzant diversos edificis annexos, tots ells construts en el segle XIII. El museu ocupa un total de sis edificis amb un rea total de 10.628 m.

Notes.


Enllaos externs.
Pgina del museu;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66704" title="Copa d'frica de Nacions 1994" nonfiltered="1340" processed="1326" dbindex="26429">
El 1994 es disput la dinovena edici de la Copa d'frica de Futbol a Tunsia, que reempla els organitzadors originals Zaire. Es mantingu el format de l'edici anterior. Nigria fou el campi al derrotar Zmbia per 2-1 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1994;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Tunis);
 26-3-94: Mali    2-0 Tunsia  (Coulibaly 26, Sidib 34);
 28-3-94: Zaire   1-0 Mali     (Basaula 48);
 30-3-94: Tunsia   1-1 Zaire     (Nouissi (pen) 41; Nsumbu 56);
 Classificaci:
 1.Zaire   2  1  1  0   2- 1  3;
 2.Mali    2  1  0  1   2- 1  2;
 3.Tunsia     2  0  1  1   1- 3  1;

 Grup B (Tunis);
 26-3-94: Nigria     3-0 Gabon     (Yekini 18, 88, Adepoju 72);
 28-3-94: Egipte   4-0 Gabon     (Mansour 1, El Gamal 22, Samad 55, 59);
 30-3-94: Nigria     0-0 Egipte     ;
 Classificaci:
 1.Egipte   2  1  1  0   4- 0  3;
 2.Nigria     2  1  1  0   3- 0  3;
 3.Gabon   2  0  0  2   0- 7  0;

 Grup C (Sousse);
 27-3-94: Costa d'Ivori 4-0 Sierra Leone  (Tihi 9, 67, 75, Guel 34);
 29-3-94: Zmbia  0-0 Sierra Leone  ;
 31- 3-94: Zmbia  1-0 Costa d'Ivori   (K.Malitoli 80);
 Classificaci:
 1.Zmbia  2  1  1  0   1- 0  3;
 2.Costa d'Ivori 2  1  0  1   4- 1  2;
 3.Sierra Leone    2  0  1  1   0- 4  1;

 Grup D (Sousse);
 27-3-94: Ghana   1-0 Guinea    (Akonnor 87);
 29-3-94: Senegal     2-1 Guinea    (Gueye (pen) 46, Tendeng 50; A.Camara 44);
 31-3-94: Ghana   1-0 Senegal   (Polley 88);
 Classificaci:
 1.Ghana   2  2  0  0   2- 0  4;
 2.Senegal     2  1  0  1   2- 2  2;
 3.Guinea  2  0  0  2   1- 3  0;

 Quarts de final .
 2-4-94 (Tunis): Zaire   0-2 Nigria      (Yekini 51, (pen) 71);
 2-4-94 (Tunis): Egipte   0-1 Mali      (S.Traor 64);
 3-4-94 (Sousse): Zmbia  1-0 Senegal  (Sakala 39);
 3-4-94 (Sousse): Ghana   1-2 Costa d'Ivori   (?; Tihi 30, A.Traor 82);

 Semifinals .
 6-4-94 (Tunis): Nigria     2-2 Costa d'Ivori   (Iroha 26, Yekini 40; Bassol 19, 31) (Prrroga i Nigria classificat per penals);
 6-4-94 (Tunis): Zmbia  4-0 Mali   (Litana 8, Saileti 31, K.Bwalya 47, K.Malitoli 71);

 3er i 4rt lloc .
 10-4-94 (Tunis): Costa d'Ivori 3-1 Mali  (Kon 2, Ouattara 68, Si 70; Diallo 46);

 Final .
 10-4-94 (Tunis): Nigria     2-1 Zmbia   (Amunike 5, 46; Litana 3);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66707" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1994" nonfiltered="1341" processed="1327" dbindex="26430">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1994.

 Costa d'Ivori classificat com a campi anterior.
 Tunsia classificat com a organitzador, reemplaant l'organitzador original Zaire.

 Ronda preliminar . 
 Lesotho 0-0 Botswana / Botswana 0-4 Lesotho;
 Guinea Bissau 3-1 Cap Verd / Cap Verd 0-1 Guinea Bissau;

Grup 1.
 Gabon   0-0 Camerun;
 Benn   1-2 Nger;
 Camerun 2-0 Benn;
 Nger   1-3 Gabon;
 Gabon   2-0 Benn;
 Nger   0-0 Camerun;
 Nger   4-1 Benn;
 Camerun 0-0 Gabon;
 Benn   0-3 Camerun;
 Gabon   3-0 Nger;
 Benn   1-2 Gabon;
 Camerun 2-0 Nger;
 1.Gabon   6  4  2  0  10- 2 10 (classificat);
 2.Camerun    6  3  3  0   7- 0  9;
 3.Nger   6  2  1  3   7-10  5;
 4.Benn   6  0  0  6   3-15  0;

Grup 2.
 Uganda  3-1 Etipia;
 Sudan   0-0 Nigria;
 Nigria 2-0 Uganda;
 Etipia 3-0 Sudan   ;
 Sudan   1-1 Uganda;
 Etipia 1-0 Nigria;
 Nigria 4-0 Sudan   ;
 Etipia 2-2 Uganda;
 Sudan   1-0 Etipia;
 Uganda  0-0 Nigria;
 Uganda  1-0 Sudan;
 Nigria 6-0 Etipia;
 1.Nigria     6  3  2  1  12- 1  8 (classificat);
 2.Uganda  6  2  3  1   7- 6  7;
 3.Etipia    6  2  1  3   7-12  5;
 4.Sudan   6  1  2  3   2- 9  4;

Grup 3.
 Algria        3-1 Guinea Bissau;
 Senegal        2-0 Togo;
 Sierra Leone   1-0 Algria ;
 Senegal        3-0 Guinea Bissau;
 Togo           0-0 Algria ;
 Guinea Bissau  0-3 Sierra Leone;
 Sierra Leone   2-0 Senegal;
 Togo           0-0 Guinea Bissau;
 Sierra Leone   0-0 Togo;
 Senegal        1-2 Algria ;
 Togo           1-1 Senegal;
 Guinea Bissau  1-4 Algria;
 Algria        0-0 Sierra Leone;
 Guinea Bissau  0-3 Senegal;
 Algria        4-0 Togo;
 Sierra Leone   2-0 Guinea Bissau;
 Senegal        1-1 Sierra Leone;
 Algria        4-0 Senegal;
 1.Sierra Leone    6  4  2  0   9- 1 10 (classificat);
 2.Algria     6  4  1  1  13- 4  9;
 3.Senegal     6  2  1  3   8- 9  5 (classificat);
 4.Guinea Bissau   6  0  0  6   2-18  0;
 -.Togo    6  0  4  2   1- 7  4;
 Algria fou desqualificat al final del torneig per alineaci indeguda.
 Togo abandon la competici en el sis partit. Els seus partits foren anullats.

Grup 4.
 Zaire    2-0 Moambic;
 Lesotho  2-2 Kenya;
 Kenya    1-3 Zaire;
 Moambic 3-0 Lesotho;
 Moambic 0-0 Kenya;
 Lesotho  1-1 Zaire;
 Kenya    3-0 Lesotho;
 Moambic 0-0 Zaire;
 Zaire    0-1 Kenya;
 Lesotho  1-1 Moambic;
 Kenya    4-1 Moambic;
 Zaire    7-0 Lesotho ;
 1.Zaire   6  3  2  1  13- 3  8 (classificat);
 2.Kenya   6  3  2  1  11- 6  8;
 3.Moambic  6  1  3  2   5- 7  5;
 4.Lesotho     6  0  3  3   4-17  3;

Grup 5.
 Zmbia     2-1 Maurici;
 Zimbabwe   4-1 Sud-frica;
 Maurici    0-1 Zimbabwe;
 Sud-frica 0-1 Zmbia  ;
 Sud-frica 0-0 Maurici;
 Zmbia     0-0 Zimbabwe;
 Sud-frica 1-1 Zimbabwe;
 Maurici    0-3 Zmbia;
 Zimbabwe   2-0 Maurici;
 Zmbia     3-0 Sud-frica;
 Zimbabwe   1-1 Zmbia;
 Maurici    1-3 Sud-frica;
 1.Zmbia  6  4  2  0  10- 2 10 (classificat);
 2.Zimbabwe    6  3  3  0   9- 3  9;
 3.Sud-frica    6  1  2  3   5-10  4;
 4.Maurici   6  0  1  5   2-11  1;

Grup 6.
 Burundi  1-0 Congo;
 Txad     0-3 Guinea;
 Guinea   2-2 Burundi;
 Congo  2-0 Txad;
 Guinea   1-0 Congo;
 Congo  0-0 Burundi;
 Burundi  2-2 Guinea;
 Congo  0-0 Guinea;
 1.Guinea  4  1  3  0   5- 4  5;
 2.Burundi     4  1  3  0   5- 4  5;
 3.Congo   4  0  2  2   0- 2  2;
 -.Txad    2  0  0  2   0- 5  0;
 Txad abandon desprs del segon partit. Els seus partits foren anullats.
 Desempat a Libreville: Burundi  0-0 Guinea (Guinea classificat per penals);

Grup 7.
 Burkina Faso 1-1 Libria;
 Tanznia     2-2 Ghana;
 Ghana        3-0 Burkina Faso;
 Libria      1-1 Tanznia;
 Ghana        1-0 Libria;
 Libria      0-2 Ghana;
 1.Ghana        2  2  0  0   3- 0  4 (classificat);
 2.Libria      2  0  0  2   0- 3  0;
 -.Tanznia     2  0  2  0   3- 3  2;
 -.Burkina Faso 2  0  1  1   1- 4  1;
 Burkina Faso i Tanznia abnadonaren. Els seus partits foren anullats.

Grup 8.
 Malawi  1-0 Egipte;
 Malawi  1-1 Mali;
 Mali    2-1 Marroc;
 Marroc  0-0 Egipte;
 Egipte  2-1 Mali;
 Marroc  0-1 Malawi;
 Egipte  2-0 Malawi;
 Marroc  1-0 Mali;
 Egipte  1-1 Marroc;
 Mali    2-1 Malawi;
 Malawi  0-2 Marroc;
 Mali    2-1 Egipte;
 1.Mali    6  3  1  2   8- 7  7 (classificat);
 2.Egipte   6  2  2  2   6- 5  6 (classificat);
 3.Marroc     6  2  2  2   5- 4  6;
 4.Malawi  6  2  1  3   4- 7  5;
 -.Lbia abandon abans de comenar la competici;
 -.Mauritnia abandon abans de comenar la competici;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66715" title="Anell trivial" nonfiltered="1342" processed="1328" dbindex="26431">
Un anell trivial s un anell definit per un singlet, . Les operacions de l'anell (  y +) sn trivials: 

;
;

Aquest anell s clarament commutatiu. El seu nic element s l'element identitat per a ambdes operacions.
 
Un anell R s trivial si i noms si 1 = 0, aquesta igualtat implica que per a tot r de R, r = r   1 = r   0 = 0.

L'anell trivial tamb se l'anomena anell nul, ja que  s un anell amb les operacions estndards de l'addici i la multiplicaci.



Vegeu tamb.
 Anell noetheri;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66760" title="XTEC" nonfiltered="1343" processed="1329" dbindex="26432">
La Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya s una xarxa telemtica del Departament d'Educaci al servei especfic del sistema educatiu de Catalunya. Es va posar en funcionament l'any 1989, en el marc de les actuacions del Programa d'Informtica Educativa, amb serveis de missatgeria electrnica, noticiari educatiu, accs a bases de dades i teledebats, operant amb estndards videotex i full-duplex. 

Des del 1995 s un servei d'Internet, mpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Inclou un servei de correu electrnic, informaci oficial, recursos pedaggics... A ms a ms, allotja molts llocs web de professors i centres catalans.

Va ser una de les primeres adreces a registrar el domini .cat, al febrer del 2006.

Un portal per alimentar l's educatiu de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.
Des dels seus inicis, la XTEC ha volgut ser un instrument al servei de la inclusi de les TIC en la tasca pedaggica. Per aquesta ra, no s'hi han parat de potenciar serveis que faciliten l'actualitzaci de coneixements i habilitats del professorat en aquestes tecnologies. Aquesta s una relaci dels ms rellevants:

 Clic;
 Quaderns Virtuals;
 ButlleTIC;
 Portal Linkat, la distribuci lliure del Departament d'Educaci;
 XTEC Rdio;
 XTEC Blocs;


Enllaos externs.
 Lloc web del XTEC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66761" title="Morris Swadesh" nonfiltered="1344" processed="1330" dbindex="26433">
Morris Swadesh (Holyoke, Massachusetts, 1909-1967) fou un lingista nordameric, casat amb la tamb lingista Mary Rosamund Haas.

Considerat deixeble d'Edward Sapir, es gradu en lingstica el 1930, el 1930 acomplet els estudis a la Universitat de Chicago i el 1933 es doctor a Yale. El seu treball inicial se centr en la llengua dels nootka i ms tard en el chitimacha, del qual descobr que era una llengua allada.
El 1937 marx a Mxic, on fou director del Consejo de Lenguas Indgenas, i director de lingstica al Departamento de Asuntos Indgenas. El 1941 va tornar als EUA per a ajudar a l'exrcit a l'elaboraci de diccionaris del xins, birmans, rus i espanyol. Per el 1948 li retiraren el passaport, acusat de fer activitats "esquerranes", i el 1953 torn a Mxic per a exercir de professor d'antropologia i lingstica.

La seva obra ms perdurable s l'anomenada llista Swadesh de 100 "significats" bsics que es fa servir, no sense controvrsia, per a descobrir la genealogia de les llenges. Aquesta tcnica es deia glotocronologia.

Bibliografia.

 Newman, Stanley. (1967). Morris Swadesh (1909-1967), Language, 43.
 Swadesh, Morris. (1950). Salish internal relationships. International Journal of American Linguistics, 16, 157-167.
 Swadesh, Morris. (1952). Lexicostatistic dating of prehistoric ethnic contacts. Proceedings American Philosophical Society, 96, 452-463.
 Swadesh, Morris. (1955). Towards greater accuracy in lexicostatistic dating. International Journal of American Linguistics, 21, 121-137.
 Swadesh, Morris (1932) The Expression of the Ending-Point Relation in English, French, and German;
 Swadesh, Morris (1934). The Phonemic Principle a Language 10 (1934);
 Swadesh, Morris (1937) A Method for Phonetic Accuracy and Speed a American Anthropologist 39  ;
 Swadesh, Morris (1959) Linguistics as an Instrument of Prehistory a Southwestern Journal of Anthropology 15 ;
 Swadesh, Morris (1971) The Origin and Diversification of Language;

Enllaos.

 Morris Swadesh: Assaig Crtic;
 Morris Swadesh;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66766" title="Programa d'Informtica Educativa" nonfiltered="1345" processed="1331" dbindex="26434">
El Programa d'Informtica Educativa o PIE va ser una unitat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya creada pel Decret 31/1986 amb l'objectiu de promoure i coordinar la integraci educativa de la informtica en l'ensenyament no universitari i donar-hi suport.

El PIE estava constitut pel Gabinet d'Informtica Educativa i pel Centre d'Homologaci i Desenvolupament de Recursos d'Informtica Educativa. Les seves bases d'actuaci foren publicades el febrer de 1987 al Butllet dels Mestres. El primer director del PIE va ser Mart Vergs. Entre les seves actuacions destaca la creaci de la XTEC.

L'any 2000, les funcions i recursos del PIE es van integrar, juntament amb les del Programa de Mitjans Audiovisuals, en la Subdirecci General de Tecnologies de la Informaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66771" title="PIE" nonfiltered="1346" processed="1332" dbindex="26435">

Poltica Internacional Europea;
 Programa d'Informtica Educativa;
 Protoindoeuropeu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66775" title="Leonard Bloomfield" nonfiltered="1347" processed="1333" dbindex="26436">
Leonard Bloomfield (Chicago, 1887 - 1949) fou lingista nordameric, la influpencia del qual domin el desenvolupament de l'estructuralisme a Amrica entre el 1930 i el 1950. Es gradu a les Universitats de Harvard el 1906 i Wisconsin el 1908, i el 1921-1928 fou professor d'alemany a la Unviersitat d'Ohio. s especialment conegut pel seu llibre Language (tradut al catal per Gabriel Ferrater, 1933), on descriu l'estat de la lingstica dle seu temps. Tamb fou un dels membres fundadors de la Linguistic Society of America.

El seu pensament s fortament caracteritzat pel seus principis behavioristes per a l'estudi del significat, la insistencia en procediments formals per a l'anlisi del llenguatge, aix com proveir a la lingstica d'una metodologia cientfica rigorosa. La seva preeminncia va decaure a finals dels 1950-1960, amb l'emergncia de la gramtica generativa.

Bloomfield tamb inici l'examen gentic de les llenges algonquines amb la reconstrucci del proto-algonqu.

 Obres .
 Introduction to the study of Language (1914);
 Tagalog Texts with Grammatical Analysis (1917);
 Menomini Texts (1928) ;
 Language (1933);
 The Stressed Vowels of American English (1935);
 Linguistic Aspects of Science (1939);
 Spoken Dutch (1945);
 Spoken Russian (1949) ;

Enllaos.

 A biography;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66778" title="Metz" nonfiltered="1348" processed="1334" dbindex="26437">

Metz (pronunciat  en francs) s un municipi francs, situat al departament de Mosella i captial de la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 123.776 habitants.

 Economia .

s un important nucli industrial i port fluvial situat a l'aiguabarreig dels rius Mosella i Seille. Hi ha indstria metallrgica, de construccions mecniques, de material elctric i alimentria. 

 Histria .

Conserva diverses restes arqueolgiques de l'poca romana. Centre del poble gal dels mediomatricis, aleshores coneguda com a Divodurum (Ciutat del tur sagrat) es convert en una de les ciutats ms importants de la Gllia romana, fins que fou atacada pels brbars i destruda parcialment per tila (451). Ms tard fou capital del regne d'Austrsia. 

Al s VII fou un nucli de renaixement carolingi. Ciutat imperial, fou conquerida per Enric II de Frana el 1552. Passada a l'imperi alemany el 1871, torn a Frana el 1919, pel tractat de Versalles. 

 Curiositats .

Entre els monuments antics hi ha l'aqeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la baslica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle (segle IV). Entre les esglsies es destaquen: la Catedral de Metz, gtica, comenada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin (segles XII-XV), la de Saint-Vincent (segles XIII-XIV) i la de Saint-Martin (segles XIII-XVI). D'poca gtica hi ha nombrosos hotels, entre els quals destaca el de Saint-Livier. La reforma urbanstica del segle XVIII fou causa de la construcci de grans conjunts arquitectnics, entre els quals destaca la Place des Armes. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66780" title="Pincia" nonfiltered="1349" processed="1335" dbindex="26438">

Les pincies (Pinaceae) sn una famlia de plantes inclosa dins l'ordre de les pinals que tenen poc menys de 250 espcies repartides en un total d'11 gneres.

Sn arbres resinosos amb micoriza que creixen a les regions temperades i ms o menys fredes, per b que arriben fins la mediterrnia. Tenen les fulles persistents i aciculars o, ms rarament en esquames o caduques. 

En aquesta famlia troben als Pasos Catalans sis espcies representats en tres gneres: els avets del gnere Abies, les pcees del gnere Picea i els pins) del gnere Pinus. Hi ha fora altres arbres d'aquesta famlia que cultivats com ornamentals poden trobar dins el nostre territori.

 Taxonomia .
Subfamlia Pinoideae
    Pinus - pins  (115 espcies aprox.)
Subfamlia Piceoideae
    Picea - Picees  (35 espcies aprox.)
Subfamlia Laricoideae
    Cathaya  (una espcie)
    Larix  (14 espcies aprox.)
    Pseudotsuga  (cinc espcies)
Subfamlia Abietoideae
    Abies - Avets  (50 espcies aprox.)
    Cedrus - Cedres ( dues espcies)
    Pseudolarix  (una espcie)
    Keteleeria  (tres espcies)
    Nothotsuga  (una espcie)
    Tsuga  (nou espcies)

Enlla extern.
 ITIS 18030;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66788" title="Caen" nonfiltered="1350" processed="1336" dbindex="26439">

Caen s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. L'any 1999 tenia 114.007 habitants. 

 Economia .
La seva importncia s deguda a la proximitat de jaciments de ferro (May, Saint Andr, Maltot, Bully), que l'han convertida en un nucli industrial (foneries, metallrgia, indstria txtil). El canal de l'Orne la uneix amb el seu avantport, Ouistreham. 
 Curiositats .
Hi ha un centre d'ensenyament superior: la Universit de Caen, fundada el 1432. La ciutat posseeix notables mostres d'arquitectura medieval normanda, malgrat les destruccions sofertes pels bombardeigs del 1944. Conserva les esglsies romniques de Saint-tienne (de l'Abbaye-aux-Hommes) i de la Trinit (de l'Abbaye-aux-Dames), fundades al s XI per Guillem el Conqueridor i la reina Matilde, respectivament, i el castell, iniciat pel mateix Guillem i continuat als ss XIV-XV, i les esglsies gtiques de Saint-Pierre (ss XIII-XVI) i Saint-Jean (s XV). T museu de belles arts. 
 Histria .
Ja fou capital de la baixa Normandia en temps de Guillem el Conqueridor (s  XI). Fou presa i saquejada pels anglesos el 1346 i el 1417, i rest sota domini angls fins el 1450. Durant el s XVI es desenvolup molt, grcies al comer amb la Guinea i Amrica, per decaigu a partir de l'edicte de Nantes (1685), per tal com era un important centre protestant. Fou un centre girond durant la Revoluci Francesa. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66791" title="Rouen" nonfiltered="1351" processed="1337" dbindex="26440">

Rouen s una ciutat de Frana, capital del departament del Sena Martim i de la regi de l'Alta Normandia, situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora cncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, ms enll dels quals s'estenen rees residencials recents. L'any 2007 tenia 114.000 habitants.

 Economia .
s un dels principals ports francesos que, juntament amb l'avantport de l'Havre, serveix especialment la conca de Pars.

s un centre industrial en expansi: a part la tradicional indstria de cot, sorgeixen fbriques papereres, qumiques, d'equipaments mecnics, automobilstiques i de construcci aeronutica. Les rees industrials s'installen a les vores del Sena (rees de Le Petit Quevilly i Le Grand Quevilly, la Grand-Couronne, amb refineries de petroli, Moulineaux, Oissel, etc). 
 Histria .
Era una antiga ciutat cltica que al segle I aC caigu sota el domini de Roma, que la integr a la Gllia Lugdunensis i, ms tard, a la Provncia Lugdunensis II. Al segle IV abra el cristianisme. Presa diverses vegades pels pirates normands (s IX), a la baixa edat mitjana esdevingu un dels centres martims ms importants d'Europa, grcies als privilegis que tenia com a comuna; nogensmenys, perd aquesta condici en sser-hi reprimit un alament contra Carles VI de Frana (1382). 

Assetjada durant la guerra dels Cent Anys, a la seva plaa hi fou cremada Joana d'Arc. Durant les guerres de religi es decant cap a la Reforma, per posteriorment s'adher a la Lliga catlica i fou assistida per Enric IV de Frana (1591-92), al qual se sotmet quan aquest es fu catlic. Del s XV en n'ha anat augmentant la importncia com a port. 

 Curiositats .

Conserva nombrosos edificis gtics. Entre els religiosos es destaca la catedral, construda sobre una antiga baslica romnica, comenada al s XIII i ampliada posteriorment; t vitralls dels ss XIII, XIV i XVI i tombes i mausoleus renaixentistes que l'enriqueixen. La magnfica esglsia de Saint-Ouen (ss XIV-XV) s'aixeca damunt una antiga esglsia romnica; la faana s del s XIX. L'esglsia de Saint-Maclou (ss XV-XVI) s d'estil gtic flamger. Entre els edificis civils s digne d'esment el Palais de Bourgtheroulde (s XV), el Palais de Justice (ss XV-XVI) i la Grosse Horloge (s XVI). La Tour de Jeanne d'Arc formava part d'un castell no conservat del s XIII. T un interessant Muse des Beaux-Arts.

 Museus .
 El Muse des beaux-arts s el museu d'art de la ciutat;
 El Museu Martim, Fluvial i Portuari s un museu sobre la histria del port de la ciutat i la navegaci.

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la ciutat de Rouen ;
 Communaut d agglomration de Rouen ;
 Oficina de turisme de Rouen ;
 Universitat de Rouen ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66807" title="Sosarme, re di Media" nonfiltered="1352" processed="1338" dbindex="26441">
Sosarme, re di Media s una pera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 30) i un llibret adaptat a partir del Dionisio, re di Portogallo d'Antonio Salvi (basat en la histria de Dions I de Portugal), canviant l'escenari de Portugal per Sardis, a Ldia.

Hndel complet l'pera el 4 de febrer de 1732 i fou estrenada el 15 de febrer al King's Theater de Haymarket, a Londres, amb la participaci del fams castrato Francesco Bernardi Il Senesino. Posteriorment fou representada un altre cop el 1734, amb material procedent del Riccardo Primo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66813" title="Poitiers" nonfiltered="1353" processed="1339" dbindex="26442">

Poitiers s un municipi francs, situat al departament de Viena i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 2004 tenia 87.012 habitants.

 Economia .
T importants indstries metallrgiques, elctriques, d'impremta i d'industrialitzaci del cuir. Tamb t un centre d'ensenyament superior. 
 Curiositats .
La ciutat posseeix restes romanes. D'poca paleocristiana s el baptisteri de Saint-Jean (s IV) i l'hipogeu merovingi del Plateau des Dunes (ss VII-VIII). Fou un important centre d'art romnic amb esglsies com Saint-Hilaire-le-Grand (ss XI-XII) i Notre-Dame-la-Grande (ss XI-XII), que s un dels exemples ms importants d'esglsies romniques amb cpules. Entre els edificis gtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre (ss XII-XIII) i, en arquitectura civil, cases i palaus particulars, molt nombrosos, dels ss XIV, XV i XVI. Sense una veritable arquitectura renaixentista, pass directament a l'estil clssic francs durant els ss XVII i XVIII, on destaca l'obra urbanstica del parc de Blossac.
 Histria .
Fou ocupada pels celtes pictavis  dels quals li prov el nom , ms tard ho fou per ola









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66816" title="Copa d'frica de Nacions 1996" nonfiltered="1354" processed="1340" dbindex="26443">
El 1996 es disput la vintena edici de la Copa d'frica de Futbol a Sud-frica, que reempla els organitzadors originals, Kenya. S'augment el nombre de participants a 16 dividits en quatre grups de quatre. Nigria, l'antic campi renunci a participar al darrer moment. Guinea, el millor tercer classificat fou convidat, per no accept. Sud-frica fou el campi al derrotar Tunsia per 2-0a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1996;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Johannesburg);
 13-1-96: Sud-frica   3-0 Camerun;
 15-1-96: Egipte  2-1 Angola;
 18-1-96: Camerun   2-1 Egipte;
 20-1-96: Sud-frica   1-0 Angola;
 24-1-96: Sud-frica   0-1 Egipte;
 24-1-96: Angola     3-3 Camerun;
 Classificaci:
 1.Sud-frica    3  2  0  1   4- 1  6 ;
 2.Egipte   3  2  0  1   4- 3  6;
 3.Camerun    3  1  1  1   5- 7  4;
 4.Angola  3  0  1  2   4- 6  1;

 Grup B (Bloemfontein);
 14-1-96: Zmbia     0-0 Algria;
 15-1-96: Sierra Leone   2-1 Burkina Faso;
 18-1-96: Algria    2-0 Sierra Leone;
 20-1-96: Burkina Faso   1-5 Zmbia;
 24-1-96: Burkina Faso   1-2 Algria;
 24-1-96: Sierra Leone   0-4 Zmbia;
 Classificaci:
  1.Zmbia  3  2  1  0   9- 1  7;
  2.Algria     3  2  1  0   4- 1  7  ;
  3.Sierra Leone    3  1  0  2   2- 7  3;
  4.Burkina Faso    3  0  0  3   3- 9  0;

 Grup C (Durban);
 16-1-96: Gabon  1-2 Libria;
 19-1-96: Zaire  0-2 Gabon;
 25-1-96: Libria    0-2 Zaire;
 Classificaci:
  1.Gabon   2  1  0  1   3- 2  3 ;
  2.Zaire   2  1  0  1   2- 2  3;
  3.Libria     2  1  0  1   2- 3  3;
 -.Nigria abandon, Guinea declin ser el substitut.

 Grup D (Port Elizabeth);
 14-1-96: Costa d'Ivori    0-2 Ghana;
 16-1-96: Tunsia    1-1 Moambic;
 19-1-96: Ghana  2-1 Tunsia;
 21-1-96: Moambic 0-1 Costa d'Ivori;
 25-1-96: Moambic 0-2 Ghana;
 25-1-96: Tunsia    3-1 Costa d'Ivori;
 Classificaci:
 1.Ghana   3  3  0  0   6- 1  9  ;
 2.Tunsia     3  1  1  1   5- 4  4;
 3.Costa d'Ivori 3  1  0  2   2- 5  3;
 4.Moambic  3  0  1  2   1- 4  1;

 Quarts de final .
 27-1-96 (Johannesburg): Sud-frica   2-1 Algria;
 27-1-96 (Bloemfontein): Zmbia     3-1 Egipte;
 28-1-96 (Port Elizabeth): Ghana  1-0 Zaire;
 28-1-96 (Durban): Gabon  1-1 Tunsia  (Prrroga i Tunsia classificat per penals (4-1));

 Semifinals .
 31-1-96 (Durban): Zmbia     2-4 Tunsia;
 31-1-96 (Johannesburg): Sud-frica   3-0 Ghana;

 3er i 4rt lloc .
 3-2-96 (Johannesburg): Zmbia     1-0 Ghana;

 Final .
 3-2-96 (Johannesburg): Sud-frica   2-0 Tunsia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66822" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1996" nonfiltered="1355" processed="1341" dbindex="26444">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1996.

 Nigria classificat com a campi anterior per renunci a participar.
 Sud-frica classificat com a organitzador en substituci de Kenya.

Grup 1.
 Zaire  1-1 Malawi;
 Zimbabwe   5-0 Lesotho  ;
 Malawi     3-1 Zimbabwe;
 Camerun    1-0 Zaire;
 Lesotho    2-0 Camerun  ;
 Zimbabwe   2-1 Zaire;
 Camerun    0-0 Malawi;
 Zaire      3-0 Lesotho  ;
 Lesotho    0-2 Malawi  ;
 Zimbabwe   4-1 Camerun;
 Malawi     0-1 Zaire;
 Lesotho    0-2 Zimbabwe ;
 Zaire      2-1 Camerun;
 Zimbabwe   1-1 Malawi;
 Camerun    4-1 Lesotho  ;
 Zaire      5-0 Zimbabwe;
 Malawi     1-3 Camerun;
 Camerun    1-0 Zimbabwe;
 1.Zaire   6  3  1  2  10- 5  7 (classificat);
 2.Camerun 6  3  1  2   7- 7  7 (classificat);
 3.Malawi      6  1  3  2   6- 7  5;
 4.Zimbabwe    6  2  1  3   8-12  5;
 -.Lesotho     6  1  0  5   3-16  2 (abandon desprs de disputar sis partits que foren anullats);
 -.Swazilndia abandon abans de comenar la competici;

Grup 2.
 Senegal    0-0 Mauritnia;
 Guinea Bissau  1-3 Tunsia   ;
 Libria    1-0 Togo;
 Mauritnia 1-1 Guinea Bissau ;
 Togo   2-0 Senegal;
 Mauritnia 1-1 Libria;
 Tunsia    1-1 Togo;
 Guinea Bissau  1-4 Senegal   ;
 Senegal    0-0 Tunsia;
 Togo   0-0 Mauritnia;
 Libria    1-1 Senegal;
 Tunsia    1-0 Mauritnia;
 Tunsia    0-0 Libria;
 Mauritnia 0-1 Senegal;
 Togo   0-0 Libria;
 Senegal    5-1 Togo;
 Libria    1-0 Tunsia;
 Libria    2-0 Mauritnia;
 Togo   0-1 Tunsia;
 Mauritnia 2-1 Togo;
 Tunsia    4-0 Senegal;
 Mauritnia 0-0 Tunsia;
 Senegal    3-0 Libria;
 1.Tunsia     8  3  4  1   7- 2 10 (classificat);
 2.Libria     8  3  4  1   6- 5 10 (classificat);
 3.Senegal     8  3  3  2  10- 8  9;
 4.Mauritnia  8  1  4  3   3- 6  6;
 5.Togo    8  1  3  4   5-10  5;
 -.Guinea Bissau   3  0  1  2   3- 8  1 (abanadon desprs de disputar tres partits que foren anullats);

Grup 3.
 Congo  1-1 Gmbia;
 Ghana           4-1 Sierra Leone;
 Nger           1-5 Ghana;
 Sierra Leone    3-2 Congo;
 Gmbia          1-2 Ghana;
 Nger           4-2 Sierra Leone;
 Sierra Leone    2-0 Gmbia;
 Congo  3-1 Nger;
 Ghana           3-1 Congo;
 Nger           1-1 Gmbia  ;
 Sierra Leone    1-0 Ghana;
 Gmbia          1-1 Congo;
 Congo  0-2 Sierra Leone;
 Ghana           1-0 Nger;
 Sierra Leone    5-1 Nger;
 Congo  0-2 Ghana;
 1.Ghana         4  3  0  1   9- 3  6 (classificat);
 2.Sierra Leone  4  3  0  1   7- 6  6 (classificat);
 3.Congo   4  0  0  4   3-10  0;
 -.Gmbia  5  0  3  2   4- 7  3 (abanadon, els seus partits foren anullats);
 -.Nger   5  1  0  4   8-16  2 (abanadon, els seus partits foren anullats);
 -.Repblica Centreafricana abandon abans de comenar la competici;

Grup 4.
 Tanznia   4-0 Uganda;
 Etipia   0-0 Algria;
 Sudan  0-0 Egipte;
 Algria    1-1 Sudan;
 Egipte  5-1 Tanznia;
 Uganda     4-1 Etipia;
 Egipte  5-0 Etipia;
 Tanznia   2-0 Sudan;
 Uganda     1-1 Algria;
 Algria    1-0 Egipte;
 Etipia   1-0 Tanznia;
 Sudan  3-1 Uganda;
 Tanznia   2-1 Algria;
 Uganda     0-0 Egipte;
 Etipia   2-0 Sudan;
 Algria    2-0 Etipia;
 Egipte  3-1 Sudan;
 Uganda     2-0 Tanznia;
 Tanznia   1-2 Egipte;
 Etipia   0-0 Uganda;
 Sudan  0-2 Algria (inicialment 2-0, atorgat 0-2);
 Algria    1-1 Uganda;
 Sudan  2-1 Tanznia;
 Etipia   0-2 Egipte;
 Egipte  1-1 Algria;
 Tanznia   2-0 Etipia;
 Uganda     2-0 Sudan;
 Algria    2-1 Tanznia;
 Egipte  6-0 Uganda;
 Sudan  3-0 Etipia;
 1.Egipte  10  6  3  1  24- 5 15 (classificat);
 2.Algria    10  4  5  1  12- 7 13 (classificat);
 3.Uganda     10  3  4  3  11-16 10;
 4.Tanznia   10  4  0  6  14-15  8;
 5.Sudan  10  3  2  5  10-14  8 ;
 6.Etipia   10  2  2  6   4-18  6;

Grup 5.
 Madagascar 0-1 Sud-frica;
 Sud-frica   1-0 Maurici ;
 Zmbia     1-1 Sud-frica;
 Gabon  3-0 Maurici;
 Gabon  2-1 Zmbia;
 Maurici  0-3 Zmbia;
 Zmbia     1-0 Gabon;
 Maurici  0-3 Gabon;
 Zmbia     2-0 Maurici;
 1.Gabon   4  3  0  1   8- 2  6 (classificat);
 2.Zmbia  4  3  0  1   7- 2  6 (classificat);
 3.Maurici   4  0  0  4   0-11  0;
 -.Sud-frica    2  1  1  0   2- 1  3 (abandon desprs d'esdevenir organitzadors del torneig, essent els seus partits anullats));
 -.Madagascar  1  0  0  1   0- 1  0 (abandon desprs de disputar un partit que fou anullat);
 -.Seychelles abandon abans de comenar la competici;

Grup 6.
 Angola     2-0 Nambia;
 Botswana   0-1 Guinea;
 Mali   2-1 Moambic;
 Nambia    2-1 Mali;
 Guinea     3-1 Angola;
 Moambic 3-1 Botswana;
 Mali   2-0 Guinea;
 Mali   0-0 Angola;
 Moambic 2-1 Guinea;
 Nambia    1-1 Botswana;
 Botswana   1-3 Mali;
 Angola     1-0 Moambic;
 Guinea     3-0 Nambia;
 Botswana   1-2 Angola;
 Moambic 4-2 Nambia;
 Nambia    2-2 Angola;
 Guinea     5-0 Botswana;
 Moambic 1-0 Mali;
 Angola     3-0 Guinea;
 Botswana   0-3 Moambic;
 Mali   2-0 Nambia;
 Angola     1-0 Mali;
 Botswana   1-1 Nambia;
 Guinea     0-0 Moambic;
 Mali   4-0 Botswana;
 Moambic 2-1 Angola;
 Nambia    0-0 Guinea;
 Angola     4-0 Botswana;
 Guinea     4-1 Mali;
 Nambia    0-0 Moambic;
 1.Angola     10  7  0  3  17- 8 14 (classificat);
 2.Moambic 10  6  2  2  16- 8 14 (classificat);
 3.Guinea     10  5  2  3  17- 9 12;
 4.Mali   10  5  1  4  15-10 11;
 5.Nambia    10  1  5  4   8-16  7;
 6.Botswana   10  0  2  8   5-27  2;

Grup 7.
 Burkina Faso   2-1 Marroc;
 Marroc    1-0 Costa d'Ivori;
 Costa d'Ivori    2-2 Burkina Faso;
 Marroc    0-0 Burkina Faso;
 Costa d'Ivori    2-0 Marroc;
 Burkina Faso   1-1 Costa d'Ivori;
 1.Burkina Faso    4  1  3  0   5- 4  5 (classificat);
 2.Costa d'Ivori 4  1  2  1   5- 4  4 (classificat);
 3.Marroc     4  1  1  2   2- 4  3;
 -.Benn abandon abans de comenar la competici.
 -.Cap Verd abandon abans de comenar la competici.
 -.Guinea Equatorial abandon abans de comenar la competici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66832" title="Chlons-en-Champagne" nonfiltered="1356" processed="1342" dbindex="26445">

Chlons-en-Champagne s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes, situada a la vora del riu Marne. L'any 2005 tenia 45.400 habitants.

Ha perdut part de la seva antiga funci militar, per ha desenvolupat funcions regionals i industrials. T indstria alimentria (cerveses, vins escumosos), txtil, qumica, paperera, d'instruments de msica i de maquinria agrcola. 

Era l'antiga capital dels catalunics, i el 451 tila fou derrotat als seus encontorns . Al segle X esdevingu un estat independent i prsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, s'un a la monarquia francesa. Des de mitjan del segle XIX, el nom oficial fou Chlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuper l'antiga denominaci. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66833" title="Programa Mars" nonfiltered="1357" processed="1343" dbindex="26446">
El programa Mars fou una srie de set sondes interplanetries no tripulades de la Uni Sovitica, amb l'objectiu d'investigar el planeta Mart. La majoria de sondes del programa no aconseguiren els seus objectius, b per prdua de contacte b per errades en els aterradors. 

La sonda Mars 1, llanada el 1962 fall en la seva ruta cap a Mart. Les sondes Mars 2 a Mars 7, molt posteriors a la Mars 1, necessitaven un coet Proton per al llanament i el seu disseny era similar a les posteriors sondes Venera enviades a Venus i estaven formades per un orbitador i un aterrador. Possiblement el disseny de l'orbitador era encara massa provisional, si tenim en compte que el mateix disseny funcion perfectament a les Venera desprs de 1975.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66836" title="Klein Vrystaat" nonfiltered="1358" processed="1344" dbindex="26447">
   
El Klein Vrystaat o Klein Vrijstaat (nom afrikaans tradut com Petit Estat Lliure, en angles Little Free State) fou una petita repblica ber sud-africana que va existir del 10 de mar del 1886 al 2 de maig del 1891, any en qu fou incorporat de nou a la Repblica Sud-africana (Transvaal). El seu president fou J.J. Bezuidenhout. La poblaci era de noms 72 persones (caps de famlia) i actualment a la comarca s'hi troba la ciutat de Piet Retief, a la provncia sud-africana de Mpumalanga.

Els bers es van establir a terres cedides pel rei swazi Mbandzeni (1875-1889) vers el 1876 o 1877 a dos casadors,  J.J. Ferreira and F.I. Maritz. Les terres mesuraven 14.580 hectrees al nord-est de la actual ciutat de Piet Retief. El territori els hi fou concedit per a pastures per els dos homes van obrir-lo a la colonitzaci ber i es van formar diverses petites granges. Uns anys desprs el rei els va concedir perms per formar un labdla (consell) i el 1886 van proclamat la independncia i la repblica, i van constituir un govern regular dirigit per un president, amb lleis i constituci. Les queixes del rei Mbandzeni per sobrepassar els lmits de la concessi, no van tenir efectes.

Els colons tenien forts llaos amb Transvaal, la bandera del qual (Vierkleur) van adoptar encara que la franja verda era de la mateixa amplada que les altres franges, mentre que a la bandera de Transvaal era d'una amplada superior (1,25). El 1888 Ferreira i Maritz van demanar la incorporaci al Transvaal. Mbandzeni va proclamar la recuperaci del territori i va exigir el pagament d'una renda anyal de 21 lliures, per ja no va poder fer res i el 1890, d'acord als termes de la Primera Convenci de Swaziland, el Petit Estat Lliure va quedar reconegut com a part del Transvaal, dins el districte de Piet Retief, i amb el consentiment britnic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66837" title="Polinomi primitiu" nonfiltered="1359" processed="1345" dbindex="26448">
Un polinomi primitiu pot referir-se a un dels dos segents conceptes:
 Un polinomi sobre un domini de factorizaci nica (como el dels enters) tal que el mxim com divisor dels seus coeficients s u.
 El polinomi mnim d'un element primitiu d'una extensi de cossos GF(pm).

Propietats.
Com que tots els polinomis mnims sn irreductibles, tots els polinomis primitius tamb ho sn.

Tots els polinomis primitius tenen un nombre senar de termes, entre ells, el terme constant. Si un polinomi primitiu no t el terme constant aleshores x (la indeterminada) pot ser treta com a factor com en tots els termes pel que el polinomi no s irreductible. Si un polinomi primitiu t un nombre parell de termes, aleshores (x + a) pot ser tret com a factor com.

Un polinomi irreducible de grau m, F(x) sobre GF(p) per a un p primer, s primitiu si l'enter positiu n ms petit tal que F(x) divideix xn   1 s n = pm   1.

Sobre GF(pm) hi ha exactament  (pm   1)/m polinomis primitius de grau m, on   s funci fi d'Euler.

Totes les arrels d'un polinomi primitiu tenen ordre pm   1.

Usos.

Representaci dels elements d'un cos.
Els polinomis primitius es fan servir en la representaci dels elements d'un cos finit. Si     GF(pm) s una arrel d'un polinomi primitiu F(x) aleshores l'ordre d'  s pm   1 el que significa que tots els elements de GF(pm) poden ser representats com a les successives potncies d' :



Quan aquests elements sn reduts mdul F(x) produeixen una representaci en forma de base polinmica de tots els elements del cos.

Generaci de sequncies pseudoaleatries.
Els polinomis primitius defineixen una relaci de recurrncia que pot ser utilitzada per a generar seqncies pseudoaleatries. 

Per exemple, donat el polinomi primitiu x10 + x3 + 1, comencem amb una llavor especificada per l'usuari (pot ser escollida a l'atzar, per no s una condici necessria). Aleshores prenen el 10, 3, i el 0 bit, comenant pel menys significatiu, i operem amb una porta XOR, obtenim aix un nou bit. La llavor es rota cap a l'esquerra i el nou bit es converteix en el menys significatiu de la llavor. Aquest procs pot ser repetit fins a generar 210-1 = 1023 bits pseudoaleatoris.

En general, per a un polinomi primitiu de grau m, aquest procs genera 2m bits pseudoaleatoris abans de repetir la mateixa sequncia.

Veure.
LFSR;

Enllaos externs.
MathWorld;
PlanetMath;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66838" title="Potchefstroom" nonfiltered="1360" processed="1346" dbindex="26449">


Potchefstroom s una ciutat de la provncia del Nord-oest (Sud-frica), prop de les mines de diamants del Transvaal. Actualment s centre cultural i d'ensenyament superior mercs a la Potchefstroom University for Christian Higher Education, fundada el 1869.

Fou la primera ciutat fundada pels bers al Transvaal, el 1838 a la comarca coneguda com a Moorivier. La ciutat es va veure reforada l'abril del 1844 per la vinguda de part dels colons establerts a Winburg el 1836/1837 (per aix la repblica s'anomena tamb Winburg-Potchefstroom); un altra part dels colons de Winburg va emigrar en part cap a Andries-Ohrigstad el 1845 per aquest establiment es va abandonar el 1846 (i es van traslladar a Lydenburg)

Potchefstroom va formar una repblica que va existir fins el 1860. En aquest any els seus caps van acordar unir-se a Lydenburg i Zoutpansbergdorp (precedent de Pietersburg) per formar la Repblica Sudafricana al Transvaal.

La direcci de l'estat va quedar en mans d'Andries Hendrik Potgieter (9 d'abril de 1844). Potigier ja tenia encarregada la direcci de les comunitats boers de la regi des del 1840 mentre Pretorius estava encarregat de les comunitats bers del Natal. Quan el 1843 el britnics van annexionar Natal, molts bers van emigrar cap a Potchefstroom i Winburg (1844), pero els nous vinguts no van respectar la autoritat de Potgieter i fins i tot es va sospitar que el volien deposar. El 6 de maig de 1845 l'assemblea li va ratificar el suport i el crrec de comandant, per va decidir que amb els britnics a la vora, havia de sortir de la regi. Tal com havia fet a Winburg, on va nomenar el seu successor, va nomenar un comandant per Potchefstroom i va deixar la ciutat el juny de 1845 i va anar a fundar Ohrigstad o Andries-Ohrigstad.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66841" title="Chippewa de Sault Sainte Marie" nonfiltered="1361" processed="1347" dbindex="26450">

Chippewa de Sault Sainte Marie s el nom que reben la major part de la fracci del poble chippewa que viu a l'estat de Michigan. Tradicionalment hi han viscut en condicions miserables fins que el 1972 una delegaci seva visit Washington i aconseguiren reconeixement fedeal, de manera que compraren terres, el 1975 aprovaren una constituci prpa (aleshores potser eren uns 29.000) i el 1984 formaren la Reserva ndia de Grand Traverse amb els ottawa, que fou reconeguda pel govern federal el 21 de setembre del 1994.

Actualment, per, molts viuen fora de la reserva, en la zona septentrional de la pennsula del llac Michigan, i molts treballen als sis casinos de Kewadin i Greektown, vora Detroit.

Enllaos externs.
Sault Tribe of Chippewa Indians;
EPA information;
Mackinac Bands;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66847" title="VDV" nonfiltered="1362" processed="1348" dbindex="26451">


Les VDV (   ) o Vozdushno-Desantnye Vojska (         -                 , en catal "tropes aerotransportades") sn un cos militar rus i, anteriorment, sovitic.

Les VDV depenen directament del Ministeri de Defensa, de manera que tenen un estatus de cos independent dins les Forces Armades de Rssia. Les VDV sn la fora militar russa amb major capacitat de mobilitat i la major fora aerotransportada del mn.

El 8 de setembre de 2003 Alexander Kolmakov va substituir en Georgy Shpak com a coronel general i mxim responsable de les VDV.


Estructura de les VDV.

7a Divisi Aerotransportada;
76a Divisi Aerotransportada;
98a Divisi Aerotransportada;
106a Divisi Aerotransportada;
31a Brigada Independent Aerotransportada;
45 Regiment Independent d'Operacions Especials;
38 Regiment Independent de Comunicacions;
242 Centre d'Entrenament;
58 Esquadr Independent d'Helicpters;
Institut de Tropes Aerotransportades de Ryazan;

Enllaos externs.
Informaci sobre les VDV a la pgina del Ministeri de Defensa de la Federaci Russa En rus;
Pgina oficial de la 76 Divisi Aerotransportada En rus;
Pgina no oficial de les VDV En rus i angls;
Pgina no oficial de les VDV En rus;
Dades sobre les VDV a warfare.ru En angls;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66850" title="Metal Gear (joc)" nonfiltered="1363" processed="1349" dbindex="26452">
 (abreviat com MG) s la primera entrega d'una saga de videojocs amb el mateix nom disenyada per Hideo Kojima i desenvolupat per Konami. Va sortir a la venda al 1987.


Argument.

Argumentalment est situada desprs d'Snake Eater (mgs3). El Projecte Enfants Terribles ja fa temps que es va produir i Big Boss est al comandament de la nova unitat Fox HOund. Solid Snake, un dels fills/clons del Big Boss rep una missi per part de Fox Hound, tot i que ell ignora la identitat del seu cap. Finalment, s'adona que la fortalesa Outer Heaven on s'ha d'infiltrar est comandada per BIg BOss, que lluny de ser l'heroi llegendari que va ser temps enrere, ara pretn dominar el mn amb el robot Metal Gear T-55. Solid aconsegueix eliminar el Metal Gear i derrota al seu pare biolgic.

Vegeu tamb.

Metal Gear, saga del videojoc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66853" title="Stargate" nonfiltered="1364" processed="1350" dbindex="26453">

Stargate s un univers de cincia-ficci iniciat el 1994 amb la pellcula del mateix nom dirigida per Roland Emmerich. L'xit de la pellcula va comportar que a finals dels anys 90 es comencessin a produr altres productes que comparteixen aquest mateix univers ficcional. La llista completa s la segent:

 Stargate (pellcula).
 Stargate SG-1. Es tracta d'una srie en la qual es recuperen alguns dels personatges de la pellcula i que ha aconseguit un rcord en esdevenir la srie de cincia-ficci amb ms captols gravats successivament (10 temporades i 214 captols).
 Stargate Atlantis, Un spin-off de l'anterior que l'any 2007 comptava amb quatre temporades.
  i , dues pellcules estrenades el 2008 en les qual es conclou l'argument de la serie Stargate SG-1.
 Stargate Universe, una srie que tamb es troba en procs de creaci.
 Diversos videojocs, llibres i sries d'animaci.


Introducci.
L'univers d'Stargate es basa en l'anomenada porta estellar (stargate), un aparell extraterrestre que permet transportar matria entre punts molt distants de la galxia mitjanant un forat de cuc fins una altra porta. La porta estava controlada per una raa extraterrestre, els Goa'uld, afincada al planeta Terra en temps de l'Antic Egipte. 

Aquests extraterrestres marxaren del planeta i els humans van enterrar la porta, motiu pel qual es va descobrir en una excavaci a Giza (Egipte) l'any 1928. Quan es va descobrir la seva funci (en els anys 90), la Fora aria dels Estats Units cre el projecte Stargate, per tal d'explorar altres planetes mitjanant la porta estellar. s aleshores quan l'equip SG-1, encarregat de l'exploraci extraplanetria, descobreix que els Goa'uld son uns enemics molt poderosos (que controlen prcticament tota la galxia) i que s'hi hauran d'enfrontar en les seves missions extraterrestres.

La mitologia a Stargate.
A l'univers dStargate moltes mitologies antigues de la Terra es basen en fets i personalitats extraterrestres que visitaren o controlaren la Terra al passat. En la majoria de casos es tracta de Goa'ulds que es feien passar per Dus per tal d'esclavitzar els habitants de l'Antic Egipte. Aix per exemple els Dus Ra, Horus, Osiris serien en realitat Goa'ulds que van obligar als humans a adorar-los i a treballar per a ells. 

Una altra circumstncia curiosa de la srie s que la majoria d'ssers que viuen en altres planetes son humans, originaris de la Terra i que van ser esclavitzats i traslladats per algun Goa'uld en algun moment de la histria. Malgrat que alguns d'aquests encara viuen esclavitzats, altres han aconseguit desfer-se de la opressi dels extraterrestres i s per aix que poden tenir nivells molt diversos d'evoluci tecnolgica.

Races extraterrestres.
Els Antics.
Sn els creadors de les portes estellars i, sens dubte, la raa ms avanada de tot l'univers. Alguns d'ells van ascendir a un nivell d'existncia superior i incorpori.

Els Asgard.
Es tracta d'una raa extraterrestre, la imatge de la qual est basada en els tpics selenites). Poseeixen una tenclogia molt avanada, significativament superior a la dels Goa'uld. Son de caire pacfic i sovint es presenten com a aliats dels humans, malgrat que refusen compartir amb ells tota la seva tecnologia. Van inspirar tota la mitologia nrdica en visitar aquesta regi en el passat.

Els Wraith.
Vistos per primer cop a la srie Stargate Atlantis, viuen a la galxia Pegasus, de la qual en son la raa dominant. S'alimenten de la vida humana absorbint-la per les mans. Poseeixen una tecnologia destacada, de procedncia orgnica. El seu nom es pot tradur com espectre.

Els Ori.
ssers enemics dels Antics, tamb ascendits, que procuren una invasi de la Via Lctia per dominar-la. Obtenen el seu poder de la gent que els adora. Els Ori van aparixer a la srie Stargate SG1 a partir de la vuitena temporada.

Els Replicants.
ssers robotitzats que posseeixen unes capacitats sorprenents que els fan prcticament invencibles, creats segurament per un Antic. Poden resistir l'energia de les armes Goa'uld, es comuniquen entre ells, formen diverses estructures segons les seves necessitats... Durant molts anys manteniren una forta lluita amb els Asgards i s'alimentaven de la seva avanada tecnologia per a crixer.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66856" title="Piperrak" nonfiltered="1365" processed="1351" dbindex="26454">

Piperrak s un grup de msica punk de La Ribera (entre La Rioja i Navarra), que es va formar als anys 90 i van publicar 2 discs i una maqueta.

Desprs de 8 anys, l'any 2007 tornen als escenaris en una srie de concerts on l'nic membre que no segueix al grup s el guitarra. Josetxu (de Lodosa), Txitxarro (de Alcanadre), Rufo (de Pradejn) y Javi (tambin de Pradejn) van tornar junts als escenaris el 13 de gener de 2007, novament sota el nom Piperrak, al festival Hatortxu Rock de Berrioplano (Navarra).

En el seu retorn, la banda va tornar als escenaris catalans el 28 de Juliol de 2007 l'edici del festival musical El Rebrot, en l'edici de l'any 2007, a Argentona.

L'origen del nom ve de la tradici hortcola de la zona, ja que "piperrak" significa "els pebrots" en basc.

Components.
 Josetxu: veus i toruta ;
 Fermn: guitarra i cors;
 Txitxarro: baix i cors;
 Rufo: bateria ;

Discografia.
Discos.
 El primer disc fou Arde Ribera, Discos Suicidas, 1994.
Odio;
Ilargi betea;
Demokratzia;
Basta ya!
Bush Satn;
Gora Sartaguda!
Ke le voy a hacer;
Akatu!
Kualkier da (can que avui versionen infinitat de grups punkis, fins i tot Boikot);
Mi primer amor;
Potrotaino;
Bitxo raro;
Iruea, 6 de Julio;
Piperrak;

 Dos anys desprs van treure el segon i ltim disc Los muertos de siempre, Discos Suicidas, 1996.

Revolucin;
En Chiapas;
Zoofilia;
La hora 0;
Autosuficiencia (versi del mitic grup punk dels 80 Parlisis Permanente);
Beste biktima bat;
Okupados;
Ahrkate;
Julin;
A la mierda;
Deskontrol;
Kondenados;
Anarka;

DVD.
 Kualkier da, GOR discos, 2003. Recull diversos concerts i assajos del grup.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66857" title="Stargate SG-1" nonfiltered="1366" processed="1352" dbindex="26455">


Stargate SG-1 s una serie televisiva dels Estats Units derivada del llargmetratge de cincia-ficci Stargate: Porta a les Estrelles (1994). Produda pels estudis Metro Goldwyn Mayer.
Actualment s'emet a Catalunya a travs de Canal 300 i al Pas Valenci a travs de Canal 9.

Aquesta srie se centra en les vivncies i aventures d'un equip de militar i cientfics membres d'un projecte ultrasecret de les Forces Aries dels Estats Units, que utilitza un enginy extraterrestre (Stargate) per a desplaar-se a altres planetes de manera quasi instantnia. 

Cada episodi dura aproximadament 42 minuts, format necessari per a durar una hora a l'aire en incloure els anuncis publicitaris. La novena temporada que s'emet als Estats Units al SCiFi channel t la presentaci acurtada, per a permetre mes temps de publicitat.

A l'octubre del 2005, la MGM va anunciar que la srie tindria una desena temporada, aconseguint aix que Stargate SG-1 siga la srie de cincia-ficci ms llarga de la histria de la televisi dels Estats Units, superant a Expedient X (nou temporades).



Comenament de la serie.

Un any desprs de la primera missi a Abydos, les installacions on es troba la porta estellar estan sent desmantellades i la prpia porta ser prompte guardada en un magatzem. En un moment donat, la porta s'activa i uns estranys sers segresten una dona militar. El General Hammond (Don S. Davis), a crrec de les installacions, fa cridar el Coronel Jack O'Neill (Richard Dean Anderson) i es posen en contacte amb el doctor Daniel Jackson (Michael Shanks) que es troba vivint a Abydos a pesar que se'l presumia mort. Junt amb la Capitana Samantha Carter (Amanda Tapping) descobreixen que l'Stargate s part d'una vasta xarxa de portes que s'estenen per tota la galxia.

En el primer planeta que visiten sn segrestats per un fals du anomenat Apophis, i ajudats a escapar pel seu Primat, l'anomenat Teal'c, un humanoide d'una raa, els Jaffa, creada per a servir als Goa'uld (la raa de Ra i Apophis, que es val de les seues capacitats extraordinries per a fer-se passar per dus a llarg de tota la Galxia).

A la Terra, el General Hammond porta endavant el projecte Stargate i crea molts equips perqu explorin la Galxia. L'SG-1 s l'equip insgnia, format pel Coronel Jack O'Neill, el Dr. Daniel Jackson, la Cap. Samantha Carter, i Teal'c.

Al llarg de ms de 9 anys coneixeran mons on trobaran aliats i ms dus enemics. Adquiriran tecnologia i descobriran l'origen dels Stargate.




Personatges.

 Principals .

 Jack O'Neill (1997 - 2005) (recurrent 2005-2007) per Richard Dean Anderson;
 Daniel Jackson (1997 - 2002, 2003 - 2007) (recurrent 2002-2003) per Michael Shanks;
 Samantha Carter (1997-2007) per Amanda Tapping ;
 Teal'c (1997-2007) per Christopher Judge;
 George Hammond (1997 - 2004) (recurrent 2004-2007) per Don S. Davis;
 Jonas Quinn  (2002 - 2003) per Corin Nemec;
 Cameron Mitchell (2005 - 2007) per Ben Browder;
 Hank Landry (2005 - 2007) per Beau Bridges;
 Vala Maldoran (2005-2007) per Claudia Black;
 Caroline Lam (2005) per Lexa Doig;

 Habituals .

 Walter Harriman Davis (91 episodis);
 Janet Fraiser (77 episodis);
 Sergent Siler (38 episodis);
 Jacob Carter (26 episodis);
 Apophis (24 episodis);
 Anubis (13 episodis);
 Robert Kinsey (11 episodis);
 Sha're (6 episodis);
 Skaara (6 episodis);
 Oma Dessala (5 episodis);
 Kasuf (3 episodis);
 Tanith (3 episodis);

Temporades.

1a Temporada.
(21 episodis) 1997 - 1998
ELS FILLS DELS DUS;
ELS FILLS DELS DUS;
L'ENEMIC INTERIOR ;
EMANCIPACI;
LA VESSANT BROCA;
EL PRIMER MANAMENT;
MIRATGES;
ELS NOX ;
ELS ELEGITS;
EL MARTELL DE THOR;
EL TURMENT DE TNTAL;
LLINATGES ;
FOC I AIGUA;
HATHOR;
SINGULARITAT;
COR-AI, EL JU;
ENIGMA;
SOLEDATS;
L'HOME DE LLANDA;
MONS PARALLELS;
POLTIQUES;
A LA MERC DE LA SERP;

2a Temporada. 
(22 episodis) 1998 - 1999
EL CAU DE LA SERP;
LA CRIDA DEL DEURE;
PRESONERS ;
EL GUARDA;
NECESSITATS;
EL CARRO DE THOR;
EL MISSATGE EN UNA BOTELLA;
FAMLIA;
SECRETS;
MALSON;
LA TOK'RA ;
LA TOK'RA ;
ESPERITS;
LA PEDRA DE TOC;
UNA QESTI DE TEMPS;
LA QUINTA RAA;
EL CANT DE LA SERP;
VACACIONS;
UN PAS EN FALS;
AMENAA INVISIBLE;
1969;
DES DEL FONS DE LA MENT;

3a Temporada.
(22 episodis) 1999 - 2000
DAVALL EL FOC;
SETH;
LA CIMERA;
LLEGAT;
LA CORBA DE L'APRENENTATGE;
PUNT DE VISTA;
EL CAARECOMPENSES;
DIMONIS;
REGLES DE BATALLA;
L'ETERNITAT EN UN DIA;
PASSAT I PRESENT;
ELS RECORDS DE JOLINAR;
LA MALA HERBA MAI MOR;
ASSENTAMENT;
PRETEXT;
URGO;
100 DIES;
NI BLANC NI NEGRE;
NOVES TERRES;
INSTINT MATERNAL;
LA CALAVERA DE CRISTALL;
JUST CASTIC;

4a Temporada. 
(22 episodis) 2000 - 2001
XICOTETES VICTRIES;
L'ALTRE COSTAT;
MILLORES;
ENCREUAMENT DE CAMINS;
DIVIDIX I CONQUISTA;
CERCLE D'OPORTUNITAT;
WATERGATE;
ELS PRIMERS;
TERRA DEVASTADA;
BAJO LA SUPERFCIE;
PUNT SENSE RETORN;
TANGENTS;
LA MALEDICCI;
EL VER DE LA SERP;
REACCI EN CADENA;
2010;
PODER ABSOLUT;
LA LLUM;
PRODIGI;
ENTITAT;
DOBLE PERILL;
XODE;

5a Temporada. 
(22 episodis) 2001 - 2002
ENEMICS;
LLINDAR;
ASCENSI;
EL QUINT HOME;
CEL ROIG;
RITU D'INICIACI;
BSTIA DE CRREGA;
LA TOMBA;
ENTRE DOS FOCS;
2001;
MESURES DESESPERADES;
WORMHOLE X-TREME;
TERRENY DE PROVES;
48 HORES;
LA CIMERA;
LA ULTIMA BATALLA;
LIMITE DE SEGURETAT;
EL GUERRER;
L'AMENAA;
EL SENTINELLA;
MERIDI;
REVELACIONS;

6a Temporada. 
(22 episodis) 2002 - 2003
REDEMPCI ;
REDEMPCI ;
DESCENS;
CONGELADA;
NOCTMBULS;
ABISME;
OPERACI IMAGINARIA;
ELS ALTRES HEROIS;
LLEIALTATS;
LA CURA;
PROMETEU ;
SELECCI ANTINATURAL ;
ILLUSIONS;
FUM I ESPILLS;
PARADS PERDUT;
METAMORFOSI;
REVELACIONS;
ABANDONATS;
SUBSTITUCI;
RECORD;
PROFECIA;
PUNT DE PARTIDA;

7a Temporada. 
(22 episodis) 2003 - 2004
CAIGUT ;
TORNADA A CASA ;
EQUILIBRI INESTABLE;
ORFEU;
REVISIONS;
BOT SALVAVIDES;
ENEMIC MEU;
CARRERA ESPACIAL;
AVENGER 2.0;
DRET DE NAIXEMENT;
EVOLUCI ;
EVOLUCI ;
GRACE;
SEQELES;
QUIMERA;
TOC DE DIFUNTS;
HEROIS ;
HEROIS ;
RESURRECCI;
PRESA DE POSSESSI;
LA CIUTAT PERDUDA ;
LA CIUTAT PERDUDA ;

8a Temporada. 
(20 episodis) 2004 - 2005
UN NOU ORDE ;
UN NOU ORDE ;
CONFINAMENT;
HORA ZERO;
ICONA;
AVATAR;
AFINITAT;
CONVENI;
SACRIFICIS;
EL FINAL DEL JOC;
EL SEGREST DEL PROMETEU;
GMINIS;
EL REI ARKHAN;
ALERTA TOTAL;
CIUTAD JOE;
L'HORA DE LA VERITAT ;
L'HORA DE LA VERITAT ;
CAPS PER LLIGAR ;
MOEBIUS ;
MOEBIUS ;

9a Temporada. 
(20 episodis) 2005 - 2006
AVALON  ;
AVALON  ;
ORIGIN;
THE TIES THAT BIND ;
THE POWERS THAT BE ;
BEACHHEAD  ;
EX DEUX MACHINA ;
BABYLON ;
PROTOTYPE ;
THE FOURTH HORSEMAN  ;
THE FOURTH HORSEMAN  ;
COLLATERAL DAMAGE ;
RIPPLE EFFECT ;
STRONGHOLD ;
ETHON ;
OFF THE GRID ;
THE SCOURGE ;
ARTHUR'S MANTLE ;
CRUSADE ;
CAMELOT;

10a Temporada. 
(20 episodis) 2006 - 2007
FLESH AND BLOOD ;
MORPHEUS;
THE PEGASUS PROJECT;
INSIDERS ;
UNINVITED ;
200;
COUNTERSTRIKE ;
MEMENTO MORI ;
COMPANY OF THIEVES ;
THE QUEST ;
THE QUEST ;
LINE IN THE SAND;
THE ROAD NOT TAKEN;
THE SHROUD;
BOUNTY;
BAD GUYS;
TALION;
FAMILY TIES;
DOMINION;
UNENDING;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66858" title="Skalariak" nonfiltered="1367" processed="1353" dbindex="26456">

Skalariak s un grup basc d'ska creat en 1994 a Navarra pel germans Juantxo Skalari i Peio Skalari. Les seues lletres sn en castell i basc, i en el seu treball es poden trobar tamb sons punk, reggae i altres ritmes. Fins el 2007 han publicat cinc discos i han estat de gira per Espanya, Europa i Amrica.

Histria.

Skalariak naixen a Pamplona, de la m del germans Juantxo (veu) i Peio Skalari (bateria). Grans aficionats a l'ska i al reggae, editaren un fanzine i feren intervencions en rdios com a DJs. Per fi, decidixen posar en marxa un projecte musical al qual anomenen Skalariak. Aconseguixen establir la primera formaci del grup, composta per Javier Etxeberria (guitarra), Mario Memola (saxfon), Zara (teclats), Naiara Krutxaga (baix), Marco Bellizzi (tromb)  i David Ordua (trompeta).

En comenar a tocar en directe entren en contacte amb la discogrfica pamplonessa Gor, que els ofereix gravar un disc. A ms a ms, aquesta presa de contacte permet al grup introdur el tema "Txapeldunak" en el recopilatori Latin Ska Vol. II (1996), que edit el prestigis segell d'ska Moon Ska Records.

A 1997 entren als "Estudios XXI", dels germans Javier i Juan Antonio San Martn (tcnics de so), per a gravar el que seria el seu primer disc: Skalariak (Gor), produt per Mario Goi. El disc inclou "Txapeldunak" i "O neure herri", que tamb ser el primer single del grup. Ambds temes, junt a "Agur euskal herriari", estan cantats en basc, per la resta dels temes del disc sn en castell. Juantxo i Peio prenen les regnes del grup, composant tots els temes, excepte les lletres dels temes en basc.

Comencen les gires, per diverses ciutats d'Espanya, i comencen a tocar per Europa en una mini-gira de deu dies que els porta a tocar a Frana i Itlia. Durant aquestes gires s'estableix l'actual formaci, entrant Hiart Leitza en el lloc de Zara i Luisillo Kalandraka en el de Naiara. En la secci de vents l'nic membre original que queda s Mario Memola, per en tots els seus concerts a partir d'ara utilizaran en directe a diferents msics a la trompeta y el tromb.

En 1999 apareix el seu segon treball, Klub Ska (Gor), que ser el primer d'una trilogia d'lbums conceptuals: En la Kalle (Gor, 2000) i Radio Ghetto (BoaCor, 2003). En aquest cas el grup (ja amb la seua alineaci actual) s'inventa un "Klub Ska" multicultural i multiracial, en qu els "rude boys" pamplonessos s'uneixen per a parlar de poltica i futbol i per a escoltar els seus temes jamaicans preferits. El so del grup presenta una lgica evoluci, degut principalment a l'experincia que com a grup han acumulat en quasi dos anys de gires. Al disc apareix u dels seus temes ms coneguts, "Slo vivir", que tamb fou el single de presentaci. Repeteixen per a gravar als "Estudios XXI" amb els germans San Martn i Mario Goi. Apareixen, com en tots els seus discos, temes en basc, els nics que no composa la parella Juantxo/Peio.

Entre els anys 1999 i 2000 el grup inicia la presentaci del disc. Giren per Madrid, Barcelona, Galcia i tot el Pas Basc. Inicien una segona gira internacional passant per Frana, Itlia, Sussa i Mxic, pas que recorren tocant durant tres setmanes.

A l'any 2001 apareix el seu tercer treball En la Kalle, segon dels discos conceptuals en el qual el grup trenca el rodal del "Klub Ska" i apropa la seua proposta al carrer. Per a aquesta ocasi opten per gravar als "Estudios Garate" de la m de Kaki Arkarazo a la producci. El so s molt similar a l'aconseguit al seu anterior treball, el qual el propi grup defineix com a "so Skalariak".

Fent realitat el ttol del disc i la seua proposta conceptual, el grup da els seus primers concerts de presentaci en actuacions espontnies als carrers de Pamplona (tocaren pels carrers en Sanfermines), Barcelona o Bilbao. Tornen a girar per Espanya, Frana, Sussa (on tocaren en els actes preparats per a protestar per la cimera del G8) i Itlia. Apareixen edicions europees de Klub Ska (que s'edita a Alemanya per Mad Butcher Records) i En la Kalle (editat a Itlia per Gritalo Forte Records, la discogrfica de la Banda Bassotti). Les actuacions espontnies i diferents reportatges, entrevistes y tomes en directe apareixeran arreplegades al vdeo Skalariak: Street's Ska (Gor, 2002).

En mar de 2003 inicien la gravaci del que ser el seu quart treball, Radio Ghetto, i amb el qual tancaraan la trilogia composta per Klub Ska i En la Kalle. Per aquesta vegada el treball ve de la m de la discogrfica-distribudora madrilenya BOA. Repeteixen als Estudis Garate i amb Kaki Arkarazo. Aquesta vegada els temes en basc tamb sn obra de Juantxo i Peio, com la resta de temes de l'lbum. En aquest cas el disc gira en torn a "Radio Ghetto", des de la qual els "rude boys" exposen les seues inquietuds. Aquesta vegada el radi d'acci de la msica s'expandeix tant com s possible: comen al "Klub Ska", van traure la seua proposta "En la Kalle" i ara toca expandir-la a tots els llocs del mn des de la "Radio Ghetto", la rdio de la gent i del poble. El propi grup posa en marxa una nova experincia comunicativa: naix Radio Guetto, des de la qual el grup pretn portar a totes les parts les cultures basca i jamaicana, tenint cada membre del grup un programa en particular. Arribaren a emetre diversos concerts d'Skalariak i programes en directe. Desprs d'any i mig d'emisions, degut a diferents problemes legals van haver de parar, per el grup est posant el projecte de nou en marxa.

El grup presenta el seu nou disc per tota Espanya, passant per Madrid, Barcelona, Bilbao, Vigo, Saragossa o Alacant. Estableixen definitivament la seua presncia a Europa, a pasos on ja han tocat com Sussa (toquen davant de 30.000 persones al "Open Air St. Gallen Festival") i Frana i altres com la Repblica Txeca o Alemanya (on toquen al "Gurten Festival" davant de 10.000 persones). Aix mateix, tornen a Mxic, on realitzen una gira en la qual atrauen a ms pblic que en l'anterior. De fet, de Mxico s d'on es reben ms visites a Radio Ghetto i a la seua pgina web.

Una vegada finalitzada la trilogia, i amb motiu de tancar l'etapa protagonitzada per aquesta, el grup posa en marxa al 2005 el "Klub Street Ghetto Tour", una gira en la qual presenten nicament material de la seua trilogia. Toquen entre mar i agost, moment en el qual comencen a preparar el seu segent treball.

Amb Luz Rebelde (BoaCor, 2005), el grup obri una nova etapa. Aix apareixen nous sons amb els quals Skalariak amplia la seua paleta estilstica, des de ritmes celtes ("Luz Rebelde"), soul y funk ("Hartu") a ritmes caribenys ("Segapotoen lurraldea" o "Ale"), per sense renunciar al pose jamaic que sempre els ha acompanyat. Per primera vegada apareix una versi: "Rude control" (de "Total control" de The Clash) i Hiartz canta com a solista en el tema "Hartu" per primera vegada.

Les gires de presentaci els porten a circuits ja consolidats com l'alemany o el sus, per tamb n'amplien horitzons tocant a Xile per primera vegada. Toquen a l'estadi "Vctor Jara" amb grups llatino-americans en un acte organitzat per l'ONG xilena "CIASPO".

A l'agost de 2006 Hiart va comunicar que abandonava el grup . El 15 d'octubre d'eixe any se celebr el Nafarroa Oinez, per al qual Skalariak per primera vegada compos el tema principal .

El 20 d'octubre de 2007 finalitzen la seva gira del disc "Luz Rebelde" amb un concert a la Sala Razzmatazz de Barcelona.

Membres.
 Juantxo Skalari: veu.
 Peio Skalari: bateria.
 Javier Etxeberria: guitarra.
 Luisillo Kalandraka: baix.
 Mario Memola: saxfon.

Membres anteriors.
 Hiart Leitza: teclat.
 Zara (Cristina Zariategi): baix.
 Naiara Krutxaga: teclats.
 Marco Bellizzi: tromb.
 David Ordua: trompeta.

Discografia.
lbums.
 Skalariak (Gor, 1997). CD.
 Klub Ska (Gor, 1999). CD.
 En la kalle (Gor, 2001). CD.
 Radio Ghetto (BoaCor, 2003). CD.
 Luz rebelde (BOA Cor, 2005). CD.

Singles.
 O neure herri (Gor, 1997). CD-single.
 Slo vivir (Gor, 1998). CD-single.
 Skalari Rude Klub (Gor, 2001). CD-single.
 Vodka Revolucin (Gor, 2001). CD-single.
 Baietz Oraingoan! (2006). Single.

Vdeos.
 Skalariak: Street's Ska (Gor, 2002). VHS i DVD.

Participacions en recopilatoris.
 "Txapeldunak" en Latin Ska Vol. II (Moon Ska, 1996). CD.
 "O neure herri" en Skankin' the Scum Away (Mad Butcher, 1998). CD. Recopilatori alemany de grups d'ska europeus.
 "Slo vivir" en UniverSonoro Vol. 5 (BOA, 1999). CD.
 "Unos" en Wir Haben Eine Weltz Zu Gewinnen (Mad Butcher, 2000). CD. Recopilatori alemany de grups d'ska europeus.
 Latin Ska Jazz (Sock It, 2000). CD.
 "Arazoak arazo" en Nafarroa Hitza Dantzan (Nafarroako Bertsozale Elkartea/Gor, 2001). CD en el quals grups navarresos interpreten poemes de diferentes bertsolaris navarresos.
 Dance Ska La. 2001 (Banana Juice, 2001). CD.

 Enllaos externs .
Pgina oficial del grup;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66862" title="Copa d'frica de Nacions 1998" nonfiltered="1368" processed="1354" dbindex="26457">
El 1998 es disput la vintiunena edici de la Copa d'frica de Futbol a Burkina Faso. Es mantingu el format de l'edici anterior. Egipte fou el campi al derrotar Sud-frica per 2-0 a la final.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1998;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A (Ouagadougou);
  7-2-98: Burkina Faso   0-1 Camerun;
  8-2-98: Algria    0-1 Guinea;
 11-2-98: Camerun   2-2 Guinea;
 11-2-98: Burkina Faso   2-1 Algria;
 15-2-98: Burkina Faso   1-0 Guinea;
 15-2-98: Camerun   2-1 Algria;
 Classificaci:
  1.Camerun    3  2  1  0   5- 3  7;
  2.Burkina Faso    3  2  0  1   3- 2  6;
  3.Guinea  3  1  1  1   3- 3  4;
  4.Algria     3  0  0  3   2- 5  0;

 Grup B (Ouagadougou);
  9-2-98: Togo   1-2 Congo-Kinshasa;
  9-2-98: Ghana  2-0 Tunsia;
 12-2-98: Tunsia    2-1 Congo-Kinshasa;
 12-2-98: Ghana  1-2 Togo;
 16-2-98: Ghana  0-1 Congo-Kinshasa;
 16-2-98: Tunsia    3-1 Togo;
 Classificaci:
  1.Tunsia     3  2  0  1   5- 4  6;
  2.Congo-Kinshasa  3  2  0  1   4- 3  6;
  3.Ghana   3  1  0  2   3- 3  3;
  4.Togo    3  1  0  2   4- 6  3;

 Grup C (Bobo-Dioulasso);
  8-2-98: Sud-frica   0-0 Angola;
  8-2-98: Costa d'Ivori    4-3 Nambia;
 11-2-98: Sud-frica   1-1 Costa d'Ivori;
 12-2-98: Angola     3-3 Nambia;
 16-2-98: Angola     2-5 Costa d'Ivori     (a Ouagadougou);
 16-2-98: Sud-frica   4-1 Nambia;
 Classificaci:
  1.Costa d'Ivori 3  2  1  0  10- 6  7;
  2.Sud-frica    3  1  2  0   5- 2  5;
  3.Angola  3  0  2  1   5- 8  2;
  4.Nambia     3  0  1  2   7-11  1;

 Grup D (Bobo-Dioulasso);
  9-2-98: Zmbia     1-1 Marroc;
 10-2-98: Egipte  2-0 Moambic;
 13-2-98: Zmbia     0-4 Egipte;
 13-2-98: Marroc    3-0 Moambic;
 17-2-98: Zmbia     3-1 Moambic;
 17-2-98: Marroc    1-0 Egipte   (a Ouagadougou);
 Classificaci:
  1.Marroc     3  2  1  0   5- 1  7;
  2.Egipte   3  2  0  1   6- 1  6;
  3.Zmbia  3  1  1  1   4- 6  4;
  4.Moambic  3  0  0  3   1- 8  0;

 Quarts de final .
 20-2-98 (Bobo-Dioulasso): Camerun   0-1 Congo-Kinshasa;
 21-2-98 (Ouagadougou): Tunsia    1-1 Burkina Faso  (prrroga i victria de Burkina Faso per penals (8-7));
 21-2-98 (Ouagadougou): Costa d'Ivori    0-0 Egipte   (prrroga i victria d'Egipte per penals (5-4));
 22-2-98 (Ouagadougou): Marroc    1-2 Sud-frica;

 Semifinals .
 25-2-98 (Ouagadougou): Congo-Kinshasa 1-2 Sud-frica   (prrroga);
 25-2-98 (Bobo-Dioulasso): Burkina Faso   0-2 Egipte   ;

 3er i 4rt lloc .
 27-2-98 (Ouagadougou): Burkina Faso   4-4 Congo-Kinshasa  (prrroga i victria de Congo-Kinshasa per penals (4-1));

 Final .
 28-2-98 (Ouagadougou): Egipte  2-0 Sud-frica  (Ahmed Hassan 5, Tarek Mostafa 13);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66863" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 1998" nonfiltered="1369" processed="1355" dbindex="26458">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 1998.

 Sud-frica classificat com a campi anterior.
 Burkina Faso classificat com a organitzador.

 Ronda preliminar .
 Pasos suspesos: Nigria per abandonar la fase final del 1996 i Gmbia, Guinea Bissau, Lesotho, Madagascar i Nger per abandonament durant la fase de classificaci del 1996.
 Pasos que decidiren no participar: Txad, Djibouti, Lbia, Rwanda, Somlia i Swazilndia.
 Maurici  1-0 Seychelles / Seychelles 1-1 Maurici;
 Congo 0-0 Togo / Togo 1-0 Congo;
 Botswana   0-0 Nambia / Nambia    6-0 Botswana;
 Repblica Centreafricana classificat per abandonament de Burundi;
 Benn  4-1 Mauritnia  / Mauritnia 0-0 Benn;
 Uganda     1-1 Etipia / Etipia   1-1 Uganda (Etipia classificat per penals);

Grup 1.
 Ghana  2-1 Angola;
 Sudan  0-3 Zimbabwe  (anullat);
 Zimbabwe   0-0 Ghana;
 Zimbabwe   1-0 Angola;
 Angola     1-0 Ghana;
 Ghana  2-1 Zimbabwe;
 Angola     2-1 Zimbabwe;
 1.Ghana   4  2  1  1   4- 3  7 (classificat);
 2.Angola  4  2  0  2   4- 4  6 (classificat);
 3.Zimbabwe    4  1  1  2   3- 4  4;
 -.Sudan abandon desprs de disputar el primer partit per problemes interns.

Grup 2.
 Algria    4-1 Costa d'Ivori;
 Benn  1-2 Mali;
 Costa d'Ivori    1-0 Benn;
 Mali   1-0 Algria;
 Benn  1-1 Algria;
 Mali   1-2 Costa d'Ivori;
 Costa d'Ivori    2-1 Algria;
 Mali   3-1 Benn;
 Algria    1-0 Mali;
 Benn  0-0 Costa d'Ivori;
 Algria    2-0 Benn;
 Costa d'Ivori    4-2 Mali;
 1.Costa d'Ivori 6  4  1  1  10- 8 13 (classificat);
 2.Algria     6  3  1  2   9- 5 10 (classificat);
 3.Mali    6  3  0  3   9- 9  9;
 4.Benn   6  0  2  4   3- 9  2;

Grup 3.
 Egipte  1-1 Marroc;
 Etipia   1-2 Senegal;
 Senegal    0-0 Egipte;
 Senegal    0-0 Marroc;
 Etipia   1-1 Egipte;
 Marroc    4-0 Etipia;
 Marroc    1-0 Egipte;
 Senegal    3-0 Etipia;
 Egipte  2-0 Senegal;
 Etipia   0-1 Marroc;
 Egipte  8-1 Etipia;
 Marroc    3-0 Senegal;
 1.Marroc     6  4  2  0  10- 1 14 (classificat);
 2.Egipte   6  2  3  1  12- 4  9 (classificat);
 3.Senegal     6  2  2  2   5- 6  8;
 4.Etipia    6  0  1  5   3-19  1;

Grup 4.
 Tunsia    2-0 Sierra Leone;
 Repblica Centreafricana 2-3 Guinea  (anullat);
 Guinea     1-0 Tunsia;
 Guinea     1-0 Sierra Leone;
 Tunsia    1-0 Guinea;
 Sierra Leone   - Tunsia (no es disput per abandonament de Sierra Leone);
 Sierra Leone   - Guinea (no es disput per abandonament de Sierra Leone);
 1.Tunsia     3  2  0  1   3- 1  6 (classificat);
 2.Guinea  3  2  0  1   2- 1  6 (classificat);
 3.Sierra Leone    2  0  0  2   0- 3  0;
 -.Repblica Centreafricana desqualificat;

Grup 5.
 Nambia 1-0 Kenya;
 Gabon   0-0 Camerun;
 Kenya   1-0 Gabon;
 Camerun 4-0 Nambia;
 Kenya   0-0 Camerun;
 Nambia 1-1 Gabon;
 Kenya   0-1 Nambia;
 Camerun 2-2 Gabon;
 Nambia 0-1 Camerun;
 Gabon   1-0 Kenya;
 Camerun 1-1 Kenya;
 Gabon   1-1 Nambia;
 1.Camerun    6  2  4  0   8- 3 10 (classificat);
 2.Nambia     6  2  2  2   4- 7  8 (classificat);
 3.Gabon   6  1  4  1   5- 5  7;
 4.Kenya   6  1  2  3   2- 4  5;

Grup 6.
 Togo   2-1 Tanznia;
 Zaire  0-0 Libria;
 Tanznia   1-2 Zaire;
 Libria    1-2 Togo  ;
 Tanznia   1-1 Libria;
 Togo   1-1 Zaire;
 Tanznia   1-0 Togo;
 Libria    2-1 Congo-Kinshasa;
 Togo   4-0 Libria;
 Congo-Kinshasa 1-1 Tanznia;
 Libria    1-0 Tanznia;
 Congo-Kinshasa 1-0 Togo;
 1.Togo    6  3  1  2   9- 5 10 (classificat);
 2.Congo-Kinshasa  6  2  3  1   6- 5  9 (classificat);
 3.Libria     6  2  2  2   5- 8  8;
 4.Tanznia    6  1  2  3   5- 7  5;

Grup 7.
 Maurici  1-2 Malawi;
 Zmbia     1-0 Moambic;
 Malawi     0-2 Zmbia;
 Moambic 3-0 Maurici;
 Malawi     2-0 Moambic;
 Maurici  0-0 Zmbia;
 Malawi     3-2 Maurici;
 Moambic 2-2 Zmbia;
 Zmbia     3-1 Malawi;
 Maurici  1-3 Moambic;
 Moambic 2-1 Malawi;
 Zmbia     1-0 Maurici;
 1.Zmbia  6  4  2  0   9- 3 14 (classificat);
 2.Moambic  6  3  1  2  10- 7 10 (classificat);
 3.Malawi  6  3  0  3   9-10  9;
 4.Maurici   6  0  1  5   4-12  1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66867" title="Terratrmol de Shaanxi" nonfiltered="1370" processed="1356" dbindex="26459">


El terratrmol de Shaanxi, tamb anomenat el terratrmol del comtat de Hua, s el terratrmol ms mortfer de la histria, en qu van morir aproximadament 830.000 persones. Es va esdevenir al mat del 23 de gener del 1556 a Shaanxi (Xina). En foren afectats ms de noranta-set comtats de les provncies de Shaanxi, Shanxi, Henan, Gansu, Hebei, Shandong, Hubei, Hunan, Jiangsu i Anhui.  En va resultar destruda una rea de ms de 900 km d'amplria, i en alguns comtats hi va morir el 60% de la poblaci . Fins aleshores, la poblaci vivia majoritriament en coves artificials, fetes de loess (roques de quars, feldspat i mica que s'engrunen fcilment), que es van ensorrar durant el desastre.

 El terratrmol .
El terratrmol va tenir lloc durant el regnat de l'emperador Jiajing, de la dinastia Ming. 

Segons les estimacions actuals, basades en dades geolgiques, es creu que va assolir una magnitud aproximada de 8 graus en l'escala de Richter. Si b fou el terratrmol ms mortfer i el cinqu desastre natural amb ms morts de la histria, de terratrmols n'hi ha hagut de magnitud ms gran. Les rpliques que se'n van derivar foren nombroses durant els segents sis mesos . L'epicentre es trobava al comtat de Hua prop del mont Hua, a Shaanxi (latitud 34.5, longitud 109,7). 

Als annals de la Xina es va descriure aix:

L'hivern del 1556, hi hagu un terratrmol catastrfic a les provncies de Shanxi i Shaanxi. Al nostre comtat de Hua, s'esdevingueren tot de desgrcies. Les muntanyes i els rius canviaren de lloc i els camins foren destruts. En alguns indrets, emerg la terra i form nous turons, o b s'enfonsava de manera abrupta i apareixien noves valls. En altres indrets, sorgia un rierol de sota terra, o els camps s'esquerdaven en torrentades i barrancs. Les cabanes, les cases, els temples i les muralles de la ciutat s'ensorraren en un tres i no res.;

El terratrmol va danyar greument el Bosc de Pedra. De les 114 esteles, 40 es van trencar durant el terratrmol .

L'erudit Qin Keda va sobreviure al desastre i en va enregistrar els detalls. Concloa que "al comenament del terratrmol, la gent que s dins de casa no n'ha de sortir corrents. Cal que s'estirin a terra i esperar que hi hagi sort. Fins i tot si el niu cau a terra, alguns ous poden quedar intactes".  Aquestes paraules poden donar a entendre que moltes persones van morir quan tractaven de fugir, algunes de les quals haurien pogut sobreviure si s'haguessin quedat quietes a casa. 

La sacsejada va reduir l'alada de la Petita Pagoda de l'Oca Silvestre de Xi'an, dels 45 metres originaris als 43,4 posteriors.

Les coves de loess. :D
En aquella poca, milions de persones vivien en coves artificials de loess en alts estimballs a l'rea de l'Altipl de Loess. S'anomena loess el terra sorrenc que les tempestes de vent van dipositant a l'altipl amb el pas del temps. Durant milions d'anys s'hi va formar l'argila de loess grcies al vent que porta la sorra del desert del Gobi. El loess s un terra molt propens a l'erosi, susceptible a la fora del vent i de l'aigua. L'Altipl de Loess i el seu sl polsegs cobreixen gaireb la totalitat de les provncies de Shaanxi, Shanxi i Gansu i part de les altres. La major part de la poblaci vivia en uns habitatges anomenats Yaodongs, en forma de cavernes excavades en aquest frgil terreny. Aquesta fou la causa de la gran quantitat de persones mortes, ja que el terratrmol va causar esllavissades que van destruir les coves.

Cost.


El cost dels danys provocats pel terratrmol s gaireb impossible de determinar en termes moderns. La quantitat total de morts, tanmateix, tradicionalment s'ha xifrat en 830.000. Els danys ocasionats en les propietats degueren ser tan grans que sn impossibles de calcular, ja que en va resultar destruda una regi sencera de l'interior de la Xina, regi on hi va morir aproximadament el 60% de la poblaci. El cost dels danys devia haver estat l'equivalent a les destruccions causades per l'explosi d'una bomba nuclear (si b sense els efectes posteriors derivats).

Comparaci.
El terratrmol de Shaanxi, malgrat tot, no ha estat el pitjor desastre de la histria de la Xina. De fet, desenes de milions de xinesos van morir durant els tres anys de desastres naturales que van del 1959 al 1961.




Referncies.
 Annals de la Xina, citats a 30 Years' Review of China's Science and Technology, 1949-79. a Google Books;

Enllaos externs.
 Runes del terratrmol del comtat de Hua (en xins i angls);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66899" title="Thapsus" nonfiltered="1371" processed="1357" dbindex="26460">
Thapsus fou una ciutat a la costa de la Bizacena, a la provncia romana d frica. Tenia un llac salat a les rodalies. All va obtenir Juli Csar una  victria decisiva sobre Pompeu el 46 aC 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66903" title="Tassos" nonfiltered="1372" processed="1358" dbindex="26464">


Tassos o  Thassos  (tamb Tasos o Thasos)  (en catal medieval: Taix) s una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Trcia de 394 km2. El seu nom catal (antic) fou Taix. s part de la regi de Macednia i del noms de Kabala. El seu punt ms elevat s el puig antigament conegut com Ipsari, de 1.028 m. L illa s circular i es cultiva la vinya i l olivera. El marbre gaireb no s explota i les mines de l illa estan esgotades o sn poc rentables.

La capital actual s Limin. La ciutat de Tassos estava situada al nord de l illa, i tenia dos ports i encara es veuen restes de les antigues muralles en mig de torres construdes pels venecians. A les rodalies hi ha una esttua del du Pan tallada a la roca.

Anteriorment l illa fou anomenada Aethra i Chryse per les seves mines d or i fou poblada per fenicis, suposadament per Thasos fill d'Agenor, que va donar nom a l illa. Vers una data entre el 720 aC i el 708 aC fou poblada per grecs procedents de Paros dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquiloc. Tamb vivien a l illa els Saians, una tribu trcia, que es van enfrontar al grecs, per finalment aquestos van obtenir la possessi de l illa amb les seves mines de Scapte Hyle, i territoris a la costa continental amb les mines a la costa trcia de  Galepsos, Oesyma, Stryme, Datum i finalment (mes tard) Crenides. El 511 aC els milesis es van establir al riu Strymon i van fundar la ciutat de Myrcinos on tamb es van explotar mines.


El 494 aC els perses van ocupar Milet i van intentar sotmetre Tassos sense xit per el 492 aC Darios I el gran els va comminar a desfer les fortificacions de l illa i a enviar els seus vaixells de guerra a Abdera, i els illencs van haver d obeir. Xerxes I de Prsia va passar per Trcia cap a Grcia, els dessis de la part continental van quedar sotmesos i van haver de proveir al rei amb el manteniment dels soldats (400 talents). Desprs de la derrota persa Tassos fou membre de la Confederaci de Delos dirigida per Atenes, per van esclatar disputes per les mines de la part continental i va esclatar la guerra entre Tassos i Atenes, i aquesta darrera va enviar a l illa una fora dirigida per Cim II el 465 aC, que va derrotar els tassis i va desembarcar assetjant la ciutat per terra i mar; el assetjats van resistir mes de dos anys per al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i entregar els seus vaixells de guerra a mes de renunciar a les seves possessions del continent i pagar una contribuci en metllic (afegida al tribut anyal).

El 411 aC es va establir un govern oligrquic dirigit per Pisandre a Atenes i la democrcia a Tassos fou enderrocada i. Per les lluites a Atenes (Alcibiades) que van portar al assassinat del cap oligarca Frinicos, van fer que  el govern oligrquic de Tassos es revoltes amb suport espart que van establir una guarnici a l illa. El 408 aC el partit dels ciutadans dirigit per Ecfantos, va expulsar a la guarnici espartana dirigida per Etnic i seguidament va rebre al comandant atenenc Trasibul. Desprs de la batalla d'Egospotamos (405 aC) Tassos va tornar a mans dels espartans, per el 389 aC va tornar a ser possessi dels atenencs als qui la va disputar Filip de Macednia, sota dependncia del qual finalment va passar vers el 351 aC. Ciutat lliure des el temps d'Alexandre el gran, es va sotmetre a Filip V de Macednia.

Els romans li van tornar la llibertat desprs de la batalla de Cinoscfals, i va romandre ciutat lliure fins el temps de Plini el vell quant es va formar la provncia romana de les Illes.

Possessi del imperi bizant fou ocupada pels llatins el 1205 i va passar als venecians que la van donar en feu als Dandolo; Miquel VIII Paleleg (1259-1282) la va recuperar pels bizantins. Fou ocupada pels otomans el 1456, que temps desprs la van cedir als prnceps venecians Gateluzi de Lesbos, fins que les turcs la van conquerir el 1642. 

El 1841 el sult la va cedir com a propietat personal al virrei  d'Egipte, els avantpassats del qual eren originaris de l illa, i fou administrada per un governador egipci, amb un president del consell elegit pels habitants. El 1873 el kediv va enviar un carregament de blat degut a la manca  de menjar per les males collites. El 1912, a la II Guerra Balcnica, va quedar en mans de Grcia a qui fou confirmada pel Tractat de Bucarest del 10 d'agost de 1913.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66905" title="Thaumakos" nonfiltered="1373" processed="1359" dbindex="26466">
Thaumakos fou una ciutat de Tesslia, una de les dels Phthiotes, situada al pas de Cela a la via entre les Termpiles i el golf Maliac, passant per Lmia.

La ciutat fou assetjada per Filip de Macednia el 199 aC per van arribar reforos de la Lliga Etlia i es va haver de retirar. Uns anys desprs fou ocupada pel cnsol rom Acili en la guerra contra el rei selucida Antoc el 191 aC.

Es l'actual Dhomok.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66906" title="The Interpreter" nonfiltered="1374" processed="1360" dbindex="26467">

The Interpreter (La intrpret) s una pellcula de Sydney Pollack de 2005

 Altres dades.
Tipus de So: DTS / Dolby Digital / SDDS;
Rodada a: Estats Units i Territori Internacional de la ONU.

 Argument .

Silvia Broome s una traductora i intrpret que treballa a la seu central de l'ONU que es troba en territori internacional dins de la ciutat de Nova York. D'origen matobi, s capa de traduir a l'angls un gran nombre de llenges africanes. De jove, havia participat en la guerra de guerrilles a Matabo desprs d'haver perdut els pares i una germana per culpa d'una mina Zuwanie. 

Desprs d'un desallotjament de l'edifici, Broome torna al seu lloc de feina a recollir un paquet que havia deixat. En aquell moment sent una conversa sobre un possible atemptat que es podria cometre a l'ONU davant la visita del cap d'estat de Matabo, el Dr. Zuwanie a qui Frana vol enviar al Tribunal Internacional de La Haia. En aquests moments Silvia avisa les forces de seguretat de l'ONU que demanen ajuda als serveis secrets dels EUA.

Aqu comena un joc d'estira i arronsa, entre partidaris i detractors de Zuwanie que comporta atemptats, assassinats, muntatges i tracions. En aquest serial es veuran implicats tant Silvia com l'agent secret Keller encarregat de protegir-la. Finalment es descobreix, per, que l'atemptat no s ms que una farsa per evitar la justcia internacional per part de Zuwanie, per Silvia encara tindria una ltima paraula, especialment al saber que Zuwanie havia assassinat l'ltim germ que li quedava.

 Matabo.
La Repblica Democrtica de Matabo i la seva llengua el "Ku" foren creats per a aquesta pellcula. El gener de 2004 es va demanar a Said el-Gheithy, director del centre per l'aprenentatge de llenges africanes, que crees aquesta llengua. El Ku est basat en les llenges bantu parlades a l'est i al sud de Sud-frica 

Matabo s tamb el nom d'un parc nacional de Zimbabwe.

 Repartiment.

 Nicole Kidman   .... 	Silvia Broome;
 Sean Penn 	.... 	Tobin Keller;
 Catherine Keener	.... 	Dot Woods;
 Jesper Christensen.... 	Nils Lud;
 Yvan Attal	.... 	Philippe;
 Earl Cameron	.... 	Zuwanie;
 George Harris  	.... 	Kuman-Kuman;
 Michael Wright 	.... 	Marcus;

 Zuwanie i Mugabe .
Existeixen mltiples comparacions, entre el personatge de Zuwanie i l'actual cap d'estat de Zimbabwe, Robert Mugabe. Per aquest motiu, el govern d'aquest pas afric va decidir prohibir la pellcula a les pantalles del seu pas. Al setembre de 2005, The Herald, el diari de Zimbabwe prxim a Mugabe va criticar durament el film, categoritzant-lo d'antimugabi i prxim a la CIA.

 Robert Mugabe portava 25 anys de poder quan la pellcula va ser estrenada, Zuwanie en duia 23.
 Austrlia i Nova Zelanda han demanat al consell de seguretat de l'ONU que Mugabe sigui jutjat al tribunal penal internacional per crims contra la humanitat. Zuwanie acudeix a l'ONU per evitar un judici de les mateixes caracterstiques.
 Tots dos, Mugabe i Zuwanie, eren professors abans d'involucrar-se en poltica;
 Mugabe va contractar a Ari Ben-Menashe ex agent dels serveis secrets israelians per simular un atemptat, a la pellcula Zuwanie contracte a mercenari holands per simular un atemptat contra la seva persona. Tot estaria pensat en intentar guanyar crdit poltic.
 Mugabe tenia com a rivals poltics a l'ONU, als representats del Regne Unit. De fet, Mugabe va acusar a Blair d'intentar allunyar-lo del poder. A la pellcula, Zuwanie, t el mateix problema amb la delegaci francesa.

 Curiositats .
 s el primer film gravat a la seu de les Nacions Unides. L'equip de rodatge va rodar els caps de setmana per evitar interrompre el funcionament normal de l'Organitzaci. Aquest va durar d'abril a agost de 2004.
 Alguns membres del personal actual de l'ONU van fer d'extres del film.
 L'escena en qu hi ha un tiroteig a dins el consell de seguretat no es va permetre usar cap blanc real ja que estava rodada mentre es realitzava una sessi real.
 Nicole Kidman va haver de suspendre el rodatge del film per gravar noves escenes de la pellcula The Stepford Wives per problemes amb la gravaci. Per altres motius, Kidman ja havia hagut d'absentar-se durant la gravaci de The Others per acabar de rodar escenes de Moulin Rouge.
 L'autoritzaci per gravar a l'ONU la va aconseguir Sydney Pollack desprs d'entrevistar-se personalment amb Kofi Annan.
 Kidman va acceptar el contracte sense haver-se llegit el gui.
 Hi ha un moment en la pellcula en qu Kidman rep una trucada en una suposada llengua africana. Realment es tracta d'hebreu ja que era el missatge que surt quan es marca un nmero inexistent a Israel.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66907" title="Theangela" nonfiltered="1375" processed="1361" dbindex="26468">
Theangela fou una ciutat de Cria que fou ocupada per Alexandre el gran que la va donar a Halicarns. Hi va nixer Felip de Theangela, historiador de Cria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66908" title="Dispolis" nonfiltered="1376" processed="1362" dbindex="26469">

Geografia: nom grec o llat d'algunes ciutats antigues:

Cabira, al Pont;
l'actual Lod, a Israel (abans Lydda);
Dispolis Magna, l'actual Luxor, a Egipte;
Dispolis Parva o Dispolis Mikra, moderna Hiw a Egipte.
Dispolis Inferior, moderna Al-Balamun o Tell al-Balamun a Egipte.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66911" title="Beotarca" nonfiltered="1377" processed="1363" dbindex="26471">
Beotarca era un membre dirigent de la Confederaci o Lliga Becia dirigida per Tebes. 

L'antiga Becia fou dividida en diversos estats cadascun amb una ciutat principal, que es creu que foren 14 que van formar la Lliga Becia encapalada per Tebes que dominava un ter del pas. Cada ciutat havia de facilitar tropes i diners a la confederaci. 

Els beotarques se sap que eren en nombre d onze al temps de la batalla de Delion el 424 aC. Tucdides esmenta set estats de Becia i sembla indicar que durant la guerra del Pelopons eren deu o dotze. Platees s'havia separat i s'havia posar sota protecci d'Atenes el 519 aC. El 374 aC Tspies fou destruda pels tebans. 

Cada ciutat tenia un boule o assemblea que estava dirigida per un arcont que exercia les funcions sacerdotals dels antics reis, per amb poc poder executiu; els polemarcs, al costat de l'arcont tenien la direcci dels afers, per no tenien comandament militar. Per damunt de cada arcont i havia l'arcont de la Lliga o beotarca, probablement sempre un teb, que era qui dirigia els afers de la lliga, encara que els seus acords necessitaven ratificaci pel boule, i tenia la direcci militar dels afers amb comandament. 

Cada ciutat tenia un beotarca excepte Tebes que en tenia dos (i fins i tot consta que en un moment en va tenir tres). Generalment es pensa que hi havia 13 beotarques, corresponents a dotze estats. En temps de la batalla de Leuctres consten set beotarques (371 aC). El 279 aC, durant la invasi dels gals, en consten quatre. Tit Livi cent anys desprs (171 aC) parla de dotze. No se sap si tots els beotarques actuaven a les mateixes operacions militars i per tant el nombre no es indicatiu necessariament dels estats.

Els dos beotarques tebans eren presidents alternatius del consell de beotarques on es prenien les decisions per majoria. El termini era d'un any i si romanien al crrec podien ser condemnats a mort (Epaminondes i Pelpides ho van fer el 369 aC per es van salvar pels seus grans serveis). Podien ser reelegits (Pelpides fou reelegit moltes vegades).

La Lliga fou destruda pels romans el 171 aC per es va reconstruir fins que els romans hi van posar un final definitiu el 148 aC












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66915" title="Temiscura" nonfiltered="1378" processed="1364" dbindex="26472">
Temiscura fou una plana del nord del Pont, prop de la boca dels rius Iris i Thermodon. La mitologia descriu aquesta regi com el lloc originari de les Amazones.

Una ciutat de nom Temiscura, prop de la costa, a la boca del Thermodon, es esmentada per Herdot. Tolomeu la situa mes al oest, per sembla clar que es tracta d un error. Scylax diu que era una ciutat grega per Diodor de Siclia diu que fou construda pel fundador del mtic regne de les Amazones. Va pertnyer al rei Mitridates VI Eupator del Pont; quant aquest rei es va retirar de Czic els romans de Luculle van assetjar Temiscura, que es va defensar aferrissadament per degu ser conquerida i destruda perqu Pomponi Mela diu que estava destruda al seu temps i Estrab ja no l esmenta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66922" title="Thenae" nonfiltered="1379" processed="1365" dbindex="26473">
Thenae fou una ciutat de Creta a la plana d'Omphalia, prop de Cnossos. Es suposa que estava prop del lloc on els venecians van construir el Castello Temenos el 961 i on poc desprs Nicfor II Focas va derrotar a les forces del emir musulm de l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66923" title="Teodsia" nonfiltered="1380" processed="1366" dbindex="26474">
Teodsia fou una ciutat grega del Quersons Tauric, actual Ucrana. Fou una colnia milsia en un port que podia abrigar cent vaixells. Els natius l anomenaven Ardabda, que podria voler dir "set deus". Mes tard es va dir Kafa o Kaffa.

Fou durant segles un actiu centre comercial que va entrar en decadncia al segle II per encara va continuar existint. En temps del emperador Constant VII Porfirognit (meitat del segle X) ja nomes s esmenta una ciutat anomenada Kaffon (Caffa), continuaci de l antiga Teodsia, ciutat que encara existeix (nom ucrans  actual: Feodsia o Feodosiya).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66924" title="Santor" nonfiltered="1381" processed="1367" dbindex="26475">
Santor s el nom d una illa de la mar Egea, la capital de la qual s Thera, que fou tamb l'antic nom de l illa. El nom itali Santorini prov de la deformaci del nom de la patrona de l'illa, Santa Irene (en grec Irini), ja que els colonitzadors venecians no podien pronunciar la theta del nom grec / /. Tot i que originriament l'illa tenia forma arrodonida, desprs d'una erupci volcnica l'illa qued fraccionada.

 Geologia .
s la ms meridional de les illes Cclades. A la seva rodalia hi ha les illes de Thersia; a l'oest, Aproinsi o Aspronisi, al sud de la anterior a la que inicialment estava unida, i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcnic vulcanisme. Plini situa al 237 aC l'emergncia de Thersia i l'any 3 la de Thia, prop d'Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra.
Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no va emergir fins el 1707. 

 Geografia .
T una superfcie de 75 km2 i uns 10.000 habitants. Produeix vi, i viu sobretot del turisme. Santor t com a base econmica el turisme per les seves cases blanques i la seva terra volcnica.

La capital s Thera. Al sud de l'illa, a la nica zona no estrictament formada per terra volcnica, hi ha la muntanya Elias, el punt ms alt de l'illa. 

L'antiga ciutat estava situada al centre d'un golf, sota el puig de nom Skaro, una mica al nord de la ciutat actual i propera al llogaret de Merovouli. Al puig Skaro hi ha les restes d'un castell construt pels ducs de Naxos. 



La segona ciutat de l'illa s Epanomeria o Epanomeia, al nord-oest, en front de l'illa de Thersia. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses poques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un penya-segat a la costa i el cap del mateix nom. Una mica ms al sud, a Perissa, tamb es troben restes antigues d'un altra ciutat tamb de nom desconegut. Al sud de Perossa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'un altra ciutat que seria probablement Eleusis. Al nord-est de l'illa, al cap Kolumbo, es troben ms runes que podrien ser Melanea.

 Histria .
La tradici diu que Thera va sortir del mar i fou anomenada Calliste i fou poblada pels fenicis dirigits per Cadme. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels espartans dirigits per Theras, fill d'Autesion, que va donar el seu nom a l'illa. Batos de Thera va fundar una colnia a l'frica, de nom Cirene, que va tenir molta importncia a l'historia (631 aC); Batos fou el fundador de la dinastia Batiada de Cirene. Llavors tenia set districtes per noms dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per Tolomeu, i un tercer (Melanea) s'ha trobat a una inscripci. Al comenament de la guerra del Pelopons feu costat a Esparta, per desprs va formar part de la lliga dlica dirigida per Atenes, i ja no es tenen dades de la seva histria. Fou possessi romana i al segle V seu d'un bisbat. Va passar als venecians el 1205, i fou inclosa al ducat de Naxos. Fou ocupada pels otomans el 1537, fins que va quedar dins Grcia a la independncia del pas.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66927" title="Termpiles" nonfiltered="1382" processed="1368" dbindex="26476">
Termpiles (Portes Calentes) s un fams pas de Grcia entre Tesslia i Lcrida, nic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grcia. Es situa entre el puig Oeta i el golf Maliac. Avui la seva configuraci s diferent que en l'antiguitat degut al canvi del curs d alguns rius i rierols i que les terres formades pels sediments dels rius van allargar la terra uns 5 km cap al mar deixant la muntanya ms lluny. El riu Esperqueios ha canviat el lloc de la desembocadura i els rius Dyras, Melas, i Asopos, que abans arribaren al mar, avui sn afluents del Esperqueios.

En tempos d'Herdot el riu Esperqueios corria cap al mar en direcci est des la ciutat d'Anticyra, a l'oest del pas. A l'est d aquest riu n'hi havia un altre anomenat Dyras, i ms a l'est un altre anomenat Melas, prop de la ciutat de Traquis. Entre aquesta i la costa la plana era gran. Ms a l'est hi havia el riu Asopos i finalment ms a l'est el Fnix, afluent de l'Asopos. All on s'unien el Fnix i l'Asopos el puig Oeta s'acostava al golf deixant noms espai per un carro. A aquest pas hi havia la ciutat d'Anthela amb els temples d'Amficti i de l'amfictinic Demetri, amb llocs pels membres del consell amfictinic que es reunien all a la tardor. A Anthela el puig Oeta retrocedia una mica de la costa deixant una plana petita, per sortia altre cop a prop d'Alpeni, la primera ciutat dels Locris on altre cop nomes quedava espai per a un carro. Els focis havien construt una muralla per a defensar el pas dels tessalis i el pas era impracticable. Aix, el pas el formaven dues estretes obertures amb una plana al mig.

El pas de les Termpiles s conegut principalment per la batalla que hi lliur el rei espart Lenides l'agost del 480 aC. En aquest lloc 300 espartans, 1000 lacedemonis, 2800 peloponesis, 700 Tespians, 400 tebans i alguns focis i locris d'Opunte, que sota la direcci de Lenides es van fortificar per aturar l'exrcit persa de Xerxes I. L'agost del 480 aC els perses van atacar el pas durant tres dies i foren rebutjats per una defensa mbil organitzada per Lenides. Un pastor de la regi maliaca, Efialtes, va informar els perses d'un pas de muntanya poc conegut, anomenat Anopea, que va permetre als perses rodejar el pas. El contingent foci que cobria la zona fou eliminat i els perses van poder atnyer les altures occidentals de les Termpiles (el puig Caudromos) i les altures del sud, rodejant Lenides. Aquest va deixar que els seus soldats es retiressin i es va quedar noms amb els espartans, Tespians i tebans. Acorralat a un tur, fou convidat a rendir-se; els tebans es van rendir per no pas els espartans i Tespians, que van lluitar fins el darrer home. Aquesta ferotge resistncia va permetre a la flota grega retirar-se per l'estret canal d'Euripos.

A les Termpiles es van lliurar altres combats menys coneguts:

El 279 aC un exrcit aliat grec es va oposar al pas dels gals de Brenno, que assolaven el pas i anaven a saquejar Delfos. Tamb els gals van descobrir el pas (revelat per Heracleotes i Anianes) i van obligar els grecs a retirar-se.

El 207 aC en la guerra entre Roma i el rei Filip de Macednia, el pas fou fortificat pels etolis, llavors aliats dels romans. Filip va forar el pas i va derrotar els etolis.

El 181 aC el rei selucida Antoc, en guerra contra Roma, va fortificar el pas i el va guarnir amb 2000 etolis distributs entre els tres cims (Callidromo, Teichios i Rhodntia). El cnsol rom Acilius va enviar tropes contra la zona i va poder ocupar Callidromo, amenaant la posici d'Antoc que va fugir.

De les fortificacions dels tres cims encara se'n veuen unes restes. Foren restaurades per Justini I.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66928" title="Therma" nonfiltered="1383" processed="1369" dbindex="26477">
Therma fou una ciutat d'Etlia, la capital del pas i el lloc on es feien les reunions de la Lliga Etlia. Era al bell mig de la regi, al nord del llac Triconis i a tocar de la muntanya Penatolion (Viena). Era considerada inexpugnable i com a tal era l'acrpoli de tota l'Etlia i lloc de refugi quan calia. Una via la unia a Metapa, a la riba del llac Triconis, passant per Pamphia. La ciutat tenia un fams temple d'Apollo.

Tot i la seva fama d'inexpugnable fou conquerida per Filip V de Macednia el 218 aC, que va sortir de Limnea a Tesslia i va creuar el riu Aquelos entre Stratos i Conope, i va seguir cap a Therma deixant a la dreta a Stratos, Agrinion i Thestieis (Thestiensis) i a la dreta Conope, Lisimquia, Triconion i Foteon. Va arribar a Metapa, a la riba del llac Triconis, des on va marxar contra Therma passant per Pamphia. Filip va sorprendre la ciutat i la va ocupar i es va apoderar del tresors i d'armes i material bllic, tot dipositat a la ciutat pels etolis confiats en la seva inexpugnabilitat. El rei macedoni s'ho va emportar gaireb tot i va incendiar part de la ciutat, destruint unes 2000 esttues (nomes va deixar sense destruir les esttues dels deus). De tornada va seguir el mateix cam per des Metapa va passar per una ciutat anomenada Acra.

Dotze anys desprs els etolis eren aliats a Roma, i altre cop Filip V va sorprendre la ciutat i la va ocupar (206 aC) i va destruir el que restava desprs de la seva anterior conquesta.

Therma ja no torna a aparixer a la histria i probablement va quedar despoblada i va desaparixer. Es conserven les restes d'una muralla i un edifici a l'interior molt deteriorat.

Una ciutat macednia va portar tamb el nom de Therma o Therme, i fou reanomenada ms tard Tessalnica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66929" title="Therme" nonfiltered="1384" processed="1370" dbindex="26478">


Geografia:

Therme o Therma, antic nom de Tessalnica;
Therma o Therme, ciutat d'Etlia;

Onomstica:

Quint Minuci Therme (cnsol), cnsol el 193 aC ;
Luci Minuci Therme, llegat del cnsol Aule Manli Vuls;
Minuci Therme, llegat de Luci Valeri Flac ;
Marc Minuci Therme, pretor el 82 aC ;
Aule Minuci Therme, magistrat rom;
Quint Minuci Therme (propretor) (Quintus Minucius Thermus) fou un magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66931" title="Tspies" nonfiltered="1385" processed="1371" dbindex="26480">
Tspies o Thspia fou una ciutat de Becia al peu de la muntanya Helic, mirant al sud i al golf de Crissa on tenia el seu port anomenat Creusa.

El seu deu principal era Eros. Natural de la ciutat fou Phryne que va regalar a la ciutat l esttua de Eros de Praxteles, que va atreure a la ciutat gran nombre de visitants. Mes tard l esttua original fou substituda per una imitaci feta per Menodoros. Tamb hi havia una esttua d'Eros feta per Lysippos, i unes esttues d'Afrodita i de Phryne, fetes per Praxteles; al gora hi havia una esttua d'Hesiod. La ciutat tenia un teatre i tres  temples dedicats a Afrodita Melanis, a les Muses i a Hrcules. La ciutat celebrava el festival d'Eros (Erotida) i el de les Muses (Musia) a la muntanya Helic, cada quatre anys.

El seu nom derivava de Thspia, filla d'sop, o de Thspios, fill d'Erecteu, emigrant d'Atenes. Fou en general enemiga de Tebes. A la invasi de Xerxes, Tspies i Platees foren les niques ciutats de Becia que van refusar donar subministraments als perses. 700 soldats de Tspies foren amb Leonides a les Termpiles i van morir a la batalla. La ciutat fou destruda per Xerxes i els seus habitants es van retirar al Pelopons. L any segent uns 1800 soldats de Tspies van combatre a Platea sense mes que armament lleuger. Expulsats els perses la ciutat fou reconstruda i alguns estrangers foren admesos a la ciutadania.

A la batalla de Delion (424 aC) Tspies va lluitar amb la Lliga Becia contra Atenes i tots els soldats van morir lluitant, i quant  al any segent foren acusats d afavorir Atenes i Tebes va atacar la ciutat i va destruir les seves muralles, no van poder oferir resistncia. El 414 aC el partit democrtic va intentar prendre el poder, per el govern oligrquic, amb ajut de Tebes, ho va impedir, i els demcrates van fugir a Atenes.

El 372 aC els tebans van destruir altre cop les muralles de Tspies i la ciutat fou sriament malmesa. Abans de la batalla de Leuctres van estar al costat de Tebes, per es van retirar sense lluitar amb perms d'Epaminondes. Segons Diodor i Xenofont els habitants foren expulsats de Becia desprs de la batalla de Leuctra, segurament per la seva retirada.

Mes tard Tspies fou reconstruda per ja no va jugar cap paper a l historia grega. Estrab diu que al seu temps era una de les dues ciutats de Becia de certa importncia (l altra era Tanagra), i Plini el vell diu que era una ciutat lliure. Segueix essent esmentada fins al segle VI.

Les restes de la ciutat es troben prop de la ciutat de Lefka, al costat del llogaret d'Erimkastro o Rimkastro. Era a una plana rodejada de turons per els dos costats, i tenia molta aigua procedent del riu Kanavri, que neix all. Els antic temples foren substituts per esglsies que encara conserven alguna resta dels temples originals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66940" title="Ramon VI de Tolosa" nonfiltered="1386" processed="1372" dbindex="26481">
Ramon VI de Tolosa, anomenat el vell, (Sant Gli (Gard), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa de Llenguadoc, 2 d'agost de 1222), comte de Melguelh (Ramon IV) (1173-1190), comte de Tolosa i marqus de Provena de (1194-1222). Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa escrita en  la Historia General del Llenguadoc, s Ramon VI, tanmateix estudis crtics moderns han pogut establir que dos comtes anomenats Ramon n'havien estat omesos. Aix, doncs, aquest comte hauria de ser Ramon VIII.

Fill de Ramon V i de Constana de Frana, germana del rei Llus VII, el succe el 1194.

Es cas cinc vegades:

 Ermessenda I, comtessa de Melgor, que mor el 1175;
 Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudi;
 Beatriu (dita Borgonya) de Xipre, que tamb repudi;
 Joana, germana de Ricard I d'Anglaterra, a Rouen l'octubre de 1196, que li port el comtat d'Agens com a dot.
 Elionor, germana de Pere el Catlic, el 1204, desprs de quedar vidu (1198).

A Tolosa de Llenguadoc, mantingu les llibertats municipals, multiplic les exempcions fiscals i vetll per la seguretat a tot el territori municipal. El primer que fa s restablir la pau amb Arag i amb Ramon Roger Trencavell, vescomte de Carcassona, Besiers, Alb i Rass. El 1198 s'ali amb el rei Ricard I d'Anglaterra per anar en contra de Felip II de Frana. I el 1204 canvia la poltica d'hostilitat al Casal de Barcelona amb un tractat de mutu ajut amb Pere el Catlic i el seu germ Alfons II de Provena.

Poeta i refinat, no li agrada la guerra per no li falta energia com ho testimonia l'altercat del 15 de gener de 1208. Per negar-se a procedir contra els seus sbdits ctars, el Papa Innocenci III hi envia el seu legat Pere de Castellnau, des de l'abadia de Fontfreda, que s assassinat. De seguida s acusat per l'esglsia, provocant la seva excomuni i la crida a la croada llanada pel papa. Obt el perd desprs d'humiliar-se i posar-se al costat dels croats a l'abadia de Sant Gli, el 18 de juny de 1209, davant l'avan de l'armada croada, dirigida per Arnaud Amaury, abat de Citeaux i legat del papa.

Davant els fets que comportaren les croades (presa i massacre de Besiers , saqueig i presa de Carcassona i mort de Ramon Roger Trencavell), dirigits des d'agost 1209 per Sim de Montfort i l'amenaa d'hostilitat constant dels legats del papa cap a la seva persona i el seu feu, va canviar de camp. Novament s excomunicat (el 1211 pel concili de Montpeller) pel fet de no voler lliurar els tolosans acusats d'heretgia. Organitza aleshores la resistncia contra els croats. 

Simultniament, vers la primavera del 1211 referm els seus lligams amb Catalunya-Arag celebrant el matrimoni del seu fill, Ramon VII el Jove, amb Sana, germana petita del rei Pere I.

El 27 de gener de 1213, Ramon VI ret homenatge a Pere I. El mateix rei, va viure un temps a la capital tolosana i des d'all treball per aconseguir una soluci acceptable per a tots. Havent fracassat en aquest intent, reb els juraments de fidelitat de Ramon VI i del seu fill, que ratificaren els cnsols de Tolosa. Com que Comenge, Foix i Bearn feren igualment, quasi tot Occitnia quedava sota la sobirania del Catalunya-Arag. El rei s'install al Castell Narbons amb la seva mainada aragonesa i alguns nobles catalans.

bviament aix suscita una reacci en el rei de Frana i el papa. Aquest homenatge dura fins la que s coneguda com la batalla de Muret. El rei, que era a Lleida, apleg un petit exrcit i travess els Pirineus. S'uneix als comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, i posen setge a Muret el 10 de setembre de 1213. El dia 12 els contendents lluitaren en batalla campal, en la qual Ramon VI es cuidava de la rereguarda. En la batalla mort el rei Pere, sense que el comte de Tolosa hagus entrat en lluita. En la retirada molts tolosans moriren ofegats en travessar la Garona.

Ms diplomtic que guerrer, no va poder parar la conquesta de Tolosa de Llenguadoc per Sim de Montfort. S'exilia llavors a la cort d'Anglaterra.

En retorna l'any segent i hom li lliur el seu germ Baldov, que li havia fet traci el 1211. El comte de Foix l'executa penjant-lo d'un noguer. Per fi, el 18 d'abril de 1214 els tres comtes occitans se sotmeteren al cardenal legat en el concili de Montpeller (gener del 1215) on se'ls hi ordena el lliurament del comtat de Tolosa a Sim de Montfort. 

Els tres comtes occitans anaren a Roma, juntament amb el fill del comte de Tolosa. El concili deix a Sim totes les seves conquestes menys Tolosa a Ramon el Jove. El 1216 Sim prengu possessi de Tolosa i el 7 de mar fu prestar jurament de fidelitat als seus habitants.

El maig de 1216 desprs d'haver desembarcat triomfalment a Marsella, Ramon VI i el seu fill, organitzaren un exrcit, manat pel segon. El futur Ramon VII de Tolosa  posa el setge de Bellcaire que pren el 24 d'agost.

Mentre, Ramon VI acud a la cort de Pallars i hi organitz una expedici d'ajut a Tolosa per derrotar els assetjants. El 12 de setembre de 1217, reprn Tolosa de Llenguadoc per Sim de Montfort s'hi oposa immediatament. El 25 de juny de 1218, mor Sim amb el cap esclafat per una pedra. Hi hagu encara un nou setge de Tolosa i un nou fracs, i poc desprs Ramon VI mor desprs d'haver recuperat una gran part dels seus estats i d'haver premiat la fidelitat dels tolosans amb generosos privilegis.

El fill de Sim, Amalric de Montfort, ajudat per Llus VIII el 1226, li va permetre de recobrar la major part del comtat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66941" title="Tesslia" nonfiltered="1387" processed="1373" dbindex="26482">





Tesslia es una regi de Grcia. En catal s'anomenava antigament Blaquia o Megaloblaquia. Avui la formen els nomo de Lrissa, Trkala, Karditsa i Magnsia. T 14000 km2 i vora un mili d'habitants. 

Geografia.

Est situada entre les Termpiles al sud, el Pindos (que la separa d'Epir)  al oest, i la mar al est. Una serralada muntanyosa al nord, que acaba amb el mont Olimp, la separa de Macednia. El riu principal s el Peneu o Peneios.

A ms de la plana de Tesslia hi ha dos altres districtes o regions naturals, un a la costa anomenat Magnsia, des de la vall del Tempe al golf de Pagasa entre les muntanyes Ossa i Pelion d'un costat i la mar de l'altre; i l'altre el districte de Malis que es una estreta vall entre les muntanyes Othrys i Oeta fins el riu Esperqueios que desaigua al golf Maliac.

La plana son en realitat dues planes, l'alta i baixa; la primera s la part prop del Pindos, i la baixa la part costera fins al golf Thermaic; estan separades per una serralada que va des dels llacs Nessonis i Boebis i el riu Enipeos. La baixa Tesslia fou l'antiga divisi dels pelsgics i va des les muntanyes Titaros i Ossa al nord, fins a la muntanya Othrys i el golf Pagasis al sud; t com a capalera la ciutat de Larissa. L'alta Tesslia formava antigament els districtes dels Tessalis i Histiatis, amb centre a Farslia, i va d'Eginion al nord a Thaumaci al sud. A la plana de Thaumaci hi ha el pas de Cela o Coela.

El riu Peneu o Peneos (avui Salmvra o Salmbria), neix al nord-oest de Tesslia i recull molts afluents. A la vall de Metera (o Meteors) hi ha nombrosos monestirs. Prop de l'antiga ciutat d'Aginion o Satgos la vall s'obre a la vasta plana de l'alta Tesslia. A Tricca (Trikala) el riu gira al est on rep diversos afluents, i passa per una vall que forma la divisi entre les dos parts de Tesslia per sortir a la plana prop del oest de Larissa on gira al nord cap a la vall del Tempe fins a la mar. 

Altres rius de la regi foren el Apidanos (Vrysia), Onoconos (Onquestos), Enipeu (avui Fersaliti) i Pamisos (Bliri o Pliri). Altres rius secundaris son el Cuarios (Sofadhtiko) afluent del Enipeu i el Titaresios (Elassontiko o Xerghi).

La plana de Tesslia s molt frtil. Antigament produa moresc i ramats, i les seves produccions actuals son cot, tabac, oliveres, llegums i ctrics. Els cavalls de la regi eren molt apreciats antigament.

Histria.

Tradicionalment el poder poltic va estar en mans de la noblesa o d'individuals que actuaven com a dspotes. La riquesa dels nobles s esmentada pels antics historiadors.

El primer nom de Tesslia fou Pyrrha, Amnia o Eolis. Les dues primeres sn mitolgiques i la darrera s deguda al seu poblament pels Eolis pelgics que en foren expulsats pels tessalis, suposats emigrants del Epir (segons Herdot i Estrab). Els beocis sorgiren suposadament dels eolis pelgics expulsats de Tesslia 60 anys abans de la guerra de Troia. Els tessalis van establir nombrosos principats. La mitologia va atribuir el seu nom al Thessalos, fil d'Hrcules. La llengua tesslia fou d'origen elic b per assimilaci o be perqu eren elics tamb en origen.

El tessalis propis eren la classe alta propietria de les terres; el descendents del habitants originals que es van quedar foren el Periocis;  i la classe servent foren el Penestis (similars als ilotes) que foren descendents dels primitius habitants reduts a la condici d'esclaus pels conqueridors tessalis.

Altres pobles foren els perrabis (o perrhabis), que eren els habitants del districte muntanys entre l'Olimp i el Peneu; els magnets eren els habitants de costa; els aqueus vivien al districte de Phthiotis al sud de la plana del nord; els dolopis ocupaven les muntanyes del Pindos; i els malians que vivien entre el Pindos i les Termpiles.

Tesslia fou a la mitologia la seu de Helen el fundador de la raa dels hellnics.

La Tesslia fou dividida antigament en quatre tetrarquies: Tesslia, Pelsgia, Histiaotis i Phthiotis, divisi suposadament introduda per la mtica famlia dels Aleuades (fundada per Aleuas). Cada districte tenia un cap magistrat (anomenat Tagos) que nomes tenia funcions en temps de guerra i que no sempre era obet per les diferents ciutats de Tesslia. El Tagos de Feres, Json, fill de Licofr, va intentar exercir un poder unificat i va reunir un poders exercit  de 6000 cavallers i 10000 infants (hoplites), per Tesslia mai es va unificar, i les ciutats, incls les petites, s'autogovernaven. Algunes ciutats foren posades sota dependncia d'un altra al menys temporalment, i les mes importants foren Larissa, Farslia i Feres.

Abans de la invasi grega els tessalis van voler dominar la Fcida i la Lcrida. Els focis van construir una muralla a les Termpiles que ja era fora de servei al temps de la invasi per Xerxes. Els tessalis es van oposar en general al perses si be la famlia dels Aleuades fou partidria del rei persa, per sembla que llavors es trobaven a l'exili. Les ciutats tesslies es van aliar a la resta de grecs i van demanar de protegir el pas de Tempe, on es va enviar un cos de deu mil soldats per al adonar-se de qu hi havia un altra pas els grecs es va retirar a les Termpiles on el pas era nic, i aix les ciutats tesslies van abandonar l'aliana grega i es van sotmetre a Xerxes, i els Aleuades van tornar i van recuperar la seva influencia. Desprs d'eliminar la resistncia de Leonides a les Termpiles, els tessalis van ajudar als perses contra les ciutats de la Fcida, les seves enemigues tradicionals, i van contribuir a l'ocupaci del pas.

Tesslia va desaparixer prcticament desprs de la histria fins el 456 aC, desprs de la batalla d'Enfita que va donar a Atenes l'hegemonia a Becia, Lcrida i Fcida. El general Mironides va avanar cap a Tesslia el 454 aC en ajut del deposat prncep de Farslia, Orestes, que havia fugit exiliat a Atenes, i que els atenencs (Tucicides) anomenaven fill del rei de Tesslia. Mironides fou rebutjat per la cavalleria tesslia prop de Farslia i es va haver de retirar

Els tessalis no van prendre part a la guerra del Pelopons per la majoria de la poblaci de les ciutats simpatitzava amb Atenes mentre els governs oligrquics eren favorables a Esparta. Amb ajut d'Esparta, Brasides va avanar per Tesslia el 424 aC en direcci a les possessions atenenques de Macednia, per el 423 aC els tessalis van prohibir el pas al reforos espartans enviats a Brasides.

Vers la fi de la guerra del Pelopons les importants famlies dels Aleuades de Larissa, dels Escopades de Crannon i dels Creondes de Farslia, que es repartien el poder a Tesslia, foren sobrepassades pel increment de poder de Feres sota Licofr que va aspirar a l'hegemonia regional. Licofr va enderrocar al govern oligrquic de Feres i es va proclamar tir de la ciutat; desprs va atacar Larissa i altres ciutats que se li oposaven (404 aC) i va obtenir una notable victria. El 395 aC Licofr estava en plena campanya contra Larissa, governada per Medios, probablement un membre dels Aleuades. Licofr va obtenir l'ajut d'Esparta i Medios va demanar ajut a Atenes. Amb aquest ajut Medios va ocupar Farslia, que havia estat ja ocupada per una guarnici espartana, i va vendre els seus habitants com esclaus. El 395 aC Medios es van aliar als beocis contra Esparta. L'espart Agesilau va marxar cap a sia l'any segent i quant fou cridat pel govern d'Esparta va passar per Tesslia i la cavalleria de les ciutats dominades per Medios  li va voler barrar el pas, per fou derrotada per Agesilau amb hbils maniobres. La derrota de Medios li va costar cara a Medios, que va perdre el suport de les ciutats i ja no fou rival per Feres en la lluita per l'hegemonia. Farslia va recuperar la seva llibertat, fou reconstruda, i va esdevenir la segona ciutat desprs de Feres. El poder suprem a Farslia fou encarregat al tir Polydames, que tenia el suport de totes les tendncies (i va exercir a satisfacci de tots).

Desprs de Licofr va governar Feres el tir Json, home de gran energia i habilitat, probablement el seu fill. Json volia estendre la seva hegemonia a tota Grcia i fins i tot a Prsia. Es va fer elegir Tagos de Tesslia (374 aC) i va reunir un poders exercit de 6000 cavallers i 10000 infants (hoplites); va sotmetre totes les ciutats tesslies a la seva autoritat, incls Farslia que si be podia haver estat conquerida per fora, Json va sotmetre per la negociaci, oferint a Polydames el segon lloc a la direcci poltica de Tesslia; Polydames, desprs de tantejar la possible ajuda d'Esparta, que no podia arribar, va accedir, i va incloure Farslia dins l'hegemonia de Json. Aix va incrementar les seves forces a 8000 cavallers i 20000 infants. Tamb va formar aliances amb Alcetes I del Epir i amb Amintes II de Macednia. Des el 371 aC va ser aliat de Tebes que va invitar Json a atacar el camp dels lacedemonis, per el tir tessali va optar per aconsellar una treva que va permetre als espartans la retirada.

El 370 aC Json va anunciar que aniria a Delfos al front d'un cos de forces tesslies, per presidir el festival Phyti, el que va causar alarma a Grcia, per abans de sortir fou assassinat per set joves durant una audincia publica. Els assassins foren considerats herois a molts llocs de Grcia. 

Van succeir a Json els seus germans Polifr i Polidor, amb els que Tesslia va perdre la seva influencia. Polifr fou assassinat per Polidor que va restar com a nic cap (Tagos) i va exercir la seva autoritat amb molta energia i crueltat. Polydames de Farslia fou executat, i altres possibles rivals i caps (especialment de Larissa) foren exiliats o assassinats.

Finalment Polidor fou assassinat per Alexandre, probablement el seu germ o el seu nebot. Alexandre fou extremadament cruel. Els Aleuades i altres famlies nobles foren perseguits, i el jove rei de Macednia, Alexandre, successor d'Amintes, ell mateix amenaat, va envair Tesslia, va derrotar a Alexandre i va ocupar Larissa i Crannon, on va establir guarnicions.  Per poc desprs, per necessitats internes es va haver de retirar. Alexandre va recuperar el poder per algunes ciutats tesslies van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el teb Pelopides va envair Tesslia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vist i plau d'Alexandre de Macednia) per l'any segent (368 aC) Pelopides fou atacat a Larissa per Alexandre, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. Pelopides va anar llavors a Macednia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolomeu Alorita (Ptolomeu d'Aloros) i substitut per son germ Perdicas III sota regncia del assass. Perdicas i el seu germ petit Filip foren confiats respectivament a la custodia del atenenc Ificrates i del teb Pelopides. Aix aquest darrer i el regent Ptolomeu esdevingueren aliats i la influencia de Tebes es va estendre a Tesslia. El 366 aC els tebans van obtenir de Prsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grcia i el mateix any Pelopides i el seu lloctinent Ismenies van anar, amb molt pocs soldats, a Tesslia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farslia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tesslia noms es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petici dels soldats. Desprs d'aix totes les ciutats tesslies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desaparixer.  Una segona expedici dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victria i va obtenir la llibertat dels presoners si be no va poder restaurar l'hegemonia tebana sobre Tesslia. Per l'opressi d'Alexandre fou prou forta perqu algunes ciutats demanessin a Tebes d'intervenir i el 364 aC Pelopides fou enviat de nou al pas amb un exercit teb. Pelopides va morir al primer combat. Els tebans van enviar un exrcit ms poders que va derrotar Alexandre el qual va haver de reconixer l'hegemonia tebana sobre Tesslia, deixant nomes a Alexandre el domini de Feres.

A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l'hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tesslia. Fou assassinat el 359 aC per la seva dona Thebe i els seus germans, un dels quals, Tisif, el va succeir, per amb Thebe exercint el poder a l'ombra. No va durar massa temps i el va succeir el seu germ Licofr II. Mentre els aleuades de Larissa van formar aliana amb Filip de Macednia, el qual davant de l'amenaa que per Larissa suposava Licofr II, va envair Tesslia el 353 aC. Licofr va demanar ajut al foci Onormac i amb ajut dels focis va poder rebutjar al macedoni, per l'any segent Filip va retornar i va obtenir una gran victria sobre Onormac i Licofr II, en una batalla en la que el primer va morir. Filip va assetjar Feres i Licofr II es va rendir i se li va permetre retirar-se a Fcida amb els seus soldats. Filip va establir a Feres un govern popular i va donar una nominal independncia a les ciutats tesslies per sota la seva hegemonia; tamb va establir una guarnici a Magnsia i al port de Pagases. Un intent de revolta l'any 344 aC en favor de la famlia dels antic tirans de Feres va permetre a Filip d'establir una guarnici a Feres i va collocar al front de cada una de les quatre tetrarquies a un membre de la famlia aleuada, completament entregada als seus interessos. Aix Tesslia li va quedar totalment sotmesa.

A la mort de Filip els tessalis van donar suport al seu fill Alexandre el gran; a la mort d'aquest van voler la independncia per la victria d'Antipater els va mantenir sota domini macedoni, regne al que van restar units fins a la derrota del rei Filip V desprs de la batalla de Cinoscfals el 197 aC. Llavors el senat rom la va declarar territori lliure per virtualment sota sobirania romana. El govern a les ciutats va quedar en mans de les famlies mes poderoses que van formar una mena de senat que es reunia a Larissa.

Quant Macednia va esdevenir provncia romana, Tesslia hi fou incorporada, i August la va unir a la provncia d'Acaia, i no es va constituir en provncia separada fins al regne d'Alexandre Sever; el govern provincial fou encomanat a un procurador. Va romandre com a provncia separada a la divisi provincial de Constant el gran, per sota un praeses.

Fou part del Imperi bizant i va patir nombroses invasions. El 977 fou ocupada pels blgars que hi van restar fins el 1014. El 1204 fou assignada a Bonifaci I de Montferrat i el 1225 va passar a Teodor III dspota d'Epir. Del 1271 al 1318 fou un despotat independent que s'estenia a Acarnnia i Etlia, governat per Joan III ngel Comn. El 1309 s'hi establiren els almogvers que el 1310, desprs d'alar el setge de Tesalnica, s'hi van retirar com a mercenaris a sou del sebastocrtor Joan II, i es van apoderar de fet del pas organitzats en una democrcia. D'all van sortir cap el ducat d'Atenes cridats pel duc Gualter I. El 1318, amb l'extinci de la dinastia dels ngel, els almogvers van ocupar Siderocstron i el sud de Tesslia (1319) i van constituir el ducat de Neoptria.

Ms tard  fou ocupada pels serbis fins que el 1393 fou dominada pels otomans. El 1821 va participar a la guerra de la independncia grega per no fou fins el 1881 quant fou reconeguda com a part de Grcia.

 Regions i tribus de Tesslia.
Histiaotis habitada pels hestiaotes, al nord fins al riu Peneos. En aquest districte vivien tamb els perrhabis, una tribu de guerrers de suposat origen dric, a la zona de les muntanyes, que van ser un dels estats de l'amfictionia; el seu territori es deia freqentment Perrhbia per mai fou un districte organitzat; inicialment ocupaven tot el districte per foren arraconats a les muntanyes pels conqueridors tessalis. Una tribu de nom athici es esmentada per Homer, i Estrab la situa a la part Tesslia de les muntanyes del Pindos a les fonts del Peneos; son descrits com a brbars que vivien del robatori.
Pelasgiotis habitat pels pelasgiotes o pelasgis, al sud del Peneos, amb capital a Larissa. ;
Tessaliotis (o Tesslia prpia), plana central, habitada pels tessalis vinguts de l' Epir.
Phthiotis, habitada pels aqueus phthiotes, membre de la lliga Amfictinica.  Estrab situa el districte al sud de Tesslia, des el golf Maliac a les muntanyes del Pindos amb Farslia al nord.
Magnsia, habitada pels magnets, entre les muntanyes Ossa i Pelion al oest, i la mar i de la boca del Peneu al nord fins al golf de Pagases al sud. Membres de la lliga Amfictinica. Suposats fundadors de Magnsia del Sipilos i Magnsia del Meandre a sia.
Dolpia, habitada pels dolops o dolopes, al sud-oest de Tesslia. Foren membres de la Lliga amfictinica, i van dependre de Phthiotis per amb un cap autnom. Foren de facto independents i no van participar a les lluites de Tesslia. El pas fou disputats entre macedonis i etolis.
Oitaia o Otea, habitada pels Otees o Oitais, districte muntanes a la vall alta del Esperqueios i al est de Dolpia. Foren un grup de tribus barbares dedicades al robatori  la principal de les quals foren els Anians (Homer i Herdot  els esmenten com Eniens). Membres de la Lliga amfictinica.
Malis, habitat pels malians, a la vall baixa del Esperqueios ;

 Ciutats de Tesslia .
Districte de Histiaotis.
Oxynea ;
Pilia;
Aginion;
Melibea;
Falria;
Ericinios;
Pelinneos;
Tricca;
Oclia;
Silana;
Gomfi;
Pheca o Phecados;
Ithome;
Limnes;
Phacios;
Phaestos;
Pharcadon;
Myle;
Malloa;
Cirtia;
Erition;
Oloosson;
Azoros;
Dolique;
Pythium;
Elone o Leimone;
Eudieru;
Lapathos;
Gonnos o Gonni;
Carax;
Condylon;
Phalanna;
Orthe;
Atrax;

Districte de Pelasgiotis:.
Elatea;
Mopsion;
Metrpolis de Perrhbia;
Gyrton o Gyrtona;
Argura;
Larissa;
Sycurion;
Crannon;
Amiros;
Armenion;
Feres;
Cinoscfals (Cynoscephalae);
Scotussa;
Palaepharos;
Fkion;

Districte de Tessaliotis.
Peiresies;
Phyllos;
Metrpolis d'Histieotis;
Cierion;
Euhydrion;
Farslia;
Thetidion;

Districte de Phthiotis.
Phthiotis ;
Amphanaon o Amphania ;
Thebes;
Ertria;
Phylace;
Iton;
Halos;
Pteleon;
Antron;
Larissa Phthia o Phithia;
Cremaste;
Prorna;
Pras;
Narthacion;
Thaumakos;
Melitea;
Coronea;
Xynia;
Lmia;
Phalara;
Equinos;

Districte de Magnsia.
Cercinion;
Boebe;
Glaphyra;
Aesonis;
Pagases;
Iolkos;
Demetries;
Nlia;
Apheta;
Homole (Homolion);
Eurimena (Eurymenae);
Melibea;
Thaumcia;
Casthanea;
Rizos;
Magnsia;
Olizon;
Myla;
Spalethra;
Coraca;
Methone;

Districte de Dolpia.
Ctimene;

Districte de Oitaia o Otea.
Hypata;
Esperquia;
Macra Come;
Sosthenis;
Homila o Homilia;
Cypera (Kupmira);
Phalcthia;

Districte de Malis.
Vegeu Malis.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66944" title="Aleuada" nonfiltered="1388" processed="1374" dbindex="26485">
La dinastia Aleuada o dels Aleuades () fou una famlia noble de Tesslia d'origen mtic, que pren el nom del seu suposat ancestre Aleuas , i que va regir la ciutat de Larissa i altres parts de Tesslia be temoralment o per mig d'altres branques. 

Els membres de la dinastia portaren el ttol de Tagos (equivalent a rei). El primer tagos esmentat es Hyppos descendent d'Aleuas.

Molt aviat la famlia apareix dividida en dos branques: Els Alevades o Aleuades i els Scopades (del ancestre Scopas, probablement un fill d'Aleuas). Els Scopades dominaven Crannon i segurament Farslia, i la branca principal Larissa, per a mes d aquestes ciutats estenien la seva influencia a casi tota Tesslia.

El primer personatge histric es Eurloc, que va acabar la guerra de Cirrha el 590 aC. Mes tard es troba in Aleuas II que es diu que era fill d'Ekecrtides i Siris.. Els seus tres fills vivien quant Xerxes va envair Grcia; es deien Thorax, Eurpilos i Trasdem, i van enviar ambaixadors al rei persa al que es van aliar. Desprs de la guerra Lenides fou enviat a Tesslia a castigar als prnceps, per fou subornat pels aleuades i no va conquerir el pas com se li havia encomanat. Aix va consolidar el poder de la dinastia. 

Vers el 460 aC trobem a Orestes, fill d'Eucrtides, que va arribar a Atenes com a fugitiu, expulsat per una facci de la seva famlia,  i va convncer als atenencs de restaurar-lo com a Tagos. 

Al final de la guerra del Pelopons un altre famlia, els dinastes de Feres, van augmentar el seu poder. El 375 aC Json de Feres es va proclamar Tagos de Tesslia. Els aleuades de Larissa van conspirar contra el nou poder i van invitar al pas a Alexandre de Macednia, fill d'Amintes, que va entrar a Larissa i Crannon per se les va quedar. Aviat Pelpides va restaurar l antic statu quo per els dinastes de Feres van recobrar el seu poder i als Aleuades van demanar assistncia altra cop a Macednia. Filip de Macednia va derrotar els tirans de Feres i va restablir la llibertat de les ciutats, fent dels Alevades els seus clients,  amics i aliats. Felip va  acabar incorporant Tesslia com a provncia. 
La famlia va anar perdent poder i va caure en la insignificana. El darrer alevada es Thorax, un amic d'Antgon.

Vegeu Tesslia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66949" title="Alfons III de Portugal" nonfiltered="1389" processed="1375" dbindex="26489">
Alfons III de Portugal el de Boulogne ( Combra 1210 - d. 1279 ), rei de Portugal (1247-1279) i comte de Bolonya (1235-1253).

Orgens familiars.
Nascut a la capital del regne el 5 de maig de 1210 fou fill del rei Alfons II de Portugal i la seva esposa Urraca de Castella. Fou el germ del tamb rei San II de Portugal, al qual succe.

Joventut.
Com a segon fill del rei Alfons II, l'infant Alfons no esperava heretar el tron, que estava destinat al seu germ San. Va viure a Frana, on es va casar l'any 1238 amb Matilda, hereva del comtat de Boulogne, per la qual cosa es va convertir en duc titular d'aquest comtat.

El 1246, els conflictes entre el seu germ gran i la Santa Seu es van fer ms intensos. El Papa Innocenci IV va ordenar a San que abandons el tron i que fos substitut pel seu germ. Alfons no va rebutjar l'ordre papal i va marxar cap a Portugal. 

Ascens al tron.

San II no era un rei popular per la qual cosa va ser difcil complir l'ordre del Papa, exiliant-se a Toledo. L'any 1247 l'infant Alfons va esdevenir rei, tot i que per a ascendir al tron va renunciar al ducat el 1253 i tamb es va divorciar de Matilda. Aquest mateix any es va casar amb Beatriu, filla illegtima del rei Alfons X de Castella. 

Decidit a no cometre els mateixos errors que el seu germ, Alfons III va parar esment a la classe mitjana composta per mercaders i petits propietaris de terres. El 1254, a la ciutat de Leiria, va assistir a la primera sessi de les Corts, assemblea general composta per la noblesa, la classe mitjana i representants de tots els municipis. Va dictar lleis que evitaven que la classe alta abuss de la poblaci ms desafavorida. Recordat amb un gran administrador, Alfons III va fundar diverses ciutats i va reorganitzar l'administraci pblica. 

Segur en el seu tron, Alfons III va entrar en guerra amb les comunitats musulmanes que encara residien al sud de Portugal. Durant el seu regnat, l'Algarve es va convertir en part del regne i desprs de la conquesta de Faro, Portugal es va convertir en el primer regne de la Pennsula Ibrica a completar la seva Reconquesta. Desprs de la seva victria sobre els musulmans, Alfons III va haver d'enfrontar-se als problemes poltics creixents en les fronteres amb el Regne de Castella. El regne ve considerava que les terres conquistades a l'Algarve pertanyien a Castella i no a Portugal, el que va dur a una srie d'enfrontaments entre ambds pasos. Finalment, el 1267, es va signar un tractat a Badajoz que determinava que la frontera sud entre Portugal i Castella s'establia en el riu Guadiana. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 1235 amb la comtessa Matilda II de Bolonya, de la qual es va divorciar l'any 1253. D'aquesta uni en va nixer:
 l'infant Robert de Boulogne (1239-1240);
 un infant mort al nixer (1240);

El 1253 es va casar amb Beatriu de Castella, filla d'Alfons X de Castella i Maria Guilln de Guzmn. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Blanca de Portugal (1259-1321), abadessa dels Convents de Lorvo i de Las Huelgas (Burgos);
 l'infant Ferran de Portugal (1260-1262);
 l'infant Dions I de Portugal (1261-1325), rei de Portugal;
 l'infant Alfons de Portugal (1263-1312), senyor de Portalegre;
 la infanta Sana de Portugal (1264-1279);
 la infanta Maria de Portugal (1264-1284), religiosa al Monestir de Santa Cruz;
 la infanta Constana de Portugal (1266-1271);
 l'infant Vicen de Portugal (1268-1271);

Alfons tingu diversos fills illegtims amb les dames de companyia de les seves dues esposes.

Problemes amb l'esglsia.
El 1253 Alfons III decid dissoldre el seu matrimoni amb Matilda II de Bolonya, veient que aquesta no podria tenir ms fills. Llavors decid casar-se amb Beatriu de Castella en virtut d'un tractat de Pau amb Castella. 

Aquest nou casament provoc un enfontrament d'Alfons III amb l'esglsia, a l'igual que el seu germ San II. Matilda reclam els seus drets sobre la indissolubilitat del matrimoni i la Santa Seu li don la ra, invalidant la nova uni d'Alfons III. No fou fins a la mort de Matilda, el 1262, que no es declar vlida aquesta uni.

Alfons III de Portugal va morir el 16 de febrer de 1279 i va ser succet al tron pel seu fill Dions. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66951" title="Regi francesa" nonfiltered="1390" processed="1376" dbindex="26491">
La divisi administrativa de primer ordre a Frana s la regi. Consagrada el 1979 en el territori metropolit francs per a agrupar els 96 departaments. En total n'hi ha 26:

  Alscia;
  Alvrnia;
  Aquitnia;
  La Borgonya;
   Bretanya;
  El Centre;
  Crsega;
  El Franc Comtat;
  L'Illa de Frana;
  El Llemos;
  Llenguadoc-Rossell;
  Lorena;
  Migdia-Pirineus;
  L'Alta Normandia;
  La Baixa Normandia;
  Nord-Pas-de-Calais;
  El Pas del Loira;
  La Picardia;
  Poitou-Charentes;
  Provena   Alps   Costa Blava;
  Roine-Alps;
  Xampanya-Ardenes;
Regions d'ultramar:
  Guadalupe;
  Guaiana;
  Martinica;
  Reuni;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66953" title="Dions I de Portugal" nonfiltered="1391" processed="1377" dbindex="26492">

Dions I de Portugal el Just o el Pags ( Lisboa 1261 - Santarem 1325 ), rei de Portugal (1279-1325). 

Orgens familiars.
Nascut el 9 d'octubre de 1261, fou el fill gran del rei Alfons III de Portugal i la seva segona esposa, Beatriu de Castella. 

Ascens al tron.
Com hereu, el seu pare li va fer compartir les responsabilitats de govern. En l'poca del seu ascens al tron, el 1279, Portugal es trobava en sumida en diversos conflictes diplomtics amb l'Esglsia catlica. Dions va signar un acord amb el Papa i va jurar protegir els interessos de l'esglsia a Portugal. Per aix, va garantir l'asil dels cavallers templers perseguits a Frana i va crear l'Orde de Crist, designada a ser la continuaci de l'Orde del Temple. 

Amb la Reconquesta acabada i el pas lliure de l'ocupaci musulmana, Dions es va convertir en un rei bsicament administratiu i no militar. No obstant aix, va mantenir una breu contesa amb el Regne de Castella per les possessions de Serpa i Moura. Desprs, Dions va evitar la guerra: va ser un amant de la pau durant un perode especialment bllic a la histria d'Europa. Amb Portugal oficialment reconeguda pels regnes vens com un pas independent, Dions va signar el 1279 un pacte de fronteres amb el rei Ferran IV de Castella que ha roms fins als nostres dies. 

La prioritat principal del govern de Dions va ser l'organitzaci del pas. Va seguir les poltiques del seu pare en els temes de legislaci i centralizaci del poder. Va promulgar el nucli de la legislaci civil i criminal portuguesa, protegint les classes baixes dels abusos i l'extorsi. Va viatjar per tot el pas, arreglant les situacions injustes i resolent els problemes, d'aqu el seu sobrenom del Just. Va ordenar la construcci de nombrosos castells, va crear noves ciutats i va garantir els privilegis de nombroses viles. Al costat de la seva esposa, la princesa Isabel d'Arag, Dions va treballar per a millorar la vida dels ms desfavorits i va fundar diverses institucions socials. 

Preocupat per les infraestructures del pas, va ordenar l'explotaci de mines de coure, ferro i plata i va organitzar l'exportaci de l'excs de la producci a altres pasos europeus. El primer acord comercial portugus es va signar a Anglaterra l'any 1308. Dions va fundar la marina portuguesa al comandament d'un almirall genovs i va ordenar la construcci de diversos ports. 

La seva principal preocupaci va ser el desenvolupament i promoci de les infraestructures rurals, d'aqu el seu sobrenom del Pags. Va redistribuir les terres, va promocionar l'agricultura, va organitzar comits d'agriculturs i va tenir especial inters en el desenvolupament de les exportacions. Va instituir mercats fixos en nombroses ciutats i va regular les seves activitats. Un dels seus assoliments principals va ser la protecci de les terres agrcoles de l'avan de les sorres costaneres, ordenant la plantaci de boscos de pins en la zona propera a Leiria.

La cultura va ser altre dels interessos del rei Dions. Va escriure diversos llibres amb temes que anaven des de l'administraci a la caa, la cincia o la poesia. En la seva poca, Lisboa va ser un dels centres europeus de la cultura i el coneixement. La Universitat de Combra es va fundar grcies al decret Magna Charta Priveligiorum signat pel rei. 

El final del seu pacfic regnat va estar marcat no obstant aix pels conflictes interns. Els contendents van ser dos dels seus fills, l'infant Alfons, legtim hereu, i Alfons Sanxes, fill illegtim que reclamava els favors reials. En el moment de la defunci de Dions l'any 1325, el rei havia situat Portugal al mateix nivell que la resta dels regnes de la Pennsula Ibrica. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 1282 amb Elisabet d'Arag, filla del comte de Barcelona i rei d'Arag Pere el Gran i la seva esposa Constana de Siclia. D'aquesta uni tingueren:
 la infanta Constana de Portugal (1290-1313), casada el 1302 amb Ferran IV de Castella;
 l'infant Alfons IV de Portugal (1291-1357), rei de Portugal;

Fruit de les seves relacions amb dames nobles de Portugal i dames de companyia de la seva esposa, Dions I tingu diversos fills illegtims. Entre ells:
 Alfons Sanxes  (a 1286-1329), comte d'Alburquerque;

Dions I de Portugal mor a Santarem el 7 de gener de 11325 i fou succet pel seu fill Alfons IV.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66957" title="Constana de Portugal i d'Arag" nonfiltered="1392" processed="1378" dbindex="26493">
Constana de Portugal ( 1290 - Sahagn, Lle 1313 ), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).

Orgens familiars.
Filla gran de Dions I de Portugal i Elisabet d'Arag, nasqu el 3 de gener de 1290 i fou germana del rei Alfons IV de Portugal.

Npcies i descendents.
El 1302 es cas a Valladolid amb Ferran IV de Castella. D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Elionor de Castella (1307-1359), casada el 1319 amb el prncep Jaume d'Arag i el 1329 amb Alfons IV d'Arag;
 la infanta Constana de Castella (1308-1310);
 l'infant Alfons XI de Castella el Just (1311-1350), rei de Castella i rei de Lle;


Constana de Portugal va morir a Sahagn el 18 de novembre de 1313, sent enterrada a la catedral de Valladolid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66958" title="Castell de Perapertusa" nonfiltered="1393" processed="1379" dbindex="26494">

El castell de Perapertusa (en francs Peyrepertuse), s un castell ctar que va ser construt abans del segle XI. Situat al municipi de Dulhac, comarca del Perapertuss, departament de l'Aude,  regi Llenguadoc-Rossell a les Corberes.

Geografia.

Es troba sobre una cresta rocosa dalt d'un tur d'uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m que separa Dulhac del poble de Rofiac. Posici estratgica que permet alhora veure de lluny les diferents valls que l'envolta, controlar els colls o comunicar senyals al castell de Quribus una mica ms al sud.

La vista del castell des de Dulhac (al sud) s impressionant grcies al penya-segat sobre el qual el castell est construt. L'entrada principal es troba del costat nord, per en l'poca dels Ctars un passatge secret permetia desprs d'un cam estret darrere un gruixut esper rocs d'entrar al castell per una escala mbil. Avui el passatge secret s tancat, per el cam hi roman i es pot acabar l'ascensi per una via d'escalada.

Arquitectura.

El monument es compon de tres parts:

 El recinte baix s el castell primitiu que es bast a l'extrem est. De forma triangular est rodejat d'una muralla de 120 m de longitud flanquejada al cant nord per dues torres semicirculars. Ha conservat el seu cam de ronda fet de lloses amples collocades sobre permdols. Acabat en un agut esper o torre triangular al mur nord. El cant sud est defensat naturalment pel penya-segat. A l'angle nord-est es troba la porta d'entrada. La torrassa vella es compon de l'esglsia de Santa Maria i un habitatge. L'esglsia es un edifici romnic amb absis. Dividida en dos per una paret tardana, la nau estava coberta per una volta de can agut. L'habitatge de dues habitacions tamb de cobert de volta i sobreposades, el remata una torre semicircular. Quatre cisternes alimentaven el castell, una a l'esglsia, una altra a l'habitatge i les altres dues a Sant Jordi.

 El recinte mitj s un segon cos murat molt ampli que est construt en una esplanada inclinada cap al nord. Queden visibles runes dels edificis com les d'una important construcci poligonal, les parets de les quals eren defensades per espitlleres.

 El castell de Sant Jordi que s'hi arriba per l'escala anomenada de Sant Llus, tallada a la vessant nord del penyal. Entre les habitacions de la torrassa es troba la capella de Sant Jordi amb nau nica i absis semicircular enrasat. Des d'aquest punt es veu el castell ve de Querbs i mes enll la torre del Far de Tautavel i Fora Reial al Rossell.

Histria.

Excavacions recents han revelat que l'indret ja havia estat ocupat en l'poca romana des de comenaments del segle I aC.

Ja a l'edat mitjana, el lloc fou conquerit pel comte de Besal,  Oliba Cabreta, que hi edific un primer castell cap el 980. El 1070, es menciona el castell en catal com a Prapertuss.

Ms tard sota el domini dels comtes de Barcelona (1111), el castell esdevingu feu del vescomtat de Narbona, que el reedificaren i feren consagrar l'esglsia (1115). En l'poca de la croada contra els Albigesos, fou feu de Guillem de Perapertusa, excomunicat el 1224 que se sotmet desprs al fracs del setge de Carcassona.

El 1240 el castell pass al rei de Frana Sant Llus que dos anys ms tard fa construir l'escala que avui dia porta el seu nom i una torrassa que edific al punt ms alt i que anomen Sant Jordi. Mentre, els antics senyors de Perapertusa es retiraven al Rossell.

Amb el tractat de Corbeil (1258), Perapertusa s una de les fortaleses mes avanades a la frontera del regne d'Arag. Durant la guerra entre Felip l'Ardit i els catalans, el 1285, el castell ser la residncia forada de nobles de Perpiny. Al 1355 torna a ser un castell defensiu i el 1367 Carles V, rei de Frana, permet a Enric de Trastmara, pretenent a la corona de Castella, que s'hi refugi desprs de la derrota de Navarrete.

L'any 1542, Jean de Graves, sobir de Seriny, s'apodera del castell en nom de la reforma per s apressat i executat junt amb quatre cmplices. A partir de la desclassificaci com a plaa fronterera del tractat dels Pirineus (1659), el castell ja no t cap rellevncia estratgica.

Actualment.

Abandonat a principis de la Revoluci, es venut com a Bens Nacionals el 1820, i no s fins del 1950 que comencen les primeres campanyes de consolidaci del monument.

Les seves runes acullen avui prop de 100.000 visitants. S'hi accedeix per una carretera que para just sota el penya-segat en un aparcament, els visitants poden llavors utilitzar un cam (aproximadament un quart d'hora) per fer el tomb al castell per l'est i accedir per l'entrada principal al costat nord. Encara que el castell s en runes, el fet de qu conserva la majoria dels murs, certes habitacions estan encara ben conservades (sobretot la capella fortificada a la part baixa del castell), i la vista fan que valgui la pena pujar-hi. Si hi ha risc de tempesta no s'aconsella, pels llamps i relliscades.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66960" title="Alfons IV de Portugal" nonfiltered="1394" processed="1380" dbindex="26495">

Alfons IV de Portugal el Brau ( Lisboa 1291 - d. 1357 ), rei de Portugal (1325-1357). 

Orgens familiars.
Nascut el 8 de febrer de 1291, fou el segon fill, l'nic fill mascle legtim, del rei Dions I de Portugal i la seva esposa Elisabet d'Arag.

Ascens al tron.
Alfons va nixer a Lisboa i era l'hereu legtim al tron del seu pare. No obstant aix, segons diverses fonts, no era el fill favorit del rei ja que el seu germanastre, Alfonso Sanxes, fill illegtim del rei, gaudia del favor reial. La rivalitat entre ells va desembocar en diversos conats de guerra civil. El 7 de gener de 1325, Dions I va morir i l'infant Alfons es va convertir en rei. Venjant-se del seu germ, el va expulsar a Castella i es va expropiar de totes les terres i possessions que el seu pare l'hi havia atorgat. Alfons Sanxes no es va rendir i, des de Castella, va orquestrar una srie d'intents d'usurpaci de la corona. Desprs de diversos intents d'invasi fallits, ambds germans van signar un tractat de pau, arreglat per la reina-vdua Elisabet d'Arag. 

El 1339 les tropes portugueses van ocupar un important paper en la victria de la Batalla del rio Salado contra els benimerins. 

Problemes amb Castella.
L'any 1309, Alfons IV s'havia casat amb la princesa Beatriu, filla del rei San IV de Castella i la seva esposa Maria de Molina. La primera filla del matrimoni, Maria, va casar amb el rei Alfons XI de Castella, mentre l'hereu d'Alfons, l'infant Pere de Portugal es prometia amb altra princesa castellana, Constana Manuel. Aquests acords van estar en perill pel comportament d'Alfons XI que no dubtava a menysprear a la seva esposa en pblic. Alfons IV, molest pel tracte dispensat a la seva filla, va iniciar una guerra amb Castella. La guerra va acabar desprs de quatre anys de lluita grcies a la intervenci de la prpia Maria. El 1339 es va signar un tractat de pau a Sevilla.

L'ltima etapa del regnat d'Alfons IV va estar marcada per les intrigues poltiques. La guerra civil entre el rei Pere I de Castella i el seu germanastre Enric de Trastmara va fer que nombrosos nobles castellans s'exiliessin a Portugal. Aquests emigrants van crear una facci a la cort portuguesa, buscant privilegis que poguessin compensar d'alguna forma el perdut en l'exili. A poc a poc van anar guanyant poder, especialment desprs que Agns de Castro, filla d'un important noble i donzella de la princesa Constana, es converts en l'amant i posterior esposa de l'infant Pere de Portugal. 

Alfons IV, que no estava satisfet amb l'elecci amorosa del seu fill, va esperar que la relaci fos una simple aventura amorosa. Desgraciadament per als assumptes poltics no va ser aix. L'infant Pere estava realment enamorat d'Agns, va reconixer als fills que va tenir amb ella i va afavorir als nobles castellans que l'envoltaven. A ms, desprs de la mort de la seva esposa el 1349, Pere es va negar a casar-se amb altra dona que no fos Agns. 

La situaci va anar empitjorant amb els anys i l'anci Alfons va perdre el control de la cort. L'hereu de Pere, l'infant Ferran, era un nen malalts mentre que els fills illegtims d'Agns creixien forts i sans. Preocupat per la vida del seu nt i pel creixent poder del Regne de Castella en les fronteres amb Portugal, Alfons va ordenar l'assassinat d'Agns de Castro el 1355. Esperava que el seu fill reaccions de forma favorable, per Pere mai li va perdonar aquesta execuci. Ple d'ira, el propi Pere es va posar al capdavant d'un exrcit i va devastar el pas entre els rius Duero i Mio abans de reconciliar-se amb el seu pare a principis de 1357. Alfons va morir poc desprs, el 28 de maig d'aquell any, a Lisboa. 

Com a rei, Alfons s recordat com un soldat i un general valent, d'aqu el seu sobrenom del Brau. Per tal vegada la seva contribuci ms destacada va ser la de dotar als portuguesos d'una marina. Alfons IV va destinar fons pblics a augmentar la flota comercial i va ordenar les primeres expedicions marines, sent les Illes Canries descobertes durant el seu regnat. 

Npcies i descendents.
El 12 de setembre de 1309 es cas a Lisboa amb Beatriu de Castella, filla de San IV de Castella i Maria de Molina. D'aquesta uni tingueren:
 la infanta Maria de Portugal (1313-1357), casada el 1328 amb Alfons XI de Castella;
 l'infant Alfons de Portugal (1315);
 l'infant Dions de Portugal (1317-1318);
 l'infant Pere I de Portugal (1320-1367), rei de Portugal;
 la infanta Isabel de Portugal (1324-1326);
 l'infant Joan de Portugal (1326-1327);
 la infanta Elionor de Portugal (1328-1348), casada el 1347 amb Pere IV d'Arag;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66962" title="Beatriu de Castella" nonfiltered="1395" processed="1381" dbindex="26496">

 Beatriu de Castella i de Guzmn;
 Beatriu de Castella i de Molina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66969" title="Principi antrpic" nonfiltered="1396" processed="1382" dbindex="26497">
En cosmologia el principi antrpic estableix que qualsevol teoria vlida sobre l'univers ha de ser consistent amb l'existncia de l'sser hum com a ssers basats en el carboni, aqu i ara. A grans trets es pot resumir en l'afirmaci que

;


O, expressat en altres paraules, si en l'univers s'han de verificar certes condicions per a la nostra existncia, aquestes condicions es verifiquen ja que nosaltres existim. El primer s del terme principi antrpic s'atribux al fsic teric Brandon Carter qui en 1973, durant un simposi celebrant el 500 aniversari del naixement de Coprnic i que va tractar sobre La confrontaci de les teories cosmolgiques amb les dades experimentals, el va encunyar per argumentar que, desprs de tot, la humanitat s que t un lloc especial en l'univers. Malgrat tot, la idea ja s'havia expresat anteriorment i es pot remuntar a Arthur Schopenhauer.

El principi antrpic s'origina a partir de la constataci de qu la nostra prpia existncia depn d'uns valors molt precisos de diverses constants fonamentals de l'univers (com la constant d'estructura fina, la constant cosmolgica o el nombre de dimensions de l'univers); si qualsevol d'aquestes constants fos lleugerament diferent la vida, tal com la coneixem, no s'hagus format mai. Aix planteja la sorpresa per l'extraordinria improbabilitat de la nostra existncia, sobretot si considerem que a priori l'univers podria tenir qualsevol conjunt de constants diferents. Davant d'aix el principi antrpic considera que de fet, la qesti est mal plantejada.

El principi antrpic no es planteja la qesti de saber si la nostra presncia s resultat d'un atzar especialment improbable o si s el resultat d'un procs determinista. Expressa que si l'univers hagus evolucionat de forma que no permets l'aparici d'entitats conscients, no n'hi hauria cap per adonar-se'n i, per tant, no hi hauria coneixement d'aquest univers; altrament dit, un univers aix no existiria. Aix, des del nostre punt de vista (d'entitat conscient dins l'univers), fins i tot si el nostre univers no s ms que un dels mltiples universos possibles, la nostra existncia no t res d'improbable a posteriori. A l'afirmaci de qu les probabilitats de la nostra aparici sn, a priori, tan extraordinriament minses que cal preguntar-se com s que l'univers s com s i hem d'exclamar quina sort!, el principi antrpic respon que, en cas contrari, nosaltres no existirem per lamentar-nos de la nostra mal sort!

 Les versions del principi antrpic .
Els proponents del principi antrpic suggereixen que vivim en un universo acuradament ajustat, s a dir, un univers que sembla haver estat meticulosament adaptat per permetre l'existncia de la vida tal com la coneixem. Existeixen tres versions principals del principi antrpic que foren categoritzades el 1986 pels fsics John Barrow i Frank Tipler al seu llibre The Anthropic Cosmological Principle de la forma segent:

 El principi antrpic feble: afirma que els valors observats de totes les quantitats fsiques i cosmolgiques no sn igualment probables, sin que estan restringits pel fet que existeixen llocs de l'univers on s'ha pogut desenvolupar la vida basada en el carboni i el fet que l'univers sigui suficientment antic com perqu aix hagi ocorregut.
 El principi antrpic fort: afirma que l'univers ha de tenir unes propietats que permetin a la vida desenvolupar-se en algun estadi de la seva histria.
 El principi antrpic final: afirma que a l'univers ha d'arribar a existir una forma de processament intelligent de la informaci i, una vegada que apareix, mai desapareixer.

El principi antrpic feble ha estat criticat per ser un argument ad ignorantiam per assumir que no sn possibles altres formes de vida (fet pel qual ha estat titllat de xovinisme del carboni). A ms, l'interval de valors que poden prendre les constants fsiques i que permeten l'evoluci de vida basada en el carboni pot ser molt menys restringit del que s'ha proposat. Sovint es condiera que la versi feble en el fons s una tautologia. Per altra banda la versi forta ha estat titllada com no cientfica, ja que no pot provar-se ni falsar-se i s innecessria. Pel que fa a la tercera de les versions, la versi final, Barrow i Tipler indiquen que, a pesar de ser proposada en el context de la fsica, l'enunciat est molt associat amb els valors morals.

Alguns filsofs de la cincia que donen suport les afirmacions del principi antrpic sn tamb proponents de la controvertida hiptesi del disseny intelligent, molt lligada al creacionisme. Per tamb hi ha qui suggereix l'existncia d'universos alternatius o multiversos i tamb invoquen al principi antrpic en auxili de les seves teories: suposant que alguns universos d'entre tots els possibles fossin capaos d'albergar vida intelligent, alguns universos concrets han d'haver fet realitat aquesta capacitat, i el nostre s clarament un d'ells. No obstant aix, les alternatives a la conjectura del disseny intelligent no es limiten a proposar l'existncia d'universos alternatius. En qualsevol cas, hi ha qui argumenta que el principi antrpic com s'enuncia normalment en realitat mina els arguments del disseny intelligent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66973" title="Tessalnica" nonfiltered="1397" processed="1383" dbindex="26498">

Tessalnica o Salnica s una ciutat de Grcia, a la regi de Macednia, cap del noms de Tessalnica. T al tomb de mig mili d'habitants i s situada al centre del Golf Thermaic o Termaic (antigament Thermaicus Sinus), prop de la desembocadura de l'Axis. s el primer centre industrial de Grcia, i t un port important, obert el 1901. T universitat. s seu d'un arquebisbe. L'aeroport es troba a les rodalies de la ciutat i s de categoria internacional. Al punt ms alt hi ha la ciutadella d'Heptapurgion.



 Histria .

La ciutat de Therme o Therma ja s'esmenta durant la invasi persa de Xerxes, que es va aturar a aquesta ciutat, i les forces de terra van acampar entre Therme i el riu Axis, mentre els vaixells romanien al golf Thermaic (480 aC).

El 421 aC la ciutat fou ocupada pels atenencs per dos anys desprs fou cedida a Perdicas. Uns anys desprs, vers els inicis del segle IV, fou ocupada pel rei espart Pausanies. No s'esmenta desprs fins que ho fa Polibi amb el seu nou nom de Tessalnica.

Tessalnica fou fundada (segons Estrab) per Cassandre el 315 aC (el mateix any que va fundar la ciutat de Cassndria) al lloc (o prxima) de l'antiga Therme o Therma, al districte anomenat Mygdnia o Migdnia, i li va donar el nom de la seva muller Thessalnica, germana d'Alexandre el gran. Un altra versi (recollida per Constant Porfirognit) diu que la fundar Filip, el pare d'Alexandre, per commemorar una victria sobre els tessalis; i una tercera versi diu que fou fundada per Filip per que li va donar el nom de la seva filla. La ciutat fou poblada amb la gent de Therme i de tres ciutats ms petites de la seva rodalia (Ania, Cissos i Calastra). No consta que Therme hagus estat destruda, i no se sap tampoc si va perdre immediatament la seva condici de ciutat en favor de la nova o van restar ambdues, o be si fou ms aviat un reanomenament. 

Aviat va esdevenir un port militar i la ciutat es va fer ms gran. Es va rendir als romans desprs de la batalla de Pidna i va esdevenir capital d'un dels quatre districtes de Macednia (el districte segon). Quant Macednia fou convertida en provncia romana Tessalnica va esdevenir capital provincial tot i que fins ms tard no fou esmentada com a metrpolis. Cicer es va refugiar a la ciutat, a la casa del qestor rom, durant el seu exili. A la primera guerra civil fou el quarter general del partit pompei i del senat. A la segona guerra civil va prendre partit per Octavi August i Marc Antoni i va obtenir la condici de ciutat lliure. S'han trobat algunes monedes amb la inscripci Eleutherias que deu fer referncia a aquest fet. 

Durant l'imperi va continuar creixent i va esdevenir encara ms important per la seva situaci estratgica i d'enlla entre Roma i les provncies orientals. Fou el lloc de sortida de l'anomenada Via Egntia entre la mar Adritica i l'Hellespont i estava a uns 50 km de Pella i a uns 100 km de . La ciutat fou governada per sis magistrats que es deien Politarques. El sistema poltic era la democrcia. El segle III va esdevenir colnia romana

Sota els emperadors orientals va conservar la seva importncia i fou de fet la capital de Grcia i Illria. Va ser una posici essencial per fer front als atacs dels gots (que van atacar la ciutat el 252, 262 i 269) i d'altres pobles. El port fou ampliat suposadament per Constant que va passar all un temps desprs d'una victria sobre els sarmates. Desprs, el 390 es va revoltar contra Teodosi, que en represlia va ordenar una matana. Va comenar llavors una certa decadncia que es va accentuar amb els atacs d'huns, avars i sobretot els eslaus; els atacs dels blgars i altres eslaus van afectar a la regi des la meitat del segle VI fins al segle VIII (foren les sis guerres anomenades Guerres Esclavoniques).

El 29 de juliol del 904 fou ocupada pels rabs que havien enviat una flota, desprs de pocs dies de lluita. Milers de ciutadans foren fets presoners i venuts com esclaus. Llavors devia tenir una poblaci d'uns dos-cents mil habitants. 

El 1185 fou capturada pels normands de Siclia dirigits per Tancred d'Hauteville que havien desembarcat al Pelopons i van avanar cap al nord per la Via Egntia, en direcci a Dyrrachium i Tessalnica. La ciutat fou capturada el 15 d'agost del 1185 i els grecs foren tractats brbarament pels conquistadors segons descriu Nicetes Coniates i l'arquebisbe de la ciutat Eustatios. Els normands no van romandre a la ciutat. 

Desprs del 1204 fou atribuda a Bonifaci I de Montferrat com a regne junta amb tota la Macednia bizantina i la Tesslia. Bonifaci, per, era feudatari pel seu regne de l'Emperador Llat de Constantinoble i a la seva vegada va repartir feus als barons llatins. Bonifaci va morir el 1207 i el va succeir el seu fill Demetri sota regncia de la seva mare Maria d'Hongria, fins que el 1224 el regne fou conquerit pel dspota bizant del Epir Teodor ngel Comn que va crear un Regne de Tessalnica que van regir el seu germ Manel I (1230-1241) i els seus fills Joan I (que va acceptar la sobirania de l'emperador de Nicea) i Demetri I. El 1246 va passar a l'emperador de Nicea Joan III Ducas Vatatzes. L'imperi bizant fou restaurat el 1261 en la persona de Miquel VIII Paleleg. En aquest perode fou anomenada Salonichi o Saloniki pels italians (llat Saloncia) i Salnek pels germans, per el nom tradicional es va mantenir. 

Els almogvers van ser a la ciutat de l'estiu del 1307 fins a la primavera del 1309. Els almogvers van atacar el monestir d'Athos per apoderar-se de les seves riqueses per el rei catal Jaume II va fer gestions amb Bernat de Rocafort i va aconseguir que es respectessin els monestirs. El setge de la ciutat (1309) fou alat i els catalans es van retirar cap a Tesslia.

El 1380 la ciutat fou ocupada pels otomans (els otomans la van anomenat Selanik) i saquejada, i el 1387 els otomans la van tornar a ocupar i s'hi van establir. La van abandonar ms tard i l'emperador la va vendre als venecians, per finalment els otomans la van ocupar el 1429 i s'hi van establir definitivament, els fets son explicats per Joannes Anagnostes. Sota els turcs la ciutat va decaure encara ms i la poblaci fou substituda progressivament per turcs i jueus (encara hi resta una important colnia sefardita).

La pau de Bucarest del 10 d'agost de 1913 la va assignar a Grcia.

 Religi .

La ciutat fou aviat poblada per alguns jueus desprs de la seva refundaci per Cassandre el 315 aC i formaven una bona part de la poblaci al segle I. Fou Sant Pau qui hi va predicar el cristianisme i, de fet, el text cristi ms antic conegut s la primera carta de Sant Pau als fidels de Tessalnica, datada a l'hivern de l'any 50  51 dC. Teodosi fou batejat pel bisbe de la ciutat. El segle VII encara s esmenta la comunitat jueva quant ja la poblaci era cristiana i era seu patriarcal. El patr local era Sant Demetri. Es torna a fer esment dels jueus en segles posteriors. Eustatios era arquebisbe el 1185 i la llista d arquebisbes llatins del 1205 al 1408 fou recopilada per Le Quien a  Ofriens Christianus . Sim de Tessalnica, un mestre de ritus ortodoxes, va morir a la ciutat el 1429. De la ciutat era natural Teodor de Gaza, que va fugir el 1429 vers Itlia.

El segle XV els jueus foren expulsats de Castella i Arag i molts es van establir all (es diu que uns trenta mil amb 22 sinagogues, per probablement foren noms la meitat). Una comunitat sefardita va viure all molts anys, per fou delmada pels nazis i desprs del 1945 una bona part va emigrar a Israel.

 Edificis i monuments .

Resten dos arcs connectats amb la Via Egntia i restes d aquesta via. A la part oest hi ha la porta anomenada Vardr que es diu aix per estar a la riba del Vardr o Axis, un arc que potser fou erigit en honor d Octavi i Antoni. L arc cont el nom dels politarques de la ciutat. Un altra arc ms a l'est es creu que commemora la victria de Constant sobre Licini o sobre els sarmates. Entre els dos arcs hi ha quatre columnes cornties damunt les quals hi ha les Caritides, i son les restes de la casa d un jueu (els sefardites l anomenen Las Incantadas i els turcs Sureth-Maleh).

Una antiga mesquita coneguda com la Rotunda fou abans un temple cristi (Eski-Metrpoli) i abans un temple construt de forma similar al Pante de Roma. Un altra mesquita es diu Esk-Djum i es creu que abans fou un temple dedicat a Venus.

Queden restes de les muralles una part de les quals foren portades a Constantinoble el 1430. Una de les torres (la Torre de l Esttua) te una figura colossal de Thessalnica.

Hi ha tamb un castell en part grec i en part veneci. Algunes restes antigues al castell semblen ser l antic temple d Hrcules, amb un arc triomfal erigit en temps de Marc Aureli en honor d Anton Pius i la seva filla Faustina.

L esglsia cristiana principal, Santa Sofia, obra de l arquitecte Antemios, fou reconvertida a mesquita durant l poca otomana. L esglsia de San Demetri (que tamb fou mesquita) es encara ms gran i es creu que data del segle VII per d altres la situen al segle XIII. 

 Clima .

La ciutat t un clima mediterrani.




 Enllaos externs .
Thessalonki Photos;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66981" title="Kialegee" nonfiltered="1398" processed="1384" dbindex="26499">

Kialegee s una ciutat tribal amerndia (angls Kialegee Tribal Town), una de les ms importants ciutats tribals de la Naci Creek d'Oklahoma. Gaudeixen d'una constituci prpia des del 12 de juny del 1941.
Tanmateix, segons el cens dels EUA del 2000 noms hi havia enregistrats 46 membres de la Kialegee Tribal Town, ja que la resta s'enregistren  com a membres de la Naci Creek o Muskogee. El seu mikko (cap) s June Fixico.

 Enlla .
 Pgina oficial (en construcci);
 Bandera i histria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66984" title="Thlopthlocco" nonfiltered="1399" processed="1385" dbindex="26500">

Thlopthlocco s una ciutat tribal amerndia (angls Thlopthlocco Tribal Town), una de les ms importants ciutats tribals de la Naci Creek d'Oklahoma i un dels quatre membres de la Confederaci Muskogee, amb base a Okemah (Oklahoma). La seva constituci s del 1938, de caire monrquic. Segons el cens del EUA del 2000, per, noms hi havia 245 enregistrats com a membres de la Thlopthlocco Tribal Town, i la resta dels membres es declaren membres de la Naci Creek.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66986" title="White Earth" nonfiltered="1400" processed="1386" dbindex="26501">

White Earth s una reserva ndia de la naci Chippewa de Minnesota. Fou creada el 1868 per a les bandes Pembina, Mississippi i Pillager de la naci chippewa. T una extensi de 3400 km i una poblaci censada de 3.378 habitants segons el cens del 2000. Est situada a 225 milles de Minneapolis-Duluth i a 65 de Fargo.  
El 1989 l'activista de l'AIM Winona LaDuke fund el White Earth Land Recovery Project per a cobrar les terres arrabassades per la Dawes Act del 1887. 
La principal font de recursos sn els casinos i hotels Shooting Star a Mahnomen (Minnesota), que sn qui ofereixen ms empleu als habitants de la reserva.

Enllaos.
Reserva White Earth;
White Earth Land Recovery Project;

Referncies.
White Earth. Minnesota Indian Affairs Council.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66989" title="Andrea Corr" nonfiltered="1401" processed="1387" dbindex="26502">

Andrea Jean Corr, nascuda el 17 de maig del 1974 a Dundalk, Irlanda, s la cantant i membre ms jove del grup musical The Corrs, format juntament amb els seus germans Jim, Sharon i Caroline. A ms de posar la veu, s l'encarregada de tocar el tin whistle, i al igual que els seus germans, composa les canons del grup, principalment les lletres.   

El primer disc del grup, Forgiven Not Forgotten (1995) va ser un xit per la seva original mescla entre pop, rock i msica tradicional celta. A aquest disc el seguiren Talk On Corners (1997), Unplugged (1999), In Blue (2000), The Best Of (2001), Live In Dublin (2002), Borrowed Heaven (2004), Home (2005) i Dreams: La Coleccin Definitiva (2007)

A part de la seva faceta musical, Andrea ha fet tamb alguns treballs com a actriu, comenant per uns petits papers en The Commitments i Evita, i ltimament ha fet el paper de la protagonista femenina a The boys & girl from County Clare, al curt The Bridge, i ha participat tamb a The Thread, actualment en fase de postproducci. Tamb ha posat la veu a la protagonista de la pellcula d'animaci Quest for Camelot

Tot i ser baixeta (1,55m) i segons ella molt tmida, s sens dubte el "sex-symbol" del grup, havent estat considerada com a dona ms maca d'Irlanda en diferents ocasions i essent tamb escollida com a dona ms sexy i elegant de l'any per a diverses revistes i enquestes.
Viu a Dublin.

 Carrera en solitari .
Andrea va enregistrar el seu primer lbum en solitari: Ten Feet High. Aquest disc, que es va editar al mes de juny de 2007, fou produt per Nellee Hooper i pel cantant de U2: Bono com a productor executiu. A ms de cantar, tamb hi toca el piano. Andrea va escriure gaireb totes les canons del disc excepte "Take Me I'm Yours". 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66990" title="John Lindley" nonfiltered="1402" processed="1388" dbindex="26503">

John Lindley (8 de febrer de 1799 - 1 de novembre de 1865) va ser un botnic angls.

Biografia. 

Lindley va nixer en Catton, prop de Norwich. El seu pare, George Lindley, que regentava un jard-viver, va anar l'autor de Guide to the Orchard and Kitchen Garden (Una guia per horts i hortes ). Es va educar a l'escola de gramtica de Norwich. La seva primera publicaci, el 1819, una traducci del Analyse du fruit ( L'anlisi de la fruita ) de L. C. M. Richard, va ser seguit en 1820 per un treball original Monographia Rosarum, amb descripcions de noves espcies, i dibuixos fets per ell mateix. 

El 1821 va contribuir amb dos treballs: Monographia Digitalium, i "Observations on Pomaceae", a la "Linnean Society" (Associaci Lineana). Poc temps desprs va anar a Londres, on es va comprometre amb J. C. Loudon per a escriure una part descriptiva de la Encyclopaedia of Plants (Enciclopdia de les Plantes). 

En els treballs en els quals s'havia comproms, (Enciclopdia de les Plantes ), que va completar en el 1829, va arribar a la convicci de la superioritat del sistema "natural" de Antoine Laurent de Jussieu, diferenciant-ho del sistema "artificial" de Linnaeus. La seua convicci va prendre una forma ms definida en A Synopsis of British Flora, arranged according to the Natural Order (Una Sinopsi de la Flora Britnica, classificaci d'acord a l'Ordre Natural ) (1829) i en An Introduction to the Natural System of Botany (Una Introducci al Sistema Natural de la Botnica) (1830).

Lindley, que era el secretari adjunt de la Horticultural Society (Societat de Horticultura), des de 1822, va ser designat en el 1829 per a la ctedra de Botnica en la universitat de Londres, que va ocupar fins a 1860. Tamb va donar conferncies de Botnica des de 1831 a la Royal Institution, i des de 1836 en el "Jard Botnic de Chelsea". 

Durant el perode que va treballar com professor, va escriure moltes obres, tant cientfiques com populars. A ms va contribuir mpliament al "Registre Botnic", del que va ser editor durant diversos anys, i al "Crniques dels Jardiners", en el qual tenia al seu crrec el departament de horticultura des de 1841. Va ser membre de les Societats : "Geolgica", "Real" i de la "Linneana". Va morir l'any 1865 a Turnham Green. 

L'abreviatura Lindl. s'aplica en les espcies que Lindley va descriure.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66994" title="Associaci Catalana d'Estudiants" nonfiltered="1403" processed="1389" dbindex="26504">


Associaci Catalana d'Estudiants (Principat de Catalunya), ACE: Organitzaci universitria creada als anys 80 per persones properes a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, actualment integrada a l'Associaci d'Estudiants Progressistes.

 Associaci Catalana d'Estudiants (Catalunya Nord), ACE: Organitzaci estudiantil posteriorment integrada a la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans.

 Associaci Catalana d'Exlibristes, ACE: Associaci catalana que es dedica a l'estudi i promoci de l'ex-libris.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="66996" title="Associaci Catalana d'Estudiants (Principat de Catalunya)" nonfiltered="1404" processed="1390" dbindex="26505">
L'Associaci Catalana d'Estudiants (ACE) va ser un sindicat d'estudiants de Catalunya fundat el 1985 d'orientaci nacionalista i d'esquerres.

L'ACE tenia com a objectiu, segons els seus documents fundacionals, donar un pas endavant intentant estructurar el poc moviment estudiantil existent i abandonar les prctiques espontnies.

Aix, des dels seus inicis, l'ACE va apostar per la creaci d'una organitzaci estudiantil progressista unitria que agrups els petits grups existents en aquell moment, i va encapalar un procs d'unificaci de diversos collectius d'esquerres que va culminar el 1991 amb la creaci de l'Associaci d'Estudiants Progressistes (AEP).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67001" title="Jack O'Neill" nonfiltered="1405" processed="1391" dbindex="26506">

El Coronel Jonathan Jack O'Neill, de les Forces Aries dels Estats Units (USAF), s un personatge de l'univers Stargate que apareix a la srie i en el pilot d'Stargate Atlantis; est interpretat per Richard Dean Anderson.

Est basat en el coronel O'Neil, de la pellcula (interpretat per Kurt Russell), i algunes de les diferncies amb el personatge original sn:
 O'Neill s aficionat a l'astronomia i la pesca;
 O'Neill es va divorciar de la seva esposa Sarah, O'Neil vivia amb ella;
 El fill d'O'Neill s'anomena Charlie, el d'O'Neil, en canvi, Tyler;
 O'Neill posseeix un curis sentit de l'humor, O'Neil no tenia cap sentit de l'humor;
 O'Neill s'escriu amb dos L, diferncia que ha servit com a acudit en algun episodi de la srie;

 Biografia del personatge .
O'Neil era casat i tenia un fill, Charlie. Per desprs d'un desgraciat accident en qu el jove es va disparar accidentalment amb l'arma de son pare, O'Neil es va enfonsar personalment, es va retirar a la reserva i no acostumava a parlar amb ning, ni tan sols amb la seva esposa Sarah. 

Quan el doctor Jackson va desxifrar el funcionament de la Porta Estellar, el General West,  sabent la situaci d'O'Neil i les seves tendncies sucides, estima que seria el lder perfecte per a dur a terme la missi d'exploraci a travs de la porta, per la qual cosa se'l va reincorporar al servei actiu.

Una vegada en l'altre costat, O'Neil i el seu equip van trobar els habitants del poble de Nagada, uns pacfics i temorosos miners amb tecnologia rudimentria. Va entaular amistat amb el jove Skaara, el fill del cap del poble, Kasuf.

El Coronel descobrir que l'amenaa que representa el Goa'uld Ra, un aliengena que ,suplantant al du egipci Ra, subjuga, mitjanant la por infligida amb la seva avanada tecnologia bllica, als habitants del planeta.

Amb l'ajuda de Jackson, el Coronel O'Neil aconsegueix que el cap nuclear que havien portat al planeta exploti a bord de la nau piramidal de Ra, acabant aix amb qualsevol amenaa. Desprs de la seva victria, ell i el seu equip tornen a la Terra.

 Evoluci del personatge .
L'esquerp Coronel O'Neil, preocupat completament per la defunci del seu fill, a poc a poc anir recuperant les ganes de viure en entrar en contacte amb les senzilles gents de Nagada convertint-se en un home ms hum i clid en el tracte amb els altres, encara que sense abandonar mai la seua rigorosa personalitat militar.

En la srie Stargate SG-1 O'Neill liderar durant 7 anys el grup especial SG-1, que juntament amb els altres protagonistes de la srie, duen a terme missions d'exploraci a travs de l'Stargate. Durant aquest perode la seva personalitat ha canviat completament, esdevenint un personatge amb una forta vitalitat i un gran sentit de l'humor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67002" title="Psoriasi" nonfiltered="1406" processed="1392" dbindex="26507">

La psoriasi (del grec     , sarna) s una malaltia autoimmunitria gentica crnica de la pell que produeix lesions escatoses, engrossides i inflamades. Afecta per igual ambds sexes. No s una malaltia contagiosa i s'estima, que afecta a prop del 2% de la poblaci amb una amplia variabilitat clnica i evolutiva.

La causa de la psoriasi no s encara coneguda encara que el seu origen sembla autoimmune. Se sap que respon a un desordre bioqumic i immune. No est causada per cap agent microbi (bacteri, virus, fong) ni parsit.

Hi ha factors hereditaris que predisposen a la psoriasi. Les situacions d'estrs emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme agreugen aquesta malaltia.

La psoriasi sol aparixer entre els 15 i 35 anys, si b pot aparixer a qualsevol edat. La seua extensi i gravetat s molt variable d'una persona a una altra i en el temps. Actualment hi ha molts tractaments que blanquegen la psoriasi, s a dir, disminueixen o fan desaparixer els smptomes encara que no la curen. Aquesta malaltia es pot classificar en funci de l'rea de pell afectada i de les rees afectades en lleu, moderada o severa.

 Zones de la pell afectades .

La psoriasi pot afectar colzes, genolls, esquena, trax, abdomen, cames, braos, mans, peus, cara, cuiro cabellut, orelles, ungles i genitals.

 Tipus de psoriasi .

 Psoriasi en plaques .
Lesions amb formaci simtrica de plaques enrogides recobertes d'escates de color blanc-platejades de la epidermis. s la ms comuna. D'aparici per qualsevol zona de la pell, especialment genolls, colzes, i cuiro cabellut.

 Psoriasi guttatta .
Psoriasi en forma de gotes o xicotets punts. Es pot produir desprs de patir una infecci estreptocccia o de les vies respiratries superiors a causa d'un virus, siga grip o refredat. Es dna amb ms freqncia en xiquets i en joves, tenint un bon pronstic perqu sol desaparixer. D'aparici en braos, cames i tronc.

 Psoriasi pustulosa .
Lesions que pareixen grans de pus, sense ser infeccioses, apareixen en la pell. Els brots de psoriasi pustulosa poden ser desencadenats per medicaments, infeccions, estrs o l'exposici a certs productes qumics.

 Psoriasi invertida o de plecs .
Psoriasi que, a diferncia de la psoriasi de plaques, afecta plecs de la pell, com les axilles, engonals, genitals, etc.
Tamb en la planta dels peus i les palmes de les mans.

 Psoriasi del cuiro cabellut .
Psoriasi que afecta tot el cuiro cabellut, formant plaques de color blanc. Causa moltes picors i dolor.

 Psoriasi artroptica .
Una forma d'artritis relacionada amb la psoriasi. Encara que afecta un percentatge baix d'afectats de psoriasis els seus efectes sn ms invalidants. s molt important tractar-la amb el reumatleg. Alguns medicaments per a la psoriasi com el metotrexat sn efectius tant per a les plaques com per a l'artritis psorisica.

 Efectes en la qualitat de vida .
Pot suposar una minva en la qualitat de vida de les persones afectades.

 Causes .
No s'ha descobert una causa concreta. L'existncia de diferents factors hereditaris est demostrada, encara que no s un nic gen defectus sin una combinaci d'ells, considerant-se una malaltia polignica, i aix explica que la psoriasi siga tan variable d'una persona a una altra.

En alguns casos es coneix una causa desencadenant d'un brot de psoriasi. Pot ser l'estrs, algunes vacunes contra la malria, infeccions per estreptococs.

Alguns factors que la poden agreujar, recordant que varien per a cada persona. S'han descrit l'estrs, l'alcohol, diversos aliments, alguns medicaments, traumatismes sobre la pell (fenomen de Kbner) com ferides o cremades, l'exposici directa de la pell a productes qumics de neteja, etc.

 Tractaments .

Des de fa segles se sap que la psoriasi millora:

Deixant a l'aire les ferides.
Prenent el sol amb moderaci (evitar les hores centrals del dia), ja que els rajos ultraviolats tenen acci antiinflamatria.
Prenent banys en la platja, pel fet que els ions i sals que cont l'aigua del mar presenten propietats curatives de la pell.
Prenent banys en certs fangs i fangs medicinals.
Amb algun producte hidratant: ajuden a mitigar els efectes de sequedat i irritaci amb qu cursa la psoriasi. No curen la psoriasi. Es poden aplicar en forma d'olis, cremes, pomades o gels.

 Tractaments tpics.
Sn aquells que s'apliquen sobre la pell, sovint en pomades. Tenen menys efectes secundaris que els tractaments sistmics, per els seus resultats poden no satisfer el pacient.

 Corticoides .
La seua aplicaci abusiva pot portar a un aprimament de la pell, a l'aparici d'estries i fins i tot a la supressi a nivell hormonal de l'eix hipotlem-hipfisi.
Es classifiquen en corticoides de potncia baixa, mitjana, alta i molt alta. Els seus efectes secundaris sn proporcionals a la seua potncia. Es nominen mitjanant la terminaci en -ona. Exemple "Betametasona". s un dels tractaments mes usats. El seu s excessiu pot empitjorar la psoriasi (aparici de rebrots). A ms es presenta taquifilxia (els receptors als corticoides se saturen i sn necessries majors dosis amb el temps).

Hi ha corticoides de presa oral, per no es recomanen ja que l'efecte rebrot s major.

 Derivats de la vitamina D .
Exemples: Daivonex (Calcipotriol) i Bonalfa (Tacalcitol). Impedeixen l'hiperproliferaci dels queratincits de la pell. El seu s abusiu o prolongat pot portar a hipercalcmia sangunia. A vegades es poden aplicar com a terpia alternativa als corticoides o com complementria d'aquests. Alguns productes (Daivobet) porten incorporats tant un derivat de la vitamina D com un corticoide.

 Fototerpia .
L'exposici a la llum ultravioleta provinent del sol o a quantitats controlades de rajos ultraviolats artificials, UVA o UVB, sn utilitzats en el tractament de la psoriasi. 
Existeixen lmpares de rajos UV de centres dermatolgics i hospitals i altres d's personal. En tot cas han d'extremar-se les precaucions, limitar el temps d'exposici, la freqncia de repetici i evitar que la radiaci abast els ulls. s important que aquest tractament siga dut a terme per un professional o b assessorat molt directament per aquest.

 PUVA .
L'aplicaci de rajos UVA artificials conjuntament amb un sensibilitzador natural de la pell, psoral, es coneix com PUVA. El psoral b s'ingereix (via sistmica) o s'adhereix a la pell per immersi a banyeres amb una soluci de psoral en aigua, prviament a l'exposici de rajos UVA. L'aplicaci de rajos UVA artificials en absncia de psoral rarament produeix un efecte positiu. No ha d'abusar-se dels PUVA, a causa del perill que comporta el seu s excessiu.

 UVB .
L'aplicaci de rajos ultraviolats UVB, de banda estreta, de major energia que els UVA no requereix utilitzar psoral. Pel fet que els UVB tenen una longitud d'ona menor (s a dir mes energtics) que els UVA, el risc de cremades i cncer de pell augmenta.  No ha d'abusar-se dels UVB, a causa del perill que comporta el seu s excessiu.

 Lser .
Mitjanant lser es poden millorar les lesions. Existeixen fins i tot poques clniques dermatolgiques i hospitals dotats d'aquesta tecnologia.

 Tractaments sistmics.
Se subministren per via oral o injectats. Actuen sobretot l'organisme. La duraci s variable. No curen la malaltia en si, per fan desaparixer les lesions durant un major o menor temps. 
Per exemple la ciclosporina. Solen presentar majors efectes secundaris que els tractaments tpics, per la qual cosa es reserven per a casos de psoriasi severa. L'agressivitat depn del tractament. s important posar-se en mans d'un dermatleg o metge per a dur a terme aquests tractaments.

 Enllaos externs .

 Acci Psoriasi: l'associaci de pacients.
 Psoriamigos: l'associaci de amigos con psoriasis.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67007" title="Samantha Carter" nonfiltered="1407" processed="1393" dbindex="26508">
Samantha Carter s un personatge de ficci en la srie de televisi Stargate SG-1. El personatge s interpretat per l'actriu Amanda Tapping.

Samantha t un doctorat de Fsica Quntica, va seguir els passos del seu pare el general Jacob Carter, i es va allistar en les Forces Aries dels Estats Units, on va reunir ms de 100 hores de vol pilotant un jet F-16 fighter en la Guerra del Golf.

Va treballar com a astrofsica terica en el Pentgon abans de ser traslladada al comando Stargate, on va estudiar la porta estellar durant dos anys abans de la seva activaci grcies a la collaboraci del doctor Daniel Jackson. Encara que no va poder participar en el primer viatge, no va dubtar a participar en la reactivaci del projecte Stargate desprs de l'atac d'Apophis a la base.

A causa de la seva actuaci amb l'SG-1, va ser ascendida a major i posteriorment a tinent coronel. L'any 1999 se li va concedir la medalla al mrit aeri per la seva heroica actuaci dins del comando Stargate.

Finalment ascendeix a coronel i es posa com a lider de la expedici a la ciutat de Atlantis.


 Enllaos externs .
 Samantha Carter a GateWorld ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67013" title="Aiguamoll" nonfiltered="1408" processed="1394" dbindex="26509">


En geografia, un aiguamoll, pant, maresma, marenda o marjal s un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, typha, cyperales i altres plantes herbcies (en ocasions amb la presncia tamb de plantes llenyoses d'alada reduda, com els tamarius) en un medi d'aiges someres. 

La paraula aiguamoll era un mot en dess fins que el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos la va rescatar utilitzant-la en la campanya Els ltims aiguamolls de l'Empord en perill l'any 1976.

Se sol usar el mot aiguamoll per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les canyes, les herbes i les plantes baixes, i pant per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pant pot ser tamb d'aigua dola, salobre o salada. Els aiguamolls costaners, tamb anomenats maresmes i, sobretot al Pas Valenci, marjals, poden estar associats amb estuaris o amb petits estrets o graus entre bancs de sorra i la costa.

Els aiguamolls sn un ecosistema de vital importncia, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida animal.

Vegeu tamb.
Aiguamolls de l'Empord;
Energia hidrolgica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67017" title="Hoth" nonfiltered="1409" processed="1395" dbindex="26510">
Hoth s el sis planeta del sistema del mateix nom en l'univers fictici de La Guerra de les Galxies. s un mn gelat i deshabitat cobert per camps glaciars i que gira al voltant d'un sol blanc-blavenc. Va ser l'emplaament d'una molt important base rebel, la base Eco, la qual es va establir en aquest planeta desprs de la victria a la batalla de Yavin i quan aquesta fou descoberta per una sonda espacial imperial es va convertir en el camp de batalla de Hoth on els rebels sofriren una gran derrota per a les tropes de terra.
Hoth t tres grans llunes en la seva rbita, una gran activitat meterica i est tan allat que ni tan sols estava enregistrat en les cartes de navegaci estelars estndar. Les temperatures dirnes del planeta estan al voltant del -30 graus centgrads i les nocturnes arriben fins als -50. Entre l'escassa vida nativa es troben els tauntaun, adoptats per l'Aliana Rebel per fer-los srvir de montura, i els seus depredadors naturals, la criatura del gel Wampa.
Les nombroses espcies de tauntaun s'alimenten dels fongs que creixen a les grutes cavernoses i sota la neu, i durant les glides nits de Hoth, s'agrupen tots junts per evitar el congelament.

Els paissatges de Hoth inclouen espectaculars guisers de gel congelat i una sima de 1000 kilmetres de llarg en l'hemisferi sud del planeta. El fons de la sima est ple d'aigua conservada en estat lquid per l'enorme pressi exercida per les dues cares oposades del penya-segat. Diversos glaciars que esbaren lentament cap a les profunditats de la sima, serveixen de cau per a cucs que s'alimenten d'algues.

Desprs de la batalla de Yavin, Luke Skywalker va caure sobre hoth quan fugia d'una persecuci de caces TIE. Es trob amb dos robots replicants humans, programats per a actuar com a un governador imperial i la seva filla, que havien sigut amagats a Hoth per tal de fugir de l'Imperi. Desprs el pirata Raskar va capturar a Luke i a Han Solo sobre Hoth, i Solo va conduir al grup fins a un abisme en l'equador del planeta. All descobriren una cova oculta plena d'uns extranys lquens de l'espcie lumni, custodiats per un drac que escopia foc i salvaren la vida de miracle.

Desprs que l'Aliana evacus completamen Yavin 4, establiren la seva base principal en Hoth, en una srie de coves de gel en el lmit nord de la zona temperada. L'Aliana va tenir problemes per adaptar els seus equips a les temperatures extremes del planeta, i els atacs dels Wampa tamb van resultar perillosos. La base Eco va ser finalement descoberta per robots sonda de l'Imperi, cosa que va conduir a la derrota dels rebels per les forces de Darth Vader en la batalla de Hoth. Durant uns pocs anys es va establir al planeta una guarnici imperial i un centre de detenci.

Vuit anys desprs de la batalla d'Endor, una expedici de cacera major viatj a Hoth per caar wampes, atreta per les seves valioses pells. Quan els wampes van destruir la nau de desembarcament de l'expedici, el grup es va refugiar en l'abandonada Base Eco. Luke Skywalker i Callista intentaren rescatar els expedicionaris, per tot el grup va ser devorat pels monstres del gel i Skywalker i Callista escaparen per molt poc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67020" title="Nuesa" nonfiltered="1410" processed="1396" dbindex="26511">
La nuesa o nuditat s l'estat d'una persona que no es cobreix la superfcie del cos amb roba o amb altres induments. Sovint s'aplica el terme simplement si no es cobreixen els rgans genitals, malgrat altres parts del cos ho estiguin.

s possible de parlar de seminuesa en el cas que es cobreixin noms els genitals i es deixi al descobert la major part de la resta del cos.

Nuesa i cultures.

La nuditat total no s acceptable en moltes societats, excepte en mbits o situacions molt concretes. Aix pot ser per un sentiment de pudor, o per criteris morals o religiosos. La visi negativa de la nuditat s'ha imposat en gran part del mn, a causa de l'expansi i del colonialisme de la cultura cristiano-occidental, fet que ha minvat la nuesa en qu vivien moltes cultures i societats humanes o l'ha fet desaparixer del tot.
 
De tota manera encara hi ha societats que encara viuen bsicament nues o en les que la nuesa no genera cap mena de rebuig. Els extingits indis de la Terra del Foc, vivien en completa nuesa ja que, a pesar de les baixes temperatures, noms es protegien amb greix de foca. Els indis yanomamo i altres tribus amazniques viuen bsicament en nuesa i no experimenten pudor per aquest motiu. Els massai es cobreixen amb una tnica per s fcil observar els seus genitals, que s vergonys de cobrir. Hi ha tribus on les dones es cobreixen els pits, perqu s quelcom que s'ha desenvolupat tardanament, amb l'arribada de la pubertat femenina, per no els genitals, ja que s quelcom que de sempre ha pogut observat tothom. En la cultura xinesa, hi va haver un culte als peus, de tal manera que la representaci dels genitals s ben franca, per els peus es representen coberts o en l'acte ertic de descobrir-los. Al Jap i a l'ndia sn freqents les representacions de nuesa i de sexualitat explcites.

En la cultura grecoromana, base de la nostra, no hi havia una visi negativa de la nuesa humana. Els atletes grecs competien nus. La mateixa paraula gimnstica procedeix del grec, que vol dir nuesa. Les prostitutes romanes, que no podien vestir-se com les matrones, sovint deambulaven nues pels carrers. Ens han arribat fora mostres de nuesa i de sexualitat en pintures, escultures i cermiques d'aquella poca.

 Nuesa i cultura cristiano-occidental .

Amb l'adveniment del judeocristianisme es va condemnar la nuesa pblica, com la condemnava ja el judaisme, de tal manera que s'ha passat gaireb a igualar nuesa amb sexe, concupiscncia o amb obscenitat sexual.

En l'poca victoriana, amb un puritanisme i amb una gran repressi en contra de la visi del cos nu, el coit de les parelles casades es realitzava a les fosques o a travs d'un orifici en la roba de la dona.

En la nostra cultura s'entn que les persones usen habitualment roba per cobrir-se, particularment els rgans genitals quan s'est en pblic o amb altres persones en general, inclosa la famlia ms propera. El ms "normal" en aquesta cultura s, doncs, usar vestits, de tal manera que difcilment veurem que alg pregunti el motiu de vestir-se (en cas de calor, per prendre el sol o un bany). Si en les mateixes ocasions esmentades, una persona decideix prescindir totalment de la roba, probablement se li pregunti perqu s'ha despullat (considerant que abans anava vestida, com si les peces de roba formessin part de la persona). 

Hi ha una certa tendncia a considerar la nuesa com a exhibici, particularment si hi ha infants presents. Durant el segle XX, a Espanya, es castigava com a delicte d'escndol pblic, que va desaparixer del nou Codi Penal espanyol. Actualment, doncs, la nuesa no s punible legalment. Aquest s el motiu que duu a certs agents a considerar qualsevol nuesa adulta com a exhibici, delicte punible, per que es refereix a realitzar activitats sexuals dirigides a menors o a persones amb minusvalidesa psquica (segons la llei "incapaos"). La nuditat simple no s mai activitat sexual ni obscenitat, motiu pel qual no pot ser considerada delicte, malgrat els intents d'aplicaci de criteris morals particulars, no recollits en la llei.

L'educaci del pudor acaba per dificultar o impossibilitar la nuesa al propi domicili. Sovint es recompensa amb actituds d'aprovaci l'adquisici d'aquest sentiment. En una mateixa famlia poden conviure persones repressores o tolerants i respectuoses amb la nuesa d'altres membres, amb d'altres que tinguin majors o menors desitjos d'estar-se nues per casa.

Existeixen grups molt conservadors que solliciten platges per "s familiar", on existeixi "emparament" per la infncia. Entenen que la nuesa, el "top-less", els tangues i els bolquers sense calcetes sn contraris al seu concepte de decrum i d'empara per la infncia. Segons la seva visi, la famlia s noms all que entenen com a tal, tot i que existeixen altres famlies amb diferents sensibilitats i que ning no ha demostrat que la visi d'un pit femen o d'una persona nua pugui danyar cap ment infantil no manipulada ni condicionada prviament. D'altra banda s constatable que tractar la nuesa amb naturalitat s ms saludable, del punt de vista psicolgic. L'evidncia es pot veure fcilment observant els infants de les tribus que viuen nues, aix com els de les famlies de la nostra societat que no fan cap tab de la nuditat humana.

En la nostra cultura hi ha tres moviments que reivindiquen d'alguna manera la nuesa en espais pblics o privats: nuditisme, nudisme i naturisme.

Bibliografia. 
Gregersen, Edgar  "Costumbres Sexuales" Ed. Folio;
Lpez Anadn, Pedro "El Desnudo al Desnudo" Ed. Librera Argentina, 2006 ;

Enllaos externs.































 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67021" title="Pudor" nonfiltered="1411" processed="1397" dbindex="26512">
El pudor s una forma especial de sentiment de vergonya que hom pot sentir davant l'exposici de certes parts del cos o de funcions fisiolgiques o per manca d'algun indument concret.

El pudor s un sentiment inculcat de forma cultural de tal manera que pren formes molt diferents en cada societat. Habitualment, el que s o no acceptable sol ser diferent per homes i dones. En alguns casos, es requereix que la dona vagi tapada de cap a peus, mentre que en d'altres la nuesa total o parcial s acceptada, almenys en alguns casos.

En la cultura occidental, el pudor s'apren a partir de l'observaci del mn adult i pels missatges verbals o no verbals (frases, renys, cstigs, mirades) que hom dirigeix als infants, sobretot a partir de l'adquisici del control del esfnters. Es focalitza sobretot en la possibilitat que altres persones observin els rgans genitals, per tamb cap a les funcions sexuals i excretores. Amb menor intensitat poden generar pudor els pits femenins, les natges i el fet de vestir de forma inapropiada del punt de vista sociocultural. La nostra societat ha defensat que s un sentiment natural tot oblidant, per, que s'adquireix i es transmet culturalment.

En altres cultures hi ha o han existit altres formes de pudor, com mostrar els peus femenins en la cultura xinesa, l'exposici de la cara (homes touaregs, dones rabs), que altres observin la ingesti d'aliments, l'erecci pblica o que observin els genitals en tribus que viuen bsicament en nuesa, entre d'altres. Fins i tot hi ha cultures que senten pudor per desprendre's dels anells labials. Tamb hi ha cultures que no senten cap pudor per l'exposici del cos o per mostrar activitats sexuals sexualitat en pblic.

Bibliografia.
Vida Sexual de los Salvajes, de B. Malinowski. Ed. Morata.
Costumbres Sexuales, d'Edgar Gregersen. Ed. Folio.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67022" title="El codi Da Vinci" nonfiltered="1412" processed="1398" dbindex="26513">

 

El codi Da Vinci s una novella de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003 (ISBN 0385504209). s un best-seller mundial, amb ms de 44 milions d'exemplars venuts. En llengua catalana va ser editat per primer cop per l'editorial Empries l'any 2003, i se n'han venut ms de 150.000 exemplars.

Combinant els gneres de suspens detectivesc i esoterisme new age amb una suposada teoria de conspiraci relativa al Sant Graal i al paper de Maria Magdalena en el cristianisme. La novella va esperonar el difs inters (sobretot als Estats Units d'Amrica) per certes teories de *complots  tramats en l'ombra per poders ocults , un fenomen definit per Brown com l'auge  conspiranoic . 

El Codi Da Vinci s una continuaci de la seva novella anterior ngels i dimonis (2000), que no va arribar a l'xit editorial d'aquesta. D'altra banda, les teories que Brown sost en aquesta obra han despertat gran quantitat de crtiques en els mitjans acadmics, incloent la redacci d'almenys deu llibres que refuten els seus arguments.

Argument.

El llibre afirma que l'Esglsia Catlica estaria presumptament involucrada en una conspiraci per a encobrir la veritable histria de Jesucrist, qui, segons la novella, hauria tingut descendents a Frana. Aix implicaria que l'Esglsia i el cristianisme hauria viscut conscientment dins d'una mentida els ltims dos mil anys a fi de no perdre la seua influncia. 

S'ha atacat al llibre dient que s inexacte i incoherent ja que, per exemple, en les descripcions que es mostren de diverses obres d'art com "El Sant Sopar" l'autor en modifica detalls amb el propsit de donar sentit a l'argument de la seua obra. Tamb se li critica la falta d'arguments slids i cientfics per a deduir gran part de les afirmacions fets dins l'obra. A aix s'hi ha de sumar els diversos judicis que s'han entaulat contra Brown, per haver plagiat obres d'altres autors, com el cas del llibre "Santa Sang, sant Graal", del qual Dan Brown pren gran part de les seves idees. 

El 2006 el seu autor afronta un litigi per plagi al Regne Unit per part dels autors Michael Baigent i Richard Leigh. De fet, un dels personatges del llibre es diu Teabing Leigh, on es veu clarament l'utilitzaci dels cognoms d'aquests dos autors: Teabing, anagrama de Baigent, i Leigh.

Vegeu tamb.
Guardi de la Capella Rosslyn;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'El codi Da Vinci ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67023" title="El Calentito" nonfiltered="1413" processed="1399" dbindex="26514">

El Calentito s una pellcula espanyola de Chus Gutirrez.

 Argument.
El Calentito est ambientada a principis dels 80. En mig del naixement de l'esttica punk a Espanya i de la moguda madrilenya. Sara una noia que viu marcada per la educaci pseudo-franquista de la seva mare i els dubtes del seu pare, enmig d'un ambient familiar en el que conviu amb una germana petita i un germ gran de caire ultra. Sara, es troba immersa sense saber com en la creaci d'un grup musical punk "Las Siux". El grup prepara un concert clau per a que una discogrfica els hi gravi el primer disc. Per, la data del concert resulta ser el 23 de febrer de 1981, dia en qu es produeix el cop d'estat contra el govern espanyol del 23-F que complica tota la trama de la histria. 

 Repartiment .
 Vernica Snchez.... Sara;
 Juan Sanz....Ernesto;
 Macarena Gmez	   .... Leo;
 Jordi Vilches	   .... Ferdy;
 Nria Gonzlez	   .... Antonia;
 Lluvia Rojo	   .... Chus;
 Nilo Mur	   .... Jorge;
 Estbaliz Gabilondo.... Marta;


Premis.
 Nominacions.
Premi Goya a millor maquillatge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67026" title="Murtra" nonfiltered="1414" processed="1400" dbindex="26515">


Murtra redirigeix aqu. Per al monestir, veieu Sant Jeroni de la Murtra;

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera  (Myrtus communis) s una planta de la famlia de les mirtcies que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimolgicament Myrtus communis prov del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromtica i communis per ser relativament abundant. 

Ecologia.
La murta t un origen cosmopolita. Es distribueix des de l'frica, passant per Europa fins a l'sia temperada, s a dir, a la zona mediterrnia ja que s una planta termfila. 

Al continent afric es pot trobar a Macaronesia (Portugal - Azores) i al nord d'frica (Algria, Lbia, Marroc i Tunez).

A l'sia temperada noms es troba a la zona d'Israel, Jordania i Sria.

Finalment, a Europa, s'origina tant al sud-est europeu (Grcia, Itlia, Malta) com al sud-oest europeu (Frana, Portugal i Espanya).

A Catalunya no s molt freqent per es pot trobar a totes les comarques litorals des del Rossell fins a l Alacant i a les Illes on s ms com. Prefereix climes temperats i clids, llocs arrecerats i sls eixuts i frescos. Viu als matolls, a les mquies i als marges de rambles i torrenteres.

Descripci.
La Myrtus communis que pertany a la famlia de les mirtcies presenta un cicle vital perenne. s un arbust fanergam d 1-3m d alada de  fullatge dens, molt ramificat, amb pls glandulars a les branques ms joves.

Les fulles es caracteritzen per ser simples, coricies, subsssils, amb nombrosos petits punts translcids, molt aromtiques per fregament i per tenir una disposici damunt la tija oposada. La forma del limbe s entre lanceolada i ovalada. T l pex acuminat i la forma de la base s atenuada. La seva superfcie s revoluta amb una nervadura pennada i una divisi del marge entera.

Les flors de 30mm de dimetre, ccliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera axial, presenten una corolla gamoptala rotcia amb  5 ptals blanquinosos. Quant als carcters sexuals, l androceu presenta abundants estams sent aix polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpellar soldat un l ovari nfer.


D altra banda el fruit s una baia anomenada murt que normalment medeix 10x8mm. s de color blau-negrs, poc carns i comestible i es cobreix amb una capa de pruna a la maduresa.

La floraci es dna entre els mesos de maig i principis d agost.


Farmacologia.

Composici qumica.
La composici qumica de la murta s diferent segons la zona de la planta que estudiem. A les fulles hi trobem tanins, resines, principis amargs, oli essencial (0,3%), aigua i sals minerals.Els fruits, aix com les fulles, contenen tanins, resines, oli essencial, aigua i sals minerals. A ms, tamb hi trobem sucres, cid mlic i ctric. Els components ms importants de l'oli de murta (fins al 0.8% en les fulles) sn mirtenol,  acetat de mirtenol, limon (23%), linalol (20%), pin (14%), cineol (11%), a ms, p-cim, geraniol, nerol i l'cid fenilpropanoid, metileugenol. Existeix una considerable variabilitat en la composici de l'oli en els diferents llocs on el podem trobar.

Usos medicinals i accions farmacolgiques.
La murta t diferents usos medicinals que es poden classificar segons la via del cos que tractem.

Via interna:
 Afeccions respiratries:bronquitis, sinusitis, otitis.
 Afeccions microbianes de les vies urinries: cistitis, prostatitis.
 Disppsies hipotniques.
 Refredats;
 Leucorrees.

Via externa:
 Hemorroides, ferides, llagues, lceres, leucorrees, metritis, etc.

Tots aquests usos venen determinats per diferents components que t la planta que actuen de manera diferent segons els seus principis actius.

Les seves fulles contenen tanins, resines, substncies amargues, i sobretot, un oli essencial que sn els elements que proporcionen les diverses propietats farmacolgiques. Els tanins, confereixen a la planta les propietats astringents que s'utilitzen, sobretot, per tractar les morenes. L'essncia t una important acci antisptica i antibitica comparable a la penicillina. A ms a ms, s expectorant, eupptica, digestiva, hemosttica i balsmica. Ajuda a combatre els processos inflamatoris de les vies respiratries: constipats, bronquitis, tos, sinusitis, etc. ja que cont un alcohol, el mirtol, que li proporciona propietats balsmiques, antisptiques i sedants. Es pot prendre en infusi, en forma de xarop o tamb en forma de bafs, com les fulles d'eucaliptus.

Els fruits s'utilitzen com a condiment, tot i que tamb es poden obtenir elements per protegir la pell. D'altra banda, els animals ( senglars, porcs...) l'utilitzen per a regurgitar el menjar. 

Toxicitat.
Cal tenir en compte la possible toxicitat de l'oli essencial i del mirtol i  no aplicar grans dosis (dosi mxima 2-3 gr.)  per la possible aparici de reaccions allrgiques.

Observacions.
La murta s'utilitza bsicament en el camp de la perfumeria, ms concretament en els perfums masculins ja que t una aroma molt intensa. Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor i com a tal es considerava smbol de l amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olmpics.Sovint s utilitza com a decoraci ja que resisteix b les poques de poda. La fusta la trobem en ebenisteria.En quan al cultiu la murta necessita sls frescos en llocs oberts i humits i un clima suau. No resisteix les temperatures extremes.

A Sardenya se'n fa un licor aromtic anomenat mirto. Igualment, a Catalunya, a les zones on creix en estat salvatge, s tpic d'elaborar el vi de murtra.


 Propagaci .

La seva propagaci s molt fcil i el mtode ms normal s per les llavors que s'obtenen dels murtons al mes de setembre. Tamb es pot propagar fent un esqueix duplicant la planta mare. s molt utilitzada en jardineria per moltes raons, fcil i agrada de cultivar, t un fullatge molt dens, s molt aromtica.

Referncies bibliogrfiques.
Bols, O. i cols.  Flora manual dels Pasos Catalans. 3a ed.  Barcelona: Prtic, 2005.  ;

Enllaos externs.
http://www.mtplantas.com/plantas/E24077.htm;
http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59190/91596;
http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/tax_search.pl;
http://www.enciclopedia.cat/;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67027" title="Quart mn" nonfiltered="1415" processed="1401" dbindex="26516">
Quart mn s un terme amb el qual es designa les mancances i la marginaci que pateixen determinats collectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundncia i de prosperitat. Aquests espais de depressi social se solen trobar a les rees urbanes de grans ciutats del Primer Mn.

Segons la divisi clssica, hi hauria doncs quatre grans mons al planeta: el primer (el desenvolupat i occidental), el segon mn (els antics pasos comunistes de l'rbita russa), el tercer (pasos subdesenvolupats) i el quart.

Les caracterstiques dominants al quart mn sn: pobresa, baixa qualificaci, subocupaci i desconnexi de la poltica general. Segons el sector del quart mn analitzat pot haver-hi problemes afegits, com toxicomanies o qestions legals.

A Catalunya el terme va ser introdut per l'organitzaci Justcia i Pau.

 Enllaos externs .
Primer, tercer i quart mn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67028" title="Argument ad ignorantiam" nonfiltered="1416" processed="1402" dbindex="26517">
Un argument ad ignorantiam o argument d'ignorncia s una fallcia lgica que intenta demostrar una conclusi a partir de la ignorncia sobre la seva falsedat. O dit d'una altra manera, afirma que si un determinat fet no es pot explicar, llavors no pot succeir, o que si l'evidncia d'un fet no ha estat demostrada, llavors aquest fet no pot existir. En la seva forma general es pot escriure:

 Ning no ha demostrat A;
 Per tant A s fals.

A pot ser una altra proposici, com "B s vertader":
 Ning no ha demostrat "B s vertader";
 Per tant B s fals.

O com "B s fals":
 Ning no ha demostrat "B s fals";
 Per tant B s vertader.

Clarament, aquest tipus d'argument s falla. La seva premissa (1) pot ser vertadera, pero aix no garanteix la conclusi (2). En altres paraules, l'absncia d'evidncia no s evidncia d'absncia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67029" title="Anet" nonfiltered="1417" processed="1403" dbindex="26518">

L'anet o fonoll pudent (Anethum graveolens) s una espcie de planta dins la famlia apicia. s l'nica espcie del gnere Anethum

Peucedanum graveolens s un sinnim d'anet.

s originria del sud-oest i el centre d'sia. 

s una herba anual de fins a 60 cm d'alt. La tija s prima i les fulles sn de disposici alternada i finament dividides. Les flors sn blanques o grogues disposades en umbelles de fins a 9 cm de dimetre. Les llavors fan uns 4 mm de llarg i 1 mm de gruix.  

Descripci morfolgica.
El fonoll s una planta herbcia anual d altura entre 25 i 50 cm encara que les tiges ramificades poden arribar a un mxim d un metre. 
L arrel s feble i axonomorfa, llarga i sutil. A ms a ms s pivotant i d'olor ftid.
La tija s prima amb branques alternes no espinoses i glabres. s verda, buida i llisa, es ramifica a la punta i sost un gran nmero d umbelles planes de flors grogues que floreixen a mitjans d estiu. 
Les flors tenen  cinc ptals grocs i enters obolongs, suborbiculars amb l'pex corbat cap endins. Tenen dos mericarps amb cinc costelles, les tres dorsals sortints, filiformes i les dos laterals dilatades en una ala plana. Tenen dos estils i spals no finament pinnatisectes. Calze ausent. Les brctees de l involucre sn prcticament nulles, enteres i poc dividides si n hi ha. Tenen cinc estams alterminpetals. La inflorescncia racemosa del tipus umbella composta que mesuren fins a 20 cm de dimetre i 12-30 cm de radi, pluriflores i no esfriques ni plumoses. 
Les fulles sn extremadament fines, semblants a plomes, de color verd fosc. Sn caduques i estan finament dividides en lacnies filiformes. La majoria sn tritetrapinnaisectes, lineals, caulinars, disposades alternament, sense estpules i glabres. Estan mucronades, les superiors sssils, sobre una baina ms curta que el limb.
Els fruits sn oval-ellptics d uns 4-6 mm, color bru fosc, les costes laterals estan eixamplades, amb dos ales estretes i pllides. 
Les llavors sn planes, ovalades i de color  blanc trencat amb un gust una mica amarg.

Farmacologia.
Part utilitzada.
En general, totes les parts del fonoll sn utilitzades (Fruit, fulles i llavors).
Principis actius.
Oli essencial (3-4%): carvona, llimon, felandr, eugenol, anetol, carveol, cariofil; miristicina, camarines (escopoletina, esculetina, berapt, umbeliferota). Flavonoides derivats del kenferol. cids fenlics: cafeic, clorognic: cids grassos (10-12%), fitoesterols: b-sitoesterol. 
Usos medicinals.
Acci cardioprotectora ja que disminueix la quantitat de lpid en sang, Indicat per disppsies, meteorismes i espasmes gastrointestinals.
La infusi tamb t propietats curatives i s'utilitza per: facilitar la digesti, estimular el fetge i estimular la producci de llet en mama.
S utilitza tamb per netejar i desinfectar ferides i cremades. 
Accions farmacolgiques.
Hipolipidmic, Digestiu, diurtic, carminatiu, antisptic, aperitiu, les llavors sn les que ens permeten obtenir un efecte antitusiu i antimilgic.
Toxicitat.
L oli essencial causa fitifotodermatitis (furanocumarines), en dosis elevades s convulsivant.

Histria.
S ha utilitzat en rituals chamnics del nord d Europa i Sibria. A l Europa Oriental se li regalava als sants per a qu aquests ajudessin a trobar els objectes perduts. Els posaven a les cunes per protegir els infants. En l entrada de les cases es penjaven branques cap per avall ja que al secar-se les llavors se dispersen per l umbral. Les dones kirguises es perfumaven amb fonoll ftid per rebre els seus marits quan tornaven de les seves expedicions guerreres. Entre la noblesa de la rusia tsarista, les llavors eren considerades afrodisaques.

Ecologia.
Mundialment el podem trobar a l'Europa meridional, Egipte, sia menor i frica del nord. Al principat es distribueix bsicament a la zona baixa del vall de l Ebre.
El fonoll s'adapta b a tots els ambients, per s particularment sensible als vents forts, a les gelades i a les pluges persistents. Viu en camps de baixa altitud, fins 500-600 m.

Cultiu. 
El fonoll no s de clima fred, sec ni massa plujs; encara que pot arribar a viure en zones lleugerament fredes prefereix els climes temperats-clids. Viu en camps de baixa altitud, fins 500-600 m.
s important triar un lloc assolellat, ben drenat ja que s ha de mantenir el sl humit, especialment en dies secs.
El terreny ha de ser abonat amb anterioritat, s convenient que desprs de l abonament hagi hagut una collita.
El lloc de sembra s ha de mantenir net de malesa i la terra sempre humida ja que les plntules sn molt delicades.


Es sembra a partir de la primavera i en fileres de 25cm de distncia unes de les altres, pressionant les llavors contra el sl. La germinaci es produeix als 14 o 21 dies. S han de deixar uns 30 cm entre planta y planta. T un creixement rpid y necessita un reg regular.

Es poden utilitzar herbicides selectius en el cas de cultius comercials per prevenir. El linuron s aplicar en dosis de 1,5 Kg/ha de producte comercial; Prometrina en dosis de 2 Kg/ha de producci comercial. L acci d aquests herbicides s sobretot antigerminadora, per tant s han d'administrar en el sl humit desprs de la sembra.

s important saber que les arrels de l anet sn dbils i generalment no soporten cap trasplantament.

Els cultius d Anet sn tamb propensos a l atac d Alternaria sp.; la qual cosa provoca importants prdues econmiques en el cas de qu la malaltia es desenvolupi amb fora.

Recolecci.

s molt interessant la producci de llavors a nivell comercial, al mercat es venen a preus alts.

La recolecci de llavors es fa tallant les tiges quan les flors han adquirit un color bru fosc. A continuacici es corda una bossa de paper sobre cada flor i es pengen des de les tiges (cap per avall).

Per l obtenci d olis essencials, es destilla la planta fresca recollectada quan maduren els fruits o per destillaci d aquests amb vapor d aigua. Per la producci d olis essencials a partir de les parts verdes, aquestes han de ser recollectades quan el contingut en essncia s mxim. Aix passa al final de la floraci, quan les llavors encara estan verdes comencen el seu desenvolupament dins de les umbelles. Desprs d aquest moment el contingut en oli essencial de les parts verdes comena a decrixer.
Per secar la planta s'ha de fer en un lloc ben ventilat. Quan ja est seca, es guarda en recipients de vidre tancats hermticament.
s important tallar l anet noms quan el temps sigui sec y no hagi plogut anteriorment.

Les fulles i les tiges es cultiven quan la planta arriba als 25 cm d altura. Es pot utilitzar fresca o guardar-se a la nevera per a un s posterior. Amb aquest fi es guarda en bosses de plstic i se sotmet a congelaci rpida.

Els majors rendiments en oli essencial (en % de materia seca), es dnen en el moment de la completa floraci. Quan ms retrassem la recollecci a partir d'aquest moment, el contingut en oli essencial, tant de fulles, tiges, umbelles y rels, ser significativament inferior a l'ptim. Si el nostre objectiu s la producci d olis essencials haurem d esperar a la completa floraci per la operaci de recollecci.

Usos culinaris.
Ocupa un lloc especial en la cuina, ja que el seu delicis sabor no s igualat per cap altre herba.
Congnia amb totes les herbes de cuina que s utilitzen fresques, encara que al tenir un sabor molt marcat s ha d utilitzar moderadament. s dol, aromtic i lleugerament amarg. s preferible utilitzar el fonoll fresc, ja que quan se seca perd molt l aroma.

S'utilitza en conserves de vinagre juntament amb el llorer i el pebre. s fams per la seva afinitat amb el peix i per la seva utilitzaci en els adobats.

s una herba molt utilitzada en la cuina escandinava: ingredient molt important del salm marinat; s utilitza tamb en les conserves de sardines i com a condiment en les conserves de cogombres.
A Alemania i Europa oriental s utilitzen en adobats, com a conservants de la col fermentada i dels cogombres petits i es coneix com a vinagre de fonoll.
A l Europa continental s habitual l s del fonoll amb tots els guisats de peix ja que millora el sabor i els fa ms fcils de digerir.
Al nord d Europa, s utilitza sovint en maioneses.

Les fulles fresques s utilitzen en amanides, plats de peix (especialment el salm) i en salses per acompanyar el peix. Les fulles trossejades tamb poden utilitzar-se amb el iogurt, en plats de carn i verdures. 
Les fulles fresques proporcionen millor sabor que les seques ja que la cocci disminueix el seu sabor. S afegeixen al plat poc abans de servir-lo.

Les llavors triturades es poden afegir a salses cremoses per acompanyar pastissos de peix o barrejar-la amb ceba ; tamb amb el iogurt i per acompanyar el salm o bacall fresc.
Les llavors, les fulles, les flors fresques i els fruits s introdueixen en vinagre per preparar vinagre de fonoll.

Tamb es poden utilitzar en la cuina, les seves flors grogues, per s ha de vigilar perqu tenen un sabor molt intens que recorda al com.

Galeria d'imatges.


 Notes i referncies .


Enllaos externs.
Receptes amb fonoll;
El cultiu del fonoll;
Plants for a Future: Anethum graveolens;
'A Modern Herbal' (Grieves, 1931);
 Species Plantarum 1:263.  1753;
 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) from 07-Oct-06. ;
 USDA, NRCS. 2006. The PLANTS Database, 6 March 2006 (http://plants.usda.gov). Data compiled from various sources by Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 USA.


 Bibliografia . 
Bols O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pasos Catalans. 3 ed. Barcelona : Prtic; 2005.
Strasburger E. Tratado de Botnica . 9 ed. Barcelona: Omega; 2004.
Barcel MC, Bened C (coord.), Blanch C, Hernndez H, Gmez A, Martn J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Surez M, Valls J. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia (prctiques). Text-guia . Col.lecci Textos docents nm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.
URL.
http://fichas.infojardin.com/condimentos/anethum-graveolens-eneldo-aneldo-hinojo-fetido.htm;
http://www.linneo.net/plut/A/anethum_graveolens/anethum_graveolens.htm;
http://www.herbotecnia.com.ar/exo-eneldo.html;
http://www.floridata.com/ref/A/anet_gra.cfm;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67030" title="Ramon IV de Tolosa" nonfiltered="1418" processed="1404" dbindex="26519">
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gli (Tolosa, 1042-Mont Pelegr, Trpoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trpoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II) i comte de Narbona (Ramon II).

Antecedents familiars.

s fill del comte de Tolosa Pon III i d'Almodis de la Marca, de qui reb el comtat de Sant Gli, que tenia com a esponsalici. Succe a Tolosa i Albigs el seu germ Guillem, que li ven el comtat. 

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa feta pels Benedictins a la Histria General del Llenguadoc, seria Ramon IV, per estudis crtics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos. Seria doncs Ramon (VI).

Les croades.

Es t constncia que l'any 1087 estava a la Pennsula Ibrica combatent contra els musulmans. Per va ser dels primers en prendre la creu acudint a la crida que va fer el papa Urb II en el concili de Clermont.

El 1096 particip en la Primera Croada, desprs de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. En fou una de les figures ms destacades i d'intenci ms noble, manant un dels quatre exrcits, el que guanya Constantinoble per via terrestre. Hi participa com a cap militar al costat del legat, cap espiritual i tericament poltic.

Ramon de Sant Gli es distingeix des del comenament negant des de Constantinoble de prestar homenatge a l'emperador bizant Aleix I. Participa llavors en tots els combats, Laodicea, Antioquia, fins a la presa de Jerusalem. A la batalla d'Ascal hi perd un ull. Disgustat amb els caps de la croada, resid ms d'un any a Constantinoble (1100). Refus la corona del regne de Jerusalem que li fou oferta argumentant que no volia governar la ciutat en la qual Jess havia patit. Deia que s'estremia de pensar en anomenar-se Rei de Jerusalem. s tamb probable que desitgi continuar el setge de Trpoli ms que romandre a Jerusalem.

Desprs de lluitar i ser derrotat contra els turcs a l'Anatlia, el 1102 s'embarc vers Sria, on fou fet presoner per Tancred de Tars de Clicia. Un cop obtinguda la llibertat, prengu Tortosa de Sria i assetj Trpoli. Mor el 1105 durant el setge al castell de Mont Pelegr, que ell mateix havia fet construir, prop de Trpoli.

Abans del seu trasps don Arques, Giblet i Tortosa de Sria a qui havia lluitat llargament al seu costat, el seu nebot valenci el comte Guillem II de Cerdanya. 

Ramon d'Aguilers, un capell de l'exercit de Ramon, va escriure segons el seu punt de vista la histria de la primera croada.

Npcies i descendents.

 Eldearda, cosina germana seva, que mor abans del 1089. Era filla de Folc Bertran I de Provena a Forcalquier, que li aport en dot drets sobre la meitat d'aquest comtat. Es separa per parentesc. Tingueren el fill succesor del comtat, Bertran;
 Mafalda de Siclia el 1080;
 Elvira, filla natural i ilegtima d'Alfons VI de Lle, el 1094. El segueix a la croada i li dna un fill, batejat per aix Alfons Jord.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67031" title="Constant d'estructura fina" nonfiltered="1419" processed="1405" dbindex="26520">
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per  , s la constant fsica fonamental que caracteritza la intensitat de la interacci electromagntica. Fou introduda originriament per Arnold Sommerfeld el 1916, com una mesura de les desviacions relativistes en les lnies espectrals atmiques respecte a les prediccions del model de Bohr.

La constant d'estructura fina s una quantitat adimensional, i el seu valor numric s independent del sistema d'unitats utilitzat. El valor recomanat per CODATA el 2002 s

 .

La constant es pot definir com

 ;

on e s la crrega de l'electr,  s la constant de Planck reduda, c s la velocitat de la llum en el buit i  0 s la permitivitat de l'espai lliure.

En unitats electrosttiques cgs, la unitat de crrega elctrica (statcoulomb o ues de crrega) es defineix de forma que el factor de permitivitat, 4  0, s la constant adimensional 1. Llavors la constant d'estructura fina es pot expressar com

 .

Tamb es pot expressar com el quadrat del quocient entre la crrega de l'electr i la crrega de Planck.

.
 Vegeu tamb .
 Estructura fina;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67032" title="Abiar" nonfiltered="1420" processed="1406" dbindex="26521">
L'antiga alqueria rab d'Abiar est integrada en l'actualitat dins del terme municipal del Poble Nou de Benitatxell, localitat del sudest de la comarca alacantina de la Marina Alta.

Referncies histriques.

El topnim Abiar significa en rab els pous, i fa referncia a uns pous que a hores d'ara encara existeixen i han possibilitat l'existncia d'un rea de regadiu al seu voltant, mentre la resta del terme municipal s majoritriament de sec. Les ms primerenques referncies escrites sobre l'alqueria d'Abiar daten del segle XIII. Se sap que l'any 1317 en Guillem Serra era senyor d'Abiar i de Benitatxell. A mitjan segle XVI l'actual partida d'Abiar apareix esmentada en diverses ocasions en els protocols del notari Jaume Cruanyes. Antigament, en aquesta contrada hi havia una teulera de la que encara es conserva part de l'estructura del forn.

La fusi de les poblacions d'Abiar i de Benitatxell.

El naixement d'un nou municipi.

Les poblacions de les dues alqueries, Abiar i Benitatxell, es van fusionar per formar l'actual Poble Nou de Benitatxell, que es va constituir en municipi independent el dia 4 de gener de 1698. L'acta en qu es va documentar la creaci de la nova entitat municipal donava la xifra de 21 cases habitades en aquell moment, s a dir, sobre uns 120 habitants.

L'evoluci demogrfica.

L'evoluci demogrfica posterior aquesta data ha esta desigual: fins a l'any 1900, en qu estaven censats 1885 habitants, la poblaci va anar creixent de manera constant, per amb l'arribada del segle XX    es va iniciar un procs de prdua d'habitants que va culminar l'any 1975 amb 1445 persones empadronades. A partir de l'any segent, Benitatxell va registrar un lleuger augment de la poblaci que no presagiava l'increment espectacular de les dues ltimes dcades del segle XX. Al 2004 El Poble Nou de Benitatxell i Xal van ser les dues localitats de la Marina Alta que ms van crixer en nombre d'habitants respecte a l'exercici anterior. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67035" title="Lluca" nonfiltered="1421" processed="1407" dbindex="26522">
Lluca s una partida del Poble Nou de Benitatxell, localitat situada a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Descripci fsica.

Aquesta partida est situada al nord del terme municipal de Benitatxell. Dista uns dos quilmetres del centre de la poblaci. Les edificacions que hi ha a Lluca sn bsicament de dos tipus: cases de camp allades -moltes d'elles amb els tradicionals riuraus- i urbanitzacions de recent construcci.

Dades histriques.

En aquesta partida es va trobar un collar d'or de  procedncia grega que en l'actualitat est dipositat en el Museu Nacional. Hui es conserven encara els vestigis d'una torre rab i un cementeri. A les darreries del segle XV, Lluca era un municipi
independent al que els Reis Catlics li havien concedit carta-pobla. A travs de la documentaci histrica, se sap que l'any 1698 Lluca ja era un despoblat.   






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67037" title="Confederaci del Nord, Centreamrica i el Carib de Futbol Associaci" nonfiltered="1422" processed="1408" dbindex="26523">




La COnfederaci del Nord, CentreAmrica i el Carib de Futbol Associaci (CONCACAF) s l'organisme encarregat de dirigir el futbol a Amrica del Nord, Amrica Central i al Carib. A ms de les seleccions d'aquests territoris, formen part de la CONCACAF tres territoris sud-americans, Guyana, Surinam i la Guaiana Francesa.

Es va fundar el 1961. Est afiliada a la FIFA.

 Classificats de la CONCACAF per als diversos Mundials .
 1930 - Mxic, Estats Units;
 1934 - Estats Units;
 1938 - Cuba;
 1950 - Mxic, Estats Units;
 1954 - Mxic;
 1958 - Mxic;
 1962 - Mxic;
 1966 - Mxic;
 1970 - El Salvador, Mxic;
 1974 - Hait;
 1978 - Mxic;
 1982 - El Salvador, Hondures;
 1986 - Canad, Mxic;
 1990 - Costa Rica, Estats Units;
 1994 - Mxic, Estats Units;
 1998 - Jamaica, Mxic, Estats Units;
 2002 - Costa Rica, Mxic, Estats Units;
 2006 - Costa Rica, Mxic, Estats Units, Trinitat i Tobago;

 Rnquing de participacions als Mundials .
 13 - Mxic;
 8 - Estats Units;
 3 - Costa Rica;
 2 - El Salvador;
 1 - Cuba;
 1 - Hait;
 1 - Hondures;
 1 - Canad;
 1 - Jamaica;
 1 - Trinitat i Tobago;

 Competicions que organitza .
 Copa d'Or de la CONCACAF (seleccions);
 Copa d'Or de la CONCACAF femenina (seleccions);
 Copa de Naciones de la UNCAF (seleccions de Centre Amrica);
 Caribbean Cup (seleccions del Carib);
 Champions League de la CONCACAF (per a clubs);
 Torneo Interclubes de la UNCAF (per a clubs de Centre Amrica);
 CFU Club Championship (per a clubs del Carib);
 Superlliga Nord-americana de futbol (per a clubs de Nord-Amrica): Torneig no organitzat per CONCACAF per avalat per la mateixa.;
 Copa de Campions de la CONCACAF (desapareguda, per a clubs);
 Recopa de la CONCACAF (desapareguda, per a clubs);
 Copa Gegants de la CONCACAF (Giants Cup) (desapareguda, per a clubs);

 Enllaos externs .
Web oficial de la CONCACAF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67040" title="Cordada" nonfiltered="1423" processed="1409" dbindex="26524">
La pronncia valenciana tradicional s cord. Per tant, el plural s "cordaes" o "cordades".;
Una cordada (pronunciada popularment al Pas Valenci cord) s una manifestaci pirotcnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets, del tipus carretilla o tamb anomenats  coets borratxos, penjats en una corda nugada de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A banda, els participants, vestits amb roba que els cobreix tot el cos per a evitar cremades, van agafant-los i llanant-los a l'aire dins del recinte acotat i durant un temps limitat. 

Aquest tipus de manifestaci se sol celebrar al Pas Valenci la vespra de la festa major dels pobles i t un especial renom la cordada de Paterna, que es llana a final d'agost.

Tamb sn molt habituals en les Falles de Valncia.


 Vegeu tamb .
 Traca;
 Foc d'artifici;
 Nit del Foc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67041" title="Drac Mal Llamp" nonfiltered="1424" processed="1410" dbindex="26525">
El drac Mal Llamp s el drac que representa el grup Mal Llamp del barri de Santa Caterina d'Igualada.

 Histria .
L'any 1989, en la quarta represa de les festes dels carrers de Santa Caterina, Carme i Travessies, els mateixos cnsols construeixen un drac de grans dimensions per ser portat per una sola persona, i l'estrenen el 7 de juliol d'aquell mateix any, batejant-lo amb el nom Mal llamp, essent-ne padrins el drac d'Igualada, la vbria d'Igualada i el drac de Santa Margarida de Montbui.

El disseny del drac an a crrec de Ma. Rosa Font i fou confeccionat per Josep Berloso, Ma. ngels Martn, Lluis Pedraza, Xavier Pedraza, Pere Rabell, Jaume Torras, Antoni Vich i Girons, Antoni Vich i Machacn i Josep Vila, amb la collaboraci de la famlia Farrs Requesens, la Drogueria Riba i el Taller mecnic-serraller Joan Toms. El mateix any, el drac Mal llamp, junt amb la vbria d'Igualada, apadrina el drac petit de Santa Margarida de Montbui.

 Dades tcniques .
Material: Escuma de poliuret i alumini;
Any de Construcci: 1989;
Pes: 80 kg;
Constructor: Barri de Santa Caterina;
Llargada: 300 cm;
Amplada: 300 cm;
Altura: 200 cm;
Tracci: Autoportada interiorment per 1 persona, carregada exteriorment per 3 persones i ajudada per 3 rodes;
Punts de foc: 7;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67042" title="Guerres Clon" nonfiltered="1425" processed="1411" dbindex="26526">
Les Guerres Clon sn el perode ms convuls de l'univers creat per George Lucas i l'eix sobre el qual giren tant la trilogia clssica, reflex de les conseqncies d'aquest conflicte, com les preqeles, explicaci del seu naixement. Tot i aix, i al gran inters que desperta en els seguidor d'Star Wars, una gran part d'aquesta cruenta guerra no apareixer les pellcules. Es tracta del perode comprs entre la batalla de Geonosis i el comenament de l'Episodi III, una espai temporal que es xifra aproximadament en 36 mesos (3 anys) i que noms ha sigut desenvolupada en novelles, cmics, sries i jocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67043" title="Castell d'Aguilar" nonfiltered="1426" processed="1412" dbindex="26527">


El Castell d'Aguilar s un castell ctar sobre un tur que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regi Llenguadoc-Rossell a les Corberes.

Edificat en un punt estratgic, vigila l'accs a les Corberes fins el mar. Existia des del 1020, com una possessi del comtat de Besal. s un castrum (campament) que els vescomtes de Carcassona lleguen als seus vassalls, els senyors de Trme. El castell s poc elevat (321 metres) i fcilment accessible. s un castell de planura.

El castell no jugar cap paper militar durant les croades dels Albigesos. Desprs de la presa del castell de Trme per Sim de Montfort i la mort del senyor Ramon de Trme en 1210, Aguilar va ser la residncia de Oliver de Trme fill de Ramon. Oliver hi accoll de nombrosos faidits (cavallers ctars, senyors sense feu) en el moment de la breu revolta del jove vescomte Trencavell contra els croats (1240). Per l'any segent, Oliver de Trme fu submissi al rei de Frana, Llus IX (Sant-Llus) i deix-li el castell. El rei li retorn Aguilar el 1250 per seva participaci a la croada a Terra Santa. Finalment Oliver vengu al rei el castell el 1262, junt amb les ciutats de Trme, Daveja i Vinyavella abans de partir de nou per la Terra Santa.

El 1246 s'installa al castell un guarnici reial per vigilar la frontera aragonesa. Aquesta lloc va ser amb Trme, Querbs, Puilloren i Perapertusa, un dels cinc fills de Carcassona. Malgrat les modificacions dels enginyers reials al final del segle XIII, s malms per les lluites entre francesos i espanyols al segle XVI. El castell perd tot inters estratgic quan la frontera s'aboleix al sud del Rossell pel tractat dels Pirineus i s definitivament abandonat el 1569. La petita capella de Santa Anna aporta la seva nota religiosa sota el castell.

Arquitectura.


Est molt degradat per presenta vestigis de dues poques:
 la dels senyors de Trme al segle XII, amb un recinte pentagonal, amb la punta dirigida al costat ms favorable a l'atac.
 de l'poca reial amb una torre quadrada, la torre de l'homenatge i el segon recinte hexagonal, flanquejat, a cada angle, amb una torre semicircular.

Fonts.

 LANGLOIS (G.), Olivier de Termes, le cathare et le crois, Toulouse : Privat, 2001.
 LANGLOIS (G.), "Le chteau d'Aguilar", Canton de Tuchan et communaut de communes des Hautes-Corbires, Narbonne : Vilatges al Pas, 2003, pp. 327-330.
 TERES (Ph.), "Le castrum d'Aguilar  Tuchan (Aude)...", Archologie du Midi mdival, tome 23-24, 2005-2006, pp.395-436.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67044" title="Tauntaun" nonfiltered="1427" processed="1413" dbindex="26528">

Els taun taun sn criatures amb aspecte de rptils, fcils de domesticar, que es mantenen calents grcies a la seva pell grisa-blanca. A vegades se'ls anomena llangardaixos de la neu. Els tauntauns salvatges van voltant les terres ermes congelades del planeta gelat de Hoth. on pasturen liquen. Encara que en un principi sn cabuts, poden ser domats i montats. Aquestos animals van ser utilitzats com a montures i animals de crrega per l'Aliana Rebel quan tenia la seva base a Hoth. Encara que la seva grossa pell els protegeix de les temperatures extremes, no poden sobreviure a les brutals nits de Hoth i han de buscar refugi. Tot i aix, durant el dia es poden veure les manades de tauntaun crrer per les plancies de neu i gel.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67046" title="Porta de Serrans" nonfiltered="1428" processed="1414" dbindex="26529">

La Porta de Serrans o Torres de Serrans (o tamb "portal" o "portes") era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de Valncia. Quan hi havia la murada s'anomenava porta de Serrans, per quan aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, pass a dir-se popularment torres de Serrans. 

El nom de Serrans podria provenir del fet que estiguen en el cam que porta a la comarca dels Serrans o b del fet que la majoria dels repobladors d aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I provenien de la zona de Terol, que d alguna manera tamb eren  serrans  per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aiges amunt del riu Tria. Si pel barri del Salvador es van installar els catalans, i el pont que el connecta amb l'altra vora del riu es diu pont dels catalans (hui de la Trinitat), era lgic que l'altre pont de ms amunt fora el pont dels terolencs o serrans, per tal com aquests s'havien installat en el barri contigu. Hi ha una tercera teoria que diu que pogu prendre el nom de la principal famlia que habitava el carrer homnim.

s un gran referent de la ciutat de Valncia i un dels seus monuments millor conservats. De l'antiga muralla, que s'orden enderrocar a mitjan segle XIX (i culmin el 1865), noms resta aquesta porta, la Porta de Quart amb un llen de murada d uns 30 metres, i alguns altres vestigis pitjor conservats, com ara els fonaments del Portal dels Jueus i els que es troben en la Sala de la Muralla de l IVAM i al MUVIM.

 Construcci i estructura .

Els jurats de Valncia encomanaren la seua construcci al mestre Pere Balaguer, tamb autor del Micalet, qui per inspirar-se visit les portes de Sant Miquel de Morella (Domnec Taravall, 1358-1362) i la Porta Reial del Monestir de Poblet (Fra Guillem de Guimer 1369), que al seu torn s'inspirava en l'estil arquitectnic genovs.

Si b les Torres de Serrans s assemblen a les de Morella i, sobretot, a les de Poblet sn, per, molt ms imponents i majestuoses. Semblen concebudes tant per a finalitat defensiva com ornamental, amb una funci prxima a la que faria un arc de triomf. Aquestes torres foren triades per fer-hi l entrada solemne a la ciutat per Mart l Hum el 1402, les relquies de Sant Agust, Benet XIII, Joan II i Roderic de Borja entre altres.



La construcci s inici el 6 d'abril de 1392 sobre els terrenys de l'anterior porta, dita  de Roters , i el 7 de mar de 1398 ja s havia finalitzat. La composici interior dels murs s de maoneria, per fer ms slida la fortificaci defensiva. Per fer l exterior intervingu un gran nombre de picapedrers que ornaren el mur per a donar-li l'acabat sumptus que presenta amb 2.750 carreus amb 77 marques diferents,  pertanyents a 27 tallers. La pedra provenia de les pedreres de Bellaguarda (Callosa d en Sarri, embarcada a Benidorm), de l'Almaguer (Alginet), de Rocafort i de Godella.
 
El 1397, quasi acabades les obres, es plantej la necessitat de millorar l'accs a la planta noble de les torres. Per aix es project la monumental escala de pedra, que engrand l'edifici i facilit el seu s en les festes de benvinguda. 



Cal dir que la finalitat ornamental i defensiva de les Torres no s aplic a la part interior que mira cap a la ciutat, que es deix a gola oberta (sense cobrir), a petici dels jurats, per tal que la fortalesa no poguera ser utilitzada per les forces militars en contra de la prpia ciutat.

El monument est constitut per dues torres poligonals, subdividides al seu torn en tres plantes, unides per un cos central que albrga la porta prpiament dita. L s de la forma poligonal (com la semicircular en el cas de la Porta de Quart) es degu a l avantatge defensiu d aquest tipus d arestes front als cantons en angle recte que sn ms vulnerables als projectils. Entre els elements ms originals de les Torres de Serrans destaca l element decoratiu profusament usat  per decorar el cos central d estil gtic flamger. 



 Histria i usos .

El seu s principal durant molt de temps va ser el de servir de defensa en qualsevol setge o atac eventual a la ciutat, per ms generalment s'utilitzava per a cerimnies i entrades oficials d'ambaixadors i de reis, i se la considerava (i encara se la considera) com l'entrada principal de la ciutat. No debades era l entrada nord, el cam reial de Barcelona i de Saragossa, per on els reis d Arag i comtes de Barcelona entraven a la ciutat de Valncia. 

El 1586, desprs de l'incendi de la ciutat, les portes es reconvertiren en pres de nobles i cavallers, fins que aquests presos foren traslladats al Convent de Sant Agust el 1887. A partir d'eixe moment tingu diverses utilitats fins a l'actualitat, com ara Arxiu Histric Municipal o museu de maquetes i altres elements navals.
 
Durant la Guerra Civil Espanyola, mentre Valncia era capital de la II Repblica, les torres van allotjar part del patrimoni artstic del museu del Prado que el Govern tractava de protegir de les bombes que l'amenaaven a Madrid.

 Restauraci .




El seu s com a pres indult aquestes torres (i les de Quart) quan la muralla fou enderrocada, per tamb supos un maltractament per a l'edifici, especialment en la seua estructura interior. Aix, se cegaren les grans arcades obertes de l'interior i es perfor el mur exterior per diverses finestres, al temps que desaparegu la barbacana emmerletada que les coronava. El 1871, l'ajuntament de Valncia decid reblir el vall situat davant de les portes, fet que prospitu l aspecte de les portes.

Entre 1893 i 1914, la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, port a terme una reeixida restauraci dirigida per l'escultor i acadmic Josep Aixa. El 2002 es van tornar a netejar i van quedar amb el seu aspecte actual.

 Usos actuals .

En l'actualitat les torres sn un monument visitable de la ciutat. Hom pot pujar fins a dalt i fruir de les magnfiques vistes de la Ciutat Vella o del front fluvial amb el jard del Tria.
 
Les torres de Serrans s'utilitzen a ms per a diversos actes, entre els quals el ms caracterstic s la crida de les festes de les falles, en la qual a la darreria de febrer la fallera major crida els valencians i fallers a comenar les falles.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67050" title="Castell d'Arcas" nonfiltered="1429" processed="1415" dbindex="26530">

El castell d'Arcas s un castell de planura datat dels segles XIII i XIV. Situat a 50 km al sud de Carcassona, i a 24 km al nord-est de Quillan, l'indret d'Arcas s harmonia i pau banyat pel seu llac rivetejat de boscos.

La primera menci manuscrita seria del 1011. El poble t la particularitat de posseir els elements de dues fases successives en la histria de l'Edat Mitjana. 

Es composa d'un recinte quadrangular que envolta una torrassa quadrada central d'11 m de costat, dotada de garites a cadascun dels seus angles. La torrassa, de 24 m. d'alria i 4 nivells, constitueix una obra mestra de l'art gtic. Ajunta elegncia, luxe i aspecte militar. Restaurat des de fa poc, queda com a testimoni del coneixement tcnic i artstic dels constructors de l'poca medieval. Les voltes esculpides, les boniques xemeneies i les finestres trilobulades deixen aparixer el gust i la riquesa dels mestres del lloc, els senyors de Veins. 

Arques s la ptria de Dodat Ruch (1877-1978), historiador del catarisme. La seva casa natal, situada en el centre del poble, presenta una exposici permanent.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67051" title="Porta de Quart" nonfiltered="1430" processed="1416" dbindex="26531">

La Porta de Quart o Torres de Quart (o tamb "portal" o "portes") s un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de Valncia, per tal de defensar-la. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro amb el carrer de Quart.

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el cam que des del centre de la ciutat (plaa de La Mare de Du, on hi ha la Catedral de Valncia) va cap a Quart de Poblet. Aquesta porta era l'accs ponent a la ciutat, el que provenia de l'oest i Castella. Desprs de ser enderrocada la murada durant la segona meitat del XIX, la porta o portal de Quart qued exempta, i pass a ser coneguda com les torres de Quart, que s el nom ms emprat hui dia per designar-la.

 Histria .

La Porta de Quart fou construda entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament amb Toms Oller, Francesc Baldomar, Jaume Prez i Pere Compte. Aquesta porta, oberta cap a ponent, feia part de la muralla del segle XIV de Valncia, junt amb les Torres de Serrans, obertes cap al nord, i moltes altres portes que, a diferncia de les dues esmentades en primer lloc, van ser assolades durant la segona meitat del segle XIX, amb l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar-ne el creixement.

A partir del 1626 i fins al segle XVIII es va allotjar al seu interior la pres de dones. Fins al 1874, moment en qu la murada fou enderrocada, havien rebut tamb el nom de porta de la Cal perqu la cal amb qu s'emblanquinaven les cases de Valncia hi entrava per aquest accs.

La porta serv per defendre la ciutat en diversos episodis bllics, com ara la Guerra de Successi, la Guerra del Francs i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades durant les diverses guerres i revolucions.

El 1931 van ser declarades monument historicoartstic i sn esmentades en la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Histric Espanyol.

Durant el 2007 han estat restaurades, desprs de dcades en qu s'havien ennegrit a causa de l'incessant trnsit que circula pel carrer de Guillem de Castro.

 Arquitectura .



El seu estil arquitectnic s gtic tard militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triomf del Castell Nou o Maschio Angioino de Npols, dissenyat pel mallorqu Guillem Sagrera i on van intervenir altres mestres de la Corona d'Arag quan Npols va ser conquerida per les tropes d'Alfons el Magnnim.

A diferncia de les hexagonals Torres de Serrans, les de Quart presenten una planta cilndrica cap a l'exterior de la ciutat. El cos de la porta est reblit de maoneria de cal i cdols pel sistema d'encaixonades, amb carreus als cantons, els arcs i el cos superior. 



Presenten escassa decoraci. Destaca a la part baixa una motlura que remata cap al sl en paret vertical en forma de tals inclinat, i a la part superior els merlets que coronen les dues torres, l'accs a les quals es fa per sengles escales de caragol plenes de virtuosisme. Entre les dues torres hi ha, a la part de dalt, un balc corregut emmerletat, i a la part inferior, la porta prpiament dita, amb arc de mig punt de carreus, deteriorat per les canonades, a sobre del qual apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pels quals hom atacava amb fletxes els qui volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magnfica escala d'accs als cossos de dalt, que ac es mostren a gola oberta, s a dir, sense cobrir, amb estances obertes coronades amb voltes gtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres noms s'aplicava a l'exterior, mentre que l'interior es deixava sense protegir, a petici dels jurats, per tal que la fortalesa no poguera ser utilitzada per les forces militars en contra de la prpia ciutat. 



La disposici de les torres respecte a l'antiga muralla s lleugerament oblcua per a adaptar-se al traat del carrer de Quart que no obstaculitza perpendicular a la muralla sin en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, gtic tard, es repeteix en diverses ciutats italianes com ara Gnova.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67053" title="Empar Moliner i Ballesteros" nonfiltered="1431" processed="1417" dbindex="26532">
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eullia de Ronana, 1966), s escriptora i periodista en llenges catalana i castellana. 

Escriu al diari El Pas i ha aparegut regularment a programes de rdio i de televisi.

El seu nom sol estar vinculat a polmiques, tant per la seva condici d'escriptora meditica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crnicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions de feministes.

L'any 2005 se li va atorgar el Premi Card en reconeixement sarcstic de la seva tasca antifeminista.

Actualment s collaboradora dels programes de rdio Minoria Absoluta a RAC 1 i El mat de Catalunya Rdio, i tamb contertuliana d'Els matins de TV3.

El 30 de Novembre de 2007, l'Empar va donar a llum a la seva primera filla, de nom Ginebra.

Bibliografia.
Narrativa.
 L'Ensenyador de pisos que odiava els mims. ISBN 84-233-3114-8;
 Feli, esthticienne. (Premi Josep Pla 2000) ISBN 84-233-3202-0;
 T'estimo si he begut. (Premi Lletra d'Or 2005) ISBN 84-7727-410-X;

Reculls d'articles.
 Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. ISBN 84-7727-428-2;
 Desitja guardar els canvis? ISBN 84-7727-444-4;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Empar Moliner, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Blog d'Empar Moliner;
Blog sobre Empar Moliner;
Microrrelat d'Empar Moliner a RNE 5;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67056" title="Ans estrellat" nonfiltered="1432" processed="1418" dbindex="26533">

L' ans estrellat s el fruit de la badiana (Illicium verum), una planta originria de les rees tropicals de l'sia del sudest. Es fa servir en infusi com a digestiu.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67063" title="Balana (constellaci)" nonfiltered="1433" processed="1419" dbindex="26534">


Lliura o Balana s la setena constellaci del zodac (smbol . Segons la Uni Astronmica Internacional el nom, en llat, de la constellaci s Libra. s una de les 88 constellacions modernes.

s una constellaci poc lluminosa que no t cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge al oest i Scorpius al est. Com testifiquen els noms dels estel ms brillants era part de les urpes de Scorpius. En la mitologia clssica es considerava que era la balana d'Astrea, la deessa verge de la Justcia. La mateixa deessa era representada per una constellaci vena: la Verge.

Estrelles principals.

Les estrelles principals de Libra formen un rectangle:   i   Librae sn els braos de la balana i   i   en sn les safates.


  Librae, Zubenelgenubi ( l'urpa del sud ), s una binria visual;
  Librae, Zubeneschamali ( l'urpa del nord );
  Librae, Zuvenelakrab ( l'urpa de l'escorp );
  Librae, una variable eclipsant.

Mitologia.

La constellaci, que originalment form part de les pinces de l'escorp (Scorpio), s la ms novella del Zodac i l'nica que no representa una criatura viva. En els darrers temps a la mitologia grega, aquesta constellaci, que es considerava que s'assemblava vagament a unes balances, fou considerada la representaci de les balances de Astrea (identificada amb Virgo), la deessa de la justcia.

Degut que Libra fou considerada part de Virgo (com unes balances), i abans d'aix una part de Scorpio, no es considerava una entitat diferenciada en el Zodac. El seu lloc hauria estat ocupat per Botes, que est molt aprop de l'eclptica.

Botes junt amb Ursa Major, Draco, y Ursa Minor, tots a Libra,  podrien haver originat el mite de les pomes de les Hesprides, un dels dotze treballs d'Hrcules. 

Pel que fa a l'astrologia vegeu: Lliura (astrologia).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67068" title="Finisterre" nonfiltered="1434" processed="1420" dbindex="26535">


Finisterre (29) (en francs Finistre i en bret Penn-ar-Bed) s un departament francs situat a la Bretanya. El seu nom en bret i en llat vol dir "fi de la terra". D'altres ciutats imporatants sn Montroulez.

Histria.
El departament de Finisterre s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de la part ms occidental de l'antiga provncia de Bretanya.

Geografia.
El departament bret de Finisterre limita a l'est amb els departaments de les Costes del Nord i Morbihan, mentre que al nord, a l'oest i al sud les seves costes estan banyades pel canal de la Mnega i l'oce Atlntic.

Llengua.
Finisterre s el departament amb ms parlants de bret de tota la regi. Els efectius ponderats que aporta l'enquesta Etude de l'histoire familiale, duta a terme per l'INSEE (Institut Nacional d'Estadstica i Estudis Econmics) el 1999, sn de 132.000 parlants de bret majors de divuit anys. Aquesta xifra suposa el 15,49% de la poblaci total del departament de Finisterre. Aix mateix hom hi afegeix els alumnes de les escoles bilinges (4.333 a l'inici del curs escolar 2005-2006) i els alumnes que segueixen cursos de bret en els establiments pblics de primria (ms de 7.600 al curs 2002-2003) i de secundria (ms de 1.800 al curs 2002-2003).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Finisterre;
Llista de cantons de Finisterre;

Enllaos externs.

 Consell General de Finisterre ;
 Prefectura ;
 Comit departamental de turisme ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67070" title="Costes del Nord" nonfiltered="1435" processed="1421" dbindex="26536">


Costes del Nord (22) (en francs Ctes-d'Armor i en bret Aodo-an-Hanternoz) s un departament francs situat a la Bretanya.

Histria.
El departament de les Costes del Nord s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia de Bretanya. 

Durant dos segles, el departament port el nom de Ctes-du-Nord. Nom llargament criticat, el Consell General es mostr favorable al canvi de denominaci l'any 1962. Per no va ser fins el 1990 que s'oficialitz el canvi pel nom de Ctes-d'Armor (en catal: Costes del Litoral).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de les Costes del Nord;
Llista de Cantons de les Costes del Nord;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell General ;
 Oficina de Turisme del Departament;
 Pgina turstica de Costes del Nord;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67075" title="Baix Rin" nonfiltered="1436" processed="1422" dbindex="26538">


El Baix Rin (67) (en francs Bas-Rhin, en alsaci Underelsss i en alemany Unterrhein) s un departament francs situat a Alscia.  En alsaci s'anomena per la denominaci tradicional Unterelsass (Baixa Alscia).

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Baix Rin;
 Llista de Cantons del Baix Rin;
 Llista de Districtes del Baix Rin;

 Enllaos externs .
 Consell General del Baix Rin ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67076" title="Els Verds (Frana)" nonfiltered="1437" processed="1423" dbindex="26539">



Els Verds (Les Verts en francs) s un partit poltic francs d'esquerres i ecologista, membre del Partit Verd Europeu. El seu nom complet en francs s Les Verts, Confdration cologiste - Parti cologiste.

Histria.
El moviment dels Verds va nixer l'any 1984 de la fusi del Partit Ecologista i la Confederaci Ecologista. 

L'any 1986, Antoine Waechter s'impos com a cap del nou partit i en fix la lnia poltica, segons la qual el partit verd no es declarava ni d'esquerres ni de dretes. Antoine Waechter defensava que la separaci entre esquerra i dreta no tenia lloc en el si de l'ecologisme.

El 24 d'abril de 1988, Antoine Waechter fou el candidat dels Verds a la presidncia de la Repblica Francesa. Va obtenir el 3,78% dels sufragis (1.149.897 vots).

El 1989, tamb amb Antoine Waechter com a cap de llista, els Verds van aconseguir llur millor resultat en unes eleccions europees, amb el 10,59% dels vots emesos (1.922.945 vots).

Aquesta lnia poltica va ser abandonada l'any 1994, quan els Verds decidiren posicionar-se clarament a l'esquerra de l'espectre poltic. Aquesta decisi va originar la marxa d'Antoine Waechter, el qual fond un altre partit: el Moviment dels Ecologistes Independents.

El 23 d'abril de 1995, Dominique Voynet, candidata dels Verds a la presidncia de la Repblica, va obtenir el 3,32% dels sufragis (1.010.738 vots).

Desprs de la victria de l'esquerra en les eleccions legislatives de 1997, Dominique Voynet entr al govern del socialista Lionel Jospin com a ministra de medi ambient i poltica territorial (va ser reemplaada per Yves Cochet l'any 2001). Un altre membre dels Verds s'incorpor al govern l'any 2000: Guy Hascot com a secretari d'estat d'economia solidria.

El juny de 1999, la llista verda a les eleccions europees, encapalada per Daniel Cohn-Bendit, aconsegueix el 9,72% dels vots emesos i 7 eurodiputats.

El mar de 2001, el socialista Bertrand Delano s escollit batlle de Pars amb el suport de diferents partits d'esquerres, com ara els Verds. Tres membres dels Verds sn nomenats com a adjunts pel nou batlle: Christophe Girard, Yves Contassot i Denis Baupin.

El 21 d'abril de 2002, Nol Mamre, candidat verd a les presidencials, va obtenir el 5,25% dels vots emesos (1.495.724 vots). Aquest resultat fou el millor resultat obtingut per un candidat ecologista a la primera volta de les eleccions presidencials. En canvi, els resultats de les legislatives van ser fora decebedors: un 4,51% dels vots emesos a la primera volta i noms tres diputats a l'Assemblea Nacional, quan als anteriors comicis n'havien obtingut sis.

El gener de 2003, Gilles Lemaire va ser escollit secretari nacional en substituci de Dominique Voynet. Els anys 2003 i 2004 van ser difcils per als Verds, com a conseqncia dels mals resultats de les eleccions legislatives. Aquests baixos resultats van provocar que bona part de les despeses electorals no fossin reemborsades per l'Estat, cosa que va provocar problemes econmics dins el partit verd. 

Situaci actual.
L'actual secretari nacional del partit s Ccile Duflot, que ocupa aquest crrec des de gener de 2006. Anteriorment havia estat portaveu del partit. 

Els Verds estan representats en les diferents cambres parlamentries de la manera segent:
 3 diputats a l'Assemblea Nacional:  Martine Billard, Yves Cochet i Nol Mamre. ;
 4 senadors: Marie-Christine Blandin, Alima Boumedienne-Thiery, Jean Desessard i Dominique Voynet.
 6 eurodiputats: Hlne Flautre, Grard Onesta, Marie-Hlne Aubert, Marie-Anne Isler-Bguin, Jean-Luc Bennahmias i Alain Lipietz. ;

Aix mateix, els Verds participen en el govern d'una vintena de regions, totes elles presidides per un socialista.

Enllaos externs.
 Les Verts ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67078" title="Alier" nonfiltered="1438" processed="1424" dbindex="26540">


Alier (03) (en francs Allier, en occit Alir, Alir) s un departament francs situat a la regi d'Alvrnia.

Histria.
El departament de l'Alier s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790. Va ser creat a partir de l'antic ducat del Borbons, del qual ha reprs la majoria del territori.

El 1940, el govern del mariscal Ptain s'install a la vila de Vichy, que esdevingu aleshores sotsprefectura. 

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alier;
Llista de Cantons de l'Alier;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General d'Alier ;
Mapa d'Alier;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67079" title="Brian May" nonfiltered="1439" processed="1425" dbindex="26541">

Brian Harold May (Brian May), s un el guitarrista integrant del mtic grup de rock Queen. Va nixer el dissabte 19 de juliol de 1947 a Hampton, Middlesex, una petita ciutat al sud de Londres (Anglaterra). La seva inseparable guitarra s la Red Special i la va contrur ell mateix amb l'ajut del seu pare al 1963. Els seus pares es deien Harold i Ruth.

Biografia.
Brian, era un jove molt unit als seus pares, molt aviat va mostrar les seves dues grans aficions: els cmics de cincia-ficci i la guitarra, encara que el seu primer instrument va ser el ukelele, que el seu pare tocava bastant b. Als set anys, va rebre com regal de d'aniversari una guitarra espanyola a causa de la seva insistncia a tenir una guitarra de deb. A l'adonar-se que la guitarra era massa gran per a ell, el jove Brian amb l'ajuda del seu pare i un xerrac, la va transformar en un instrument que podia tocar amb els seus diminuts dits. A ms, utilitzant fils de coure i uns imants, va aconseguir que la seva guitarra sons de forma similar a una veritable guitarra elctrica
 
El seu talent era evident des del principi, per va decidir assenyadament continuar els seus estudis per tenir una carrera en cas de qu no pogus viure de la msica. Va obtenir la seva llicenciatura de Cincies en l'especialitat de Fsica i va continuar el postgraduat treballant en Astronomia a l'Imperial College a Londres, matria que va ensenyar durant algun temps al nivell de batxillerat. Mentre acabava els seus estudis d'astronomia, va estar treballant una temporada a Tenerife, on va realitzar dos estudis sobre pols planetria que van ser publicats a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. Ms endavant, al final dels seixanta, va formar Smile amb Tim Staffell unint-se'ls desprs Roger Taylor; tornant la mirada cap al passat, Brian est convenut que gran part del so de Queen es va originar amb Smile. Van arribar fins i tot a telonejar a Pink Floyd i a Yes. Brian May s sens dubte un dels millors guitarristes del mn, i aquesta s tamb l'opini de Eric Clapton. "Venint d'ell, aix significa molt per a mi", va dir Brian. "Eric Clapton va ser una de les persones que van tenir una influncia ms bvia i important en mi. Clapton s un dels tipus que ms m'ha motivat per a tocar en l'poca del Crawdaddy Club, en la qual la gent escrivia "Clapton s Du a les parets".

L'any 1963, Brian es va adonar que amb la seva guitarra acstica no podia interpretar les canons que escoltava a la rdio i que tractava d'emular. Aix que va decidir canviar la seva guitarra acstica per una d'elctrica. Per en aquesta poca el jove Brian no disposava de diners per a comprar-se les Gibson, Els Paul,  Fender i Stratocaster que havien al mercat. Aix que amb l'ajuda del seu pare, Harold que era enginyer electrnic, van decidir embarcar-se en un difcil projecte: fabricar-se la seva prpia guitarra, aquest treball el van comenar a l'agost del 63 en un dormitori de la seva casa convertit a taller. 
La Red Special va ser la guitarra que va sortir desprs de setmanes de treball i ha estat un dels smbols de la seva carrera musical i de Queen.

El so caracterstic de la Red Special, s sens dubte mstic i dotat d'un gran virtuosisme. Impulsor de la "guitarra-orquestistica" anomenada aix per l's de diverses guitarres que s'escoltaven simultniament i que imitaven diferents veus, assolint aix frases contrapuntstiques en tota l'extensi musical. Aquesta va ser reverenciada per la seva bella complexitat harmnica amb la qual es podien assolir crear atmosferes i lnies meldiques omplint cada rac de la seva msica sense necessitat de sintetitzadors, fins a "The Game", en 1980 i la qual es deixa veure principalment en els primers discos de Queen com "A night at the opera", del 1975. 

Va estar influenciat per: Jimi Hendrix, Jimmy Page, Jeff Beck, The Shadows, The Ventures, Eric Clapton;
Va influenciar a: Eddie Van Halen, Joe Satriani, Slash, Steve Vai, Kirk Hammett.

Discografia en solitari.

Star Fleet Project (Mini LP), 1983;
Star Fleet;
Let me Out;
BluesBreaker;
Back To The Light, 1992;
The Dark;
Back To The light;
Love Token;
Resurrection;
Too Much Love Will Kill You;
Driven By You;
Nothing But Blue;
I'm Scared;
Lost Horizon;
Let Your Heart Rule Your Head;
Just One Life-Rollin'Over;
Live At The Brixton Academy, 1994;
Back To The Light;
Driven By You;
Tie Your Mother Down;
Love Token;
Headlong;
Love of My Life;
39/Let Your Heart Rule Your Head;
Too Much Love Will Kill You;
Since You've Been Gone;
Now I'm Here;
Guitar Extravagance;
Resurrection;
Lost Horizon;
We Will Rock You (slow/fast);
Hammer To Fall;
Another World, 1998;
Space;
Business;
China Belle;
Why Don't We Try Again;
Oh My Way Up;
Cyborg;
The Guv'nor;
Wilderness;
Slow Down;
One Rainy Wish;
All The Way From Memphis;
Another World;

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Pgina oficial de Queen;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67080" title="Roger Taylor" nonfiltered="1440" processed="1426" dbindex="26542">


Roger Taylor, de nom complet Roger Meddows Taylor . Va nixer un 26 de Juliol de 1949 a Norfolk (Anglaterra). Msic, que fou integrant del grup de rock Queen tot i que tamb va fundar la seva banda prpia als anys 80 (The Cross) i despres ha tret diversos discos en solitari. 

Biografia.
Roger era un estudiant brillant i intelligent de odontologia i ms tard biologia, encara que el seu veritable inters era la msica . En un principi, Roger volia ser guitarrista. Per ho va comenar a deixar de banda, per interessar-se per la percussi. El 1961, en Roger aconsegu la seva primera bateria. Va formar diversos grups al llarg de la seva adolescncia. Amb un dels grups que form van fins i tot arribar a guanyar un important concurs, de Rock & Rithm. El grup es deia The Reaction, amb Roger com a cantant. 

Ja a la universitat, pens en formar un nou grup, i va veure un anunci d'un grup que buscava un bateria. L'anunci l'havia publicat en Brian May, en Roger es present i el van acceptar com a nou bateria del grup. 
Junt amb el cantant Tim Staffel, formaren el grup Smile. Aquesta formaci acabaria derivant en el que seria Queen desprs de qu s'integressin el Fredy Mercury i el baixista John Deacon.

Roger Taylor sempre s'ha caracteritzat per ser el component ms sociable i obert de la banda, s el que ms va assistir a festes, i el que milloris relacions socials ha mantingut.
Tamb va ser el que va animar als seus companys en moments de dubte o cansament. 
Inspirat per dos grans de la percussi com John Bonham de Led Zeppelin i Keith Moon de The Who, Taylor va ser un percusionista dotat de gran velocitat i creativitat. 

Sent un dels tres vocalistes de Queen, destacava per la seva veu aguda que ha estat freqentement comparada a la de Rod Stewart. Tamb cal destacar la seva capacitat per a cantar notes altes, aix li va donar un to distintiu a moltes harmonies vocals de la banda. Clars exemples d'aix es troben en els xits de Bohemian Rhapsody o Somebody to Love. 
Un altre mostra dels seus talents com vocalista es troba en Seaside Rendezvous quan ell i Freddie Mercury imiten tubes, clarinets i kazoos solament usant les seves prpies veus. 


Musicalment, va compondre diversos temes de Queen que van tenir molt eixit com ara Radio Ga Ga (inspirant-se amb unes paraules sense sentit del seu fill petit) o A Kind of Magic.
Tamb s'ha de dir que hi ha fora canos dels ltims discos de Queen en qu l'autor seria el Roger. Aix per no es oficial perqu pels ltims discos en totes les canos sortia que el autor era Queen, a diferencia de tots els anteriors on s'especificava el membre de la banda que l'havia composat. Alguns d'aquests temes atributs al Roger serien superexits com ara These Are The Days Or Our Lives, The Show Must Go On, Heaven For Everyone o Breaktthu entre d'altres.


Durant els anys 1987-1993 en Roger va donar a Conixer la seva part ms rockera amb al seva banda The Cross.  
Desprs de la mort Freddie Mercury, ha continuat la seva carrera en solitari.




Grups en dels que ha estat membre.
The Bubblingover Boys (1957) ;
Beat Unlimited ;
Cousin Jacks ;
The Falcons (1964-1965) ;
Reaction (1965-1968) ;
Smile (1968-1970) ;
Queen (1970-) ;
The Cross (1987-1993) ;
Queen (2005-2006);
----
 Singles (treballs no inclosos en lbums) .
I Wanna Testify/Turn On The TV (1977);
Manipulator (1988);

 lbums en solitari . 
Fun In Space (1981);
Strange Frontier (1984);
Happiness? (1994);
Electric Fire (1998);

 The Cross .
Shove It (1988);
Mad Bad And Dangerous To Know (1990);
Blue Rock (1991);

Canons compostes per ell a Queen. 

Queen : Modern Times Rock 'n' Roll ;
Queen II : The Loser In The End ;
Sheer Heart Attack : Tenement Funster ;
A Night A The Opera : I'm In Love With My Car ;
A Day At The Races : Drowse ;
News Of The World : Sheer Heart Attack, Fight From The Inside ;
Jazz : Fun It, More Of That Jazz ;
The Game : Rock It, Coming Soon ;
Flash Gordon - Soundtrack : In The Space Capsule, In The Death Cell, Escape From The Swamp, Marriage Of Dale And Ming (amb Brian May) ;
Hot Space : Action This Day, Calling All Girls ;
The Works : Radio Ga Ga, Machines (amb Brian May) ;
A Kind Of Magic : A Kind Of Magic, Don't Lose Your Head ;
The Miracle : The Invisible Man, Breakthru (amb Freddie Mercury) ;
Innuendo : Ride The Wild Wind, The Show Must Go On, These Are The Days Of Our Lives ;
Made In Heaven : Heaven For Everyone;

Enllaos externs.
 Pgina web dels fans de Roger Taylor (angls);
 Roger-Taylor.Net (angls);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67084" title="John Deacon" nonfiltered="1441" processed="1427" dbindex="26543">
John Deacon. Nascut a Leicester, el 19 d'agost de 1951. Msic baixista, integrant del grup de rock Queen.

Desprs de probar amb diversos baixistes, Queen no acabava de trobar un que els convencs. Per arrib John Deacon, el qual destacava per no destacar en res, ja que era una persona molt tmida i reservada. Igual que els altres membres del grup, durant la seva adolescncia, form part de diversos grups, que no arribaren a quallar. Fins que, per fi, a finals de 1971, es convert en el quart i definitiu membre d'una banda radicada en Kensington. Va ser l'ltim integrant.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67087" title="Alt Loira" nonfiltered="1442" processed="1428" dbindex="26544">


L'Alt Loira (43) (en francs Haute-Loire i en occit Lger Naut) s un departament francs situat a Alvrnia.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alt Loira;
Llista dels Cantons de l'Alt Loira;

Enllaos externs.
Prefectura (en francs);
Conseil Gnral (en francs);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67089" title="Cantal (departament)" nonfiltered="1443" processed="1429" dbindex="26545">


 Cantal (15) (en francs i occit  Cantal) s un departament francs situat a Alvrnia.

Del poble de Montboudif era originari el President de la Repblica francesa Georges Pompidou.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Cantal;
Llista de Cantons del Cantal;

Enllaos externs. 
Prefectura ;
Consell General de Cantal ;
http://www.cantal.com/;
Comit departamental de turisme ;
http://www.chateaudelavigne.com;
http://www.loisiraconros.com;
http://www.auzers.com;
http://www.chateau-de-val.com;
http://www.chateausedaiges.com;
http://www.chateau-pesteils-cantal.com;
http://www.messilhac.com/;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67091" title="Pui Domat" nonfiltered="1444" processed="1430" dbindex="26546">


El Pui Domat o Pui de Doma, (en francs Puy-de-Dme) s un departament francs situat a Alvrnia.

Ciutats.
Suire;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Pug de Doma;
Llista de Cantons del Pui Domat;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Conseil Gnral ;
http://www.puy-de-dome.net/ ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67095" title="Fora Aria dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="1445" processed="1431" dbindex="26547">


La Fora Aria dels Estats Units (United States Air Force o USAF), s la branca d' aviaci de les Forces Armades dels Estats Units  i un dels set serveis uniformats als EUA. Formalment adherida a l'armada dels EUA, la USAF va ser separada el 18 de setembre del 1947. La USAF s la fora aria ms vasta i tecnolgicament avanada del mn, amb ms de 9.000 aeronaus en servei i al voltant d'uns 352.000 homes i dones en servei actiu.
Des de la Primera Guerra Mundial, la USAF i els seus predecessors han format part en molts conflictes militars d'arreu del mn. Actualment la USAF est portant a terme una important reducci de forces, degut al seu elevadssim pressupost, amb una reducci de 40.000 persones actives previstes cap el 2011. Aix puja a 35.000 efectius que seran traslladats a la reserva.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67096" title="Corresa" nonfiltered="1446" processed="1432" dbindex="26548">


Corresa (19) (en francs Corrze i en occit Corresa) s un departament francs situat al Llemos.

Histria.
El departament de Corresa va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia del Llemos.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Corresa;
Llista de Cantons de la Corresa;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General de Corresa ;
http://www2.correze.net/EN/default.php;
http://www.correze.org/;
http://www.tourisme-correze.com/;
http://lacorreze.com;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67097" title="Harry Potter i el misteri del Prncep" nonfiltered="1447" processed="1433" dbindex="26549">


Harry Potter i el misteri del Prncep s el ttol amb que es es va publicar el sis llibre de la saga de Harry Potter, escrita per J. K. Rowling.

Va ser publicat l'any 2005, poc abans del llanament de la quarta pellcula de la saga. El llibre va donar dades importants que es van haver de tenir en compte abans d'estrenar la pellcula.

La histria mostra a un Harry diferent. A diferncia del que ocorre a Harry Potter i l'orde del Fnix, en Harry ha madurat i es troba disposat a acceptar el seu passat i la seva missi de destruir a en Lord Voldemort.

En aquest llibre s'adopta per cinquena vegada un punt de vista diferent al d'en Harry. Aix ocorre de forma parcial, noms en els primers dos captols (L'altre ministre i El carrer de la filosa). Els altres quatre casos es troben en el primer captol de Harry Potter i la pedra filosofal, desprs del primer i el segon partit de quidditch del llibre, i en el primer captol de Harry Potter i el calze de foc. La J. K. Rowling ha expressat que aquest llibre mostra el que ella volia que mostrs i va dir que possiblement era el seu llibre preferit, abans de publicar el llibre final. L'extensi s similar a la del quart volum de la srie. La J. K. Rowling va dir que aquest llibre s com una primera part del final de la histria.

El llibre va vendre nou milions de cpies en les seves primeres 24 hores de venda, la qual cosa va causar un rcord mai aconseguit. No obstant aix, aquest va ser superat pel segent llibre de la saga, Harry Potter i les relquies de la Mort.

La pellcula basada en el llibre es preveu la seva estrena el 21 de novembre de 2008, amb Steve Kloves havent fet el dileg, i David Iots com a director. 


 Data de llanament .

Les editorials del Regne Unit i d'Estats Units pactaren publicar el mateix dia la versi anglesa de Harry Potter and the Half-Blood Prince, dia 16 de juliol.

S'ha publicat en molts d'idiomes diferents:

 Juliol del 2005: angls;
 Setembre del 2005: serbi, vietnamita, persa;
 Octubre del 2005: afrikaans, xins simplificat i tradicional, croata, dans, francs, alemany, portugus del Portugal, turc;
 Novembre del 2005: holands, estoni;
 Desembre del 2005: blgar, grec, hebreu, portugus de Brasil, romans, rus, txec;
 Gener del 2006: itali, polons;
 Febrer del 2006: hongars, espanyol i catal;
 Principis del 2006: litu;
 Abril del 2007: cingals;
 Gener del 2008: tamil;

A Espanya fou publicat el 23 de febrer amb gaireb una tirada de un mili d'exemplars.

 Dedicatria .

Rowling va quedar embarassada del seu tercer fill quan va comenar a escriure aquest llibre, i sovint feia broma que l'un competia amb l'altre per sortir primer a la llum. Per aquest motiu, el llibre porta la segent dedicatria: 



 Llista de captols .

 L'altre ministre;
 El carrer de la filosa;
 El testament i el testarrut;
 L'Horaci Llagot;
 Un excs de Fleuma;
 En Draco s'esmuny;
 El Club dels Llagoters;
 L'Snape se surt amb la seva;
 El mig prncep;
 La casa dels Gaunt;
 L'Hermione dna un cop de m;
 Plata i pals;
 L'enigma de l'orfe;
 Felix Felicis;
 El jurament inviolable;
 Un Nadal glacial;
 Un record sinus;
 Sorpreses d'aniversari;
 Els elfs espies;
 La petici de Lord Voldemort;
 La sala impenetrable;
 Desprs de l'enterrament;
 Horricreus;
 Sectumsempra;
 A l'ombra de la profecia;
 La cova;
 La torre colpida pel llamp;
 La fugida del prncep;
 El plany del fnix;
 La tomba blanca;

 Argument .

 Inici de l'any escolar .
El llibre comena en l'estiu de 1996, des del punt de vista del primer ministre d'Anglaterra (que pel que sembla s John Major, que era el ministre d'Anglaterra en l'poca d'aquest llibre -1996-, encara que mai s identificat pel nom). De cop, en Fudge (Conseller d'Afers Mgics) el visita per a dir-li que ha estat acomiadat i que ara en Rufus Scrimgeour ocupa el lloc de Conseller. El primer ministre recorda que aquesta no s la primera vegada que en Fudge el visita, car ja ho havia fet anteriorment (quan va arribar al poder, quan en Sirius Black va escapar, quan s'anava a realitzar el Torneig dels Tres Mags i quan va haver-hi una fugida massiva a Azkaban).

Desprs, el punt de vista canvia per passar a ser el de la Narcisa Malfoy, que visita, al costat de la Bellatrix Lestrange, a en Severus Snape, de qu es revela que treballa per en Voldemort. La Narcisa li diu que ajudi al seu fill (Draco Malfoy) a realitzar una tasca que l'Innominable li ha atorgat. L'Snape revela que ja coneix quin s la tasca, i realitza el Juramento Inviolable, jurant que ajudar a en Draco.

El punt de vista desprs torna al d'en Harry, que ha rebut una carta d'en Dumbledore informant-li que el dur al Cau a passar la resta de l'estiu amb la Famlia Weasley. Quan en Dumbledore arriba, els informa als seus oncles que quan en Harry compleixi 17 anys, la protecci que li va deixar la seva mare s'acabar, ja que en el mn mgic quan alg compleix 17 anys, es converteix en major d'edat.

En Dumbledore i en Harry marxen de casa dels Dursley. En Dumbledore li informa a en Harry que necessita que l'acompanyi abans a la casa d'un vell amic. En Harry no triga a notar que la m d'en Dumbledore est malferida.

Quan arriben a la casa de qui en Dumbledore es referia, troben la casa buida i desordenada amb taques de sang a les parets, per desprs s revelat que aquesta persona s'estava amagant dels cavallers de la Mort. La persona s revelada com l'Horaci Llagot, un antic professor de Hogwarts. En Harry, d'alguna forma, aconsegueix convnce'l que torni a ensenyar a l'escola, creient que ell seria el professor ocuparia el lloc de Defensa Contra les Forces del Mal.

En Dumbledore porta a en Harry al Cau, a casa dels Weasley. Aqu en Harry veu a la Tonks, a qui la veu ms trista que habitualment.

 El treball d'en Draco .

Quan en Harry es desperta al dia segent, s'assabenta que la Fleur Delacour es casar amb el germ major d'en Ron, en Bill. Per aix tamb hi s l'Hermione, al costat del seu gat Malifet. En Harry rep, al costat dels altres, les seves notes de GNOM.

Quan tots es dirigeixen a la Ronda d'Alla per comprar els seus materials escolars, troben que l'Ollivander, que venia varetes, ha desaparegut. Tots compren els seus materials i van a visitar la botiga d'en Fred i en George Weasley. En Harry, en Ron i l'Hermione veuen a en Draco Malfoy pel carrer i el segueixen.
Entren a la Ronda de Golallop, i en una botiga en la qual anteriorment va estar en Harry per equivocaci i, en aquest moment, va veure all a en Draco, que pel vist havia aconseguit escapar-se de la seva mare Narcisa; aquesta botiga s'encarrega de vendre tot tipus de materials i objectes relacionats amb la mgia negra. Els tres amics escolten a en Draco dient-li al venedor que l'ajudi a arreglar alguna cosa i deixa una altra cosa perqu la hi guardi, amenaant-lo constantment amb el seu amo.
Cap dels tres amics s'assabenten a qu es refereix a pesar que l'Hermione aconsegueix entrar a la botiga desprs que en Draco se'n ans.

Al Hogwarts Express, en Harry es posa amb la seva capa invisible al compartiment d'en Draco, i escolta el que li diu als seus amics que alg li ha confiat una missi. Encara que no revela qui, en Harry creu que t suficients proves en contra d'ell per a anar-se'n. No obstant aix, en Draco el descobreix i el paralitza, deixant-lo sol i impossibilitat de moure's. Just abans que marxs el tren, la Tonks el descobreix i l'ajuda. Al sortir del tren, la Tonks fa un patronus amb una forma diferent a la que era habitual avisant que en Harry ja havia arribat. En Harry nota que el patronus de la Tonks t una forma estranya.

A l'arribar al collegi, l'Snape li baixa diversos punts a Gryffindor pel seu retard i per no canviar-se de roba. Quan el banquet acaba, en Dumbledore anuncia que tenen un nou professor, l'Horaci Llagot, que ensenyar Pocions. L'Snape, en canvi, ensenyar Defensa Contra les Forces del Mal, el que no els cau b ni a en Harry ni als seus amics.

 El Mig Prncep .

Quan la professora McGonagall est repartint els horaris del curs, li pregunta a en Harry per qu no estudiar Pocions. En Harry diu que l'Snape noms deixava estudiar als que havien tret la millor nota en Pocions als GNOM (Excellent), per la professora diu que aquest era l'Snape, per en canvi en Llagot s que deixa estudiar amb un Notable que en Harry va treure. En Harry es dirigeix a la classe d'en Llagot i li diu que no ha comprat el llibre per a la seva matria. En Llagot remena els llibres fets servir que t de sobra i li'n dna un de molt peculiar, que t per tots els llocs anotacions molt tils de l'amo anterior del llibre. Grcies a elles, en Harry s el primer de la classe, i guanya un Felix Felicis, un lquid que suposadament dna bona sort.

Quan en Harry els explica aix de les anotacions a en Ron i a l'Hermione, aquesta ltima es mostra una mica preocupada per l'efecte del que diu al llibre. Al arribar-li el llibre a en Harry, aquest va trobar a l'ltima pgina una nota que deia: "Aquest llibre s propietat del Mig Prncep". En Harry comena a sospitar que en Draco s'ha tornat un cavaller de la mort. En Harry li explica a en Dumbledore, que no dna molta atenci a aix. En Harry tamb s triat capit de l'equip de quidditch i tria a diversos jugadors excellents per a l'equip, entre aquests en Ron Weasley, que ha comenat a sortir amb la Lavender Brown a causa de qu est enfadat per haver vist a la Ginny i en Dean besar-se.

En Dumbledore li fa a en Harry classes privades, que acaben sent investigacions sobre la vida d'en Voldemort al pensiu. En Dumbledore li fa notar a en Harry els detalls ms petits, car sn importants per a conixer a en Voldemort, segons en Dumbledore. El professor li revela a en Harry que l'Horaci Llagot va ser professor d'en Voldemort, i quan entren a un record d'en Llagot, s'adonen que ha estat modificat i no poden veure'l. En Dumbledore li diu que ha d'extreure-li aquest record a en Llagot, per entendre el que en Voldemort ha fet.

En Harry passa les vacances de Nadal al Cau, i aqu en Rufus Scrimgeour, nou Conseller d'Afers Mgics, el visita. Li demana a en Harry que li digui a la gent que la Conselleria est fent un bon treball lluitant contra els cavallers de la mort, per en Harry s'hi nega. A l'acabar l'entrevista, en Rufus Scrimgeour l'acusa de ser fidel a en Dumbledore costi el que costi.

Dos estudiants sn greument atacats, i un d'ells s en Ron, al prendre una beguda que en Llagot li va oferir, sense saber que l'havien enverinat, encara que en Harry el salva fent-li empassar un bezoar. Usant el Felix Felicis, en Harry pot convncer a en Llagot que li doni el record. En Ron es baralla amb la seva germana Ginny a causa de la relaci que mant amb en Dean, que tamb forma part de l'equip de quidditch substituint a la Katie Bell des que s atacada per un collaret malet. En Harry comena a sentir-se atret per la Ginny i sent desitjos de besar-la per tracta d'evadir els seus pensaments al pensar que el seu millor amic Ron el consideraria un traidor.

 Horricreus .

Quan en Harry i en Dumbledore veuen el record d'en Llagot, s'assabenten en Llagot va parlar a en Rodlel sobre horricreus, objectes que poden guardar un fragment de l'nima. Per a crear-ne un, s'ha d'assassinar a alg, aconseguint aix que l'nima de l'autor del delicte es trenqui i desprs realitzar un conjur per a guardar el fragment d'aquesta dins d'un objecte. En Dumbledore diu que en Voldemort va crear set horricreus, i que dos ja han estat destruts: el Diari d'en Rodlel (a Harry Potter i la cambra secreta) i l'anell dels Gaunt. Diu que falten, llavors, cinc horricreus, vol dir que han de destruir-los abans d'enfrontar-se a en Voldemort, perqu si no ho fan, part de l'nima d'en Voldemort igual seguiria a la Terra. En Dumbledore revela que es va ferir la seva m al destruir l'horricreu de l'anell.

Un dia en Harry troba a en Malfoy plorant i aquest l'amenaa. A punt d'utilitzar la maledicci cruciatus contra en Harry, aquest usa un encanteri que va llegir en el llibre del Mig Prncep: Sectusempra. En Harry veu l'efecte que t: A en Malfoy li surten unes profundes ferides en el rostre i pit (com fetes per una espasa invisible) i comena a dessangrarse, llavors arriba l'Snape i el guareix. L'Snape, extranyament, coneix el contramalefici, i castiga a en Harry, no deixant-lo jugar l'ltim partit de quidditch.

Tot i que en Harry no juga en l'ltim partit, Gryffindor guanya. Tots estan molt emocionats celebrant la victria, quan arriba en Harry corrent per conixer el resultat ja que no va poder escoltar-lo per estar complint un cstig amb l'Snape, i els troba a tots celebrant la victria.

s en aquest moment en qu la Ginny va cap a ell i l'abraa. En aquest moment en Harry ja no pot contenir els desitjos de besar-la i ho fa, tots queden atnits, en Harry busca al seu amic amb la mirada, aquest en principi no sap que dir, per amb un gest en Ron sembla dir: "B, si no hi ha ms remei".

En Harry porta a la Ginny fora i comencen una relaci que fa a en Harry molt feli.

 A la recerca dels horricreus .

Una nit, per mitj de la professora Trelawney, en Harry s'assabenta que l'Snape va ser qui li va revelar a Voldemort part de la profecia, setze anys endarrere. En Harry va a parlar amb en Dumbledore d'aix, per aquest li diu a en Harry que coneix la ubicaci d'un horricreu d'en Voldemort. Es troba en una cova que en Voldemort va visitar de petit. En Harry i en Dumbledore van a la cova i obtenen l'horricreu, encara que en Dumbledore es debilita a causa d'un lquid que ha d'ingerir. Desprs s'enfronten a centenars d'nfers, cadvers controlats per mgia. Quan en Harry i en Dumbledore s'escapen de la cova poden tornar a Hogwarts. All troben la Marca de les Forces del Mal a la torre d'Astronomia (la torre ms alta del castell). En Harry i en Dumbledore arriben a la torre d'Astronomia i en Draco Malfoy apareix. En Dumbledore utilitza el Petrificus Totalus contra en Harry perqu no hi intervingui, i aquest queda amagat sota la seva capa invisible i en Dumbledore s desarmat per en Malfoy.

En Draco li revela que els dos alumnes atacats van ser un error, car en realitat volia matar a en Dumbledore, i aquesta era la missi que en Voldemort li havia donat. Diu que va poder ficar cavallers de la mort al castell, car va reparar un armari que connectava amb Borgin&Burkes. En Dumbledore diu que pot protegir-lo, per en Draco s'hi nega. L'Snape arriba, i utilitzant lObitus per Subitum, assassina a en Dumbledore.
Mentre succea aix, el castell estava sent envat per cavallers de la mort, que combatien colze a colze amb alumnes de Hogwarts i membres de l'orde del Fnix.
Durant aix, el germ gran d'en Ron (Bill), que es va a casar amb la Fleur Delacour, va ser atacat per un home llop (en Fenrir Esquenagrisa)(el mateix que va mossegar a en Llopin, i que prefereix mossegar nens. En Llopin el descriu com un "sanguinari"), encara que no estava transformat a causa de qu va ser atacat mentre no hi havia lluna plena, t alguns smptomes.

Tornant amb en Harry, se li passa l'efecte de l'encanteri que en Dumbledore li va fer a en Harry,i pot moure's, llavors persegueix a l'Snape per a venjar la mort del director. L'Snape no fa mal a en Harry, fins que aquest el crida covard. L'Snape el llena al terra amb un Expeliarmus i li revela que ell s el Mig Prncep, que ell coneixia el contramalefici contra el Sectumsempra doncs ell el va crear. Desprs, l'Snape fuig amb en Malfoy.

A les afores del castell en Harry s'apropa al cos mort d'en Dumbledore, que havia caigut des de la torre d'Astronomia. s aqu quan descobreix que el medall que havien descobert hores abans, estava obert, s fals, ja que cont una nota. En ella diu que el veritable horricreu va ser substitut per un tal R.A.B..

En Harry s'adona que la mort d'en Dumbledore va ser en va. Al dia segent, es fa el funeral d'en Dumbledore, enterrant-lo a Hogwarts. L'Scrimgeour li parla a en Harry de nou sobre el mateix que li va dir a Nadal i en Harry s'hi torna a negar. En Harry desprs li diu a en Ron i a l'Hermione que encara que el collegi segueixi obert no tornar, i li diu a la Ginny que la vol i que ha de marxar. En Ron i l'Hermione li diuen a en Harry que aniran amb ell.
El seu pla s tornar a casa dels seus oncles una vegada ms per per un perode ms curt, anar a les noces d'en Bill i la Fleur, visitar les tombes dels seus pares al Cau d'en Goldric i desprs buscar els altres horricreus, per finalment eliminar en Voldemort.



 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial de la pellcula;
Web oficial de l'autora;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67099" title="Cruesa" nonfiltered="1448" processed="1434" dbindex="26550">


Cruesa (23) (en occit Cruesa, en francs Creuse) s un departament francs situat al Llemos.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Cruesa;
Llista de Cantons de la Cruesa;

Enllaos externs.
Consell General ;
Prefectura ;
Portal Terra de Garait (Portail du Pays de Guret) ;
http://www.entreprise-creuse.com/;
http://www.lacreuse.com/en/index.html;
http://www.infoplease.com/ce6/world/A0805286.html;
http://www.tourisme-creuse.com (francs i angls);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67100" title="Alta Viena" nonfiltered="1449" processed="1435" dbindex="26551">


L'Alta Viena (87) (en francs Haute-Vienne i en occit Nauta Vinhana) s un departament francs situat al Llemos.

Histria.
L'Alta Viena s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga provncia del Llemos.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alta Viena;
Llista de Cantons de l'Alta Viena;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67101" title="Llista de llenges de l'ndia" nonfiltered="1450" processed="1436" dbindex="26552">
A l'ndia es parlen una gran varietat de llenges per diferents grups de persones. Almenys 30 llenges diferents i al voltant de 2000 dialectes han estat identificats. La constituci de l'ndia ha estipulat l's de l'hindi i l'angls com les dues llenges de comunicaci oficials del govern nacional. A ms a ms, la Constituci dna una llista de 22 llenges clasificables (en angls, scheduled languages) que tenen dret a tenir rang oficial als diferents estats federals, tamb poden ser usades com a mitj de comunicaci entre el govern nacional i els ens locals i per als examens que condueixen a l'administraci pblica.

L'angls va deixar d'existir com a idioma oficial (en igualtat amb l'hindi) el 1965, desprs que es va intentar que continus com a "idioma oficial associat adicional" fins que un comit pogus decidir la transici a gran escala a l'hindi, basada en una revisi peridica. Tanmateix el sistema de "llenges bessones" encara s vigent degut a les protestes d'alguns estats com Tamil Nadu on hi ha una menor penetraci de l'hindi. Degut a la rpida industralitzaci i a una influncia multinacional en l'economia, l's de l'angls continua sent popular i influent sobretot al govern i al mn empresarial.

 Llenges oficials (administraci central).
 L'hindi s la llengua d's del Govern central quan es comunica amb els estats del cintur Hindi.
 L'angls s la llengua oficial associada.

 Llenges nacionals reconegudes de l'ndia (per a un s oficial)  .
Assams   llengua oficial d'Assam;
Bengal   llengua oficial de Tripura i de Bengala occidental;
Bodo   llengua oficial d' Assam;
Dogri   llengua oficial de Jammu i Caixmir;
Gujarati   llengua oficial de Dadra and Nagar Haveli, Daman and Diu i Gujarat;
Hindi   llengua oficial d' Arunachal Pradesh, Andaman and Nicobar Islands, Bihar, Chandigarh, Chhattisgarh, Delhi, Haryana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rajasthan, Uttar Pradesh i Uttaranchal;
Karnataka   llengua oficial de Karnataka;
Caixmiri   llengua oficial de Jammu i Caixmir;
Konkani   llengua oficial de Goa;
Maithili   llengua oficial de Bihar;
Malaialam   llengua oficial de Kerala i Lakshadweep;
Manipuri o Meithei   llengua oficial del Manipur;
Marathi   llengua oficial de Maharashtra;
Nepals   llengua oficial de Sikkim;
Oriya   llengua oficial d' Orissa;
Panjabi   llengua oficial de Punjab, segona llengua oficial de Delhi;
Snscrit   llengua sagrada de l'hinduisme,
Santali;
Sindhi;
Tmil   llengua oficial de Tmil Nadu i Pondicherry;
Telugu   llengua oficial de Andhra Pradesh;
Urd   llengua oficial de Jammu i Caixmir, alguns districtes de Andhra Pradesh, Delhi i Uttar Pradesh;

Altres llenges populars de l'ndia.
Aquestes llenges tenen al voltant de 5 milions de parlants per no sn llenges oficials. Moltes sn considerades sovint varietats de l'hindi.
 Estratament relacionades amb l'hindi .
Angika   llengua de Bihar, parlada al nord i al sud de Bidar, a la major part de Jharkhand i al districte de Maldah i a la Bengala oest;
Awadhi ;
Bhojpuri   llengua de Bihar;
Bundeli;
Chhattisgarhi   llengua de Chhattisgarh;
Hariyanavi (Haryanvi)   llengua de Haryana;
Hindustani   una mescla d'Hindi i Urdu, parlat al nord de l'ndia.
Kanauji   llengua de l'Uttar Pradesh;
Magadhi   lllengua del sud de Bihar;
Marwari   llengua de Rajasthan;

 Altres .
Bhili (tribal);
Gondi (tribal);
Kodava, parlada a Kodagu, districte de Karnataka;
Kutchi   llengua de Kutch, una regi de Gujarat;
Tulu   parlada pels Tulu, poble de  Karnataka i Kerala;

La Constituci ndia anomena 18 llenges regionals.

Llenges minoritries de l'India. 
Aquestes llenges tenen menys d'un mili de parlants:
Mahl   llengua de Minicoy, parlada a l'illa de Minicoy, Lakshadweep;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67105" title="Hasekura Tsunenaga" nonfiltered="1451" processed="1437" dbindex="26553">


Hasekura Rokuemon Tsunenaga (        , 1571 1622) va ser un samurai japons que va servir al daimy  de Sendai, Date Masamune. Va dirigir una missi diplomtica a Mxic i ms tard a Europa, entre el 1613 i el 1620, retornant desprs al Jap. Va ser el primer oficial japons enviat a Amrica, i el primer cas registrat de relacions franco-japoneses. 

Es coneix poc dels primers anys de la vida de Hasekura Tsunenaga, excepte que va ser un samurai veter de la invasi japonesa de Corea sota el Taiko Hideyoshi, entre 1592 i 1597.

L'apropament espanyol.
Els espanyols van comenar els viatges a travs de l'Oce pacfic entre Mxic (llavors anomenat "Nova Espanya") i la Xina, a travs de la seva base territorial a les Filipines, seguint els viatges d'Andrs de Urdaneta al segle XVI. Manila va arribar a ser la seva base definitiva per a la regi asitica el 1571.

Els vaixells espanyols naufragaven peridicament a les costes del Jap degut al mal temps, i arrel d'aix es van iniciar els contactes amb el pas. Els espanyols desitjaven expandir la fe cristiana al Jap, per els portuguesos i els holandesos no volien que els espanyols participessin en el comer japons, per tot i aix es van trobar amb la forta resistncia del jesutes, que van comenar l'evangelitzaci del pas el 1549.

El 1609, el gali espanyol San Francisco va trobar mal temps en la ruta de Manila a Acapulco, i va naufragar a la costa japonesa de Chiba, prop de Tquio. Els mariners van ser rescatats i benvinguts, i el capit del vaixell, Rodrigo de Vivero, es va reunir amb Tokugawa Ieyasu.

El 29 de novembre de 1609 es va signar un tractat en el que s'autoritzava als espanyols l'establiment d'una fbrica a l'est del Jap, podien portar especialistes en miners de Nova Espanya, es permetia que els vaixells espanyols visitessin Jap en cas de necessitat, i una missi diplomtica japonesa s'enviaria a la cort espanyola.

El projecte de la missi.
Un monjo francisc anomenat Luis Sotelo que realitzava conversions religioses a l'rea de Tquio, va convncer el Shogun per que l'envis com ambaixador a Nova Espanya (Mxic). El 1610 va navegar cap a Mxic amb els mariners espanyols del San Francisco i 22 japonesos, a bord del San Buena Ventura, un vaixell construt per l'aventurer angls William Adams per al Shogun. Un cop van arribar a Nova Espaa, Luis Sotelo es va trobar amb el virrei Luis de Velazco, que va acceptar enviar un ambaixador al Jap en la persona del fams explorador Sebastin Vizcano, amb la missi afegida d'explorar les "illes de l'or i la plata", que es creia que existien a l'est de les illes japoneses.


Vizcano va arribar al Jap el 1611, i va tenir moltes trobades amb el Shogun i els senyors feudals. Aquests encontres van quedar entelats pel poc respecte que va mostrar amb els costums japonesos, la resistncia creixent dels japonesos cap al proselitisme catlic, i les intrigues dels holandesos contra les ambicions espanyoles. Finalment, Vizcano va partir a la recerca de l'"illa de la plata", per va trobar mal temps i es va veure forat a tornar al Jap amb molts danys.

El Shogun va decidir construir un gali al Jap per tal de portar Vizcano de retorn a Nova Espanya, juntament amb una missi japonesa.

El Daimy  de Sendai, Date Masamune, va ser l'encarregat del projecte. Va cridar un dels seus servidors, Hasekura Tsunenaga, per liderar la missi. El gali, anomenat Date Maru pels japonesos i desprs San Juan Bautista pels espanyols, es va construir en 45 dies, comptant amb la participaci d'experts tcnics de Bakufu, 800 constructors navals, 700 ferrers i 3.000 fusters.

El viatge pel Pacfic.
Un cop acabat, el vaixell va partir el 28 d'octubre de 1613 amb rumb a Acapulco, Mxic, amb unes 180 persones a bord, incloent 10 samurais del Shogun (enviats pel ministre de la Marina Mukai Shogen), 12 samurais de Sendai, 120 comerciants, mariners i servents japonesos, i uns 40 espanyols i portuguesos.

El vaixell va arribar a Acapulco el 25 de gener de 1614, desprs de tres mesos a l'oce, i va ser rebut amb gran cerimnia. La missi fonamental de la delegaci diplomtica japonesa era anar a Europa, per van passar un temps a Mxic, i desprs van anar a Veracruz per embarcar-se en la flota de Don Antonio Oquendo. La flota va partir cap a Europa a bord del San Jose el 10 de juny. Hasekura va deixar la major part del grup japons a Acapulco, esperant el retorn de la missi diplomtica.

Missi a Europa.
Espanya.

La flota va arribar a Sanlcar de Barrameda el 5 d'octubre de 1614. 

La missi japonesa es va trobar amb el rei d'Espanya Felip III a Madrid el 30 de gener de 1615. Hasekura va entregar al rei una carta de Date Masamune, aix com una oferta de tractat. El rei va respondre que faria el que pogus per complaure aquestes peticions.

El capell personal del rei va batejar Hasekura el 17 de febrer, reanomenant-lo Felipe Francisco Hasekura.

Frana.

Desprs de viatjar a travs d'Espanya, la missi va navegar pel Mediterrani a bord de tres fragates espanyoles rumb a Itlia. Degut al mal temps, van haver de passar uns dies al port francs de Saint Tropez, on van ser rebuts per la noblesa local, i van causar una gran sensaci al poble.

La visita de la missi japonesa est registrada a les crniques de la ciutat com "Philip Francis Faxicura, Ambaixador al Papa, de Date Masamunni, rei de Woxu al Jap".

Han quedat registrats molts detalls pintorescos d'aquella visita:
"Mai toquen el menjar amb els dits, sin que fan servir uns petits bastonets que aguanten amb tres dits".;
"Es bufen el nas en papers de seda suaus de la mida d'una m, que mai fan servir dues vegades, perqu els llancen a terra desprs de fer-los servir, i es posaven contents en veure la nostra gent al voltant precipitant-se a recollir-los".;
"Les seves espases tallen tan b que poden tallar un paper suau noms posant-los al fil de l'espasa i bufant al damunt".;
("Relacions de Mme de St Troppez", Octubre 1615, Bibliotheque Inguimbertine, Carpentras ).

La visita de Hasekura Tsunenaga a St Troppez el 1615 va suposar el primer contacte registrat entre Frana i Jap.

Itlia.




La missi japonesa va anar cap a Itlia on havia de trobar-se amb el Papa Pau V a Roma, el novembre de 1615. Hasekura va enviar una atractiva carta al Papa, que contenia una petici per establir un tractat comercial entre el Jap i Mxic, i l'enviament de missioners cristians al Jap.

El Papa va estar d'acord a enviar-hi missioners, per va deixar la decisi sobre el comer al Rei d'Espanya. El Papa va escriure una carta a Date Masamune, una cpia de la qual encara es pot veure al Vatic.

El Senat rom tamb va donar el ttol honorfic de ciutad rom a Hasekura, en un document que va emportar-se al Jap, i que encara es guarda a Sendai.

L'escriptor itali Scipione Amati, que va acompanyar la missi el 1615 i el 1616, va publicar un llibre a Roma titulat "Histria del regne de Voxu".

El 1616, l'editor francs Abraham Savgrain va publicar un relat de la visita de Hasekura a Roma: "Rcit de l'entre solemnelle et remarquable faite  Rome, par Dom Philippe Francois Faxicura" ("Relat de la solemne i remarcable entrada a Roma de Dom Philippe Francois Faxicura").

Segona visita a Espanya.
Per segona vegada a Espanya, Hasekura va trobar-se novament amb el Rei, que va declinar a signar l'acord comercial, argumentant que la missi japonesa ja no semblava ser una missi oficial del governant japons Tokugawa Ieyasu, qui, pel contrari, havia promulgat un edicte el gener de 1614 ordenant l'expulsi de tots els missioners del Jap, i va comenar la persecuci de la fe cristiana al Jap.

La missi va partir de Sevilla cap a Mxic el juny de 1617 desprs d'haver passat un perode de dos anys a Europa, per alguns japonesos es van quedar a Espanya, en un poble proper a Sevilla, Coria del Ro, on els seus descendents encara avui conserven el cognom Japn.

Retorn al Jap.

A l'abril de 1618 el San Juan Bautista va arribar a les Filipines des de Mxic, amb Hasekura i Luis Sotelo a bord. El govern espanyol va adquirir el vaixell all, amb l'objectiu de construir defenses contra els holandesos. Hasekura va tornar al Jap l'agost de 1620 desprs de gaireb set anys de viatge.

Durant el temps que Hasekura havia estat fora, el Jap havia canviat drsticament: des de 1614 s'havia fet un esfor per eradicar el Cristianisme, i el Jap estava anant cap al perode "Sakoku" d'allament.

Al final, sembla que la missi va tenir poc resultat, tot i que el relat dels viatgers sobre el poder espanyol i els seus mtodes colonials podrien haver precipitat la decisi del Shogun Tokugawa Hidetada de trencar les relacions comercials amb Espanya el 1623, i les relacions diplomtiques el 1624.

No se sap que li va passar a Hasekura, per els relats sobre els seus ltims anys sn nombrosos. Alguns diuen que va abandonar el cristianisme voluntriament, altres que va ser martiritzat per la seva fe, i altres que va practicar el cristianisme en secret. Va morir el 1622, i la seva tomba encara es pot visitar al temple budista de Enfukuji (en japons:       ) a Miyagi.

Enllaos externs.
 De Japn a Roma pasando por Coria 1614-1620 by Vctor Valencia Japn. Documentaci sobre la visita japonesa i el cognom Japn.
 Guia de la tomba de Hasekura a Ench zan;

Vegeu tamb.
Perode Nanban;
Mancio Ito, la primera missi japonesa a Europa el 1584.

Bibliografia.
Boxer, C.R. The Christian Century in Japan, 1549 1650. Berkeley, Calif.: University of California Press, 1951. ISBN 1857540352 (1993 reprint edition).
Marcouin, Francis and Keiko Omoto. Quand le Japon s'ouvrit au monde. Paris: Dcouvertes Gallimard, 1990. ISBN 207053118X.

Notes.
  "Se lleg por fin a salvo, despus de algunos peligros y tempestades al puerto de Sanlcar de Barrameda el 5 de Octubre, donde residiendo el Duque de Medina Sidonia y avisado del arribo, envi carrozas para honrarlos, recibirlos y acomodar en ellas al Embajador y a sus gentiles hombres, habindoles preparado un suntuoso alojamiento; y despus de haber cumplido con esta obligacin como corresponda, y de regalarlos con toda liberalidad, a instancias de la ciudad de Sevilla hizo armar dos galeras, las cuales llevaron a los embajadores a CORIA, donde fueron hospedados por orden de la dicha Ciudad por Don Pedro Galindo, veinticuatro, el cual se ocup con gran diligencia en tener satisfecho el nimo del Embajador con todos los placeres y regalos posibles, procurando este entretanto que preparasen ropas nuevas a su squito y ayudantes para resplandecer con ms decoro y pompa a la entrada en Sevilla. Mientras se resolva esta cuestin, la Ciudad determin enviar a Coria a Don Diego de Cabrera, hermano del padre Sotelo, a Don Bartolom Lpez de Mesa, del hbito de Calatraba, a Don Bernardo de Ribera, a Don Pedro Galindo y a multitud de jurados y otros caballeros para que en su nombre besaran la mano al Embajador y lo felicitaron por su llegada a salvo. Sobre esto, qued el Embajador contentsimo, agradeci mucho a la Ciudad que por su generosidad se complaca en honrarle, y departi con los dichos caballeros mostrando mucha prudencia en su trato". "A veintiuno de Octubre del dicho ao la Ciudad hizo otra demostracin de la mayor cortesa para el recibimiento del Embajador y del Padre Sotelo mandando carrozas, cabalgaduras y gran nmero de caballeros y de nobles que lo escoltaron formando una cabalgata de gran solemnidad. Saliendo el Embajador de Coria, vio con sumo placer el honor que se le haba preparado, la pompa de los caballeros y la gran cantidad de gente que lo acompa durante su camino hacia Sevilla". "Cerca de Triana y antes de cruzar el puente, se multiplic de tal manera el nmero de carrozas, caballos y gentes de todo gnero, que no bastaba la diligencia de dos alguaciles y de otros ministros de la justicia para poder atravesarlo. Finalmente compareci el Conde de Salvatierra. Asistente de la Ciudad, con gran nmero de titulados y con los restantes veinticuatro y caballeros; y el embajador desmontando de la carroza, mont a caballo con el Capitn de su guardia y Caballerizo, vestido sobriamente, a la usanza del Japn, y mostrando al Asistente lo obligado que quedaba de la mucha cortesa y honores que la Ciudad se serva de usar con l, fue puesto en medio del dicho Asistente y Alguaciles Mayores y prosiguindose la cabalgata con increble aplauso y contento de la gente, por la Puerta de Triana se dirigieron al Alcalzar Real." (Scipione Amati, "Historia del regno di Voxu", 1615) ;

 "Mircoles 23 de octubre de 1614 aos entr en Sevilla el embaxador Japon Faxera Recuremon, embiado de Joate Masamune, rey de Boju. Traa treinta hombres japones con cuchillas, con su capitn de la guardia, y doce flecheros y alabarderos con lanas pintadas y sus cuchillas de abara. El capitn era christiano y se llamaba don Thomas, y era hijo de un mrtyr Japn. Vena a dar la obediencia a Su Santidad por su rey y reyno, que se ava baptizado. Todos traan rosarios al cuello; y l vena a recibir el baptismo de mano de Su Santidad. Vena en su compaa fray Luis Sotelo, natural de Sevilla, religioso de San Francisco recoleto. Salieron a Coria a recebirlo por la Ciudad, el veinticuatro don Bartolom Lopez de Mesa, y el veinticuatro don Pedro Galindo; y junto a la puente los recibi la Ciudad. Entr por la puerta de Triana, y fu al Alczar, donde la Ciudad lo hosped, y hizo la costa mientras estubo en Sevilla. Vido la Ciudad, y subi a la Torre. Lunes 27 de octubre de dicho ao por la tarde, el dicho embaxador, con el dicho padre fray Luis Sotelo, entr en la Ciudad con el presente de su rey con toda la guardia, todos a caballo desde la puente. Di su embaxada sentado al lado del asistente en su lengua, que interpret el padre fray Luis Sotelo, y una carta de su rey, y una espada a su usanza, que se puso en el archibo de la Ciudad. Esta espada se conserv hasta la revolucin del 68 que la chusma la rob. La embaxada para su magestad el rey don Felipe Tercero, nuestro seor, no trataba de religin, sino de amistad.(Biblioteca Capitular Calombina 84-7-19 .Memorias , fol.195)".;

 Extractes de l'original en francs antic: "Il y huit jours qu'il passa a St Troppez un grand seigneur Indien, nomme Don Felipe Fransceco Faxicura, Ambassadeur vers le Pape, de la part de Idate Massamuni Roy de Woxu au Jappon, feudataire du grand Roy du Japon et de Meaco. Il avoit plus de trente personnes a sa suite, et entre autre, sept autres pages tous fort bien vetus et tous camuz, en sorte qu'ilz sembloyent presque tous freres. Ils avaient trois fregates fort lestes, lesuqelles portoient tout son attirail. Ils ont la teste rase, execpte une petite bordure sur le derrier faisant une flotte de cheveux sur la cime de la teste retroussee, et nouee a la Chinoise .". " Ilz se mouchent dans des mouchoirs de papier de soye de Chine, de la grandeur de la main a peu prez, et ne se servent jamais deux fois d'un mouchoir, de sorte que toutes les fois qu'ilz ne mouchoyent, ils jestoyent leurs papiers par terre, et avoyent le plaisir de les voir ramasser a ceux de deca qui les alloyent voir, ou il y avoit grande presse du peuple qui s'entre batoit pour un ramasser principallement de ceux de l'Ambassadeur qui estoyent hystoriez par les bordz, comme les plus riches poulletz des dames de la Cour. Ils en portient quantite dans leur seign, et ils ont apporte provision suffisante pour ce long voyage, qu'ilz sont venus faire du deca .". "  Le ses epees et dagues sont faictes en fasson de simmetterre tres peu courbe, et de moyenne longueur et sont sy fort tranchantz que y mettant un feuillet de papier et soufflant ilz couppent le papier, et encore de leur papier quy est beaucoup plus deslie que le notre et est faict de soye sur lesquels ils escrivent avec un pinceau.". "  Quand ilz mangeoient ils ne touchent jamais leur chair sinon avec deux petits batons qu'ils tiennent avec trois doigts."(Marcouin, Francis and Keiko Omoto. Quand le Japon s'ouvrit au monde. Paris: Dcouvertes Gallimard, 1990. ISBN 207053118X. Pages 114-116);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67107" title="Pontevedra" nonfiltered="1452" processed="1438" dbindex="26554">

Pontevedra s la capital de la provncia del mateix nom a Galcia (Espanya). Com a tal, s una ciutat principalment de serveis, ja que la gran majoria del teixit industrial de la Provncia de Pontevedra es troba a la ciutat vena de Vigo. La poblaci de Pontevedra t 80.202 habitants (INE 2007) repartits en una extensi de 117 km .

Limita al nord amb els municipis de Barro i Moraa, al nord-est amb el municipi de Campo Lameiro, a l'est amb el municipi de Cotobade, a l'sud-est amb el municipi de Ponte Caldelas, al sud amb el municipi de Soutomaior, al sud-oest amb els municipis de Vilaboa i Marn, a l'oest amb l'oce Atlntic, al nord-oest amb el municipi de Meis. 

Histria.
Llegenda grega.
Sobre el naixement de la ciutat de Pontevedra existeix una llegenda d'origen renaixentista que diu que el responsable de la fundaci de la vila va ser Teucro, un dels herois de la Guerra de Troia. La llegenda diu que va arribar a aquestes terres desprs de ser rebutjat pel seu pare Telam i va fundar un assentament amb el nom de Helenes i desprs d'aix es va casar amb Helena la filla del Rei Putrech qui en aquell moment dirigia l'exrcit grec cap a la ciutat d'Atenes.

Origen rom.
La veritat s que diversos estudis arqueolgics no demostren existncia de vida humana abans de l'poca romana. El veritable germen de la ciutat s, llavors, l'assentament de Turocqua, fundat en la riba sud del riu Lrez. Aquest assentament rom prosperaria i seria conegut com Dvos Pontes (Dos ponts, el construt per a fundar Turocqua i un posterior) o per Pontus Veteri (Pont Vell, en referncia al primer pont).

Anys daurats.
Des de l'Edat Mitjana i fins a finals del s.XVI la ciutat es va convertir en un dels principals ports de Galcia, sent el seu burg un dels ms populosos. A partir d'aquest segle la vila entraria en decadncia a causa de l'aband per part de la Corona de Castella primer i de les successives guerres desprs.

Del XIX a l'actualitat.
No seria fins al segle XIX quan amb la creaci de les provncies i designaci de Pontevedra com a capital, la ciutat ressorgs, en aparixer noves institucions i serveis que van portar poblaci i diners. A principis del segle XX, abans de la Guerra Civil Espanyola Pontevedra era un formiguer social i cultural, per desprs de la guerra i els anys d'autarquia, la indstria es va decantar per Vigo, ciutat oberta al mar i amb un dels millors ports del mn. Actualment Pontevedra viu una segona joventut, veient com la seva poblaci augmenta en detriment de les altres grans nuclis de Galcia, que veuen com els seus habitants es traslladen als municipis limtrofs.

Geografia.

Poltica.
El municipi de Pontevedra compta, segons cens a 1 de gener de 2005, amb 80.096 habitants, encara que les ltimes revisions del padr municipal eleven la xifra lleugerament per sobre dels 80.000. s capital de provncia, aix com tamb capalera de comarca i de partit judicial. Alberga les diverses delegacions de la Diputaci Provincial, Junta de Galcia i del Govern Central.

Tradicionalment l'alcadia de la ciutat era un feu del PP, encara que durant les dues ltimes legislatures (des de 1999) s ocupada pel metge Miguel Anxo Fernndez Lores, poltic del Bloc Nacionalista Galego que governa amb el suport dels edils del PSOE.

Fsica.
Pontevedra es troba en el fons de la ria del mateix nom, en la desembocadura del Lrez. Est assentada en un monticle que fa que els nics carrers una mica costeruts siguin els que baixen cap al mar i el riu.

Economia.

Sector Serveis.
La major part dels ciutadans de Pontevedra treballen en el sector serveis: la ciutat, com a capital de provncia que s compta amb nombroses oficines administratives i installacions que requereixen de molts funcionaris. A ms s destacable la presncia d'una important base militar al municipi ve de Vilaboa, per que a efectes econmics repercuteix gaireb en exclusiva en la ciutat, on fan vida la majoria dels militars.

Indstria.
Actualment Pontevedra s un referent en la indstria forestal, i compta amb la fbrica de pasta de paper ms important d'Espanya. A ms s'est esperant l'aprovaci d'una paperera la qual cosa suposaria el tancament del cicle productiu. En el cas de la fbrica de la pasta de paper, ha estat condemnada per delicte ecolgic, el que ha fet ms impopular la seva presncia a la zona; arribant a celebrar-se manifestacions exigint el seu trasllat (l'ltima, el 2005, va reunir a 50.000 persones a Pontevedra)

Sector primari.
La importncia del sector primari disminueix cada vegada ms a causa de l'envelliment de la poblaci rural del municipi i de qu la seva poblaci est emigrant cap al nucli urb.

Educaci.

La ciutat compta amb diversos collegis i instituts tant pblics com concertats i privats. Existeix tamb un petit campus depenent de la Universitat de Vigo, situat en la riba nord del Lrez a la sortida cap a La Corunya, on es troben les Escoles Universitries d'Enginyeria Forestal i Fisioterpia; i la Facultat de Cincies Socials i Comunicaci. Fora del campus estan la Facultat de Cincies de l'Educaci amb un Pavell d'Esports propi, l'Escola Universitria d'Infermeria en l'Hospital Provincial i la Facultat de Belles Arts en una antiga caserna al costat de l'Albereda. Dintre de la Facultat de Belles Arts s'ha implantat un nou Graduat en Disseny i Moda. A ms existeixen diversos centres de Formaci Professional en els quals es poden cursar la gran majoria de cicles formatius. Tamb compta amb un Conservatori Professional de Msica de nova construcci en una de les zones en expansi de la ciutat cap a l'est.

Enllaos externs.
Ajuntament de Pontevedra;
Diputaci Provincial de Pontevedra;
IES Snchez Cantn;
Gua de ocio de Pontevedra;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67108" title="Josep Bellver i Balaguer" nonfiltered="1453" processed="1439" dbindex="26555">
Josep Bellver i Balaguer (Lleida - Viena 5 d'abril de 1732), fou General de Batalla de l'exrcit catal durant la Guerra de Successi. Home de carcter dur, impassible i  total determinaci, els soldats catalans l anomenaven afectuosament  En Josepet .

Durant la Guerra dels 9 Anys contra Frana va defensar Barcelona amb el grau de Mestre de Camp. El 1705 fou Sergent Major de les Regiment de Reials Gurdies Catalanes i lluit en aquesta unitat militar durant tota la Guerra de Successi. Quan al juliol del 1713 s'orden l'evacuaci es neg, com la majoria del soldats del regiment, a abandonar Catalunya. Ascendit al grau de General de Batalla, es pos sota el seu comandament el  Regiment del Roser. Lluit al capdavant d'aquesta unitat sota les ordres del Tinent Mariscal Antoni de Villarroel i Pelez en el Setge de Barcelona i fou ferit el 18 de maig de 1714. 

Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 5 anys a Hondarribia (Fuenterrabia). Desprs de ser alliberat s'exili a Viena.

Enllaos externs.

 Biografia de Josep Bellver i Balaguer;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67110" title="Wampa" nonfiltered="1454" processed="1440" dbindex="26556">
Wampa s un personatge de l'univers fictici de La Guerra de les Galxies. Predador terrible i carnvor, que sembra el terror per les terres ermes, cobertes de neu del planeta Hoth. Amb dos metres d'alada, aquesta imponent criatura del gel t dues cames, est coberta per un embolic de pell blanca, i compta amb uns horribles ulls grocs i urpes i dents esmolats. En general, els wampes sn criatures solitries, que excaven els seus caus en el gel formant enormes coves a les quals  s'assenten. Quan cacen, agafen normalment a la seva presa per sorpresa, grcies fundamentalment al camuflatge natural que els atorga la seva pell blanca. La font d'alimentaci principal dels wampes sn els tauntaun. Tot i aix, com la vida a Hoth es escassa, es calcula que noms un wampa deu abraar al voltant de 100 km cercant menjar. Els wampes mai cacen quan tenen fam sin que capturen preses vives i les enmagatzemen a les seves coves per tal de consumir-les ms endavant.

L'heroi rebel Luke Skywalker fou ferit per un wampa quan estava patrullant Hoth durant la Guerra Civil Galctica, i anys ms tard tamb tingu un terrible enfrontament amb una bandada ferotge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67111" title="Capit Piett" nonfiltered="1455" processed="1441" dbindex="26557">
El Capit Piett s un personatge de l'univers fictci de La Guerra de les Galxies. Primer oficial del vaixell almirall de Darth Vader, l'Executor. El capit ajudava a l'Almirall Ozzel a supervisar a la tripulaci, aix com a dirigir tota la flota. Va ser ascendit a almirall i li van donar el comandament del vaixell insgnia i de la flota desprs que l'almirall Ozzel comets una errada fatal durant l'assalt de la base rebel de Hoth. Piett va romandre al crrec de l'Executor durant la batalla d'Endor, quan el superdestructor estellar va caure en combat davant la flota rebel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67112" title="Almirall Ozzel" nonfiltered="1456" processed="1442" dbindex="26558">
L'Almirall Ozzel s un personatge de l'univers fictci de La Guerra de les Galxies. Oficial imperial que comandava el destacament de forces de Darth Vader durant els fets que van conduir a la batalla de Hoth. L'anomenat esquadr de la mort imperial estava format pel vaixell almirall de Vader, l'Executor, i cinc destructors estellars imperials. L'Almirall Ozzel era despectiu amb l'Aliana Rebel i no la considerava una amenaa creible. El seu menyspreu el va portar a un descuit: va treure al destacament de forces fora de l'hiperespai massa a prop de l'abast dels sensors de Hoth, alertant d'aquesta manera als rebels. Vader va eliminar rpidament a l'almirall "perqu era tan maldestre com estpid".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67113" title="Cronologia del catarisme" nonfiltered="1457" processed="1443" dbindex="26559">
Segle X.
    958 - Primera menci de l'existncia de Puilloren;
    980 - Perapertusa fou conquerit per Oliba Cabreta de Besal, que hi edific un primer castell.
    990 - Aparici de la religi dels bogomils, que ja sostenien la concepci dualstica maniquea de l'origen del mn.

Segle XI.

    1000 - El camperol Leutard predica a la Xampanya.
1018 - Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1018-1035);
    1021 - Primera menci de l'existncia de Querbs;
    1022 - El rei de Frana Robert II el Piads condemna a la foguera 10 canonges heretges a Orleans.
    1030 - Gerard de Montforte i els seus seguidors sn cremats a Mil per heretges.
1073 - Pontificat de Gregori VII (1073-1085). Reforma gregoriana.

Segle XII.

    1100 - Vers el 1100, primera foguera d'un heretge bogomil a Constantinoble.
    1101 - Fundaci de l'ordre de Fontevrault per Robert d'Arbrissel.
    1111 - El comte de Barcelona (futur rei d'Arag) anexa el comtat de Besal, comprenent en particular el Vallespir i la Fenolleda;
    1112 - Soberania del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran, sobre Carcassona i Besiers malgrat les guerres feudals i les usurpacions.
    1114 - A Soissons, una multitud assalt la pres on hi estaven tancats uns pagesos, sospitosos d'heretgia, per linxar-los.
    1115 - Entre 1115 i 1125, cremades d'heretges a Tolosa.
    1117 - Annexi del comtat de Cerdanya. ;
    1119 - En el Concili de Tolosa, Calixte II fa una crida a l'esglsia a la lluita contra els heretges.
    1120 - De 1120 a 1125, aproximadament, prdiques de Pierre de Bruis a la vall del Roine fins al Llenguadoc.
1131 - Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (1131-1162);
    1135 - De 1135 a 1145, aproximadament, prdiques del monjo Enric a la regi de Tolosa. Foguera collectiva d'heretges a Lieja. ;
1137 - Llus VII, rei de Frana (1137-1180) ;
    1137 - Ramon Berenguer IV s nomenat Prncep d'Arag pel seu casament amb Peronella, filla del rei d'Arag Ramir II. ;
    1143 - Foguera collectiva a Colnia. ;
    1144 - Foguera collectiva d'heretges a Lieja.
     1145 - Pontificat d'Eugeni III (1145-1153) ;
    1145 - El papa Eugeni III envi als pasos del Llenguadoc, en qualitat de legat, el cardenal Alberic d'Ostia, a l'efecte de tallar l'avanament de l'heretgia.
    1145 - Missi de Bernat de Claravall a les regions de Tolosa i l'Alb. ;
    1147 - El papa Calixte II predica contra el catarisme a Tolosa.
    1147 - Bernat de Claravall fa una prdica contra els ctars.
    1148 - En el concili de Reims es condemna a aquells que hostatgin a les seves terres als heretges.
    1148 - Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, rep a Tarascon l'homenatge dels homes de la Provena, i comena una campanya per confirmar-lo com a senyor de Barcelona i de la Provena.
1148 - Ramon V, comte de Tolosa (1148-1194);
    1149 - Reconquesta de Lleida i Fraga per part del comte Ramon Berenguer IV. ;
    1150 - Ramon Trencavell I, Vescomte de Besiers, heret del seu germ Roger les terres d'Alb, Carcassona i Rass. ;
    1150 - Cap al 1150 Arnau de Brescia revolta Roma contra el papat. ;
1152 - Pontificat d'Alexandre III (1159-1181);
    1154 - Ramon V de Tolosa es casa amb la germana de Llus VII, Constana de Frana.
    1156 - Neix a Sant Gli Ramon VI.
    1161 - Reuni del Consell de Lombers condemnant el catarisme.
    1162 - Concili de Montpeller on es ratifica el Concili de Reims de 1148.
1162 - Alfons el Cast, I de Catalunya i II d'Arag (1162-1196). Primer rei de la corona catalano-aragonesa. ;
    1163 - Concili de Tours. S'especifica que els albigesos siguin empresonats i confiscats llurs bns.
    1163 - Foguera collectiva a Colnia. Ekbert de Schnau inventa la paraula catharos. ;
    1165 - Colloqui "catolico-ctar" sobre el dogma.
    1165 - Conferncia contradictria entre ctars i catlics a Lombert. ;
    1167 - Concili Ctar a Sant Flix de Lauragus, presidit per Nictas de Constantinoble, i on s'organitza l'esglsia ctara.
    1172 - Annexi del comtat del Rossell a la corona d'Arag;
    1178 - Llus VII de Frana i Enric II d'Anglaterra estigueren a punt de fer una croada contra els albigesos.
    1179 - Concili del Later III. On es fa una crida al bra secular perqu actu de manera decidida contra l'heretgia.
1180 - Felip August, rei de Frana (1180-1223);
    1181 - Ramon Berenguer IV, s assassinat en el transcurs de la guerra que enfrontava a catalans i llenguadocians amb el comte de Tolosa.
1181 - Pontificat de Luci III (1181-1185);
    1181 - Expedici antihertica del cardenal bisbe Enric de Marcy. Setge de Lavaur, abjuraci del bisbe ctar de la regi de Tolosa. ;
    1184 - Concili de Verona, Luci III anatematitza els albigesos i obliga els comtes, barons, rectors i cnsols de les ciutats a actuar durament contra els heretges i llurs cmplices, i a executar els estatuts eclesistics i imperials. Primera etapa vers la Inquisici.
    1184 - Persecuci contra els valdenesos, que foren expulsats de Li i es dispersen buscant refugi pels Alps i en terres del Llenguadoc. ;
1194 - Ramon VI, comte de Tolosa (1194-1222);
    1196 - Mor Alfons el Cast.
1196 - Pere el Catlic, I de Catalunya i II d'Arag (1196-1213);
    1197 - El rei Pere reuneix els bisbes catalans a Girona, on es prengueren unes mesures severssimes contra els heretges.
    1198 - Concili de Girona, on Pere I el Catlic fa disposicions contra els heretges. Un heretge s cremat a Nivernais.
1198 - Pontificat d'Innocenci III (1198-1216);
    1198 - Innocenci III amenaa als ctars i als qui es neguen a perseguir-los.

Segle XIII.

    1200 - A Troia, fogueres de publicans xampanyesos. ;
    1202 - Mort de Joaquim de Fiore, autor de "l'Evangeli eternal". ;
    1204 - El dia 16 de mar, Innocenci III escriu al rei de Frana Felip August per a que es comprometi a fer fora al comte de Tolosa de les seves terres. A Carcassona es celebra un colloqui entre ctars, valdenesos i catlics, convocats pel rei Pere I. ;
    1204 - Gilabert de Castres ordena les dames de Fanjaus. Colloqui contradictori de Carcassona. ;
    1204 - Montsegur s fortificat per Ramon de Perella, senyor del lloc.
    1204 - A  Braines, fogueres de publicans xampanyesos.
    1205 - Domnec de Guzmn (Sant Domenec) comena les seves prdiques. Colloqui entre ctars i catlics a Servian.
    1206 - Esclarmunda, germana del comte de Foix, rep el consolamentum. ;
    1206 - Domnec de Guzmn s'instala a Fanjaus, al Llenguadoc com a predicador de la veritat entre els ctars. Colloqui de Montreal, amb 600 perfectes a Mirapeis.
    1207 - Innocenci III torna a demanar al Rei de Frana que acabi amb el comte de Tolosa, acusat de protegir ctars. Per el rei no en fa cas. Colloqui de Pmies entre ctars, valdenesos i catlics, amb la participaci de Domingo de Guzman.
    1208 - Excomuni de Ramon VI, comte de Tolosa, peel legat papal Pere de Castellnou.
    1208 - El dia 6 de mar, Cavallers tolosans maten Pere de Castellnou, i el papa demana una guerra santa contra els heretges.
    1208 - Domnec de Guzmn funda a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana.
1208 - Neix a Montpellier, Jaume el Conqueridor; (1208-1276);
    1209 - Concili d'Aviny.
    1209 - Sim de Montfort al cap d'un exercit de barons francesos, conquereixen Besiers i Carcassona. Es saquegen les terres dels Trencavell i cremen als ctars.
    1209 - El 20 de juliol, un exercit de croats es concentra davant de Montpeller. ;
    1209 - El juliol, matana de Besiers. ;
    1209 - L'agost, Carcassona es veu assetjada i Trencavell s empresonat, morint tres mesos ms tard. Sim de Montfort passa a ser el senyor de les terres de Trencavell.
    1209 - Comenament de la croada, submissi de Ramon VI, caiguda de Carcassona, mort de Ramon Roger Trencavell.
    1209 - Sim de Montfort, vescomte de Carcassona. Fraternitat de Sant Francesc d'Asss reconeguda per Innocenci III. ;
    1210 - Els castells de Trme, Aguilar i Menerba cauen en mans dels croats dirigits pel vescomte de Carcassona, Sim de Montfort. ;
    1210 - Cabaret de Lastours s assetjat per l'exrcit de Montfort, per no aconsegueix apoderar-se'n. No tindr la mateixa sort Bram, que cau en mans dels francesos.
    1210 - Presa de Menerba, 140 ctars sn lliurats a les flames. Presa de Trme. ;
    1211 - El mar, el comte de Tolosa s excomunicat per segona vegada. Sim de Montfort assetja els castells de Lavaur i Tolosa. ;
    1211 - El maig, cau Lavaur, amb drstiques conseqncies: vuitanta cavallers son penjats de la forca, llencen a la dama Guiraude al fons d'un pou i la lapiden viva, i quatre-cents perfectes (homes i dones) cremen a la foguera.
    1211 - Ms de seixanta heretges son cremats a Casss (Lauragus). ;
    1212 - Marmande es assetjada. ;
    1212 - Pere I, participa al costat del rei de Castella, en la Batalla de Las Navas de Tolosa, on hi mort el seu millor estratega Dalmau de Creixell. Sim de Montfort conquereix l'Agenes, el Carc i Comenge. ;
    1213 - L'11 de setembre, esdev la Batalla de Muret, on Montfort va guanyar als exercits del comte de Tolosa i del seu senyor Pere I el Catlic rei de Catalunya i Arag.. ;
    1213 - El 13 de setembre, mor Pere I el Catlic a Muret.
    1213 - Sim de Montfort, es obligat per Innocenci III a lliurar l'infant Jaume I als seus sbdits.
    1214 - La filla de Bernard de Casnac hauria estat cremada viva al castell de Montfort.
    1214 - El cap de la croada albigesa, Sim de Montfort, pren el castell de Castelnaud i hi installa una guarnici.
    1214 - El comte catal Ramon de Josa, abjura de l'heretgia, davant del legat del papa, Pere de Benevento. ;
    1215 - Frana s'apodera de Tolosa. Ramon VI i el seu fill s'escapen i es refugien a la Provena, on sn rebuts en homenatge pels senyors d'aquestes terres. Beucaire s assetjat, per els del castell guanyen la batalla. El prncep Llus de Frana visita el Llenguadoc, acompanyat per Sim de Montfort. En el concili del Later IV (14 de desembre) s'acord que els territoris dels Comtes de Tolosa passin a ser de Sim de Montfort.
    1215 - Bernard de Casnac,  aconsegueix reprendre el castell de Castelnaud; fa penjar tota la guarnici de Montfort, abans de ser caat definitivament ell mateix per l'arquebisbe de Bordeus que crema el castell.
    1216 - Domnec de Guzmn estableix a Tolosa la primera seu dels dominics. S'oficialitzen els ordres mendicants.
    1216 - P. Mariana sost que havien arribat les doctrines maniquees a la ciutat de Lle.
    1216 - Mor el Papa Innocenci III.
1216 - Pontificat d'Honori III (1216-1227). Ramon VI i el seu fill comencen la guerra d'alliberaci. ;
    1217 - El 13 de setembre mor Sim de Montfort. Ramon VI i Ramon VII reconquereixen el Llenguadoc.
    1218 - Sim de Montfort mort assetjant Tolosa. ;
    1219 - Amalric de Montfort, fill de Sim, va posar setge a Marmande, que fou incendiada i on hi moririen unes cinc mil persones.
    1219 - Croada del prncep Llus, matana a Marmande. ;
    1220 - Duran d'Osca escriu el "Liber Contra Manicheos".
    1221 - Mor el 6 d'agost Domnec de Guzmn.
    1221 - Mor Ramon VI.
1221 - Ramon VII, comte de Tolosa (1222-1249).
    1222 - Ramon VII comena a construir la fortificaci de Crdas d'Albigs ;
    1223 - Concili de Tolosa. Mor el senyor de Foix Ramon Roger, i el rei de Frana, Felip August.
1223 - Llus VIII, rei de Frana (1223-1226);
    1224 - Ramon Trencavell II torna a conquerir Carcassona.
    1224 - Amalric, hereu de Sim de Montfort, abandona el llenguadoc i fa cessi de les seves terres al rei de Frana.
    1224 - De 1224 a 1229, Cabares esdev plaa forta dels "faidits" i de l'esglsia del Carcasss.
    1225 - Es t constncia un taller de teixidors ctars a Crdas d'Albigs. ;
    1226 - El Rei de Frana Llus VIII fa una altra croada.
    1226 - Cremada de Pere Isarn, bisbe de Carcasss, davant Llus VIII a Caunes-Menerbs. Mor del rei francs a Montpeller.
1226 - Llus IX, rei de Frana (1226-1270);
    1226 -  Concili ctar de Pieusse, on s'acorda de crear el bisbat del Rass.
    1226 -  Mor de Sant Francesc d'Asss. Matana de Labcde duta a terme per Humbert de Beaujeu. ;
1229 - Pontificat de Gregori IX (1229-1242)Missi preinquisitorial de Marburg a Alemanya. ;
    1229 - Es signa el tractat de Meaux, entre el rei frances i Ramon VII, que es compromet a: purgar la seva regi de l'heretgia, privar als heretges dels seus bens i excloure'ls dels crrecs pblics, guardar fidelitat al rei i donar-li els territoris de Nimes, Bellcaire, Besiers i Carcassona, entregar la seva filla Joana en matrimoni al comte de Potiers, germ de Llus IX.
    1229 - Pel que fa a Catalunya, el rei Jaume I, comena l'expansi mediterrnia de la corona d'Arag, amb la conquesta de l'illa de Mallorca (1229-1230). Creaci de la Universitat de Tolosa, que s confiada als germans predicadors. ;
    1232 - A petici de Gilabert de Castres, Montsegur esdev seu de l'esglsia ctara. ;
    1233 - Es crea la Inquisici, confiada als dominics i els franciscans.
    1233 - Farts de les envestides dels inquisidors, a Crdas d'Albigs es revolten i en tiren tres en un pou.
    1234 - Jaume I promulga una constituci contra els heretges.
    1235 - Primers aixecaments contra la Inquisici a Alb, Narbona i Tolosa. ;
    1236 - Final de la regncia de Blanca de Castella. ;
    1237 - Una enquesta efectuada al Llenguadoc, ens descobreix un seguit de nobles ctars exiliats a Catalunya. ;
    1238 - La ciutat de Valncia es rendeix a Jaume I. ;
    1239 - A Mont-Aime (Xampanya) cremen 183 ctars.
    1240 - Revolta dels faidits. Reagrupats sota la bandera dels Trencavell, Ramon Trencavell II i els faidits del Carcasss intenten recuperar Carcassona, per Llus IX envia un exrcit per a impedir-ho.
    1240 - El 16 de novembre, els croats ocupen Perapertusa.
    1241 - Cinquanta ctars moren a la foguera de Lavaur.
    1242 - Concili de Tarragona contra l'heretgia valdesa.
    1242 - El maig, un grup de cavallers de Montsegur, viatgen a Avinyonet on acaben amb la vida d'uns quans inquisidors, sent el senyal de guerra de Ramon VII. Tot seguit s excomunicat.
1242 - Pontificat d'Innocenci IV (1242-1254);
    1243 - Un any desprs, el maig, l'exrcit francs comandat per Hugues del Arcis (Senescal de Carcassona) i Pierre Amiel (Arquebisbe de Narbona) posen en setge el castell de Montsegur.
    1243 - Capitulaci de Ramon VII a Lorris. ;
    1244 - El 2 de mar de 1244, capitulaci de Montsegur, Pere Roger de Mirapeis negocia una treva de quinze dies, amb el cap dels croats Hugues del Arcis. El 13 de mar, vint creients demanen rebre el consolament. El dimecres 16 de mar, 220 heretges sn cremats al peu del "pog" de Montsegur. ;
    1245 - 1245-1247; gran investigaci inquisitorial duta a terme per Bernat de Caux i Joan de Sant Pere al Lauragus. L'Esglsia ctara s desmantellada i la seva jerarquia fuig cap a la Llombardia. ;
    1249 - Joana de Tolosa es casa amb Alfons de Poitiers.  ;
    1249 - Vuitanta creients ctars sn cremats a Agen.
    1249 - Mort de Ramon VII sense descendncia masculina; Alfons de Poitiers, germ de Llus IX, el succeeix. ;
    1252 - Innocenci IV introdueix la tortura en els interrogatoris de la inquisici.
1254 - Pontificat d'Alexandre IV (1254-1261);
    1255 - Un dia de maig, Querbs cau en mans dels croats.
    1255 - Chabert de Barbaria torna Querbs, amb la intervenci de Trme. ;
    1257 - Ctars lleidatans sn condemnats a pagar al rei Jaume I, la suma de 2.000 morabatins alfonsins, per obtenir la remissi dels delictes descoberts per la inquisici. ;
    1258 - Signatura del tractat de Corbeil entre Jaume I i Llus IX, el rei catal renuncia a les terres occitanes i el rei francs renuncia als possibles drets de les terres catalanes. ;
    1258 - L'11 de gener de 1258, els inquisidors fra Pere de Trme i fra Pere de Cadireta, condemnaren pstumament Ramon de Josa i sentenciaren que els seus ossos fossin exhumats del cementiri dels fidels i rebutjats de la sepultura eclesistica. ;
1261 - Pontificat d'Urb IV (1261-1264;
    1262 - De 1262 a 1283, Guillem Pags, de tornada de Llombardia, predica pel Carcasss i pel Cabards. ;
1265 - Pontificat de Climent IV (1265-1268). ;
    1269 - Al novembre de 1269, Pere de Cadireta i Guillem de Calonge, frares inquisidors de Catalunya, desenterren els ossos dels Castellb, -Arnau de Castellb i la seva filla Ermessenda, comtessa de Foix-, i els fan cremar per heretges. ;
    1270 - Mor Sant Llus.
1270 - Felip III, rei de Frana (1270-1285). Alfons de Poitiers i Joana de Tolosa moren sense descendncia. ;
1271 - Pontificat de Gregori X (1271-1276).
    1271 - La corona de Frana hereta el comtat de Tolosa. Batuda a Sirmione (nord d'Itlia). ;
    1276 - Mor Jaume I el Conqueridor.
1276 - Pere el Gran, II de Barcelona i III d'Arag (1276-1285);
    1278 - 200 ctars son cremats a la Verona.
    1280 - De 1280 a 1285, procediments irregulars i complot contra els arxius de la Inquisici de Carcassona. ;
1285 - Felip IV el Bell, rei de Frana (1285-1314);
1294 - Pontificat de Celest V (agost-setembre). Pontificat de Bonifaci VIII (1294-1303), papa espiritual. ;
    1295 - Pere i Guillem Autier marxen cap a Llombardia. Bernat Delicis i la rbia carcassonesa. ;
1305 - Pontificat de Climent V (1305-1314);
    1305 - Bernat Gui, inquisidor de Carcassona.

Segle XIV.

    1307 - Desmantellament de l'Esglsia dels germans Autier. ;
    1309 - El darrer perfecte occit conegut Guillem Blibaste, arriba a Catalunya per la Fenolleda i les Alberes, fora de l'abast de la Inquisici de Tolosa o de Carcassona, i s'estableix en primer lloc a Torroella de Montgr i ms tard a la zona entre entre Tortosa i Morella. ;
    1321 - Guillem Blibaste crema a la foguera de Vila-Roja de Termens, es l'ltim perfecte del que se'n t coneixement. ;
    1329 - Darrera foguera de ctars a Carcassona (3 creients). ;
    1375 - Redacci d'un darrer ritual ctar en occit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67114" title="Equacions de camp d'Einstein" nonfiltered="1458" processed="1444" dbindex="26560">
Les equacions de camp d'Einstein, tamb anomenades simplement equacions d'Einstein o equaci d'Einstein, sn el conjunt bsic d'equacions de la relativitat general. Descriuen la relaci entre la curvatura de l'espai-temps (expressada amb el tensor d'Einstein) i l'energia i el moment dins l'espai-temps (expressada amb el tensor energia-impuls). En altres paraules, permeten determinar la curvatura de l'espai-temps a partir de la distribuci de masses i energies que hi ha en aquest espai-temps, aix com determinar com es desplacen les masses a causa de la mateixa curvatura de l'espai-temps. Aquesta curvatura de l'espai-temps s'interpreta com el camp gravitatori creat per les masses.

De forma molt aproximada les equacions d'Einstein tenen l'estructura general:





En realitat, per, les equacions sn un conjunt de deu equacions diferencials no lineals, que es poden agrupar en una sola equaci tensorial. Les equacions de camp es redueixen a la llei de Newton de la gravetat en el lmit no relativista (s a dir, a velocitats baixes i camps gravitacionals febles). 

 Forma matemtica de les equacions de camp d'Einstein .

Les equacions de camp d'Einstein s'acostumen a escriure de la forma segent:






on  s el tensor de Ricci, R s l'escalar de Ricci,  s el tensor mtric,   s la constant cosmolgica, G s la constant gravitacional (aprox. 6,674210-11 m3kg-1s-2), c s la velocitat de la llum  (exactament 299.792.458 m/s) i  s el tensor energia-impuls.

D'aquesta manera les equacions de camp d'Einstein s'escriuen com una equaci tensorial que relaciona un conjunt de tensors simtrics 4   4. Est escrita en funci de les seves components; cada tensor t 10 components independents (de les 16 possibles) i, a causa de la llibertat per escollir les coordenades d'un espai-temps de quatre dimensions, s'obtenen finalment sis equacions independents.

Les equacions de camp d'Einstein permeten conixer el tensor mtric , donada una distribuci de matria i d'energia expressada en forma d'un tensor energia-impuls. Malgrat el seu aspecte simple, en realitat s un conjunt bastant complex, especialment perqu el tensor de Ricci i l'escalar de Ricci depenen de la mtrica.

 , la constant cosmolgica fou introduda per Einstein per permetre solucions esttiques del model cosmolgic que s'obt de les equacions. Posteriorment el mateix Einstein va qualificar aquest terme com el major error de la meva vida, per avui en dia torna a plantejar-se la qesti, ja que les observacions astronmiques semblen implicar que   s diferent de zero, al capdavall (vegeu energia fosca i model Lambda-CDM). Si considerem   = 0 l'equaci es pot escriure de forma ms simplificada definint el tensor d'Einstein:



que s un tensor simtric de rang 2 i que depn de la mtrica. Si treballem en el sistema d'unitats en qu G = c = 1, obtenim:



La part de l'esquerra representa la curvatura de l'espai-temps tal com queda determinada per la mtrica i l'expressi de la dreta representa el contingut de massa i energia de l'espai-temps. Aquesta equaci es pot interpretar llavors com un conjunt d'equacions de descriuen com la curvatura de l'espai-temps es relaciona amb el el contingut de massa/energia de l'univers. Aquestes equacions, juntament amb l'equaci de la geodsica, formen el cor de la formulaci matemtica de la relativitat general.

 Solucions de les equacions .
Les equacions de camp d'Einstein tenen moltes solucions possibles, en funci de les condicions inicials que imposem, com caracterstiques del tensor energia-impuls o determinades restriccions a la mateixa soluci, com certes simetries. Les solucions de les equacions sn mtriques de l'espai-temps; per tant, sovint aquestes solucions s'anomenen simplement mtriques. Aquestes mtriques descriuen l'estructura (la geometria) de l'espai-temps i el moviment inercial de masses dins d'aquest espai-temps.

Com les equacions sn no lineals, no es poden solucionar de forma exacta (s a dir, sense fer aproximacions). Per exemple, no es coneix una soluci analtica completa per a un espai-temps amb dos cossos massius en ell (que s un model teric d'un sistema estellar binari, per exemple). Tot i aix aix no vol dir que no es puguin obtenir solucions numriques i, a ms, s habitual realitzar aproximacions simplificadores. Malgrat la complexitat del procs de soluci hi ha diversos casos en qu s'han trobat les solucions analtiques exactes de les equacions de camp, sn les anomenades solucions exactes de la relativitat general.

Un cas especialment simple es produeix quan considerem el cas de l'espai buit, sense masses ni efectes gravitatoris. En aquest cas el tensor impuls-energia, , s igual a zero en la regi considerada i les equacions de camp, sense constant cosmolgica, es poden escriure com:



Les solucions d'aquest cas es coneixen com solucions del buit. L'exemple ms simple de soluci del buit s l'espai de Minkowski pla, mentre que altres solucions no trivials sn la mtrica d'Schwarzschild o la mtrica de Kerr.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67116" title="Bogomils" nonfiltered="1459" processed="1445" dbindex="26561">
Els bogomils era una antiga comunitat religiosa que tenia el seu origen a Bulgria. Segons documents eslavnics el fundador d'aquesta secta era un cert sacerdot, Bogomil, qui va beure de l'ensenyana maniquea i va viure en temps de l'emperador blgar Pere (927-968).

Els principis eren els segents:

 Negaven el naixement div de Crist, la coexistncia personal del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant.
 Sostenien la concepci dualstica maniquea de l'origen del mn. En realitat, Du havia tingut dos fills, Satanail i Miquel. El mal i el b.
 Negaven la validesa dels sagraments i de les cerimnies.
 Els miracles fets per Jess eren interpretats en un sentit espiritual, no pas com a fets materials reals.
 El baptisme noms s'havia de practicar a les persones adultes, sense aigua ni oli sin per l'autorenuncia, les pregries i el cantar d'himnes.
 Havien d'instruir-se els uns als altres, i no tenien sacerdots especials.
 Pregaven a casa, no en edificis religiosos.

Aquestes doctrines han sobreviscut en les grans sectes russes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67117" title="Gard" nonfiltered="1460" processed="1446" dbindex="26562">


Gard (30) (en francs i occit   Gard) s un departament francs situat al  Llenguadoc-Rossell.

Histria.
El departament de Gard va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga provncia del Llenguadoc.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Gard;
Cantons del Gard;
Districtes del Gard;

 Enllaos externs.
 Prefectura (en francs);
 Consell General (en francs);
 Mapa del departament;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67118" title="Erau" nonfiltered="1461" processed="1447" dbindex="26563">


L'Erau (34) (en francs Hrault i en occit Erau o Eraur) s un departament francs situat al Llenguadoc-Rossell.

Histria.
El departament d'Erau va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga provncia del Llenguadoc.

 Districtes .
El departament es divideix en tres districtes:
Districte de Bziers, amb cap a la sotsprefectura de Bziers.
Districte de Lodve, amb cap a la sotsprefectura de Lodve.
Districte de Montpeller, amb cap a la prefectura del departament, Montpeller.


Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Erau;
Cantons de l'Erau;
Districtes de l'Erau;

Enllaos externs.

 Prefectura (en francs);
 Consell General d'Erau (en francs);
 Canal du Midi (en francs);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67119" title="Losera" nonfiltered="1462" processed="1448" dbindex="26564">


Losera (48) (en francs Lozre i en occit Losera) s un departament francs situat al Llenguadoc-Rossell.

Histria.
El departament de Losera va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-. Coincideix en bona part amb l'antic bisbat de Gavald, el qual formava part de l'antiga provncia del Llenguadoc.

 Departament .
El departament est dividit en dos districtes: 

Districte de Florac;
Districte de Mende;


Escut de Losera.

Les quatre barres de sang (catal) i les herminas blau dels reis de Frana.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Losera;
Districtes de la Losera;
Cantons de la Losera;



Enllaos externs.
 Prefectura (en francs);
 Consell General de Losera (en francs);
Parc de les Cvennes (en francs);
Comit Departamental de Turisme;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67120" title="Arieja" nonfiltered="1463" processed="1449" dbindex="26565">


L'Arieja (09) (en francs Arige i en occit Arija) s un departament francs situat al Migdia-Pirineus. El seu nom li ve del riu Arieja que el travessa. 

Limita al sud amb Espanya (regi de Lleida) i Andorra, al nord-oest amb el departament francs de l'Alta Garona, i al nord-est amb el de l'Aude.

Clima.  
Les caracterstiques, a la part sud, sn les d'un indret d'alta muntanya: estius calorosos i secs, i hiverns durs i amb abundants precipitacions, en forma de neu al sud i en forma de pluja al nord.

Alguns valors de la seva temperatura:
Mitjana anual de 14C a 3C;
Mitjana anual de les temperatures mnimes, de 8C a -1C;
Mitjana anual de les temperatures mximes, de 19C a 7C ;

Histria.
El departament es cre durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir del Comtat de Foix i del Coserans.

 Districtes .
El departament es divideix en tres districtes:

 Districte de Foix, amb cap a la prefectura de Foix.
 Districte de Pamiers, amb cap a la sotsprefectura de Pamiers.
 Districte de Saint-Girons, amb cap a la sotsprefectura de Saint-Girons.

Refugis de muntanya.
 Refugi d'En Beys;
 Refugi de Bassis;
 Refugi de Bsines;
 Refugi de Chioula;
 Refugi de Pinet;
 Refugi de Rulhe;

Vegeu tamb.
 Llista dels Municipis d'Arija;
 Cantons de l'Arija;
 Districtes de l'Arija;

Enllaos externs.
Consell general ;
Prefectura ;
L'Arija;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67121" title="Avairon" nonfiltered="1464" processed="1450" dbindex="26566">


Avairon (12) (en francs Aveyron i en occit Avairon) s un departament francs situat al Migdia-Pirineus.

Municipis de l'Avairon.
Les principals ciutats del departament sn (dades del cens del 1999):

 Rods: 23.707 habitants; 38.458 en l'aglomeraci, 48.930 en la mancomunitat de municipis.
 Millau: 21.339 habitants; 22.840 en l'aglomeraci.

Destaca per la seva importncia en la fabricaci de formatge la poblaci de Roquefort-sur-Soulzon.

Per la resta de municipis, veure Llista de municipis de l'Avairon.

Districtes de l'Avairon .
Els Districtes de l'Avairon sn tres:

Districte de Millau, amb cap a la sotsprefectura de Millau.
Districte de Rodez, amb cap a la prefectura de Rods.
Districte de Villefranche-de-Rouergue, amb cap a la sotsprefectura de Villefranche-de-Rouergue.

 Cantons de l'Avairon .
Els cantons de l'Avairon sn 46, agrupats en 3 districtes. Veure Cantons de l'Avairon.

Enllaos externs.
Consell General de l'Avairon ;
Portal de les Cevennes;

Castell de Najac.
;
http://cf.laroque.free.fr/chateau/najac.htm;
http://www.seigneurs-du-rouergue.com/nouveau/PresentFrancais.php?numero=14;
http://perso.wanadoo.fr/vent.ouest/text/197bad3-1031.html;
http://12.223.136.182/najac/;

Abadia de Loc-Dieu.
;
http://www.cister.net/viewabbey/76/;
;
 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67122" title="Alta Garona" nonfiltered="1465" processed="1451" dbindex="26567">


L'Alta Garona (31) (en francs Haute-Garonne i en occit Garona-Nauta) s un departament francs situat al Migdia-Pirineus.

Histria.
L'Alta Garona va ser un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia del Llenguadoc. Al 1812 incorpor la Vall d'Aran, encara que la perd al 1814.

Geografia.
L'Alta Garona limita amb els departaments de l'Arija, Alts Pirineus, Grs, Tarn, Tarn i Garona i Aude. Aix mateix, t frontera amb la Vall d'Aran i la provncia d'Osca, territoris situats dins l'Estat espanyol. 

Vegeu tamb.
 Llista dels Municipis de l'Alta Garona;
 Llista dels Cantons de l'Alta Garona;

Enllaos externs.
Consell General de l'Alta Garona ;
Prefectura de l'Alta Garona ;
Comit Departamental de Turisme ;
Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67123" title="Alts Pirineus" nonfiltered="1466" processed="1452" dbindex="26568">


Els Alts Pirineus (65) (en francs Hautes-Pyrnes, en occit Nauts Pirenus / Hauts Pirenus) sn un departament francs situat al Migdia-Pirineus.

Histria.
Els Alts Pirineus sn un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament es fa formar al voltant dels territoris pertanyents a l'antiga provncia de Bigorra.

Vegeu tamb.
 Llista de municipis dels Alts Pirineus;
 Llista dels Cantons dels Alts Pirineus;

Enllaos externs.
 Consell General dels Alts Pirineus;
 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67124" title="lt" nonfiltered="1467" processed="1453" dbindex="26569">


lt (46) (en francs Lot i en occit lt) s un departament francs situat al Migdia-Pirineus.

Vegeu tamb.
Llista dels municipis de l'lt;
Llista dels Cantons de l'lt;

Enllaos externs.

 Prefectura (en francs);
 Consell General (en francs);
 Mapa del department (francs i angls);
 lot-tourisme.com (en francs);
 Fotografies d'lt (en angls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67125" title="Provncia d'Olt" nonfiltered="1468" processed="1454" dbindex="26570">
Pel departament francs vegeu lt.;
----



Olt s una Provncia de Romania (en romans jude ) situada a la regi de Oltnia (al est del riu Olt) i Muntnia).

Lmits.
Provncia de Teleorman a l'est.
Provncia de Dolj a l'oest.
Provncia d'Arge  i Provncia de Vlcea al Nord.
Bulgria al sud - Provncia de Pleven.

Demografia.
El 2002, tenia una poblaci de 489,274 i una densitat de poblaci de 89 h/km.

Romanesos - 98.06%;
Gitanos - 1.86%, i altres.

 


Llista de ciutats de la provncia Olt.

Cens de l'any: 2002



Referncies.





Veure.

 Provncies de Romania;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67127" title="Tarn" nonfiltered="1469" processed="1455" dbindex="26571">



Tarn (81) (en francs i occit   Tarn) s un departament francs situat al  Migdia-Pirineus.

Histria.
El departament de Tarn s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790. Va ser creat a partir de les dicesis d'Albi i Castres, ambdues ubicades a l'antiga provncia del Llenguadoc.

Vegeu tamb.
 Llista dels Municipis del Tarn;
 Llista dels Cantons del Tarn;

Enllaos externs.
 Prefectura;
 Consell General;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67128" title="Theudria" nonfiltered="1470" processed="1456" dbindex="26572">
Theudria fou la capital o al menys una de les ciutats principals de l'Athamans de l'Epir. s l'actual Thodhoriana, prop del puig Ttzumrka.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67130" title="Theveste" nonfiltered="1471" processed="1457" dbindex="26573">
Theveste fou una ciutat de Numdia que fou colnia romana i nus de comunicacions cap a la provncia d'frica. Es la ciutat de Tebessa on es conserven algunes runes i especialment les muralles que mostren un permetre d una ciutat d uns 40000 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67131" title="Tarn i Garona" nonfiltered="1472" processed="1458" dbindex="26574">


Tarn i Garona (82) (en francs Tarn-et-Garonne i en occit Tarn-e-Garona) s un departament francs situat al Migdia-Pirineus.

Histria.
El departament de Tarn i Garona va ser creat durant el Primer Imperi per decisi de Napole Bonaparte, el 4 de novembre de 1808, amb territoris presos als departaments vens.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Tarn i Garona;
Llista de Cantons del Tarn i Garona;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell General ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67132" title="Thiannice" nonfiltered="1473" processed="1459" dbindex="26575">
Thiannice o Sannice fou un districte d'sia, al Pont, separat de la Clquida pel riu Ophis. Era poblat pels Sannis o Tzanis, i ms tard fou coneguda com Tsantia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67134" title="Thisbe" nonfiltered="1474" processed="1460" dbindex="26577">
Thisbe fou una ciutat de Becia, descrita per Estrab, situada a poca distancia de la costa a la part sud del Puig Helic, limitant amb els territoris de Tspies i Coronea. El seu nom procedia de la seva abundncia de coloms salvatges.  Cleombrot va passar per la ciutat abans de la batalla de Leuctres. La ciutat tenia un temple dedicat a Hrcules. 

Avui es la ciutat de Kaksia prop de les muntanyes actualment anomenades Karamnghi i Paleovun, i en direcci a la ciutat de Dobren (al sud-est). El antic port de la ciutat es diu avui Vath.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67136" title="Thorikos" nonfiltered="1475" processed="1461" dbindex="26579">
Thoricos o Theriko fou una ciutat d'tica a la costa sud-est , prop del turo de Sunio. Fou una de les dotze ciutat de la regi  i va pertnyer a la tribu dels Acamntis. Al 24 any de la guerra del Pelopons fou fortificada pels atenencs. A la mitologia se la considera la residencia de Cefalos. Les fortificacions rodejaven una petita plana que acabava al port, avui anomenat Mandr. Es conserven les runes del teatre i una columnata drica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67138" title="Dordonya" nonfiltered="1476" processed="1462" dbindex="26581">


La Dordonya (24) (en francs Dordogne i en occit Dordonha) s un departament francs situat a l'Aquitnia.

 Personatges .
 Pierre Poujade;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Dordonya;
Llista de Cantons de la Dordonya;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell General ;
 Fotografies de la Dordonya ;
 Mapes de la Dordonya a about.com ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67141" title="Landes (departament)" nonfiltered="1477" processed="1463" dbindex="26582">


Landes (40) (Landes en francs, Lanas en gasc) s un departament francs situat a l Aquitnia. Est banyada a l'oest per l'oce Atlntic.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de les Landes;
Llista dels Cantons de les Landes;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General de les Landes ;
Informaci de Gascunya;
Protegir els boscos de les dunes de sorra;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67142" title="Olt i Garona" nonfiltered="1478" processed="1464" dbindex="26583">


Olt i Garona (47) (en francs Lot-et-Garonne i en occit lt e Garona) s un departament francs situat a l Aquitnia.
Ciutats.
 Agen antiga Agenum;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Olt i Garona;
Llista de cantons de l'Olt i Garona;

Enllaos externs.
Prefectura (en francs);
Consell General (en francs);
Cambra de Comer i Indstria (en francs);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67143" title="Regi de Trcia" nonfiltered="1479" processed="1465" dbindex="26584">

Trcia fou una regi del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grcia i separada d'sia per la Propontida amb els canals del Bsfor i l'Hellespont. Bsicament equival a la vall del riu Marica. Avui es una regi repartida entre Grcia (Trcia occidental), Turquia (Trcia oriental) i Bulgria.


 Nom .

El nom primitiu de la regi fou  Perk, Aria o  Sithon segons els relats mitolgics.  Mure  a la seva "History of Language and Literature of Ancient Greece" va proposar una derivaci de trquea (Tracheia).

 Lmits .

Inicialment la pennsula calcdica en form part i fins i tot algunes parts al nord, poblades per escites per progressivament es va anar circumscrivint als territoris entre l'Ister al nord, l'Eux i el Bsfor, al Est, Hellespont, la mar egea i el nord de Macednia, al sud; i l'Estrim i mes tard fins al Nestos i Illria, al oest.  

Sota el romans es va dividir en dos parts separades per riu Haemus (Hemos), la del sud que es va dir Trcia i la del nord (fins al Ister) que es va dir Msia. La part sud o Trcia prpia fou mes tard coneguda com a Rumlia.

 Descripci .

La descripci d'Estrab al seu set llibre es va perdre i no resten bones descripcions antigues.

 Muntanyes .

Les muntanyes dels Rdope limitades al oest pel Estrim i al nord i est pel Hebros (al sud la mar) conformaven el pas per noms les colnies gregues de la costa eren conegudes. La trcia prpia es muntanyosa a diferencia de Msia que es plana. La serralada del Haemus es parteix en tres branques cap el sud-est ocupa casi tot el pas. El Nestos separa les serralades occidentals del Pangeos i dels Rdope que s acosten a la costa. La branca central a les fonts del Hebros i Tonzos, arriba fins Adrianpolis; i l oriental (avui Strandja Dagh i Tekir Dagh)  s estn fins el Bsfor i te els cim mes alts.

 Rius .

Els rius corren de nord a sud. L'Estrim forma la frontera occidental. Rebia com afluent principal l'Angites; al est del anterior, el riu Nestos, desprs el Travos, el Schoenus (Scoenos) i el Hebros, el principal del pas (amb els seus afluents el Arda o Harpessos, el Suemos, el Tonzos, l'Artiscos i l'Agrianes), i finalment el Melas. Tots desaigen a la mar Egea. A l'Hellespont cal esmentar el Egospotamos, l'Arzos i el Erginos. Al Eux s esmenten el Pira i el Orosines.

 Costa .

La costa es molt irregular i les ages son poc fondes. Varies boques de rius arriben a la costa on formen diposita alluvials, i alguns s eixamplen i se ls va anomenar llacs com l'Estrim que a la seva boca es convert en llac Cercinitis si be era poc mes que uns aiguamolls; altres casos similars sn el llac Bistonis, prop d'Abdera, i el llac Stentoris, a la boca del Hebros. El golf de Melas es format per la part nord del Quersons dit traci i la costa del altre costat. Hi ha tamb nombroses badies i l nic altra golf de certa importncia es Portus Hellodos prop d'Anquialos (conegut desprs com Badia de Bonrghaz). Els promontoris mes destacats sn el Ismarion, el Serreheon, el Sarpedonion i el Mastusion, a la costa sud, i el Thynies i Hemi Extrema al est.

 Illes .

A la costa es troben les illes de Tassos, Samotrcia i Imbros. Un canal de menys de 10 kms  separa Tassos de la costa, per les altres dues estan mes llunyanes.

 Clima .

El clima es fred i rigors en general per algunes zones son mes clides com la vall del Haemus. El clima era abans mes fred perqu hi havia molta extensi de boscos i aiguamolls, i poca terra cultivada, per actualment la temperatura mitjana est en ascens. El Hebros antigament es gelava, per ara ja rarament passa el mateix. Florus explica que durant la campanya del cnsol Minucius alguns cavallers es van enfonsar al riu al trencar-se el gel; Xenofont tamb parla del hivern passat a Trcia i diu que fins el vi es gelava i es congelaven els nassos i les orelles. Altres escriptor parlen del fred del pas i de qu els nadius anaven ben abrigats.

 Productes  i flora.

Tradicionalment Trcia va produir vi, alguns famosos. Tamb produa moresc i blat (aquest darrer fora apreciat). Alguns altres productes eren cultivats. Feien un pa dol amb fruits secs. Es trobaven al pas roses que naixien salvatges i altres especies, com menta i un parell de plantes poc habituals. Els atenencs importaren fusta.

Avui es cultiva tabac.

Fauna .

Els cavalls blancs de Trcia eren reconeguts arreu. Els mags de Xerxes al passar per all cap a Grcia, va sacrificar alguns cavalls en rituals. La cavalleria era la part principal dels elements tracis armats. Herdot diu que hi havia alguns lleons al oest i est del pas i Aristtil tamb en fa esment. Els lleons van atacar als camells de Xerxes durant el pas del rei persa per la regi. Els ramats eren de besties grosses i petites, per abundants i era la principal riquesa del poble ja que als habitants del pas no els agradava l agricultura. Tamb posseen aus. Aristtil parla d un ocell aqutic o pelic que va emigrar de l'Estrim a l'Ister; alguns tracis tenien tamb falcons, per no els entrenaven. En algunes zones es practicava la pesca.

 Mineria .

Les principals produccions foren l or i la plata que es trobaven a les muntanyes entre l'Estrim i el Nestos. Crenides (desprs Filpia), al extrem sud del Pangeos al tur de Dionis, era la mina mes rica del pas (fou establerta per la gent de Tassos) i la seva possessi fou el principal motiu pel que Filip de Macednia va annexar la zona. Herdot esmenta tamb mines de plata a la mateixa regi del Pangeos, on vivien les tribus trcies del Pieres, Odomantis i Satres. Herdot esmenta tamb altres mines explotades per la gent de Tassos: Scapte Hyle prop d'Abdera que donava una renta anyal de 80 talents (la de Crenides en donava 100). Estrab diu que les arenes del Hebros tenien or. Tucdides va buscar mines d or prop d'Amfpolis. A Trcia es trobava tamb pals, gemmes locals i alguns altres menys importants, a mes de marbre fi a les muntanyes de Lidja. Mines de ferro existien a Samakor, i alumini a Chaphan. Als Rdope hi havia tamb aiges minerals i aiges termals a Lidja.

Terratrmols .

Estrab esmenta alguns terratrmols a la regi i Plini i Mela parlen de la destrucci de Bizone, al Pont Eux, deguda a un terratrmol.

 Vies .

Dos vies principals sortien de Bizanci: la primera era la via del rei perqu la va seguir Xerxes, creuava els Hebros i el Nestos i per la costa fins a Nepolis, creuant desprs l'Estrim a Amfpolis i continuava cap a Pella, la Macednia interior, Illria i Dyrrhachium; els romans anomenaren a aquesta via, desprs de les seves millores, Via Egntia. La segona passava mes al nord, creuava l'Hebros cap a Filippolis, Sardica (Sofia) i Naissus (Nish) cap al Danubi (prop de la actual Belgrad).

Etnologia .
El Pieres vivien a Macednia d on foren expulsats i van passar a Trcia. Herdot esmenta les fortaleses dels Pieres a Trcia al temps de l expedici de Xerxes. 

Es suposa als tracis una raa pelsgica estesa al menys fins a Troia. Homer esmenta dos tribus pelsgiques, els Caucons i els Cicons, el darrers sense dubte tracis, i els segons (que per Estrab sabem que vivien a la costa de Bitnia) podrien ser escites o tracis. Els noms probables que els tracis es donaven a si mateixos era: Eudons, Denseletes, Thynis, Satres, Maduatens i alguns altres, possibles branques del mateix poble o tnia. 

Herdot ja parla dels tracis com una naci poderosa; els getes eren una de les seves branques; altres eren els Misis (mes tard anomenats bitinis suposadament derivat de la uni dels misis i dels tinis) i probablement els dacis. Els misis establerts a Msia foren colonitzats pels tracis i Herdot suposa que ho foren pels misis de Bitnia ja colonitzats abans.  Els iapods, melignfags, els illiris i els dardanis son indicats tamb com a tracis o emparentats amb els tracis per Herdot, que tamb diu que els frigis van colonitzar als tracis i que els sarapares, un poble que vivia al nord d'Armnia, i els mariandins, de Bitnia, tamb eren d tnia trcia. Sembla que elements tracis es varen barrejar cap al sud del Puig Olimp amb els macedonis. Florus anomena als escordiscs dels que diu que eren la branca mes salvatge dels tracis.

 Llengua .

De la llengua dels tracis queden molt pocs rastres. Algunes de les seves ciutats acaben en "bria" que vol dir ciutat o poblat, i la resta de noms coneguts son noms propis.

 Costums .

Herdot descriu les costums dels tracis. Venien els seus fills com esclaus al estranger; les dones solteres podien tenir tota classe de relacions amb els homes per desprs del matrimoni es devien al marit; per casar-se els homes pagaven diners als parents de la dona. Els tatuatges eren signe de noblesa. Els pagesos no eren apreciats mentre que la guerra i el saqueig eren oficis nobles. El seus nics deus eren Ares, Dionis i Artemisa, per el reis tenien com a deu a Hermes del que deien ser descendents. Quant un ric moria el seu cos es conservava tres dies i els seus amic feien una gran festa abans del enterro. Una muntanya de terra quedava sobre la tomba i es feien all alguns jocs esportius.

Algunes altres costums no eren comunes sin prpies noms de determinada tribu. Aix els tracis al nord dels Crestonis que tenien diverses dones i quant un home moria s iniciava un concurs entre les vdues per decidir quina havia estat la mes estimada i la guanyadora era sacrificada a la tomba del marit pel seu parent mascle mes proper, mentre les altres vdues es consideraven molt desgraciades. Estrab diu que la costum de la poligmia no era exclusiva d alguna tribu sin que estava bastant estesa. Xenofont parla de la costum de comprar dones vdues i diu que el rei traci Seutes li va proposar donar-li en matrimoni a la seva filla i la va oferir comprar una filla de Xenofont com a muller.

Els tracis no eren un poble unit. Freqentment, segon Herdot, les tribus estaven en guerra entre elles i no cooperaven ni davant del enemic exterior, o ho feien per molt breus perodes. Tucdides esmenta a Sialtes com el rei traci mes poders de tots els reis en tots els temps. En temps de Cir el jove  molts tracis foren reclutats pels perses com a mercenaris contra altres tracis. Quant Seutes va iniciar una expedici militar els tracis se li van unir des arreu. Els tracis van desertar del exercit persa d'Artaxerxes desprs de la batalla de Cunaxa. Tcit diu que els tracis es van revoltar l any 26 perqu no volien ser reclutats (el reclutament fou introdut al pas per Roma).

El tracis combatien amb armament lleuger (infanteria). La presencia de cavalleria era irregular. Els soldats de Sitalces, muntanyencs dels Rdope,  es van distingir per la seva valentia; anaven armats noms amb espases curtes; la descripci que Herdot fa del armament dels tracis d'sia coincideix amb la que fa Xenofont del armament dels soldats de Seutes. Les gorres els cobrien les orelles i els cabells, i portaven un acolorida capa; les botes eren altes i fetes de pells d animals peluts; portaven escuts, javelines i espases curtes. Els tracis del exercit de Filip V de Macednia portaven un arma anomenada rhomphaeae que podria ser una javelina o una espasa. Els guerrers tracis combatien amb mpetu i valentia per eren indisciplinats. Livi els descriu desprs de la victria obtinguda per Perseu contra els romans (en el primer combat de la guerra) i diu que desprs de guanyar van retirar-se al campament i es van posar a cantar canons de triomf i portaven els caps tallats dels soldats morts a la punta de les seves armes; per quant eren derrotats fugien rpid posant-se els escuts a l esquena per protegir-se.

Al temps de la Guerra del Pelopons, Trcia provea a tots els exercits de mercenaris, sempre que es pogus pagar el preu. Mes tard continuaren essent mercenaris pels macedonis, i fins i tot per Roma (auxiliars a les legions per segurament ja molt pocs voluntaris i la majoria reclutats). Alguns tracis foren gladiadors i Callgula va donar el comandament de la gurdia germana a tracis.

Tucdides diu que el rei traci Seutes, successor de Sitalces, rebia un tribut de les ciutats gregues de 400 talents de plata a mes de presents en or i plata. Els presents no tan sols eren pel rei sin tamb pels mes nobles dels odrisis.

La musica trcia era ruda i poc agradable. Estrab la compara a la dels frigis. Xenofont diu que tocaven corns o trompetes.

Per illustrar la seva ferocitat Herdot explica l'histria del rei Bisaltes, que va castigar als seus sis fills per desobeir-lo hi els va fer treure els ulls. Seutes va desfigurar alguns dels Tinis que havia fet presoners. Rascuporis va invitar al seu nebot a un banquet, el va emborratxar, i el va matar. Tucdides parla de la massacra que van fer els tracis a la ciutat becia de Micalesso. 

Tamb es diu que eren hospitalaris. Seutes havia rebut dels Tinis uns quants hostatges casi tots vells en garantia d una pau acordada, per els tinis no van dubtar a reiniciar les hostilitats sense por del que passs als hostatges. Altres grups si be dedicats al robatori eren tot i aix honorables. 

Plini diu que acostumaven a marcar els seus dies felios i els que no ho eren amb pedres blanques o negres que posaven en gerres al final del dia. Les gerres es buidaven quant el seu propietari moria i les pedres es contaven i es determinava si havia estat un home feli pel color que era mes nombrs.

 Religi .
La detat amb mes adoradors era Dionis, que anomenaven (com els frigis) Sabazius. Hi havia un oracle als Rdope, al territori dels Satres en direcci cap al territori dels bessis. Herdot diu que l oracle era semblant al de Delfos. L adoraci d'Artemisa, de nom traci Bendis o Cotytto, era molt difosa entre les dones. Les vctimes humanes dedicades a les seves divinitats no foren una costum general, si es que realment van existir, ja que no s esmenten per cap dels antics autors malgrat Herdot diu que quant el persa Oebazos va caure en mans dels Apsintis (desprs de la conquesta de Sestus pels atenencs) el van sacrificar al seu deu local Pleistoros, per sembla que fou mes aviat una costum (i no habitual) dels Apsintis i no de tots els tracis.

 Beguda .
La beguda de vi es considerava dedicada a Dionis. Ami Marcell diu que els odrisis bevien i menjaven als seus banquets amb excs; Tcit diu que els tracis que servien a les ordres de Poppeus Sabinus no podien fer gurdia de nit desprs del que bevien durant el dia. Xenofont descriu com Seutes i ell mateix es van beure uns corns de vi a la manera trcia, per desprs no es va servir vi al banquet, i el mateix rei no va mostrar signes de haver begut. Un escriptor rom recull la idea de qu els tracis donaven a tots els invitats la mateixa porci de vi. Els odrisis auxiliar de Dercillides abocaven vi damunt els cadvers dels seus companys morts i Pomponi Mela diu que alguns no bevien vi per s intoxicaven d un altra manera, amb aromes i fums de certes fulles que serien d efecte narctic.

 Habitacles .
Els tracis vivien en llogarets amb cases rodejades d estaques llargues que els garantien seguretat.

 Histria .
Les primeres noticies que es tenen son del establiment de colnies gregues a la zona de la costa. Algunes son molt antigues com Bizanci, Selmbria, fundades per Megara vers el segle VII aC. La gent de Clazmenes va fer un intent d establir-se a Abdera el 651 aC, per va fracassar; Abdera no fou fundada fins el 560 aC per colons de Teos. Mesmbria fou fundada per colons de Bizanci i Calcednia que havien fugit dels fenicis el 493 aC. L poca del establiment de Dices, Maronea i Anos, a la costa sud, i de Crdia i Sestos al Quersons, no es coneix. Els atenenc van enviar deu mil homes el 465 aC per fundar una colnia a Amfpolis, i van expulsar als Edonis, per al entrar cap al interior foren derrotats pels tracis a Drabescos i van haver d evacuar el pas; varen tornar trenta anys desprs i van eliminat tota resistncia.

En temps de Peisistrates els Dolonques del Quersons van acceptar la sobirania de Miltiades per fer front als seus vens els apsintes, i aix Atenes va poder posar peu a la regi. Abans del 513 aC els grecs posseen doncs moltes colnies o territoris a la costa de Trcia i segurament els tracis de les rodalies els hi estaven sotmesos (per exemple se sap que Bizanci va sotmetre als tracis de Bitnia) per aix no es pot considerar general i mes aviat fou al inrevs, que els grecs van pagar tribut als reis o reietons tracis. L any 513 aC Darios de Prsia va creuar el Bsfor amb un exercit en persecuci dels escites i creuant el pas no va trobar oposici. Els grecs el van haver d acompanyar fins el Danubi, i entre ells el jove Miltiades, futur heroi de Marat, que llavors governava el Quersons (com abans havia fet el seu oncle) i era casat amb la filla d un rei de Trcia. Quant Darios va tornar va passar per l'Hellespont i va creuar a Sestos, erigint una fortalesa a Doriscos, prop de la Boca del Hebros. Megabazos fou enviat a sotmetre Trcia amb 80.000 homes, i va iniciar la conquesta assetjant Perintos, que havia patit els atacs dels peonis, i fou ocupada. Desprs d aix tot el pas (expressi que es referiria noms a la zona costera) es va sotmetre als perses. El strapa va arribar fins al Estrim, segons se sap per la concessi que va fer Darios d un districte de la zona a Histieos, que hi va fundar la ciutat de Murcinos. Quan Megabazos va tornar a sia acompanyat de part del exercit (o potser de tot) el pas es va perdre. Els peons van passar a Frgia creuant l'Estrim; els jnics es van revoltar (498 aC) i van conquerir Bizanci i les demes ciutats. Aquest perode coincideix amb les invasions escites que van arribar fins el Quersons on Miltiades va haver de fugir. La revolta jnica fou sufocada el 493 aC i la flota fencia va anar a l'Hellespont i va posar tot el pas sota domini persa. Nomes la ciutat de Crdia va resistir i els perses no la van poder sotmetre ni conquerir. Miltiades es va escapar del Quersons cap a Atenes.

El 492 aC Mardnios amb un exercit va creuar l'Hellespont i va avanar cap a Macednia per els soldats patiren atacs tracis per terra i la flota fou en part destruda a la muntanya Athos. Els grecs ocupaven llavors l oest del Estrim, per van abandonar la regi i se'n van anar a sia.

El 480 aC Xerxes, amb el seu exercit, va creuar l'Hellespont pels pont que creuaven d'Abidos a Sestos. Herdot explica la marxa. Desprs de Salamina Xerxes i 60000 homes es van retirar per Trcia i sembla que no foren inquietats. L any segent (479 aC) el strapa Artabasos amb 40000 homes (les restes del exercit persa) va passar per Tesslia, Macednia i Trcia per no va destruir les ciutats gregues i va perdre bona part dels seus homes per cansament, gana i els atacs dels tracis, fins que finalment va arribar a Bizanci. Els grecs van aprofitar el moment i van sotmetre a Trcia (excepte Doriscos) expulsant els pocs perses que restaven. Desprs de la batalla de Micale la flota grega va estar a l'Hellespont on els atenencs van posar setge a Sestos, que fou ocupada el 478 aC. El 477 aC l espart Pausanies va ocupar Bizanci. El 476 aC, desprs d una llarga resistncia, va caure a les mans de Cim d'Atenes la ciutat de Eion (el governador persa es va sucidar desprs de matar  la seva famlia) i els perses van perdre aix la seva darrera possessi europea i les colnies gregues es van poder recuperar; la majoria van quedar sota influencia d'Atenes.

Durant el perode de Pericles, un mil d atenencs foren establerts al Quersons traci, que era la zona mes favorable a Atenes. El 437 aC els atenencs van fundar Amfpolis. En aquest temps va eclosionar el regne dels odrisis, inicialment un mes dels regnes de Trcia per destinar a ser el mes poders.

Vegeu: Odrisis

Al comenament de la Guerra del Pelopons els atenencs es van aliar al rei odrisi Sitalces, gracies al qual esperaven imposar la seva hegemonia a la pennsula calcdica (vers el 431 aC o 430 aC). El 429 aC Sitalces al front d un exercit de tracis va envair Macednia, enemiga d'Atenes, i si be no va trobar resistncia, va haver de tornar a Trcia al cap d un mes per manca de subministraments. Brasides l espart pel seu costat tenia nombrosos mercenaris tracis al seu exercit de les rodalies d'Amfpolis (422 aC). Una part de la guerra es va lliurar al Bsfor i al Hellespont. La batalla d'Egospotamos, es va lliurar al sud de Sestos el 405 aC i va posar de fet fi al conflicte. Per la pau d'Atenes del 404 aC Atenes va renunciar a totes les seves possessions exteriors i les de la part oriental de Trcia van passar a Esparta i Prsia. Quant un exercit grec de deu mil homes va tornar a Europa el 400 aC es va aliar a Seutes, prncep dels odrisis, amb la finalitat de recuperar els dominis que havien estat del seu pare al sud-est de Trcia. Una vegada restaurat al tron, Seutes va mostrar el seu agrament enviant reforos a Dercilides, el comandant espart que dirigia la lluita contra els perses amb els que s'havia iniciat la guerra (399 aC). El 398 aC Dercilides va anar al Quersons i va fer construir una muralla a la part nord, per servir de protecci a les citats gregues contra els brbars; Dercilides va defensar Sestos de les forces combinades de Con i Farnabasos (394 aC) per el 390 aC l atenenc Trasibul va restaurar la influencia d'Atenes a Trcia, va formar aliana amb dos prnceps natius, i va establir la democrcia a Bizanci; el seu xit es va veure confirmat per la victria d'Ificrates (general atenenc) sobre Anaxbios el 389 aC. Finalment la pau d'Antlcides va convertit tots els estats grecs en independents i de fet va donar la supremacia a Esparta (387 aC).

El 359 aC va arribar al tron de Macednia Filip II, que va comenar el regnat amb l expansi cap al est. El 358 aC va prendre possessi de Amfpolis. Trcia era llavors regida en gran part per tres prnceps, possibles germans: dos d ells,que es deien Berisades i Amadocos, van demanar a Filip que fes d rbitre en un conflicte que els oposava. Aix fou aprofitat per Filip per apoderar-se dels dominis d ambds reietons. Llavors va restar el tercer germ, Cersobleptes, que dominava la part mes oriental, i que va lluitar durant temps contra el rei macedoni. El 357 aC Cersobleptes va cedir el Quersons als atenencs que hi van enviar una colnia el 353 aC. Cersobleptes fou derrotat per Filip diverses vegades fins que el 343 aC fou sotms i va haver de pagar tribut.

El 342 aC es van establir colnies macednies a la Trcia oriental on els macedonis es van enfrontar a Diopites, el comandant atenenc de la regi. Filip va estar tres anys a Trcia, va assetjar Perintos i Bizanci, aliades d'Atenes. El comandant atenenc Focion va obligar a Filip a aixecar els setges i finalment el rei macedoni va abandonar la regi i va sortir cap al sud contra els grecs confederats. Al marxar, les tropes de Focion van recuperar algunes ciutats on Filip havia deixat guarnici macednia. Tot i aix Filip dominava el sud i oest de Trcia, i el districte entre l'Estrim i el Nestos i el de les mines del Pangeos (conquerit el 356 aC) foren incorporats al regne de Macednia i foren territoris dels que va treure metalls preciosos i altres subministraments. Filip fou assassinat el 336 aC i el va succeir el seu fill Alexandre el gran. Alexandre va creuar el Haemus per atacar els Tribalis, per fou un acta sense continutat, i desprs ja es va centrar en la seva expedici al Imperi Persa, al que va entrar creuant l'Hellespont per Sestos (334 aC).

A la mort d'Alexandre, Trcia va correspondre a Lismac, que es va enfrontar aviat amb Seutes, rei dels odrisis. Lismac va establir fermament el seu domini al sud del Danubi fins a la frontera amb Macednia i les ciutats gregues del Eux van rebre guarnicions lleials. Les tribus trcies noms van restar independents als llocs menys accessible, i la resta es van haver de sotmetre al poder de Lismac. El 309 aC va fundar Lisimquia, al nord del Quersons, i la va convertir en la seva capital. Derrotat pels Selucides a Corupedion (281 aC), Trcia va passar a Seleuc I Nictor, per fou assassinat el 280 aC per Ptolomeu Ceraune, que en fou reconegut rei, per va morir poc desprs en combat contra una banda de celtes invasors (els glates). El glates foren aturats a Grcia, per una part s havia establert a Trcia, i junt amb els sobrevivents de la derrota, van passar a sia. Formalment Trcia fou annexada al regne de Macednia.

El 247 aC la flota de Ptolomeu Evergetes va ocupar Lisimquia i altres ciutats de la costa de Trcia que va pertnyer per bastants anys als reis egipcis.

El 220 aC Filip V va arribar al tron de Macednia. El 211 aC va iniciar la seva expansi cap a Trcia, quant va enviar un exercit contra els madis que feien incursions de pillatge a Macednia. Les seves terres foren assolades i la seva capital, Iamforina, es va haver de rendir. El 205 aC Filip, desprs de fer la pau amb els romans, va envair Trcia, i va ocupar Lisimquia. El 200 aC va tornar al pas on ja no esperava molta resistncia doncs el seu exercit es limitava a dos mil infants i dos-cents cavallers; amb l auxili de la flota es va apoderar de la costa sud i del Quersons i va establir el setge d'Abidos que va ocupar. Roma era aliada d'Abidos i aquesta conquesta fou una de les causes de la guerra que va acabar el 196 aC en qu Filip, derrotat, va haver de renunciar a totes les seves conquestes i treure totes les guarnicions de ciutats gregues. Lucius Stertinius va comprovar el acompliment del pactat, per poc desprs de la sortida de les guarnicions macednies Antoc III el gran de Sria va creuar l'Hellespont i es va fer l amo del Quersons que va reclamar com a possessi del seu ancestre Seleuc. Com que no va acceptar la petici romana d evacuar Europa va esclatar la guerra. Seleuc, fill d'Antoc, fou enviat a restaurar Lisimquia i a estendre l influencia selucida a la regi, i es van establir guarnicions a Maronea i Anos.

A la guerra Filip V de Macednia fou aliat rom i va proveir al romans d all necessari per creuar Trcia, especialment assegurant que no serien molestats per les tribus salvatges del pas. Derrotat Antoc a Magnsia del Sipilos (189 aC) la pau d'Apamea (188 aC) el va obligar a retirar-se fins al Taure. El Quersons i les seves dependencies foren entregats a umenes de Prgam, aliat rom. Filip no va estar d acord amb la cessi del Quersons a Prgam; Filip va establir guarnicions a Maronea i Anos, a les que Prgam es va oposar ja que tamb reclamava aquestes ciutats. Els romans van demanar la retirada macednia (184 aC) i Filip va haver d obeir per va prendre venjana permetent o ordenant la massacra de molts dels habitants de Maronea. El comissionat rom Quintus Fabius Labeo havia establert com a lmit sud de les possessions macednies la via real, per Filip havia construt una nova via real mes al sud que deixava dins els seus dominis les ciutats disputades.

El 184 aC Filip va dirigir una expedici al interior de Trcia, en les terres dins el seu mbit de control en qu no podia molestar a Roma. Va derrotar els tracis en una batalla en la que va fer presoner al prncep Amadocos. Filip va enviar delegats a les tribus del Danubi demanant que feren una incursi a Itlia. El 183 aC Filip va atacar als odrisis, denteletes i bessis i va ocupar Filippolis on va establir una guarnici que aviat fou expulsada pels odrisis. El 182 aC Filip va expulsar a la poblaci de les zones costeres de Macednia cap al interior del pas, i la zona costera la va repoblar amb tracis i altres brbars, que servien al seu exercit i dels que esperava valdre s contra els romans. 
Filip va ser al Haemus el 181 aC i va erigir al cim un altar a Jpiter i al sol. A la tornada el seu exercit va derrotar els Denteletes i a la regi de Madica (o dels madis) va prendre una ciutat anomenada Petra. Filip va morir el 179 aC i el va succeir el seu fill Perseu.

El 172 aC els romans es van aliar a algunes tribus trcies i que constituen des llavors un perill per Perseu per els principals caps tracis no van rebre els regals adequats i en canvi Perseu es va atreure a altres caps.  La guerra contra Roma va comenar el 171 aC i el rei dels odrisis, Cotis, fou aliat de Macednia i va anar amb Perseu cap a Tesslia per noms va poder aportar un mil d infants i un mil de cavallers; Cotis va dirigir a tots els tracis del exercit de Perseu i va guanyar el primer combat. Mes tard Perseu es va retirar cap a Macednia i llavors va crrer el rumor de qu els tracis aliats de Roma havien envat el territori dels odrisis, i Cotis va retornar al seu pas i ja no va prendre mes part a la guerra encara que probablement les seves forces van tornar per ajudar a Perseu; el fill de Cotis, Bitis, va caure en mans del romans desprs e la batalla de Pidna el 168 aC i el seu pare va enviar ambaixadors a Roma, excusant-se per haver ajudat a Perseu i demanant la llibertat del seu fill a canvi de diners. El Senat va rebutjat alliberar a Bitis a canvi de diners, i el va alliberar sense res a canvi i encara va donar una forta quantitat als ambaixadors tracis. Aix, i apellant a les bones relacions de Roma amb anteriors reis odrisis, els romans es van guanyar a Cotis i al poble. El 187 aC Bitis (junt amb altres nobles tracis) fou enviat a Trcia amb tres comissionats romans.

Desprs de la derrota de Perseu els seus dominis foren dividits en quatre districtes o regions: la primera regi incloa el territori entre l'Estrim i els Nestos i els territoris macednics mes enll del Nestos menys Anos, Maronea i Abdera; tamb pertanyien al districte Bisaltica i Sintice, que eren al oest del Estrim. La capital fou Amfpolis. Aquestos territoris van deixar de formar part de Trcia al menys des el punt de vista dels historiadors grecs i romans.
El 148 aC els romans van incorporar Macednia i es van trobar fen frontera amb els pobles brbars: els primers foren els escordiscs, poble d origen celta, establerts al sud del Danubi, que feien incursions a les zones mes civilitzades i que sovint son considerats tracis, i que de ben segur estaven al menys influts per la cultura trcia desprs d estar molt de temps assentats en territoris de Trcia. La resta de Trcia pertanyia en la major part a prnceps o reis natius i els romans no van interferir sin s havien produt abans atacs al seu territori. 

Durant els anys 110 aC y 109 aC el cnsol Minucius Rufus va combatre amb els escordiscs i amb els Tribalis, i va arribar fins a la vall del Hebros. El 104 aC Calpurni Pis va entrar al districte de les muntanyes dels Rdope. El 92 aC el pretor Caius Sentius fou derrotat per  els madis, que desprs van fer una depredadora incursi a Macednia. Durant les Guerres Mitridtiques el 88 aC van comenar una srie d incursions dels tracis cap a les provncies romanes venes, potser concertats amb Mitridates tot i que no hi probes d aix; el que si se sap es que el general Taxilos, lloctinent de Mitridates, el 86 aC va anar amb un exercit cap a Trcia i Macednia, en suport d'Arquelau. Al final aquest darrer fou derrotat. Sulla va marxar cap a sia a traves de Trcia (84 aC) y va lluitar contra els tracis, ve per castigar-los per els seus atacs o per la complicitat amb Mitridates, o be perqu l atacaven al seu pas. Escribonius Curio va derrotar a la tribu dels Dardanis i ve entrar al Danubi. A Curio va succeir com a governador de Macednia Luculle (73 aC) que va derrotar els bessis en una batalla al puig Haemus, els hi va prendre la seva capital i va saquejar el territori entre el Haemus i el Danubi. El pas dels bessi fou conquistat altra cop per Octavi pare d'Octavi August el 60 aC. Els anys 58 aC y 57 aC Pis fou governador de Macednia i segons Cicer va actuar cruelment sobretot amb els bessis i altres tribus trcies pacifiques. El pas encara no pertanyia a Roma per la via real era anomenada ja per Cicer com Via Egntia de la que diu "via illa nostra militaris".

A la guerra civil entre Csar i Pompeu alguns prnceps tracis van ajudar al darrer, per el motiu d aquest clientelisme no es conegut. En temps de Csar, vers la seva mort, la major part del pas va quedar en mans de dos germans: Rascuporis i Rascus. Quant va esclatar la guerra entre els triumvirs i el partit repblica, Rascuporis va fer costat al darrer i Rascus als triumvirs, sembla ser que per assegurar que un o l altra estaria al camp del guanyador i podria assegurar el futur de Trcia. Quant Octavi August va aconseguir tot el poder, els regnes de Trcia van esdevenir de facto protectorat, amb plena autonomia interna (i si calia l ajut rom) per totalment supeditats a la poltica de Roma, que a mes a mes arbitrava les disputes entre els prnceps. Els prnceps havien de fornir ajuda als romans quant calgus hi havien de permetre el reclutament i els romans exerciren encara altres drets de sobirania (Tcit esmenta que les monedes de Trcia tenien a un costat el prncep local i al altra l emperador roma). Aquest estat de coses va provocar un aixecament dels tracis els 14 aC, fets que foren relatats per Di Casi. Va dirigir la revolta Vologesus, un bessi sacerdot de Bacus, que es va valer del seu ofici religis per aixecar al poble. Va reunir un exercit que va adoptar els sistemes i la disciplina romana i va derrotar i enderrocar a Rascuporis, rei vassall dels romans; el seu oncle Remetalces tamb fou enderrocat i va fugir; els rebels el va perseguir fins el Quersons que van devastar i van ocupar les fortaleses i ciutats. August va ordenar a Pis, governador de Pamflia, acudir a Trcia amb les seves forces, i al cap de tres anys de lluita i de no poques derrotes, va aconseguir finalment derrotar els bessis. Un segon intent de revolta poc desprs fou sufocat rpidament.

Desprs de la guerra Roma va assolir la administraci del pas. Germnic hi va ser l any 18 i va imposar reformes; el sistema de reclutament es va imposar vers l any 26. S esmenta un rei nadiu, Remetalces II, nomenat el 38 per Callgula com a rei de Trcia. Finalment amb Vespasi (69-79) el pas fou convertit en provncia romana. La crnica d'Eusebi esmenta que Trcia fou feta provncia l any 47 sota Claudi, per Suetoni diu que fou amb Vespasi. Aquesta discordana no ha pogut estar explicada satisfactriament; es possible que Remetalces hagus mort el 47 i Claudi no hagus nomenat successor, el que equivalia de fet a la incorporaci per Trcia no esdevenia jurdicament provncia (aquestes situacions es van donar sovint). En canvi Msia fou feta provncia bastant abans doncs ja s esmenta un propretor de Msia l any 15.

Res de rellevant cal dir de la vida durant l imperi. A la divisi del Imperi fou administrat per un Vicarius Thraciarum, subordinat al Praefectus Praetorio Orientis.  Els gots hi van aparixer el 255. El emperador Probus hi va establir uns cent mil Bastarnis el 280. El 314 i el 323 l emperador Licini fou derrotat a Adrianpolis per Constant; aquest va establir un gran nombre de srmates a Trcia el 334. El 376 l emperador Valens va permetre l establiment al pas dels gots; aix va donar lloc a guerres i desgracies explicats per Ami.  El 395 el pas fou assolat per Alaric i el 447 per Atila. Desprs fou part del Imperi Oriental o Bizant fins la conquesta blgara.

Entre el 1305 i el 1310 la Trcia fou objecte de les incursions de la Companyia Catalana d'Orient, els Almogvers.

El 1341 els otomans van creuar per establir-se a Trcia i el 1353 van obtenir la possessi de les fortaleses. El sobir otom va establir la seva capital a Adrianpolis. Amb la conquesta de Constantinoble el 1453 els otomans van completar la conquesta de Trcia que van dominar fins a finals del segle XIX.

El 1878 la part nord de Trcia, de poblaci blgara, fou constituda en provncia autnoma del Imperi Otom sota el nom de Rumlia Oriental. El principat es va incorporar finalment a Bulgria el 1885. El 1913 per la pau de Bucarest (10 d'agost de 1913) la Trcia occidental entre els rius Mesta i Marica fou reconeguda possessi de Bulgria i Turquia va retenir la part oriental al est del Marica. Pels tractats que van seguir a la I Guerra Mundial (Neuilly 1919 i Sevres 1920) la Trcia occidental (abans blgara) va ser reconeguda a Grcia juntament amb la Trcia oriental, per desprs de la derrota grega al sia menor el 1922 va ser retornada a Turquia (1923). Els intercanvis de poblaci foren massius i els turcs musulmans van obtenir un estatut de minoria protegida a territori grec i els cristians grecs el mateix tracte al territori turc. La minoria turca de la Trcia occidental utilitza una bandera nacional prpia.

El 1940 els blgars, aliats d'Alemanya, van reincorporar la Trcia occidental, per la van perdre al final de la guerra.

 Llista de tribus trcies .


 Ciutats de la Trcia clssica .


 Subdivisions de la provncia romana de Trcia .

La provncia romana fou dividida segons Plini el vell en cinquanta estratgies per inclou Msia com a part de Trcia. Claudi Ptolomeu esmenta els districtes de Madica, Dentelica, Sardica, Bessica, Drosica, Bennica, Usdicesica, Selletica, Samaica, Celetica, Sapaica, Corpiliaca, Canica, i Astica. Ami diu que al segle IV estava dividida en sis provncies de les que 4 eren al sud del Haemus: la Trcia prpia al oest (capital Filippolis); Haemimontus al nord-est  (capital Adrianpolis); Europa  al sud-est (capital Perintos); i Rdopes, al sud-oest (capital Maximianpolis)





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67144" title="Alps de l'Alta Provena" nonfiltered="1480" processed="1466" dbindex="26585">


Els Alps de l'Alta Provena (04) (en francs Alpes-de-Haute-Provence i en occit Aups d'Auta Provena) sn un departament francs situat a la Provena-Alps-Costa Blava.

Histria.
El departament dels Alps de l'Alta Provena s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de la part nord de la Provena.

El 1793, en crear-se el nou departament de Valclusa, va perdre el cant de Sault.

El nom inicial del departament va ser el de Baixos Alps, nom que port fins l'any 1970, en qu adopt la denominaci actual.

Demografia.
Antigament, la poblaci dels Alps de l'Alta Provena estava repartida de forma fora regular sobre tot el territori departamental, fins i tot a les zones muntanyoses, on l'agricultura de muntanya estava ben desenvolupada. Ara b, des de mitjans del segle XIX, la poblaci va comenar a minvar degut al fort xode rural. De ms de 150.000 habitants, la poblaci pass a menys de 100.000 desprs de la Primera Guerra Mundial. Caldr esperar fins el 1960 perqu la tendncia canvi, passant-se aix de 84.335 habitants, el 1954, a 139.561 habitants el 1999. 

Tot i que la xifra de poblaci s'aproximi a la de fa 150 anys, el repartiment s molt diferent. Actualment, la poblaci es concentra a les valls i al voltant de les dues ciutats principals, Manosque i Dinha, mentre que les zones de muntanya es troben prcticament desertes.

Els districtes de Barcelonnette i Castellane sn els dos districtes ms petits de tota Frana, i els nics que no arriben a la xifra de 10.000 habitants. La vila de Castellane s tamb la sotsprefectura ms petita de Frana. 

Poltica.
L'any 2004, el socialista Jean-Louis Bianco va ser reelegit com a president del Consell General dels Alps de l'Alta Provena amb els vots dels consellers del seu propi partit, del PCF i dels no-adscrits d'esquerra (30 vots). 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 14 consellers ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 6 consellers ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 4 conseller ;
 No-adscrits de dreta: 2 consellers ;
 No-adscrits d'esquerra: 2 consellers ;
 Moviment Republic i Ciutad (MRC): 1 conseller ;
 Trnsfugues de la UMP: 1 conseller;

Vegeu tamb.
Llista dels municipis dels Alps de l'Alta Provena;
Llista de Cantons dels Alps de l'Alta Provena;

Enllaos externs.
  Consell General dels Alps de l'Alta Provena;
  Prefectura;
  Informaci detallada en francs;
  Informaci detallada en angls;
  Guia ciutat a ciutat;
  Guia Sisteron;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67146" title="Boques del Roine" nonfiltered="1481" processed="1467" dbindex="26586">


Les Boques del Roine (13) (en occit Bocas de Rse; en francs Bouches-du-Rhne) s un departament francs situat a la Provena-Alps-Costa Blava.

Histria.
El departament de les Boques del Roine va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga provncia de la Provena, aix com diversos principats (Aurenja, Lo Martegue i Lambesc).

Ms extens en el moment de la seva creaci, el departament perd tot el territori situat al nord de la Durena quan es cre el departament de Valclusa. Entre els municipis perduts destaquen les viles d'Aurenja i Ate. 

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General de les Boques del Roine el socialista Jean-Nol Gurini, que ocupa aquest crrec des de 1998.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 26 consellers generals ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 16 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 8 consellers generals;
 No-adscrits de dreta: 2 consellers generals ;
 No-adscrits d'esquerra: 2 consellers generals ;
 Partit Radical d'Esquerra (PRG): 1 conseller general;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 1 conseller general ;
 No-adscrits d'extrema dreta: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de les Boques del Roine;
Llista de Cantons de les Boques del Roine;

Enllaos externs.
Consell General de les Boques del Roine (en francs);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67148" title="Alts Alps" nonfiltered="1482" processed="1468" dbindex="26588">


Els Alts Alps (05) (francs Hautes-Alpes, occit  Auts Aups) s un departament francs situat a la Provena-Alps-Costa Blava.

Histria.
El departament dels Alts Alps va ser un dels 83 departaments creats el 4 de mar de 1790, en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789. Va ser creat a partir de la part sud-est del Delfinat i del nord de la Provena.

Vegeu tamb.
Llista de municipis dels Alts Alps;
Llista dels Cantons dels Alts Alps;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell General dels Alts Alps ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67149" title="Var (departament)" nonfiltered="1483" processed="1469" dbindex="26589">


Var (83) (en francs i occit:   Var) s un departament francs situat a la Provena-Alps-Costa Blava.

Rep el nom del riu homnim, que antigament constitua el lmit oriental del departament, si b avui en dia ja no el drena (aquell territori fou transferit al departament dels Alps Martims).

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Var;
Llista de Cantons del Var;

Enllaos externs.
Consell General de Var (en francs);
 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67150" title="Leutard l'heretge" nonfiltered="1484" processed="1470" dbindex="26590">
Leutard l'heretge, era un home pobre del poble de Vertus al comtat de Chlons-sur-Marne (regi de Xampanya) que a finals de l'any 1000 es fu fams per ser, segons demostrarien els fets, un enviat de satans.

Desprs d'unes revelacions en forma d'abelles que entraren al seu cos, expulsa la seva muller de casa per portar a terme la missi de predicar la castedat, la pobresa, la depreciaci de l'autoritat eclesistica, la negaci de pagar el dcim i tamb la negaci de bona part de la Bblia. Tot aix fins i tot ho port a la prctica destruint imatges religioses en certes esglsies. Mica en mica s'an guanyant una reputaci sobretot entre les classes ms pobres.

El bisbe Gebuin, veient l'envergadura que anava prenent els fets que envoltaven aquell analfabet, i, desprs d'entrevistar-se amb ell, el condemn pblicament asseverant que el guiava la bogeria i l'heretgia.

En Leutard, en veure que la gent del poble li retirava el suport, va buscar la mort llanant-se dins d'un pou.

S'ha escrit que fou influenciat pel bogomilisme i que va ser una de les guspires que encengu el catarisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67151" title="Paleontologia" nonfiltered="1485" processed="1471" dbindex="26591">


La Paleontologia s la branca de la cincia que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fssil, evidncia de la seva existncia que s'ha conservat en roques. Aix inclou l'estudi de fssils, petjades i nius (icnofssils), fems fossilitzats (coprolits) i residus qumics.

La paleontologia com a cincia.
La paleontologia moderna situa la vida antiga dins el seu context corresponent, estudiant de quina manera els canvis fsics a llarg termini de la geografia (paleogeografia) i el clima (paleoclima) globals han afectat l'evoluci de la vida, de quina manera els ecosistemes han respost a aquests canvis i han canviat l'entorn planetari al seu torn, i com aquests canvis mutus han afectat els actuals patrons de biodiversitat. Aix que la paleontologia s una cincia que toca amb la geologia, l'estudi de les roques i les formacions rocoses, i amb la botnica, biologia, zoologia i ecologia, camps que estudien les criatures vivents i com interactuen. La palinologia s l'estudi del pollen, sigui antic o modern.

Les divisions ms importants de la paleontologia inclouen la paleozoologia (animals), paleobotnica (plantes) i la micropaleontologia (microfssils). Els paleozolegs poden especialitzar-se en paleontologia dels invertebrats, que tracta els animals sense columna vertebral, o en paleontologia dels vertebrats, que tracta els animals amb columna, incloent-hi els homnids fssils (paleoantropologia). Els micropaleontlegs estudien els fssils microscpics, incloent-hi els microfssils amb capes orgniques, l'estudi del qual s'anomena palinologia.

Hi ha moltes especialitats que s'estan desenvolupant, com la paleoecologia, la paleobotnica, l'icnologia (l'estudi de petges i caus) o la tafonomia, l'estudi d'all que passa als organismes desprs que morin.

Els camps d'estudi ms importants inclouen la corelaci dels estrats rocosos amb la seva edat geolgica i l'estudi de l'evoluci dels ssers vius. La paleontologia utilitza el mateix esquema de nomenclatura binomial que s'usa en biologia, creat pel bileg suec Carl von Linn, i situa les espcies en un arbre genealgic, mostrant els seus diferents graus de relaci, segons la tcnica cladstica.

La importncia econmica principal de la paleontologia s l's de fssils per a determinar l'edat i la naturalesa de les roques que els contenen o de les capes inferiors o superiors. Aquesta informaci s vital per a la indstria minera i especialment per a la petrolfera. La simple observaci dels fssils continguts en una roca s un dels sistemes ms rpids i acurats per a calcular l'edat d'una roca.

Els fssils ja eren coneguts per l'home primitiu i ja eren identificats, en ocasions, com a les restes d'antigues formes de vida. L'estudi formal de la paleontologia t els seus orgens en el segle XVIII.

Enllaos externs.
Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social (IPHES) , , ;
 Teaching Palaeontology and Palaeoecology;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67154" title="Benjamin Britten" nonfiltered="1486" processed="1472" dbindex="26592">
Edward Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), fou un compositor i pianista britnic. 

Va comenar a compondre des de molt jove, i va iniciar els seus estudis amb homes com Frank Bridge, John Ireland i Arthur Benjamin. Des de 1935 fins a 1939 va collaborar amb el poeta Wystan H. Auden escrivint msica per a drames de rdio. En les seves composicions hi ha una clara declinaci per la veu, i quan el 1937 va conixer el tenor Peter Pears, la seva veu va aparixer en molts dels seus treballs. El 1939 va marxar a Estats Units amb Pears amb motiu de la guerra que havia esclatat a Europa. All van viure fins a 1942. En tornar a Anglaterra va compondre l'obra Peter Grimes, basada en un poema de George Crabbe. L'xit de la mateixa el 1945 va establir a Britten com la mxima figura de la msica anglesa i compositor internacional d'peres.

War Requiem, Rquiem de guerra (1961), s la seva obra ms coneguda i considerada una obra mestra, amb una intensa crrega emocional.

En els seus ltims anys es va traslladar amb Pears a Horman, on va escriure Phaedra, Death in Vencia i Third String Quartet entre altres. La seva salut -especialment el seu cor- es va anar deteriorant fins que va morir el 4 de desembre de 1976 a Aldeburgh, d'on havia estat nomenat Bar Britten.

Com a director d'orquestra va treballar amb la seua prpia msica, per tamb va dirigir msica d'altres compositors, especialment de Mozart, Elgar i Percy Grainger

Obres.
Una de les obres ms populars de Britten s la Guia d'Orquestra per a joves (1946), composta per a la pellcula documental Instruments de l'orquestra, produda pel govern britnic, dirigida i narrada per Malcolm Sargent.

L'obra t per subttol Variacions i fuga sobre un tema de Henry Purcell. El tema prov de l'pera Abdelazar. Britten va elaborar variacions individuals per a cada secci de l'orquestra: els instruments de fusta, la corda , els metalls i finalment els instruments de percussi. Com a remat, porta a l'orquestra completa a una fuga, abans de reprendre el tema per a concloure l'obra. La versi original, amb comentaris narrats, s'omet sovint en concerts i enregistraments. 

Britten va ser un pianista virtus, i sovint va interpretar msica de cambra o va actuar com a acompanyant de cantants en lieder. Tanmateix, a excepci del seu Concert per a piano (1938) i les Diversions per a piano i orquestra (compostes per a Paul Wittgenstein l'any 1940) , va escriure molt poca msica per a aquest instrument, i en una entrevista de 1963 per a la BBC va arribar a dir que el piano era  un instrument d'acompanyament .

Una de les obres de Britten per a instrument solista que ha tingut un rol central en el repertori de l'instrument ha sigut el seu Nocturn sobre un tema de Dowland per a guitarra (1964). Aquesta obra palesa l'admiraci de Britten per la msica per a llat de l'poca isabelina. El tema de Downland, Come, Heavy Sleep, emergeix en forma completa al final de les vuit variacions, cada una de les quals es basa en el mateix estil, sovint transitori o ornamental.

 OP. 1, Sinfonietta, 1932;
 OP. 2, Phantasy, quartet per a obo, 1932;
 OP. 3, A Boy was Born per a cor mixt amb orgue ad libitum, 1933, revisat el 1955;
 OP. 4, Simple Symphony per a orquestra de corda, 1934;
 OP. 5, Holiday Diary per a piano, 1934;
 OP. 6, Suite per a viol i piano, 1935;
 OP. 7, Friday Afternoons per a veus infantils i piano, 1935;
 OP. 8, Our Hunting Fathers per a soprano, tenor i orquestra (text de W. H. Auden), 1936;
 OP. 9, Soires musicales per a orquestra (sobre tema de Gioacchino Rossini), 1936;
 OP. 10, Variacions sobre un tema de Frank Bridge per a orquestra de corda, 1937;
 OP. 11, En aquesta illa per a soprano, tenor i piano (text de W. H. Auden), 1937;
 OP. 12, Montjuic (basat en danses catalanes, amb Lennox Berkeley), 1937;
 OP. 13, Concert per a piano, 1938, revisat el 1945;
 OP. 14, Balada d'herois per a tenor o soprano, cor i orquestra (textos de W. H. Auden i Randall Swingler), 1939;
 OP. 15, Concert per a viol , 1939, revisat el 1958;
 OP. 16, El jove Apollo per a piano i orquestra de corda, 1939 (introspectiva);
 OP. 17, Paul Bunyan, pera (amb llibret de  W. H. Auden), 1941, revisada en 1976;
 OP. 18, Les Illuminations, per a soprano o tenor i orquestra de corda  (textos de Arthur Rimbaud), 1939;
 OP. 19, Canadian Carnival (Carnestoltes canadenc) obertura, 1939;
 OP. 20, Sinfonia da Requiem, 1940;
 OP. 21, Diversions per a piano (m esquerra) i orquestra, 1940, revisada el 1954;
 OP. 22, Set sonets de Miquel ngel per a tenor i piano, 1940;
 OP. 23;
 No. 1, Introducci i Rond alla burlesca per a dos pianos, 1940;
 No. 2, Masurka elegaca per a dos pianos, 1941;
 OP. 24, Matines musicals per a orquestra (sobre tema de Rossini), 1941;
 OP. 25, Quartet de corda No. 1, 1941;
 OP. 26, Balada escocesa per a dos pianos i orquestra, 1941;
 (OP. 27, Obertura americana, 1941 el 1983);
 OP. 27, Himne a Santa Ceclia per a SSATB, 1942;
 OP. 28, A Ceremony of Carols (Una cerimnia de nadales) per a veus blanques i arpa, 1942;
 OP. 29, Preludi i fuga per a 18 instruments de corda, 1943;
 OP. 30, Rejoice in the Lamb per a solistes, cor i orgue, 1943;
 OP. 31, Serenata per a tenor, corn i orquestra de corda, cicle de canons, 1943;
 OP. 32, Festival Te Deum per a cor i orgue, 1945;
 OP. 33, Peter Grimes, pera (llibret Montagu Slater sobre textos de George Crabbe), 1945;
 OP. 33a, Quatre interludis marins de Peter Grimes;
 OP. 33b, Passacaglia de Peter Grimes;
 OP. 34, Variacions i fuga sobre un tema de Henry Purcell (Guia d'Orquestra per a joves), 1946;
 OP. 35, The Holy Sonnets of John Donne (Els sonets sagrats de John Donne) per a soprano,tenor i piano,1945;
 OP. 36, Quartet de corda No. 2, 1945;
 OP. 37, The Rape of Lucretia (La violaci de Lucrcia), pera (llibret Ronald Duncan sobre textos d'Andr Obey), 1946 revisat el 1947;
 OP. 38, Occasional Overture Obertura ocasional, 1946;
 OP. 39, Albert Herring, pera (llibret Eric Crozier sobre textos de Guy de Maupassant), 1947;
 OP. 40, My beloved is mine" (La meva estimada s meva) (Cntic I) per a soprano o tenor i piano (text de Francis Quarles), 1947;
 OP. 41, A Charm of Lullabies (Encs de canons de bressol)per a mezzosoprano i piano, 1947;
 OP. 42, Sant Nicolau (cantata) per a solistes, cor, corda, piano (4 mans), percussi i rgan , 1948;
 OP. 43, The Beggar's Opera (l'pera del captaire) sobre temes de John Gay, 1948;
 OP. 44, Spring Symphony (Simfonia de primavera) per a solistes, cor mixt, cor infantil i orquestra , 1949;
 OP. 45, The Little Sweep (El petit escura-xemeneies), pera (llibret d'Eric Crozier), 1949;
 OP. 46, Himne nupcial Amo Ergo Sum per a soprano, tenor, cor i orgue  (lletra de Ronald Duncan), 1949;
 OP. 47, Cinc canons de flors per a quartet vocal, 1950;
 OP. 48, Lachrymae per a viola i piano, 1950;
 OP. 48a, Lachrymae per a viola i corda, 1976;
 OP. 49, Les sis metamorfosis d'Ovidi obo, 1951;
 OP. 50, Billy Budd, pera (llibret de E. M. Forster i Eric Crozier sobre textos de Hermann Melville), 1951, revisada el 1960;
 OP. 51, Abraham i Isaac (Cntic II) per a contralt, tenor i piano, 1952;
 OP. 52, Paraules d'hivern cicle de canons per a soprano o tenor i piano (textos de Thomas Hardy), 1953;
 OP. 53, Gloriana, pera (llibret William Plomer sobre textos de Lytton Strachey), 1953;
 OP. 53a, Suite simfnica de "Gloriana"  per a tenor, obo i orquestra, 1954;
 OP. 54, The Turn of the Screw, pera (llibret de Myfanwy Piper sobre un conte de Henry James), 1954;
 OP. 55, Still Falls the Rain" (Tranquilla cau la pluja) (Cntic III) per a tenor, corn i piano (textos d'Edith Sitwell), 1954;
 OP. 56,
 OP. 56a, Himne a Sant Pere per a flauta dola, quartet vocal i orgue, 1955;
 OP. 56b, Antfona per a quartet de flautes i rgan, 1955;
 OP. 57, El prncep de les pagodes, ballet, 1956;
 OP. 57a, Pas de six de  El prncep de les pagodes;
 OP. 58, Canons dels xinesos per a soprano o tenor i guitarra, 1957;
 OP. 59, Noye's Fludde, pera,  1957;
 OP. 60, Nocturn, per a tenor, 7 instruments obligats i orquestra de corda, suite de canons, 1958;
 OP. 61, Sechs Hlderlin-fragmente, 1958;
 OP. 62, Cantata acadmica, 1959;
 OP. 63, Missa brevis per a veus juvenils i orgue, 1959;
 OP. 64, El somni d'una nit d'estiu, pera (llibret Benjamin Britten i Peter Pears sobre la comdia homnima de William Shakespeare), 1960;
 OP. 65, Sonata per a violoncel i piano, 1961;
 OP. 66, War Requiem (Rquiem de guerra), 1961;
 OP. 67, Salm CL per a cor de xiquets i orgue, 1962;
 OP. 68, Simfonia per a violoncel, 1963;
 OP. 69, Cantata misericordium, 1963;
 OP. 70, Nocturn sobre John Dowland per a guitarra, 1963;
 OP. 71, Curlew River, parbola eclesistica (llibret William Plomer sobre No), 1964;
 OP. 72, Suite per a violoncel No. 1, 1964;
 OP. 73, Variacions Gminis per a flauta, viol i piano a quatre mans, 1965;
 OP. 74, Canons i proverbis de  William Blake per a barton i piano, 1965;
 OP. 75, Veus d'avui per a cor juvenil, cor i orgue ad libitium, 1965;
 OP. 76, Ress del poeta per a soprano o tenor i piano (textos d'Aleksandr Puixkin), 1965;
 OP. 77, El forn de les feres, parbola (llibret William Plomer sobre el Llibre de Daniel), 1966;
 OP. 78, Vanitat daurada per a veus juvenils i piano (textos deColin Graham), 1966;
 OP. 79, The Building of the House per a cor, orgue o metalls i orquestra, 1967;
 OP. 80, Suite per a Violoncel No. 2, 1967;
 OP. 81, El fill prdig, parbola (llibret William Plomer), 1968;
 OP. 82, Croada infantil (textos de Bertold Brecht i Hans Keller), 1968;
 OP. 83, Suite per a arpa, 1969;
 OP. 84, Qui sn aquests infants? per a tenor i piano (textos de William Soutar), 1969;
 OP. 85, Owen Wingrave, pera (llibret Myfanwy Piper sobre textos de Henry James), 1970;
 OP. 86, The Journey of the Magi (La jornada dels mags) (Cntic IV) per a contratenor, tenor, barton i piano (textos de T. S. Eliot), 1971;
 OP. 87, Suite per a violoncel No. 3, 1972;
 OP. 88, Mort a Vencia, pera (llibret Myfanwy Piper sobre textos de Thomas Mann), 1973;
 OP. 89, La mort de Narcs (Cntic V) per a tenor i arpa (textos de T. S. Eliot), 1974;
 OP. 90, Suite de temes populars anglesos "A Time There Was" per a orquestra de cambra, 1974;
 OP. 91, Sacred and Profane (Sagrat i prof) per a cinc veus, 1975;
 OP. 92, L'aniversari de Hansel veu aguda i arpa (textos de Robert Burns), 1975;
 OP. 93, Phaedra, cantata (textos de Robert Lowell basats en una obra de Jean Racine), 1975;
 OP. 94, Quartet de corda No. 3, 1975;
 OP. 95, Welcome Ode per a veus joves i orquestra, 1976;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67156" title="Gregori VII" nonfiltered="1487" processed="1473" dbindex="26593">

Gregori VII s el nom que agafa com a papa Hildebrand (Soana, Toscana,vers 1020-Salern1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Esglsia i del seu alliberament de la subjecci al poder poltic.

Hildebrand es troba des d'abans de 1050 en el cercle dels papes reformadors, que l'envien moltes vegades com a legat per vigilar l'aplicaci de les seves decisions. s un dels ms propers collaboradors d'Alexandre II al qui succeeix el juny de 1073.

El seu pontificat s dominat per dos propsits, la realitzaci dels quals constitueix la anomenada reforma gregoriana encara que no en sigui l'nic artes:

 Lluitar contra el trfic de beneficis i sobretot els dels bisbats. En el Dictatus Papae (1075) afirm la superioritat del papa sobre tota autoritat poltica i terrenal.
 Posar fi a l'escndol degut a la situaci dels sacerdots i bisbes casats i amb descendncia no reconeguda.

La seva actitud exigent i intransigent foren diversament acceptades en els regnes de la cristiandat. Aix, a Frana, Anglaterra i als regnes hispnics, s acceptat amb reserves. A Arag i alguns comtes particulars, com Bernat II de Besal, no s'hi oposen. Els regnes germnics hi estan clarament oposats.

Recolzant-se sobre prnceps tanmateix simonacs com Felip I o Guillem el Conqueridor, aconsegueix reduir les prerrogatives del feudalisme i colloca l'episcopat ms a prop del poble.
Segurament pel fet d'haver estat monjo de Cluny, troba en aquesta ordre, ests sobre el conjunt de la cristiandat llatina ms enll de fronteres poltiques, l'aliat necessari per aquesta empresa. 

La lluita del Sacerdoci contra l'Imperi, i sobretot el conflicte de Gregori amb l'emperador Enric IV (Querella de les investidures), desvia tanmateix una bona part dels dinamismes de la Santa Seu, i redueix la seva capacitat d'intervenci a Frana.

Enric IV s excomuniat dues vegades fins que l'emperador ocupa Roma i nomena l'antipapa Climent III. Gregori es refugi al castell de Sant'Angelo; el 1084 fuig de Roma i es retira a Salern.

El relleu ser pres eficament deu anys ms tard per Urb II.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67173" title="Jordi del Regne Unit" nonfiltered="1488" processed="1474" dbindex="26594">



Jordi del Regne Unit, duc de Kent (York Cottage, Sandringham 1902 - accident aeri a Esccia 1942). Membre de la famlia reial britnica iniciador de la branca cadet del Kent centrada en el ducat de Kent. 


Naixement i Infncia.

El duc de Kent nasqu a York Cottage, una propietat adjacent a Sandringham, a la regi de Norfolk a Anglaterra. Era fill del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck en aquell moment prnceps de Galles. A la vegada era nt del rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca per part de pare mentre que per part de mare ho era del prncep Francesc de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit.

Fou batejat a la Capella privada del Castell de Windsor el 26 de gener de l'any 1903 pel bisbe d'Oxford, Francis Paget. Els seus padrins foren el prncep Valdemar de Dinamarca, el prncep Llus de Battenberg, la princesa Helena del Regne Unit i de la tsarina Maria F'dorovna.


Educaci i carrera.

Al llarg dels seus primers anys reb classes de part d'un tutor privat i desprs, junt amb el prncep Enric del Regne Unit a St. Peter's Court Preparatory School a Broadstairs a Kent. Als tretze anys junt amb els seus germans fou enviat a l'escola de la Marina, primer a Osborne i desprs a Dartmouth. Fins l'any 1929 romangu a la Marina servint als vaixells Iron Duke i desprs al Nelson. Desprs de deixar la Marina, entr a formar part dels Ministeris de l'Interior i desprs del d'Afers Exteriors esdevinguent el primer membre de la Famlia Reial que fou membre de l'Administraci de l'Estat.

L'any 1939 esdevingu Gran Mestre de l'Orde Masnica, crrec que ostent fins a la seva mort l'any 1942.

Al comenament de la Segona Guerra Mundial torn a la Marina amb el rang d'almirall. Desprs de servir breument al servei d'Intelligncia l'any 1940 ingress a la Royal Air Force.

Casament i Descendncia.

El 29 de novembre de 1934 es cas amb la princesa Marina de Grcia a l'Abadia de Westminster. La princesa Marina era filla del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia. La princesa era nta del rei Jordi I de Grcia i besnta del tsar Alexandre II de Rssia. Alhora eren fills de cosins amb el que es convertiria en el seu esps. Arran del casament, la parella gaud de gran popularitat al pas convertint-se en la parella de moda i en una autntica icona de la societat anglesa despreocupada de l'poca de preguerra. 

Jordi i Marina tingueren tres fills:

SAR el prncep Eduard del Regne Unit nascut el 1935 a Londres. L'any 1961 es cas amb lady Caterina Worlsey.

SAR la princesa Alexandra del Regne Unit nascuda el 1936 a Londres. Es cas el 1963 amb sir August Ogilvy.

SAR el prncep Miquel del Regne Unit nascut a Iver a Buckinghamshire el 1942. Es casat des de 1978 amb la baronessa Marie-Christine von Reibnitz.

Vida privada.

Descrit com un home cultivat, efeminat i sempre extremadament perfumat, el prncep Jordi tingu al llarg de la seva vida, abans i desprs de casar-se, nombroses relacions sexuals tant amb homes com amb dones, entre les quals destaquen Florence Mills, la duquessa d'Argyll, Jessie Matthews i Noel Choward amb qui mantigu una relaci de ms de dinou anys. A ms a ms, tamb s'ha relacionat el duc amb bastantes persones ms amb qui tamb s'ha suggerit que hi mantigu una relaci ms que amistosa, entre les quals destaca el prncep Llus Ferran de Prssia i la reina Juliana I dels Pasos Baixos.

A part dels nombrosos escndols sexuals, en el seu moment, tamb es rumorej la possibilitat que el duc hagus tingut descendncia amb una ciutadana socialista estatunidenca anomenada Kiki Preston amb qui havia realitzat un mnage  trois amb Jorge Ferrara qui era fill de l'ambaixador argent a la Cort de Saint James.

Moltes de les aventures sexuals del Duc foren documental a la pellcula "L'ltim oncle de la Reina". La bisexualitat del duc i la seva adicci a les droges foren explorades al llibre "African Nights" escrit per Jeffrey Corrick.


Rol poltic.

Amb l'abdicaci del rei Eduard VIII del Regne Unit molts analistes consideraren al duc de Kent el candidat ideal a la successi al tron britnic. Els dubtes sobre la figura de Jordi VI del Regne Unit eren importants, la seva manca de confiana, el seu temparament nervis feien que es plantegessin dubtes sobre les seves capacitat i d'altre banda la figura del duc era dubtosa ja que tenia idees poltiques similars a les del seu germ en tant que prtenia actuar de forma independent al Govern. 

Al final de la dcada dels anys 30 se'ls hi ofer als ducs de Kent el tron del regne de Polnia. El govern polons pretenia la instauraci d'una monarquia al pas i pens en la popular i atractiva parella que conformaven els ducs de Kent per tal que exercissin de sobirans del nou regne. Desprs d'una visita al pas, l'estiu de 1937, on foren rebuts per multituds, els plans quedaren encallats per la invasi nacionalsocialitsta del pas, el setembre de 1939. 


Mort.

El 25 d'agost de 1942, l'avi que conduia el duc de Kent s'estavall al nord d'Esccia a Eagles Rock prop de Dunbeath. La versi oficial que es difongu fou la d'un viatge d'inspecci militar del duc a l'illa d'Islndia a on havia d'assistir a una reuni amb membres de l'exrcit estatunidenc. La mort del duc en tals extranyes circumstncies fu que aviat apareguessin diverses teories al voltant de l'accident. La ms escoltada fou que el duc s'encaminava a Sucia a on pretenia firmar una pau amb els alemanys. Relacionat amb aquestes teories es diu que al viatge el duc era acompanyat de Rudolf Hess un important membre de l'Alemanya nacionalsocialista. Altres versions parlen que el duc es dirigia amb un grup de persones a capturar a Hess que es trobava al Regne Unit. Finalment, l'ltima versi s que l'accident fou causat per la inexperincia del duc a l'hora de pilotar avions. 

La seva dona havia donat a llum al prncep Miquel tan sols sis setmanes abans de l'accident. L'enterrament s'ofici a Windsor i el cos fou sepultat a la capella de St. George del castell. Posteriorment les seves restes foren transportades al Queen Victoria's mausoleu, a Fragmore (Windsor).

El ducat de Kent fou traspassat al seu fill gran, el prncep Eduard del Regne Unit.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67178" title="Gbia de Faraday" nonfiltered="1489" processed="1475" dbindex="26595">
Una gbia de Faraday s qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presncia del material conductor provoca que el camp electromagntic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anullant l'efecte dels camps externs. El nom fa referncia al seu descobridor, el fsic i qumic angls Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen t una important aplicaci en la protecci d'equips electrnics delicats contra descrregues electrosttiques o en el cas dels repetidors de rdio i televisi situats en cims de muntanyes que sn exposats a les variacions electromagntiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrnics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metllica. Una manera de comprovar aquest efecte s amb una rdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat per, si s recobreix amb paper d'alumini no funcionar correctament.

A gran escala, les gbies de Faraday tamb blinden l'interior de les radiacions electromagntiques si el conductor s prou gruixut i qualsevol forat s ms petit que la longitud d'ona de la radiaci. El principi de la gbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferncies electromagntiques, necessries per portar a terme certs procediments de test  de components electrnics.

 Histria .
El 1836  Michael Faraday va observar que a un conductor la crrega noms s present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metllic i un generador electrosttic per provocar descrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap crrega elctrica a dins.

El fenomen havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716   1781) a la Universitat de Tor, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfcie dels cossos sense difondre's per la seva substncia interior. Ms tard, el fsic belga Louis Melsens (1814   1886) va aplicar el principi als parallamps. Un altre cientfic que va investigar el fenomen va ser Carl Friedrich Gau (vegeu: superfcie gaussiana).

Vegeu tamb.
 Interferncia electromagntica;
 Llei de Gauss;
 Superfcie gaussiana;
 Cambra anecoca;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67179" title="Executor" nonfiltered="1490" processed="1476" dbindex="26596">
En l'univers fictici de la guerra de les galxies, l'Executor s la nau capitana personal de Darth Vader, i el primer destructor de classe Sper. L'Executor tenia uns 8.000 metres de llarg, cinc vegades la grandria d'un destructor estelar de classe Imperial. Aquest tipus de nau s en realitat un excs, ja que una nau ms petita podria perfectament realitzar les tasques especfiques d'una nau quarter. Per, el propsit de l'Executor era simbolitzar l'illimitat poder de l'Emperador i atemorir i mantenir sota submissi a planetes i sistemes sencers.

L'Executor va ser entregat a Vader poc desprs de la batalla de Yavin. Portava ms de 1.000 armes, dues ales completes de caces TIE, 144 naus en total, i altres 200 naus ms de combat i suport, a ms de 38.000 soldats d'assalt terrestres i suficients bases quarter i caminants imperials per destruir qualsevol base rebel.

La nau estava originalment comandada per l'almirall Ozzel, per desrps que mors a mans de Vader, l'almirall Piett va prendre el seu lloc. L'Executor va ser destruit a la batalla d'Endor. Desprs que els seus generadors d'escuts foren destruits, un pilot de caa rebel va estavellar el seu caa intencionadament contra el pont de comandament de l'Executor, i la nau, fora de control, es va veure arrossegada contra l'incompleta segona Estrella de la Mort, explotant en l'impacte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67183" title="Maria de Portugal i de Manuel" nonfiltered="1491" processed="1477" dbindex="26597">
Maria de Portugal ( vora 1343 - Aveiro 1367 ), infanta de Portugal.

Orgens familiars.
Filla del rei Pere I de Portugal i la seva segona esposa, Constana Manuel, nasqu el 6 d'abril de 1343 a vora.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 de febrer de 1354 a vora amb el prncep Ferran d'Arag, fill del comte-rei Alfons el Benigne i Elionor de Castella.

A la mort del seu esps el 1363 es retir a Aveiro on mor el 1367. Fou enterrada a Combra.

Tenim documents que demostren que Maria de Portugal era viva, i a Barcelona, l'any 1373. Desprs d'aquesta data no tenim notcies d'ella a la Corona d'Arag i, per tant, no sabem del cert si va tornar a Portugal o va morir aqu. Per ms informaci: CANTARELL, Elena; COMAS, Mireia. "Maria de Portugal, una dona amagada per la histria" a Acta Histrica Medievalia 23/24. Barcelona. Publicacions UB. 2002-2003 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67184" title="Bush" nonfiltered="1492" processed="1478" dbindex="26598">

Biografies: ;
George Herbert Walker Bush: (1924) 41 president dels Estats Units, des de 1989 a 1993. ;
George Walker Bush: (1946) 43 president dels Estats Units, des de 2001.
Jeb Bush: President de Florida.
Infraestructures ;
Aeroport Intercontinental George Bush: Aeroport internacional de Houston, Texas (Estats Units), en honor a George H. W. Bush.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67186" title="Agns de Castro" nonfiltered="1493" processed="1479" dbindex="26599">
Agns de Castro (Galcia 1325 - Combra 1355), fou reina consort de Portugal.

Orgens familiars.
Filla de Pere Fernndez de Castro i Aldonsa Surez de Valladares. El seu pare, senyor de Monforte de Lemos, pertanyia a una de les famlies ms antigues i illustres de Galcia. Per lnia masculina Agns era besnta de San IV de Castella mentre que per lnia femenina era descendent d'Alfons VI de Lle.

Viatge a Portugal.
De petita visqu al palau de Joan Manuel de Castella i convisqu al costat de la seva cosina Constana Manuel. Quan aquesta es trasllad a Portugal per casar-se amb l'infant Pere de Portugal, Agns s'hi trasllad amb ella.

Agns de Castro a l'arribar a la cort d'Alfons IV de Portugal feu crixer un amor apassionat envers l'infant Pere, hereu al tron de Portugal, cosa que feu aparixer la gelosia de la seva esposa, Constana Manuel. La mort d'aquesta el 13 de novembre de 1345 al llit de part possibilit l'amor lliure entre els dos joves. Secretament es casaren l'any segent i van tenir diversos fills, dels quals s'ignora la data de naixement, per es pot assegurar que van ser abans de la uni definitiva dels dos.

Infanta de Portugal.
Nou anys desprs de la mort de Constana Manuel, el 1354, Agns de Castro es va casar legalment amb Pere de Portugal davant el Bisbe de Guarda. Tot i que la uni va ser beneda, cap document va poder presentar-se que provs l'enlla, aix mateix no hi hagu cap especificaci vers els drets de la nova esposa i els dels fills, i cap dels testimonis, ni tant sols el mateix infant a  l'ascendir al tron, va poder fixar una data precisa del matrimoni clandest.

Del seu matrimoni nasqueren:
 la infanta Beatriu de Portugal (1347-1381), casada el 1373 amb San d'Albuquerque, fill illegtim d'Alfons XI de Castella;
 l'infant Joan de Portugal (1349-1387), duc de Valncia de Campos;
 l'infant Dions de Portugal (1354-1397), duc de Cifuentes i Escalona;

Assassinat.
El 1355 Alfons IV havia traslladat la seva cort a Montemor-o-Velho, quan diversos personatges influents, enemics de la famlia Castro, van persuadir el rei de qu era necessari disminuir les pretensions d'aquell casal gallec poders, que es feia respectar arreu de Portugal i del Regne de Castella, i que el mitj ms segur per aconseguir-ho era matar a Agns abans del seu ascens al tron.

El rei Alfons va dubtar, ja que considerava una acci cruel matar una dona innocent de tota culpa i a ms veia en el seu nt, l'infant Ferran de Portugal, fruit del segon matrimoni del seu fill Pere, com l'hereu indiscutible al tron portugus. Tot i aix, el rei va aprofitar un dia en qu l'infant Pere havia organitzat una cacera per dirigir-se al Monestir de Santa Clara, prxim a Combra, on es trobava Agns. All, Agns de Castro assabentada de les intencions del seu sogre, va sortir al seu davant rodejada dels seus fills i va commoure el rei lusit, que part d'all sense haver realitzat la feina. Els cavallers organitzadors del complot veient la marxa del rei, van suplicar que els envis a ells a fer la feina, i sembla ser que aquest no s'hi opos, per la qual cosa Agns de Castro fou morta a punyalades el 7 de gener de 1355.

Venjana de l'infant Pere.

Els funerals van ser sumptuosos. El seu cos va ser sepultat a Alcobaa en una tomba de marbre blanc, amb una efgie coronada que Pere I havia fet preparar anteriorment, i prop de la qual va fer erigir la seva prpia sepultura. 

La llegenda i la histria es confonen en aquest punt. Sembla ser que a l'arribar a ocupar el tron el 1357 va manar exhumar el cadver d'Agns i la va fer seure al tron per fer-se coronar conjuntament reis de Portugal, obligant als cortesans a retre-li els honors deguts a una reina.

Alguns historiadors suposen que l'origen d'aquesta llegenda pot ser el costum que  hi havia a Portugal de besar la m del cadver dels reis, o tamb que als segles XIV i XV les efgies dels reis, modelades en cera, es collocaven sobre la pira funerria, i tal vegada aquesta efgie d'Agns fos collocada per Pere I de Portugal al tron, obligant que a la seva imatge, i no al seu cadver, es rendissin els regis homenatges. Dels tres instigadors de la mort d'Agns de Castro dos, Pedro Coelho i Diego Lpez Pacheco, van morir d'una forma terrible pel seu crim: al primer li va ser arrencat el cor pel pit i al segon per l'esquena, noms Diego Lpez va assolir escapar a la venjana del rei Pere. 

La descendncia d'Agns no va ascendir directament al tron, ja que fou apartada d'ell per illegtima al no tenir cap document que demostrs la legalitat del seu casament. Paradoxalment, a la mort de Ferran I de Portugal, fill del rei Pere, va ascendir al tron un altre fill illegtim d'aquest ltim, Joan de Portugal, el primer de la dinastia Avs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67188" title="Maria de Portugal i de Castella" nonfiltered="1495" processed="1480" dbindex="26601">
Maria de Portugal ( 1313 - vora 1357 ), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1328-1350).

Orgens familiars.
Nascuda el 1313, fou la primera filla del rei Alfons IV de Portugal i la seva esposa Beatriu de Castella. Per lnia paterna era nta del rei Dions I de Portugal i Elisabet d'Arag, i per lnia materna de San IV de Castella i Maria de Molina. Fou germana del rei Pere I de Portugal.

Npcies i descendents.
El 26 de mar de 1328 es cas a Alfaiates amb el rei Alfons XI de Castella, sent la seva segona esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ferran de Castella (1332-1333) ;
 l'infant Pere I de Castella (1334-1369), rei de Castella;

Tot i donar-li un hereu al rei, Alfons XI tingu ja des de l'any segent del seu casament una relaci extramatrimonial amb Elionor de Guzmn, per la qual cosa Maria reclam l'ajuda del seu pare. Aix provoc un conflicte entre el Regne de Castella i el de Portugal, pel deshonor sofert per la infanta portuguesa. El rei Alfons XI veient la possibilitat que el seu sogre li retirs el suport de la seva lluita contra els musulmans del sud de la pennsula Ibrica, va signar un tractat a Sevilla el 1339 per la qual cosa es garantitzava aquesta ajuda i aix com el millor tracte de la princes portuguesa. 

A la mort del rei castell el 1350 Maria retorn a Portugal, establint-se a vora, capital del regne en aquell moment, on va morir el 13 de gener de 1357, sent enterrada a la catedral de Sevilla al costat del seu marit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67189" title="San d'Alburquerque" nonfiltered="1496" processed="1481" dbindex="26602">
San d'Alburquerque ( Sevilla 1342 - 1375 ), infant de Castella i comte d'Alburquerque.

Orgens familiars.
Nov fill illegtim que el rei Alfons XI de Castella tingu amb Elionor de Guzmn, descendent directe d'Alfons IX de Lle. Fou germ petit d'Enric II de Castella i germanastre de Pere I de Castella.

Lluites contra Pere I.
L'infant San d'Alburquerque, conjuntament amb l'infant Enric de Castella (futur Enric II de Castella), l'infant Federic Alfons (germ bess de l'anterior) i l'infant Tello, van lluitar contra el seu germanastre Pere I de Castella, un monarca autoritari i cruel, que el 1351 havia ordenat i disposat que la reina vdua i mare dels seus germans fos maltractada, colpejada, amenaada, vexada, empresonada injustament, torturada pel mateix Pere I, i salvatgement assassinada. 

Aix mateix San va participar en la revolta dels nobles castellans contra les arbitrarietats del seu germ en la seva poltica.

Npcies i descendents.
Es cas el 1373 amb Beatriu de Portugal, filla de Pere I de Portugal i la seva tercera esposa Agns de Castro. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ferran Sanxes d'Alburquerque (1373-?), comte d'Alburquerque;
 la infanta Elionor d'Alburquerque (1374-1435), casada el 1395 amb el comte-rei Ferran I d'Arag;

San d'Alburquerque mor el 1375.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67193" title="Steenvoorde" nonfiltered="1497" processed="1482" dbindex="26603">

Steenvoorde s un municipi del Flandes francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 4.024 habitants.

Nom i histria.
Steenvoorde s un nom neerlands que prov de les paraules "steen" (pedra) i "voorde" (gual). Fa doncs referncia al fet que aquest era un punt on una via romana que unia Boulogne-sur-Mer, amb l'interior travessava el riu Ey becque, un afluent de l'IJzer mitjanant un gual empedrat. Tanmateix, apareix per primera vegada el 1093.

Steenvoorde fou arrassat per Carles V el 1553. 

La ciutat s coneguda el moviment neerlands d'iconoclstia (en neerlands Beeldenstorm) que va esclatar-hi el 10 d'agost 1566 i expandir-se a totes les disset provncies dels Pasos Baixos. Aquest moviment se situa en una srie de moviments semblants d'oposici a l'idolatria i els abusos de l'esglsia catlica que va comenar a Wittenberg (1522) i continuar Zuric (1523), Copenhaguen (1530), Mnster (1534), Genova (1535), Augsburg (1537) i a  Esccia (1559). 

El moviment revolucionari de Steenvoorde era d'una certa manera l'inici (per no pas la causa) de la guerra dels vuitanta anys, de la repressi espanyola i finalment de l'escissi de les Disset Provncies en els Pasos Baixos espanyols i la repblica de les Set Provncies Unides.

Monuments.
 L'esglsia de Saint-Pierre, 92 m ;
 El Noordmeulen, (mol del nord), (1576);
 El Drievenmeulen, (Mol de vent) de fusta, (1766);

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Nord;

Enllaos externs.
 Lloc oficial de l'ajuntament (en francs);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67195" title="Pas-de-Calais" nonfiltered="1498" processed="1483" dbindex="26604">
Pel que fa a l'estret entre el canal de la Mnega i la mar del Nord, vegeu Pas de Calais.


Pas-de-Calais (62)  s un departament francs situat al Nord-Pas-de-Calais.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;
 Llista de Cantons del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Prefectura (en francs);
Consell General de Pas-de-Calais (en francs);
Comit departamental de turisme (en francs i angls);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67196" title="Ardecha" nonfiltered="1499" processed="1484" dbindex="26605">


L'Ardecha (07) (occit: Ardecha; francs: Ardche)  s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Ardecha;
Llista de Cantons de l'Ardecha;

Enllaos externs.
dcouverte en Ardche / Discovery tours - Ardche turisme (angls-francs);
Prefectura ;
Consell General d'Ardecha ;
Ardeche Online - Ardche-guia de webs ;
Ardche Web Guide - Ardche guia turstica ;
Parc Rgional des monts d'Ardche - Parc Regional Ardche ;
Parc National des Cvennes - Parc Nacional Cvennes ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67197" title="Isra" nonfiltered="1500" processed="1485" dbindex="26606">


L'Isra (38) (Isre en francs, Isera en francoprovenal i Isra en occit) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps. Comprn la part mitja i baixa de la conca del riu Isra, d'on rep el nom (si b l'aiguabarreig d'aquest amb el Roine s al contigu departament de la Droma.

Histria.
El departament d'Isra es cre durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia del Delfinat.

Els seus lmits amb el departament de Roine han estat modificades diverses vegades. Les ms importants van tenir lloc el 1852 i el 1967. L'any 1852, l'Isra perd la ciutat de Villeurbanne, que pass a formar part del departament del Roine.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Isra;
Llista de Cantons de l'Isra;

Enllaos externs.
 Consell General d'Isre ;
 Prefectura ;
 article Encylopedia sobre la Grande Chartreuse;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67199" title="Ain" nonfiltered="1501" processed="1486" dbindex="26607">



 Ain  (01) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Ain;
Llista de Cantons de l'Ain;

Enllaos externs.

 Consell General d'Ain ;
 Prefectura d'Ain ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67200" title="Loira (departament)" nonfiltered="1502" processed="1487" dbindex="26608">


 Loira  (42) (Loire en francs i Lger en occit) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.

Histria.
El departament del Loira va ser creat durant la Revoluci Francesa, l'any 1793, pel desmembrament de l'antic departament de Roine i Loira, i correspon a l'antiga provncia de Forez.

Les seves capitals o prefectures han estat successivament:
 Feurs de 1793 a 1795;
 Montbrison de 1795 a 1855;
 Saint-tienne des de 1855;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Loira;
Llista dels Cantons del Loira;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General del Loira ;
Saint-tienne website ;
Visitant el Loira ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67204" title="Savoia" nonfiltered="1503" processed="1488" dbindex="26609">


 Savoia  (73) (Savoie en francs i Savou d'Aval en francoprovenal) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.

Geografia.
El departament de Savoia forma part de la regi de Roine-Alps. Limita amb els departaments de l'Alta Savoia, Ain, Isre i Alts Alps, aix com amb Itlia.

Histria.
El departament de Savoia va ser creat l'any 1860 quan l'antic Ducat de Savoia pass a sobirania francesa i va ser dividit en dos departaments: Savoia i l'Alta Savoia.

Economia.
Ultra les antigues activitats tradicionals ramaderes i agrcoles, la mineria i la indstria, la segona meitat del segle XX vei l'auge del turisme hivernal a la Savoia, on ha esdevingut un font de riquesa de primer ordre. Compta amb les principals estacions d'esqu del mn, tan a nivell de facturaci, com de mida, com de nombre d'esquiadors. Les ms importants es concentren essencialment a la Tarentsa (nom que rep la part alta de la vall de l'Isre). Aquesta concentraci provoca una forta pressi sobre les infrastructures, cosa que ha dut en el cas del tren a l'establiment d'enllaos per TGV amb Pars, Londres i el Benelux i en el cas de les carretres al collapse de les autopistes que hi menen cada dissabte de la temporada hivernal (dia de canvi a les estacions).

El dinanimisme dels centres hivernals permet l'organitzaci dels Jocs Olmpics d'Hivern de 1992 a Albertville.

Centres hivernals destacables.
Llista amb els centres savoiards que venen ms d'1 mili de forfets diaris (o equivalent) per temporada:
 les Arcs (Paradiski);
 Courchevel (les 3 Valles);
 les Menuires (les 3 Valles) ;
 Mribel (les 3 Valles);
 la Plagne (Paradiski);
 Tignes (l'Espace Killy);
 Val d'Isre (l'Espace Killy);
 Val Thorens (les 3 Valles);

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General del departament el conservador Jean-Pierre Vial (UMP), que ocupa aquest crrec des de 2002.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 13 consellers generals ;
 Partit Socialista (PS): 11 consellers generals ;
 No-adscrits de dreta: 8 consellers generals ;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 2 consellers generals ;
 No-adscrits d'esquerra: 2 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 1 conseller general;

Altres partits.
Lliga de Savoia;

Vegeu tamb.
Llista dels municipis de la Savoia;
Llista de Cantons de la Savoia;

Enllaos externs.
 Consell General de Savoia;
 Galeria de fotos i dibuixos de Savoia;
 Productors de vi francs;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67208" title="Loira" nonfiltered="1504" processed="1489" dbindex="26610">


 Riu Loira, gran riu de Frana;
Vall del Loira o el jard de Frana.
 Pas del Loira, regi territorial al nord-oest de Frana.
Loira Atlntic s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira;
Llista de municipis del Loira Atlntic;
Maine i Loira s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira.
Alt Loira s un departament francs situat a Alvrnia.
Llista de municipis de l'Alt Loira;
Loira (departament) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.
Llista de municipis de la Loira;
Indre-et-Loire s un departament francs que pren el seu nom dels rius homnims.
Llista de municipis de l'Indre i Loira;
Saona i Loira s un departament francs situat a la regi de Borgonya.
Llista de municipis de Saona i Loira;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67209" title="Roine (departament)" nonfiltered="1505" processed="1490" dbindex="26611">


Roine (69) s un departament francs situat a la regi de Roine-Alps.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Roine;
Llista de Cantons del Roine;

Enllaos.
 Prefectura ;
 Conseil gnral ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67211" title="Var" nonfiltered="1506" processed="1491" dbindex="26612">


Geografia:
Var (departament), departament de Frana;
riu Var , riu de Frana;
Histria i Onomstica:;
Var (cognom), cognom rom.
Publi Alf Var, jurista rom del segle I aC ;
Alf Var, militar rom ;
Arri Var, militar rom.
Publi Ati Var, pretor rom del segle I aC;
Quint Ati Var, militar rom,
Gai Licini Var, cnsol el 236 aC;
Pompeu Var, poltic rom ;
Sext Quintili Var (cnsol), cnsol el 453 aC ;
Marc Quintili Var (trib consular), trib consular el 403 aC;
Gneu Quintili Var, dictador el 331 aC;
Publi Quintili Var (pretor), pretor el 203 aC ;
Marc  Quintili Var (militar), militar rom;
Tit Quintili Var, militar rom ;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), sacerdot  rom, flamen martialis, que va morir el 169 aC;
Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus), pretor el 167 aC;
Sext Quintili Var (Sextus Quintilius Varus), pretor el 57 aC, favorable al retorn de Cicer de l'exili;
Sext Quintili Var (qestor), qestor el 49 aC;
Publi Quintili Var (cnsol 13 aC), cnsol el 13 aC, governador de Germnia derrotat al bosc de Teutoburg;
Quintili Var (fill de Publi Quintili Var), fill de Publi Quintili Var, emperentat amb la casa imperial;
Quintili Var (crtic), crtic literari rom ;
Gai Vibi Var, un dels triumvirs monetales;
Gai Vibi Juvenci Var, cnsol el 134 ;
Mitologia:
Du gemnic (Wara), vegeu Var (du), Llista dels dus germnics.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67212" title="Gerard de Montforte" nonfiltered="1507" processed="1492" dbindex="26613">
Gerard de Montforte fou un heretge que junt amb els seus seguidors predicava l'austeritat, la carestia i la renuncia de qualsevol propietat terrenal. Aquests conceptes eren diametralment oposats a l'esglsia establerta a la Toscana italiana de principis del segle XI. L'any 1030 foren cremats a la foguera a Mil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67214" title="Frans Koppelaar" nonfiltered="1508" processed="1493" dbindex="26614">


Frans Thomas Koppelaar (23 d'abril, de 1943), pintor neerlands, era aguantat a La Haia.

Des de 1963 - 1969 estudiava en l'Acadmia Reial d'Arts Visuals a La Haia. Passava a Amsterdam el 1968.

Els seus paisatges i paisatges urbanos d'Amsterdam es pinten en un estil que recorda la tradici clssica de l'Escola de la Haya, George Hendrik Breitner, Isaac Israls i Jacob Maris.

El obra de Koppelaar es relaciona amb un moviment figuratiu en pintura contempornia holandesa que evolucionava durant els anys 90 en una reacci a l'art conceptual de borrissol tallat i les teories d'art massa pomposa d'aquell perode. Durant els anys el seu estil es convertia en una enfocament ms simple, ms sincera. Per 1984, ja no s'identificava amb cap moviment d'art.

Koppelaar s tamb un retratista.
Artistes relacionats.
Els pintors contemporanis que estan treballant d'una manera similar o amb temes similars sn:
Jan Zwaan - Pasos Baixos;
Henk Helmantel - Pasos Baixos;
Peter Smit - Pasos Baixos;
Aldo Balding - Frana;
Adolfo Ramn - Espanya;
Derek Buckner - EUA;

Lligam extern.
Exemples de obra, llista de exposicions i la declaraci d'artista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67215" title="Rodrigo (pera)" nonfiltered="1509" processed="1494" dbindex="26615">
Rodrigo o Vincer se stesso  la maggior vittoria s una pera italiana composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 5), la primera en itali del compositor. El llibret es basa en Il duello d'amore e di vendetta de Francesco Silvani, que ja havia servit de base a una altra pera de Marco Antonio Ziani.

L'obra s'estren a Florncia la tardor de 1707, al Teatro Civico Accademico i tingu un xit notable. Hndel reb una bona paga, i una vaixella de porcellana, del gran duc Ferran de Mdici. El compositor alemany comen a compondre l'pera a Roma, on havia arribat el gener d'aquell mateix any. Malauradament l'obra no ha arribat completa als nostres dies, tot i que al 1985 es va descobrir un fragment perdut de l'acte III. Tamb, per a algunes gravacions el musicleg Alan Curtis ha composat recitatius per a les parts mancants i ha agafat prstecs d'altres obres per a algunes ries (procediment, d'altra banda, molt habitual a l'poca barroca).

 Discografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67216" title="Innocenci III" nonfiltered="1510" processed="1495" dbindex="26616">

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) s el nom que adopt Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Cal anotar que un antipapa portava tamb el nom d'Innocenci III.

Giovanni Lotario, descendent per part de pare de la poderosa famlia de Segni i per part de mare de la noblesa romana. Estudia en principi a Roma i desprs a Pars, on rep l'ensenyament de Pierre de Corbeil al mateix temps que d'tienne Langton i Robert de Courson, que ell levera ms tard a la dignitat de cardenal. Efectua llavors un breu passatge per Bolonya, on ser alumne del canoniste Uguccio de Pise, que li inspirar el programa poltic de la teocrcia pontifical. El 1186, torna a Roma, on Gregori VIII l'ordena sotsdiaca. A la mort de Celest III, s escollit, a l'edat de 37 anys.

Poltica i religi.

Ser el ms poders dels papes de l'edat mitjana, la supremacia absoluta del papat damunt l'ordre poltic i el religis configur plenament la seva actuaci. Desenvolupa una important administraci eclesistica i fa progressar la fiscalitat pontifical. Fomenta la conquesta i la cristianitzaci de les regions d'Occident que quedaren en mans dels Infidels (Espanya) o dels pagans (Prssia). Estableix la seva autoritat temporal sobre Roma (un senador nic reemplaa els organismes municipals) i augmenta els Estats de l'Esglsia amb el ducat de Spoleto i amb la marca d'Ancona.

Distingeix la plena sobirania (auctoritas) que noms el papa t, de la potncia poltica (potestas) que els sobirans reben directament de Du. La primacia romana s d'orgen div, el haver conferit Crist a Sant Pere la plenitud del poder. Totes les Esglsies nacionals sn doncs subordinades a la Santa Seu que els controla amb els seus legats. Els Estats i els seus sobirans, se situen sota l'autoritat espiritual del papa. El papa, per, no interv ms que en cas de pecat greu dels prnceps, de necessitat urgent (per resoldre un problema que cap jurisdicci no ha pogut arreglar), i en defensa de l'mbit eclesistic contra les usurpacions dels sobirans.

El papa Innocenci III intenta prohibir qualsevol trfic amb els sarrans per hi ha de renunciar sota la pressi de Vencia. Prohibeix tot mal tractament contra els jueus de Roma, per proscriu tamb totes les relacions amistoses amb ells.

Don suport als ordes mendicants. Convoc el concili del Later IV (1215), que signific el triomf dels seus ideals i l'apogeu de la teocrcia papal.

Intervencions i croades.

Intervingu en la formaci del segon imperi blgar i en coron el tsar. Actu contra Felip II de Frana pel repudi de la seva muller. L'any 1197, interv en la successi al tron imperial a la mort d'Enric VI: fu costat a Ot de Brunsvic en contra de Felip de Subia i el coron emperador (1209); l'any segent, per, l'excomunic i prest suport al fill d'Enric VI, Frederic Roger (Frederic II d'Alemanya), de qui havia estat tutor. Aix, obt la reducci dels poders reials sobre l'Esglsia de Siclia.

A Anglaterra, el 1213, obtingu el vassallatge de Joan sense Terra, desprs d'haver-lo excomunicat pel conflicte sobre el nomenament de l'arquebisbe de Canterbury.

El 1198, predic la Quarta Croada que fou desviada contra la seva voluntat pels venecians cap a Constantinoble, que fou presa el 1204. Innocenci, tanmateix, aprofit aquests fets per a intentar una submissi de l'Esglsia grega i instaur un patriarca llat a la capital bizantina.

L'any 1203, va enviar dos legats, dos germans cistercencs de l abadia narbonesa de Fontfreda: Ral de Fontfreda i Pere de Castelnau, al comte de Tolosa Ramon VI per tal de convidar-lo a portar una croada a les seves terres. Assassinat Pere de Castelnau, i  a instncies del rei de Frana, excomunic a Ramon VI de Tolosa (1208) i orden que es prediqus la croada albigesa per combatre el catarisme, la qual va degenerar en una expedici de cstig contra tot el Llenguadoc. Per top amb Pere I de Catalunya-Arag, que havia intentat de fer cessar la croada per emparar els principals senyors occitans. S'enfronten el 1213 a la batalla de Muret on Pere I per la vida.

El 1215 ordena la Cinquena Croada cap a Egipte.

Mor 16 de juny de 1216. En principi fou inhumat a la Catedral Sant Lloren de Perusa. El 1891 les seves restes, barrejades amb les d'Urb IV i Mart IV, foren transferides a la Baslica Sant Joan del Later.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67217" title="Coet carretilla" nonfiltered="1511" processed="1496" dbindex="26617">
Un coet carretilla s un artefacte pirotcnic en forma cilndrica que consisteix en un brollador d'espurnes que el propulsa diverses vegades, segons el model, i acaba amb una xicoteta detonaci. S'utilitza principalment en les cordades i en els espectacles de dimonis i correfocs. Al Pas Valenci tamb rep el nom popular de coet borratxo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67218" title="Tamerlano" nonfiltered="1512" processed="1497" dbindex="26618">
Tamerlano s una pera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Hndel (HWV 18). El llibret s de Nicola Francesco Haym, adaptat del llibret escrit per Agostino Piovene per a l'pera homnima de Francesco Gasparini, aquest al seu torn adaptat a partir de la tragdia de Jacques Pradon Tamerlan ou La Mort de Bajazet (1675). Es basa lliurement en la histria de l'emperador otom Bajazet i la seva derrota davant de Tamerl.

S'estren el 31 d'octubre de 1724 al King's Theatre de Haymarket, a Londres, durant la sisena temporada de la Royal Academy of Music. En l'estrena cantaren la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Il Senesino.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67219" title="President del Govern de les Illes Balears" nonfiltered="1513" processed="1498" dbindex="26619">

El president del Govern de les Illes Balears tamb t el ttol de president de la comunitat autnoma. Segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears s elegit pel Parlament de les Illes Balears i nomenat pel rei. A ms, nomena els membres del Govern, i en dirigeix i coordina la seva acci. Tamb ostenta la mxima representaci de les Illes Balears.  

 Llista dels presidents .

Consell General Interinsular (instituci preautonmica)





Govern de les Illes Balears (perode autonmic)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67220" title="Espardenya (animal)" nonfiltered="1514" processed="1499" dbindex="26620">

L'espardenya (Stichopus regalis) s un equinoderm holoturodeu del ordre dels aspidoquirots, de la famlia dels esticopdids, de cos allargat, amb la superfcie ventral xafada i reptant, proveda de peus ambulacrals. Els exemplars adults tnen una longitud d'uns 30 cm i  sn de color vermell marrons amb taques blanques.

L'espardenya presenta una simetria bilateral secundria, ja que internament la disposici dels rgans segueix sent fonamentalment pentarradial, com la immensa majoria d'equinoderms.

Alguns exemplars allotgen un parsit a l'interior d'aspecte similar a un cuc, tot i que en realitat es tracta d'un peix (anomenat pamfort) que s'alimenta dels seus rgans sexuals. Quan l'animal detecta la presncia d'aquest parsit expulsa les seves vsceres, que ms tard regenera. Aquesta tctica evolutiva s comuna a tots els holoturodeus, i els serveix tamb com a estratgia per fugir dels depredadors.

 Gastronoma .

L'espardenya s molt apreciada en gastronomia. Histricament ha estat consumida per pescadors de la costa mediterrnia, especialment a Catalunya, Pas Valnci i Balears, per avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu (entre 75 i 100 el kilogram en 2007) es justifica per les tcniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal noms es mengen les gnades, que sn de color blanc i fan uns cinc centmetres de longitud, i que recorden en forma i textura a una navalla.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67221" title="Yvelines" nonfiltered="1515" processed="1500" dbindex="26621">


Yvelines (78) s un departament francs situat a la regi d Illa de Frana.

Histria.
El departament d'Yvelines es cre l'1 de gener de 1968, en aplicaci de la llei de 10 de juliol de 1964, a partir de la part oest de l'antic departament de Sena i Oise, del qual ha reutilitzat el codi 78.

Vegeu tamb.
Llista de municipis d'Yvelines;
Llista dels Cantons d'Yvelines;

Enllaos externs.
 Prefectura d'Yvelines (en francs);
 Consell General d'Yvelines (en francs);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67222" title="Essonne" nonfiltered="1516" processed="1501" dbindex="26622">


Essonne (91) s un departament francs situat a la regi d Illa de Frana.

Histria.
El departament d'Essonne es cre l'1 de gener de 1968, en aplicaci de la llei de 10 de juliol de 1964, a partir de la part sud de l'antic departament de Sena i Oise.

El 1969, els municipis de Chteaufort i Toussus-le-Noble s'incorporaren al departament ve d'Yvelines.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Essonne;
Llista dels cantons de l'Essonne;
Enllaos externs.
Consell General d'Essonne ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67223" title="Sena Saint-Denis" nonfiltered="1517" processed="1502" dbindex="26623">


Sena Saint-Denis (93) (Seine-Saint-Denis en francs) s un departament francs situat a la regi d Illa de Frana.

Histria.
El departament de Sena Saint-Denis va ser creat l'1 de gener de 1968, en aplicaci de la llei de 10 de juliol de 1964, a partir de municipis pertanyents als antics departaments del Sena (24 municipis) i Sena i Oise (16 municipis).

Geografia.
Sena Saint-Denis es troba al nord-est de la ciutat de Pars. Limita amb els departaments de Val-d'Oise, Sena i Marne, Alts del Sena, Val-de-Marne i Pars. Els seus 236 km  el converteixen en un dels departaments ms petits de Frana.

Els departaments dels Alts del Sena, Sena-Saint-Denis i Val-de-Marne formen l'anomenada petite couronne de Pars, que s com es coneix l'rea metropolitana ms propera a la capital de Frana.


Economia.
Malgrat una elevada taxa d'atur, deguda en part a un nivell educatiu de la poblaci ms baix que als departaments vens i a la crisi industrial dels anys setanta, Sena Saint-Denis roman encara un departament dinmic.

El departament disposa de dos grans pols econmics:
 la zona aeroporturia de Roissy (a cavall de tres departaments);
 la zona de la Plaine de France;

La fbrica de Peugeot-Citron a Aulnay-sous-Bois s la factoria ms important del territori. Aix mateix, hi destaquen altres sectors, com ara el comer del txtil i la indstria cinematogrfica i de la imatge.

Demografia.
Sena Saint-Denis s el departament francs que compta amb ms ciutadans immigrants o descendents d'immigrants.

La mortalitat infantil s la ms alta de tota la Frana metropolitana amb un taxa de 5,7 .

Poltica.
L'any 2004, fou elegit com a president del Consell General de Sena Saint-Denis el comunista Herv Bramy, amb el suport dels consellers generals de tots els partits d'esquerra presents a l'assemblea departamental.

Sena Saint-Denis s un dels departaments que histricament han format el cintur roig de Pars. s un feu histric de l'esquerra, i en particular del Partit Comunista Francs, que controla els ajuntaments de les principals ciutats: Saint-Denis, Aubervilliers, Bobigny i La Courneuve. 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Comunista Francs (PCF): 13 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 13 consellers generals ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 8 consellers generals ;
 Els Verds: 1 conseller general;
 Moviment Republic i Ciutad (MRC): 1 conseller general;
 No-adscrits de dreta: 1 conseller general;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 1 conseller general ;
 Apparents al PCF: 1 conseller general;
 Apparents als Verds: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Sena Saint-Denis;
Llista dels cantons del Sena Saint-Denis;

Enllaos externs.
 Consell General de Sena Saint-Denis ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67224" title="Val-d'Oise" nonfiltered="1518" processed="1503" dbindex="26624">


Val-d Oise (95) s un departament francs situat a la regi d Illa de Frana.

Histria.
El departament de Val-d'Oise va ser creat l'1 de gener de 1968, en aplicaci de la llei de 10 de juliol de 1964, a partir de la part nord de l'antic departament de Sena i Oise.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Val-d'Oise;
Llista de Cantons de Val-d'Oise;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell general de Val-d'Oise ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67225" title="Eure (departament)" nonfiltered="1519" processed="1504" dbindex="26625">


Eure (27) s un departament francs situat a la regi d Alta Normandia

Histria.
Eure s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia de Normandia.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Eure;
Llista de Cantons de l'Eure;

Enllaos externs.

 Consell General d'Eure (en francs);
 Prefectura (en francs);
 Article de l'Abadia de Bec;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67227" title="Sena Martim" nonfiltered="1520" processed="1505" dbindex="26626">


El Sena Martim (76) (en francs Seine-Maritime) s un departament francs situat a la regi d Alta Normandia.

Histria.
El departament del Sena Inferior (en francs Seine-Infrieure) va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia de Normandia.

El 18 de gener de 1955, el departament prengu el nom de Sena Martim. 

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Sena Martim;
Llista dels Cantons del Sena Martim;

Enllaos externs.
 Consell General (en francs);
 Communes 76 (en francs);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67229" title="Manche" nonfiltered="1521" processed="1506" dbindex="26627">


Manche (50) s un departament francs situat a la regi de Baixa Normandia

Histria.
Poblat en primer lloc pels gals, aquest territori fou envat successivament per romans, bretons, i finalment, l'any 933, pels normands. L'annexi per part del regne de Frana no va tenir lloc fins el 1204. 

El departament de Manche es cre durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir del zona est de l'antiga provncia de Normandia. La prefectura o capital es fix primerament a Coutances. Posteriorment, el 1796, la prefectura es trasllad a Saint-L. Coutances reprengu temporalment el seu rol de prefectura un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial com a conseqncia de la destrucci gaireb absoluta de Saint-L i fins a la reconstrucci d'aquesta ltima. 

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Manche;
Llista de Cantons de la Manche;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67232" title="Concili del Later IV" nonfiltered="1522" processed="1507" dbindex="26628">
El concili del Later IV s el dotz concili ecumnic de l'Esglsia catlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III. Fou el ms important dels concilis medievals, per tal com marc l'apogeu de l'autoritat poltica i religiosa del papat. Tract de la cinquena croada (1217), afavor la croada albigesa i intensific la lluita contra el catarisme.

La idea del concili va ser en principi dels emperadors bizantins, abans del Gran Cisma d'Orient del 1054 per discutir l'hegemonia amb l'Esglsia d'Occident. Per quan Innocenci III reprn la idea d'un nou concili universal, s ms aviat amb l'objectiu de predicar la croada i de parlar de la reforma de l'Esglsia. Reconegu, per, al patriarcat de Constantinoble el primer lloc desprs del de Roma.

El concili es defineix com a universal des del comenament : 80 provncies eclesistiques sn representades, o sigui 400 cardenals, arquebisbes, bisbes o patriarques, 800 abats, priors o degans. En total, 1.200 persones es reuneixen (per al concili del Later I van ser 200). Va ser l'aplicaci del principi de dret rom Quod omnes tangit ab omnes approbetur (all que concerneix a tothom, ha de ser aprovat per tothom). Tanmateix, s innegable que els 70 decrets o cnons presos pel concili sn abans de tot obra del papa.

Innocenci III mor poc desprs del concili, i finalment la croada que predicava no es faria.

 Decisions principals .

 La simonia i el nicolasme sn novament condemnats, igual com, per als clergues, l'embriaguesa, el joc, la participaci en els festins i en els duels o incls la prctica de la cirurgia. El concili insisteix en la seva decncia necessria: prohibici de vestits de luxe, obligaci d'assistir als oficis, de guardar els llocs de culte nets i endreats.

 Es denuncia la decadncia de certs ordes com Cteaux. El concili prohibeix tota nova creaci d'orde i tota nova regla.

 Imposa la confessi i la comuni anual a tots els laics de ms de 7 anys.

 Finalment, en l'mbit judicial,es prohibeix l'ordalia (o judici de Du).

 Decisions contra el catarime .

 El concili afirma (principalment per condemnar els ctars) la Trinitat, l'encarnaci humana del Crist, i introdueix en el dogma, sota la influncia dels telegs Pere Llombard i tienne Langton, el concepte de la transsubstanciaci, s a dir, la conversi dels elements eucarstics del pa i del vi en el cos y la sang de Crist durant la consagraci a la missa.

 La qualitat del matrimoni s considerat un dels set sagraments i s definida com la uni de dues voluntats ms que com a la de dos cossos. La legislaci sobre aquest assumpte es refina: el parentiu mnim ha de ser de  4 graus (en lloc de 7 des de la reforma gregoriana).

El concili s'ocupa sobretot de la qesti albigesa: Ramon VI, comte de Tolosa, s destitut. Ms generalment, el concili reafirma els fonaments de la poltica catlica contra els heretges: els bisbes seran els encarregats d'acabar amb les heretgies, i les autoritats civils els hi han de prestar la seva ajuda. El concili condemna igualment les doctrines de Joaquim de Fiore, acusat de triteisme.

 Decisions contra els jueus . 

Els Jueus sn objecte de mesures de discriminaci:

 prohibici exercir funcions pbliques;
 obligaci de portar un vestit especial que impedeixi les unions mixtes;
 prohibici del prstec i l'usura;
 prohibici de sortir durant la setmana santa;

 Decisions contra els sarrans .

 El concili predica la croada contra els sarrans i recorda la indulgncia de la qual es beneficiaran els croats, aix com la protecci atorgada per l'Esglsia a les persones i als bns dels croats. ;

 Prohibici de nou de comerciar amb els musulmans.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67236" title="Afecci al ferrocarril" nonfiltered="1523" processed="1508" dbindex="26629">


L'afecci al ferrocarril inclou normalment afici a fotografiar trens, colleccionisme de maquetes, viatges en ferrocarril i modelisme virtual. Aquesta afici s a nivell internacional, i gaireb en la majoria de pasos que tenen ferrocarrils.

Els pasos amb ms aficionats sn Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Austrlia, Frana i Itlia. A Espanya hi ms de 2000 aficionats ,essent Catalunya on ms aficionats hi ha.

 Activitats .
Tots els aficionats al ferrocarril tenen una activitat en com, viatjar amb ferrocarril. A ms de viatjar, existeixen altres activitats com:
 Fotografia de trens.
 Colleccionisme de trens en miniatura.
 Simulaci ferroviria per ordinador.
 Arqueologia ferroviria.

Fotografia de trens.
s una activitat que fan la majoria dels aficionats al ferrocarril. Consisteix en anar a algun lloc on hi haja vies i esperar un tren determinat.

A Espanya on hi ha 9 companyies ferroviries (omeses les contractes d'obres),Metro Bilbao, Metro Madrid, Metro Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Euskotren Bideak, Ferrocarrils de Via Estreta, Serveis Ferroviaris de Mallorca i Renfe Operadora. 

Hi ha molta varietat de trens per fotografiar, malgrat que Renfe Operadora ha anat llevant trens i tancant lnies i rellacions (veure degradaci material convencional).

A Internet hi ha moltes pgines web on es recullen les fotos que els aficionats van pujant.

Problemes per fotografiar.
A Espanya a els aficionats se'ls veu com a persones esbojarrades, i no entenen perqu hi ha gent a la que li agrada el ferrocarril. Aquesta afici s poc coneguda, i en alguns casos les forces de l'estat els han fet marxar del lloc on hi eren fotografiant, per ser sospitosos de activitats fora de la llei.

Colleccionisme de trens en miniatura.
Hi ha molts aficionats que posseeixen reproduccions en miniatura de certs trens. A Espanya on hi ha uns pocs fabricants, hi ha poc material en comparaci amb altres pasos com Alemanya o Regne Units.

Les reproduccions estan normalment fetes a escala OO (1:76), HO (1:86/1:100) o N (1:150/1:160). Malgrat el poc material espanyol que hi ha al mercat, els fabricants es comencen a treure moltes peces noves.

Simulaci ferroviria.
Amb l'abaratiment dels ordinadors i la potencia cada cop ms elevada d'aquestos, els fabricants de programari estan traient simuladors de conducci de trens, i de disseny de maquetes.

Els simuladors ms populars sn:
Transport Tycoon;
Railway Tycoon;
Microsoft Train Simulator;
TrainZ;
Raily;

Hi ha de simuladors molt bons com el Zusi , BVE o Loksim 3D  que fan molt bona la simulaci, especialment aquest darrer on el "maquinista" pot interactuar amb les senyals de la mateixa manera que es fa en la realitat, i els moviments del tren, aix com el s sn molt reals i de bona qualitat.

Quant als simuladors de maquetes, cal dir que sn generalment programes que serveixen per disenyar maquetes amb les vies d'un fum de fabricants, i hi ha alguns d'estos que permeten incls ficar trens a crrer per "provar" la maqueta. El XTrkCad programari lliure s un bon exemple d'ells.

Els simuladors de trfic ferroviari o de CTC, sn altre tipus de simuladors que agraden molt a aquestos aficionats, ja que hi ha molts que els hi agrada la circulaci ferroviria. Generalment aquesta mena de simuladors sn els mateixos que s'empren als centres de control ferroviri reals. Entre ells podem trobar Train Director  que s programari lliure, o Train Dispatcher .

Referncies.


Enllaos externs.
Railfaneurope.net Intercanvi de fotografies;
Tranvia.org;
Images.Chemin-de-Fer.es, grup de fitxers binaris d'USENET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67237" title="Dwyane Wade" nonfiltered="1524" processed="1509" dbindex="26630">







Dwyane Tyrone Wade, Jr. va nixer el 1982 a Chicago (Illinois, Estats Units). s un jugador professional de bsquet de la NBA. Actualment milita als Miami Heat i s un dels bases ms valorats i cotitzats, essent considerat un dels jugadors que marcaran histria a la lliga nord-americana. Segons Wade, la seva germana Tragil va ser la persona que ms es va fer crrec d'ell i va evitar que ports una mala vida.

 Trajectria .
 Universitat .

Wade va jugar a la Marquette University, liderant els Golden Eagles, sobrenom de l'equip, a la final four universitria de 2003. El seu millor moment com a universitari recau al 2003 a la final regional de la divisi Midwest de la NCAA a Minneapolis. Contra el rival ms fort d'aquell moment, Kentucky, Wade va anotar un sorprenent triple-doble, amb 29 punts, 11 rebots i 11 assistncies, liderant Marquette a guanyar els Wildcats per 83-69. Wade va ser el quart jugador de la histria en anotar en un partit universitari un triple-doble tot just desprs de Oscar Robertson, Magic Johnson i Andre Miller.

Al draft de 2003, va ser escollit en el nmero 5 per Miami Heat. El nmero 1 va ser Lebron James.

 Jugador Professional.

Wade s'ha convertit en poc temps en el jugador franqucia de Miami. Des de el primer any les seves estadstiques eren les millors de l'equip, i amb la incorporaci de Shaquille O'Neal l'equip es va fer ms competitiu. La temporada 2005-2006, Wade guanya el de la Conferncia Est i la final de la NBA, a ms a ms de ser escollit el millor jugador de la final.

L'any 2004, Wade va guanyar la medalla de bronze als JJOO d'Atenes.

Premis.

 Campi de la NBA: 2006;
 MVP de la final de la NBA: 2006;
 2 vegades al NBA All-Star: 2005, 2006;
 2 vegades en el millor equip de la NBA:
 Segon equip: 2005, 2006;
 1 vegada en el Millor equip defensiu:
 Segon equip: 2005;
 Jugador del millor equip de Rookies: 2004;
 NBA All-Star Skills Challenge Champion2006;
 Cinqu a punts per partit (27.2): 2006;
 Des a assistncies per partit (6.7): 2006;
 Sis a robatoris per partit (1.95): 2006;

 Trivia .

 Membre de l'equip olmpic dels EUA a Atenes 2004 que va eliminar la selecci espanyola de Pau Gasol.
 T un contracte amb Converse, qui ha fet sabatilles amb el seu nom.
 s habitual que el seu nom estigui mal escrit. L'error ms habitual s "Dwayne" en comptes de "Dwyane".

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Perfil a NBA.com;
 Dwyane's World - Pgina web oficial dels fans;
 Dwyane Wade Fansite;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67247" title="Pere de Castellnou" nonfiltered="1525" processed="1510" dbindex="26631">
Pere de Castellnou (en occit Pire de Castelnu), amb data de naixement desconeguda, mor prop de Sant Gil, Llenguadoc, el 15 de gener de 1208.

El 1203 havia esdevingut monjo de l'abadia cistercenca de Fontfreda quan el papa Innocenci III el design, junt amb Ral Ranier, el seu legat al Llenguadoc. Ambds foren dotats de plens poders per intentar, vanament, aturar l'heretgia ctara.  Aquets poders anaven fins i tot en detriment de la jurisdicci dels bisbes, fet que els opos als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos. Predicaren amb Domingo de Guzmn i amb Diego, bisbe d'Osca. Per especialment Pire, fu una violenta campanya poltica contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunic el 1207, i deslliur els seus vassalls del jurament de fidelitat.

El seu assassinat, probablement per un familiar del comte Ramon VI, va ser el detonant del comenament de la Croada Albigesa.

Declarat mrtir per Innocenci IV, desprs beatificat, se celebra el 15 de gener a les dicesis de Carcassona i Nimes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67249" title="Cllula mare" nonfiltered="1526" processed="1511" dbindex="26632">


Les cllules mare sn les cllules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cellulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cllules mentre l'organisme encara s viu.

Els investigadors creuen que en un futur les cllules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits especfics o substituir rgans sencers. Encara es creu, per, que caldr molts anys ms d'intensa investigaci per aconseguir aquestes fites.

L'estudi de les cllules mare s'atribueix a l'inici de la dcada de 1960 desprs dels treballs dels cientfics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.

Tipus de cllules mare.
Potencialitat.
Les cllules mare poden ser categoritzades per la seva potencialitat, o sigui, la capacitat de diferenciaci del tipus cellular.
Totipotents: les cllules mare sn produdes per fusi d'un ocit i un espermatozoide aix com les produdes en les primeres divisions del zigot. Aquestes cllules poden esdevenir qualsevol tipus cellular sense excepci.
Pluripotents: cllules mares descendents de les totipotents que poden esdevenir qualsevol tipus cellular excepte les totipotents.
Multipotents: les cllules mare noms poden produir una famlia emparentada de cllules diferenciades (les multipotencials hematopoitiques, per exemple, poden crear hematocits, linfocits i plaquetes).
Unipotents: cllules mare que noms poden produir un tipus conctet de cllula, per amb capcitat d'autorenovar-se cosa que les diferencia de les no cllules mare.


Fonts de cllules mare.
Les cllules mare tamb sn categoritzades segons la seva font, podent sser cllules mare adultes, embrionries o del cord umbilical.

Cllules mare adultes: sn cllules mares no diferenciades trobades entre cllules diferenciades d'un teixit especfic, normalment multipotents. Actualment ja sn emprades en els tractaments per un centenar de malalties i condicions. Tamb sn anomenades cllules mares somtiques, ja que no cal que provinguin de cllules d'adults sin que tamb es troben en la mainada.
Cllules mare ebrionries:  sn cllules cultivades obtenides a partir masses de cllules internes no diferenciades de la primer fase de l'embri hum (sovint anomenat blastocist, que s un embri entre 50 i 150 cllules). La recerca amb cllules mare embrionries ser objecte d'una major investigaci que les cllules mare adultes segons el National Institutes of Health. Tanmateix, es troben en una fase d'estudi molt primerenc ja que aquest tipus de cllula mare no va ser allat fins el 1998 en humans quan les cllules mare adultes es varen comenar a estudiar la dcada del 1960 i encara es troben en fase d'estudi primerenc. La recerca amb cllules mares embrionries humanes s molt controvertida ja que per iniciar un nou llinatge cellular, cal la destrucci de l'embri i per tant d'un sser hum en potncia. En un intent de superar aquests problemes, morals, poltics i tics, els investigadors tics han estat experimentant amb tcniques alternatives d'obtenci de cllules mare per extracci sense que aix represent la destrucci de l'embri hum.
Les cllules mare del cord umbilical sn derivades de la sang de la placenta i el cord umbilical desprs de nixer. Des del 1988 aquestes cllules han estat emprades en el tractament de la malaltia de Gunther, les sndromes de Hunter, Hurler i la leucmia limfocita aguda i tot d'altres problemes que ocorren bsicament en la mainada. La sang de cord umbilical ha esdevingut tan comuna que hi ha bancs de cordons umbilicals que accepten donacions dels pares. Sn recollides traient el cord umbilical, netejant-lo i traiet la sang de la vena umbilical. Aquesta sang s immediatament analitzada per si hi ha agents infecciosos i es deterina el tipus de teixit. Se'n treu les cllules sangunies del cord umbilical abans de ser emmagatzemades en nitrogen lquid per a s posterior, en el que seran descongelades i se'ls treur el crioprotector. El mtode permet tant autotransplantaments com allotransplantaments.

Tractaments.

Els investigadors mdics creuen que la recerca en cllules mare tenen el potencial d'enfrontar-se a un gran cmul de malalties aix com alleugerir el patiment. Hi ha cert nombre de tractaments que ja existeixen, tot i que la majoria d'ells no sn extesament emprats ja que tendeixen a ser experimentals i de costs elevats. Els investigadors mdics preveuen que que l's de les tecnologies derivades de les cllules mare serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congnites relacionades amb disfuncionalitats de protenes.

Tanmateix encara queden molts anys de dura investigaci.

Controvrsia al voltants de les cllules mare.

La recerca amb cllules mare t el potencial de marcar la vida de qualsevol, per no sense controvrsia. Particularment, la recerca emprant cllules mare embrionries ha provat ser un tema immensament sensible per a molta gent. Aix s degut a qu amb el present estat de la tecnologia cal que per iniciar una nova lnia cellular es produeixi la destrucci d'un embri o fer s de tcniques de clonaci teraputica. Els opositors a la recerca diuen que aquesta prctica sigui un cavall de Troia per a la  clonaci reproductiva i equivalent al tractament com a objecte d'un hum en potncia. Contrriament els proinvestigaci argumenten que s necessari apostar per la investigaci de cllules mare embrionries ja que s'espera que les tecnologies resultants tinguin un potencial mdic significatiu. L'intens debat a dut a qu les autoritats estats i internacionals promoguessin lleis per de ms o menys rigidesa segons l'entorn cultural per posanr lmits en la investigaci basats en valors morals, socials i tics.

Notes.
 National Institutes of Health, "Bases de les cllules mare," 19 de juliol del, 2004. ;
 National Institutes of Health, Preguntes ms freqents sobre les cllules mare, 13 d'abril 13, 2005. ;
 Graham, Judith i Schodolski, Vincent J., "Fill del President Reagan xerrada a la convenci democrtica." Chicago Tribune, 27 de juliol del 2004. ;

Enllaos externs.
Revisions.
Cllules mare i clonaci ;
Cllules mare i desenvolupament ;

Referncies revisades.

1.	Shostak, S. 2006. (Re)defining stem cells. BioEssays 28:301-308.
2.      Delgado, Mnica y Vallverd , Jordi (2007) "Valores en controversias: la investigacin con clulas madre".  Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnologa y Sociedad;  vol. 3 (9): 9-31. Accs gratut en PDF a: www.revistacts.net/3/9/01/file

Guies.
Cells Limited Research, Processing & Storage of Stem Cells. Cord Blood & Bone Marrow Stem Cells.
International Society for Stem Cell Research  Stem cell information for the public from a global research society;
National Institutes of Health Guide;
Embryoperson Web site: Showing that the human embryo is a person, and distinguishing between a sick embryo and a pseudo-embryo;
A Guide to the Benefits, Responsibilities and Opportunities of Embryonic Stem Cell Research, from the British-North American Committee;
Harvard College Stem Cell Society A student organization striving to educate the public about issues related to stem cell research;

Notcies.
Stem Cells & Cloning Club (SCCC) - online community dedicated to the provision and discussion of information related to stem cell, cloning and cell therapy research; news, articles, interviews, business, discussion and more....
Cell Therapy News.
Stem cell Research - Biology News Net.
Stem Cell Research Blog - updated daily with latest stem cell news.
Latest Advances In Stem Cell Research.
New Scientist's list of stem-cell and cloning related articles it has covered.
Stem Cell News.
Latest cell therapy progress.
Stem Cell Research;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67250" title="Ekbert de Schnau" nonfiltered="1527" processed="1512" dbindex="26633">
Ekbert de Schnau, Abat de Schnau, nascut a la primera part del segle XII en una famlia distingida de vall del Roine; mort 28 de mar, de 1184, a l'Abadia de Schnau.

Va ser canonge primer a la collegiata de Sant Cassius i Florentius a Bonn. El 1155 es convertia en benedict a Schnau a la dicesi de Trier, i el 1166, desprs de la mort del primer abat, Hildelin, era elegit l'abat del monestir. Un home de gran zel, predicava i escrivia molt per a la salvaci d'nimes i la conversi d'heretges. Els ctars, llavors nombrosos a la vall del Roine, li donaven molt sovint mals de cap. Mentre era a Bonn sovint discutia amb heretges, i desprs de la seva professi monstica, convidava l'arquebisbe Rainald de Colnia per discutir pblicament amb els lders de la secta a Colnia mateix.

La seva obra ms coneguda s Contra Sermones Catharos, on sembla que va ser el primer en anomenar aix als ctars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67254" title="Joaquim de Fiore" nonfiltered="1528" processed="1513" dbindex="26634">

Joaquim de Fiore (Celico, Calbria, 1130 - San Giovanni in Fiore, Calbria, 1202) fou un teleg, escriptor i filsof calabrs. Monjo cistercenc i fundador d'una nova ordre monstica el 1191, l'ordre de Sant Joan de la Flor. Se'l considera inspirador de part de les profecies de Nostradamus i de la concepci dialctica de la histria de Hegel.

La ra i l'organitzaci social.
Rebutja la ra com a instrument de coneixement, ja que noms la illuminaci divina permet apropar-se al saber, servint-se de la ment. Per aix afirma que la filosofia ha de subordinar-se a la fe i al dogma, dins la polmica medieval entre cincia i creena. Igualment, la societat s'ha d'organitzar per evidenciar aquesta importncia de du (teocentrisme) i aix els laics han de dependre dels religiosos i entre aquests els monjos han d'ocupar els llocs ms alts de la jerarquia, per estar ms a prop de la contemplaci divina.

Concepci sobre la histria.
La seva obra exercir una gran influncia al llarg de l'edat mitjana, sent sobretot conegut per l'obra Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti (teoria de l'Evangeli Etern), on es formula una interpretaci apocalptica de la histria de la humanitat. Aquesta apocalipsi voltaria l'any 1260, que s la xifra de multiplicar les quaranta-dos generacions que van des d'Adam fins a Jess per trenta anys que dura una generaci mitjana.

Comena amb la consideraci de la humanitat com una realitat dinmica marcada pel trnsit del antic al nou Testament i l'anunci d'un tercer estadi per venir: el del tercer Testament o edat de l'Esperit Sant. Al seu torn, cadascun d'aquests tres estats apareix com una analogia amb les tres Persones de la Trinitat (de la qual consolida el smbol del triangle) i amb l'evoluci espiritual de la humanitat. 

Entn la histria com un ascens en tres etapes:

 El primer Testament, a travs especialment de Cabs, manifesta la glria del Pare. s l'edat de la llei, governada per la laboriositat, el treball i el temor.
 El segon, amb Jesucrist, mostra la glria del Fill. Ha estat l'edat de l'Evangeli, governada per l'estudi, la disciplina, la fe i la submissi filial ;
 El tercer, ens ensenyar la glria de l'Esperit Sant. Ser l'edat governada per la contemplaci, l'esperana, l'alegria i la llibertat. Li precedir una apocalipsi o fi del mn actual, que considerava propera a la seva poca.

Aquesta concepci de la histria no cristocntrica, sin trinitria, va originar el moviment joaquinista de gran importncia en la histria medieval i va exercir gran impacte a la branca ms rigorista de l'ordre franciscana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67257" title="Orne (departament)" nonfiltered="1529" processed="1514" dbindex="26635">


Orne (61) s un departament francs situat a la regi de Baixa Normandia.

Histria.
Orne s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a les antigues provncies de Normandia i Perche. 

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Orne;
Llista de Cantons de l'Orne;

Enllaos externs.
 Prefectura;
 Consell General d'Orne;
 ornetourisme.com;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67259" title="Alt Marne" nonfiltered="1530" processed="1515" dbindex="26636">


L'Alt Marne (52) (en francs Haute-Marne) s un departament francs situat a la regi de Xampanya-Ardenes.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alt Marne;
Llista dels Cantons de l'Alt Marne;

Enllaos externs.
Prefectura (en francs);
Consell General de l'Alt Marne (en francs);
Oficina de turisme (en francs);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67260" title="Aube (departament)" nonfiltered="1531" processed="1516" dbindex="26637">


Aube (10) s un departament francs situat a la regi de Xampanya-Ardenes. Pren el seu nom del riu Aube, afluent del Sena, que travessa el seu territori.

Histria.
El departament d'Aube va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789. Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia de Xampanya.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del departament de l'Aube;
Llista dels cantons de l'Aube;

Enllaos externs.
Prefectura d'Aube ;
Consell General d'Aube ;
Oficina de turisme de Troyes ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67262" title="Ardenes (departament)" nonfiltered="1532" processed="1517" dbindex="26638">


Les Ardenes (08) (en francs Ardennes) s un departament francs situat a la regi de Xampanya-Ardenes.

Histria.
El departament de les Ardenes va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir de les antigues provncies de la Xampanya i Argonne, i del principat de Sedan.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de les Ardenes;
Llista de Cantons de les Ardenes;

 Enllaos externs .
Prefectura;
Consell general;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67263" title="Calvados" nonfiltered="1533" processed="1518" dbindex="26639">


Calvados (14) s un departament francs situat a la regi de Baixa Normandia.

Geografia.
El departament de Calvados limita a l'est amb el departament d'Eure, al sud amb Orne i a l'oest amb Manche. El seu flanc nord est banyat per les aiges del Canal de la Mnega.

Histria.
El departament de Calvados va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga provncia de Normandia. 

Poltica.
L'any 2004, fou reelegida com a presidenta del Consell General de Calvados Anne d'Ornano (UDF), en el crrec des de 1991.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 18 consellers generals ;
 No-adscrits de dreta: 13 consellers generals ;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 11 consellers generals ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 4 consellers generals ;
 Partit Radical d'Esquerra (PRG): 3 consellers generals;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Calvados;
Llista de Cantons del Calvados;

Enllaos externs.

Consell General de Calvados ;
Prefectura de Calvados ;
http://www.dday-overlord.com/PhNplageng.htm;
http://search.eb.com/normandy/week2/invasion.html;
http://www.junobeach.org/;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67264" title="Charente" nonfiltered="1534" processed="1519" dbindex="26640">


Charente (16) (en francs) o Charanta (en occit) s un departament francs situat a la regi de Poitou-Charentes. S'anomena aix segons un riu del mateix nom.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Charente;
Llista dels Cantons de la Charente;

 Enllaos externs .
Prefectura ;
Consell General de Charente ;
Official Charente Tourist Board ;
FrenchEntre-Charente website ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67265" title="Charente Martim" nonfiltered="1535" processed="1520" dbindex="26641">


El Charente Martim (17) (Charente-Maritime en francs) s un departament francs situat a la regi de Poitou-Charentes.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Charente Martim;
Llista de Cantons del Charente Martim;

 Enllaos externs .
Charente Maritime website;
Charente Maritime News;
Zoo de la Palmyre;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67266" title="Deux-Svres" nonfiltered="1536" processed="1521" dbindex="26642">


Deux-Svres (79) s un departament francs situat a la regi de Poitou-Charentes

Histria.
Deux-Svres s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga provncia de Poitou.

Vegeu tamb.
Llista de municipis dels Deux-Svres;
Llista de Cantons dels Deux-Svres;

 Enllaos externs .
 Estil de vida francs, acomodaci, turisme i propietat (en angls);
 Prefectura (en francs);
 Consell General de Deux-Svres (en francs);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67267" title="Viena (departament)" nonfiltered="1537" processed="1522" dbindex="26643">


Viena (86) (en francs Vienne i en occit Vinhana) s un departament francs situat a la regi de Poitou-Charentes.

Histria.
El departament de Viena s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga provncia de Poitou.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Viena;
Llista de Cantons de la Viena;

Enllaos externs.
 Consell General ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67271" title="Guerra de Troia" nonfiltered="1538" processed="1523" dbindex="26644">

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exrcits aqueus (s a dir, grecs) contra la ciutat de Troia a l'sia Menor, seguint el rapte (o seducci) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra s un dels esdeveniments ms destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes pics dels quals noms dos, la Ilada i l' Odissea d'Homer, es conserven sencers. La Ilada descriu un episodi ja avanada la guerra, i lOdissea explica el viatge de retorn a casa d'un dels lders grecs. Ms tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la histria, i tamb el poeta rom Virgili en la seva Eneida.

Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs (situaven la guerra als segles XIII o XII abans de Crist, coincidint amb la caiguda de l'imperi hittita; aix les dates proposades del final de la guerra eren 1184 aC -segons Eratstenes-, 1208 aC -anotat al marbre de Paros- o 1250 aC -segons Herdot-) i ubicaven Troia a la riba dels Dardanels en el que s actualment el nord-oest de Turquia. 

En temps moderns, tant la guerra com la ciutat van passar a ser considerats mitolgics. Per al 1870, l'arqueleg alemany Heinrich Schliemann va realitzar unes excavacions trobant unes runes que molts arquelegs coincideixen a identificar amb la ciutat de Troia. Tanmateix, no hi ha cap certesa de que la Troia d'Homer exists, ni molt menys que els fets narrats al cicle de la Guerra de Troia siguin verdics. 


 Antecedents .

 L'avarcia de Laomedont i el rapte d'Hesone .

Segons la mitologia grega, durant el regnat de Laomedont, Apollo i Posid es rebellaren contra Zeus. Aquest els castig a esdevenir durant un any esclaus del rei de Troia.

Laomedont els orden construir una muralla indestructible per a Troia. En aquesta tasca foren ajudats pel semi-du ac, ja que el monarca havia proms a canvi una bona recompensa. Quan van acabar, el rei els neg la paga promesa i Posid envi un monstre mar per menjar-se la filla del rei, Hesone.

Davant la por dels ciutadans, Hesone sort de Troia per entregar-se al monstre per, en aquell instant, passava Hracles. Laomedont li ofer la m de la seva filla si la salvava. Un cop mort el monstre, el rei neg la seva filla a Hracles. Aquest, enfurismat, mat Laomedont i tots els seus fills (excepte Pram, futur rei) i s'endugu Hesone a casa d'ac (tamb enganyat per Laomedont) i la va casar amb el fill d'ac, Telam.

Pram va demanar durant molts anys el retorn de la seva germana, per ella estava feliment casada i tingu un fill Teucre.

 Peleu i Tetis, la Poma i el Judici de Paris .

Zeus havia esdevingut rei dels dus derrotant al seu pare Cronos. Al seu torn, Cronos havia derrotat el seu pare Ur. Zeus temia que un fill seu segus l'exemple, i per aix, quan va sentir una profecia que augurava que el fill de la nimfa Tetis (que era la seva amant) seria ms gran que el seu pare, va fer casar immediatament Tetis amb un vell rei decrpit, Peleu. 


Tots els dus van ser convidats al casament de Peleus i Tetis, excepte Eris, la Discrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en qu hi havia inscrita la paraula Kallisti ("A la ms bella"). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrament sobre a qui pertocava, i cap dels dus no va gosar aventurar cap opini a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, prncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perqu una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. Les deesses van intentar subornar el pastor: Atena va oferir-li saviesa i habilitat en la batalla, Hera poder poltic i el control de tota l'sia, i Afrodita va oferir-li l'amor de la dona ms bonica del mn. Paris va entregar la poma a Afrodita, i va tornar a Troia.

De Peleu i Tetis en naixeria un fill, Aquilles. Va profetitzar-se que moriria jove, i a Troia. Amb l'esperana de protegir-lo, mentre encara era un infant, la seva mare el va banyar al riu Estinx, fent-lo invulnerable a tot arreu excepte al tal per on l'estava subjectant. Al crixer es convert en el guerrer ms poders de tots els mortals.

 La fugida de Paris i Helena .

Afrodita va concedir a Paris l'amor de la dona ms bonica del mn, que era Helena, una de les filles del rei d'Esparta Tindreu. La seva mare era Leda, que havia estat seduda per Zeus prenent la forma d'un cigne, i no est clar quins dels quatre fills de Leda eren de Zeus i quins eren de Tindreu. Helena tenia molts pretendents, i el seu pare temia escollir-ne cap per por de que els altres responguessin violentament. Al final, un dels pretendents, Odisseu (o "Ulisses", en llat) d'taca, va proposar un pla per solucionar el dilema: tots els pretendents van haver de jurar, no sense protestes, que defensarien el matrimoni d'Helena fos qui fos l'escollit. 

Helena va triar Menelau, que ja vivia amb el seu germ Agammnon a la cort de Tindreu des de que havien estat exiliats de la seva terra d'Argos quan el seu oncle havia mort el seu pare i havia usurpat el tron. Menelau va heretar el tron d'Esparta, amb Helena com la seva reina, i Agammnon va casar-se amb la germana d'Helena Clitemnestra i va recuperar el tron d'Argos. 

En una missi diplomtica a Esparta, Paris va enamorar-se d'Helena i, amb l'ajut d'Afrodita, la va segrestar o seduir (les versions varien) i se la va emportar a Troia com la seva esposa. Menelau va enviar un missatger a Troia demanant el retorn d'Helena, per el rei Pram, recordant la seva germana Hesone, va negar-se a tornar-la. D'aquesta manera, tots els reis i prnceps de Grcia van ser reclamats per a complir el seu jurament i rescatar Helena.

 El reclutament de l'armada grega .

A aquestes altures, Odisseu ja s'havia casat amb Penlope i acabava de tenir un fill, Telmac. Per tal d'evitar la guerra, va fingir bojeria, i es va posar a sembrar els seus camps amb sal. Palamedes va desemmascarar-lo posant el seu fill davant de l'arada, i Odisseu el va evitar. Un cop descobert l'engany, Odisseu va haver d'anar a la guerra.

Agammnon va enviar missatgers a tots els reis de Grcia per tal que anessin a la guerra, per el rei Cinires de Xipre noms envi un vaixell de veritat i quaranta-nou de juguet.

L'oracle Calcas (o Calcant) havia predit que els grecs no guanyarien sense Aquilles. La mare d'aquest, Tetis, sabent que Aquilles moriria si anava a Troia, el va disfrassar de dona i el camufl a la cort del rei Licomedes a Sycros. Odisseu i iax el van anar a buscar. Segons una de les histries van fer sonar un corn, i Aquilles es va revelar saltant endavant i brandint la seva llana per lluitar contra els falsos invasors. Segons una altra, es van fer passar per mercaders que oferien joies i armament, i van descobrir Aquilles d'entre totes les dones perqu va quedar-se sol contemplant el mostruari equivocat.

Al capdavall, una flota de ms de mil naus va ser aplegada, sota el comandament d'Agammnon. Per quan van arribar a Aulis, els vents van amainar. Calcas va dir que la deessa rtemis estava castigant a Agammnon per haver matat un crvol sagrat (o haver matat un crvol en terra sagrada), i haver-se vantat de ser millor caador que ella. L'nica manera d'apaivagar rtemis, va dir, era sacrificar la filla d'Agammnon Ifignia. Segons algunes versions ho va fer, mentre que altres afirmen que va sacrificar un crvol en lloc seu.

Els grecs tamb van portar els ossos de Pelops, pare d'Atreu i avi d'Agammnon i Menelau per ajudar-los a guanyar la guerra, car un oracle afirmava que serien necessaris per la victria.

Les forces gregues es troben descrites en detall al catleg de naus del segon llibre de la Ilada. Consisteixen en 28 contingents de la Grcia continental, el Pelopons, les illes dodecaneses, Creta i taca, fent un total d'uns 100.000 homes.

Les forces troianes tamb estan llistades al segon llibre de la Ilada, i consisteixen en els mateixos troians, liderats per Hctor, i en diversos aliats: dardanians, zeleians, adrasteians, percotians, pelasgians, tracians, llancers ciconians, arquers paionians, halizons, misians, frigis, maeonians, miletians i licians.

 La Guerra .

Arribada.
Un oracle havia predit que el primer grec a trepitjar terra troiana seria el primer en morir. Protesilau, lder dels filacians, va donar compliment a la profecia; va ser l'abanderat dels grecs fins que va caure mort per la llana d'Hctor. Amb tot, els assaltants van poder construir una tanca de fusta i un campament militar a la platja, prop dels vaixells de rems.

Desprs de la batalla, els grecs van fer a Protesilau un funeral de du, i Hermes el va portar a veure per ltim cop la seva esposa abans d'endur-se'l a l'Hades. La seva dona, Laodamia, va voler acompanyar-lo a la mort. Desprs de la mort de Protesilau, el seu germ Podarces va afegir-se a la guerra en lloc seu.

Veient les immenses muralles de Troia, els grecs van decidir posar setge a la ciutat fins que es rends. Durant aquests anys de setge van haver-hi batusses ocasionals, tant amb els troians com amb els seus aliats; iax va saquejar per dos cops la Trcia i Aquilles va comandar expedicions a les ciutats prximes de Lesbos, Focea, Colof, Esmirna, Clasmenes, Cimme, Egalos, Dardnia, Tenos, Adramiti, Colona, Antandros i Tebes d'Hipoplcia.


Criseida i Briseida.
Com a comandant en cap, a Agammnon li pertocava escollir primer el bot i va emportar-se'n com a esclava a Criseida, mentre que Aquilles escoll a Briseida.

Per Criseida era filla de Crises, un sacerdot d'Apollo. El sacerdot va oferir un enorme rescat per la seva filla, per al ser rebutjat va pregar a Apollo que castigus els grecs. L'exrcit grec va ser assotat per una plaga, i Agammnon es va veure obligat a retornar Criseida.

Agammnon va exigir que en compensaci a l'esclava que havia perdut, se li entregus Briseida de la qual Aquilles s'havia acabat enamorant. Ofs i indignat amb Agammnon, Aquilles es va negar a lluitar i va abandonar l'exrcit dels grecs.

Tot i que els grecs estaven destinats a guanyar la guerra, Aquilles va demanar a la seva mare Tetis que intervingus davant de Zeus demanant-li que els grecs no poguessin vncer fins que Agammmnon no li hagus demanat perd. El segent dia els grecs van ser durament castigats en la batalla, i tots els guerrers principals excepte iax van rebre ferides importants que els impedien continuar lluitant aquella jornada. Els troians, liderats per Hctor, avanaven imparables cap al campament grec.

Ja que Aquilles es negava a lluitar, el seu amic Patrocle va demanar-li les armes perqu els troians es pensessin que Aquilles havia tornat a la guerra. Li va deixar les seves armes. Hctor pensant-se que Patrocle era Aquilles va matar-lo i es va quedar amb l'armadura d'Aquilles. Embogit per la rbia, Aquilles va anar a venjar-se'n.  Va posar-se una nova armadura que Tetis havia encarregat a Hefest, va matar Hctor, i va arrossegar el seu cos nu amb el un carro donant tres voltes a les muralles de Troia sota la mirada de tota la seva famlia. No va voler tornar el cos als troians per fer els ritus funeraris. Pram, amb la protecci dels dus, va anar personalment a veure Aquilles i li va suplicar que li torns el cos del seu fill. Aleshores Aquilles se'n compad ja que li recordava al seu pare, i es va concedir una treva de dotze dies per a poder fer els funerals d'Hctor.

La mort d'Aquilles.

Desprs de la mort d'Hctor, Aquilles va vncer a Mmnon d'Etipia, Cycnus de Colonae i la guerrera amazona Penthesilia. Durant aquesta srie de campanyes victorioses, Paris va matar-lo mitjanant una fletxa enverinada que va ser guiada per Apollo fins al seu tal. Com que se'l va matar per l'esquena i amb la intervenci d'un du, es considera que Aquilles va morir sense haver estat mai venut en el camp de batalla. Els seus ossos es van barrejar amb els de Patrocle, i es van celebrar jocs funerals en el seu honor.


L'armadura d'Aquilles i la mort d'iax.

L'armadura d'Aquilles va ser objecte d'un feu entre Odisseu i iax. Van competir per ella i al final va guanyar Odisseu. iax es va tornar boig de rbia i va saltar enmig d'un dels ramats dels grecs (pensant-se que eren els seus camarades) i es va posar a matar ovelles. Desprs, es va sucidar.


El cavall de Troia.


El final de la guerra va arribar amb l'episodi del Cavall de Troia. Els grecs (o Odisseu, segons alguns escrits) van planejar la construcci d'un cavall de fusta, animal que era sagrat pels troians. Va ser construt per Epeius i alguns els guerrers grecs van amagar-s'hi dins (Odisseu, Leonteu, Menelau, Diomedes, Neoptlem i disset ms). La resta de l'armada grega va simular abandonar el setge i els troians van interpretar el cavall com un oferiment de pau. Un espia grec, Sin, va convncer als troians que el cavall era un regal fent callar els advertiments de Laocon i Cassandra. Com que el cavall era tan gran que no passava per la porta de la ciutat, van enderrocar part de la muralla per fer-lo entrar.

Els troians, eufrics de que el setge de deu anys s'hagus acabat, van passar una nit de disbauxa i celebraci. Quan els grecs van sortir de l'interior del cavall, la ciutat estava en plena ressaca i la van prendre fcilment. El saqueig va durar tres dies i tres nits on es van matar tots els homes i nens (incloent-hi els nadons), i es va esclavitzar totes les dones i nenes. Les riqueseses van ser saquejades, i l'esplendorosa ciutat va quedar reduda a un munt de runa.

Existeix un debat sobre l'existncia real del cavall de fusta. Alguns estudiosos postulen que el Cavall de Troia era en realitat un ariet sostingut sobre quatre potes, que b hauria pogut ser conegut amb aquest nom. El fet de que s'haguessin de derrocar les muralles per poder fer-lo entrar confirmaria aquesta tesis.

El Retorn.

Agammnon va tornar a casa amb Cassandra, que havia pres com a concubina desprs de que hagus estat violada per iax el menor. La seva dona, Clitemnestra (germana d'Helena de Troia) s'estava entenent amb Egist, net del cos d'Agammnon que havia usurpat Argos abans de la guerra. Ja sigui per que el seu afer no fos descobert, o per venjar-se del sacrifici d'Ifignia, Clitemnestra va conspirar amb el seu amant per assassinar Agammnon. Cassandra va predir l'assassinat i va avisar a Agammnon, per ell no li va fer cas i el van matar juntament amb Cassandra. El fill d'Agammnon, Orestes, que no es trobava a Argos, va tornar-hi i va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare. Van matar Clitemnestra i el seu amant Egist, i Orestes va recuperar Argos esdevenint el rei de tot el Pelopons.

Menelau i la seva flota es va veure sorpresa per tempestes que el van obligar a retirar-se a Xipre primer i desprs a Fencia, Etipia, Lbia i Faros (Egipte), i un cop all no en va poder sortir per manca de vent durant divuit anys! Manelau va haver de capturar un du mar perqu li revels quins sacrificis i a quins dus havia de fer perqu se li permets tornar a casa. Menelau va tornar a casa amb Helena de Troia, on van tenir una filla: Hermione.

Idomeneu tamb va ser desgraciat. La seva dona Meda va escollir com a amant Leuc, que la va assassinar i va usurpar el tron. Idomeneu, tornant de Troia, es va trobar enmig d'una terrible tempesta. Va prometre a Posid de que sacrificaria en honor seu el primer sser viu que veis a l'arribar a casa si li salvava la nau. Al tornar a casa, el primer que va veure va ser la seva prpia filla, i Idomeneu va sacrificar-la diligentment. Els dus es van enutjar davant l'assassinat d'un propi fill, i van exiliar-lo a Calbria.

Diomedes va arribar a Argos solament amb quaranta dels seus homes. Es va trobar que l'amant de la seva dona li havia usurpat el tron i no pogu fer-hi res. Va marxar amb Idomeneu cap a Calbria i desprs va fundar la ciutat de Brindisi.
 

Enees, cos del rei Pram, fill d'Afrodita, i un dels comandants de Troia durant la defensa, va liderar un grup de supervivents en la fugida de la ciutat. Entre aquest supervivents hi havia el seu fill Ascani, el seu pare Anquises, el sanador Iafix i el trompeter Misenus. La seva esposa Creusa va morir durant el saqueig de la ciutat. Van fugir de Troia amb alguns vaixells amb la intenci d'establir una nova ciutat lluny d'all. Desprs de diverses aventures relatades a el poema pic La Eneida, del poeta Virgili, van arribar a les boques del Tber a la pennsula Itlica. Van aliar-se amb una tribu local, casant-se Enees amb Lavnia, filla del seu rei Llat i en honor a aquesta Eneas va fundar la ciutat de Lavinium. Desprs combateren amb d'altres tribus de la zona i al final van poder fundar la colnia d'Alba Longa, governada per Enees. Segons la mitologia romana, al cap de tres-cents anys els descendents Rmul i Rem fundarien Roma.

Pel que fa a Odisseu, hi han dues versions del seu retorn:
la versi ms antiga conta que en els seus intents de tornar a seva illa d'taca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a taca, la seva dona Penlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etlia disgustat fins que, al cap de deu anys ms, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Telmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
la segona versi s la histria narrada per Homer en el seu poema pic de L'Odissea: durant el viatge, va ser castigat per Posid per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines per finalment va poder arribar a taca.


La Guerra de Troia i l'art. 
 Literatura .
Robert Graves: La guerra de Troia. Editorial Empries. ISBN 978-84-7596-063-0;

 Cinema .
 Helen  of Troy (1956), de Robert Wise.
 La Guerra di Troia (1961), de Giorgio Ferroni.
 Troy (2004), de Wolfgang Petersen.

 pera .
Il ritorno di Ulisse in patria (1641), de Claudio Monteverdi.
Les Troyens (1858), d'Hector Berlioz.
La belle Hlne (1864), de Jacques Offenbach.
Troilus and Cressida (1954), de William Walton. ;
King Priam (1961), de Michael Tippett.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67274" title="Ferran I de Portugal" nonfiltered="1539" processed="1524" dbindex="26645">


Ferran I de Portugal el Bell o lInconscient (Combra 1345 - Lisboa 1383), rei de Portugal (1367-1383), l'ltim de la dinastia Borgonya.

Orgens familiars.
Nascut el 31 d'octubre de 1345 fou fill del rei Pere I de Portugal i la seva segona esposa, la infanta castellana Constana Manuel. Per lnia materna descendia de Ferran III de Castella i Jaume II d'Arag.

Orgen del seu sobrenom.
El sobrenom dInconscient es du a la seva desastrosa poltica exterior, que el va dur a tres guerres consecutives amb el ve regne de Castella.

Ascens al tron - Primera guerra.
L'inici del regnat de Ferran I va estar marcat pel conflicte amb la vena Castella. En mor el 1369 el rei de Castella Pere el Cruel sense deixar hereus directes, Ferran, es va autoproclamar hereu del tron castell fent valer els seus drets de besnt de San IV de Castella. Els seus contendents, el rei d'Arag, Navarra i Joan de Gant, duc de Lancaster, tamb pretenien fer valer els seus drets, aquest ltim a l'estar casat des de 1370 amb Constana de Castella, filla gran del difunt rei castell. Per fou finalment Enric de Trastmara, germ bastard del rei Pere I el que acced al tron amb el nom d'Enric II de Castella. La qesti successria va dur als contendents a dues campanyes militars amb resultats poc clars i finalment va haver de ser el Papa Gregori XI qui intervingus posant d'acord a totes les parts. 

Les condicions del tractat de 1371 pel qual es reestablir la qesti successria de Pere I de Castella van incloure el matrimoni entre Ferran I de Portugal i Elionor de Castella, filla d'Enric II. Per abans que la uni se celebrs, Ferran es va enamorar apassionadament d'Elionor Telles de Menezes, l'esposa d'un dels seus propis cortesans, i aconseguint l'anullaci del primer matrimoni d'Elionor, no va dubtar en convertir-la en la seva muller. Encara que internament va provocar una insurrecci, aquesta no va tenir gran efecte sobre les relacions amb Enric II, que rpidament va prometre la seva filla al rei de Navarra Carles III. 

Segona guerra.
La pau acordada, per, va posar-se en perill a causa de les intrigues del duc de Lancaster, que va convncer Ferran I perqu particips en un acord secret pel qual ambds pretenien expulsar Enric II del seu tron. La guerra que va seguir a aquest acord tampoc va tenir xit pel bndol portugus i de nou la pau entre Castella i Portugal es va refer l'any 1373. 

El paper de la reina Elionor es va fer cada vegada ms influent i les maniobres de la seva intervenci en les relacions poltiques exteriors la van fer cada vegada ms impopular. Aparentment, Ferran I es mostrava incpa de mantenir un govern fort i l'ambient poltic intern es ressentia amb constants intrigues internes. 

Tercera guerra.
Al morir Enric II de Castella el 1379, una vegada ms el duc de Lancaster va reclamar els seus drets; i de nou va trobar un aliat en Ferran I. Per segons alguns historiadors l'angls es va mostrar tan ofensiu amb el rei portugus com amb els seus enemics i finalment aquest va acordar una pau per a Portugal que va ser signada a Badajoz el 1382. En les condicions de la pau es va estipular que Beatriu, l'hereva de Ferran I, es cass amb el rei Joan I de Castella. Aquesta uni significava de facto l'annexi de Portugal per la corona de Castella i no va ser ben rebuda per la noblesa portuguesa. 

Ferran I va morir el 22 d'octubre de 1383 sense deixar un hereu mascle, fet que va suposar el final de la lnia de la dinastia Borgonya, casa que havia regit el Regne de Portugal des que el comte Enric de Borgonya declars la independncia de Portugal. 

Desprs de la seva mort, Elionor Telles va ser nomenada regent en nom de Beatriu, per la transici no fou pacfica. Responent als anhels de gran part dels portuguesos de mantenir el seu regne independent de la corona de Castella, el Gran Maestre de l'Ordre d'Avs i germ bastard de Ferran I, Joan I de Portugal, va reclamar el tron trencant les estipulacions del tractat de 1382. Aix va conduir a un perode de guerra i caos poltic i social que es coneixeria com la crisi Portuguesa de 1383-1385. Finalment Joan I es va convertir el 1385 en el primer rei de la Casa d'Avs. 

Npcies i descendents.
El 5 de mar de 1372 es cas a Lea do Bailo amb Elionor Telles de Menezes, amb la qual tingu:
 l'infant Joan de Portugal (1370), nascut abans del matrimoni;
 l'infant Alfons de Portugal (1371), nascut abans del matrimoni;
 la infanta Beatriu de Portugal (1372-1410), pretendent al tron portugus entre 1383 i 1385, casada el 1383 amb Joan I de Castella;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67277" title="Elionor Telles de Menezes" nonfiltered="1540" processed="1525" dbindex="26646">

Elionor Telles de Menezes ( Trs-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386 ), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Orgens familiars.
Neboda de Joan Alfons Tello, comte de Barcelos, descendia pel seu pare, Mart Alfons Tello de Menezes, de Fruela II d'Astries i per la seva mare, Aldonsa de Vansconcelos, de Teresa Sanxes, filla bastarda de San I de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas molt jove amb Joan Lloren da Cunha, amb el qual va tenir un fill, lvar da Cunha.

Elionor al visitar la seva germana Maria Telles, dama de la infanta i reina consort Beatriu de Castella, va ser seduida per l'infant Ferran de Portugal. Aquest aconsegu l'anullaci del primer matrimoni d'Elionor adduint raons de parentiu. El 5 de maig de 1372 es cas, secretament, a Lea de Balio amb Ferran I de Portugal, amb la qual va tenir:
 l'infant Joan de Portugal (1370), nascut abans del matrimoni ;
 l'infant Alfons de Portugal (1371), nascut abans del matrimoni ;
 la infanta Beatriu de Portugal (1372-1410), pretendent al tron portugus entre 1383 i 1385, casada el 1383 amb Joan I de Castella;


A la mort del seu marit el 1383 Elionor fou nomenada regent del regne en nom de la seva filla Beatriu. A partir d'aquell moment convisqu amb el seu amant, el comte d'Andeiro, cosa que desagrad a la noblesa del pas aix com al seu poble. Aquests no veieren b tampoc el casament de Beatriu, hereva del regne, amb el rei castell Joan I de Castella per la qual cosa expulsaren Elionor i Beatriu del regne. 

Elionor es refugi al monestir de Tordesillas, prop de Valladolid on mor el 27 d'abril de 1386.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67291" title="Beatriu de Portugal" nonfiltered="1541" processed="1526" dbindex="26647">

Beatriu de Portugal ( Combra 1372 - Madrigalejo, Cceres 1410 ), infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lle (1383-1390).

Orgens familiars.
Filla del rei Ferran I de Portugal, l'ltima de la dinastia Borgonya, i la seva esposa Elionor Telles de Menezes.

Ascens al tron.
La mort del seu pare l'octubre de 1383, amb Beatriu com a nica hereva per la mort dels seus germans, comport una inestabilitat en el regne de Portugal. 

Ferran I per les seves guerres contra Castella hagu de signar una pau que comport el casament de la seva filla Beatriu el 1383 amb el rei Joan I de Castella, vidu de la seva primera esposa Elionor d'Arag. Beatriu comptava tan sols amb 11 anys mentre Joan I en tenia 25, una edat ja molt gran en aquella poca. Segons el tractat signat entre Castella i Portugal, a la mort del rei Ferran I, la reina-vdua es convert en regent del regne en nom de la seva filla. Per la noblesa aix com el mateix poble no li agrad el casament entre Beatriu i Joan I, cosa que significava la fi de la independncia del regne de Portugal i la seva submissi a la Corona de Castella.

Una rebelli va conduir al Gran Mestre de l'Ordre d'Avs, l'infant Joan de Portugal a reclamar el tron de Portugal al ser germanastre, tot i que bastard, del rei Ferran I de Portugal. Joan I de Castella enva Portugal el 1384 per lluitar en favor dels interessos de la seva esposa, dels seus propis aix com del nou infant nascut de la uni amb Beatriu, Miquel de Castella.

Aquesta invasi acab en la derrota del rei castell el 14 d'agost de 1385 en la batalla d'Aljubarrota. Com a conseqncia d'aquesta derrota Joan I de Portugal es convert en el nou rei, iniciant aix la dinastia Avs.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 de maig de 1383 a la ciutat d'Elvas i posteriorment a Badajoz amb Joan I de Castella. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Miquel de Castella (1384-1385), coronat prncep de Portugal ;

Beatriu es retir a Castella i mor al Madrigalejo el 1410





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67300" title="Dinastia Avs" nonfiltered="1542" processed="1527" dbindex="26648">

Es dna el nom de Dinastia d'Avs al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1385 fins l'any 1580.

Histria.
L'any 1385, l'interregne provocat per la crisi de 1383-1385, per la qual s'acab la dinastia Borgonya amb la mort de Ferran I de Portugal, comport la lluita entre Beatriu de Portugal, filla de l'ltim rei borgonys del regne, i Joan de Portugal, Gran Mestre de l'Orde d'Avs, fill natural de Pere I de Portugal i germanastre de Ferran I.

Els nobles portuguesos vient la fi de la independncia del regne en mans de Beatriu, pel seu matrimoni amb el rei Joan I de Castella, van oferir el tron a Joan de Portugal que l'accept destronant Beatriu el 1385.

Els descendents del rei Joan I van seguir sent Gran Mestre de l'Orde d'Avs, tot i que sovint nomenaren sacerdots perqu condussin l'Orde.

La Dinastia Avs va acabar amb la mort del rei Enric I de Portugal el 1580. Desprs d'un curt perode de la lluita per aconseguir el tron de Portugal, Felip II de Castella de la Dinastia Habsburg aconsegu destronar Antoni I, fill natural del rei Enric I, i la Corona Portuguesa s'un a la Hispana fins el 1640.

Llista dels monarques de la Dinastia Avs.
Branca directa.
1385-1433 : Joan I el Gran, fill natural de Pere I de Portugal;
1433-1438 : Eduard I l'Eloqent, fill de l'anterior;
1438-1481 : Alfons V l'Afric, fill de l'anterior;
1481-1495 : Joan II el Perfecte, fill de l'anterior;

Branca de Beja.
1495-1521 : Manel I l'Afortunat, cos de l'anterior i nt d'Eduard I de Portugal;
1521-1557 : Joan III el Piads, fill de l'anterior;
1557-1578 : Sebasti I el Desitjat, nt de l'anterior;
1578-1580 : Enric I el Cardenal, fill de Manel I de Portugal i oncle-avi de Sebasti I;
1580 : Antoni I, fill natural de Louis fill deManel I de Portugal;

Antoni I fou rei durant 60 dies, fins que el 4 d'agost de 1580 perd la corona a la batalla d'Alcntara contra el seu cos Felip II de Castella

Vegeu tamb.
 Llista de reis de Portugal;
 Dinastia Borgonya;
 Dinastia Habsburg;
 Dinastia Bragana;
 Dinastia Saxnia-Coburg-Gotha;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67306" title="Luci III" nonfiltered="1543" processed="1528" dbindex="26649">

Luci III (de nom de bateig Ubaldo Allucingoli) (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185), va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins la seva mort.

Nadiu de la repblica independent de Lucca, s'un a l'ordre Cistercenc. Nomenat Sacerdot Cardenal de Santa Prassede pel papa Innocenci II i Bisbe Cardenal d'stia i Velletri per papa Adri IV. Va ser un dels cardenals ms influents amb el papa Alexandre III.

Una vegada elegit papa, visqu a Roma des del novembre de 1181 fins al mar de 1182, per dissensions a la ciutat l'obliguen a passar la resta del seu pontificat exiliat a Velletri, Anagni i principalment a Verona.

Va entrar en disputes l'any 1182 amb l'Emperador Frederic I Barba-roja per l'eliminaci dels territoris de l'ltima Comtessa Mafalda de la Toscana. La controvrsia ja havia estat mal tancada en la pau del 1177. Ara, l'emperador proposava que la Cria renunciava a la seva reclamaci  rebent a canvi dos desenes parts dels ingressos imperials d'Itlia, un des per al papa i l'altre des per als cardenals. Luci III no accepta la proposta i convoca l'emperador a Verona l'octubre de 1184 per arribar a un acord definitiu.

Mentre, apareixen altres causes de desacord, la negativa del papa als desitjos de  Frederic I pel que fa a la regulaci de les eleccions episcopals alemanyes que havien tingut lloc durant el cisma, i especialment pel que fa a l'elecci de Trveris com a seu episcopal, el 1183.

Seguint amb la seva poltica antiimperial, declinava finalment el 1185 coronar Enric VI, successor de Frederic I, fent que l'escletxa entre l'Imperi i la Cria es torns ms mplia sobre les qestions de poltica italiana.

El novembre de 1184, en el concili de Verona condemnava els ctars, aterins, valdenesos i arnoldistes. Ms concretament, anatematitza els albigesos i obliga els comtes, barons, rectors i cnsols de les ciutats a actuar durament contra els heretges i llurs cmplices, i a executar els estatuts eclesistics i imperials. Es considera la primera etapa vers la Inquisici.

El 1185 comena a preparar la Tercera Croada en resposta a apellacions de Baldu IV de Jerusalem, per abans que es completessin, moria a Verona.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67307" title="Snook" nonfiltered="1544" processed="1529" dbindex="26650">
Snook s un grup  suec de msica hip-hop format per Oskar  Kihlen  Linnros (nascut el 1983 a Sucia) i Daniel  Danne  Adams Ray (nascut el 1983 a Kenya). El grup va assolir un hit a Sucia amb el senzill Mister Cool l'estiu de 2004. Els membres del grup es van conixer a l'institut.

Discografia.
Album.
 Vi vet inte vart vi ska men vi ska komma dit (2004);

Senzills.
 Lejonhjrta (2005);
 Mister Cool (2004);
 Snook, svett och trar (2006);

Enllaos externs.
 Pgina web de Snooks;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67309" title="The Sounds" nonfiltered="1545" processed="1530" dbindex="26651">
The Sounds s un grup de msica suec de Helsingborg, a la regi d'Escona (Skne), format el 1998. Els seus xits ms importants sn  Hit me! i Living in America. La seva can "Seven Days a Week" (set dies a la setmana) de l'lbum Living in America va ser triada com a msica per al videojoc de Futbol FIFA 2005 de la Sony Playstation 2 i l'Xbox. 

Membres del grup.
Maja Ivarsson (nascuda el 1979) - cantant;
Felix Rodriquez (nascut el 1979) - guitarra;
Johan Bengtsson (nascut el 1979) - baix;
Jesper Anderberg (nascut el 1981) - sintetitzador;
Fredrik Nilsson (nascut el 1979) - bateria;

Discografia.
lbums.
Living In America (2002);
Dying To Say This To You (2006);

Senzills.
Hit Me! (2002);
Living In America (2002);
Rock 'n' Roll (2003);

Demos.
 Under My Skin ;
 Goodbye 70's ;
 24 Hour Love ;
 Bombs Bombs Away ;
 Turn Back The Time(Breathe) ;
 You Will Never See Me Down Again ;
 Come Inside ;
 Living In America(Radio Edit) ;
 She Moves;

Enllaos externs.
Pgina web oficial















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67311" title="Mtrica FLRW" nonfiltered="1546" processed="1531" dbindex="26652">
La mtrica o model Friedmann-Lematre-Robertson-Walker (FLRW), Friedmann-Robertson-Walker (FRW) o Robertson-Walker (RW) s una mtrica soluci de les equacions de camp d'Einstein que descriu un univers homogeni, istrop i en expansi o contracci. El seu nom deriva dels cientfics Alexander Friedmann, Georges Lematre, Howard Percy Robertson i Arthur Geoffrey Walker.

La mtrica FLRW s'utilitza actualment com a primera aproximaci estndard per al model cosmolgic de l'univers a partir del Big Bang. Ats que la FLRW assumeix homogenetat, s'ha especulat errniament que aquest model del Big Bang no pot explicar les variacions de temperatura de l'univers a diferents escales. Actualment la FLRW s'utilitza com a primera aproximaci per a l'evoluci de l'univers degut al fet que s simple de calcular i es pot ampliar de forma que modeli les variacions de temperatura de l'univers a diferents escales. Des de 2003 es comprenen b les implicacions teriques de les diferents extensions de la mtrica FLRW i es treballa en fer-les consistents amb l'evidncia observacional obtinguda a partir dels satllits COBE i WMAP.

La mtrica es pot descriure aix:
 ;
on:
a(t) s el factor d'escala de l'univers en el temps t;

RC s el valor absolut del radi de curvatura;
;

En aquesta formulaci de la mtrica r dna la distncia conformal de l'observador i  dna la distncia prpia.

La soluci a la mtrica FLRW per a un fluid amb densitat i pressi constant ve donada per les equacions de Friedmann. La majoria dels cosmlegs estan d'acord que l'univers observable s'aproxima bastant b com un model quasi FLRW, s a dir, un model que separa la mtrica FLRW de les fluctuacions de densitat primordials. En un model FLRW estricte no poden formar-se galxies ni estrelles, ats que aquests objectes sn molt ms densos que qualsevol part representativa de l'univers.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67312" title="Domnec de Guzman" nonfiltered="1547" processed="1532" dbindex="26653">

Domnec de Guzmn, Sant Domnec,  (Caleruega, Burgos, 1170 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors tamb coneguts com a Dominics. Va ser un ferm baluard de l'Esglsia Catlica, que el va canonitzar. Actualment la seva festa s el 8 d'agost.

Biografia.
Els seus pares van ser el noble cavaller senyor Flix Nez de Guzmn i de la noble dama senyora Juana Garcs (dita comnment Juana de Aza, beatificada el 1828), els quals eren parents propers dels reis de Castella i Lle, Arag, Navarra, Portugal, Frana, i d'altres regnes d'Europa, i descendien dels comtes fundadors de Castella. Va tenir dos germans, Antonio i Manes.

Dels set als catorze anys (1177-1184), sota la preceptoria del seu oncle l'Arxipreste de Gumiel de Izn don Gonzalo Garcs (dit comunment Gonzalo de Aza), va rebre acurada formaci moral i cultural. En aquest temps, transcorregut majoritriament a Gumiel de Izn (Burgos), va despertar la seva vocaci cap a l'estat eclesistic.

Dels catorze als vint-i-vuit anys (1184-1198) va viure a Palncia; sis cursos estudiant Arts (Humanitats superiors i Filosofia); quatre, Teologia; i uns altres quatre com a professor de l'Estudi General de Palncia.

En acabar la carrera d'Arts, el 1190, ordenat sacerdot, esdevingu sotsprior del captol dels canonges regulars d'Osma. Van ser l'any 1191, ja a Palncia, quan en un gest de caritat ven els seus llibres, per alleugerir els pobres de la gana que assolava Castella. En concloure Teologia, l'any 1194, s nomenat Regent de la Ctedra de Sagrada Escriptura en l'Estudi de Palncia.

En finalitzar els seus quatre cursos de Docncia i Magisteri Universitari, amb vint-i-vuit anys d'edat, el Bisbe li encomana la presidncia de la comunitat de canonges i del govern de la dicesi en qualitat de Vicari General de la mateixa.

En 1205, per encrrec del seu parent el rei Alfons VIII de Castella, acompanya el Bisbe d'Osma, monsenyor Diego de Azevedo, com a ambaixador extraordinari per a concertar a la cort danesa el casament del prncep Ferran. Amb aquest motiu, va haver de fer nous viatges, sempre acompanyant al bisbe Diego a Dinamarca i a Roma, en els quals decid el seu dest amb vocaci missionera.

Sant Domnec i el catarisme.
Alguns dels elements que posaran en marxa la Reforma sn ja presents en aquesta poca. La riquesa de l'Esglsia, en particular, s escandalosa en certs mitjans cristians que acaben essent seduts per les idees dels ctars.

Fins a finals del segle XII, els papes havien intentat tractar el fenmen basant-se en dues accions:

 campanyes militars portades per bisbes amb victries sagnants que no portaven enlloc.
 prdiques fetes pels cistercencs amb sant Bernat al front, com per exemple a Albi el 1145, tamb sense resultat.

L'Esglsia no sap, en aquesta poca, parlar al poble, els telegs amb la seva vasta cultura religiosa no arriben a la gent pobre. L'heretgia s finalment condemnada el 1184, confonent els dos moviments.

En les seves anades i vingudes a travs de Frana va conixer els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos. D'acord amb el papa, l'any 1206, en acabar les ambaixades, s'estableix al Llenguadoc com a predicador de la veritat entre els ctars. Refusa els bisbats de Coserans, Besiers i Comenges, per als quals havia estat elegit cannicament.

L'assassinat del legat del papa, el cistercenc Pere de Castellnau, imputat a Ramon VI de Tolosa, va posar en marxa el 1209 la croada contra els albigesos i els dominics segueix als croats als llocs conquerits per intentar obtenir conversions. s llavors que Sant Domnec descobreix la vocaci de predicador. Tanmateix, el seu missatge condescendent passa malament amb aquesta gent austera que viu en la major indigncia. s llavors quan decideix la seva pobresa voluntria i escull posar-se al seu nivell per entendre'ls millor. T la inspiraci de desposseir-se de les crregues de l'Esglsia tradicional i fa la tria de viure pobrament imposant-se una disciplina rigorosa i estudia millors  arguments per arribar al poble.

Els dominics.
Per competir amb una instituci ctara comparable, el 1208 fund a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla agustiniana. Desprs de la croada contra els albigesos (1209-1213), decid de fundar, amb sis companys (entre ells Pedro Sella i Toms de Tolosa), una petita comunitat de predicadors a Tolosa. El setembre del mateix any, arriba de nou a Roma en un segon viatge, acompanyant del bisbe de Tolosa, monsenyor Fulco, per assistir al concili del Later i sollicitar del Papa l'aprovaci del seu Orde, com a organitzaci religiosa de Canonges regulars.

El 22 de desembre de 1216, amb l'aprovaci del papa Honori III rep la butlla Religiosam Vitam per la qual confirma l'Orde dels Frares Predicadors.

A l'any segent retorna a Frana i en el mes d'agost dispersa als seus frares, enviant-ne quatre a Espanya i tres a Pars, decidint marxar ell a Roma. All es manifesta el seu poder taumatrgic amb nombrosos miracles i s'incrementa de manera extraordinria el nombre dels seus frares. Mesos desprs enviar els primers frares a Bolonya. A finals de 1218 visitar Segvia, Madrid i Guadalajara.

Per mandat del papa Honori III, en un cinqu viatge a Roma, reuneix en el convent de Sant Sixte a les monges disperses pels diferents monestirs de Roma, per a obtenir per als Frares el convent i l'Esglsia de Santa Sabina. En la Festa de Pentecosta del 1220 assisteix al primer Captol General de l'Orde, celebrat a Bolonya. En ell es redacta la segona part de les Constitucions. Un any desprs, en el segent Captol celebrat tamb a Bolonya, acordar la creaci de vuit Provncies. Amb el seu Orde perfectament estructurat i ms de seixanta comunitats en funcionament, esgotat fsicament, desprs d'una breu malaltia, va morir el 6 d'agost de 1221, als cinquanta-un anys d'edat, en el convent de Bolonya, on hi romanen les seves restes.

En 1234 el Papa Gregori IX, el canonitz.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67317" title="Thronion" nonfiltered="1548" processed="1533" dbindex="26656">
Thronion fou la capital dels Locris Epicnemidis situada prop de la costa i a la riba del riu Boagrios. L esmenta Homer i fou desprs destruda en part per un terratrmol. A la Guerra Sagrada fou ocupada per Onmarc, cap dels focis, que va vendre els seus habitants com esclaus i repoblada amb focis. Les seves restes es troben al llogaret de Palekastro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67319" title="Thule" nonfiltered="1549" processed="1534" dbindex="26657">

Thule fou una mtica illa del nord del Oce Atlntic, descoberta pel navegant Pytheas que hi va arribar desprs d un viatge de sis dies iniciat a les illes Orkney. El navegant indica que a l illa era de dia 24 hores durant l estiu i era de nit 24 hores durant el hivern; no tenia gaires animals ni fruits, i produa un petit gra. No se sap ben be a quin lloc correspon; els gots anomenaven Tiel o Tiule a les terres remotes en general. Tolomeu pensa que es tracta de les Shetland, en concret de les mes gran del grup, avui anomenada Mainland. Autors mes moderns consideren que potser fou Islndia o algun punt de la costa de Noruega (en concret hi ha un lloc anomenat Thile o Thilemark) o de Dinamarca (a Jutlndia hi ha un punt que es diu Thy o Thyland).

Thule s el nom donat a un lloc de Grenlndia al nord-oest de l illa, tamb conegut com Dundas. Durant la guerra freda els americans hi van establir una base, que encara conserven, i els habitants esquimals foren traslladats a un llogaret proper anomenat Qaanaaq. Rasmussen va sortir de Thule en les seves expedicions (1912-1923) per estudiar la vida i costums dels esquimals.

Un accident similar al d'Palomares va ocrrer el 21 de gener de 1968 en la Base Aria de Thule. Un accident en pista va provocar l'incendi i posterior explosi d'un Boeing B-52 Stratofortress que duia 4 bombes B28 com les de Palomares. Aqu s es va fer estudi epidemiolgic i la taxa de cncer entre els treballadors que van participar en la neteja era un 50% superior a la de la poblaci general. Va haver-hi tamb informes d'esterilitat i altres trastorns associats a la radioactivitat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67320" title="Marta Carrasco" nonfiltered="1550" processed="1535" dbindex="26658">
Marta Carrasco (Cardedeu, Valls Oriental 1972) s una ballarina i coregrafa catalana. 

Biografia.
Va nixer el 1972 Barcelona], Desprs d'estudiar piano i dansa contempornia i clssica va viatjar fins a Pars, Nova York o Barcelona per ampliar estudis.
ref.Partida de nixament

Carrera artstica.
Va iniciar la seva activitat professional amb la companyia "Mudances" d'ngels Margarit, i posteriorment amb la companyia "Metros" de Ramon Oller. A partir de l'any 1995 inici la seva activitat com a solista en les quals ha interpretat diferents espectacles.

Ha participat en diversos festivals d'arreu d'Europa i Nord-amrica, destacant la clausura del Festival Internacional de Teatro Latino de Los ngeles (FITLA) al teatre REDCAT que pertany al California Institute of Arts el desembre de 2005.

El 2005 li fou concedit el Premi Nacional de Dansa, categoria dels Premis Nacionals de Cultura impulsats per la Generalitat de Catalunya, per la seva trejectria com a intrpret i creadora de dansa. Al llarg de la seva trajectria ha rebut diverses nominacions als als Premis MAX:
2007: Millor coreografia J'arrive...!;
2007: Millor interpretaci femenina de dansa J'arrive...!;
2006: Millor coreografia per Ga-G;
2005: Millor interpretaci femenina de dansa Eterno? Aix s que no!;
2003: Millor coreografia per Aiguardent;
2003: Millor interpretaci femenina de dansa per Aiguardent;

Obres interpretades.
2006: J'arrive...!;
2005: Ga-G;
2004: Eterno? Aix s que no!;
1997-2003: Aiguardent;
2000: Mira'm (Se dicen tantas cosas);
1998: Blanc d'ombra (Recordant Camille Claudel);

Enllaos externs.
     Pgina oficial de Marta Carrasco;
  Informaci de Marta Carrasco al Teatre REDCAT;
  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67322" title="Thria" nonfiltered="1551" processed="1536" dbindex="26659">
Thria o Thouria fou una ciutat de Messnia a la part oriental de la plana sud del pas, a la vora del riu Aris o Pdhima. Es possible que fos la mateixa ciutat que Homer assenyala amb el nom d'Anthia, i altres suposen que fos Apia. Va donar nom alternatiu al golf de Messnia (Thouriates Kolpos).

Fou la capital dels Periecis de Lacedemnia, uns dels conqueridors de Messnia i fou el centre de la tercera guerra Messnia el 464 aC.

Quant Epaminondes de Tebes va restaurar la independncia de Messnia, les ciutats dels pas foren dependents de la nova metrpolis de Messene. El 182 aC Messene fou conquerida pels aqueus i Thria, Phares i bia es van incorporar a la Lliga Aquea com a estats independents.

L'emperador August la va incorporar a Lacnia, per Tiberi la va retornar a Messnia. Quant la va visitar Pausanies va trobar dues ciutats: l alta, construda al cim del tur, i la baixa, poblada pels ciutadans que havien baixat del cim, per que conservaven vincles amb la ciutat del cim, principalment un temple com d una deessa siriana que era dins les muralles de la ciutat alta.

Restes de la ciutat es troben a un llogaret de nom Palekastro, a les muntanyes Makrypli. La construcci ms important s una gran cisterna, per tamb cal esmentar un petit temple dric. A la plana al lloc anomenat Pale Lutra, hi ha les runes d un edifici rom que podria ser el palau d un governador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67325" title="Thuris" nonfiltered="1552" processed="1537" dbindex="26661">
Thuris o Thourion (llat Thurium) fou una ciutat de la Magna Grcia al golf de Trent, prop de Sbaris, a la que es pot dir que va substituir. 

Fou fundada tardanament, 70 anys desprs de la destrucci per Crotona de la ciutat de Sbaris el lloc de la qual havia quedat desert durant 58 anys. El 452 aC un grup de sibarites exiliats o de descendents de sibarites van intentar establir una nova ciutat sota la direcci de caps d origen tessali, i la colnia va esdevenir aviat prospera, aix que al cap de uns 5 anys els de Crotona els van expulsar. Els expulsats van cridar en ajut a Esparta sense resposta i llavors van demanar ajut a Atenes que va acceptar i un flota atenenca va restablir als expulsats i va portar nous colons dirigits per Lampon i Xenocritos, una part atenencs i altres d altres llocs de Grcia, entre els quals el historiador Herdot i l orador Lisies. Els nous colons es van establir primer al lloc de l antiga Sbaris per al cap de poc es van traslladar, seguint les instruccions d un oracle, a un lloc no massa lluny, on hi havia una font anomenada Thria de la que la ciutat va prendre el nom, suposadament el 446 aC (segons Diodor)  o el 443 aC.

Atenes segurament va protegir la colnia d un nou atac de Crotona, per no va evitar les disputes entre els descendents dels sibarites i els colons atenencs i grecs, doncs els primers reclamaven alguns privilegis i especialment certes magistratures. Finalment hi va haver una guerra civil i els sibarites foren derrotats i expulsats, i es van establir llavors a la riba del Traens, per atacats per les tribus de la zona, foren dispersats.

Thuris va fer llavors un tractat de pau amb Crotona i desprs la ciutat no va parar de crixer. Van arribar nous colons, especialment del Pelopons, per la ciutat segui sent nominalment colnia atenenca, tot i que els atenencs eren una petita minoria. Els ciutadans foren dividits en deu tribus els noms de les quals indicaven els seus orgens (Arcdis, Aqueus, lides, Beocis, Amfictinics, Drics, Jnics, Atenencs, Eubeus, i Nesitics o illencs). La forma de govern fou democrtica i es creu que la ciutat va disposar d un codi de lleis (Diodor diu que el codi fou obra de Carondes que fou ciutad de Thuris, per aix es un error).

Aviat va entrar en guerra amb Tarent per la possessi del districte de Siritis, uns 50 km al nord de Thuris, que els atenencs reclamaven i del que van prendre possessi. Com a general Thuris va tenir al espart Cleadrides que havia estat expulsat de Grcia uns anys abans. Finalment es va arribar a un acord i al territori disputat s hi va fundar la colnia d'Hraclea, comuna de les dues ciutats.

Les disputes entre els antics descendents dels sibarites que havien tornat a la ciutat i els atenencs i grecs van retornar; finalment l oracle de Delfos va posar fi als conflictes quant va decidir que la ciutat no tenia altre fundador que Apollo.

Durant l expedici dels atenencs a Siclia la ciutat es va dividir en dos partits, un a favor i un en contra; aquest darrers van predominar i la ciutat es va declarar neutral com les altres de la Magna Grcia. Per el 213 aC el partit atenenc va aconseguir imposar-se i van donar assistncia a la flota dirigida per Demstenes i Eurimedon que va parar a Thuris, i que a mes van rebre una fora auxiliar de 700 hoplites i 300 arquers. Desprs les noticies desapareixen per mes de 20 anys.

A partir del 390 aC van comenar les incursions dels lucans. Les ciutats de la Magna Grcia van formar una lliga defensiva, per Thuris, impacient, va atacar als lucans sola amb un exercit de 14000 homes i 1000 cavallers, i va rebutjar els atacs lucans, per quant van entrar massa a territori luc foren totalment derrotats prop de Las i deu mil soldats van morir.

Aix va afectar greument l economia de la ciutat que va entrar en decadncia, mentre els lucans i brucis augmentaven el seu poder i amb els seus atacs van impedir que Thuris podes recobrar-se. La ciutat tamb estava enemistada amb Dionis de Siracusa, el germ del qual Leptines i el seu amic Philistus es van retirar exiliats a Thuris. A partir del 356 aC foren els Brucis els que van assolir l hegemonia i fins i tot Diodor diu que Thuris fou conquerida per ells. No se sap del cert el que va passar doncs Thuris desaparegu per molt de temps de la historia.

Durant la campanya a Itlia d'Alexandre d'Epir no s esmenta Thuris, per mes tard torna a aparixer com a ciutat independent, tot i que de menys importncia que antigament: pressionada pels lucans va demanar l aliana de Roma que hi va enviar a Caius Fabricius que va derrotar els lucans que assetjaven la ciutat i els va tornar a derrotar en alguns combats menors prop de la ciutat, assegurant la llibertat de la ciutat. Per poc desprs fou atacada per Tarent que segurament la van ocupar i saquejar, i que fou una de les principals causes per les que Roma va declarar la guerra a Tarent el 282 aC.

Thuris fou en endavant un estat independent aliat de Roma, i com molts altres de fet una dependncia. Una guarnici romana es va establir a la ciutat. No s esmenta durant les campanyes de Pirrus, ni a la primera guerra pnica, per va jugar un paper destacat a la segona guerra pnica, en qu fou ocupada per Anbal. Fou una de les primeres ciutats que es va revoltar contra els cartaginesos, per el moment exacte no es conegut doncs Livi en un passatge ho situa desprs de Cannas i en un altra bastant mes tard. El 213 aC la ciutat va tornar a ser dependncia romana i la guarnici romana hi va tornar. El 212 aC el partit cartagins va agafar el poder i va entregar la ciutat al general Hann. El 210 aC Anbal, que no podia protegir als seus aliats de la regi, va traslladar a Thuris als habitants d'Atella que havien sobreviscut a la caiguda de la ciutat, per Thuris mateix fou evacuada no massa mes tard; el 204 aC Anbal va retirar les seves forces del Brutium, i va traslladar a Crotona 3500 dels principals ciutadans de Thuris deixant a les seves tropes que saquegessin la ciutat de manera que els romans no trobessin res. 

Des llavors la decadncia de Thuris es va accentuar fins que, gracies a la fertilitat del territori, el 194 aC fou elegida per fundar una colnia romana de dret llat; aquesta colnia es va compondre de 3000 homes i 300 cavallers; aquesta colnia es va dir Copiae (o Copia segons apareix escrit a les monedes)  i segons Livi estava al "Thurinum agrum". Copia o Copiae no fou un nom durador i finalment Thuris va prevaldre. 

Fou municipi rom fins al final de la Repblica. El 72 aC fou ocupada per Esprtac, que li va fer pagar una contribuci per la va respectar. Durant la guerra civil Csar hi va establir una guarnici de cavallers gals i hispans. A Thuris es va revoltar M. Coelius, revolta que li va costar la vida. El 40 aC fou atacada per Sext Pompeu que va assolar el territori per fou rebutjat davant les muralles de la ciutat. Plini el vell, Tolomeu i Estrab l esmenten mes tard com una ciutat provincial, probablement la nica de certa importncia al golf de Tarent entre Crotona i Tarent, doncs Metapont i Heraclea ja havien desaparegut o eren totalment decadents.

Al segle VI encara es esmentada per Procopi, probablement ja en una fase avanada de la decadncia. Quant va desaparixer no se sap, per fou a l edat mitjana i els seus habitants es van refugiar a un lloc de nom Terranova, a uns 20 km al interior, a un tur, a la riba esquerra del riu Crathis.

Les runes que hi ha a la actual Coscile, que antigament es van atribuir a Sbaris, sembla que son en realitat les de Thuris; o tamb podrien ser unes altres runes a la uni dels rius Crathis i Sbaris












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67326" title="Aisne" nonfiltered="1553" processed="1538" dbindex="26662">



Aisne (02) s un departament francs situat a la regi de la Picardia. Pren el seu nom del riu homnim.

 Histria .
El departament d'Aisne s un dels vuitanta-tres departaments creats l'any 1790, durant la Revoluci Francesa. Es form a partir de territoris fins aleshores pertanyents a les antigues provncies d'Illa de Frana (Laonnois, Soissonnais, Noyonnais i Valois) i la Picardia (Thirache i Vermandois).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Aisne;
Llista dels Cantons de l'Aisne;

 Enllaos externs .
Prefectura ;
Consell General d'Aisne ;
El departament de l'Aisine dins de http://www.sudaisne.com ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67331" title="Oise" nonfiltered="1554" processed="1539" dbindex="26667">

L'Oise (60) s un departament francs situat a la regi de la Picardia.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;
 Llista dels Cantons de l'Oise;

 Enllaos externs .
Oficina Turstica de l'Oise;
Consell General de l'Oise (en francs);
Prefectura (en francs);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67332" title="Somme" nonfiltered="1555" processed="1540" dbindex="26668">
Si busqueu el riu que dna el nom a aquest departament, vegeu riu Somme.;

La Somme (80) s un departament francs situat a la regi de la Picardia.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;
Llista de Cantons del Somme;

 Enllaos externs .
 Prefectura (en francs);
 Consell General (en francs);
 Fotografies del Somme (en francs);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67336" title="Yonne" nonfiltered="1556" processed="1541" dbindex="26669">


Yonne (89) s un departament francs situat a la regi de Borgonya

Histria.
El departament es cre durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia de Borgonya.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Yonne;
Llista dels Cantons de l'Yonne;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell general ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67339" title="Costa d'Or" nonfiltered="1557" processed="1542" dbindex="26670">


Costa d'Or (21) (Cte-d'Or en francs) s un departament francs situat a la regi de la Borgonya

Histria.
El departament de Costa d'Or va ser creat durant la Revoluci Francesa, el dia 4 de mar de 1790, per l'Assemblea Constituent, a partir de l'antiga provncia de la Borgonya.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Costa d'Or;
 Llista de Cantons de la Costa d'Or;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General de Costa d'Or ;
Oficina de turisme de Dijon ;
Seurre i el Saona, Borgonya - Turisme i vida local  ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67341" title="Nivre" nonfiltered="1558" processed="1543" dbindex="26671">


Nivre (58) s un departament francs situat a la regi de Borgonya.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Nivre;
 Llista de Cantons de la Nivre;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General ;
 http://www.nievre-tourisme.com/ ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67342" title="Saona i Loira" nonfiltered="1559" processed="1544" dbindex="26672">


Saona i Loira (71) (en francs Sane-et-Loire) s un departament francs situat a la regi de Borgonya.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Saona i Loira;
Llista de Cantons de Saona i Loira;

 Enllaos externs.
 Consell General de Saona i Loira ;
 Prefectura de Saona i Loira ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67343" title="Departament del Doubs" nonfiltered="1560" processed="1545" dbindex="26673">


 Doubs  (25) s un departament francs situat a la regi del Franc Comtat. Inclou la Repblica de Saugeais.

Histria.
El departament de Doubs s un dels vuitanta-tres departaments creats l'any 1790, durant la Revoluci Francesa. Va ser format a partir d'una part de l'antiga provncia del Franc Comtat.

L'any 1793, s'hi incorpor la repblica de Mandeure, annexionada per la fora per Frana. Posteriorment, el 1816, tamb s'hi incorpor el principat de Montbliard, que anteriorment havia format part del departament de l'Alt Rin.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Doubs;
Llista de Cantons del Doubs;

Enllaos externs.
Llista dels municipis del departament de Doubs a la xarxa;
http://www.chateaudejoux.com/;
http://www.besancon.fr/;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67344" title="Castell de Montfort (Vitrac)" nonfiltered="1561" processed="1546" dbindex="26674">

El castell de Montfort est situat a Vitrac, regat pel Dordonya al mig del Perigord negre a la regi d'Aquitnia. S'edific sobre un penya-segat cavat de grutes per les aiges del riu.

El castell era ocupat, al comenament del segle XII, per un senyor que havia adoptat la religi ctar, Bernard de Casnac, que ajudat per la seva esposa Alix de Turenne, discrepava amb els catlics dels voltants.

Per una simple sospita d'heretgia ctar era suficient en aquells temps per fer venir de molt lluny el temible Sim de Montfort. Aquest ltim va assetjar el castell el 1214.

El castell de Montfort... assetjat per Sim de Montfort! Es tracta de fet d'una pura homonmia.

Segons la llegenda, la filla de Bernard de Casnac hauria estat cremada viva i freqentaria encara el castell.

L'escriptor Jean Galmot va comprar el castell l'any 1919.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67345" title="Departament del Jura" nonfiltered="1562" processed="1547" dbindex="26675">


 Jura  (39) s un departament francs situat a la regi de Franc Comtat

Histria.
El departament de Jura s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 -en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789-. Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia del Franc Comtat.

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Grard Bailly (UMP), que ocupa aquest crrec des de 1994.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP): 16 consellers generals ;
 Partit Socialista (PS): 7 consellers generals ;
 No-adscrits de dreta: 5 consellers generals ;
 No-adscrits d'esquerra: 4 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 2 consellers generals;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Jura;
Llista de Cantons del Jura;

Enllaos externs.
Prefectura (en francs);
Consell General (en francs);
http://www.jura-france.net/;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67346" title="Alt Saona" nonfiltered="1563" processed="1548" dbindex="26676">


L'Alt Saona (70) (en francs Haute-Sane) s un departament francs situat a la regi del Franc Comtat.

Histria.
El departament de l'Alt Saona va ser creat per la llei de 22 de desembre de 1789, a partir d'una part de l'antiga provncia del Franc Comtat.
Municipis.
Athesans-troitefontaine;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alt Saona;
Llista dels Cantons de l'Alt Saona;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Consell general ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67347" title="Loira Atlntic" nonfiltered="1564" processed="1549" dbindex="26677">


El  Loira Atlntic  (44) (Loire-Atlantique en francs i Liger-Atlantel en bret) s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira

Histria.
El departament del Loira Atlntic va ser un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'una part de l'antiga provncia de Bretanya sota la denominaci de Loira Inferior, nom que conserv fins el 9 de mar de 1957, quan adopt l'actual de Loira Atlntic.

Poltica.
Des de les eleccions cantonals de 2004, el president del Consell General s el socialista Patrick Mareschal. Aquest s el primer president d'esquerra que ha tingut mai aquest departament, que des de la Revoluci Francesa sempre havia estat governat per la dreta.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Loira Atlntic;
Llista dels Cantons del Loira Atlntic;

 Enllaos externs .
Prefectura ;
Consell General ;
Ciutat de Nantes ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67348" title="Mayenne" nonfiltered="1565" processed="1550" dbindex="26678">


 Mayenne  (53) s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Mayenne;
Llista de Cantons de Mayenne;

 Enllaos externs  .
Prefectura (en francs);
Consell General de Mayenne (en francs);
http://www.lamayenne.fr/?SectionId=44 (en francs);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67349" title="Maine i Loira" nonfiltered="1566" processed="1551" dbindex="26679">


 Maine i Loira  (49) (en francs Maine-et-Loire) s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira.

Histria.
El departament de Maine i Loira va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, i correspon a l'antiga provncia d'Anjou. Originriament, el departament es digu Mayenne i Loira. El 12 de desembre de 1791 adopt la denominaci actual.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Maine i Loira;
Llista dels Cantons del Maine i Loira;

Enllaos externs.
 Prefectura (en francs);
 Consell General de Maine i Loira (en francs);
 Comit departamental de turisme (en angls i francs);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67350" title="Sarthe" nonfiltered="1567" processed="1552" dbindex="26680">


 Sarthe  (72) s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Sarthe;
Llista de Cantons del Sarthe;

Histria.
El departament de Sarthe va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia de Maine.

 Enllaos externs .
 Prefectura ;
 Consell General de Sarthe ;
 Portal de Sarthe ;
 Sarthemag.fr ;
 Sarthe a Wikitravel ;
 Histria de La Brure sur Loir ;
 Les caracterstiques fsiques i climtiques de Sarthe ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67351" title="Vende" nonfiltered="1568" processed="1553" dbindex="26681">


 Vende  (85) (en poitev-saintongs Vendie) s un departament francs situat a la regi de Pas del Loira

Histria.
El departament de Vende va ser creat durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, a partir d'una part de l'antiga provncia de Poitou.

La capital es fix inicialment a Fontenay-le-Comte, per Napole Bonaparte, l'any 1804, la trasllad a La Roche-sur-Yon, que en aquella poca prengu el nom de Napolon-sur-Yon.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Vende;
Llista dels Cantons de la Vende;

 Enllaos externs .

 Consell General de Vende (en francs);


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67352" title="Jura" nonfiltered="1569" processed="1554" dbindex="26682">


El cant del Jura, un dels cantons de Sussa.
El departament del Jura, un dels departaments francesos.
L'illa de Jura, illa de la costa escocesa, a l'arxiplag de les Hbrides.
El J ra, riu de Litunia, afluent del Nemunas.
La serralada del Jura, cadena de muntanyes fronterera amb Frana, Sussa i Alemanya.
Jura de Francnia i Jura de Subia, la part alemanya del Jura, a Baviera i Baden-Wrttemberg respectivament.
jura (formatge);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67353" title="Paradoxa de Fermi" nonfiltered="1570" processed="1555" dbindex="26683">
La paradoxa de Fermi s una paradoxa fsica que sorgeix de la contradicci entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnolgicament avanades a l'univers i el fet constatat que noms es coneix civilitzaci a la Terra.

L'edat de l'univers i el gran nombre d'estrelles noms a la nostra galxia, juntament amb l'equaci de Drake per estimar el nombre de civilitzacions extraterrestres amb les quals eventualment podrem posar-nos en contacte, semblen implicar que la vida extraterrestre intelligent no hauria de ser extremadament rara. Ara b, si hi ha un gran nombre de civilitzacions extraterrestres, per qu no en tenim cap evidncia, com sondes, naus espacials o transmissions de rdio? El fsic Enrico Fermi es preguntava On sn, doncs?. La paradoxa es pot formular ms precisament com:

La creena que l'univers cont moltes civilitzacions tecnolgicament avanades, combinada amb la nostra manca d'evidncies observacionals per donar suport a aquesta idea, s inconsistent. O b la premissa s incorrecta (i, per tant, la vida intelligent s molt ms escassa del que creiem) o b les observacions actuals sn incompletes (simplement encara no les hem detectat) o b els nostres mtodes de recerca sn incorrectes (no estem buscant els indicadors correctes).;

Aquells que creuen que la manca d'una evidncia clara s un argument conclusiu per a la no existncia de civilitzacions extraterrestres avanades a una distncia de la Terra que permeti la comunicaci, es refereixen a aquesta manca d'evidncia com el principi de Fermi. Sociolgicament s interessant recalcar que la formulaci de la paradoxa va sorgir en una poca en qu Fermi estava treballant en el Projecte Manhattan, la finalitat del qual era el desenvolupament de la bomba atmica. La resposta de Fermi a la seva paradoxa s que tota civilitzaci avanada desenvolupa, amb la seva tecnologia, el potencial d'exterminar-se a si mateixa, tal i com considerava que estava ocorrent en la seva poca. El fet de no trobar altres civilitzacions extraterrestres implicava per a ell un trgic dest per a la humanitat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67356" title="Josep Canals i Gord" nonfiltered="1571" processed="1556" dbindex="26684">
Josep Canals i Gord va ser empresari de teatre i pintor aficionat. 

Administrador del Teatre Romea, va passar a ser-ne l'empresari des del 1916. Posteriorment, va programar tamb en el Teatre Espanyol i el  Teatre Novedades, tots de Barcelona.

Va impulsar el teatre catal i va estrenar obres de Josep Maria Folch i Torres, Arts Gener, ngel Guimer, Josep Pous i Pags i Luigi Pirandello, entre altres. La programaci de la companyia Canals va abastar estils diferents com el modernisme, ja crepuscular, el noucentisme, l'alta comdia burgesa i el teatre infantil. 

En temps de la dictadura de Primo de Rivera va aconseguir mantenir la programaci en catal, si b amb diversos problemes amb les autoritats governatives, que van culminar amb una multa de 1.000 ptes.

L'empresa Canals va plegar l'any 1932 i, malalt i esgotat, va morir a Barcelona el 1935.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67358" title="Privatitzaci" nonfiltered="1572" processed="1557" dbindex="26685">
La privatitzaci s l'acci per la qual una empresa o activitat pblica passa al sector privat.

En l'mbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pblica. s des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no t ni despeses de manteniment ni beneficis, car aquest deure ho supleixen els accionistes o amos de l'empresa.

L'estat noms controla l'activitat i rep beneficis segons l'estipulat a travs dels impostos i el marc jurdic.

La privatitzaci en els pasos subdesenvolupats tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost (doncs la m d'obra s ms barata) recullen els mateixos beneficis, els quals no es reinverteixen en dit pas productor sin que la multinacional els inverteix en el seu propi pas o b a comprar altres empreses en altres pasos, continuant aix la cadena.

Vegeu tamb.

 Globalitzaci;
 Liberalisme;
 Capitalisme;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67359" title="La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat" nonfiltered="1573" processed="1558" dbindex="26686">
La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat (en angls The Answer to The Ultimate Question Of Life, the Universe and Everything) s un concepte extret de la srie de cincia-ficci de Douglas Adams Guia Galctica per a Autostopistes (The Hitchkiker's Guide to The Galaxy). En la histra la resposta es cerca mitjanant el superordinador Pensament Profund i la resposta duu els protagonistes a buscar quina era la pregunta a aquesta resposta.



En el llibre Guia Galctica per a Autostopistes, el primer de la srie, investigadors d'una raa d'ssers hiperintelligent i pan-dimensional construeixen Pensament Profund, el segon ordinador ms potent de tot el temps i l'espai, per calcular la Resposta Definitiva a la Pregunta sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat. Desprs de set milions i mig d'anys, l'ordinador proporciona la resposta: 42.



Pensament Profund informa als investigadors que dissenyar un segon ordinador ms potent, que incorporar ssers vius com a part de la seva matriu de computaci, per a calcular quina s la Pregunta. L'ordinador s'anomena Terra i s tan gran que sovint es confn amb un planeta. Els investigadors adoptaren la forma de ratolins de laboratori per a fer funcionar el programa. Desprs d'un clcul de deu milions d'anys la pregunta es perd cinc minuts abans d'obtenir-la perqu els Vogons van destruir la Terra per a construir una autopista hiperespacial.

Al final del llibre The Restaurant at the End of the Universe (El restaurant al final de l'univers), el segon de la srie, el protagonista Arthur Dent, el darrer hum en abandonar la Terra abans de la seva destrucci i, per tant, la part de l'ordinador que ms probablement tingui la Pregunta, intenta descobrir aquesta Pregunta treient aleatriament fitxes d'Scrabble d'una bossa. El resultat s la frase WHAT DO YOU GET IF YOU MULTIPLY SIX BY NINE (Qu s'obt al multiplicar sis per nou?). Cal notar que sis per nou fan 54, no 42. Tanmateix 42 significa 54 en base 13. Douglas Adams va negar conixer aquest resultat quan escrivia el llibre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67361" title="Artrosi" nonfiltered="1574" processed="1559" dbindex="26687">
L'artrosi s la malaltia reumtica ms freqent. Se sap que a Espanya la pateix fins a un 16% de la poblaci major de 20 anys i, d'ells, les tres quartes parts sn dones. s una malaltia produda pel desgast del cartlag, un teixit que fa d'amortidor protegint els extrems dels ossos i que afavoreix el moviment de la articulaci. Quan el cartlag es desgasta, va perdent elasticitat i fora, arribant a provocar un mal funcionament del l'articulaci. Com a conseqncia, apareix el dolor i la dificultat per a moure's.

L'artrosi pot afectar qualsevol articulaci del cos. No obstant, la ms freqent sn l'artrosi d'esquena que sol afectar el coll i la zona baixa de l'esquena (lumbar); l'artrosi de maluc i genoll, i l'artrosi de mans i peus que sol iniciar-se a partir dels 50 anys.

 Tractament simptomtic .
Tradicionalment el tractament farmacolgic que s'ha empleat per a fer front a l'artrosi ha sigut nicament simptomtic. Pel fet que la possibilitat de curar la malaltia o de detenir-la era completament nulla, l'objectiu dels tractaments s'ha centrat a eradicar en la mesura que es puga el dolor i altres molsties associades a aquesta patologia mitjanant l'administraci de analgsics i antiinflamatoris.
 
 Condroprotectors .
En l'actualitat, el panorama ha canviat. Desprs de nombrosos assajos clnics s'ha demostrat que hi ha la possibilitat de retardar i prevenir les lesions dels cartlags mitjanant l's d'un nou tipus de frmacs: els coneguts com condroprotectors.

Els condroprotectors sn medicaments que, a ms d'una acci simptomtica, exerceixen una acci modificadora del curs de l'artrosi, s a dir, sn capaos de detenir l'aven de les mateixa disminuint la velocitat de deteriorament dels cartlags. A ms, es tracta de frmacs molt segurs pel que alguns especialistes recomanen el seu s fins i tot com a mesura preventiva.

La terpia condroprotectora retarda l'avan de l'artrosi, no interacciona amb altres frmacs, evita el dolor i la incapacitat funcional i, a diferncia dels frmacs tradicionals, no provoca efectes adversos.

A ms del tractament farmacolgic per a evitar en la mesura que sigui possible les conseqncies de l'artrosi s important realitzar exercicis adequats i aplicar calor o fred a l'articulaci, ja que alleuja el dolor, disminueix la rigidesa i afavoreix la mobilitat.

Tamb es coneix l'existncia d'un tipus de tractament alternatiu als condroprotectors anomenat ozonoterpia. Aquest tractament consisteix en la infiltraci d'oz mdic a la zona afectada mitjanant una agulla de mesoterpia. La agressivitat s nulla i la efectivitat es descriu com a notable desprs de varis assajos clnics.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre la malaltia ;
 Informaci sobre la malaltia II ;
 Recomanacions pels pacients que pateixen la malaltia ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67371" title="Abajas" nonfiltered="1575" processed="1560" dbindex="26688">

Abajas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Inclou els nuclis d'Abajas i Brcena de Bureba.

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67373" title="Adrada de Haza" nonfiltered="1576" processed="1561" dbindex="26689">

Adrada de Haza s un municipi castellano-lleons de la provncia de Burgos  

Demografia.



Enlla.
Diputacin Provincial de Burgos - Adrada de Haza ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67374" title="Aguas Cndidas" nonfiltered="1577" processed="1562" dbindex="26690">

Aguas Cndidas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Inclou els nuclis de:
 Aguas Cndidas, capital del municipi.
 Quintanaopio;
 Ro Quintanilla;

Demografia.


 
 Enllaos externs .
Informaci al web de la Diputaci de Burgos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67376" title="Barranc de Passula" nonfiltered="1578" processed="1563" dbindex="26691">
El Barranc de Passula (del llat Passula, pansa) s un dels afluents de la riba dreta del curs mitj del riu Xal-Gorgos. Tamb se'l coneix amb les denominacions de barranc de Pedramala o del Negre. 

Descripci fsica.

Funci delimitadora.

El Barranc de Passula constitueix en l'actualitat la lnia divisria entre els termes municipals de Xal i Alcalal, pero antigament tamb feia de lmit entre les Baronies respectives: la de Xal a l'est i la d'Alcalal a l'oest.

Abundncia de marges.

El tret paisatgstic ms caracteritzador del Barranc de Passula s, sens dubte, l'abundncia de marges de pedra seca al seu voltant. Els marges no tan sols delimiten les parcelles de conreu, sin que a ms serveixen per frenar l'acci erosiva de l'aigua de pluja que, de no existir aquesta protecci, arrossegaria tota la terra dels bancals.

La tradici dels marges constitueix un dels patrimonis culturals ms valuosos de la comarca de la Marina Alta i, per tant, cal potenciar l's dels murs de de pedra seca i difondre les tcniques que s'ampren per a construir-los.

Tributari del riu Xal-Gorgos.
Aquest barranc recull les aiges del flanc nord de la Serra del Ferrer i les aporta al cabal del riu Xal-Gorgos en el paratge anomenat "El Toll dels Mestres". Aix mateix, el barranc realitza una important funci de drenatge en el cas de pluges copioses, com les que se solen produir durant la tardor.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67378" title="Mosquera" nonfiltered="1579" processed="1564" dbindex="26692">
Mosquera s una partida del terme municipal d'Alcalal, situada a la riba dreta del riu Xal-Gorgos.

Vestigis de l'antiga alqueria.

L'alqueria de Mosquera -que tenia quaranta vivendes- va quedar despoblada amb l'expulsi dels moriscos l'any 1609. Els nous pobladors es van establir exclusivament al nucli d'Alcalal i Mosquera va continuar deshabitada, tret d'algunes cases de camp allades. De l'antiga alqueria encara se'n conserva en l'actualitat la seua esglsia -coneguda popularment com l'ermita de Sant Joan- i un aljub del segle XIII.

Sant Joan de Mosquera.
La imatge.
La imatge de Sant Joan de Mosquera,  que data del segle XIX i fou obra de l'esculptor Llus Gilabert, representa a Sant Joan Baptista a l'edat d'un any; per aix, se la coneix amb el nom del Sant Joanet. Es tracta d'una talla policromada, d'uns 60 centmetres d'alada sense mesurar la peanya. La importncia d'aquest sant per a Mosquera es posa de relleu en la segent canoneta tradicional:

Sant Antoni est a Benissa,
Sant Domnec, a Xal;
Sant Joan est a Mosquera,
Jess Pobre, baix Montg.

El porrat.
El Porrat de Sant Joan va comenar a l'poca dels moriscos, i desprs de la seua expulsi va continuar celebrant-se amb els nous repobladors d'Alcalal. Aquesta fira va guanyar molta anomenada durant el segle XVIII. Visitants i firers de tota la comarca s'hi van aplegar any rere any fins a les darreries del segle XIX, quan el porrat va ser traslladat definitivament a Alcalal.

L'any 1740 el Bar d'aleshores va establir tot un seguit de mesures per a regular la celebraci del porrat, i va encomanar la seua aplicaci al rector i a dos regidors d'Alcalal, que eren els encarregats de seleccionar els firers, de cobrar la taxa sobre cada parada i, finalment, de destinar la recaptaci a la reparaci i manteniment de l'ermita de Sant Joan.   






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67379" title="Ardit" nonfiltered="1580" processed="1565" dbindex="26693">
 
 
Un ardit era un moneda catalana de bill encunyada a diferents localitats catalanes durant els segles XVI i XVII. A l'anvers dels ardits hi figuren les lletres A-R.

 Referncies .
 Ferran VI, ardit de Segvia al MNAC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67381" title="Pugesa" nonfiltered="1581" processed="1566" dbindex="26694">
 
Una pugesa s una moneda catalana de coure equivalent a un quart de diner.

Es va encunyar principalment a la ciutat de Lleida, on durant segles va ser molt popular. Tamb se'n va encunyar a la ciutat de Balaguer durant l'poca de la comtesa Teresa d'Entena.


 Referncies .
 Pugesa de Lleida al MNAC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67382" title="Diada de l'alfabet core" nonfiltered="1582" processed="1567" dbindex="26695">
El dia del Hangul  ; tamb anomenat Dia de la proclamaci del Hangul  o Diada de l'alfabet core; s una diada nacional de Corea que commemora la invenci i proclamaci, per part del rei Sejong el Gran, del Hangul, l'alfabet nadiu i propi del Core. Se celebra el dia 9 d'octubre a Corea del Sud i el 15 de gener a Corea del Nord.

Segons la Crnica del rei Sejong, aquest rei va proclamar la publicaci del Hunmin Jeongeum, document que introduia l'alfabet recentment creat i que en un principi va ser conegut amb aquest mateix nom. La proclamaci es va produir el nov mes del calendari lunar de 1446. El 1926, la Societat Hangul va celebrar el vuit sexagssim (s a dir, el 480) anniversari de la declaraci del Hangul l'ltim dia del nov mes del calendari lunar, que correspon al 4 de novembre del Calendari gregori. Membres de la Societat van declarar que era la primera vegada que s'obserbava el "Gagyanal(   )". Aquest nom prov de "Gagyageul(   )", un nom antic per al Hangul, basat en un recitaci mnemotcnica que comenava amb les paraules "gagya geogyeo(    )". El nom de la diada commemorativa va canviar a "Hangullal" el 1928, poc desprs que el terme "Hangul" creat originalment el 1913 per Ju Si-gyeong fos acceptat per tothom com a nom modern per a l'alfabet. La diada va ser celebrada d'acord amb el calendari lunar.

El 1931, la diada es va traslladar al 29 d'octubre del calendari gregori. El 1934 va sortir la idea que s'havia d'adoptar el calendari juli que era el que s'usava el 1446, per aix la diada va ser traslladada al 28 d'octubre.



El descobriment el 1940 d'una cpia original del Hunmin Jeongeum Haerye, un volum de comentaris del Hunmin Jeongeum, aparegut poc desprs del document que comentava, revelava que el Hunmin Jeongeum va ser anunciat durant els primers deu dies (sangsun; Hangul; Hanja) del nov mes. El des dia del nov mes de 1446 del calendari lunar s equivalent al 9 d'octubre de 1446 en el calendari juli. Desprs de l'establiment del govern de Corea del Sud el 1945, el dia de la diada del Hangul, el 9 d'octubre, va ser declarat dia de festa, dia no laborable en el qual els funcionaris tenien festa.

Aquest estatus legal va ser modificat el 1991 degut a les pressions de la patronal Chaebol que volia que s'incrementessin el nombre de dies laborables, juntament amb el desig d'introduir a Corea  la Diada de les Nacions Unides. Malgrat aix, la diada del Hangul Day encara es considera un dia de commemoraci nacional. La Societat Hangul ha fet companyes per restablir la diada com a dia no laborable per no ha tingut gaire xit.

Corea del Nord celebra l'equivalent Dia del Chos n'g l el 15 de gener commemorant el dia de 1444 (1443 en el calendari lunar), en qu se situa la creaci de l'actual Hunmin Jeongeum.

Alguns lingistes nord-americans i alemanys, fins i tot James D. McCawley, celebren aquesta diada cada any en reconeixement a la creaci de l'alfabet core com un esdeveniment lingstic d'una importncia global.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67384" title="Sis (moneda)" nonfiltered="1583" processed="1568" dbindex="26696">

 

Un sis s una moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors a diferents localitats de Catalunya, com Trrega, Girona, Solsona, Barcelona, Manresa, Sanaja, Valls, Vic o Vilafranca del Peneds.

Valia sis diners.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67386" title="Sistema lmbic" nonfiltered="1584" processed="1569" dbindex="26697">
El sistema lmbic s un sistema format per diverses estructures a nivell cerebral que gestiona respostes fisiolgiques davant d'estmuls d'emocions. Est relacionat amb la memria i la conducta.
S'encarrega del control de les conductes instintives relacionades amb l'alimentaci, l'agressi i la sexualitat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67387" title="Flor d'or d'Arag" nonfiltered="1585" processed="1570" dbindex="26698">
El flor d'or d'Arag (o flor d'or catal) s el nom amb qu era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca el 1342 a imitaci de la moneda del mateix nom que es feia a Florncia, i represa per Pere III a partir del 1346. 


Originalment es van encunyar a la seca de Perpiny i eren d'or pur; aquests primers florins del regne de Mallorca eren coneguts tamb com a florins mallorquins. Ms endavant el rei i la Generalitat van acordar de rebaixar-ne la llei a 18 quirats. El seu pes voltava els 3,4 grams.

A partir del 1365 tamb es fabricaren florins a les seques de Barcelona, Valncia, Mallorca i Saragossa (en aquesta darrera ciutat, per, noms durant tres anys, ja que els estaments aragonesos van imposar que la moneda exclusiva del regne d'Arag continus essent el diner jaqus de bill).

A l'anvers dels florins catalans, a semblana dels florentins, hi ha la imatge de Sant Joan dempeus amb un ceptre, i al revers una flor de lis, amb alguns afegitons caracterstics i diferenciadors.

 Vegeu tamb .
Flor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67392" title="Joana de Portugal i d'Arag" nonfiltered="1586" processed="1571" dbindex="26699">
Joana de Portugal ( Almada, Portugal 1439 - Madrid 1475 ), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1455-1474).

Orgens familiars.
Filla petita del rei Eduard I de Portugal i la seva esposa Elionor d'Arag, nasqu el 31 de mar de 1439 a Alamda, prop de Setbal.

Per lnia materna era nta del comte-rei Ferran I d'Arag i fou germana del rei Alfons V de Portugal.

Npcies i descendents.
El 20 de maig de 1455 es cas a Crdova amb el seu nebot Enric IV de Castella. D'aquesta uni nasqu:
 la infanta Joana la Beltraneja (1462-1530), princesa d'Astries i hereva legtima del tron castell, casada el 1475 amb el seu oncle Alfons V de Portugal;

La filla comuna dels dos adopt el sobrenom de Beltraneja pels rumors difosos per la germana d'Enric IV, Isabel la Catlica, aix com dels nobles castellans, sobre la suposada infidelitat de Joana de Portugal amb el noble Beltrn de la Cueva. La reina fou repudiada el 1468, juntament amb la filla. Joana de Portugal llavors va estar reclosa al castell d'Alarcn, tot i que finalment va acabar reconciliant-se amb el rei castell i finalment la seva filla fou reconeguda com hereva legtima al tron castell.

Joana de Portugal va tenir d'amant al cavaller castell Pere de Castella i Fonseca el Mozo, besnt de Pere I de Castella, amb el qual va tenir dos fills bessons:
 Andreu de Castella i Portugal ;
 Pere Apstol de Castella i Portugal ;

A la mort d'Enric IV, l'11 de setembre de 1474, la reina Joana de Portugal va mantenir els drets successoris de la seva filla per va  morir el 13 de juny de l'any segent a Madrid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67399" title="Alfons V de Portugal" nonfiltered="1587" processed="1572" dbindex="26700">

Alfons V de Portugal l'Afric (Sintra 1432-1481), rei de Portugal (1438-1481).

Orgens familiars.
Fill segon del rei Eduard I de Portugal i la seva esposa Elionor d'Arag, nasqu el 15 de gener de 1432. Era nt per lnia materna del comte-rei Ferran I d'Arag.

Ascens al tron.
Alfons V tenia sis anys quan va succeir al seu pare el 1438. Durant la seva minoria d'edat, Alfons va quedar sota la regncia de la seva mare, d'acord amb els ltims desitjos del seu pare. A ms de dona, la seva mare era estrangera pel que la seva popularitat era molt baixa. L'nic aliat que tenia era Alfons de Portugal, comte de Barcelos, fill illegtim de Joan I de Portugal. A l'any segent, les Corts van decidir reemplaar en la regncia a la reina per Pere de Portugal, duc de Combra, oncle del jove rei. La poltica de Pere es va centrar a desenvolupar les grans cases nobles, regnes dins el regne i a concentrar el poder en la persona del rei. El pas va prosperar sota el seu govern per no d'una forma pacfica, ja que les seves lleis s'enfrontaven amb les ambicions dels nobles poderosos. 

El comte de Barcelos, enemic personal del duc de Combra, es va convertir en l'oncle favorit del rei el que li va permetre augmentar el seu poder. El 1442, el rei va concedir a Alfons el ttol de duc de Bragana. Amb aquest ttol i les terres que li pertanyien es va convertir en l'home ms poderosos de Portugal i un dels ms rics d'Europa. Per a assegurar la seva posici com a regent, Pere es va casar el 1445 a la seva filla, Isabel de Combra, amb el rei Alfons V. 

Per el 9 de juny de 1448, en arribar el rei a la seva majoria d'edat, Pere de Portugal va haver de lliurar tot el seu poder a Alfons V. El 15 de setembre d'aquell mateix any, Alfons V va anullar totes les lleis i edictes que s'havien aprovat durant la regncia. La situaci es va tornar inestable i, en els anys segents, Alfons va declarar la guerra a Pere i el va derrotar en la batalla d'Alfarrobeira. En la lluita, el seu oncle i alhora sogre va morir. 

A partir de llavors, Alfons V va centrar la seva atenci en el nord d'frica. Durant el regnat del seu avi, Joan I de Portugal, es va conquistar Ceuta i ara el rei volia ampliar les seves conquestes. L'exrcit del rei va conquistar Alcacer Ceguer, el 1458; Tnger, guanyada i perduda diverses vegades entre 1460 i 1464; i Arzila, el 1470. Aquestes conquestes li van proporcionar al rei el sobrenom de l'Afric. 

El rei va donar suport a les exploraci de l'Oce Atlntic, liderades per Enric el Navegant per, desprs de la mort d'aquest el 1460 va deixar de parar esment a aquestes expedicions. Administrativament, Alfons V va ser un rei absent ja que no va desenvolupar ni les lleis ni el comer, preferint seguir amb les legislacions dictades pel seu pare i el seu avi. 

El problema castell.

Quan van finalitzar les campanyes africanes, Alfons V va trobar nous fronts bllics a la Pennsula Ibrica. En la vena Corona de Castella, s'estava gestant un escndol poltic amb implicacions reials. El rei Enric IV de Castella s'estava morint sense deixar hereus. Dels seus dos matrimonis noms havia nascut una filla, Joana la Beltraneja. Per la paternitat del rei s'havia posat en qesti ja que es deia que era impotent i que la reina Joana de Portugal havia mantingut una relaci amorosa amb un noble, Beltrn de la Cueva. 

Enric IV mai la va considerar filla legtima i mentre el seu pare agonitzava ning la prenia en compte com hereva al tron. La seva tieta, Isabel la Catlica, i principal oponent, estava destinada a prendre el poder. Per Alfonso V desitjava interferir en la successi castellana. Aix el 1475 es va casar amb la seva neboda Joana la Beltraneja a la qual considerava legtima hereva al tron. Es va proclamar a si mateix rei de Castella-Lle i es va preparar per a defensar els drets de la seva esposa. Per els anys segents va ser derrotat en la batalla de Toro pel rei Ferran II d'Arag, esps d'Isabel. 

Es va traslladar a Frana buscant l'ajuda del rei Llus XI de Frana per, decepcionat pel seu encontre amb el rei francs, va retornar a Portugal el 1477. Desillusionat i deprimit, es va sumir en una profunda malenconia i va acabar abdicant en el seu fill Joan II de Portugal. Es va retirar a un monestir a Sintra en el qual va morir el 28 d'agost de 1481 a causa de la pesta negra. La seva mort va ser plorada pel poble que estimava al rei i pels nobles que comenaven a tmer al seu successor.

Npcies i descendents.
El 1448 es cas amb Isabel de Combra, filla de Pere de Portugal, duc de Combra, i nta per tant de Joan I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Portugal (1451-1455);
 la infanta Joana de Portugal (1452-1490), beatificada el 1693;
 l'infant Joan II de Portugal (1455-1495), rei de Portugal;

Es cas, en segones npcies, el 30 de maig de 1475 amb la seva neboda Joana la Beltraneja, filla d'Enric IV de Castella i Joana de Portugal. D'aquesta uni, no legalitzada per la Santa Seu, no hi hagu descendncia. El matrimoni es dissolgu el 1479.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67400" title="Entropia (grup musical)" nonfiltered="1588" processed="1573" dbindex="26701">


Entropia s un grup musical underground de Barcelona amb ms de 14 anys de trajectria. Ideolgicament, practiquen AnarkoSatanisme i musicalment KatalonianBrutalGoreGrindDeathMetallAntifa. Reben el seu nom, del concepte metafsic Entropia i dels conceptes filosfics i qumics. Des de l'any 1999 proclamen Satanisme Llibertari i Odi Revolucionari.

Entropia neix l'any 1994 a Catalunya com un projecte poc ortodox ms vinculat al punk/hardcore i a la psicodlia/noise, influda per la Velvet Underground o La Polla Records, que a les bandes que influeixen el seu so d'avui: Napalm Death, Disgorge (Mex.) o Impaled Nazarene. Actualment, Entropia fan Katalonian Brutal Gore Grind Death Metall Antifa, i les seves lletres es basen en la lluita mstica dels treballadors contra la violncia capitalista neoliberal i el sexisme. Antics membres del grup van ser: Ros, Sakrifici, Saz i Pol.

Des de l'edici del CD Takte Mrbid (2005), el seu primer llarga durada oficial, Entropia han guanyat rellevncia. Entropia han tocat amb bandes com ara Exodus, Nuclear Assault (Entropia very locos, va dir Dani Lilker), Krisiun, Mortician o Grave, i sol aparixer en cartell amb les que considera bandes amigues i germanes: Otargos, Mixomatosis, Dvorhead, Rash,Nemesis Aeterna, Virulentos, La Matanza, Custic o Vidres a la Sang.

Membres.
Ros: guitarra del 1994 al 1997;
Sakrifici: bateria del 1994 al 2001;
Saz: teclat sintetitzador del 1997 al 1998;
Pol: bateria durant el 2002;
Uretra:  bateria des del 2002;
Selrak: baix i veu des de 1994;
Karkassa: guitarra i veu des de 1994;

Discografia.
Edicions d'Autogesti Musical.
"ENTROPIA" K7 1995;
"LA LGICA D'AUSCHWITZ" K7 1996;
"PREDEMO 97" K7 1997 ;
"DONANTS KADAVRIKS NENS" CD 2000;
"A DESTRIPAR (live split)" CD 2001;
"DE VIU EN VIU (live 2003)" CD 2004;
Edicions de http://www.voliac.com Rock Produccions..
"TAKTE MRBID" CD 2005;
"Nou cd en preparaci";

Projectes parallels.
Selrak Trebla: Membre fundador, ha estat baixista al grup de hardcore Pulk Zerstrer i del grup de punk Tejero el Travieso. Parallelament a Entropia, treballa en un projecte de msica electrnica anomenat Industrop#1A, tamb s collaborador del grup O.D.I..
Uretra: Membre des de l'any 2002, ha estat vocalista al grup de grindcore Empanadilla de Pus i bateria de Demonic War, parallelament s bateria dels grups The Pleistocene Mammals i Akollonizer aix com collaborador del grup O.D.I..
Karkassa: Membre fundador, ha participat a les bandes El Club, El Cant Fosc, Tavaskan, Les Flors del Mal, La Sentncia d'Herodes, Tejero el Travieso. s collaborador de Syd Barretina, The Pleistocene Mammals i Akollonizer. Parallelament treballa en el grup O.D.I..

Enllaos externs.
Web oficial d'Entropia;
Noticies sobre Entropia;
Agenda de concerts;
Entropia myspace;
Entropia Youtube;
Voliac Rock Produccions Discogrfica, distribuidora i mangement d'Entropia;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67406" title="Pere de Portugal" nonfiltered="1589" processed="1574" dbindex="26702">


Pere de Portugal ( Lisboa 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca 1449 ), infant de Portugal, duc de Combra i regent de Portugal (1439-1448).

Orgens familiars.
Fill del rei Joan I de Portugal i la seva esposa Felipa de Lancaster, nasqu el 9 de desembre de 1392 a la capital del regne sent germ petit del rei Eduard I de Portugal.

Infant de Portugal.
Des del seu naixement Pere fou un dels fills favorits del rei Joan I. El seu pare el va dotar d'una educaci excepcional. El 1415 va viatjar al costat del seu pare i els seus germans en l'expedici portuguesa contra Ceuta, sent nomenat cavaller aquell mateix any. Fou llavors quan el seu pare els conced el ducat de Combra a ell i el ducat de Viseu al seu altre germ, Enric el Navegant.

Quan el seu germ Eduard I de Portugal mor el 1438, el seu fill Alfons V ascend al tron, sota la regncia de la seva mare Elionor d'Arag. Per la regncia d'aquesta estigu marcada pel conflicte degut a la seva impopularitat, pel fet de ser dona i per ser estrangera. Aix el 1439, Joan de Portugal, duc d'Aveiro, sollicit la reuni de les Corts que van designar Pere de Portugal regent del regne, una opci que satisf el poble i la creixent burgesia. Per una part de la noblesa, la que es trobava al voltant d'Alfons de Portugal, germanastre de Pere i comte de Barcelos, prefer Elionor d'Arag. Una guerra d'influncies s'inici i pocs anys ms tard Alfons de Barcelos va aconseguir tenir al seu nebot Alfons V de Portugal sota el seu domini poltic, esdevenint l'oncle preferit del rei.


El 1443, en una postura de reconciliaci, Pere de Portugal nomen al seu germanastre Alfons de Barcelona, primer duc de Bragana. El 1445, per, Alfons de Bragana s'enfad novament per l'elecci d'una filla de Pere de Portugal com a filla d'Alfons V de Portugal. Sense parar esment a les intrigues ordides per Alfons de Bragana, Pere continu la seva regncia encomanant a Enric el Navegant noves exploracions vers l'Oce Atlntic.

El 9 de juny de 1448 Alfons V aconsegu la majoria d'edat per la qual cosa Pere de Portugal hagu de renunciar a la regncia i retornar-li el control. El rei Alfons V influenciat pel seu oncle Alfons de Barcelos, i nomenat recentment duc de Bragana, anull tots els edictes i lleis de Pere.

Per una falsa acusaci Alfons V s'enemist amb el seu oncle i sogre, declarant-lo rebel al regne. Per la batalla d'Alfarrobeira de 20 de maig de 1449, prop d'Alverca, Pere de Portugal fou derrotat i mort.

Npcies i descendents.
Fruit d'un acord amb el rei d'Arag, Alfons el Magnnim, a fi de reforar les seves posicions davant el regne de Castella, es cas a Combra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell, filla del comte Jaume II d'Urgell i Isabel d'Arag. D'aquesta uni nasqueren:
 Pere de Portugal (1429-1466), nomenat comte de Barcelona i rei d'Arag pel Consell de Cent el 1464 ;
 Joan de Combra (1431-1457), casat el 1456 amb la reina Carlota de Xipre;
 Isabel de Combra (1432-1455), casada el 1448 amb Alfons V de Portugal;
 Jaume de Portugal (1434-1459), cardenal i arquebisbe de Lisboa;
 Beatriu de Portugal (1435-1462);
 Felipa de Portugal (1437-1497), religiosa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67408" title="Isabel de Combra" nonfiltered="1590" processed="1575" dbindex="26703">

Isabel de Combra o Isabel de Portugal ( 1432 - vora 1455 ), infanta de Portugal i reina consort de Portugal (1448-1455).

Orgens familiars.
Filla de l'infant Pere de Portugal, duc de Combra, i la seva esposa Elisabet d'Urgell. 

Era nta per lnia paterna de Joan I de Portugal i per lnia materna nta de Jaume II d'Urgell i besnta del comte de Barcelona i rei d'Arag Pere III el Cerimonis.

Npcies i descendents.
Es cas el 1448 amb ela seu cos Alfons V de Portugal, sent la primera esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Portugal (1451-1455);
 la infanta Joana de Portugal (1452-1490), beatificada el 1693;
 l'infant Joan II de Portugal (1455-1495), rei de Portugal;


Isabel de Combra mor el 2 de desembre de 1455 a vora, sent enterrada a Batalla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67409" title="Elisabet d'Urgell i d'Arag" nonfiltered="1591" processed="1576" dbindex="26704">
Elisabet d'Urgell ( 1409 - Combra 1443 ), infanta d'Urgell.

Orgens familiars.
Filla del comte Jaume II d'Urgell i la seva esposa Isabel d'Arag. Fou nta per lnia materna de Pere III el Cerimonis.

Npcies i descendents.
Fruit d'un acord entre el rei d'Arag, Alfons el Magnnim i el prncep Pere de Portugal, a fi de reforar les seves posicions davant el regne de Castella, es cas a Combra el 13 de setembre de 1428 amb Pere de Portugal, duc de Combra, fill del rei Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster. D'aquesta uni nasqueren:
 Pere de Portugal (1429-1466), nomenat comte de Barcelona i rei d'Arag pel Consell del Principat el 1463 durant de la Guerra Civil Catalana.
 Joan de Combra (1431-1457), casat el 1456 amb la reina Carlota de Xipre;
 Isabel de Combra (1432-1455), casada el 1448 amb Alfons V de Portugal;
 Jaume de Portugal (1434-1459), cardenal i arquebisbe de Lisboa;
 Beatriu de Portugal (1435-1462);
 Felipa de Portugal (1437-1497), religiosa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67413" title="Grafit (art)" nonfiltered="1592" processed="1577" dbindex="26705">
 
Un grafit s un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivaci de protesta poltica o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. Tamb n'hi ha que tenen motivacions artstiques, o simplement d'afirmaci personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.

No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit s posar el teu nom en tots els llocs que puguis perqu la gent ho vegi. Una pintada poltica no s grafit. Un exemple de guerra de smbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del pas. 

Histria.

El grafit s un moviment que va sorgir en els anys setanta a Nova York. Alg va comenar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que desprs i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys desprs ja hi havia un munt de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia ms competici per veure qui pintava ms i ms gran fins que a alg se li va ocrrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va comenar el veritable boom del grafit. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces ms grans amb farcit, tra, ombres, etc. El moviment s'estengu per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van comenar a posar vigilncia, la cosa va sortir del metro i ja no sol s'atacava aix sin parets, cartells, etc. Qualsevol superfcie era vlida. El grafit s'estengu pel mn grcies a un vdeo: Style Wars. 

El grafit cada vegada va evolucionar ms i ms creant un veritable moviment underground ests per tot el mn. El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que sn veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat. 

El grafit t un vessant "legal", en el qual artistes de l'esprai sn capaos de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tcnica, i un vessant illegal, en la qual tot val: metro, tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no s qesti de fer superproduccions en murs, s pintar en els llocs ms difcils, les peces ms grans i on ms es vegin.

En l'actualitat, els governs municipals critiquen els grafitis, veient-los una forma de vandalisme  incivisme  ciutad. En general, la seva prctica en llocs no autoritzats est prohibida. Les autoritats municipals de moltes ciutats les sancionen amb multes als seus autors.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67417" title="Indre" nonfiltered="1593" processed="1578" dbindex="26706">


Indre (36) s un departament francs que pren el seu nom del riu homnim.

Geografia.
Indre s un dels sis departaments que formen la regi Centre. Limita amb els departaments d'Indre i Loira, Loir i Cher i Cher, tamb de la regi Centre, amb els departaments llemosins de Cruesa i Alta Viena, i amb el departament de Viena, situat a la regi de Poitou-Charentes.

Histria.
Indre va ser un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'rees pertanyents a l'antiga provncia de Berry.

Poltica.
L'any 2004, Louis Pinton (UMP) va ser reelegit com a president del Consell General d'Indre amb els vots dels consellers del seu propi partit, aix com amb els vots de la UDF i dels no-adscrits de dreta (18 vots). 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP): 10 consellers;
 Partit Socialista (PS): 6 consellers;
 No-adscrits de dreta: 6 consellers;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 2 consellers;
 Partit Comunista Francs (PCF): 2 consellers;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Indre;
Llista de Cantons de l'Indre;

Enllaos externs.
 Consell General d'Indre ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67418" title="Eure i Loir" nonfiltered="1594" processed="1579" dbindex="26707">



Eure i Loir (28) (Eure-et-Loir en francs) s un departament francs que pren el seu nom dels rius homnims.

Histria.
Eure i Loir va ser un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'rees pertanyents a les antigues provncies de l'Orleans i de Perche.

Economia.
Eure i Loir s un departament de tradici agrcola (Beauce). Alhora s capdavanter en tres rees:
 la Cosmetique valley, el primer pol francs de la indstria de la cosmtica i de la perfumeria;
 la indstria farmacutica;
 la indstria agroalimentria;

Poltica.
L'any 2004, Albric de Montgolfier (UMP) va ser reelegit com a president del Consell General d'Eure i Loir amb els vots dels consellers del seu propi partit, aix com amb els vots de la UDF i dels no-adscrits de dreta (16 vots). 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP): 11 consellers;
 Partit Socialista (PS): 6 consellers;
 No-adscrits d'esquerra: 6 consellers;
 No-adscrits de dreta: 3 consellers;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 2 consellers;
 Partit Radical d'Esquerra (PRG): 1 conseller;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Eure i Loir;
Llista dels Cantons de l'Eure i Loir;

Enllaos externs.
 Consell General d'Eure i Loir ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67419" title="Revolta dels faidits" nonfiltered="1595" processed="1580" dbindex="26708">
L'origen de la revolta dels faidits, o senyors desposeits dels seus bens, es remonta quan Sim de Montfort va prendre Carcassona, l any 1209, essent Ramon Trencavell era un infant. El seu pare, capturat a traici, el van deixar morir en una garjola del seu castell, i la seva mare, que es va quedar tot sola, va pactar amb el vencedor. Havent crescut a l exili, a l altra banda dels Pirineus, Ramon feu de la venjana l objectiu de la seva vida. Torna a Carcassona durant la revolta del 1224, per ser-ne novament expulsat per la nova Croada.

L any 1240 reapareix i dirigeix la revolta dels faidit ("proscrits") occitans, atac Carcassona per noms es va poder apoderar del burg extern a les muralles. Derrotat, es va refugiar a Perapertusa, i des d aqu torn a marxar cap el seu ltim exili a terres catalanes, sense que se n sabs res ms.

Amb ell va desaparixer la famlia dels Trencavell, escombrada de la histria com gran part de l aristocrcia occitana. Aquesta fou substituda pels nobles del Nord, vinguts per quedar-s hi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67422" title="La Vaur" nonfiltered="1596" processed="1581" dbindex="26709">


La Vaur (en occit La Vaur ; en francs Lavaur ) s un municipi francs, situat al departament de Tarn i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 8.537 habitants.

Est situat sobre la riba esquerra de l'Agot, cap al nord-est de Tolosa, al sud de Galhac i a l'oest de Castres. Als seus habitants s'aplica el gentilici vaurs -esa en occit i Vauren -enne en francs.

Histria.

A principis del segle XII, el bisbe ctar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.

L'any 1181, es produeix el setge de La Vaur, abjuraci del bisbe ctar de la regi de Tolosa. 

La Vaur va ser assetjada per Sim de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i aix va irritar a Sim i a la rendici no va tenir aturador. Va encendre la foguera ms gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda, que la llena a un pou i orden als croats de fer-hi punteria amb rocs. El seu germ Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats. 

L'any 1213, Pere I, procur d'aconseguir del pontfex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaament personal al concili de La Vaur, convocat per a decidir la qesti de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Per si aconsegu de convncer Innocenci III  que per escrit desaprov gaireb tot el que fins aleshores havien fet els croats , els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hbilment els resultats de la diplomcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.

Monuments i llocs d'inters .

 La Catedral Saint-Alain i el seu Jacquemart;
 Els jardins del bisbat;
 L'esglsia Sant-Francesc;
 La Torre de les Rondes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67423" title="Fricativa postalveolar sonora" nonfiltered="1597" processed="1582" dbindex="26710">

La consonant fricativa post-alveolar sonora s un fonema que es transcriu  en l'AFI. El signe s la lletra yogh minscula de l'angls mitj. Est present en algunes llenges del mn. D'altres el solapen amb el corresponent so palatal.

Caracterstiques.
s un so de la parla fricatiu perqu l'aire produeix una turbulncia en el seu pas per la boca.
s sonor perqu es produeix vibraci de les cordes vocals.
El seu punt d'articulaci s post-alveolar. ;
s una consonant pulmonar.

En catal.
El catal possex aquest fonema que apareix com a sonoritzaci de , com el so tpic de la lletra J o com el de G davant de les vocals E i I. Aquesta alternana de grafies pot presentar problemes per a l'ortografia. Cal recordar que la norma general s posar J davant A, O, U i G amb la resta de vocals, si b hi ha excepcions com manlleus o grups tals com -ject-, -jecc-. Al valenci aquest fonema noms est present en la sonoritzaci de : peix blau (), amb les consonants "j" i "g" s'utilitza la variant africada .

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67428" title="Llenges de la Uni Europea" nonfiltered="1598" processed="1583" dbindex="26711">
Els ciutadans de la Uni Europea tenen una gran diversitat de llenges. Els estats membres han acordat vint llenges oficials, de les quals tres sn llenges de treball de les institucions. El catal t un estatus de llengua d's administratiu per la seva condici de llengua oficial en part del territori. A ms hi ha una diversitat de llenges regionals o minoritries.

La poltica lingstica de la Uni Europea promou la diversitat lingstica i el multilingsme. La Uni dedica uns fons per a programes dedicats a l'aprenentatge amb l'objectiu de qu es coneguin dues llenges a ms de la llengua materna. 

Llenges oficials.
Les llenges oficials de la Uni Europea es van definir al Reglament 1 de 1958 del Consell de la CEE. Amb les corresponents modificacions posteriors , les llenges oficials sn:

angls  alemany  castell  dans  eslovac  eslov  estoni  fins  francs  grec  hongars  itali  let  litu  malts  neerlands  polons  portugus  suec  txec;
blgar, galic irlands i romans.

La proporci de la poblaci de la UE que parla les principals llenges oficials, tant com a llengua materna i no materna, s: 


(Font: )

Com a referncia, el catal el sap parlar el 2,1% de la poblaci de la UE (Segons fonts citades a l'article catal).

Algunes de les llenges sn oficials a diversos estats membres. En total sn 27 estats membres i 23 llenges oficials.

Tots els textos institucionals es tradueixen a totes les llenges oficials. Les sessions del Parlament Europeu es fan amb traducci simultnia entre totes les llenges oficials. Els ciutadans europeus es poden dirigir a les institucions en qualsevol llengua oficial, i rebran la resposta en la mateixa llengua.

 Llenges de treball .





El rgim lingstic preveu, a l'article 6 , que cada instituci de la Uni regular la modalitat d'aplicaci en els seus reglaments interns. Per raons prctiques la majoria d'institucions utilitzen en les seves sessions internes de treball fins a tres llenges de treball:

 L'angls s la llengua oficial de tres estats membres: Regne Unit, Irlanda i Malta. A la Uni Europea s majoritria com a segona llengua.

 El francs s la llengua oficial de tres estats membres fundadors de la Comunitat Europea: Frana, Blgica i Luxemburg. Les successives ampliacions de la Uni han fet perdre pes relatiu al francs. Com a segona llengua el francs est per darrera de l'angls i l'alemany, per conserva una influncia internacional per raons histriques i poltiques.

 L'alemany s llengua oficial a Alemanya, ustria, Blgica, Luxemburg i Alto Adige/Tirol del Sud. s la llengua materna majoritria a la Uni Europea, i la segona com a segona llengua.

Per darrera de les tres llenges de treball segueixen a bona distncia, tant en nombre de parlants natius com no natius, l'itali, el polons i el castell.

El coneixement de les tres llenges de treball, com a segona llengua, s el segent:


Font: )

On les dades no sn disponibles (n/d) s que la llengua corresponent no es troba entre les tres primeres en aquell estat.

Llenges d's administratiu.
El Consell de la Uni Europea, celebrat a Luxemburg el 13 de juny del 2005, va adoptar l'acord d'autoritzar un s oficial de les llenges que tinguin un estatus de reconeixement constitucional en algun estat membre (). L's d'aquestes llenges queda regulat per un acord administratiu entre l'estat membre sollicitant i les institucions europees. Aquest acord administratiu permet un s oficial per limitat als segents casos:

Traduccions oficials de les actes del Parlament Europeu i del Consell.
Parlaments a les institucions europees amb traducci simultnia a les llenges oficials.
Comunicacions escrites a les institucions de la Uni i la corresponent resposta.

El 16 de novembre del 2005, el president del Comit de les Regions, Peter Straub, va signar un acord en el que per primer cop es permet l's del catal, basc i gallec en una instituci de la Uni (). El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, que havia sigut president del Comit de les Regions del 1996 al 1998, es va dirigir al Comit per primer cop en catal de forma oficial ().

Llenges regionals i minoritries.
Les llenges regionals i minoritries sn definides a la "Carta europea de les llenges regionals i minoritries", tractat internacional firmat per la majoria d'estats de la UE, com les llenges tradicionalment utilitzades per la poblaci d'un territori que s numricament menor que la resta de l'estat, que no sn dialectes, ni llenges d'immigrants, ni llenges artificials ().

En aquesta definici s'inclouen :
Llenges prpies d'una regi, d'un o diversos estats. A ms de les tres llenges d's administratiu, i de forma no exhaustiva s'inclouen: aragons, asturi, bret, caixubi, crnic, escocs, fris, frils, galic escocs, galls, mirands, occit, sard, srab, val.
Llenges oficials a un estat, per minoritries a un altre:
Alemany a Blgica, Dinamarca, Frana i Itlia.
Hongars a Romania, Eslovquia, Eslovnia i ustria.
Dans a Alemanya.
Albans, grec, serbocroat i eslov a Itlia.
Rus a Estnia, Letnia i Litunia.
Llenges oficials en perill: galic irlands, luxemburgus (oficial a Luxemburg per no a la Uni).
Llenges no territorials: roman, jiddisch.

El catal a la Uni Europea.
L'estatus del catal a la Uni Europea ha tingut un debat particular. A petici dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears, el Parlament Europeu va emetre, l'11 de desembre del 1990, la Resoluci A3-169/90 sobre "les llenges de la Comunitat i la situaci del catal" . D'acord amb aquesta resoluci s'inclou especficament el catal en:
 la publicaci dels tractats i dels textos fonamentals de les Comunitats,
 la difusi de la informaci pblica de les institucions europees per tots els mitjans de comunicaci;
 els programes per a l'aprenentatge i el perfeccionament de les llenges europees,
 les relacions orals i escrites amb el pblic a les oficines de la Comissi de les Comunitats Europees a les Comunitats Autnomes en qesti.

El 1987, a partir d'una iniciativa de la Comissi Europea, es va fundar la xarxa Mercator per a la recerca i documentaci de les llenges minoritzades. Una de les tres seus es troba a Barcelona. 

El 1992, l'estudi Euromosaic encarregat per la Comissi Europea, conclou que la situaci del catal s ignorada i mal entesa a nivell estatal i europeu. Recomana un major intercanvi cultural intern i un major recolzament institucional.

Parallelament als debats i negociacions del Tractat sobre la Constituci Europea, el Govern espanyol ha anat negociant el reconeixement d'un s oficial limitat del catal en les institucions de la UE. Desprs del reconeixement per part del Consell de la Uni, s'han firmat acords administratius amb el Comit de les Regions i la Comissi Europea, i est en negociacions un acord amb el Parlament Europeu.

Enllaos externs.
Euromosaic;
Mercator;
Estudi Euromosaic;
Portal de les llenges d'Europa;
Eurolang, agncia de la UE per a les llenges minoritzades.
European Bureau for Lesser-Used Languages (EBLUL), oficina no governamental per a la promoci de la diversitat lingstica.
Patronat Catalunya Mn;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67432" title="Controvrsia amb les cllules mare" nonfiltered="1599" processed="1584" dbindex="26712">
Existeix una ampla controvrsia amb les cllules mare, que prov bsicament dels mtodes de creaci de cllules mares. La recerca en particular de cllules mare embrionries es particular, ha esdevingut un tema extremadament sensible. Aix s degut a qu amb l'actual estat de la tecnologia iniciar una nova lnia cellular ha de menester o b la destrucci d'un embri hum o fer s de la tecnologia de clonaci teraputica. Els opositors a la recerca diuen que aquesta prctica sigui un cavall de Troia per a la  clonaci reproductiva i quivalent al tractament com a objecte d'un hum en potncia. Contrariament els proinvestigaci argumenten que s necessari apostar per la investigaci de cllules mare embrionries ja que s'espera que les tecnologies resultants tinguin un potencial mdic significatiu. L'intens debat a dut a qu les autoritats estats i internacionals promoguessin lleis per de ms o menys rigidesa segons l'entorn cultural per posanr lmits en la investigaci basats en valors morals, socials i tics.

Controvrsia amb les cllules mare embrionries.
L'estatus de l'embri hum i la recerca amb cllules mare embrionries, ha provat ser un tema previsiblement sensible. La principal ra s que amb l'estat actual de la tecnologia, la creaci d'una lnia cellular de cllules mare requereix de la destrucci o b de la destrucci d'un embri en un estadi molt primerenc o b de la clonaci teraputica.

D'aquesta manera, el debat de les cllules mare ha revigoritzat el moviment provida que considera els embions com a ssers humans en potncia amb els mateixos drets que els adults. Els advocats d'aquesta posici tamb argumenten que la clonaci teraputica s una mena de cavall de Troia cap a la clonaci reproductiva. Creuen que la recerca en les cllules mare embrionries instrumentalitza i viola la  santedat de la vida, i critiquen la distinci que es fa entre un blastocist i un fetus (Parry 2003). 

Mentre que l'oposici argumenta que la lnia en la que un embri esdev vida humana roman tan arbitrria com sempre (Parry ), i invoca vocabulari cientfic per demostrar les diferncies basades en evidncies entre els fetus i els blastocists. Per exemple mostren imatges per illustrar la semblana visual entre els embrions i un grup (amorf) de cllules. Aquesta representaci cientfica de l'embri va dur a encunyar el terme estrattic "preembri" com a producte del debat al voltant de la fecundaci in vitro,  en la dcada de 1980 (Mulkay 1997), com a arma contra el discurs de "l'embri s vida humana" (ibid.). A ms a ms, la comunitat mdica prova de combatre els dubtes tics ressaltant les potencials terpies que s'espera que puguin derivar de la recerca en aquesta rea.

Tractaments potencials, trajectries innovadores i expectatives.
El rpid avan de la cincia i la predicci de beeneficis en la recerca de cllules mare ha afegit cert grau d'emotivitat i urgncia als debats que -segons alguns socilegs- ha estat explotada pels investigadors mdics per trobar legitimaci i seguretat per a les seves prctiques (Nerensini 2000; Nisbet et al.; Parry 2003). En altres paraules, la comunitat mdica t una tendncia a predir els futurs beneficis de la recerca amb cllules mare sense fer prou pedagogia de la inherent complexitat que acompanya aquestes prediccions. Aix ha comportat que els investigadors amb cllules mare hagin estat criticats per aixecar falses expectacions en la gent, i per retratar el futur de la investigaci d'una manera molt linear com si el futur de la investgaci ja estigus quasi determinat (ibid.). 

Els historiadors de la cincia han illustrat la notria dificultat de predir el futur de qualsevol investigaci. La recerca amb cllules mare s molt cara, i els crtics amb la investigaci diuen que les tecnologies teraputiques resultants podrien estar noms disponibles per aquells que s'ho puguin pagar i no els pobres que ho necessitin. En aquest context d'incertesa social i cientfica els opositors a la recerca s'afanyen en afirmar que les tecnologies relacionades amb les cllules mare encara es troben en un estadi de desenvolupament i que s virtualment impossible predir els resultats i innovacions en el camp.

Context poltic internacional.
La recerca amb cllules mare embrionries ha dividit la comunitat internacional. En la Uni Europea, Sucia, Finlndia, Grcia, Bretanya, i els Pasos Baixos, permeten la recerca amb embrions humans; tanmateix s una prctica illegal a Alemanya, ustria, Irlanda, Itlia, i Portugal. L'assumpte tamb ha dividit els Estats Units, amb alguns estats prohibint-lo severament i d'altres donant-li suport financer - vegeu ms abaix. D'altra banda, la Xina, Corea del Sud, el Jap, l'ndia, i Austrlia sn permissius; mentre que Nova Zelanda, la majoria de pasosafricans (excepte Sud frica) i molts dels sudamericans (excepte el Brasil) sn restrictius. 

El Grup Hinxton.
Investigadors mdics, entesos en tica i altres entesos en diferents matries de 14 estats diferents, han publicat un conjunt de guies legals i tiques relacionades amb la recerca amb cllules mare, en un esfor per tractar les lleis de la legalitat internacional d'aquesta rea que estiguin en conflicte 
. El Grup Hinxton, ha publicat una declaraci de concens que fa una crida a un marc regulatori flexible, que es pugui acomodar facilment als avanos cientfics en la matria (ibid.). Tamb es recomana que, estats en qu s'oposi a la recerca de cllules mare, els cientfics puguin sentir-se lliures com per seguir amb la recerca a qualsevol altre lloc (ibid.).

A la llum de la controvrsia arran del doctor Hwang Woo-Suk, el Grup Hinxton ha aix mateix recomanat cert tipus de mesures que previnguin del frau en la recerca amb cllules mare. El grup ha sollicitat que tots els autors de publicacions sobre cllules mare embrionries se sodmetin a estudis d'autenticitat per a cada lnia cellular nova obtinguda i que la font de les cllules mare estigui clarament especificada (ibid.).

En la vessant tica al voltant de la recerca amb cllules mare embrionries, el grup ha recomanat adicionalment que siugi creada una base de dades internacional, sobre les pautes d'una prctica tica, protocols de recerca, formularis de consentiment, i la informai proveda pels donadors (ibid.).

Tanmateix, el potencial per a un concens internacional en aquestes matries sembla remot donada la complexitat i diversitat dels marcs reguladors en aquesta controvertida rea de la cincia, tant dintre dels estats com entre els estats.

Debat poltic als EUA.
Orgens del debat poltic als EUA.
El 1969 es va dur amb xit la primera fertilitzaci in vitro i el 1973 es va legalitzar l'avortament a tota la federaci. Aquests avanos varen esperonar al govern federal a crear regulacions barrant l's dels fons pblics per a la recerca amb embrions humans. El 1995, el NIH Human Embryo Research Panel aconsell a l'administraci d'en Clinton de fer servir fons pblics per a la investigaci amb embrions creats especificament amb aquesta fita. En resposta, citant aspectes morals i tics va decidir no fer servir embrions creats noms amb propsits de recerca,  per en canvi es va avenir a seguir la investigaci amb els embrions sobrants creats per als tractaments de fertilitat in vitro. A ra d'aix, el congrs hi va intervenir aprovant el 1995 l'Esmena d'en Dickey que prohibia l's de fons federls per a la recerca delq ue siugi fruit de la destrucci d'embrions sigui quin sigui l'origen d'aquests embrions. L'Esmena d'en Dickey Amendment roman encara com a la llei vigent.

Resposta del congrs.
L'abril del 2004, 206 membres del Congrs, incloent-hi diversos republicans moderats, varen signar una lletra demanant al president Bush ampliar el finanament federal en l'estudi de les cllules mare embrionries ms enll del que ja s'havia comproms.

El maig del 2005, la Casa dels Representants va votar 238-194 afluixar les limitacions en la recerca de les cllules mare embrionries   permetent fer s dels embrions congelats sobrants de proccessos de fertilitzaci in vitro amb perms dels donants   tot i la promesa d'en Bush devetar-ho si s'aprovava.  Mesures semblants estan pendents en el senat. El 29 de juliol del 2005, el lder de la majoria del senat, William H. Frist (R-TN), va anunciar que tamb faria disminuir les restriccions de fons federals en les cllules mares embrionries. 

Estat actual dels fons federals per a les cllules mare embrionries.
Actualment, l'institut nacional de salut (NIH) t 399 programes amb cllules mare embrionries finanats . El 2005 l'NIH subvencionava amb 607$ milions la investigaci amb cllules mare, dels quals 39$ milions eren especficament per a cllules mare embrionries . Dels 514 tractaments actuals que s'estan realitzant als EUA, 206 reben suport federal, i cap d'ells est relacionat amb les cllules mare embrionries .

Enquestes relacionades amb la investigaci amb cllules mare embrionries.
Els votants republicans estan dividits en la posici respecte la recerca amb cllules mare, segons una enquesta realitzada a 800 persones segons l'enquestador David Winston, que tamb condueix les enquestes per al partit republic en el parlament i el senat. El 25% dels republicans contestaren que no volien que el govern destins fons pblics en la recerca, 33% estaven a favor del finanament limitat del govern Bush i el 36% volien expandir la recerca als embrions sobrants de les clniques de fertilitat. L'enquesta Winston va ser patrocinada per un grup de republicans centristes, The Republican Main Street Partnership.

Una enquesta del juny del 2004 realitzada per l' Opinion Research Corp. per el Civil Society Institute que tres quartes parts de 1.017 adults enquestats recolzaven la crida de l'antiga Primera Dama Nancy Reagan per reduir les restriccions en la recerca amb cllules mare. 

La clonaci teraputica estava recolzada pel 59% dels enquestats en una enquesta del juliol del 2005 a 1.000 adults. Romandre com el der mundial en recerca mdica era considerat important pel 95% dels enquestats. L'enquesta la va dur a terme Research America i va ser finanada per a una organitzaci sense nim de lucre composta d'universitats, grups de pacients i companyies farmacutiques i biotecnolgiques. 

El suport total de la recerca en cllules mare embrionries es va trobar que era del 73% entre cristians en una enquesta del 2004 de Harris Interactive. Era recolzat fins i tot per una majoria de gent que es considerava "molt religiosa". 

Una revisi sistemtica de les dades de les enquestes realitzat pel professor Matthew Nisbet de la Universitat de l'Estat d'Ohio ha arribat a la conclusi de qu en les enquestes amb preguntes neutres realitzades per agncies de notcies i organitzacions independents en aquest assumpte el suport que hi ha per a l'estudi amb cllules mare embrionries est en un rang entre el 50 i el 60% de la poblaci estatunidenca. Tanmateix el suport descendeix per sota de la majoria quan es demana la opini sobre la recerca amb embrions de diverses fonts com els creats expressament o els clonats. L'opini pblica tamb es troba fortament influenciada per la fraseologia; d'aquesta manera es pot veure que un suport augmenta quan en la pregunta es fa alguna referncia al potencial de cures per alt marge de malalties. Des del 2001, el suport ha anat augmentant a nivell federal, per les enquestes mostren que el creixement es deu prcticament a un suport cada cop ms elevat de demcrates i independents. Desprs de les eleccions presidencials del 2004, les enquestes cap al final del 2004 i inicis del 2005 mostraren per primer cop una diferncia significativa entre els demcrates i republicans sobre el seu punt de vista respecte la recerca amb cllules mare. 

Poltica als Estats Units.
Des del descobriment de les cllules mare, diversos estats del mn han revisat la seva legislaci pel que fa en la permisivitat amb l's d'embrions en la recerca mdica. El 2001, el Regne Unit va esmenar l'Acta de la embriologia i Fertilitzaci Humana per permetre la destrucci d'embrions per fer cultius de cllules mare per nicament en el cas de satisfer algun dels segents requisits:

 Incrementa el coneixement sobre el desenvolupament dels embrions,
 Incrementa el coneixement sobre una malaltia greu, o;
 Permet que qualsevol coneixement obtingut pugui ser aplicat en el desenvolupament de tractaments per a malalties greus .

Referncies.
Mulkay, M. (1997). The Embryo Research Debate: Science and the Politics of Reproduction. Cambridge: Cambridge, University Press;
Nerensini, F. (2000)  And Man Descended from the Sheep: The Public Debate on Cloning in the Italian Press  Public Understanding of Science, vol. 9, pp.359-382;
Nisbet, M.C. (2004). The Polls: Public opinion about stem cell research and human cloning.  Public Opinion Quarterly, 68 (1), 132-155;
Nisbet, M.C. (2005). The competition for worldviews: Values, information, and public support for stem cell research.  International Journal of Public Opinion Research, 17, 1, 90-112;
Nisbet, M.C., Brossard, D. & Kroepsch, A. (2003)  Framing Science: The Stem Cell Controversy in an Age of Press/Politics  Press/Politics, 8 (2) Spring 2003;
Parry, S. (2003)  The politics of cloning: mapping the rhetorical convergence of embryos and stem cells in parliamentary debates  New Genetics & Society, August 2003, vol. 22, no. 2, pp. 145-168(24);

Enllaos externs.
tica.
Stem cells: a pluripotent challenge;
Illinois Right to Life: Stem Cell Research;
Therapeutic Cloning vs. Adult Stem Cell Research;
Harvard College Stem Cell Society;

Poltica mundial.
World Stem Cell Policy Map;
World map of stem cell research centers;

Notcies.
The Stem Cell Debate - The Boston Globe;
Embattled Korean Researcher Quits - Wired News;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67434" title="Indre i Loira" nonfiltered="1600" processed="1585" dbindex="26713">



Indre i Loira (37) (Indre-et-Loire en francs) s un departament francs que pren el seu nom dels rius homnims.

Geografia.
Indre i Loira s un dels sis departaments que formen la regi Centre. Limita amb els departaments de Loir i Cher i Indre, tamb de la regi Centre, amb el departament de Viena (Poitou-Charentes) i amb dos departements del Pas del Loira, Maine i Loira i Sarthe.

Histria.
Indre i Loira s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga provncia de Turena.

Poltica.
L'any 2004, Marc Pommereau (no-adscrit de dreta) va ser reelegit com a president del Consell General d'Indre i Loira amb els vots dels consellers de la UMP, la UDF i els no-adscrits de dreta (19 vots). La resta de consellers generals don suport al candidat socialista Philippe Le Breton (18 vots).

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 14 consellers;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 7 consellers;
 No-adscrits de dreta: 7 consellers;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 5 consellers;
 No-adscrits d'esquerra: 3 consellers;
 Partit Comunista Francs (PCF): 1 conseller;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Indre i Loira;
Llista de cantons de l'Indre i Loira;

Enllaos externs.
 Consell General d'Indre i Loira ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67435" title="Meurthe i Mosella" nonfiltered="1601" processed="1586" dbindex="26714">


Meurthe i Mosella (54) (en francs Meurthe-et-Moselle) s un departament francs situat a la regi de Lorena.

Histria.
El departament de Meurthe i Mosella va ser creat el 7 de setembre de 1871, a partir dels territoris pertanyents als departaments de Meurthe i de Mosella que el Tractat de Frankfurt havia deixat en mans franceses. 

El lmit actual entre el departament de Meurthe i Mosella i el departament de Mosella es correspon precisament amb la frontera francoalemanya entre 1871 i 1919.

L'nica modificaci posterior dels lmits departamentals va tenir lloc el 1997 i va consistir en la incorporaci de la petita localitat de Han-devant-Pierrepont, fins aleshores pertanyent al departament de Mosa.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Meurthe i Mosella;
Llista dels Cantons de Meurthe i Mosella;

Enllaos externs.
 Prefectura (en francs);
 Consell General (en francs);
 Comit departamental de turisme (en francs);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67436" title="Loir i Cher" nonfiltered="1602" processed="1587" dbindex="26715">


Loir i Cher (41) (Loir-et-Cher en francs) s un departament francs que pren el seu nom dels rius homnims.

Histria.
Loir i Cher s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir d'rees pertanyents a les antigues provncies de l'Orleans i Turena.

Poltica.
L'any 2004, el diputat Maurice Leroy (UDF) va ser escollit president del Consell General de Loir i Cher.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 9 consellers ;
 No-adscrits de dreta: 9 consellers ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 6 consellers;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 5 consellers ;
 No-adscrits d'esquerra: 1 conseller;

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Loir i Cher;
Llista dels Cantons del Loir i Cher;

Enllaos externs.
 Consell General de Loir i Cher ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67442" title="Sacramento (Califrnia)" nonfiltered="1603" processed="1588" dbindex="26716">


Sacramento s una ciutat dels Estats Units, capital de l'estat de Califrnia i prxima a l'estat d'Oregon. Els ciutadans de Sacramento tamb l'anomenen River City o Sacratomato.

Est agermanada amb la ciutat de Valncia (Pas Valenci)




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67443" title="Mosella (departament)" nonfiltered="1604" processed="1589" dbindex="26717">



Mosella (57) (en francs Moselle) s un departament francs situat a la regi de Lorena.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Mosella;
Llista de Cantons de Mosella;

Enllaos externs.
 Prefectura ;
 Conseil Gnral ;
 Plattweb (francs i platt);
 Hughes, S.  "Bilingualism in North-East France with specific reference to Rhenish Franconian spoken by Moselle Cross-border (or frontier) workers";


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67445" title="Mosa (departament)" nonfiltered="1605" processed="1590" dbindex="26718">


Mosa (55) (en francs Meuse) s un departament francs situat a la regi de Lorena. El nom prov del riu Mosa que travessa el departament.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Mosa;
Llista dels Cantons del Mosa;

Enllaos externs.
Prefectura ;
Consell General de Mosa ;
Comit departamental de turisme ;
Rhine-Meuse delta studies ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67446" title="Ferran de Portugal i d'Arag" nonfiltered="1606" processed="1591" dbindex="26719">

Ferran de Portugal ( Almeirim, Portugal 1433 - Setbal 1470 ), infant de Portugal, segon duc de Viseu (1460-1470) i conestable de Portugal.

Orgens familiars.
Fill del rei Eduard I de Portugal i la seva esposa Elionor d'Arag, nasqu el 17 de novembre de 1433.

Per lnia materna era nt del comte-rei Ferran I d'Arag i fou germana del rei Alfons V de Portugal.

Duc de Viseu.
Ferran fou nomenat hereu del seu oncle Enric el Navegant, el qual el va adoptar, i en aquesta condici el va succeir en el ducat de Viseu.

Npcies i descendents.
Es cas el 1452 amb la seva cosina Beatriu de Portugal, Filla de l'infant Joan de Portugal i Isabel de Bragana, i nta per tant de Joan I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Viseu (1456-1472), tercer Duc de Viseu i segon Duc de Beja ;
 la infanta Elionor de Viseu (1458-1525), casada el 1471 amb el seu cos Joan II de Portugal;
 la infanta Isabel de Viseu (1459-1521), casada el 1472 amb Ferran II de Bragana ;
 l'infant Ddac de Viseu (1460-1484), quart Duc de Viseu i tercer Duc de Beja;
 l'infant Eduard de Viseu (1462-?), mort jove;
 l'infant Dions de Viseu (1464-?), mort jove;
 la infanta Caterina de Viseu (1465-?), morta jove;
 l'infant Smmac de Viseu (1467-?), mort jove;
 l'infant Alfons de Viseu (1468-?), mort jove;
 l'infant Manuel I de Portugal (1469-1521), duc de Viseu i de Beja, i rei de Portugal;


Ferran de Portugal mor el 18 de setembre de 1470 a Setbal. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67447" title="Cuenca" nonfiltered="1607" processed="1592" dbindex="26720">

Geografia: Una ciutat d'Espanya, a la comunitat de Castella - la Manxa; vegeu Conca (Castella - la Manxa).
Geografia: Una provncia d'Espanya; vegeu Provncia de Conca.
Geografia: Una ciutat de l'Equador, capital de la provncia d'Azuay; vegeu Cuenca (Equador).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67449" title="Vosges" nonfiltered="1608" processed="1593" dbindex="26721">


Vosges (88) s un departament francs situat a la regi de Lorena. Pren el seu nom del masss dels Vosges, que ocupa bona part del seu territori 

Histria.
El departament dels Vosges s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790. Originriament comprenia el sud de l'antiga provncia de Lorena aix com algunes localitats de la Xampanya i del Franc Comtat. 

El 1793, el principat de Salm, enclavament estranger amb capital a la vila de Senones, opt per la seva incorporaci a la Repblica Francesa desprs de la marxa dels prnceps. El 1795, la regi de Schirmeck, inicialment pertanyent al departament del Baix Rin pass a formar part del departament dels Vosges. 

El 1871, pel tractat de Frankfurt, l'Alemanya s'annexion una petita part del departament: el cant de Schirmeck i la meitat del cant de Saales, que des d'aquella data formen part de l'Alscia. Els municipis del cant de Saales que romangueren francesos formaren un nou cant, amb Provenchres-sur-Fave com chef-lieu. Els territoris perduts en virtut del tractat de Frankfurt tornaren a ser francesos pel tractat de Versalles, signat el 1919, per en lloc de tornar a pertnyer al departament dels Vosges restaren alsacians, dins el departament del Baix Rin.

Geografia.
Les ciutats ms importants sn pinal, Neufchteau, Saint-Di-des-Vosges.
Llista de municipis dels Vosges;
 Llista de cantons dels Vosges;

Enllaos externs.
 Consell General dels Vosges ;
 Prefectura ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67451" title="2004 VD17" nonfiltered="1609" processed="1594" dbindex="26722">

2004 VD17 s un asteroide amb una baixa per no nulla probabilitat de collidir amb la Terra l'any  2102. 

Va ser descobert el 7 de novembre de 2004 pel projecte de seguiment d'asteroides LINEAR de la NASA, tot i que posteriorment va ser localitzat en imatges tan antigues com del 16 de febrer del 2002. T uns 580 metres de dimetre i una massa d'uns 2,61011 kg. Des del 22 de novembre de 2004 es troba en la posici ms alta de la llista d'objectes amb cert perill d'impacte amb la Terra elaborada per la NASA, noms sobrepassat, durant un dies de desembre de 2004, per (99942) Apophis (llavors conegut pel seu nom provisional 2004 MN4).

A finals de febrer de 2006 va arribar al nivell 2 de l'escala de Tor, convertint-se en el segon asteroide (desprs d'Apophis) en aconseguir un nivell superior a 1. En el moment de mxim perill, les probabilitats d'impacte van arribar a ser d'una entre 1.300, aproximadament. El 20 de maig, noves observacions van reduir la probabilitat d'impacte fent que fos recategoritzat al nivell 1.

La possible collisi no tindr lloc fins al 4 de maig del 2102 i d'aqu a llavors s probable que succesives observacions ajudin a refinar els clculs de la seva rbita de manera que les probabilitats de collisi siguin zero. En cas que finalment l'impacte s'arribs a produir, l'energia alliberada seria de 14.000 megatones de TNT que provocarien destrucci a nivell subcontinental.

Vegeu tamb.
Llista d'asteroides;

Enllaos externs.
 2004 VD17 (dades del risc d'impacte) ;
 Llista actualitzada d'objectes amb perill d'impacte amb la Terra;
 2004 VD17 (dades de l'asteroide);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67452" title="Crsega del Sud" nonfiltered="1610" processed="1595" dbindex="26723">


Crsega del Sud (20A)  (Corse-du-Sud en francs i Corsica Suttana en cors) s un departament francs situat a la regi de Crsega.

Histria.
El departament de Crsega del Sud es cre per la divisi de l'illa de Crsega en dos departaments l'1 de gener de 1976, en aplicaci de la llei de 15 de maig de 1975. Els seus lmits corresponen als de l'antic departament de Liamone, que exist entre 1793 i 1811.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Crsega del Sud;
 Llista de Cantons de Crsega del Sud;
 Consell General de Crsega del Sud;

Enllaos externs.
 Consell General de Crsega del Sud;
 Llista dels municipis del departament Corse-du-Sud;
 Guia Corse du sud;
 http://www.corsica-isula.com/;
 http://www.otcostaverde.com/;
 Universitat de Crsega;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67454" title="Alta Crsega" nonfiltered="1611" processed="1596" dbindex="26724">


L'Alta Crsega (20B)  (Haute-Corse en francs i Corsica Suprana en cors) s un departament francs situat a la regi de Crsega.

Histria.
El departament de l'Alta Crsega es cre per la divisi de l'illa de Crsega en dos departaments l'1 de gener de 1976, en aplicaci de la llei de 15 de maig de 1975. Els seus lmits corresponen als de l'antic departament de Golo, que exist entre 1793 i 1811.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alta Crsega;
 Llista dels Cantons de l'Alta Crsega;
 Consell General de l'Alta Crsega;

Enllaos externs.
 Consell General de l'Alta Crsega;
 Universitat de Crsega;
 http://www.corsica-isula.com/;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67455" title="Elionor de Viseu" nonfiltered="1612" processed="1597" dbindex="26725">

Elionor de Viseu (Beja 1458 - Lisboa 1525), infanta de Portugal i reina consort de Portugal (1481-1495).

Orgens familiars.
Filla de l'infant Ferran de Portugal, duc de Viseu, i la seva esposa Beatriu de Portugal, nasqu el 2 de maig de 1458.

Era nta del rei Eduard I de Portugal i Elionor d'Arag, i fou germana del futur rei Manuel I de Portugal.

Npcies i descedents.
Es cas el gener de 1471 a Setbal amb el futur rei Joan II de Portugal, cos seu. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Alfons de Portugal (1475-1491), casat el 1490 amb Isabel d'Arag, filla dels Reis Catlics;
 l'infant Joan de Portugal (1483);

Joan II tingu un fill bastard de la seva relaci amb una dama de companyia de la reina consort, Jordi de Lencastre. El rei va intentar legitimar aquest fill, i es que el seu primognit estava casat amb l'hereva dels Reis Catlics i aix suposava una possible anexi de la corona portuguesa a la corona hispnica. La reina Elionor s'hi opos amb totes les seves forces probocant que a la mort del rei, el germ d'Elionor fos nomenat hereu al tron al ser el familiar mascle legtim ms proper al rei, i va ascendir al tron el 1495 amb el nom de Manuel I de Portugal.

Elionor de Viseu mor el 17 de novembre de 1525 a Lisboa, sent enterrada al Monestir de la Mare de Du a Enxabregas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67457" title="Torres Martnez" nonfiltered="1613" processed="1598" dbindex="26726">

Torres Martnez s una ranxeria (reserva ndia) del poble cahuilla situada a Califrnia, al voltant de la ciutat de Toro, en la vall de Cachella. Segons el cens de la BIA del 1995 hi havia apuntats al rol tribal de la ranxeria 451 individus.

Fou constituda el 1876, per una llei del 1903 els va afegir 640 acres ms dels que tenien. El 1997 adoptaren una constituci prpia.

 ENllaos .
 Pgina Oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67458" title="Inca Garcilaso de la Vega" nonfiltered="1614" processed="1599" dbindex="26727">


Garcilaso de la Vega anomenat l'Inca s un escriptor i historiador peru. El seu nom original era Gmez Surez de Figueroa. Va nixer a Cuzco, al Per, l'any 1539 fill del conquistador espanyol Sebastin Garcilaso de la Vega i de la princesa inca Isabel Chimpu Ocllo, descendent del poders emperador inca Huayna Capac, de manera que fou un dels primers mestissos americans. Es trasllad a Espanya als 21 anys desprs de la mort del seu pare. All port a terme tot el seu treball emps pels records idealitzats de la seva infncia. El seu treball com a historiador i com a cronista es va centrar principalment en la explicaci de la societat i cultura inca i de la seva llengua, el qutxua. Tamb va explicar molt detalladament la organitzaci i el govern del Tahuantinsuyo i de l'imperi inca. La seva obra ms important sn els Comentarios Reales. Mor a Crdova el 23 d'abril de 1616 amb 77 anys, el mateix dia i el mateix any que Cervantes i Shakespeare. Est enterrat a la Catedral de Crdova.

Enllaos externs.
  al Wikisource castell.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67461" title="Alfons de Portugal" nonfiltered="1615" processed="1600" dbindex="26728">
Alfons de Portugal ( Lisboa 1475 - riu Tajo 1491 ), infant de Portugal.

Orgens familiars.
Fill del rei Joan II de Portugal i la seva esposa Elionor de Viseu, nasqu el 18 de maig de 1475 a la capital del regne.

En honor al seu naixement, el seu pare Joan II nomen les noves illes descobertes So Tom i Prncipe en honor seu.

Npcies.
El 3 de novembre de 1490 fou casat, amb 15 anys, amb Isabel d'Arag, filla dels Reis Catlics.

Els Reis Catlics tenien un fill, l'infant Joan d'Arag, nomenat prncep d'Astries, per tenia la salut molt frgil i tots pensaven que no sobreviuria molt temps. Per aix es veia a Isabel d'Arag com la possible hereva de la Corona Hispnica, i el seu casament amb l'hereu del Regne de Portugal comportava la uni dels dos regnes. Els Reis Catlics no veieren gaire b aquesta possibilitat ja que la uni dels dos regnes seria sota domini portugus. Es per aix que intentaren dissoldre l'enlla per la via diplomtica, sense xit grcies la gran influncia del Regne de Portugal sobre la Santa Seu.

El 13 de juliol de 1490, per, un accident de cavall al riu Tajo provoc la mort de l'infant Alfons de Portugal. L'accident pass en extranyes circumstncies, i tot i que mai es va probar sembla ser que els Reis Catlics estigueren relacionat en ell. Fins i tot l'nic testimoni de la mort de l'infant portugus desparagu el mateix dia sense poder aportar cap ms informaci.

Amb la mort d'Alfons, Joan II de Portugal es qued sense hereus legtims. Els seus intents de legitimar Jordi de Lencastre, fruit d'una relaci extramatriomonial, foren en va. La Corona pass aix al seu parent mascle legtim ms proper, el germ de la seva esposa i cos seu Manuel I de Portugal que acced a la corona el 1495.

Isabel d'Arag llavors fou casada amb el nou rei, tot i que aix comportava encara una possible uni de les corones hispniques i portugesa. A desgrat dels Reis Catlics Isabel i Manuel I tingueren un fill, Miquel de Portugal, que fou nomenat hereu de Castella, Arag i Portugal, per que la seva mort prematura comport el reordenament dels infants hereus. Aix Manuel I s'hagu de casar novament per tenir un successor mentre Isabel la Catlic i Ferran el Catlic nomenaren Joana la Boja hereva de Castella.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67463" title="Entalpia" nonfiltered="1616" processed="1601" dbindex="26729">
L'entalpia (simbolitzada H, tamb anomenada contingut calorfic) s el sumatori de l'energia interna de la matria i el producte del seu volum multiplicat per la pressi. L'Entalpia s una funci d'estat quantificable. L'etimologia del mot consisteix en el prfix en ms el verb grec thalpein, que significa escalfar.

L'entalpia s una funci d'estat quantificable, i l'entalpia total d'un sistema no pot ser mesurada directament,  si no que s'ha de mesurar les variacions de l'entalpia. La variaci de l'entalpia d'un sistema noms s significativa en sistemes sotmesos a pressi constant, en els quals el canvi en l'entalpia s equivalent a calor. Aix, en un sistema simple i amb un nombre constant de partcules, el diferencial d'entalpia s el mxim d'energia trmica derivada d'un procs termodinmic en qu la pressi s constant.

L'entalpia s defineix per la segent eqaci:

;

on (totes les unitats en SI)

 H s l'entalpia, (en joules);
 U s l'energia interna, (en joules);
 P s la pressi del sistema, (es pascals);
 V s el volum, (en metres cbics);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67464" title="Provncia de Cller" nonfiltered="1617" processed="1602" dbindex="26730">

La Provncia de Cller (en itali Provincia de Cagliari i en sard Provntzia de Casteddu) forma part de la regi autnoma de Sardenya, a Itlia.

La capital s la ciutat de Cller. T 4.596 km  i uns 550.000 habitants dels que un ter sn sards. La provncia consta actualment de 71 municipis o comuns. Limita al nord amb les provncies de Nuoro, Ogliastra i Oristany; a l'oest amb les de Carbonia-Iglesias i Medio Campidano; i al sud i a l'est t la mar.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67469" title="Provncia de Nuoro" nonfiltered="1618" processed="1603" dbindex="26731">

La Provncia de Nuoro (sard Provntzia de Ngoro) forma part de la regi de Sardenya dins Itlia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67471" title="Cariotip" nonfiltered="1619" processed="1604" dbindex="26732">

Un cariotip s una composici fotogrfica dels cromosomes d'una cllula (23 parells en l'espcie humana), ordenats segons un patr estndard. En un cariotip hum, dels 23 parells de cromosomes, un parell corresponen als cromosomes sexuals, i els cromosomes restants s'anomenen autosomes. 
En un cariotip trobem el conjunt de caracterstiques que permeten reconixer la dotaci cromosmica d'una cllula.

Per a l'ordenaci dels cromosomes en 23 parells cal tenir en compte certes caracterstiques, com ara la posici del centrmer, la longitud del cromosoma i la longitud del bra, entre d'altres. Un cop els cromosomes estan agrupats en parelles, s'ordenen per la mida (decreixent), i en el cas que tinguin la mateixa mida cal fixar-se en la posici del centrmer.

En el cariotip els cromosomes s'ordenen segons la seva grandria en diferents grups: 
A: 1, 2 i 3;
B: 4 i 5;
C: 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 (tamb l'X);
D: 13, 14 i 15;
E: 16, 17 i 18;
F: 19 i 20;
G: 21, 22 i Y;

Si un cariotip presenta ms o menys de 46 cromosomes, existeix una anomalia cromosmica anomenada aneuploidia. De les moltes aneuploidies possibles, noms unes quantes sn compatibles amb la vida:

 La sndrome de Down s una anomalia caracteritzada per la triplicaci del cromosoma 21 (trisomia 21), i les seves caracterstiques inclouen trastorns en l'aprenentatge, retard mental i alguns trets fsics caracterstics.
 La sndrome de Patau s una anomalia caracteritzada per la triplicaci del cromosoma 13 (trisomia 13), i presenta els segents smptomes: greus defectes cardiovasculars i el llavi lepor.
 La sndrome d'Edwards s una anomalia caracteritzada per la triplicaci del cromosoma 18 (trisomia 18).
 La sndrome de Turner s una anomalia caracteritzada per l'absncia d'un dels dos cromosomes X en les dones (monosomia X), i els seus smptomes inclouen esterilitat, ovaris atrofiats i els carcters secundaris poc desenvolupats.
 La sndrome de Klinefelter s una anomalia caracteritzada per l'existncia de tres cromosomes sexuals, dos cromosomes X i un cromosoma Y.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67473" title="Provncia de Ssser" nonfiltered="1620" processed="1605" dbindex="26733">

La provncia de Ssser (en itali provincia di Sassari i en sard provntzia de Ttari) forma part de la regi de Sardenya dins Itlia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67479" title="Provncia d'Oristany" nonfiltered="1621" processed="1606" dbindex="26734">

La Provncia d'Oristany, (Provincia di Oristano en itali, Provntzia de Aristanis en sard) forma part de la regi de Sardenya dins d'Itlia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67480" title="Llop (constellaci)" nonfiltered="1622" processed="1607" dbindex="26735">


Llop (Lupus en llat) s el nom que es dna a una petita constellaci de l'hemisferi nord, situada sota la constellaci de Lliura a l'oest de Scorpius i a l'est de Centaurus.

Estrelles principals.
  Lupi.

L'estrella ms lluminosa de la constellaci del Llop s   Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys-llum, la seva magnitud absoluta s -3,83, s aproximadament 2.800 vegades ms brillant que el Sol i 18 cops ms grossa.

  Lupi s una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un perode de 0,259847 dies.

Taula de les estrelles principals.



N.B. : Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hiparc 


Objectes celestes.

Lupus es travessada per la seva part sud per la Via Lctia.

Aquesta constellaci cont dos cmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorci, B 228, dues galxies espirals i dues nebuloses planetries NGC 5882 i IC 4406.

Histria.

El Llop s una constellaci antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llana. Formava part de les constellacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.
L'any 1006 hi aparegu una supernova ms brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior millenni (1006, 1054, 1572 i 1604).

Segons els registres, durant alguns dies augment la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable al quart de la lluna plena, visible per tant en ple dia. Desprs l'esclat comen a disminuir, per l'estel rest observable durant ms de dos anys. Molts de texts de tots els orgens (xinesos, japonesos, coreans, rabs) i crebles relaten l'aparici i l'observaci d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no ser esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al taps de Bayeux que relata aquest esdeveniment histric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada  a posteriori com un signe div de l'empresa de Guillem el Conqueridor. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67481" title="Parc Natural del Cad-Moixer" nonfiltered="1623" processed="1608" dbindex="26736">

El Parc Natural del Cad-Moixer s un espai d'inters natural de Catalunya, que comprn el conjunt de serres prepirinenques del Cad, Moixer, el masss del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllanada. T una superfcie de 41.342 ha i est situat en lmit de les comarques del Bergued, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Protegit des de 1983 al ser declarat Parc Natural per decret del 15 de juliol de 1983 de la Generalitat de Catalunya.

Les seves altituds se situen entre els 900 m a les valls i els 2.648,6 m del cim ms alt, el Vultur . s per tant un parc d'alta muntanya. Les serres del Cad i del Moixer unides en el port de Tancalaporta formen una barrera d'impressionant alada que separa la vall del Segre de la capalera del riu Llobregat. 

Vegetaci i fauna.
La distribuci de la vegetaci i de la fauna s condicionada per les diferncies de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanys. El vessant septentrional, molt abrupte, s dominat per pinedes de pi negre (sobretot de 1.700 a 2.000 m) i de pi roig (de 1.000 a 1.700 m); hi destaquen els grans tarters  amb la umbellfera endmica Xatardia scabra , les clapes d'avetosa i els herbassars megafrbics. El vessant meridional no s tan tallat i el seu sector oriental rep la influncia marina mediterrnia, fet que afavoreix l'aparici de boscs caducifolis i de fagedes.
	
La flora s molt variada amb un gran nombre d'espcies de molses, herbes i flors, com la pulsatilla blanca, el pa de cucut i diverses proles. La fauna t un gran inters; els prats alpins sn l'hbitat del pardal d'ala blanca (o ocell de gla); als boscs septentrionals hi viuen el picot negre i diversos mamfers petits com el talp roig o la musaranya, i a les pinedes habita el gall salvatge; des que s protegit, ja no es fa rar de veure-hi algun estol d'isards. 

Geologia.
Es tracta d'un espai d'inters geolgic, especialment rellevant dins la histria i evoluci geolgica de la serralada pirinenca. Les estructures tectniques dels materials que hi afloren, principalment mesozoics i terciaris, constitueixen un registre de la tectnica alpina als Pirineus, amb nombrosos exemples d'estructures de plegament i encavalcament, entre les quals destaca el mantell de corriment del Pedraforca. La serra del Cad representa una de les unitats estructurals ms extenses i importants del Pirineu catal. A ms de la tectnica, tamb cal destacar la importncia d'aquest espai en els vessants estratigrfic (en especial els terrenys trisics que formen la unitat del Cad) i geomorfolgic.



Referncies.


 Vegeu tamb .
Tnel del Cad;
Pedraforca;

Enllaos externs.
Parc Natural del Cad-Moixer;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67482" title="Azerbaidjan Meridional" nonfiltered="1624" processed="1609" dbindex="26737">

L'Azerbaidjan Meridional s el territori nacional dels zeris sota sobirania de l'Iran. s format per tres provncies:
 Azerbaidjan Occidental (de fet, de majoria kurda, encara que amb una significativa poblaci zeri);
 Azerbaidjan Oriental;
 Zanjan;

T una superfcie de 100.081 km i una poblaci de 5.990.000 habitants (1989). Els zeris s'estenen, a ms a ms, per una rea addicional d'uns 10.000 km i 1.500.000 habitants, repartits entre les provncies de Hamadan, Arak, Saveh, Khorasan Septentrional i Teheran. La capital del territori s Tabriz (1.089.000 h), i altres ciutats importants sn Khoi (50.000 h) i Ardabil (853.000 h). 


Tot i que tenen els seus propis dirigents musulmans nacionals (aiatolls), oficialment gaudeixen d una petita autonomia regional  tribal  que no t poder efectiu i on qualsevol manifestaci nacionalista s severament reprimida.

El 1996 es van unir sis formacions poltiques de la regi (entre les quals, l antic Front per la Independncia Nacional de l Azerbaidjan Meridional) per formar el Moviment d Alliberament Nacional de l Azerbaidjan Meridional, dirigit per Piruz Dilenchy, acusat de ser un agent de Turquia. Tamb es va tenir notcia, l 11 de juliol del 1999, que a Tabriz es va produir una manifestaci d estudiants de teologia en demanda de llibertats i en favor del recentment escollit diputat Mahmood-Ali Chehregani, defensor dels drets dels zeris i contrari a la persianitzaci, rebutjat per les autoritats iranianes que l'acusaven de torturador, aix com una protesta per la violncia a Teheran, que provoc un mort. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67483" title="Mir I d'Urgell" nonfiltered="1625" processed="1610" dbindex="26738">
Mir I d'Urgell, vescomte d'Urgell (953-977).

s el primer vescomte d'Urgell que apareix documentat. Sollicit al bisbe d'Urgell la consagraci de l'esglsia de Santa Maria de Solsona.

Es cas amb Riquilda de la que nasqu el seu successor Guillem I d'Urgell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67487" title="Provncia d'Udine" nonfiltered="1626" processed="1611" dbindex="26739">

La Provincia d'Udine (furl Provincie di Udin) forma part de la regi de Fril-Vencia Jlia dins d'Itlia

Principals municipis.


 Enllaos .
 Plana web de la provncia ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67488" title="Provncia de Gorizia" nonfiltered="1627" processed="1612" dbindex="26740">

La Provincia de Gorizia (furl Provincie di Gurice, eslov Gorika pokrajina) forma part de la regi de Fril-Vencia Jlia dins Itlia.

 Enllaos .
 Pgina oficial de la Provincia di Gorizia ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67489" title="Provncia de Pordenone" nonfiltered="1628" processed="1613" dbindex="26741">

La Provncia de Pordenone (furl Provincie di Pordenon) forma part de la regi de Fril-Vencia Jlia dins Itlia.

 Enlla .

 Provincia di Pordenone homepage (en itali);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67491" title="Provncia de Trieste" nonfiltered="1629" processed="1614" dbindex="26742">

La Provncia de Trieste (en eslov, Traka pokrajina) forma part de la regi de Fril-Vencia Jlia dins Itlia.

El territori correspon al hinterland de la vila de Trieste, que havia format part de l'Imperi austrohongars i desprs de la Primera Guerra Mundial, fou posada sota administraci italiana.

Fou capital de l'Estat lliure de Trieste, creat pel tractat de pau de Pars del 1947, i que comprenia la ciutat i una petita zona des de Duino fins a Cittanova (Novigrad), i fou dividit en dues zones: la zona A, al nord, administrada pel Regne Unit, Frana i els EUA, en la qual era inclosa la ciutat de Trieste, i la zona B, al sud, administrada per Iugoslvia. El tractat de Londres de 1954 pos fi a l'estat de Trieste: la zona A pass a formar part d'Itlia, i la zona B, de Iugoslvia. El 1975 Itlia i Iugoslvia signaren prop d'Osimo un tractat que fin la qesti fronterera de Trieste i un acord de cooperaci econmica, pel qual hom cre una zona industrial lliure d'uns 20 km, a totes dues bandes del lmit de l'rea de Sesana-Fernetti  a la qual Trieste pertany . La zona, aprovada per la Uni Europea, qued administrada per un comit mixt de sis membres. 

 Enllaos .
 Plana oficial de la provncia ;
 Triest i la seva Costa ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67492" title="Bartomeu Porredon i Cirera" nonfiltered="1630" processed="1615" dbindex="26743">
Bartomeu Porredon i Cirera (Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847), conegut com El Ros d'Eroles, va ser un important lder carl durant les primera i segona guerres carlines.

 Orgens .
Va nixer al Mas d'Eroles, al venat de les Anoves del municipi d'Oliana, Alt Urgell, el 4 d'abril de 1795. Va ser batejat a la parrquia de Castell-llebre (Peramola) perqu llavors el Mas d'Eroles hi pertanyia. Els seus pares, Juan i Serafina eren pagesos benestants i la mare procedia del mas de la Cruella a la parrquia de la Torre, al bisbat d'Urgell.

De ben jove es va traslladar a la vila d'Oliana on exerc l'ofici de carreter. Degut al color del seu cabell i tal com era habitual als pobles, va ser conegut, ms que pel seu autntic nom, com a Ros d'Eroles.

L'any 1822 va participar a l'aixecament reialista contra el govern liberal que va encapalar la Regncia d'Urgell i que ms tard, el 1823, va acabar amb l'entrada dels Cent mil fills de Sant Llus, que propiciaren la instauraci de Ferran VII com a rei absolut.

En acabar el conflicte es qued a Oliana com a tinent graduat, de capit dels voluntaris reialistes.

El 1827 particip activament a la Guerra dels Malcontents i com els altres caps de la rebelli va deixar les armes quan el rei va venir a Catalunya al front de l'exrcit. En la repressi posterior, dirigida pel comte d'Espanya, va ser enviat al presidi dEl Cacho (Ceuta).

 Primera Guerra Carlina .
El mes d'abril de 1834, durant la Primera Guerra Carlina ja havia tornat a agafar les armes i encapalava una partida de 190 o 200 homes, per defensar els drets a la successi dels tron de l'infant Carles Maria Isidre, el Carles V dels carlins, davant de la reina Isabel II, filla de Ferran VII.

Durant tota la guerra, el Ros d'Eroles va participar en nombrosos combats amb sort diversa. Podrem destacar la seva participaci, amb Torres, en la batalla del Perotillo, una masia avui desapareguda sota les aiges del pant de Rialb, situada prop de la confluncia entre la Ribera de Madrona o Riu de Pinell i el Segre. En aquest fet es caus una important desfeta en les forces isabelines que, a les ordres d'Aspiroz, havien sortit en columna del poble ocupat de Peramola. 

El seu marc d'actuaci van ser principalment les comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Pallars, lloc d'origen d'ell mateix i de la gran majoria dels seus homes. Sempre va emprar el sistema de lluita de guerrilla, utilitzant el factor sorpresa i fugint rpidament.

L'estiu de 1836 ja constava com a cap de la Divisi de Lleida de l'exercit carl amb el grau de coronel. Aquesta divisi es composava de dues brigades, composades cadascuna d'elles per dos batallons d'infanteria. La primera brigada tamb disposava de vint cavalls.

El29 de maig de 1837, al davant d'un petit escamot va anar a rebre l'expedici reial a Barbastre i acompany l'expedici participant a la batalla de Gra en comandar l'ala dreta de l'exercit carl. Fou acusat d'haver propiciat la derrota carlina degut a que els seus homes, acostumats a la lluita de guerrilles en terrenys aspres, no aguantaren l'envestida de la cavalleria liberal que en camp obert els haguera destrossat, si no haguessin fugit.

El dia 30 d'octubre de 1839, era a Organy com a comandant de la plaa amb el grau de brigadier. Fou aquest dia que arrib al mas de Caselles el seu antic enemic el comte d'Espanya, que acabava de ser destitut com a cap de l'exercit carl. Tots els indicis indiquen que Bartomeu Porredon estava al corrent dels fets que la nit del 2 al 3 de novembre acabaren amb la vida del comte.

Com la resta de l'exrcit carl pass a Frana en acabar la primera guerra carlina.

 Segona Guerra Carlina .
El 1846 es produeix un nou aixecament carl, la Segona Guerra Carlina, a les comarques de Lleida el dirigeix mossn Benet Tristany. El Ros d'Eroles torna a l'activitat, el 16 de febrer de 1847 participa en l'assalt a la ciutat de Cervera. 

El 16 de maig de 1847, Bartomeu Porredon havia emmalaltit i s'havia refugiat a can Borrelles de Clariana de Cardener, al Solsons. All el localitzaren les forces liberals que el perseguien i el mataren a cops de baioneta sense deixar-lo aixecar del terra.

L'endem, tot i mort, assegueren el seu cadver en un banc al firal de Solsona i afusellaren per l'esquena els seus companys de revolta, mossn Benet Tristany, capturat el mateix dia a Llanera i mossn Josep Rosell d'ger i Valeri Roca de l'Arany, ajudant de camp i gendre del Ros d'Eroles, respectivament, que havien estat capturats en l'acci de Clariana de Cardener.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67496" title="Provncia de Trento" nonfiltered="1631" processed="1616" dbindex="26744">

La Provincia de Trento forma part de la regi de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itlia.

Enllaos.
 Plana web oficial de la provncia ;
 Val di Fassa ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67497" title="Sexe anal" nonfiltered="1632" processed="1617" dbindex="26745">

El sexe anal o coit anal s un comportament sexual, en qu l'anus i/o el recte sn estimulats, sovint per mitj de la inserci del penis o altres objectes. Aquesta activitat resulta agradable ats que el recte cont terminacions nervioses que poden ser estimulades i per la seva proximitat a les parets vaginals, en les dones i l'estimulaci de la prstata en els homes.

Alguns sexlegs classifiquen aquesta zona com el punt G mascul. Amb l'estimulaci, la prstata produeix un dels lquids que formen el semen, i alhora una sensaci d'ejaculaci, encara que no sigui acompanyada d'una erecci del penis.


La majoria de les institucions mdiques recomanen tenir cura en practicar el sexe anal. El recte, a diferncia de la vagina, no cont un sistema de lubricaci propi, i per tant la fricci excessiva pot danyar la paret rectal i causar una hemorrgia. Recomanen, a ms de la utilitzaci de lubricants, sempre utilitzar un preservatiu o cond per tal de prevenir infecci del penis per bacteris rectals. No s'ha d'inserir a la vagina cap objecte ni el penis desprs de practicar el coit anal per tal d'evitar infeccions. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67498" title="Provncia de Palerm" nonfiltered="1633" processed="1618" dbindex="26746">

La Provincia de Palerm  forma part de la regi de Siclia dins Itlia
Ciutats.
Palerm;
Carini;

Enllaos .
 Plana de la provncia ;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67501" title="Provncia de Siracusa" nonfiltered="1634" processed="1619" dbindex="26747">


La Provincia de Siracusa forma part de la regi de Siclia dins Itlia.
Municipis.
Siracusa;
Solarino;

Enllaos.
 Pgina Provincial ;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la Provncia de Siracusa ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67502" title="Provncia de Catnia" nonfiltered="1635" processed="1620" dbindex="26748">

La Provincia de Catnia  forma part de la regi de Siclia dins Itlia. Te 3552 km2 i 1.200.000 habitants. La capital es la ciutat de Catnia.

 Enllaos .

 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la Provncia de Catnia ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67503" title="Provncia d'Agrigent" nonfiltered="1636" processed="1621" dbindex="26749">

La Provincia de Agrigent  forma part de la regi de Siclia dins Itlia

Enllaos.
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la Provncia d'Agrigent;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67504" title="Provncia de Caltanissetta" nonfiltered="1637" processed="1622" dbindex="26750">

La Provincia de Caltanissetta  forma part de la regi de Siclia dins Itlia.

Enllaos.
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la provncia de Caltanissetta ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67506" title="Yoshiki Hayashi" nonfiltered="1638" processed="1623" dbindex="26751">

Yoshiki (     Hayashi Yoshiki) es un msic japons, ms conegut com a lder i fundador del grup de rock japons X Japan. s considerat un dels bateries ms influents en tota la histria del rock. Fou el compositor de la majoria de canons de la banda i a part de la bateria tamb tocava el piano al grup. Yoshiki, com a productor, ha vengut 50 milions d'lbums. Tamb s propietari de la seva prpia discogrfica, Extasy Records.

Discografia.
Senzills.
     No Hitomi ~Eyes Of Venus~ / Virginity  "V2" (1992.1.18);
Amethyst (1993.11.3);
        Wo Dakishimete  "Noa" (1993.11.3);
Rain  "Glay" (1994.5.25);
Foreign Sand  "Roger Taylor" (1994.6.1);
Moment  "Hideki Saijo" (1997.8.6);
Begin  "Shoko Kitano" (1998.6.23);
     To Midori  "Shoko Kitano" (1998.10.28);
     No Hana  "Shizuka Kudo" (2000.11.8);
Seize The Light  "Globe" (2002.11.27);
I'll Be Your Love  "Dahlia" (2003.10.29);
Scorpio  "The Trax" (2004.12.15);
Rhapsody  "The Trax" (2005.4.20);
Sex and Religion  "Violet UK" (2005.12.19);

Albums de estudi.
Yoshiki Selection (1991.12.12);
Eternal Melody I (1993.4.21);
A Music Box For Fantasy (1993.7.25);
Yoshiki Selection II (1996.4.11);
Eternal Melody II (2005.3.23);

Compilacions per artistes.
KISS My Ass (1994.6.21);
hide Tribute Spirits (1999.5.1);
Ai Chikyu-haku Presents Love The Earth (2005.3.30);

Per la seva discografia amb X Japan si us plau visiti la pgina de X Japan.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67507" title="Provncia de Messina" nonfiltered="1639" processed="1624" dbindex="26752">

La Provincia de Messina  forma part de la regi de Siclia dins Itlia.
Enllaos externs.

 Pgina provincial ;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la Provncia de Messina ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67509" title="Provncia de Ragusa" nonfiltered="1640" processed="1625" dbindex="26753">

La provncia de Ragusa forma part de la regi de Siclia dins Itlia.

Enllaos externs.
 La provncia de Ragusa;
 Imatges de Ragusa;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la provncia de Ragusa ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67510" title="Provncia d'Enna" nonfiltered="1641" processed="1626" dbindex="26754">

La Provincia de Enna  forma part de la regi de Siclia dins Itlia

Enllaos.
Pgina Provincial;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports a la Provncia de Enna;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67511" title="Ciril de Rssia" nonfiltered="1642" processed="1627" dbindex="26755">


Cyril Vladimirovitx Romanov, gran duc de Rssia i cap de la casa imperial de Rssia (Sant Petersburg 1876 - Neully-sur-Seine Frana 1938). Gran duc de Rssia, Cap de la casa imperial de Rssia (1918 - 1938) i Tsar titular de Rssia (1924 -1938).

Nascut el 12 d'cotubre de 1875 al Palau Imperial de Sant Petersburg era fill del gran duc Vladimir de Rssia i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. Era nt del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt per part de pare mentre que per part de pare ho era del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss-Kstritz.

Criat junt amb el seu cos el tsar Nicolau II de Rssia visqu estretament vinculat amb el nucli ms central de la famlia imperial de Rssia. Ingress a la Marina russa on tingu una carrera militar fora important.

El gran duc Ciril havia quedat bojament enamorat de la princesa Victria Melita del Regne Unit ja a la dcada de 1890 i aquesta li corresponia. Victria Melita era filla del duc Alfred del Regne Unit, nta de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia. Malgrat tot, el fet de ser cosins primers, els dos eren nts del tsar Alexandre II de Rssia impossibilitava el seu casament per l'esglsia ortodoxa. D'aquesta forma, la princesa britnica contragu matrimoni amb el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt.

El matrimoni de la princesa fou un fracs absolut com a conseqncia de l'absncia d'amor i de l'homosexualitat del gran duc. L'any 1903 es proced al divorci i tan sols dos anys desprs l'nica filla en com dels dos, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt moria a la datza dels seus oncles els tsars de Rssia en plena Polnia rural. Un dels altres grans problemes que concentrava aquest matrimoni, era el fet que la tsarina Alexandra F'dorovna era germana del gran duc i no acceptava un matrimoni entre un gran duc rus i la esposa divorciada del seu germ.

Malgrat tot, l'any 1905, el gran duc i la princesa Victria Melita del Regne Unit contragueren matrimoni a la ciutat de Gotha. El tsar Nicolau II de Rssia elimin tots els drets dinstics del gran duc i els prohib l'entrada a Rssia. Tot i aix, l'any 1909 Ciril pogu tornar a Rssia i els seus drets foren restablertos, alhora que s'atorg a la princesa britnica el ttol de gran duquessa de Rssia amb el grau d'altesa imperial.

La parella tingu tres fills:

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda a Coburg el 1907 i morta a Madrid el 1951. Es cas amb el prncep Frederic Carles de Leiningen mort el 1946 a Saransk com a presoner de guerra.

SAI la gran duquessa Kira de Rssia nascuda a Pars el 1909 i morta el 1967 a Saint Briac sur Mer (Frana). Es cas amb el prncep Llus Ferran de Prssia el 1938.

SAI el gran duc Vladimir de Rssia nascut a Porvoo/Borg Finlndia el 1917 i mort el 1992 a Miami. Es cas amb la princesa Lenida Bagration-Muhranskaja.

La Revoluci atrap a Ciril i la seva famlia a Sant Petersburg d'on pogueren escapar via Finlndia. Moltes llegendes han corregut sobre l'escapada dels grans ducs russos a travs del glaat golf de Carlia, la ms coneguda de les quals afirma que el gran duc transport a la seva muller, embarassada de ms de sis mesos, a coll per les terres del golf glaat. De Finlndia foren a Coburg i d'all a Zuric on la duquessa Maria de Rssia, mare de Victria Melita, s'havia refugiat desprs de la revoluci espartaquista d'Alemanya.

Posteriorment la famlia del gran duc s'establ a Frana on visqueren la resta dels seus dies. A Frana, Ciril tingu una important vida poltica ja que conegudes les morts de la famlia imperial i del gran duc Miquel de Rssia, assum el ttol de cap de la casa imperial de Rssia. El 13 de setembre de 1924 fou proclamat a Pars Tsar titular i Autcrata de Totes les Rssia encomant-se-li la tasca de cuidador del tron imperial.  

El gran duc mor el 1938 a Frana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67513" title="Provncia de Trapani" nonfiltered="1643" processed="1628" dbindex="26756">

La Provincia de Trapani  forma part de la regi de Siclia dins d'Itlia.

Enllaos.
 Pgina Provincial ;
 Fotos, histria, turisme, gastronomia, llibres, productes locals i transports ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67514" title="Provncia de Cuneo" nonfiltered="1644" processed="1629" dbindex="26757">

La Provncia de Cuneo  forma part de la regi italiana del Piemont.

 Enllaos .

 Provincia di Cuneo homepage (en itali);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67518" title="Provncia d'Alessandria" nonfiltered="1645" processed="1630" dbindex="26758">

La Provincia d Alessandria  forma part de la regi de Piemont dins Itlia









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67519" title="Provncia d'Asti" nonfiltered="1646" processed="1631" dbindex="26759">

La Provincia d Asti  forma part de la regi de Piemont dins Itlia






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67521" title="Provncia de Biella" nonfiltered="1647" processed="1632" dbindex="26760">

La Provincia de Biella  forma part de la regi del Piemont dins Itlia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67523" title="Provncia de Novara" nonfiltered="1648" processed="1633" dbindex="26761">

La Provincia de Novara  forma part de la regi del Piemont dins d'Itlia




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67524" title="Provncia de Tor" nonfiltered="1649" processed="1634" dbindex="26762">

La Provncia de Tor  forma part de la regi del Piemont dins Itlia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67525" title="Provncia de Verbano-Cusio-Ossola" nonfiltered="1650" processed="1635" dbindex="26763">

La Provncia de Verbano-Cussio-Ossola  forma part de la regi del Piemont dins Itlia.



Enllaos.
Portale del Lago Maggiore ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67526" title="Provncia de Vercelli" nonfiltered="1651" processed="1636" dbindex="26764">

La Provncia de Vercelli  forma part de la regi de Piemont dins Itlia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67534" title="Escola Oficial d'Idiomes" nonfiltered="1652" processed="1637" dbindex="26765">
A Espanya, els estudis de les Escoles Oficials d'Idiomes (E.O.I.), que s'inclouen en el que la LOGSE denomina "ensenyaments de rgim especial", estan regulats pel Reial Decret 967/1988, de 2 de setembre (B.O.E. 10 de setembre, Ordenaci de les Ensenyaments corresponents al primer nivell de les Ensenyaments Especialitzats d'Idiomes), pel Reial Decret 1523/1989, d'1 de desembre (B.O.E. 18 de desembre, Continguts Mnims del primer nivell de les Ensenyaments Especialitzats d'Idiomes Estrangers) i pel Reial Decret 47/1992 (Continguts Mnims del primer nivell de les Llenges Espanyoles). En ells s'estableix que els estudis de cada idioma es divideixen en dos cicles:
Cicle Elemental (3 cursos, de 120 hores de duraci mnima cadascun).
Cicle Superior (2 cursos, de 120 hores de duraci mnima cadascun).

No obstant aix, la Llei Orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat en l'Educaci (B.O.E. 24 de desembre) ha vingut a modificar aquesta situaci adaptant l'ensenyament d'idiomes al Marc europeu com de referncia per a les llenges (European Portfolio) El seu Ttol II estableix tres nivells de dos cursos:
Nivell Bsic (A);
Nivell Intermedi (B);
Nivell Avanat (C);
I la Disposici Addicional Primera d'aquesta llei estableix que s'haur d'aprovar un calendari d'aplicaci de la llei que, en un termini de 5 anys extingisca gradualment el pla d'estudis en vigor de les Escoles Oficials d'Idiomes i implante nous currculums adequats a aquesta divisi en tres nivells.

Els idiomes actualment (2005) impartits en les E.O.I. sn els de la llista que apareix a continuaci, d'acord amb la informaci que subministra el Ministeri d'Educaci, per en la prctica no es poden trobar ensenyaments de tots aquests idiomes en totes les E.O.I.
Alemany;
rab;
Catal;
Xins;
Dans;
Espanyol per a estrangers;
Francs;
Gallec;
Grec modern;
Angls;
Itali;
Japons;
Neerlands;
Portugus;
Romans;
Rus;
Basc;

Poden inscriure's en les E.O.I. les persones que hagen acabat el primer cicle de la Educaci Secundria Obligatria E.S.O. o equivalent (Graduat Escolar, Certificat d'Escolaritat o Certificat d'Estudis Primaris), per la qual cosa les E.O.I. ofereixen estudis NO UNIVERSITARIS de LLENGUA ESTRANGERA per a ADOLESCENTS I ADULTS. Espanya s l'nic pas de la Uni Europea que disposa d'una instituci d'ensenyament pblic, que a ms atorga ttols oficials en acabar els estudis, amb aquesta finalitat.

Les Escoles Oficials d'Idiomes s'enfronten en aquests moments a diversos reptes per a millorar i harmonitzar les seues ensenyaments amb qu s'ofereixen en altres institucions europees. Entre aqueixos reptes es destaquen:

L'elaboraci de currculums que desenvolupen els continguts mnims del Reial Decret 1523/1989.
L'harmonitzaci de les proves de nivell i dels exmens lliures realitzats en les diferents E.O.I., que ja ha sigut iniciada en algunes comunitats autnomes.
L'adaptaci de les seues ensenyaments al Marc Com de Referncia Europeu per a l'Aprenentatge, l'Ensenyament i l'Avaluaci de Llenges Estrangeres (disponible en internet en angls a les pgines del Consell d'Europa i en castell a les pgines de l'Institut Cervantes. Ms informaci i edicions en paper o electrniques en altres llenges a la pgina d'idiomes del Consell d'Europa;

 Enllaos externs .
Escoles Oficials d'Idiomes a Catalunya;
EEOOII.NET: portal de les Escoles Oficials d'Idiomes;
EEOOIINET.COM: Escoles Oficials d'Idiomes a la Xarxa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67546" title="Grup Especial d'Intervenci" nonfiltered="1653" processed="1638" dbindex="26766">
El Grup Especial d'Intervenci o GEI s una unitat dels Mossos d'Esquadra especialitzada en intervencions d'alt risc (detenci de terroristes, rescats d'hostatges, protecci de personalitats, etc).

S'equipara als grups GEO del Cos Nacional de Policia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67548" title="Lrien" nonfiltered="1654" processed="1639" dbindex="26767">

En l'imaginari de J.R.R. Tolkien, Lrien es pot referir a:
Un dels noms del vala Irmo, o els jardins que ell habitava. (Jardins de Lrien);
El bosc de Lothlrien governat per Galdriel i Cleborn a la riba de l'nduin.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67549" title="Pensament lateral" nonfiltered="1655" processed="1640" dbindex="26768">
El terme pensament lateral va ser proposat pel psicleg malts Edward De Bono per a representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar. Segons ell, la majoria de la gent noms tendeix a veure una manera de resoldre el problema (usant la lgica) quan hi pot haver diverses formes de resoldre'l que no sn visibles a simple vista. Est lligat a la creativitat i la imaginaci. Tamb s'anomena pensament divergent.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67550" title="Rafael Mrquez lvarez" nonfiltered="1656" processed="1641" dbindex="26769">

Rafael Mrquez (Zamora, Michoacn, Mxic, 13 de febrer del 1979) s un futbolista mexic. 

El seu primer equip va ser l'Atlas de Guadalajara, on va jugar entre 1996 i 1999, debutant a la primera divisi mexicana amb noms 17 anys. El 1999, amb 20 anys, i sent ja un dol a Mxic, va provar sort al futbol francs, fitxant pel AS Mnaco per sis milions de dlars. Va debutar amb el seu nou club a la Ligue 1 el 14 d'agost de 1999 al partit AS Mnaco 4 - 0 Bstia. En la seva primera temporada va conquerir el ttol de lliga. A ms a ms, se'l va distingir com el defensa central ideal de la lliga la temporada 1999-2000. El 2003 va aconseguir la Copa de la Lliga francesa. Es va consolidar com un dels millors centrals d'Europa i el seu nom va comenar a sonar per diversos equips grans com la Juventus FC, l'Inter de Mil, l'AC Milan i el Reial Madrid. 

L'estiu del 2003, el kaiser de Michoacn (com se'l coneix popularment) va fitxar pel Futbol Club Barcelona, convertint-se en el primer jugador mexic del club catal en tota la seva histria. Va debutar a la Primera divisi de la Lliga espanyola de futbol el 3 de setembre de 2003 al partit FC Barcelona 1 - 1 Sevilla. Desprs de la primera temporada d'adaptaci, es va consolidar com a titular de l'equip la temporada 2004-2005, en qu va collaborar en la proclamaci del Bara com a campi de lliga i ms tard campi de la Supercopa d'Espanya.

 Selecci nacional mexicana .
Ha estat internacional amb la selecci de futbol de Mxic en 78 ocasions. Ha participat a la Copa Confederacions, a la Copa Amrica (1999, 2001 i 2004), a la Copa d'Or de la CONCACAF i a la Copa del Mn de Futbol 2002.

Va aconseguir proclamar-se campi de la Copa Confederacions de Mxic de 1999 i de la Copa d'Or de 2003 amb la seva selecci.

 Trajectria .


 Palmars .
Campionats nacionals.
 1 Lliga francesa (AS Mnaco, temporada 1999-2000);
 1 Copa de la Lliga de Frana (AS Mnaco, temporada 2002-2003);
 2 Lligues espanyoles (Futbol Club Barcelona, temporades 2004-2005 i 2005-2006);
 2 Supercopes d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i (2006));
 3 Copes de Catalunya (Futbol Club Barcelona, temporades 2003-2004, 2004-2005 i 2006-2007);

Campionats internacionals.
 1 Copa d'Europa (FC Barcelona, temporada 2005-2006);

Amb la selecci mexicana.
 1 Copa Confederacions (selecci mexicana, 1999);
 1 Copa d'Or de la CONCACAF (selecci mexicana, 2003);

A ttol individual.
 Millor central de la Lliga francesa de la temporada 1999-2000.
 Candidatura a millor jugador americ de l'any 2005.

Referncies.


 Enllaos externs .
  Mrquez a www.lfp.es;
  Web no oficial del jugador;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67554" title="Owen Chamberlain" nonfiltered="1657" processed="1642" dbindex="26770">


Owen Chamberlain ( San Francisco, EUA 1920 - Berkeley 2006 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1959, juntament amb Emilio Segr, grcies al descobriment de l'antiprot, una de les partcules fonamentals. 

Biografia.
Va nixer el 10 de juliol de 1920 a la ciutat de San Francisco. Chamberlain estudi fsica al Dartmouth College on va ser membre de la fraternitat Theta Chi, i tamb estudi fsica a la Universitat de Califrnia a Berkeley. Estigu a la universitat fins que va comenar la Segona Guerra Mundial, unint-se al Projecte Manhattan l'any 1942, on hi treballar juntament amb Emilio Segr, tant a Berkeley com a Los Alamos (Nou Mxic). L'any 1943 es cas amb Beatrice Babette Copper, amb qui tindr quatre fills.

El 1946, desprs de la guerra, Chamberlain continu amb el seu doctorat, treballant a la Universitat de Chicago, on Enrico Fermi li far de guia i mentor, animant-lo a que deixi de banda la fsica terica, en aquells moments ms prestigiosa, i s'entregui a la fsica experimental, per a la qual demostrava tenir bones qualitats. Chamberlain rebr el seu doctorat d'investigaci a la Universitat de Chicago l'any 1929.

L'any 1985 se li diagnostic la malaltia de Parkinson i es va retirar de l'ensenyament el 1989. Va morir a Berkeley, estat nord-americ de Califrnia, el 28 de febrer de 2006, per problemes relacionats amb la seva malaltia, a l'edat de 85 anys.

Recerca cientfica.
El 1948, ja acabats els seus treballs experimentals, Chamberlain torn a Berkeley com a membre de la facultat (hi ser professor de fsica el 1958), on Emilio Gino Segr i altres fsics estaven portant a terme investigacions sobre el prot. L'any 1955 una srie d'experiments amb protons els condueixen al descobriment de l'antiprot, l'antipartcula del prot, una partcula exactament igual al prot, exceptuant que t crrega negativa en lloc de tenir-la positiva. Els treballs posteriors d'investigaci de Chamberlain inclouen la cmera de projecci temporal, i el seu treball a  l'accelerador lineal d'Stanford (SLAC, Stanford Linear Accelerator Center).

L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Emilio Gino Segr, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'antiprot.

Chamberlain fou polticament actiu en temes relacionats amb la pau i la justcia social, i es manifest en contra de la Guerra del Vietnam. Va ser membre influent de Scientists for Sakharov, Orlov and Shcharansky, tres fsics de la Uni Sovitica que van ser empresonats per les seves idees poltiques. A la dcada dels anys 1980 ajud a crear el moviment per a la no proliferaci d'armes nuclears.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1959;
 Petita biografia de Chamberlain;
  Notcia de la seva defunci en el New York Times;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67555" title="Tractat de fusi de les Comunitats Europees" nonfiltered="1658" processed="1643" dbindex="26771">



El Tractat de fusi de les Comunitats Europees, conegut tamb amb el nom de Tractat de Brusselles, fou signat el 8 d'abril de 1965 i entr en vigor l'1 de juliol de 1967. Mitjanant aquest tractat s'uniren les estructures de les tres comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA), la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (CEEA, Euratom). 

D'aquesta forma, es fusionen les tres estructures executives de les diferents comunitats, creant-se una nica Comissi Europea i un nic Consell, que seran els rgans de govern conjunt de les tres comunitats des d'aquell moment. A ms a ms, les tres comunitats compartiran a partir d'aquest moment el Parlament Europeu i el Tribunal de Justcia

Aquest tractat est considerat, d'alguna forma, el principi del que seria (en un futur) la moderna Uni Europea, i fou derogat amb la signatura del Tractat d'Amsterdam el 2 d'octubre de 1997. 

Vegeu tamb.
Tractats de la Uni Europea;
Cronologia de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Tractat de Brusselles al Navegador europeu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67557" title="Quicksort" nonfiltered="1659" processed="1644" dbindex="26772">
L'ordenament rpid, quicksort en angls, s un algorisme basat en la tcnica de divideix i vencers, que permet, de mitjana, ordenar n elements en un temps proporcional a n log n. Aquesta s probablement la tcnica d'ordenament ms rpida que es coneix. Fou desenvolupada per C. Antony R. Hoare el 1960. L'algorisme original s recursiu, per s'utilitzen versions iteratives per a millorar-ne el rendiment (els algorismes recursius sn en general ms lents que els iteratius i consumeixen ms recursos).

Descripci de l'algorisme.

L'algorisme fonamental s el segent: 

Triar un element de la llista d'elements a ordenar, al que anomenarem pivot. ;
Resituar els elements restants de la llista a cada costat del pivot, de manera que a un costat queden els ms petits i a l'altre els ms grans que el pivot. En aquest moment, el pivot ocupa exactament el lloc que li correspondr en la llista ordenada.
La llista queda separada en dues subllistes, una formada pels elements a l'esquerra del pivot i una altre amb elements de la seva dreta. ;
Repetim aquest procs de forma recursiva mentre aquestes subllistes continguin ms d'un element. Una vegada acabat aquest procs tots els elements estaran ordenats. ;

Tal com es pot suposar, l'eficincia de l'algorisme depn de la posici en qu acabi el pivot triat.
En el millor cas, el pivot acaba en el centre de la llista, dividint-la en dues de la mateixa mida. En aquest cas, l'ordre de complexitat de l'algorisme s O(nlog n).
En el pitjor cas, el pivot acaba en un extrem de la llista. L'ordre de complexitat de l'algorisme s de 0(n). El pitjor cas dependr de la implementaci de l'algorisme, tot i que normalment es dona en llistes ordenades o casi.
En el cas mitj, l'ordre s O(nlog n).

No s estrany, doncs, que la majoria d'optimitzacions que s'apliquen a l'algorisme se centrin en l'elecci del pivot.

Optimitzaci de l'algorisme.
Tcniques d'elecci de pivot.
L'algorisme bsic Quicksort permet agafar qualsevol element de la llista com a pivot, tot i que ja hem vist l'eficincia de l'algorisme dependr del pivot escollit.
Agafar un element qualsevol com a pivot t l'avantatge de no requerir de cap clcul addicional, la qual cosa el fa bastant rpid. Tot i aix, aquesta tria aleatria sempre provoca que l'algorisme tingui un ordre de O(n) per a certes permutacions dels elements de la llista.
Un altre recurs por ser recrrer tota la llista per saber prviament quin element ocupar la posici central de la llista i aix triar-lo com a pivot. Aix es pot fer en O(n) i assegura que fins i tot en el pitjor dels casos l'algorisme sigui O(nlog n). No obstant aix, el clcul addicional rebaixa bastant l'eficincia de l'algorisme en el cas mitj. ;
La opci a cavall de les dues s prendre tres elements de la llista - per exemple, el primer, el tercer i l'ltim - i comparar-los, escollint el valor mitj com a pivot;

Tcniques de reposicionament.
Una idea preliminar per a ubicar el pivot en la seva posici final seria comptar la quantitat d'elements menors que si i ubicar-lo una posici ms amunt, movent a continuaci tots aquests elements menors cap a la seva esquerra, per poder aplicar la recursivitat.

Tot i aix, hi ha un procediment molt ms efectiu. S'utilitzen dos index: E, al que anomenarem ndex esquerra i D que ser l' index dret. L'algorisme s el segent: 

Recrrer la llista de forma simultnia amb E i D: per l'esquerra amb E (des del primer element) i per la dreta amb D(des de l'ltim element).
Quant llista sigui major que el pivot i llista menor, s'intercanvien els elements en aquestes posicions.
Repetir-ho fins que els ndex es creun.
El punt en qu es creuen els ndex s la posici on va el pivot, perqu sabem que a un costat els elements sn tots menors i a l'altre son tots majors.

Transici a un altre algorisme.
Tal com ja s'ha comentat, l'algorisme quicksort ofereix un ordre d'execuci O(n) per a certes permutacions "crtiques" dels elements de la llista, que sempre sorgeixen quan s'escull el pivot de forma aleatria. La permutaci concreta depn del pivot triat, per sol correspondre a seqncies ordenades. La probabilitat de trobar-se amb una d'aquestes seqncies s inversament proporcional a la seva mida.
Les ltimes passades de quicksort sn nombroses i ordenen quantitats de petits elements. Un percentatge mitjanament alt d'aquests estaran disposats d'una forma semblant al pitjor cas de l'algorisme, fent-lo ineficient. Una soluci al problema consisteix a ordenar les seqncies petites emprant un altre algorisme. Habitualment s'utilitza l' algorisme d'inserci per a seqncies de menys de 8-15 elements.
Tot i que en les seqncies llargues d'elements la probabilitat de trobar-se una configuraci d'elements "crtica" s molt baixa, aix no evita que segueixin apareixent. L'algorisme introsort s una extensi del quicksort que resolt aquest problema utilitzant heapsort en comptes de quicksort quan el nombre de excedeix l'esperat. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67558" title="Algorisme d'ordenaci" nonfiltered="1660" processed="1645" dbindex="26773">
En informtica i matemtiques un algorisme d'ordenaci s un algorisme que posa elements d'una llista seguint l'ordre donat per una relaci d'ordre. Les relacions d'ordre ms usades sn l'ordre numric i l'ordre lexicogrfic. Ordenar eficientment s important per a posteriorment usar en forma d'altres algorismes com els de recerca, merge, (per exemple, per a la comparaci de llistes), ats que per a aplicar certs algorismes s necessari que prviament els elements es trobin ordenats. Tamb s til per a posar dades en forma cannica i per a generar resultats llegibles per a humans.

Classificaci.

Els algorismes d'ordenaci es poden classificar de les segents formes:

Pel lloc des d'on es realitza la ordenaci:
Algorismes d'ordenaci interna: a la memria de l'ordinador.
Algorismes d'ordenaci externa: a un lloc extern com pot ser un disc dur.

Pel temps que triguen a realitzar la ordenaci:
Algorismes d'ordenaci natural: triga el mnim possible quan l'entrada ja s ordenada.
Algorismes d'ordenaci no natural: triga el mnim possible quan l'entrada est inversament ordenada.

Per estabilitat: un ordenament estable mant l'ordre relatiu que tenien originalment els elements amb claus iguals. Per exemple, si una llista ordenada per data la reordenem per ordre alfabtic amb un algorisme estable, tots els elements la clau alfabtica dels quals sigui la mateixa quedaran ordenats per data. Un altre cas seria quan no interessen les majscules i minscules, per es vol que si una clau aBC era abans que AbC, en el resultat ambdues claus apareguin plegades i en l'ordre original: aBC, AbC.

Quan els elements sn indistingibles (perqu cada element s'ordena per la clau completa) l'estabilitat no interessa. Els algorismes d'ordenaci que no sn estables es poden implementar per tal que ho siguin. Un sistema per fer-ho es modificant artificialment la clau d'ordenaci i aix la posici original en la llista participi de l'ordenament en cas de coincidncia. ;

Els algorismes es distingeixen per les segents caracterstiques:

complexitat computacional (pitjor cas, cas mitj i millor cas) en termes dn, la mida de la llista o arrenjament. Per aix s'usa el concepte d'ordre d'una funci i la notaci O(n). El millor comportament per ordenar (si no s'aprofita l'estructura de claus) s O(n log n). Els algorismes ms simples sn quadratics, s a dir, O(n). Els algorismes que aprofiten l'estructura de les claus d'ordenaci (Ex. bucket sort) poden ordenar en O(n k) on k s la mida de l'espai de claus. Com que la mida ja es coneix amb anteriotat, es pot dir que aquests algorismes tenen un sentit linial, per tant O(n).
s de memria i altres recursos computacionals. Tamb s'utilitza la notaci O(n).

Alguns algorismes d'ordenaci agrupats segons l'estabilitat tenint en compte la complexitat computacional.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67562" title="Frmula de De Moivre" nonfiltered="1661" processed="1646" dbindex="26774">
La frmula de de Moivre afirma que:

Per tot x pertanyent a R i per tot n pertanyent a Z, 

;

Cal tenir en compte que l'expressi "cos x + i sin x a vegades s'abrevia com "cis x".

Aquesta frmula s important perqu connecta els nombres imaginaris (la lletra i representa la unitat imaginria) amb la trigonometria, cosa molt til, per exemple, en la representaci grfica dels nombres complexos (a saber, reals i imaginaris).

La frmula de De Moivre pot ser obtinguda de la frmula d'Euler:

;

La frmula de Moivre treballa amb la representaci trigonomtrica d'un nombre complex, que s:

r(cos(x) + isin(n))

si es t en compte una altra forma de representaci dels nombres imaginaris, ms intutiva, anomenada forma polar, que permet una visualitzaci ms rpida de la naturalesa del nombre en qesti:

r sub alfa

on r s la llargada o mdul del vector que uneix l'origen de coordenades amb la representaci grfica del nombre complex, i  l'angle que t aquest vector respecte l'eix OX.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67568" title="Elisabet de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="1662" processed="1647" dbindex="26775">


Elisabet de Hessen-Darmstadt, gran duquessa de Rssia (Darmstadt 1864 - Alapaevsk Rssia 1918). Nascuda Sa altesa gran ducal la princesa Elisabet Alexandra Llusa Alcia de Hessen-Darmstadt adquir el ttol de gran duquessa de Rssia arran del seu matrimoni amb el gran duc Sergi de Rssia.

Nascuda l'1 de novembre de 1864 al Palau gran ducal de Darmstadt essent filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. Era nta de la reina Victria I del Regne Unit. La seva infncia estigu marcada per les dificultats econmiques de la seva famlia arran de la invasi prussiana de Darmstadt i la compensaci econmica de cinc milions de florins que el petit gran ducat hagu de pagar a Prssia per l'ocupaci de 1866. 

La diftria afect la seva famlia provocant la mort de la seva mare i la de dos germans seus. Elisabet fou l'nica membre de la famlia que no qued afectada refugiant-se al costat de la seva via a Windsor. 

Nombrosos foren els pretendents que la princesa tingu a la seva joventut entre els quals destaca el prncep i futur kiser Guillem II de Prssia al qual rebutj per la seva arrogncia i pel poc inters que tenia a esdevenir reina de la militarista Prssia. El segnet pretendent, amb qui es cas, fou el gran duc Sergi de Rssia un home mstic, amb una ment artista i fora reservat. 

Sergi de Rssia era fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. El casament tingu lloc el 1884 a Sant Petersburg. La parella no tingu fills i malgrat que no hi ha res provat al respecte sempre s'ha especulat amb una possible homosexualitat del gran duc. L'any 1891 desprs de la mort de la princesa Alexandra de Grcia esposa del gran duc Pau de Rssia germ del gran duc Sergi de Rssia, la parella adopt els seus fills:

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1890 a Sant Petersburg i morta el 1959 al castell de Mainau a Baden-Wrttemberg. Es cas amb el prncep Guillem de Sucia del qual es divorci per casar-se amb el prncep Sergei Putiatin.

SAI el gran duc Demetri de Rssia nascut el 1891 a Ilynoske (Rssia) i mort el 1942 a Davos. Es cas amb la multimillonria estatunidenca Audrey Emery.

L'any 1888 Elisabet i els grans ducs Pau de Rssia i Sergi de Rssia viatjaren a Jerusalem per assistir a la consagraci d'una esglsia dedicada a la memria de la tsarina Maria de Hessen-Darmstadt, el viatge caus una enorme impressi a Elisabet i despert profunds interessos religiosos en el si de la seva conscincia. 

En el marc de la fortssima repressi que encapal el tsar Alexandre III de Rssia, el gran duc Sergi fou creat Governador general de Moscou. Elisabet i Sergi es traslladaren a viure a la ciutat santa de Rssia on l'any 1905, a les portes del Kremlin trobaria la mort el gran duc en mans d'un revolucionari nihilista.

Al llarg dels segents anys, Ella tingu un paper ms destacat a la Cort grcies al casament de la seva germana amb el tsar Nicolau II de Rssia. Alhora Ella mostr de forma evident el seu desinters pels fills del gran duc Pau de Rssia els quals quedaren sota la seva tutoria a partir de 1901, aquesta actitud s'explica amb la frustraci que sentia per no haver pogut tenir fills propis. 

Arran de la mort del seu esps, la princesa abandon la vida social i cre una nova orde religiosa dedicada a l'ajut a pobres i desemparant arribant a assolir grans quotes de popularitat. Malgrat tot, l'any 1916 i l'any 1917 el convent fou atacat i la princesa fou feta presonera per les tropes comunistes. 

Junt amb altres membres de la famlia imperial, l'any 1918 fou feta presonera i transportada als Urals on desprs d'un intent de fuga foren llenats en una mina a Alapaevsk. Abans, Elisabet rebutj un salvaconducta ofert per Guillem II de Prssia que li hagus salvat la vida. Abans de ser llenats al pou la princesa res dient "Senyor, perdoneu-los que no saben el que fan". El seu cos fou rescat i enterrat l'any 1920 a Pequn. La seva germana gran, la princesa Victria de Hessen-Darmstadt fu els trmits necessaris perqu el cos descanss a l'esglsia ortodoxa de Jerusalem a la qual Elisabet assist a la seva consagraci. 

L'any 1982 la princesa fou santificada per l'esglsia ortodoxa de Rssia a l'exili de Nova York.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67571" title="Extinci" nonfiltered="1663" processed="1648" dbindex="26776">
 
En la biologia i l'ecologia s'anomena extinci el procs pel qual desapareixen d'un hbitat determinat tots els individus d'una espcie. L'extinci en una poblaci es dna quan el nombre de morts supera el nombre de naixements durant un perode de temps perllongat. Les extincions ocorren a conseqncia de canvis ambientals, tant d'origen natural com per causes humanes.

En els ltims 600 milions d'anys la vida ha patit vint episodis d'extinci massiva. Cinc d'aquests van estar a prop de fer desaparixer la vida a la Terra; no es t prou certesa de les causes.

 Les grans extincions .
 Primera extinci: es va donar fa uns 435 milions d'anys (paleozoic-era primria). Es creu que la causa fou una llarga glaciaci que quasi acaba amb la vida marina, alguns peixos varen sobreviure i els invertebrats pagaren un fort tribut.

 Segona extinci, extinci massiva del Devoni superior: fa uns 367 milions d'anys (Devoni). Desapareixen un gran nombre d'espcies de peixos i el 70 % dels invertebrats marins.

 Tercera extinci, extinci permiana: es don fa uns 245 milions d'anys (entre la era primria i secundria). Fou la ms letal de totes; van desaparixer el 90% de les espcies marines i terrestres, el 98% dels crinodeus, 78 % dels braquipodes, 76% de briozous, 71% de cefalpodes, 21 famlies de rptils i 6 d'amfibis, a ms a ms d'un gran nombre d'insectes. Els trilbits s'extingiren.

 Quarta extinci: fa uns 210 milions d'anys (Trisic). Desapareixen el 75% dels invertebrats marins i s'extingeixen els rptils amb carcters mamiferians, donant pas als dinosaures.

 Cinquena extinci, extinci del Cretaci-Terciari: la ms famosa, fa uns 65 milions d'anys. Es produeix l'extinci dels dinosaures i ammonits. Els mamfers s'estenen pels espais terrestres i els peixos s'apoderen dels mars.

 Sisena extinci .
La Sisena Extinci s'est donant actualment per l'acci sistemtica de l'home sobre el planeta. Actualment, aquest fet est provocant l'extinci de 30.000 espcies a l'any.

 Causes de les grans extincions .
Es tracta de modificacions severes de l'ambient degudes a:

 Canvi climtic: de clids a gelats, d'humits a secs, de terrestres a aqutics, etc.

 Successos geolgics catastrfics: erupcions volcniques, formaci o desaparici d'illes, grans inundacions,...

 Meteorits;

 L'efecte combinat d'aquests factors.

Enllaos externs .

 L'extinci actual amb enllaos a informes sobre l'extinci. ;
 Red List of Threatened Species;
 Naturalis - Extinct Birds: 3D images of extinct bird species in the collection of the National Museum of Natural History (Leiden, Netherlands).
 The Extinction Website;
 Committee on recently extinct organisms;
 The Wildlands Project takes action on wildlife conservation to address the extinction crisis in the Americas.
 Alliance for Zero Extinctions ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67572" title="Diada de Sant Jordi" nonfiltered="1664" processed="1649" dbindex="26777">
 

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303.

Catalunya.
Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi s el dia dels enamorats, i s costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre. La diada t un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.

A tota Barcelona es venen llibres i roses, per s a La Rambla on l'event arriba a la seva mxima expressi. A les parades habituals de La Rambla se n'afegeixen de temporals. s tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes a Plaa Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si es diumenge. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom se n'aprofita. Hi ha parades amb reivindicacions poltiques, per ajudar a organitzacions humanitries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicaci fan retransmissions en directe des dels punts ms emblemtics. Per sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal.


Imatges de la Diada de Sant Jordi a Barcelona (2006).






Imatges de la Diada de Sant Jordi a Barcelona (2007).



Enllaos externs.

 Pgina de Lletra dedicada a Sant Jordi, amb poemes, vincles recomanats...;

 Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (Montblanc);
 Associaci de la llegenda de Sant Jordi (Banyeres de Mariola);
 Audiollibre que recull una antologia dedicada a l'amor i als amors, d'escriptors catalans.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67573" title="Max Frisch" nonfiltered="1665" processed="1650" dbindex="26778">
Max Frisch va nixer el 15/5/1911 a Zuric i va morir el 4/4/1991. s un escriptor sus en llengua alemanya.

 Obres .
Teatre:
Andorra (1961);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67589" title="Greda" nonfiltered="1666" processed="1651" dbindex="26779">
La greda s un material volcnic que posseeix un color vermell en la regi ms propera a la xemeneia volcnica on el calor del magma va accelerar els proccesos d'oxidaci que donen el color caracterstic del ferro oxidat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67596" title="Miquel da Paz" nonfiltered="1667" processed="1652" dbindex="26780">
Miquel da Paz ( Saragossa 1498 - Granada 1500 ), infant de Portugal i prncep d'Astries.

Orgens familiars.
Nascut el 24 d'agost de 1498 a Saragossa fou l'nic fill que el rei Manuel I de Portugal tingu amb la seva primera esposa Isabel d'Arag. 

Per lnia materna era nt de Ferran el Catlic i Isabel la Catlica, els Reis Catlics.

Hereu portugus i castell.
Manuel I s'havia casat el 1497 amb Isabel d'Arag, filla dels Reis Catlics i que, per la mort del seu germ petit l'infant Joan d'Arag, havia esdevingut princesa d'Astries, i per tant hereva de la Corona de Castella.

Noms nixer, el seu pare nomen Miquel da Paz hereu al tron portugus, i com que Isabel d'Arag havia mort al part fou nomenat tamb hereu del tron castell otorgant-li el ttol de prncep d'Astries. Amb aquesta intenci Manuel I pretenia poder reunir sota el domini del seu fill les dues corones hispniques.

Aquest ideal, per, es va trencar al morir prematurament el 19 de juliol de 1500 a Granada a l'edat de 2 anys, sent enterrat al Convent de Santa Isabel a Toledo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67602" title="Denominaci d'Origen" nonfiltered="1668" processed="1653" dbindex="26781">
Una Denominaci d'Origen (DO) s una indicaci geogrfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un vi que est elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb prctiques vincoles, enolgiques i d'envelliment establertes prviament. 

Un Consell Regulador de la Denominaci d'Origen vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i de cellers adherits, controla la producci i verifica la qualitat de les anyades i del vi.

A la reglamentaci europea s'anomenen vins de qualitat produts en una regi determinada, etiquetats amb les sigles VQPRD. Sota aquesta denominaci s'integren, a ms de les Denominacions d'Origen, lApellation d'Origine Contrle (AOC) de Frana i la Denominazione di Origine Controllata (DOC) d'Itlia, entre altres.

Altres indicacions geogrfiques referides als vins sn:
Denominaci d'Origen Qualificada (DOQ), amb uns controls rigurosos. Noms n'existeixen dues a Espanya: La Rioja i el Priorat.
Vi de la terra, per als vins de taula amb indicaci geogrfica tradicional on es garanteix noms l'origen.

Encara que especficament una Denominaci d'Origen s'aplica als vins, de forma genrica s'utilitza per a totes les indicacions geogrfiques de diferents productes. Les altres indicacions sn:
Denominaci Geogrfica (DG), per a les begudes espirituoses.
Denominaci d'Origen Protegida (DOP), per altres productes diferents del vi i de les begudes espirituoses.
Indicaci Geogrfica Protegida (IGP), quan noms part de les qualitats sn atribubles a l'entorn geogrfic.

Vins amb denominaci d'origen.
Vi de Catalunya:
DO Alella;
DO Catalunya;
DO Conca de Barber;
DO Costers del Segre;
DO Empord;
DO Montsant;
DO Peneds;
DO Pla de Bages;
DOQ Priorat;
DO Tarragona;
DO Terra Alta;
Vi del Rossell:
AOC Banyuls (ms AOC Banyuls Grand Cru);
AOC Cotlliure;
AOC Costers del Rossell (ms AOC Costers del Rossell els Aspres);
AOC Costers del Rossell Vilatges;
AOC Maur;
AOC Moscat de Ribesaltes (ms AOC Gran Rossell);
AOC Ribesaltes;
Pas Valenci:
DO Alacant;
DO Utiel-Requena;
DO Valncia;
Illes Balears:
DO Binissalem;
DO Pla i Llevant;
L'Alguer:
DOC Alghero;

A ms, la DO Cava, encara que majoritriament coincideix amb la DO Peneds, t una regi distribuida per la Pennsula Ibrica.

Enllaos externs.
Institut Catal de la Vinya i el Vi (INCAVI);
Institut National des Apellations d'Origine (INAO);
Institut de Qualitat Agroalimentaria (IQUA) de les Illes Balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67605" title="Copa d'frica de Nacions 2000" nonfiltered="1669" processed="1654" dbindex="26782">
El 2000 es disput la vintidosena edici de la Copa d'frica de Futbol a Ghana i Nigria, reemplaant l'organitzador original Zimbabwe. Es mantingu el format de l'edici anterior. Camerun fou el campi al derrotar Nigria des del punt de penal (4-3) desprs d'empatar a 2 al final del partit.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2000;

 Fase Final .
 Primera fase .

 Grup 1 (Accra i Kumasi);
 22-1-00 Accra:  Ghana  1-1 Camerun  (Kwame Ayew 57; Marc-Vivien Foe 20);
 24-1-00 Accra:  Costa d'Ivori    1-1 Togo (Tchiresso Guel 38pen; Lantame Ouadja 62);
 27-1-00 Accra:  Ghana  2-0 Togo (Kwame Ayew 28, Otto Addo 37);
 28-1-00 Accra:  Camerun   3-0 Costa d'Ivori (Raymond Kalla 29, Samuel Eto'o 45, Patrick Mboma 90);
 31-1-00 Accra:  Ghana  0-2 Costa d'Ivori    (Bonaventure Kalou 45, Donald-Olivier Sie 84);
 31-1-00 Kumasi: Camerun   0-1 Togo (Massamesso Tchangai 19);
 Classificaci:
  1.Camerun     3  1  1  1  4- 2  4;
  2.Ghana    3  1  1  1  3- 3  4;
  3.Costa d'Ivori  3  1  1  1  3- 4  4;
  4.Togo     3  1  1  1  2- 3  4;

 Grup 2 (Kumasi i Accra);
 23-1-00 Kumasi: Sud-frica   3-1 Gabon   (Dumisa Ngobe 43, Shaun Barlett 55, 78; Chiva Star Nzigou 21);
 24-1-00 Kumasi: Algria    0-0 Congo-Kinshasa  ;
 27-1-00 Kumasi: Sud-frica   1-0 Congo-Kinshasa    (Shaun Bartlett 44);
 29-1-00 Kumasi: Gabon  1-3 Algria  (Bruno Mbanangoye 90; Farid Ghazi 12, Abdelhafid Tasfaout 41, Billel Dziri 90);
  2-2-00 Kumasi: Sud-frica   1-1 Algria (Shaun Bartlett 2 - Fawzi Moussouni 52);
  2-2-00 Accra:  Gabon  0-0 Congo-Kinshasa ;
 Classificaci:
  1.Sud-frica     3  2  1  0  5- 2  7;
  2.Algria      3  1  2  0  4- 2  5;
  3.Congo-Kinshasa   3  0  2  1  0- 1  2;
  4.Gabon    3  0  1  2  2- 6  1;

 Grup 3 (Kano i Lagos);
 23-1-00 Kano:   Egipte  2-0 Zmbia (Yasser Radwan 37, Hossam Hassan 50);
 25-1-00 Kano:   Burkina Faso   1-3 Senegal (Ousmane Sanou 65; Henri Camara 4, Papa Sarr 45, Salif Keita 85);
 28-1-00 Kano:   Egipte  1-0 Senegal  (Hossam Hassan 39);
 29-1-00 Kano:   Zmbia     1-1 Burkina Faso   (Dennis Lota 16; Alassane Ouedraogo 90);
  1-2-00 Kano:   Egipte  4-2 Burkina Faso   (Ahmed Salah Hosni 29, Hossam Hassan 73pen, Hani Ramzi 84, Abdulhalim Ali 88; Ismael Koudou 9, Ousmane Sanou 23);
  1-2-00 Lagos:  Zmbia     2-2 Senegal (Henri Camara 47, Abdoulaye Mbaye 80; Laughter Chilembi 52, Kalusha Bwalya 87pen );
 Classificaci:
  1.Egipte    3  3  0  0  7- 2  9;
  2.Senegal      3  1  1  1  5- 4  4;
  3.Zmbia   3  0  2  1  3- 5  2;
  4.Burkina Faso     3  0  1  2  4- 8  1;

 Grup 4 (Lagos i Kano);
 23-1-00 Lagos:  Nigria    4-2 Tunsia (Austin Okocha 28, 58, Victor Ikpeba 71, 77; Walid Azaiez 49, Adel Sellimi 90);
 25-1-00 Lagos:  Marroc    1-0 Congo-Brazzaville (Salaheddine Bassir 85);
 28-1-00 Lagos:  Nigria    0-0 Congo-Brazzaville;
 29-1-00 Lagos:  Tunsia    0-0 Marroc;
  3-2-00 Lagos:  Nigria    2-0 Marroc  (Finidi George 29, Julius Aghahowa 81);
  3-2-00 Kano:   Tunsia    1-0 Congo-Brazzaville  (Rahdi Jaidi 17);
 Classificaci:
  1.Nigria      3  2  1  0  6- 2  7;
  2.Tunsia      3  1  1  1  3- 4  4;
  3.Marroc      3  1  1  1  1- 2  4;
  4.Congo-Brazzaville    3  0  1  2  0- 2  1;

 Quarts de final .
 6-2-00 Accra:  Camerun   2-1 Algria  (Samuel Eto'o 8, Marc-Vivien Foe 24; Abdelhafid Tasfaout 79);
 6-2-00 Kumasi: Sud-frica   1-0 Ghana (Siyabonga Nomvete 42);
 7-2-00 Kano:   Egipte  0-1 Tunsia (Khaled Badra 22pen);
 7-2-00 Lagos:  Nigria    2-1 Senegal      (pr) (Julius Aghahowa 84, 92; Kalidou Fadiga 6);

 Semifinals .
 10-2-00 Accra:  Camerun   3-0 Tunsia (Patrick Mboma 49, 88, Samuel Eto'o 83);
 10-2-00 Lagos:  Nigria    2-0 Sud-frica (Tijani Babangida 1, 34);

 3er i 4rt lloc .
 12-2-00 Accra:  Sud-frica   2-2 Tunsia  (Shaun Bartlett 11, Siyabonga Novmete 62; Ali Zitouni 28, 90) (prrroga i victria de Sud-frica per penals (4-3));

 Final .
 13-2-00 Lagos:  Nigria    2-2 Camerun     (Raphael Chukwu 45, Austin Okocha 46 ; Samuel Eto'o 26, Patrick Mboma 31) (prrroga i victria de Camerun per penals (3-4));



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67606" title="Guiser" nonfiltered="1670" processed="1655" dbindex="26783">

Un guiser s una surgncia natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i peridicament per una xemeneia especial.

La paraula guiser prov de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islndia; el nom, prov successivament del verb islands gjsa. En angls es diuen HotSprings.

La formaci de guisers requereix una hidrogeologia favorable que existeix, tan sols, a algunes parts del planeta, pel que sn un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1000 guisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units. 
 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67607" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2000" nonfiltered="1671" processed="1656" dbindex="26784">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 2000.

 Egipte classificat com a campi anterior.
 Ghana i Nigria classificats com a organitzadors en lloc de l'organitzador original Zimbabwe.

 Ronda preliminar .
 Lbia  0-2 Algria / Algria    3-0 Lbia;
 Benn  2-1 Angola / Angola     2-0 Benn;
 Mali   3-0 Cap Verd / Cap Verd 0-0 Mali;
 Txad   1-1 Congo-Brazzaville / Congo-Brazzaville 0-0 Txad;
 Eritrea classificat per abandonament d'Etipia;
 Guinea Equatorial 0-2 Gabon / Gabon 3-0 Guinea Equatorial;
 Djibouti   0-3 Kenya / Kenya  9-1 Djibouti;
 Nger  2-1 Libria / Libria    2-0 Nger;
 Swazilndia  1-2 Madagascar / Madagascar 1-1 Swazilndia;
 Lesotho    1-1 Maurici / Maurici  3-1 Lesotho;
 Botswana   0-0 Moambic / Moambic 2-1 Botswana;
 Nambia    2-1 Malawi / Malawi     0-1 Nambia;
 Senegal    classificat per abandonament de  Gmbia;
 Sierra Leone classificat per abandonament de Mauritnia;
 Burundi    1-0 Tanznia / Tanznia   0-1 Burundi;
 So Tom i Prncipe 0-4 Togo / Togo   2-0 So Tom i Prncipe;
 Uganda     5-0 Rwanda / Rwanda     0-0 Uganda;

 Grup 1 .
 Camerun   1-3 Ghana (anullat);
 Moambic 3-1 Eritrea;
 Eritrea    0-0 Camerun;
 Ghana  1-0 Moambic      (anullat);
 Camerun   1-0 Moambic;
 Ghana  5-0 Eritrea     (anullat);
 Moambic 1-6 Camerun;
 Camerun   1-0 Eritrea;
 Eritrea    1-0 Moambic;
 1.Camerun 4  3  1  0  8- 1 10 (classificat);
 2.Eritrea       4  1  1  2  2- 4  4 (classificat pel play-off);
 3.Moambic      4  1  0  3  4- 9  3;
 -.Ghana classificat com a organitzador, els seus partits foren anullats.

 Grup 2 .
 Marroc    3-0 Sierra Leone    (anullat);
 Togo   2-0 Guinea;
 Guinea     1-1 Marroc;
 Togo   2-3 Marroc;
 Marroc    1-1 Togo;
 Marroc    1-0 Guinea;
 Guinea     2-1 Togo;
  1.Marroc      4  2  2  0  6- 4  8 (classificat);
  2.Togo     4  1  1  2  6- 6  4 (classificat);
  3.Guinea   4  1  1  2  3- 5  4;
 -.Sierra Leone fou desqualificat i el seu resultat anullat.

 Grup 3 .
 Nambia    0-1 Congo-Brazzaville;
 Mali   0-1 Costa d'Ivori;
 Costa d'Ivori    3-0 Nambia;
 Congo-Brazzaville 0-0 Mali;
 Congo-Brazzaville 1-0 Costa d'Ivori;
 Mali   2-1 Nambia;
 Costa d'Ivori    2-0 Congo-Brazzaville;
 Nambia    0-0 Mali;
 Nambia    1-1 Costa d'Ivori;
 Mali   3-1 Congo-Brazzaville;
 Costa d'Ivori    0-0 Mali;
 Congo-Brazzaville 3-0 Nambia;
 1.Costa d'Ivori  6  3  2  1  7- 2 11 (classificat);
 2.Congo-Brazzaville    6  3  1  2  6- 5 10 (classificat);
 3.Mali     6  2  3  1  5- 3  9;
 4.Nambia      6  0  2  4  2-10  2;

 Grup 4 .
 Sud-frica   1-0 Angola;
 Gabon  2-0 Maurici;
 Maurici  1-1 Sud-frica;
 Angola     3-1 Gabon;
 Sud-frica   4-1 Gabon;
 Angola     0-2 Maurici;
 Gabon  1-0 Sud-frica;
 Maurici  1-1 Angola;
 Sud-frica   2-0 Maurici;
 Gabon  3-1 Angola;
 Angola     2-2 Sud-frica;
 Maurici  2-2 Gabon  ;
 1.Sud-frica     6  3  2  1 10- 5 11 (classificat);
 2.Gabon    6  3  1  2 10-10 10 (classificat);
 3.Maurici    6  1  3  2  6- 8  6;
 4.Angola   6  1  2  3  7-10  5;

 Grup 5 .
 Burkina Faso   0-0 Nigria     (anullat);
 Burundi    1-0 Senegal;
 Nigria    2-0 Burundi     (anullat);
 Senegal    1-1 Burkina Faso;
 Senegal    1-1 Nigria     (anullat);
 Burundi    1-2 Burkina Faso;
 Burkina Faso   3-1 Burundi;
 Burkina Faso   2-2 Senegal;
 Senegal    1-0 Burundi;
 1.Burkina Faso   4  2  2  0  8- 5  8 (classificat);
 2.Senegal      4  1  2  1  4- 4  5 (classificat pel play-off);
 3.Burundi      4  1  0  3  3- 6  3;
 -.Nigria classificat com a organitzador, els seus partits foren anullats.

 Grup 6 .
 Kenya  1-1 Madagascar;
 Zmbia     1-1 Congo-Kinshasa;
 Madagascar 1-2 Zmbia;
 Congo-Kinshasa 2-1 Kenya;
 Kenya  0-1 Zmbia;
 Madagascar 3-1 Congo-Kinshasa;
 Zmbia     1-0 Kenya;
 Congo-Kinshasa 2-0 Madagascar;
 Kenya  0-1 Congo-Kinshasa;
 Zmbia     3-0 Madagascar;
 Congo-Kinshasa 0-1 Zmbia;
 Madagascar 1-1 Kenya;
 1.Zmbia   6  5  1  0  9- 2 16 (classificat);
 2.Congo-Kinshasa   6  3  1  2  7- 6 10 (classificat);
 3.Madagascar   6  1  2  3  6-10  5;
 4.Kenya    6  0  2  4  3- 7  2;

 Grup 7 .
 Uganda     2-1 Algria;
 Tunsia    2-1 Libria;
 Algria    0-1 Tunsia;
 Libria    2-0 Uganda;
 Tunsia    6-0 Uganda;
 Libria    1-1 Algria;
 Algria    4-1 Libria;
 Uganda     0-2 Tunsia;
 Uganda     1-0 Libria;
 Tunsia    2-0 Algria;
 Algria    2-0 Uganda;
 Libria    2-0 Tunsia;
 1.Tunsia      6  5  0  1 13- 3 15 (classificat);
 2.Algria      6  2  1  3  8- 7  7 (classificat);
 3.Libria      6  2  1  3  7- 8  7;
 4.Uganda   6  2  0  4  3-13  6;

 Playoff .
Els segons classificats dels grups 1 i 5, aix com l'organitzador original Zimbabwe disputren un play-off per determinar la darrera plaa per la fase final.
 Eritrea    0-1 Zimbabwe;
 Senegal    6-2 Eritrea;
 Zimbabwe   2-1 Senegal;
 Senegal    2-0 Zimbabwe;
 Zimbabwe   4-0 Eritrea;
 Eritrea    0-2 Senegal;
 1.Senegal      4  3  0  1 11- 4  9 (classificat);
 2.Zimbabwe     4  3  0  1  7- 3  9;
 3.Eritrea      4  0  0  4  2-13  0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67616" title="Consell General" nonfiltered="1672" processed="1657" dbindex="26785">

Poltica i govern:
Andorra: Consell General de les Valls, l'assemblea legislativa andorrana.
Espanya: Consell General del Poder Judicial, l'rgan de govern del Poder judicial espanyol.
Frana: Consell General, l'assemblea deliberant dels departaments francesos.
Catalunya Nord:Consell General dels Pirineus Orientals, rgan de govern del departament.
Illes Balears: Consell General Interinsular, l'rgan d'autogovern preautonmic de les Illes Balears.
Sussa: Consell General, l'rgan legislatiu de diverses ciutats de la Sussa francfona.
Vall d'Aran: Consell General d'Aran, l'rgan de govern autnom de la Vall d'Aran.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67617" title="Vinagre balsmic" nonfiltered="1673" processed="1658" dbindex="26786">



El Vinagre blsamic, tamb conegut com a Vinagre Blsamic de Mdena o Vinagre de Mdena, pel seu origen (en itali, Aceto balsamico di Modena), s un vinagre amb gust fort, utilitzat tradicionalment en la cuina italiana. S'acostuma a usar en les amanides, juntament amb l'oli. s un producte tradicional de Mdena, de la regi italiana de la Emlia-Romanya, d'on se sap que ja es produa a l' edat mitjana. A diferncia dels vinagres comuns, s fosc, ms esps i de gust dol. Tamb es diferencia en el preu, ja que s molt ms car.

El procs de maduraci s llarg, en alguns casos supera els 10 anys, i fins i tot pot arribar a 25 anys. Tot i amb aix, la producci normalment no triga mai ms de 3 anys madurant.

Es produeix del suc concentrat de ram blanc (normalment ram de classe trebbiano) que redueix el seu volum inicial al 50%, fermentant en alcohol. Desprs es torna a fer fermentar per a produir el vinagre balsmic amb un procs que dura anys, per aconseguir concentrar els gustos. En el cas dels ms tradicionals, es tornaran dolos viscosos i molt concentrats en gust, dintre de btes de fusta. Aquests que segueixen el procediment tradicional necessiten una labor intensa; mentre els anys passen i s'evapora, el lquid es traspassa a una successi de btes petites fetes amb diferents classes de fustes, absorbint els gustos caracterstics de cada tipus de fusta i, a poc a poc, concentrant-se ms desprs de cada canvi de bta. Les fustes ms usades per fer les btes que emmagatzemen aquest vinagre sn les de roure, morera, castanyer, cirerer, ginebre i freixe. Alguns vinagres balsmics vells sn afegits al most (suc de ram acabat d'obtenir i sense fermentar) per a crear un gust ms complex i agregar-li acidesa.

El vinagre balsmic de ms qualitat, obtingut de forma tradicional, es pot arribar a vendre a preus molt cars; una petita botella de 100ml pot costar entre 100 o 400 dlars americans. Molts productors, tot i amb aix, no fan servir els sis tipus de fustes esmentades abans en el procs de maduraci (alguns, de fet, tan sols fan servir la de roure). A ms a ms, s'ha de tenir en compte, que la gran majoria de vinagres balsmics ms barats (els que podem trobar a la majoria de supermercats) poden no haver estat mai en una bta de fusta, no sent ms que vinagres ordinaris amb colorants i sucre afegits. Legalment, d'acord amb les normes del Consorci (Consorzio Produttori), a aquests no se'ls pot anomenar "tradicionals".

El vinagre balsmic s molt apreciat i valorat pels cuiners professionals, i tamb pels amants de la cuina. Aquest tipus de vinagre va ser molt desconegut fora d'Itlia fins als anys 80 del segle XX. L'escriptor itali Macerlla Hazan va ajudar a popularitzar-lo en els pasos d'origen anglosax (Estats Units i Gran Bretanya) i ara comena a fer-se conegut al nostre pas.


 Enllaos externs .
Pgina oficial del Consorci Productor de "Aceto Balsamico Tradizionale di Modena" 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67621" title="Denominaci d'Origen Catalunya" nonfiltered="1674" processed="1659" dbindex="26787">


La Denominaci d'Origen Catalunya recull la histria i tradici viticultura de Catalunya. Engloba un ample ventall de varietats autctones i tradicionals en una denominaci que aplega bona part dels territoris de conreu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d'origen, ms la DO Cava, encara que el nombre d'hectrees inscrites s menor.

Va ser creada amb la finalitat de donar sortida a la producci de les denominacions catalanes petites obrint la possibilitat d'embotellar vi en una denominaci amb ram provinent d'una altra, o de fer cupatges amb ram de diferents denominacions. A ms, dna peu a la vinicultura a fer experimentacions amb un ample ventall de varietats menys restringit que a les altres denominacions. El productor ms destacat s la casa Miguel Torres.

Les varietats recomanades pel Consell Regulador sn:
Ram blanc:
El macabeu, el xarello i la parellada, que sn les varietats autctones i predominants.
La garnatxa blanca, varietat tamb predominant a Catalunya, destinada a vins de criana, vins rancis, misteles i vins dolos naturals.
El chardonnay i moscatell d'Alexandria, varietats foranes que s'han aclimatat perfectament.
Altres varietats autoritzades: riesling, sauvignon blanc, chenin, gewurztraminer, malvasia, malvasia de Sitges, pero ximenes, picapoll, sumoll i vinyater;
Ram negre:
L'ull de llebre, el sams, la garnatxa negra, la garnatxa peluda, i el monastrell, en quant a varietats autctones o tradicionals predominants.
El cabernet franc, el cabernet sauvignon, el merlot i el pinot noir, sn varietats fornies que s'han aclimatat perfectament.
Altres varietats autoritzades: garnatxa tintera, trepat, picapoll negre, sir i sumoll.

El govern espanyol va aprovar l'estiu del 2006 una ordre que incloa Catalunya a la indicaci geogrfica vincola 'Viedos de Espaa'. Uni de Pagesos s'hi va mostrar contrria i va presentar un recurs contencis administratiu.

Enllaos externs.
Consell Regulador;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm. 4365 del 18-4-2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67632" title="Joan III de Portugal" nonfiltered="1675" processed="1660" dbindex="26788">

Joan III de Portugal el Piads ( Lisboa 1502 - d. 1557 ), rei de Portugal (1521-1557).

Orgens familiars.
Fill del rei Manuel I de Portugal i la seva segona esposa Maria d'Arag, va nixer a la capital del regne el 6 de juny de 1502. 

Per lnia materna era nt dels Reis Catlics i fou germ del tamb futur rei Enric I de Portugal.

Infncia.
Fou declarat hereu del tron el 1503 i va rebre una excelent educaci, amb personalitats de l'poca com l'astrleg Toms de Torres, el bisbe de Viseu Ddac d'Ortiz i l'humanista Llus Teixeira.

Als setze anys es va concretar el seu matrimoni amb la seva cosina Elionor d'Habsburg, filla de Joana I de Castella i Felip el Bell. Finalment, per, aquesta es cas amb el seu pare que havia quedat vidu. L'infant Joan va prendre aquesta decissi com una ofensa a la seva persona i a partir d'aquell moment va canviar d'actitud, tornant-se melanclic i, segons alguns historiadors, aquesta fou la ra de la seva transformaci en un fervors de la religi.

Ascens al tron.
El 19 de desembre de 1521 fou coronat i aclamat a l'eglsia de Sant Domnec de Lisboa rei de Portugal, iniciant ax un regnat de trenta sis anys, caracteritzat per la intensa activitat poltica interna i externa i especialment per les relacions amb altres estats europeus. 

El matrimoni de la germana de Joan, Isabel de Portugal, amb el rei Carles I de Castella va permetre al rei portugus augmentar la seva aliana amb la Monarquia Hispnica i el Sacre Imperi Romanogermnic. Per enfortir encara ms aquests llaos, es va casar amb la seva cosina materna Caterina d'Habsburg, germana de Carles I.

Joan III va continuar centralitzant els poders absolutistes dels seus predecessors. Va reunir les Corts noms tres vegades i amb grans intervals: el 1525 a Torres Novas, el 1535 a vora i el 1544 a Almeirim. Va intentar tamb reestructurar la vida judicial i administrativa del seu regne.

Declivi. 
Cap al final del regnat de Joan III, Portugal va entrar en un perode de crisi econmica, social i poltica, resultat del declivi del poder portugus. 

Pressions econmiques. 
L'extens i dispers imperi portugus resultava car i complicat d'administrar i estava associat a un important deute extern i a un dficit comercial. Els interessos portuguesos de l'ndia es van tornar ms catics sota la feble administraci dels seus ambiciosos governants. Les fallides en l'administraci van dur al declivi del monopoli del comer portugus. 

Durant el regnat de Joan III, alguns dels governadors de la regi van ser Vasco da Gamma, Nuno da Cunha o Joo de Castro. 

La companyia de Jess i el conflicte social. 
L'establiment de la companyia de Jess el 1534, aprovat pel Papa Pau III, i la introducci de la Inquisici el 1536, resultat del fanatisme religis del rei, foren tamb la causa de la crisi econmica del pas. 

Joan III estava tan entusiasmat per la introducci de la Inquisici que va gastar enormes quantitats d'or en ambaixades al Papa. Mentre que el paper de la Companyia de Jess en l'evangelitzaci de les terres d'ultramar era destacable, a Portugal la Companyia va tenir un impacte devastador, drenant or de l'Imperi, ofert pel propi rei, amb la finalitat de construir nombrosos edificis religiosos. Els jesutes van propiciar tamb un ambient d'inestabilitat entre algunes parts de la noblesa, la majoria de les ordres religioses existent i en les universitats que la veien com un rival per culpa del seu fanatisme religis. Finalment, l'impacte directe de la Inquisici en l'economia portuguesa va estar en part relacionat amb la persecuci religiosa de nombrosos mercaders jueus, que van ser assassinats o que van fugir del pas.

Pressions militars. 
L'imperi d'ultramar estava amenaat pels turcs, tant a l'Oce ndic com al nord d'frica per la qual cosa Portugal va comenar a gastar ms diners en defensa i en fortificacions. A l'altre costat d'frica, a l'Oce Atlntic, els vaixells portuguesos sofrien els continus atacs dels pirates. Aix mateix, els francesos van establir una colnia a Brasil, creant un altre front per a Portugal. Els francesos es van aliar amb els nadius contra els portuguesos i van utilitzar intervencions poltiques. 

Durant el primer any del regnat de Joan III, les exploracions van continuar i els portuguesos van arribar fins a la Xina i el Jap. Tot i aix, aquest assoliment es va veure deslluit per les pressions de l'Imperi Otom sota el comandament de Suleiman el Magnfic, especialment a l'ndia on els atacs es van tornar ms freqents. Les despeses per a defensar els interessos van ser enormes i, per a pagar-los, Joan III va abandonar algunes de les places del nord d'frica, com Safim, Azamor i Arzila). 

Crisi dinstica. 
Un altre dels factors que va influir en l'inici del declivi de l'imperi va ser la crisi dinstica provocada per la seva mort sense deixar cap fill viu. Els matrimonis de diverses infantes amb castellans i aragonesos, van ser conseqncia de l'annexi de Portugal per part del rei Felip II de Castella desprs de la prematura mort de l'hereu de Joan, el seu nt Sebasti I de Portugal, seguida de la mort del cardenal Enric I de Portugal, hereu de Sebasti. 

Relacions internacionals. 

Pel que fa a les relacions internacionals, el regnat de Joan III es va caracteritzar per la diplomcia. Amb la Monarquia Hispnica va realitzar aliana a travs dels matrimonis per a assegurar la pau en la Pennsula Ibrica. No obstant aix, el matrimoni entre els membres de la famlia reial portuguesa i la castellano-aragonesa va ser tal vegada un dels factors de la fragilitat dels seus fills, incls el futur rei Sebasti. 

Joan III va romandre neutral durant la guerra que va enfrontar a Frana amb la Dinastia Habsburg, per va repellir amb fermesa els atacs dels corsaris francesos. Va estrnyer les relacions amb Roma introduint la Inquisici al Regne i amb l'adhesi del clergat portugus a la Contrarreforma. Les bones relacions amb l'Esglsia Catlica van permetre que Joan nomens a qui volgus per als llocs eclesistics destacats del pas; els seus germans Enric i Alfons es van convertir en cardenals i el seu fill natural, Eduard, va ser nomenat arquebisbe de Braga. 

Les relacions comercials es van intensificar amb Anglaterra, els pasos del Bltic i amb Baixos espanyols|es]. Portugal va ser el primer pas europeu d'entrar en contacte amb la Xina i el Jap. Xina va oferir Macao als portuguesos, i Portugal es va fer amb el control de les principals rutes comercials de l'rea. Al sud, els portuguesos van continuar amb la seva actitud hostil contra els lders insurgents musulmans de l'ndia. A les illes Moluques, Joan va aconseguir una important victria poltica, assegurant el control de l'rea enfront de les reclamacions hispanes.

Inquisici. 
Joan III va introduir la Inquisici a Portugal el 1536. Igual que a Castella, la Inquisici va quedar sota l'autoritat del rei. El Gran Inquisidor era designat pel Papa desprs que el rei el tris, sempre entre els membres de la famlia real. El Gran Inquisidor era l'encarregat de nomenar dems inquisidors menors. El primer Gran Inquisidor portugus va ser el cardenal Enric, que ms tard es va convertir en rei. Existien Corts de la Inquisici a Lisboa, Combra i vora. El 1560 la Inquisici es va establir a Goa, i degut a les seves intervencions la demografia d'aquesta ciutat va canviar per a sempre. 

L'activitat de les Corts es va ampliar a la censura dels llibres, l'endivinaci, la bruixeria i la bigamia durant el seu regnat. La censura dels llibres va tenir una destacada influncia en l'evoluci cultural portuguesa, mantenint al pas en un retard cultural. Orientada al principi per a actuacions religioses, la Inquisici va acabar influint en gaireb tots els aspectes de la societat portuguesa: la poltica, la cultura i la societat. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 5 de febrer de 1225 a la ciutat de Salamanca amb Caterina d'Habsburg, filla petita de Joana I de Castella i Felip el Bell. D'aquesta uni van nixer:
 l'infant Alfons de Portugal (1526);
 la infanta Maria de Portugal (1527-1545), casada el 1543 amb Felip II de Castella ;
 la infanta Isabel de Portugal (1529) ;
 la infanta Beatriu de Portugal (1530) ;
 l'infant Manuel de Portugal (1531-1537), prncep hereu el 1535;
 l'infant Felip de Portugal (1533-1539), prncep hereu el 1537;
 l'infant Dions de Portugal (1535-1537) ;
 l'infant Joan de Portugal (1537-1554), prncep hereu el 1539 i pare de Sebasti I de Portugal;
 l'infant Antoni de Portugal (1539-1540);


Joan III mor el 2 de juny de 1557 i fou succet pel seu nt Sebasti I de Portugal, fill del prncep hereu Joan de Portugal que mor dies abans del naixement del seu fill.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67633" title="Turena" nonfiltered="1676" processed="1661" dbindex="26789">



La Turena (Touraine en francs) s una antiga provncia de Frana, amb capital a la ciutat de Tours. Durant la reorganitzaci poltica del territori francs l'any 1790, la Turena va quedar dividida en tres departaments: Indre i Loira, Loir i Cher i Cher.

Geografia.
Travessada pel riu Loira i pels seus afluents, el Cher, l'Indre i la Vienne, la Turena forma part de la conca parisenca. 

Els seus vins tenen molt de renom. El TGV, que uneix Pars i Tours en menys d'una hora, ha fet de la Turena un lloc de residncia per a la gent que treballa a la capital per que busca una altra qualitat de vida. 

Histria.
La Turena pren el seu nom de la tribu galla dels Turones. L'antiga provncia correspon aproximadament a l'actual departament d'Indre i Loira i a una part dels departaments d'Indre i de Loir i Cher. 

L'any 1044, el control de la Turena va ser atorgat als angevins, que el 1154 es convertiren en reis d'Anglaterra. L'any 1205, el rei Felip II de Frana va recuperar aquesta regi, que va transformar en ducat reial.



Batejada com el Jard de Frana, es tracta d'una regi molt vinculada a la monarquia francesa, des que l'any 1418 la famlia reial s'hi install. En conseqncia, els castells d'Amboise i de Blois van passar a ser residncies reials sota els regnats de Carles VII, Llus XII i Francesc I. Aquest ltim, a ms, va fer construir un altre castell a la regi, el castell de Chambord, la construcci del qual va encarregar a Leonardo da Vinci. Amb la installaci dels diferents reis francesos a la regi, nombrosos nobles tamb van decidir traslladar-s'hi. D'aquesta manera, un bon nombre de castells van ser construits prop dels rius Loira, Cher i Indre. Entre aquests nobles castells cal destacar els d'Amboise, Azay-le-Rideau, Chaumont, Chenonceaux, Chinon, Langeais, Loches, Uss i Villandry.

L'any 1429, a la vila de Chinon va tenir lloc la coneguda reuni del rei Carles VII i Joana d'Arc.

L'any 1584, el ducat reial va passar a ser una provncia, estatus que conserv fins el 1790, quan la Turena va ser dividida en tres departaments.

Personatges clebres.
 Ren Descartes;
 Franois Rabelais;
 Alfred de Vigny;
 Honor de Balzac;

Enllaos interns.
 Llista de reis de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67634" title="Copa d'frica de Nacions 2002" nonfiltered="1677" processed="1662" dbindex="26790">
El 2002 es disput la 23ena edici de la Copa d'frica de Futbol a Mali. Es mantingu el format de l'edici anterior. Camerun fou el campi al derrotar Senegal des del punt de penal (3-2) desprs d'empatar a 0 al final del partit.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2002;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A;
 19-1-02 Bamako:    Mali   1-1 Libria (Seydou Keita 87; George Weah 45);
 21-1-02 Bamako:    Algria    0-1 Nigria (Julius Aghahowa 43);
 24-1-02 Bamako:    Mali   0-0 Nigria;
 25-1-02 Bamako:    Libria    2-2 Algria (Prince Daye 7, Kelvin Sebwe 75; Nassim Akrour 45, Nasseredine Kraouche 90);
 28-1-02 Bamako:    Mali   2-0 Algria (Mamadou Bagayoko 18, Bassala Tour 24);
 28-1-02 Mopti:     Libria    0-1 Nigria (Julius Aghahowa 63);
 Classificaci:
  1.Nigria     3  2  1  0   2- 0  7;
  2.Mali    3  1  2  0   3- 1  5;
  3.Libria     3  0  2  1   3- 4  2;
  4.Algria     3  0  1  2   2- 5  1;

 Grup B;
 20-1-02 Sgou:     Sud-frica   0-0 Burkina Faso;
 21-1-02 Sgou:     Marroc    0-0 Ghana;
 24-1-02 Sgou:     Sud-frica   0-0 Ghana;
 26-1-02 Sgou:     Burkina Faso   1-2 Marroc (Moumouni Dagano 58; Hichem Zerouali 23, 85);
 30-1-02 Sgou:     Sud-frica   3-1 Marroc (Sibusiso Zuma 42, Thabo Mngomeni 48, Siyabonga Nomvete 51; Rachid Benmahmoud 77pen);
 30-1-02 Mopti:     Burkina Faso   1-2 Ghana (Amadou Traor 81; Isaac Boakye 90, 90+2);
 Classificaci:
  1.Sud-frica    3  1  2  0   3- 1  5;
  2.Ghana       3  1  2  0   2- 1  5;
  3.Marroc     3  1  1  1   3- 4  4;
  4.Burkina Faso    3  0  1  2   2- 4  1;

 Grup C;
 20-1-02 Sikasso:   Camerun   1-0 Congo-Kinshasa (Patrick Mboma 40);
 21-1-02 Sikasso:   Togo   0-0 Costa d'Ivori;
 25-1-02 Sikasso:   Camerun   1-0 Costa d'Ivori (Patrick Mboma 85);
 26-1-02 Sikasso:   Congo-Kinshasa 0-0 Togo;
 29-1-02 Sikasso:   Camerun   3-0 Togo (Lucien Mettomo 52, Samuel Eto'o 80, Salomon Olemb 89);
 29-1-02 Kays:     Congo-Kinshasa 3-1 Costa d'Ivori (Yves Yuvuladio 28, Shabani Nonda 66, Papy Kimoto 80pen; Kandia Traor 86);
 Classificaci:
  1.Camerun    3  3  0  0   5- 0  9;
  2.Congo-Kinshasa  3  1  1  1   3- 2  4;
  3.Togo    3  0  2  1   0- 3  2;
  4.Costa d'Ivori     3  0  1  2   1- 4  1;

 Grup D;
 20-1-02 Bamako:    Egipte  0-1 Senegal (Lamine Diatta 82);
 21-1-02 Bamako:    Zmbia     0-0 Tunsia;
 25-1-02 Bamako:    Egipte  1-0 Tunsia (Hazem Emam 23);
 26-1-02 Bamako:    Senegal    1-0 Zmbia (Souleymane Camara 90);
 31-1-02 Bamako:    Egipte  2-1 Zmbia (Ahmed Hossam 35, Hazem Emam 53; Gift Kampamba 89);
 31-1-02 Kays:     Senegal    0-0 Tunsia;
 Classificaci:
  1.Senegal     3  2  1  0   2- 0  7;
  2.Egipte       3  2  0  1   3- 2  6;
  3.Tunsia     3  0  2  1   0- 1  2;
  4.Zmbia      3  0  1  2   1- 3  1;

 Quarts de final .
 3-2-02 Kays:     Sud-frica   0-2 Mali (Bassala Tour 60, Dramane Coulibaly 90);
 3-2-02 Bamako:    Nigria    1-0 Ghana (Garba Lawal 80);
 4-2-02 Sikasso:   Camerun   1-0 Egipte (Patrick Mboma 62);
 4-2-02 Bamako:    Senegal    2-0 Congo-Kinshasa (Salif Diao 30, El Hadj Ousseynou Diouf 86);

 Semifinals .
 7-2-02 Bamako:    Senegal    2-1 Nigria  (pr) (Pape Bouba Diop 54, Salif Diao 97; Julius Aghahowa 88);
 7-2-02 Bamako:    Mali   0-3 Camerun (Salomon Olemb 39, 45, Marc-Vivien Foe 84);

 3er i 4rt lloc .
 9-2-02 Mopti:     Mali   0-1 Nigria    (Yakubu Aiyegbeni 29);

 Final .
 10-2-02 Bamako:    Camerun   0-0 Senegal  (Camerun vencedor per penals (3-2));




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67636" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2002" nonfiltered="1678" processed="1663" dbindex="26791">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 2002.
 
 Camerun classificat com a campi anterior.
 Mali classificat com a organitzador. ;

 Ronda preliminar .
Exempts: Algria, Egipte, Ghana, Nigria, Senegal, Sud-frica i Tunsia

 Marroc  classificat per abandonament de Guinea Bissau;
 Gmbia     2-2 Guinea / Guinea     2-0 Gmbia;
 Guinea Equatorial  0-1 Angola / Angola 4-1 Guinea Equatorial;
 Cap Verd 1-0 Libria / Libria    3-0 Cap Verd;
 Mauritnia 0-0 Burkina Faso / Burkina Faso   3-0 Mauritnia;
 Sierra Leone 2-0 Togo / Togo 2-0 Sierra Leone (Togo classificat per penals);
 Benn  2-0 Nambia / Nambia    8-2 Benn;
 Nger  0-1 Costa d'Ivori / Costa d'Ivori    6-0 Nger;
 So Tom i Prncipe 1-1 Gabon / Gabon  4-1 So Tom i Prncipe;
 Repblica Centreafricana 1-1 Congo-Kinshasa / Congo-Kinshasa 2-0 Repblica Centreafricana;
 Sudan  5-1 Eritrea  / Eritrea    2-1 Sudan;
 Rwanda     2-1 Congo-Brazzaville / Congo-Brazzaville 5-1 Rwanda;
 Djibouti   1-3 Burundi / Burundi    1-0 Djibouti;
 Botswana   1-0 Madagascar / Madagascar 2-0 Botswana;
 Txad   3-1 Lbia / Lbia  3-1 Txad;
 Etipia   1-0 Zmbia / Zmbia     2-0 Etipia;
 Seychelles 0-1 Zimbabwe / Zimbabwe   5-0 Seychelles;
 Tanznia   0-1 Maurici / Maurici  3-2 Tanznia;
 Uganda     3-1 Malawi / Malawi     1-2 Uganda;
 Lesotho    1-0 Moambic / Moambic 1-0 Lesotho (Lesotho classificat per penals);
 Swazilndia  3-2 Kenya / Kenya  3-0 Swazilndia;

Grup 1.
 Nigria    4-0 Nambia;
 Zmbia     1-2 Madagascar;
 Madagascar 0-0 Nigria;
 Nambia    1-2 Zmbia;
 Nigria    1-0 Zmbia;
 Nambia    2-2 Madagascar;
 Zmbia     1-1 Nigria;
 Madagascar 1-2 Nambia;
 Zmbia     0-0 Nambia;
 Nigria    1-0 Madagascar;
 Nambia    0-2 Nigria;
 Madagascar 0-1 Zmbia;
 1.Nigria     6  4  2  0   9- 1 14 (classificat);
 2.Zmbia      6  2  2  2   5- 5  8 (classificat);
 3.Madagascar      6  1  2  3   5- 7  5;
 4.Nambia     6  1  2  3   5-11  5;

Grup 2.
 Libria           4-0 Maurici;
 Congo-Brazzaville 1-2 Sud-frica;
 Maurici           1-2 Congo-Brazzaville;
 Sud-frica        2-1 Libria;
 Maurici           1-1 Sud-frica ;
 Libria           5-1 Congo-Brazzaville;
 Sud-frica        3-0 Maurici;
 Congo-Brazzaville 0-1 Libria;
 Congo-Brazzaville 0-0 Maurici;
 Libria           1-1 Sud-frica ;
 Maurici           0-2 Libria;
 Sud-frica        0-0 Congo-Brazzaville;
 1.Libria     6  4  1  1  14- 4 13 (classificat);
 2.Sud-frica    6  3  3  0   9- 4 12 (classificat);
 3.Congo-Brazzaville   6  1  2  3   4- 9  5;
 4.Maurici   6  0  2  4   2-12  2;

Grup 3.
 Gabon  2-0 Marroc;
 Kenya  0-0 Tunsia;
 Tunsia    4-2 Gabon;
 Marroc    1-0 Kenya;
 Tunsia    0-1 Marroc;
 Kenya  2-1 Gabon;
 Marroc    2-0 Tunsia;
 Gabon  1-1 Kenya ;
 Kenya  1-1 Marroc;
 Gabon  1-1 Tunsia;
 Marroc    0-1 Gabon ;
 Tunsia    4-1 Kenya  ;
 1.Marroc     6  3  1  2   5- 4 10 (classificat);
 2.Tunsia     6  2  2  2   9- 7  8 (classificat);
 3.Gabon       6  2  2  2   8- 8  8;
 4.Kenya       6  1  3  2   5- 8  6;

Grup 4.
 Burundi    0-0 Angola    ;
 Algria    1-1 Burkina Faso;
 Burkina Faso   1-0 Burundi;
 Angola     2-2 Algria;
 Algria    2-1 Burundi;
 Burkina Faso   1-0 Angola;
 Burundi    0-1 Algria;
 Angola     2-0 Burkina Faso;
 Algria    3-2 Angola ;
 Burundi    0-0 Burkina Faso;
 Burkina Faso   1-0 Algria;
 Angola     2-1 Burundi;
 1.Algria     6  3  2  1   9- 7 11 (classificat);
 2.Burkina Faso    6  3  2  1   4- 3 11 (classificat);
 3.Angola      6  2  2  2   8- 7  8;
 4.Burundi     6  0  2  4   2- 6  2;

Grup 5.
 Uganda     3-1 Guinea   (anullat);
 Senegal    0-0 Togo;
 Togo       3-0 Uganda ;
 Guinea     1-0 Senegal  (anullat);
 Uganda     1-1 Senegal;
 Guinea     0-0 Togo     (anullat);
 Senegal    3-0 Uganda;
 Togo        -  Guinea (anullat);
 Uganda     0-3 Togo;
 Senegal     -  Guinea (anullat);
 Guinea      -  Uganda (anullat);
 Togo       1-0 Senegal;
 1.Togo     4  3  1  0   7- 0 10 (classificat);
 2.Senegal     4  1  2  1   4- 2  5 (classificat);
 3.Uganda      4  0  1  3   1-10  1;
 -.Guinea      3  1  1  1   2- 3  4 (desqualificat, els seus resultats foren anullats);

Grup 6.
 Zimbabwe   3-2 Congo-Kinshasa;
 Lesotho    3-3 Ghana;
 Ghana  4-1 Zimbabwe;
 Congo-Kinshasa 1-1 Lesotho;
 Zimbabwe   1-2 Lesotho;
 Congo-Kinshasa 2-1 Ghana;
 Lesotho    0-1 Zimbabwe;
 Ghana  3-0 Congo-Kinshasa;
 Lesotho    0-0 Congo-Kinshasa;
 Zimbabwe   1-2 Ghana;
 Congo-Kinshasa 2-1 Zimbabwe;
 Ghana  3-1 Lesotho;
 1.Ghana       6  4  1  1  16- 8 13 (classificat);
 2.Congo-Kinshasa  6  2  2  2   7- 9  8 (classificat);
 3.Lesotho     6  1  3  2   7- 9  6;
 4.Zimbabwe    6  2  0  4   8-12  6;

Grup 7.
 Egipte  1-0 Costa d'Ivori;
 Lbia  1-0 Sudan;
 Sudan  0-1 Egipte;
 Costa d'Ivori    2-1 Lbia;
 Egipte  4-0 Lbia;
 Costa d'Ivori    2-0 Sudan;
 Lbia  2-0 Egipte  ;
 Sudan  0-0 Costa d'Ivori;
 Egipte  3-2 Sudan;
 Lbia  0-3 Costa d'Ivori;
 Costa d'Ivori    2-2 Egipte  ;
 Sudan  1-0 Lbia;
 1.Egipte       6  4  1  1  11- 6 13 (classificat);
 2.Costa d'Ivori     6  3  2  1   9- 4 11 (classificat);
 3.Lbia       6  2  0  4   4-10  6;
 4.Sudan       6  1  1  4   3- 7  4;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67637" title="Denominaci d'Origen Conca de Barber" nonfiltered="1679" processed="1664" dbindex="26792">


La Denominaci d'Origen Conca de Barber regula la producci vitcola de les conques dels rius Francol i el seu afluent l'Anguera. a comarca de la Conca de Barber. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre del 1985.

Geografia.
La plana vertebrada pels rius Francol i Anguera est protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima s moderat, entre mediterrani i de sec, amb una temperatura i pluviositat ptimes per elaborar vins de qualitat secs aromtics i suaus. L'altitud mitjana s de 500 m. El sl s bsicament calcari.

La zona de la denominaci d'origen s'estn pels municipis: Barber de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francol, Fors, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbod i Poblet.

Histria.

La histria vincola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanitzaci, per la seva tradici est estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'poca medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboraci del vi. Es conserva un celler d'estil gtic del segle XIII.

La irrupci de la filloxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barber de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domnech i Roura i Csar Martinell i Brunet, anomenats catedrals del vi per ngel Guimer.

Vinificaci.
La varietat de ram autctona i caracterstica de la Conca de Barber s el trepat que produeix un vi rosat caracterstic, lleuger i aromtic. Tamb s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producci sn vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

Enllaos externs.
Consell Regulador;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm. 4585 del 3-3-2006.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67643" title="Manuel de Llauder i de Camn" nonfiltered="1680" processed="1665" dbindex="26793">
Manuel de Llauder i de Camn (Argentona, Maresme 1789 - Madrid 1851) fou un militar i poltic.

Tingu especial rellevncia en la Guerra del Francs i en especial en el setge de Girona. Serv a l'exrcit de Ferran VII.

Fou governador militar a Bascnia i a Lleida, inspector general d'infanteria i capit general d'Arag i Navarra. Fou Capit General de Catalunya en substituci del Comte d'Espanya i desarm els voluntaris reialistes. A la mort de de Ferran VII, fou fidel a les reines  Maria Cristina i Isabel II i rebutj els carlins a Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67644" title="Denominaci d'Origen Costers del Segre" nonfiltered="1681" processed="1666" dbindex="26794">


La Denominaci d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Juss, el Segri, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.

Geografia.
L'rea de la denominaci s diversa amb caracterstiques geolgiques i climtiques canviats. El nexe d'uni s la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influncia martima i marcat per una insolaci elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes sn entre els 200 i 400 m d'altitud. El sl s calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominaci.

Les diferents subzones sn:
Artesa de Segre: Agramunt, Algerri, Als de Balaguer, Balaguer, Castell de Farfanya, Foradada, Menrguens, Penelles i Preixens.
Les Garrigues: l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervi de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, els Omellons, la Pobla de Crvoles, Tarrs, Vinaixa i el Vilosell.
Pallars Juss: Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dell, Llimiana, Talarn i Tremp.
Ramat, del municipi de Lleida.
Segri: Alfarrs, Almenar, Gimenells i el Pla de la Font.
Valls del Riucorb: Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimer, Mald, Montoliu de Segarra, Montorns de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Trrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb, Verd.

Les subzones d'Artesa i del Pallars Juss sn les ms septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influncia pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, t un relleu suau i clima continental. La subzona del Segri, al pla de Lleida, s caracterstica de terres de sec. Les Garrigues i les Valls del Riucorb sn terres rides.

Histria.
El carcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'rea estigus allunyada de les vies de comercialitzaci, resultant uns vins amb trets propis i caracterstics.

La colonitzaci agrcola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovaci important, aportant innovacions en les varietats de ram i en els mtodes de producci. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autctones, i es van adoptar les tcniques californianes de vinificaci.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'xit de la finca de Raimat en la producci de vins de qualitat, constituint-se en Denominaci d'Origen el 1986.

Vinificaci.
Els vins predominants sn els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Sn potents, equilibrats i estructurats.

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, sn frescos i fruitosos.

La producci de ram blanc es destina sobretot a l'elaboraci de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarello i parellada, o ms innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

Enllaos externs.
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67647" title="Denominaci d'Origen Empord" nonfiltered="1682" processed="1667" dbindex="26795">


La Denominaci d'Origen Empord abasta la zona vincola des de l'Albera fins a la serra de Rodes i la Garrotxa d'Empord. Regulada des del 1975, s'anomenava Empord-Costa Brava per en l'ltim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s'ha eliminat la indicaci de Costa Brava.

Geografia.
L'rea de producci de la denominaci d'origen est distribuda en dues subzones: 35 municipis al nord de l'Alt Empord, que limita amb les denominacions del vi del Rossell; i 13 municipis a l'est del Baix Empord, al voltant de Palafrugell.

Les vinyes sn en terrenys calcaris que van des del nivell del mar fins a 200 m d'altitud. Predominen les vinyes en terrasses alades amb pedra seca als terrenys de pendent pronunciat. El clima s mediterrani, clid i humit, refrescat per la tramuntana.

El paisatge s descrit per Josep Maria de Sagarra al poema Vinyes verdes vora el mar inspirat al Port de la Selva.

Histria.
La zona de l'Empord constitueix una cultura enolgica antiga. Rhode i Empries es consideren tradicionalment com les portes d'entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la pennsula, cap el any 600 aC. La tradici vincola va seguir amb els romans i els monjos medievals. 

A finals del segle XIX va ser la primera regi de la pennsula en patir la plaga de la filloxera provinent de Frana. Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal rea mundial en la producci de taps de suro, indstria molt lligada a la vincola. 

El 1929 es va constituir el primer celler cooperatiu a Espolla fent possible la renovaci vincola. El 1975 es va constituir la Denominaci d'Origen Empord - Costa Brava formada a l'Alt Empord. El mar del 2006 es va modificar el reglament del Consell Regulador, es va ampliar la zona de producci al Baix Empord i es va suprimir el terme Costa Brava.

Vinificaci.
Predominen els vins rosats, fruitats i frescos, per destaca el vi de garnatxa de l'Empord, un vi de licor tradicional elaborat amb un mnim del 90% de garnatxa segons la tcnica del vi de palla: el ram es deixa assecar sobre la palla abans del premsat.

L'ampliaci al Baix Empord ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de sams i lledonor (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sir.

Les varietats blanques tradicionals recomanades sn el lledoner blanc (o garnatxa blanca), macabeu i moscatell d'Alexandria. Tamb estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarello.

El reglament preveu l'embotellament preferent amb taps de suro natural.

 Cellers .
 AV Bodeguers;
 Bodega Mas Vida;
 Bodega Mas LLunes;
 Bodega Perafita;
 Bodega Trobat;
 Celler Can Pereclara;
 Castell de Biart;
 Castillo de Capmany;
 Caves Castell de Peralada;
 Celler Arch-Pags,S.L.
 Celler Brugarol;
 Celler Can Sais;
 Celler Castell de Calonge;
 Celler Cooperatiu d'Espolla;
 Celler Generi;
 Celler Mari Pags;
 Celler Mart Fabra Carreras;
 Celler Martn Faix;
 Celler Mas Patirs;
 Celler Pere Guardiola;
 Celler Roig Parals;
 Cellers Santa-Maria, S.L.
 Comercial Vincola del Nordest,S.A.
 Cooperativa Agrcola de Garriguella;
 Cooperativa Agrcola de Mollet de Peralada;
 Empordlia;
 Espelt Viticultors, S.L.
 Gelam;
 La Vinyeta;
 Mas Oller;
 Mas Plit;
 Mas Estela;
 Mas Lunes, Vinyes i Cellers;
 Masia Serra, S.L.
 Oliveda, S.A.
 Oliver Conti, S.L.
 S.A.T. Mare de Du del Camp;
 Terra Remota;
 Vinyes dels Aspres;
 Vinyes d'Olivardots, S.L.
 Xavier Maset Isach;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial DO Empord;
Celler La Vinyeta;
Institut Catal de la Vinya i el Vi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67650" title="Copa de Campions de la CONCACAF" nonfiltered="1683" processed="1668" dbindex="26796">
La Copa de Campions de la CONCACAF s la mxima competici per a clubs de la CONCACAF. Actualment, el campi del torneig obt una plaa per disputar el Campionat del Mn de Clubs de futbol de la FIFA.

 Palmars .


 1962  CD Guadalajara;
 1963  Racing Club Hatienne;
 1964 torneig abandonat;
 1965 torneig abandonat;
 1966 no es disput;
 1967  Alianza FC;
 1968  Deportivo Toluca FC;
 1969  CSDyC Cruz Azul;
 1970  CSDyC Cruz Azul;
 1971  CSDyC Cruz Azul;
 1972  CD Olimpia;
 1973  SV Transvaal;
 1974  CSyD Municipal;
 1975  Atltico Espaol;
 1976  CD guila;
 1977  Club Amrica;
 1978 (nord)  Universidad de Guadalajara;
 (centre)  CSyD Comunicaciones;
 (carib)  Defence Force FC;
 1979  CD FAS;
 1980  UNAM Pumas;
 1981  SV Transvaal;
 1982  UNAM Pumas;
 1983  CF Atlante;
 1984  Violette AC;

 1985  Defence Force FC;
 1986  LD Alajuelense;
 1987  Club Amrica;
 1988  CD Olimpia;
 1989  UNAM Pumas;
 1990  Club Amrica;
 1991  CF Puebla;
 1992  Club Amrica;
 1993  CD Saprissa;
 1994  CS Cartagins;
 1995  CD Saprissa;
 1996  CSDyC Cruz Azul;
 1997  CSDyC Cruz Azul;
 1998  DC United;
 1999  Club Necaxa;
 2000  Los Angeles Galaxy;
 2001 torneig abandonat;
 2002  CF Pachuca;
 2003  Deportivo Toluca FC;
 2004  LD Alajuelense;
 2005  CD Saprissa;
 2006  Club Amrica;
 2007  CF Pachuca;
 2008  CF Pachuca;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67651" title="Denominaci d'Origen Montsant" nonfiltered="1684" processed="1669" dbindex="26797">


La Denominaci d'Origen Montsant s una denominaci d'origen vincola t la major part de la seva zona de producci a la comarca del Priorat, llevat d'algunes terres de la Ribera d'Ebre, a la riba del riu de Montsant.

Geografia.
La denominaci est constituda pels municipis que envolten la Denominaci d'Origen Qualificada Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacs, Capanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Mar, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins, i part dels termes de Falset, Garcia, el Molar, Mra la Nova i Tivissa.

La zona est situada entre els 200 i el 700 m d'altitud. El clima s la uni de la templana mediterrnia i el fred de la muntanya mitjana, amb una pluviositat lleugerament superior a les terres del voltant. El sl s ric en minerals.

Histria.
La tradici vincola de la zona s compartida amb el ve Priorat. Els monjos de la cartoixa d'Escaladei van impulsar el conreu de la vinya des del segle XII fins a la desamortitzaci del 1835.

El Consell Regulador es va formar el juny del 2001, a partir de l'anterior subzona de Falset de la DO Tarragona, motivat per l'impuls dels vins de qualitat del Priorat i las caracterstiques distintives del vi de Falset. Els impulsors de la iniciativa van ser les cooperatives de Capanes, Falset-Mar i el Masroig.

Vinificaci.
Predomina el ram negre, especialment la carinyena i la garnatxa que donen vins amb cos aptes per a la criana, concentrats i rics en alcohol. Una caracterstica de la zona s que els ceps tenen baix rendiment i aix els fa molt preuats.

Tamb es produeixen diversos vins de licor: vi ranci, vi dol natural, mistela i garnatxa, A Capanes es troba un dels pocs centres europeus que elabori vi segons els cnons jueus.

El 70% de la producci est destinat a l'exportaci, sobretot a Alemanya, Regne Unit, EUA, Frana, Sussa i Pasos Baixos.

Enllaos externs.
Web oficial;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm 4414 del 28-6-2005.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67653" title="Montsant (desambiguaci)" nonfiltered="1685" processed="1670" dbindex="26798">


 La Serra i Parc Natural de Montsant;
 Riu de Montsant;
 Denominaci d'Origen Montsant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67654" title="Recopa de la CONCACAF" nonfiltered="1686" processed="1671" dbindex="26799">
La Recopa de la CONCACAF (tamb anomenada Copa de Campions de Copa de la CONCACAF) fou un torneig de futbol de la CONCACAF que disputaven els campions de les diferents competicions de Copa de les federacions estatals. La competici no reeix ja que moltes federacions no disposaven de competicions de Copa regulars. Els darrers tres tornejos foren abandonats per la manca d'inters. L'any 2001 es cre la Copa Gegants de la CONCACAF, una competici per invitaci que reemplaava la Recopa, per noms dur una temporada.

 Palmars .


Enllaos externs.
 RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67655" title="Denominaci d'Origen Peneds" nonfiltered="1687" processed="1672" dbindex="26800">


La Denominaci d'Origen Peneds s la zona de major producci de Catalunya, al llarg de la comarca histrica del Peneds. 

Geografia.
A ms de l'Alt i Baix Peneds, que concentren la major producci, s'inclou part de l'Anoia, del Baix Llobregat i del Garraf, ms Aiguamrcia a l'Alt Camp i Creixell i Roda de Ber al Tarragons.

El conjunt s'estn entre els rius Llobregat i Gai, a recer de la serralada prelitoral i obert a la influncia mediterrnia.

Es distingeixen tres zones: el Peneds Superior, el Peneds Central o Mitj i el Baix Peneds:
La zona del Baix Peneds, que a ms de la comarca homnima inclou les comarques litorals, predomina el clima clid i suau influenciat pel mar. La vinya s conreada per sota dels 250 m d'altitud i hi destaquen els vins blancs.
La zona del Peneds Central o Peneds Mitj, que inclou la part baixa de l'Alt Peneds amb altituds de fins a 500 m, t un clima ms fresc. En les seves pendents es cultiva sobretot el xarello i el macabeu destinats a la producci de cava.
La zona del Peneds Superior, que engloba la part alta de l'Alt Peneds i part del sud de l'Anoia fins a 800 m d'altitud; s on histricament s'ha cultivat la parellada i on es produeixen els millors vins de la denominaci.

Histria.
Els romans van introduir el cultiu de la vinya i les villes agrcoles. El Museu del Vi de Vilafranca del Peneds dna testimoni de l'existncia de vinyes al Peneds des del segle IV aC. Sota la influncia romana el cultiu de la vinya va tenir un gran desenvolupament al voltant de la via Augusta des del Pont del Diable fins a l'Arc de Ber. S'exportaven vins a la Gllia, la Britnia, la Germnia, la Itlia romana i la Mauritnia Cesariense.

Als segles XVIII i XIX van prendre gran embranzida convertint-se en el referent vincola de Catalunya amb l'extensi de vinyes ms gran, la major producci i la major projecci internacional, facilitada per la introducci del cava com a xampany local. Vilafranca del Peneds i Sant Sadurn d'Anoia s'han convertit en capitals del vi. A ms es troben cellers innovadors que s'han situat en l'avantguarda de la vinicultura catalana i espanyola. s al Peneds on es van installar els primers sistemes de control de temperatura, les primeres tines de fermentaci d'acer inoxidable i tots els estris de l'enologia moderna.

Vinificaci.
Destaca la producci de vins blancs, lleugers i aromtics, elaborats amb les varietats tradicionals de xarello, macabeu i parellada. Bona part sn destinats a l'elaboraci de cava. Recentment s'han incorporat el chardonnay i el subirat parent.

S'han potenciat els vins negres i rosats de qualitat, intensos i lleugers, elaborats amb les varietats d'ull de llebre, sams, garnatxa, monastrell, merlot i cabernet sauvignon.

Una caracterstica s el predomini d'explotacions petites i mitjanes on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves prpies vinyes. Les millors propietats tenen l'opci a la denominaci de vi de finca amb una indicaci acompanyada d'un mapa a la contraetiqueta. El Consell Regulador s'ha proposat a curt termini assol el segell de Denominaci d'Origen Qualificada.

Una tercera part de la producci es destina a l'exportaci, principalment al Regne Unit, Alemanya i Dinamarca.

Enllaos externs.
Consell Regulador;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm. 4585 del 3-3-2006.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67659" title="Denominaci d'Origen Pla de Bages" nonfiltered="1688" processed="1673" dbindex="26801">

La Denominaci d'Origen Pla de Bages protegeix els vins produts al Pla de Bages. L'rea de producci consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages.

Geografia.
El pla de Bages est situat a l'extrem oriental de la depressi central, de muntanya mitjana, i est protegit pel Prepirineu al nord i la serralada Prelitoral al sud-est.

El microclima s de tendncia mediterrnia, amb una oscillaci trmica rigorosa i amb pluges escasses i sls ondulats, cosa que dna un ram de rendiment curt per de gran qualitat.

Histria.

Aquesta rea era tradicionalment productora de vins. Encara que l'rea de la denominaci s reduda, s hereva de les grans extensions vincoles de la Catalunya central. El topnim Bages s'ha relacionat amb el du del vi Bacus.

Els monjos del monestir de Sant Benet de Bages van impulsar, des del segle X, el conreu de la vinya i la producci de vi en tota la seva rea d'influncia. Va esdevenir una de les principals activitats econmiques fins el segle XIX.

L'atac de la filloxera al final del segle XIX, i l'allunyament de les principals vies de comercialitzaci, van comportar una forta crisi.

Fins a finals del segle XX no es va recuperar l'activitat econmica vincola. L'impulsor va ser la cooperativa d'Arts que a ms de preservar el picapoll, la varietat autctona adaptada a la zona, va introduir noves varietats vitcoles i tcniques de producci ms elaborades. El 1995 es va crear la denominaci d'origen.

Vinificaci.

El vi distintiu de la zona s el picapoll, un vi blanc lleuger i d'un color groc caracterstic. Altres vins blancs, de macabeu o chardonnay, resulten afruitats i lleugers.

Pel que fa als vins negres, sn aromtics. Les varietats de ceps ms cultivades sn, l'ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i sumoll.

Referncies.


Enllaos externs.
 Consell Regulador de la Denominaci d'Origen;
 Reglament de la DO, publicat al DOGC nm. 4585 del 3-3-2006.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67660" title="Adolphe Sax" nonfiltered="1689" processed="1674" dbindex="26802">

Antoine-Joseph Sax, ms conegut pel pseudnim  Adolphe Sax, fou l'inventor del saxfon. Va nixer a Dinant (Blgica) el 6 de novembre de 1814 i va morir a Pars el 4 de febrer 1894 arrunat i sol.

El pare d Adolphe Sax, Charles-Joseph Sax, era  msic, tocava el serpent -un instrument antic que tenia forma de serp- i tenia una fbrica d instruments musicals. Arran d aix, Adolphe Sax, interessat per la msica, tocava el clarinet baix, instrument que volia millorar. A l instrument resultant hi buscava la dolor dels instruments de canya i la potncia dels de metall. 
El seu nom:  saxophone  (Saxhorn + phone), en catal saxfon o saxofon.

Referncies.
 "Adolphe Sax", Malou Haine, Editions Universit Bruxelles, Bruxelles, 1980;
 "Sax, Mule & Co", Jean-Pierre Thiollet, H & D, Paris, 2004 ISBN 2 914 266 03 0;

Enllaos Externs.
Pgina d'Adolf Sax de la pgina Saxgourmet;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67663" title="Copa Gegants de la CONCACAF" nonfiltered="1690" processed="1675" dbindex="26803">
La Copa Gegants de la CONCACAF es disput l'any 2001, reemplaant la desapareguda Recopa de la CONCACAF. Era una competici per invitaci, essent convidats dos clubs amb ms espectadors de les seves lligues. La competici no tingu continuitat.

 Desenvolupament de la competici .
LD Alajuelense  i LA Galaxy  renunciaren.

 Ronda preliminar;
 SV Transvaal  - Arnett Gardens FC  1-1 1-5 (2-6);
 CSyD Comunicaciones  - CD Motagua  4-0 1-1 (5-1);
 CSyD Municipal  - CD guila  3-1 1-1 (4-2);
 Alianza FC  - CD Saprissa  1-5 0-0 (1-5);

 Quarts de final;
 Arnett Gardens FC  - DC United  0-3 1-2 (1-5);
 CSyD Comunicaciones  - CD Guadalajara  3-1 1-1 (4-2);
 CSyD Municipal  - CF Amrica  0-1 1-2 (1-3);
 CD Saprissa  - Columbus Crew  2-0 1-1 (3-1);

 Semifinals (a Los Angeles);
 DC United  - CSyD Comunicaciones  2-1;
 CF Amrica  - CD Saprissa  2-1;

 3er i 3rt lloc (a Los Angeles);
 CD Saprissa  - CSyD Comunicaciones  3-1;

 Final (a Los Angeles);
 DC United  - CF Amrica  0-2;

CF Amrica de Mxic campi del torneig.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67667" title="Gilabert de Castres" nonfiltered="1691" processed="1676" dbindex="26804">
Gilabert de Castres, nascut a Castres devers el 1165, s el ms clebre perfecte d'Occitania. El 1204 s'instala a Fanjaus. L'any 1209, amb l'arribada de les croades, es replega al Castell de Montsegur. Va crear a Pieusse, el 1226, el nou bisbat de Rass.

L'any 1232 fou escollit per Ramon de Perella bisbe ctar de Tolosa. Des del seu refugi al castell, seu del seu bisbat, va dirigir el catarisme a la regi durant la primera meitat del segle XIII. 

Fins el 1236, que mor al castell extremament vell, recorrer regularment el Lauragus, el Cabards,... abans del setge de 1244. 

Aix com el seu successor, el seu fill major Bertran Mart, la seva acci incansable de viatges per la regi, escapolint el perill que sempre suposava la inquisici, va ser fonamental en l'extensi del catarisme al Llenguadoc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67671" title="Nucle" nonfiltered="1692" processed="1677" dbindex="26805">
Un nucle s qualsevol de les particules (neutrons o protons) que componen el nucli d'un tom. El nmero de protons (que tenen crrega positiva) ms el nmero de neutrons (que tenen crrega neutra) constitueixen el nombre mssic d'un tom.

En la simetria d'isospn el prot i el neutr sn diferents estats de la mateixa Partcula elemental: el nucle. Aquesta simetria no s estrictament certa ja que el prot i el neutr no tenen exactament la mateixa massa, per s til considerar-la en el cas de les interaccions fortes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67674" title="Provncia de Belluno" nonfiltered="1693" processed="1678" dbindex="26806">

La provncia de Belluno forma part de la regi de Vneto dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina de la Provncia  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67677" title="Provncia de Pdua" nonfiltered="1694" processed="1679" dbindex="26807">


La provncia de Pdua forma part de la regi del Vneto dins d'Itlia.

 Enllaos externs.

 Plana web oficial ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67678" title="Provncia de Rovigo" nonfiltered="1695" processed="1680" dbindex="26808">

La provncia de Rovigo forma part de la regi de Vneto dins Itlia.

 Enllaos externs .

 Provincia di Rovigo ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67679" title="Provncia de Treviso" nonfiltered="1696" processed="1681" dbindex="26809">

La provncia de Treviso forma part de la regi del Vneto dins Itlia.

 Enllaos externs.

 Provincia di Treviso ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67680" title=".it" nonfiltered="1697" processed="1682" dbindex="26810">
.it s el domini de primer nivell territorial d'Itlia.

Hi ha noms reservats al segon nivell com per exemple italy.it, tamb altres noms que es refereixen a regions geogrfiques d'Italia i tamb aquest dos noms. 

 gov.it s el domini oficial del govern itali, i el seu s s'est incrementant rpidament.

 edu.it domini poc emprat i mai formalitzat.

Enllaos externs.
 IANA .it informaci dels propietaris dels dominis .it (whois);
 NIC itali;
 NIC itali (en angls);
 Com registrar;
 Procediments tecnics per registrar un domini .it;
 Disputes;
 Domain Hacks Suggest - 2,200 suggerimens de com els hackers utilitzen el domini .it per fer entremaliadures.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67681" title="Provncia de Vencia" nonfiltered="1698" processed="1683" dbindex="26811">

La provncia de Vencia forma part de la regi de Vneto dins Itlia.

 Enllaos externs.

 Provincia di Venezia ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67682" title="Provncia de Verona" nonfiltered="1699" processed="1684" dbindex="26812">

La provncia de Verona forma part de la regi del Vneto dins Itlia. Te 3.096 km  i uns 900.000 habitants.

 Enllaos externs.

 Provincia di Verona ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67683" title="Provncia de Vicenza" nonfiltered="1700" processed="1685" dbindex="26813">

La provncia de Vicenza forma part de la regi del Vneto dins Itlia. T una superfcie de 2.722 km  i prop de 900.000 habitants.

 Enllaos externs.
 Provincia di Vicenza ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67684" title="Provncia de Potenza" nonfiltered="1701" processed="1686" dbindex="26814">

La Provncia de Potenza  forma part de la regi de Basilicata dins Itlia.

 Enllaos .

 Plana oficial ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67687" title="Provncia de Matera" nonfiltered="1702" processed="1687" dbindex="26815">

La Provncia de Matera  forma part de la regi de Basilicata dins Itlia.

 Enllaos .
 Plana oficial ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67689" title="Provncia d'Isernia" nonfiltered="1703" processed="1688" dbindex="26816">

La Provncia d'Isernia  forma part de la regi de Molise dins Itlia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67690" title="Provncia de Campobasso" nonfiltered="1704" processed="1689" dbindex="26817">

La Provncia de Campobasso  forma part de la regi de Molise dins Itlia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67691" title="Provncia de Perusa" nonfiltered="1705" processed="1690" dbindex="26818">

La Provncia de Perusa  forma part de la regi d'mbria dins d'Itlia.

 Enllaos .
 Plana oficial ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67692" title="Provncia de Terni" nonfiltered="1706" processed="1691" dbindex="26819">

La Provncia de Terni  forma part de la regi de mbria dins Itlia.

 Enllaos .
 Plana de la provncia de Terni ;
 Plana de la ciutat de Terni ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67694" title="Recopa africana de futbol" nonfiltered="1707" processed="1692" dbindex="26820">
La Recopa Africana de futbol fou la segona competici de clubs del continent, organitzat per la Confederaci Africana de Futbol. Hi prenien part els campions de les diferents copes estatals. El primer trofeu fou la Copa Abdelaziz Mostafa atorgat en propietat al club Al-Ahly desprs de la seva tercera victria consecutiva el 1986. El nou trofeu reb el nom de Copa Nelson Mandela. L'any 2004 la competici desaparegu en fusionar-se amb la Copa de la CAF de futbol per formar la nova Copa Confederaci Africana de futbol.

Historial.


Enllaos externs.
Resultats de la Recopa 2003;
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67695" title="Copa de la CAF de futbol" nonfiltered="1708" processed="1693" dbindex="26821">
La Copa de la CAF de futbol fou la tercera competici de clubs del continent, organitzat per la Confederaci Africana de Futbol a semblana de la Copa de la UEFA. El trofeu, anomenat Copa Moshood Abiola fou atorgat en propietat al club JS Kabilie desprs de la seva tercera victria consecutiva el 2002. L'any 2004 la competici desaparegu en fusionar-se amb la Recopa Africana de futbol per formar la nova Copa Confederaci Africana de futbol.

 Historial .


 Enllaos externs .
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67696" title="Copa Confederaci africana de futbol" nonfiltered="1709" processed="1694" dbindex="26822">
La Copa Confederaci africana de futbol s la segona competici de clubs del continent, organitzat per la Confederaci Africana de Futbol. Es cre l'any 2004 amb la fusi de la Recopa Africana de futbol i la Copa de la CAF de futbol. Les millors federacions poden incloure dos clubs a la competici.

Historial.


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67699" title="Catalunya en Miniatura" nonfiltered="1710" processed="1695" dbindex="26823">

Catalunya en Miniatura s un parc temtic situat a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Va ser inagurat el maig del 1983 i s el parc cultural en miniatura ms gran del mn.

Enllaos externs.
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67711" title="Marcel Granet" nonfiltered="1711" processed="1696" dbindex="26824">
Marcel Granet (1884-1940) fou un sinleg i socileg francs, professor a l'cole des Hautes tudes i a l'cole des Langues Orientales.

 Obres .
 La religion des Chinois (1922). (reedici electrnica);
 La civilisation chinoise. La vie publique et la vie prive (1929).
 La pense chinoise (1934).

Malgrat que les seves obres siguin antigues, han estat reeditades regularment, fet poc habitual dins les cincies humanes.

Enllaos externs.
 textos den Marcel Granet en lnia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67712" title="Castell de Querbs" nonfiltered="1712" processed="1697" dbindex="26825">

El castell de Querbs, Quribus en francs, s un castell ctar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al lmit amb el de Maur (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maur, al departament de l'Aude.

Histria.
Els origens.

A l'poca Carolngia, Cucunhan formava part del Perapertuss, que era una subdivisi del comtat de Rass, i tamb pertanyia als comtes de Carcassona. El 980, desprs de la guerra de Rass, una gran part del Perapertuss formava part del comtat de Cerdanya-Besal.

El nom del castell significa roca dels boixos i es menciona per primer cop el 1020, en el testament de Bernard Tallaferro. En aquesta data, el castrum forma part del Vescomtat de Fenollet. El 1111, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III hereta del comtat de Besal i per tant els drets feudals sobre el vescomtat de Fenolleda i Querbs. Ramir II d'Arag, el va adquirir per matrimoni l'any 1137. El 1162 quan es forma la corona d'Arag, Querbs s una de les principals fortaleses barceloneses al nord de les Pirineus. Tanmateix amb l'annexi a la corona del comtat de Rossell el 1172, el paper de Querbs disminueix. Al final del segle XII, el Vescomtat de Fenollet s infeudada pel rei Pere II d'Arag al vescomte de Narbona.

El castell i les croades.

En el moment de la croada albigesa endegada el 1209, el castell era propietat del  cavaller Chabert de Barbaira, heretge notori i ferstec oposant als creuats. Esdev un refugi per als religiosos ctars : Benet de Trme, diaca i desprs bisbe ctar del Rass hi resideix el 1230 i potser fins a la seva mort abans de 1233. s un dels ltims castells ctars amb el Castell de Puilloren en acollir responsables de l'esglsia ctar desprs de la caiguda de Montsegur. El vescomtat de Fenolleda s d'altra banda encara sota la protecci del senyor del Rossell, Nun San, que actua com a intermediari de cara al rei de Frana. A la mort de Nun el 1241 el seu cos el rei Jaume el Conqueridor hereta el Rossell i abandona la seva poltica de protecci dels Fenolledes. El rei Llus IX ordena al senescal de Carcassona, Pierre d'Auteuil, d'apoderar-se del castell. La conducci de les operacions s confiada a Oliver de Trme, que coneix els llocs i el seu defensor. Desprs d'un setge prou curt, Chabert de Barbaira va a Oliver i intercanvia la seva llibertat per la rendici del castell, el maig de 1255. El castell esdev aleshores una fortalesa reial provet d'una guarnici.

Amb la caiguda de Querbs, es donava per finalitzada la Croada. Oficialment tamb es considerava que s'havia acabat el catarisme: hi ha un gran inters a proclamar que el darrer castell ctar havia estat conquerit i que el darrer basti ctar s'havia lliurat als francesos. Per desgrcia, cent anys desprs de la caiguda de Querbs, encara s'estaven jutjant ctars als tribunals de la Inquisici. La importncia real de la capitulaci de Querbs rau en el fet que es tracta del darrer castell o fortalesa que quedava en mans occitanes, i per tant acabava l'obra d'ocupaci francesa al Llenguadoc. Querbs s un punt final militar i tamb poltic.

Fortalesa francesa.

El 1258, el tractat de Corbeil fixa la frontera entre Frana i Arag al sud de les Corberes, prop del castell. Es fa llavors una plaa forta important pel dispositiu defensiu francs amb comandament a Carcassona. s un dels cinc fills de Carcassona : Querbs, Aguilar, Perapertusa, Puilloren i Termes.

El castell s confiat a un castell designat pel senescal de Carcassona. El primer s Nicols de Navarra designat el 1259. Desprs durant els segles XIII i XIV, els reis de Frana reconstrueixen i reforcen l'estructura defensiva del castell. El 1473, la fortalesa s assetjada i s presa per les tropes del rei d'Arag. Finalment, el 1659, el castell perd el seu inters estratgic en el moment de la firma del Tractat dels Pirineus que fixa definitivament la frontera franco-espanyola. Tanmateix, s'hi mant una guarnici durant diversos decennis.

Durant la segona meitat del segle XVIII, capitans-governadors sn designats pel rei per reemplaar els castellans. Tenen la responsabilitat del castell, per sense residir-hi. El lloc es va degradant poc a poc i passa a ser refugi de nombrosos bandits.

Abandonat a la Revoluci Francesa, la fortalesa es continua deteriorant fins a la seva classificaci de Monument histric el 1907. La regi que l'envolta, sobretot el Grau de Maur i el poble de Cucunhan, constitueix un indret protegit des del 1943.

La restauraci.

El 1951, els primers treballs de renovaci permeten consolidar la torrassa i renovar el seu aspecte general. Durant els anys 70, es realitzen nombrosos petits treballs per consolidar certes parts del castell. Per s entre els anys 1998 i 2002 que s'empren la restauraci completa del castell amb nombrosos esforos per condicionar el lloc i suavitzar l'accs al castell pel pblic. Aix, la teulada de la torrassa s condiciona com una gran terrassa per acollir els visitants.

Arquitectura.

El castell est constitut de tres recintes superposats al cim del penya-segat. Asseguraven la protecci del castell grcies a diversos sistemes de defensa: fines espitlleres que utilitzaven els ballesters, obertures pels canons o troneres per les armes de foc de ms recorregut. Quatre segles d'evolucions de l'art defensiu hi sn representats.

Diversos sistemes de defenses de les portes hi sn presents: ramp i  muralles. Camins de ronda i casamates asseguren la vigilncia dels punts vulnerables. Quinze a vint homes eren suficients per defensar la fortalesa. De totes maneres no podia assegurar la supervivncia gaires dies dels soldats si ens fixem en la talla de la cisterna i del conjunt dels batiments.

La resta de la fortalesa est constituda pel cos principal, la sala d'emmagatzematge, les cisternes i per una torrassa. La torrassa s una torre poligonal situada al tercer recinte, el ms alt del penya-segat.


Construt en diverses vegades, els murs de la torrassa han estat reforats i l'espessor dels murs ateny diversos metres. La geometria poligonal de l'estructura permet reduir els efectes devastadors dels projectils. A l'interior, la sala gtica cont dues habitacions (el celler i la sala principal) i s illuminada per una imponent finestra. L'interior sorprenent d'aquesta estructura s ben diferent de l'aspecte massiu de la torre. En efecte, la sala cont les restes d'una xemeneia sobre el mur Oest. Un imponent i magnfic pilar ret la volta nervada de quatre creuats d'ogives, en forma de palmera. El fons del pilar s de tipus piramidal i sostenia el terra que separava la sala principal del celler.

El cim de la torre de l'homenatge t una terrassa accessible per una escala de cargol situada en una torre rectangular ajuntada a la torrassa. D'aquest indret s'obre un panorama sobre els Pirineus, el mar Mediterrani i les vinyes de les Corberes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67714" title="Thyateira" nonfiltered="1713" processed="1698" dbindex="26826">
Thyateira (actualment s una ciutat de Turquia anomenada Ak Hisar) fou una ciutat del nord de Ldia a la riba del Lycos, a la via cap a Sardes (al sud) i Germa (al nord). Anteriorment fou anomenada Pelpeia, Euhippa i Semiramis.

Originriament era una ciutat de Msia per res se sap de la seva histria i probablement no fou originriament grega.

Estrab diu que fou una colnia macednia per probablement noms es refereix al domini macedoni al segle IV. Seleuc I Nictor la va rebatejar Thyateira o Thygateira quan fou informat de qu havia tingut una filla (Thugatr). Amb Antoc II Thes va incrementar la seva importncia. Antoc III el gran era acampat prop de la ciutat quan els romans van desembarcar a sia, i llavors es va retirar a Magnsia del Sipilos. Desprs de la derrota del rei selucida la ciutat es va rendir als romans i fou cedida  Prgam. Va existir sota domini rom i al final de l'imperi encara era una ciutat important, que fou seu d un bisbat al segle IV. 

Els otomans, quan s hi varen establir, la van anomenar Ak-Hissar que encara s el seu nom actual. Apart d algun fragments de pilars, no queden restes de l antiga ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67715" title="Thymbra" nonfiltered="1714" processed="1699" dbindex="26827">
Thymbra o Thumbra fou una ciutat de la Troade, prop de Ilium. Estava en una plana creuada pel riu Thymbrios (llat Thymbrium). La vall del Thymbrios tenia com a punt principal el tur Callicolone. La ciutat va desaparixer probablement abans del segle IV aC per el nom va romandre en un temple dedicat a Apollo, anomenat temple Thumbraios.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67722" title="Thymbrara" nonfiltered="1715" processed="1700" dbindex="26829">
Thymbrara o Thumbrara fou una ciutat prop de Sardes a Ldia, a la vora del riu Pactolos, on es va reunir el contingent de l exrcit persa format per les provncies de l'sia Menor. La seva situaci exacta es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67724" title="Thymiaterion" nonfiltered="1716" processed="1701" dbindex="26830">
Thymiaterion o Thumaterias o Thumaterion fou la primera colnia cartaginesa de la Mauritnia, uns 40 km al sud-est de Lixus. Podria tractar-se de Marmora o de Larraix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67725" title="Thinis" nonfiltered="1717" processed="1702" dbindex="26831">
Els thinis o tinis foren un poble del sud-est de Trcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Eux. Molt aviat van emigrar cap a sia Menor i van ocupar el districte anomenat desprs Bitnia que inicialment es va dir Tnia (Thynia), i desprs, quant els Tinis es van fusionar a un altra grup, es va dir Bitnia, i el poble bitinis.

Una part va restar a Europa i el rei Odrisi Seutes va contractar als deu mil de Xenofont per sotmetre ls, perqu anys enrere havien derrotat a Teres, ancestre de Seutes. Xenofont diu que eren guerrers i vivien per la guerra, especialment de nit. Xenofont va patir l atac dels Tinis durant la nit i va estar molt prop de morir o ser derrotat, per finalment foren rebutjats i van fugir a les muntanyes; alguns foren fets presoners; finalment els Tinis es van sotmetre a Seutes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67726" title="Thurion" nonfiltered="1718" processed="1703" dbindex="26832">
Thurion (llat Thyrium) fou una ciutat d'Acarnnia de situaci desconeguda. Cicer diu que quant va embarcar a Alyzia cap a Leucdia, va parar dos hores a Thyrium. Probablement estava en front de l illa a la costa continental.

Se l esmenta el 373 aC quant Ificrates va envair la regi; fou visitada per Xenofont i ja era una ciutat d importncia i en els anys segents fou una de les principals ciutats d'Acarnnia i al segle II aC es feien a la ciutat les reunions de la Lliga Acarnnia. Fou despoblada quant es va fundar Nicpolis, i els seus habitants foren traslladats a la nova ciutat per ordre del emperador August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67727" title="Thusdros" nonfiltered="1719" processed="1704" dbindex="26833">
Thusdros (llat Thysdrus o Tusdra o Tusdrus) fou una ciutat d frica que Plini el vell esmenta com a capital del Tusdritans, a mig cam entre Thene i Thapsus, i a l'oest del promontori de Bracodes. A la ciutat es va proclamar emperador Gordi III en oposici a Maxim. Segurament fou Gordi que li va donar el ttol de colnia romana. Actualment es diu Legem o Al-Jemme i en resten runes, principalment un amfiteatre en bon estat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67729" title="Tissagetes" nonfiltered="1720" processed="1705" dbindex="26834">
Els tissagetes (llat thyssagetae) foren un poble de Sarmcia asitica que vivia de la cacera, esmentat per Herdot, Pomponi Mela, Plini el vell i altres. Diu que vivia al nord-est de un gran desert, mes enll del qual vivien els budins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67730" title="Tibaranis" nonfiltered="1721" processed="1706" dbindex="26835">
Els tibarans (llat tibarani) foren un poble de Cilcia, a la regi de la muntanya Amanos, prop de Pindenissos. Se sap que foren sotmesos per Cicer quant fou procnsol de Cilcia, per no se'n sap res mes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67731" title="Tibarenis" nonfiltered="1722" processed="1707" dbindex="26836">
Els tibarenis o tibarens foren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, al est del riu Iris. Els esmenta per primer cop Herdot que els suposa d origen escita. Estrab diu que habitaven les muntanyes de la Clquida i diu que la seva principal ciutat era Cotiura; els descriu com a felios i ben avinguts, i que acomplien les seves tasques amb satisfacci; anaven armats amb elms, petits escuts, i espases curtes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67732" title="Tiberades" nonfiltered="1723" processed="1708" dbindex="26837">

Tiberades s una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea. Est situada a la riba sud-oest del llac Tiberades. Avui t uns 40.000 habitants.

La ciutat antiga.
Fou construda per Herodes Antipas en honor a l'emperador rom Tiberi, el nom del qual li va donar. Des el regnat d'Herodes Antipas fins el d'Agripa II fou la capital poltica, i fou probablement una de les quatre ciutats que Ner va afegir al regne d'Agripa. 

Com a principal ciutat de Galilea (junt amb Sepforis) estava fortificada i tenia un palau reial i un estadi; els habitants vivien de la pesca. Desprs de la destrucci de Jerusalem la ciutat va tenir una acadmia rabnica. Proper a la ciutat hi havia el balneari d'Emmaus.

El 637 fou conquerida pels rabs. El 1099 els croats la van ocupar fins que va passar als otomans amb la resta de Palestina per el ] el sold Solim I la va lliurar a Iosef Hannassi que hi fund una comunitat jueva.  El 1837 fou destruda per un terratrmol.

La ciutat actual.
La moderna ciutat es va alar durant els anys 1850s prop de les runes de l antiga ciutat per la poblaci no sobrepassava els 5.000 habitants. El 1918 va restar sota control britnic que en van rebre el mandat fins que el 1948 va quedar dins les fronteres de l'Estat d'Israel.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67735" title="Abadia de Fontevrault" nonfiltered="1724" processed="1709" dbindex="26839">


L'abadia de Fontevrault fou fundada el 1099 per l'ermit Robert d'Arbrissel, reformador religis amb el suport del papa Urb II. El primer protector fou el senyor de Montsoreau, d'on el castell s ben a prop. Ha donat origen al poble de Fontevrault-L'Abbaye, prop de Saumur, (Anjou).

Hi foren constitudes tres comunitats per separat: de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d'una abadessa, al costat d'un hospital. Amb les noves fundacions es form una congregaci, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la Pennsula Ibrica i, sobretot, per Frana.

Desprs de nixer Peronella, Ramir II se separ de la seva esposa Agns de Poitiers, la qual es va retirar en aquest monestir fins a la seva mort el 1159.

La tomba i el cos del rei Ricard Cor de Lle es trobaria a l'abadia de Fontevrault, junt a Isabel d'Angoulme, mentre que el seu cor es trobaria a Rouen.

Fou suprimida el 1792. L'esglsia, romnica, consagrada el 1119, t quatre cpules; serv de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet. Conserva una curiosa cuina del segle XII. Els claustres, del segle XVI, tenen pintures al fresc.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67739" title="Tibula" nonfiltered="1725" processed="1710" dbindex="26841">
Tibula fou una ciutat de Sardenya prop de l extrem nord de l illa, on s aturaven els navegants que venien de Crsega. Figura als Itineraris. La identificaci amb Castel Sardo, a uns 25 km de Porto Torres, es poc probable. Podria tractar-se de Porto di Lungo Sardo prop de la punta nord (que Tolomeu esmenta sota el nom d'Errebantion o Errebantium).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67741" title="Tvoli" nonfiltered="1726" processed="1711" dbindex="26842">


Tivoli, antigua Tibur, s una ciutat del Laci, a Itlia, a la provncia de Roma, amb uns 80.000 habitants. Esta a la riba esquerra del riu Aniene (antic Anio) al nord-est de Roma. 

El seu nom llat (Tibur o Tiburis) va originar el actual. Estava a un costat de l anomena t Monte Ripoli i s estenia des l'Anio fins al Monte Catillo a la part nord del riu on es formava una famosa cascada, si be la ciutat era principalment a la part sud i quedava rodejada pel Aniene (Anio). La topografia de la zona va canviar desprs del desastre natural del 105, esmentat per Plini el vell, quant el riu es va empotar les roques i muntanyes i les cases. Un altra cascada destacada era la de Cascatelle, al oest de la ciutat

A la seva rodalia entre d altres productes, hi havia una pedra anomenada actualment Travert, que fou molt usada a Roma; encara existeixen restes de les antigues canteres; el Coliseu i la Baslica de Sant Pere de Roma estan fetes de Travert.

Fou fundada abans que Roma, suposadament (segons Dionis d'Halicarns) pels sculs, que suposadament foren expulsats per Tiburtis, Coras i Catilus II, fills de Catilus I i nets d'Amfiararaus, rei de Tebes i profeta  que hauria viscut uns cent anys abans de la guerra de Troia. Tiburtus hauria donat el seu nom a la ciutat.

La ciutat tenia un territori redut. Empulum  (actual Ampiglione) a uns 6 km, i Sassula a uns 10 km, li pertanyien (ambdues en direcci nord-est a la vall di Siciliano)  i segurament alguna mes. Tibur era (segons Plini) una ciutat sabina i feia frontera amb altres territoris sabins probablement per l'Aniene que fou elegit com a lmit per August, per segons Tcit la ciutat de Sublaqueum (moderna Subiaco), mes enll del riu, tamb pertanyia a Tibur. 

La primera vegada que s esmenta a l'histria es el 446 aC quant Claudi, instrument del decemvir Appius, s hi va exiliar. El 357 aC els tiburtins van tancar les portes als consols romans C. Sulpicius i C. Licinius Calvus, que tornaven d una victoriosa expedici contra els Hrnics, i aix fou aprofitat per Roma per declarar la guerra. Les hostilitats van durar fins a la invasi dels gals, quant es va acordar una treva temporal. Els gals van creuar l'Aniene i van entrar a territori rom, amb ajut dels tiburtins. Rebutjats per Mali Torcuat, el consol C. Potelius fou enviat contra Tibur l any segent, per els gals van tornar i van ajudar als tiburtins. Davant d aquesta emergncia Q. Servilius Ahala fou nomenat dictador de Roma; els gals van tornar a avanar contra la ciutat i una gran batalla es va lliurar a Porta Colina a la vista del poble; els gals foren derrotats i van fugir a Tibur on es van refugiar. All foren atacats per el  cnsol Potelius, i expulsats de la ciutat junt amb la poblaci local. Potelius va rebre els honors del triomf, per els tiburtins van tornar a la ciutat i van allegar que els romans no els havien guanyat en una batalla noble a camp obert; l any segent els tiburtins van atacar Roma de nit per foren rebutjats pels exercits romans que van sortir per diferents portes. La guerra va continuar uns quants anys. El 350 aC el cnsol M. Popilius va devastar el territori de Tibur i el 349 aC Valerius Poplicola va ocupar Empulum. El 348 aC M. Fabius Ambustus va ocupar Sassula, i llavor Tibur, que ja havia perdut tot el seu territori, es va sotmetre. Fabius va obtenir els honors del triomf. No massa anys desprs el tiburtins es van unir a la Lliga llatina contra Roma, i quant la lliga fou derrotada, es van aliar a Praeneste i Velitres en la defensa de Pedum. El 335 aC foren completament derrotats per el cnsol L. Furius Camilus, sota les muralles de Pedum, i rebutjant una sortida dels defensors, la va prendre escalant les muralles. Aix tot el Latium va quedar dominat i Tibur ja no va tornar a aixecar-se contra Roma. Camilus va obtenir els honors del triomf i una esttua eqestre al frum (honor poc freqent a l poca). Seguidament el senatconsultum que va decidir la sort del Latium, va tractar durament a Tibur, Praeneste i sobretot Velitres, ciutats que havien estat aliades dels gals; part del seu territori fou annexionat i no van ser admesos a la franqucia romana com la resta.

Van continuar com a nominals ciutats independents  i els romans podien anar-hi al exili com va passar el 310 aC quant els tibicins s hi van refugiar fugint dels censors que els havien pres els diners que ells dedicaven al temple de Jpiter; aquest exili va impedir sacrificis i altres cerimnies que no es podien fer sense ells. Roma va enviar ambaixadors a Tibur demanant el retorn dels fugitius per la nominal independncia de la ciutat no fou posada en qesti. Els tiburtins van considerar prudent cooperar, per no directament sin que van emborratxar als tibicins i mentre dormien els van enviar a Roma. Tibur va gaudir d un dret d asil que es va exercir durant la repblica (Cinna es va refugiar a Tibur desprs de la mort de Csar).

El 201 aC va morir a la ciutat el rei Sifax de Numdia, dos anys desprs de ser capturat.

Durant la guerra social es creu per una inscripci que Tibur fou admesa a la franqucia romana junt amb altres ciutats llatines i etrusques i va deixar de ser nominalment independent.  Si Tibur va ser admesa abans de la guerra civil de Marius i Sulla, aquest darrer segurament li va privar quant ho va fer amb la resta de municipalitats menys Angnia, per segurament la va recuperar a la caiguda del dictador.

Octavi August es va apoderar del tresor del temple d'Hrcules durant la seva guerra contra Lucius Antonio, la mateixa sort que van crrer altres temples de Roma i rodalies.

Durant l imperi va viure a la ciutat la reina Zenbia desprs del seu destronament.

Ja no es tenen mes noticies fins al segle VI durant l anomenada guerra gtica, quant, assetjada Roma per Vitiges, Belisari va situar una fora de 500 homes a Tibur, i desprs hi va establir una guarnici formada per muntanyesos isurics. Durant el regnat de Ttila, successor de Vitiges, un grup de tiburtins van introduir els gots a la ciutat aprofitant la nit i els isauris van fugir i els gots van fer una matana a la ciutat. Gran part de la ciutat va resultar destruda; Ttila es va retirar a la ciutat desprs de ser rebutjat davant Roma, i va reconstruir la fortalesa.

Queden alguns restes de l antiga ciutat que permeten saber el que ocupava. Dos temples, el de Sibilla i el de Drusilla son al barri anomenat Castro Vetere; queden tamb restes de les muralles i la porta cap a Roma. Des l esglsia de l'Anunziata cap a l anomenada Villa d'Este, fins a la porta de Santa Croce, es tova la ciutadella que fou construda per Pius II al lloc del antic amfiteatre. Al Aniene hi havia dos ponts; des l esglsia de Sant Climent (fora de l antiga ciutat) fins a la de Sant Vicenzo, dins la ciutat, es troben restes de banys. La porta de Sant Joan es molt mes moderna i te propera l esglsia de Sant Bartolommeo, prop de la qual les restes d un sepulcre imperial. El pont de Sant Martino es relativament modern. Queden restes de la porta Romana o del Colle, del temps de Sulla. Els noms de les portes no es coneixen excepte la porta Reatina on comenava l aqeducte Anio Vetus. Tamb cal esmentar menors restes dels temples d'Hrcules, Vesta i Tussis (aquest darrer fora de la ciutat a la via Constantiniana i que fou usat a l edat mitjana com a esglsia), i les viles de Mecenes i Varus entre d altres. Molt poques restes mes es conserven, i nomes cal esmentar algun opus reticulatum et lateritium, prop de l esglsia de Santa Andrea amb algunes columnes cornties i el pedestal de l esttua de Furius Maecius Graccus amb una inscripci que fa creure que va participar a l embelliment dels banys i que per tant els banys termals eren all. Se sap que el frum era proper a la catedral, i ocupava el lloc de la Piazza dell'Ormo. El cripto-porticus es diu ara Porto di Ercole i es al carrer del Poggio.  
Hrcules era el principal deu. A la ciutat hi havia tamb un oracle. 
Fora de les ciutat es troben restes dels aqeductes del Anio Vetus, Aqua Marcia, i Aqua Cludia.  Les runes de la sumptuosa Vila d'Adri es a uns 3 km al sud de la ciutat. Un altra vila important es la de la gens Cassia al barri avui anomenat Carsiano, corrupci de Cassianum que es el nom que la gens Cassia portava al segle X, residencia esplendorosa amb moltes esttues algunes de les quals, comprades per Pius VI adornen avui el Vatic.




 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67743" title="Tuburs" nonfiltered="1727" processed="1712" dbindex="26843">
Els tuburs eren una branca dels sturs. La seva ciutat principal era Nemetrobriga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67746" title="Ticinum" nonfiltered="1728" processed="1713" dbindex="26844">
Ticinum fou una ciutat de la Gllia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la uni amb el Padus (Po).

Segons Livi fou fundada per les tribus dels Levis i Maricis desprs de l emigraci dels gals a aquesta part d'Itlia, per la ciutat no s esmenta fins el 218 aC durant les operacions contra Anbal. Dominada pels romans va arribar a municipi durant la repblica, per sense cap paper rellevant. Tolomeu diu que era una ciutat dels nsubres que tenien la frontera al Ticinus. Al morir Drus, pare de Germnic,  el futur emperador Octavi (August) va anar fins a la ciutat per trobar la process funerria. L any 69 s esmenta en relaci a les lluites civils per la seva posici estratgica entre Placntia i la Via Emlia; les forces de Vitelli es van amotinar a la ciutat. Claudi II es va proclamar all emperador, quant era el comandant de la guarnici. A la ciutat tamb, l emperador Constanci va adoptar al seu nebot Juli i el va fer Csar.

El 452 fou presa i devastada per tila, per el got Teodoric la va reconstruir i hi va construir un palau reial i fortificacions, i va esdevenir plaa forta dels ostrogots al nord d'Itlia on es van dipositar els tresors reials i altres objectes valuosos. Es va oposar llargament als llombards d'Albo, que nomes la va poder ocupar desprs d un setge de mes de tres anys (570). Els reis llombards la van fer la seva residencia i capital, posici que va mantenir fins el 774, quant Desideri, el darrer rei, la va rendir a Carlemany desprs d un setge de 15 mesos. Des llavors va esdevenir una ciutat normal de provncia. Darrerament ja se l anomenava Ppia, de la que va derivar Pavia. Com a Ppia l'esmenten el diacon Paulus, i l annim gegraf de Ravenna per semblen pensar que el nom ve del Papa. Es creu que com a municipi rom els habitants de Ticinum pertanyien a la tribu Papiana i que fou la tribu la que va donar el nom a la ciutat (Ticinum era la Civitas Ppia i Mediolanum era la Civitas Ufentina, pel nom de les tribus a que pertanyien).

Avui es diu Pavia i no te restes de la ciutat antiga (noms s han trobat alguns sarcfags i algunes inscripcions).

Per la ciutat moderna vegeu Pavia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67747" title="Riu Ticino" nonfiltered="1729" processed="1714" dbindex="26845">

El riu Ticino es un riu del nord d'Itlia, tributari del Po. El seu nom llat fou Ticinus. 

Neix als Alps, al mont Sant Gotard (abans Mons Adula) i emergeix en un llac anomenat Llac Major o Lago Maggiore (antic Lacus Verbanus). Passa per Pavia i desaigua al Po a poca distancia. El seu curs es de 248 km i el seu afluent principal el Brenno.

Antigament el Ticino feia de frontera entre el nsubres i els seus vens libicis i levis. Com que era una barrera defensiva natural contra les invasions d'Itlia a les seves rodalies es van lliurar diverses batalles. La mes antiga quant els gals van envair la regi i van derrotar els etrusques; per la mes important es la que van lliurar Anbal i Escipi el 218 aC, el lloc exacta de la qual no es pot determinar, per es creu que fou a la riba oest, prop del Padus o Po, i doncs segurament prop de la ciutat de Ticinum (Pavia); Livi esmenta el lloc amb el nom de Victumvii del que no es te cap referncia. La batalla la descriu Polibi d una manera poc clara. Els romans foren derrotats i Escipi es va retirar per un pont del Padus desprs de deixar sis-cents homes per destruir el  pont del Ticino, homes que foren fets presoners. 

Mes tard encara es van lliurar all dues  batalles mes: la primera l any 270 en qu els alamans que envaen Itlia, foren derrotats per l emperador Lluci Domici Aureli; i l altra el 352 entre els emperadors Magnenci i Constanci II.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67748" title="Tifata" nonfiltered="1730" processed="1715" dbindex="26846">
Tifata fou el nom antic d una serralada italiana entre la Campnia i el Samni, propera a Capua.

Es esmentada a la guerra entre Samnites i Campanians (que va precedir a la primera guerra samnita) en la que els samnites van ocupar les altures amb una  fora considerable i van conduir al seu exercit cap a la plana, derrotant als campanians en una batalla (Livi diu "Tifata, inminentes Capuae colles" i tamb "montem imminentem Capuae"). El 215 aC Anbal hi va establir el seu campament des on va fer operacions contra les ciutats de Campnia. Al peu de les muntanyes Tifata Sulla va derrotar el general Norbanus (addicte a Marius) el 83 aC, i en agrament per la victria el dictador va consagrar una part del territori al culte de Diana, deessa titular de la muntanya (Diana tenia un temple a la muntanya, a la part occidental,  "Dianae Tifatinae"); aquesta donaci fou confirmada mes tard per Vespasi. A la muntanya hi havia tamb un temple de Jpiter (Jovis Tifatinus) a la part oriental. S esmenta per darrer cop el 48 aC, quant fou usat per Mil per sortir de Capua,  i el nom es va perdre durant l edat mitjana per agafar el de Monte di Maddaloni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67750" title="Ramon Barnils i Folguera" nonfiltered="1731" processed="1716" dbindex="26847">
Ramon Barnils i Folguera, (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) fou un periodista catal.

Al llarg de tota la seva intensa carrera va collaborar als diaris  Tele/eXpress, El Correo Cataln, Avui, La Vanguardia i El Mundo i a les revistes El be negre, El Mn, Ajoblanco i El Temps. Tamb va treballar a les agncies de notcies Europa Press i EFE, on va impulsar el seu primer servei de notcies en catal als anys 80.
A la rdio va desenvolupar la tasca ms reconeguda pel gran pblic. Va participar a Catalunya Rdio des del naixement de l'emissora i en programes de gran audincia que van marcar tota una poca radiofnica com 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico', i 'El mnim esfor' que presentava al costat de Quim Monz i Jordi Vendrell. Tamb a la tertlia d'actualitat poltica 'Postres de msic' i ocasionalment a 'L'Internauta' .
 
Defensor de la independncia professional i del periodisme crtic, va ser professor de periodisme a la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona entre 1976 i 1985 i va exercir un gran mestratge sobre una mplia generaci de periodistes catalans.

Bibliografia.
 La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL, publicat sota el nom collectiu Carlota Tolosa (1985);
 El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, (1987);
 Histria crtica del Futbol Club Barcelona (1899-1999) (1999);
 Articles (2002);

Traduccions.
 Matilda, de Roald Dahl (1988);
 El Nen: contes d'infncia, de Roald Dahl (1986);
 La guerra de Troia, de Robert Graves (1987);

Enllaos externs.
 Grup de Periodistes Ramon Barnils;
 Adu al mestre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67751" title="Tifernum Tibierinum" nonfiltered="1732" processed="1717" dbindex="26848">
Tifernium Tibierinum es el nom antic de la ciutat italiana de Citt di Castello, a la vall alta del Tiber, uns 30 km al est d'Arezzo. La ciutat feia frontera entre l'mbria i Etrria.

Fou un municipi rom de l'mbria (segons Plini) i Plini el jove i va tenir una vila, que fou adornada amb les esttues de diversos emperadors romans; tamb hi va construir un temple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67752" title="Tifernum Metaurense" nonfiltered="1733" processed="1718" dbindex="26849">
Tifernum Metaurense fou una antiga ciutat romana de la vall del Metaure (Metaurus).

Es la actual Sant Angelo in Vado, prop de les fonts del Metaure i a uns 30 km  de Fossombrone (Frum Sempronii)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67753" title="Tifernus" nonfiltered="1734" processed="1719" dbindex="26850">
Tifernus fou un riu del Samni que neix vora Bovianum (Bojano) a les muntanyes anomenades Monte Biferno o Tifernus Mons. Te un curs de uns 100 km i desaigua a la mar Adritica. Feu frontera entre la Pulla i els Frentanis.

Es el modern Biferno.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67754" title="Tifernus Mons" nonfiltered="1735" processed="1720" dbindex="26851">
Tifernus Mons fou el rom nom d'una muntanya d'Itlia,  part d una serralada anomenada Monte Matese.

El 295 aC l exrcit samnita i va establir posicions fortificades a la muntanya, per tot i aix foren derrotats all per cnsol rom L. Volumnius Flamma.  Livi parla de Tifernum, que podria ser una ciutat, que no es esmentada en altra lloc, per que es mes probablement la muntanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67757" title="Timonitis" nonfiltered="1736" processed="1721" dbindex="26852">
Timonitis o Timonitide fou un districte del interior de Paflagnia, proper de Bitnia. Els seus habitants es deien Timoniacens. El nom derivava de la fortalesa de Timonion 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67760" title="Tirint" nonfiltered="1737" processed="1722" dbindex="26853">

Tirint o Tirins fou una de les ms antigues ciutats gregues, situada a la plana d'Arglida, a la via cap Epidaur. Habitada des el tercer millenni, a l poca micnica estava fortificada i de les seves muralles Pausanies (segle II) arriba a dir que causaven la mateixa admiraci que les pirmides d'Egipte.

El seu nom s atribueix per la mitologia a Tiryns, fill d'Argos, i la seva fundaci a Proteus. Megapenthes, fill de Proteus, la ca cedir a Perseu que la va transmetre al seu descendent Electryon. La filla d aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitri, que fou coronat rei de Tirint per en fou expulsat per Sthenelos, rei d'Argos, per el seu fill Hracles, va recuperar la ciutat.

Es tracta d una ciutat dels aqueus que la van conservar desprs de la conquesta del Pelopons pels doris. Tirint suposava un perill per la vena Argos, dominada pels doris. Cleomenes va derrotar els argius per els esclaus de Cleomenes van prendre possessi de Tirint i la van dominar per molts anys. A la guerra contra Prsia Tirint va enviar un contingent que va lluitar a Platea. Desprs la ciutat fou conquerida per Argos probablement al mateix temps que Micenes vers el 469 aC i la ciutat baixa fou destruda, la ciutadella desmantellada (la ciutadella tenia el nom de Licymna) i els habitants expulsats cap a Epidaur i Halieis, i els que no van marxar foren enviats a Argos, quedant la ciutat despoblada. 


Es conserven les seves runes al lloc anomenat Pale Anpli. L acrpoli fou excavada des el 1884 per Shliemann. Les muralles, de les que es conserva una part, son de tcnica ciclpia i estan datades vers el 1400 aC amb una reconstrucci vers el 1200 aC i formaven un oval d uns 300 metres de llarg per entre 60 i 100 d ample. Queden restes del propileus, el mgaron o palau reial i alguna altra construcci.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67762" title="Tsia" nonfiltered="1738" processed="1723" dbindex="26854">
Tsia fou una ciutat dels brucis, probablement no lluny de Rhegium, esmentada per Api en el seu relat de les lluites contra Anbal. Se sap que fou ocupada pel cartagins que hi va deixar una guarnici, per fou entregada per un dels seus ciutadans als romans, que la van dominar poc temps, doncs Anbal la va recuperar.

Diodor de Siclia esmenta una ciutat anomenada sia que probablement es la mateixa ciutat i de la que diu que fou assetjada pels italians durant la guerra social. Mes tard va desaparixer com altres ciutats del Bruttium.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67763" title="Tissa" nonfiltered="1739" processed="1724" dbindex="26855">
Tissa fou una ciutat del interior de Siclia esmentada pels antics autors per de la que no se sap la situaci exacta. Era una ciutat dels sculs i sota els romans fou un petit municipi. Encara l'esmenten Plini el vell i Tolomeu; aquest darrer diu que era propera a Etna, i se suposa que fou la actual Randazzo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67765" title="Titanios" nonfiltered="1740" processed="1725" dbindex="26856">
Titanios o Titana o Titane fou una ciutat del territori de Sici, a l esquerra del riu Asop. Era situada al cim del puig Tit, que portava el nom del germ del sol. Tenia un temple d'Escolapi suposadament construt per Alexandre fill de Macaon i net d'Escolapi; aquest temple encara existia al segle II i tenia esttues d'Escolapi i Hygieia i dels herois Alexabor i Euamerion. Tamb tenia un temple dedicat a Atenes, a un tur proper, amb una esttua de la deessa; al peu del tur hi havia un altar als vents.

Les runes foren descobertes per Ross al nord de Voivnda. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67766" title="Titronion" nonfiltered="1741" processed="1726" dbindex="26857">
Titronion fou una ciutat de frontera entre Fcida i Dria. Livi diu que pertanyia als doris per altres autors la situen a Fcida. Fou destruda per l'exercit de Xerxes junt amb altres ciutats de Fcida. Son probablement les runes que s han trobat a Mulki no lluny de Verzan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67767" title="Tion" nonfiltered="1742" processed="1727" dbindex="26858">
Tion o Tianos (llat Tius o Tium) fou una ciutat de la costa de Bitnia propera a Paflagnia. Fou una ciutat grega a la boca del riu Bilaos i va pertnyer a Paflagnia fins que fou incorporada a Bitnia pel rei Prsies.

Estrab l esmenta com una petita ciutat.

Fou lloc de naixement de Filaret, l ancestre de la dinastia reial de Prgam.

Monedes de Tion apareixen fins el temps de l'emperador Gali.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67768" title="Tlos" nonfiltered="1743" processed="1728" dbindex="26859">

Tlos fou una ciutat de Lcia esmentada per Artemidoros que diu que fou una de les sis ciutats que van formar la confederaci Lcia. Estrab diu que estava situada a la via cap a Cibirra.

Unes runes de la vall del Xantos, a la riba oriental a uns 8 km de Doover, han estat identificades com les de la ciutat i semblem ser construccions romanes que van substituir a edificacions anteriors. Entre les restes destaca el teatre, i edificis amb gran columnes.

The official web site of Tlos Excavations.

http://www.tlosexcavations.com









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67770" title="Manw" nonfiltered="1744" processed="1729" dbindex="26860">
Manw Slimo (del Valarin Mnawenz) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un Ainu, el rei dels Vlar, marit de Varda Elentri, germ del Senyor Fosc Melkor (Morgoth), i Rei d'Arda. Viu al capdamunt del Mont Taniquetil, la muntanya ms alta del mn. s el ms gran en autoritat, tot i que no en poder, dels Vlar.

Manw vesteix robes blaves i t els ulls blaus. Porta un ceptre de safir fet per a ell pels ldor. Els Vnyar sn el seus elfs preferits, i viuen amb ell i Varda al Mont Taniquetil

Manw significa 'El Benet'. Slimo significa 'El Senyor dels Vents'. Els seus ttols inclouen 'El Vell Rei', 'El Rei d'Arda', 'Senyor del Respir d'Arda', i 'Senyor de l'Oest'.



Manw s, juntament amb Mlkor, el ms vell dels Ainur, i el que ms b compren la voluntat d'Eru. Quan Mlkor va sembrar la discrdia en la Msica dels Ainur, Manw va acabar portant el pes de la simfonia. Quan Arda va ser creada, Manw va ser-ne designat el governador, motiu pel qual el seu ttol ms com s "El Vell Rei". Manw era un regent bo, compassiu, sense desitjar el poder per ell mateix. Per no comprenia el mal, ni el va reconixer en el seu germ. Va alliberar Mlkor de Mandos, permetent-li de manipular a Fanor, enverinar els Dos Arbres, assassinar Finw, robar els Silmarils i causar la revolta dels ldor. Per escalfar els Eldar, va fer que Aul fabriqu els Sol i la Lluna, ja que sabia que el despertar dels Atani era proper, i va enviar Thorondor i les guiles a vigilar-los. Desprs de la caiguda de Morgoth, Manw el va exiliar al buit. A la Batalla Dinal, quan Mlkor n'escapa, es diu el el Vell Rei i el Senyor Fosc lluitaran a les planes de Vlinor.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67774" title="Provncia de Bari" nonfiltered="1745" processed="1730" dbindex="26861">

La Provncia de Bari  forma part de la regi de Pulla dins Itlia

 Ciutats a la Provncia de Bari .
 Acquaviva delle Fonti;
 Alberobello;
 Altamura;
 Bari;
 Binetto;
 Bitetto;
 Bitritto;
 Bitonto;
Canosa;
 Capurso;
 Casamassima;
 Castellana Grotte;
 Conversano;
 Corato;
 Giovinazzo;
 Grumo Appula;
 Locorotondo;
 Modugno;
 Mola di Bari;
 Monopoli;
 Noci;
 Noicattaro;
 Palo del Colle;
 Poggiorsini;
 Polignano a Mare;
 Ruvo di Puglia;
 Sammichele di Bari;
 Sannicandro di Bari;
 Santeramo in Colle;
 Terlizzi;
 Toritto;
 Triggiano;
 Valenzano;


 Enllaos .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67776" title="Provncia de Brndisi" nonfiltered="1746" processed="1731" dbindex="26862">

La Provncia de Brndisi  forma part de la regi de Pulla dins Itlia








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67777" title="Provncia de Foggia" nonfiltered="1747" processed="1732" dbindex="26863">

La Provincia de Foggia  forma part de la regi de Pulla dins Itlia
 Enllaos .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67778" title="Provncia de Lecce" nonfiltered="1748" processed="1733" dbindex="26864">

La Provincia de Lecce  forma part de la regi de Pulla dins Itlia
 Enllaos .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67779" title="Provncia de Trent" nonfiltered="1749" processed="1734" dbindex="26865">

La provncia de Trent  (en itali provincia di Taranto) forma part de la regi de la Pulla, dins Itlia.
 Enllaos .
Turisme a la provncia de Trent;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67781" title="Benixalon" nonfiltered="1750" processed="1735" dbindex="26866">
Benixalon (fill de xaloner en rab) era una antiga alqueria situada a la Vall de Xal, localitat del sud de la comarca alacantina de la Marina Alta.

La qesti de la identitat entre Benixalon i el Rfol de Xal.

La insuficincia de dades.
L'alqueria de Benixalon apareix esmentada al Llibre del Repartiment. L'nic que se'n sap del cert s que estava situada a la Vall de Xal, per en l'estat actual de les investigacions histriques s impossible establir si l'alqueria de Benixalon del segle XIII es correspon o no amb el Rfol de Xal del segle XV. La manca de nous documents o de troballes arqueolgiques que puguen aportar dades significatives en aquesta qesti no permet negar ni afirmar la identitat entre Benixalon i el Rfol de Xal.

La hiptesi de la falta d'identitat.

Segons aquesta hiptesi, Benixalon i el Rfol de Xal eren dos poblats diferents dins de la Vall de Xal. Benixalon ja existiria abans de l'arribada dels reconqueridors cristians (1244), mentre que el Rfol de Xal seria fundat alguns anys desprs, quan la poblaci civil del castell i assentament d'Aixa el va deixar per establir-se al pla, en una intersecci de camins a la vora del riu Xal-Gorgos. Aquest nucli primitiu a travs de successives ampliacions del seu permetre esdevindria l'origen de l'actual casc urb de Xal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67783" title="Daniel Pedrosa Ramal" nonfiltered="1751" processed="1736" dbindex="26867">

Daniel Pedrosa Ramal, conegut com a Dani Pedrosa, va nixer el 29 de setembre de 1985 a Sabadell, tot i que ha viscut la majoria de la seva vida a la localitat vallesana de Castellar del Valls. Ha estat el pilot ms jove de la histria del motociclisme que s'ha proclamat bi-campi del mn: el 2003 als 125c.c. i el 2004 als 250. L'itali Valentino Rossi havia estat fins aleshores el ms preco en aconseguir-ho, amb vint anys. 

 Els inicis .
Pedrosa ha estat un dels pilots amb una progressi ms meterica. Va ser campi d'Espanya de pocket bikes al 1997. Aleshores el descobr l'ex-pilot Alberto Puig en la selecci dels participants a la Movistar Cup, una frmula de promoci que Puig va dirigir. Va acabar vuit, per l'ex-pilot va veure en aquell nen un autntic campi del mn. El va portar a disputar el Campionat d'Espanya i, amb quinze anys, a crrer el seu primer mundial, en qu es va classificar vuit a la categoria de 125 c.c. 

 Mundials de motociclisme .
L'any segent va ser tercer, guanyant el seu primer Gran Premi a la mtica pista d'Assen, als Pasos Baixos. La temporada segent es va proclamar campi del mn a Malisia, tot just quan feia dos dies que havia fet els divuit anys. Pedrosa va ser lder del mundial de 125 c.c. durant prcticament tota la temporada; una setmana desprs d'obtenir el ttol, per, va caure en els entrenaments d'Austrlia, trencant-se els dos turmells; una lesi greu que el va tenir quatre mesos en cadira de rodes. Desprs d'una dura recuperaci i amb noms tres setmanes de pre-temporada va arribar el primer gran premi de 2004. Aquest any Dani s'estrenava en la categoria de 250 c.c. i va guanyar el primer gran premi, a Sud-frica. El 14 de maig de 2006 Pedrosa assoleix un altre repte, gunyar la seva primera cursa en el mundial de Moto GP, al proclamar-se guanyador del G.P. de Xina disputat a Shangai. Aquest mateix any tamb guanyaria el G.P. de la Gran Bretanya al circuit de Donnington.

 Dani Pedrosa a Castellar del Valls .
Tot i haver nascut a Sabadell, com la majoria de gent jove de Castellar, Dani Pedrosa sempre parla de la seva ciutat,  Castellar del Valls. All hi ha la penya els 4 banks que li dna suport en totes les proves des de la ciutat vallesana i que tamb es desplaa habitualment als circuits propers com Montmel, Ricardo Tormo de Xest i Jerez. Els ltims anys la gent de Castellar s'ha bolcat en les celebracions dels ttols de Dani Pedrosa, omplint l'Espai Tolr de la localitat, on els aficionats acostumen a reunir-se per veure en una pantalla gegant les curses en qu Dani Pedrosa pot proclamar-se campi del mn. Normalment les celebracions al carrer sn davant la casa dels Pedrosa.

En l'ltima rebuda, l'alcaldessa de Castellar, Montse Gatell, va proclamar que el nou poliesportiu que s'est construint a la ciutat portar el nom del pilot catal.

 Palmars .

 Sotscampi del mn de MotoGP (2007);
 Campi del mn 250cc (2004, 2005);
 Campi del mn 125cc (2003);
 Poles: 27;
 Podis: 58;
 Victries: 28;
 Segons llocs: 17   (no actualitzat);
 Tercers llocs: 11  (no actualitzat);
 Voltes Rpides: 18 (no actualitzat);




 Enllaos externs.

 Web oficial ;
 Biografia ;
 Penya els 4 banks;
 Club de fans;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67784" title="Escriptura merotica" nonfiltered="1752" processed="1737" dbindex="26868">

L'Escriptura merotica s un alfabet originat a partir del demtic i el jeroglfic egipci que es va usar per escriure la llengua merotica del regne de Meroe al voltant del 200 aC, i possiblement tamb per escriure la llengua nbia dels successors dels Regnes Nubis.

Essent essencialment alfabtica, l'escriptura merotica funcionava de forma bastant diferent als jeroglfics egipcis. Alguns estudiosos, com Haarmann, creuen que l'alfabet grec va intervenir en el seu desenvolupament, sobretot perqu el merotic t representaci per a les vocals; tot i que en altres aspectes funcionava de forma diferent al grec.

L'escriptura merotica era principalment alfabtica, per amb una vocal /a/ assumida per defecte sino s'escrivia una altra vocal. Una consonant sola s'indicava amb la vocal /e/ (o schwa) desprs del smbol. s a dir, les dos lletres me representaven alhora la sllaba /me/ i la consonant /m/ sola, mentre que la sllaba ma s'escrivia amb una sola lletra, i mi amb dues. Altres sllabes tenien smbols especials. En aquest sentit, s una escriptura prpiament "semi-sillbica", una vaga reminiscncia dels alfabets indis abugida que van sorgir aproximadament en aquella poca. Algunes consonants de final de sllaba, com la /n/ o la /s/ s'ometien sovint.

En total hi havien 23 smbols. Aix incloia quatre vocals:
a (noms a principi de paraula; en els altres casos s'assumia /a/ per defecte), e (o schwa), i, o (o u);
catorze o ms consonatns, amb una vocal /a/ assumida per defecte si no s'indicava una altra vocal:
y(a), w(a), b(a), p(a), m(a), n(a), r(a), l(a), ch(a) (potser palatal, com a lich alemanya, o uvular, com a la dag holandesa), kh(a) (velar, com la Bach alemanya), k(a), q(a), s(a) or sh(a), d(a);
i diverses sllabes:  
ne o ny(a), se o s(a), te, to, t(a) o ti.
Hi ha certa disputa sobre si se representava una sllaba o una consonant /s/, diferent de s com a / /; sobre si ne representava una sllaba o una consonant com //; i el mateix passa amb la t que podria haver estat un ti sillbic. S'ha suggerit que l's de sllabes en comptes de lletres alfabtiques per alguns sons podria ser degut a les necessitats de representar variacions dialectals merotiques en un sol alfabet unificat.

Hi havia dues formes grfiques d'alfabet merotic: una forma lapidria monumental inspirada en els jeroglfics egipcis, i una forma cursiva derivada del demtic. La majoria dels texts sn en cursiva.  En contraposici a l'escriptura egpcia, hi havia una correspondncia simple unvoca entre les dues formes del Merotic, exceptuant que en la forma cursiva, les consonants s'uneixen a la vocal i amb una lligadura.

La direcci d'escriptura era de dreta a esquerra i de baix a dalt (forma cursiva); o de baix a dalt en columnes successives de dreta a esquerra (forma jeroglfica). Els signes monumentals estaven orientats cap al comenament del text, com ho feien les seves fonts jeroglfiques egpcies.

Tamb hi havia un signe de tres punts horitzontals o verticals utilitzats per dividir paraules o frases. Aquest era l'nica puntuaci que s'usava.

Si tamb va ser usada pels regnes nubis, l'escriptura merotica hauria estat reemplaada per l'alfabet copte amb la introducci del cristianisme a Nbia el segle VI.

L'egiptleg britnic Francis Llewellyn Griffith va desxifrar l'escriptura merotica el 1909, per l'idioma encara no es comprn en la seva totalitat.

Enllaos externs.
  Merotic - AncientScripts;
  Merotic a Omniglot;
  Una font Merotica;
  Proposta de codificar l'escriptura merotica a l'Unicode;
  Exemples d'escriptura merotica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67791" title="Ramon V de Tolosa" nonfiltered="1753" processed="1738" dbindex="26869">
Ramon V (1134-1194), comte de Tolosa de 1148 a 1194.

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa de Llenguadoc feta pels benedictins en la Histria General del Llenguadoc, seria Ramon V, per estudis crtics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos. Seria doncs Ramon (VII)

Fill d'Alfons Jord i de Faidida d'Uss. Quan Alfons mor a Terra Santa el 1148, el comtat de Tolosa queda en mans del seu fill Ramon, juntament amb el seu germ Alfons II, car noms tenia 14 anys. Per amb una certa autoritat damunt d'Alfons, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental.

El 1153 lluit amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d'haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el fu presoner. Un any ms tard, es casa amb Constana de Frana, filla del rei de Frana Llus VI de Frana i vdua d'Eustaqui IV comte de Bolonya. Van tenir quatre fills:

 Ramon VI, que succeeix al seu pare;
 Tallaferro, casat amb Batrice d'Albon, dauphine de Viens;
 Baldu de Tolosa;
 Adelaida de Tolosa, casada amb Roger II de Trencavell;

El 1159 lluita contra la coalici d'Enric II d'Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou ajudat pel rei de Frana, Llus VII de Frana.

El 1173 signa la pau amb el rei Enric II d'Anglaterra, reconeixent-lo com a duc, i poc desprs torn a l'obedincia del papa Alexandre III. El 1176 es reun a l'illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarasc, amb Alfons I de Catalunya-Arag, i convingueren per la Pau de Tarasc la cessi a Alfons dels drets sobre els comtats de Gavald, el Carlads i el de Provena a canvi de 31.000 marques d'argent.

La croada dels Albigesos.
Ramon es troba implicat en la crisi ctara. El 1176, el bisbe d'Alb Guillem organitza el colloqui de Lombers. Sn presents els eclesistics, els prnceps Ramon de Trenclavell i Ramon V, acompanyat de la seva dona Constana i els representants dels ctars...

A partir del 1183 fins el 1192 lluita amb sort diversa contra els anglesos, que posseen Gascunya. El 1187 adquir el vescomtat de Nimes, que li ced Bernat At VI.

Es casa de nou amb Richilde, vdua de Ramon Berenguer de Provena.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67793" title="Cdec" nonfiltered="1754" processed="1739" dbindex="26870">

El cdec (Juniperus oxycedrus) s un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebr, que es diferencia d'aquest per que a les fulles hi t dues lnies blanques enlloc d'una.

Les fulles sn dures i en forma d'agulla, punxants. Tenen uns 2,5 cm de llargada.

Els fruits sn glbuls de 6 a 12 mm de dimetre de color rogenc quan sn madurs.

Floreix a la primavera.

Es localitza en terrenys calcaris de la terra baixa, en alzinars o mquies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67800" title="Ramon Trencavell II" nonfiltered="1755" processed="1740" dbindex="26871">
Ramon Trencavell II (v. 1204 - v. 1267), membre de la Casa Trencavell, buscar durant molts d'anys de recuperar les possessions que la croada albigesa havia espoliat al seu pare. Es va oposar moltes vegades a Amalric de Montfort, fill de Sim, llavors establert sobre els antics dominis de Trencavell.

Ramon s encara jove, quan els creuats fan la setge de la ciutat de Carcassona, llavors tinguda pel seu pare Ramon Roger Trencavell el 1209. A la presa de la ciutat, Sim de Montfort, llavors cap militar de la croada, far empresonar Ramon Roger als seus propis calabossos. A la mort d'aquest, el 10 de novembre de 1209, Sim de Montfort, que sollicitava els territoris Trencavell, fa signar a Agns de Montpeller, l'esposa del difunt, una renunciaci sobre els seus drets aix com els del seu fill. En contrapartida, va rebre una renda vitalcia de tres mil sous i el reemborsament sobre un any, realitzat en quatre pagaments, del seu dot que puja a vint-i-cinc mil sous. Ramon s llavors confiat sota la tutela del comte Ramon Roger de Foix.


Primera reconquesta.

Ramon va prendre una part activa en la reconquesta occitana portada per Ramon VII de Tolosa. En efecte, a partir de 1216, el pas s'aixeca contra Sim de Montfort. El 1218 mor Sim en el setge de la ciutat de Tolosa. El seu successor, el seu fill Amalric ser incapa de fer de cara a aquesta revolta general i restituir poc a poc les terres conquerides en el moment de la croada dels Albigesos. El 1224, Carcassona s represa i Ramon VII ofereix la ciutat al seu possedor legtim : Ramon de Trencavell.

La conservar fins a 1226, any en qu Llus VIII vindr a sotmetre la ciutat de nou. Aquesta expropiaci ser portada a terme pel tractat de Meaux a Pars el 1229 que far de la ciutat un possessi reial. Ramon s'ha d'exiliar a la corts del rei d'Arag.

Segona reconquesta.

El 1240, Ramon, que possea encara nombrosos contactes al pas, decideix recuperar una altra vegada la ciutat de Carcassona, amb l'ajuda d'Olivera de Termes. El 17 de setembre, aprofita la complicitat de la noblesa local i dels habitants dels ravals de la ciutat per assetjar la ciutat. Els combats duraran 25 dies. Quan la ciutat estava a punt de ser reconquerida en mans dels faidits que acompanyen Ramon, l'exrcit reial arrib per socrrer la ciutat. L'11 d'octubre, Ramon ha d'aixecar la setge rpidament i fugir cap a Montreal on ser perseguit i assetjat al seu torn. Aconsegueix escapar-se i se'n va anar de nou a exili a Arag.

Submissi i presa de la creu.

El 1246, Ramon ser obligat a renunciar als seus drets. L'any segent, trencar el seu segell de vescomte de Besiers i Carcassona en penyora de submissi al rei de Frana, Llus IX. Va formar ms tard part de la setena croada, l'ltim acte conegut amb data de 1263. Se suposa que mor abans del 1267, data en la qual el seu fill Roger apareix sota el ttol de Roger de Besiers, fill de Trencavell, dit vescomte de Besiers.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67802" title="Foixarda" nonfiltered="1756" processed="1741" dbindex="26872">

La foixarda (Globularia alypum) o tamb fuixarda, s un petit arbust mediterrani de fins a 60 cm d'alada que creix a les brolles assolejades, boscos aclarits i garrigues seques, sempre en terrenys calcaris. Al Pas Valenci i a les Illes s comuna a tot el territori fins als 1000 m d'alada. A Catalunya manca a les zones ms humides i s escassa al Pirineu, coincidint en bona mesura les zones on manca amb les de substrat silici.

Fa una inflorescncia en captol d'entre 1 i 3 cm de dimetre, en forma de bot que floreix a finals de l'hivern. Les fulles sn de pecol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades).

Es distingeix fcilment de les altres espcies autctones del mateix gnere (i de la mateixa famlia, ja que l'nic gnere autcton de globularicies s el gnere Globularia), perqu les altres espcies sn herbcies, i tenen fulles disposada en roseta a la base amb llargs pecols en comptes de tenir-les sssils a les mateixes tiges que les flors.

T aplicacions medicinals.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67805" title="Amaur IV de Montfort" nonfiltered="1757" processed="1742" dbindex="26873">

Amaur IV de Montfort    (?, 1192 - tranto, Pulla, 1242) fou un noble francs bar de Montfort

Orgens familiars.
Era fill de Sim IV de Montfort i d'Alcia de Montmorency.

Biografia.
Particip en la Croada albigesa sota els ordres del seu pare Sim IV de Montfort. En morir aquest al setge de Tolosa n'heret la baronia de Montfort i els territoris conquerits durant la croada: el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa. Per incapa de conservar-los, ced els seus drets al rei Llus VIII de Frana (1224) a canvi del ttol de comte per a la seva terra de Montfort-l'Amaury.

El 1230 esdevingu Gran conestable de Frana de resultes del seu oncle Mathieu II de Montmorency i posteriorment s'un a la Sisena croada, on caigu presoner en el moment del desastre de Gaza. Captiu a Babilnia, fou alliberat el 1241 i, el mateix any, mor quan tornava del Llevant mediterrani.

 Notes .


 Vegeu tamb .
 Llista de barons de Montfort ;







|-

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67806" title="Pedro Delgado Robledo" nonfiltered="1758" processed="1743" dbindex="26874">

Pedro Delgado Robledo (nascut el 15 d'abril de 1960 a Segvia), ms conegut com a Perico Delgado ha estat ciclista professional, guanyador del Tour de Frana de 1988 i de dues Voltes Ciclistes a Espanya, el  1985 i 1989.

 Delgado com a ciclista .

Forj la seva carrera com a ciclista d'elit a les ordres de Jos Miguel Echvarri i Eusebio Unzu, que varen ser tamb els descobridors de Miguel Indurin. Gran escalador i irregular, fou el gran precursor del boom ciclista espanyol a la dcada dels 80 i 90. A la seva ombra es forj Indurin, de qui va acabar sent gregari de luxe. Des de la seva retirada, exerceix com a comentarista de les grans voltes ciclistes a la rdio i a la televisi.

 El Tour de Frana .
Delgado particip per primer cop a la ronda galla el 1983, revelant-se com un molt bon escalador i un corredor d'extraordinria valentia en els descensos. Arrib fins el segon lloc de la general l'any de la seva presentaci, per un defalliment acab amb les seves possibilitats. 

El 1984 abandon, desprs de fracturar-se la clavcula en un descens, quan ocupava el cinqu lloc de la general. El 1986 es va retirar de la cursa en conixer la mort de la seva mare durant una etapa. 

El 1987 protagonitz un duel pic davant Stephen Roche, que va acabar amb la victria de l'irlands per 40 segons de diferncia a la classificaci general final, desprs d'una contrarellotge a cara o creu i d'una etapa de muntanya on Roche va necessitar oxigen per recuperar-se de l'esfor.

La seva gran victria es produ l'any segent, en qu aconsegu ms de set minuts d'avantatge sobre el segon classificat, l'holands Stephen Rooks i gaireb deu sobre el colombi Fabio Parra. Tot i aix, l'ombra del doping va caure sobre Delgado quan un control va assenyalar que havia pres un substncia prohibida, tot i que la contraanlisi va demostrar la seva innocncia. El 1989 protagonitz una ancdota sense precedents en la histria del Tour en perdre's pels carrers de Luxemburg i arribar tard a la sortida de l'etapa prleg, per la qual cosa inici la defensa del mallot groc des de prcticament l'ltima posici. L'endem, un defalliment provoc que, a la segona etapa, ja dugus gaireb 10 minuts de desavantatge amb els seus principals rivals. Malgrat tot, acab tercer a la general, per darrere de l'americ Greg LeMond i del francs Laurent Fignon.

El 1990 Delgado acab quart desprs d'haver intentat destronar a Lemond, per una gastrointeritis no li va permetre atacar als Pirineus i va deixar el Tour en mans de l'americ. A partir de 1991 comen l'era de Miguel Indurain i Delgado es convert en el principal suport del navarrs, acabant entre els 10 primers en el Tour de 1992 i guanyant la prova en la classificaci per equips.

 La Vuelta a Espaa.

Delgado sempre ha realitzat bons papers a la Vuelta a Espaa. En va ser guanyador l'any 1985 desprs d'una llarga escapada per les serres de Madrid i passant per la seva Segvia natal i derrotant a Robert Millar en la classificaci final. El 1989 tornaria a guanyar la ronda espanyola desprs d'una excepcional actuaci a l'estaci de Cerler on va guanyar l'etapa, a la cronoescalada de Valdezcaray i als llacs de Covadonga. Tot i aix, Fabio Parra va estar a punt de batre'l, i fins a la contrarellotge de l'avantpenltim dia no es va decidir la prova. 

A ms a ms, una escapada de Parra el dia abans d'arribar a Madrid va estar a punt d'arrunar la festa a Delgado. Aquell dia, a ms a ms, va ser polmic, ja que les cmeres de la televisi colombiana, d'on era Parra, van enganxar Delgado passant sobre un corredor rus d'un altre equip que el va ajudar a redur temps durant l'etapa. La mateixa televisi colombiana va acusar Delgado de suborn.

 Giro d'Itlia .

Delgado va participar en l'edici de 1988 per a preparar el Tour de Frana que acabaria guanyant. El periodista Jos Mara Garca el va criticar durament per aquesta decisi, en un prova en qu Delgado no va passar d'un segon lloc en una de les etapes de muntanya. L'any 1991 hi va tornar sense gens d'xit, ja que va quedar molt lluny del guanyador.

 Enllaos Externs .
 Pgina oficial de Pedro Delgado;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67807" title="Varda" nonfiltered="1759" processed="1744" dbindex="26875">
Varda Elentri s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, i l'esposa de Manw.

Es diu que Varda s massa bonica per ser descrita amb paraules; el seu rostre irradia la llum de l'Ilvatar. Viu amb Manw, i es complementen en el govern d'Arda. Quan estan junts, Manwe "hi veu ms enll que cap ms ull, a travs de la boira, a travs de la foscor, i a travs de les lligues d'oce", i Varda "hi sent ms clar que cap ms orella, escoltant els sons de les veus que criden des de l'est a l'oest". Varda va crear les estrelles abans que els Vlar descendissin al mn, i va organitzar les constellacions, entre la que destaca la Fal dels Vlar (l'ssa Major).


Varda significa 'sublim' o 'elevada'. Elentri significa 'Reina dels Estels'. Tamb s coneguda amb el ttol de Tintalle, que significa 'Encenedora dels Estels'. En sindarn tamb se la coneix coma 'Elbereth' (Reina dels Estels), 'Gilthoniel' (Encenedora dels Estels) i 'Fanuilos' (Sempreblanca). En Telern se la coneix com a 'Baradis'

Himne dels Elfs de Rivendell.

Un dels textos en sindarn ms llargs de El Senyor dels Anells s un himne que canten els elfs de Rivendell a Varda, i que es pot trobar al captol Molts Encontres (Llibre II, 1r captol). El text s el segent:



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67809" title="Experiment de la doble escletxa" nonfiltered="1760" processed="1745" dbindex="26876">
L'experiment de la doble escletxa o experiment de Young, consisteix en la difracci de llum a travs de dues escletxes, que produeixen un patr d'interferncia amb bandes clares i fosques en un pantalla situada desprs de les escletxes. L'experiment va ser realitzat el 1803 per Thomas Young, en un intent de destriar la naturalesa corpuscular o ondulatria de la llum. Young va comprovar un patr d'interferncies en la llum procedent d'una font llunyana al refractar-se en el pas per dues escletxes, resultat que va contribuir a demostrar la naturalesa ondulatria de la llum. 

Posteriorment, ha estat considerat un experiment fonamental a l'hora de demostrar la dualitat ona-partcula, una caracterstica de la mecnica quntica. L'experiment pot realitzar-se amb electrons, toms o neutrons, produint patrons d'interferncia similars als obtinguts quan es realitza amb llum, fet que mostra, per tant, el comportament dual ona-corpuscle de la matria.

Importncia per a la fsica.

L'experiment de la doble escletxa va ser dissenyat per respondre a la pregunta de si la llum tenia una naturalesa corpuscular o si ms aviat consistia en ones viatjant pel suposat ter, anlogament a les ones sonores viatjant en l'aire. La naturalesa corpuscular de la llum es basava principalment en els treballs de Newton; la naturalesa ondulatria, en els treballs clssics de Hooke i Huygens. Els patrons d'interferncia observats restaren crdit a la teoria corpuscular i la teoria ondulatria es va mostrar molt robusta fins als comenaments del segle XX, quan nous experiments van comenar a mostrar un comportament que noms podia ser explicat per una naturalesa corpuscular de la llum. Tot i aix la idea de l'experiment de la doble escletxa torn a servir per demostrar ara la naturalesa ondulatria de les partcules, confirmant aix la dualitat ona-partcula. D'aquesta manera l'experiment i les seves mltiples variants es van convertir en un experiment clssic per la seva claredat a l'hora de presentar una de les principals caracterstiques de la mecnica quntica.

La forma en qu es presenta normalment la versi quntica de l'experiment no es va realitzar sin fins a 1961 utilitzant electrons i mostrant la dualitat ona-corpuscle de les partcules subatmiques (Claus Jnsson, Zeitschrift fr Physik, 161, 454; Electron diffraction at multiple slits, American Journal of Physics, 42, 4-11, 1974). El 1974 va ser possible realitzar l'experiment en la seva forma ms ambiciosa, electr a electr, comprovant les hiptesis mecanoquntiques predites per Richard Feynman. Aquest experiment va ser realitzat per un grup itali liderat per Pier Giorgio Merli i repetit de manera ms concloent el 1989 per un equip japons liderat per Akira Tonomura i que treballava per a la companyia Hitachi. L'experiment de la doble escletxa electr a electr s'explica a partir de la interpretaci probabilstica de la trajectria seguida per les partcules.

 Descripci de l'experiment .

En l'experiment original de Young, es fa passar la llum solar primer a travs d'una sola escletxa (per aconseguir una font de llum coherent) i desprs es fa passar a travs de dues escletxes verticals, practicades en una pantalla slida i opaca. La llum que travessa les dues escletxes es veu en una pantalla posterior (vegeu imatge de la dreta, part esquerra).

Quan es tapa una qualsevol de les dues escletxes a la pantalla s'observa un sol mxim de llum, provocat per la llum que passa per l'escletxa no tapada. En canvi, quan les dues escletxes estan obertes, en lloc dels dos mxims de llum que s'esperarien si la llum ests formada per partcules, s'observa un patr de bandes fosques i bandes illuminades (vegeu imatge de la dreta, part dreta).

Aquest patr de bandes noms es pot explicar com la interferncia de les ones de llum que passen a travs de les dues escletxes i que, en arribar a la pantalla, interfereixen constructivament o destructivament en funci de les diferents distcnies que han recorregut des de l'escletxa fins a la pantalla. En les parts ms illuminades es produeix una interferncia constructiva, mentre que a les zones fosques es dna interferncia destructiva. La descripci matemtica de l'experiment es presenta a continuaci.

Descripci matemtica.
Per explicar el patr de bandes suposem que les dues escletxes estan separades una distncia a i que la pantalla es troba a una distncia d de les escletxes. Durant tota la discussi tamb considerem, per simplificar el problema, que d >> a. Ara considerem un punt qualsevol de la pantalla, situat a una distncia x del centre, tal com es mostra a l'esquema segent



on:
a s la separaci entre escletxes,
d s la distncia de la pantalla a les escletxes,
x s la distncia sobre la pantalla respecte al centre,
s s la diferncia de camins entre les ones que passen per cada escletxa per arribar al punt x.

De la geometria del problema podem veure fcilment les relacions trigonomtriques segents:

    ;

Per a angles   petits, que ser el cas en l'aproximaci que fem d >> a, el sinus i la tangent es poden aproximar al mateix valor i per tant:

 ;

d'on obtenim

;

Fins ara el problema s'ha reduit a manipulaci matemtica. Ara, per, cal introduir les idees fsiques: els mxims sobre la pantalla es produiran quan les ones procedents de cada escletxa interfereixin constructivament. I aix noms es pot produir quan la diferncia de camins recorreguts per cada una sigui igual a una longitud d'ona (o dues, o tres, etc.). s a dir, que noms es produiran quan s = n , essent n = 0, 1, 2, 3, etc. Substituint aix a la relaci anterior obtenim que els mxims d'intensitat es produiran en els segents punts de la pantalla:

;

De la mateixa manera podem trobar les posicions dels mnims d'intensitat, que es produiran quan les ones procedents de cada escletza interfereixin destructivament. I aix es produir quan la diferncia de camins s sigui igual a mitja longitud d'ona (o tres mitges longituds d'ona, etc.). s a dir, quan

;

i per tant, en aquest cas, els mnims els trobarem a

;

A la imatge segent podem veure una imatge del perfil d'intensitat dels mxims i mnims calculat per a les segents dades: a = 0,5 m;   = 630 nm (vermell); d = 1 m:



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67813" title="Museu" nonfiltered="1761" processed="1746" dbindex="26877">


Un museu s una instituci permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obert al pblic, que reuneix un conjunt de bns culturals mobles i immobles (llibres, obres d'art, obres didctiques, etc.), els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l'ensenyament i el gaudi intellectual i esttic i es constitueixen en espai per a la participaci cultural, ldica i cientfica dels ciutadans.

El nom "museu" ve del llat museum i aquest del grec mousion, "temple de les muses",  per fou especficament el nom donat a una instituci d'Alexandria fundada per Ptolemeu II Filadelf vers el 280 aC per la promoci del coneixement i el suport dels erudits. Segons Estrab el Museu formava part del palau i contenia alguns prtics o patis, un teatre pblic, una sala de lectura, i una gran sala on els savis menjaven  junts.

Enllaos externs.
 Llei de Museus de Catalunya 17/1990;
 Museus de Catalunya;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67818" title="Castell de Bonaguil" nonfiltered="1762" processed="1747" dbindex="26878">



El castell de Bonaguil est situat a Frana, sobre el municipi de Saint-Front-sur-Lmance per s propietat del municipi de Fumel al departament d'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. Classificat Monument histric des de 1862.

El castell de Bonaguil s el ms tard dels castells forticats. Es va comenar al segle XIII, desprs va ser completament reconstrut entre finals del segle XV i comenaments del XVI, per Brenger de Roquefeuil, que li afegeix tots els perfeccionaments defensius de l'edat mitjana que acabava. Meravella de l'arquitectura militar estenent-se sobre 7.500 m2, integrant els ltims progressos de l'artilleria, apareix tanmateix obsolet al seu acabament. Mai no ha estat atacat des del XVI.

Orgens.

El nom significa bona agulla i designa l'indret defensiu: un promontori rocs escarpat que lliga perfectament amb l'establiment d'una fortalesa.

Es va construir un primer castell desprs de mitjans del segle XIII (entre 1259 i 1271 segons Jacques Gardelle), probablement per Arnaud La Tour de Fumel. L'nica entrada de la torre de l'homenatge, construda sobre una gruta natural, s una porta de sis metres d'alada, accessible per una escala.

La primera menci en un text data de 1271, en una carta que cataloga els bns del rei de Frana Felip III l'Ardit. En aquesta data, s vassall del feu de Tournon, i no s probablement ms que una senzilla torre poligonal, amb un petit pati voltat d'un mur, ms un corral envoltat d'una palissada. La casa no es construeix fins a comenaments del segle XIV.

L'ampliaci d'una falla a la roca permet de cavar un pou profund de 47 m.

Els senyors del lloc combaten del costat del rei d'Anglaterra durant la guerra dels Cent Anys. El castell s pres diverses vegades, incendiat i abandonat, b que sempre propietat de la famlia de Fumel.

L'11 de novembre de 1380, Jean de Fumel-Pujols, bar de Blanquefort i propietari del castell, es casa amb l'hereva dels Roquefeuil, Jeanne Catherine de Roquefeuil, i abandona el seu nom per l'altre ms prestigis. El seu fill Antoine reuneix els bns de les dues famlies, i el seu fill Jean de Roquefeuil s'installa amb la seva esposa Isabeau de Peyre a Bonaguil el 1444.

Els arranjaments de Jean de Roquefeuil.

Jean de Roquefeuil, qui ha enviat el seu fill Antoine a participar en la guerra de la Lliga del B pblic, contra el rei, procedeix a fer alguns arranjaments, tan defensius que de comoditat :


 els murs de la casa sn sobrealats (la E sobre el plnol), i atenyen l'alada de la torre de l'homenatge (que guanya aix una silueta ms massiva);
 de 1470 a 1482, la torre de l'homenatge s reconstruda, amb una forma global ms afilada, per tal de resistir millor l'artilleria;
 una escala s'installa en una nova garita, a l'oest, la qual cosa augmenta l'espai disponible;
 una nova casa s construda a l'est de la torrassa: actualment est adossat a l'est-sud-est a la cortina, i les seves obertures sn orientades al nord-nord-est i a l'oest-nord-oest.

S'acondiciona una rampa per tal d'accedir a la torrassa ms fcilment.

Els reforos defensius de Branger de Roquefeuil.

Els considerables treballs de defensa del castell troben la seva font en les baralles del senyor de Bonaguil amb el rei Carles VII, que el condemna per la seva violncia envers els seus serfs i els seus vassalls. Sn finanats grcies a la fortuna dels Roquefeuil, que posseeixen terres de la Gironda al Golf del Lle. Els treballs s'estenen sobre trenta anys.

Primer recinte.

El principal perill al final del segle XV ve de l'artilleria. Per prevenir-se'n, cal allunyar les peces de l'adversari. Un recinte extern, d'una longitud de 350 m, s afegit al castell, amb cortines baixes retenint una massa de terra, que esmorteeix aix les descrregues d'artilleria. Aquest recinte es refor amb garites, el que s la segona innovaci d'aquesta reconstrucci: la previsi de l's massiu d'artilleria per a la defensa del castell, amb un total de 104 forats condicionats per a les boques a foc.

Els canon de gran calibre sn establerts sobre el cim de les torres per tal d'arribar ms lluny.

L'esper sobre el qual est establert el castell s tallat per un ample fossat cavat a la roca. Una barbacana d'obra es construeix ms enll del fossat que s'enllaa per dos ponts llevadsos al cos del castell. Tamb est defensada per diverses voltes de gurdia, permetent un tir flanquejant i amb forats per als arcabusos que no deixen cap angle mort.

Finalment, es condicionen rondes, en part al fossat nord, per tal de permetre moviments rpids d'un punt a l'altre del recinte, en cas d'atacs sobre diferents parts del castell, el que prefigura les places fortes del segle XVII.

Segon sistema de defensa.

La part residencial s igualment reforada. Es construeixen sis torres, quatre d'angles arrodonits, i dos de mitja cortina, una quadrada a l'oest, i una rodona al sud. Les torres a penes sn empenyorades, la qual cosa permet un flanqueig millor de les cortines: els defensors de les torres podien tirar sobre els flancs atacants que atacaven al peu del mur situat entre dues voltes.

Aquestes altes torres serveixen, com en el castell medieval, per protegir les muralles grcies als sortints que constitueixen. La seva alada garanteix contra l'escalada. La novetat s el tractament del cim, reforat per tal de permetre l'acollida de l'artilleria. Els corbs que sostenen el cam de ronda sn reemplaats per consoles en pirmide invertida, molt ms slids i capaos de sostenir una crrega molt ms pesada: la pea d'artilleria  i el seu provement.

Del segle XVI al segle XVIII.

Quan Brenger mor el 1530, el castell de Bonaguil ja no est adaptat  a la guerra de setge, per queda una fortalesa imponent.

El seu fill Charles dilapida la seva fortuna, i els seus fills Honorat i Antoine van heretar una fortuna bastant disminuda. En el transcurs de les guerres de religi, els dos germans combatien als camps oposats, i el castell va ser pres el 1563. Una primera restauraci t lloc el 1572. Endeutat, Antoine va haver de vendre la fortalesa al senyor de Pardhaillan  el 1618, abans de poder recomprar-la alguns anys ms tard.

El seu fill Antoine-Alexandre s marqus, per deixa a la seva nica filla Marie-Gilberte, un castell en mal estat i amb els cofres buits. Casada des de la mort del seu pare el 9 de juliol de 1639 (als tretze anys) amb el marqus de Coligny-Saligny, tinent dels gendarmes de les Reines, es dedica a l'aixecament i al manteniment del castell. Es casa de nou el 1655 amb Claude-Yves de Toursel, marqus d'Alegre, amb el qual t una filla que es casa amb Seignelay, ministre de la famlia de Colbert.

Franois de Roquefeuil, parent allunyat que tenia alguns drets sobre el castell, en requereix la seva possessi el 1656, desprs d'haver pres per fora el castell de Flaugnac, el conserva prop d'un any, i l'abandona saquejant-lo. Marie-Gilberte resideix a Pars els ltims anys de la seva vida, i deixa abandonat el castell de Bonaguil, fins a la seva mort el 1699. Passa llavors als Montpeyroux (Franois-Gaspard de Montpeyroux, que, per la seva professi de soldat, no hi va viure gaireb mai, desprs a la seva germana), que el venen el 1719 a Jean-Antoine de Pechpeyrou-Beaucaire. El fill d'aquest ven el castell a Margarida de Fumel, vdua d'Emmanuel de Giversac, el 1761, que hi fa alguns treballs de restauraci.

Margarida de Fumel es queda en efecte regularment al castell de Bonaguil. Fa doncs condicionar el castell, sobretot a la casa (P del plnol). En aquesta poca, la part de l'oest del castell s ampliada i condicionada en una gran terrassa i es fa un lloc de passeig. Nous pisos sn construts al sud, fora del recinte interior, i beneficiant-se aix d'un millor exposici. La senyora dna festes. Els set ponta llevads sn transformats en ponts falsos. Una part de les muralles s abatuda per tal de donar una vista sobre la vall.

La Revoluci i les restauracions.

s el nebot de Margarida de Fumel, Joseph-Louis de Fumel que l'hereda el 1788. L'octubre del mateix any en marxa i el castell s adjudicat com a b de la Naci. Tot el mobiliari, les teulades, els terres i enfustats sn desmuntats i embargats. Quan desprs de Thermidor, els Fumel recuperen el castell, el venen.

Passa de mans a mans fins a la seva compra el 1860 pel municipi de Fumel, que obt la classificaci com a Monument histric (1862), i fa procedir a alguns treballs de restauraci per B. Cavailler el 1868 i per l'arquitecte del districte A. Gilles el 1876. Altres treballs tenen lloc el 1948-1950, 1977 i 1985.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67819" title="Denominaci d'Origen Qualificada Priorat" nonfiltered="1763" processed="1748" dbindex="26879">


La Denominaci d'Origen Qualificada Priorat s l'nica denominaci d'origen catalana reconeguda amb la mxima qualitat. L'rea de producci s al Priorat histric, al centre de la comarca del Priorat.

Geografia.
L'rea de la denominaci comprn els municipis de: Bellmunt del Priorat, Falset (parcialment), Gratallops, el Lloar, el Molar (parcialment), la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

El tret caracterstic de la denominaci s el sl de llicorella, una pedra de tipus pissarra, gris i aspre. La geografia s abrupta, amb pendents tan pronunciats que cal construir-hi terrasses per al conreu de la vinya. La insolaci s alta, la pluviositat s escassa i l'oscillaci trmica pot arribar als vint graus. Aquestes condicions geogrfiques i climtiques provoquen uns rendiments de ram molt baixos que donen al vi una personalitat molt singular.

Histria.
El conreu de la vinya i les tcniques d'elaboraci del vi van ser introdudes en aquesta zona al segle XII pels monjos de la cartoixa d'Escaladei, procedents de la Provena.

La tradici vitivincola s'ha mantingut al llarg de generacions, per va ser l'arribada d'enlegs i cellers forans a la segona meitat del segle XX que van fer de revulsiu per l'elaboraci de vins de qualitat 

El 1932 ja es va reconixer el Priorat com a zona vitivincola a protegir. El 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat. La seu del Consell Regulador es va establir a Reus fins que el 1999 es va traslladar a Torroja del Priorat. L'any 2000 l'Institut Catal de la Vinya i el Vi (INCAVI) va aprovar l'atorgament de Denominaci d'Origen Qualificada reconeixent la qualitat i la especificitat adquirida pels seus vins.

Vinificaci.
Hi predominen els vins negres que representen el 90% de la producci. Les varietats de ram recomanades sn la garnatxa i el sams. Els vins tenen una alta graduaci, d'un mnim de 13.5 arriben fins a 23. Sn forts, brillants, persistents, rics en tan que fa que siguin fora astringents. Els criana i reserva envellits en roure gaudeixen d'una alta consideraci.

L'exportaci principal s als Estats Units, seguit de Sussa.

Enllaos externs.
Consell Regulador de la DOQ;
Reglament de la DOQ, publicat al DOGC nm. 4618 del 21-4-2006.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67824" title="Provncia de Brgam" nonfiltered="1764" processed="1749" dbindex="26880">

La Provincia de Brgam  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia

Enllaos externs.

Plana oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67827" title="Provncia de Brescia" nonfiltered="1765" processed="1750" dbindex="26881">

La provncia de Brescia  forma part de la regi de Llombardia, a Itlia. La seva capital s la ciutat de Brescia. 

T una rea de 4.784 km  i una poblaci total d'1.169.259 habitants (desembre del 2004). Hi ha 206 municipis a la provncia.

La provncia de Brescia limita al nord i al nord-oest amb la provncia de Sondrio, a l'est amb les regions del Vneto (provncia de Verona) i del Trentino-Tirol del Sud (provncia de Trento), al sud amb la provncia de Mntua, al sud i al sud-oest amb la provncia de Cremona i a l'oest amb la provncia de Brgam. 

Altres ciutats importants de la provncia sn Desenzano del Garda, Montichiari, Ghedi, Manerbio, Carpenedolo Orzinuovi, Chiari, Rovato, Sal, Iseo, Gardone Val Trompia i Lumezzane. 

Geografia.
La provncia s'estn al costat de les muntanyes alpines i limita a l'est amb el llac de Garda i a l'oest amb el llac d'Iseo.
A causa de la varietat d'altituds a la morfologia de la zona, i tamb per la presncia de grans llacs, la provncia de Brescia acull tot tipus de climes presents a Europa (mediterrani, continental, alp...).

 Enllaos externs.
 Provincia di Brescia ;
 Provncia de Brescia: hotels, residncies, activitats;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67829" title="Provncia de Como" nonfiltered="1766" processed="1751" dbindex="26882">

La Provincia de Como  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia.
 Enllaos .
 Pgina oficial de la provincia di Como ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67830" title="Provncia de Cremona" nonfiltered="1767" processed="1752" dbindex="26883">

La Provincia de Cremona  forma part de la regi de Llombardia dins d'Itlia. La seva capital s la ciutat de Cremona.

La provncia t una rea de 1.771 km i, segons les dades del cens de l any 2001, una poblaci de 335.950 habitants. El riu Po, que s el riu ms llarg d Itlia, s la frontera natural amb la provncia vena de Piacenza, mentre que el riu Oglio separa la provncia de Cremona de la de Brescia.

La provncia ocupa una zona central de l anomenada pianura padana, aix que s una terra plana, sense muntanyes ni turons, on creuen diversos rius (com el Serio o l Adda) i canals artificials.

 Enllaos .
Pgina oficial de la Provincia di Cremona  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67831" title="Sebasti I de Portugal" nonfiltered="1768" processed="1753" dbindex="26884">

Sebasti I de Portugal el Desitjat ( Lisboa 1554 - Ksar-el-kebir, Marroc 1578 ), rei de Portugal (1557-1578).

Orgens familiars.
Fill de l'infant Joan de Portugal i la seva esposa Joana d'Habsburg, nasqu a la capital del regne el 20 de gener de 1554.

Per lna paterna era nt del rei Joan III de Portugal i per lnia materna ho era de l'emperador Carles I de Castella i V d'Alemanya.

Ascens al tron.
Sebasti va arribar al tron portugus a la mort del seu pare el 1554, dues setmanes abans del seu naixement. A la mort de l'infant Joan, el rei Joan III transfer tots els drets dinstics d'aquest al seu nt i va ascendir al tron a l'edat de tres anys.

En un primer moment va tenir la regncia de la seva mare Caterina d'Habsburg, i posteriorment del seu oncle-avi, el cardenal Enric de Portugal. Durant aquest perode es va continuar l'expansi colonial a Angola, Moambic i Malaca, aix com es va produir l'annexi de Maco.

El jove rei va crixer sota la guia i influncia dels jesutes. Va ser un mstic que va dedicar llargs perodes a la seva gran afici, la caa. Es va convncer a si mateix que era un gran capit de Jess en una croada contra l'expansi del poder turc al nord d'frica. Aix, durant l'ltim any de vida del seu avi Joan III les tropes portugueses es van retirar de les seves de Marroc, cosa que va permetre l'expansi de l'Imperi Turc.

Majoria d'edat i mort.
Sebasti I era un infant frgil, resultat de generaciosn de matrimonis entre membres d'una mateixa famlia. Aix, Sebasti I tenia tan sols quatre besavis, quan normalment en sn vuit, i tres d'aquests descendien del rei Joan I de Portugal. 

Poc temps desprs d'arribar a la majoria d'edat, i tot i no tenir fills ni hereus, va organitzar una croada contra la ciutat de Fes. El seu oncle Felip II de Castella va refusar prendre part en la iniciativa per li va prometre una fora d'expedicionaris que mai va arribar. Aix mateix el rei castell va posposar el casament de Sebasti I amb una de les seves filles.

L'exrcit portugus, compost majoritriament per mercenaris estrangers, va travessar el Marroc el 1578 i, desobeint les ordres dels seus lders, Sebasti I va penetrar en terres marroquines per intentar trobar els sues aliats. A la batalla d'Alcazarquivir l'exrcit portugus fou rodejat per Ahmed Mohammed de Fes i Sebasti I gaireb mor en el combat. Tot i que se li va facilitar la fugida Sebasti crei en les seves forces i es va dirigir altre contra les lnies enemigues. All fou on se'l va veure per ltima vegada, sense trobar mai el seu cadver, el 4 d'agost de 1578.

A partir d'aquell moment Sebasti I va entrar a formar part de les llegendes portugueses com un gran patriota, el rei dorment que retornaria per ajudar Portugal en les seves hores ms difcils. Aix durant el perode d'ocupaci castellana, entre el 1580 i 1640, quatre pretendents van arribar a afirmar ser el rei Sebasti. L'ltim d'ells, que en realitat era itali, fou executat el 1619.

Sebasti I sense fills ni hereus fou succet pel seu oncle-avi Enric I de Portugal, que fou escollit per les Corts Portugueses el 1578.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67832" title="Provncia de Lecco" nonfiltered="1769" processed="1754" dbindex="26885">

La Provincia de Lecco  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67833" title="Provncia de Lodi" nonfiltered="1770" processed="1755" dbindex="26886">

La Provincia de Lodi  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67834" title="Denominaci d'Origen Tarragona" nonfiltered="1771" processed="1756" dbindex="26887">


La Denominaci d'Origen Tarragona s el segell que identifica i protegeix els vins elaborats al Camp de Tarragona i part de la Ribera d'Ebre.

Geografia.
La regi vincola comprn dues subzones diferenciades, amb un total de 73 municipis:
El Camp de Tarragona, entre la Mediterrnia, el riu Gai a llevant i les serres de Prades i el Montsant a ponent. El terreny s irregular, de baixa muntanya, entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragons. La precipitaci mitjana anual s de 500 mm, per molt irregular i concentrada al principi de la tardor.
La Ribera d'Ebre, a banda i banda del riu Ebre. El terreny s regular, pla i frtil, amb alta lluminositat. La precipitaci mitjana anual s de 385 mm.

El clima s netament mediterrani.

Histria.
En la denominaci es troba l'origen de la producci vincola de la Catalunya Nova. Les vinyes ja eren conreades pels ibers sota la influncia de les colnies gregues, per van ser els romans els impulsos de l'elaboraci i la comercialitzaci del vi desprs d'installar-se a Trraco el 218 aC. Els vins tarragonins s'exportaven a Roma i tot l'Imperi Rom. Sobretot eren apreciats els vins dolos descrits per autors llatins del segle I, com Sili Itlic, Marc Valeri Marcial i Plini el Jove.

Al segle XIX els vins generosos de Tarragona s'exportaven en gran quantitat a les colnies d'ultramar. Entre la burgesia i l'aristocrcia anglesa va fer fortuna el Tarragona Clssic, un vi dol, aromtic i d'altra graduaci.

Desprs de la plaga de la filloxera la regi va saber refer-se convertint-se en una de les pioneres en la certificaci d'origen. El 1932 va obtenir un estatut de protecci del vi, i el 1976 es va constituir la denominaci d'origen. El 2001, al crear-se la nova DO Montsant, es va segregar la subzona de Falset que va passar a la nova denominaci d'origen.

Vinificaci.
Sn caracterstics els vins dolos, de licor: mistela, moscatell, garnatxa, vi ranci i vimblanc. Destaquen el vi de missa i el Tarragona Clssic.

La producci de ram destaca pel ram blanc (86% el 2005) amb les varietats de macabeu, parellada i xarello, en gran part destinades a la producci de cava.

Els vins secs i tranquils sn diversos, amb predomini dels blancs de graduaci moderada i aromes fruitades. Els vins negres sn d'ull de llebre, garnatxa, merlot i cabernet sauvignon.

Malgrat les variacions en els lmits de la denominaci, continua sent la segona regi productora de Catalunya.

Enllaos externs.
Web del Consell Regulador;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm.4410 del 21-6-2005.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67836" title="El Torric" nonfiltered="1772" processed="1757" dbindex="26888">


El Torric s un municipi de la Llitera, a la provncia d'Osca.

S'hi publica una revista titulada Temps de Parlar amb articles majoritriament en castell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament;
Web del Club de Futbol;
Chous  Acambalachous; Malabars, magia, actuacions al carrer...;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67837" title="Provncia de Mntua" nonfiltered="1773" processed="1758" dbindex="26889">

La provncia de Mntua  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia.

 Enllaos externs.
Provincia di Mantova ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67838" title="Provncia de Mil" nonfiltered="1774" processed="1759" dbindex="26890">

La provncia de Mil  s una provncia italiana que forma part de la regi de la Llombardia. La seva capital s Mil.

 Enllaos externs.
Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67839" title="Provncia de Pavia" nonfiltered="1775" processed="1760" dbindex="26891">

La provncia de Pavia  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia.

Enllaos externs.
Plana oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67840" title="Provncia de Sondrio" nonfiltered="1776" processed="1761" dbindex="26892">

La provncia de Sondrio  forma part de la regi de Llombardia dins Itlia.

Enllaos externs.
Plana oficial ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67841" title="Provncia de Varese" nonfiltered="1777" processed="1762" dbindex="26893">


La provncia de Varese forma part de la regi de Llombardia dins d'Itlia.

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67842" title="Denominaci d'Origen Terra Alta" nonfiltered="1778" processed="1763" dbindex="26894">


La Denominaci d'Origen Terra Alta est formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. s la denominaci d'origen ms elevada i ms meridional de Catalunya.

Geografia.
La comarca est situada en un altipl limitat per els Ports de Beseit al sud, i les serres de Pndols i Cavalls al sud-oest. Les vinyes s'estenen cap el nord i l'oest de la comarca a una alada entre 300 i 500 m. 

s caracterstic de la Terra Alta el cultiu en terrasses entre unes valls de difcil accs. El sl s calcari amb un bon drenatge. El clima s continental, la insolaci s excellent, la pluviositat s baixa i els vents sn de garb i cer.

Histria.

Els Costums d'Orta (1296) i de Miravet (1319) ja regulaven la venda del vi de la comarca. Per no va ser fins a finals del segle XIX que es va generalitzar el conreu de la vinya. Amb la plaga de la filloxera, va augmentar la demanda de ram per part dels productors, primer els francesos i desprs de les comarques venes que avui sn la DO Tarragona i DOQ Priorat.

A principis del segle XX l'organitzaci de cooperatives va ser un revulsiu. Avui onze del dotze municipis de la denominaci disposen d'un celler cooperatiu. Destaquen pel seu valor arquitectnic els cellers modernistes del Pinell de Brai i de Gandesa, obra de l'arquitecte Csar Martinell.

El 1972 es va constituir el Consell Regulador de la Denominaci d'Origen.

Vinificaci.
Destaquen el vins blancs de les varietats autctones de garnatxa blanca i macabeu. Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i envellits en bta de roure sn amb cos i grau.

Els vins negres sn de color rob fort i estructura complexa, elaborats amb sams, garnatxa negra i garnatxa peluda.

Els vins de licor (mistela, vi dol natural i vi ranci) sn tradicionals. L'acci natural del cer i l'elevada insolaci permeten veremes riques en sucres.

La meitat de la producci es destina a l'exportaci, de la qual el 70% va a Alemanya.

Enllaos externs.
Web oficial;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm 4365 del 18-4-2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67843" title="Provncia de L'Aquila" nonfiltered="1779" processed="1764" dbindex="26895">

La Provincia de L'Aquila  (Provincia dell'Aquila, en itali), forma part de la regi dels Abruos d'Itlia.

 Enllaos .
Plana oficial ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67845" title="Provncia de Chieti" nonfiltered="1780" processed="1765" dbindex="26896">

La Provincia de Chieti  forma part de la regi dels Abruos dins d'Itlia.

 Enllaos .
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67846" title="Enric I de Portugal" nonfiltered="1781" processed="1766" dbindex="26897">

Enric I de Portugal el Cardenal o el Cast ( Lisboa 1512 - Almeirim 1580 ), regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).

Orgens familiars.
Fill del rei Manuel I de Portugal i la seva segona esposa Maria d'Arag. Era nt per lna materna de Ferran el Catlic i Isabel la Catlica, coneguts com els Reis Catlics. 

Nascut a la capital del regne el 31 de gener de 1512 fou germ petit del tamb rei Joan III de Portugal.

Vida religiosa.
De ben jove els seus pares l'encaminaren vers les ordes sagrades per promocionar les relacions entre Portugal i l'esglsia catlica, dominades en aquell moment pels Reis Catlics. En la jerarquia eclesistica va ascendir amb rapidesa convertint-se en arquebisbe de Braga, d'vora i Gran Inquisidor del Regne, abans de ser nomenat cardenal el 1545. Enric I fou el gran valedor en introduir els jesutes a Portugal i utilitzar-los per a l'expansi colonial.

Ascens al tron.
Va actuar de regent del seu nebot-nt Sebasti I de Portugal i el va succer desprs de desaparixer a la batalla d'Alcazarquivir el 1578. Enric llavors va renunciar als seus vots eclesistics amb l'objectiu de trobar una bona esposa i assegurar aix la continuitat de la dinastia Avs. El Papa Gregori XIII, aliat dels Habsburgs hispans, no el va rellevar dels vots.

El rei-cardenal, per, va morir el 31 de gener de 1580 sense tenir preparat un Consell de Regncia que escolls un successor. Un dels principals pretendents al tron era el rei Felip II de Castella que, el novembre de 1580 va enviar Fernando de Toledo, duc d'Alba, per reclamar el tron de Portugal mitjanant la fora i destronant l'opositor Antoni I de Portugal, fill natural del prncep Llus de Portugal i nebot d'Enric I. Lisboa va caure en seixant dies i Felip II fou escollit rei de Portugal amb la condici que el regne i els seus territoris d'ultramar no passessin a ser considerades provncies de la monarquia hispnica dels Habsburgs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67847" title="Provncia de Pescara" nonfiltered="1782" processed="1767" dbindex="26898">


La Provncia de Pescara  forma part de la regi dels Abruos dins d'Itlia.

 Enllaos .
 Plana oficial de la provncia ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67848" title="Provncia de Teramo" nonfiltered="1783" processed="1768" dbindex="26899">

La Provincia de Teramo  forma part de la regi dels Abruos dins d'Itlia
 Enllaos .
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67849" title="Provncia de Catanzaro" nonfiltered="1784" processed="1769" dbindex="26900">

La Provincia de Catanzaro  forma part de la regi de Calbria dins Itlia
 Enllaos externs.
 Provincia di Catanzaro homepage ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67850" title="Provncia de Cosenza" nonfiltered="1785" processed="1770" dbindex="26901">

La Provincia de Cosenza  forma part de la regi de Calbria dins Itlia
 Enllaos .
 Provincia di Cosenza homepage (en itali);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67851" title="Provncia de Crotona" nonfiltered="1786" processed="1771" dbindex="26902">

La Provincia de Crotona  forma part de la regi de Calbria dins Itlia
 Enllaos .
 Provincia di Crotone homepage (en itali);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67852" title="Provncia de Reggio de Calbria" nonfiltered="1787" processed="1772" dbindex="26903">

La provincia de Reggio de Calbria  forma part de la regi de Calbria dins Itlia
 Enllaos .
 Provincia di Reggio Calabria homepage (en itali);
 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67853" title="Caterina d'Habsburg" nonfiltered="1788" processed="1773" dbindex="26904">

Caterina d'Habsburg ( Torquemada, Palncia 1507 - Lisboa 1578 ), infanta de Castella, princesa d'Arag, reina consort de Portugal (1525-1557) i regent de Portugal (1557-1562).

Orgens familiars.
Nasqu el 14 de gener de 1507 a Torquemada sent la filla pstuma de Felip el Bell i Joana I de Castella. Per lna paterna era nta de Maximili I d'ustria i Maria de Borgonya, mentre que per lnia materna ho era dels Reis Catlics.

Va crixer al costat de la seva mare al castell de Tordesillas, on va tenir privacions i maltractament per part dels marquesos de Dnia, guardians de la reina Joana I. 

El 1517 va rebre la visita del seu germ, l'emperador Carles I de Castella i V d'Alemanya, el qual l'allliber d'aquest trgic dest i en compensaci de la seva infncia infeli va decidir assentar-la en el tron ms ric de l'Europa del segle XVI, Portugal.

Npcies i descendents.
Es va casar el 5 de febrer de 1225 a la ciutat de Salamanca amb el rei Joan III de Portugal. D'aquesta uni van nixer:
 l'infant Alfons de Portugal (1526);
 la infanta Maria de Portugal (1527-1545), casada el 1543 amb Felip II de Castella ;
 la infanta Isabel de Portugal (1529) ;
 la infanta Beatriu de Portugal (1530) ;
 l'infant Manuel de Portugal (1531-1537), prncep hereu el 1535;
 l'infant Felip de Portugal (1533-1539), prncep hereu el 1537;
 l'infant Dions de Portugal (1535-1537) ;
 l'infant Joan de Portugal (1537-1554), prncep hereu el 1539 i pare de Sebasti I de Portugal;
 l'infant Antoni de Portugal (1539-1540);

Regncia de Portugal.
Mort el rei Joan III l'11 de juny de 1557, fou succet al tron pel seu nt Sebasti I de Portugal, de tres anys d'edat, sota la regncia de la seva via, Caterina d'Habsburg.

Tot i deure-li al seu germ el fet d'estat assentada al tron de Portugal, Caterina es oposar fervorosament a la idea de la uni peninsular ideada per Carles I. Sentint-se portuguesa va defendre els drets del seu  nt tot just ascendir a la regncia, cedint-la el 1562 al seu cunyat Enric el Cardenal.

Caterina d'Habsburg va morir a Lisboa el 12 de gener de 1578, a l'edat de setanta anys a Lisboa, sent enterrada a Belem. Set mesos ms tard, el 4 d'agost, moria a la batalla d'Alcazarquivir el seu nt, el rei Sebasti I.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67854" title="Provncia de Vibo Valentia" nonfiltered="1789" processed="1774" dbindex="26905">

La Provincia de Vibo Valentia  forma part de la regi de Calbria dins Itlia
 Enllaos .
 noticias (en itali);
 Provincia di Vibo Valentia homepage (en itali);
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67863" title="Denominaci d'Origen Pla i Llevant" nonfiltered="1790" processed="1775" dbindex="26906">


La Denominaci d'Origen Pla i Llevant s la zona de producci de vins al centre i a l'est de l'illa de Mallorca, a les comarques del Pla de Mallorca i Llevant. En aquest territori es cultiva la vinya des de la dominaci romana. La Denominaci d'Origen va ser creada el 1999. La seva seu es troba al municipi de Porreres, al moli de n'Amengual.

La zona comprn els municipis de: Algaida, Ariany, Art, Campos, Capdepera, Felanitx, Llucmajor, Manacor, Maria de la Salut, Monturi, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Lloren des Cardassar, Santa Margalida, Sineu i Vilafranca de Bonany.

Les Varietats autctones negres sn: El Callet, l' Ull de Llebre/Tempranillo, Manto Negro, Monastrell, Cabernet Sauvignon, Syrah, Fogoneu i Pinot Noir. 

Les Varietats autctones blanques sn : Merlot,Parellada, Chardonnay, Macabeu, Moscatell, Premsal Blanc i Riesling.

Enllaos externs.
Consell regulador;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67868" title="Denominaci d'Origen Binissalem" nonfiltered="1791" processed="1776" dbindex="26907">


La Denominaci d'Origen Binissalem s la zona de producci de vins al centre de Mallorca, entre les comarques de Raiguer i Pla de Mallorca, protegida per la serra de Tramuntana. La Denominaci d'Origen va ser creada el 1989. El 1994 es va modificar el nom a Binissalem-Mallorca, per el 2005 es va suprimir la menci a Mallorca.

La zona comprn els segents municipis ordenats de major a menor producci: Sencelles, Binissalem, Santa Maria del Cam, Consell i Santa Eugnia.

Predominen els vins negres, que es produeixen amb un mnim d'un 50% de la varietat autctona manto negre, derivada de la garnatxa. Altres varietats negres autoritzades sn: callet (autctona de Mallorca), ull de llebre, monestrell, cabernet sauvignon, sir i merlot. Pels blancs s'exigeix un mnim d'un 50% de la varietat premsal blanc o de moscatell. El premsal blanc o moll s una derivaci autctona del xarello. Altres varietats blanques autoritzades sn: parellada, macabeu i chardonnay.

Enllaos externs.
Consell Regulador;
Reglament de la DO, publicat al BOIB nm. 177 del 24-11-2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67871" title="Marmanda" nonfiltered="1792" processed="1777" dbindex="26908">


Marmanda (nom occit) (en francs Marmande) s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 23.727 habitants.

Llocs i monuments.

 L'Esglsia de Nstra Dna de Marmanda, i el claustre construt al segle XIII, restaurat al segle XIV, classificat monument histric,
 L'Ajuntament,
 La Plaa Clemenceau,
 El Carrer Libration,
 La Font de les Nou Fonts,
 La Capella Saint-Benot,
 La Plaa del Castell,
 El Carrer Toupinerie,
 El Carrer del Palau,
 Les Muralles,
 El Safareig i font dels Cinq Canelles,
 El Passeig Richard-Coeur-de-Lion,
 El cant,
 El Cam de ronda de la Pedra,
 La Plaa de Verdun,
 El Carrer Labat,
 La Plaa del Mercat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67874" title="Albans" nonfiltered="1793" processed="1778" dbindex="26909">


L'albans (en albans, gjuha shqip o shqip) s, de les llenges indoeuropees, l'nica que queda de la branca illrica. s l'idioma oficial d'Albnia, est molt ests a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de persones que el tenen com a llengua materna. Tamb t parlants entre els arbresh d'Itlia.

 Dialectes .
Es divideix en tres dialectes:

 Tosk, parlat al sud (Tirana), a Itlia i a l Epir (un 25 % dels albanesos);
 Gheg, parlat al nord d Albnia (Shkodr, Mirdit), a Bar (Tivar), a Macednia, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70 % dels albanesos);
 Parlar de transici a Elbasan.

 Caracterstiques .

La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d Elbasan. A Kosovo i Macednia parlen el gheg, per el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l albanesa.

L'albans t 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos ms comuns, els del llat). L'article es pot collocar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb s fora complexa. La majoria de paraules sn planes, i es caracteritza per:


 Mant restes de l illric, com mantua, mantia-mand, manze  (esbarzer) i grssa-grres (llima).
 L alfabet consta de les lletres a, b, c (ts),  (tx), d, dh (com la d intervoclica catalana), e,  (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa(, z i zh (j catalana). Les ,  i  sn nasals gheg.
 El nom t tres gneres i cinc casos.
 Un nom s unit a un genitiu o adjectiu per una partcula declinativa:  mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
 El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
 El tosk es diferencia per la substituci de les construccions d infinitiu per construccions de subjuntiu, per l absncia de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per qu a vegades transforma N en R.
 El sistema verbal t arcaismes, com la retenci d actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present E en O en la forma passada, com el bltic: mbledh  (trepar, transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (jo vaig trepar)  ;
 Hi ha casos als noms, com buk (pa)- buka (el pa) i als adjectius nj burr i madh (un gran home)- dy burra te mdhenj (dos grans homes).
 El verb t nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i   a dhash librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).

 Histria .

s considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albans s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). En l'actualitat usa l'alfabet llat. Al segle XIX se'n va frenar l's per la invasi turca, per es va reprendre al segle XX.

 Vegeu tamb .
 Literatura albanesa;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67875" title="Recopa d'Europa de futbol" nonfiltered="1794" processed="1779" dbindex="26910">

La Recopa d'Europa de futbol fou, histricament, la segona competici per a clubs del continent.

La disputaven els diferents campions de copa de les federacions estatals. La primera edici data de l'any 1961 i es disputava en format d'eliminatries a doble partit (anada i tornada) amb la final a partit nic. L'any 1999 la competici desaparegu al reestructurar-se les competicions europees on la Copa d'Europa esdevingu Lliga de Campions i deix de ser una competici exclusiva per als campions de lliga per donar cabuda a diversos clubs de cada federaci. El club amb ms campionats ha estat el FC Barcelona amb 4.

 Ttols per club .


 Palmars .

dp final disputada a doble partit
rep repetici
pr prrroga
pen penals

 Enllaos externs .
 RSSSF;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67876" title="Recopa d'Europa" nonfiltered="1795" processed="1780" dbindex="26911">

 Recopa d'Europa de futbol;
 Recopa d'Europa de bsquet;
 Recopa d'Europa d'handbol;
 Recopa d'Europa d'Hoquei Patins;
 Recopa d'Europa d'hoquei herba masculina;
 Recopa d'Europa d'hoquei herba femenina;
 Recopa d'Europa de waterpolo masculina;
 Recopa d'Europa de waterpolo femenina;
 Recopa d'Europa de voleibol masculina;
 Recopa d'Europa de voleibol femenina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67877" title="Vitr" nonfiltered="1796" processed="1781" dbindex="26912">


Vitr (en galo Vitr i en bret Gwitreg) s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 15.313 habitants, i s el centre d'una rea metropolitana de 25.000 habitants.

Economia.
Una part de la poblaci est ocupada al sector serveis. Al sector industrial cal destacar la fabricaci txtil i alimentria.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67878" title="Bleach" nonfiltered="1797" processed="1782" dbindex="26913">









Bleach (    , Bur chi?) s una srie manga creada l'any 2001 per Tite Kubo, ms tard portada a l'anime, que tracta sobre les aventures d'un adolescent anomenat Ichigo Kurosaki i d'una shinigami anomenada Rukia Kuchiki. El manga compta amb 332 captols, els quals se segueixen publicant semanalment en la revista Sh nen Jump. L'adaptaci a l'anime va comenar l'any 2004 i s'emet tots els dimecres en TV Tokyo, actualment han sortit 186 episodis.

Tant l'anime com el manga han aconseguit un gran xit dintre i fora de Jap. A l'any 2005, el manga de Bleach va obtenir el premi Shogakukan Manga Award en la categoria sh nen (jove), un dels premis ms prestigiosos que es donen anualment a Jap. En el ranking publicat per TV Asahi dels millors 100 animes del 2006 (en base a una enquesta online en el pas), Bleach va obtenir el 7 lloc. 



Argument.

El Shinigami Substitut.
 Anime 1-20;

Es la primera saga de Bleach. Va comenar a transmitir-se a partir d'octubre del 2004 fins febrer del 2005 pel canal japons TV Tokyo. La histria comena quan un adolescent de quince anys,  que pot veure esperits anomenat Kurosaki Ichigo es troba amb una shinigami anomenat Kuchiki Rukia. La Rukia l'explica a l'Ichigo de qu es troba un shinigami aixi com el objectiu dels shinigami. Desprs de la breu explicaci, les dos es troban amb un hollow, el qual estava atacan a la germana petita de l'Ichigo. L'Ichigo en veure a la seva germana ferida, ataca enfurecidament al hollow per no logra guanyar-lo. La Rukia tractara d'ajudar a l'Ichigo per es ferida en el acte. La Rukia li diu a l'Ichigo que l'nica forme de guanyar al hollow es traspasar els seus poders de shinigami a ell. L'Ichigo accepta i es convirteix en shinigami amb una espada gran. Finalment, l'Ichigo aconsigueix derrotar el hollow. 

Al traspasar els poders de shinigami de la Rukia a l'Ichigo, aquest ltim s'ha convertido en un shinigami sunstitutt ja que els poders que poseeix l'Ichigo no sn d'ell sin de la Rukia. Per l'Ichigo tindra que reemplaar per ms temps a la Rukia ja que quan un shinigami presta els seus poders, li costara un temps recuperar-los. La Rukia es conseguira un cs hum per mentre i anira al instint de l'Ichigo. 

Durant aquesta saga, es presenten personatjes que van a resultar importants en sagues posteriors. Es pot mencionar a: Yasutora Sado, un quincy anomenat Ury  Ishida, l'Inoue Orihime, un ninot amb una alma modificada anomenada Kon i Urahara Kisuke (un shinigami). Tamb s'aprecia la relaci d'amistad que van tenin l'Ichigo amb els personatjes anteriors mencionats i com alguns de'ells van obtenin poders diferents als de l'Ichigo.

El que no sabia l'Ichigo s que un shinigami els he prohibit prestar els seus poders a un ser hum. Desprs de l'estadia de la Rukia en el mn hum amb l'Ichigo, apareixen dos shinigamis anomenats, Abarai Renji i Byakuya Kuchiki per a portar-se a la Rukia a la Societat d'Almes per a condenar-la. L'Ichigo tracte de rescatar a la Rukia enfrentant-se als shinigamis per es facilment derrotat i ferit de mort. Just en aquest moment apareix un shinigami exiliat anomenat Urahara Kisuke i salva a l'Ichigo. Kisuke li ensenyara a l'Ichigo a tenir els seus propis poders de shinigami a travs d'un entrenament. Al final de la saga, se la veu a l'Ichigo i els seus amics son guats per una gata amb el nom de Yoruichi Shih in per a entrar furtivament a la Sociedat d'Almes i salvar a la Rukia.

 Shinigami Substitut .
La srie segueix la vida de l'Ichigo Kurosaki, un estudiant de 15 anys que te la facultat d'interactuar amb esperits. Una nit, l'Ichigo es troba amb una shinigami (literalment deu de la mort ), anomenada Rukia Kuchiki. Aquesta l'explica a l'Ichigo el que sn els shinigamis aix com els objectius que tenen. Desprs de la breu explicaci, apareix un hollow, un esperit maligne, el qual ataca a la famlia de l'Ichigo atret per la fora espiritual del jove. En el transcurs de la lluita, Rukia es ferida greument pel atacant, per lo que decideix transferir una part del seus poders a l'Ichigo, convertint-lo en un shinigami substitut. Debut al gran poder de l'Ichigo, aquest pren de manera inconscient tots els poders de la Rukia en lloc de sol la meitat, como ella havia planejat. Desprs de la derrota dels hollow, la Rukia es veu obligada a quedar-se en el mn hum fins que recuperi totalment els seus poders.
A partir d'aqu, l'Ichigo en companyia de  la Rukia, tindran que enfrontar-se amb els hollows que apareixen en el barri, Karakura, situat en Tquio. Amb el pas del temps, l'Ichigo va millorant en les seves tcniques i aprenent cada vegada ms a prop dels shinigamis i del seu mn, la Societat d'nimes. Durant aquesta saga, es presenten personatges que resultaren importants en sagues posteriors. Entre ells estan Yasutora "Chad" Sado i Inoue Orihime, amics de l'Ichigo, i Ury  Ishida, company de l'institut que es revela com a un Quincy. L'amistat que tenen amb l'Ichigo provoca que a la llarga els dos primers obtinguin o despertin els seus propis poders espirituals, que sn sens dubtes diferents als d'aquest.

 Societat d'nimes .
Aquesta part es composa de dos sagues, Societat d'nimes: L'Entrada Furtiva i Societat d'nimes: El Rescat. En la primera s'explica com la Rukia es manada capturar per els seus superiors i portada de tornada a la Societat d'nimes, on ser ajusticiada per traspassar els seus poders a un hum. Al assabentar-se d'aix, l'Ichigo i els seus amics viatjaran fins la Societat d'nimes, el lloc on resideixen els shinigamis on van les nimes dels ssers humans morts, a rescatar-la. Una vegada all dins l'Ichigo i els seus amic sn tractats com intrusos i  tenen que enfrontar-se amb els shinigamis ms forts de la Societat d'nimes, els capitans i els sostcapitants de les Tretze Divisions, els quals possexen una gran habilitat en el combat i un poder espiritual fora del com. Aix provoca que tinguin una gran quantitat de batalles. A la segona saga terminen les batalles ms importants i es mostra el final de la incursi, alhora que es revela una conspiraci que afecta principalment a la Societat d'nimes, i que s la base de les sagues segents del manga.

 Bounts .
s una saga de farcit que es va introduir per donar temps a la publicaci del manga. Tracta de l'aparici d'uns ssers humans anomenats Bount, que sn capaos d'absorbir nimes humanes per a viure eternament i que posseeixen l'habilitat de materialitzar el seu poder espiritual en forma de companys de batalla, una espcie de mascotes. Els Bount, sn resultat d'un antic experiment dels shinigamis marxen desprs a la Societat d'nimes per a prendre venjana. L'Ichigo i els seus amics junt amb la ajuda dels capitans i tinents de las Tretze Divisions, ara aliats de l'Ichigo darrere el seu paper en les primeres sagues, tindran que impedir la realitzaci dels objectius dels Bount, els quals amenacen l'existncia de la Societat d'nimes.

 Arrancar .
Al comenament d'aquesta saga arriba un nou estudiant a la classe de l'Ichigo anomenat Shinji Hirako, que invita al shinigami a unir-se als Vizard, un grup de shinigamis que d'alguna forme han aconseguit els poders dels hollows, una cosa ja citada en altres sagues. Mentre tant, apareixen un nou tipus de hollow anomenats Arrancar, un tipus de hollow que han aconseguit els poders del shinigamis (El contrari que els vizards), obtenint alguns poders de shinigami. Els arrancar estan ara al comandament del que va idear la conspiraci de les sagues anteriors, i entre ells hi ha alguns que tal poder rivalitzen amb el dels capitans i tinents de la Societat d'nimes. L'Ichigo accepta entrenar amb els Vizard per a dominar la part dels hollows que hi ha en el seu interior, i aix obtenir nous poders per a lluitar contra els Arrancar.

 Mn Buit .
Desprs del segrest de l'Inoue Orihime per part dels Arrancar, l'Ichigo i els seus amics entren al Mn buit, la dimensi on viuen els hollows. De la mateixa forme que l'Ichigo ara posseeix nous poders grcies als Vizard, els seus amics tamb han obtingut noves habilitats a travs de durs entrenaments. Desprs de lluitar contra alguns Arrancar normals, entren en escena un grup selecte dels 10 Arrancar ms forts, denominats Espada.Tamb deuen de enfrontar-se als Privaron Espada, sn els espases que han sigut expulsats de les seves places i en lloc d'ocupar els 10 primers nmeros ,comencen a partir del nmero 100. Comencen a succeir-se combats entre l'Ichigo i els seus amics i els Espada. Avanats aquests, alguns dels capitans de la Societat d'nimes sn enviats a prestar la seva ajuda, prolongant-se els combats.

 Passat . 
s una saga del manga (de moment no se sap si ser animada tan aviat finalitzi la segona saga de farcit del anime). En aquesta saga es tracte principalment del passat d'alguns dels capitans dels 13 esquadrons, del passat dels vizard i del principal antagonista de la srie. Succeeix exactament 110 anys abans de la aparici de l'Ichigo. Una caracterstica s que els captols estan numerats amb nmeros negatius que comencen amb el nmero -108 i acaben amb el nmero -97 amb el qual finalitza la saga.

 La lluita per Karakura .
Aquesta saga continua la historia on va quedar el manga abans que comencs la Saga del passat. L'Aizen i els seves tropes han arribat al mn real i sn rebuts per els Shinigamis que encapala de Yamamoto Genryuusai es preparen per a una lluita de grans proporcions.

 El nou capit Sh suke Amagai . 
s una nova saga de farcit que es va donar comenament en el anime i es completament independent de la historia manga. El motiu de la creaci d'aquesta saga va ser per a que la historia del manga avances lo suficient. Aquesta saga es tracte de la aparici d'un nou personatge anomenat Sh suke Amagai, qui s escollit per a ocupar la plaa de capit de la tercera divisi i substituir l'antic capit de la divisi, Ichimaru Gin.

 Terminologia .

Bleach es centra en els diferents ssers que posseeixen poder espiritual i deixen de marge dels humans. Tot i aix hi ha humans que tenen cert grau de poder espiritual i poden veure i sentir els diferents tipus d'nimes i passen a tenir un paper important. Alguns humans com els Quincy tenen el poder de no sol sentir els esperits sin tamb combatre'ls.

Els humans sn incapaos de sentir esperits  per poden guanyar la habilitat de fer-ho o despertar la seva capacitat latent si passen suficient temps a prop d'una gran font d'energia espiritual, com en els casos del Chad i l'Orihime a causa d'estar a prop de l'Ichigo. Els esperits, tant els shinigamis com els hollows , estan compostos de partcules espirituals, amb una anatomia similar a un cos real, incloent-hi els rgans i la sang.

 Shinigami .

Son esperits amb un alt grau de poder espiritual que no poden ser vistos per ssers humans a menys que tinguin un poder espiritual,s el cas de l'Ichigo. La majoria dels shinigamis viuen en el Seretei (cort dels shinigamis purs), un lloc ubicat en el centre de la Societat d'nimes. Compleixen dos funcions: enviar les nimes bones, plus, a la Societat d'nimes, i purificar les nimes malignes, hollows, a travs de les seves zanpakut  (la espasa que materialitza el seu poder espiritual, la principal arma dels shinigamis).

 Quincy .

Els Quincy (una paraula d'origen angls-escocs que vol dir destructor), sn una estirp d'humans que es dediquen a la cacera de hollows gracies a les seves habilitats espirituals, comunament relacionades amb els arcs i la acumulaci de partcules espirituals. Antigament van ser abundants en el mn, per els shinigamis es van veure obligats forats a 
eliminar-los debut a que interferien amb el ordre natural de les coses, ja que en lloc de purificar les nimes dels hollows, ells els destruen.

 Plus .
Els plus (Ms en angls) equivalen als clssics fantasmes o esperits benignes. Sn les nimes dels morts que per algun motiu es van quedar en el mn hum, normalment perqu estan lligats a alguna cosa o alg. Els plus tenen lligats al pit una cadena, la cadena del dest, que representa la essncia humana. Si perden la cadena es transformen en hollows. Els plus generalment sn portats a la Societat d'nimes per els shinigamis, mitjanant un ritual, anomenat Enterrament d'nima , que consisteix en marcar-los amb un segell que hi ha en la seva zanpakut .

 Hollow .

Els hollows (foraten angls) sn plus transformats en esperits malignes, els principals enemics dels shinihamis. El proces per a formar un hollow pot produir-se per dos raons: la primera seria que el plus es deixes dominar per complet pel odi o alguna emoci negativa, i la segona seria debut a que un altre hollow li ataqui. La transformaci es porta a cap quan la Cadena del dest del Plus desapareix per complet. Els trets ms caracterstics dels hollows sn el forat que els traspassa, comunament en el pit i una mascara blanca d's que els cobreix la cara. La seva mida varia molt, des de un poc majors a les d'un hum fins a tenir l'altura d'un edifici encara que poden ser encara ms grans. Poden tenir qualsevol forma imaginable, poden alguns adquirir capacitats com volar, escopir cid, o controlar a altres esperits. Els hollows s'alimenten d'nimes humanes per omplir el buit que deixa la humanitat perduda.

 Vizard .

Els vizards (paraula anglesa, derivada de les viseres protectores en els cascos medievals) sn un grup de shinigamis que han entrenat per a dominar el seu hollow interior i controla aix les seves. Sembla que tals prctiques estan prohibides en la Societat d'nimes, pel que sn com prescrits i deuen exiliar-se. Alguns dels poders dels hollows que poden dominar inclou disparar el atac Cero. Per a poder utilitzar aquests poders, forcen l'aparici de la seva mascara de hollow.

 Arrancar .

Arrancar sn aquells hollows que han aconseguit desfer-se  parcialment de la seva mascara i aix obtenir unes habilitats dels shinigamis. Al fer-ho, obtenen una zanpakut , la qual mant segellada la verdadera forme del Arrancar (contrari de la zanpakut  dels shinigamis, que segellen la verdadera forma de l'espasa). Moltes de les seves habilitats sn, o millors els seus talents com a hollow o variacions de les habilitats d'un shinigami. Els arrancar solen adquirir una forma ms o menys semblant a la d'un hum, ms semblant quan te ms poder), per conservant caracterstiques de quan eren hollows com el forat que representa el seu buit interior. Originalment els Arrancar apareixen de manera natural, en un procs prolongat i que es donava de manera escassa. Tanmateix, la H gyoku, un instrument mostrat en la primera part, verdader centre de la conspiraci, els permet obtenir aquest estat en poc dies. Alguns dels atacs i caracterstiques d'aquests personatges tenen la peculiaritat de rebre nom en l'idioma espanyol, en la versi original.

 nima modificada .
Les nimes modificades sn esperits artificials creats en la Societat d'nimes, amb el projecte d'ajudar als shinigamis en la lluita contra els hollows en el mn hum. Es pretenia introduir-las en els cossos de persones mortes, i aquests donarien distintes capacitats sobrehumanes als mateixos, permetent-los lluitar. Tanmateix, el seu s va ser considerat poc tic i la Societat d'nimes va rebutjar-la. Actualment, s'utilitzen versions menys sofisticades d'aquestes nimes modificades per reemplaar als shinigamis quan abandonen el seu cos fals, per ocultar-se quan deuen viure entre els humans.

 Bount .

Els Bount sn personatges exclusius de l'anime. S'alimenten de les nimes de les persones, habitualment quan estas moren. Els poders o habilitats distintius de cada Bount depenen del familiar que posseeixin. Aquests ssers, tractats com a mascotes, acompanyen en tot moment als seus amos. Els bounts van ser creats accidentalment en la Societat d'nimes, per un equip que investigava la vida eterna, liderat per una shinigami anomenada Ran'Tao a partir de la barreja d'nimes humanes amb nimes de shinigami. Com a curiositat, els seus familiars solen tenir els noms en alemany.

 Personatges .

Mn hum:

Famlia Kurosaki.
: s el protagonista de la srie. s un estudiant d'institut de Karakura. T una personalitat srie i orgullosa al comenament, per a mida que va avanant la srie es va fent ms amable. Sempre est preocupat pel benestar dels seus amics. De fet, precisament decideix convertir-se en shinigami i tornar-se ms fort per poder protegir als seus ssers estimats. ;
Isshin Kurosaki: s el pare de l'Ichigo i t una personalitat molt activa i extrovertida. Sovint est fent bajanades per tal de cridar l'atenci dels seus fills. Es sol barallar amb l'Ichigo. Encara que no ho sembli, en el episodi 109 descobrim que s un shinigami sense poders.
Masaki Kurosaki: s la mare, que va ser assassinada per un hollow quan l'Ichigo tenia noms 9 anys, s per aix que l'Ichigo lluita contra els hollows i accepte la feina de shinigami, no vol que ning torni a passar pel mateix.
Karin Kurosaki: s la filla petita de Isshin i Masaki, t 9 anys. D'esperit molt esportiu i competidor, igual que l'Ichigo pot veure els esperits per no tant b.
Yuzu Kurosaki: L'altre germana petita de l'Ichigo, s l'encarregada de fer les feina de casa, s molt tranquilla i alegre. No pot veure esperits.

Institut de Karakura.
: s una de les companyes de la classe de l'Ichigo i la seva millor amiga es la Tasuki. El seu germ i ella van escapar de la seva casa perqu els seus pares els maltractaven. Anys desprs va morir el germ en un accident, llavora'ns es va quedar sola. L'Orihime es capa de portar a cap una srie d'habilitats d'atac, defensa i curaci. Sent molta admiraci per l'Ichigo encara que s'atreveix a parlar amb ell al comenament de la srie. A mesura que va avanant la srie es va veient el que sent per ell.
Tatsuki Arisawa: s la millor amiga de la Inoue i una gran esportista sobretot en karate, deguda a una topada amb l'Ichigo en forma de shinigami, ella tamb pot veure alguns esperits.
: s un quincy i company de la classe de l'Ichigo. El seu avi va ser el seu mestre, per va morir a causa d'una emboscada dels hollows, encara que la culpa de la mort es deu a que els shinigamis van arribar tard per ajudar al seu avi. Per aquesta ra, l'Ury  odia a tots els shinigamis, que ja abans havien exterminat a els de la seva classe. L'Ury  es encara ms orgulls que l'Ichigo, per els dos tenen molt en com en les seves actituds. A mesura que avana la srie, l'Ury  es va fent ms amigable amb l'Ichigo, encara que la rivalitat perdura.
: s un dels millors amics de l'Ichigo, al que anomenen Chad perqu el seu cognom pot pronunciar-se tamb aix. s un noi tranquil i callat, alt i fort fsicament. Va nixer a Okinawa, Jap, per quan van morir els seus pares es va anar a viure amb el seu avi. En Mxic es va convertir en un noi problemtic que es barallava amb tots aprofitant la seva mida gran per la fora, el seu avi li va fer prometre que no ho faria ms. L'utilitzaria per protegir als dems. s precisament en una baralla que coneix l'Ichigo on es van prometre protegir-se l'un al altre. Al igual que l'Orihime els seus poders es van desenvolupant durant el transcurs de la historia.
Keigo Asano: Aquest amic de l'Ichigo sempre est fent el burro, el que li comporta ms d'un cop que l'Ichigo li doni un cop de puny.
Mizuiro Kojima: s una altre amic de l'Ichigo tamb una mica peculiar aquest no fa tant el burro per no para d'intentar lligar amb noies ms grans que ell.
Chizuru Honshu: Aquesta altre companya de l'Ichigo s lesbiana i sempre est intentant lligar amb la Inoue.
Ry  Kunieda: Aquesta noia la podem veure sempre llegint un llibre i passant de tota la resta, treu molt bones notes.
Michiru Ogawa: D'aquesta noia no es t molta informaci per que no es parla molt, per en podrem dir que s molt tmida i reservada.

Botiga de l'Urahara.
Kisuke Urahara: El propietari de la tenda i un ex capit d'esquadr, concretament del 12, el de investigaci, va ser expulsat de la Societat d'nimes per fer experiments sense perms.
Yoruichi Shihouin: Li diuen la deessa de la velocitat per qu t una tcnica en qu es mou molt rpid, ella tamb va fugir de la Societat d'nimes mentre ajudava l'Urahara. Pot convertir-se en un gat negre.
Ururu Tsumugiya: s una nena petita, tmida i callada, fa servir un bazuca per lluitar contra els hollows.
Jinta Hanakari: igual que la Ururu s un altre ajudant de la tenda, tamb s un nen petit per aquest es fa notar ms, per lluitar contra els hollows fa servir un garrot.
Tessai Tsukabishi: Ell tamb s un ajudant de l'Urahara, un home ben cepat que medeix ms de dos metres i s molt musculat.

Societat d'nimes:

 Tretze divisions.

1a divisi.
 Capit: Shigekuni Yamamoto-Genry sai: s un home molt gran, i qui controla tots els esquadrons, es podria dir que ell s la mxima autoritat a la Societat d'nimes.
 Sotscapit: Ch jir  Sasakibe: Aquest personatge gaireb no ha sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci.

2a divisi.
 Capitana: Soi Fong: Cap del grup d'operacions especials i capitana del 2on esquadr. Aquest esquadr s l'encarregat de repartir el cstig corresponent per a tots aquest que no segueixen les normes a la Societat d'nimes.
 Sotscapit: Marechiyo  maeda:Aquest personatge gaireb no ha sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci. Per les poques vegades que ha sortit estava menjant alguna cosa o burxant-se nas. s fill d'una famlia molt rica.

3a divisi.
 Capit: Gin Ichimaru: s un home fred i calculador, les faccions de la seva cara recorden vagament una serp o una guineu. Sempre somriu amb els ulls gaireb tancats i els obre poques vegades. Parla com agafant-s'ho tot en broma.
 Sotscapit: Izuru Kira: s un fidel subordinat i company de festes. Orfe de pares, es convert en shinigami ja que era l'nica cosa que podia fer per no estar sol.

4a divisi.
 Capitana: Retsu Unohana: s la capitana del 4rt esquadr l'encarregat de l'assistncia mdica, ella s una dona que sembla simptica i tranquilla no es meu mai que perdi el nervis, tot i aix algunes vegades la seva fredor espanta.
 Sotscapitana: Isane Kotetsu: Aquest personatge gaireb no ha sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci. T una germana a la tretzena divisi.
 3a posici: Yasochika Iemura:Aquest personatge gaireb no ha sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci.
 7a posici: Hanatar  Yamada: Aquest noi s molt poca cosa fsicament i sempre est a la lluna de Valncia, per tot i aix t unes gran habilitats curatives que han fet posible que pugi fins a ser el 4rt oficial.

5a divisi.
 Capit: S suke Aizen:s una persona tranquilla, i amable sembla ser un bon jan que no vol mal per a ning, tant mateix mai deixa veure les seves intencions.
 Sotscapitana: Momo Hinamori: Aquesta noia idolatra a l'Aizen el seu capit. Es una jove despistada que sempre es queda adormida. Es preocupa per tothom.

6a divisi.
 Capit: Byakuya Kuchiki: Pertany a una de les famlies ms importants i nobles de tot a Societat d'nimes. Va adoptar a la Rukia.
 Sotscapit: Renji Abarai: a diferencia d'en Byakuya en Renji prov d'una de les classes ms baixes de tota la Societat d'nimes. Ell va ser el millor amic de la Rukia durant molts anys ja que es van criar junts.

7a divisi.
 Capit: Sajin Komamura: s un home molt corpulent i gros que sempre va amb una mscara a la cara per tapar el seu rostre.
 Sotscapit: Tetsuzaemon Iba: Aquest personatge gaireb no ha sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci.
8a divisi.
 Capit: Shunsui Ky raku: Ell trenca amb l'esttica de la reta de capitans portant una tela rosa a sobre, s un home molt gandul que sempre li fa mandra lluitar, prefereix veure sake i dormir.
 Sotscapitana: Nanao Ise: Ella a diferencia del seu capit s molt treballadora, sempre se la pot veure amb una llibreta apuntat dades, treballant i dient-li al seu capit que ho faci.

9a divisi.
 Capit: Kaname Tousen: s un home extremadament pacfic que s un gran defensor de la pau i la justcia. s cec de naixement, per aix no l'impedeix ser un bon guerrer.
 Sotscapit: Sh hei Hisagi: Quan estava a l'acadmia de shinigamis era un dels millors estudiants i ja tenia un lloc reservat entre les tretze divisions.

10a divisi.
 Capit: T shir  Hitsugaya: Li diuen el nen prodigi i no en va, ja que amb la seva edat va aconseguir ser capit d'esquadr en molt poc temps.
 Sotscapitana: Rangiku Matsumoto: s una dona molta alegre i energtica. ;

11a divisi.
 Capit: Kenpachi Zaraki: s l'nic capit de les tretze divisions que no sap el nom de la seva Zanpakutou, confia molt amb ell mateix, i es que s el capit de l'onze esquadr la que s del guerrers que fan servir la fora bruta per lluitar, ell a ms a ms s l'nic que no ha pujat a capit fent l'examen d'ingrs sin matant l'antic capit que hi havia.
 Sotscapitana: Yachiru Kusajishi: s una nena molt petita que sempre est posant noms absurds a les altres persones, a ms a ms t una gran velocitat.
 3era posici: Ikkaku Madarame: s un home calb que tamb confia molt en si mateix, noms viu amb al idea de poder fer una lluita amb en Kenpachi per poder-lo guanyar i lluitar sota les seves ordres.
 5ena posici: Yumichika Ayasegawa: s un xic efeminat, creu que s la persona ms bella de la Societat d'nimes i es preocupa excessivament pel seu  aspecte fsic.

12a divisi.
 Capit: Mayuri Kurotsuchi: Aquest home s un cibort, la meitat del seu cos est robotitzat. s el capit de l'esquadr d'investigaci sempre pensa amb els seus experiments. ;
 Sotscapitana: Nemu Kurotsuchi: s la filla d'en Mayuri s una noia molt reservada que sempre fa el que li diu el seu pare, per no segueix la seva ideologia molt b.

13a divisi.
 Capit: J shir  Ukitake: Aquest capit no pot estar sempre a totes les reunions de capitans ja que t tuberculosis i ha de quedar-se molt sovint al llit.
 Sostcapit: Kaien Shiba: Aquest sostcapit va morir ja fa temps alhora de matar a un hollow que anteriorment havia matat la seva dona.
 3era posici: Kiyone Kotetsu i Sentar  Kotsubaki: Aquests personatges gaireb no han sortit a la serie i no es pot donar una bona informaci. Es pot dir que sempre estan competint per tenir el favor del Capit ja que es disputen la plaa de sostcapit.
: s una shinigami que va ser enviada a la ciutat de Karakura per a eliminar l'excs dels Hollows i que per casualitat coneix a l'Ichigo. Desprs de traspassar els seus poders a l'Ichigo, la Rukia t que permanixer en el mn hum per un temps per a poder recuperar els seus poders. La seva captura per part dels seus superiors desencadena les sagues segona i tercera.

Altres.
 K kaku Shiba: Aquesta noia, que s una experta en focs d'artifici s l'encarregada de ajudar a entrar dins de la Societat d'nimes amb grup d'amics, se sap imposar davant del altres a travs de la por.
 Ganju Shiba: s el germ petit de la K kaku i en Kaien, va sempre sobre un porc senglar per ell no li acostuma a fer molt de cas.
 Hisana Kuchiki: s la germana gran de la Rukia, que la va abandorar a la Rukia quan no era ms que una nad, va morir fa 50 anys i en el llit de mort li va demanar al seu marit en Byakuya Kuchiki que busqus a la Rukia i la adopts com a germana petita.
: s una nima modificada que per error es va barrejar amb les pldores Gikongan que la Ruki va compra en la botiga de l'Urahara. Les pldores Gikongan contenen nimes temporals que si sn ingerides s'introdueixen en el cs forat a sortir l'nima autntica de la persona. Aix en Kon acaba ocupa el cos de l'Ichigo. Com van tenir problemes per a encontrar un cos al Kon, el van introduir en un ninot amb forme de lle que s el s'utilitza des de llavors. L'habilitat del Kon s una potencia desmesurada en les seves cames per crrer o saltar encara que no posseeix un esperit de combatre destructiu. Es un dels personatges que ms aporten al toc humorstic a la srie.

 Zanpakut  .

Les zanpakut  sn les armes dels shinigamis i la eina que els proporciona el seu poder. Cada espasa cont un nic esperit que pot prendre forma d'animal o persona. Normalment les zanpakut  es manifesten com simples espases (normalment katanas). Es poden transformar en la seva primera forma (shikai) abans de mostrar la seva forma autntica (bankai). 
Per poder realitzar la transformaci en les dues formes abans esmentades fa falta un enorme poder espiritual i conixer el nom propi de la zanpahut . 

Llista dels diferents Zanpakut s:

 Zangetsu - emprada per Ichigo Kurosaki;
 Benihime - emprada per Kisuke Urahara;
 Ry jin Jakka - emprada per Shigekuni Yamamoto-Genry sai;
 Gonryomaru - emprada per Ch jir  Sasakibe;
 Suzumebachi - emprada per Soi fong;
 Gegetsuburi - emprada per Marechiyo  maeda;
 Shins  - emprada per Gin Ichimaru;
 Wabisuke - emprada per Izuru Kira;
 Minatsuki - emprada per Retsu Unohana;
 Itegumo - emprada per Isane Kotetsu;
 Ky ka Suigetsu - emprada per S suke Aizen;
 Tobiume - emprada per Momo Hinamori;
 Senbonsakura - emprada per Byakuya Kuchiki;
 Zabimaru - emprada per Renji Abarai;
 Tenken - emprada per Sajin Komamura;
 Tsunzakigarasu - emprada per Jir bo Ikkanzaka;
 Katenky kotsu - emprada per Shunsui Ky raku;
 Suzumushi - emprada per Kaname T sen;
 Hy rinmaru - emprada per T shir  Hitsugaya;
 Haineko - emprada per Rangiku Matsumoto;
 H zukimaru - emprada per Ikkaku Madarame;
 Fujikujaku - emprada per Yumichika Ayasegawa;
 Ashisogi Jiz  - emprada per Mayuri Kurotsuchi;
 S gyo no Kotowari - emprada per J shir  Ukitake;
 Nejibana - emprada per Kaien Shiba;
 Sode no Shirayuki - emprada per Rukia Kuchiki;
 Trepadora - emprada per Luppi;
 Tijereta - emprada per Shawlong Qufang;
 Volcanica - emprada per Edorad Leones;
 Del Toro - emprada per Il Forte Grantz;
 Rey Pantera - emprada per Grimmjow Jaggerjack;
 Fornicarus - emprada per Szayel Apollo;

 Diferencies entre l'anime i el manga .
L'anime segueix el argument del manga amb sols algunes modificacions menors. Fins el moment, l'anime inclueix 8 sagues en ms de 180 captols, havent-hi obtingut ja la saga actual del manga, encara que la distncia entre ells encara se suficientment gran, gracies a que desprs de les tres primeres sagues es van introduir una saga de farcit. Permetent que el manga avances suficientment. Desprs d'aquesta, el anime va retornar a la historia del manga. Aix en la saga sisena i sptima van aparixer lnies argumentals de farcit en la mateixa funci.

 Contingut de l'obra .
 Manga .
Des de l'aparici de Bleach en 2001, el manga s publica setmanalment en la revista Sh nen Jump. El primer tom del manga va vendr a prop d'1.25 milions de copies en Jap i tota la srie de manga en total composta per 34 toms fins el moment, ha venut a prop de 40 milions de volums.En a l'any 2007, el manga va obtenir el cinqu lloc en el ranking dels mangas ms venuts per l'editorial Shueisha.En Espanya s Glnat l'editorial que publica el manga i fins el moment ha llanat 25 toms.En Mxic ho distribueix la editorial Vid i pel moment s'ha publicat 17 toms.

 Anime .
Actualment, la srie es transmet doblada al idioma angls en el canal Cartoon Network en Estats Units a travs del bloc Adult Swim.En Estats Units, Bleach va ser nominat al premi American Anime Awards el 2007 en la categoria de: millor manga, millor actor i millor tema musical. No obstant aix, la srie no va aconseguir cap premi.A Espanya, els canals Cuatroy Buzzsn els encargats de trasmtrela srie doblada al castell tenint la llicenciatura per Jonu Media per a la seva distribuci en DVD..La serie va ser estrenada per Animax el 6 de maig de 2008 per a Llatinoamrica, dins del bloc dels Dimarts Imperdibles d'Animax

 Doblatje de l'anime i critiques .
Fins ara, el doblatge (especialment el llatinoameric el qual es va realitza en el estudi ArtSound de Mxic i quina  direcci corre a crrec del doblador de l'Ichigo, Eduardo Garza) ha rebut bones crtiques per part dels fans malgrat que utilitzen com a base la versi estatunidenca per a les traduccions de 

 Pellcules i OVAs .
Fins el moment sol hi ha dos OVA]s] i dos pellcules estrenades.
Memories in the Rain: Es el primer OVA de Bleach. Es va emiti en el Jump Festa 2004 Anime Tour (exposici anual on es public materials indits sobre diverses sries) i desprs es va portar a DVD. Transcorreix entre els captols 8 i 9 de l'anime. Es centra principalment en els sentiments de l'Ichigo en relaci a la mort de la seva mare i es una versi modificada del mateix episodi. Te una duraci de 30 minuts. ;
The Sealed Sword Frenzy:s la segona OVA i es va emetre en el JUmp Festa 2005 Anime Tour. Es situa desprs dels episodis 63,64 i 65. s una histria nova, independent del manga, a diferncia de la primera OVA. Es tracta de l'aparici d'un shinigami malvat anomenat Baishin, qui havia sigut segellat durant molt temps per la Societat d'nimes. L'Ichigo, el Renji i la Rukia, ajudats per altres shinigamis tindran que detenir al malvat Baishin. Aquest OVA te una duraci de 30 minuts.
Memories of Nobody: Va ser la primera pelcula animada basada en la srie Bleach. Va ser estrenada en els cines japonesos el 16 de desembre de 2006, i se situa entre els capituls 106 i 109 del anime, quan l'Ichigo torna del seu primer viatje a la Societat d'nimes. Tracta sobre unes nimes anomenades Blanks quins tenen la intenci de destruir la Societat d'nimes junt amb el mn hum.
The DiamondDust Rebellion: Es la segona pellcula, estrenada el 22 de desembre de 2007. Per a promocionar la pellcula, els openings dels captols 151 en endavant contenen imatges de la pellcula. Tracta principalment sobre T shir  Hitsugaya, capita de la desena divisi, qui se sentenciat per la Societat d'nimes desprs de perdre un objecte anomenat el Segellat del rei, que en realitat havia sigut robat.

Fade To Black - Kimi no na o Yobu: s la tercera pellcula de Bleach la qual ser estrenada el 13 de Desembre del 2008 en els cines japonesos.

 Videojocs .

Debut al gran xit de la srie, s'han creat numerossos videojocs per a nintendo DS, Wii, Playstation 2, PSP  i inclus telfon mvil. A aquest se'ls sumen tamb jocs de cartes creats per l'empresa Score Entertainment.No tots els jocs han sigut comercialitzats fora de Jap. Tanmateix, SEGA ha creat el primer joc Nintendo DS i en versi Wii en Estats Units. Tots els jocs que s'utilitzen les consoles Sony han sigut desenvolupats per l'empresa SCE, mentre que els Nintendo y GameCube son desenvolupats per la companyia SEGA.

Bleach: Hanatareshi Yabou va ser el primer videojoc va sortir a la venta basat en la srie Bleach. El joc era per a playstation 2 i va ser llenat en el any 2005. En el mateix any es va  llena els jocs Bleach Advance: Kurenai ni Somaru Soul Society i Bleach: Erabareshi Tamashii. El primer es per a playstation 2 i el segon es per al Game Boy Advance. En els anys segents, els jocs s van ampliar a altres formats, com Nintendo DS, gamecube i altres ms.

 Banda sonora .


La banda sonora de l'anime de Bleach esta composta d'una srie d'openings i endings que van apareixent successivament en els captols. Hi ha, fins el moment, dos recopilacions dels temes que serveixen de fons a la historia, la banda sonora. Shiro Sagisu es la persona encarada de compondre la msica de Bleach, inclosa la de les pellcules i els OVAs.

 Openings .
 Episodis 1 al 25: "Asterisk" per Orange Range ;
 Episodis 26 al 51: "D-TecnoLife" per UVERworld ;
 Episodis 52 al 74: "Ichirin No Hana" per HIGH and MIGHTY COLOR ;
 Episodis 75 al 97: "Tonight Tonight Tonight" per Beat Crusaders ;
 Episodis 98 al 120: "Rolling Star" per Yui ;
 Episodis 121 al 143: "Alones" per Aqua Timez ;
 Episodis 144 al 167: "After Dark" per Asian Kung-fu Generation;
 Episodis 168 al 192: "Chu-Bura" per Kelun;

 Endings .
 Episodis 1 al 13: "Life Is Like A Boat" per Rie Fu ;
 Episodis 14 al 25: "Thank You!!" per Home Made Kazoku ;
 Episodis 26 al 38: "Houki Boshi" per Younha ;
 Episodis 39 al 51: "Happy People" per Skoop On Somebody;
 Episodis 52 al 63: "Life" per Yui ;
 Episodis 64 al 74: "My Pace" per SunSet Swish ;
 Episodis 75 al 86: "Hanabi" per Ikimonogakari ;
 Episodis 87 al 97: "Movin!!" per Takacha ;
 Episodis 98 al 109: "Baby It's You" per June ;
 Episodis 110 al 120: "Sakura Biyori" per Mai Hoshimura ;
 Episodis 121 al 131: "Tsumasaki" per Ore Ska Band;
 Episodis 132 al 143: "Daidai" per Chatmonchy ;
 Episodis 144 al 154: "Tane wo Maku Hibi" por Atari Kousuke;
 Episodis 155 al 167: "Kansha" per Real Street Project;
 Episodis 168 al 179: "Orange" per Lil'B a.k.a MIE&AILA;
 Episodis 180 al 192: "Gallop" per pe'zmoku;

 Vegeu tamb .
 Argument de Bleach;
 Volums de Bleach;
 Episodis de Bleach;
 Banda sonora de Bleach;
 Personatges de Bleach exclusius de l'anime;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial de Bleach ;
Web oficial dels jocd de Bleach ;
Web oficial de les pellcules de Bleach ;
Web de Studio Pierrot de Bleach ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67879" title="Vna" nonfiltered="1798" processed="1783" dbindex="26914">
Vna s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, esposa d'Orom i germana petita de Yavanna.

Tamb s coneguda com la Sempre Jove. D'ella es diu que "totes les flors surten al seu pas i floreixen al seu esguard; tots els ocells canten amb la seva arribada." Viu en jardins plens de flors i sovint va a visitar el seu marit Orom en els seus boscos.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67880" title="Est" nonfiltered="1799" processed="1784" dbindex="26915">
Est s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, i esposa d'Irmo.

El seu nom significa 'calma'. "Gris s la seva roba, i la calma s el seu do". Viu amb el seu marit Irmo als jardins de Lrien a Vlinor. Dorm de dia a l'illa del Llac Lorellin.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67881" title="Vair" nonfiltered="1800" processed="1785" dbindex="26916">
Vair la Teixidora s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, esposa de Mandos i s la responsable de teixir la histria del mn.

Vair s comptada entre les Valier, les reines dels Vlar. Tot i que no s tant gran en poder o prestigi com d'altres, les seves "xarxes de la histria" cobreixen els Salons de Mandos, on sembla que resideix.

El seu nom en quenya significa 'teixidora'. En les etimologies (El cam perdut i altres escrits), es dna la traducci al sindarn: Gwr.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67882" title="Nessa" nonfiltered="1801" processed="1786" dbindex="26917">
Nessa s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, esposa de Tulkas i germana d'Orom.

Nessa s coneguda per la seva velocitat, i s capa de crrer ms que els crvols que la segueixen. Tamb s famosa l'habilitat que t per ballar,  i sovint se la pot veure ballant pels prats sempre verds de Vlinor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67884" title="Nienna" nonfiltered="1802" processed="1787" dbindex="26918">
Niena s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una Ainu, germana de Mandos i dIrmo.

El seu nom significa 'La que plora'. Des de la seva residncia al punt ms occidental d'Arda, es lamenta constantment pel sofriment del mn.



Desprs de la destrucci dels dos arbres per part de Mlkor, va plorar amargament sobre les seves restes, netejant aix la brutcia d'Ungoliant i nodrint el fruit i la flor que esdevindrien el Sol i la Lluna. 

El maia conegut com a Olorn (Gndalf), va ser aprenent seu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67885" title="Ainur" nonfiltered="1803" processed="1788" dbindex="26919">
Els Ainur (del valarn Ayanz; singular Ainu) sn una raa fictcia de l'univers de J.R.R. Tolkien,

Els Ainur son esperits emmanats per l'Ilvatar per ajudar-lo a crear l'univers, E, a travs de la Msica dels Ainur. Desprs de la creaci d'Arda, molts dels Ainur van treballar per guiar i ordenar el seu creixement. D'aquests n'hi van haver quinze que es van fer ms poderosos que els altres. Catorze van esdevenir els Vlar. El quinz, Mlkor, originriament es considerava com un Vala, per va acabar convertint-se en el primer Senyor Fosc. Els Ainur menors que van acompanyar els Vlar a Arda son coneguts com els Maiar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67886" title="Avinguda de la Germanor" nonfiltered="1804" processed="1789" dbindex="26920">
L'Avinguda de la Germanor s un tram de l'actual carretera CV-745 que uneix les localitats de Xal i Llber. Es tracta d'un tram que discorre per terrenys plans i que t una longitud aproximada d'un quilmetre i mig.

Origen del nom.
L'agrupaci cultural "Amics de Xal i Llber" va proposar l'any 2005 aquesta denominaci per a remarcar la intensa vinculaci que hi ha entre aquests dos municipis de la comarca de la Marina Alta.

Aquesta vinculaci t arrels histriques: Xal i Llber comparteixen una mateixa pertanyena a l'antic terme castral del Castell de la Solana o d'Aixa, en qu tamb est inclosa la poblaci d'Alcalal.

Desprs de l'expulsi dels moriscos l'any 1609, tant a Xal com a Llber la repoblaci es va fer amb colons procedents de Mallorca i Eivissa, i la Carta-pobla que regulava les relacions d'aquells amb el nou senyor era la mateixa per a les dues localitats.

Dficit d'infraestructures.
Xal i Llber, tamb Alcalal, reclamen de l'administraci autonmica la construcci d'un IES per al territori d'Aixa. Aquesta demanda s'ha canalitzat en els darrers anys a travs de la "Plataforma pro millora educativa" que aglutina a ciutadans i entitats dels tres municipis.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67889" title="Ainulindal" nonfiltered="1805" processed="1790" dbindex="26921">
L'Ainulindal s la primera part d'El Silmarllion, un recull resumit dels mites ficticis de la Terra Mitjana escrits per J.R.R. Tolkien i publicats pstumament pel seu fill Christopher Tolkien.

El terme Ainulindal v del quenya i significa La Msica dels Ainur, o en una traducci ms literal el Cntic dels Sagrats. Es pronuncia "Ai-niu-LN-dul-e" (en quenya les esdrixoles no s'han d'accentuar, i la diresi s tan sols per indicar que la "e" final no s muda.)

La Msica dels Ainur ocupa un lloc destacat en el cicle de Tolkien, ja que narra la cosmologia (o mite de la creaci) de la Terra Mitjana. La histria t lloc en un buit abstracte, abans de l'inici dels temps, i explica els inicis del mn, pensat i disenyat per la voluntat de Du, conegut en l'univers de Tolkien com l'Illvatar.

Sinopsi.

La narrativa es pot dividir en les segents parts:

Els Ainur i el tema de la seva msica (pargrafs 1 a 4);
Mlkor i la seva intercenci en la Msica dels Ainur (pargrafs 5 a 8);
La Visi (pargrafs 9 a 17);
Gnesis (pargrafs 18 a 20);
La lluita per acomplir el dest (pargrafs 21 a 25);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67895" title="Copa d'Europa" nonfiltered="1806" processed="1791" dbindex="26922">

 Copa d'Europa de futbol;
 Copa d'Europa de bsquet;
 Copa d'Europa d'handbol;
 Copa d'Europa d'hoquei patins masculina;
 Copa d'Europa d'hoquei patins femenina;
 Copa d'Europa d'hoquei herba masculina;
 Copa d'Europa d'hoquei herba femenina;
 Copa d'Europa de waterpolo masculina;
 Copa d'Europa de waterpolo femenina;
 Copa d'Europa de voleibol masculina;
 Copa d'Europa de voleibol femenina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67896" title="Castell de Castelnaud" nonfiltered="1807" processed="1792" dbindex="26923">

El castell de Castelnaud, al departament de la Dordonya, Aquitnia, apareix en la histria en el context enterbolit de la croada albigesa. El castell s llavors al capdavant d'una senyoria d'importncia mitjana; al nord, la Dordogne marca la frontera amb les terres dels poderosos barons de Beynac. En aquells moments el senyor s Bernard de Casnac, ardent defensor de la fe ctar i reputat per la seva crueltat. El 1214, el cap de la croada albigesa, Sim de Montfort, pren el castell i hi installa una guarnici. Per Casnac aconsegueix reprendre el castell un any ms tard; fa penjar tota la guarnici de Montfort, abans de ser caat definitivament ell mateix per l'arquebisbe de Bordeus que crema el castell.

Desprs del tractat de Pars, signat el 1259 entre Sant Llus i Enric III per posar un termini al conflicte entre Capets i Plantagenets, el Perigord s restitut als Anglesos. Castelnaud passa sota domini Angls. El 1273 el castell torna a la descendncia feudal legtima, la dels Castelnaud, que presten homenatge al comte del Perigord, vassall del rei de Frana.

Amb la fi del segle XIII s'entra per a Castelnaud en un perode de prosperitat i de calma relativa, imposant-se com a una de les principals potncies del Perigord. Els barons de Beynac sn en aquesta poca en conflicte quasi permanent amb els senyors de Castelnaud pel control de la regi, comportant que bona part de la noblesa del Perigord estigus dividida en dos camps. Els dos castells s'observen, s'espien. Mai, el xoc frontal no tindr lloc. El 1317, el papa Joan XXII interv per evitar el pitjor; autoritza un matrimoni entre les dues famlies per intentar posar fi al conflicte endmic. Aquest context de guerra privada, tan freqent a l'Edat Mitjana, s aviat relegat en un segon pl: el 1337 esclata la guerra dels Cent Anys.

Els primers decennis de la guerra sn ms aviat favorables als Anglesos. A Crcy el 1346, la fina flor de la noblesa francesa s delmada pels arquers Anglesos. El 1356, el rei Joan el Bo cau presoner a Poitiers. El tractat de Brtigny-Calais allibera el rei per cedeix als Anglesos l'Aquitania que ser governada pel temible Prncep Negre.

El 1368, Magne de Castelnaud, nica hereva de la famlia es casa amb Nompar de Caumont. Els Caumont seran els propietaris del castell fins a la Revoluci. Durant la guerra, els Caumont seran sovint al camp angls. Enric IV, rei d'Anglaterra, anomena Nompar de Caumont el seu senescal per a l'Agenais.

El 1442, cansat de l'ocupaci anglesa sobre Castelnaud, el rei de Frana ordena que el setge sigui posat davant de les muralles. Dura tres setmanes. El capit angls acaba donant les claus del castell a canvi de la seva vida i 400 escuts. Els Anglesos deixen el sl francs desprs de la batalla de Castillon (1452) que marca la fi de la guerra de Cent Anys.

Desprs d'un segle negre de guerres, d'epidmies i de desgrcies, s'obre un gran perode de prosperitat per a Castelnaud. Durant la segona meitat del segle XV es porten a terme varies restauracions i ampliacions. L'antiga fortalesa del segle XIII pren un aspecte ms conforme a la moda del temps. Franois de Caumont, a ms a ms de les ampliacions de Castelnaud, es fa construir una agradable casa d'estil Renaixentista molt a prop: el castell de les Milandes. Castelnaud, que ja no t posici estratgica a sostenir i es fa una residncia de plaer. s en base a la seva funci prestigiosa de centre del poder de la senyoria que ha de ser fortificat. La imponent torre d'artilleria, construda cap a 1520 no t d'altra funci ms que la de simbolitzar la potncia del lloc.

Un nou captol de la histria de Castelnaud s'obre amb el capit hugonot Geoffroy de Vivans. Home de guerra, company del futur Enric IV, es guanya una slida reputaci al pas amb els seus cops de mans audaos. "Geoffroy el batallador" s temut en tot el Perigord; reputaci que permet a Castelnaud no ser inquietat mai durant les guerres de Religi.

Entre les proeses del capit Vivans i el segle XX, el castell ja no coneixer esdeveniments destacables. Castelnaud no para de degradar-se abans de ser abandonat totalment. Desprs de la Revoluci, la runa s'accelera i aix el portar a ser utilitzat per pedrera.

El 1966, el castell de Castelnaud s classificat com a Monument Histric. Des d'aquesta data, ha estat objecte de dues campanyes de restauraci espectaculars: entre 1974 i 1980 i de 1996 a 1998.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67898" title="Edain" nonfiltered="1808" processed="1793" dbindex="26924">
En el llegendari fantstic de J.R.R. Tolkien, els Edain son aquells homes que van arribar a Belriand durant la Primera Edat, i van ser aliats dels elfs en les guerres contra el Senyor Fosc.

L'etimologia del mot edain en sndarin (singular Adan) significa 'Segona Gent', volent dir que eren la segon raa a neixer desprs dels elfs. Al principi es referia a tots els homes, per ms tard el s'aplicava tan sols als Homes de Belriand i als seus descendents. El mot en quenya (Atani, singular Atan) va mantenir el significat original.

Es divideixen en tres grans cases, o tribus:

La Casa de Bor: eren de cabell fosc i de complexi robusta. Van ser descoberts per Fnrod Felagund, Senyor de Nargothrond, i sota el seu guiatge van establir-se a les terres del senyor nldor mrod, en un lloc conegut com a Estolad (el campament). Van restar lleials a la Casa de Finarfin, i ms tard van poblar les terres de Dorthnion.
La segona casa, ms tard coneguda com la Casa de Haleth o els Haladin: Eren un poble introvertit, de cabells foscos per meny robustos que els Borians. Vivien separats dels altres homes, i ms tard van rebre el perms per establir-se al bosc de Region, una part de Driath. Es van mantenir al marge de la majoria de les guerres.
La Casa de Mrach, ms tard coneguda com la Casa de Hdor. Eren alts i rossos, molt nombrosos i inclinats a la guera. Van establir-se a Hithlum, i eren lleials a Fingolfin.

La casa de Bor va ser prcticament eliminada per Morgoth, i els seus supervivents van emparentar-se amb els Hadorians convertint-se amb els Nmenreans. pel que fa als Haladin de Belriand, sembla que van ser completament exterminats, o almenys van desaparixer com a poble.

Quan els Nmenreans van tornar a la Terra Mitjana durant la Segona Edat, van trobar-hi molts homes que bviament estaven relacionats amb els Atani. Van batejar aquests homes com a Homes Mitjos, i hi van establir relacions amistoses. Aquests pobles inclouen els Rohirrim, els homes de Dale, o la gent de Bree.

Altres homes, com els dunlendins (terrafoscans), no es van reconixer com a Homes Mitjos, ja que eren hostils a Nmenor.

Un quart tipus d'home va aparixer, i s'anomenaven a ells mateixos els Drg. Aquest nom es va adaptar en sindarn com a Dredain (Drg+Edain). Eren gent estranya, i vivien en boscos. A la Tercera Edat, els seus descendents es coneixien com els Woses del Bosc Dradan.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67899" title="Provncia de Gnova" nonfiltered="1809" processed="1794" dbindex="26925">

La Provincia de Gnova  forma part de la regi de Ligria dins Itlia











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67900" title="Provncia d'Imperia" nonfiltered="1810" processed="1795" dbindex="26926">

La Provincia d'Imperia  forma part de la regi de Ligria dins Itlia





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67901" title="Provncia de La Spezia" nonfiltered="1811" processed="1796" dbindex="26927">

La Provincia de la Spezia  forma part de la regi de Ligria dins Itlia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67902" title="Provncia de Savona" nonfiltered="1812" processed="1797" dbindex="26928">

La Provncia de Savona  forma part de la regi de Ligria dins Itlia.
 Enllaos .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67903" title="Provncia de Bolonya" nonfiltered="1813" processed="1798" dbindex="26929">



La Provincia de Bolonya  forma part de la regi d'Emlia-Romanya dins Itlia. Est formada pels municipis:


 A .
Anzola dell'Emilia;
Argelato;
 B .
Baricella;
Bazzano;
Bentivoglio;
Bolonya;
Borgo Tossignano;
Budrio;
 C .
Calderara di Reno;
Camugnano;
Casalecchio di Reno;
Casalfiumanese;
Castel d'Aiano;
Castel del Rio;
Castel di Casio;
Castel Guelfo di Bologna;
Castel Maggiore;
Castel San Pietro Terme;
Castello d'Argile;
Castello di Serravalle  ;
Castenaso;
Castiglione dei Pepoli;
Crespellano;
Crevalcore;
 D .
Dozza;
 F .
Fontanelice;
 G .
Gaggio Montano;
Galliera (BO);
Granaglione;
Granarolo dell'Emilia;
Grizzana Morandi;
 I .
Imola;
 L .
Lizzano in Belvedere;
Loiano;
 M .
Malalbergo;
Marzabotto;
Medicina;
Minerbio;
Molinella;
Monghidoro;
Monte San Pietro ;
Monterenzio;
Monteveglio;
Monzuno;
Mordano;
 O .
Ozzano dell'Emilia;
 P .
Pianoro;
Pieve di Cento;
Porretta Terme;
 S .
Sala Bolognese;
San Benedetto Val di Sambro;
San Giorgio di Piano;
San Giovanni in Persiceto;
San Lazzaro di Savena;
San Pietro in Casale;
Sant'Agata Bolognese;
Sasso Marconi;
Savigno;
 V .
Vergato;
 Z .
Zola Predosa ;

 Enllaos externs .
 Plana oficial ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67904" title="Provncia de Ferrara" nonfiltered="1814" processed="1799" dbindex="26930">

La Provincia de Ferrara  forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia.

 Enllaos externs .
 Plana oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67905" title="Provncia de Forl-Cesena" nonfiltered="1815" processed="1800" dbindex="26931">


La Provincia de Forl-Cesena  forma part de la regi d'Emlia-Romanya dins Itlia

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67906" title="Provncia de Mdena" nonfiltered="1816" processed="1801" dbindex="26932">

La Provincia de Mdena  forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia. Antigament form un ducat en l'Imperi Austrohongars
 Enllaos externs.
 Plana oficial ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67907" title="Provncia de Parma" nonfiltered="1817" processed="1802" dbindex="26933">

La Provincia de Parma  forma part de la regi d'Emlia-Romanya dins Itlia.

Els principals municipis per poblaci sn:



 Enllaos externs.
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67908" title="Provncia de Piacenza" nonfiltered="1818" processed="1803" dbindex="26934">

La Provncia de Piacenza  forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia.

 Enllaos externs .
 Provincia di Piacenza homepage ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67909" title="Provncia de Ravenna" nonfiltered="1819" processed="1804" dbindex="26935">

La Provncia de Ravenna forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia.
 Enllaos externs.
 Plana oficial ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67910" title="Provncia de Rimini" nonfiltered="1820" processed="1805" dbindex="26936">

La Provncia de Rimini  forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia.
 Enllaos externs.
 Provincia di Rimini homepage;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67911" title="Provncia de Reggio de l'Emlia" nonfiltered="1821" processed="1806" dbindex="26937">

La Provncia de Reggio de l'Emlia  forma part de la regi d Emlia-Romanya dins Itlia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67912" title="Mrgoth" nonfiltered="1822" processed="1807" dbindex="26938">

Morgoth Bauglir, incialment conegut com a Melkor, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Morgoth s un personatge del mateix ordre que els Vlar, que des del principi dels temps es va corrompre i es va convertir en el primer Senyor Fosc.

En l'obra de Tolkien, Morgoth apareix tan sols en persona a "El Silmarllion", per tanmateix t una influncia crucial en les obres posteriors. Per exemple, el Senyor Fosc Suron, tamb conegut com El Senyor dels Anells, havia estat un servent seu.


 Nom .


Quan era considerat com un Vlar, era conegut com a Mlkor. Tanmateix, desprs que es corromps i comencs a combatre contra els pobles d'Arda, els elfs ldor el coneixen com Morgoth Bauglir.

Morgoth es pot traduir com "Enemic fosc", o "Foscor Abominable" (arrels MOR: negre, fosc, ombra; i GOS/GOTH: Abominaci, Terror), i Bauglir s equivalent a "Tir" o "Opressor" (arrel MBAW: obligar, forar, oprimir).



 Histria .

Abans de la creaci d'Arda, Melkor era el ms poders dels Ainur. Cada Ainur tenia els seus propis "talents", per Melkor en dominava molts. Com un nen preco arrogant, va competir amb l'Eru (L'nic, tamb conegut com Illvatar, el pare de tots) en la Msica dels Ainur. Melkor estava gels del seu pare i volia crear i governar ell mateix. Va passar molt de temps intentant trobar el Foc Secret, sense entendre que aquesta era una qualitat exclusiva de l'Eru i que noms s'hi podia arribar a travs d'Ell.

Durant la seva recerca del Foc Secret es va apartar de l'Eru i els altres Ainur i els seus pensaments van anar distanciant-se cada cop ms de l'harmonia amb els seus. Durant la Gran Msica dels Ainur, Mlkor va intentar alterar el tema i introduir-hi el que ell creia eren elements propis. Formant part d'aquests esforos, va aconseguir que el seguissin molts dels Ainur amb menys voluntat, creant un 'contra-tema' al tema principal de l'Eru; per, en realitat, per ser un sser creat, Mlkor no podia crear i l'nica cosa que podia fer era descobrir o imitar. La msica que feia era 'sorollosa' i 'vanitosa', i, frustrat pel seu fracs de superar la msica de l'Eru, va intentar pervertir-ne l'harmonia, fent malb tot el que no podia dominar, corrompent tota la Msica.

Irnicament, els intents de Mlkor no subvertien realment la Msica, sin que la feien ms complexa: La msica prpia de l'Eru guanyava en profunditat i en bellesa en contrast amb les tristes dissonncies de Melkor. Per exemple, quan l'Ainu Ulmo canta a l'aigua, Mlkor vol destruir-la, ja que l'aigua no era la seva creaci ni podia controlar-la. Va afegir a l'aigua un fred extrem i una calor extrema, per el seu vandalisme no va destruir l'aigua, sin que sense voler va originar la bellesa dels nvols, la pluja, la boira, la neu o el gel.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67914" title="Escut d'Andorra" nonfiltered="1823" processed="1808" dbindex="26939">


Blasonament.
Escut quarterat:

I gules, un bcul i una mitra d'argent (les armes del coprncep episcopal, el Bisbe d'Urgell);
II or, tres pals de gules (les armes del coprncep secular o nobiliari, el comte de Foix);
III or, quatre pals de gules (per Catalunya);
IV or, dues vaques passant de gules, amb collar d'atzur (per Bearn);

L'escut sol anar acompanyat de la divisa "VIRTUS UNITA FORTIOR" que traduda literalment significa "la fora unida s ms forta" o en sentit figurat "la uni fa la fora".

Histria.

L'escut andorr t segles d'antiguitat. Fa referncia a la histria i situaci del pais. Els dos quarters superiors son les armes dels dos coprnceps originals, i els inferiors representen les cases de Barcelona i de Bearn, dos vens ms poderosos als quals rendien vasallatge els coprnceps.

Enllaos externs.
Llei sobre la utilitzaci dels signes d'Estat ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67915" title="Castell de Beynac" nonfiltered="1824" processed="1809" dbindex="26940">

El castell de Beynac est situat a la comuna de Beynac-et-Cazenac, al departament de la Dordonya i ms concretament dins del Perigord negre, a Frana. Est anclat sobre un alt penya-segat calcri, dominant el poble allargat sobre la riba dreta del riu Dordonya.

 Els orgens .

Si el passat ms lluny es perd en les llegendes, el seu nom s testificat per primera vegada el 1115, quan diversos senyors del Perigord, entre els quals Mainard de Beynac, ofereixen terres a Robert d'Arbrissel, fundador de l'abadia de Fontevrault. s sobre aquestes terres, en ple bosc, que s fundada el mateix any l'abadia de Cadouin. Nombroses donacions mencionades durant el segle XII pel cartulari d'aquesta abadia, indiquen que les possessions de la famlia de Beynac cobreixen ja un important territori. El fill de Mainard de Beynac, Admar, que participa entre 1146 i 1148 en la segona croada, mor el 1194 sense hereu directe, l'any mateix en qu Ricard Cor de Lle torna de la captivitat. En aquesta poca, el castrum de Beynac, dominat per una torrassa de pedra i envoltat d'un recinte, vigila ja des de fa molt de temps, millor que tota altra fortalesa, el curs de la Dordonya. Ricard Cor de Lle ofereix llavors el castell de Beynac a Mercadier, un dels seus ms fidels companys, a qui havia confiat la guarda dels seus castells d'Aquitnia durant la seva absncia. El 1200, Mercadier s assassinat a Bordeus i el castell torna llavors a la famlia dels Beynac, sens dubte a nebots d'Admar.

 La gran frontera .

El setembre de 1214, menys de dos mesos desprs de la victria de Pelip August, a Bouvines, sobre una coalici en part finanada pel rei d'Anglaterra, Sim de Montfort, que condueix la croada albigesa, es dirigeix cap al Perigord meridional. La regi s llavors situada als lmits entre el comtat de Tolosa, que ha conquerit el 1213, i el ducat d'Aquitania, possessi dels Plantagenet. Sim de Montfort s'apodera de manera successiva dels propers castells de Montfort, Domme i Castelnaud i arriba finalment davant de Beynac, governat, segons Pierre dels Valls de Cernay, per un senyor "molt dolent, molt cruel, i molt violent opressor de l'esglsia". Sobre aquesta gran Frontera que representa la Dordogne, titllar els senyors locals d'heretgia s una excusa fcil per tal de sotmetre la Regi. Encara que el senyor de Beynac no ofereixi cap resistncia i proclama que s "l'nic sobre aquesta terra a servir el rei de Frana i no el rei d'Angleterra", Sim de Montfort decideix atacar, o ms aviat, segons el terme de Pierre dels Valls de Cernay, d'humiliar els cims de la torrassa i de les muralles.

Amb la intervenci probable del rei de Frana, el castell es queda tanmateix en mans dels Beynac. Lluny de ser aniquilats per la croada, aquests ltims coneixen aviat un perode de gran prosperitat, que testimonien les nombroses ampliacions de la casa senyorial.

 La guerra de Cent Anys .

Vassalls del bisbe de Sarlat, els Beynac continuen sent al llarg del conflicte fidels al rei de Frana. Els seus principals enemics sn els senyors del massa proper castell de Castelnaud, passat per matrimoni a la famlia dels Caumont i defensant aix de fet el partit del rei d'Anglaterra. Espiant-se de cada costat de la Dordogne, els dos castells federen al voltant d'ells els nobles del Perigord, en una lluita on s difcil distringir entre els odis locals i el conflicte entre els reis de Frana i d'Anglaterra. El castell de Beynac mai no s atacat, mentre que el de Castelnaud canvia moltes vegades de mans, de francesos i d'anglesos, fins el 1442, data en la qual Pons de Beynac i cinc altres barons, sota les ordres de Carles VII, fan fora definitivament els anglesos del castell de Castelnaud. La famillia dels comtes de Perigord havent estat eliminada durant la guerra, els quatre ms importants barons, els de Biron, Bourdeille, Mareuil i Beynac, constitueixen una entitat fluixa al capdavant de la regi. La fi del segle XV i la primera meitat del segle XVI estan marcades per les seves baralles per al ttol de primer bar del Perigord.

 De les guerres de religi als nostres dies .

Convertits al protestantisme, els senyors del castell de Beynac participen en els nombrosos conflictes del regne a finals del segle XVI. El 1585, sota les ordres del rei de Navarra, defensen el castell, que serveix moltes vegades de refugi o de pres, i experimenten grans transformacions. El paper dels Beynac, no obstant, s poc important, en l'ombra de les gestes fetes per capitans com Blaise de Monluc per als catlics o Geoffroy de Vivans per als Hugonots.

Per la histria s'allunya de Beynac. Desprs de la mort el 1753 de l'ltim hereu viril, les seves possessions passen, pel matrimoni de la seva filla, a la famlia dels Beaumont. En vuit segles, els Beynac no hauran deixat finalment ms que el seu castell com a testimoni de la seva histria. Els Beaumont abandonen la fortalesa fins al final del segle XIX. Un marqus de Beaumont resideix llavors de nou al castell de Beynac i hi comena un important campanya de restauraci... que el condueix a la fallida. Els seus descendents no poden mantenir el castell que, classificat monument histric el 1944, s recomprat per un particular el 1961.

Darrerament el castell ha fet d'escenari pel film Joana d'Arc de Luc Besson.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67916" title="Enw" nonfiltered="1825" processed="1810" dbindex="26941">
Enw s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un Ainu, el portaestandard i herald de Manw, i el cap dels Maiar juntament amb Ilmar.

S'identifica a Enw com a "el ms gran d'Arda en Armes", volent dir que s el que t ms habilitat amb les armes (tot i que no el ms poders).



Quan Erendil va arribar a les ribes d'Aman, va ser Enw el primer a donar-li la benvinguda. Quan Manw va accedir a intervenir a la Terra Mitjana, va ser Enw qui hi va ser enviat a lluitar a la Guerra de la Ira, liderant els Vanyar.

Quan l'Enemic Fosc Morgoth va ser derrotat, Enw va prendre els dos Silmarils que li quedaven i els va custodiar personalment. El dos fills de Fanor que quedaven els van robar i fugir, per Enw no va voler que els matessin.

En les primeres concepcions del seu llegendari, Tolkien anomenava Finw a Enw, i el feia ser un fill de Manw. Quan va abandonar el concepte de qu els Vlar tinguessin fills, va passar a ser el seu herald.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67918" title="Ilmar" nonfiltered="1826" processed="1811" dbindex="26942">
Ilmar s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un Ainu. El seu nom sembla derivar del nom lfic per "llum d'estel".

Era una de les caps dels Maiar i dama de companyia de Varda. Noms es menciona breument a Valaquenta.

En les primeres concepcions del seu llegendari Tolkien la suposava una filla de Manw i Varda, per va acabar abandonant el concepte de qu els Vlar tinguessin fills, deixant a Ilmar com una emmanaci de la ment de l'Eru com la resta dels Maiar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67919" title="Silmaril" nonfiltered="1827" processed="1812" dbindex="26943">
Aquest article tracta sobre les joies creades per Fanor. Per al llibre que en narra la histria vegeu El Silmarllion.;

Els Silmarils (quenya Silmarilli) sn uns joiells ficticis de l'univers de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien.

Eren tres joies de gran bellesa que havien estat creades per Fanor quan els Noldor vivien a Vlinor. Rebien el seu nom per la dura substncia cristallina amb que estaven afaionats, la silima, i la seva brillantor provenia de la llum dels Dos Arbres de Vlinor fets per Yavanna Formenos



Quan Fanor va ser exiliat a Formenos, els Silmarils es van guardar en una cambra de ferro. Aleshores, Melkor i Ungoliant van destruir els dos arbres. En aquest punt els Silmarils eren l'nic record de la llum dels arbres, i els Vlar van demanar a Fanor que els deixs els Silmarils per intentar recuperar els arbres, per ell no va voler. Mentre discutien Mlkor va matar Finw, el pare de Fanor, i havia robat els joiells. Mlkor va endur-se'ls a la seva fortalesa del nord de la Terra Mitjana, i els va posar a la seva corona.

Enfurit contra Mlkor i els Vlar, Fanor va liderar la seva gent a la Terra Mitjana per recuperar els Silmarils. Els Noldor van lluitar cinc grans batalles amb aquest objectiu, per van fracassar.

Un dels Silmarils va ser recuperat per Beren i Luthien, tot i que amb molta dificultat i sacrificis. Aquest Silmaril va ser heretat per Erendil, que el va portar a l'Oest a els Vlar com a mostra de penediment. Els Vlar, aleshores, van collocar el Silmaril al firmament com a estrella. Les altres dues gemmes van quedar en poder de Morgoth, i noms van poder ser-li arrabassades desprs de la Guerra de la Ira. Tanmateix, poc desprs van ser robats pels fills de Fanor Maedhros i Maglor. Les joies van cremar les seves mans, com havien cremat les mans de Morgoth temps ha, refusant-los com a legtims propietaris. Cridant de dolor, Maedhros va llenar-se ell i el Silmaril en un esvoranc, i Maglor al mar. Aic, els Silmarils van quedar situats als tres elements d'Arda: el cel, la terra i l'aigua.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67921" title="Castell de les Milandes" nonfiltered="1828" processed="1813" dbindex="26944">
El castell de les Milandes est situat a Castelnaud-la-Chapelle. Fou construt l'any 1489 per Franois de Caumont, senyor de Castelnaud, al departament de la Dordonya, Aquitnia, sembla que per iniciativa de la seva esposa Claude de Cardaillac. En una inscripci hi recorda: lan MCCCCIIIIXX i IX furen comensades les Milandes de Castelnau. El castell, com tots els de la zona, es feu en un indret dominant la Dordonya.

s un habitatge fora alt acompanyat torres circulars i quadrades que s'allarga parallelament a la Dordogne que domina dels seus jardins en terrassa. El castell no s'hi van oblidar de fer res del que agradava en aquella poca del renaixement. Finestres molt adornades, pinacles, llucanes molt treballades. Es construeix fins i tot una molt curiosa capella de planta quadrada i amb portada esculpida. Les escultures hi floreixen arreu, fins i tot voluminosos llagrimalls sobre els contraforts.

L'interior del castell es compon de grans i clares habitacions, completament moblades i provedes de xemeneies monumentals. Amb esttues jacents i riques tombes, la capella es va fer temple quan, cap a 1535, els senyors es van fer hugonots. Per ha perdut la major part de les seves escultures, els seus frescs i les seves tombes.

A finals del segle XIX, Charles Claverie reconstruir tot el conjunt en un estil neogtic.

Creats al segle XV, els jardins a la francesa sn remodelats tamb al segle XIX. El parc s del tipus paisatgista, plantat amb les ms nobles espcies d'arbres i de conferes centenaries.

El castell deu tamb el seu renom a Josphine Baker, que en va ser propietria de 1947 a 1968. L'utilitza com a "guarderia" per protegir nens adoptats i el redecor completament amb estil contemporani art dco.

Aprofitant que l'any 2006 es conmemora el centenari de l'estrella del music hall, a l'interior del castell s'hi poden trobar moltes novetats, amb mobles i objectes personals. Tamb es proposa un espectacle de rapinyaires.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67922" title="Malin Akerman" nonfiltered="1829" processed="1814" dbindex="26945">

Malin Akerman va nixer el 12 de maig de 1978 a Estocolm (Sucia). Actriu, model i cantant, ha intervingut igualmant en diferents pellcles. El seu nom de neixament s Malin Maria Akerman.

 Biografia.

Tot i nixer a Sucia, amb tan sols dos anys, la seva famlia va marxar a viure a Canad. Als 17 anys va guanyar el concurs per a ser la model de l'empresa Ford d'aquell pas nord-americ. Desprs de fer de model, va marxar a Califrnia, als EUA, per treballar en el cinema i la televisi. Destaquen les seves aparicions a sries de TV com Earth: Final Conflict, Relic Hunter ( A Catalunya coneixem la srie com Caza Reliquias) amb Tia Carrera o The Comeback srie molt popular als EUA. En el mn del cinema va debutar a The Skulls junt amb l'actor canadenc Joshua Jackson, desprs a The Utopian Society amb Samia Doumit i Austin Nichols i al 2006 estren The visiting on ha treballat amb Nicole Kidman.

Akerman tamb es coneguda per ser la cantant del grup indie Ozono, que posteriorment va canviar el seu nom per The Petalstones.  

Al 2006 va ser escollida entre les 100 dones ms atractives per la revista For Him Magazine 

 Filmografia .

 The Visiting (2006)  .... Autumn;
 Harold & Kumar Go to White Castle (2004) .... Lian;
 The Utopian Society (2003) .... Tanci;
 The Circle (2001) .... Tess;
 The Skulls (2000) .... Coed a l'apartament de Caleb;

 Enllaos externs.
Malin Akerman a IMDB ;
Web Oficial de Malin Akerman ;
Personatge de Malin Akerman a The Comeback  ;
The Petalstones ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67923" title="Centre de Recerca i Investigaci de Catalunya" nonfiltered="1830" processed="1815" dbindex="26946">
El Centre de Recerca i Investigaci de Catalunya (CRIC) s un centre de recerca multidisciplinari amb base a Barcelona i amb l'objectiu d'assistir a la petita i mitjana empresa a incrementar la seva competitivitat mitjanant la innovaci tecnolgica, respectant el medi ambient, i millorant els productes, processos i serveis que contribueixen a una millor qualitat de vida. CRIC ha participat en molts projectes d'mbit Europeu, aix com en d'altres nacionals i regionals.

CRIC s membre actiu de la "European Association of Innovative SME's" coneguda com "EurExcel", formada per ms de 1.500 PIMEs d'arreu d'Europa provinents de diversos sectors industrials i per altres centres de recerca de reconegut prestigi com PERA (Regne Unit), VTT (Finlndia), TI (Noruega), TNO (Holanda), i Fraunhofer (Alemanya) entre d'altres.

 rees de recerca .
L'activitat de recerca i investigaci de CRIC s centrada en els segents punts: 
sensors electrnics ;
enginyeria mecnica ;
control i instrumentaci de processos ;
programari i intelligncia artificial ;
enginyeria qumica ;
bioqumica ;
telecomunicacions;

 Projectes per a clients .
CRIC porta a terme projectes de recerca i desenvolupament a curt i a ms llarg termini per empreses industrials. Aquesta recerca es centra en innovaci de producte i de procesos, i tamb en millora de la eficincia de productes i procesos existents. Com a resultat, els clients poden introduir nous dissenys per millorar el benefici empresarial i per millorar la seguretat i la fiabilitat dels productes. 

 Projectes Europeus: L'experincia de CRIC .
CRIC t una vasta experincia en "Cooperative Projects" (CRAFT). Ha participat en 2 projectes CRAFT sota el Programa Marc 4 (FP4), 16 projectes sota el Programa Marc 5 (FP5), i actualment est involucrat en 14 projectes dins de l'actual Programa Marc 6 (FP6). A ms, CRIC participa en un projecte tipus "Collective Research" aprovat a la primera convocatria del Programa Marc 6 (FP6).

 Enllaos externs.
La web de CRIC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67928" title="Vi de Banyuls" nonfiltered="1831" processed="1816" dbindex="26947">


El vi de Banyuls s un vi dol natural amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Banyuls i AOC Banyuls Gran Cru.

L'rea geogrfica de la denominaci coincideix amb la del vi de Cotlliure, al sud del Rossell, abastant els municipis de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda.

Els vins de Banyuls tenen una llarga tradici. La vinya va ser importada pels grecs, sota la influncia de la colnia d'Empries. A l'edat mitjana els templers van marcar la viticultura local construint murs de pedra seca i una xarxa de canalitzaci dels torrents i rieres. La denominaci d'origen va ser creada el 1936.


Les vinyes creixen en un sl d'esquist poc frtil, sobre terraces escarpades als contraforts dels Pirineus.

Existeixen els Banyuls dits tradicionals, els ms abundants, els Banyuls Vintage, Banyuls Vintage Mise Tardive i Banyuls Blanc. Tots han de tenir com a mnim un 50% de garnatxa. Els AOC Banyuls Grand Cru, creats el 1962, tenen com a mnim un 75% de garnatxa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67932" title="Joey Ramone" nonfiltered="1832" processed="1817" dbindex="26948">

Joey Ramone, de nom real Jeffry Hyman (Forest Hills, Nova York, 19 de maig de 1951   15 d'abril de 2001) fou membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock.

Durant la seva infncia i adolescncia va tenir problemes mentals que el van fer ingresar en un centre psiquitric. En un moment donat de la seva vida va conixer John Cummings (Johnny Ramone) i Douglas Colvin (Dee Dee Ramone), amb els que va formar The Ramones com a bateria. Posteriorment, amb l'addici de Thomas Erdelyi (Tommy Ramone) com a nou bateria, Joey va passar a ser el cantant (anteriorment ho era Dee Dee). Juntament amb en Johhny, amb qui el separava una llarga enemistat deguda a diferncies poltiques i, fonamentalment, a que en Johnny es va casar amb una nvia d'en Joey, van ser els dos membres que romangueren fixos durant tota la carrera del grup. 

Abans de morir, amb el grup ja separat, va publicar un lbum en solitari amb el ttol Don't Worry About Me, en el qual particip Marky Ramone i el germ de'n Joey (Mickey Leigh, guitarra), entre d'altres. En Joey va escriure canons com ara Maria Bartiromo, dedicada a la locutora de programes d'economia amb el mateix nom. Tamb amb posterioritat a la seva mort, una cantonada del carrer Bowery de Nova York, prxima al club CBGB's, va ser anomenada Joey Ramone Place en el seu honor, com a reconeixement a la seva carrera i influncia al mn de la msica.

 Discografia .

Per consultar els lbums amb The Ramones, veure la discografia a The Ramones.

lbums
Don't Worry About Me - (2002);

EP
 In a Family Way - Sibling Rivalry (1994);
 Ramones: Leathers from New York - The Ramones i Joey Ramone (1997);

Sinles
 "I Got you Babe" - (1982) (duet amb Holly Beth Vincent);
 "What a Wondeful World" - (2002) (versi del mateix tema de Louis Armstrong);

 Enllaos externs .
Web oficial de Joey Ramone


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67934" title="Tutor" nonfiltered="1833" processed="1818" dbindex="26949">

Un tutor s la persona encarregada d'una altra per la llei

Concepte legal.
El tutor s el representant legal d'un menor o incapacitat en l'exercici de les activitats de tutela, podent ser una persona fsica o jurdica.

El tutor ha d'acceptar voluntriament en una citaci judicial i ha d'exercir el crrec personalment, de manera diligent, en inters de la persona incapa i d'acord amb la personalitat d'aquesta, i t les obligacions segents:

 respecte de la persona tutelada, les de proporcionar-li alimentaci, educaci i formaci i fer tot el que calgui per a la recuperaci de la seva capacitat i la seva integraci social. N's el representant legal, excepte per a aquells actes que siguin personalssims (contreure matrimoni, per exemple), i necessita autoritzaci judicial per internar-la en una instituci adequada quan ho consideri necessari per a ella; aix com tamb per a sotmetre-la a tractaments mdics que puguin posar en perill la seva vida o la integritat fsica o psquica, incloent-hi l'esterilitzaci.

 respecte del patrimoni de la persona tutelada, les d'administrar i guardar els bns que el constitueixen, fer-ne un inventari quan comenci a ocupar el crrec i retre comptes anualment i tamb quan finalitzi l'exercici de la tutela. N's tamb el representant legal i necessita autoritzaci judicial per a dur a terme actes que suposin obligar el tutelat o a la venda o gravaci dels seus bns i per fer actes que impliquin la renncia o la no-adquisici de drets.

Concepte educatiu.
En l'mbit d'un sistema educatiu reglat, el tutor s el professor que pel curs acadmic concret, orienta a l'alumne per obtenir el mxim profit formatiu. S'encarrega dels vessant hum de l'alumne i d'aconsellar-lo per assolit l'xit escolar. s el mxim responsable del curs o grup. 

A Catalunya les escoles disposen d'una hora de tutoria per dur activitats relacionades amb els valors, l'orientaci acadmica i les incidncies que puguin sorgir a cada classe. A ms a ms, els tutors mantenen el contacte amb les famlies i altres referents dels alumnes. 

A l'educaci no formal, el tutor s l'educador que elabora el PEI (projecte educatiu individual) de la persona i en fa el seguiment d'acord amb uns objectius fixats per l'entitat responsable. Coordina la relaci entre els referents d'aquella persona i centralitza la informac rellevant per a una intervenci educativa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67935" title="Parapent" nonfiltered="1834" processed="1819" dbindex="26950">
Un parapent s una aeronau feta unicament de corda i tela i no disposa de cap estructura rgida apart de la cadira del pilot. s similar a un paracaigudes per amb la diferncia fonamental de qu est disenyat per volar i no per obrir-se durant una caiguda lliure. Per simplificar, podem dir que un parapent "vola" i un paracaigudes "cau poc a poc". El vol amb parapent s dels vols ms lents que pot experimentar un home.

Al contrari del qu molta gent pensa, el pilot no salta des d'una muntanya, d'un penyasegat o d'un avi, com en el cas d'un paracaigudes, sin que s'enlaira des d'un punt elevat del relleu amb un mnim de desnivell que permeti tenir una altura mnima suficient per enllacar corrents ascendents que prolonguen el vol durant hores. Un parapent no est dissenyat per suportar una obertura sobtada com ara un paracaigudes i l'enlairament es fa de forma suau i des del terra.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67938" title="Innovaci" nonfiltered="1835" processed="1820" dbindex="26951">
La innovaci s la capacitat que tenen les empreses per transformar idees i convertir-les en nous productes o serveis de manera contnua. La innovaci esdev quan el nou producte o servei arriba al mercat.  La innovaci t un abast ms ampli que la simple generaci d idees i afecta a qualsevol etapa del cicle de vida dels productes (o serveis). 

La innovaci no s invenci (tot i que ho podria ser), ja que un petit canvi que permeti millorar un producte o un procs productiu tamb s considerat innovaci.

 Tipus d innovacions . 
 De producte: capacitat de generar nous productes i serveis, reduint els costos i que responguin millor a les necessitats dels clients.
 De procs: capacitat de millorar o modificar els processos productius de manera que s aconsegueixi augmentar el valor del producte final, ja sigui abaratint els costos de producci, augmentant el temps de mercat o millorant la qualitat.
 Tecnolgica: capacitat d aplicar el coneixement cientfic a l entorn industrial.
 De ruptura: el nou producte o servei s una novetat respecte els productes competidors en el mercat i proporciona un avantatge competitiu substancial.
 Incremental: el nou producte o servei s una evoluci que permet assolir un cert grau d avantatge respecte els productes competidors.
 Altres tipus poden ser: innovaci dels processos de comercialitzaci, innovaci en la gesti de l empresa, etc.

www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/cat/callejon.pdf


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67939" title="Vi de Cotlliure" nonfiltered="1836" processed="1821" dbindex="26952">


El vi de Cotlliure s un vi sec amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) etiquetat sota la denominaci AOC Collioure.

L'rea de producci coincideix amb la denominaci d'origen Banyuls, al sud del Rossell, abastant els municipis de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda. 

La denominaci d'origen va ser creada el 1971, diferenciant-se de la denominaci de Banyuls per produir el que abans s'anomenava Banyuls Nature. El 70% de la producci s d'AOC Collioure Rouge, amb un mnim del 70% de les varietats principals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67942" title="Provncia de Frosinone" nonfiltered="1837" processed="1822" dbindex="26953">

La provincia de Frosinone  forma part de la regi del Laci dins Itlia. Fou creada el 1926 amb territoris pertanyents al Laci i a la Campnia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Provncia de Frosinone  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67943" title="Provncia de Latina" nonfiltered="1838" processed="1823" dbindex="26954">

La provncia de Latina  forma part de la regi del Laci dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Provncia de Latina  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67947" title="Provncia de Rieti" nonfiltered="1839" processed="1824" dbindex="26955">

La provncia de Rieti forma part de la regi del Laci dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Provncia de Rieti Online;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67949" title="Vi de Maur" nonfiltered="1840" processed="1825" dbindex="26956">


El vi de Maur s un vi dol natural amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) etiquetat sota la denominaci AOC Maury.

L'rea de la denominaci est centrada en el municipi de Maur i els seus vens Taltell, Sant Pau de Fenollet i Rasigueres, en la vall de l'Agl entre la Fenolleda i el Rossell.

La denominaci d'origen va ser creada el 1972. Destaca la producci de vins negres, amb un mnim del 70% de garnatxa, que per la seva constituci poden envellir fins a 20 anys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67950" title="Provncia de Viterbo" nonfiltered="1841" processed="1826" dbindex="26957">

La provncia de Viterbo forma part de la regi del Laci dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Provncia de Viterbo Online;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67951" title="Provncia de Roma" nonfiltered="1842" processed="1827" dbindex="26958">

La provncia de Roma  forma part de la regi del Laci dins Itlia. A ms de la capital, Roma, els municipis ms importants sn:

 Artena;
 Bellegra;
 Colleferro;
 Frascati;
 Genazzano;
 Labico;
 Olevano Romano;
 Segni;
 Valmontone;
 Zagarolo;

 Enllaos externs.
 Provncia de Roma Online;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67952" title="Provncia d'Ancona" nonfiltered="1843" processed="1828" dbindex="26959">

La provncia d Ancona  forma part de la regi de les Marques dins Itlia






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67956" title="Provncia d'Ascoli Piceno" nonfiltered="1844" processed="1829" dbindex="26960">

La provncia d Ascoli Piceno  forma part de la regi de les Marques dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Provncia d'Ascoli Piceno Online;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67957" title="Costers del Rossell" nonfiltered="1845" processed="1830" dbindex="26961">


Costers del Rossell s un vi sec amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Ctes du Roussillon i AOC Ctes du Roussillon Les Aspres.

s una denominaci d'origen regional que consta de 118 municipis de la Catalunya del Nord, bsicament el Rossell i la Fenolleda ms part del Vallespir i del Conflent. Des del 1972 reagrupa les antigues denominacions Rousillon dels Aspres (abans Haut-Roussillon), Corbires de Roussillon i Corbires Suprieurs du Roussillon. Des del 2004 s'ha afegit la denominaci AOC Ctes du Roussillon Les Aspres pels 37 municipis del sud de l'rea. La zona al nord de la Tet es superposa amb la denominaci d'origen Ctes du Roussillon Villages. Destaquen els vins negres i rosats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67958" title="Provncia de Macerata" nonfiltered="1846" processed="1831" dbindex="26962">

La provncia de Macerata forma part de la regi de les Marques dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67960" title="Provncia de Pesaro i Urbino" nonfiltered="1847" processed="1832" dbindex="26963">


La provncia de Pesaro i Urbino forma part de la regi de les Marques dins d'Itlia.

 Enllaos externs .
 Plana oficial de la provncia ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67961" title="Telecentre" nonfiltered="1848" processed="1833" dbindex="26964">
Un telecentre s un espai orientat al desenvolupament de processos integrals d alfabetitzaci digital i d accs a les noves tecnologies, dotat d equipament informtic i ajuda personalitzada, on els usuaris realitzen accions per a la seva capacitaci tecnolgica, desenvolupant aix les habilitats, destreses i coneixements tils per a incorporar-se a la Societat de la Informaci i superar la fractura digital.

Formen part de les estratgies orientades a estendre i garantir un accs universal a les noves tecnologies, a reduir la  fractura digital , desenvolupant noves tecnologies, estratgies i serveis que puguin impulsar el desenvolupament de les zones ms desfavorides. 

En general els telecentres pretenen donar accs a les TIC d una manera realista i econmica als usuaris de les zones rurals i urb-marginals, concentrant els serveis i les infraestructures bsiques de telecomunicaci en un sol lloc dins de les comunitats.
 
Aix vol dir que un telecentre est obert a tots, que es dirigeix prioritriament a la poblaci i als llocs que no compten amb mitjans propis d accs, i que s orienta a contribuir al desenvolupament i l'apoderament de la comunitat. 

Des d'un telecentre es pot realitzar un cerca a Internet, o disposar d'un servei de correu electrnic, usar equips informtics, rebre formaci sobre l's d'un ordinador, buscar i avaluar informacions, realitzar trmits administratius, consultar el compte corrent... 

Per en un telecentre tamb es poden oferir altre tipus de serveis de valor afegit que poden ser d'utilitat per a les comunitats i complementar els serveis pblics bsics. Aquests poden ser des de sistemes d'informaci agrcoles o ramaders, fins a aplicacions de telemedicina que permetin realitzar consultes a experts i diagnstics a distncia, passant per programes de suport a l'educaci o de suport a la creaci de microempreses, recolzats en els recursos, infraestructures i capacitat de formaci que brinda el telecentre. 

Actualment estan en marxa gran quantitat de projectes de telecentres al llarg de tot el mn, la majoria organitzats en xarxes.


Enllaos externs.
http://www.telecentres.info Revista digital dels Telecentres;
http://www.xarxa-omnia.org Xarxa mnia;
http://www.teletreball.net Xarxa de Telecentres de Teletreball;
http://www.redconecta.net Red Conecta ;
http://www.societatdelainformacio.com Societat de la Informaci ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67963" title="Aeroport Internacional de Barcelona" nonfiltered="1849" processed="1834" dbindex="26965">



L'Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat del Llobregat s l'aeroport que dna servei a Barcelona. T el codi d'aeroport de IATA: BCN, i el codi ICAO: LEBL. L'aeroport de Barcelona, que l'any 2006 va incrementar el seu trfic de passatgers en un 10,5%, s el cinqu del mn que ms va crixer. En aquest rnquing noms s'ha vist superat pels aerdroms de tres ciutats xineses i un d'Orient Mitj.

Es troba situat a 10 km al sud-oest de Barcelona, en el municipi del Prat de Llobregat, a 6 m sobre el nivell del mar. s el segon aeroport ms gran d'Espanya, el primer de Catalunya i de la costa mediterrnia, el vuit amb ms trfic de passatgers d'Europa i el 35 del mn, segons estadstiques de l'any 2007. El 2005 varen utilitzar aquest aeroport 27.131.448 de passatgers, i es van realitzar 307.798 operacions. L'any 2006 foren 30.008.152 passatgers i 327.636 operacions. I al 2007: 32.898.249 passatgers i 352.489 operacions. Durant l'any 2008 la competncia del tren d'alta velocitat en el trajecte Barcelona-Madrid aix com l'impacte de la crisi econmica dugueren l'aeroport a disminuir el trnsit de passatgers per primera des de l'any 1993.

A El Prat operen un gran nombre de vols domstics, principalment de les companyies Iberia i Spanair, i tamb una gran quantitat de vols internacionals i alguns d'intercontinentals. A ms a ms, en els ltims anys s'ha convertit en una destinaci important de moltes aerolnies de baix cost.

L'aeroport t 3 zones d'enlairament i aterratge obtenint d'aquesta manera un total de 3 pistes en servei, dues d'elles en parallel anomenades 07L/25R y 07R/25L (aquesta ltima inaugurada el 2004), i una tercera creuada, la 02/20. A ms, disposa de tres terminals A, B i C, amb 114 mostradors de facturaci, i 24 fngers o pasarelles d'embarcament i unes 80-90 posicions de prquing en remot (s a dir, per accedir a l'avi cal utilitzar una jardinera o autobs).

La flota d'avions que opera normalment sn els de classe C (A320, B737, etc.) ja que, malauradament, no t gaires connexions intercontinentals directes, degut a que les aerolnies de xarxa espanyoles (Iberia principalment i Air Europa) no aposten per aquest aeroport. Els nics vols intercontinentals regulars directes que hi ha son: Buenos Aires (Aerolneas Argentinas), Nova York (3, American Airlines, Delta Airlines i Continental Airlines), Atlanta (Delta Airlines), Filadlfia (US Airways), Singapur (Singapore Airlines, amb escala tcnica a Mil Malpensa), Bogot (Avianca) i Ciutat de Mxic (Aeromxico). (Actualitzat a maig 2008).

L'aeroport del Prat s accessible amb Renfe Operadora per la lnia de Rodalies, des del centre de Barcelona (Estaci Aeroport), amb una lnia directa d'autobusos anomenada Aerobs, amb diverses lnies d'autobusos pblics: 46 (des de BCN), L77 (des de Sant Boi), N17 (nocturn des de BCN, cada 20 min.); i per un servei permanent de taxi.

Actualment l'aeroport est en ple procs d'ampliaci, amb la construcci d'una nova terminal, que est previst inaugurar el 2008, situada entre l'antiga pista transversal, i la nova pista parallela. Tamb s'estan realitzant altres actuacions com la construcci de nous accessos per carretera i per tren, l'arribada de la futura lnia 9 del metro, l'ampliaci de les places d'aparcament, aix com la urbanitzaci de ms de 300 hectrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport.

L'aeroport s la base de l'aerolnia de baix cost Clickair i de l'aerolnia de nova generaci Vueling Airlines, aix com la segona base d'Iberia en el pas. Est obert noms a vols instrumentals, estan prohibits els vols VFR (Vol en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergncies i d'estat.

El 22 de mar de 2007, ms de 130 entitats donen suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transocenic i amb gesti individualitzada.

 Estadstiques .





Aerolnies i destinacions.
Terminal A.

Adria Airways (Ljubljana) temporada;
Aer Lingus (Belfast-International, Cork, Dublin);
Aeroflot (Moscou-Sheremetyevo);
Aerolineas Argentinas (Buenos Aires-Ezeiza);
Aeromxico (Mxico-City);
Air Algrie (Alger);
Air France (Paris-Charles de Gaulle);
Air France operat per Brit Air (Li);
Air France operat per Rgional (Bordeus, Nantes);
Air Malta (Malta, Reggio Calabria) temporada;
Air Slovakia (Bratislava);
Air Transat (Montral, Toronto-Pearson) temporada;
airBaltic (Riga, Vilnius);
Alitalia (Mil-Linate, Mil-Malpensa mar 2008, Roma-Fiumicino) ;
alguns operats per Alitalia Express;
Atlas Blue (Marrakech);
Avianca (Bogot);
Blue Air (Bac u, Bucarest-B neasa);
Blue1 (Helsinki);
bmibaby (Birmingham);
Brussels Airlines (Brusselles);
Bulgaria Air (Sofia);
Czech Airlines (Marsella, Praga);
Delta Air Lines (Atlanta, Nova York-JFK);
easyJet (Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Berlin-Schnefeld, Bristol, Dortmund, East Midlands, Ginebra, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Li, Mil-Malpensa, Newcastle, Paris-Orly);
easyJet operat per easyJet Switzerland (Basilea/Mulhouse, Ginebra);
Egyptair (El Caire, Luxor);
Estonian Air (Tallinn) temporada;
Finnair (Helsinki);
Germanwings (Colonia/Bonn, Stuttgart);
Iceland Express (Reykjavik-Keflavik) ;
Icelandair (Reykjavik-Keflavik) temporada;
Jet2.com (Belfast-International, Leeds/Bradford);
KD Avia (Kaliningrad);
KLM (Amsterdam);
Lagun Air (Burgos primavera 2008, Lle, Salamanca, Valladolid);
LOT Polish Airlines (Varsvia);
Luxair (Luxemburg);
Meridiana (Florncia);
Monarch Airlines (Manchester);
MyAir (Bari, Bolnia, Bucarest-B neasa, Vencia);
Norwegian Air Shuttle (Oslo-Rygge) el 15 de febrer;
Rossiya (Sant Petersburg);
Royal Air Maroc (Casablanca, Tanger);
Royal Jordanian (Amman);
SkyEurope (Bratislava, Praga, Viena);
Smart Wings (Praga) ;
Sol Airlines (La Romana) per final 2008;
Sterling Airlines (Copenague, Malmoe mar 2008, Oslo, Estocolm-Arlanda);
Swiss International Air Lines (Basilea/Mulhouse, Ginebra, Zrich);
Swiss International Air Lines operat per Swiss European Airlines (Basilea/Mulhouse);
Syrian Arab Airlines (Damasc);
TAER Andalus (Crdoba) primavera 2008;
TAP Portugal (Lisboa, Madeira, Oporto);
 alguns operats per Portugalia;
TAROM (Bucarest-Otopeni, Cluj Napoca);
Thomsonfly (Cardiff);
Transaero (Moscou-Domodedovo);
transavia.com (Amsterdam);
Tunisair (Tnis, Monastir );
Turkish Airlines (Estanbul-Atatrk);
Ukraine International Airlines (Kiev-Boryspil, Lviv);
Ural Airlines (Ekaterinburg) temporada;
US Airways (Filadlfia) temporada;
VIM Airlines (Moscou-Domodedovo);
Windjet (Catnia, Palerm);
Wizz Air (Bucarest-B neasa, Cluj-Napoca, Sofia el 7 de juliol de 2008);

Terminal B.

Air Berlin (Berlin-Tegel, Dsseldorf, Hamburg, Palma de Mallorca);
Air Europa (Gran Canria, Eivissa, Lanzarote, La Palma temporada, Madrid, Menorca, Palma de Mallorca, Sevilla, Tenerife-Nord, Tenerife-Sud, Tnis) ;
Air Italy (Verona) el 21 de mar de 2008;
Alpi Eagles (Bari temporada, Naples, Venice);
American Airlines (Nova York-JFK) el 24 d'abril de 2008;
Arkia (Tel Aviv);
Austrian Airlines (Viena);
Austrian Airlines operat per Austrian Arrows (Viena);
British Airways (Londres-Gatwick, Londres-Heathrow);
British Airways operat per BA CityFlyer (Londres-City) el 6 de maig de 2008;
Clickair (Alacant el 24 de febrer de 2008, Amsterdam, Asturies l'1 de mar de 2008, Atenes, Berlin-Tegel, Bilbao, Brusselles l'1 de mar de 2008, Bucarest-Otopeni, Budapest, Casablanca, Dublin, Dubrovnik temporada, Edimburg, Eibissa, Frankfurt, Ginebra, Granada, Gran Canria, Helsinki, Jerez de la Frontera, La Corunya, Lisboa, Li, Marrakesh, Mlaga, Malta temporada, Menorca, Mil-Malpensa l'abril de 2008, Moscou-Domodedovo temporada, Munic, Nador temporada, Npols, Oporto, Palerm, Palma de Mallorca, Pisa, Praga, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostela, Sevilla, Sofia l'1 de febrer de 2008, Tangier temporada, Tenerife North, Tunis, Venice, Verona, Vienna, Vigo, Varsvia, Zrich) ;
Condor (Munic);
Continental Airlines (Newark);
El Al (Tel Aviv);
Flyglobespan (Aberdeen temporada, Edinburgh, Glasgow-International);
Girjet (Billund) temporada;
Iberia (Alacant el 23 de febrer de 2008, Asturies el 29 de febrer de 2008, Brussels el 29 de febrer de 2008, Cairo la primavera de 2008, London-Heathrow, Milan-Linate, Milan-Malpensa l'abril de 2008, Paris-Orly, Tel Aviv la primavera de 2008);
LTE International Airways (Venice);
Lufthansa (Frankfurt, Hamburg, Munic);
Lufthansa Regional operat per Eurowings (Stuttgart);
Lufthansa Regional operat per Lufthansa CityLine (Dsseldorf, Hamburg, Stuttgart);
Scandinavian Airlines (Gothenburg-Landvetter, Oslo, Estocolm-Arlanda);
Singapore Airlines (Singapur);
Spanair (La Corunya, Alger, Alacant, Astries, Banjul, Bilbao, Copenague, Eibissa, Fuerteventura temporada, Granada, Gran Canria, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Madrid, Mlaga, Menorca, Munic, Palma de Mallorca, Santiago de Compostela, Sevilla, Estocolm-Arlanda, Tenerife Nord, Valncia, Vigo, Zrich);
 alguns operats per AeBal;

Terminal C.
Iberia (Madrid);
Iberia operat per Air Nostrum (Albacete, Almeria, Astries, Badajoz, Bolnia, Cagliari temporada, Hannover, La Rioja, Lle, Marsella, Melilla, Menorca, Mrcia, Nantes, Nia, Olbia-Costa Smeralda temporada, Pamplona, Salamanca, Sant Sebasti, Santander, Tnger temporada, Tor, Valncia, Valladolid, Vitria);
Vueling Airlines (Amsterdam, Atenes, Bilbao, Brusselles, Eivissa, Granada, Jerez de la Frontera, Lisboa, Madrid, Mlaga, Menorca, Mil-Malpensa, Nia, Palma de Mallorca, Pars-Charles de Gaulle, Roma-Fiumicino, Santiago de Compostella, Sevilla, Vencia);
Aviaci General i Corporativa;
CN Air;
CorporateJet XXI;
Euro Continental Air;
Executive Airlines;
Gestair;
NetJets;
Universal Jet;


Aerolnies xrter.
Aerolnies que van operar a/des de l'aeroport del Prat a l'estiu de 2007
Aegean Airlines (Atenes);
Aeroflot Don (Rostov del Don);
Aeroflot Nord (Arkhangelsk) ;
Air Algerie (Tindouf);
Air Cairo (El Caire, Luxor);
Air Comet (Cancn, Fuerteventura, La Palma, Lanzarote, Monastir, Saman-El Catey, Punta Cana, Tenerife Sud);
Air Europa (Aswan, Bergen-Flesland, Billund, Budapest, Copenhaguen, Djerba, Luxor, Praga, St. Petersburg, Tel Aviv);
Air Mditerrane (Munic);
Air Memphis (Aswan, El Caire);
Air One (Cller, Npols, Roma-Fiumicino);
Air Pullmantur;
AMC Airlines (Aswan, El Caire, Luxor, Sharm El Sheikh);
Arkhangelsk Airlines (Arkhangelsk);
Astraeus (Manchester);
Atlant-Soyuz Airlines (Moscou-Vnukovo);
Atlasjet (Antalya, Istanbul-Atatrk);
Aurela (Vilnius);
Aviaprad (Ekaterinburg);
Belavia (Minsk);
Blue Line (Biarritz, Lisboa, Pars-Charles de Gaulle, Rodes, Tivat);
Blue Panorama (Bari, Roma-Fiumicino);
Continental Airways (Moscou-Domodevo);
Croatia Airlines (Dubrovnik);
Czech Airlines (Tessalnica);
Daghestan Airlines (Moscou-Vnukovo);
Dubrovnik Airline (Dubrovnik, Rijeka, Zagreb);
Eurofly (Mil-Malpensa);
Europe Airpost;
Flightline (Bari, Ioannina, Madrid, Menorca, Tor);
FlyLal (Vilnius);
Free Bird Airlines (Istanbul-Atatrk);
Frifly (Knock);
Futura (Aswan, Atenes, Bari, Bergen-Flesland, Bucarest, Catnia, Edimburg, Fuerteventura, La Palma, Lanzarote, Luxor, Nador, Estocolm-Arlanda, Tnger, Tel Aviv, Tenerife Sud, Tessalnica, Santorini, Verona);
Girjet (Ajaccio, Al Hoceima, Alger-Fertilia, Amsterdam, Aqaba, Belgrad, Cller, Catnia, Copenhaguen, Damasc, Figari-Sud Corse, Ibiza, Istanbul-Sabiha Gken, Lisboa, Li, Malta, Menorca, Mikonos, Nador, Olbia-Costa Smeralda, Palma, Rodes, Split, Tnger, Santorini, Vencia, Vitria);
Hellas Jet (Heraklion);
Iberworld (Bamako, Banjul, Cancn, Fuerteventura, La Palma, Lanzarote, Palma, Punta Cana, Tenerife Sud);
Inter Airlines (Nevsehir);
Israir (Tel Aviv);
ItAli Airlines (Pescara);
Jet2.com (Edimburg);
JetX Airlines (Reykjavik-Keflavik) ;
Kavminvodyavia (Moscou-Vnukovo);
Karthago Airlines (Monastir);
Kras Air (Moscou-Domodevo);
Lagunair (Pau-Uzein);
LTE International Airways (Lanzarote, Tenerife Sud, Vencia);
Malv Hungarian Airlines (Budapest);
Montenegro Airlines (Podgorica);
Moscow Airways (El Caire, Luxor);
MyTravel Airways (Glasgow-Prestwick);
Neos (Mil-Malpensa);
Nouvelair (Monastir);
Olympic Airways (Atenes);
Onur Air (Istanbul-Atatrk, Nevsehir);
Pegasus Airlines (Istanbul-Atatrk, Istanbul-Sabiha Gken, Nevsehir);
Privilege Style (Atenes, Istanbul-Sabiha Gokcen, Npols);
Red Wings (Moscou-Vnukovo);
Rossiya (Kaliningrad-Khrabrovo, Moscou-Domodevo, Moscou-Vnukovo, Samara);
S7 Airlines (Moscou-Domodedovo, Novosibirsk, Perm);
Samara Airlines (Samara);
Spanair (Atenes, Budapest, Dubrovnik, Heraklion, Istanbul-Sabiha Gken, La Palma, Malta, Moscou-Domodevo, Moscou-Vnukovo, Olbia-Costa Smeralda, St. Petersburg, Tenerife Sud, Tunis, Vencia);
Swiftair (Fuerteventura, La Palma, Tenerife Sud);
Tarhan Tower Airlines (Istanbul-Atatrk);
Tatarstan Airlines (Moscou-Vnukovo) ;
Thomas Cook Airlines (Belgium) (Brusselles, Lieja);
Titan Airways (London-Gatwick, London-Stansted, Manchester);
TNT Airways (Lieja);
Top-Fly (Chi in u);
Transaero (St. Petersburg);
Traskel Airways (Samara);
Vladivostok Air (Ekaterinburg, Ufa);
XL Airways (Glasgow-Prestwick);

Aerolnies de crrega.
Cargoitalia (Mil);
Cargolux (Hong Kong, Jeddah, Luxemburg);
DHL Air (Vitria);
Emirates SkyCargo (Dubai);
FedEx Express (Pars);
Jade Cargo International (Brescia, Shenzhen);
Swiftair;
TNT Airways (Lieja, Brusselles);
UPS (Valncia, Colnia/Bonn);

Enllaos externs.

Pgina Web oficial de l'Aeroport de Barcelona;
aeroportintercontinental.cat Recollida de firmes per demanar un aeroport del Prat intercontinental;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67965" title="Inclusi digital" nonfiltered="1850" processed="1835" dbindex="26966">


La inclusi digital s un moviment social que pretn acabar amb la fractura digital. Per tant no noms tracta d'assegurar l'accs a les noves tecnologes sin globalitzar-ne el seu s. Concretament es busca atendre l'aprenentatge prctic de les TIC en comunitats on aquestes tenen difcil penetraci (per exemple els collectius de gent gran) i tamb intenta promoure poltiques pbliques favorables a les TIC,  l'ellaboraci de continguts digitals.

La inclusi digital, o eInclusi, s el terme utilitzat dins de la Uni Europea per anomenar les poltiques relacionades amb la consecuci d una societat de la informaci inclusiva. La inclusi digital designa les formes de lluita contra la fractura digital. En aquesta lnia, els nous desenvolupaments tecnolgics transformen el risc d una fractura digital en cohesi digital, facilitant l accs a les tecnologies de la informaci i la comunicaci a tota la societat, incloent-hi aquelles persones en desavantatge per raons diferents com ara l educaci, l edat, el gnere, les discapacitats, l origen tnic o el lloc de residncia (rees rurals o regions remotes). 

La Inclusi Digital abasta principalment el desenvolupament de poltiques adients, el manteniment d una base de coneixement, el desenvolupament i la implementaci de recerca i tecnologia i la difusi de bones prctiques. A la Uni Europea la Inclusi Digital forma part del tercer pilar de la iniciativa poltica 2010, gestionada per la Direcci General de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci de la Comissi Europea.

Efectes de la inclusi digital.

 Enforteix l'autoestima personal, aconseguint que l'individuu reconeixi les seves capacitats mitjanant el treball propi i en grup. ;

 Superar els prejudicis i les limitacions percebudes a les TIC.  ;

 Desenvolupar dinmiques formatives basades en l'aprenentatge prctic, especialment cal incidir en la resoluci de les necessitats personals i professionals. ;

 La persona ha de ser reconeguda per la comunitat i aquesta ha de trobar el seu espai en ella. ;

 Potenciar l'accs a la informaci i al coneixement, potenciant el desenvolupament de capacitats d'intercanvi i habilitats de recerca. ;

Conseqncies.
El desenvolupament d'aquestes habilitats tenen com a conseqncia directa un increment de l'autoestima i una major possibilitat d'accs al mercat laboral i als corrents socials. En resum, l'individuu aconsegueix majors cotes de reconeixement i presncia social en la comunitat.

Enllaos externs.
http://www.societatdelainformacio.com Societat de la Informaci ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67967" title="Costers del Rossell Vilatges" nonfiltered="1851" processed="1836" dbindex="26967">


Costers del Rossell Vilatges s un vi negre amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Ctes du Roussillon Villages, AOC Ctes du Roussillon Villages Caramany, AOC Ctes du Roussillon Villages Latour-de-France, AOC Ctes du Roussillon Villages Lesquerde i AOC Ctes du Roussillon Villages Tautavel.

Les varietats i les proporcions utilitzades sn les mateixes que per la denominaci Costers del Rossell, encara que noms pel vi negre, i tenen uns controls de qualitat especfics.

L'rea de la denominaci d'origen consta dels 32 municipis que es troben al nord de la denominaci Costers del Rossell:
Al Rossell: Baixs, Ba, Calce, les Cases de Pena, Cornell de la Ribera, Espir de l'Agl, Estagell, Millars, Montner, pol i Perells, Parestortes, Perpiny, Pesill de la Ribera, Ribesaltes, Salses, Sant Esteve del Monestir, Taltell, Vilanova de la Ribera i Vingrau;
A la Fenolleda: Ansiny, Bellestar, Caramany, Cassanyes, Centernac, l'Esquerda, Lanac, Maur, Montalb del Castell, Planeses, Rasigueres, Sant Pau de Fenollet i la Tor de Frana.

Quatre dels municipis tenen el dret a afegir el seu nom a la denominaci d'origen: Lesquerda (l'Esquerda), Tautavel (Taltell), Latour-de-France (la Tor de Frana) i Caramany.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67968" title="Alfabetitzaci digital" nonfiltered="1852" processed="1837" dbindex="26968">
Acci organitzada, infraestructuralment i metodolgica, que pretn incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condici social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC.

Els processos d alfabetitzaci tecnolgica es poden desenvolupar en tres lnies: 

 La formaci, com element clau per a possibilitar l s de les TIC i vncer actituds negatives. ;

 El desenvolupament de punts d accs, amb l objecte d establir la igualtat democrtica en les oportunitats d accs a la tecnologia. ;

 La participaci comunitria, a partir de la inclusi de la persona en els corrents de generaci i intercanvi de coneixement de la seva comunitat. ;

En aquesta lnia s'enten l alfabetitzaci digital o tecnolgica com: 

 s un procs educatiu, de formaci contnua, on les persones incorporen a la seva activitat habitual noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament i s incorporen a un nou model de societat.

 Un instrument per a facilitar que tota la poblaci conegui la utilitzaci i les conseqncies de l s de les TIC per evitar les desigualtats, injustcies i situacions que s han succet en la nostra histria com producte d altres desigualtats. ;

 Un mitj per a dotar de les habilitats necessries a la ciutadania i contribuir al seu millor desenvolupament en la Societat de la Informaci i la Comunicaci. ;

 Un mtode d acostament equitatiu de tota la poblaci a les tecnologies, per a conixer la realitat tecnolgica, molt diferent a la qual habitualment es desenvolupen. ;

 Una alfabetitzaci tecnolgica que es desenvolupa a travs de projectes dirigits als diferents sectors de poblaci, amb els quals es treballa en el marc d una estratgia que permeti a la ciutadania adquirir, en igualtat d oportunitats, coneixements tecnolgics bsics i ocupar noves tasques. ;

 Un procs pel qual s arriba al coneixement d una nova forma de vida a travs de l s de les TIC en el seu nivell ms bsic. ;

 Un mitj per a desenvolupar la independncia y l autonomia personal en l s de les tecnologies i assolir capacitat suficient per a aprendre i acumular coneixements, innovar i actuar, aprofitant noves possibilitats de relacionar-se. ;

 Una transformaci en la manera de vida i pensament dels ciutadans i ciutadanes. ;

A ms no solament s'enten com a familiaritzar a una persona en l s i maneig de ordinador o de la Internet, sin tamb mostrar-li les possibilitats que les tecnologies ofereixen (accs a una informaci molt actualitzada, abundant i de qualsevol part del mn, comunicaci, ocupaci, noves relacions personals, accs a coneixements...)

Enllaos externs.
 Societat de la Informaci ;
 El blog a la biblioteca de pres , una experincia d'alfabetitzaci digital / Jorge Franganillo (2006).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67969" title="Provncia d'Avellino" nonfiltered="1853" processed="1838" dbindex="26969">

La Provincia d Avellino  forma part de la regi de Campnia dins Itlia
 Enllaos externs .
 Provincia di Avellino homepage ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67970" title="Jordi de Lencastre" nonfiltered="1854" processed="1839" dbindex="26970">
Jordi de Lencastre ( Abrantes 1481 - Setbal 1550 ), duc de Combra.

Orgens familiars.
Fill natural del rei Joan II de Portugal i Anna de Mendona, dama de companyia de Joana la Beltraneja, nasqu a Abrantes el 21 d'agost de 1481.

Intents de legitimitzaci.
El seu pare feu tot el possible per legitimar-lo a la mort del seu fill gran i prncep hereu de la corona, l'infant Alfons de Portugal. Aix des de 1491 invest Jordi de Lencastre amb diferents ttols, entre ells Gran Mestre de l'orde de Sant Jaume, Gran Mestre de l'orde d'Avs i duc de Combra.

Tot i aquests ttols a la mort del rei el 1495 la seva vdua, Elionor de Viseu, havia aconseguit que el rei difunt hagus nomenat hereu el familiar mascle legtim ms proper, i aquest era el germ de la reina, Manuel de Viseu, que regn amb el nom de Manuel I de Portugal.

Npcies i descendents.
El 1500 es cas amb Beatriu de Villena, filla d'Alvaro de Villena i germ del tercer duc de Bragana. D'aquesta uni tingueren:
 Joan d'Aveiro (1501-1571), duc d'Aveiro;
 Afonso de Lancastre (?-1578), comanador de l'orde de Sant Jaume ;
 Llus de Lancastre (?-1574), comanador de l'orde d'Avs;
 Jaume de Lancastre, prior i primer Inquisidor General del Regne ;
 Elena de Lancastre, religiosa;
 Maria de Lancastre, religiosa;
 Felipa de Lancastre, religiosa;
 Isabel de Lancastre, religiosa;

Jordi de Lencastre va morir el 22 de juliol de 1550 a Setbal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67971" title="Provncia de Benevent" nonfiltered="1855" processed="1840" dbindex="26971">

La Provncia de Benevent  forma part de la regi de Campnia dins Itlia
 Enllaos .
 Plana oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67972" title="Provncia de Caserta" nonfiltered="1856" processed="1841" dbindex="26972">

La Provncia de Caserta  forma part de la regi de Campnia dins Itlia.

Histria.

Antigament tot el territori de la provncia formava part de la Terra di Lavoro,a la vegada que tamb, una subdivisi histrica del Regne de Npols i el Regne de les Dues Siclies. La Terra di Lavoro a Itlia tamb va sobreviure al perode pre-republic com una provncia, amb capital a Caserta, per amb el temps va ser objecte de diversos canvis territorials. 

El 1863 es va vendre fora de la provncia un tro de la part superior de la vall del Volturno, juntament amb la de Molise (coincidint llavors amb la provncia de Campobasso), el territori de la provncia d'Isernia, a tota la Vall de Caudina el lloc va ser dividit entre la recent formada provncia de Benevent i d'Avellino. 

Benito Mussolini el 1927, arran d'una questi personal amb algun Casert, va decidir dissoldre la provncia de Terra di Lavoro. L'rea de Gaeta, fondi i Formia va anar a la provncia de Roma i la de Cassino i Sora amb l'alta vall del Liri va anar a la recentment creada de Frosinone, la vall del Volturno es va dividir entre els de Benevento i Campobasso i la resta, inclosa la ciutat de Caserta, va anar a Npols. L'rea de Gaeta i Formio Ponziane i desprs es va passar el 1934 a la nova provncia Littoria, (Provncia de Llatina des de 1946).

Al 1945 es va establir l'actual provncia de Caserta, molt menys extensa que la histrica regi de la Terra di Lavoro: es va crear per la recuperaci a la Provncia de Npols (amb l'excepcci del Agro Nolano,de la petita part Aversa i de la zona del Agro Acerra) i els municipis de la Vall del Volturno anteriorment es van sumar a les provncies de Benevento i Campobasso. La Cassina romangu a la provncia de Frosinone, l'rea de Gaeta i Formio i Illes Ponziane a la Llatina: per tant, aquests territoris, encara que cultural i arrels histriques profundament campanes, van ser part del Lazio.

Municipis.





 Enllaos externs .
 Plana oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67973" title="Provncia de Npols" nonfiltered="1857" processed="1842" dbindex="26973">

La Provncia de Npols  forma part de la regi de Campnia dins Itlia

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67974" title="Llus de Portugal i d'Arag" nonfiltered="1858" processed="1843" dbindex="26974">

Llus de Portugal (Abrantes 1506 - Lisboa 1555), infant de Portugal i duc de Beja.

Orgens familiars.
Nasqu el 3 de mar de 1506 sent el quart fill del rei Manuel I de Portugal i la seva segona esposa Maria d'Arag. Per lnia materna descendia dels Reis Catlics i fou germ dels reis Joan III i Enric I.

Fou nomenat duc de Beja i general del Regne per a esdevenir prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Descendents.
De la seva relaci amb la jueva, posteriorment conversa, Violant Gmez nasqu el 1531 un fill, Antoni de Portugal, que posteriorment fou legitimitat.

Antoni es convert en un dels demandants al tron desprs del desastre de la batalla d'Alcazarquivir on mor el rei Sebasti I de Portugal aix com a la mort sense successors directes del seu oncle Enric I de Portugal. Aix Antoni de Portugal es convert en rei de Portugal durant 60 dies el 1580 amb el nom d'Antoni I de Portugal.

L'infant Llus de Portugal, per, mor el 27 de novembre de 1555 a Lisboa, abans d'aquests fets.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67975" title="Provncia de Salern" nonfiltered="1859" processed="1844" dbindex="26975">

La Provncia de Salern  forma part de la regi de Campnia dins Itlia.

Ciutats.
Salern;
Campagna;

 Enllaos externs.
 Plana oficial ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67976" title="Provncia d'Arezzo" nonfiltered="1860" processed="1845" dbindex="26976">

La provncia d Arezzo  forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Municipis .
Hi ha 39 municipis:
 Anghiari;
 Arezzo;
 Badia Tebalda;
 Bibbiena;
 Bucine;
 Capolona;
 Caprese Michelangelo;
 Castel Focognano;
 Castelfranco di Sopra;
 Castel San Niccol;
 Castiglion Fibocchi;
 Castiglion Fiorentino;
 Cavriglia;
 Chitignano;
 Chiusi della Verna;
 Civitella in Val di Chiana;
 Cortona;
 Foiano della Chiana;
 Laterina;
 Loro Ciuffenna;
 Lucignano;
 Marciano della Chiana;
 Montemignaio;
 Monterchi;
 Monte San Savino;
 Montevarchi;
 Ortignano Raggiolo;
 Pergine Valdarno;
 Pian di Sco;
 Pieve Santo Stefano;
 Poppi;
 Pratovecchio;
 San Giovanni Valdarno;
 Sansepolcro;
 Sestino;
 Stia;
 Subbiano;
 Talla;
 Terranuova Bracciolini;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial de la provncia ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67979" title="Antoni I de Portugal" nonfiltered="1861" processed="1846" dbindex="26977">

Antoni I de Portugal ( Lisboa 1531 - Pars 1595 ), infant de Portugal i rei de Portugal (1580).

Orgens familiars.
Nasqu a la cort de Lisboa i fou fill natural de l'infant Llus de Portugal. Era nt per tant de Manuel I de Portugal i nebot dels reis Joan III i Enric I.

Infncia.
Antoni nasqu el 1531 fruit de la relaci del seu pare, duc de Beja, amb la jueva Violant Gmez, que mor com a monja. Sent fill bastard el seu pare el reconegu i fou legitimitat posteriorment.

Antoni va ser educat a Combra i entr a formar part de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, el prior del qual n'era el seu pare. El 1571 el rei Sebasti I de Portugal el nomen governador de les possessions i fortificacions portugueses del nord d'frica a Tnger. El 1578 acompany al rei en la invasi que aquest perpetr al Marroc i on mor el rei lusit a la batalla d'Alcazarquivir.

Reclamaci dels drets.
Al seu retorn a Portugal, Antoni intent fer valer els seus drets sobre la corona per les seves pretensions foren negades i les Corts Portugueses escolliren el seu oncle Enric el Cardenal. A la mort d'aquest el 1580 la regncia del regne fou assumida pel la Junta Governativa, formada per cinc governadors.

A partir d'aquell moment la corona portuguesa fou disputada per diversos descendents de la dinastia Avs. Aix se la disputaren Caterina de Portugal, filla de l'infant Eduard de Portugal, el seu nebot Rainuccio Farnesi, Felip II de Castella i el mateix Antoni de Portugal. Rainuccio era l'hereu ms proper al tractar-se d'un mascle i esdevenir-ho per lnia masculina, a l'igual que Constana. Felip II esdevenia, darrera d'ells, pretendent al ser nt de Manuel I de Portugal, per ho era per lnia femenina i a ms era estranger. Antoni tamb era nt de Manuel I per, tot i la seva legitimitaci, havia nascut fora del matrimoni del seu pare.

Antoni de Portugal confiant en l'hostilitat popular a un rei castell, es va presentar com a candidat alternatiu a Felip II. Es va esforar per provar el casament dels seus pares, per no pogu mostrar cap evidncia. Antoni va rebre el suport de les classes baixes i del clergat inferior mentre Felip II va subornar les classes altes amb or procedent de les ndies Occidentals, aquestes classes veien la uni personal de Portugal amb Castella i Arag altament profitosa a la seva causa.

El 24 de juliol de 1580 Antoni es va proclamar a s mateix rei de Portugal a Santarem, amb aclamaci popular. El 25 d'agost del mateix any per les tropes castellanes del duc d'Alba el derrotaren a la batalla d'Alcntara, esdevenint Felip II de Castella rei de Portugal. Antoni fug a les Aores on continu exercint de rei de Portugal fins el 1583, any en qu fou expulsat d'elles per les tropes castellanes.

A l'exili s'ali amb Caterina de Mdici, reina vdua de Frana, a la qual ced els seus drets sobre el Brasil i a la que vengu part del tresor reial que Antoni s'endugu amb ell. Aix mateix viatj fins a Anglaterra on tamb fou ben rebut per Elisabet I d'Anglaterra amb la qual planej un intent fallit d'invasi de Portugal per part d'Anglaterra.

Descendents.
De les seves relacions amb Ana Barbosa tingu:
 Manuel de Portugal (1568-1638) ;

De les seves relacions amb altres dames tingu:
 Cristfor de Portugal (1573-1638);
 Pere de Portugal;
 Dions de Portugal ;
 Joan de Portugal, mort jove;
 Alfons de Portugal;
 Felipa de Portugal, religiosa;
 Llusa de Portugal, religiosa a Tordesillas;
 Violant de Portugal, religiosa a Burgos;
 Antnia de Portugal, religiosa a Burgos;

Antoni de Portugal mor a Pars el 26 d'agost de 1595.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67980" title="Eduard de Portugal i d'Arag" nonfiltered="1862" processed="1847" dbindex="26978">
Eduard de Portugal ( Lisboa 1515 - d. 1540 ), infant de Portugal i duc de Guimares.

Orgens familiars.
Nasqu el 7 d'octubre de 1515 sent el nov fill del rei Manuel I de Portugal i la seva segona esposa Maria d'Arag. Per lnia materna descendia dels Reis Catlics i fou germ dels reis Joan III i Enric I.

Npcies i descendents.
Es cas el 1537 amb Isabel de Bragana, filla de Jaume I de Bragana. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Portugal (1538-1577), casada el 1565 amb Alexandre Farnesi, duc de Parma ;
 la infanta Caterina de Portugal (1540-1614), duquesa de Bragana, casada el 1563 amb Joan VI de Bragana, i pretendent al tron portugus;
 l'infant Eduard de Portugal (1541-1576), duc de Guimares.


Eduard de Portugal mor el 20 de setembre de 1540 a Lisboa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67981" title="Dimio" nonfiltered="1863" processed="1848" dbindex="26979">
Els dimios (  ) eren els senyors feudals ms poderosos del Jap entre els segles XII i XIX. El propi ttol significa literalment "gran nom". El terme dimios tamb s'empra a vegades per referir-se als lders dels diferents clans, tamb anomenats "senyors de la guerra". Sovint, per no exclusivament, un shogun o un regent s'escollia d'entre aquests senyors de la guerra.

De la mateixa manera que al sistema feudal europeu, els dimios exercien un control dinstic sobre territoris que tenien diferent grau d'autonomia. Els senyors menys importants havien de retre vassallatge als ms poderosos. La classe dels soldats samurai mostraven lleialtat als caps d'aquestes famlies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67982" title="Caterina de Portugal i de Bragana" nonfiltered="1864" processed="1849" dbindex="26980">
Caterina de Portugal ( Lisboa 1540 - Villa Viciosa 1614 ), infanta de Portugal.

 Orgens familiars .
Filla de l'infant Eduard de Portugal i la seva esposa Isabel de Bragana. Era nta per lnia paterna del rei Manuel I de Portugal.

 Npcies i descendents .
Es cas el 1563 amb el seu cos Joan I de Bragana, amb el qual va tenir:
 la infnta Maria de Bragana (1565-?) ;
 la infanta Serafina de Bragana (1566-1604);
 l'infant Teodosi de Bragana (1568-1630), duc de Bragana i pare del rei Joan IV de Portugal;
 l'infant Eduard de Bragana ;
 l'infant Alexandre de Braganaa, arquebisbe d'vora;
 la infanta Querubina de Bragana (1572-1580) ;
 la infanta Anglica de Braganaa (1573-1576) ;
 la infanta Maria de Bragana (1573) ;
 l'infant Felip de Bragana (1581-?);

 Reclamaci al tron portugus .
El 1580 a la mort d'Enric I de Portugal, els descendents de l'infant Eduard de Portugal eren els nics supervivents legtims dels possibles hereus directes al tron. La tradici portuguesa otorgava preferncia als descendents per lnia masculina, a la qual Caterina pertanyia, i relegava a un segon pla la lnia femenina, de la qual era descednent Felip II de Castella. Un altre pretendent s'hi afeg posteriorment, Antoni de Portugal, fill illegtim de Llus de Portugal, germ de Manuel I de Portugal.

Seguint aquesta idea, el nebot de Caterina, Ranuccio de Parma, era el primer en la lnia de successi, seguit de Caterina. Caterina pel seu casament amb Joan de Bragana, descendents dels reis portuguesos i gran terratinent, aconsegu molts suports entre la noblesa per el seu competidor ms immediat, Felip II de Castella, aconsegu sobornar a molts d'aquests amb l'or procedent de les ndies Occidentals. El partit nacionalista portugus, el clergat baix aix com les classes populars donaren suport a Antoni de Portugal, que govern amb el nom d'Antoni I de Portugal. Per el 25 d'agost de 1580 les tropes castellanes del duc d'Alba derrotaren a Antoni en la batalla d'Alcntara i provoc que Felip II de Castella esdevingus rei de Portugal.

Caterina mor el 1614 a Villa Viciosa durant el regnat del seu cos Felip II de Castella. Amb els anys el seu nt Joan de Bragana esdevindr rei de Portugal amb el nom de Joan IV de Portugal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67983" title="Teodosi de Bragana" nonfiltered="1865" processed="1850" dbindex="26981">
Teodosi de Bragana ( 1568 - 1630 ), infant de Portugal i duc de Bragana.

Orgens familiars.
Fill de Joan VI de Bragana i de Caterina de Portugal. Era besnt del rei Manuel I de Portugal per lnia materna.

Infncia.
Sent un infant fou dut a la cort del rei Sebasti I de Portugal. El rei apreci el seu cos i decid endur-se'l en la seva expedici al Marroc el 1578. Les tropes portugueses caigueren en un setge a l'interior del pas afric i Sebasti I orden la retirada del noi per salvaguardar-lo. Teodisi descontent d'aquest decissi aconsegu fer-se amb un cavall i fug vers les lnies enemigues al costat del rei, amb la mort de Sebasti I Teodosi fou fet presoner. El seu pare assabentat de la seva captura ofer una gran fortuna i deman ajuda al cos de la seva esposa, Felip II de Castella, perqu demans clemncia per al nen al rei del Marroc. Aquesta ajuda fou innecessria ja que el rei marroqu deix anar l'infant a l'assabentar-se del seu coratge en la batalla i sense necessitat de pagar cap rescat.

A Portugal, amb la mort del rei Sebasti, la situaci es torn innestable. La seva desaparici comoport l'elecci d'un nou rei, l'anci Enric el Cardenal. Teodosi era el fill de Caterina de Portugal, nta del rei Manuel I, i juntament amb el seu marit, ambicionaven la corona portuguesa. Felip II tamb pretenia, el tron al ser tamb nt del rei Manuel, i ben aviat aconsegu allunyar Teodosi de Portugal. Aquest no aconsegu retornar al pas fins que el rei castell li permet, al ser ja rei de Portugal.

Regnat de Felip II de Castella.
Durant el regnat de Felip II de Castella aconsegu convertir-se en un fervors servent del rei castell. Aix defens Lisboa dels atacs perpetrats per l'anterior rei exiliat Antoni de Portugal al bord de les naus angleses ofertes per Elisabet I d'Anglaterra. 

Npcies i descendents.
Es cas amb la jove castellana Ana de Velasco amb la qual va tenir:
 l'infant Joan IV de Portugal (1604-1656), rei de Portugal;
 l'infant Eduard de Bragana (1605-1649);
 l'infant Catarina de Bragana (1606-1610) ;
 l'infant Alexandre de Bragana (1607-1637) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67986" title="Supercopa d'Europa de futbol" nonfiltered="1866" processed="1851" dbindex="26982">
La Supercopa d'Europa de futbol s una competici organitzada per la UEFA que enfronta als campions de la Lliga de Campions de la UEFA i de la Copa de la UEFA.

La primera edici fou l'any 1972, i fins l'any 1999 el rival del campi d'Europa era el campi de la Recopa d'Europa de futbol, la segona competici en importncia del moment. Fins l'any 1997 la final es disputava a doble partit en els estadis dels dos rivals. A partir de l'any segent es disputa a partit nic a l'Estadi Louis II de Mnaco a l'inici de la temporada futbolstica.

 Palmars .


E Campi de la Copa d'Europa 
R Campi de la Recopa d'Europa
U Campi de la Copa de la UEFA
(1) No es disput la tornada a Liverpool per falta de dates
(2) Disputat a Mnaco a partit nic per motius poltics
(3) No es disput la tornada a Belgrad per motius poltics
(4) El Milan disput la Supercopa per desqualificaci de l'Olympique de Marsella
pr prrroga
go prrroga i gol d'or










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67990" title="Joan IV de Portugal" nonfiltered="1867" processed="1852" dbindex="26983">


Joan IV de Portugal l'Afortunat ( Villa Viciosa 1604 - Lisboa 1656 ), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragana. 

Orgens familiars.
Fill de Teodosi de Bragana, duc de Bragana, i la seva esposa Ana de Velasco, va nixer el 19 de mar de 1604. 

Per lnia paterna descendia del rei Manuel I de Portugal, i com a duc de Bragana descendia tamb de Joan I de Portugal per lnia femenina. Per lnia materna era descendent, de forma illegtima, de Ferran el Catlic.

Ascens al tron.
Durant la seva joventut Felip IV de Castella regn a Portugal com a descendent per lnia femenina del rei Manuel. La Dinastia Habsburg s'havia fet amb el poder a Portugal al derrotar el 1580 el rei Antoni I de Portugal a la batalla d'Alcntara. El carcter religis i pacfic del duc de Bragana el va impedir fer prevaldre els seus drets legtims. La seva esposa Llusa de Guzmn el va impulsar a ocupar el tron portugus iniciant una revoluci l'1 de desembre de 1640 que va aconsguir expulsar els castellans.

La seva ascensi va comport una guerra contra la Corona de Castella, que va acabar el 1668 amb el reconeixement de la independncia de Portugal. Les aliances firmades per Portugal amb Frana i Sucia, el juny i agost de 1641, enmarcades en la Guerra dels trenta anys, es realitzaren per poder fer front als interesos castellans a Portugal aix com als holandesos a les colnies portugueses.

A Portugal la invasi castellana s'inici el 1641 i va ser reduida a Montijo el 1650. El gener d'aquell mateix any els holandesos prengueren Malaca i el 1648 el soldanat d'Oman prengueren Muscat. El 1654 el Brasil retorn a mans portugueses, una aspiraci holandesa que no es vei realitzada al perdre Portugal en mans holandes l'illa de Ceilan el 1656.

Npcies i descendents. 
Es cas el 1633 a Elvas amb Llusa de Guzmn, filla de Juan Manuel Prez de Guzmn, duc de Medina-Sidonia. D'aquesta uni tingueren:
 l'infant Teodosi III de Bragana (1634-1653), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 la infanta Anna de Bragana (1635) ;
 la infanta Joana de Bragana (1636-1653);
 la infanta Caterina de Bragana (1638-1705), casada el 1662 amb Carles II d'Anglaterra;
 l'infant Manuel de Bragana (1640);
 l'infant Alfons VI de Portugal (1643-1683), rei de Portugal;
 l'infant Pere II de Portugal (1648-1706), rei de Portugal;

Tingu una filla natural:
 Maria de Bragana (1644-1693), religiosa ;



Joan IV de Portugal mor el 6 de novembre de 1656 a Lisboa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67994" title="The Utopian Society" nonfiltered="1868" processed="1853" dbindex="26984">

The Utopian Society s una pellcula nord-americana dirigida l'any 2003 per Jhon P. Aguirre.

 Argument .

Sis joves han de comenar i acabar en una sola nit un assaig sobre com seria la societat que ells crearien, la seva societat utpica. Tot i la bona voluntat, aviat veuran com el seus valors i el seus passats influencien en poder trobar una conclusi final que els permeti aprovar el treball.

Tots junts aprendran com els valors de cada un poden dificultar el treball en grup, per fins que no ho aconsegueixen no podran acabar el treball. En una sola nit, es jugaran la feina de tot el semestre, els hi agradi o no.

 Repartiment .
Austin Nichols ....  Justin Mathers ;
Sam Doumit ....  Nera ;
Malin Akerman ....  Tanci ;
Mat Hostetler ....  Caleb ;
Kelvin Yu ....  Ken ;
Kristen Ariza ....  Aaliyah ;
Robert Romanus ....  Barry ;
Matt Mauser ....  Shawn;

Enllaos Externs.
 Trailer de la Pellcula;
Web Oficial de la pellcula ;
Forum de la pellcula;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67997" title="Finw" nonfiltered="1869" processed="1854" dbindex="26985">
Finw s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el primer rei dels oldor (i com a tal a vegades se'l coneix com a oldran), i va liderar la seva gent en el viatge per la Terra Mitjana cap al reialme benaventurat de Valinor a Aman. Va ser gran amic d'Elu Thingol, Rei de Doriath.

La traducci del nom de Finw no s clara. El glossari publicat al Silmarlion tradueix Fin per "cabell", per d'altres fonts diuen que vol dir "habilitat"

Finw va tenir dues esposes. La primera va ser Mriel, que va morir poc desprs de nixer el seu nic fill: Fanor. La segona esposa era Indis, dels vanyar, que li va donar dos fills: Fingolfin i Finarfin, i dos filles: Findis i Irim.


Durant l'intent de Melkor de corrompre els ldor, Finw va calmar la seva gent i els va fer tornar a confiar els els Valar. Quan Fanor va ser exiliat de Tirion, Finw va anar amb ell a Formenos. Va ser el primer a morir a Valinor, quan Melkor va matar-lo a les portes de Formenos per prendre els Silmarils. Aquest assassinat va ser un dels desencadenants de la revolta dels ldor.

Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="67998" title="Indis" nonfiltered="1870" processed="1855" dbindex="26986">

Indis s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser la segona esposa de Finw, primer rei dels nldor. Va tenir dos fills amb ell, Fingolfin i Finarfin, i dues filles, Findis i Irim. Tamb va ser madrastra de Fanor.

Per naixement, pertanyia a la casa dels vanyar, essent la seva mare germana d'Ingw, Rei dels Vanyar. Com la resta de la seva gent, era rossa, i va transmetre aquesta caracterstica als seus fills Findis i Finarfin, juntament amb tota la descendncia d'aquest ltim, que els diferenciava de la resta dels nldor.




Desprs de l'assassinat del seu marit va tornar, juntament amb la seva filla gran Findis, va deixar els oldor per tornar a viure amb els vanyar.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare de Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68000" title="Benibrai" nonfiltered="1871" processed="1856" dbindex="26987">
Benibrai s una partida situada al SO del terme municipal de Xal, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

L'estudi del topnim Benibrai.

L'actual topnim s el de Benibrai, per histricament s'han donat les variants de Benibrahim i Benibrafim. Aquest nom de lloc prov de l'rab i significa fills o descendents d'Ibrahim, que s un antropnim molt freqent entre els musulmans i es correspon amb la forma hebrea Abraham. No se'n conserva cap dada biogrfica sobre aquest personatge. Probablement, Ibrahim seria un avantpassat com de les famlies musulmanes que vivien en aquesta alqueria.

Algunes dades histriques.

Les alqueries de la Murta i Benibrai eren propietat de micer Roderic Dies, per el dia 26 de novembre de 1375 les va perdre per una qesti de deutes que no havia pogut satisfer. El nou titular de les dues alqueries li deien micer Jaume Rabaa, i era llicenciat en Lleis. La presa de possessi es va fer en presncia de mossn Holfo Prxita, delegat del Governador de Valncia i Guillem de Rius, batle de Xal. El dia 10 de novembre de 1385, Murta i Benibrai van ser adquirides per en Guillem i madona Beatriu, els avis paterns del novellista Joanot Martorell. Un document judicial del mitjans del segle XV fa constar que "lo dit mossn Johanot  tenia e possehia com a ver senyor que era e hac en sos bns los lochs de Benibrafim e Murta ab tots sos trmens, drets e pertinncies universes e ab tota jurisdicci civil e criminal, mer e mixt imperi".

Situaci actual.
La partida de Benibrai compta amb un nombre de 108 vivendes unifamiliars entre casetes tradicionals i edificacions posteriors, i est urbanitzada en ms de 2/3 de la seua superfcie. Benibrai presenta des del segle XIX un hbitat de cases de camp allades que eren ocupades cada any entre els mesos d'agost i mitjan octubre, s a dir, durant el perode anyal de la verema del ram, la producci de la pansa i la recollida d'ametles. Les edificacions posteriors sn ja del segle XX, quan la legislaci urbanstica permetia la parcella agrcola mnima de 5000 metres quadrats. Aquestes circumstncies fan que hui Benibrai ms que una partida haja de ser considerada com un barri residencial de Xal, perqu Benibrai -i tamb Planets- constitueixen l'rea  natural d'expansi del casc urb.

Llista del camins de Benibrai.

Cam del Many;
Cam del Gal;
Cam del Cementeri;
Cam del Collegi;
Carretera a Brnia;
Cam de l'Oleguer;
Cam d'en Mart;
Cam del Maur;

El Cam del Cementeri.

El Cam del Cementeri s'ha convertit de facto en una autntica via de circumvalaci, que comunica les carreteres de Llber i Benissa amb la de Brnia sense haver de passar per l'interior de Xal; la qual cosa representa un notable estalvi de temps, una major comoditat pels usuaris i en el cas del vehicles de gran volum, degut a l'amplria inadequada del carrer de l'Esglsia, el Cam del Cementeri s a hores d'ara l'nica via d'incorporaci a la carretera de Brnia.

El dia 6 d'octubre del 2005 es va constituir la Comissi de Vens del Cam del Cementeri que considera que les obres de millora d'aquest cam sn d'inters pblic per tractar-se d'una via d'interconnexi entre carreteres comarcals i que el cost no pot repecutir-se exclusivament sobre els propietaris dels terrenys afectats.

La troballa de Benibrai.

Benibrai s la partida on va ser trobada una imatge de la Verge del Consol, coneguda popularment amb el nom de la Mare de Du Pobra per l'estat llastims en qu estava. S'ignora qui o en quines circumstncies l'havia soterrada dins d'una caixa de fusta. S que se sap, en canvi, que un ve de Xal dit Canet se la va trobar quan llaurava el seu camp de Benibrai l'any 1731. La Mare de Du Pobra s la Patrona de Xal, i la seua festivitat se celebra cada tercer dilluns d'octubre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68001" title="Finarfin" nonfiltered="1872" processed="1857" dbindex="26988">
Finarfin s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el tercer i darrer fill de Finw, Rei dels ldor (el segon amb la seva mare Indis dels vanyar). Era germ de Fingolfin, i mig germ de Fanor.

Va tenir quatre fills: Finrod Felagund, Angrod, Aegnor i Galadriel . Finarfin es considera el ms bell i savi dels fills de Finw. Ell i els seus fills van heretar el cabell ros de la seva mare, fent-los nics entre els nyoldor. Per aix, ell i els seus descendents van ser coneguts com "La casa daurada de Finarfin".

El seu nom quenya s Arafinw: noble-Finw. Finarfin n's la forma en sindarn.



Desprs de l'assassinat de Finw, va marxar amb els seus germans Fanor i Fingolfin en direcci cap a la Terra Mitjana, per va aturar-se quan Mandos va anunciar la Maledicci dels Nyoldor. Finarfin va quedar com a rei dels nyoldor a Valinor.


 Genealogia de la Casa de Finw .


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)



Orodreth apareix com un dels fills de Finarfin a El Silmarllion. Tanmateix, en els escrits de Tolkien queda clar que era fill d'Angrod. Christopher Tolkien ha adms que la versi publicada s errnia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68002" title="Nerdanel" nonfiltered="1873" processed="1858" dbindex="26989">
Finw s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Era filla del ferrer oldor Mahtan, i esposa de Fanor.

Va donar-li a Fanor set fills: Maedhros, Maglor, Celegorm, Caranthir, Curufin, Amrod i Amras. En clar contrast amb el seu marit, era de natura pacfica i sempre intentava moderar el temperament iracund i orgulls de Fanor. Durant un temps, era la nica capa de calmar-lo. 

Era anomenada "la svia", i exercia d'escultora. Es deia que feia esttues tan reals que la gent no les comfonia amb els models reals.

La famlia de Nerdanel s la nica menci de Tolkien a elfs pelrojos. Tan el pare de Nardanel Mahtan, com tres dels seus fills (Maedhros, Amrod i Amras) son descrits com pelrojos. Tot i que el color dels cabells de Nerdanel no s'especifica clarament, s'implica que ella compartia aquest tret.



Nerdanel no va voler d'anar amb el seu marit i els seus fills a Terra Mitjana, i va decidir quedar-se a viure a Aman.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68003" title="Rcamador" nonfiltered="1874" processed="1859" dbindex="26990">

Rcamador (nom occit; el nom oficial francs s Rocamadour) s un municipi de Frana, situat al departament d'lt i a la regi de Migdia-Pirineus. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcria del Causse pel riu Alzou. El seu nom ve de les relquies d'Amador; el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari mari el 1166. El 1999 tenia 631 habitants.

Aquest poble, per la bellesa meravellosa de la seva situaci, mereix l'atenci dels artistes i excita la curiositat dels arquelegs; per la seva reputaci prov especialment del seu clebre santuari de la Verge negra, que durant segles ha atret pelegrins de tots els pasos, entre ells reis, bisbes i nobles.

Reis com Llus IX de Frana, Enric II d'Anglaterra i Alfons III de Portugal, o predicadors com sant Domnec o sant Antoni de Pdua, mariners com Jacques Cartier o el trobador compositor Francis Poulenc, desconeguts o famosos, molts han pujat la gran escala.

La ciutat tamb dna el seu nom al formatge amb denominaci d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita.

Forma part del Cam de Sant Jaume.

Llocs d'inters.

Els edificis de Rcamador s'enfilen per la falda d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que en aquest indret corre entre parets rocoses de 120 m d'alada. Des de la part baixa del poble s'accedeix fins a les esglsies del capdamunt pujant diversos diversos nivells i seguint un cam que passa per edificis que s'incrusten en el penya-segat. El principal s l'esglsia de Santa Maria (1479), on podem trobar la Verge negra, suposadament esculpida per sant Amador. L'esglsia s'obre en una terrassa anomenada el pla de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que s un fragment de Durandal, la que duia l'heroi Rotllan. Les parets de l'interior de l'esglsia del Salvador sn cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones clebres. L'esglsia subterrnia de Sant Amador (1166) s'estn per sota de la del Salvador i cont relquies del sant. Al cim del penya-segat roman el castell construt a l'edat mitjana per defensar els santuaris.

Histria.


Rcamador posseeix un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparena d'una Verge negra amb el cos cobert de plata, com la Mare de Du de la Dorada a Tolosa de Llenguadoc.

La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprn set esglsies, ms dotze que les restauracions del segle XIX no pogueren aixecar). Finalment arribats dins dels santuaris desprs d'aquesta ascensi, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes. Els ms coneguts continuen sent els ferros de condemnats alliberats de les seves cadenes, els vaixells de mariners salvats i agrats, o les plaques de marbre gravades i enganxades al mur de la capella als segles XIX i XX.

Pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica el Llibre dels miracles del segle XII, va perdre notorietat desprs del pas iconoclasta de mercenaris protestants el 1562. Sota la Revoluci va ser saquejat una vegada ms. Al segle XIX el santuari va ser completament restaurat, ja que estava en runes.

A part de les relquies del cos d'Amadur, l'xit de l'indret va venir dels miracles de la Verge negra. Una campana miraculosa assenyalava, amb la seva dringadissa, el salvament dels mariners a la mar. Aquest reconeixement del mn mariner ha fet que la Mare de Du de Rcamador hagi estat venerada en capelles de llocs tan allunyats com el Finisterre o el Quebec.

L'Esglsia va fomentar igualment aquest pelegrinatge per l'adjudicaci a perpetutat d'indulgncies plenries a les persones que rebien els sagraments de la penitncia i de la comuni a Rcamador. Les ms clebres sn les dels grans perdons del dia 24 de juny, Sant Joan Baptista.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68004" title="Ignasi Puig i Simon" nonfiltered="1875" processed="1860" dbindex="26991">
Ignasi Puig i Simon (Manresa, 1887   Barcelona, 1961), qumic i astrnom catal. Membre de la Companyia de Jess des del 1903. Infatigable publicista i divulgador cientfic.

Fou professor de l'Institut Qumic de Sarri del 1921 al 1924. El 1925 fou nomenat sotsdirector de l'Observatori de l'Ebre a Roquetes i el 1930 la Santa Seu li confi la creaci d'un observatori a Addis Abeba, per al final es va suspendre per la situaci poltica a Etipia. El 1935 fund l'observatori de fsica csmica de San Miguel, prop de Buenos Aires, que dirig fins el 1944. Torn a Catalunya, on fu reaparixer la revista Ibrica, que dirig durant 17 anys des del 1944.

A part d'un gran nombre de conferncies pronunciades, i editades, a l'Amrica del Sud, s autor d'obres de text molt reeditades:

Vademecum del qumico (1924), de divulgaci,
Astronoma popular (1934),
La pluralidad de los mundos habitados (1941),
Materia y energa  (1942),
La energa nuclear (1954),
Los satlites rusos y americanos (1958);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68006" title="Llista de duxs de Vencia" nonfiltered="1876" processed="1861" dbindex="26992">
Llista ordenada pels anys de regnat.

 segle VIII .

 Paolo Lucio Anafesto (r. 697 717);
 Marcello Tegalliano (r. 717 726);
 Orso Ipato (r. 726 742);
 Teodato Ipato (r. 742 755);
 Galla (r. 755 756);
 Domenico Monegario (r. 756 764);
 Maurizio Galbaio (r. 764 787);
 Giovanni Galbaio (r. 787 804);

 segle IX .

 Obelerio Antenoreo (r. 804 809);
 Angelo Participazio (r. 809 827);
 Giustiniano Participazio (r. 827 829);
 Giovanni I Participazio (r. 829 837);
 Pietro Tradonico (r. 837 864);
 Orso I Participazio (r. 864 881);
 Giovanni II Participazio (r. 881 887);
 Pietro I Candiano (r. 887 888);
 Pietro Tribuno (r. 888 912);

 segle X .

 Orso II Participazio (r. 912 932);
 Pietro II Candiano (r. 932 939);
 Pietro Partcipazio (r. 939 942);
 Pietro III Candiano (r. 942 959);
 Pietro IV Candiano (r. 959 976);
 Pietro I Orseolo (r. 976 978);
 Vitale Candiano (r. 978 979);
 Tribuno Memmo (r. 979 991);
 Pietro II Orseolo (r. 991 1009);

segle XI .

 Ottone Orseolo (r. 1009 1026);
 Pietro Barbolano (r. 1026 1032);
 Domenico Flabanico (r. 1032 1043);
 Domenico Contarini (r. 1043 1071);
 Domenico Selvo (r. 1071 1084);
 Vital Faliero de' Doni (r. 1084 1096);
 Vital I Michele (r. 1096 1102);

 segle XII .


 Ordelafo Faliero (r. 1102 1117);
 Domenico Michele (r. 1117 1130);
 Pietro Polani (r. 1130 1148);
 Domenico Morosini (r. 1148 1156);
 Vital II Michele (r. 1156 1172);
 Sebastian Ziani (r. 1172 1178);
 Orio Mastropiero (r. 1178 1192);
 Enrico Dandolo (r. 1192 1205);

 segle XIII .

 Pietro Ziani (r. 1205 1229);
 Jacopo Tiepolo (r. 1229 1249);
 Marino Morosini (r. 1249 1252);
 Reniero Zeno (r. 1252 1268);
 Lorenzo Tiepolo (r. 1268 1275);
 Jacopo Contarini (r. 1275 1280);
 Giovanni Dandolo (r. 1280 1289);
 Pietro Gradenigo (r. 1289 1311);

 segle XIV .


 Marino Zorzi (r. 1311 1312);
 Giovanni Soranzo (r. 1312 1328);
 Francesco Dandolo (r. 1328 1339);
 Bartolomeo Gradenigo (r. 1339 1342);
 Andrea Dandolo (r. 1342 1354);
 Marino Faliero (r. 1354 1355) - convicted of treason and executed;
 Giovanni Gradenigo (r. 1355 1356);
 Giovanni Dolfin (r. 1356 1361);
 Lorenzo Celsi (r. 1361 1365);
 Marco Cornaro (r. 1365 1367);
 Andrea Contarini (r. 1367 1382);
 Michele Morosini (r. 1382 1382);
 Antonio Venier (r. 1382 1400);
 Michele Steno (r. 1400 1413);

 segle XV .

 Tommaso Mocenigo (r. 1413 1423);
 Francesco Foscari (r. 1423 1457) - forced to abdicated by the Council of Ten;
 Pasqual Malipiero (r. 1457 1462);
 Cristoforo Moro (r. 1462 1466);
 Nicolo Tron (r. 1466 1473);
 Nicolo Marcello (r. 1473 1474);
 Pietro Mocenigo (r. 1474 1476);
 Andrea Vendramin (r. 1476 1478);
 Giovanni Mocenigo (r. 1478 1485);
 Marco Barbarigo (r. 1485 1486);
 Agostin Barbarigo (r. 1486 1501);

 segle XVI .


 Leonardo Loredan (r. 1501 1521);
 Antonio Grimani (r. 1521 1523);
 Andrea Gritti (r. 1523 1538);
 Pietro Lando (r. 1538 1545);
 Francesco Donato (r. 1545 1553);
 Marcantonio Trivisan (r. 1553 1554);
 Francesco Venier (r. 1554 1556);
 Lorenzo Priuli (r. 1556 1559);
 Giorolamo Priuli (r. 1559 1567);
 Pietro Loredan (r. 1567 1570);
 Alvise Mocenigo (r. 1570 1577);
 Sebastiano Venier (r. 1577 1578);
 Nicol da Ponte (r. 1578 1585);
 Pasqual Cicogna (r. 1585 1595);
 Marino Grimani (r. 1595 1606);

 segle XVII .

 Leonardo Donato (r. 1606 1612);
 Marcantonio Memmo (r. 1612 1615);
 Giovanni Bembo (r. 1615 1618);
 Nicol Donato (r. 1618 1618);
 Antonio Priuli (r. 1618 1623);
 Francesco Contarini (r. 1623 1624);
 Giovanni Corner (r. 1624 1630);
 Nicol Contarini (r. 1630 1631);
 Francesco Erizzo (r. 1631 1646);
 Francesco Molin (r. 1646 1655);
 Carlo Contarini (r. 1655 1656);
 Francesco Corner (r. 1656 1656);
 Bertuccio Valier (r. 1656 1658);
 Giovanni Pesaro (r. 1658 1659);
 Domenico Contarini (r. 1659 1674);
 Nicol Sagredo (r. 1674 1676);
 Luigi Contarini (r. 1676 1683);
 Marcantonio Giustinian (r. 1683 1688);
 Francesco Morosini (r. 1688 1694);
 Silvestro Valier (r. 1694 1700);
 Alvise Mocenigo (r. 1700 1709);

 segle XVIII .

 Giovanni Corner (r. 1709 1722);
 Sebastiano Mocenigo (r. 1722 1732);
 Carlo Ruzzini (r. 1732 1735);
 Alvise Pisani (r. 1735 1741);
 Pietro Grimani (r. 1741 1752);
 Francesco Loredan (r. 1752 1762);
 Marco Foscarini (r. 1762 1763);
 Alvise Giovanni Mocenigo (r. 1763 1779);
 Paolo Renier (r. 1779 1789);
 Ludovico Manin (r. 1789 1797) - forat a abdicar per Napole Bonaparte;

 Bibliografia .

 Norwich, John Julius. A History of Venice. New York: Vintage Books, 1989. ISBN 0679721975.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68007" title="Fanor" nonfiltered="1877" processed="1862" dbindex="26993">
Fanor (Fanor en la transcripci orgiginal anglesa, pronunciat F-a-nor) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una de les figures centrals del Silmarllion, i una de les ms influents en la histria d'Arda.

Fanor era un elf de la raa nldor, fill de Finw (el primer Rei dels Nldor). Originalment el seu nom era Finweminya (Finw segon), i tamb Curufinw (hbil de Finw). El nom amb que s conegut s un terme mig entre el mot sindarn Feanor i el quenya Fanro, que signifiquen "Esperit de Foc".

Considerat el ms gran dels oldor, va ser un artes, ferrer i guerrer de gran prestigi. Entre d'altres, va ser l'afaionador dels Silmarils i dels Palantiri, i l'inventor de l'escriptura Tengwar.

Es diu que al nixer Fanor va prendre tanta energia vital a la seva mare Mriel que a partir d'aleshores ella va portar una vida trista, fins al punt en qu el seu esperit va abandonar voluntriament el seu cos i va anar a viure als Jardins de Lorien.

Finw es va tornar a casar amb Indis i va tenir dos fills mes, Fingolfin i Finarfin, i dues filles, Findis i Irim. Fanor es va casar amb Nerdanel, filla de Mahtan, que va donar-li set fills: Maedhros, Maglor, Clegorm, Carnthir, Curufin, mrod i mras.

Tot i que Indis sempre va ser amable amb ell, Fanor rebutjava la seva madrastra i els seus fills, i vivia apartat d'ells.




 Biografia .

 Vida a Vlinor .

Mlkor, el ms poders dels vlar, havia enganyat els altres valar fent-los creure que estava arrepentit de veritat i que havia renunciat a la via del mal. Un cop perdonat i residint a Vlinor, va dedicar-se a corrompre els oldor, especialment Fanor. 

En el que va ser el seu xit ms gran, Fanor va aconseguir capturar la llum dels Dos Arbres en els Silmarils, tamb anomenats dels Grans Joies. Apreciava els Silmarils per sobre de totes les coses, i davant l'inters dels Valar i els altres ldar temia que els els volguessin prendre. Va passar d'exhibir les joies vanitosament a amagar-les i no deixar-les veure a ning.

Mlkor va jugar amb el temperament de Fanor i l'hi va fer creure que el seu mig germ Fingolfin volia usurpar el seu lloc com a hereu de Finw i robar-li els joiells. Enfurismat, Fanor va forjar armes (el primer cop que els nldor ho feien) i va arribar a amenaar la vida de Fingolfin. Per aix, els valar el van exiliar a Formenos, on es va emportar els Silmarils. El seu pare Finw va acompanyar-lo a l'exili.

Aleshores Melkor va aparixer a Frmenos i va intentar fer-lo creure que les seves acusacions havien estat certes, ja que al marxar Fanor i Finw, Fingolfin actuava com a Rei dels oldor. Tot i aix, Fanor no es va deixar convncer i va tancar la porta a Melkor.

Un cop les intencions de Melkor havien quedat clares, els valar van fer cridar a Fanor i el van convidar a Valionor per fer les paus amb Fingolfin. Per mentre se celebrava la reconciliaci, Melkor va destrur els Dos Arbres, i an a Formenos, on va matar a Finw i rob els Silmarils.

Un cop van veure que els arbres havien mort, els vlar van demanar a Fanor els Silmarils ja que era l'nic lloc on sobrevivia la llum dels arbres. Fanor va negar-s'hi, i va afirmar que si els valar l'hi obligaven no serien millors que Mlkor. Aleshores va arribar la notcia de qu havia passat a Frmenos.

 El retorn dels nldor .

Els vlar i ldar ja havien vistla magnitud de la traici de Mlkor. Fanor, en conixer la mort del seu pare i el robatori dels seus estimats Silmarils, va enfurisma-se i va rebatejar Mlkor com a Mrgoth, o "l'Enemic Fosc". Ara Fanor era el nou Rei dels Noldor, i va fer el discurs ms apassionat mai fer a Arda, en qu va parlar contra el Gran Enemic, per tamb va acusar els valar per la seva inoperativitat contra ell. Va persuadir la majoria de la seva gent que, com que els valar els havien abandonat, els oldor havien de swguir-lo a la Terra Mitjana, on s'amagava Morgoth, i combatre'l. Fanor va fer aleshores el Jurament de Fanor, que els seus set fills tamb van fer, en qu juraven que lluitarien contra qualsevol (fos elf, home, maia o vala) que els impeds de recuperar els Silmarils.

Buscant una manera rpida d'anar a la Terra Mitjana, van anar a les ribes d'Aman, on els teleri vivien, i van demanar-los que els deixessin les seves naus. Els teleri no van voler i, com a resposta, Fanor i alguns dels seus ms exaltats acompanyants van atacar-los i els van prendre els vaixells. Aquest acte s conegut com la Primera Matana Fratricida.

Tot i que no hi havia participat, Finarfin es va penedir d'aquest acte i va tornar enrere a demanar perd amb els que van voler acompanyar-lo. Els Valar el van perdonar i va quedar-se com a rei dels nldor a Vlinor.

No hi havia prou vaixells per a poder creuar el mar tots, de manera que van dividir-se en dos grups, el primer del qual era liderat per Fanor i els seus fills. En arribar a Losgar, la terra de Lammoth, a l'oest de Beleriand, va decidir cremar les naus, deixant Fingolfin i els seus seguidors a l'estacada. Accidentalment, per, Amras, fill de Fanor, era dins les naus i es va cremar viu. La terra era plana en aquells dies, i els oldor que quedaven a Aman van veure com cremaven els vaixells. Veient-se perduts, ja que era massa tard per tornar amb els valar, van veure's forats a anar caminant a la Terra Mitjana, tot seguint la penosa ruta del Helcarax. Van fer-ho sota el lideratge de Fingolfin, i van sofrir moltes baixes durant l'rdua travessia. Aquest fet va fer augmentar l'animositat envers Fanor i els seus fills.

Assabentat de l'arribada, Mrgoth va reunir el seu exrcit a la seva fortalesa d'ngband, i va atacar el campament de Fanor a Mithrim. Aquesta batalla es va conixer com la Batalla sota els Estels, o Dagor-nuin-Giliath, ja que el Sol i la Lluna encara no havien nascut. Els oldor van aconseguir aturar l'atac i dispersar els exrcits, obtenint el que es podia considerar una victria. Fanor, encara encegat per la ira, va guiar les seves forces cap a Angband amb els seus fills. Va arribar a envestir Angband, per els Balrogs que la defensaven es van abraonar sobre seu. Va lluitar amb gran coratge, per va rebre moltes ferides per part de Gothmog, senyor dels Balrog. Els seus fills van arribar i van fer fugir els Blrogs de l'emboscada, per Fanor era conscient que les ferides eren mortals. En el moment de la seva mort, la fria del seu esperit ve reduir el cos a cendres.

Els seus fills encara estaven lligats al Jurament de Fanor de recuperar els Silmarils, i aquest fet determinaria els esdeveniments a la Terra Mitjana durant la resta de la Primera Edat.

Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68008" title="Provncia de Florncia" nonfiltered="1878" processed="1863" dbindex="26994">

La provncia de Florncia forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68009" title="Provncia de Grosseto" nonfiltered="1879" processed="1864" dbindex="26995">

La provncia de Grosseto forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

Municipis.
Castell'Azzara;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68010" title="Provncia de Livorno" nonfiltered="1880" processed="1865" dbindex="26996">

La provncia de Livorno forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68011" title="Provncia de Lucca" nonfiltered="1881" processed="1866" dbindex="26997">


La provncia de Lucca forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Turisme a Lucca ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68012" title="Provncia de Pisa" nonfiltered="1882" processed="1867" dbindex="26998">


La provncia de Pisa forma part de la regi de Toscana dins d'Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68013" title="Provncia de Siena" nonfiltered="1883" processed="1868" dbindex="26999">

La provncia de Siena forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Fotografies de Siena;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68014" title="Josep Algu i Sanlleh" nonfiltered="1884" processed="1869" dbindex="27000">
Josep Algu i Sanlleh (Manresa 29 de desembre de 1856 - Roquetes 27 de maig de 1930), jesuta i meteorleg. Director de l'Observatori de Manila, investigador, inventor i escriptor cientfic.

Membre de la companyia de Jess des de 1871, a Andorra. Desprs de fer una part dels estudis eclesistics a Frana, fou ordenat sacerdot el 1888. Amb una clara vocaci per a l'Astronomia, la Sismologia i la Meteorologia, el 1890 curs estudis especialitzats a la universitat de Barcelona i fu prctiques als observatoris de l'Havana, per estudiar meteorologia amb Vies, Georgetown (EUA), sota la direcci del professor Hagen, i del Vatic.

El 1897 esdev director de l'Observatori de Manila (Filipines) desprs de collaborar durant 4 anys amb el seu fundador, el jesuta F. Faura. El 1898, desprs de la prdua de les illes Filipines per Espanya, treballa sota la bandera dels Estats Units.

Identific l'origen de les trajectries mitjanes dels ciclons, descobrint dos tipus bsics: trajectries parabliques movent-se al voltant d'un centre anual d'altes pressions en el Pacfic Nord en sentit horari i, trajectries en moviment lineal cap a l'oest des de Filipines cap al sud de la Xina. Seguint els treballs previs de Faura i les idees de Vies, el 1897 desenvolup un instrument que venia a ser una modificaci d'un barmetre aneroide amb una escala ajustable que es podia usar per tot el pacfic amb un indicador que mostrava la direcci del vent. Aquest senzill instrument, el barociclonmetre, va esdevenir molt popular pels navegants del pacfic, ja que ajudava a calcular la distncia i el centre del tif amb relativa precisi i benefici la navegaci a l'Extrem Orient abans de la invenci de la radiotelefonia.

Represent Espanya i els EUA en diferents congressos i exposicions internacionals. El govern dels EUA el crid a Washington i li finan la publicaci en castell del gran Atlas de Filipinas (1900); un any desprs, li encarreg l'organitzaci del Servei Meteorolgic de les Filipines. Comissionat pel mateix govern nord-americ, estudi l'Atlntic Nord durant l'any 1912. Va escriure el primer llibre sobre tifons a les Filipines usant les dades de l'Observatori de Manila, primer en castell: Baguos y ciclones filipinos (1897) i ms tard en angls: The Ciclons of the Far East (1904). Tamb sn de destacar: El Barociclonmetro (1897), Las Nubes en el Archipilago Filipino(1898), El Archipilago Filipino (1900), Atlas de Filipinas (1904).

Meresqu el ttol de doctor honoris causa d'universitats nord-americanes, membre honorfic de la Real Societat meteorolgica de Londres i de l'Acadmia Pontifcia de Roma.
La ciutat de Manresa va proclamar-lo fill predilecte i colloc el seu retrat a la Galeria de Manresans il-lustres, l'any 1959.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68017" title="Llus Argem i de Mart" nonfiltered="1885" processed="1870" dbindex="27001">
Llus Argem i de Mart (1873-1950), advocat i poltic tradicionalista, president de la Diputaci de Barcelona i vice-president de la Mancomunitat catalana.

Diputat pel partit tradicionalista, va guanyar les eleccions de l'any 1907, 1911 i 1915 per diversos districtes de Barcelona. Ocup el crrec de diputat des de l'abril de 1911 fins el juny de 1919, data en qu finalitz el perode legal d'elecci.

En aquesta etapa form part de les comissions de Governaci, d'Hisenda, d'Instrucci Pblica, de Beneficncia, de Foment i de la Interprovincial de Mancomunitats.

De desembre de 1943 fins a gener de 1946, per Decret del Ministeri de la Governaci, va ser nomenat president de la Comissi Gestora. La seva presidncia es caracteritz, com totes les d'aquesta poca, per la nulla activitat poltica, ja que el governador civil era qui fiscalitzava totes les activitat de la Corporaci. Com a president es va proposar la defensa dels interessos dels municipis, aix com tamb la dels sindicats i la dels gremis. Lluit per mantenir el nivell d'ingressos de la Diputaci per fer front a les despeses de manteniment de les institucions a crrec de la Corporaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68018" title="Pere Armengou i Mans" nonfiltered="1886" processed="1871" dbindex="27002">
Pere Armengou i Mans (Manresa 1854-1909), alcalde de Manresa.

Ocup els crrecs de vice-president de la Cambra de Comer i Industria de Manresa, president de la comissi de la policia local i primer tinent d'alcalde i finalment, fins a la seva mort, alcalde de la ciutat de Manresa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68020" title="Opera" nonfiltered="1887" processed="1872" dbindex="27003">


Opera s un navegador d'Internet desenvolupat per l'empresa noruega Opera Software l'any 1994. Des de la seva versi 8.50 es distribueix gratuitament, havent estat anteriorment de pagament (abans de la versi 5.0) i distribuint-se com a shareware o adaware posteriorment.

Opera Browser s conegut per la seva velocitat, seguretat, suport d'estndards (especialment CSS), mida reduda, internacionalitat i constant innovaci. Va ser un dels primers navegadors amb "pestanyes" per a la navegaci web, i aquesta va ser la seva caracterstica principal en les seves primeres versions.

Versions.
ltimes versions alliberades.
Nota: L'ltim nmero de versi pot diferir entre llenges; aquests nmeros sn per a la versi anglesa (EUA) original.

Microsoft Windows: 9.26 (Windows 95 ms tard);
Microsoft Windows: 3.62 (Windows 3.x);
Mac OS X: 9.26; Mac OS: 6.03;
Linux i386, SPARC i PowerPC: 9.01;
Linux arm: 7.6 (vegi nota a sota);
FreeBSD i386: 9.26;
Solaris SPARC i i386: 9.26;
OS/2: 5.12;
BeOS: 3.62;
QNX: 6.0.1 ;
Symbian OS Series 60: 8.65 (Series 60 3ra i 2na Edici);
Symbian OS Series 60: 6.20 (Series 60 1ra Edici);
Symbian OS UIQ: 6.31;
EPOC: 5.14;
Windows Mobile: 8.65;
Java ME (Opera Mini): 2.0.4509 - pro mobils i altres amb MIDP 1.0;
Pocket PC: 8.65 ;
Windows CE;


Nintendo DS & Wii.
Opera ha confirmat que est desenvolupant un navegador d'Internet exclusivament per a la futura consola de videojocs de Nintendo Wii i la consola porttil Nintendo DS. El Navegador d'Opera de DS es va alliberar a Jap el 24 de juliol, de 2006, i Opera ha anunciat una data de llanament per a Europa el 6 d'octubre. El navegador de DS funcionar amb un cartutx de Nintendo DS, i un cartutx de GBA per a memria extra. La primera pantalla s'utilitzar per visualitzar les pgines web, mentre que la pantalla inferior visualitza una vista sencera de la pgina, i un teclat. El Navegador Nintendo DS suportar Flash, PDF, udio o vdeo. Tamb s'esmentava que el navegador es carregar en una "qesti de segons". El Navegador Wii ser similar a programari que s'executa en un PC i aprofitar l'innovador comandament del Wii.

Referncies.


Vegeu tamb.
Crtiques d'Opera;
Micronavegador;
Llista de clients de correu electrnic;
Llista de clients d'IRC;
Llista de clients de notcies;
Llista de navegadors web;

Enllaos externs.
Pgina Oficial del Programari d'Opera ;
Documentaci d'Opera ;
La Meva Comunitat d'Opera   inclou discussi, personalitzaci, blogs i llocs d'admirador ;
Laboratoris d'Opera   notcies des del centre de desenvolupadors d'Opera ;
Equip d'escriptori de Treball Blog ;
#Opera    Canal d'Opera del IRC ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68021" title="Copa de la UEFA" nonfiltered="1888" processed="1873" dbindex="27004">

La Copa de la UEFA ha estat histricament la tercera competici europea de futbol en importncia per a clubs, i des de l'any 2000 la segona (desprs de la desaparici de la Recopa d'Europa).

 Histria .
L'any 1971 la UEFA agaf el control de la Copa de les Ciutats en Fires. La competici canvi de format i de nom esdevenint l'actual Copa de la UEFA. Hi prenien part els tres equips ms ben classificats de les diverses lligues estatals excepte el campi de lliga, que anava a la Copa d'Europa, i el campi de copa, que anava a la Recopa d'Europa. L'any 1999 la UEFA reestructur les diverses competicions continentals i la Copa de la UEFA esdevingu la segona competici europea. Actualment el nombre d'equips participants varia en funci del coeficient atorgat a les diverses lligues. Tamb hi prenen part els equips eliminats a la tercera ronda de la Lliga de Campions i els tercer classificats a la fase de lligueta d'aquesta competici. Tamb hi prenen part els 11 equips campions de la Copa Intertoto de la UEFA.

El sistema de competici als seus inicis mantingu el format de la Copa de Fires, en eliminatries d'anada i tornada. A partir de l'any 1997 la final es pass a disputar a partit nic en camp neutral. A partir del 2004 s'ha introdut una eliminatria en format de grups a meitat de la competici.

Des de l'any 2000 el campi s'enfronta al campi de la Lliga de Campions de la UEFA a la Supercopa d'Europa de futbol.

A partir de la temporada 2009-2010, aquesta competici canviar de format i de nom, i passar a dir-se Lliga Europea de la UEFA.

 Historial .




 Artcles relacionats .
 Copa de les Ciutats en Fires;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68022" title="Copa de les Ciutats en Fires" nonfiltered="1889" processed="1874" dbindex="27005">

La Copa de les Ciutats en Fires o abreujadament Copa de Fires fou una competici europea de futbol disputada entre 1955 i 1971.

 Histria .
La competici va nixer el 18 d'abril de 1955, idea del sus Ernst Thommen, l'itali Ottorino Barrasi i l'angls, secretari de la FA, Stanley Rous, dos mesos desprs de la creaci de la Copa d'Europa de futbol de Campions de Lliga, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires. En la seva idea original es pens en una competici que duraria tres anys i enfrontaria seleccions de les ciutats amb Fires de Mostres Internacionals: Barcelona, Basilea, Birmingham, Copenhaguen, Frankfurt del Main, Lausana, Leipzig, Londres, Mil i Zagreb. La idea original va anar canviant i als pocs anys ja eren els clubs els que prenien part i no les seleccions de les ciutats. Pel que fa a la selecci de la ciutat de Barcelona, fou des de la primera edici representada pel FC Barcelona ja que coincid en un moment en que el RCD Espanyol estava immers es promocions per evitar el descens. Posteriorment, els dos club hi prengueren part de forma individual.

El primer campi fou el FC Barcelona que derrot una selecci de la ciutat de Londres en partit a doble volta per un resultat global de 8 a 2. La segona edici noms dur dos anys (1958-1960) amb enfrontaments en eliminatries d'anada i tornada. Els participants continuaven representant a les ciutats en fires per ja no eren seleccions necessriament. A partir de la tercera edici (1961) la competici pass a ser anual.

L'any 1971 es disput la darrera edici de la Copa de les Ciutats en Fires que guany el Leeds United. Amb l'objectiu d'atorgar el trofeu en propietat a un club es disput una Finalssima de la Copa de les Ciutats en Fires entre el primer campi del torneig, el Futbol Club Barcelona i el darrer campi, el Leeds United, que a ms eren els clubs amb ms ttols del campionat. La victria fou per al Bara que s'endugu el ttol en propietat. La competici fou substituda per la Copa de la UEFA.

 Historial .


 Palmars .
 3 ttols FC Barcelona (1955/58, 1958/60, 1965/66);
 2 ttols Valncia CF (1961/62, 1962/63);
 2 ttols Leeds United (1967/68, 1970/71);
 1 ttol AS Roma (1960/61);
 1 ttol Real Zaragoza (1963/64);
 1 ttol Ferencvros TE (1964/65);
 1 ttol Dinamo Zagreb (1966/67);
 1 ttol Newcastle United (1968/69);
 1 ttol Arsenal F.C. (1969/70);

 Artcles relacionats .
 Finalssima de la Copa de les Ciutats en Fires;
 Copa de la UEFA;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68023" title="Finalssima de la Copa de les Ciutats en Fires" nonfiltered="1890" processed="1875" dbindex="27006">
L'any 1971 es disput la darrera edici de la Copa de les Ciutats en Fires. La UEFA organitz un encontre entre el primer vencedor de la competici, el Futbol Club Barcelona i el darrer vencedor, el Leeds United, per a decidir quin clubs s'emportava el trofeu en propietat. A ms, cal notar que els dos clubs eren els que ms ttols havien aconseguit a la competici (tres el Bara i dos el Leeds, aquest darrer empatat amb el Valncia CF que tamb en tenia dos).

La final es disput a Barcelona, a l'estadi del Camp Nou el 22 de setembre de 1971, amb victria final del FC Barcelona per 2 a 1, emportant-se el trofeu. 

Les alineacions foren: 
 FC Barcelona: Sadurn, Rif, Eladi, Torres, Gallego, Costas, Rexach, Carlos, Dueas, Marcial, Asensi (Fust).
 Leeds United: Sprake, Reaney, Davey, Bremner, Charlton, Hunter, Lorimer, Jordan, Belfitt, Giles, Galvin.
 Gols: Dueas 2, Jordan 1;

 Vegeu tamb .
 Copa de les Ciutats en Fires;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68026" title="RINEX" nonfiltered="1891" processed="1876" dbindex="27007">
RINEX (Receiver Independent Exchange Format Version) s un format d'arxiu desenvolupat per l'Institut Astronmic de la Universitat de Berna amb la finalitat de facilitar l'intercanvi de dades entre receptors GPS durant la posada en marxa de la constellaci GPS.

Enllaos externs.
Explicaci del format Rinex 2.x;
Exemple de Conversi de dates Rinex;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68027" title="CBGB's" nonfiltered="1892" processed="1877" dbindex="27008">


CBGB's s un conegut club de Nova York situat al 315 del Bowery i obert a pricipis dels anys 70 per en Hilly Kristal. El nom complet s CBGB - OMFUG, les sigles de Country, Blue-Grass and Blues - Other Music For Uplifting Gormandizers.

La seva inauguraci va ser al desembre de 1973 i s reconegut com el local on van comenar a tocar bandes com The Ramones, Blondie i Talking Heads. Va ser conegut com un local alternatiu contant amb clients tan particulars com l'artista Andy Warhol. 

El CBGB's finalment va ser tancat el 15 d'octubre del 2006 per una disputa sobre els increments del lloguer que va provocar que l'amo del local, Hilly Kristal, perds el contracte d'arrendament que tenia fa ms de 30 anys. El concert final va ser realitzat per Patti Smith.

Flea dels Red Hot Chili Peppers va atendre al concert. Sirius Satellite Radio va realitzar una transmissi en viu de l'espectacle. Smith va enumerar a molts dels msics ja morts que van tocar en CBGB en la seva aparici final. 

Hilly Kristal ha plantejat la idea de transladar el club a Las Vegas.


Grups que van tocar algun cop al CBGB's.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68031" title="Clegorm" nonfiltered="1893" processed="1878" dbindex="27009">
Celegorm (pronunciat Ke-l-gorm) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el tercer fill de Fanor i Nerdanel. Sovint s'associava amb un altre dels seus germans: Curufin. Extranyament, enlloc tenir el cabell negre o vermell com els seus pares i germans, s descrit amb el cabell ros.

Celegrom s la versi en sindarin del seu nom de mare en quenya: Tyelcormo, o "El que dona presses", describint el seu temperament. El seu nom de pare en quenya era Turcafinw, o "Finw fort". (Finw era el nom del pare de Fanor, i amb versions d'aquest nom es van batejar la prctica totalitat dels mascles de la famlia).

Celegorm era un gran caador, i va ser amic del Vala Orom. D'ell en va aprendre moltes habilitats amb els ocells i les bsties, i podia entendre alguns dels seus llenguatges. D'Orom tamb va rebre com a regal un gran gos de caa, de nom Huan.



Com la resta dels fills de Fanor, Celegorm es va trobar lligat pel jurament de recuperar els Silmarils del seu pare, que havien estat robats pel Senyor Fosc Morgoth. El jurament el va portar a ell i als seus germans a la Terra Mitjana, on van establir reialmes a l'exili, van combatre els exrcits de Morgoth, es van enfrontar als seus germans elfs, i van portar la desgrcia a la seva gent.

Mentre ell i el seu germ Curufin vivien a Nargothrond van capturar a Lthien Tinviel, filla del rei Thingol de Doriath. Celegorm volia forar-la a casar-se amb ell, per emparentar-se amb Thingol. Huan, per, va renegar del seu amo i va ajudar a Lthien a escapar.

Celegorm va morir en la Segona Matana Fratricida, quan els fills de Fanor van atacar Doriath per robar el Silmaril que era en possessi del Rei Elf Dior el Bell de Doriath. Dior i Celegorm es van matar l'un a l'altre a les cavernes de Menegroth.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Finrod      
                Clegorm                       Turgon                       Angrod**
                Carnthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68033" title="Llista de reis de Tir" nonfiltered="1894" processed="1879" dbindex="27010">
Aquesta s una llista dels reis de Tir, una antiga ciutat fencia, a l'actual Lban. 


Reis de Tir, 990 - 532 aC.

Abibaal 990 - 978 aC;
Hiram I 978 - 944 aC;
Baal-Eser I 944 - 927 aC;
Abdastratus 927 - 918 aC;
Methusastartus 918 - 906 aC;
Astarymus 906 - 897 aC;
Phelles 897 - 887 aC;
Ithobaal I (Eshbaal I) 887 - 856 aC;
Baal-Eser II 856 - 829 aC;
Mattan I 829 - 821 aC;
Pigmali 821 - 774 aC;
Eshbaal II 750 - 739 aC;
Hiram II 739 - 730 aC;
Mattan II 730 - 729 aC;
Elulaios 729 - 694 aC;
Abd Melqart 694 - 680 aC;
Baal I 680 - 660 aC;
Eshbaal III 591 - 573 aC;

Sota control babiloni 573 - 539 aC.

Baal II 573 - 564 aC;
Yakinbaal 564 aC;
Chelbes 564 - 563 aC;
Abbar 563 - 562 aC;
Mattan III i Ger Ashthari 562 - 556 aC;
Baal-Eser III 556 - 555 aC;
Mahar-Baal 555 - 551 aC;
Hiram III 551 - 532 aC;

Sota control persa 539 - 420 aC. 

Mattan ;
Boulomenus;
Abdemon c.420 - 411 aC;

Sota control de Salamina de Xipre 411 - 374 aC.

Sota control persa 374 - 332 aC.

Eugoras ;
Azimilik Strato c.340 - 332 aC - rei durant el setge d'Alexandre el Gran";

Sota control macedoni. 

Abdalonymus 332 aC - ?







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68034" title="AMD" nonfiltered="1895" processed="1880" dbindex="27011">






AMD (Advanced Micro Devices) s la segona companyia mundial productora de microprocessadors (rera Intel) i un dels mes importants fabricants de memoria flash i altres dispositius semiconductor.
Fundada el 1969 i amb la central a Sunnyvale, California.

AMD s 15 entre els Primers 20 lders de vendes de semiconductor mundials amb ingressos el 2005 de $3.9 mil milions.

AMD s ms conegut per l'Athlon, Opteron, Turion 64, Sempron, i lnies Duron de processadors compatibles de x86.


Histria.
1969 - AMD s fundada a la sala d'estar de Jerry Sanders.
1970 - Es fabrica el primer producte propi: Am2501.
1972 - AMD fabrica les primeres lmines de silici i surt a borsa;
1973 - Inaguraci de la primera planta de fabricaci fora dels Estats Units: Penang (Malisia);
1974 - Inaguraci de l'edifici de la seu central a Sunnyvale.
1975 - Entrada al mercat de memries RAM i llanament dels processadors 8080A i AM2900.
1976 - AMD i Intel signen un acord de cessi de patents.
1977 - Siemens i AMD funden AMC (Advanced Micro Computers).
1978 - 1988 Gaireb cada any s'inagura una nova planta de fabricaci;
1986 - AMD treu al mercat el primer xip EPROM d'un mili de bits.
1987 - Juntament amb Sony, AMD crea la tecnologa CMOS.
1991 - Naixement d'AM386: rival de l'Intel 386. Comena la competncia.
1993 - AMD i Fujitsu collaboren en la fabricaci de xips de memria Flash.
1994 - AMD i Compaq signen un contracte per incorporar processadors Am486 als seus ordinadors.
1997 - Llanament de l'AMD K6, i s'obre portes al mercat domstic amb records de vendes.
1999 - AMD Athlon arriba al mercat i es comena a introduir en el mn dels servidors.
2000 - 2004 L'expansi dels productes AMD no deixa de crixer.
2003 - Desenvolupament dels processadors Athlon a 64bits.
2004 - Els processadors a 64bits de AMD superen en rendiment els d'Intel.
2005 - El rendiment del dual core d'AMD supera novament a Intel;

 Els sockets d'AMD .

Els scals d'AMD per ordre cronolgic:
 Socket A;
 Socket 754;
 Socket 939;
 Socket 940;
 Socket AM2;

Vegeu tamb.
AMD Am286;
AMD Fusion;


Enllaos externs.

Web oficial d'AMD;
Histria d'AMD;
La estratgia d'AMD;
Lloc oficial de fusi d'AMD ATi sobre el lloc web d'AMD;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68035" title="Mglor" nonfiltered="1896" processed="1881" dbindex="27012">
Maglor (pronuciat M-glor) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el segon fill de Fanor i Nerdanel. Vaser el ms gran bard i poeta dels oldor, i es diu que dels seus germans va ser qui ms compartia el temperament reposat de la mare.

Maglor s la versi en sndarin del seu nom de mare en quenya: Macalaur, o "Dalla daurada", potser alludint a la fora de la seva veu. El significat del seu nom de pare en quenya era Canafinw s encara ms incert, per possiblement`est relacionat amb el mateix significat i es podria tradur com a "Finw potent". (Finw era el nom del pare de Fanor, i amb versions d'aquest nom es van batejar la prctica totalitat dels mascles de la famlia).



Com la resta dels fills de Fanor, Maglor es va trobar lligat pel jurament de recuperar els Silmarils del seu pare, que havien estat robats pel Senyor Fosc Morgoth. El jurament el va portar a ell i als seus germans a la Terra Mitjana, on van establir reialmes a l'exili, van combatre els exrcits de Morgoth, es van enfrontar als seus germans elfs, i van portar la desgrcia a la seva gent.

Desprs de la Guerra de la Clera, ell i Maedhros eren els nics supervivents dels set germans. Entre tots dos van robar els dos Silmarils restants, tot i que en un inici ell va intentar convncer el seu germ gran de no fer-ho. Per a causa del mal que havien causat, les joies van cremar a les mans de Maglor i Maedhros. Incapaos de suportar el dolor, Maglor va llenar el seu Silmaril al mar. Des d'aleshores va vagar per les ribes del mn cantant laments sobre la prdua de la joia, fins que es va perdre en l'oblit.

Tolkien es refereix a Maglor com un dels fills de Fanor que devia estar casat, per no tenim informaci sobre la seva dona o fills.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                mrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68036" title="Sarlat la Caneda" nonfiltered="1897" processed="1882" dbindex="27013">

Sarlat la Caneda o simplement Sarlat (nom occit) (en francs Sarlat-la-Canda) s un municipi francs, situat al departament de Dordonya i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 9.707 habitants.

Histria.

Sarlat s una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. Senyoria monstica, va atnyer el seu esplendor al segle XIII. L'origen de l'abadia es perd en les llegendes. Existeix ja al segle IX, formant part de les sis grans abadies del Perigord (Paunat, Belvs, Sant Front de Prigueux, Brantsme, i Terrasson). L'abadia de Sarlat s l'nica que va ser perdonada pels Vkings, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents.

Es va situar el 1153 sota la protecci directa de la Santa Seu a Roma. Va ser reconstruda en estil romnic entre 1125 i 1160. El 1318, l'abadia va ser la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII. L'esglsia abacial va progressar a catedral de la dicesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaant els abats, van comenar la seva transformaci arquitectnica que no va ser acabada fins al final del segle XVII.

A partir del segle XIV, bisbes i cnsols es van repartir el poder fins a la Revoluci. Feta ciutat episcopal, Sarlat va jugar un paper preeminent en el moment de la guerra dels Cent Anys. Reserva d'homes d'armes, de municions i d'aliments, la ciutat fortificada va ser igualment defensada pels castells situats a les rodalies i va poder portar ajuda a altres ciutats assetjades pels Anglesos : Belvs, Domme, Montignac. Tanmateix, pel tractat de Brtigny del 1360 va passar a mans dels anglesos. Es va unir al rei de Frana 10 anys ms tard quan el conestable del Guesclin va rebutjar els Anglesos. La ciutat, tot jugant el mateix paper que anteriorment, es va haver de rendir dues vegades i sofrir de les exaccions del capit de Vivans i del vescomte de Turenne.


La guerra de Fronde va posar fi en aquest perode favorable i el 1652, Sarlat torna a ser ocupada per les tropes de Cond.

La qualitat arquitectnica dels seus monuments i dels seus habitatges testifica del seu dinamisme i la seva capacitat per mantenir-se en els grans corrents econmics. La desaparici de la dicesi a la Revoluci li va retirar la seva preeminncia. Feta capital de comarca, es va adormir, durant prop de 150 anys, per revivificar-se noms des de fa 40 anys.

El centre histric de Sarlat ha estat miraculosament salvat del modernisme grcies a la llei promulgada el 4 d'agost de 1962, la Loi Malraux. Aquesta llei sobre la restauraci de les zones a ser salvaguardades va ser aplicada per primera vegada a Frana a Sarlat. El centre de la petita ciutat medieval amb els seus 65 monuments i immobles protegits va servir d'operaci pilot per a la posada a punt dels finanaments i dels criteris de restauraci.

Monuments i llocs turstics.

Sarlat est classificada ciutat d'art i d'histria i es diu que t la densitat ms forta de monuments histrics classificats o inscrits al mn...Henry Miller va dir: Aix, s el Parads dels francesos.

 Esglsia Santa Maria reconvertida en mercat cobert i espai cultural per l'arquitecte Jean Nouvel;
 Catedral Sant Sacerdos (Segle XII al segle XIV);
 Capella dels Rcollets, dita dels penitents blancs (Segle XVII);
 Jard dels Enfeus (Segle XIV al segle XVI);
 Llanterna dels morts (Segle XII), prop de 10 m d'alria prou rara a Frana d'aquesta talla i a aquest estat;
 Volta del Botx i restes parcials de les antigues muralles;
 Antic bisbat que protegeix l'Oficina de turisme i de les sales d'exposicions;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68044" title="Provncia de Pistoia" nonfiltered="1898" processed="1883" dbindex="27014">

La provncia de Pistoia forma part de la regi de Toscana dins Itlia.
Municipis.
Ponte Buggianese;
 Enllaos externs.
 Pgina provincial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68046" title="Provncia de Prato" nonfiltered="1899" processed="1884" dbindex="27015">

La provncia de Prato  forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina provincial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68047" title="Provncia de Massa-Carrara" nonfiltered="1900" processed="1885" dbindex="27016">

La provncia de Massa-Carrara forma part de la regi de Toscana dins Itlia.

 Enllaos externs.
 Pgina provincial ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68048" title="Hernando de Soto" nonfiltered="1901" processed="1886" dbindex="27017">

Hernando de Soto (Villanueva de la Serena, Extremadura, entre 1496 i 1500 - als marges del Mississip, 1542) fou un conqueridor espanyol.

El 1514 particip en l'expedici de Pedro Arias de vila al Panam, i el 1516 acompany Francisco Fernndez de Crdoba en el seu viatge d'exploraci i colonitzaci a Nicaragua i Hondures, on assol fama de bon guerrer i agosarat. S'un a Francisco Pizarro en la conquesta del Per, on s'enriqu, i acompany Diego de Almagro en la seva expedici del 1534. Durant les guerres civils peruanes fu costat als Pizarro, per el 1536 torn a la Pennsula Ibrica. Governador de l'Havana (1537) i adelantado de Florida, el 1531 prepar una forta expedici i penetr al continent (1539-41) fins a la vora del riu Mississip.
Desembarc a la badia de l'Espritu Santo (Tampa), des d'on s'endins en el continent, per a lluitar contra el clima i els indis. 
Durant tres anys, la seva exploraci de les planures del sud dels actuals Estats Units fou una marxa desesperada per aconseguir unes imaginries riqueses. Arrib a Alabama l'octubre de 1540, contact amb els apalachee i descobr el Mississip, un dels rius ms grans del mn. Desprs de travessar-lo a l'altura de l'actual Memphis, assol els turons dels voltants del riu White, tot contactant amb els pobles cherokee, choctaw, chickasaw i altres, amb els quals s'enemist pel seu tracte poc digne.
L'expedici fou un fracs i Soto mor de febres poc desprs de comenar la retirada, que dirig el seu lloctinent Moscoso. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68049" title="Constant Pavlovitx de Rssia" nonfiltered="1902" processed="1887" dbindex="27018">


Constant Pavlovitx Romanov (Tsrskoie Sel 1779 - Vitebsk Polnia 1831). Gran duc de Rssia i tsarevitx de Rssia. Membre de la casa imperial dels Romanov de Rssia fou intensament preperat per la seva via per esdevenir emperador d'un hipottic i resucitat imperi bizant.

Naixement i Famlia.

Nascut el 8 de maig de 1779 al Palau de Caterina de Tsrskoie Sel era fill del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg, essent nt del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Brbara de Brandenburg-Schwedt.

L'educaci del gran duc Constant, igual que la del seu germ el tsar Alexandre I de Rssia recaigu exclusviament en mans de la tsarina Caterina II de Rssia. Amb els dos nois tingu especial cura de l'educaci, tan fsica com intellectual, que reberen. Malgrat que la vigilncia era estreta confi de forma important amb un dels seus amant, el comte Nicolai Ivanovitx Saltykov que descuid per complet la tasca transferint-la a la seva vegada a un nou tutor i nicament intervenia en casos excepcionals.

Casament i Famlia.

Igual que el seu germ, la tsarina dispos que el gran duc es cass a l'edat de disset anys, quan encara era un jove immadur. L'elecci recaigu en la princesa Juliana de Saxnia-Coburg Saafeld filla del duc Frederic Francesc de Saxnia-Coburg Saafeld i de la comtessa       Augusta Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein, era tia de la reina Victria I del Regne Unit. La parella fou extremadament infeli i ja a l'any 1799 se separaren. Juliana retorn a Coburg i malgrat els posteriors intents de Constant de fer-la retornar a Rssia aquests no fructificaren.

Posteriorment l'any 1820 es torn a casar, aquesta vegada de forma morgantica amb una princesa de l'aristocrcia polonesa la qual cosa provoc la seva renncia forosa al tron de Rssia i a qualsevol demanda dels seus descendents. La princesa era Johanna Grudna-Grudczinska creada per l'ocasi Princesa Lowiczka amb grau d'altesa serenssima. 

Campanyes napoleniques.

Desprs del primer fracs matrimonial de l'any 1799 tingu lloc la primera campanya militar de Constant sota les ordres del general Suvorov. La batalla de Bassignano fou perduda per les tropes de Constant per la heroicicitat de Constant feren que el seu pare, el tsar Pau I de Rssia, li atorgus el ttol de tsarevitx que les lleis dinstiques russes reservaven exclusivament a l'hereu del tron. 

Malgrat aquesta designaci, Constant mai aconsegu assegurar-se el tron de Rssia i desprs de la mort del seu pare ell don pas a una vida salvatge i desordenada d'un solter sense compromisos. S'abstingu d'entrar en poltica, per va romandre fidel a les seves inclinacions militaristes sense manifestar cap altre preferncia poltica que no fos la del camp de batalla. L'any 1805 retornaren les campanyes contra Napole, batalles que culminaren amb la d'Austerlitz de 1807 on ni la bona sort ni la seva experincia militar li jugaren a favor.

Tot i aix, desprs de la Pau de Tilsit ell va esdevenir una gran admirador del gran cors i un defensor de l'aliana russofrancesa. Les idees d'aliar-se amb Frana no s'esvairen ni desprs de l'ocupaci francesa de Moscou. Igual que el general Kutuzov s'opos a una guerra contra Frana que acabs amb l'arribada de tropes russes a sl francs.

 Governador general de Polnia.

Si fins desprs de les guerres napoleniques el rol jugat pel gran duc Constant fou escs, per no dir inexistent. A partir de 1815 les coses canviaren, el seu germ l'anomen virrei de Polnia danvant del Congrs Reial. La missi de Constant era la de dominar i militaritz la sempre indomable Polnia. En el Congrs de Polnia creat per Alexandre I ell reb el lloc de comandant general de les forces del regne crrec al qual s'hi afeg el de comandant de les tropes de Litunia el 1819 d'aquelles provncies russes que en determinat moment histric havien pertangut a Polnia.

Des de Varsnia acab lluitant pel respecte als drets del poble polons i s'acab identificant ms amb els propis polonesos que no pas amb els rusos, especialment desprs del seu casament amb una aristcrata polonesa l'any 1820. L'any 1822 renunci totalment a qualsevol dret de successi per ell i els seus descendents sobre el tron rus.

Malgrat tot, els seus esforos per estabilitzar el pas i eliminar els moviments separatistes alhora que aniquill l'oposici liberal proiciaren importants revoltes al pas i un descontantament parlamentari per la desobedincia del gran duc a la constituci del pas. 

En aquest context mor l'any 1825 el tsar Alexandre I de Rssia i el seu germ el gran duc Nicolau I de Rssia arrib al poder. Comenaren a aparixer importants divisions d'opini entre les formes de fer de Nicolau i les de Constant. La poltica meridional del tsar de proseguir la lluita contra l'imperi otom i la negativa de Constant de que hi participessin soldats polonesos refredaren definitivament la relaci entre els dos germans. 

La revolta polonesa de 1830 agaf per sorpresa a Constant a Varsvia. Mort l'any 1831 a Vitebsk de clera no arrib a veure com els seus soldats aconseguien dominar una situaci fora complicada i retorn la calma momentnia a Polnia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68052" title="Vi de Ribesaltes" nonfiltered="1903" processed="1888" dbindex="27019">


El vi de Ribesaltes s un vi dol natural amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle AOC) de la Catalunya del Nord etiquetat sota la denominaci AOC Rivesaltes i diversificat en quatre tipus: Ambr, Tuil, Grenat i Hors d'Age. Els vins de moscat de Ribesaltes tenen una denominaci d'origen diferenciada.

L'rea, que pren el nom del municipi rossellons de Ribesaltes, est formada per 86 municipis de la Catalunya del Nord, bsicament el Rossell i part del Vallespir i de la Fenolleda, i nou municipis del departament de l'Aude.

La denominaci es va crear l'any 1936, i l'any 1972 es va agrupar amb les antigues denominacions Ctes de l'Agly i Ctes de Haut-Roussillon.

Prcticament la meitat dels vins dolos naturals de Frana es produeixen a Ribesaltes. Predominen els vins muts negres a base principalment de garnatxa. Els ribesaltes negres vinificats de forma tradicional tenen un gust de vi ranci degut a una lleugera oxidaci. Desprs de dos anys d'oxidaci els vins s'etiqueten com Rivesaltes Tuil, pels negres, i Rivesaltes Ambr, pels blancs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68054" title="Orleans" nonfiltered="1904" processed="1889" dbindex="27020">



L'Orleans (Orlanais en francs) s una antiga provncia de Frana, amb capital a la ciutat d'Orlans. Comprn els departaments de Loiret i Loir i Cher (Blsois), una bona part del d'Eure i Loir (Beauce) i una part del departament d'Yonne. 

L'Orleans s, juntament amb el Berry i la Turena, una de les tres antigues provncies que formen l'actual regi Centre.

Actualment, noms es consideren habitants de l'Orleans aquells que viuen a la rodalia d'Orlans, i en menor mesura els habitants d'altres zones del departament de Loiret.

Histria.
La provncia pren el seu nom d'Orlans, la principal ciutat i la seva capital histrica. L'Orleans era una de les provncies en qu estava dividit el territori francs abans de la Revoluci.

Ja era una possessi dels Capets abans de l'adveniment d'Hug Capet al tron francs l'any 987. El 1344, el rei Felip VI l'Afortunat entreg aquest territori a un dels seus fills, Felip II de Valois, amb el ttol de Duc d'Orlans.

Enllaos interns.
 Joana d'Arc;
 Llista de reis de Frana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68055" title="Moscat de Ribesaltes" nonfiltered="1905" processed="1890" dbindex="27021">


El Moscat de Ribesaltes s un vi dol natural amb denominaci d'origen (en francs Apellation d'Origine Contrle, AOC) de la Catalunya del Nord etiquetat sota la denominaci AOC Muscat de Rivesaltes.

s una denominaci regional que agrupa els vins de moscat, o moscatell, de les rees de les denominacions Banyuls, Maur i Ribesaltes. Es va crear, el 1956, unificant les antigues Muscat Banyuls, Muscat Maury, Muscat Ctes d'Agly i Muscat Rivesaltes. 

L'rea de producci s la mateixa que per l'AOC Grand Roussillon que s'utilitza pels vins negres, per predomina el nom de Moscat pel seu volum de producci i per la seva fama.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68057" title="Edward Elgar" nonfiltered="1906" processed="1891" dbindex="27022">

Sir Edward Elgar, (2 de juny 1857   23 de febrer 1934) compositor angls.  La seua principal obra orquestral, Variacions Enigma, va ser rebuda amb entusiasme. Tamb va compondre oratoris, msica de cambra, simfonies i obres concertants.  Entre les seues composicions van aconseguir una gran popularitat les Marxes de Pompa i Circumstncia d'entre les quals, la Nm. 1 cont en el seu trio la melodia que es canta amb els versos "Land of Hope and Glory (Terra d'Esperana i Glria)". s tradici la seua interpretaci en la darrera nit d'Els Proms.  Va rebre el ttol de "Mestre de msica de Sa majestat Britnica" l'any 1924.

Biografia.
Primers anys.
Edward William Elgar va nixer en la petita ciutat de Lower Broadheath en Worcester, Worcestershire, Regne Unit. Fill de William Elgar, intrpret de piano i propietari d'una botiga de msica, i de la seua esposa Ann.  El quart de sis fills, Edward Elgar va tenir tres germans, Henry, Frederick i Francis, i dues germanes, Lucy i Susannah. Sa mare, Ann, es va convertir al catolicisme poc abans del naixement d'Edward, aix que aquest va ser batejat i educat en la fe catlica.

Rodejat de partitures i d'instruments musicals en la botiga de son pare, el jove Elgar va adquirir una formaci musical autodidacta. En els dies assoleiats d'estiu, solia internar-se en el camp per a estudiar.  D'aquesta manera es va forjar en ell una forta associaci entre msica i naturalesa, de manera que ms tard va arribar a declarar "Hi ha msica en l'aire, la msica ens envolta, el mn est replet de msica de manera que hi ha prou amb prendre d'ell la que ens calga"

Havent deixat l'escola als 15 anys, va comenar a treballar en el despatx d'un advocat, per desprs d'un any va decidir dedicar-se per complet a la carrera musical, donant llions de piano i viol. Als 22 anys va aconseguir el lloc de director de banda de l'Asil de Worcester and County a Powick, tres milles al sud-est de Worcester. Ac va compondre algunes peces per a l'orquestra de l'Asil (en forma de danses) les quals van ser redescobertes i interpretades el 1996.

En molts sentits, els seus anys com jove violinista en Worcestershire van ser els ms felios de la seua vida. Va actuar com a concert en els Festivals de Worcester i Birmingham, i va viure una excepcional experincia en interpretar la Sisena Simfonia i el Stabat Mater d'Antonn Dvo k sota la batuta del compositor. La tcnica orquestral de Dvo k li va impactar tant que va romandre com una influncia perdurable sobre el seu propi estil durant ms d'una dcada.

Als 29 anys va comenar a donar classes a Caroline Alice Roberts, filla d'un general i escriptor de  ficci en vers i prosa. Es va casar amb ella tres anys ms tard, en contra dels desitjos de la famlia de la nvia. Com a regal de comproms va compondre per a ella la breu pea Salut d'amour, per a viol i piano. Els Elgar es van traslladar a Londres amb el propsit d'integrar-se en el centre de la vida cultural i musical britnica, i Edward va comenar a compondre seriosament. Tanmateix, l'estada va resultar infructuosa i va obligar al matrimoni a tornar a Great Malvern, on Edward podia guanyar-se la vida per mitj de l'ensenyament.

Reputaci en ascens.
En la dcada de 1890 Elgar va anar guanyant-se certa reputaci com a compositor, principalment a travs de l'obres produdes per als festivals corals dels Midlands. The Black Knight, King Olaf (1896), The Light of Life i Caractacus van obtenir un xit moderat i van ser editats per Novello and Company.

L'any 1899, a l'edat de 42 anys, es va estrenar a Londres la seua obra orquestral ms difosa, les Variacions Enigma, sota la batuta de l'eminent director alemany Hans Richter. L'obra va ser rebuda amb un sonor xit, situant Elgar com el ms important compositor britnic de la seua generaci.  El ttol formal de l'obra s Variacions sobre un tema original (Enigma).  L'enigma radica en el fet que malgrat consistir en tretze variacions sobre un "tema original", (el tema 'enigmtic' sobre el qual el mateix Elgar va afirmar que 'tot discorre i gira'), aquest tema no arriba a escoltar-se en la seua exposici original. Alguns crtics han observat que malgrat que Elgar siga avui considerat un compositor britnic caracterstic, la seua msica orquestral i aquesta obra en particular, comparteixen el seu estil amb el de la tradici centreeuropea simbolitzada per Richard Strauss. De fet les Variacions Enigma van ser molt ben acollides a Alemanya.

En el segent any va veure la llum a Birmingham la seua obra coral sobre el poema de John Henry Newman The Dream of Gerontius (El somni de Geronci). A pesar de la desastrosa estrena, a causa de l'escassa preparaci dels intrprets, l'obra va esdevenir en pocs anys una de les ms famoses d'Elgar, i actualment s considerada com una de les millors obres corals angleses de tots els temps.

Elgar s potser millor conegut per les seues Marxes de Pompa i Circumstncia (1901).  Poc abans de la seua composici, Elgar va rebre l'encrrec de compondre una marxa sobre text d'A C Benson com a Oda per a la coronaci de Eduard VII d'Anglaterra.  El suggeriment (recolzat pel mateix futur rei) era que el text de l'oda hauria de ser un cantable en la secci del trio en la marxa. Contra l'opini dels seus amics, Elgar va suggerir a Benson que li proporcionara un text addicional per tal d'introduir-lo en la nova obra.  El resultat va ser Terra d'Esperana i Gloria, que constitueix el final de l'oda i que va ser objecte (amb certs canvis en el text) de la seua edici com un obra independent.

Entre 1902 i 1914 Elgar va gaudir de grans xits, va realitzar quatre visites als Estats Units incloent-hi una gira com a director d'orquestra, i va guanyar importants sumes interpretant les seues prpies obres. Entre 1905 i 1908 Elgar va ocupar el lloc de Professor de Msica a la Universitat de Birmingham. Les seues classes van causar certa controvrsia sobre les opinions que defensava sobre altres compositors anglesos i sobre la msica anglesa en general. En les colleccions de la Universitat de Birmingham es troba un arxiu de correspondncia escrita per Elgar.

La Simfonia nm. 1 (1908) va ser interpretada ms de cent vegades l'any de la seua estrena, el Concert per a viol (1910) va ser un encrrec del clebre violinista Fritz Kreisler, i el 1911, l'any de la conclusi de la seua Simfonia nm. 2, va obtenir l'Orde del Mrit.

El llegat musical d'Elgar s principalment orquestral, per tamb va escriure obres concertants i msica de cambra. La seua nica obra per a Banda de msica, The Severn Suite (ms tard arranjada pel mateix compositor per a orquestra), roman com a pea fonamental en el repertori de les bandes britniques. De vegades, aquesta obra s interpretada en el seu arranjament per a orgue, obra de Sir Ivor Atkins com la seua segona Sonata per a orgue. La primera de les sonates per a orgue va ser composta molt abans, el 1895. Aquesta primera sonata va ser composta especficament per a l'instrument, per amb un estil clarament orquestral, i roman com un dels pilars bsics del repertori romntic angls.

ltims anys.
Durant la Primera Guerra Mundial la popularitat de la seua msica va comenar a decaure. Desprs de la mort de la seua esposa en 1920 no va compondre quasi res d'important. Poc abans de la seua mort va compondre l'elegac Concert per a violoncel.

Elgar va viure en el poble de Kempsey des del 1923 al 1927, on va rebre el ttol de  Mestre de Msica de Sa Majestat .

Prop del final dels seus dies va comenar a treballar en una pera, The Spanish Lady (La Dama Espanyola), i va acceptar un encrrec de la BBC per a compondre una tercera simfonia. La malaltia va impedir que acabara ambdues obres.  

Va morir el 23 de febrer de 1934. En el termini dels dos segents mesos, dos dels ms reputats compositors anglesos - Gustav Holst i Frederick Delius   tamb van morir.

 Reconeixement Pstum .
La casa de Lower Broadheath en qu va nixer Elgar s avui un museu dedicat a la seua vida i obra.

En Worcester High Street, enfront de la catedral, s'erigeix una esttua en el seu homenatge, a pocs metres del lloc en qu va estar la botiga de msica de son pare.  

Una altra esttua del compositor s'erigeix al final de Church Street a Malvern, contemplant la ciutat i donant als visitants l'oportunitat de detenir-se per un instant al costat del compositor, a l'ombra dels tossals que ell observava tan sovint

Al setembre del 2005 una esttua esculpida per Jemma Pearson va ser inaugurada prop de la catedral de Hereford en commemoraci dels anys que Elgar va passar en la ciutat.

Els esbossos de la seua tercera simfonia van ser reelaborats en la dcada de 1990 pel compositor Anthony Payne, el qual tamb ha reelaborat i estrenat una sisena  Marxa de Pompa i Circumstncia  sobre esbossos d'Elgar, estrenada el Els Proms d'agost del 2006.

Els esbossos d'un concert per a piano i orquestra, datats en 1913 van ser reelaborats pel compositor Robert Walker. L'obra resultant va ser estrenada en 1997 pel pianista David Owen Norris.  

L'xit Clubbed To Death de Rob Dougan, incls en la banda sonora de la pellcula The Matrix (1999), est basat parcialment en les Variacions Enigma.

Cites.

"La msica d'Elgar s meravellosa en la seua heroica melancolia."

William Butler Yeats sobre la msica incidental per a "Grania and Diarmid".

Obres.
Obres orquestrals.

Froissart, Obertura per a orquestra, OP.19 (1890);
Serenata per a orquestra de corda, OP.20 (Versi revisada de les  tres peces per a orquestra de corda , 1888-92)	;
Variacions sobre un tema original (Enigma) per a orquestra, OP.36 (1899);
Sea Pictures, Cicle de canons per a contralt i orquestra, OP.37 (1897-99);
Chanson de Matin i Chanson de Nuit, per a xicoteta orquestra (arranjament de les peces de sal per a viol i piano), OP.15 (1899);
Cockaigne (In London Town), Obertura per a orquestra, OP.40 (1900-01);
Marxes de Pompa i Circumstncia, Marxes Nm.1 i 2 per a orquestra, OP.39 (1901);
Marxa fnebre de Grania and Diarmid per a orquestra, OP.42 (1902, de la msica incidental per al drama de W.B. Yeats);
Dream Children, Dos peces per a orquestra de cambra, OP.43 (1902);
In the South (Alassio), Obertura de concert per a orquestra, OP.50 (1903-04);
Marxes de Pompa i Circumstncia, Marxa Nm.3 per a orquestra (1904);
'Introducci i Allegro per a quartet de corda i orquestra de corda, OP.47 (1904-05);
Marxes de Pompa i Circumstncia, Marxa Nm.4 per a orquestra (1907);
The Wand of Youth, Suite No. 1 per a orquestra, OP.1a (1867-71, rev. 1907)	;
The Wand of Youth, Suite No. 2 per a orquestra, OP.1b (1867-71, rev. 1908)	;
Simfonia nm. 1 en La bemoll per a orquestra, OP.55 (1907-08);
Elegia per a orquestra de corda, OP.58 (1909);
Romana per a fagot i orquestra, OP.62 (1909);
Concert per a viol i orquestra en Si menor, OP.61 (1909-10);
Simfonia nm. 2 en Mi bemoll per a orquestra, OP.63 (1909-11);
Marxa de la Coronaci per a orquestra, OP.65 (1911);
The Crown of India, Suite per a orquestra, OP.66 (1911-12)	;
Falstaff, Estudi simfnic per a orquestra, OP.68 (1913) ;
Sospiri per a orquestra de corda i arpa, OP.70 (1914);
Polnia, Preludi simfnic per a orquestra, OP.76 (1915);
The Starlight Express, Suite per a solistes vocals i orquestra, OP.78 (de la msica incidental per a l'obra d'Algernon Blackwood, 1915-16)	;
The Sanguine Fan per a orquestra, OP.81 (1917);
Concert per a Violoncel i orquestra en Mi menor, OP.85 (1918-19);
Empire March per a orquestra (1924)	;
Suite de Arthur per a orquestra de cambra (de la msica incidental per a Arthur  de Laurence Binyon, 1924);
Minuet de Beau Brummel per a orquestra (1928-29);
Marxes de Pompa i Circumstncia, Marxa No.5 per a orquestra (1930);
Nursery Suite per a orquestra (1931)	;
Severn Suite for orchestra, OP.87a (1930-32);
Mina per a orquestra de cambra (1933)		;
Simfonia No.3 per a orquestra, OP.88 (esbossos, 1932-34, reelaborada per Anthony Payne 1972-97);
Concert per a piano, OP.90 (esbossos, 1909-25, reelaborat per Robert Walker);
Marxes de Pompa i Circumstncia, Marxa No.6 per a orquestra (esbossos, reelaborada per Anthony Payne 2005-06);

Obres per a cor i orquestra (Cantates, Oratoris etc.).
The Black Knight, Simfonia/Cantata per a cor i orquestra, OP.25  (1889-92)	;
From the Bavarian Highlands per a cor i orquestra, OP.27 (1895-96);
The Light of Life (Lux Christi), Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.29 (1896);
The Cibertira of St George, Balada per a cor i orquestra, OP.33 (1897)	;
Et Deum & Benedictus per a cor i orquestra, OP.34 (1897);
Caractacus, Cantata per a solistes, cor i orquestra, OP.35 (1897-98)	;
The Dream of Gerontius, Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.38 (1899-1900);
Coronation Ode per a solistes, cor i orquestra, OP.44 (1901-02, rev. 1911)		;
The Apostles, Oratori per a solistes, cor i orquestra, OP.49  (1902-03)	;
The Kingdom, Oratori per a solistes, cor i orquestra a, OP.51 (1901-06)	;
The Crown of India, Mascarada Imperial per a solistes, cor i orquestra, OP.66 (1911-12);
The Music Makers, Oda per a solistes, cor i orquestra, OP.69  (1912);
The Spirit of England per a soprano/tenor, cor i orquestra, OP.80 (1915-17);

Msica de Cambra.
Salut d'Amour (Liebesgruss) per a viol i piano, OP.12 (1888);
Sonata per a viol i piano, OP.82 (1918);
Quartet de corda en Fa menor, OP.83 (1918);
Quintet amb piano en La menor, OP.84  (1918-19);
Soliloqui per a obo sol (1930);

Obres per a piano.
In Smyrna (1905);

Obres per a orgue.
Sonata en Sol major, OP. 28;

 Referncies i Bibliografia .
Michael Kennedy   Portrait of Elgar 3rd ed. (Oxford: Clarendon Press, 1987);
Jerrold Northrop Moore   Edward Elgar: a creative life (Oxford: OUP, 1984);
William H. Reed   Elgar as I knew him (Oxford: OUP, 1989);
Percy Young   Alice Elgar: enigma of a Victorian lady (London: Dobson, 1978);
Percy Young   Elgar OM: a study of a musician 2nd ed. (London: Purnell, 1973);
James Hamilton-Patterson   Gerontius (Soho Press, 1989) Is a historical novell that gives An imagined account of a cruise to South Amrica that Elgar took in 1923.
Yvonne M Ward   'Gosh! Man Ve got a vagabundege in mi head: Edward Elgar, A.C. Benson and the creation of "Land of Hope and Glory"' (The Court Historien. Volume 7, No.1, 2002);

Enllaos externs.
El poder de la palabra: cont una xicoteta biografia i enllaos a arxius d'udio de retalls de les principals obres;
The Elgar Society and The Elgar Foundation;
The Elgar Birthplace Museum;
Una detallada cronologia de les seues obres, per The Elgar Society;
Excellent pgina sobre la seua vida, gravacions i ms;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68059" title="Constant de Rssia (gran duc de Rssia)" nonfiltered="1907" processed="1892" dbindex="27023">


Constant Nikolaievitx de Rssia (Sant Petersburg 1827 - Pavlovsk 1892). Gran duc de Rssia. Descendents seus sn el rei Constant II de Grcia, la reina Sofia d'Espanya, el prncep Felip d'Edimburg, el prncep Alexandre de Iugoslvia, el duc Amadeu de Savoia-Aosta i el duc Eduard del Regne Unit. 

Nascut el 21 de setembre de 1827 a la ciutat de Sant Petersburg era fill del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Fund la branca ms brillant de la famlia imperial russa en tant que fou la ms intellecutal i una de les que se sab guany ms prestigi a la cort imperial. El gran duc era nt del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

El gran duc es cas el 1848 amb la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg i tingueren sis fills:

SAI el gran duc Nicolau de Rssia nascut el 1850 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Taixkent. Es cas morganticament amb Nadezhda Alexandrovna Dreyer. ;

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1851 a Pavlovsk i morta el 1926 a Pau (Frana). Es cas amb el rei Jordi I de Grcia.  ;

SAI la gran duquessa Vera de Rssia nascuda el 1854 a Pavlovsk i morta el 1912 a Stuttgart. Es cas amb el duc Eugeni de Wrttemberg.

SAI el gran duc Constant "KR" de Rssia nascut el 1857 a Pavlovsk i mort el 1915 a Sant Petersburg. Es cas amb la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg.

SAI el gran duc Demetri de Rssia nascut el 1860 a Strelna i executat l'any 1919 a la fortalesa de Sant Pere i de Sant Pau a Moscou. ;

SAI el gran duc Venceslau de Rssia nascut el 1862 a Sant Petersburg i mort el 1879.

El gran duc donava suport obertament als liberals i a les seves reformes durant el perode del regnat del seu germ el tsar Alexandre II de Rssia. Serv com a membre la Societat Imperial Russa de Geografia fundada l'any 1845 i depenent del Ministeri d'Afers Interns. La societat i el ministeri era un dels centres principals de trobada dels liberals russos del segle XIX.

A part del suport que mostr la reforma liderada pel tsar d'alliberar o propiciar l'emancipaci dels serfs russos, tamb es mostr partidari de la reforma de la marina imperial russa comesa l'any 1854.

Els anys 1862 i 1863 serv al tsar com a governador general del Regne de Polnia. El tsar digu: "deixar als polonesos tenir la seva prpia Cort i les seves intrigues". Algrat que els Gran duc intent mostrar una actitud liberal cap als polonesos, els seus esforos esdevingueren en va havent de tornar a Sant Petersburg el gener de 1863 desprs d'un seguit de revoltes poloneses.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68060" title="Alfons VI de Portugal" nonfiltered="1908" processed="1893" dbindex="27024">

Alfons VI de Portugal el Victoris ( Lisboa 1643 - Sintra 1683 ), prncep de Brasil (1653-1656) i rei de Portugal (1656-1683).

Orgens familiars.
Nascut el 21 d'agost de 1643 a la capital del regne, fou el sis fill del rei Joan IV de Portugal i la seva esposa Llusa de Guzmn, i es convert en el segon rei de la nova dinastia Bragana.

Ascens al tron.
Va succeir al seu pare Joan IV de Portugal l'any de la seva mort, el 1656. Amb tant sol 13 anys la seva mare fou declarada regent. 

Anteriorment per, a l'edat de tres anys, Alfons havia sofert una enfermetat que li va deixar paralitzat el costat esquerra del seu cos, una enfermetat que a ms l'afect mentalment. Aquests problemes, units al desinters pels problemes del pas, va provocar que la seva mare fos regent durant sis anys, fins el 1662. Llusa va supervisar les victries militars contra la Corona de Castella a Ameixial el 8 de juny de 1663, aix com a Montes Claros el 7 de juny de 1665. Grcies a aquestes derrotes castellanes aquest regne reconegu la independncia de Portugal el 13 de febrer de 1668.

Tot i les victries a Portugal, els holandesos van conquerir Jaffnapatam, l'ltima colnia portuguesa a l'illa de Ceilan el 1658 i es va produir la cesi de la ciutat de Bombai i Tnger als anglesos el 23 de juny de 1661.

El 1662, el comte de Castelo-Melhor va veure l'oportunitat de guanyar poder a la cort fent-se amic del jove rei. Per aix, va convncer el monarca que la seva mare intentava usurpar el poder i exiliar-lo de Portugal. Com a resultat d'aquesta intriga, Alfons va pendre el control del regne i va enviar la seva mare a un convent.

Npcies.
Alfons VI es va casar a Lisboa el 2 d'agost de 1666 amb Maria Francesca de Savoia-Nemours, filla de Carles Amadeu de Savoia-Nemours. Aquest matrimoni, per, dur poc temps ja que Maria Francesca aconsegu l'anullaci matrimonial el 1667, allegant la impotncia del rei portugus. 

Maria Francesca llavors es cas amb el germ petit d'Alfons VI, l'infant Pere de Portugal, i futur rei. Aquell mateix any Pere va aconseguir el poder necessari per obligar al rei a cedir el poder, convertint-se en el nou regent del Regne fins a la mort del rei. Alfons VI fou enviat a l'illa Terceira, a l'arxiplag de les Aores, per un perode de set anys. 

Va retornar a Portugal poc temps abans de morir a Sintra el 12 de setembre de 1683, sent enterrat a Belem.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68062" title="Denominaci d'Origen Utiel-Requena" nonfiltered="1909" processed="1894" dbindex="27025">


La Denominaci d'Origen Utiel-Requena s l'rea de la Plana d'Utiel que elabora bsicament vins negres de la varietat de ram autctona boval.

La primera referncia de la Denominaci d'Origen s del 1933, i el Consell Regulador es va crear el 1976.

La regi compren el municipis de la comarca de la Plana d'Utiel: Caudete de las Fuentes, Camporrobles, Fuenterrobles, Requena, Sinarques, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol; ms Setaiges.

La producci de vins negres s el 94% del total.

Enllaos externs.
Consell Regulador;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68065" title="Arsenal Football Club" nonfiltered="1910" processed="1895" dbindex="27026">


L'Arsenal Football Club s un club professional de futbol del nord de la ciutat de Londres. s un dels clubs ms destacats d'Anglaterra

 Histria .
El club va ser fundat al sud-est de Londres l'any 1886 amb el nom de Dial Square, per treballadors d'una fbrica d'armament de Woolwich. Rpidament fou renombrat Royal Arsenal. El club es va traslladar a Invicta Ground a Plumstead el 1890. L'any 1891 es convert en professional i es renombr Woolwich Arsenal. Dos anys ms tard ingressa a la Football League. L'any 1904 aconsegu el seu primer ascens a la Primera Divisi anglesa. No obstant aix, el club no aconsegu grans xits i pat problemes econmics. El 1913 es va moure a l'actual ubicaci a Highbury, al nord de la ciutat i l'any segent va treure el terme Woolwich del seu nom per adoptar l'actual Arsenal F.C..

L'any 1925 fitx Herbert Chapman com entrenador i comen l'poca de majors xits del club grcies a unes tctiques revolucionries i a grans jugadors com Alex James i Cliff Bastin. Entre 1930 i 1938 el club guany cinc lligues i dues copes. Chapman no aconsegu veure tots aquests ttols, ja que va morir de pneumnia el 1934. Desprs de la Segona Guerra Mundial el club guany dues noves lligues i una copa, per els resultats no foren tan brillants com en la dcada dels 30, tot i la presncia a la banqueta del mtic capit de la selecci anglesa Billy Wright. 


La segona gran poca del club comena el 1966 amb Bertie Mee. El 1970 guany el seu primer ttol europeu, la Copa de les Ciutats en Fires. L'any segent aconsegu el doblet (lliga i copa), al que cal sumar diversos sots-campionats i una nova copa anglesa el 1979.

El retorn d'un antic jugador, George Graham, com a entrenador el 1986 inici la seva tercera gran poca, amb la lliga del 1989, la Recopa d'Europa del 1994 i diverses copes angleses ms. L'any 1996 firm com a entrenador el francs Arsne Wenger amb qui l'equip continu la seva poca d'xits, destacant els doblets del 1998 i 2002 i dos noves copes angleses el 2003 i el 2005, amb una nova lliga el 2004.

L'agost del 2006, el club inaugurar el seu nou estadi l'Emirates Stadium a Ashburton Grove. Entre 1913 i el 2006 el seu estadi fou l'Arsenal Stadium, tamb conegut com Highbury.

 Colors .

L'equip jug primer amb samarreta a ratlles vermelles i blau cel fins el 1895 en qu adopt un uniforme tot vermell fort. L'any 1933 adopt els seus actuals colors, vermell amb mnigues blanques i pantalons blancs. La temporada 2005-06, la ltima en qu el club disputar els seus partits a Highbury, l'equip ha tornat a adoptar la samarreta vermell fort com a homenatge a la que usava la primera temporada que jug a l'estadi, el 1913.

 Palmars .
 Lliga anglesa: 13 (1931 1933 1934 1935 1938 1948 1953 1971 1989 1991 1998 2002 2004);
 Copa anglesa: 10 (1930 1936 1950 1971 1979 1993 1998 2002 2003 2005);
 Copa de la Lliga anglesa: 2 (1987 1993);
 Copa de les Ciutats en Fires: 1 (1970);
 Recopa d'Europa: 1 (1994);

 Jugadors destacats .
 
Entre parntesi l'any del debut.


 Entrenadors .

 Sam Hollis	(1894   1897);
 Thomas Mitchell	(1897   1898);
 George Elcoat	(1898   1899);
 Harry Bradshaw	(1899   1904);
 Phil Kelso	(1904   1908);
 George Morrell	(1908   1915);
 Leslie Knighton	(1919   1925);
 Herbert Chapman	(1925   1934);
 Joe Shaw (*)	(1934   1934);
 George Allison	(1934   1947);
 Tom Whittaker	(1947   1956);
 Jack Crayston	(1956   1958);
 George Swindin	(1958   1962);
 Billy Wright	(1962   1966);
 Bertie Mee	(1966   1976);
 Terry Neill	(1976   1983);
 Don Howe		(1983   1986);
 Steve Burtenshaw (*)	(1986   1986);
 George Graham	(1986   1995);
 Stewart Houston (*)	(1995   1995);
 Bruce Rioch	(1995   1996);
 Stewart Houston (*)	(1996   1996);
 Pat Rice (*)	(1996   1996);
 Arsne Wenger	(1996   avui);
(*) entrenadors temporals

 Galeria .




 Enllaos externs .
Plana Oficial del club;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68067" title="Pere II de Portugal" nonfiltered="1911" processed="1896" dbindex="27027">

Pere II de Portugal el Pacfic ( Lisboa 1648 - Alcntara 1706 ), regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683-1706).

Orgens familiars.
Nascut el 26 d'abril de 1648 a la cort reial de Lisboa fou el fill ms petit de Joan IV de Portugal i la seva esposa Llusa de Guzmn.

Fou germ petit d'Alfons VI de Portugal i pel casament de la seva germana Caterina de Bragana fou cunyat de Carles II d'Anglaterra.

Regncia i ascens al tron.
El 23 de novembre de 1667 fou nomenat regent del seu germ Alfons VI ja que aquest presentava grans senyals de demncia. Aix l'infant Pere aconsegu els suports necessaris per apartar el seu germ del poder i envi Alfons VI a l'illa Terceira de l'arxiplag de les Aores. 

Pere II ascend al tron a la mort d'Alfons VI. En aquella poca, el descobriment de mines de plata al Brasil va permetre augemtar el tresor del Regne i que el va capacitar per dissoldre les Corts Portugueses el 1697 i poder governar sense els ingressos que aquestes proporcionaven.

Inicialment Pere II va ajudar a Frana durant la Guerra de Successi espanyola (1702-1715), per el 16 de maig de 1703, Portugal va signar un tracte amb el Renge Unit capgirant el seu suport vers l'Arxiduc Carles d'ustria. El tractat entre anglesos i portuguesos garantitzava els privilegis comercials portuguesos sobre el vi i els interesos britnics sobre el comer textil. El desembre de 1703 una aliana entre Portugal, Renge Unit i ustria va invadir les Corones de Castella i Arag, ocupant Madrid durant un cert temps.

Pere II no noms es va quedar amb el tron del seu germ sin que va acabar casant-se amb la seva esposa, la reina Maria Francesca de Savoia-Nemours. Van tenir una filla, la la infanta Isabel Llusa de Bragana, coneguda com l'eterna nvia ja que els seus projectes de matrimoni mai arribaven a bon port. La reina va morir poc desprs de nixer Isabel i, al ser la seva filla una nena malaltissa, el rei va decidir casar-se de nou. L'escollida fou Maria Sofia de Neuburg, convertint-se en cunyat de Leopold I d'ustria i Carles II de Castella. El matrimoni va tenir sis fills, entre ells l'hereu al tron, Joan de Portugal que va succeir al seu pare al tron el 1706.

Npcies i descendents.
Es cas a Lisboa el 2 d'abril de 1668 amb la seva cunyada Maria Francesca de Savoia-Nemours, ex-esposa del seu germ Alfons VI de Portugal. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infanta Isabel Llusa de Bragana (1668-1690);

Es cas, en segones npcies, el 1687 a Lisboa amb Maria Sofia de Neuburg, filla de Felip Guillem de Neuburg. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Bragana (1688), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 l'infant Joan V de Portugal (1689-1750), rei de Portugal;
 l'infant Francesc Xavier de Bragana (1691-1742), duc de Beja i condestable de Portugal;
 l'infant Antoni de Bragana (1695-1747) ;
 la infanta Teresa de Bragana (1696-1704) ;
 l'infant Manuel de Bragana (1697-1766) ;
 la infanta Francesca Josefa de Bragana (1699-1736) ;


Pere II mor el 9 de desembre de 1706 a Alcntara, prop de Lisboa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68072" title="El Pla de la Squia" nonfiltered="1912" processed="1897" dbindex="27028">
El Pla de la Squia s el nom popular amb qu es coneix l'Avinguda de Joan Carles I de Xal, localitat situada a la comarca de la Marina Alta. Aquesta avinguda discorre parallela al curs del riu Xal-Gorgos.

L'ermita de Sant Domnec s l'edifici ms representatiu del Pla de la Squia. La seua construcci data de l'any 1697 i, a ms de l'ermita, comprenia la casa de l'ermit i un forn de cal. L'any 1977 l'ermita va ser restaurada grcies a la generositat de la senyora Georgette Bosch i Pont; per la casa de l'ermit va ser enderrocada i del forn de cal noms en queda una paret.

De la squia que li va donar nom no en resta ja cap tram visible, tot i la importncia que va arribar a tindre en el passat com a canal subministrador d'aigua de reg. L'antic escorxador s'ha remodelat i hui acull el Museu Etnolgic de Xal. Sobre el solar d'una teulera s'ha alat un centre comercial. Les hortetes que hi havia al costat del riu han desaparegut i s'han convertit en un passeig pblic. El Pou de la Carota, un dels pous que formaven part de la xarxa pblica que hi havia a les entrades de Xal, tamb ha desaparegut.

Cada dissabte, des de comenaments de la dcada dels noranta del segle passat, se celebra en aquesta contrada un mercat de vell, on s'hi poden trobar una gran varietat d'objectes: des d'antigues monedes fins a les eines de camp que feien servir els pagesos d'antany. En els darrers anys el nombre de parades s'ha fet tan elevat que el mercat, saturada l'avinguda de Joan Carles I, s'ha ests tamb pel Cam de La Tarafa.   





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68075" title="Llusa de Guzmn" nonfiltered="1913" processed="1898" dbindex="27029">

Llusa de Guzmn ( Sanlcar de Barrameda, Andalusia 1613 - Lisboa 1666 ), reina consort de Portugal (1640-1656) i regent del regne (1656-1662).

Orgens familiars i npcies.
Filla de Juan Manuel Prez de Guzmn, duc de Medina-Sidonia es cas el 1633 a Elvas amb el rei Joan IV de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Teodosi de Portugal (1634-1653), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 la infanta Anna de Bragana (1635) ;
 la infanta Joana de Bragana (1636-1653);
 la infanta Caterina de Bragana (1638-1705), casada el 1662 amb Carles II d'Anglaterra;
 l'infant Manuel de Bragana (1640);
 l'infant Alfons VI de Portugal (1643-1683), rei de Portugal;
 l'infant Pere II de Portugal (1648-1706), rei de Portugal;

Ambici poltica i regncia.
Fou una dona ambiciosa, tot i el seu origen estranger dirig la poltica del seu marit durant la rebelli portuguesa de 1640 que aconsegu restaurar la monarquia portuguesa i s'acab amb la plena independncia de Portugal respecte la Corona de Castella.

A la mort del seu marit el 1656, i durant la minoria d'edat del seu fill, fou nomenada regent del regne. A la majoria d'edat del rei Alfons VI de Portugal continu exercint la regncia per la inestabilitat mental del rei. 

Fou la responsable de l'xit diplomtic de l'aliana establerta amb Anglaterra. Llusa va supervisar les victries militars contra la Corona de Castella a Ameixial el 8 de juny de 1663, aix com a Montes Claros el 7 de juny de 1665. Grcies a aquestes derrotes castellanes aquest regne reconegu la independncia de Portugal el 13 de febrer de 1668.

El 1662, el comte de Castelo-Melhor va veure l'oportunitat de guanyar poder a la cort fent-se amic del jove rei. Per aix, va convncer el monarca que la seva mare intentava usurpar el poder i exiliar-lo de Portugal. Com a resultat d'aquesta intriga, Alfons va pendre el control del regne i va enviar la seva mare a un convent, prop de Lisboa, on mor el 6 de novembre de 1666.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68079" title="Piotr Ilitx Txaikovski" nonfiltered="1914" processed="1899" dbindex="27030">

Piotr Ilitx Txaikovski, en rus                         (Votkinsk, 7 de maig de 1840 - Sant Petersburg, 6 de novembre de 1894), fou un compositor rus del romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seua msica s coneguda i estimada pel seu carcter rus, aix com per les seues riques harmonies i les seues inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclctic. La seua obra, d'una inspiraci ms occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, per aquests s'afegeixen a les melodies folklriques russes.

Biografia.

Nascut al si d'un famlia burgesa, la seua vida va oscillar permanentment entre el luxe i la precarietat, l'escndol i la necessitat de reconeixement. Txaikovski va nixer el 7 de maig de 1840 a Votkinsk, una petita ciutat situada en els Urals. Segon fill d'un pare enginyer de mines i d'una mare d'ascendncia francesa, hom va decidir que el jove Piotr seguiria els estudis de dret. No obstant aix, als cinc anys va comenar a estudiar piano. El 1854, va morir sa mare, submergint Txaikovski en una gran tristesa. Desprs d'estudiar a la Facultat de Jurisprudncia, va obtenir el diploma de Dret i va comenar a treballar com a secretari en el Ministeri de Justcia, tot i que ja es demostrava obertament interessat per la msica. No trobant cap inters pel seu treball al Ministeri, es va confessar a la seua germana en una de les seues cartes: "Han fet de mi un funcionari, i un dolent funcionari per davall de l'ptim". Finalment, el 1863, contra l'opini de la seua famlia, va abandonar el treball i va emprendre l'estudi sistemtic de la msica sota el mestratge d'Anton Rubinstein. 

El 1866, noms acabar els estudis de msica, el germ d'Anton Rubinstein, Nikolai, li va confiar un lloc de professor de teoria musical (que ocupar fins l'any 1878) al recentment creat Conservatori de Moscou (que va rebre el nom de Conservatori  Txaikovski el 1940). En aquesta poca va compondre la primera Simfonia anomenada  Somnis d'hivern . Tamb en aquesta poca va establir relacions amb diversos membres del Grup dels Cinc: fins i tot va dedicar la fantasia obertura Romeo i Julieta al fundador del grup, Mili Balakirev. Txaikovski va compondre la segona Simfonia durant l'estiu de 1872 i va emprendre la composici del seu primer concert per a piano en l'hivern del 1874. Durant l'estiu del 1875, va compondre la tercera Simfonia. 

L'any 1876 s el de la trobada amb Nadejda von Meck. Aquesta, gran admiradora del compositor, li pagar durant tretze anys una pensi alimentria de 6000 rubles per any, situant Txaikovski en una posici econmica molt ms confortable. No obstant aix, les relacions entre artista i mecenes, van restar sempre  estrictament epistolars . El 1877, Txaikovski va dedicar la seua quarta Simfonia a Nadejda von Meck.

El juliol d'aquest mateix anys, el compositor va viure un dels episodis ms srdids de la seua vida: per posar fi a les especulacions sobre la seua homosexualitat, es va casar amb Antnia Milioukova, una de les seues antigues alumnes, que alimentava una gran passi per ell. Aquest matrimoni va esdevenir un fracs. Rpidament, Txaikovski, que no podia suportar la presncia de la seua esposa, va voler sucidar-se intentant contraure una pneumnia. Poc desprs es va separar d'Antonia. El mateix any va compondre el primer dels seus ballets, El llac dels Cignes, que va ser un fracs a causa d'una posada en escena inadequada (van haver de transcrrer vint anys per a que la trama del ballet fra definitivament fixada), i una pera basada sobre una novella d'Aleksandr Puixkin: Eugene Onegin. 

Vers 1880, la reputaci de Txaikovski es va reforar considerablement a Rssia, i el seu nom va comenar a ser conegut a l'estranger, com ell mateix va poder constatar arran d'un viatge per Europa que va efectuar aquest mateix any. En aquest viatge va recollir importants xits i va conixer els grans compositors del seu temps: Johannes Brahms, Antonn Dvo k, etc. Itlia, pas que va visitar, va inspirar-li un grapat d'obres d'entre les que destaca el popular Capriccio Itali. La clebre Serenata de corda i l'Obertura 1812 tamb daten de l'any 1880. Un any ms tard va morir el seu gran amic Nikolai Rubinstein. Profundament trasbalsat, Txaikovski va compondre el seu superb Trio amb piano, pea dedicada a l'amic mort. De seguida va compondre Manfred (1885), la cinquena Simfonia (1888), el seu segon ballet, La bella dorment (1889), que va ser un gran xit, aix com l'pera basada en una novella curta de Puchkin La dama de piques (1890). 



L'any 1890, la seua mecenes Nadejda von Meck va allegar problemes financers i no va abonar la pensi. Potser la vertadera ra va ser que von Meck s'havia assabentat de l'homosexualitat del compositor, sofrint un profund impacte i trencant bruscament la relaci epistolar i el suport econmic. Tamb s probable que ella desitjara casar una de les seues filles amb el compositor, projecte incompatible amb la sexualitat del msic i que es veia forada d'abandonar. Aquest episodi va afectar durament Txaikovski. El 1891, va viatjar als Estats Units. Les seues obres, dirigides per ell mateix amb ocasi de la inauguraci de la Sala novaiorquesa del Carnegie Hall, van recollir un veritable xit. El 1892, es va estrenar el seu tercer ballet, El Trencanous, una de les seues ms belles partitures, per no va trobar en un primer moment l'acollida que la bellesa de la msica hauria pogut fer esperar. Caldr que passen uns decennis per a que Trencanous obtinga finalment l'xit que mereixia. Avui dia s un dels ballets ms interpretats i ms apreciats pel pblic.

El 6 de novembre, nou dies desprs de l'estrena de la sisena Simfonia, "Pattica", obra en la que el compositor s'havia despullat emocionalment, Txaikovski va morir de clera desprs d'haver begut aigua del riu Neva sense esterilitzar. No obstant recentment s'ha suggerit que arran de la sortida a llum pblica de la relaci que mantenia amb el nebot d'un noble rus,  Txaikovski hauria estat emps al sucidi. Sigui com sigui, Txaikovski  va ser objecte d'uns funerals d'Estat als que van assistir prop de 8000 persones. Est soterrat al monestir Alexandre Nevski de Sant Petersburg.

L'obra de Txaikovski s una feli sntesi de la tradici clssica occidental i la msica russa que contemporniament al compositor van conrear Modest Mssorgski i el Grup dels Cinc. La seua msica s reflex de la seua naturalesa hipersensible i turmentada.

La vida turmentada de Txaikovski inspir a Ken Russell el film The music lovers (1970), editada en Espanyol com La Pasin de Vivir (1970).

Obres completes publicades.



Op. 1/1 Scherzo  la russe;
Op. 1/2 Impromptu en mi bemoll menor;
Op. 2 Souvenir de Hapsal;
Op. 3 El Voivoda;
Op. 4 Valse-caprice;
Op. 5 Romance;
Op. 6 Six Romances;
Op. 7 Valse-scherzo;
Op. 8 Capriccio;
Op. 9 Tres peces;
Op. 10 Dos peces;
Op. 11 Quartet de corda n 1;
Op. 12 Sngourotchka (La donzella de la neu);
Op. 13 Simfonia nm. 1 en sol menor Somnis d'hivern;
Op. 14 Vakula el ferrer - pera;
Op. 15 Obertura solemne sobre l'Himne Nacional Dans;
Op. 16 Sis Romances;
Op. 17 Simfonia nm. 2 en do menor Petita Rssia;
Op. 18 La Tempesta;
Op. 19 Sis Peces;
Op. 20 El llac dels Cignes - ballet;
Op. 21 Sis peces sobre un nic tema;
Op. 22 Quartet de corda n 2;
Op. 23 Concert per a piano n 1 en si bemoll menor;
Op. 24 Eugeni Oneguin - pera;
Op. 25 Sis Romances;
Op. 26 Srnade mlancolique;
Op. 27 Six Romances et chansons;
Op. 28 Six Romances;
Op. 29 Simfonia nm. 3 en re major Polonaise;
Op. 30 Quartet de corda n 3;
Op. 31 Marxa Eslava;
Op. 32 Francesca da Rimini;
Op. 33 Variacions sobre un tema rococ;
Op. 34 Valse-scherzo;
Op. 35 Concert per a viol en Re major;
Op. 36 Simfonia nm. 4 en Fa menor;
Op. 37 Grande Sonate;
Op. 37a Les Estacions;
Op. 38 Six Romances;
Op. 39 Album pour enfants;
Op. 40 Dotze Peces;
Op. 41 La Litrgia de Sant Joan Crisstom;
Op. 42 Souvenir d'un lieu cher;
Op. 43 Suite n 1 en re menor;
Op. 44 Concert per a piano n 2 en Sol major;
Op. 45 Capriccio Itali;
Op. 46 Sis Duos;
Op. 47 Set Romances;
Op. 48 Serenata de corda en Do major;
Op. 49 Obertura 1812, Ouverture solemne;
Op. 50 Trio amb piano en La menor;
Op. 51 Sis Peces;
Op. 52 Les Vespres;
Op. 53 Suite n 2 en Do major;
Op. 54 Seize Chansons pour enfants;
Op. 55 Suite n 3 en Sol major;
Op. 56 Concert Fantaisie;
Op. 57 Sis Romances;
Op. 58 Simfonia Manfred;
Op. 59 Doumka   Escena Rstica Russa en Do menor;
Op. 60 Dotze Romances;
Op. 61 Suite n 4 en Sol major, Mozartiana;
Op. 62 Pezzo capriccioso;
Op. 63 Sis Romances;
Op. 64 Simfonia nm. 5 en Mi menor;
Op. 65 Six Chansons franaises;
Op. 66 La bella dorment - ballet;
Op. 67 Hamlet;
Op. 67a Hamlet;
Op. 68 La Dama de Piques - pera;
Op. 69 Iolanta - pera;
Op. 70 Souvenir de Florence;
Op. 71 Trencanous - ballet;
Op. 71a Trencanous - suite;
Op. 72 Divuit Peces;
Op. 73 Sis Romances;
Op. 74 Simfonia nm. 6 en Si menor Pattica;
 
Obres publicades desprs de la mort del compositor:

Op. 75 Concert per a piano n 3 en mi bemoll major;
Op. 76 L'Orage;
Op. 77 Fatum;
Op. 78 El Voivoda;
Op. 79 Andante & Finale;
Op. 80 Sonata per a piano en Do sostingut menor;

Obres sense nmero d'Opus

Obertura Fantasia  Romeu i Julieta;


Obres principals.
Ballets.
 El llac dels Cignes, Op. 20 (1875-76);
 La bella dorment, Op. 66 (1888-89);
 El trencanous, Op. 71 (1891-92);

Simfonies.
 Nm. 1 en Sol menor (Somnis d'Hivern), op. 13 (1866);
 Nm. 2 en Do menor (Petita Rssia), op. 17 (1872);
 Nm. 3 en Re major (Polonesa), op. 29 (1875) La nica dividida en cinc moviments del compositor. s una de les menys interpretades i enregistrades, juntament amb les dues primeres. ;

 Nm. 4 en Fa menor, op. 36 (1877);
 Manfred, op. 58 (1885);
 Nm. 5 en Mi menor, op. 64 (1888);
 Nm. 6 en Si menor (Pattica), op. 74 (1893);

Obertures i altres obres per a orquestra.
 L'Orage, op. 76 (1864);
 Obertura en Fa major (1865, rev. 1866);
 Obertura solemne sobre l'Himne Nacional Dans, op. 15 (1866, rev. 1892);
 Fatum, Op. 77 (1868);
 Obertura Fantasia  Romeu i Julieta (1869, rev. 1870, 1880);
 La Tempesta, op. 18 (1873);
 Marxa Eslava, op. 31 (1876);
 Francesca da Rimini, op. 32 (1876);
 Capriccio Itali, op. 45 (1880);
 Serenata de corda, op. 48 (1880);
 Obertura 1812, op. 49 (1880);
 Hamlet, op. 67 (1888);
 El Voivoda, op. 78 (1890-91);

Concerts i peces concertants.
 Concert per a piano n 1 en Si bemoll menor, op. 23 (1874-75, rev. 1879 et 1889);
 Srnade mlancolique, op. 26 (1875);
 Variacions sobre un tema rococ, op. 33 (1876), per a violoncel i orquestra;
 Valse-Scherzo, op. 34 (1877);
 Concert per a viol en Re major, op. 35 (1878);
 Concert per a piano n 2 en Sol major, op. 44 (1879-80);
 Concert fantaisie, op. 56 (1884);
 Pezzo Capriccioso, op. 62 (1887);
 Concert per a piano n 3 en Mi bemoll major, op. 75 (1893);
 Andante & Finale, op. 79 (1893);

Suites.
 No. 1 en Re menor, Op. 43 (1878-1879);
 No. 2 en Do major, Op. 53 (1883);
 No. 3 en Sol major, Op. 55 (1884);
 No. 4 en Sol major, "Mozartiana", Op. 61 (1887);

Msica de cambra.
 Quartet de corda en si bmol major (1865);
 Quartet de corda n 1 en re major, op. 11 (1871);
 Quartet de corda n 2 en fa major, op. 22 (1873-74);
 Quartet de corda n 3 en mi bmol menor, op. 30 (1876);
 Souvenir d'un lieu cher, op. 42 (1878);
 Trio amb piano en La menor, op. 50 (1881-82);
 Souvenir de Florence, op. 70 (1890);

Peces per a piano.
Txaikovski va escriure una centena de peces per a piano, la ms clebre de les quals s  Les estacions .

Msica incidental.
 Sngurotchka, op. 12 (1873);

pera.
Txaikovski va compondre deu peres entre les que destaquen Eugeni Oneguin i La Dama de Piques, que continuen brillant el el repertori lric actual. Les altres peres, encara que menys (sn ben poc representades fora de Rssia), sn tamb interessants. Les ms conegudes sn :

 Eugene Onegin (1878);
 La Donzella d'Orleans (1878-79);
 Mazeppa (1881-83);
 La dama de piques, op. 68 (1890);
 Iolanta op. 69 (1891).

Bibliografia.
  Andr Lischke: Piotr Ilyitch Txaikovski, Fayard, 1993 ;
  Andr Lischke: Txaikovski au miroir de ses crits, Fayard, 1996;
  Violaine Anger: Txaikovski, 1840-1893, Jean-Paul Gisserot, 1998;

Enllaos externs.
  musicologie.org Biorafia, iconografia, discografia, enllaos;
  Tchaikovsky research;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68080" title="Maria Francesca de Savoia-Nemours" nonfiltered="1915" processed="1900" dbindex="27031">

Maria Francesca de Savoia-Nemours ( Pars 1646 - Lisboa 1683 ), princesa de Nemours i reina consort de Portugal (1666-1667) i (1683).

Orgens familiars.
Fou la segona filla de Carles Amadeu de Savoia-Nemours, duc de Nemours, i la seva esposa Isabel de Borb-Vendomme. 

Per lnia paterna descendia dels ducs de Savoia i per lnia materna era nta del rei Enric IV de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 2 d'agost de 1666 a Lisboa amb el rei Alfons VI de Portugal. Aquest matrimoni, per, dur poc temps ja que Maria Francesca aconsegu l'anullaci matrimonial el 1667, allegant la impotncia del rei portugus.

Es cas el 2 d'abril de 1668 a Lisboa amb el futur rei Pere II de Portugal, germ de l'anterior. D'aquest matrimoni nasqu:
 l'infanta Isabel Llusa de Bragana (1668-1690);

Raons matrimonials.
En una poca en la qual el rei Llus XIV de Frana necessit el suport de Portugal contra el seus enemics, la monarquia hispana dels Habsburgs, decid casar la seva cosina Maria Francesca de Savoia-Nemours amb el recentment coronat rei de Portugal Alfons IV. 

Maria Francesca va sortir del port de La Rochelle a bord del veler Vendme. Un cop establerta a la cort reial de Lisboa va fomentar, juntament amb el comte de Castelo-Melhor, la rebeli interna que apart del poder el rei i instaur el seu germ Pere de Portugal a la regncia. Alfons VI fou exiliat a les illes Aores i Pere es feu amb el poder total del regne. Maria Francesca decid separar-se del rei portugus per casar-se amb el seu cunyat, el nou regent del regne. Aix el 1667 aconsegu l'anullaci del seu primer matrimoni i al cap d'uns mesos es cas de nou.

Alfons VI de Portugal mor el setembre de 1683 i al cap d'uns mesos ho feu Maria Francesca, el 27 de desembre a Lisboa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68084" title="Leeds United Football Club" nonfiltered="1916" processed="1901" dbindex="27032">


El Leeds United Football Club s un club professional de futbol de la ciutat de Leeds a Anglaterra

 Histria .
Els orgens del club els trobem en el Leeds City F.C., fundat el 1904. Amb la desaparici del City per irregularitats es cre el nou Leeds United F.C. que ingress a la Midland League. El maig del 1920 fou escollit per ingressar a la Football League. Consolidat a la Segona Divisi, el 1924 aconsegu l'ascens a Primera, que durant trenta anys an combinant amb la Segona. El 1956 aconsegu un nou ascens a Primera Divisi amb jugadors destacats com John Charles i Jack Charlton. Per amb la venda de Charles a la Juventus el Leeds torn a Segona el 1960.

El club experiment la seva primera poca d'xits amb l'arribada de Don Revie a la banqueta del club el 1961. Es form un bon conjunt amb homes com Bobby Collins, Norman Hunter, Paul Reaney, Gary Sprake, Billy Bremner i Johnny Giles; i als setanta Allan Clarke. El club guany dues lligues, una copa i dues Copes de Fires entre d'altres. L'any 1988, desprs d'uns anys de resultats fluixos, arriba a la banqueta un nou entrenador que inici una nova tongada d'xits, Howard Wilkinson. Noves figures com Gordon Strachan, Vinnie Jones o Gary McAllister portaren al club a un nou ttol de lliga el 1992.

 Colors .

El Leeds United vesteix samarreta blanca amb detalls blaus i grocs i pantal blanc.

 Palmars .
 Lliga anglesa: 3 (1968-69, 1973-74, 1991-92);
 Copa anglesa: 1 (1972);
 Copa de la Lliga anglesa: 1 (1968);
 Copa de les Ciutats en Fires: 2 (1968, 1971);

 Jugadors destacats .


 Entrenadors .
 Leeds City;
 1905 1908 Gilbert Gillies;
 1908 1912 Frank Scott-Walford;
 1912 1919 Herbert Chapman;
 Leeds United;
 1920 1927 Arthur Fairclough;
 1927 1935 Dick Ray;
 1935 1947 Billy Hampson;
 1947 1948 Willis Edwards;
 1948 1953 Frank Buckley;
 1953 1958 Raich Carter;
 1958 1959 Bill Lambton;
 1959 1961 Jack Taylor;
 1961 1974 Don Revie;
 1974 1974 Brian Clough;
 1974 1978 Jimmy Armfield;
 1978 1978 Jock Stein;
 1978 1980 Jimmy Adamson;
 1980 1982 Allan Clarke;
 1982 1985 Eddie Gray;
 1985 1988 Billy Bremner;
 1988 1996 Howard Wilkinson;
 1996 1998 George Graham;
 1998 2002 David O'Leary;
 2002 2003 Terry Venables;
 2003 2003 Peter Reid;
 2003 2004 Eddie Gray;
 2004 2006 Kevin Blackwell;
 2006-2006 John Carver (provisional);
 2006-2006 David Geddis (provisional);
 2006-avui Dennis Wise;

 Enllaos externs .
Plana Oficial del club;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68088" title="Maria Sofia del Palatinat-Neuburg" nonfiltered="1917" processed="1902" dbindex="27033">

Maria Sofia de Neuburg ( castell de Bravath 1666 - Lisboa, Portugal 1699 ), reina consort de Portugal (1687-1699).

Orgens familiars.
Nasqu el 6 d'agost de 1666 sent filla de Felip Guillem de Neuburg. 

La seva germana Elionor de Neuburg es cas amb Leopold I d'ustria i una altra, Marianna del Palatinat-Neuburg, es cas amb Carles II de Castella.

Npcies i descendents.
Es cas el 1687 a Lisboa amb el rei Pere II de Portugal, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Bragana (1688), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 l'infant Joan V de Portugal (1689-1750), rei de Portugal;
 l'infant Francesc de Portugal (1691-1742), duc de Beja i condestable de Portugal;
 l'infant Antoni de Bragana (1695-1747) ;
 la infanta Teresa de Bragana (1696-1704) ;
 l'infant Manuel de Bragana (1697-1766) ;
 la infanta Francesca Josefa de Bragana (1699-1736) ;


Maria Sofia de Neuburg mor a Lisboa, vctima d'unes febres, el 4 d'agost de 1699.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68089" title="Entrompada" nonfiltered="1918" processed="1903" dbindex="27034">

Una entrompada, ampollot o botellona s una reuni de persones joves que es troben de nit, per consumir begudes alcohliques de baix cost al carrer.

Per alguns aquesta prctica est prohibida en molts llocs. Per exemple, segons el Diari de Balears digital de 29 de juliol del 2005, l'Ajuntament de Palma va acordar que les multes pel botell es poguessin baratar per treballs comunitaris. Pels que ho practiquen s una reivindicaci d'abaratiment dels locals d'oci, o simplement un dret.

Aquest s un fenomen que, a partir del 2005, s'ha ests arreu d'Espanya, sobretot a ciutats com a Barcelona, Madrid, o Sevilla. L'entrompada es practica habitualment tant per indgenes com forans, i el mar de 2006 s'ha convocat per Internet i amb missatges telefnics a les principals capitals espanyoles; l'objectiu declarat: fer una cursa a veure quina ciutat aconsegueix reunir ms practicants. 

A Barcelona l'entrompada del 17 de mar de 2006, sense incidents remarcables en d'altres ciutats, acab en avalots. El batle de la ciutat, Joan Clos els atribueix a uns 250 individus que aprofiten qualsevol convocatria per provocar enfrontaments amb la policia local.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68091" title="Dinastia Bragana" nonfiltered="1919" processed="1904" dbindex="27035">

Es dna el nom de Dinastia Bragana al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins l'any 1853 i el Regne de Brasil des de 1822 a 1889.

Histria.
La Dinastia Bragana s una lnia collateral a la Dinastia Avs, que va regnar a Portugal des de 1385 fins a l'ocupaci de la Dinastia Habsburg el 1580. L'orgen remot al qual dna el nom la dinastia fou Alfons de Bragana, fill illegtim del rei Joan I de Portugal, al qual se li conced el ttol de duc de Bragana el 1442.

La Dinastia Bragana va esdevenir molt rica i influent durant el segle XVI. Portugal pat la dominaci castellana des del 1580, quan el rei Felip II de Castella ocup el tron. El 1640, el duc Joan II de Bragana inici una rebelli interna que provoc el seu nomenament com a rei de Portugal, i que comport la independncia de Portugal. 

Els fills de Joan IV van restaurar i augmentar part de l'Imperi colonial portugus, el qual, durant l'ocupaci castellana fou perdut davant les noves potncies emergents, Anglaterra i els Pasos Baixos.

La dinastia Bragana fin a Portugal el 1853 amb la mort de la reina Maria II de Portugal. El seu casament amb Ferran de Saxnia-Coburg Gotha comport el canvi de dinastia, iniciant aix la Dinastia Saxnia-Coburg-Gotha.

A Brasil la dinastia s'inici el 1822 amb l'entronitzaci de Pere I de Brasil com a emperador, i que posteriorment fou rei de Portugal amb el nom de Pere IV de Portugal, i fin amb el seu fill Pere II de Brasil el 1889, any en qu es don pas a la Repblica. 

Llista de monarques portuguesos.
1640-1656 : Joan IV el Restaurador, descendent de Joan I de Portugal;
regncia 1656-1662 : Llusa de Guzmn, esposa de l'anterior;
regncia 1667-1683 : Pere de Portugal, fill de l'anterior i futur rei;
1656-1683 : Alfons VI el Victoris, fill de Joan IV de Portugal;
1683-1706 : Pere II el Pacfic, germ de l'anterior;
1707-1750 : Joan V el Magnnim, fill de l'anterior;
1750-1777 : Josep I el Reformador, fill de l'anterior;
regncia 1774-1777 : Maria Anna Victria de Borb, esposa de l'anterior;
1777-1816 : Maria I la Pietosa, filla de l'anterior;
1777-1786 : Pere III, esps de l'anterior i fill de Joan V de Portugal;
1816-1826 : Joan VI el Clement, fill de l'anterior;
1826 : Pere IV el Rei Soldat, emperador de Brasil i fill de l'anterior, abdic en favor de la seva filla;
regncia 1826 : Isabel Maria de Bragana, filla de Joan VI de Portugal;
1826-1828 : Maria II l'Educadora, filla de l'anterior, primer perode;
1828-1834 : Miquel I l'Usurpador, fill de Joan VI de Portugal i oncle de l'anterior, a la qual li usurp el tron;
1834-1853 : Maria II l'Educadora, segon perode;
1837-1853 : Ferran II el Rei Artista , marit de l'anterior;
1853-1861 : Pere V, fill dels anteriors;
1861-1889 : Llus I el Popular, germ de l'anterior;
1889-1908 : Carles I el Mrtir, fill de l'anterior;
1908-1910 : Manuel II el Patriota, fill de l'anterior;

Llista de monarques brasilers.
1822-1831 : Pere I de Brasil, fill de Joan VI de Portugal, i rei de Portugal durant mesos l'any 1826;
1831-1889 : Pere II de Brasil, fill de l'anterior;
 el 1889 ser proclamada la Repblica de Brasil;

Pretendents del tron brasiler
1889 : Isabel I, filla petita de l'anterior, Princesa Imperial i Regent del Regne;


Veure tamb.
Llista de reis de Portugal;
 Dinastia Borgonya;
 Dinastia Avs;
 Dinastia Habsburg;
 Dinastia Saxnia-Coburg-Gotha;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68092" title="Drets sexuals" nonfiltered="1920" processed="1905" dbindex="27036">
Els drets sexuals sn aquells drets que tenen a veure amb el gaudiment d'una sexualitat plena, satisfactria i en qualsevol etapa de la vida. La sexualitat s una de les manifestacions humanes que ms ha patit la repressi i la manipulaci. 
Per tal que tinguin una mplia validesa cal que contemplin tota la problemtica que pot limitar-los, com poden ser la discriminaci sexual, la violncia de gnere, les mutilacions genitals, l'accs a la informaci i a la salut sexuals, la manca de llibertat sexual, entre d'altres.

Un dret sexual de recent adquisici, i llargament reivindicat, s el que respecta a la possibilitat de contraure matrimoni i d'adoptar infants per part de parelles homosexuals. Hi ha, per, un seguit de drets sexuals que no estan reconeguts. En alguns pasos la sodomia, l'homosexualitat o l'adulteri sn penalitzables per llei, fins i tot amb pena de mort. En els pasos on la poltica est dominada o molt influenciada per la religi s on hi ha ms manca de llibertat sexual, que afecta molt especialment a la sexualitat femenina. 

Per tots aquests motius hi ha hagut diferents intents de consensuar una declaraci de drets sexuals que fra vlida de forma el ms universal possible.

Declaraci dels drets sexuals.
La recuperaci arreu del dret a la prpia sexualitat, que en cap cas atempta contra el dret d'altres persones, cal considerar-la com un ms dels drets humans. Podeu consultar la Declaraci de Drets Sexuals feta per l'Associaci Mundial de Sexologia, formada per persones expertes en sexualitat provinents d'arreu del mn, com a una gran eina en el cam cap a una sexualitat satisfactria. 

L'esmentada declaraci s'expressa en favor de:
 La llibertat sexual, lliure d'abusos, explotaci, mutilacions i violncies.
 La capacitat de prendre decisions autnomes sobre la prpia sexualitat.
 La possibilitat de decidir i de comportar-se de forma lliure en la intimitat.
 La no discriminaci sexual per cap circumstncia personal.
 La reivindicaci positiva del plaer sexual.
 La possibilitat d'expressar emocionalment la sexualitat.
 La lliure associaci humana amb finalitat sexual responsable.
 L'autonomia en la presa de decisions reproductives i el fcil accs als mtodes reguladors de la fecunditat.
 L'accessibilitat a la informaci sexual seriosa.
 Una educaci sexual permanent i accessible.
 L'atenci permanent dels transtorns, problemes i dubtes sexuals.

Enllaos externs.
http://www.addan.com;
http://www.worldsexology.org/esp/about_sexualrights_catala.asp;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68093" title="Discriminaci" nonfiltered="1921" processed="1906" dbindex="27037">
La discriminaci s el tracte diferent i menyspreador a una persona o collectiu en funci de les seves caracterstiques tniques, de sexe, d'orientaci sexual, de religi, de parla, d'edat, de salut, d'estament social  Es tracta cada vegada de caraterstiques intrnsiques de la persona.

Hom parla de discriminaci positiva quan es tracta de donar un cert avantatge a un collectiu hum que ha patit o pateix un tracte discriminatori que hom vol erradicar.

Motius freqents de discriminaci.
 ser massa intelligent;
ser d'una raa diferent de la majoritria, o de la raa dels que detenten el poder (els no blancs a Europa o Amrica);
estar a la pobresa o a una classe social baixa;
ser immigrant ;
patir una discapacitat o malaltia visible;
ser dona;
no encaixar en els cnons de bellesa d'una cultura donada;
exercir una professi no prestigiosa (sovint manual);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68094" title="Vergonya" nonfiltered="1922" processed="1907" dbindex="27038">

La vergonya s un sentiment que pot aparixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars. La seva expressi sol acompanyar-se de signes fsics i d'actituds, com poden ser un enrogiment de galtes o una actitud postural amb la mirada dirigida cap avall.

s un sentiment de base biolgica que t la seva importncia per mantenir la coherncia i el poder en el s d'un grup tribal o familiar. Aix, avergonyir un infant per haver-ne agredit un altre o per haver-se apropat a un perill per s mateix o per altres pot afavorir que cessin aquestes actituds negatives. La vergonya s doncs manipulable, ja que pot despertar-se per altres qestions, d'altra banda del tot naturals per que interessin pel manteniment del poder. 

El pudor s tamb un sentiment de vergonya que ha estat i s til per mantenir la repressi de la sexualitat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68095" title="Sexualitat" nonfiltered="1923" processed="1908" dbindex="27039">


La sexualitat humana comprn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicolgics, socials, culturals, poltics i religiosos. L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenmens que tenen a veure amb el sexe, com sn les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacci sexual, la reproducci i la repressi sexual. La sexualitat s present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les seves caracterstiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina, masculina, de la tercera edat, etc.

 Articles relacionats .
 Drets sexuals;
 Orientaci sexual;
 Relaci sexual;
 Sexologia;
 Sistema reproductiu;



Normalment la reproducci a partir de la tercera edat es una mica mes dificil i per tant no s gaire fiable.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68097" title="Dion Beebe" nonfiltered="1924" processed="1909" dbindex="27040">
Dion Beebe s un director de fotografia guanyador del premi Oscar al 2006.

 Biografia .

Nascut a Brisbane (Austrlia), amb tan sols 5 anys va marxar a Ciutat del Cap (Sud-frica). Va estudiar cinematografia a l'escola Pretoria Tecnikon i a la Australian Film Television and Radio School on es va graduar el 1990. Ha treballat en el mn de la msica amb vdeos del grup INXS i en publicitat a televisi.

 Filmografia .

 Miami Vice (2006);
 Memories d'una Geisha (2005);
 Collateral (2004);
 In the Cut (2003);
 Chicago (2002);
 Equilibrium (2002);
 Charlotte Gray (2001);
 The Goddess of 1967 (2000);
 Forever Lulu (2000);
 Holy Smoke (1999);
 Praise (1998);

 Premis .
 Guanyats.

 Oscar a la millor fotografia 2006 - Memries d'una Gheisa;
 Bafta a la millor fotografia 2006  - Memries d'una Gheisa;
 Bafta a la millor fotografia 2005  - Collateral;

 Nominacions .

 Oscar a la millor fotografia 2002 - Chicago;
 Bafta a la millor fotografia 2002  - Chicago;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68099" title="Maedhros" nonfiltered="1925" processed="1910" dbindex="27041">
Maedhros l'Alt s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels prnceps dels nyoldor, i el fill ms gran de Fanor i Nerdanel. Apareix a El Silmarllion.

El seu no, de pare era "Nelyafinw", que en quenya significa "Finw tercer" (Finw era el nom del pare de Fanor, i amb versions d'aquest nom es van batejar la prctica totalitat dels mascles de la famlia). El seu nom de mare era "Maitimo", significant "El ben plantat", ja que era especialment bell. Tamb se li va donar el nom de "Russandol", "El cap de coure", referint-se al cabell roig que havia heretat del seu avi matern Mahtan.



Desprs de l'exili de Fanor de Vlinor va anar amb el seu pare a Formenos. Quan Morgoth va matar Finw i va robar els Silmarils, Maedhros va ser el primer fill a fer el terrible Jurament de Fanor per recuperar les joies.

Aquest jurament el va portar a ell i als seus germans a la Terra Mitjana, on van establir reialmes a l'exili, van combatre els exrcits de Morgoth, es van enfrontar als seus germans elfs, i van portar la desgrcia a la seva gent.

Poc desprs de la Dagor-nuin-Giliath, en qu Fanor va morir, Maedhros va ser capturat per Morgth i penjat del canell de la seva ma dreta d'un precipici del Thangorodrim. En un rescat arriscat, el seu cos Fingon, ajudat per Thorondor el Rei de les guiles, el va salvar del turment per va haver tallar la m de Maedhros per alliberar-lo. En agrament, i penedint-se de qu Fanor hagus abandonat la casa de Fingon, Maedhos va renunciar al seus drets com a hereu de Finw i va deixar que el seu oncle Fingolfin, el pare de Fingon, es proclams Alt Rei dels Nyoldor. Aix no va agradar als seus germans.

Veient que els seus germans acabarien barallant-se amb la resta dels nyoldor, Maedhros va marxar de Hithlum amb els seus i va establir-se a les terres del tur de Himring, que van passar a conixe's com la Marca de Maedhros. Aliat amb Fingolfin, van guanyar la batalla de la Dagor Aglareb, i grcies a les seva heroica actuaci durant la Dagor Bragollach, Himring va resistir mentre d'altres reialmes lfics queien.

Desprs de sentir les proeses de Beren i Lthien, va animar-se i va reunir els seus germans i d'altres cases elfes per crear la Uni de Maedhros, una aliana per posar setge a la fortalesa de Morgoth a ngband. La Uni i el setge van trencar-se desprs de la derrota a la Nirnaeth Arnoediad. Himring va ser ocupat pels orcs, i Maedhros i els seus germans van fugir al sud, prenent refugi al tur d'Amon Ereb.

Set anys ms tard, Maedhros i els seus germans van saber que Elwing de Doriath, la neta de Lthien i Beren, havia heretat el Silmaril que ells havien pres a Morgoth. Encara lligats al Jurament, Maedhros va deixar que Clegorm el convencs d'atacar Doriath. Celegorm, Caranthir i Curufin van morir durant l'atac a mans del fill de Beren, Dior Eluchil. Els fills de Deor, Elurd i Elurn, van ser capturats per servents de Celegorm i abandonats al bosc. Al saber-ho, Maedhros es va retirar de la batalla per recuperar els inocents, sense xit. Desprs van arribar notcies de qu Elwin havia fugit amb el Silmaril, i ell i els seus germans que quedaven amb vida van baixar amb el seu exrcit a les Boques del Srion per combatre els que fugien de Doriath. Els prnceps oldorin van matar molts elfs i van capturar els fills d'Elwing  Elrond i Elros, pero ella i el seu marit Erendil havien fugit cap a l'Oest amb la joia.

Desprs de la Guerra de la Ira, ell i Maglor eren els nics supervivents dels set germans. Entre tots dos van robar els dos Silmarils restants, tot i que el seu germ l'havia intentat convncer de no fer-ho. Per a causa del mal que havien causat, les joies van cremar a les mans de Maglor i Maedhros. Incapa de suportar el dolor, Maedhros va llanar-se ell i Silmaril per un barranc, on es van perdre.



 Genealogia de la Casa de Finw .


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68102" title="mras" nonfiltered="1926" processed="1911" dbindex="27042">
Amras (pronunciat m-ras) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Ell i el seu germ bess Amrod van ser els ltims fills de Fanor i Nerdanel. De la famlia de la seva mare van heretar-ne el cabell de color vermell, enlloc del negre de Fanor.

El seu nom de pare en quenya s Telufinw, "ltim Finw", ja que va ser l'ltim dels fills de Fanor a nixer. El seu nom de mare inicial era el mateix que el d'Amrod: "Cap de Grana", referint-se al seu cabell. Per Fanor va insistir que els bessons no es diguessin igual i Nerdanel va canviar-li el nom a Umbarto, "El Predestinat". Al seu pare no li va agradar el nom, i el va tornar a canviar a Ambarto. Els dos bessons, entre ells, s'anomenaven Ambarussa.



"Umbarto", per, va resultar un nom proftic, ja que Amras va ser cremat viu accidentalment quan Fanor va ordenar calar foc als vaixells dels teleri a Losgar.



Genealogia de la Casa de Finw.

             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Fnrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)

Altres versions del llegendari.

En el Silmarllion publicat, la mort d'Amras a Losgar no hi s narrada, ja que va ser una idea tardana de Tolkien que va ser omesa per Christopher Tolkien perqu no es va veure capa d'incorporar-ho, ja que els textos publicats eren versions finalitzades anteriors. La intenci de Tolkien, per, era afegir el passatge i canviar totes les referncies a Amrod i Amras posteriors perqu parlessin noms d'Amrod.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68109" title="Caors" nonfiltered="1927" processed="1912" dbindex="27044">


Caors (en occit Caors pronunciat ; en francs: Cahors ) s un municipi d'Occitnia, situat al departament francs de l'lt i a la regi de Migdia-Pirineus. Els habitants de Caors es diuen en occit els caorsins o caorsencs (en francs Cadurciens i abans Cahorsins). La ciutat tamb s coneguda per a les seves vinyes.

Geografia.

El municipi se situa a 115 km al nord de Tolosa de Llenguadoc, sobre l'eix RN 20/A 20 connectant la ciutat rosa a Pars. Caors compta amb 23.128 habitants per a una superfcie de 64,72 Km, o sigui 357 habitants per km. Aquesta densitat elevada s'explica pel fet que la ciutat s'enfronta a diversos obstacles. El creixement de la urbanitzaci de la ciutat ha de tenir en compte la topografia molt turmentada de la vall de l'lt. La barra de relleu constituda per l'istme de l'lt, s'assembla de fet a un pont suplementari: Caors s una illa. D'altra banda les parets abruptes que constitueix el circ de les Cevenes que sn vessants tibants, rids, avui desertats per la vinya, que sn lmits naturals a la urbanitzaci de la ciutat.

La vall s'eixampla noms per l'est amb les terrasses de Cabessut i de Terra Vermella. A l'oest, amb la terrassa de Labraudie, l'expansi s limitada pels riscs d'inundaci. Al sud, xoquem amb els vessants abruptes del Mont sant Cyr i del Pech d'Angely. 

Malgrat tot, hi havia avantatges: una defensa fcil, el riu navegable, sovint perillosa per ms segura que els camins en l'Antiguitat, la situaci de crulla, confluncia del Bartassec, etapa fcil sobre la via Tolosa de Llenguadoc-Rods. El desenvolupament de la ciutat s'ha fet essencialment sobre un eix nord/sud.

Histria.

Fa 40.000 anys ja hi havia habitants a l'lt, com ho mostren les grutes de la Vall del Cl. Desprs van venir sobre els turons els "oppidum" fortificats dels Cadurques, gals tributaris dels Arvernes. La seva plaa forta Uxello-dunon, que se situa malament, significa alta-ciutadella i que va ser l'any 51 aC un dels ltims bastions que resistiren a Csar queant els Cadurques va participar a la rebelli contra Csar el 52 aC sota la direcci del cadurc Lucterius, membre d'una famlia que mes tard foren ciutadans destacats de la ciutat.


La capital dels Cadurques romanitzats va ser Divona o Bibona, o mes exactament Divona Cadurcorum o Civitas Cadurcorum. El seu nom voldria dir alguna cosa com es ara "font del deus" (Div = deu, on = aigua o font), que evoluciona a Cadurca i desprs a Cahors. La font des Chartreaux al centre de la ciutat dins el convent dels cartoixes, podria ser la que va donar nom a la ciutat.

Es va fer una ciutat opulenta amb un pont sobre l'lt, un aqeducte dirigint les aiges del Vers (que es conserva en part), temples (destacant el de Diana), un teatre susceptible d'acollir diversos milers d'espectadors amb un amfiteatre circular (tambe en resten unes ruines) i termes. Prop de l'estaci es conserva l'arc del temple de Diana, i tamb diverses pedres esculpides, al museu Henri Martin. Als banys s'han trobat excellents mosaics..  Cahors exportava fins a Roma els seus teixits de lli.

Va ser incendiada l'any 571 per Thodobert, rei d'Austrasia.

El bisbe sant Didier, dit tamb sant Gry (en occit sent Juli o Sent Juire, potser eixit de sant Geor(g)ius o encara Egidius) , va fer edificar la primera catedral el 650, la ciutat va ser de nou saquejada pels sarrans l'any 732, desprs pels vkings i els hongaresos.

La ciutat de Cahors ha estat molt de temps disputada i assetjada: del rom Juli Csar o del franc Thodebert al rei de Navarra Enric IV passant per les pretensions angleses de Ricard Cor de Lle, ms tard del Prncep Negre, Eduard de Woodstock. Fins i tot a la mateixa ciutat, el conflicte s'eternitza entre bisbes, cnsols desprs senescals per atribuir-se el poder.

El 2 de setembre de 1272, el bisbe de Cahors, Barthlmy, i els cnsols de la ciutat se senten per designar rbitres i amigables compositors encarregats d'arreglar els conflictes sobrevinguts entre ells i sobre els antics i futurs costums.

El 23 de juliol de 1304, en una declaraci feta pblicament a la catedral de Cahors, Raymond, bisbe de la ciutat, reconeix que considera els cnsols i habitants d'aquesta ciutat com a bons i verdaders catlics.

En l'poca medieval, s una plaa financera forta de la Cristiandat. Al Renaixement, s una plaa artesanal i industrial forta de Frana.

Durant la Guerra dels Cent Anys, la ciutat va ser un temps sota domini angls. El 8 de gener de 1362, estan sota poder del tinent del rei d'Anglaterra, Chandos, en presncia del mariscal francs Boucicaut. El 5 de febrer de 1369, els cnsols de Cahors juren per al rei de Frana Carles V que declara que, ni tan sols sota el domini angls, mai no havien deixat de tenir el cor francs.

La ciutat s travessada per un dels camins del pelegrinatge de Santiago de Compostella, La Via Podiensis.

Monuments i llocs turstics.

 El Pont Valentr, emblema de la ciutat que figura sobre el seu escut d'armes.
 Barbacane, La Barbacane protegia la porta de la Barra.
 Torre dels penjats.
 Esglsia Saint-Barthlmy (segle XIV. L'esglsia s'havia dit Saint-tienne de Soubiroux (Sancti Stephani de Superioribus) fins al segle XIII, per oposici a la catedral que era al barri baix.
 Palau Duze.
 Torre del papa Joan XXII. La torre s l'nic vestigi del palau de Pierre Duze, germ del papa.
 Collegi Plegry, torre d'escala emmerletada, fi segle XV (El collegi Plegry va ser fundat el 1368 i va ser, fins al segle XVIII, un dels establiments ms importants de la ciutat).
 Barri de l'Orada, s'hi troba :
 la casa Hrti (XIV-XVI);
 la casa Dolive (XVII);
 la casa del Botx (segle XVIII);
 Catedral Saint-tienne.
 Claustre.
 Archidiacon.
 Casa d'Enric IV o Hotel de Roalds (segle XV).
 El passeig Gambetta avui, construt sobre l'emplaament del fossat de les muralles.
 Ajuntament, arquitecte Malo (1837-1847).
 La Casa del Turisme, plaa Franois Mitterrand.
 L'Arc de Diana, vestigi de les termes galo-romanes.
 Estatua de Lon Gambetta, plaa Franois Mitterrand.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68110" title="mrod" nonfiltered="1928" processed="1913" dbindex="27045">
Amrod (pronunciat m-rod) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Ell i el seu germ bess Amras van ser els ltims fills de Fanor i Nerdanel. De la famlia de la seva mare van heretar-ne el cabell de color vermell, enlloc del negre de Fanor.

El seu nom de pare en quenya s Pityafinw, "Petit Finw". El seu nom de mare inicial era Ambarussa: "Cap de Grana", referint-se al seu cabell. El seu germ bess petit, en principi, tamb es dia Ambarussa, per a instncies de Fanor se li va canviar el nom.



El seu germ Amras va morir a la crema dels vaixells de Losgar. A partir d'aleshores Amrod va esdevenir un caador, que regentava les terres del sud de la Marca de Maedhros. Amrod va sobreviure gran part de la Guerra dels Joiells, per va caure a la Matana Fratricida de Srion.



 Genealogia de la Casa de Finw .

             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                mrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68112" title="Sant Pau de Fenollet" nonfiltered="1929" processed="1914" dbindex="27046">
Sant Pau de Fenollet (l'endnim occit s Sant Pau de Fenolhet i el topnim oficial en francs, Saint-Paul-de-Fenouillet) s una vila i municipi occit de la comarca de la Fenolleda (Fenolheds). Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. s la capital de la comarca i del cant de Sant Pau de Fenollet.

Antigament se l'anomenava Sant Pau de Monisat o de Valloles. Va ser cedit a l'abat de Sant Miquel de Cuix pel comte de Besal Bernat Tallaferro, l'any 1000, perqu hi edifiqus una abadia benedictina. Avui en resta l'esglsia i el claustre s un pati envoltat de cases.

Enllaos externs.
Plana oficial de l'ajuntament  .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68113" title="Castell de Vernet" nonfiltered="1930" processed="1915" dbindex="27047">


Castell de Vernet s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, dins el cant de Prada.

En el seu terme s'hi troba l'abadia de Sant Mart del Canig i el Castell de Vernet.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68114" title="Biofsica" nonfiltered="1931" processed="1916" dbindex="27048">
La biofsica o fsica biolgica s una cincia interdisciplinar que aplica les teories i els mtodes de la fsica a qestions de biologia.

Actualment la recerca en biofsica tracta un ventall de problemes biolgics que no comparteixen un factor identificador nic ni es poden aplegar sota una definici clara i concisa. Aix s conseqncia de l'aparici relativament recent de la biofsica com a disciplina cientfica. Els problemes tractats van des de la comparaci de seqncies o el plegament de protenes a les xarxes neuronals. En els darrers anys la biofsica tamb ha incls problemes de bioenginyeria i nanotecnologia, com el disseny i la connexi d'extremitats mecniques i de nanomquines per regular funcions biolgiques.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68115" title="Lewis" nonfiltered="1932" processed="1917" dbindex="27049">

L'illa de Lewis (galic escocs Ledhas), s situada a la part septentrional de les Hbrides exteriors a Esccia, antigament havia format part del comtat de Ross and Cromarty i actualment forma part de la provncia de Western Isles. El 2001 tenia 16.872 habitants, dels quals aproximadament el 60 % parlaven habitualment galic escocs. De fet, Lewis s noms la part nord de l'illa. La part sud s l'illa de Harris.

Enllaos.

 Guia per a visitants de l'illa Lewis;
 Pgina del Western Isles Council amb enllaos;
 Panorames de l'illa (cal QuickTime) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68120" title="Andecha Astur" nonfiltered="1933" processed="1918" dbindex="27050">

Andecha Astur (Solidaritat Asturiana, AA) s un partit poltic nacionalista d'esquerres asturi. Fundat el 1990, s'ha presentat a les eleccions autonmiques asturianes, b que no ha obtingut mai representaci. Va tener dos regidors, un a l'ajuntament de Carreo i l'altra al de Riosa en 2003-2007. A les eleccions europees del 2004 es present dins de la coalici Europa dels Pobles  i l'any 2007 es presenta  a les eleccions autonmiques i municipals i no va asolir representaci.

Programa.
El seu ideari s nacionalista i d'esquerres, i es basa en:
El reconeixement d'Astries com a naci.
El dret d'autodeterminaci. ;
El reconeixement de l'asturi com a llengua nacional d'Astries.
Els drets de la classe treballadora.
El socialisme.
L' ecologisme.
La democrcia participativa.
 Resultats electorals .
Parlament Europeu.
Juny 2004.
Europa de los pueblos 1.677   0,38% (Astries) ;
Europa de los pueblos 380.709 2,45%  (Total Estatal) ;
1 eurodiputat

Juny 2000.
AA - 1.467 0,24 (Astries) ;
AA - 7.319 0,04 (Total Estat) ;

Congrs dels Diputats.
Junyu 2004.  
AA - 1.942 0.01 %

Juny 2000. 
AA - 2.036 0.01 %

Senat.
Mar 2004.
Lluca Fernndez Marquez 3.059 vots;
Xicu Xabel Fernandi Gerta 2.404 vots;
Mara Sandra Santos Garca 2.202 vots;

Mar 2000.
Ana Fernndez Marques 3.549 vots;
David Manuel Rivas Infante 2.397 vots;
Ezequiel Snchez Daz 1.877 vots;

Eleccions municipals.
Any 2003.
4.250 vots, el 0,7%, assol 2 regidors.

Any 1999. 
2.647 votos, el 0,43%, assol 1 regidor.
Enllaos.
Pgina oficial d'Andecha Astur;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68125" title="Fijac" nonfiltered="1934" processed="1919" dbindex="27051">


Fijac (en francs Figeac) s un municipi francs, situat al departament de l'lt i la regi Migdia-Pirineus.

Geografia.

Situada sobre la riba dreta del Cl, a la sortida d'Auvergne i de l'Alta Quercy, construda en amfiteatre sobre els pendents del puig Sainte-Marie.

Histria.

Un vol de coloms, dibuixant una creu al cel, sota els ulls de Pip el Breu, va determinar, segons la llegenda, la fundaci, en aquests llocs, d'un monestir, l'any 753. Un miracle que en crid un altre, el 755, el papa Esteve II, que havia vingut a beneir l'esglsia, va veure ell mateix Jess escortat per ngels, venir consagrar el monestir.

Per el lloc ja s'habitava en l'antiguitat. Una via romana salvava el Cl i s'han trobat restes de muralles i de sarcfags galo-romans.
L'abadia, fundada el 838, desprs del pillatge dels vkings, ben situada sobre els camins de Compostella i de Rocamadour, va prosperar i va comportar rpidament el desenvolupament d'una important poblaci.

Havent-se generat problemes d'autoritat entre els cnsols i l'abat, Fijac va passar sota la dependncia de Felip el Bell el 1302. Grcies a un artesanat prsper, la ciutat s'enriqueix.
Els Anglesos se'n van apoderar el 1372 per el van abandonar l'any segent. Fijac va rebre la visita del rei Llus XI el 1463. El 1536, l'abadia va ser secularitzada. Les guerres de Religi van trobar la ciutat dividida. Jeanne de Genouillac, filla de Galiot, senyor d'Assier, va treballar per guanyar-se la poblaci en la nova fe. El 1576 els exrcits protestants es van apoderar, per traci, de Fijac. El tur del Puy va ser transformat en plaa forta. L'edicte de Nantes va deixar la ciutat als protestants i no va ser fins desprs de la caiguda de Montauban, el 1622, que Llus XIII va fer desmantellar la ciutadella.
El segle XVIII va ser un perode de prosperitat en el transcurs del qual les muralles defensives aix com els fossats van desaparixer. La Revoluci va fer que la guillotina fes caure cinc caps, a la plaa de la Ra. El mariscal Ney es va amagar a Figeac, poc abans de la seva detenci. El 12 de maig de 1944, en repressi a les hostilitzacions dels resistents de Quercy, els alemanys van deportarr 800 Figeacois.

Monuments i llocs turstics.

Figeac est classificada com a ciutat d'art i d'histria. La vella ciutat ha guardat el seu plnol i carrerons tortuosos de l'Edat Mitjana. S'hi poden veure nombroses cases antigues en gres, com l'hotel de la Moneda del segle XIII, convertit en museu, el castell de Balne, fortalesa medieval i avui centre d'art contemporani, o l'hotel d'Auglanat del segle XV.


Religiosos.

 L'esglsia Saint-Sauveur.

Aquesta esglsia s el que resta de l'abadia que es va lligar a Cluny al final del segle XI, va ser consagrada el 1092. Sant Hugues en va ser l'abat.

Encara que molt modificada en el transcurs dels segles, b a conseqncia d'embelliments, o b a causa dels danys causats per les guerra dels Cent Anys, conserva encara importants construccions

s una esglsia de pelegrinatge, semblant per les seves dimensions a Saint-Cernin de Tolosa de Llenguadoc o Sainte-Foy de Conques, dotada d'una de triple nau, d'un vast creuer, d'un deambulatori i d'un absis amb capelles radiants. L'antiga sala capitular est decorada de fusta policromada del segle XVII.

 L'esglsia Notre-Dame du Puy,

Domina tot Figeac, sobre el cim del Foirail. Aquesta esglsia d'origen romnic va ser diverses vegades restaurada, sobretot als  segles XIV i XVII, quan els tres trams centrals van ser reunits en un de sol; el cor inclou bonics capitells romnics i un gran retaule datat de 1696.
s la parrquia ms antiga de Fijac, nascuda, segons la tradici, d'un miracle. La Verge hi hauria fet adornar amb flors un roser a l'hivern!
Era la seu de la confraria de Sant Jaume.

Edificis pblics.

 Al museu Jean-Franois Champollion  a la petita plaa de les escriptures es troba una reproducci gegant, obra de Joseph Kosuth, de la clebre Pedra Rosetta grcies a la qual Champollion va desxifrar els jeroglfics egipcis.

 La plaa Carnot. Antiga plaa del Mercat, envoltada de cases imponents, algunes en tova, als balcons de ferro forjat. Destaca la de Pierre de Cisteron, armer de Llus XIV; sota les teulades s'obren de les galeries cobertes, els soleilhos.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68126" title="Carnthir" nonfiltered="1935" processed="1920" dbindex="27052">
Carnthir (Carantir en la transcipci original anglesa, pronunciat Ca-rn-zir) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el quart dels fills de Fanor i Nerdanel, i tamb el ms implacable i irascible. Per aix a cops se l'anomenava Caranthir el Fosc.

El seu nom en quenya era Forifinw, que significa "Finw Fosc".  (Finw era el nom del pare de Fanor, i amb versions d'aquest nom es van batejar la prctica totalitat dels mascles de la famlia). El nom de mare que li va posar Nerdanel era Carnistir, que significa "Cara-roja"



Com la resta dels fills de Fanor, Caranthir es va trobar lligat pel jurament de recuperar els Silmarils del seu pare, que havien estat robats pel Senyor Fosc Mrgoth. El jurament el va portar a ell i als seus germans a la Terra Mitjana, on van establir reialmes a l'exili, van combatre els exrcits de Mrgoth, es van enfrontar als seus germans elfs, i van portar la desgrcia a la seva gent.

El regne de Caranthir era a Thargelion, i a vegades es coneixia com a Dor Caranthir (Terra de Caranthir), i s'estenia a les ribes del Llac Helevorn. Desprs de la Dagor Bragollach va fugir al sud a Amon Ereb amb el seu germ Amrod.

Va rescatar la dama edain Hleth i la seva gent, els haladin, quan eren assetjats per orcs. En la lluita va poder obsrevar el valor dels homes, i va oferir als haladin terres lliures al nord, per Hleth va renunciar-hi.

Va morir juntament amb els seus germans Clegorm i Curufin durant la Segona Matana Fratricida: l'atac dels Fills de Fanor a Menegroth per recuperar els Silmarils del rei lfic Thngol de Doriath.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Fnrod      
                Clegorm                       Turgon                       Angrod**
                Carnthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68127" title="Diac" nonfiltered="1936" processed="1921" dbindex="27053">

El Diac o DIode for Alternating Current (Dode per Corrent Alterna) s un dispositiu semiconductor de dues connexions. s un dode bidireccional disparable que condueix el corrent elctric tant sols desprs d haver-se superat la seva tensi de sortida, i mentre el corrent circulant no sigui inferior al valor caracterstic per aquest dispositiu.

El comportament es el mateix per a les dues direccions del corrent. La majoria dels DIACS tenen una tensi d activaci al voltant de 30 V. En aquest sentit, el seu comportament s similar (per controlat de forma molt ms precisa i a una tensi menor) a una lmpada de ne.

Els DIACS sn una classe de tiristor, i es fan servir normalment per a disparar els triacs, una altre classe de tiristors.

Consta de dos terminals, anomenats node i ctode. Actua com un interruptor bidireccional el qual s activa quan el voltatge entre els seus terminals arriba al voltatge de ruptura, aquest voltatge pot estar entre els 20 i els 36 volts segons la referncia.

El DIAC s bsicament una combinaci parallela inversa de dos terminals de capes de semiconductores que permeten el tret de sortida en qualsevol direcci. Les caracterstiques dels dispositiu mostren que hi ha un voltatge de ruptura en ambdues direccions.
Aquesta possibilitat d'encs en qualsevol direcci pot ser utilitzada al mxim per aplicacions de corrent altern.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68132" title="Joan V de Portugal" nonfiltered="1937" processed="1922" dbindex="27054">
Joan V de Portugal el Magnnim ( Lisboa 1689 - d. 1750 ), prncep de Brasil (1689-1706) i rei de Portugal (1706-1750).

Orgens familiars.
Nasqu el 22 d'octubre de 1689 a la cort portuguesa sent el segon fill del rei Pere II de Portugal i la seva segona esposa Maria Sofia de Neuburg.

Ascens al tron.
En nixer fou nomenat Prncep de Brasil a la mort del seu germ Joan de Bragana. Fou coronat rei de Portugal a la mort del seu pare el 9 de desembre de 1706.

Una de les seves primeres accions va ser la d'estrnyer la seva adhesi a la Gran Aliana, a la qual el seu pare s'havia unit el 1703, al costat del Regne Unit i ustria. Va avanar amb les seves tropes cap a Castella per va ser aturat desprs de la important derrota soferta a Almansa el 14 d'abril de 1703. 

A l'octubre de 1708 va contreure matrimoni amb Maria Anna d'ustria, filla de Leopold I d'ustria, per estrnyer aix la seva aliana amb ustria. La srie de campanyes desastroses que van seguir van acabar amb la signatura de la pau amb Frana el 1713 i amb el Regne d'Espanya el 1715. 

El seu llarg regnat va estar caracteritzat per l'augment del poder del rei grcies als ingressos obtinguts en les mines de plata i or de Brasil. La meitat de cada tona que s'extreia de les mines era propietat de la corona; l'altra meitat es dividia entre els propietaris i l'administraci pblica. Aix va permetre que el rei prescinds de les Corts, convertint-se en un rei absolutista. A causa de la seva poltica centralista, Joan V va haver d'enfrontar-se a l'oposici de diverses famlies nobles i d'influents membres del clergat. El rei va arribar a construir-se el seu propi "Palau de Versalles", el Palau de Mafra. Encara que per a Joan el rei Llus XIV de Frana era un model a seguir, mai va intentar arribar a l'esplendor de la cort francesa. 

Joan V va utilitzar part del seu tresor reial a desenvolupar la feble economia portuguesa, va donar suport a les arts i els intellectuals i va intentar que el seu regne recupers el prestigi entre els seus vens europeus. La seva poltica exterior va seguir dues regles simples i inalterables: la neutralitat poltica en els conflictes europeus i les constants negociacions amb el Vatic per a intentar obtenir el reconeixement del poder legal del monarca. 

Aquestes negociacions amb el Vatic van acabar amb el reconeixement per part del Papa Benet XIV de Portugal com un estat sobir el 1748, aix com el ttol de el rei ms piads. Sis anys abans de rebre aquest nomenament, Joan va sofrir una emblia que li va deixar mig cos paralitzat i incapacitat per a intervenir en els assumptes poltics. Els seus ltims anys de vida els va dedicar a actes devots i a prestar serveis al clergat. Les seves mesures econmiques, molt impopulars entre la noblesa, van resultar ineficaces, i els temes pblics depenien tant de Joan que van acabar sent inoperants. 

Joan V va morir a Lisboa el 31 de juliol de l'any 1750 i va ser succet per l'infant Josep I de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas a Lisboa el 27 d'octubre de 1708 amb Maria-Anna d'ustria, filla de l'emperador Leopold I d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:

 la infanta Maria Brbara de Bragana (1711-1758), casada el 1729 amb Ferran VI d'Espanya;
 l'infant Pere de Bragana (1712-1714), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 l'infant Josep I de Portugal (1714-1777), rei de Portugal;
 l'infant Carles de Bragana (1716-1736) ;
 l'infant Pere III de Portugal (1717-1786), rei de Portugal, casat el 1760 amb la seva neboda, la reina Maria I de Portugal;
 l'infant Alexandre de Bragana (1723-1728) ;

Joan V de Portugal tingu diversos fills illegtims:
 Antoni de Bragana (1714-1800), Gran Inquisidor de Portugal;
 Gaspar de Bragana (1716-1789), arquebisbe de Braga, Primat d'Espanya i Portugal;
 Josep de Bragana (1720-1801), Gran Inquisidor de Portugal;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68145" title="Ull compost" nonfiltered="1938" processed="1923" dbindex="27055">


Un ull compost s un rgan visual que es troba en certs artrpodes com insectes i crustacis. Consisteix en l'agrupaci d'entre 12 i 1.000 unitats receptives anomenades ommatidis. Els ommatidis sn unitats sensorials formades per cllules capaces de distingir entre la presncia i la manca de llum i, en alguns casos, capaces de distingir entre colors. La imatge que percep un artrpode s el conjunt de senyals dels mltiples ommatidis orientats en direccions diferents. Contrriament a altres tipus d'ull, no t una lent central o retina, la qual cosa resulta en una baixa resoluci d'imatge. Tanmateix, l'ull compost s capa de detectar moviments rpids, veu un ample rang d'angle slid i, en alguns casos, percep la polaritzaci de la llum.

Cada ommatidi consisteix en una lent i un rabdmer, que consisteix en un grup de cllules receptores visuals posades en parallel o lleugerament girades.

Hi ha dos tipus bsics d'ulls compostos:
 L'ull d'aposici que es pot dividir en dos grups. El tpic ull d'aposici t una lent que enfoca la llum provinent d'una direcci sobre el rabdmer, mentre que la llum provinent d'altres direccions s'absorbeix a les parets fosques de l'ommatidi. L'altre tipus d'ull d'aposici es troba als Strepsiptera, en els qual cada lent forma una imatge, i les imatges es combinen en el cervell. Aquest ull s'anomena ull de superposici neuronal o ull esquizocroal compost.
 El segon tipus s'anomena ull de superposici. Es divideix en tres tipus: superposici refractant, superposici reflectant i superposici parablica. L'ull de superposici refractant t una obertura entre la lent i el rabdmer i no t paret. Cada lent reflecteix la llum en un angle igual a l'angle que la rep. El resultat s la formaci de la imatge a la meitat del radi de l'ull, on hi ha situades les testes dels rabdmers. Aquest tipus d'ull es troba normalment en insectes nocturns. En els ulls compostos de superposici parablica, que es troben en artrpodes com els efemerpters, cada faceta de la superfcie de l'ull cont una superfcie parablica que rep la llum d'un reflector i l'enfoca sobre una matriu de sensors. Els crustacis de cos llarg com gambes, llagostins i llagostes sn els nics que tenen ulls de superposici reflectant, que tamb tenen una obertura per que en lloc de lents utilitzen diedres de miralls.

Hi ha algunes excepcions dels casos anteriors. Alguns insectes tenen el que s'anomena un ull compost de lent simple, que s un cas intermedi entre l'ull compost de superposici i l'ull de lent simple que es troba al animals d'ulls simples.

El cos de lOphiocoma wendtii, un tipus de ofiurodeu, est covert d'ommatidis, convertint tota la seva pell en un ull compost.

 Enllaos externs .

The Compound Eye;
Make Your Own Compound Eye by Stephanie Bailey;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68146" title="Crdas d'Albigs" nonfiltered="1939" processed="1924" dbindex="27056">

Crdas d'Albigs (nom occit; en francs Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993), s un municipi francs, situat al departament de Tarn i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 996 habitants.

s un poble medieval situat sobre un tur amb quatre muralles concntriques que protegeixen una muni de carrerons estrets i tortuosos que ms aviat semblen un laberint.

El primer recinte de principis del segle XIII, encara s visible al cim del pujol. L'esglsia de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es comen el 1263 i es fortific al segle XIV. Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.

Crdas i el catarisme.

El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc desprs de la mort del seu pare Ramon VI. Era el perode de reconquesta occitana que va seguir a la mort del cap de la croada llanada contra els Ctars del Migdia declarats hertics. Crdas s la primera i la ms important de les ciutats fortificades, s a dir de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.

La ciutat s'envolt de dues lnies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Crdas continuar sent molt de temps la plaa ms forta dels albigesos.

Probablement construt per raons estratgiques, Crdas es fa de pressa un nom important. El rei de Frana demana que li sigui remesa al ttol de propietat el 1229 (Tractat de Meaux).

Escrits ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposici feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors ctars a Crdas cap el 1225.

Crdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patir les envestides de la Inquisici empaitant els Ctars i participar en els moviments de revolta contra els mtodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del segle XIV) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.

Llegendes i misteris.

 El pou del Mercat, per la seva profunditat excepcional de ms de 113 metres i per la seva construcci destacable, continua interrogant la gent de Crdas i els especialistes.

  Les faanes de les belles cases gtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts.  Una interpretaci alqumica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.

  El manuscrit de les Sorts dels Apstols (segle XIII) trobat emparedat a la Casa Prunet, s un recull d'oracles en llengua occitana.
L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el museu Charles Portal en posseeix una cpia.

  La imatge del drac turmenta la histria mtica de Crdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocaci a sant Miquel, certes escultures de les faanes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68149" title="Alberta Gimnez i Adrover" nonfiltered="1940" processed="1925" dbindex="27057">
Alberta Gimnez, (Pollena, 6 d'agost de 1837 - 21 de desembre de 1922). Fou una religiosa de Mallorca. Ha donat nom al Centre Estudis Superiors Alberta Gimnez de la Ciutat de Mallorca i a moltes escoles i obres socials arreu del mn. Era filla d Alberto Gimnez Cavero i d Apollnia Adrover i Barcel.

El pare, de professi militar, va sser destinat a Felanitx on conegu Apollnia. Es casaren i les vicissituds de canvis freqents de residncia varen dur el matrimoni a viure a Pollena. All nasqu Alberta. Poc temps desprs, la famlia s install a Palma on Alberta va aprendre de llegir i escriure.

Els pares d Alberta decidiren donar-li uns estudis superiors i per aix confiaren la seva educaci a Francisco Civera que dirigia un collegi a Palma. Era un mestre molt considerat, bon matemtic i acreditat pedagog. El carcter dol i a la vegada despert d Alberta Gimnez encis el seu mestre i aquesta relaci va acabar en noces el 7 d'abril de 1860.

Des de l any 1809 i grcies a la iniciativa del Bisbe de Mallorca, Bernat Nadal i Cresp, existia a la capital de la dicesi un collegi dedicat a l educaci de les joves anomenat Real Colegio de La Pureza. Aquest centre havia entrat en una certa decadncia. Aquesta situaci necessitava una soluci adequada i el bisbe de Mallorca d aquells anys, Miquel Salv i Munar, decid encomanar-la a Alberta, que ja gaudia de prestigi com a persona de gran formaci religiosa i excellent preparaci pedaggica.

Alberta, morts el seu esps i tots els fills a excepci d Alberto, accept i entr a la casa de la Puresa el 23 d'abril de 1870. La nova rectora es pos tot d una a treballar en la nova missi. En aquesta etapa de la seva vida destaquen tres moments de notable relleu: la reorganitzaci de la instituci que li ha estat encomanada, el programa educatiu que regir l educaci de les alumnes i posteriorment la creaci de l Escola Normal de Mestres. Davant de la proposta de creaci de l Escola Normal, Mare Alberta es prepar seriosament cursant els estudis adequats; an a Barcelona i obtingu el ttol Normal Superior, imprescindible per a regir la nova instituci docent. El 1872 s designada directora i el 13 de maig pren possessi del crrec.

Mor el 21 de desembre de 1922.

La seva figura.

El seu pensament pedaggic sorprn per l actualitat de les seves propostes, basades en quatre pilars que sustenten la seva pedagogia:
 el sistema preventiu;
 l excellncia;
 la pedagogia de la presncia;
 el tracte personalitzat.

La finalitat de l obra educativa de Gaietana Alberta Gimnez Adrover no s noms arribar a travs dels alumnes fins als seus pares, sin que tamb obrir-se a tota la societat perqu est arrelada en una educaci clarament humanista, plenament vigent i fonamental en l educaci actual.

El 31 de desembre de 2005 fou proclamada filla illustre de Palma.  Actualment, trenta obres educatives repartides per Europa, Amrica i frica testimonien la vivncia d un ideal: la formaci integral de la persona.

Enllaos externs.
 Escola Universitria Alberta Gimnez.
 La Puresa ;
 Escola Madre Alberta ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68151" title="Disc dispers" nonfiltered="1941" processed="1926" dbindex="27058">


El disc dispers s una regi del sistema solar que s'estn des del cintur de Kuiper (a 30 UA del Sol) fins a una distncia desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i tamb a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclptica. Est poblada per un incert nombre de cossos celestes (de moment se n'han descobert uns 90) coneguts amb el nom d'objectes dispersos, o simplement objectes del disc dispers (en angls scattered-disk objects o SDO), i que formen part dels objectes transneptunians. Sn cossos gelats, alguns de ms de 1000 km de dimetre, el primer dels quals va ser descobert l'any 1995. El membre ms gran del grup s el planeta nan Eris, descobert el 2005.

Formaci.
El descobriment del disc dispers s encara tan recent que no se sap amb seguretat quin va ser el seu origen, per la teoria ms acceptada pels astrnoms explica que els objectes dispersos es van formar en el cintur de Kuiper i desprs van ser dispersats per la interacci gravitatria amb algun dels planetes exteriors, principalment Nept, cap a rbites amb grans excentricitats i inclinacions.

En rbites interiors al cintur de Kuiper per tan inclinades i excntriques com les dels SDO, es troben uns objectes coneguts amb el nom de centaures. Alguns astrnoms creuen que els centaures i els SDO tenen un origen com en el cintur de Kuiper: mentre que els primers sn objectes que van ser expulsats cap a l'interior del sistema solar, els segons ho van ser cap a l'exterior. A ms, objectes en rbites intermitges com (29981) 1999 TD10 fan la classificaci encara ms borrosa i, de fet, el Minor Planet Center llista els centaures i els SDO junts. En reconeixement a aquesta classificaci borrosa, alguns cientfics utilitzen el terme objecte dispers del cintur de Kuiper (en angls scattered Kuiper belt object o SKBO) per a classificar tant els centaures com els objectes del disc dispers.

rbites.
Generalment, es considera objectes dispersos aquells cossos celestes amb semiexos majors de ms de 50 UA, ja que aquesta s la distncia aproximada del lmit exterior del cintur de Kuiper i dna una imatge simplificada del disc dispers com una regi en forma de donut que "envolta" els KBO. No obstant aix, el Minor Planet Center classifica tamb com a objectes dispersos aquells cossos amb semiexos majors entre les 30 i les 50 UA i perihelis de menys de 25 UA. Aquests cossos, que pel seu semieix major semblarien objectes del cintur de Kuiper, posseeixen excentricitats altes, cosa que els diferencia de la majoria de KBO. La resta de SDO, els de semieix major de ms de 50 UA, tamb solen tenir excentricitats altes, de manera que els seus afelis s'estenen fins a centenars de UA del Sol. A ms, molts SDO tenen tamb inclinacions altes, arribant fins als 78 respecte a l'eclptica, i donant al disc dispers una forma que no s'assembla gens a la d'un disc.

Objectes descoberts.
El primer objecte del disc dispers que es va descobrir va ser (48639) 1995 TL8, l'any 1995, encara que llavors no es va classificar com a tal. Un any desprs,  (15984) 1996 TL66 va ser el primer objecte transneptuni a ser classificat com a SDO.

Actualment s'han descobert prop de 90 objectes del disc dispers i la llista continua creixent. D'aquests, el ms gran s 2003 UB313 que, amb un dimetre de 2.400 km, s el planeta menor ms gran i s fins i tot ms gran que el planeta Plut. Un altre SDO notable s 2004 XR190 que destaca per la seva rbita extremadament circular (de baixa excentricitat).

SDO notables .


Enllaos externs.
 MPC:Llista de centaures i objectes del disc dispers;
 Johnstonsarchive:Llista d'objectes transneptunians;
 Pgina de D. Jewitt sobre els SKBO;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68155" title="Prncep del Brasil" nonfiltered="1942" processed="1927" dbindex="27059">

El ttol de Prncep de Brasil s un ttol nobiliari que fou utilitzat al Regne de Portugal, conferit normalment al prncep hereu de la casa reial. 

El ttol fou creat pel rei Joan IV de Portugal el 1645 en favor del seu primognit Teodosi III de Bragana. Amb la independncia del Brasil, declarada el 1822, el ttol va passar a formar part de la casa reial de Brasil i fou transms als fills de l'emperador Pere II de Brasil.

Prnceps de Brasil.

Usufructuaris portuguesos del ttol

 1645-1653 : Teodosi III de Bragana, duc de Bragana i prncep hereu del regne;
 1653-1656 : Alfons VI de Portugal, rei de Portugal;
 1688 : Joan de Bragana, prncep hereu del regne;
 1689-1706 : Joan V de Portugal, rei de Portugal;
 1712-1714 : Pere de Bragana, prncep hereu del regne;
 1714-1750 : Josep I de Portugal, rei de Portugal;
 1750-1777 : Maria I de Portugal, reina de Portugal;
 1777-1788 : Josep II de Bragana, duc de Bragana i prncep hereu del regne ;
 1788-1816 : Joan VI de Portugal, rei de Portugal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68158" title="Pere de Bragana" nonfiltered="1943" processed="1928" dbindex="27060">
Pere de Bragana ( Lisboa 1712 - d. 1714 ), infant de Portugal i prncep de Brasil (1712-1714).

Orgens familiars.
Nasqu el 19 d'octubre de 1712 a la cort reial de Lisboa sent el fill primognit del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'ustria.

Per lnia materna era nt de l'emperador Leopold I d'ustria, i fou el germ gran dels futurs reis Josep I de Portugal i Pere III de Portugal.

Hereu de la corona.
Al nixer fou declarat hereu de la corona i li fou otorgat el ttol de prncep de Brasil. La seva mort ocorregu prematurament el 29 d'octubre de 1714 i els seus drets dinstics passaren al segon fill del matrimoni reial, l'infant Josep de Portugal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68161" title="Futebol Clube do Porto" nonfiltered="1944" processed="1929" dbindex="27061">


El Futebol Clube do Porto s un club poliesportiu (conegut sobretot per al futbol de la ciutat de Porto a Portugal. Fundat el 1893 per Antnio Nicolau de Almeida, actualment juga els seus partits com a local a l'Estdio do Drago (2003) desprs de 51 anys al vell Estdio das Antas. El club t seccions destacades en basquetbol, handbol i hoquei sobre patins entre d'altres esports.

 Histria .
El FC Porto va ser fundat, originriament, el 1893 per Antnio Nicolau de Almeida per acab desapareixent. No fou fins el 1906 que el club fou reviscolat grcies als esforos de Jos Monteiro da Costa. Amb el temps el club es va convertir en un dels ms importants de Portugal. Per s a partir de l'any 1982, amb l'arribada de Pinto da Costa a la presidncia del club, que el FC Porto aconsegueix els seus majors xits internacionals. Dues copes d'Europa (1987, 2004), una Copa de la UEFA (2003), a ms d'una Supercopa i dues Intercontinental i molts ttols a nivell nacional, entre els que destaquen les cinc lligues consecutives de l'any 1999. Entre els entrenadors ms destacats del moment cal esmentar Artur Jorge i Jos Mourinho.

 Palmars .
 Copa Intercontinental (2): 1987, 2004;
 Copa d'Europa (2): 1986/87, 2003/04;
 Copa de la UEFA (1): 2002/03;
 Supercopa d'Europa (1): 1986/87;
 Lliga de Portugal (23): 1934/35, 1938/39, 1939/40, 1955/56, 1958/59, 1977/78, 1978/79, 1984/85, 1985/86, 1987/88, 1989/90, 1991/92, 1992/93, 1994/95, 1995/96, 1996/97, 1997/98, 1998/99, 2002/03, 2003/04, 2005/06, 2006/07, 2007/08;
 Campionat de Portugal (4): 1921/22, 1924/25, 1931/32, 1936/37;
 Copa de Portugal (13): 1955/56, 1957/58, 1967/68, 1976/77, 1983/84, 1987/88, 1990/91, 1993/94, 1997/98, 1999/00, 2000/01, 2002/03, 2005/06;
 Supercopa de Portugal (15): 1980/81, 1982/83, 1983/84, 1985/86, 1989/90, 1990/91, 1992/93, 1993/94, 1995/96, 1997/98, 1998/99, 2000/01, 2002/03, 2003/04, 2005/06;
 Taa Jos Monteiro da Costa (campionat del nord de Portugal) (5): 1911, 1912, 1914, 1915, 1916 ;
 Campionat de Porto de futbol (30): 1915, 1916, 1917, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935, 1936, 1937, 1938, 1939, 1941, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .
 Dorival Yustrich ;
 Pedroto ;
 Artur Jorge ;
 Tomislav Ivi  ;
 Bobby Robson ;
 Antnio Oliveira ;
 Fernando Santos ;
 Jos Mourinho;

 Vegeu tamb .
 Futebol Clube do Porto (hoquei patins);

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68165" title="Manuel Curros Enrquez" nonfiltered="1945" processed="1930" dbindex="27062">

Manuel Curros Enrquez (Celanova, Ourense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega, un dles promotors del Rexurdimento amb Rosala de Castro i Eduardo Pondal. 
Fou collaborador assidu en la premsa liberal, sn molt notables les seves crniques de la guerra Carlina (1875). L'any 1894 emigr a l'Havana, on collabor en el "Diario de la Marina", i el 1904 torn a Espanya. s molt abundant la seva producci castellana, b que, en part, es tracta de poemes de circumstncies. Escriv en castell una novella (Paniagua y compaa), obres teatrals (El Maestre de Santiago i El padre Feijoo) i nombrosos poemes. La part ms significativa de la seva obra correspon, per a la producci en gallec.
    
La publicaci dAires da mia Terra (1880) provoc la reacci del bisbe d'Ourense i el segrest de l'edici. Ell en fou condemnat a dos anys de pres i multa, per fou absolt quan apell. La condemna es basava en el fet que eren inclosos en el llibre poemes com Mirando  chao, A igrexa fria i Pelegrinos a Roma, considerats blasfems. La tendncia anticlerical de Curros s'accentu desprs del procs, i el 1888 public el llarg poema O divino sainete, pardia de la Divina Comdia, que prengu com a pretext el pelegrinatge catlic a Roma amb motiu del jubileu de Lle XIII. El 1894 marx a l'Havana, on fund el diari La Tierra Gallega, susps sovint per donar suport els autonomistes cubans. Greument malalt, va morir el 1908 i les seves restes foren traslladades a Galcia.

La crtica religiosa de Curros se centr en les fallades de l'Esglsia com a instituci, i en aquest sentit la seva obra ha estat valorada recentment, fins i tot des de l'angle catlic. El seu llenguatge, ms depurat que el de Rosala de Castro, supos un aven considerable en la fixaci del gallec com a llengua literria.

 Obres .
 Cantiga (1869);
 A virxe do cristal (1877);
 Unha boda en Einib ;
 O Gaiteiro;
 Aires da mia terra (1880) recompilaci dels poemes anteriors.
 O divino sainete (1888);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68167" title="Escola Universitria Alberta Gimnez" nonfiltered="1946" processed="1931" dbindex="27063">

El Centre de Estudis Superiors Alberta Gimnez neix quan, l any 1872, el Ministeri d Instrucci Pblica confi a Alberta Gimnez la direcci de la primera Escola Normal de Mestras de Balears, crrec que exerc durant quaranta anys, fins el 1912. L any 1948 es crea l Escola Alberta Gimnez, la qual, des d octubre de 1972, est ubicada a La Vileta. Fou adscrita a la UIB el 1978 i amb l aparici de la LOGSE, pass a denominar-se Escola Universitria Alberta Gimnez. Des del curs 2005-2006, s un Centre d Ensenyament Superior.

Enllaos externs.
 http://www.eualbertagimenez.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68169" title="Josep I de Portugal" nonfiltered="1947" processed="1932" dbindex="27064">

Josep I de Portugal el Reformador ( Lisboa 1714 - d. 1777 ), prncep de Brasil (1714-1750) i rei de Portugal (1750-1777).

Orgens familiars.
Tercer fill de Joan V de Portugal i de la seva esposa, Maria-Anna d'ustria. Per lnia materna era nt de Leopold I d'ustria i fou el germ gran del futur rei Pere III de Portugal.

Hereu al tron i ascens a la corona.
El 1714, just en nixer, fou nomenat prncep de Brasil, i per tant hereu al regne, per la mort del seu germ gran i primognit del seu pare Pere de Bragana.

Va arribar al tron portugus als 35 anys d'edat i gaireb immediatament va deixar el poder en mans de Sebasti de Melo, Marqus de Pombal. La histria del regnat de Josep I s en realitat la histria del propi de Melo. 

El poders marqus va supervisar tots els aspectes de la poltica econmica, social i colonial, amb la intenci de fer que Portugal es converts en un rival per a les altres potncies europees, aix com per a preservar el seu propi estatus de poder. Una conspiraci de nobles va intentar assassinar al rei i al marqus, el que va permetre que de Melo expulss als jesutes de Portugal l'any 1759, guanyant el control sobre l'educaci pblica i les terres de l'esglsia. 
El regnat de Josep I va estar marcat pel terratrmol que va assolar la ciutat de Lisboa l'1 de novembre de 1755. Ms de 100.000 persones van perdre la vida per culpa del sisme. El terratrmol va fer que el rei desenvolups una forta claustrofbia i ja no es va sentir cmode vivint entre quatre parets. Per aix, va traslladar la cort reial a un car complex de botigues localitzades en als turons d'Ajuda. La capital es va reconstruir per a un cost molt elevat. 

Npcies i descendents.

El 19 de gener de 1729 Josep I es va casar a Elvas amb l'infanta espanyola, Maria Anna Victria de Borb, filla del rei Felip V d'Espanya i d'Isabel de Farnesi, i germana major de la futura esposa del rei Ferran VI d'Espanya, Brbara. Mariana estimava la msica i la caa per va anar sempre una dona seriosa, a la qual no li agradaven els assumptes del rei i que no tenia complexos a manifestar aquest desgrat en pblic. El matrimoni va tenir quatre filles: 

 la infanta Maria I de Portugal (1734-1816), reina de Portugal, casada el 1760 amb el seu oncle Pere III de Portugal;
 la infanta Marianna de Bragana (1736-1813);
 la infanta Maria Francesca Dorotea de Bragana (1739-1771);
 la infanta Maria Francesca Beneta de Bragana (1746-1829), casada el 1777 amb el seu cos, l'infant Josep II de Bragana;


Amb la mort de Josep I el 24 de febrer de 1777, el tron va passar a la seva filla, Maria I de Portugal i el govern de ferro del marqus de Pombal va arribar a la seva fi. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68170" title="Valentn Lamas Carvajal" nonfiltered="1948" processed="1933" dbindex="27065">

Valentn Lamas Carvajal (Ourense 1849 - 1906) fou un escriptor gallec, un dels precursors del Rexurdimento. Juntament amb Manuel Murgua fou un dels fundadors de la Real Academia Gallega.
A la seva poesia  Saudades galegas (1880), A musa das aldeas (1890)  conre un costumisme d'arrel rural on abunda la nota sentimental i de denncia social. Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec. La seva obra en prosa O catecismo do labrego (1889), publicada sota el pseudnim de Fray Marcos da Portela, s una pardia del Catecismo cristiano de G. Astete, on, per mitj de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramtica situaci dels camperols gallecs. s l'obra en prosa gallega ms mpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces ms importants de la literatura social peninsular. 

 Obra .
 Espias,follas e frores (1875) ;
 Saudades gallegas (1880) ;
 Gallegada (1887) ;
 Catecismo do labrego (1889) ;
 A musa das aldeas (1890);

 Bibliografia .
 Rafael Adn: Gallegada e outros textos en prosa. ISBN (13): 978-84-453-3756-1 / ISBN (10): 84-453-3756-4;

 VV. AA.: Actas das Xornadas sobre Lamas Carvajal, celebrades a Ourense entre els dies 21 i 22 d'octubre de 1999.

 VV. AA.: Raigame: revista de arte, cultura e tradicins populares, n. 24, 2006.;

 Enllaos externs .
 Un lloc entre els grans (en gallec) ;
 En el centenari de Lamas Carvajal (en gallec) ;
 El record a Valentn Lamas Carvajal en La Voz de Galicia (en espanyol) ;
 Obres a la xarxa de Valentn Lamas Carvajal ;
 Textos solts de revistes a la xarxa de Valentn Lamas Carvajal ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68171" title="Secci d'hoquei patins del Futebol Clube do Porto" nonfiltered="1949" processed="1934" dbindex="27066">


El Futebol Clube do Porto d'hoquei sobre patins s una de les seccions esportives en qu competeix el FC Porto. Es tracta d'una de les seccions ms exitoses del club, tant nacional, com internacionalment, ja que l'hoquei sobre patins s un dels esports amb ms tradici a Portugal.

La secci es fund l'any 1955. Disputa els seus partits al Pavilho Rosa Mota de la ciutat, tot i que properament inaugurar un nou pavell.

 Jugadors destacats .
 Frankelim Pais ;
 T Neves ;
 Vtor Hugo ;
 Carlos Realista ;
 Antnio Alves ;
 Pedro Alves ;
 Paulo Alves ;
 Antnio Livramento (entrenador);

 Palmars .
 2 Copa d'Europa: 1985-86, 1989-90.
 2 Recopa d'Europa: 1981-82, 1982-83.
 2 Copa de la CERS: 1993-94, 1995-96. ;
 1 Supercopa d'Europa: 1985-86.
 17 Lliga de Portugal: 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1998-99, 1999-2000, 2001-02, 2002-03, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08.
 12 Copa de Portugal: 1982-83, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1995-96, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06, 2007-08.
 15 Supercopa de Portugal: 1983-84, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1997-98, 1999-00, 2004-05, 2005-06, 2006-07;

Plantilla 2006-2007.


Entrenador: desconegut






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68173" title="Zanzbar" nonfiltered="1950" processed="1935" dbindex="27067">


Zanzbar s un territori afric el nom del qual prov de l rab Zayn Z'al Barr o del persa Zangi-bar (probablement deriva del persa       , Zangi-bar ("Costa dels Negres") derivat a Zanji-bar o Zandji-bar (      ) en rab,  format per les illes de Zanzbar (Unguja en suahili) i Pemba, que forma un estat confederat amb Tanganyika, anomenat Repblica Unida de Tanznia, i inclou algunes altres illes menors entre les que destaquen Chumbe, que forma un parc natural, i Tumbatu (la nica habitada). T una extensi de 2.460 km i una poblaci de 960.000 habitants. La capital s Zanzbar (257.000 h). La ciutat vella de Zanzibar est declarada Patrimoni de la Humanitat.

L'illa mesura 100 km de llarg i uns 45 km d'ample i t 1658 km2. L'estret de Zanzbar, de 37 km, la separa del continent 

En catal s normativa la forma Zanzbar; tanmateix, en suahili es pronuncia Znzibar, malgrat que en aquesta llengua totes les paraules sn planes.

 Economia .

La principal exportaci sn les especies i en concret el clau, del que s el tercer exportador mundial. La major font d'ingresos s el turisme que s'ha vist seriosament afectat el 2008 per la caiguda del sistema electric durant un mes, entre maig i juny que va deixar tota l'illa sense electricitat i dependent de generadors.

Zanzbar s un dest turstic especialitzat en natura. El principal recurs turstic de les illes que formen aquest arxiplag s la seva vegetaci i les platges. A nivell mundial, s una de les millors destinacions per a practicar la pesca esportiva i el submarinisme.

Segons Zanzibar Holiday, 90.000 turistes desembarquen anualment a l illa i representen el 15% del PIB.

 Histria .

 Prehistria .

L'illa fou habitada des del paleoltic. Una cova amb eines microltiques de 20.000 descoberta per Sinclair el 2006  anys revela l'antiguitat de l'ocupaci. Es tractava de pobles casadors recollectors. Altres proves de posterior ocupaci van del 2800 aC al segle I.  

Les informacions derivades de W. H. Ingrams sobre una cultura helitica amb presencia d'elements sumeris, assiris, accadis, caldeus, medes i perses i dels antics egipcis, no tenen fonament histric o arquelogic. Vestigis paleoltics es troben a Kilwa, i a Mafia hi ha vestigis de la primera edat del ferro.

 poca clssica .

El Periplus de la mar Eritrea escrit alsegle I per un mercader grec egipci parla de l'illa Menuthias, per bona part dels erudits pensen que es tracta de Pemba i no de Zanzbar, tot i que hi ha opinions contradictries; la clau es que l'illa es descrita com tenint nombrosos cursos d'aigua quan Zanzbar noms en t un (Pemba en canvi t diversos rierols).

Les excavacions a Fukuchani (al nord) i Unguja Ikuu al sud, mostren ocupaci de l'illa en temps pre islmics amb cermiques del golf Prsic  i de l'frica del nord romana entre els segles V i VIII; les del sud mostren que exportava marfil cap a Egipte cap a Constantinoble a travs de Pelusium, i s'ha trobat poteria bizantina datada pel sistema del carboni 14. S'han trobar tamb cadvers de ratpenats o rats negres les puces dels quals transmetien la pesta bubnica i cal pensar que aquesta fou portada a Constantinoble el 541 (se sap que hi va arribar des de Pelusium a Egipte) des de Zanzbar . Les comunitats de l'illa pertanyien a la primera edat del ferro africana occidental  segons la seva poteria. El seu habitat eren petites cases de fusta i fang, en tot cas anterior a les cases d'altres llocs de la costa de l'frica oriental que no apareixen abans del segle IX. Els primer pobladors permanents serien ancestres dels hadimu i tumbatu de l'frica oriental que haurien arribar a l'entorn del segle X. Els rabs i perses s'hi van establir entre el segle X i el XII i es van casar amb dones locals; el cap local entre els hadimu era el Mwenyi Mkuu o Jumbe) i el  Sheha entre el  tumbatu, per tenien un poder redut.

 Peride pre islmic .

SegonsAl-Masudi (vers 920) els reis dels Zunudj i els seus sbdits, eren pagans per per les probes arqueolgiques sembla que el islam ja havia pres peu . Al temps de Al-Idirisi (1154) els habitants de Zanzbar parlaven suahili i eren musulmans.

La histria de Pate en suahili , que no pogu ser redactada abans del 1810 i basada per tant en tradici oral, assegura que fou el califa Abd al-Malik ben Merwan qui va enviar grups de gent a fundar Zanzbar, Pate, Mombasa, Lamu, Kilwa i Malindi entre d'altres (des de Mogadiscio a les Comores). Harun al-Rashid hauria enviat nous contingents i fundat ms ciutats per no a Zanzbar (ni a Pemba). Les fonts del segle X com Al-Masudi o Buzurg ben Shahriyar no ho confirmen. Cap d'aquestos esmenta l'illa i noms el segon esmenta Kambalu, probablement Ras Mkumbuu a Pemba on s'ha trobat una mesquita que podia allotjar 70 fidels construda sobre dues mesquites anteriors una de pedra i una de fusta (que podrien ser del segle IX i VIII).  El 1865 es va trobar un tresor en un tmul a Unguja Ukuu; una moneda est datada el 797. Algunes excavacions han trobat edificis de vers el segle X (Direcci d'Antiguitats de Zanzbar) amb nombrosa poteria entre el segle VI i XI, per que s'atura entre el segle XI i el XIV, que probablement corresponen a la Languja esmentada per Al-Yakut (vegeu ms endavant). El seu abandonament estaria relacionat amb el final del comer d'esclau desprs de la revolta dels zandj a la baixa Mesopotmia. Les excavacions de Mkotomi al nord-oest de l'illa ha trobat restes entre els segles VIII i X i posteriors al XIV amb nombroses perles (segurament una fabrica) i monedes xineses i indies, per cap de local.

Una histria de Kilwa, escrita vers el 1550, diu que Zanzbar fou refugi d'un sult de Kilwa deposat el 1035, i que amb ajuts dels grups insulars va recuperar el tron. En aquest temps es va construir una mesquita a Kizimkazi a Zanzbar  que encara es conserva en part, amb un mihrab elaborat i uns inscripci de fundaci datada el 1107 en escriptura cfica; les tradicions locals asseguren que ja hi havia un sobir (sult) local a Kizimkazi, i existeixen un cert nombre d'edificis  del segle XI a XII que s'han conservat. Joao de Barros va conservar en portugus una segona histria de Kilwa escrita originalment en rab probablement vers el 1505, que diu que Sulayman ben al-Hasan de Kilwa (vers 1170-1189) es va proclamar senyor del comer a Sofala, Pemba, Mafia i Zanzbar i de la costa continental.

El 1224 Al-Yakut al seu Mudjam al-buldan diu que Languja era la residncia dels "reis dels zandj", el que decanta ms cap a un estat independent no rab en aquesta poca que sobre una dependncia de Kilwa.  Un tresor de monedes es va trobar el 1984 a Tumbate prop de Mkokotomi, i es va treure del pas illegalment acabant per ser catalogades al Museu Britnic. Hi havia segons sembla peces d'or amb el nom de Al-Hasan ben Sulayman III de Kilwa (vers 1310-1333).

Segons la histria de Pate,  Umar ben Muhammad de Pate (1332-1348) hauria ocupat totes les viles de la costa entre Pate i les illes Kerimba (Comores) excepte Zanzbar. Aix sembla que fou noms una expedici.

El 1442 el sobir de Zanzbar va intervenir en un conflicte successori a Kilwa, per fou subornat per un pot de vi i 100 mithkals d'or. En aquesta poca Zanzbar tenia la seva prpia moneda de coure.

Les tradicions parlen d'una gent anomenada Wa-debuli i Wa-diba, probablement comerciants ambulants indis, els primers de Daybul i els altres de les Maldives (que els gegrafs rabs esmenten com Diba).

 Dominaci portuguesa .

Vasco de Gama va arribar a l'illa el 1499 de tornada de l'ndia, i va agafar provisions i aigua,; noms es va aturar unes hores; el 1503 un vaixell sota comandament de Rui Loureno Ravasco va capturar 20 naus de l'illa que va retornar a canvi de diners (segons Damiao de Goes); els nadius haurien obert foc i disparat fletxes i  Ravasco hauria resps amb un bombardeig, per probablement fou un acte de pirateria ja que Ravasco fou condemnat a Lisboa. Tot i aix l'agost de 1505  hi va anar el  capit Joo Homere,  de la flota de Francisco de Almeida i l'illa li va pagar un tribu de 130 mithkals d'or (1000 en va pagar Kilwa i 100 Pate).

El 1528 la flota de Nero de Cunha es va desviar de la flota principal  i un pilot de l'illa el va guiar a un lloc segur per ancorar; Dos-cents malalts foren deixats al lloc per no consta l'establiment d'una feitoria (establiment comercial o factoria) permanent. El 1571 Fra Monclaro escrivia que l'antiga capital, abans gran com Kilwa, estava en runes, a causa del bombardeig de Ravasco per tamb per la presencia de "caffirs" del continent que mantenien  el desordre; el poble vivia amb por. Els portuguesos van combatre als agitadors i el rei (suahili) de Zanzbar va regalar l'illa a Portugal. Portuguesos residents a l'illa van poder tenir la seva prpia capella i capell es dedicaven al comer de perles, de teixits, de marfil, d'mbar gris i altres. L'illa es descrita com a molt frtil, per no es fa menci de cap feitoria.

El primer testimoni sobre una feitoria el dona Edmund Baker de Ipswich, tinent al vaixell Bonaventure, manat pel capit Sir James Lancaster, que hi va passar el hivern de 1591 a 1592. Gaspar de Sao Bernardino informa d'un carregament d'esclaus  de Zanzbar a Mombasa el 1606. El rei de Zanzbar era un home simptic i agradable i per contra el religis Joao dos Santos parla del comportament brutal dels portuguesos, i diu que havia convertit al cristianisme a un nebot del rei al que va enviar a estudiar a Goa.

Un informe de 16065 parla de vicariats agustins a Lamu, Pate i Faza i un convent a Mombasa per no a Zanzbar, on no apareixen fins el 1612 esmentats en una bule papal, i per tant la seva fundaci, lligada sens dubte a la feitoria seria entre 1606 i 1612. Els portuguesos es van installar, segons la tradici, a Mvuleni i Fukuchani (la segona a un antic lloc pre islmic).

Restes que podrien ser d'aquesta feitoria, amb un fort,  s'han trobat modernament situades sobre el que fou un antic  llogaret de pescadors i comerciants datat al segle XII . Al lloc es va trobar un tresor de monedes locals dels segles XIV i XV; hi ha tamb restes de l'esglsia. .

L'herncia portuguesa a Zanzbar  s molt petita; unes 120 paraules van passar del portugus al suahili; les restes arqueolgiques sn insignificants.

La prdua de Mombasa el 1698 no va tenir immediata repercussi a Zanzbar. El 1694 el vicari de Zanzbar Fra Manuel de Conceiao fou assassinat per membres de les tribus i ja no es va nomenar successor. Una reina de nom Ftima es va fer amb el poder pacficament i va establir el seu palau prop de la geraza. El 1710 ja pertanyia a Oman i la reina s'havia sotms al sult.

El 1712 el virrei de Goa inform que els rabs havien transformat la feitoria i un edifici de pedra construt per Joao Nunes a finals del segle XVII per fer un fort inadequat. La monarquia local suahili s'havia mantingut per el poder real estava en mans dels omanites i desprs del 1734 en mans dels liwalis de Mombasa (des de 1739 els Mazrui) que no foren eliminats fins el 1837 per Sayyid Said.

 Sultanat .

Vegeu: Sultanat de Zanzbar

 Repblica .

Vegeu Repblica de Zanzbar

Vegeu tamb.
Tractat luso-zanzibar de 1828;

 Nots .


Referncies. 
Memoirs of an Arabian Princess  from Zanzibar, Emily Ruete, 1888. (Many reprints). Author (1844-1924) was born Princess Salme of Zanzibar and Oman and was a daughter of Sayyid Said.
Banani: the Transition from Slavery to Freedom in Zanzibar and Pemba, H. S. Newman, (London, 1898) ;
Travels in the Coastlands of British East Africa, W. W. A. FitzGerald, (London, 1898) ;
Zanzibar in Contemporary Times, R. N. Lyne, (London, 1905) ;
Pemba: The Spice Island of Zanzibar, J. E. E. Craster, (London, 1913);

Enllaos.
Govern de Zanzibar;
Fotos de Zanzibar;
Mapa de Zanzibar i Tanganyika el 1886;
Article BBC sobre la nova bandera adoptada;
Visita Zanzibar;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68176" title="Maria Anna Victria d'Espanya" nonfiltered="1951" processed="1936" dbindex="27068">


Maria Anna Victria d'Espanya, reina de Portugal (Madrid 1718 - Lisboa 1781). Infanta d'Espanya de la Casa de Borb amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.

Orgens familiars.

Nascuda a Madrid el 31 de mar de 1718 sent filla del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa, la princesa Isabel de Farnesi. Nta per via paterna del Gran Delf i de la princesa Maria Anna de Baviera i per lnia materna del duc Odoard II de Parma i de la princesa Dorotea Sofia de Neoburg

Fou germana dels reis d'Espanya Llus I, Ferran VI i Carles III. Aix mateix per lnia paterna era cosina del rei Llus XV de Frana. 

Npcies i descendents.

A l'edat de quatre anys fou promesa al seu cos Llus XV de Frana per el comproms posteriorment es trenc per casar-se el rei francs amb la princesa Maria Leszczy ska. La dinastia Borb francesa necessitava urgentment un hereu i la infantesa de Maria Anna de Borb fu perillar la situaci dinstica tant per l'edat com per les nombroses connexions familiars entre el sobir francs i la infanta espanyola.

Posteriorment la prometeren amb l'infant Josep de Bragana, futur rei Josep I de Portugal, amb qui es cas a Elvas el 19 de gener de 1729. D'aquesta uni nasqueren:

 SM la reina Maria I de Portugal, nascuda a Lisboa el 1734 i morta a Rio de Janeiro el 1816. El 1760 es cas amb el seu oncle el rei Pere III de Portugal.

 SAR la infanta Marianna de Portugal, nascuda a Lisboa el 1736 i morta a Rio de Janeiro el 1813.

 SAR la infanta Maria Francesa de Portugal, nacuda a Lisboa el 1739 i morta a Lisboa el 1771.

 SAR la infanta Maria Franceca de Portugal, nascuda a Lisboa el 1746 i morta el 1829 a Lisboa. Es cas amb el prncep Josep de Portugal. ;

Quan el seu marit fou declarat incapacitat per regnar el 1774, Maria Anna fou declarada regent de Portugal fins a la mort del seu esps el 1777, any en el qual l'infanta Maria de Portugal va esdevenir reina.

La reina vdua mor el 15 de gener de 1781 a Lisboa retirada de la vida pblica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68183" title="Maria I de Portugal" nonfiltered="1952" processed="1937" dbindex="27069">

Maria I de Portugal la Pietosa o Maria da Gloria ( Lisboa 1734 - Rio de Janeiro, Brasil 1816 ), princesa de Brasil (1750-1777); duquessa de Bragana i reina de Portugal (1777-1816); i reina de Brasil (1815-1816).

Orgens familiars.
Nasqu el 17 de desembre de 1734 a Lisboa sent la filla gran del rei Josep I de Portugal i la seva esposa Maria Anna Victria d'Espanya. Era nta per lnia paterna de Joan V de Portugal i Maria-Anna d'ustria i per lnia materna de Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi.

Maria I possea tamb els ttols honorfics de duquessa de Bragana i Princesa de Beira. El 6 de juny de 1760, la continutat de la dinastia Bragana va quedar assegurada amb el matrimoni de Maria amb el seu oncle Pere de Bragana. Va passar a la Histria amb el sobrenom Maria la Piedosa, per la seva gran devoci religiosa.

Ascens al tron.
 
El seu primer acte com reina va ser l'enviament a l'exili de l'impopular primer ministre, el Marqus de Pombal, a qui mai va perdonar haver maltractat la famlia Tvora, a la qual va condemnar a mort. 

Maria I va ser una reina amant de la pau, dedicada a les obres socials. Tamb va concedir asil a diversos aristcrates francesos que fugien de la poltica del Terror de la Revoluci Francesa el 1789. Per es dedicava ms a la malenconia i al fervor religis, per la qual cosa el 10 de febrer de 1792 va ser considerada boja (havia patit un atac de bogeria quan sortia del teatre, el dia 1 d aquell mateix mes),i aix  va dur a que el seu fill i hereu, Joan VI, assums la regncia. 

L'any 1801 Manuel Godoy, amb el suport de Napole Bonaparte, va envair Portugal durant alguns mesos i, sota el Tractat de Badajoz de 6 de juny, la regi d'Olivena i part de la Guaiana Francesa va passar al domini d'Espanya. Anys desprs, al negar-se a complir les ordres de Napole per a interrompre el comer amb el Regne Unit, Portugal va ser envada per un exrcit francoespanyol encapalat pel mariscal Junot. La famlia reial portuguesa va fugir al Brasil el dia 13 de novembre de 1807. 

Quan Napole fou finalment derrotat el 1815, Maria I i la famlia reial portuguesa restaren al Brasil, creant el nou estat anomenat Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, del qual en fou la primera reina. La reina va morir el 20 de mar de 1816 a Rio de Janeiro. 

Npcies i descendents. 
 
Es cas a la catedral de Lisboa el 6 de juny de 1760 amb el seu oncle Pere III de Portugal, fill de Joan V de Portugal i Maria-Anna d'ustria. Pel casament, l'infant Pere de Bragana pass a govern el regne de Portugal juntament amb Maria I. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR l'infant Josep de Portugal, nat a Lisboa el 1761 i mort a la capital portuguesa el 1788, duc de Bragana i prncep de Brasil. Es cas el 1777 amb la seva tia, la infanta Maria Francesca de Portugal.

 SAR l'infant Joan de Portugal, nat el 1763 a Lisboa i mort el 1763 a la capital portuguesa.

 SM el rei Joan VI de Portugal, nat a Lisboa el 1767 i mort el 1826 a Lisboa. Es cas amb la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.

 SAR la infanta Maria Anna de Portugal, nascuda el 1768 al Palau de Queluz i morta el 1788 al Palau d'Aranjuez. Es cas amb l'infant Gabriel d'Espanya.

 SAR la infanta Maria Clementina de Portugal, nascuda el 1774 al Palau de Queluz i morta el 1776 a Lisboa.

 SAR la infanta Maria Isabel de Portugal, nascuda el 1776 a Lisboa i morta el 1777.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68192" title="Pere III de Portugal" nonfiltered="1953" processed="1938" dbindex="27070">

 
Pere III de Portugal ( Lisboa 1717 - Ajuda 1786 ), infant de Portugal i rei de Portugal (1777-1786).

Orgens familiars.
Nasqu el 5 de juliol de 1717 a la cort portuguesa del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'ustria, del qual en fou el fill favorit.

Per lnia materna era nt de l'emperador Leopold I d'ustria i fou germ del tamb rei Josep I de Portugal. Aix mateix fou cunyat del rei Ferran VI d'Espanya pel seu casament amb Maria Brbara de Bragana, germana gran de Pere III.

Npcies i descendents.
Es cas a la catedral de Lisboa el 6 de juny de 1760 amb la seva neboda Maria I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Josep II de Bragana (1761-1788), duc de Bragana i prncep de Brasil, es va casar el 1777 amb la seva tia, la infanta Maria Beneta de Bragana;
 l'infant Joan de Bragana (1763) ;
 l'infant Joan VI de Portugal (1767-1826), rei de Portugal;
 la infanta Maria Isabel de Bragana (1766-1777) ;
 la infanta Maria Anna de Bragana (1768-1788), casada amb l'infant d'Espanya Gabriel de Borb;
 la infanta Maria Clementina de Bragana (1774-1776) ;

Ascens al tron.
La seva esposa ascend al tron de Portugal el 1777 a la mort de Josep I de Portugal. Immediatament Pere de Portugal es feu coronar tamb rei. Grcies a aquest casament la dinastia Bragana, regnant a Portugal des de 1640 amb Joan IV de Portugal, aconsegu perpetuar-se uns anys ms ja que Pere III era fill de Joan V de Portugal i per tant descendent directe de la lnia principal Bragana.

Tot i la seva coronaci no particip activament en els afers governamentals i dedic el seu temps a la caa o a la religi.

Va morir a Ajuda, prop de Lisboa, el 5 de mar de 1786.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68193" title="Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci" nonfiltered="1954" processed="1939" dbindex="27071">
TIC s l'acrnim de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci. 

 Les tecnologies de la informaci i la comunicaci no sn cap panacea ni frmula mgica, per poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Millenni, d instruments que faran avanar la causa de la llibertat i la democrcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensi mtua  (Kofi Annan, Secretari general de l'ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003);
  
Tamb se solen anomenar NTIC:  Noves Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci . Agrupen un conjunt d elements, generalment aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la informaci (emmagatzemar-la, distribuir-la, trobar-la, etc). 

Podem considerar les NTIC un concepte dinmic. Per exemple, a la fi del segle XIX el telfon podria ser considerat  una nova tecnologia  segons les definicions actuals. Aquesta mateixa definici es podria aplicar a la televisi quan va aparixer i es popularitz en la dcada dels 50 del segle passat. No obstant aix, avui no les posarem en una llista de NTIC i fins i tot s molt possible que actualment els ordinadors ja no puguin ser qualificats de noves tecnologies. Tot i aix, en un context ampli, podem considerar que el telfon, la televisi i l ordinador formen part del que avui anomenem TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicaci i l intercanvi d informaci en el mn actual.

Les noves tecnologies sn inmaterials, ja que la matria principal s la informaci; permeten la interconnexi i la interactivitat; sn instantnies; tenen elevats parmetres d'imatge i so. Al mateix temps les noves tecnologies suposen l aparici de nous codis i llenguatges, l especialitzaci progressiva dels continguts sobre la base de l'audincia (trencant la cultura de masses) i donant lloc a la realitzaci d'activitats inimaginables en poc temps. 

 TIC i educaci .

Tot aix introdux tamb el problema de la poca capacitat que t l'escola per a absorbir les noves tecnologies. En aquest sentit, un altre concepte de Noves Tecnologies sn les NTAE (Noves Tecnologies Aplicades a l'Educaci). L's d'aquestes tecnologies, enteses tant com recursos per a l'ensenyament com mitj per a l'aprenentatge, com mitjans de comunicaci i expressi, i com objecte d'aprenentatge i reflexi (Quintana, 2004).

Entre els beneficis ms clars que els mitjans de comunicaci aporten a la societat es troben l'accs a la cultura i a l'educaci, on els avanos tecnolgics i els beneficis que comporta l'era de la comunicaci en qu vivim llancen un balan i unes previsions extraordinariament positives. Tot i aix, alguns experts han incidit en qu deu existir una relaci entre la informaci que es suministra i la capacitat d'assimilaci de la mateixa per part de les persones. Per aix, s convenient una adequada educaci en l's d'aquests poderosos mitjans. 

Tornant a l'educaci, aquesta ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didctiques. Les mateixes forces tecnolgiques que faran tan necessari l'aprenentatge, el faran agradable i prctic. Actualment les escoles, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informaci. Les xarxes educatives virtuals s'estan transformant en les noves unitats bsiques del sistema educatiu, que inclouen el disseny i la construcci de nous escenaris educatius, l'ellaboraci d'instruments educatius electrnics i la formaci d'educadors especialitzats en l'ensenyana en un nou espai social.

Enllaos externs.
 Informe sobre l'estat actual de la societat de la informaci internacional, a Espanya i Catalunya, i comparativa de les comunitats autnomes ;
 Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68198" title="Internet Control Message Protocol" nonfiltered="1955" processed="1940" dbindex="27072">

ICMP (Internet Control Message Protocol, Protocol de Missatges de Control d'Interxarxa) s un protocol que per al seu funcionament utilitza directament el protocol IP dins de l'arquitectura TCP/IP. La seva funci s informar de l'estat i situacions d'error en el funcionament de la capa de xarxa, sobretot en aspectes com l'encaminament, congesti, fragmentaci, etc.

Els missatges ICMP es transmeten a l'interior de datagrames IP. Consten d'una capalera de 64 bits, on aparixen camps com tipus, codi, SVT i informaci variable. A continuaci de la capalera trobem l'espai per a dades.

ICMP, al contrari que TCP i UDP, no s'utilitza directament per les apliacions d'usuari. L'excepci s l'aplicaci Ping, que envia missatges de petici Echo Request (i rep missatges de resposta Echo Reply) per a determinar si un host est disponible i el temps que empren els paquets en anar i tornar a eixa mquina.

 Aspectes tcnics .

El protocol ICMP forma part de la Suite IP tal i com es va definir al document RFC 792. Els missatges ICMP sn normalment generats en resposta a errors en els datagrames IP (segons l'especificaci RFC 1122) o per a diagnstic i encaminament.

La versi d'ICMP per a IPv4 s coneguda com a ICMPv4. IPv6 tamb te el seu protocol equivalent.

Els missatges ICMP sn construits al nivell de capa de xarxa, generalment d'un datagrama que ha generat una resposta ICMP. El protocol IP encapsula aquest missatge ICMP, afegint-li la prpia capalera IP i transmet el datagrama resultant de la forma habitual.

Com a exemple, cada mquina que reenvia un paquet IP (com un enrutador) decrementa en una unitat un camp de la capalera IP anomenat temps de vida (TTL, Time To Live). Si aquest paquet s reenviat per moltes mquines, el valor TTL pot arribar a 0. Aleshores, es torna un missatge ICMP "Temps de vida excedit en trnsit".

Capalera.
La capalera ICMP comena desprs del bit 160 de la capalera IP (a no ser que s'usin opcions IP).


 Tipus - Tipus ICMP especificat a sota. ;
 Codi - ms concreci del tipus ICMP; i.e: un ICMP Destination Unreachable pot tenir aquest camp amb valor des del 1 al 15, amb diferent significat cadascun. ;
 Checksum - Codi de comprovaci d'error calculat a partir de la capalera ICMP+dades, amb valor 0 per aquest camp.
 ID - Cont el valor de l'ID, hauria de ser retornat en cas de ECHO REPLY.
 Seqncia - Cont el valor de seqncia, hauria de ser retornat en cas de ECHO REPLY.


Llista de missatges de control permesos (Llista incompleta).
Alguns missatges de control permesos sn (llista incompleta):
0 - Echo Reply
1 - Reservat
2 - Reservat
3 - Destination Unreachable
4 - Source Quench
5 - Redirect Message
6 - Direcci Alterna de Host
7 - Reservat
8 - Echo Request
9 - Anunci de Router
10 - Solicitud de Router
11 - Temps Excedit
12 - Problema de Parmetre
13 - Marca de temps
14 - Resposta de Marca de temps
15 - Petici d'Informaci
16 - Resposta d'Informaci
17 - Petici de Mscara de Direcci
18 - Resposta de Mscara de Direcci
19 - Reservat per a seguretat
20-29 - Reservat per a experiments de resistncia
30 - Traceroute
31 - Error de Conversin de Datagrama
32 - Redirecci de Host Mbil
33 - IPv6 On ests?
34 - IPv6 On estic?
35 - Petici de Registre de Mbil
36 - Resposta de Registre de Mbil
37 - Petici de Nom de Domini
38 - Resposta de Nom de Domini
39 - SKIP Protocol d'Algorisme de Descobrimient
40 - Photuris, Errors de Seguretat
41-255 - Reservat
(Font: IANA ICMP Parameters)








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68199" title="Tanit" nonfiltered="1956" processed="1941" dbindex="27073">

Tanit (tamb anomenada Thanit o Tinnit) s la deessa pnica de la fertilitat, la dona de Baal-Hammon i la deessa protectora de Cartago. El seu sobre nom s "cara de Baal". Tamb s la governadora celestial. Com a senyora de la fertilitat rebia el nom de Nutrix (= Dida). Els seus smbols sn la granada, la figa, l'espiga i el colom com al seu smbol animal. El seu smbol ms destacable s la Creu de Tanit: Un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. Sembla que com a deessa celestial tamb tenia transcendncia lunar. A la mare patria de Fencia, emper, no s'hi ha demostrat la presncia del nom Tanit.      

Originalment era una deessa menor i al segle V aC el du Melcart i la deessa Astarte van substituir a Tanit i al marit Baal-Hammon com a principals dus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar a alguns dels seus fills a una mort al foc (vegeu Moloc). 

Tanit va ser adorada fins la desaparici de la cultura pnica. Els romans la van equiparar amb la deessa Juno i la deessa grega de la caa i la fertilitat rtemis. 

El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'illa d'Eivissa, on la deessa va ser adorada fins la cristianitzaci, al segle II. A Eivissa s on ms estatues de la dea s'han trobat, la ms coneguda de les quals s la trobada a la cova d'Es Culleram, a Sant Vicent de Sa Cala. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68202" title="Lloren Barber i Colomer" nonfiltered="1957" processed="1942" dbindex="27076">
Lloren Barber s un compositor, instrumentista i musicleg de renom internacional que va nixer a la localitat d'Aielo de Malferit (Valncia) i que des de 1972 resideix a Madrid. 

Entre els seus mrits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de msica de la Universitat Complutense. Tres anys ms tard (i fins el 1990) va collaborar amb el programa  El Mirador  de Televisi Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Esttica de Madrid i, a ms, des de 1992 dirigeix el  Parallel Madrid  (srie de concerts que el  Cercle de Belles Arts  dedica a les msiques no "canniques"). Des de 1998 organitza les  Nits d'Aielo i Art , aix s, un festival celebrat a la seua localitat natal que t carcter anual i que es dedica a l'art experimental.

Des de 1980 practica la veu difnica, la campanologa,la improvisaci, la msica plurifocal, els concerts urbans amb campanes, la desmesura dels concerts  de sol a sol  i la poesia fontica.
 
Comparteix i complementa la seua activitat musical creant i actuant al costat de Ftima Miranda en grups com  Flatus Vocis Trio  o el  Taller de msica mundana  (segons Robert Ashley:  una de les ms importants experincies de nova msica a Europa ).
 
Dins els seus concerts, a un costat i a l'altre de l'Atlntic, destaquen el recital ofert en el  Musikverein  de Viena (octubre de 1990),  La Msica per a un trnsit csmic  oferta en Oaxaca (Mxic) coincidint amb un eclipse solar total (juliol 1991), o el concert de clausura dels  Dies mundials de la Msica  (festival de la SIMC, 1993).
 
Els seus concerts paisatgstics i ciutadans darrerament s'han enriquit amb la sonora inclusi de tambors, sirenes, vaixells, canons, sirenes, focs d'artifici aix com de bandes de msica distribudes per l'espai. s aix com sorgeix  Naumaquia , un "concert-combat" en qu van participar 19 vaixells de l'armada espanyola, o el  Concert dels sentits , sinestsica composici espacial en qu van prendre part uns 1.700 msics. 

Anteriorment, per,  Lloren Barber ja havia fet gaudir amb la seua msica a ms de 150 ciutats i a diversos pasos (entre els quals es troben Alemanya, Argentina, Mxic, Guatemala, Cuba, Colmbia, Brasil, ustria, Dinamarca, Eslovnia, Holanda, Itlia, Polnia, Anglaterra, Frana, Portugal...).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68203" title="Xalapa" nonfiltered="1958" processed="1943" dbindex="27077">
Xalapa oficialment Xalapa de Enrquez (amb l'ortografia alternativa Jalapa, que s'ha de pronunciar lapa, o khalapa), s una ciutat mexicana i capital de l'estat de Veracruz, localitzada a 400 km a l'est de la ciutat de Mxic i a 100 km a l'oest del port de Veracruz. T una poblaci de 390.000 habitants. La ciutat de Xalapa va ser desingada com a capital de l'estat de Veracruz des de la incoroporaci d'aquest a la federaci mexicana el 1824 enlloc del port de Veracruz, per la seva localitzaci central i la seva proximitat a altres ciutats importants com ara Puebla i Oaxaca.

El nom de Xalapa prov del nhuatl Xallapan (Xallapan) que significa "deus en la sorra". Els totonaques van ser el primer poble a establir-s'hi, al voltant del puig de Micuiltepetl. El nom va ser castellanitzat a Xalapa, i desprs del canvi de la pronunciaci del castell antic al castell modern, es va comenar a pronunciar Jalapa. Va rebre l'estatus de "Vila" de Carles IV el 1791. 

L'economia de Xalapa es basa principalment en el sector dels serveis. s reconeguda a nivell nacional per la qualitat en l'educaci musical; el Conservatori de l'Estat de Veracruz i la Universitat Veracruzana, ambds localitzats a la ciutat, atreuen a nombrosos joves estudiants, i tenen els programes d'educaci superior en msica ms importants del pas a l'una de la ciutat de Mxic. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Xalapa, en castell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68204" title="Client (grup)" nonfiltered="1959" processed="1944" dbindex="27078">
Client s el nom adoptat per un grup futurista de msica electrnica format al Regne Unit, que ha fet gires tant per Europa com per diversos pasos d'sia. Combinen uniformes d'hostesses de vol escandinaves amb una esttica glamorosa i un so electrnic fosc i dur, que beu directament d'influncies com el tecno primerenc i el moviment New Wave. La seva msica t elements de synth pop, electroclash i diversos estils musicals que avui en dia podrem anomenar de retro.

Les dues noies que formaven originalment el grup decidiren de ser conegudes senzillament amb els noms de Client A i Client B, volent mantenir un anonimat i secretisme fins al punt de no mostrar mai la cara a la publicitat, per des de llavors ha estat revelat que es tracta de Kate Holmes, que havia estat part dels grups Frazier Chorus i Technique, i Sarah Blackwood, prviament cantant del grup Dubstar. A finals de 2005 s'hi ha unit una tercera participant, l'anomenada Client E.

Client foren el primer grup en signar a la discogrfica Toast Hawaii, formada per un dels msics de Depeche Mode, Andy Fletcher. Han participat en nombroses gires amb Depeche Mode i d'altres bandes similars, i se les ha descrit com "una barreja entre els Pet Shop Boys en el seu moment ms comercial i The Human League en el seu punt ms obscur" .

El vdeo filmat per Pornography ha estat dirigit per la companyia francesa Schmooze, i a la can hi participa un dels dos vocalistes de The Libertines, Carl Barat.
Es pot trobar un duet amb l'altre dels vocalistes de l'esmentat grup The Libertines, Pete Doherty, a una altra can del seu lbum City, "Down to the underground".

Discografia.
lbums.
 Client (Agost de 2003);
 City (Setembre de 2004);
 Live at Club Koho (Abril de 2005);
 The Rotherham Sessions (Febrer de 2006) (format per versions demo de canons dels lbums previs a aquest);

Altres lbums, noms existents com a descrregues d'Internet.
 Going down (2004) (versions de l'lbum Client);
 Metropolis (2005 (remixos i cares B de l'lbum City);

Singles.
 Prince of love (abril de 2003);
 Rock and roll machine (agost de 2003);
 Here and now (desembre de 2003);
 In it for the money (juny de 2004);
 Radio (setembre de 2004);
 Pornography (gener de 2005);

Collaboracions.
 Rplica - Sorry (2005);
 Moonbootica - Falling (2005);
 Die Krupps - Der Amboss feat. Client (2005);

Enllaos externs.
 Lloc web oficial del grup;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68207" title="Ramn Franco y Bahamonde" nonfiltered="1960" processed="1945" dbindex="27080">

Ramn Franco y Bahamonde (Ferrol, Galcia 1896 - Illes Balears 1938) fou un militar i poltic espanyol, germ de Francisco Franco. Destinat en 1914 com a oficial d'infanteria al Marroc, va passar en 1920 a l'aeronutica militar com alumne de l'escola de pilots, obtenint el ttol d'aviador i sent destinat a la base de hidroavions d'Atalayon (Melilla) activitat en la qual aviat va destacar. En 1924, va rebre la Medalla Militar per les seves actuacions en la Guerra del Marroc. 

El 1926 va volar des de Palos de la Frontera (Huelva) fins a Buenos Aires (Argentina) a l'hidroavi Plus Ultra, fet que es va considerar una gesta de l'aviaci. El Plus Ultra va sortir de Palos de la Frontera el 22 de gener i va arribar a Buenos Aires, el 26. Va fer parades a Gran Canaria, Cap Verd, Pernambuco, Rio de Janeiro i Montevideo. Va completar els 10.270km en 59 hores i 39 minuts. El 1929 va intentar un altre vol transocenic, per es va estavellar al mar.

Ideolgicament, era republic, i va participar en un complot contra la monarquia espanyola el 1930. Es va exiliar a Portugal i no va tornar a Espanya fins a la proclamaci de la repblica. Ms endavant va obtenir una acta de diputat a les Corts Espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya. 

El 1936, en produir-se l'alament del qual el seu germ formava part, era agregat a l'ambaixada espanyola als Estats Units. En tornar, s'impos la lleialtat familiar a la ideolgica: don suport als revoltats. Va morir l'octubre del 38 durant una missi de bombardeig del Pas Valenci amb base a les Illes Balears, en caure el seu hidroavi al mar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68210" title="Curufin" nonfiltered="1961" processed="1946" dbindex="27081">
Curufin s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el cinqu fill de Fanor i Nerdanel. Tamb va ser el pare de Celebrimbor, el mestre artes d'Eregion que va forjar els Tres Anells lfics de Poder.

El seu nom de pare era Curufinw, que en quenya significa "hbil (fill de) Finw", i que era tamb el nom original de Fanor. Li van posar aquest nom perqu Curufin era el que ms s'assemblava al seu pare tant en aparena com en temperament i habilitats. Tamb era el seu fill favorit. El nom de mare que li va posar Nerdanel era Atarink, que vol dir "Petit Pare", per les mateixes raons.



Com la resta dels fills de Fanor, Curufin es va trobar lligat pel jurament de recuperar els Silmarils del seu pare, que havien estat robats pel Senyor Fosc Morgoth. El jurament el va portar a ell i als seus germans a la Terra Mitjana, on van establir reialmes a l'exili, van combatre els exrcits de Morgoth, es van enfrontar als seus germans elfs, i van portar la desgrcia a la seva gent.

Va viure amb el seu germ Celegorm a Himlad, a l'est de la fortalesa del seu germ gran Maedhros Himring i al sud d'Aglon, en un pas entre Himring i Dorthonion que conduia a Doriath i que els dos germans va fortificar i defensar fins a la Dagor Bragollach. Desprs de la derrotam els dos germans van fugir amb la seva gent a Nargothrond, on Finrod els va acollir.

Mentre ell i el seu germ Curufin vivien a Nargothrond, Beren va arribar-hi per demanar ajuda a Finrod. Aquest va acceptar d'ajudar-lo, per Celegorm i Curufin van influenciar la gent de Nargothrond persuadint-los de que no acompanyessin Finrod, fent-los agafar por de lluitar obertament amb Morgoth. Finrod va haver d'acompanyar Beren amb tan sols uns pocs guerrers.

Poc desprs, durant una cacera, els dos germans van capturar a Lthien Tinviel, filla del rei Thingol de Doriath. Celegorm volia forar-la a casar-se amb ell, per emparentar-se amb Thingol. Per el gos de caa del seu germ, Huan, va renegar del seu amo i va ajudar a Lthien a escapar. Quan Beren i Luthien van tornar amb el Silmaril, la gent de Nargothron es va adonar de la seva traci i els van expulsar.

Curufin va morir en la Segona Matana Fratricida, quan els fills de Fanor van atacar Doriath per robar el Silmaril que era en possessi del Rei Elf Dior el Bell de Doriath. 


 Genealogia de la Casa de Finw .


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Guil-galad)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68212" title="Democrcia cristiana" nonfiltered="1962" processed="1947" dbindex="27082">
La democrcia cristiana s una ideologia poltica heterognia. En termes generals, la democrcia cristiana s un moviment conservador quant als temes de moral pblica i tradici, i per tant, sovint els partits de dreta s'identifiquen amb la democrcia cristiana. No obstant aix, la democrcia cristiana tamb pot ser definida com a fora d'esquerra ats que emfatitza la reducci de la pobresa, l'establiment d'un sistema de benestar, i la restricci necessria de les forces del mercat. 

La democrcia crsitiana s una fora important en la poltica d'Europa i Llatinoamrica, encara que menys popular a altres regions. Els partits demcrata cristians de Llatinoamrica sovint tendeixen a afavorir les poltiques econmiques d'esquerra o centre-esquerra, mentre que els europeus sovint sn partits de dreta i afavoreixen la reducci de la paticipaci del govern en l'economia. 

Poltiques de la democrcia cristiana.
Com qualsevol altre pensament poltic, en prctica, les poltiques i les prioritats dels partits demcrata cristians varien considrablement amb el temps i entre regions. No obstant la democrcia cristiana s generalment conservadora, i per tant, la majoria dels partits demcrata cristians s'oposen a l'avortament i al matrimoni homosexual, encara que d'altres han acceptat la legalitzaci d'ambdues, amb restriccions. Molts d'ells han acceptat la separaci esglsia-estat(com diu l'Esglsia Catlica) i el divorci. Els partits demcrata cristians sovint afirmen l'herncia cristiana de llurs pasos, o afirmen explcitament l'tica cristiana. La democrcia cristiana, a nivell mundial, ha incorporat molts punts de vista dels liberals, conservadors i socialistes, per, afirmen les principis dela moral cristiana. 

Encara que el moviment cristianodemcrata s molt heterogeni, existeixen punts comuns en certs assumptes. El disseny proposat de l'estat cristianodemcrata s descentralitzat, composat per diversos nivells, per amb una capacitat inqestionable. La democrcia cristiana veu l economia al servei de la humanitat; malgrat aix, molts partits cristianodemcrates no posen en qesti el capitalisme. Per la democrcia cristiana el deure de l estat es tenir cura dels seus ciutadans, per generalment s'oposen al socialisme cristi. En les dcades recents, els partits cristianodemcrates en Europa han canviat cap a una poltica conservadora de liberalisme econmic, basat en reduir el paper de l'estat en l economia. Per contra, els partis cristianodemcrates a Amrica Llatina estan generalment ms inclinants a recolzar visions econmiques d'esquerres comparat amb les seves contraparts europees.

Histria de la democrcia cristiana.
La democrcia cristiana va nixer al final del segle XIX, principalment com a resultat de la encclica papal  Rerum Novarum  del Papa Lle XIII, en la qual el Vatic reconeixia la misria dels treballadors i acordava que quelcom s'havia de fer, en reacci al creixement dels moviments socialistes i sindicals. La posici de la Esglsia Catlica sobre aquesta matria va ser clarificada en la segent encclica,  Quadragesimo Anno , pel Papa Pius XI en 1931. 

Mentre la Democrcia cristiana s d'origen catlic rom, ha estat adoptada tamb per molts cristians protestants i ortodoxos. Alguns partits demcratacristians, particularment a Europa, ja no emfatitzen la religi i han esdevingut molt ms seculars en els recents anys.

La democrcia cristiana pot marcar les seves arrels filosfiques des de Sant Toms d'Aquino i els seus pensaments sobre l'ontologia Aristoteliana i la tradici cristiana. D'acord amb ell, els drets humans son definits com les coses que els homes necessiten per funcionar. Per exemple, l'aliment s un dret hum perqu sense menjar, els humans no sn capaos de funcionar apropiadament. Autors moderns que donen importncia a la formaci de la ideologia cristianodemcrata inclou: Emmanuel Mounier, tienne Gilson i Jacques Maritain.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68213" title="Souillac" nonfiltered="1963" processed="1948" dbindex="27083">


Souillac s un municipi francs, situat al departament d'lt i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 2004 tenia 3.898 habitants.

 Monuments i llocs turstics .

 L'esglsia abacial de Santa Maria, del segle XII, amb planta de creu llatina de 55 m. de llarg i 14 d'ample, amb un transsepte de 33 m., absis amb tres capelles. La portada va ser reconstituda a partir d'elements de l'antiga. L'entrefinestra i les seves tres cares (el Pecat, el Caos, el Perd), el profeta Isaies, obra mestra de l'art romnic (es diu que Andr Malraux el va contemplar durant tres hores), el timp representant la llegenda del monjo Tefil.
 L'esglsia parroquial de Sant Mart. del segle XII, va ser malmesa durant les guerres de la religi. Transformada en ajuntament del 1829 fins el 1985, avui s'ha convertit en l'oficina de turisme. La sala Sant Mart, clebre per les seves magnfiques voltes gtiques, s avui dia utilitzada per a la celebraci de matrimonis i d'exposicions artstiques. ;
 El pont Louis Vicat, va ser construt de 1812 a 1822 per Louis-Joseph Vicat, que va inventar i utilitzar per primera vegada la cal hidrulica artificial i va trobar la frmula en el ciment rom.
 Les ribes de la Dordonya romntiques i reputades;
 El Viaducte de la Borrze (Souillac s coneguda per la ciutat dels set viaductes);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68214" title="Doma (Dordonya)" nonfiltered="1964" processed="1949" dbindex="27084">


Domme s una comuna francesa de 1.030 habitants situat al departament de la Dordonya, regi d'Aquitnia.

Al damunt d'un vertigins penya-segat, la ciutat fortificada reial ofereix sobre la vall de la Dordonya un panorama excepcional. Voltada de muralles, la ciutat del segle XIII t un passat tumultus illustrat per les seves portes fortificades i les seves torres que van servir de pres. Tamb s interessant de descobrir la casa del batedor de moneda, la dels cnsols, el vell mercat i l'hotel del governador.

Histria.

Domme s una ciutat fortificada una mica particular. Aquest tipus de ciutats solen ser fundades normalment per decisi reial, i troben el seu origen en necessitats econmiques a vegades, o militars ms sovint. En el cas de Domme, Felip l'Atrevit la va comenar a construir el 1281 per tal d'oposar-se a les veleitats del rei d'Anglaterra.

El rei Felip, amb la intermediaci de Simon de Melun, va recomprar doncs al senyor de Domme, Guillaume, aquest extrem del penya-segat que ocupava un emplaament estratgic: 150 metres sobre la Dordonya constitueixen una defensa natural, segura i intimidatria. Primera particularitat de Domme, mentre que les ciutats fortificades segueixen normalment un plnol molt geomtric (carrers rectilinis i perpendiculars), aqu, el penya-segat ha doblegat sensiblement la voluntat humana, de manera que el traat s'adapta a la geografia del lloc.

Segon signe distintiu, Domme t dues places i en canvi la majoria de ciutats fortificades s'organitzen a l'entorn d'una plaa quadrada nica. Aqu en tenim dues, la plaa del Mercat i la de la Roda.

Creades artificialment, les ciutats fortificades havien d'atreure poblaci i per aix, els reis no dubtaven a concedir privilegis de tots tipus als nous habitants: exempcions d'impostos o de servei militar, dret a heretar, per exemple. Domme, a ms, va obtenir el privilegi considerable d'estampar la seva prpia moneda.

Des de llavors, Domme passa a ser un lloc cobdicis. Malgrat el seu accs difcil, malgrat les seves muralles, la ciutat fortificada constituir un camp de batalla durant tota la guerra dels Cent Anys : presa una primera vegada el 1347 pels Anglesos, represa l'any segent pels francesos, perduda, cedida, conquerida de nou, donada per tractat, alliberada pels seus habitants, breu, impossible de relatar totes les peripcies que ha conegut aquest extrem de roca en un segle. Caldr esperar 1437 perqu Domme torni definitivament a Frana.

La ciutat fortificada tindr tanmateix encara que patir de l'atracci que exercita sobre els belligerants, ja que ligueurs i hugonots se la disputaran asprament durant les guerres de religi. Geoffroy de Vivans, capit protestant del castell de Castelnaud, prendr Domme de manera intrpida el 1588. En comptes d'atacar de front les portes ben guardades de la ciutat, Vivans i alguns companys escalaran de nit el penya-segat de Domme i aniran a obrir les portes a les seves tropes per tal de prendre la ciutat per sorpresa. Nombrosos canvis de mans se succeren, Geoffroy de Vivans no va capitular definitivament fins el 1592 davant els progressos dels catlics.

La calma torn, Domme coneixer una certa prosperitat al segle XVII, per el seu allament, desprs de la Revoluci, i l'abolici dels privilegis reials afavoriran l'xode rural. A diferncia dels grans centres industrials, Domme ha travessat els segles sense sofrir gaire els estralls del temps i s'ofereix als nostres dies tal com era.

Tota la seva histria es pot recordar al centre, prenent petits carrers deserts, o dirigint-se cap al mol antic o cap al vell Domme (el castell de Guillaume de Domme). Sota el mercat es troba l'entrada al subsl del poble: en efecte, el penya-segat protegeix grutes, avui condicionades, on s'hi ha trobat ossaments d'animals, exposats en el cam.

Domme i el templers.

La ciutat a penes estava acabada, que interv involuntriament
en la histria. El 1307 permet la trobada de Domme amb els templers.

La Porta de les Torres s'acabava d'edificar, i en comptes de servir de refugi al cos de gurdia, serveix immediatament de pres dels Templers. Fins a 70 persones van ser tancades a la Torre. Durant la seva detenci, alguns van gravar missatges a les parets que avui encara sn indesxifrables. Tota la part Nord de la torre est completament gravada. Paraules, crucifixos, personatges, dates i smbols diversos composen aquests missatges. Un profund misteri els envolta.

Des de 1318, no van aparixer ms rastres dels Templers. Cap d'ells sort viu de la pres.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68215" title="Tocaris" nonfiltered="1965" processed="1950" dbindex="27085">


Els tokharis o tocaris (dits pels hinds: qushana, les antigues fonts xineses els anomenen yue-che Yeh-chi o yuezh, llati tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederaci tribal del Kansu a Xina. Sn esmentats per Claudi Ptolemeu i Plini el vell entre d'altres. Vivien a la conca del Tarim en el que avui s la Regi Autnoma Uigur de Xinjiang, en l'oest del que s l'actual Repblica Popular de la Xina. Eren tribus nmades dedicades al pasturatge. La seva peculiar cultura es va estendre des de prop el 1800 aC a la fi del primer millenni de la nostra era. La seva llengua es coneix com tocari i s indoeuropea. 

Els yuezhi fou el nom xins d'aquest poble que, a les fonts clssiques, s identificat com els tocaris (tokharis) i tamb l'ndia on van formar el regne Indo-escita, on foren coneguts pels tukhara que van envair Bactriana  considerat un poble escita indoeuropeu . Claudi Ptolemeu al segle II, VI, 16, encara parla del poble dels Thaguroi  (que podria derivar de Tangri, el cel), de la muntanya Thagouron i de la vila de Thogara, derivacions de tocari . De fet els tocaris seria noms el nom d'una de les tribus  per la seva condici d'indoeuropeus no presenta dubtes . Ms dubtosa es la tesis de Gustav Haloun, que  pensa que yuezhi es una derivaci d'un nom anterior, zgudja, que seria l'equivalent a "escita" (ashkuzai en assiri) .

 Arqueologia i protohistria .
A partir del 1980 el descobriment de cossos humans momificats naturalment per la sequedat de la regi anomenada actualment Turkmenistan Oriental (s a dir la provncia autnoma de Xinesa cridada Xinjiang Uigur) va evidenciar que ja entre el 4,000 i el 1,800 aC existia a aquest territori una poblaci d'aspecte caucsic, molts dels individus dels quals tenien els cabells rossos o pl-rojos i els ulls clars (l'existncia de poblaci amb aquestes caracterstiques es coneixia des de feia molt temps grcies a que era citada per fonts xineses que la situaven en la Conca del Tarim i en la Dzungria). Un article presentat pels arquelegs Hemphill i Mallory el 2004 arriba a les segents conclusions: 

"Aquest estudi confirma l'asserci d'Han  segons la qual els ocupants d'Alwighul i Krorn no van derivar de poblacions protoeuropees estepries sin que mantenien en gran part ntimes afinitats amb poblacions del Mediterrani Oriental. Encara ms, els resultats demostren que tals pobles del Mediterrani Oriental poden tamb fundat els centres urbans de la Civilitzaci de l'Oxus (Amu Daria) localitzats en el nord i oest de Bactriana. Existeixen especialment ntimes afinitats entri Krorn, l'ltim de les troballes del Xinjiang i Sapalli el primer de les troballes en Bactriana, mentre que Alwighul i altres jaciments tardans de Bactriana exhibeixen majors distncies d'afinitat fenotpica. Aix aquest jaciment pot reflectir una possible variaci dels contactes interregionals a sia Central durant les primeres centries del segon millenni abans de Crist." ;

No obstant aix una altra teoria estima que els establiments de la Conca del Tarim i la conca de Turpan van ser originats per pobles de les estepes i de les muntanyes situades immediatament al nord i a l'oest d'sia Central. Tals pobles sn relacionats amb la cultura Afanasevo i la cultura Andronovo; ambds grups colonitzadors haurien explotat els ambients del Tarim i de Turpan barrejant les seves maneres de producci agrcola. La cultura Afanasevo, formada en la perifria oriental del continuum de la zona dels llenguatges indoeuropeus ha tingut el seu centre al nord dels mars Negre i Caspi, i -segons la teoria de J.P. Mallory i Victor H. Mair (2000)- en ella es trobaria l'origen del llenguatge "tocari". Les anlisis dels productes txtils corresponents a les mmies del Tarim mostren certes similituds amb les civilitzacions europees de l'Edat de Ferro europea (per exemple amb la Cultura de La Tne) datades cap al 800 aC, inclouen tals txtils el teixit creuat dit en angls twill i el tartn. Les mmies femenines duen un tipus de faldilla molt similar als que es troben preservats en jaciments de l'Edat de Bronze Nrdica. Equivocadament, ats que moltes d'aquestes mmies vestien el tipus de tela dit tartan, alguns han suposat i suposen que es tractava de poblacions cltiques, els estudis gentics i lingstics desmenteixen l'exactitud d'aquestes suposicions. El ms probable s que es tracti de poblacions amb orgens paleoeuropeus: En el quart millenni abans de Crist existien al nord del Mar Negre poblacions paleoeuropees a les quals alguns investigadors vinculen directament amb la dita cultura dels Kurgans (o cultura Kurgan) o amb la ja referida cultura Afanasievo. 

 Orgens .
La primera referncia coneguda dels Yeh-chi va ser feta pel xins Guan Zhong al 645 a. C.  en el seu Guanzi   (Assajos Guanzi: 73: 78: 80: 81). Les dates d'aquest llibre es discuteixen tanmateix, i pot datar tan de l ltim com del primer segle BCE. El llibre anomenat Yuzhi    , o Niuzhi   , descriu una gent de nordoest que provea de jade als xinesos des de les muntanyes prximes de Yuzhi    a Gansu. El subministrament de jade des de la Tarim Basin des de temps antics est documentat de manera arqueolgica: "Se sap b que els antics  rulers ??xinesos  tenien un gran accs al jade. Tots els elements de jade excavats des de la tomba de Fuhao    de la dinastia Shang, ms de 750 peces, provenien de Khotan al Xinjiang modern. A la primera meitat del primer millenni els Yeh-chi van comenar el comer de jade, del qual els consumidors essencials eren els  rulers ?? de la Xina agrcola." (Liu (2001), pg. 267-268). El sufix "Di" o "Zhi" (Xins  ) era generalment utilitzat per descriure la gent Di, "Brbars occidentals", en annals xinesos.

Segons l'anterior erudit de l URSS Zuev, hi havia una Reina entre l extensa confederaci Yeh-chi que va adherir a les seves possessions les terres del Tochar (Pinyin: Daxia) en la capalera del Huanghe circa?? tercer segle BCE. Segons ell, les crniques xineses es comenaven a referir a la tribu de la reina com el Gran Yeh-chi (Da Yeh-chi), i per anomenar el Daxia/Tochars el Menor Yeh-chi (Pinyin: Xiao Yeh-chi). Junts, s'anomenaven simplement Yeh-chi. En el segle cinqu CE, un cientfic (?) i el monjo traductor Kumarajiva, mentre tradua texts a xins, utilitzava el nom "Yeh-chi" per traduir "Tochar". A la meitat del segon segle BCE els Yeh-chi conquerien la Bactriana, i els autors grecs antics ens informen que els conqueridors de la Bactriana eren les tribus d'Asii i Tochari. Bactriana que en les crniques xineses els hi deien el pas de Daxia, i.e. Tocharistan i el llenguatge de Bactriana/Tocharistan era el "Tocharian". 

Els Yeh-chi sn tamb documentats en detall a les relacions histriques xineses, en particular els segles I-II BCE amb el document "Registres del Gran Historiador", o Shiji, per Sima Qian. Segons aquest document:

"El Yeh-chi originalment vivien en l'rea entre el Qilian o Muntanyes Celestials (Tian Shan) i Dunhuang, per desprs que fossin derrotats pel Xiongnu es van traslladar lluny a l'oest, ms enll de Dayuan, on atacaven i conquerien la gent de Daxia i posen a la cort el seu rei al banc del nord del riu Gui Oxus. Un petit nombre de la seva gent que era incapa de fer el viatge cap a l'oest buscava refugi entre els brbars Qiang a les Muntanyes del Sud, on es coneixen com el Menor Yeh-chi.".

Del Qilian i Dunhuang ptria original dels Yeh-chi s'ha discutit ltimament per no referir-se a les localitzacions actuals a Gansu, per a Tian Shan i a la regi de Turfan, 1,000 km a l'oest, Dunhuang s'identificava amb una muntanya anomenada Dunhong llistat en el Shanhaijing.

Els Yeh-chi poden haver estat una gent d orgen caucsic, com indiquen els retrats dels seus reis a les monedes que donaven desprs del seu xode a Transoxiana (segles I-II BCE), i especialment les monedes com les que donaven a l'ndia als kushans (segles I-III CE). Tanmateix, cap registre directe pel nom de  rulers ?? Yeh-chi no se sap si va existir (noms els xinesos mencionen el seu nom), i hi ha algun dubte sobre la precisi de les seves primeres monedes.

Les fonts antigues xineses descriuen l'existncia de "gent blanca amb cabell llarg" (La gent Bai del Shan Hai Jing) ms enll de la seva frontera nord-occidental, i tenen mmies de Tarim molt ben conservades amb trets caucsics trobats a l'antic oasi a la Carretera de Seda, Niya, sovint amb cabells vermellosos o rossos, avui mostrats al Museu rmqi i datats al tercer segle aC, ha estat trobat precisament en la mateixa rea del Tarim Basin.

Els llenguatges indoeuropeus Tocharian tamb s'han testificat en la mateixa rea geogrfica, i encara que la primera evidncia epigrfica coneguda data del segle sis CE, el grau de diferenciaci entre Tocharian A i Tocharian B, i l'absncia de restes de llenguatge Tocharian ms enll d'aquella rea, tendeix a indicar que existia un llenguatge Tocharian com en la mateixa rea d assentament Yeh-chi durant la segona meitat del primer millenni a. C.

Segons una teoria, els Yeh-chi eren probablement part de la gran migraci d'indoeuropeus de qu es parlava,  poblacions que s'installaven a l orient d sia Central  (possiblement fins a Gansu) en aquella poca. Els nmades Ordos, que vivien a l est de la Xina al nord dels Yeh-chi, n s un altre exemple. Tamb les mmies caucsiques de Pazyryk, probablement escites en origen, sn localitzades al voltant de 1,500 quilmetres cap al nord occidental dels Yeh-chi, i datava tamb al voltant del tercer segle BCE.

Segons documents Han, els Yeh-chi "estava florint" durant el temps del primer gran emperador Xins Qin, per estaven regularment en conflicte amb la tribu vena dels Xiongnu al nord-est.

Primera emigraci .
El 209 aC Mao-tun va succeir al seu pare T'ouman al capdavant de la confederaci dels Hsiung-nu (al nord dels yeh-chi). Mao-tun va derrotar els yeh-chi al sud i els wu-sun al nord. Mao-tun va morir el 174 aC i el seu fill Laoxang (Lao-Chang, Lao-shang) va tornar a derrotar els yeh-chi i va matar el seu rei en una batalla. Aquesta derrota decisiva va provocar l'emigraci dels yeh-chi cap a l'oest a travs del Gobi del nord. Una part del poble, conegut pels xinesos com Siao Yuezhi (Petits yuezhi) es va establir al sud de les muntanyes Nanxan entre els k'iangu de Tbet, que al cap de dos segles i mig havien adoptat la llengua . La resta del poble, coneguts per grans yuezhi (Ta yuezhi) es van establir a la vall de l'Ili,  enfrontant-se als wu-sun, i arribant a la riba nord del llac Issyk Kul, d'on van expulsar les tribus sakes . 

Mentre lluitaven amb els sakes van ser atacats pels wu-sun per la reraguarda i els van obligar a entrar a la vall de Ferghana, seguint el cam dels sakes, i creant aix una doble amenaa per al regne grec de Bactriana a la regi del Iaxartes. 

El 128 aC l'ambaixador Txang Ki'en va visitar als yuezhi. Segons el historiador Sseu-ma Ti'en ja ocupaven la Sogdiana al nord del riu Wei (Oxus), on havien establert la seva capital a Kien-xe , pas que els xinesos anomenaven Ta-hia. En aquest any sembla que el regne no estava ocupat pels yuezhi , i no es clar que estigus totalment ocupat pels saques. Podria molt ben ser que la major part encara fos en mans dels grecs.

El 126 aC els yuezhi haurien creuat l'Oxus i haurien ocupat la major part de la Bactriana sota domini dels grecs . Els saques sembla que es van dirigir al sud-oest i van ocupar Drangiana (Sistan) i Aracsia (Kandahar) .

 Fonts occidentals .
Sembla doncs que a les fonts occidentals aquestes tribus sn esmentades com a tocaris (Estrab esmenta com invasors de la Bactriana els asiani, els tocaris i els sacaraucae, empesos pels saces i els sogdians; sembla que els asiani i els sacaraucae o sarauques eren tribus saques, i que els primers van sotmetre els tokharis i saraucae; els asiani o b eren els wu-sun o b eren una tribu que va esdevenir part de les tribus sota el clan Kusana. De fet es troba als tokharis establerts al districte de Tukharistan, a la vora de Kunduz i de Baghlan, prop de l'Oxus.

 Expansi al Panjab: el clan kusana .
Cap el comenament del segle I aC van intentar expandir-se cap el sud, cap els passos dels Hindu Kush, per no va ser fins un segle desprs quan varen aconseguir la unitat sota el lideratge del clan kusana, i s'asseguraren el domini de la vall de Kabul. L'any 15 va pujar al tron Kadfises I (Kudjula Kadfises), van sortir de les muntanyes i van entrar a les planes del Panjab. Les fonts xineses (el Hou han shu) donen el nom del unificador de les cinc seccions dels yeh-chi (pretesament els tokharis): K'iu-tsiu-k'io; i tamb el nom del regne: Kuei-shang. Esmenta que va envair An-si (Prtia), va conquerir Kao-fu (Kabul) i va vncer els reis Pu-ta i Ki-pin, i que va morir amb ms de 80 anys i el va succeir el seu fill Yen-kao-chen.

Per a l'poca posterior dels yeh-chi, vegeu Kusana

Vegeu tamb.
Txe Tx'an;
Txe Ki'en;

Referncies i notes .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68217" title="Tocolsida" nonfiltered="1966" processed="1951" dbindex="27087">
Tocolsida fou la posici romana ms al sud a la provncia de la Mauritnia Tingitana. S identifica amb Magilla, prop de Sidi Casseni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68218" title="Toduces" nonfiltered="1967" processed="1952" dbindex="27088">
Els toduces o toduques o toducons (llat toducae) foren un poble de la provncia romana de Mauritnia Cesariense que vivia a la riba esquerra del riu Ampsaga


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68238" title="Tolerium" nonfiltered="1968" processed="1953" dbindex="27090">
Tolerium fou una ciutat de Latium. Fou una de les trenta ciutats que van formar la Lliga Llatina el 493 aC i fou ocupada per Coriol, el cap de l'exercit volsc el 486 aC, conquesta a la que van seguir Bola, Labicum, Pedum i Corbio. Livi, en la seva histria de la campanya de Coriol (Coriolanus) no l esmenta per si una ciutat que anomena Trebiam, probablement una corrupci del nom o un error del copista. En una altra part Plini el vell s que esmenta Tolerium com una ciutat de Latium.

Probablement s l'actual Valmontone, per d altres pensen que les minses restes que es troben en aquest lloc corresponen a Vitellia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68242" title="Robert Hooke" nonfiltered="1969" processed="1954" dbindex="27091">

Robert Hooke (Freshwater, 18 de juliol de 1635   Londres, 3 de mar de 1703) cientfic angls. Va ser un dels cientfics experimentals ms importants de la histria de la cincia i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la fsica, la microscopia, la nutica i l'arquitectura i va participar en la creaci de la primera societat cientifica de la histria, la Royal Society de Londres.

Hooke va nixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malalts que va destacar rpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el collegi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaa a Oxford on va conixer a Robert Boyle, de qui fou assistent des de 1658.

El 1660 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elstic s'estira de forma proporcional a la fora que s'hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenci del ressort helicodal o molla.

El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre cont per primera vegada la paraula cllula i s'hi apunta una explicaci plausible sobre els fssils. Hooke va descobrir les cllules observant al microscopi una petita lmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polidriques que recordaven a les celles d'un rusc. Per aix va anomenar cllula a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes celles tenien com a constituents dels ssers vius. El que estava observant eren cllules vegetals mortes amb la seva caracterstica forma poligonal.

A ms de les observacions publicades al Micrographia i de la formulaci de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contnues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitaci universal. Hooke va formular alguns dels aspectes ms importants de la llei de la gravitaci, per no va arribar a desenvolupar-los matemticament, i va comentar aquesta teoria en un dels mltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), incloent una prova de la gravitaci, no va realitzar cap referncia a Hooke. Tamb va mantenir una durssima polmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

Els invents mecnics i l'instrumental cientifc de mesura va ser, potser, el camp ms prolfic de la seva creaci cientfica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com inventor destac per la invenci de la junta o articulaci universal, el primer barmetre, higrmetre i anemmetre. Va ser tamb el responsable de l'establiment del punt de congelaci de l'aigua com a referncia fixa en el termmetre. Tamb collabor amb Christopher Wren en la reconstrucci de Londres desprs del gran incendi de 1666.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68243" title="Punt de Lagrange" nonfiltered="1970" processed="1955" dbindex="27092">
Un punt de Lagrange (o punt L o punt de libraci) s qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en qu un tercer, afectat noms per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos. Foren calculats per primera vegada pel fsic francs Joseph Louis Lagrange i habitualment se simbolitzen amb L1, L2, L3, L4 i L5,

Dit d'altra forma, els punts de Lagrange sn les solucions estacionries del problema de tres cossos restringit. Per exemple, donats dos cossos massius en rbites circulars al voltant del seu centre de masses, existeixen cinc posicions en l'espai en les quals es pot situar un tercer cos, de massa negligible, de forma que mantingui la seva posici respecte als dos cossos ms massius. En aquests punts s'equilibren les forces reals (gravitatria) i fictcies (centrfuga) sobre el tercer cos, de manera que la fora total sobre ell s zero.

 Descripci dels punts de Lagrange .

 L1 .
El punt L1 es troba situat sobre la lnia definida pels centres de masses dels dos cossos M1 i M2, i entre les dues masses. El punt L1 del sistema Sol-Terra s ideal per realitzar observacions del Sol. Els objectes que hi sn situats mai queden sota l'ombra de la Terra o de la Lluna. El Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) est situat en una rbita d'halo al voltant del punt L1 i l'Advanced Composition Explorer (ACE) s en una rbita de Lissajous tamb al voltant del punt L1 point. El punt L1 del sistema Terra-Lluna permet un acces a rbites lunars i terrestres amb un delta v mnim.

 L2 .
El punt L2 es troba situat sobre la lnia definida pels centres de masses dels dos cossos M1 i M2, i ms enll de la ms petita d'ambdues. Aquest punt en el sistema Sol-Terra s un bon lloc on situar observatoris espacials; com un objecte a L2 sempre mant la mateixa orientaci respecte al Sol i la Terra, la calibraci i la protecci sn molt ms simples. La sonda Wilkinson Microwave Anisotropy Probe est en rbita al voltant d'aquets punt, i s tamb el lloc previst per situar-hi el successor del telescopi espacial Hubble. En el cas el sistema Terra-Lluna L2 seria el lloc ideal per situar un satllit de comunicacions per cobrir la cara oculta de la Lluna.

 L3 .
El punt L3 es troba situat sobre la lnia definida pels centres de masses dels dos cossos M1 i M2, i ms enll de la ms gran d'ambdues. En el sistema Sol-Terra aquest punt est situat a l'altra banda del Sol, una mica ms lluny del Sol que la Terra. En algunes obres de cincia ficci s un lloc habitual per situar-hi una antiterra.

 L4 i L5 .
Els punts L4 i L5 estan situats a 60 per davant i 60 per darrera, respectivament, de la menor de les dues masses del sistema; s a dir, cada un d'ells constitueix un vrtex d'un triangle equilter on els altres dos vrtexs sn les dues masses. Aquests dos punts a vegades tamb s'anomemen punts de Lagrange triangulars o punts troians, ja que, en el sistema Sol-Jpiter, sn els punt on estan situats els asteroides anomenats troians.

 Estabilitat dels punts de Lagrange .

Els primers tres punts de Lagrange sn inestables. En realitat noms sn estables en el pla perpendicular a la lnia que uneix les dues masses. Aix es pot visualitzar fcilment amb el punt L1: una petita massa collocada en aquest punt i desplaada perpendicularment a la lnia d'uni de les dues masses, experimentar una fora que la retornar al punt d'equilibri. En canvi, si l'objecte es mou en la direcci de la lnia, cap a una massa o cap a l'altra, la fora experimentada tendir a allunyar-lo del punt. Malgrat la inestabilitat dels tres primers punts de Lagrange, s possible trobar rbites peridiques al voltant d'aquests punts, com a mnim en el problema dels tres cossos restringit. De fet aquestes rbites peridiques no existeixen en el problema general de n cossos, com s realment el sistema solar, per s que existeixen rbites quasiperidiques, que sn les que han utilitzat totes les missions espacials que han situat enginys en punts de Lagrange. En aquestes rbites, un petit ajustament peridic de la posici de l'objecte li permet mantenir-se en una rbita de Lissajous.

Per altra banda, els dos punts de Lagrange L4 i L5 sn punts d'equilibri estable, sempre i quan el quocient de masses M1/M2 sigui superior a 24,96. Aquesta condici es compleix en els casos Sol-Terra i Terra-Lluna. Quan un objecte situat en un d'aquests punts resulta pertorbat s'allunya del punt, per llavors entra en joc l'efecte Coriolis que converteix la trajectria de l'objecte en una rbita estable en forma aproximada de nefroide al voltant del punt.


 Objectes artificials situats als punts de Lagrange .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68244" title="Tomis" nonfiltered="1971" processed="1956" dbindex="27093">
Tomis fou una ciutat de la Baixa Msia (Msia Inferior) a la riba de l'Eux, capital del districte anomenat Esctia Menor (Scythia Minor). Estava situada entre Constantiana i Callatis. 

Fou fundada pels milesis, i va existir durant segles com a colnia de Milet. La mitologia diu que fou all on Medea va tallar el cos del seu germ i on el pare Aetes va enterrar els trossos. 

Ovidi hi va viure desterrat. Proper a la ciutat hi ha l'anomenat llac d'Ovidi (modern Ouvidouve Jesero). Modernament es va dir Babba i avui es diu Tomisvar







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68246" title="Topiris" nonfiltered="1972" processed="1957" dbindex="27094">
Topiris fou una ciutat de Trcia al nord-est de la boca del riu Nestos, i a l'oest d'Abdera. 

En temps de Procopi era la principal ciutat martima de Trcia. Ms tard el seu nom fou canviat a Rhusion i fou seu d un arquebisbat. Justini I va reconstruir les seves muralles que havien estat destrudes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68247" title="Tornats" nonfiltered="1973" processed="1958" dbindex="27095">
Els tornats (llat tornates) foren un poble aquit que esmenta Plini i que podrien haver viscut a la regi de la vila de Tournai, a la vora del riu Arros, afluent del Adur, regi de Tarbes, en el territori dels bigerrions o a les seves rodalies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68248" title="Torone" nonfiltered="1974" processed="1959" dbindex="27096">
Torone s una ciutat de Calcdia a Macednia, al sud-oest de la pennsula de Sithnia. El seu nom deriva de Torone, filla de Proteus o de Posid i de Fencia.

Fou una colnia grega fundada per la ciutat de Calcis (a l illa d'Eubea) i fou la ciutat principal de la Calcdia a l'inici de la colonitzaci. El seu port es deia Cophos.

Durant la invasi de Xerxes va donar soldats i provements als perses i a l'acabar la guerra va passar sota dependncia d'Atenes. El 424 aC un partit local va obrir les portes a Brasides per fou reconquerida per Cleon dos anys desprs. Mes tard va quedar sotmesa a Olint, que la va perdre davant el general atenenc Timoteu. Fou conquerida per Filip II de Macednia junt amb altres ciutats calcidies. En la guerra de Roma contra Perseu fou atacada per la flota romana el 169 aC, per fou rebutjada. Va ser possessi romana, bizantina i otomana.

El golf al que donava era el Toronaikos kolpos o golf de Toronea (llat Toronaeus sinus, avui golf de Kassindhra).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68249" title="Toryne" nonfiltered="1975" processed="1960" dbindex="27097">
Toryne fou una ciutat del districte de Thesprtia al Epir. La flota d'August va romandre per un temps prop de Toryne abans de la batalla d'Actium, en una badia entre els rius Thyamis i Sibota, probablement a Parga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68250" title="Toxandris" nonfiltered="1976" processed="1961" dbindex="27098">
Els toxandris (llat toxandri) foren un poble del nord de la Gllia esmentat per Plini el vell que diu "A Scaldi incolunt extera toxandri pluribus nominibus. Deinde Menapii, Morini". Aix s ha interpretat que els Toxandris vivien ms enll (al nord-est) de l'Escalda o l'Scaldis, on vivien els Escaldis que per Plini formaven el lmit nord de la Gllia Blgica.

Sense arguments definitius s ha conjecturat que els Toxandris van ocupar una part del territori dels menapis (el territori del futur Principat de Lieja). Per altres autors donen un significat diferent a les paraules de Plini basat en un altre passatge de Plini que, descrivint la costa d'Europa, diu: "Toto autem hoc mari ad Scaldim usque fluvium Germanicae accolunt gentes" i ms endavant la paraula "introrsus" es oposada a "extera" del que es podria deduir que Plini parla dels pobles de la costa i per tant caldria situar als Toxandris entre Gant i Bruges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68251" title="Tracis" nonfiltered="1977" processed="1962" dbindex="27099">


Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Trcia estesos tamb a l'sia Menor (Bitnia), a Dcia i fins Illria.
Tribus.
Etensis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68252" title="Traquis" nonfiltered="1978" processed="1963" dbindex="27100">
Traquis fou una ciutat del districte de Malis al sud de Tesslia; de la ciutat la seva comarca fou coneguda com Traqunia. Era a l'oest de les Termpiles i en una plana al peu de la muntanya Oeta. Com que dominava l accs a les Termpiles era de gran importncia estratgica. Herdot diu que era no lluny del riu Melas i que l'Asop tamb neix a la regi, al sud de la ciutat. La colnia d'Heraclia a poca distncia (sis estadis), la va substituir 

Els Lacedemonis hi van fundar una colnia el 426 aC, al sis any de la guerra del Pelopons. Els habitants de la regi patien sovint els atacs dels muntanyencs Oetans i havien demanat ajut a Esparta que no va dubtar a establir-hi una colnia; Esparta va convidar a altres estats a enviar colons i 10000 grecs d arreu es van establir a la nova colnia que es va dir Heraclia. Des llavors la regi fou coneguda com Traqunia Heraclia i la colnia anomenada sovint Heraclia de Phthiotis perqu el districte fou separat de Malis i incls al de Phthiotis. Els colons van construir un port proper a les Termpiles. 

La colnia no va prosperar perqu tot i la protecci d'Esparta fou atacada pels tessalis que els veien com invasors, i d altra banda l administraci espartana, com en altres llocs, fou corrupta. El 420 aC els colons foren derrotats per les tribus tesslies i el governador espart Xenares va morir en la lluita; Esparta no va poder enviar ajut i al cap de pocs mesos, els beocis, per por de qu la colnia no acabes en mans d'Atenes, la van ocupar; el governador espart inter fou destitut i acusat de corrupci; ms tard per els lacedemonis van recuperar la colnia que Becia va retornar. l'hivern del 409 aC al 408 aC Heraclia i els lacedemonis foren completament derrotats per les tribus i 700 ciutadans van morir a la lluita; no fou fins acabada la guerra del Pelopons que la ciutat es va poder recuperar i va comenar a crixer i esdevenir important. Fou llavors la seu del govern espart a la part nord de Grcia. El 399 aC el lacedemoni Herippides fou enviat a dirimir la lluita partidista a la ciutat, i va aconseguir eliminar l oposici antiespartana i tamb va fer fugir als hostils vens traqunis i oetans cap a les muntanyes. El 395 aC els tebans sota la direcci del demcrata Ismnies de Tebes, van ocupar la ciutat i van matar a la guarnici espartana, i van donar o retornar la ciutat als antics habitants oetans i traqunis de la regi. 

Json de Tesslia va destruir les fortificacions i es va assegurar el domini de la regi que li podia obrir les portes de Grcia. Mes tard Heraclia va passar a mans de la Lliga Etlia.

Desprs de la derrota del rei selucida Antoc a les Termpiles el 191 aC, Heraclia fou assetjada pel cnsol rom Acilius Glabrio, que la va ocupar desprs de 24 dies i els etolis es van retirar a la ciutadella. Els romans van ocupar un cim de roca igual d alt que la ciutadella i molt proper i els etolis es van rendir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68254" title="Tracontida" nonfiltered="1979" processed="1964" dbindex="27102">
La Tracontida o Traconitis fou un districte de Palestina propera a l'anomenat Mar de Galilea (Llac de Tiberades) i en direcci a Damasc; a l'est tenia l'Aurantida o Auranitis, al sud l'Iturea, i a l'oest la Gaulantida o Gaulanitis. Fou considerada la part nord del districte de Perea.

El seu nom deriva de la naturalesa del pas, amb molts turons de pedra. Ptolomeu diu que els seus habitants eren rabs i es deien Tracnits. Una ciutat del districte es deia Tracon.

La Tracontida fou inclosa a la tetrarquia de Filip fill d'Herodes el gran, i desprs va passar a Herodes Agripa I.

 Llista de governants .

Ptolemeu de Calcis 85-40 aC;

Lisnies I 40-33 aC;

Zendor de Tracontida  33-20 aC;

Herodes  el Gran 20 aC-4 aC;

Herodes Filip   4 aC - 34 aC;

A la provncia de Sria 34-37 o 38;

Herodes Agripa I 38-44 ;

Administraci romana 44-52;

Herodes Agripa II  52-99;

Administraci romana 100-106 ;

Provncia d'Arbia ;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68255" title="Traens" nonfiltered="1980" processed="1965" dbindex="27103">
El Traens o Tras o Traeis fou un riu del Brutium on es va lliurar una gran batalla entre Sibaris i Crotona en la qual els primers foren derrotats i la seva ciutat destruda el 510 aC. Els sibarites que 50 anys desprs van contribuir a fundar Thuris en foren expulsats i es van establir precisament en aquest lloc per en foren expulsats aviat pels atacs de les tribus salvatges de la rodalia. 

El riu s l'actual Trionto, que desaigua al golf de Trent prop de Rossano i que dona nm all al Capo di Trionto.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68256" title="Trgia" nonfiltered="1981" processed="1966" dbindex="27104">
Trgia s una petita illa prop de la costa sud de Samos, a les rodalies de la qual Pricles va derrotar la flota de Samos el 440 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68257" title="Trajanpolis" nonfiltered="1982" processed="1967" dbindex="27105">



Trajanpolis es el nom de tres ciutats romanes:

 Trajanpolis de Msia;
 Trajanpolis de Cilcia ;
 Trajanpolis de Trcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68260" title="Tralles" nonfiltered="1983" processed="1968" dbindex="27107">
Tralles o Trallis o Tralleis (catal Tralles) fou una ciutat de Cria del districte de Trllia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord del Scamander, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Suposadament fou fundada per Argos que van tenir l ajut d un grup de tracis de la tribu dels tralles; inicialment es va dir Anthea o Evanthea, i desprs Erymna, Charax, Selucia, i Antioquia i finalment Tralles, pels tracis que la van fundar. Per un altra versi diu que fou fundada pels pelsgics que la van anomenar Larissa.

La ciutat fou molt prospera i els seus habitants es distingien per la seva riquesa, i algun d ells era normalment nomenat Asiarca, es a dir president del jocs que es celebraven al districte. En temps d'August un terratrmol va destruir molts edificis pblics i probablement no era la primera vegada; l emperador va donar a la ciutat una forta quantitat de diners per les reparacions. Mes tard van demanar fer un temple dedicat a Tiberi per la petici fou rebutjada. Segons Plini el vell, tal de Prgam tenia un palau a la ciutat. Csar tenia una esttua al temple de Victria.

Desprs del segle IV va caure en decadncia, per Andrnic Paleleg la va restaurar.

Les runes es troben a la actual Aydin o Ghuzel Hissar 

Hi va haver un altra ciutat del mateix nom a Frgia, al oest d'Apamea i a 25 km de Herpolis, no lluny del riu Meandre. Es probablement la actual Kuslar.

 Vegeu tambe .

Aydin;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68264" title="Transmarisca" nonfiltered="1984" processed="1969" dbindex="27110">
Transmarisca o Tromariska fou una fortalesa de la Baixa Msia a la part oposada al lloc on el riu Marica desaigua al Danubi. La fortalesa fou seu de dos cohorts de la Legi XI Cludia i de tropes lleugeres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68266" title="Cursor" nonfiltered="1985" processed="1970" dbindex="27112">


El cursor s un indicador visual de posici. En el camp de la informtica, s'anomena aix el punter del ratol, que sovint pren la forma d'una petita fletxa, quan es treballa en entorns visuals, i que indica la posici relativa del ratol dins el monitor. En entorns de text apareix en forma de barra vertical o horitzontal, o de bloc quadrat, sovint intermitent, que indica la posici que ocupar el proper carcter que s'escriur.

Punter.
El punter o la busca s el cursor del ratol de l'ordinador tal com apareix a la pantalla, en una interfcie grfica d'usuari. En moure el dispositiu, el punter es desplaa per la pantalla i permet a l'usuari interactuar amb diferents icones o enllaos mitjanant pulsacions dels botons.

El terme punter s'origin perqu els ms habituals tenen forma d'una punta de fletxa de color blanc. Diversos programes permeten canviar aquesta aparena, de manera que aparegui una barra, un dibuix o fins i tot una animaci. Sovint el punter canvia de forma en desplaar-se per sobre de zones de la pantalla on pot clicar o activar una ordre. Per exemple, a la Viquipdia apareix de diferent manera quan passa per sobre de text que es pot seleccionar que quan est sobre el fons blanc o sobre una imatge.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68268" title="Primeres Nacions" nonfiltered="1986" processed="1971" dbindex="27113">


Primeres Nacions (angls First Nations) s el terme amb que es designa als pobles aborgens que viuen al Canad, i que es pot referir tant als amerindis nord-americans com als mtis i als inuit. Al Canad hi ha un total de 573 bandes (angls band) de pobles aborgens reconegudes, amb 2.243 reserves que ocupen 6 milions d'acres.

El seu estatus poltic es basa en la North American Act del 1867 i en la Constituci canadenca del 1982. Els Pobles Aborgens del Canad restaven sota la protecci britnica, per els canadencs no els comptaren entre les nacions fundadores. 

 Orgens .
El primer document constitucional fou la Proclamaci Reial del 1763,  que reconeix l'existncia dels drets territorials indis i estableix els procediments per la cessi d'aquests drets. Aix fou violat per l'Indian Act del 1871, per la qual se'ls aplica la jurisdicci canadenca.

 La Comissi del 1946 .
I des del 1946 l'Indian Claims Commission segueix l'esquema:

 Compensaci econmica per un dret d's cedit pels indis sobre una porci important del seu territori.
 Confinament dels indis en reserves, cada cop ms petites.
 Limitaci dels drets de cacera i de pesca fora de la reserva (i des del 1950, prohibici de sortir de la reserva sense un perms especial);
 Extensi dels drets dels blancs a l'interior de la reserva.
 Revaloraci de la compensaci monetria inicial condicionada per l'extinci dels drets territorials dels indis.

Aquesta revaloraci era associada als programes socials, i tenia com a finalitat escamotejar les sobiranies nacionals, formalment reconegudes, per la compra de drets territorials  a canvi de drets socials que faran dels indis ciutadans com als altres, es a dir, dependents de l'Estat.

El Gran Nord s l'ltima frontera del capitalisme canadenc des del 1962. Per ja els indis comenaren a organitzar-se,  amb la creaci de la National Indian Brotherhood, del Gran Consell dels Tractats nmero Tres, i amb la Ontario Indians Union, primer moviment amb base provincial, i desprs nacional quan esdev des del 1961 Indian National Council, que permet als indis de tenir representaci nacional a Ottawa.    

Per com que tenien interessos diferents, el 1968 es divid en la Fraternit des Indiens du Canada (FIC), que representava als indis amb estatus, i el Canada Authoctons Council (CAC), representant dels indis sense estatus i mestissos. Per altra banda, el 1974 es form l'Association des Femmes Authoctones du Quebec (AFAQ) per defensar llur estatus que els era retirat si es casaven amb un blanc (mentre que les blanques adquirien l'estatus d'ndia si es casaven amb un indi). El mestissatge era la panacea dels integracionistes, ja que garantia la igualtat i alliberava les terres.

El 1969 el govern federal va publicar una Llibre Blanc, on en detallava la poltica d'assimilaci. El FIC s'organitz per fer un front com d'oposici, organitzant audincies pbliques que suposaven un examen nacional, i per aix fou abandonat oficialment.

 Les lluites dels anys 70 .
Tanmateix, el 1971 el govern quebequs anunci el Projecte Baie James, que afectava 350.000 km de terres al Nord del Quebec, pertanyents a crees i inuit, sense consultar pas la poblaci local, seguint el model de l'Alaska Native Claims Settlement. Com a resposta, els inuit crearen l'Inuit Mingavingat Nunamin per tal d'evitar-ho i exigir un govern regional autcton. El govern quebequs va allegar que aix s'assegurava la independncia econmica tant del govern federal com de les multinacionals. Per totes s'organitzaren pel reconeixement de la sobirania.

El 1973 la Cort suprema del Canad va forar al govern federal el reconeixement dels drets al litoral de la Colmbia Britnica dels 3.000 nishga. I el 1975 els den exigiren ser reconeguts com a naci dins la federaci, tot reivindicant 650.000 km dins la vall del Mackenzie, i rebutjaren compensacions econmiques per la cessi del territori.

El 1977 la Inuit Tapirisat reclama la creaci de Nunavut, i lAssociation des Indies Naskapi-Montagnais reclama autonomia territorial; els indis del Territori de Yukon tamb reclamen 207.000 km. Per el 1976 es va aprovar la Llei de la Convenci de la James Bay i del Nord Quebequs, malgrat les fortes protestes, que provoc una polluci de mercuri fins a Ontario, i que radicalitzar els moviments. El 1977 els metissos, indis i inuit dels Territoris del Nord-oest s'oposaren a la construcci d'un oleoducte projectat per Arctic Gas i Foothills, i reclamen l'autodeterminaci. 

Eric Goudreau, director del Secrtariat aux Activits Gouvernamentales en Milieu Autochtone, creat el 1978 per tal d'assegurar la normalitzaci entre els reserves i la societat quebequesa, organitza el mes de desembre una trobada entre Ren Levesque (Partit Quebequs) i dirigents indis, per el Conseil des Attikamek-Montagnais es nega a subordinar llurs drets a la independncia quebequesa, i reclama la meitat del Quebec, denuncia la Convenci Baie James i refusa tota mena de compensaci financera. Alhora, Pierre Trudeau afirma que no negociarien pas la posada en peu d'estructures poltiques fonamentades en l'origen tnic, cosa allunyada de la realitat.

 Reclamaci de reconeixement oficial .
El 1980 el Gran Conseil des Traits nm 9 i el Conseil Attikamek-Montagnais portaren al govern canadenc davant el Tribunal Russell dels drets humans. El 1981 els indis de la Columbia Britnica protestaren davant la reina britnica contra el repatriament de la constituci canadenca, ja que anullava la seva independncia i tots ells eren agrupats en la constituci com a aborgens). Alhora, la policia canadenca atacava la reserva de Restigouche (Sud de Quebec), on els micmac reclamaven drets de pesca.  

El juliol del 1982 s'organitza la Primera Trobada del Consell Mundial de Pobles Indgenes a Regina (Saskatchewan) d'una vintena de pasos. Com a Quart Mn, reclamen el reconeixement de llur dret a la independncia a travs de l'autodesenvolupament. El 1983 Dave Ahenakew, cap de la Confederaci de Nacions ndies, es nega a parlar si no desautoritzen un senador que afirm que ...no fora ms fcil enviar-los a Terranova i afusellar-los?.

Finalment, el desembre del 1984 el govern canadenc resumia l'estatut legal dels drets indgenes:

 Dret a l's de l'idioma nadiu;
 Dret a preservar la cultura;
 Dret a l'autogovern;
 Dret a determinar qui s incls en la comunitat ndia;
 Dret de ciutadania i de vot;
 Dret a les formes tradicionals de justcia indgena;
 Dret de cacera i usar trampes per animals.

 Articles relacionats .
 Amerindis nord-americans;
 Llista de comunitats aborigens del Canad;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68269" title="National Indian Brotherhood" nonfiltered="1987" processed="1972" dbindex="27114">
National Indian Brotherhood (NIB) s una associaci dels amerindis nordamericans o Primeres Nacions del Canad.

Funciona com a una federaci de 15 organitzacions provincials i territorials del Canad, com l Assemblea dels Iroquesos i Nacions Aliades. Esdev portantveu dels indis amb estatut, coordinaci i reivindicaci sobre terres, medi ambient, drets de cacera i pesca, rgim fiscal i polluci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68273" title="Llac Trasim" nonfiltered="1988" processed="1973" dbindex="27116">
El Llac Trasim fou un dels ms grans i importants llacs de la Toscana o Etrria, entre Cortona i Perusa. T uns 18 km de llarg i uns 15 d ample. A diferncia d altres llacs de la regi, no s d origen volcnic i no s molt fons. Les ciutats principals a la seva rodalia sn Perusa o Persia que li dona el seu nom modern alternatiu (Lago di Perugia, en catal Llac de Perusa), uns 15 km a l'est. Clusium a uns 15 km al sud-est, i Cortona a uns 12 km al nord-oest. El nom de Trasim fou formalment adoptat durant el perode feixista i avui s el nom oficial.

El llac s clebre per la batalla del llac Trasim, la victria obtinguda per Annbal sobre el cnsol rom Gai Flamini el 217 aC, una de les derrotes ms importants dels romans al llarg de la seva histria. Annbal havia acampat a Faesulae i l exrcit rom era a Arretium; Annbal es va moure cap a la Vall de l'Arno i va passar prop de les forces romanes en direcci a Roma (per Persia); els romans el van seguir; quant Annbal havia passat Cortona i era prop de la riba nord del llac, es va assebantar que els romans el seguien, va decidir esperar-los ja que ocupava una posici dominant als anomenats Montes Cortonenses (avui Muntanyes Gualandro). Flaminius va avanar al dia segent i fou atacat per tots costats quedant sorpresos els romans que van patir una matana; el mateix cnsol Flaminius va morir i la major part dels seus soldats van morir a mans dels cartaginesos. Un grup de sis mil romans va poder ocupar un tur per va quedar allat i l endem es va rendir a Maharbal. Van morir setze mil romans. Al lloc central de la batalla hi havia un rierol que encara avui dia es diu Sanguineto. La batalla fou escrita per Livi i Polibi, especialment el primer.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68275" title="Trausis" nonfiltered="1989" processed="1974" dbindex="27117">
Els trausis (llat trausi) foren un poble de Trcia. Ocupaven el sud-est dels Rdope, al oest del Hebros. Herdot explica algunes de les seves costums: quant naixia un fill, els seus parents s asseien al seu entorn i li explicaven les coses dolentes que passaven als homes; quant un moria l enterraven amb festes per celebrar que deixava enrere les coses dolentes de la vida.

Suides i Hesiquios esmenten una tribu escita anomenada tamb trausis, que podrien ser els agatirsis.

Tamb Esteve parla d un poble celta que portava el nom de trausi i se suposa que els trausis de Trcia i els celtes trausis eren el mateix poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68277" title="Trebies" nonfiltered="1990" processed="1975" dbindex="27118">
Trebies o Trevis fou una ciutat d'mbria a l'oest dels Apenins, a la Via Flamnia. La seva poblaci s esmentada per Plini el vell com Trebiates i la ciutat era un municipi rom. El seu nom modern es Trevi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68278" title="Treba" nonfiltered="1991" processed="1976" dbindex="27119">
Treba fou una ciutat del Latium a la Vall del Anio, uns 15 km mes amunt de Subiaco. Plini i Ptolomeu l esmenten com Treba, per Frontinus l esmenta com a Treba Augusta. Va ser municipi durant l imperi, per sempre de poca importncia. El seu nom modern es Trevi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68280" title="Trebia" nonfiltered="1992" processed="1977" dbindex="27121">


El Trebia o Trebbia fou un riu de la Gllia Cispadana, que desaigua al Padus (Po) a uns 3 km al oest de Placntia. Plini l esmenta com Trebias Placentinum). Naixia al Apenins lgurs, prop de Montebruno, i el seu curs eren uns 80 km. Passava per Bobbio. August segurament va fixar aquest riu com a lmit per la vuitena regi i va ser en endavant el lmit entre la Gllia Cispadana i Ligria (aix es dedueix de qu Placntia era a la vuitena regi i la segent ciutat al oest, ria (Voghera) ja era a Ligria.

A la vora esquerra del riu es va lliurar la famosa batalla de Trebia el 218 aC entre Anbal i el cnsol rom Sempronius i que fou una de les victries decisives del general cartagins. Escipi, derrotat al Ticino (Ticinus), s havia refugiat a Placntia on hi havia una colnia romana; Anbal va creuar el Padus i es va apropar a Placntia i va establir el seu camp a uns 8 km. Els gals bois es van revoltar i Escipi va aixecar el seu camp a la rodalia de Placntia cap els turons de la vora dreta del riu Trebia, riu que segurament va creuar si els turons eren al altra costat, on la posici era mes forta i va esperar l arribada del cnsol Sempronius amb l exrcit rom des Ariminium. Els dos exercits romans es van trobar sense oposici per part d'Anbal  que mentre va ocupar Clastidium. Un combat parcial de cavalleria en una plana entre el Trebia i el Padus va suposar una victria romana i va donar confiana a Sempronius que va voler lliurar combat; tamb Anbal desitjava el combat, per el rom estava situat en un lloc desfavorable pels elefants i la cavalleria cartaginesa; Anbal va enviar un grup de cavalleria nmida a atacar el camp rom, i derrotats els nmides una part dels soldats romans van sortir del lloc i els van perseguir, per els cartaginesos els van rebutjar al riu Trebia; Sempronius va decidir atacar amb mes forces i va anar cap al riu que va creuar cap al altra costat on eren els cartaginesos, que all tenien una millor posici; els romans van arribar al altra costat del riu mig paralitzats del fred degut a la baixa temperatura del agua; la batalla va ser brutal i un cos cartagins de mil infants o mil cavallers manats per Mag (germ d'Anbal) va decidir la victria al fer caure a una part de l'exercit rom en un parany deixant-lo desorganitzat. Deu mil romans van aconseguir trencar el centre per es van trobar allats de la resta i es van haver de retirar cap a Placntia, on van poder arribar, per la resta de l'exrcit va patir moltes baixes, sobretot al passar al riu. Escipi va poder reorganitzar a les forces de reserva i les que havien sobreviscut a la batalla.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68282" title="Trebula" nonfiltered="1993" processed="1978" dbindex="27123">
Trebula fou una ciutat de Campnia al nord de Vulturnus. Els seus ciutadans es deien Trebulanis o Trebulanis Balinienses per distingir-les dels Trebulanis de dues ciutats anomenades Trebula a la Sabnia (ambdues de menys importants comparades amb la de la  Campnia, vegeu Trebula Mutusca i Trebula Suffenes). Ptolomeu i Livi l'esmenten com a Trebula. Cicer diu que el seu territori era molt frtil i Plini en destaca el vi.

Apareix a la histria el 303 aC quant van rebre la franqucia romana junt amb els Arpinats (Arpnia). Al arribar Anbal a la Campnia les ciutats de Computaria, Trebula i Satcula es van revoltar i foren reconquerides per Fabius el 215 aC. El seu territori fou proposat per ser repartit entre els romans pobres per no es devia portar a terme. Apareix com a municipi rom al Liber Coloniarum i va rebre colons romans en temps d'Agust per no va arribar a ser colnia.

El seu nom modern es Trglia o Trgghia, al peu de la muntanya de Pizzo S. Salvatore, uns 10km al nord de Vulturnus i 15km al nord-est de Capua. En queden algunes restes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68283" title="Trebula Mutusca" nonfiltered="1994" processed="1979" dbindex="27124">
Trebula Mutusca o simplement Mutusca fou una ciutat de Sabnia a uns 3 km a la dreta de la Via Salria, a un lloc situat avui entre Ostria Nuova i Poggio S. Lorenzo, on es troben encara algunes restes (el teatre, les termes, paviments, inscripcions...). El Liber Coloniarum l esmenta com a municipi. Virgili diu que a la seva terra hi havia moltes oliveres i a les rodalies del antic emplaament, al lloc actual de Monte Leone, hi ha encara un llogaret anomenat Oliveto.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68287" title="Trebula Suffenes" nonfiltered="1995" processed="1980" dbindex="27126">
Trebula Suffenes fou el nom d una ciutat de Sabnia que podria ser a la actual Rocca Sinibaldi, a la vall del Turano, o b a Strancone entre Rieti i Terni, i en tot cas no massa lluny de Reate.  Dions esmenta una ciutat de Tribula com a assetjada per Varus, i se suposa que fou aquesta ciutat a la que Plini el vell esmenta com Trebula Suffenes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68288" title="Treia" nonfiltered="1996" processed="1981" dbindex="27127">
Treia fou un municipi rom del Picenum, a l esquerra del riu Potntia. Es creu que fou una ciutat bastant gran, a la Via Flamnia en direcci a Ancona. Es suposa que son les restes que es troben a la riba del riu Potenza a les rodalies de la vila que abans es deia Montecchio i, unida a altres llogarets propers, fou rebatejada Treja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68289" title="Tremithos" nonfiltered="1997" processed="1982" dbindex="27128">

Tremithos fou una ciutat de l'interior de Xipre, seu d'un bisbat sota l'imperi bizant. Estava a uns 30 km de Salamina. El seu nom deriva del arbre "terebinthoi" que creixia a les rodalies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68290" title="Treris" nonfiltered="1998" processed="1983" dbindex="27129">
Els treris (llat treres, grec       ),  foren un poble esmentat per Estrab que els considerava cimmeris o emparentats amb els cimmeris, i (en algunes cites) tracis. Estrab diu que els treris foren un dels grups que van participar amb els cimmeris dirigits per Ligdamis a la conquesta temporal del sia Menor, i que van estar a Paflagnia i Frgia i van participar a la conquesta de Sardes (Calistenes diu que Sardes fou conquerida varies vegades, primer pels cimmeris, desprs pels treres i Licis, i desprs per Cir de Prsia), per que foren derrotats a Cilcia. Es suposa que els treris van derrotar els magnets, habitants de la regi de Magnsia del Meandre. Els treris tenien com a cap a Cobus, i foren expulsats d'sia Menor per Madis, rei dels escites.

Tucidides diu que el regne del odrisis governat per Sitalces tenia com a vens als tribalis, i mes enll als treris i als tilatais, que ocupaven les terres entre les muntanyes Scombrusi el riu Osquios, per no queda clar si es refereix als dos pobles o nomes als Tilatais. Estrab diu que eren tracis i que posseen una part de la Trade des temps de Pram. Plini els fa vens dels macedonis junta amb els dardanis i els pieris per no explica per on tocaven amb Macednia. Esteve esmenta un districte de Trcia de nom Treros, on vivien els treris. 

De tot aix es pensa que els treris originals eren cimmeris i que van arribar a Trcia i desprs van envair des all l'sia Menor i un grup es devia quedar a Trcia, mentre un altra grup es va establir a Troas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68292" title="Treventum" nonfiltered="1999" processed="1984" dbindex="27130">
Treventum o Tereventum fou una ciutat del Samni al districte dels Pentris, a la riba dreta del riu Trinius (avui Trigno), propers al poble dels Frentanis. Plini el vell l esmenta com a municipi i el  Liber Coloniarum diu que va rebre una colnia romana, probablement sota el triumvirat. Sembla que va patir dos setge durant la guerra social i en les guerres civils posteriors, per no se n tenen detalls.

A l edat mitjana fou seu d un bisbat. Es la moderna Trivento.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68297" title="Evoluci humana" nonfiltered="2000" processed="1985" dbindex="27132">

L'evoluci dels humans s el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins arribar a constituir l'actual espcie dHomo sapiens sapiens. Els canvis ms importants i, per aix mateix, els ms discutits, serien els relatius a l'aparici de la parla, el bipedisme i la fabricaci d'estris.

Els ssers humans van aparixer a la Terra fa ms de 130.000 anys durant el perode Paleoltic. Aix va succeir desprs d'un llarg perode d'evoluci. En l'poca, la Terra estava sumida en una era glacial (actualment estem un un perode interglacial), amb un clima bastant ms fred que en l'actualitat.

Els antecessors dels humans, com lHomo erectus havien usat eines simples durant millennis, per en aquesta poca, les eines van millorar, es van fer ms precises i complexes. En algun moment, els humans van comenar a usar el foc per a escalfar-se i cuinar. Tamb van desenvolupar el llenguatge, aix com els ritus funeraris. En aquest perode, tots els humans vivien de la caa (en un primer moment de carronya) i la reco lecci, sent nmades; l'element clau s que no produen el seu propi sustent.

Fa uns 50.000 anys, en finalitzar el darrer perode glacial, els ssers humans es van llanar a la conquesta del planeta en diferents branques des de l'frica. Una branca va arribar Austrlia. L'altra va arribar a sia Central, per a desprs bifurcar-se en dues, una a Europa i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Bering i va arribar a Amrica. Les ltimes rees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinsia, durant el primer milleni dC.

Teories sobre el desenvolupament hum.
Creacionisme.

Els creacionistes ms literals discuteixen aquest esquema, basant-se en la interpretaci literal dels primers captols del Gnesi, per l'evidncia cientfica no noms corrobora contundentment l'origen de l'home a frica i la seva expansi gradual per sobre el globus terrestre, sin que ha arribat a determinar que el relat del Gnesi s una adaptaci d'antigues llegendes mesopotmiques recollides des de l'Epopeia de Gilgamesh, i per tant difcilment podrien tenir un contingut div.

 Evolucionisme .

L origen de l sser hum porta implcita l acceptaci de la teoria evolucionista. Si no, s creacionisme. En aquest sentit podem distingir tres corrents: 

 Jean-Baptiste Lamarck al segle XVII, sense base emprica fou el primer que va descriure una teoria evoulcionista, considerant que les adaptacions es donen per dues lleis: la tendncia dels sers vius a evolucionar a formes ms complexes i a l'hora, a adaptar-se al medi i diferenciar-se de la resta;

 L'evolucionisme clssic desenvolupat arran del viatge de Darwin a l'HMS Beagle i considera que les mutacions es donen en un llarg procs i el concepte clau s el de selecci natural. Els millor adaptats al medi tenen ms possibilitats de reproduir-se. I aix inclou l home. ;

 La cosmognesi desenvolupada al segle XX s un intent d uni de l evolucionisme amb el cristianisme. Pierre Teilhard de Chardin va definir el que anomen llei de la complexitat-conscincia, segons la qual l evoluci seria el pas que portaria de la biosfera a la noosfera. Segons aquesta teoria el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a hominitzar-se, i l home a ultrahominitzar-se. I l esperit tendiria a alliberar-se de la seva matria i a fusionar-se amb Du: el Crist evolucionador. D aqu que divideixi la histria en tres fases: geognesi, biognesi i antropognesi, que tindria una fase de poblament (el paleoltic), una de civilitzaci (el neoltic) i una de individualitzaci (els segles XVIII i XIX). Malgrat la seva voluntat conciliadora i el reconeixement de l'evidncia fssil, continua tenint un carcter especulatiu i la presncia de la figura indemostrable de Du en el seu centre, per la qual cosa no es pot considerar una teoria veritablement cientfica (no compleix el principi de verificabilitat).

 L hominitzaci .
L home s un primat antropomorf de la tribu dels catarrins, superfamlia Hominoidea, famlia Hominidae, subfamlia Homininae, gnere Homo i espcie sapiens, subespcie sapiens.
L hominitzaci s un procs gentic accelerat per raons culturals en un mitj fsic i amb un ritme discontinu. Probablement sigui el mateix ritme que la resta d espcies de la Terra, per amb una intensitat ms gran, s a dir, canvis en els mateixos moments, per de ms intensitat. El seu tret principal s el desenvolupament de la intelligncia reflexiva, del pensament conceptual. Aix es pot percebre arqueolgicament per les restes d tils ltics, que impliquen l s de les mans per ordre del cervell, per sovint s difcil distingir entre alteracions antrpiques i casuals. Per a la paleontologia l hominitzaci s el resultat de la modificaci de l aparell locomotor: fa 4 o 5 milions d anys ens comencem a posar drets. Per no ens hem de confondre: l'hominitzaci no s un procs exclusivament gentic, sin la suma d aquest i d un procs cultural. Per aix hi va haver homnids que no es van hominitzar.

Aquest procs cultural t una primera etapa d uns 3 milions d anys en la que els homnids sn una famlia ms dels primats. Els canvis en aquesta etapa estan vinculats al desafiament ecolgic terciari a l'frica. La segona etapa, prpiament l hominitzaci d alguns homnids, noms dura uns 2 milions d anys.

Es tracta d un procs discontinu, intermitent en l espai i el temps, a diferncia del model darwinista tradicional, que era lineal, continu, lent i lgic. Els paleontlegs proposen variacions en la intensitat del procs, la qual cosa explicaria l escassesa de fssils en alguns estadis i la seva abundncia en d altres. s, a ms a ms, un procs que es va donar noms en els ambients naturals que el permetien. I la sabana africana era el millor possible.

 Mecanismes de l hominitzaci .
El primer i ms important mecanisme pel qual va funcionar l hominitzaci va ser el desafiament ecolgic. Fa uns 22 milions d anys, en l'era Terciria (Mioc-Plioc), el clima va canviar. El bosc tropical es va convertir en una sabana semirida. En aquest context alguns primats arborcoles van passar de ser recollectors de fruites a caadors o, si ms no, carronyers, la qual cosa va unida a un canvi a dentici omnvora. El menor nombre d arbres va provocar una major inseguretat, davant de la qual cosa era necessria una major capacitat d observaci, que s associa a un augment de la intelligncia. I l aparici de la caa comporta la necessitat d tils.

Aix ens porta a un altre mecanisme de l hominitzaci, el de la dialctica m-cervell. El bipedisme deixa les mans lliures, amb la qual cosa l habilitat manual millora i el seu s estimula el desenvolupament de la intelligncia. Per el mecanisme es retroalimenta, ja que una major intelligncia millora l habilitat manual, la qual cosa fa que s usin ms les mans, estimulant-se aix el canvi al bipedisme.

Hi ha encara un tercer mecanisme que sovint no es t en compte, i s la juvenilitzaci. L augment del temps d aprenentatge desenvolupa el joc, la qual cosa estimula la vida social. A ms a ms, alguns trets juvenils com la curiositat per l entorn, que fomenta l exploraci, en altres espcies noms es donen en la joventut, per en nosaltres s hi mantenen tota la vida. L allargament de la infantesa redueix el nombre de fills que es tenen, per augmenta la seva intelligncia i comporta canvis socials. s l esquema de Johanson, l estel de vuit puntes en les que tots els seus extrems es retroalimenten: cura paterna, augment del coeficient intellectual, desenvolupament del cervell, disminuci del nombre de fills, prolongaci de la infantesa, joc, grup i comportament social.

Evoluci .

Els primers primats aparegueren fa uns 70 milions d anys. Aquests mamfers va anar desenvolupant el seu cervell i reduint la cara conforme adquirien una visi estereoscpica. Les seves mans van perdre les urpes, substitudes per ungles i el polze va esdevenir oponible en pina.

Fa uns 30 milions d anys alguns simi s del vell mn (primats superiors) inicien el procs d hominitzaci. Es poden distingir quatre fases: 
Fase prehumana o humana temprana, amb els australopitcids i l Homo habilis;
Fase humana arcaica, amb els arcantrops; ;
Fase humana primitiva, amb els paleoantrops al paleoltic mitj; ;
Fase humana moderna, amb els neantrops al Paleoltic superior.



Hi ha gaireb tants esquemes de l evoluci de la humanitat com prehistoriadors, per una de les principals qestions s si l Australopithecus i l Homo sn parents. Segons Johanson i White s s aix: l Australopithecus afarensis (Lucy) seria l avantpassat com. Per segons Leakey Homo i australopitecs serien coses ben distintes i l avantpassat com s hauria de buscar fa 5 milions d anys.

Comenarem la nostra evoluci precisament fa 5 milions d anys, el moment de la separaci de l Ardipithecus ramidus dels primers australantrops, entre els quals acceptarem l Australopithecus afarensis.

 Fase prehumana o humana temprana .
Els primers australantrops van ser els australopitcids. Van viure al paleoltic inferior i eren omnvors i bpedes, de baixa estatura i de complexi frgil, i tenien les mans llargues i fines. El crani feia uns 500 centmetres cbics de capacitat en totes les espcies, i tenia constricci postorbital i cresta sagital, aix com una robusta mandbula amb una dentadura similar a la nostra i un ment fugids. Encara que feien servir pals i pedres es creu que no fabricava eines, tot i que hi ha una certa polmica entorn les restes del llac Turkana, d uns 2,3 milions d anys, que apareixen associades a instruments ltics.

L Australopithecus ms antic s Australopithecus anamensis, que va viure entre fa 4,2 i 3,8 milions d anys, la qual cosa el situa just a continuaci de lArdipithecus ramidus. Les seves restes van ser trobades per Meave Leaky al llac Turkana. Era un petit sser de metre vint que caminava dret i era vegetari. El seu crani no arribava al mig litre de capacitat, situant-se en uns 450 cm3. No parlava ni feia instruments.

A continuaci, entre 3,7 i 3 milions d anys, trobem l Australopithecus afarensis, la famosa Lucy. Una mica ms alt que A. anamensis, encara no arribava al metre i mig. La seva capacitat cranial era de mig litre i tenia una mandbula prominent. Vivia en boscos secs amb clarianes i caminava dret, encara que trepava als arbres. No feia instruments, per s possible que ja parls. A la zona de Laetoli Mary Leakey va trobar-hi petjades. 

El 1999 es va trobar un altre fssil, l Australopithecus garhi, que podria ser el punt de separaci entre els australopitcids i els Homo.

L Australopithecus africanus s una altra espcie que va viure entre fa 3 i 2,5 milions d anys, encara que potser encara es remunta ms enrere, fins a fa 3,5 milions d anys. Era omnvor i possiblement parls. Als boscos humits de Sud-frica s hi va trobar una versi ms gran de l A. africanus: l Australopithecus robustus. Per malgrat les semblances fsiques l A. robustus no sembla ser un descendent directe de lA. garhi, sin de l Australopithecus boisei. Aquest era un sser de metre i mig d alada i una mica ms de 500 cm3 de capacitat cranial, que va viure entre fa 2,4 i 1 mili d anys. Tenia una gran mandbula amb forts molars, per petits ullals i incisius. Possiblement parls, i pot ser que fabriqus instruments.

Entre els australantrops hi trobem tamb dos Homo. L Homo rudolfensis va ser un sser a mig cam entre els australopitcids i l Homo erectus que va viure entre fa 2,5 i 1,8 milions d anys. Feia una mica ms de metre i mig i tenia una capacitat cranial de 800 cm3. Era omnvor i potser parls, i fabricava eines.

L Homo habilis va viure una mica desprs, entre fa 2,3 i 1,5 milions d anys. La seva capacitat cranial era de 700 cm3 i potser va ser el primer constructor d tils. Era omnvor i practicava la caa de petits animals. Tenia una menor constricci postorbital i els maxillars menys desenvolupats. Era bpede i tenia una m forta.

 Fase humana arcaica .
Pel que fa als arcantrops o antrpids ens trobem amb una espcie polmica: l Homo ergaster. Molts prehistoriadors considera que de fet s la mateixa espcie que l Homo erectus, per tamb hi ha qui el considera un homnid a mig cam entre l Homo habilis i l Homo erectus. I l equip d  el considera el predecessor de l Homo antecessor.

L Homo erectus tenia una capacitat cranial de des de 900 cm3 fins a 1.200 cm3, coneixia el foc i fabricava utensilis elaborats. Va sortir de l frica fa un mili d anys i va arribar fins a Indonsia, la qual cosa implica superar braos de 19 kilmetres d aigua. Aquesta espcie inclou tant l home de Java descobert el 1891 com el Sinanthropus pekinensis, trobat a Txu-Ku-Tien el 1922.

Un altre arcantrop polmic s l Homo antecessor, les restes del qual tenen uns 780.000 anys i es troben a Atapuerca, a la Gran Dolina. Segons l equip de l excavaci es tracta de l avantpassat com dels europeus antics i moderns. Hauria arribat a Europa fa gaireb un mili d anys per evolucionar-hi a Homo heidelbergensis i, d aquest, a Homo neanderthalensis. Aquells antecessors que van romandre a l frica, en canvi, van acabar evolucionant a Homo sapiens. Se sap que tenien indstria ltica i que eren canbals gastronmics, no rituals.

Quant a l Homo heidelbergensis, molts prehistoriadors consideren que es tracta de la mateixa espcie que l Homo antecessor (o al revs). Hauria arribat a l sia fa uns 900.000 anys i a Europa fa uns 600.000.

Els ssers humans van aparixer en la Terra fa ms de 400.000 anys durant el perode Paleoltic. Aix va succeir desprs d'un llarg perode d'evoluci. En l'poca, la Terra estava sumida en una era glacial, amb un clima bastant ms fred que en l'actualitat.

Migracions humanes en tot el globus (els nombres indiquen els millennis abans de la nostra era).

Els antecessors dels humans, com lHomo erectus havien usat eines simples durant millennis, per en aquesta poca, les eines van millorar, es van fer ms precises i complexes. En algun moment, els humans van comenar a usar el foc per a escalfar-se i cuinar. Tamb van desenvolupar el llenguatge, aix com els ritus funeraris. En aquest perode, tots els humans vivien de la caa (en un primer moment de carronya) i la reco lecci, sent nmades; l'element clau s que no produen el seu propi sustent.

Fa uns 50.000 anys, els ssers humans es van llanar a la conquesta del planeta en diferents branques des d'frica. Una branca va arribar Austrlia. L'altra va arribar a l'sia Central, per a desprs bifurcar-se en dues, una a Europa, i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Bering i va arribar a Amrica. Les ltimes rees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinsia, durant el primer milleni dC.

Els creacionistes ms literals discuteixen aquest esquema, basats en els primers captols del Gnesi, per l'evidncia cientfica no noms corrobora contundentment l'origen de l'home a frica i la seva expansi gradual per sobre el globus terraqi, sin que ha arribat a determinar que el relat del Gnesi s una adaptaci d'antigues llegendes mesopotmiques recollides des de l'Epopeia de "Gilgamesh", i per tant difcilment podrien tenir un contingut div tot i que molts no ho volen acceptar).

 Fase humana primitiva .
Amb l arribada dels paleoantrops trobem l expansi de la humanitat. s el Paleoltic mitj i noms dura des de 40.000 fins a 30.000 abans del present. Totes les espcies van sofrir una gran evoluci morfolgica i comportamental. La ms antiga d elles s l Homo neanderthalensis, que va viure durant la glaciaci del Wrm, entre fa 100.000 y 40.000 anys, a Eursia i el nord d frica. El fet de viure en una edat glacial els va fer conviure amb fauna freda com el mamut, el rinoceront llanut, el ren i el bis, aix com amb el llop. Vivien en coves i abrics usant el foc per escalfar-se i protegir-se. Eren dolicocfals, amb el front aplatat, un gran arc supraciliar i l occipital perllongat com una espcie de monyo. Aix el dotava d uns 1.500 cc de capacitat cranial, ms que la de l home actual. Eren baixets i forts, amb la cara gran i nas de boxejador,  la seva mandbula era dura i no tenien barbeta, i les seves dents estaven en ferradura. Caaven, van desenvolupar tant la indstria ltica com l ssia, i fins i tot s probable que inventessin l art. A ms, inhumaven els morts amb les seves pertinences, amb elements de ritualisme. Es van extingir al final de la glaciaci i no est clar el perqu, per recents estudis han demostrat que hi va haver un cert grau d hibridaci entre ells i els cromanyons.
 
 Fase humana moderna .
L home de Cro-Magnon, que rep el nom d una cova francesa on s hi van trobar uns fssils el 1868, apareix al Plistoc superior, i conviu amb els neandertals fins a l extinci d aquestos. Aquest Homo sapiens era alt, de ms de 180 cm d alada, tenia el crani llarg i estret i una cara ampla i curta, amb rbites rectangulars i obertura nasal alta. Era hiperdolicocfal, amb una mandbula lleugera i prominent, i dents lleugeres. Es va estendre per tot el vell mn, creant races com el Cromany Xancellat i el Grimaldi. El xancellat, semblant als actuals esquimals, era ms baix i amb els pmuls i el ment sortints. El grimaldi tenia menys front, el nas ample i els pmuls igualment sortints, i hi ha qui especula amb el possible origen en aquests dels actuals negres.



En qualsevol cas, l origen de l home de cromany no est clar, com tampoc no ho est la seva relaci amb el neandertal. Recents estudis genmics han demostrat que la mescla entre les dues espcies va existir, per en un percentatge massa baix com per a plantejar l Homo sapiens sapiens com el producte de la fusi d ambdues espcies.

Tenia una indstria ltica molt especialitzada, acompanyada d ivori, fusta i astes de crvol. Van desenvolupar un art parietal, aix com l hbitat hum. Mitjanant la lingstica comparada Merrit Ruhlen ha determinat que els 30.000 membres del tronc com inicial del Prxim Orient i nord-est d frica parlaven la mateixa llengua.

 La cultura material .
Primer de tot hem de recordar que, a diferncia d un objecte usat, un til respon a un model concebut prviament. Els primers tils sobre els que no hi ha dubte de qu ho siguin estan associats a l Homo habilis i tenen uns 2,6 milions d anys, tot i que algunes espcies anteriors podrien tamb haver-ne fabricat. Una vegada apareixen aquests primers tils no triga a sorgir la cultura dels cdols, coneguda habitualment pel seu nom en angls, pebble culture. En aquesta hi trobem les primeres eines: choppers i chopping tools, segons si el cant estava treballat per una sola banda o per les dues. Fa uns 2 milions d anys apareixen els bifaos, que impliquen la noci de simetria. Totes aquestes eines seran perfeccionades per l Homo erectus.

Al llarg del Paleoltic inferior trobem tres indstries ltiques: abbevilli, acheuli i clactoni. La primera d elles apareix fa mig mili d anys i consisteix en destrals de m bifacials fetes per desgast de llesques amb un percutor gros, la qual cosa fa que les arestes siguin sinuoses.



En Europa Occidental i el sud d Anglaterra s hi va donar la cultura acheuliana. Sn bifaos ms treballats, amb amplis rebaixos i retocs als cantons per donar-los-hi una forma ms regular i que siguin ms eficaos. En el tipus antic les arestes sn encara sinuoses, amb llesques grosseres. Les destrals bifacials sn allargades i amb l extrem arrodonit, i tamb s hi fan raspadors i rascles. En el tipus mig les destrals sn ms lanceolades i hi apareixen nous tils com les aixes. I en el tipus superior els retocs sn ja fins i les llesques sn levalloisenques, per no apareixen nous tils.

Totes les indstries que no tenien destrals de m s agrupen dins la cultura anomenada clactoni, que coincideix amb els perodes glacials. Aquesta cultura va aprendre a fer tils de srie com ara puntes de fletxa. La tcnica consistia a fer rebaixes en un nucli i acanaladures per obtenir llesques levalloisenques.

Al Paleoltic mig hi trobem la cultura mosteriana, associada als neandertals. El mosteri tpic no tenia destrals bifacials, per s ganivets. Les peces eren denticulades i hi havia rascles plans. Per hi ha altres mosterians, com el de tradici acheuliana, en el que s hi ha destrals bifacials, cordiformes. Tamb hi ha ganivets de dors arquejat, rascles, burs i fulles. El mosteri del tipus de la Quina treballa amb llesques i fonamentalment abunda en rascles i raspadors alts carenats. El del tipus de La Ferraisie usa un desbast tipus levallois, la qual cosa produeix tils ms fins i allargats. I encara hi ha un cinqu tipus, amb denticulats, en el que predominen els tils dentats. Aix no obstant, tots aquests tipus s influeixen mtuament, no tenen evolucions regionals per separat. Per aix comparteixen una srie de caracterstiques comunes, com la grandria dels tils. El rendiment era baix, menys de dos metres de fil per cada quilo de slex, per la gran varietat d eines apunta a molt treball de la fusta. Sovint s hi troben boleiadores de roca calcria, a l estil de Terra de Foc. La influncia mosteriana en les indstries del Paleoltic superior s evident.

Al Paleoltic superior l evoluci s molt ms rpida i les diferncies regionals adquireixen gran importncia. Sn indstries lligades a l Homo sapiens sapiens a l Edat del ren: del 38.000 al 9.000 aC, en el glacial Wrm II/III. Terminen amb la fi de la glaciaci i el canvi d ecosistema.

Apart de l evident herncia mosteriana, les distintes indstries comparteixen un nombrs utillatge d os i l s de la tcnica del desbast de fulles de slex, la qual cosa va millorar la rendibilitat de la matria primera, augmentant aix la mobilitat. 

Hi trobem tres tipus d indstria: aurinyaci, solutri i magdaleni. L aurinyaci, que pot ser tpic o perigordi, s molt abundant en objectes d os com raspadors o puntes de fletxa. Trobem puntes sobre fulles grans en forma de grill de taronja, i puntes fines, allargades, amb retocs. 

Al solutri hi trobem un utillatge variat per molt estable, amb raspadors, burs, puntes de fletxa amb forma de fulla de llorer, etc. s el punt culminant de la indstria del slex. S hi donen retocs plans de vores paralleles i s usa la tcnica del slex laminat, amb la qual cosa es poden obtenir fins a 25 metres de fil per cada quilo de slex, de manera que deixa d estar-se lligat a les zones amb slex.

Finalment, al magdaleni el canvi climtic anava empobrint les condicions de vida. s el moment de la gran indstria ssia: hi trobem arpons, puntes, propulsors, atzagaies... tot d os. I arpons i punxons d asta de crvol.

Referncies.


 Bibliografia .
 Binford, Lewis Robert: In Pursuit of the Past: Decoding the Archaeological Record. University of California Press, Berkeley, 1983. ISBN 9780520233393 ;
 Darwin, Charles: L'origen de les espcies. Edicions 62, Barcelona, 1988. ISBN 9788429719161;
 Lamarck, Jean Baptistes: Filosofia zoolgica. Editorial Prtic, Barcelona, 2007. ISBN 9788498090055;
 Jean-Baptiste Lamarck: Philosophie zoologique, ou exposition des considrations relatives  l'histoire naturelle des animaux. Macmillan, Londres 1914;
 Leakey, Richard Erskine & Lewin, Roger: Origins. E. P. Dutton, New York, 1977. ISBN 9780525171942;

 Articles relacionats .
 Prehistria;
 Lnia temporal de l'evoluci humana;

 Enllaos externs .
Fundaci Atapuerca ;
L'evoluci humana al projecte Sepiensa ;
Fundaci Leakey ;
Museu de Prehistria de la Diputaci de Valncia ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68299" title="Trevirs" nonfiltered="2001" processed="1986" dbindex="27133">
Els trevirs o trevers (llat treviri o treveri) foren un poble gal esmentat per Juli Csar. Vivien a la regi del Rin al nord del tribocs; no massa lluny vivien els rems i al altra costat del Rin els ubis. Csar els fa casi iguals que altres pobles germnics en la seva manera de viure i el seu carcter salvatge, i suposa que s havien barrejat amb germans, tot i ser un poble gal per no se sap si els va incloure entre els belgues o entre els celtes. Hieronymus diu que el seu llenguatge era similar al dels glates d'sia Menor. Estrab diu que els seus vens Nervis eren germnics com els Tribocis (un altra poble germnic que havia creuat el Rin) per als treviris els considera gals.

Els trevirs tenien una forta cavallaria i infanteria. Csar en fa esment i diu que els segnis i els condrusis vivien entre els treviris i els eburons, i que aquestos darrers i els condrusis depenien dels treviris. Csar va construir ponts al Rin en el territori dels Treviris i per diverses cites se suposa que vivien entre el Mosa i el Rin.

Augusta Trevirorum (Trier o Trveris) fou la seva principal ciutat sota l imperi i probablement abans sota un nom similar (sense la qualificaci d'Augusta lgicament), fou la capital dels Treviris ja en temps de Csar. Augusta Trevirorum fou, fins i tot, freqent residencia d alguns emperadors.

Suetoni diu que Callgula va nixer "in Treveris, vico Ambiatino, supra Confluentes". Tcit dona als Treveris el nom de Socis i al seu temps tenien una Cria o senat local propi.

El seu territori fou probablement similar al que desprs va tenir la dicesi de Trveris. La vall del Ahr devia marcar el seu lmit al nord.
Vegeu tamb.
Cingetorix;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68302" title="Tribalis" nonfiltered="2002" processed="1987" dbindex="27134">
Els tribalis (triballi) foren un poble de Trcia que vivien a la vora del Danubi i que expulsat per altres pobles cap al nord i oest dels seus assentaments, finalment van acabar desapareixent. 

Herdot parla de la plana triblica, on corra el riu Angrus que s aboca al Brongos, un afluent del riu Ister, i que seria la plana de Kosovo. Precisament a Srbia un poble romanitzat porta encara avui dia el nom de tribalis.

Tucidides diu que eren independents al comenar la guerra del Pelopons i que la seva frontera oriental era el riu Osquios (Oescus). Estrab diu que vivien en lloc de pas de les hordes de pobles expulsats per escites, Bastarnis i Sauromats que es van establir tamb a la regi del Danubi.

Els tribalis apareixen a l historia amb la derrota infringida al rei dels Odrisis, Sitalces, el 424 aC, quant els va voler sotmetre. Sitalces va morir en aquesta batalla.

El 376 aC els tribalis van creuar l'Hemos amb trenta mil homes i van avanar al sud cap a Abdera que van saquejar, per al retirar-se desorganitzadament amb el seu boti, foren atacats pels habitants d'Abdera i dos mil tribalis van morir. Els tribalis, com a revenja, van tornar contra Abdera, per aquesta ciutat s havia aliat a altres tribus de Trcia de les rodalies, i va presentar batalla; per els aliats tracis van desertar i els tribalis van derrotar els abderians i els van matar i van assetjar la ciutat que no tenia mes remei que rendir-se, quant va aparixer providencialment Cabries, amb la flota atenenca, que acabava de derrotar a la flota espartana a Naxos; Cabries va obligar als tribalis a retirar-se d'Abdera i va deixar a la ciutat una guarnici.

El 339 aC Filip II de Macednia va derrotar els Getes del Danubi, i quant retornava a Macednia carregat de boti a traves del pas dels tribalis, aquestos li van prohibir el pas a menys que els hi dons la meitat del bot. Filip es va negar i va seguir una batalla en la que Filip fou greument ferit i va estar a punt de morir per fou salvat al darrer moment pel seu fill  Alexandre el gran. Els tribalis foren finalment derrotats pels macedonis, i van fer submissi a Filip, submissi que potser no va passar de ser nominal.

El 335 aC Alexandre el gran, decidit a fer una demostraci de fora contra les tribus salvatges abans d entrar a Prsia, va sorti d'Amfpolis, i va creuar l'Hemos i es va trobar amb un exercit traci que fou fcilment derrotat. Llavor Alexandre va seguir contra els tribalis, el cap dels quals era llavors Sirmos. Aquest en conixer l arribada d'Alexandre es va retirar amb els vells, dones i criatures a una illa del Danubi de nom Peuce on tamb s havien refugiat altres tracis; l exrcit tribali es va quedar en un bosc a la vora del riu Lyginos, a uns 3 dies de marxa del Danubi; quant van voler atacar als macedonis foren derrotats i van perdre tres mil homes. Alexandre va anar llavors al Danubi, a la part de l illa Peuce que no va poder ocupar perqu li mancaven barques i els tribalis ocupaven posicions fortes a ambds costats de l illa. Alexandre va deixar Peuce i va creuar el Danubi per combatre als Getes; mentre els tribalis van demanar la pau i Alexandre, acabada la campanya contra els Getes, els hi va concedir.

Poc temps desprs els tribalis foren atacats pels Autariatais, una tribu illria, a la que van quedar sotmesos, desprs de qu la majoria dels guerrers van morir o van haver de refugiar-se a territoris mes al est.

El 295 aC els gals, amb nomes 15000 infants i 3000 cavallers van derrotar a un exrcit combinat de les restes dels tribalis i els getes. Els tribalis ja van passar a ser nomes un poble redut i sense poder i quant els romans van arribar a la regi  eren uns pocs milers que vivien a la confluncia entre l'Oscos i el Danubi, prop de la ciutat d'Oscos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68303" title="Triblia" nonfiltered="2003" processed="1988" dbindex="27135">
Triblia era un territori otom poblat per valacs i subdanubians que abraava el sud del Danubi fins el Morava serbi i fins al Iantra blgar.

A la meitat del segle XIX el renaixement nacional serbi i blgar va originar la idea d una federaci balcnica, que va rebre el suport del primer ministre romans Mihail Kog lniceanu  i del prncep Alexandru Ioan Cuza, que donaven suport als habitants del sud del Danubi de parla propera al romans, coneguts com Xops (a Srbia), Torvlacs (a Bulgria) o Kutzovalacs (a Romania). A la regi se la va conixer com Triblia.

El prncep romans Cuza, el seu primer ministre  Mihail Kog lniceanu, i el lder kutzovalac Vasile Cancea (exiliat a Vidin) van dissenyar una bandera nacional pel poble de Triblia, bandera que fou beneda el 1863 en una esglsia de Vidin i el 1864 fou usada per la Legi blgara que Vasile Cancea havia format a Belgrad.  El 1867 fou utilitzada pels nacionalistes de Triblia. Cancea fou executat pelsotomans el 1873 i fou desprs un heroi nacional blgar sota el nom (bulgaritzat) de Vassil Levski. El 1877 i 1878 fou utilitzada pels voluntaris Xops en la guerra de Srbia contra els otomans. I finalment es va usar per darrer cop el 1919 com a bandera reivindicativa dels drets del parlants de romans del sud del Danubi durant la Conferncia de Pars. Desprs els blgars i serbis (iugoslaus) la van prohibir i nomes fou utilitzada clandestinament. El poble Xop o kutzovalac mai fou reconegut a la Iugoslvia de Tito, on totes les minories van trobar el seu lloc, i sembla que ja no hi havia parlants de romans a l'est de Srbia a la segona meitat del segle XX. A Bulgria es van mantenir com a minoria per no consta que disposessin de drets culturals.

La bandera de Triblia es composava de cinc franges horitzontals en proporci 10:10:5:10:10. El color de la part de dalt era vermell (representant la llibertat nacional dels romanesos) i el de la part de baix era negra (que representava l opressi en la que vivien els xops o Valacs del sud del Danubi); el mig era groc (simbolitzant la plana del Danubi) amb una franja mes petita de color blau que simbolitzava el Danubi que dividia el pobles de parla romanesa.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68304" title="Tribocs" nonfiltered="2004" processed="1989" dbindex="27136">
Els tribocs (en llat tribocci) foren un poble germnic de la Gllia. Formaven part de l'exercit d'Ariovist a la batalla en qu aquest fou derrotat per Csar, i si b aquest no diu que foren germnics, queda clar que els considera d aquest origen. En un altra passatge Csar els situa a l'oest del Rin, entre els mediomtrics i els trevirs. Estrab diu que s havien establert all procedents de l altra costat. Tcit diu expressament que eren un poble germnic. Haurien emigrat des de Germnia abans del 58 aC.

Ptolomeu diu que les seves ciutats principals eren Brocomagus i Elcebus (o Helcebus) i diu que Argentorarum pertanyia als vangions. El seu territori seria l origen de la futura dicesi d'Estrasburg, entre Saltio o Seltz al nord de Markelsheim al sud. A Notitia Provinciarum no s esmenten els tribocs per si la Civitas Argentoratum (Estrasburg) que devia ser la seva capital.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68305" title="Tricasses" nonfiltered="2005" processed="1990" dbindex="27137">
Els tricasses foren un poble gal que vivia a la Gllia Lugdunensis amb centre a la ciutat d'Augustobona, al costat dels Parisis. A la Notitia Provinciarum la seva ciutat principal es la Civitas Tricassium, la actual Troies, al Sena, capital del departament del Aube. En temps de Csar estaven sotmesos a un altra poble, probablement als snons.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68306" title="Tricastins" nonfiltered="2006" processed="1991" dbindex="27138">
Els tricastins (llat tricastini) foren un poble gal que vivia entre el Roine i els Alps. Livi diu que els gals que van envair Itlia sota la direcci de Bellovesus venien del territori dels Tricastinis. A la seva descripci de la marxa d'Anbal diu que aquest va passar per territori delsallbroges i pel dels Tricastinis, i de all al territori dels vocontis i desprs dels tricors, fins arribar a Druentia (Durance). Si aix es exacte el poble hauria viscut entre l'Isere i el Droma el que es troba Augusta Tricastinorum que es suposa en fou la capital. Ptolomeu els situa al est dels segallauns (capital Valentia) i anomena a la seva capital Noeomagus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68307" title="Tricca" nonfiltered="2007" processed="1992" dbindex="27139">
Tricca o Trikkala fou una antiga ciutat de Tesslia al districte d' Histiaeotis, a la riba esquerra del Peneos i a la vora d un petit riu de nom Lethaos.

El seu nom derivaria de Tricca la filla de Peneus i llegendriament fou regida per Podalerios o Macaon, fills d'Escolapi, que segons Homer, van dirigir a la gent de la ciutat durant la guerra de Troia. La ciutat tenia un temple dedicat a Escolapi, que era considerat el dec dels temples d aquest deu.

Desprs de la mort d'Alexandre el gran un edicte de Polisperc va permetre el retorn dels exiliats a les distintes ciutats gregues per els de Tricca i la vena Farcadon en foren exclosos (no se n sap la ra). 

Filip V de Macednia, quant fou derrotat a Aous, es va retirar a Tricca.

Va pertnyer als romans que l anomenaren Tricattus (aix l esmenta Procopi). Desprs fou restaurada per Justini I i al segle VI era esmentada com a Tricca. El segle XII ja era esmentada com a Trikkala. No queden restes de l antiga ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68308" title="Tricoris" nonfiltered="2008" processed="1993" dbindex="27140">
Els tricoris (llat tricorii) foren un poble gal que va viure entre el Roine i els Alps. Livi els esmenta al narrar la marxa d'Anbal i diu que eren vens dels vocontis (per en un altre passatge diu que desprs dels vocontis venien els icons i desprs els Tricoris, prop dels quals hi havia els meduls. De tot aix cal suposar que els Tricoris vivien a la vall del riu Drac, una branca del Isere, per aix es incompatible amb que Anbal passes per el lloc en direcci als Alps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68310" title="Tricornium" nonfiltered="2009" processed="1994" dbindex="27142">
Tricornium o Tricrnia Casta fou la capital dels Tricornensis. Podria ser l'actual Ritopk o l'actual Kolombacz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68311" title="Tricornensis" nonfiltered="2010" processed="1995" dbindex="27143">
Els tricornensis (tricornensii) foren un poble d tnia incerta, que vivien a  l alta Msia, prop de la frontera amb Illria. La capital fou Tricornium (grec Trikornion)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68313" title="Tridentins" nonfiltered="2011" processed="1996" dbindex="27144">
Els tridentins (llat tridentini) foren un poble dels Alps que ocuparen la part sud de Rtia, al nord del Llac Benacus i a la vora del riu Athesis. Foren sotmesos a Roma, junt amb altres pobles alpins, en temps d'Agust. La seva capital fou Tridentum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68315" title="Tridentum" nonfiltered="2012" processed="1997" dbindex="27145">
Tridentum, actual Trento, fou la capital del poble dels tridentins al sud de Rtia. Era a la riba oriental del Athesis. 

El nom de la ciutat derivaria segons la llegenda del trident de Neptuni. La ciutat fou colnia romana. En poder del got Teodoric, aquest hi va construir muralles una part de les quals encara es conserven




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68316" title="Trinobants" nonfiltered="2013" processed="1998" dbindex="27146">
Els trinobants o trinoants foren un poble celta de la costa est de Britnia, a l'actual Essex i part de Suffolk (nord de Londres i del Tmesi). La seva capital fou Camalodunum (Colchester). Es van sotmetre a Csar quan va desembarcar a Britnia per es van revoltar en temps de Ner.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68318" title="Triocala" nonfiltered="2014" processed="1999" dbindex="27147">
Triocala fou una ciutat de Siclia a l'interior de l'illa, probablement poblada per sculs, que no apareix a la histria fins a la segona guerra dels esclaus a Siclia el 103 aC-100 aC, quan el cap dels rebels, Trif, la va triar per la seva forta posici com el seu quarter general, i s hi va fer fort desprs de ser derrotat a la plana per Luculle. No se sap com fou conquerida per si se sap que va quedar molt malmesa desprs de la guerra. Tot i aix Cicer l esmenta com a municipi rom. A partir del segle V fou seu d un bisbat.

Les seves runes han estat localitzades prop de Calatabellotta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68319" title="Tripodiskos" nonfiltered="2015" processed="2000" dbindex="27148">
Tripodiskos fou una ciutat del territori de Megara, un dels cinc districtes en que inicialment es va dividir la Megrida.

Herdot diu que la ciutat fou esmentada per Homer junt amb Aegirusa i Nisaea com a part del domini d'Ajax de Salamina per els atenencs van modificar el text per justificar que ja en temps de la guerra de Troia, Salamina els hi pertanyia.

Hi va nixer Susrion, suposat introductor de la comdia al tica, que va anar a viure a Icria. Tucdides diu que la ciutat era al peu de la muntanya Gernia i collocada estratgicament entre Platea i l istme; Pausanies diu que estava ben situada entre Delfos i Argos. Pausanies diu que el seu nom venia d un trpode que l argiu Corebos havia comprat a Delfos i que al lloc on aquest trpode caigus, havia de quedar-se a viure i construir un temple a Apollo. Algunes restes de la ciutat es conserven al peu de la muntanya a menys de 10 km de Megara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68321" title="Mriel" nonfiltered="2016" processed="2001" dbindex="27149">
Mriel s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser la primera esposa de Finw, el primer rei dels nldor. 

Mriel erind va ser mare de Curufinw, que ella anomenava Fanor, que significa 'esperit de foc'. El cabell de Mriel s descrit com a platejat, un color inusual per un ldor.

Desprs de donar a llum a Fanor, va quedar tan afeblida que va perdre les ganes de viure. Com que com a elf era inmortal, el seu fa va abandonar el seu cos i va anar a les Sales de Mandos. Aquest era un esdeveniment completament indit que va sorprendre els Valar. Al quedar vidu, el seu marit Finw es va casar amb una segona esposa: Indis dels Vanyar.


Desprs de la mort de Finw, es va permetre a Mriel tornar a la vida. Aleshores, va entrar al servei de Vair la Teixidora, i la seva feina va ser teixir tota la histria de la Casa de Finw en el Taps del Temps.


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galadriel 
                Amrod     
                Amras
 
   (*  Pare de Celebrimbor)
   (** Pare d'Orodreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68323" title="Trpolis" nonfiltered="2017" processed="2002" dbindex="27150">


Geografia:
Un districte d'Arcdia. ;
Un districte a Lacnia. ;
Un districte de Perrhbia a la Tesslia, amb les ciutats de Azoros, Pythion, i Dolice.
Nom primitiu de la ciutat de Trpoli (Lbia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68324" title="Tritaia" nonfiltered="2018" processed="2003" dbindex="27151">
Tritaia o Tritea (llat Tritaea) fou una ciutat d'Acaia, la ms interior de les dotze ciutats dels aqueus. Els seus habitants es deien tritaies.

El 280 aC fou una de les quatre ciutats que va encapalar la reconstrucci de la Lliga Aquea. Durant la guerra social fou atacada per etolis i elidis. August va incorporar el seu territori a Patres, que fou convertida en colnia romana desprs de la batalla d'Actium,

s probablement l'actual Kastritza, prop de la frontera de l'Arcdia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68326" title="Triumpilins" nonfiltered="2019" processed="2004" dbindex="27152">
Els triumpilins (llat triumpilini) foren un poble del nord d'Itlia esmentats per August en una inscripci on recordava la submissi de les tribus alpines. Plini diu que tot el poble fou sotms i venuts com esclaus, i tamb es van vendre les seves terres. Eren vens del camuns, junt amb els que son anomenats sovint. La regi que ocupaven es la actual Val Trmpia, a l alta vall del Mela, mentre els Camunis ocupaven la Val Camnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68328" title="Erwen" nonfiltered="2020" processed="2005" dbindex="27153">
Erwen s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s la filla d'Olw, dels teleri, i esposa de Finarfin, dels oldor. 

Va quedar-se a Aman amb el seu marit desprs de la fugida dels oldor. Es creu que era bona amiga d'Anare, l'esposa de Fingolfin.

El seu nom significa "Dama marina", de "Er"="Mar" (com a Belgar) i "Wen"="Dama" (com a Arwen)


Genealogia de la Casa d'Elw.

             ---------------------
             |                   |                 
 Mlian = (Elw)Thngol         Olw
        |                        |
     Lthien = Beren       -------------------   
             |             |                 |
            Dior        Erwen = Finarfin   altres fills
                               |
                            Fnrod
                            ngrod (Pare d'Ordreth)
                            Aegnor
                            Galdriel











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68329" title="Trade" nonfiltered="2021" processed="2006" dbindex="27154">


La Troas o Trade s la regi del nord-oest de l'sia Menor, on hi havia la ciutat i regne de Troia, d'on va agafar el nom, i on hi havia tamb altres ciutats gregues.

Antigament la regi fou un domini dels reis de Troia o lium, i per Troia portava aquest nom, que va continuar desprs de desaparixer la ciutat i regne. Sota els perses fou part de Msia, com un districte que comprenia la costa de la mar Egea, des del cap Lectum fins prop de Dardanos i Abidos (a l'Hellespont), amb una profunditat cap a l'interior d uns 15 km. Al sud arribava fins a la costa de Msia enfront de l illa de Lesbos, amb les ciutats d'Assos i Antradros.

Els habitants de la regi en el seu conjunt es deien trois, per alguns escriptors romans els van anomenar troians (com els habitants del regne i ciutat de Troia) i tamb Teucris, perqu la poblaci pelgica que va emigrar a la zona estava dividida en dues branques, una de les quals foren els Teucris, que procedents de Trcia es van establir a Troas i es van barrejar amb els frigis que vivien a la regi.

Llegendriament el regne de Troia es va acabar amb la conquesta de la ciutat pels grecs el 1184 aC, per de fet va continuar i no fou destrut fins ms tard pels frigis, un poble que va emigrar d'Europa.

Articles relacionats.
Halsion;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68332" title="Trozen" nonfiltered="2022" processed="2007" dbindex="27157">
Trozen o Troizen o Trezen fou una ciutat del Pelopons el territori de la qual es conegut com a Trezene (Treznia) o Troznia o Troiznia, i que formava el cant sud-est de la regi coneguda per Arglida. Era propera a la costa en una plana frtil.

La llegenda diu que el pas fou poblat pels jnics i que es va dir Orea, pel deu egipci Horus (Orus) i desprs Althpia derivat del rei Althepos, fill de Posid i de Leis (aquesta darrera filla d'Horus). La llegenda diu que Posid i Atenea van lluitar per la possessi de la ciutat per que per mediaci de Zeus finalment van acordar ser guardians conjunts del territori; un trident i un cap d'Atenea apareixen a les monedes antigues de la ciutat. A Athepos el va succeir Saron, que va construir un temple dedicat a Artemisa prop del mar, a unes maresmes que foren anomenades Phoibaia limn per mes tar, quant hi fou enterrat Saron, van prendre el nom de Saronis. Els segents reis foren Hyperes i Anthas que van fundar  les ciutats d'Hypereia i d'Antheia. Atios, fill d'Hyperes, va heretar el regne del seu pare i oncle i va anomenar a una de les seves ciutats com Posidnies.  Durant el seu regnat, Trozen i Pittheos, que son anomenats fills de Pelops, i eren probablement prnceps aqueus, es van establir a la regi i es van repartir el poder amb Atios, per finalment els nou vinguts van eliminar l antiga dinastia i van originar la dels Pelopiades i quant va morir Trozen, Pittheos va unir els dos establiments en una sola ciutat de nom Trozen en honor al seu germ. Pittheos fou el besavi de Teseu per la seva filla Aethra i el gran heroi atenenc va nixer i crixer a Trozen. Dos importants demo del tica van derivar el seu nom de dos fills de Trozen: Anaphlystos i Sphettos.

Esteve esmenta com altres antics noms de la ciutat  Afrodsies, Sarnia, Posidnies, Apollnies i Anthanis. Estrab diu que es va dir Posidnia perqu havia estat consagrada a Posid.

Desprs del 1200 aC Trozen va quedar subjecta a Argos i una colnia drica d'Argos es va establir all i foren ben rebuts pels antics habitants que van restar majoritaris. Mes tard es va independitzar i va esdevenir un poders estat martim que va fundar les colnies d'Halicarns i Mindos a Cria i van participar junt amb els aqueus a la fundaci de Sbaris a la Magna Grcia; la informaci de que els aqueus els van expulsar de l empresa colonitzadora deu ser errnia i referida a que els aqueus van expulsar a un colnia drica procedent de Trozen que havia fundat una ciutat anomenada Posidnia (Paestum).

Desprs de la batalla de les Termpiles el port de Trozen fou seu de la concentraci de la flota grega i quant els atenencs es van retirar de l'tica davant l avan de Xerxes, es van refugiar a Trozen on foren molt ben rebuts. Trozen va enviar 5 vaixells a Artemision i Salamina i 1000 homes a Platees, i van lluitar tamb a la batalla de Micale. 

Desprs de la guerra l aliana amb Atenes va continuar fins el 455 aC i Atenes hi va tenir una guarnici. A la pau del 455 aC Atenes va haver d entregar Trozen. Al esclatar la guerra del Pelopons Trozen es va aliar amb Esparta, segurament per enemistat amb Argos, i el pas fou objectiu de la flota d'Atenes, que era prou propera. A l anomenada Guerra de Corint el 394 aC Trozen va estar tamb al costat dels lacedemonis; i el 373 aC torna a aparixer al costat d'Esparta contra Atenes.

Durant el domini macedoni Trozen va romandre com estat independent per sotms a la poltica del regne. El 303 aC Demetri Poliorcetes li va retornar la llibertat juntament amb Argos, per desprs va tornar a caure en mans de Macednia fins que el278 aC fou ocupada pel espart Cleonimos. No va tardar per a passar altre cop a Macednia. Aratos la va incorporar a la Lliga Aquea desprs d alliberar Corint. A la guerra entre la Lliga i Esparta, Trozen fou ocupada per Cleomenes el 223 aC per desprs de que fou derrotat a Selsia el 221 aC va ser tornada als aqueus.

Desprs no se n tenen noticies. Es suposa que va seguir el cam de la Lliga Aquea i va passar a Roma, i es sap que en temps d'Estrab era una ciutat important. El segle II s esmenten els seus nombrosos edificis pblics en el relat de Pausanies. Aquest escriptor dona com a principals monuments l gora, el sagrat recinte del Hiplit, i el recinte de l acrpoli. 

Al centre de l gora hi havia el temple d'Artemisa suposadament construt per Teseu, i al darrera el monument de Pittheos, fundador de la ciutat; no lluny el temple de les Muses, fundat per Ardalos fill de Hefestos. El teatre tenia al costat un altra temple d'Artemisa (Artemisa Liceia) fundat per Hiplit; al darrera la pedra a la que Orestes fou purificat per nou habitants de Trozen i la tenda on Orestes es va refugiar abans d expiar; prop el temple d'Apollo (Teari) el mes antic conegut per Pausanies; l aigua era portada de la font sagrada de Hippocrene; a la rodalia l esttua d'Hermes Poligi i una olivera salvatge, i el temple de Zeus Soter suposadament construt per Atios, rei mtic de la ciutat.

El recinte del Hiplit tenia un santuari dedicat a Diomedes; a mes del temple d'Hiplit tenia un temple dedicat a Apollo Epibateri; a un cant hi havia l estadi i al damunt el temple d'Afrodita Calascpia; a la rodalia la tomba de Fedra, el monument d'Hiplit, la casa del heroi, i la font anomenada Herculana.

L acrpoli era coronada pel temple d'Atenea Polies o Stenies; a la vora de la muntanya hi havia el santuari de Pan Literi; mes avall el temple d'Isis construt pels Halicarnasians, i el temple de Afrodita Ascrea.

Les runes de la ciutat es conserven a la vila de Dhamal, per son fora minses en relaci a la importncia de la ciutat. A la plana es conserven les runes d antigues esglsies, que probablement foren abans temples; del temple d'Afrodita Calascpia en queden algunes restes. El riu a la vora  del qual estava la ciutat es diu avui Potmni i era antigament el Taurios i mes tard Hyllicos; el rierol Crysorrh
oas creuava la ciutat.

El territori de Trozen estava rodejat al oest pel d'Epidaur, al sud-oest pel d'Hermone; i al nord, est i sud-est pel mar. La plana en front del mar formava la part essencial del territori que era limitat al sud per unes muntanyes que acabaven als caps Scyllaon i Bucfala, els punts mes orientals del Pelopons. Al costat del promontori de Scyllaon i havia una gran badia de nom Pogon,  amb l illa Calaureia; a aquesta badia es va reunir la flota grega abans de la batalla de Salamina. El port de la ciutat es deia Celenderis, i era a la part oest de la badia de Pogon. La pennsula de Methana pertanyia a Trozen i estava unida a la costa per un estret istme. A mes de l illa Calaureia hi havia tamb la de Sphria, mes tard Hiera; les dues illes es van unir en poca moderna a terra per una llengua d arena.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68335" title="Balana (astrologia)" nonfiltered="2023" processed="2008" dbindex="27160">
Per a la constellaci vegeu: Balana (constellaci);
----


Balana s el signe astrolgic de l'oest de Lliura del zodac tropical (23 de setembre   22 d'octubre). s diferent de la constellaci astronmica i del signe Hind astrolgic del zodac sideral (31 d'octubre   22 de novembre).

En algunes cosmologies, Lliura s associat amb l'element clssic Aire, i per tant anomenat signe de l'Aire (amb Aquari i Gminis). s un dels quatre signes cardinals (amb ries, Cncer, i Capricorn. El seu oposat polar s ries. s el domicili de Venus i l'exaltaci de Saturn. Cada signe astrolgic est associat a una part del cos, vist com la representaci del seu poder. Lliura regeix la part baixa dels ronyons. El signe de Lliura sn les balances, s per tant l'nic signe del zodac que no correspon a un sser vivent.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68338" title="Esperit Sant" nonfiltered="2024" processed="2009" dbindex="27161">
L'Esperit Sant per al cristianisme s una de les tres persones que formen Du (les altres sn el Pare i Jesucrist). Aquesta conjunci de tres entitats en una sola es coneix amb el nom de misteri de la Santssima Trinitat i ha estat motiu de controvrsies al llarg de la histria.

Caracterstiques.
L'Esperit Sant prov de l'emanaci de l'amor de Du i de Jess per protegir l'esglsia i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, aix s dogma de fe, recollit al concili de Nicea. L'esglsia ortodoxa, en canvi, creu que s noms una emanaci de Du Pare.

Els "fruits" o efectes es veuen en la caritat, l'alegria, la pau, la pacincia, l'amabilitat, la bondat, la generositat, la gentilesa, la fidelitat, l'humiltat, l'autodomini i la castedat. Sn dotze perqu s una xifra simblica i representa la uni de totes les virtuts. 

A l'Evangeli est associat al do de llenges i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creient a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel prosme. El cristi pot rebre directament la seva fora o "carcter" mitjanant els sagraments. 

Simbologia.
Aigua: apareix al baptisme, s aigua de vida, eterna, s'usa com a smbol perqu neteja el pecat i per imatge de l'aigua que va caure de Jess a la creu.
Foc: simbolitza l'energia transformadora de la fe, estava present a les llenges de foc que Jess va manar que apareguessin sobre el cap dels apstols a la Pentecosta.
Nvols: els nvols oculten la persona transfigurada i entre ells apareix Du que habita als cels, pr aix s'associen amb l'Esperit Sant.
Llum: illumina l'intellecte per apartar la persona de l'error i la temptaci, s un raig enviat per Du (aquest smbol t una clara influncia de Plat).
Segell: oculta la divinitat, noms deixa acedir els iniciats, els salvats, smbol molt present entre els gnstics.
Mans: imposades pels apstols sobre els cossos, que sanaven i creien als evangelis. ;
Colom: aquest animal sobrevola Jess desprs del seu baptisme, s un dels ms usats per l'art.

Dons de l'Esperit Sant.
Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en 7 aspectes: el primer es basa en la saviesa, el segon en l'enteniment, el tercer en el consell, el quart en la fortalesa, el cinqu en la cincia, el sis en la pietat, i en darrer lloc s'hi troba la Por a Du.

 El Do de la Saviesa, s concebut per l'Esperit Sant que permet apreciar all que es veu de l'obra divina;
 El Do de l'Enteniment, s el que porta al cam de la contemplaci, el cam per apropar-se a Du.
 El Do del Consell, saber decidir amb encert, aconsellar els altres fcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Du.
 El Do de la Fortalesa, s el do que l'Esperit Sant concedeix al fidel, ajudar en la perseverncia, s una fora sobrenatural.
 El Do de Cincia, s el do de l'Esperit Sant que permet accedir al coneixement. s la llum invocada pel criti per sostenir la fe del bateig.
 El Do de la Pietat, el cor del cristi no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del b s el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les nimes.
 El Do sant Temor de Du, s el do que salva de l'orgull, sabent que ho tot es deu a la misericrdia divina. No s'ha d'entendre "por" de Du, sin el respecta degut a la divinitat i santedat de Du en la relaci amb Ell.

Vegeu tamb.
Esperit;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68343" title="Txontal d'Oaxaca" nonfiltered="2025" processed="2010" dbindex="27162">
Els txontals o chontales sn dos  pobles indgenes de Mxic. El terme txontal prov del nhuatl txontalli que en catal significa "estranger". Hi ha dos grups tnics que reben aquest nom: els txontals d'Oaxaca i els txontals de Tabasco. Els txontals de Tabasco sn un grup tnic amb arrel i cultura maia, mentre que els txontals d'Oaxaca sn relacionats amb la famlia tlequistlateca, i la seva llengua s ms propera a les llenges de Nord-Amrica. Aquest article s sobre els txontals d'Oaxaca. 

Els txontals d'Oaxaca, com indica el nom, habiten la regi sud-est de l'estat d'Oaxaca sobre la Sierra Madre del Sud i la Plana Costera, i per tant, sovint sn dividits en dos grups pricipals: el txontals de la costa i el txontals dels alts. Els txontals es diuen a s mateixos xanuc' , que significa "habitant de les muntanyes". 

La llengua txontal est dividida en diversos dialectes (sovint considerats llenges diferents), i tamb es coneixen amb els noms f'ane, huamelulteco, tequistlateco, lalhtaiqui' , i pertanyen a la famlia tequistlateca, de la branca de llenges hokano, a la que pertanyen moltes altres llenges de Nord-Amrica. Segons el darrer cens del 2000 hi ha noms 5.049 parlants de txonal. 

Enllaos externs.
 Pgina dels txontals d'Oaxaca, al CDI, en castell;
 Monografia dels txontals d'Oaxaca, en versi .pdf en castell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68345" title="Txontal de Tabasco" nonfiltered="2026" processed="2011" dbindex="27163">
Els txontals o chontales sn dos pobles indgenes de Mxic. El terme txontal prov del nhuatl txontalli que en catal significa "estranger". Hi ha dos grups tnics que reben aquest nom: els txontals d'Oaxaca i els txontals de Tabasco. Els txontals de Tabasco sn un grup tnic amb arrel i cultura maia, mentre que els txontals d'Oaxaca sn relacionats amb la famlia tlequistlateca, i la seva llengua s ms propera a les llenges de Nord-Amrica. Aquest article s sobre els txontals de Tabasco tamb coneguts com a maia txontals.

Els maia txontals es diuen a s mateixos yokot'an o yokot'anob i vuien al centre de l'estat de Tabasco. D'acord al darrer cens del 2000 havia 39.428 maia txontals. Es dediquen principalment a l'agricultura, la recollecci, la caa i la pesca, encara que els joves avui dia treballen en activitats derivades de la indstria petroliera de la costa de l'estat de Tabasco. Els maia txontals han abandonat llur sistema de crrecs tradicional i tenen una delegaci municipal com la resta dels municipis del pas. Recentment, per, s'ha format el Consell Suprem Txontal que vol la reivindicaci de les terres antigues del poble indgena. 

Els maia txontals, com la majoria dels grups indgenes de Mxic, han fet un sincretisme entre llurs religions i la relgi catlica. Ix bolom, la deesa de la fertilitat, avui dia s'identifica amb la Verge Maria, per, el txtonals tamb creuen en altres "sers sobrenaturals", com ara els "amos" de les llacunes i de la terra, la missi dels quals es aturar la destrucci de l'ecosistema. 

Enllaos externs.
 Pgina dels txontals de Tabasco, al CDI ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68355" title="Moviment Republic i Ciutad" nonfiltered="2027" processed="2012" dbindex="27166">
El Moviment Republic i Ciutad (Mouvement Rpublicain et Citoyen en francs) s un partit poltic francs d'esquerres.

Histria.
El Moviment Republic i Ciutad (MRC) va ser fundat l'any 1993, amb el nom de Moviment dels Ciutadans (MDC). Anteriorment, el MDC havia estat un corrent dins el Partit Socialista.

Els primers comicis als quals el MDC va concrrer van ser les eleccions europees de 1994. La llista "L'Altra poltica", encapalada per Jean-Pierre Chevnement, va obtenir el 2,54% dels vots emesos (494.986 vots). Encarnant una oposici d'esquerra al Tractat de Maastricht, la llista de Chevnement tamb va reunir gent d'altres tendncies poltiques: comunistes (Anicet Le Pors), feministes (Gisle Halimi, Batrice Patrie), radicals (Claude Nicolet, Henri Caillavet) i gaullistes (Pierre-Marie Gallois, Pierre Dabezies).

A les eleccions legislatives de 1997, el MDC es present en coalici amb altres partits d'esquerres sota el nom d'Esquerra Plural (Gauche Plurielle en francs). El Moviment dels Ciutadans aconsegu set escons (Jacques Desallangre, Roland Carraz, Michel Suchod, Jean-Pierre Michel, Georges Sarre, Pierre Carassus i Jean-Pierre Chevnement). Aquest ltim va ser nomenat ministre de l'Interior per Lionel Jospin, aleshores primer ministre de Frana.

Posteriorment, Jean-Pierre Chevnement dimit del seu crrec per la seva oposici al projecte d'estatut d'autonomia de Crsega. En conseqncia, Jean-Pierre Chevnement no don suport a la candidatura socialista a les eleccions presidencials de 2002 i prefer presentar-hi una candidatura prpia. Amb el suport del Pol Republic (Ple Rpublicain), que aglutinava a republicans de diferents tendncies poltiques (MDC, socialistes, comunistes, gaullistes, radicals, sobiranistes), Jean-Pierre Chevnement va aconseguir el 5,33% dels vots emesos a la primera volta (1.518.528 vots). En les eleccions legislatives del mateix tots els candidats del Pol Republic van ser derrotats (292.647 vots).

El gener de 2003, es reconstitu el MDC, que pass a denominar-se Moviment Republic i Ciutad. Aix mateix, es va decidir mantenir el Pol Republic com una confederaci formada pel MRC i diverses associacions republicanes, tant d'esquerres com de dretes. 

Situaci actual.
L'any 2004, al Congrs de Pars, el MRC reafirm la seva voluntat d'actuar en favor d'una refundaci republicana de l'esquerra. En aquest congrs, l'exministre Georges Sarre va ser escollit primer secretari en substituci del dirigent histric Jean-Pierre Chevnement, actual president d'honor del partit.  

El MRC t dos escons al Senat. Els seus senadors formen amb els senadors del Partit Comunista Francs el Grup Comunista Republic i Ciutad.

El MRC participa en el govern de diverses regions, desprs de l'mplia victria de l'esquerra en les eleccions regionals de 2004. Ara b, en les eleccions cantonals que es van celebrar al mateix temps, el MRC va perdre l'nic consell general que governava, el Consell General del Territori de Belfort, departament d'on s originari Jean-Pierre Chevnement.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial del Moviment Republic i Ciutad ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68356" title="Cotxim" nonfiltered="2028" processed="2013" dbindex="27167">
Els cotxim o cochim sn un poble indgena de Mxic. Tamb sn coneguts com a "diegueos" o "laymon", per, ells es diuen a si mateixos m'ti-pa. Els cotxim viuen a l'estat de Baixa Califrnia. El darrer cens del 2000 va registrar noms a 82 parlants de la llengua cotxim.

Enllaos externs.
 Pgina dels cotxim al CDI, en castell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68358" title="Nvol de Magallanes" nonfiltered="2029" processed="2014" dbindex="27168">

 Astronomia: El Gran Nvol de Magallanes, galxia nana irregular, satllit de la Via Lctia.
 Astronomia: El Petit Nvol de Magallanes, galxia nana irregular, satllit de la Via Lctia i ms petita que l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68359" title="Vueling" nonfiltered="2030" processed="2015" dbindex="27169">
Vueling s la primera aerolnea de nova generaci d'Europa i la primera creada a Catalunya. T la base principal a l'aeroport del Prat, la segona a Madrid-Barajas i la tercera i ltima a Pars.  Per base s'entn l'aeroport on "dormen" els avions i on hi ha basada una mitjana de 5 tripulacions per avi (un comandant, un primer oficial, un cap de cabina i 3 TCP). A mitjans d'octubre est previst obrint la quarta base a Sevilla.

Histria.

Vueling va ser fundada al febrer del 2004 i va comenar a operar el 1 de juliol del mateix any amb una flota composta per un total de dos avions, prestant servei en el trajecte Barcelona - Eivissa. 

L'estructura de capital s la segent: 

 Inversions Hemisferi (Grup Planeta) (30%) ;
 Equip directiu (23%) ;
 JetBlue Airlines (7%) ;
 Altres 40%;

A principis de l'any 2006, Vueling disposava de 10 Airbus A-320 i ms de 30 rutes. Ja havia transportat ms de 3 milions de passatgers i era la tercera aerolnia en nombre de viatgers de l'Aeroport del Prat, la segona a Valncia i Sevilla, i tamb operava a l'Aeroport de Barajas.

La posici de director general de la companyia l'ocupa Josep Piqu, ssent el Conseller Delegat Lars Nygaard. Tant Lzaro Ros com Carlos Muoz, ambds socis fundadors de la companyia, queden com simples accionistes, degut a l'acord arribat entre l'accionista de referncia (Inversiones hemisferio - Famlia Lara) i els altres accionistes.

Al maig de 2007 va entrar en servei la tercera base de Vueling. Des de Pars volar a Amsterdam, Bruselles, Barcelona, Sevilla, etc.  El 28 d'octubre obrir la quarta base basant 2 avions, en un principi, i 2 ms a finals d'any (tot depenent de les entregues d'avions fins a finals d'any).

El 12 de maig de 2007 va obtenir la llicncia per fer autohandling a l'aeroport del Prat, siguent aix el segon operador d'autohandling (Iberia n's l'altre).

Actualment disposa de 24 avions (02/01/2008)

Flota.

La flota de Vueling Airlines consisteix exclusivament en Airbus A320-214 en configuraci de 180 seients amb 3 seients a cada costat del passads. No existeix una classe preferent o "Business". En l'actualitat (02 de gener de 2008) disposa de 24 avions d'aquest tipus. Els plans d'expansi de l'aerolnia contemplen l'adquisici de fins a vint aeronaus addicionals a mitj termini. 

Les matrcules dels avions sn:
EC-IZD, EC-JAB, EC-JDK, EC-JDO, EC-JFF, EC-JGM, EC-JMB, EC-JNA, EC-JNT, EC-JPL, EC-JRI, EC-JSY, EC-JTQ, EC-JTR, EC-JYX, EC-JZI, EC-KAX, EC-KBU, EC-KDG, EC-KDH, EC-KEZ,  EC-KJY, EC-KKT i EC-KLB.
El primer avi en canviar ser el EC-JDK pels voltants de maig de 2008, s a dir, es tornar a l'empresa de leasing i vindr un de nou. Degut a l'alentiment en els plans de creixement, aquest 2008, noms s'entregaran 2 avions dels 9 previstos.

Particularitats.
Vueling vola nicament als aeroports principals de les ciutats a les quals presta servei. ;

No existeix servei de ctering (menjar i beguda) gratut, tal i com en la majoria de les companyies de baix cost. No obstant aix, es pot comprar menjar i beguda a preus generalment inferiors als de les ofertes similars d'altres companyies de baix cost. ;

La imatge corporativa de Vueling busca clarament diferenciar-se del fenomen "Low Cost". S'autodenomina "New Generation Airline".

Al contrari que moltes altres aerolnies de baix cost Vueling assigna seients fixos als passatgers. El seu modern sistema de reserves permet fins i tot triar un seient en concret en el moment de comprar el bitllet per internet. s l'nica companyia que no permet loverbooking. ;

Permet la facturaci en lnia a travs d'Internet, mitjanant la qual el passatger imprimeix la seva prpia targeta d'embarcament. Ha estat la primera aerolnia a l'estat espanyol a oferir aquest servei.

Ha estat triada segona millor aerolnia de nova creaci a Europa el 2005, superada solament per Air Berlin. ;

Al desembre del 2005 va arribar a un acord amb Amadeus per publicar els seus vols en el seu GDS. Aquest acord permet a les agncies de viatges tradicionals vendre bitllets de Vueling. Les tarifes per aquest canal de venda generalment sn ms altes que les de la venda per Internet i solen dur un crrec d'emissi.

Des de setembre de 2006 el web de Vueling mostra els preus dels bitllets amb totes les taxes i recrrecs inclosos.

Codis.
Codi IATA: VY;
Codi ICAO: VLG;
Indicatiu: Vueling;

Ciutats Vueling.
Vueling Airlines presta servei a les segents destinacions:


Tarifes. 

Les tarifes de l'aerolnia oscillen des dels 25 per a vols a la pennsula o 35 per als internacionals, taxes i recrrecs inclosos. Es poden realitzar canvis mitjanant el pagament d'una taxa de 20 i la diferncia entre el preu dels bitllets. El canvi del nom del passatger comporta una taxa de 30.

Enllaos extern.
Pgina oficial de Vueling;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68361" title="Mixteca" nonfiltered="2031" processed="2016" dbindex="27170">
Els mixteques sn un poble indgena de Mxic que habita a l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regi coneguda pels asteques com Mixtecapan (pas dels mixteques) o Mixtln (lloc de nvols). Es diuen a s mateixos uu savi, uu djau, uu davi o naa savi depenent de la variant dialectal de la seva llengua i que en catal significa "poble de la pluja". L'area de Mixtecapan va ser anomenada pels espayols "La Mixteca". 

Histria.
Resum general.
Durant l'poca pre-hispnica, els mixteques van formar una de les civilitzacions ms desenvolupades de Mesoamrica, i encara es poden trobar runes de llurs ciutats com ara Tilantongo, llur capital antiga. Els mixteques van prendre control de la ciutat de Monte Albn, la qual va ser fundada pels zapoteques, i la van expandir. Els productes artesanal mitxteques en pedra, fusta i metall eren reconeguts en tota la regi mesoamericana. Van ser conquerits pel hueyi tlatoani asteca Ahuitzotl, 30 anys abans de l'arribada dels espanyols. Van resistir feroment el govern colonial espanyol, per van ser subjugats per les forces de Pedro de Alvarado. 

Fases de l'evoluci cultural mixteca.
Tot i que l arqueologia a la seva zona s incipient, la seva evolui cultural s definida per quatre fases seguides per l irrupci de llogarrets per cacera i recollecci de bandes del perode Arcaic, i sn:
 Cruz  (1500-200 aC);
 Ramos  (200 aC-300);
 Las Flores  (300-1000);
 Natividad  (1000-1250);

Segons els treballs d'Alfonso Caso i d altres, indiquen que entre el 200 aC i el 900 les ciutats-estat desenvolupades de Mixteca Alta eren dominades per Monte Albn, capital dels zapoteques de la vall d Oaxaca.  Les comunitats mixteques ms prominents que ocupaven l estratgica vall de Nochixtln eren Yucuxta, Yucundahui, Cerro Jasmn, Jaltepec i Yucu Yoco-Mogote del Cacique, situades entre les modernes Jaltepec i Tilantongo.

Entre el 1000 i el 1100 la regi fou testimoni d un canvi dramtic d organitzaci social. Les grans comunitats centralitzades clssiques foren abandonades, succedes per nombrosos regnes petits durant el perode Postclssic. Les raons precises per aquest canvi tan drstic sn inexplicables, per indubtablement sn lligades als esdeveniments de tota Mesoamrica d aquell temps. 

Vuit manuscrits histrics nadius (els "Cdices mixtecas") recollien la fundaci de poderosos regnes postclssics i llurs principals dinasties. Segons ells, els centres del clssic foren minats per disputes internes entre les mltiples famlies regnants. El segent perode fou testimoni de la puixana d una fraccionalitzada noblesa de segona categoria, epitomitzada per l heroi cultural Vuit crvol urpa de jaguar, la biografia del qual es troba als Cdices Zouche-Nuttall, Bodley i Colombino-Becker.

A l arribada dels espanyols a la regi, Tilantongo era la principal casa reial mixteca. Mai no foren subjectes a la devastaci de la conquesta com ho foren els asteques o mexiques.  Entre el 1525 i el 1530 els imposaren moltes encomiendas, i els dominics hi construiren moltes esglsies, com el monestir de Yanhuitln. Cap al 1545 els conflictes entre els cacics, encomenderos i frares amenaaven amb destruir el frgil conflicte social, per els capellans fren de mitjancers i els cacics perderen molts poders.

El 1842, comandats per Dionisio Arriaga, es revoltaren amb els tlapaneca i amuzgo quan un hisendat va assotar un arrendatari mors, i uns 4.000 indis ocuparen Chilapa. El 1843 foren venuts a Matlata i dispersats, i el general Juan lvarez aprofit l avinentesa per enderrocar Santa Anna i afusellar Arriaga.  El 1857 es revoltaren novament a Nochixtln i Tlaxiaco.      

Localitzaci actual.
Avui dia els mixtecs viuen principalment a la regi occidental de l'estat d'Oaxaca, i algunes comunitats s'estenen als estats vens de Guerrero i Puebla. Els pobles mixtecs sn dividits en tres rees geogrfiques i culturals: 
 La Mixteca Alta, dels pobles de les muntaynes;
 La Mixteca Baixa, dels pobles al nord i a l'oest de les muntanyes;
 La Mixteca de la Costa, dels pobles de la costa de l'oce Pacfic;

Demografia i llengua.
El cens del 2000 va registrar 726.601 mixtecs dels quals al voltant del 70% encara parla la llengua mixteca. La llengua mixteca pertany a la branca macro-otomangue, i s dividia en 7 complexos dialectals: 
 Mixteca Baixa;
 Coatzospan-cuaymecalco;
 de la Costa;
 de Guerrero;
 de Yanhuitln-Culiapan;
 Teposcoluca-tilantongo;
 Taxiaco-Achiutla;

Enllaos externs.
 Pgina dels mixteques, al CDI en castell;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68364" title="L'ocell de les plomes de cristall" nonfiltered="2032" processed="2017" dbindex="27173">
L'ocell de les plomes de cristall s una pellcula italo-alemanya de suspens realitzada per Dario Argento l'any 1970. Es van haver de tallar 20 segons de la versi original per poder estrenar-se als Estats Units amb una qualificaci "R" (admissi restringida a majors de 16 anys).

Sinopsi.
En Sam Dalmas s un escriptor nord-americ que viu a Roma amb la seva xicota Julia, una model. La nit anterior a la seva tornada als Estats Units s testimoni casual de com una dona s atacada per un home misteris que porta un impermeable negre. Tot i intentant ajudar-la, es troba atrapat entre les dues portes automtiques d'una galleria d'art i no pot fer ms que observar mentre que a l'assaltant li dna temps de fugir. La dona agredida, anomenada Monica Ranieri, casada amb el propietari de la galleria, sobreviu a l'atac, per tot i aix, la policia, desconfiant d'en Sam i creient que podria ser un testimoni clau, li confisca el passaport per impedir que deixi el pas. Torturat pel que vei aquella nit, creu que quelcom d'important se li escapa, i tot seguit ell i la Julia es converteixen en les noves possibles vctimes de l'assaltant misteris.

Comentari crtic.
Es tracta del primer ttol de la filmografia del director itali Dario Argento. Tot i que ell mateix n'escrigu el gui, aquest es basava en una novella de Fredric Brown, The screaming Mimi, del qual ja se n'havia realitzada una anterior versi cinematogrfica, l'any 1958, a crrec del director Gerd Oswald. Fredric Brown, per, no apareix esmentat als crdits.

Fitxa tcnica.
 Ttol original: L'Uccello dalle piume di cristallo;
 Realitzaci: Dario Argento;
 Gui: Dario Argento et Bryan Edgar Wallace, basat en The Screaming Mimi de Fredric Brown.
 Producci: Salvatore Argento (pare de Dario Argento);
 Productor executiu: Artur Brauner per la companyia CCC Filmkunst (no acreditat);
 Banda sonora: Ennio Morricone;
 Gnere: giallo;

Fitxa artstica.
 Tony Musante: Sam Dalmas;
 Suzy Kendall: Julia;
 Enrico Maria Salerno: inspector Morosini;
 Eva Renzi: Monica Ranieri;
 Umberto Raho: Alberto Ranieri;
 Renato Romano: professor Carlo Dover ;
 Giuseppe Castellano: Monti;
 Mario Adorf: Berto Consalvi;
 Pino Patti: Faiena;
 Gildo Di Marco: Garullo;
 Rosita Torosh: quarta vctima.
 Omar Bonaro: inspector.
 Fulvio Mingozzi: inspector.
 Werner Peters: antiquari.
 Karen Valenti: Tina, cinquena vctima.

Dario Argento interpreta l'assass.

Premis i guardons.
 Va ser nominat pel premi Edgar Allan Poe al millor llargmetratge el 1971.

Vegeu tamb.
 Giallo;
 Srie B;

Enllaos externs.
Fitxa a l'IMDB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68365" title="Vincenzo Maria Coronelli" nonfiltered="2033" processed="2018" dbindex="27174">


Vicenzo Maria Coronelli (16 d'agost de 1650   9 de desembre de 1718) fou un cosmgraf, cartgraf i enciclopedista conegut en particular pels seus globus. 

Coronelli fou francisc conventual (membre de l'Ordre de Germans Menors) i doctor en teologia del Collegium San Bonaventura de Roma. Possiblement sigui ms ben conegut pels globus que constru. El 1678 Coronelli cre dos globus per al Duc de Parma els quals tenien un dimetre de 175 cm i estaven fets amb gran destresa. Aix crida l'atenci de l'ambaixador francs, Csar d'Estrees, que invit a Coronelli a anar a Pars el 1681, on va viure dos anys. El Cardenal d'Estrs li encarreg dos globus ms, un de la terra i l'altre dels cels, pel rei Llus XIV. Aquests globus medien 384 cm de dimetre i actualment han estat recolocats al Gran Palais de Pars. Degut al seu renom treball a diferents pasos europeus en els anys segents, i retorn a Vencia el 1705 on hi cre la primera societat geogrfica internacional: la Accademia Cosmografica degli Argonauti. Tamb fou cosmgraf de la Repblica de Vencia.

Coronelli public set volums, dels 50 que havia de tenir, de la Biblioteca Universale Sacro-Profana. Aquests set volums es poden consultar actualment a la Biblioteca Nazionale Marciana, a la sala de manuscrits, situada all on era la Zecca, a la Piazza San Marco, de Vencia. Aquesta fou la primera enciclopdia ordenada alfabticament, i segons Wilhelm Seggewiss el model dels enciclopedistes francesos. 

Coronelli va morir als 68 anys a Viena, desprs d'haver  creat cents de mapes. Alguns dels globus de Coronelli estan actualment al Museo Correr, un pis per damunt de la Biblioteca Nazionale Marciana de Vencia, a la Biblioteca Nacional d'ustria i a la biblioteca del monestir benedict de Melk, ustria. Es conserven un parell de globus, del cel i de la terra, de 1688 i 1693 a la Biblioteca Municipal de Trveris.

El 1952 es va fundar a Viena una societat internacional amb el seu nom: The International Coronelli Society for the Study of Globes.

 Obres .

Globus de Coronelli, 1681-1683;
Atlante Veneto, 1691-1696;
Lo Specchio del Mare, 1698;
Morea, Negroponte e Adiacenze, 1686;
Ritratti de celebri Personaggi, 1697;
Roma antico-moderna, 1716;
Singolarita di Venezia, 1708-1709;
Citt e Fortezze dello stato di Milano e Confinanti, 1693;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68370" title="Bancada" nonfiltered="2034" processed="2019" dbindex="27175">
La bancada s la base d'una mquina eina, on es recolzen i acoblen els diferents organs. Normalment s de ferro fos perqu s un material dur i barat, t unes guies que permeten el desplaament de les parts mbils de la mquina. A voltes allotja els mecanismes d'avanament.

 Bancada del torn .

s un scol de ferro fos que fa de suport de les altres parts. A la part superior t unes guies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68371" title="Grup Macednia" nonfiltered="2035" processed="2020" dbindex="27176">
Macednia s un grup musical creat l'estiu del 2001 format per la nina maduixa, l'alba mandarina, l'amanda kiwi, la laura llimona, la mariona pinya, el dani poma, el jaume maracui, el ferran pltan, el gerard cacau i el ferran mango. 10 fruites que es mouen i es relacionen a l'escenari.

Macednia fa un pop rock jove. T una posta en escena fresca i franca que fa que la gent del pblic es senti cmplice de la festa. Les noies baixen a baix al pblic, connecten amb la gent i amb els msics i parlen i es mouen com a persones normals no estereotipades ni productes de marketing).

La caracterstica principal de Macednia sn les lletres de les canons. Tant els temes com el vocabulari que fa servir el grup sn absolutament quotidians. Parlen sempre des del punt de vista dels nens, mai des de l'adult. Parlem de temes com les extra-escolars, les cangur-activitats, la separaci d'uns pares, les malalties dels nens... per sempre des del seu punt de vista.

Macednia prova d'evitar ser polticament correcte perqu els nens no ho sn.
es un grup que intenta que els nens i pares conversin, que parlin sobre els temes que tractin les canons i que aprenguin.

En un inici, les lletres parlen de coses i temes que interessen a nens d'entre 8 i 13 anys, per el vocabulari, la posta en escena i la frescor que transmet el grup, fa agradar el producte a nens ms petits i a gent ms gran. Es tracte d'un pop naf, seductor i sense complexes que s'acosta ms que ning als pensaments dels nens d'avui en dia.

A l'any 2006, les 5 noies que actualment cantaven al grup, la nina, l'amanda, la laura, la mariona i l'alba, van decidir deixar el grup per poder fer altres coses, per estudiar a l'estranger, per fer coses que cantant a macednia no podien, ja que els ocupava part del temps.

A l'ctubre es prepararen castings per escollir les cinc noves cantants del grup, d'entre 180 nenes que s'hi van presentar s'en van escollir 17.
Aquestes noies, van fer un segon csting on cantaven en grup, preparaven una coreografia, es feien fotus, i es feia una xerrada amb el dani coma, el productor, i "director" del grup.

Al fins es van escollir les cinc noves cantants que tenien entre 12 i 16 anys.
la laia que va rellevar la mandarina, la berta que desprs ocupar la llimona, l'lia que va ser la maduixa, l'Aida la pinya i la Cludia el kiwi.
Totes elles diuen que macednia no era com es pensaven,que era una gran familia, un conjunt d'amics que s'ajunten per tocar i que alhora intenten agradar als nens i fer que aprenguin de la millor manera.

Cap al mes de mar de 2007 es comen la "gira la fruita" on tres noies de l'antiga generaci i tres de les noves compartien escenari, d'aquesta manera les noies noves van aprendre de les grans.
L'ltim concert d'aquesta gira va ser a castellar del Valls on les 10 noies van compartir escenari amb els 5 musics.
Va ser un concert que es va enregistrar en directe i que a partir d'ell, es va crear un reportatge titulat el canvi de fruites que es va emetre al K3 al juliol i dos cops ms per nadal.

Ara les cinc noies actuals, lluiten perque macednia permaneixi on era, per agradar a molts nens i per fer ballar, cantar i disfrutar amb aquest pop-rock que tan agrada a les famlies.



Discografia.

Macednia ha gravat tres discs amb la primera generaci.
 Macednia;
 Posa'm un suc;
 Sakam te;
i el mes de mar del 2008 ha sortit el quart disc de macednia interpretat per la segons generaci de noies.
  bla, bla, bla;

Curiositats.
-Dani Coma (Poma) i la seva germana, Glria Coma han fet l'obra musical La Tortuga Boteruda i han fet que la cantin els nens de la coral St.Esteve.
-Desprs d'anys cantant,les noies del grup han passat el relleu a la Berta (Llimona),la Claudia (Kiwi),l'Aida (Pinya, la Laia (Mandarina) i la lia (maduixa)
Aquestes cinc noietes tenen entre 12 i 16 anys.
Totes van sortir d'un casting realitzat a castellar del valls al 2006.
Son nenes molt simptiques i treballadores, que els hi agrada cantar, ballar i fer teatre.
Tenen bon tracte amb els nens, i els agrada fer el que estan fent.

Enllaos externs.

web oficial;
club de fans oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68386" title="Maria Leopoldina d'ustria (reina de Portugal)" nonfiltered="2036" processed="2021" dbindex="27178">


Maria Leopoldina d'ustria ( Viena 1797 - Rio de Janeiro 1826), arxiduquessa d'ustria i emperadriu consort de Brasil (1822-1826) i reina consort de Portugal (1826).

Orgens familiars.
Va nixer a la cort austraca de Viena el 22 de gener de 1797, filla de l'emperador Francesc I d'ustria i la seva segona esposa, Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. Fou germana de l'emperador Ferran I d'ustria i de l'arxiduquessa Maria Llusa d'ustria, esposa de Napole Bonaparte.

Npcies i descendents.
Es cas a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817 amb el futur rei Pere IV de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:

SM la reina Maria II de Portugal, nascuda a Rio de Janeiro el 1819 i mort a Lisboa el 1853. Es cas amb el prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha.
SAR l'infant Miquel de Portugal nascut a Rio de Janeiro el 1820 i mort el mateix any.
SAR l'infant Joan Carles de Portugal, nascut el 1821 a Rio de Janeiro i mort el1822 a la capital del Brasil.
SAR la infanta Januaria Maria de Portugal nascuda el 1822 a Rio de Janeiro i morta el 1901. Casada el 1844 amb el prncep Llus Carles de Borb-Dues Siclies;
SAR la infanta Paula Marianna de Bragana (1823-1833);
SAR la infanta Maria Francesca del Brasil (1824-1898), casada el 1843 amb el prncep Francesc d'Orleans;
SM l'emperador Pere II del Brasil nascut el 1825 a Rio de Janeiro i mort el 1891 al castell d'Eu a Frana. Es cas amb la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies.

Es cas amb el prncep de Brasil Pere d'Alcntara, i futur rei, al Brasil per l'exili que les Guerres napoleniques els havia provocat. El seu inters en cincies naturals va provocar que dugus a la cort brasilera diversos bilegs i investigadors. 

Quan el rei Joan VI de Portugal retorn a Lisboa el 1821, l'infant i prncep Pere d'Alcntara va romandre a Brasil juntament amb la seva esposa i fills. El 1822 Pere va proclamar la independncia i fou coronat emperador de Brasil, com a Pere I de Brasil. A la mort del rei Joan VI, el 10 de mar de 1826 Pere va heretar el tron portugus, amb el nom de Pere IV de Portugal, per tant sols ho va ser durant dos mesos ja que abdic rpidament en favor de la seva filla gran.

Maria Leopoldina mor de part l'11 de desembre de 1826, al Palau Reial de Boa Vista a Rio de Janeiro. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68388" title="Moai" nonfiltered="2037" processed="2022" dbindex="27179">


Els moai sn esttues esculpides amb cendra volcnica de l'illa de Pasqua, a l'oest de Xile. Totes les esttues sn monoltiques, s a dir, esculpides en una sola pea. Els ms de 600 moai coneguts estan distributs per tota l'illa. La majoria van ser esculpits en roca a la cantera de Rano Raraku, on queden prop de 400 moai ms en diferents fases de construcci. Sembla que la cantera va ser abandonada de sobte i es van deixar esttues a mig fer a la roca. Prcticament tots els moai acabats que es trobaven a la cantera van ser posteriorment destruts pels illencs natius en el perode segent a l'aturada en la construcci. 

Els primers navegants europeus que, al principi dels segle XVIII, van arribar a l'illa de Pasqua no podien creure's el que veien. En aquesta petita rea de terra van descobrir centenars d'esttues enormes sobre la superfcie de tota l'illa. 

El significat dels moai s encara incert i hi ha moltes teories al seu voltant. La teoria ms comuna i acceptada explica que les esttues van ser esculpides pels habitants polinesis de l'illa fa almenys uns 500 anys. Es creu que podrien ser representacions d'avantpassats difunts o potser personalitats importants que van viure en aquella poca, a ms a ms de smbols d'un estatus familiar. Els moai devien ser molt cars de construir: no noms el tallat de cada esttua hauria necessitat diversos anys d'esfor, sin que desprs havien de ser traslladats des de la cantera fins a la seva ubicaci final. No se sap exactament com eren traslladats els moai, per aquest procs segurament exigia l's de trineus o rodets de fusta.


Es creu que muntanyes senceres van ser remogudes per a la seva creaci. La roca volcnica tan dura com el metall va ser tallada amb facilitat i roques que pesen milers de tones estaven llenades en diversos llocs on no van poder ser refinades. Centenars d'esttues enormes es troben avui en dia. En un principi alguns d'aquests gegants portaven tamb un barret. Aquest fet no ajuda a resoldre el misteri ja que pesaven ms de 10 tones, es trobaven lluny de les esttues i havien de ser aixecats a l'altura adequada per poder collocar-los sobre els caps dels moai. Avui en dia els moai sn l'atractiu turstic principal de l'illa de Pasqua. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68389" title="Tsrskoie Sel" nonfiltered="2038" processed="2023" dbindex="27180">


Tsrskoie Sel [              ] (Es pronuncia Tsrkaye Siel) fou l'antiga residncia de la famlia imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior. El nom de Tsrskoie Sel significa quelcom com la "llar dels tsars".

El centre de palaus de Tsrskoie Sel se situa a 24 quilmetres al sud de l'excapital tsarista, Sant Petersburg. El territori on actualment s'aixequen els palaus pertanyia, al segle XVII, a un noble suec fins que a finals del mateix segle el territori fou conquerit pel tsar Pere I de Rssia. El nom del lloc t un origen finlands, ja que es deia "saari" pronunciat pels russos al segle XVIII com Sarskoye Selo i canviat al segle XIX per l'actual.

Al 1708 el tsar Pere I de Rssia don els territoris a la seva futura muller, la tsarina Caterina I de Rssia que hi fund l'esglsia de la Blagoveschenskaya (de l'Anunciaci) l'any 1724. Va ser la tsarina Caterina qui inici la construcci d'una casa de camp que esdevingu el primer Palau de Caterina.



El Palau d'Alexandre fou construt per la tsarina Caterina II de Rssia com a residncia del seu nt preferit: el futur tsar Alexandre I de Rssia. Amb el pas del temps esdevingu la residncia dels tsars Nicolau I de Rssia i Nicolau II de Rssia. Fou la primera de les etapes d'arrestos que conduiren a l'assassinat de la famlia imperial entre els anys 1917 i 1918.

Al final del segle XVIII, Tsrskoie Sel esdevingu popular com un centre d'estiueig entre la noblesa russa. Es cre una nova ciutat prxima, Sofia, per ordre de Caterina II de Rssia per tal de situar-hi la gurdia imperial. Aquesta nova ciutat s'un a Tsrskoie Sel l'any 1808. 

La catedral de l'Ascensi fou dissenyada pel l'arquitecte angls Carles Cameron dintre de l'estil neoclssic. L'any 1811, Alexandre I de Rssia cre un institut al costat del Palau de Caterina en el qual assist Aleksandr Puixkin, Alexandre Gorchakov i Miquel Saltykov. La tradici literria de Tsrskoie Sel continu al segle XX amb Anna Akhmatova i Innocenci Annesky.


Al segle XIX la ciutat va escapar de la industrialitzaci malgrat sser la lnia de ferrocarril que uneix Sant Petersburg i Tsrskoie Sel la primera en sser construida l'any 1837. Al 1917 s'hi install una potentssima estaci de radio i a la primavera del mateix any hi resid, sota segrest, el tsar Nicolau II de Rssia amb la seva famlia.

El 1918 Tsrskoie Sel canvi de nom per passar a dir-se Detskoye Selo (la llar dels infants) canviant de nou de nom pel de Puixkin (1937) en honor del centenari de la mort del poeta rus.

El 17 de setembre de 1941 els nazis ocuparen la ciutat, destruint molts monuments histrics, edificis i altres peces culturals entre les quals s'hi trobava la famosa Sala mbar, restaurada l'any 2003 amb fons del govern federal alemany com a restituci de guerra i per tal de celebrar el tercer centenari de la fundaci de la ciutat de Sant Petersburg.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es planej la restauraci total del complex ja que moltes parts del recinte havien estat destruides. Avui, encara, no s'ha acabat la reconstrucci del Palau Alexandre i de l'esglsia palatina.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68393" title="CGIAR" nonfiltered="2039" processed="2024" dbindex="27181">
El CGIAR (Consultative Group on International Agricultural Research, Grup de Consulta en la Recerca Mundial en Agricultura, en angls) va ser creat el 19 de maig del 1971 pel Banc Mundial amb la FAO, l'IFAD i l'UNDP com a coespnsors. 

Per llavors hi havia un ample consens de qu els pasos en desenvolupament sucumbirien a la fam. CGIAR es a formar per a la coordinaci de la recerca internacional en el camp de l'agricultura amb les fites de la reducci de la pobresa, la seguretat dels aliments en els pasos en vies de desenvolupament.

CGIAR t 58 membres entre governamentals i no governamentals i 15 centres anomenats Future Harvest Centres.








Enllaos externs.
CGIAR ;
Future Harvest ;
Generation Challenge Programme ;
CGIAR Challenge Program on Water and Food ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68397" title="Amlia de Leuchtenberg" nonfiltered="2040" processed="2025" dbindex="27182">

Amlia de Leuchtenberg ( Mil 1812 - Lisboa 1873 ), duquesa de Leuchtenberg i emperatriu consort de Brasil (1829-1831)

Orgens familiars.
Filla del duc Eugeni de Beauharnais i Augusta de Baviera va nixer a la ciutat de Mil el 31 de juliol de 1812.

Per lnia paterna era nta de l'emperatriu Josefina Bonaparte, que es cas posteriorment amb Napole Bonaparte. Per lnia materna era nta del rei Maximili I de Baviera.

Npcies i descendents.
Es cas per poders el 2 d'agost de 1829 a Munic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb l'emperador Pere I de Brasil. D'aquesta uni nasqu:
la princesa Maria Amlia de Bragana (1832-1853);

A la seva arribada a Brasil el mateix any, en companyia del seu germ August, va rebre la benedicci de casament a la Capella Reial de Rio de Janeiro. L'emperador, encantat amb la seva bellesa, va crear en homenatge seu l'Ordre Imperial de la Rosa.

Desprs de l'abdicaci de Pere I de Brasil al tron de Brasil el 7 d'abril de 1831, Amlia va seguir el seu marit fins a Portugal per lluitar contra el seu germ Miquel I de Portugal, que havia usurpat el tron portugus a la seva filla Maria II de Portugal, en virtut dels seus ttols de Regent i duc de Bragana.

Desprs de la mort de Pere I, ocorreguda el setembre de 1834, es dedic a fer obres de caritat i a cuidar de la seva nica filla, malalta de tuberculosi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68399" title="Stereo Total" nonfiltered="2041" processed="2026" dbindex="27183">
Stereo Total s un grup musical berlins format per la francesa Franoise Cactus (nascuda Franoise Van Hove) i l'alemany Brezel Gring (tamb conegut com Friedrich von Finsterwalde, nascut Friedrich Ziegler). Altres membres que han format part d'aquest projecte sn Angie Reed, San Reimo, Iznogoud (anomenat com el personatge d'un cmic francs creat per Jean Tabary i Ren Goscinny) i Lesley Campbell. 

Biografia.
Es van formar l'any 1991, i segueixen en actiu, b que avui en dia en forma de duet, i ambds membres tenen projectes musicals en solitari, i en el cas de Cactus, tamb en el camp de les arts plstiques i la literatura.

La seva msica, tot i que difcil de definir, llevat de la seva sincera manca de pretensions, es podria descriure com una barreja eclctica i cmica (o pardica) de gneres electrnics i msica pop amb un toc punk, afegint-hi lletres absurdes i amb una clara vocaci kitsch, o com dirien ells mateixos "40% chanson, 20% rock and roll, 10% punk rock, 3% seqenciador DAF, 4% Jacques Dutronc-Rhythmique, 7% Brigitte Bardot i Serge Gainsbourg, 1,5% cosmonauta, 10% sintetitzadors veritablement vells, 10% Amiga-sampling de 8 bits, 10% amplificador de transistors, 1% instruments molt cars i avanats". 

Deixant de banda les seves creacions originals, algunes de les seves canons sn reinterpretacions de composicions pop, rock o soul ja existents. Seguint aquesta lnia, varen fer una versi pop del conegut tema electro rap "Push it", de Salt-N-Pepa. Stereo Total sn un conjunt veritablement polglota, ja que canten habitualment en alemany, francs i angls, i fins i tot en d'altres llenges com el japons o el turc.

Durant l'any 2002 han estat teloners del grup garage novaiorqus The Strokes, el qual els va donar a conixer als Estats Units. L'estiu del mateix any van ser convidats al festival de l'orgull gai a Islndia. La companyia Sony va fer servir una de les seves canons, "I love you, Ono", extreta del seu lbum "Total Pop", per l'anunci de la Handycam a la televisi europea durant el mes de juny de 2005. De manera similar, a Sucia, la companyia de telecomunicacions 3 va fer servir "L'Amour  trois", versi en francs de la seva can en llengua alemanya "Liebe zu Dritt", en una de les seves campanyes publicitries durant la tardor de 2005.

Discografia.
 1995 - Oh Ah!
 1997 - Monokini;
 1998 - Juke-box Alarm;
 1999 - My Melody;
 2001 - Musique Automatique;
 2002 - Total Pop (recopilatori);
 2005 - Do the Bambi;
 2006 - Discotheque (disc remix);

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Stereo Total;
  Fansite del grup, en francs i en angls;
 Pgina en francs sobre el grup;
  Notcies sobre Stereo Total;
 Stereo Total a Laut.de;

Per escoltar.
 Canons rares del grup en MP3;
 Descrrega legal d'"I am naked");
 Descrregues gratutes a Killrockstars.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68408" title="Pesto" nonfiltered="2042" processed="2027" dbindex="27184">

El pesto s una salsa verda derivada de l'anomenada salsa provenal, s a dir, una salsa que porta oli d'oliva i all, caracteritzada per portar alfbrega triturada (en itali "pestata"). Es creu que s originria de la regi de Ligria, al Nord d'Itlia. Es considera descendent de les salses medievals i romanes basades en l'all, que serien probablement les salses ms antigues.

S'utilitza majoritariament com a condiment per a la pasta.
Els genovesos consideren el pesto com una de les seues delcies culinries ms tpiques. Segons ells, aquesta salsa s'ha de preparar amb alfbrega cultivada al barri de Pr, a la Gnova oest, ja que asseguren que les particulars propietats de la terra d'aquest barri confereixen a aquesta planta un aroma i gust especials.

Ingredients.

50 g de fulles d'alfbrega fresca. (Si no es possible es pot utilitzar alfbrega seca) ;
2 alls. ;
40 g de pinyons ;
1/2 got d'oli d'oliva verge extra (120 ml). ;
100 g de formatge parmes en pols.
100 g de formatge de cabra en pols. ;
Sal;

Preparaci.
Posar l'alfbrega, l'all i els pinyons en un morter i picar fins a aconseguir una pasta homognia. Afegir-hi la meitat de l'oli de cop i batre fins a aconseguir una pasta de textura cremosa. Afegir-hi la resta de l'oli lentament sense deixar de batre. Per ltim afegir-hi els formatges i remenar. Salar al gust.

Alternativament es podria fer la barreja de tots els ingredients amb una batedora.

Conservaci.

Per a conservar la salsa cal posar-hi una capa d'oli al damunt i desar en un lloc refrigerat.
 
Enllaos externs.
 Pra's Basil ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68409" title="Alfbrega" nonfiltered="2043" processed="2028" dbindex="27185">


L'alfbega, alfabaguera o alfbrega (Ocimum basilicum), de la famlia de les lamicies, s una herba aromtica anual encara que hi ha algunes espcies que sn perennes com d alfbrega Africana Blava i la Santa Tailandesa.
s de creixement baix (entre 40-60 cm) amb fulles herbcies de color verd llustrs a l anvers i una mica ms clar al revers on podem trobar unes glndules, cadascuna de les quals cont una goteta d essncia i que sn les causants de la seva aromaticitat. Sn fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades. dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Sn simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleugerament dentades encara que hi ha varietats de jard que sn senceres i de textura sedosa.

Tija erecta i ramificada des de la base. Arrodonida per sota i quadrangular a la part superior. Tendeixen a tornar-se llenyoses i espesses. Tenen un borrissol recobrint tota la superfcie.
Emet flors agrupades en espigues florals poc denses i tubulars de color blanc, rosa o violeta en verticils de 6 flors cadascun. Estan disposades en una cima de 8 radis. 
Les flors sn de mida variable i amb peduncle.
La corolla t de 8 a 10 mm de llarg i s de color blanc, rosa o violeta. Sn flors bilabiades. El llavi superior est dividit en quatre lbuls i l inferior s sencer. 
T un calze que est dividit en cinc lbuls ciliats: els dos anteriors ms estrets i aguts i el superior arrodonit i ms gran que els altres i queda superposat, aixecat i desbordat.
T 4 estams que tenen els filaments i les anteres de color blanc. Els estams no estan dirigits cap el llavi superior com les altres laminaceas, sin sobre el llavi inferior.




Aquesta planta s molt sensible a les gelades.
Rara en estat silvestre. Es troba de 0 a 1000 m d altitud per est millor en altituds inferiors ja que en augmentar l altitud, disminueix el rendiment en olis essencials.
Es cultiva nicament per llavors, que es poden sembrar en planters o tests en un hivernacle a principis o mitjan de la primavera. Requereix una posici solejada, encara que en climes d'estius molt calorosos agraeix un poc d'ombra i sls frtils, permeables i humits.

 L'alfbega en la gastronomia .
La majoria de les diferents varietats d'alfbrega cultivades en moltes regions de l'sia tenen un sabor semblant al clau (Eugenia caryophyllata), que s generalment ms fort que el de les varietats europees. 




L'espcie O. tenuiflorum, estretament relacionada, s una herba sagrada a l'ndia, encara que no molt utilitzada culinriament, les seues fulles s'utilitzen per a preparar una infusi com a remei de refredats. Coneguda com "tulasi", a aquesta planta se li rendeix culte, en ser considerada molt apreciada per Vixnu en algunes sectes vaishnavas. s un ingredient molt com en la cuina tailandesa, vietnamita i xinesa, pel seu fort sabor semblant a l'ans (Pimpinella anisum), s'usa per a condimentar el curri i les verdures saltades.

s sovint usada en la cuina mediterrnia, es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta - la famosa salsa italiana de pesto la porta com a ingredient principal - i tamb en guisats de qualsevol tipus de carns.

L'herba fresca es pot mantindre en el frigorfic durant curts perodes de temps guardada en una bossa de plstic o durant perodes ms llargs en el congelador, si se l'escalda rpidament en aigua bullent. Tamb es poden mantindre les fulles fresques en un pot amb una mica de sal i cobertes amb oli d'oliva.

Es pot utilitzar tan la fulla tendra com la fulla seca. En el primer cas t una olor ms forta i un gust picant que recorda el pebre. La planta seca en canvi, s assembla al curri. Tamb pot agafar un gust semblant al ans. Les fulles picades serveixen per a condimentar amanides, arrs, pasta, sopes, bolets, ous, carn..tamb s utilitza per a fer salses com el fams  pesto  per a la pasta. Tamb la podem trobar en forma d infusi.

 Cosmtica i perfumeria .
L oli aromtic obtingut per destillaci amb vapor, s utilitza com a aromatitzant i per a fer fregues que eviten la caiguda de cabell. 

El bany amb infusi d alfbrega serveix com a estimulant i alhora relaxa els nervis. Deixa la pell molt fresca. 

La seva essncia s utilitza per a donar olor al sab i per evitar l olor a cuir. Tamb desodoritza les sabates. 

Tamb es fa servir per a espantar els mosquits, als qui sembla que no els agrada l olor penetrant que produeix en la planta la presncia d'estragol i eugenol.

 Aspectes culturals .
La planta ha sigut sovint considerada com verinosa, mentre les llegendes africanes afirmen que protegeix dels escorpins, les tradicions europees asseveren que s un smbol de Satans, encara que en llocs com l'ndia - el pas d'on s originria aquesta espcie- se la considera com a sagrada. Foren els botnics que acompanyaven l'expedici de conquesta d'Alexandre de Macednia (segle III a.J.C.) qui la varen introduir en les terres de la Mediterrnia. De forma anloga, en l'actualitat s un signe d'amor a Itlia, per representava l'odi, la desgrcia i la pobresa en la antiga Grcia.


A la localitat valenciana de Btera, es cultiva un exemplar de ms de dos metres d alada que s ofereix a la Verge de l Assumpci en una festa tradicional anomenada  Les Alfbregues 

Tamb hi ha creences que aconsellaven agafar alfbrega en el moment del part per a disminuir el dolor.

 Usos mdics .
s activador de les vies respiratries. Contra la tos irritativa. 
Afrodisac, antihistric.
Digestiva: afavoreix la digesti i evita els espasmes gstrics ja que augmenta la producci de sucs gastrointestinals. Es recomana contra els parsits intestinals. Evita la retenci orinaria, s carminatiu i amb efecte antivomitiu. 
Antireumtica: El seu contingut en cid ansic permet el seu tractament per a malalties reumtiques.
Estimula la producci de llet en les dones lactants
Quistos de ovari: Realitzar un massatge abdominal utilitzant l oli essencial.
A nivell extern s utilitza contra la faringitis, cicatritzar ferides, aftes, inflamacions osteoarticulats, alopcia i dolors musculars.

 Toxicitat .
Encara que no s ha determinat directament la relaci entre el cncer i l alfbrega en la dieta humana, a vegades es desaconsella utilitzar-la en dones embarassades perqu l oli essencial d alfbrega s ric en estragol que s un potent cancerigen. L'estragol podria accedir a la llet materna. Tampoc es recomanable en nens menors de 6 anys, ni amb pacients amb gastritis, lceres gastroduodenals, sndrome de l intest irritat, colitis ulcerosa, malaltia del Crohn, hepatopaties, epilpsia, Parkinson o altres malalties neurolgiques.
L oli essencial d alfbrega s irritant de les mucoses i en dosis elevades pot resultar neurotxic.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68410" title="Domini d'Internet" nonfiltered="2044" processed="2029" dbindex="27186">
Els dominis d'Internet sn noms de servidors que poden ser fcilment recordats que s'assignen parallelament a una o ms adreces IP. L'assignaci, per, no s fixa: els noms poden moure's a una altra localitzaci de la topologia d'Internet amb una altra adrea IP.

Format.

Els dominis s'escriuen en els formats: b.a, c.b.a, d.c.b.a... En un nivell estricte caldria acabar-los en un darrer punt (b.a.). Cadascun dels segments (a, b...) s anomenat "etiqueta" (label). Les etiquetes de ms a la dreta sn d'un conjunt determinat, formats noms per carcters alfabtics. Les altres etiquetes, tpicament, sn formades per lletres, xifres i guions, per no poden comenar per guions ni estar formades noms per xifres. Darrerament s'han canviat les normes en alguns subdominis i s'accepten carcters fora de l'alfabet llat estricte, per sn simplement redireccions a adreces estndard que els codifiquen. En els noms de domini les majscules i minscules sn considerades iguals, de manera que Domini.com s el mateix que dOMINI.COM.

Els dominis d'Internet i les adreces IP.
Per mitj dels servidors de nom de domini DNS, un nom de domini es correspon a una adrea d'Internet que s'identifica per seqncies numriques del tipus 222.222.222.222. (notaci de quatre xifres amb valors que poden anar de 000 al 255 i separades per un punt) que respon a la situaci fsica de l'ordinador on resideixen i des d'on es faciliten els continguts vinculats al domini. Per exemple en lloc de recordar l'adrea IP "145.97.39.155", s ms fcil recordar el domini: www.wikipedia.org.

Un nom de domini pot correspondre a diverses adreces ip (propietat sovint usada per a balancejar crregues) i diversos noms de domini poden correspondre a una nica adrea ip.

wikipedia.org s (a data 21 de maig de 2006):
 207.142.131.210
 207.142.131.246
 207.142.131.236
 207.142.131.204
 207.142.131.248
 207.142.131.235
 207.142.131.214
 207.142.131.213
 207.142.131.202
 207.142.131.203
 207.142.131.206
 207.142.131.245
 207.142.131.247
 207.142.131.205

i l'adrea 145.97.39.155 s apuntada, com a mnim (a data 21 de maig de 2006) per:
 ca.wikipedia.org.
 da.wikipedia.org.
 de.wikipedia.org.
 es.wikipedia.org.
 fr.wikipedia.org.
 rr.wikimedia.org.
 rr.knams.wikimedia.org.

Nivells dels dominis.
Existeixen dominis de primer i de segon nivell i s poden formar a partir d'aquestos tants nivells com calgui:
 Els dominis de primer nivell sn administrats per un registre centralitzat als Estats Units, conegut per les seves sigles en angls: ICANN (Corporaci d'Internet per l'Assignaci de Noms i Nombres). Aquest organisme assigna un domini de primer nivell territorial a cada un dels estats independents del mn, d'acord a la llista d'estats reconeguts per les Nacions Unides. Tamb assigna els dominis genrics de tres lletres, per exemple el domini .org a l'adrea wikipedia.org. Determinats collectius tenen la pretensi d'obtenir de l'ICANN dominis ms especfics i privatius. Per exemple el domini de primer nivell .eu per la Uni Europea o tamb el recentment aprovat .cat per la llengua i cultura catalanes. Els dominis de primer nivell tamb sn anomenats dominis d'alt nivell. ;
 Els dominis de segon nivell sn administrats  per delegaci de l'ICANN- a cada estat que posseeixi un domini de primer nivell registrat. Estan formats per dues o ms lletres i s'escriuen immediatament al davant del codi de domini de primer nivell, separat d'aquest per un punt. Per exemple a l'adrea nnnn.co.jp, el .co (de comercial) s un domini de segon nivell, i .jp s un domini de primer nivell.
 Els dominis de tercer nivell (i la resta de nivells) sn generalment utilitzats per reconduir una petici web a una mquina determinada. Per exemple si es connecta a "google.com", automticament la petici web s'envia a la mquina anomenada "www". Per aix s exactament el mateix posar "google.com" que "www.google.com". En canvi si posem l'adrea "images.google.com", la mquina d'entrada "google.com" reenvia la petici web a la mquina anomenada "images".

Els dominis de primer nivell.
Vegeu l'article principal: domini de primer nivell;

Les ltimes lletres, desprs de l'ltim "punt" del domini d'Internet s'anomenen "dominis de primer nivell" (top-level domains). Els dominis de primer nivell es divideixen en dos grups: dominis de primer nivell genrics i dominis de primer nivell nivell territorials.

Dominis genrics.
Vegeu l'article principal: domini de primer nivell genric;

Els dominis de primer nivell genrics identifiquen el tipus de contingut de les pgines vinculades al domini o les caracterstiques de l'organitzaci o l'empresa que ha comprat el domini. Ats que hi ha dominis genrics sense necessitat de patrocini, una designaci genrica no garanteix que el contingut correspongui a les caracterstiques que identifiquen aquest domini. 

Els principals dominis genrics sn:
.cat - Per a la llengua i la cultura catalanes;
.com - Organitzacions comercials ;
.net - Estructures de la xarxa Internet;
.org - Organitzacions d'una altra mena (sovint sense nim de lucre o religioses);
.edu - Educaci;
.info - Agencies d'informaci;
.int - Organitzacions internacionals (e.g. ONU) ;
.biz - Negocis ;
.mil - Militar;


Dominis territorials.
Vegeu l'article principal: domini de primer nivell territorial;

Els dominis territorials identifiquen la localitzaci on s'ha contractat el domini, generalment assignat a estats independents encara que no necessriament han de coincidir amb la ubicaci del propietari que els contracta. 
Els dominis territorials es refereixen a pasos (format per dues lletres, segons el codi ISO). Alguns exemples: 
.es - Espanya;
.it - Itlia;
.fr - Frana;
.de - Alemanya;
.nl - Pasos Baixos ;
.jp - Jap;
.au - Austrlia;
.tr - Turquia;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68414" title="Plantagenet" nonfiltered="2045" processed="2030" dbindex="27187">
Els Plantagenet era una dinastia anglesa que regn del 1154, amb Enric II, fins al 1485, amb Ricard III.

El nom de Plantagenet s'atribueix al comte Jofr V d'Anjou perqu hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta al seu casc. Sembla ser que aquest sobrenom fou inventat per Shakespeare.  Els Plantagenet arribaren a formar part de les famlies reials d'Anglaterra, Irlanda, Hongria, Polnia, Npols, Siclia i del Regne de Jerusalem. A Anglaterra la dinastia dels Plantagenet s'escind en dues branques: la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses i la posterior derrota de Ricard III d'Anglaterra a la Batalla de Bosworth a l'any 1485, fet que provoc l'ascens de la dinastia dels Tudor.

Llistat dels reis Plantagenet a Anglaterra.

Jofr V d'Anjou o Godofred V d'Anjou, casat amb Matilde de Normandia, reina d'Anglaterra- Fundador de la dinastia Plantagenet.
Enric II d'Anglaterra (1133-89);
Ricard I d'Anglaterra (1157-99);
Joan I d'Anglaterra (1166-1216);
Enric III d'Anglaterra (1207-72);
Eduard I d'Anglaterra (1239-1307);
Eduard II d'Anglaterra (1312-77);
Eduard III d'Anglaterra (1312-77);
Ricard II d'Anglaterra (1367-1400);
Enric IV d'Anglaterra (1399-1413);
Enric V d'Anglaterra (1413-1422);
Enric VI d'Anglaterra (1470-1471);
Eduard IV d'Anglaterra (1471-1483);
Eduard V d'Anglaterra (1470-1483);
Ricard III d'Anglaterra(1483);

Dinastia Tudor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68415" title="Manolo Miralles" nonfiltered="2046" processed="2031" dbindex="27188">


Manolo Miralles s un msic i cantant valenci fundador del grup Al Tall, del qual  s membre en actiu.

 Biografia .

Nascut a Xtiva l'any 1952, en la seua joventut tocava la bandrria en la rondalla dels coros y danzas de la seua ciutat, i va estudiar el batxillerat a Valncia; desprs comen estudis de Medicina a la Universitat de Valncia en el curs 70/71.

Desprs de cantar en solitari com a cantautor, i havent arribat a ser finalista d'un concurs de can al collegi dels Sallesians de Valncia junt amb Moncho Borrajo (Miralles, per, no es va presentar a la final), durant el curs 73/74 coneixeria a Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals -en intercanviant canons i coincidint en concerts- fundaria Al Tall al curs segent.

En comenar a treballar en equip, va decidir incloure-hi la bandrria per a enriquir el so d'unes canons sonades originriament nmes amb guitarra, i aix va comenar a interessar-se per l'aprenentatge de diferents instruments de corda (arxillat, baix elctric sense trasts, busuki, llaud, llat, mandolina i viol), de percussi (bendir, darbuka, djemb, pandero, tam-tam...) i de vent (com la dolaina que sona en la Can de la llum) que conformen el so caracterstic d'aquell conjunt.

 Enllaos externs .
Macuarium.com entrevista amb Miralles sobre el seu Mac ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68416" title="Seiy?" nonfiltered="2047" processed="2032" dbindex="27189">
Seiy (  ; seiyuu, literalment actor de veu) es un terme japons que serveix per designar els actors i actrius de doblatge de l'anime i de la rdio. Molts gaudeixen d'una gran popularitat al Jap. 

 Llista de seiyuu .
Els seiyuu ms populars sn:
Amano Yuri (    );
Araki Kae (    );
Asakawa Yuu (    ) ;
Asano Mayumi (     );
Chiba Shigeru (    );
Enomoto Atsuko (    );
Fujimura Ayumi (    );
Fukuyama Jun (    );
Furuya Tohru (    );
Hayashibara Megumi (     );
Hidaka Noriko (     );
Hirohashi Ry  (    );
Hisakawa Aya (    );
Hiyama Nobuyuki (    );
Horikawa Ry (     );
Hoshi Sichiro (     );
Inoue Kikuko (     );
Ishida Akira (    );
Iwao Junko (    );
Kakazu Yumi (     );
Kanna Nobutoshi (    );
Koyama Mami (    );
Koyasu Takehito (    );
Kurata Masayo (    );
Kuwashima Hko (    );
Madono Mitsuaki (    );
Midorikawa Hikaru  (    ) ;
Mitsuishi Kotono (    );
Miyamura Yko (    );
Morikawa Toshiyuki (    );
Nakai Kazuya (    );
Ogata Megumi (    );
Orikasa Ai (    );
Sakamoto Chika (    );
Sasaki Nozomu (    );
Sat  Rina (    );
Shinohara Emi (    );
Shiratori Yuri (    );
Shitaya Noriko (    );
Takagi Wataru (   );
Takayama Minami (     );
Tanaka Mayumi (    );
Toriumi Ksuke  (    );
Touma Yumi (    );
Tsuru Hiromi  (    );
Yamadera Kichi (    );
Yamaguchi Kappei  (    );
Yokoyama Chisa (    );
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68425" title="Miquel I de Portugal" nonfiltered="2048" processed="2033" dbindex="27190">

Miquel I de Portugal l'Usurpador o el Tradicionalista, (Lisboa 1802 - Karlsruhe 1866 ), infant de Portugal, regent del Regne (1827-1828) i rei de Portugal (1828-1834).

Orgens familiars.
Fill del rei Joan VI de Portugal i la seva esposa Carlota Joaquima d'Espanya. Fou germ petit de Pere I de Brasil i IV de Portugal i era nt per lnia materna del tamb rei Carles IV d'Espanya.

Usurpaci del tron.
Miquel era un admirador de la famlia Metternich d'ustria i un fervors conservador. Va liderar dues revolucions contra el seu pare a la dcada de 1820, guanyant-se una sentncia que el va portar a l'exili. En 1826 es va prometre amb la seva neboda, la infanta Maria de Portugal. Aquesta per la seva minoria d'edat el va nomenar regent el 3 de juliol de 1827, per acabar usurpant-li el tron el 23 de juny de 1828, abolint la Constituci establerta pel seu germ Pere IV. Les Corts Portugueses van acabar nomenant-lo rei l'11 d'agost del mateix any.

Miquel va intentar aconseguir ajuda internacional pel seu rgim, per el govern del duc de Wellington al Regne Unit va ser destitut el 1830, just abans que concedissin el reconeixement oficial a Miquel com a monarca. El 1831, el seu germ Pere I va abdicar del tron de Brasil i va partir vers el continent europeu per ajudar a la seva filla a recuperar el tron en virtut del seu nomenament vitalici de Regent del Regne i duc de Bragana. Aix, va ocupar les illes Aores d'on va llanar diversos atacs navals contra Portugal. Durant tres anys de Guerra Civil, Miquel I es va veure obligat a abdicar el 26 de maig de 1834 i fou expulsat del Regne.

Miquel de Portugal a partir de 1851 viqu a Alemanya, on va morir el 14 de novembre de 1866.

Npcies i descendents.

Es cas a Kleinheubach (Alemanya) el 24 de setembre de 1851 amb la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg. D'aquesta uni nasqueren:

 Maria Neus de Portugal (1852-1941), casada el 1871 amb l'infant Alfons de Borb;

 Miquel de Bragana (1853-1927), duc de Bragana. Es cas en primeres npcies amb la princesa Elisabet de Thurn und Taxis i en segones npcies amb la princesa Maria Teresa de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

 Maria Teresa de Portugal (1855-1944), casada el 1873 amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria;

 Maria Josepa de Portugal (1857-1943), casada el 1874 amb el duc Carles Teodor de Baviera.

 Adelgundes de Portugal (1858-1956), casada el 1876 amb Enric de Borb-Parma, comte de Bardi. ;

 Maria Anna de Portugal (1861-1942), casada el 1893 amb el Gran duc Guillem IV de Luxemburg.

 Maria Antnia de Portugal (1862-1959), casada el 1884 amb Robert I de Parma;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68427" title="Rovaniemi" nonfiltered="2049" processed="2034" dbindex="27191">


Rovaniemi (Roavvenjrga o Roavenjrga en sami del nord i Ru'vnjargg en sami dels Skolt) s una ciutat de Finlndia, situada a 10 km al sud del cercle polar on conflueixen el riu Kemijoki i l'Ounasjoki, entre les muntanyes d'Ounasvaara i Korkalovaara. El port de Kemi s a 115 km. A causa de la seva localitzaci avantatjosa s el punt de partida de la Gran Autopista de l'rtic.

s la capital administrativa i el centre de comer de la provncia ms septentrional de Finlndia, Lapnia. La seva poblaci s d'uns 58.000 habitants des de la seva uni amb Rovaniemen maalaiskunta (municipi rural de Rovaniemi). s una ciutat universitria que acull la Universitat de Lapnia. s nus de comunicacions i mercat de pells, enllaat per ferrocarril amb Kemi, al golf de Btnia.

Rovaniemi s clebre pel seu museu rtic per tamb i sobretot per ser la ciutat del Santa Claus.

S'ha considerat sovint que la paraula Rovaniemi s d'origen lap, aix roavve amb sami vol dir una carena forestal o tur o el lloc d'un incendi forestal vell. En els dialectes de Lapnia del sud, tanmateix, rova significa una pila de pedres, una roca o un grup de roques en una extensi de rpids, o fins i tot una estufa de sauna.

El municipi nou t una rea de 8 016 km, s la ciutat ms gran per rea de l'hemisferi nord i una de les ms grans al mn.


Histria.

Hi ha hagut probablement assentament continu en l'rea de Rovaniemi des de l'edat de pedra. La neteja peridica de terra nova per a l'agricultura i la prctica de cultiu retalla-i-cremada comenaven al voltant de 750-530 aC. Els artefactes trobats en l'rea suggereixen que un nombre creixent de viatgers des de Karelia a l'est, Hme al sud i la costa de l'Oce rtic al nord han d'haver passat per all des de 500 dC en endavant. El Sami sn considerats ser la prpia poblaci indgenes de Lapnia.

L'explotaci dels recursos naturals de Lapland durant els anys 1800 estimulava el creixement de Rovaniemi. Les grans extensions de terreny i la febre de l'or atreien milers de persones a Lapnia. A mesura que la mineria de recursos naturals s'anava desenvolupant, Rovaniemi es convertia en el centre de negocis de la Provncia de Lapland.

El 1938 Rovaniemi tenia l'administraci de Lapnia. El 19 de setembre de 1944 Finlndia i la Uni Sovitica van firmar l'armistici, amb vistes a seguir com a aliats contra l'enemic com, el Tercer Reich. Les tropes de la Wehrmacht estacionades a la zona van practicar una tctica de terra cremada en la seva retirada, provocant l'explosi del dipsit de municions, que va ocasionar un incendi de gran magnitud que va arrasar la totalitat de la ciutat de Rovaniemi, majoritriament construda en fusta.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser reconstruda segons el pla d'urbanisme de l'arquitecte Alvar Aalto, que el va fer  seguint la similitud a l'asta d'un ren. La fundaci de la nova Rovaniemi t com a data de partida l'any 1960.

Rovaniemi avui.

A causa de la natura ben conservada i oportunitats recreatives nombroses, el turisme s una indstria important a Rovaniemi. La ciutat t un cert nombre d'hotels i restaurants situats tant en el centre com a les rodalies de la ciutat. La majoria dels seus 35.000 habitants fan la seva vida en professions de servei.
Al ser la capital de la provncia de Lapnia, moltes institucions governamentals hi tenen les seves oficines. Dels 35.000 habitants, aproximadament 10.000 sn estudiants. Rovaniemi s la seu no sols de la Universitat de Lapland sin tamb de la Universitat Rovaniemi de Cincies Aplicades, que comprn instituts de tecnologia d'informaci i tradicional, negoci, cura de salut i social, estudis culinaris, silvicultura, estudis rurals i esports.

Les fites ms prominents de Rovaniemi inclouen el pont Jtknkynttil amb la seva flama eterna sobre el riu Kemijoki, la Casa Arktikum que s'aixeca fora del banc del riu Ounasjoki, l'Ajuntament Rovaniemi, la Casa Lappia que serveix com a teatre,
l'auditori i congrs, i la biblioteca. Els tres ltims edificis esmentats sn fets pel fams arquitecte finlands Alvar Aalto. La residncia de Santa Claus, Santapark, est situada a fora de la ciutat a maalaiskunta Rovaniemen. A Rovaniemi s tamb el lloc ms al nord on hi podem trobar un McDonald's.

Un fenomen que tamb atreu turistes nombrosos s l'Aurora Boreal o Llums del Nord. A la Lapnia finlandesa el nombre d'exhibicions pot ser tan alt com 200 a l'any mentre que a Finlndia del sud el nombre sol ser normalment de menys de 20.

Clima.

 Temperatura mitjana: + 0,2 C;
 Precipitacions anuals: 535 mm;
 De mitjana el terreny est cobert de neu durant 183 dies a l'any;
 Temperatura mnima registrada: - 45,3C;
 Temperatura mxima registrada: + 30,6C;
 El sol de mitjanit pot ser observat des del 6 de juny al 7 de juliol;

 Evoluci demogrfica. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68436" title="Cas datiu" nonfiltered="2050" processed="2035" dbindex="27192">

En lingstica, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, s a dir, amb el beneficiari de l'acci d'un verb. L'etimologia del nom ve del llat do, das, dare, dedi, datum, s a dir: "donar".

Existeix com a cas separat i amb una forma lxica prpia en moltes llenges, entre elles la gran majoria de les llenges eslaves (com el rus o el txec), les llenges bltiques com el litu i el let, el llat i el grec, l'armeni o algunes llenges germniques com ara l'islands (que t un sistema complet de declinaci), o l'alemany.

Tamb s'anomena datiu tic a la construcci sintctica que fa servir un datiu que gramticalment no actua com a objecte indirecte.

En alemany, llengua que conserva quatre casos, el datiu expressa la locaci (pren la funci d'un cas locatiu), i l'acusatiu la direcci (del directiu). En romans (que conserva dos casos), el datiu i el genitiu s'expressen amb el mateix cas indirecte.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68458" title="Senderisme" nonfiltered="2051" processed="2036" dbindex="27193">
El senderisme s una activitat fsica o esport que consisteix en caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders per tal de gaudir de la natura i els paisatges. Es pot considerar una forma de muntanyisme. Les excursions senderistes poden ser d'un sol dia o de moltes jornades.

Als pasos catalans hi ha una xarxa de senders molt extensa. Els senders es poden classificar en senders de gran recorregut (o GR) i senders de petit recorregut (o PR).

Enllaos externs.
Camins de senderisme de llarg recorregut i el Cam de Sant Jaume (Camino de Santiago);
Portal d'Informaci de Recursos Turstics de Senderisme (Directori, Agenda, Revista);
Senderisme i Teca (Rutes pel Pirineu i Prepirineu Giron);
Caminades.tk (Caminades pel Peneds i rees d'influncia);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68460" title="Conceyu Nacionalista Astur" nonfiltered="2052" processed="2037" dbindex="27194">

Conceyu Nacionalista Astur (CNA) fou el primer partit poltic nacionalista asturi, que funcion del 1976 al 1981. El crearen joves asturianistes decidits a trencar amb la tradici poltica asturiana i decidits a oferir una alternativa nacional asturiana i rupturista al procs de reconstrucci estatal durant la transici, tot reclamant per a Astries un tractament nacional com Catalunya o el Pas Basc. 

Entre els fundadors hi havia Xos Lluis Carmona, Xess Caedo Valle, Pepe Fernndez Alonso, Dubardu Puente, membres del Conceyu Bable i David Rivas (1957), fundador a Madrid el 1977 del Conceyu d'Asturies. El seu secretari general fou Anxelu Zapico.

Durant la seva vigncia no va assolir cap xit electoral, i fins i tots alguns militants foren detinguts sota acusaci de collaborar amb ETA poltico-militar en l'assalt al Banco Herrero d'Oviedo; i el 1981 es va dissoldre. De les seves cendres sorgiren altres partits asturianistes, com Unid Nacionalista Asturiana, que es va presentar a les eleccions europees del 1989 sota la m de David Rivas, qui posteriorment fou candidat d'Andecha Astur a la presidncia del govern d'Astries el 1999 i el 2003.
  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68462" title="Nunatsiavut" nonfiltered="2053" processed="2038" dbindex="27195">

Nunatsiavut (Inuktitut:        , la nostra bella terra) s un territori reclamat pels esquimals del Canad a Terranova i Labrador. El nom ha estat reconegut oficialment a la constituci de Terranova el 2002. T una extensi de 142.450 km, dels quals se'ls ha reconegut oficialment 72.520.

Enllaos.
Associaci Inuit de Labrador;
CBC News - Inuits de Labrador arriben a un acord sobre la terra;
CBC News - Inuits celebren l'autogovern;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68466" title="Demetri de Rssia" nonfiltered="2054" processed="2039" dbindex="27196">


Demetri de Rssia (Ilinskoye 1891 - Davos 1942. Gran duc de Rssia amb el grau d'altesa reial. Un dels pocs supervivents de la caiguda dels Romanov de Rssia.

Nascut el 18 de setembre de 1891 a la immensa finca rural d'Ilinskoye era fill del gran duc Pau de Rssia i de la princesa Alexandra de Grcia. Era, en conseqncia, nt del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. 

En el seu naixement hi mor la seva mare que sense recursos mdics no havia sobreviscut a un part difcil en una extensa propietat rural del centre de Rssia. La mort de la seva mare fu que el gran duc i la seva germana, la gran duquessa Maria de Rssia, fossin educats pels seus oncles, el gran duc Sergi de Rssia i la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt.

Aviat el seu pare es torn a enamorar i contragu matrimoni morganticament la qual cosa li supos haver d'exiliar-se del pas l'any 1901. L'any 1905 el seu tutor, el gran duc Sergi de Rssia, moria assassinat per un jueu anarquista a la Plaa Roja de Moscou davant del Kremlin. La mort del seu oncle, precipit la conversi monstica de la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt. Aquest fet fu que Dimitri entrs a l'exrcit tsarista i s'acosts ms al cercle familiar del tsar Nicolau II de Rssia que a partir d'aquell moment s'encarregaria de tutorejar-lo.

Particip en els Jocs Olmpics d'Estocolm de 1912. Al llarg de la seva vida tingu nombroses relacions entre les quals destaquen Pauline Fairfax Potter, la comtessa Natlia esposa del gran duc Miquel de Rssia, o la modista Coco Channel. Per tamb destaquen la relaci que mantigu amb el prncep Flix Jusupov l'hivern de 1912-1913.

L'entrada al cercle redut del Palau Alexandre de Tsrskoie Sel fu, segons indiquen nombroses proves, que molt veiessin en Dimitri un possible hereu a l'Imperi a travs d'una aliana matrimonial amb la filla gran del tsar, la gran duquessa Olga de Rssia. Davant de la malaltia del tsarevitx Aleix de Rssia, Dimitri i Olga semblaven els candidats ideals. A ms a ms, Olga ja havia rebutjat nombroses propostes matrimonials entre les quals s'hi trobaven les del rei Carles II de Romania i les del rei Eduard VIII del Regne Unit.

Malgrat tot, la participaci de Dimitri a l'assassinat de Rasputn, segons sembla ms incidental que res, el fu caure amb desgrcia. L'assassinat del monjo Rasputn fou tramat pel prncep Flix Jusupov esps de la princesa Irina filla de la gran duquessa Xnia de Rssia i neboda del tsar Nicolau II de Rssia. La necessitat d'aconseguir un cotxe per transportar el cos de Rasputn i el fet que en plena Primera Guerra Mundial nicament ells cotxes amb l'estandard imperial poguessin circular sense pegues fu que es cerques a Dimitri per acomplir l'objectiu. Quan Nicolau II de Rssia sapigu de la participaci de Dimitri a l'assassinat, aquest l'exili a la frontera russopersa la qual cosa el salv d'una mort segura en mans dels bolxevics.

Els britnics el transportaren a Londres via Teheran i Bombai. S'establ a Pars on ell i la seva germana entraren en el mn de la moda on coneguren a Coco Channel que grcies a ells pogu traure al mercat el perfum mundialment conegut Channel N5.

L'any 1926, Dimitri es cas a Biarritz amb la multimillonria nord-americana Audrey Emery. El matrimoni dur escassps dos anys malgrat que el divorci no aparegu fins l'any 1937. La parella tingu un nic fill: 

SAS el prncep Pau R. Ilynsky creat prncep Romanovski-Iljinski. Nasqu el 1928 a Londres i mor el 2005 a Palm Beach Florida. Es cas en dues ocasions, primer amb Mary Evelyn Prince el 1949 i segon amb Angelica Philippa Kauffman el 1952. Esdevingu alcalde de Palm Beach.



Durant els anys 1930 es vei embolicat amb moviments feixistes que pretenia una restauraci de la Rssia tsarista. El lder del moviment era Alexander Kazen-Bek sobre el que s'ha especulat molt pel fet de ser un prusumpte agent sovitic enviat per desestabilitzar la resistncia tsarista a l'exterior. Malgrat que Dimitri rebutj pblicament el moviment nacionalsocilista molts aristcrates russos empregueren les armes alemanyes contra la URSS.

Tot i els interessos atltics de Dimitri, la seva salut s'havia vist molt empitjorada arran de l'agrujament de la seva tubercolosi crnica per la qual hagu d'ingressar en un hospital. Molt s'especul sobre una possible restauraci del tsarisme a Rssia de mans de Hitler.

Desprs de la guerra, Dimitri fou enterrat al Pante del Palau de Mainau propietat del comte Lennart Bernadotte, fill de la gran duquessa Maria de Rssia i nebot de Dimitri.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68469" title="Isabel Maria de Bragana" nonfiltered="2055" processed="2040" dbindex="27197">

Isabel Maria de Bragana i de Borb ( Queluz 1801 - Benfica 1876 ), infanta de Portugal i regent del Regne (1826).

 Orgens familiars .
Nasqu el 4 de juliol de 1801 a Benfica, prop de Lisboa, filla de Joan VI de Portugal i la seva esposa Carlota Joaquima d'Espanya. Per lnia materna era nta de Carles IV d'Espanya i Maria Llusa de Parma.

Fou titular de la Grand-Creu de l'Ordre de Nostra Senyora de la Concepci; Dama de les Ordes de Santa Isabel i les nobles dames de Maria Llusa. 

 Regncia de Portugal .
Pel fet que el prncep Pere de Bragana, que era hereu al tron, havia proclamat la independncia de Brasil el 1822; l'infant Miquel de Bragana, germ petit del rei, estava a Viena; la reina Carlota Joaquima de Borb, era fora de Lisboa; i les seves germanes grans, la infanta Maria Teresa de Bragana i Maria Isabel de Bragana, estaven casades amb infants espanyols, Isabel Maria fou escollida Regent del Regne fins que l'emperador, recentment coronat, retorns del Brasil i accepts la corona portuguesa. Aix va succer el 1826 i desprs d'un regant curt Pere I de Brasil i IV de Portugal abidc en favor de la seva filla, la petita Maria II de Portugal, que es trobava a Londres, amb la condici que es cass amb el seu germ Miquel de Bragana, el qual assum la nova regncia. Davant aquesta situci Isabel Maria es retir a la vida contemplativa. 

Finalment aquest casament no es realitz i s'inici una guerra civil entre els absolitistes, partidaris de Miquel, i els liberals, partidaris de Maria II. La participaci de Pere I de Brasil en favor de la seva filla va fer decantar la victria dels liberals i el posterior exili de Miquel I.

Va morir el 22 d'abril de 1876, soltera, a la ciutat de Benfica, prop de Lisboa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68471" title="Mitsuishi Kotono" nonfiltered="2056" processed="2041" dbindex="27198">
Mitsuishi Kotono (    ) (Toda, Saitama), 8 de desembre de 1967), s una seiyuu (actriu de veu per dibuixos animats).

 Papers a l'anime .
Angelic Layer (Shoko Asami);
Anpanman (Maron-kun);
Baketsu de Gohan (Mint);
Blue Seed (K me Sawaguchi);
Cardcaptor Sakura (Maki Matsumoto);
Corrector Yui (Freeze);
Detective Academy Q (Hitomi Tachikawa);
Detective Conan (Keele (Rena Mizunashi), Yuri Konno);
Doraemon (Tamako Nobi);
Excel Saga (Excel);
Flame of Recca (Kageb shi, Kager );
Fruits Basket (Kagura Sohma);
Fullmetal Alchemist (Gracia Hughes);
Future GPX Cyber Formula (Asuka Sug );
GEAR Fighter Dend  (Orie Kusanagi, Bega, narrator, announcer);
Genji Ts shin Agedama (Ibuki Hiraya);
Ghost Stories (Kayako Miyanoshita);
Ginga Sengoku Guny den Rai (Shimon);
Great Teacher Onizuka (Urumi Kanzaki);
Gundam;
After War Gundam X (Toniya Malme);
Mobile Suit Gundam SEED (Murrue Ramius, Haro, Ezaria Joule, narrator);
Mobile Suit Gundam SEED Destiny (Murrue Ramius, narrator);
Hana no Mah tsukai Marybelle (Ribbon);
Hare Tokidoki Buta (Kazuko-sensei);
Hidamari no Ki (Oshina);
High School Mystery: Gakuen 7 Fushigi (Yukari Kawai, female student B);
Hyper Police (Fonne Walkure);
Irresponsible Captain Tylor (Kim Kyung Hwa);
Kamikaze Kaito Jeanne (Saki Matsubara);
King of Bandit Jing (Izarra);
Kishin D ji Zenki (Nagi);
Kocchi Muite! Miiko (Mama);
Legendz (Killbeat);
Mahoraba (Y  Minazuki);
Neon Genesis Evangelion (Misato Katsuragi);
Nintama Rantar  (Yamabuki, Ayaka);
Noir (Mireille Bouquet);
Paranoia Agent (Harumi Ch no);
Revolutionary Girl Utena (Juri Arisugawa);
Sailor Moon (Usagi Tsukino, Chibi Chibi);
 (Madoka Narumi);
Steel Angel Kurumi (Misaki Kagura);
Yaiba (Sayaka Mine);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68472" title="Assetjament laboral" nonfiltered="2057" processed="2042" dbindex="27199">
L'assetjament laboral, o mobbing, s en general, l'agressi psicolgica continuada cap a una persona per part dels seus companys de treball. Tamb se sol donar en l'ambient escolar (l'assetjament escolar o bullying). Recentment, tamb s'ha utilitzat el terme mobbing immobiliari per referir-se a les pressions d'empreses immobiliries per foragitar llogaters que no els interessin.

Aquests tipus de maltractaments sn fonamentalment psicolgics i sn duts a terme tan pels superiors com els mateixos empleats. Un grup de persones , pel seu compte o en grup, estableixen gradualment una relaci de dominncia amb la vctima. Aquesta relaci malmet la dignitat, la intimitat o altres drets fonamentals de la persona afectada. En el moment en qu la vctima se n'adona del qu est passant i vol trencar la situaci, els maltractadors comencen a intimidar i a perjudicar psiqucament aquesta persona. La intenci final s que la persona afectada  se'n vagi del treball, preferentment renunciant-hi . Una possible ra d'aquests actes inhumans pot ser la competncia amoral, encara que en cada situaci s diferent.

La investigaci feta en aquest fenomen va comenar amb Heinz Leymann, que va adaptar el terme arran d'uns comportaments socials observats en els ocells. Consisteixen en una agrupaci d'aquests per combatre un enemic desprs que un dels ocells el marqui com a tal.

Enllaos externs.
Trptic de la Generalitat de Catalunya sobre el mobbing.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68478" title="Conceyu Xoven" nonfiltered="2058" processed="2043" dbindex="27200">

Conceyu Xoven s una organitzaci juvenil nacionalista lleonesa, vinculada al partit Unin del Pueblo Leons (UPL) i a la Unin del Pueblo Salmantino. Promou la unitat territorial de tots els territoris als que s'adjudica cultura lleonesa, l'oficialitat del lleons, i l'autogovern del que anomenen Pas Lleons, que inclouria les provncies de Lle, Zamora, Salamanca i algunes comarques limtrofes a Espanya, i el Districte de Bragana a Portugal.

Conceyu Xoven s l'organizaci majoritria en l'ensenyament mitj i universitari de la provncia de Lle, on ha assolit la majoria dels representants electes en els vuit darrers anys a la Universitat de Lle. Compta amb ms de 1.500 afiliats i 20 comits per tota la geografa de l'anomenat Pas Lleons, des de Ribas del Sil fins a Las Arribes i la ciutat de Salamanca. Aquesta organitzaci compta amb alguns regidors i alcaldes elegits a les llistes d'UPL a les provncies de Lle i Zamora.

Una de les seves accions ms destacades s l'elaboraci d'algunes esmenes als estatuts de la Universitat de Lle, que reconeixien el dret dels estudiants a rebre matries de temtica lleonesa, prioritzar la investigaci d'aspectes lleonesos i el reconeixement exprs de la cultura lleonesa.

Conceyu Xoven est present als Consells de la Joventut de Castella i Lle, Zamora, Lle i s membre fundador del Consell Comarcal d'El Bierzo. Ha promogut nombrosos cursos de llengua lleonesa, i s membre de la Xarxa d'Informaci Juvenil, de la Plataforma en defensa de l'Ensenyament Pblic i collabora activament amb organitzacions culturals, sindicals, lingstiques i ecologistes.

Enllaos.
Web de Conceyu Xoven (en lleons).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68480" title="Isabel Coixet i Castillo" nonfiltered="2059" processed="2044" dbindex="27201">
Isabel Coixet i Castillo  (Barcelona, 9 d'abril de 1960) s una publicista, directora de cinema i guionista catalana.

Biografia.
Va estudiar histria a la Universitat de Barcelona.

El 2004 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i el 2006 amb la Creu de Sant Jordi, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Publicitat.
Directora creativa de l'agncia "JWT", fundadora i directora creativa de l'agncia "Target" i la "productora Eddie Saeta", ha realitzat diversos espots publicitaris de marques com Telecomunicacions Britniques, Ford, Danone, BMW, Ikea, Evax, Renault, Peugeot, Winston, Kronenbourg, Pepsi, Kellogg, MCI, Helene Curtis, Procter Gamble, Philip Morris, entre d'altres. 

L'any 2000 va crear la productora "Miss Wasabi Films" des d'on tamb ha realitzat destacats documentals i vdeo clips musicals, destacant els realitzats a Sexy Sadie, Marlango o Alejandro Sanz. 

Activitat cinematogrfica.
Va iniciar la seva relaci amb el mn del cinema com a crtica de cinema a la revista Fotogramas. L'any 1986 debut darrera les cmeres en la pellcula Massa vell per morir jove. Per fou l'any 1996 que aconsegu l'xit amb la seva pellcula Things I Never Told You, realitzada en angls i als Estats Units d'Amrica.

L'any 2003 aconsegu novament l'xit amb Mi vida sin m i el 2005 amb La vida secreta de las palabras, els protagonistes de les quals sn Tim Robbins i Sarah Polley. Coixet comptar amb Penlope Cruz per al paper protagonista de la seva prxima pellcula de gnere ertic, Elegy. 

L'any 1996 fou guardonada amb el Premi Ondas a la millor direcci per la seva pellcula Things I Never Told You, premi que compart amb Alejandro Amenbar per Tesis.

Filmografia.
2007: Elegy;
2007: Invisibles (segment Cartas a Nora);
2006: Paris, je t'aime (segment Bastille) ;
2005: The Secret Life of Words ("La vida secreta de les paraules");
2004: Hay motivo! (segment La insoportable levedad del carrito de la compra) ;
2003: My Life Without Me ("La meva vida sense mi");
1998: A los que aman;
1996: Things I Never Told You ("Coses que no et vaig dir mai");
1989: Massa vell per a morir jove;
1984: Mira y vers, curtmetratge;

Nominacions.
Premis Goya.


Premis Butaca.


Festival de Berln.



Enllaos externs.
  Pgina Oficial;
  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68481" title="Pas Lleons" nonfiltered="2060" processed="2045" dbindex="27202">


Pas Lleons (Pas Llons en lleons) s, segons els regionalistes i nacionalistes lleonesos, el territori format per les provncies de Lle, Zamora i Salamanca on s'estn la llengua i cultura lleoneses.

Coincideix amb el Regne de Lle segons fou definit en la divisi administrativa d'Espanya en provncias i regnes, realitzada per Javier de Burgos, mitjanant el Reial Decret de 30 de novembre de 1833. Nogensmenys, el regne de la divisi administrativa de Javier de Burgos no coincideix amb el Regne de Lle histric.

La citada divisi administrativa fou la que va crear les provncies actuals amb llurs capitals. Si b un nou decret del 30 de novembre del 1855 assignava tamb les provncies de Valladolid i Palncia (que pertanyien inicialment a la regi de Castella la Vella) al Regne de Lle, aquestes no sn considerades parts de l'anomenat Pas Lleons tal com el consideren els regionalistes lleonesos.

En tot cas, les fronteres del Pas Lleons sn poc precises, puix que els regionalistes i nacionalistes lleonesos sovint l'expandeixen per a incloure territoris de proclamada cultura lleonesa (bsicament aquells on es parla el dialecte lleons de l'asturlleons). Aix, formarien tamb part del Pas Lleons la comarca de Valdeorras (Provncia d'Ourense), la Franja del Carrin (Palncia) i els territoris portuguesos del riu Sabor (Miranda do Douro, on es parla una variant del lleons coneguda com a mirands). 

Alguns partits poltics como el PREPAL (Partido Regionalista del Pas Leons), la UPL (Unin del Pueblo Leons) i la seva organitzaci jovenil Conceyu Xoven, promouen el concepte de Pas Lleons, i tenen com a objectiu la creaci d'una comunitat autnoma lleonesa, al marge de la comunitat autnoma de Castella i Lle. La seva implantaci se significativa a la provncia de Lle (l'UPL va enviar tres procuradors a les Corts de Castella i Lle a les dues ltimes legislatures, de catorze procuradors), molt menor a la de Zamora i prcticament inexistent a la de Salamanca. En total, se situen al voltant del 10% dels vots arreu del territori definit com a Pas Lleons.

Els resultats dels partits poltics que promouen el concepte de Pas Lleons a les ltimes eleccions autonmiques han estat:


 


Vegeu tamb.
Leonenisme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68485" title="Kiliwa" nonfiltered="2061" processed="2046" dbindex="27203">
Els kiliwa sn un poble indgena de Mxic que viu a l'estat de Baixa Califrnia. Es diuen a ells mateixos ko'lew, que en catal significa "home caador". Conviuen i habiten en regions similars als paipais, des de la costa a la serralada de Jurez. Les activitats agrcoles que practiquen, per tant, depenen de les condicions de la terra i dels recursos naturals de llurs respectives regions, i varien des del cultiu de blat de moro, blat i ordi a les fruites silvestres. Tamb elaboren artesania tradicional, que venen, amb els cultius, als mercats de llurs localitats. Altres kiliwes participen de les activitats industrials dels pobles vens. 

La llengua kiliwa pertany a la famlia yumana, i est relacionada amb la llengua dels altres grups que s'han establert a l'estat de Baixa Califrnia, com ara els paipais i els cotxims. El cens del 2000 va registrar 107 kiliwes, dels quals noms 52 encara parlen la llengua kiliwa. La seva llengua tamb s coneguda com la llengua quinicua, quiniwa, kolew, kj'wash, koj wash o ko'jwaksh. Encara que el nombre de parlants s molt petit, la llengua rep protecci i reconeixement constitucional com a llengua nacional de Mxic. 

Enllaos externs.
 Pgina dels kiliwes al CDI ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68491" title="Pere V de Portugal" nonfiltered="2062" processed="2047" dbindex="27206">

Pere V de Portugal el que dna esperana ( Lisboa 1837 - d. 1861 ), rei de Portugal (1853-1861), el primer de la dinastia Bragana-Wettin.

Orgens familiars.
Fill primognit de la reina Maria II de Portugal i el seu marit Ferran de Saxnia-Coburg Gotha, posterior Ferran II de Portugal, nasqu a la cort reial de Lisboa el 16 de setembre de 1837.

Ascens al tron.
A la mort de la seva mare, el 1853, fou nomenat hereu de la corona portuguesa, per per la seva joventut tingu la regncia del seu pare fins a la mort d'aquest el 1855. El 16 de desembre d'aquell any fou aclamat rei per la Cmara de Diputats a Lisboa.

En ascendir al tron decid donar un carcter modernitzador. Aix durant el seu regant es van construir carreteres, telgraf, s'introdu el ferrocarril i es millor la sanitat pblica. Aquestes millores, per, no van servir per poder salvar la vida del jove rei, que va morir de clera l'11 de novembre de 1861.

Npcies i successi.
Es cas a Lisboa el 18 de maig de 1858 amb la princesa alemanya Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen. D'aquest matrimoni no tingueren fills, per la qual cosa la corona pass al seu germ Llus I de Portugal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68492" title="Sport Lisboa e Benfica" nonfiltered="2063" processed="2048" dbindex="27207">


L' Sport Lisboa e Benfica  s un club de futbol de la ciutat de Lisboa (Portugal). Conegut principalment per la secci de futbol, es tracta, en realitat, d'un club poliesportiu ja que compta amb seccions de bsquetbol, hoquei patins, futbol sala, volei, handbol, waterpolo, rugbi i atletisme. A ms, en el passat va tenir una secci de ciclisme.

 Histria .
L'Sport Lisboa e Benfica fou el resultat de la fusi, el 13 de setembre de 1908 de l'Sport Lisboa, fundat el 1904, i el Grupo Sport Benfica. Des de l'any 1930 s un dels tres grans dominadors del futbol portugus. Guany dues Copes d'Europa els anys 1961 i 1962 amb el seu ms gran jugador de la histria al camp: Eusbio. A ms ha estat nombroses vegades finalista de la competici. 

Juga els seus partits al Estdio do Benfica, ms conegut com a Estdio da Luz, que ha estat completament remodelat amb motiu de la disputa de la Eurocopa 2004 a Portugal.

 Palmars .
 Copa d'Europa (2): 1962, 1961;
 Campionat de Portugal (3): 1935, 1931, 1930;
 Lliga de Portugal experimental (3): 1938, 1937, 1936;
 Lliga de Portugal (28): 2005, 1994, 1991, 1989, 1987, 1984, 1983, 1981, 1977, 1976, 1975, 1973, 1972, 1971, 1969, 1968, 1967, 1965, 1964, 1963, 1961, 1960, 1957, 1955, 1950, 1945, 1943, 1942;
 Copa de Portugal (24): 2004, 1996, 1993, 1987, 1986, 1985, 1983, 1981, 1980, 1972, 1970, 1969, 1964, 1962, 1959, 1957, 1955, 1953, 1952, 1951, 1949, 1944, 1943, 1940;
 Supercopa de Portugal (4): 1980, 1985, 1989, 2005;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .

 Cosme Damio;
 Janos Biri;
 Jos Antonio Camacho;
 Otto Glria;
 Bela Guttmann;
 Lajos Czeizler;
 Jimmy Hagan;
 Lajos Barti;
 Sven-Gran Eriksson;
 Pl Csernai;
 Antnio Oliveira (Toni);
 Artur Jorge;
 Tomislav Ivi ;
 Jupp Heynckes;
 Jos Mourinho;
 Giovanni Trapattoni;

Vegeu tamb.
 Secci d'hoquei patins;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68494" title="Termetre" nonfiltered="2064" processed="2049" dbindex="27208">
El termetre (smbol Tm) s una unitat de longitud que equival a un bili (1012) de metres.

S'utilitza en astronomia per a mesurar distncies interplanetries, especialment dels objectes que es troben a prop o ms enll de l'rbita de Plut.

 Exemples .
Distncia mitjana de Saturn al Sol: 1,4 Tm;
Distncia mitjana de Plut al Sol: 5,9 Tm;
Distncia mitjana de 2003 UB313 al Sol: 10,1 Tm;

 Factors de conversi .
1 Tm = 6,685 unitats astronmiques;
1 Tm = 0,0001057 anys-llum  o 9460 Tm = 1 any-llum;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68496" title="El Bierzo" nonfiltered="2065" processed="2050" dbindex="27209">

El Bierzo s una comarca de la Provncia de Lle, dins la comunitat autnoma de Castella i Lle. s l'nica comarca reconeguda per llei (Llei 1/14 de 14 de maig) i aprovat per les Corts de Castella i Lle el 20 de mar del 1991 tret dels territoris de Catalunya, Pas Basc i Galcia.

 Orografia .
s situada als contraforts de la serralada Cantbrica. s una fossa tectnica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica s situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca del Sil, que s la seva sortida natural cap a Galcia. El clima s humit, i les temperatures sn ms elevades que a la Meseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls sn ocupats per conreus. 

 Lingstica .
La llengua predominant s el castell, per amb importants influncies del gallec i el lleons que van creixent com ms a l'orient i nord del territori. L's del gallec i el lleons en la vida quotidiana t sorts diferents, encara que ambds estan vivint una recent revitalitzaci a travs de diferents associacions que promouen el seu s i estudi. El gallec s el ms afavorit, ja que est estenent el seu s en la seva zona d'influncia, i el lleons t actualment un s molt limitat.

S'ha considera sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleons, per amb trets propis molts diferents, que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com a dialecte berci en el segle XIX recollit posteriorment en diverses publicacions.

Una frontera imaginaria que parteix de lAlto Ca fins a una part de l'actual municipi de Ponferrada (Fuentesnuevas i Dehesas) que divideix els territoris lingstics. Des d'antany ambds van ser la parla o llenguatge quotidi o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions ms urbanes, on l'autcton, lngsticament parlant, prcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fontics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: aix, han sorgit argots com el burn (argot dels venedors i albarders ambulants de Fornela.), i el dialecte ancars. 



 Economia .
El principal recurs econmic s la ramaderia, seguida de l'explotaci de les mines de carb. La poblaci s distribuda en petits nuclis rurals.

 Poblaci .
Com a nuclis urbans destaquen Ponferrada, Villafranca del Bierzo, Cacabelos i Bembibre. 
El cap de comarca es Ponferrada. A tota la zona occidental de la comarca es parla gallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primria i Secundria, tot i que el seu s al carrer s cada vegada ms minoritari. A la part oriental s parla lleons, el qual viu una situaci ms crtica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets.

 Personalitats .
Originaris d'El Bierzo sn:
 D. Pedro lvarez Osorio, Comte de Lemos;
 Amparo Carballo Blanco, escriptora i editora.
 Ramn Carnicer Blanco, escriptor.
 Antonio Fernndez Morales, escriptor.
 Pascual Fernndez Baeza, poeta , magistrat i senador.
 Sant Fruits de Braga, sant, patriarca del monacat espanyol, bisbe de Dumio i arquebisbe de Braga ;
 El Comte Gatn, primer comte berci. ;
 Enrique Gil y Carrasco, escritor.
 Severo Gmez Nez, general, diputado, defensor y divulgador de El Bierzo.
 Jan (Juan Lpez Fernndez), dibuixant.
 lvaro de Mendaa, descobridor de les Illes Marqueses.
 Luis del Olmo, periodista.
 Amancio Prada, msic i compositor;
 Antonio Pereira, escriptor.
 Valentn Garca Yebra, filleg, traductor i membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua.
 Martn Sarmiento, escriptor.
 Sampir, notari, cronista, historiador i bisbe d'Astorga.
 Valeri del Bierzo, sant i ermit cristi (s. VII).

Enllaos.
  Consell Comarcal del Bierzo  ;
  Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Bierzo  ;
  Agenda cultural  ;
  Asociacin Berciana da Lingua Xarmenta;
 (lleons) Asociacin Berciana en Defensa de la Llingua Llonesa;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68497" title="Llus I de Portugal" nonfiltered="2066" processed="2051" dbindex="27210">

Llus I de Portugal el Popular ( Lisboa 1838 - Cascais 1889 ), rei de Portugal (1861-1889).

Orgens familiars.
Fill segon de la reina Maria II de Portugal i el seu marit, i rei consort, Ferran de Saxnia-Coburg Gotha (Ferran II de Portugal). Nasqu a la cort portuguesa de Lisboa el 31 d'octubre de 1838 sent el germ petit del tamb rei Pere V de Portugal.

Ascens al tron.
Llus fou un home culte, afeccionat a escriure poesia, per les seves qualitats poltques eren mnimes. Aconsegu ascendir al tron de Portugal per la mort, sense descendents, del seu germ gran Pere V de Portugal el 1861 a causa del clera.

El seu regnat es va caracteritzar per una srie de canvis de govern, formats per l'alternana entre liberals i conservadors. Duran el seu regnat, Portugal es va endarrerir respecte a altres pasos europeus en qestions tant importants com l'educaci, la poltica, l'estabilitat econmica i el progrs tecnolgic. En temes colonials, la badia de Delgoa es va confirmar con a possessi portuguesa el 1875, alhora que les activitats belgues al Congo negaven a Portugal un terreny entre Angola i Moambic.

Llus I va ser un home de cincia, amb especial passi per l'oceanografia. Va invertir gran part de la seva fortuna personal a finanar baixells d'investigaci dedicats a recollir especmens als oceans del mn. Aix fou el responsable de la creaci d'un dels primers aquaris del mn, lAquari Vasco de Gama a Lisboa. 

Npcies i descendents.
Es cas el 6 d'octubre de 1862 a Lisboa amb la princesa Maria Pia d'Itlia, filla del rei Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. D'aquest matrimoni nasqueren:

 l'infant Carles I de Portugal (1863-1901), rei de Portugal;

 l'infant Alfons Enric de Bragana (1865-1920), duc de Porto;

Llus I mor a Cascais, prop de Lisboa, el 19 d'octubre de 1889, sent succet pel seu fill gran.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68498" title="Xnia de Rssia" nonfiltered="2067" processed="2052" dbindex="27211">


Xnia Alexandrovna de Rssia, gran duquessa de Rssia (Sant Petersburg 1875 - Hampton Court (Anglaterra) 1960. Gran duquessa de Rssia. Foren junt amb la seva germana, la gran duquessa Olga de Rssia, les dues ltimes filles vives del tsar Alexandre III de Rssia.

Nascuda el 6 d'abril de 1875 a Sant Petersburg, era filla del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Era, en conseqncia, nta del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt per via paterna, mentre que per via materna era nta del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Era descendent de la tsarina Caterina II de Rssia i del rei Frederic Guillem III de Prssia.

Entre els seus cosins s'hi podia trobar el rei Constant I de Grcia, el rei Jordi V del Regne Unit, el rei Cristi X de Dinamarca, el rei Haakon VII de Noruega i el duc Ernest August de Hannover.

Casada el dia 6 d'agost de 1894 amb el gran duc Alexandre de Rssia, de la branca del Mikhailovich, era fill del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden, era nt del tsar Nicolau I de Rssia. La parella tingu tres fills els quals reberen el ttol de prnceps de Romanov (no foren gran ducs perqu tan sols ho sn els fills del tsar i els nts d'aquest per via paterna mai per via materna).

SA la princesa Irina de Rssia, princesa Romanov. Nascuda el 1895 a Peterhoff i morta el 1970 a Pars. Es cas amb el prncep Flix Jusupov.

SA el prncep Andreu de Rssia, prncep Romanov. Nascut el 1897 a Sant Petersburg i mort el 1987 a Kent. Es cas en primeres npcies amb la princesa Elisabet Ruffo di Calbria el 1918 a Jalta, i en segones npcies amb Nadine Sylvia McDougall a Norton (Kent) el 1942.

SA el prncep Fiodor de Rssia, prncep Romanov. Nascut el 1899 a Sant Petersburg i mort a Ascania el 1968. Es cas amb la princesa Irina Pavlova Pavlei, filla del gran duc Pau de Rssia i nta del tsar Alexandre II de Rssia.



Junt amb la seva mare, la tsarina Dagmar de Dinamarca, i la famlia de la seva germana Olga de Dinamarca pogueren escapar de Rssia via Crimea grcies al vaixell de l'armada britnica HMS Malborough enviat per l'ocasi pel rei Jordi V del Regne Unit.

La famlia de la gran duquessa Xnia s'establ a Dinamarca i desprs a Anglaterra. Desprs de la revoluci la gran duquessa Xnia es divorci del seu esps que s'establ a Frana. 

A partir de la dcada de 1930 visqu acollida i pensionada per la casa reial britnica, primer a Windsor i desprs a una Wilderness House, al recinte de Hampton Court. La gran duquessa Xnia mor a l'edat de vuitant-cinc anys a Hampton Court el dia 20 d'abril de 1960.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68499" title="Sporting Clube de Portugal" nonfiltered="2068" processed="2053" dbindex="27212">


L'Sporting Clube de Portugal, sovint anomenat incorrectamente com a Sporting de Lisboa s un club de futbol de la ciutat de Lisboa (Portugal). Conegut principalment per la secci de futbol, s tracta, en realitat, d'un club poliesportiu ja que compta amb seccions entre d'altres d'hoquei patins, futbol sala, handbol, nataci, tennis taula i atletisme (on han destacat atletes com Carlos Lopes, Rui Silva o Francis Obikwelu). En el passat dispos de secci de ciclisme on destac Joaquim Agostinho..

 Histria .
El club t els seus orgens el 1902 amb l'Sport Club de Belas, que dos anys ms tard es convert en Campo Grande Sporting Club. L'any 1906 adopt el seu nom actual Sporting Clube de Portugal. s el tercer club del pas en quant a palmars. Disputa els seus partits a l'estadi Jos Alvalade, que ha estat completament remodelat amb motiu de l'Eurocopa 2004 adoptant el nou nom Estdio Jos Alvalade XXI.

El club destaca per tenir una gran pedrera de jugadors entre els que podem destacar Paulo Futre, Luis Figo, Cristiano Ronaldo, Ricardo Quaresma, Simo Sabrosa o Hugo Viana. A nivell de ttols, el ms important s la Recopa d'Europa de l'any 1964, a ms de nombrosos ttols nacionals.

 Palmars .
 Recopa d'Europa (1): 1964;
 Campionat de Portugal (4): 1922-23, 1933-33, 1935-35, 1937-38;
 Lliga de Portugal (18): 1940-41, 1943-42, 1946-47, 1947-48, 1948-49, 1950-51, 1951-52, 1952-53, 1953-54, 1957-58, 1961-62, 1965-66, 1969-70, 1973-74, 1979-80, 1981-82, 1999-00, 2001-02;
 Copa de Portugal (13): 1940-41, 1944-45, 1945-46, 1947-48, 1953-54, 1962-63, 1970-71, 1972-73, 1973-74, 1977-78, 1981-82, 1994-95, 2001-02;
 Supercopa de Portugal (6): 1981-82, 1986-87, 1994-95, 1999-00, 2001-02, 2006-07;

 Temporada 2008/2009 .


 Altes i baixes .


 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68501" title="Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinatic" nonfiltered="2069" processed="2054" dbindex="27213">
 0. De Wadi el- l al Protosinatic - c. 2000 aC (Egipte);
 1. Abjad Ugartic - c. 1200 aC (Sria);
 2. Abjad protocanaanita - c. 1200 aC (Israel);
 2.1. Fenici / Abjad paleohebreu - c. 1000 aC (Lban, Israel);
 2.1.1. Abjad arameu - c. 900 aC (Sria);
 2.1.1.1. Abujida brahmi - c. 500 aC (N. ndia);
 2.1.1.1.1. Abujida cham - c. 200 (Vietnam, Cambodja) *;
 2.1.1.1.2. Escriptura gupta - c. 400 (N. ndia);
 2.1.1.1.2.1. Abujida siddham - c. 600 (N. ndia) *;
 2.1.1.1.2.2. Abujidat tibet - c. 650 (Tbet) *;
 2.1.1.1.2.2.1. Alfabet phagspa - 1269 (Monglia);
 2.1.1.1.2.2.1.1. Alfabet hangul - 1442 (Korea) *;
 2.1.1.1.2.2.2. Abugida lepcha - c. 1700 (Bhutan) *;
 2.1.1.1.2.2.2.1. Abujida limbu - c. 1740 (Sikkim) *;
 2.1.1.1.2.2. Abugida nagari - c. 750 (ndia);
 2.1.1.1.2.2.1. Abugida bengal - c. 1050 (E. ndia, Bangladesh) *;
 2.1.1.1.2.2.1.1. Abujida oriya - c. 1100 (E. ndia) *;
 2.1.1.1.2.2.2. Abugida devanagari - c. 1100 (ndia) *;
 2.1.1.1.2.2.2.1. Newari / Abujida ranjana - c. 1150 (Nepal) *;
 2.1.1.1.2.2.2.2. Abujida modi - c. 1600 (ndia);
 2.1.1.1.2.2.2.3. Abujida gujarati - c. 1500 (ndia) *;
 2.1.1.1.2.2.2.4. Abujida soyombo - c. 1686 (Monglia) *;
 2.1.1.1.2.2.2.5. Abujida cree - 1841 (Canad) *;
 2.1.1.1.2.3. Abujida sharada - c. 770 (Pakistan);
 Abujida gurmukhi - c. 1539 (Pakistan, N. ndia) *;
 2.1.1.1.3. Abujida pallava - c. 400 (S. ndia);
 2.1.1.1.3.1. Abujida khmer - c. 600 (Cambodja) *;
 2.1.1.1.3.1.1. Abujida thai - 1283 (Tailndia) *;
 2.1.1.1.3.1.1.1. Abujida lao - c. 1350 (Laos) *;
 2.1.1.1.3.2. Abujida mon - c. 700 (Birmnia) *;
 2.1.1.1.3.2.1. Alfabet burms - c. 1050 (Birmnia) *;
 2.1.1.1.3.3. Antic abujida kawi - c. 775 (Indonsia);
 2.1.1.1.3.3.1. Abujida balins - c. 1000 (Indonsia);
 2.1.1.1.3.3.2. Abujida batak - c. 1300 (Indonsia);
 2.1.1.1.3.3.3. Abujida baybayin - c. 1350 (Filipines);
 2.1.1.1.3.3.4. Abujida buhid - c. 1400 (Filipines);
 2.1.1.1.3.3.5. Abujida hanuno - c. 1400 (Filipines);
 2.1.1.1.3.3.6. Abujida tagbanwa - c. 1400 (Filipines);
 2.1.1.1.3.3.7. Abujida bugins - c. 1600 (Indonsia);
 2.1.1.1.3.3.8. Abujida kaganga - ? (Indonsia);
 2.1.1.1.4. Abujida kadamba - c. 450 (S ndia);
 2.1.1.1.4.1. Abujida kannada - c. 1500 (S.ndia) *;
 2.1.1.1.4.2. Abujida telugu - c. 1500 (S. ndia) *;
 2.1.1.1.5. Abujida kalinga - c. 500 (E ndia);
 2.1.1.1.6. Abujida grantha - c. 500 (S ndia);
 2.1.1.1.6.1. Abujida sinhala - c. 700 (Sri Lanka) *;
 2.1.1.1.6.1.1. Abujida dhives akuru - c. 1100 (Maldives);
 2.1.1.1.6.2. Abugida tmil - c. 700 (ndia, Sri Lanka) *;
 2.1.1.1.6.2.1. Abujida sourashtra - c. 1900 (S. ndia) *;
 2.1.1.1.6.3. Abujida malayalam - c. 1100 (S. ndia) *;
 2.1.1.1.7. Abugida tochari - c. 500;
 2.1.1.1.8. Abugida ahom - c. 1250 (E. ndia);
 2.1.1.2. Abjad hebreu modern - c. 300 aC (Israel) *;
 2.1.1.3. Pahlavi / Abjad del persa mitj - c. 250 aC (Iran);
 2.1.1.3.1. Abjad psalter pahlavi - c. 400 (NO Xina);
 2.1.1.3.2. Alfabet avesti - c. 250 (Iran);
 2.1.1.4. Abujida kharosthi - c. 250 aC (Pakistan, Afghanistan);
 2.1.1.5. Abjad parthian - c. 200 aC (Iran);
 2.1.1.6. Abjad sirac - c. 1 (Sria, Iran) *;
 2.1.1.6.1. Abjad sogdi - c. 100 (Uzbekistan);
 2.1.1.6.1.1. Alfabet georgi - c. 100 ? (Gergia) *;
 2.1.1.6.1.2. Alfabet orkhon - c. 700 (Monglia);
 2.1.1.6.1.2.1. Antic alfabet hongars - c. 900 (Hungria);
 2.1.1.6.1.3. Alfabet uigur - c. 1000 (NO Xina);
 2.1.1.6.1.3.1. Alfabet mongol - c. 1100 (Monglia) *;
 2.1.1.6.1.3.1.1. Alfabet manx - 1599 (NE Xina);
 2.1.1.6.1.3.2. Alfabet todo - 1649 (NO Xina) *;
 2.1.1.7. Abjad nabateu - c. 50 (Jordnia);
 2.1.1.7.1. Abjat rab - c. 400 (Jordnia, N. Arbia) *;
 2.1.1.8. Alfabet mandaic - c. 100 (Iran) *;
 2.1.2. Abjad samarit - c. 600 aC (Israel) *;
 2.1.3. Alfabet grec - c. 800 aC (Grcia) *;
 2.1.3.1. Alfabet cumae - c. 750 aC (Grcia, Itlia);
 2.1.3.1.1. Alfabet etrusc - c. 725 aC (Italy);
 2.1.3.1.1.1. Alfabet ventic - c. 700 aC (Italy);
 2.1.3.1.1.1.1. Alfabet rnic - c. 150 AD (Alemanya, Escandinvia);
 2.1.3.1.1.2. Alfabet llat - c. 600 aC (Italy) *;
 2.1.3.1.1.2.1. Alfabet faliscan - c. 400 aC (Itlia);
 2.1.3.1.1.2.2. Alfabet cheerokee - c. 400 aC (Itlia);
 2.1.3.1.1.3. Alfabet osc - c. 600 aC (Itlia);
 2.1.3.1.2. Alfabet messpic - c. 550 aC (Itlia);
 2.1.3.2. Alfabet cptic - c. 200 aC (Egipte) *;
 2.1.3.3. Alfabet gtic - c. 350 (Ukrana);
 2.1.3.4. Alfabet armeni - 405 (Armnia) *;
 2.1.3.5. Alfabet glagoltic - 863 (Bulgria);
 2.1.3.5.1. Alfabet cirllic - c. 900 (Bulgria) *;
 2.1.3.5.1.1. Abur / Escriptura prmica antiga - 1372 (Sibria);
 2.1.3.6. Alfabet grecoibric - c. 500 aC (Espanya);
 2.1.4. Alfabets de l'sia Menor - c. 800 aC (Anatlia) *;
 2.1.5. Semi-sillabari del sud-oest de la pennsula ibrica / tartessi / sud-lusit - c. 600 aC (Espanya, Portugal);
 2.1.5.1. Semi-sillabari ibric sud-oriental - c. 500 aC (N. Espanya);
 2.1.5.1.1 Semi-sillabari ibric nord-oriental - c. 500 aC (Espanya, Frana);
 2.1.5.1.1.1 Semi-sillabari celtibric - c. 200 aC (N. Espanya);
 2.1.6. Abjad tifinagh - c. 250 aC (NO frica) *;
 2.1.6.1. Alfabet neo-tifinagh - segle XX (Marroc) *;
 2.2. Abjad sudarbic - c. 600 aC (S. Arbia);
 2.2.1. Antic abjad ge'ez - c. 500 aC (Etipia);
 2.2.1.1. Abujida ge'ez - c. 300 (Etipia) *;
 2.2.2. Abjad thamudic - c. 200 aC (N. Arbia);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68504" title="Front Nacional d'Alliberament de la Guaiana" nonfiltered="2070" processed="2055" dbindex="27214">
El Front National de Liberation de Guyane (FNLG) fou un grup independentista de la Guaiana Francesa, fundat el 1973 per R. Charlotte, i que organitzar les primers manifestacions independentistes serioses que foren seriosament reprimides per les autoritats el 1975. 

Es transform el 1980 en el Fo Nou Liber laGiyn, i s aliar amb l Alliance Revolutionaire Carabe (ARC), grup terrorista amb base a Martinica i efectuar alguns atemptats contra objectius colonials.  Endems, a les eleccions del 1983 proposaren l abstenci, que ser del 48 %. 

El 1985 es va juntar amb dirigents sindicalistes de l'UTG, dirigits per Claude Robo, i dunfaren el Parti National Populaire Guyanais (PNPG), de caire independentista, per que participaria a les eleccions i institucions colonials. A les eleccions locals del 1987 noms va obtenir l'1,41 % dels vots, que augmentaren al 3,2 a les del 1992.

Posteriorment ha estat eclipsat per altres moviments ms moderats. Tot i aix, ha donat suport tant al partit de caire ecologista Walawari de Christiane Taubira-Delanon i el Komit pou Nou Dman laGwyan, fundat el 1997.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68508" title="Slobodan Miloevi?" nonfiltered="2071" processed="2056" dbindex="27215">

Slobodan Miloevi  (en alfabet serbi cirllic                   )  (Poarevac, Srbia, 20 d'agost de 1941 - La Haia, Pasos Baixos, 11 de mar de 2006). Poltic serbi conegut com El carnisser dels Balcans.

La seva poltica de nacionalisme radical provoc la desintegraci de l'antiga Iugoslvia amb la guerra de Bsnia i Hercegovina que s'inici la primavera de 1992. Els serbis van entrar en territori bosni amb la finalitat de dividir aquesta repblica i annexionar a Srbia grans extensions tot i aplicant una poltica de neteja tnica. Aix, Milosevic promocionava una Gran Srbia on no hi tenien cabuda els bosnis ortodoxes ni els bosnis musulmans. La neteja tnica de Miloevi  provoc innombrables morts, milers de desplaats i greus atemptats als Drets Humans. En aquesta guerra tamb s'hi va veure involucrada Crocia.

El 1995, Milosevi  va signar conjuntament amb els presidents de Bsnia i Hercegovina i Crocia el Acords de Dayton, aconseguint el 49% del territori bosni que va ser ocupada per un elevat percentatge de poblaci srbia (un 33% aproximadament). 

Miloevi  continu la seva poltica nacionalista i el 1999 expuls els albanesos musulmans de la provncia autnoma de Kosovo. Aquest fet provoc el desplaament de milers de albano-kosovars, innumerables morts i una tornada a la violaci dels Drets Humans. L'OTAN reaccion assetjant Belgrad durant quatre mesos. En aquest moment el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia ja el volia processar per crims de guerra a la antiga Iugoslvia com el genocidi i atemptats greus contra el Drets Humans. A pesar del setge, Miloevi  va romandre al poder i va fer canvis substancials a la Constituci srbia per a poder continuar la seva tasca com a president.

L'any segent, el 5 d'octubre de 2000, Miloevi  va perdre les eleccions a la presidncia de Srbia. No accept aquesta derrota i fu que el Tribunal Constitucional anulls les eleccions. El dia segent, el poble serbi es revolt i a la capital, Belgrad, milers de persones que es manifestaven en contra d'aquesta anullaci van assaltar el Parlament Serbi, destruint-lo. Caigut Milosevic, puj al poder provisionalment Vojislav Kotunica. Negociant ajudes internacionals, Milosevi  va ser entregat vuit mesos desprs del seu fracs electoral al Tribunal Internacional com a moneda de canvi per a que aix Srbia aconsegus ajuda i per poder millorar la seva imatge internacional. El 29 de juny de 2001, Milosevic ingressava en una pres de La Haia, ciutat on va ser processat en un judici per genocidi que no va tenir veredicte degut a la seva mort sobtada l'any 2006.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68509" title="Boavista Futebol Clube" nonfiltered="2072" processed="2057" dbindex="27216">


El  Boavista Futebol Clube  s un club de futbol de la ciutat de Porto (Portugal). Conegut principalment per la secci de futbol, s tracta, en realitat, d'un club poliesportiu ja que compta amb seccions de voleibol, escacs, futbol sala, gimnstica o ciclisme entre d'altres.

 Histria .
El Boavista Futebol Clube va ser fundat l'1 d'agost de 1903 a la ciutat portuguesa de Porto. Disputa els seus partits a l'Estdio do Bessa, constuit el 1973 i remodelat el 2003 amb motiu de l'Eurocopa 2004. Histricament el segon club de la ciutat i sempre a l'ombra dels tres grans del pas (FC Porto, SL Benfica i Sporting CP) el seu major triomf fou la lliga portuguesa de l'any 2001. A ms ha guanyat al llarg de la seva histria 5 copes de Portugal.

 Palmars .
 Lliga de Portugal: 1 (2001);
 Copa de Portugal:5 (1975, 1976, 1979, 1992, 1997);
 Supercopa de Portugal: 3 (1979, 1992, 1997);

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68511" title="Anton Ivnovitx Denikin" nonfiltered="2073" processed="2058" dbindex="27217">

Anton Ivnovitx Denikin (en rus:                          ), (1872-1947), militar, va dirigir els exrcits blancs del sud de Rssia alats contra la revoluci bolxevic. Denikin era fill d'un militar polons que havia servit a l'exrcit rus arran del seu alliberament. En el moment d'esclatar la revoluci russa era general i tenia una brillant carrera militar. Havia participat a la campanya de Manxria (1904) i a la Divisi de Ferro durant la Primera Guerra Mundial. El 1917 dirigia el front sud-oest de l'exrcit rus i, com a membre de l'estat major va donar suport a l'abdicaci del tsar Nicolau II.

En veure el caos al front i la descomposici de Rssia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornilov i all van alar-se a finals de 1917 com a 'Exrcit de Voluntaris'. En morir Kornilov al Kuban, Denikin va asumir la direcci d'un incipient moviment blanc (en oposici al roig dels revolucionaris el blanc simbolitzava la puresa). 

Denikin asumeix la direcci d'un grup de rebels sense esperana rodejats de bolxevics per posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i consolida un exrcit blanc al sud de Rssia amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rssia (FASR) que llencen una ofensiva contra Moscou arribant a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucranesos, bolxevics i anarquistes acaba aturant l'ofensiva degut a la manca del suport proms pels aliats. Llavors comena una retirada cap a Crimea i ha de dimitir esent succet pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a Constantinoble on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, Frana i, el 1945, als Estats Units. All mor el 8 d'agost de 1947.

A l'exili Denikin va dedicar-se a escriure els seus records a 'La descomposici de l'armada i el poder' (1921). En esclatar la Segona Guerra Mundial els alemanys li van oferir encapalar un exrcit rus antibolxevic per Denikin es va negar car no volia entrar a Rssia al front d'un exrcit estranger.

La seva filla, Marina, va escriure diversos llibres sobre la guerra civil russa i, des de Frana, va lluitar pel reconeixement del seu pare. Finalment, l'any 2005 Rssia va retornar la ciutadania russa a Marina Denikina i les despulles del general blanc foren traslladades, amb honors, dels Estats Units a Moscou.

Ideolgicament era, en essncia, un nacionalista rus radical, el lema del seu moviment fou "Rssia, una i indivisible". No era un reaccionari com han prets els historiadors bolxevics, sin que propugnava la proclamaci d'una repblica i la convocatria d'eleccions per formar una assemblea constituent. L'nica condici era el manteniment de la unitat russa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68513" title="Fnix (ocell)" nonfiltered="2074" processed="2059" dbindex="27218">

A l'antiga mitologia egpcia, on s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fnix s un ocell de foc sagrat.

Es diu que viu 500, 1461 i 12.594 anys (segons la font). s un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fnix fa un niu de branquillons de canyella i deprs l'encn; el niu i l'ocell es cremen amb fria i queden reduts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fnix. El fnix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Helipolis ('la ciutat del sol', en grec), situada a Egipte. L'ocell es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gaireb immortal i invencible -un smbol del foc i de la detat.

Encara que les descripcions i les referncies als anys que viu varien, el fnix esdevingu popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a smbol de la ressurrecci, de la immortalitat i de la vida desprs de la mort.

Al principi, els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire anomenat un bennu, conegut des del Llibre dels Morts i altres texts egipcis com un dels smbols sagrats venerats a Helipolis, estretament associat amb el sol naixent i el du del sol egipci Ra.

Com continua l'Enciclopdia Britnica de 1911:

 ... per la qual cosa es representa com a "autocreador" i s'anomena "l'nima de Ra (el sol)", "el cor del Sol renovat". Tot el simbolisme mstic del sol del mat, especialment en connexi amb la doctrina de la vida futura, es podria haver transferit, doncs, al benu, i el llenguatge dels himnes amb els quals els egipcis lloaven la llum de l'alba mentre s'acostava des d'Arbia, i que delitava els dus amb el seu perfum i ascendia des de les flames del fulgor del mat que declinaven, bastava per a suggerir la majoria dels trets materialitzats en les imatges clssiques del fnix. 

Els grecs adaptaren el mot benu (i tamb en prengueren el significat egipci ms primerenc de palmera de dtils) i l'identificaren amb la seva paraula phoinix, que significava 'color porpra o carmes' (vegeu fenicis). Ells i els romans posteriorment representaren l'ocell ms aviat amb un pa o una guila. Segons els grecs, el fnix vivia a l'Arbia prop d'un pou, en el qual es banyava a l'alba i aleshores el du grec del sol Apollo hi aturava el seu carro (el sol) per escoltar la seva can.

Un possible origen que s'ha proposat per al fnix egipci s una espcie d'ocell especfic de l'frica Oriental. Aquest ocell nia en uns munts de sal massa calents perque hi puguin sobreviure els seus ous i els seus pollets, per aix hi afegeix un muntet d'unes quantes polzades, prou alt perqu s'hi pugui aguantar l'ou que hi pon, encara que el lloc no sigui gaire ms fresc. L'aire calent que ascendeix des de baix del munt de sal recorda les turbulncies d'una flama.

En el folklore rus, el fnix hi apareix com l'Ocell de Foc (folklore rus) (   -     ), o ocell de foc, tema del fams ballet d'Stravinsky de 1910.

El fnix es troba a les banderes i escuts municipals tant d'Atlanta (ciutat cremada a la Guerra civil dels Estats Units) com de San Francisco (destruda per un terratrmol i pel foc el 1906) per a simbolitzar llur renaixement des de la cendra.

La Junta militar grega, anomenada el Rgim dels Coronels (                              ), una srie de governs militars dictatorials de dretes que governaren Grcia de 1967 a 1974, us el fnix en el seu emblema, un soldat de perfil amb el fusell amb la baioneta armada a contrallum davant el fnix, amb la llegenda       (Grcia) a dalt, sobre un cel blau, i 21          (21 d'abril), a baix, en una sanefa negra. 

 Smbol nacionalista catal .


El fnix ja era conegut als Pasos Catalans a l'Edat Moderna, on apareix representat, i anomenat amb aquest nom, a les processons del Corpus de Barcelona ("Lo Fenix tot sol", 1530), com a simbol de la resurrecci cristiana. Posteriorment, Narcs Feliu de la Penya i Farell va fer aparixer el fnix en el titol del seu tractat regeneracionista poltic, econmic i social Fnix de Catalua, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas, publicat el 1683, l'obra ms representativa de la seva poca.

Des del segle XIX, el fnix fou emprat pels primers catalanistes i independentistes catalans com a smbol de l'esperit de construcci nacional desprs de la derrota. s el smbol, doncs, del moviment anomenat la Renaixena i a l'poca, Renaixement. Tamb fou emprat pel grup independentista irlands Sinn Fin.
Aquest smbol comen a usar-se al Principat de Catalunya a la revista La Renaixena (1881-1905), publicada per Pere Aldavert, amb el suport d ngel Guimer i de Francesc Matheu. La imitaren altres publicacions catalanistes, com L'Esperit Catal (1883-1884), l'Almanach de la campana (1886), La Caa de la Perdiu (1904). De 1910 a 1921 continu apareixent en una gran varietat de publicacions, no sols independentistes, com La Veu del Poble (1921), per la principal fou Renaixement.

La representaci del fnix es confongu amb l'guila usada per Mari Aguil i Fuster en algunes de les seves publicacions, procedent de l'escut d'armes del seu primer cognom. Aquesta identificaci fou possible pel lideratge d'Aguil en el moviment representat pel fnix. D'altra banda, el cap del fnix dalt de l'escut nacional dels Quatre Pals tamb recorda la Vibra de la cimera de la dinastia catalana representada de front i, fins i tot, el ratpenat que en deriva. Tamb recorda l'guila imperial de la Casa d'ustria (els Pasos Catalans i l'Arag havien lluitat a la Guerra d'Ocupaci o de Successi per l'arxiduc Carles III, identificat amb les Constitucions prpies), per b que l'guila imperial era bicfala.

La dcada de 1980 les organitzacions Nosaltres Sols i Estat Catal recuperen el fnix com a smbol nacionalista catal.

El I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906) us el lema Aixeca't i parla, referit a la llengua catalana en situaci de minoritzaci per la persecuci poltica dels estats espanyol i francs. Amb aquest lema es produeix una cristianitzaci del smbol del fnix, ats que s inspirat en la ressurecci de Lltzer dels Evangelis. Aquest mateix lema ha estat emprat per l'empresa Nike en una campanya contra el racisme (Stand Up. Speak), que es difs gravat en dues bandes de silicona entrellaades, una de blanca i una de negra.

 Cultura popular .
 Literatura .

El fnix s'ha fet tamb fams com a smbol de l'ascens i la decadncia social, Montag i Faber en la novella de Ray Bradbury Fahrenheit 451. El cas de la destrucci d'una societat autocomplaent i injuriosa per tal de fer possible un comenament des dels fonaments s'ha comparat amb la consumici del del fnix de la mitologia per les flames, seguida de la resurrecci des de les cendres.

Fa ms poc temps, en les novelles de Harry Potter de J.K. Rowling hi ha un fnix, anomenat Fawkes (per Guy Fawkes). s l'animal de companyia de Dumbledore (tamb s'ha especulat si el Patronus de Dumbledore no ho deu ser, un fnix). No se sap l'edat d'aquest ocell, per t menys de 500 anys. En el mn de Harry Potter, els fnixs poden portar uns pesos enormes, les seves llgrimes tenen poders curatius extraordinaris i el seu cant es diu que fa por als impurs i dna coratge als de cor pur. Les varetes dels mags en aquest mn tenen totes un element mgic (per exemple, una ploma de fnix, un pl d'unicorn, fibres del cor d'un drac) a dintre, folrat de fusta. Les varetes tant de Harry com de Lord Voldemort contenen una ploma del fnix domstic de Dumbledore, Fawkes. Aquest fnix fa de missatger de l'Orde.

 Msica .

Transsylvania Phoenix s el nom d'una banda de rock romanesa amb lletres de can folkloriques.

Phoenix s el nom d'una banda pop francesa que canta en angls.

La Fenice ("El Fnix") s un teatre d'pera famosa de Vencia, Itlia. Tamb Stratovarius t una can anomenada Phoenix.

 Art .

El logo de Queen t una imatge d'un fnix en la part superior. El logo fou dissenyat pel seu cantant Freddie Mercury.
En la srie Final Fantasy, el fnix apareix com una invocac a Final Fantasy V, Final Fantasy VI, Final Fantasy VII, Final Fantasy VIII, i Final Fantasy IX. A diferncia de la majoria de conjurs de la sries, l'obtenci del conjur del fnix normalment lliga l'argument del joc d'alguna manera. A Final Fantasy V, el jugador pot seguir un episodi secundari en el qual ell o ella troba la vibra (wyvern) del Rei Tycoon dalt la Torre del fnix, gaireb morta. La Vibra (Wyvern) se sacrifica per Reina, la filla del Rei Tycoon, tirant-se de dalt la torre i mentre s'estimba, un fnix s'eleva des de dins el seu cos i concedeix el seu ajut al grup com una invocaci. A Final Fantasy VI, el personatge anomenat Locke, un lladre noble, intenta de reanimar la seva amant, Rachel, que havia perdut feia temps quan es llan cap a una mort segura a l'abisme d'un avenc, utilitzant el magicite a la Cova del Fnix, que es diu que posseeix l'essncia de l'ocell llegendari. El fnix s un ocell llegendari per noms n'hi havia un de viu alhora. Quan era prop de la mort (i ell sabia quan seria aproximadament) feia una foguetera i s'hi immolava, per en naixeria un de nou i ms jove. Les plomes del fnix sn un producte corrent de les botigues no especialitzades que es poden utilitzar per fer tornar viure els participants morts o mal ferits. 
Un fnix fa un paper important en el joc de Sega Shining Force II.

 Tamb vegeu .
Fenghuang, generalment considerat el fnix xins. ;
Bennu, l'equivalent egipci del fnix. ;
Huma (mitologia), el fnix persa. ;
El Bestiari d'Aberdeen. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68514" title="Leli" nonfiltered="2075" processed="2060" dbindex="27219">

Ulpi Corneli Leli (Ulpius Cornelius Lelianus) fou usurpador del tron imperial gal 

Trebelli Polli l'anomena en quart lloc a la seva obre sobre els trenta tirans, amb el nom de Lolli (Lollianus). Segons l'Histria Augusta, Leli fou el cap d'una revolta que va enderrocar a Pstum I a les Gllies, i desprs va defensar amb xit la regi  contra els germnics fins que fou mort pels seus propis soldats que es van amotinar per la disciplina severa que els havia imposat; els amotinats van proclamar emperador a Victor (Victorinus). Aix hauria passat vers el 267. Vctor l'anomena Laelianus a un lloc i Aelianus a un altra; Eutropi l'anomena Lucius Aelianus.

En realitat probablement Leli s'autoproclam emperador l'any 268 a Magncia. Encara que la seva posici exacta dins la cadena de comandaments de l'exrcit s desconeguda, se suposa que era un oficial sota les ordres de Pstum I. Leli supos un gran perill per a Pstum a causa de les dues legions que ell comandava. No obstant aix, la seva rebelli noms dur aproximadament els dos mesos previs a que fos assassinat, probablement pels seus propis soldats.    

El setge de Magncia va ser igualment funest per a Pstum: seria assassinat, probablement perqu havia denegat el perms a les seves tropes de saquejar la ciutat conquerida.  

Se sap ben poc de Leli. Port el mateix cognom que una destacada famlia aristocrtica d'Hispnia, els Ulpii, de la qual Traj en form part i molt probablement tamb Leli. Aquesta possibilitat es fonamenta en una pista trobada en una aureus, en la qual es pot veure la forma d'Hispnia amb un conill recolzant-s'hi. Si realment hagus format part de la famlia de Traj, segurament aquesta hagus sigut la causa per a qu Hispnia acabs, desprs la seva mort de Pstum, aliant-se amb l'emperador Claudi II. 

El seu nom apareix esmentat de diverses maneres i cal considerar com a proba principal les monedes  que s'han trobat i que estaven fetes segons els experts a la mateixa seca que les de Pstum, que porten a l'anvers la llegenda  IMP. C. LAELIANUS. P. F. AUG., o IMP. C. ULP. COR. LAELIANUS. Una medalla considerada autentica que form part de la collecci del prncep de Waldeck, portava la llegenda IMP. C. LOLLIANUS P. F. AUG.; altres monedes de poca propera per que podria no ser el 267, porten la llegenda  IMP. C. Q. VALENS. AELIANUS. P. AUG.  i al revers JOVI. CONSER. AUGG. (indicant una sobirania compartida); aquesta darrera podria correspondre al Aelianus (Eli) que juntament amb Amandus va encapalar la rebelli dels bagaudes en el regnat de Diocleci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68516" title="Clube de Futebol Os Belenenses" nonfiltered="2076" processed="2061" dbindex="27221">


El Clube de Futebol Os Belenenses s un club de futbol de la ciutat de Lisboa, al barri de Belm, a (Portugal). Va se fundat el 23 de setembre de 1919. s per palmars el tercer club de la capital portuguesa i entre els seus triomfs ms destacats cal esmentar una lliga portuguesa l'any 1946, tres campionats de Portugal (predecessors de la lliga) i tres copes de Portugal.

 Palmars .
 Copa Intertoto (1): 1974/75;
 Campionat de Portugal (3): 1926/27, 1928/29, 1932/33;
 Lliga de Portugal (1): 1945/46;
 Copa de Portugal (3): 1941/42, 1959/60, 1988/89;
 Lliga de Segona Divisi (1): 1983/84;
 Campionat de Lisboa de futbol (6): 1925/26; 1928/29; 1929/30; 1930/31; 1943/44; 1945/46;
 Taa de Honra da Associao de Futebol de Lisboa (9);

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68640" title="Aleksandr Vassilivitx Koltxak" nonfiltered="2077" processed="2062" dbindex="27222">

Alexander Vassilivitx Koltxak (en rus:                            ), (1874-1920), fou almirall de la flota russa durant el tsarisme i comandant dels Exrcits Blancs a la Guerra Civil Russa. 

 Trajectria abans de la guerra civil .
Koltxak va dedicar-se especialment a les recerques oceanogrfiques en el seu treball dins la marina imperial russa. El 1904 va destacar a la guerra russo-japonesa i el 1906 va participar a la reorganitzaci de la marina imperial. Quan va esclatar la primera guerra mundial va combatre amb la flota del Bltic primer i com a cap de la flota del Mar Negre desprs.

 Comandant de l'exrcit blanc de Sibria .
Bloquejat fora de Rssia durant el perode revolucionari, acaba essent utilitzat pels britnics per posar un cert ordre a les tropes antibolxevics de Sibria. A la ciutat d'Omsk, troba  un caos notable  en el govern antibolxevic. Finalment, el novembre de 1918 dona un cop d'estat a Omsk recolzant-se en els oficials contrarevolucionaris. 

Koltxak dissol els governs antibolxevics formats per liberals cadets, socialistes revolucionaris i nacionalistes. Immediatament forma un govern dictatorial militar, combat la corrupci i converteix unes tropes testimonials en un exrcit eficient. Amb aquest exrcit blanc, del que sobresurt el coronel Kappel, ordena una gran ofensiva que fa recular els bolxevics fins als Urals durant la primavera de 1919. La revolta de la Legi Txeca al transiberi contra els bolxevics afavoreix l'xit de Koltxak qui ocupa Uf, Ekaterimburg, Samara, Perm i Kazan.

 Comandant suprem .
Al capturar Kazan, l'almirall era al cim del poder. Anton Ivnovitx Denikin, cap dels blancs del sud de Rssia, el va reconixer com a "comandant suprem" a instncia del propi Koltxak. A ms, l'almirall va capturar part del tresor imperial manllevant-lo dels bolxevics. 

 La caiguda .
L'exrcit blanc de Sibria era un gegant amb peus de fang. L'ofensiva de 1919 va precipitar el fracs, les lnies es van allargar massa, Koltxak no va bastir una administraci efica i l'avantguarda blanca va quedar mal nutrida. Els rojos van llenar una ofensiva l'hivern de 1919, els txecs van trencar amb l'almirall i els aliats, en especial els francesos el van trar. El front es va enfonsar i Koltxak va comenar a retirar-se. Els txecs i els francesos acaben bloquejant la lnia del transiberi i entreguen a Koltxak als bolxevics a Irkustk. Sense cap pietat, els comunistes afusellen l'almirall el 7 de febrer de 1920 junt amb la seva amant.

 L'epopeia per salvar Koltxak .
No tothom abandona a Koltxak en la seva retirada. Un grapat de fidels, en contra de tot i tothom, inicia una marxa desesperada on cobreixen la retirada fent front als bolxevics i enfilen cap all on creuen que s l'almirall per alliberar-lo. El segueixen fins a Irkustk. 
Els encapala el fidel Kappel i el seu adjunt Vitzekhovsky. Junts fan meravelles malgrat la fam, el tifus, la disenteria, l'esgotament i un fred aberrant. Fan marxes inhumanes i el propi Kappel mor glaat. Voitzekhovsky aconsegueix, per arribar a Irkustk i posar-li setge. Tot ser intil car els bolxevics acceleren l'execuci de Koltxak. Vitzekhovsky aixecar el setge i es retirar fins al llac Baikal duent els seus homes a la frontera amb Xina. All els alliberar del comproms pres al enrolar-se. Alguns marxaran a Manxria o Harbin on encara bateguen els darrers focus de resistncia blanca.

 Koltxak rehabilitat .
La figura de Koltxak s encara avui motiu de discussi a la societat russa. El moviment ' Fe i Ptria' reclama la seva total rehabilitaci. El novembre de 2004 es va inaugurar un monument a Koltxak a la ciutat d'Irkustk i entre 2001 i 2004 es publiquen, a Rssia, ms de deu llibres sobre la figura de l'almirall. L'any 2005 s'erigeix un monument similar a Omsk i el govern institueix el 4 de novembre, data de naixement de Koltxak i d'una victria russa sobre els polonesos, com a festa nacional enlloc del primer de maig. A l'escola de marina de Sant Petersburg, on Koltxak havia estudiat s'installa , entre molta polmica, una placa en honor a l'almirall.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68646" title="Porsanger" nonfiltered="2078" processed="2063" dbindex="27223">

Porsanger s un municipi al comtat de Finnmark, Noruega.

El municipi s a les costes del fiord Porsangen, un cos ampli, obert d'aigua amb moltes illes. L'assentament ms gran i centre administratiu s la ciutat de Lakselv a l'extrem del fiord, per hi ha llogarrets ms petits al voltant dels dos costats, en destaca Kistrand, Olderfjord, Brselv i Billefjord.

En el costat occidental del fiord, s'hi troba el Parc Stabbursdalen National, amb la pineda ms al nord d'Europa.

L'rea ha estat poblada per samis des de temps immemorable. Al segle XVIII la gent de Finlndia, que volia evitar la fam i la guerra, s'installava al llarg del fiord. Actualment, sn en s tres llengues, i el municipi s'anomena kommune Porsanger, gielda Porsnjggu i komuuni Porsangin en noruec, sami i fins respectivament.

Tant l'exrcit noruec com la fora aria tenen una base a Porsanger, aix hi ha una presncia important de militars. L'aeroport del Cap del Nord est situat a Lakselv, amb connexions a Troms i Kirkenes operades per Widere, aix com vols xrter a la temporada d'estiu.

Els diaris locals sn Finnmark Dagblad i Sgat.

Histria.

El Finnic Cwen (tamb Quen o Kven) sn els residents de Porsanger en gran part descendents d'immigrants finlandesos que arribaven a l'rea durant el segle XIX, o abans, des de Finlndia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68647" title="Mageroy" nonfiltered="2079" processed="2064" dbindex="27224">

Mageroy o Magerya s una illa de 400 Km2 a la comunitat del Cap Nord, situada a l'extrem nord de Noruega. El seu punt ms septentrional, el Knivskjellodden, s igualment el punt ms al nord d'Europa (si s'exclouen Rssia i l'arxiplag de Svalbard).

Aproximadament 4.000 persones viuen sobre l'illa, la meitat a Honningsvg, sobre la costa sud.

L'illa presenta un paisatge desolat, estril i desprovet arbres, amb penya-segats costeruts en els turonets de la costa.

El reclam principal de Mageroy s el Cap Nord, un cap de penya-segat costerut a la costa del nord que s una atracci turstica essencial. Per acollir les grans quantitats de turistes que visiten l'illa, Mageroy est connectada al continent per un tnel de carretera submar anomenat fatima de 7 km de longitud, construit entre el 1995 i 1999. Arriba a una profunditat de 212 metres per sota nivell del mar, va ser per un temps el ms llarg i profund del mn. Dins del tunel s'hi pot trobar boira o gel, fins i tot a l'estiu.

El servei de transbordadors Hurtigruten de Noruega et transporta de Mageroy a Honningsvg; les aiges al voltant de l'illa romanen tot l'any sense gel degut a les corrents clides de l'Atlntic Nord.

s una de les reserves d'aus marines ms importants de la regi subrtica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68648" title="Cap Nord" nonfiltered="2080" processed="2065" dbindex="27225">

El Cap Nord (en noruec Nordkapp) s un penya-segat de 307 metres d'alada que domina l'Oce Glacial rtic i que marca simblicament el punt ms septentrional d'Europa (71 10 21 N  25 47 40 E). s situat sobre l'illa noruega de Mageroy. De fet, un altre cap d'aquesta illa, ms a l'oest, el Knivskjellodden, s una mica ms al nord per s de feble alada i no presenta un carcter tan dramtic.

El Cap Nord es va fer fams quan l'explorador angls Richard Chancellor el va doblar el 1553 en la seva temptativa per trobar el passatge del nord-est cap al Nou Mn.

s una destinaci turstica apreciada: 200.000 persones el visiten cada any, per admirar-hi, sobretot, el sol de mitjanit. Encara cal que les condicions meteorolgiques s'hi prestin, la qual cosa no s sempre el cas.

Nordkapp s tamb el nom de la municipalitat del qual forma part. Comptava 3.513 habitants l'1 de gener de 2002 a quatre localitats : Kamyvr, Skarsvg, Gjesvr i sobretot Honningsvg, la ms important i port de mar on fan escala els vaixells de creuer que surten cap al Spitzberg.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68666" title="Honningsvg" nonfiltered="2081" processed="2066" dbindex="27226">

Honningsvg a 70 58' N, s un municipi del Cap Nord, i s la ciutat ms al nord de Noruega i de tot el mn, segons la definici de ciutat. La legislaci noruega del 1997 defineix que una ciutat ha de tenir com a minim 5.000 habitants, per Honningsvg amb la seva poblaci de 2,575 va ser declarada ciutat just abans, al 1996. Se situa en una badia en el costat sud de l'illa Mageroy, mentre el Cap del Nord i els seus visitants se centren bviament al costat nord. Port d'escala per a vaixells de creuer, especialment als mesos d'estiu. L'aeroport de Honningsvg est situat 4 km a fora de la ciutat.

La gent ha viscut en aquesta rea tan llunyana des de fa ms de 10.000 anys. El mar era probablement el provedor alimentari principal per a aquest assentament prehistric. En efecte, al no haver-hi gel (part de sud-oest del mar de Barents) proporciona abundant pesca fins i tot avui dia, i el turisme s tamb important. Tamb grcies a aquest efecte, les temperatures d'hivern a Honningsvg sn molt ms suaus que un s'esperaria en aquesta latitud (la mitjana de gener a les 24 h s de -4C).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68681" title="Alfabet amhric" nonfiltered="2082" processed="2067" dbindex="27227">
L'alfabet amhric s un sistema d'escriptura sillbic que va nixer al segle IV aC. Pertany a la famlia dels alfabets semtics i s'usa per escriure les llenges d'Etipia. Consta de 22 consonants i set lligadures per a les vocals. Les lletres s'escriuen totes separades i per distingir paraules es va comenar a utilitzar una doble ratlla i avui dia els dos punts.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68693" title="Sgolne Royal" nonfiltered="2083" processed="2068" dbindex="27228">

Sgolne Royal, nascuda el 22 de setembre de 1953 a Dakar (Senegal), s una poltica francesa, membre del Partit Socialista.

Des de 1988, s diputada a l'Assemblea Nacional pel departament de Deux-Svres, i des de l'abril de 2004, tamb presideix el Consell Regional de Poitou-Charentes.

Biografia.
Filla de Jacques Royal, militar, coronel d'artilleria, i d'Hlne Dehaye, Sgolne Royal va crixer en el si d'una famlia de vuit germans. El seu nom vertader i que va dur fins els 25 anys s Marie-Sgolne Royal.

Des de finals dels setanta, s la companya sentimental de Franois Hollande, actual primer secretari del PS, amb el qual t quatre fills. L'any 2001, quan s'aprov el pacte civil de solidaritat (equivalent francs de les unions estables de parella), Sgolne Royal i Franois Hollande van signar aquest contracte civil, assegurant-ne aix la seva promoci.

Mandats poltics nacionals.
 13 de juny de 1988 - 2 de maig de 1992: diputada per Deux-Svres (dimiteix per entrar al govern de Brgovoy);
 2 d'abril de 1993 - 21 d'abril de 1997: diputada per Deux-Svres;
 1 de juny de 1997 - 4 de juliol de 1997: diputada per Deux-Svres (dimiteix per entrar al govern de Lionel Jospin);
 des de juny de 2002: diputada per la 2 circumscripci de Deux-Svres;

Mandats poltics locals.
 1983 : regidora de Trouville-sur-Mer (Calvados);
 13 de mar de 1989 - 18 de juny de 1995 : regidora de Melle (Deux-Svres) ;
 18 de juny de 1995 - 18 de mar de 2001 : regidora de Niort (Deux-Svres) ;
 23 de mar de 1992 - 3 d'abril de 1992 : consellera regional de Poitou-Charentes (dimiteix per entrar al govern de Brgovoy) ;
 2 d'abril de 1992 - 23 de mar de 1998 : consellera general de Deux-Svres ;
 des del 2 d'abril de 2004 : presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes ;

Candidatura a la presidncia de la Repblica.
Sgolne Royal s la candidata del Partit Socialista (PS) a les eleccions presidencials de 2007 desprs de vncer Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn en les primries del 16 de novembre de 2006.

El desembre de 2005, ja es va declarar interessada en ser la candidata del Partit Socialista a les eleccions presidencials de 2007. Segons els sondejos realitzats, s la candidata preferida dels francesos per ocupar la presidncia de la Repblica.

Ara b, la seva candidatura ha estat criticada per nombrosos observadors poltics, ja que en aquests setze anys que porta a l'Assemblea Nacional francesa rarament ha prs posici en les qestions de poltica internacional, de defensa, de poltica social o de poltica pressupostria nacional. Aix, la seva popularitat en les enquestes podria radicar en el fet que sempre ha donat prioritat als temes de societat que afecten de ms aprop els electors.

El gener de 2006, Sgolne Royal viatj a Santiago de Xile per donar suport a la candidatura de Michelle Bachelet, primera dona presidenta de Xile. La victria d'aquesta, aix com l'accs mesos desprs d'Angela Merkel a la cancelleria d'Alemanya mostra una nova cara de la poltica, amb dones en alguns dels crrecs electes ms importants.

Dsirs d'avenir (Desitjos de futur) s el nom de l'associaci que dna suport a Sgolne Royal en la seva candidatura a la candidatura del PS per a les eleccions presidencials de 2007. s tamb el nom del seu web, frum participatiu, creat el febrer de 2006. Aquest web vol ser la illustraci de la democrcia participativa.

A la primera volta del 22 d'abril de 2007 va obtenir un 25,87% dels vots (9.500.012 vots), quedant per sota de Nicolas Sarkozy, per suficient per passar a la segona volta.

En la segona volta del 6 de maig de 2007 va obtenir un 46,94% dels vots, i perd les eleccions per sota del conservador Nicolas Sarkozy, que obtingu un 53,06%.

Enllaos externs.
Dsirs d'avenir ;
Pgina de Sgolne Royal al web de l'Assemblea Nacional francesa  ;
Frum de Sgolne Royal ;
Roda de premsa de Sgolne Royal ;
Video-conferencia de Sgolne Royal al Crium: Un nouveau regard sur la francophonie et le monde, Montreal, 19 de septembre del 2007 ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68702" title="Maria Merc Maral i Serra" nonfiltered="2084" processed="2069" dbindex="27229">

Maria Merc Maral i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) poeta, catedrtica de catal, narradora i traductora catalana, i tamb activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usa com a nom de ploma Maria-Merc Maral.

Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es va considerar originria. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clssica, i posteriorment exerc de catedrtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, desprs d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973. Va participar a l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separ el 1980, en una escisi que conduir a la fundaci de Nacionalistes d'Esquerra. 

L'any 1973 s cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A ms de prendre part activament en la vida literria catalana, participa en la poltica i en moviments cvics com el feminista, que no abandona mai.  

El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) inclou el poema Divisa, que t el carcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: 
"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, ;
de classe baixa i naci oprimida. ;
I el trbol atzur de ser tres voltes rebel. ";
Aquests versos van esdevenir molt coneguts i gaireb bandera del moviment feminista d'esquerres a Catalunya .
Coordin la secci de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu des de la seva creaci el 1979 fins al 1985.

El 1980 t la seva filla Heura , que decid criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells), i amb la qual el tema de l'embars i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l'amor entre dones, indit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982 (ttol alusiu a la seva companya Mai Cobos), que es va editar inicialment amb poca difusi per que va incloure el 1985 al seu nou llibre La germana, l'estrangera. Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'ltim del quals, Desgla, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. 

Des del 1994 impuls el collectiu d'escriptores del Centre Catal del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Bosc, i als seus alumnes tamb va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

s important citar el seu vessant com a traductora, en la traducci d'autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmtova, Marina Tsvetieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini. 

Han cantat les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsol, Enric Hernez, Cinta Massip i Toti Soler. 

Va morir a Barcelona, a causa d'un cncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

 Obra .
Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977;
Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979;
Terra de mai. Valncia: El cingle, 1982;
Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982;
La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985;
Contraclaror: Antologia potica de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985;
Desgla (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empries, 1988;
Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989;
La passi segons Rene Vivien, 1994. (Premi Carlemany 1994);
Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX Barcelona: La Magrana, 1999;
Ra del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empries, 2000;
Contraban de llum. Antologia potica Barcelona, Proa, 2001;
El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina de la Fundaci Maria-Merc Maral (FMMM), amb un arxiu digital de textos i agenda dels actes sobre l'autora;
Agenda d'actes sobre Maria-Merc Maral, FMMM;
Arxiu de textos i altres document de i sobre Maria-Merc Maral, FMMM;
 Pgina dedicada a Maria-Merc Maral, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
10 poemes del llibre Desgla;
Maria-Merc Maral a Mag Poesia.
Maria-Merc Maral a la Selecci de Poesia Catalana;

Centre de documentaci Maria-Merc Maral;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68705" title="Ronald Koeman" nonfiltered="2085" processed="2070" dbindex="27230">
Ronald Koeman s un entrenador i ex-jugador de futbol holands.

Biografia.
Va destacar com a migcampista i, especialment, com a defensa lliure. Va jugar en els tres grans clubs neerlandesos, l'Ajax d'Amsterdam, el PSV Eindhoven i el Feyenoord de Rotterdam, encara que els seus millors anys els va jugar al F.C. Barcelona, amb el qual va assolir la Copa d'Europa grcies a un gol seu a la final del 20 de maig de 1992, a l'estadi de Wembley (Londres, Anglaterra), davant la Sampdoria de Gnova. Al Barcelona tamb va conquerir quatre lligues. 

Tamb va destacar com a titular de la selecci neerlandesa de futbol, amb la que va aconseguir proclamar-se campi de l'Eurocopa de 1988 a Anglaterra. 

Malgrat ser una mica lent, va triomfar per la seva excellent tcnica, collocaci, visi de joc i, especialment, per la seva capacitat de lideratge sobre el terreny de joc. Tenia una gran passada de llarga distncia i un potent xut que el va convertir en un especialista en el llanament de faltes i penals. Tenia una gran capacitat golejadora malgrat jugar com a defensa. 

 Trajectria com a jugador .

Va debutar com a professional l'any 1980 a les files del club de la seva ciutat natal, el FC Groningen, al costat del seu germ Erwin Koeman. Posteriorment va jugar a l'Ajax d'Amsterdam i al PSV Eindhoven. 

L'estiu de 1990 fitx pel F.C. Barcelona, convertint-se en el fitxatge ms car fins aleshores, del conjunt catal, que va pagar per ell ms de 1.200 milions de pessetes. Durant els seus anys com a jugador barcelonista, va contribuir decisivament que el club barcelon visqus una de les millors poques de la seva histria. Ell va ser un dels pilars de l'equip entrenat per Johan Cruyff, on tenia com companys jugadors com Jos Mari Bakero, Andoni Zubizarreta, Hristo Stoichkov, Michael Laudrup, Josep Guardiola o Romario. L'equip, que va ser batejat amb el nom de Dream Team del futbol pels mitjans de comunicaci, va conquistar quatre lligues consecutives entre el 1990 i el 1994, i va disputar dos finals de la Copa d'Europa: la que va guanyar a l'estadi de Wembley l'any 1992, i la que va perdre a Atenes, l'any 1994, davant l'AC Milan. Tamb va guanyar la Copa del Rei d'Espanya en una ocasi.

Desprs de deixar el F.C. Barcelona retorn al seu pas per a jugar la seva ltima temporada com a professional al Feyenoord de Rotterdam.

Amb la selecci holandesa va guanyar l'Eurocopa del 88, i va participar en els mundials d'Itlia (1990) i Estats Units (1994).

 Trajectria com a entrenador .
Quan es va retirar com a futbolista va iniciar la seva carrera com a entrenador. Primer va formar part de l'equip tcnic del FC Barcelona com a ajudant de Louis Van Gaal. Posteriorment va tornar al seu pas natal per a debutar com a primer entrenador en el SBV Vitesse. Entre el mes de desembre de 2001 i el febrer de 2005 va ser el primer entrenador de l' jax d'Amsterdam. 

Al juny de 2003 va rebre una oferta del nou president del FC Barcelona, Joan Laporta, per convertir-se en el primer entrenador de l'equip de futbol, per l'Ajax i el club catal no es van posar d'acord en les xifres del trasps, i Koeman va continuar entrenant a Amsterdam.

Al febrer de 2005 va deixar de dirigir l'equip holands, pels mals resultats obtinguts tant a la lliga holandesa com a la Lliga de Campions. 

El juliol de 2005 fitxar pel Benfica de Lisboa, a Portugal. Arrib als quarts de final de la Lliga de Campions de la temporada 2005-2006, on va ser eliminat pel FC Barcelona.

El maig de 2006 pass al PSV Eindhoven, equip amb el qual va aconseguir la lliga holandesa 2006-2007 a la darrera jornada. El novembre del 2007, en plena temporada, va deixar aquest equip per entrenar el Valncia, que recentment havia destituit a Quique Snchez Flores. La seva etapa al club xe va comenar malament. L'equip anava de mal en pitjor, i la decisi de Koeman d'apartar de l'equip als jugadors que fins llavors havien liderat el vestidor (Albelda, Caizares i Angulo) va crear un clima encara ms enrarit. Finalment va aconseguir guanyar la Copa del Rei, per l'equip es va anar enfonsant a la classificaci de la lliga i va acabar sent destitut l'abril de 2008.

Palmars.
Com a jugador.
Selecci dels Pasos Baixos
 1 Eurocopa (1988);
Clubs
 2 Copes d'Europa de la UEFA (1987-1988, 1991-1992);
 1 Supercopa d'Europa (1992-1993);
 4 Lligues de l'Eredivisie holandesa (1984-1985, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989);
 3 Copes dels Pasos Baixos (1985-1986, 1987-1988, 1988-1989);
 4 Lligues espanyoles de futbol (1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994);
 1 Copa del Rei (1989-1990);
 3 Supercopes d'Espanya (1991-1992, 1992-1993, 1994-1995);

Com a entrenador.
 3 Lligues de l'Eredivisie holandesa (2001-2002 (Ajax), 2003-2004 (Ajax), 2006-2007 (PSV));
 1 Copa dels Pasos Baixos (2001-2002);
 1 Johan Cruijff Schaal (2002-2003);
 1 Supercopa portuguesa (2005-2006);
 1 Copa del Rei espanyola (2007-2008);

Enllaos externs.

Perfil del jugador al web oficial del F.C. Barcelona;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68724" title="Les enfants terribles" nonfiltered="2086" processed="2071" dbindex="27231">
Les enfants terribles (ttol a vegades tradut al catal com Els infants terribles, o a l'angls com The holy terrors) s una novella escrita pel francs Jean Cocteau l'any 1929. 



Els protagonistes sn dos germans orfes, l'Elizabeth i en Paul, que s'allen completament de la resta del mn a mesura que es van fent grans, poc a poc caient en una mena de bogeria, per aquest allament s'acaba trencant quan en Paul s'enamora d'una noia anomenada Agatha, que el recorda del seu amor d'infncia Dargelos. Quan l'Elizabeth se n'assabenta, manipula en Grard, enamorat d'ella, per fer que es casi amb l'Agatha. En Paul s'intenta sucidar i confessa a l'Agatha l'amor que sent per ella.

Enllaos externs.
Ressenya a Amazon.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68727" title="Jean Cocteau" nonfiltered="2087" processed="2072" dbindex="27232">
Jean Cocteau, nascut el 5 de juliol de 1889 a Maisons-Laffitte, mort l'11 d'octubre de 1963 a Milly-la-Fort, fou un poeta francs, i artista de mltiples altres talents, destacant com a artista grfic, dramaturg i cineasta. Fou elegit membre de l'Acadmia francesa el 1955.

Va ser enterrat a la capella de Saint-Blaise-des-Simples a Milly-la-Fort. Un colleccionista americ ha ofert ms de 1.500 obres amb un valor de 7,5 milions d'euros a la ciutat de Menton, en la qual est previst que s'inauguri un museu dedicat a l'artista.

Obres.
Poesia.
1909 La Lampe d'Aladin;
1910 Le Prince frivole;
1912 La Danse de Sophocle;
1919 Ode  Picasso - Le Cap de Bonne-Esprance;
1920 Escale. Posies (1917-1920);
1922 Vocabulaire;
1923 La Rose de Franois - Plain-Chant;
1925 Cri crit;
1926 L'Ange Heurtebise;
1927 Opra;
1934 Mythologie;
1939 nigmes;
1941 Allgories;
1945 Lone;
1946 La Crucifixion;
1948 Pomes;
1952 Le Chiffre sept - La Nappe du Catalan (en collaboration avec Georges Hugnet);
1953 Dentelles d'ternit - Appogiatures;
1954 Clair-obscur;
1958 Paraprosodies;
1961 Crmonial espagnol du Phnix - La Partie d'checs;
1962 Le Requiem;
1968 Faire-Part (publicat postumament);

Novelles.
1919 Le Potomak (edici definitiva: 1924);
1923 Le Grand cart - Thomas l'imposteur;
1928 Le Livre blanc;
1929 Les Enfants terribles;
1940 La Fin du Potomak;

Teatre.
1921 Les Maris de la tour Eiffel (Msica de Georges Auric, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre);
1922 Antigone;
1924 Romo et Juliette;
1926 Orphe;
1930 La Voix humaine;
1934 La Machine infernale;
1936 L'cole des veuves;
1937 dipe-roi. Les Chevaliers de la Table ronde;
1938 Les Parents terribles;
1940 Les Monstres sacrs;
1941 La Machine  crire;
1943 Renaud et Armide. L'pouse injustement souponne;
1946 L'Aigle  deux ttes;
1948 Thtre I i II;
1960 Nouveau thtre de poche;
1962 L'Impromptu du Palais-Royal;
1971 Le Gendarme incompris (posthume, en collaboration avec Raymond Radiguet);

Crtica. 
1918 Le Coq et l'Arlequin;
1920 Carte blanche;
1922 Le Secret professionnel;
1926 Le Rappel  l'ordre - Lettre  Jacques Maritain;
1930 Opium;
1932 Essai de critique indirecte;
1935 Portraits-Souvenir;
1937 Mon Premier voyage (Tour du monde en 80 jours);
1943 Le Greco;
1947 Le Foyer des artistes - La Difficult d'tre;
1949 Lettres aux Amricains - Reines de la France;
1951 Jean Marais - Entretiens autour du cinmatographe (amb Andr Fraigneau);
1952 Gide vivant;
1953 Journal d'un inconnu. Dmarche d'un pote;
1955 Colette.
1956 Discours d'Oxford;
1957 Entretiens sur le muse de Dresde (amb Louis Aragon) - La Corrida du 1 mai;
1959 Posie critique I;
1960 Posie critique II;
1962 Le Cordon ombilical;
1963 La Comtesse de Noailles, oui et non;
1964 Portrait souvenir (publicat pstumament; entrevista amb Roger Stphane);
1965 Entretiens avec Andr Fraigneau (posthume);
1973 Jean Cocteau par Jean Cocteau (publicat pstumament; entrevistes amb William Fielfield);
1973 Du cinmatographe (publicat pstumament). Entretiens sur le cinmatographe (publicat pstumament);

Obres periodstiques.
1935-1938 (obres publicades pstumament);

Cinematografia. 
 1925 : Jean Cocteau fait du cinma;
 1930 : Le Sang d'un pote;
 1946 : La Belle et la Bte;
 1948 : L'Aigle  deux ttes;
 1948 : Les Parents terribles;
 1950 : Coriolan;
 1950 : Orphe;
 1952 : La Villa Santo-Sospir;
 1957 : 8 X 8: A Chess Sonata in 8 Movements;
 1960 : Le Testament d'Orphe;

Disseny grfic. 
1924 Dibuixos;
1925 Le Mystre de Jean l'oiseleur;
1926 Maison de sant;
1929 25 dessins d'un dormeur;
1935 Seixanta dissenys per l'obra Enfants terribles;
1941 Dibuixos al marge de text de l'obra Chevaliers de la Table ronde;
1948 Drle de mnage;
1957 La Chapelle Saint-Pierre, Villefranche-sur-Mer;
1958 La Salle des mariages, htel de ville de Menton - La Chapelle Saint-Pierre (lithographies);
1959 Gondol des morts;
1960 Saint-Blaise-des-Simples;

Diaris.
1946 La Belle et la Bte (diari de rodatge);
1949 Maalesh ;
1983 Le Pass dfini (publicat pstumament);
1989 Journal, 1942-1945;

Segells.
 1960, Marianne de Cocteau.

Obres sobre Jean Cocteau. 
 Claude Arnaud, Jean Cocteau;
 Monique Lange, Cocteau Prince sans royaume;
 Andr Fraigneau, Cocteau;
 Jean Marais, Histoires de ma vie;
 Jean Marais, l'Inconcevable Jean Cocteau;
 Nicole Vaillant Dubus,  toi, Jean Cocteau : pote de l'Europe. Colomars : Mlis diteur, coll.  Lettre ... , 2003. 32 p., 21 cm.   ISBN 2-914333-51-X;

Vegeu tamb.

 Edouard Dermit;
 Raymond Radiguet;
 Raymond Moretti;

Enllaos externs. 
 Lloc web oficiall;
  Cocteau;
  Cocteau;
  El poder de la palabra;
  Recorregut pedaggic;
Mister Cineaste/Histoire du Cinema/Portraits de Cineastes (Cocteau) ...;
 Forum en francs;
 Frum en angls;
 Lloc web sobre Cocteau;
 Biografia de l'artista;
 Biografia;
 La seva obra plstica;
 Bibliografia a Amazon.com;
 Cocteau vist per Jean-Pierre Rosnay;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68728" title="Albert Malla" nonfiltered="2088" processed="2073" dbindex="27233">
L'Albert Malla s un locutor de rdio que ha fet programes de rdio de tot tipus, magazns, concursos, informatius, debats, per sempre s'ha especialitzat en els musicals. Ara, els dijous, s Disc jockey a la discoteca Luz de Gas.

Va comenar professional l'any 1971 a Rdio Barcelona, amb solament 13 anys, passant desprs per Radio Miramar, Radio Juventud, Radio Terrassa-Radio Club 25 FM, Radio Espaa de Barcelona-Cadena Catalana, Cadena 13, Cadena NOVA, COPE i Cadena CIEN (on fou Coordinador Musical de Catalunya), Ona Msica, Ona Catalana, Onda Rambla i ComRdio.

L'Albert Malla continua combinant el seu treball a la rdio amb narraci de documentals i locucions de spots publicitaris. 

Cocodril Club.
L'ltim programa que va fer de rdio a Ona Catalana va ser Cocodril Club, on es reproduen canons dels anys 50, 60, 70 i 80 que la gent demanava. Aquest programa va desaparixer de l'emissora amb la fusi d'Ona Catalana amb el Grup PRISA i la seva conseqent reestructuraci.

Actualment realitza el mateix programa musical revival "Cocodril Club", amb diferents formats i continguts, els dissabtes de 13 a 14h. a Onda Rambla, a COMRdio de 5 a 7h. i tamb a Rdio Olot els dissabtes de 9 a 13 h., els diumenges de 10 a 13h i a Imagina Rdio de Tortosa els dissabtes de 21 a 22h.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68729" title="Pant dels Guiamets" nonfiltered="2089" processed="2074" dbindex="27234">
El pant dels Guiamets es troba a la comarca del Priorat, en la seva major part al terme municipal dels Guiamets. T una capacitat de 10 Hm cbics i una resclosa de 50 m d'alada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68730" title="Pant de Siurana" nonfiltered="2090" processed="2075" dbindex="27235">
El pant de Siurana es troba a la comarca del Priorat, al terme municipal de Cornudella de Montsant, sota la cinglera de Siurana. T una capacitat de 12,43 Hm cbics i una resclosa de 51 m d'alada. Les obres de construcci es van iniciar el 1968. El pant s la seu del Club Nutic de Cornudella, i s'hi practiquen diversos esports nutics com el rem o el piragisme.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68735" title="Alexandre de Rssia" nonfiltered="2091" processed="2076" dbindex="27236">


Alexandre de Rssia, gran duc de Rssia (Tiflis 1866 - Roquebrune (Frana) 1933. Conegut amb el nom de Sandro, Alexandre era gran duc de Rssia amb el grau d'altesa imperial. Pertanyia a la branca del Mikhilovich, descendents del tsar Nicolau I de Rssia.

Fill del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden nasqu el 13 d'abril de 1866 a Tiflis al Cuques on el gran duc Miquel era governador de la regi. Alexandre era nt del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia per part de pare mentre que per part de mare ho era del gran duc Carles Frederic de Baden i de la princesa Sofia de Sucia.

L'any 1894 es cas al palau de Peterhoff amb la gran duquessa Xnia de Rssia filla del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Alexandre era cos del tsar Alexandre III i per tant reuni molts vincles familiars amb la seva muller. La parella tingu tres fills:

SA la princesa Irina de Rssia, princesa Romanova. Nascuda el 1895 a Peterhoff i morta el 1970 a Pars. Es cas amb el prncep Flix Jusupov l'any 1914.

SA el prncep Andreu de Rssia, prncep Romanov. Nascut el 1897 a Sant Petersburg i mort el 1987 a Kent. Es cas en primeres npcies amb la princesa Elisabet Ruffo di Calbria a Jalta el 1918, i en segones npcies el 1942 amb Nadine Sylvia McDougall.

SA el prncep Fidor de Rssia, prncep Romanov. Nascut el 1899 a Sant Petersburg i mort el 1968 a Ascain. Es cas amb la princesa Irina Pavley filla del gran duc Pau de Rssia i nta del tsar Alexandre II de Rssia. ;

El gran duc pogu escapar de la Revoluci junt amb la seva famlia i la de la gran duquessa Olga de Rssia a travs de Crimea grcies al buc britnic HMS Malborough que el rei Jordi V del Regne Unit envi per tal de salvar a la seva tia, la tsarina Dagmar de Dinamarca.

Establert a Dinamarca, aviat es divorci de la seva muller i s'establ a Frana on escrigu un parell de llibres de recordant la vida a la Cort dels Tsars. Mor l'any 1933 a Roquebrune.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68738" title="Pavlovsk" nonfiltered="2092" processed="2077" dbindex="27237">


Pavlovsk. Fou una de les principals residncia de la famlia imperial de Rssia avui convertida en un museu estatal. Situada a la riba del riu Slavianka, se situa a escassos tres quilmetres del conjunt de palaus de Tsrskoie Sel, i pertany al municipi de Sant Petersburg.

Iniciat l'any 1777 pel tsarevitx i desprs tsar Pau I de Rssia com una residncia campestre prop de la fastuosa residncia de la seva mare la tsarina Caterina II de Rssia a Tsrskoie Sel. El palau es vei influt per la visita que Pau I de Rssia i la princesa Sofia de Wrttemberg realitzaren a Europa visitant Frana, Itlia i ustria. Especialment influ en el castell els recors que els joves prnceps russos tenien de la seva estada a Pars on havien estat rebuts pel rei Llus XVI de Frana i l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria.



Entre aquell qui contribuiren a la construcci i decoraci del Palau de Pavlovsk s'hi troben els arquitectes Carles Cameron, Vicenzo Brenna, Giacomo Quarenghi, Andrei Virinikhin i Carlo Rossi. Al Palau hi ha obres dels escultors, Ivan Prokofyev, Ivan Martos, Mikhal Kozlovsky, Fiodor Gordeyev i Vasily Demuth-Malinovsky. Tamb hi ha obres dels pintors: Giovanni Scotti, Andrei Marynov i Johann Mettenleiter.



El Palau de forma de semicercle est plenament integrat en un enorme parc d'estil angls que contribueix a constituir de la senzilla estructura de Pavlovsk un edifici majestus. El Palau se situa a dalt d'un tur que fa que rebi els primers rajos de sol del dia contribuint a donar un aire senyorial al castell.

Entre les habitacions interios ms destacades hi ha el Vestbul Egipci, la Sala Grega i la Italiana.

A la mort del tsar Pau I de Rssia el palau pass al gran duc i desprs tsar Nicolau I de Rssia que al seu moment el deix al seu segon fill, el gran duc Constant de Rssia. El Palau rest en mans de la branca Constantinovitx dels Romanov fins que fou expropiat pel govern bolxevic l'any 1917.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68742" title="Snits" nonfiltered="2093" processed="2078" dbindex="27238">

Snits (neerlands Sneek) s un municipi de la Provncia de Frsia, als Pasos Baixos. T 32.932 habitants. Els principals centres de poblaci del terme municipal, segons el cens neerlands del 2000, eren:

Longa (59);
Offingawier (173);
 Sneek/Snits (31,614);
Ysbrechtum (665);

Va rebre l'estatut de ciutat el 1456, i s fora coneguda pel seu port de mar, ja que cada any s'hi celebra un festival mariner. Tamb s una de les onze ciutats frisones que celebra l'Elfstedentocht.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68746" title="Valncia (desambiguaci)" nonfiltered="2094" processed="2079" dbindex="27239">

 Geografia: ;
 La ciutat de Valncia, a la comarca de l'Horta, capital del Pas Valenci. I, relacionats amb aquesta ciutat:
 Denominaci alternativa per a referir-se al conjunt del Pas Valenci.
 La provncia de Valncia.
 El Circumscripci electoral de Valncia;
 L'horta de Valncia o, senzillament, l'Horta.
 La regi de Valncia.
 L'antic regne de Valncia, fundat per Jaume I.
 L'antiga governaci de Valncia.
 La taifa de Valncia, antic regne islmic de l'ndalus.
 El bisbat de Valncia, desprs arquebisbat de Valncia, i la catedral de Valncia.
 L'antiga provncia eclesistica de Valncia.
 L'albufera de Valncia.
 La Universitat de Valncia.
 L'aeroport de Valncia, a Manises.
 El Valncia Club de Futbol.
 El golf de Valncia.
 Estadi Ciutat de Valncia, estadi de futbol de Valncia, on juga el Llevant UE.
 Valncia d'neu, cap del municipi d'Alt neu, al Pallars Sobir.
 Valncia la Vella, indret del terme de Riba-roja de Tria, al Camp de Tria.
 Altres topnims amb el nom, en castell, de Valencia: ;
 Espanya:
 Valencia de Alcntara, municipi de la provncia de Cceres, a Extremadura.
 Valencia de Don Juan, municipi de la provncia de Lle, a Castella i Lle.
 Valencia de las Torres, municipi de la provncia de Badajoz, a Extremadura. ;
 Valencia del Mombuey, municipi de la provncia de Badajoz, a Extremadura. ;
 Valencia del Ventoso, municipi de la provncia de Badajoz, a Extremadura. ;
 Estats Units:
 Valencia, barriada de la ciutat de Santa Clarita, a Califrnia.
 Valencia, localitat del comtat de Valencia, a Nou Mxic.
 Valencia, municipi del comtat de Butler, a Pennsilvnia;
 Valencia West, localitat del comtat de Pima, a Arizona.
 Comtat de Valencia, comtat de l'estat de Nou Mxic.
 Filipines:
 Valencia, municipi de la provncia de Bohol, a l'illa homnima.
 Valencia, municipi de la provncia de Negros Oriental, a l'illa de Negros.
 Valencia City, municipi de la provncia de Bukidnon, a l'illa de Mindanao.
 Veneuela:
 Valencia, ciutat de Veneuela, capital de l'estat de Carabobo i del municipi homnim.
 El llac de Valencia, el segon de Veneuela desprs del de Maracaibo.
 Histria;
 La conquesta de Valncia.
 La batalla de Valncia, conflicte poltic durant la Transici pels smbols del Pas Valenci. ;
 Mitjans de comunicaci:
 Valncia, revista mensual publicada a Barcelona (1913-1914).
 Valncia Cultural, revista mensual publicada a Valncia (1960-1964).
 Valencia-fruits, setmanari publicat a Valncia.
 Qumica: ;
 La valncia s una propietat dels elements.
 Biologia:
 Valencia, gnere de peixos de la famlia Valenciidae al que pertany el samaruc.

Vegeu tamb.
 L'aigua de Valncia, un combinat alcohlic.
 Mas Valenci, masia i antiga quadra del municipi de Piera, a l'Anoia.
 la Valenciana, caseria del municipi de Gelida, a l'Alt Peneds.
 Valena (desambiguaci);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68747" title="Xena" nonfiltered="2095" processed="2080" dbindex="27240">


Astronomia: un nom informal per a referir-se a l'objecte transneptuni 2003 UB313, vegeu 2003 UB313;
Televisi: la protagonista de la srie de televisi: Xena, la princesa guerrera.
Agricultura: Nom utilitzat per la pagesia del Valls Occidental per denominar el detritus fermentat, generalment d'origen animal, utilitzat per abonar els conreus, vegeu fems;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68748" title="Gabrielle" nonfiltered="2096" processed="2081" dbindex="27241">


Astronomia: un nom informal per a referir-se a S/2005 (2003 UB313) 1, satllit de l'objecte transneptuni 2003 UB313.
Televisi: un personatge de la srie de televisi: Xena, la princesa guerrera.
Cinema: Gabrielle (pellicula) de Patrice Chreau;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68749" title="Occitnia i la regionalitzaci del 1981" nonfiltered="2097" processed="2082" dbindex="27242">

Evoluci d'Occitnia des dels anys 70.
 Radicalitzaci de la poltica a Occitnia .
Durant el 1974 es produiren al Llenguadoc manifestacions dels vinyataires i denncies de caire ecolgic per la central de Fs, al delta del riu Roine.  Robrt Lafont rest un xic marginat del moviment occitanista, i de la descomposici de Lucha Occitana, juntament amb els comits de suport a la candidatura presidencial de Robert Lafont, es formaria el Moviment Socialista Occitan-Volem Viure al Pas (VVAP), plataforma o bloc popular amb ms de mil adherits, de contigut esquerr i defensa de camperols i viticultors, socialista i autogestionari. El mateix 1974 es fund el grup Poble d Oc, federalista i autogestionari, d ideologia heterognia influda tant pels communards del 1870 com per la Catalunya autnoma del 1936. 

El 1975 augment la crisi vitcola, cosa que refor el seguiment de les manfiestacions de viticultors, que s uneixen en uns Comitats d Accion dels Vinherons i el mar bloquegen el port de Seta.  All mateix, el cap de la Federaci de Vins de Taula, Maffr-Baug, reclama l autonomia i s adrea en occit.  Alhora, durant l estiu els VVAP engeguen la campanya Toristes defora! contra el turisme indiscriminat i poc respectus amb el medi ambient.

El 16 de febrer del 1976 se celebraran les Jornades Regi Morta al Llenguadoc, i el 4 de mar el viticultor Emili Pouytes, del MIVOC, fou mort a Montredon en un enfrontament amb la policia quan els pagesos intentaven ocupar els establiments RAMEL. Durant el 1977 continuaren les vagues i lluites a les mines d Als, la guanteria de Milhau i a Fijac, i alhora l Estat intentava repetir la jugada de Naussac a Chambonchart (Cruesa).  Per altra banda, a les valls Valdeses, el Moviment Autonomista Occit obtingu tres diputats al parlament de Roma, des d on demanar formalment l autonomia per a les 16 valls alpines amb 116 minicipis del Piemont. A les eleccions municipals del 1987 es presentaria en coalici amb els comunistes. 

A les eleccions generals del 1978 el repartiment d escons occitans, per partits, fou:
 PSF-radicals-ecologistes	50 escons;
 PCF				27 escons;
 UDF				21 escons;
 RPR				17 escons;
Encara que a les eleccions els vots dels occitanistes no arribaren al 3 %, per primer cop algunes de llurs reivindicacions foren assumides pels sindicats (FDT i CGT).  El mateix 1978 aparegu el manifest Mon pas escorjat, signat per Robrt Lafont, Maffr-Baug i Joan-Pere Chabrol i que recoll milers de signatures, on conclou que l entrada d Espanya a la CEE planteja, des d un sentit contradictori, l autonomia occitana.  Poc desprs, el 1979, Maria Clara Viguir publica l assaig sociolgic Occitans sens o saber on reflexa la situaci del pas a finals dels setanta.

La democratitzaci espanyola provocada per la mort del general Franco gener un petit renaixament de l amistat occitano-catalana. El 1977 fou fundat aix el Comitat d Afrairament Occitano-Catal (CAOC), amb seus a Barcelona i Tolosa, per tal de posar de manifest els estrets lligams entre ambds pasos. Cada any convoca actes conjunts com els Focs de Sant Joan a Montsegur, recolzats tamb pel Centre d Estudis Ctars Renat Nelli, fundat el 1982 per Nicolau Gouzy.

 La llengua, l'ensenyament i la cultura .
El 1976 l IEO va promoure la Federacion de l Ensenhament Occitan, que promovia l aplicaci de la llei Deixonne a tota Occitnia, aix com la revista Viure a l'escola, per tal de promoure l ensenyament de l occit a primria. Fins aleshores, noms s ensenyava tres hores setmanals facultatives (merc el decret de 7 de setembre del 1971), i a batxillerat, la llengua i la cultura eren optatives . El 1978 es presentarien un total de 15.000 alumnes a les proves, i augmentarien a 16.500 el 1979. Tanmateix, els Congresos de Mestres celebrats a Narbona el 1978 i a Tula el 1980 denunciaren la mala disposici de les autoritats educatives sobre la matria.

El 1980, aparegueren les primeres calandretas, escoles maternals o bressoles amb l ensenyament totalment en occit. Les primeres funcionarien a Besiers, Pau i Tolosa de Llenguadoc, amb un centenar d alumnes. El 1992 ja hi havia 30 calandretas a tot Occitnia, amb 1.500 alumnes. El 1993 signarien un acord amb el ministre francs d educaci, el gasc Francs Bair (Franois Bayrou), qui va fer un disccurs en occit a Pau on afirmaria que  s ha acabat el temps de la vergonya .
Aquest fet que donaria peu a la celebraci l octubre del 1994 del VIII Colloqui de les Federacions de Llenges Regionals a l Ensenyament Pblic, convocada per Bair i per la Federacion d Ensenhants de Lenga e Cultura d Oc (amb 250 assistents), i que donaren peu a un Protocol signat per Bair i el president Lionel Jospin (llenguadoci) en qu l Estat assumia el 50 % de les despeses de les calandretes; el 27 de novembre del 1998 la ministra de cultura, l alsaciana Catherine Trautmann, visit Orts i els promet ms ajuts als educadors i creadors en l edici de llibres i discs, i que la Dlegation Gnrale de la Langue Franaise tamb promocionaria les altres llenges de Frana. Aix els permetria obrir la primera escola per a infants majors d 11 anys, aix com a una escola de formaci de mestres a Besiers. Es queixen, per, de qu l Estat triga en pagar.

Per altra banda, el 1982 s obriren les primeres escoles bilnges experimentals, que es desenvoluparen a partir del 1990, amb uns mil alumnes.  Tamb hi havia collegis que agafaven alumnes procedents de les escoles bilnges, per noms a mb cinc hores setmanals en occit (llengua, histria i geografia); a la resta d escoles, per, noms hi ha una o dues hores a la setmana en occit, i no a totes.

Durant els anys 90 la possibilitat d un cert suport institucional permet la creaci del Centre Internacional de Documentacion Occitana (CIDO) a Besiers, del Conservatri Occitan de Tolosa, del Centre cultural de l Abadia de Flavian (Gascunya), de la figura de l encarregat de missi per a la llengua i cultura occitanes, del Gropament Independent per un Diccionari Informatisat de la Lenga Occitana (GIDILOC), la celebraci el 1990 a Albi del Colloqui d Identitat culturala e Dinamisme Econmic, i dels Centres Regionals d Ensenhament Occitan (CREO) al marge del sistema pblic, per a patrocinar les  calandretas. 

El tret de sortida el donaria el Consell Regional de Llenguadoc-Rossell el 1985, quan fou el primer en obrir una lnia pressupostria dedicada especficament a fomentar l occit i el catal. Tamb el 1991 farien la primera enquesta sobre la situaci real de la llengua, on mostrava que es trobava en perill per que encara no era morta.  Aquest pressupost arribaria a 9 milions de francs el 1999 (230 milions de pts) i a 6 milions a Migdia-Pirineus (153 milions de pts).

L abril del 1997 el Collectiu Auvernha-Velai-Borbons va convocar una manifestaci a Clarmont d'Alvrnia per demanar ms presncia de la llengua a la televisi sota el lema Per l occitan a la television. Mai de colors!.  El 1999 neix TV-OC, associaci per estudiar la viabilitat d una emissora de televisi que emeti en occit. Tamb es produeix un cert inters per despertar les relacions catalano-occitanes. Endems del CAOC, el 1994 es crea la Fundaci Occitano-Catalana, i ambds planegen pel gener del 2000 el Primer Congrs Occitano-Catal.

 La regionalitzaci del 1981 .
Un cop venc Franois Mitterrand a les presidencials, va dur a terme el programa de regionalitzaci que havia proms. D aquesta manera, el mar del 1982 s aprovaria la llei Deferre de descentralitzaci territorial, on es considera a les regions com a collectivitats en ple exercisi. Gaudiran de competncies limitades en educaci, assistncia social, carreteres, medi ambient i promoci del desenvolupament econmic, per encara es considera com a marc bsic administratiu els departaments. Endems, els lmits regionals sn, bsicament, els aprovats per les Regions-Programa del 1960 i les constitudes per Giscard el 1974. 

Les primeres eleccions regionals no se celebraren fins el 16 de mar del 1986. Els resultats, segons les diferents regions, foren:
 Llemos: 40,1 % per la dreta, 30,8 % pel PSF, 3,9 % pel FN i 1,4 % els ecologistes;
 Alvrnia: 46,5 % per la dreta, 30,7 % pel PSF, 5,9 % pel FN i l'1,7 % els ecologistes;
 Migdia-Pirineus: 41,3 % per la dreta, 33,3 % pel PSF, 6,4 % pel FN i 1,4 % els ecologistes;
 Llenguadoc-Rossell: 34,9 % per la dreta, 31,1 % pel PSF, 13,1 % pel FN i 1,2 % els ecologistes.
 Provena-Alps-Costa Blava: 37,3 % per la dreta, 24,8 % pel PSF, 19,7 % pel FN i 2,4 % els ecologistes.
 Aquitnia: 41,3 % per la dreta, 34,7 % pel PSF, i 6,7 % pel FN.
 Roine-Alps: 43,1 % per la dreta, 28,2 % pel PSF, 10,6 % pel FN i 2,6 % els ecologistes.

La constituci dels primers consells regionals reflexaria a nivell local les lluites i picabaralles poltiques de la poltica nacional francesa, els enfrontaments entre els diferents sectors dels grans partits i l ascensi local del FN i dels ecologistes. 
El VVAP van donar suport d antuvi Mitterrand, per aviat es desencissaren en veure la poltica de  regionalitzaci  que, endems, no respectava els lmits lingstics i histrics de les provncies occitanes (el Delfinat era repartit entre la Provena i el Roine-Alps, i la Guiana entre el Llenguadoc i el Migdia-Pirineus, alhora que englobaven el Rossell i Iparralde, zones no occitanfones), i on tampoc es definia un estatut d oficialitat per a les llenges regionals.
 Els anys 90 .
Durant el perode que va del 1980 al 1990 es desf el mite de l Occitnia Socialista desprs que a les eleccions del 1976 i 1978 el PSF es desfs d uns companys de viatge que ja no els calia.  Alhora, es produeix un replantejament en l actitud occitanista, caracteritzat per l adopci d un pragmatisme negociant i la integraci en els rgans pblics de gesti i animaci cultural. En aix hi tingu a veure l exhauriment d una dinmica reivindicativa de carcter identitari que noms era viable en concurrncia amb altres problemtiques socioeconmiques, que poc a poc han anat perdent virulncia.  Tamb hi ha tingut a veure la redimensi territorial, econmica i poltica del pas que ha provocat dos processos concomitants i que encara sn en ple desenvolupament:

 La descentralitzaci i la creaci d organismes regionals, creats ja el 1974 i accentuats durant el mandat del PSF.
 La constituci de la CEE, que afebleix el protagonisme continental francs i que permet a l Occitnia de projectar-se cap a la Mediterrnia.
 La quasi consumaci del procs d eliminaci de l occit com a llengua d s social i la prdua d efectius occitanfons.

Endems, durant aquest perode, l occitanisme perd aparatosament una presncia social que s havia incrementat des dels anys 60 i 70 vers una marginalitzaci irreversible. Aix es deu, entre d altres raons, a l extensi de la crisi econmica a tot el conjunt de l Estat francs, cosa que priv a l occitanisme d alguns dels arguments provatoris ms contundents, ja que la desindustrialitzaci i la recessi  havien deixar de ser  lacres especfiques d un pas colonitzat ; i l arribada al poder el 1981 dels socialistes neutralitzaria fora la capacitat de mobilitzaci dels militants provinents de l esquerra; per altra banda, els occitanistes tingueren molt poca traa per superar les disensions internes (Com les de l IEO el 1982), amb nuclis dirigents massa intellectualitzats i un amateurisme crnic que els fa mantenir actituds quimriques i irreals, i tamb tingueren ben poca traa en fer les anlisis socioeconmiques d un mosaic occit que no es podia simplificar abusivament. 

L occitanisme no ha aconseguit el desvetllament d un redreament  nacional  degut a la seva feble articulaci poltica i moderada capacitat de mobilitzaci lingstica i cultural, cosa que ha aprovocat un  complex d extinci , per s ha reeixit la definici i promoci d un concepte popular d occitanitat, que t a veure amb valors com la participaci (esports com el rugbi o la vida de plaa), convivialitat, capacitat d integraci i art de viure.
Alhora, es produeix una relativa prosperitat econmica, a remolc de l alta tecnologia i l explotaci turstica d un entorn de qualitat,  despre s de la recessi econmica dels 70. I de la poca integraci territorial dels grans equipaments industrials planificats per l Estat. Endems, la constituci de les regions com a possible i futur contrapunt del poder central, empent a alguns poltics a assumir un paper actiu en la promoci de l occitanitat, com van fer Marc Censi (president de Migdia-Pirineus) o Domenge Bauds (Llenguadoc-Rossell). 
Els resultats de les eleccions regionals del 1992, segons les diferents regions, foren:
 Llemos: 36,4 % per la dreta, 25,8 % pel PSF, 6,5 % pel FN i 10,1 % els ecologistes;
 Alvrnia: 42,5 % per la dreta, 18,9 % pel PSF, 8,9 % pel FN i l'11,6 % els ecologistes;
 Migdia-Pirineus: 38,2 % per la dreta, 20,9 % pel PSF, 9,1 % pel FN i 9 % els ecologistes;
 Llenguadoc-Rossell: 30,5 % per la dreta, 13,5 % pel PSF, 17,4 % pel FN i 12,8 % els ecologistes.
 Provena-Alps-Costa Blava: 28,1 % per la dreta, 22,8 % pel PSF, 23,2 % pel FN i 7,9 % els ecologistes.
 Aquitnia: 31,0 % per la dreta, 20,7 % pel PSF, i 10,2 % pel FN i 12,7 % els ecologistes.
 Roine-Alps: 32,3 % per la dreta, 13,9 % pel PSF, 17,0 % pel FN i 15,6 % els ecologistes;

Tamb en aquestes eleccions es traslladaren problemes de la poltica nacional.  A Provena, en unes eleccions prvies d un districte de Nia, la fugida de l alcalde Jacques Medecin (FN) per corrupci provoc que la candidata Jeanne Murcia (UDF), recolzada per PSF i RPR, s imposs a Jacques Peyrat (FN). Els candidats provenals eren Jean-Claude Gaudin (UDF), president fins aleshores del Consell Regional, Bernard Tapie  (Energie Sud), amb suport del PSF, i Bruno Megret (FN). El FN obtingu fora vots a Marsella degut a l alta taxa de poblaci fornia (ms d un 7 %) i l alta taxa d atur (19 %).

 L'aven de l'extrema dreta .
Ja a les eleccions municipals prvies a Marsella del 1994, el candidat del FN, Bruno Mgret, obtingu el 42,9 % contra el 45 % de Jean-Jacques Anglade, del PSF, qui comptava amb el suport tant del PCF com del RPR i UDF. I a les municipals del 1995, el FN obtingu tres alcaldies occitanes: Jean-Marie Le Chevalier a Tol (amb el 37,03 % dels vots), Daniel Simonpiri, a Marinhana (amb el 37 % dels vots) i Jacques Bompard, a Aurenja (amb el 35,93 % dels vots), als quals s uniria, des del 10 de febrer del 1997, Catharine Megret, esposa de Bruno Megret, alcaldessa de Vitrla (amb el 52,2 % dels vots). Llurs mandats es caracteritzaren pel nepotisme i la mala gesti:

 A Aurenja, pel tancament dels refugis per als  sense sostre ; culturalment, promocionaren Ths Dansants, qui organitzaren dotze espectacles provenals.
 A Tol, en cultura destituiren Gerard Paquet, director del teatre Nacional de Chastelvalon, i vetaren a la Festa del Llibre a l autor jueu Marek Halter. Pel que fa a la poltica social, suprimiren la subvenci a ms de 170 entitats, alhora que augmentaren un 5,5 % els impostos.
 A Marinhana, augmentaren la dotaci de llibres i publicacions de caire ultra a les biblioteques pbliques i suprimiren els mens sense carn de porc a les escoles; i en el terreny social, crearen la Fraternit Franaise, per tal de doanr asistncia noms als indigents  francesos .  Endems, el 24 de gener del 1999 hi celebraren el Congrs del FN, on es produ l escisi del dirigent Bruno Megret, qui fundaria FN-Mouvement National, que vol ser ms presentable, alhora que es produ una manfiestaci de 2.000 persones convocada per SOS Racisme.

A les eleccions regionals del 1998, el nombre d'escons per regions fou:
 Llemos:  18 per la dreta, 13 pel PSF, 4 pel PCF 2 ecologistes, 1 FN i 4 d'altres;
 Alvrnia:  24 per la dreta, 9 pel PSF, 5 ecologistes, 4 PCF, 4 FN i 1 CPTN.
 Migdia-Pirineus:  44 la dreta, 21 PSF, 7 ecologistes, 6 FN, 5 PCF i 9 altres.
 Llenguadoc-Rossell:  22 a la dreta, 10 al PSF, 9 al FN, 7 al PCF, 3 ecologistes i 16 altres.
 Provena-Alps-Costa Blava:  46 per la dreta, 30 FN, 20 PSF, 10 PCF, 3 ecologistes i 12 altres.
 Aquitnia: 33 dreta, 19 PSF, 8 FN, 6 PCF, 7 ecologistes, 9 CPTN i 3 altres.
 Roine-Alps: 18 dreta, 14 PSF, 5 PCF, 4 FN, 3 ecologistes. ;

L any 2000 tamb ha portat noves perspectives d articulaci del pas. Aix s ha creat una Associaci d Alcaldes i Electes Occitans, amb ms de 200 representants, i tant l ajuntament de Besiers com la regi de Llenguadoc-Rossell ha decidit potenciar el Centre Interregionau de Desvolopament de l Occitan (CIRDOC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68750" title="Bruc d'hivern" nonfiltered="2098" processed="2083" dbindex="27243">

El bruc d'hivern, ciprell, peterrell, xipell, cepell o xiprell (Erica multiflora) s un arbust de la terra baixa mediterrnea pertanyent al gnere Erica.

s un arbust petit, de fins a 1'5 m d'alada. Es diferencia del bruc boal perqu floreix a l'hivern i les flors sn ms grans i tnen un t rosat.

Les fulles sn lineals i estretes, de 8 a 14 mm de llargada que cobreixen prcticament totes les branques.

Les flors sn petites i de color rosa en forma d'olleta, surten totes als extrems de les tiges en agrupacions caracterstiques, estan sostingudes per pedicels rogencs.

Els fruits s una cpsula molt petita. 

Es troba a la terra baixa sobre terreny calcari, sobretot acompanyat de roman. Es fa als carrascars, pinars i alzinars esclarissats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68769" title="Alta (Noruega)" nonfiltered="2099" processed="2084" dbindex="27244">

Alta s una ciutat del comtat de Finnmark, a Noruega, amb prop de 18.000 habitants l'any 2004.

Geografia.
El municipi t una extensi 3.845 km i est situat a l'oest del comtat, principalment al llarg de l'Altafjord, o fiord d'Alta. s cobert amb grans masses forestals i ocupa una part de l'altipl de Finnmarksvidda. El riu Altaelva hi ha llaurat un dels canyons ms grans d'Europa. La majoria de la poblaci viu al llarg de la part interior del fiord, on gaudeix d'un clima protegit. Les temperatures de dia a l'estiu sn sovint comparables a les del sud de Noruega i les terres baixes d'Alta queden bastant arrecerades de les tempestes hivernals. El clima s molt sec, amb una precipitaci mitjana anual de noms 400 mm. Els cels clars sn la ra per la qual Alta s escollida com una localitzaci excellent per a estudiar l'aurora boreal.

Histria.

Els dibuixos sobre la roca d'Alta, que daten del vora el 4200 aC fins al 500 aC, han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A ms, la cultura Komsa es diu aix precisament per la muntanya del mateix nom del municipi d'Alta, on es van descobrir les primeres restes arqueolgiques.

Els residents kvens d'Alta sn en gran part descendents dels immigrants finlandesos que van arrribar a la regi ja abans del segle XIX.

En la Segona Guerra Mundial, el cuirassat alemany Tirpitz utilitzava l'Altafjord com a port, i el van destruir amb atacs aeris els aliats.

La controvrsia d'Alta va provocar molts titulars durant setmanes el 1979, ja que molta gent (especialment grups ecologistes) volien evitar l'edificaci d'una presa per produir electricitat, amb manifestacions i formes de desobedincia civil. La presa es constru, tanmateix, i el riu encara ofereix bona pesca de salm.

Alta es convertia en ciutat el 1999. La poblaci ha anat creixent de manera constant.

Comunicacions i economia.
Alta s un centre de comunicacions a Finnmark. Per l'aeroport d'Alta hi han passat 308.000 passatgers el 2004. Hi ha vols directes a Oslo. Alta tamb compta amb un port al centre de la ciutat i s travessada per la carretera E6, la principal via de comunicaci entre el nord i el sud de Noruega.

Les activitats principals a Alta inclouen el comer, la petita indstria, l'educaci i els serveis. La ciutat s tamb famosa per la seva indstria de la pissarra. La Universitat de Finnmark (Hgskolen Finnmark) es troba a Alta, i hi ha tamb un institut d'investigaci (Norut NIBR Finnmark). La ciutat t l'hotel de gel situat ms al nord a Europa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68773" title="Partit del Treball de Catalunya" nonfiltered="2100" processed="2085" dbindex="27245">

El Partit del Treball de Catalunya (PTC) va ser un partit poltic comunista d'orientaci maoista.

Orgens.
El PTC va tenir els seus orgens en el grup Unitat (una escissi del PSUC), que amb altres petits grups de dissidents del Partit Comunista d'Espanya d arreu l estat espanyol el 1967 van constituir el Partit Comunista d'Espanya (Internacional), PCE (i).

El PCE (i) va tenir un creixement relativament important en determinats sectors del moviment obrer, per exemple a les Comissions Obreres de les ms importants fbriques del metall a Barcelona i en moviments juvenils de barris, instituts de batxillerat i formaci professional i a la universitat, a travs de la seva organitzaci juvenil Jove Gurdia Roja, i l any 1975, desprs de separar-se'n els elements ms radicals, va adoptar la denominaci de Partit del Treball d Espanya (PTE), amb una organitzaci interna federal que, a Catalunya, tenia com a referent el Partit del Treball de Catalunya, que era l'organitzaci territorial ms important del PTE.

Trajectria.
Des de ben aviat, a Catalunya, el PTC va participar activament a l'Assemblea de Catalunya; i va ser un dels impulsors, juntament amb d altres forces poltiques i personalitats independents, de moviments com l Associaci Catalana de la Dona, la Uni de Pagesos o la Confederaci de Sindicats Unitaris de Treballadors, i per suposat el moviment venal a travs de les associacions de vens dels barris, amb destacats dirigents en tots aquests mbits.

L any 1977, davant la primera convocatria electoral (15 de juny), el PTC era un dels pocs partits que encara no havia estat legalitzat. Tanmateix, militants poc coneguts de la organitzaci van legalitzar una formaci poltica instrumental que va passar desapercebuda per a l'administraci, fet que els va permetre concrrer a les eleccions. En un gest de solidaritat amb els altres partits d'esquerres que no havien aconseguit la legalitzaci, el PTC va oferir a Esquerra Republicana de Catalunya i a Estat Catal concorrer en coalici a les eleccions, proposta que va ser acceptada per aquests partits, constituint-se la
coalici Esquerra de Catalunya. El PTC tamb va oferir a Esquerra Republicana de Catalunya el primer lloc de la llista per Barcelona. Aquesta coalici va obtenir un diputat (Heribert Barrera) amb un 4 72 % dels vots (gaireb 144.000). Al senat va recolzar la coalici progressista unitria Entesa dels Catalans.

Darrera etapa i dissoluci.
L any 1979 el PTC, que comenava a veure que no aconseguia fer-se un lloc al sistema institucional de partits sorgit de la transici, es va unir amb la Organitzaci Revolucionria dels Treballadors adoptant el nom de Partit dels Treballadors de Catalunya per mirar d'agrupar esforcos en l'esquerra radical. En la mateixa lnia, va arribar a acords electorals amb altres formacions d'aquest mbit com el Partit Comunista d'Unificaci, el Moviment Comunista de Catalunya o la Lliga Comunista Revolucionria, entre d'altres.

Tanmateix, el PTC no va aconseguir consolidar-se i en el congrs celebrat el 15 de juliol de 1980 al Pavell Esportiu de Sant Ildefons de Cornell es va acordar la dissoluci de l'organitzaci.

Alguns dels seus militants van ingressar posteriorment a Nacionalistes d'Esquerra i d'altres participar en el congrs d'unificaci comunista ingressant en el PSUC.

Memria histrica.
Recentment, l'any 2005, coincidint amb la celebraci del 30 aniversari de la fundaci del PTC, molts dels seus antics militants van fer una trobada de celebraci a l'Hospitalet de Llobregat, van obrir una plana web per tal de recuperar la memria histrica del partit i van crear l'associaci Pa, Treball i Llibertat amb la mateixa finalitat.

 Enllaos externs .
 Pgina dels i les ex-militants del PTC;
 Pgina dels i les ex-militants del PTE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68775" title="Pir de Garrs" nonfiltered="2101" processed="2086" dbindex="27246">

Pir de Garrs (Leitora, Gascunya, 1528-1581) fou un escriptor en llengua occitana. Era Lligat a la causa navarresa, i fou advocat general a la cort de Bearn. Escriv els Psaumes de David virats en ritme gascon (1565) i les Posias gasconas (1567), on hom troba sis Cants erocs (on els herois de l'antiguitat sn posats com a exemple a Enric IV) i vuit Eglgas, testimoniatge de la condici popular i de les misries de la guerra. Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gasc. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68776" title="Isaac Despuech Sage" nonfiltered="2102" processed="2087" dbindex="27247">

Isaac Despuech Sage (Montpeller, 1584-1642) fou un escriptor en occit. Amb el pseudnim de Daniel le Sage public Las folias dau Sage de Montpelhier (1636), recull d'odes, sonets i elegies, on mostr una vena satrica gaireb grossera. Segu els clixs de la poesia pastoral i amorosa. Indiferent en matria religiosa i llibert, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d'Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68782" title="Pierre de Fermat" nonfiltered="2103" processed="2088" dbindex="27248">

Pierre de Fermat (Beaumont-de-Lomanha, Gascunya 1601 - Castres 1665) fou un advocat i matemtic occit, sobresort pels seus treballs matemtics. Estudi a Tolosa de Llenguadoc. Introdu per primera vegada l'infinit en el clcul, descobr les propietats de diversos nombres i s considerat el creador de la moderna teoria dels nombres. Amb Ren Descartes, aplic l'lgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, fund la teoria de les probabilitats. Aplic el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de clcul de mxims i mnims i a la construcci de tangents. El 1679 el seu fill Samuel escriv Varia opera mathematica, on es recull l'obra de Fermat.
A ms, s conegut per l'%C3%9Altim teorema de Fermat, aix com pel Petit Teorema de Fermat.

Enllaos.
 ;
 La vida i temps de Pierre de Fermat (1601 - 1665) de la W. W. Rouse Ball's history of mathematics ;
 El darrer teorema de Fermat;
 Aportacions de Fermat ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68783" title="Blaise de Montluc" nonfiltered="2104" processed="2089" dbindex="27249">

Blaise de Montluc (Sent Pui, Gascunya 1502 - Estilhac, Gascunya 1577) fou un militar gasc i escriptor en llengua francesa. Intent de justificar la repressi que havia dut a terme a la Guiena com a cap de la Lliga Catlica contra els hugonots mitjanant unes lletres adreades al rei, que foren la base de les seves Mmoires i que tingueren llur versi definitiva als Commentaires (1592).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68785" title="Joan Baptista Fabre" nonfiltered="2105" processed="2090" dbindex="27250">

Joan Baptista Fabre (Somire, Provena 1727 - Clanva, Llenguadoc 1783) fou un eclesistic i escriptor occit, alhora que un humanista culte. Tot i que la major part de la seva obra s escrita en francs, ha transcendit la que va escriure en occit, de manera que ha estat per aix considerat com a un dels precursors del renaixement occit que va dur a terme el Felibritge.

Escriv comdies (L'Opera d'Aubais, Lo tresaur de Substancion) i la novella Istria de Joan-l'anpres (1760), sobre la vida camperola; en vers escriv L'Odissa travestida (1769) i L'Eneda de Clanva (1770), on transport herois i fets pics a un medi rural. Lo Sti de Cadarossa (El setge de Cadarossa, 1774), poema heroicocmic, s una stira rabelaisiana del clergat i dels monjos. La seva obra francesa s abundant i en una gran part indita.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68787" title="Antoine Fabre d'Olivet" nonfiltered="2106" processed="2091" dbindex="27251">

Antoine Fabre d'Olivet (Ganges, Erau Cevenol 1767- Pars, 1825) fou un escriptor, poltic i music occit.

Pertanyia a una famlia protestant i es dedic al comer, per aviat s'en cans i emprengu una srie d'estudis sense mtode i cap ordre, que malgrat tot donaren el resultat d'obres diverses, per no desprovedes de mrit. 
Fou polifactic, erudit i humanista, traductor de clssics al francs que pretenia ser l'Ossian occit.
Fou jacob, membre del Directori francs, autor en francs de peces com Le Gnie de la nation (1789), Le Quatorze juillet (1790), Le Miroir de la vrit (1791), Toulon soumis (1794), i es retir de la poltica amb l'arribada de Napole. 
Amb Lou trobaire, poesias occitanas del sicle XII (1804) fa una dissertaci on proposa la uni de l'occit escrit, alhora que empra per primer cop el mot Occitnia per referir-se al pas. Interessat per la literatura dels trobadors, se'l considera un dels inspiradors del Felibritge.
Tamb sn seus els drames filosofics Le sage de l'Indoustan, drama en vers, amb cors, tamb de l'autor (1796), i Cam, adaptaci del poema de Lord Byron.
Entre les seues composicions musicals, hi figuren nombroses romances, quartets per a instruments de fusta i un Oratori escrit a la manera grega. 

 Obres .
 Le sage de l'Indoustan (1796);
 Cam (1797);
 Lettres de Sophie sur l'histoire (1801);
 Lou trobaire, poesias occitanas del sicle XII (1804);
 Cort d'amor (1807);
 La podestat de Dieu (1807);
 La pichta masca (La petita bruixa, 1809);
 Nations sur le sens de l'oue en gneral (1811);
 Les vers dors de Pythagore, expliqus pour la premire fois et traduits en vers eumolpiques franais (1813);
 La lague hebraque restitue et le vritable sens des mots hbreux rtabli et prouv par leur analyse radicale (1816);
 La langue d'Oc rtablie dans ses principes constitutifs et pratiques (1817).
De l'tat social de l'homme et vues philosophiques sur l'histoire du genre humain (1822; 2, ed..,1824);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68792" title="Bertrand Barre de Vieuzac" nonfiltered="2107" processed="2092" dbindex="27252">

Bertrand Barre de Vieuzac (Tarba, Bigorra, 1755-1841) fou un advocat i poltic revolucionari francs.

Fou advocat del parlament de Tolosa de Llenguadoc i diputat als Estats Generals (1788). Membre del tribunal de cassaci i desprs diputat a la Convenci, de la qual esdevingu president (1792), evolucion del moderantisme cap a una exaltaci revolucionria que culmin en la designaci com a membre del Comit de Salvaci Pblica. No abandon Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat al Poitou el 1795. Ms tard va fer missions diplomtiques i d'espionatge per a Napole I, ra per la qual, quan Llus XVIII de Frana restaur la monarquia borbnica, fou desterrat a Brusselles per regicidi. No va poder tornar a Frana fins al triomf de la Revoluci de 1830, i pogu viure els darrers dies mercs a una pensi que li pass el nou govern de Llus Felip I de Frana. Es dedic desprs al periodisme i public obres literries i poltiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68793" title="Jean-Jacques-Rgis de Cambacrs" nonfiltered="2108" processed="2093" dbindex="27253">

Jean-Jacques Rgis de Cambceres (Montpeller, 1753 - Pars, 1824) fou un poltic francs.

De famlia de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenci (1792), i membre del Comit de Salvaci Pblica i del Consell dels Cinc-cents. Fou membre del consell de legislaci (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justcia (1799) del Directori. Napole Bonaparte el nomen segon cnsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presid el Senat i el consell d'estat en absncia de Napole, del qual fou el principal conseller jurdic: tingu un paper principal en la redacci del codi civil (1801-04) i dels subsegents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perqu, segons es creu, era homosexual). Desaconsell les invasions d'Espanya i de Rssia. A l'adveniment de la Restauraci s'exili a Brusselles. El 1818 Llus XVIII li permet de tornar a Frana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68794" title="Paul de Barras" nonfiltered="2109" processed="2094" dbindex="27254">
 
Paul Franois Jean Nicolas, vescomte de Barras (Fox-Amphoux (Provena), 30 de juny 1755 - Chaillot (Pars), 29 de gener de 1828) fou un poltic de la Revoluci Francesa i principal lder del rgim del Directori francs de 1795 a 1799.  

Serv a l'exrcit colonial, particip en les jornades revolucionries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenci. Comissari a Occitnia, hi reprim la insurrecci i activ la reconquesta de Tol. 

Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirig la detenci de Robespierre. Fou president de la Convenci i comandant en cap de l'exrcit a l'interior. Elegit membre del Directori, esdevingu, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del pas. Desprs del 18 de brumari fou destitut dels seus crrecs i es retir a la vida privada, per no cess de conspirar contra els rgims bonapartista i imperial, malgrat l'ajut que havia prestat a Napole Bonaparte al comenament de la seva carrera. 

Visqu molts anys exiliat o internat. Deix unes Mmoires interessants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68796" title="Jasmin" nonfiltered="2110" processed="2095" dbindex="27255">
Jasmin s el nom amb que fou conegut Jacme Bo (Agen, Guiena, 1798-1864), poeta occit. Era perruquer de professi. L'xit obtingut el 1825 amb la poesia Me cal mouri culmin quan aparegu L'obugle de Castelculi (1835). Recoll la seva producci en els volums de Los papillatos (1825-35). 

Recitador apassionat, la suavitat i la concisi del seu estil el salvaren de caure en sentimentalismes o patetismes excessius. Acollit triomfalment per tot Occitnia i pels grans escriptors romntics de Pars com Victor Hugo, an de vila en vila, de Bordeus a Marsella, organitzant recitals potics i servint d'aglutinador de la cultura occitana.

Extracte.
Api, lunh del brut de l'enveja,
Fai  que fasm tots: los ulhs oberts, sauneja,
E sans piretas ni martl,
Se basts un pichon castl
Ont prche de Pascal tot luss, tot daureja
E raja de bonur;  ! lo sage a rason:
 L'ama sofrenta aima milhor. 
Aquesta, dej tota al fait que la mestreja,
Sent qu'aima per totjorn; tot li ritz, ms, ails !
Ml d'amor trp viste amareja;
Tot d'un cp, se soven, frems, ven coma gla;
Al truc d'una pensada afrosa
Son castelet s'es demolit;
Revava d'amor, malurosa !
L'amor li'es defendut, lo grand Sorcir z'a dit,
Lo Demon l'a crompada; e l'me asss ardit
Per l'esposar, d'aprt la menaa infernala,
Non diu trobar qu'un clt dins sa cramba noviala; ...
Ela, veire morir Pascal a son costat !!
Pietat, mon Diu ! ... mon Diu, pietat !!

Franoneta







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68797" title="Bandrria" nonfiltered="2111" processed="2096" dbindex="27256">

La Bandrria pertany a una de les famlies d'instruments pinats, polsats, de pua o plectre. s un instrument de sis cordes dobles polsades, les 2 primeres dobles d'acer (antigament de tripa fins les terceres) i les altres quatre dobles entorxades,  que solen puntejar-se amb un plectre o pua. La tcnica d interpretaci de la bandrria s idntica a la del llat, encara que de tessitura aguda (una octava per damunt del llat) i les seues cordes estan afinades per quartes.

La famlia dels llats:
Bandurrino o Bandurr, tessitura sopranino una quarta per damunt de la bandrria;
Bandrria (sopr) afinaci de la 1 a la 6 corda: La, Mi, Si, Fa#, Do#, Sol#;
Llad o Sonora (tiple) afinaci: una quarta per damunt del llat;
Llat (tenor) afinaci: una octava per baix de la bandrria;
Arxillaut (barton) afinaci: una novena per baix del llat ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68800" title="Instrument de corda pinada" nonfiltered="2112" processed="2097" dbindex="27257">


Els Instruments de corda pinada configuren una subcategoria dins dels instruments de corda. 
Segons l'estructura de l'instrument es poden classificar en:

 Instruments de la famlia dels llats, dotats d'una caixa de ressonncia i un mstil sobre el qual es disposen les cordes en un pla parallel al de la caixa de ressonncia. Entre ells hi ha la bandrria, bandurrino o bandurr, el llaud o sonora, el llat, l'arxillat la famlia de les mandolines, el buzuki, el saz o baglama, l'ud, etc.

 Instruments de la famlia de les ctares.

 Instruments de la famlia de les arpes. ;

Segons la forma d'execuci, es poden classificar en:

 Instruments polsats directament amb els dits.

 Instruments polsats amb un plectre.

Segon la disposici de les cordes es distingeix entre els que tenen cordes simples i els de cordes dobles, s a dir, les cordes disposades per parelles que tenen una afinaci idntica.

Enllaos externs.
Harmnica Alcoiana;
Apollo's axes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68801" title="J-Pop" nonfiltered="2113" processed="2098" dbindex="27258">
J-Pop s l abreviatura de Japanese pop i es refereix a la msica popular japnesa. La paraula J-pop va ser encunyada per una estaci de rdio, J-WAVE i indica que s un msica diferent a la msica tradicional. 

El J-pop s un terme que en la prctica agrupa (de vegades errniament) molts gneres musicals diferents de Jap, incloent msica pop, rock, dance i soul. Al Jap, el terme s usat per a distingir els estils musicals moderns de la msica clssica o tradicional Enka.

A l'rea de Nagoya, el terme Z-pop s usat per a les canons populars d'aquesta zona. Algunes canons Enka, com aquelles interpretades per Miyuki Nakajima i Anzen Chitai cauen en ambds tipus, al Enka i J-pop, i poden o no ser inclosos en ambds. s tpic veure botigues de msica a Jap que classifiquen la msica en les categories J-pop, Enka, clssica i Angls/internacional.

 Vegeu tamb .
;
;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68802" title="Associazione Calcio ChievoVerona" nonfiltered="2114" processed="2099" dbindex="27259">


L' Associazione Calcio ChievoVerona  s un club de futbol de la ciutat de Verona (Itlia). 

 Histria .
El club es fund l'any 1929 amb el nom de Paluani Chievo. Es convert en professional el 1986 i adopt l'actual nom. Disputa els seus partits a l'estadi Marcantonio Bentegodi, que comparteix amb l'altre equip de la ciutat el Hellas Verona.

 Jugadors destacats .
 Simone Barone;
 Oliver Bierhoff;
 Eugenio Corini;
 Bernardo Corradi;
 Stefano Fiore;
 Nicola Legrottaglie;
 Massimo Marazzina;
 Luca Marchegiani;
 Simone Perrotta;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68804" title="Cagliari Calcio" nonfiltered="2115" processed="2100" dbindex="27260">


El  Cagliari Calcio  s un club de futbol de la ciutat de Cller a Sardenya (Itlia).

 Histria .
El club va ser fundat el 20 d'agost de 1920 amb el nom de Cagliari Football Club. El 1922 es funda la Unione Sportiva Italia a la ciutat. El 1924 es fusionen ambdues entitats i formen el Club Sportivo Cagliari. El 1934 es desf el club i neix un altre societat amb el nom de Unione Sportiva Cagliari, que el 1970 adoptar el nom actual. Disputa els seus partits a l'Estadi Sant'Elia, inaugurat el 1970 i remodelat el 1990.

Durant els primers anys de la seva histria es mantingu en categories inferiors italines, fins que l'any 1964 aconsegueix el seu primer ascens a la Srie A. El club es mantingu a la mxima categoria durant dotze anys, liderats pel gran Luigi Riva. L'any 1970 aconsegu el seu major xit esportiu amb el triomf final a l'Scudetto itali, amb Pierluigi Cera i Angelo Domenghini acompanyant el gran Riva. Des de l'any 1976 el club combin actuacions a la Srie A amb les categories inferiors.

 Palmars .
 Lligues italianes: 1 (1970);

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68806" title="Udinese Calcio" nonfiltered="2116" processed="2101" dbindex="27261">


L'Udinese Calcio s un club de futbol de la ciutat d'Udine (Itlia).

 Histria .
L'equip es fund el 1896 com a part de la Societ Udinese di Ginnastica e Scherma i en el seu primer any guany el campionat de la FGNI (federaci de gimnstica). Una escissi el 1926 form la AC Udinese, que el 1978 adopt l actual nom. El club disput lligues  regionals fins el 1929 en qu ingress a la Srie B. Descend rpidament i no torn a la segona categoria fins l'any 1939. El primer ascens a la Srie A l'obtingu l'any 1950. Durant els anys seixanta i setanta l'Udinese combin la Srie B i la Srie C, i no fou fins l'any 1979 que aconsegu un nou ascens a la primera divisi italiana. Des d'aleshores el club s un habitual de la Srie A, amb diverses actuacions a segona. Juga els seus partits a l'estadi Friuli i no t cap gran campionat, per si diversos de menor importncia, com a Copa Mitropa o la Copa Intertoto.

 Palmars .
 Srie B de la lliga italiana: 2 (1955-56, 1978-79);
 Srie B de la lliga italiana: 3 (1938-39, 1948-49, 1977-78);
 Copa Mitropa: 1 (1980);
 Copa Intertoto: 1 (2000);
 Copa Anglo-Italiana: 1 (1978);

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
Udinese Channel;
El imno Fuarce Udin (friulan);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68815" title="Flix de Aza" nonfiltered="2117" processed="2102" dbindex="27262">
Flix de Aza (Barcelona, 1944). Poeta i novellista catal en llengua espanyola.

La seva poesia gira sobre els eixos temtics del buit i del no res. L'any 1970 fou un dels integrants de l'antologia de Josep Maria Castellet Nueve novsimos poetas espaoles conjuntament amb Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix i Leopoldo Mara Panero entre d'altres.

A principis dels anys noranta fou director de l'Instituto Cervantes de Pars, crrec del qual dimit. s Catedrtic d'Esttica a l'Escola d Arquitectura de la UPC (Universitat Politcnica de Catalunya) i impulsor de la plataforma poltica Ciutadans de Catalunya, de caire centre-esquerra i antinacionalista.

Poesia.
 Cepo para nuria, Madrid, Pjaro de papel, 1968.
 El velo en el rostro de Agamenn (1966-1969), Barcelona, El Bardo,1970.
 Edgar en Stphane, Barcelona, Lumen, 1971.
 Lengua de mal, Madrid, Visor, 1972.
 Pasar y siete canciones, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1977.
 Poesa (1968-1978), Madrid, Hiperin, 1979. Recull els cinc llibres anteriors.
 Farra, Madrid, Hiperin, 1983.
 Poesa (1968-1989).

Novella.
 Las lecciones de Jena, Barcelona, Barral, 1972.
 Tres cuentos didcticos, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1975.
 Las lecciones suspendidas, Madrid, Alfaguara, 1978.
 ltima leccin, Madrid, Legasa, 1981.
 Mansura, Barcelona, Anagrama, 1984.
 Historia de un idiota contada por l mismo, Barcelona, Anagrama, 1986.
 Diario de un hombre humillado, Barcelona, Anagrama, 1987.
 Cambio de bandera, Barcelona, Anagrama, 1991.
 Demasiadas preguntas, Barcelona, Anagrama, 1994.
 Momentos decisivos, Barcelona, Anagrama, 2000.

Assaig.
 La paradoja del primitivo, Barcelona, Seix Barral, 1983.
 El aprendizaje de la decepcin, Barcelona, Anagrama, 1996.
 Salidas de tono, Barcelona, Anagrama, 1997.
 Lecturas compulsivas, Barcelona, Anagrama, 1998.
 Baudelaire y el pintor de la vida moderna, Barcelona, Anagrama, 1999.
 La invencin de Can, Barcelona, Alfaguara, 1999.
 Diccionario de las Artes, Barcelona, Anagrama, 2002.
 Cortocircuitos, Madrid, Abada Ed., 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68816" title="Anarcoindividualisme" nonfiltered="2118" processed="2103" dbindex="27263">

L'anarquisme individualista o anarcoindividualisme s una tradici filosfica basada en l'individu i alternativa a l'anarquisme social, desenvolupant-se en torn a la supremacia i autonomia de la persona.

Posa a la societat com a producte de la suma de individus i les seves accions. L'anarcoindividualisme proposa una societat on la persona siga el seu propi propietari, mitjanant l'associaci voluntaria i horitzontal.

 Enllaos externs .
 Llibre de Xavier Dez El anarquismo individualista en Espaa (1923   1938);

Vegeu tamb. 
Anarquisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68818" title="Seymour Cray" nonfiltered="2119" processed="2104" dbindex="27264">

Seymour Cray, nascut l'any 1925, matemtic i electrnic, va treballar durant els anys 50 a ERA (desprs Remington Rand i Sperry Rand) i va ser un dels dissenyadors de UNIVAC 1103. 

A partir de 1962, juntament amb William Norris van crear un laboratori Control Data Corporation amb l'objectiu de construir l'ordinador ms potent de l'poca, tasca que encara avui persegueixen. El CDC 6600 (construit el 1963) va superar ampliament la mquina ms potent de IBM, i el CDC 7600 va mantenir la lnia. 

El 1972 va fundar Cray Research, especialitzant-se noms en la construcci (quasi artesanal) de supercomputadores per encrrec, i es va consagrar amb la construcci del Cray-1, innovant tant amb l'arquitectura (utilitzava per primer cop un processador vectorial) i destacant amb la potncia de clcul.

El 1985 va construir Cray-2, format per 240.000 xips i 12 vegades ms potent que el seu predecessor. L'empresa es reafirmava com a lder del mercat de supercomputaci (amb una quota del 70%).

El 1988 inicia el desenvolupament del Cray-3, projecte que no arribar a finalitzar-se a causa dels problemes derivats del material semiconductor utilitzat (GaAs) i que annuncia la crisi de la sevaempresa, que paga un preu molt alt per la seva tendncia revolucionria davant d'un mercat cada com ms competitiu. Finalment, l'any 1995 fa suspensi de pagaments i Cray Research s comprada per Silicon Graphics.

Va morir als 71 anys, en un accident automobilstic, encara actiu en el mn dels negocis i de la investigaci.

Enllaois externs.
 Fitxa de Seymour Cray a Sphoera;
 Plana web oficial de Cray;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68821" title="Obertura 1812" nonfiltered="2120" processed="2105" dbindex="27265">

L'Obertura 1812 s una obra orquestral de Piotr Ilitx Txaikovski que commemora la fallida invasi francesa de Rssia, i la subsegent desfeta de la Grande Arme (Gran Exrcit) de Napole, un esdeveniment que va marcar el 1812 com el principal punt d'inflexi de les Guerres Napoleniques. Es va estrenar a la catedral de Crist Salvador de Moscou el 20 d'agost de 1882.

 Resum .

L'obertura s una composici de msica programtica. Comena amb les tonalitats fosques dels cants de l'esglsia russa, recordant la declaraci de guerra anunciada als serveis religiosos de Rssia i, immediatament, passa a un cant solemne per a l'xit de Rssia en la guerra. Aquest anunci i la reacci popular fou recollit per Lev Tolstoi a Guerra i Pau. 

A continuaci apareix un tema interpretat per les trompes que representa els exrcits en marxa. L'himne nacional francs, La Marsellesa, representa les victries franceses a la guerra i la captura de Moscou el setembre de 1812. Segueix una dansa popular russa que commemora la batalla en qu els russos derrotaren als francesos i la subsegent retirada de la Grande Arme queda reflectida amb un diminuendo, acompanyat de foc de canons que representen l'avan cap a les fronteres franceses. Amb la finalitzaci del conflicte torna el tema del cant, aquesta vegada interpretat per tota l'orquestra amb repic de campanes per la victria i l'alliberament de Rssia. Per sota del soroll dels canons i juntament amb el tema de la marxa es pot sentir l'himne rus de l'poca, Du salvi el Tsar. Aquest himne rus s el contrapunt a l'himne francs escoltat abans. 

A l'poca sovitica, l'obra de Txaikovski va haver de ser editada per a les representacions: l'himne Du salvi el Tsar de l'obertura es va canviar pel cor Glria de l'opera Ivan Susanin de Glinka.

El foc de can real prescrit per Txaikovski, normalment es realitza amb un bombo. Tamb es poden escoltar diminuendos de tambor fortament accentuats, tot i que no tan sovint. No obstant aix, el foc de can s'ha utilitzat en alguns casos, i es va fer servir per primer cop en un enregistrament de l'Orquestra Simfnica de Minneapolis als anys 50. Desprs, altres grups han fet enregistraments semblants, ajudant-se dels avenos en la tecnologia de l'udio. El foc de can s'utilitza cada any el 4 de juliol en la Diada de la Independncia dels Estats Units, en l'execuci de l'Obertura 1812 per la Boston Pops Orchestra en el seu concert anual a la riba del riu Charles a Boston, Massachusetts. Tamb es fa servir foc de can real a la desfilada anual de l'Australian Defense Force Academy a Canberra, Austrlia.

A mitjans del anys 60, Igor Buketoff va realitzar una adaptaci de l'"Obertura 1812" amb cors. La secci inicial era una salmodia cantada per veus en comptes de ser interpretada per violoncels i violes, els cors infantils s'afegien a la flauta i al corn angls, i el cor complet es barrejava amb els vents (l'orquestra sencera, de fet) a la secci final. Un homenatge a aquesta can es pot escoltar al tema 2112 Overture de la banda canadenca Rush.

Aparicions de la melodia a la cultura popular.
(aquestes aparicions es refereixen principalment a la part de la composici on es poden escoltar els canons)
Forma part de la banda sonora dels anuncis publicitaris del Risk, aix com de les seves versions per a ordinador (Risk 1 i Risk 2).
A la pantalla de mximes puntuacions del joc d'ordinador Project-X.
Usat com a msica d'introducci del joc d'ordinador Wizkid. A la introducci, el personatge principal del joc (Wizkid) dirigeix una orquestra (que no es veu) i un parell de canons (que s que es veuen). Quan sona l'ltim acord de la melodia, el cap de Wizkid explota i en surten bombolles vermelles en totes direccions.
La melodia tamb apareix en un altre joc d'ordinador, el Fiendish Freddy's Big Top O'Fun, en una escena de canons.

Notes.
  La composici reflexa els himnes francs i rus de 1882, i no de 1812. Des de 1799 fins al 1815, Frana no tenia himne nacional, i La Marsellesa no va ser recuperada fins al 1870. Du salvi el Tsar no va ser adoptat com a himne oficial de Rssia fins al 1833. Probablement, es tracta d'un cas de llicncia artstica de Txaikovski, que aix feia servir himnes que eren familiars a la seva audincia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68827" title="Teoria Kaluza-Klein" nonfiltered="2121" processed="2106" dbindex="27266">
En fsica, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) es una teoria que intent unificar les forces fonamentals de la gravitaci i l'electromagnetisme. La teoria, publicada el 1921, fou creada pel matemtic Theodor Kaluza, que descobr que es podia unificar la relativitat general i l'electromagnetisme de Maxwell utilitzant un espai-temps de cinc dimensions.

Descripci.
El 1919 Theodor Kaluza, llavors professor ajudant a la universitat de Knigsberg envi una carta a Albert Einstein presentant-li la seva teoria. Einstein respongu amb entusiasme i en recoman la publicaci a la revista de l'Acadmia Prussiana de Cincies, que ho fu el desembre de 1921. En la seva teoria Kaluza demostrava com en un espai-temps de cinc dimensions (quatre espacials i una temporal) es podia unificar en una sola teoria la relativitat general d'Einstein i l'electromagnetisme de Maxwell, de manera que s'aconseguia una descripci unificada de les forces de la naturalesa conegudes en aquells moments (les forces nuclear feble i nuclear forta encara no s'havien descrit correctament). Les equacions resultants de la teoria es poden separar en tres conjunts, un equivalent a les equacions de camp d'Einstein, un altre equivalent a les equacions de Maxwell y un darrer conjunt consistent en un camp escalar addicional anomenat radi.

La teoria de Kaluza era elegant matemticament i tingue un ress considerable. Nogensmenys, tenia un problema greu: perqu no observem la dimensi extra que postula? A l'article Kaluza no responia a aquest problema, que qued sense respondre durant un temps. Fou el fsic suec Oskar Klein qui aport una possible soluci al problema. El 1926, en un article a Zeitschrift fr Physik postul que en realitat la cinquena dimensi extra de Kaluza podia estar extraordinriament recargolada, de manera que l'espai en aquesta dimensi no tindria ms d'uns 10-32 metres, de manera que la seva presncia es inobservable a les nostres escales.

Amb la nova modificaci de Klein, la teoria, llavors ja coneguda com a teoria Kaluza-Klein, recobr el seu inters. Malgrat tot, seguia presentant problemes importants: en primer lloc no era una descripci quntica de les forces (no era una teoria quntica de camps) i en segon lloc no incloa els fermions. D'aquesta manera la teoria va quedar oblidada, com un intent interessant per que no aconsegueix una descripci completa de la natura. Tot i aix la idea bsica de la teoria (dimensions extra recargolades a nivell microscpic, no gaire superior a la longitud de Planck) s a la base de les modernes teories de cordes, que igualment intenten unificar totes les forces conegudes.

Notes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68828" title="President de la Repblica francesa" nonfiltered="2122" processed="2107" dbindex="27267">
El President de la Repblica francesa (francs Prsident de la Rpublique franaise) s el cap d'estat de Frana i tamb ex-officio coprncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legi d'Honor. Quatre de les Cinc Repbliques de Frana han tingut presidents com a caps d'estat, i han fet de la presidncia de Frana la ms antiga d'Europa que encara s activa d'alguna manera. En la constituci de cadascuna de les Cinc repbliques els poders presidencials han anat variant. L'actual president de Frana s Nicolas Sarkozy.

 Poders presidencials .
A diferncia d'altres presidents europeus, la tasca presidencial t fora poders, especialment en afers exteriors. Encara que el primer ministre i el parlament detenen la major part del poder legislatiu i executiu, el president francs ment una forta influncia.

Potser el ms gran s el d'escollir el primer ministre.Tanmateix, des que moms l'Assemblea Nacional Francesa t el poder de fer dmitir el govern, el president s forat a anomenar un primer ministre que tingui el suport de la majoria de l'Assemblea. Quan la majoria de l'Assemblea s d'un partit poltic diferent al del president, es produeix all que se'n diu cohabitaci. Aix fa minvar els poders presidencials, i augmenta els del primer ministre i els de l'Assemblea Nacional. Tot i aix, la convenci constitucional s que el president dirigeix els afers exteriors, encara que la major part de la feina resta en mans del Ministre d'Afers Exteriors. Quan la majoria de l'Assemblea s del seu mateix partit, el president pot tenir un rol ms actiu i dirigir la poltica interior. El primer ministre resta aleshores en un paper secundari i pot ser destitut si la seva administraci esdev impopular.
Entre els poders presidencials hi ha:
 Pot promulgar lleis;
 T una petita i limitada forma de veto suspensiu: pot ordenar una altra lectura de la llei pel Consell Constitucional abans de la seva promulgaci;
 Pot convocar lleis per Referndum.
 Pot nomenar alguns alts funcionaris (amb seient al gabinet);
 Nomena alguns membres del Consell Constitucional.
 Rep els ambaixadors estrangers.
 Pot oferir un perd (per no pas una amnistia) per a criminals convictes, i antigament podir conmutar penes de mort per cadena perptua. Hi ha una tradici d'oferir perdons per a petits delictes desprs d'una elecci presidencial. Darrerament ha estat molt criticada aquest costum, particularment perqu es creu que incita a la gent a cometre infraccions de trnsit els mesos abans de les eleccions, per tamb s cert que redueix la sobrepoblaci a les presons. L'ltim perd es va dictar el 2002, i no se sap si se n'oferir un altre el 2007.
 Conjuntament amb el Bisbe de la Seu d'Urgell, es reconegut per la Constituci andorrana com a Cap d'Estat d'Andorra;

 Elecci .
Des del 2000, el President de Frana s escollit per sufragi universal directe per a un terme de cinc anys (fins aleshores el terme era de set anys). El president Chirac fou escollit el 1995 i novament el 2002. El seu mandat expirar el 2007, i com no hi ha cap impediment legal, es podria presentar a la reelecci. Franois Mitterrand s l'nic president que ha complit els dos mandats complets de set anys.
El sistema d'elecci consisteix en el vot directe dels candidats a la presidncia. Si cap dels candidats obt una majoria de vots, es convoca una segona volta amb els dos candidats ms votats. Aquesta practica ha estat molt criticada perqu arracona les minories.


 Presidents de Frana .
Aquesta llista continua a la Llista de reis de Frana.

Segona Repblica (1848-1852).



Tercera Repblica (1870-1940).



Frana de Vichy (1940-1944).



Frana Lliure (1940-1944).



Govern Provisional de la Repblica (1944-1947).



Quarta Repblica (1947-1959).



Cinquena Repblica (1959-actualitat).




 President del Senat Alain Poher dos cops President inter uns mesos inmediatament desprs de la dimissi de de Gaulle (1969) i la mort de Pompidou (1974).;

Enllaos externs. 
 Pgina web del President;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68905" title="Intermeco" nonfiltered="2123" processed="2108" dbindex="27268">
Intermeco (adaptaci a l'ortografia bosniana de la paraula Intermezzo) s el ttol de l'himne nacional de Bsnia i Hercegovina, des que es va adoptar el 10 de febrer de 1998, juntament amb una nova bandera. Aquest nou himne substitueix l'anterior, anomenat Jedna si Jedina, que fou acusat d'excloure les comunitats srbies i croates del pas.

El compositor de la melodia s Duan esti , i no cont lletra.

Enllaos externs.
L'Intermeco en MP3




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68906" title="CVS" nonfiltered="2124" processed="2109" dbindex="27269">
Prov de l'angls i s l'acrnim de Concurrent Versions System (Sistema de Control de Versions, en catal) o Concurrent Versioning System. Es tracta d'un sistema que mant un registre de tot el treball realitzat i els canvis en la implementaci d'un projecte (de programa) i que permet que diferents desenvolupadors (potencialment separats per grans distncies) collaborin junts.

Els sistemes de control sn utilitzats principalment a la indstria del software per controlar les diferents versions del codi font. Tot i aix, els mateixos conceptes sn aplicables a altres mbits (i noms pel codi font) com la generaci de documents, imatges, etc. En el mn del programari lliure s'ha fet molt popular entre els desenvolupadors de codi obert, que treballen amb el CVS difs sota la llicncia GPL

 Caracterstiques . 

Un sistema de control de versions ha de proporcionar:

 Un mecanisme d'emmagatzematge de cadascun dels tems que s'ha de gestionar (arxius de text, imatges, documentaci...);
 La possibilitat de modificar, moure i esborrar cadascun dels elements. ;
 Un histric de les accions realitzades amb cada element, i la possibilitat de tornar a un estat anterior dins d'aquest historial.

Tot i que no s estrictament necessari, sol ser molt til la generaci d'informes amb els canvis introduts entre dues versions, informes d'estat, identificats amb nmeros de versions...

CVS utilitza una arquitectura client-servidor: un servidor guarda la versi o versions actuals del projecte i la seva histria, i els clients es connecten al servidor per extreure una cpia completa del projecte, treballar amb aquesta cpia i posteriorment afegir els canvis realitzats. Tpicament, el client i el servidor es connecten a travs d'Internet, per tamb poden executar-se els dos alhora a la mateixa mquina en el cas que es vulgui que el CVS mantingui el registre de la histria de les versions del programa d'un projecte dut a terme noms per desenvolupadors locals. El servidor normalment utilitza un sistema operatiu similar a Unix, mentre que els clients del CVS poden funcionar amb qualsevol dels sistemes operatius (veure sistema operatiu) que hi ha al mercat. 

Com que diversos clients poden extreure o poden estar treballant amb cpies del projecte al mateix temps, a l'hora de guardar els canvis el sistema tracta de fusionar-les. Si aquest procs falla, perqu, per exemple, dos clients canvien la mateixa lnia en un fitxer en concret, el fitxer denega el segon ingrs i informa al client sobre el conflicte, que l'usuari haur de resoldre de forma manual. Si l'operaci de fusi t xit, aleshores el nmero de versi de tots els fitxers implicats s'incrementa automticament i el servidor CVS escriu una lnia amb una descripci subministrada per l'usuari, la data i el nom de l'autor i els seus fitxers log.

Els clients poden tamb comparar diferents versions dels fitxers, sollicitant una histria completa dels canvis, o extreure una "foto" histrica de com es trobava el projecte en una data concreta o en un nmero de revisi determinat, tal com passa en molts projectes de codi obert on es permet l' "accs de lectura annim" (que vol dir que els clients poden obtenir versions i comparar-les sense necessitat de tenir cap privilegi sobre els fitxers).

Els clients tamb poden utilitzar la comanda d'actualitzaci amb l'objectiu de tenir les seves cpies al dia amb l'ltima versi que es troba al servidor. D'aquesta manera s'estalvia haver de tornar a descarregar el projecte complet.

El CVS tamb pot mantenir diferents "branques" d'un projecte. Per exemple, es pot utilitzar una versi extesa d'un projecte de programa pot formar una branca, i utilitzar-la per corregir errors, mentre en una altra branca s'utilitza una segona versi per anar-la desenvolupant, afegint canvis i noves caracterstiques.

 Terminologia .

La terminologia CVS denomina, mdul aun projecte simple (conjunt relacionat de fitxers) gestionat pel CVS. S'utilitza el terme repositori per referir-se al conjunt de mduls que pot gestiona el CVS. La cpia descarregada per un client serveix com a cpia de treball. 

 Vegeu tamb .
Subversion

Referncies i enllaos externs.

 http://losinvisibles.net/como/comoCvs.html;
 http://olea.org/manuales/como-empezar-cvs/;
 http://es.wikibooks.org/wiki/Tutorial_de_uso_de_CVS;

 http://www.cvshome.org/docs/  (Documentation at CVSHome.org);
 http://cvsbook.red-bean.com/cvsbook.html  (Karl Fogel: Open Source Development with CVS);
 http://www.cvshome.org   ;
 http://www.loria.fr/~molli/cvs-index.html  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68908" title="SCons" nonfiltered="2125" processed="2110" dbindex="27270">
SCons s una eina de generaci o automatitzaci de programari lliure. SCons s un substitut del clssic Make que integra funcionalitats similiars a autoconf/automake o ccache. Comparat amb les primeres eines, SCons est  dissenyat per ser utilitzat fcilment, ms fiable, i ms rpid

Enllaos externs.
 http://www.scons.org;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68912" title="Reforma gregoriana" nonfiltered="2126" processed="2111" dbindex="27271">
La Reforma gregoriana  s una poltica portada sota la impulsi del papat a l'edat mitjana. Si els historiadors admeten que el papa Lle IX ha comenat el redreament de l'Esglsia, s tanmateix el papa Gregori VII que ha deixat el seu nom a la reforma. A ms, els esforos per treure l'Esglsia catlica d'una crisi generalitzada des del segle X prossegueixen tamb desprs del pontificat de Gregori VII. Aix l'expressi "reforma gregoriana" pot semblar imprpia ja que ha concernit en total prop de tres segles.

Implica tres projectes principals :

 Afirmaci de la independncia del clergat: els laics ja no poden intervenir en els nomenaments. Per hi ha conflictes, sobretot entre el papa i els emperadors germnics que es consideren tamb els representants de Du sobre la terra (Renya Investidures).

 Reforma del clergat: perqu el clergat susciti el respecte. El clergat s ms ben instrut i l'Esglsia imposa el celibat dels sacerdots aix com el matrimoni cristi per als laics.

 Afirmaci del paper del papa: a partir del segle XI, el papa estableix una estructura centralitzada al voltant del papat. El 1059, el papa Nicolau II crea el collegi de cardenals que escull el nou Papa. A ms, es desenvolupa la cria pontifical que controla el que es fa a l'Esglsia. Finalment, el papa multiplica les intervencions pontificals. Una de les ms conegudes es materialitza pel Decret de 1059 que reforma l'elecci pontifical i prohibeix el nicolaisme i la simonia.

La crisi de l'Esglsia (segles X - XI).

Amb el declivi del poder carolingi i les invasions escandinaves a Occident, l'Esglsia sofreix diversos graus de mal i de desordres:

 La feudalitzaci del clergat: nombrosos bisbes i abats s'han fet senyors ; aix implica una inserci dels prelats en el sistema feudo-vasssallstic. Principats eclesistics es formen a l'est de la Frana actual. L'arquebisbe de Reims s molt poders i posseeix prerrogatives comtals (estatuts propis, poder de colpir moneda, de posar i treue impostos).

Les parrquies rurals cauen en mans dels senyors o de cavallers que nomenen com a titulars gent poc instruda, a vegades incls servents.

A l'Oest del regne, els prnceps controlen el seu clergat: per exemple, el duc de Normandia dna la investidura als bisbes del seu principat. Els bisbes s'han fet doncs vassalls del duc i deuen per tant els mateixos serveis que els vassalls laics: el servei armat. Certs clergues participen doncs en els combats. Es veuen bisbes normands participar en la batalla d'Hastings el 1066 : el bisbe Odon de Bayeux, germanastre del duc de Normandia, i Geoffroy de Montbray, bisbe de Coutances. Els clergues s'allunyen aix de les seves funcions pastorals i religioses.

 El nicolaisme arriba a alguns bisbats: el principi del celibat i de la castedat s'imposa a diversos indrets. A Normandia i Bretanya, l'arquebisbe Robert d'vreux, de la dinastia ducal, ha tingut un fill, el comte d'vreux.
 La simonia : amb algunes excepcions (ducat de Normandia per exemple), la simonia castiga arreu. Els sacerdots venen els sagraments, es dediquen al trfic de les relquies i en treuen uns ingressos substancials. Un dels ms clebres s Manass de Reims.
 Aparici d'heretgies : sn limitades i no porten nom precs. El rei de Frana Robert II el Piads condemna a la foguera 10 canonges heretges a Orleans.

Per fer front a aquests problemes, certs monestirs intenten posar ordre amb la reforma del Cluny des dels anys 1020. Desprs, el papat decideix intervenir, a partir de Lle IX.

L'acci del papa Nicolau II (990 - 1061).

 El 1059, noms els cardenals poden designar el nou papa. Aquest decret d'abril elimina doncs l'emperador en la tria del pontfex. El nou papa s aclamat llavors pel clergat i el poble de Roma. El mateix decret de Nicolau II prohibeix als sacerdots casar-se i ordena als casats repudiar la seva dona (nicolaisme) i prohibeix de revendre les propietats espirituals (simonia).

L'obra del papa Gregori VII (1073-1085)

 Els decrets de 1074 persegueixen la poltica amb l'eradicaci de la simonia i del nicolaisme en el clergat occidental. Gregori VII envia legats per controlar la seva aplicaci i dipositar els clergues immorals.
 1075 : El Dictatus papae afirma la superioritat del papa sobre els emperadors, reis i prnceps laics. El papa disposa del poder d'excomuni.
 Per els reis i els prnceps van resistir a aquesta reforma. L'emperador Enric IV va treure a Gregori VII el 1076. La seva resposta va ser l'excomuni. Davant les revoltes, Enric IV va demanar finalment el perd del papa en el moment de la penitncia de Canossa (gener de 1077). Per la lluita no es va parar ja que el papa va renovar les seves excomunions i l'emperador va fer escollir un antipapa, Climent III. Gregori VII mor el 1085, per la baralla de les Investidures va prosseguir.

Balan de la reforma gregoriana.

 Frana;

El procs de feudalitzaci dels clergues es va parar. Yves de Chartres distingeix la investidura temporal (pel rei per als bns materials) i espiritual o pel bcul (reconciliat pel poble, el clergat i conferida pel metropolit).

 Anglaterra;

El rei exigeix un jurament de fidelitat per part dels clergues.

 A l'Imperi;

Desprs de llargues discussions entre el papa i l'emperador Enric V, el comproms del concordat de Worms va ser finalment acceptat el 1122. s la fi de la baralla de les investidures. Per el 1152 comena la lluita del Sacerdoci i de l'Imperi del qual en surgeix el domini de la cristiandat occidental.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68915" title="Auguste Comte" nonfiltered="2127" processed="2112" dbindex="27272">


Isidore Marie Auguste Franois Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - Pars, 5 de setembre de 1857) fou un filsof francs, considerat el fundador del positivisme  i un dels iniciadors de la  Sociologia . 

Lector de David Hume i Condorcet, fou decisivament influt per Henri de Saint-Simon  amb qui collabor del 1817 al 1823 , visqu modestament com a "repetidor" de matemtiques a l'cole Polytechnique. 

El ms important dels cursos que hi dict don lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resum en el Discours sur l'esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que mor al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspir la "religi de la humanitat". D'aquest perode sn el Systme de politique positive ou Trait de sociologie instituant la Religion de l'Humanit (quatre volums, 1851-54), el Catchisme positiviste (1852) i la Synthse subjective (1856). 

La llei dels tres estats.

La seva teoria fonamental s l'anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat: teolgic (o fictici), metafsic (o abstracte) i cientfic (o positiu), caracteritzats per la seva forma d'explicaci dels fenmens (entitats sobrenaturals, natures abstractes, lleis positives) i que impliquen una certa organitzaci social (teocrcia monrquico-militar, crisi culminant en la revoluci, tecnocrcia cientfico-industrial). 
Tamb va introduir la tesi de la  desconcentraci de poders  en cert sentit d mbit regional, que influria en algunes de les postures poltiques del Felibritge.  En el camp de la sociologia, l'objecte de la qual seria la investigaci dels fenmens socials ordenada a la instauraci d'un nou ordre, Comte s un dels capdavanters i l'inventor del nom. La darrera evoluci del seu pensament fu que els seus deixebles establissin una distinci entre "positivisme" i "comtisme". 

El progrs i l'evoluci segons Compte.

Ordre i progrs: Compte s un autor difcil de classificar a causa de la seva visi de la societat basada en l esttica i la dinmica. El seu pensament est influit per diferents corrents de pensament. Del tradicionalista Louis Gabriel De Bonald recull la concepci de la necessitat d ordre social imprescindible per a tota societat, mentre que de Condorcet adopta la noci de progrs, aix com la vocaci reformadora del seu mestre, l antiliberal (socialista utpic) Saint-Simon.

El desenvolupament (l evoluci) est basada en el progrs a travs de l adaptaci de la societat a la cincia, que proporciona noves tcniques que milloren les condicions de vida i un nou odre de creences d estil religis basades en els preceptes de la ra. Per a l autor, no existeix desenvolupament possible sense certa dosi d ordre i de progrs  ordre sense progrs porta a l estancament, i progrs sense ordre a l anarquia 

Compte no dna importncia als drets individuals, en benefici sempre de la comunitat. La seva idea de progrs est entre el mediavelisme i la tecnocrcia (els cientfics i els tcnics industrials han de ser els dirigents de la nova societat, basada en la cincia).

Compte classifica en categories sociologiques la srie de transformacions que l espcie humana assoleix en els diferents estadis de la seva evoluci (teolgic/metafsic/positivista). Tot i que el seu pensament cont elements poc verosmils, molts dels plantejaments que l autor fa sobre la societat sn presents en la sociologia del s.XXI.

 Obres .

 Plan des travaux scientifiques ncessaires pour rorganiser la socit (1822) ;
 Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42);
 Discours sur l'esprit positif (1844);
 Systme de politique positive ou Trait de sociologie instituant la Religion de l'Humanit (quatre volums, 1851-54);
 Catchisme positiviste (1852) ;
 Synthse subjective (1856);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68916" title="Complementari" nonfiltered="2128" processed="2113" dbindex="27273">
S'anomena conjunt complementari d'un conjunt A respecte d'un conjunt C aquell conjunt diferncia C-A. S'acostuma a representar com  .

Per exemple, si C =  i A = , llavors   = .

Propietats.

Complementari d'un conjunt respecte si mateix.

El complementari d'un conjunt C respecte si mateix es el conjunt buit.

;

Relaci amb la intersecci.

;

Propietat involutiva.

El complementari del complementari d'un conjunt s el mateix conjunt.

;

Propietats de complementarietat.

Per tal que dos conjunts siguin complementaris s'han de complir les propietats segents:

;

;

Lleis de De Morgan.

;

;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68917" title="Vctor Gelu" nonfiltered="2129" processed="2114" dbindex="27274">

Vctor Gelu (Marsella, 1806 - Rcavaira, Provena 1885) fou un escriptor en occit. Fill d'una famlia de petits burgesos, se'l considera el poeta obrer per excellncia. Public la novella humorstica Nouv Granet (1856), on ataca amb fora Napole III, ra per la qual hagu de fugir sovint. Esperit independent, tot i que fou convidat per Frederic Mistral al Congrs de poetes provenals d'Arles del 1852, se situ fora del Felibritge, al qual atac pel seu dilettantisme. Els seus poemes reflecteixen i defensen l'artesania; el seu llenguatge potic s vigors i fora elaborat.

 Obres .
 Fenhant e Gromand (1838);
 Nov Granet (1856);
 Blume (1838);
 Demni (1855) ;
 Canons provenals (1840-1855). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68918" title="Los Romieu" nonfiltered="2130" processed="2115" dbindex="27275">

Los Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occit. Deixeble de Bigot i felibre, acompany Frederic Mistral a les festes catalano-provenals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a sser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgrcies familiars. 

 Obres .
 La rampelada (1868);
 La jarjalhada (1879) ;
 Li cauquilhas d'un romieu (1894) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68920" title="Sisak" nonfiltered="2131" processed="2116" dbindex="27276">

Sisak (alemany: Sissek, hongars: Sziszek, itali: Sisek) s una ciutat al centre de Crocia. Tenia una poblaci de 52.236 l'any 2001 i s el centre administratiu de comtat Sisak-Moslavina. Est situat en la confluncia dels rius de Kupa, Sava i l'Odra, 57 km al sud-est de la capital de Crocia, Zagreb.

Geografia.

Es considera normalment que Sisak s on comena el Posavina (riu Sava), amb una elevaci de 99 m.

Sisak s el port fluvial ms gran de Crocia i un centre d'indstria naviliera (Dunavski Lloyd). Sisak s a la carretera principal Zagreb-Sisak-Petrinja (M12.2) i el ferrocarril Zagreb-Sisak-Sunja.

Histria.

La histria llarga de vida urbana (al voltant de 2.500 anys) aix com la posici extremadament favorable al conflent de tres rius, (el Sava, el Kupa i l'Odra), ha fet que Sisak fos una ciutat important a la histria de Crocia. Durant l'Imperi Rom, el cristi Quirinus va ser martiritzat i mort on en aquella poca es coneixia com a Siscia. Avui s el sant patr de Sisak.

Una fortalesa triangular del segle XVI a la Ciutat Vella, ben conservada i convertida en el Museu Natiu, s la destinaci principal de tots els turistes. La fortalesa s famosa per la victria del Croats sobre els turcs el 1593. Va ser la primera derrota significativa de l'exrcit turc, invencible en la seva pujada cap amunt en territori europeu.

El palau Barroc de Mali Kaptol, el classicista Veliki Kaptol, el ma Stari most (Pont Vell) sobre el Kupa, i el parc etnolgic sn els llocs tamb visitats.

Durant la Segona Guerra Mundial, a Sisak hi havia un camp de concentraci que formava part del Jasenovac on serbis, gitans, i jueus hi moriren.
[

Divers.

Les ocupacions principals estan a l'agricultura, metallrgia del ferro (fbriques d'acer), productes qumics, pell (calat), teixits i plantes de processament alimentari (productes lctics, begudes alcohliques), material de construcci, refineria de cru.

La ciutat ofereix la facultat de Universitat Metallrgia i la de Nutica depenents de la Universitat de Zagreb.

Sisak t moltes fonts minerals riques (balnearis) amb propietats curatives. L'aigua surt a una temperatura de 42 a 54 C.

Els esports i les installacions recreatives inclouen una platja pblica en el Kupa. Tots els rius (Kupa, Odra, Sava) ofereixen oportunitats de pesca. A la vora hi trobem terres de cacera a les regions de Turopolje i Posavina. Sisak s el punt de partida per a visites de turisme al parc de natura Lonjsko Polje (parc del riu Lonja).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68923" title="Establiments" nonfiltered="2132" processed="2117" dbindex="27277">








Establiments s un barri residencial de Palma, situat al nord-oest de la ciutat. Antigament era un municipi independent, per ja fa uns anys que pertany al municipi de Palma.

La lnia d'autobs que el comunica amb Ciutat s la nm. 16. T una majoria d'edificacions unifamiliars.  

Disposa d'un centre educatiu pblic, el CEIP Establiments, que imparteix classes d'infantil i primria, i pertany a la zona B d'educaci del municipi. Aquest centre est adscrit als instituts d'educaci secundria de Son Pacs, Josep M Llompart, Joan M Thoms i Madina Mayurqa.

Al nord hi ha el municipi d'Esporles, al sud les barriades palmesanes de Son Anglada i El Secar de la Real, a l'est la barriada de Son Espanyol i a l'oest, el municipi de Puigpunyent.

Tamb t una escola infantil concertada nomenada Jardines de la Infancia de les Religioses de la Puresa de Maria, adscrita al collegi Madre Alberta de Palma.

Escut: el seu escut s un bra doblegat amb una espasa.
Codi Postal: 07010;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68932" title="Formaci vegetal" nonfiltered="2133" processed="2118" dbindex="27278">

Una formaci vegetal s una expressi on, sovint, la comunitat o el conjunt d'organismes vegetals vnen primerament descrits d'una manera fisiognmica. Per exemple, amb la paraula brolla, d'estepes i brucs, on "brolla" s una formaci vegetal perqu fa referncia a un conjunt d'organismes amb caracterstiques que tenen notable similitud en l'anatomia i fisiologia.

L'expressi s del tipus biolgic, expressant l'estructura d'una comunitat. S'empra, amb la intenci d'interpretar els organismes, com a expressi d'un procs d'adaptaci a determinades condicions de vida (en l'exemple anterior seria una pronunciada insolaci i aridesa unida a un sl empobrit i acidfil), tot buscant un criteri de classificaci.

Una formaci es pot definir doncs, com una entitat integrada per uns mateixos tipus biolgics en combinaci semblant, s a dir, d'igual estructura. La veu formaci s una expressi del clima que ha propiciat una convergncia evolutiva de les espcies, que junta associacions diferents per amb fisiognomia o fenologia com (en l'exemple anterior es cita la brolla d'estepes i brucs, per tamb hi ha la brolla de roman, la brolla d'ericcia, etc.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68934" title="Guillem IX de Poitiers" nonfiltered="2134" processed="2119" dbindex="27279">

Guillem IX de Poitiers, el Trobador (Guilhm IX d'Aquitnia e de Gasconha)(? 1071 - Poitiers 1127) fou un noble occit, considerat el primer trobador en llengua occitana i comandant de la croada de 1101.

 Carrera militar .
Duc d'Aquitnia i de Gascunya (1086-1127) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086-1127), fill de Guillem VIII d'Aquitnia i d'Hildegarda de Borgonya. Fou tamb un dels personatges ms singulars del seu temps. Les seves possessions representaven ms del doble dels dominis reals. Aprofitant que Ramon IV de Tolosa, oncle de la seva muller, era a la croada, mentre el papa li reclamava que ell mateix se n'ans a Terra Santa, s'apoder del comtat de Tolosa el 1098 amb la seva esposa Felipa, filla i hereva de Guillem IV de Tolosa. El papa l'amena d'excomunicar-lo i a la fi el 1100 evacu el comtat. L'any segent an a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exrcit, que fou totalment desfet pels turcs a Heraclea i torn noms amb sis companys; en torn el 1103. El 1114 torn a envair el comtat de Tolosa, on comet nombroses espoliacions que li valgueren l'excomuni fins el 117, que perd novament el 1123. Collabor amb Alfons I d'Arag el 1120 amb sis-cents homes en les lluites contra els almorvits a Arag, desprs de la conquesta de Saragossa, i amb els regnes de Castella i Lle entre 1120 i 1123. Aleshores tropes aquitanes participaren en un intent de conquerir Crdova.

 Vida privada .
Es cas (1089) amb Ermengarda d'Anjou, que repudi, i amb Felipa de Tolosa (1094), vdua de Sancho V Ramrez, rei de Navarra i Arag de qui se separ el 1116. Estigu unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon, muller del vescomte de Chtellerault (Poitou), amb una dama tolosana, de qui tingu Ademar de Poitiers, que fou comte de Valentins. Els seus bigrafs el titllen de llicencis, despietat i faldiller. Es conta que va arribar a fundar una abadia a Niort per a reunir-hi totes les seves amants.

 Obra potica .
s el trobador ms antic de nom conegut. Hom en conserva onze poesies, que reflecteixen les seves desvergonyides faccies, l'oposici als poders de l'Esglsia i activitats joglaresques espordiques. Algunes composicions cauen dins el corrent corts amors, i d'altres sn esplais de tipus tavernari i obsc. De les seves onze canons conservades, les sis primeres estan escrites en un llenguatge plstic i brutal, i dirigides als guerrers i vassalls que l'acompanyaven a les seus correries blliques i amoroses. La seva poesia apareix perfecta en la forma i amb un contingut ple de subtileses i d'intencions.

La poesia Farai un vers de dreit nien s d'una modernitat increble per la meravellosa atmosfera de irrealitat i misteri que embolica tot el vers, fent de la negaci un tema literari. Constitueix una elevada disquisici sobre sentiments contradictoris i un amor eteri i vague, b que potser indica una actitud irnica envers una primitiva poesia amorosa i trobadoresca perduda. Els poemes Vl a X se situen en un context d'amor corts en el qual la dama, elevada i fins a inaccessible, fa del cavaller el seu vassall. La can Xl expressa malenconioses consideracions sobre la proximitat de la mort. Les onze poesies sn altres tantes peces mestres d'una actualitat permanent. Sovint prengu la forma i la melodia perduda dels rics himnaris litrgics, especialment els produts a Sant Maral de Llemotges.

Bibliografia.
Bond, Gerald A., ed., transl. intro. The Poetry of William VII, Count of Poitier, IX Duke of Aquitaine, (Garland Publishing Co.:New York) 1982;
Duisit, Brice. Las Cansos del Coms de Peitieus (CD), Alpha 505, 2003;
Harvey, Ruth E. The wives of the 'first troubadour', Duke William IX of Aquitaine (Journal of Medieval History), 1993;
Meade, Marion. Eleanor of Aquitaine, 1991;
Merwin, W.S. Sir Gawain and the Green Knight, 2002. pp xv-xvi. New York: Alfred A. Knopf. ISBN 0-375-41476-2.
Owen, D.D.R. Eleanor of Aquitaine: Queen and Legend;
Parsons, John Carmi. Eleanor of Aquitaine: Lord and Lady, 2002;
Verdon, J. La chronique de Saint Maixent, 1979.
Waddell, Helen. The Wandering Scholars: the Life and Art of the Lyric Poets of the Latin Middle Ages, 1955;

 Enllaos externs .
Obres completes 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68939" title="Estepa" nonfiltered="2135" processed="2120" dbindex="27280">

Estepa (Sevilla) s un municipi de la provncia de Sevilla.
En geografia s una vasta planura a on noms s'hi fa vegetaci herbcia o subarbustiva, vegeu estepa (geografia).
En botnica s el nom com d'un gnere d'arbusts de la famlia de les cistcies, vegeu estepa (botnica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68941" title="Estepa (botnica)" nonfiltered="2136" processed="2121" dbindex="27281">


Les estepes (Cistus) sn un gnere d'arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la famlia de les cistcies, caracteritzades per un fruit en forma de cpsula que s'obre en cinc valves, mentre que els altres gneres autctons de la famlia tenen cpsules que s'obren en tres valves. Tenen les fulles perennes i oposades, i flors vistoses, blanques o rosades, amb cinc ptals iguals, i assoleixen alades d'entre 1 i 2 metres. La frmula floral predominant s * K 5, C 5, A molts, G (5), o sigui, flor actinomorfa amb 5 spals, 5 ptals, molts estams (ms de 20) i 5 carpels concrescents.

Les estepes estan adaptades al clima mediterrani. Les seves arrels creixen i es ramifiquen molt a la primavera, l'poca de pluges i s'estenen superficialment per tal de poder aprofitar l'aigua que caigui, per poca que sigui. Les seves fulles poden caure o es marceixen de manera reversible en poques de sequera. D'altra banda, sn fcilment inflamables i resten completament calcinades pels incendis. Desprs del pas del foc, per, les seves llavors, que mig enterrades no han sofert danys, germinen rpidament i en poc temps els estepars tornen a envair l'espai.

En particular hi pertanyen les segents espcies autctones dels Pasos Catalans :
Estepa blanca (Cistus albidus);
Estepa borrera (Cistus salviifolius);
Estepa ladanfera (Cistus ladanifer);
Estepa negra (Cistus monspeliensis);
Cistus crispus;
Esteperola (Cistus clusii);
Estepa de muntanya (Cistus laurifolius);
Estepa populiflia (Cistus populifolius);
Cistus creticus o Cistus incanus;
Cistus heterophyllus, al nostre pas representada per la subespcie carthaginensis;
Tamb es dna el nom destepa a algunes espcies dels gneres Hypericum (com ara l'estepa joana) i Halimium.


Referncies.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquest gnere;
Histria natural dels Pasos Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 163-166. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68943" title="Alfons Daudet" nonfiltered="2137" processed="2122" dbindex="27282">

Alfons Daudet (Nimes 1840 - Pars 1897) fou un escriptor occit en llengua francesa. Va mantenir bones relacions amb els membres del Felibritge, per es decant per escriure en francs, tot i que amb temtica fortament provenal. Tant ell com Pau August Arna presenten una Provena idllica i un prototipus d occit fatxenda i somniatruites. Els autors occitanistes posteriors els acusaren sovint de preparar l arribada dels turistes oferint un pas meravells. Andriu Lagarda va traduir la seva obra a l'occit.
 
Desprs de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedic al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d'una carrera literria que produ, entre d'altres Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), i una obra de teatre.

Classificat com a realista a causa de la seva temtica regionalista provenal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifest una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composici i un estil nervis; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produren personatges immortals com Tartarin. Les seves obres tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un inters sociohistric les obres inspirades en la vida diria del mn literari. 

Es pare del tamb escriptor Lon Daudet. 

 Obres .
 Les amoureuses (1858);
 Lettres de mon moulin (1869);
 Le Petit Chose (1868);
 Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872);
 Les contes du lundi (1873), ;
 L'Arlsienne (1872);
 Jack (1876);
 Le Nabab (1877);
 Numa Roumestan (1881) ;
 Sapho (1884) ;
 Souvenirs d'un homme de lettres (1888);
 Trente ans de Paris (1888);
  travers ma vie et mes oeuvres (1888);
 
 Citations(en frans) .

 La haine, c'est la colre des faibles ;

 La gourmandise commence quand on n a plus faim.

 La meilleure faon d imposer une ide aux autres, c est de leur faire croire qu elle vient d eux.

 Le jour, c'est la vie des tres, mais la nuit, c'est la vie des choses. ;

 L homme du Midi ne ment pas, il se trompe. Il ne dit pas toujours la vrit, mais il croit la dire.

 Le seul menteur du Midi, s'il y en a un, c'est le soleil. Tout ce qu'il touche, il l'exagre.

 Voyez-vous, mes enfants, quand le bl est mr, il faut le couper, quand le vin est tir, il faut le boire.

 Le prisonnier voit la libert plus belle qu'elle n'est.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68944" title="Pau August Arna" nonfiltered="2138" processed="2123" dbindex="27283">

Pau August Arna (Sisteron, Provena 1843 - Antbol, Provena 1896) fou un escriptor occit en llengua francesa, b que de temtica occitana, ra per la qual se'l considera representant del regionalisme occit en francs, com Daudet.

Desprs d'un primer xit com a dramaturg, es dedic plenament a escriure. Membre del felibritge parisenc, reb clares influncies de Teodr Aubanl i, sobretot, de Frederic Mistral. A causa de les fonts en les quals s'inspirava  els records de Provena , idntiques a les d'Alfons Daudet, el crtic P. Baussac pogu suposar la collaboraci d'Arne a les Lettres de mon moulin. Escriv poemes en provenal, alguns d'ells publicats en el recull del Felibritge de Pars Li Souleiado (1904).

 Obres .  
 Pierrot hritier (1865);
 Jean des Figues (1868);
 Le chvre d'or (1884);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68945" title="Club Atltico Osasuna" nonfiltered="2139" processed="2124" dbindex="27284">


El  Club Atltico Osasuna  s un club de futbol de la ciutat de Pamplona a Navarra. El seu nom significa salut en basc.

 Palmars .

 1 cop Sots-campi de la Copa del Rei espanyola : 2004-05.
 3 Campionats de Segona Divisi: 1952-1953, 1955-1956, 1960-1961.
 4 Campionats de Tercera Divisi: 1968-1969, 1971-1972, 1974-1975, 1976-1977.



 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 28.
 Temporades a 2a: 34.
 Temporades a 3a: 12.
 Partits jugats a 1a : 974.
 Victries a 1a : 329.
 Empats a 1a : 238.
 Derrotes a 1a : 407.
 Millor posici a la lliga: 4t;
 Pitjor posici a la lliga: 20;
 Posici histrica: 17;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


Jugadors.
Plantilla 2008-2009.


A 30 d'agost del 2008
































 Cedits .




Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Pandiani t passaport itali  .
 Sunny t passaport espanyol  .
 Dady t passaport portugus  .

 Jugadors destacats .


 Presidents .


 1920-21 Joaqun Rasero ;
 1921-23 Rafael lvarez ;
 1923-24 Natalio Cayuela ;
 1924-28 Aurelio lvarez ;
 1928-35 Natalio Cayuela ;
 1935-36 Ambrosio Izu ;

 1936-39 Angel Lazcano ;
 1939-41 Vicente Juregui ;
 1941-43 Antonio Lizarza ;
 1943-44 Antonio Archanco ;
 1944-47 Antonio Lizarza ;
 1947-48 Antonio M Istriz ;

 1948-51 Angel Goicoechea ;
 1951-54 Daniel Taberna ;
 1954-55 Anastasio Anda ;
 1955-59 Valentn Pueyo ;
 1959-70 Jacinto Saldise ;
 1970-71 Emilio Garca Ganuza ;

 1971-94 Fermn Ezcurra ;
 1994-96 Javier Garro ;
 1996-98 Juan Luis Irigaray ;
 1998-02 Javier Miranda  ;
 2002-// Francisco Jos Izco;


 Notes .





 Enllaos externs .
Web Oficial del club;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68946" title="Real Betis Balompi" nonfiltered="2140" processed="2125" dbindex="27285">
El Real Betis Balompi  s un club de futbol de la ciutat de Sevilla a Andalusia.

 Histria .

El club es fund el 12 de setembre de 1907 com a Sevilla Balompi. El 1909 es crea el Betis FC d'una escisi del Sevilla FC i ambds es fusionen el 1914 adoptant l'actual nom.



 Estadstiques .  	 
	 
 Temporades a 1a: 43.
 Temporades a 2a: 25.
 Temporades a 3a: 7. 	 	 	 ;
 Partits jugats a 1a : 1424. 	 ;
 Victries a 1a : 520. 	 ;
 Empats a 1a : 357. 	 ;
 Derrotes a 1a : 547. 	 ;
 Millor posici a la lliga: 1r 	 ;
 Pitjor posici a la lliga: 20 	 ;
 Posici histrica: 10;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


Jugadors.
Plantilla 2008-2009.





 (Capit)


















 






 Cedits .





Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Caffa t passaport itali  .
 Pavone t passaport itali  .
 Ed t passaport itali  .
 Lima t passaport itali  .
 Mehmet Aurlio t passaport turc  ;

 Palmars .
 Lliga espanyola: 1 (1934-35);
 Copa espanyola: 2 (1977, 2005);
 Copa d'Andalusia: 1 (1928) ;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
Web no Oficial;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68947" title="Sevilla Ftbol Club" nonfiltered="2141" processed="2126" dbindex="27286">

El  Sevilla Ftbol Club  s un club de futbol de la ciutat de Sevilla a Andalusia.

 Histria .






Les primeres notcies de futbol a Sevilla cal situar-les cap el 1890. En aquell anys els membres de la colnia anglesa de la ciutat, encapalats pels germans Welton formaren la primera societat per la prctica del futbol amb el nom de Sevilla Foot-ball Club.

El Sevilla Ftbol Club va ser fundat oficialment el 14 d'octubre de 1905 amb Jos Luis Gallegos com a president. L'any 1941 en club canvi de denominaci per la norma de la Dictadura que obligava a espanyolitzar els noms adoptant el de Sevilla Club de Ftbol. No fou fins el 1973 que va poder recuperar el seu nom histric.

La seva trajectria esportiva ha estat la segent:
1905 : Fundaci del Sevilla FC el 14 d'octubre de 1905;
1915-1916 : Sotscampi de la Copa d'Andalusia, en perdre la final davant el Espaol de Cadis;
1916-1917 : Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1917-1918 : Semifinals de Copa - Sotscampi de la Copa d'Andalusia (lligueta amb Recreativo de Huelva i Espaol de Cadis);
1918-1919 : Campi de la Copa d'Andalusia;
1919-1920 : Campi de la Copa d'Andalusia;
1920-1921 : Semifinals de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1921-1922 : Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1922-1923 : Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1923-1924 : Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1924-1925 : Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1925-1926 : Lligueta de vuitens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1926-1927 : Lligueta de vuitens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1927-1928 : Lligueta de vuitens de final de Copa - Sotscampi de la Copa d'Andalusia, en perdre la final davant el Real Betis;
1928-1929 : Campi de Segona Divisi - Perd la promoci d'ascens davant el Racing de Santander - Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia - Inauguraci de l'estadi de Nervin (7 d'octubre de 1928);
1929-1930 : 4t de Segona Divisi - Vuitens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1930-1931 : 2n de Segona Divisi - Vuitens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1931-1932 : 8 de Segona Divisi - Setzens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1932-1933 : 9 de Segona Divisi - Vuitens de final de Copa ;
1933-1934 :  : Campi de Segona Divisi - Vuitens de final de Copa ;
1934-1935 : 5 de Primera Divisi - Campi de la Copa Presidente de la Repblica (Actual Copa del Rei) ;
1935-1936 : 10 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1936-1939 : Guerra Civil espanyola;
1939 : Campi del Trofeo del Generalsimo (Actual Copa del Rei) - Campi de la Copa d'Andalusia;
1939-1940 : 2n de Primera Divisi  - Quarts de final de Copa - Campi de la Copa d'Andalusia;
1940-1941 : 5 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa ;
1941 : Canvi de denominaci a  Sevilla Club de Ftbol  per imperatiu legal;
1941-1942 : 6 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa ;
1942-1943 : 2n de Primera Divisi - Setzens de final de Copa ;
1943-1944 : 3r de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1944-1945 : 10 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1945-1946 : Campi de Lliga - Semifinals de Copa;
1946-1947 : 6 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1947-1948 : 5 de Primera Divisi - Campi de la Copa del Generalsimo (actual Copa del Rei) - Sotscampi de la Copa Eva Duarte, en perdre enfront el FC Barcelona;
1948-1949 : 8 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1949-1950 : 10 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1950-1951 : 2n de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1951-1952 : 6 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1952-1953 : 5 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1953-1954 : 5 de Primera Divisi - Semifinals de Copa;
1954-1955 : 4t de Primera Divisi - Sotscampi de Copa, en perdre la final davant l'Athletic ;
1955-1956 : 4t de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa - Noces d'Or del club;
1956-1957 : 2n de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1957-1958 : 10 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa - Quarts de final de Copa d'Europa ;
1958-1959 : 12 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa - Inauguraci de l'estadi Ramn Snchez Pizjun (7 de setembre de 1958);
1959-1960 : 4t de Primera Divisi - Setzens de final de Copa;
1960-1961 : 11 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1961-1962 : 6 de Primera Divisi - Sotscampi de Copa, en perdre la final enfront el Real Madrid;
1962-1963 : 11 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa - Setzens de final de Recopa ;
1963-1964 : 9 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1964-1965 : 10 de Primera Divisi - Setzens de final de Copa;
1965-1966 : 8 de Primera Divisi - Setzens de final de Copa;
1966-1967 : 13 de Primera Divisi - Guanya la promoci a l'Sporting de Gijn - Vuitens de final de Copa - Trentadosens de final de Copa de Fires;
1967-1968 :  : 16 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1968-1969 :  : Campi de Segona Divisi ;
1969-1970 : 3r de Primera Divisi - Setzens de final de Copa;
1970-1971 : 7 de Primera Divisi - Semifinals de Copa - Trentadosens de final de Copa de Fires;
1971-1972 :  : 16 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1972-1973 : 4t de Segona Divisi - Quarts de final de Copa;
1973 : Recuperaci del nom histric de  Sevilla Ftbol Club ;
1973-1974 : 9 de Segona Divisi - 4a Ronda de Copa;
1974-1975 :  : 3r de Segona Divisi - 4a Ronda de Copa;
1975-1976 : 11 de Primera Divisi - 4a Ronda de Copa;
1976-1977 : 10 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1977-1978 : 8 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1978-1979 : 11 de Primera Divisi - Semifinals de Copa;
1979-1980 : 8 de Primera Divisi - 4a Ronda de Copa;
1980-1981 : 8 de Primera Divisi - Semifinals de Copa;
1981-1982 : 7 de Primera Divisi - 1a Ronda de Copa;
1982-1983 : 5 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa - Vuitens de final de Copa UEFA;
1983-1984 : 8 de Primera Divisi - 2a Ronda de Copa - Trentadosens de final de Copa UEFA;
1984-1985 : 12 de Primera Divisi - 3a Ronda de Copa;
1985-1986 : 9 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1986-1987 : 9 de Primera Divisi - 3a Ronda de Copa;
1987-1988 : 10 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1988-1989 : 9 de Primera Divisi - Setzens de final de Copa;
1989-1990 : 6 de Primera Divisi - 2a Ronda de Copa;
1990-1991 : 8 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa - Setzens de final de Copa UEFA;
1991-1992 : 12 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1992-1993 : 7 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa;
1993-1994 : 6 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
1994-1995 : 5 de Primera Divisi - 4a Ronda de Copa;
1995-1996 : 11 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa - Vuitens de final de Copa UEFA;
1996-1997 :  : 20 de Primera Divisi - 3a Ronda de Copa;
1997-1998 : 7 de Segona Divisi - 1a Ronda de Copa;
1998-1999 :  : 4t de Segona Divisi - Guanya la promoci al Vila-real CF - 4a Ronda de Copa;
1999-2000 :  : 20 de Primera Divisi - 1a Ronda de Copa;
2000-2001 :  : Campi de Segona Divisi - 1a Ronda de Copa;
2001-2002 : 8 de Primera Divisi - 1a Ronda de Copa;
2002-2003 : 10 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa;
2003-2004 : 6 de Primera Divisi - Semifinals de Copa ;
2004-2005 : 6 de Primera Divisi - Quarts de final de Copa - Vuitens de final de Copa UEFA;
2005-2006 : 5 de Primera Divisi - Vuitens de final de Copa - Campi de la Copa de la UEFA - Centenari del club;
2006-2007 : 3r de Primera Divisi - Campi de la Copa del Rei - Campi de la Copa de la UEFA - Campi de la Supercopa d'Europa;
2007-2008 : Campi de la Supercopa d'Espanya - Sotscampi de la Supercopa d'Europa, en perdre la final enfront el AC Miln;

 Palmars .
 Copa de la UEFA (2): 2005-06, 2006-07;
 Supercopa d'Europa (1): 2006;
 Lliga espanyola (1): 1945-46;
 Copa espanyola (4): 1935, 1939, 1948, 2006-07;
 Supercopa espanyola (1): 2007;
 Copa d'Andalusia: (17): 1916-1917, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1922-1923, 1923-1924, 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927, 1928-1929, 1929-1930, 1930-1931, 1931-1932, 1935-1936, 1938-1939, 1939-1940.

 Estadi .

Durant la seva histria el Sevilla FC ha jugat als segents terrenys de joc:
 Campo de la Trinidad: 1900, situat a l'actual avenida de Miraflores.
 Campo del Prado de San Sebastin: 1905, situat al costat del Parque de Mara Luisa.
 Campo del Mercantil: 1 de gener de 1913, situat al Prado de San Sebastian.
 Estadio Reina Victoria: 21 d'octubre de 1918, situat a l'actual Avenida de la Palmeras.
 Estadio de Nervin: 7 d'octubre de 1928, situat on actualment est l'actual estadi, fou un camp emblemtic on el club guany importants ttols, tres Copes (1935, 1939 i 1948) i la lliga de la temporada 1945-46.
 Estadio Ramn Snchez Pizjun: 7 de setembre de 1958, amb capacitat per a 45.500 espectadors i que porta el nom del president del club que en fou principal promotor.


 Estadstiques .
 Temporades a 1a: 62.
 Temporades a 2a: 13.
 Partits jugats a 1a : 1990.
 Victries a 1a : 789.
 Empats a 1a : 445.
 Derrotes a 1a : 756.
 Millor posici a la lliga: 1r;
 Pitjor posici a la lliga: 20;
 Posici histrica: 8;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Entrenadors destacats .

 Ramn Encinas;
 Helenio Herrera;
 Maximillian Merkel;
 Manolo Cardo;
 Vctor Esprrago;
 Vicente Cantatore;
 Luis Aragons;
 Joaqun Caparrs;
 Juan de la Cruz Ramos;

 Jugadors de la temporada 2008-09 .


Aquesta s la plantilla del Sevilla Club de Ftbol per a la temporada 2008-09.





























Equip tcnic.

Entrenador: ;
 Manolo Jimnez;
Segon entrenador: ;
 Juan Lozano;
 Jess Caldern;
Preparadors fsics: ;
 Ignacio Oria;
 Ramn Orellana;
Entrenador de porters: ;
 Francisco Leal;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68949" title="Jean-Henri Fabre" nonfiltered="2142" processed="2127" dbindex="27287">
 
Jean-Henri Fabre (Sant Leons, Guinea Francesa 1823 - Serinhan del Comtat, Provena 1915)
fou un entomleg francs d'origen occit. Fou professor a Ajaccio i Aviny. Es retir a Serinhan, on es dedic exclusivament a l'estudi dels insectes, i emprengu un gran nombre d'investigacions, que recoll en la seva obra ms important, Souvenirs entomologiques (1870-89). s considerat com un dels fundadors de l'entomologia. Va mantenir contactes amb el felibritge i se'n conserva una voluminosa correspondncia amb Charles Darwin, Frederic Mistral, Josp Romanilha i John Stuart Mill. 

 Obres .
 Souvenirs entomologiques;
 Posie franaises et provenales;
 Le monde merveilleux des insectes;
 Vie des insectes;
 Scne de la vie des insectes;
 Moeurs des insectes;
 Merveille de l'instinct chez les insectes;
 Les Ravageurs;
 Les Auxiliaires;
 Les Serviteurs;
 Le Ciel;
 La Terre;
 La Plante;
 Le Livre des Champs;
 Chimie agricole;
 L'Industrie;

 Enllaos externs .
 Jean-Henri Fabre, e-museum ;
 Jean-Henri Fabre, e-museum ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68951" title="Universitat Nacional Autnoma de Mxic" nonfiltered="2143" processed="2128" dbindex="27288">
La Universitat Nacional Autnoma de Mxic (en castell: Universidad Nacional Autnoma de Mxico, UNAM) s la universitat pblica ms important de Mxic. Va ser fundada el 1551, amb el nom Real y Pontificia Universidad de Mxico. D'acord al The Times Higher Education Supplement, una publicaci del Regne Unit, va ser catalogada com la millor universitat d'Iberoamrica (incloent-hi l'Amrica Llatina, Espanya i Portugal), en la posici nmero 74 mundial, el 2006. Amb 143.405 estudiants a nivell llicenciatura, i 18.987 a nivell postgrau, s la universitat ms gran d'Amrica Llatina i una de les universitats ms grans del mn. El campus principal de la universitat est localitzat a la "Ciutat Universitria" de la ciutat de Mxic, amb una superfcie de 6,5 km (649 hectrees), encara que n'hi d'altres al pas, i a l'estranger: als Estats Units (San Antonio i Chicago) i al Canad (a la ciutat de Hull, a Quebec). 

 Enllaos externs .
 www.unam.mx;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68952" title="Carles I de Portugal" nonfiltered="2144" processed="2129" dbindex="27289">

Carles I de Portugal el Mrtir ( Lisboa 1863 - d. 1908 ), duc de Bragana i rei de Portugal (1889-1908), el penltim abans de la instauraci de la Repblica.

Orgens familiars.
Va nixer a la capital del regne el 28 de setembre de 1863 fill del rei Llus I de Portugal i la seva esposa Maria Pia de Savoia. Per via paterna era nt de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha mentre que per lnia materna era nt de Vctor Manuel II d'Itlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'ustria. 

Ascens al tron.
L'infant Carles es va convertir en rei el 10 d'octubre de 1889, mentre el seu pare encara era al llit de morts. Home intelligent per propens a l'extravagncia, les poltiques, malversaments i les seves relacions extramatrimonials van segellar el futur de la monarquia portuguesa. 

Els tractats colonials amb el Regne Unit, signats un l'agost de 1890 en el qual es va definir les seves fronteres africanes al llarg del riu Zambesi i riu Congo i l'altre el 14 d'octubre de 1899 en el qual es confirmaven els tractats colonials del segle XVII, van estabilitzar la situaci a frica. 

Portugal va ser declarada en fallida econmica dues vegades, el 14 de juny de 1892 i novament el 10 de maig de 1902, causant disturbis industrials, antagonisme entre socialistes i republicans i la crtica de la premsa de la monarquia. Carles va respondre al nomenar a Joo Franco com a primer ministre i subseqentment acceptant la dissoluci del Parlament. 

L'1 de febrer de 1908, la famlia reial retornava del Palau de Vila Viosa a Lisboa. Van agafar un vaixell per a creuar el riu Tajo i van desembarcar al centre de Lisboa. En el seu cam cap al palau reial, el carruatge amb Carles I i la seva famlia van passar per la plaa de Terreiro do Pao, on van ser disparats diversos trets des de la multitud que s'hi va apropar. El rei va morir immediatament, el seu hereu Llus Felip de Bragana va ser mortalment ferit, i l'infant Manuel de Bragana va ser ferit al bra. Els assassins van ser morts a trets al mateix lloc pels guardaespatlles reials i ms tard reconeguts com membres del Partit Republic. Aproximadament, vint minuts ms tard, el prncep Llus Felip va morir i dies desprs, l'infant Manuel va ser aclamat rei de Portugal, l'ltim de la dinastia dels Bragana-Wettin. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 22 de maig de 1886 a Lisboa amb la princesa Amlia d'Orleans, besnta del rei Llus Felip I de Frana. D'aquesta uni tingueren:

 l'infant Llus Felip de Bragana (1887-1908), duc de Bragana;

 l'infant Manuel II de Portugal (1889-1932), rei de Portugal;

 la infanta Maria Anna de Bragana (1887);

Carles I va tenir una filla illegtima amb Maria Amlia Laredo Mura: 
 Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana (1907-1995);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68954" title="Josp Romanilha" nonfiltered="2145" processed="2130" dbindex="27290">
Josp Romanilha (Sant Remigi de Provena 1818 - Aviny, Provena 1891) fou un escriptor occit. Era professor a Aviny, i tingu com a deixeble el jove Frederic Mistral. Public un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artfex de la renaixena provenal es confirm amb la fundaci del Felibritge, del en fou un dels mxims impulsors. Fou l'editor de l'Armana Prouvenau, on public una srie de contes de carcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament sabors (s'editaren el 1883). Reialista i catlic, conceb la poesia com un culte de les virtuts domstiques i l'exaltaci dels valors tradicionals. Sab hbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com s ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb inters i plaer. 

 Obres .
 La campano mountado (1857);
 Fau i Ana (1877);
 Lis enterre-chin (1872);
 Li conte prouvenau (1883);
 Dideto (1880) ;
 Lou cascarelet, rondallaire annim molt dret, incls dins Lis oubreto en proso (1853);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68955" title="Mlaga Club de Ftbol" nonfiltered="2146" processed="2131" dbindex="27291">


El  Mlaga Club de Ftbol  s un club de futbol de la ciutat de Mlaga a Andalusia (Espanya). Actualment juga a Primera Divisi, desprs d'aconseguir l'ascens durant la temporada 2007-08.

 Histria .
A causa de desaparicions i refundacions el club ha tingut al llarg de la histria les segents denominacions:
 1904 - Mlaga Football Club (es federa el 1909);
 1912 - Malagueo Ftbol Club (nou club a la ciutat);
 1915 - Mlaga Football Club (refundat a partir d una escisi del Malagueo);
 1919 - Mlaga Racing (fusi de Mlaga FC i Racing);
 1921 - Mlaga Football Club (nova refundaci);
 1923 - Club Deportivo Malagueo (fusi d'Atlntida, Victoria, Espaa i una escisi del Mlaga FC);
 1927 - Real Mlaga Football Club (nou nom del Mlaga FC);
 1929 - Mlaga Sport Club (fusi de Real Mlaga i Sporting);
 1933 - Club Deportivo Malacitano (fusi de Mlaga SC i CD Malagueo);
 1941 - Club Deportivo Mlaga;
 1991 - Club Atltico Malagueo (fundat el 1948 com a filial del CD Mlaga, es desvincul poc abans de la desparici d'aquest);
 1994 - Mlaga Club de Ftbol;

 Palmars .
 1 Copa Intertoto (2002);
 1 Campionat de segona divisi (1998-99);
 5 Trofeo Ciudad de Torcal (1998, 1999, 2000, 2004, 2005);
 1 Trofeo Costa del Sol (2006);

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68957" title="Cdiz Club de Ftbol" nonfiltered="2147" processed="2132" dbindex="27292">


El  Cdiz Club de Ftbol  s un club de futbol de la ciutat de Cadis a Andalusia. Actualment juga a la Segona Divisi B desprs de baixar de categoria durant la temporada 2007-08.

 Histria .
El club t els seus orgens  en el Cdiz Sport Club i el Cdiz Balonpi, ambds del 1910. El 1911 es funda l'Espaol FC (blaugrana) i el 1916 el CD Mirandilla (groc i blau). El 1934 es fusionen i el 1936 s'adopta el nom de Cdiz CF i els colors actuals. L'any 1943 es va fusionar amb l'Hrcules i s'anomen breument Hrcules Cdiz CF.

 Palmars .
 Sense ttols destacats.

 Jugadors destacats .
 Mgico Gonzlez ;
 Kiko Narvez;
 Chico Linares ;
 Pepe Mejas ;
 Juan Jos ;
 Mami Quevedo ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;
Publicaci Digital - Web no oficial;
Frum d'opini d'aficionats;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68958" title="Arsni Vermenosa" nonfiltered="2148" processed="2133" dbindex="27293">

Arsni Vermenosa (en francs Arsne Vermenouze) (Vielha, Alvrnia, 1850-1910) fou un poeta occit, animador del felibritge alverns. Resid uns quants anys prop de Toledo amb la seva famlia, des d'on, a partir del 1879, envi collaboracions a lAvenir du Cantal. Installat ms tard a Orlhac, es dedic intensament a cantar el seu pas i la seva gent, dintre l'esperit del felibritge. 


"L'Avenir du Cantal" era el diari del Parti radical, doncs d'esquerra (i avui fora anti-occit). El seu capbdill en el departament del Cantal, el Senyor Bancharel, publicava suplements del diari en Llengua d'Oc.

Arsni Vermenosa jove era d'aquelles idees i anti-clerical.
Va conixer una evoluci vers la religi, i escriur en altres revistes i diaris, amb un to pietads.

Desprs de la desfeta francesa del 1870, escriur, coma el mateix Mistral, poemes patriotics francesos en occit.

 Obres . 
 Flour de Brousso (1896) ;
 Jous la Cluchado (1909). ;
 En plein air (1900), recull en francs;
 Mon Auvergne, recull en francs amb comentaris on l'occit apareix constantment.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68959" title="Manuel II de Portugal" nonfiltered="2149" processed="2134" dbindex="27294">


Manuel II de Portugal el Patriota ( Lisboa 1889 - Twickenham, Regne Unit 1932 ), rei de Portugal (1908-1910).

Orgens familiars.
Nasqu el 19 de mar de 1889 a la capital del regne sent el segon fill de Carles I de Portugal i la seva esposa Amlia d'Orleans.

Ascens al tron.
Fou escollit rei per la mort del seu pare l'1 de febrer de 1908, i el seu germ Llus Felip de Bragana dies desprs, com a conseqncia d'un atac terrorista perpetrat per republicans al centre de Lisboa.

El jove rei per intentar salvar la situaci poltica inestable va forar la dimissi del primer ministre Joo Franco i tot el seu gabinet el mateix 1908. El parlament es dissolgu i es van declarar eleccions lliures on els republicans i els socialistes van aconseguir la majoria absoluta. La revoluci republicana s'inici el 4 d'octubre de 1910, per al dia segent instaurar-se la Repblica. Manuel II va haver de fugir del pas amb tota la famlia, refugiant-se a Gibraltar i finalment al Regne Unit.

El 4 de setembre de 1913 es va casar amb la princesa Augusta Victria de Hohenzollern-Sigmaringen.

Manuel va morir el 2 de juliol de 1932, al comtat de Middlesex (Regne Unit), als 33 anys de vida. Aquesta mort prematura va provocar que els moviments monrquics que pretenien re-instaurar la dinastia Bragana-Wettin al poder fracassessin. Al morir sense descendncia, va obrir-se una batalla entre els diferents pretendents al tron portugus.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68961" title="Real Zaragoza" nonfiltered="2150" processed="2135" dbindex="27295">

El  Real Zaragoza  s un club de futbol de la ciutat de Saragossa a l'Arag.
Actualment juga a la Lliga Adelante.

 Histria .
El 1903 es crea el Zaragoza Foot-Ball Club, primer club de la ciutat, que desapareix el 1906. El 1921 neix el Zaragoza FC que el 1924 es fusiona amb l'RSA Stadium per formar el Zaragoza CD. El 1909 neix un altre club, l'Iberia SC. El 28 de mar de 1932, Zaragoza CD i Iberia es fusionen per formar el club actual. El 1951 adopt el nom de Real Zaragoza Club Deportivo. L'any 1993 el club es converteix en Societat Annima Esportiva i passa a denominar-se Real Zaragoza S.A.D.

 Palmars .
 Copa del Rei (Espanya) (6): 1964, 1966, 1986, 1994, 2001, 2004;
 Supercopa d'Espanya (1): 2004;
 Recopa d'Europa (1): 1995;
 Copa de les Ciutats en Fires (1): 1964;

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 53.
 Temporades a 2a: 18.
 Temporades a 3a: 5.
 Partits jugats a 1a : 1834.
 Victries a 1a : 655.
 Empats a 1a : 488.
 Derrotes a 1a : 691.
 Millor posici a la lliga: 2n;
 Pitjor posici a la lliga: 20;
 Posici histrica: 9;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


Plantilla 2008/2009.




























 Enllaos externs .
Web Oficial del club;


 Notes .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68962" title="Jean Jaurs" nonfiltered="2151" processed="2136" dbindex="27296">

Jean Jaurs (Castras, Tarn, Migdia-Pirineus, 1858 - Pars 1914) fou un dirigent i poltic francs socialista.

Exerc com a professor de filosofia a la universitat de Tolosa de Llenguadoc. Desprs d'haver passat per les files del Socialisme humanista, accept les teories del marxisme, i conceb un Socialisme marxista d'arrel humanista, amb finalitats essencialment tiques. Cofundador del Parti Socialiste Franais (1901), en fou diputat per Caramaus des del 1902 fins que mor; tamb fou fundador del diari "L'Humanit" (18 d'abril del 1904) i defensor de la uni dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. Al 1905 el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i el Parti Socialiste Franais del mateix Jaurs es fusionaren per crear la Section Franaise de l'Internationale Ouvrire (SFIO).

No accept la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradici cultural i que, concretament els francesos, sn hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revoluci Francesa. Defin el patois com "la llengua d un poble venut", i va defensar l ensenyament de les llenges regionals a l escola, tot i que sense gaire xit. De les seves obres cal destacar lHistoire Socialiste de la Repblique Franaise (1901-08), en tretze volums. A L'arme nouvelle (1911) defensava un exrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'Action Franaise dies abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, per la seva negativa a donar suport a un govern de concentraci nacional amb els partits burgesos per fer front a la guerra contra les potncies centrals. L'assass de Jaurs, que fou indultat, fou executat al 1936 a Eivissa, on residia, per elements anarcosindicalistes.

 Obres .

 Les Preuves (1898, sobre l'afer Dreyfus);
 tudes socialistes;
 Vers la rpublique sociale;
 Prefaci a  L application du systme collectiviste  de L. Deslinires (1898);
 Les Deux Mthodes (1900);
 Notre but (1904);
 La Rvolution russe (1905);
 L Alliance des peuples;
 Conflit largi (1912);
 L'Arme Nouvelle 1914;
 Discours de Vaise 1914;

Vegeu tamb.
Socialisme humanista;
Socialisme marxista;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68963" title="Charles Maurras" nonfiltered="2152" processed="2137" dbindex="27297">

Charles Maurras (Martigues, Provena 1868 - Sent Simforian, Landes 1952) fou un escriptor i poltic francs, de caire ultradret i antisemita.

D'antuvi va donar suport al Regionalisme occit. El 1891 formaria part de la revista provenalista i federalista L'Alholi, rgan del Jovent Occitan, dirigida per Folco de Baroncelli-Javon, i amb Frederic Amouretti i Auguste Marin publicarien a Pars el 1892 el Manifest dels Felibres Federalistes, on barreja termes com federalisme, confederaci, regionalisme, descentralitzaci i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caire tradicionalista i catlic que reclama una nova monarquia. El 1898 publicaria L idee de descentralisation, una barreja de federalisme proudhoni, corporativisme saintsimoni i de possitivisme d'Auguste Comte, on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les provncies i municipis.  Juntament amb Frederic amouretti fundaria la Ligue du Patrie Franaise i la revista Reveil de Provence, en el mateix sentit.  

Per el 1899 marx a Pars, on coneixeria al lorens Maurice Barrs, qui havia elaborat la teoria de l  arrelament regional  que permetia l expandiment de l individu dins el seu propi quadre natural.  Poc desprs 1899 fund el grup de caire monrquic, antirepublic i antidemocrtic Action Franaise amb Lon Daudet, i fou director del diari del mateix nom des del 1908. Es va implicar a fons en l'afer Dreyfus, don suport la participaci francesa en la Primera Guerra Mundial. El 1905 tamb participaria en la Ligue de Descentralisation, de carie reialista i radical, que poc desprs es transformaria en la Federation Rgionaliste Franaise (FRF), dirigida d antuvi pel mateix Maurras, Joan Carles-Brun i Jli Rounjat, per poc desprs Maurras s'establ definitivament a Pars i oblid el regionalisme.  

Afirm que tant protestants, com jueus i francmaons volien controlar la poltica francesa. Durant l'ocupaci nazi d'antuvi don suport a la Frana de Vichy (Pierre Laval pertanyia al seu partit), per ms tard acus tant Charles de Gaulle com Henri Philippe Ptain de treballar per als aliats. Condemnat a mort el 1945, li fou conmutada per cadena perptua i l'expulsi de l'Acadmia Francesa. Finalment fou indultat el 1952.  Public, encara, obres de teoria poltica  de crtica literria i de poesia.

Obres.

1889 : Thodore Aubanel  ;
1891 : Jean Moras  ;
1894 : Le Chemin du Paradis, mythes et fabliaux  ;
1896 1899 : Le voyage d'Athnes ;
1898 : L'ide de dcentralisation ;
1899 : Trois ides politiques : Chateaubriand, Michelet, Sainte-Beuve  ;
1900 : Enqute sur la monarchie  ;
1901 : Anthina : d'Athnes  Florence;
1902 : Les Amants de Venise, George Sand et Musset;
1905 : L'Avenir de l'intelligence  ;
1906 : Le Dilemme de Marc Sangnier  ;
1910 : Kiel et Tanger  ;
1912 : La Politique religieuse  ;
1914 : L'Action franaise et la religion catholique  ;
1915 : L'tang de Berre  ;
1916 : Quand les Franais ne s'aimaient pas  ;
1916 1918 : Les Conditions de la victoire, 4 volumes ;
1921 : Tombeaux  ;
1922 : Inscriptions ;
1923 : Potes ;
1924 : L'Alle des philosophes  ;
1925 : La Musique intrieure;
1925 : Barbarie et posie  ;
1927 : Lorsque Hugo eut les cent ans  ;
1928 : Le prince des nues.
1928 : Un dbat sur le romantisme;
1928 : Vers un art intellectuel  ;
1929 : Corps glorieux ou Vertu de la perfection.
1929 : Promenade italienne;
1929 : Napolon pour ou contre la France  ;
1930 : De Dmos  Csar;
1930 : Corse et Provence;
1930 : Quatre nuits de Provence  ;
1931 : Triptyque de Paul Bourget;
1931 : Le Quadrilatre;
1931 : Au signe de Flore  ;
1932 : Heures immortelles  ;
1932 1933 : Dictionnaire politique et critique, 5 volumes ;
1935 : Prologue d'un essai sur la critique  ;
1937 : Quatre pomes d'Eurydice;
1937 : L'amiti de Platon;
1937 : Jacques Bainville et Paul Bourget;
1937 : Les vergers sur la mer.
1937 : Jeanne d'Arc, Louis XIV, Napolon;
1937 : Devant l'Allemagne ternelle;
1937 : Mes ides politiques  ;
1940 : Pages africaines  ;
1941 : Sous la muraille des cyprs;
1941 : Mistral;
1941 : La seule France  ;
1942 : De la colre  la justice  ;
1943 : Pour un rveil franais;
1944 : Posie et vrit;
1944 : Paysages mistraliens;
1944 : Le Pain et le Vin ;
1945 : Au-devant de la nuit;
1945 : L'Allemagne et nous  ;
1947 : Les Deux Justices ou Notre J'accuse  ;
1948 : L'Ordre et le Dsordre;
1948 : Maurice Barrs;
1948 : Une promotion de Judas;
1948 : Rponse  Andr Gide;
1949 : Au Grand Juge de France;
1949 : Le Cintre de Riom;
1950 : Mon jardin qui s'est souvenu 1950 ;
1951 : Tragi-comdie de ma surdit;
1951 : Vrit, justice, patrie (with Maurice Pujo)  ;
1952 :  mes vieux oliviers;
1952 : La Balance intrieure;
1952 : Le Beau Jeu des reviviscences;
1952 : Le Bienheureux Pie X, sauveur de la France  ;
1953 : Pascal puni (published posthumously);
1958 : Lettres de prison (1944-1952) (published posthumously);
1966 : Lettres passe-murailles, correspondncia amb Xavier Vallat (1950-1952) (pstumes);

 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68967" title="Rock en aragons" nonfiltered="2153" processed="2138" dbindex="27298">
L'etiqueta de rock en aragons se fa servir ocasionalment des de la dcada de 1990 per referir-se a la msica interpretada pels grups de rock que canten majoritriament en llengua aragonesa.

De fet, el terme acostuma a incloure tots los grups que utilitzen l'aragons per a un estil musical diferent de l'tnic o folclric, que era l'nic en el qual semblava que l'idioma tenia la seua expressi particular. Amb tot, estos grups acostumen a caracteritzar-se pel seu s instrumental d'elements tpics del folclor aragons, per la fusi del rock amb altres estils, locals o universals, i per lletres en molts casos combatives o de denncia de situacions globals o relatives a Arag. 

D'entre els grups ms representatius, se troben Mallacn, Prau o Esferra. Algunes bandes de rock aragoneses en castell han fet servir l'aragons per a alguna de les seues canons, com per exemple Ixo Rai, el Comando Cucaracha, els Monaguillos sin fronteras o El Corazn del Sapo.

Enllaos externs.

Web de Mallacn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68969" title="Duc de Bragana" nonfiltered="2154" processed="2139" dbindex="27299">

El Ducat de Bragana fou creat el 1442 pel rei Alfons V de Portugal per al seu oncle Alfons de Bragana, comte de Barcelos i fill natural del rei Joan I de Portugal. 

El ttol del duc de Bragana s un dels ms importants de la famlia reial portuguesa. A l'ascensi al tron reial portugus de la Dinastia Bragana el 1640, grcies a Joan IV de Portugal, s'instaur aquest ttol per a l'hereu de la Corona. A aquest ttol s'hi un juntament, o alternativament, els ttols de prncep de Beira o prncep de Brasil. Desprs de la implantaci de la Repblica portuguesa el 5 d'octubre de 1910 la tradici va mantenir-se en els pretendents al tron. 

La importncia del ttol s tal que els seus possedors tenen els seus noms numerats com els dels mateixos reis.

Llista de ducs de Bragana.

 1442-1461 : Alfons de Bragana, fill illegtim de Joan I de Portugal ;
 1461-1478 : Ferran I de Bragana, fill de l'anterior i governador de Ceuta;
 1478-1483 : Ferran II de Bragana, fill de l'anterior ;
 1500-1532 : Jaume I de Bragana, fill de l'anterior;
 1532-1563 : Teodosi I de Bragana, fill de l'anterior;
 1563-1583 : Joan I de Bragana, fill de l'anterior;
 1583-1630 : Teodosi II de Bragana, fill de l'anterior;
 1630-1645 : Joan II de Bragana, fill de l'anterior i coronat rei de Portugal el 1640 com a Joan IV de Portugal;
 1645-1653 : Teodosi III de Bragana, fill de l'anterior ;
 1653-1656 : Alfons II de Bragana, germ de l'anterior i rei de Portugal;
 1689-1750 : Joan III de Bragana, nebot de l'anterior i rei de Portugal;
 1750-1777 : Josep I de Bragana, fill de l'anterior i rei de Portugal ;
 1777-1816 : Maria I de Bragana, filla de l'anterior i reina de Portugal;
 1761-1788 : Josep II de Bragana, fill de l'anterior;
 1788-1826 : Joan IV de Bragana, fill de l'anterior i rei de Portugal;
 1831-1834 : Pere I de Bragana, fill de l'anterior, emperador de Brasil i rei de Portugal ;
 1828-1866 : Miquel I de Bragana, germ de l'anterior i rei de Portugal;
 1826-1853 : Maria II de Bragana, filla de Pere I i reina de Portugal;
 1853-1861 : Pere II de Bragana, fill de l'anterior i rei de Portugal;
 1889-1908 : Carles I de Bragana, fill de l'anterior i rei de Portugal;
 1908 : Llus Felip de Bragana, fill de l'anterior;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68984" title="Planeta interior" nonfiltered="2155" processed="2140" dbindex="27300">
Un planeta interior s qualsevol dels planetes del sistema solar amb rbites interiors al cintur d'asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Els altres planetes s'anomenen planetes exteriors.

Aquesta classificaci no s'ha de confondre amb el terme "planeta inferior" que designa aquells planetes amb rbites interiors a l'rbita de la Terra (noms Mercuri i Venus).

Les seves caracterstiques fsiques sn relativament semblants a les de la Terra. El seu dimetre s relativament petit si es compara amb els dimetres dels planetes exteriors (a excepci de Plut). Tots tenen una superfcie rocosa slida, un mantell semi-lquid i un nucli metllic (bsicament de ferro). A excepci de Mercuri, tots tenen una atmosfera ms o menys densa per no gaire profunda (comparada amb les grans atmosferes dels gegants gasosos). No tenen sistemes d'anells i pocs o cap satllit natural.

Vegeu tamb.
Planeta terrestre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68988" title="Planeta exterior" nonfiltered="2156" processed="2141" dbindex="27301">
Un planeta exterior s qualsevol dels planetes del sistema solar amb rbites exteriors al cintur d'asteroides: Jpiter, Saturn, Ur, Nept . Els altres planetes s'anomenen planetes interiors.

Aquesta classificaci no s'ha de confondre amb el terme "planeta superior" que designa aquells planetes amb rbites exteriors a l'rbita de la Terra (s a dir, els planetes exteriors i Mart).

Tots quatre sn gegants gasosos que careixen de superfcie slida. El seu dimetre s molt ms gran que el dels planetes interiors i el de Plut. Les seves denses atmosferes estan formades principalment per hidrogen i heli. Tots posseeixen un gran nombre de satllits i la majoria tenen un sistema d'anells al seu voltant.

Entre els planetes exteriors s'hi incloa abans Plut, molt diferent dels altres quatre i que actualment tampoc s considerat un planeta. Plut es considerava el planeta ms petit i el ms allunyat del Sol. La seva composici no es coneix amb certesa per es creu que est compost bsicament per gel i met amb un nucli de roca al seu interior. Una composici molt semblant a la dels objectes transneptunians del cintur de Kuiper del que Plut en forma part. 

Vegeu tamb.
Gegant gass;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68989" title="Carretera de les Aiges" nonfiltered="2157" processed="2142" dbindex="27302">

La Carretera de les Aiges (actualment de manera oficial Passeig de les Aiges, tot i que segueix essent coneguda pel nom tradicional de carretera) s un cam de passejada situat a la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona. Discorre pel vessant que mira cap a la ciutat de Barcelona, des del barri de Penitents fins el barri de Pedralbes i Esplugues de Llobregat, i la seva longitud d'extrem a extrem s d'uns 10 quilmetres.

El seu origen rau en el recorregut d'una antiga conducci de distribuci d'aigua, motiu del seu traat horitzontal i del seu nom. El cam t unes bones vistes sobre la ciutat i s utilitzat habitualment per a passejar. s especialment popular entre els / les ciclistes i els corredors i corredores de fons que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil totalment pla i la facillitat d'accs que suposa el Funicular de Vallvidrera, que hi t una parada.

Darrerament s'ha allargat per l'extrem del Llobregat per connectar amb Esplugues (a la plaa Mireia), i a l'extrem del Bess existeix el projecte d'allargar-la tot integrant-hi d'altres pistes existents (amb el que aquesta prolongaci perdria el carcter horitzontal de la resta del passeig). Forma part de la Ronda Verda de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68994" title="Jove Gurdia Roja" nonfiltered="2158" processed="2143" dbindex="27303">


La Jove Gurdia Roja va ser el referent juvenil del Partit del Treball de Catalunya, organitzaci comunista d'orientaci maoista activa durant la darrera etapa del franquisme i la transici espanyola.

 Enllaos externs .
Entrevista al diari El Pais a la seva Secretria General, Pina Lpez-Gay;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68996" title="Esquerra de Catalunya" nonfiltered="2159" processed="2144" dbindex="27304">
L Esquerra de Catalunya va ser el nom d'una coalici electoral, nacionalista i d'esquerres, formada pel Partit del Treball de Catalunya (PTC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Estat Catal (EC) en les primeres eleccions democrtiques desprs del franquisme, el 15 de juny de 1977.

Aquesta heterognia coalici va venir determinada perqu els partits integrants encara no havien estat legalitzats, per van poder participar a les eleccions grcies a un partit poltic instrumental legalitzat per militants de base del PTC.

Aquesta coalici va obtenir un diputat (Heribert Barrera) amb un 4 72 % dels vots (gaireb 144.000). Al senat va recolzar la coalici progressista unitria Entesa dels Catalans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68997" title="Entesa dels Catalans" nonfiltered="2160" processed="2145" dbindex="27305">

L'Entesa del Catalans va ser la candidatura unitria per al senat, promoguda per l'Assemblea de Catalunya i formada per les principals forces socialistes (PSC-PSOE), comunistes (PSUC) i nacionalistes d'esquerres (ERC), amb suport d'Estat Catal, FNC i independents, a les primeres eleccions generals desprs del franquisme el 15 de juny de 1977.

 Resultats .
Va obtenir 18 senadors, ssent la fora ms votada a Catalunya en el Senat d'Espanya, i formaren grup propi compost pels senadors: 
 Per la provncia de Barcelona, Josep Benet i Morell, Francesc Candel Tortajada i Alexandre Cirici i Pellicer per elecci; Mart de Riquer i Morera, Josep Maria Socias i Humbert i Maurici Serrahima i Bofill per designaci reial.
 Per la provncia de Tarragona, Josep Subirats i Piana, Josep Antoni Baixeras i Sastre i Carles Mart Massagu;
 Per la provncia de Girona, Francesc Ferrer i Girons, Pere Portabella i Rfols, Jaume Sobrequs i Callic i Salvador Sunyer i Aymerich;
 Per la provncia de Lleida, Maria Rubis i Garrof, Felip Sol i Sabars, Rossend Audet Puncernau, Josep Ball i Armengol.
 Fi de la unitat .
A les eleccions generals espanyoles de 1979 s'intent de mantenir l'aliana, per mentre q ue el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura Per l'Entesa que noms obtingu un esc (Josep Benet), el PSC i ERC crearen una Nova Entesa que result vencedora amb 10 senadors electes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="68999" title="Maoisme" nonfiltered="2161" processed="2146" dbindex="27306">
El maoisme s una variant del marxisme-leninisme desenvolupada a partir del pensament i ensenyaments de Mao Zedong, dirigent de la Xina i del Partit Comunista Xins a partir de 1959.

El Partit Comunista Xins no utilitza mai el terme maoisme, sin "Pensament de Mao Zedong", per referir-se a la doctrina de Mao. Fora de la Xina, molts grups "maoistes" s'han declarat "marxistes-leninistes"; d'altres, s'han declarat "marxistes-leninistes-maoistes", o simplement "maoistes".

A la Xina, el Pensament de Mao Zedong forma part de la doctrina oficial del Partit Comunista, tot i que en els darrers anys s'hi ha fet un gran nombre de reformes econmiques, i s'ha introdut en la prctica una economia de mercat.

Fora de la Xina, els partits que es declaraven maoistes o seguidors de les tesis de Mao van ser nombrosos als anys 60 i 70, per avui en queden pocs. Els ms notables sn el Partit Comunista del Nepal (maoista), Sendero Luminoso al Per, i el Nou Exrcit del Poble a les Filipines.

En general, el maoisme segueix les tesis comunistes anteriors al "revisionisme" de Nikita Khrusxov. El maoisme es basa en una revoluci de base camperola, modelada en l'experincia xinesa. La primera fase es basa en una guerra de guerrilles a les rees rurals, que hauria de progressar fins a una guerra convencional i l'accs al poder. El maoisme insisteix que, fins i tot desprs del triomf de la Revoluci, cal estar amatent a reprimir els elements burgesos que puguin ressorgir en la societat i al mateix Partit Comunista. La teoria maoista es va condensar en el Petit Llibre Vermell de Mao, d'estudi obligatori a la Xina en poca de Mao, per tamb molt popular a Europa en aquella poca.
Enllaos externs.
WikiMaoist;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69001" title="Alternativa Bolivariana de les Amriques" nonfiltered="2162" processed="2147" dbindex="27307">

L'Alternativa Bolivariana de les Amriques (ALBA), o Alternativa Bolivariana per als pobles de la Nostra Amrica, s un projecte de colaboraci i coordinaci poltica, social i econmica entre pasos de l'Amrica Llatina i el Carib, promogut pel president veneol Hugo Chvez, i subscrit, fins al moment, pels governs de Cuba, Veneuela, Bolvia, Nicaragua i Dominica com a contrapartida a l'rea de Lliure Comer de les Amriques (ALCA), impulsada pel govern dels Estats Units, rea actualment en discussi.

L'acord constituent de l'ALBA va ser subscrit el 14 de desembre de 2004 pels presidents Hugo Chvez (Veneuela) i Fidel Castro (Cuba). 

Inicialment l'acord regulava l'intercanvi de recursos mdics i petrolfers entre els dos estats, i indicava la seva vocaci d'ampliar el seu mbit d'actuaci a tota l'Amrica Llatina i el Carib, i incrementar les matries a desenvolupar de forma coordinada, en el marc d'un procs d'integraci. Posteriorment s'ha incrementat tamb a aspectes cormercials.

El 29 d'abril de 2006 el tractat es va ampliar a Bolvia mitjanant la signatura del seu president Evo Morales, i l'11 de gener de 2007 el president Daniel Ortega oficialitzava la inclusi de Nicaragua al tractat.

Enllaos externs.
Plana web oficial de l'ALBA;

Acord de 29 d'abril de 2006;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69004" title="Dinastia Saxnia-Coburg Gotha" nonfiltered="2163" processed="2148" dbindex="27308">
Antic ducat d'Alemanya situat a l'actual estat de Turngia, pertanyent als anomenats Ducats Ernestins, ja que eren governats per ducs de la lnia Ernestina de la casa saxona de Wettin. 

 

Dades. 
Extensi: 1977 km + 537 km (Lichtenberg) ;
Poblaci: 282.200 h. (el 1910) ;
Capital: Coburg i Gotha ;
Ciutats: ;
Coburg Rodach, Neustadt de Coburg, Ebersdorf, Sonnefeld, Rossach;
Enclavaments: Knigsberg, Nassach, Erlsdorf;
Gotha Zella St. Blasii, Ohrdruf, Westhausen, Waltershausen, Friedrichroda;
Enclavaments: Volkenroda, Krner, Nazza, Ebenshausen, Frankenroda, Hallungen, Neukirchen, *erningshausen, Trassdorf;
Lichtenberg Baumholder, Oberkirchen, St. Wendel;

Histria. 
El 1825 s'extingeix amb Federic IV de Saxnia-Altenburg la casa ducal de Gotha-Altenburg produint-se una reestructuraci dels ducats. Federic de Saxnia-Hildburghausen s nomenat duc de Saxnia-Altenburg, i els seus successor uniran els  ducats Saalfeld, Coburg, Lichtemberg i Gotha en un de sol.

La famlia Saxnia-Coburg-Gotha.

La casa de Saxnia-Coburg-Gotha amb una hbil poltica dinstica es convert durant el segle XIX en casa regnant de Blgica, Regne Unit, Portugal i Bulgria. 

Ducs de Saxnia-Coburg-Gotha.

1826-1844 : Ernest I;
1844-1893 : Ernest II, fill de l'anterior;
1893-1900 : Alfred de Saxnia, nebot de l'anterior i fill de Victria I del Regne Unit;
 regncia 1900-1905 : Ernest de Hohenlohe-Langenburg, gendre de l'anterior duc al ser casat amb la princesa Alexandra del Regne Unit.
1900-1918 : Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha, nt de Victria I;
el 1918 amb la caiguda del Segon Reich, la dinastia de tamb va caure, encara que el fill de Carles Eduard, Joan Leopold de Saxnia-Coburg Gotha va reclamar els seus drets. Gotha es va convertir en un estat lliure que desprs es va unir a l'estat de Turngia l'1 de maig de 1920 i Coburg va ser unida a Baviera

Casa Reial de Blgica.

El germ petit d'Ernest I, el prncep Saxnia-Coburg-Gotha, Leopold I, es cas primer amb Carlota de Hannover, nica filla de Jordi IV del Regne Unit, per mor molt jove al donar a llum al seu primer fill. 

El 1831 s escollit Rei dels Belgues. Es va casar de nou el 1832 amb Llusa Maria d'Orleans, filla de Llus Felip I de Frana, van iniciar l'actual casa reial regnant de Blgica. 

1831-1865 : Leopold I;
1865-1909 : Leopold II, fill de l'anterior;
1909-1934 : Albert I, nebot de l'anterior ;
1934-1951 : Leopold III, fill de l'anterior;
1951-1993 : Baldu I, fill de l'anterior;
1993-present : Albert II, germ de l'anterior;

Casa Reial del Regne Unit.

El primer fill d'Ernest I, Ernest II rep el ducat, per el segon fill, Albert es cas el 1840 amb la reina Victria I del Regne Unit que havia succet al seu oncle Guillem IV del Regne Unit el 1837. D'aquesta forma es converteix en Prncep consort i Altesa Reial d'Anglaterra. Els seus descendents regnen al Regne Unit fins a l'actualitat, encara que el 1917 van canviar el nom de la dinastia a Casa de Windsor, ja que el nom alemany de la dinastia resultava antipatritic durant la Primera Guerra Mundial. 

1840-1861 : Albert, prncep consort, casat amb Victria I;
1901-1910 : Eduard VII, fill de l'anterior;
1910-1936 : Jordi V, fill de l'anterior;
1936 : Eduard VIII, fill de l'anterior;
1936-1952 : Jordi VI, germ de l'anterior;
1952-present : Elisabet II, filla de l'anterior;

Casa Reial de Portugal.

Un nebot d'Ernest I, Ferran de Saxnia-Coburg Gotha, es va convertir en Rei de Portugal en casar-se amb la reina Maria II de Portugal, els seus descendents van regnar a Portugal fins que la revoluci de 1910 va proclamar la Repblica. 

1837-1853 : Ferran II el Rei-Artista, rei consort, esposa de l'anterior;
regncia 1853-1855: Ferran II el Rei-Artista;
1853-1861 : Pere V el que dna esperana, fill de l'anterior;
1861-1889 : Llus I el Popular, germ de l'anterior;
1889-1908 : Carles I el Mrtir, fill de l'anterior;
1908-1910 : Manel II el Patriota, fill de l'anterior;

a Portugal la dinastia Saxnia-Coburg-Gotha s anomenada Dinastia Bragana-Wettin;

Casa Reial de Bulgria.

Un altre nebot d'Ernest I, August Llus de Saxnia-Coburg-Gotha, es va casar amb Clementina d'Orleans, filla tamb de Llus Felip I de Frana. El seu cinqu fill, Ferran s escollit el 1887 prncep de Bulgria, i el 1908 s'autoproclama Tsar dels Blgars, no obstant aix quan el 1918, durant la Primera Guerra Mundial, les seves tropes l'abandonen i es passen al bndol aliat, Ferran abdic i torn a Coburg, deixant al seu fill Boris III de Bulgria el tron. 

1887-1918 : Ferran I;
1918-1943 : Boris III, fill de l'anterior;
1943-1946 : Sime II, fill de l'anterior ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69012" title="Josep Samitier i Vilalta" nonfiltered="2164" processed="2149" dbindex="27309">






Josep Samitier i Vilalta, "Pepe Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 5 de maig del 1972)  fou un jugador i entrenador de futbol catal.

Biografia.
Format a l'Internacional de Sants, jug de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1918 fins el 1933 on va viure l'poca daurada del club dels anys 20. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectria al club. 326 gols el situen com a segon mxim golejador de la histria del club de tots els temps darrere de Paul Alcntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment jug breument al Madrid i al Nia (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecci catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els que marc 2 gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1920 a Anvers.

L'aportaci de Josep Samitier, per, no es va limitar a la seva destacada etapa com a jugador. L'any 1944 va iniciar una important etapa com a tcnic barcelonista. Amb la seva presncia a la banqueta, l'equip es va proclamar campi de Lliga, un ttol que es resistia des del 1929. A banda de la Lliga, Sami tamb va aconseguir la Copa Ajuntament de Vilafranca, la Copa d'Or de la Repblica Argentina i la Copa Pavell de l'Esport. La seva gran personalitat i psicologia i els seus mtodes (va introduir l'innovador 3-2-5 en lloc del clssic 2-3-5) van fer campi de Lliga el Bara desprs de 16 anys. Tamb fou secretri tcnic de Bara i Madrid.

Molt popular a la seva poca, la seva fama el port a fer anuncis publicitaris i pellcules com Once pares de Botas. Juntament amb Ricard Zamora, Ladislao Kubala i Joan Gamper, s l'nic futbolista que t un carrer amb el seu nom a Barcelona.

Samitier va morir la primavera de 1972 a Barcelona.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
FC Internacional: 1914-16;
FC Barcelona: 1919-32;
Madrid CF: 1932-34;
OGC Nice: 1936-39;

Com a entrenador
Athletic Madrid: 1936;
OGC Nice: 1942;
FC Barcelona: 1944-47;

 Palmars .
Com a jugador
Campionat de Catalunya de futbol (12): 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32;
Lliga espanyola de futbol (2): 1928/29, 1932/33;
Copa espanyola de futbol (6): 1919-20, 1921-22, 1924-25, 1925-26, 1927-28, 1933/34;
Medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1920;
Copa Prncep d'Astries (3): 1922, 1924, 1926   ;

Com a entrenador
Lliga espanyola de futbol (1): 1944/45;
Copa d'Or Argentina: (1): 1945;

 Enllaos externs .
Samitier a www.fcbarcelona.com;
Samitier a la LFP (jugador) ;
Selecci espanyola;
Samitier a la LFP (entrenador);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69015" title="Gabriel Garcia de la Torre" nonfiltered="2165" processed="2150" dbindex="27310">
Gabriel Garcia, ms conegut com Gabri, s un futbolista catal. Va nixer a Sallent el 10 de febrer de 1979. Jugador important de la pedrera barcelonista, va pujar al primer equip al costat de Xavier Hernndez. Desprs d'un inici vacillant amb el filial es va anar consolidant fins fer-se amb un lloc a l'onze titular. Poc a poc va anar entrant al primer equip del club fins a establir-s'hi definitivament.

A ms, t capacitat d'adaptar-se a diferents posicions (migcampista ofensiu, interior, mig-centre o lateral -sempre per la banda dreta-) l'han convertit en un jugador molt polivalent i del grat de la majoria de tcnics que ha tingut.

Ha estat internacional per prcticament totes les categories inferiors de la selecci espanyola, arribant a debutar amb l'absoluta, sota les ordres d'Iaki Sez l'any 2003 en un partit davant l'Equador. El tcnic basc va seguir confiant en ell i Gabri va rebre el premi al seu treball entrant a la convocatria de l'Eurocopa 2004 de Portugal.

La temporada 2004-05 va patir una greu lesi al genoll dret el 23 de setembre del 2004 en un partit al Camp Nou davant el Saragossa. Desprs de 8 mesos de recuperaci el de Sallent va poder participar en els ltims partits del campionat i celebrar amb els seus companys el ttol de lliga, el seu primer gran xit amb el club.

 Trajectria .
 1997-1999: FC Barcelona B;
 1999-2006: FC Barcelona;
 2006-actualitat: AFC Ajax;

 Palmars .





 1 Copa d'Europa (2006);
 2 Lligues espanyoles (2004-2005 i 2005-2006);
 1 Supercopa Espanyola (2005);
 1 Campionat del Mn Sots-20 (Nigria 1999);

 Enllaos externs .
 Web oficial del F.C.Barcelona;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69016" title="Polinomi caracterstic" nonfiltered="2166" processed="2151" dbindex="27311">
En l'lgebra lineal, s'associa un polinomi a cada matriu quadrada anomenat polinomi caracterstic. Aquest polinomi cont una gran quantitat d'informaci sobre la matriu, els ms significatius sn els valors propis, el seu determinant i la seva traa.

Motivaci.

Donada una matriu quadrada A, volem trobar un polinomi tal que les seves arrels siguin precisament els valors propis dA. Per a una matriu diagonal A, el polinomi caracterstic s fcil de definir: si els elements de la diagonal sn  per a tot , el polinomi caracterstic en la indeterminada  s

;

El polinomi t aquesta forma ja que els elements de la diagonal d'una matriu diagonal coincideixen amb els seus valors propis.

Per a una matriu A genrica, es pot procedir de la segent forma: Si   s un valor propi dA, aleshores existeix un vector propi v 0 tal que 

;

o 

;

(on I  s la matriu identitat). Com que v s no nul, la matriu  I   A s singular, la qual cosa implica que el seu determinant s 0. Acabem de veure que les arrels de la funci det(A-t I) sn els valors propis dA. Com que aquesta funci s un polinomi en t, ja hem trobat el polinomi que cercvem.

Definici formal.  

Sigui K un cos (podem imaginar K com el cos dels reals o dels complexos) i A una matriu quadrada n-dimensional sobre K. El polinomi caracterstic dA, denotat per pA(t), s el polinomi definit per 

;

on I denota la matriu identitat n n.  
Alguns autors defineixen el polinomi caracterstic com el det(t I-A); la diferncia s intranscendent ja que els dos polinomis nicament es diferencien en el seu signe.

Exemples.

Suposem que volem trobar el polinomi caracterstic de la matriu 

Hem de calcular el determinant de 

aquest determinant s 
;
Finalment hem obtingut el polinomi caracterstic dA.

Propietats.

El polinomi pA(t) es mnic (el seu coeficient dominant s 1) i de grau n. El fet ms important sobre el polinomi caracterstic ja fou anomenat en el pargraf de motivaci: els valors propis d' A sn precisament les arrels de pA(t). El coeficient constant pA(0) s igual a ( 1)n vegades el determinant dA, i el coeficient de t n   1 s igual a -tr(A), la traa d' A. Per a una matriu A de 2 2, el polinomi caracterstic es pot expressar com: t 2   tr(A)t + det(A).

Tots els polinomis reals de grau senar tenen almenys un nombre real com a arrel, aix que per a tot n senar, todta matriu real t almenys un valor propi real. La majoria dels polinomis reals de grau parell no tenen arrels reals, per el teorema fonamental de l'lgebra diu que tot polinomi de grau n t n arrels complexes, comptades amb les seves multiplicitats. Les arrels no reals de polinomis reals, per tant valors propis no reals, apareixen en parelles conjugades.

El teorema de Cayley-Hamilton diu que si substitum t per A en l'expressi de pA(t) obtenim la matriu nulla: pA(A) = 0. s a dir, tota matriu satist el seu propi caracterstic. Com a conseqncia d'aquest fet, es pot demostrar que el polinomi mnim dA divideix el polinomi caracterstic d' A.

Dues matrius semblants tenen el mateix polinomi caracterstic. El recproc no s cert en general: dues matrius amb el mateix polinomi caracterstic no sn necessriament semblants.

La matriu A i la seva transposada tenen el mateix polinomi caracterstic. 
A s semblant a una matriu triangular si i noms si el seu polinomi caracterstic pot ser completament factorizat en factors lineals sobre K. 
De fet, A s fins i tot semblant a una matriu en forma cannica de Jordan.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69017" title="Dual core" nonfiltered="2167" processed="2152" dbindex="27312">
Dual Core s una tecnologia emprada en microcomputaci que consisteix en desenvolupar microprocessadors amb dues unitats de procs completes, a diferncia del HyperThreading. Aix permet dur a terme una multitasca real i millora el rendiment global de l'ordinador. En alguns productes de gamma alta, es combinen ambdues tecnologies (HyperThreading i Dual core) per aconseguir un rendiment mxim de multitasca.

Actualment, tant Intel com AMD es troben en plena expansi dels seus processadors per a servidors Itanium i Opteron, respectivament, i s'anuncia l'aparici dels primers microprocessadors multi-core, que extrapolen aquesta tecnologia per ms de dos nuclis.

No s'ha de confondre, per, els microprocessadors dual core amb sistemes multiprocessador. Aquests sn ordinadors on els microprocessadors sn gaireb idntics als PCs convencionals, per que la placa base sobre on es connecten disposa d'uns controladors ms avanats que permeten arribar a resultats similars pel que fa a la multitasca real. D'ordinadors multiprocessador n'hi ha des de 2 fins a 16 microprocessadors, i actualment incorporen tamb la possibilitat de combinar-los amb microprocessadors dual core, de forma que dupliquen el nombre total de processadors per placa.

Una altra opci per aconseguir la multitasca real s situar els diferents nuclis en plaques base diferents, i per tant en ordinadors diferents connectats entre ells. Aquests sistemes sn els anomenats clusters o supercomputadors (quan compten amb un nombre prou gran de nodes o ordinadors connectats).

Competncia.
L'any 2005 AMD va desafiar a Intel a encarar els seus processadors dual-core de gamma ms alta en proves de rendiment (benchmarking) i en va sortir guanyadora amb la seva gamma d'Opteron davant dels Xeon ms avanats.

Enllaos externs.
Resultat del duel AMD-Intel ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69018" title="Mozilla Sunbird" nonfiltered="2168" processed="2153" dbindex="27313">

Sunbird s una aplicaci independent basada en el mdul (o extensi) de calendari de Mozilla, el Mozilla Calendar, i compleix fcilment les seves funcions d'agenda, llista de tasques i calendari amb alarmes.

Disposa d'una interfcie d'usuari de disseny simple, amb varies possibilitats de visualitzaci i una srie de funcions que permeten gestionar la vida diria tan en l'aspecte laboral com personal: programaci de tasques, cites, aniversaris i altres fets importants, eina d'alarmes, etc.

Una de les possibilitats ms interessants que ofereix s la possibilitat de gestionar un calendari compartit per un grup de persones. D'aquesta manera s possible crear calendaris collaboratius per grups de treball.

L'aplicaci utilitza fitxers estndard tipus .ics. els quals estan allotjats en un servidor. El servidor web que servir els calendaris haur d'estar configurat en mode WEB-DAV, d'aquesta forma ser possible guardar els canvis realitzats pels clients.

Existeix una versi porttil de Sunbird que es pot transportar i usar directament des d'una memria USB sense necessitat d'installar-se a l'ordinador .

Historial de versions.





Referncies.


 Enllaos externs .
 Projecte del Mozilla Sunbird ;
 Mozilla Sunbird en catal;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69019" title="Multitasca" nonfiltered="2169" processed="2154" dbindex="27314">
Multitasca s literalment la capacitat de dur a terme simultniament diverses activitats. En el cas de la informtica, podem parlar de multitasca en dos camps diferents: programari i maquinari.

En el cas del programari, s freqent (avui en dia, inevitable) parlar de Sistemes Operatius multitasca. Aquests permeten fer servir diverses aplicacions de forma aparentment simultnia, encara que l'equip fsic noms tingui una Unitat de Procs (CPU). 

En el cas del maquinari, parlem de Multitasca Real quan ens referim a processadors que poden dur a terme diverses operacions en el mateix moment (en el mateix clock o batec del processador). Per aconseguir-ho s'han fet servir diverses tcniques al llarg del temps:

Pipelining: tcnica que consisteix en preparar l'execuci d'una instrucci en codi mquina mentre l'anterior s'executa.
HyperThreading: tecnologia desenvolupada per Intel que permet executar una instrucci al processador mentre l'anterior encara no ha acabat. Noms s viable amb processadors CISC, on la durada d'execuci de cada instrucci s diferent. En els processadors RISC no s aplicable.
Dual core i Multi core: dues o ms unitats de procs incrustades en el mateix microprocessador permeten l'execuci simultnia de varies instruccions sense que interfereixin. s a partir d'aquest moment quan podem comenar a parlar de multitasca real, tot i que, estrictament, noms podrem tenir dos tasques funcionant simultniament en un ordinador amb un processador dual core. ;

Cal aclarir que en qualsevol Sistema Operatiu actual, el nombre de tasques que funcionen alhora sn centenars o milers i que, per tant, sempre ser necessari recolzar el suport multitasca pel maquinari amb la virtualitzaci de la multitasca des del programari.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69023" title="RISC" nonfiltered="2170" processed="2155" dbindex="27315">
RISC (Reduced Instruction Set Computer) s un tipus de microprocessador que reconeix un nombre tpicament redut d'instruccions de codi mquina. Sn estructuralment ms simples que els CISC i estan formats per un nombre molt ms redut de transistors, caracterstica que els fa ms barats, ms rpids i ms eficients pel que fa a la dissipaci d'escalfor (Efecte Joule) i de retruc, permet estalviar costos en refrigeraci.Aquest tipus de processador est basat bsicament en el model modern de Von Neumann

Funcionament.

Entre els anys setanta i vuitanta, buscant augmentar la velocitat dels processadors, es va descobrir en diversos experiments que, amb una determinada arquitectura de base, la execuci de programes compilats directament amb microinstruccions i allotjats en memria externa al circuit integrat resultaven ser ms eficients. Aix es va aconseguir grcies a que el temps d accs a les memries es va anar decrementant amb la millora de la tecnologia.

La idea bsica dels processadors RISC es tenir un conjunt d instruccions simplificat que estiguin implantades per hardware directament en la CPU. Amb aix aconseguim eliminar el microcodi i la necessitat de descodificar instruccions complexes.
Aix veiem que aquesta arquitectura s radicalment diferent a l arquitectura CISC, ja que el seu objectiu no s estalviar esforos del software en accedir a la memria RAM sin que s facilitar que les instruccions siguin executades el ms rpidament possible.	
										
Aix s aconsegueix simplificant el tipus d instruccions realitza el processador. Aix, en contrast amb els processadors CISC, executem moltes ms instruccions per aquestes sn clculs molt ms senzills que podem fer molt ms rpid.
Tot i aix, aquest disseny requereix molta ms RAM i una tecnologia de compilador ms avanada. 
Les comandes que incorpora el xip en la seva ROM consten de vries instruccions petites que realitzen una sola tasca. Les aplicacions sn les encarregades d indicar al processador quina combinaci d aquestes instruccions s han d executar per a completar una instrucci una operaci ms gran.
A ms, les comandes RISC sn totes de la mateixa mida i es carreguen i emmagatzemen de la mateixa manera. A ms, en ser senzilles i petites, no necessiten ser descodificades en instruccions menors com en el cas de les instruccions CISC ja que en si mateixes ja sn unitats descodificades. Per aix, el processador RISC no consumeix temps en verificar la mida de les comandes ni en descobrir com carregar-les i desar-les. 
Un processador d aquest tipus pot executar fins a 10 comandes a la vegada ja que s el compilador del software el que determina quines comandes sn independents i per tant quines poden executar-se alhora.
Com que sn comandes ms senzilles, la circuiteria per la que passen s tamb ms senzilla (passen per menys transistors) i per tant s executen amb ms facilitat.Per executar una comanda normalment necessitem un sol cicle de rellotge.

Aquesta estructura de disseny condueix a cicles de disseny ms curts quan es desenvolupen noves versions, fet que possibilita la aplicaci de les ms recents tecnologies de semiconductors. Per aix, els processadors RISC no noms acostumen a oferir una capacitat de processament entre 2 i 4 vegades ms gran, sin que, a ms, els salts de capacitat que es produeixen entre generaci i generaci sn molt ms grans que en els CISC.

Principis de disseny dels processadors RISC.

En el disseny d aquestes mquines podem distingir cinc passos clau:

1.	Analitzar les aplicacions per a trobar les operacions clau.

2.	Dissenyar un bus de dades que sigui ptim per a les operacions clau.

3.	Dissenyar instruccions que realitzin les operacions clau utilitzan el bus de dades.

4.	Agregar noves instruccions nicament si no alenteixen la mquina.

5.	Repetir aquest procs per altres recursos.

El primer punt es refereix a que el dissenyador ha de trobar qu s el que fan en realitat els programes que es pretenen executar. 
Seguidament ve la part medular de qualsevol sistema, que s la que cont els registres, l ALU i els busos que els conecten. S ha d optimitzar aquest circuit per al llenguatge o aplicaci en qesti. El temps requerit (anomenat temps del cicle del bus de dades) per a extreure els operands dels seus registres, moure les dades a travs de l ALU i enmagatzemar el resultat en un registre haur de ser el ms curt possible.
A continuaci s hauran de dissenyar instruccions de mquina que facin un bon s del bus de  dades. En general es necessiten noms unes quantes instruccions i modes de direccionament, noms es colocaran instruccions adicionals si aquestes s utilitzaran amb freqncia.
Finalment, tot el procs s haur de repetir per altres recursos de dins del sistema, com pot ser la memria cau.

Avantatges dels processadors RISC.

-La CPU treballa ms rpid al utilitzar menys cicles de rellotge per executar instruccions.

-Utilitza un sistema de direccions no destructives en RAM. Aix significa que, desprs de realitzar les operacions, conserva en memria els dos operands i el seu resultat, reduint aix la execuci de noves operacions.

-Cada instrucci pot ser executada en un sol cicle de CPU.  

Diagrama d'un processador RISC.



Processadors que utilitzen arquitectura RISC.

-MIPS

-Hewlett Packard PA-RISC

-Sun Microsystems SPARC

-PowerPC (Apple, Motorola, IBM)

 Pgines relacionades .
La estratgia d'AMD

MIPS

PA-RISC

Sun Microsystems

POWERPC G5

Article sobre POWERPC de IBM







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69024" title="CISC" nonfiltered="2171" processed="2156" dbindex="27316">
CISC (de l'angls Complex Instruction Set Computer) s un model d'arquitectura de computadors. Va nixer a la companyia Intel cap al 1971 i va ser el precursor del que seria la tecnologia PC (Personal computer). Concretament, va ser el  xip 8080, que al 1971 va ser el primer que, amb 8 bits, processava nmeros i lletres.
Cal notar que, l's de la terminologia CISC es va comenar a usar desprs de l'aparici dels processadors RISC com a nomenclatura despectiva per part dels defensors/creadors d'aquests ltims.


Funcionament bsic.
Els microprocessadors CISC tenen un codi mquina que es caracteritza per ser molt ample i permetre operacions complexes entre operadors situats a la memria o en els registres interns, en contraposici a l'arquitectura RISC.
Aquest tipus d'arquitectura dificulta el parallelisme entre instruccions, pel que, en l'actualitat, la majoria dels sistemes CISC d'alt rendiment implementen un sistema que converteix aquestes instruccions complexes en diverses instruccions simples de tipus RISC, anomenades habitualment microinstruccions.

La microprogramaci s una caracterstica important y quasi essencial de quasi totes les arquitectures CISC. La microprogramaci significa que cada instrucci de mquina s interpretada per un microprograma que est allotjat en una memria dins del circuit integrat del processador. Les instruccions compostes sn descodificades internament i executades en una srie de microinstruccions emmagatzemades en una ROM interna.
Per a fer aix es requereixen varis cicles de rellotge, com a mnim un per microinstrucci. s aix com els xips CISC utilitzen comandes que incorporen una gran diversitat de petites instruccions per a realitzar una nica operaci.
Quan el sistema o una aplicaci requereix d una d aquestes accions, envia al processador el nom de la comanda i la informaci complementria que es necessiti. Per cadascuna d aquestes comandes de la ROM del CISC varien de mida i, per tant, el xip prviament ha de verificar quant espai requereix la comanda per a executar-se i aix poder reservar-lo en la memria interna. A ms, el processor ha de determinar la manera correcta de carregar i emmagatzemar la comanda i aquests dos processos ralentitzen el rendiment del sistema.

Aleshores el processador envia la comanda sollicitada a una unitat que la descodifica en instruccions ms petites que podran ser executades per un nanoprocessador, que s una espcie de processador dins del processador. Com que les instruccions no sn independents, ja que sn instruccions menors que provenen de la decodidificaci d una instrucci major, noms pot realitzar-se una instrucci cada vegada. Aquest s el motiu pel qual aquesta arquitectura dificulta el parallelisme entre instruccions.

A travs de la complexa circuiteria del xip, el nanoprocessador executa cadascuna de les instruccions de la comanda. El desplaament per aquesta circuiteria tamb ralentitza el procs. Per a realitzar una sola instrucci es necessiten entre quatre i deu cicles de rellotge.


Avantatges dels processadors CISC.

-Redueix la dificultat de crear compiladors.

-Permet reduir el cost total del sistema.

-Redueix els costos de creaci de software.

-Millora la compactaci de codi.

-Facilita la depuraci de codi.

Procesadors que utilitzen arquitectura CISC.

 Motorola 68000,68010,68020,68030,68040;
 Zilog Z80 ;
 Intel 8086,8088,80286,80386,80486;

Diagrama de blocs del motorola 68040.



Vegeu tamb.

Unitat Central de Procs

Informtica

Microprocessador


Enllas externs.

Intel

Processador

Zilog

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69027" title="Castell de Puivert" nonfiltered="2172" processed="2157" dbindex="27317">

El castell de Puivert s un castell ctar situat sobre el municipi de Puivert, al departament de l'Aude. Aquesta construcci, posat sobre un pujol dominant el poble i el seu llac, culmina a una altitud de 605 metres. Es troba a la regi del Quercorb, a 60 quilmetres al sud de Carcassona i a 45 quilmetres a l'est de Foix.

Histria del castell.
El castrum primitiu.

La construcci dataria del segle XIII, per les primeres mencions de l'edifici es remunten a l'any 1170. Pertany llavors a la famlia de Congost i s el moment de la croada albigesa. Aquests senyors practicaven el catarisme i eren titllats d'heretges. Aix, el novembre de 1210, el castell experimenta un setge d'alguns dies per part de l'exrcit de Thomas Pons de Bruyre, tinent de Sim de Montfort. En predre, Puivert es fa una possessi dels Barons del Nord. El 1279, un esfondrament de la presa natural que agafa les aiges del llac al peu de l'indret provoca la destrucci d'una part de la ciutat de Mirapeis, situada a 30 quilmetres al Nord, en l'Arija.

El castell actual.

A comenaments del segle XIV, Thomas de Bruc, nt de Pons i la seva dona, Isabel de Melun, fan reconstruir el nou castell, a l'est del Castell Vell del qual els vestigis encara sn visibles. L'escut d'armes d'Isabel de Melun, filla d'un gran camarlenc de Frana, va ser sempre installat tanmateix a l'antic edifici. La reposici en forma de l'edifici li ha donat el carcter simblic i pictric que es pot observar.

La seva classificaci com a Monument Histric data de 1907. El castell s privat i ha servit per a nombrosos rodatges (La Novena porta, El Poble migratori...) grcies a la seva torre de l'homenatge molt ben conservada.

L'habitaci dels msics.

Al quart pis de la torrassa es troba la sala dels msics. Porta aquest nom ja que 8 escultures molt fines de msics amb els seus instruments s'hi representen. En efecte, sembla ser que la ciutat de Puivert acoll al segle XII una clebre trobada de trobadors. Els instruments visibles a la sala sn la gaita, la flauta, el tambor, el rabec, el llat, la guiterna, l'orgue porttil, el salteri i la viela en arquet.

Per ensenyar la tradici musical de l'poca, la ciutat ha obert el Museu de Quercorb.

Descripci del castell.
El recinte.

Les funcions del castell eren guerreres: l'aguait i la defensa, contrriament als edificis construts en aquesta poca que tenien ms aviat objectius religiosos. El recinte s'estn sobre una longitud de 175 metres. El planta s rectangular, perforada d'arqueres i el fossat que el separava de l'altipl s prcticament invisible actualment. L'entrada dins del pati es fa per una torre-porta quadrada, situada en el centre de la muralla Est. Subsisteixen 5 torres de les 8 inicials:

 una rodona, llisa, a l'angle nord-est;
 una rodona amb bocellament enmig del front nord;
 una torre quadrada, amb una garita sobre el costat oriental, enllaant els dos ltims pisos;
 les restes d'una torre rodona cap al sud-est;
 la torre de l'homenatge (la part ms ben conservada del castell);

A ms a ms de la porta central situada sobre el mur oriental, compta amb dues altres portades:

 un sobre l'angle defensat per la torrassa, s a dir l'angle nord-oest;
 un altre al sud de la torrassa que permet accedir al vell castell;

La superfcie dins dels murs s molt gran : 3200 m.

La torre de l'homenatge.

s la part ms ben conservada de l'edifici, de forma quadrada, mesura 15 metres de costat i 32 metres d'alria. Era adjacent en un principi de la casa senyorial. Sobre la part oest de la torre, es poden observar trossos de faldons de murs perpendiculars, aix com de les portes, per tant se n'ha dedut que els habitatges eren adosats a aquesta paret. La torrassa est composta de:

 dos nivells inferiors : parcialment subterranis, es troben sota la torrassa. El sostre est composat de bressols trencats.
 un tercer nivell : accessible per una porta coberta en arc trencat, s'hi troba la capella. La sala s decorada amb petites columnes, amb motllures i amb blasons. El sostre s amb volta d'ogives, amb fons esculpits. Sobre els murs, es troba una piscina litrgica, aix com finestres trilobulades.
 un quart pis : una habitaci amb volta d'ogives amb fons esculpits de figures profanes tocant els instruments de msica. Aquesta habitaci ha estat designada : Sala dels Msics. El seu enllumenat es fa grcies a 3 finestres semblants a les de la capella.
 el cinqu i ltim pis : la plataforma defensiva, ens permet descobrir una vista magnfica de la regi del Quercorb.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69028" title="Cronologia de l'autombil" nonfiltered="2173" processed="2158" dbindex="27318">



Cronologia de l'autombil:
 1769: El primer vehicle impulsat per vapor va ser creat per Nicholas-Joseph Cugnot. Es tractava d un tricicle amb rodes de can que pesava 4,5 Tm.
 1860: El belga Etienne Lenoir, va patentar el primer motor d explosi. Al cap d uns anys l alemany Gottlieb Daimler va construir el primer cotxe impulsat per un motor de combusti interna el 1866.
 1867: L'alemany Nikolaus Otto inventa el motor de 4 temps que encara es mant als autombils contemporanis.
 1881: Vehicle elctric de Jeantaud. El corrent necessari per a funcionar el proporciona vint-i-una bateries.
 1883: Primer motor de gasolina d alta velocitat. Maybach va dissenyar i construir el motor.
 10 de novembre de 1885: Paul Daimler, fill del constructor Gottlieb W. Daimler, realitza a Stuttgart el primer viatge pblic amb l anomenat "vehicle muntura", que per la seva forma est considerat l antecessor de les posteriors motos.
 29 de gener de 1886: L empresari alemany Karl Benz obt una patent per a un vehicle amb motor de gas. El 4 de juny, apareix la primera notcia de premsa sobre aquest tipus de vehicle.;
 1887: El constructor dans Albert F. Hammel construeix un vehicle de 4 rodes amb motor de combusti interna.
 1888: A Brigthon, Magnus Volk construeix el seu primer cotxe elctric de tres rodes.
 1888: El veterinari i cirurgi escocs John Boyd Dunlop inventa de nou el pneumtic amb cambra d'aire.
 15 de mar de 1889: A l'Exposici Universal de Pars es presenta per primera vegada l autombil al gran pblic.
 15 de mar de 1890: Karl Benz funda en Mannheim l empresa Benz & Cia., Rheinische Gasmotorenfabrik.
 1890: L empresari milans Guiseppe Ricordi importa el primer autombil amb motor de combusti interna a Itlia. Ms endavant construeix un vehicle de vapor, per torna als vehicles de gasolina i importa vehicles de l empresa Benz, els quals promociona com a Recordi-Benz.
 Setembre de 1891: Henry Ford s incorpora a la Edison Illuminating Company. El 1903, funda la Ford Motor Company i es converteix en el fabricant de cotxes amb ms xit del pas (1908).
 23 de febrer de 1893: L enginyer alemany Rudolf Diesel obt la patent per al seu motor de combusti interna que treballa sense bugies i disposa de autoengegat. El seu desenvolupament proporciona la base per al motor que, posteriorment portar el seu nom (10 d'octubre de 1923).
 1897: L empresa sussa Sulzer Germans construeix el primer motor diesel.
 25 de mar de 1901: Durant la Setmana de Nia, es presenta el primer Mercedes de 4 cilindres fabricat per la Daimler Motoren-Gesellschaft. Aquest autombil marcar pautes i ser imitat a tot el mn.
 1901: A l empresa Benz es munta el motor a la part davantera d un cami. Aquest principi conven i ser aplicat tamb en la fabricaci de turismes. En aquests vehicles la tracci es situa a les rodes del darrere.
 1901: Prssia ratifica el primer reglament policial per a la regulaci del trnsit a Alemanya, el qual servir d exemple pels reglaments semblants en els altres pasos federals.
 1901: Prop de la ciutat americana de Beaumont (Texas) es localitza un gran jaciment de petroli. El preu per barril llavors baixa 5 centaus. Aquest esdeveniment contribueix considerablement en la divulgaci del motor de gasolina, donat que ni el vapor ni l electricitat sn tant assequibles a preus tant competitius.
 1901: Louis Peter inicia la construcci de rodes de bicicleta amb llantes desmuntables. Aquesta innovaci tcnica troba rpidament imitadors.
 1902: L empresa alemanya Drkopp construeix el primer motor de sis cilindres, dissenyat per a turismes.
 1902: L empresa nord-americana Packird registra la patent per a la disposici en "H" del canvi de marxes, que s imposa com a estndard en tots els autombils a nivell mundial.
 1903: Henry Ford funda la Ford Motor Company a Detroit, Estats Units, on inicia la primera srie amb el model A. ;
 1906: es crea Pontiac (autombil) Spring & Wagon Works.
 Octubre de 1908: comena la producci del Ford T, que adquireix en poc temps gran fama internacional. Aquest cotxe s el ms semblant al model de cotxe que tenim avui en dia, ja que ja no era com un carro amb motor. La producci en srie suposa un gran avan en la indstria de l autombil perqu fins aleshores els cotxes noms els podien tenir els ms rics, amb aquest avan els preus baixen molt.
 1913: La Ford Motor Company introdueix la lnia de muntatge a la fabricaci de magnetos. Es tracta de una fase prvia a la introducci de la fabricaci automatitzada d un vehicle de turisme, el model T (Tin Lizzy) (octubre de 1908).
 1924: El primer autombil amb el nom de Chrysler va ser construt el 5 de gener del 1924. Walter P. Crhysler llana un auto amb el seu nom que inclou frens hidrulics i motor d alta compressi.
 1956: Renault comena a produir el Renault Dauphine;
 1994: Com a combustible alternatiu s ofereix una Dodge RAM, Vans i Wagons a GNC, tamb TE-Van elctriques el Dodge Intrepid pot funcionar amb etanol o tamb GNC.
 2000: Honda comena al segle XXI venent l'Insight, un hbrid gasolina-electricitat, als EUA.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69029" title="Unitat Nacional Catalana" nonfiltered="2174" processed="2159" dbindex="27319">


Unitat Nacional Catalana (UNCat) s un partit poltic independentista catal que va ser fundat el gener del 2000. El 23 de gener d'aquell any va celebrar el seu congrs constituent. El partit es va fundar a partir d'antics militants del Partit per la Independncia (PI), d'Estat Catal (EC) i d'altres organitzacions patritiques.

La seva organitzaci es basa en un secretariat nacional format per poques persones escollides per congrs. L'estructura nacional d'UNCat es divideix en seccions locals i comarcals. Tot i que t poc arrelament en grans parts del pas, t implantaci a l'rea metropolitana de Barcelona, a les comarques gironines, les comarques del interior i actualment es comena a expandir per l'actual provncia de Tarragona.

L'any 2007 es crearen les joventuts del partit, fent renixer el histric nom de Nosaltres Sols!

No s'ha presentat encara a les eleccions per no dividir el vot nacionalista i solen recomanar l'abstenci en les eleccions estatals.

 Ideologia .

La ideologia d'UNCat es basa en la lluita per la independncia dels Pasos Catalans. Recollint la tradici dels partits separatistes de comenaments del segle XX, rebutja entrar en cap moment en la dicotomia dretes-esquerres ja que consideren que l'objectiu prioritari s aconseguir un estat. Nogensmenys, per a ells la independncia no s una eina, sin un mitj per normalitzar o catalanitzar el pas. Per a assolir aquests fins, Unitat Nacional Catalana recerca la unitat de tots els partits catalanistes en un Front Nacional. D'aquesta tendncia en diuen nacionalisme unitari, s a dir, avant posar el patriotisme a qualsevol altra ideologia poltica

Manifest

"Nosaltres, nacionalistes dels Pasos Catalans, reivindiquem la llibertat del nostre poble i per tant lluitem per la formaci de la Repblica Catalana Independent dels Pasos Catalans.

Volem una naci lliure, tant dels dominis espanyol i francs com de tota forma de totalitarisme. Creiem en la llibertat i la democrcia. Rebutgem tota forma de govern que no sigui democrtica i que pugui sotmetre la nostra ptria a una dictadura, sigui de dretes o d'esquerres.

Avantposem la llibertat dels Pasos Catalans a tota ideologia social, enfront els sectarismes ideolgics ens unim per qu la nostra naci sigui lliure. Per tant, des de posicions d'esquerra o de dreta lluitem aplegats per la Independncia.

La independncia no s per ella sola un objectiu, sin l'eina per catalanitzar els Pasos Catalans. Volem uns Pasos Catalans lliures i normalitzats, on la cultura i la llengua catalana siguin els vincles de cohesi nacional i permetin la integraci dels immigrants.

Denunciem el colonialisme cultural i l'espoli econmic , que ens sotmeten els estats espanyol i francs. Tota forma de relaci poltica, sigui federalisme o confederalisme amb els estats opressors s'ha de rebutjar per inviable. Noms poden pactar les nacions lliures i per fer-ho ens cal la independncia.

Rebutgem tota poltica de pactisme, els projectes que empren la terminologia nacionalista per no sn ms que autonomistes han de ser denunciats com collaboradors dels estats opressors. Tota formulaci poltica que no vulgui arribar a la independncia, per mitj de l'autodeterminaci, no vol en realitat la llibertat de la nostra naci, sin la perpetuaci del domini espanyol i francs sobre els Pasos Catalans.

Per l'Estat Independent i Reunificat dels Pasos Catalans.
Per una Catalunya Catalana.
Per un independentisme democrtic.
Dretes? Esquerres? Pasos Catalans."

Crtiques

Un dels smbols d'UNCat s el 33, que vol dir Catalunya Catalana ja que la tercera lletra del alfabet s la "C". Aix ha portat a alguns colectius a titllar de racisme o xenofbia al partit; ja que t parallelismes amb el 88 (Heil Hitler) del partit nacionalsocialista .

No obstant hi han dues coses a tenir en compte; primer, que el moviment 33, ms enll d'haver estat ideat per UNCat, no s exclusiu d'ells i l's del smbol pot sser molt variat. En el cas d'UNCat i segons expliquen en el seu web , Catalunya Catalana no fa referncia a conceptes racials, ja que el poble catal no s una raa, sin que es refereix a la cultura catalana, a la llengua i les seves tradicions. Per tant, el partit buscaria la normalitzaci de Catalunya com a pas.

Tamb se'ls critica l's del terme xarnego  Tanmateix, ells varen respondre amb un comunicat en el qual defensen que:


 Mai s'ha utilitzat oficialment el mot xarnego, ja que prefereixen el mot colonitzador, ms exacte.
 Tot i aix, segons l'IEC, xarnego s o b el fill d'un francs i un catal, o b un castell que no s'ha adaptat lingsticament al pas, per tant, segons ells, un colonitzador.


UNCat i el cam de la violncia

Unitat Nacional Catalana es declara democrtica i per tant, rebutja i condemna tot s de la violncia com a eina per aconseguir la secesi. Aix doncs, condemna els atemptats d'ETA al considerar que en democrcia, ni s moralment acceptable ni desitjable pels fins independentistes..
Aix s degut a que consideren al poble catal lliure de triar altres vies cap a la independncia i pensen que la lluita armada no s la voluntat dels catalans i que aquesta provocaria una criminalitzaci del independentisme. Nogensmenys, defensarien el pas davant de qualsevol agressi.

 Activitats .


 Des dels seus inicis, UNCat celebra una diada al Pi de les Tres Branques on parlamenten amb altres plataformes, partits i persones nacionalistes i rendeix homenatge a aquest smbol nacional.

 Anualment, rendeix homenatge als germans Josep i Miquel Badia, histrics militants d'Estat Catal assassinats per un militant de la FAI.

Anualment, el primer cap de setmana de juliol se celebra lAplec de la unitat.;
 Anualment i a diversos indrets, commemoraci de la diada del Onze de Setembre.

 Anualment, pujada a Montserrat per la seva Diada.

2002

 11 de Setembre, campanya "Aturem l'espanyolitzaci!" ;

 15 d'octubre, concentraci Volem els papers! ;

2005

 19 de febrer, Trobada al Castell de Mur. ;

 13 de mar, pujada a la Mola. ;

 Presentaci d'Unitat Nacional Catalana a Breda i conferncia de Vctor Alexandre. ;

 25 de desembre, Homenatge al President Maci en el 72 Aniversari de la seva mort.;

2006

 22 de gener, UNCat a la fira de Sant Pau.;

 18 de febrer, adhesi a la manifestaci "Som una naci, pel dret a decidir!" ;

 19 d'abril, presentaci d'UNCat a Vilanova i la Geltr. ;

 30 de juny, presentaci d'Unitat Nacional Catalana a Esplugues del Llobregat.;

 1 de juliol, pujada al Castell de Burriac. ;

 13 d'agost, Unitat Nacional Catalana convidada a l homenatge d en Bobby Sands. ;

 10 de setembre, Ofrena al Monument de Francesc Maci de Vilanova. ;

 6 d'octubre, presentaci del Documental "L'xrcit del Fnix" de Xevi Mat sobre la detenci de l'ric Bertran.;

 2 de novembre, collaboraci amb ADAC a favor del catal a les fires gironines. ;

 9 de novembre, concentraci a la Plaa de Sant Jaume "Ens heu trat, Catalunya no perdona!" ;

2007

27 de gener, sortida al Castell de Montsoriu, organitzada per les joventuts d'UNCat, Nosaltres Sols!.;

 28 de gener, "Trepitgen els nostres smbols", acte de desgreuge a Badalona.;

 11 de febrer, Okupaci de Kan Saura. ;

 28 de juny, "Fora Colons de Catalunya!", acte de desgreuge per la crema de senyeres a Reus. ;

 1 de juliol, Dia del Partit, aplec d'UNCat.;

 4 de setembre, Casserolada antimonrquica a Girona.;

 27 d'octubre, Cicle de Conferncies "Catalunya i la Immigraci: Reptes, problemes i solucions", a Barcelona.;

 1 de desembre, adhesi a la manifestaci "Som una naci i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".;

2008

 2 de febrer, cicle de conferncies "Catalunya i la Immigraci: Reptes, problemes i solucions", a Sitges.;

 7 de febrer, "No a l'integrisme islmic! Catalunya catalana!", concentraci d'UNCat a la plaa de Sant Jaume.;

 5 d'abril, "El Nacionalisme Catal dels anys 30", conferncia d'Oriol Junqueras.;

 27 d'abril, "Homenatge als Germans Badia".;

 17 de maig, "Cicle de conferncies". Catalunya i la immigraci: Reptes, problemes i solucions a Tarragona.;

 6 de juliol, "Dia del partit, aplec de la unitat" a Montgrony.;

 11 de setembre, Acte conjunt amb el Partit Republic Catal per la Diada.;



 Referncies .


Enllaos externs.
 Web d'Unitat Nacional Catalana;

Xarxa de blocs d'UNCat

 Bloc de les joventuts "Nosaltres Sols!;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana de Badalona;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana de Barcelona;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana de Girona;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana del Peneds;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana de San Cugat;
 Resistint;
 Bloc d'Unitat Nacional Catalana de Valncia;

Vdeos

 Conferncia d'UNCat a Sitges;
 Conferncia d'UNCat al CIEMEN;
 Acte UNCat per les Seleccions 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69030" title="La Roque-Gageac" nonfiltered="2175" processed="2160" dbindex="27320">


La Roque-Gageac s un municipi francs, situat al departament de Dordonya i a la regi d'Aquitnia. Al peu d'uns alts penya-segats en ple migdia, en un rnxol de la Dordonya, gaudeix d'un clima gaireb mediterrani. L'any 1999 tenia 449 habitants.

Histria.

El poble de la Roque-Gageac s tan antic com misteris. Aquest magnfic poble implantat al peu del penya-segat, ha estat ocupat pels homes des de la prehistria. De l'poca galo-romana, queden els vestigis d'una antiga via i l'emplaament d'una villa, aix com pou rom en excellent estat. L'ocupaci coneguda del lloc s tanmateix menys llunyana, ja que s sobre els voltants de l'any 849 amb la vinguda dels normands al Perigord. poca d'invasions, vkings, amb els seus drakkars pujant la Dordogne, queden els antics forts construts al penya-segat pels locals, per protegir-se d'aquests ltims. Altres vestigis d'aquesta poca sn els recintes amb cases fortificades, que van fer de Roque-Gageac una veritable fortalesa. Aquesta veritable plaa forta va resistir les rivalitats entre Capets i Plantagenets (francesos i anglesos). Noms les portes permetien entrar al poble.

A l'edat mitjana, la Roque-Gageac tenia uns 1.500 habitants. En aquell Temps, la Dordonya feia viure pescadors i treballadors del port. 

La Roque-Gageac va ser molt de temps regida per l'abat, desprs bisbe, de Sarlat, l'esglsia parroquial es trobava tanmateix a Sant Donat (a 1,5 km), mentre que fins al segle XIV el poble noms possea una senzilla capella. s llavors quan el poble esdev la residncia secundria del bisbe de Sarlat, per tal d'assegurar la seva seguretat. Aix feu que nobles i burgesos vinguessin a instalar-se a la ciutat episcopal, atraient-hi rics, lletrats i savis. La guerra dels Cent Anys va quebrantar una mica aquesta pau a la ciutat i el Renaixement torn la calma. Aleshores s'embelleix de voltes emmerletades, de teulades punxegudes, de finestres amb l'estil de l'poca.

D'aquesta era, queden les runes de l'antic castell senyorial dels bisbes, els forts troglodtics, les muralles de l'antiga fortalesa, reforats el 1662 abans de ser desmantellats al comenament del segle XVIII, i les cases fortificades dels nobles, on destaca el casal de la famlia Tarde, dominant sempre el cor del poble.

Jean Tarde, una de les figures ms importants de la regi, va nixer a la Roque-Gageac, cap a 1561, i les seves crniques sn la base de la histria medieval del poble. Van ser un clebre astrnom, filsof, matemtic, arqueleg, teleg i historiador, va ser canonge teologal, s a dir defensor del dogma, i el Vicari General del bisbed de Sarlat.

En un viatge a Roma, va portar un telescopi, que li va ser ofert per Galileo. Aquest regal li permetr de recolzar les teories de Coprnic, demostrant que els astres giren al voltant del sol i sobre ells mateixos. Tanmateix, aquestes teories van ser rebutjades per l'esglsia i va ser obligat a abjurar aquestes idees davant del tribunal de la inquisici. Jean de Tarde va morir el 1636 i la seva fi marca el declivi de la Roque Gageac.

Quan Geoffroy de Vivans, fams capit hugonot i senyor de Doissac, s'empar a la Roque-Gageac, el 1589, el castell del bisbe i les cases dels nobles, comenaven ja a deteriorar-se, moltes estaven ja abandonades. Llavors, el poble va ser venut pel bisbe a un senyor de Salignac. Durant la Fronde, malgrat l'estat runs del recinte, els habitants van resistir als atacs de Marsin, un tinent del prncep de Cond. A l'poca de Llus XIV, l'edicte de 1669 sobre els drets de pesca va donar el riu al rei i va privilegiar el barcatge en detriment dels pescadors. Desprs de la revoluci, el barcatge s'intensifica i va fer de la Roque Gageac un port molt important. Passa a ser un centre comercial, desprs d'haver estat una centre militar, tot continuant sent un poble de pescadors.

Desprs de la Segona Guerra Mundial i la fi de les gabares, la Roque Gageac es va renovar abans de conixer la catstrofe del gener de 1957: un bloc de 5000 m3 de roca, es va separar i va caure al poble, destruint una desena de cases, matant 3 persones i tallant la carretera durant diversos anys. La dissoluci de la calcita (carbonat de calci servint de flexibilitat) que va arrossegar el desenganxament de la roca. La Roque Gageac es va haver de refer amb una nova cara, sense trair el seu antic aspecte, el que li va permetre d'obtenir el ttol de pobles ms bonics de Frana, fa alguns anys ja, i de ser classificat en tercer lloc desprs del Mont Saint-Michel i Rocamadour. Prop de l'esglsia s'hi troba un jard tropical, cultivat per un cientfic, director de medi ambient de la OCDE, reagrupant dotze varietats de palmeres, de llorers roses, cactus, tarongers, llimoners, etc. Ren Deushre s avui el propietari del penya-segat i ha restaurat l'escala per accedir als forts.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69032" title="BIOS" nonfiltered="2176" processed="2161" dbindex="27321">

BIOS (Basic Input/Output System) o sistema bsic d'entrada - sortida. s un petit programa, normalment emmagatzemat en un xip ROM (PROM, EPROM, CMOS o Flash) que es troba en alguns circuits impresos, principalment plaques base o controladores SCSI. La seva funci principal s localitzar el sistema operatiu i carregar-lo a la memria ().

Aquest programa, normalment programat en ensamblador, carrega en una adrea de memria determinada tota una srie de funcions per accedir al maquinari. A ms, controla l'arranc de l'ordinador (boot) i executa la comprovaci i detecci inicial de dispositius o POST (Power On Self Test). 

La principal utilitat d'aquest programa s crear una capa d'abstracci sobre la electrnica dels perifrics i dispositius (teclat, ratol, discs i unitats ptiques, etc) , establint uns mtodes d'entrada - sortida estndards, de manera que els diferents Sistemes Operatius puguin funcionar sobre diferents perifrics sense necessitat d'adaptar-se. Tamb ens permet configurar alguns aspectes del comportament de l'ordinador i ens proporciona una interfcie per fer canvis que abans s'havien de fer sobre la electrnica mitjanant jumpers.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69034" title="Catena" nonfiltered="2177" processed="2162" dbindex="27322">

Catena (plural catenae, abr. CA) s un tipus de tret superficial planetari consistent en una cadena aproximadament lineal de crters. No correspon necessriament a una formaci geolgica concreta, ja que a vegades correspon noms a trets d'albedo purament visuals, per s'utilitza sovint en la topografia planetria. Alguns exemples sn Alba Catena (a Mart) o Gipul Catena (a Callisto).

s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional que en alguns casos assigna els noms de noves catenae en funci de les segents categories:
 A I: dus solars (ex.: Reshet Catena, a partir del du del Sol aramaic). En general s'han reanomenat a patera.
 A Ganimedes: dus i herois del creixent frtil (ex.: Nanshe Catena, a partir de la deessa de les fonts i els canals, filla d'Enki).
 A Callisto: rius i valls de la mitologia nrdica (ex.: Sid Catena, a partir d'un riu nrdic).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69035" title="Virot (arma)" nonfiltered="2178" processed="2163" dbindex="27323">
Un virot s un projectil amb les mateixes caracterstiques que la fletxa, amb la diferncia que t la secci del cos quadrangular i aix permet de recolzar-la sobre el cos de la ballesta, que s l'arma que el dispara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69036" title="Cavus" nonfiltered="2179" processed="2164" dbindex="27324">
Cavus (plural cavi, abr. CB) s un tret superficial planetari format per depressions irregulars amb pendents considerables, d'origen geolgic diferent al d'un crter d'impacte. Aquestes formacions s'acostumen a trobar agrupades, tot i que tamb n'hi ha d'allades. Exemples sn Ganges Cavus o Ophir Cavus (a Mart) o Kasyapa Cavus (Trit).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69037" title="Valry Giscard d'Estaing" nonfiltered="2180" processed="2165" dbindex="27325">


Valry Giscard d Estaing (Coblena, Alemanya 1926) s un poltic francs, que ha estat President de la Repblica francesa del 1974 al 1981.

 Biografia .
Va nixer el 2 de febrer de 1926 a la ciutat de Coblena, poblaci situada a l'estat alemany de Rennia-Palatinat, fill d'un inspector de finances que treballava a les forces franceses que ocupaven la regi per fer pagar a Alemanya els tributs de guerra establerts al Tractat de Versalles. Desprs d'estudiar en diversos liceus de Pars i Clermont-Ferrand va allistar-se com a voluntari a la Segona Guerra Mundial, on fou condecorat amb la Creu de Guerra. Posteriorment estudi a l'Escola Politcnica i l'Escola Nacional d'Administraci i el 1952 gunay la plaa d'inspector de finances. 

 Carrera poltica .
El 1956 fou escollit diputat pel departament francs de Pui Domat, d'on era originria la seva famlia. El 1959 fou nomenat secretari d'Estat de Finances i desprs, a proposta del Primer Ministre Michel Debr, el President Charles de Gaulle el nombr Ministre de Finances i Economia el 19 de gener de 1962, crrec que continu desenvoupant durant el govern de Georges Pompidou. La seva poltica d'estabilitzaci antiinflacionista el convert en un poltic impopular, i desprs de la reelecci presidencial de 1965 fou substituit pel propi Michel Debr.

El 1966 fund el Partit dels Republicans Independents, esdevenint el sector centrista i europeista de la majoria governtamental. En aquest sentint l'any 1969 es mostr partidari de la integraci del Regne Unit a la Comunitat Econmica Europea.

La seva postura enfront del President De Gaulle es feu cada vegada ms crtica i el seu suport s'an matisant, un perode conegut popularment com oui, mais ("si, per"). El 27 d'abril de 1969 propugn el "no" en el referndum que provoc la dimissi del general De Gaulle. En les eleccions presidencials segents inicialment s'inclin per recolzar la candidatura d'Antoine Pinay, per finalment s'un a Georges Pompidou que, desprs de la seva elecci, li confi novament el Ministeri d'Economia i Finances en el govern que presid Jacques Chaban-Delmas i que mantindr amb el de Pierre Messmer. 

 President de la Repblica .

A la mort de Georges Pompidou decid presentar-se a les eleccions presidencials de maig de 1974. Amb el suport de Jacques Chirac aconsegu derrotar a la primera volta Jacques Chaban-Delmas. En la segona volta aconsegu derrotar, grcies a un debat televisat, el candidat de l'esquerra francesa Franois Mitterrand, per la qual cosa fou escollit President de la Repblica Francesa el 19 de maig d'aquell any. 

Des d'aquest crrec top sovint amb la Union des Dmocrates pour la Rpublique, per la qual cosa propuls la creaci de la Union pour la Dmocratie Franaise  de centre-dreta , que arran de les eleccions legislatives del 1978 refor la figura del president. 

Reformista moderat, intent modelar una societat liberal avanada, amb mesures progressistes com la majoria d'edat als 18 anys, la construcci del primer tren d'alta velocitat (TGV en francs) o la legalitzaci de l'avortament (grcies al suport decidit de la seva ministra de salut, Simone Veil). Tanmateix, la crisi econmica mundial (crisi del petroli de 1973) i el conservadorisme dels grups que li donaven suport frenaren aquestes reformes, tot deixant pas a un final de mandat buit d'idees. Va mantenir les proves nuclears a la Polinsia, el que va causar la dimissi del ministres Jean-Jacques Servan-Schreiber, en desacord amb la realitzaci d'aquestes proves. 

En el terreny internacional va demostrar ser un fervent partidari de la construcci europea: defensa la idea dels Estats Units d'Europa des del principi de la seva carrera poltica. Va propugnar una "tercera via" entre l'Europa supranacional i l'Europa dels Estats. Va crear les Cimeres europees i va afavorir l'augment de competncies del Parlament Europeu (el qual l'any 1977 passa a ser dirigit per Simone Veil), especialment en l'aspecte pressupostari. Tamb va impulsar la creaci de l'ECU, precedent de l'euro i primer intent consistent de crear una moneda nica a Europa.

Les forces del centre-dreta es dividiren en dimitir el seu primer ministre Jacques Chirac per a formar el partit gaullista Rassemblement pour la Rpublique (1976), mentre centristes i liberals seguien Giscard a la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF), i Chirac fou substituit per Raymond Barre.

 Escndols .
El 10 d'octubre de 1979 el setmanari satric Le Canard Enchan acus el President de la Repblica d'haver rebut del deposat Jean-Bdel Bokassa, autoanomenat emperador de Centre-frica regals consistents en diamants en el curs de visites oficials, amb un valor que el setmanari calcul en un mili de francs (uns 150.000 euros). Aquest assumpte ser justificat amb poca traa i prepotncia pel president, que pensava que les acusacions d'un peridic satric no influirien en l'electorat, per al ser reprs ms endavant pel prestigis diari independent Le Monde, ser una pesada llosa que li far perdre les eleccions presidencials de 1981. 

Menys d'un mes desprs el seu ministre de Treball Robert Boulin fou acusat tamb pel setmanari satric d'adquirir illegalment propietats. El ministre aparegu mort, ofegat en un estany, i la subsegent investigaci determin que s'havia sucidat.

 Desprs de la Presidncia .
Tot i aquests escndols que sacsegen el final del seu primer mandat, Giscard guanya la primera volta de les eleccions presidencials de maig de 1981. Jacques Chirac, tercer en la primera volta, no decid donar-li suport de manera explcita en la segona volta que l'enfrontava a Franois Mitterrand, el qual guany les eleccions.

Continu en la poltica com a president del seu partit, l'UDF, fins que abandon el crrec el 1996, cedint el testimoni a mans de Franois Lotard. En les eleccions legislatives de 1997 fou elegit novament diputat de la Union pour la Dmocratie Franaise per la circumscripci de Pui Domat. s membre de la comissi d'afers estrangers de l'Assemblea Nacional francesa. Ha presidit el Consell Regional d'Alvrnia del 1986 al 2004 i, el 1997 president internacional del Consell de Municipis i Regions d'Europa.

Al desembre de 2001, en el Consell europeu de Laeken, se'l nomen president de la Convenci Europea, l'objectiu de la qual s simplificar els diferents tractats europeus i elaborar un projecte de Constituci. Giscard present la Constituci europea el 15 de juliol de 2003. Encara que va ser signada pels 25 membres de la Uni Europea els procediments de ratificaci es van topar amb el vot negatiu en referndum de francesos i neerlandesos.  

Desprs que fou derrotat en les eleccions regionals de 2004 fou nomenat membre del Consell Constitucional i senador vitalici. Des de 2003 tamb s membre de l'Acadmia Francesa, any en el qual fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany.

 Obres .
 1976: Dmocratie franaise (assaig), Fayard;
 1984: Deux franais sur trois (assaig), Cie 12;
 1988: Le Pouvoir et la Vie (memries)   tom I La Rencontre, Cie 12;
 1991: Le Pouvoir et la Vie   tom II L'Affrontement, Cie 12;
 1994: Le Passage (novella), Robert Laffont;
 1995: Dans cinq ans, l'an 2000, Cie 12;
 2000: Les Franais, rflexions sur le destin d'un peuple, Cie 12;
 2003: Giscard d'Estaing prsente la Constitution pour l'Europe, Albin Michel;
 2006: Le Pouvoir et la Vie   tom III;


 Bibliografia .
 La Rpublique mondaine, essai sur le giscardisme (Grasset, 1979) Jean Bothorel;
 Le Pharaon - Histoire du septennat Giscardien 19 mai 1974   22 mars 1978. Grasset, 1983. Jean Bothorel.

 Enllaos externs .
  Premi Internacional Carlemany, edici 2003;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69038" title="Chasma" nonfiltered="2181" processed="2166" dbindex="27326">
Chasma (plural chasmata, abr. CM) s un tret superficial planetari que designa una vall o una gorja molt profunda i llarga i de pendents considerables. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional i per a l'assignaci de noms a noves chasmata segueix els segents criteris de nomenclatura, si no hi ha un altre criteri ms general per al cos celeste en qesti:
 A Venus: noms de deesses de la caa i de deesses de la Lluna (ex.: Dewi Ratih Chasma, a partir de la deessa de la Lluna de Bali).
Altres exemples sn Coprates Chasma a Mart o la gran Ithaca Chasma a Tetis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69040" title="Catedral de Santa Ceclia d'Albi" nonfiltered="2182" processed="2167" dbindex="27327">

La catedral de Santa Ceclia d'Albi, a l'arxidicesi d'Albi, s el major edifici de maons del mn. Dos segles foren necessaris per a la seva construcci, de 1282 a 1480. s avui una de les catedrals ms visitades de Frana. L'arquebisbe actual s Pierre-Marie Carr.

Santa Ceclia ofereix un contrast important entre el rigor exterior de la seva arquitectura defensiva i la riquesa interior d'una sumptuosa decoraci.

Testimoni de la fe cristiana desprs de l'heretgia ctar, aquesta catedral fortalesa s una obra mestra del gtic meridional. Es tracta d'un verdader castell que es convert en arma dissuasiva en el sistema defensiu de la ciutat.

A l'exterior, l'edifici s'ha enriquit (cap a 1392) amb la porta Dominica de Florence, d'un campanar en forma de torra de 78 m d'alria acabada el 1492 poc desprs de la consagraci de la catedral (1480), i del baldaqu de la porta d'entrada (1515-1540). L'interior del monument marca una ruptura amb l'aspecte massiu de l'exterior. Es pensa generalment que sn artistes flamencs, desconeguts, que van realitzar la gegantina pintura mural del Judici Final (1475-1480).

En el mateix moment, artistes francesos esculpiren en gtic flamejant l'amb i el tancat del cor (1475-1484). Aquest conjunt de pedra est adornat d'una magnfica estaturia policroma, testimoni nic de la qualitat de l'escultura francesa del segle XV.

Els frescs de la volta formen el conjunt de pintura italiana del Renaixement ms vast (97 m de longitud per 28 m d'ample) i ms antic de Frana (1509-1513). Entre les altres riqueses de la catedral, s'hi troba un orgue clssic francs de 1736.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69041" title="Fricativa bilabial sonora" nonfiltered="2183" processed="2168" dbindex="27328">

La consonant fricativa bilabial sonora s un so de la parla que es representa com a  en l'AFI, s a dir, la lletra beta minscula de l'alfabet grec. 

Caracterstiques.
s una consonant pulmonar.
s un so sonor perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
El seu punt d'articulaci s bilabial perqu s el contacte entre els dos llavis el que interromp el pas de l'aire.

En catal.
El catal t aquest so per no te carcter de fonema, sin que es considera un allfon o variant de l'oclusiva bilabial sonora. El so fricatiu acostuma a donar-se desprs de fricatives i entre vocals, si b hi ha un alt grau de variaci individual.

La pronncia catalana no correspon exactament als parmetres de l'alfabet fontic internacional perqu s un so ms aproximant (no hi ha una interrupci tan brusca del pas de l'aire).

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69042" title="Salom" nonfiltered="2184" processed="2169" dbindex="27329">


Geografia:;
Salom (Tarragons), municipi del Tarragons.
Illes Salom, estat insular d'Oceania.
Temple de Salom;
Histria:;
Salom d'Israel, rei d'Israel.
Salom, bisbe de Roda de Ribagora.
Salom, bisbe d'Elna.
Salom d'Urgell i Cerdanya, comte d'Urgell i Cerdanya.
Salom I d'Imertia, el Gran, rei d'Imertia.
Salom II d'Imertia, rei d'Imertia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69044" title="Jordi Bilbeny" nonfiltered="2185" processed="2170" dbindex="27330">


Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14.10.1961) s un escriptor i corrector que signa com a Jordi Bilbeny. s conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristfor Colom, de Miguel de Cervantes i de la novelleta El Lazarillo de Tormes. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autnoma de Barcelona i doctorand, no pas doctorat, en Histria Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada en no acceptar el suggeriment del director de tesi de reenfocar-ne el tema d'investigaci i no trobar un director alternatiu.

Fou membre del Centre d'Estudis Colombins des del 1990, fins que al 2002 es va produir una escissi interna encapalada per ell mateix i la Teresa Baqu, que defensaven unes teories que els altres socis consideraven molt agosarades. Bilbeny, per altra banda, acusava el CEC de no fer divulgar les troballes histriques del Centre per por d'enfrontaments amb el mn acadmic. La ruptura definitiva es va produir amb la creaci el 2004 de la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya (FEHC). D'en l'escissi, membres del CEC desautoritzen els treballs de temtica colombina publicats per en Jordi Bilbeny. Finalment, tamb abandon la FEHC durant l'estiu del 2007, passant a formar part de la fundaci Nova Histria, tenint la seva actitud vital d'entrega al treball i d'oposici a l'academicisme, un regust bohemi.

Cap de les seves hiptesis estat acceptada pel mn acadmic.

Fou l'iniciador del Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amrica que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2003.

Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, entre d'altres.

 Obra .
 Histrica .
A mitjans dels vuitanta, el recent llicenciat Bilbeny s'especialitza en heurstica histrica i estudia la manipulaci que han patit els textos religiosos histrics per eliminar-ne el que era contrari a l'ortodxia vigent de la fe. Per en aquells anys no hi aconsegu gaire ress. 

Aleshores gira la seva atenci cap la teoria de la catalanitat de Colom i es proposa d'escriure'n una novella histrica. En la fase de documentaci s'adona que les dades al voltant del personatge i les seves gestes sn incoherents i sovint contradictries. Mogut per la curiositat, comena a fer pura investigaci histrica del cas; el pla de crear una obra de ficci passa a un segon terme i, finalment, s abandonat. Comena la seva particular carrera d'historiador.

Bilbeny considera que la Histria de Catalunya ha sofert un procs de manipulaci i tergiversaci  historicidi  des del segle XVI en per tal d'afavorir la construcci d'un estat espanyol lluny del protofederalisme de la Corona d'Arag i proper al centralisme de la Corona de Castella. Minvant el protagonisme de Catalunya -o la Corona d'Arag- en la histria collectiva espanyola mitjanant la falsificaci, l'ocultaci i la censura  i l'apropiaci , s'afavor el lideratge de la ideologia castellana en la construcci de l'estat espanyol naixent. Desconfia dels llibres histrics del s XVI en endavant, considerant-los sospitosos de censura i manipulaci, i centra la seva activitat en la recerca de documentaci, confiant que aportar nova llum a la histria. 

En conseqncia, s'ha descrit en Bilbeny com a defensor de la teoria de la conspiraci. Declara que s'ha proposat restituir l'autntic paper catal en la histria espanyola i universal, desemmascarant identitats, fets, dades, etc., i sospita de la identitat oficial de figures histriques com Santa Teresa de Jess, el pintor Velzquez, Marco Polo , sant Ignasi de Loyola... 

I, entre d'altres, de la de les segents figures, per la qual cosa s conegut:  

 Cristfor Colom .





Bilbeny mant la tesi, seguint una tradici d'historiadors nacionals i forans, que Cristfor Colom era catal, segons ell el barcelon Joan Colom i Bertran, noble navegant i militar urgellista que en la Guerra Civil Catalana (1462-72) es posicion contra Joan II i aix li cost persecuci i exili.  

Hi afegeix que tant els seus viatges al Nou Mn  incloent-hi el del Descobriment, que hauria partit de Pals de l'Empord  com la posterior conquesta van ser una empresa organitzada, finanada i protagonitzada per la Corona d'Arag i que posteriorment l'Estat espanyol va censurar i manipular els llibres histrics i impressions de l'poca que s'hi referien i ocult la catalanitat dels protagonistes (el mateix Colom, Juan de la Cosa, Amerigo Vespucci, Hernn Corts, Bartolom de las Casas...) per apropiar-se del domini colonial en favor de la Corona de Castella. 


Sobre l'obra de Bartolom de las Casas Historia General de las ndias, per exemple, comenta: "A partir d'aqu, i amb els antecedents exposats, no s gaire difcil imaginar el futur del llibre i els retocs, retallades, esmenes i interpolacions que s'hi perpetraren, per tal de servir els interessos de Castella i del Consell del Regne en detriment de la veritat histrica." 
Totes aquestes tesis han estat rebutjades pel Centre d'Estudis Colombins, entre altre motius perqu Joan Colom i Bertran havia mort abans del descobriment. Les distncies recorregudes i diversa documentaci no deixen lloc a cap dubte de que la expedici va salpar de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzn..

D'altra banda l'activitat porturia de Palos de la Frontera va quedar demostrada, tant per les prospeccions Geofsiques realitzades a l'antic Port de Palos per l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, entre 1989 i 1990, com per l'estudi publicat per la Universitat d'Huelva sobre l'antic castell i port de Palos de la Frontera. L'historiador Julio Izquierdo Labrado va publicar en una de les seves obres, alguns dels resultats de l'esmentat estudi, a ms de les seves investigacions sobre el port de Palos de la Frontera. Tamb Luisa Isabel lvarez de Toledo y Maura, conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia, indica que l'elecci de Palos de la Frontera no va ser casual, sin que es deu a la seva antiga tradici martima i a les qualitats dels mariners de Palos, que tants serveis havien fet a la corona durant la Guerra de Successi Castellana.

Obra referida al tema:

Cristfor Colom: Prncep de Catalunya, Proa, Col. Perfils, Barcelona, 2006. ISBN 8484378330;
Totes les preguntes sobre Cristfor Colom: David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'ndex, Barcelona, 2003. ISBN 8495317257;
Pero Vzquez de Saavedra i Cristfor Colom: una relaci cientfica, ideolgica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d'Amrica, Arenys de Mar, Imp. Pons-Ribot, 2001. (ISBN desconegut);
La descoberta catalana d'Amrica: Una reflexi sobre la manipulaci de la Histria, Edicions Gargot, Granollers, 1999, ISBN 84-930490-2-6.
Cristfor Colom, ciutad de Barcelona, Gallifa , 1998. (ISBN desconegut);
Notcia histrica de la descoberta catalana d'Amrica segons les fonts catalano-aragoneses de l'Antic Rgim, Quaderns d'estudis colombins; Barcelona; mnium Cultural, 1998. (ISBN desconegut);
Brevssima relaci de la destrucci de la Histria: La falsificaci de la descoberta catalana d'Amrica, El Set-cincies, Arenys de Mar, 1998. ISBN 84-930490-2-6;

L'any 2006, amb la publicaci de la seva obra, dna per tancat el perode d'investigaci de temtica colombina.

 Cervantes i el Lazarillo .
Una altra tesi d'en Bilbeny, anunciada a partir del 2006, s que Miguel de Cervantes era un noble antitrastmara valenci (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, llibre crtic amb la poltica castellana i catalanfil, va ser en un principi escrit i publicat en catal, per censurat i tradut al castell . 

El principal punt, apart de la Teoria de Servent de Xixona, s que l'edici perduda anterior a 1604, acceptada per la majoria dels autors, coincidiria amb l'edici perduda de Barcelona esmentada per Cervantes a la 2part del Quixot de 1614, n curiosament no esmenta l'Edici Princeps de Madrid. La resta de l'argumentaci es basa en una srie de catalanismes que hi ha  a el text de la novella i en la sinopsi que en fa: un castell que ha perdut el seny de tan llegir obres escrites a la seva terra ha de venir a Catalunya a recuperar el senderi. A ms, el Quixot -nom d'origen catal- admira en Perot Rocaguinarda, un bandoler catal lluitador contra el poder castell centralista.  

En Bilbeny encara no ha publicat cap llibre d'aquesta tesi. Sols se'n pot seguir argumentaci i desenvolupament per aparicions en els mitjans, conferncies o per articles penjats a Internet. 


Seguint la veta del Quixot tradut per la censura, el 2007 public un llibre en qu afirma que l'autor del Lazarillo de Tormes era valenci, potser en Joan Timoneda, i que la trama de l'obra era ubicada al Regne de Valncia  abans de ser manipulada i reubicada a l'inexistent de Toledo  i escrita en valenci. 

Com en el cas del Quixot, tamb ho argumenta parcialment en una suposada srie de valencianismes del text (que ja havien estat assenyalats pel professor de la UNED Francisco Calero). I en el recorregut inversemblant dels personatges per terres peninsulars, que segons en Bilbeny s causat en substituir els topnims originals valencians per d'altres de castellans (Teulada per Tejares, Gandia per Escalona, valncia per Toledo,...). Fins i tot assegura que el lloc de naixement del protagonista s Tormos, de la Marina Alta, no pas Tormes. El topnim fluvial Tormes seria un intent ms o menys barroer de castellanitzar el personatge. 

L'obra seria una allegoria de la Revolta de les Germanies, fet histric valenci del segle XVI; una obra, doncs, escrita en clau poltica.

Per en Bilbeny aquests dos casos de traducci i apropiaci d'obres catalanes no sn una excepci, sin que s'hauria esdevingut amb una part important d'obres que ara formen part del Segle d'Or de la literatura espanyola. Tamb seria el cas de La Celestina, l'obra d'en santa Teresa de Jess, etc. .

 La vida de Lltzer de Tormos, Annim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edici a cura de Josep Maria Orteu, Llibres de l'ndex, Barcelona, 2007. (ISBN: 978-85-9653-51-3);

 Lrica i articulisme .
L'obra de Bilbeny, per, no es limita a la de temtica histrica, sin que tamb ha conreat la poesia, l'assaig, la toponmia catalana... Algunes mostres:

El Falc, en Roc i la Merc: la reintroducci del falc pelegr a Barcelona. Per Pere Alzina Bilbeny, Pere Alzina Segu, Jordi Bilbeny i l'Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 8483344254;
Els Occitans a Sant Mart d'Arenys a la primera meitat del segle XVI. 1514-1550, Fulls arenyencs de cultura; Ajuntament d'Arenys de Munt DL, 2000.
Tres nadales i un villancet, Terrassa, Mirall de gla, 1996. Poemari.
L'independentisme d'en Joan Salvat-Papasseit. Bilbeny i Albert Calls. Edicions Srius, 1991. ISBN 8486685125. Assaig literari.
Diccionari Pornogrfic. El Llamp 1991. ISBN 8477810559. Obra en clau d humor. ;
Mare de Du Fumadora Ajuntament d'Arenys de Mar, 1987, Servei Municipal de Catal. Assaig folclric.
Paraules de Iho. Arenys de Mar: l'autor, 1986. Poemari.
Safreig de menta. Arenys de Mar: l'autor, 1984. Poemari.
Llibre de Tall-Tallera. Arenys de Mar: l'autor, 1983. Poemari.
Esventrat esguard. Oikos-Tau, 1982. ISBN 842810512X. Poemari.

Li han musicat poemes Marina Rossell, Josep Tero i Celdoni Fonoll .

Forma part, com a lletrista, del grup de pop electrnic Relk , d'Arenys de Munt, amb gran pes de la temtica mstica.

Ha collaborat com a articulista en l'edici del Maresme del diari El Punt; en les revistes La Fura i Terrarubra; en els setmanaris El Temps, Canvi 16, etc.

Difusi en els mitjans.


La seva aparici en els mitjans de comunicaci s regular i causada per l'inters seu a portar les seves teories a l'esfera pblica per tal de crear-ne corrents d'opini i debats que poden tenir signe poltic. 

El llibre del 2003 va inspirar un documental de David Grau, arran del qual la TV3 va dedicar al tema de la catalanitat de Colom un documental del 30 minuts, i a ms va ser entrevistat en diversos programes  entre els quals el de La nit al dia, de la Mnica Terribas.

L'any 2006, per la presentaci d'un seu nou llibre, reapareix als mitjans  el cas de El Club, d'Albert Om-, i, coincidint amb el cinc-cents aniversari de la mort del Descobridor, es feu un debat al Millnium del C33 en el qual Bilbeny fou contertuli. La revista de divulgaci histrica "Spiens" hi dedic un article en el nmero de juliol (n45). Aprofitant el seu talent comunicatiu i la seva forma didctica d'explicar-se, ja feia anys que apareixia en programes de televisi i rdio, com el del Mikimoto  o el d'Ester Moreno. 

Amb la publicaci del llibre sobre el Lazarillo, comena a sortir a la televisi valenciana el 2007 .

A Internet, sia per inters propi o ali, s'hi pot trobar tota una srie d'articles seus de temtica variada (histrica, antropolgica, folklrica, toponmica...) a ms de conferncies, sopars-tertlia, debats, aparicions televisives..., sovint registrades domsticament en arxius multimdia de vdeo i so.

Les seves investigacions han inspirat el director David Grau per crear dos documentals, amb producci de la Pilar Montoliu:

 L apropiaci del Descobriment d Amrica: Una conspiraci d Estat? (Triler), 2003, a partir de la tesi de catalanitat de Colom, i;
 Enigma Cervantes, 2006, en referncia a la de Cervantes (Triler),

tots dos estrenats a cinemes de Catalunya, amb xit de pblic desigual. I va aparixer com a actor a

 A la recerca del Grial, 2005, del mateix David Grau, en el paper d'Otto Rahn.
 
EL 2007 els estudiants Dani de la Orden i Roger Agustn van fer un documental de temtica colombina com a treball de recerca, inspirats en la teoria bilbenyenca de l'ocultaci de la descoberta catalana d'Amrica. El mateix Bilbeny hi apareixia; fou produt  per la Pilar Montoliu.  

Americae, 2007 (Pellcula completa).
 
El 21 de novembre del 2008 va ser presentat un documental d'en Xevi Mat (director de L'exrcit del Fnix) i Depoorter sobre la teoria de Bilbeny de Pals de l'Empord com a port de partida:

42: la histria prohibida, 2008, (Inici).

Referncies.


Enllaos externs.
 Web delCentre d'Estudis Colombins.
histocat.cat Web de la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya (FEHC);
lltzer.cat Web-blog inspirat en el treball de Bilbeny sobre el Lazarillo;
Univers Bilbeny Blog de Xavi Mir dedicat al personatge Bilbeny i el seu mn.
Vdeo del sopar-tertlia a Tagamanent sobre les diverses teories que actualment investiga, acompanyat de David Bassa. ;
Diari de Girona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69046" title="-nim" nonfiltered="2186" processed="2171" dbindex="27331">
-nim s un sufix provinent del grec onoma, que vol dir "nom". s bsic per a la lingstica perqu s'usa per designar la majoria de relacions entre paraules. 

Les paraules ms importants que contenen aquest sufix sn:

acrnim: paraula formada amb les inicials d'altres paraules.
annim: sense autor conegut o declarat.
antnim: paraula que designa el contrari d'una altra.
antropnim: nom de persona.
cornim: nom d'una regi o pas.
criptnim: nom en codi.
epnim: anomenat aix en funci d'una altra persona.
exnim: nom donat a alguna cosa d'una comunitat lingstica pels parlants d'una altra comunitat (acostuma a ser una traducci).
glotnim: nom d'una llengua.
haginim: nom de sant.
hagiotopnim: topnim que consta del nom d'un sant.
hidrnim: nom de riu, de riera, de llac, etc.
hipernim: paraula que agrupa pel seu significat moltes d'altres.
hipnim: contrari d'hipernim;
homnim: paraula que s'escriu o sona igual que una altra per t diferent significat.
ornim: nom de muntanya o de serralada.
parnim: una paraula que t relaci amb una altra perqu posseeixen significants similars.
pseudnim: malnom o apellatiu per amagar la vertadera identitat.
sinnim: paraula amb un significat semblant a una altra.
topnim: nom d'un lloc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69050" title="Partici" nonfiltered="2187" processed="2172" dbindex="27332">
Pel que fa al terme herldic, vegeu Partici (herldica).;
Una partici d'un conjunt A, s una subdivisi en diversos subconjunts no buits, de forma que tots els elements de A es troben a un, i noms un, dels subconjunts.

Per exemple, si tenim el conjunt A=, un possible partici seria: B=, C=, D= i E=.;

Propietats de la partici.

La uni de tots els subconjunts que formen la partici s igual al conjunt de referncia.

, siguent B,C,D... els subconjunts que particionen A.

La intersecci de tots els subconjunts que formen la partici s igual al conjunt buit.

, siguent B,C,D... els subconjunts que particionen A.

Nombre de particions possibles d'un conjunt.

Tot conjunt t un nombre finit de particions possibles. Aquestes particions es poden determinar mitjanant combinatria.

Per exemple, donat el conjunt , aquestes sn totes les particions possibles:;
1 subconjunt: ;
2 subconjunts: ; ; ; ; ; ; ;
3 subconjunts: ; ; ; ; ; ;
4 subconjunts: ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69052" title="Alpha Magnetic Spectrometer" nonfiltered="2188" processed="2173" dbindex="27333">
L' Alpha Magnetic Spectrometer (AMS, Espectrmetre Alfa Magntic) s un experiment de fsica de partcules que anir installat a l'Estaci Espacial Internacional (ISS) dissenyat per a la recerca de diferents tipus de matria poc habitual per mitj de l'anlisi dels raigs csmics. S'espera que els experiments que s'hi portaran a terme ajudin els investigadors a estudiar la formaci de l'univers i en la recerca de l'evidncia de l'existncia de la matria fosca i l'antimatria. No hi ha la certesa que arribi a ser llenat a l'espai ats que encara no s prevista la seva incorporaci a cap dels vols dels transbordadors espacials que resten. s previst que l'assemblat es completi a Ginebra i sigui entregat al Centre espacial John F. Kennedy al llarg del 2008.

Enllaos externs.
 Pgina de l'AMS ;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69054" title="Maria de Rssia (cap de la casa imperial de Rssia)" nonfiltered="2189" processed="2174" dbindex="27334">
Maria de Rssia, gran duquessa de Rssia (Madrid 1953). Cap de la casa imperial de Rssia des de l'any 1992, any en qu mor el seu pare, el gran duc Vladimir de Rssia. 

Descendent directe del tsar Alexandre II de Rssia i de la seva muller, la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, Maria nasqu el dia 23 de desembre de l'any 1953. La gran duquessa era filla del gran duc Vladimir de Rssia i de la princesa Lenida de Bagration-Moukhransky. Era, per tant nta del gran duc Ciril de Rssia i de la princesa Victria Melita del Regne Unit. Entre d'altres, es desecendent del tsar Alexandre II de Rssia i de la reina Victria I del Regne Unit de la qual es rebesnta a travs del prncep Alfred del Regne Unit.

De professi metge, la gran duquessa esdevingu cap de la casa imperial de Rssia, a part de tsarina i autcrata de totes les Rssies, l'any 1992. A ms a ms, ocupa la posici 109 a la llista de successi a la Corona britnica a travs de la seva via la princesa Victria Melita del Regne Unit.

El 22 de setembre de l'any 1976 la gran duquessa contreia matrimoni a Madrid en presncia del rei Joan Carles I d'Espanya i de la reina Sofia amb el prncep Frederic Guillem de Prssia, nt del kiser Guillem II de Prssia. Frederic Guillem adopt el ttol de Gran duc Mikhal Pavlovitx de Rssia. La parella tingu un nic fill i a l'any 1985 es divorciaren:

 SAI el gran duc Jordi de Rssia nascut el 1982 a Madrid. Des de l'any 1998 ostent el ttol formal de tsarevitx de Rssia.

La capitania de la Casa dels Romanov s extremadament discutida per diversos membres de la dinastia que es consideren ms adequats o idonis per ocupar el crrec que la gran duquessa. A continuaci s'exposar el debat dintic al voltant dels drets de la gran duquessa: 

L'associaci de la Famlia Romanov reclama a la gran duquessa que s'integri a l'associaci com a princesa Maria Vladimirovna de Rssia per sense cap aspiraci formal sobre el tron. La gran duquessa argumenta que els membres de l'associaci no sn membres de la dinastia perqu sn descendents de matrimonis morgantics. L'associaci argumenta que tant els pares com els avis de la gran duquessa violaren les lleis de matrimoni a les quals Maria s'aferra per reclamar el tron per ella. 

Les objeccions que es fan a la gran duquessa sn:

El seu avi, el gran duc Ciril de Rssia es cas l'any 1905 amb la princesa Victria Melita del Regne Unit sense l'aprovaci explcita del tsar Nicolau II de Rssia. Els que recolzen a Maria diuen que finalment, l'any 1907, el tsar reconegu i aprov el matrimoni concedint-li a la princesa el grau de gran duquessa Victoria Feodorovna de Russia. ;

El gran duc Ciril de Rssia es cas amb una divorciada. La princesa Victria Melita del Regne Unit havia estat prviament casada amb el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt. Els que recolzen a Maria diuen que no existia cap llei en contra dels matrimonis amb persones divorciades i per tant aquest fet no elimina els drets de successi de Maria.

El gran duc Ciril de Rssia i la princesa Victria Melita del Regne Unit eren cosins en primer grau al ser nts del tsar Alexandre II de Rssia i l'esglsia ortodoxa ho prohibia. Els que recolzen a Maria afirmen que tots els candidats sn descendents de Nicolau I de Rssia i que aquest estava casat amb una cosina segona seva i que com que aquests matrimonis tamb eren prohibits ni els tsars Alexandre II de Rssia, ni el tsar Alexandre III de Rssia ni el tsar Nicolau II de Rssia haurien pogut esdevenir tsars ni els pretendents actuals tindrien cap dret. A ms a ms, els pro-Maria afirmen que amb l'aprovaci del tsar el matrimoni ja era vlid i els contraris diuen que el tsar no era ning per canviar les llei de l'Esglsia ortodoxa. Malgrat tot, l'esglsia ortodoxa no condemna els descendents dels matrimonis entre cosins i per tant, Maria estaria capacitada per esdevenir tsarina.

En el moment del seu matrimoni, la gran duquessa Victria era protestant no ortodoxa. Maria i els seus incondicionals diuen que aquest fet no implica res ja que l'emperador aprov el matrimoni. D'acrod amb els que recolzen a la gran duquessa, el tsar designa qui dels membres de la famlia imperial s'ha de casar amb dones ortodoxes, normalment els de ms alta posici. En el moment del seu matrimoni, el gran duc Ciril no ocupava una alt lloc en l'ordre dintic i al no existir una llei ortodoxa general que prohibiex el matrimoni amb protestants queda desfet l'argument. A ms a ms, la princesa Victria Melita acab abraant la fe ortodoxa en una acte pblic en presncia del tsar i quan nasqu el seu fill, aquesta ja feia temps que pertanyia a l'Esglsia ortodoxa.

La llei slica s un dels altres arguments en contra de Maria. Els que recolzen la gran duquessa afirmen que la llei slica instaurada pel tsar Pau I de Rssia no afecta les dones en cas que aquestes siguin l'ltima lnia existent de la famlia. ;

Un dels altres punt en qesti s el matrimoni dels pares de la gran duquessa. Els membres de l'assocaci dubten que la princesa Lenida Bragation-Moukhransky pertanyi a la Casa reial de Gergia tal i com es diu. s cert que la casa Bragation govern Gergia fins l'any 1810 per la branca a la qual pertany la princesa s una branca molt secundria i perd l'estatus reial que nicament recuperar quan fou l'nica supervivent. Ara b, desprs de la caiguda de la URSS, es descobr l'existncia de membres vius de la famlia al sud de Rssia pertanyent al tronc principal de la dinastia Bragation d'aquesta manera la branca Moukharansky seguiria sense tenir l'estatus de reial.

De tota manera, cap membre de la famlia imperial, compleix els requisits necessaris per poder esdevenir tsar en cas que aix passs. Ara b, Maria Vladimirovna Romanova s la que compleix ms requisits formals per esdevenir cap de la casa imperial de Rssia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69055" title="Museu de Toulouse Lautrec" nonfiltered="2190" processed="2175" dbindex="27335">

El museu de Toulouse Lautrec est situat a l'antic palau piscopal d'Alb, anomenat Palau de la Berbie. Edificat al segle XIII, s el marc inesperat de l'obra del pintor albigs, Henri de Toulouse-Lautrec. Ms de 1000 obres, entre les quals els 31 clebres cartells, sn conservades al si d'aquesta impressionant fortalesa. Aquest fons constitueix la ms important collecci pblica al mn consagrada a Toulouse-Lautrec.

Des dels seus quadres de joventut fins als que va fer pel mn de l'espectacle, del teatre i del caf , el museu Toulouse-Lautrec permet seguir l'evoluci d'aquest atpic artista. De fet s'hi representa una mostra de la seva abundant producci de cada etapa.

Nascut a Alb el 1864, Toulouse-Lautrec s un dels pintors francesos ms populars, tant pel seu talent com per la seva personalitat.
A la seva mort el 1901, una bona part de la seva obra es troba al seu taller. La seva mare la Comtessa Adle de Cleyran llega aquest conjunt excepcional a la Ciutat d'Alb el 1922.

L'any 2002 comencen una gran obra de reestructuraci del museu, per tal de permetre la restauraci del Palau de la Berbie. El museu continua obert durant aquest perode de treballs.

 Mostra d'obres del museu .


Enllaos externs.
 Museu Tolouse Lautrec  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69057" title="Clment Ader" nonfiltered="2191" processed="2176" dbindex="27336">

Clment Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francs al qui hom deu, entre d'altres invencions, un micrfon i els primers intents del telfon. El 1880 install a Pars la primera lnia telefnica.

De Jove s'interess per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any 1866 install un taller on el 1873 constru un aparell planejador en forma d'ocell recobert de plomes d'oca, al que anomen genricament avi. En va fer un de ms ellaborat, anomenat ole, propulsat per una mquina a vapor. L'enginy, una mena d'estel motoritzat equipat amb una hlix de bamb de quatre aspes i ales articulades de 14 metres d'envergadura i un pes de 300 kg (pilot incla) vol una distncia de 50 metres en 1890, pero result incontrolable y poc aerodinmic.

El 14 d'octubre, 1897 assaj lAvion III. Encara que aconsegu de rodar 60 m i de recrrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire al camp de Satory (Versalles), fou incapa de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francs per a demostrar que l'invent era governable. Desprs d'aquest fracs, Ader fou oblidat fins a poc abans del a seva mort.

Tanmateix el nom (avion) que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eropl en alguns idiomes como l'espanyol, catal o portugus, entre d'altres.

 Treballs .
 L'aviation militaire. - Vincennes : Service Histoire de l'armee de l'Air, 1990. - ISBN 2-904521-11-9 (Repr. d. Ausg. Paris 1911);


 Bibliografia .
 Charles H. Gibbs-Smith: Clment Ader: his flight-claims and his place in history.   London: H. M. Stat. Office, 1968;
 Pierre Lissaraque: Clment Ader: inventeur d'avions.   Toulouse: s.n., 1990.   ISBN 2-7089-5355-9;
 Claude d'Abzac-Epzy: Clment Ader, Prcurseur ou Prophte. In: Revue Historique des Armes, n 3, 1991.

 Enllaos externs .
 Clment Ader ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69063" title="Ferdinand Foch" nonfiltered="2192" processed="2177" dbindex="27337">

Ferdinand Foch ( Tarba, Migdia-Pirineus, 2 d'octubre, 1851   20 de mar, 1929) fou un militar francs. Comandant en cap dels exrcits Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
 
S'allist a la infanteria francesa en 1870, combatent en la Guerra francoprussiana. En 1871 ingressa en l'Acadmia militar francesa, on hi fou destinat a la secci d'artilleria en 1873.

Public "Des Principes de la Guerre" ("Els Principis de la Guerra") en 1903, i "De la Conduite de la Guerre" ("Sobre la conducta de la Guerra") en 1904.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, lider el XXX Exrcit a Nancy l'agost del 1914. Poc desprs fou designat cap del nov exrcit, detur l'ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joseph Joffre defens Ieper. El 1915 fou nomenat cap dels exrcits del nord i dirig les ofensives d'Artois. El 1916 lluit a la batalla del Somme, per el fracs de l'ofensiva provoc la seva caiguda i la de Joffre. Nogensmenys, el 1917 Henri Philippe Ptain el nomen cap d'estat major i generalssim dels exrcits aliats al front occidental (mar del 1918).

Va contenir l'aven de les forces alemanyes durant l'Ofensiva de Primavera del 1918 en la Segona Batalla del Marne, el juliol del 1918, dirigint el contra-atac  que es convertiria en la llavor de la derrota alemanya. En juliol del 1918 fou nomenat Mariscal de Frana, i ms tard accept la rendici alemanya el novembre. Tant pel seu consell durant la Guerra russopolonesa de 1920 com per la pressi sobre Alemanya durant la revolta en Polnia, fou honorat amb el ttol de Mariscal de Polnia. Tamb fou nomenat Mariscal de Camp britnic al 1919.

Quan l'Armistici de Compigne fou aconvertit en memorial nacional, s'hi va erigir una esttua en honor a Foch. (anecdticament, l'esttua de Foch fou l'nic monument que no van destruir els nazis quan dinamitaren Compigne).
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69064" title="Lois-Xavier de Ricard" nonfiltered="2193" processed="2178" dbindex="27338">

Lois-Xavier de Ricard (Fontenay-sous-Bois 1843 - Marsella 1911) fou un poltic i escriptor occit. Fill d'un general bonapartista, es dedic a la literatura i el 1863 fund La revue du progrs on hi collaboraren Paul Verlaine, Lon Gambetta i Raoul Rigault, futur procurador de la Commune, amb qui el 1866 fundarien la revista Le Parnasse contemporain. Fins el 1870 es dedicaria al periodisme, on destac pel seu republicanisme i anticlericalisme.

Va prendre part de la Comuna de Pars, ra per la que fou exiliat el 1871. Ms tard es va installar a Montpeller, on es va fer amic del poeta occit August Fours, ambds emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d'un occitanisme republic, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta (1877-79). El 1881 es present a les eleccions municipals de Montpellier amb el socialista Paul Brousse, per fou derrotat. El 1885 fund el diari de tendncia socialista Le Languedoc, El 1897 marx a Pars a exercir el periodisme, per el 1906 torn a Marsella, on va morir. Deixeble de Pierre-Joseph Proudhon, public Le Fdralisme (1878). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69065" title="Mantine" nonfiltered="2194" processed="2179" dbindex="27339">

Mantine s un personatge fictici Pokmon. s de tipus aigua i volador. Evoluciona de Tamanta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69075" title="Catal septentrional" nonfiltered="2195" processed="2180" dbindex="27340">
El catal septentrional (sovint anomenat de manera massa generalista rossellons) s un dialecte constitutiu del catal enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord. L'empremta d'aqueix dialecte s'extn cap a dins de la Catalunya Sud en l'anomenat septentrional de transici. s un dialecte que t trets comuns amb l'occit o en algunes vegades influenciats per aquesta llengua. T tamb un subdialecte, el capcins, que podria representar segons alguns lingistes un estat arcac del dialecte.

Caracterstiques generals.
Les nombroses particularitats del catal septentrional es poden explicar en bona part pel contacte o comunitat d'origens d aquesta mateixa llengua amb l occit. Parlar d'occitanismes per a vocabulari, s difcil, un bon nombre d'aquestes paraules sn probablement d'una forma de llat com al Rossell i al Llenguadoc. Que la proximitat llenguadociana hagi ajudat a conservar paraules comunes amb l'occit en el rossellons, s evident, amb aix no n'hi ha prou per fer-ne occitanismes, excepte evidentment en una postura ideolgica que voldria que l'anomenat catal septentrional hagi sofert de la contaminaci occitana via el manlleu. 

Cal dir que com al Sud de l'Albera passa amb el catal, al Nord la imposici del francs als catalanoparlants del pas ha induit francesismes. Conserva alhora certs elements de la llengua antiga preservats de la influncia de l'espanyol.  

Tal com defensen molts lingistes especialitzats en l estudi d aquesta rea lingstica, la majoria dels carcters propis del dialecte rossellons provindrien, d una banda, de l assimilaci d elements occitans, i d altra banda, del fet que els locutors rossellonesos parlen tant el catal com el francs, cosa que provoca una contacte entre ambdues llenges.

Les conseqncies concretes d aquesta situaci sobre la llengua parlada a la Catalunya Nord consisteixen en nombroses interferncies, causades pel bilingisme, i tamb en molts manlleus del francs, de l occit i fins i tot del castell. D aix en resulta:

 un s especial de certs termes catalans, aix com l assimilaci de paraules franceses i occitanes en la llengua parlada;
 una francesitzaci d unes formes verbals, i un s especial dels temps verbals;
 la creaci de noves frases fetes.

 Descripci fontica .

 El tret ms caracterstic del catal rossellons s la pronncia de la   o  tancada tnica com si fos una  u . Aix, la frase  El pont del Canig  s'hi pronuncia  El punt del Canig .
 Igual que en castell, el sistema vocal del rossellons es redueix a cinc vocals: , , , , . Per, no es tracta pas d'una influncia del castell.
 Les paraules esdrixoles no existeixen en rossellons. Aquesta caracterstica provoca canvis ortogrfics importants. Aix,  poca  es pronuncia  i  msica  . A ms, adjectius com fcil, difcil, cientfic esdevenen en rossellons facille, dificille i cientifique.
 La  l , quan s al davant d'una  t , tendeix a desaparixer, fenomen que explica l existncia de paraules com  (per escoltar) i  (per molt), com en occit (escota, moton);
 Tal com en mallorqu i en catal popular, moltes paraules que s acaben en  ia  en els dialectes centrals tendeixen a reduir-se en  i , aix es pronuncia histria , rbia  i grcia .
 Cal notar la desaparici de la lletra  x  en moltes paraules com  peix  i  calaix  que solen pronunciar-se  pei  i  calai , per al plural apareix ("peixos" i "calaixos") o no (peixs i calaixs, pronunciats   i .

Morfosintaxi .

 Els pronoms possessius llur, llurs, llura i llures que se solen emprar amb article al davant (ex: La llura mare), igual que mon, ton, sa, ma, ta, sa, mes, tes i ses gaireb solament pels membres de la famlia com a bona part de la resta del catal. A ms, el rossellons comparteix amb el valenci els pronoms possessius meua, teua i seua. Malgrat aix, el pronom sol posar-se abans del nom al qual es refereix ( Mon Du , en lloc de  Du meu ).

 Es destaca l extensi del plural en  os , en articles com  aquestos ,  aqueixos ,  ellos ,  aquellos ,  quinos  i fins i tot  quantos .

 La formaci de la negaci ha quedat reduda al grau pas. ;
Ex: Ton pare menja pas.

 El rossellons conserva  quelcom  i manlleva del francs  n importa qui ,  n importe qu ,  n importa quan  i  n importe com , que corresponen a  qualsevol ,  qualsevol cosa , en  qualsevol moment  i de  qualsevol manera .

 Truasieme, quatrieme i cinquieme solen substituir tercer, quart i cinqu. A ms, el rossellons va conservar del catal medieval el desesset o disesset, el desevuit o disevuit i desenou o disenou, com l'occit detz-e-set, detz-e-ueit, detz-e-nu.

 El rossellons no utilitza pas el pronom  em , independentment de la seua posici. Per tant, podem sentir frases com  Me fa pena , o b  crida-m ms tard .

 En les altres formes de catal, l enclisi es fa obligatriament a l imperatiu, al gerundi i a l infinitiu. Igual que en francs, el rossellons noms fa l enclisi quan la frase s l imperatiu. Aix, es dir   M ha demanat de li comprar el llibre  en lloc de  M'ha demanat de comprar-li el llibre .

 En rossellons, molts participis solen canviar de forma. Aix, existeixen  mereixit ,  coneixit ,  naixit  i  creixit .

 Conjugaci particular del rossellons .


El verb Ser/sser : Sere, estre  
Present d indicatiu
sun 1.
ets/es;
s;
sem;
seu;
sn (pronunciat 'sun');

1. Recomanem la grafia (jo) "sm" (pronunciat 'sun' segons la fontica septentrional) per diferenciar-lo de (nosaltres) "som" del catal central i balear.


Imperfet d indicatiu
eri;
eres/rets;
era;
rem;
reu;
eren;

Condicional
seri;
series;
seria;
serem;
sereu;
serien ;

Imperfet subjuntiu
sigus/siguessi;
siguessis/siguesses;
sigus;
sigussim/sigussem;
sigussiu/sigusseu;
siguessin/siguessen;

Grondiu : siguent

Participi : sigut

Exemple: 
Se passejar (passejar-se) 
Present d indicatiu
me sun passejat;
t ets (t et) passejat;
s s passejat;
nos sem passejats;
vos seu passejats;
se sn passejats;

Plusquamparfet d indicatiu
m eri passejat;
t eres passejat;
s era passejat;
nos rem passejats;
vos reu passejats;
s eren passejats;

Futur compost
me ser passejat;
te sers passejat;
se ser passejat;
nos serem passejats;
vos sereu passejats;
se seran passejats ;

El verb haver: 
Present d indicatiu :
he/hai;
has;
ha;
havem (hem);
haveu (heu);
han;

Present subjuntiu:
hagi;
hages;
hagi;
hagem;
hageu;
hagen;

Condicional:
hauri;
hauries;
hauria;
haurien;
haureu;
haurien ;
 
A ms a ms:
El rossellons utilitza tal com el francs l infinitiu de narraci.
En alguns parlants del rossellons, la diferncia entre el pretrit indefinit i el pretrit perfet tendeix a reduir-se per influncia del francs.

 Lxic rossellons .
El rossellons cont moltes paraules franceses catalanitzades:
cahiet (llibreta), cartable (cartera), craion (llapis), vutura (autombil. 'cotxe' s un castellanisme), socissa (botifarra), trotuart (voravia), presque (gaireb), apuprs (ms o menys), afrosament (espantosament), agaant (empipador), assieta (plat), atenci (francesisme? que es fa servir per a cridar l'atenci, com "compte"), xarmant (encantador. La paraula 'charme' s'ha exportat a tot arreu : 'charming' en angls, 'charme' en portugus...), jornal (en catal s la paga diria. En portugus tamb s el 'quotidi' de paper),vitesse (velocitat), usina (fbrica), tupet (barra), survetllar (vigilar), servieta (tovall), ruta (carretera. Possible occitanisme), mme (fins i tot), se fatxar (renyir, enfadar-se), domatge ((pena, en el sentit "s una pena que, s (un) pecat que". Els sudcatalans abusen del castellanisme 'llstima', Quin domatge! = Quina pena, Malaguanyat (-ada) !, que "), verbal o contravenci (multa).

s molt probable que moltes d'aquestes paraules del catal septentrional es retrobin en l'occit.

Cal destacar la presncia de molts termes vinculats a l'occit (d'arrel antiga o d'introducci ms recent):
espertinar (berenar), feda (per ovella), let/leda (lleig/lletja), pastre (per pastor), veire (got), belleu (potser. El trobem en Ramon LLull), jaupar (lladrar), estonant (estrany), ribera (riu), sous (diners).

I tamb uns manlleus del castell (de vegades comuns a la resta del catal):
hasta (en lloc de fins), apoio (del castell apoyar), atrs (arcaisme del catal, occitanisme i alhora pertany al castell),gasto (per despesa), desditxa (per infelicitat), ciego (per cec) i matxo (per mul).
 
Molts verbs que expressen el moviment es conjuguen, igual que en francs, amb el ver sere i no pas amb haver. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69078" title="Ansur Fernndez" nonfiltered="2196" processed="2181" dbindex="27341">
Ansur Fernndez ( v 929 - ? ), comte de Castella (944-947).

La primera aparici del ttol de comte de Monzn de Campos (Palncia) data del 943, en una donaci d'Ansur Fernndez i la seva esposa Gontruda al monestir de San Pedro de Cardea sobre terres situades entre Peafiel i Sacramenia. Per aquesta ra sembla ser que Ansur en aquells temps ja era comte de Monzn.

La zona d'actuaci d'aquest comtat entrava en conflicte amb els dominis de Ferran Gonzlez, que tamb intentava actuar en aquesta zona; i tamb va entrar en conflicte amb el comte Diego Muoz de Saldaa, que va veure frenada la seva expansi vers el sud.

Ansur Fernndez apareix per primer cop en un document del 929, al costat del seu pare Ferran Ansrez i del mateix comte castell Ferran Gonzlez. A partir del 941 s'establir a Lle al costat del rei Ramir II de Lle i li donar suport contra la rebelli dels comtes de Castella. Aix, Ansur fou nomenat comte opositor el 944. Si b el seu mandat efectiu va durar poc, fins l'any segent, en el qual Ramir II de Lle es va reconcilar amb Ferran Gonzlez, la seva opossici al comte castell ser efectiva fins el 947.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69081" title="Palau de la Berbie" nonfiltered="2197" processed="2182" dbindex="27342">


El Palau de la Berbie d'Alb, que acull el Museu de Toulouse Lautrec, s un dels castells ms vells de Frana i un dels ms ben conservats. El seu nom prov de l'occit Bisbia que significa Bisbe.

Aquesta imponent fortalesa va ser acabada a finals del segle XIII. s la seu episcopal dels Bisbes d'Alb.

Presenta una arquitectura excepcional :

 una enorme torrassa de cinquanta metres d'alria, flanquejada als quatre angles de voltes, tres de les quals plenes,
 murs de 7 metres d'espessor a la base,
 muralles.



Amb el pas dels segles, els bisbes han transformat aquesta fortalesa en una residncia confortable. Han condicionat grans salons, terrasses i jardins a la francesa que emmascara l'aspecte massiu del Bisbat i han creat una ala Renaixentista.

Sota el regnat de Llus XIV, el 1678, els jardins sn arranjats pel primer arquebisbe d'Alb, Hyacinthe Serroni, seguint el model de jardins francs.

Aquests jardins ocupen el lloc de l'antiga guarnici dels Bisbes i contribueixen a embellir l'indret. Dominats per l'antic cam de ronda, ofereixen avui una vista panormica sobre les ribes del Tarn.


Enllaos externs.
 Informaci al lloc web de l'ajuntament d'Alb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69084" title="Canillo" nonfiltered="2198" processed="2183" dbindex="27343">
Canillo s la primera de les parrquies d'Andorra, segons l'ordre tradicional, i la ms extensa de les set amb 110 km .

La parrquia s'estn al nord-est del Principat sobre l'eix de la vall de la Valira d'Encamp, i limita amb les parrquies d'Encamp al sud, d'Ordino a l'oest, i el Sabarts del departament francs de l'Arija al nord i a l'est. Amb la parrquia d'Encamp comparteix, des del 1672, el dit Terreny de Concrdia, un sector d'explotaci comuna de 15,6 km . Amb el Sabarts es va disputar la solana d'Andorra, un terreny tradicional de pasturatge reclamat pels pobles occitans de l'Hospitalet i de Meren. Una sentncia del Consell Superior de Perpiny del 1776, ratificada pel Consell Reial de Tolosa de Llenguadoc el 1835, va reconixer el dret a favor de Canillo.

Canillo est considerada el centre religis d'Andorra amb el santuari de la Mare de Du de Meritxell, patrona d'Andorra, l'esglsia romnica de Sant Joan de Caselles, la ms ben conservada, i l'esglsia parroquial de Sant Serni que destaca per la torre alta i massissa i una talla gtica del Sant Crist del segle XIV.

s tamb un centre d'esports d'hivern amb el Palau de Gel d'Andorra, la seu de la Federaci Andorrana d'Esports de Gel, i les installacions de l'estaci d'esqu de Soldeu-el Tarter.
La parrquia comprn, a ms del poble de Canillo, els de Soldeu, el Tarter, Ransol, els Plans, l'Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Meritxell, Pradarrod i les Morelles.













|}

Llocs d'inters.
Esglsia parroquial de Sant Serni.
Esglsia romnica de Sant Joan de Caselles.
Santuari de la Mare de Du de Meritxell.
Creu dels Set Braos, o Creu de Carlemany.
Estaci d'esqu Soldeu-el Tarter, avui Grandvalira.

Enllaos externs.
Com de Canillo;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69086" title="Jess Rolln" nonfiltered="2199" processed="2184" dbindex="27344">














Jess Miguel Rolln Prada (4 d'abril de 1968 - 11 de mar de 2005) ha estat un jugador de waterpolo madrileny, afincat a Catalunya on desenvolup la seva vida esportiva a l'elit de l'esport. Jugava a la posici de porter, essent considerat com un dels millors de la histria.

Histria.
Jess Rolln va nixer el 4 d'abril de 1968 a Madrid. S'inici en el waterpolo al Club Vallehermoso. Amb una beca esportiva sota el bra, es trasllad a la Residncia Blume de Barcelona on prengu contacte amb l'elit de l'esport. A Barcelona jug amb el CN Catalunya club amb qui guany la Copa d'Europa del 1995. Debut a uns Jocs Olmpis el 1988 a Sel amb noms 20 anys. Disput en total cinc Jocs Olmpics guanyant una medalla d'or i una de plata. A ms guany dos capionats del mn i nombroses medalles d'argent i bronze a altres campionats (del Mn, Europa, Mediterrani, etc).

De carcter extrovertit i alegre, era un autntic lder a la piscina. Form, juntament amb homes com Manel Estiarte, Jordi Sans, Daniel Ballart o Pedro Garcia una de les generacions ms exitoses del waterpolo mundial. Desprs d'uns ltims anys amb moltes lesions es retir el 2004 acabats els Jocs Olmpics d'Atenes.

Enginyer agrnom a nivell d'estudis, Jess Rolln va morir el 11 de mar del 2005 a La Garriga (Valls Oriental) en caure des d'una terrassa d'un centre especialitzat en el tractament d'adiccions on era ingressat feia cinc mesos.

 Trajectria esportiva .
 Club Vallehermoso;
 C.N. Catalunya;
 Pro-Recco Gnova (Itlia);
 C.N. Sabadell;
 Chiavari Nuoto (Itlia) (entrenador);

 Palmars .
 A nivell de club .
 Copa d'Europa: 2 (1995, 2003);
 Recopa d'Europa: 1 (1992);
 Lliga espayola: 7;
 Copa espanyola: 7;
 Supercopa d'Espanya: 2;
 Lliga italiana: 1;

 A nivell de selecci .
 Medalla d'Or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996;
 Medalla d'Argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
 Medalla d'Or al Campionat del Mn de Perth 1998;
 Medalla d'Or al Campionat del Mn de Fukuoka 2001;
 Medalla d'Argent al Campionat del Mn de Perth 1991;
 Medalla d'Argent al Campionat del Mn de Roma 1994;
 Medalla d'Argent al Campionat d'Europa d'Atenes 1991;
 Medalla de Bronze al Campionat d'Europa de Sheffield 1993;
 Medalla de Bronze a la Copa del Mn de Sydney 1999;
 Medalla d'Or als Jocs de Mediterrani de Tunis 2001;
 Medalla de Bronze als Jocs de Mediterrani de Bari 1997;
 Medalla d'Or al Campionat del Mn Jnior de So Paulo 1987;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69091" title="Dinastia Borgonya" nonfiltered="2200" processed="2185" dbindex="27345">
Es dna el nom de Dinastia Borgonya al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins l'any 1369, aix com tamb al Regne de Lle durant els anys en qu se separ del Regne de Castella.

Tot i que les dues famlies regnants no tenen vincles entre si, ja que la primera prov de la regi de Borgonya i la segona de la histrica regi del Franc Comtat, ambdues a Frana, si que comparteixen el mateix nom.

Reis de Portugal.

La dinastia Borgonya o Alfonsina rep el seu nom dels descendents d'Enric de Borgonya, nt del duc Robert I de Borgonya, el qual va arribar al Regne de Lle, procedent de Frana, i ajud al rei lleons en la seva lluita contra els sarrans. Per aquesta ajuda el rei lleons el promet amb la seva filla Teresa de Lle i el nomen comte de Portugal. 

Alfons Henriques va rebre el comtat desprs de derrotar a la seva mare, Teresa de Lle a la batalla de So Mamede el 1128. El 1139 fou investit rei de Portugal, instaurant la independncia plena de Portugal vers el Regne de Castella. El 1179 fou plenament reconeguda aquesta independncia pel Papa Alexandre III. Els successors d'Alfons Henriques van continuar el procs de Reconquesta de la Pennsula Ibrica, controlada en bona part pels musulmans. Les fronteres de Portugal van ser definides en el Tracta d'Alcanizes de 1297.

El 1383, la princesa de Portugal i hereva del tron Beatriu de Portugal, filla de Ferran I de Portugal, fou casada amb el rei Joan I de Castella. A la mort de Ferran I el mateix any, s'inici un perode d'anarquia entre els partidaris de Beatriu i els contraris a l'anexi amb Castella. El perode s'acab el 1385 amb la victria de Joan d'Avs, fill natural de Pere I de Portugal, en la batalla d'Alubarrota, per la qual cosa s'instaur un nou monarca de la Dinastia Avs.

Reis portuguesos de la Dinastia Borgonya.
1139-1185: Alfons I el Conqueridor, fill d'Enric de Borgonya i Teresa de Lle.
1185-1211: San I el Repoblador, fill de l'anterior.
1211-1223: Alfons II el Gras, fill de l'anterior.
1223-1248: San II, fill de l'anterior.
1247-1279: Alfons III, germ de l'anterior.
1279-1325: Dions I, fill de l'anterior.
1325-1357: Alfons IV el Brau, fill de l'anterior.
1357-1367: Pere I el Cruel o el Justicier, fill de l'anterior.
1367-1383: Ferran I l'Inconstant, fill de l'anterior.
 Regncia 1383-1384: Elionor Telles de Menezes, esposa de l'anterior.
1383-1385: Beatriu de Portugal reina de jure, filla de l'anterior i casada el 1383 amb Joan I de Castella.

Reis de Castella.
L'origen de la Dinastia Borgonya al Regne de Castella remunta l'any 1127, en el qual Alfons VII de Castella esdev rei de Castella a la mort de la seva mare Urraca I de Castella. Alfons era fill de Ramon de Borgonya, fill del comte Guillem I de Borgonya, el qual es cas el 1087 amb l'hereva del reialme de Castella.

La dinastia Borgonya o Borgonyona s'acab el 1369 amb la instauraci al tron castell d'Enric de Trastmara, germanastre de l'ltim rei castell borgony Pere I de Castella, donant pas a la Dinastia Trastmara.

Reis de la Dinastia Borgonya a Castella i Lle.
Regne de Castella i Lle.
1126-1157: Alfons VII l'Emperador, fill d'Urraca I de Castella i Ramon de Borgonya.

Regne de Castella.
1157-1158: San III el Desitjat, fill de l'anterior.
1158-1214: Alfons VIII el Noble, fill de l'anterior.
1214-1217: Enric I, fill de l'anterior.
1217: Berenguera, germana de l'anterior, casada amb Alfons IX de Lle.

Regne de Lle.
1157-1188: Ferran II, fill de l'anterior.
1188-1230: Alfons IX, fill de l'anterior.
1230: Sana II i Dola I, filles de l'anterior, reines de jure per mai de facto.
El 1230 Ferran III de Castella, fill tamb d'Alfons IX de Lle, aconsegueix el Regne de Lle de mans de les seves germanastres, mitjanant al Pacte de Terceries i produint-se la uni definitiva d'ambds regnes creant la Corona de Castella.

Corona de Castella.
1217-1257: Sant Ferran III, fill de l'anterior.
1257-1284: Alfons X el Savi, fill de l'anterior.
1284-1295: San IV el Brau, fill de l'anterior.
1295-1312: Ferran IV l Emplaat, fill de l'anterior.
1312-1350: Alfons XI, fill de l'anterior.
1350-1369: Pere I el Cruel, fill de l'anterior.
Pretendent 1369: Constana de Castella, filla de l'anterior.

Vegeu tamb.
Llista de reis de Portugal;
Llista de reis de Castella;
Llista de reis de Lle;
Dinastia Avs;
Dinastia Trastmara;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69094" title="Elisabet" nonfiltered="2201" processed="2186" dbindex="27346">

Elisabet s un personatge bblic del Nou Testament, cosina de la Verge Maria i mare de Sant Joan Baptista.

Segons l'Evangeli segons Lluc, Elisabet i el seu marit Zacaries eren justos davant Du i vivien amb rectitud per no tenien fills. Zacaries va ser visitat per l'Arcngel Gabriel que li va explicar que la seva dona aviat tindria un fill.

Un cop Elisabet ja estava embarassada va ser visitada per Maria, que estava embarassada de Jess. Les paraules d'Elisabet beneint Maria sn molt conegudes i van donar lloc a una oraci cristiana.

Elisabet no s mencionada en cap altre evangeli. Alguns estudiosos de la Bblia creuen que s un personatge fictici i que Lluc se'l va inventar per establir lligams familiars entre Jess i Joan Baptista.

Elisabet s considerada una santa en la tradici catlica, ortodoxa i anglicana. A ms a ms d'aquesta santa n'hi ha altres amb el mateix nom a l'Esglsia catlica, com ara Santa Isabel d'Hongria; i a l'Esglsia Ortodoxa Russa, com ara Santa Isabel Fiodorovna, gran Duquessa de Rssia.

El nom d'Elisabet prov de l'hebreu i significa jurament de Du, promesa de Du, Du s el meu jurament. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69095" title="Blanca de Narbona" nonfiltered="2202" processed="2187" dbindex="27347">
Blanca de Narbona, comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Era filla de Llop At Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Es cas amb Ramon Berenguer I el 1051, per fou repudiada l'any segent sense tenir descendncia, a causa del sobtat enamorament del comte per Almodis de la Marca.
Sembla que Ramon Berenguer I guard una mala conscincia, i potser vergonya, d'aquest repudi injustificat, perqu, en el seu testament, ja morta Almodis, li deixa 4.OOO mancusos, vagament expressat i sense anomenar-la pel seu nom:"ad ipsam comitissam quam tunc habebat".
Bofarull diu que el compte s'hauria tornat a unir a Blanca en compliment del canon IV del Concili de Girona del 1068, per no hi ha raons per creure-ho aix. S s possible que Blanca sobrevisqus als pares dels bessons i a aquests mateixos. (Santiago Sobrequs, Els Grans Comtes de Barcelona.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69096" title="Congruncia" nonfiltered="2203" processed="2188" dbindex="27348">


En matemtiques i en particular en lgebra abstracta, una relaci de congruncia o simplement una congruncia s una relaci d'equivalncia que s compatible amb algunes operacions algebraiques.

 Aritmtica modular .

L'exemple tpic de congruncia s la congruncia sobre els enters que es fa servir en aritmtica modular

En aquest context Congruncia s el terme que es fa servir per a designar que dos nombres enters  i  tenen el mateix residu al dividir-los per un nombre natural , anomenat el mdul; aquest s'expressa utilitzant la notaci:
que s'expressa dient que  s congruent amb  mdul . Una altra definici equivalent s que el mdul  divideix exactament a la diferncia .

Per exemple,  perqu obtenim el mateix residu (2) si dividim 12 entre 5 i 17 entre 5.

El terme congruncia s'utilitza a ms amb dos sentits lleugerament diferents: per una banda amb el sentit d'identitat matemtica; com exemple d'aquest us tenim el petit teorema de Fermat que assegura que per a cada primer  i cada enter  no divisible per  tenim la congruncia:
.

Per altra banda s'utilitza en el sentit d'equaci, on apareixen una o ms incgnites, i ens preguntem si una congruncia t soluci i en cas afirmatiu, quines sn totes les seves solucions, per exemple la congruncia , t soluci, i totes les seves solucions venen donades per  i , s a dir x pot ser qualsevol enter de les successions 11k+4 i 11k+7. Contrriament, la congruncia , no t soluci.

La notaci i la terminologia van ser introdudes per Carl Friedrich Gauss en el seu llibre Disquisitiones Arithmeticae el 1801. La seva utilitzaci s'ha exts a molts altres entorns en els que podem parlar de divisibilitat, per exemple a polinomis amb coeficients en un cos, a ideals d'anells de nombres algebraics, etc.

 Relaci d'equivalncia .


La congruncia per a un mdul fix m s una relaci d'equivalncia ja que es verifiquen les propietats:
1) reflexiva: .
2) simtrica: si  llavors tamb .
3) transitiva: si  i  llavors tamb .

 Compatibilitat amb les operacions d'addici i multiplicaci dels enters .

 Si  i k s un enter llavors tamb es compleix ;
 i :;

 Si a ms k s coprimer amb m, llavors podem trobar un enter , tal que;
;
i llavors t perfecte sentit parlar de la divisi i tamb s cert que
;
on per definici posem .

 Com a conseqncia de l'anterior, si tenim dos congruncies amb igual mdul:
 i ;
podem sumar-les, restar-les o multiplicar-les de manera que tamb es verifiquen les congruncies
 i ;

Aquestes propietats permeten definir l'aritmtica modular.

lgebra lineal.
Dues matrius reals A i B es diu que sn congruents si existeix una matriu invertible real P tal que
;

Al definir la relaci de congruncia d'aquesta manera resulta que dues matrius sn congruents si i noms si representen la mateixa forma bilineal respecte de diferents bases. Aquesta relaci s una relaci d'equivalncia.

 lgebra Universal .
En lgebra universal la idea es generalitza:
Una relaci de congruncia sobre un lgebra A s un subconjunt del producte directe A   A que s al mateix temps una relaci d'equivalncia enn A i una sublgebra de A   A.  

 Vegeu tamb .

 Aritmtica modular;
 Congruncia sobre els enters;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69105" title="Dinastia" nonfiltered="2204" processed="2189" dbindex="27349">
Una dinastia s una srie de governants d'un o diversos Estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge. Per extensi s'aplica a tota una famlia que acumula grans quotes de poder econmic, poltic o social durant diverses generacions.

Dinasties al llarg de la histria.
Antic Egipte.
Dinastia 0 ;
Dinastia I ;
Dinastia II ;
Dinastia III ;
Dinastia IV ;
Dinastia V ;
Dinastia VI ;
Dinastia XXV ;

Xina.
Dinastia Xia;
Dinastia Shang (segle XV aC-segle XI aC);
Dinastia Qin (221 aC-206 aC);
Dinastia Han (206 aC-220);
Dinastia Jin;
Dinastia Sui;
Dinastia Tang (618-907);
Dinastia Song (960-1279);
Dinastia Yuan (1271-1368);
Dinastia Ming (1368-1644);
Dinastia Qing (1644-1912);

Imperi Rom.
 per als diferents llinatges gentils. 
Dinastia Julio-Cludia (27 aC-68) ;
Dinastia Flvia (69-96) ;
Dinastia Antonina (96-192) ;
Dinastia Sever (193-235) ;

Imperi Bizant.
Dinastia Justinianea (518-602);

Sacre Imperi Romanogermnic i Alemanya.
Dinastia Carolngia (843-911) ;
Dinastia Conradina (911-918) ;
Dinastia Saxona-Ottoniana (919-1024) ;
Dinastia Francnia (1024-1125) ;
Dinastia Supplinburger (1125-1137) ;
Dinastia Hohenstaufen (1137-1254) ;
Dinastia Habsburg (1273-1291, 1298-1308 i 1438-1806) ;
Casa de Lorena (1745-1806) ;
Dinastia Nassau (1291-1298) ;
Dinastia Luxemburg (1308-1313, 1347-1400 i 1410-1437) ;
Dinastia Wittelsbach (1314-1347, 1400-1410 i 1742-1745) ;
Dinastia Hohenzollern (1871-1918);

Regne d'Anglaterra.
 Dinastia Saxona (802-1016 i 1042-1066);
Dinastia Danesa (1013-1014 i 1016-1042);
Dinastia Normanda (1066-1154);
Casa de Blois (1135-1154);
Dinastia Plantagenet (1154-1485);
Casa d'Anjou (1154-1399);
Casa de Lancaster (1399-1460 i 1470-1471);
Casa de York (1460-1461 i 1471-1485);
Dinastia Tudor (1485-1603);
Dinastia Stuart (1603-1649 i 1660-1714);
Dinastia Hannover 81714-1901);
Dinastia Saxnia-Coburg-Gotha (1901-present);
Casa de Windsor des de 1917;

Regne d'Esccia.
Casa d'Alpin (843-1058) ;
Cada Dunkeld (1058-1290) ;
Casa Baliol (1292-1296 i 1332-1336) ;
Casa de Bruce (1306-1371) ;
Dinastia Stuart (1603-1603) ;

Francs i Regne de Frana.
Dinastia Merovngia (481-751);
Dinastia Carolngia (751-843) final del regne franc;
Dinastia Carolngia (843-987) inici del regne de Frana;
Dinastia Capet (987-1328) ;
Dinastia Valois (1328-1589) ;
Casa d'Orleans (1498-1515) ;
Casa d'Angoulema (1515-1589) ;
Dinastia Borb (1589-1792 i 1814-1848) ;
Casa d'Orleans (1830-1848) ;
Dinastia Bonaparte (1804-1814 i 1852-1870) ;

Hongria.
Dinastia rpd (v 895-1301) ;
Dinastia Premyslid (1301-1305) ;
Dinastia Wittelsbach (1305-1308) ;
Dinastia Capet, casa d'Anjou (1308-1386) ;
Dinastia Luxemburg (1387-1437) ;
Dinastia Habsburg (1437-1457, 1526-1564 i 1563-1918) ;
Dinastia Jagellona (1440-1526) ;
Dinastia Zapolya (1526-1571);

Pasos Baixos.
Casa d'Orange-Nassau (1572-present);

Pennsula Ibrica.

Arag i comtats catalans.
Dinastia Ximena (925-1162);
Casal de Barcelona (1162-1410);
Dinastia Bellnida des de Bell de Carcassona fins a Mart l'Hum;
Dinastia Trastmara (1412-1516) des de Ferran d'Antequera fins a Ferran el Catlic;
Dinastia dels Habsburg (1516-1711) des de Carles I fins a l'arxiduc Carles d'ustria ;

 Martorell (llinatge) ;
 Fenollet (llinatge) ;
 Rocabert (llinatge) ;
 Forti (llinatge) ;
 Vilamar (llinatge) ;
 Malmercat (llinatge) ;
 Cervera (llinatge), estament noble de l'alta Segarra. ;
 Llinatge de Foix. Llinatge noble dels senyors de Foix, al comtat d'Empries.
Rocabert (llinatge);
Llinatge dels Cardona;
Montcada (llinatge);

Regne d'Astries.
Dinastia Astur (718-739);
Dinastia cntabra o Dinastia Prez (739-925);

Regne de Castella.
Casa de Lara (930-1029);
Dinastia Ximena (1029-1126;
Dinastia Borgonya (1126-1369);
Dinastia Trastmara (1369-1516);
Dinastia Habsburg (1516-1700);

Regne de Lle.
Dinastia Astur (910-1065) ;
Dinastia Ximena (1037-1126) ;
Dinastia Borgonya (1126-1230);

Regne de Navarra.
Dinastia Arista (810-905);
Dinastia Ximena (851-1234);
Dinastia Xampanya (1234-1305);
Dinastia Capet (1284-1349);
Dinastia Evreux (1328-1441);
Dinastia Trastmara (1425-1479);
Dinastia Foix (1479-1513);
Dinastia Albret (1494-1572);
Dinastia Borb (1572-1620);

Regne d'Espanya.
Dinastia Borb (1700-1808, 1813-1868, 1874-1931, 1975-present);
Dinastia Bonapart (1808-1813);
Dinastia Savoia (1871-1873);

Regne de Portugal.
Dinastia Borgonya (1093-1383);
Dinastia Avs (1385-1580) ;
Dinastia Habsburg (1580-1640) ;
Dinastia Bragana (1640-1910) ;
Dinastia Bragana-Wettin (1853-1910) ;

Pennsula Italiana.
 Orsini, per al llinatge que dominaren territoris de la pennsula Itlica entre els segles XII i XIV.

Regne de Siclia.
Dinastia Hauteville (1071-1198);
Dinastia Hohenstaufen (1194-1266) ;
Dinastia Capet, Casa d'Anjou (1266-1282) ;
Casal de Barcelona (1282-1410) ;
Dinastia Trastmara (1412-1516) ;
Dinastia Habsburg (1516-1700 i 1720-1735) ;
Dinastia Borb (1700-1713 i 1735-1860) ;
Dinastia Savoia (1713-1720) ;

Regne de Npols.
Dinastia Capet, Casa d'Anjou (1282-1442) ;
Dinastia Trastmara (1442-1516) ;
Dinastia Habsburg (1516-1700 i 1707-1735) ;
Dinastia Borb (1700-1707, 1735-1806 i 1815-1860) ;
Dinastia Bonaparte (1806-1815) ;

Regne d'Itlia.
Dinastia Savoia (1861-1946) ;

Polnia.
Dinastia Piast (segle IX-1296 i 1306-1370) ;
Dinastia Premyslid (1291-1306) ;
Dinastia Capet, Casa d'Anjou (1306-1399) ;
Dinastia Jagell (1386-1572 i 1575-1586) ;
Dinastia Valois (1573-1574) ;
Casa Bathory (1576-1586) ;
Dinastia Vasa (1587-1668) ;
Casa Wisniowiecki (1669-1673) ;
Casa de Sobieski (1674-1696) ;
Dinastia Wettin (1697-1706 i 1709-1733) ;
Casas Leszczynski (1704-1709 i 1733-1736) ;
Casa Poniatowski (1764-1795) ;

Romania.
Dinastia Hohenzollern-Sigmaringen (1881-1947) ;

Rssia.
Dinatia Rurikovich (862-1598) ;
Dinastia Romanov (1613-1917) ;
Casa Oldenburg (1762-1917) ;

Regne de Sucia.
Casa Munso (970-1060) ;
Casa Stenkil (1060-1130) ;
Casa Sverker (1130-1222);
Casa ric (1156-1250);
Dinastia Folkung (1248-1387) ;
Dinastia Vasa (1521-1654) ;
Casa Wittelsbach o Casa de Palatinat-Zweibrcken-Kleeburg (1654-1720) ;
Casa Hesse (1720-1751) ;
Casa Holstein-Gottorp (1751-1818) ;
Casa Bernadotte (1818-present) ;

Califat rab.
Dinastia Omeia ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69111" title="Zilog" nonfiltered="2205" processed="2190" dbindex="27350">
Fbrica de microprocessadors fundada el 1971 per Federico Faggin, membre de l'equip de desenvolupament del processador Intel 4004. Un dels productes ms populars que van treure al mercat s el Zilog Z80, que superava les prestacions del Intel 8080 sent-ne, a ms, totalment compatible.

Actualment ha abandonat la lnia de producci de ordinadors; ha seguit treballant en els processadors de 8 bits desviant-se de les tendncies de mercat (que actualment es troben en els 64bits), i s'ha convertit en un dels principals fabricants de processadors per a components electrnics, pel seu baix cost i consum elctric, i les altes prestacions.


 Enllaos .
Web oficial de Zilog
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69112" title="Portland House" nonfiltered="2206" processed="2191" dbindex="27351">
Portland House s un gratacel de Westminster, Londres. Fa 101 metres d'alada i t 29 pisos; va ser acabat el 1963.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69115" title="Arcus" nonfiltered="2207" processed="2192" dbindex="27352">
 Arcus (plural arc s, abr. AR) s un tret planetari en forma d'arc en una superfcie planetria. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que de moment el reserva exclusivament per al satllit de Saturn Tit i segueix el criteri d'assignar als arc s noms de detats de la felicitat, la pau i l'harmonia en diferents cultures. Un exemple n's Hotei Arcus, a partir del du de la fortuna en el budisme japons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69116" title="Chaos" nonfiltered="2208" processed="2193" dbindex="27353">
Chaos (sense plural, abr. CH) s un tret superficial planetari consistent en una zona de terreny esquerdat i trencat, clarament delimitada dels seus voltants. Per exemple, Gorgonum Chaos, a Mart. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que reserva les segents categories de noms per a nomenar nous chaos, en el cas que no hi hagi un criteri ms general per al planeta en qesti:
 A Europa: noms de llocs associats a la mitologia cltica (ex.: Conamara Chaos, a partir d'una zona muntanyosa d'Irlanda occidental).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69130" title="Colles" nonfiltered="2209" processed="2194" dbindex="27354">

Colles (abr. CO) s un tret planetari superficial consistent en una agrupaci de petits turons o pujols. El terme en singular (collis) no s'utilitza. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional que, en el cas de Venus, li assigna noms de deesses del mar. En sn exemples Cydonia Colles a Mart, o Asherat Colles a Venus (a partir de la deessa del mar fencia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69132" title="Lennart Meri" nonfiltered="2210" processed="2195" dbindex="27355">

Lennart Georg Meri (Tallinn, 29 de mar, 1929   14 de mar 2006) ha estat un escriptor, cineasta i poltic estoni que ha ocupat el crrec de President d'Estnia del 1992 al 2001.Ha estat lder del moviment independentista estoni.
Fill de Georg Meri, diplomtic i traductor de William Shakespeare a l'estoni.Estudi al Liceu Janson de Sailly (Pars) i, endems de l'estoni, parla francs, angls, fins, alemany i rus. Quan les tropes sovitiques envaren Estnia, tota la seva famlia fou deportada a Sibria, on treball com a llenyataire i pelador de patates. All s'interess per les altres llenges fino-griques i el 1953 es va graduar en histria cum laude a la Universitat de Tartu.

Com que no el van permetre de treballar com a historiador, es va dedicar al teatre en el Vanemuine, el vell teatre estoni, aix com a fer emissions de rdio i alguns films. El 1958 va viatjar a les muntanyes Tian Shan i el 1964 a Kamtxatka (que li va suggerir l'argument de Tulemgede maale, prohibida un temps). El 1974 assol fama nacional amb la considerada com a seva millor obra, Hbevalge, ambientada en l'ltima Thule i els contactes entre els romans i els antics pobles fino-grics. El 1988 va fundar lEesti Instituut per a promoure contactes d'estudiants estonians amb Occident i permetre'ls estudiar a l'estranger.

Durant els anys 70 se li va permetre viatjar a Finlndia, cosa que li va permetre mantenir contactes amb poltics i periodistes amb la finalitat de donar conixer la situaci estoniana al mn. Tamb fou el primer en informar a Occident de les protestes per les explotacions de les mines de fosfats, que podrien deixar una tercera part del pas inhabitable.

Tamb don suport de bon comenament les protestes estonianes contra el govern sovitic aprofitant la perestroika, i fou un dels membres fundadors de l'Eesti Rahvarinne (Front Popular Estoni), disposat a collaborar amb els altres fundats a Letnia i Litunia. En el primer govern no comunista estoni (1990) fou nomenat ministre d'afers exteriors. Particip en la Conferncia de Seguretat i Cooperaci a Europa i don conferncies a Copenhaguen, Nova York, Pars, Berln i Moscou.

Desprs de ser nomenat breument ambaixador a Finlndia, el 6 d'octubre del 1992 fou escollit segon President d'Estnia com a candidat de l'aliana Isamaaliit (Ptria), que aleshores era el partit majoritari al Riikogu (parlament estoni). El 20 de setembre del 1996 fou reescollit en el crrec, que deixaria finalment el 2001. El 1998 fou escollit Europeu de l'Any per la revista francesa La Vie. Va morir el 2006 en un hospital de Tallinn desprs d'una llarga malaltia.

Referncies.

 Washington Post "Estonia's Ex-President Lennart Meri Dies" 14 mar 2006;
 Lennart Meri, retrat de un President - Baltic States City Paper;
 Encyclopedia Britannica Lennart Meri;
 Worldmark Encyclopedia of the Nations, Volume 6: World Leaders, 10th ed. Gale Group, 2001.

 Bibliografia .

 1964   "Tulemgede maale" (Cap a la Terra de les Muntanyes Ferotges);
 1974   "Virmaliste vraval" (En la Porta de la llum del Nord);
 1976   "Hbevalge" (Blanc Ibric);
 1977   "Lhenevad rannad" (Platges properes);
 1984   "Hbevalgem";



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69133" title="Xarxa Mercator" nonfiltered="2211" processed="2196" dbindex="27356">
Mercator s una xarxa composta de tres centres de recerca i documentaci que s'ocupen de les llenges minoritzades de la Uni Europea, parlades en el seu conjunt per ms de quaranta milions de ciutadans.

Estructura.
Cada centre t un programa de treball propi i un rol especialitzat: 
 Mercator-Educaci, a la Fryske Akademy (Ljouwert, Frsia, Pasos Baixos), s'encarrega de ls de les llenges minoritzades en l'ensenyament. El coordinador s Cor Van der Meer.
 Mercator-Legislaci, al CIEMEN (Barcelona, Catalunya) estudia el dret i la legislaci lingstics i l's d'aquestes llenges en l'administraci pblica; el projecte est coordinat per Alexia Bos Sol.
 Mercator-Media, a la Universitat del Pas de Galles, (Aberystwyth, Regne Unit) i coordinat per George Jones, s'ocupa de la relaci de les llenges minoritzades amb els mitjans de comunicaci i les noves tecnologies.

Objectius.
s objectiu de la xarxa Mercator posar a disposici d'estudiants, investigadors, docents, planificadors i legisladors un centre de recursos especialitzat i un servei d'informaci expert sobre les llenges minoritzades d'Europa. Vol, aix mateix, crear un espai d'intercanvi d'experincies i documentaci entre les diferents comunitats lingstiques europees.

Histria.
Mercator va ser creat a partir d'una iniciativa de la Comissi Europea encaminada a cobrir l'inters creixent per les llenges regionals i minoritzades i la necessitat cada cop major per part de les comunitats lingstiques dins el context europeu, d'intercanviar experincies i de fomentar la cooperaci. Mitjanant la xarxa Mercator ha estat possible millorar l'accs a la informaci i el seu intercanvi d'una manera ms sistemtica.

Enllaos externs.
 Web de la xarxa Mercator;
 Web de la xarxa Mercator Legislaci, depenent del CIEMEN;
 Pgina web del CIEMEN;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69136" title="Georges Pompidou" nonfiltered="2212" processed="2197" dbindex="27357">



Georges Pompidou  (Montboudif, Cantal, 1911   Pars, 1974) fou un poltic francs que fou President de la Repblica francesa del 1969 al 1974.

 Biografia .
Fill de mestres, va estudiar en el prestigis Liceu Louis-le-Grand de Pars. Tenia vocaci literria i per aix ingress a lcole normale suprieure (1931), encara que poc desprs es dedicaria a la docncia, cosa que li permetria escriure uns anys ms tard una Anthologie de la posie franaise.

Tanmateix, desprs de l'Alliberament s'interess ms per la carrera administrativa i poltica. Grcies als contactes que va ver a la Normal sup acced als cercles de poder del Govern provisional; s designat director del comissariat de Turisme (1946-1949) i gaireb alhora accedeix al Conseil d'tat. Aix pren alguna vocaci pels temes econmics. Duegut a la seva amistat amb Gaston Palewski, entre 1954 i 1958 treball per a la famlia Rothschild, coneguts banquers francesos.

En la seva vida privada, el 1935 es cas amb Claude Cahour (Claude Pompidou) i adoptaran un fill, Alain Pompidou. Els Pompidou han estat grans colleccionistes d'art modern.

 Carrera poltica .
Desprs del retorn del general Charles de Gaulle al poder, en 1958, Pompidou fou cridat a dirigir el gabinet presidencial. El 20 de febrer de 1959, el President el designar com a membre del Conseil constitutionnel, crrec que ocupar fins el 1962.

 Primer ministre .

Des del 16 d'abril de 1962, Pompidou ocup el crrec de Primer Ministre, tot patint diversos canvis de govern fins el 10 de juliol de 1968. El seu mandat hauria estat potser ms llarg sin hagus estat pels fets de Maig del 68: per a reforar l'acci del govern, propos al President de dissoldre l'Assemblea Nacional. Aquesta decisi, que molts consideraren sucida, esdevingu una hbil maniobra poltica que aconsegu decapitar l'esquerra (Pierre Mends-France, un dels lders d'esquerra, no hi fou reescollit); per de Gaulle, que no va acabar d'entendre la seva jugada, ja que considerava que l'havia deixat en evidncia, l'oblig a renunciar, i el substitu per Maurice Couve de Murville.

 President de la Repblica .
Desprs de la renncia del general de Gaulle, Georges Pompidou fou elegit President de la Repblica francesa, amb un 58,22 % dels vots. Assum el crrec el 15 de juny de 1969. Pompidou era fascinat amb la possibilitat d'un desenvolupament industrial de Frana, i comen una srie de treballs de modernitzaci, en diverses rees : el TGV, la modernitzaci de les telecomunicacions, la construcci d'autopistes, etc. Pars conserva encara les marques d'aquest perode: la noci d'un estil  pompidoli  identifica la temptaci de construir torres d'altura en ple centre d'una ciutat que fins aleshores s'havia caracteritzat per una arquitectura uniforme (estil  hausmanni ) ; la Tour Montparnasse s probablement el millor (o pitjor) smbol d'aquesta poca. Preocupat per la difusi de l'art, inici els treballs per a la construcci d'un important centre cultural que avui porta el seu nom.

En el pla internacional, opt per reforar Europa, per aprofundir-la i enfortir-la davant el pacte atlntic. El Regne Unit (juntament amb Irlanda i Dinamarca) es van poder integrar a la Comunitat Econmica Europea. Sense interrompre relacions diplomtiques amb la Uni Sovitica ni amb l'Europa socialista, aspirava a l'enfortiment poltic de les institucions europees.

Malalt de cncer, va morir el 2 d'abril de 1974 en el seu estudi de l'illa Saint-Louis, sense acabar el seu mandat.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69140" title="Fbrica Hamsa" nonfiltered="2213" processed="2198" dbindex="27358">
Hamsa (Hierros y Aceros Moldeados, S.A.) fou una antiga fbrica d'Hostafrancs a Barcelona que es convert ms tard en un CSOA.

Estava situada en una finca d'uns 10.000 m2 al barri d'Hostafrancs i fou una fbrica que atur les seves activitats en 1992. El 23 de mar del 1996 es va okupar, transformant-se en el CSOA Hamsa.

Fou desallotjat el 4 d'agost del 2004.

Enllaos externs.
CSOA Hamsa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69144" title="Can Vies" nonfiltered="2214" processed="2199" dbindex="27359">



El Centre Social Autogestionat Can Vies s un Centre Social Autogestionat situat al carrer Jocs Florals 40-42 del Barri de Sants de Barcelona. L'edifici on est situat va ser construt el 1879 amb la construcci d ela primera lnia de metro de Barcelona i es troba al costat de l'estaci de Mercat Nou de la Lnia 1 del Metro.

Histria.
Construt el 1879, inicialment fou un magatzem de material per la construcci d'aquesta lnia.
Ms tard es convert en l'edifici de treballadors del metro, sota el nom de Circulo Social Metropolitano, sent collectivitzat durant la Guerra Civil Espanyola pel sindicat CNT. 
En poca del franquisme l'edifici pass a la secci sindical del metro del "sindicato vertical", fet que afeg al mateix un annex on s'hi situaria una capella presidida per la verge de Montserrat. Desprs de la legalitzaci dels sindicats, l'edifici continu fent les seves funcions com a edifici dels treballadors, tenint aix la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals. L'edifici fou vctima d'atacs incendiaris d estranya procedncia a principis dels anys 90, desprs d'una poca en qu els treballadors mantenien un conflicte laboral amb l'empresa TMB.

El 10 de maig de 1997 l'edifici va ser okupat per gent majoritriament jove del barri de Sants de Barcelona com a resposta a la manca d'espais on poder realitzar activitats tant de caire ldic com poltic.
TMB va iniciar un procs judicial que va ser arxivat l'any 1998. 

Aprofitant l'arribada de l'AVE a Barcelona, l'ajuntament va fer que s'aprovs un  Pla de reordenaci urbanstica  que afecta l'espai i altres edificis de la zona per a convertir-los en habitatges privats.

En el judici pel desallotjament de Can Vies, realitzat l'1 de febrer de 2007, el jutge desestim la demanda de Ferrocarril Metropolit de Barcelona (FMB) argumentant que l'empresa esmentada (depenent de TMB i gestora del metro de Barcelona), va fer un contracte de cessi de l'edifici a la CNT el 1984 i que, per tant, s el sindicat qui fa servir el local. La secci ferroviria d'aquest sindicat va demanar a FMB un local per a les seves activitats, i aquest va cedir Can Vies, amb dret a revocar la decisi en qualsevol moment, per no ho va fer. Desprs de l'escissi de la CNT, la CGT va obrir el local a diverses entitats.

Edifici.
Part del CSA s utilitzat com a habitatge i una altre part com a centre social on s'hi realitzen assemblees, es fa la redacci i maquetaci de La Burxa, i es fan festes, passis de vdeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pellcules o documentals, dinars populars i altres activitats.

Tamb serveix d'espai per a realitzar dos tallers de teatre setmanals, que tenen els noms de Teatraviesas i Est Nisnosky. Tamb s la seu de la Colla Bastonera de Sants, que assaja al CSA, des d'on ha sigut impulsada. 

Organitzaci i participaci.
L'rgan de mxima decisi al CSA Can Vies s l'Assemblea. Funciona per consens, de manera horitzontal, no jerrquica, sense representants, mitjanant la  responsabilitat collectiva . Participa de l'Assemblea de Barri de Sants, de l'Assemblea d Okupes de Barcelona, a part d'altres campanyes, com la que est en contra de l'Ordenana del Civisme o d'antirepressives i de suport als Pres@s Poltics Catalans. 

Collectius.
Al CSA Can Vies participen i han participat molts collectius tals com: La Burxa, Construint, Assemblea de Joves de Sants, Negres Tempestes, BarriSants.org, Agon, Collectiu de Cinema, Vctimes del Civisme, Colla Bastonera de Sants.

Enllaos externs.
Web del CSA Can Vies;
Especial sobre la campanya contra la demanda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69146" title="Vladimir de Rssia" nonfiltered="2215" processed="2200" dbindex="27360">


 Vladimir de Rssia (gran duc de Rssia) (1847 - 1909);

 Vladimir de Rssia (cap de la casa imperial de Rssia) (1918 - 1992);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69152" title="Perigord" nonfiltered="2216" processed="2201" dbindex="27361">

El Perigord (en occit Peiregrd/Perigrd) s una comarca del nord-est d'Aquitnia, Occitnia, situada entre el Carc i la Charente, de la qual s continuaci. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Els seus habitants s'anomenen Prigourdins.

A part dels departaments, hi ha dieferents subdivisions. Per exemple, la comarca es divideix en:

Alt Perigord, amb capital a Perigs, i ;
Baix Perigord, amb capital a Sarlat-la-Canda. ;

Una altra manera de dividir-la, potser de forma ms turstica, s en quatre subcomarques:

 Al nord del Perigord verd (al voltant de Nontron), aquest nom ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i, terres humides de prats verds.

 En el centre del Perigord blanc (al voltant de Peireguers i cap al Quercy), aquest nom ve del sl calcari d'aquesta regi.

 Al sud-est del Perigord negre (al voltant de Sarlat-la-Canda), histricament la ms antiga apelaci dels 4, el nom ve dels boscos de roures anomenats verds per en realitat molt obacs, aix com del color de les tfones.

 Al sud-oest del Perigord prpura (al voltant de Bergerac), aquesta apelaci s la ms recent (1970) i s deguda a l'expansi del turisme, la prpura recorda el color del vi. s el pas de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses : Ctes de Bergerac, Montravel, Monbazillac, etc. Abans el Bergeracois formava part del Perigord blanc.

Economia.

Els recursos principals sn l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les tfones sn una producci tradicional del Perigord. Tamb hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i necs que ha donat origen a l'elaboraci del foie gras i a una cuina basada en aquestes aus com el magret i el confit.  

Histria.


Grcies al seu clima particularment temperat i al seu relleu caracteritzat per altiplans calcris cavats pels rius, oferint aix boniques valls vorejades d'alts penya-segats que des de la prehistria sn habitats. Els vestigis de vida quotidiana dels avantpassats hi sn tan nombrosos que Les Eyzies de Tayac, petita ciutat a la vora de de la Vzre ha estat sobrenomenada capital mundial de la prehistria.

Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotms pels romans, la regi fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengu successivament dels ducs d'Aquitnia, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bos I (mort el 968), comte de la Marca.

Aquesta possessi es limitava a alguns castells i no pogu desplegar-se perqu es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitnia el 1152, i del rei de Frana, que reclamava la regi. Com a pas de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins el 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren despossets pel rei Carles VI de Frana (1398), i el Perigord pass successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthivre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusion definitivament amb el domini reial.

Llista de castells amb el seu municipi.

  Castell d'Ajat - Ajat;
  Castell de Baneuil - Baneuil;
  Castell de Barrire - Villamblard;
  Castell de Beauvais - Lussas-et-Nontronneau;
  Castell de Beynac - Beynac-et-Cazenac;
  Castell de Biron - Biron;
  Castell de Bourdeilles - Bourdeilles;
  Castell de Bruzac - Saint-Pierre-de-Cle;
  Castell de Castelnaud - Castelnaud-La-Chapelle;
  Castell de Chabans - Saint-Lon-sur-Vzre;
  Castell de Cipires (o Lacypierre) - Saint-Crpin-et-Carlucet;
  Castell de Clauzuroux - Champagne-et-Fontaine;
  Castell de Commarque - Eyzies-de-Tayac-Sireuil (Les);
  Castell de Fnelon - Sainte-Mondane;
  Castell de Hautefort - Hautefort;
  Castell de Jumilhac - Jumilhac-le-Grand;
  Castell de la Hierce - Brantme;
  Castell de la Marthonye (o La Marthonie) - Saint-Jean-de-Cle;
  Castell de Lanquais - Lanquais;
  Castell de l'Herm - Rouffignac-St-Cernin-de-Reilha;
  Castell de Losse - Thonac;
  Castell de Mareuil - Mareuil;
  Castell de Mellet - Neuvic;
  Castell de Mellet - Beauregard-de-Terrasson;
  Castell de Monbazillac - Monbazillac;
  Castell de Montaigne - Saint-Michel-de-Montaigne;
  Castell de Montardy - Grand-Brassac;
  Castell de Montclard (o Monclar) - Saint-Georges-de-Montclard;
  Castell de Puyferrat - Saint-Astier;
  Castell de Puyguilhem - Villars;
  Castell de Puymartin - Marquay;
  Castell de Richemont - Saint-Crpin-de-Richemont;
  Castell de Saint-Germain - Monpazier;
  Castell de Sauvebuf - Aubas;
  Castell de Temniac - Sarlat-la-Canda;
  Castell de Tiregand - Creysse;
  Castell de Varaignes - Varaignes;
  Castell de les Bories - Antonne-et-Trigonant;
  Castell de les Milandes - Castelnaud-La-Chapelle;
  Castell Les Bernardires - Champeau-et-la-Chapelle-Pommie;
  Castell Montral - Issac;
  Castell-L'Evque - Issigeac;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69160" title="Folco de Baroncelli-Javon" nonfiltered="2217" processed="2202" dbindex="27362">
Folco de Baroncelli-Javon (Ais de Provena 1869 - Aviny 1943) fou un aristcrata i escriptor occit. Era descendent dels marquesos de Baroncelli, que foren exiliats d'Aviny en el segle XVII per intrigues amb els Mdicis. El 1886 conegu Josp Romanilha i el 1889 Frederic Mistral, i tots dos l'impulsaren a interesar-se per la llengua i la cultura occitanes. Fou director i fundador el 1891 del peridic adscrit al felibritge L'alhli, rgan del Jovent Occitan que aplegaria els joves Frederic Amouretti, August Marin i Charles Maurras, impulsors del Regionalisme occit. El 1899 deix de publicar la revista i es retir a la Camarga, on lluit pel manteniment del carcter tradicional d'aquesta regi i des del 1904 impulsaria festes populars com les de lei Santas-de-la-Mer. s autor del recull de poemes Lo rosari d'amour (1889) i de la novella sentimental Babali (1890). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69161" title="Juli Ronjat" nonfiltered="2218" processed="2203" dbindex="27363">
Juli Ronjat (tamb Jli Rounjat en norma mistralenca) (Jules Ronjat en francs) (Provena, 1864-1925) fou un destacat lingista occit. Fou professor de la universitat de Ginebra i majoral del Felibritge. Com a baile del 1902 al 1909 fou lloctinent del capolir Pire Dvoluy en la direcci del moviment felibrenc. Esdevingu un dels collaboradors ms assidus de la Revue des Langues Romanes i el 1913 defens les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provenals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l'infant bilinge, que va aplicar en el seu propi fill, ja que ell li parlava en francs i la seva mare en alemany. Ms tard donaria suport Charles Maurras i Joan Carles-Brun en la creaci de la Federation Rgionaliste Franaise (FRF) el 1905. 

La seva Grammaire historique des parlers provenaux modernes (1930-41), publicada pstumament, a cura de Maurice Grammont i de Walther von Wartburg, encara s considerada avui dia la summa lingstica diacrnica de l'occit. Tamb calcul els seus parlants en uns 10 milions. Tamb escriv L ourtougrfi prouvenalo (1908), intent de vulgaritzaci de l'ortografia mistralenca de l'occit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69162" title="Linx (constellaci)" nonfiltered="2219" processed="2204" dbindex="27364">


El Linx (Lynx segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi nord, descrita el segle XVII per Johannes Hevelius. El seu nom es deu al fet que es necessiten ulls de linx por poder veure-la.

L'objecte ms notable s el cmul globular intergalctic NGC 2419, el ms distant d'aquesta classe. Es mou a ms aviat que la velocitat d'escapament per aquesta distncia; sigui com sigui, pareix seguir una rbita ellptica llarga al voltant la nostra galxia, la Via Lctia.

Els lmits d'aquesta constellaci han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estellar es presta, potser, a confusi: 10 Uma, per exemple, s a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revs del que passa amb 41 Lyn.

Mitologia.

Ja que Lynx s una constellaci particularment feble, no va ser reconeguda abans del segle XVII, per tant no hi ha mitologia associada amb ella. Johannes Hevelius noms va fer un dibuix de la constellaci, que no s ms que una lnia zigzaguejant, perqu volia emplenar un buit obert entre les constellacions d'Ursa Major i Auriga.

Estrelles principals.
  Lyncis.

Una sola estrella de Lynx t una lletra grega en la nomenclatura de Bayer:   Lyncis s lgicament l'estrella ms brillant de la constellaci (magnitud aparent 3,14). Situada a 220 anys llum del nostre sistema solar, s una gegant vermella 210 vegades mes lluminosa que el nostre Sol i 40 vegades ms gran.

Altres estrelles.

La constellaci de Lynx noms t una estrella amb nom propi i que no consta a la nomenclatura de Bayer: Alsciaukat (31 Lyncis), d'origen rab significa espina, de magnitud 4,25. Es tracta de la cinquena estrella ms brillant de la constellaci. Es quasi idntica a   Lyncis.

Taula de les estrelles.



N.B. : els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hiparc 

Enllaos externs.
Plana sobre Lynx;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69165" title="Pire Devoluy" nonfiltered="2220" processed="2205" dbindex="27365">
Pire Devoluy (Chastilhon, Droma 1862 - Nia 1932) s el nom amb el qual s conegut l'escriptor occit Pau Gros-Long. Pertanyia a una famlia protestant, i fou oficial de l'exrcit francs. Reb la formaci potica a Pars, en contacte amb el simbolisme. Historiador i novellista, fou el capolir dels joves (1902-09), per els seus esforos per modernitzar el felibritge fracassaren. Durant la revolta de vinyetaires del Llenguadoc del 1907 contra el govern de Georges Clemenceau va donar suport els rebels, cosa que l'enfrontaria amb Frederic Mistral i que donaria el cop de grcia al poc prestigi poltic dels felibres. s autor de Istri naciounalo de la Prouvno du miejour di gaulo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69166" title="Josp Cond Sambeat" nonfiltered="2221" processed="2206" dbindex="27366">
Josp Cond Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossst, 1919) fou un sacerdot i poeta en llengua aranesa i, en menor mesura, en catal. Fou ordenat capell el 1891, i destinat a diferents parrquies de l Alt Urgell i a Arag, fins que el 1910 fou destinat a Salard (avui dins Naut Aran). Collabor a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho i hi escriv els poemes Era val d Aran, premi als Jocs Florals del 1912, Veu det campanau, Era poma trigada i un Vocabulari arans (1915).


Obres.
Poemes en llengua catalana.
1892 La vida d'una mare;
1893 L'sol d'Espanya;
1894 Los dolors de Maria;
1895 Lleyda a Maria Santssima;

Obres en llengua aranesa.
Sense lum;
Victria des Aranesi;
Ua rsa polida.
Era veu deth campanau;
Eth pastor as Estrelhes;
Era lengua aranesa;
Luenh dera Ptria;
Canon dera Garona;
Es anins;
Canon dera Nogura Pallaresa;
Era net de San Joan;
Eth darrr cant der om;
Era Caritat;
Catecisme cuert;
Era Val d Aran;
Vocabulari Arans;
Era cunhra;
Jams seigut;
Es Aranesi;
Contra eth solei;
Sang nble e sang deth pble;
Eth ser de miejanet;
Era isla des Diamants;
Era Maladeta;
Era milhor flor;
Ath deuant deth Sant Crist de Salard;

Obres en llengua castellana.
1914 Escuela de Perfeccion Sacerdotal;
1915 La Santsima Virgen en los Evangelios;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69167" title="Barruera" nonfiltered="2222" processed="2207" dbindex="27367">

Barruera s un poble situat al municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora), i l'antic nom del municipi fins el 1996. Est situat a la zona axial pirinenca, a la dreta de la Noguera de Tor.

T 212 habitants (2005). Barruera s el poble central de la Vall de Bo i el que t ms comeros, per no s el ms habitat, ja que el superen Tall i Bo.

L'esglsia principal s la de Sant Feliu, romnica, que l'any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat, junt amb les altres de la vall. Tamb t la capella de Sant Salvador, on una vegada a l'any s'hi fa un aplec, i una esglsia ms petita al carrer Major del poble. 

L'avinguda principal s el passeig de Sant Feliu amb 59 nmeros; es tracta de la carretera L-500, que passa per Barruera i per la resta de la vall. L'altre carrer important s el Carrer Major, amb 40 nmeros aproximadament, llarg i costerut.

Al nmero 43 del passeig de Sant Feliu hi ha situat l'Ajuntament de la Vall de Bo des del 1996. L'alcalde del municipi s, des del 1995, Joan Perelada Ramon de CiU. A les prximes eleccions del 2007 l'actual alcalde ja no es tornar a presentar.

Al terme de Barruera tamb pertany la masia de les Cabanasses, coneguda com la Mare de Du de les Cabanasses.

Festivitats.

1 d'agost- Festa Major de Sant Feliu;
23 de juny- Festa de les Falles;

Enllaos externs.

 Informaci sobre Barruera ;
 Dades meteorolgiques actuals de Barruera;
 Informaci i histria de l'esglsia de Sant Feliu de Barruera;
 Informaci sobre Barruera i la Vall de Bo;
 Catalunya Turisme;
 Informaci sobre Barruera i mapes ;
 Informaci sobre allotjaments a Barruera ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69168" title="Cremada" nonfiltered="2223" processed="2208" dbindex="27368">


 Cremada (falles);
 Cremada (lesi);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69169" title="Jean Bouin" nonfiltered="2224" processed="2209" dbindex="27369">






Jean Bouin (Marsella, 1888   front del Marne, 1914) fou un atleta francs. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, per empr els mtodes suecs de preparaci tcnica i fsica i li permeteren obtenir bons resultats. Tamb fou periodista, collaborant al Petit Provenal. El 1908 no li van permetre participar a les Jocs Olmpics de Londres 1908. L'any 1909 fou campi de Frana en 10.000 metres. Guany tres vegades el Cross de les Nacions (els anys 1911, 1912 i 1913), i millor el rcord mundial dels 10.000 metres bo i situant-lo en 30' 58' 8/10 (1911), i el de l'hora, amb 19,021 km. Va obtenir la medalla de plata en 5.000 metres a les Jocs Olmpics d Estocolm del 1912, desprs d'un duel pic amb el corredor finlands Hannes Kolehmainen. La seva mort al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial trenc una carrera molt prometedora. 

 Honors .
Com a homenatge a Frana han anomenat estadis de futbol i rugbi amb el seu nom. ;
A Barcelona hom organitza anualment des del 1920 el gran premi Jean Bouin, important cursa de fons instituda en memria seva.  ;
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69170" title="Montortal" nonfiltered="2225" processed="2210" dbindex="27370">
Montortal s una pedania de l'Alcdia, situada a uns dos kilmetres al sud del nucli principal. La seva poblaci estable s de uns 100 habitants, entre els quals es troba un nucli important de poblaci gitana, integrada i respectada per la resta de la comunitat.

Aquest petit poble, que antigament pertanyia al Marques de Montortal, es troba dins la comarca de la Ribera Alta, una zona intensament agrcola on es cultiven els tarongers i els caquis. s un dels pocs pobles de l'rea que no ha estat explotat pels urbanistes, degut sobretot a que es troba en uns terrenys majoritriament no urbanitzables i molts cops s impossible aconseguir perms per edificar. Malgrat aix, des de fa uns anys la poblaci est comenant a augmentar i alguns dels seus edificis s'estan restaurant. L'any 2006 noms cinc de les quaranta cases del poble estan deshabitades i en venda.

La seva esglsia, del segle XVII i dedicada a la Purssima, fou incorporada com a filial el 1902 a la de Sant Andreu apstol de l'Alcdia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69171" title="Briz" nonfiltered="2226" processed="2211" dbindex="27371">

 Biografia;
 scar Briz, cantant i guitarrista valenci;
 Jorge Briz Abularach (Guatemala, 1955), poltic gualtemalqueny, ministre d'Afers Exteriors 2003-2006;
 Juan Briz Briz (Carinyena, 1950   1996), compositor, autor dHomenaje al Ebro per a quartet de guitarres, i de Quince nocturnos para piano;
 Joan Briz i Caro, professor de l'ETSAB, autor de diverses publicacions;
 Xavier Briz Cervera, professor de l'I.E.S. L'Olleria;
 Joaquim Briz Dauder (Alberic), historiador local, autor del llibre Arte y msica en la parroquia de Sant Lloren d'Alberic;
 Julin Briz Escribano, catedrtic de la Universidad Politcnica de Madrid en l'especialitat d'economia i cincies socials agrries, autor de diverses publicacions;
 Francesc Pelagi Briz i Fernndez, editor i folklorista;
 Antonio Briz Gmez, catedrtic de llengua espanyola al departament de filologia de la universitat de Valncia, autor de diversos llibres, com El parlar de la comarca de Requena-Utiel (1991);
 Juan Briz Martnez (Saragossa 1570?   Sant Joan de la Penya, 1632), eclesistic -prior, abat- i historiador aragons;
 Jos Briz Mndez (Mlaga, 1938), director i guionista de diverses pellcules entre 1965 i el 2002, d'entre les quals els curts Cartas desde Cullera (1966) i Crnicas levantinas (1968);

 Tecnologia;
 Briz-M o Proton KM s una fase impulsora dels coets Prot. El nom Briz s l'equivalent rus per brisa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69174" title="Ordino" nonfiltered="2227" processed="2212" dbindex="27372">
Ordino s la tercera, segons l'ordre tradicional, de les set parrquies d'Andorra. Amb 90 km  s la ms extensa desprs de Canillo. La parrquia comprn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el Pas de Foix (Auzat i Vic de So), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.

La poblaci, de gentilici ordinesos, era de 2.366 habitants al cens del 2001. Administrativament est dividida en cinc quarts que disposen de consells propis: Ordino, Sorns, Ansalonga, la Cortinada i Llorts.



Histricament Ordino s'havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l'Areny. L'ltima farga va tancar a finals del segle XIX provocant una davallada demogrfica. El 1983 es va inaugurar l'estaci d'esqu d'Ordino-Arcals, situada a la coma del Forat a la serra d'Arcals.

A ms de ser el centre industrial histric, Ordino es considera el centre cultural d'Andorra. Aqu es va escriure el Manual Digest (1748), anomenat la "Biblia andorrana", que tracta de la histria, el govern i els usos i costums andorrans. L'autor va ser l'ordins Antoni Fiter i Rossell.


Destaquen l'esglsia parroquial de Sants Corneli i Cebri, amb dues imatges de la Mare de Du romniques dels segles XII i XIII; l'esglsia romnica de Sant Mart de la Cortinada, amb pintures murals del segle XII; les cases pairals Fiter-Riba, on es guarda l'original del Manual Digest, i d'Areny-Plandolit, la famlia propietria de la Farga de l'Areny, avui convertida en museu etnolgic.










|}

 Enllaos externs.

Com d'Ordino;
 Arcalis imatges;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69180" title="Carles Camprs" nonfiltered="2228" processed="2213" dbindex="27374">
Carles Camprs, en francs Charles Camproux (Marsella, barri de la Bla de Mai 1908-1995) ha estat un important poeta, erudit i teric poltic occit.

Els seus treballs s'han basat, sobretot, en l'estudi de la llengua occitana i l'tica de la civilitzaci literria dels trobadors. Dirig les revistes L'Araire (1931-1933) i Occitnia (1934-1939) amb Marcel Carrires,  i el 1935 va publicar l opuscle Per lo camp occitan on desenvolup una teoria de la naci occitana, amb una estratgia populista que rebutja la lluita de classes i crida a l emancipaci cooperativista i reformista del pags i de l artesanat cap a un federalisme interior per Frana, per un federalisme no pas capitalista.  El 1935 formaria el Partit Federalista Provenal (PFP), qui far campanya a les eleccions pel Front Popular i definir la Provena com a  minoria nacional . Per noms aconseguiran la participaci en alguns actes protocolaris de l Ajuntament de Marsella. 

 Referncies .
 Occitnia 1900-1940;

 Obres .

Literatura.
 Per lo camp occitan (1935);
 Histoire de la littrature occitane (1953);
 Le Joy d'Amor des Troubadours (1965) ;
 bra potica occitana (1984);
 Prsence de Pire Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1970);
 Peire Cardenal. Trces causits (1970);
 Histoire de la littrature occitane (1971) ;
 Vocabulaire courtois chez P. Cardenal (Annales de l'I.E.O., 1963) ;
 Cardenal et Rutebeuf, potes satiriques (Revue des Langues Romanes, 1971) ;
 La mentalit 'spirituelle' chez Pire Cardenal (Cahiers de Fanjeaux, 1975);

Lingstica.
 Essai de gographie linguistique du Gvaudan (1962);
 Petit atlas linguistique discursif du Gvaudan  (cap a 1976);
 Les langues romanes (1974);
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69181" title="Antonin Perbsc" nonfiltered="2229" processed="2214" dbindex="27375">
Antonin Perbsc (Labarta, Baix Carc, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramtic i escriptor occit.  Pedgog i bibliotecari, va ser amic de Jean Jaurs i influt pel parnassianisme. Contribu com a lingista a la tasca de depuraci de la llengua occitana i per a restituir-li la seva grafia clssica. El 1889 public un article a la revista Mount Segur on presentava les tesis d unificaci lingstica. Amb aquesta idea, amb Prospr Estieu (1860-1939) fundarien el 1904 l Escla Occitana, encara que no entraria en funcionament fins el 1919, i fins el 1920 no publicarien el primer esbs de gramtica occitana unificada, basada en la llengua dels trobadors, per noms amb projecci a Tolosa de Llenguadoc i al Llenguadoc. Alhora, s havien d enfrontar, per una banda, amb el mistralisme a ultrana dels provenals Pire Devoluy i Suly-Andriu Peyre, i amb la gascona Escolo Gaston Febus, que tenia idees prpies sobre la gramtica.   

Com a escriptor, ha escrit poesia, abundosa i serena, amb un llenguatge magnfic, recolzat en la tradici popular. Partint de la temtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia prpia. Les seves recerques etnogrfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva illusi davant el mn i la vida amb versos d'una riquesa i una plasticitat extraordinries. 

 Referncies .
 Occitnia 1900-1940;

 Obres .
 Remembransas (1902);
 Lo got occitan (1903);
 L'arada (1906);
 Guilhem de Toloza (1908);
 Lo libre dels ausls (1924);
 Psophos (1925),   ;
 Les langues de France a l ecle (1926) estudi ;
 Second libre dels ausls (1930);
 Fablls (1936);
 Lo libre del campstre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69182" title="Traca quilomtrica" nonfiltered="2230" processed="2215" dbindex="27376">

La traca quilomtrica s una festa popular que se celebra als pobles valencians d'Alcsser i l'Alcdia (a este ltim el mat del 8 de setembre, dia de la Mare de Du de l'Oreto, patrona de la vila), en la qual es penja una traca d'un quilmetre de longitud aproximadament pels carrers del centre histric de la poblaci, i la gent -sense distinci d'edat ni de sexe- corre davant d'ella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69184" title="Los Alibrt" nonfiltered="2231" processed="2216" dbindex="27377">
Los Alibrt (Bram, Lauragus 1884 - Montpeller 1959) fou un lingista i gramtic occit. Es dedic a la restauraci i la normalitzaci de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Antonin Perbosc i Prospr Estieu. Fou secretari general de la Societat d'Estudis Occitans, creada a Tolosa de Llenguadoc el 1930, i segu de prop els mtodes de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1935 l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya li public a Barcelona la Gramatica Occitana segon los parlars lengadocians, dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuraci de la resta dels dialectes occitans. 

Aix establia la norma clssica occitana que avui s el sistema normatiu ms general de l'occit. Tamb iniciava el cam cap a la creaci d'una llengua literria comuna, assolida parcialment, desprs de la Segona Guerra Mundial, pel nou Institut d'Estudis Occitans, continuador de la Societat. Consagr la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occit, destinat a posar fi a la fragmentaci dialectal escrita i a la francesitzaci del vocabulari, de l'ortografia i de la sintaxi. Mor abans de completar aquella obra, que fou publicada pstumament (Dictionnaire occitan-franais, 1965).

Bibliografia.
 Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, 1935-1937;
 Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrnes n 2);
 Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud);
 Trra d'c, 1908-1930;
 Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n 2);
 Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n 4);
 Sept lgies de Tibulle traduites en languedocien, 1928;
 Dictionnaire occitan-franais d'aprs les parlers languedociens, 1966 (pstum);

 Vegeu tamb .
 Consell de la Llengua Occitana;
 Occitnia 1900-1940;
 Occitnia sota el rgim de Vichi ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69185" title="Manual Digest" nonfiltered="2232" processed="2217" dbindex="27378">
El llibre Manual Digest, escrit el 1748 per Antoni Fiter i Rossell, s la compilaci de la histria, el govern i els usos i costums d'Andorra. S'anomena popularment com "la Bblia andorrana".

En el Manual Digest hi ha transcrit els arxius histrics andorrans, comenant pels documents de Carlemany i Llus el Piads. A ms recull tot un seguit de dites i normes morals sota de denominaci de mximes. s una continuaci del tradicional dret consuetudinari catal basat en el dret rom i cannic, iniciat en els Usatges de Barcelona. 

El manuscrit original es conserva a la casa pairal Fiter-Riba, abans Rossell, a Ordino, d'on era natural Antoni Fiter i Rossell. Hi ha dues cpies ms, una a l'armari de les set claus de la Casa de la Vall d'Andorra la Vella, i l'altra al bisbat de la Seu d'Urgell.

El 1763, mossn Antoni Puig, en va fer una altra versi ms simple anomenada Politar Andorr.

El ttol complet de l'obra s: Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas.

Mostra de normes i mximes:
"Subsisteixen las Valls de Andorra per si solas, Component y Constituint, una provincia, o Principat apart, o particular soberania, no dependint enlo Domini, y governatiu, ni enla via judicial de ningu altre, que de sos amantissims Princeps" (Llibre I, captol XII).
"Prevenir les coses de manera que ninguna sie nova i repentina." (Mxima 34);
"Escullir per totas empresas y empenyos los homens ms integros, discrets y experimentats". (Mxima 6);
"Fer-se el desents amb el fi d'evitar un gran dany o aconseguir algun profit".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69186" title="Joan Carles-Brun" nonfiltered="2233" processed="2218" dbindex="27379">
Joan Carles-Brun (Montpeller, 1870- Pars, 1946) fou un escriptor i poltic occit. Professor i periodista, era un mistrali convenut, i escriv poemes a les revistes lArmanac montpelhieirenc i Le Flibrige Latin. Es fu conixer com a teric del Regionalisme occit i com a fundador de la Fdration Rgionaliste Franaise el 1905. Aquest partit recull la tradici proudhoniana i del felibritge federal de Pars, i reb el suport tant de Maurice Barrs com de J. Hennesy i J. Paul Boncour, juristes i fillegs. Intent operar com a grup de presssi i promoure la presentaci de projectes de llei per part de diputats dels diferents partits a favor d una regionalitzaci administrativa i federalitzant, aix com crear un estat d esperit favorable a la reestructuraci territorial, per no se'n va sortir.  s autor, entre altres obres, de Le Rgionalisme (1911) i Qu'est-ce que le rgionalisme? (1936).

 Referncies .
 Occitnia 1900-1940;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69187" title="Edouard Daladier" nonfiltered="2234" processed="2219" dbindex="27380">

douard Daladier (Carpentrs, Provena, 1884- Pars, 1970) fou un poltic francs d'origen occit. Fou professor d'histria i simpatitzant dels felibres; ms tard diputat pel Partit Republic Radical i Radical-Socialista (el 1919-40 i el 1946-58), ministre de colnies (1924), d'obres pbliques (1930-31) i de la guerra (1932).

Tamb fou cap de govern dos cops (1933 i 1934). Sostingu el govern del Front Popular sota la presidncia de Lon Blum, en el qual particip com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern una tercera vegada (1938-40). La crisi econmica l'oblig a cercar ajut entre els moderats, i, b que ced davant les exigncies alemanyes en la signatura del Pacte de Munic (1938), el 1939 declar la guerra al Tercer Reich. Ocup el ministeri de la guerra (mar del 1940) i el d'afers estrangers (maig del 1940), per fou detingut pel govern de Vichy (juny del 1940) i deportat a Alemanya (1943-45). En acabar la guerra fou diputat (1946-58) i president del partit radical el 1957-58.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69192" title="Dia complementari" nonfiltered="2235" processed="2220" dbindex="27381">
Un dia complementari (en francs, jour complmentaire) s dels cinc o sis darrers dies del calendari republic francs, institut per la Convenci Nacional de la Primera Repblica Francesa. El calendari dissenyat per Gilbert Romme, Joseph-Jerme de Lalande, Jean-baptiste-Joseph Delambre i Pierre-simon Laplace havia estat dividit en 12 mesos de 30 dies cadascun. Doncs, per completar un any com faltaven 5 dies, i 6 dies als anys de trasps. s per aix que es cre aquesta categoria de Dies complementaris per encabir el romanent de dies que el calendari que havien dissenyat tenia. En un primer moment foren anomenats pagomnes (10 de setembre de 1793); ms tard sanculottides, en honor als sans-culotte de la Revoluci Francesa; finalment, acabaren esdevenint els jours complmentaires.

Els dies complementaris se situen a la fi del mes de Fructidor, darrer mes del calendari republic i aquests 5 o 6 dies clouen l'any republic. Cada 4 anys (una Franciade, segons els decrets de la Convenci Nacional) s'afegia un sis dia correctiu i s'adequava el calendari al calendari solar.

Llista dels dies complementaris.

Fte de la Vertu o "Festa de la Virtut" el 17 o 18 de setembre. Dia consagrat a les bones accions individuals.
Fte du Gnie o "Festa del Geni'" el 18 o 19 de setembre. Dia consagrat a l'atribut ms precis de l'espcie humana: la intelligncia.
Fte du Travail o "Festa del Treball" el 19 o 20 de setembre. Dia consagrat a la indstria i a l'activitat laboriosa.
Fte de l'Opinion o "Festa de l'Opini" el 20 o 21 de setembre. Dia consagrat a la lliure expressi  no penada pels tribunals  del Poble francs.
Fte des Rcompenses o "Festa de les Recompenses" el 21 o 22 de setembre. Dia consagrat al testimoniatge pblic de gratitud nacional vers els benefactors de la Naci francesa.
Fte de la Rvolution o "Festa de la Revoluci" el 22 o 23 de setembre (en anys de trasps). Dia consagrat a jocs nacionals en els quals hi havia una remembrana de les valors de la Revoluci de 1789 i els seus herois.

Enllaos externs.
 Discurs de Fabre d'glantine sobre els noms dels mesos i els dies del calendari republic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69195" title="Guerra dels Cent Anys" nonfiltered="2236" processed="2221" dbindex="27382">


La Guerra dels Cent Anys s una srie de conflictes entre Anglaterra i Frana. Es considera que aquest perode va durar de 1337 a 1453 (o sigui gaireb 116 anys).

Per als historiadors, es tracta ms aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de La Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda.

Origen del conflicte.
Dos factors s'han de tenir en compte per intentar explicar aquesta guerra: la qesti dinstica, portada per la una ruptura en la descendncia viril directa dels capets, i la baralla entre els reis de Frana i el  d'Anglaterra sobre la Guiena.

La qesti dinstica.
Per comprendre la qesti dinstica de 1328, cal remuntar una desena d'anys en el temps:

El 1316, la mort de Llus X l'Obstinat, dos anys noms desprs de la del seu pare Felip IV el Bell marca la fi del miracle capet: de 987 a 1316, els reis capets sempre havien tingut un fill a qui transmetre la corona. De la seva primera esposa infidel, Llus X noms en t una filla, Joana de Navarra. A la seva mort, la seva segona dona espera un nen. Neix Joan I de Frana anomenat el Pstum, per no va viure ms que alguns dies. Cas indit fins llavors, l'hereva directa del regne de Frana s una dona. La decisi que es pren llavors s molt important, ja que es fa costum, i tindr la seva influncia sobre la qesti dinstica que es posar el 1328.

La infidelitat de la reina ha sigut durant molt de temps donada com la causa principal de l'evicci de la seva filla i de la tria de Felip V (germ de Llus X) com a rei de Frana. De fet, es tracta ms d'una tria nacionalista, s a dir, el rebuig a veure un eventual estranger casar-se amb la reina i dirigir el pas. No hi ha vertaderament una qesti de legalitat en aquesta tria: la monarquia es funda en tres principis, herncia/elecci/consagraci, l'elecci reprn els seus drets en cas de problema.

Quan el rei de Frana Carles IV, tercer i ltim fill de Felip V, mor sense descendent el 1328, la qesti dinstica s la segent: Isabel de Frana, ltima filla de Felip, t un fill, Eduard III, rei d'Anglaterra. Podia aleshores transmetre un dret que de fet no podia exercitar segons el costum fixat deu anys enrere? Eduard III es proposa com a candidat, per s Felip qui s escollit i coronat com a Felip VI de Frana. Els poderosos del regne refusen un rei estranger, seguint la mateixa lgica nacional que deu anys enrere. Eduard III presta llavors homenatge a Felip VI, sent el seu vassall a la Guiena, nom amb el que es coneixia el territori francs equiparable a l'actual Aquitnia amb sobirania anglesa.

Un dels mites ms tenaos sobre els orgens de la guerra dels Cent Anys s el de la llei slica. Aquesta no s invocada tanmateix en el moment de la tria del nou rei de Frana. No s fins trenta anys ms tard, cap a 1350, que un benedict de l'abadia de Saint-Denis, que t la crnica oficial del regne, ressalta aquesta llei per reforar la posici del rei de Frana en el duel que lliura amb Eduard III, en resposta a la guerra. Aquesta llei, mal coneguda, data dels Francs i estipula que les dones han de ser excloses de la terra slica. Ning no sap vertaderament el que s la terra slica, segurament un punt de dret privat. Per aquesta llei s represa i s adaptada a la situaci i s avanada com a argument de pes en les discussions sobre la legitimitat del rei.

La baralla de Guiena.


La baralla de Guiena s bastant ms important que la qesti dinstica al comenament de la guerra. 

La Guiena planteja un problema considerable als reis de Frana i d'Anglaterra, car Eduard III d'Anglaterra es troba sent el vassall de Felip VI de Frana i ha de compartir per tant la sobirania de la Guiena amb ell. s l'oposici entre dos poders equiparables que explica la guerra. Les dues monarquies s'oposen des de diverses generacions. Eduard III desitja que la Guiena es faci un alou, alliberat de la sobirania feudal del rei de Frana. Aquest ltim intenta fer valer la seva autoritat, en matria de justcia sobretot, sobre la Guiena. Els dos adversaris practiquen una diplomcia agressiva.

D'un costat, el rei de Frana ajuda els escocesos en el seu combat contra el Regne d'Anglaterra. De l'altre, Eduard III alimenta una propaganda antifrancesa del comtat de Flandes, talla el provement de llana anglesa a aquesta regi entre 1335 i 1336, arrunant la seva economia. Flandes es revolta contra els francesos el 1337. Felip VI decideix doncs confiscar la Guiena per fellonia. Eduard III replica reivindicant la corona de Frana. El 7 d'octubre de 1337, un arquebisbe s enviat a Pars per llanar el guant. La guerra comena.

Principals fases del conflicte.
La guerra dels Cent Anys no s continua, i comprn nombrosos perodes sense conflicte armat. s possible distingir dos grans moviments que responen a una mateixa estructura:

 un primer perode, de 1337 a 1414, que veu l'esfondrament d'una monarquia francesa forta, seguit d'un perode de crisi i d'un restabliment ;
 i un segon perode, de 1415 a 1453, segons el mateix model: esfrondrament, crisi, restabliment.

La primera fase: de 1337 a 1414.

Si b la guerra s declarada el 1337, el conflicte no comena fins ms tard. Els dos reis no sn rics, i han de negociar els impostos amb el seu parlament respectiu, fins i tot per aconseguir els diners necessaris per a la guerra.

El 1340, els anglesos van vncer en la batalla naval de l'cluse, aix va descartar la invasi francesa d'Anglaterra, i va provocar que la guerra es desenvolups en territori de Frana. Per els deutes van obligar a Eduard III a pactar una treva.


La primera de les clebres cavalcades angleses data de 1346: un exrcit redut, mbil, practicant una guerra total, amb la devastaci sistemtica d'una regi. Jurdicament, la poblaci est sostenint un usurpador. A la prctica, es fa perqu es limita els costos de la guerra i debilita l'enemic francs.

Aquest mateix any, els anglesos van vncer als escocesos, aliats dels francesos. La pau entre Anglaterra i Esccia es va establir en el Tractat de Berwick. 

Els dos exrcits es troben a la batalla de Crcy. Els dos exrcits sn semblants en quantitat, per l'exrcit francs s menys modern, fundat en una cavalleria poderosa, s'enfronta a un exrcit angls en curs de professionalitzaci. s un desastre per a Frana, salvada tanmateix per la Gran Pesta de 1348, que obliga els belligerants a acabar el combat fins a 1355. 

La batalla de Poitiers.


El 19 de setembre de 1356, el Prncep Negre, Eduard de Woodstock, prncep de Gales, al front d'una nova encavalcada, guanya a Joan II el Bo a la Batalla de Poitiers. Nou desastre, el rei de Frana s agafat presoner amb un dels seus fills, Felip. El seu fill, el Dof Carles, negocia la pau. Per les exigncies dels anglesos sn tan grans (totes les terres que els han pertangut s'han de fer terres angleses) que refusa la pau. Els anglesos reprenen llavors les seves cavalcades. El regne es salva per una nova manifestaci divina (com ho pensaven els contemporanis): el setembre de 1359, l'exrcit angls s derrotat per una violenta tempesta. 

el tractat de Brtigny.



El tractat de Brtigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brtigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de Frana, i conclou la primera fase de de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt mxim de l'expansi continental del Regne d'Anglaterra.

El benefici dels Anglesos foren l'obtenci d'un rescat de 3 milions de lliures per a l'alliberament de Joan II de Frana, equivalents a la totalitat de les recaptacions del rei durant dos anys i l'obtenci de la sobirania sobre la Guiena, Gascunya, Calais, el Poitou, el comtat de Guines, el Poitou, el Perigord, el Llemos, l'Angoumois, la Saintonge i, al dependre de les terres del comtat d'Armanyac adquireix l'Agenais, el Carc, el Roergue, la Bigorra i el Comtat de Gaura. En total, els Anglesos prenen la meitat del regne de Frana que la pau aix obtinguda permet retornar al rei les capacitats de reconquerir les terres cedides.

La guerra dels Dos Peres i la Guerra Civil castellana.

Entre 1356 i 1375 la Corona d'Arag i el Regne de Castella s'enfronten per la posessi de les terres del sud del Regne de Valncia. El conflicte es va equilibrar amb la intervenci del Regne de Frana, que desitjava instaurar al tron castell un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra el Regne d'Anglaterra, i poder-la vncer en la Guerra. Amb l'ajuda de Frana, Enric de Trastmara fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castell. Pere I de Castella demana ajut al governador angls d'Aquitnia Eduard de Woodstock amb el Pacte de Libourne, segons el qual Guipscoa havia de passar amans del Regne de Navarra i Biscaia al Regne d'Anglaterra. Aquest va penetrar a la pennsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Njera el 1367. Tot i la brutal repressi contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab amb la mort de Pere en mans del seu germ Enric. Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell per donar pas a la dinastia Trastmara.

Perode de calma a Frana.
En aquesta Frana desfeta, el poder reial ja no t ni prestigi, ni mitjans. Tanmateix, Carles V reconstrueix i prepara lentament la reconquesta. El 1368, el rei de Frana se sent prou fort com per desafiar Eduard III. Accepta rebre la crida del comte d'Armagnac, en conflicte financer amb el Prncep Negre que ofega els seus subdits d'Aquitaine d'impostos; la Guyenne serveix encara de pretext al conflicte. El tractat de Brtigny dna la plena sobirania de la Guyenne als Anglesos. Per la doble renunciaci prevista (Eduard renunciant a la corona de Frana, Carles a la Guyenne) no ha tingut lloc, i les transferncies de les terres han anat per llarg. Legalment, res no s'oposa doncs a la recuperaci del conflicte. El rei d'Anglaterra es proclama rei de Frana el 3 de juny de 1368, el rei de Frana confisca Aquitnia el 30 de novembre de 1368. La guerra es recupera.

Carles V canvia la seva tctica en el conflicte. Renunciant a les batalles campals que no han portat a res al seu pare, constitueix sota el comandament de caps dcils i talentosos (Bertrand du Guesclin) de petits exrcits formats de voluntaris endurits, i els llana en una guerra d'escaramusses i de setges, rosegant pacientment l'enemic, que es mant en les cavalcades, molt populars al Parlament perqu no costen res. Carles deixa doncs el regne a merc de les cavalcades, que provoquen en la poblaci immensos sofriments.

Entre 1369 i 1375, els francesos reprenen als Anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres possedes per l'enemic fins i tot abans del comenament de la guerra, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Bayonne, i d'algunes fortaleses al Masss central. Les negociacions portades entre 1375 i 1377 no porten a res.

La segona fase: de 1415 a 1453.

La recuperaci del conflicte troba els seus orgens en diferents factors. Tant al Regne de Frana com al Regne d'Anglaterra lluiten pel poder. 

A Anglaterra, sn abans de res els revessos contra Frana que comporten un canvi dinstic: desprs d'un llarg conflicte, Enric V d'Anglaterra s'imposa com a rei succent el seu pare. Per la coronaci, el seu germ Toms de Clarncia torna a Anglaterra per la coronaci d'Enric, enduent-se a Menaut de Favars, qui estava fent la guerra a l'Arag en favor de Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera en la seva revolta contra la decisi del Comproms de Casp, i que faria que el pretendent fos derrotat finalment.

A Frana, la bogeria progressiva de Carles VI de Frana excita les cobdcies. Enric V comprn la necessitat d'unir la seva noblesa contra un enemic com, i d'atacar Frana. El 1415, es proclama rei de Frana i llana una cavalcada. De cara a aquest perill, Armanyacs i Borgonyons, els dos partits que es disputen el poder a Frana, fan una treva per fer-hi front. 

La batalla d'Azincourt.


Desprs de la presa de Harfleur, els francesos son derrotats a la Batalla d'Azincourt el 25 d'octubre de 1415. Enric V busca fons per conduir una guerra de setges contra els castells fortificats sota Carles V. Durant 4 anys, els castells de Normandia cauen un a un, excepte el Mont-Saint-Michel, que resisteix. Armanyacs i Borgonyons segueixen oposats i no lluiten gaire contra els anglesos: Pars s aix borgony fins a 1413, armanyac entre 1413 i 1418, desprs borgonyona de nou. El dof Carles ha de fugir i es refugia a Bourges el 1419, mentre, els Anglesos prenen Pars. L'assassinat de Joan sense Por, cap dels Borgonyons, al pont de Montereau el 10 de setembre de 1419 marca una ruptura entre els dos partits. Felip el Bo, fill de Joan sense por, s'alia llavors amb els anglesos, i fa signar el tractat de Troyes de 1420 a Carles VI, definitivament boig.

El dof s desheretat, Enric V es casa amb la filla de Carles VI i es fa l'hereu del regne de Frana. Els Armanyacs denuncien aquest tractat, allegant el fet que la corona posseeix el rei, i no el contrari. Frana s partida en tres influncies : el sud (regions al sud del Loira, menys la Guyenne) fidel al Dof, el nord-oest tingut pels Anglesos, la resta als Borgonyons. El 1422, Enric V i Carles VI moren. Carles VI, desprs de la seva mort continua sent molt popular. Enric VI d'Anglaterra, fill d'Enric V, es troba rei de Frana i d'Anglaterra, per noms en una interrupci momentnia del conflicte. El 1429, els Anglesos reprenen les armes, i posen la setge davant Orleans. s en aquestes circumstncies que interv Joana d'Arc.

Joana d'Arc.


s molt delicat parlar de Joana d'Arc, els debats historiogrfics sn encara vius. No es tracta aqu d'analitzar el personatge, sin de lliurar alguns elements de la seva influncia sobre el conflicte en curs. 


Carles VII accepta enviar tots els seus cavallers comandats per Joana d'Arc a Orlans, que proposa alliberar com a prova de la seva bona fe, amb una comitiva d'avituallament. Aquest setge d'Orleans s una batalla far, capital, seguida per tota Europa, fins a Rssia. El 19 d'abril, entra a la ciutat. El 4 de maig, una de les fortaleses angleses s presa. Els dies segents, una segona, desprs una tercera. El 8 de maig, els anglesos es colloquen en ordre de batalla. Joana refusa el combat, ja que est prohibit batallar un diumenge. Els anglesos aixequen llavors el setge. Aquest esdeveniment fa l'efecte d'una veritable bomba a Europa: el contrast entre la lentitud del setge i la velocitat en la qual s aixecat des de la intervenci de Joana. Els contemporanis creuen veure-hi un miracle. Bonne de Viconti, duquessa de Mil, li escriu per demanar-li ajuda. La ciutat de Tolosa de Llenguadoc fa el mateix. Del costat francs com del costat angls, la propaganda fa furor, invocant en els dos casos el sobrenatural, bo o dolent.

Joana desitja llavors anar a reconquerir Reims, projecte difcilment realitzable doncs la ciutat est en ple Ducat de Borgonya. La batalla de Patay, amb victria francesa, obre les portes de Reims, on Carles VII s consagrat rei de Frana. A partir d'aquest moment, la influncia de Joana en el conflicte s feble : fracassa davant Pars el 1429 i s capturada el 1430 per Jean de Luxemburg.

La darrera fase del conflicte.
L'ltima fase s molt lenta. El 1435, Carles VII de Frana decideix la pau d'Arras amb el Ducat de Borgonya i reorganitza el regne. Enric VI d'Anglaterra s francfil i pacifista. 

El 1444 es signa la treva de Torres entre els anglesos i francesos. El 1449, Carles VII trenca la treva per atacar Normandia i la Guiena, encara tingudes pels anglesos. A Normandia, els anglesos sn considerats com ocupants. Un sol any, de 1449 a 1450, s suficient per reprendre el ducat, amb una victria a la batalla de Formigny. A la Guiena, les poblacions sn menys profranceses, i cal esperar fins a 1453 i la Batalla de Castillon per veure la victria francesa. 

Els anglesos noms conserven Calais sobre el continent, cap pau no s conclosa, per sofreixen una difcil guerra civil que permet al gran conflicte que s la guerra dels Cent Anys d'acabar-se. El Tractat de Picquigny entre Llus XI de Frana i Eduard IV d'Anglaterra, que tancaria definitivament la guerra no s signat fins el 1475.

Principals batalles.

 batalla naval de l'cluse (1340);
 Batalla de Crcy (1346);
 Batalla de Poitiers (1356);
 Batalla d'Auray (1364);
 Batalla de Montiel (1369);
 Setge d'Harfleur (1415);
 Batalla d'Azincourt (1415);
 Batalla de la Brossinire (1423);
 Setge d'Orlans (1429);
 Batalla de Reims (1429);
 Batalla de Rouen (1431);
 Batalla de Formigny (1450);
 Batalla de Castillon (1453);

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69199" title="Real Club Celta de Vigo" nonfiltered="2237" processed="2222" dbindex="27383">
El Real Club Celta de Vigo s un club de futbol de la ciutat de Vigo a Galcia.

Histria.
El club va nixer el 10 d'agost de 1923 per la fusi de R. Vigo Sporting Club (1913 fusi de Vigo FC (1905), New FC (1906)) i Real Fortuna FC (1905) per iniciativa de Jos Bar i Manuel de Castro 'Handicap'. En fou primer president Manuel Brcena de Andrs (Comte de Torrecedeira). En els seus inicis vestia samarreta vermella i pantal negre, abans d'adoptar els actuals.

 Palmars .
 Campionat de Galicia: 19 (1908, 1909, 1914, 1919, 1920, 1923 (com a Vigo Sporting), 1906, 1907, 1910, 1911, 1912, 1915, 1918, 1921, 1922 (com a Fortuna), 1924, 1925, 1926, 1928 (com a Celta));
 Copa Intertoto: 1 (1999);
 A ms ha estat 4 cops sots-campi de Copa d'Espanya (1908 com Vigo Sporting i 1948, 1994, 2001 com Celta);

 Estadstiques .  	 
	 
 Temporades a 1a: 45. 	 ;
 Partits jugats a 1a : 1470. 	 ;
 Victries a 1a : 509. 	 ;
 Empats a 1a : 339. 	 ;
 Derrotes a 1a : 622. 	 ;
 Millor posici a la lliga: 4t;
 Pitjor posici a la lliga: 19 	 ;
 Posici histrica: 11;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Jugadors destacats .


 Pasarn;
 Nolete;
 Hermidita ;
 Pahio ;
 Roig;
 Miguel Muoz;
 Quique Costas;
 Manolo;
 Lucas;
 Baltazar;
 Amarildo;
 Vicente;
 Javier Mat;
 Fabiano;
 Vlado Gudelj;
 Goran Juric ;
 Jorge Otero;
 Luboslav Penev ;
 Iomar do Nascimento "Mazinho" ;
 Gustavo Adrin Lopez ;
 Pablo Oscar Cavallero ;
 Haim Revivo ;
 Valery Karpin;
 Zvominir Boban ;
 Santiago Caizares ;
 Mchel Salgado ;
 Claude Makll ;
 Alexander Mostovoi ;
 Ahmed Hossam "Mido";
 Borja Oubia;

Plantilla actual.





 






















Entrenador.
  Pepe Murcia;

 Notes .


 Enllaos externs .
 Web Oficial del club;
 www.celestes.org;
 www.celtacampion.com;
 www.delcelta.com;
 www.videoscelestes.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69200" title="Carme Riera Guilera" nonfiltered="2238" processed="2223" dbindex="27384">
Carme Riera Guilera (Palma, Mallorca 1948) s catedrtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana, es don a conixer l'any 1975 amb la publicaci del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la lliteratura catalana.

Biografia.
Va nixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Va passar la seva infncia i adolescncia a la seva ciutat natal, traslladant-se l'any 1965 a Barcelona per estudiar filologia hispnica a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), on es llicenci el 1970 i de la qual s catedrtica.

Guardons.
El 1980 reb el Premi Prudenci Bertrana de novella per Una primavera per a Domenico Guarini; el 1989 reb el Premi Ramon Llull de novella per Joc de Miralls; el 1994 els premis Josep Pla, el Lletra d'Or, el Joan Crexells i el Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per Dins el darrer blau; el 2001 el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya, per El cel obert; i el 2003 el Premi Sant Jordi de novella per La meitat de l'nima. L'any 2005 l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana reconegu el conjunt de la seva obra.

L'any 2000 se li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 2002 el Premi Ramon Llull i el 2005 amb la Medalla d'Or del Consell de Mallorca.

Obres.
1975: Te deix, amor, la mar com a penyora;
1977: Jo pos per testimoni les gavines;
1980: Gaireb un conte o la vida de Ramon Llull;
1980: Una primavera per a Domenico Guarini;
1980: Els cementiris de Barcelona;
1981: Epitelis tendrssims;
1987: Qesti d'amor propi;
1988: La molt exemplar histria del gos mgic i de la seva cua;
1989: Joc de miralls;
1991: Contra l'amor en companyia i altres relats;
1994: Dins el darrer blau;
1998: Temps d'una espera;
2000: Cap al cel obert;
2003: Llenges mortes;
2003: El gos mgic;
2003: El meravells viatge de Maria al pas de les tulipes;
2003: Antologia de poesia catalana femenina;
2004: La meitat de l'nima;
2006: L'estiu de l'angls;

Enllaos externs.
  Carme Riera a Lletra, l'espai virtual de literatura catalana (UOC);
  L'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69204" title="Guisclafred de Carcassona" nonfiltered="2239" processed="2224" dbindex="27385">
Guisclafred de Carcassona ( ? - v 821 ), comte de Carcassona (810-821)

Orgens familiars.
Fou el primer fill del comte Bell de Carcassona. Fou germ gran dels comtes Oliba I de Carcassona, Sunifred I i Sunyer I d'Empries.

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu pare els seus germans es repartiren la vasta herncia, aix Guisclafred reb els dominis sobre Carcassona, en aquells moments una de les ciutats ms importants del sud de Frana.

Mor sense conixer cap descendent seu, per la qual cosa reb el comtat el seu germ segon, Oliba I.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69208" title="Oliba I de Carcassona" nonfiltered="2240" processed="2225" dbindex="27386">
Oliba I de Carcassona ( ? - 837 ), comte de Carcassona (821-937).

Orgens familiars.
Segon fill del comte Bell de Carcassona, fou germ dels comtes Guisclafred de Carcassona, Sunifred I i Sunyer I d'Empries.

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu germ gran Guisclafred el succe al tron comtal de Carcassona, en aquells moments una de les ciutats ms importants del sud de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas en dues ocasions, primerament amb una dama anomenada Ermentruda i, posteriorment, amb Riquilda. Tingu tres fills, si b es desconeix de quina esposa exactament:
 Oliba II de Carcassona (?-879), comte de Carcassona i comte de Rass;
Acfred I de Carcassona (?-906), comte de Carcassona i comte de Rass;
Sunifred de Carcassona, abat del monestir de La Grasa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69212" title="Oliba II de Carcassona" nonfiltered="2241" processed="2226" dbindex="27387">
Oliba II de Carcassona ( ? - 879), comte de Carcassona i Rass (865-872) i (872-877).

Orgens familiars.
Fill primer del comte Oliba I de Carcassona. Fou nt de Bell de Carcassona i estava emparentat amb les cases comtals de Barcelona i Empries, al ser cosins seus els caps de dits comtats.

Ascens al tron comtal.
Ascend al tron comtal desprs d'estar un any vacant el comtat a la mort del comte Humfrid el 864. Aix, el comtat fou cedit a Oliba II, legtim hereu del seu pare, al qual no havia pogut succer al tron a la seva mort, per l'ocupaci del comtat per part de Bernat de Septimnia.

El 872 pat la prdua del comtat, que pass a mans de Bernat II de Tolosa, per que tant sols pogu retenir durant uns mesos. 

Abans de morir ced el comtat al seu germ Acfred I de Carcassona, que en fou regent fins la seva mort.

Npcies i descendents.

Es desconeix el nom de la seva esposa, pero si se sap que va tenir dos fills:

 Benci I de Carcassona (?-908), comte de Carcassona;
 Acfred II de Carcassona (?-932), comte de Carcassona i comte de Rass;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69215" title="Real Club Deportivo de La Corua" nonfiltered="2242" processed="2227" dbindex="27388">


El  Real Club Deportivo de La Corua, conegut com Deportivo de la Corunya, s un club de futbol de la ciutat de La Corunya a Galcia.

 Histria .
L'equip es fund l'any 1906 amb el nom de CD Sala Calvet (creat per Federico Calvet). El 9 de gener de 1907, aquest club es fusiona amb el Club Nutico adoptant el nom del primer, Club Deportivo de la Sala Calvet. El 1909 adopta el nom, l'uniforme i escut actuals. Histricament ha estat un equip modest que ha combinat temporades a Primera i Segona divisi. Per a partir de la seva conversi en Societat Annima Esportiva el 1992 i grcies a una important injecci econmica del seu president Augusto Csar Lendoiro el club ha experimentat un gran creixement fins portar-lo a primera lnia del panorama futbolstic espanyol, guanyant en aquest perode, una Lliga i dues Copes del Rei.



 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 36.
 Temporades a 2a: 37.
 Partits jugats a 1a : 1188.
 Victries a 1a : 466.
 Empats a 1a : 288.
 Derrotes a 1a : 434.
 Millor posici a la lliga: 1r;
 Pitjor posici a la lliga: 17;
 Posici histrica: 12;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;



 Palmars .
 Lliga d'Espanya: 1 (1999-00);
 Copa del Rei (Espanya): 2 (1994-95, 2001-02);
 Supercopa d'Espanya: 3 (1995, 2000, 2002);

Jugadors.
Plantilla 2008-2009.






























 Cedits .









Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Aouate t passaport francs  .
 Muna t passaport espanyol  .
 Filipe t passaport itali  .
 Bodipo t passaport guine  . Nascut a Espanya, internacional per Guinea.

 Jugadors destacats .


 Juan Acua;
 Aldana;
 Amancio ;
 Bebeto;
 Francisco Buyo;
 Claudio Barragn;
 Fabricio Coloccini;
 Chacho;

 Diego Tristn;
 Djalminha;
 Miroslav Djukic;
 Donato Gama da Silva;
 Fran Gonzlez;
 Jorge Andrade;
 Andrs Guardado;
 Slavia Jokanovi ;
 Julio Salinas;

 Francisco Liao;
 Luis Surez;
 Roy Makaay;
 Mauro Silva;
 Jos Francisco Molina;
 Pedro Munitis;
 Noureddine Naybet;
 Juan Ignacio Otero;

 Mustapha Hadji;
 Pahio;
 Rivaldo;
 Txiki Begiristain;
 Juan Carlos Valern;
 Victor;
 Joan Capdevila;


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69218" title="Club Deportivo Ourense" nonfiltered="2243" processed="2228" dbindex="27389">


El  Club Deportivo Ourense  s un club de futbol de la ciutat de Ourense a Galcia.

 Histria .
El Club Deportivo Ourense nasqu el 10 de setembre de 1952, essent hereu de l'antiga UD Orensana, desapareguda aquell mateix any. El seu debut a Segona Divisi fou la temporada 1959-60. Fins l'any 2006 ha disputat un total de 13 temporades a segona categoria.

 Palmars .
1 Copa Federaci Espanyola de Ftbol (Copa RFEF): 2008;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69220" title="Acfred I de Carcassona" nonfiltered="2244" processed="2229" dbindex="27390">
Acfred I de Carcassona ( ? - 906 ), comte de Carcassona i comte de Rass (877-906).

Orgens familiars.
Fill segon del comte Oliba I de Carcassona. Fou germ d'Oliba II de Carcassona i era nt per lnia paterna de Bell de Carcassona, cosa que l'emparentava amb el casal de Barcelona, dominant al comtat de Barcelona i Empries.

Ascens al tron comtal.
El 877 reb del seu germ gran els comtats de Carcassona i Rass, continuant aix la transferncia del comtat iniciada pel seu pare. Oliba II havia tingut dos fills, els quals eren els hereus legtims. Acfred actu de regent, per realment actu com a comte titular dels comtats.

Npcies i descendents.
Es cas amb Adelinda d'Alvrnia, filla del comte Bernat II d'Alvrnia, comte d'Autun, Rods i Alvrnia, i germana de Guillem I d'Aquitnia. D'aquesta uni nasqueren:
Guillem II d'Aquitnia (?-926), duc d'Aquitnia;
Acfred I d'Aquitnia (?-927), duc d'Aquitnia;
Bernat III d'Alvrnia (?- d 932), comte d'Alvrnia;

A la seva mort fou succet pel seu nebot, Benci I de Carcassona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69221" title="Conrad Son" nonfiltered="2245" processed="2230" dbindex="27391">
Conrad Son (Barcelona, 1966) s un director, realitzador, productor, guionista, compositor de bandes sonores i actor catal.

Nominat als festivals de cinema de Berln, Brusselles, Cannes i Barcelona com  a millor director amb pellcules com Nikitax (1998), Les exxcursionistes calentes (1999), X Runners (2000), Khatar (2001) i Kovac (2002).

Kovac va merixer 6 nominacions i premi a la millor cartula al Festival Internacional de cinema ertic de Barcelona.

Ha treballat per diferents companyies com Buterfly Motion, Mario Salieri, Ragtime, IFG, Negro y Azul, Gold Light, Video Lux, INT o Pink'O.

El seus productes es distribueixen a quasi tot el mn, tant a televisi com en vdeo i DVD.

Defensor del cinema ertic en catal, Son est treballant en aquestes moments en la promoci de la seva darrera pellcula La mar no s blava.

Enllaos externs.
 Conrad Son;
 Base de dades IMDB  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69226" title="Sega" nonfiltered="2246" processed="2231" dbindex="27392">
Sega s una companyia japonesa de videojocs, anomenada inicialment "SErvice GAmes".
Aquesta companyia ha desenvolupat diverses mquines recreatives, al mateix temps que consoles de videojocs domstiques. Des del 2001, per, ha deixat de crear maquinari i es dedica nicament al desenvolupament de programari.

Consoles domstiques.

Master System;
Mega Drive;
Game Gear;
Saturn;
Dreamcast;

Videojocs destacats.
After Burner;
Sonic the Hedgehog;
Sega Rally;
Virtua Fighter;
Virtua Tennis;
Virtua Racing;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69227" title="Sega Mega Drive" nonfiltered="2247" processed="2232" dbindex="27393">


La Mega Drive s una consola de joc de 16 bits desenvolupada per la companyia japonesa Sega, distribuda al Jap el 1989, als EUA (on es distribueix amb el nom de Genesis) el 1990, i a Europa i la resta del mn poc desprs.

Histria.

La Mega Drive va ser la primera consola de 16-bits que va aconseguir una quota de mercat significativa a Europa i a l'Amrica del Nord, esdevenint una competidora directa de la firma Nintendo que fins aleshores dominava el mercat. A causa que les seves prestacions eren fora simliars, la Mega Drive i la Super Nintendo (llenada el 1991) foren competidores directes en els mercats, protagonitzant el que ha estat una de les competncies ms ferotges en aquest camp. Malgrat aix, a Europa, a diferncia d'altres llocs del mn, la quota de mercat de Sega sempre va ser significativament ms alta.

L'any 1993 Sega va llenar una versi millorada de la consola coneguda com a Mega Drive II. La nova consola incloa un disseny ms innovador al mateix temps que una reducci de la mida de l'aparell, malgrat no incorporar millores tcniques. Aquestes van ser finalment aportades per altres consoles superiors com la Sega Saturn, la Playstation o la N64. 

L'ltim joc oficial de la Mega Drive a Europa va ser el FIFA 98: Road to World Cup (rumb a la Copa del Mn), que va ser el cinqu joc de la saga i que va ser llenat al mercat l'any 1997. L'ltim joc de la consola es va vendre a Brasil l'any 2002.

Videojocs.

Alguns dels videojocs apareguts per a aquesta consola foren:

Alex Kidd and the Enchanted Castle;
Ecco the Dolphin;
Fatal Fury;
Ghouls'n Ghosts;
Mortal Kombat;
Mortal Kombat 2;
Samurai Shodown;
Sonic the Hedgehog;
Sonic the Hedgehog 2;
Sonic the Hedgehog 3;
Street Fighter 2: Special Champion Edition;
Streets of Rage;
Streets of Rage 2;
Streets of Rage 3;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69229" title="Banana" nonfiltered="2248" processed="2233" dbindex="27394">

Banana designa la fruita del bananer o plataner (Musa x paradisiaca), el qual t al voltant de 100 varietats. s una planta originria de les zones tropicals del sia Sud-oriental d'on posteriorment va passar a ser conreada a l'frica, Amrica i a totes les altres parts del mn de clima similar com Oceania i Australsia. Els bananers de les illes Canries sn generalment d'una varietat nana. 

El bananer.
El bananer no s un arbre ni un arbust sin que s una planta herbcia de grans dimensions ja que pot arribar a 8 metres d'alada i les fulles fer 3,5 metres de llarg (depenent de la varietat conreada).

El conreu del bananer es basa en la multiplicaci vegetativa de la planta. Una vegada trasplantat un rizoma del tipus corm en surt una tija, o des del punt de vista botnic ms exactament una pseudotija, la qual produir un nic ram o m de bananes i desprs morir i ser substituda per una altra tija que continuar el cicle fins l'esgotament de la planta al cap d'uns 25 anys. 

Actualment tamb es fa reproducci vegetativa en laboratori per evitar propagar malalties, ja que es pot realitzar selecci gentica directa. Les varietats ms conreades sn hbrids, mutacions i modificacions i millores entre diverses espcies.

Les bananes es produeixen al llarg de totes les estacions de l'any, no sn plantes de temporada. 

Les varietats ms conreades per a postres sn de la classe Cavendish que va desplaar a partir de 1950 la varietat Gross Michel afectada per una malaltia fngica molt greu la malaltia del Panam. 

Tamb es conreen varietats molt ms riques en mid per a consumir cuites.

La flor del bananer i la part interna de la tija tamb s comestible crua o cuita i s popular aquest s a la cuina de la ndia.

Les fulles del bananer sn flexibles i impermeables serveixen tant per embolicar el menjar com per construir cabanes o com paraiges.

Les plantes silvestres de bananer tenen fruits amb llavors dures, per les conreades no en tenen cap.
 

El fruit, la banana. 
En primer lloc cal dir que totes les bananes d'importaci es cullen verdes i que sn afectades per les temperatures amb les que finalment maduren fora del bananer. En el transport sn refrigerades a entre 13,5 a 15 C si les temperatures sn inferiors els fruits es tornen grisos.

El contingut calric s similar al de la patata unes 80 a 100 Calories per 100 grams (pes aproximat d'una banana mitjana) per la qual cosa, tot i tenir el doble de calories que les pomes, no deixen de ser relativament baixes en calories i aptes per a ser incloses en dietes d'aprimament.

El contingut en sucres s del 12% i el de protena d'1%, en varietats de postre.

Els greixos sn molt escassos, un 0'3% del fruit.

La fibra diettica arriba al 2'6%

T uns 358 mg de potassi i 9 mg de vitamina C per cada 100 grams.

A la Repblica Dominicana, s'usa la banana per fer el qu all anomenen com a "mang", que no s altra cosa que banana aixafat amb mantega i oli, de vegades afegint-hi llet per amorosir-ho, i afegint sal al gust.


Histria.
A Nova Guinea s'han trobat evidncies d'haver estat conreades des de fa 8.000 anys cosa que converteix el conreu del bananer (com altres del grups dels reproduts vegerativament) en un dels ms antics de la humanitat.

A Amrica Central aquest conreu va acabar tenint una gran influncia sociopoltica de la m del control, monopoli de facto d'empreses nordamericanes com United Fruit Company (actualment Chiquita) que van donar lloc al concepte de Repblica bananera.

frica proveeix prop del 75% de la producci mundial de bananes i sia produeix el 50% de bananes. El major productor mundial de bananes s Uganda (9 milions de tones) i el major productor de bananes s l'ndia (11 milions de tones).

Encara que la majoria de bananes es destinen als mercats locals i una part al consum domstic, les exportacions de bananes sn molt importants, destacant a Ecuador, Colmbia, Costa Rica, Hondures, Guatemala, Panam, les Antilles, Filipines, les illes Canries, Madeira, Camerun i Costa d'Ivori. La Repblica Dominicana s el principal pas exportador de banana orgnic.

 Enllaos externs .

 Complete nutritional information.;
 Banana research at the International Institute of Tropical Agriculture (IITA);
 International Network for the Improvement of Banana and Plantain (INIBAP);
 Honduran Foundation of Agricultural Research: Bananas & Plantains;
 Banana from Fruits of Warm Climates by Julia Morton;
 Banana Fruit Facts - California Rare Fruit Growers.
Tracing antiquity of banana cultivation in Papua New Guinea;
 Bananas could split for good;
 Bananas not on verge of extinction, says FAO.
 Plant pathologists unpeel rumors of banana extinction;
 The influence of banana stem extract on urinary risk factors for stones;
 Weaving Kijoka Banana Fiber Cloth;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69232" title="Ramon Tremosa i Balcells" nonfiltered="2249" processed="2234" dbindex="27395">
Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 30 de juny de 1965), s professor titular del Departament de Teoria Econmica de la Universitat de Barcelona, en la qual s investigador en el Centre d Anlisi Econmica i de les Poltiques Socials (CAEPS). Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l any 1999, amb una tesi referida a l impacte de la poltica monetria sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).

Ramon Tremosa ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009.

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web personal d'en Ramon Tremosa i Balcells








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69237" title="Pere Casaldliga i Pla" nonfiltered="2250" processed="2235" dbindex="27396">
Pere Casaldliga i Pla, (n.Balsareny, 16 de febrer de 1928), bisbe catal de So Flix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil).

Des de 1968 viu al Brasil, primer com a fundador d'una missi claretiana al Mato Grosso. Seguidor i predicador de la teologia de l'alliberament, Casaldliga ha estat bisbe d'aquesta prelatura durant 33 anys. L'any 2005 en va ser rellevat, per continua treballant amb els indgenes i camperols.

La seva denncia pblica dels grans terratinents als que culpa de la misria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions: Els seus collaboradors, el pare Jsimo o el sacerdot Joo Bosco, van ser assassinats i sn recordats emocionadament en romeries.

Ha destacat per la seva posici a favor de l'anomenada Teologia de l'alliberament, condemnada pel Vatic, en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar pobres per anomenar-los empobrits, ats que han estat explotats pels pasos rics.

Els problemes amb el Vatic van comenar amb l'arribada de Joan Pau II, ja que fins a llavors havia comptat amb tot el suport de Pau VI.

 Escrits .
 Despullant el nou imperi, introducci de l'Agenda Llatinoamericana Mundial 2005, on denuncia que "La globalitzaci en la seva vessant perversa s senzillament un mode nou d'imperialisme"."viure es conviure";

 Premis .
El 9 de mar de l'any 2006 va ser el primer catal distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva 18ena edici, per la "seva meritria tasca entre els ms desvalguts, en especial els indgenes i camperols sense terra, amb els que ha collaborat en la transformaci socioeconmica del Mato Grosso brasiler".
El premi li va ser lliurat per l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, que es va desplaar especialment a So Flix do Araguaia, per al lliurament.

 Enllaos externs .
Pere Casaldliga rep el Premi Internacional Catalunya;
Pere Casaldliga;
Entrevista Pere Casaldliga - Diari Avui (16 de febrer de 2008);
Premi Pere Casaldliga - Festival Clam Navarcles;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69238" title="Dorsum" nonfiltered="2251" processed="2236" dbindex="27397">
Dorsum (plural dorsa; abr. DO) s un tret planetari superficial consistent en una cresta relativament allargada. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional i per a l'assignaci de noms a noves dorsa segueix els segents criteris de nomenclatura, si no hi ha un altre criteri ms general per al cos celeste en qesti:
 A Mercuri: cientfics que han contribuit a l'estudi de Mercuri (ex.: Schiaparelli Dorsum).
 A Venus: deesses del cel (ex.: Auska Dorsum, a partir de la deessa lituana dels rajos solars).
 A la Lluna: reben el nom del crter ms proper i s'anomenen amb dorsum abans del nom (s a dir, Dorsum Zirkel, no Zirkel Dorsum).
 A Ida: participants en el projecte Galileo (ex.: Townsend Dorsum).
 A Eros: cientfics que han contribuit a l'estudi d'Eros (ex.: Hinks Dorsum).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69239" title="Les aventures extraordinries d'en Massagran" nonfiltered="2252" processed="2237" dbindex="27398">
Les aventures extraordinries d'en Massagran (1910), s el llibre ms conegut de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres.

Va ser publicat en forma de fullet a En Patufet l'any 1910 amb dibuixos de Joan Garcia Junceda (nmero 9 de la Biblioteca Patufet, que va continuar al nmero 10: Noves aventures d'en Massagran) i es va convertir en un gran xit, que de fet encara perdura, ja que ha donat origen a una srie publicada en forma de cmic, dibuixada per Josep Maria Madorell, i tamb en format televisiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69240" title="Ida" nonfiltered="2253" processed="2238" dbindex="27399">

Astronomia: l'asteroide nmero 243; vegeu (243) Ida.
Geografia: el mont Ida, a Creta, tamb anomenat Psiloritis; vegeu Mont Ida (Creta).
Geografia: el mont Ida, a Frgia; vegeu Mont Ida (Turquia).
Geografia: el riuIda, a Eslovquia; vegeu Ida (riu).
Histria: reina de l'estat anglosax de Berncia al segle VI; vegeu Ida de Berncia.
Mitologia: una nimfa de la mitologia grega; vegeu Ida (nimfa).
Religi: una deessa de l'hinduisme; vegeu Ida (deessa).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69241" title="Eros" nonfiltered="2254" processed="2239" dbindex="27400">

Astronomia: l'asteroide nmero 433; vegeu (433) Eros.
Mitologia: el du primordial de l'amor, el sexe i la passi a la mitologia grega; vegeu Eros (fill d'Ares).
Psicologia: l'instint de viure, oposat al tnatos, en la psicologia freudiana; vegeu Eros (psicologia).
Onomstica: , metge rom; vegeu Eros;
Geografia: Muntanya de l'illa d'Hidra, Grcia; vegeu Puig Eros.
Cinema: Eros (pellicula);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69242" title="Mozilla Calendar" nonfiltered="2255" processed="2240" dbindex="27401">
Mozilla Calendar s un projecte de la Fundaci Mozilla per afegir funcionalitats de gesti de calendaris i gesti d'informaci personal basats en l'estndard iCalendar als programes de Mozilla .

El projecte neix l'any 2001 com a extensi del Mozilla Suite amb l'objectiu d'integrar-se com a component d'aquest programa. L'any 2003 la Fundaci Mozilla decideix reconvertir l'extensi Mozilla Calendar en un programa autnom, el Mozilla Sunbird. El desembre de 2004 s'anuncia la creaci del projecte Lightning, que a diferncia del Calendar, pretn integrar les funcionalitats del Sunbird dins del Mozilla Thunderbird.

 Enllaos externs .

 Projecte Mozilla Calendar ;
 Mozilla Calendar en catal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69244" title="Enigmail" nonfiltered="2256" processed="2241" dbindex="27402">

Engimail s una extensi dels programes Mozilla Thunderbird i Mozilla Suite que afegeix funcionalitats de xifrat i signatura digital utilitzant el programa GNU Privacy Guard (GPG).

Enigmail permet xifrar o signar el correu que s'envia, desxifrar i verificar el correu rebut i tamb permet importar i exportar claus pbliques.

 Vegeu tamb .
GNU Privacy Guard;
Mozilla Thunderbird;
Mozilla;

 Enllaos externs .

 Lloc oficial;
Informaci a Softcatal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69266" title="Ren Coty" nonfiltered="2257" processed="2242" dbindex="27403">

Ren-Jules-Gustave Coty (Le Havre, Alta Normandia 1882 - 1962) fou un poltic President de la Repblica francesa de 1954 a 1959. Fou el segon i darrer president de la Quarta Repblica Francesa.

Home de dret, lletres i filsof, s'especialitza en dret martim i comercial, i exerc en matria civil i penal a Le Havre. El 1905 fund el cercle literari Cercle Vallonges. Laic i demcrata, es va inscriure sota la lnia poltica de Lon Gambetta, Jules Ferry i Waldeck-Rousseau. Fou conseller de districte pel partit Radical Socialista el 1907 i conseller municipal de Le Havre el 1908. Tamb defens en judici al sindicalista Jules Durand el 1910. El 1913 fou conseller general del Sena inferior.

Durant la Primera Guerra Mundial fou reclutat i lluit a la batalla de Verdun. El 1923 fou secretari del Partit Radical i el 1930 secretari d'estat d'interior. Senador des del 1936, fou un dels que vot a favor de donar plens poders al mariscal Henri Philippe Ptain. Per aquest motiu fou inhabilitat un temps el 1945, per el 1946 torn a la poltica com a cap dels Republicans independents. 

Vicepresident del Consell de la Repblica el 1948, el 1954 es present a les eleccions presidencials i va substituir Vincent Auriol desprs d'un escrutini molt accidentat. Nogensmenys, durant el seu mandat es va fer estimar pels francesos per assumir el crrec amb dignitat i delicadesa.

Davant la crisi poltica del 1958, va fer una crida al general Charles de Gaulle, el ms illustre dels francesos perqu forms govern. Com que l'Assemblea Nacional, dominada per l'esquerra, es neg a acceptar-ho, va amenaar amb dimitir, ra per la qual ell i de Gaulle foren acusats d'intentar donar un cop d'estat institucional. El gener del 1959 s'aprov una nova constituci (la de la Cinquena Repblica) i es convocaren noves eleccions presidencials, a les que no es present en profit del general de Gaulle. Fou nomenat membre del Consell Constitucional i es retir a Le Havre, on va morir el 1962.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69276" title="Benci I de Carcassona" nonfiltered="2258" processed="2243" dbindex="27404">
Benci I de Carcassona ( ? - 908 ), comte de Carcassona i Rass (906-908).

Orgens familiars.
Fill primer del comte Oliba II de Carcassona, fou germ del tamb comte Acfred II de Carcassona.

Ascens al tron comtal.
Aconsegu ascendir al tron comtal l'any 906, a la mort del seu oncle Acfred I de Carcassona. Aquesta havia accedit al poder a la mort d'Oliba II, primer en virtut de regent dels fills d'Oliba II per realment ho feu com a comte titular.

Mor el 908, sense fills coneguts, per la qual cosa el succe el seu germ.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69277" title="Acfred II de Carcassona" nonfiltered="2259" processed="2244" dbindex="27405">
Acfred II de Carcassona ( ? - v 933 ), comte de Carcassona i Rass (908-933).

Orgens familiars.
Fou el segon fill del comte Oliba II de Carcassona, i germ petit de Benci I de Carcassona. 

Ascens al tron comtal.
Succe l'any 908 al seu germ Benci I, per la prematura mort d'aquest. No es coneix gaire cosa de la seva vida i es desconeix si es va casar i si tingu descedents legtims.

Fou succet per Arsenda de Carcassona, filla del seu cos Acfred I d'Aquitnia i nta d'Acfred I de Carcassona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69279" title="Farrum" nonfiltered="2260" processed="2245" dbindex="27406">
Farrum (plural farra; abr. FR) s un accident topogrfic en una superfcie planetria consistent en una elevaci en forma de pasts o de pa rod, o b una alineaci d'aquest tipus d'estructures. De moment s un terme que noms s'utilitza a Venus, on reben noms de deesses de l'aigua, com Egeria Farrum (a partir d'una nimfa romana de l'aigua) o Oshun Farra (a partir de la deessa ioruba de l'aigua dola). s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69280" title="Arsenda de Carcassona" nonfiltered="2261" processed="2246" dbindex="27407">
Arsenda de Carcassona, comtessa de Carcassona i Rass (934).

Orgens familiars.
nica filla del comte Acfred I d'Aquitnia.

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu cos Acfred II de Carcassona sense fills, Arsenda reb el tron comtal en ser nta del comte Acfred I de Carcassona.

Aquell mateix any renunci al comtat en favor del seu esps Arnau I de Comenge, el qual reun sota el seu domini els comtats de Comenge, Carcassona i Rass. D'aquesta uni nasqueren:
 Roger I de Carcassona (?-1011), comte de Comenge, Coserans i comte de Carcassona, ;
Od I de Rass, comte de Rass;
Ramon I de Comenge (?-979), comte de Comenge;
Llus de Comenge;
Garcia I d'Aura, comte d'Aura;
Ameli Simplici de Comenge (?-997), comte de Comenge;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69283" title="Sant Juli de Lria" nonfiltered="2262" processed="2247" dbindex="27408">
Sant Juli de Lria s la sisena, segons l'ordre tradicional, de les set parrquies d'Andorra.
Est formada per la vila de Sant Juli de Lria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d'Aixirivall (Aixirivall), Quart d'Auviny (Auviny i Juberri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d'Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).











|}

 Histria  .
Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, s en Sant Juli que t el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turstic sn els grans centres comercials per tamb t magnfics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d'esglsies i petites capelles, la ms important de les quals s el Santuari de La nostra Senyora de Canlich. Histricament, Sant Juli va anar el centre de la indstria del tabac, una de les ms importants d'Andorra, i inclou els pobles de Aixs, Aixirivall, Aixovall, Auviny, Bissisarri, Certers, Fontaneda, Juberri, Llumeneres, Nagol i Sant Juli de Lria. La parrquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s'ha demostrat que la dansa representi els dos co-prnceps i les sis parrquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una nica parrquia), per aix s el que tots creuen.

Vegeu tamb.
Naturlandia;

Enllaos externs.
Com de Sant Juli d'Andorra;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69284" title="Arnau I de Comenge" nonfiltered="2263" processed="2248" dbindex="27409">
Arnau I de Comenge ( ? - 957 ), comte de Comenge i Coserans (920-957); comte de Carcassona i Rass (934-957).

Orgens familiars.
Fill del comte Asnar III de Comenge, el qual era comte de Comenge i comte de Coserans.

Npcies i descendncia.
Es cas amb la comtessa Arsenda de Carcassona, filla d'Acfred I d'Aquitnia i nta d'Acfred I de Carcassona. D'aquesta uni nasqueren:
 Roger I de Carcassona (?-1011), comte de Comenge, Coserans i comte de Carcassona, ;
Od I de Rass, comte de Rass;
Ramon I de Comenge (?-979), comte de Comenge;
Llus de Comenge;
Garcia I d'Aura, comte d'Aura;
Ameli Simplici de Comenge (?-997), comte de Comenge;

Ascens als trons comtals.
A la mort del seu pare ascend al tron comtal de Comenge el 920. Pel seu matrimoni amb l'hereva del comtat de Carcassona reb aquest comtat, aix com el de Rass, per la renncia d'Arsenda de Carcassona el mateix any del seu ascens al tron.

Divid el seu bast territori entre els seus fills.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69287" title="Rescat" nonfiltered="2264" processed="2249" dbindex="27410">


RESCAT s un collectiu de suport als presos i preses poltiques catalanes. Va nixer l'any 2001 arran de l'operaci policial contra l'escamot "Barcelona" de l'organitzaci armada ETA. 

Aquest collectiu es dedica a tasques de difusi de la situaci dels presos poltics catlans, ha realitzat campanyes de denncia de l'allament, la dispersi, la tortura i la Llei Antiterrorista. Tamb dna suport personal als presos i a les seves famlies, aix com assessorament i suport legal a travs d'advocats de confiana.

Actualment, diversos catalans i catalanes es troben a la pres per motius poltics, i RESCAT s'encarrega de difondre la situaci d'aquestes persones i d'exigir-ne la seva llibertat.
El 19 de gener de 2001 va ser detingut a l'entrada dels jutjats de Barcelona en Diego Snchez Burria, acusat de collaborar amb l'escamot Barcelona d'ETA.  
El 22 de gener de 2001 en Zigor Larredonda Muoz, natural de Terrassa, s'entrega a l'Audincia Nacional espanyola a Madrid, en saber que est buscat per la policia que l'acusa de collaborar amb l'escamot Barcelona d'ETA.

L'endem s detingut en Daniel M., acusat de llogar el pis on s'allotjaven els militants d'ETA que integraven l'escamot Barcelona. En Sergi O. s'entrega als jutjats de Barcelona, queda alliberat sota una fiana de 200.000 ptes acusat d'acollir durant uns dies en Diego. Poc desprs s detingut en Francesc Brcena, acusat tamb d'acollir en Diego, surt sota una fiana de 200.000 ptes.

Mesos desprs, el 24 d'agost va ser detinguda a Terrassa na Laura Riera Valenciano, acusada de collaborar amb ETA.
El dia 27 d'agost va ser detinguda a Barcelona na Purificacin Rdenas, i el 8 de setembre en Josep Tamboleo, acusats d'acollir a casa seva un etarra (Fernando Garca Jodr) de l'escamot Barcelona.
El 9 de setembre s detingut n'Albert L., i el 10 de setembre na Sonia G., acusats d'ajudar a fugir en Juanra. El 13 de setembre sn posats en llibertat, sota fiana de 200.000 ptes.

El 23 de setembre va ser detinguda al poble de Dax, al sud de Frana, na Dolores Lpez Resina, vena de Granollers, acusada de formar part de l'aparell logstic d'ETA. Suposadament la seva militncia a ETA es practica des dels anys 90.
Na Lola est condemnada a 54 anys de pres, per robatori d'explosius, estralls terroristes, lesions i militncia en organitzaci armada. Encara resta pendent d'altres acusacions.

El 16 gener de 2002 va ser detingut als Pasos Baixos en Juan Ramon Rodrguez Fernndez "Juanra", acusat de collaborar amb ETA i de fugir de la "justcia" espanyola.

El setembre del 2003, la Policia "nacional" espanyola va dur a terme una operaci a Barcelona contra un suposat grup armat anarquista que va acabar amb la detenci de na Carolina Forn Roig, Igor Quevedo Aragay, Joaquin Garcs Villacampa i Rafael Toms Gaspar.
Els detinguts el setembre del 2003 encara estan pendents de judici, la petici fiscal pot oscillar entre 5 i 15 anys de pres, per estralls terroristes, possessi illcita d'explosius i falsificaci de documents.

A finals del 2003 es realitza el judici contra el "comando Barcelona" d'ETA, i a mitjans del 2004 surt la sentncia contra els seus integrants i els suposats collaboradors.
La sentncia condemna a na Laura, en Zigor i en Diego a una pena de 9 anys de pres, a en Juanra, en Francesc Brcena, na Purificacin Rdenas i en Josep Tamboleo a una pena de 5 anys de pres, per collaboraci amb organitzaci armada. En Daniel Morell i en Sergi Orge sn absolts de tots els crrecs. 

El 29 de novembre de 2006 va ser detinguda a la ciutat de Quzac (Estat Francs) na Marina Bernad Boada, per suposada pertinena a l'aparell logstic d'ETA. Tamb est acusada de collaborar amb el "comando Barcelona" que va actuar durant els anys 2000 i 2001. Resta pendent de judici.

El 15 de maig de 2007, en Juan Ramon Rodrguez Fernndez surt de la pres, desprs de complir ntegrament la pena imposada per l'Audincia "nacional" espanyola.

Enllaos externs.
 Web de Rescat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69288" title="Escaldes-Engordany" nonfiltered="2265" processed="2250" dbindex="27411">

Escaldes-Engordany s una de les parrquies d'Andorra, creada el 1978 a partir de l'antic quart homnim de la parrquia d'Andorra la Vella.

Els antics nuclis urbans de les Escaldes i d'Engordany es van unir l'any 1726. Avui s'han unit a Andorra la Vella, concentrant en l'rea urbana dues terceres parts de la poblaci del Principat. L'avinguda Carlemany s la continuaci, a l'altra banda de la Valira, de l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, formant una llarga avinguda dedicada al comer.

El nom de les Escaldes indica que hi ha aiges calentes. El poble es va fundar al voltant d'unes fonts termals sobre una gran falla enfonsada en el subsl. Avui molts hotels de les Escaldes ofereixen aiges termals entre els seus serveis.

Histria.



 

La parrquia d Escaldes-Engordany, la segona en poblaci desprs d Andorra la Vella, est formada per dos nuclis urbans importants, que en els seus orgens es trobaven separats i ben diferenciats. El ms antic s el d'Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I a.C.

Tenim molt poques dades fins a l poca medieval, per sabem que diversos punts estratgics de les Valls foren habitats, un d aquests l'Antuix d Engordany.

De l'poca medieval tenim moltes ms dades grcies a la documentaci del monestir de Sant Serni de Tavrnoles, Aquests textos ens parlen d uns petits nuclis d habitat: Engordany, els Volars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats recollectores, ramaderes i pageses, caracteritzades per la fora de la tradici i funcionaven a travs, sobretot, de l s i la possessi conjunta de la terra.

En alguns documents, ja al segle XII, apareixen un grup de  bons homes , probablement els caps de casa que es reunien quan calia prendre alguna determinaci d importncia. Entre aquests caps de casa, degueren ben aviat destacar uns representants de la comunitat: els prohoms, personatges dotats d algun tipus de significaci social i econmica, i fins i tot, moral entre els vens.

Entre els segles XIV i XV, la situaci de conflicte i pressi senyorial sobre les comunitats de la zona podrien haver perms l aparici de grups d artesans cada cop ms desvinculats del treball agrcola i ramader i centrats en activitats que fins aquell moment havien estat noms complementries. Entre elles, a la zona d Engordany sobresort el teixit de draps de llana senzills. 

L existncia d aiges termals necessria per rentar i tenyir la llana signific l aparici i la concentraci d una rudimentria indstria de draps de llana al nucli de Caldes. El desenvolupament d aquesta manufactura txtil culmina l any 1604 amb la constituci de la Confraria de Paraires i Teixidors de Sant Pere Mrtir i Sant Iv (L esglsia d Escaldes en l actualitat es troba sota l advocaci de Sant Pere Mrtir).

Al llarg de l poca moderna, la ramaderia i l agricultura foren les activitats principals a Engordany, mentre que els habitants d Escaldes comptaren tamb amb el treball de la llana, activitat que refor el creixement del poble d Escaldes, que d un petit llogaret pass a mitjans de segle XVIII a experimentar un fort creixement econmic, grcies a la manufactura txtil i del ferro.

Per el gran canvi es produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcci de la xarxa viria i la concessi de FHASA, poca que marcar tamb l evoluci divergent d Engordany (que mantindr el seu carcter agrcola i ramader tradicional, en l actualitat bsicament residencial) i Escaldes (orientada al turisme, amb l explotaci de l aigua termal, i al comer).

Amb el fort increment demogrfic d Escaldes-Engordany (amb Mas del Diumenge, Mas del Noguer i els Vilars) i la voluntat d oferir a tots els habitants els serveis necessaris, el Com d Andorra la Vella anir dotant els Quarts (el d Escaldes-Engordany i el d Andorra) d una major autonomia. Aquest fet, unit a la voluntat del poble d Escaldes-Engordany d esdevenir Parrquia, va portar al plantejament davant els Coprnceps de demandes a favor de l autonomia ja als anys 30.

Aquest procs culminar el 14 de juny de 1978 quan per decret de les M.M.I.I. Delegacions Permanents de S.S.E.E. els Coprnceps d'Andorra per divisi de la Parrquia d Andorra es crea la Parrquia de Les Escaldes-Engordany, amb la personalitat i atribucions prpies d aquesta instituci del Principat, i per tant tamb la Parrquia d Andorra la Vella.

L evoluci d Escaldes-Engordany al llarg del segle XX est ntimament lligada a la utilitzaci de l aigua calenta i la construcci dels primers hotels balnearis, com Cal Muntanya (1904), l hotel Paulet, l hotel Pla o l hostal Valira (1933).

Entre els anys 30 i 40 del segle passat es va viure el canvi ms profund, amb el gran desenvolupament comercial i la substituci d un turisme minoritari que venia a  prendre les aiges  per la massificaci del turisme comercial.

Al llarg de la dcada dels 80 es van anar plantejant alternatives a aquest desenvolupament econmic centrat, gaireb en exclusiva, en aquest turisme comercial. L any 1984 es present el projecte de creaci d un centre termal i ldic, que aprofitava el principal recurs natural, l aigua calenta, i es plantejava com a element identificador i vertebrador d un desenvolupament contemporani ms diversificat. Aquest projecte es materialitz en la inauguraci del Centre Termoldic Caldea l any 1994, propietat d una societat d economia mixta anomenada SEMTEE.

Un altre dels grans valors naturals d Escaldes-Engordany s la Vall del Madriu, d unes 4247 ha. d extensi, on l aigua s tamb un element central.

Aquesta Vall t un gran inters no noms pel seu patrimoni natural (vegetaci i fauna) sin pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l poca medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca, etc.). Aquesta vall isolada, refugi per a la flora i la fauna salvatge d'espcies rares o en perill, el juliol del 2004 va ser inscrita per la UNESCO dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en la categoria de bns culturals, amb una petita extensi el 2006; fins al moment, s l'nic b andorr que hi figura.

Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Miquel d'Engolasters.
Llac d'Engolasters.
Esglsia de Sant Rom dels Vilars.
Pont romnic d'Escaldes-Engordany, entre les Escaldes i Engordany sobre la Valira d'Orient.
Pont romnic dels Escalls, on es van firmar els Pariatges del 1278.
Fonts termals, com la font del Metge i el centre ldic Caldea.
Matrioshka Museum, museu de la nina russa.
Museu de Josep Viladomat;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69289" title="Labyrinthus" nonfiltered="2266" processed="2251" dbindex="27412">
Labyrinthus (plural labyrinthi; abr. LB) s un accident topogrfic en una superfcie planetria consistent en una xarxa ms o menys extensa de valls i canyons que es tallen i s'intersecten. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional.  De moment s'ha utilitzat a Venus (per exemple, Radunitsa Labyrinthus), on rep noms de diverses deesses, i a Mart (per exemple, Hyperboreus Labyrinthus), on acostuma a rebre el mateix nom que altres accidents propers o trets d'albedo importants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69290" title="Falla de San Andrs" nonfiltered="2267" processed="2252" dbindex="27413">
La falla de San Andrs, o de San Andreas (en angls San Andreas Fault), s una falla tectnica que t una longitud aproximada de 1.287 km i que transcorre a travs de Califrnia (Estats Units). Es ramifica en la falla de San Jacinto i ambdues s'uneixen al nord del poble de San Bernardino. Aquesta ltima continua fins al sud-est formant la fossa del golf de Califrnia. La falla de San Andrs marca el lmit entre la placa del Pacfic i la placa nord-americana. Aquesta falla s famosa per les greus conseqncies dels terratrmols que produeix.

Es creu que la pennsula de la Baixa Califrnia es va formar a causa del desplaament d'un bloc continental, procs que actualment continua essent actiu. El mateix procs est impulsant la ciutat de Los Angeles cap a la badia de San Francisco a una velocitat d'uns 0,6 cm cada any. Un desplaament que, d'altra banda, ha causat nombrosos danys a les infraestructures.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69291" title="Mequinensa" nonfiltered="2268" processed="2253" dbindex="27414">

Mequinensa s una vila i municipi de la comarca del Baix Cinca, provncia de Saragossa, d'aproximadament 2600 habitants (any 2006). Est situat en la confluncia de 3 rius, l'Ebre, el Segre i el Cinca. Aquesta confluncia s'anomena aiguabarreig. El municipi s molt extens, uns 300 km quadrats. El catal que s'hi parla s el nord occidental amb els trets propis de la franja de Ponent. L'escriptor Jess Moncada va nixer aqu i en el seu llibre Cam de Sirga retrata l'antiga i rica vida d'aquest poble.


 Economia .
Els recursos econmics sn la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'est estenent des de fa anys (prssec,cireres...) en una terra de sec (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat grcies al riu i al pant. Els turistes vnen a pescar el fams "Silur" i en alguns casos a establir-s'hi en segona residencia.

 Histria .
L'any 1957 es va comenar a fer per part de l'empresa Enher el pant (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-Roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparixer el poble antic (al marge del riu Ebre). 

Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on s actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la poblaci hagus d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstrut per l'empresa Enher.

 Festes .
Festa Major de la Santa dedicada a la patrona del poble Santa Agatoclia el 17 de setembre.

Festes d'hivern de Sant Blai i Santa gueda el 3 i el 5 de febrer, respectivament.

 Enllaos externs .
 Article de la Gran Enciclopdia Catalana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69295" title="Pierre Laval" nonfiltered="2269" processed="2254" dbindex="27415">
Pierre Laval (Chteldon, Pui Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un poltic francs d'origen occit. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat pel Partit socialista (1914-19), oper en acabar la guerra abandon el partit i torn a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitz amb Charles Maurras i l'Action Franaise. 

Ocup diverses carteres ministerials fins el 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva poltica pacifista el port a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i llur connivncia amb Benito Mussolini provoc la seva caiguda desprs de la victria del Front Popular. 

Desprs de la capitulaci de Frana el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Ptain, i seria una de les personalitats ms destacades de la Frana de Vichy. Accentu la seva poltica collaboracionista i d'adhesi incondicional al rgim nazi, grcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats invadiren Frana, va fugir a Belfort i d'ac a Sigmaringen. El 1945 intent de cercar refugi a Barcelona, per el govern espanyol l'oblig a tornar a ustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traci i afusellat a Fresnes. 

 Referncies .
 Occitnia sota el rgim de Vichy;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69298" title="Gaston Defferre" nonfiltered="2270" processed="2255" dbindex="27417">
Gaston Defferre (Marsilhargas, Llenguadoc-Rossell 1910 - Marsella, Provena 1986) fou un poltic francs. Advocat i periodista, fou militant del Partit Socialista francs des del 1933 i membre de la Resistncia com a responsable de la xarxa Brutos-Boyer durant l'ocupaaci alemanya. 

Fou escollit alcalde de Marsella el 1953, crrec que ocup fins a la seva mort, senador (1959-62) i ministre d'ultramar (1956-57), on planific el procs de descolonitzaci d'frica. Fou contrari a la poltica del general Charles de Gaulle i esdevingu un personatge fora influent en el seu partit. Diputat a l'Assemblea Nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidncia de la Repblica, per fou derrotat per Georges Pompidou. Desprs de la reorganitzaci del Parti Socialiste Franais (PSF), s'adher al programa com de govern de l'esquerra (1972) i don suport la candidatura de Franois Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981. El 1981, amb la victria del PSF a les eleccions legislatives, fou nomenat ministre de l'interior i de descentralitzaci; el 1984 pass al crrec de ministre d'estat per a la planificaci territorial. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69299" title="Ivo Andri?" nonfiltered="2271" processed="2256" dbindex="27418">


Ivo Andri  ( Dolac, Imperi austrohongars 1892 - Belgrad, Iugoslvia 1975 ) fou un escriptor iugoslau guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1961,

Biografia.
Ivo Andri  va nixer el 9 d'octubre de 1892 a la ciutat de Dolac, situada a Bsnia-Hercegovina, que aleshores formava part de l'Imperi austrohongars. Comen els seus estudis a Sarajevo i continu a les Universitat de Zagreb, Cracvia, Viena i Graz.

Durant la Primera Guerra Mundial fou detingut per les autoritats austraques degut a les seves activitats poltiques revolucionries. Desprs del seu empresonament public Ex-ponto, on Andri  descriu la vida com una gran pres dominada per la por, el sofriment i la solitud. Una cop acabada aquesta guerra entr en el servei diplomtic iugoslau, on ocup diversos crrecs diplomtics, entre ells el d'ambaixador a Alemanya. En esclatar la Segona Guerra Mundial present la seva dimissi i retorn a Belgrad.

Tot i que visqu a Roma, Bucarest, Madrid, Ginebra i Berln, fou al seu pas natal de Bsnia, amb la seva histria, el seu folklore i la seva varietat tnica, cultural i religiosa, la que li va proporcionar els temes que es troben a les seves obres.

Mor el 13 de mar de 1975 a Belgrad, aleshores capital de la  Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, i avui dia capital de Srbia.

Obra literria.
Durant la Segona Guerra Mundial escrigu tres novelles: Travni ka hronika ("La crnica de Travnick"), Gospo ica ("La jove Dama") i Na Drini  uprija ("El pont sobre el Drina"), totes tres de 1945, en les que narra la vida, costums i proeses de la seva Bsnia natal i dels seus habitants. En elles Andri  descriu la histria de Bsnia des de la seva conquesta pels turcs (1389) fins a la creaci de l'Estat iugoslau, desprs de la primera guerra europea.

Escrigu les seves obres en serbocroat, i es cosiderava a si mateix un escriptor iugoslau (era un serbi catlic de Bsnia).

L'anty 1961 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la fora pica amb la qual ha reflectit temes i descrit destins humans de la histria del seu pas.

Obres ms destacades.
1920: Put Alije  erzeleza;
1945: Na Drini  uprija;
1945: Gospo ica;
1945: Travni ka hronika;
1948: Pri a o vezirovom slonu;
1954: Prokleta avlija;
1977: Omerpa a Latas, obra pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1961;
  Ivo Andric a Pegasos;
  Fundaci Ivo Andric;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69302" title="Pierre Poujade" nonfiltered="2272" processed="2257" dbindex="27419">
Pierre Poujade (Sant Serer, Dordonya, 1920   Labastida, Avairon, 2003) fou un poltic francs. Vinculat a la petita burgesia, durant l'ocupaci nazi va lluitar amb la Royal Air Force el 1943. En acabar la guerra, torn al seu poble i treball com a llibreter. El 1954 es dedic a la poltica i cre la Union de Dfense des Commerants et Artisans de France (UDCA), oposada a la poltica fiscal del govern. Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 (un d'ells, el jove Jean-Marie Le Pen) i formaren el grup parlamentari Union et Fraternit Franaises, que propugn la justcia social i fiscal. Contrari al referndum del 1958, el moviment poujadista s'exting rpidament, si b el seu lder ha restat vinculat a organitzacions de treballadors autnoms, petits agricultors, etc. Public J'ai choisi le combat i  l'heure de la colre (1977).
Tot i que hom el considera un precedent del Front Nacional, en els darrers anys se'n desvincul. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69304" title="Llusa de Mecklenburg-Strelitz" nonfiltered="2273" processed="2258" dbindex="27420">


Llusa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prssia (Hannover 1778 - Strelitz 1810. Nascuda princesa de Mecklenburg-Strelitz es convert per casament amb reina de Prssia. Gran part dels monarques europeus regnants destaquen entre els seus descendents destaquen l'ltim kiser d'Alemanya, Guillem II de Prssia, el tsar Nicolau II de Rssia, el rei Constant II de Grcia, el rei Miquel I de Romania, la reina Sofia d'Espanya, el duc Felip d'Edimburg, la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Harald V de Noruega, el rei Carles XVI Gustau de Sucia i el prncep Ernest August de Hannover.

Nascuda a Hannover on el seu pare era general a les ordres del regne de Hannover, era filla del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. Alhora era nta del gran duc Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hilburghausen per via paterna mentre que per via materna ho era del prncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la princesa Maria de Leiningen.

L'any 1793 conegu al prncep hereu i desprs rei Frederic Guillem III de Prssia. El jove prncep caigu enamorat de la bella princesa mecklenburguesa i el 24 de desembre de 1793 es casaren a Berln. La bellesa indiscutible i la noblesa de la jove princesa cautivaren al prncep prussi. La parella s'establ al castell de Charlottenburg a prop de Berln i tinguren nou fills:

SM el rei Frederic Guillem IV de Prssia nascut el 1795 a Berln i mort el 1861 a Potsdam. Es cas amb la princesa Elisabet de Baviera.

SM el rei Guillem I de Prssia nascut a Berln el 1797 i mort el 1888 a Berln. Es cas amb la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach.

SAR la princesa Carlota de Prssia nascuda a Berln el 1798 i morta el 1860 a Sant Petersburg. Es cas amb el tsar Nicolau I de Rssia.

SAR la princesa Frederica de Prssia nascuda el 1799 a Potsdam i morta el 1800 a Berln.

SAR el prncep Carles de Prssia nascut el 1801 a Berln i mort el 1883 a la mateixa ciutat. Es cas amb la princesa Maria Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach.

SAR la princesa Alexandrina de Prssia nascuda el 1803 a Berln i morta el 1892 a Schwerin. Es cas amb el gran duc Pau Frederic de Mecklenburg-Schwerin.

SAR el prncep Ferran de Prssia nascut el 1804 a Berln i mort el 1806 a Berln.

SAR la princesa Llusa Augusta de Prssia nascuda el 1808 a Knigsberg (Kaliningrad) i morta a Wassenar el 1872. Es cas amb el prncep Frederic dels Pasos Baixos.

SAR el prncep Albert de Prssia nascut el 1809 a Knigsberg (Kalliningrad) i mort el 1870 a Berln. Es cas amb la princesa Marianna dels Pasos Baixos en primeres npcies, i en segones amb la princesa Rosalia von Rauch.

Com a reina de Prssia es guany les simpaties de tot Europa i molt especialment dels prussians arran de les disputes personals que mantingu amb Napole. Desprs de la Batalla de Jena (1807) tot el territori de Brandenburg qued a merc de les tropes franceses i la famlia reial fou traslladada d'urgncia als territoris de la Prssia Oriental, a la ciutat de Knigsberg.

Malgrat tot, les batalles francoprussianes continuares i desprs de dues noves derrotes de l'exrcit de Frederic Guillem III de Prssia la Prssia Oriental, territori aparentment segur per la seva llunyania junt amb les fronteres russes, esdevingueren amenaats per les tropes franceses. La reina pblicament suplic la continuitat del Regne de Prssia desplaant-se personalment al quarter general de l'emperador francs, tot i aix, Napole no acced als seus precs i els reis prussians hagueren de refugiar-se primer a Memel i desprs a la Cort dels tsars a Sant Petersburg.

L'any 1810 mentre Llusa visitava el seu pare a Strelitz mor als braos del seu esps a l'edat de trenta-quatre anys i essent enterrada als jardins del palau de Charlottenburg a les immediacions de Berln. L'any 1840 hi fou enterrat el seu esps.

L'any 1882 s'ignaugur al Tiegarteen de Berln una estatua commemorativa de la jove reina prussiana en qu hi assistiren el kiser Frederic III de Prssia i la princesa reial Victria del Regne Unit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69306" title="Institut d'Estudis Occitans" nonfiltered="2274" processed="2259" dbindex="27421">
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) s un organisme cultural i cientfic, no oficial, fundat el 1945 per Robrt Lafont, Juli Cubainas, Pire Lagarda, Leon Crdas, Max Roqueta, Flix Castanh, Renat Nelli i altres, que t per finalitat la promoci de la cultura occitana global, de la normalitzaci lingstica de la llengua occitana i la seva oficialitat. Va ser reconegut d utilitat pblica el 1949 i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educaci Popular l any 1986. T la seu central a Tolosa de Llenguadoc. El president de l'IEO a nivel nacional s David Grosclaude. L'IEO Nacional t sota la seva jurisdicci els IEO regionals d'Aquitnia, Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Provena, Llemos i Alvrnia i ha impulsat una revista totalment en occit que s anomena La Setmana. S administra amb les subvencions de les diferents institucions, des de ajuntaments, entitats o organitzacions, per tamb amb el material vengut i amb les quotes dels socis.
 Origen .
Fou fundat amb uns plantejaments ms dinmics que no la Societat d'Estudis Occitans, fundada el 1920, i n'assum el relleu de facto. Privilegi el camp cientfic en els seus inicis, especialment el lingstic, la seva aportaci ha estat, fins a l'esclat de les recents lluites poltiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora ha maldat per imposar la unificaci lingstica dels parlars occitans consumada per Los Alibrt.

 Organitzaci .
L'IEO s'organitza en seccions regionals, seccions departamentals i cercles locals arreu del territori occit i de les valls occitanes d'Itlia. Tamb t seccions a fora del territori occit, com a Pars o a Potiers. Desprs, est organitzat en sectors: la edici (IDECO), la animaci, la msica i les seccions plstiques. Actualment l IEO t trenta seccions departamentals, quatre seccions regionals i el IEO National, la federaci nacional. Les diferents seccions locals estan vinculades i reben subvencions pels ajuntaments de cada localitat i els associacions i entitats culturals o poltiques de l entorn.
 Activitats .
Una de les subvencions que reben s pel Festenal, una de les activitats que realitza al llarg dels anys l IEO. El Festenal s una celebraci que es fa cada any a l octubre sobre qu s Occitnia. El lema s "Occitnia, les Orients d Occitanie" i es realitzen les segents activitats: poesia, cinema, teatre, arts plstiques, msica tradicional, contempornia, clssica i can. Tamb fan moltes altres activitats anuals com els cursos d'occit per adults, les estades intensives de llengua i prctica oral, 8 caps de setmana a l any; tamb es fan traduccions per les administracions o els persones que ho vulguin, les prctiques de cant polifnic occit i mediterrani, la difusi de llibres i la programaci de concerts, obres de teatre, xerrades, exposicions i activitats afins.
Controvrsies.
L'IEO va patir algunes crisis al llarg de la seva histria. La ms aguda es va passar a la fi dels anys 1970 i a l'inici dels anys 1980, quan es van afrontar dues tendncies: una qualificada de "populista" que havia pres el poder, i una qualificada d'"universitria" menada per Robrt Lafont. El 1981, la tendncia "universitria", amb Robrt Lafont, va ser obligada d'abandonar l'IEO. Aix va fer desaparixer gaireb completament les activitats de recerca cientfica a l'IEO, que van migrar cap a organismes distints com ara les universitats i l'Associaci Internacional d'Estudis Occitans i, especialment en lingstica, cap al Gidilc i el Consell de la Llengua Occitana. Nogensmenys, l'IEO ha conservat fins avui un paper essencial en el domini de l'animaci cultural i en l'acolliment per defecte d'un gran nombre dels militants de la cultura occitana.

 Enllaos .
 I.E.O de l'Alt Garona;
 Web de l'IEO acollida per la Universitat d'Ais de Provena;

 Referncia .
 Occitnia fins els anys 70;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69307" title="Institut Tecnolgic i d'Estudis Superiors de Monterrey" nonfiltered="2275" processed="2260" dbindex="27422">
L'Institut Tecnolgic i d'Estudis Superiors de Monterrey (en castell: Instituto Tecnolgico y de Estudios Superiores de Monterrey, ITESM), tamb conegut oficialment com a Tecnolgico de Monterrey, s la universitat privada ms important i ms gran de Mxic. Va ser fundat el 1943 per Eugenio Garza Sada, a la ciutat de Monterrey, Nuevo Len; avui dia compta amb 33 campus satllits al pas i 19 centres de recepci (ensenyament a distncia amb comunicaci satellitat de dues vies) al pas i a l'estranger. Va ser catalogada com la millor universitat privada de Llatinoamrica. 

L'educaci de l'ITESM es basa en el seu "Model d'Educaci Redissenyat", el qual fa un redisseny dels models tradicionals didctics amb la tecnologia moderna (fins i tot connectant els diversos campus del pas i l'estranger via internet i via satllit), i concentrats en una ideologia empresarial. L's de l'internet per l'ensenyament s ampli, aix com el multilingisme (s'ofereixen cursos en angls i francs). L'ITESM t un contacte estret amb les empreses mexicanes, principalment les empreses de Nuevo Len, i ha participat en la recerca i l'aplicaci de noves tecnologies amb aquestes.

L'escola de negocis, Escuela de Graduados en Administracin y Direccin de Empresas (EGADE), s considerada una de les 15 millors del mn, i compta amb l'acreditaci europea de qualitat per a institucions d'educaci superior (EQUIS). El campus de l'estat de Mxic ha rebut el "Premi Iberoameric de Qualitat", un premi que s'entrega cada any en la Cimera Iberoamericana. Va ser la primera vegada que una universitat rebia aquest reconeixement. L'ITESM tamb pertany a l'Associaci Nord-Americana d'Escoles i Universitats del Sud (SACS, per les seves sigles en angls).

Enllaos externs.
 www.itesm.mx;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69309" title="Renat Nelli" nonfiltered="2276" processed="2261" dbindex="27423">
Renat Nelli (Carcassona 1896   1982) fou un escriptor occit. Durant la Frana de Vichy collabor amb la Resistncia i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, particip amb Jo Bousquet en la redacci del nmero especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le gnie d'oc et l'homme mditerranen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edici i traducci de poetes occitans medievals, poemes personals  prxims a Paul Valry  i tasca crtica (Fragment d'une mtaphysique d'oc). Els seus reculls potics sn d'escriptura densa i temtica sensual, recuperen la tradici mstica i eroticopotica dels ctars i dels trobadors. Posteriorment es dedic a la prosa i al teatre.

 Obres .
 Entre l espr e l absncia (1942);
 Arma de vertat (1952);
 Vespr e la luna dels fraisses (1962);
 Beatrs de Planisslas (1972)  (teatre);
 Istri secrto du Lengad (1978);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69311" title="Tokio Hotel" nonfiltered="2277" processed="2262" dbindex="27424">

Tokio Hotel  (anteriorment, Devilish) s un grup de msica alemany format a l'any 2001 per Bill Kaulitz, Tom Kaulitz, Georg Listing i Gustav Schfer a Magdeburg.

Schrei, l'lbum de debut al 2005, ha venut mig mili de cpies arreu del mn, des que van fitxar per la discogrfica Universal Music Group. El grup va vendre el 2007 un mili i mig d'lbums.
La banda gaudeix d'una fama creixent entre el pblic jove alemany, aix com en d'altres parts d'Europa. El grup alemany, ha sigut catalogat com els descendents dels Beatles, dictat per diaris alemanys i internacionals de gran prestigi.

Histria.
Fundaci.
Tokio Hotel va ser format amb el cantant Bill Kaulitz i el guitarrista Tom Kaulitz, que sn germans bessons idntics, el bateria Gustav Schfer i el baixista Georg Listing. Els quatre es van conixer el 2001 en una actuaci en directe en un club de Magdeburg, on Listing i Schfer, que es coneixien entre si de l'escola de msica, van veure tocar Bill i Tom Kaulitz. Sota el nom Devilish, la banda va comenar a tocar a programes de talent infantil i petits concerts. Arran de la participaci de Bill Kaulitz en un concurs de cerca d'estrelles infantil als tretze anys (on va arribar fins als quarts de final), va ser descobert pel productor musical Peter Hoffmann. Devilish va canviar de nom a Tokio Hotel: "Tokio", l'ortografia en alemany de la capital japonesa Tokyo, degut a que els encantava la ciutat, i "Hotel" degut a la seva constant vida en hotels. Poc desprs Sony BMG els va contractar, Hoffmann va contractar David Jost i Pat Benzner a un equip de creadors i autors, i els va donar l'ordre d'escriure les canons; la majoria de les canons del primer lbum foren escrites per Hoffmann, Jost i Benzer (incloent els singles Scream i Rescue me que van ser escrits completament per ells), noms el single Unendlichkeit va ser escrit pels components de Tokio Hotel. No obstant, poc abans de llanar el seu primer lbum, Sony va rescindir el contracte. El 2005, Universal Music Group va contractar Tokio Hotel i van desenvolupar un pla de mrqueting. La banda ha esdevingut ara un dels grups de msica ms coneguts a Alemanya.

Gira 1000 Hotels.
La gira europea "1000 Hotels" va comenar el 3 de mar de 2008 a Bruselles i va continuar per pasos com els Pasos Baixos, Luxemburg, Frana, Espanya, Portugal, Itlia i Escandinvia i estava previst que acabs el 9 d'abril; tanmateix, durant el concert del 14 de mar a Marsella (Frana), Bill va comenar a notar problemes amb les cordes vocals. Va deixar cantar a la audincia amb ms freqncia que normalment i, en lloc de les 21 canons previstes, noms se'n van fer 16. Bill va demanar perd, en alemany perqu cantava malament i va explicar que estava malalt. Dos dies desprs, la banda va cancellar el concert de Lisboa (Portugal) deu minuts abans de que comencs. La resta de concerts de la gira "1000 Hotels" i una gira prevista a l'Amrica del Nord van ser cancellats amb un anunci del manager de la banda al diari Bild explicant va tenir un problema a les cordes vocals.

Bill Kaulitz va haver de forar al mxim la seva veu, cantant en 43 concerts a la gira "1000 Hotels" sense descans. Es va sotmetre a una cirurgia de laringe el 30 de mar per treure's el quist que se l'hi havia format a les seves cordes vocals. El quist fou el resultat d'una infecci de la gola que no es va tractar. Desprs de la cirurgia, Bill no va poder parlar durant dotze dies, i va estar quatre setmanes fent rehabilitaci vocal. Si Bill hagus continuat cantant durant la resta de la gira, la seva veu s'hauria danyat permanentment. Tokio Hotel va tornar a tocar el maig del 2008.

Tericament, el 18 de mar de 2008 s'havia de fer un concert de la banda alemanya a Madrid. Tanmateix, degut als problemes a les cordes vocals de Bill Kaulitz, el cantant del grup, es va haver de suspendre el dia abans. Llavors es va canviar la data i lloc del concert, sent el dia 27 de juny al Palau Sant Jordi de Barcelona.Les entrades pel concert de Madrid van ser vlides pel concert de Barcelona. A partir del 26 de mar, i durant un mes, es van tornar els diners de les entrades als qui no volien anar al concert de Barcelona. El 10 d'abril es van posar a la venda les entrades pel concert de Barcelona.

Gires pels Estats Units i tercer lbum d'estudi.
Tokio Hotel va comenar una nova gira per l'Amrica del Nord l'agost del 2008. El vdeo de Ready Set Go! fou nominat el Millor Vdeo de Pop als Premis de Vdeo i Msica MTV del 2008, on tamb van guanyar el premi de Millor Artista Nou. Van tornar a l'Amrica del Nord de nou l'octubre del 2008 per una gira d'un mes i signar discos en botigues.
Entre les dues gires per nordamericanes, la banda va tornar al seu estudi de gravaci a Hamburg per gravar el seu tercer lbum d'estudi que, d'acord amb el seu mnager David Jost, ser previst pel mar o abril del 2009. L'lbum es gravar en alemany i angls. Les dues versions es llanaran alhora arreu del mn. El desembre del 2008, es va llanar un DVD anomenat Tokio Hotel TV - Caught on Camera. Cont metratge de Tokio Hotel TV i histries sobre el que passa darrera l'escenari de l'any anterior al primer disc titulat History - The very best of Tokio Hotel TV!. Una edici de luxe cont un segon disc anomenat Future - The road to the new Album! (Futur - El cam cap al nou lbum!) que inclou metratge de la banda en promoci de les gires i la preparaci del tercer lbum d'estudi.

lbums.

Schrei.

El seu primer single, Durch den Monsun (A travs del mons) rpidament va arribar al capdamunt de les llistes de vendes, apareixent en el nmero 15 de les llistes de Media Control el 20 d'agost del 2005, mentre que al cap de pocs dies va arribar a la posici nmero 1; tamb va aconseguir el nmero 1 a la llista de singles Top 40 d'ustria. El seu segon single, Schrei (Crida) va arribar a la posici nmero 5 a les llistes alemanyes. Aquests dos singles van ser escrits pel cantant Bill Kaulitz juntament amb els productors Peter Hoffmann, David Jost, Pat Benzer i Dave Roth. El seu lbum de debut, Schrei, va ser llanat el 19 de setembre de 2005. Va aconseguir una certificaci de plat per haver venut 200.000 cpies. El 2006 es van llanar dos singles ms, Rette mich (Rescata'm) i Der letzte Tag (L'ltim dia); els dos van aconseguir la posici nmero 1.

Zimmer 483.

El primer single del segon lbum Zimmer 483 (Room 483, Habitaci 483), anomenat bers Ende der Welt (desprs reeditat en angls sota el nom de Ready, Set, Go!), va ser llanat el 26 de gener del 2007 i va arribar rpidament al nmero 1 de les llistes de vendes. Zimmer 483 va ser llanat a Alemanya el 23 de febrer del 2007, juntament amb una edici de luxe de l'lbum que incloa un DVD. El segon single de l'lbum, Spring nicht (Don't Jump, No saltis) va ser llanat el 7 d'abril. La gira de l'lbum, anomenada "The Zimmer 483 Tour" (La Gira de Zimmer 483) havia de comenar el mar del 2007, per es va ajornar dues setmanes perqu la banda volia un disseny diferent. Un tercer single, An deiner Seite (Ich bin da) (By Your Side), va ser llanat el 16 de novembre. El single cont un extra anomenat "1000 Meere" (1000 Oceans), pel qual es va fer un vdeo.

Scream.
Mentre que els seus lbums en alemany mai no van rebre llanaments oficials fora del mn de parla alemanya, el primer lbum en angls de Tokio Hotel, Scream, va ser llanat el 4 de juny de 2007 a tot Europa. A Alemanya, l'lbum es va llanar com a Room 483 per emfatitzar la continutat amb el seu ltim lbum en alemany Zimmer 483.  Scream cont versions en angls d'una sellecci de canons dels ltims lbums en alemany Schrei i Zimmer 483. Monsoon, la versi anglesa de "Durch den Monsun", va ser el primer single de l'lbum. Ready, Set, Go! (la traducci de bers ende der Welt) va ser llanat com el segon single de l'lbum, By Your Side (la traducci de An deiner Seite) com el tercer, i Don't Jump (la traducci de Spring nicht) com el quart. El vdeo d' Scream, la versi anglesa d' Schrei (2005) tamb es va gravar, i va ser llanat a l'iTunes Store a principis del mar del 2008.

Tokio Hotel va fer el seu primer concert al Regne Unit el 19 de juny del 2007. Ready, Set, Go! va ser llanat al Regne Unit com el primer single de la banda el 27 d'agost del 2007. La can va arribar a la posici nmero 77 a les llistes del Regne Unit.

Tokio Hotel va guanyar un MTV Europe Music Award pel Millor InterActe l'1 de novembre del 2007 i tamb va ser nomenada com a Millor Banda.

Tokio Hotel van llanar el primer single dels Estats Units, anomenat simplement Tokio Hotel, a finals del 2007. El single cont les canons Scream i Ready, Set Go!, i va ser disponible a les botigues de Hot Topic. El seu segon single nordameric, Scream America, va ser llanat l'11 de desembre de 2007. El febrer del 2008, la banda va fer una gira per l'Amrica del Nord amb cinc concerts que van comenar al Canad i van acabar a Nova York.

Vendes dels lbums de Tokio Hotel.


Gnere musical.  
La definici del gnere musical de Tokio Hotel s un debat i no t una classificaci estable. El disc Schrei t un estil de Rock alternatiu i punk rock. L'lbum Zimmer 483 s alternatiu junt amb un estil Indie+Rock alternatiu.

Un article del Frankfurter Rundschau descriu l'estil de Tokio Hotel com:
"Un pop rock directe amb melodies enganxoses i una barreja ben calculada de "riffs" a l'estil Metallica i elements de balades romntiques."

Un crtic d'ABC va dir:
"Lletres recobertes amb l'angoixa de l'"emo", embolicades en un paquet de pop rock extremat.""L'estil s'estn des d'himnes enganxosos de pop... fins a balades de rock atractives."

Membres de la banda.


Bill Kaulitz   cantant.
Bill Kaulitz va nixer l'1 de setembre de 1989 a Leipzig, Alemanya de l'Est. Va nixer deu minuts desprs que el seu germ bess, Tom, fills de Simone Kaulitz i Jrg Kaulitz. Els seus pares es van divorciar quan tenia set anys, i la seva mare es va casar amb Gordon Trmper, un guitarrista de la banda alemanya de rock Fatun. El seu padrastre va inspirar Bill i el seu germ a comenar les seves carreres musicals, i van comenar a escriure canons. Bill va dir que la seva principal influncia musical s l'artista de pop Nena. Va doblar el paper d'Arthur a la versi alemanya de la pellcula Arthur and the Minimoys.

L'agost del 2008 fou escollit el cantant ms atractiu pels lectors de la revista espanyola Hola!.


Bill va ser immortalitzat en cera al museu Madame Tussauds a Berln. Als 19 anys, s ara la persona ms jove amb presncia a aquest museu.

 Tom Kaulitz   guitarrista;
Tom Kaulitz va nixer l'1 de setembre de 1989 a Leipzig deu minuts abans del seu germ bess Bill. El setembre del 2007, Tom utilitzava guitarres Gibson. Les seves influncies musicals sn Aerosmith i grups alemanys de hip-hop com Samy Deluxe. 

 Georg Listing   baixista;
Georg Listing va nixer el 31 de mar de 1987. El seu poble natal s Halle. Va comenar a tocar el baix quan tenia tretze anys, i, des del setembre del 2007, utilitza un baix Sandberg. Diu que el seu estil va ser principalment influenciat per Flea dels Red Hot Chili Peppers, i algunes altres com Die rzte i Oasis.

 Gustav Schfer   bateria;
Gustav Schfer va nixer el 8 de setembre de 1988 a Magdeburg, i t una germana ms gran que ell. Toca la bateria des de que tenia cinc anys. Les seves influncies musicals inclouen Metallica, Joe Cocker i Rod Stewart.

Discografia.
Vegeu tamb: Discografia de Tokio Hotel.

lbums d'estudi;
 Schrei (2005), Universal (vendes: ms d'un mili);
 Schrei - so laut du kannst (2006), Universal   regravat dSchrei;
 Zimmer 483 (2007), Universal (vendes: ms de 375.000);
 Scream / Room 483 (2007), Universal (vendes: ms de 600.000 a Europa);
lbums en directe;
 Zimmer 483   Live In Europe (2007), Universal;

DVDs;


Singles;



Premis.



Fonts generals: musica.com i Tokio Hotel Awards.;

Vegeu tamb.
 Discografia de Tokio Hotel;
 Premis de Tokio Hotel;

Referncies.


Enllaos externs.

Web oficial del grup;
Club de fans a Catalunya;
Club de fans oficial a Espanya;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69312" title="Parma Football Club" nonfiltered="2278" processed="2263" dbindex="27425">


El  Parma Football Club  s un club de futbol de la ciutat de Parma (Itlia).

 Histria .
El club nasqu el 27 de juliol de 1913 amb el nom de Verdi Foot Ball Club, per ser el lloc de naixement de Giuseppe Verdi. La primera samarreta del Verdi fou a parts grogra i blava. El 16 de desembre del mateix any es renombr com a Parma Foot Ball Club, amb samarreta blanca amb una creu negra al pit. Durant els seus primers anys d'existncia el club es mantingu en catengories inferiors semi-professionals. El 1970 es fusion amb un club de recent creaci, el AC Parmense (6-9-1968) i adopt el nom de Parma Associazione Calcio. Adopt el color blanc amb detalls blaus i grocs. No fou fins el 1985, amb Arrigo Sacchi a la banqueta, que el club s'estabilitz a la Srie B, i el 1990, amb Nevio Scala que aconsegu l'ascens a la mxima categoria. Grcies al suport de l'empresa Parmalat el club se situ al mxim nivell futbolstic itali. Desprs de l'escndol financer de l'empresa Parmalat el 2003-04, l'empresa anunci la intenci de vendre el club el 2005 i canvi de nou el nom a l'antic Parma Football Club. Durant la temporada 2007-08 va baixar a la segona categoria de la lliga italiana.

 Palmars .
 Copa italiana: 3 (1991-92, 1998-99, 2001-02);
 Supercopa italiana: 1 (1999);
 Recopa d'Europa: 1 (1992-93);
 Copa de la UEFA: 2 (1994-95, 1998-99);
 Supercopa d'Europa: 1 (1993);

 Jugadors destacats .


 Carlo Ancelotti (1977-79);
 Alessandro Melli (1985-94 i 1995-97);
 Marco Osio (1987-93);
 Lorenzo Minotti (1987-96);
 Cludio Taffarel (1990-93 i 2001-02);
 Tomas Brolin (1990-1995 i 97);
 Antonio Benarrivo (1991-2004);
 Faustino Asprilla (1992-96 i 1998-99);
 Gianfranco Zola (1993-96);
 Massimo Crippa (1993-98);
 Roberto Nstor Sensini (1993-99 i 2000-02);

 Fernando Couto (1994-96 i 05-);
 Dino Baggio (1994-2000);
 Hristo Stoichkov (1995-96);
 Filippo Inzaghi (1995-96);
 Gianluigi Buffon (1995-01);
 Fabio Cannavaro (1995-02);
 Enrico Chiesa (1996-99);
 Mario Stanic (1996-00);
 Hernn Crespo (1996-00);
 Lilian Thuram (1996-01);
 Juan Sebastin Vern (1998-99);

 Diego Fuser (1998-01);
 Marcio Amoroso (1999-01);
 Marco Di Vaio (1999-02);
 Sabri Lamouchi (2000-03);
 Hidetoshi Nakata (2001-04);
 Sbastien Frey (2001-05);
 Marco Marchionni (2001-06);
 Adrian Mutu (2002-03);
 Adriano (2002-04);
 Alberto Gilardino (2002-05);
 Domenico Morfeo (2003-);


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69313" title="Jacme Taupiac" nonfiltered="2279" processed="2264" dbindex="27426">


Jacme Taupiac (Gimat, Beumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc , 1939), s un lingista i escriptor occit. Ha sigut un dels caps de l'Institut d'Estudis Occitans, a ms d'un dels modernitzadors de la gramtica occitana de Los Alibert i un dels impulsors de la normalitzaci lingstica a la Vall d'Aran, alhora de conegut esperantista.

Fou responsable del departament de lingstica de l'Institut d'Estudis Occitans, encarregat dels cursos de cultura i llengua occitana a la Facultat de Lletres de l'Institut Catlic de Tolosa, i professor d'occit a l'"Institut familiar" de Montalban.

Treball essencialment en el desenvolupament de les formes de l'occit estndard. Les seues publicacions han perms de clarificar alguns problemes tcnics, com ara l'obertura de "e/" i de "o/" als mots de formaci culta i als manlleus, a ms d'assajos sobre la constituci del lxic fonamental.

Ha proposat i engegat un gran nombre de reformes puntuals dins la norma clssica, totes les quals no han rebut l'aprovaci oficial de l'IEO ni del Consell de la Llengua Occitana, la qual cosa li ha comportat ser criticat per altres lingistes.

L'any 2001 fou temporalment vicepresident del CLO, per fou menat a abandonar les responsabilitats en aquest organisme (tot i que en rest com a membre), per mor que preconitzava pblicament normes ortogrfiques que contradeien les oficials del Consell, en particular les "-e" paraggiques i el gui.

De 1985 a 1996 fou membre del jurat occit dels Premis Rei en Pere.

A ms de les seues obres lingstiques, Taupiac ha collaborat al "Missal occitan" (1979) amb una traducci aprovada per l'Esglsia catlica.

 Bibliografia .
 La prononciation normalise du Gascon, 1963;
 L'occitan blos, 1964;
 Bibliografia occitana, 1967;
 Lo "-e" de sostenament en occitan normalizat, 1968;
 Los tres cents mots occitans que cal saber per comenar a legir, escriure e parlar, 1974;
 Lo vocabulari occitan de las arts, 1977;
 Pichon diccionari francs-occitan, 1977;
 350 mots occitans (occitan referencial) que cal saber per comenar a legir, escriure e parlar, 1979;
 Propositions pour un dictionnaire gnral de la Langue occitane, 1982;
 Escapolon del Diccionari general de la lenga occitana, 1982;
 Normalisacion grafica e normalisacion lingistica, 1984;
 Sintsi de las responsas al "Memri sus las innovacions graficas", 1985;
 L'istria dins "Per Noste". Metodologia de l'istria d'Occitnia a partir dels estudis d'istria publicats dins la revista bearnesa, 1985;
 Quatre cents mots que cal saber per comenar a legir, escriure e parlar, 1987;
 Fonetica e fonologia de l'occitan parlat en Bumont de Lomanha, 1987;
 Desconflar la bofiga, 1988;
 La grafia de l'Occitan: Cambiar o cambiar pas?;
 Mapas lingisticas occitanas, 1989;
 Diccionari de mila mots, 1992;
 Gramatica occitana, 2000;
 Diccionari de l'occitan parlat en Lomanha, (indit);
 Diccionari de l'Occitan parlat dins le Saus, (indit);

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69315" title="Miquel Grosclaude" nonfiltered="2280" processed="2265" dbindex="27427">
Miquel Grosclaude (mort el 2002) ha estat un lingista occit, collaborava a l'emissora Radio Pas un dels impulsors de la normalitzaci lingstica a la Vall d'Aran. Autor d'un Dictionnaire tymologique des noms de famille gascons. Pstumament ha rebut el Premi Guillem d'Aquitnia el 2003.

 Obres .
 La Gascogne : tmoignages sur deux mille ans d'histoire (1986);
 Dictionnaire toponymique des communes du Barn (1991);
 Dictionnaire etymologique Des Noms De Famille Gascons ; Suivi De, Noms De Bapteme Donnes Au Moyen Age En Bearn Et En Bigorre (1992);
 Le Censier Gothique De Soule (1994) amb  Ricardo Cierbide Martinena i Jean-Baptiste Orpustan;
 Une leon sur les troubadours (1999) ;
 70 cls pour la formation de l'occitan de Gascogne (2000) ;
 Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrnes (2000) amb Jean-Franois Le Nail ;
 Dictionnaire tymologique des noms de famille gascons (2003);
 Lo gascon lu e plan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69322" title="Absidiola" nonfiltered="2281" processed="2266" dbindex="27431">
Una absidiola s un absis secundari o de categoria inferior respecte d'un altre de major o principal d'un temple. Aix, es pot dir que la capalera d'una esglsia amb tres absis, el central dels quals s ms gran i cont l'altar principal, s un conjunt d'un absis i dues absidioles laterals. Representen l'aurola lluminosa que envolta el cap de Jesucrist en iconografia Cristiana.






Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69338" title="Real Sociedad de Ftbol" nonfiltered="2282" processed="2267" dbindex="27432">


La Real Sociedad de Ftbol s un club de futbol de la ciutat de Sant Sebasti al Pas Basc.

 Histria .
El club t els seus orgens en el San Sebastin Recreation Club, fundat el 1903. Per el club es fund el 1909 amb el nom de Club Ciclista. En el seu primer any d'existncia guany la Copa del Rei i poc desprs canvi el seu nom pel de Real Sociedad de Ftbol. Entre 1931 i 1939 s'anomen Donostia Football Club.

L'any 1913 inaugur el seu estadi d'Atotxa. Club fundador de la lliga espanyola l'any 1928, al llarg de la seva histria ha militat principalment a Primera Divisi, combinat amb breus estades a la segona categoria. La seva primera participaci europea fou l'any 1974 a la Copa de la UEFA. Esportivament, el seu moment ms destacat fou als inicis dels vuitanta quan aconsegu dues lligues enpanyoles consecutives.

El club ha destacat per basar el seu planter en els homes de la pedrera. Per aquest motiu, l'any 1957 cre el San Sebastin Club de Ftbol (conegut com a Sanse, actualment Real Sociedad B), el seu equip filial.

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 62.
 Temporades a 2a: 13.
 Partits jugats a 1a : 1998.
 Victries a 1a : 753.
 Empats a 1a : 500.
 Derrotes a 1a : 745.
 Millor posici a la lliga: 1r;
 Pitjor posici a la lliga: 15;
 Posici histrica: 7;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Palmars .
 Lliga espanyola: 2 (1980-81, 1981-82);
 Copa espanyola: 2 (1909, 1987);
 Supercopa espanyola: 1 (1982);

 Jugadors destacats .


 Seccions .
 Atletisme (1914);
 Hoquei herba (1932);
 Pilota basca;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;

 Notes .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69341" title="Universitat de les Amriques" nonfiltered="2283" processed="2268" dbindex="27433">
La Universitat de les Amriques (en castell: Universidad de las Amricas, UDLA o UDLAP), oficialment registrada com a "Fundacin Universidad de las Amricas, Puebla", s una de les universitats privades ms importants de Mxic localitzada a la ciutat de Cholula, de l'rea metropolitana de la ciutat de Puebla. 

Va ser fundada el 1940 amb el nom Mexico City College pel Dr. Henry L. Cain i el Dr. Paul V. Murray a la ciutat de Mxic. Va ser considerada i va rebre acreditaci com a universitat extra-territorial nord-americana. El 1963 es va canviar el nom a University of the Americas. El 1968 va canviar el seu nom a la seva traducci castellana Universidad de las Amricas, i va obtenir l'acreditaci del Ministeri d'Educaci mexic. La dcada de 1970 es va contruir un nou campus de 72 hectrees a Puebla, el qual avui dia compta amb 38 edificis, incloent-hi laboratoris d'enginyeria, una planta qumica de prctiques, laboratoris de telecomunicacions, un centre avanat d'aprentenatge de llenges estrangeres (el ms gran de Llatinoamrica), un centre d'estudis poltics, dos gimnasis, quatre pistes de futbol, 2 pistes de futbol americ, 2 pistes de beisbol, pistes de tennis, una gora, un centre de msica, un centre social, una biblioteca central (digitalitzada), un heliport, dormitoris interns i residncies per als professors. La UDLA t programes d'intercanvi i/o doble titulaci amb 182 universitats de 29 diferents pasos, i s la universidad privada mexicana amb el nombre ms gran de programes de llicenciatura de l'Escola d'Humanitats. 

Enllaos externs.
 www.udlap.mx;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69350" title="Matriu identitat" nonfiltered="2284" processed="2269" dbindex="27434">
En l'lgebra lineal, la matriu identitat s una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial. Aix significa que el producte de qualsevol matriu per la matriu identitat (on sigui que estigui definit el producte) no t cap efecte. La columna i-ssima d'una matriu identitat s el vector unitari ei d'una base vectorial immersa en un espai euclidi de dimensi n.

Com el producte de matrius noms t sentit si les seves dimensions sn compatibles, existeixen infinites matrius identitat segons les dimensions. S'escriu In o Idn la matriu identitat de dimensi n, que es defineix com la matriu diagonal que t 1 en cada una de les entrades de la diagonal principal, i 0 en la resta. Aix,



Usant la notaci que a vegades es fa servir per a descriure concisament les matrius diagonals, resulta:
;

Si la grandria s immaterial, o es pot deduir de forma trivial pel context, aleshores s'escriu simplement com I (o Id).

Tamb es pot escriure usant la notaci delta de Kronecker:
;
o, encara de forma ms senzilla, 
;

La matriu identitat d'ordre n pot sser tamb considerada com la matriu permutaci que s l'element neutre del grup de matrius de permutaci d'ordre n.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69351" title="Am2501" nonfiltered="2285" processed="2270" dbindex="27435">
Primera gamma de circuits integrats dissenyats i fabricats per AMD amb els models DC i DM, variants d'un comptador (sumador/restador) digital BCD. Actualment encara es distribueixen derivats d'aquesta famlia, mantenint-ne la compatibilitat.

 Fitxa tcnica del circuit integrat .
Any de producci = 1970

Circuits per envoltori = 1

f(oper) Max. (Hz) = 27M

Vsup Nom.(V) tensi d'alimentaci = 5.0

Package = DIP

Pins = 24

Militar = No

Tecnologa = TTL


Posteriorment, AMD va produr la gamma 9360i 93L60 i AM25LS25 que operaven a diferents freqncies i voltatges, i amb diferents encapsulaments i presentacions.


Alguns articles publicats a internet dnen informaci contradictria sobre aquest component, i en alguns casos es tracta com a processador tot i que no pertany a aquest tipus de xips. Cal dir que, al tractar-se d'un model tan antic, s realment complicat trobar-ne informaci precisa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69353" title="Facula" nonfiltered="2286" processed="2271" dbindex="27436">
Facula (plural faculae; abr. FA) s un accident topogrfic sobre una superfcie planetria que s'observa com una taca brillant. No correspon necessriament a una formaci geolgica concreta i pot ser simplement un tret d'albedo diferenciat. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que assigna els noms de noves faculae en funci dels segents criteris:
 A Ganimedes: llocs associats a mites de l'antic Egipte (ex.: Abydos Facula, a partir de la ciutat d'Abydos, on s'adorava a Osiris).
 A Callisto: dus i personatges associats amb la neu, el fred i l'aiguaneu dels mites i llegendes nrdiques (ex.: Kol Facula, a partir de gegant islands de la neu).
 A Tit: per a facula individuals, noms d'illes de la Terra que no sn estats independents; per a grups de faculae, noms d'arxipilags (ex.: Elba Facula, Nicobar Faculae).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69354" title="Ardena" nonfiltered="2287" processed="2272" dbindex="27437">
Ardena va ser una poblaci situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarri. Documentada en diversos pergamins medievals del segle X.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69357" title="Flexus" nonfiltered="2288" processed="2273" dbindex="27438">
Flexus (plural flex s; abr. FE) s un accident topogrfic en una superfcie planetria en forma de cresta curvilnia d'una altura relativament baixa. Actualment noms s'utilitza a Europa i la Uni Astronmica Internacional assigna als flex s noms associats al mite d'Europa (per exemple, Gortyna Flexus, a partir del lloc de Creta on Zeus dugu Europa).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69363" title="Futbol a Espanya" nonfiltered="2289" processed="2274" dbindex="27439">
Histria.
a completar

Competicions.
 Lliga espanyola de futbol;
 Copa espanyola de futbol;
 Supercopa d'Espanya;
 Precedents Supercopa d'Espanya;
 Lliga Mediterrnia de Futbol (1936-37);
 Copa Federaci de futbol;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1920
 Ricard Zamora;
 Agustn Eizaguirre;
 Josep Samitier;
 Agust Sancho;
 Jos Mara Belausteguigoitia;
 Jos Mara Pea;
 Paul Alcntara;
 Vicen Piera;
 Emili Sagi-Barba;
 Rafael Moreno "Pichichi";
 Gaspar Rubio;
Des de 1930
 Albert Martorell;
 Guillermo Eizaguirre;
 Ramon Zabalo;
 Jacinto Quincoces;
 Ciriaco Errasti;
 Martn Marculeta;
 Jos Muguerza;
 Leonardo Cilaurren;
 Josep Escol;
 Crisant Bosch;
 Mart Ventolr;
 Isidro Lngara;
 Luis Regueiro;
 Guillermo Gorostiza;
 Jos Irarragorri;
 Severino Goiburu;
 Guillermo Gonzlez Campanal;

Des de 1940
 Ignacio Eizaguirre;
 Gabriel Alonso;
 Mari Gonzalvo III;
 Germn Gmez;
 Jos Luis Lpez Panizo;
 Telmo Zarraonainda;
 Agustin 'Piru' Gainza;
 Francisco Campos;
Des de 1950
 Antoni Ramallets;
 Josep Vicente;
 Josep Parra;
 Gustau Biosca;
 Marcelino Vaquero Campanal II;
 Jess Garay;
 Antoni Puchades;
 Juli Arcas;
 Josep Juncosa;
 Estanislau Basora;
 Luis Molowny;
Des de 1960
 Ferran Olivella;
 Feliciano Muoz Rivilla;
 Enric Gensana;
 Joan Segarra;
 Ignacio Zoco;
 Luis Del Sol;
 Luis Surez;
 Csar Rodrguez;
 Francisco Gento;
 Jess Pereda;
 Enrique Collar;
 Joaqun Peir;
 Marcelino Martnez;

Des de 1970
 Jos ngel Iribar;
 Salvador Sadurn;
 Daniel Solsona;
 Francisco Fernndez Gallego;
 Jos Martnez-Pirri;
 Juan Manuel Asensi;
 Juan Santiesteban;
 Carles Rexach;
 Amancio Amaro;
 Enrique Castro Quini;
Des de 1980
 Lus Miguel Arkonada;
 Miquel Soler;
 Rafael Gordillo;
 Jos Antnio Camacho;
 Miguel Bernardo "Migueli";
 Ramon Maria Calder;
 Jess Mara Zamora;
 Vctor Muoz;
 Miguel Gonzlez-Mchel;
 Francisco Jos Carrasco;
 Carlos Alonso Santillana;
 Emilio Butragueo;

Des de 1990
 Andoni Zubizarreta;
 Albert Ferrer;
 Sergi Barjuan;
 Fernando Ruiz Hierro;
 Josep Guardiola;
 Miquel ngel Nadal;
 Jos Luis Prez Caminero;
 Julen Guerrero;
 Luis Enrique Martnez;
 Jos Mara Bakero;
 Francisco Narvez-Kiko;
 Alfonso Prez;
 Ral Gonzlez;
Des de 2000
 Iker Casillas;
 Carles Puyol;
 Xavier Hernndez-Xavi;
 Sergio Gonzlez;
 Fernando Torres;
 Sergio Ramos;
 David Villa;
 David Silva;


Principals estadis.


 Articles relacionats .
Real Federacin Espaola de Ftbol;
Selecci de futbol d'Espanya;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Espanyola de Futbol;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69364" title="Mixe" nonfiltered="2290" processed="2275" dbindex="27440">
Els mixe sn un dels Pobles indgenes de Mxic que pertany a la famlia lingstica mixe-zoque (mikse-soke). Els zapoteca els anomenen wichikovi.
 Localitzaci .
Viuen a l'Est d'Oaxaca en tres zones de 45 municipis, entre ells Cacalotepec (5-8.000 h), San Juan Guichicovi (40.000 h, dels quals el 90 % sn mixe i el 10 % zapoteca) i uns 60.000 ms repartits en tres zones:

 Baixa, a San Juan Guichicovi, San Juan Mazatlan, Xaltepec i part d'Itzcuintepec.
 Mitjana, a San Juan Cotzocon, Zacatepec, Alotepec i Quetzaltepec.
 Alta, a Tamazulapa, Ayucla, Cacalutepec i Mitzeplan.

 Demografia.
La seva llengua era parlada per unes 130.000 persones el 1997. Segons el cens mexic del 2000, hi havia 168.935 mixes, dels quals el 80,1 % parlava la llengua amerndia. Lingsticament es poden distingir diversos grups:

 Coatln, a Centre i Est Oaxaca.  5.000 parlants;
 Guichicovi, al NE Oaxaca, al municipi de San Juan Guichicovi. Entre 15.000 i 18.000 parlants.
 Juquila, a Centre i Est Oaxaca.  8.500 parlants;
 Mazatln, a Oaxaca, 25.000 parlants;
 Quetzaltepec, al NE Oaxaca.  25.000 parlants;
 Tlahuitoltepec, al NE d Oaxaca.   5.000 parlants;
 Totontepec, al NE Oaxaca.  6.000 parlants;

 Costums .
Sn els habitants ms antics d Oaxaca, molt barrejats culturalment amb els zapoteca. La seva principal comunitat s San Juan Guichicovi, a Tehuantepec, i tamb seu de la secci mixe d UCIZONI i del Centro Cultural Mixe, dirigit per Albino Pedro Jacinto, un dels caps d UCIZONI, i Daro Ramn.

A la zona ms alta sn ms organitzats, mantenen ms viva la cultura prpia, no hi ha arribat els partits poltics, conserven la forma organitzativa comunitarista, i els autoritats s escullen per mrit, i si no compleixen, els sancionen. A la zona mitjana i baixa, per, han de formar part dels partits. Encara hi ha endivinadors del temps, i els consells d ancians que fan d assessors, i mantenen molts dels antics rites. Mantenen el tequio o treball comunitari per aixecar una casa. Tamb s ha donat alguns casos de poligmia.

Tot i que des del 1940 s hi ha introdut amb fora sectes protestants, encara mantenen rituals respecte la terra en el conreu del caf o del moresc. A San Juan la terra municipal s repartida entre 36 ejidos on tamb es practica el tequio social en el conreu de caf.

 Histria .
Pels anys 50, en plena efervescncia de la reforma agrria, els donaren a unes 40 famlies 30.000 hectrees, i fundaren la comunitat Benito Jurez, vora la vial de Matas Romero. Les treballaren i plantaren moresc i caf. A comenaments dels 80 els soldats arribaren i els expropiaren els terres en nom d uns suposats propietaris. Noms els deixaren 100 hectrees, i la resta, la donaren a la indstria fustera. 

El 1991 estaven elaborant un mtode d ensenyament en mixe, amb un vocabulari temtic i quaderns de treball. Tamb reclamen l autodeterminaci ndia i autonomia territorial.

 Bibliografia .
 Tenenbaum, Barbara ed. (1992)  Encyclopaedia of Latin American History and Culture  Mac Millan-Simon & Schuster,  New York. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69366" title="Otom" nonfiltered="2291" processed="2276" dbindex="27441">
Els otom sn un dels Pobles indgenes de Mxic, tamb coneguts com a ah o h h, per s una designaci ampla del grup de pobles de parla oto-pame, complex otom.
 Localitzaci .
Ocupaven la vall de Toluca, nom donat pels nahues als pobles sedentaris que ocupaven Hidalgo, Guanajuato, Estat de Mxic i Quertaro, amb bosses a San Luis Potos, Puebla i Tlaxcala.

 Demografia .
Segosn Asher, eren 432.000 el 1980. Segons l'Enciclopdia Britnica, el 1997 eren 400.000 individus monolnges. Segons el cens mexic del 2000 eren 646.875 individus, dels quals el 50,6 % encara parlava la llengua amerndia. Entre les diverses varietats de parles otom podem destacar:

 Est, als venatges de Huehuetla i San Bartolo (Hidalgo), Tlachichilco i Ixhuatln (Veracruz). Entre 17.500 i 20.000 parlants el 1982. ;
 Mezquital, a la vall de Mezquital (Hidalgo). Entre 80.000 i 100.000 parlants, inclosos 100 a Carolina del Nord (EUA).
 Noroest, als estats de Quertaro, Guanajuato, Hidalgo i Mxic. Entre 30.000 i 40.000 parlants.
 Sudest, a Tlaxcala. De 1.000 a 1.500 parlants el 1977.^;
 Estat de Mxic, a l estat de Mxic, 7.000 parlants el 1982.
 Temoaya, 35.000 parlants el 1991.
 Tenango, a San Nicols (Hidalgo) i Puebla. De 8.000 a 10.000 parlants.
 Texcatepec, al NE de Veracruz. De 6.000 a 8.000 parlants el 1977.
 Tilapa, ciutat entre Mxic, DF i Toluca (Mxic).
 Costums .
Se semblen als nahua en gaireb tot llevat l idioma, ja que hi vivien molt a prop els uns dels altres, i tots ells es deien descendents dels tolteques; per els nahua els menyspreaven i rebutjaven com a propers, com ho mostra el Cdex Florent. Tenien forts lligams amb els tepaneca, governants imperials amb base a la ciutat d Azcapotzalco, que foren venuts pels mexicans i acolhues el 1430. Tamb els menysperaven com a brbars i salvatges, sobretot desprs de la penetraci xiximeca. Per, els respectaven com a guerrers, ja que ambdus cultures tenien ttols militars d alta graduaci. 
 Histria .
Des de ben antic foren rivals dels nhua, i ajudaren als espanyols en la conquesta de Mxic, per tamb serviren a la frotnera xiximeca com a tamp, assentats en comunitats model i lluitant-hi.

El capell rebel Miguel Hidalgo, es revolt el 1810 parlant otom als pagesos i indis, per fou aixafat.

El 1849, per tal de contribuir a la Guerra amb els EUA, el governador de Quertaro s apropi de les terres dels indis morts, cosa que provocar la revolta dels otom, pame, jonaz i xiximeca. S armaren amb pals, ganivets, i garrots i atacaren el palau de govern, per patiren una forta repressi. Aleshores el cap Eleuterio Quiroz es va fer fort a la Sierra Gorda i va organitzar partides guerrillers que ocuparen Ciudad Fernndez i Ro Verde, per fracassaren davant San Lus Potos. Finalment foren derrotats per la fam i per una amnistia decretada pel govern. I per tal d apaivagar els nims, van installar a Sierra Gorda tres colnies militars i un grup de missioners, alhora que van fer un petit repartiment de terres.    

El 2 de juny del 1990 fou detingut a Mxic DF l activista otom Manuel Martnez San Agustn, mariachi que no sap espanyol, sense ordre judicial, seleccionat per la policia a l atzar per implicar-lo en una investigaci sobre un assassinat. Desprs de passar quatre dies indocumentat i torturat, sign una confessi en espanyol i fou jutjat i condemnat a 24 anys de prs. s considerat per Amnistia Internacional pres de concincia. 

Un cas ms greu es va donar del gener al mar del 1994, quan foren detinguts els germans otom Diego i Claudio Martnez Villanueva, sordomuts, analfabets i retardats mentals, que foren posts sota custdia acussats tamb d assassinat amb una confessi de culpabilitat arrencada amb tortures. Fins mar del 1995 no els soltaren definitivament.  

 Enllaos .
Red de Informacin Indgena.
 Nombre de parlants d'otom i altres llenges indgenes mexicanes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69368" title="The Cardigans" nonfiltered="2292" processed="2277" dbindex="27442">


The Cardigans sn un grup musical Sucia format a la ciutat de Jnkping el 1992. L'estil musical de la banda ha variat enormement lbum rere lbum i concorda amb el seu indie primerenc passant per un pop inspirat en els 60 i un rock ms de banda.

Cadascun dels seus discs ha obert un mercat nous i ha atragut l'atenci de noves sudincies. El seu lbum de debut Emmerdale (1994) els va donar una slida base al seu propi pas i va despertar inquietuds a fora, especialment al Jap. Per no va ser fins a la sortida del seu segon lbum Life (1995) que l'audincia i la crtica internacionals vas respondre. El grup s potser millor conegut pel seu xit internacional "Lovefool", de l'lbum First Band on the Moon (1996). La seva inclusi a la banda sonora de la pellcula Romeu i Julieta de William Shakespeare del director Baz Luhrmann va essegurar-los la popularitat. Malgrat alguns podrien haver-los considerat una flor d'un dia, la banda ha tingut xit internacional desprs d'aquest amb els senzills "My Favourite Game"  i "Erase/Rewind", ambds de l'lbum Gran Turismo, aix com xit local a Suciaamb senzills dels seus lbums subsegents. 

Membres.

 Peter Svensson - guitarra;
 Magnus Sveningsson - baix;
 Bengt Lagerberg - bateria;
 Lars-Olof "Lasse" Johansson - teclat i guitarra;
 Nina Persson - veu;

Histria.

Peter Svensson i Magnus Sveningsson, ambds msics de heavy metal, formaren el grup l'Octubre de 1992 a Jnkping, Sucia, amb el bateria Bengt Lagerberg, el teclat Lars-Olof Johansson i la cantant Nina Persson. Vivint junts en un petit apartament, The Cardigans van gravar una cinta demo que va escoltar el productor musical Tore Johansson, i que els va dur a una invitaci per a gravar a uns estudis de Malm. El 1994 van publicar el seu lbum debut Emmerdale a Sucia i Jap (va ser re-editat internacionalment el 1997). L'lbum inclou la can que va ser un xit a la rdio sueca "Rise & Shine".

La resta del 1994 el van passar de gira per Europe i gravant Life, que es va publicar mundialment el 1995. Life va esdevenir un xit, venent ms d'un mili de cpies i aconseguint un disc de plat al Jap. El 1996 Life va ser publicat pel segell Minty Fresh als E.U.A..

Desprs de l'xit de Life, The Cardigans van signar amb Mercury Records i van publicar amb ells First Band on the Moon a tot el mn el 1996. "Lovefool" va ser un xit a tot el mn, especialment als Estats Units i novament al Jap, on van assolir el disc de plat en noms 3 setmanes. 

El disc de 1998 Gran Turismo va ser una mica ms fosc i lluntic, i va ser seguit d'un llarg perode en qu els membres del grup van perseguir projectes en solitari. El mateix any van publicar una recopilaci de cara-B estranyes anomenat The Other Side of the Moon com una edici exclusiva al Jap, i per tant difcil de trobar fora d'all. 

Durant el lapsus que va seguir, la Nina Persson va publicar un lbum com a A Camp i els The Cardigans van gravar un duet per al disc de Talking Heads "Burning Down the House" amb Tom Jones en el seu lbum Reload, Peter Svensson va treballar en el projecte Paus amb ajut de Joakim Berg deKent, i Magnus Sveningsson va gravar sota el nom de Righteous Boy. The Cardigans van retornar el 2003 amb Long Gone Before Daylight, una collecci de canons ms tranquilla i d'ambient, escrita principalment per Nina Persson i Peter Svensson. 

El grup va acabar de gravar el seu sis lbum Super Extra Gravity el maig de 2005, que va ser publicat davant una gran clam de la crtica el 19 d'Octubre 19 de 2005.

Discografia.
lbums.
lbums d'estudi
Emmerdale (1994) SWE #29  (re-publicat als E.U.E. el 1999);
Life (1995) SWE #20 UK #51  (re-publicat als E.U.E. el 1996);
First Band on the Moon (1996) SWE #2  UK #18 US #35;
Gran Turismo (1998) SWE #1 UK #8 US #151;
Long Gone Before Daylight (2003) SWE #1 UK #47  (re-publicat als E.U.E. el 2004);
Super Extra Gravity - (2005) SWE #1 UK #78;

Recopilatoris
The Other Side of the Moon (1997) - cara-B i rareses publicat noms al Jap i Austrlia;

 Senzills .



 Enllaos externs i referncies .
 lloc web oficial;
 The Cardigans Country - un lloc de fans amb notcies, discografia, lletres i ms.
 The Very Best Cardigans Website Ever - un lloc de fans amb notcies, discografia completa, lbums especials i ms. ;
 Live photos of Nina Persson and A Camp;
 The Cardigans @ MTV.com;
 Entrevista;
 Video clips dels Cardigans;

Font: extret de l'article en angls The Cardigans.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69369" title="Zapoteca" nonfiltered="2293" processed="2278" dbindex="27443">
Els zapoteques sn un grup de Pobles indgenes de Mxic, que es diuen binni zaa  el poble nadiu  o  el poble del nvol .  Sn ms coneguts pel derivat de la paraula nhuatl tzapotecatl que en catal   poble de l arbre zapote , primer nom donat pels asteca als habitats d Oaxaca. Formen un grup amb els chatino, i alguns els inclouen amb els otomangue. El president mexic Benito Jurez, un amerindi zapoteca, va ser el primer president amerindi del continent americ. 

Localitzaci.
Viuen a l estat d'Oaxaca i es divideixen en quatre grups:
 Zapoteques de les Valls Centrals, o binniz, que viuen al centre de la vall d Oaxaca (Mitla i Tehuantepec).
 Zapoteques de la Serralada d'Oaxaca o bene xon, que viuen a Ixtln, Villa Alta i Choapn;
 Zapoteques de l Istme de Tehuantepec, o ben zaa, que viuen a Tehuantepec.
 Zapoteques del Sud, a la seralada Miahuatlan, sovint agrupats amb els zapoteques de l'Istme de Tehuantepec;

Tamb hi ha colnies zapoteca fora d Oaxaca, com Colonia Danta Maria, formada per immigrants a la ciutat de Mxic. 

Costums i organitzaci administrativa.
Vegeu tamb l'article: Civilitzaci zapoteca;
Durant el perode colonial espanyol foren reduts a pagesos per tal que paguessin tribut, i avui dia encara sn predominantment vilatans i agricultors artesans. La seva cultura tamb ho s, ja que la llengua noms es parla a la llar i al camp. La seva cultura moderna s similar a la del Mxic rural, una complexa amalgama espanyol-mexic-indgena. La seva cultura, per, s la predominant a l istme de Tehuantepec. La dona es dedica al comer, s activa i molt relacionada socialment, aprticipa en la poltica i t certa independncia domstica. Hi ha moltes mares solteres, i els unochis (homosexuals) sn respectats i vistos com a un ms del grup. Encara que van convertir-se a la religi catlica dels conquistadors, algunes costums i creences antigues sobreviuen, com les velas (festes) barrejades amb cristianisme, on les yoanas i la yoana gola se n encarreguen de tot. 

Des dels anys 70 molts han emigrat a les ciutats de Mxic i als Estats Units. Durant aquests temps, moltes viles de la vall Zapoteca, com Teotitln del Valle, s han especialitzat en producci de manufactures, per les que sn coneguts a nivell nacional i internacional, cosa que els ha donat un cert orgull de llur herncia que s ha manifestat en el desenvolupament de programes per tal de preservar-ne la llengua i els costums. Una altra cituat important per aquest motiu s Juchitn, a l istme.

En general, han mantingut la seva cultura, llengua i tradicions, i han participat en el moviment obrer i sindical. Un zapoteca, Cabrera Guzmn, fou dirigent nacional del sindicat del petroli del 1980 al 1990, i Demetrio Vallejo fou un important sindicalista ferroviari. Tamb controlen la Unin de Comunidades Indgenas de la Zona Norte del Istmo (UCIZONI), amb el seu cap Carlos Beas. Les dones zapoteca dominen el comer de la zona amb Guatemala. Matas Romero (80.000 habitants, el 50 % indis) s la seu d UCIZONI, que agrupa 60 comunitats, i presidida per zapoteques i mixes.   UCIZONI vol respectar els drets humans, l s de les llenges indgenes, impulsar activitats econmiques, es preocupa per l organitzaci, el finanament i l activisme sindical. Oficialment, la seva llengua s oficial i l ensenyament ha de ser bilnge, per de fet no es fa.

Juchitn, ciutat rival de Tehuantepec, t una central termoelctrrica, aix com embotelladores de Coca Cola i Okey. Ac s forta la Coalicin Obrera y Campesina del Istmo (COCEI), partidria de la collectivitzaci de la societat. 

Demografia i llengua.
Avui dia viuen 777,253 zapoteques a Mxic. La majoria (65,1 %) encara parla la seva llengua, anomenada didxa'za  paraula del nvol , per amb moltes diferncies dialectals (alguns lingstes en consideren 45). L'espanyol t la funci de ser lingua franca entre els diversos dialectes si aquests sn mtuament inintelligibles.

Enllaos externs.

 Monografia oficial dels zapoteques de l'Istme de Tehuantepec, en castell;
 Monografia oficial dels zapoteques de la Serralada Nort de l'Oaxaca, en castell;
 Monograifa oficials dels zapoteques de les Valls Centrals, en castell;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69370" title="James Naismith" nonfiltered="2294" processed="2279" dbindex="27444">

James Naismith va nixer el 6 de novembrede 1861 a Almonte, Ontario, Canad; als 22 anys va ingressar a la Universitat de Mc. Guilln Montreal. L'any 1891 inici els seus estudis a l'Institut d'Springfield; els ltims mesos d'aquell any va inventar el bsquet i el 15 de novembre de 1892 va donar a conixer les primeres regles. Posteriorment va obtenir el doctorat en teologia, tamb el grau d'educaci fsica aix com tamb de medicina. En un llibre que va escriure sobre el joc, va dir que volia el joc fos lliure, per que pogus ser de lluita i inteligncia, que s'acopls a grups grans o petits, que exercitessin la major part de les masses musculars i que fos el suficientement cientfic perqu pogus interessar a vells esportistes.

El 1915, als 54 anys i amb famlia, Naismith va haver de deixar el seu lloc administratiu a la Universitat de Kansas, es va allistar voluntriament amb la Kansas National Guard i va servir sota les ordres del Gral. John J. Pershing a l'expedici que fu enviada a Mxic el 1916 a perseguir a les forces revolucionries mexicanes de Pancho Villa.

Desprs d'una llarga cadena d'experincies i vivences, va morir el 27 de novembre de 1937 als 76 anys d'edat.

 Regles del bsquet escrites per James Naismith .

La pilota pot ser llanat en qualsevol direcci amb una o ambdues mans.
La pilota pot ser copejat en qualsevol direcci amb una o ambdues mans, per mai amb el puny.
Un jugador no pot crrer amb la pilota. El jugador ha de llanar-ho des del lloc on ho pren.
La pilota ha de ser subjectat amb o entre les mans. Els braos o el cos no poden usar-se per a subjectar-ho.
No es permet carregar amb el muscle, agarrar, empnyer, copejar o zancadillear a un oponente. La primera infracci a aquesta norma per qualsevol persona conts com una falta, la segona el descalificar fins que s'aconsegueixi una canastra, o, si hi ha una evident intenci de causar una lesi, durant la resta del partit. No es permetr la substituci de l'infractor.
Es considerar falta copejar la pilota amb el puny, les violacions de les regles 3 i 4, i el descrit en la regla 5.
Si un equip fa tres faltes consecutives (sense que l'oponente hagi fet cap en aquest interval), es contar un punt per als seus contraris.
Els punts s'aconseguiran quan la pilota s llanat o copejat des de la pista, cau dintre de la canastra i es queda all. Si la pilota es queda en la vora i un contrari mou la cistella, conts com un punt.
Quan la pilota surt fora de banda, ser llanat dintre del camp i jugat per la primera persona a tocar-ho. En cas de dubte, l'rbitre llancs la pilota en lnia recta cap al camp. El qual treu disposa de cinc segons. Si triga ms, la pilota passa a l'oponente.
L'rbitre auxiliar, "umpire", sancionar als jugadors i anotar les faltes, avisar a ms al "referee"(rbitre principal, vegi's segent punt) quan un equip cometi tres faltes consecutives. Tindr poder per a descalificar als jugadors conformi a la regla 5.
L'rbitre principal, "referee", jutjar la pilota i decidir quan est en joc, dintre del camp o fora, a qui pertany, i dur el temps. Decidir quan s'aconsegueix un punt, dur el marcador i qualsevol altra tasca prpia d'un rbitre.
El temps ser de dues meitats de 15 min amb un descans de 5 minuts entre ambdues.
L'equip que aconsegueixi ms punts ser el vencedor.

 Enllaos externs .
Basketball Hall of Fame(en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69380" title="Josep Massot i Muntaner" nonfiltered="2295" processed="2280" dbindex="27445">
Josep Massot i Muntaner (Palma, Illes Balears 1941) s un monjo benedict,historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Biografia.
Va nixer el 1941 a la ciutat de Palma. Va estudiar filologia romnica a la Universitat de Barcelona, on s'hi va llicenciar el 1963. Entre 1970 i 1973 don classes en aquesta mateixa universitat i a partir del 1973 s nomenat secretari de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Membre de la Secci Histrico-Arqueolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, s conservador del fons de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista "Randa".

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix l'any 1993 fou guardonat amb el Crtica Serra d'Or i tamb ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. 

Monestir de Montserrat.
L'any 1962 ingress a l'orde benedict del Monestir de Montserrat, sent ordenat prevere el 1972, des de la qual ha realitzat tota la seva obra. Des de 1971 s director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 

Obra literria.
Interessat de ben jove pels estudis histrics i lingstics, s'especialitz en l'edat mitjana i en altres temes com la postguerra o la histria de l'Esglsia. Ha impulsat treballs de recerca i homenatges sobre autors histrics de la cultura catalana, i tamb estudis filolgics. 

Ha publicat un gran nombre d'obres, d'entre les quals destaquen:
1972: Els mallorquins i la llengua autctona;
1973: Aproximaci a la histria religiosa de la Catalunya contempornia;
1976: La Guerra Civil a Mallorca;
1977: Esglsia i societat a la Mallorca del segle XX;
1978: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959);
1979: Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana;
1990: Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears;
1992: Els intellectuals mallorquins davant el franquisme;
1996: El primer franquisme a Mallorca;
1997: Guerra civil i repressi a Mallorca;
1998: Tres escriptors davant la guerra civil;
2002: Els viatges folklrics de Mari Aguil (amb una biobibliografia de l'autor);

Tamb ha escrit sovint a la premsa i a revistes especialitzades, com ara a Els Marges, Serra d'Or, Lluc o Estudis Romnics. Public el Canoner musical de Mallorca, obra del seu avi Josep Massot i Planes (1875-1943), msic i folklorista.



Enllaos externs.
  Informaci de Josep Massot a la Universitat de les Illes Balears;
  Informaci de Josep Massot a www.escriptors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69381" title="Mestalla" nonfiltered="2296" processed="2281" dbindex="27446">

Esports: ;
Estadi de Mestalla, estadi del Valncia CF.
 Estadi Nou Mestalla, estadi en projecte del Valncia CF.
Valncia Club de Futbol Mestalla, equip filial del Valncia CF (abans CE Mestalla i Valncia CF B).
Geografia: ;
Barri de Mestalla a Valncia.
Squia de Mestalla, squia de l'Horta de Valncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69384" title="Siurana (Priorat)" nonfiltered="2297" processed="2282" dbindex="27447">

Siurana, o Siurana de Prades s un poble del municipi de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. Est situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcria, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. La poblaci era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l'ltim reducte musulm de Catalunya.

 Histria .

Orgens de Siurana.
Els orgens de Siurana es remunten a poques prehistriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistriques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de slex polimentades, les primeres l'any 1909. Segons el prestigis doctor Vilaseca, Siurana va sser un taller de fulles, entenent-se amb aquest nom el que els prehistoriadors coneixen com a lmines llargues i estretes, de secci triangular o poligonal, amb una cara inferior ms o menys plana. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap al segon mileni aC, potser amb orgens una mica anteriors, per el ple desenvolupament d'aquesta indstria arriba fins a l'poca del bronze.

El regne musulm de Siurana.

Els musulmans penetraren a la pennsula Ibrica cap a l'any 711. El 714 ja estaven installats al nostre pas, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupaci efectiva del territori es devia fer ms endavant, de manera progressiva, donat que s possible que la primera poblaci musulmana fos nmada, i no s'assents definitivament fins a mitjan segle IX.  El territori de Siurana sembla que no va comenar a tenir importncia fins al segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera lnia de l'Islam, principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, d'ocupar la ciutat de Tarragona, cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions ms segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un primer intent seris de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI. La situaci estratgica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avan cristi.

Les Muntanyes de Prades i bona part del Priorat conformaven una marca fronterera organitzada entorn del castell de Siurana. En aquella poca, a cada castell li pertanyia un vast territori que portava el mateix nom del castell i que quasi sempre es tractava d'un topnim pre-musulm (la pervivncia d'aquests topnims pot ser deguda a que l'ocupaci i organitzaci d'aquests nuclis s anterior a l'arabitzaci lingstica del pas, com s el cas de Siurana, que s un topnim pre-musulm: del llat Severiana va passar a Xibrana -rab- i finalment, a Siurana). Segons un document de 1154, els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors del lloc que, fins el dia que el castell va ser ocupat, ells l'haven tingut per espai de dos-cents vuitanta-quatre anys. Si aquesta notcia fos certa, la Siurana sarrana es va formar l'any 869, data molt hipottica per que t un punt de versemblana.

El castell de Siurana era el centre de la vida de l'extensssim territori que tenia sota el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, aix com tamb del Baix i Alt Camp, la Conca de Barber i les Garrigues. El territori estava organitzat en alqueries, com la Morera (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres collectives); i rafals (entesos com a dominis privats, tots sota l'esguard del castell), com ho podrien haver estat, si fem cas a la toponmia, Cabacs, Albarca, Margalef i potser Falset.

Conquesta de Siurana.

El 17 de febrer de 1146 Berenguer Arnau va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donaci permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que devia fracassar, si s que es va arribar a intentar. Siurana restava en un indret prcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'poca, i probablement el comte sobir va preferir conquerir llocs amb ms importncia poltica i econmica. Tarragona va ser restaurada l'any 1118, per fins el 1146 no es veu un veritable procs ocupacional del territori. Tortosa va ser conquerida el 1148, i Lleida el 1149. El 1151 els cristians estaven en els mateixos lmits del valiat de Siurana, desprs de conquerir tota la zona de les Garrigues. La Siurana musulmana restava, doncs, reclosa i rodejada pels quatre costats, i la seva caiguda noms era qesti de temps.

L'ocupaci dels territoris de Siurana va comenar l'any 1153. Per la banda de la Conca de Barber, els Cervera van arribar fins a Albarca per Capafonts i la Febr; Albert de Castellvell (fill del bar Guillem II de Castellvell) va envair el Priorat des del Coll de la Teixeta; Ramon de Gaganot ho va fer pel Coll d'Alforja. L'assetjament el va dirigir Bertran de Castellet. La data exacta de la conquesta del castell no s segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en qu el Comte de Barcelona va atorgar una carta de poblaci a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el 23 de novembre del mateix any; i d'altres el 12 de juliol de 1154. En tot cas, s segur que en el mes de setembre de 1154 Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre 1153 i 1154. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esforos (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'poca. La llegenda de la Reina Mora justifica plenament el caire pic de la conquesta de l'ltim reducte musulm de Catalunya.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69387" title="Ramon VII de Tolosa" nonfiltered="2298" processed="2283" dbindex="27448">
Ramon VII de Tolosa o de Sant Gli, dit el Jove (juliol 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau), comte de Tolosa, duc de Narbona i marqus de Provena. Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa escrita en  la Historia General del Llenguadoc, s Ramon VII, tanmateix estudis crtics moderns han pogut establir que dos comtes anomenats Ramon n'havien estat omesos. Aix, doncs, aquest comte hauria de ser Ramon IX.

Fill de Ramon VI de Tolosa i de Joana Plantagenet, el 1211 es va casar amb Sana d'Arag (1186-1242), filla d'Alfons el Cast i de Sana de Castella. En segones npcies es va casar amb Margarita de Lusinhan, dita de la Marca,(1228-1288), tot i que l'esglsia va declarar aquest matrimoni com a nul un temps desprs. De la seva uni amb Sana d'Arag en va nixer l'nic hereu del comtat de Tolosa, Joana de Tolosa.
 
Ocupades les seves terres durant la Croada albigesa, el maig de 1216 desembarca a Marsella i posa setge davant Bellcaire que pren el 24 d'agost. Tot seguit comena la reconquesta dels seus territoris contra Sim de Montfort desprs el seu fill Amalric de Montfort.

Succeeix al seu pare el 1222. El 1225, s excomunicat pel concili de Bourges i es comena una croada contra ell. Un cop venut es resigna a signar el tractat de Pars el 1229, pel qual cedeix l'antic vescomtat de Trencavell al rei de Frana i permet que la seva nica filla i heretera, Joana, es casi amb Alfons de Poitiers, germ de Llus. A la seva mort, el seu gendre es va fer comte de Tolosa de Llenguadoc i, desprs de la mort d'aquest ltim, el comtat va ser annexat per la Corona de Frana.

 Enllaos externs .
Foto del Tractat de Pars ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69389" title="Les Alqueries" nonfiltered="2299" processed="2284" dbindex="27449">



Les Alqueries  s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa. 

El terme municipal limita amb les localitats de Vila-real, Borriana, Betx i Nules.

 Geografia .
Se situa esta localitat en la part ms plana de la comarca de la Plana Baixa i rodejada de camps de tarongers, per la qual cosa el paisatge de les Alqueries s totalment pla i amb presncia de nombroses alqueries i cases de camp. La mar s a menys de tres quilmetres i es pot observar des dels terrats de les cases. Cap a l'interior domina en el paisatge els cims de la serra d'Espad i del Penyagolosa, el ms alt del Pas Valenci . Al nord del terme passa el riu Sec de Betx que no porta aigua gran part de l'any a excepci dels periodes plujosos.

El clima s tpicament mediterrani, amb una mitjana pluviomtrica d'uns 450 litres/m2 anuals, repartits de forma molt irregular i amb mxims de precipitaci durant el mes d'octubre i periodes de sequera llargs, especialment d'estiu. Les temperatures sn altes i bascoses d'estiu, amb mximes durant els dies de vent de ponent, quan la temperatura supera fcilment els 35 graus. L'hivern s fresc amb gelades ocasionals que peridicament fan malb la taronja. Ben coneguda s la gelada d'origen siberi de 1984, quan els termmetres de la localitat baixaren fins als -10 C, amb la prdua total de les collites de fruita i verdura de tota la comarca. 

En la vila abunden les vivendes d'estil modernista, com la Casa Safont, seu actual de l'Ajuntament, o l'hotel Torre la Mina, amb un conjunt arquitectnic restaurat de principis del segle XX. Des de la seua segregaci de Vila-real al 1985, les Alqueries ha viscut una important expansi urbanstica i una notable millora de les seues infraestructures viries i dotacionals.

S'accedix a este poble des de Castell o Valncia per la N-340 o l'AP-7. T tamb accs ferroviari a travs de la lnia de rodalia de RENFE Valncia-Castell.

 Histria .
Les Alqueries (tradicionalment les Alqueries del Riu Sec) t el seu origen en les alqueries musulmanes de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn. Amb l'arribada del rei Jaume I d'Arag i la fundaci del Regne de Valncia aquelles alqueries musulmanes varen passar a integrar una part del llavors nou terme municipal de Vila-real. 

El nom castell actual de la localitat (Alqueras del Nio Perdido) ve de la imatge de la Mare de Du del Nio Perdido que els monjos de Caudiel (Alt Palncia) varen deixar en l'oratori del Bon Retorn el 1683. Este oratori va forjar durant segles la identitat unificada d'esta poblaci en exercir de punt d'uni dels habitants dels diversos masos o alqueries de la zona. 

Cal dir que el nom castell de la patrona alquerienca, la Verge del Nio Perdido, s'explica per la presncia dels monjos de Caudiel, localitat de parla castellano-aragonesa de l'Alt Palncia. Eixe nom del Nio Perdido no ha estat mai tradut al valenci i en els documents redactats en valenci a la localitat el nom de la verge s'escriu sempre en castell, com als llenols que els vens pengen en els perodes festius i on podem llegir Mare de Du del Nio Perdido, Protegiu-nos.

Tot i l'origen antic del nucli poblacional, anterior a la fundaci de Vila-real, les Alqueries va romandre dins el terme d'aquella localitat fins el 25 de juny de 1985, quan un decret de la Generalitat Valenciana cre el nou municipi desprs d'una lluita llarga per la segregaci que els alqueriencs havien comenat l'any 1929 i que el Tribunal Suprem reconegu per primera volta el 1984.

Vint-i-dos anys desprs de la segregaci la transformaci de les Alqueries ha estat molt important; s'han millorat les comunicacions amb noves rondes, rotondes i carrers, s'han obert grans zones verdes i des de l'any 2000 la vila viu un perode d'expansi urbanstica important que en pocs anys far augmentar-hi el nombre d'habitants amb nous vens originaris dels pobles del voltant, especialment de Vila-real i Borriana.

 Demografia .


 Economia .
La seua economia est basada en l'agricultura amb predomini del cultiu del taronger. La indstria principal s la dedicada a la manipulaci i transformaci de ctrics.

 Monuments .
 Monlit. Smbol de la segregaci del poble en 1985.
 Esglsia de la Mare de Du del Nio Perdido. La seua construcci data de 1952 a 1954.
 Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.
 Casalot del Repl. Edifici d'inters arquitectnic.
 Plaa de les Pedres.
 Plaa Major.
 Edifici "La Palmera". L'antiga escola del poble edificada en 1933 durant la II Repblica. Actualment rehabilitada com a Casal Jove;

 Festes .
 Festa de Sant Antoni. Se celebra al gener.
 Festa de la Segregaci. Se celebra al juny. Es commemora el reconeixement d'Alqueries com a municipi. Tenen lloc exhibicions, esports de competici, festa de focs artificials "crrer la traca", i competici de coloms missatgers.
 Festa de Sant Jaume. Se celebra al juliol.
 Festes Patronals. En honor de la Mare de Du del Nio Perdido. Se celebra a l'octubre amb ofrena de flors, missa, process i celebracions populars. Tamb tenen lloc diferents festes de bous: "Bous per la Vila" i "Bous embolats".
 Festa de la Purssima. Se celebra el 8 de desembre. Missa i process anomenada "dels Farolets".

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Casal Jove de les Alqueries;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69397" title="Fundaci UPC" nonfiltered="2300" processed="2285" dbindex="27450">
La Fundaci UPC s una instituci creada per la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) per al desenvolupament i la coordinaci de la seva oferta de formaci permanent. Des de la seva creaci, el 1994, ha format ms de 60.000 alumnes a travs d'una xarxa docent formada per ms de 2.500 persones procedents tant del mn acadmic com professional.

 Serveis .
La Fundaci UPC ofereix un ampli ventall d'activitats en diferents mbits formatius i de serveis de suport a la formaci:
 Programes de formaci: msters, postgraus, cursos d'especialitzaci, seminaris, conferncies,...
 Formaci a mida;
 Validaci i acreditaci de competncies professionals;
 Serveis complementaris a la formaci: xarxa d'antics alumnes, campus virtuals, intranets, creaci de materials multimdia per a l'aprenentatge a distncia...

 rees temtiques .
 Arquitectura, Edificaci i Urbanisme;
 Enginyeria Civil;
 Enginyeria Industrial;
 Tecnologies de la Informaci i les Comunicacions;
 Gesti i Organitzaci d'Empreses;
 Sostenibilitat i Medi Ambient;

 Distribuci geogrfica .
 Barcelona;
 Castelldefels;
 Terrassa;
 Xile;

 Enllaos externs .
 Fundaci UPC;
 Fundaci UPC a Xile;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69398" title="Swinub" nonfiltered="2301" processed="2286" dbindex="27451">

Als videojocs.
Swinub noms s disponible en Pokmon Plata i Or i en Pokmon VerdFulla i VermellFoc.  

Estats bsics als videojocs.
Els seus HP sn baixos (50) i no s gaire bo en la lluita; el seu atac es de 50 punts, la defensa de 40, la velocitat de 50 i la defensa i l'atac especial de 30.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69399" title="Funchal" nonfiltered="2302" processed="2287" dbindex="27452">

Funchal s la capital de l'arxiplag de Madeira.  Fou fundada per Joo Gonalves Zarco el 1421 i reb l'estatut de ciutat del rei Manuel I el 1508.

Parrquies.
Aquestes sn les 10 parrquies de Funchal:
 Imaculado Corao de Maria;
 Monte;
 Santa Luzia;
 Santa Maria Maior;
 Santo Antnio;
 So Gonalo;
 So Martinho;
 So Pedro;
 So Roque;
 S;

Personatges.
Jos Vicente Barbosa (2 de maig, 1823 - 3 de novembre, 1907)  ;
Alberto Joo Jardim;
Cristiano Ronaldo;

Enllaos.
 Camara Municipal do Funchal ;
Mapa i fotos aries;
Mapa dels carrers de Mapquest;
Mapa de Funchal- jpg o PDF ;
Fotografia aria de Microsoft Terraserver;
Fotos de Madeira ms de 70 de Funchal;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69400" title="La tertulia de sabios" nonfiltered="2303" processed="2288" dbindex="27453">
La tertulia de Sabios s una secci del programa La Ventana dirigit per Gemma Nierga i que s'emet per l'emissora de Rdio Cadena Ser.

Aquesta secci, que fa ms de vuit anys que s'emet, s una tertlia on es debat la actualitat poltica amb tres convidats, l'ex-lder del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo, l'ex-ministre i ex-militant d'UCD i un dels fundadors del PP, Miguel Herrero de Min i el cineasta Pere Portabella.

Inicialment, el lloc de Portabella l'ocupava l'exministre de sanitat i militant del PSC Ernest Lluch fins que el novembre de 2001 fou assassinat per la banda terrorista ETA.

Actualment, aquesta tertlia s'emet els dilluns a la tarda, a l'ltima hora del programa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69405" title="Calheta (Madeira)" nonfiltered="2304" processed="2289" dbindex="27454">

Calheta s un municipi de l'oest de Madeira, limitat pels de Funchal, Santana i Machico. Inclou en el seu territori vuit parrquies o freguesias:

 Arco da Calheta;
 Calheta;
 Estreito da Calheta;
 Faj da Ovelha;
 Jardim do Mar;
 Pal do Mar;
 Ponta do Pargo;
 Prazeres;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69407" title="Cmara de Lobos" nonfiltered="2305" processed="2290" dbindex="27455">




Cmara de Lobos s una ciutat i un mucicipi de Madeira.
Es divideix en cinc parrquies:
Cmara de Lobos;
Curral das Freiras;
Estreito de Cmara de Lobos;
Jardim da Serra;
Quinta Grande;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69408" title="Aerodactyl" nonfiltered="2306" processed="2291" dbindex="27456">

Aerodactyl s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i tipus volador.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69409" title="Joan Peir i Belis" nonfiltered="2307" processed="2292" dbindex="27457">
Joan Peir i Belis, nat el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Fou ministre d'Indstria durant la II Repblica.

Als 8 anys comen a treballar en una fbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i a escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament altres companys fund la Cooperativa del Vidre de Matar, que mai abandonaria. El 1907 es va casar amb Merc Olives, obrera txtil, amb la que va tenir 3 fills (Joan, Josep i Lliberto) i 4 filles (Aurora, Aurlia, Guillermina i Merc).

 Militncia sindical .
Segons ell mateix, la seva militncia sindical es va iniciar el 1906, comenant a tenir crrecs de responsabilitat entre 1915 i 1920, com ara secretari general de la  Federacin Espaola de Vidrieros y Cristaleros  (1916-1920) i director de las publicacions  La Colmena Obrera  (rgan dels sindicats de Badalona) i  El Vidrio  (portaveu dels vidriers federats). La seva agudesa intellectual el va portar mes endavant a ser director del diari  Solidaridad Obrera  (1930) i del tamb diari Catalunya (1937).

Molt influenciat pel sindicalisme revolucionari francs, comen a tenir tasques de responsabilitat a la CNT desprs del Congrs de Sants (1918) de la regional catalana. Grcies a la seva capacitat de treball, dots de organitzador i gran prestigi, va ocupar els ms alts crrecs en aquesta organitzaci. En el Congrs de La Comdia (1919) defens les federacions d'indstria que foren rebutjades en aquella ocasi.

 Els anys vint .
Durant els anys vint va patir la repressi desencadenada per l'estat i la patronal en contra el moviment obrer. L'any 1920 va sofrir dos atemptats i fou detingut i empresonat a Sria i a Vitria.

L'any 1922 fou elegit secretari general de la CNT. Durant la seva gesti es va celebrar la Conferncia de Saragossa, en qu es va aprovar la sortida de la organitzaci de la  Internacional Sindical Roja  i la seva afiliaci a la reconstituda  Associaci Internacional dels Treballadors  (AIT). En aquesta mateixa conferncia Peir defens amb Salvador Segu, Angel Pestaa i Josep Viadiu la  mocin poltica , molt criticada per els sectors ms ortodoxos de l'organitzaci.

Es va establir a Matar el 1922 i el 1925 va dirigir la constituci de la Cooperativa del Vidre que ja havia intentat organitzar amb anterioritat. Amb la dictadura de Primo de Rivera la CNT va quedar illegalitzada, les seves seus van ser censurades i les seves publicacions van sser suspeses. Molts dels seus militants foren detinguts, i Peir fou empresonat els anys 1925, 1927 i 1928. Aquest darrer any fou novament elegit Secretari General de la CNT. Va criticar a la UGT per la seva defensa de jurats mixtes durant aquella dictadura i tamb a Pestaa, amb el qual per altra banda coincidia en altres aspectes. Tamb va criticar al sector ms anarquista del sindicat, i malgrat que es va afiliar a la FAI mai hi va militar, defensant al contrari una organitzaci de masses ms sindicalista, i oposant-se als grups d'acci i a les minories de militants dirigents.

 Repblica i Guerra Civil .

L'any 1930 va signar el manifest de  Inteligncia Republicana  i va rebre nombroses crtiques internes que el van portar a retirar la seva signatura. Va seguir defensant les federacions d'indstria fins que en el congrs de la CNT del 1931 a Madrid va aconseguir un recolzament massiu davant les tesis fastes. En aquest mateix congrs va recolzar la ponncia sobre la Posici de la CNT envers les Corts Constituents en la que es defensava que la proclamaci de la Repblica podria suposar un avan per la classe treballadora. Aquesta ponncia fou aprovada amb algunes modificacions malgrat la oposici dels sectors fastes que veien en aquesta un recolzament a la maquinria poltica burgesa.

Tamb l'any 1931 va signar juntament amb 29 altres destacats cenetistes, entre els que es trobava Angel Pestaa, el "Manifiesto Treintista", on s'analitzava la situaci econmica i social d'Espanya i es criticava tant al govern republic com als sectors cenetistes ms radicalitzats. La reacci d'aquests va provocar la dimissi de Pestaa del seu lloc en el comit nacional de l'organitzaci i la sortida dels sindicats de Sabadell als que posteriorment s'hi van afegir altres que van acabar constituint un bloc denominat sindicats d'oposici. Tot i que Peir va participar en aquesta escissi no va tenir responsabilitats destacades i va intentar establir ponts per evitar la ruptura definitiva. La unificaci es va produir el 1936.

Desprs de l'alament dels militars rebels, Peir va actuar de vicepresident del comit antifeixista de Matar, enviant els seus fills al front. Va defensar l'entrada de la CNT en els governs de Catalunya i Espanya i va plantejar una Repblica Social Federal com forma de estat per quan s'acabs la guerra.

Amb Garca Oliver, Federica Montseny i Lpez fou un dels quatre ministres anarquistes en el govern de Largo Caballero, encarregat de la cartera d'Indstria. Des d'aquest lloc va elaborar el decret d'incautacions i intervenci en la indstria i va projectar la creaci d'un banc de crdit industrial, tot i que molts d'aquests projectes foren retallats o diluts per Negrn.
A la caiguda del govern de Largo Caballero va tornar a Matar i a la Cooperativa del Vidre, dedicant-se tamb a donar conferncies sobre el seu pas pel govern i a publicar durs articles contra el PCE per les seves actuacions contra el POUM.

L'any 1937 va ser director de la primera publicaci feta en catal de la CNT la Revista Catalunya.

L'any 1938 va entrar de nou en el govern, ara presidit per Negrn, tot i que no amb el rang de ministre sin de comissari general d'Energia Elctrica, mantenint una actitud antiderrotista i proposant una certa revisi de l'anarcosindicalisme a la llum del desenvolupament, la revoluci i la guerra.

 Exili, captura i mort .
El 5 de febrer de 1939 va travessar la frontera francesa, sent breument detingut a Perpiny, des d'on va anar a Narbona per reunir-se amb la seva famlia. Ms tard va marxar a Pars amb l'objectiu de representar a la CNT en la Junta d'Ajuda als Refugiats Espanyols (JARE), consistint la seva missi en treure els refugiats cenetistes dels camps de concentraci francesos i facilitar el seu trasllat a Mxic.

Desprs de la invasi nazi va intentar fugir, per fou detingut quan es dirigia a Narbona i retornat a Pars, on les autoritats franceses van emetre contra ell una ordre d'expulsi del pas amb l'objectiu d'apartar-lo de l'acci de la Gestapo i aix passar a la zona no ocupada i desprs a Mxic. Per va ser detingut un altre cop per les tropes nazis i portat a Trveris (Alemanya).

El gener de 1941, el ministeri d'Assumptes Exteriors franquista va sollicitar la seva extradici, que es va materialitzar a Irun el 19 de febrer del mateix any, incomplint les lleis franceses i internacionals.

Se'l va traslladar a la  Direccin General de Seguridad  de Madrid, on fou interrogat i sotms a mals tractes (va perdre diverses dents). Iniciat el procs i aplaat excepcionalment, se'l va traslladar a Valncia l'abril de 1941. El desembre d'aquest any es va obrir el procs sumarial, en el qual Peir va comptar amb testimonis al seu favor emesos per institucions i persones del nou rgim com ara el falangista Luys Santamarina i la protesta de Ramn Serrano Suer. Tanmateix, la seva reiterada negativa a la proposta del govern de dirigir els sindicats franquistes determinaria la seva condemna.

El maig de 1942 el fiscal va formular les acusacions, un mes ms tard li fou assignat el defensor militar d'ofici i el 21 de juliol fou pronunciada la sentencia de mort. Tres dies ms tard seria afusellat amb sis cenetistes ms en el camp de tir de Paterna, tot cridant: "Soldados! Esta es la justicia de Franco!".

 Obres publicades .
 Trayectoria de la Confederacin Nacional del Trabajo.;
 Ideas sobre Sindicalismo y Anarquismo.;
 Perill a la reraguarda.;
 Problemas y cintarazos.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69412" title="Porto Moniz" nonfiltered="2309" processed="2293" dbindex="27459">


Porto Moniz s un municipi de l'arxiplag de Madeira. Se sotsdivideix en quatre parrquies:

 Achadas da Cruz;
 Porto Moniz;
 Ribeira da Janela;
 Seixal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69414" title="Ponta do Sol" nonfiltered="2310" processed="2294" dbindex="27460">

Ponta do Sol s un municipi de l'arxiplag de Madeira. Se sotsdivideix en tres parrquies:

 Canhas;
 Madalena do Mar;
 Ponta do Sol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69415" title="Reial Federaci Espanyola de Futbol" nonfiltered="2311" processed="2295" dbindex="27461">

El futbol espanyol s dirigit per la Reial Federaci Espanyola de Futbol (en espanyol: Real Federacin Espaola de Ftbol, RFEF).

s l'encarregada d'organitzar la Segona divisi B de la lliga espanyola de futbol i administra la Primera, Segona i Tercera divisions (organitzades per la LFP les dues primeres i per les federacions autonmiques la tercera). Tamb organitza la Copa del Rei, la Supercopa d'Espanya, aix com diverses competicions de futbol base, com la Copa del Rei Juvenil de futbol, i la Copa Federaci. Dirigeix la selecci espanyola de futbol. T la seu a Las Rozas, Comunitat de Madrid. 

 Presidents .
Federacin Espaola de Clubs de Foot-Ball
1909-1911 Pedro Snchez de Neyra y Castro;
1911-1911 Ramn Paz Iglesias;
1911-1911 Jos Ortega;
1911-1911 Joan Padrs Rubio;
1911-1912 Ricardo Ruiz Ferry;
1912-1912 Ramn Paz Iglesias;
1912-1913 Joan Padrs Rubio;

Real Federacin Espaola de Futbol
1913-1916 Francisco Garca Molina ;
1916-1920 Gabriel Maura y Gamazo ;
1921-1923 David Ormaechea ;
1923-1924 Gabriel Maura y Gamazo ;
1924-1926 Julin Olave Videa ;
1926-1927 Antonio Bernabu de Yeste ;
1927-1931 Pedro Dez de Rivera y Figueroa;
1931-1936 Leopoldo Garca Durn ;
1939-1940 Julin Troncoso Sagre ;
1940-1941 Luis Saura del Pan ;
1941-1946 Javier Barroso Snchez-Guerra ;
1946-1947 Jess Rivero Meneses ;
1947-1950 Armando Muoz Calero ;
1950-1952 Manuel Valds Larraaga ;
1952-1954 Sancho Dvila y Fernndez de Celis ;
1954-1956 Juan Touzn Jurjo ;
1956-1960 Alfonso de la Fuente Chaos ;
1960-1967 Benito Pico Martnez ;
1967-1970 Jos Luis Costa Cenzano ;
1970-1975 Jos Luis Prez-Paya Soler ;
1975-1984 Pau Porta Bussoms ;
1984-1988 Jos Luis Roca Milln;
1988-???? Angel Mara Villar Llona;

 Enllaos relacionats .
El futbol a Espanya;
Selecci de futbol d'Espanya;

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci Espanyola de Futbol;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69417" title="Porto Santo" nonfiltered="2312" processed="2296" dbindex="27462">

Porto Santo s un una illa de l'arxiplag de Madeira, d'orgen volcnic, descoberta el 1419 per Joo Gonalves Zarco, Tristo Vaz Teixeira i Bartolomeu Perestrelo.

L'illa s ocupada totalment pel municipi del mateix nom, que t la seu al nucli de ciutat de Vila Baleira ,on viu la meitat de la poblaci.

El seu sl s arens i pobre en nutrients i la pluviositat hi s molt ms baixa que a la propera illa de Madeira. T una llarga platja de sorra de 9 km, gaireb que s gaireb tant com la llargada de l'illa, que fa uns 11 km. En aix tamb es diferencia de Madeira, que est mancada de platges gaireb del tot.
T
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69419" title="Consell de Drets Humans de les Nacions Unides" nonfiltered="2313" processed="2297" dbindex="27463">
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides s un organisme internacional de les Nacions Unides destinat a vetllar al voltant de la violaci dels drets humans. s el successor de la Comissi de Drets Humans de les Nacions Unides, que ha estat sovint criticada per incloure membres que no garanteixen els drets humans en el seu propi estat.

El 15 de mar de 2006, l'Assemblea General de les Nacions Unides va votar majoritriament a favor de crear el nou organisme de drets humans. Va ser aprovat per 170 membres dels 190 estats que composen l'Assemblea. Quatre estats van votar-hi en contra: els Estats Units, les Illes Marshall, Israel i Palau. Bielorssia, l'Iran i Veneuela van abstenir-se.

Estructura.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69420" title="Puig Major" nonfiltered="2314" processed="2298" dbindex="27464">

El Puig Major, amb els seus 1436 metres d'altura, s el cim ms alt de l'illa de Mallorca, i, per tant, de totes les Illes Balears. El cim pertany al municipi d'Escorca i el masss est repartit entre els municipis de Fornalutx i Escorca.

L'esper sud s'anomena el Penyal del Migdia.



Histria.



Antigament, fou anomenat Puig Major de Son Torrella, per contraposici al Puig Major de Massanella, que posteriorment tamb es reanomen a Massanella. Tots dos eren anomenats Puig Major perqu destacaven bastant respecte de les altres altures de la Serra de Tramuntana.

L'any 1932, es comena a estudiar de fer-hi un telefric que pujs fins al cim, per la idea finalment es descart per l'elevat cost del projecte. D'aquell projecte, actualment noms en queda una petita construcci que ha donat lloc al topnim Pla d'es Funicular.

A els anys cinquanta com a conseqncia de la guerra freda entre la Uni Sovitica i Estats Units, el clima blic entre les superpotncies motiv la construcci de nombroses bases militars i estacions de vigilncia aria arreu del mn. A Espanya aquestes instal.lacions arribaren de la ma de l'acord de defensa i cooperaci entre el govern nordameric i el rgim del general Franco (27 de desembre de 1953), el qual es benefici del trencament de l'allament internacional i d'inversions que permeteren millorar la difcil situaci econmica espanyola de postguerra.

Desgraciadament el Puig Major fou la localitzaci elegida per instal.lar un radar (tipus estaci troposfrica o tropo-scatter) de l'exrcit de l'aire nordameric (USAF) destinat al control aeri de la Mediterrnia occidental. Triat l'indret les obres comenaren al 1955. El vell cam que comunicava la possessi de Son Torrella amb la carretera de Lluc a Sa Calobra fou la via d'accs per a la maquinria pesada. Les consideracions mediambientals foren nules i l'impacte sobre la muntanya fou brutal. 

L'altura del Puig Major es rebaix en nou metres passant dels 1.445 metres que encara es consignen errniament a moltes obres de referncia als 1.436 metres. A mesura que es produen els desmunts del cim i de la carretera  s'anaven llanant els enderrocs pels costers donant lloc a la creaci de rossegueres artificials. Les comunitats vegetals exclussives de la zona es veren molt afectades i que dir de les construccions dels nevaters...Cinquanta anys desprs les ferides de la muntanya encara sn ben visibles. 

Els dos radars del cim estaven dins unes esferes que eren visibles des de molts racons de l'illa, i que li valgueren diverses denominacions divertides com ses Bolles. Primer eren de color blanc, desprs es pintaren d'un color de camuflatge i recentment, a causa dels canvis tecnolgics, s'han convertit en una sola esfera que corona el cim ms alt de Mallorca.(El 20 de Novembre de 2000 se instala el nou RADAR 3-D LANZA que sustitu a els AN/FPS-113 y 90 ).

Paral.lelament a les obres del Puig es modernitz la carretera del Gorg Blau i es produ la connexi amb la vall de Sller grcies a l'obertura del tnel sota la serra de Son Torrella i a la nova carretera de Monnber, inaugurada al 1960.

El 14 de desembre de 1959 visitaren les noves instal.lacions del puig Major el bisbe de Mallorca, Jess Enciso Viana, i les mximes autoritats militars de la provncia. El sostre de Mallorca quedava definitivament vedat per a la poblaci civil.
 
La base i el radar del Puig Major te una dependencia orgnica y operativa del Ejrcito del Aire ,Mando Areo de Combate,Escuadrn de Vigilancia Aerea EVA 7.Sistema de Mando y Control Aereo.

Per puixar-hi cal demanar autoritzaci , ja que es tracta de zona militar amb us restringit. El permis es pot solicitar al telfon  971 637 000. 

Accessos.

A part de la carretera, les rutes principals que duen al cim sn les segents:
 Des del sud-oest, per la Coma de n'Arbona.
 Des del nord, per Bini.




Enllaos externs.

 http://idd02ucg.eresmas.net/interessant.htm#puig;
 http://es.geocities.com/ecored2000/radar.html;
 http://www.geocities.com/yosemite/rapids/1446/puigmajo.htm;
 El cim a peakbagger.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69423" title="Bo" nonfiltered="2315" processed="2299" dbindex="27465">

Bo s un poble situat a la comarca de l'Alta Ribagora, al municipi de la Vall de Bo, a la vall de Sant Mart.

T 224 habitants, bonesos (2005) i tradicionalment ha estat el poble ms important de la Vall de Bo, ja que li dna nom. Fou un antic municipi fins a la seva incorporaci el 1857.

Caracterstiques.
Bo no t ajuntament, que es troba a Barruera i s com per a tota la vall. Els carrers ms importants de Bo sn la carretera de Tall, amb 32 nmeros (el carrer principal), i el carrer Major, que s el que passa pel nucli antic.

Histria.
Conserva un casc antic de gran bellessa i valor histric amb restes de muralla i una nica porta d'accs a la part antigua del poble. Els carrers sn d'aspecte medieval i estn empedrades, alguns d'ells sn petits passadissos. Les cases sn de pedra i mostren les seves grans xemeneies. Sobre el riu es pot veure un pontet de pedra molt antic.

El poble apareix documentat al 1079 amb el nom de villa de Bogin. El poble i el seu castell fou els principals de la vall. El castelll (situat al costat de l'actual esglsia) va desapareixe durant una guerra contra els albigenses al segle Xlll. Al 1381 es van trobar censats 12 focs a Bo. Al 1842, poc abans de la seva incorporaci amb altres municipis de Barruera (municipi que posteriorment cambiaria de nom al actual de Vall de Bo), la localitat tenia 14 cases i 54 habitants. A Bo s'hi va trobar una altra esglsia a les afores, dedicat a Sant Pere, a la dreta de la carretera abans de entrar al poble. El nom de vall de Bo, significa vallis bovinum(vall de les vacades).

Situaci.
La carretera L-501 passa per Bo i arriba fins al Pla de l'Ermita. Bo s important per la seva esglsia de Sant Joan, que des de l'any 2000 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, junt amb totes les altres de la vall.

Geografia.
Situat a l'aiguabarreig del Sant Mart amb la Noguera de Tor. Esta al marge de la dreta de la vall de Bo, amb una alada de 1282 m.

Economia.
Bo es un nucli rural, llavors no hi ha cap dubte de qu s'hi practiqui l'agricultura, amb farratges, cereals, hortalisses, patates i la ramaderia ovina i bovina. En aquest cas,actualment la principal font d'ingresos es el turisme, potenciat gracies a la pista d'esqu Bo-Tall Resort i l'actractiu de les esglsies, tot i sent Patrimoni de la Humanitat. Tamb hi ha gent que treballa en supermercats, restaurants i bars, hotels i botigues de records. Durant molts anys i havia unes mines de plom a prop de la vila. En la Noguera de Tor, abans d'arribar a Barruera hi ha la central de Bo (central elctrica)ja que l'aigua del riu s'encarregua suminstrar a la central. T una potncia instalada 21.600 kWA. La seva producci mitjana anual es cifra en 85.104.000 kWA.

Clima i vegetaci.
Clima es tpic de muntanya, amb hiverns molt freds i estius frescos. La vegetaci es molt variada pel clima i depn de l'alada en qu es troba: pins, avets, roures, freixes i pastures.

Tradici.
El primer diumenge de juliol tots els habitants de Bo fan un aplec i un dinar a l'ermita de Sant Nicolau al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Serveis.
La casa del Parc Nacional es troba a Bo (al carrer de les Graieres, 2), aixi com tamb la parada de taxis que porten al parc.

Bo ha tancat el curs 2006-2007 la seva escola pblica, que estava situada a la plaa del Treio de Bo: era el CEIP Joan Baget i Pmies. 

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Joan;
 Casc antic d'estil de poble medieval ;

Festa major.
 24 de juny (nit de Sant Joan): baixada de falles;
 1 de juliol: romeria a l'erimita de Sant Nicolau ;

Enllaos externs.
Informaci sobre tota la Vall de Bo;
El romnic de la Vall de Bo;
Informaci sobre l'esglsia de Sant Joan de Bo;
Web oficial del Parc Nacional d'Aigestortes;
Web oficial del Parc Nacional d'Aigestortes (Ministeri de Medi Ambient) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69424" title="Ribeira Brava" nonfiltered="2316" processed="2300" dbindex="27466">

Ribeira Brava s un municipi de l'arxiplag de Madeira. Se sotsdivideix en quatre parrquies:

 Campanrio;
 Ribeira Brava;
 Serra de gua;
 Tabua;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69429" title="Santana (Madeira)" nonfiltered="2317" processed="2301" dbindex="27467">

Santana s un municipi de l'arxiplag de Madeira que es divideix en sis parrquies:

 Arco de So Jorge;
 Faial;
 Ilha;
 Santana;
 So Jorge;
 So Roque do Faial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69431" title="Black & White 2" nonfiltered="2318" processed="2302" dbindex="27468">

Black & White 2 s la segona entrega de Black & White, un videojoc d'estratgia en temps real realitzat per Lionhead Studios i publicat per Electronic Arts. Va sortir a l'agost de 2005.

 Objectiu del joc .
La caracterstica principal de Black & White 2 s que el jugador pot jugar a ser Du. El joc comena en una illa, on el jugador pot controlar una civilitzaci i el seu entorn. Per a fer-ho, cal situar els ciutadans en el lloc adequat perqu facin una acci: construir edificis, atacar als enemics, recollectar recursos... O moure els objectes de l'entorn, arrencar arbres, roques, llanar o trencar... 

Si el jugador ajuda als ciutadans, sumar punts de bondat i es convertir en un du bondads amb molts seguidors, les accions contrries convertiran al jugador en un du malvat.

 La criatura .
La criatura s una mascota que tria el jugador abans de comenar la partida, i que va creixent durant la partida. Es pot escollir entre: el mico, el lle, el llop o la vaca. 

El jugador pot educar i interaccionar amb la criatura durant la partida, i aquesta es comportar segons els ensenyaments rebuts, ajudant o atemoritzant els habitants.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial en diversos idiomes ;
 Pgina oficial en angls ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69441" title="Vigo" nonfiltered="2319" processed="2303" dbindex="27469">

Vigo s la ciutat ms gran de la provncia de Pontevedra (de la qual va en ser capital fins a 1823), i tamb de la Comunitat Autnoma de Galcia. Segons el cens de l'any 2007, la poblaci era de 294.772 habitants i es calcula que a tota l'rea urbana de la regi hi havia 465.000 habitants, essent aix la catorzena regi urbana espanyola per poblaci.

A Vigo es troba l'empresa amb ms treballadors de Galcia: PSA Peugeot Citron, que l'any 2007 produa 540.000 vehicles, dels quals se n'exportaven un 88%.

Vigo s el port pesquer ms important d'Europa, i la seu martima de la companyia pesquera ms important del mn, Pescanova.

La Universitat de Vigo, que anteriorment depenia de la Universitat de Santiago de Compostella, est situada en una zona muntanyosa fora de la ciutat.

Enllaos externs.

Pgina oficial de la ciutat;
Universitat de Vigo;
Pescanova;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69447" title="Casa de la Vall" nonfiltered="2320" processed="2304" dbindex="27470">

La Casa de la Vall, d'Andorra la Vella, s la seu del Consell General de les Valls d'Andorra.

Va ser construda, el 1580, com a casa pairal i torre de defensa de la famlia Busquets. El 1702 va ser comprada per l'aleshores Consell de la Terra.

La planta de l'edifici s rectangular i compta amb dos pisos. Un antic colomer amb forma de torre destaca en una cantonada. En el jard davant de l'edifici es troba l'escultura La dansa, de Francesc Viladomat.

La planta baixa est destinada a l'administraci de justcia amb el Tribunal de Corts. A la primera planta, la planta noble de la casa familiar, es troba la Sala del Consell, una capella dedicada a Sant Ermengol i l'Armari de les Set Claus on es conserven els documents histrics d'Andorra tancats amb una clau per cadascuna de les parrquies. A l'antiga cuina es troba la Sala dels Passos Perduts on es fan els actes protocolaris. Al segon pis es troba un Museu Postal.

A la porta principal es troba l'escut de la famlia Busquets i l'escut d'Andorra.

Enllaos externs.
Visita virtual, web del Consell General;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69451" title="Element neutre" nonfiltered="2321" processed="2305" dbindex="27471">
L'element neutre, d'una operaci, en un conjunt , s un element que operat amb qualsevol altre element a de , no l'altera, s a dir:



L'element neutre de la suma en el conjunt dels nombres reals s el 0. En el mateix conjunt, quan l'operaci s la multiplicaci, l'element neutre s el 1.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69461" title="Futbol a Malta" nonfiltered="2322" processed="2306" dbindex="27472">
Histria.
A Malta, tal i com succea amb totes les colnies angleses, comen a desenvolupar el futbol des de finals del segle XIX. La seva federaci, la Malta Football Association s de les ms antigues del planeta, creada el 1900. Els primers clubs sn St. George s i Floriana FC, fundats el 1894. Fins el 1920 destacaren clubs com: St. Joseph s Utd, Boys' Empire League, University FT, Hamrun Spartans, Sliema Wanderers, Melita Vittoriosa, Msida Rangers, Senglea Shamrocks, Shamrocks FC, Melita FC, Paola Rovers, Cottonera FC, Floriana Liberty i Kings Own Malta Regiment (KOMR). La primera lliga es disput la temporada 1909-10 i la copa es juga des de 1935.

Competicions.
 Lliga maltesa de futbol;
 Copa maltesa de futbol;

Principals clubs.
Prenent com a referncia el nombre de ttols assolits, els principals clubs de futbol de Malta sn: Sliema Wanderers FC, Floriana FC, FC Valletta, Hibernians FC i Hamrun Spartans FC.


Principals estadis.
 National Stadium (Ta' Qali);
 Infetti Ground (Birkirkara);
 Victor Tedesco (Hamrun);
 Corradino (Paola);

 Articles relacionats .
 Malta Football Association;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Maltesa de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69463" title="Llista de clubs maltesos de futbol" nonfiltered="2323" processed="2307" dbindex="27474">
Llista del principals clubs de futbol de Malta:





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69465" title="Associaci Maltesa de Futbol" nonfiltered="2324" processed="2308" dbindex="27475">

El futbol malts s dirigit per l'Associaci Maltesa de Futbol (oficialment Malta Football Association (MFA)). A nivell inferior existeix la Gozo Football Association que organitza competicions a l'illa de Gozo. T la seu a Valletta.

Organitza la Lliga maltesa de futbol i la Copa maltesa de futbol, aix com la selecci de Malta. Tamb gestiona l'Estadi Ta'Qali i el Centenary Stadium.

 Articles relacionats .
 El futbol a Malta;
 Selecci de futbol de Malta;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Maltesa de Futbol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69469" title="Errico Malatesta" nonfiltered="2325" processed="2309" dbindex="27476">


Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 1853 - Roma, 1932), teric i activista anarquista itali. deixeble de Mikhal Bakunin i Carlo Cafiero. Fou d'en els primers anys del segle XX una de les personalitats ms conegudes i respectades del moviment anarquista, del qual n'era un garant ortodox.

Biografia i aportis terics.

El seu pensament post-materialista obri un corrent, fins al moment inexistent en la teoria anarquista, fet que li dur a un conflicte ideolgic amb el mateix Kropotkin al que considerar proper al positivisme. Les seues teories influiran en els nous corrents filosfiques que sorgeixen a fins del segle XIX i comenaments del XX entorn del neokantism i neoidealisme. Errico Malatesta va nixer en un context familiar petit-burgs del que es desprendr al comenar el seu activisme poltic treballant de molts diferents oficis, entre ells el d'electricista. El seu activisme poltic comena als 17 anys, quan s'interessa per la Internacional i el socialisme antiautoritario. En 1872 coneix a Bakunin, de qui es considerar el seu alumne. Posteriorment, Malatesta inicia un perode de viatges amb la finalitat de participar en diferents agitacions socials. Entre els pasos en els quals va viatjar figuren Sussa, Espanya, Egipte, Romania, Frana, Blgica i Anglaterra. Al mar de 1885, per a evitar la persecuci a Europa, decideix fugir a l'Argentina. All fundar sindicats (la Societat de Resistncia Cosmopolita d'Obrers Forners), promour l'organitzaci del proletariat, i alhora s'introduir en fortes lluites ideolgiques amb anarquistes individualistes. En 1889 torna A Itlia i inicia una llarga etapa de creaci i fundaci de peridics i revistes llibertries com L'Associazione (1889), L'Agitazione (1897), L'Internazionale (1901), La Rivoluzione Sociale (1902), Volont (1913), Umanit Nova (1920), Pensiero i Volont (1924); de les quals, les tres ltimes sn les ms importants pel seu prestigi entre la premsa anarquista internacional de l'poca. En 1891, a Sussa, funda el Partit Socialista Revolucionari Anrquico, unint anarquistes ciprinianos i anarquistes prpiament dits. Desprs de ser condemnat a set mesos de pres a Itlia i a arrest domiciliari, escapa a Anglaterra des d'on passa prompte a Estats Units. En 1900 viu a L'Havana, i posteriorment a Nova York i a Londres, on treballa de mecnic electricista durant 13 anys, atent sempre als moviments socials i a mantenir-se al dia amb el pensament cientfic i filosfic. En 1907, en el Congrs Internacional Anarquista d'Amsterdam (Actes del Congrs), torna a veure's embolicat en pugnes contra els anarquistes individualistes. Aquest mateix any publicar polmics articles atacant el sindicalisme com cspide de l'anarquisme. Entenia per tal no a la participaci dels anarquistes en sindicats sin que els mateixos es fongueren en ells. Sostenia la necessitat de la participaci en els sindicats (i altres organitzacions populars de lluita) per alhora la necessitat de l'organitzaci poltica dels anarquistes. En 1914 interv en el Congrs del Fascio Comunista Anarchico, aix com tamb participa en una campanya insurreccional dirigida contra la Monarquia de Saboya i el Vatic. Amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial, Malatesta es mostra absolutament partidari de l'oposici activa a l'esfor de guerra en tots els pasos per considerar-la una guerra fratricida en profit dels interessos de minories explotadores. A produir la separaci ideolgica amb Kropotkin (partidari de l'alineaci amb Frana i Anglaterra). La separaci s'exemplifica amb l'oposici de Malatesta al "Manifest dels 16" de Kropotkin. En 1920 es produeix una ona d'ocupacions de fbriques per part dels treballadors on Malatesta participa, sent inspirador del moviment (des de la Unione Sindicale Italiana). Amb l'arribada de Mussolini, Malatesta s processat per la seua participaci antifeixista en diverses revistes. Presoner en el seu domicili, allat i reprimit pel feixisme, mor el 22 de juliol de 1932 a Roma. En relaci a les seues teories cal dir que les va desenvolupar bsicament en un gran nombre de revistes i diaris que va fundar i en els quals va participar activament. 

Allunyament ideolgic amb Kropotkin.


Les teories de Malatesta tenen una base i un origen en Kropotkin, a pesar que se'n diferencien en certs punts i augmenten aquest distanciament al llarg de les seues vides. Les diferncies amb Kropotkin es poden resumir en quatre punts: 

 En primer lloc Malatesta, a diferncia de Kropotkin, creu que l'anarquisme no es pot basar en el cientifisme. Afirma que l'anarquisme s un ideal tic i social proposat a la voluntat lliure dels homes, i l'anarquia s un ordre natural, una harmonia de necessitats i interessos de tots, llibertat completa en el sentit d'una solidaritat aix mateix completa, i dna, aix, un sentit tic i no cientfic a la definici. ;

 En segon lloc, Malatesta, a diferncia de Kropotkin, afirma que la voluntat i la conducta de l'home no estan predeterminats i que, per tant, l'home es forma socialment.

 En tercer lloc, critica la teoria de Kropotkin de "prendre del munt" ('prendre el necessari que hi haja en els primers moments revolucionaris'), ja que Malatesta afirma que no s'ha d'esperar per a comenar a produir i que no hi ha tal munt, perqu per ell solament l'abundncia s'assolia amb el socialisme. ;

 I finalment, una gran diferncia que els va distanciar definitivament va ser el posicionament d'ambds davant la Primera Guerra Mundial: mentre Kropotkin apostava per la intervenci dels obrers en la guerra juntament amb Frana Anglaterra, Malatesta va ser un fervors opositor a la participaci dels obrers en la guerra, que veia com una simple lluita entre dos bndols igualment imperialistes i procapitalistes.

Visi sobre el sindicalisme.

Seguint amb el seu pensament, cap destacar la seua particular visi sobre el sindicat i la seua funci dins del moviment anarquista. Malatesta parteix de la premissa que el sindicat s necessari, i que els anarquistes han de participar en ell o fundar-lo quan aquest no existisca. A pesar d'a, afirma que el sindicat s un mitj i no una finalitat. Aquesta idea es basa en les seues sospites sobre el fet que el sindicat, si no es t clara la seua funci i l'hi confon amb una organitzaci poltica, pot convertir-se en un pseudopartit, amb tendncies jerarquizantes i autoritries cap a la majoria dels participants que s'acosten pel seu cracter reinvindicatiu. Alhora, creu que el sindicalisme no ha de caure en l'error de l'oportunisme i conformisme social, ni en la pura defensa dels interessos particulars per que hi ha una tendncia en el propi sindicalisme que ho duu a caure en aix (d'ac la necessitat de l'organitzaci anarquista separada). L'experincia de la CGT francesa i el declinamient del sindicalisme revolucionari davant la repressi dels Estats i les concessions dels mateixos cap a sectors moderats i negociadors semblaren donar-li la ra per a molts anarquistes. 

Concepci econmica.

Respecte a la seua concepci en l'econmic, la posici de Malatesta canvia al llarg de la seua vida. En un primer perode coincideix amb Kropotkin al considerar el comunisme com un sistema econmic ideal. Per a ell comunisme significa que "tots treballen i tots gaudeixen de tot. Basta sol saber quines sn les coses que es necessiten per a satisfer a tots i fer de manera que totes aquestes coses siguen abundantment produdes". Segons l'autor, no hauria d'existir ni la moneda ni res que la substitura, encara que s un registre de les coses demanades i les produdes a fi de tenir la producci a l'altura de les necessitats. Textualment cita que "el que volem fer per la fora s posar en comuna els terrenys, matries primeres, instruments de treball, edificis i totes les riqueses que actualment existeixen" (alguns anarquistes interpreten que per a es refereix no a l'establiment del comunisme sin a la presa dels mitjans de producci per part dels treballadors que els posen en funcionament, aquesta interpretaci t molt sentit doncs s el que proposa en el mateix text del que aquesta treta aqueixa cita). A pesar d'aquesta afirmaci, en un segon moment de la seua vida, Malatesta substitueix aquest dogmatisme econmic entorn al anarcocomunisme per altra idea: la que cada localitat de persones experimente el seu sistema econmic ( mutualisme, cooperativisme, collectivisme o comunisme). Encara que Malatesta est obert que les comunitats assumisquen el sistema econmic que preferisquen, t la certesa que totes acabaran assimilant el comunisme com sistema econmic ideal. D'aquesta manera afirma que "Referent a la manera d'organitzar-se i de distribuir la producci el poble far el que vulga, per quan en la prctica es pot veure's quin s el millor sistema (...) quan s'haja vist quin sistema s el millor (el comunisme, segons ell), els altres ho aniran adoptant".

Organitzaci poltica i social.

Sobre l'organitzaci poltica Malatesta segueix un mtode molt didctic: en primer lloc defineix l'origen de l'estat i del govern, posteriorment fa una crtica al sistema d'estat i de govern en l'actualitat i finalment proposa l'alternativa de l'anarquisme com organitzaci social i poltica. Per a Malatesta la paraula Estat significa el conjunt d'institucions que sostrauen al poble la gesti dels seus propis assumptes, per a, mitjanant la delegaci, confiar a alguns individus la facultat de fer lleis sobre tots i per a tots. A ms, Malatesta insisteix en el fet d'entendre com sinnims Estat i govern. L'abolici de l'estat ser, segons ell, l'abolici d'organitzaci poltica que es recolza en l'autoritat, i alhora, la construcci d'una societat lliure i anti-autoritria amb els motors de l'harmonia i el concurs voluntari, per a satisfer totes les necessitats socials. L'autor, alhora, rebutja dos tipus de definicions d'Estat: en primer lloc, rebutja que estat s'entenga com vincle de connexi social, ja que per tant, anarqua es podria entendre com disgregaci social. En segon lloc, rebutja el concepte d'estat merament com poder central, ja que conseqentment anarqua es podria entendre solament com cantonalisme i comunalisme. Per aquestes dues raons, Malatesta proposa evitar la frase "abolici d'estat" i substituir-la per "abolici de govern". Sobre el concepte de govern, Malatesta apunta que aquest s'ha constitut histricament a partir d'un fet de fora (usurpaci) o de la imposici per part d'un grup social (predomini de la minoria sobre la majoria). Respecte a aquest concepte, l'autor ens dna dues definicions contraposades. La primera, que segons ell s la de "ells" i consisteix a entendre govern com una entitat moral que cont atributs de ra, justcia i independncia, amb un poder social abstracte. La segona definici, que segons Malatesta s la de "nosaltres", definint el govern com un conjunt de governants que legislen per a reglamentar les relacions de l'home, que decreten, que forcen al servei militar, que castiguen, que monopolitzen, que declaren la guerra i que obliguen a tot el mn amb la finalitat de designis particulars. La seua crtica al govern es basa en el fet que els governants no poden estar excepcionalment dotats per a apartar als propis individus de les seues deliberacions. Una vegada rebutjat per mplies raons el concepte d'Estat i govern, Malatesta proposa la anarqua com model social i poltic en substituci del model que impera en l'actualitat. Segons Malatesta, l'anarquisme t una nica ra de ser, i s la rebelli moral contra la injustcia. L'anarquisme naix quan alg veu que les causes de tot mal sn les lluites entre els homes amb el domini dels vencedors i l'explotaci dels venuts; la submissi d'uns davant els altres al llarg de la histria, amb el conseqent naixement del capitalisme, l'estat i la propietat privada. Per a  Malatesta, la base fonamental del mtode anarquista s la llibertat. Segons ell, anarqua significa "no govern", s a dir que el poble mateix ha de decidir el que cal fer i quan cal fer-lo. En el cas de donar-se situacions que no es puguen resoldre de manera instantnia s'hauria de triar delegats, els quals serien persones escollides entre les ms intelligents per sense cap autoritat sobre les altres. Afig que l'organitzaci ha de comenar-se des de baix i anar pujant gradualment (del simple al compost). La seua concepci organitzativa es basa en l'existncia de moltes agrupacions, dins de les quals existeixen els diferents oficis, amb els seus respectius delegats. Aquests serien responsables de dur les inquietuds de l'agrupaci a les assemblees, les conclusions de les quals serien retornades a les agrupacions. La finalitat de la anarqua es pot resumir en la necessitat que sorgisca una organitzaci social l'objectiu de la qual siga el benestar i la llibertat, la reuni i la fraternitat humana. La seua menuda crtica al moviment anarquista s que, segons el, a pesar que no ha de veure's la anarqua com una mica utpic i lluny, s'ha descurat molt de quina manera s'arriba a ella, despreocupandoset dels mitjans i camins per a implantar-la. Alhora, fa alguns aclariments sobre el concepte de "anarquista" i critica el pseudoanarquista. Segons Malatesta, no basta per a ser anarquista creure en l'ideal de la anarqua, sin que cal lluitar per a arribar-la a, reclamant sempre llibertat i justcia. Tamb rebutja el fet d'aparellar el concepte de rebel al d'anarquista. Defineix als rebels com individus pertanyents a la classe oprimida que no rebutgen convertir-se en opressors; individus amb mentalitat i sentiments d'un burgs frustrat. Per tot a, rebutja la confusi entre rebel i anarquista.

Crtica al marxisme i el bolxevisme. 

s important tamb la crtica que Malatesta fa al marxisme i al bolxevisme que podem resumir en quatre punts. Primerament Malatesta afirma que el comunisme no s el resultat lgic i necessari de les forces econmiques sin el producte d'una conscincia generalitzada de la solidaritat entre els homes, diferenciant-se del concepte marxista i bolxevic de comunisme. En segon lloc critica el concepte de revoluci que t per meta instaurar el marxisme ja que per a ell no consisteix en la presa del poder per part de la classe obrera ni a implantar una dictadura del proletariat; en oposici a a, Malatesta considera la revoluci com un mitj per a liquidar a tot govern i per a la presa de possessi, per part dels grups treballadors, de la terra i els mitjans de producci. En tercer lloc, l'autor s'allunya del marxisme i bolxevisme ja que per a ell l'edificaci d'una societat comunista ha de concebre's com resultat d'un llarg procs evolutiu i no pot ser uniforme ni simultani. Per l'autor "cap sistema no pot ser vital i alliberar realment a la humanitat de l'atvica servitud, si no s fruit d'una lliure evoluci". Finalment, amb relaci a la definici de rebel vista anteriorment, es pot entendre, encara que subtilment, que els individus als quals es refereix l'autor (aquells pertanyents a la classe oprimida que no rebutgen la idea de convertir-se en opressors) responen clarament als bolxevics i a la seua idea de la dictadura del proletariat.

Enllaos externs.
 Programa poltic de la Federazione anarchica;
 Material de i sobre Malatesta;
 Llibre: "Quello che so su Malatesta";
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69470" title="Lliga maltesa de futbol" nonfiltered="2326" processed="2310" dbindex="27477">
La Lliga maltesa de futbol s la mxima competici futbolstica del pas i es disputa des de la temporada 1909-10. s organitzada per la Malta Football Association i es divideix en quatre categories: Premier League, First Division, Second Division i Third Division. Tamb existeix una lliga a la illa de Gozo organitzada per la Gozo Football Association.

 Palmars .


 1910: Floriana FC;
 1911: no es disput;
 1912: Floriana FC;
 1913: Floriana FC;
 1914: Hamrun Spartans;
 1915: Valletta United;
 1916: no es disput;
 1917: St. George's;
 1918: Hamrun Spartans;
 1919: King's Own Maltese Rifles-KOMR;
 1920: Sliema Wanderers;
 1921: Floriana FC;
 1922: Floriana FC;
 1923: Sliema Wanderers;
 1924: Sliema Wanderers;
 1925: Floriana FC;
 1926: Sliema Wanderers;
 1927: Floriana FC;
 1928: Floriana FC;
 1929: Floriana FC;
 1930: Sliema Wanderers;
 1931: Floriana FC;
 1932: Valletta United;
 1933: Sliema Wanderers;
 1934: Sliema Wanderers;
 1935: Floriana FC;

 1936: Sliema Wanderers;
 1937: Floriana FC;
 1938: Sliema Wanderers;
 1939: Sliema Wanderers;
 1940: Sliema Wanderers;
 1941-44: no es disput;
 1945: FC Valletta;
 1946: FC Valletta;
 1947: Hamrun Spartans;
 1948: FC Valletta;
 1949: Sliema Wanderers;
 1950: Floriana FC;
 1951: Floriana FC;
 1952: Floriana FC;
 1953: Floriana FC;
 1954: Sliema Wanderers;
 1955: Floriana FC;
 1956: Sliema Wanderers;
 1957: Sliema Wanderers;
 1958: Floriana FC;
 1959: FC Valletta;
 1960: FC Valletta;
 1961: Hibernians;
 1962: Floriana FC;
 1963: FC Valletta;
 1964: Sliema Wanderers;

 1965: Sliema Wanderers;
 1966: Sliema Wanderers;
 1967: Hibernians;
 1968: Floriana FC;
 1969: Hibernians;
 1970: Floriana FC;
 1971: Sliema Wanderers;
 1972: Sliema Wanderers;
 1973: Floriana FC;
 1974: FC Valletta;
 1975: Floriana FC;
 1976: Sliema Wanderers;
 1977: Floriana FC;
 1978: FC Valletta;
 1979: Hibernians;
 1980: FC Valletta;
 1981: Hibernians;
 1982: Hibernians;
 1983: Hamrun Spartans;
 1984: FC Valletta;
 1985: Rabat Ajax;
 1986: Rabat Ajax;
 1987: Hamrun Spartans;
 1988: Hamrun Spartans;
 1989: Sliema Wanderers;
 1990: FC Valletta;

 1991: Hamrun Spartans;
 1992: FC Valletta;
 1993: Floriana FC;
 1994: Hibernians;
 1995: Hibernians;
 1996: Sliema Wanderers;
 1997: FC Valletta;
 1998: FC Valletta;
 1999: FC Valletta;
 2000: Birkirkara FC;
 2001: FC Valletta;
 2002: Hibernians;
 2003: Sliema Wanderers;
 2004: Sliema Wanderers;
 2005: Sliema Wanderers;
 2006: Birkirkara FC;
 2007: Marsaxlokk FC;
 2008: FC Valletta;


 Enllaos externs .
La lliga de Malta a RSSSF
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69473" title="Copa maltesa de futbol" nonfiltered="2327" processed="2311" dbindex="27478">
La Copa maltesa de futbol, coneguda com F.A. Trophy, s la segona competici futbolstica del pas. La F.A. Trophy fou un trofeu de plata regal de la Football Association anglesa el 1933 per a ser disputat a semblana de la FA Cup anglesa. Amb anterioritat s'havien organitzat altres competicions amb un format similar.

 Palmars .
 National Cup .
 1911: Floriana FC;

 Mile End Cup .
 1912: St. George's FC;

 Gaelic Cup .
 1913: Floriana FC;
 1914: no finalitzada;

 Cousis Shield .
 1915: Valletta FC;
 1916: no es disput;
 1917: St. George's FC;
 1918: Sliema Wanderers FC;
 1919: no es disput;
 1920: Sliema Wanderers FC;
 1921: Valletta FC;
 1922: Floriana FC;
 1923: Floriana FC;
 1924: Sliema Wanderers FC;
 1925: no es disput;
 1926: Sliema Wanderers FC;
 1927: St. George's FC;

 Empire Sports Ground Cup .
 1928: Floriana FC;
 1929: Floriana FC;

 Cousis Shield .
 1931: Floriana FC;

 MFA Cup .
 1932: Sliema Wanderers FC;

 FA Trophy .
 1935: Sliema Wanderers FC;
 1936: Sliema Wanderers FC;
 1937: Sliema Wanderers FC;
 1938: Floriana FC;
 1939: Melita FC;
 1940: Sliema Wanderers FC;
 1941-44:no es disput;
 1945: Floriana FC;
 1946: Sliema Wanderers FC;
 1947: Floriana FC;
 1948: Sliema Wanderers FC;
 1949: Floriana FC;
 1950: Floriana FC;
 1951: Sliema Wanderers FC;
 1952: Sliema Wanderers FC;
 1953: Floriana FC;
 1954: Floriana FC;
 1955: Floriana FC;
 1956: Sliema Wanderers FC;
 1957: Floriana FC;
 1958: Floriana FC;
 1959: Sliema Wanderers FC;
 1960: Valletta FC;
 1961: Floriana FC;
 1962: Hibernians FC;
 1963: Sliema Wanderers FC;
 1964: Valletta FC;
 1965: Sliema Wanderers FC;
 1966: Floriana FC;
 1967: Floriana FC;
 1968: Sliema Wanderers FC;
 1969: Sliema Wanderers FC;
 1970: Hibernians FC;
 1971: Hibernians FC;
 1972: Floriana FC;
 1973: Gzira United FC;
 1974: Sliema Wanderers FC;
 1975: Valletta FC;
 1976: Floriana FC;
 1977: Valletta FC;
 1978: Valletta FC;
 1979: Sliema Wanderers FC;
 1980: Hibernians FC;
 1981: Floriana FC;
 1982: Hibernians FC;
 1983: Hamrun Spartans FC;
 1984: Hamrun Spartans FC;
 1985: Zurrieq FC;
 1986: Rabat Ajax FC;
 1987: Hamrun Spartans FC;
 1988: Hamrun Spartans FC;
 1989: Hamrun Spartans FC;
 1990: Sliema Wanderers FC;
 1991: Valletta FC;
 1992: Hamrun Spartans FC;
 1993: Floriana FC;
 1994: Floriana FC;
 1995: Valletta FC;
 1996: Valletta FC;
 1997: Valletta FC;
 1998: Hibernians FC;
 1999: Valletta FC;
 2000: Sliema Wanderers FC;
 2001: Valletta FC;
 2002: Birkirkara FC;
 2003: Birkirkara FC;
 2004: Sliema Wanderers FC;
 2005: Birkirkara FC;
 2006: Hibernians FC;
 2007: Hibernians FC;

 Enllaos externs .
La copa de Malta a RSSSF













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69474" title="Fracci de l'Exrcit Roig" nonfiltered="2328" processed="2312" dbindex="27479">


La RAF, sigles de Fracci de l'Exrcit Roig (de l'alemany Rote Armee Fraktion), tamb coneguda amb el nom de Baader-Meinhof (pel cognom dels seus dos membres ms significats -Andreas Baader i Ulrike Meinhof), va ser una de les organitzacions armades d'extrema esquerra ms importants de la Repblica Federal d'Alemanya durant la post-guerra. 

Es va donar a conixer pblicament el 14 de maig de 1970, quan Andreas Baader va ser alliberat per un comando. 
Va comenar, aleshores, una lluita contra l'imperialisme i el capitalisme per part del grup, sempre fora redut, per que va gaudir del suport i la simpatia dels estudiants d'esquerres del pas.

El grup no es va dissoldre formalment fins al 1998, tot i que ja l'any 1977 els seus dirigents van ser assassinats a una pres a Stammheim.

Les accions de la RAF van acabar produint un total de 34 vctimes mortals, mentre que 20 membres del propi grup van perdre la vida.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69482" title="RAF" nonfiltered="2329" processed="2313" dbindex="27480">

 Histria contempornia: la Rote Armee Fraktion, organitzaci armada d'extrema esquerra alemanya de la dcada de 1970 i 1980; vegeu Fracci de l'Exrcit Roig.
 Histria militar: la Royal Air Force, la fora aria del Regne Unit; vegeu Royal Air Force.
 Biografies: Joan Rafart i Roldn, autor d'historietes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69483" title="Futbol a San Marino" nonfiltered="2330" processed="2314" dbindex="27481">
Histria.
El futbol a San Marino neix oficialment el 1931 desprs d algunes breus aparicions per no s fins als anys 60 que es produeix la veritable explosi culminada amb la Coppa Titano, la competici de ms prestigi histric del pas. El 1985 s'inici la lliga de San Marino.

Competicions.
 Lliga de San Marino de futbol;
 Coppa Titano de San Marino;
 Trofeo Federale de San Marino;

Principals clubs.

(1) ex SS Montevito
(2) fusi de SS Juvenes (1953) i SGS Dogana (1970) 
(3) ex SP Domagnano

Principals estadis.
 Stadio Olimpico (Serravalle);
 Fonte dell'Ovo (Domagnano);

 Articles relacionats .
 Federazione Sammarinese Giuoco Calcio;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci de San Marino de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69484" title="Guaicaipur" nonfiltered="2331" processed="2315" dbindex="27482">
Guaicaipur o Guaicaipuro (actualment Los Teques, Veneuela, ? - 1568) va ser un cabdill que va liderar diverses tribus indgenes amb el ttol originari dels indis Teques de Guapotori ("Cap de caps").

s conegut perqu va combatre la invasi espanyola a la vall de Caracas al capdavant d'una important confederaci de tribus indgenes.

Caps com Naiguat, Gaicamacuto, Chacao i Baruta van combatre sota les seves odres.

Guaicaipur va expulsar de la vall de Caracas als espanyols que dirigia primer Pedro de Miranda i, posteriorment, Juan Rodrguez Surez caient aquest ltim en el combat.

El 1562 va vncer novament als espanyols que havien llanat una expedici dirigida per Lus Narvez, i aquests es van haver de retirar a l'Illa Margarita.

Tanmateix, Guaicaipur va fracassar en la seva ofensiva sobre Caracas, ja que el fundador de la ciutat, Diegon de Losada, va llanar un contraatac, aconseguint la victria a la Batalla de Marcapana, el 1568.

Encerclat a la seva prpia casa, Guaicaipur va oferir resistncia de forma desesperada fins que va ser abatut.

Heroi nacional.

 El municipi de Guaicaipuro, a l'estat de Miranda pren aquest nom en honor seu.

 El 8 de desembre de 2001 el Govern d'Hugo Chvez va traslladar les restes mortals de Guaicaipur al Passeig de Los Prceres, al costat dels herois nacionals de la guerra de la independncia encapalats per Simn Bolvar.

 El 12 d'octubre (Dia de la Resistncia Indgena) de 2003 el govern va iniciar una missi bolivariana (programa social) amb el nom de "Missi Guaicaipuro" que t per objectiu fomentar i protegir les cultures, usos, costums, idiomes i religions dels pobles indgenes veneolans; i preservar el seu hbitat i els seus drets originaris sobres les seves terres ancestrals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69491" title="Christian Tissier" nonfiltered="2332" processed="2316" dbindex="27483">
Christian Tissier (1951) es un dels mes coneguts professors europeus d'aikido.

Commena a practicar aikido el 1962, i fou disciple de Mutsuro Nakazono a Pars fins a la seva partida a Tquio el 1969. All va practicar a l'Aikikai Hombu Dojo durant set anys. Entre els seus professors cal destacar a Seigo Yamaguchi, Kisaburo Osawa i el segon Doshu Kisshomaru Ueshiba.

Va rebre el set dan el 1998, i es un dels pocs occidentals a qui ha estat atorgat el ttol de shihan per l'Aikikai.

Enllaos externs.
 Pgina oficial (francs);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69543" title="Socialisme marxista" nonfiltered="2333" processed="2317" dbindex="27484">



El Socialisme marxista s un corrent ideolgic que aplic al camp del Socialisme clssic les teories filosfiques, poltiques i econmiques de Karl Marx i Friedrich Engels per a la construcci d'una nova societat des dels seus fonaments. Per a ms informaci sobre el pensament de Marx i Engels vegeu l'article Marxisme.

El socialisme marxista al segle XIX.
Inicis.
Sorg a la segona meitat del segle XIX, de la facci autoritria de la I Internacional (o AIT). Era una doctrina que creia en la participaci poltica de la classe obrera en partits. De la mateixa manera que la Burgesia tenia els seus partits, el proletariat havia de tenir tamb els seus. Tot i aix, el Socialisme marxista no fou en un primer moment reformista, doctrina amb la qual era molt crtic. Marx anomen el corrent de Socialisme que estava forjant Socialisme cientfic. Pretenia marcar un abans i un desprs dins el pensament socialista, tot proposant el seu ideari com el ms racional i veritablement cientfic, aix s, inqestionable i inevitable. Aquesta postura determinista i mecanicista fou una de les caracterstiques ms notables del Socialisme marxista i els seus derivats.

El Socialisme marxista fou una tendncia en constant construcci i revisi. D'antuvi, era excessivament mecanicista i creia que el desenvolupament del capitalisme portaria a les seves prpies contradiccions i, consegentment, al collape, que deixaria pas al naixement del Socialisme. Aix excloa la fora de les accions dels individus, encara que Marx considerava que les desigualtats, el tipus de propietat i l'alienaci en el treball que patia la classe obrera feien sorgir la lluita de classes entre proletariat i burgesia. En la base de tot aquest sistema hi havia el materialisme histric, enfrontat a l'idealisme. Davant l'anlisi de les societats, s'emprava una ptica materialista i es deixava en un paper secundari l'ptica idealista. Per a Marx les idees se supeditaven a l'estructura.

Revisi i expansi: primer perode de la II Internacional (1889-1900).
A finals del segle XIX el Socialisme marxista an suavitzant l'explicaci mecnica de l'evoluci de la societat que el francs Jules Guesde havia difs amb tant d'xit durant els decennis anteriors des del POF (Parti Ouvrier Franais). Igualment, s'accept un cert reformisme dins el Socialisme marxista, per tal com veien que les contradiccions del capitalisme es gestaven lentament i que no podien romandre passius davant els esdeveniments i el curs de la histria. s per aix que es prepar la classe obrera i se cercaren millores materials immediates per als obrers. Aquesta via s'emmarca amb els postulats socialdemcrates que la II Internacional de 1889 havia pres com a lnies generals de l'ideari, amb Eduard Bernstein i Karl Kautsky com a principals motors de revisi del Socialisme marxista clssic.

En aquesta poca aparegueren o es consolidaren els grans partits socialdemcrates europeus. A Espanya hom hi troba el Partido Socialista Obrero (PSO, 1879), dirigit per Pablo Iglesias i que al 1888 desemboc a la creaci del PSOE, desprs de separar-se'n la branca reformista. A Frana, ja hem vist el POF de Jules Guesde (fundat al 1879, del qual tamb se'n separ la branca reformista de Paul Brousse al 1882. La gran fora socialdemcrata francesa no arrib fins al 1905, desprs de tot un seguit d'unificacions i fusions de partits socialistes marxistes, reformistes i humanistes, que desemboc a la constituci de la Section Franaise de l'Internationale Ouvrire (SFIO), de la m de Jules Guesde (socialista marxista), Jean Allemane (socialista reformista) i Jean Jaurs (socialista humanista). A Itlia, els sectors socialistes marxistes s'uniren al 1881 per formar la Confederazione Operaia Lombarda (COL), que immediatament es transform en el Partito Operaio Italiano (POI) en passar a actuar a tot l'mbit itali. Com en el cas francs, la unificaci que es fu de forces socialistes englob reformistes i socialistes liberals. Doncs, al 1892 es cre el Partito Socialista Italiano (PSI), de la m de Constantino Lazzari (socialista marxista), Filippo Turati (socialista liberal) i Andrea Costa (socialista reformista). Finalment, a Alemanya les forces socialistes marxistes eren concentrades al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD), fundat al 1875 i que lider les revisions del Socialisme marxista al voltant del concepte de la Socialdemocrcia. En fundar-se la II Internacional esdevingu aviat la gran fora socialista de referncia a Europa.

El socialisme marxista al segle XX.
Els primers anys: segon perode de la II Internacional (1900-1914).
Durant el segle XX el Socialisme marxista ha patit grans revisions i girs, que han fet aparixer escissions profundes i de gran envergadura. Als primers anys, es palesa la confluncia susdita del Socialisme liberal (tamb anomenat Socialisme humanista) amb el Socialisme marxista. El cas que millor exemplifica aquesta fusi s el poltic francs Jean Jaurs que, provinent del Socialisme humanista acab acceptant els postulats revistats per Bernstein i Kaustky d'un Socialisme marxista de caire socialdemcrata, el mxim representant del qual era l'SPD, el partit socialista alemany. En el cas catal aquest procs es veuria representat per Antoni Fabra i Ribas.

Guerra i union sacre (1914-1917).
Tanmateix, al 1914, amb l'inici de la Primera Guerra Mundial i el pacte dunion sacre dels partits socialistes nacionals europeus, es trenc la cohesi interna i aparegueren fortes dissidncies que, amb tot, ren minoritries dins la famlia socialista marxista. Davant la ruptura de relacions entre partits socialistes i el collapse de la II Internacional, alguns grups que divergien de la poltica oficial dels seus partits comenaren a organitzar conferncies internacionals per a la cerca d'un nou espai socialista europeu, ms enll de les actituds nacionalistes dels partits socialistes marxistes d'Europa davant la guerra. Doncs, se celebraren mantes conferncies, per entre les quals destaquen la Conferncia de Berna (mar de 1915), la conferncia de Zimmerwald (setembre de 1915) i la Conferncia de Kienthal (abril de 1916), totes elles celebrades a la neutral Sussa. En elles s'observ que aquesta minoria d'oposici a la guerra tamb es trobava dividida. D'una banda, hom troba les posicions moderades, que advoquen per una reconstrucci de la II Internacional i una pau immediata sense annexions. D'una altra, hom troba els qui advocaven per a la construcci d'una nova Internacional i que pretenien de convertir la guerra imperialista en una guerra revolucionria. En aquesta darrera lnia hi hauria Rosa Luxemurg i Lenin. Per la seva banda, les forces socialistes  majoritries  que donaven suport a lunion sacre s'estaven implicant a fons dins els mecanismes de l'Estat burgs i n'estaven transformant el seu carcter, ats que l'Estat, emps per les necessitats de guerra, intervenia sectors estratgics i fonamentals de l'economia. Alhora, les forces poltiques i sindicals del Socialisme marxista participaven de l'Estat i adquirint una inusitada experincia de govern. Cal remarcar un grup de socialistes que s'oposaven als pactes amb l'Estat liberal burgs, per que ho acceptaven per disciplina de partit. 

Pau i Revoluci: De Berln a Moscou (1917-1919).
La Primera Guerra Mundial transform i trenc la unitat del Socialisme marxista. D'una banda, la socialdemocrcia marxista havia adquirit experincia de govern i patia una forta deriva reformista que l'empenyia a la collaboraci amb un Estat liberal transformat tamb per la guerra. D'una altra, les forces de l'esquerra de la Conferncia de Zimmerwald, encapalades per Lenin a Rssia havien dut a terme una revoluci obrera que havia pres el Poder de l'Estat rus en descomposici i oferia una alternativa a la lnia del Socialisme marxista collaboracionista amb l'Estat durant la guerra, per tal com oferia la fi de la guerra a Rssia. Aquesta Segona Revoluci Russa de 1917 s'emmarc en la crisi de 1917 que assol tota hora i que es tradu en un esclat revolucionari de part de soldats i obrers contra la guerra i els governs que la mantenien. La Segona Revoluci Russa de 1917 fou l'nica que triomf i permet que els bolxevics muntaren un govern revolucionari basat en els sviets. A ms, pretenien d'estendre la revoluci obrera i socialista arreu d'Europa, comenant per Alemanya, basti del Socialisme marxista. La Spartakus Bund de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht prov de fer una revoluci d'estil bolxevic al 5 de gener de 1919, per fracass i fou sanguinriament reprimida per les forces socialdemcrates que havien pres el poder a Alemanya, desprs de la revoluci socialdemcrata que les forces socialistes que havien pactat amb l'Estat liberal burgs durant la guerra havien dut a terme el 9 de novembre de 1918 per preparar el cam vers una utpica pau sense annexions. La ruptura dins la famlia del Socialisme marxista s'evidenciava.

La ruptura del Socialisme marxista (1919-1939).
A partir de 1919 el Socialisme marxista es divid en dos corrents que emprengueren camins separats. D'una banda, el Bolxevisme de la Revoluci obrera triomfant (ben aviat convertit en Comunisme marxista); d'una altra, la Socialdemocrcia marxista que tend cada cop ms vers un reformisme actiu i que s'allunyava dels postulats marxistes primigenis. Ambds corrents arribaren a convertir-se en antittics i al 1929 la III Internacional arrib a propugnar la guerra de classe contra classe, tot acusant la Socialdemocrcia de moviment socialfeixista.

Tanmateix, abans d'arribar a aquest punt, ambds corrents organitzaren sengles internacionals. La Socialdemocrcia, per la seva banda, reconstitu la II Internacional, mentre que el bolxevisme (ja format com a Comunisme marxista) cre la III Internacional o Komintern. Els vells partits socialistes marxistes europeus comenaren a patir fortes escissions cap a l'esquerra, que eren els embrions dels partits comunistes nacionals: el Parti Communiste Franais, eixit de la SFIO; el Partido Comunista de Espaa, eixit del PSOE; el Partito Comunista Italiano, eixit del PSI; i el Kommunistische Partei Deutschlands, eixit de la ISD, la Spartakus Bund i l'ala esquerrana de l'USPD, tots ells escissions anteriors de l'SPD. Eren partits regits per les 21 condicions d'adhesi a la III Internacional que, entre d'altres coses, establia purgues peridiques del partit d'elements burgesos i socialdemcrates, o prohibia que els nous partits conservessin ms d'un ter de les velles direccions socialdemcrates. Un cas curis i especial fou la Internacional II 1/2, creada per un grup de socialistes centristes que es volia situar en una posici equidistant entre la II Internacional refundada i la III Internacional. Dins ella hi havia antigues grans figures del Socialisme marxista, com Eduard Bernstein, Karl Kautsky o Jean Longuet. No acceptaven el panorama eixit de la Primera Guerra Mundial i volien recuperar les antigues frmules i postulats d'abans de la guerra a Europa.

Ni l'ascens del Feixisme a Europa fren el deteriorament de les relacions i allunyament de les postures entre el Comunisme marxista i la Socialdemocrcia. Solament al 1936 hi hagu un apropament notable, causat per l'amenaa que suposava el Feixisme a Itlia, Alemanya, Espanya i Frana. Doncs, des de la III Internacional s'abandon la poltica de classe contra classe i s'opt per la creaci de fronts populars que frenessin l'ascens de partits feixistes. A Frana i a Espanya es crearen fronts d'aquest estil que obtingueren la victria a les eleccions.

Ms enll de 1939.


Les trajectries del Comunisme marxista i la Socialdemocrcia se separaren encara ms d'en 1945, desprs de la Segona Guerra Mundial. La Socialdemocrcia s'an constituint com a fora de Poder i an renunciant poc a poc al Marxisme i al Socialisme. Per la seva banda, el Comunisme marxista sofr mantes revisions i escissions. Mai ms no hi torn a haver la unitat doctrinal dels dos corrents, per b que s que hi hagueren pactes i aliances electorals i de govern, tot i que els objectius a llarg termini havien canviat en una i altra fora. 

Vegeu tamb.
Marxisme;
Socialisme;
Bolxevisme;

Enllaos externs.
Enciclopdia del Marxisme;
ndex d'obres marxistes;
ndex d'autors marxistes;

Bibliografia.
 COLE, G.D.H., Communism and social democracy: 1914-1931. London: MacMillan & Co, 1958.
 COLE, G.D.H., Historia del pensamiento socialista, vol. III-VI. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1959. ISBN 968-16-0465-2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69554" title="Carlota de Prssia" nonfiltered="2334" processed="2318" dbindex="27485">


Carlota de Prssia (tsarina de Rssia) (1798 - 1860).

Carlota de Prssia (duquessa de Saxnia-Meiningen) (1860 - 1919).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69556" title="Parti Ouvrier Franais" nonfiltered="2335" processed="2319" dbindex="27486">
El Parti Ouvrier Franais (POF) fou el primer partit socialista marxista de Frana. Es fund al Congrs obrer de Marsella de 1879. Signific la primera expressi poltica del marxisme francs, en la seva versi ms mecanicista, que era la que forj el seu principal dirigent, Jules Guesde. 

Al 1882 al Congrs de Saint-tienne la branca socialista reformista del partit, encapalada per Paul Brousse s'escind i form el Parti Ouvrier Socialiste Rvolutionnaire (POSR), de carcter reformista, que participava de la construcci de l'Estat liberal burgs. 

Al 1901 el POF es fusion amb d'altres forces socialistes (com el POSR de Paul Brousse) per formar el Parti Socialiste de France; al 1905, el Parti Socialiste de France i el Parti Socialiste Franais es fusionaren per formar la Section Franaise de l'Internationale Ouvrire (SFIO).

Vegeu tamb.
Socialisme marxista;
Socialisme reformista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69560" title="Jules Guesde" nonfiltered="2336" processed="2320" dbindex="27487">

Jules Guesde (Pars, 1845 - Saint-Mand, 1922), poltic i periodista socialista marxista francs, fundador del POF. Fou, tamb, el principal difusor del pensament de Karl Marx en la seva versi ms mecanicista, que s'anomen al llarg del temps Guesdisme. 

Al 1882 fund amb Paul Lafargue i Paul Brousse (que s'escind ms tard per formar el POSR) el Parti Ouvrier Franais (POF). Guesde no creia en l'acci sindical i s'alineava amb un parlamentarisme tctic, tot rebutjant qualsevol acord amb els partits burgesos. Al 1893, fou elegit diputat de Roubaix, tot afirmant-se collectivista, internacionalista i revolucionari. Al 1899 s'opos a Jean Jaurs per la participaci al ministeri burgs de Pierre Waldeck-Rousseau.

Al 1901 el POF es fusion amb d'altres forces socialistes per formar el Parti Socialiste de France. Al 1905, el Parti Socialiste de France i el Parti Socialiste Franais es fusionaren per formar la Section Franaise de l'Internationale Ouvrire (SFIO). A partir d'aquell moment, Guesde perd improtncia davant l'ascens de Jean Jaurs. Igualment, an escolant-se vers un major possibilisme dins la II Internacional. 

Entre 1914 i 1916, en el si de la Primera Guerra Mundial i els pactes dUnion sacre, Jules Guesde fou ministre d'Estat i adopt posicions nacionalistes.

Enllaos externs.
  Guesde i el Guesdisme;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69561" title="Lliga de San Marino de futbol" nonfiltered="2337" processed="2321" dbindex="27488">
La lliga de San Marino s la mxima competici futbolstica del pas, tot i no tenir la tradici de la Coppa Titano, ja que s una competici jove, disputada des del 1985-86.

 Palmars .


 1985-86: SC Faetano;
 1986-87: SP La Fiorita;
 1987-88: SP Tre Fiori;
 1988-89: SP Domagnano;
 1989-90: SP La Fiorita;
 1990-91: SC Faetano;

 1991-92: SS Montevito;
 1992-93: SP Tre Fiori;
 1993-94: SP Tre Fiori;
 1994-95: SP Tre Fiori;
 1995-96: SP Libertas;
 1996-97: SS Folgore Falciano;

 1997-98: SS Folgore Falciano;
 1998-99: SC Faetano;
 1999-00: SS Folgore Falciano;
 2000-01: SP Cosmos;
 2001-02: SP Domagnano;
 2002-03: SP Domagnano;

 2003-04: SS Pennarossa;
 2004-05: SP Domagnano;
 2005-06: SS Murata;
 2006-07: SS Murata;
 2007-08: SS Murata;


 Enllaos externs .
La lliga de San Marino a RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69581" title="Coppa Titano de San Marino" nonfiltered="2338" processed="2322" dbindex="27489">
La Coppa Titano s la competici futbolstica ms antiga que es disputa a San Marino. La primera edici data del 1937 tot i que no s fins als seixanta que es disputa sense interrupcions.

 Historial .


 1937: SP Libertas;
 1938-49: no es disput;
 1950: SP Libertas;
 1951-53: no es disput;
 1954: SP Libertas;
 1955-57: no es disput;
 1958: SP Libertas;
 1959: SP Libertas;
 1960: no es disput;
 1961: SP Libertas;
 1962-64: no es disput;
 1965: SS Juvenes;
 1966: SP Tre Fiori;
 1967: SP Tre Penne;
 1968: SS Juvenes;

 1969: no es decid;
 1970: SP Tre Penne;
 1971: SP Tre Fiori;
 1972: SP Domagnano;
 1973: no es decid;
 1974: SP Tre Fiori;
 1975: SP Tre Fiori;
 1976: SS Juvenes;
 1977: SGS Dogana;
 1978: SS Juvenes;
 1979: SGS Dogana;
 1980: SP Cosmos;
 1981: SP Cosmos;
 1982: SP Tre Penne;
 1983: SP Tre Penne;

 1984: SS Juvenes;
 1985: SP Tre Fiori;
 1986: SP La Fiorita;
 1987: SP Libertas;
 1988: SP Domagnano;
 1989: SP Libertas;
 1990: SP Domagnano;
 1991: SP Libertas;
 1992: SP Domagnano;
 1993: SC Faetano;
 1994: SC Faetano;
 1995: SP Cosmos;
 1996: SP Domagnano;
 1997: SS Murata;
 1998: SC Faetano;

 1999: SP Cosmos;
 2000: SP Tre Penne;
 2001: SP Domagnano;
 2002: SP Domagnano;
 2003: SP Domagnano;
 2004: SS Pennarossa;
 2005: SS Pennarossa;
 2006: AC Libertas;
 2007: SS Murata;


 Enllaos externs .
Les copes de San Marino a RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69602" title="Trofeo Federale de San Marino" nonfiltered="2339" processed="2323" dbindex="27490">
El Trofeo Federale s una competici futbolstica de San Marino que disputen quatre equips, els finalistes de la lliga i de la Coppa Titano. s, per tant, la Supercopa de San Marino, equivalent a la resta de Supercopes europees.

 Palmars .


 1986: SP La Fiorita;
 1987: SP La Fiorita;
 1988: SS Virtus;
 1989: SP Libertas;
 1990: SP Domagnano;
 1991: SP Tre Fiori;

 1992: SP Libertas;
 1993: SP Tre Fiori;
 1994: SC Faetano;
 1995: SP Cosmos;
 1996: SP Libertas;
 1997: SS Folgore;

 1998: SP Cosmos;
 1999: SP Cosmos;
 2000: SS Folgore;
 2001: SP Domagnano;
 2002: SP Cailungo;
 2003: SS Pennarossa;

 2004: SP Domagnano;
 2005: SP Tre Penne;
 2006: SS Murata;


 Enllaos externs .
Les copes de San Marino a RSSSF;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69619" title="Vienne" nonfiltered="2340" processed="2324" dbindex="27491">


Geografia:;
Haute-Vienne, departement de la regi francesa del Llemos. Vegeu Alta Viena.
Vienne, ciutat del Delfinat, al departament francs de l'Isra, capital de l'antic comtat de Vienne. Vegeu Viena del Delfinat. ;
Vienne, departament de la regi francesa de Poitou-Charentes. Vegeu Viena (departament).
Vienne, riu del centre de Frana, principal afluent del Loira. Vegeu riu Viena.
Vienne-en-Arthies, municipi del departament francs de Val-d'Oise. ;
Vienne-en-Bessin, municipi del departament francs de Calvados. ;
Vienne-en-Val, municipi del departament francs de Loiret. ;
Vienne-la-Ville, municipi del departament francs del Marne. ;
Vienne-le-Chteau, municipi del departament francs del Marne.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69624" title="Federaci Sanmarinesa de Futbol" nonfiltered="2341" processed="2325" dbindex="27492">

El futbol a San Marino s dirigit per la Federaci Sanmarinesa de Futbol (en itali: Federazione Sammarinese Giuoco Calcio).

s l'encarregada d'organitzar la lliga sanmarinesa de futbol i la Coppa Titano, aix com el Trofeo Federale. Tamb dirigeix la selecci de futbol de San Marino. T la seu a la Ciutat de San Marino.

La FSGC tamb ajud a crear el club San Marino Calcio, que participa a les competicions italianes.

 Articles relacionats .
El futbol a San Marino;
Selecci de futbol de San Marino;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci de San Marino de Futbol;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69627" title="Calheta" nonfiltered="2342" processed="2326" dbindex="27493">

 Calheta (Aores);
 Calheta (Madeira);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69628" title="Santa Cruz (Madeira)" nonfiltered="2343" processed="2327" dbindex="27494">

Santa Cruz s un municipi de l'arxiplag de Madeira, que se sotsdivideix en cinc parrquies:

 Camacha;
 Canio;
 Gaula;
 Santa Cruz;
 Santo Antnio da Serra;

 Enllaos externs.
Fotos de Santa Cruz;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69629" title="So Vicente (Madeira)" nonfiltered="2344" processed="2328" dbindex="27495">

So Vicente s un municipi de l'arxiplag de Madeira, que se sotsdivideix en tres parrquies:

 Boa Ventura;
 Ponta Delgada;
 So Vicente;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69632" title="Prcing" nonfiltered="2345" processed="2329" dbindex="27496">
Prcing (de piercing veu anglesa que significa perforaci) s la prctica de posar-se adorns del mateix nom, travessant la pell. 



Cal tenir en compte a l'hora si es fes un prcing: 

Si s'ha tingut infeccions producte de la collocaci de prcing anteriorment, s probable que tornin a ocrrer la prxima vegada. Hi ha persones que tenen ms facilitat per a les infeccions. 

Tot el material ha de ser esterilitzat amb autoclau o rebutjat. 

No es pot donar sang durant un any. 

Altres modalitats de decoraci corporal sn: 

Arracada ;
Tatuatge ;
Escarificaci (cicatrius) ;
Marcatge per ferro roent (Fire branding);
Implant subcutani;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69633" title="Kim Ung-Yong" nonfiltered="2346" processed="2330" dbindex="27497">
Kim Ung-Yong (nascut el 7 de mar de 1963) s un core conegut per haver estat un nen prodigi. Va aconseguir un coeficient intellectual de 210 en un test Stanford-Binet, segons el Guinness World Records. Va aprendre clcul diferencial a l'edat de tres anys, i en el seu quart aniversari podia llegir i escriure core, japons, alemany i angls. El 2 de novembre de 1967 (amb 4 anys) va aparixer en un programa de televisi japons on va resoldre difcils problemes de clcul diferencial i integral, i tamb va demostrar el seu domini dels idiomes abans citats.

Kim va estudiar fsica a la universitat de Hanyang des dels 3 als 6 anys. Als 7 anys va ser invitat als Estats Units per la NASA. Va aconseguir el grau en fsica abans de complir 15 anys a la Universitat de Colorado. El 1974 va comenar a collaborar activament amb la NASA, fins que el 1978 va retornar a Corea.

En aquests moments Kim est a la Universitat de Chungbuk.

Referncies.
  Article en la revista TIME en qu l'esmenta;
  Article de KBS World Radio;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69636" title="Roger I de Carcassona" nonfiltered="2347" processed="2331" dbindex="27498">
Roger I de Carcassona el Vell ( ? - v 1012 ), comte de Carcassona (957-1012).

Orgens familiars.
Fill primer d'Arnau I de Comenge i la seva muller, la comtessa Arsenda de Carcassona. 

Ascens al tron comtal.
A la mort del seu pare, el 957, ell i el seu germ es repartiren els seus dominis, aix Roger reb el Comtat de Carcassona, el seu germ Od, el Comtat de Rass; Ramon i Ameli Simplici el Comtat de Comenge; i Garcia, la regi d'Aura.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 970 amb Adelaida de Gavald, vdua del seu oncle Roger I de Comenge. D'aquesta uni tingueren:
 Ramon I de Carcassona, comte de Carcassona;
 Bernat I de Foix (?-1038), comte de Foix, Bigorra i Coserans, casat el 1010 amb Garsenda de Bigorra;
 Pere de Carcassona (?-1050), comte de Carcassona i Bisbe de Girona;
 Ermessenda de Carcassona (?-1057), casada el 990 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69639" title="Ramon I de Carcassona" nonfiltered="2348" processed="2332" dbindex="27499">
Ramon I de Carcassona (? - v 1010 ), comte de Carcassona (?-1010).

Orgens familiars.
Fill primer del comte Roger I de Carcassona i la seva esposa, Adelaida de Gavald. Fou germ de Pere de Carcassona, el comte Bernat I de Foix. Pel matrimoni de la seva germana Ermessenda de Carcassona va esdevenir cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell.

Ascens al tron.
En vida del seu pare fou associat al tron juntament amb el seu germ Pere de Carcassona. 

Es coneix ben poc sobre la seva vida per el 1010 es t constncia que ja no era present al comtat com a comte-associat, per la qual cosa es pot deduir que mor. Aix mateix, tamb es coneix la renncia del seu germ Pere de Carcassona al comtat aquell mateix any per esdevenir Bisbe del bisbat de Girona. 

Npcies i descendents.
Es cas vers el 990 amb Garsenda de Beziers, filla del vescomte Guillem De Beziers. D'aquesta uni nasqueren dos fills:
 Guillem I de Carcassona (?-1034), comte de Carcassona;
 Pere II de Carcassona (?-1059), comte de Carcassona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69640" title="Pere de Carcassona" nonfiltered="2349" processed="2333" dbindex="27500">
Pere de Carcassona (? - v 1050 ), comte de Carcassona (?-1010).

Orgens familiars.
Fill primer del comte Roger I de Carcassona i la seva esposa, Adelaida de Gavald. Fou germ de Ramon I de Carcassona, el comte Bernat I de Foix. Pel matrimoni de la seva germana Ermessenda de Carcassona va esdevenir cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell.

Ascens al tron.
En vida del seu pare fou associat al tron juntament amb el seu germ Ramon I de Carcassona. 

L'any 1010, en qu es creu que mor el seu germ Ramon I, renunci al govern del comtat per tal d'esdevenir Bisbe del bisbat de Girona, crrec que ocup fins a la seva mort l'1 d'agost de 1050.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69641" title="Angra do Herosmo" nonfiltered="2350" processed="2334" dbindex="27501">

Angra do Herosmo s la capital histrica de les illes Aores, situat a l'illa Terceira. El centre de la ciutat ha estat declarat el 1983 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Angra s tamb la seu del bisbat de les Aores. El municipi es divideix en 19 parrquies (freguesias en portugus):

 Altares;
 Cinco Ribeiras;
 Doze Ribeiras;
 Feteira;
 Nossa Senhora da Conceio (Angra do Herosmo);
 Porto Judeu;
 Posto Santo;
 Raminho;
 Ribeirinha;
 Santa Brbara;
 Santa Luzia (Angra do Herosmo);
 So Bartolomeu de Regatos;
 So Bento;
 So Mateus da Calheta;
 So Pedro (Angra do Herosmo);
 S (Angra do Herosmo);
 Serreta;
 Terra Ch;
 Vila de So Sebastio;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69642" title="Matriu diagonal" nonfiltered="2351" processed="2335" dbindex="27502">
En l'lgebra lineal, una matriu diagonal s una matriu quadrada en qu els seus elements valen zero a excepci dels de la diagonal principal, que poden valer zero o no. Aix, la matriu  s diagonal si i noms si:



Per exemple, la matriu segent s diagonal:



Tota matriu diagonal s tamb una matriu simtrica, triangular (superior i inferior) i, si les entrades provenen del cos nombres reals o nombre complex , normal.

Un altre exemple de matriu diagonal s la matriu identitat.

Operacions matricials.
Les operacions de suma i producte de matrius sn especialment senzilles per a matrius diagonals. Usarem la notaci de diag(a1,...,an) per a una matriu diagonal que t les entrades a1,...,an en la diagonal principal, comenant per la cantonada superior esquerra. Aleshores, per a la suma es t:

diag(a1,...,an) + diag(b1,...,bn) = diag(a1+b1,...,an+bn);

i per al producte de matrius,

diag(a1,...,an)  diag(b1,...,bn) = diag(a1b1,...,anbn).

La matriu diagonal diag(a1,...,an) s invertible si i noms les entrades a1,...,an sn totes diferents de 0. En aquest cas, es t

diag(a1,...,an)-1 = diag(a1-1,...,an-1).

En particular, les matrius diagonals formen un subanell de l'anell de les matrius de nn.

Multiplicar la matriu A per l'esquerra amb diag(a1,...,an) equival a multiplicar la fila i-ssima d' A per ai per a tot i. Multiplicar la matriu A per la dreta amb diag(a1,...,an) equival a multiplicar la columna i-ssima d' A per ai per a tot i.

Autovalors, autovectors i determinant.
Els autovalors de diag(a1,...,an) sn a1,...,an.
Els vectors e1,...,en formen una base d'autovectors.
El determinant de diag(a1,...,an) s igual al producte a1...an.

 Usos .
Les matrius diagonals apareixen en moltes rees de l'lgebra lineal. Degut a la simplicitat de les operacions i el clcul del seu determinant i dels seus valors i vectors propis, sempre s desitjable representar una matriu donada o aplicaci lineal com a una matriu diagonal.

De fet, una matriu donada de nn s semblant a una matriu diagonal si i noms si t n autovectors linealment independents. Aquestes matrius reben el nom de diagonalizables.

En el cos dels nombres reals o complexos existeixen ms propietats: tota matriu normal s semblant a una matriu diagonal i tota matriu s equivalent a una matriu diagonal amb entrades no negatives.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69643" title="Ponta Delgada" nonfiltered="2352" processed="2336" dbindex="27503">

Ponta Delgada s una ciutat i municipi de les Aores (Portugal), el principal de l'illa So Miguel. s la capital del Govern Regional (altres capitals: Angra, capital histrica i seu del bisbat i Horta, seu legislativa). Ponta Delgada, el nucli ms poblat del municipi, t 46.102 habitants en la zona urbana. En el terme hi ha tamb l'aeroport internacional de l'illa, el Joan Pau II. Ponta Delgada se subdivideix en 24 parrquies (freguesas, en portugus):

 Ajuda da Bretanha;
 Arrifes;
 Candelria;
 Capelas;
 Covoada;
 Faj de Baixo;
 Faj de Cima;
 Fenais da Luz;
 Feteiras;
 Ginetes;
 Livramento;
 Mosteiros;
 Pilar da Bretanha;
 Relva;
 Remdios;
 Santa Brbara;
 Santa Clara;
 Santo Antnio;
 So Jos (Ponta Delgada);
 So Pedro (Ponta Delgada);
 So Roque;
 So Sebastio (Ponta Delgada);
 So Vicente Ferreira;
 Sete Cidades;


Enllaos externs.
 Pgina Oficial Municipal;
 Fotos de Ponta Delgada;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69644" title="Matriu triangular" nonfiltered="2353" processed="2337" dbindex="27504">
Una matriu A de nm elements:


 
s triangular superior, quan s una matriu quadrada (n=m) i  per a tot i>j i . s a dir, t la forma


En cas contrari, si s quadrada per  per a tot  i<j i , aleshores A s una matriu triangular inferior que t la forma:



Per exemple, amb n = 3, la segent matriu s triangular superior:

i la segent s triangular inferior:


Se solen fer servir les lletres U i L, respectivament, ja que U s la inicial de "upper triangular matrix" i L de "lower triangular matrix", els noms que reben aquestes matrius en angls.

En general, es poden realitzar les operacions en aquestes matrius en la meitat de temps.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69646" title="Matriu simtrica" nonfiltered="2354" processed="2338" dbindex="27505">
Una matriu simtrica s una matriu quadrada  de nn elements i que satisf que  per a tot  .

Aix s, que t la forma segent:


Notem que la simetria s respecte la diagonal principal i que si  s una matriu simtrica, la seva matriu transposada  tamb ho s i .

Per exemple, una matriu simtrica A quan n=3 pot ser:



 Propietats .
Un dels teoremes bsics sobre aquest tipus de matrius s el teorema espectral de dimensi finita, que diu que tota matriu simtrica tals que les seves entrades siguin reals pot ser diagonalitzada per una matriu ortogonal. Aquest s un cas especial d'una matriu hermtica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69647" title="Horta (Aores)" nonfiltered="2355" processed="2339" dbindex="27506">

Horta s un municipi de les illes Aores (Portugal), a l'illa de Faial. Se sotsdivideix en 13 parrquies:

  Angstias (Horta);
  Capelo;
  Castelo Branco;
  Cedros;
  Conceio (Horta);
  Feteira;
  Flamengos;
  Matriz (Horta);
  Pedro Miguel;
  Praia do Almoxarife;
  Praia do Norte;
  Ribeirinha;
  Salo;




 Enllaos .
Ilha do Faial - Cmara Municipal da Horta;
Ilha do Faial - Guia Turstic Destinaores;
Ilha do Faial - Direcci General de Turisme d'Aores;
Peter Caf Sport / Museu de Scrimshaw;
Museu Regional d'Horta;
Biblioteca Pblica i Arxiu Regional d'Horta;
Jard Botnic de Faial, Quinta de So Loureno;
Assemblea Legislativa de la Regi Autnoma d'Aores;
Aeroport Internacional d'Horta, Castelo Branco;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69649" title="Praia da Vitria" nonfiltered="2356" processed="2340" dbindex="27507">

Praia da Vitria s un municipi de les Aores (Portugal) situada a l'illa de Terceira i que se sotsdivideix en 11 parrquies:

 Agualva;
 Biscoitos;
 Cabo da Praia;
 Fonte do Bastardo;
 Fontinhas;
 Lajes;
 Porto Martins;
 Santa Cruz;
 Quatro Ribeiras;
 So Brs;
 Vila Nova;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69652" title="Lajes do Pico" nonfiltered="2357" processed="2341" dbindex="27508">

Lajes do Pico s un municipi de les Aores (Portugal) a l'illa de Pico. Se sotsdivideix en sis parrquies:

 Calheta de Nesquim;
 Lajes do Pico;
 Piedade;
 Ribeiras;
 Ribeirinha;
 So Joo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69653" title="Tholus" nonfiltered="2358" processed="2342" dbindex="27509">
Tholus (plural tholi; abr. TH) s un accident topogrfic en una superfcie planetaria consistent en un tur o muntanya petita en forma de dom. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que assigna els noms de nous tholi seguint els criteris segents, si no hi ha un criteri ms general per al cos celeste en qsti:
A Venus: noms de deesses (ex.: Apakura Tholus, a partir de la deessa maori de la justcia).
A I: noms de llocs associats al mite d'I (ex.: Inachus Tholus, a partir del riu pare d'I), noms derivats d'altres accidents propers o noms procedents de l'infern de la Divina Comdia de Dante.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69655" title="guila perdiuera" nonfiltered="2359" processed="2343" dbindex="27510">

L'guila perdiuera (Hieraaetus fasciatus) s una au rapinyaire gran, una mica ms petita que l'guila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'guila perdiuera dels altres rapinyaires sn els segents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marr xocolata; la seva panxa blanca amb un pigallat marr del coll fins a la panxa. Tamb es pot destacar per la seva cua amb barra terminal fosca, d'on ve que tamb se la conegui com a guila cuabarrada. Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermells.

T una envergadura entre 150 i 170 cm.

s una au caracterstica de les regions semirides i clides del Palertic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrnies de clima suau. Als Pasos Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes, atenyent les mximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles nidificants (2006).

Nidifica preferentment a cingleres i caa a terrenys oberts com garrigues, rees de vegetaci laxa. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamifers, aus i alguns rptils. La posta normalment varia entre 1 i 2 ous, excepcionalment 3 en casos de molta disponibilitat d'aliment.

Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dcades.

Aquesta liga t molts noms als Pasos Catalans entre els quals hi ha: liga perdiguera, liga cuabarrada, liga de panxa blanca, liga gallinera o liga astorenya.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Equip de Biologia de la Conservaci - liga perdiguera, de la Universitat de Barcelona;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69658" title="Llus III de Baviera" nonfiltered="2360" processed="2344" dbindex="27511">


Llus III de Baviera (Munic 1845 - Srvr Hongria 1921). Rei de Baviera des de l'any 1913 fins a l'any 1918. Durant el seu regnat s'abol la secular monarquia de la casa dels Wittelsbach de Baviera.

Fill del prncep Leopold de Baviera i de l'arxiduquessa Augusta d'ustria-Toscana nasqu el 7 de gener de 1845 a la Residenz de Munic. Era nt, per part de pare, del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hilburghausen mentre que per part de mare ho era del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borb-Dues Siclies.

Educat a la Residenz de Munic, entr a la carrera militar com lloctinent del seu oncle, el rei Maximili II de Baviera, participant a la guerra austroprussiana en la qual reb la Creu del Mrit militar de Baviera. Entr a la Universitat de Munic i a l'edat de divuit anys esdevingu senador com a membre de la Dinastia. 

L'any 1867 assist a l'enterrament de l'arxiduquessa Matilde d'ustria de la branca dels Teschen a Viena on conegu a la que esdevindria la seva muller, l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. La jove arxiduquessa era filla de l'arxiduc Ferran d'ustria-Este i de l'arxiduquessa Elisabet d'ustria. La parella es cas a Viena a l'esglsia de Sant Agust.



El casament comport un seguit de problemes d'ndole religiosa. Malgrat que l'any 1861 el rei Ot I de Grcia havia estat expulsat del pas, Llus encara ocupava certa posici privilegiada a l'ordre successori del tron grec de la casa bavaresa i com a tal havia renunciat a la seva fe catlica per esdevenir ortodox. Ara b, en contraure matrimoni, el duc de Mdena, cap de la branca de la famlia dels Habsburg a la qual pertanyia l'arxiduquessa Maria Teresa exig per donar el consentiment que Llus retorns al catolicisme la qual cosa compl. 

El casament comport que Llus esdevingus per primera vegada un home extraordinriament ric. La seva muller havia heretat del seu pare dues importantssimes i extensssimes propietats a Hongria i a Morvia. En base a aquestes dues propietat, Srvr i Eiwanowitz, el prncep bavars compr un extensa propietat al centre de Baviera anomenada Leutstetten que esdevingu una explotaci immensa i amb els ltims recursos agraris. 

Malgrat que la seva residncia oficial era el Palau Leuchtenberg a Munic passaren la majoria de la seva vida marital a Leutstetten. La parella conform un matrimoni exemplar i molt compenetrat, tingueren tretze fills:



SAR el prncep Robert de Baviera nascut el 1869 a i mort el 1955 a . Es cas amb la duquessa Maria Gabriela a Baviera i en segones npcies amb la princesa Antnia de Luxemburg.

SAR la princesa Adelguna de Baviera nascuda el 1870 i morta el 1958. Es cas amb el prncep Guillem de Hohenzollern-Sigmaringen.

SAR la princesa Maria Llusa de Baviera nascuda el 1872 i morta el 1954. Es cas amb el prncep Ferran de Borb-Dues Siclies.

SAR el prncep Carles de Baviera nascut el 1874 i mort el 1927.

SAR el prncep Francesc de Baviera nascut el 1875 i mort el 1957. Es cas amb la princesa Isabella de Cry.

SAR la princesa Matilde de Baviera nascuda el 1877 i morta el 1906. Es cas amb el prncep Llus de Saxnia-Coburg Gotha.

SAR el prncep Wolfgang Maria nascut el 1879 i mort el 1895.

SAR la princesa Hildegarda de Baviera nascuda el 1881 i morta el 1948.

SAR la princesa Notburga Carolina de Baviera nascuda el 1883 i morta el mateix any.

SAR la princesa Wiltrud Maria de Baviera nascuda el 1884 i morta el 1975. Es cas amb el duc Guillem von Urach.

SAR la princesa Helmtrud Maria de Baviera nascuda el 1886 i morta el 1977.

SAR la princesa Dietlinde Maria de Baviera nascuda el 1888 i morta el 1889.

SAR la princesa Gundelinde de Baviera nascuda el 1891 i morta el 1981. Es cas amb el comte Johann Georg von Preysing-Lichtenegg-Moos. ;

A la mort del duc Francesc V de Mdena, l'esposa de Llus esdevingu hereva de les reclamacions jacobistes al tron d'Anglaterra i Esccia, esdevenint la reina Maria III d'Anglaterra per els jacobistes.

El 12 de desembre de 1912, el regent Leopold de Baviera, pare de Llus, moria. Durant els 25 anys anteriors Leopold havia esdevingut prncep regent davant de la incapacitat dels reis Llus II de Baviera i Ot III de Baviera.

Malgrat que el rei Ot seguia viu, hi hagueren certs moviments de pressi per tal que Llus esdevingus rei en comptes de regent. Aquest fet no es pogu portar a terme fins que es produ un canvi en la legislaci bavaresa l'any 1913. Aquest canvi legislatiu reb un suport majoritari tan a la cambra baixa com a la cambra 



Al llarg de la Primera Guerra Mundial, Baviera particip a la guerra al costat de l'Imperi Alemany i d'ustria-Hongria. El novembre de 1918 la revoluci s'inici a Munic i un dia desprs el rei abdicava.

L'any 1919 el president comunista del nou land republic de Baviera queia assassinat, i esporuguit de poder esdevenir una vctima dels comunista com a contrarplica, l'ex-rei fug a Sussa i desprs s'install a Liechtenstein. Retorn a Baviera el 1920 i visqu al castell de Wildenwart. 

Mor a Hongria en una de les seves finques agrcoles. El novembre del mateix any fou transportat a Munic on fou enterrat al costat de la seva muller que havia mort dos anys abans.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69664" title="Leon Crdas" nonfiltered="2361" processed="2345" dbindex="27512">
Leon Crdas (Menerba, Llenguadoc, 1913 - Montpeller 1987) fou un escriptor occit. Era un viticultor autodidacte, fou influt per Carles Camprs, Ismal Girard, Renat Nelli o Max Roqueta. El 1945 particip en l'alliberament de Pars, i amb altres joves escriptors occitans particip en la fundaci de l'Institut d'Estudis Occitans. Els seus poemes sn realistes denoten influncies de Federico Garca Lorca i Josep Sebasti Pons. Ha escrit ms de vint obres teatrals, amb les quals propugna les reivindicacions pageses des del 1907 fins els 70.

 Obres .
 Aquarela (1946) poesia ;
 Branca trta (1964) poesia;
 La font de Bonas-Grcias (1955)  teatre;
 Los macarls (1974) narraci;
 Dire son si (1975) poesia;
 St pans (1977) narraci;
 La batalha dels teules (1979) narraci;
 Se conti que conte (1980), poesia;

 Referncies .
 Occitnia fins els anys 70;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69679" title="Plusle" nonfiltered="2362" processed="2346" dbindex="27513">

Plusle (     Purasuru al Jap, Plusle a Alemanya i Posipi a Frana) s un derivat de "plus" (en llat "ms").

Als videojocs.
Plusle s disponible a Pokmon Rub i Safir i a Pokmon Esmeralda, a la ruta 110 (tant Plusle com Minun es troben all mateix).

A l'animaci.

Televisi.
Plusle apareix a l'episodi #316 (una diferent classe de la Misty);

Pellcules.
Plusle i Minun apareixen a la setena pellcula: Destiny Deoxys, igual que el curt que s'havia fet abans.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69686" title="Ives Roqueta" nonfiltered="2363" processed="2347" dbindex="27514">
Ives Roqueta (Seta, Frana 1936) s un escriptor en occit. Des de molt aviat fou un dels animadors del moviment poltic i cultural occit. Ha estat molts anys president de l'Institut d'Estudis Occitans. Fund la discografia Ventadorn, que ha perms a la nova can occitana d'arrelar-se i conquerir un mercat. 

s el marit de Maria Roanet, escriptora i cantant occitana.

Al nivel poltic, tengu responsabilitats en lo moviment autonomista Volm Viure al Pas durant la fi dels anys 1970, puix ader de manera efmera al Partit Socialista francs el 1981 abans de deixar-lo.

Des dels anys 1980, la seva acci s ms literria que poltica.

Controvrsia.
La qualitat de la seva obra s discutida. Alguns pensen que s un dels pioners de la seva generaci i un dels escriptors occitans ms talentosos. En canvi, altres analistes opinen que el seu impacte ha estat fora negatiu. En particular Robrt Lafont pensa que s un escriptor de qualitat baixa. Robrt Lafont i Felip Martl demostren que la seva acci militant, caracteritzada per un "populisme" antiuniversitari, provoc la crisi de l'occitanisme durant la fi dels anys 1970 i els anys 1980. En particular jug un paper en l'escissi de l'IEO el 1981, a l'assemblea general d'Orlhac, i en la partena dels universitaris d'aquest organisme.

 Obres .
 Poesia .
 L'escriveire public (1958);
 Lo mal de la trra (1958);
 Rorgue, si (1968);
 Oda a Sant Afrodisi (1968) ;
 Lo castl des cans (1977);
 Messa pels prcs (1970);
 Los negres, siam pas sols(1972) ;
 Lo fuc es al cementiri (1974);
 Misericrdia (1986);
 L'escritura publica o pas (1988), aplec de poesia escrita entre el 1972 i el 1987;
 Narracions .
 Lo pota es una vaca (1967);
 La pacincia (1968);
 Made in France (1970) ;
 Lo trabalh de las mans (1977);
 Assaigs .
 Los carbonirs de La Sala (1975);
 Las cronicas de Viure (1963-1974);

 Referncia .
 Occitnia fins els anys 70 ;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69688" title="WMAP" nonfiltered="2364" processed="2348" dbindex="27515">
La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones) s una sonda espacial de la NASA la missi de la qual s estudiar el cel per mesurar la temperatura de la radiaci de fons de microones, un romanent del Big Bang. Fou llanat per un coet Delta II el 30 de juny de 2001 des de Cap Canyaveral, (Florida, Estats Units). s la successora de la COBE i entra dintre del programa d'exploradors de classe mitjana (MIDEX) de la NASA.

L'objectiu de la missi s cartografiar les petitssimes diferncies de temperatura que s'observen en la radiaci de fons de microones en diferents direccions de l'espai, per tal d'ajudar a provar les teories sobre l'origen i evoluci de l'univers. Aquesta temperatura del fons csmic de microones ha de ser mesurada amb una altssima resoluci i sensibilitat. A causa de aix, la prioritat en el disseny fou la d'evitar errors sistemtics en la presa de dades. Les especificacions de la missi asseguren una resoluci angular inferior a 0,3, una sensibilitat de 20 K per pxel de 0,3 quadrats i un error sistemtic limitat a 5 K per pxel. Per a aix utilitza radimetres diferencials de microones, que mesuren les diferncies de temperatura entre dos punts qualssevol del cel.

La sonda WMAP es troba en rbita entorn del punt de Lagrange L2, situat a uns 1,5 milions de quilmetres de la Terra. En aquest punt (situat en la lnia que uneix el Sol amb la Terra ms enll d'aquesta) la sonda es troba en un ambient excepcionalment estable, ja que pot apuntar en qualsevol direcci de l'espai sense veure's afectada per la presncia del Sol. A ms, des del punt L2 observa el cel sencer cada sis mesos. Per evitar les interferncies provinents de la nostra prpia galxia la WMAP usa cinc bandes de freqncia separades, des dels 22 GHz als 90 Ghz.

Resultats cientfics.

Els resultats cientfics obtinguts per la WMAP s'han fet pblics en dos grans blocs de conclusions, el primer l'11 de febrer de 2003 i el segon, desprs d'una anlisi de tres anys, el 17 de mar de 2006.

Els primers resultats.
En la primera roda de premsa, el febrer de 2003, es va presentar la imatge ms detallada de l'univers primigeni presa fins a la data en la banda de microones, tot esperant el llanament i els resultats del Planck Surveyor. D'acord amb la NASA, aquesta imatge cont tal nivell de detall que es pot considerar un dels resultats cientfics ms importants dels ltims anys. Cal tenir en compte que aquesta imatge no s la de major resoluci presa mai sobre el fons csmic de microones, per s la millor imatge que tenim de la radiaci de fons de tot el cel. Dels resultats presentats es poden extreure les conclusions segents:
 L'univers t una edat de 13.700 milions  200 milions d'anys (vegeu l'article a arxiv.org).
 L'univers est compost per:
 un 4% de matria barinica ordinria,
 un 22% d'un tipus de matria fosca desconeguda, que no emet ni absorbeix llum,
 un 74% d'un tipus d'energia fosca que provoca l'acceleraci de l'expansi de l'univers.
 La constant de Hubble t el valor 71  4 km/s/Mpc;
 Les teories actuals, amb les dades de la WMAP, indiquen que l'univers s obert, s a dir, que seguir expandint-se indefinidament i que t forma de con, en una topologia coneguda amb el nom de topologia de Picard.

Confirmaci del model inflacionari.
El segon bloc de resultats, presentat el 17 de mar de 2006, inclou mesures ms detallades de la temperatura i, especialment, de la polaritzaci del fons csmic de microones, que proporcionen una important confirmaci de l'actual model cosmolgic inflacionari, anomenat model Lambda-CDM, malgrat que encara roman una anomalia no explicada en les mesures a escales angulars ms grans del moment quadripolar. Tamb s'ha realitzat un nou clcul de la constant de Hubble que ha donat un valor de 70 +2,4/-3,2 km/s/Mpc. 

Durant els tres anys des dels primers resultats l'equip cientfic ha aconseguit reduir les incerteses  en els resultats i determinar-ne la polaritzaci. Les dades de la polaritzaci han perms als cosmlegs deduir quina part de les fluctuacions de temperatura sn provocades pels efectes distorsionadors de la matria i quina part s provocada per ones gravitatries en l'univers primigeni. A ms a ms, com la polaritzaci dels fotons resulta afectada per la presncia de material ionitzant, aquestes dades mostren que les primeres estrelles es van formar quan l'univers tenia una edat d'uns 400 milions d'anys i no d'uns 200 milions d'anys, com es pensava fins ara.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69693" title="Rotland Pecot" nonfiltered="2365" processed="2349" dbindex="27516">
Rotland Pecot (Castureinard de Provena, Provena 1949) s un poeta i cantautor occit, establit de jove a Montpeller, que el 1965 public els seus primers poemes en grafia mistralenca a l Armana Provenau, per el 1972 formaria el grup literari Quatre Verdats amb Joan Larzac, Claudi Alranc, Joan Maria Petit i Jrdi Blanc.

 Obres .
 La sm de la trra (1967);
 Avm decidit d aver rason (1969);
 Poemas per tutjar (1979);
 Portulan, itinerari en orient (1978);
 Portulan II (1980);
 Fan de Chichou (1982), teatre;
 L'envl de la tartana (1986) narraci;
 Zou Petaou ! (1986) teatre per a infants;
 Mastrabel (1999);
 Nvas d'Occitnia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69696" title="Jos Bov" nonfiltered="2366" processed="2350" dbindex="27517">

Jos Bov (Talena, Gironda, 1953) s un lder camperol i sindical francs, considerat com el principal ideleg de l'antiglobalitzaci.
El seu pare s d'origen luxemburgus i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre conscincia quan les lluites de Larzac. Aleshores es llicenci en filosofia i es declar objector de conscincia. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair installacions militars.

Fund el 1987 el sindicat agrari Confdration Paysanne (CP) i es cas amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem Lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahit per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgnics; i l 11 d agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de roquefort fet a m.  Tamb va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l OMC, on es va donar a conixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.

Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinsia Francesa i Nova Calednia, aix el Congrs del Poble de Kurdistan (kurd Kongra Gel Kurdistan), organitzaci considerada terrorista per la Uni Europea. Per a les presidencials franceses dk  2007 va prometre un departament francs per al Pas Basc Francs.

El 2005 fou condemnat a 4 mesos de pres a Tolosa de Llenguadoc per destruir un camp de moresc transgnic.

Economistes com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una poltica econmica global que promou l'eternitzaci de la pobresa als pasos tercermundistes per motius egoistes i populistes.

Referncia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69697" title="Plantics" nonfiltered="2367" processed="2351" dbindex="27518">
Un plantics (adapataci de l'angls plantibody de plant, planta, i antibody, antics) s un tipus especial d'antics creat a partir de plantes modificades genticament. Tant el terme com la marca han estat registrats als EUA per la companyia Biolex. Tanmateix, el mot es va citar per primer cop el 1989 referint-se a una seqncia del genoma de ratol introduda en un cultiu cellular de planta. Els planticossos estan essent investigats per una varietat de raons.

La intenci s aconseguir que les plantes fabriquin de manera eficient anticossos o fragments d'anticossos que desenvolupin la mateixa funci especfica per diferents malalties humanes. Aquests podrien ser, o b purificats a partir del vegetal, mtode car, o servir com a mtode barat d'immunitzaci mitjanant la ingesta: mtode interessant de cara al tercer mn.

Referncies.
Geert De Jaeger, Chris De Wilde, Dominique Eeckhout, Esbjrn Fiers, Ann Depicker, The plantibody approach: expression of antibody genes in plants to modulate plant metabolism or to obtain pathogen resistance, Plant Molecular Biology, Volume 43, Issue 4, Jul 2000, Pages 419 - 428.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69701" title="Tuvini" nonfiltered="2368" processed="2352" dbindex="27519">


El tuvini (        , tyva dyl), tamb conegut com tuva, s una llengua turquesa. s parlada per unes 200.000 persones a la Repblica de Tuv a la part central del sud de Sibria. La llengua t una gran quantitat de mots manllevats del mongol i ms recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvini a la Xina i a Monglia.

 Ortografia .

L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvini budista, Lopsan-Chimit, que ms tard va ser vctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritriament carcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sitema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substitut per un altre basat en l'alfabet cirllic, usat avui en dia, i va ser eficament esborrat dels llibres d'histria. Durant l'era postsovitica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu inters en la histria de les lletres tuvinianes i en fixar fonts histriques crebles.

L'actual alfabet tuvini s una versi modificada de l'alfabet rus, cont tres lletres addicionals:   (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fontic Internacional, la [ ]),    (la "" llatina o en l'AFI ),    (la "" llatina o en l'AFI ). L'ordre alfabtic segueix exactament el rus, amb la   inserida desprs de la   russa, la   desprs de la  , i la   desprs de la  . No hi ha una versi en majscula de   per qu no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvini.

 Literatura .
El tuvini t una rica tradici de folklore de transmissi oral. Aquesta tradici inclou molts gneres  que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes mgics, pics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gnere pic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats. Aquesta forma d'art ara est en perill ja que la gent gran que transmet aquestes histries no est sent substituda per gent jove.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69709" title="Armand Fallires" nonfiltered="2369" processed="2353" dbindex="27520">

Armand Fallires (Mzin, Olt i Garona, Aquitnia, 1841 - 1931) fou un poltic francs, President de la Repblica francesa del 1906 al 1913.    
    
Pertanyia a una famlia modesta. Va estudiar dret a Tolosa de Llenguadoc i a Pars, i exerc alguns anys a Nrac, d'on fou alcalde i prefecte del departament el 1871. Era un ardent republic i perd els seus crrecs a la caiguda d'Adolphe Thiers el 1873, per el 1876 fou elegit diputat per Nrac. El 1880 ocup una secretaria en el ministeri de l'interior amb Jules Ferry, i posteriorment fou ministre d'interior (1882-1883) i primer ministre (1883). Durant el seu mandat va prendre la polmica decisi d'expulsar de Frana els candidats al tron desprs que Jrme Napoleon Bonaparte es proclams emperador. Ms tard fou ministre d'instrucci pblica (1883-1885 i 1889-1890), ministre d'interior (1887), ministre de justcia (1887-1888), ministre de cultes religiosos (1890-1892) i president del Senat (1899-1906). 
      
Es va mantenir al marge de les disputes dels diferents partits, cosa que li va fer guanyar fora prestigi i per aix fou elegit president de la repblica contra Paul Doumer el 1906. En acabar el seu mandat el 1913, per, no es present a la reelecci i es retir de la poltica 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69713" title="Guarijo" nonfiltered="2370" processed="2354" dbindex="27521">
Els guarijos sn un poble indgena de Mxic que viu al sud-est de l'estat de Sonora, a la frontera amb l'estat de Chihuahua sobre la Sierra Madre Oriental. Ells es diuen a si mateixos macurawe o macoragi que en catal significa "els que prendren la terra" o "els que caminen per la terra". Es dediquen principalment a l'agricultura i a la producci d'artesanies.

La llengua guarijo pertany a la famlia taracahita, de la branca uto-asteca. Tamb s coneguda com a guarojo, guarijo, huarijo, varogo, o varoho. De la llengua, n'hia dues variants: la de l'estat de Sonora, i la de l'estat de Chihuahua. La poblaci es bilinge, i el cens del 2000 va registrar 2..844 guajiro, per, noms 1.671 parlants de guarijo, 917 a l'estat de Chihuahua i 732 a l'estat de Sonora. Com a llengua indgena, s reconeguda com a llengua nacional de Mxic. 

Enllaos externs.
 Monografia dels guarijo de la pgina de la Comissi pel Desenvolupament Indgena ;
 Etnografia dels Makurawe ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69715" title="Aracnoide" nonfiltered="2371" processed="2355" dbindex="27522">

En astrogeologia, un aracnoide s una gran estructura, probablement d'origen volcnic, que noms s'ha trobat a la superfcie de Venus. Tenen l'aparena d'ovals concntrics envoltats per una complexa xarxa de fractures i poden tenir una extensi d'entre 100 i 200 km. Reben el seu nom de la seva semblana amb una teranyina (aracnoide = semblant a una teranyina). 

Es localitzen majoritriament a l'hemisferi nord del planeta en regions planes afectades per compressions regionals de l'escora. Sn semblants als coronae per no tan grans i es diferencien d'aquests per tenir una xarxa de lnies blanques radials i concntriques que els donen l'aparena de teles d'aranya. Les lnies radials semblen ser crestes que s'alen sobre la superfcie. 

A l'igual que els coronae, es creu que el seu origen est lligat a la sortida de magma de l'interior de Venus a la superfcie. s per aix que generalment es classifiquen com un tipus de volc, encara que s posible que diferents aracnoides s'hagin format per processos diferents. 

Van ser observats per primera vegada per les sondes sovitiques Venera 15 i 16 el 1983 i la seva existncia va ser confirmada per la sonda Magellan el 1990. Des de llavors, 265 aracnoides han estat identificats a la superfcie de Venus, 55 dels quals tenen nom. Els aracnoides s'identifiquen gaireb sempre com a Corona i, en alguns casos, com a Patera  o Mons (per exemple, Maslenita Corona, Keller Patera i Mentha Mons).

Enllaos externs.
 Els noms dels 55 aracnoides batejats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69719" title="Secci d'atletisme del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2372" processed="2356" dbindex="27523">
La secci d'atletisme del Futbol Club Barcelona va ser fundada al 1899, mateix any en qu va nixer l'equip de futbol. Actualment el seu directiu responsable s Josep Cubells i compta amb les installacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Desp i l'estadi Serrahima de Barcelona.

Histria.
s la secci ms antiga del club desprs del futbol. Es va crear oficialment el 1915, tot i que ja existia des del 1900. La primera federaci espanyola de l'especialitat fou creada el 1904 per iniciativa del Bara, essent primer secretari general Udo Steinberg . Entre 1918 i 1920 va haver suspensi d'activitats per discrepncies entre la directiva i els atletes. La primera gran figura de la secci fou Pere Prat. Desprs d'uns any de decadncia, desprs de la Guerra Civil, el Marqus de la Mesa de Asta li don un nou impuls. Als anys 60 hi hagu una nova devallada degut a una fase d'austeritat imposada pel president Llaudet, per entre 1975 i 1986 hi hagu una nova revifalla amb un domini aclaparador de l'atletisme espanyol. A partir d'aquest any el pressupost es redu drsticament, ja que no es podia competir amb els clubs patrocinats per marques comercials. Actualment s una secci amateur i bsicament formativa. L'equip femen de la secci comen a competir a meitat dels anys seixanta.

Plantilla.
Equip mascul.

Equip femen.



Ttols.
Medalles olmpiques.
 
 Anvers 1920: Josep Samitier, Agust Sancho, Felix Sesmaga i Ricard Zamora Medalles d'argent futbol.
 Los Angeles 1984: Jos Manuel Abascal bronze als 1500m, Juan Domingo de la Cruz, Juan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozbal medalles d'argent a bsquet, Erhard Wunderlich medalla d'argent handbol. ;
Sel 1988: Aloisio Pires: Medalla d'argent en futbol, Veselin Vujovic medalla de bronze handbol.
 Barcelona 1992: Javier Garca Chico bronze al salt amb perxa, Josep Guardiola, Albert Ferrer i Antoni Pinilla medalles d'or en futbol, Josep Benito i Joan Carles medalles d'argent en hoquei patins.
 Atlanta 1996: Aleksandar Djordjevic medalla d'argent en bsquet, Arturas Karnishovas medalla de bronze en bsquet, Mateo Garralda, Rafael Guijosa i Iaki Urdangarn medalles de bronze en handbol i Tomas Svensson medalla d'argent en handbol.
 Sidney 2000: Sarunas Jasikevicius medalla de bronze en bsquet, Gabriel Garcia "Gabri", Xavi Hernndez i Carles Puyol medalles d'argent en futbol, David Barrufet, Rafael Guijossa, Demetrio Lonzano, Enric Masip, Xavier O'Callaghan, Antonio Carlos Ortega, Iaki Urdangarn i Andrei Xepkin medalles de bronze en handbol, Tomas Svensson medalla d'argent en handbol;
 Atenes 2004: Sergi Escobar medalla de bronze en persecuci individual, medalla de bronze en persecuci equips, Javier Saviola medalla d'or en futbol, Christian Schulte medalla de bronze en hoquei.
 Beijing 2008: Lionel Messi or en futbol, Juan Carlos Navarro plata en basquet, Jerome Fernndez or en handbol, David Barrufet, Iker Romero, Demetrio Lozano, Victor Toms, Rubn Garabaya, Juann Garca i Albert Rocas bronze en hadbol.

Medaller.


Individuals.
 Campions d'Europa: 1985: (Colomn Trabado, or als 800);
 Campions d'Europa en pista coberta: 1986: (Abascal, or als 1500m), 1986 (Javier Moracho, or als 60 metres tanques), 1986 (Benjamn Gonzlez, or als 400 metres), 2007, Birmingham (Jackson Quinez, bronze als 60 metres tanques);

Equips.
 Campionat d'Espanya de clubs mascul absolut: (1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986);
 Copa d'Espanya de clubs masculina absoluta: (1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 2005);
 Campionat de Catalunya de clubs mascul absolut: (1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000, 2002, 2003, 2004, 2005);
 Campionat de Catalunya de clubs femen absolut: (1994, 1995, 1996, 1997, 2000, 2001, 2002, 2003, 2005);

Referncies.


Enllaos externs.
Plana Web del club;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69724" title="Marie Franois Sadi Carnot" nonfiltered="2373" processed="2357" dbindex="27524">

Marie Franois Sadi Carnot (Llemotges 1837 - Li 1894) fou un poltic francs, fill de Lazare Hippolyte Carnot. Estudi la carrera d'enginyer de ponts i camins, i fou elegit diputat en diverses legislatures de la Tercera Repblica francesa. El 1880 fou nomenat ministre d'obres pbliques i, el 1885, ministre de finances. 

Fou elegit per a la presidncia de la repblica com a soluci de comproms per a succeir Jules Grvy. qui dimit el 1887 per un escndol en unes condecoracions, i ocup el crrec del 1887 al 1894 merc el suport. Durant el seu mandat tingu lloc l'actuaci del general Georges Boulanger (1886-89), l'escndol del canal de Panam (1892)  la seva integritat, per, no fou mai posada en dubte  i l'agreujament dels problemes socials. Mor assassinat a Li per l'anarquista itali Sante Caserio. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69725" title="Secci de bsquet del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2374" processed="2358" dbindex="27525">


La secci de bsquet del Futbol Club Barcelona va ser creada el 24 d'agost de 1926, fet que el converteix en el club de bsquet ms antic de la Lliga ACB. s el primer club en nombre de ttols de Catalunya, el segon d'Espanya i un dels de major prestigi d'Europa. La secci de bsquet va viure els seus millors anys en les dcades dels '80 i els '90, en les quals va aconseguir diversos ttols espanyols i europeus. El seu ttol ms preuat, no obstant aix, l'Eurolliga (o Copa d'Europa), no el va aconseguir fins a la temporada 2002-2003, quan va guanyar la "Final Four" celebrada en la prpia ciutat de Barcelona. 

El FC Barcelona disputa els seus partits de bsquet en el Palau Blaugrana, amb capacitat per a 8.250 espectadors.

La secci de bsquet est actualment patrocinada per l'empresa de d'assegurances Regal, pel que el nom de l'equip en les competicions oficials s "Regal FC Barcelona". 

Histria.
s la secci ms poderosa, quant a pressupost i afici del club. Va ser creada oficialment el 24 d'agost de 1926 amb Pere Cusell com a impulsor, tot i que ja a l'abril de 1923 el club va participar al Campionat de Catalunya de l'especialitat. Comen a jugar a una pista a les Corts. Als anys 40 fou capdavanter tant al bsquet catal com espanyol. El 1942 va nixer l'equip femen. L'any 1961, per motius econmics, Llaudet va retirar el primer equip de la mxima categoria, tot i que l'any segent va demanar-ne la readmisi. Els triomfs, no obstant, deixaren d'aparixer fins al final dels anys setanta, amb la construcci del Palau Blaugrana i l'arribada d'Antoni Serra a la banqueta. A partir d'aquest any el Bara es converteix en el primer club d'Espanya en ttols (tant en Lligues ACB (instaurada a inicis dels 80, essent el Bara el club amb ms triomfs), com internacionals, destacant la Copa d'Europa de l'any 2003. La secci femenina competeix actualment amb collaboraci amb la Universitat de Barcelona sota el nom UB Bara.

Plantilla 2008-2009.



Jugadors de la pedrera habituals al primer equip:;
 11 lex Hernndez (base) ;
 14 Xavi Rabaseda (aler) ;

Jugadors donats de baixa en el decurs de la temporada 2007-2008;
 20 Nihad Djedovic (escorta) ;
 30 Michel Morandais (aler) ;


Cos tcnic:;
  Xavier Pascual Vives (1r. entrenador);
  Josep Berrocal i  Agust Julbe (ajudants);
  Toni Caparrs (preparador fsic);
  Dr. Gil Rodas (metge);
  Xavier Montolio (delegat);
  Toni Bov (fisioterapeuta);
  Eduard Torrent (massatgista);
  igo Zorzano;


Plantilla de la temporada 2006-2007;
Plantilla de la temporada 2005-2006;
Plantilla de la temporada 2004-2005;

Ttols.
 1 Copa d'Europa/Eurolliga: (2002-2003);
 2 Recopa d'Europa/Copa Saporta: (1984-1985, 1985-1986);
 2 Copa Korac: (1986-1987, 1998-1999);
 1 Mundial de Clubs: (1984-1985);
 14 Lliga Espanyola/Lliga ACB: (1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003, 2003-2004);
 20 Copa del Rei: (1942-1943, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1948-1949, 1949-1950, 1958-1959, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1986-1997, 1987-1988, 1990-1991, 1993-1994, 2000-2001, 2002-2003, 2006-2007);
 1 Supercopa d'Espanya: (2004-05);
 12 Lliga Catalana: (1980-1981, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990, 1993-1994, 1995-1996, 2000-2001, 2001-2002, 2004-2005);
 9 Campionat de Catalunya de bsquet: (1942, 1943, 1945, 1946, 1947, 1948, 1950, 1951, 1955);
 1 Torneig Ibric: (1947-48);
 1 Copa Prncep d'Astries: (1987-88);

Jugadors destacats.


  Joan Ferrando;
  Joan 'Nelo' Carbonell;
  Miquel Carreras;
  Pere Carreras;
  Eduard Kucharski;
  Jordi Bonareu;
  Jordi Parra;
  Alfons Martnez ;
  Francesc Buscat;
  Jeff Ruland;
  Norman Carmichael;
  Manolo Flores;

  Juan Domingo De la Cruz;
  Joaquim Costa Puig;
  Joan Creus;
  Pedro Csar Ansa;
  Juan Antonio San Epifanio;
  Nacho Solozbal;
  Chicho Sibilio;
  Audie Norris;
  Xavier Crespo;
  Manel Bosch Bifet;
  Andrs Jimnez;
  Arturas Karnisovas;

  Sasha Djorjevic;
  Josep Antoni Montero;
  Xavi Fernndez;
  Claudi Martnez;
  Roger Esteller;
  Roberto Dueas;
  Pau Gasol;
  Dejan Bodiroga;
  Sarunas Jasikevicius;
  Juan Carlos Navarro;
  Rodrigo de la Fuente;


Nmeros retirats .
4 - Andrs Jimnez;
7 - Nacho Solozbal;
12 - Roberto Dueas;
15 - Epi;

Entrenadors destacats.
  Ranko Zeravica (1974-1976);
  Eduard Kucharski (1977-1979);
  Antoni Serra (1979-1985);
  Ato Garca Reneses (1985-1990, 1992-1997 i 1998-2001);
  Bozidar Maljkovic (1990-1992);
  Svetislav Pesic (2001-2003);
  Dusko Ivanovic (2005-2008);

 Altres dades d'inters .
 Temporades a l'ACB: 23 (50 en els altres formats);
 Mxima puntuaci en un partit: FC Barcelona 147-106 Cajabilbao (1986/1987);
 Major diferencia de punts:74. FC Barcelona 128-54 Matar (1972/1973);
 Jugador amb ms partits: Epi (421);
 Jugador amb ms minuts: Epi (11.758);
 Jugador amb ms punts: Epi (7.028);
 Jugador amb ms assistncies: Solozbal (784);
 Jugador amb ms rebots: Roberto Dueas (2.113);
 Jugador amb ms taps: Roberto Dueas (266);
 Jugador amb ms triples: Epi (627);
 Jugador amb ms recuperacions: Solozbal (611);

Penyes.
Dracs 1991 Supporters Palau Blaugrana;
Sang Cul;

Referncies.


Enllaos externs.
Plana Web del club;
Secci de bsquet a la plana web oficial del club ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69729" title="Pavell Girona-Fontajau" nonfiltered="2375" processed="2359" dbindex="27526">


El Pavell Municipal d'Esports Girona-Fontajau va ser construt entre el 1991 i el 1993, i fou inaugurat el dia 4 de setembre del 1993. Est estructurat en dos nivells, un per al pblic (nivell alt) i un altre d's restringit als esportistes (nivell baix), amb entrades diferenciades. La seva capacitat s de 5023 espectadors, tot i que en diverses ocasions s'ha arribat als 6000.

A finals de 2005 es van canviar els marcadors laterals i es va afegir un videomarcador a la part superior del recinte. Aquest videomarcador t quatre pantalles de 8 metres quadrats cada una.  Tamb es va canviar el parquet, els marcadors de 24 segons i es van modernitzar les tanques publicitries, essent actualment lluminoses.

Fins el juny de 2008 es varen disputar els partits del Club Bsquet Girona, tant de l'equip snior com els dels equips de base. Actualment, el CB Sant Josep Girona s l'equip que utilitza aquest complex esportiu. D'altra banda, tamb s'hi donen lloc esdeveniments esportius tals com Trial indoor o partits de tennis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69734" title="Secci de rugbi del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2376" processed="2360" dbindex="27527">
Secci de rugbi del Futbol Club Barcelona.

Histria.
La secci de rugbi del club es constitu oficialment el 21 de novembre de 1924, obra dels directius Massana i Cusell, tot i que ja a principis de segle, amb Baltasar Albniz de promotor, alguns socis del club hi havien disputat partits amb el seu nom. Abans de la Guerra Civil el club havia aconseguit tres campionats d'Espanya i set de Catalunya. Durant els anys 40 i 50 continu essent el principal club de l'estat amb molts Campionats d'Espanya i de Catalunya i amb les dues primeres Lligues espanyoles que es disputaren el 1953 i 1954. Des dels anys seixanta el club pat una davallada, mantenint-se en un segon nivell dins del rugbi catal i espanyol, fins l'actualitat on s'albera un futur prometedor amb un equip jove i amb molta qualitat. Durant les temporades 2006/07 i 2007/08 la secci de rugby torna a tenir el seu primer equip snior a divisi d'honor del rugby estatal, pero la posessio la plaa de divisi d'honor estava condicionada a mantenir la categoria, al baixar a divisi d'honor 'B' la temporada 2007/08, el club perd la plaa cedida pel B.U.C. i torna a disputar la lliga de primera nacional.

Ttols.
 15 Campionats d'Espanya: (1926, 1930, 1932, 1942, 1944, 1945, 1946, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1965, 1983 i 1985);
 1 Supercopa d'Espanya: (1983);
 2 Lligues espanyoles: (1953 i 1954);
 19 Campionats de Catalunya: (1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1932, 1936, 1942, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1968 i 1989);
 3 Copes Catalanes: (1982,2003 i 2008);
 2 Lligues de Clubs de Llevant: (1982 i 1983);
 1 Copa Ibrica: (1971);
 1 Copa Pirineus: (1967);
 1 Campionat d'Espanya juvenil: (2003);
 1 Campionat de Catalunya juvenil: (2006);
 1 Copa Catalana juvenil: (2003);
 1 Campionat de Catalunya pre-benjam: (2005);

Jugadors destacats.
 Abans de 1960;
 Antoni Altisench (FC Barcelona);
 Francesc Sard (FC Barcelona);
 Gregori Tarramera (FC Barcelona);
 Miquel Puigdevall (FC Barcelona);
 Llus Cabot (FC Barcelona - Maquinista);
 Eduard Ruiz (FC Barcelona);
 Josep Ruiz (FC Barcelona);
 Miquel Ruiz (FC Barcelona);
 Miquel Blanquet (FC Barcelona);
 Mart Corominas (FC Barcelona);
 Jordi Juan (FC Barcelona);
 A. Gabriel Rocabert (FC Barcelona);
 Adri Rod (FC Barcelona);
 Ramon Rabassa (FC Barcelona);
 Entre 1960 i 1975;
 Joan Recasens (FC Barcelona);
 Joan Blanch (FC Barcelona);
 Josep Blanch (FC Barcelona);
 Jordi Martnez Picornell (FC Barcelona);
 Entre 1975 i 1999;
 Armand Aixut (FC Barcelona);
 Enric Font (FC Barcelona);
 Manuel Moriche (FC Barcelona);
 Cardona (FC Barcelona);
 Adri Rod (FC Barcelona);
 Francesc Baiget (FC Barcelona);
 Enric Lobo (FC Barcelona);
 Sergi Longhney (FC Barcelona);
 Des de 2000;
 Robert Mun (FC Barcelona);
 Ricard Cayuelas (FC Barcelona);
 Josep Llus Nart (FC Barcelona);
 Cristian Carci (FC Barcelona);
 Javier Bonilla (FC Barcelona - Talavera Rugby Club);

Enllaos externs.
Plana Web del club;
FC Barcelona secci de rugby;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69741" title="Paul Doumer" nonfiltered="2377" processed="2361" dbindex="27528">



Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvrnia 1857 - Pars 1932) fou un poltic francs, President de la Repblica francesa el 1931-1932. Del 1897 al 1902 fou governador de la Indoxina Francesa, on hi va defensarla construcci del ferrocarril, i un pont de ferro de Hanoi portava el seu nom. Ms tard fou diputat per Aisne (1888-1891 i 1902-1910) i Yonne (1891-1895), senador per Crsega (1912-1931), president del Senat (1927-1931) i ministre de finances (1895-1896, 1921-1922 i 1925-1926)

Fou escollit president francs el 1931 tot derrotant Aristide Briant, per fou assassinat l'any segent per Paul Gorgulov, emigrat rus amb les facultats mentals pertorbades, qui fou condemnat a mort en la guillotina. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69742" title="Cuicatecs" nonfiltered="2378" processed="2362" dbindex="27529">
Els cuicatecs sn un poble indgena de Mxic que viu a l'estat d'Oaxaca. El nom cuicatec prov del nhuatl cuicatl que significa "cant" o "can". Els asteques van denominar aquesta regi d'Oaxaca Cuicatln que significa en catal: "Lloc del cant".  Es dediquen principalment a l'agricultura, a la producci de blat, blat de moro, pebre o "chile", patata i carabassa, alvocat, mango, taronja, prssec, mamei, sucre, cot, tabac i nou.  Tamb es dediquen a la producci d'artesania. Llurs boscos sovint sn "llogats" per l'explotaci forestal. 

La llengua cuicateca, tamb anomenada dvacu, ndudu, nduudu yu o dvaacu ye'e yu s una llengua de la famlia mixteca, de la branca oto-mangue. El cens del 2000 va registrar 22.984 individus, per, noms 12.425 parlaven la llengua cuicateca, reconeguda com a llengua nacional. S'estima que noms 270 persones sn monolinges i no parlen castell. 

Enllaos externs.
 Monografia dels cuicatecs de la CDI ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69749" title="Gaston Doumergue" nonfiltered="2379" processed="2363" dbindex="27530">
Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provena 1863 - 1937) fou un poltic francs, que fou President de la Repblica francesa del 1924 al 1931.

Era advocat i membre del Partit radical, pel qual en fou diputat per Nimes el 1893-1906 i senador per Gard el 1910-1924. 

Tamb fou ministre de comer (1906-1908), d'educaci (1908-1910) i de colnies (1914-1917). Durant el seu mandat com a ministre d'educaci s'opos a la petici feta pel bret Regs de L'Estourbeillon de decretar l'ensenyament de les llenges regionals a Frana, tot i que se sap que parlava provenal en la intimitat

Aconsegu el nomenament com a president de la repblica (1924-31) enfront d'una coalici d'esquerres. El 1934 torn a sser president i intent una reforma constitucional, per l'oposici dels radicals els va fer dimitir poc desprs. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69772" title="Izquierda Comunera" nonfiltered="2380" processed="2364" dbindex="27532">
Izquierda Comunera (IzCo) s una formaci poltica nacionalista castellana d'esquerres integrada dins d'Izquierda Castellana. Fou constituda el 2001 desprs d'una escissi, liderada per Reyes Garrido, en el si de l'agrupaci madrilenya de Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano en considerarlo un partit massa regionalista.

 Enllaos .
Izquierda Comunera;
Izquierda Castellana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69773" title="Parti Ouvrier Socialiste Rvolutionnaire" nonfiltered="2381" processed="2365" dbindex="27533">
El Parti Ouvrier Socialiste Rvolutionnaire fou un partit reformista francs fundat al 1882 d'una escissi del POF. Un dels lders ms carismtic del partit fou Paul Brousse.

Dins el POSR el sindicat i el partit eren la mateixa entitat i no se separaren. En tant que Socialisme reformista collabor amb l'Estat liberal burgs i emprengu reformes reals del sistema per a la millora immediata de les condicions del Proletariat francs.

La base del POSR era el Socialisme de base municipalista i actuava dins els municipis per crear-hi estructures de nova societat.

Al 1902 s'un amb el POF de Jules Guesde per formar el Parti Socialiste de France. Abans, el POSR havia patit l'escissi dels allemanistes de Jean Allemane.

Vegeu tamb.
Socialisme reformista;
Socialisme marxista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69781" title="Matriu zero" nonfiltered="2383" processed="2366" dbindex="27535">
Una matriu zero s una matriu de n x m elements:


 
tal que aji = 0 per a tot i = 1, 2, 3, ... ,n i j = 1, 2, 3, ..., m. Per tant, en aquest cas, la matriu A pren la forma:



Aquesta matriu tamb se sol anomenar matriu nulla i es denota per 0. bviament una matriu zero s, al mateix temps, matriu simtrica, matriu antisimtrica, matriu nilpotent i matriu singular, sempre que sigui una matriu quadrada, i s l'element neutre de la suma de matrius.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69784" title="Matriu antisimtrica" nonfiltered="2384" processed="2367" dbindex="27536">
Una matriu de nxm elements:


 
s antisimtrica, si s una matriu quadrada (m = n) i   per a tot i,j =1,2,3,...,n. En conseqncia,  per a tot i. Per tant, la matriu A t la forma:



Notem que la matriu transposada de la matriu antisimtrica A s -A, i que la antisimetria s respecte a la diagonal principal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69785" title="Diagonal principal" nonfiltered="2385" processed="2368" dbindex="27537">
En l'lgebra lineal, la diagonal principal d'una matriu quadrada s la diagonal que va des de la cantonada superior esquerra fins la cantonada inferior dreta. Quan s'utilitza la notaci A=(ai,j) d'una matriu A, els elements de la seva matriu principal sn de la forma (ak,k) on k pertany als nombres naturals i s menor o igual que el nombre de files o columnes de la matriu quadrada. Per exemple, en la segent matriu tots els elements de la seva diagonal principal valen 1:



A una matriu com la de l'exemple, en la qual noms els elements de la diagonal principal sn diferents de zero, se l'anomena matriu diagonal. La suma dels elements de la diagonal principal d'una matriu es coneix com la traa de la matriu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69786" title="Morelia" nonfiltered="2386" processed="2369" dbindex="27538">
Morelia (que es pronuncia Morlia), s la capital de l'estat de Michoacn a Mxic, localitzada a la vall de Guayangareo. El 2005 tenia una poblaci de 608.049 persones.  El seu centre histric ha estat designat Patrimoni de la Humanitat per les Nacions Unides. 

Morelia va ser fundada el 18 de maig, 1541 pel virrei Antonio de Mendoza, amb el nom de Valladolid. El 1582 la ciutat de Valladolid va convertir-se en la seu de l'administraci de la Provncia de Mechuacn (antiga ortografia de Michoacn) sota l'administraci de la Nova Espanya. Durant el perode del virregnat es van realitzar importants construccions com ara la Catedral de la ciutat, l'Aqeducte, el Palau de Govern, el Palau Clavijero i nombrosos temples, convents i cases antigues. El conservatori de Msica de les Roses de Morelia, s un dels ms antics del continent americ, i cont el rgue tubular ms gran del continent.  Va ser la ciutat natal de Jos Mara Morelos y Pavn, qui amb Miguel Hidalgo y Costilla, va participar en el comenament del moviment d'independncia de la Nova Espanya. En honor a Morelos, la ciutat va ser reanomenada "Morelia" el 12 de setembre, 1828.

El 2003 Morelia va ser seu de la quarta cimera del Grup dels vint, o G20.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Morelia, en castell;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69787" title="Chihuahua" nonfiltered="2387" processed="2370" dbindex="27539">

La ciutat de Chihuahua s la capital de l'estat mexic homnim de Chihuahua, localitzat al nord de Mxic. T una poblaci estimada de 800.000 habitants. 

El seu nom es deriva del nhuatl Xicuahua que significa "lloc sec i sorrenc". La ciutat va ser fundada el 12 d'octubre, 1709 per Antonio Deza y Ulloa, un explorador espanyol, en la intersecci dels rius Chuviscar i Sacramento. Durant el perode de la Intervensi Francesa i el Segon Imperi Mexic, el govern republic exiliat de Benito Jurez la va escollir com a seu temporal de govern. Durant la Revoluci Mexicana es va convertir en la base de l'exrcit encapalat per Pancho Villa. Avui dia, la seva casa s'ha convertit en un Museu. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Chihuahua, en castell;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69788" title="Vicente Lpez Rosat" nonfiltered="2388" processed="2371" dbindex="27540">
Vicente Lpez Rosat (28 d'abril de 1925   10 de novembre de 2003) fou un metge i poltic valenci, alcalde de Valncia de 1969 a 1973. 

S'especialitz en neuropsiquiatria. Fou membre de la Societat Espanyola de Neuropsiquiatria, director del sanatori psiquitric Pare Jofr de Valncia i cap de servei de psiquiatria de la Diputaci de Valncia.

Simpatitzant de la Falange Espanyola, amb 17 anys s'allist en la Divisin Azul, i quan torn arrib a ser cap del SEU i cap local del Movimiento Nacional. Durant uns anys fou regidor d'educaci de l'AjuntamentFou nomenat alcalde de Valncia entre setembre de 1967 i novembre de 1973, i procurador en Corts Espanyoles entre abril de 1970 i novembre de 1973.

Durant el seu mandat es va inaugurar el 22 de desembre de 1969 el nou cabal del Tria, tot urbanitzant la devesa del Saler, i va expropiar les terres per a construir la nova Universitat Politcnica de Valncia.
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Obituari a El Pas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69789" title="Secci d'handbol del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2389" processed="2372" dbindex="27541">


La secci d'handbol del Futbol Club Barcelona va ser creada el 29 de novembre de 1942. s el club amb ms llorejat del mn en handbol, sent l'equip que acumula ms ttols d'Espanya i Europa. La seva poca daurada la va viure en els anys 90 quan, sota la batuta de l'entrenador Valero Rivera, va triomfar durant diversos anys en totes les competicions que va participar, incloent cinc copes d'Europa consecutives, entre els anys 1996 i 2000. Aquest equip va ser batejat com el "Dream Team" de l'handbol a tota Europa. Al 2005 ha tornat a coronar-se com el millor equip europeu al conquistar la seva setena Copa d'Europa.

El pavell on juga el FC Barcelona s el Palau Blaugrana, amb capacitat per a 8.250 espectadors. 

Histria.
Tot i que ja fou creada oficiosament l'any 1932 amb encontres de carcter amists, la constituci oficial fou el 29 de novembre de 1942 pels directius Joan Padr i Josep Tost. La primera modalitat practicada fou l'handbol a onze, jugada en camps de futbol on el Bara aconsegu importants triomfs. Als anys 50 van conviure les modalitats a onze i la nova versi d'handbol a set, que provenia dels pasos del nord i es practicava en pavellons o recintes ms petits. Finalment la modalitat a set s'impos. No fou fins la temporada 1968-69 que el club guany la primera lliga de la modalitat. Poc a poc es va anar convertint en el millor club espanyol de l'esport, i amb l'arribada de Valero Rivera a la banqueta pass a ser el primer club del mn a nivell de ttols aconseguits. Les cinc Copes d'Europa aconseguides entre el 1996 i el 2000 en sn el mxim exponent.

Plantilla 2008-09.


Entrenador:  Manolo Cadenas;

Plantilla de la temporada 2007-2008;
Plantilla de la temporada 2006-2007;
Plantilla de la temporada 2005-2006;

Ttols.
 Handbol a onze;
  5 Campionat d'Espanya: (1942-43, 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1950-51);
  12 Campionat de Catalunya: (1944, 1945, 1946, 1947, 1949, 1951, 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1969);

 Handbol a set;
 7 Copa d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998,1998-1999, 1999-2000, 2004-2005);
 5 Recopa d'Europa (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1993-1994, 1994-1995);
 1 Copa EHF (2002-2003);
 5 Supercopa d'Europa (1996, 1998, 1999, 2003, 2004);
 17 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (1968-1969, 1972-1973, 1979-1980, 1981-1982, 1985-1986, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003 i 2005-2006);
 15 Copa del Rei (1968-1969, 1971-1972, 1972-1973, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1987-1988, 1989-1990, 1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2003-2004, 2006-2007);
 5 Copa ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002);
 12 Supercopa d'Espanya (1986-87, 1988-89, 1989-90, 1990-91,1991-92, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2000-01, 2003-04, 2006-07, 2008-09);
 12 Lliga Catalana: (1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1986-87, 1987-88, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1996-97);
 8 Lliga dels Pirineus: (1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2005-06, 2006-07);

 Jugadors destacats .
Anys 40': Joan Barbany, Jos Antonio Cabrera ;
Anys 60': Juan Morera ;
Anys 70': Valero Rivera, Fernando de Andrs, Jos Manuel Taur, Jos Perramn, Francesc Lpez-Balcells, Vicente Calabuig, Jos Lus Sagarribay.
Aos 80': Eugeni Serrano, Joan Sagals, scar Grau, Erhard Wunderlich, Javier Cabanas, Papitu, Julin Lpez, Veselin Vujovi , Juan Jos Uria, Miguel Herrero.
Anys 90':David Barrufet, Iaki Urdangarn, Enric Masip, Lorenzo Rico, Mateo Garralda, Thomas Svensson, Rafael Guijosa, Fernando Barbeito, Antonio Carlos Ortega, Bogdan Wenta, Andreii Xepkin, Xavier O'Callahan.
Anys 00': Christian Schwarzer, Iker Romero, Laszlo Nagy, Dejan Peri , Jerome Fernndez, Alberto Entrerros, Juann Garca, Dragan Skrbic, Ruben Garabaya, Demetrio Lozano, Victor Tomas, Albert Rocas, Kasper Hvidt.

Entrenadors destacats.
Sergi Petit, Valero Rivera, Xesco Espar, Manolo Cadenas.

Penyes.
Dracs 1991 Supporters Palau Blaugrana;
Sang Cul;

Enllaos externs.
Web oficial del club;
Secci d'handbol al web oficial del club;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69792" title="Secci de voleibol del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2390" processed="2373" dbindex="27542">

Secci de voleibol del Futbol Club Barcelona.

Histria.
La secci de voleibol del club fou creada el 26 de gener de 1950 tot i que noms quatre mesos desprs desaparegu. Fou fundada de nou el 25 de setembre de 1970 sota l'impuls dels senyors Artigal i Valls. En la seva primera temporada assol l'ascens a la mxima categoria, per mai fou un esport punter i noms guany una copa el 1977. Jugava al Palau Blaugrana 2. L'any 1986 la junta decid suprimir el seu equip snior i deixar noms els equips de base.

Ttols.
 Copa d'Espanya: 1 (1976-77);
 Lliga Catalana: 3 (1985, 1991, 1994);

Enllaos externs.
Plana Web del club;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69794" title="Ninot indultat" nonfiltered="2391" processed="2374" dbindex="27543">
El ninot indultat s el ninot de l'nica falla que la votaci del pblic de l'Exposici del Ninot decideix que no siga encinerat en la nit de la crem. Normalment, els votants no tenen un criteri fix a l'hora de triar quin ser el ninot indultat. Sol ser aquell que, per qestions de esttica o b perque representa un smbol important pera els valencians, resulta ms gracis o est prou ben elaborat. A l'any 2008, el ninot indultat es el de la falla del Nou Campanar.


En els anys vint, quan per fi les falles tingueren un connotaci artstica, va ser, quan per primera volta es propos, de manera popular, deslliurar del foc a un ninot.
En 1924 es propos formalment per primera volta, encara que no va tenir una gran acollida, perque es pensava que era un acte oposat a l'auntntic significat de les falles.
En 1933 es realitz la primera cavalcada descriptiva de les falles, fent desfilar ninots amb els artistes i els fallers, i per primera volta, s'indult un ninot per votaci popular. En 1934 Regino Mas, artista faller i membre de l'associaci d'artistes fallers va efectuar la proposta "l'indult del foc", on es reflectia la insistncia popular en lliurar al ninot de les flames. 
Finalment, en 1936 es va realitzar per primera volta la cavalcada del ninot, tradici que es mant fins l'actualitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69798" title="Eduard Bernstein" nonfiltered="2392" processed="2375" dbindex="27544">

Eduard Bernstein (Berln, Alemanya 6 de gener de 1850 - Berln, 18 de desembre de 1932), teric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialistes reformistes en el si de la Socialdemocrcia de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).

De famlia obrera jueva, fou economista i militant de l'SPD d'en la seva fundaci. Quan al 1878 l'SPD fou illegalitzat s'exili a Sussa, d'on en fou expulsat al 1888. D'all an a Londres on hi va romandre fins al 1900. Amic de la fabian Society britnica i molt influt per les seves doctrines, decid d'emprendre una revisi de l'aplicaci del pensament de Marx dins el Socialisme marxista, per tal com el benestar relatiu de la classe obrera a finals del segle XIX ho podien fer possible. Aix s'emmarc dins les estratgies reformistes endegades per la II Internacional a la mateixa poca. Eduard Bernstein propos a la seva obra Les premises del Socialisme i les tasques de la Socialdemocrcia (1899) la transformaci gradual del capitalisme vers el Socialisme, amb un ritme lent i sense Revoluci, de la mateixa manera que propos de mirar amb una certa comprensi l'Imperialisme de les grans potncies europees, ats que el Proletariat se'n beneficiava en la millora de les seves condicions materials.

Dins l'SPD fou derrotat al Congrs de Dresden de 1903, de la mateixa manera que a la II Internacional. Malgrat tot, fou diputat al Reichstag alemany per l'SPD de 1902 a 1906 i de 1912 a 1918. Contrari a lunion sacre dels partits socialistes europeus amb l'Estat liberal burgs durant la Primera Guerra Mundial, s'escind per formar l'USPD al 1917, juntament amb Karl Kautsky i d'altres dirigents socialistes de l'SPD contraris a la poltica del partit. Tanmateix, al 1920 torn a ingressar dins l'SPD i fou novament diputat per aquest partit entre 1920 i 1928. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial es recuperaren els seus escrits i teories per forjar la nova socialdemocrcia europea.

Vegeu tamb.
Socialisme marxista;
Marxisme;
SPD;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69799" title="IMAP" nonfiltered="2393" processed="2376" dbindex="27545">

L'IMAP, Protocol d'accs als missatges d'Internet,  de l'angls Internet Message Access Protocol (antigament Internet Mail Access Protocol) s un protocol informtic, basat en TCP/IP, que permet als usuaris llegir els seus correus electrnics en el servidor i tant sols descarregar missatges i fitxers adjunts en la mquina local quan sigui necessari. 

El seu principal avantatge, s que l'usuari pot veure l'encapalament dels missatges i descarregar tan sols els que l'interessen. A, estalvia temps de descrrega, especialment si els usuaris normalment esborren o reenvien missatges sense llegir-los.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69801" title="Proa" nonfiltered="2394" processed="2377" dbindex="27546">
del vaixell Cutty Sark]
La proa s la part davantera d'un vaixell. En general, t forma punxeguda per facilitar el lliscament del vaixell en l'aigua. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69802" title="Popa" nonfiltered="2395" processed="2378" dbindex="27547">


La popa s la part posterior del vaixell, on es troba el tim i les eines de navegaci. Solia ser la part que ocupaven els oficials. 
En la Galera Reial, destaca la decoraci de la popa, amb talles i quadres que representen escenes mitolgiques.

Articles relacionats.
Proa;
Babord;
Estribord;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69803" title="Babord" nonfiltered="2396" processed="2379" dbindex="27548">
Babord s la paraula que s'usa en l'argot nutic per denominar el costat esquerre del vaixell mirant cap a proa. El seu equivalent per al costat dret s estribord. Ambdues paraules s'usen en vaixells, avions, naus espaials o similars.

Segons el reglament internacional per a la prevenci d'abordatges, RIPA, de nit, els vaixells estan obligats a dur un fanal vermell al costat de babord. Aquest fanal ha de ser visible des de qualsevol angle entre la proa i 135 a babord de la proa.

Articles relacionats.
Popa;
Proa;
Estribord;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69804" title="Estribord" nonfiltered="2397" processed="2380" dbindex="27549">
Estribord s el costat dret del vaixell mirant cap a la proa. De nit s'assenyala amb un fanal de llum verda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69808" title="Johann Gottfried Galle" nonfiltered="2398" processed="2381" dbindex="27550">

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812   10 de juliol de 1910) va ser un astrnom alemany de l'Observatori de Berln qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Nept el 23 de setembre de 1846. Va utilitzar els clculs d'Urbain Le Verrier per saber all on calia observar.

Va comenar la seva carrera d'astrnom com a ajudant de Johann Franz Encke el 1835, just acabada la construcci de l'Observatori de Berln. El 1851 es va traslladar a Breslau (actualment Wroc aw) per convertir-se en professor d'astronomia i director de l'observatori local.

Al llarg de la seva carrera tamb va estudiar els cometes i el 1894, amb l'ajuda del seu fill Andreas Galle, va publicar una llista de 414 cometes. Prviament ja havia descobert tres cometes en el curt interval de temps entre el 2 de desembre de 1839 i el 6 de mar de 1840.

Un crter a la Lluna, un altre a Mart i un anell de Nept van ser batejats en honor seu.

Descobriment de Nept.
La tesi doctoral de Johann Galle va ser una reducci i discussi crtica de l'observaci de trnsits meridians d'estrelles i planetes per Ole Rmer entre els dies 20 i 23 d'octubre de 1706. Un cop finalitzada, el 1845, Galle en va enviar una cpia a Urbain Le Verrier. Le Verrier no va enviar cap resposta fins gaireb un any desprs, el 18 de setembre de 1846. La carta va arribar a Galle el 23 de setembre i en ella Le Verrier li demanava d'observar en una certa regi del cel per a trobar un nou planeta que explicaria les pertorbacions observades en l'rbita d'Ur. Aquella mateixa nit, desprs que Encke li dons perms en contra de la seva prpia opini, Galle va trobar un nou objecte a noms 1 de la posici predita per Le Verrier. L'objecte va confirmar ser un planeta en les dues nits segents.

Vegeu tamb.
John Couch Adams, que va calcular la posici de Nept de forma independent a Le Verrier.

Enllaos externs.
Obituaris.
 AN 185 (1910) 309/310;
 JRASC 4 (1910) 379;
 MNRAS 71 (1911) 275;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69811" title="Urbain Le Verrier" nonfiltered="2399" processed="2382" dbindex="27551">

Urbain Jean Joseph Le Verrier (11 de mar de 1811   23 de setembre de 1877) va ser un matemtic francs especialitzat en mecnica celeste i un astrnom. Va treballar a l'Observatori de Pars la major part de la seva vida. s especialment conegut pel descobriment del planeta Nept utilitzant tan sols les matemtiques.

Va nixer a Saint-L, a la regi de Normandia, a Frana. A l'edat de 26 anys va ser nomenat professor d'astronomia a l'Escola Politcnica de Pars. El seu inters inicial va ser l'estudi del moviment de Mercuri i, especialment, les anomalies en la posici del seu periheli respecte a les prediccions de les lleis de Kepler i de Newton.

Cap al 1845, es va interessar tamb pel moviment del planeta Ur que tamb presentava pertorbacions inexplicades en la seva rbita. Animat per Franois Arago, va realitzar els clculs que explicaven les discrepncies entre l'rbita observada d'Ur i la predita per les lleis de la fsica. Va arribar a la conclusi que hi havia d'haver un altre planeta encara no descobert en una rbita ms enll de la d'Ur, que tirava gravitacionalment del planeta produint les anomalies en la seva rbita. Simultniament, per sense que cap sabs res de l'altre, John Couch Adams estava fent els mateixos clculs. Le Verrier va comunicar a l'astrnom Johann Gottfried Galle en quin punt del cel havia d'observar per a trobar el nou planeta. El 23 de setembre de 1846, Galle va observar Nept a noms 1 de la localitzaci predita per Le Verrier. Llavors hi va haver, i en certa manera i continua havent, certa controvrsia sobre quina part del crdit del descobriment mereix cada un.

Potser galvanitzat pel seu descobriment, Le Verrier va tornar al seu estudi de les pertorbacions de l'rbita de Mercuri i les va interpretar tamb com a influncies gravitacionals produdes per un altre planeta (tentativament anomenat Vulc) amb una rbita encara ms propera al Sol. Aix va desencadenar una onada de falses observacions que van durar fins al 1915, quan Albert Einstein va explicar l'anomalia del moviment de Mercuri mitjanant la teoria de la relativitat general.

El 1854 es va convertir en director de l'Observatori de Pars i en va restaurar el prestigi que en aquella poca estava en decadncia. Per les seves dures mesures disciplinries van provocar les protestes dels treballadors de l'observatori i Le Verrier va ser cessat com a director el 1870. Tanmateix, tres anys desprs va ser reinstaurat en el crrec que va conservar fins a la seva mort.

Va guanyar la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society el 1868 i una altra vegada el 1876. Va morir a Pars el 1877.

Un crter a la Lluna, un altre a Mart, un anell de Nept i l'asteroide (1997) Leverrier van ser batejats en honor seu.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69819" title="Meritxell" nonfiltered="2400" processed="2383" dbindex="27552">
Meritxell o Meritgell s un poblet de masies escampades de la parrquia de Canillo, a 1.527 m d'altitud, sobre la mateixa riba esquerra de la Valira, a Andorra. 

Segons el filleg Joan Coromines, el nom "Meritxell" s un diminutiu de merig, del llat meridiem, migdia, que s un terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol.

Al poble es troba el Santuari de Meritxell, que acull la Mare de Du de Meritxell, patrona d'Andorra.

La Mare de Du de Meritxell. 



El 1873, el Consell General de les Valls va declarar per unanimitat patrona d'Andorra la Mare de Du de Meritxell. El 8 de setembre del 1921 va ser solemnement coronada, i aquesta data va esdevenir la festa nacional andorrana. Cada any se celebra un aplec popular al Santuari, que acull tamb l'Aplec de les Parrquies Andorranes (Romiatge de les Parrquies Andorranes), el primer diumenge del mes de maig.

La viglia de l'aplec del 1972, l'antiga esglsia es va cremar juntament amb la talla medieval de la Mare de Du. L'arquitecte catal Ricard Bofill es va encarregar de la construcci del nou santuari, que acull una mostra retrospectiva amb fotografies de diferents poques i una rplica de la Mare de Du, que segueix sent venerada.

Enllaos externs.
 Llegenda de la trobada de la Verge;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69824" title="John Couch Adams" nonfiltered="2401" processed="2384" dbindex="27553">

John Couch Adams (5 de juny de 1819   21 de gener de 1892) va ser un matemtic i astrnom angls. s especialment conegut per haver predit l'existncia i la posici del planeta Nept, utilitzant noms les matemtiques.

Va nixer a Laneast, Cornualla, Anglaterra. El 1839 va ser adms a la Universitat de Cambridge on es va graduar com el primer de la seva promoci el 1843. Quan encara era estudiant, va llegir sobre certes irregularitats inexplicades en el moviment del planeta Ur i, basant-se noms en la llei de la gravitaci universal de Newton, va decidir investigar si podien ser degudes a l'efecte gravitatori d'un planeta encara no descobert. El setembre de 1845 va obtenir un primer resultat on predia l'existncia d'un nou planeta i va comunicar el seu descobriment al professor James Challis i a Sir George Airy, astrnom reial a l'Observatori de Greenwich. Inicialment, Airy no va fer res per intentar verificar el descobriment d'Adams i la bsqueda sistemtica del nou planeta no va comenar fins a finals de juliol de 1846 i va ser realitzada per Challis des de Cambridge. Challis va observar el nou planeta el 8 i el 12 d'agost per el va identificar com a una estrella. Mentrestant, el francs Urbain Le Verrier, sense tenir coneixement del treball d'Adams, estava fent els mateixos clculs. Le Verrier va presentar un primer treball a l'Acadma Francesa el 10 de novembre de 1845, un altre el dia 1 de juny de 1846 i finalment un tercer treball el 31 d'agost on predia per primera vegada la massa i l'rbita del nou objecte. Le Verrier va comunicar a l'astrnom Johann Gottfried Galle en quin punt del cel havia d'observar per a trobar el nou planeta. El 23 de setembre de 1846, Galle va observar Nept a noms 1 de la localitzaci predita per Le Verrier. Quan el descobriment es va fer pblic, hi va haver, i en certa manera i continua havent, certa controvrsia a Frana i a Anglaterra sobre quina part del crdit del descobriment mereix cada un, encara que generalment es considera que tant Adams com Le Verrier van realitzar el descobriment de forma idependent i se'ls atorga igual glria a tots dos.

El 1847, com a reconeixement al seu treball, la Reina Victria va oferir a Adams el ttol de Sir per aquest, modestament, va declinar l'oferiment. La Royal Society li va atorgar la Medalla Copley el 1848. Va ser Lowndean Professor a la Universitat de Cambridge durant 33 anys des del 1859 fins a la seva mort. El 1860 va succeir Challis com a director de l'Observatori de Cambridge on va residir fins a la seva mort. Va guanyar la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society el 1866. El 1884 va acudir a la Conferncia Internacional Meridiana com a delegat britnic.

Un crter a la Lluna va ser batejat conjuntament en honor seu, de Walter Sydney Adams i de Charles Hitchcock Adams. L'anell ms exterior de Nept i l'asteroide (1996) Adams tamb porten el seu nom. El Premi Adams, atorgat per la Universitat de Cambridge, commemora la seva predicci de la posici de Nept.

Va morir el 21 de gener de 1892 a l'Observatori de Cambridge desprs d'una llarga malaltia.

Referncies.
 Harrison, H. M (1994). Voyager in time and space: the life of John Couch Adams, Cambridge astronomer. Lewes: Book Guild. ISBN 0863329187.

Enllaos externs.
 Biografia a la base de dades de St. Andrews;
 Concessi de la medalla d'or de la RAS: MNRAS 26 (1866) 157;

Obituaris.
 AJ 11 (1892) 112;
 MNRAS 53 (1892) 184;
 Obs 15 (1892) 173;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69826" title="Secci d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2402" processed="2385" dbindex="27554">


Secci d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona.

Histria.
La secci, una de les ms antigues del club, es fund oficialment el 6 de novembre de 1923 impulsada per Llus Menndez i Pere Cusell, per degut al poc inters que va despertar de seguida la port a un segon nivell dins el club. El seu primer gran xit arrib el 1931 quan aconsegu el Campionat de Catalunya d'Hoquei Herba. Al anys 40 continuaren els xits amb el triomf final a tres Campionats d'Espanya (1942, 1944, 1947). Els xits per no continuaren. Als anys seixanta, amb la creaci de la Divisi d'Honor de l'especialitat el club fou present entre els clubs de l'elit, per sempre un esgla per sota dels clubs de Terrassa o el Polo.

Ttols.
 3 Copes d'Espanya (1941-42, 1943-44, 1946-47);
 2 Campionat de Catalunya (1931, 2006);

Enllaos externs.
Plana Web del club;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69838" title="Storytelling" nonfiltered="2403" processed="2386" dbindex="27555">

Storytelling s un lbum del grup escocs Belle & Sebastian. s la banda sonora de la pellcula de Todd Solondz del mateix ttol. La banda va experimentar molts problemes de comunicaci amb Todd Solondz mentre composaven la banda sonora, i finalment noms es van usar a la pellcula 6 minuts de msica de Belle & Sebastian.

Canons.

"Fiction";
"Freak";
"Conan, Early Letterman";
"Fuck This Shit";
"Night Walk";
"Jersey's Where It's At";
"Black and White Unite";
"Consuelo";
"Toby";
"Storytelling";
"Class Rank";
"I Don't Want to Play Football";
"Consuelo Leaving";
"Wandering Alone";
"Mandingo Cliche";
"Scooby Driver";
"Fiction Reprise";
"Big John Shaft";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69843" title="Escocs" nonfiltered="2404" processed="2387" dbindex="27556">




Escocs o Escocs pot tenir els significats segents:

Lingstica: nom genric donat a dues llenges d'Esccia.
Galic escocs, llengua cltica.
Scots, llengua germnica.

Remarca.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69846" title="Puig de Massanella" nonfiltered="2405" processed="2388" dbindex="27557">

El Puig de Massanella s el segon cim ms alt de Mallorca, amb una altura de 1364 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des del Coll de la Batalla, tot passant pel Coll de la Lnia.
 Des de Mancor, passant tamb pel Coll de la Lnia.

Enllaos externs.

 Cases de neu del Masss del Massanella.
 El cim a peakbagger.com.
 http://www.geocities.com/Yosemite/Rapids/1446/massanel.htm;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69856" title="Dear Catastrophe Waitress" nonfiltered="2406" processed="2389" dbindex="27558">


Dear Catastrophe Waitress s un lbum del grup escocs Belle and Sebastian, publicat el 2003 per Rough Trade Records. El productor Trevor Horn, antic membre de The Buggles i productor de grups com ara Yes, T.A.T.U. i Frankie goes to Hollywood, va supervisar la producci, i li va donar us so ms proper al pop i ms polit, el que contrasta amb el seu lbum de ms xit If You're Feeling Sinister, ms proper al folk (tot i que algunes canons com ara "Lord Anthony" recordaven el seu antic so). En concret, la cano "Stay Loose", ballable i propera al so de New Order, va resultar se la primera d'una srie de canons (com ara "Your Cover's Blown" o "Sukie in the Graveyard") que divergien cada vegada ms de les sues arrels, un canvi que va estranyar a alguns dels fans ms veterans.

L'lbum va estar nominat per a un Mercury Music Prize, i la can "Step into My Office, Baby" va ser nominada per a un Ivor Novello Award en la categoria de millor can. Cap dels dos va guanyar.

Canons.
 "Step into My Office, Baby" - (4:12);
 "Dear Catastrophe Waitress" - (2:22);
 "If She Wants Me" - (5:05);
 "Piazza, New York Catcher" - (3:03);
 "Asleep on a Sunbeam" - (3:22);
 "I'm a Cuckoo" - (5:26);
 "You Don't Send Me" - (3:08);
 "Wrapped Up in Books" - (3:34);
 "Lord Anthony" - (4:14);
 "If You Find Yourself Caught in Love" - (4:15);
 "Roy Walker" - (2:57);
 "Stay Loose" - (6:41);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69859" title="Puig Tomir" nonfiltered="2407" processed="2390" dbindex="27559">

El Puig Tomir o, senzillament, Tomir, s una muntanya de Mallorca que t una altura de 1102 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des de Lluc, passant per Binifald.
 Des de Lluc, pel Pas del Diable.
 Des de Pollena.

Enllaos externs.

 El Tomir nevat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69866" title="Puig de l'Ofre" nonfiltered="2408" processed="2391" dbindex="27560">

L'Ofre s una muntanya de Mallorca, que t una altura de 1090 m. Pertany al municipi d'Escorca. Rep aquest nom a causa de la seva proximitat a la possessi de l'Ofre.

Principals accessos.
 Des de Fornalutx, per la Font de na Martorella i el Portell de Sa Costa.
 Des de Biniaraix, pel Barranc de Biniaraix.
 Des de Biniaraix, pel Verger.
 Des de l'embassament de Cber.
 Des del Coll de Sller, passant per la Serra d'Alfbia.
 Des d'Orient, pel Pas de na Maria.
 Des de Sller, per S'Arrom.



Enllaos externs.

 http://www.geocities.com/Yosemite/Rapids/1446/lofre.htm;
 Font de Sa Teula, a l'Ofre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69867" title="Hide" nonfiltered="2409" processed="2392" dbindex="27561">

 fou un popular msic japons. Conegut simplement com a hide (pronunciat: ), s conegut per ser el guitarrista del grup de rock X Japan. Fou tamb un exitos cantant en solitari i fundador del grup Zilch.

 Biografia .
Primers anys (1964 - 1987) .
Hideto Matsumoto va nixer al hospital St Joseph de Midorigaoka, Yokosuka, el 13 de desembre de 1964. Va entrar a l escola primria al 1968, estudiant angls durant tres anys. Desprs va passar a estudiar a l institut Yokosuka Tokiwa Junior High School. El seu primer contacte amb el rock and roll fou quan tenia 15 anys amb el lbum   Alive!   de KISS. Aquell mateix any la seva via li va comprar la primera guitarra elctrica, una Gibson Les Paul Deluxe.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69868" title=".com" nonfiltered="2410" processed="2393" dbindex="27562">


.com s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Va ser aprovat el 1985 i, junt amb el domini .net s administrat per la companyia VeriSign.

Els dominis .com van ser creats per una utilitzaci comercial, per actualment no existeixen restriccions pel que fa al registre de noves direccions. Als anys 1990 .com es va convertir en el domini ms utilitzat per llocs web, especialment les d's comercial. La introducci del domini genric .biz, restringit a negocis, no ha tingut cap impacte en la popularitat del .com.

Si b qualsevol companyia del mn pot registrar un domini .com, molts pasos tenen dominis de segon nivell amb propsits similars. Els noms d'aquests dominis sn de la forma .com.xx, essent xx el nom del pas corresponent. Alguns exemples:
 Austrlia: .com.au;
 Regne Unit: .co.uk;
 Mxic: .com.mx;
 Nova Zelanda: .co.nz;
 Xina: .com.cn;
 Jap: .co.jp;
 Veneuela: .com.ve;
 Argentina: .com.ar;
 Colmbia .com.co;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69870" title="Serra d'Alfbia" nonfiltered="2411" processed="2394" dbindex="27563">

La Serra d'Alfbia s una serra de Mallorca que forma part de la Serra de Tramuntana. Rep el nom de la possessi bunyolina d'Alfbia tot i que pertany al municipi de Sller. 

Amb una altura mxima de 1069 m, separa la vall de Sller de la d'Orient. Limita al nord amb Sller, al sud amb Bunyola i Orient, a l'est amb el puig d'Ofre (1.090 m) i a l'oest amb el puig des Teix (1.062 m).

Al cim, hi ha unes antenes repetidores que permeten la recepci dels canals de televisi i d'emissores de rdio a gaireb totes les poblacions de l'illa de Mallorca.

Principals accessos.
 Des del Coll de Sller.
 Des de Biniaraix, pel Barranc de Biniaraix i pels Cornadors.
 Des de l'embassament de Cber, pel Barranc de Biniaraix i pels Cornadors.
 Des d'Orient, pel Pas de na Maria.
 Des de Sller, per S'Arrom.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.

 Possessi d'Alfbia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69871" title="Cat" nonfiltered="2412" processed="2395" dbindex="27564">


Domini .cat, Domini d'nternet;
Cat o CAT, inicials de Catalunya utilitzades per alguns codis de tres lletres;

Etnologia :
Cats (Germnia), poble germnic.

Onomstica:

Cat, renom rom;
Cat Deci, procurador de Britnia ;
Firmi Cat, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69874" title="Lajes das Flores" nonfiltered="2413" processed="2396" dbindex="27565">

Lajes das Flores s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa de Flores. Se sotsdivideix en sis parrquies:





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69875" title=".coop" nonfiltered="2414" processed="2397" dbindex="27566">


.coop s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet aprovat per la ICANN, que forma part del sistema de dominis d'Internet.

El domini .coop es va crear per la utilitzaci de les societats cooperatives que s'adscriuen als principis de l'Aliana Cooperativa Internacional, i el patrocina DotCooperation LLC.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69877" title="Corvo (Aores)" nonfiltered="2415" processed="2398" dbindex="27567">

Corvo s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa de Corvo, la ms petita de l'arxiplag.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69880" title="Puig del Teix" nonfiltered="2416" processed="2399" dbindex="27568">

El Puig des Teix s una muntanya de Mallorca que t una altura de 1064 m. El cim pertany al municipi de Dei, encara que el masss est repartit entre els municipis de Valldemossa, Dei, Sller i Bunyola.

El seu nom prov de l'arbre Teix europeu (Taxus baccata), que era freqent a tot el masss i del qual encara en queden uns quants exemplars.

Aquesta muntanya va donar nom al grup artstic deianenc "Els deu d'Es Teix".

Principals accessos.
 Des de Valldemossa, per Pastoritx i el Comellar de Ses Sitges.
 Des de Valldemossa, per Son Moragues.
 Des de Valldemossa, pel Pla d'es Pouet i el Cam de S'Arxiduc.
 Des de Dei, pel Coll de Son Gallard i el Cam de S'Arxiduc.
 Des de Sller, per Sa Galera.
 Des del Coll de Sller, per les Cases del Rei Sanxo.
 Des de Bunyola, pel torrent de n'Angel.



Enllaos externs.

 http://www.geocities.com/yosemite/rapids/1446/teix.htm;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69881" title="Impressora" nonfiltered="2417" processed="2400" dbindex="27569">

Una impressora s un perifric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una cpia fsica, generalment en paper, d'un document d'imatge o de text.

Vegeu tamb.
 Impressora lser;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69883" title="Calheta (Aores)" nonfiltered="2418" processed="2401" dbindex="27570">

Calheta s un municipi de les Aores (Portugal), situat a l'illa de So Jorge. Se sotsdivideix en cinc parrquies:

 Calheta;
 Norte Pequeno;
 Ribeira Seca;
 Santo Anto;
 Topo (o Nossa Senhora do Rosrio);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69887" title="Lagoa (Aores)" nonfiltered="2419" processed="2402" dbindex="27571">

Lagoa s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa de So Miguel. Se sotsdivideix en cinc parrquies:

 gua de Pau;
 Cabouco;
 Nossa Senhora do Rosrio (Lagoa);
 Ribeira Ch;
 Santa Cruz (Lagoa);




Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Fotos de Lagoa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69890" title="Santa Cruz das Flores" nonfiltered="2420" processed="2403" dbindex="27572">

Santa Cruz das Flores s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa de Flores. Se sotsdivideix en quatre parrquies:

 Caveira;
 Cedros;
 Ponta Delgada;
Santa Cruz das Flores;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69891" title="Puig dels Tossals Verds" nonfiltered="2421" processed="2404" dbindex="27573">

El Puig dels Tossals Verds s un cim de Mallorca que t una altura de 1047 m i que pertany al municipi d'Escorca.

El Morro d'Almallutx i el Puig de la Font sn dos esperons del masss dels Tossals.

Principals accessos.
 Des de l'embassament del Gorg Blau, pel Coll dels Coloms.
 Des del refugi dels Tossals Verds.

Referncies.


Enllaos externs.
 Refugi dels Tossals Verds.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69892" title=".edu" nonfiltered="2422" processed="2405" dbindex="27574">


El domini .edu s un domini de primer nivell genric d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. S'utilitza nicament per amb finalitats educatives tant per a escoles com per organitzacions governamentals relacionades.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69894" title="Santa Cruz da Graciosa" nonfiltered="2423" processed="2406" dbindex="27575">

Santa Cruz da Graciosa s un municipi de les Aores (Portugal), situat a l'illa Graciosa. Se sotsdivideix en quatre parrquies:

 Guadalupe;
 Luz;
 Praia (ou So Mateus);
 Santa Cruz da Graciosa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69895" title="Lagoa" nonfiltered="2424" processed="2407" dbindex="27576">


Lagoa vol dir 'llac' en portugus.
Municipis de Portugal:
Lagoa, a l'illa de So Miguel.
Lagoa, a la regi d'Algarve.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69898" title="Madalena" nonfiltered="2425" processed="2408" dbindex="27577">

Madalena s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa de Pico. Se sotsdivideix en sis parrquies:

 Bandeiras;
 Candelria;
 Criao Velha;
 Madalena;
 So Caetano;
 So Mateus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69901" title="Puig de Galatz" nonfiltered="2426" processed="2409" dbindex="27578">

El Puig de Galatz s un cim de 1027 metres d'altura de la Serra de Tramuntana de Mallorca, que pertany al municipi de Puigpunyent.

Principals accessos.
 Des de Puigpunyent.
 Des d'Estellencs.
 Des d'Andratx.

Enllaos externs.
 http://www.geocities.com/yosemite/rapids/1446/galatzo.htm;
 http://www.mallorcaweb.com/reportatges/excursions/puig-de-galatzo;
 Excursi a peu al puig de Galatz;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69904" title="Povoao" nonfiltered="2427" processed="2410" dbindex="27579">

Povoao s un municipi de les Aores (Portugal), a l'illa So Miguel. Se sotsdivideix en sis parrquies:

 gua Retorta;
 Faial da Terra;
 Furnas;
 Nossa Senhora dos Remdios;
 Povoao;
 Ribeira Quente;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69906" title="Nordeste (Aores)" nonfiltered="2428" processed="2411" dbindex="27580">

Nordeste s un municipi de les Aores (Portugal)

 Achada;
 Achadinha;
 Algarvia;
 Lomba da Fazenda;
 Nordeste;
 Salga;
 Santana;
 Santo Antnio de Nordestinho;
 So Pedro de Nordestinho;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69909" title="Cornadors" nonfiltered="2429" processed="2412" dbindex="27581">

Els Cornadors s una muntanya de Mallorca, amb una altura mxima de 904 m. El cim pertany al municipi de Sller.

Per alguns, el seu nom prov de la forma de corn que li donen els seus dos promontoris principals (Cornador Gran i Cornador Petit). s per aix que es xerra d'Els Cornadors en plural. 

Principals accessos.
 Des de Biniaraix, pel Barranc de Biniaraix i les Cases de l'Ofre.
 Des de l'embassament de Cber, per les Cases de l'Ofre.
 Des d'Orient, pel Pas de na Maria.
 Des de Sller, per S'Arrom.

Enllaos externs.

 http://webs.ono.com/usr026/cornadors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69911" title="Puig Roig" nonfiltered="2430" processed="2413" dbindex="27582">


El Puig Roig s una muntanya de Mallorca que t una altura de 1003 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des de Lluc, passant per Albarca i Cosconar.
 Des de la Carretera C-710, Km 15.900, per Mossa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69912" title="Secci d'hoquei gel del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2431" processed="2414" dbindex="27583">

Secci d'hoquei gel del Futbol Club Barcelona.

Histria.
La secci d'hoquei sobre gel del club nasqu el gener de 1972, desprs de la construcci del Palau de Gel. El primer ttol que aconsegu fou la Copa del Rei de 1976. A meitats dels vuitanta, la junta directiva de Josep Llus Nez va suprimir l'equip snior, deixant noms els equips base i de formaci. L'any 1990 el club va tornar a la mxima competici, destacant la temporada 1996-97 en qu aconsegu el doblet (lliga i copa).

Ttols.
 Lliga espanyola d'hoquei gel: 4 (1986-87, 1987-88, 1996-97, 2001-02);
 Copa espanyola d'hoquei gel: 4 (1975-76, 1976-77, 1981-82, 1996-97);

Enllaos externs.
Plana Web del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69913" title="El Farr" nonfiltered="2432" processed="2415" dbindex="27584">



El Farr s un barri de Barcelona, situat a la part ms oriental del districte de Sarri-Sant Gervasi. 
Est ubicat entre la Vila de Grcia a l'est, Vallcarca al nord-est, el Putget al nord i Sant Gervasi de Cassoles al sud i a l'oest. Amb la nova reorganitzaci territorial de la ciutat, El Farr, juntament amb el Putget, pertany a un nou barri dins del districte Sarri-Sant Gervasi anomenat Putget - Farr, tot i l'oposici venal.

Rep el seu nom de Silvestre Farr, que a principis del segle XIX hi constru les primeres cases, amb faana al carrer de les Santjoanistes, el qual dugu el nom de Farr fins els 1929. Tot i aix, no es comen a conformar el barri fins cap al 1850, quan Joaquim Ferrer i Mandri urbanitz set mujades de terra que tenia en aquest sector, convertint-lo en el segon nucli de Sant Gervasi (el primer, ms antic, era situat al voltant del carrer de Sant Gervasi i la Bonanova).

Els seus lmits sn:
 Al nord, la Ronda del Mig o Carrer del General Mitre.
 Al sud, el carrer de Guillem Tell.
 A l'est, el carrer del Prncep d'Astries.
 A l'oest, el carrer de Balmes.

s un barri residencial i familiar on hi ha unes poques botigues. Tot i aix, al carrer de Pdua hi ha una considerable activitat comercial. Socialment est considerat el barri ms degradat del districte.
El centre histric es troba a la plaa Ma i Flaqu i als carrers del voltant. La majoria de carrers sn estrets i alguns sn per a s preferent dels vianants.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69916" title="Karl Kautsky" nonfiltered="2433" processed="2416" dbindex="27585">
Karl Kautsky (Praga, 18 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemcrates de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).

Militant de l'SPD d'en la seva fundaci, s'aline amb les tesis marxistes de Marx i Engels vers el 1881, any en el qual esdevingu secretari de l'SPD. Dirig l'rgan de premsa de la II Internacional Els nous temps (1889 - 1917). Particip a la redacci del programa d'Erfurt de 1891. Dins el corrent socialista marxista se situava al centre doctrinal, entre el revisionisme d'Eduard Bernstein i l'esquerranisme de Rosa Luxemburg. Contrari a lunion sacre dels partits socialistes europeus amb l'Estat liberal burgs durant la Primera Guerra Mundial, s'escind de l'SPD per fundar l'any 1917 amb Eduard Bernstein i d'altres militants socialistes l'USPD. Amb la Revoluci socialdemcrata de 1918 a Alemanya entr al govern provisional presidit pel socialista Ebert. Fou viceministre d'afers exteriors, crrec que abandon desprs de l'assassinat de Rosa Luxemburg, al gener de 1919. S'enfront polticament amb Lenin per les actuacions endegades pel govern revolucionari bolxevic sorgit de la Segona Revoluci Russa de 1917, que denunci al seu llibre Terrorisme i comunisme (1918). Lenin el contest amb un atac molt dur a La revoluci proletria i el renegat Kautsky (1919). Finalment, abandon Alemanya a inicis dels anys vint del segle XX i resid a Viena fins a lAnschluss austrac organitzat per Hitler al 1938. S'exili, doncs, primer a Txecoslovquia i a la fi, als Pasos Baixos, on mor.

Vegeu tamb.
Socialisme marxista;
Marxisme;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69919" title="Nevat" nonfiltered="2434" processed="2417" dbindex="27586">
En Nevat (en japons   , Shiro, "blanc") s un petit gos blanc que en Shin-Chan troba un dia al carrer. Desprs de demanar-ho insistentment, en Shin-Chan aconsegueix quedar-se amb ell. En Nevat sovint s'emporta les culpes d'all que fa el seu amo, i pateix resignat quedar-se sense menjar i d'altres oblits.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69926" title="Antisemitisme" nonfiltered="2435" processed="2418" dbindex="27587">

L'antisemitisme s l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religis, tnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecuci institucionalitzada i violenta. La ideologia explcita del nazisme d'Adolf Hitler va ser l'exemple extrem de l'antisemitisme, la qual va dur al genocidi conegut com a Holocaust dels jueus europeus al segle XX. 

 Etimologia .
La paraula semita fa referncia a Sem, qui segons els escrits bblics va ser primognit de No, pare d'hebreus, assiris, babilonis, elamites, rabs i altres comunitats de l'Orient Prxim. Per extensi, semita es va comenar a utilitzar per a designar els pobles parlant de les llenges semtiques i les seues realitzacions culturals. Tot i que no t base tnica, la paraula semita va evolucionar del seu significat original cap a un nou significat racial.

La paraula antisemitisme va ser utilitzada per primera vegada el 1879 pel periodista Wilhelm Marr al seu llibre Zwanglose Antisemitische Hefte (i Wilhelm Scherer va usar en el mateix any la paraula antisemiten al Neue Freie Presse). Uns mesos desprs, Wilhelm Marr va fundar la Lliga dels antisemites (Antisemiten-Liga).

Tipus d'antisemitisme.
Antisemitisme religis .

Abans del segle XIX, l'antisemitisme era religis, basat en les interaccions i les interpretacions del cristianisme i l'islam en relaci amb el judaisme. Ats que el judaisme era la religi minoritria ms gran de l'Europa cristiana i del mn musulm, els jueus eren l'objecte de la violncia i la persecuci per motius religiosos per part dels cristians i musulmans. A diferncia de l'antisemitisme en general, aquest prejudici s dirigit cap a la religi mateixa, i per tant, no afecta els jueus que s'han convertit a una altra religi, com ara els conversos de l'Espanya del segle XV. Les lleis que prohibien les prctiques del judaisme eren basades en l'antisemitisme religis, aix com les expulsions dels jueus de diversos pasos europeus durant l'edat mitjana.

Antisemitisme racial.

Originat en les idees antropolgiques de la raa durant la Illustraci, l'antisemitisme racial es va convertir en la forma dominant de l'antisemitisme des del segle XIX fins ara. L'antisemitisme racial prcticament va reemplaar l'odi del judaisme com a religi amb la concepci dels jueus com a grup racial distint, sense importar-ne la prctica religiosa. Amb l'aixecament del antisemitisme racial, les teories de conspiraci sobre els jueus planejant la dominaci del mn es van convertir en una expressi popular de l'antisemitisme de finals del segle XIX.

Nou antisemitisme (o neoantisemitisme).

Molts analistes i grups jueus creuen que hi ha una nova forma d'antisemitisme que es va originar a finals del segle XX, associat amb l'esquerra poltica i no pas amb la dreta com va ocrrer a principis del segle XX. El terme va sorgir durant la dcada de 1970, per diferenciar la retrica, el propsit i el seu lloc en l'espectre poltic de l'antic antisemitisme de dreta, el qual era motivat per la teoria racial, per la religi o pel nacionalisme. El nou antisemitisme, associat amb l'esquerra, per contra, s'oposa al sionisme i a l'existncia de l'estat d'Israel com a llar pels jueus, i troba justificaci per als atemptats sucides comesos pels terroristes palestins.

Enllaos externs.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69938" title="Zacatecas" nonfiltered="2436" processed="2419" dbindex="27589">


Zacatecas s la capital de l'estat mexic homnim localitzat al nord del pas. T una poblaci de 115.000 habitants. Va ser fundada el 1546 per Juan de Tolosa, sobre un jaciment important de plata. Les mines que s'hi van fer van atreure als colonitzadors espanyols, i la ciutat es va convertir en un centre miner important de Mxic. La plata de Zacatecas i de la mina de Potos (Bolvia) es va utilitzar per fer les primeres monedes de peso utilitzades arreu de l'Imperi Espanyol. Avui dia el turisme ha reemplaat a la mineria com a activitat econmica principal de la ciutat. Per les seves construccions antigues colonials, el centre histric de Zacatecas s considerat Patrimoni de la Humanitat des de 1993. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Zacatecas ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69943" title="Chester Bennington" nonfiltered="2437" processed="2420" dbindex="27590">
Chester Charles Bennington (tamb conegut com Chazy Chaz o The Chemist) s un cantant de rock estatunidenc, conegut per ser el vocalista de Linkin Park. Va nixer el dia 20 de mar del 1976 a Phoenix (Arizona).

Biografia.
Bennington va crixer en un entorn conflictiu en qu va haver de suportar abusos sexuals per part dels amics dels seus pares i el sucidi d'alguns dels seus amics ms prxims. Aquestes experincies van provocar que s'aboqus a l'alcohol i les drogues, convertint-se en cocanman quan tenia 18 anys.

No va ser fins el 1996, any en qu Bennington coneix a Samantha (la seva muller fins l'any 2005), que va decidir canviar de vida i comenar a pensar en nous projectes. Aquest mateix any s'incorporar al grup Grey Daze, per l'abandonar l'any segent en assabentar-se que un grup anomenat Xero buscava nou vocalista.
Chester va aconseguir entrar en aquest grup, que posteriorment pass a anomenar-se Hybrid Theory (actual Linkin Park).

L'any 2002, Bennington va tenir un fill, Draven Sebastian. El dia 2 de maig de 2005 es va divorciar de la seva muller.

Projectes.
Grey Daze;
Linkin Park;
Snow White Tan;

Enllaos externs.
 Informacions diverses sobre Chester Bennington;
 Curiositats i biografia de Chester Bennington;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69946" title="Lliga espanyola d'hoquei gel" nonfiltered="2438" processed="2421" dbindex="27591">
La Lliga espanyola d'hoquei gel s la mxima competici de l'especialitat que es disputa a l'estat espanyol.

 Equips participants 2007/2008 .
 CG Puigcerd (Puigcerd);
 FC Barcelona (Barcelona);
 HCG Val d'Aran Vielha (Vielha e Mijaran);
 Horcona CH Jaca (Jaca);
 CHH Txuri Urdi IHT (Sant Sebasti);
 ADR Gasteiz (Vitria);
  Anglet Hormadi (Anglet);
 Majadahonda HC (Majadahonda);

 Equips participants en temporades anteriors .


 CH Boadilla;
 CH Madrid;
 CH Collado Villalba;
 CH Legans;

 Real Sociedad;
 Casco Viejo/CH Vizcaya;
 Nogaro Bilbao;
 Portugalete;

 CH Gel Barcelona;
 CG Barcelona-Catalunya;
 Nria ;

 CH Las Palmas;
 Sevilla;
 CH Valladolid;



Palmars.


(1) competici sots 20
(2) competici sots 21

 Enllaos externs .
Real Federaci Espanyola d'Esports d'Hivern ;
Web d'Hoquei Gel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69947" title="Copa espanyola d'hoquei gel" nonfiltered="2439" processed="2422" dbindex="27592">
La Copa espanyola d'hoquei gel s la segona competici de l'especialitat que es disputa a l'estat espanyol.

Palmars.

(1) competici sots 20
(2) competici sots 21

 Enllaos externs .
Real Federaci Espanyola d'Esports d'Hivern ;
Web d'Hoquei Gel;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69948" title="Izquierda Castellana" nonfiltered="2440" processed="2423" dbindex="27593">

Izquierda Castellana (IzCa) s un moviment poltic radical nacionalista d esquerra de Castella, constitut definitivament en 2002 a Madrid, amb la incorporaci d Izquierda Comunera a una organitzaci on ja s hi trobaven  Unidad Popular Castellana, Juventudes Castellanas Revolucionarias, Mujeres Castellanas i el Crculo Castellano de Toledo. El Partido Comunista del Pueblo Castellano (secci del Partido Comunista de los Pueblos de Espaa en la comunitat autnoma de Castella i Lle)  va entrar a formar part d Izquierda Castellana, per desprs abandon l organitzaci. 

Izquierda Castellana s internacionalista, ra per la qual dna suport diversos moviments de construcci nacional com el basc, Pasos Catalans, palest o irlands. Sempre des d una perspectiva democrtica i de sobirania de les classes treballadores.

L objectiu d Izquierda Castellana s aconseguir una Castella unida, superant la divisi de la naci castellana entre cinc comunitats autnomes (consideren que Castella est formada per les actuals comunitats autnomes de Cantbria, Castella i Lle, Madrid, La Rioja i Castella-La Manxa), socialista, sobirana i republicana, fent-ne seva la tradici comunera, que reivindica anualment, cada 23 d'abril, a les concentracions de Villalar de los Comuneros. Aquest dia s considerat per organitzacions nacionalistes castellanes, com Izquierda Castellana i Tierra Comunera com el Da Nacional de Castilla, per oficialment s la diada de la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Es defineix com a internacionalista, pel que dna suport diversos moviments que considera de construcci nacional tals com el basc,el catal, el palest o l'irlands, sempre des d'una perspectiva democrtica i de sobirania de les classes treballadores. El seu resultats electorals poden qualificar-se de testimonials: a les eleccions autonmiques de 2003 va obtenir 621 vots (0,06%) a Castella-la Manxa, 3.972 (0,25%) a Castella-Lle i 1.119 (0,04%) a la Comunitat de Madrid. El 2006 l'assemblea local del partit en Burgos es va escindir d'Izquierda Castellana, anomenant-se des de llavors Castilla Republicana i definint-se com "Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional". 

 Vegeu tamb .
 Nacionalisme castell;

Enllaos.
Izquierda Castellana;
Izquierda Comunera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69951" title="Tierra Comunera" nonfiltered="2441" processed="2424" dbindex="27594">

Tierra Comunera (TC) s una formaci poltica nacionalista castellana. Es va fundar el desembre de 1988  a Sria, si b t ms implantaci poltica a la ciutat de Burgos, on es troba la seva seu nacional.
 Constituci .
En el procs constituent iniciat en 1987 i que va desembocar en la creaci de Tierra Comunera van participar persones de diferents procedncies i tendncies ideolgiques: els membres de l'associaci cultural Concejo Comunero de Barcelona, formada per castellans emigrants a Catalunya; el petit partit nacionalista Unidad Nacional Castellana (UNC), amb seu a Madrid i integrat bsicament per persones de Cuenca, Guadalajara i l'emigraci castellana a Valncia, i els dirigents de la qual havien militat al Partido Nacionalista de Castilla y Len (PANCAL); Esquerra Autnoma de Castella-Lle, collectiu autogestionari creat per persones de Burgos, Madrid, Valladolid i Logronyo; el collectiu esquerr Nacin Comunera, format per membres del sindicat Comissions Obreres d'vila, Segvia i Valladolid que procedien de la Unidad Popular Castellana (UPC); Tamb van participar independents, entre ells alguns escriptors castellanistes lligats a l'editorial Riodelaire que ja en 1983 habian collaborat a Palncia a la creaci del partit centrista i nacionalista Unidad Comunera Castellana (UCC). Alguns dels collectius i persones que de forma activa havien contribut al procs de constituci de Terra Comunera finalment no es van integrar en el nou partit nacionalista castell. 

TC exigeix el reconeixement d all que s anomena "Castella" com a nacionalitat histrica i la seva unitat territorial, superant la fragmentaci de la suposada naci castellana entre cinc comunitats autnomes (Castella i Lle, Castella-La Manxa, Madrid, Cantbria i La Rioja). Polticament es defineix com a nacionalista, progressista i ecologista.
Etimologia. 
El nom original del partit en la seva fundaci va ser el de Tierra Comunera, per en 1991 va passar a denominar-se Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano (TC-PNC). Desprs del VII Congrs Nacional de Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano, celebrat a Segvia en 2004, es va acordar el canvi de nom del partit, eliminant l'apndix Partido Nacionalista Castellano, tornant al nom original: Tierra Comunera. 

 Resultats electorals .
El 1999 va obtenir els millors resultats electorals de la seva histria, assolint 3 regidors a l ajuntament de Burgos i Juan Carlos Rad Moradillo a les Corts de Castella i Lle. Per a les segents eleccions municipals i autonmiques (2003) va perdre la representaci per augment la seva presncia en ajuntaments de provncies castellanes com vila, Segvia, Valladolid, Palncia, Guadalajara i Ciudad Real, al marge de la provncia de Burgos on el partit t desenes de crrecs pblics. Mai no ha obtingut representaci a nivell estatal.
Eleccions municipals i autonmiques de maig de 2007. 
Tierra Comunera va acudir a les Eleccions municipals espanyoles de 2007 a Castella-Lle en coalici amb la plataforma Alternativa por Castilla y Len (ACAL), en la qual participaven altres formacions poltiques com el Partit del Bierzo. A Castella-la Manxa es presentaren en solitari (presentant-se com candidat a la Presidncia de la Junta de CLM el President Nacional del Partit, Lorenzo Amaro) i en la Comunitat de Madrid en la plataforma Madrid es Castilla. Els resultats van suposar un augment del seu suport electoral en les eleccions autonmiques, conservant la major part dels seus vots a Castella-Lle. En total, van obtenir 22.297 vots (un 2,40% dels vots en el total de les circumscripcions en les quals es van presentar). A les municipals, TC va obtenir 14.367 vots (12.119 a Castella-Lle, 1.357 a Castella-la Manxa i la resta a Madrid), que es van traduir en 13 regidors a vila, 64 a Burgos, 2 regidors en Cuenca, 2 regidors a Palncia, 2 regidors a Salamanca, 2 regidors a Segvia, un regidor a Sria, quatre regidors a Toledo i 2 regidors a Madrid. 92 regidors en total. Considerant al Partit del Bierzo (PB) i a  Partit del Progrs de les Ciutats de Castella-Lle, partits coaligats amb TC a Lle i Valladolid en la plataforma ACAL respectivament, que van aportar 4.788 vots ms i dos regidors, a la provncia de Lle, el resultat en les municipals a Castella-Lle s lleugerament superior al de 2003, que es van collir 16.411 vots, per millor en representaci (en 2003 solament es van obtenir 72 regidors). 



 


 Bibliografia .
"Castilla Comunera" n 1 abril-agosto 2002. Revista editada pel Grup Parlamentari de Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano a les Corts de Castella i Lle.
"Regionalismo y autonoma en Castilla y Len". Junta de Castilla y Len (2004). J.A.Blanco Rguez. (Coord.).
"Castilla y Len en democracia. Partidos, elecciones y personal poltico 1977-2007". Junta de Castilla y Len (2007). M.Gonzlez, J.V.Pelaz y P.Prez.



 Enllaos .
 Pgina oficial de TC;
 Pgina oficial de les joventuts del partit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69952" title="Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2442" processed="2425" dbindex="27595">


Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1868 - 1937). Fou l'ltim gran duc sobir de Hessen i del Rin altrament dit de Hessen-Darmstadt des de 1892 fins al 1918 quan es produ la seva abdicaci.

Nascut el 25 de novembre de 1868 al Nueus Palais de Darmstadt era fill del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. Era en conseqncia, nt de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

La mort i les desgrcies personals estigueren molt vinculades al gran duc des de ben aviat de la seva vida. Als cinc anys, el seu nic germ bar, el prncep Frederic de Hessen, moria desprs de caure, en presncia d'Ernest Llus, d'un balc d'una altura considerable, la mort per arrib com a conseqncia que ell era hemoflic i les ferides no pogueren coagular. Aquest mort caus una gran impressi a Ernest Llus que escrigu: "Quan jo mor, tu pots morir tamb, i tots els altres. Perqu no podem morir tots junts? Jo no vull morir sol com ho va fer en Frittie".

La mort per continu afectant-li i quant tenia deu anys una epidmia de diftria afect Darmstadt. nicament la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt se'n deslliur, i d'aquesta mor la seva mare i la seva germana, la princesa Maria de Hessen. Desprs de la mort de la seva mare, la reina Victria I del Regne Unit supervis personalment la seva educaci.

Al llarg de la seva vida molts dels seus familiar directes tingueren una mort prematura: la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt fou assassinada pel bolxevics, la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i la seva famlia moriren a Ekaterinburg assassinats pels bolxevics, la seva filla mor de febre tifoide a Polnia i finalment la famlia del seu fill gran i la seva segona muller mor en un accident aeri a Blgica.

L'any 1892 Ernest Llus va succe el seu pare com a gran duc de Hessen-Darmstadt. Aviat la necessitat d'assegurar la continuitat de la casa gran ducal fu que hagus de comenar a buscar muller. A travs d'un seguit d'esforos de la reina Victria I del Regne Unit el jove gran duc es compromet amb la princesa Victria Melita del Regne Unit.

Victria Melita del Regne Unit era princesa del Regne Unit i de Saxnia-Coburg Gotha, era filla del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia. La parella es cas el 1894 a la catedral de Darmstadt. La parella tingu una nica fills:

SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1895 i morta a la casa de camp del tsar a Polnia el 1903.

Malgrat que els interessos comuns de la parella era importants, l'art, la literatura, els viatges... no existia entre ells cap tipus d'atracci. Mentre el gran duc era homosexual, la princesa estava enamorada del que seria el seu segon esps, el gran duc Ciril de Rssia. Aix l'any 1901 desprs que la princesa tingu un abortament natural, la Cort Suprema de Hessen dictamin el divorci per mtua antipatia. La princesa declar que: "Ning n'estava salvat, des de l'encarregat de l'estable fins a l'ajudant de cuina. Ell flirtejava obertament amb tothom".

Ernest Llus es torn a casar el 1905 amb la princesa Elionor de Solms-Braunfels, amb qui tingu dos fills:

SAR el gran duc Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt. Nascut a Darmstadt el 1937 i mort en un accident aeri el 1939 a Blgica. Es cas amb la princesa Ceclia de Grcia.

SAR el prncep Llus de Hessen-Darmstadt. Nascut el 1908 a Darmstadt i mort el 1968. Es cas el 1937 amb Margaret Campbell Geddes. ;
 
Malgrat tot, al llarg de la seva vida potenci enormement l'establiment d'una colnia d'art modernista a Darmstadt. El seu patronat permet que la colnia d'artistes es pogus expansionar per tot Europa arribant fins i tot a Rssia a travs de la germana del gran duc, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt, que cre dues habitacions a Tsrskoie Sel d'art modernista alemany.

El gran duc escrigu una important quantitat de poemes, obres de teatre i composicions de piano de gran qualitat artstica. Durant la Primera Guerra Mundial serv a l'exrcit alemany. L'any 1918 es vei obligat a abdicar. 

L'octubre de 1937 el gran duc moria al castell de Wolfsgarten prop de Darmstadt. Malgrat que feia gaireb dinou anys que no regnava, reb funerals d'estat que foren monopolitzats pels nacionalsocialistes convertint-los en una manifestaci d'adicci. Fou enterrat a la cripta familiar de Rosenhohe.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69954" title="Leadbelly" nonfiltered="2443" processed="2426" dbindex="27596">

Leadbelly, nascut Huddie William Ledbetter (Mooringsport, Louisiana, 1885   Nova York, 1949), fou un msic i compositor nord-americ de blues i folk. Va ser notable per les seves clares i poderosos interpretacions, pel virtuosisme amb que tocava la guitarra de 12 cordes i per haver compost un reguitzell de canons que han esdevingut clssiques.


Biografia.

Infantesa i joventut.

Leadbelly, fill de Wesley i Sally Ledbetter, va nixer a una plantaci propera a Mooringsport (poblaci de Louisiana situada a la parrquia de Caddo Parish, situat a l'extrem nord-oest d'aquest estat, limtrofe amb l'estat d'Arkansas al nord i amb l'estat de Texas a l'oest) el 21 de gener de 1885 per als cinc anys es va traslladar a Leigh (Texas). All el seu oncle li va regalar el seu primer instrument, un acordi, alhora que li va ensenyar a tocar la guitarra i l'harmnica.

Des de molt jove comen a guanyar-se la vida com a guitarrista ambulant, tot i que ocasionalment va treballar de jornaler. Tamb prcticament des del primer moment en qu va iniciar la seva vida artstica, es va veure immers en constants conflictes, bsicament de carcter passional (als vint anys ja havia concebut al menys dos fills i ell mateix va declarar que en la seva joventut se n'havia arribat a anar al llit amb vuit o deu dones per nit) aix que alhora que guanyava reputaci com a msic, es va comenar a convertir en un conegut criminal en el sud dels Estats Units fins el punt que va passar gran part de la seva vida adulta a la pres.

Els anys de pres fins a la seva descoberta pels Lomax.

El seu tarann fatxends unit a la seva inclinaci per la brega, no van tardar a proporcionar-li topades amb la justcia. Se sap que va estar una temporada en una pres de Texas condemnat per una agressi, per va escapar-se'n el 1916. Dos anys ms tard (1918) tornava a estar recls en una penitenciaria, tamb a Texas, complint comdemna de 20 anys per assassinat. No obstant aix, set anys ms tard (1925) va quedar en llibertat. La llegenda dir que ho aconsegueix cantant per al governador Pat Neff, que visitava la pres i al qual va impressionar amb una can en la qual suplicava perd. La realitat sembla ser que el seu alliberament va ser degut a la seva bona conducta. 

Llavors va tornar a Lousiana, per cap el 1930 tornava a estar a la pres, aquesta vegada acusat d'intent d'assassinat. Per tot va canviar quan el 1933 van visitar la pres els folkloristes John i Alan Lomax amb la intenci d'enregistrar msica folk negra per a la Library Of The Congress. Els Lomax queden seduts pel talent de Leadbelly i, amb un equip d'enregistrament porttil, a la mateixa pres li enregistren centenars de peces. Entre elles, un altre tema suplicant perd que els Lomax van fer escoltar al governador de Lousiana, O. K. Allen (val a dir que a l'altra cara de la placa on es va enregistrar, Leabelly va decidir enregistrar-hi el seu conegut Goodnight, Irene) i, segons sembla, aquesta vegada s que a causa d'aquesta petici de grcia tan peculiar, Leadbelly va aconseguir la  llibertat.

Els seus darrers 15 anys de vida.

En sortir de la pres (a princips de 1934), Leadbelly acabava de complir 49 anys. John Lomax el va llogar com a xofer i ajudant seu i aix van visitar altres presons a la recerca de canons folk i donant concerts en els campus de les universitats. De fet, sembla ser que Leadbelly va ser el primer negre a donar un concert per a blancs. No obstant aix, trencaria amb Lomax uns anys ms endavant degut al fet que els enregistraments que havien realitzat no van tenir la repercussi que s'esperava (es calcula que va enregistrar ms de dues-centes peces fins l'any 1942) per tamb, segons sembla, al fort carcter d'ambds. 

El desembre de 1934 Leadbelly fixa la seva residncia a Nova York d'on ja no se'n mouria amb excepci d'un perode d'uns 3 anys en qu se'n va anar a viure a Califrnia. L'any segent es va casar amb Martha Promise i va comenar a enregistrar temes per a segells com RCA Victor o Capitol Records. Aix, juntament amb actuacions radiofniques cada vegada ms freqents, li va donar fama (per no fortuna) i va entrar a formar part de les formacions The Almanac Singers i People's Songs, agrupacions de cantants folk (entre els quals Woody Guthrie, Sony Terry, Pete Seeger, Brownie McGhee i Josh White) que donaven suport amb les seves canons i recitals les reivindicacions obreres, donant continutat a la tradici de Joe Hill i altres trobadors anarcosindicalistes.

El 1939 va tornar a ingressar a la pres acusat d'assalt i en surt el 1940. El 1944 es va traslladar a Califrnia os s'hi va estar fins el 1947. 

El 1949, va fer una gira per Frana essent el primer artista del seu estil que va donar un concert a Europa. Abans d'acabar la gira, per, es va posar malalt i se li va diagnosticar esclerosi lateral amiotrfica (malaltia de Lou Gehrig). Desprs de suspendre la gira, va tornar als EUA i va morir a Nova York  el 6 de desembre d'aquell mateix any als 64 anys d'edat. Va ser enterrat al cementiri de l'esglsia baptista de Shiloh, a la parrquia de Caddo Parish, 8 milles a l'oest de Blanchard, Louisiana.

El 1976 veu la llum una pellcula realitzada per Gordon Parks i protagonitzada per Roger E. Mosley que porta per ttol Leadbelly i que narra la seva vida fins la seva sortida de la pres a principis de 1934.

Obra.

Segons sembla, dominava diversos instruments: piano, viol, acordi, guitarra i harmnica, per normalment els seus enregistraments es basen en la seva veu, una guitarra de dotze cordes i la seva lnia de walkin' bass sobre l'harmonia. Tenia tan controlada aquesta frmula que va compondre innombrables canons de la mateixa manera tot i que molt originals, per aix s considerat un dels pilars del blues-folk nord-americ.

A moltssima gent li sonen canons com Midnight Special, posiblement la seva composici ms coneguda, composta a la pres i en la qual amenaa a tot aquell que l'intenti privar de veure el tren de mitjanit que illumina la seva cella i que ha estat versionada, entre molts altres, per la Creedence Clearwater Revival, Paul McCartney i Van Morrison, Cotton Fields (versionada per la Creedence Clearwater Revival i Harry Belafonte) Gallis Pole (tradicional gravada per Leadbelly i versionada/plagiada per Led Zeppelin amb el ttol de The Gallows Pole), How Long (versionada per, entre altres, Eric Clapton), Goodnight, Irene (versionada per Jerry Lee Lewis, Van Morrison i Little Richard entre altres) House of the Rising Sun (versinada, entre altres, per Bob Dylan, Nina Simone i The Animals) o Where did you sleep last nigth? (versionada per Nirvana en el seu acstic), per gaireb ning coneix al seu compositor o, en el cas de les canons tradicionals, el seu primer gran difusor.

En definitiva, la seva obra, a cavall entre el blues i el folk, malgrat assolir alguns xits, pot dir-se que mentre Leadbelly va viure va pasar fora desapercebuda pel gran pblic, Tot i aix, en la segona meitat del segle XX, parallelament amb la difusi del blues, ha anat exercint una influncia cada vegada ms intensa i persistent. Valgui com a mostra d'aix aquestes dues ancdotes no per puntuals menys significatives.

Primera: l'ltima can que varen enregistrar junts John Lennon i Paul McCartney va ser Take this hammer. 

Segona: el programa especial que la BBC va emetre la nit de Cap d'Any de 2000 per a donar la benvinguda al nou segle es va tancar amb una interpretaci irrepetible (en ella hi van participar, entre altres, Van Morrison, Lonnie Donegan, Brian Ferry, Ron Wood i Chrissie Hynde) del Midnight Special.

Enllaos externs.
Va de blues, amb clips de moltes de les seves canons i algunes lletres;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69959" title="Club Gel Puigcerd" nonfiltered="2444" processed="2427" dbindex="27597">


El Club Gel Puigcerd s un club catal d'hoquei gel de la ciutat de Puigcerd, a la Cerdanya.

 Histria .
El Club de Gel Puigcerd va nixer l'any 1956, al collegi Pensionat d Alta Muntanya (escolapis) de la vila, en crear-se un equip d'hoquei gel, esport que un any abans havia introdut, provinent de Nria, en Pere Dosta Anglada. El 26 de febrer de 1956, es juga un partit a l estany glaat de la ciutat. El 10 de febrer de 1957 s organitza un festival de gel a la pista descoberta e inacabada del camp del Sed. El dies 18 i 19 de gener de 1958 s inaugurava la pista amb un festival internacional de gel. A partir de dit festival, els clubs d hoquei, de la vila, que havien canviat les rodes per les ganivetes, es foren integrant a l A.E.P (Antics Alumnes de l Escola Pia), que jugaren diversos partits, tant amb equips catalans com estrangers, fins l any 1964. Impossibilitats, degut a la climatologia, per disposar de gel estable, uns quants jugadors decidiren anar a jugar a Font-Romeu, per poder continuar patinant sobre gel. Amb tot, a efectes federatius, no pogueren jugar amb el recent creat equip de l Union Sportive Font- Romeu. Trobaren replugi en el C.I.T (Centre d Iniciatives Turistiques) i el 2 de maig de 1972 es creava la secci d hoquei sobre gel. El CGP es un dels sis fundadors de la lliga espanyola d'hoquei gel que el club ha guanyat en diverses ocasions. L'any 1983 es va inaugurar a Puigcerd l'actual pavell de gel on juga el club. El 8 d'agost del 2006 el CG Puigcerd jug el primer partit femen de la seva histria.

 Ttols .
 5 Lliga espanyola d'hoquei gel: 1985-86, 1988-89, 2005-06, 2006-07, 2007-08;
 1 Lliga espanyola d'hoquei gel sub-18: 1997-98;
 9 Copa espanyola d'hoquei gel: 1982-83, 1983-84, 1985-86, 1991-92, 1998-99, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2007-08;
 1 Copa espanyola d'hoquei gel sub-20: 1986-87;
 2 Copa Federaci d'hoquei gel: 2005-06, 2006-07;
 5 Copa Catalana d'hoquei gel: 1984-85, 2002-03, 2003-04, 2005-06, 2007-08;
 Colors .

Els colors del Club Gel Puigcerd sn el groc i el negre.


 Enllaos exerns .
 Web oficial del club;
 Notcia sobre el cinquantanari del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69960" title="Pau (Frana)" nonfiltered="2445" processed="2428" dbindex="27598">


Pau (pronunciat  en occit,  en francs) s un municipi francs, situat al departament de Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 78.732 habitants.

s situada a l'extrem d'un promontori que domina la vall del Gave de Pau, tributari de l'Ador, al voltant d'un castell que ha sofert remodelatges.

Geografia.
Pau es troba situada a un centenar de quilmetres de l'oce Atlntic i a 50 dels Pirineus aproximadament. L'Estat Espanyol es troba tamb a una cinquantena de quilmetres d'aquesta ciutat del Bearn; s'hi pot accedir via Gan pel Coll del Portalet (1794 metres) o b via Auloron pel Coll de Somport (1631 metres). Des del 17 de gener del 2003 existeix tamb el Tnel de Somport, de 8602 metres de llargada, com a via de conexi entre ambdues bandes del Pirineu.

Pau es troba situat a una alada mitjana de 200 metres sobre el nivell del mar i l'atravessa per la part sud de la ciutat la Gave de Pau. Dins els lmits de la comuna de Pau hi passen tamb el Luy de Bearn (afluent del Luy), l'Ousse i l'Ousse des Bois (afluents de la Gave de Pau) i l'Uzan (afluent del Luy de Bearn).

La seva localitzaci als peus dels Pirineus li dna una vista extraordinria de la serralada, sobretot des del Boulevard des Pyrnes, avinguda que es troba enfront d'aquestes muntanyes. Aquesta vista panormica permet de veure prop de 100 quilmetres de Pirineus, prenent una especial bellesa les hores posteriors a la pluja, quan les particules d'aigua suspeses en l'ambient provoquen un particular efecte lupa que apropen la imatge de la serralada.

Pau es troba situada a 30 quilmetres de Tarba, 25 d'Auloron i a 40 d'Orts i Lacq. Tamb es troba a 190 quilmetres de Bordeus, Tolosa de Llenguadoc i de Saragossa. Pau disposa d'un aeroport (Aroport Pau-Pyrnes), connexi ferroviria i l'autopista A64.

 Economia .
Era un antic centre comercial, per s'ha desenvolupat industrialment arran de l'explotaci del gas de Lacq. T una indstria metallrgica especialitzada, aix com filatura de llana, confecci i indstria del calat. 

 Histria .
Fou fundada al segle XI pels vescomtes de Bearn, i esdevingu capital del regne de Navarra desprs del 1512.  

Comunes que hi limiten.
  
al nord : Burs, Montardon i Morlans ;   ;
a l'est : Bizans i Idron ;   ;
al sud : Gels i Juranon ;   ;
a l'oest : Lons i Vilhera.

Llista de barris.

Principals barris de Pau :

centre ville ;
barri Berlioz (nord);
barri de l'Estaci (sud) ;
barri del Castell (sud-oest) ;
barri de l'Hameau;
barri Saragossa ;
barri del XIV de juliol ;
barri Universitat ;
Pont-Long ;
barri Trespoey (sud-est) ;
barri Ousse Des Bois (conegut tamb am el nom de ODB);
L'Heds;

Esports.

Principals esports:

 Bsquet: L'lan Barnais, l'Pau-Orthez, ha estat 9 cops campi de Frana (1986, 1987, 1992, 1996, 1998, 1999, 2001, 2003 i 2004) i 1 cop de la Copa Korac el 1984.
 Rugbi: la Section Paloise, club fundat el 1902 i 3 cops campi de Frana (1928, 1946 i 1964). Actualment competeix a la Divisi d'Honor francesa.
 Futbol: Pau Football Club, fundat el 1904.

Esdeveniments esportius:

 Grand prix automobile de Pau. Carrera de circuit urb que se celebra cada any el dia de Pentecosta. Competeixen vehicles de totes les frmules menys de la F1.

Enllaos externs.

Pgina oficial del Municipi;
"Pau i voltants: guia turstica";
Visitant Pau (angls);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69961" title="Doraemon" nonfiltered="2446" processed="2429" dbindex="27599">



Doraemon (     , a TV3 i IB3 pronunciat "Doraimon") s un manga de Fujiko F. Fujio (     ) sobre un gat csmic que ve del futur per ajudar el desventurat Nobita Nobi a evitar que els seus descendents malvisquin a causa dels deutes que ha de contreure a la lnia de temps original. Planeta DeAgostini en publica el manga a Espanya.

Doraemon va ser creat entre l'any 1969 i 1970 per Fujimoto Hiroshi i Motoo Abiko.

s una de les sries animades ms populars al Jap (per b que s'estn per altres llocs del mn; de fet, ha estat tradut a numerosos idiomes). Ha encantat grans i petits des de la seva primera aparici com a manga al 1969, aix no ha d'estranyar perqu s una srie molt cmica i senzilla.

Histria.

Nobi Nobita (Nobita s el nom), s un nin de quart nivell que porta ulleres i viu a un barri de Tquio. Un dia, un sser estrany surt del calaix del seu escriptori: un robot 'rod' i blau amb semblana a un gat (menys les orelles), que falla en el seu intent de presentar-se i intentar menjar-se el berenar d'en Nobita i torna a l'escriptori. El misteri es resol rpidament. El rebesnt d'en Nobita viu al segle XXII i, a causa dels errors d'en Nobita, tota la famlia viu en la pobresa. Per corregir-ho, el descendent d'en Nobita envia el seu robot Doraemon (no s un robot de gaire alta qualitat) de tornada al passat, per intentar evitar que en Nobita cometi tants errors. Aix s una feina difcil, ja que en Nobita s el nin ms dbil i poc intelligent dels de la seva classe. En Doraemon tampoc s el ms intelligent dels robots. Tanmateix t la butxaca quadridimensional, la qual cont tota classe d'interessants aparells del segle XXII i, amb ells, en Doraemon intenta salvar en Nobita del seu futur de pobresa i fracs.

Les histries sn bastant predictibles, per entretingudes. El Doraemon posseeix una butxaca quadridimensional d'on treu tot tipus d'aparells del futur. En Nobita, un mal atleta i mal estudiant, gandul i amenaat (normalment per en Takeshi Gda) se'n va plorant cap a casa i demana a en Doraemon algun aparell per venjar-se o per arreglar els seus problemes en general. Tanmateix, en Nobita va massa lluny i es fica en problemes ms grans quan en Doraemon no pot (o no vol) ajudar-lo.

Personatges.
Nota: En carcters japoneses, el cognom ve abans que el nom.;
Nobi Nobita: el protagonista. Dbil i mal estudiant. T molt mala vida a causa d'en Takeshi i sempre se'n va plorant a cercar l'ajuda d'en Doraemon. Acaba usant els invents d'aquest per al seu propi s, encara que al final els plans no li surten com ell s'espera.
Doraemon: s el gat csmic. De la seva butxaca pot treure tot tipus d'aparells. Li encanten els dorayakis (dolos tpics del Jap), d'aqu en surt el seu nom. T una germana anomenada Dorami.
Dorami: s la germana petita d'en Doraemon. L'nic motiu pel qual ella no s de color blau s que mant les seves orelles lluny de les rates. s molt semblant a en Doraemon. Na Dorami t totes les habilitats que t en Doraemon, incloent la butxaca quadridimensional. s fora agradable (es pot dir que s tot el contrari del carcter d'en Doraemon). No viu amb en Nobita ni amb en Doraemon. Viu al segle XXII amb l'amo original d'en Doraemon. Al manga hi s noms en algunes escenes.
Minamoto Shizuka: s la nena que li agrada a en Nobita. Es passa el dia banyant-se, i s una escena comuna veure en Nobita utilitzar algun aparell d'en Doraemon per espiar-la a la dutxa. s l'nica nena que apareix com a personatge principal a l'anime. Agrada a tots els nens, especialment a en Nobita, en Gegant (el sobrenom d'en Takeshi) i en Suneo. Tot i que aix no s molt bo de preveure, ella est destinada a ser l'esposa d'en Nobita (si ho mirem amb la mquina del temps), tot i que ella encara no ho sap. T un cor gran i geners i es porta molt b amb tothom. s molt bona estudiant; sempre obt les millors qualificacions, desafortunadament el seu futur esps sempre obt zeros o, de vegades, notes baixes.
Gda Takeshi  (o Gegant): s el dolent de la srie. s gran, fort i t una veu terrible quan canta. Ell i en Suneo sempre estan fent la guitza a en Nobita; t molta enveja a en Nobita i en Suneo per les coses que ells tenen (com ara cmics). Li encanta llegir mangas, les seves qualificacions sn terribles, tot i que no tant dolentes com les d'en Nobita. Sempre es fica en problemes, igual que en Nobita, tot i que no tant. s el ms bstia de l'escola, amb molt de geni, i un pssim cantant. Tantmateix, creu que la seva veu s extraordinria. Li diuen Gegant (     ). T una germana petita anomenada Jaiko (    ), que dibuixa manga.
Gda Jaiko: s una personatge que surt noms en alguns captols, quan en Takeshi demana ajuda a en Doraemon per acabar el manga que fa, o per donar-li consells o fotos que l'ajudin a dibuixar-lo. ;
Honekawa Suneo: s un nen molt ric al qual li agrada presumir dels seus diners. s molt bon conductor de cotxes teledirigits, i el seu cos Sunekichi n'hi duu molts cops.
Eisai Dekisugi: s l'enemic d'en Nobita. Aquest t por que la Shizuka acabi enamorada d'ell, perqu s molt intelligent i sap fer de tot. A la versi espanyola i balear (IB3) el seu cognom es va canviar per Dekigusu.

L'ltim captol de la srie.
No existeix cap final oficial per a la srie, ja que un dels dos creadors va morir abans que es decids el final i les persones involucrades, en memria seva, varen decidir no acabar-la oficialment mai.

Tot i aix, en la seva versi per a manga es varen arribar a publicar fins a tres finals no oficials:

 Es va fer un captol que molta poca gent va arribar a veure on deia que el Nobita es despertava d'un coma i havia estat tot un somni, que el Doraemon mai havia existit. Hem de recordar que hi havia una serie de mares que opinaven que era una serie poc educativa ja que el Nobita sempra era ajudat pel gat i el noi no s'esforava, era un gandul, treia males notes, era un nen amb problemes amb els amics, etc. s a dir que li solucionaven la vida. Tots sabem que no s cert ja que a cada captol finalment li surtia tot malament. Van decidir rectificar el captol perque va ser un final massa traumtic pels nens.

El primer es public al nmero de mar de 1971 de la revista Shogaku 4-nensei. En Doraemon explicava que els viatgers del futur com ell estaven causant molts problemes, ja que modificaven el temps i, per tant, havia de tornar al futur. D'aquesta manera en Nobita i el gat s'acomiaden i en Doraemon torna al futur.

Al nmero de mar de 1972 de la revista Shogaku 4-nensei, Doraemon ha de tornar al futur. Com que sap que en Nobita no deixar que se'n vagi, s'inventa que t un problema mecnic i que ha de tornar al futur per a reparar-lo, d'aquesta manera el nen el deixar anar-se'n. En Nobita s'ho creu i li promet que l'esperar fins que arribi i estigui b, per aleshores en Doraemon comprn que en Nobita ja est preparat per a separar-se d'ell definitivament, aix que li explica la veritat. En Nobita ho comprn i en Doraemon torna al futur.

Aquests dos finals es varen crear perqu, en certa manera, s'entenia que els nins anaven creixent i que no podien deixar els seus personatges ms estimats endarrere sense donar-los un final adequat.

El tercer final va aparixer l'any segent (mar de 1973) a la mateixa revista. Se suposa que aquest s el captol planejat per al final de la srie de televisi, per aquella poca els creadors estaven massa ocupats amb altres creacions i no varen poder dur-lo a terme. Tantmateix, finalment en Doraemon va tornar en el segent nmero de la revista.

En aquest ltim episodi en Nobita torna a casa plorant, com sempre perqu en Gegant li ha pegat. En arribar, en Doraemon li explica que ha de tornar al futur, per en Nobita no ho pot acceptar i intenta que en Doraemon es quedi. Desprs de parlar-ho amb el gat i els pares, per fi accepta la marxa del seu amic. ;
Van a fer un ltim passeig pel parc i, en un moment donat, en Nobita est sol i es torna a trobar amb en Gegant. Es giren, per aquest cop en Nobita no es rendeix fcilment i lluita contra ell, perqu sap que s el que en Doraemon voldria que fes. Finalment, en Gegant li deixa guanyar la lluita, per, tot i aix, en Nobita queda fet una piltrafa, aix que en Doraemon el recull i el porta a casa. 
All en Nobita dorm tranquillament mentre en Doraemon, desprs de pensar-s'ho una mica, se'n torna al futur i el deixa descansant.

Vegeu tamb.
Llista de captols de Doraemon;

Enllaos externs.

Un apartat de Mundopeque dedicat a en Doraemon (castell);
Descripci i imatges dels personatges al web del Club Super3 ;



























 

 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69963" title="Mars Reconnaissance Orbiter" nonfiltered="2447" processed="2430" dbindex="27600">


La Mars Reconnaissance Orbiter (MRO, Sonda orbital d'exploraci de Mart) s una nau espacial multipropsit, llanada el 12 d'agost de 2005 amb l'objectiu d'avanar en el coneixement de Mart amb una observaci detallada, per examinar potencials zones d'aterratge per a futures missions a la superfcie i per servir d'estaci de retransmissi de dades d'alta velocitat per a missions futures. Des del 10 de mar de 2006 s el quart satllit artificial de Mart en actiu, juntament amb les Mars Express, Mars Odyssey i Mars Global Surveyor, a ms dels dos vehicles d'exploraci superficial Spirit i Opportunity.

Missi.
Els objectius cientfics de la Mars Reconnaissance Orbiter sn la recerca d'evidncies d'aigua i l'estudi atmosfric i geolgic del planeta. D'altra banda, tamb t l'objectiu d'establir les bases per a les missions planejades de la NASA a la superfcie de Mart: una sonda de superfcie anomenada Phoenix i un vehicle d'exploraci superficial (rover) anomenat Mars Science Laboratory. Els instruments d'alta resoluci de la MRO han d'ajudar als planificadors a avaluar els possibles lloc d'aterratge d'aquestes futures missions, tant pel que fa a potencial inters cientfic com pel que fa al risc d'atteratge. A ms a ms, les capacitats de comunicaci de la MRO constituiran un important repetidor de comunicacions per a les missions de superfcie; fins i tot podr proporcionar dades claus durant l'aterratge. Tamb pot oferir pistes per descobrir les causes de les fallades de les missions Mars Polar Lander i de la sonda de superficie Beagle.

La Mars Reconnaissance Orbiter fou llanada el 12 d'agost de 2005 des del Complex de Llanament Espacial 41 de Cap Canyaveral, a bord d'un coet llanador Atlas V-401 equipat amb una etapa superior Centaur. Cinquanta-sis minuts desprs del llanament el Centaur complet les seves ignicions i colloc la MRO en una rbita de transferncia cap a Mart. El viatge fins a Mart dur 7 mesos i mig, durant els qual es van realitzar proves i calibracions dels instruments, aix com tres maniobres de correcci de trajectria.

L'inici de les maniobres d'inserci orbital al voltant de Mart es produ el 10 de mar de 2006. La sonda pass per sobe de l'hemisferi sud marci a una altura d'uns 370 400 km i els seus sis propulsors es van encendre durant 27 minuts per reduir la velocitat respecte a Mart des d'uns 2.900 m/s a uns 1.900 m/s. Aquesta maniobra colloc la sonda en una rbita polar molt ellptica, en la que es troba en aquests moments, amb una periapsi de 329 km sobre la superfcie de Mart i una apoapsi de 44.572, amb un perodde orbital de 35,5 hores. A continuaci les maniobres d'aerofrenada duran la sonda a una rbita ms baixa i circular. Desprs, durant la primera setmana de novembre de 2006 es completaran els ajustaments orbitals i podran comenar les operacions cientfiques.


Cronologia.
 30 d'abril de 2005: la sonda arriba al centre de llanament. ;
 9 d'agost de 2005: es pospon la primera possibilitat de llanament per problemes en els girscops de l'Atlas V.
 11 d'agost de 2005: es pospon el llanament per problemes meteorolgics.
 12 d'agost de 2005: a les 07:43 EDT es llana la MRO sense problemes i se situa en l'rbita de transferncia. ;
 15 d'agost de 2005: es comprova i calibra el MARCI (vegeu ms endavant).
 27 d'agost de 2005: primera maniobra de correcci de trajectria, amb una ignici de 15 segons dels propulsors principals i un canvi de velocitat ( v) de 7,8 m/s.
 8 de setembre de 2005: es calibren i comproven els instruments HiRISE i CTX amb fotografies de la Lluna des de 10 milions de km.
 18 de novembre de 2005: segona correcci de trajectria, amb una ignici dels 6 propulsors mitjans durant 20 segons i un canvi de velocitat de 75 cm/s.
 3 de febrer de 2006: s'inicia la fase d'aproximaci a Mart.
 10 de mar de 2006: es completa amb xit la maniobra d'inserci orbital.;
 25 de mar de 2006: completades amb xit les primeres proves d'imatges de la HiRISE.;
 11 de setembre de 2006: finalitzades les operacions d'aerofrenada.
 29 de setembre de 2006: es prenen les primeres imatges d'alta resoluci de Mart.


Descripci de la sonda.
La MRO es munt a Lockheed Martin Space Systems, de Denver. Els instruments es van dissenyar i fabricar a la Universitat d'Arizona (Tucson), al laboratori de fsica aplicada de la Universitat Johns Hopkins, a l'Agncia Espacial Italiana, als Malin Space Science Systems de San Diego i al Jet Propulsion Laboratory. L'estructura de la nau est formada bsicament per compostos de carboni i estructures hexagonals d'alumini. El tanc de combustible de titani ocupa la major part del volum i la massa de l'estructura. La massa total de la sonda s de 2.180 kg amb combustible i de 1.031 kg sense combustible.

Sistemes de propulsi i alimentaci elctrica.
Un tanc de combustible de 1.175 litres d'hidrazina (monopropellent) alimenta un conjunt de 20 propulsors, distribuits de la segent forma:
 Sis propulsors principals, destinats especialment a les maniobres d'inserci orbital. Generen un empenyiment de 170 N cada un.
 Sis propulsors mitjans, per a les correccions de trajectria i control d'actitud (posici) durant la inserci orbital. Cada un genera un empenyiment de 22 N.
 Vuit propulsors menors per al control d'actitud durant les operacions normals, cada un amb un empenyiment de 0,9 N.
A ms, s'utilitzen quatre rodes giroscpiques per al control d'actitud ms precs, necessari durant la presa d'imatges d'alta resoluci. Cada roda pesa 10 kg i pot girar a 100 Hz (6000 rpm).

L'energia elctrica necessria per als elements de la Mars Reconnaissance Orbiter s'obt a partir de dos panells solars. Cada un es pot moure independentment i mesura 5,35  2,53 m, amb 9,5 m de superfcie, coberta per 3.744 cllules fotovoltaiques. Aquestes cllules sn considerablement eficients i poden convertir fins un 26% de l'energia solar en electricitat; poden subministrar 32 V, tensi necessria per a la majoria d'instruments de la nau. A Mart els dos panells arriben a generar 2.000 W de potncia (a l'rbita de la Terra en generarien 6.000, a causa de la major proximitat al Sol).

A part dels panells, la MRO disposa de dues bateries recarregables per al seu s quan els panells solars no estan encarats al Sol (com durant la inserci orbital i l'aerofrenada) o b quan el Sol queda ocult per Mart. Cada bateria t una capacitat d'emmagatzematge d'energia de 50 ampere-hora (180 kC), per com la tensi generada disminueix a mesura que les bateries es descarreguen noms es pot utilitzar un 40% de la capacitat de les bateries.

Sistemes de dades, navegaci i telecomunicacions.
L'ordinador principal de la Mars Reconnaissance Orbiter s un processador RAD750 de 32 bits, a 133 MHz i de 10,4 milions de transistors. Es tracta de la versi amb protecci contra radiaci del processador PowerPC 750 o G3, amb una placa mare especial. Les dades s'emmagatzemen en una memria flaix de 160 Gbit (20 GB) formada per uns 700 xips de memria. El sistema operatiu s el VxWorks amb una protecci contra errades molt completa.

El sistema de telecomunicacions utilitza una antena parablica d'alt guany per transmetre a la freqncia normal d'espai profund (banda X de microones, 8 GHz) aix com per provar l's de la banda Ka, de 32 GHz, per a altes velocitats de transmissi. La velocitat mxima de transferncia de dades desde Mart es preveu que sigui de fins a 6 Mbit/s, deu vegades superior a la de les sondes enviades fins el moment. Els dos amplificadors pe a la banda X transmeten amb una potncia de 100 W, mentre que de la banda Ka ho fa a 35 W. La MRO tamb disposa de dues antenes de baix guany per comunicacions a velocitat menor durant possibles emergncies o moments determinats, com la inserci orbital.

Els sistemes de navegaci proporcionen la informaci sobre posici i orientaci durant la missi. Consten dels segents elements:
 Setze sensors solars (vuit sn de seguretat) situats al voltant de la nau per mesurar la direcci del Sol respecte a l'orientaci de la sonda.
 Dos seguidors estelars per complementar la informaci d'orientaci i posici. Es tracta de dues cmeres digitals que detecten la posici d'un conjunt d'estrelles catalogades.
 Dues unitats de mesura inercial proporcionen informaci sobre el moviment de la nau. Cada una est formada per tres accelermetres i tres girscops lser en anell.

Instrumentaci cientfica.
La MRO trasnporta un conjunt de tres cmeres per prendre imatges en l'espectre visible, un espectrmetre, un radimetre, un radar i un grup de paquets cientfics i tecnolgics que aprofiten les dades obtingudes per altres subsistemes de la nau i per provar noves tecnologies per a missions futures.

Cmeres;
HiRISE (High Resolution Imaging Science Experiment, Experiment cientfic de presa d'imatges d'alta resoluci). Es tracta d'una cmera CCD amb un telescopi reflector de 0,5 metres, el ms gran de totes les missions d'espai profund fins al moment. T una resoluci d'1 microradiant, equivalent a 1 metre des d'una altura de 300 km (la mateixa resoluci que les imatges actuals disponibles al Google Earth). Pot prendre imatges en tres bandes de colors: 400-600 nm (blau-verd), 550-850 nm (vermell) i 800-1000 nm (infraroig proper o NIR). La resoluci nominal mxima de les imatges vermelles s de 20.000  40.000 pxels (800 megapxels) i de 4.000  40.000 pxels (160 megapxels) per a les bandes blau-verda i NIR; d'aquesta manera una sola imatge ocupar 16,4 Gb, per es transmetran comprimides a 5 Gb.;
CTX (Context Camera, Cmera contextual). Es tracta d'una cmera CCD amb un telescopi Maksutov-Cassegrain que obtindr imatges en escala de grisos de fins a 40 km d'amplada i una resoluci de 8 metres per pxel. Treballa en conjunci amb les altres dues cmeres per proporcionar mapes contextuals de les zones observades.;
MARCI (Mars Color Imager, Cmera en colors de Mart). Obtindr imatges de Mart en cinc bandes de l'espectre visible i dues de l'ultraviolat. L'objectiu s obtenir mapes globals per caracteritzar els canvis diaris, estacionals i anuals del clima de Mart, aix com proporcionar informes meteorolgics diaris.
Espectrmetres;
CRISM (Compact Reconnaissance Imaging Spectrometer for Mars, Espectrmetre compacte de reconeixement d'imatges per a Mart). s un espectrmetre que treballa en l'infraroig i el visible per produir mapes detallats de la mineralogia marciana. T una resoluci de 18 metres i analitzar la radiaci des de 400 a 4.050 nm, en 560 canals de 6,55 nm d'amplada.
MCS (Mars Climate Sounder, Instrument de sondeig climtic de Mart). Es tracta d'un espectrmetre de nou canals, amb un de visible/NIR (de 0,3 a 3,0  m) i vuit en l'infraroig lluny (de 12 a 50  m), que serviran per mesurar valors de temperatura, pressi, vapor d'aigua i pols a l'atmosfera de Mart. L'objectiu s crear mapes climtic globals del planeta.
Radar;
SHARAD (Shallow Radar, Radar superficial). s un instrument dissenyat per sondejar l'estructura interna dels casquets polars de Mart i recollir informaci global sobre capes subterrnies de gel, roca i, potser, aigua lquida acessibles des de la superfcie. Es tracta d'un radar que treballa a 15-25 MHz (HF), una resoluci vertical de 7 m i una capacitat de penetraci de 1.000 metres.
Installacions cientfiques;
Gravity Field Investigation Package (Paquet d'investigaci del camp gravitatori). Es tracta de determinar variacions en el camp gravitatori de Mart a partir de les dades de la velocitat i posici de la prpia MRO.
Atmospheric Structure Investigation Accelerometers (Accelermetres per a la investigaci de l'estructura atmosfrica). Un conjunt d'accelermetres mesuraran la densitat atmosfrica. Aquest experiment noms es realitzar durant l'etapa d'aerofrenada, quan la sonda travessi capes ms baixes de l'atmosfera.
Experiments tecnolgics de prova;
Electra UHF Communications and Navigation Package.
Optical Navigation Camera (Cmera de navegaci ptica). Aquesta cmera prendr imatges de Fobos i Deimos davant del fons d'estrelles, per determinar amb precisi l'rbita de la MRO. s un experiment de prova per a missions futures.
Ka-band Telecommunications Experiment Package.

Resultats cientfics.
Durant els mesos de febrer i mar es prov amb xit l'experiment de la cmera de navegaci ptica (vegeu la secci anterior). Les missions cientfiques de la MRO comenaren a partir de novembre de 2006, una vegada completades les maniobres d'inserci orbital i d'aerofrenada. El perode nominal de la missi cientfica s de dos anys.

La cmera HiRISE va obtenir imatges de gran definici del crter Victoria durant un passatge orbital de baixa altitud realitzat el 29 de setembre de 2006, a la vora del qual es troba el vehicle Opportunity. En l'esmentada imatge s possible detectar la figura platejada del vehicle de la NASA i el tra de la seva trajectria al terra marci. Durant 2007 la HiRISE ha obtingut imatges que mostren formacions geolgiques que indiquen la presncia de dixid de carboni o aigua lquids sobre la superfcie en el passat geolgic recent.

Enllaos externs.

Pgina web de la Mars Reconnaissance Orbiter website a la NASA. ;
Pgina web de la Mars Reconnaissance Orbiter al JPL. ;
Pgina web de la cmera HiRISE. ;

Notes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69972" title="Albert Celades i Lpez" nonfiltered="2448" processed="2431" dbindex="27601">
Albert Celades Lpez s un jugador de futbol nascut a Andorra la Vella el 29 de setembre de 1975. 

 Biografia.
Nascut a Andorra la Vella, de petit va fitxar pel Futbol Club Barcelona on es va formar com a jugador de futbol a la pedrera de l'equip blaugrana i va formar part de l'anomenada lleva del mini juntament amb jugadors com Roger Garcia, Toni Velamazn, Ivn de la Pea, etc.

 Palmars.
 1998- Campi de la lliga Espanyola (Futbol Club Barcelona);
 1998- Campi de la Copa del Rei (Futbol Club Barcelona);
 1999- Campi de la lliga Espanyola (Futbol Club Barcelona);
 2001- Campi de la lliga Espanyola (Reial Madrid);
 2003- Campi de la lliga Espanyola  (Reial Madrid);

Enllaos externs.
 Fitxa a Yahoo! Deportes ;
 Fitxa l'Equipe ;
 Estadstiques a la Primera divisi ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69975" title="Orlhac" nonfiltered="2449" processed="2432" dbindex="27602">

Orlhac (en francs Aurillac) s un municipi francs, situat al departament de Cantal i a la regi d'Alvrnia. L'any 2004 tenia 33.865 habitants. s el centre de la comarca de l'Orllads.

s situada als contraforts del masss de Cantal, i s un nus de carreteres important i tamb nucli industrial (fabricaci de mobles, sabates i paraiges).

 Histria .
Era l'antiga capital de l'Alta Alvrnia, i va crixer a l'entorn del monestir benedict de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d'Orlhac, sota la invocaci de sant Pere i sant Climent, i que adopt la reforma de Cluny.  
En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II. El 1298 l'abat ced al municipi tots els drets que possea sobre la vila llevat de la jurisdicci. Convertida en collegiata secular (1562), l'abadia fou incendiada i destruda pels hugonots el 1569. El darrer abat fou nomenat el 1752. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69978" title="Agregador" nonfiltered="2451" processed="2433" dbindex="27604">
Un agregador o agregador de notcies s un tipus de programari que permet recuperar sindicaci de continguts web mitjanant formats com RSS, Atom o d'altres en format XML. Aquest tipus de continguts sn publicats per weblogs, podcasts, vlogs, i webs. Els agregadors redueixen els temps necessari i l'esfor destinat a trobar les notcies que s'han renovat, creant un espai nic d'informaci o "diari personal". Un agregador s capa de subscriure a un "feed", buscar nous continguts en uns intervals determinats per l'usuari, i recuperar els continguts desitjats. L'acci d'accedir als continguts de vegades es descriu com ser "estirats" o "sollicitats" (pull) pel subscriptor, enlloc de ser "empesos" (push) pel servidor. Els agregadors es poden fcilment treure de la subscripci a la que estan sotmesos.

Funcionalitat.
Les noves caracterstiques dels agregadors s'han anat construint de manera gradual en portals com ara My Yahoo! i Google, en navegadors web com ara Mozilla Firefox, Safari, Opera; programes pel tractament del correu electrnic com ara: Microsoft Outlook, i altres apliacions com ara iTunes que tamb serveix com a agregador de podcast.

L'agregador permet una bona visi dels continguts en una simple interfcie d'un navegador web o  una aplicaci escriptori. Aquestes aplicacions sn referides com a "lectors de RSS", "lectors feed", "agregadors feed" o "lectors de notcies", tot i que dintre de les comunicacions d'Internet, l'ltim terme utilitzat va ser el primer.

Un website pot incorporar les caracterstiques de l'agregador mitjanant re-publicant el mateix contingut per de manera sindicada o en pgines apart. Les caracterstiques de l'agregador tamb poden ser incorporades en un altre programari-client, incloent navegadors d'internet, clients de correu electrnic, programes per la creaci de weblogs o programes de reproducci multimdia. Aparells com ara telfons mbils o Tivo aparells per gravar poden incorporar XML agregadors.

Els continguts sindicats i l'agregador poden recuperar i interpretar s usualment canviat per RSS o b per un altre tipus de dades de la famlia XML, com ara RDF o Atom.

Nvols ("clouds").
Alguns nous agregadors tenen la possibilitat de poder registrar (nvols), serveis que poden monitoritzar i reproduir molts continguts sindicats en lnia. Un agregador que usa nvols rebr notificacions per part del servidor nvol noms quan hi ha continguts que s'han actualitzat, aix elimina la tasca d'entrar per fer una revisi de les actualitzacions. Aquesta nova oferta permetr una major eficincia de l'ample de banda. Fins ara el concepte de nvol que va ser introdut en el 2000, l'han implementat moltes fonts de contingut.

Tipus d'agregadors.
Desktop.
L'agregador "desktop" s un programari que est dedicat a les tasques de control de les subscripcions, monitoritzant i sindicant continguts per a l'usuari. Alguns dels agregadors mostren el contingut en una finestra o mostren els continguts d'una manera molt semblant a un programa de correu electrnic. 

Altres agregadors d'escriptori tenen un navegador incorporat que mostra la informaci com a navegadors web estndard, per s'executen en un sistema local i administrat per l'usuari. La interfcie ha d'estar en un servidor HTTP, que pot ser accedit des de qualsevol lloc un cop l'usuari ha configurat la xarxa.

Algunes aplicacions "desktop" poden tenir les funcionalitats d'agregador a ms a ms de la seva funci primria, com ara els navegadors web, clients de correu electrnic, reproductors de msica o editors de weblog.

Basats en el web.
Un agregador en lnia s un servei dels webs que ofereixen funcionalitats a l'agregador, estan hostatjats normalment per un provedor o un portal d'internet. Els "feeds" es revisen per si hi ha noves versions mitjanant el servei. Aix permet reduir l'ample de banda (BW) que diversos agregadors "desktop" consumirien si ho fessin d'una manera individualitzada. Com que estan hostatjats, els agregadors en lnia estan accessibles des de qualsevol lloc, per noms sn fiables des del propi provedor de serveis. Aquests agregadors poden ser de codi lliure o b pertnyer a entitats comercials. Agregadors basats en el web poden ser els blocs que estan relacionats en alguns projectes o grups coneguts com a "planetes".

Enllaos externs.
 Qu sn els fils de subscripci? (era: Qu s RSS, Atom i XML?);
 RSS - Per Ramon Gil;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69979" title="Grenoble" nonfiltered="2452" processed="2434" dbindex="27605">


Grenoble (en arpit: Grenoblo, en occit: Grenble, en algunes fonts medievals: Grasanbol, nom oficial en francs: Grenoble) s un municipi de Frana, situat al departament d'Isra, a la regi de Roine-Alps. Fou la capital de l'antiga provncia del Delfinat.

Acoll els Jocs Olmpics d'hivern el 1968.

 Orografia .
s situada en un encreuament de valls: la vall de l'Isre, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del riu Roine; i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l'alta muntanya del Delfinat. El nucli original de la ciutat era emplaat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais. 

 Economia .
La indstria principal deriva de l'aprofitament de les fonts d'energia locals: turbines i maquinria elctrica per a les centrals hidroelctriques. Tamb hi ha indstria de fibres txtils artificials, guants, articles de cuir i ciment. T un aeroport internacional i s un centre de recerca nuclear. Tamb s un centre turstic. Entre els monuments hi ha la catedral (ss XII-XIII), el palau de justcia  antic palau dels Delfins , renaixentista, i importants obres actuals, com la casa de la ciutat (1967), de Maurice Novarina i Jean Prouv, i la ciutat olmpica de Novarina (1967-68).

 Enllaos externs.
;
Cambra de Comer de Grenoble;
Pgina de la ciutat;
Visitant Grenoble en angls;
Semitag - Transports de l'aglomeraci grenoblesa en francs;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="69990" title="Mazahua" nonfiltered="2453" processed="2435" dbindex="27606">
Els mazahues sn un poble indgena de Mxic que habita la regi nord-est de l'estat de Mxic, i una petita rea a l'est de l'estat de Michoacn. No se sap amb precisi l'origen de la paraula "mazahua". Una teoria suggereix que prov del nhuatl mzatl, "crvol" o de Mazahuacan, "on hi ha crvols". Tampoc no se sap amb certesa l'origen d'aquest poble. Es creu que sn els descendents d'una de les cinc tribus txitximeques que hi van immigrar el segle XIII, encapalats per Mazhuatl (una altra teoria suggereix que el nom del poble prov del nom d'aquest lder). Els mazahues van ser conquerits pels asteques, i la provncia de Mazahuacan va formar part del regne de Tlacopan. Els mazahues van donar suport a l'expansi de l'Imperi Asteca, conquerint les terres del sud. Desprs de la conquista espanyola, van ser evangelitzats pels franciscans. Avui dia, d'acord a les xifres de la Comissi Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indgenes (CDI), viuen a Mxic 326.660 mazahues, dels quals noms el 46,5% encara parla la llengua mazahua. 

La llengua mazahua (codi ISO: maz) pertany al grup lingstic del oto-mangue, de la branca oto-pame, i de la famlia otom-mazahua. s, per tant, relacionada amb les llenges otom, pame i txitximeca. 

Enllaos extens.
 Monografia oficial dels mazahues, de la CDI ;
 Informe de l'Ethnologue sobre la llengua mazahua ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70001" title="MRO" nonfiltered="2454" processed="2436" dbindex="27608">

Astronutica: una sonda d'exploraci de Mart, llanada el 2005; vegeu Mars Reconnaissance Orbiter.
Numismtica: el codi ISO 4217 de l'ouguiya, la moneda oficial de Mauritnia; vegeu ouguiya.
Poltica: un partit poltic uruguai; vegeu Movimiento Revolucionario Oriental.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70004" title="Atur" nonfiltered="2455" processed="2437" dbindex="27609">

En l'economia una persona que pot i vol treballar al salari prevalent del mercat per que no troba feina s considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. La taxa d'atur s el nombre de treballadors aturats dividit entre la fora laboral civil total, la qual inclou als empleats i als desocupats. En la prctica mesurar el nombre de treballadors que busquen feina s una tasca difcil de realitzar. Dels mtodes de mesurament de l'atur, n'hi ha diversos, i cadasc t biaixos inherents, i els sistemes diferents fan que les comparacions d'estadstiques d'atur entre pasos, especialment pasos amb sistemes diferents, siguin difcils de fer. 

Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la poltica econmica. No obstant, ats que l'economia s dinmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contnuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur s irrealista. La macroeconomia defineix tres nivells d'atur:

 l'atur friccional: l'atur que es deu al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupaci;
 l'atur estructural: l'atur relacionat amb els treballadors que han perdut llur feina ats que han estat reemplaats pels canvis estructurals (com ara l'automatitzaci de llurs empreses) i llurs habilitats no sn ms requerides. ;
 l'atur cclic: l'atur que est relacionat amb la disminuci o la caiguda de la producci total de l'economia; l'atur cclic augmenta durant les recessions econmiques i disminux durant els perodes de prosperitat i creixement econmic. ;

Els economistes busquen aconseguir aix que han anomemat "plena ocupaci". L'ocupaci plena, per, no significa aconseguir un percentatge de zero atur, sin, limitar l'atur noms als components fricionals i estructurals (s a dir, disminuir o eliminar l'atur cclic). Cal esmentar que alguns economistes esmenten altres nivells o tipus d'atur com ara l'atur clssic, que es produeix quan el nivell del salari que produeixen les forces d'oferta i demanda del mercat laboral s ms baix que el salari real imposat pel govern (salari mnim) o pels sindicats laborals, la qual cosa provoca un excs d'oferta i escassesa de feina.  Altres tipus d'atur es poden considerar subcategories dels tres nivells abans esmentats; per exemple: l'atur tecnolgic s un tipus d'atur estructural.

Existeixen dos mtodes per mesurar el nombre de desocupats a Espanya:
 L'enquesta de Poblaci Activa (EPA) realitzada per l'Institut Nacional d'Estadstica (INE): una enquesta trimestral realitzada a 60.000 famlies, i per mitj de mtodes estadstics es determina el nombre de desocupats totals d'Espanya. ;
 L'atur registrat a les oficines de l'Institut Nacional d'Ocupaci (INEM). ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70007" title="Sistema de navegaci per satllit" nonfiltered="2456" processed="2438" dbindex="27611">
Els sistemes de navegaci per satllit (o ms concretament, de posicionament per satllit) ens permeten obtenir la posici d'un receptor passiu relativa a la terra noms amb la lectura d'unes senyals rebudes des dels satllits. El receptor recull les senyals sincronitzades enviades peridicament pels satllits i a travs de diferents parmetres (retard, desfasament, variacions en la freqncia) n'estableix la distncia. Coneixent la posici de diversos satllits i coneguda la seva posici es pot determinar, mitjanant tcniques similars a la triangulaci, la posici del receptor.

Els receptors sovint incorporen un programari que permet combinar les coordenades rebudes amb mapes de carreteres o rutes martimes i que faciliten el seguiment de rutes determinades. Alguns receptors fins i tot suggereixen els camins ptims a seguir.

En alguns pasos fins i tot es combinen les dades rebudes per satllit amb altres canals d'informaci (sovint RF d'emissi terrestre) que proporcionen l'estat del trnsit en totes les vies, obtenint de forma automtica rutes per evitar aglomeracions de trnsit.

GPS s el ms conegut d'aquests sistemes de navegaci per no s l'nic: GLONASS (per Rssia), EGNOS (operatiu des de l'octubre de 2005) i Galileo (en fase de desenvolupament) per Europa proporcionen tamb aquest servei oferint noves avantatges respecte el sistema americ GPS.

 Punts febles .

Un dels inconvenients d'aquests sistemes de navegaci s el seu cost. Per garantir una cobertura mnima sn necessaris ms de 20 satllits, amb tot el cost que aix implica. A ms, per a poder determinar la posici exacta de cadascun es necessita una sincrona quasi-perfecta dels rellotges (veure rellotge atmic) d'a bord.
Tant GPS com GLONASS proporcionen una baixa fiabilitat en la determinaci d'alades, per tant no sn vlids per a utilitzar-se en aeronutica com a nic sistema. EGNOS s un sistema de navegaci mitjanant satllits geoestacionaris que ofereix, en combinaci amb els altres sistemes informaci complementria per determinar posicions molt ms precises.

 Enllaos externs .

Web oficial de Glonass;
Informaci sobre EGNOS;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70009" title="Llista de centres de la Universitat Politcnica de Catalunya" nonfiltered="2457" processed="2439" dbindex="27612">
Llista de centres de la Universitat Politcnica de Catalunya:

Centres docents:
Centre de Formaci Interdisciplinria Superior. CFIS ;
Escola Politcnica Superior d'Edificaci de Barcelona. EPSEB ;
Escola Politcnica Superior de Castelldefels. EPSC;
Escola Politcnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltr. EPSEVG;
Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. ETSAB ;
Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls. ETSAV ;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa. ETSEIAT ;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. ETSEIB ;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona. ETSETB ;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona. ETSECCPB ;
Escola Universitria d'Enginyeria Industrial de Terrassa. EUETIT ;
Escola Universitria d'ptica i Optometria de Terrassa. EUOOT ;
Escola Politcnica Superior d'Enginyeria de Manresa. EPSEM ;
Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. ESAB ;
Facultat d'Informtica de Barcelona. FIB ;
Facultat de Matemtiques i Estadstica. FME ;
Facultat de Nutica de Barcelona. FNB ;

Centres adscrits consorciats:

Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial de Barcelona. EUETIB ;
Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial d'Igualada. EUETII ;

Centres adscrits de titularitat pblica:
Escola Universitria Politcnica de Matar. EUPMT ;

Centres adscrits de titularitat privada:
Escola d'Administraci d'Empreses. EAE;
Escola Universitria Caixa Terrassa. EUNCET ;

Centres vinculats:
Centre de la Imatge i Tecnologia Multimdia. CITM ;
Escola Superior de Prevenci de Riscos Laborals. ESPRL ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70012" title="Dic" nonfiltered="2458" processed="2440" dbindex="27613">
Un dic es un terrapl natural o artificial, generalment de terra, parallel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar. 

 Dics artificials .
Els dics artificials funcionen per a prevenir la inundaci de la terra propera a l'aigua; tan mateix tamb s'utilitzen per a encaixonar el flux dels rius per tal de donar-li un flux ms rpid.

Els dics ms senzills sn construts amontonant terra a la vorera. Ampli a la base i esmolats al cim, on se solen posar boses de sorra. Avui dia es construeixen dics amb les tcniques d'ingenieria ms avanades. El material emprat ms important sn peces de formig prefabricades. 
. 


El pas europeu i probablement del mn sencer amb ms coneixement i tradici en construcci de dics sn els Pasos Baixos, pas que des de l'edat mitjana lluita contra el mar. Una tercera part del pas est sota el nivell del mar. Els primers dics s'hi comenaren a construir a partir del segle XXII. 
Avui dia els Pasos Baixos tenen 3500 quilmetres de dics primaris (dics que protegeixen el pas d'aigua de l'exterior, del mar i dels grans rius) i 14000 quilmetres de dics regionals o secundaris (dics petits que protegeixen el pas de l'aigua de l'interior del pas). 
Un dels dics ms emblemtics dels Pasos Baixos s l'Afsluitdijk, un dic de 33 quilmetres fet a ma amb fang i roca. Finalitzat l'any 1932, el dic va convertir el Mar del Sur holands en un llac, anomenat IJsselmeer. Per sobre d'aquest dic hi passa una autopista que uneix la provncia de Noord Holland amb la provncia de Frsia. 

A l'altipl and, particularment a la regi peruana, antigament es construen amb "champas", trossos quadrats de terra vegetal, d'uns 30 x 30 cm, amb un espessor variable d'uns 15 cm. Aquestes champas, sense eliminar la vegetaci, es collocaven invertides, amb la intenci de qu la vegetaci al crixer consolidarien l'estructura. Lamentablement, s'ha verificat que el procediment no s'ha demostrat massa eficient, i lentament se substitueixen aquestes estructures de terra per estructures construdes tcnicament.

Modernament els dics de defenses de les ribes sn construts seguint els criteris tcnics moderns per a estructures de terra, i en molts casos la seva estructura s complexa, comprenent una part de suport, un nucli impermeable i drenatges de peu per a minimitzar el risc de ruptures.

Tamb existeixen importants sistemes moderns de dics al llarg dels rius Mississipp i Sacramento als EUA; el Po i el Danubi a Europa.

 Dics naturals .

Un dic natural resulta del dipsit de material arrossegat pel riu a la ribera d'aquest, durant les inundacions. Aix va causant, progressivament, l'elevaci de la ribera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70014" title="Androcentrisme" nonfiltered="2459" processed="2441" dbindex="27614">
L'androcentrisme (Grec      , andro-, "home, mascle",         , kentron, "centre") s aquell pensament que emmarca les capacitats de l'sser mascul com motor individual/universal de l'esdevindre hum. Considera, doncs, el moment o configuraci de la ment masculina clssica, com referent universal en oposici al immbil, a l'immutable, a l'esttic. 

L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experincia i les representacions que no han estat escrites des de la ment elevada. 

El terme va comenar a ser utilitzat en el debat cientfic per Charlotte Perkins Gilman qui en va fer una profunda descripci de les prctiques androcntriques, aix com dels problemes que en resultaven a The Man-Made World or, Our Androcentric Culture, publicat el 1911. Aix, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxis societal on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones sn considerades complementries.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70015" title="Victria de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2460" processed="2442" dbindex="27615">


Victria de Hessen-Darmstadt, princesa de Battenberg i marquesa de Milford-Haven (Windsor 1863 - Londres 1950). Princesa de Hessen-Darmstadt per naixement amb el grau d'altesa gran ducal.

Nascuda al castell de Windsor el 5 d'abril de 1863, era filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit, essent nta de la reina Victria I del Regne Unit.

Educada a la cort de Darmstadt i a la cort britnica, aviat es relacion molt intensament amb els seus cosins anglesos. El 30 d'abril de 1884 es cas amb el prncep Llus de Battenberg, pertanyent a la casa gran ducal de Hessen per a una branca morgantica. La parella s'establ a Londres i tingueren quatres fills:

SAS la princesa Alcia de Battenberg nascuda a Londres el 1885 i morta a Londres el 1969. Es cas amb el prncep Andreu de Grcia.

SAS la princesa Llusa Mountbatten nascuda a Londres el 1889 i morta a Estocolm el 1965. Es cas amb el rei Gustau VI Adolf de Sucia.

SAS el prncep Jordi Mountbatten, segon marqus de Milford Haven, nascut a Londres el 1892 i mort el 1938. Es cas amb la princesa Nadajda Mikhailovich Romanov filla del tsar Miquel II de Rssia.

SAS el prncep Llus Mountbatten, primer comte Moubatten de Birmnia, nascut a Londres el 1900 i assassinat per l'IRA a la badia de Belfast el 1979. Es cas amb lady Edwina Ashley.

L'any 1917, en plena Primera Guerra Mundial la famlia Battenberg renunci als seus ttols alemanys i el rei Jordi V del Regne Unit els hi atorg el ttol angls de marquesos de Milford-Haven i adoptaren el cognom de Mountbatten.

La princesa era via del prncep Felip de Grcia esps de la reina Elisabet II del Regne Unit, i besvia del prncep de Galles.

Morta al Palau de Kensington i enterrada a l'esglsia de St. Mildred's Church a Whippingham a l'Illa de Wight.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70020" title="Bordegassos de Vilanova" nonfiltered="2461" processed="2443" dbindex="27616">


Els Bordegassos de Vilanova sn una colla castellera de Vilanova i la Geltr creada l'any 1972. El color de la seva camisa s groc terrs.

Els Bordegassos de Vilanova van ser fundats l'any 1972. La camisa s de color groc terrs. Els seus castells ms importants sn el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb l'agulla, el cinc de vuit, el pilar de set amb folre i la torre de vuit amb folre. Han estat al llarg de la seva histria una colla amb alts i baixos. D'inici van tenir una trajectria ascendent i meterica de l'any 1972 al 1979, per l'poca. L'any 1978 aconseguien la torre de set i el 1979, el que seria la seva gran fita durant molts anys, el quatre de vuit carregat. Un quatre de vuit que apunt moltes de les tendncies que s'imposarien desprs al mn casteller. Nenes als pisos alts i segons prims.

A partir de l'any 1979, els Bordegassos inicien una davallada que els dur al lmit de la desaparici l'any 1991, on a ms del cada cop ms migrat nivell casteller i la manca d'efectius, s'hi afeg el dia de Nadal de 1990, la mort sobtada d'Albert Salvany, el carismtic cap de colla dels vilanovins des de mitjans dels 1970.

A partir sobretot de 1992, amb l'entrada de gent jove, comena el perode ms esplndid de la colla. Primer amb la torre de set carregada el Dia de la Colla. El 1994, no solament tornen a carregar el quatre de vuit per la Festa Major de Vilanova, sin que el descarreguen a Barcelona el 17 de setembre i descarreguen tamb la torre de set. El 1995, carreguen primer i completen desprs els seus primers tresos de vuit i pilars de sis. La gran explosi no esdev per fins l'any 1998. Desprs d'un parell d'anys de transici, en qu la colla afronta per el seu mxim repte social, amb l'adquisici l'any 97 de l'actual local, la colla aconsegueix carregar el 2 d'agost de 1998 la torre de vuit amb folre, que representa un salt qualitatiu importantssim. Aquell mateix 98, aconseguiran tamb el primer pilar de set amb folre, i davant la sorpresa de tothom, descarregar el cinc de vuit al primer intent.
L'any 1999 continuar la mgia. A Matar, una setmana abans de la Festa Major vilanovina, descarregaran el seu primer quatre de vuit amb l'agulla, essent la primera i nica colla actual, que completa tota la gamma de castells de vuit abans d'afrontar cap castell de nou.

El dia 1 d'agost de 1999, els Bordegassos amplien el seu palmars carregant el tres de nou amb folre i signant la que encara avui s la seva millor actuaci: tres de nou amb folre carregat, quatre de vuit amb l'agulla, cinc de vuit i pilar de set amb folre.

El tres de nou va poder-se descarregar un mes i mig desprs a la Merc. s el punt culminant de la seva trajectria.

Enllaos externs.
Bordegassos de Vilanova;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70021" title="Vincent Auriol" nonfiltered="2462" processed="2444" dbindex="27617">


Vicent Auriol (Revl, Alta Garona, (Migdia-Pirineus), 1884 - Muret, Alta Garona, 1966) fou un poltic francs, President de la Repblica francesa del 1947 al 1954. 

Fill d'un carnisser, estudi dret a Tolosa de Llenguadoc. Ingress al Partit Socialista Francs i el 1908 ja fou redactor del seu diari Le Midi Socialiste. El 1914 fou escollit diputat socialista per Muret, i el 1920, quan el Partit Socialista Unificat es va trencar, ingress al SFIO.

Fou alcalde de Muret del 1925 al 1946, i continu com a diputat per l'Alta Garona fins el 1942. Durant el govern del Front Popular fou ministre de finances (1936-1937)i ministre de justcia (1937-1938). Com que fou un dels diputats que el 1940 es neg a votar a favor de la concessi de plens poders al mariscal Henri-Philippe Ptain el juliol del 1940, fou arrestat, per el 1941 fou posat sota vigilncia domiciliria per motius de salut. El 1942 es va unir a la Resistncia, i el 1943 fug de Frana cap a Londres en avi. El 1944 fou president de la Comissi de Finances de l'Assemblea Constitutiva d'Alger i representant dels socialistes en el govern de Charles de Gaulle.

El 1946 fou president de la primera i segona Assemblea Constitutiva, en la que tamb fou ministre sense cartera, aix com primer representant francs a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Un cop proclamada la Quarta Repblica Francesa, en fou escollit president el 16 de gener del 1947 per 452 vots contra 242 de Champetier de Ribes (MRP), 122 de Jules Gasser (radical) i 60 de Michel Clemenceau (dreta). El seu paper durant el mandat es limit a fer d'rbitre i mantingu una lnia poltica de centre. Tamb fou testimoni del comenament de la fi de l'Imperi Colonial Francs (Vietnam, Madagascar, Marroc, Tunsia). El 1954 acab el seu mandat i no es present a la reelecci, i fou succet per Ren Coty. El 1958  abandon el SFIO i el 1959 fou nomenat membre del Consell Constitucional Francs, per es va oposar aferrissadament a la concentraci de poders sobre Charles de Gaulle i el 1960 va dimitir. El 1965 don suport la candidatura de Franois Mitterrand i es retir a Muret, on va morir.

 Obres .

 Hier et demain, 1944 (escrit durant la Segona guerra mundial);
 Journal du septennat, d. Tallandier, 2004 (versi completa);

Enllaos.

Biografia a World-at-War;
Lnia del temps de la vida d'Auriol (en francs);
Lnia de temps del govern d'Auriol (en francs);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70022" title="Irene de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2463" processed="2445" dbindex="27618">


Irene de Hessen-Darmstadt, princesa de Prssia (Darmstadt 1866 - Hemmelmark (Alemanya) 1953). Princesa de Hessen-Darmstadt nascuda amb el grau d'altesa gran ducal. Casada amb el prncep Enric de Prssia esdevingu princesa de Prssia.

Nascuda l'11 de juliol de 1866 al Neues Palais de Darmstadt, era filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. Era nta de la reina Victria I del Regne Unit.

Nascuda en plena guerra austroprussiana reb el nom d'Irene que en grec significa pau. Pocs dies desprs del seu naixement, les tropes prussianes ocupaven militarment Darmstadt. Fou educada a l'austera i trista cort hesseniana i a la cort rgida de la seva via anglesa.

Casada a Berln amb el prncep Enric de Prssia, fill del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. La parella que compr la finca de Hemmelmark a la riba del mar Bltic tingu tres fills:



SAR el prncep Valdemar de Prssia, nascut a Hemmelmark el 1889 i mort a conseqncia de la falta de sang per realitzar una transfusi quan arrib a Tutzing a Baviera el 1945 desprs d'escapar de l'aven sovitic sobre la localitat on vivia a Silsia. Es cas amb la princesa Calixta de Lippe-Biesterffeld.

SAR el prncep Segimon de Prssia, nascut el 1896 a Hemmelmark i mort el 1979 a Nicaragua. Es cas amb la princesa Carlota Agns de Saxnia-Altenburg.

SAR el prncep Enric de Prssia, nascut a Hemmelmark el 1900 i mort el 1904.

La Primera Guerra Mundial tingu importants conseqncies per la princesa Irene. En primer lloc, signific un distanciament amb els membres de la seva famlia que residien a Anglaterra, s a dir, de la seva germana la princesa Victria de Hessen-Darmstadt. En segon lloc, l'esclat de la revoluci a Rssia provoc la mort de la seva germana, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, i desprs de l'altra seva germana la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i la famlia imperial. Finalment, la caiguda de la monarquia tant de Hessen com de Prssia i la completa retirada de la princesa a la finca de Hemmelmark.

Malgrat tot, al llarg de la dcada dels anys 20 aparegueren un seguit de personatges que reclamaven sser els fills del tsar Nicolau II de Rssia i de la tsarina, germana d'Irene, les pressions perqu Irene reconegus algun d'aquests personatges com a nbots seus foren tals que Irene es decid a visitar a la senyoreta Anna Anderson a Berln. Anna que deia sser la gran duquessa Anastsia de Rssia no fou mai reconeguda per Irene que afirma que la srta. Anderson creia ser alg que no era.

La princesa sobrevisqu al nacionalsocialisme i a la guerra sense immiscuir-se en poltica i passant bastant desapercebuda. Malgrat tot, la guerra provoc la mort del seu fill gran, el prncep Valdemar, que vivia a Silsia. El prncep, observant l'imparable ascens de les tropes sovitiques, emigr de la seva finca silesiana cap a Baviera, el viatge fou fatigs i agreuj l'hemoflia que patia, a l'arribar a Baviera no trobaren sang per fer-li una transfusi la qual cosa provoc la seva mort.

La princesa mor a Hemmelmark acompanyada de la seva nta, la princesa Brbara de Prssia, casada amb el duc hereu Cristi Llus de Mecklenburg-Schwerin que per aquell moment portava ms de vuit anys retingut pels sovitics en un camp de concentraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70023" title="Ribeira Grande" nonfiltered="2464" processed="2446" dbindex="27619">

Ribeira Grande s un municipi de les Aores (Portugal) a l'illa de So Miguel, que se sotsdivideix en 14 parrquies:

 Calhetas;
 Conceio (Ribeira Grande);
 Fenais da Ajuda;
 Lomba da Maia;
 Lomba de So Pedro;
 Maia;
 Matriz (Ribeira Grande);
 Pico da Pedra;
 Porto Formoso;
 Rabo de Peixe;
 Ribeira Seca;
 Ribeirinha;
 Santa Brbara;
 So Brs;




 Enllaos externs.
 Fotografies de Ribeira Grande;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70024" title="Gran hurac de 1780" nonfiltered="2465" processed="2447" dbindex="27620">



El Gran hurac de 1780 s considerat el cicl tropical atlntic ms mortfer de tots els temps. Van morir al voltant de 22.000 persones quan la tempesta va passar per Martinica, Sint Eustatius i Barbados entre el 10 d'octubre i el 16 d'octubre de 1780 . Milers de morts es van produir prop de la costa.

 La tempesta .
L'hurac va colpejar el Carib en plema Revoluci Americana i va deixar un gran rastre de vctimes entre les flotes britnica i francesa, que es trobaven lluitant pel control de l'rea. La flota comandada per l'almirall britnic George Rodney, que navegava des de Nova York cap a les ndies Occidentals, es va dispersar i va resultar delmada per la tempesta. Quan l'almirall Rodney va arribar a Barbados, noms va poder reunir vuit dels dotze bucs de guerra amb els que viatjava, ja que la resta estaven destruts i la major part de la tripulaci s'havia ofegat.

Un explorador britnic que es va enviar per calibrar els danys, va explicar que la tempesta va persistir durant dos dies prop de Barbados. La destrucci era tan gran que l'explorador va creure errniament que un terratrmol havia acompanyat la tempesta. L'illa estava gaireb completament arrasada. Dotzenes de barques de pescadors no van retornar dels seus viatges. Gaireb cada famlia de l'illa va perdre un familiar a la tempesta.

Curiositats.
A la dcada del 1780 es van produir tres huracans que van causar ms de mil morts cadascun. Casualment, tots tres van tenir lloc al mes d'Octubre. 

Al voltant de 1780, tamb es va registrar un pic mxim de taques solars, el nivell ms alt des de feia segles. Durant el cicle solar de 1775-1785 es van produir un gran nombre d'huracans fatals: 3 dels 10 pitjors, i 6 dels 25 pitjors dels quatre ltims segles .

Altres huracans atlntics que han causat nombres elevats de vctimes sn l'hurac Mitch i l'hurac Galveston de 1900. En comparaci, l'hurac Katrina va matar menys de 2.000 persones.

Enllaos externs.
  The Deadliest Atlantic Tropical Cyclones, 1492 1996, de Edward N. Rappaport i Jose Fernandez-Partagas;
 Natural Disasters: Hurricanes, de Patrick J. Fitzpatrick, ABC-CLIO Inc. 1999, ISBN 1576070719 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70026" title="Velas" nonfiltered="2466" processed="2448" dbindex="27621">

Velas s un municipi de les Aores (Portugal), situat a l'illa de So Jorge i que se sotsdivideix en sis parrquies:

 Manadas;
 Norte Grande;
 Rosais;
 Santo Amaro;
 Urzelina;
 Velas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70027" title="Mkina" nonfiltered="2467" processed="2449" dbindex="27622">
La mkina s un gnere musical dins la msica electrnica, evoluci del hardcore, l'EBM, l'industrial i del tecno. Es deia aix perqu recordava el soroll fet per les mquines, a diferncia de la msica instrumental. Amb el temps va incorporar melodies procedents del dance i es va diversificar. Es va conrear sobretot al Pas Valenci i Catalunya des de 1985 en endavant. 

La msica mkina es caracteritza pel seu ritme rpid, les melodies simples i l'absncia de lletra o tornades repetitives que parlen de festa i evasi. Els DJ que punxaven mkina mesclaven canons a partir d'una base rtmica i incursions en el segon tema. Usualment aquestes canons tenen un tros molt ms rpid o lent que fa de clmax abans de la repetici del tema, a mode de tornada.

Va donar lloc a l'anomenada "ruta del bakalao" entre discoteques que punxaven aquest estil i es va exportar sobretot al nord-est d'Anglaterra, on es va barrejar amb el happy hardcore i versions rpides de temes pop.

Dj de mkina rellevants.
Gerard Requena;
Pastis ;
Buenri;
Juan Cruz;
Dj Sisu;
Dj Piyuli;
Ricardo F;
Dany BPM;
Marc Escudero;
Xavi Metralla;
Javi Aznar;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70028" title="Vila do Porto" nonfiltered="2468" processed="2450" dbindex="27623">
 
Vila do Porto s un municipi de les Aores (Portugal), situat a l'illa de Santa Maria. Se sotsdivideix en cinc parrquies:

 Almagreira;
 Santa Brbara;
 Santo Esprito;
 So Pedro;
 Vila do Porto;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70029" title="Vila Franca do Campo" nonfiltered="2469" processed="2451" dbindex="27624">

Vila Franca do Campo s un municipi de les Aores (Portugal), situat a l'illa de  So Miguel. Se sotsdivideix en sis parrquies:

 gua de Alto;
 Ponta Gara;
 Ribeira das Tainhas;
 Ribeira Seca;
 So Miguel (Vila Franca do Campo);
 So Pedro (Vila Franca do Campo);




 Enllaos externs.
 Fotografies de Vila Franca do Campo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70030" title="So Roque do Pico" nonfiltered="2470" processed="2452" dbindex="27625">

So Roque do Pico s un municipi de les Aores (Portugal) situat a l'illa de Pico i fundat el 1542. Se sotsdivideix en cinc parrquies:

 Prainha;
 Santa Luzia;
 Santo Amaro;
 Santo Antnio;
 So Roque do Pico;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70032" title="Gackt" nonfiltered="2471" processed="2453" dbindex="27626">
Gackt M.S Camui (en japons    , o Gackt Camui     ) s actualment un dels cantants de J-Rock ms famosos. Va nixer a Okinawa un 4 de Juliol de l'any 1973, aproximadament. 
Gackt, apart de ser cantant i msic  toca tota mena d'instruments, des de piano fins a bateria -, s model de passarelles, actor i model per a videojocs.

S'ha caracteritzat sempre per dir que va nixer el 4 de juliol de 1540, i que s un vampir.
Va saltar a la fama com a vocalista al grup de Visual-Kei anomenat Malice Mizer, on va pertnyer-hi entre els anys 1995 i 1999. L'any 1999 va deixar la banda per diferncies amb els productors i va comenar una carrera en solitari molt exitosa. Actualment s un dels artistes ms famosos de tot Jap, i els seus fans es compten a tot arreu. Ell anomena als seus fans "Dears". 

Encara que no ha revellat mai el seu nom vertader, es rumoreja que podria ser Satoru Okabe (   , Okabe Satoru). Mesura 1,80m i el seu grup de sang s A. 

 Discografia .

 lbums .

 MARS (2000);
 Rebirth (2001);
 MOON (2002);
 Crescent (2003);
 THE SIXTH DAY ~singles collection~ (2004);
 THE SEVENTH NIGHT ~unplugged~ (2004);
 Love Letter (2005);
 DIABOLOS (2005);

Singles.
 (1999.07.09) Mizrable ;
 (1999.08.11) Vanilla ;
 (1999.09.03) Remix of Gackt EP ;
 (2000.02.09) Mirror ;
 (2000.02.16) OASIS ;
 (2000.03.08) seki-ray  seki-ray  ;
 (2000.08.30) Story  Story  ;
 (2000.11.16) Secret Garden ;
 (2001.03.14) Kimi no tame ni dekiru koto no tame ni dekiru koto ;
 (2001.09.05) ANOTHER WORLD ;
 (2001.12.16) 12  Love song no Love Song ;
 (2002.03.20) Vanilla ;
 (2002.04.24) Wasurenai kara (single) kara ;
 (2002.11.27) 12  Love song;
 (2003.03.19) Kimi ga oikaketa yume (single) ga oikaketa yume ;
 (2003.06.11) TSUKI no UTA no UTA ;
 (2003.06.25) Lu:na/OASIS ;
 (2003.11.12) Last Song ;
 (2003.12.03) 12  Love song ;
 (2004.10.27) Kimi ni aitakute (single) ni aitakute ;
 (2004.12.14)12  Love song ;
 (2005.01.26) Arittake no ai de (single) no ai de ;
 (2005.04.27) BLACK STONE ;
 (2005.05.25) Metamorphoze           ;
 (2005.08.10) Todokanai ai to shitteita no ni osaekirezu ni aishitsuzuketa (single) ai to shitteita no ni osaekirezu ni aishitsuzuketa   ;
 (2006.01.25) REDEMPTION;
 (2006.03.01) Love Letter/Dybbuk ;
 (2006.12.13) 12  Love song - Complete Box ;
 (2007.02.07)           No ni Saku Hana no Yo Ni ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70033" title="Tetsu" nonfiltered="2472" processed="2454" dbindex="27627">
Tetsu, va ser el primer vocalista del grup de msica japonesa Malice Mizer. Va deixar el grup al 1993, deixant pas a Gackt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70038" title="Toni Xucl" nonfiltered="2473" processed="2455" dbindex="27628">
Antoni Xucl (Barcelona, 1955) s un msic que interpreta una fusi des del jazz al folk contemporani, del funk dol al pop.

 Biografia .

Aprn msica de forma autodidctica i als quinze anys ja composa msica per companyies de teatre aficionat. Durant els primers anys de la seva carrera professional collabora amb Carles Benavent, Joan Albert Amargs, Toti Soler i Ovidi Montllor.  

Entre 1980 i 1992 es va dedicar a compondre msica per a cinema, teatre i televisi. Al 1991 s'edita un recopillatori de msiques del programa  Mediterrnia  que inclou temes seus i la banda sonora del programa "Natura" de Televisi de Catalunya.

Al 1992 enregistra  Banda Sonora  on es barregen guitarres, tecnologia (samplers programats per ordinador) i instruments tan primitius i centenaris com la launeda ibicenca. El desembre de 1994 estrena la  Suite de Nadal  a la sala capitular del Monestir de Sant Cugat. Altres composicions estrenades aquests anys sn:  Quan els arcs fan swing ,  Verdaguerianes  i  Alias Pere Quart ,  La Princesa del Iang-Ts ,  Escopiu a la closca pelada dels cretins  estrenada al Palau de la Msica (Homenatge a Salvat-Papasseit) i  Cambra Ferrater .

Al 1996 enregistra  Les arracades de Cirera . A partir d'aquest treball produt per la discogrfica holandesa Nazca Music arriba el reconeixement internacional. Fins avui, ha estat distribut als Pasos Baixos, a Blgica, ndia, EUA i Jap. A Catalunya i Espanya l'edita Msica Global.

Al juliol de 1997 estrena l espectacle  Giny, Seny . A l'octubre de 1998 surt un treball conjunt Adolfo Osta-Toni Xucl, que sota el ttol "te mandar mi corazn caliente", cont 12 canons amb poemes de Federico Garcia Lorca. 

Al 2000, forma el trio Menaix a Tru amb Cris Juanico (Ja t'ho dir) i Juanjo Muoz (Gossos) i enregistren, el 2000, un disc en directe. Aquell estiu protagonitzen la can de l'estiu de TV3, Enmig de la mar. Al febrer es produeix un esdeveniment excepcional, diversos musics es reuneixen amb el nom de "La Banda Impossible" en un concert per demanar ms atenci per a la msica a Catalunya. Toni Xucl participa, escriu els arranjaments i dirigeix aquest esdeveniment en el que participen entre altres, Dani Nello, Pemi Fortuny (Lax'n'Busto), Gema 4, Cris Juanico i Natxo Tarrs (Gossos).

Al 2003 produeix Orgnic de Miquel Gil i participa en la gira, composa i dirigeix l'espectacle "Cante al plaer de viure" i fa una gira de naf a Europa que el porta a Alemanya, Blgica, als Pasos Baixos i Luxemburg. Al 2004 participa en el nou disc i gira de Ldia Pujol. Aquest any enregistra nima, el treball ms recent. La gira d nima el porta per diversos festivals d Espanya, Frana, Alemanya, Luxemburg i Brusselles. Als concerts hi ha la collaboraci del msic israel Ravid Goldschmidt, amb el hang. Aquest any composa la msica i dirigeix l'espectacle Notcies del Regne de Mallorques que gira per Frana, Catalunya i les Illes. Composa les canons de la srie de TV3, El cor de la ciutat i produeix el disc amb el mateix nom. Al 2005 va estrenar l'espectacle "Senzillament (coses de l'Ovidi)" amb Jordi Vidal, dirigit per Jordi Prat, en homenatge a l'Ovidi Montllor. Al 2006 actua a l Auditori de Sant Cugat amb l Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra (ONCA) dirigida per Gerard Claret. Tamb composa la msica de l'espectacle de dansa contempornia "3 Imatges Use & Show" dirigit pel coregraf Toni Gomez i estrenat a l'Areatangent de Barcelona.

 Premis . 

 Premi InfArt (1990) que li atorg la Fundaci de la Caixa de Pensions per la composici  Tomi i l estrella blava  ;
 Premi ALTAVEU (1999);
 Premi enderrock 1999 millor disc noves musiques per votaci popular;
 Premi enderrock 1999 de la crtica pel disc I Si...?
 Premi enderrock 1999 votaci popular millor can per I si...?
 Premi enderrock 1999 millor disc;
 Premi Puig-porret del periodisme musical 2002 en jazz i msiques improvisades. Mercat de Msica Viva de Vic;

 Fonts .
Web Oficial






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70040" title="Valena" nonfiltered="2474" processed="2456" dbindex="27629">


Valena (en occit Valena, en francs Valence) s un municipi francs, situat al departament de Droma i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 64.260 habitants. Tamb s capital de la comarca del Valentins, que forma part de la regi occitana del Delfinat. Est situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluncia amb l'Isra. Els habitants s'anomenen els valentinesos (en occit valentins -esa, en francs Valentinois -e).
 Economia .
La seva situaci en un encreuament de camins ha afavorit el seu creixement i el paper de centre comercial distribudor dels productes de la plana, i s'ha convertit en un centre industrial molt actiu: t indstries qumiques, del cautx, d'electrodomstics i de maquinria de precisi, a ms de la tradicional indstria txtil. Tamb t un port fluvial. 




 Histria .
Fou fundada pels romans com a Colonia Valentia, i seu de bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456. El delf Llus hi fund una universitat el 1452. Entre els monuments cal destacar la catedral, romnica, consagrada el 1095 en honor de Sant Apollinar, amb baptisteri tamb del segle XI, i la capella sepulcral renaixentista anomenada Le Pendentif.

Argermanaments.
  Asti (Itlia) el 1966.
  Biberach (Alemanya) el 1967.
  Clacton-Tendring (Anglaterra) el 1969.
  Itchevan (Armnia) el 1996.
  Gedera (Israel) el 1997.
  Batroun (Lban) el 2005;

Referncies.
 Andr Blanc, Valence, ditions SAEP, Colmar-Ingersheim, 1973.
 Andr Blanc, Valence  travers les hommes, ditions SOREPI, Valence, 1975.
 Robert Bornecque, Histoire de Valence et de sa rgion: Die - Crest, ditions Horvath, Roanne.

Enllaos externs.
 Oficina de turisme de Valena;
 Oficina municipal de Valena;
 Itineraris per visitar Valena;
 Valena a la pgina de l'Institut Gographique National;
 Valena a la pgina de l'Insee;
 Valena a la pgina de Quid;
 Els municipis ms propers a Valena;
 Localitzaci de Valena en un mapa de Frana;
 Pla de Valena al Mapquest;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70041" title="Sistema de transmissi" nonfiltered="2475" processed="2457" dbindex="27630">
En Telecomunicaci, un sistema de transmissi s un conjunt d'elements interconectats que s'utilitza per transmetre un senyal d'un lloc a un altre. El senyal transms pot ser elctric, ptic o de radiofreqncia.

Alguns sistemes de transmissi estan dotats de repetidors que amplifiquen el senyal abans de tornar a retransmetre-la. En el cas de senyals digitals aquestos repetidors reben el nom de regeneradors ja que el senyal, deformada i atenuada pel seu pas a travs del medi de transmissi, s reconstruida i conformada abans de ser retransmesa de nou. 

Els elements bsics de qualsevol sistema de transmissi sn la parella multiplexor/demultiplexor, que poden ser analgics o digitals, els equips terminals de lnia i, en el seu cas, els repetidors o regeneradors .

Els multiplexors poden ser de divisi de freqncia o de divisi de temps.

L'equip terminal de lnia consta dels elements necessaris per adaptar els multiplexors al medi de transmisi, siga aquest un conductor metllic, fibra ptica o l'espai radioelctric. En l'equip terminal s'inclouen, a ms, els elements de supervisi de repetidors o regeneradors aix com, en cas d'sser necessari, l'equip necessari per alimentar elctricament (telealimentar) a aquestos repetidors o regeneradors intermedis quan aix es fa a travs dels propis conductors metllics de senyal.

En els equips de transmissi que usen la Jerarquia Digital Sncrona (SDH) aquestes funcions de supervisi i adaptaci al medi, generalment ptic, estan concentrades.

Vegeu tamb.
SONET;
Jerarquia Digital Plesicrona;
DWDM;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70042" title="Vesterlen" nonfiltered="2476" processed="2458" dbindex="27631">

Les illes Vesterlen sn una regi de Noruega en el comtat de Nordland, al nord de les illes Lofoten, a l'oce Atlntic, que formen part dels fylker de Nordlan i Troms. Est formada per un grup d'illes que comprenen els municipis d'Andy, Langy, Hinny (la ms gran), Sortland i ksnes. L'arxiplag est composat de diverses illles : Langya, Andya, Hadselya i la part oriental d'Hinnya. Hi ha nombroses d'altres petites illes.

El clima s martim, amb hiverns suaus si considerem que aquest arxiplag est al nord del cercle polar rtic. A Stokmarknes (Hadsel), la mitjana de gener s -1,8C, la de juliol la mitjana a les 24 h s 12,3C, la mitjana anual s de 4,3C i la precipitaci mitjana s de 1.220 mm, sent la tardor l'estaci ms mullada.

Tenen una extensi global d'uns 3 700 km2. La poblaci (uns 57 000 habitants) viu de la pesca i de la indstria que en deriva. Els centres principals sn Harstad i Stokmarknes.

La ciutat ms important s Sortland, per l'hospital regional es troba a prop de Stokmarknes. Lexprs coster o Hurtigruten fa diverses parades a els illes Vesterlen. Hi ha dos aeroports regionals : Stokmarknes Airport, Skagen per als petits aparells, i Andenes Airport, a Andya. Els guardacostes noruecs tenen la seva base ms al nord, a Sortland (Kystvaktskvadron Nord). Un vaixell permet enllaar els illes Vesterlen (localitat de Melbu) amb la part nord-est dels Lofoten, en aproximadament 30 minuts.

Es poden accedir a les illes Vesterlen per carretera per Narvik sobre la costa noruega, les illes estan conectades entre elles i amb la costa per ponts.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70043" title="Analitzador sintctic" nonfiltered="2477" processed="2459" dbindex="27632">


En la cincia de la computaci, un Analitzador sintctic (Parsing en angls) s un procs informtic d'anlisi d'una seqncia d'entrada (provinent d'un teclat o d'un arxiu, per exemple), per poder determinar-ne l'estructura gramatical i comparar-la amb una Gramtica formal (estructura abstracta que descriu un Llenguatge formal amb precisi).

L'analitzador transforma el text entrat en una estructura de dades, normalment en forma d'arbre, que reflecteix la jerarquia implcita en el text i permet un processament posterior d'aquest. Generalment, els analitzadors operen en dues fases, una primera d'identificaci dels fragments rellevants del text entrat i una segona de creaci d'un Arbre sintctic d'aquest.

 Llenguatges humans .
En algunes mquines de traducci i en el processament natural del llenguatge, els llenguatges humans sn traduts per mquines. Degut a l'ambigitat d'aquests, els programes informtics tenen dificultats per traduir-los.

 Programaci de llenguatges .
Usualment s'utilitzen els analitzadors sintctics per traduir llenguatges de programaci, que sn simples i regulars en la seva estructura gramatical. Els analitzadors sintctics tendeixen a estar basats en llenguatges que poden ser fora de context ja que es poden programar millors i ms eficients traductors. Tot i aix, els traductors fora de context, solen estar limitats en la seva expressivitat perqu noms poden descriure un cert nmero de llenguatges. Informalment, la ra bsica s que est bsicament limitat. 
Aquesta s una manera fcil de fer un parser sense contextualitzar, tenint en compte que les estructures que sn impossibles de traduir seran filtrades i conseqentment no tradudes. Els parsers sn normalment escrits per generadors d'analitzadors sintctics.

 Visi del procs .

L'exemple segent pot servir d'exemple general d'analitzador sintctic amb dos nivells gramaticals: lxic i sintctic.

El primer pas s prendre la senyal generadora o la frase lxica pertinent. Per exemple, un programa calculadora mirar l'entrada com: 12*(3+4)^2 i la seva descomposici ser 12,*,(3,+,+4,^i 2. L'analitzador sintctic tindr algunes normes per les quals els carcters de l'expressi anterior marquen l'inici d'un nmero i per tant estar esperant la recepci d'aquest.

El segent pas s analitzar sintcticament, on consisteix a buscar la senyal que conformi una estructura coneguda. Aix es fa normalment fent referncia a una gramtica fora de context que recursivament defineix els components que poden crear una sintaxi i l'ordre en qu aquests poden aparixer.

L'ltima fase s el parsing semntic o anlisi, que s el treball amb les implicacions de les expressions noms validant i prenent la millor decisi. En el cas de la calculadora que abans hem donat, l'acci s l'avaluaci de l'expressi, un compilador, i d'altra manera generar un indicador en el codi.

 Tipus d'analitzadors .

La tasca que ha de realitzar l'analitzador sintctic s essencialment determinar de quina manera les dades d'entrada poden ser tractades a partir del primer smbol sense les normes de la gramtica formal. Aix es pot fer principalment de dues maneres:

Top-down parsing - Un analitzador pot comenar amb el primer smbol i tractar de transformar-ho. Intutivament, l'analitzador comena per l'element ms llarg i ho parteix en petites parts. LL parsers s un exemple de top-down.
Bottom-up parsing - Un analitzador pot comenar amb les dades d'entrada i intentar tornar a reescriure-ho des del comenament. Intutivament el parser intentar trobar els components ms bsics o els elements que ho contenen, com per exemple els LR parser.

 Exemple d'analitzadors sintctics.

 Analitzadors top-down .

 LL parser;
 Packrat parser;
 Unger parser;

 Analitzadors bottom-up .

 LR parser;
 SLR parser;
 LALR parser;
 GLR parser;
 Earley parser;


 Mirar tamb .
 ANTLR;
 Chart parser;
 SableCC;
 JavaCC;
 Yacc;
 Lex;
 Lexing;
 Spirit parser framework;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70044" title="Lo Pui de Velai" nonfiltered="2478" processed="2460" dbindex="27633">

Lo Pui de Velai (en francs i oficialment Le Puy-en-Velay) s una ciutat de Frana, capital del departament de l'Alt Loira, a la regi d Alvrnia. s la capital de la comarca occitana del Velai. Est situada a la vora del riu Brnha, afluent del riu Loira. Est dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Du.
 
Economia.
s una ciutat eminentment industrial, amb indstries alimentries i de licors, i tamb de la confecci. Sn famoses, sobretot, les puntes de coix, conegudes des de l'edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als ss XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducci de nous models; al segle XX el treball de les puntes s fet gaireb tot a mquina.

 Histria .
Habitada antigament pel poble dels vellaves, als voltants d'ella els romans hi fundaren el poblat dAnicum, organitzada com a seu de bisbat ja en el segle III. Fou una ciutat de pelegrinatges durant l'edat mitjana, com el que va fer el 950 o 951, Godescalc, bisbe de Lo Pui de Velay, a Santiago de Compostella. Molts tractadistes han vist una influncia mossrab en la decoraci del santuari de la Mare de Du (Nstra Dna de Lo Pui), obra primitiva a la qual hom afeg una nau romnica cupulada al segle XII; posseeix un claustre carolingi amb afegits romnics posteriors i pintures romniques que representen Sant Miquel amb les vestidures imperials, i guarda la Bblia carolngia de Teodulf. La ciutat posseeix tamb l'esglsia de Sant Lauren (s XIII) i nombroses cases antigues, romniques i gtiques. 


Enllaos externs.

Pgina oficial de Pui de Velay;
Oficina de turisme de Pui de Velay;
Informacions locals;
Restaurants de Puei de Velay;
Communaut d'agglomration du Puy-en-Velay.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70045" title="Senja" nonfiltered="2479" processed="2461" dbindex="27634">

Senja s la segona illa ms gran de Noruega (a banda de les illes Svalbard) i est situat prop del mig de la lnia costanera del comtat de Troms, al nord-oest del pas. Est situada a la vora de la ciutat de Finnsnes. T una connexi per carretera amb terra ferma a travs del Pont Gisund, que travessa el pas homnim. Entre d'altres coses, Senja allotja el Parc Nacional nderdalen National, uns quants pobles de pescadors. Es diu tamb que acull la casa del troll (monstre de la mitologia escandinava) ms gran del mn, anomenat Senja Trollet (El Troll de Senja).

La costa occidental de Senja, que mira a mar obert, est dominada per abruptes muntanyes que cauen directament al mar, amb alguns pobles de pesca (com Gryllefjord, Husy) aprofitant petits racons de platja. La part oriental de l'illa s dominada per boscos, rius (amb abundncia de salm) i camps de conreu.

Els municipis de Senja sn:

 Lenvik (part del qual s en terra ferma);
 Berg;
 Torsken;
 Trany;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70046" title="Anes" nonfiltered="2480" processed="2462" dbindex="27635">
Anes s un agregat del municipi de Bellver de Cerdanya. Est situat a la solana del terme municipal, al cam d'Ordn a Talltendre. Actualment consta d'un mas i d'una esglsia romnica de finals del segle XI o comenaments del XII dedicada a Sant Mamet. Prop del mas es troba la cova d'Anes on s'han trobat restes de l'edat del bronze.

Enllaos externs.
Informaci de l'Ajuntament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70047" title="Tula (Llemos)" nonfiltered="2481" processed="2463" dbindex="27636">

Tula (en francs: Tulle, en occit: Tula) s un municipi francs, situat al departament de Corresa i a la regi de Llemos. L'any 1999 tenia 15.553 habitants. s capital del departament i de la comarca occitana del Baix Llemos. s situada a la riba del riu Corresa.

Administraci.

Alcaldes de Tula :
 1944-1947 : Jules Lafue;
 1947-1949 : Clment Chausson;
 1949-1959 : Jean Massoulier;
 1959-1971 : Jean Montalat;
 1971-1977 : Georges Mouly (RPR);
 1977-1995 : Jean Combasteil (PCF);
 1995-2001 : Raymond-Max Aubert (RPR);
 2001- : Franois Hollande (PS);

 Economia .
Tradicionalment ha estat coneguda per la fabricaci d'armes i d'instruments musicals, i ms recentment, la indstria elctrica, txtil i alimentria. s seu episcopal, i entre els monuments medievals que conserva es destaca la catedral (ss XII-XIV). 

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'ajuntament de Tula;
Tula a Mapquest;
Tula a Google Map;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70048" title="Stokmarknes" nonfiltered="2482" processed="2464" dbindex="27637">

Stokmarknes s una ciutat petita en l'arxiplag Vesterlen al nord de Noruega. s cap de municipi de Hadsel que inclou la illa del mateix nom i les parts d'algunes illes properes. 

Les estructures ms destacables sn l'hospital, que ocupa una rea important de l'arxiplag, i el camp d'aviaci, amb un enlla regular a la capital de provncia Bod.

Des d'un cert punt de la ciutat es poden observar els dos alts ponts que uneixen l'illa de Hadsel amb la de Lang, en la que tot seguint la carretera d'Europa E10, s'arriba a Sortland, una altra petita ciutat amb un altre impressionant pont, aquesta vegada per unir les illes amb el continent. 

Tursticament cal destacar que Stokmarknes s la ciutat on neix la Hurtigrute, que en la traducci literal significa "la rpida connexi", es tracta de la primera lnea de vaixells de vapor que va connectar les illes Vesterlen i fou fundada el 1881 per Richard With. Actualment hi ha un museu que porta el nom d'aquesta companyia de vaixells.

Per ltim, destacar que com a punt d'esbarjo anualment se celebra una marat al voltant de la illa, que consta de 42 km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70049" title="Paolo Lucio Anafesto" nonfiltered="2483" processed="2465" dbindex="27638">
Paolo Lucio Anafesto o Anafestus Paulucius va ser el primer Dogo de Vencia. Un noble d'Heraclea, llavors la ciutat ms important de la regi, que va ser escollit el 697 com a governant de les marismes que rodejaven Vencia, per posar fi als conflictes entre els diversos tribuns que fins el moment havien governat les diverses parts, i per coordinar la defensa contra els llombards i els eslaus que estaven prop dels assentaments.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70050" title="P versus NP" nonfiltered="2484" processed="2466" dbindex="27639">


La teoria de complexitat computacional s part de la teoria de la computaci, que estudia els recursos necessaris durant el clcul per resoldre un problema donat. Els recursos ms habituals sn temps (quantes passes calen per resoldre el problema) i espai (quanta memria es necessita per resoldre el problema).

En aquesta teoria, la classe P consisteix en tots els problemes de decisi que poden ser resolts en una mquina seqencial determinista en un espai de temps que s polinomial a la mida de les entrades; la classe NP la formen aquells problemes de decisi els quals la seva soluci positiva es pot verificar en un temps polinomial donada la informaci adient, o equivalentment, les seves solucions poden ser trobades en un temps polinmic en una mquina no determinista. Donat aix, la qesti que queda oberta s sobre la relaci entre aquestes dues classes:

P s igual a NP?

L'institut Clay ofereix un milli de dlars a qui ho resolgui.

Un paper important en aquesta discussi el t el conjunt dels problemes NP-complets, que es poden descriure com els problemes mes durs dels NPs. Ms acuradament, qualsevol problema NP, mitjanant una transformaci eficient (de tipus polinomial en el temps), es pot expressar com un problema NP-complet. D'aquesta forma, si alg troba una soluci eficient (en termes polinomials ) per qualsevol problema NP-complet, llavors tots els problemes NP poden ser solucionats  eficientment i a ms ha de pertnyer al grup P, i provant per tant que P = NP. (Veure NP-complet per la definici exacta). La majoria de cientfics en Informtica creuen que la relaci entre les classe P, NP i NP-complet s com es mostra a la figura, amb les classes P i NP-complet disjuntes.

En essncia, la qesti P = NP pregunta: si una soluci positiva per un problema de S/NO pot ser verificada rpidament, poden calcular-se igual de rpidament les respostes? Es presenta a continuaci un exemple: Donat un conjunt d'enters, existeix algun subconjunt que sumi 0?  Per exemple, donat el conjunt  existeix algun subconjunt que doni 0? La resposta es SI, tot i que pot costar un cert temps per trobar un subconjunt que ho faci - i si el el conjunt s gran, es pot tardar molt de temps a trobar-lo. Per altre banda, si alg afirma que la resposta es "SI, perqu  sumen zero", llavors podem comprovar-ho amb molt poques operacions simples. Verificar que un conjunt suma zero es molt ms rpid que trobar el subconjunt de la primera soluci. La informaci necessria per verificar una soluci positiva s'anomena certificat. Podem concloure que donat el certificat adient, respostes positives al nostre problema es poden verificar rpidament (en temps polinomial) i s per aix que aquest problema pertany a la classe NP.

La restricci SI/NO als problemes no dna cap diferncia; incls si es permeten respostes mes complicades, el problema resultant es equivalent. (Veure classes FP i NFP)


Definici formal.

Ms acuradament, un problema de decisi s un problema que agafa com a entrada alguna cadena i dna com a sortida una resposta de tipus SI o NO. Si existeix un algorisme (o Mquina de Turing, o un programa) que s capa de donar la resposta correcta per qualsevol cadena d'entrada de longitud n en com a mxim c*nk passes, on k i c sn constants independents de la longitud de la cadena, llavors diem que el problema es pot resoldre en temps polinomial i per tant pertany a la classe P. Intutivament, es poden pensar els problemes P com aquells que es poden resoldre raonablement rpids.

Suposem ara un algorisme A(w,C) que agafa dos arguments, una cadena w que es una cadena d'entrada pel nostre problema de decisi, i una cadena C que es un "certificat proposat", i que aquest A produeix una resposta SI/NO en com a mxima c*nk passes (on n es la longitud de w, i ni c ni k depenen de w). Suposem a dems que
 w s una instncia SI del problema de decisi si i noms si existeix C tal que A(w,C) retorna SI.
Llavors podem dir que el problema es pot resoldre en un "temps polinmic no determinista", i per tant s'afegeix a la classe NP. Podem pensar en l'algorisme A com un verificador del certificat proposat que corre raonablement rpid. (Veure que la abreviatura de NP ve de "No determinista Polinomial" i no de "No-Polinomial".)

NP-complet.
Per atacar la qesti P = NP, s fora til el concepte NP-complet. Informalment, els problemes NP-complets sn els problemes ms "durs" dels NPs en el sentit que molt probablement no pertanyin a la classe P. Els problemes NP-hard sn aquells en els que qualsevol problema NP es pot transformar en temps polinomial. Els problemes NP-complet son aquells problemes NP-hard que estan a NP. Per exemple, la versi del problema de decisi anomenada el problema del viatjant es NP-complet. Per tant qualsevol instncia de qualsevol problema a NP es pot transformar mecnicament en una instncia del problema del viatjant en temps polinomial. I per tant, si el problema del viatjant passs a ser un problema P, llavors P = NP!. El problema del viatjant s un dels problemes NP-complet. Si algun problema NP-complet est a P, llavors seguiria que P = NP. Malauradament, s'ha demostrat que molts problemes importants sn NP-complet i no s'ha trobat un sol algorisme polinomial per cap d'ells.

Problemes ms complexos.
Encara que no se sap si P = NP, es coneixen problemes que estan fora de P. Un nombre de succtinct problems (problemes que operen amb una descripci computacional de l'entrada en lloc de l'entrada normal), se sap que son EXPTIME-complets. Per aix, es pot demostrar que P EXPSPACE, aquests problemes estan fora de P, i requereixen ms que temps polinomial. De fet, pels teorema del temps jerrquic, aquests problemes no es poden resoldre amb res menor que temps exponencial.

El problema de decidir la veritat d'una afirmaci en aritmtica Presburger s encara ms dur. Fischer i Rabin van provar al 1974 que qualsevol algorisme que decideixi la veritat de afirmacions Presburger te un temps d'execuci d'almenys  on c s una constant i n es la longitud de l'afirmaci Presburger. De fet, es coneix que aquest problema necessita ms temps que no pas un temps exponencial. Problemes encara ms durs sn problemes indecidibles, com ara el problema de la parada. Aquests problemes no es poden resoldre per un cas general en un temps finit.

Realment s P tractable?.
En les discussions anteriors, s'ha assumit que P vol dir "senzill" i que "no a P" vol dir "difcil". Aquesta assumpci s com i bsicament correcte en teoria de la complexitat, per no sempre s veritat a la practica, per les segents raons:
Ignora els factors constants. Un problema que requereix 101000n en temps s a la classe P (s linear en el temps), per s totalment intractable a la prctica. Per altre banda, un problema que el seu temps s de l'ordre 10-100002n no pertany a P (t un temps exponencial), per s perfectament tractable per valors de n fins a milers.
Ignora el valor dels exponents. Un problema amb temps n1000 est dins P, per s intractable. S'ha provat que problemes de tipus P requereixen d'exponents enormes (vegeu teorema del temps jerrquic). En canvi, un problema amb temps 2n/1000 no pertany a P, per es tractable per nombres raonablement grans de n.
Noms es considera el pitjor cas. Pot succeir que un problema real la majoria de cops es pugui resoldre en temps n., per en rares ocasions una instncia del problema pot necessitar 2n. Aquest problema t un temps polinomial, per el pitjor cas s exponencial, i per tant el problema no pertany a P.
Noms es consideren solucions deterministes. Pot existir un problema que es pogui solucionar rpidament si s'accepta un cert marge d'error, per una resposta correcta s molt ms difcil d'obtenir. Aquest problema no pertany a P tot i que a la prctica es pot resoldre rpidament.De fet, aquesta aproximaci s habitual a l'hora d'atacar problemes NP que es desconeix si pertanyen a P (Vegeu RP i BPP). Incls si P = BPP, com molts investigadors creuen, habitualment s ms senzill trobar algorismes probabilstics.
 Nous models de computaci com ara els computadors quntics pot ser que resolguin rpidament problemes que es desconegui si pertnyer a P; tanmateix, cap dels problemes que se sap que poden resoldre s NP-hard. Cal notar tamb que les definicions de P i NP venen donades en termes de la computaci clssica com sn les mquines de Turing. Aix i tot, incls si fos descobert un algorisme per un computador quntic per resoldre eficientment un problema NP-hard, noms s'hauria trobat una manera fsica de resoldre el problema rpidament, per no una prova de qu les classes matemtiques P' i NP sn iguals.

Perqu es creu que P   NP ?.
La majoria d'informtics creuen que P   NP. La ra principal per aquesta creena s que desprs de dcades d'estudiar aquests problemes, ning ha estat capa de trobar un algorisme amb temps polinomial per un problema NP-hard. A ms, aquests algorismes ja es buscaven molt abans que es conegus el concepte de NP-complet (els 21 NP-complet problemes de Karp). Per altra banda, el resultat P = NP implicaria estranyes conseqncies que es creuen falses, com ara que NP = co-NP i P = PH.

Tamb de forma intutiva es pot dir que l'experincia del mn real ens diu que existeixen problemes difcils de resoldre per les solucions dels quals sn fcils de verificar.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70051" title="Charles de Tourtoulon" nonfiltered="2485" processed="2467" dbindex="27640">

Charles-Jean-Marie de Tourtoulon (en occit Carles de Tortolon) (Montpeller 1836- Ais de Provena 1913) fou un noble advocat i poltic occitanista. La seva famlia eren nobles d'Orlhac, tenia la salut delicada i deix aviat d'exercir el dret per a dedicar-se a investigar la histria de la Catalunya medieval.

El 1869 fund amb Anatli Boucherie, Francs Camboliu, Pau Gleisa, i Aquiles Montl la Socit pour l'Etude des Langues Romanes, que compt amb un collaborador fora activista Alfons Rcaferrir. Aquesta Societat public des del 1870 la revista erudita i literria Revue des Langues Romanes. Fou l'equivalent a Montpeller del que fou Frederic Mistral a Provena, per la seva tasca fou ms enciclopedista i erudita que no pas potica. El 21 de maig de 1876 ell i Octavian Bringuir van fer el primer mapa on es definien els lmits lingstics i tnics d'Occitnia. 

Aix, el 1877 fou convidat pels felibres a l'Assemblea General de la Mantenena de Montpeller on propos reunificar Occitnia sota el felibritge i l'occit sobre la base del dialecte llenguadoci, per compt amb una forta oposici dels provenals. Ms tard donaria suport a l'anomenat Felibre Llat. 
Poc abans de morir public les memries Notes et souvenirs de quelqu'un qui ne fut rien.

 Referncies .
 Regionalisme occit;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70052" title="Troglodites" nonfiltered="2486" processed="2468" dbindex="27641">
Troglodites es el nom donat a l poca clssica a diversos pobles, que vivien a Mauritnia, Lbia , Arbia i als dos costats de la Mar Roja (Hedjaz, i Nbia i Etipia); tamb s aplicava a alguns pobles del Caucas, tot i que eren mes avanats que els altres. El terme ha passat a ser un sinnim despectiu de prehistric o instintiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70053" title="Trosmis" nonfiltered="2487" processed="2469" dbindex="27642">
Trosmis fou una ciutat de la Baixa Msia a la vora de Danubi on tenia el quarter general la Legio I Jovia (segons l'Itinerari) o la Legio II Herculea (Notitia Imperium). Podria ser l'actual Matchin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70054" title="Tubants" nonfiltered="2488" processed="2470" dbindex="27643">
Els tubants o tubantis  (llat tubantes) foren una tribu germnica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i el Issel, i ms tard (al comenament de l'imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prviament ocupat pels sigambris. Ptolomeu els situa al sud dels cats, prop del Thringer Wald, entre els rius Fulda i Werra. Al segle IV eren membres de la confederaci dels francs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70056" title="Tuder" nonfiltered="2489" processed="2471" dbindex="27644">
Tuder fou una ciutat d'mbria,  a la riba esquerra del Tber, a uns 50 km al sud de Persia i propera a la Via Flamnia. Era una ciutat dels mbris per no apareix a l'histria fins a la conquesta romana. El seu deu principal fou Mars. Durant la invasi dels cimbres i teutons un prodigi es va produir a la ciutat; mes tard fou ocupada per Crassus, lloctinent de Sulla en la guerra contra Marius. Va rebre una colnia sota August que es va dir Colnia Fida Tuder, probablement a causa dels serveis prestats durant la guerra de Persia. Era una fortalesa important per estar situada en una altura. Durant les guerres gtiques a la caiguda del Imperi va esdevenir una posici clau. Fou una de les fortaleses dels llombards i va continuar essent important durant tota l edat mitjana.

Conserva bastants restes de l antiga ciutat, entre elles la muralla, i un edifici anomenat temple de Mars per que en realitat es la baslica del temps dels romans. 

Avui es diu Todi. El seu nom etrusc fou Tutere.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70058" title="Tungris" nonfiltered="2490" processed="2472" dbindex="27646">
Els tungris o tungres o tungars (llat tungri) foren un poble germnic  que tenia per capital a Atuacutum o Adutaca o Aduatica (Tongern). Van creuar el riu Rin i van expulsar els gals ocupant el lloc dels eburons. Tcit els situa prop dels nervis.

El territori de Tongern fou desprs un bisbat, el territori del qual tocava amb el de Reims.
Un altra ciutat dels Tungris fou Agrippina (Colnia). Queden algunes restes de l poca romana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70059" title="Turques" nonfiltered="2491" processed="2473" dbindex="27647">
Els turques (llat turcae, de vegades esmentats com a turcs) foren un poble escita de la Sarmcia Asitica. Herdot els esmenta com iurkis. La seva relaci amb els posteriors turcs no est comprovada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70061" title="Turdetans" nonfiltered="2492" processed="2474" dbindex="27648">
Els turdetans (llat turdetani) foren el poble principal de la Hispnia Btica que van donar nom a la regi de Turdetnia utilitzat per Estrab i Esteve Bizant per anomenar a la Btica. Eren la tribu hispana mes civilitzada i posseen un codi de lleis escrit, tot probablement derivat de la seva relaci amb els fenicis i Tartessos. Es van romanitzar molt rpidament i sempre es van mostrar oposats a la guerra. Els romans els hi van reconixer el Ius Latii (dret llat).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70063" title="Turduls" nonfiltered="2493" processed="2475" dbindex="27650">
Els turduls (llat turduli) foren un poble de la Hispnia Btica, emparentats amb els turdetans, amb els que s assemblaven en tots els aspectes. Vivien al est i sud dels turdetans. Una branca del poble, anomenada turduls veteres, va emigrar cap a Lusitnia i es va establir al sud del Durius (Duero) on va acabar barrejat amb els lusitans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70065" title="Hepatitis B" nonfiltered="2494" processed="2476" dbindex="27651">

L'hepatitis B s una malaltia infecciosa de transmissi sexual severa causada per una variant del virus de l'hepatitis que es transmet per via sanguinia o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecci aguda, per sovint persisteix a la sang de forma crnica, podent cursar cirrosi heptica al fetge, cncer de fetge, insuficincia heptica i, eventualment, la mort. Actualment hi ha una vacuna per a la seua prevenci.

La infecci per VHB permet la infecci pel virus de l'hepatitis D o agent delta, el qual pot causar una fallada heptica i la mort fulminant.

Mecanismes de transmissi.
El virus es transmet comunament per via sexual, per tamb tenen rellevncia epidemiolgica els UDVP (usuaris de drogues per via parenteral, transfusions sangunies, tatuatges, acupuntura, extraccions dentals i per via vertical durant el part. 

Com totes les MTS es pot prevenir fent servir preservatiu en les relacions sexuals amb persones de qui es desconeix el seu estat d'infecci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70066" title="Turiaso" nonfiltered="2495" processed="2477" dbindex="27652">
Turiaso fou una ciutat celtibera d'Hispnia, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numntia. Es la actual Tarassona. Al itinerari d'Anton es esmentada com Turisanus, que podria derivar de la paraula basca Iturri asco (Moltes fonts), i en tal cas el seu nom basc seria Ituriaso (similar al d'altres ciutats vascones: Iturrissa i Nemanturissa).  El Cronic d'Hidaci l'esmenta com Turiasson i l'annim de Ravenna Tyriassone.

El 449 el comte hisproma Basili va sorprendre als bagaudes a la ciutat en un cop de ma (o per traici de part dels ciutadans) i en va fer una massacre a l'esglsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70067" title="August Fours" nonfiltered="2496" processed="2478" dbindex="27653">

August Fours ( Castlnu-d'Arri, Aude, Llenguadoc 1840 - ? 1894) fou un poeta occit. Era fill d'un jutge de comer, i fou periodista i director del Petit Toulosain, alhora que tamb collaborava amb altres revistes meridionals, com L'En-tracte (1866), L'Investigateur (1867), Mphistotls (1868), Midi Artiste, La Fraternit de Carcassonne (1869) i L'Echo de Marseille (1870). Va combinar la poesia popular amb un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producci fou escrita en un llenguatge vigors i pur. Comproms amb la llengua i considerat un felibre roig, era defensor de l'albigeisme com a smbol d'identitat meridional i anticlerical, aix com de l'anomenat Felibre llat, impulsor de la identitat llatina. El 1892 va fundar lEscolo Moundino amb Lois-Xavier de Ricard i Antonin Perbosc.

 Obres .
 La croux de l'inoundaciou (1875)  ;
 Les grilhs (1885) ;
 Les cants del soulelh (1891)  ;
 La muso silvestro (1896). ;

 Referncies .
 Regionalisme occit;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70068" title="Turnacum" nonfiltered="2497" processed="2479" dbindex="27654">
Turnacum o Tornacum fou una ciutat del nord de la Gllia. Estava dins el territori dels Nervis. s esmentada als Itineraris i a Notitia Imperium es diu que va existir una fora de nom Numerus Turnacensium; tamb esmenta un Procurator Gynaecii Tornacensis Belgicae Secundae, que era un superintendent d'un cert nombre de dones que feien els vestits dels soldats. Hieronymus, l'any 407, esmenta la ciutat com una de les principals de la Gllia i al segle VII Audoenus, a la seva "Vida de Sant Eligius" (Sant Eloi) diu de la ciutat quae quondam regalis extitit civitas. La tomba del rei Khilderic I, mort el 481 fou trobada a la ciutat al segle XVII amb molts objectes de valor, incloent la corona amb el nom Childirici Regis. 

Moltes monedes porten la inscripci Dvrnacos o Durnacus i algunes Dubno Rex.

s l'actual Tournai (neerlands Doornik) a la provncia d'Hainaut (Blgica).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70069" title="Turods" nonfiltered="2498" processed="2480" dbindex="27655">
Els turods (llat turodi) foren un poble de la Tarraconense, possiblement un subgrup dels galaics Bracaris. Al seu territori hi havia els banys anomenats Hudata laia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70070" title="Turons" nonfiltered="2499" processed="2481" dbindex="27656">
Els turons (lat turoni) foren un poble de la Gllia. Les tropes de Juli Csar van passar l'hivern al pas dels turons desprs de la campanya del 57 aC. Ms tard Csar els esmenta com a vens dels Carnuts, i a un altre lloc sn esmentats junt amb els pictons, carducis, aulercis i altres. Vercingetorix a la seva revolta del 52 aC va rebre el suport dels turons que van aportar vuit mil homes.

Ptolomeu diu que la seva capital fou Cesarodunum o Tours i que pertanyien a la provncia Lugdunense. En temps de Tiberi, la rebelli de Sacrovir va rebre altre cop el suport dels turons per foren derrotats rpidament. El seu territori es situava llavors al sud del Loire. El nom de turons est preservat en el nom regional de Turena.

Existeix una moneda de plata de la ciutat amb el cap d una dona i la llegenda "Turonos", i al altre costat Cantorix amb un cavall galopant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70071" title="Turonis" nonfiltered="2500" processed="2482" dbindex="27657">
Els turonis o turons (en llat turonii o turoni o turones) foren un poble germnic que ocupava un districte del sud tamb habitat pels cats, probablement al nord del riu Moenus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70072" title="Escola Universitria de Turisme del Consell Insular d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="2501" processed="2483" dbindex="27658">
L'Escola Universitria de Turisme del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (ETEiF) s un centre adscrit a la Universitat de les Illes Balears, amb seu a l'illa d'Eivissa.

Aquesta escola es va fundar l'any 1964 i en l'actualitat es dedica a la formaci empresarial i turstica (ttol obligatori per a la direcci d'empreses turstiques). Alhora, amb els estudis ofertats, es pot obtenir el ttol equivalent a la diplomatura universitria.

Es realitzen prctiques dels estudis en empreses i institucions del sector turstic a les Illes Balears i a l'estranger. L'escola, a ms, compta amb un servei d'informaci i assessorament sobre les demandes existents de feina i elaboraci de currculums, aix com d'un servei de coordinaci de les entrevistes personals amb el seu alumnat.

La seu de l'escola es troba situada a l'Edifici Polivalent Ca's Serres de Dalt, Eivissa.

Enllaos externs.
Web de l'ETEiF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70073" title="Turris Hannibalis" nonfiltered="2502" processed="2484" dbindex="27659">
Turris Hannibalis fou una gran fortalesa cartaginesa, des on Anbal va embarcar cap als dominis del selucida Antoc III el gran. Estava probablement situada entre Acholla i Thapsus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70075" title="Turris Libyssonis" nonfiltered="2503" processed="2485" dbindex="27660">
Turris Libyssonis fou una ciutat de Sardenya a la costa nord, a la badia o Golf d'Asinara. Fou una colnia romana fundada probablement al lloc d'un castell. Fou una ciutat bastant gran sota l'imperi rom i a l'edat mitjana fou seu d'un bisbat. El segle XI es va despoblar i gaireb tota la poblaci se'n va anar a Sassari.

La ciutat es diu avui dia Porto Torres i t algunes restes de l'antiga ciutat (concretament un temple dedicat a la Fortuna, unes termes, una baslica, un aqeducte i un pont sobre un rierol de nom Fiume Turritano)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70077" title="Malice Mizer" nonfiltered="2504" processed="2486" dbindex="27661">
Malice Mizer (       ; Marisu Mizeru) va ser una banda japonesa en l'escena musical del Visual Kei, activa des de l'agost de 1992 fins el desembre de 2001. Formada per Mana i Kzi, el nom de la banda (Malcia i Misria) ve donat com a resposta a la pregunta "Qu s la humanitat?". Malice Mizer es va fer fams pel seu estil eclctic i nic, pels seus directes, on lluen vestits molt elaborats i escenografies molt espectaculars. Fou una banda innovadora que es sol tenir com a referncia del Visual Kei. Al llarg de la seva vida musical, Malice Mizer va passar per diverses etapes i canvis drstics d'imatge i fins i tot per diversos canvis de cantant, per aix mai va fer baixar la qualitat de la seva msica. L'11 de desembre del 2001 es va anunciar per televisi la seva separaci per diferncies artstiques. Aquest fet, per, tamb va suposar el principi d'exitoses carreres solitries dels seus components.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70078" title="Parell ordenat" nonfiltered="2505" processed="2487" dbindex="27662">
Un parell ordenat s un conjunt de dos elements amb un ordre fixat. Es simbolitza mitjanant dos parntesis, per tal de difereciar-lo d'un conjunt qualsevol.

Per exemple: (a,b) , (1,4) o (taronger,taronja) , sn parells ordenats.;

Al primer element d'un parell ordenat se l'anomena primera component. Al segon element se l'anomena segona component.

Als parells ordenats, l'ordre de les components s important. Aix, mentre que el conjunt  es igual a , el parell ordenat (a,b) no es igual al parell (b,a) si a   b.

Per exemple, en un partit de futbol el resultat 0-4 no s el mateix resultat que 4-0. El resultat d'un partit de futbol s un parell ordenat.;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70081" title="Engolasters" nonfiltered="2506" processed="2488" dbindex="27663">
Engolasters s un poble de la parrquia andorrana d'Escaldes-Engordany situat en un repl a 1.504 m d'altitud i presidit per l'esglsia de Sant Miquel d'Engolasters. Etimolgicament vol dir que engull els astres.

Al nord, dins la parrquia d'Encamp, hi ha l'estany d'Engolasters, d'origen glacial amb 17 m de profunditat, emissari del riu d'Engolasters que s afluent de la Valira d'Encamp. La llegenda diu que aqu hi havia un poble de descreguts que va ser engolit per l'aigua. De nit es concentraven les bruixes andorranes, es despullaven i xipollejaven a l'aigua. Els homes d'Engolasters pujaven a espiar-les, per si cap home era descobert les bruixes el convertien en un gat negre. Diuen que les bruixen van desaparixer a principis del segle XX coincidint amb la installaci de les antenes de Rdio Andorra i la construcci d'una presa per la central de les Forces Hidroelctriques d'Andorra, inaugurada el 1934.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70083" title="Sant Miquel d'Engolasters" nonfiltered="2507" processed="2489" dbindex="27664">


L'esglsia de Sant Miquel d'Engolasters est situada prop del llogaret d'Engolasters (Andorra la Vella) a 1.504 m. i dominant tot la vall d'Andorra. Per arribar-hi cal agafar la carretera CS-100 un cop passat Escaldes-Engordany i desprs la CS-200 que porta fins l'Estany d'Engolasters.

 L'edifici .
El temple s d'origen preromnic, de la primera meitat del segle XII, i clar exemple de la simplicitat del romnic andorr.

 La nau .
La nau s rectangular i relativament petita amb un absis situat a l'est tamb fora petit. Els bloc de pedra per aixecar els murs sn grossos i mig escantonats formant parets molt gruixudes que superen el mig metre de gruix.

L'absis s ms baix que la nau i est decorat amb un fris de tretze arcuacions llombardes actualment fora erosionades fetes amb pedra tosca. Tamb s'hi obren dues finestres petites; una centrada i l'altra orientada al sud, totes dues cobertes amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcria.

La porta d'accs es troba ala faana sud amb muntants de pedra calcria com les dovelles que la coronen en un arc de mig punt. Davant la porta hi ha un porxo, d'poca molt posterior.

El sostre s de fusta, amb lloses de llicorella al damunt, i cobreix tant la nau com l'absis.

 El campanar .
El campanar s una torre de planta quadrada molt esvelta i molt gran respecte a la resta del temple. Fa 17,5 m d'alada, t la base quadrada i est coronada per una coberta enllosada que t la forma de pirmide de quatre vessants. Consta de tres pisos amb finestres geminades altes i estretes a cada cara. Un bloc monoltic de pedra divideix aquestes finestres geminades a manera de columna que fa de capitell. Damunt de l'arc del darrer pis de finestrals hi ha, en dues de les faanes, uns caps humans esculpits. 




 Interior .
L'absis est decorat amb reproduccions exactes de les pintures murals romniques originals actualment conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. A la paret central s'enmarca la figura de Crist en majestat i vestit amb una pea de roba molt cenyida. A la dreta de Crist hi ha la representaci de l'arcngel Sant Miquel. La figura del drac, representaci del diable i molt malmesa, est abatut al peu d'aquest sant. A l'altra banda del Crist hi ha la figura d'un guila , smbol de l'evangelista Joan, que sost amb les urpes el llibre de l'evangeli. Sota aquesta composici sn representats set apstols, dels quals s possible identificar Sant Pere, per les claus que sost, i Sant Pau per la seva calbesa.







 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70086" title="Tuscnia" nonfiltered="2508" processed="2490" dbindex="27665">
Tuscnia fou una ciutat de la part sud d'Etrria, uns 20 km al nord-est de Tarqunia. Plini el vell l'esmenta com a municipi i diu que era a la Via Cldia. Es creu que fou d'origen etrusc (possiblement dependent de Tarqunia)  i s'han trobat a les runes de la ciutat moltes tombes per no anteriors a l'poca romana.

s l'actual Toscanella i noms resten alguns edificis menors d'poca romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70089" title="Tusculum" nonfiltered="2509" processed="2491" dbindex="27666">

Tusculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus. La tradici la suposa fundada per Telegonos, fill d'Ulisses i Circe. Fou dependncia d'Alba des el temps de Latinus Silvius, per desprs de la destrucci d'Alba per Tulli Hostili va recuperar la independncia sota la forma de repblica i amb un dictador al front. 

Aliana amb Roma.
Durant el regnat de Tarquini el Superb a Roma el tuscul Octavi Mamili encara es deia descendent d'Ulisses i Circe, i el va casar amb la filla del rei rom. L aliana entre la gens Mamlia i la gens Tarqunia fou la principal causa de la guerra llatina. Desprs que Tarquini fou enderrocat i quan va fracassar en l'intent de recuperar el poder amb ajut dels etruscs, Tarquini es va refugiar a Tusculum i va instigar una aliana de les 30 ciutats llatines contra Roma. L exrcit confederat va establir la seva posici al llac Regilus, on els llatins foren totalment derrotats el 497 aC. El cap llat Mamili va morir a mans de Tit Hermini; Tarquini, que era ja d avanada edat, va combatre tamb i va resultar ferit. Desprs de la pau Tusculum fou aliada de Roma. 

Invasions llatines 461 aC - 415 aC .
El 461 aC i 460 aC els volscs i eques van assolar el seu territori. El 458 aC el sabini Appi Herdoni va ocupar el capitoli rom, per Tusculum va romandre lleial i va enviar soldats per ajudar a Roma a recuperar el capitoli. Poc desprs el dictador de Tusculum, Lucius Mamilius va rebre la ciutadania romana. El 457 aC el Ecs van ocupar la ciutadella de Tusculum en un atac nocturn per Fabius, que era amb un exercit roma a Antium, al assabentar-se del fet, va aixecar el camp i va anar cap a Tusculum en ajut de la ciutat; va passar uns quants mesos combatent; finalment els Ecs, assetjats a la ciutadella, foren obligats a rendir-se per la fam. El 456 aC els Ecs, dirigits per Graccus, va assolar Labicum i Tusculum i va acampar al puig Algidus. Els ambaixadors romans enviats all foren maltractats. Llavors Titus Quintius Cincinnatus fou elegit dictador rom, va derrotar als ecs i va fer passar als derrotats incls el seu cap sota el jou. Altres lluites van tenir lloc al puig Algidus entre ecs i romans el 452 aC i 447 aC; en aquesta darrera ocasi els romans foren derrotats i es van haver de refugiar a Tusculum. Desprs la ciutat no torna a aparixer fins el 416 aC en que foren encarregats per Roma d una missi d espionatge contra els habitants de Labicum, sospitosos d'haver-se aliat amb els ecs. El 415 aC els ecs i labicans van atacar Tusculum i van acampar al puig Algidus. L exrcit rom enviat contra ells fou derrotat i altre cop es van haver de refugiar a Tusculum; Q. Servilius Priscus fou elegit dictador i en vuit dies va derrotar als enemic i va entrar a Labicum.

Conflictes llatins.
El 379 aC Tusculum, junt amb les ciutats de Gabnia i Labicum, va acusar a Praeneste d'usurpaci de terres i va demanar un veredicte de culpabilitat; per el senat va rebutjar les demandes de Tusculum i les altres ciutats, i va donar la ra a Praeneste. Aix va fer canviar a Tusculum de bndol. El 378 aC el rom Camilus va derrotar als volscs i entre els presoners va trobar uns quants tusculans. Es va descobrir que Tusculum havia entrat en aliana formal amb els volscs i aix va provocar que Roma declars la guerra a Tusculum i encarregus a Camilus la direcci de les operacions; per els tusculans van rebre al exrcit de Camilus amb benediccions i oferiment de provisions i les portes de la ciutat eren obertes i els ciutadans seguien les seves ocupacions normals. Aix Camilus va invitar al dictador de Tusculum a Roma on finalment els antics tractats foren confirmats i Tusculum fou de les primeres ciutats a rebre la franqucia romana, un privilegi que es donava molt rarament. El 374 aC, en revenja d aquest acostament els llatins, que havien saquejat Satricum, van atacar Tusculum que van ocupar inesperadament; els ciutadans es van retirar a la ciutadella i van enviar missatgers a Roma que va enviar un exercit i els llatins van esdevenir els assetjats; la ciutat fou presa per assalt i els llatins massacrats sota la direcci dels tribuns militars Servius Sulpicius i Lucius Quinctius. Desprs d aix hi ha un altre perode de silenci histric, trencat nomes per un atac de Velitres i els atacs dels gals aliats als tiburtins (357 aC). 

Guerra llatina.

A la gran guerra llatina, Tusculum fou una de les ciutats de la Lliga contra Roma. Es prou conegut el fet de que Titus Manlius fou reptat pel comandant de la cavalleria de Tusculum, Geminus Mettius, i el primer va acceptar el repte i va matar al segon tot i haver rebut ordres de no fer-ho; aquesta desobedincia militar fou castigada pel seu propi pare amb la mort. La guerra va acabar amb la derrota llatina i el senatusconsultum que regulava els afers del Latium; Tusculum va rebre un bon tracte, i la defecci fou atribuda a un grup minoritari respectant els drets de la resta del poble (335 aC). El 321 aC Tusculum fou acusada pel trib M. Flavius d haver ajudat a Velitres i Privernes a fer la guerra a Roma, per el crrec sembla que no era fonamentat, i els tusculans, vestits de dol, va anar a plorar a Roma demanant l aixecament d aquesta calumnia i finalment els hi fou concedit, votant en contra nomes la tribu Pllia. Tusculum fou desprs inclosa a la tribu Papria i sempre va estar contra la tribu Pllia. 

Tusculum fou un municipi rom i els seus principals ciutadans van esdevenir ciutadans distingits de Roma (gens Mamlia, gens Prcia, gens Flvia, gens Coruncnia, gens Juvncia i gens Fonteia). El 212 aC Anbal va fer un intent sobre la ciutat que no va reeixir. A les guerres civils de Marius i Sulla, el darrer  va distribuir el territori de Tusculum; per aquest temps es van restaurar les muralles, que ho van ser de nou durant les guerres de Csar i Pompeu.

Tusculum durant l'alt imperi.
Tiberi hi va tenir una villa imperial secundaria, per no se n te cap noticia especifica durant l imperi. En aquell temps molts romans rics i tenien viles. Un dels primers que hi va tenir villa fou Luculle. Tamb cal esmentar les de Catus, Cicer i el seu germ Quintus, Marcus Brutus, Q. Hortensius, T. Anicius, Balbus, Csar, Crassus, Quint Metel i d altres.

En temps de Justini I la ciutat va adquirir mes importncia i va esdevenir seu d un comtat, els comtes del qual van exercir el poder a Roma i de vegades van tenir el control del soli pontifici. Al segle XII la ciutat va estar en guerra amb Roma. Segons Romuald X arquebisbe de Salern, les muralles de Tusculum foren enderrocades sota el Papa Alexandre III el 1168, per Ricard de San Germano diu que la ciutat fou destruda amb perms del emperador el 1191.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70090" title="Ttia" nonfiltered="2510" processed="2492" dbindex="27667">
Ttia fou una ciutat en territori dels Edetans a la Tarraconense, on es va lliurar una batalla entre Pompeu i Sertori. Podria ser l'actual Tous o Tria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70091" title="Tyana" nonfiltered="2511" processed="2493" dbindex="27668">
Tyana o Tana fou una ciutat de Capadcia que va rebre el nom del rei de Trcia anomenat Thoas. Era al peu de les muntanyes Taure, prop de les portes Cilcies i a la riba d un riu afluent del Lamos. Fou capital del districte de la Tyanitis.

En el regnat de Caracalla va esdevenir colnia romana. Fou part desprs del imperi de Palmira i reconquerida per Lluci Domici Aureli el 272. Valens la va fer capital de la provncia de Capadcia secunda.

Tenia a les rodalies un temple de Zeus a la vora d un llac a una plana pantanosa. L aigua del llac era freda per tenia una font calenta.

Hi va nixer el fams filsof pitagric Apolloni.

Es va suposar que era la moderna Kara Hissar, per desprs es va confirmar que era mes al sud al lloc avui anomenat Kiz Hissar al sud-oest de Nigde i a mig cam d aquesta ciutat i Erekli. Es conserven algun restes de l antiga ciutat.

Als seges VIII i IX els rabs li van dir Tuwana










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70094" title="Tibiaques" nonfiltered="2512" processed="2494" dbindex="27670">
Els tibiaques (llat tybiacae) foren un poble d'Esctia, a la riba del Rha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70095" title="Tyle" nonfiltered="2513" processed="2495" dbindex="27671">
Tyle o Tule fou una ciutat de Trcia a la costa del Eux (mar Negra), on els glates van establir la seu del seu govern a la regi. Podria ser l antiga Tylios, en llat Tulis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70098" title="Proletariat" nonfiltered="2514" processed="2496" dbindex="27672">

El Proletariat (del llat proles, llinatge o descendncia) s el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. 
Originalment s'identificava com aquelles persones que no tenen un altre riquesa que els seus fills. Aquest terme s'utilitz inicialment en un sentit despectiu fins que Marx el defin ms enll d'ell, les doctrines del Socialisme i el Comunisme en general la classe social proletria s aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producci i que ha de vendre la seva fora de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistncia.

El proletariat a la teoria marxista. 

A la teoria marxista, el proletariat s aquella classe de la societat que no t la propietat dels mitjans de producci. Per tant, l'nica font d'ingressos per als proletaris s la venda de la seva fora de treball. 

El marxisme veu el proletariat i la burgesia (la classe propietria) com inherentment hostils, ats que, per exemple, els treballadors de fbrica desitgen que els sous siguin tan alts com sigui possible, mentre que els amos desitgen que els costos, i per tant els sous, siguin tan baixos com sigui possible. 

Segons la teoria marxista, el proletariat s una de les classes fonamentals de la societat capitalista; manca de propietat sobre els mitjans de producci i es veu obligada a vendre la seva fora de treball per a proporcionar-se els mitjans de subsistncia. 
El proletariat va sorgir de dins de la societat feudal. El desenvolupament del capitalisme est acompanyat de la descomposici de la petita producci mercantil, de l'empobriment dels camperols i artesans, que engrosseixen les files del proletariat; la seva explotaci augmenta en grau incommensurable amb el desenvolupament de les forces productives del capitalisme. La conscincia de classe del proletariat madura en el procs de la lluita de classes. Aquest crear les seves organitzacions obreres.

Marx i Engels inviten al final del Manifest Comunista a la unitat total dels treballadors proletaris per tal d'arribar a la revoluci social que acabar amb l'economia poltica de la classe burgesa.

Vegeu tamb.
Moviment obrer;
Lluita de classes;
Treball;
Capitalisme;
Socialisme;
Comunisme;
Anarquisme;
Sindicalisme;
Marxisme;

Enllaos externs.
 El terme "Proletariat" segons l'Enciclopdia del Marxisme;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70102" title="Conceju Nacionaliegu Cntabru" nonfiltered="2515" processed="2497" dbindex="27673">

El Conceju Nacionaliegu Cntabru (CNC) s un partit poltic nacionalista de Cantbria. Sorg arran del document aparegut el 1995 Conceju Nacionaliegu Cntabru, Una Propuesta que provoca la convocatria d'un Congrs a Torrelavega el 1996. El maig 1997 es funda el partit amb el nom Conceju Cantabrista (CoC), de base assembleria i d'esquerra nacionalista cntabra, i amb seu central a Torrelavega. El 1998 s'organitza el Comit Nacional, es crea el portantveu del grup, Cambera Nacionaliega, i el partit adopta el nom actual, que s el definitiu.

El 1999 es presenta a les eleccions municipals, i obt 1.149 vots als municipis de Santander, Brcena de Cicero i Bareyo. A les eleccions generals del 2000 aconsegueixen 2.103 vots. Des del 2001 convoca manifestacions el Dia de Cantbria, per sn prohibides per les autoritats. El 2002 s escollit Gonzalo Barredo Molinuevo candidat a les eleccions autonmiques, i convoquen el seu III Congrs sota el lema Jiciendu Juturu. A les eleccions dle 2003, malgrat aix, noms van obtenir 1.670 vots a les eleccions autonmiques i 1.100 a les municipals Santander, Torrelavega, Camargo, Colindres, Medio Cudeyo, Comillas, Brcena de Cicero i Alfoz de Lloredo endems de les pedanies de Cicero, Hermosa i Zurita. 

Resultats electorals.





 Enllaos .
 Pgina Oficial;
 Aicion pol Cantabru;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70103" title="Ernesto Zedillo" nonfiltered="2516" processed="2498" dbindex="27674">

Ernesto Zedillo Ponce de Len (27 de desembre, 1951) va ser president de Mxic el perode 1994 - 2000. Va ser l'ltim dels presidents del Partit Revolucionari Institucional a governar Mxic a nivell federal. Va succeir a Carlos Salinas de Gortari. 

Zedillo va nixer a la ciutat de Mxic, fill d'una famlia de classe baixa, que va emigrar a la ciutat de Mexicali, Baixa Califrnia. Va estudiar en escoles pbliques, i el 1969 va ingressar a l'Escola Avanada d'Economia de l'Institut Politcnic Nacional de la ciutat de Mxic. Desprs de llicenciar-se, va treballar en el Banc Nacional de l'Exrcit i l'Armada. Va ingressar a la Universitat de Yale, instituci de la qual va rebre el grau de doctor en economia. 

Des de 1971, abans d'acabar la llicenciatura, va ingressar al Partit Revolucionari Institucional (PRI), treballant en la Direcci de Poltica Econmica de la Presidncia de la Repblica. Va treballar durant les administracions dels presidents Jos Lpez Portillo y Miguel de la Madrid com a analista i subgerent de recerca econmica del Banc Central de Mxic. Durant l'administraci del president Carlos Salinas va ser designat Ministre de Planejament i desprs Ministre d'Educaci. Desprs de la designaci de Luis Donaldo Colosio com a candidat del PRI per a les eleccions de 1994, va renunciar al Ministeri d'Educaci per a treballar com a coordinador de la seva campanya electoral. El mar de 1994, Colosio va ser assassinat a la ciutat de Tijuana, i Zedillo va ser designat com a candidat presidencial ats que era un dels pocs ex-ministres que complia amb els requisits imposats per l'Institut Federal Electoral. (Els ministres han de renunciar 6 mesos abans del dia de l'elecci si volen registrar-se com a candidats). Va guanyar les eleccions del juliol de 1994, aleshores considerades les ms transparents i lliures de la histria del pas. 

Salinas, com era tradici en cada any d'eleccions, va augmentar les despeses governamentals de manera significativa. Per finanar-les, va implementar els tesobonos, un tipus de deute de curt termini que es negociava en dlars nord-americans, aleshores molt ms atractiu per als inversors que en pesos mexicans. Amb l'assassinat de Colosio, el candidat favorit per a les eleccions, l'assassinat de Francisco Ruiz Massieu, el president del Partit Revolucionari Institucional, i l'aixecament de l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, els inversors van dubtar de l'estabilitat del pas, van vendre rpidament els tesobonos i altres tipus de deute, buidant les reserves internacionals del pas. En comptes de permetre l'increment de les taxes d'inters i la devaluaci de la moneda per contrarestar la disminuci massiva de les reserves, el Banc Central va comprar deute, per tal de mantenir la base monetria, la taxa de canvi fixa del peso mexic (que segons els expertes estava sobrevalorat un 20%) i l'aparena d'estabilitat econmica durant les eleccions.

Zedillo va prendre possessi de la presidncia l'1 de desembre, 1994, i 21 dies desprs va decidir acabar amb el sistema monetari de taxa de canvi fixa (que ja no era possible mantenir sense buidar completament les reserves internacionals) i al comenament de 1995 va establir el sistema de lliure flotaci del peso, el qual es va devaluar 50%, enfonsat al pais en una de les mes graus crisis econmiques de la seva histria. No obstant aix, amb l'obertura comercial del NAFTA, la nova taxa de canvi va oferir un avantatge competitiu, i les exportacions industrials van augmentar de manera considerable. El pas va sortir de la crisi tan sols 10 mesos desprs, i l'economia va crixer rpidament durant la seva administraci, amb un mxim de 7% el 1999. No obstant aix, els efectes de la crisi sobre la paritat de poder adquisitiu de les famlies va durar ms temps, ja que les taxes d'inters durant el perode de la crisi van arribar a mxims histrics. Com a analista econmic, Zedillo va realitzar importants canvis que van permetre l'estabilitat del pas, que mai no va experimentar una altra crisis econmica, acabant amb el cicle de recessions econmiques de cada 6 anys de les ltimes dues dcades. 

La seva administraci va acabar el 30 de novembre, 2000, sent l'ltim president del PRI d'una lnia contnua de 70 anys, i va ser succet per Vicente Fox, del Partit Acci Nacional (PAN). Avui dia Zedillo enapala el Centre de Recerca de Globalitzaci de la Universitat de Yale, i s membre del consell directiu de Procter & Gamble, Union Pacific, Alcoa, i membre conseller de Coca-Cola International. 






 Vegeu tamb .
 Histria de Mxic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70105" title="Tindaris" nonfiltered="2517" processed="2499" dbindex="27675">
Tindaris fou una ciutat de la costa nord de Siclia entre Mylae i Agathyrna a una badia limitada al est per la punta coneguda com Ponta di Milazzo, i per Calavi. Era a uns 50 km de Messina.

Fou una ciutat grega fundada per Dionis el vell, el 395 aC amb exiliats de Messnia, expulsats pels espartans de Naupactos, Zante i el Pelopons al final de la guerra del Pelopons que primer foren establerts a Mesina i finalment a la nova ciutat. Fou part del territori de Abacanum. El nom li fou donat per les seves divinitats, els Tindaridis i Dioscuris. Va arribar aviat a 5000 habitants amb gent d altres ciutats. El 344 aC fou una de les primeres ciutats a declarar-se per Timole quant va desembarcar a Siclia. Desprs va abraar el partit de Hier i el va ajudar a la seva guerra contra els Mamertins el 269 aC. Fou una posici estratgica a la costa de la mar Tirrena i apareix en altres guerres. A la Primera Guerra Pnica fou una dependncia de Cartago i encara que la ciutat es va revoltar a favor de Roma, fou sotmesa pels cartaginesos que va agafar al principals ciutadans com hostatges. El 257 aC es va lliurar al seu davant una batalla naval a mig cam entre la ciutat i les illes Lipari, en la que la flota romana dirigida per Caius Atilius va obtenir avantatge sobre la flota cartaginesa, per sense ser una resultat decisiu. Els romans es van acostar a Tindaris per no la van ocupar fins desprs de la caiguda de Panormus el 254 aC, quant els ciutadans van expulsar a la guarnici cartaginesa i van demanar l aliana romana.

Sota Roma fou una ciutat important; Va restar com a municipi amb els seus propis magistrats i senat local; Cicer l anomena "nobilissima civitas" i en diverses ocasions els habitants van demostrar la lleialtat a Roma, entre altres cops quant van donar forces navals a Escipi l Afric el jove, que els va compensar tornant a la ciutat l esttua de Mercuri que els cartaginesos s havien emportat, i que fou objecte de gran veneraci a la ciutat fins que el rom Verres se la va emportar mes tard (l esttua de Verres fou demolida quant va sortir de l illa com a revenja). Tindaris fou una de les setanta ciutats designades pel senat rom per contribuir a ofrenes al temple de Venus a Eryx, distinci honoraria de certa importncia. Va prendre part a la guerra entre Sext Pompeu i Octavi August (36 aC) i el primer la va fortificar com a part de la defensa dels estrets de Siclia, per fou ocupada per Agripa desprs de la seva victria naval a Mylae i va esdevenir un dels quarters principals contra Pompeu.

Estrab l esmenta com una ciutat important del nord de l illa i Plini el vell diu que fou colnia (probablement sota August perqu s ha trobat una inscripci que diu Colnia Augusta Tyndaritanorum). Plini esmenta tamb una calamitat natural, probablement un terratrmol que va provocar l enfonsament de part del tur on era la ciutat i una part fou submergida per les aiges. Al segle IV encara s esmenta als Itineraris.

Avui dia el lloc de la ciutat est desert i hi ha una esglsia a la cimera del tur que es diu Madonna di Tindaro. Les runes es troben a les rodalies, especialment les restes de part de la muralla i dues portes; a les runes es distingeixen el teatre (no gaire gran, reconstrut pels romans per originriament grec), algunes tombes, i altres, amb inscripcions i fragments de mosaics, escultures i arquitectura; s han trobat tamb monedes i gerres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70106" title="Typaneia" nonfiltered="2518" processed="2500" dbindex="27676">
Typaneia fou una ciutat de Triflia, a l'lide, esmentada per Estrab juntament a Hypana. Fou ocupada per Filip de Macednia a la guerra social. El seu lloc exacte no es coneix i podrien ser unes runes prop de Platian  (tamb identificades com a Aepion) o estar situada al cim del tur de Makrysa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70107" title="Tyrcia" nonfiltered="2519" processed="2501" dbindex="27677">
Tyrcia o Tyracina fou una ciutat de Siclia, al interior de l illa, que fou un municipi rom. Podria ser Trincia o Trinkia que Diodor esmenta com la capital dels sculs abans que fos destruda per Siracusa el 439 aC, per noms per la semblana dels noms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70110" title="Abakainon" nonfiltered="2520" processed="2502" dbindex="27680">
Abakainon (llat Abacaenum) fou una ciutat de Siclia prop de la costa nord, entre Tindaris i Mylae. Fou ciutat dels sculs per amb forta influncia grega. Tindaris es va separar d'ella el 396 aC. Va desaparixer de la histria en temps d'Hier si b segurament va seguir existint.

Avui s la moderna Tripi i en queden algunes restes antigues.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70111" title="Tirambes" nonfiltered="2521" processed="2503" dbindex="27681">
Els tirambes (llat tyrambae)  foren un poble de la Sarmcia asitica, la capital del qual fou Tyrambe, prop del riu Rhombites minor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70113" title="Tirangites" nonfiltered="2522" processed="2504" dbindex="27682">
Els tirangites (llat Tyrangitae, grec            ,           , o          ), que vol dir els getes de Tyras, foren un poble de la Sarmcia europea de la regi del riu Tyras, propers als Harpis i als Tagris, que vivien a la Baixa Msia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70114" title="Rods (Avairon)" nonfiltered="2523" processed="2505" dbindex="27683">

Rods s un municipi francs, situat al departament d'Avairon i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 23 707 habitants. La seva aglomeraci t 48 000 habitants.

s centre de mercats i hi ha fabricaci de guants i plstics. Conserva algunes restes romanes (amfiteatre, aqeducte) de l'antiga Segodunum, i belles mansions dels segles XV i XVI. La catedral gtica, fou acabada al segle XVI. Fou centre del vescomtat de Rods.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70119" title="Montalban" nonfiltered="2524" processed="2506" dbindex="27685">


Montalban (en francs Montauban) s un municipi d'Occitnia (Frana), capital del departament de Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est situada al a regi occitana de Guiena.

s situada a la zona de contacte entre el Baix Carc i l'extrem occidental del Llenguadoc, i emplaada a la confluncia dels rius Tarn i Tescon.

 Economia .
s un centre comercial i administratiu, mercat d'una comarca agrcola i ramadera, que estn la seva influncia a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa de Llenguadoc, 50 kms al Sud. T indstria d'equipament elctric i aeronutic i productes alimentaris.

 Curiositats .
Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l'esglsia de Sant Jacme (ambds del s XIV); la catedral, d'estil clssic francs, fou construda entre la fi del s XVII i el comenament del s XVIII. El museu Ingres, installat a l'antic bisbat, edifici del 1658, posseeix una collecci molt completa d'obres de Jean Auguste Dominique Ingres, collecci comenada per ell mateix amb la donaci que fu a la seva ciutat natal el 1851.

A partir de 1939 va allotjar, al mas ve anomenat la maison bleue, un grup nombrs de refugiats catalans, entre els quals hi havia Marcell Perell i la seva famlia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70120" title="Turaion" nonfiltered="2525" processed="2507" dbindex="27686">
Turaion (llat Tyriaeum) fou una ciutat de Licania a la frontera oriental de Frgia. A aquesta ciutat el rei Cir II el gran de Prsia va revisar les seves tropes. Es la moderna Ilgun o Ilghun.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70122" title="Tir" nonfiltered="2526" processed="2508" dbindex="27687">



Tir fou la ms important de les ciutats de Fencia. Els hebreus la van anomenat Tsor i els mateixos tirians li deien Sor o Sur que vol dir "Roca". Els grecs van substituir la "S" inicial per una "T" i amb aquesta deformaci el nom fou adoptat pels romans que no obstant tamb li van dir Sara o Sarra (del nom fenici del peix porpra). Les runes de Tir van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Fou construda a una illa d uns 5 km de circumferncia i en part a la costa separades ambdues parts per un canal, per unides un temps per un istme format per les pedres usades per Alexandre el gran per assetjar la ciutat. La part a la costa es deia Palatir (Vella Tir).
La ciutat fou poblada des el III millenni, i al segle XVI aC fou conquerida per Tuthmosis I i va restar en mans dels egipcis fins al temps de Ramss II (meitat del segle XIII). Vers el 1190 aC fou repoblada per gent de Sid. 

A partir del segle X va exercir l hegemonia sobre les ciutats de Fencia, que va durar fins al segle VI aC. El seu apogeu fou sota el rei Hiram I (que va embellir la ciutat a la part insular), per cal tamb esmentar a Ithobaal (887 aC-856 aC) la filla del qual es va casar amb el rei Acab d'Israel, i el rei Pigmali (821 aC a 774 aC) en temps del qual alguns colons dirigits per Dido van marxar per fundar Cartago (814 aC). 

Vegeu:Llista de reis de Tir

L influencia assria es va fer notar al segle VIII aC i especialment al segle VII aC. En aquest temps Tir i Sid foren un nic regne per desprs es van tornar a separar. El 672 aC fou assetjada per Assarhaddon, i el 668 aC-667 aC per Assurbanipal, per no van poder conquerir-la.

La ciutat (la part de la costa) fou assetjada i ocupada per Nabucodonosor II de Babilnia, fets del que hi ha un relat del profeta Ezequiel (574 aC). 

La ciutat s estenia llavors fins al riu Leontes al nord i la font de Ras al-Ain al sud, es a dir un espai d uns 10 o 12 km, format per una frtil plana. La ciutat a l illa fou de fundaci posterior, segurament desprs de Nabucodonosor. Sembla que va arribar a tenir uns quaranta mil habitants. A la illa en especial cal esmentar una gran plaa publica que els grecs anomenaren Eurycoros, construda per Hiram I. Dos ports servien per a la poderosa marina de Tir, el del nord i el del sud.

Desprs de la conquesta Babilnia va adoptar la forma republicana de govern. El 538 aC va passar a dependre del Imperi persa aquemnida. El 345 aC es va revoltar per fou conquerida per Artaxerxes III de Prsia. 

Assetjada per Alexandre el gran a finals del 333 aC, aquest va construir un istme artificial amb les pedres de la ciutat vella de Tir i altres material al abast fcilment; la feina fou laboriosa perqu les turmentes destruen sovint part de la construcci, i quant ja era prop de l illa, eren els soldats de Tir els que amb fletxes i projectils impedien els treballs; els macedonis van construir unes torres de fusta, per els tirians las van incendiar i les van destruir en una sortida de les seves naus i a mes a mes una gran turmenta va destruir tot el treball; Alexandre va decidir comenar de nou, fer un istme mes ample i en diagonal sud-oest, i a mes va reclutar una flota a Sid, Soli, Mallos i altres ciutats (tot Fencia ja era en mans d'Alexandre); mentre es feia el istme va fer una incursi a Celesria i va capturar rabs que va enviar a tallar fusta de les muntanyes del Lban; quant Alexandre va retornar l istme ja estava molt avanat i els intents dels tirians per destruir-lo, tot i algun xit parcial, havien fracassat. Els tirians van enviar les dones, vells i criatures a Cartago i van tancar les boques dels seus dos ports. Alexandre va portar maquines de guerra. Desprs d una lluita ferotge, Alexandre va o ocupar la ciutat. Els tirians van resistir casa per casa, i Alexandre va fer matar a vuit mil defensors. Trenta mil foren venuts com esclaus i dos mil crucificats com a venjana per la mort d alguns macedonis. El rei i els magistrats foren respectats. El setge va durar set mesos i la ciutat va caure el juliol del 332 aC. La ciutat fou repoblada amb colons de Cria. La ciutat fou altre cop assetjada per Antgon uns anys desprs. Form part del Imperi Selucida (198 aC) i de la provncia romana de Sria (64 aC). El 395 va quedar dins l imperi bizant fins que el 638 fou ocupada pels rabs. El 1098 va caure en poder dels turcs seljcides, i el 1124 dels croats en mans dels quals va restar fins el 1291. Llavors va entrar en decadncia fins que va reviure lleugerament en temps del emir libans Fakhr al-Din al segle XVII. Desprs de la I Guerra mundial va passar a Frana dins el mandat de Sria, per aviat dins el Gran Lban, desprs simplement Lban.

Per la ciutat moderna vegeu Sour.

Pgines relacionades.

Acerbas;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70124" title="Mende" nonfiltered="2527" processed="2509" dbindex="27689">


Mende (nom occit i francs) s una ciutat del departament francs de Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 13.013 habitants. Est situada a la riba esquerra de l'lt i pertany a la regi histrica del Gavald, que s part del Llenguadoc. 

 Economia .
s un centre turstic (excursions a les gorges del Tarn), i hi ha indstria txtil, tot i que darrerament s'hi ha installat indstries de noves tecnologies.

 Histria .
La regi ja fou poblada des de l'Edat de Bronze, per la vila prpiament dita data de l'Edat Mitjana. Mende era una antiga fira comercial entre el Llenguadoc i l'Alvrnia. Igualment, desprs del segle IX, s'hi va establir una seu episcopal temporal, que ser efectiva a partir del segle XII.

En el segle XIV, el papa Urb V, originari de la regi, hi va fer construir la catedral de Sant Privat, al centre de la vila. Fou parcialment destruda durant les guerres de religi, el 1579, per les tropes protestants de Mathieu Merle, que tamb van fondre'n per fer canons la campana principal, que amb 25 tones era la ms gran de la cristiandat; actualment se'n conserva el batall a l'interior de la catedral. Comenada a reconstrur la catedral al cap de vint anys, la major part de l'edifici actual data del segle XVII.

Durant la Revoluci Francesa Mende esdevindr capital del nou departament de Losera.



(1999-1962: poblaci sense comptes dobles |  1954-1881: poblaci total)

Vegeu tamb.
 rea urbana de Mende;

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial de la vila de Mende;
Pgina oficial de turisme de Mende;
 Associaci "OUI  la 2x2 VOIES" RN 88 Lozre;
Descripci de la dicesi de Mende al segle XVIII;
Fotos de Mende i de la vall d'lt;
Mende a Losera.;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70127" title="Alexandra de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2528" processed="2510" dbindex="27690">


Alexandra de Hessen-Darmstadt, tsarina de Rssia (Darmstadt 1872 - Ekaterinburg 1918). Princesa de Hessen-Darmstadt que a travs del matrimoni esdevingu tsarina de Rssia adoptant el nom de Alexandra F'dorovna.

 Naixement i famlia .

Nascuda el 6 de juny de 1872 al Neues Palais de Darmstadt essent la sisena filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. La seva via materna era la reina Victria I del Regne Unit. 

Batejada amb els noms d'Alcia, Victria, Helena, Llusa i Beatriu el dia 10 de juliol del mateix any a la capella del Neues Palais de Darmstadt, els seus padrins eren el futur rei Eduard VII del Regne Unit i la seva muller, la princesa Alexandra de Dinamarca, el futur tsar Alexandre III de Rssia i la seva muller, la princesa Dagmar de Dinamarca, la princesa Beatriu del Regne Unit, el duc de Cambridge i el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt. Els padrins demostraven les magnfiques connexions amb la reialesa que la petita princesa tenia.

Educada en l'austera cort del petit gran ducat de Hessen-Darmstadt per una mainadera anglesa pass llargues temporades a Anglaterra arribant a establir un estret lla amb la seva via. El primer contacte que Alexandra tingu amb la tragdia fou a l'any 1873 com a conseqncia de la mort del seu germ, el prncep Frederic de Hessen, i malgrat que la princesa no record mai el seu germ si que la seva mare oblig als seus fills a vistar regularment la cripta del seu germ.

 Princesa de Hessen-Darmstadt .


El 1877 mort el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt i el pare de la princesa ascendeix al tron. Desprs de passar l'estiu a Anglaterra, la famlia gran ducal retorn a Darmstadt, el 5 de novembre, la princesa Victria de Hessen-Darmstadt contragu la diftria, i successivament amb tots els membres de la famlia gran ducal a excepci de la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt. La famlia es recuper per la malaltia s'endugu a la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i a la mare d'Alexandra, la princesa Alcia del Regne Unit. A partir d'aquell moment els prnceps de Hessen s'acostaran molt ms a la cort britnica de la seva via.



A l'estiu de 1884, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, Ella, qued compromesa amb el gran duc Sergi de Rssia, fill del tsar Alexandre II de Rssia. Fou aquella la primera ocasi en qu Alexandra es trob amb el seu futur esps, el tsar Nicolau II de Rssia. La segent visita a Rssia es produ el 1889 i la seva germana actu de nexe entre ella i el futur tsar. Malgrat tot, la reina Victria I del Regne Unit no compartia els desitjos de la princesa Elisabet, considerava els russos com una terra de customs salvatges i incivilitzats. A ms a ms, pensava que Alexandra seria la candidata ideal per maridar-se amb el futur rei Jordi V del Regne Unit.

L'any 1889 la princesa pass l'estiu a Balmoral junt amb la seva via i el futur rei Jordi. Malgrat que passaren molts moments junts i que posteriorment s'escrigueren entre ells no aparagu l'amor i Alexandra el rebutj. Tot i aix, la reina no volia acceptar al tsarevitx i trob un nou candidat per la seva nta, el prncep Maximili de Baden. Alexandra el rebutj tamb. 

 L'opci russa, el tsar Nicolau II de Rssia .

L'any 1892 el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt mor. Un any i mig desprs Alix escrigu una apassionada carta al tsarevitx afirmant el seu amor per mostrant-se preocupada pel fet que hagus d'abandonar la fe luterana per entrar a l'ortodoxa. Les coses canviaren a travs de la intervenci d'Ella que malgrat no haver-se de convertir a la religi ortodoxa ho fu voluntriament i comen a explicar a la seva germana les similituds entre les dues religions, els tabs comenaren a desparixer.  

A l'abril de 1894 l'oportunitat d'oficialitzar un comproms era ideal. La majoria de les famlies reials europees es trobaven concentrades a Coburg per assistir al casament entre el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt i la princesa Victria Melita del Regne Unit. Tant Nicolau com Alexandra assistiren al casament de la que era una cosina mtua. La primera nit els dos foren a l'pera, ells van parlar i Alix mostr de nou la seva por i incapacitat de canviar de religi. Aquella mateixa nit, el kiser Guillem II de Prssia, un altre dels convidats al casament i cos d'Alix visit la princesa a la seva cambra. Li parl d ela necessitat de reforcar l'aliana entre Rssia i Alemanya i que aquell casament seria una ocasi brillant. A ms a ms, li parl de la necessitat de preservar la pau a Europa. L'endem Alix acceptava a Nicolau enmig de llgrimes.

L'1 de novembre de 1894, el tsar Alexandre III de Rssia moria a Livadia a Crimea. La mort del seu pare perturb a Nicolau que express els seus dubtes al seu cunyat, el gran duc Alexandre de Rssia, "Sandro, que haig de fer? Qu ens passar a mi, a tu, a la Xnia, a l'Alix, a la mare, a Rssia? Jo no estic preparat per ser tsar... Jo no ser res del negoci de regnar". L'endem de la mort del tsar, Alix entrava a l'esglsia ortodoxa i passava a dir-se Alexandre F'dorovna.

 Casament i famlia .


La cerimonia de casament tingu lloc el 26 de novembre de 1894 a la capella del Palau d'hivern de Sant Petersburg. Els primers mesos del matrimoni no foren gens senzills com a conseqncia de la convivncia amb la tsarina viuda, Dagmar de Dinamarca, ja que aquesta no acceptava la seva nova situaci i la precedncia sobre ella de la seva jove. Alix detestava la vida social de Sant Petersburg i alhora comen a esdevenir impopular.

El 26 de maig de 1896, els tsars foren oficialment coronats a la Catedral de l'Assumpci de Moscou. Quatre dies desprs el tsar havia de donar menjar a tot aquell que jo solicites, ms de dos milios s'acostaren a demanar-ne i la multitud mateixa provoc la mort d'un gran nombre de persones. En comptes d'anullar els actes previstos, un ball a l'ambaixada francesa, els oncles de Nicolau, el gran duc Vladimir de Rssia, el gran duc Sergi de Rssia, el gran duc Pau de Rssia i el gran duc Aleix de Rssia, aconsellaren al tsar segu, per raons diplomtiques, amb el gui d'actes previstos. Nicolau es guany el sobrenom del Sanguinari.



La parella tingu cinc fills:

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1895 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Tatiana de Rssia nascuda el 1897 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1899 i morta el 1918 a Ekaterinburg.

SAI la gran duquessa Anastsia de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1901 i morta a Ekaterinburg el 1918.

SAI el tsarevitx Aleix de Rssia nascut el 1904 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Ekaterinburg.

Les dificultats per tenir el fill bar expliquen la tremenda frustraci quan veieren que el petit tenia hemoflia. Malgrat que altres membres de la famlia d'Alix ja tenia la malaltia, el prncep Valdemar de Prssia, el prncep Frederic de Hessen-Darmstadt o el prncep Leopold del Regne Unit, i se sabia que ella tenia la possibilitat de transmetre-la Nicolau sempre pens en la seva bona sort per evitar la transmissi.

 Un govern errtic: Jap, la Duma i la Primera Guerra Mundial .
La poltica autoritria del tsar Nicolau II de Rssia orient la seva poltica expansionista cap a l'sia evitant interessos europeus en qu el xoc amb Alemanya era ms que previsible. Rssia ocup interessos a Corea i Manxria ja a l'any 1900 utilitzant el port de Port Arthur cam una base naval estable a l'extrem Orient. Al mateix temps el poder de Jap augmenta considerblement i l'enfrontament entre les dues potncies es fu inevitable. Davant d'una nota diplomtica enviada pel Jap a Sant Petersburg i que mai fou contestada el 5 de febrer es trencaren relacions diplomtiques i el 10 de febrer previ atac nip la guerra fou declarada. 

La guerra fou la primera desfeta d'una potncia europea davant d'una potncia oriental i marc un precedent en el regnat de Nicolau. Durant la guerra, Alexandra es mostr especialment activa organitzant a les galeries del Palau d'Hivern subastes per aconseguir material per la Creu Roja i que aquest pogus sser enviat a Port Arthur. 

Durant la guerra qued embarassada del tsarevitx Aleix. Batejat a l'esglsia de Peterhoff inclogu l'assistncia de molts membres de la reialesa europea entre els quals destaca la del rei Cristi IX de Dinamarca, el besavi del nen. Els padrins foren, el rei Eduard VII del Regne Unit, el kiser Guillem II de Prssia, el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt i la tsarina Dagmar de Dinamarca. Tan sols sis setmanes desprs del naixement el nen es fu una ferida i comena a sangrar sense que cap doctor pogus parar l'hemorrgia. Aleix patia l'hemoflia i era Alexandra qui havia entrat la terrible malaltia a la famlia imperial russa. Alexandra i Nicolau decidiren mantenir en secret la malaltia del tsarevitx, secret que qued recluit dins de les parets de Tsrskoie Sel.

La guerra cre un ambient irrespirable a la societat russa. La revoluci de 1905 tenia com a base la idea que Niclau desconeixia les condicions reals amb qu vivien els seus sbdits i per tant l'nic que s'havia de fer era comunicar a Nicolau aquestes condicions per tal que els pogus ajudar. La idea era cudir en una manifestaci a les portes del Palau d'Hivern per tal de manifestar-se davant de Nicolau, el problema era que Nicolau no era a Sant Petersburg sin a Tsrskoie Sel. En el moment que la marxa arrib a les portes del Palau d'Hivern la polcia comen a disparar per tal de dispersar la multitud, milers de persones moriren amb el que es coneix com el Diumenge Sagnant. La vaga general que es produ l'octubre de 1905 oblig a Nicolau a obrir un perode legislatiu de la Duma russa.



La famlia imperial era extremadament unida i allada dels fets que ocorrien a Rssia, essent el tsarevit el centre d'epecial atenci. La preocupaci amb qu vivien els pares la malaltia de l'hereu es tradueix en les paraules del seu tutor "ell es adorat pels pares i per les germanes". L'any 1906 a travs de les princeses Maria de Montenegro i Anastsia de Montenegro casades en el si de la casa imperial russa, Grigory Efimovich Rasputin entr a Tsrskoie Sel per primera vegada i tan sols un any desprs aquest cur per primera vegada al tsarevitx. Poc a poc ell es fu un lloc a Tsrskoie Sel i la seva influncia es fu ms i ms important i indispensable en les vides del tsar i de la tsarina. 

La fama de Rasputn a Sant Petersburg distava molt de ser positiva o igual a la que tenia a Tsrskoie Sel. S'especul molt sobre possibles relacions sexuals amb la tsarina i fins i tot amb les petites gran duquesses. Rasputn allluny encara ms el tsar de Rssia i el trencament entre monarca i societat es fu encara ms pals. Les evidncies de les mltiples relacions sexuals del monjo amb diferents membres de l'alta societat santpetersburguesa es feren cada vegada ms evidents per la tsarina no pretenia escoltar aquestes xafarderies i diposit encara ms confiana en Rasputn.

L'any 1912 a Spala es produ la pitjor crisi d'Aleix essent un dels pitjors moments de la vida de Nicolau i Alexandra. En un passeig amb carruatge Aleix tingu una forta hemorrgia interna a l'estmac. La situaci arrib a l'extrem que Nicolau orden que es preperessin els funerals del petit tsarevitx per la situaci es redre amb la presncia de Rasputn que aconsegu (es creu a travs de l'hipnosi) salvar la situaci i el tsarevitx es cur. Els fets d'Spala marcaren un abans i un desprs ja que a partir d'aquest moment Rasputn gaud d'una confiana i gratitut absoluta de la Cort imperial. 

L'any 1914 s'inici la Primera Guerra Mundial i Nicolau part al front deixant el govern en mans d'Alexandra aconsellada per Rasputn. Per la poblaci no entenia la presncia de Rasputn ni el poder d'Alexandra, alemanya de naixement i de convicci. Les derrotes se successiren i es feren paleses la manca de modernitat de l'exrcit rus i la ineficcia interna del govern d'Alexandra.

 La mort de Rasputn: la participaci del gran duc Demetri de Rssia i del prncep Flix Jussupov .



L'odi dels membres de la famlia imperial vers Rasputn fou creixent a mesura que el tsar depenia de la influncia de Rasputn. Al llarg del mes de desembre de 1916 el prncep Felix Jussupov planej la mort del monjo rus. Amb complicitat amb el gran duc Demetri de Rssia conseguiren que el monjo ans al palau Jussupov i all fou assassinat pels dos aristcrates. El cos fou llanat al riu Neva. Pocs dies desprs tant el prncep Jussupov i el gran duc Dimitri foren enviats a l'exili en el moment que el tsar sapigu la participaci en el seu assassinat. 

 Revoluci i regicidi als Urals .
A partir d'aquell moment els fets de la revoluci de 1917 se succeiren rpidament. La revoluci de febrer i l'abicaci del tsar comportaren l'arrest de l'exfamlia imperial a Tsrskoie Sel i mesos desprs amb la revoluci bolxevic foresn transportats a Tobolsk. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on el 16 de juliol de 1918 foren assassinats pel Comit bolxevic dels Urals. 

Els cossos de la famlia imperial foren trobats a la dcada de 1970 encara que no fou fins el 1991 amb la caiguda de la URSS que foren desenterrats i sepultats l'any 1998 amb presncia de la famlia Romanov i de diversos membres de les cases reials europees entre ells el duc d'Edimburg. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70129" title="Badaca" nonfiltered="2529" processed="2511" dbindex="27691">
Badaca fou una ciutat de Susiana on es va retirar Antgon desprs de ser derrotat per umenes. No se sap ben b on era per podria ser Shahpur o Karn, menys de 50 km al nord-oest de Susa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70130" title="Banasa" nonfiltered="2530" processed="2512" dbindex="27692">
Banasa fou una colnia romana a la Mauritnia Tingitana, fundada per August amb l'eptet de Valentia. Era propera al riu Sebou (antic Subur), avui al Marroc, per no s clar si a la boca o ms amunt, si b per les indicacions de Ptolomeu sembla que estava a uns 50 km de la costa. s probablement la ciutat de Mamora (a la boca del riu hi ha avui la ciutat de Mehediah).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70131" title="Bntia" nonfiltered="2531" processed="2513" dbindex="27693">
Bntia fou una ciutat dels lucans a uns 20 km de Vensia. Avui es l abadia de Santa Maria di Banzi, a la vora de la qual encara es troben algunes runes. La fusta de la zona, anomenada en temps dels romans, encara es important, i es concentra en l anomena t Bosco dell'Abadia.

El 208 aC els cnsols romans M. Marcellus i  T. Quinctius Crispinus van acampar a la zona i el primer va morir en la lluita subseqent i el segon va quedar ferit. 

Fou municipi rom durant l imperi. De la ciutat es la tauleta anomenada Tabula Bantina, descoberta el 1790 a Oppido (a uns 15 km de Banzi) que esmenta un plebiscit rom sobre un afer municipal escrit en llat i en osc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70132" title="Barceai" nonfiltered="2532" processed="2514" dbindex="27694">
Els  barceai (transcripci catalana barqueis) foren el poble de Barca i la seva rodalia. Cal no confondre al poble barceai, possiblement grecs barrejats amb libis, amb els seus vens libis ausciseai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70133" title="Bauli" nonfiltered="2533" processed="2515" dbindex="27695">
Bauli fou una ciutat de Campnia propera a Baiae, i igualment escollida per romans rics com a lloc de residencia.

Alguns autors fan derivar el seu nom, sense cap fonament, de Boalia, i diuen que Hrcules hi va tenir una forta relaci.

Entre els personatges famosos que hi van tenir una vila estan: l orador Quint Hortensi (orador)Hortensi (del que va passar a Antnia, la dona de Drus); Cicer; Agripina i el seu fill Ner. Tamb hi havia a la ciutat un nombre de galeries i coves artificials, conegudes com Le Cento Camerelle, que no se sap perqu servien, per miraven al mar i estaven al servei de les viles. A un turo proper hi havia un gran dipsit soterrani d aigua probablement per abastir a la flota a Misenum, que avui es diu La Piscina Mirabile

En temps de Teodosi encara era un lloc de viles de romans rics per desprs ja no s esmenta mes i probablement va quedar unida a Baiae i va seguir la seva sort. Un poble modern, Bacolo, podria haver conservat el nom,, tot i que est a la zona de turons, una mica lluny del mar com estava Bauli.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70135" title="Bequeires" nonfiltered="2534" processed="2516" dbindex="27696">
Els bequeires (llat becheires) foren un poble del Pont, emparentat amb els macrons, i que vivia al est d aquestos. Sembla que al est tenien als macrocfals, que cal distingir dels macrons (Plini els tracta com dos pobles diferents). Es suposa que ocupaven la regi al oest de Trapezus (Trebisonda).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70136" title="Bedriacum" nonfiltered="2535" processed="2517" dbindex="27697">
Bedriacum (o Bebriacum) fou una ciutat de l Gllia Cisalpina entre Verona i Cremona, a les rodalies de la qual es van lliurar dos batalles importants: 

L any 69 entre el general Caecina, lloctinent de Vitelli, i el general Fabius Valens, lloctinent d'Ot. El primer va obtenir una completa victria i la mort d'Ot molt poc desprs la va acabar d arrodonir.

L any 69, pocs mesos desprs del anterior combat, l exrcit de Vitelli fou derrotat per Antoninus Primus, lloctinent de Vespasi.

La seva situaci no es coneix per estaria propera a Bozzolo i al riu Po.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70138" title="Belemina" nonfiltered="2536" processed="2518" dbindex="27699">
Belemina o Belmina fou una ciutat del nord-oest de Lacnia, centre del districte de Belminatis. Fou una ciutat arcdia per molt aviat conquerida pels lacedemonis, al que va pertnyer fins a la batalla de Leuctres, desprs de la qual torn a ser part d'Arcdia i molts dels seus habitants poblaren la nova ciutat de Megalpolis, de la qual Belemina fou una dependncia. A les guerres amb la Lliga Aquea, el districte fou objecte d un constant litigi entre Esparta i la Lliga. Sota els tirans espartans Macnides o Nabis, Belemina i el seu territori fou incorporat a Lacnia, per derrotada Esparta per Filopemen el 198 aC, la ciutat va tornar a dependre de Megalpolis.

El districte es muntanys i te algunes fonts d aigua mineral. La muntanya Belemina (avui Tzimbar) s la ms alta. 

Uns restes que s han trobat a la cimera del puig Khelms podrien correspondre a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70141" title="Belendi" nonfiltered="2537" processed="2519" dbindex="27702">
Els belendi foren un poble d'Aquitnia esmentat per Plini el vell. El seu nom es conserva en el poble de Blin a les Landes, entre Bordeus i Baiona, que fou l antiga Belinum, a la vora del riu Leyre que era creuat per un pont anomenat Belini. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70142" title="Bells" nonfiltered="2538" processed="2520" dbindex="27703">
Els bellis foren un poble celtiber a la Tarraconense que tenia el seu centre a Segeda. La seva revolta va iniciar la guerra celtibera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70143" title="Bellvacs" nonfiltered="2539" processed="2521" dbindex="27704">
Els bellvacs (llati bellovaci) foren un poble celta, el ms important de Blgica, del que Csar diu que podia mobilitzar cent mil homes. Vivia entre el Somme i el Sena, al sud dels ambianis, a l'est dels caletis, i a l'oest dels suessons. La tribu dels silvanectis, que vivia a l'est del riu Oise, i que Csar no esmenta, fou probablement part d aquest poble. El bellovacis ocupaven el que desprs foren els bisbats de Beauvais i Senlis. La seva capital segons Csar era Bratuspantium, per desprs Ptolomeu diu que fou Caesaromagus (Beauvais).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70144" title="Privs" nonfiltered="2540" processed="2522" dbindex="27705">

Privs s un municipi francs, situat al departament d'Ardecha i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 9.170 habitants.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70145" title="Belgues" nonfiltered="2541" processed="2523" dbindex="27706">

Etnologia:
Antic grup hum de Britnia. Vegeu belgues (Britnia).
Actuals habitants de Blgica. Vegeu belgues (Blgica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70147" title="Ais de Provena" nonfiltered="2542" processed="2524" dbindex="27707">

Ais de Provena (Ais de Provena de p u v  s  en occit i Aix-en-Provence oficialment en francs) s una ciutat d'Occitnia (Frana), situada al departament de les Boques del Roine, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.

Els seus habitants s'anomenen sextians en occit i Aixois en francs.

 Histria .
Era un antic poblat gllic, fou conquerit (123 aC) pel procnsol rom Gai Sexti Calv, i l'anomen Aquae Sextiae. Mrius hi venc els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle VI). 

Esdevingu capital dels comtes i, desprs, dels reis de Provena, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi an el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sana de Provena, amb la intenci de mantenir-hi el predomini, per, malgrat tot, prevalgu el domini francs. 

Fou seu del parlament provincial de Provena des del 1501 fins a la revoluci del 1789. Durant el segle XIX fou un dels centres del Felibritge. 
 Curiositats .
El monument ms important s la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle V, amb cpula renaixentista, el claustre, del segle XII, i el campanar, dels segles XIV-XV; els batents de la porta principal sn una obra mestra de l'escultura en fusta del comenament del segle XVI; a l'interior es conserven el trptic del Buisson Ardent de N. Froment (segle XV) i una collecci de 26 tapissos flamencs (1511). La urbanitzaci moderna de la ciutat comen al segle XVII; d'aquesta poca daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'esglsia de Santa Magdalena, on es conserva la taula central del trptic de l'Anunciaci d'Ais, del segle XV, el pavell Vendme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles XVII-XVIII. El taller de Paul Czanne conserva records personals del pintor. 

Llocs d'inters.
Museu Granet.
Pavillon Noir, Centre Coreogrfic Nacional del Ballet Preljocaj.
Catedral de Saint-Sauveur.
Barri Mazarin, del segle XVII.
Circuit "Seguint les empremtes de Czanne" i els indrets relacionats amb Paul Czanne.
Termes Sextius.
Pavell de Vendme i el seu jard francs.
Fundaci Vasarely.
Runes de l'Oppidum d'Entremont.

Des del 1948 s'hi celebra el Festival international d'art lyrique d'Aix-en-Provence

Enllaos externs.
Oficina de Turisme d'Ais de Provena;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70153" title="Jnkping" nonfiltered="2543" processed="2525" dbindex="27708">

Jnkping pi  s una ciutat de la provncia de Smland al sud de Sucia amb uns 81.000 habitants i localitzat a 5747 N 1412 E.

La ciutat s la seu del municipi i comtat del mateix nom amb uns 120.000 i 327.000 habitants, respectivament.

Geograficament la ciutat est situada a l'extrem sud del segon llac ms gran de Sucia, el Vttern.

Histria.

Jnkping s un antic centre de comer (en suec, Kping vol dir mercat), des que estava situat en un encreuament de carreteres al llarg dels rius Nissan i Lagan, i la carretera entre les provncies Ostrogothia i Westrogothia. Aix era bastant natural a causa de la posici geogrfica de la ciutat a l'extrem sud del llac Vttern, que dividia els dos comtats. El 18 de maig de 1284, Jnkping rebia drets com a ciutat al ser una de les primeres comunitats del pas, pel rei Magnus Laduls, que en aquell temps governava una gran part de la naci des de l'illa ms gran de Vttern, Visings.

Tanmateix, la posici geogrfica de la ciutat tamb la deixava vulnerable a atacs estrangers, principalment els danesos, que venien del sud pel riu; en aquella poca, les provncies que avui sn el sud de Sucia (Scania, Hallandia i Blechingia), pertanyien a Dinamarca. Consegentment, la ciutat va ser cremada i saquejada unes quantes vegades, fins que una fortificaci construda al segle XVI i XVII, ho imped.

Jnkping era conegut per la seva indstria de llumins del 1845 al 1970. Tanmateix avui s un centre logstic suec important, amb els magatzems centrals de moltes companyies com IKEA, Electrolux i Husqvarna.

Present.

Jnkping s avui una de les ciutats ms populars per a l'ensenyament superior a la Universitat de Jnkping. Tamb, una quantitat considerable d'estudiants estrangers estudien a Jnkping. El renom de Jnkping s El Jerusalem de Sucia a causa de la gran quantitat d'esglsies independents cristianes i dels seus seguidors. Encara que els estudiants junt amb les indstries i empreses internacionals han introdut una perspectiva ms secular, el renom encara s fora acurat.

L'rea urbana de Jnkping avui inclou la ciutat industrial oriental d'Huskvarna.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70156" title="Linkping" nonfiltered="2544" processed="2526" dbindex="27709">

Linkping n  p   s una ciutat del sud de Sucia, amb una poblaci de 94.298 (2001). Es la seu del municipi del mateix nom amb 136.000 habitants.

Linkping s el centre d'una regi antiga cultural i celebra el 700 aniversari el 1987. Dominant la vila com un far hi ha la torre de la catedral. 

La ciutat se situa cap al sud del llac Roxen (que sn part dels camins d'aigua histricament importants Motala strm i el Gta Canal) on la carretera principal des d'Estocolm a Helsingborg creua el riu Stngn (i el kanal Kinda).

Aquesta carretera era part de la ruta Eriksgata que el nou rei elegit havia de viatjar segons la Llei sueca medieval. En la xarxa viria de segle XX, s'anomenava primer Riksettan (carretera nacional  1). S'anomena actualment E4 i s'ha redirigit per passar per fora de la ciutat per la cara nord. Tamb contribueix a les comunicacions excellents de Linkping la seva situaci en la lnia principal de ferrocarril del sud que connecta Estocolm amb Malm i la capital danesa de Copenhaguen. Hi ha tamb un aeroport menor.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70157" title="Vilar de Infesta" nonfiltered="2545" processed="2527" dbindex="27710">
San Martio de Vilar de Infesta s una parroquia del concello de Redondela, a Pontevedra. Segons el padr municipal de 2004 tenia 1.208 habitants (604 dones i 604 homes), distribuits en 2 entitats de poblaci, el que suposa una disminuci en relaci l'any 1999 quan tenia 1.217 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70158" title="Vsters" nonfiltered="2546" processed="2528" dbindex="27711">

Vsters st r'o s s una ciutat al centre de Sucia, situat a la vora del llac Mlaren a la provncia de Vstmanland, a uns 100 km a l'oest d'Estocolm. La ciutat t una poblaci aproximada de 102.000 habitants, i s la seu del municipi del mateix nom amb 130.000 habitants (la sisena ms gran de Sucia).

Histria.

Vsters s una de les ciutats ms velles de Sucia. El nom s'origina a partir de Vstra Aros, que es refereix a l'estuari del riu Svartn. L'rea ja estava poblada a l'edat dels Vkings Nrdics, abans de 1.000 aC. En el comenament del segle XI, era la segona ciutat ms gran de Sucia, i al segle XII es convertia en seu del bisbat.

Als segents segles es construirien una catedral i un monastir.

Rudbeckianska Gymnasiet, el primer gimns (institut) a Sucia, era construt en Vsters per Johannes Rudbeckius el 1623.

Al segles XVIII i XIX, Vsters rebia el renom "Gurkstaden" (Ciutat de Cogombres) per les grans extensions que se'n conreaven. Ocasionalment encara se li diu avui dia.

Avui.

Vsters, que es coneix predominantment com a ciutat industrial, vol distingir-se com Vsters - Mlarstaden, que es traduiria com Vsters - la ciutat al costat de llac Mlaren, per atreure turistes i habitants nous, aix com estudiants a la universitat local (amb aproximadament 16.000 matricules). A aquest efecte, estan utilitzant un smbol dissenyat en tots els contexts oficials, reemplaant l'escut d'armes. Vsters t el port de riu ms gran (Llac Mlaren) a escandinavia. Vsters tamb t un gratacel cordialment sobrenomenat Skrapan (Rasclet) que fa que s'anomeni Bar del cel (24 pisos), el bar ms alt de Sucia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70166" title="Manel Estiarte i Duocastella" nonfiltered="2547" processed="2529" dbindex="27712">














Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, Bages, 1961) s un jugador retirat de waterpolo catal. s el waterpolista ms universal i s considerat com un dels millors de tots els temps. Actualment s el cap de relacions externes del FC Barcelona.

Histria.
Nascut a Manresa (el Bages) el 26 d'octubre de 1961. Va comenar la seva trajectria esportiva l'any 1975 al Club Nataci Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el mxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecci espanyola absoluta. Amb la selecci estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent mxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olmpics). Amb noms 19 anys va debutar a uns Jocs Olmpics a Moscou 1980 on fou mxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difcil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olmpics de 1996 i al Campionat de Mn de 1998.

L'any 1979 fitx pel millor club estatal del moment, el Club Nataci Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo itali, el ms competitiu i millor pagat del mn. A Itlia aconsegu un palmars impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Nataci Catalunya amb intenci de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. L'any segent torna a Itlia on romandr fins el 1999 fitxant pel Club Nataci Atltic Barceloneta.

L'any 2000, desprs dels Jocs Olmpics, es retir i pass a ser membre del Comit Internacional Olmpic a la Comissi d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingu el Premi Prncep d'Astries dels Esports. A la temporada 2001-2002 s escollit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del mn de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).

 Trajectria esportiva .
 C.N. Manresa (1975   1979);
 C.N. Barcelona (1979   1985);
 Pallanuoto Pescara (1985   1989);
 Rari Nantes Savona ( 1989   1991);
 C.N. Catalunya (1991   1992);
 Pallanuoto Pescara (1992 - 1994);
 Volturno SC de Caserta (1994 - 1995);
 Pallanuoto Pescara (1995 - 1999);
 C.N. Atltic-Barceloneta (1999   2000);

 Palmars .
 A nivell de club .
 Copa d'Europa: 2 (1982, 1987);
 Recopa d'Europa: 3 (1992, 1993, 1994);
 Copa LEN: 1 (1996);
 Supercopa d'Europa: 4 (1982, 1988, 1992, 1993);
 Lliga espanyola: 5 (1980, 1981, 1982, 1983, 1992);
 Copa espanyola: 1 (1992);
 Lliga italiana: 4 (1987, 1991, 1997, 1998);
 Copa italiana: 5 (1986, 1989, 1990, 1991, 1998);

 A nivell de selecci .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996;
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Perth 1998;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de Perth 1991;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de Roma 1994;
 Medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Atenes 1991;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Shefield 1993;
 Medalla de bronze a la Copa del Mn FINA 1985;
 Medalla de bronze a la Copa del Mn FINA 1991;
 Medalla de bronze a la Copa del Mn FINA 1999;

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 2001;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70167" title="Real Sporting de Gijn" nonfiltered="2548" processed="2530" dbindex="27713">

El Real Sporting de Gijn s un club de futbol de Gijn (Xixn, en Asturi), Astries. Fundat l'any 1905, actualment juga a Primera Divisi, desprs d'aconseguir l'ascens durant la temporada 2007-08.

 Histria .
El club es fund l'any 1905 amb el nom d'Sporting Gijons, amb Anselmo Lpez com a primer president. Aquests primers anys el club competeix amb dos altres clubs de la ciutat, el Gijn Sport Club (fundat el 1903 i per tant el ms antic de la ciutat) i la Sportiva Gijonesa. Aquestes dues entitats es fusionaren el 1911 per aviat se separaren i anaren cedint el predomini a l'Sporting que acab absorbint-ne la majoria dels seus jugadors. El 1912 obt el ttol de Reial de part del rei Alfons XIII esdevenint Real Sporting Club Gijons. El 1916 adopt la denominaci de Real Sporting de Gijn. Entre 1941 i 1977, a causa d'una normativa que prohibia els noms no espanyols el club s'anomen Real Gijn.

El 1944, el club ascend per primer cop a la Primera Divisi. La seva poca ms destacada la visqu entre els finals dels 70 i els 80 on el club fou un dels punters del campionat, arribant a disputar dues finals de la Copa del Rei el 1981 i 1982 i acabant segon a la lliga el 1978-79. Tamb disput diversos cops la Copa de la UEFA. La temporada de 1997 fou un desastre i el club va perdre la categoria baixant a Segona Divisi. Al cap de 10 anys estant a la categoria de plata, el Sporting consegu el desitjat ascens a la Primera divisi espanyola junt al CD Numancia i el Mlaga CF.


El seu rival histric s el Real Oviedo, amb qui mant forta rivalitat.

 Estadis .

Els terrenys de joc de club han estat els segents:
Playa de San Lorenzo: terreny de joc durant els primers anys d'existncia de l'equip.;
Prau Redondu: situat a la zona de El Humedal.;
La Matona: finca situada a la zona de La Gua propietat de la famlia Menchaca que fou llogada per l'Sporting durant tres mesos al preu de 100 pessetes.;
La Flor de Valencia: una altra finca de La Gua, propietat d'Anselmo Piole on el club jug breument.;

Estadi El Molinn: actual estadi del club, fou comenat a usar pel club el 1915.;

Escuela de ftbol de Mareo: s la zona d'entrenament i formaci del club  d'on han sortit gran quantitat de jugadors com Eloy, Ablanedo, Luis Enrique, Abelardo, Manjarn, Juanele o David Villa.

 Jugadors destacats .




  Patricio Graff;
  Leo Biagini;
  Enzo Ferrero;
  Georgi Iordanov;
  Edwin Congo;
  Rnald Gmez;
  Mario Stani ;
  Mate Bili ;
  Milan Luhov;
  Laurie Cunningham;
  Kevin Moran;
  Manuel Negrete;
  Luis Flores;
  Rashidi Yekini;
  Fernando Gomes;
  Marcel Sabou;
  Igor Lediakhov;
  Yuri Nikiforov;
  Dmitry Cheryshev;
  Igor Tasevski;
  Manuel Meana;
  Jess Castro;
  Quini;
  Ablanedo I;
  Ablanedo II;
  Ivn Iglesias;
  Antonio Maceda;
  Abelardo Fernndez;
  Luis Enrique;
  Eloy Olaya;
  Javier Manjarn;
  Marcelino Elena;
  Thomas Christiansen;
  Julio Salinas ;
  David Villa;
  Vicente Iborra;
  Manuel Badenes;
  Wilmar Cabrera;

 Entrenadors destacats .
  Joan Josep Nogus, 1952-54 ;
  Jos Manuel Daz Novoa;
  Vicente Miera;
  Vujadin Bokov, 1983-84;
  Mariano Garca Remn;
  Bert Jacobs;
  Aad de Mos;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Histria del club (1905-2007);
Web no oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70171" title="Economia de la Repblica d'Irlanda" nonfiltered="2549" processed="2531" dbindex="27714">


L'economia de la Repblica d'Irlanda s moderna, relativament petita, depenent del comer i amb taxes robustes mitjanes de creixement del 10% durant el perode 1995-2000. L'agricultura, abans el sector ms important, avui dia s molt petita en comparaci amb la indstria, que representa el 46% del PIB, 80% de les exportacions, i el 29% de l'ocupaci laboral. Encara que les exportacions sn el motor principal del creixement robust irlands, l'economia tamb es beneficia de l'increment en la despesa del consumidor i la recuperaci de la inversi en la construcci i els negocis. La taxa anual d'inflaci el 2005 va ser del 2,3%, inferior a les taxes acostumades del 4 i 5%. La inflaci en el preu de l'habitatge ha estat una preocupaci econmica important (el preu mitj d'una casa va ser 251.281 el febrer, 2005). La taxa d'atur s molt baixa, i els salaris s'han incrementat rpidament a l'una dels costos de vida. Dubln, la capital de la naci, va ser catalogada com la 22ena en cost de vida mundial. Irlanda ocupa el segon lloc en PIB per capita de la Uni Europea darrera de Luxemburg, i el quart ms alt del mn. 

L'estat que es coneix avui com la Repblica d'Irlanda es va separar del Regne Unit el 1922. L'estat va sofrir de pobresa i emigraci fins al 1990. Aquesta dcada va ser el comenament de l'xit econmic sense precedents, en un fenomen que s'ha anomenat el "Tigre Celta". Durant l'ltima dcada, el govern irlands ha implementat una srie de programes econmics amb la intenci de reduir la inflaci, alleugerir els impostos, reduir les despeses governamentals com a percentatge del PIB, incrementar la productivitat laboral i promoure la inversi estrangera. La Repblica d'Irlanda es va unir a la zona euro el gener, 1999 amb 10 nacions ms europees. L'economia va sentir l'impacte de la desacceleraci econmica mundial el 2001 principalment en el sector de les exportacions d'alta tecnologia. El creixement del PIB, per, continua sent excepcionalment alt en termes internacionals, am buna mitjana del 6% el 2001-2002 i 4% esperat pel 2006. El creixement de la Renda Nacional Bruta (RNB), per, no ha crescut com el PIB, i va ser afectat greument el 2001. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70172" title="Hermafrodita" nonfiltered="2550" processed="2532" dbindex="27715">
Un hermafrodita s un individu que posseeix els dos sexes, mascul i femen, al mateix temps. El nom ve del fill d'Hermes i Afrodita, primer cas mitolgic documentat.

Hi ha animals amb tots els seus individus hermafrodites, com passa amb els cargols. En botnica es consideren hermafrodites les plantes que tenen rgans masculins i femenins en la mateixa flor, mentre que les plantes que tenen rgans masculins i femenins en flors diferents del mateix individu s'anomenen dioiques.

En l'espcie humana es parla d'hermafroditisme quan una persona posseeix teixit testicular i ovric al mateix temps (abans hermafroditisme veritable), independentment de l'aspecte dels seus genitals. Tamb s'aplica el terme a aquelles persones amb una certa indefinici dels genitals de tal manera que no es poden definir com a femenins o masculins per la simple observaci (abans pseudohermafroditisme). D'aquests ltims individus tamb se'n diu que presenten una intersexualitat o un estadi intersexual.

Origen de la paraula.
La paraula "hermafrodita" deriva del nom mitolgic grec Hermafrodit, fill d'Hermes i Afrodita, que tenia tots dos sexes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70173" title="Intersexualitat" nonfiltered="2551" processed="2533" dbindex="27716">
La intersexualitat o l'estadi intersexual (abans anomenada pseudohermafroditisme) es dna quan un individu presenta uns genitals externs de forma ambigua. Pot posser obertura vaginal que pot estar parcialment fusionada, un rgan erctil (penis o cltoris) ms o menys desenvolupat i amb ovaris o testicles que solen ser interns. 

Es diferencia de l'hermafroditisme veritable en qu, en aquest ltim cas, l'individu posseeix al mateix temps teixit ovric i testicular

Aquestes persones han suscitat gran controvrsia pel costum i la necessitat social d'assignar un sexe definit a cada persona, de tal manera que sovint s'ha acudit al cariotip per assignar-los un sexe i, fins i tot, per transformar els seus genitals el ms d'acord possible amb el seu sexe gentic. De vegades el sexe gentic no resol la qesti, ja que poden presentar un mosacisme.

La intersexualitat no s'acompanya d'una orientaci sexual ni d'una identitat sexual unvoques, de manera que fer un canvi forat (quirrgic) dels genitals ambigus per tal de poder-los assignar un determinat sexe social pot generar-los importants conflictes sexuals i psicolgics futurs.

Enllaos externs.
 http://quebec.indymedia.org/es/node/23698;
 http://www.intersexualite.org/Spanish-Index.html;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70181" title="Signatura digital" nonfiltered="2552" processed="2534" dbindex="27717">
La signatura digital s un mecanisme de xifrat per autentificar informaci digital. El mecanisme utilitzat s la criptografia de clau pblica per aix aquest tipus de signatura tamb rep el nom de signatura digital de clau pblica.

S'utilitza tamb el terme signatura electrnica com a sinnim de signatura digital, tot i que la signatura electrnica inclouria tamb  altres mecanismes per identificar l'autor d'un missatge electrnic que no sn purament criptogrfics.

Usos.

Hi ha tres motius per utilitzar signatures digitals en les comunicacions:

Autenticitat.
Un sistema criptogrfic de clau pblica permet a qualsevol enviar missatges utilitzant una clau pblica. La signatura permet al receptor d'un missatge estar segur que el remitent s qui diu ser. Tot i aix, el receptor no pot estar completament segur que el remitent s qui diu ser ja que el sistema criptogrfic es pot haver trencat.

Integritat.
Emissor i receptor voldran estar segurs que el missatge no s'ha alterat durant la transmissi.

No repudiaci.
En un context criptogrfic, la paraula repudiaci fa referncia a l'acci de negar la relaci amb un missatge (per exemple dient que ha estat enviat per un tercer). El receptor d'un missatge pot insistir que l'emissor adjunti una signatura per prevenir que ms endavant l'emissor pugui repudiar el missatge, aix, el receptor pot mostrar el missatge a un tercer i provar el seu origen.

Implementaci.
La signatura digital es basa en criptografia de clau pblica. En aquest tipus de criptografia cada usuari t un parell de claus: una pblica i una privada. La clau pblica s distribueix lliurement, per la clau privada s secreta i no s deduble a partir de la clau pblica.

Normalment un mecanisme de signatura digital defineix tres algorismes: un per generar la clau, un per signar i l'altre per verificar la signatura.

Quan un usuari A vol enviar un missatge a un usuari B i vol que l'usuari B estigui segur que el missatge prov d'ell se segueixen els segents passos: L'usuari A envia el seu missatge a l'usuari B i adjunta una signatura digital. Aquesta signatura es genera usant la clau privada de l'usuari A i pren la forma d'un valor numric. En rebre el missatge, l'usuari B pot confirmar la procedncia del missatge utilitzant la clau pblica de l'usuari B, la signatura i el missatge. Si la verificaci s correcta l'usuari B pot estar segur que el missatge procedeix de l'usuari A ja que l'algorisme de signat est dissenyat per a que sigui molt difcil crear una signatura que encaixi amb un missatge concret(sin es coneix la clau privada).

Normalment, per raons d'eficincia, s'utilitza una funci de hash criptogrfica amb el missatge abans de signar-lo. D'aquesta manera s'aconsegueix una signatura ms curta i s'estalvia temps ja que generar un hash s molt ms rpid que signar digitalment.


Alguns algoritmes utilitzats en la signatura digital.
Full Domain Hash, RSA-PSS etc., basat en RSA;
DSA;
ECDSA;
ElGamal;
 SHA (normalment SHA-1) amb RSA;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70184" title="Malm" nonfiltered="2553" processed="2535" dbindex="27718">


Malm s la tercera ciutat ms gran de Sucia, situada a la provncia ms al sud, Escnia, prop de Copenhaguen, Dinamarca. T 270.000 habitants (uns 600.000 en l'rea metropolitana, incloent-hi Lund). Malm era una de les primeres ciutats i ms industrialitzades d'Escandinvia, per en dcades recents est lluitant per adaptar-se a la postindustrialitzaci.

A final del segle passat, Malm s'havia convertit en la ciutat ms multitnica de Sucia amb un 24% de la seva poblaci nascuda a l'estranger, amb ms d'un ter que s la primera o segona generaci, i amb una proporci de musulmans que s'estima en un 16%.

Amb els seus edificis vells i molts de parcs resulta atractiu a forasters. Tamb s un lloc popular per comprar per la seva gran varietat de botigues. Durant els darrers anys s'hi ha establert una escola universitria (Malm Hgskola) i la ciutat s'est centrant ara extensament en l'educaci, les arts i la cultura.

Histria.

Malm es considera que es va fundar en el que era llavors Dinamarca, al segle XIII com una moll fortificat de l'Arquebisbe de Lund, a uns 20 quilmetres al nord-est. El seu nom original era Malmhaug, per en l'edat mitjana, els comerciants alemanys de Lbeck s'hi installaven i l'anomenaren Elbogen.

Al voltant de 1290, va comenar la construcci de l'esglsia de Sant Petri. Va ser la primera esglsia gtica construda dins de les fronteres actuals de Sucia. Es poden trobar esglsies similars amb estil gtic bltic al voltant de les regions costeres tant de Sucia com d'Alemanya (per exemple a Ystad, Landskrona i Rostock), i estaven inspirades pels comerciants alemanys, la lliga hansetica, que jugava una part essencial en els creixements econmics al voltant del Oresund. S'utilitzaven maons vermells en comptes de pedra, a causa de la seva escassetat en aquesta zona, i el color ve de la roca subjacent i el mitj en qu els maons es fabricaven. Al segle segent, a Malm i Copenhaguen progressarien economicament, persistint el mateix patr. Malgrat que Lund (i en un menor grau Roskilde) sn culturalment d'una importncia ms gran, Malm i Copenhaguen han estat centres amb xit econmic.

Les diferncies entre els pobles de Lund i Malm ha roms una caracterstica fonamental, el primer confiava en la tradici i l'ltim en la modernitat i l'adaptaci. Malm era, per exemple, una ciutat hansetica principal durant les dcades de la dominaci de l'Hansa a la regi, i portant el procs de la reforma protestant a Dinamarca dels anys 1530.

Desprs de la secessi a Sucia, el 1658, Malm va patir una decadncia econmica a causa de les installacions pobres dels ports i de la prdua de privilegis de comer que es concedien sota la Corona Danesa. El 1730, la seva poblaci s'havia redut a 282. El 1775, es construa un port nou, per l'estatus econmic de Malm romania pobre fins a la segona part del segle XIX amb la introducci del ferrocarril.

La primera fortificaci s'aixecava al lloc de Skeppsbron el 1256, era la primera insinuaci de deteriorament de la diplomcia entre el rei i l'arquebisbe, per, el 1434, el creixement de Malm donava ra a l'erecci d'una ciutadella nova al sud de les platges de la ciutat. La fortalesa nova, Malmhus, es completava a mitjans del segle XVI i continuava jugant un paper essencial desprs de la secessi a Sucia, ara com a part del sistema de defensa contra el danesos. Durant el perode de 1828-1914, l'edifici es va reutilitzar com a pres, i des dels anys 1930 allotja el museu de Malm.


Herldica.

Les armes de la de ciutat eren concedides el 1437 pel rei Eric de Pomernia. Les armes de Pomernia sn d'argent amb un griu gules, que donaven el cap del griu a Malm. L'escut d'armes per a la ciutat s similar als de la provncia del Comtat de Scania i Skne, que de fet sn derivacions de les de Malm. Hi ha una similitud entre aquest escut d'armes i el logo per a cotxes Saab.

Geografia.

Malm est situat a 1300' a l'est i 5535' cap al nord. La seva localitzaci al sud de Sucia la fa ms propera a la ciutat italiana de Mil que de la ciutat sueca ms septentrional de Kiruna.

Malm s part de la regi transnacional de l'Oresundi des de l'any 2000 el Pont Oresund creua l'estret d'Oresund a Copenhaguen. El pont s'inaugurava l'1 de juliol, i medeix 8 quilmetres (l'enlla sencer suma 16 km), amb pilons que arriben a 204,5 metres verticals. Excepte el transbordador Helsingborg-Helsingr que connecta amb el nord una mica ms enll, la majoria de les connexions de transbordadors s'han discontinuat.

Els trens de viatgers passen el pont cada 20 minuts connectant Malm, Copenhaguen, i el Metro de Copenhaguen (inaugurat el 19 d'octubre de 2002). Tamb alguns dels X2000 i Trens Interciutats entre Estocolm, Gteborg, i Kalmar passen pel pont. Tots aquests trens s'aturen a l'aeroport de Copenhaguen.

Malm, com el centre del sud de la xarxa ferroviria sueca i el centre occidental del sistema de trens de viatgers escandimnaus, t connexions de trens excellents. Una lnia de trens de nit a Berln, pel transbordador sobre el mar bltic, ha estat en funcionament des de 1909.

El mar del 2005, l'excavaci comenava sobre una connexi de ferrocarril nova anomenada Citytunneln (El Tnel de Ciutat). El tnel funcionar des de sota l'Estaci Malm Central fins a Hyllievng (Hyllie Meadow), on emergir per connectar amb el Pont Oresund. Una parada nova tamb es construir a Triangeln (El Triangle), una plaa important a les afores de la ciutat per compra, allotjament, i atraccions culturals. Amb l'aparici del tnel a Hyllievng, s'hi ha construt un centre comercial nou, una sala d'esports, i un hotel. El tnel estalviar especialment temps de viatge entre el centre de Malm, al voltant de Triangeln, i les ciutats circumdants de Skne.

A ms de l'aeroport de Copenhaguen, Malm tamb fa servir l'aeroport Malm-Sturup que principalment s'utilitza per a vols barats, xrters, i destinacions sueques domstiques.

La xarxa d'autopistes es va millorar amb la connexi amb l'obertura del Pont Oresund. La ruta europea E6 segueix la costa oest sueca i noruega des de Malm-Helsingborg fins a Kirkenes al mar de Barents. La ruta europea de Jnkping-Estocolm (E4) comena a Helsingborg. Les carreteres principals en direcci a Vxj-Kalmar, Kristianstad-Karlskrona, Ystad, i Trelleborg comencen com a autopistes.
 
Malm s coneguda com la ciutat de parcs (parkernas stad), el dos ms grans sn Pildammsparken i Kungsparken, les platges llargues, i una llarga tradici de decorar la ciutat amb plantes i flors de temporada.

La bicicleta s un mitj de transport popular, ja que Malm s una ciutat virtualment sense diferncies d'altitud i la temporada de neu s normalment breu. Una xarxa contnua de carreteres de bicicletes, en interseccions sovint amb dret de preferncia respecte els cotxes, ha fet en dcades recents una prioritat al costat del sistema de transport pblic bastant extens. Els tramvies s'abolien tanmateix el 1973.

El transport en taxi s bo, i molts operen amb econmiques tarifes, normalment arribant al cap de 2-3 minuts si es demana per telfon, que s el ms convenient. 

En tots els contexts oficials, la ciutat Malm s'anomena Stad Malm (o Ciutat de Malm), com fa un nombre petit d'altres municipis suecs, i especialment els altres dos metropolitans de Sucia: Estocolm i Gteborg.

Demografia.

L'rea urbana de Malm, ttort Malm amb 250.000 habitants, consta de la part urbana del municipi (incloent-hi Limhamn, una ciutat independent fins el 1915) juntament amb la ciutat petita d'Arlv al municipi de Burlv. Els dos municipis tamb inclouen rees urbanes ms petites i rees rurals, com els suburbis d'Oxie i karp.  Malm s el municipi ms densament poblat de Sucia amb 3.584 habitants/km (Estocolm, 3.230; Gteborg, 2.494).

Habitants l'any 2000:

Malm 	        248.520;
Husie 	         20.000;
Oxie 	          9.242;
Bunkeflostrand   5.114;
Tygelsj 	  1.873;
Kristineberg 	  1.025;
Sdra Klagshamn    500;
Tullstorp 	    237;
Vintrie 	    203;

La ciutat de Malm, amb una poblaci de 270.000, s el tercer municipi ms gran de Sucia.

Tamb s la ciutat ms gran de l'rea metropolitana del sud-oest de Scania amb uns 600.000 habitants, incloent-hi Lund. s tamb el centre de la regi en ensenyament superior i en cultura acadmica.

Malm, Lund i Copenhaguen Metropolit a Dinamarca formen el centre de la Regi Oresund que t una poblaci total de 3.600.000 habitants. Per alguns, Malm pot semblar el barri ms recent o suburbi de Copenhaguen.

Economia.

L'economia de Malm es basava tradicionalment en la construcci naval (Kockums). La universitat principal de la regi, amb indstria d'alta tecnologia i farmacutica associada, est situada a Lund, aproximadament 16 km al nord-est. Malm tenia una situaci econmica preocupant desprs de mitjans dels anys 70. Tanmateix, durant els darrers ultims anys hi ha hagut un ressorgiment. Els factors que hi han contribuit han estat la integraci econmica ocasionada pel pont, l'escola universitria (Malm Hgskola) fundada el 1998, la universitat de Lund amb la seva Escola de Tecnologia, i els efectes de la integraci amb l'Uni Europea.

Malm t xifres de desocupaci comparativament altes, especialment en les parts orientals i al sud de la ciutat, caracteritzada per una varietat d'tnies i grups socials.

Educaci.
 
Malm t una gran varietat d'escoles tant pbliques com privades. Una de les escoles privades ms notables s Bladins, amb una reputaci impecable i llistes d'espera enormes. Malm Borgarskola s l'institut ms gran de la ciutat, tamb tenint la clebre escola d'IB, una de les millors al mn, que iguala a les de Londres, Pars i Nova York. Altres escoles amb velles tradicions sn skola de Petri i Malm Latinskola.

Malm Hgskola, estbalerta el 1998, amb 1.300 professors i 21.000 estudiants (a partir de 2003), est en el vuit lloc de centre d'ensenyament ms gran del pas. Tamb la Universitat Lund (establerta el 1668) t una part de la seva educaci situada a Malm.

La Universitat Martima Mundial s una de les millors universitats de la seva classe, amb estudiants des de tot el mn.

Llocs d'inters.


La ciutat est guanyant en popularitat com a destinaci turstica. Ret molt d'encant histric amb una ciutat vella plena de petites botigues.

La vida nocturna i l'ambient se centren principalment al voltant de dos llocs: Lilla Torg (la Placeta) s encerclat per pubs moderns i clubs de nit, mentre que el districte de Mllevngen (el Prat del Mol) allotja bones oportunitats per a msica viva.

L'agost de cada any hi ha un festival, Malmfestivalen, que omple els carrers de Malm de classes diferents de cuines i esdeveniments.

Una ampliaci de la biblioteca de la ciutat s'acab el 2000, anomenada la Sala Clara. Les seves parets es van construir gaireb totalment amb plafons de vidre.

Vstra Hamnen (el Port de Ponent) solia ser la localitzaci per a indstria pesada, per el 2001 es va reconstrur, convertint-se en  el indiscutiblement venat ms exclusiu de Malm. Molt a prop hi ha l'espectacular Turning Torso (Tors Girant) dissenyat per Santiago Calatrava. s un gratacel que es tora espectacularment, amb 190 metres, s el segon edifici residencial ms alt d'Europa, i la seva silueta es pot veure a tot el voltant de l'rea de Malm.

La platja Ribersborg al port occidental, s poc profunda i artificial. s el lloc de Ribersborgs Kallbadhus, un bany a l'aire lliure obert durant els anys 1890, on la gent el travessa nadant tot l'any.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70188" title="Pres poltic" nonfiltered="2554" processed="2536" dbindex="27719">
Un pres poltic s qualsevol que es mantingui a la pres o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, perqu les seves idees suposin un desafiament o una amenaa per al sistema poltic establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.
Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislaci, sol ser difcil determinar exactament qui sn els presos poltics a partir dels crrecs que se'ls imputen; una excepci la constitueixen els acusats de traci o espionatge, tot i que generalment no es compten com a presos poltics. La condici de pres poltic, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats poltics per grups activistes sn qualificats pels governs als que s'oposen de "terroristes" o "subversius".

En conseqncia, poques vegades una autoritat estatal admet l'existncia de presos poltics; els crtics del govern alleguen que els procediments legals utilitzats noms estan dissenyats per ocultar la condici de pres poltic. Aix pot incloure la invenci de crrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situaci semblant, aix com l'aplicaci de poders especials, com l'estat d'excepci.

La legislaci actual considera, en general, que la pres per motius poltics s una violaci dels drets humans de llibertat de conscincia i expressi. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el mn sollicitant l'alliberament de presoners de conscincia. Per evitar problemes amb els governs, AI limita les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violncia. Aix fa que hi hagi presoners poltics que no sn presoners de conscincia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70190" title="Procediment emmagatzemat" nonfiltered="2555" processed="2537" dbindex="27720">
Un procediment emmagatzemat s un programa (o procediment) que s fsicament emmagatzemat dins d'una base de dades. Sn escrits en llenguatges d'alt nivell (normalment propietaris) i contenen sentncies d'SQL.

De fet, els procediments emmagatzemats es poden considerar com una extensi del llenguatge SQL, ja que estan estandaritzats juntament amb l'SQL  amb el nom de Persistent Stored Modules (SQL/PSM, Standard ISO/IEC 9075 tamb conegut com a SQL:2003).

El principal avantatge d'un procediment emmagatzemat s que quan s'executa, com a conseqncia d'una petici d'un usuari, ho fa directament en la base de dades i per tant s ms rpid processant dades que si el mateix procs es realitzs fora de la base de dades (probablement en un altre servidor) ja que estalvia la transmissi de les dades que tracta.

Usos.
Els usos tpics dels procediments emmagatzemats sn la validaci de dades que est integrada en l'estructura de la base de dades (normalment aquest procediments s'anomenen triggers) o el processament de dades com a part d'un procs extern ms complex.

Els procediments emmagatzemats poden simplificar la gesti de dades quan una base de dades s manipulada per diversos programes externs. Inserint la "lgica de negoci" a la base de dades usant procediments emmagatzemats s'elimina la necessitat de duplicar la mateixa lgica a cadascun dels programes que accedeixen les dades.

En alguns sistemes, els procediments emmagatzemats es poden utilitzar per controlar les transaccions, en altres, els procediments s'executen dins una transacci de manera que les transaccions sn invisibles per ells.

En la majoria de sistemes es realitza una compilaci dels procediments emmagatzemats. El sistema de gesti de la base de dades determina el pla d'execuci de les consultes que es reutilitzar cada cop que es cridi el procediment.

Algunes de les bases de dades que incorporen procediments emmagatzemats.
DB2 d'IBM;
Microsoft SQL Server de Microsoft empraTransact-SQL;
MySQL;
Oracle incorpora el PL/SQL;
PostgreSQL empra PL/pgSQL;
Informix empra Informix-4GL;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70197" title="Vastitas" nonfiltered="2556" processed="2538" dbindex="27721">
Vastitas (plural vastitates, abr. VS) s un tret planetari superficial consistent en una gran planura sense altres accidents topogrfics destacables. En general es tracta d'extensions molt grans, per a les planures de grandries mitjanes s'utilitza el terme planitia. N's un exemple la gran Vastitas Borealis de Mart, que envolta tot el pol nord del planeta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70198" title="Olympus Mons" nonfiltered="2557" processed="2539" dbindex="27722">


Olympus Mons (en llat Mont Olimp) s una muntanya i volc d'escut del planeta Mart, situada a . Es tracta de la muntanya ms alta coneguda al sistema solar, amb una altura de 25.000 metres sobre el nivell mitj de la superfcie de Mart. Abans de qu les sondes espacials d'exploraci revelessin la seva naturalesa de muntanya era coneguda com Nix Olympica (Neus de l'Olimp, denominaci actualment desestimada en favor de l'oficial Olympus Mons).

Descripci general.
L'Olympus Mons est situat a la regi de Tharsis, una gran elevaci de la superfcie de Mart que tamb cont altres volcans importants, com els volcans d'escut Arsia Mons, Pavonis Mons i Ascraeus Mons. L'Olympus Mons est envoltat per una regi coneguda com les Olympus Mons Aureolae, amb grans crestes muntanyenques que s'estenen a ms de 1.000 km del cim i que mostren evidncies d'activitat glacial. 

L'edifici volcnic principal arriba a 27 km d'altura per sobre de la seva base i a 25 km per sobre del nivell de la superfcie mitjana del planeta. T una amplada de 540 km, amb penyasegats fora verticals en els trams ms baixos. La caldera t un dimetre de 60 km i una profunditat de 3.000 m, amb diversos crters sobreposats. Malgrat que al cim la pressi atmosfrica noms s el 2% de la pressi atmosfrica a la superfcie, la densitat de l'atmosfera s suficient com per formar-hi nvols de gran altura de dixid de carboni (per no de vapor d'aigua).

L'Olympus Mons s un volc d'escut, resultat del flux de lava molt fluida a travs de xemeneies volcniques durant un llarg perode de temps. Per aix el pendent de la muntanya s poc pronunciat, excepte en els penyasegats de la part baixa. El 2004 la sonda Mars Express obtingu imatges de fluxos de lava als vessants del volc que semblen tenir una edat de noms 2 milions d'anys (recents, en termes geolgics). Aix suggereix que la muntanya encara podria tenir una certa activitat volcnica.

L'exemple terrestre de volc ms similar a l'Olympus Mons seria el conjunt de volcans de les illes Hawaii (com el Mauna Loa). La gran altura de l'Olympus Mons s possiblement el resultat de la manca de processos de tectnica de plaques a Mart, que permet que l'escora planetria es mantingui fixa durant molt temps sobe un punt calent, de manera que aquest pugui seguir expulsant lava ininterrompudament sobre un mateix lloc.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70199" title="Beneharnum" nonfiltered="2558" processed="2540" dbindex="27723">
Beneharnum s una ciutat esmentada al Itinerari d'Anton, propera a Dacs o Dax (Aquae Tarbellicae) i a la via cap a Tolosa a travs d'Aquae Convenarum. Tamb estava comunicada amb Cesaragusta. Es probablement alguna vila propera a Ort. Fou probablement l origen del nom Bearn. s l'actual Lescar

La ciutat encara existia al segle VI i era seu d un bisbat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70200" title="Henri Philippe Ptain" nonfiltered="2559" processed="2541" dbindex="27724">

Philippe Benoni Omer Joseph Ptain (Cauchy--la-Tour, Pas-de-Calais 24 d'abril 1856   illa de Yeu, 23 de juliol 1951), generalment conegut com a Philippe Ptain o Mariscal Ptain, fou un general i heroi de guerra francs, ms tard Cap d'Estat de la Frana de Vichy, del 1940 al 1944. Degut al seu lideratge militar durant la Primera Guerra Mundial, fou considerat com a un heroi a Frana, per les seves accions durant la Segona Guerra Mundial provocaren que fou jutjat i sentenciat a mort per traci, que li fou commutada per cadena perptua per Charles de Gaulle. En la Frana actual, s considerat generalment com a un trador, i el ptainisme s un terme pejoratiu per a determinades poltiques reaccionries. Durant la seva etapa com a cap d'estat francs tamb ostent el crrec de coprncep d'Andorra.
 Orgens .
Fill d'una famlia de camperols catlics, el 1876 ingress a l'Acadmia Militar de Saint-Cyr i el 1887 a l' cole Suprieure de Guerre de Pars, on hi donaria classes des del 1906. En les seves llions es mostrava favorable als desplegaments tctics defensius i al desenvolupament de les lnies fortificades. El 1912 assol la graduaci de coronel.
 Primera Guerra Mundial .
En esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914 estava pendent de retirar-se, per l'ascendiren a general, i davant del II Exrcit francs va intervenir en la victria de Xampanya, el setembre de 1915, i l'any segent en la defensa de Verdun, on compt en les seves files amb el futur general Charles de Gaulle.

La forma en qu dirig les operacions militars d'aquesta batalla, que va durar deu mesos, li van fer guanyar el respecte i l'admiraci dels francesos. Grcies a aix, quan mesos ms tard el descontentament i desencoratgement de les tropes provoc una srie d'amotinaments, fou nomenat comandant en cap de l'exrcit en substituci de Robert-Georges Nivelle, que havia fracassat en l'ofensiva del Chemin des Dames. Va millorar les condicions de vida dels soldats, encara que reprim amb duresa els amotinats, reorganitz la instituci i torn la confiana a les tropes.

Fins al final de la guerra es va mantenir en el crrec, si b des d'abril de 1918 rest a les ordres del general Ferdinand Foch, quan aquest, que era el seu cap d'Estat Major, fou nomenat pels aliats generalssim suprem dels exrcits del front occidental, que van detenir l'ltima ofensiva alemanya i protagonitzaren la contraofensiva que els oblig a l'armistici. A finals de l'any 1918, Ptain va rebre el bast de mariscal.

No torn a entrar en acci fins el 1925, quan fou enviat al Marroc per a combatre al rifeny Abd el-Krim, a qui va sotmetre el 1926. Posteriorment fou inspector general de l'Exrcit, ministre de Guerra en el govern de Gaston Doumergue i, el 1939, ambaixador en l'Espanya de Franco.

 Segona Guerra Mundial .


Desprs de la la derrota del maig de 1940 de l'exrcit francs davant de l'alemany, fou nomenat ministre d'Estat i vicepresident del consell de ministres del govern de Paul Reynaud. Quan aquest va dimitir, es va fer crrec de la presidncia i hagu de negociar l'armistici amb els alemanys a Compigne.

Ms tard es va reunir amb Adolf Hitler a Montoire i pact amb ell un rgim de collaboraci mtua. Va traslladar la capital del nou estat a Vichy (la Frana de Vichy), adopt el ttol de Cap d'Estat (i no pas el de President de la Repblica francesa i l'Assemblea li va donar poders plens per a governar la Frana no ocupada sota el lema Treball, famlia, ptria. Poc desprs de la derrota, comptava amb el suport de bona part de la poblaci francesa, convenuda que havia salvat Frana de la destrucci total. Tanmateix, rest en evidncia quan Charles de Gaulle inici les crides a la Resistncia des de Londres i quan els alemanys ocuparen de fet tota Frana.

Accept convertir-se en policia dels invasors, adopt una actitud passiva (o sovint activa) davant les deportacions de jueus i don suport el reclutament de soldats francesos per a combatre amb uniforme alemany en el front rus (Brigade Charlemagne).

 Caiguda i condemna .
El desembarcament dels aliats a Normandia el 1944 i l'ofensiva posterior provocaren el colapse del seu rgim. Presoner dels alemanys va ser condut al castell de Siegmaringen a Alemanya amb Pierre Laval i d'altres collaboradors. Quan va caure el Tercer Reich, es va refugiar a Sussa abans d'entregar-se a les autoritats franceses. Fou jutjat sota acusaci d'alta traci i condemnat a mort. Nogensmenys, Charles de Gaulle li va conmutar per cadena perptua, en atenci als seus serveis durant la Primera Guerra Mundial i a la seva edat (89 anys el 1945). Fou confinat a l'illa de Yeu, on va morir el 1951.

 Llista dels governs de Ptain fins el 1942 .
 1r Govern de Ptain, 16 de juny - 12 de juliol de 1940. .


Philippe Ptain - Vice-President del Consell. ;
Camille Chautemps - Vice President of the Council;
Paul Baudoin - Ministre d'Afers Exteriors. ;
Maxime Weygand - Ministre de National Defense;
Louis Colson - Ministre de War;
Charles Pomaret - Ministre de the Interior;
Yves Bouthillier - Ministre de Finance and Commerce;
Andr Fvrier - Ministre de Labour;
Charles Frmicourt - Ministre de Justice;
Franois Darlan - Ministre de Military and Merchant Navy;
Bertrand Pujo - Ministre de Air;
Albert Rivaud - Ministre de National Education;
Jean Ybarnegaray - Ministre de French Family and Veterans;
Albert Chichery - Ministre de f Agriculture and Supply;
Albert Rivire - Ministre de Colonies;
Ludovic-Oscar Frossard - Ministre de Public Works and Transmissions;

Changes
23 June - Adrien Marquet i Pierre Laval enter the Cabinet as Ministers of State;
27 June 1940 - Adrien Marquet succeeds Pomaret as Ministre de the Interior. Andr Fvrier succeeds Frossard as Ministre de Transmissions. Frossard remains Ministre de Public Works. Charles Pomaret succeeds Fvrier as Ministre de Labour.

 2n Govern de Ptain, 12 de juliol - 6 de setembre de 1940. .
Philippe Ptain - Cap d'estat i President del Consell. ;
Pierre Laval - Vice-president del Consell.
Paul Baudoin - Ministre d'Afers Exteriors. ;

Maxime Weygand - Ministre de Defensa Nacional.
Louis Colson - Ministre de guerra.
Adrien Marquet - Ministre d'interior. ;
Yves Bouthillier - Ministre de finances.
Ren Belin - Ministre de Producci Industrial i Treball. ;
Raphal Alibert - Ministre de justcia. ;
Franois Darlan - Ministre de Marina. ;
Bertrand Pujo - Ministre d'Aviaci.
mile Miraud - Ministre d'Instrucci Pblica.
Pierre Caziot - Ministre d'agricultura i recursos. ;
Henry Lmery - Ministre de Colnies.
Jean Ybarnegaray - Ministre de Joventut i Familia.
Franois Pitri - Ministre de Comunicaci.

 3r Govern de Ptain, 6 de setembre de 1940 - 25 de febrer de 1941 .
Philippe Ptain - Head of State and President of the Council;
Pierre Laval - Vice President of the Council;
Paul Baudoin - Ministre de d'Afers Exteriors. ;

Charles Huntziger - Ministre de National Defense;
Marcel Peyrouton - Ministre de the Interior;
Yves Bouthillier - Ministre de Finance;
Ren Belin - Ministre de Industrial Production and Labour;
Raphal Alibert - Ministre de Justice;
Franois Darlan - Ministre de the Navy;
Jean Bergeret - Ministre de Aviation;
Georges Ripert - Ministre de Public Instruction and Youth;
Pierre Caziot - Ministre de Agriculture and Supply;
Charles Platon - Ministre de Colonies;
Jean Berthelot - Ministre de Communication;

Canvis
28 d'octubre 1940 - Pierre Laval succeeds Baudoin as Ministre de Foreign Affairs.
13 de desembre 1940 - Pierre Laval loses his positions. Pierre tienne Flandin succeeds Laval as Ministre de d'Afers Exteriors. ;
. Jacques Chevalier succeeds Ripert as Minister of Public Instruction and Youth. Paul Baudoin becomes Ministre de Information
2 de gener 1941 - Paul Baudoin ceases to be Ministre de Information, and the office is abolished.
27 de gener 1941 - Joseph Barthlemy succeeds Alibert as Minister of Justice.
10 de febrer 1941 - Franois Darlan succeeds Flandin as Minister of Foreign Affairs;

 Ptain's Fourth Government, 25 de febrer - 12 d'agost de 1941 .
Philippe Ptain - Head of State and President of the Council;
Franois Darlan - Vice-President of the Council, Minister d'Afers Exteriors, de l'Interior i de Marina. ;
Charles Huntziger - Ministre de National Defense;
Yves Bouthillier - Ministre de Finance and National Economy;
Pierre Pucheu - Ministre de Industrial Production;
Ren Belin - Ministre de Labour;
Joseph Barthlemy - Ministre de Justice;
Jean Bergeret - MiniMinistre de Aviation;
Jrme Carcopino - Ministre de National Education and Youth;
Pierre Caziot - Ministre de Agriculture;
Jean-Louis Achard - Ministre de Supply;
Charles Platon - Ministre de Colonies;
Jacques Chevalier - Ministre de Family and Health;
Jean Berthelot - MinisMinistre de Communication;
Henri Moysset - Ministre de Information;

Canvis
18 de juliol de 1941 - Pierre Pucheu succeeds Darlan as Minister of the Interior. Darlan retains his other posts. Franois Lehideux succeeds Pucheu as Minister of Industrial Production.

 5 govern de Ptain, 12 d'agost de 1941 - 18 d'abril de 1942 .
Philippe Ptain - Cap d'Estat i President del Consell. ;
Franois Darlan - Vice President of the Council, Ministre de Foreign Affairs, Minister of National Defense, and Minister of the Navy;
Pierre Pucheu - Ministre de l'Interior;
Yves Bouthillier - Ministre of Finance and National Economy;
Franois Lehideux - Ministre of Industrial Production;
Ren Belin - Ministre of Labour;
Joseph Barthlemy - Ministre of Justice;
Jean Bergeret - Ministre of Aviation;
Jrme Carcopino - Ministre de National Education and Youth;
Pierre Caziot - Ministre de Agriculture;
Paul Charbin - Ministre de Supply;
Charles Platon - Ministre de Colonies;
Serge Huard - Ministre de Family and Health;
Jean Berthelot - Ministre de Communication;
Paul Marion - Ministre de Information and Propaganda;
Henri Moysset - Ministre de State;
Lucien Romier - Ministre de State;

 Referncies .
Lottman, Herbert R. - Philippe Ptain, 1984.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70201" title="Benevent" nonfiltered="2560" processed="2542" dbindex="27725">


Benevent (en itali Benevento, en llat Beneventum, en grec Benebentos)  s una  ciutat d'Itlia a la Campnia, capital de la provncia de Benevent. s a la confluncia dels rius Sabato i Calore Irpino, i tenia 63.026 habitants el 2005.

 Histria .

La llegenda atribueix la seva fundaci a Diomedes. Festus diu que fou fundada per Ulisses i Circe i que una tradici deia que fou una ciutat dels usons abans de ser ocupada pels samnites.  La ciutat, que es deia Malaventum o Malebentos (probablement derivat de l'osc Maloeis o Malieis), era poblada pels hrpins (segons Plini) o pels samnites (Titus Livi i Ptolomeu). Fou  una de les principals del Samni i era una posici molt forta que no fou atacada pels romans a les dues primeres guerres samnites, per fou atacada i ocupada a la tercera guerra si be en un moment que no es recordat; ja era romana el 274 aC, i poc desprs Pirros d'Epir hi  fou derrotat a la seva rodalia pel cnsol Mani Curi Denat en una gran batalla probablement el 268 aC, que va decidir la retirada del epirota de terres italianes, desprs de lo qual s hi va establir (268 aC) una  colnia romana amb dret llat, i llavors va prendre el nom de Beneventum, perqu l antic nom es considerava de mal auguri. 

Va esdevenir aviat una ciutat prospera. A la Segona Guerra Pnica fou ocupada per guarnicions romanes diverses vegades com a fortalesa important prop de Campnia. A la seva rodalia es van lliurar dues batalles:

La primera el 214 aC en la que el general cartagins Hann fou derrotat per Tiberius Graccus.

La segona el 212 aC en la que el general Hann, que havia acumulat moltes provisions i grans al seu campament, fou assaltat pel cnsol rom Q. Fulvius, que va arrabassar al cartagins les provisions.

La regi fou assolada pels cartaginesos per tot i aix el 209 aC fou una de les divuit colnies llatines que va poder pagar el diner establert per Roma, aix com el contingent de soldats, destinat tot a la guerra contra Anbal. 


No va participar a la guerra social, o al menys no en va quedar constncia. Segurament fou la pau del segle I la que va produir que al final de la repblica fou una de les ciutats mes riques d'Itlia. En el segon triumvirat el territori de la colnia fou repartit pels triumvirs entre els seus veterans, i poc desprs es va establir una nova colnia sota August, que va incorporar a la ciutat el territori de la ciutat de Caudium. Ner hi va fundar un altre colnia que es va dir Colnia Concrdia Beneventum i durant el regnat de Sptim Sever portava els ttols de Colnia Jlia Augusta Concrdia Flix Beneventum. La seva situaci a la Via pia just a la uni amb la Via Trajana que portava a Aplia, i a un altre via que portava a Vensia i Tarent li va permetre continuar ser una ciutat important i rica durant l imperi i la principal del sud d'Itlia. Fou visitada per molts emperadors i son recordades especialment les visites de Ner, Traj i Sptim Sever. Per Traj es va erigir un arc triomfal (que fou acabat en temps d'Adri). Alguns emperadors van restaurar la ciutat o hi van construir edificis.

Administrativament la ciutat fou inclosa al territori dels Hrpins, i dins d aquest fou incorporada a la segona regi d'August, per mes tard fou incorporada a Campnia i posada sota control del cnsol de la provncia. Els habitants de Beneventum foren inclosos dins la tribu Stellatina. El territori de Benevent sota l imperi rom era bastant gran, i cap al oest anava fins a Caudium que en formava part (menys la ciutat mateixa); al nord fins a Tamarus inclos el poble de Pago (abans Pagus Veianus); al nord-est, fins la mateixa ciutat de Equus Tuticus (avui San Eleuterio prop de Castel Franco) i al est i sud fins a la frontera del territori de Aeculanum i Abellinum. Nombrosos llogarets depenien de la ciutat i els noms son coneguts per en general no estan identificats.

Desprs del Imperi, a les guerres gtiques, fou ocupada per Ttila que va arrasar les muralles, per desprs foren restaurades, i va recobrar la prosperitat. 

Sota domini llombard des el 571 fou capital d un ducat el 573, que va mantenir-se com un ducat independent desprs de la desaparici del regne llombard i va esdevenir mes tard principat.

El 1081 la ciutat fou conquerida pel normand Robert Guiscard que la va donar a la Santa Seu, i des llavors fou un feu del Papa. El 1266 Carles I d'Anjou hi va derrotar a Manfred I de Siclia.

El 1443 el Papa Eugeni IV va nomenar vicari de la ciutat al rei d'Arag Alfons IV, al que el 1455 va donar la ciutat en feu. La ciutat fou possessi del Papa fins el 1806 quant Napole la va entregar a Tayllerand com a principat. El 1815 el Congres de Viena la va retornar al Papa. Va participar a les revoltes de 1820, 1848 i 1860 i en aquest darrer any va quedar unida al regne d'Itlia.

A la ciutat queden restes del seu antic esplendor: l arc triomfal de Traj ja esmentat, construt el 114, i que es a un dels accessos a la ciutat anomenat abans Porta Aurea; restes de les muralles, del amfiteatre, un pont sobre el riu Calore (antic Calor), cermiques i pintures, fragments d escultures, inscripcions llatines; quant a edificis cal esmentat el anomenat Caesareum, una espcie de Cria, on es reunia el senat local; la baslica; alguns prtics i les termes (del temps del emperador Cmode).
 
Beneventum fou el lloc de naixement dels gramtics Orbilius i Rutilius Aelianius, i d alguns oradors i poetes menys coneguts fora del mbit local.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70205" title="Bagacum" nonfiltered="2561" processed="2543" dbindex="27726">
Bagacum fou una ciutat del poble belga dels Nervis, segurament la seva principal ciutat. Estava comunicada per carretera amb Turnacum (Tournai), Camaracum (Cambrai), Durocortorum (Reims),  Atuatuca Tungrorum (Tongern), Tablae (Abls) i Mugusta Veromandourum (Sant Quint). S ha trobat una inscripci a la ciutat que recorda la visita de Tiberi a la Gllia abans de ser emperador. Fou una ciutat de certa importncia sota l imperi per fou destruda pels francs o d'altres pobles a finals del segle IV. Avui es diu Bavay i s'hi han trobat fora restes romanes i una part del circ.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70206" title="Bagadnia" nonfiltered="2562" processed="2544" dbindex="27727">
Bagadnia fou una plana de la Capadcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos. El seu nom apareix tamb com a Gabadnia per segurament s un error de transcripci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70208" title="Baiae" nonfiltered="2563" processed="2545" dbindex="27729">
Baiae (o Baiai), actualment Baia, fou una ciutat de la costa de Campnia, clebre pels seus banys i aiges minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus. 

El seu nom seria derivat de Baios, un dels companys d'Ulisses, que fou enterrat all. Per no va tenir importncia fins que fou elegida com a residencia per romans rics vers la fi de la repblica. Marius, Luculle, Pompeu i Csar hi van tenir una vila. Mes tard alguns emperadors hi van tenir tamb viles (o  palaus) des les que van governar. Callgula va residir all sovint i va fer construir un pas amb vaixells coberts de terra des la ciutat fins a Puteoli, a una distancia de dos milles romanes. Ner hi va tenir una vila que va heretar de la seva mare Agripina; Adri va morir a Baiae i Alexandre Sever i va fer construir algunes viles.
Livi ja esmenta el lloc per les propietats medicinals de l aigua el 176 aC amb el nom de Aquae Cumanae; desprs fou esmentada pel mateix motiu per altres. Les aiges eren sulfuroses, aluminoses, acides i altres. Si van construir unes termes que encara es feien servir al segle VI.

Al temps del imperi havia esdevingut una ciutat important i va obtenir el privilegi de municipi separat de Cumae de la que depenia abans, per a la que va restar lligada en alguns aspectes. A l edat mitjana va anar decaient.

Sobre les runes d'un antic palau rom, el 1495 s'hi va comenar a construir una fortificaci (el Castello Aragonese), que Pedro de Toledo virrei de Carles V va modificar i ampliar del 1538 al 1550. Tant a la costa com als turons propers es troben algunes runes amb restes d edificis que no es poden identificar; un d ells es conegut com a Temple de Venus, que era la deessa titular de la ciutat; un altre es anomenat temple de Diana; i un tercer Temple de Mercuri, per es dubts que es tracti realment de temples.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70210" title="Fricativa dental sonora" nonfiltered="2564" processed="2546" dbindex="27730">

La consonant fricativa dental sonora s un so que se simbolitza com a  a l'AFI, la lletra eth del nrdic antic adaptada de la delta de l'alfabet grec. Est present a moltes llenges del mn, si b no en totes t el carcter de fonema.

Caracterstiques.
 s una consonant fricativa perqu la columna d'aire pateix una turbulncia per l'acci de les dents.
 s un so oral.
 s un so sonor perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
El catal t aquest so per no s un fonema sin un allfon o variant de la oclusiva alveolar sonora. Apareix en diversos contextos, sobretot quan es troba entre vocals o entre una vocal i una lquida l, r, s (per exemple, acudit ).

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70211" title="Balbura" nonfiltered="2565" processed="2547" dbindex="27731">
Balbura fou una ciutat de Lcia, actual Katara. Queden importants restes d edificis romans (dos teatres, acrpolis, temples) i algunes esglsies cristianes. Els habitants de la regi foren anomenats els balbureus. Balbura era part del districte de Cablia o Cabalis, on tamb hi havia les ciutats de Bubon i Onoanda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70214" title="Fricativa velar sonora" nonfiltered="2566" processed="2548" dbindex="27733">

La fricativa velar sonora s un so de la parla que es representa  en l'alfabet fontic internacional, com la lletra gamma minscula de l'alfabet grec per lleugerament modificada amb tra simtric. No existeix a totes les llenges del mn, per s a moltes de les ms parlades.

Caracterstiques.
 El seu punt d'articulaci s velar perqu la llengua tira cap enrere.
 s una consonant oral sonor.
 l seu mode d'articulaci s fricatiu perqu hi ha turbulncia en la columna d'aire.

En catal.
En catal no es considera fonema, sin allfon o variant del corresponent so oclusiu. A ms, la pronncia s ms aproximant (hi ha menys fricci a la columna d'aire). Un exemple d'aquest so s a la paraula "agafar"

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70217" title="Balsa" nonfiltered="2567" processed="2549" dbindex="27734">
Balsa fou una ciutat de Lusitnia a la costa sud. Pertanyia als lusitans o als turduls, i Plini el vell esmenta Balsa com una ciutat estipendiria. Per les seves monedes se sap que fou municipi (Flix Balsa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70219" title="Bltia" nonfiltered="2568" processed="2550" dbindex="27735">
Bltia es el nom aplicat a unes terres d'Esctia que sovint s identifiquen amb les regions bltiques per que segurament eren a un altre lloc ja que els pobles que vivien a la actual regi bltica eren germnics i l'anomenaven Mar oriental (East Sea).

Es considera molt probable que fos la regi anomenada avui dels Estrets de Belts entre les illes daneses i Jutlndia, o be l illa de Fyen o Sealand.

Els gots tingueren dos lnies dinstiques: la dels Balts (o Baltungs) i la dels Amals (o Amalungs) i es possible que els noms derivessin d un epnim i que fou d aquest d on el pas de Bltia hagus pres el nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70221" title="Abant (rei)" nonfiltered="2569" processed="2551" dbindex="27736">
Abant () fou el dotz rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i nt de Dnau. Es va casar amb Oclia de la que va tenir dos fills bessons, Acrisi i Pretos. Va fundar Abae a Fcida i Argos a Tesslia i fou un anomenat conqueridor. 
Desprs de la seva mort, una revolta del poble fou sufocada noms ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels Abantiades d'Argos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70223" title="Abascantus" nonfiltered="2570" processed="2552" dbindex="27737">


Abascantus o Abascant () fou un metge de Li que va viure al segle II i que va inventar un antdot contra la mossegada de serps i altres remeis. Fou esmentat per Gal (De Compos. Medicam. secund. Locos, 9.4. vol. 13. p. 278)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70225" title="Abderos" nonfiltered="2571" processed="2553" dbindex="27738">
Abderos fou el fill d'Hermes, i favorit d'Hracles que suposadament va fundar la ciutat d'Abdera en honor seu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70226" title="Abdies" nonfiltered="2572" processed="2554" dbindex="27739">
Abdies (Abdias, grec Abdas ) fou un escriptor jueu que va escriure un llibre apcrif sobre la histria de l'apostolat i que s considerat el primer bisbe de Babilnia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70227" title="Abellio" nonfiltered="2573" processed="2555" dbindex="27740">
Abellio (llat Abellio, grec Ablios ), s el nom d un du esmentat a una inscripci al Comenge, que podria ser noms un altre nom d'Apollo.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70228" title="Sant Aberci" nonfiltered="2574" processed="2556" dbindex="27741">
El bisbe Sant Aberci (llat Abercius, grec Abrkios ), fou el suposat successor de de Sant Ppies o Sant Paplas a la seu de Hierpolis vers el 150. 

Obra.
Va escriure "Epstola a l'emperador Marc Aureli" i "el llibre de la disciplina", ambds perduts.

Se li atribueixen: 
Una epstola a l'emperador Marc Aureli.
Un llibre sobre disciplina () dirigit al seu clergat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70229" title="Abgar" nonfiltered="2575" processed="2557" dbindex="27742">

Abgar (grec Abgaros, ) fou el nom de diversos reis d'Osroene (amb la seva capital Edessa). Els detalls coneguts dels seus regnats sn en general fora minos. 

Els reis anomenats Abgar d'Edessa foren:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70230" title="Abelox" nonfiltered="2576" processed="2558" dbindex="27743">
Abelox (tambe Abelux i Abilyx, grec ), fou un noble d'Hispnia amic de Cartago que desprs va passar al bndol rom i va entregar als generals romans els hostatges saguntins fets pels cartaginesos, desprs d enganyar al general cartagins Bostar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70231" title="Abisares" nonfiltered="2577" processed="2559" dbindex="27744">
Abisares (o Abiares, Abissares o Embisarus, ) fou un rei indi de la zona ms enll del riu Hidaspes que va enviar ambaixades a Alexandre el gran. Aquest li va permetre conservar el seu regne i encara el va engrandir, i a la seva mort va nomenar al seu successor.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70232" title="Charlie Watts" nonfiltered="2578" processed="2560" dbindex="27745">

Charles Robert Watts (Islington, 2 de juny de 1941) s un msic de rock, instrumentista de Bateria. Estudi a la Tylers Croft Secondary Modern i a la Harrow Art School, i als 18 anys comen a treballar en una agncia de publicitat de Londres. Aficionat al jazz, aprengu a tocar la bateria escoltant a grans bateristes del gnere, comm Sid Catlett o Max Roach. Form part de diferents grups de jazz, com The Joe Jones Jazz Seven, Blues By Five i el 1961 els Blues Incorporated d'Alexis Korner. En el club on tocava amb aquest darrer, va conixer Mick Jagger que l'hi deman que entrs a formar part d'un nou grup que s'acabava de formar, The Rolling Stones, i des del 1962 fou el bateria del mtic conjunt. Conegut com l'"Stone silencis", el seu estil s bsicament sobri, constant i fa les funcions d'"empnyer" el ritme del grup. Sense deixar els Stones, ha collaborat sovint en formacions jazzstiques, i en especial a la banda del seu company Bill Wyman.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70233" title="Abistamenes" nonfiltered="2579" processed="2561" dbindex="27746">
Abistamenes fou governador (strapa) de Capadcia nomenat per Alexandre el gran, per del que no se sap res ms del seu govern. L historiador Arri l esmenta sota el nom de Sabictes (Sabictas).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70234" title="Ablabi" nonfiltered="2580" processed="2562" dbindex="27747">
Ablabi (Ablabius, grec: Ablbios ) fou un metge grec del segle II que es considerat un dels principals desprs d'Hipcrates i Gal. Teosbia va escriure un epigrama sobre la seva mort que figura a l'antologia grega.

Vegeu tamb: Ablabi l'Illustre


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70237" title="Guillem I de Carcassona" nonfiltered="2581" processed="2563" dbindex="27748">
Guillem I de Carcassona ( ? - 1034 ), comte de Carcassona (1012-1034).

Orgens familiars.
Fill del comte Ramon I de Carcassona i la seva esposa, Garsenda de Beziers. Fou nt de Roger I de Carcassona, al qual succe al tron.

Ascens al tron.
El seu pare mor prematurament, per la qual cosa Guillem fou nomenat hereu del comtat de Carcassona a la mort del seu avi. Durant tot el seu regnat tingu el seu germ Pere II de Carcassona com a comte associat al comtat.

Npcies i descendents.
Del seu matrimoni amb una dama de nom desconegut tingu tres fills:
 Ramon II de Carcassona (?-1068), comte de Carcassona;
 Bernat II de Carcassona, comte associat de Carcassona;
 Pere III de Carcassona, comte associat de Carcassona;

Guillem I mor el 1034 i fou succet pel seu fill gran, Ramon II.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70239" title="Jerry Sanders" nonfiltered="2582" processed="2564" dbindex="27749">
Jerry Sanders (William Jeremiah Sanders III), va ser comercial de Fairchild Semiconductor durant els anys 60, desprs de treballar a Douglas Aircraft Company i Motorola. Com a part de Fairchild, a final de 1969 es va escindir i van formar AMD.

Durant el 1980 va protagonitzar un duel amb Intel quan va aconseguir establir AMD com a segona font de processadors per IBM quan aquesta empresa va decidir obrir-se a nous provedors per millorar la competitivitat dels seus productes.

Font: Sphoera (amb perms de l'autor)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70240" title="Ablavius" nonfiltered="2583" processed="2565" dbindex="27750">

Ablavius (poltic): poltic rom.
Ablavius (historiador): historiador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70244" title="Pere II de Carcassona" nonfiltered="2584" processed="2566" dbindex="27751">
Pere II de Carcassona ( ? - 1059 ), comte associat de Carcassona (1012-1059).

Orgens familiars.
Fill segon del comte Ramon I de Carcassona i la seva esposa, Garsenda de Beziers. Era nt de Roger I de Carcassona i el seu germ Guillem I reb el comtat a la mort d'aquest.

Comte associat.
Pere II fou associat al comtat durant els regnes del seu germ Gillem I el 1012, per tal d'enfortir el poder comtal a la mort del comte Roger I.

A la mort del seu germ el 1034 continu associat al comtat durant el regnat del seu nebot Ramon II de Carcassona, al qual se li uniren els dos fills de Guillem, Bernat II i Pere III.

Npcies i descendents.
Es cas amb Rangarda de Tolosa, filla del comte Guillem III de Tolosa i la seva segona esposa Emma de Venaisin. D'aquesta uni nasqueren:
 Roger III de Carcassona (?-1067);
 Ermengarda de Carcassona, casada amb Raimon Trencavell;
 Garsenda de Carcassona, casada amb el vescomte Ramon de Narbona;
 Adelaida de Carcassona, casada amb Guillem Ramon de Cerdanya;

Pere II mor vers el 1059







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70251" title="Lapnia" nonfiltered="2585" processed="2567" dbindex="27752">

En un sentit ampli, Lapnia (en sami Sameadnm, en suec Lappland, en fins Lappi) designa el pas dels Samis. s llavors una regi boreal europea, situada al nord de la pennsula escandinava (al nord de Noruega i Sucia), al nord de Finlndia i al nord de la pennsula de Kola a Rssia.

En un sentit ms limitat, Lapnia s una provncia histrica de Sucia, que, des de 1809, quan Finlndia va ser conquerida per Rssia, es troba compartida entre Sucia i Finlndia.

Lapnia est situada en gran part ms enll del cercle polar rtic. El Cap Nord s el punt ms septentrional d'Europa (de fet, est situat sobre la petita illa de Magerya molt a prop del continent).

Clima.

El clima s fred, amb temperatures sota 0C durant sis o set mesos; l'hivern s llarg, i durant tres mesos el sol s per sota de l'horitz; l'estiu s curt, i el sol lluu contnuament de maig a mitjans de juliol. La temperatura a Lapnia en el transcurs de l'any varia de -35C (a l'interior) a +15C aproximadament. Aquesta regi est vorejada per l'Atlntic nord i l'Oce glacial rtic. El corrent del Golf permet a les regions costaneres de beneficiar-se de temperatures relativament suaus a l'hivern (el mar no s'hi gela mai, i no s'hi veuen icebergs, malgrat la latitud). s per aquesta mateixa ra que la ciutat ms septentrional del mn (Hammerfest a Noruega) hi ha ser construda. Les precipitacions sn moderades, per la neu cobreix el sl alguns mesos.

Fauna i flora.

Entre els animals ms emblemtics de Lapnia hi trobem el ren.

Lapnia presenta diversos mamfers depredadors, tals com l's bru i el golut (Gulo Gulo).

El golut s l'nica espcie en cert perill d'extinci. Ataca els rens femelles i els petits. La prdua de rens pels depredadors s compensada amb una indemnitzaci. En el cas del golut, el problema s que la indemnitzaci requereix portar la identificaci de l'animal, com que els goluts arrenquen el cap del ren, posa ms difcil la justificaci de la prdua.

L's bru forma part de les espcies animals installades a Lapnia. Els samis tenen el dret de caa'ls dins del seu territori, a excepci dels parcs nacionals.

L'guila marina presenta igualment una poblaci d'aproximadament 100 parelles.

Altres animals sn la llebre rtica, la guineu rtica i el lemming.

La vegetaci local s essencialment una vegetaci de taiga i de tundra. El nord s cobert de tundra, i el sud, de bosc de conferes. 

Geografia.

Les muntanyes, d'origen caledoni, sn molt erosionades i la costa s seccionada per llargs i profunds fiords. Hi abunden els llacs mornics, com per exemple l'Inari. Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l'oce rtic sn de curs breu i rpid, mentre que els de la Bltica sn ms llargs i cabalosos (Kemi, Muonio), i sn rics en salmons i truites.

Noms a les valls conreables (patates, farratge i algun ramat de bovins) hi ha establiments permanents, com tamb als centres miners i comercials.

Histria.

A ms de Noruecs, suecs, Finesos i russos, a la regi hi viuen els lapons (els Samis), poble amb un estil de vida basat en la transhumncia (la cria de rens s una activitat important, per els samis sn igualment caadors, pescadors i recollectors). Aquest poble, que s'hi establ fa 10.000 anys, ha estat evangelitzat. Les primeres esglsies de la regi van ser construdes al segle XII pels noruecs, per l'evangelitzaci va continuar fins uns centenars d'anys ms tard, al segle XVIII. Les creences animistes tradicionals existeixen encara actualment.

Economia.

La construcci de noves carreteres ha donat lloc a un turisme considerable, per el principal recurs de la regi sn els jaciments de ferro (reserves de 3.000 milions de tones) de les muntanyes de Kirunavaara i Luosaavaara, a Sucia, principalment els de Kiruna i Malmbergat; el mineral t un alt contingut de ferro i s transportat per ferrocarril al port de Narvik, a Noruega, per a l'exportaci o s usat en la indstria metallrgica de Lule, Sucia. Tamb hi ha mines de nquel.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70252" title="Alger" nonfiltered="2586" processed="2568" dbindex="27753">


Alger (en rab         al-Jaza'ir, literalment "les Illes") s la capital i la ciutat ms gran d'Algria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la poblaci de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva rea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada tamb al-Bahja (      ) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, est situada al nord-oest d'frica, concretament al litoral de la mar Mediterrnia, i disposa del port ms important de la zona. 

Alger ha crescut molt en els darrers anys, si b conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

 Histria .
Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi mtic Hrcules, encara que en realitat era una colnia comercial fencia anomenada Icosim. L'any 146 aC va ser annexionada a l'Imperi Rom i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V va ser conquerida pels vndals i va formar part de l'Imperi Bizant i, ms tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels rabs.

A partir del segle X es va convertir en un important port per on passava gran part del comer mediterrani. Al segle XV hi van arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510 desprs d'haver ocupat Or, ciutat prxima a Alger, per foren foragitats pel pirata turc Khar ad-Din (Barba-rossa) l'any 1530, el qual, amb la protecci de l'Imperi Otom, va convertir la ciutat en una base corsria dedicada a atacar els vaixells de la regi i tamb les costes catalanes.

El 14 de juny de 1830 la ciutat va ser conquerida pels francesos. Frana va dir que es tractava d'una ocupaci temporal, per el cert s que la colnia algeriana va durar ms de 132 anys, fins a la seva independncia l'any 1962. Durant aquests anys es va produir una important migraci de gent dels Pasos Catalans cap a Algria, sobretot alacantins (que es van situar a la regi d'Or) i rossellonesos i menorquins (situats a la regi d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet.
Aix, el pujol, on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, ex Rue Michelet, era anomenat " es camp des naps " pels pescadors menorquins installats a Fort de l'Eau. (ancdota recollida al llibre Alger de Louis Bertrand.)i la plaa dels Mrtirs, ex Place du Gouvernement " la plaa del cavall " a causa de l'esttua del duc d'Orlans que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de Pars. 

Durant la Segona Guerra Mundial, i desprs del desembarcament aliat al nord d'frica l'any 1943, Alger hi va tenir un paper principal ja que fou el quarter general del general Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte al pas. Durant la lluita per la independncia contra Frana (1954-1962) va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la histria oficial algeriana, hi va haver un mili de morts a mans de l'exrcit francs i del Front Nacional d'Alliberament Algeri. L'any 1962 es va proclamar Alger capital de l'Algria independent. Desprs de la guerra d'independencia es va produir un xode de la poblaci europea  o pied-noir, la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara t uns 3 milions d'habitants, s a dir, un 10% de la poblaci de l'estat.

Va esser escenari de atentats en la guerra civil entre el govern i els dos fronys islmics el GIA i el FIS.



 Altres dades d'inters .
Les temperatures hi solen variar entre els 18 i els 24 a l'hivern i entre els 25 i els 32 a l'estiu, estaci que acostuma a ser extremadament seca i calorosa.

Hi ha una pellcula d'aventures sobre un lladre de joies amb el nom de la ciutat, rodada l'any 1938 i dirigida per John Cromwell.

Els fets succets durant la guerra d'independncia sn narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la pellcula La batalla d'Alger (1965) de Gilo Pontecorvo, que va obtenir un Lle d'Or al Festival de Vencia de 1966, tema que tracta La presonera d'Alger, novella de Joan-Daniel Bezsonoff

Existeix tamb una comunitat anomenada Alger en una part de la ciutat de Nova Orleans, la ms important de l'estat de Louisiana dels EUA.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70253" title="Abrocomes" nonfiltered="2587" processed="2569" dbindex="27754">


Abrocomes (strapa), strapa persa ;

Abrocomes (prncep), prncep persa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70255" title="Abradates" nonfiltered="2588" processed="2570" dbindex="27755">
Abradates (Abradatas, Abradtas ) fou un rei de Susa que era aliat del assiris contra Cir II el gran de Prsia. Estava casat amb Pantheia, la qual va caure presonera del rei persa quant aquest va ocupar el campament assiri, mentre el seu marit era en missi a Bactriana. Cir va tractar tant b a la dona que Abradates es va aliar al rei persa. Va morir en una batalla contra els egipcis. La seva dona va tenir tant de disgust que es va sucidar junt amb tres eunucs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70256" title="Tol" nonfiltered="2589" processed="2571" dbindex="27756">


Tol (en occit Tolon, en francs Toulon) s una ciutat d'Occitnia (Frana), capital del departament del Var, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. s el nucli d'una conurbaci d'unes 390.000 persones.

 Economia .
s una ciutat porturia important, t drassanes i indstries qumiques, alimentries i de la fabricaci de mobles. s tamb un centre turstic.

 Histria .
Era un petit poble lgur que fou colonitzat pels romans com a Telo Martius i es convert en ciutat estratgica amb l'annexi a Frana, perqu Llus XV en fu un centre militar. Vauban la va fortificar i pat un fort setge el 1744, i un altre el 1793, quan es revoltaren contra la Convenci francesa i fou presa per Napole Bonaparte. El seu paper estratgic s'increment als segles XIX i XX, amb la installaci de l'esquadra francesa de la Mediterrnia, de la qual n's la base principal. Fou seu episcopal des del segle VI fins a l'any 1790. Entre els seus monuments cal destacar l'esglsia de Santa Maria Major (segles XVII-XVIII) i la gran torre de la Mitra (segle XVI).
 
Bibliografia

 Maurice Arreckx, Vivre sa ville, La Table ronde, 1982 ; Toulon, ma passion, 1985;
 Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier  dcouvert, Laurens, 1998;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70259" title="Abron" nonfiltered="2590" processed="2572" dbindex="27758">

Abron (escriptor) fou un escriptor grec d'Atenes, de la deme de Bate, fill de Callies, que va escriure sobre els festivals i sacrificis. Un llibre d'Abron s esmentat sovint per Esteve Bizant.

Abron (fill de Cefisdot) fou el fill de l'ecultor Cefisdot el jove i germ de l'orador atenenc Licurg.
Abron (gramtic) fou un gramtic de Frgia o Rodes, pupil de Trif, que fou inicialment un esclau. Va viure principalment a Roma al comenament de l'Imperi.
Abron d'Argos fou un ric excntric d'Argos, de resultes del qual el nom es va donar a les persones extravagants.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70263" title="Abroni Sil" nonfiltered="2591" processed="2573" dbindex="27759">
Abroni Sil (Abronius Silo) fou un poeta rom pupil de Porci Latr, que va viure en temps del emperador Octavi August. Va tenir un fill que tamb fou poeta, per va acabar escrivint guions per comedietes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70264" title="Abrnic" nonfiltered="2592" processed="2574" dbindex="27760">
Abrnic (Abronychus, Abrnycos  ), fill de Lisicles, fou un atenenc que amb el seu vaixell estava prop de les Termpiles per mantenir la comunicaci entre el rei espart Leonides i la flota grega a Artemision.

Ms tard fou ambaixador atenenc a Esparta. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70265" title="Abrota" nonfiltered="2593" processed="2575" dbindex="27761">
Abrota () fou la filla de Oncestes el beoci i esposa de Nisos, rei de Megara. A la mort d'Abrota el rei va ordenar que totes les dones del regne havien de portar un vestit com el de la difunta, vestit que encara es portava en temps de Plutarc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70266" title="Abrpolis" nonfiltered="2594" processed="2576" dbindex="27762">
Abrpolis (llat Abrupolis) fou un rei odrisi aliat dels romans que va combatre al seu costat contra el rei macedoni Filip V que ocupava parcialment el pas fins que se'n va retirar el 183 aC per encara va estar ocupat tres anys ms pel regne de Prgam. Ms tard Perseu de Macednia, fill de Filip, va ocupar el pas i en va expulsar al rei vers el 172 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70268" title="Absirt" nonfiltered="2595" processed="2577" dbindex="27763">
Absirt o Absyrtos fou fill d'Aetes, rei dels colquis i germ de Medea. Quan aquesta es va escapar amb Json es va emportar al seu germ Absyrtos i quant anava a ser capturada pel seu pare, va assassinar a Absyrtos i va tirar les seves despulles al cam, prop de Tomi, aturant aix al pare. Per un altre versi de la llegenda diu que el pare va enviar a Absyrtos en persecuci de Medea a la que va trobar a Corf, on fou ben rebut pel rei Alcinos per que es va negar a entregar a la fugitiva; va continuar la persecuci i la va atrapar a Minerva per fou mort per Json. D altres fons (Just i Diodor entre d altres) l'esmenten sota el nom de Egialeu (Aegilaeus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70271" title="Abulites" nonfiltered="2596" processed="2578" dbindex="27764">
Abulites () fou el strapa de Susiana que es va rendir a Alexandre el gran quant aquest s'acostava a Susa, enviant al seu fill Oxiatres al general Filox que formava l'avantguarda de la fora del conqueridor (Arri 3.16.6).

Quan Alexandre va entrar a Susa, una de les capitals del imperi, va trobar grans tresors, com 50000 talents en lingots de plata 
(Quintus Curtius 5.2.8ff, per altres autors donen quantitats diferents);  Alexandre el va mantenir en el crrec amb la jurisdicci civil, i amb guarnici militar macedonia a la ciutat.

A la seva tornada de l'expedici a la ndia, Alexnadre va fer executar a Abulites, juntament amb el seu fill Oxiatres, per crims comesos en el govern territorial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70272" title="Gens Abria" nonfiltered="2597" processed="2579" dbindex="27765">
La gens Abria foren una famlia romana d origen plebeu. Els seus personatges mes destacats son:
Gai Aburi (Caius Aburius), que fou ambaixador rom enviat a Masinissa I i als cartaginesos el 171 aC.
Marc Aburi (Marcus Aburius), trib del poble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70276" title="Abidenos" nonfiltered="2598" processed="2580" dbindex="27767">
Abid o Abidenos (Abydenus, Abydenos , fou un historiador grec d poca desconeguda que va escriure una histria d'Assria (, en dialecte jnic, per la qual va fer servir els treballs de Megstenes i Berosos. Una part de la seva obra fou reproduda a la traducci armnia del Cronic d'Eusebi, i per Ciril i Sincelle, i s particularment valousa per la cronologia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70279" title="Acacius de Cesarea" nonfiltered="2599" processed="2581" dbindex="27768">
Acaci de Cesarea (Acacius, ), conegut com "el Guerxo" , fou pupil i successor d'Eusebi com a bisbe de Cesarea el 340. Va escriure la vida del seu mestre. Fou inicialment semiarri i mes tard va fundar el moviment homoe, i fou condemnat pels semiarrians a Selucia (359). Es va associar desprs a Aeci, autor del "Anomoeon", per el va abandonar sota la direcci de Constant. Sota el catlic Jovi va signar el credo de concili de Nicea I. Va morir el 366. Va escriure 17 llibres eclesistics i 6 miscellnies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70280" title="Acacius" nonfiltered="2600" processed="2582" dbindex="27769">

Acacius de Beroea:(321-437) Clerge siri. Bisbe cristi de Beroea.  ;
Acacius de Cesarea: (?-366) Clerge probablement siri. Bisbe cristi de Cesarea.
Acacius de Constantinoble: (?-488) Clerge bizant. Partriarca de Constantinoble entre el 471 i 489.
Acacius de Melitene:(?-?) Clerge bizant. Bisbe cristi de Melitene.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70282" title="Acacius de Melitene" nonfiltered="2601" processed="2583" dbindex="27770">
Acaci de Melitene (Acacius) fou bisbe de la ciutat de Melitene el 431. Fou abans lector del bisbat (390-431). Es va declarar contra Nestori i va participar al Concili d'Efes el 431 on va mantenir una posici molt ferma. 

Va deixar escrites algunes homilies i una carta a Sant Ciril.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70283" title="Copa d'Europa de waterpolo masculina" nonfiltered="2602" processed="2584" dbindex="27771">
La Copa d'Europa de Waterpolo (anomenada Lliga de Campions des de 1996 i Euro Lliga des del 2003) s la mxima competici europea per a clubs de waterpolo. s un torneig organitzat per la L.E.N. (Lliga Europea de Nataci).

 Palmars .
 1963/64: Partizan Beograd ;
 1964/65: Pro Recco Genova ;
 1965/66: Partizan Beograd ;
 1966/67: Partizan Beograd ;
 1967/68: Mladost Zagreb ;
 1968/69: Mladost Zagreb ;
 1969/70: Mladost Zagreb ;
 1970/71: Partizan Beograd ;
 1971/72: Mladost Zagreb ;
 1972/73: Orvosegyetem SC Budapest ;
 1973/74: MGU Moskv ;
 1974/75: Partizan Beograd ;
 1975/76: Partizan Beograd ;
 1976/77: CSKA Moskv ;
 1977/78: Canottieri Napoli ;
 1978/79: Orvosegyetem SC Budapest ;
 1979/80: Vasas SC Budapest ;
 1980/81: VK JUG Dubrovnic ;
 1981/82: Club Nataci Barcelona ;
 1982/83: Spandau 04 Berlin ;
 1983/84: Pro Recco Genova ;
 1984/85: Vasas SC Budapest ;
 1985/86: Spandau 04 Berlin ;
 1986/87: Spandau 04 Berlin ;
 1987/88: Pallanuoto Pescara ;
 1988/89: Spandau 04 Berlin ;
 1989/90: Mladost Zagreb ;
 1990/91: Mladost Zagreb ;
 1991/92: PK Jadran Split ;
 1992/93: PK Jadran Split ;
 1993/94: jpesti TE Budapest ;
 1994/95: Club Nataci Catalunya ;
 1995/96: Mladost Zagreb ;
 1996/97: CN Posillipo Napoli ;
 1997/98: CN Posillipo Napoli ;
 1998/99: POSK Split ;
 1999/00: VK Becej NIS Naftagas ;
 2000/01: VK JUG Dubrovnik ;
 2001/02: Olympiakos Piraeus ;
 2002/03: Pro Recco Genova ;
 2003/04: Budapesti Honvd SE ;
 2004/05: CN Posillipo Napoli ;
 2005/06: VK JUG Dubrovnik ;
 2006/07: Pro Recco Genova ;
 2007/08: Pro Recco Genova ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70286" title="Acaci de Constantinoble" nonfiltered="2603" processed="2585" dbindex="27773">
Acaci de Constantinoble  (Acacius) fou bisbe de Constantinoble el 471, com a successor de Genadi. Abans dirigia l asil d orfes de la ciutat. Es va distingir al Concili de Calcednia en contra del emperador Basilisc (476-478) i del monofisisme i va proclamar la restauraci de Zen (477) per mentre el monofisisme havia guanyat prou fora i el 482 es va arribar a una formula de comproms anomenada Henoticon. Aquesta i d altres concessions van provocar l acusaci contra ell de Joan de Talaia patriarca d'Alexandria contra el qual va donar suport al antipatriarca Pere Mongus. Acaci fou anatemitzat pel Papa Flix III (an alguns lloc esmentat com Flix II al no comptabilitzar el discutat papa o antipapa Flix II), el 484. Pere Mongus i Acaci van sostenir les doctrines de Calcednia i Acaci va donar suport al primer, per va retenir la seu  fins a la seva mort el 488.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70287" title="Acacos" nonfiltered="2604" processed="2586" dbindex="27774">
Acacos fou fill de Lica i rei d'Acacesion a Arcdia, ciutat que suposadament va fundar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70288" title="Academos" nonfiltered="2605" processed="2587" dbindex="27775">
Academos fou un heroi grec mitolgic d'Atenes que va rebutjar a Cstor i Pllux quan van envair l'tica per alliberar a la seva germana Hellena.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70289" title="Recopa d'Europa de waterpolo masculina" nonfiltered="2606" processed="2588" dbindex="27776">
La Copa de Campions de Copa  o Recopa d'Europa de waterpolo fou la segona competici europea per a clubs de waterpolo. Organitzat per la L.E.N. (Lliga Europea de Nataci), desaparegu el 2003, incorporant-se a l'Euro Lliga.

 Palmars .
 1974/75: Ferencvrosi TC Budapest ;
 1975/76: Mladost Zagreb ;
 1976/77: MGU Moskv ;
 1977/78: Ferencvrosi TC Budapest ;
 1978/79: KPK Korcula ;
 1979/80: Ferencvrosi TC Budapest ;
 1980/81: CSKA Moskv ;
 1981/82: POSK Split ;
 1982/83: CSKA Moskv ;
 1983/84: POSK Split ;
 1984/85: Dinamo Moskv ;
 1985/86: Vasas SC Budapest ;
 1986/87: HJK Mornar Split ;
 1987/88: CN Posillipo Napoli ;
 1988/89: RN Arenzano ;
 1989/90: Pallanuoto Pescara ;
 1990/91: Partizan Beograd ;
 1991/92: Club Nataci Catalunya ;
 1992/93: Pallanuoto Pescara ;
 1993/94: Pallanuoto Pescara ;
 1994/95: Vasas SC Budapest ;
 1995/96: Roma Pallanuoto ;
 1996/97: Vouliagmeni Athinai ;
 1997/98: Ferencvrosi TC Budapest ;
 1998/99: Mladost Zagreb ;
 1999/00: Dinamo Moskv ;
 2000/01: RN Florentia ;
 2001/02: Vasas SC Budapest ;
 2002/03: CN Posillipo Napoli ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70290" title="Acames" nonfiltered="2607" processed="2589" dbindex="27777">


Acames () fou un heroi grec, fill de Teseu i de Fedra i germ de Demfon, i de qui es va enamorar Laodice, filla de Pram de Troia, amb la que va tenir un fill de nom Munitos; al retornar a Grcia va parar a Trcia on es va enamorar de Fillis, i desprs va anar a Xipre on va morir al caure sobre la seva espasa des dalt el cavall. El seu nom fou donat a un cap de Xipre, a una ciutat a Frgia i a una tribu de l'tica (els acamntis).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70294" title="Acarn" nonfiltered="2608" processed="2590" dbindex="27778">
D'acord amb la mitologia grega, Acarn fou un heroi, fill d'Alcme i de Callrroe.

La seua mare deman als dus que, juntament amb el seu germ Amfter, passs directament de la infantesa a la joventut a fi de venjar la mort del seu pare. Els dus hi accediren i, un cop complerta la venjana, an a Delfos a consagrar a Apollo el collar d'Harmonia, origen de les desgrcies de la seua famlia.

Don nom a la regi d'Acarnnia.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 6.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70295" title="Molins (Alier)" nonfiltered="2609" processed="2591" dbindex="27779">

Molins (francs Moulins) s una ciutat de Frana i s la capital de la regi histrica del Borbons (s situada en la part septentrional del Borbons, que s de llengua francesa, per s prop de la part meridional de llengua occitana). Tamb avui s la capital del departament d'Alier, a la regi d'Alvrnia. 

 Demografia .


Administraci.


Enllaos externs.
 Pgina del municipi ;
 Turisme local ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70297" title="Acastos" nonfiltered="2610" processed="2592" dbindex="27780">
Acastos fou el fill de Pelies i Anaxbia (Filomaca) fou un dels argonautes. Al seu retorn les seves germanes foren indudes per Medea a matar al pare Pelies. Acastos va enterrar al seu pare i va instituir uns jocs en el seu honor, durant els quals la seva dona Hiplita (o Astidmia) li va fer el salt amb Peleos, al que un temps desprs va prendre l espasa mentre dormia per que fos mort pels centaures, per fou salvat per Hermes i llavors va matar a Acastos.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70298" title="Acca Laurntia" nonfiltered="2611" processed="2593" dbindex="27781">
Acca Laurntia fou una dona romana llegendria. Casada amb l etrusc Tarrutius o Carutius, va enviudar i va heretar moltes propietats que va deixar al poble de Roma. Per aix es van instituir una festa en el seu honor anomenada Laurentlia, on es feien sacrificis als deus lars. Un altra versi la fa dona del pastor Faustulus i cuidadora de Rmul i Rem. Una tercera versi la fa prostituta que es va enriquir i va deixar les seves propietats al poble de Roma.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70299" title="Accius" nonfiltered="2612" processed="2594" dbindex="27782">

Accius o Attius fou un poeta rom (Luci Acci o Atti).
Titus Accius o Attius (Tit Acci o Tit Atti) fou un cavaller roma d'mbria que fou l'acusador de Aule Cluenci, que fou defensat per Cicer l'any 66 aC. Fou pupil d'Hermgores de Temnos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70300" title="Copa LEN de waterpolo masculina" nonfiltered="2613" processed="2595" dbindex="27783">
La Copa L.E.N. de waterpolo era la tercera competici europea per a clubs de waterpolo. Arran la desaparici de la Recopa d'Europa s'ha convertit en la segona competici en importncia. s organitzada per la L.E.N. (Lliga Europea de Nataci).

 Palmars .
 1992/93:  jpesti TE ;
 1993/94:  Roma Pallanuoto;
 1994/95:  Club Nataci Barcelona;
 1995/96:  Pallanuoto Pescara;
 1996/97:  jpesti TE Office&Home;
 1997/98:  Partizan Beograd;
 1998/99:  jpesti TE;
 1999/00:  VK JUG Dubrovnic;
 2000/01:  Mladost Zagreb;
 2001/02:  Leonessa Brescia;
 2002/03:  Leonessa Brescia;
 2003/04:  Club Nataci Barcelona;
 2004/05:  RN Savona;
 2005/06:  Leonessa Brescia;
 2006/07:  Sintez Kazany;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70301" title="Attius" nonfiltered="2614" processed="2596" dbindex="27784">
Luci Acci o Lluci Atti, (Accius o Attius) fou un poeta trgic rom nascut vers el 170 aC. Fou amic de Cicer quant aquest era jove.

Les seves tragdies foren imitades pels grecs. Una de les seves tragdies, de nom "Brutus" fou dedicada probablement al seu patr Dcim Brut.

Cicer ha conservat algunes de les seves obres. Tamb va escriure uns Annals en vers amb la histria de Roma, i tres obres en prosa (Libri Diclascalion, una histria de la poesia, Libri Pragmaticon i Parerga).  






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70304" title="Acco" nonfiltered="2615" processed="2597" dbindex="27785">
Acco fou un cap dels gals snons de la Gllia que va dirigir la revolta del seu poble contra Juli Csar el 53 aC. Derrotat els rebels fou condemnat a mort i executat per ordre de Csar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70305" title="Gens Accoleia" nonfiltered="2616" processed="2598" dbindex="27786">
La Gens Accoleia (Aclia) fou una famlia romana destacada. Es coneixen uns denaris amb el nom de P. Accoleius Lariscolus, i dos inscripcions de  P. Accoleius Euhemerus i de L. Accoleius Abascantus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70310" title="Acerrnia" nonfiltered="2617" processed="2599" dbindex="27787">
Acerrnia (Acerronia) fou una amiga d'Agripina II, la mare del emperador Ner. Acerrnia que fou morta l any 59 durant un intent dirigit tamb contra la seva amiga Agripina, la qual se n va escapar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70312" title="Gneu Acerroni Prcul" nonfiltered="2618" processed="2600" dbindex="27788">
Gneu Acerroni Prcul (Cnaeus Acerronius Proculus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l any 37, i exercia el crrec quant va morir l emperador Tiberi. Era probablement descendent de Gneu Acerroni, un vir optimus  esmentat per l'orador Cicer al segle anterior, vers el 71 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70314" title="Acesandre" nonfiltered="2619" processed="2601" dbindex="27789">
Acesandre fou un historiador grec que va escriure una histria de Cirene. Plutarc esmenta la seva obra. No se sap en quin temps va viure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70315" title="Acsies" nonfiltered="2620" processed="2602" dbindex="27790">
Acsies (grec: ) fou un metge grec probablement del segle IV aC. Segons Aristfanes va originar el proverbi "Acsies el va curar" .

Era considerat l nic metge que podia curar als malalts que empitjoraven desprs de ser tractats per altres metges, segons s'esmenta a la Suda (Suides), i en fan referncia tanmateix Plutarc i Miquel Apostoli.

Es probablement el mateix personatge esmentat per Ateneu com un escriptor grec que va escriure un llibre sobre cuina anomenat 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70316" title="Aceses" nonfiltered="2621" processed="2603" dbindex="27791">
Aceses (llat: Acesas o Aceseus, grec Akesas o Akess ), fou un home de Salamina a Xipre (o de Patara) conegut per la seva habilitat en el mn artstic i la varietat dels seus vestits. En el mateix aspecte va destacar tamb el seu fill Helic, suposadament originari de Caristos.

No se sap quan van viure per fou abans d'Eurpides i Plat.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, pg. 7 (v. 1);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70317" title="Acestes" nonfiltered="2622" processed="2604" dbindex="27792">
Acestes fou el fill del riu-du sicili Crims i d una dona troiana anomenada Egesta o Segesta que fou enviada pel seu pare Hpotes o Ipsostratos per evitar ser devorada pels monstres que abundaven a Troia des que els troians havien rebutjar fer ofrenes a Posid i Apollo per agrair la construcci de les muralles de la ciutat. La ciutat de Segesta fou fundada per la dona. 

Dionis dona un altre versi: Un prncep de Troia en lluita contra Laomedon va donar les seves filles a uns comerciants per portar-les lluny de la ciutat; un noble troi va embarcar amb ells i es va casar amb una de les noies a Siclia, la qual va tenir un fill de nom Egestos. Aquest va tornar mes tard a Troia en temps de Pram i va prendre part a la guerra i desprs va tornar a Siclia on es va construir una ciutat amb el seu nom.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70319" title="Acestdor" nonfiltered="2623" processed="2605" dbindex="27794">
Acestdor (Acestodoros, ) fou un historiador grec esmentat per Plutarc, que va escriure un relat de la batalla de Salamina i altres coses. 

Esteve Bizant parla d un Acestdor de Megalpolis que va escriure un treball sobre algunes ciutats (), per no se sap si s el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70320" title="Acestor" nonfiltered="2624" processed="2606" dbindex="27795">

Acestor s un dels sobrenoms del deu Apollo.
Acestor () de sobrenom Sacas  s tamb un poeta trgic grec d'Atenes contemporani d'Aristfanes, probablement d origen traci o misi.
Acestor fou tamb un escultor esmentat per Pausnies, que va fer l esttua de Alexibios, un natiu d una ciutat d'Arcdia campi de pentatl als jocs olmpics. Acestor va nixer a Cnossos on va ser escultor i va treballar amb el seu fill Amfi, un altre escultor (que vivia vers el 450 aC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70321" title="Garait" nonfiltered="2625" processed="2607" dbindex="27796">


Garait (nom occit; en francs Guret) s un municipi francs, situat al departament de Cruesa i a la regi de Llemos. L'any 1999 tenia 14.123 habitants.

Administraci.
Alcaldes de Garait:
 1944-1953 : Hubert Gaudriot;
 1953-1957 : Jules Lagrange;
 1957-1965 : Marcel Brunet;
 1965-1970 : Raymond Gadet;
 1971-1973 : Olivier de Pierrebourg;
 1973-1977 : Maurice Chantrelle;
 1977-1978 : Guy Beck;
 1978-1998 : Andr Lejeune (PS);
 1998- : Michel Vergnier (PS);

 Demografia .


Enllaos externs.
Pgina municipal;
Portal del Pays de Guret;
Pgina Oficial del Pays de Guret;
 Garait a la pgina de l'Institut Gographique National;
 Garait a la pgina de l'Insee;
 Garait a la pgina de Quid;
 Municipis propers a Garait;
 Localitzaci de Garait al mapa de Frana;
 Plnol de Garait a Mapquest;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70322" title="Acestrides" nonfiltered="2626" processed="2608" dbindex="27797">


Biografies:;
Acestrides (militar), militar de Corint;
Acestrides (escriptor), escriptor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70328" title="Xuetes" nonfiltered="2627" processed="2609" dbindex="27798">
;

Els xuetes, tamb anomenats xuetons, sn un grup social de l'illa de Mallorca descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals s'ha conservat memria per mor de ser portadors d algun dels cognoms implicats en els darrers processos inquisitorials contra criptojueus del s. XVII, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat histricament estigmatitzats i fins la primera meitat del segle XX practicaven, i es veien obligats a practicar, una estricta endogmia. Actualment, i de manera estimativa, unes 18.000 persones a l'illa sn portadores d'algun cognom xueta.

 Etimologia i altres denominacions .
La paraula procedeix, segons alguns experts, de juet, diminutiu de jueu que don xuet, expressi encara viva. Altres autors consideren que podria procedir de la paraula xulla (pronunciat xuia o xua i que significa cansalada i, per extensi, carn de porc) i, segons creena popular, faria referncia a o que els xuetes s exhibirien menjant aquesta carn per acreditar la desafectaci a la religi jueva, per sembla ms raonable vincular aquesta opci amb la tendncia, present en diverses cultures, d'usar noms ofensius relacionats amb el porc per designar els jueus i els conversos. Una tercera opci vincularia ambdues etimologies; la paraula "xuia" hauria provocat la substituci de la j de juet per la x de xuet i, aix mateix, s hauria anat imposat xueta sobre xuet per la major semblana fontica amb xuia.  Una darrera etimologia veu en la paraula "xueta" un hebraisme del catal mallorqu: "xueta" hauria estat un eufemisme per designar els jueus a partir d'una caracterstica social seva notable: aix com els mallorquins cristians anaven a cercar el matador perqu els mats el porc, els mallorquins jueus anaven a cercar el xohet perqu els mats el me. "Xueta", per tant, no vol dir res ms que "els qui mengen carn d'animal mort pel xohet", o sigui, "jueus".

Tamb se'ls ha anomenat "del Segell", pel carrer del mateix nom on n'hi havia una gran concentraci o "del carrer", b per reducci de l expressi  del carrer del Segell , b pel retorn del castell "de la calle", provocat per una translaci per aproximaci fontica de "del call", feta, probablement, per funcionaris de la inquisici d'origen castell, i que faria referncia a l'antic barri jueu de la Ciutat de Mallorca; modernament s'ha volgut relacionar amb el carrer de l'Argenteria que s el carrer xueta per excellncia que articula el barri a l'entorn de l esglsia de Santa Eullia on, fins fa poc, s'hi concentraven la majoria d'aquells residents a Palma, i que fa nom per un dels oficis ms caracterstics del grup. En alguns documents oficials antics s'han fet servir les expressions "de gnere hebreorum" o "d'estirp hebrea". Tamb en expressions populars d escarni hom els ha anomenat directament jueus i, ms freqentment, amb el castellanisme  judios  (Zoo).

Els xuetes, conscients de la intenci originriament ofensiva del terme, han preferit referir-se a si mateixos amb els noms ms neutres de del Segell, del carrer o, ms habitualment, amb noltros o es nostros oposat a ets altres o es de fora del carrer.

 Els cognoms .
Els llinatges xuetes sn: Aguil, Bonnn, Corts, Fortesa (o Forteza), Fuster, Mart, Mir, Pic, Pinya ( o Pia), Pomar, Segura, Tarong, Valent, Valleriola i Valls, si b Pic i Segura no es troben entre els dels condemnats, tampoc Valent, que fou originriament el malnom d'una famlia que, aleshores, es deia Fortesa i, per contra, Galiana, Moy i Sureda figuren entre els dels penitenciats sense que hagin estat considerats xuetes. 

Alguns mallorquins porten cognoms de procedncia clarament jueva, que curiosament no son tenguts com a descendets d'hebreus, ni xuetons (Per exemple: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jord, Maim, Salom, Sans, Sim, Vidal i d'altres).

En tot cas, deriven d'una comunitat conversa molt ms mplia, ats que els registres de les conversions i els de la Inquisici de finals del s. XIV i principis del XVI documenten ms de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaitzar a Mallorca. La persistncia del grup s'explica per haver conservat una certa articulaci comunitria a l'entorn d'alguns carrers, d'organitzacions gremials i mercantils i, sobretot, un complex sistema d'aliances familiars, molt ms que per la prctica clandestina del judaisme, que no era, ni de molt, unnime.

 Els antecedents histrics .
 Els conversos (1391-1488).
L'assalt als calls de 1391, les predicacions del Sant Vicen Ferrer el 1413 i la conversi de les restes de la comunitat jueva de Mallorca, el 1435, foren els tres episodis que donaren lloc al fenomen social dels conversos, que, a diferncia de les conversions individuals precedents, no es basaven en el convenciment religis sin que ho feien per la necessitat de superar una situaci de perill collectiu. 

A causa d'aix, una bona part dels nefits continu amb les seves prctiques comunitries i religioses tradicionals. Es constitu la "Confraria de Sant Miquel" o dels Conversos com instrument que substitua, en bona part, l'antiga Aljama, resolent les necessitats del grup en molts d'mbits: assistncia a les necessitats, justcia interna, vincles matrimonials... i, naturalment, cohesi religiosa. Aquests conversos, fins el darrer quart del segle XV pogueren desenvolupar les seves activitats, en part clandestines, sense patir una excessiva pressi externa, ni institucional ni social, com ho acrediten la poca activitat de la Inquisici papal i l absncia general de normativa gremial de segregaci en ra de l'origen jueu. Aix, probablement, els permet mantenir el gruix del grup de conversos relativament intacte.

 Els inicis de la Inquisici espanyola, (1488-1544) .
El 1488, quan encara vivien alguns dels darrers conversos de 1435, arriben a Mallorca els primers inquisidors del nou tribunal implantat pels Reis Catlics -que estaven assetjant de crear un estat-naci sobre la base de la uniformitzaci religiosa-. Com a tota la Corona d'Arag la seva implantaci an acompanyada de queixes i mostres de rebuig general, que de poc serviren. El seu objectiu central era la repressi del criptojudaisme i comenaren per aplicar els Edictes de Grcia, procediment d'autoinculpaci per heretgia que permetia evitar condemnes severes. 

Pels Edictes de Grcia (1488-1492), 559 mallorquins reconegueren prctiques judaiques i la Inquisici obtingu els noms de la major part dels judaitzants mallorquins, sobre qui, juntament amb les seves famlies i els seus cercles ms propers, exerciria una durissima activitat punitiva. Posteriorment i fins a 1544 foren reconciliats 239 criptojueus i es relax a 537, d'aquests 82 foren efectivament ajusticiats i cremats i la major part de la resta, 455, que varen ser cremats en esttua, aconseguiren fugir -aquest exili no s ha de confondre amb el decret d expulsi de 1492 que a Mallorca no va tenir aplicaci, en no quedar-hi, oficialment, cap jueu des de 1435-.

 La nova clandestinitat (1545-1673) .
Aquest perode es caracteritza per la reducci del grup per fugida dels penitenciats de l poca anterior, l adhesi incondicional al catolicisme de la major part dels que quedaren i la generalitzaci dels estatuts de neteja de sang en la majoria d organitzacions gremials i ordes religiosos. Per malgrat tot, un petit grup persever en les seves prctiques clandestines, essencialment els que desprs serien coneguts amb el nom de xuetes, els quals, a ms, mantengueren i adaptaren les estratgies socials, familiars i econmiques de cohesi interna.

En aquesta poca la Inquisici mallorquina deixa d'actuar contra els judaitzants, tot i tenir indicis de prctiques prohibides, les causes podrien ser: la participaci de l'estructura inquisitorial en les bandositats interiors mallorquines, l aparici de nous fenmens religiosos com algunes conversions a l Islam i al protestantisme o el control de la moralitat del clergat. Per sens dubte tamb l'adopci d'estratgies de protecci ms eficaces per part dels criptojueus - els processos inquisitorials posteriors ens informen que la transmissi de les prctiques religioses es feien en l'mbit familiar quan el jove arribava a l'adolescncia i, molt sovint en el cas de les dones, quan se sabia qui seria el seu esps i la seva opci religiosa -.

En aquest sentit el 1644 el fiscal del tribunal mallorqu, Juan de Fontamar, enviava un informe a la Suprema Inquisici en qu acusava als criptojueus mallorquins de trenta-tres crrecs, entre els que hi havia la negativa a casar-se amb "cristians de natura" i el rebuig social dels que ho feien, la prctica del secretisme, la imposici de noms de l'Antic Testament als fills, la identificaci de la tribu d'origen i la concertaci de matrimonis en funci d'aquest fet, l exclusi, en el domicili, de la iconografia del Nou Testament i la presncia de la de l'Antic, el menyspreu i els insults als cristians, l exercici de professions relacionades amb pesos i mesures per enganyar els cristians, la tenncia de crrecs dins l esglsia per desprs burlar-se n amb impunitat, l aplicaci d'un sistema legal propi, la realitzaci de collectes pels seus pobres, el finanament d una sinagoga a Roma on hi tendrien un representant, la realitzaci de reunions clandestines, el compliment de prctiques diettiques jueves, incloses les del sacrifici d'animals i les dels dejunis, l observncia del Sbat, l evitaci dels serveis religiosos en el moment de la mort...Sorprenentment la Inquisici no actu en aquell moment.

A l entorn de 1640 els descendents de conversos inicien un fort procs d'ascens econmic i d'influncia comercial. Amb anterioritat, i amb alguna excepci, havien estat petits menestrals, botiguers de portal i distribudors al detall, per a partir d'aquest moment, i per causes poc explicades, alguns comencen a destacar en l'activitat econmica: creen companyies mercantils complexes, participen del comer exterior, arribant a controlar, a les vespres dels processos inquisitorials, el 36% del total, dominen el mercat assegurador i la distribuci minorista de productes d'importaci. Per una altre banda, les empreses i companyies sn participades, habitualment, noms per conversos i destinen part dels seus beneficis a obres de caritat en el si de la comunitat, a diferncia de la resta de la poblaci que acostuma a fer-ho mitjanant deixes pietoses a l esglsia.

A causa de la intensa activitat econmica exterior es reprenen els contactes amb les comunitats jueves internacionals, especialment de Liorna, de Roma, de Marsella i d Amsterdam, mitjanant les quals els conversos tenen accs a literatura judaica. Se sap que Rafel Valls, lies el Rab, lder religis dels conversos mallorquins, va viatjar a Alexandria i Esmirna en l poca del fals messies Sabetai Zev, tot i que es desconeix si en va tenir cap contacte.

Probablement en aquest moment es configura un sistema d'estratificaci social interna -tot i que tamb s afirma que es una deixa de l'poca jueva -, que distingiria una mena de aristocrcia, denominada "orella alta", de la resta del grup, "orella baixa" i altres distincions basades en la religi, la professi i el parentiu que acaben configurant un teixit d'aliances i evitacions entre cognoms, les quals tenen una gran influncia en les prctiques endogmiques de l'poca.

 La gnesi xueta .
 La segona persecuci (1673-1695) .
Les causes per les quals la inquisici torn a actuar contra els judaitzants mallorquins desprs de quasi 130 anys d'inactivitat, i en una poca en qu la inquisici ja estava en hores baixes, no sn prou clares: les necessitats financeres de la corona, la preocupaci de sectors econmics decadents davant l'ascens i dinamisme comercial dels conversos, la represa de prctiques religioses en comunitat, en lloc de limitades a l mbit domstic, un rebrot del cel religis i el judici contra Alonso Lpez podrien estar entre els factors que hi influren.

 Els precedents .
El juliol de 1672 un comerciant informava a la inquisici que uns jueus de Liorna li havien demanat referncies sobre els jueus de Mallorca anomenats "Forteses, Aguilons, Tarongins, Cortesos, Picons"

El 1673 un vaixell amb un grup de jueus expulsats d'Or per la corona espanyola i amb dest a Liorna, va fer escala a Ciutat, la Inquisici va detinir a un jove d'uns 17 anys que es feia dir Isaac Lpez, el qual havia nascut Madrid i batejat amb el nom d Alonso, i que de nin fug a berberia amb els seus pares conversos. Alonso es neg a qualsevol penediment i finalment fou cremat viu el 1675. La seva execuci provoc una gran commoci entre els judaitzants, alhora que fou objecte de gran admiraci per la seva persistncia i coratge.

El mateix any de la detenci de Lpez unes criades de conversos informaren al seu confessor del coneixement que tenien de les cerimnies judaiques que practicaven els seus amos, als quals havien espiat.
 
 La conspiraci .
El 1677, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisici orden a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessi de les criades. En les mateixes dates els  observants , com s autodenominaven en referncia a l observncia de la Llei de Moiss, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven "el dia del perd". Es proced a la detenci d'un dels lders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Corts, als. Moixina, amo de una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones ms. A partir d'aqu es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones. 

Els acusats pogueren acordar, ajudats per funcionaris corruptes, les seves confessions, donar una informaci limitada i noms denunciar el mnim de correligionaris possible. Tots els acusats sollicitaren el retorn a l esglsia i, per tant, foren reconciliats. 

Una part de la pena consist en la confiscaci de tots els bns dels condemnats, que varen ser valorats en dos milions de lliures mallorquines les quals, per les normes inquisitorials s'havia d'ingressar en moneda circulant. Es tractava d'una quantitat exorbitant per l poca i, segons una protesta del Gran i General Consell, no hi havia tant de numerari a tota l'illa. 

Finalment a la primavera de 1679 es celebraren cinc Actes de Fe, el primer dels quals an precedit per l'enderrocament, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos. En ells es pronunci sentncia condemnatria contra 221 conversos, davant una multitud expectant. Desprs, els que tenien condemna de pres, foren portats a complir la pena a les noves presons que havia edificat la Inquisici amb els bns confiscats.

 La cremadissa .
Complides les penes de pres, gran part dels que persisteixen en la fe jueva, evidenciades les seves prctiques clandestines, amonats per la vigilncia inquisitorial i vexats per una societat que els considerava responsables de la crisi econmica que provocaren les confiscacions, decideixen fugir de l'illa en petits grups de manera escalonada, uns quants se'n sortiren.

Enmig d'aquest procs un fet anecdtic precipit una nova onada inquisitorial. Rafel Corts, als. Cap loco, s'havia casat en segones npcies amb una dona de cognom convers, Mir, per de religi catlica. Els seus familiars no el felicitaren per les noces i l'acusaven de "malmesclat", per despit va denunciar alguns dels seus correligionaris davant la Inquisici de mantenir la fe prohibida. Sospitant que hi havia hagut una delaci general s'acord una fuga en massa. El 7 de mar de 1688 un gran grup de conversos s'embarc clandestinament en un vaixell angls, per un sobtat temporal n imped la sortida i de matinada tornaren a llurs cases. La Inquisici en va ser advertida i tots foren detinguts. 

Els processos es perllongaren tres anys, amb un estricte rgim d allament que evit qualsevol entesa que, juntament amb una percepci de derrota religiosa per la impossibilitat d'escapar, va debilitar la cohesi del grup. L'any 1691 la Inquisici en tres actes de fe va condemnar seixanta-tres persones, d'aquestes 45 foren relaxades, 5 cremades en esttua, 3 els seus ossos i 37 efectivament ajusticiades, d aquestes, 3, Rafel Valls, i els germans Rafel Benet i Caterina Tarong cremats vius. Ho presenciaren trenta mil persones.

Les condemnes dictades per la Inquisici comportaven altres penes que havien de mantenir-se durant almenys dues generacions: els familiars directes dels condemnats, aix com els seus fill i nts, no podien ocupar crrecs pblics, fer-se ordenar sacerdots, casar-se amb persones que no fossin xuetes, portar joies o muntar a cavall. Aquestes dues ltimes penes no sembla que es duguessin a terme, per les altres van seguir vigents per la fora del costum, ms enll de les dues generacions estipulades.

 Els darrers processos .
Encara no s'havia tancat el captol processal, la inquisici inici i, finalment suspengu, uns quants procediments contra persones denunciades pels acusats dels actes de fe de 1691, la majoria difunts, nicament es realitz un acte de fe el 1695 contra 11 difunts i una dona viva que fou reconciliada. Tamb al segle XVIII la inquisici va dur a terme dos processos individuals: el 1718 Rafel Pinya s'autoinculp espontniament i fou reconciliat, el 1720 Gabriel Corts, als. Morrofs, fugitiu a Alexandria i convertit formalment al judaisme, fou relaxat i cremat en esttua, essent el darrer condemnat a mort per l'inquisici mallorquina. No hi ha dubte que aquests darrers sn casos anecdtics; amb els processos de 1691 s'acab la comunitat criptojueva de Mallorca, l'efecte de l'escapament dels lders, la devastaci de les cremadisses i la por generalitzada va fer impossible el sosteniment de la fe ancestral. A partir d'aquells fets podem comenar a parlar, amb propietat, dels xuetes.

 La propaganda antixueta .
 La Fe Triunfante .
El mateix any dels actes de fe de 1691, Francesc Garau, jesuta, teleg i actiu participant en els processos inquisitorials, public "la Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisicin en qu an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces", deixant de banda la seva importncia com a font documental i histrica, la intenci del llibre era perpetuar el record i la infmia dels conversos i contribu notablement a donar bases ideolgiques a la segregaci dels xuetes i a perpetuar-la. Fou reeditat el 1755, va ser usat en l'argumentari per limitar els drets civils dels xuetes i serv de base al libel de 1857 "La Sinagoga Balear o historia de los judios mallorquines". Al segle XX se n'han fet abundants reedicions tot i que amb intenci contraria a la del seu autor, ats que alguns fragments escandalitzen per la seva cruesa i manca de la ms elemental sensibilitat.

 Les gramalletes .
La gramalleta era un hbit penitencial amb qu eren obligats a vestir els condemnats per la Inquisici, tamb denominats "sambenets", les seves caracterstiques decoratives informaven dels delictes comesos i de la pena imposada. Una vegada finalitzats els actes de fe es pintava un quadre amb el condemnat portant la gramalleta i indicant el nom del seu possedor. En el cas de Mallorca, s exposaven al claustre de St. Domingo on era exhibit pblicament per perpetuar el record exemplificador de la sentncia. 

Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisici orden diverses vegades, des del segle XVII, la seva renovaci. La qesti resultava conflictiva per la presncia d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa, finalment el 1755 es compl l'ordre, segurament perqu noms s impos la renovaci de les posteriors a 1645 i per tant els llinatges implicats, per prctiques judaiques, es limitava als estrictament xuetes. Varen restar exposades fins el 1820, en qu un grup d'ells assalt Sant Domingo i les crem. El mateix any 1755, en qu tamb fou reeditada "La Fe Triunfante", es public la "Relacin de los sanbenitos que se han puesto, y renovado este ao de 1755, en el Claustro del Real Convento de Santo Domingo, de esta Ciudad de Palma, por el Santo Oficio de la Inquisicin del Reyno de Mallorca, de reos relaxados, y reconciliados publicamente por el mismo tribunal desde el ao de 1645", per insistir en la necessitat de no oblidar, malgrat l'oposici activa dels afectats.

 La comunitat xueta .
L'actitud de la Inquisici, que en un principi volia forar la desaparici dels jueus mitjanant la seva integraci forosa a la comunitat cristiana, va aconseguir el contrari; va perpetuar la memria dels condemnats i, per extensi, de tots els portadors dels llinatges infamants, encara que no en fossin parents o haguessin estat sincers cristians, i va crear una comunitat que, encara que ja no tengus elements judaics, s'ha vist obligada a mantenir una forta cohesi. En canvi, els descendents dels altres criptojueus que hi havia hagut a l'illa, dels quals no en va quedar constncia pblica, varen perdre tota noci dels seus orgens.

Per ben aviat els xuetes recuperaren el protagonisme econmic que havien tengut abans dels processos inquisitorials, encara que, despresos dels vincles religiosos i escalivats de la requisa econmica, cercaren aliances comercials protectores amb la noblesa i el clergat, fins i tot amb funcionaris de la Inquisici. Aquesta nova empenta, i les aliances poltiques establertes, els permeteren lluitar activament per la igualtat de drets, segons les circumstancies de l'entorn.

 La Guerra de Successi (1705-1715) .
Com en la resta de la societat illenca, entre els xuetes hi hagu austriacistes i borbnics, per, per una part d'ells, la dinastia francesa era percebuda com un element de modernitzaci en matria religiosa i social, perqu a Frana no era possible una actitud de repressi i discriminaci semblant a la que s'havia patit al llarg de la dinastia dels ustries i especialment, pel que fa a Mallorca, del darrer Carles.

Per aix un nucli de xuetes, comandat per Gaspar Pinya, importador i negociant de robes i provedor de la noblesa botifler, particip de manera ben activa en favor de la causa de Felip. De fet, el 1711 descoberta una conspiraci finanada per ell, va patir pres i embargament dels seus bns, tot i que, en finalitzar el conflicte i juntament amb algun altre, fou recompensat amb drets propis de la petita noblesa, que no afectaren a la resta de la comunitat.

 La reedici de la Fe Triunfante 1755 .
El sastre Rafel Corts, Toms Forteza i Jeroni Corts, geperut, entre d'altres, intentaren evitar la reedici de la Fe triunfante, el 1755, mitjanant una protesta a l'Audincia de Mallorca que acord de paralitzar-ne la distribuci; finalment la intervenci de l'Inquisidor, permet de reprendre'n la seva venda.

 Els diputats del Carrer (1773-1788) .
El 1773 els xuetes designaren un grup de sis diputats, coneguts popularment amb el nom de "perruques" pel luxs guarniment que portaven en les seves gestions, perqu s'adreassin al Rei Carles III reclamant la plena igualtat social i jurdica amb la resta de mallorquins. Des de la Cort s'acord realitzar consultes a les institucions mallorquines, les quals s'oposaren de manera frontal i decidida a les pretensions dels descendents dels conversos. Tot plegat va portar a un procs llarg i costos, en el qual les parts posaren sobre la taula els seus arguments de manera apassionada. Els documents que en donen fe sn una prova de fins a quin punt la discriminaci era un fet amb profundes arrels ideolgiques i de la perseverana dels xuetes en les seves exigncies d igualtat.

A l'octubre de 1782 el fiscal de la Reial Audincia de Mallorca, tot i saber que el resultat de les deliberacions havia estat favorable als xuetes, elev un memorial, acompanyat d'argumentacions d'alt contingut racista, en el que es proposava la suspensi de l'acord i el desterrament dels xuetes a Menorca i a Cabrera, on serien confinats amb fortes restriccions de la seva llibertat. 

Finalment el Rei s'inclin tmidament en favor dels xuetes i el 29 de novembre de 1782 se sign la Reial Cdula que decretava la llibertat de moviments i residncia, l'eliminaci de qualsevol element arquitectnic distintiu del barri del Segell, i la prohibici d'insults, maltractes i l s expressions denigrants. Tamb, per de manera reservada, el monarca es mostrava favorable a establir la plena llibertat professional i la participaci dels xuetes a la marina i a l'exrcit, per dna instruccions que aquestes disposicions no es facin efectives fins que, passat un temps, es calmassin els nims.  
 
Encara no havia passat mig any, i els diputats tornen a insistir demanant l accs a qualsevol ocupaci, informant que els insults i la discriminaci no havien cessat i protestant de l'exhibici dels sambenets a St. Domingo. El Rei design una junta per estudiar el problema, la qual propos: la retirada dels sambenets, la prohibici de la Fe Triunfante, la dispersi en el conjunt de la ciutat, si fos necessari per fora, dels xuetes, l'eliminaci de qualsevol mecanisme formal d'ajuda mtua entre ells, l accs sense restriccions a tots els graus eclesistics, universitaris i militars, l'abolici dels gremis i la supressi dels estatuts de neteja de sang, i si aix no fos possible limitar-los a 100 anys, aquestes dues darreres proposen qu siguin aplicades a tot el regne.

De nou s'obre un perode de consultes i un nou procs, que gener a l'octubre de 1785 una segona Reial Cdula, que ni de molt s'acosta a la proposta de la junta, la qual es limita a declarar-los aptes per a l'exrcit i la funci pblica. Finalment el 1788 una darrera disposici estableix la plena igualtat en l'exercici de qualsevol ofici, per encara ni una paraula sobre els graus universitaris ni els eclesistics. Tamb aquest any des de la Cort i la Inquisici General es feren gestions per retirar els sambenets del claustre, per sense xit.

Probablement l'efecte ms palpable de les Reials Cdules fou la lenta desarticulaci del "carrer". Es crearen petits nuclis xuetes a la majoria de pobles i, tmidament, alguns s'establiren a altres carrers i parrquies. Per la resta, es mantengueren les actituds de discriminaci social, l'endogmia matrimonial i la prctica dels oficis tradicionals, per sobretot la segregaci fou oberta i declarada en el mn de l'educaci i de la religi, bastions no tocats per la normativa carolina.

 El final de l antic rgim (1812-1868) .
Mallorca no va ser ocupada durant la invasi napolenica i, a diferncia de Cadis, de predomini liberal, s'hi establiren principalment els refugiats d'ideologia ms intransigent i favorable a l'antic rgim; s en aquest context que el 1808 els soldats mobilitzats per anar al front, acusen els xuetes de ser-ne els responsables i assalten el Segell.

El 1812, la Constituci de Cadis, vigent fins el 1814, suprimeix la Inquisici i estableix la plena, i tan anhelada, igualtat civil, cosa que feu que els xuetes ms actius s adherissin a la causa liberal. El 1820 novament instaurada la Constituci, un grup de xuetes assalt la seu de la Inquisici i el Convent de Sant Domingo i en crem els arxius i les gramalletes. Al seu torn en abolir-se novament, el 1823 es torna assaltar el Carrer i a saquejar els comeros. Aquests episodis foren freqents a l'poca, tamb a la part forana on es documenten aldarulls a Felanitx, Llucmajor, Pollena, Sller, Campos..., significatiu fou l'episodi del  capell Mosca  que desprs de diversos intents aconsegu un plpit on predicar a St. Felip Neri, l episodi finalitz, dies desprs, amb l assalt a l esglsia i amb la trona purificada en un foguer. 

L any 1836, Onofre Corts s designat regidor de l Ajuntament de Palma, s la primera vegada que des del s. XVI un xueta ocupa crrecs institucionals d un nivell equiparable, a partir d aqu s habitual la seva presncia al consistori i a la Diputaci Provincial.
 
El 1857 es public "La sinagoga balear o historia de los judios de Mallorca", signada per Juan de la Puerta Vizcaino, que en bona part reprodueix "La Fe triunfante" i que un any ms tard seria replicada amb l'obra "Un milagro y una mentira. Vindicacin de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea"

Encara que la dualitat ideolgica a la comunitat xueta es rastreja des d'abans dels processos inquisitorials, s en aquest context d alternances virulentes, que es posa de manifest: un grup, segurament minoritari per influent, era declaradament liberal, ms tard republic, i moderadament anticlerical, es manifestava belligerant en la lluita per la liquidaci de qualsevol rastre de discriminaci, i un altre, potser majoritari per quasi imperceptible en el rastre histric, era ideolgicament conservador i fervorosament religis, es mostrava partidari del passar desapercebut. En el fons ambdues estratgies pretenien el mateix, la desaparici del problema xueta, uns evidenciant la injustcia i els altres mimetitzant-se en la societat circumdant.
Coincidint amb els perodes progressistes, els xuetes creen societats recreatives i de socors mutus i entren a les institucions de la m dels partits lliberals

 De la primera a la segona Repblica (1869-1936) .
Tot d una que varen poder algunes famlies benestants donen als seus fills una elevada  formaci intellectual i jugaren un important paper en els moviments artstics de l poca. En particular cal destacar el paper cabdal que tengueren Renaixena catalana, en la defensa de la llengua i en la recuperaci dels Jocs Florals. El precedent fou Toms Aguil i Corts, a principis del XIX, i els continuadors  ms destacats, entre d altres, Toms Aguil i Forteza, Marian Aguil i Fuster, Toms Forteza i Corts, Ramn Pic i Campamar, etc.

Pel que fa al tema xueta, s de destacar la figura de Josep Tarong (1847-1890), prevere i escriptor,  que va cursar estudis amb dificultats, que s'hagu d'ordenar, llicenciar i obtenir una canongia fora de Mallorca per mor del seu origen, protagonitz la major polmica sobre la qesti xueta del segle XIX, en ser privat de predicar a l esglsia de St. Miquel el 1876, fet pel qual inici una polmica amb el tamb eclesistic Miquel Maura, germ del poltic Antoni, de la que participaren molts altres actors i que tengu una gran transcendncia a dins i a fora de l'illa. 

Entre gener i l'octubre de 1923, l'urbanista i poltic xueta Guillem Forteza Pinya fou batle de Palma. Tamb, entre 1927-30, durant la dictadura de Primo de Rivera, ho foren Joan Aguil Valent, als. Cera i Rafel Ignaci Corts Aguil, als. Bet.

El breu perode de la Repblica tamb va tenir la seva importncia degut al lacisme oficial i al fet que bona part dels xuetes simpatitzessin amb el nou model d'Estat, de la mateixa manera que anteriorment ho havien fer amb les idees illustrades i liberals. s durant l'poca republicana quan un sacerdot xueta ofici per primera vegada el serm a la catedral de Palma, fet que va tenir una gran importncia simblica.

 Des de la Guerra Civil fins avui (1936-200?) .
Acabat el perode republic, molts xuetes foren vctimes de la repressi franquista, per tamb molts donaren suport a la rebelli militar, tot i que sembla ser que a principis de la Guerra Civil i ms tard cap als anys 40, a instncia de Falange i del govern de l'Alemanya nazi, es varen fer  llistes   i  enquestes  per a un eventual control dels xuetes als que es consideraria elements vinculats als jueus europeus. S'atribueix al Bisbe Miralles l encomana d'un informe que increments en gran manera el nombre d afectats fins a una quantitat inassumible, per tal d evitar represlies. En tot cas es tracta d'un episodi obscur i sense documentar.

El prejudici antixueta va comenar a disminuir amb l'obertura de l'illa al turisme en les primeres dcades del segle XX, aix com tamb amb el desenvolupament econmic que s'havia anat produint des de finals del segle anterior. La presncia, i en molts casos la installaci permanent, a l'illa d externs (espanyols o estrangers) per als quals la condici de xueta no significa res, marca el punt d'inflexi definitiu en la histria d'aquesta comunitat.

Encara a l any 1966 la publicaci del llibre "Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat", de Miguel Forteza Pia, germ del batle Guillem, en el que es difongueren les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Histrico Nacional de Madrid, publicades als USA als anys 30, sobre arxius inquisitorials que demostraven que a Mallorca les condemnes per judaitzant havien afectat ms de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran polmica popular sobre la qesti xueta. En aquest moment es pot situar simblicament l arraconament en l mbit privat de les actituds discriminatries, desapareixent, prcticament, les seves expressions pbliques. 

La llibertat de culte privat establerta per les lleis del final del franquisme va possibilitar un cert contacte amb el judaisme i van propiciar en els anys 60 certs moviments d aproximaci que no s han concretat mes enll del cas de Nicolau Aguil que el 1977 emigr a Israel i retorn al judaisme amb el nom Nissan ben-Avraham, obtenint posteriorment el ttol de Rab. En tot cas el judaisme i els xuetes han tengut una relaci de certa ambivalncia pel fer tractar-se de jueus de tradici cristiana, fet no contemplat per les autoritats poltiques i religioses d Israel, que semblen donar importncia al fet de ser de  tradici cristiana , mentre que pels xuetes interessats en alguna forma d aproximaci, la seva existncia diferenciada noms s explica pel fet de ser  jueus . Potser aquesta dualitat explica l existncia d'un culte sincrtic judeocristi anomenat cristianisme xueta, per altra part molt minoritari, predicat per Cayetano Mart Valls. 

Un fet important, amb l adveniment de la democrcia, fou l elecci el 1979 de Ramon Aguil, batle socialista de Palma fins el 1991, i de primer llinatge xueta, la seva elecci per votaci popular s pot considerar la principal evidncia del declivi de la discriminaci, ratificada per algun altre cas com s el de Francesc Aguil, batle nacionalista d esquerres de Campanet. 

Tot aix, per, no implica l eliminaci completa de conductes de rebuig als xuetes, com indica una enquesta realitzada per la Universitat de les Illes Balears el 2001, en qu un 30% dels mallorquins afirm que no es casaria mai amb un xueta i un 5% declara que no desitja ni tenir amics xuetes, xifres que, tot i ser elevades queden matisades per la major edat dels que es posicionen en favor de la discriminaci.

En els darrers anys s ha creat l associaci ARCA-Llegat Jueu, el grup d investigaci Memria del Carrer, l Institut Rafel Valls de carcter religis, la revista Segell i la ciutat de Palma s ha integrat en la Xarxa de Juderies, tot plegat implica comenar a passar d una actitud d ocultaci a l expressi d una realitat plural que es manifesta amb naturalitat.

 La qesti xueta en la creaci literria .
Al llarg de la histria literaria de les Illes Balears els xuetes han estat molt presents en la creaci literria, per la qesti xueta per ella mateixa tamb ha estat tema literari.
Probablement on ms s ha tractat ha estat en la poesia popular, i amb un to especialment agre, per no existeix un recull sistemtic de la part que se n ha conservat, tot i que a la bibliografia especialitzada se n troben mostres esparses.

Per tamb existeix una abundant obra publicada en qu el tema xueta hi te un important protagonisme, alguna d'alt valor literari com Mort de Dama o Dins el darrer Blau. La relaci que segueix en seria un primer inventari, en el que s'han incls les referides al judaisme mallorqu:

Vers:
Autos de fe celebrats per la Inquisici de Mallorca en els darrers anys del segle XVII, OLIVER, Bartomeu, ca. 1691;
L adeu del Jueu, PIC I CAMPAMAR, Ramon, 1867;
La filla de l argenter, PIC I CAMPAMAR, Ramon, 1872;
Lo fog dels juheus, PONS I GALLARZA, Josep Llus, 1892;
El xueta (can), D'EFAK, Guillem, 196?
Cbales del Call (poemari), FIOL, Bartomeu, 2005;

Novella i narraci:
Jorge Aguil o Misterios de Palma, INFANTE, Eduardo, 1866;
Los muertos mandan, BLASCO IBEZ, Vicente, 1909;
La mayorquine, GAUBERT, Ernest, 1914;
Por el amor al dolor. Una chuetada, MONASTERIO, Antonia de, 1924;
Mort de dama, VILLALONGA PONS, Lloren, 1931;
La custodia  AGUIL AGUIL, Mari, 1956;
Els emparedats, Moy i Gilabert de la Portella, Lloren, 1958;
Primera memoria, Matute, Ana Maria, 1960;
El xueta, Ferra i Martorell, Miquel, 1984;
Contes del Call, Ferra i Martorell, Miquel, 1984;
Carrer de l Argenteria, 36, Serra Bau, Antoni, 1988;
La por, ben Avraham, Nissan, 1992;
Dins el darrer blau, Riera, Carm, 1994;
La casa del pare, Segura, Miquel, 1995;
L atles furtiu, Bosch, Alfred, 1998;
Cap al cel obert, Riera, Carm, 2000;
Abraham Savasorda, Planas, Rosa, 2001;
Josep J. Xueta, Pomar, Jaume, 2001;
El darrer xueta de Mallorca, Aguil, Tano, 2002;
Le matre des boussoles, Rey, Pascale, 2004;
La aguja de luz, Turrent, Isabel, 2006;

Teatre:
El fog dels jueus, Moy i Gilabert de la Portella, Lloren, 1962;
Els comparses, Corts Corts, Gabriel, 1963;

Llibres de viatges i memries:
Viatge a les Illes Balears i Pitises, Grasset de Saint-Sauveur, Andr, 1800-05;
Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, de Cabanyes y Ballester, Jose Antonio, 1837;
Un hiver a Majorque, Sand, George, 1839;
Viaje a la isla de Mallorca en el estio de 1845, Cortada, Juan, 1845;
L illa de la calma,  Rossinyol, Santiago, 1919;
Del meu temps, Forteza i Pinya, Miquel, 1926-1962;
A dead branch on the tree of Israel, Graves, Robert, 1957;
Memria xueta. Segura Aguil, Miquel. 1994;
La nissaga d un xueta, Corts, Lloren. 1995;
Histries del Carrer, Forteza, Conxa. 2006;
Arrels xuetes, ales jueves. Segura Aguil, Miquel. 2007;

 Bibliografia de referncia .

Historia de los judios mallorquines y de sus descendientes cristianos. Corts Corts, Gabriel; Serra, Antoni (estudi preliminar). Palma (Mallorca): Miquel Font, editor. ISBN 84-86366-05-4;
La fe venuda. Jueus, conversos i xuetes a Mallorca. Font Poquet, Miquel S. Palma (Mallorca): Miquel Font. Editor. ISBN 978-84-7967-119-8.
Els xuetes mallorquins: quinze segles de racisme. Porcel, Baltasar. Barcelona edicions 62. ISBN 84-297-5059-2;
Sobre jueus i conversos de les Balears. Muntaner, Lleonard, Vidal, Jos Juan et alt. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-88946-73-2;
Els xuetes de Mallorca. Braustein, Bruc; Alier, Roger (tr.); Massot i Muntaner, Jaume (prleg). Barcelona: Curial. ISBN 84-7256-078-3;
La fe triunfante. Grau, Francisco; Perez, Lloren (proleg); Muntaner, Lleonard (versi i estudi preliminar). Palma (Mallorca): Imagen/70. 1984;
Los chuetas y la Inquisicin. Vida y muerte en el ghetto de Mallorca. Selke, Angela. Madrid: Taurus ediciones S.A..D.L. M. 240-1972;
L endogmia dels xuetes de Mallorca. Identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750). Porqueres i Gen, Enric; Riera i Montserrat, Francesc (tr.). Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-95360-18-7;
Xuetes, nobles i capellans (segles XVII-XVIII). Porqueres, Enric i Riera, Francesc. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-96242-12-9;
Els xuetes de Mallorca: grups de poder i critojudaisme al segle XVII. Sobre jueus i conversos de les Balears. Picazo Muntaner, Antoni. Palma (Mallorca): El Tall. ISBN 84-96019-34-9.
El comer exterior de Mallorca. Homes mercats i productes d intercanvi (1650-1720). Bibiloni Amengual, Andreu. Palma (Mallorca): El Tall editorial. ISBN 84-87685-49-8;
Companyies i mercat assegurador a Mallorca (1650-1715). Pons Pons, Jernia. Palma (Mallorca): El Tall editorial. ISBN 84-87685-51-X;
Les lluites antixuetes del segle XVIII. Riera i Montserrat, Francesc. Palma (Mallorca): Editorial Moll. ISBN 84-273-0341-6;
Les cartes romanes de Mossen Pinya. Corts, Gabriel i Pinya, Roman. Palma (Mallorca): UIB. ISBN 84-7632-588-6;
La causa xueta a la cort de Carles III. Riera i Montserrat, Francesc; Porqueres Gen, Enric (pr.). Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-88946-24-4;
Els xuetes des de la intolerancia a la llibertat. Riera i Montserrat, Francesc. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-95360-93-4;
Els anussim. El problema dels xuetons segons la legislaci rabnica. Ben-Avraham, Nissan. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, editor. ISBN 84-7967-009-6;
El mito triunfante: estudio antropolgico-social de los chuetas mallorquines. Laub, Juan i Eva; Lisn Tolosana, Carmelo (prleg). Palma (Mallorca): Miquel Font, editor. ISBN 84-86366-28-3;
La nissaga d un xueta. Corts, Lloren. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-88946-14-7;
Els malnoms dels xuetes de Mallorca. Planas Ferrer, Rosa. Pons i Pons; Dami (prleg). Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-95360-83-7;
Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca. Tarong Corts, Jos. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor. ISBN 84-86366-04-6;
Els descendents dels jueus conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat. Forteza Pinya, Miquel. Palma (Mallorca): Editorial Moll. 1972.
Segell. Revista d Histria i cultura jueva. nm. 1 d.a. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor. ISBN 84-96242-66-8;

 Enllaos externs .
Memoria del carrer;
ARCA-Llegat Jueu ;
Institut Rafel Valls ;
Segell;
Xarxa de Juderies;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70330" title="Aqueos" nonfiltered="2628" processed="2610" dbindex="27799">


Aqueos fou fill d'Andrmacos, la germana del qual, Laodice, fou la dona de Seleuc II Callnic, pare d'Antoc III el gran. Aqueos es va casar amb Laodice, filla de Mitridates del Pont. Va acompanyar a Seleuc III Ceraune, fill de Callnic, a la seva expedici a la zona del Taure contra tal de Prgam, i desprs del assassinat de Seleuc va venjar la seva mort i encara que va poder ocupar el tron, va romandre lleial a la famlia selucida. Antoc el gran el va nomenar strapa de l'sia Menor amb seu a Sardes el 223 aC i va recuperar els districtes ocupats per tal. Hermeias, ministre d'Antoc, va acusar a Aqueos de intentar una revolta, i al veure s en perill es va revoltar realment i es va proclamar rei a Sardes. Antoc era ocupat amb Ptolomeu d'Egipte i no va poder anar contra ell, per mes tard, quant Egipte i els selucides van fer la pau, Antoc va creuar el Taure i aliat a tal, i va ocupar tota l'sia Menor fins a Sardes menys la ciutadella on Aqueos va resistir dos anys fins que finalment va caure en mans d'Antoc el 214 aC per la traci de Bolis, un agent de Sosibios, ministre de Ptolomeu, que en lloc de protegir-lo el va entregar a Antoc, que el va fer matar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70332" title="Aqueos d'Ertria" nonfiltered="2629" processed="2611" dbindex="27800">

Aqueos d'Ertria fou un poeta trgic grec nascut el 484 aC. Uns anys desprs va competir amb Sfocles i Eurpides per no va guanyar el premi de poesia. Va escriure mes de trenta drames per no va guanyar mai cap premi. La seva obra te molta mitologia i expressions forades i poc clares. La part que te millor critica es el drama satric on se l considera inferior nomes a squil. Es coneixen els ttols de set drames satrics i de 10 tragdies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70334" title="Aqueos de Siracusa" nonfiltered="2630" processed="2612" dbindex="27801">

Aqueos de Siracusa fou un escriptor trgic grec de Siracusa a l'illa de Siclia. Va escriure entre deu i catorze tragdies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70336" title="Acamnides" nonfiltered="2631" processed="2613" dbindex="27802">
Acamnides, fill d'Adamastos d'taca, fou un company d'Ulisses, que es va quedar a Siclia quant Ulisses va fugir dels Ciclops. Fou trobat per Enees que se'l va emportar.

 Referncies .
 L'Eneida de Virgili, III 614;
 Les Metamorfosis d'Ovidi, XIV, 158;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70339" title="Acaicos" nonfiltered="2632" processed="2614" dbindex="27803">
Acaicos (Achaicus, Achaiks  fou un filsof tic grec d poca desconeguda, que va tenir un cert renom a Grcia .

Es esmentat per Digenes Laerci i Climent d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70345" title="Aqueron" nonfiltered="2633" processed="2615" dbindex="27804">
Aqueron (Acheron, Achron ) es el nom d'alguns rius de l'Antiga Grcia. El ms important s un a Thesprtia a l'Epir, que pels antics grecs portava al mn inferior. Per aix el nom d'Aqueron fou donat mes tard en sentit general al mn inferior.

Vegeu tamb; Aquersia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70348" title="Aquersia" nonfiltered="2634" processed="2616" dbindex="27805">
Aquersia (Acherusia, Acherosoa o Acheroso ) fou el nom d'alguns llacs i llacunes a l'antiga Grcia, vinculats com el riu Aqueron al mn inferior. El Llac d'Aquersia a Thesprtia o Tersprtia era considerat ja dins el mn inferior. Altres llacs eren a Hermone a l'Arglida, a Heraclea a Bitnia, entre Cumae i Misenum a Campnia, i a Memfis a Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70351" title="Aquilles l'egipci" nonfiltered="2635" processed="2617" dbindex="27806">

Aquilles l'egipci (Aquillas, Achillas ) fou cap de la gurdia del rei Ptolomeu Dionis, i cap de l'exrcit quan Gneu Pompeu va fugir a Egipte el 48 aC. Fou Aquilles junt amb L. Septimius els que van matar a Pompeu, per desprs es va unir a l'eunuc Pothinius per resistir a Juli Csar; l'eunuc li va donar la direcci militar i Aquilles va marxar a Alexandria amb vint mil homes i dos mil cavallers; Csar, mancat d'homes per fer-li front, li va enviar ambaixadors, per l'egipci va rebutjar totes les ofertes i va entrar a la ciutat de la qual es va fer amo de gaireb tota. Arsinoe IV, filla de Ptolomeu, es va escapar de Csar i es va unir a Aquilles, per aviat es van enfrontar i el comandant fou mort el 47 aC per l'eunuc Ganimedes que va rebre d'Arsinoe com a premi el comandament de l'exrcit egipci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70357" title="Icosim" nonfiltered="2636" processed="2618" dbindex="27807">
Icosim era una colnia comercial fencia fundada el segle IV aC, situada al nord-oest d'frica, banyada pel Mar Mediterrani. L'any 146 aC va ser annexionada a l'Imperi Rom i va passar a denominar-se Icosium. Fou colonia romana i l'emperador Vespasi li va atorgar el dret llat. Els bisbes d'Icosium apareixen en documents fins a finals del segle V.

Es correspon amb l'actual ciutat d'Alger, capital d'Algria. L'extensi de l'antiga Icosium era bsicament la que ocupa ara el barri mariner. L'actual carrer Rue de la Marine segueix el cam dels antics carrers romans. Hi havia cementiris romans prop de Bab El-Oued i Bab Azoun. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70358" title="Moneda andorrana" nonfiltered="2637" processed="2619" dbindex="27808">
El Principat d'Andorra no disposa de moneda oficial. Tradicionalment ha utilitzat com a moneda de facto les monedes dels estats vens, Espanya i Frana, i actualment fa servir l'euro. Noms s'encunyen monedes commemoratives per a colleccionisme sota la denominaci de diners.

Pessetes i francs.
Fins al 2002 es van utilitzar dues monedes de valor fiduciari en el mercat de canvi sense emetre'n monedes ni bitllets de curs legal:
El franc andorr (ADF) amb una paritat lligada unilateralment al franc francs (1 ADF per 1 FRF).
La pesseta andorrana (ADP) amb una paritat lligada unilateralment a la pesseta espanyola (1 ADP per 1 ESP). ;

Com a prctica habitual tots els comeros presentaven els preus en ambdues monedes i les acceptaven indistintament. Els pressupostos del Consell General es feien en pessetes.

Des del 1998, aquestes monedes fiduciries feien la conversi en euros.

Emissi de pessetes.

Durant la guerra civil espanyola, i davant l'escassetat de moneda fraccionria, el Consell General de les Valls d'Andorra va considerar necessari fer imprimir paper moneda per primer i nic cop. Es tractava de bitllets per a la circulaci interna al principat que representaven vals pel valor de petites fraccions de bitllets del Banc d'Espanya de vint-i-cinc pessetes i superiors. Els bitllets es van fer imprimir a Tolosa de Llenguadoc.

Se'n van fer dues sries. La primera srie, impresa en color blau, incorporava bitllets d'una pesseta, dues pessetes, cinc pessetes i deu pessetes. Posteriorment entr en circulaci una nova srie de color marr, amb valors de cinquanta cntims i d'una, dues, cinc i deu pessetes.

Euro.
El 2002, les monedes i bitllets de pessetes i francs francesos es van substituir per euros seguint els termes i el calendari propis de cadascuna de les divises. L'euro es va convertir en la nova moneda de facto d'Andorra, encara que el Principat no disposa de cap acord monetari bilateral, ni amb Frana o Espanya ni amb la Uni Europea. No obstant aix, Andorra collabora amb les autoritats monetries de la Uni per a aplicar les normes de protecci contra el frau, facilitar les transaccions bancries i publicar els estats de comptes en euros.

El 15 de juliol del 2003 el Principat va demanar formalment la celebraci d'un acord monetari amb la Uni Europea. El Consell de la Uni Europea ha ems el dictamen 2004/548/CE on reconeix la utilitzaci de facto de l'euro i autoritza al Comit Econmic i Financer a iniciar les negociacions. Queda oberta la possibilitat que Andorra pugui emetre els seus propis euros i no queda tancada la possibilitat de seguir emetent els diners commemoratius.

Diner.
El Servei d'Emissions de la Vegueria Episcopal ha ems, des del 1977, unes sries de peces de moneda sense valor legal amb un valor facial de diner. Anteriorment hi havien hagut algunes emissions privades. Un diner andorr (ADD) est dividit en 100 cntims i el valor de referncia, sense valor de canvi, era o b de 100 pessetes o b de 5 francs francesos (unes 125 pessetes).

El 1998 s el Consell General qui emet per primer cop una srie de diners per a commemorar el 250 aniversari del Manual Digest.

El seu valor noms s per a colleccionistes, donat el poc tiratge de les emissions. S'han ems monedes de plata, d'or i bimetlliques. El motiu ms reprodut s la figura de Carlemany. S'espera que els primers euros que encunyi Andorra tamb representin Carlemany, figura de significat europeu.

Enllaos externs.
 Decisi del Consell de la UE sobre les relacions monetries amb Andorra ;
 Imatges de diners andorrans bimetllics;
 Histria i imatges de la moneda andorrana ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70361" title="Les Bons" nonfiltered="2638" processed="2620" dbindex="27809">


Les Bons (antigament "Labons") s un poble de la parrquia andorrana d'Encamp, situat a la dreta de la Valira d'Encamp. Conserva un conjunt monumental de cases de la baixa edat mitjana. Per Carnestoltes s'hi fa l'escenificaci de la mort de l'ssa d'Encamp per una colla de caadors, mentre els carrabiners empaiten els contrabandistes.

L'esglsia de Sant Rom de Bons va ser consagrada, a Sant Rom d'Antioquia, el 1163. Est situada sobre un tur prop d'Encamp amb una bona panormica sobre la parrquia. T un campanar de cadireta amb dues campanes. A l'interior t unes reproduccions de les pintures romniques originals que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. La nau tamb conserva unes pintures murals gtiques i un retaule dedicat a Sant Rom.

Prop de Sant Rom hi ha uns records de la presncia musulmana: el Bany de la Reina Mora i la torre dels Moros. La llegenda explica que l'esposa del cabdill rab es va fer construir un dipsit d'aigua en un indret allunyat del poble per a la seva higiene personal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70376" title="Comtat de Castella" nonfiltered="2639" processed="2621" dbindex="27810">

El comtat de Castella fou una rea geogrfica que formava part del Regne de Lle fins que es independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella.

Va ser repoblat per persones procedents de diversos pobles, com gots, asturs, bascons i cntabres. Establerts en un primer moment a Biscaia, els moviments bascons els va fer desplaar-se vers l'oest, a un lloc anomenat tradicionalment Bardlia, situtat en territori cantbric. Des d'aquella posici es van dirigir progressivament vers el sud, ocupant els territoris que desprs van formar part del Regne de Castella.

Orgens remots.
Els orgens ms remots es remunten a l'any 762 amb l'ascens del llegendari comte Roderic Frolaz al poder en el comtat de la Bardlia, fill de Fruela de Cantbria i nt de Pere de Cantbria. La seva existncia per es du a la histria oral.

El primer comte documentat data de l'any 860 sent Roderic de Castella fill de Ramir I d'Astries, que fou nomenat comte electiu de Castella pel seu pare, el qual regia les terres de Castella. En aquells moments sn diferents els comtats que formen part de Castella, sent els ms importants els d'laba, Burgos, Lantarn y Cerezo i el de la prpia Castella. Tots ells sn comtats nominals, o sigui, que el seu cap s desigat per iniciativa del rei d'Astries inicialment i posteriorment pel rei de Lle.



Comtes llegendaris.
762-800: Roderic Frolaz;

Comtat de Burgos.
899-915: Gonal Fernndez;

Comtat de Lantarn i Cerezo.
897-913: Gonal Tllez;
913-921: Ferran Daz;
921-931: lvar Herrameliz;


Comtat electiu de Castella.
860-873: Roderic de Castella;
873-885: Ddac de Castella;
889-901: Muni Nunes;
901-904: Gonal Tllez;
904-909: Muni Nez;
909-915: Gonal Fernndez;
915-920: Ferran Ansrez;
920-926: Nun Fernndez;
926-929: Ferran Ansrez;
929-931: Gutier Nunes;


Comtat hereditari de Castella.

L'any 931 Ferran Gonzlez aconsegu unificar els diversos comtats castellans, aix com el comtat d'laba, sota el seu poder sense el consentiment del Regne de Lle, fet fent del seu comtat un posterior govern hereditari a la seva famlia. Aprofit la crisi dinstica originada per la mort d'Ordoni III de Lle per aconseguir la seva total desvinculaci de Lle i la seva total indpendncia.

A la mort de Garcia II de Castella, assassinat el 1029 a la ciutat de Lle, va heretar el comtat la seva germana Mnia I, que renunci al seu ttol en favor del seu esps San III de Navarra. Aquest, en ser rei de Navarra, prendr el ttol de rei de Castella i convertir aquest comtat en el Regne de Castella.

Comtes de Castella.
930-970 : Ferran Gonzlez;
 oposici 944-947 : Ansur Fernndez;
970-995 : Garcia I, fill de l'anterior;
995-1017 : San I, fill de l'anterior;
1017-1029 : Garcia II, fill de l'anterior;
1029-1032 : Mnia I, germana de l'anterior, casada el 1010 amb el rei San III de Navarra;

pel casament de Mnia I amb San III de Navarra, aquest es titular rei de Castella per la qual cosa el comtat esdevindr Regne de Castella ;

Vegeu tamb.
 Regne de Castella;
 Corona de Castella;
 Llista de reis de Castella;
 Castella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70378" title="Bardlia" nonfiltered="2640" processed="2622" dbindex="27811">
Bardlia s el nom antic dels territoris que formaven part del primitiu comtat de Castella, entre les actuals provncies de Burgos, Cantbria, laba i La Rioja. 

El nom procedeix de la tribu pre-romana, probablement celta-indoeuropea, dels vrduls, que en poca pre-romana i romana poblaven part de la costa oriental cantbrica.

S'especula que una possible expansi dels bascons, que van ocupar l'actual Euskadi, durant els segles VI i VIII va ocasionar migracions d'aquest poble cap a aquest territori.

L'adopci del terme Castella, per referir-se a aquestes terres, data de l'any 800, en la carta fundacional de San Emeterio a Taranco de Mena, on diu "Bardulia quae nunc vocatur Castella", en catal: "Bardlia, a la que anomenarem Castella".

Vegeu tamb.
 Comtat de Castella;
 Castella;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70380" title="Copa d'frica de Nacions 2004" nonfiltered="2641" processed="2623" dbindex="27812">
El 2004 es disput la 24ena edici de la Copa d'frica de Futbol a Tunsia. Es mantingu el format de l'edici anterior. Tunsia fou el campi al derrotar Marroc a la final per 2 a 1.

 Fase de classificaci .
 Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2004;

 Fase Final .
 Primera fase .
 Grup A;
 24-1-04 Rads:     Tunsia    2-1 Rwanda (Ziad Jaziri 27, Francileudo dos Santos 57; Joao Rafael Elias 32);
 25-1-04 El Menzah: Congo-Kinshasa 1-2 Guinea   (Alain Masudi 35; Aboubacar Titi Camara 68,  Pascal Feindouno 81);
 28-1-04 Rads:     Tunsia    3-0 Congo-Kinshasa (Francileudo dos Santos 55, 87, Najeh Braham 65);
 28-1-04 Bizerte:   Rwanda     1-1 Guinea (Karim Kamanzi 90+3; Aboubacar Titi Camara 49);
  1-2-04 Rads:     Tunsia    1-1 Guinea (Slim Benachour 58; Aboubacar Titi Camara 84);
  1-2-04 Bizerte:   Rwanda     1-0 Congo-Kinshasa (Said Abed Makasi 74);
 Classificaci:
  1.Tunsia     3  2  1  0   6- 2  7;
  2.Guinea      3  1  2  0   4- 3  5;
  3.Rwanda      3  1  1  1   3- 3  4;
  4.Congo-Kinshasa  3  0  0  3   1- 6  0;

 Grup B;
 26-1-04 El Menzah: Senegal    0-0 Burkina Faso;
 26-1-04 Bizerte:   Kenya  1-3 Mali (Titus Mulama 58; Mohamed Lamin Sissoko 28, Frdric Kanout 63, 81);
 30-1-04 El Menzah: Burkina Faso   1-3 Mali (Dieudonn Minoungou 50; Frd. Kanout 34, Mahamadou Diarra 38, Soumaila Coulibaly 78);
 30-1-04 Bizerte:   Senegal    3-0 Kenya (Mamadou Niang 4, 31, Papa Bouba Diop 19);
  2-2-04 El Menzah: Senegal    1-1 Mali (Habib Beye 45+2; Dramane Traor 34);
  2-2-04 Bizerte:   Burkina Faso   0-3 Kenya (Emmanuel Ake 54, Dennis Oliech 68, John Baraza 84);
 Classificaci:
  1.Mali    3  2  1  0   7- 3  7;
  2.Senegal     3  1  2  0   4- 1  5;
  3.Kenya       3  1  0  2   4- 6  3;
  4.Burkina Faso    3  0  1  2   1- 6  1;

 Grup C;
 25-1-04 Sfax:  Zimbabwe   1-2 Egipte (Peter Ndlovu 46; Tamer Abdelhamid 58, Mohamed Barakat 63);
 25-1-04 Sousse:    Camerun   1-1 Algria (Patrick Mboma 43; Brahim Zafour 52);
 29-1-04 Sfax:  Camerun   5-3 Zimbabwe (Patrick Mboma 31, 44, 65, Modeste Mbami 39, 67; Peter Ndlovu 8, 47pen, Esrom Nyandoro 89);
 29-1-04 Sousse:    Algria    2-1 Egipte (Mamar Mamouni 13, Hocine Achiou 86; Ahmed Belal 26);
  3-2-04 Monastir:  Camerun   0-0 Egipte;
  3-2-04 Sousse:    Algria    1-2 Zimbabwe (Hocine Achiou 73; Joel Luphahla 65, 71);
 Classificaci:
  1.Camerun    3  1  2  0   6- 4  5;
  2.Algria     3  1  1  1   4- 4  4;
  3.Egipte       3  1  1  1   3- 3  4;
  4.Zimbabwe    3  1  0  2   6- 8  3;

 Grup D;
 27-1-04 Monastir:  Nigria    0-1 Marroc (Youssef Hadji 77);
 27-1-04 Sfax:  Sud-frica   2-0 Benn (Siyabonga Nomvete 58, 76)  ;
 31-1-04 Monastir:  Nigria    4-0 Sud-frica (Joseph Yobo 4, Jay Jay Okocha 64pen, Osaze Odemwingie 81, 83);
 31-1-04 Sfax:  Marroc    4-0 Benn (Marouane Chammakh 17, Youssef Mokhtari 73, Abdeslam Ouaddou 75, Talal El Karkouri 80);
  4-2-04 Sousse:    Marroc    1-1 Sud-frica (Youssef Safri 38pen; Patrick Mayo 29);
  4-2-04 Sfax:  Nigria    2-1 Benn (Garba Lawal 35, John Utaka 76; Moussa Latoundji 90);
 Classificaci:
  1.Marroc     3  2  1  0   6- 1  7;
  2.Nigria     3  2  0  1   6- 2  6;
  3.Sud-frica    3  1  1  1   3- 5  4;
  4.Benn       3  0  0  3   1- 8  0;

 Quarts de final .
 7-2-04 Rads:     Tunsia  1-0 Senegal (Jawhar Mnari 65);
 7-2-04 El Menzah: Mali     2-1 Guinea  (Frdric Kanout 45+2, Mahamadou Diarra 90+1; Pascal Feindouno 15);
 8-2-04 Monastir:  Camerun  1-2 Nigria (Samuel Eto'o 42; Jay Jay Okocha 45+3, John Utaka 73);
 8-2-04 Sfax:      Marroc   3-1 Algria (pr) (Marouane Chammakh 90+4, Youssef Hadji 113, Jawad Zairi 120+1; Abdelmalek Cherrad 84);

 Semifinals .
 11-2-04 Rads:     Tunsia   1-1 Nigria (Khaled Badra 82pen; Jay Jay Okocha 67pen) (prrroga i classificat Tunsia per penals (5-3);
 11-2-04 Sousse:    Marroc    4-0 Mali (Youssef Mokhtari 14, 58, Youssef Hadji 80, Nabil Baha 90+1);

 3er i 4rt lloc .
 13-2-04 Monastir:  Nigria   2-1 Mali (Jay Jay Okocha 17, Osaze Odemwingie 47; Janvier Atouba 70);

 Final .
 14-2-04 Rads:     Tunsia   2-1 Marroc (Francileudo dos Santos 5, Ziad Jaziri 52; Youssef Mokhtari 38);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70382" title="Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions 2004" nonfiltered="2642" processed="2624" dbindex="27813">
Fase de classificaci de la Copa d'frica de Nacions de futbol de l'any 2004.
 Camerun classificat com a campi anterior.
 Tunsia classificat com a organitzador. ;
 Es classifiquen els 13 campions de grup i el millor segon classificat.

Grup 1.
 Angola     0-0 Nigria;
 Malawi     1-0 Angola;
 Malawi     0-1 Nigria;
 Nigria    4-1 Malawi;
 Nigria    2-2 Angola;
 Angola     5-1 Malawi;
 1.Nigria     4  2  2  0   7- 3  8 (classificat);
 2.Angola      4  1  2  1   7- 4  5;
 3.Malawi      4  1  0  3   3-10  3;
 -.Djibouti abandon;

Grup 2.
 Nger    3-1 Etipia;
 Guinea   3-0 Libria;
 Libria  1-0 Nger;
 Etipia  1-0 Guinea;
 Etipia  1-0 Libria;
 Guinea   2-0 Nger;
 Nger    1-0 Guinea;
 Libria  1-0 Etipia;
 Libria  1-2 Guinea;
 Etipia  2-0 Nger;
 Nger    1-0 Libria;
 Guinea   3-0 Etipia;
 1.Guinea      6  4  0  2  10- 3 12 (classificat);
 2.Nger       6  3  0  3   5- 6  9;
 3.Etipia     6  3  0  3   5- 7  9;
 4.Libria     6  2  0  4   3- 7  6;

Grup 3.
 Benn    4-0 Tanznia;
 Sudan    0-1 Zmbia;
 Tanznia 1-2 Sudan;
 Zmbia   1-1 Benn;
 Tanznia 0-1 Zmbia;
 Sudan    3-0 Benn;
 Zmbia   2-0 Tanznia;
 Benn    3-0 Sudan;
 Zmbia   1-1 Sudan;
 Tanznia 0-1 Benn;
 Benn    3-0 Zmbia;
 Sudan     -  Tanznia    (Tanznia abandon);
 1.Benn       6  4  1  1  12- 4 13 (classificat);
 2.Zmbia      6  3  2  1   6- 5 11;
 3.Sudan       5  2  1  2   6- 6  7;
 4.Tanznia    5  0  0  5   1-10  0;

Grup 4.
 Congo-Brazzaville        0-0 Burkina Faso;
 Repblica Centreafricana 1-1 Moambic;
 Burkina Faso             2-1 Repblica Centreafricana;
 Moambic                 0-3 Congo-Brazzaville;
 Moambic                 1-0 Burkina Faso;
 Congo-Brazzaville        2-1 Repblica Centreafricana;
 Burkina Faso             4-0 Moambic;
 Repblica Centreafricana 0-0 Congo-Brazzaville;
 Burkina Faso             3-0 Congo-Brazzaville;
 Moambic                 1-0 Repblica Centreafricana;
 Repblica Centreafricana 0-3 Burkina Faso;
 Congo-Brazzaville        0-0 Moambic;
 1.Burkina Faso             6  4  1  1  12- 2 13 (classificat);
 2.Congo-Brazzaville        6  2  3  1   5- 4  9;
 3.Moambic                 6  2  2  2   3- 8  8;
 4.Repblica Centreafricana 6  0  2  4   3- 9  2;

Grup 5.
 Mauritnia 0-2 Cap Verd ;
 Kenya      3-0 Togo;
 Cap Verd   0-1 Kenya;
 Togo       1-0 Mauritnia;
 Kenya      4-0 Mauritnia;
 Cap Verd   2-1 Togo;
 Mauritnia 0-0 Kenya;
 Togo       5-2 Cap Verd;
 Cap Verd   3-0 Mauritnia;
 Togo       2-0 Kenya;
 Mauritnia 0-0 Togo;
 Kenya      1-0 Cap Verd;
 1.Kenya       6  4  1  1   9- 2 13 (classificat);
 2.Togo        6  3  1  2   9- 7 10;
 3.Cap Verd    6  3  0  3   9- 8  9;
 4.Mauritnia  6  0  2  4   0-10  2;

Grup 6.
 Seychelles 1-0 Eritrea;
 Zimbabwe   1-0 Mali;
 Eritrea    0-1 Zimbabwe;
 Mali       3-0 Seychelles;
 Eritrea    0-2 Mali;
 Zimbabwe   3-1 Seychelles;
 Seychelles 2-1 Zimbabwe;
 Mali       1-0 Eritrea;
 Eritrea    1-0 Seychelles;
 Mali       0-0 Zimbabwe;
 Seychelles 0-2 Mali;
 Zimbabwe   2-0 Eritrea;
 1.Mali        6  4  1  1   8- 1 13 (classificat);
 2.Zimbabwe    6  4  1  1   8- 3 13 (classificat);
 3.Seychelles  6  2  0  4   4-10  6;
 4.Eritrea     6  1  0  5   1- 7  3;

Grup 7.
 Gabon             0-1 Marroc;
 Guinea Equatorial 1-3 Sierra Leone;
 Sierra Leone      2-0 Gabon;
 Marroc            5-0 Guinea Equatorial;
 Sierra Leone      0-0 Marroc;
 Gabon             4-0 Guinea Equatorial;
 Marroc            1-0 Sierra Leone;
 Guinea Equatorial 2-1 Gabon;
 Marroc            2-0 Gabon;
 Sierra Leone      2-0 Guinea Equatorial;
 Guinea Equatorial 0-1 Marroc;
 Gabon             2-0 Sierra Leone;
 1.Marroc        6  5  1  0  10- 0 16 (classificat);
 2.Sierra Leone  6  3  1  2   7- 4 10;
 3.Gabon         6  2  0  4   7- 7  6;
 4.Guinea Equatorial   6  1  0  5   3-16  3;

Grup 8.
 Lesotho    0-1 Senegal;
 Gmbia     6-0 Lesotho;
 Gmbia     0-0 Senegal;
 Senegal    3-1 Gmbia;
 Senegal    3-0 Lesotho;
 Lesotho    1-0 Gmbia;
 1.Senegal     4  3  1  0   7- 1 10 (classificat);
 2.Gmbia      4  1  1  2   7- 4  4;
 3.Lesotho     4  1  0  3   1-10  3;
 -.So Tom i Prncipe abandon;

Grup 9.
 Botswana       0-0 Swazilndia;
 Lbia          3-2 Congo-Kinshasa;
 Congo-Kinshasa 2-0 Botswana;
 Swazilndia    2-1 Lbia;
 Lbia          0-0 Botswana;
 Swazilndia    1-1 Congo-Kinshasa;
 Botswana       0-1 Lbia;
 Congo-Kinshasa 2-0 Swazilndia;
 Congo-Kinshasa 2-1 Lbia;
 Swazilndia    3-2 Botswana;
 Lbia          6-2 Swazilndia;
 Botswana       0-0 Congo-Kinshasa;
 1.Congo-Kinshasa  6  3  2  1   9- 5 11 (classificat);
 2.Lbia       6  3  1  2  12- 8 10;
 3.Swazilndia   6  2  2  2   8-12  8;
 4.Botswana    6  0  3  3   2- 6  3;

Grup 10.
 Madagascar 1-0 Egipte;
 Maurici    0-1 Madagascar;
 Maurici    0-1 Egipte;
 Egipte     7-0 Maurici;
 Egipte     6-0 Madagascar;
 Madagascar 0-2 Maurici;
 1.Egipte       4  3  0  1  14- 1  9 (classificat);
 2.Madagascar      4  2  0  2   2- 8  6 ;
 3.Maurici   4  1  0  3   2- 9  3;
 -.Guinea Bissau abandon;

Grup 11.
 Costa d'Ivori    0-0 Sud-frica;
 Sud-frica   2-0 Burundi;
 Burundi    0-1 Costa d'Ivori;
 Costa d'Ivori    6-1 Burundi;
 Sud-frica   2-1 Costa d'Ivori;
 Burundi    0-2 Sud-frica;
 1.Sud-frica    4  3  1  0   6- 1 10 (classificat);
 2.Costa d'Ivori     4  2  1  1   8- 3  7;
 3.Burundi     4  0  0  4   1-11  0;

Grup 12.
 Nambia    0-1 Algria;
 Algria    4-1 Txad;
 Txad   2-0 Nambia;
 Nambia    2-1 Txad;
 Algria    1-0 Nambia;
 Txad   0-0 Algria;
 1.Algria     4  3  1  0   6- 1 10 (classificat);
 2.Txad    4  1  1  2   4- 6  4;
 3.Nambia     4  1  0  3   2- 5  3;

Grup 13.
 Uganda 1-0 Ghana;
 Ghana  4-2 Rwanda;
 Rwanda 0-0 Uganda;
 Uganda 0-1 Rwanda;
 Ghana  1-1 Uganda;
 Rwanda 1-0 Ghana;
 1.Rwanda      4  2  1  1   4- 4  7 (classificat);
 2.Uganda      4  1  2  1   2- 2  5;
 3.Ghana       4  1  1  2   5- 5  4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70384" title="Os de Civs" nonfiltered="2643" processed="2625" dbindex="27814">
Os de Civs (o tamb As de Civs) s una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, i alhora s el nucli ms habitat del municipi. 

Es troba situat a la vall d'As, que s part de la coma de Setria, formada per la conca del riu d'As, tributari de la Valira. Geogrficament la vall d'As s al vessant andorr, per administrativament sempre ha pertangut a Catalunya i els seus lmits no han estat disputats. Noms es pot accedir a Os de Civs per carretera des de Sant Juli de Lria i la comunicaci directa amb la resta del municipi, que es troba al vessant catal de la Valira, s a travs del coll de Conflent, de 2.150 m d'altitud.

El poble conserva les cases medievals i, actualment, s'hi han construt moltes segones residncies.


Enllaos externs.
Informaci del Consell Comarcal de l'Alt Urgell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70390" title="Mir" nonfiltered="2644" processed="2626" dbindex="27815">


 Artistes;
 Mir, l'atenenc (Eluteres, tica, ss VI-V aC), escultor grec autor del Discbol;
 Joaquim de Mir i Argenter (1849-1914), pintor;
 Antoni Mir i Bravo (Alcoi, 1944), pintor i escultor;
 Joan Mir i Ferr (1893-1983), pintor, escultor i ceramista catal;
 Ramon Mir Folguera (1864-1927), dibuixant humorstic, escultor, dissenyador i cartellista;
 Gaspar Mir i Lle (Vilanova i la Geltr, 1859-Barcelona, 1930), pintor;
 Josep Maria Mir i Llull (Palma de Mallorca, 1937), pintor i poeta;
 Francesc Mir i Pomares (Barcelona, 1907), ceramista;
 Pilar Mir Romero (Madrid, 1940-1997), realitzadora de cinema i directora de TVE;
 Francesc Mitjans i Mir (1909-2006), arquitecte;

 Escriptors;
 Ricardo Mir (Ciutat de Panam, 1883-1940), considerat el poeta panameny ms representatiu;
 Josep de Mir i Argenter (1851-1925), militar, periodista i escriptor catalano-cub;
 Oleguer Mir i Borrs (Manresa, 1849-1926), metge i escriptor;
 Mir de Priene, historiador grec;
 Gabriel Mir Ferrer (1879-1930), escriptor alacant en llengua castellana;
 Adri Mir Garcia (Alcoi, 1923), escriptor en castell;

 Governants;
Mir, rei dels sueus;
Mir I de Barcelona (? - 966), comte de Barcelona, Girona Osona (947-966);
Mir I de Besal o Mir II de Cerdanya ( ? - 927), comte de Cerdanya (897-927) i comte de Besal (920-927);
Mir I de Conflent o Mir I de Rossell o Mir el Vell ( ? - 896), comte de Conflent (870-896) i comte de Rossell (878-896);
Mir I d'Urgell, vescomte d'Urgell (953-977);
Mir II de Besal o Mir III de Cerdanya dit Bonfill (v 920 - Girona, 984), comte de Cerdanya i comte de Besal (968-984);
Mir de Sici, tir de Sici;
Mir Eutilius, comte de Rass (849-850);

 Cientfics;
 Pere Mir i Plans (1927), qumic;
 Pere Mir i Roig (1954), qumic;
 Rosa Maria Mir i Roig (1960), matemtica;

 Altres personatges;
 Artemi Aiguader i Mir (1889-1946), poltic, exiliat a Mxic;
 Jaume Aiguader i Mir (1882-1943), metge, poltic i escriptor;
 Amadeu Hurtado i Mir, advocat i poltic;
 Joan Marca Mir (1901-1990), poltic exiliat;
 Mir (segles VIII-IX), fundador i primer abat del monestir de Sureda;
 Mir, un dels generals de Mitridates VI Eupator;
 Gabriel Mir (Tortosa, segle XVI), metge;
 Josep Mir i Abella (Barcelona, 1919-Hermosillo Cuba, 1897), metge cirurgi;
 Josep Mir i Burgus, cavaller reusenc de l'Orde de Carles III (1829-?);
 Jos Mir Cardona (1902-1972), advocat i poltic cub;
 Emili Mir i Fons, L'Avi Emili, (1900-1935), casteller;
 Ignasi Ramon Mir i Manent (Barcelona, 1821-1892), mestre, secretari de la Junta d'Instrucci Pblica de Barcelona;
 Fidel Mir i Solanes (El Pla de Cabra, 1910), activista poltic i editor en l'exili mexic;
 Laure Mir i Trepat (Barcelona, 1883-1916), poltic republic i diputat a Corts;
 Francesc Mir-Sans i Casacuberta (Barcelona, 1918-1989), president del Futbol Club Barcelona entre 1953 i 1961;


 Geografia;
 Fundaci Joan Mir, entitat artstica a Barcelona;
 Mas d'en Mir, mas propietat del pare d'en Joan Mir al municipi de Mont-roig del Camp;
 Mas d'en Peret de Mir, al Segri;
 Mas de Mir, al municipi del Catllar;
 Mas de Mir, al municipi de Mont-ral;
 Mas de Pep Mir, a la comarca del Baix Camp;
 Mola de Mir o Mola de la Garumba, elevaci de 1.142 m. dels ports de Morella;
 Morro Mir, tur al municipi de la Granja d'Escarp, a la comarca del Segri;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70392" title="Mir I" nonfiltered="2645" processed="2627" dbindex="27816">

Antroponmia: nom de diversos governants;
Mir I de Barcelona (926 - 966), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Mir I de Besal ( ? - 927), comte de Besal  (920-927) (tamb comte de Cerdanya (897-927) com a Mir II).
Mir I de Conflent o Mir I de Rossell dit el Vell ( ? - 896), comte de Conflent (870-896) i comte de Rossell (878-896).
Mir I d'Urgell, vescomte d'Urgell (953-977).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70395" title="Llista de bisbes de Vic" nonfiltered="2646" processed="2628" dbindex="27817">
El bisbat de Vic s una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya, que comprn la part sud del Ripolls, Osona, el Bages i municipis de la Selva, Bergued, Anoia i Valls Oriental. El bisbat de Solsona, en crear-se al segle XVII, se n'endugu les terres occidentals.
Bisbes de Vic.
Cinidi (mencionat entre el 516 i 517);
Aquil (589-599);
Teodor de Vic (mencionat el 610);
Esteve de Vic (614-633);
Domni (mencionat el 638);
Gueric (643-653);
Guisfred (mencionat entre 683 i 693);
Gotmar de Vic (886-v 899);
Idalguer (899-914);
Jordi de Vic (914-947);
Guadamir (948-957);
At de Vic (957-971);
Frui (972-992);
Arnulf (993-1010);
Borrell (1010-1017);
Abat Oliba (1017-1046);
Guillem de Balsareny (1046-1075);
Berenguer Sunifred de Llu (v 1078-1099);
Guillem Berenguer (1099-1101);
Arnau de Malla (1102-1109);
Ramon Gaufred (1109-1146);
Pere de Redorta (1147-1185);
Ramon Xetmar de Castellterol (1186-1194);
Guillem de Tavertet (1195-1233);
Sant Bernat Calb (1233-1243);
Bernat de Mur (1243-1264);
Ramon d'Anglesola (1265-1298) (1a vegada);
Berenguer de Bellvs (1298-1301);
Pon de Vilar (1302-1306);
Ramon d'Anglesola (1306) (2a vegada);
Berenguer de Gurdia (1306-1328);
Galcer Sacosta (1328-1345);
Miquel de Ricom (1345-1346);
Hug de Fenollet (1346-1348);
Lope Fernndez de Luna (1348-1351);
Ramon de Bellera (1352-1377);
Garca Fernndez de Heredia (1377-1383);
Fernando Prez Calvillo (1383-1391);
Joan de Baufs (1391-1393);
Francesc Riquer i Bastero (1393-1400);
Diego de Heredia (1400-1410);
Alfons de Tous (1410-1423), 12. President de la Generalitat de Catalunya;
Miquel de Navs (1423);
Jordi d'Orns (1423-1445);
Jaume de Cardona i de Gandia (1445-1459), 22. President de la Generalitat de Catalunya;
Cosme de Montserrat (1459-1473);
Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut (1473-1493);
Joan de Peralta (1493-1504);
Joan d'Enguera (1505-1510);
Joan de Tormo (1510-1553), 62. President de la Generalitat de Catalunya;
Aciscle Moya de Contreras (1554-1564);
Benet de Tocco (1564-1572);
Juan Beltrn de Guevara (1573);
Bernat de Josa i de Cardona (1574-1575);
Pere d'Arag (1577-1584);
Joan Baptista de Cardona (1584-1587);
Pere Jaime (1587-1597);
Joan Vila (1597);
Francesc Robuster i Sala (1598-1607);
Onofre de Reard (1608-1612);
Antoni Gallart i Treginer (1612-1613);
Andrs de San Jernimo (1614-1625);
Pere de Magarola i Fontanet (1627-1634);
Gaspar Gil (1634-1638);
Alfons de Requessens (1639) ?
Ramon de Sentmenat i de Lanuza (1640-1655);
Francesc Cresp de Valldaura i Brizuela (1655-1662);
Brauli Sunyer (1663-1664);
Jaume de Copons i de Tamarit (1665-1673);
Jaume Mas (1674-1684);
Antoni Pascual (1685-1704);
Manuel de Santjust i de Pags (1710-1720);
Ramon de Marimn i Corbera (1720-1744);
Manuel Muoz Guil (1744-1751);
Bartolom Sarmentero (1752-1775);
Antonio Manuel de Artalejo (1777-1782);
Francesc de Veyn i Mola (1783-1815);
Ramon Strauch i Vidal (1816-1823);
Pau Jess Corcuera i Caserta (1825-1835);
Lluci Casadevall i Duran (1848-1852);
Antoni Palau i Termens (1853-1857);
Joan Josep Castanyer i Ribas (1857-1865);
Antoni Llus Jord i Soler (1866-1872);
Pere Colomer i Mestres (1875-1881);
Josep Morgades i Gili (1882-1899);
Josep Torras i Bages (1899-1916);
Francesc Muoz i Izquierdo (1916-1926);
Joan Perell i Pou (1927-1955);
Ramon Masnou i Boixeda (1955-1983);
Josep Maria Guix i Ferreres (1983-2003);
Rom Casanova i Casanova (2003- present );

Bibliografia.
Web del bisbat de Vic









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70397" title="Fernando Meirelles" nonfiltered="2647" processed="2629" dbindex="27818">
Fernando Meirelles (So Paulo, Brasil, 9 de novembre de 1955) s un director de cinema amb 2 nominacions a l'Oscar al millor director, per les pellcules Cidade de Deus i The Constant Gardener. 

Va comenar a produir vdeos experimentals amb un grup d'amics mentre estudiava arquitectura a la universitat de So Paulo. S'ha convertit en un dels directors d'anuncis ms coneguts de Brasil.

Seva obra.
The Constant Gardener, 2005;
Cidade dos Homens, 2003;
Cidade de Deus, 2002;
Palace II;
Domsticas, 2001;
Brava Gente, 2000;
O Menino Maluquinho 2, 1998;
Olhar Eletrnico, 1986;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70398" title="Orientaci sexual" nonfiltered="2648" processed="2630" dbindex="27819">
L'orientaci sexual o preferncia sexual es refereix a la relaci entre els sexes d'un individu i l'objecte dels seus desitjos o relacions sexuals. Normalment s'acostumen a estudiar tres orientacions sexuals: l'heterosexualitat (atracci cap a individus del sexe oposat), l'homosexualitat (cap a individus del mateix sexe) i la bisexualitat (cap a individus del mateix sexe i de l'oposat).

La identitat sexual no s el mateix que l'orientaci sexual: el primer es refereix a la concepci que un individu t de si mateix, mentre que el segon es refereix al desig sexual. El comportament sexual, malgrat estar-hi molt relacionat, realment tampoc no hi t una relaci directa.

La concepci cultural de l'orientaci sexual com a caracterstica discreta i fixa s un desenvolupament recent que va sorgir arran dels projectes de taxonomia personal del segle XIX. Durant aquest perode van sorgir diverses classificacions i nomencltors per descriure/conceptualitzar la sexualitat humana. Moltes de les definicions inclouen un component psicolgic, com ara l'objecte del desig ertic d'un individu, i un component de comportament, que s'enfoca en el sexe de la parella. Per contra, en altres perodes de temps i algunes civilitzacions, la sexualitat no comportava un component d'identitat; s a dir, no es concebia el concepte d'homosexual per se, sin d'un home que tenia relacions amb altres homes de manera ja sigui exclusiva, temporal o ocasional.

La medicina, psicologia i sexologia modernes no consideren que les orientacions heterosexuals, bisexuals o homosexuals suposin cap patologia i per tant no sn susceptibles de cap tractament. Tanmateix, no es coneixen del tot els mecanismes que condueixen a una determinada orientaci sexual, i hi ha fortes discussions sobre si sn criteris biolgics, d'aprenentatge, del creixement o educatius.

Altres orientacions sexuals.
A part de les ja mencionades heterosexualitat, homosexualitat i bisexualitat; alguns autors tamb consideren com a orientaci sexual l'asexualitat (falta d'atracci sexual cap a individus del mateix sexe i de l'oposat) i la pansexualitat (cap a individus dels dos sexes, de sexe ambigu, transexuals i intersexuals). No est clar si la zoosexualitat (cap als animals), l'autosexualitat (cap a un mateix), la pedoflia (cap a infants) i la necroflia (cap a morts) han de ser considerades tamb sexualitats.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70399" title="MINURSO" nonfiltered="2649" processed="2631" dbindex="27820">
La MINURSO s una missi de pacificaci de les Nacions Unides, establida el 1991 per observar l'alto el foc i organitzar un referndum entre el poble saharaui que determine el futur estatus del territori del Shara Occidental, elegint entre la integraci en el Marroc o la independncia. 

El nom s un acrnim en francs: "Mission des Nations unies pour l'organisation d'un rfrendum au Sahara occidental" - Missi de les Nacions Unides per a l'organitzaci d'un Referndum en el Shara Occidental.

T una plantilla de 500 persones, per davant els obstacles posats per l'administraci marroquina s'estudia la seva reducci.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;
Resoluci 1541:
Lloc de l'ONU ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70400" title="Identitat sexual" nonfiltered="2650" processed="2632" dbindex="27821">
La identitat sexual s el sentiment d'una persona de pertinena a un determinat sexe, independentment del gnere, mascul o femen  que tingui assignat. Habitualment la identitat sexual concorda amb el gnere de l'individu, per pot no ser aix en la transexualitat i en la intersexualitat.

A partir d'una identitat sexual concreta es desenvolupa all que hom anomena rol sexual.

Hi ha qui creu que la identitat sexual noms s una qesti educacional, ja que hi ha una gran necessitat social de tenir-ne una de ppia sexisme.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70404" title="Convenci de Ramsar" nonfiltered="2651" processed="2633" dbindex="27822">
El Conveni de Ramsar s un tractat internacional per a la conservaci i l's sostenible de les zones humides, s a dir, per aturar-ne la prdua i la invasi progressiva d'aquestes, tot reconeixent les funcions ecolgiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econmic, cultural, cientfic i recreatiu.

La convenci.
El ttol oficial s Convenci relativa a les zones humides d'importncia internacional especialment com hbitat d'aus aqutiques. La convenci es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada a Ramsar, Iran el 2 de febrer de 1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975.

La llista Ramsar de zones humides d'importncia internacional inclou ms de 1.550 zones que cobreixen aproximadament 1.339.000 km, (1.021 a l'any 2000). L'estat amb ms nombre de zones s el Regne Unit amb 163; i l'estat amb la major rea de zones humides llistades s el Canad amb ms de 130.000 km.

En l'actualitat hi ha 150 parts signants, hi havia 119 a l'any 2000 i 18 al seu inici l'any 1971. Els signataris es troben cada tres anys a la "Conferncia de les parts contractants" (COP), la primera es va dur a terme a Cagliari, Itlia el 1980. Es van introduir esmenes a la convenci original a les conferncies de Pars el 1982 (Protocol de Pars) i Regina el 1987 (Esmenes de Regina).

Existeix un comit permanent, un grup d'examen cientfic i tcnic (STRP) i un secretariat. La seu central es troba a Gland, Sussa i s compartida amb l'IUCN (Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura i els Recursos Naturals).

Llista de parts contractants.

Albnia, Alemanya, Algria, Argentina, Armnia, Austrlia, ustria, Azerbaidjan, Bahames, Bahrain, Bangladesh, Blgica, Belize, Benn, Bielorssia, Bolvia, Bsnia i Hercegovina, Botswana, Brasil, Bulgria, Burkina Faso, Burundi, Cambodja, Canad, Colmbia, Comores, Repblica del Congo, Costa Rica, Costa d'Ivori, Crocia, Cuba, Repblica Democrtica del Congo, Dinamarca, Djibouti, Repblica Dominicana, Equador, Egipte, El Salvador, Guinea Equatorial, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Estnia, Finlndia, Frana, Gabon, Gmbia, Gergia, Ghana, Grcia, Guatemala, Guinea, Guinea Bissau, Hondures, Hongria, Islndia, ndia, Indonsia, Iran, Irlanda, Israel, Itlia, Jamaica, Jap, Jordnia, Kenya, Kirguizistan, Letnia, Lban, Libria, Lbia, Liechtenstein, Litunia, Luxemburg, Madagascar, Malawi, Malisia, Mali, Malta, Marroc, Mauritnia, Maurici, Mxic, Moldvia, Mnaco, Monglia, Nambia, Nepal, Pasos Baixos, Nova Zelanda, Nicaragua, Nger, Nigria, Noruega, Pakistan, Palau, Panam, Papua Nova Guinea, Paraguai, Per, Filipines, Polnia, Portugal, Repblica de Macednia, Romania, Rssia, Saint Lucia, Senegal, Srbia i Montenegro, Sierra Leone, Sud frica, Corea del Sud, Sri Lanka, Sucia, Sussa, Surinam, Sria, Tadjikistan, Tanznia, Tailndia, Togo, Trinitat i Tobago, Tunsia, Turquia, Txad, Repblica Txeca, Uganda, Ucrana, Regne Unit, Estats Units, Uruguai, Uzbekistan, Veneuela, Vietnam, Zmbia, Xile, Xina, Xipre, antiga Uni Sovitica

Noves parts contractants:
Antigua i Barbuda (02.10.05) , Cap Verd (18.11.05), Repblica Centreafricana (05.04.06), Lesotho (01.11.04), Illes Marshall (13.11.04), Moambic (03.12.04), Myanmar (17.03.05), Rwanda (01.04.06), Samoa (06.02.05), Seychelles (22.03.05), Sudan (07.05.05).

Font: http://www.ramsar.org/key_cp_e.htm

Enllaos externs.
 http://www.ramsar.org/;
 http://www.ramsarcommittee.us/;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70405" title="Fallcia" nonfiltered="2652" processed="2634" dbindex="27823">
Una fallcia lgica s un error de raonament que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fallcia lgica s l'aplicaci incorrecta d'un principi lgic vlid o l'aplicaci d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fallcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entinemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vlids com la tautologia inclosa en la fallcia de la petici de principi.

L'entimema s diferent de la fallcia. L'entitema s un sillogisme segons el qual un o diversos arguments sn probables, o b no lgicament demostrables. Aix, un entitema s fals (o no necessriament lgic) perqu una o algunes de les premisses sn falses o no necessriament lgiques. Certs sillogismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments emprics o morals, sn entitemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, per, o no sn lgics, o sn una estructura lgica mal formada.

L'aporia s diferent de la fallcia. La fallcia s una falsedat desmentida, per es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, s un argument lgic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentaci per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Sn famoses sobretot les apories de Zen d'Elea.

Finalment hi ha l'axioma. Un axioma -almenys tal i com s vist per Aristtil- s una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma s una conclusi formada per premisses, aleshores aquestes premisses tamb sn axiomes i aix successivament (a diferncia de l'entitema). 

Llista de fallcies lgiques.
Aquesta s una llista de les fallcies lgiques ms corrents. No sn mtuament excloents, s a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmaci. La majoria sn reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crtic. Altres, per contra, sn ms especialitzades.

 Ad hominem (tamb anomenada argumentum ad hominem o personal attack) Inclou:
 ad hominem abusive (tamb anomenada argumentum ad personam);
 ad hominem circumstantial (tamb anomenada ad hominem circumstantiae);
 ad hominem tu quoque (tamb anomenada you too argument);
 Amfibologia ;
 Apellaci a l'autoritat (tamb anomenada argumentum ad verecundiam o argument per autoritat);
 Apellaci a la creena;
 Apellaci a l'emoci Inclou:
 Apellaci a les conseqncies (tamb anomenada argumentum ad consequentiam);
 Apellaci a la por (tamb anomenada argumentum ad metum or argumentum in terrorem);
 Apellaci per adulaci;
 Apellaci a la llstima (tamb anomenada argumentum ad misericordiam);
 Apellaci al ridcul;
 Apellaci al rencor (tamb anomenada argumentum ad odium);
 Illusi;
 Dos errors fan una veritat;
 Apellaci a les motivacions;
 Apellaci a la majoria (tamb anomenada argumentum ad populum);
 Apellaci a la novetat (tamb anomenada argumentum ad novitatem);
 Apellaci a la probabilitat;
 Apellaci a la tradici (tamb anomenada argumentum ad antiquitatem or apellaci a la prctica comuna);
 Argument mitjanant fallcia (tamb anomenada argumentum ad logicam);
 Argument per ignorncia (tamb anomenada argumentum ad ignorantiam or argumentaci per falta d'imaginaci);
 Argument per silenci (tamb anomenada argumentum ex silentio);
 Argumentum ad baculum (tamb anomenada Apellaci a la fora);
 Argumentum ad crumenam (tamb anomenada Apellaci a la riquesa);
 Argumentum ad lazarum (tamb anomenada Apellaci a la pobresa);
 Argumentum ad nauseam (tamb anomenada Argument per repetici);
 Argumentum ad numerum;
 Fallcia de la tarifa base (en angls base rate fallacy);
 Fallcia de la majoria (en angls Bandwagon fallacy. Tamb anomenada apellaci a la popularitat, apellaci a la poblaci o argumentum ad populum);
 Argumentaci circular (en angls Begging the question. Tamb anomenada petitio principii o raonament circular);
 Fallcia cartesiana;
 Fallcia de la conjunci;
 Fallcies basades en correlacions Inclou:
 Fallcia de moltes qestions (tamb anomenada qesti complexa, qesti recarregada o plurium interrogationum);
 Fals dilema (tamb anomenada false dichotomy o bifurcaci);
 Negaci del correlatiu;
 Supressi del correlatiu;
 Dicto simpliciter, Inclou:
 Accident (tamb anomenada a dicto simpliciter ad dictum secundum quid);
 Accident oposat (tamb anomenada a dicto secundum quid ad dictum simpliciter);
 Equivocaci;
 Analogia falsa;
 Premisa falsa;
 Fals comproms;
 Fallcia de distribuci:
 Composici;
 Divisi;
 Fallcia ecolgica;
 Generalitzaci errnea including:
 Mostra esbiaixada;
 Generalitzaci precipitada (tamb anomenada fallcia de mostres insuficients, fallcia d'insuficients estadstiques, fallcia del fet allat, inducci precipitada o secundum quid);
 Excepci aclaparadora;
 Alkegat d'estadstica especial;
 Fallcia del jugador/Fallcia inversa del jugador;
 Fallcia gentica;
 Culpabilitat per associaci;
 Fallcia de l'historiador;
 Fallacia de l'Homunculus;
 Ideologia per sobre de la realitat;
 Si per whisky(En angls If-by-whiskey);
 Llenguatge judicis;
 Ignoratio elenchi (tamb anomenada Conclusi irrellevant);
 Interpretaci inapropiada o aplicaci de l'estadstica incloent:
 Mostra esbiaixada;
 Correllaci implica causa;
 Fallcia del jugador;
 Fallcia del fiscal;
 Fallcia de mostra del test;
 Fallcia deliberada;
 Prova invlida;
 Fallcia de la quantitat de treball (tamb anomenada fallcia de la manca de treball);
 Declaraci sense sentit;
 Punt mig (En angls Middle ground. Tamb anomenada argumentum ad temperantiam);
 Vivacitat enganyosa (En angls Misleading vividness);
 Fallcia naturalista;
 Prova negativa;
 Non sequitur Inclou:
 Afirmaci del conseqent;
 Negaci de l'antecedent;
 Cap escocs verdader (de l'angls No true Scotsman);
 Fallcia de l'acord global (en angls Package deal fallacy);
 Fallcia pattica;
 Fallcia de la soluci perfecta;
 Envenenant el pou (de l'angls Poisoning the well);
 Prova per verbositat;
 Causa qestionable (tamb anomenada non causa pro causa) Inclou:
 Correllaci implica causa (Tamb anomenada cum hoc ergo propter hoc);
 Fallcia de l'nica causa;
 Efecte d'unir;
 Post hoc (tamb anomenada post hoc ergo propter hoc);
 Fallcia de la regressi ;
 Fallcia del bon tirador de Texas (de l'angls Texas sharpshooter fallacy]] ;
 Direcci errnia ;
 Pista falsa (tamb anomenada Conclusi irrellevant);
 Reification (tamb anomenada en angls hypostatization);
 Fallcia relativista (tamb anomenada Fallcia subjectivista);
 Determinisme retrospectiu (va passar per tant estava determinat a...);
 Canviant la crrega de la prova;
 Pendent relliscs;
 Allegaci especial;
 Home de palla;
 Fallcia de l'estil per sobre del contingut;
 Fallcies sillogstiques Inclou:
 Afirmant una disjunci;
 Conclusi afirmativa d'una premisa negativa;
 Fallcia existencial;
 Fallcia de premises exclusives;
 Fallcia dels quatre equips (tamb anomenada quaternio terminorum);
 Fallcia del mig no distribuit;
 Majoria illcita;
 Minoria illcita;

Bibliografia.

CHAMBLIN, Charles L. (1970). Fallacies. London: Methuen.

Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.

VEGA REN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos.

GARCIA DAMBORENEA, Ricardo 

"Iniciaci a la histria de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70411" title="Lillehammer" nonfiltered="2653" processed="2635" dbindex="27824">

Lillehammer s una ciutat i municipi de la regi de stlandet al comtat d'Oppland, Noruega. El seu nom es compon dels mots noruecs lille, que significa petit, i hammer (en nrdic antic hamarr) esquena de muntanya.

El centre de la ciutat est molt ben conservat amb una concentraci de cases de fusta de finals del segle XIX, que gaudeixen d'una localitzaci pintoresca al costat del llac Mjsa i el riu Lgen, i envoltat per muntanyes. El carrer principal s excellent per mirar gent, comprar i menjar.

Lillehammer s una dels centres esportius d'hivern ms coneguts de Noruega, i l'nica ciutat del mn que t un esquiador al seu escut: un vking esquiant, armat de llana i escut. Els vkings tamb van donar nom a una cursa de gran fons, Birkebeinerrennet, que s'organitza tots els anys i parteix de Lillehammer. Al voltant de 6.000 esquiadors participen en la prova. La pista puja en lnia recta a la muntanya i descendeix a la vall contigua. Aquesta cursa s una de les ms dures del mn.

Geografia.

Des de Lillehammer, en una longitud de 120 km, s'estn cap al nord el llac Mjsa, el ms gran del pas, a les riberes del qual abunden els camps de cultiu. Cap a l'extrem septentrional del llac, els pendents de les muntanyes van augmentant el seu desnivell i els cims nevats es van apropant. s l'entrada de la gran vall de Gudbrandsdalen.

La ciutat s el centre administratiu i cultural de les comarques rurals de la regi oriental del pas (stlandet), alhora que mostra inconfusibles trets provincians. Al llarg del seu carrer Major, s'agrupen cases de fusta del segle XIX. Des del centre urb parteixen camins i senders que arriben fins a la muntanya pelada, a uns mil metres sobre el fons de la vall, escenari impressionant per a l'excursionisme en estiu i hivern. A l'estaci estival, pels muntanyes que envolten la vila, encara hi continua havent petites granges en explotaci, i la pesca abunda als rius i els llacs i llacunes de muntanya. A l'hivern es condicionen 200 quilmetres de pistes d'esqu. Molt a la vora, en els pendents coberts de boscos, viuen l'ant, el ren, la llebre i la guineu.

Economia.

La base del comer de la ciutat s la seva posici estratgica en el punt ms septentrional del llac Mjsa i com a porta d'entrada al paisatge de Gudbrandsdal, a travs del qual passa l'autopista histrica a Trondheim. El riu Mesna ha proporcionat la base per la petita indstria.

Una de les lnies ferroviries noruegues essencials, la Dovrebanen, que va des d'Hamar cap al nord fins a Trondheim, passa tamb per Lillehammer.

Histria.

L'rea s'ha poblat des de l'edat de ferro noruega. S'esmenta com a lloc d'un concili el 1390. Tenia un mercat viu pels anys 1800. I obtenia drets com a ciutat de comerciants el 7 d'agost de 1827, amb noms 50 residents registrats dins dels seus lmits.

Lillehammer era el lloc de l'afer Lillehammer el 1973 on operatives de l'israeli Mossad disparaven i mataven un cambrer marroqu que equivocadament pensaven estava implicat en la Massacre de Munic.

Els Jocs Olmpics.

El 15 de Setembre de 1988, Lillehammer, va ser elegida per celebrar els Jocs Olmpics d'hivern 1994. Donat l'alt grau de preocupaci pel medi ambient dels seus ciutadans, era perills que l'impacte ambiental d'un esdeveniment olmpic pogus causar conflictes. Per evitar aix, l'Ajuntament de Lillehammer i el Ministeri del Medi Ambient van determinar que els Jocs Olmpics de Lillehammer haurien de ser un exemple de poltica ambiental. Els aspectes ambientals es van emfatitzar durant tot el procs de la planificaci i dels projectes. Els principals temes van ser: la planificaci municipal a Lillehammer, l'anlisi urbana, l'anlisi del paisatge, la planificaci d'rees respectuoses amb el medi ambient, els aspectes arquitectnics i esttics, i el pla contra el soroll i la contaminaci de l'aire.

Llocs d'inters.

A ms de la seu olmpica, Lillehammer ofereix d'altres atraccions turstiques:

 Maihaugen, al centre de Lillehammer, s el museu a l'aire lliure ms gran de Noruega, amb 185 edificis, principalment de la mateixa ciutat i de la vall de Gudbrandsd. Cal destacar l'esglsia Garmo Stave (construda al voltant de 1150).

 El museu d'art, Flygelet.

 El PS Skibladner s el vaixell de vapor de pales ms vell del mn en servei planificat, llanat el 1856. Navegacions d'estiu al voltant del llac Mjsa: Lillehammer, Moelv, Gjvik, Hamar i Eidsvoll.

 Les pistes d'esqu de Lysgrdsbakkene i Sjusjen, que s una destinaci d'esqu amb terreny de bosc i muntanya noms a 20 km des del centre de Lillehammer al municipi de Ringsaker.

 Les roques de Drotten, a Fberg, cap a l'oest de Lgen i aproximadament 1.5 km al damunt de pont Brunlaug.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70413" title="Monografies Santjoaneres" nonfiltered="2654" processed="2636" dbindex="27825">
Collecci sobre temtica santjoanera (de Sant Joan, Mallorca) publicada pel Collectiu Teranyines. Iniciada el 1993, el 2008 n'havien aparegut 18 ttols:

 La parrquia de Sant Joan (1900-1993), de Josep Estelrich i Costa. Mallorca 1993.
 El pujol de Consolaci de Sant Joan, de Josep Estelrich i Costa. Mallorca 1993.
 Sant Joan, un temps, de Carles Costa i Salom. Mallorca 1995.
 Miquel Gay i Sitjar, una trajectria de serenitats esttiques, de Joan Maim i Vadell. Sant Joan 1996.
 Els malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX, de Francesc Canuto, Josep Estelrich, Joan Font, Joan Moratinos i Mateu Sastre. Sant Joan 1996.
 Repblica, guerra civil, postguerra a Sant Joan. El mn de la pagesia, de Josep Estelrich i Mieres. Sant Joan 1997.
 El temple parroquial de Sant Joan. De l esglsia vella a l esglsia nova, del Dr. Sebasti Soler, fra Rafel Ginard i Mn. Bartomeu Bau. Sant Joan 1998.
 La msica a Sant Joan, de Joan Bau Barcel. Sant Joan 1998.
 Sant Joan, la meva terra, del pare Rafel Ginard. Sant Joan 1999.
 Set centenari de la Parrquia de Sant Joan, de diversos autors. Sant Joan 1999.
 Sant Joan, una vila set vegades centenria (1300-2000), de diversos autors. Sant Joan 2000.
 Josep Rossell Ordines (1882-1966), de diversos autors. Sant Joan 2002.
 Les eres de Sant Joan, d Antoni Sastre Gay. Sant Joan 2002.
 De com era infant, del pare Rafel Ginard Bau. Sant Joan 2003.
 La famlia Oliver dels Calderers, de diversos autors. Sant Joan 2003.
 Menestrals i botiguers, d Antoni Sastre Gay. Sant Joan 2004.
 Fills predilectes de Sant Joan, de diversos autors. Sant Joan 2006.
 Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan, d Antoni Sastre Gay. Sant Joan 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70416" title="Vastitas Borealis" nonfiltered="2655" processed="2637" dbindex="27826">
Vastitas Borealis s la planura (vastitas) ms gran de Mart. Est situada a les latituds ms septentrionals i envolta la regi polar nord. Sovint a Vastitas Borealis se la coneix simplement les planures del nord. En realitat es tracta d'una depressi de gran extensi, a uns 4-5 km per sota del radi mitj de la superfcie del planeta.

Dins de Vastitas Borealis destaca la zona anomenada Utopia Planitia, gran planura que s'estn cap al sud fins als 40 de latitud nord per l'hemisferi oriental. Alguns cientfics opinen que aquestes planures podien haver estat cobertes per un oce en algun moment de la histria marciana i s'han postulat possibles lnies de costa a la seva banda meridional. Actualment aquestes planures de suaus pendents estan marcades per crestes (especialment Scandia Colles), petits turons i pocs crters (com Lomonosov i Korolev). La Vastitas Borealis s clarament ms uniforme i suau topogrficament que altres zones similars situades a l'hemisferi sud.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70420" title="Raymond Poincar" nonfiltered="2656" processed="2638" dbindex="27827">
 
Raymond Poincar (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860   Pars 15 d'octubre, 1934) fou un poltic francs que fou Primer ministre de Frana cinc cops i  President de la Repblica francesa del 1913 al 1920.

Era fill del conegut metereleg Nicolas Antoinin Hlne Poincar, i germ del cientfic Henri Poincar. Estudi dret a la Universitat de Pars, i durant un temps va exercit l'advocacia. Va entrar a servir al departament d'agricultura i el 1887 fou elegit diputat pel departament de Mosa. Es guany una gran reputaci a l'Assemblea Nacional com a economista, ra per la qual fou membre de les comissions pressupostries del 1890 1891 i 1892. Tamb fou ministre d'educaci, belles arts i religi en el primer govern( abril   novembre 1893) de Charles Dupuy, i ministre de finances en el segon i tercer govern d'aquest (maig 1894   gener 1895).

En el govern d'Alexandre Ribot fou ministre d'instrucci pblica. Encara que fou excls del govern del Partit Radical que el va succeir, aquest adopt algunes de les seves propostes.  Tamb fou vicepresident de l'Asemblea Nacional la tardor del 1895, i malgrat l'amarga hostilitat dels radicals va mantenir el crrec el 1896 i el 1897. El 1906 fou nomament ministre de finances en el govern Sarrien. Durant aquest temps va continuar exercint el dret, i public nombrosos volums d'assaig de literatura i afers poltics. 

Fou nomenat primer ministre el gener del 1912, i endeg una lnia poltica antialemanya, marcada per la restauraci d'estrets lligams amb Rssia i la imposici de dos anys de servei militar obligatori. Fou elegit President de la Repblica francesa el 1913 per a succeir a Armand Fallires (tot vencent a les eleccions al candidat radical-socialista, el nordcatal Jules Pams. Intent fer del seu crrec un espai de poder efectiu i no noms nominal, per primer cop des de la presidncia de Mac-Mahon el 1870. En particular mald per controlar de la poltica exterior, i els seus sentiments antialemanys provocaren que alguns l'acusessin en part de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La seva poltica es va veure reforada encara ms amb el nomenament de Georges Clemenceau com a primer ministre el 1917.

El 1920 acab el seu mandat i fou succet per Paul Deschanel. El 1922 torn a ser nomenat primer ministre, des d'on mantingu una poltica intransigent davant les reparacions de guerra alemanyes (Ocupaci de la conca del Ruhr, 1923-1924). Per l'alta despesa que provocava l'ocupaci francesa a Alemanya provoc la seva derrota electoral el 1924. La crisi econmica del 1926 li va permetre tornar novament al poder, i fou novament primer ministre fins que es va retirar el 1929. Va morir a Pars el 1934. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70421" title="Paul Deschanel" nonfiltered="2657" processed="2639" dbindex="27828">


Paul Eugne Louis Deschanel (Schaerbeek, Blgica, 13 de febrer, 1855 - Pars, 28 d'abril, 1922) fou un poltic francs. Fou President de la Repblica francesa del 18 de febrer al 21 de setembre del 1920.

Era fill d'mile Deschanel (1819-1904), professor del Collge de France i senador, i va nixer a un suburbi de Brusselles on el seu pare vivia exiliat(1851 1859) per haver-se oposat a Napole III.

Estudi dret i fou secretari de Deshayes de Marcre (1876) i de Jules Simon (1876-1877). L'octubre del 1885 fou elegit diputat per Eure i Loir (actualment a la regi de  Centre). D'antuvi va tenir una gran importncia a la Cambra, com a un dels ms notables oradors del grup Republic Progressista. El gener del 1896 fou elegit vice-president de l'Assemblea Nacional francesa, i des d'ac es lliur a la lluita contra els poltics de l'ala esquerrana, no sols al parlament, sin als mtings poltics arreu de Frana.

El juny del 1898 l'elegiren president de l'Assemblea, i en fou reelegit el 1901, per derrotat l'any segent. Malgrat tot, fou un dels oradors ms brillants el 1904 i 1905 com a defensor de la llei de separaci d'esglsia i Estat. Fou elegit President de la Repblica francesa el 17 de gener del 1920. 

Deschanel aspirava a jugar un rol molt ms actiu que no pas el de rigor que atorgava la Tercera Repblica, per per raons de la seva salut mental no fou capa de dur a terme els seus projectes.

Com a president, la seva conducta excntrica provoc consternaci, i culmin quan, la nit del  24 de maig de 1920, desaparegu del tren presidencial prop de Montargis i un cap d'estaci el trob donant voltes en pijama. Aix evidenci la seva mala salut mental i provoc la seva dimissi el 21 de setembre de 1920. Malgrat aix, encara seria elegit novament diputat per Eure i Loir el gener del 1921.

 Obres .

Fou escollit membre de l'Acadmie franaise el 1899, i entre els seus treballs ms destacats hi trobem:

 Orateurs et hommes d'tat (1888);
 Figures de femmes (1889);
 La Dcentralisation (1895);
 La Question sociale (1898);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70422" title="Albert Lebrun" nonfiltered="2658" processed="2640" dbindex="27829">


Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, Meurthe i Mosella , 29 d'agost, 1871 - Pars, 6 de mar, 1950) fou un poltic francs, President de la Repblica francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la  Tercera Repblica.

Nascut en una famlia de camperols de Lorena, an a l' cole Polytechnique i a l' cole des Mines, graduant-se a ambdes amb les millores notes. Treball com a enginyer de mines a Vesoul i Nancy, per deix la professi als 29 anys per a dedicar-se a la poltica.

Lebrun va obtenir un esc a l'Assemblea Nacional el 1900 com a membre del Partit Republic d'Esquerra. Ms tard serv en el gabinet com a Ministre de Colnies el 1911-1914 i Ministre per a Regions Alliberades el 1917-1919.  Es va unir a l'Aliana Democrtica,  i fou escollit per al Senat francs el 1920, del qual en fou president el 1931-1932. 

Fou escollit President de la Repblica francesa desprs de l'assassinat de Paul Doumer el 6 de maig del 1932. Fou novament reescollit el 1939, degut al fet que era ben considerat per tots els grups poltics, per va detenir poc poder, i el 1940 fou obligat a acceptar la rendici davant Alemanya. Poc desprs fou substitut pel mariscal Henri Philippe Ptain, tot i que oficialment mai no va dimitir.

Va marxar a Vizille (Isre), per fou capturat pels alemanys el 27 d'agost de 1943 i confinat en un castell del Tirol. El 10 d'octubre, per, se li permet tornar a Vizille degut a la seva mala salut, tot i que sota vigilncia. Quan el 9 d'agost els aliats restauraren el govern francs, es va trobar amb el general Charles de Gaulle i reconegu el seu lideratge, tot dient que mai no havia dimitit formalment com a president perqu la dissoluci de l'Assemblea Nacional no havia deixat ning que accepts la seva dimissi. Desprs de la guerra va viure retirat i mor de pneumonia a Pars.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70423" title="Valles Marineris" nonfiltered="2659" processed="2641" dbindex="27830">
Valles Marineris (en llat Valls del Mariner) s el nom d'un gegantesc sistema de canyons (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regi de Tharsis. El seu nom s un homenatge a la sonda de la NASA Mariner 9, que va descobrir aquest important tret de la superfcie marciana en el seu vol orbital de 1972. Les seves dimensions sn de 4.500 km de longitud, 200 km d'amplria i 11 km de profunditat mxima, arribant a cobrir un quart de la circumferncia equatorial del planeta. s, en comparana, deu vegades ms llarg, set vegades ms ample i set vegades ms profund que el Grand Canyon del riu Colorado a Arizona i s el conjunt de canyons ms gran conegut al Sistema Solar.

El sistema de canyons de Valles Marineris comena a l'oest a la regi denominada Noctis Labyrinthus, donant pas cap a l'est a les zones anomenades Tithonium Chasma, Ius Chasma, Melas Chasma, Candor Chasma, Ophir Chasma, Coprates Chasma, Ganges Chasma i Eos Chasma, per finalitzar en un canal de desgus, excavat en un terreny catic, que desemboca a les planures de l'hemisferi nord. Molts especialistes opinen que Valles Marineris s una gegantesca esquerda tectnica de la superfcie marciana, formada durant el procs de refredament del planeta i afectada per l'elevaci de l'escora que va suposar el sorgiment dels altiplans de Tharsis a l'oest, i ampliada pels processos d'erosi. No obstant aix, prop de les vores orientals del cany s'aprecien diversos canals que van poder haver estat originats per cursos d'aigua o dixid de carboni lquid.

 Origen .
Des del seu descobriment s'han assenyalat diverses causes per a l'origen del Valles Marineris. L'origen del sistema de canyons s'ha intentat explicar a partir de l'acci erosiva de l'aigua lquida o de l'activitat termocrstica, que consisteix en la fusi del permafrost que pugui existir sota el sl marci, igual que succeeix en les regions de clima glacial de la Terra. A Mart l'activitat termocrstica seria un fenomen ms probable que l'erosi per part de curoso d'aigua, la presncia actual de la qual en el planeta es veu impedida tant per la baixa pressi atmosfrica existent (tan sols un 0,05% de la terrestre) com pel baix interval de temperatures regnants a la superfcie (entre -36 i -125 C), situat per sota del punt triple de l'aigua. Una altra hiptesi presentada per McCauley el 1972 suggeria que el cany es va formar per la retirada del magma existent sota la superfcie. La hiptesi de Tanaka i Golombek, del 1989, apuntava com a causa principal una possible fractura per tensions en l'escora planetria. 

Actualment la teoria ms acceptada s la que suposa que Valles Marineris s en realitat una falla tectnica, similar a la de la Vall del Rift a frica, posteriorment engrandida per l'erosi i els collapses successius dels murs de falla. Una font d'aquesta erosi, proposada per Nick Hoffman, podria ser la descompressi de l'important aqfer de dixid de carboni de Noctis Labyrinthus. Quan el dixid de carboni es descomprimeix passa de slid a fluid/gas i pot viatjar a gran velocitat a travs de la prima atmosfera de Mart. Aquesta explicaci, a ms, permet connectar la formaci del Valles Marineris amb la del gran abultament dels altiplans de Tharsis.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70424" title="Alexandre Millerand" nonfiltered="2660" processed="2642" dbindex="27831">

Alexandre Millerand (Pars, 10 de febrer, 1859 - Versalles, 7 d'abril, 1943) fou un poltic socialista francs. Fou President de la Repblica francesa del 23 de setembre del 1920 a l'11 de juny del 1924 i Primer Ministre de Frana del 20 de gener al 23 de setembre de 1920.

Estudi dret, i es va fer fams amb Georges Laguerre, per defensar Ernest Roche i Duc-Quercy, els instigadors de la vaga de Decazeville el 1883; va ocupar el lloc de Laguerre en el diari de Georges Clemenceau, La Justice. Fou escollit diputat pel departament del Sena el 1885 com a radical-socialista. Amb  MM. Clemenceau i Camille Pelletan fou rbitre en la vaga de Carmaux (1892). Fou un dels portantveus a la cambra en matria de legislaci social, i la seva influcncia va crixer desprs que molts poltics restessin desacreditats per l'escndol de Panam.

Fou el cap de l'ala esquerra socialista, que arrib a tenir 60 diputats i editava el diari La Petite Rpublique. El seu programa proposava la propietat collectiva dels mitjans de producci i l'associaci internacional dels treballadors, per quan el juny del 1899 entr a formar part del govern de "defensa republicana" de Waldeck-Rousseau com a ministre de comer, es limit a practicar reformes  en marina mercant, del comer i l'educaci tcnica, del sistema postal, i la millora de les condicions del treball. Per a aix va crear un departament separat, la Direction du Travail, i les oficines de pensions i assegurances assoliren el rangle de "direction."

Tot i que va fer nombroses concessions a l'esquerra, com l'entrada de coneguts sindicalistes al Consell Suprem de Treball, organitzar comits d'empresa i donar instruccions als inspectors de treball que es posessin en contacte amb les seccions sindicals, l'aprovaci de lleis de protecci a la classe treballadora i d'una llei per a pensions als ancians (1905), fou desautoritzat per Rosa Luxemburg i Jules Guesde. La seva influncia en el partit va minvar i el 1903 en fou expulsat.

Es continu movent-se cap a la dreta i el 1920 fou nomenat primer ministre pel president Paul Deschanel, i quan aquest va dimitir per motius de salut, fou escollit president com a candidat de comproms entre l'anomenat Bloc nacional i el bloc d'esquerres. Nomen primer ministre Georges Leygues, que tenia fora experincia poltica per poca ambici, cosa que permet al President enfortir els seus poders executius. Com que ambdes cambres se li ressistien, es va veure obligat a nomenar primer ministre Aristide Briand, candidat acceptat tant per l'esquerra com per la dreta. Tanmateix, Millerand l'oblig a dimitir al cap d'un any, i nomen al conservador republic Raymond Poincar.

Aleshores fou acusat d'afavorir als conservadors en contra de la tradicional neutralitat dels presidents francesos. El 14 de juliol del 1922, escap d'un intent d'assassinat del jove anarquista francs Gustave Bouvet. Dos anys ms tard va dimitir en veure que creixia el conflicte entre la cambra electa i el president, sobretot desprs de la victria del Cartel des Gauches. Gaston Doumergue, aleshores president del Senat, fou escollit per a substituir-lo.

Alexandre Millerand va morir el 1943 i fou enterrat al cementiri de Passy.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70432" title="Disc flexible" nonfiltered="2661" processed="2643" dbindex="27833">


Els discs flexibles o disquets sn un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una pea circular de material magntic que permet la gravaci i la lectura de dades. s fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plstic. Durant la dcada del 2000, han estat majoritariament substituts per discs ptics i pels dispositius de memria flaix.

Han existit tres mides principals de disquets per a PC;
 8 polzades;
 5,25 polzades;
 3,5 polzades;

Enllaos externs.
 Unitats d emmagatzament de la informaci ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70443" title="Casa Arktikum" nonfiltered="2662" processed="2644" dbindex="27834">


La Casa Arktikum s un museu de Rovaniemi, a Finlndia. Es va inaugurar el 1992 i alberga el Centre d'investigacions rtiques i el Museu regional de Lapnia. Les activitats del centre inclouen la investigaci, els serveis d'informaci, l'ensenyament i les exposicions. Les exposicions del Centre rtic presenten la naturalesa septentrional, les seves caracterstiques i els seus recursos naturals. El Museu regional de Lapnia posa en evidncia el passat i el present de Rovaniemi i de Lapnia.

Arquitectura.

L'Arktikum va ser dissenyat pels arquitectes danesos Birch-Bonderup i Thorup-Waade. L'edifici nou format per mitja lluna va ser dissenyat per Bonderup i Lehtipalo i es completava a la tardor de 1997.

Molts materials de construcci naturals locals s'han utilitzat a l'edifici: els terres sn de granit Perttaus - el tipus ms dur disponible a Finlndia - i de pi lap rentat amb cal. Les cadires es fan de bedoll a imitaci dels rens.

Consta de dues edificacions marcadament diferenciades, en la que destaca una allargada (172 m.) construcci envidriada que permet l'entrada de llum natural, i que acull tota la zona d'exposicions. L'espai d'exposici est protegit sota del terra, imitant la manera que es fa en plena natura al nord durant el dur hivern.

Cal destacar la sala dedicada a la cultura del poble sami, amb l'exposici dels seus vistosos vestits tpics i dels animals que poblen la zona, on queda patent la cruesa de la vida a la regi i la lluita per la supervivncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70444" title="Robert Noyce" nonfiltered="2663" processed="2645" dbindex="27835">
Enginyer tcnic, fsic (graduat al MIT el 1953) i empresari nord-americ (Burlington, 1927-Austin, 1990) va ser un dels inventors del circuit integrat (xip) i fundador de Fairchild Semiconductor , empresa que introdu l'invent a la indstria electrnica. Tamb va ser president de la Sematech, un consorci d'empreses nordamericanes d'electrnica que potenciava l'utilitzaci de la tecnologa de semiconductors.
nductores.

L'any 1986 abandona aquesta empresa i funda Intel juntament amb Gordon Moore, on collaborar amb Ted Hoff per inventar el microprocessador.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70445" title="Gordon Moore" nonfiltered="2664" processed="2646" dbindex="27836">

Gordon Earl Moore ( San Francisco, EUA 1929 ). Doctorat en qumica a la Universitat de Califrnia el 1950 i en fsica al California Institute of Technology (Caltech) el 1954.

Va ser cofundador de Fairchild Semiconductor el 1957 i posteriorment d'Intel el 1968 i es va fer fams per l'anomenada Llei de Moore, formulada el 1965 i corregida el 1975.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70446" title="Escala de temps geolgics de Mart" nonfiltered="2665" processed="2647" dbindex="27837">
L'escala de temps geolgics de Mart (o ms precisament, escala de temps areolgics) divideix la histria geolgica de Mart en tres grans eres, d'acord amb els coneixements actuals de la geologia marciana (o areologia). Aquestes eres es defineixen pel nombre de crters d'impacte a la superfcie; les superfcies ms antigues posseixen ms crters. Les diferents eres reben els seus noms a partir de llocs del planeta que pertanyen a aquests perodes geolgics. La dataci precisa d'aquests perodes no s coneguda, a causa de l'existncia de diversos models diferents que intenten explicar el ritme de caigudes de meteors sobre Mart, per aix les dates proporcionades sn aproximades. De la ms antiga a la ms recent, aquestes poques sn:
Noaic o era noaica (rep el nom de Noachis Terra): abasta des de la formaci de Mart fins a fa uns 3.800 - 3.500 milions d'anys. Les superfcies noaiques estan esquitxades de nombrosos crters d'impacte. Es pensa que els altiplans de Tharsis es van formar en aquest perode, amb extenses inundacions d'aigua lquida al final d'aquesta era.
Hespric o era hesprica (rep el nom d'Hesperia Planum): entre 3.500 i 1.800 milions d'anys abans del present. Aquesta era es caracteritza per la formaci d'extenses *planures de lava.
Amaznic o era amaznica (rep el nom d'Amazonis Planitia): des de fa 1.800 milions d'anys fins al moment present. Les regions de l'era amaznica mostren escassos crters d'impacte, que no obstant aix sn bastant variats. Olympus Mons es va formar en aquest perode, juntament amb altres importants colades de lava en altres llocs de Mart. ;

ImageSize  = width:800 height:100
PlotArea   = left:15 right:15 bottom:20 top:5
AlignBars  = early
Period      = from:-3800 till:0
TimeAxis    = orientation:horizontal
ScaleMajor  = unit:year increment:500 start:-3500
ScaleMinor  = unit:year increment:100 start:-3800
PlotData=
 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
 text:Amaznic from:-1800 till:0
 text:Hespric from:-3500 till:-1800
 text:Noaic from:start till:-3500

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70447" title="Santapark" nonfiltered="2666" processed="2648" dbindex="27838">

El Santapark, la casa del Pare Nol a Rovaniemi, s un parc temtic dedicat a Santa Claus.

s bastant lgic que es construs a Rovaniemi, s al cercle polar rtic i l'aeroport s noms a uns quants quilmetres, la idea s que els visitants de tot el mn volin a Finlndia durant un cap de setmana o un parell de dies, per visitar Rovaniemi i SantaPark.

Els artesans fabriquen el seus productes de cara al public i tothom hi pot participar. Les atraccions de SantaPark permeten fer una mgica excursi en trineu amb el ren Rodolf de nas vermell o exercitar-se amb un dels helicpters a pedals del Pare Nol. La muntanya de cristall permet a la imaginaci envolar-se. I enmig de les pilotes, un es creuria verdaderament en el fons del mar.

Est construt en una cavitat artificial enorme a les roques dures de Finlndia. Un tnel llarg de 200 m condueix a una cambra central amb un anell al seu voltant. La cambra i l'anell estan connectats per tnels. La presentaci sencera sembla bastant futurista.

La famosa oficina de correus del Pare Nol est situat aqui, en el Cercle Polar, al costat de Rovaniemi. Els dies Nadal, un gran nombre de follets assistents molt enfeinats sn al seu servei. Totes les cartes i paquets enviats a aquestes oficines seran lliurades amb l'autntic tamp del Cercle Polar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70448" title="Victria" nonfiltered="2667" processed="2649" dbindex="27839">


Geografia:
 Victria s un dels sis estats d'Austrlia.
 Victoria s la capital de la provncia canadenca de la Colmbia Britnica.
 Victria fou el primer assentament britnic de Hong Kong; avui el mot s'utilitza per referir-se especialment al pic que corona la ciutat (Victoria Peak) i al port (Victoria Harbour) que s'estn entre l'illa de Hong Kong i la pennsula de Kowloon.
 Victria, tamb anomenada Rabat, s la capital de l'illa de Gozo, a l'arxiplag malts.
 Victria, o Port Victria, s la capital de les illes Seychelles.
 L'estaci Victoria, de Londres.
 Les cascades Victria, al riu Zambesi, situades a la frontera entre Zmbia i Zimbabwe.
 El Gran Desert de Victria s un desert del sud-oest d'Austrlia que s'estn pels estats d'Austrlia Meridional i Austrlia Occidental.
 L'illa Victria s una gran illa del nord del Canad, a l'rtic, repartida entre els territoris de Nunavut i el Nord-oest.
 El llac Victria, el ms gran d'frica, s una de les fonts del Nil.
 La Terra de Victria s una regi antrtica, al sud de Nova Zelanda.
 I molts altres topnims de territoris d'influncia britnica  habitualment escrits en la seva forma original anglesa Victoria, sense accent , anomenats aix en honor a la reina Victria.

Mitologia / Antroponmia:
 Victria era una deessa romana de la qual deriva el nom propi femen de Victria.

Personatges histrics:
 Victria I del Regne Unit, coneguda com la reina Victria (1818-1901), va ser una monarca britnica i emperadriu de l'ndia en honor a la qual es van batejar molts topnims de l'antic Imperi Britnic i que tamb va donar nom a l'era victoriana.
 Victria del Regne Unit i de Prssia, tamb coneguda com lemperadriu Frederica (1840-1901), va ser filla de l'anterior i emperadriu consort d'Alemanya, esposa de l'emperador Frederic III.
 Victria Alexandra fou una princesa del Regne Unit (1868-1935), nta de la reina Victria.
 Victria Eugnia (1887-1969), una altra de les ntes de la reina Victria, va ser reina consort d'Espanya, esposa d'Alfons XIII.
 Victria de Sucia, nascuda el 1977, s l'actual hereva del tron suec.
Vegeu tamb Victria I del Regne Unit;

Altres:
 (12) Victria s un asteroide descobert el 1850 per John Russell Hind.
 Una victria s una planta de la famlia de les nimfecies.
 La Creu Victria (Victoria Cross) s una distinci creada per la reina Victria, la qual va crear tamb un orde honorfic, l'orde reial de Victria.
 Queen Victoria s el nom de diversos vaixells transatlntics.

Vegeu tamb.
 Vitria;
 Vitria;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70450" title="Solana d'Andorra" nonfiltered="2668" processed="2650" dbindex="27840">

La Solana d'Andorra s un territori andorr que es troba al vessant nord dels Pirineus, a l'alta vall del riu Arija. La solana queda separada de la parrquia de Canillo per la serra de Guardiola (2.682 m d'altitud al Port Dret) i de la parrquia d'Encamp pel port d'Envalira (2.409 m d'altitud).

Encara que majoritriament pertany a la parrquia de Canillo, el nucli urb del Pas de la Casa, de la parrquia d'Encamp, es troba a l'extrem de la solana prop del port d'Envalira. Les dues parrquies comparteixen els beneficis de l'explotaci del territori, utilitzat per pasturatges i per l'estaci d'esqu del Pas de la Casa.

El territori va ser durant molt de temps disputat pels habitants de Canillo i de l'Hospitalet del departament francs de l'Arija. L'aprofitament continuat dels pasturatges per part andorrana va decantar a favor seu les sentncies del consell superior de Perpiny del 1776 i del consell reial de Tolosa del 1835.

Al vessant oriental de la serra de Guardiola neix el riu de Sant Josep que travessa la solana d'Andorra fins que s'uneix per l'esquerra al riu Arija al lmit fronterer, a un quilmetre de l'Hospitalet.

No s'ha de confondre amb la solana d'Andorra la Vella, pendent solellada de la vila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70453" title="Constituci d'Andorra" nonfiltered="2669" processed="2651" dbindex="27841">
La Constituci d'Andorra s la llei fonamental del Principat d'Andorra. Fou aprovada el 2 de febrer del 1993 i reb la ratificaci del poble andorr mitjanant un referndum el dia 14 de mar del 1993. D'acord amb la mateixa constituci, entr en vigor el dia de la seva publicaci en el Butllet Oficial del Principat d'Andorra, cosa que succe el 28 d'abril del 1993.

La constituci va sser signada pels dos coprnceps, el president de la Repblica francesa i el bisbe d'Urgell, crrecs que en aquella poca eren en mans de Franois Mitterrand i de Joan Mart Alanis respectivament. La nova constituci estipulava que aquests dos crrecs ostenten la figura de cap d'estat. Tot i aix, aquesta figura del coprincipat ha existit des de fa segles amb l'nica diferncia que la figura del coprncep francs estava representada en el passat pel rei de Frana o pel comte de Foix.

El cap de l'executiu s el President del Govern d'Andorra

Enllaos externs.
 Text de la constituci.
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70454" title="Vitria" nonfiltered="2670" processed="2652" dbindex="27842">

 Geografia:
Vitria s la capital de l'estat brasiler d'Esprito Santo.
Vitria s un districte de la ciutat brasilera de Salvador.
Vitria s una freguesia del municipi portugus de Porto.
Vitria da Conquista s un municipi de l'estat de Bahia, al Brasil.
Esports:
L'Esporte Clube Vitria s un club de futbol de la ciutat brasilera de Salvador.
El Vitria Futebol Clube, s un club de futbol de la ciutat brasilera de Vitria.
El Vitria Futebol Clube, conegut com el Vitria de Setbal, s un club de futbol de la ciutat portuguesa de Setbal.
El Vitria Sport Clube, conegut com el Vitria de Guimares, s un club de futbol de la ciutat portuguesa de Guimares.

Vegeu tamb.
Victria;
Vitria;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70459" title="Ivalo" nonfiltered="2671" processed="2653" dbindex="27843">

Ivalo (Avvil en sami del nord, 'vvel en sami dels Skolt i Avveel en sami de Inari) s un poble del municipi d'Inari, a la Lapnia finlandesa, situat a la vora del riu Ivalo a 20 quilmetres al sud del Llac Inari. T una poblaci de 3.998 habitants a partir de 2003 i un petit aeroport.

30 quilmetres cap al sud d'Ivalo hi ha un complex de lleure molt popular que es diu Saariselk. S'hi poden practicar esports d'hivern (esqu de muntanya i esqu de fons, equitaci de trineus husky i de ren) i tamb activitats d'estiu (camins en els Saariselka Fjells, baixades en canoa pels rius lapons, bicicleta, pesca, etc.).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70464" title="Coma de Setria" nonfiltered="2672" processed="2654" dbindex="27844">

La coma de Setria s l'alta vall del riu de Setria situada en la seva capalera a la parrquia andorrana de la Massana, que continua pel riu d'As a la poblaci d'Os de Civs de l'Alt Urgell, el qual segueix aiges avall, amb el nom de riu de Bixessarri, per la parrquia de Sant Juli de Lria fins que desemboca per la dreta a la Valira, prop d'Aixovall. La part alta andorrana rep el nom de vall de Setria i la part central de l'Alt Urgell s la vall d'As.


La vall de Setria s una vall d'origen glacial, tpicament ampla i amb fort pendent. Est situada a 1.800 m d'altitud, queda separada de la vall Ferrera, al Pallars Sobir, pel port de Cabs de 2.328 m d'altitud. Era un pas utilitzat sovint pels contrabandistes. El coll de la Botella la separa de la Massana. En aquest coll es troba l'escultura de grans dimensions anomenada Tempesta en una tassa de caf. s obra del nord-americ Dennis Oppenheim, feta de ferro i que mostra una tassa a punt de caure del plat. 

La vall s'utilitza per pasturatge durant l'estiu, i a l'hivern sn pistes d'esqu que enllacen amb l'estaci de Pal. Va ser disputada pels vens d'Os de Civs i de la Massana. La tradici diu que els vens van decidir posar fi a les picabaralles organitzant una lluita entre dos homes. Va guanyar el lluitador de la Massana ja que havia estat alimentat amb costelles de corder, mentre que el d'As havia estat engreixat amb llet de vaca.

Aiges avall s'uneix el riu de Setria amb el riu de Salria formant el riu d'As i rep el nom de vall d'As, on es troba el poble d'Os de Civs de l'Alt Urgell. A partir del poble la vall s fluvial, ms estreta. La vall es troba entre el pic de Salria, de 2.789 m d'altitud, i el pic d'As de 2.406 m. La comunicaci amb la resta del municipi de les Valls de Valira s a travs del coll de Conflent de 2.150 m d'altitud. La poblaci queda com un periclavament al que s'accedeix per territori andorr des de Sant Juli de Lria. 

La carretera segueix el curs del riu que a la part andorrana s'anomena riu de Bixessarri. s un dels rius ms truiters d'Andorra. Bixessarri s un poble que ha conservat les seves cases medievals. Les noves construccions estan restringides a conservar l'arquitectura tradicional. A la seva vora es troba la capella de Santa Maria de Canlic on es fa un aplec el darrer dissabte de maig. El riu desemboca a la Valira a Aixovall, al nord de Sant Juli de Lria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70467" title="Comapedrosa" nonfiltered="2673" processed="2655" dbindex="27845">

El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat tradicionalment Coma Pedrosa) s un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parrquia de la Massana, prop dels lmits amb el Pallars Sobir i el Pas de Foix. Amb 2.946 metres d'altitud, s la muntanya ms elevada d'Andorra. El nucli de poblaci ms proper s Arinsal i la seva estaci d'esqu.

s un dels pics favorits dels escaladors; tot i que la seva ascensi tcnicament no s difcil, s que s fatigosa. Al peu dels seus vessants hi trobem diversos estanys i estanyols, com ara l'estany Negre i els estanys de Baiau, ja dins el Pallars Sobir, al terme municipal d'Alins.

Vegeu tamb: Llista de muntanyes d'Andorra

Enllaos externs.
Imatges i ruta d'ascensi;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70468" title="Gonalo Velho Cabral" nonfiltered="2674" processed="2656" dbindex="27846">
Gonalo Velho Cabral (1390?- 1460) fou un explorador portugus, navegador de la casa de l infant Enric el Navegant i cavaller de l'Ordre de Crist. El 1431 va arribar a les Illes Formigas i en prendria possessi en nom del rei de Portugal. El 1432 comenarien la conquesta de les Aores quan s establirien tamb a l'illa Santa Maria i el 1444 conqueririen l'illa Sa Miguel, any en qu es data la primera erupci important del Sete Cidades. Fou capit donatari de Santa Maria i Sa Miguel, on va introduir els animals domstics, i va explorar la costa africana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70470" title="Joo Gonalves Zarco" nonfiltered="2675" processed="2657" dbindex="27847">
Joa Gonales Zarco (1390-1470) fou un explorador portugus, mariner de la casa del prncep Enric el Navegant. El 1418 va descobrir les illes de Madeira amb Tristo Vaz Teixeira  i Bartolomeu Perestrelo, i el 1420 fou nomenat Capit General de Funchal fins el 1450.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70473" title="Tristo Vaz Teixeira" nonfiltered="2676" processed="2658" dbindex="27848">
Tristo Vaz Teixeira (s. XV) fou un explorador portugus, mariner de la casa del prncep Enric el Navegant, a qui va acompanyar a Ceuta i Tnger. El 1418 va descobrir les illes de Madeira amb Joo Gonalves Zarco, i el 1420 fou nomenat capit general de Machico fins el 1440.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70479" title="Antnio Jos de Menezes Severim de Noronha, duc de Terceira" nonfiltered="2677" processed="2659" dbindex="27849">


Antnio Jos de Sousa Manoel de Menezes Severim de Noronha, sis comte i primer marqus de Vila Flor, i duc de Terceira (Lisboa, 1792 - 1860) fou un dels ms importants poltics portuguesos de l'poca del liberalisme. Fou Capit General de les Aores el 1836, 1851 i 1859-1860. Va combatre els miguelistes amb els constitucionals i els venc a Terceira el 1828, ra per la qual fou nomenat Duc de Terceira. Fou cap de govern el 1836, i durant la dictadura de Costa Cabral fou ministre de guerra el 1842, per el 1851 collabor en el seu enderrocament. Fou novament cap de govern el 1859-1860.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70484" title="Antero de Quental" nonfiltered="2678" processed="2660" dbindex="27850">

Antero Tarqunio de Quental (Ponta Delgada, Aores 1842-1891) fou un dels ms grans poetes portuguesos del segle XIX. Estudi a Combra, on  capitanej el moviment contra el romanticisme institucionalitzat representat per Antonio Feliciano de Castilho. Fou un dels polemistes, juntament amb Jos Maria Ea de Queirs i Tefilo Braga, de l'anomenada Qesti de Combra, que aglutin aquesta reacci en nom d'uns ideals influts per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Jules Michelet, Pierre-Joseph Proudhon i Auguste Comte.  
Fou un dels organitzadors de les Conferncies del Casino de Lisboa (1871), d'on nasqu el Partido Socialista Portugus, del qual fou cofundador. El 1865 public Odas modernas, que concep com a instrument d'acci revolucionria. El 1871 marca un canvi de sentit en la seva obra i en la seva personalitat, producte potser de la seva malaltia o del fracs dels ideals del 1870. Abandona la poltica activa, encara que el 1880 accept una candidatura a diputat socialista, llegeix Friederich Schopenhauer i Hartmann i els mstics hinds, i cau en una llarga crisi que el conduiria al sucidi.  

 Obres .
 Bom senso e Bom gosto (1865) assaig;
 A dignidade das letras e as Literaturas oficiais (1865) assaig;
 Odas modernas (1865) poesia;
 Primaveras romnticas (1872);
 Sonetos (1886) poesia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70488" title="Mars Global Surveyor" nonfiltered="2679" processed="2661" dbindex="27851">


La Mars Global Surveyor (MGS, Explorador Global de Mart) s una nau espacial de la NASA, llanada el 7 de novembre de 1996, amb l'objectiu de cartografiar el planeta Mart. La seva missi principal programada acab el 31 de gener de 2001 i a partir d'aquell moment inici la seva fase de missi ampliada, que est previst finalitzar el desembre de 2006. Actualment s un dels quatre satllits artificals de Mart en actiu, juntament amb les Mars Express, Mars Odyssey i Mars Reconnaissance Orbiter, a ms dels dos vehicles d'exploraci superficial Spirit i Opportunity.

Missi.
La Mars Global Surveyor t per objectiu principal l'obtenci de mapes d'alta resoluci de la superfcie de Mart i caracteritzar-ne el clima i la geologia. Per a aix transporta a bord una srie d'instruments cientfics dissenyats per a l'estudi de la totalitat de la superfcie marciana, la seva atmosfera i el seu interior.

Aquesta missi ha estat la primera en arribar amb xit al planeta vermell desprs de 20 anys. Durant els seus primers quatre mesos es va dedicar a la fase d'aerofrenada, consistent a anar adquirint l'rbita definitiva a fora de passar per les capes superiors de l'atmosfera marciana i aix anar frenant la seva velocitat fins a aconseguir una rbita adequada. Aquest perode va ser ms llarg del previst per no danyar els panells solars en excs. Ara segueix una rbita polar propera a la superfcie i des d'alli pren imatges amb la major resoluci aconseguida en la histria de l'exploraci de Mart.

Descripci de la sonda.
La sonda, construda a la fbrica Lockheed Martin Astronautics de Denver (Colorado), t forma de caixa rectangular de 1,7 x 1,17 x 1,17 metres, amb extensions a cada banda. El seu pes s de noms 1.060 kg amb combustible incls. El mdul central rectangular est format per dos mduls ms petits sobreposats; un cont tots els sistemes electrnics, l'ordinador 1750A i els instruments cientfics; l'altre cont els sistemes de propulsi i els tancs de propellent. Els panells solars tenen una superfcie de 3,5 x 1,9 metros y proporcionen 980 W de potncia per als instruments.

Instruments cientfics.
 Mars Orbital Camera (MOC, Cmera orbital de Mart): s l'encarregada de prendre les imatges d'alta resoluci del planeta aix com altres de menor qualitat per disposar d'una visi general de l'atmosfera i el clima en tot el planeta. La MOC est controlada per Malin Space Science Systems (MSSS).
 Thermal Emission Spectrometer (TES, Espectrmetre d'emissi trmica): s un espectrmetre que mesura la quantitat de llum infraroja emesa per la superfcie de Mart.
 Mars Orbital Laser Altimeter (MOLA, Altmetre lser orbital de Mart): es tracta d'un altmetre lser; la seva missi s construir un mapa topogrfic de Mart mitjanant un lser que emet cap a la superfcie.
 Radio Science Investigations (RS, Investigacions cientfiques de rdio): mesura les variacions del senyal de radiofreqncia enviat des de la Terra per determinar-ne les desviacions causades per la gravetat.
 Magnetic Fields Investigation (MAG/ER, Investigacions del camp magntic): magnetmetre dedicat a l'estudi del camp magntic de Mart i a la determinaci de la seva intensitat.
 Mars Relay: antena que ha de servir de suport a altres missions de la NASA, la JAXA i l'ESA. ;

Resultats cientfics.
La Mars Global Surveyor ha recollit ms dades que totes les missions anteriors a Mart juntes. Entre els resultats cientfics ms importants, la sonda ha pres imatges de penya-segats, barrancs, canals i dipsits creats aparentment per corrents, que suggereixen que actualment pot haver-hi fonts d'aigua lquida al planeta, similars als aqfers, just a sota de la superfcie. Les lectures obtingudes pel magnetmetre mostren que el camp magntic del planeta no est generat completament pel nucli, sin que es localitza en determinades zones de l'escora. Les dades de l'altmetre lser han perms fer les primeres reconstruccions tridimensionals del casquet polar septentrional.

A ms de Mart la sonda tamb ha obtingut les millors imatges d'una de les dues llunes del planeta, Fobos, i les dades recollides mostren que la seva superfcie est formada per material pulverulent d'un gruix d'1 metre, com a mnim, resultat de milions d'anys d'impactes de meteoroides.

Com a dada curiosa tamb cal destacar el fet que la Mars Global Surveyor ha estat la primera sonda que n'ha fotografiat una altra en rbita al voltant d'un planeta diferent de la Terra: l'abril de 2005 prengu una imatge de la Mars Express i dues de la Mars Odissey. Tamb ha aconseguit fotografiar el vehicle tot-terreny Spirit sobre la superfcie del planeta i detectar les marques deixades per les seves rodes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70491" title="MGS" nonfiltered="2680" processed="2662" dbindex="27852">

Astronutica: una sonda d'exploraci del planeta Mart; vegeu Mars Global Surveyor.
Informtica: un editor de jocs d'ordinador, filial de l'empresa Microsoft; vegeu Microsoft Game Studios.
Informtica: una srie de videojocs; vegeu Metal Gear i Metal Gear Solid.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70494" title="Tefilo Braga" nonfiltered="2681" processed="2663" dbindex="27853">


Joaquim Tefilo Fernandes Braga (Ponta Delgada, Aores 1843 - Lisboa 1924) fou un poltic portugus, President de la Repblica portuguesa el 1910-1911 i el 1915. 

Havia treballat com a tipgraf, es doctor en dret i finalment fou catedrtic de literatura.  Fou, juntament amb Antero de Quental, el teric i capdavanter de l'escola de Combra, de l'anomenada generaci del 70, i intervingu en la polmica Bom senso e bom gosto o Qesti de Combra. 

Tamb fou un destacat activista poltic. President del partit republic, fou preident provisional de la Repblica en implantar-se el 1910 i, novament, ho fou el 1915. Escriptor prolfic, fou historiador de la literatura, crtic i assagista, els seus treballs d'erudici es fonamentaren en el positivisme d'Auguste Comte, del qual fou l'introductor a Portugal. s autor del prleg a Iberisme (1907) d'Ignasi Ribera i Rovira. 

 Obres .
 Poesia .
 Folhas verdes (1860)  ;
 Visao dos tempos (1864)   ;
 Tempestades sonoras (1864) ;
 Torrentes (1869);
 Miragens Seculares (1884)  ;
 Histria i assaig .
 Histria dos Quinhentistas (1871);
 O povo portugus nos seus costumes, crenas e tradies (1885);
 As modernas ideias na literatura portuguesa (1892);
 Gil Vicente e as origens do teatro portugus (1898);
 Garrett e o romantismo (1904);
 Histria do Romantismo em Portugal (1880) ;
 Sistema de Sociologia (1884) ;
 Cames e o Sentimento Nacional (1891) ;
 Histria da Universidade de Coimbra (1891-1902) - 4 volums ;
 Histria da Literatura Portuguesa (1909-1918) - 4 volums  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70495" title="Sodomia" nonfiltered="2682" processed="2664" dbindex="27854">

La sodomia s un terme d'origen religis que s'utilitza per referir-se a certs tipus d'actes sexuals, principalment el sexe anal entre dos homes, o entre un home i una dona. El terme sodomia, per, s'ha utilitzat, principalment en algunes religions, per incloure actes no penetratius com ara el sexe oral o la penetraci anal amb altres objectes. Les lleis que prohibien els actes homosexuals (limitats al sexe anal) antigament utilitzaven aquest terme per a referir-s'hi.

El terme sodomia es deriva del nom de la ciutat antiga de Sodoma que d'acord a la interpretaci histricament acceptada de l'Antic Testament de la Bblia, va ser destruida pels seus pecats, i els telegs afirmen que era el pecat de l'acte homosexual que s condemant generalment pel cristianisme (aix especificat per la jerarquia eclesistica en el catolicisme), el judaisme i l'islam. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70498" title="Maximili de Baden" nonfiltered="2683" processed="2665" dbindex="27855">


Maximili de Baden, gran duc de Baden (Karlsruhe 1867 - 1929. ltima canceller imperial d'Alemanya i cap de la casa del Gran Ducat de Baden.

Nascut el 10 de juliol de 1867 a la capital del gran ducat de Baden, Karlsruhe. Fill del prncep Llus Guillem de Baden i de la princesa Maria Romanovsky, era nta del gran duc Carles Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Maximili de Leuchtenberg i de la gran duquessa Maria de Rssia. Era besnt del tsar Pau I de Rssia i del rei Gustau IV Adolf de Sucia.

Amb una llarga tradici liberal a l'esquena i casat amb una princesa anglesa, fou designat pel kiser Guillem II de Prssia com l'home que havia de buscar la signatura de l'armistici amb els aliats. Nomenat canceller de l'Imperi el mes d'octubre de 1918 enmig d'una situaci de plena retirada militar i d'efervensncia revolucionria a l'interior poc va poder fer per signar un armistici honrs per Alemanya.

L'acceptaci del govern imperial anava incorporat de la necessitat d'incorporar al Govern membres del Partit Socialdemcrata Alemany (SPD). Malgrat tot, els esforos del govern del prncep Max per aconseguir un armistici es veieren interromputs per l'esclat de la revoluci espartaquista. El canceller plantej al kiser la necessitat d'abdicar per aquest si neg completament.

Pocs dies desprs Max de Baden anunciava sense el consentiment del kiser l'adbicaci de l'emperador com a kiser d'Alemanya i rei de Prssia, en un perode de tres dies tots els sobirans d'Alemanya abdicaren un a un. Ho feren de la segent forma:

 SM el kiser d'Alemanya i rei de Prssia, Guillem II de Prssia. (8 - Novembre).

 SM el rei de Baviera, Llus III de Baviera.

 SAGD el gran duc de Baden, Frederic II de Baden.

 SAGD el gran duc de Hessen-Darmstadt, Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt.

 SAR el duc de Brunsvic, Ernest August de Hannover.

 SAGD el gran de Saxnia-Weimar-Eisenach, Guillem Ernest I de Saxnia-Weimar-Eisenach. (9 - Novembre).

 SAR el duc de Saxnia-Meiningen, Bernat III de Saxnia-Meiningen. (10 - Novembre).

 SAR el duc de Saxnia-Coburg Gotha, Carles Eduard del Regne Unit;

 SAGD el gran duc d'Oldenburg, Frederic August II d'Oldenburg. (11 - Novembre).

 SAR el prncep de Reuss-Greiz, Enric XXIV de Reuss-Greiz. Lnia vella.

 SAR el prncep de Reuss-Gera, Enric XXVII de Reuss-Gera. Lnia jove.

 SAR el duc d'Anhalt, Joaquim Ernest I d'Anhalt. (12 - Novembre).

 SM el rei de Saxnia, Frederic August III de Saxnia. (13 - Novembre).

 SAR el duc de Saxnia-Altenburg, Ernest II de Saxnia-Altenburg.

 SAR el prncep de Waldeck und Pyrmont Frederic de Waldeck-Pyrmont.

 SAGD el gran duc de Mecklenburg-Schwerin, Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin. ;
(14 - Novembre). Tamb pel territori de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el prncep de Schaumburg-Lippe, Adolf II Bernat de Schaumburg-Lippe. (16 - Novembre).

 SAR el duc de Lippe, Juli Ernest I de Lippe.

 SAR el prncep de Schwarzburg-Rudolstadt, Gnther Vctor de Schwarzburg-Rudolstadt. (23 ;
de novembre). Inclou el territori de Schwarzburg-Sondershausen.

 SM el rei de Wrttemberg, Guillem II de Wrttemberg. (29 - Novembre).

L'abdicaci del rei de Wrttemberg posava fi a ms de mil anys d'histria de moltes de les monarquies alemanyes. Alhora, el prncep Max de Baden cedia la cancelleria al president de l'SPD, Friedrich Ebert.



El prncep, que a partir d'aquell moment gaud d'un enorme prestigi, tant a Alemanya com a la resta d'Euorpa es retir a Karlsruhe on, a partir de 1928, i tan sols durant un any, exerc de cap de la casa gran ducal de Baden.

El prncep es dedic fortament a un noveds projecte educador encapalat pel pedagog d'origen jueu Kurt Hahn. El projecte obr un seguit de centres educatius l'estrella dels quals era el que es portava, i encara, a terme al castell de Salem, propietat de la famlia gran ducal. El projecte consisteix en educar en la disciplina del deure i en exterioritzar les potencialitats individual. El prncep proteg i financi el projecte de Hahn que havia conegut durant la seva estada a la cancelleria. Entre d'altres alumnes, el projecte Hahn-Baden ha comptat amb la reina Sofia de Grcia, amb la princesa Irene de Grcia, amb el prncep Felip d'Edimburg i amb el prncep de Galles, Carles del Regne Unit. El projecte ha restat vinculat amb les famlies reials del Regne Unit, Grcia i Baden.

El prncep es cas l'any 1901 amb la princesa Maria Llusa de Hannover, filla del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca. La parella tingu dos fills:

SAR la princesa Maria Alexandra de Baden nascuda a Karlsruhe el 1902 i morta el 1944 en un bombardeig americ sobre la ciutat de Frankfurt. Es cas amb el prncep Wolfgang de Hessen-Kassel.

SAR el marcgravi Bertold de Baden, nascut a Salem el 1904 i mort el 1963 d'una parada cardaca mentre conduia. Es cas amb la princesa Teodora de Grcia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70501" title="Mike Shinoda" nonfiltered="2684" processed="2666" dbindex="27856">

Michael Kenji Shinoda (tamb anomenat The Glue i The Cobra Holda) s conegut per ser el raper, teclista i co-productor de Linkin Park. Va nixer l'11 de febrer de 1977 a Agoura Hills (Califrnia), Estats Units, fill de pares japonesos.

Mentre anava a l'institut, Mike Shinoda va comenar a estudiar piano (clssic i jazz), guitarra i tcniques de rap. Va ser durant aquesta poca en qu Shinoda, juntament amb Brad Delson i Rob Bourdon, fundaria el grup Xero, precedent de Linkin Park.

En acabar l'educaci secundria va entrar al Pasadena Art College per estudiar disseny grfic i illustraci. Durant aquesta poca es van afegir a Xero Dave Farrell i Joe Hahn, cambiant el nom del grup per Hybrid Theory. Amb l'entrada de Chester Bennington el grup s'anomenaria definitivament Linkin Park.

Shinoda tamb ha iniciat alguns projectes en solitari, com ara les remescles de temes de The X-ecutioners, Handsome Boy Modeling School i Depeche Mode, i tamb la creaci del grup Fort Minor (rap).

Actualment (des de 2003) Mike Shinoda est casat amb Anna Lovejoy.

Projectes.
Xero;
Hybrid Theory;
Linkin Park;
Fort Minor;

Enllaos externs.

 Biografia de Mike Shinoda;
 Biografia i curiositats sobre Mike Shinoda;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70502" title="Vitorino Nemsio" nonfiltered="2685" processed="2667" dbindex="27857">
Vitorino Nemsio (Vila da Praia da Vitria, Terceira, Aores 1901 - Lisboa 1978) ha estat un dels ms importants escriptors portuguesos. El record de les Aores i la memria de la infantesa sn els dos pols que centren la seva poesia, on la nostlgia esdev reflexi metafsica. Ha escrit  Mau tempo no canal, una mena de saga proustiana centrada en les Aores, i considerada per la crtica com a una de les millors novelles portugueses contempornies. Tamb fou professor i desprs director de la Unviersitat de Lisboa, on hi edit la revista literria Revista de Portugal. Tamb fou un assagista i un investigador destacat.

 Poesia .
 Nem toda a noite a vida (1950);
 A O cavalo encantado (1963) ;
 Narraci .
 Pao do Milhafre (1924) ;
 Mau tempo no canal (1944), ;
 Assaig .
 Relaes francesas do Romantismo portugus (1937);
 Conhecimento de poesia (1958) ;
 La gnration portugaise de 1870 (1971) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70503" title="Natlia Correia" nonfiltered="2686" processed="2668" dbindex="27858">
Natlia de Oliveira Correia (So Miguel, Aores 1923 - Lisboa 1993) fou una escriptora portuguesa. Va escriure teatre avantguardista i poesia romntica. Durant la dictadura d'Antonio Oliveira Salazar fou condemnada a 3 anys de pres, don suport un temps al FLA i compos la lletra de l himne aors. Fou diputada pel Partit Socialista Portugus i ocup alguns crrecs oficials.

 Obres .
 Teatre .
 O Progresso de dipo (1957);
 O Homnculo (1964) ;
 O Encoberto (1969);
 Erros meus, m fortuna, amor ardente (1981);
 A Pcora (1983) ;
 Poesia .
 Rio de Nuvens (1947);
 Dimenso Encontrada (1957);
 Passaporte (1958);
 Comunicao (1959), ;
 Cantico do pas emerso (1960),
 O Vinho e a Lira (1966);
 Mtria (1968);
 As Mas de Orestes (1970);
 Mosca Iluminada (1972) ;
 O Anjo do Ocidente  Entrada do Ferro (1973);
 Poemas a Rebate (1975);
 Epstola aos iamitas (1976) ;
 O dilvio e a pomba (1979);
 O armisticio (1985) ;
 Sonetos Romanticos (1990);
 O Sol das Noites e o Luar nos Dias (1993);
 Memria da Sombra (1994);
 Narraci .
 Anoiteceu no Bairro (1946);
  A Madona (1968);
 A Ilha de Circe (1983);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70504" title="Trifosfat d'adenosina" nonfiltered="2687" processed="2669" dbindex="27859">




El trifosfat d'adenosina o adenosina trifosfat comunament conegut com a ATP, s la moneda energtica dels organismes cellulars, o sigui, aquell component en qu conflueixen ms rutes anabliques i catabliques.

S'obt en la fermentaci, fotosntesi i respiraci fosforillant l'adenosina difosfat i es gasta en les activitats proteiques essent un altre cop la mateixa molcula.

Sn un element necessari per a la sntesi de les bases nitrogenades de l'ADN i l'ARN.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70505" title="Llista de bisbes de Barcelona" nonfiltered="2688" processed="2670" dbindex="27860">
Llista de bisbes i arquesbisbes al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Llista dels bisbes i arquebisbes (des de 1952) de Barcelona.

Pretextat (mencionat l'any 343);
Paci (v 379-392);
Lampi (394-400);
Sigisari (mencionat el 415);
Nundinari (mort abans del 465);
Agrici (516-517);
Nebridi (540-a 546);
Patern (mencionat el 546);
Ugne (v 580-589 arri; 589-599 catlic);
Emila (610-614);
Sever (620-633);
Oia (636-638);
Quirze (v 640-666);
Idali (683-689);
Lalf (mencionat el 693);
Joan (850);
Adaulf (850-860);
Frodo (861-890);
Teodoric (904-937);
Guilar (937-959);
Pere (962-973);
Vives (974-995);
Aeci (995-1010);
Deudat (1010-1029);
Gaudal Domnu (1029-1035);
Guislabert (1035-1061);
Berenguer (1062-1069);
Umbert (1069-1086);
Bertran (1086-1094);
Folc II de Cardona (1096-1099);
Berenguer Bernat (1100-1106);
Ramon Guillem (1107-1114);
Oleguer (1116-1137);
Arnau Ermengol (1138-1143);
Guillem de Torroja (1144-1171);
Bernat de Berga (1172-1188);
Ramon de Castellvell (1189-1199);
Berenguer de Palou I (1200-1206), oncle del bisbe de 1212-1241;
Pere de Cirac (1207-1211);
Berenguer de Palou II (1212-1241), nebot del bisbe de 1200-1206;
Pere de Centelles (1241-1252);
Arnau de Gurb (1252-1284);
Guerau de Gualba (1285);
Bernat Pelegr (1288-1300);
Pon de Gualba (1303-1334);
Ferrer d'Abella (1334-1344);
Bernat Oliver (1345-1346);
Miquel de Ricom (1346-1361);
Guillem de Torrelles (1361-1369);
Berenguer d'Erill (1369-1370);
Pere de Planella (1371-1385);
Ramon d'Escales (1386-1389);
Joan Ermengol (1389-1408);
Francesc de Blanes (1408-1410);
Francesc de Climent, dit Sapera (1410-1415), 1r perode;
Andreu Bertran (1415-1419), 1r perode. El 1416 va ser President de la Generalitat de Catalunya;
Francesc de Climent, dit Sapera (1419-1429), 2n perode;
Andreu Bertran (1431-1433), 2n perode;
Sim Salvador (1433-1445);
Jaume Girard (1445-1456);
Joan Soler (1458-1463);
Joan Ximenis Cerd (1464-1472);
Roderic de Borja (1472-1478);
Gonzalo Fernndez de Heredia (1478-1490);
Pere Garcia (1490-1505);
Enric de Cardona i Enrquez (1505-1512);
Martn Garca (1512-1521);
Guillem Ramon de Vic (1521-1525), (coadjutor 1519-1521);
Silvio Passarino (1525-1529);
Llus de Cardona i Enrquez (1529-1531). Era Abat de Santa Maria de Solsona i President de la Generalitat de Catalunya (1524-1527);
Joan de Cardona (1531-1546);
Jaume Caador (1546-1561);
Guillem Caador (1561-1570);
Martn Martnez del Villar (1573-1575);
Joan Dimas Lloris (1576-1598);
Ildefons Coloma (1599-1604);
Rafael de Rovirola (1604-1609);
Joan de Montcada (1610-1612);
Llus de San i Cdol (1612-1620);
Joan Sents i Sunyer (1620-1632);
Garca Gil Manrique (1633-1651);
Ramon de Sentmenat i de Lanua (1655-1663);
Ildefonso de Sotomayor (1664-1682);
Benito Ignacio de Salazar (1683-1691);
Manuel de Alba (1693-1697);
Benet de Sala i de Caramany (1698-1715), cardenal;
Diego de Astorga i Cspedes (1716-1720), cardenal ;
Andrs de Orbe y Larreategui (1720-1725);
Bernardo Ximnez de Cascante (1725-1730);
Gaspar de Molina y Oviedo (1731-1734), procedent del bisbat de Santiago de Cuba, cardenal;
Felipe de Aguado y Requejo (1734-1737) ;
Francisco del Castillo y Vintimilla (1738-1747);
Francisco Daz Santos del Bulln (1748-1750);
Manuel Lpez de Aguirre (1750-1754);
Asensio Sales (1755-1766);
Josep Climent i Avinent (1766-1775);
Gabino de Valladares y Meja (1775-1794);
Eustaquio de Azara y Media (1794-1797), procedent del bisbat d'Eivissa;
Pedro Daz Valds (1798-1807);
Pablo de Sitjar y Ruata (1808-1831);
Pedro Martnez de San Martn (1833-1849);
Josep Domnec Costa i Borrs (1850-1857), procedent del bisbat de Lleida;
Antoni Palau i Trmens (1857-1862), procedent del bisbat de Vic;
Pantale Montserrat i Navarro (1863-1870), procedent del bisbat de Badajoz;
Joaquim Lluch i Garriga (1874-1877), procedent del bisbat de Salamanca;
Jos M. de Urquinaona y Bidot (1878-1883), procedent del bisbat de les Illes Canries;
Jaume Catal i Albosa (1883-1899), procedent del bisbat de Cadis.
Josep Morgades i Gili (1899-1901), procedent del bisbat de Vic;
Salvador Casaas i Pags (1901-1908), procedent del bisbat d'Urgell, cardenal;
Joan Laguarda i Fenollera (1909-1913), procedent del bisbat de Jan;
Enric Reig i Casanova (1914-1920);
Ramon Guillamet i Coma (1920-1926), procedent del bisbat de Crdova;
Josep Miralles i Sbert (1926-1930), procedent del bisbat de Lleida, (coadjutor 1925-1926);
Manuel Irurita Almandoz (1930-1936), procedent del bisbat de Lleida, mort assassinat;
Miguel de los Santos Daz Gmara (1939-1942), bisbe de Cartagena, administrador apostlic ;
Gregorio Modrego Casaus (1942-1967), des de 1952 arquebisbe ad personam, des de 1964 arquebisbe sede plena;
Marcelo Gonzlez Martn (1967-1971), procedent del bisbat d'Astorga (coadjutor 1966-1967);
Narcs Jubany i Arnau (1971-1990), procedent del bisbat de Girona, cardenal;
Ricard Maria Carles i Gord (1990-2004), procedent del bisbat de Tortosa, cardenal;
Llus Martnez i Sistach (2004-present), procedent de l'arquebisbat de Tarragona, cardenal.

Enllaos externs.

Episcopologi al web de l'Arquebisbat de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70507" title="Nothofagus" nonfiltered="2689" processed="2671" dbindex="27861">



Nothofagus (el faig austral) s un gnere composat per 35 espcies arbries prpies dels climes temperats ocenics fins a subtropicals de l'hemisferi austral. Es troba doncs a Sud Amrica (Xile i Argentina) i Oceania (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda, Nova Guinea i Nova Calednia).

Forma una famlia prpia (Nothofagaceae), tot i que en el passat va ser inclosa a la famlia de les fagcies. Estudis filogentics han demostrat per que es tracta de famlies distintes.

Les fulles d'aquests arbres poden ser dentades o enteres, perenniflies o caduciflies. El seus fruits sn petites i aplanades ncules, reunides en grups de 6 o 7 dins d'una cpula.

 Taxonomia .
Sect. Brassospora (tipus Nothofagus brassi);
Nothofagus aequilateralis (Nova Calednia);
Nothofagus balansae (Nova Calednia);
Nothofagus baumanniae (Nova Calednia);
Nothofagus brassii (Nova Guinea);
Nothofagus carrii (Nova Guinea);
Nothofagus codonandra (Nova Calednia);
Nothofagus crenata (Nova Guinea);
Nothofagus discoidea (Nova Calednia);
Nothofagus flaviramea (Nova Guinea);
Nothofagus grandis (Nova Guinea);
Nothofagus nuda (Nova Guinea);
Nothofagus perryi (Nova Guinea);
Nothofagus pseudoresinosa (Nova Guinea);
Nothofagus pullei (Nova Guinea);
Nothofagus resinosa (Nova Guinea);
Nothofagus rubra (Nova Guinea);
Nothofagus starkenborghii (Nova Guinea);
Nothofagus stylosa (Nova Guinea);
Nothofagus womersleyi (Nova Guinea);

Sect. Fuscospora (tipus Nothofagus fusca);
Nothofagus alessandri (Xile central);
Nothofagus fusca (Nova Zelanda);
Nothofagus gunnii (Austrlia: Tasmnia);
Nothofagus solandri (Nova Zelanda);
Nothofagus truncata (Nova Zelanda);

Sect. Lophozonia (tipus Nothofagus menziesii);
Nothofagus alpina (Xile central);
Nothofagus cunninghamii (Austrlia: Victria, Nova Galles del Sud, Tasmnia);
Nothofagus glauca (Xile central);
Nothofagus macrocarpa (Xile central);
Nothofagus menziesii (Nova Zelanda);
Nothofagus moorei (Austrlia: Nova Galles del Sud);
Nothofagus obliqua (Sud-amrica);

Sect. Nothofagus (tipus Nothofagus antarctica);
Nothofagus antarctica (Sud-amrica);
Nothofagus betuloides (Sud-amrica);
Nothofagus dombeyi (Xile central i Patagnia andina);
Nothofagus nitida (Sud-amrica);
Nothofagus pumilio (Sud-amrica);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70508" title="Lliga espanyola de waterpolo masculina" nonfiltered="2690" processed="2672" dbindex="27862">
La Lliga espanyola de waterpolo s la mxima competici espanyola per a clubs de waterpolo. La temporada 1965-66 es disput la primera lliga de waterpolo masculina. Abans de 1966 es disputaren 41 campionats d'Espanya tots guanyats pel Club Nataci Barcelona.

 Palmars .
 Club Nataci Barcelona 41 abans de 1966.
 1965-66:  Club Nataci Barcelona;
 1966-67:  Club Nataci Barcelona;
 1967-68:  Club Nataci Barcelona;
 1968-69:  Club Nataci Barcelona;
 1969-70:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 1970-71:  Club Nataci Barcelona;
 1971-72:  Club Nataci Montjuc;
 1972-73:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 1973-74:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 1974-75:  Club Nataci Barcelona;
 1975-76:  Club Nataci Montjuc;
 1976-77:  Club Nataci Montjuc;
 1977-78:  Club Nataci Montjuc;
 1978-79:  Club Nataci Montjuc;
 1979-80:  Club Nataci Barcelona;
 1980-81:  Club Nataci Barcelona;
 1981-82:  Club Nataci Barcelona;
 1982-83:  Club Nataci Barcelona;
 1983-84:  Club Nataci Montjuc;
 1984-85:  Club Nataci Montjuc;
 1985-86:  Club Nataci Montjuc;
 1986-87:  Club Nataci Barcelona;
 1987-88:  Club Nataci Catalunya;
 1988-89:  Club Nataci Catalunya;
 1989-90:  Club Nataci Catalunya;
 1990-91:  Club Nataci Barcelona;
 1991-92:  Club Nataci Catalunya;
 1992-93:  Club Nataci Catalunya;
 1993-94:  Club Nataci Catalunya;
 1994-95:  Club Nataci Barcelona;
 1995-96:  Club Nataci Barcelona;
 1996-97:  Club Nataci Barcelona;
 1997-98:  Club Nataci Catalunya;
 1998-99:  Real Canoe N.C.;
 1999-00:  Real Canoe N.C.;
 2000-01:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2001-02:  Club Nataci Barcelona;
 2002-03:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2003-04:  Club Nataci Barcelona;
 2004-05:  Club Nataci Barcelona;
 2005-06:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2006-07:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2007-08:  Club Nataci Atltic Barceloneta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70509" title="Illa Victria" nonfiltered="2691" processed="2673" dbindex="27863">

L'illa Victria (en angls Victoria Island), amb 297.291 km, s la segona ms gran del Canad desprs de l'illa de Baffin i la novena ms gran del mn. Est situada enll del cercle polar rtic i es reparteix entre els territoris de Nunavut i del Nord-oest. 

Est separada del continent americ, al sud, pel golf d'Amundsen, l'estret de Dolphin i Union, el golf de la Coronaci, l'estret de Dease i el golf de la Reina Maud; al sud-est l'estret de Victria la separa de l'illa del Rei Guillem; al nord-est, est separada de l'illa del Prncep de Galles pel canal M'Clintock; al nord, l'estret del Vescomte Melville la separa de l'illa de Melville, a l'arxiplag de la Reina Elisabet; finalment, est separada de l'illa de Banks, al nord-oest, per l'estret del Prncep de Galles.

L'illa va ser anomenada aix el 1839 en honor a la reina Victria del Regne Unit. A l'hivern, est coberta de gla en tota la seva extensi. El seu punt culminant es troba a 520 m d'altitud.

El nucli ms habitat s Iqaluktuutiak (nom inuit), abans Cambridge Bay, a la part de Nunavut, a la costa sud de l'illa, amb 1.309 habitants el 2001. L'altre nucli habitat s Ulukhatok (abans Holman), als territoris del Nord-oest, amb 398 habitants, situat a la costa oest. La poblaci total de l'illa aquell any, la majoria dels quals d'tnia inuit, era de 1.707 persones; la densitat de poblaci s baixssima: 0,006 hab/km.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70510" title="Norrkping" nonfiltered="2692" processed="2674" dbindex="27864">
Norrkping r  p   s una ciutat a stergtland a la meitat-est de Sucia, situatat a 5836 N 1612 E. T 83.000 habitants, i s la seu del municipi del mateix nom amb 124.000 habitants, sent el des ms gran de Sucia. T dos sobrenoms: El Manchester suec i Peking.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70511" title="Vers blanc" nonfiltered="2693" processed="2675" dbindex="27865">
El vers blanc s aquell que no t una rima regular. La seva mtrica es limita al ritme, el nombre de sllabes o un patr estrfic concret. 

Els primers versos de la histria eren tots blancs, ja que la rima no va aparixer fins ben entrada l'edat mitjana (abans s'usava la combinaci de slabes llargues i breus o els peus). Les primeres rimes corresponen a les llenges romniques.

Posteriorment, el vers blanc va ser una prova de modernitat, en trencar amb el classicisme i les formes mtriques rgides.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70512" title="ATP" nonfiltered="2694" processed="2676" dbindex="27866">

Bioqumica: sigles de l'adenosina trifosfat la moneda energtica dels organismes cellulars.
Esport: sigles de l'Associaci de Tennistes Professionals.
Transport: sigles de l'Automatic Train Protection;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70516" title="Copa espanyola de waterpolo masculina" nonfiltered="2695" processed="2677" dbindex="27867">
La Copa espanyola de waterpolo s la segona competici per a clubs que es disputa a Espanya.

 Palmars .
 1986-87:  Club Nataci Catalunya;
 1987-88:  Club Nataci Catalunya;
 1988-89:  Club Nataci Barcelona;
 1989-90:  Club Nataci Catalunya;
 1990-91:  Club Nataci Barcelona;
 1991-92:  Club Nataci Catalunya;
 1992-93:  Club Esportiu Mediterrani;
 1993-94:  Club Nataci Catalunya;
 1994-95:  Club Nataci Barcelona;
 1995-96:  Club Nataci Barcelona;
 1996-97:  Club Nataci Catalunya;
 1997-98:  Club Nataci Sabadell;
 1998-99:  Club Nataci Barcelona;
 1999-00:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2000-01:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2001-02:  Club Nataci Barcelona;
 2002-03:  Club Nataci Barcelona;
 2003-04:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2004-05:  Club Nataci Sabadell;
 2005-06:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2006-07:  Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2007-08:  Club Nataci Atltic Barceloneta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70518" title="Polgon" nonfiltered="2696" processed="2678" dbindex="27868">


Un polgon (del grec, "molts angles") s una figura geomtrica plana formada per un nombre finit de segments lineals sequencials. Cada un d'aquests segments s un costat, i cada un dels punts on s'uneixen dos costats s un vrtex. Sovint, el terme polgon tamb s'utilitza per descriure l'rea compresa dins de la figura, o la uni de la figura i l'rea.

Els polgons amb tots els seus costats i angles iguals s'anomenen polgons regulars.


 Noms i tipus .





Els polgons reben un nom segons el nombre de costats, combinant un prefix numric derivat del grec amb el sufix -gon, com ara pentgon, dodecgon. El triangle i el quadrilter sn excepcions a aquesta regla. Per polgons de molts costats, els matemtics escriuen el propi numeral, per exemple: 17-gon. Tamb es pot fer servir una variable, normalment n-gon, quan s'utilitza el nombre de costats en una frmula.



 Anomenar polgons .

Per construir el nom d'un polgon de ms de 20 i menys de 100 costats, es combinen els prefixos de la segent manera:


Per exemple, una figura de 42 costats s'anomenaria aix:

i una figura de 50 costats


 Classificaci taxonmica .

La segent grfica illustra la classificaci taxonmica dels polgons:


                                       Polgon
                                      /       \n                                  Simple     Complex
                                 /            /
                            Convex    Cncau  /
                             /         /    /
                        Cclic     Equilter
                                 /    
                            Regular


 Un polgon s simple si est descrit per una sola frontera sense interseccions (i per tant divideix el pla en una zona interior i una zona exterior); en cas contrari s'anomena complex.
 Un polgon simple s'anomena convex si no t angles interns ms grans que 180; en cas contrari s'anomena cncau.
 Un polgon simple s'anomena equilter si tots els costats tenen la mateixa longitud. (Un polgon de 5 o ms costats pot ser cncau i equilter alhora).
 Un polgon convex s'anomena concclic o polgon cclic si tots els seus vrtexs formen un nic cercle.
 Un polgon cclic i equilter s'anomena regular. Per cada nombre de costats, tots els polgons regulars amb el mateix nombre de costats sn semblants.
 Un polgon complex tamb pot ser definit com a regular si es cclic i equilter. Aquests polgons s'anomenen polgons estrella.
 
Els polgons regulars ms comuns reben aquests noms:
 Triangle equilter;
 Quadrat;
 Pentgon regular;
 Hexgon regular;
 Octgon regular;

Altres menys comuns sn:
 Heptgon regular;
 Nongon regular;
 Decgon regular;
 Dodecgon regular (12 costats);

 Propietats .

 Angles .

Qualsevol polgon, regular o irregular, complex o simple, t tants angles com costats. La suma dels angles interiors d'un polgon simple s  (o b ), essent n el nombre de costats.

A partir d'aquesta frmula, podem calcular l'obertura de cada angle interior d'un polgon regular dividint la suma dels angles entre el nombre de costats: .

 rea .


Una de les frmules per calcular l'rea d'un polgon regular s la segent:
;
 la meitat del permetre multiplicat per la longitud de l'apotema (la lnia que uneix el centre del polgon i un costat perpendicularment);


Una de les frmules per calcular l'rea d'un polgon qualsevol, del cual es coneixen les n coordenades dels vrtexs ve donada
pel Teorema de fcsc 

 Enllaos .

Trazoide.  Dibuix tcnic amb exercicis i teoria practica per Antonio Castilla   Dibujo tcnico con ejercicios y teora practica por Antonio Castilla;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70519" title="Taula (constellaci)" nonfiltered="2697" processed="2679" dbindex="27869">


Taula (o Mensa segons de denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi sud introduda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llat), fent referncia a Table Mountain a frica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Cont estrelles poc brillants, amb   Mensae, la seva estrella ms brillant que amb prou feines s visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constellaci la ms feble en tot el cel, encara que cont una part del Gran Nvol de Magallanes, ( la resta est a Dorado).

La constellaci cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h d'ascensi recta, i 71 a 85,5 graus de declinaci. Llevat de la constellaci polar sud d'Octans, s la ms meridional de les constellacions, per la qual cosa s essencialment inobservable des de l'Hemisferi Nord. A ms de les ja esmentades, les seves altres constellacions venes sn Chamaeleon, Hydrus i Volans. 

Les primeres imatges preses per l'Observatori de raigs X Chandra eren de PKS 0637-752, un qusar a Mensa amb un  gran raig de gas visible en pticament i en longituds d'ona de raigs X.

Estrelles principals.

  Mensae.

Mensa no cont cap estrella lluminosa:   Mensae, la ms brillant, solament s de la magnitud aparent 5,09. s una estrella molt similar al nostre sol, tant pel seu tipus espectral (G5V) com per la seva mida i la seva massa. Distant solament 33 anys-llum, s tamb una estrella prxima al nostre sistema solar.

Altres estrelles.

  Mensae, la segona estrella de la constellaci, no s ms que de la magnitud 5,18. Es tracta d'una estrella gegant vermella amb un company de la magnitud 11.

HD 39091 (magnitud aparent 5,67) posseeix un planeta, 10,35 vegades ms massiu que Jpiter, amb una rbita molt excntrica (excentricitat 0,62) en 2063,818 dies.

Taula de les estrelles de Mensa.



N.B. : Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hiparc 

Objectes celestes.

La constellaci de Mensa cont una part del Gran Nvol de Magallanes (la resta est dins Dorado), una galxia irregular satllit de la nosta Via Lctia:

Tamb s'hi troben els cmuls oberts NGC 1520 i NGC 1841 i la galxia NGC 1956. 

Histria.

Mensa fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per tal d'omplir una part del cel austral sense denominaci. Anomenat originalment Mensa Mons, la Muntanya taula, el seu nom prov de la muntanya situada en el Cap, a frica del Sud, on Nicolas-Louis de Lacaille feia les seves observacions.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70523" title="Escala de temps geolgics de la Lluna" nonfiltered="2698" processed="2680" dbindex="27870">
L'escala de temps geolgics lunars (o ms correctament escala de temps selenolgics) divideix la histria geolgica de la Lluna en sis grans perodes:

Copernic (o era copernicana): 1.100 milions d'anys fins al moment present.
Eratosteni (o era eratosteniana): de 3.200 milions d'anys a 1.100 milions d'anys abans del present.
Imbri superior: de 3.800 milions d'anys a 3.200 milions d'anys abans del present.
Imbri inferior: de 3.850 milions d'anys a 3.800 milions d'anys abans del present.
Nectari (o era nectariana): de 3.920 milions d'anys a 3.850 milions d'anys abans del present.
Prenectari (o era prenectariana): de 4.550 milions d'anys a 3.920 milions d'anys abans del present.

Els valors de les dates sn aproximats, ja que ls divisions entre eres es basen en les dates en qu es produiren esdeveniments geolgics lunars importants, en moments difcils de determinar amb precisi. La majoria de mostres lunars a partir de les quals s'ha desenvolupat l'escala temporal acceptada actualment sn basalts de l'Imbri. Les mostres anteriors i posteriors a aquest perode sn ms escasses i, en particular, les ms antigues s'han vist afectades per impactes meterics violents que en dificulten la determinaci de l'edat per mitjans radiomtrics. En molts altiplans lunars els planetologistes no poden, actualment, distingir entre materials del Nectari i del Prenectari, i s'anomenen genricament materials preimbrians.


ImageSize  = width:1000 height:100
PlotArea   = left:15 right:15 bottom:20 top:5
AlignBars  = early
Colors =
  id:prenectarian   value:rgb(0.561,0.098,0.149)
  id:nectarian value:rgb(0.898,0.329,0.071)
  id:imbrian   value:rgb(0,0.481,0.811)
  id:earlyimbrian      value:rgb(0,0.404,0.741) 
  id:lateimbrian    value:rgb(0,0.557,0.882) 
  id:eratosthenian   value:rgb(0.655,0.839,0.027) 
  id:copernican     value:rgb(1,0.961,0)
Period      = from:-4550 till:0
TimeAxis    = orientation:horizontal
ScaleMajor  = unit:year increment:500 start:-4500
ScaleMinor  = unit:year increment:100 start:-4500

PlotData=
 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)

 text:Copernic from:-1100 till:0 color:copernican
 text:Eratosteni from:-3200 till:-1100 color:eratosthenian
 text:Imbri_superior from:-3800 till:-3200 color:lateimbrian
 text:Imbri~inf. from:-3850 till:-3800 shift:(7,25) color:earlyimbrian
 text:Nectari from:-3920 till:-3850 shift:(-16,15) color:nectarian
 from:start  till:-3920  text:Prenectari color:prenectarian















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70526" title="August Bebel" nonfiltered="2699" processed="2681" dbindex="27871">

August Bebel (Alemanya, 1840 - Sussa, 1913),  teric i dirigent socialista marxista alemany.

Fill d'un militar prussi, esdevingu mestre torner de professi. Al 1861 obr un negoci propi a Leipzig i s'afili a la societat local d'artesans. Ingress a la I Internacional d'en la seva fundaci al 1866. Al 1867 fou elegit diputat al reichstag d'Alemanya del Nord. Particip al 1869 al congrs d'Eisenach, on es fund el Sozialdemokratische Arbeiterpartei (SDAP). Fou el lder de l'oposici socialista a la guerra francoprussiana. Per aquest motiu, fou acusat d'alta traci i condemnat a dos anys de pres. Al 1874 fou reelegit diputat per al reichstag del ja format II Imperi alemany. Al 1875 particip en el congrs de Gotha on es fund el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD). A la mort de Wilhelm Liebknecht (1900) esdevingu secretari general de l'SPD. La seva poltica s'emmarc en un forta oposici a la poltica militarista de Guillem II (exrcit de lleva, flota de guerra i imperialisme alemany).

Vegeu tamb.
Socialisme marxista;
SPD;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70530" title="Front d'Alliberament de les Aores" nonfiltered="2700" processed="2682" dbindex="27872">

El Front d'Alliberament de les Aores (en portugus Frente de Libertao dos Aores, FLA) fou un grup independentista de les Aores, fundat el 1975 i dirigit per Jos de Almeida, com a reacci a l arribada al poder de l esquerra a Portugal, parallel al Frente de Libertao do Arquiplago da Madeira (FLAMA).  

El 10 d'octubre del 1975 el FLA va enviar un informe a l ONU on afirmava que els illencs no participarien en cap sistema de govern que no fos democrtic, en referncia a la possible formaci d'un govern comunista a Lisboa. Adoptaren com a bandera l antiga bandera monrquica portuguesa (Blanca i blava de l Esperit Sant) amb un milhafre (mil), smbol de les illes, i nou estrelles grogues (una per cada illa), alhora que s armaven en unitats locals anomenades Patriotas Aorianos nas Guarnies (PAG).

El 1977 el FLA edit el diari separatista O Milhafre ("El Mil") i mantingu contactes amb el FLAMA maders i l'MPAIAC canari. Per el 1980 el govern portugus els ampli l estatut d autonomia, i a les eleccions autonmique venceria el Partit Socialdemcrata Portugus (PSD) amb el 60 % dels vots, i el seu cap, Joo Bosco Soares Mota Amaral (nat el 1943), n esdev president.  Aix desactiv el potencial de protesta independentista. El grup gaireb va desaparixer. 

 Referncies .
 Peter Janke (1983): Guerrilla & terrorist organisations, Harvest Press, Oxford;
 Xos M. Nez Seixas (1998):  Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX, Ed. Sntesis, Madrid (Col. Historia Universal Contempornea, 26);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70531" title="Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta" nonfiltered="2701" processed="2683" dbindex="27873">

Edme Patrice Maurice, comte de Mac-Mahon, duc de Magenta, prncep de Solfrino, (Sully, (Saona i Loira), 13 de juliol 1808 - Montcresson Loiret, 8 d'octubre 1893 fou mariscal de Frana i primer President de la Repblica francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.

Era descendent d'una noble famlia irlandesa resident a Borgonya. El 1855 particip en la Guerra de Crimea, i fou decissiu en la victria de Malakoff (Sebastopol). El 1859, en la Guerra Austrosarda, fou artfex de la victria de Magenta, que li report l'ennobliment per Napole III i el rangle de mariscal. Tamb fou governador d'Algria (1864-1870) on havia servit del 1834 al 1854, i el 1856 fou nomenat senador.
Quan esclat la Guerra francoprussiana fou cridat immediatament al continent, per no pogu evitar la desfeta francesa a Sedan, on hi fou fet presoner per les tropes de Helmuth von Moltke. El 1871 fou nomenat cap de l'exrcit "versalls", encarregat de reprimir la Comuna de Pars.

Degut a la seva popularitat, quan Adolphe Thiers fou destitut com a president provisional de Frana el 1873, fou nomenat per a substituir-lo. Un cop en el poder, la seva primera intenci fou restaurar la monarquia, ra per la qual s'acord que el mandat presidencial fos de set anys, per hagu de nomenar caps de govern republicans com Jules Armand Dufaure i Jules Simon el 1876, i finalment, el 1875 s'aprovaria la constituci per la que es consolidava la Tercera Repblica Francesa.

Va tenir fortes picabaralles amb els poltics republicans, ja que era fora conservador. El 1877 va nomenat cap de govern Albert, duc de Broglie i convoc noves eleccions. Per la victria de l'esquerra a les eleccions del senat del 1879 provoc la seva dimissi. Fou substitut per Jules Grvy i es retir al seu castell de Montcresson (Loiret avui a la regi de Centre), on va morir.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70533" title="Jules Grvy" nonfiltered="2702" processed="2684" dbindex="27874">

Franois Paul Jules Grvy (Mont-sous-Vaudrey, Jura, Franc Comtat, 15 d'agost, 1813 - 9 de setembre, 1891) fou president de la Tercera Repblica Francesa del 1879 al 1887.

Membre d'una famlia republicana, estudi dret i s'establ com a advocat a Pars el 1836. Durant la Revoluci del 1848 fou comissari de la repblica i desprs diputat pel Jura. Va proposar que el crrec de president de la repblica no fos escollit per vot popular, sin nomenat per l'Assemblea Nacional, per tal d'evitar que Lluis Napole Bonapart (desprs Napole III) es progus proclamar emperador per vot popular. Aix li va fer guanyar fama de sagacitat poltica, de manera que, quan torn a la poltica el 1868, assol crrecs importants en el partit republic. 

Quan va caure el Napole III i es proclam la Tercera Repblica Francesa, fou nomenat president de l'Assemblea Nacional (1871-1876), fins que va dimitir com a protesta per la poltica en favor de la dreta que duia a terme el president. Quan Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta va dimitir el 1879, fou escollit president per la unanimitat de tots els partits republicans. Durant el seu mandat guany fama de persona de reputaci incontestable, per quan fou escollit per a un segon terme el 1885 va sortir a la llum un escndol per trfic de condecoracions del seu gendre Daniel Wilson (emparentat amb Jules Ferry). Tot i que no en fou acusat pblicament dels fets, es produ una forta agitaci popular i l'Assemblea Nacional el va obligar a dimitir el 1887. Fou substitut per Marie Franois Sadi Carnot i es retir al seu poble natal, on va morir el 1891. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70534" title="Contrafort" nonfiltered="2703" processed="2685" dbindex="27875">

Un contrafort s un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de refor perqu resisteixi a l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70535" title="Jean Paul Pierre Casimir-Prier" nonfiltered="2704" processed="2686" dbindex="27876">
 
Jean Paul Pierre Casimir-Prier (Pars, 8 de novembre 1847 - 11 de mar 1907) fou un poltic francs, president de la Tercera Repblica Francesa del 27 de juny del 1894 al 16 de gener del 1895.

Era fill d'Auguste Casimir-Perier (1811 - 1876), ministre d'interior del govern d'Adolphe Thiers, i nt de Casimir Perier (1777 - 1832), president del Conseil sota Llus XVIII de Frana.

Fou escollit diputat de centre-dreta per Nogent-sur-Seine del 1876 al 1894; durant el 1893-1894 fou president de la Cambra de diputats i president del consell de ministre. Tamb fou sotsecretari d'estat per educaci el 1877-1879 i sotsecretari de guerra el 1883-1885.  Fou escollit president de la repblica desprs de l'assassinat de Marie Franois Sadi Carnot el 1894 en comptes d'Henri Brisson i Charles Dupuy, per cal cap d'un any fou obligat a dimitir per pressions dels diputats de la dreta, enmig de l'escndol per l'afer Dreyfus.   





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70538" title="Porsche" nonfiltered="2705" processed="2687" dbindex="27877">

Porsche s un fabricant d'autombils esportius alemany, fundat el 1931 per Ferry Porsche, fill de Ferdinand Porsche, l'enginyer que cre el primer Volkswagen. La companyia es troba a Zuffenhausen, un districte de la ciutat d'Stuttgart.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Porsche;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70541" title="Castell de Drottningholm" nonfiltered="2706" processed="2688" dbindex="27878">


El castell de Drottningholm s la residncia privada de la famlia reial sueca. Se situa a Drottningholm, sobre una illa del llac Mlaren, als afores d'Estocolm. El castell, aix com el seu teatre, el pavell xins i el parc adjacent van ser els primers de Sucia a inscriure's a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1991.

Va ser construt per la Reina Hedvig Eleonora. La seva construcci va comenar al segle XVII sota les ordres de l'arquitecte Nicodemus Tessin pare i era completat per Nicodemus Tessin fill. L'interior es decorava entre 1665 i 1703, al principi en un estil de barroc pesat, sumptus, per posteriorment es va refinar amb patrons francesos. Nicodemus Tessin fill tamb ref el jard de barroc estricte a caracterstiques ms franceses. El parc es va expandir amb una secci ms moderna, i Gustav III tamb refeu el parc amb plantejaments anglesos el 1777.

El teatre.

El teatre de Drottningholm s un dels millors teatres de barroc conservats a Europa. Es construa en 1764-66 per el seu perode veritable de grandesa no comenava fins a 1777, quan Gustav III es feia crrec del castell. Desprs de la mort de Gustav III, es discontinuaren les actuacions teatrals i el teatre queia en l'oblit. El 1922 es restaurava al seu estat original sota la direcci d'Agne Beijer. La sofisticada maquinria teatral est encara intacte, permetent rpids canvis d'escena amb la cortina amunt. Es conserva una collecci nica de conjunts d'escenari.

El Pavell Xins.

El Pavell Xins es construa el 1769 per reemplaar un pavell de fusta del 1753. L'arquitectura s rococ bsicament francs per t un carcter extic, amb elements orientals xinesos i altres, que era la moda d'aquells moments. Els interiors del ms esplndid rococ suec. L'exterior del Pavell Xins es renovava eln 1943-55 i l'interior en 1959-68. El 1990 es comen una minuciosa restauraci de l'exterior.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70542" title="Palau reial d'Estocolm" nonfiltered="2707" processed="2689" dbindex="27879">

El palau reial d'Estocolm, Stockholms Slott en suec, s la residncia oficial del rei de Sucia, situada a la ciutat vella d'Estocolm (Gamla Stan). S'hi troba el despatx personal del rei, aix com el de d'altres membres de la famlia. Tanmateix, el rei i la seva famlia no resideixen en aquest palau, sin a Drottningholm.

Histria.

El primer edifici del palau va ser una fortalesa construda al segle XIII per Birger Jarl per tal de protegir l'entrada del llac Mlaren. Al final del segle XVI, sota el regnat de Joan III de Sucia, el castell va ser transformat en un palau d'estil renaixentista. El 1690, Carles XI va decidir transformar-lo en un palau d'estil barroc. Els treballs es van estendre de 1692 a 1760. Interromputs el 1697 per un gran incendi a l'ala nord, es van reprendre sota la direcci de l'arquitecte Nicodemus Tessin el Jove.

El palau.

Composat de 609 habitacions, el palau reial fa 115 metres d'est a oest i 120 metres de nord a sud. A aquesta construcci principal s'hi van afegir quatre ales de 48 metres de longitud, tret de l'ala sud-oest que noms en fa 11.

El relleu quotidi de la gurdia reial, que s'efectua davant el palau, s una escena molt preuada dels turistes. El palau est en part obert al pblic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70544" title="Mick Taylor" nonfiltered="2708" processed="2690" dbindex="27880">
Mick Taylor (Welwyn, 17 de gener de 1949) s un guitarrista angls de rock i blues. Form part d'un grup quasi professional, The Gods, per obtingu la popularitat com a guitarra solista dels Bluesbreakers de John Mayall (1968). El mar de 1969 entr a formar part de The Rolling Stones, en substituci de Brian Jones, i acab l'enregistrament del disc Let it bleed. Form part dels Stones fins 1974, i es destac pel seu estil, influt pels grans del blues, clar i extens, amb una sonoritat rica i emprant una tcnica caracteritzada per l'utilitzaci del contracant. Desprs de deixar el mtic conjunt, continu, a partir del 1976, amb el seu propi grup.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70545" title="Gamla Stan" nonfiltered="2709" processed="2691" dbindex="27881">
Gamla stan s la ciutat vella d'Estocolm a Sucia. Est principalment constituda de l'illa de Stadsholmen, per s'estira tamb sobre Riddarholmen i Helgeandsholmen. Gamla stan s igualment anomenada la ciutat entre els ponts.

Va ser fundada al segle XIII i actualment est formada de carrers pavimentats i de carrerons d'estil medieval. Els primers habitants de la ciutat eren d'ascendncia alemanya, es pot comprovar amb l'arquitectura que en resta.

Stortorget s la plaa pintoresca situada en el centre de Gamla stan. Es poden veure nombrosos comeros aix com el vell edifici de la borsa d'Estocolm (Brshuset), seu de l'Acadmia sueca. Aquesta plaa va ser el lloc del bany de sang d'Estocolm el 1520, quan membres de la noblesa sueca van ser executats sota les ordres del rei dans Christian III. La revolta que va seguir va significar la fi de la uni de Kalmar i el comenament de la dinastia de Vasa.

A Gamla stan hi ha nombrosos edificis histrics, religiosos o culturals com el museu Nobel, la casa de la noblesa, la catedral d'Estocolm, l'esglsia de Riddarholmen (Riddarholmskyrkan), l'esglsia alemanya per sobretot el palau reial, construt al segle XVIII sobre la runa del precedent palau que s'havia cremat.

Una esttua de Sant Jordi explanant el drac realitzada per Bernt Notke es troba a la catedral, mentre que Riddarholmskyrkan s l'esglsia d'enterrament de la monarquia sueca.

Fins fa poc Gamla Stan estava relativament abandonada, molts dels seus edificis histrics es deterioraven. En els vint ltims anys s'ha fet tanmateix un lloc turstic d'importncia, grcies a l'encant de la seva arquitectura d'estil medieval i del renaixement.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70547" title="Provncia de Talagante" nonfiltered="2710" processed="2692" dbindex="27882">

La Provncia de Talagante se situa en el centre-ponent de la Regi Metropolitana de Santiago de Xile, t una superfcie de 601,9 km2 i possex una poblaci aproximada de 217.449 habitants. La seva capital provincial s la ciutat de Talagante. La seva principal activitat est en el sector agroindustrial. Han passat diversos personatges per aquesta ciutat com els Germans Carrera, els quals posseen una innombrable quantitat de terres i negocis en aquesta regi. 

Comunes de la provncia de Talagante.

La provncia est constituda per 5 comunes:

Illa de Maipo; ;
El Monte; ;
Padre Hurtado;
Peaflor;
Talagante.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70548" title="Djurgrden" nonfiltered="2711" processed="2693" dbindex="27883">

Djurgrden s una illa i un parc d'Estocolm a Sucia, situada a l'est de la ciutat. Compta aproximadament amb 800 habitants i t una superfcie de 279 hectrees per a 10.200 metres de ribes.

s un indret molt apreciat dels turistes, doncs, a ms de ser un gran parc, reagrupa nombrosos museus, un zoo i un parc d'atraccions. Acull cada any ms de 10 milions de visitants.

 Llocs a visitar .

 Skansen, un museu a l'aire lliure i un zoo;
 El museu Vasa, dedicat al vaixell Vasa que es va enfonsar al port d'Estocolm el dia de la seva avarada;
 Nordiska museet, un museu dedicat a les tradicions i a la cultura sueca;
 Grna Lund, un parc d'atraccions.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70550" title="Frederic II de Baden" nonfiltered="2712" processed="2694" dbindex="27884">


Frederic II de Baden (Karlsruhe 1857 - Badenweiler 1928). Fou l'ltim gran duc sobir de Baden regnant des de 1907 i fins el 1918.

Fill del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Llusa de Prssia, era nt del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kiser Guillem I de Prssia i de la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Casat en primeres npcies amb la princesa Hilda de Luxemburg, filla del gran duc Adolf I de Luxemburg i de la princesa Adelaida d'Anhalt, la parella no tingu fills. A la mort del gran duc fou el fill d'un seu cosi, el prncep Maximili de Baden qui heret els drets dinstics sobre el gran ducat. 

Educat a la prestigiosa Universitat de Heidelberg va pertnyer al Cos de Subia, una corporaci d'estudiants de la citada universitat.

Amb la caiguda de l'Imperi alemany, desprs de l'abdicaci del kiser Guillem II de Prssia, en part propiciada pel seu successor, el prncep Maximili de Baden, el gran duc es dedic a l'administraci de l'increble patrimoni familiar, entre el qual hom podia trobari el clebre Palau reial de Karlsruhe i el castell de Salem entre d'altres a ms a ms de nombroses i extenses propietats forestals de la famlia.

El gran duc mor l'any 1928 i la seva esposa el sobrevisqu fins l'any 1952.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70555" title="Cossetans" nonfiltered="2713" processed="2695" dbindex="27885">

Els cossetans o cessetans foren una tribu ibrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el Coll de Balaguer fins al peu del Masss del Garraf. A la Conca de Barber i el Peneds no se sap amb seguretat si hi havien nuclis habitats durant tot l'any. Els seus vens eren:
al sud, els ilercavons;
a l'oest, els ilergets;
al nord, els lacetans i els laietans;

La ciutat ms important era Cesse o Cissa, coneguda noms perqu s'hi van acunyar monedes. Cesse s'assimilava a Trraco, per avui dia es creu que estava situada al sud del Tarragons. Els romans van anomenar, en un primer moment, el territori com a Cossetnia.

Les crniques romanes durant la conquesta d'Hispnia qualifiquen els botins com a "d utensilis brbars i d esclaus miserables". Les fonts clssiques romanes expliquen que la victria de Gneu Corneli Escipi sobre Hann l'any 218 aC va ser prop de Cissa, de la qual se n desconeix la localitzaci exacta, per es creu que devia ser a prop de Tarragona, on Escipi va fundar la seva base militar.

Ciutats atribudes als cessetans:
Cesse o Cissa o Kesse al Tarragons;
Oleastrum (suposadament Cambrils);
Palfuriana El Vendrell;
l'actual Olrdola;
La Ciutadella de les Toixoneres al terme de Calafell;
Fondo d'en Roig al terme de Cunit;
Can Canys al terme de Banyeres del Peneds ;
Les Gurdies al terme de El Vendrell ;

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels cossetans.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70557" title="Cascades Victria" nonfiltered="2714" processed="2696" dbindex="27886">

Les cascades Victria (en angls Victoria Falls) sn un dels salts d'aigua ms espectaculars del mn. Estan situades al riu Zambesi , que en aquest punt marca la frontera entre Zmbia  prop de la ciutat de Livingstone  i Zimbabwe.  El riu, en precipitar-se per la cascada, t una amplria d'uns 1.700 m, per la qual cosa aquestes cascades sn les ms amples del mn; pel que fa a l'alria, el Zambesi hi salta per un desnivell de 128 m. Les cascades Victria conformen un panorama ben notable a causa de la seva disposici particular: s'estimben a travs d'una llarga falla de l'altipl per on corria el riu, el qual continua el seu curs per un estret congost. Tamb es poden contemplar des del davant mateix de la bretxa oberta en el terreny, a tan sols 30 metres de distncia.

David Livingstone, explorador escocs, fou el primer europeu que va observar les cascades el 1855 i les va anomenar en honor a la reina Victria, si b la poblaci local les coneixia com a Mosi-oa-Tunya, la fumera que retruny. La ciutat zambiana vena porta precisament el nom de l'explorador. Al voltant de les cascades s'han creat dos parcs nacionals, el Mosi-oa-Tunya National Park a Zmbia i el Victoria Falls National Park a Zimbabwe, i actualment sn una de les principals destinacions turstiques de l'frica austral.

Un bon nombre d'illots basltics propers al caire del precipici divideixen el corrent del riu en un seguit de quatre saltants diferents. La broma i el soroll sord que produeixen sn perceptibles a una distncia de 40 quilmetres. Al llarg dels segles, el davant de la cascada ha anat retrocedint en direcci oposada al corrent, a causa de l'erosi fluvial. Aiges avall de la cascada, el riu s'engorja per diferents indrets en tot de congosts escarpats que discorren en ziga-zaga.


L'anomenada Caldera (en angls Boiling Pot), que s l'inici d'una impressionant srie de gorges (de 80 km de llarg) a travs de les quals discorre el Zambesi desprs de les cascades, s creuada per un pont de ferrocarril de 250 metres de llarg, a 125 metres per damunt de les aiges. Aquest s un dels tan sols quatre ponts que travessen el riu. s conegut per la prctica del salt de pont o pnting. A les gorges de ms avall s'hi practica un altre esport d'aventura, el rfting.

Durant l'estaci de pluges, el riu pot transportar uns 9.100 m d'aigua per segon. Durant l'estaci seca, per, les cascades es poden veure ocasionalment redudes en alguns dels seus saltants i desaparixer el retruny i la boirina que produeixen en caure, ja que el cabal pot descendir fins als 350 m per segon.

Les cascades Victria formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Observatori Terrestre de la NASA;
  Pgina de les cascades com a Patrimoni de la Humanitat;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70558" title="Sant Joan de la Muntanya" nonfiltered="2715" processed="2697" dbindex="27887">


L'ermita de Sant Joan de la Muntanya s un mirador natural de la comarca de la Conca de Barber. Es troba situada dins del terme municipal de Montblanc, a uns tres quilmetres envers el masss de les Muntanyes de Prades. La fama originria de l'ermita prov d'una dama de la noblesa, Elionor d'Urgell, qui prefer la vida contemplativa desprs de la caiguda i empresonament del seu germ Jaume II d'Urgell.

 Histria .
Els orgens de l'ermita parteixen de l'poca medieval, un moment propici per a l'eremitisme. 

A principis del segle XV, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell, el Dissortat, va fer vida eremtica durant setze anys, des del 1414 fins a la seva mort el 1430, en una cova propera a l'ermita, anomenada des de llavors Cova de Nial (contracci de Na Elionor). No se sap amb certesa si la princesa va fundar l'ermita que es coneix avui en dia o si solament la va restaurar i posar sota l'advocaci de Sant Joan Baptista. 

En aquells temps, fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, tamb hi havia fet vida eremtica per les contrades, i esdevingu guia espiritual de la princesa.

La segona meitat del segle XV ja hi ha documentada una important edificaci a l'ermita, amb la capella i diverses celles, sota l'administraci dels cnsols de Montblanc, ja que se sap que l'any 1472, a fi de guarir-se d'una malaltia, hi volia fer estada fra Blai Romeu, monjo del monestir de Poblet, amb dos ajudants.

Durant els segles posteriors, la devoci i l'admiraci per l'ermita an creixent i hi hagu vida eremita ininterrompudament fins el 1936, quan milicians republicans van destruir el retaule d'alabastre de Sant Joan que presidia la capella central, la campana fou esbocinada i l'ermita fou saquejada. Del retaule es conservaren fragments conservats i reagrupats al Museu Comarcal de Montblanc. Els trets estilstics de l'obra apunten a l'estil del primer Renaixement a Catalunya, al segle XVI.

Acabada la guerra civil espanyola, un grup de joves en va arreglar les estances i en va tapar la teulada. Per l'absncia d'ermitans i la ubicaci en ple bosc van fer que l'ermita s'ans deteriorant fins al punt que, a principis del anys 90 del segle XX, estava completament enrunada. Fou aleshores quan en Joan Seraf Serra i Oll i els germans Joan i Josep Jvega i Bull van crear el grup Estrams (gnesi dels Ermitans de Sant Joan de la Muntanya), qui feren canons i escenificaren diferents indrets de les contrades. s famosa la can amb qu actuaven a les festes medievals de Montblanc:



Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans 
que molta pregria fan a l'Ermita de Sant Joan. 

A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants 
Nial i Mestre Pere, fa d'aix molt temps enrere. 
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses 
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. 

Escolteu els Ermitans per conixer aquesta terra 
que ens t a tots el cor robat perqu s una terra bella. 
De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la m 
i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca. 

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els ermitans 
que molta pregria fan a l'Ermita de Sant Joan. 
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses 
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. 

Escolteu els Ermitans per conixer aquesta terra 
que ens t a tots el cor robat perqu s una terra bella. 
De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la m 
i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca. 

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans 
que molta pregria fan a l'Ermita de Sant Joan. 

 


L'any 1993, el grup Estrams fou el catalitzador de la voluntat de recuperar l'ermita i es constitua el grup Ermitans de Sant Joan de la Muntanya. Aquest grup, format per una trentena de membres, pujaven un cop per setmana a l'ermita per tal d'esmorzar plegats i treballar en diferents tasques, dins i fora de l'ermita. La seva tasca va significar arreglar-la gaireb completament, reconstruir la font, collocar una cpia del retaule de Dami Forment, etc. Desprs de gaireb 70 anys, a l'ermita es tornava a celebrar l'eucaristia.

 La diada de Sant Joan .
La nit de Sant Joan era costum fer una process de torxes des de la vila de Montblanc fins a l'ermita, on s'encenia el primer foc de la comarca. Els altres pobles, quan el veien encs, donaven per iniciada la nit de foc i n'encenien els seus.

Actualment, cada any, pel dia de Sant Joan, persones de tota la comarca pugen a l'ermita, fan una missa a trenc d'alba i celebren una festa. Desprs, se celebra una missa a l'esplanada superior i els bastoners i ex-bastoners de Montblanc piquen el Ball de Sant Joan. A ms a ms, el Club Atltic Montblanc organitza una caminada a peu i una pujada corrent des de Montblanc fins a l'ermita. 

 L'ermita i el mirador de Sant Joan.

Des de Montblanc, s'hi pot accedir pel cam del Trraga, pel cam del bosc de Gorrines o pel cam de la Solana. Des de Poblet o l'Espluga de Francol s'hi pot accedir pel cam de la Pena. A l'ermita, hom es troba una campana a l'entrada i a la dreta queda la capella de Sant Joan Baptista, excavada dins la roca. Tamb s'ha reconstrut una llar de foc i una cuina per a refugiar els muntanyencs. Si es puja fins a la part superior de l'edifici, s'arriba a una placeta amb algunes peces commemoratives de diverses entitats montblanquines i, a m dreta, queda el Mirador de Sant Joan, amb un llibre de signatures i la senyera catalana, que es canvia noms per Nadal i per Sant Joan. 

El mirador s una roca de sald, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita. Al mirador hi ha un retaule de rajoles que indica quins sn els pobles i les serralades que es poden veure: Montblanc, Barber de la Conca, Fors, Solivella, Serra del Tallat, Miramar, Montserrat, Andorra, el Canig, el masss de la Maladeta amb l'Aneto, etc. Si hom segueix la carena al costat del mirador, arriba a la Cova de Nial.

 Curiositats .

A Montblanc s'han anomenat dos barris nous en relaci a l'ermita: el Barri de Sant Joan i el Barri de Nial.

 Bibliografia .

 Altisent, Agust: De com un monjo erudit volia, el 1472, sojornar a l'ermita de Sant Joan de Montblanc, a Aplec de Treballs, nmero 5, del Centre d'Estudis de la Conca de Barber, pp. 223-229.
 Felip Snchez, Jaume: L'ermita i el retaule de Sant Joan Baptista de Montblanc (segle XVI), a Aplec de Treballs, nmero 17, del Centre d'Estudis de la Conca de Barber, pp. 63-74.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70565" title="Elionor d'Urgell" nonfiltered="2716" processed="2698" dbindex="27889">
Elionor d'Arag i Montferrat o Elionor d'Urgell ( ? 1378 - Ermita de Sant Joan (Montblanc), Conca de Barber, 28 de maig de 1430 ), infanta d'Urgell.

Orgens familiars.
Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Arag durant el Comproms de Casp.

A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nial, contracci de Na Elionor.

Vida contemplativa.
Desprs de la revolta del comte d'Urgell, el seu germ Jaume, va ser acusada de traci, jutjada a Saragossa, se li van confiscar tots els bns i obligada a residir a la fortificaci de Morella.

Tenia gran amistat amb la muller de l'infant Alfons, Maria de Castella, i quan aquest va esdevenir rei, el seu rgim fou menys rigors.

Desprs d'uns anys, Na Elionor es va retirar el 1424 a la Cova de Nial, prop de l'ermita de Sant Joan de la muntanya a Montblanc. No se sap ben b si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocaci de Sant Joan.

All es va fer deixeble de Fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, que desprs d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que arrepentit (1413), es va installar a la cova propera de la Pena.

El 1429 els dos ermitans van rebre la visita de la reina Maria, que volgu pregar amb ells i passar uns dies a l'ermita.

Na Elionor mor el 28 de maig de 1430 vctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, on, durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitncia que ella havia emprat.

Actualment es pot visitar la cova on fu vida eremtica i on hi ha installada una imatge de la Mare de Du de Nial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70566" title="Mostar" nonfiltered="2717" processed="2699" dbindex="27890">
 
Mostar (en alfabet cirllic       , pronunciat ) s una ciutat de Bsnia i Hercegovina, al centre del cant d'Hercegovina-Neretva de la Federaci. A la vora del riu Neretva, s la cinquena ciutat ms gran del pas i la capital no oficial de Hercegovina.

Mostar va prendre el nom del Pont Vell (o Stari most) i de les torres dels costats, "els guardians del pont" (originalment mostari).

Demografia.

El 1991 el municipi de Mostar tenia una poblaci de 126.066 habitants. La distribuci tnica era: bosnians (34,7%), croats (33,8%), serbis (19%), iugoslaus (10%) i altres amb un 2,3%. La ciutat de Mostar tenia 75.865 habitants amb proporcions similars. El 2003 la poblaci era de 105.448 habitants. La distribuci tnica era: bosnians(47,4%), croats(48,3%), serbis (3,4%) i altres amb un 0,8%. A partir del 2006, els croats formen una majoria a la ciutat de Mostar.

La ciutat ha tingut una poltica prudentment elaborada d'igualtat nacional des del final de la guerra. Tant els croats com els bosnians han reclamat un costat del riu i fins i tot el suport als clubs de futbol locals, Zrinjski i Vele, estan separats per tniques. El nombre de serbis a la ciutat desprs de la neteja tnica de la Guerra de Bsnia s insignificant.

Histria.
Probablement correspon a l'antiga Ad Matricem
Primers anys d'histria.


Fundat a finals del segle XV, Mostar era la principal ciutat administrativa de l'Imperi Otom a la regi d'Hercegovina. El smbol de la ciutat, el pont vell (Stari Most) s una de les construccions ms importants d'aquesta poca i fou construt per un estudiant del fams arquitecte otom Mimar Sinan, Mimar Hayrettin. L'Imperi Austrohongars absorbia Mostar el 1878 i desprs passava a formar part de Iugoslvia en les seqeles de la Primera Guerra Mundial. Des de 1881 Mostar ha estat la seu del Bisbat de Mostar-Duvno. El 1939, Mostar esdevenia una part de Banovina de Crocia, i durant la Segona Guerra Mundial era una ciutat important en l'Estat Independent de Crocia.

Perode iugoslau.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, Mostar desenvolupava la frabicaci de productes de tabac, bauxita, vi i alumini. Unes quantes preses (Grabovica, Salakovac, Mostar) es construen a la regi per aprofitar l'energia hidroelctrica del Neretva. La ciutat era un important centre industrial i turstic i prosperava durant el temps de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70569" title="Maria Valria d'ustria" nonfiltered="2718" processed="2700" dbindex="27891">


Maria Valria d'ustria, arxiduquessa d'ustria-Toscana (Budapest 1868 - Viena 1924). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia i els dems ttols de les princeses de la casa dels Habsburg, l'arxiduquessa Maria Valria era filla de l'emperador Francesc Josep I d'ustria i de la mtica princesa Elisabet de Baviera.

Maria Valria nasqu el 22 d'abril de 1868 a la ciutat hongaresa de Buda. Filla dels emperadors d'ustria i reis d'Hongria, era nta de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera per part de pare mentre que per part de mare ho era de la princesa Llusa de Baviera i del duc Maximili a Baviera.

L'arxiduquessa, a diferncia dels seus germans, cresqu i s'educ molt a prop de la seva mare i la segu en molts dels viatges que realitz per Europa. Per aquest motiu, molts foren les especulacions sobre la possible paternitat de l'arxiduquessa que fou llargament atribuda al comte hongars Julius Andrassy, ministre d'afers exteriors del govern imperial.

L'any 1890 la princesa es cas amb l'arxiduc Francesc Salvador d'ustria-Toscana, fill de l'arxiduc Carles Salvador d'ustria-Toscana i de la princesa Immaculada de Borb-Dues Siclies. La parella s'establ al Hofburg junt amb l'emperador i tingueren deu fills:

 SAI l'arxiduquessa Elisabet d'ustria-Toscana, nascuda a Viena el 1892 i morta a Syrgenstein el 1930. Es cas amb el comte Georg von Waldburg-Zeil. ;

 SAI l'arxiduc Francesc d'ustria-Toscana, nascut el 1893 a Lichtenegg i mort el 1918 al castell de Wallsee. ;

 SAI l'arxiduc Humbert Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1894 a Lichtenegg i mort el 1971 a Persenburg. Es cas amb la princesa Rosa Maria de Salm-Salm. ;

 SAI l'arxiduquessa Hedwig d'ustria-Toscana, nascuda el 1896 a Bad Ischl i morta el 1970 a Hall. Es cas amb el comte Bernard of Stolberg-Stolberg. ;

 SAI l'arxiduc Teodor Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1899 al castell de Wallsee i mort el 1978 a Amstetten. Es cas amb la comtessa Maria Theresia von Waldburg zu Zeil und Trauchburg. ;

 SAI l'arxiduquessa Gertrudis d'ustria-Toscana, nascuda el 1900 al castell de Wallsee i morta el 1962 a Wangen. Es cas amb el comte Georg von Waldburg-Zeil. ;

 SAI l'arxiduquessa Maria Elisabet d'ustria-Toscana, nascuda el 1901 al castell de Wallsee i morta el 1936 a Innsbruck. ;

 SAI l'arxiduc Clement Salvador d'ustria-Toscana, nascut el 1904 al castell de Wallsee i mort el 1974 a Salzburg. Es cas amb la comtessa Elizabeth de Miremont Resseguier. ;

 SAI l'arxiduquessa Matilde d'ustria-Toscana, nascuda el 1906 a Bad Ischl i morta el 1991 a Hall. Es cas amb Ernest Hefel. ;

 SAI l'arxiduquessa Agns d'ustria-Toscana, nascuda el 1911 a Bad Ischl i morta el mateix dia. ;



El matrimoni amb l'arxiduc tosc fou en contra de la voluntat del seu pare que pretenia concertar un matrimoni de l'arxiduquessa amb el rei Frederic August III de Saxnia.

Amb la caiguda de l'Imperi austrohongars l'any 1918 l'arxiduquessa Maria Valria perd les rendes imperial, la situaci econmica de la famlia es vei terriblement afectada i de posseir una de les fortunes ms importants del mn passaren a esdevenir relativament pobres.

L'arxiduquessa i el seu marit iniciaren un seguit de plets amb l'estat austrac per tal de recuperar les possessions privades de l'emperador Francesc Josep I d'ustria. El plet don els seus fruits i l'arxiduquessa pogu recuperar una part important de les possessions privades de l'emperador entre les quals s'hi trobaven nombrosos castells a ustria.

L'arxiduquessa Maria Valeria mor el 1924 al castell de Wallsee i fou enterrada al cementiri austrac de Sindelburg.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70570" title="Uni Democrtica de Bretanya" nonfiltered="2719" processed="2701" dbindex="27892">
Uni Democrtica de Bretanya (bret Unvaniezh Demokratel Breizh, UDB), s un partit poltic bret, fundat el 1964, de caire socialista i d antuvi independentista (ms tard possibilista i autonomista), s ha presentat durant alguns anys a les eleccions municipals amb el PSF i desprs amb els ecologistes.  Darrerament va pel seu compte i ha obtingut uns 100 regidors amb uns 20 alcaldes i alcaldes adjunts. Des del 1985 s membre de l Aliana Lliure Europea, partidari de reconixer les minories nacionals europees. 

 Origen .
Es form desprs del Congrs de Brest del 1963 com a una escisi del sector ms nacionalista del MOB, dirigit per Ronan Le Prohon, Y. Ch. Vieillard, Le Padellec i Xavier Grall, i es definia com a  un partit que agrupa bretons i amics de Bretanya conscients de la vocaci nacional de la Bretanya i  convenuts de la necessitat de constuir el socialisme en llur pas , i que reclamava tant la independncia de Bretanya com el socialisme, tot i que des del 1970 es conformarien amb demanar la concesi d un Undenvez Estatut evit Breizh (Estatut Particular per a Bretanya). Fundarien el diari portantveu del partit Le Peuple Breton, que treia el suplement en bret An Pobl Breiz. El 1963 Le Prohon participaria com a representant bret en l Aberri eguna d'Itxaso. 
 Ideari .
Considerada des d'aleshores com a la principal organitzaci nacionalista, ha anat reinterpretant la seva ideologia en funci de les teaories predominants els anys seixanta; d'antuvi, adoptaria el colonialisme intern per a interpretar la situaci perifrica de Bretanya dins l Estat francs, tot afirmant que l opressi cultural, econmica i social dels bretons tenia l origen en els efectes del sistema capitalista i en el colonialisme francs.  Per aquesst motiu, considerava que noms un front d alliberament nacional anticolonial podia emancipar el poble bret, del qual se n excloien els elements  mitjancers  de l explotaci colonial francesa, en un procs que hauria de suposar l alliberament tant social com nacional.  

Tamb pretendr sser el partit hegemnic del nacionalisme bret, ra per la qual adoptaria un rgid centralisme democrtic, alhora que denunciava tant els atemptats del Front d'Alliberament de Bretanya com el desviacionisme de POBL o Strollad ar Vro. 
 Participaci poltica .
Des del 1965 es presentaren a les eleccions municipals dels ajuntaments inferiors a 30.000 habitants en solitari, amb l ocjectiu de batre l UNR gaullista i qualsevol candidat antibret. Jean Paul Le Berre fou escollit  en una coalici d esquerres de Guilvinec.

Del 1964 al 1968, la UDB va desenvolupar i aprofundir la seva doctrina sobre el paper de Bretanya dins l hexgon, de manera que per primer cop el moviment bret sortia del ghetto per interessar-se per problemes reals, com l explotaci dels treballadors bretons per les burgesies bretona i francesa, per des del 1968 pat una crisi interna provocada per dos fets fonamentals: el maig del 1968, on per primer cop es veu la gwenn ha du en desfilades d esquerra, i els atemptats del FLB. Tot i el rebuig del partit als atemptats, alguns militants participaren en la formaci de Socors Bret.

El Congrs de Guidel del 2 de novembre del 1969 mostr una forta crisi interna quan es tract de mantenir lligams privilegiats o no amb el PCF o el sindicat CGT, i finalment el comit director va expulsar-ne dos militants l'1 de febrer del 1970, que foren seguits per 40 militants ms que representaven tres seccions. Aix, en el congrs de Gwerledan del maig del 1971 van redefinir les bases d acci: refusar l apoliticisme de la vella dreta nacionalista i tota forma d esquerranisme, ra per la qual seran acusats d estalinisme. Per no pogu evitar escisions com la del Partit Comunista Bret el 1972.

El 1976 decid obrir-se a l incorporaci a la causa bretona dels partits de l esquerra francesa, ms forts i amb possibilitats d obtenir representaci institucional.  Per aquest motiu s aliaria amb el PSF, que alhora era interessat en trencar l hegemonia de la dreta a Bretanya. D aquesta manera participaria en la Union de la Gauche i a les eleccions municipals del 1977 ontindria 39 regidors i participaria en els consistoris de Roazhon, Brest i Naoned, alhora que tindria representaci al Conseil Regionale, merc la nominaci del seu cap Ronan Le Prohon, tot i que l UDB considerava aquest organisme com a insuficient.  Aquesta aliana tamb portaria a la secci bretona del PSF a adoptar postures ms compromeses en defensa de la llengua i cultura bretones, aix com vincular l emancipaci social a l emancipaci regional.

Del 1979 al 1981 l UDB, Strollad ar Vro i d altres moviments bretonistes entraren en la lluita ecolgica en boicotejar la construcci de la central nuclear dePlogoff (Plogo).

La postura de l UDB davant la victria de Franois Mitterrand del 1982 fou de suport crtic, tot esperant que compls les promeses fetes. El poc compliment i la divisi administrativa del pas que deixava Naoned fora de Bretanya provocaren una forta decepci, per encara i aix continuaren donant suport el PSF perqu deixaven la coalici passaven a la marginalitzaci electoral.  Nogensmenys, desprs del Congrs del 1982 Le Prohon abandon el partit i s integr en el PSF; diverses federacions foren dissoltes, i el grup pass de tenir 2.000 afiliats a tenir-ne noms 800.

A les eleccions municipals del 1983 es prouiren conflictes entre UDB i el PSF a l hora d elaborar les llistes, cosa que provocaria que es presentessin nombroses llistes nacionalistes separades, cap de les quals no passaria del 3 %. Per aquest motiu, i perqu l aven de les llistes conjuntes els permet doblar el nombre de regidors (gaireb 80) i obtenir alguna alcaldia a Penn ar Bed, continuaren amb la coalici d esquerres.  Per la manca de definici sobre l actitud a prendre davant el PSF aprofund la crisi. 

Aix, en el Congrs de l UDB del 1984 les federacions de Brest i Bro Leon, ms nacionalistes, advocaren per adoptar una lnia ms dura i reivindicativa a l hora de negociar el suport nacionalista al PSF en la segona volta de les eleccions legislatives, a canvi de major aven en la regionalitzaci.  Tot i que no foren acceptades pels caps, els van dur a terme per evitar el trencament del partit i es posaren en semioposici, alhora que tractaven de capitalitzar el descontentament social a les zones d atur tot assumint les reivindicacions dels aturats i treballadors.  Per patien de manca de convocatria que els invalid a l hora de dur aquestes propostes a la prctica, i per aquest motiu el 1985 n expulsaren els quadres dissidents

Coma alternativa, des del 1985 l UDB adopt una nova orientaci tctica i una coalici electoral amb altre nacionalistes minoritaris, ecologistes, forces d ultraesquerra i sindicalistes dissidents i descontents amb la poltica del govern, tot i que suposava revisar alguns elements del seu programa intern. Tot i aix, la Convergencie Bretonne, coalici formada per UDB, LCR, ecologistes i el Parti Socialiste Unifie noms va obtenir l 1,51 % dels  vots i cap representant regional.  Aquests resultats deixaren al descobert la seva dbil implantaci popular.

Molt desgastada per les derrotes electorals, intent compensar la seva feblesa amb la promoci de contactes a nivell internacional. D aquesta manera, el 1987 va ingressar en l Aliana Lliure Europea, i durant les eleccions al parlament europeu del 1989 don suport a una coalici d ecologistes amb nacionalistes corsos, bascos i occitans. Aix, el nacionalista cors Max Simeoni obtindria un esc d eurodiputat amb un 12,2 % de sufragis a Bretanya, i aconseguiren que un militant de l UDB estignus com assessor de Simeoni a Estrasburg.  Tot i que tenien fortes reticncies pel que fa altractat de Maastricht, no van fer campanya pel NO, i a les eleccions regionals del 1992 decidiren presentar-se en coalici amb el POBL, amb uns resultats molt minsos:
 Cotes d'Armor : 2.23 % i 6.381 vots;
 Morbihan :  2.67 % i 8.052 vots ;
 Finistre : 	2.03 % 	7.758 vots;
 Ille et Vilaine : 1.73 % i 6.062 vots;
 Loire Atlantique :  1.69 % i 7.685 vots ;

L opini pblica bretona fou sotragada quan el novembre del 1990 un militant de l UDB, Yann Groix, fou detingut a casa seva per amagar tres militants d ETA clandestins. Groix se sucid a la seva cella el 27 de gener del 1991. 

A les eleccions generals del 1993 l UDB va obtenir el 2,1 % dels vots a la circumscripci de Saint Malo, aix com l 1,32 % al districte d Ar Baol-Gwenrann (Baule-Guerande).  Per malgrat els bons resultats obtinguts a les europees del 1989, en les del 1994 els ecologistes trencaren la coalici amb els nacionalistes minoritaris, i en especial amb l UDB, ja que consideraren que no els calien llurs vots.

A les eleccions regionals del mar del 1998 els candidats de l UDB van obtenir una mitjana de vots del 3,31 % arreu de Bretanya (aproximadament uns 50.000 vots). 
 Ctes d'Armor : 4.08 % i 10.321 vots;
 Morbihan : 3.87 % i 10.515 vots ;
 Finistre : 2.77 % i 9.979 vots ;
 Ille et Vilaine : 2.53 % i 7.863 vots;
 Loire Atlantique : 2.47 % i 10.386 vots;

A les eleccions regionals del 2004 UDB es present en coalici amb els Verts i va obtenir el 9,7 % i 10 escons. Quatre nacionalistes bretons entraren al consell regional: Mona Bras, Naig Le Gars, Christian Guyonvarc'h, membres de l UDB, i Christian Troadec, alcalde esquerra alternativa de Carhaix.

 Enllaos .
Pgina Oficial de l'UDB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70571" title="Emgann" nonfiltered="2720" processed="2702" dbindex="27893">

Emgann  (bret lluita) s un partit poltic bret fundat el 1981 com a secci poltica del Front d'Alliberament de Bretanya, partidari de la recuperaci dels furs bretons anteriors al 1532, de la lluita de  classes, del celtisme i l europeisme.  Darrerament ha tingut contactes amb Herri Batasuna i Sinn Fin. Potser t uns 200 militants i se l considera bra poltic del nou ARB. El seu portantveu s Gael Roblin.

 Bibliografia .

 Journal du mouvement de libration nationale du peuple breton pour le socialisme. Del nombre 0 de 1983 al nombre 63 de 1991;

 Enllaos.
Emgann;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70577" title="Bernat II de Tolosa" nonfiltered="2721" processed="2703" dbindex="27894">
Bernat II de Tolosa dit el Vedell (?-872), fou comte de Tolosa (865-872) i comte de Carcassona i Rass (872).

Fill de Ramon I de Roergue, que fou comte de Tolosa fins al 863. Aquell any, Humfrid, comte de Barcelona i marqus de Gtia i Septimnia va ocupar el comtat de Tolosa i el comte Raimon, fidel al rei Carles el Calb, va morir en la lluita. Per el 864 Humfrid va fugir i els seus dominis foren repartits. Bernat II reb Tolosa, Llemotges, Pallars i Ribagora.

El 872 el rei li va entregar tamb els comtats de Carcassona i Rass, desposseint a Oliba II de Carcassona. Els va conservar poc temps ja que, poc desprs aquell mateix any, Bernat II va morir assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restitut en els seus comtats. Bernat Plantapilosa va quedar-se amb Tolosa i Llemotges (encara que el vescomte, Fulcoald, germ de Bernat de Tolosa, va tenir el poder efectiu fins a la seva mort cap el 886 i va originar la dinastia vescomtal de Llemotges, origen d'altres dinasties vescomtals, especialment els vescomtes d'Aubusson). A Pallars i Ribagora, un noble local, Ramon I de Pallars-Ribagora, va aprofitar la situaci per declarar la seva independncia i va crear una dinastia nova.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70580" title="Jean-Luc Picard" nonfiltered="2722" processed="2704" dbindex="27895">

Jean-Luc Picard s un personatge de la srie de cincia-ficci Star Trek: The Next Generation (Star Trek: La nova generaci) i de les pe lcules associades Star Trek: Generations, Star Trek: First Contact, Star Trek: Insurrection i Star Trek: Nemesis. s el capit de la nau estelar USS Enterprise D de la Federaci Unida de Planetes. Posteriorment, en ser destruda, capitanejar la USS Enterprise E, fora superior. Est interpretat per Patrick Stewart.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70584" title="Partit per l'Organitzaci d'una Bretanya Lliure" nonfiltered="2723" processed="2705" dbindex="27896">
Parti per l Organisation d una Bretagne Libre (POBL) s un partit poltic bret fundat el 1982 de la uni d una escisi del Front d'Alliberament de Bretanya amb una escisi del Strollad ar Vro (SAV), de caire autonomista i possibilista i que en la dcada dels 90 ha aconseguit ms xits de caire electoral. Sovint es considera successor del Moviment per l'Organitzaci de Bretanya, ja que ha adoptat l'rgan del partit L'Avenir de la Bretagne.

A les eleccions regionals franceses de 1992 es va presentar en coalici amb Emgann i l'UDB. 
El POBL ha estat consideranblement afeblit arran de la creaci  d'Adsav qui ha absorbit bona part dels seus militants. Per aquesta ra la seva influncia en el movi bret s mnima. Dos membres del partit foren implicats en l'agressi a cos militants d'Uni Democrtica de Bretanya al Festival intercltic de Lorient de 1999. s membre de la Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees (UFCEE).

 Bibliografia .

 Projet de loi portant statut d'autonomie pour la Bretagne  par Yann Four, Thierry Jigourel, Jean Cevar... cols. ; par le Parti pour l'organisation d'une Bretagne libre. - Saint-Brieuc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70586" title="Histria antiga de Bretanya" nonfiltered="2724" processed="2706" dbindex="27897">
Histria de Bretanya des de la Prehistria fins el Regne de Bretanya.

 Prehistria .
Les troballes ms antigues del pas bret corresponen a les sepultures messoltiques de Teviec (Ar Morbihan), que corresponen a la cultura tardenoisiana, caracteritzades pels enterraments amb banyes de crvol, aix com els monticles de closses vora els tmuls de Menez Mikael, considerats com a neoltics i que daten del 3.500 aC al 1.800 aC.

Tanmateix, el ms destacat i conegut sn els meglits de Lokmaria Gergam i Karnag, datats del 5.000 aC.  El complex de Karnag consisteix en tres grups d aliniaments de menhirs, Kermario, Kerels kan i Menec; aquest darrer s el ms important, amb 1.099 mehirs disposats en onze fileres de ms de 1.100 metres de longitud per 100 metres d ample, a l extrem dels quals s aixeca un grandis cromlec, i en mig, alguns tmuls funeraris.  D altres menhirs aliniats hi ha a Penmarc h, Camaret i Jugon, tamb en solitari a Kerloas (Plouazel) i tmuls a Tanouedou i Arzon.

Ms tard, vers el 1.700 aC, reberen influncies de la cultura de ferro cltica de La Tne.  Ja des d antic va rebre el nom d Armrica  (del cltic ar mor "pas vora el mar"), i ocupava el territori entre el Pas-de-Calais i el riu Loira, Liger en bret (les actuals Normandia i Bretanya).  
 Els primers pobles cltics .

Vers el segle VI aC va rebre el poblament de diverses tribus cltiques:
 Osismii, que ocuparen els Bro Leon, Bro Dreger i part del Bro Kernev, amb centre a Vorganium (l actual Karaez), encara que tamb era important el centre de Gesocribate (l actual Brest). ;
 Venetii, que ocupaven tot el Bro Gwened, es creu que eren una branca dels vnets de l Adritic. La seva capital i centre principal era Darioritum Venetorum (actualment Gwened).
 Corosiolites, que ocupaven l actual regi de Sant Brieg i Dinan, amb capital a Fanum Martis, actualment en runes.
 Redones, que ocupaven tot el Bro Roazhon, amb capital a Condate (en celta "confluent"), avui Roazhon. ;
 Namnetes, que ocupaven el Nord de la desembocadura del Loira (Ligel), amb capital a Portus Namnetus, anomenada pels romans Condivicnum (avui Naoned).

Cap el segle I aC formaren una mena de Confederaci Armoricana per tal de defensar-se dels atacs dels germnics, que feien incursions per tota la Gllia. El pas fou descrit pel cartagins Himilc o pel grec Pitees, que l anomenaren Uxisama, i afirmaren que els namnetes comerciaven amb l illa de Britnia.  La pennsula tamb fou crulla de diverses civilitzacions messoltiques i neoltiques, aix com important zona de pas entre l illa de Britnia i el continent europeu. 

 La romanitzaci .
Pel 58 aC els romans Cras i Brutus venceren i sotmeteren els venetii remuntant els riu Ligel, vora Rhuys, i el 54 aC Juli Csar va atacar l Armrica per tal d acabar amb el suport que prestaven els celtes insulars, i un cop rendits va fer executar els magistrats vanetesos, ra per la qual molts d ells fugiren a Prednia (Britnia, on s establiren a l actual Gwynedd). D aquesta manera foren incorporats a l Imperi Rom des del 56 aC, encara que els redones es van fer forts a Condate i van resistir a la dominaci del 78 al 84.

El pas fou conegut pels romans com a Armorica o Britannia Minor, una colonia stipendaria, i durant els diversos canvis d administraci que va patir l Imperi, el pas va restar sempre sota l administraci de la Gllia, o tamb de la Gallia Lugdunensis, mentre que Diocleci la va incloure dins la Diocesis Legionensis.

Cap el 276 els romans tamb van fortificar les principals viles del pas.  Tamb va comenar a predicar-s hi el cristianisme; del 287 daten els primers mrtirs cristians bretons, els sants Donaci i Bogaci. D aquella poca, per, es conserven poques restes originals, llevat a Pluherlin.
 Celtitzaci d'Armrica .
Cap el segle IV aparegueren els primers establiments cltics de caire militar, provinents de Cornualles. Es creu que pels voltants del 383 un personatge semillegendari, conegut com a Cynan Merriadawc (pels bretons, Konan Meriadec), va desembarcar amb un grapat de bagaudes  al Pas de Llydaw (nom galls d Armrica) convidat per l usurpador al tro de roma Magne Mxim, conegut pels gallesos com a Macsen Wledig (383-388), amb refugiats britnics que fugien dels invasors anglosaxons, i que seria nomenat  dux  pels romans l any 410.  Aleshores establ la capital del ducat a Condivicum (Roazhon) i ocup els pasos de Gwened, Dol i Kemper, dominant tamb gaireb  tota la pennsula fins a la seva mort el 421.  El succe el seu fill Gratian (fl. 480) i a aquest Salaun I (Salom), qui ms tard moriria en una revolta el 435 o potser el 500, segons altres fonts.

All que se sap realment s que entre el 460 i el 600 es produ una forta emigraci de celtes britnics procedents de Cornualla (Civitas Cornovii) des de la vall del Severn fins a Dumnnia, dirigits pel seu Gor-myghtern (Gran Rei) Vortigern, degut, per una banda, a llur vitalitat demogrfica, i per l altra, al retrocs al que els sotmetien tant els anglosaxons com la presssi exercida pels escots d Irlanda a Britnia.  Durant el segle V es produ una segona onada migratoria procedent de Galles i de Cornualla que coincid amb l invasi d angles, saxons i juts.  El 470 el seu capdill Riothime fou venut pel rei visigot Euric vora Chasteurs (Llemos), i aix en fren l expansi per la Gllia. Aix es mantindrien noms a l Armrica, que des d aleshores ser coneguda com a Britannia o Bretanya.

Entre els segles VI i VII es produiren noves onades d immigrants, aquesta vegada monjos i capellans que fugien dels guerrers germnics, i que s integrarien al pas merc els lligams racials, l organitzaci de clans, la tradici brdica, una llengua similar, la relativament feble romanitzaci i un paisatge i clima similars als seus.  Els bretons seran evangelitzats pels monjos irlandesos deixebles de Sant Patrici, que alhora colonitz aran el pas mitjanant el sistema de ploue (del llat plebs i del galls plwyf), parrquies, unitats d eixarmada rurals i dividides en tre (subvidisons de la parrquia primitiva) i en lann (terra consagarada al monestir) o loc (ermita), per tal de treure'n ms profit.  Els bns eren en possessi precria entre el terratinent i el parcer.
 El cristianisme .
El pas era dividit en uns quants regnes, dels quals destacaven Gradlon de Cornualla/Bro Gerne, fill del fundador Rivelen i contemporani de Santa Gwenole, qui pos ordre a els disbauxes de la seva filla Dahud, per el seu fill Budik fou destitut per Iawn Reith, un aventurer cornualls, i el fill d aquest, Miliaw, fou emmetzinat pel seu germ Rivold; i Conomor de Domnnia, una mena de "barba blava" que martiritz la seva esposa, Santa Trifina. En aquestes onades d immigrants arribarien els anomenats set sants fundadors de Bretanya, organitzadors dels primers bisbats, que foren:

 Sant Kaourintin (Corentin), mort el 450, considerat com el fundador tant de la vila com del bisbat de Kemper.
 Sant Padern (Perpetu), consagrat per Tours, fundador i primer bisbe de Gwened del 465 al 511.
 Sant Briomach o Brieg, mort el 502 i fundador tant del bisbat com de la vila de Sant Brieg. ;
 Sant Maoulou o Malo, bisbe i fundador de la vila de Sant Malo del 540 al 618.
 Sant Samzun (Sams), fundador de la ciutat i del bisbat de Dol pels voltants del 559.  ;
 Sant Tudal, bisbe i fundador de la vila de Landreger, mort el 564.
 Sant Paol Aorelian (Pol Aureli), fundador i bisbe de Kastell Paol.

Un altre bisbe conegut i important fou Sant Meriasek, bisbe de Gwened del 650 al 666. I al concili de Tour del 461 ja enviaren un representant, el bisbe Mansuetus

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70595" title="Ducat de Bretanya" nonfiltered="2725" processed="2707" dbindex="27898">

El Ducat de Bretanya fou una organitzaci poltica instaurada a Bretanya (bret Dugaelez Breizh) dos cops, una en el segle VI i l'altra en el segle X.

 Primer Ducat de Bretanya (s. VI) .
Durant aquest perode els bretons organitzaren una mena de ducat semi-independent, sota supervisi dels monarques merovingis.  Sant Gweltaz (493-570) va compondre De excidio Britanniae (La runa de Bretanya), on explica les causes de l'emigraci massiva dels celtes i parla de les primeres organitzacions britniques a l Armrica. Domnnia fou governada d antuvi per un tal Riwal, oncle de Sant Tudal. Quan els seus successors, poc se sap que sigui realitat i no pas ficci, com el seu descendent Judal i la seva esposa Prizel, que tingueren tres fills: Judical, Josse i Winok, que es repartiren el regne. 

Judical fou proclamat rei, per es retir a un monestir aviat i fou substitut pel seu germanastre Haloc, molt sanguinari. Per Judical torn del monestir i el destitu; aleshores combin la pietat amb les lluites carnisseres contra els francs, cosa que provoc una ambaixada d Eloi, conseller del rei Dagobert, que negoci el tractat de Clichy. Finalment, va morir el 652 i no se sap qui el succe. 

Cap el 500 foren atacats per Clodoveu, per en llurs incursions de respostes atacarien Orleans i Berry. Alain I Judual fou nomenat capdill dels bretons del 540 al 594, per aquests es dividien en diversos comtats independents, i un d ells, Kanao de Gwened, el 559 va acollir Crhamme, fill de Clotari. Aquest es va enfrontar al seu pare a Saint-Malo, per fou venut i Clotari, en represslia, va ocupar tot el comtat de Gwened.  Tanmateix, el 577 el comte Waroc h (577-593) de Brorec (Morbihan) va recuperar Gwened, expuls els francs de Khilperic I fins a Roazhon i el 579 es proclamaria rei, tot i que ofer una aliana als francs amb pagament d un tribut. Per el 590 els francs recuperaren Gwened. 

Alguns cabdills coneguts d aquest perode foren Aldroenus (fl. 510), Bude I (516-556?), Chanau I (fl. 560), fill de Waroc h i germ de Santa Trifina, rei de Brorec, molt sanguinari que don asil Chrame, fill rebel de Clotari, ra per la qual aquest el mat; Macliau (fl. 570), successor de Chanau, havia estat bisbe; Cunomor el malet (fl. 550) de Bro Leon, conquer Cornualla i Poher; Hoel I de Dumnonia (fl. 570), Chanau II (fl. 590), Hoel II (fl. 590), i altres. 

Es creu que del 594 al 612 hi governaria Hoel III, que va coincidir l any 600 amb el nomenament de l'irlands Simili com a bisbe de Naoned, alhora que Gradlon es proclamava rei de Cornualla (Kernev).  Del 612 al 632 fou nomenat duc Salaun II, qui a la seva mort fou enterrat a la ciutat de Roazhon.  Els seus successors, Judhael (del 632 al 638) i Alan II (del 638 fins potser el 690) es van  veure eclipsats per la formaci del gaireb mtic Regne de Domnnia, que ocupava l actual Bretanya, Cornualla i Devon, i era relacionat amb totes les llegendes del cicle artric (encara que sembla que Artur era anterior i potser era galls).  Tamb alguns afirmen que la capital del regne, Condate (Roazhon), tamb era la capital d Artur. 

A la mort d Alan II el ducat es divid en nombrosos comtats independents, que poc a poc anirien enfrontant-se entre ells i caurien sota la sobirania merovngia, encara que d antuvi els francs es contentaren noms amb un vassallatge nominal. Alguns dels caps importants foren Cunobert (fl. 680), Bude II (fl. 700), Theodoric II (fl. 720), Rmul (fl. 740), Daniel Redeye (fl. 760), Arecstan (fl. 780) i Morvan (mort el 795),

El 786 l emperador franc Carlemany va establir una Marca de Bretanya als voltants de l Armrica (a l actual Alta Bretanya, zona gallfona), amb la qual assoliren autonomia dins el regne franc, per ja el 799 se sublevarien per a independitzar-se dels francs i fundarien l'efmer Regne de Bretanya.

 Segon Ducat de Bretanya .




El 992 va morir Konan I el borni, darrer rei i primer duc bretons.  Malgrat la sobirania nominal francesa, el ducat fou gaireb independent fins el 1532, any en qu fou incorporat definitivament a Frana. Els ducs de Bretanya fins el 1532 foren:
 Geoffroi I  (992-1008)  ;
 Alain III  (1008-1040)  ;
 Konan II   (1040-1066)  ;
 Hoel de Cornualla  (1066-1084);
 Alain IV Fergent  (1084-1119);
 Konan III el Gros (1119-1148);
 Eudon de Porhoet   (1148-1154);
 Konan IV el Negre  (1154-1171);
 Geoffroi II Plantagenet  (1171-1186);
 Enric II d'Anglaterra   (1186-1196);
 Artur I de Bretanya  (1196-1203);
 Pere I Mauclerc     (1203-1236);
 Joan I el Roig    (1236-1286);
 Joan II de Bretanya (1286-1305);
 Artur II de Bretanya  (1305-1312);
 Joan III de Bretanya  (1319-1341);
 Joan V l'Anglfil   (1364-1399);
 Joan VI el Prudent     (1399-1442);
 Francesc I de Bretanya (1442-1450);
 Pere II de Bretanya   (1450-1457);
 Artur III de Bretanya (1457-1458);
 Francesc II de Bretanya (1458-1488);
 Anna de Bretanya       (1488-1514);
 Cludia de Frana (1514-1524);
 Francesc III de Bretanya (1524-1536);

 Incorporaci a Frana .
El 1532 es decid que tots els infants hereus al tro francs tamb fossin ducs de Bretanya, i es promulg l Edicte de Plessis-Mace, pel qual es prohibia el bret a l administraci, que ser substitut pel francs (de fet, ja s havia iniciat la substituci vora un segle abans).  Alhora, els Estats Generals foren setjats pels francesos a Gwened, i fins i tot desviaren el curs del riu Nanon per tal d apressar-los.  En els Estats s hi enfrontarien Pierre d Argentre, cap del partit bret ( nacionalista ), i els Dsert, dirigents del partit profrancs, i que a la llarga s hi imposarien.

Finalment, el mateix 1532 es dictaria l Acta d Uni de Bretanya, merc la qual el ducat restava unit definitivament a la corona francesa a canvi del manteniment dels drets i privilegis propis del pas, igual com s havia fet a la Provena (el Coutumier de Bretagne encara era la font de llei).  No pagarien els impostos que no fossin aprovats pels estats bretons, noms s aplicarien lleves en la defensa del pas, els bretons no serien mai jutjats fora de la Bretanya i la noblesa bretona no serviria fora de Bretanya si no era en cas de necessitat extrema. Tanmateix, el registre de la secretaria dels Estats Generals seria duta a Pars, tot i que mantingueren la independncia en el dret fiscal, lleis, milcies i constituci.  Alhora, el 1539 es dictaria l Edicte de Villiers-Cottrets, que obligava que tota la documentaci de tota Frana, i per tant, tamb de Bretanya, es fes en vulgare franois, confirmant el que ja s havia establert el 1532.

Com a segent mesura d assimilaci, el 1552 la seu del Parlament bret fou traslladada de Brest, en territori bretonfon, a Naoned, en zona gallfona. El duc, que era el rei de Frana, hi seria ajudat per un Procurador General (ms tard gouverneur), que en faria les funcions, i per un Conseil. Segles ms tard ser substitut per in lieutenant general.  El 1554 el Parlament bret fou reformat, i rest constitut per setze jutges francesos, setze jutges bretons i un president francs.  Es procur el desenvolupament de l agricultura, la ramaderia i les indstries del vi, la pesca i la sal, fora important per al rei de Frana. La burgesia i la noblesa aviat sn afrancessades i s identificaran amb la burgesia francesa de l Antic Rgim.

El 1582 fou nomenat governador de Bretanya el prncep Felip Manuel de Lorena, anomenat duc de Mercoeur, qui, tot allegant drets per part de la seva muller, que era hereva directa de la famlia de Penthivre, es va proclamar independent a Bretanya, tot i que no es considerava pas separatista, ja que ho feia per oposar-se al futur Enric IV, que era hugonot.  Va barrejar la Bretanya en les  guerres dels hugonots, i aix el 1590 rebria ajut espanyol (uns 5.000 soldats) i el suport de l esglsia i dels pagesos, de manera que el 1592 va vncer els francesos a Craon. Per sempre li foren hostils el Conseil d Etat de Nantes i el Parlament que ell mateix havia reunit, i per aix el 1597 s hagu de sotmetre a Enric IV de Frana.  Aix significaria la desfeta definitiva del partit bret, que fins aleshores havia dominat el parlament.

Malgrat aix, els reis francesos respectaren en general el particularisme bret, ra per la qual les revoltes de la guerra de la Fronda no hi tingueren gaire ress, tot i que el cap dels protestant francesos, Henri de Rohan, era bret.

 El segle XVII .
El 1626 l aleshores governador de Bretanya, el futur Cardenal Richelieu, va fer construir el port de Brest, des d on es desenvolupar un important comer martim i que facilitar l enriquiment d algunes famlies d armadors i de corsaris, per alhora s esquilmaran els boscos bretons per tal d aconseguir fusta per a la construcci de vaixells. Alguns mariners bretons destacarien en la histria francesa d aquells anys: Jacques Cartier (1491-1557) exploraria per primer cop les costes del Canad; Ren Duguay-Trouin (1673-1736) lluitaria contra els pirates algerians i els anglesos al Brasil, i fou corsari durant la Guerra de Successi; i Robert Surcouf (1773-1827), qui lluitaria amb Napole I contra els anglesos.

Tanmateix, des del 1661 foren vctimes de la forta poltica fiscal de Jean-Baptiste Colbert, qui els aclaparia a impostos i a la llarga, arrunaria la burgesia bretona i sotsdesenvoluparia el pas. Aix provocaria el 1675 la Revolta del Paper Segellat, impost institut sense perms dels Estats Bretons, igual com van fer amb les taxes sobre el tabac, la vaixella de plata i l estany, i els drets de duana sobre els teixits anglesos que arrunarien moltes petits burgesos bretons;  conjuntament esclataria la revolta pagesa dels Bonnets Rouges (Revolta dels Barrets Vermells).  

 El segle XVIII .
Durant el segle XVIII tamb es produiren revoltes i lluites entre el poder reial i el Parlament Bret, degut a la forta poltica antiprovincial dels Borbons. Aquest fou el detonant de l anomenada Conspiraci de Pontcallet del 15 de setembre del 1718.  Tamb un incendi va destruir Roazhon (Resnn en galo) el 1720, ra per la qual hagu de ser reconstruda, i alhora el 1750 Naoned esdevingu un important centre del trfic d esclaus.

Una nova crisi es produiria el 1753, quan el comandant en cap de Bretanya, el duc d Aguillon, hi impos taxes abusives i empreson i oblig a exilar-se el procurador general del parlament, La Chalotais , i tres consellers ms per oposar-se-li. El conflicte acabaria, per, amb la destituci d Aguillon, i els perms de retorn per als exilats el 1770. Per altra banda, el 1757 es fundaria la primers Societat Agrcola de Bretanya, de caire illustrat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70597" title="Regne de Bretanya" nonfiltered="2726" processed="2708" dbindex="27899">
Els bretons continuarien insurreccionant-se contra els francs, que havien suprimit el Ducat de Bretanya fins aconseguir la total independncia.  El 814 el cabdill Morvan, comte de Leon i anomenat posteriorment leiz Breiz (Suport de Bretanya), fou nomenat cabdill suprem bret pels comtes de Bro Erec, Kerne i Domnnia.  Quan fou nomenat rei dels francs Llus el Piets, qui els volia imposar un tribut, es revolt contra ell, per fou venut i mort el 818.

El 818 fou escollit com a successor Gwiomarc'h, qui hagu de sotmetre s i pagar tribut.  Per aix no li evit ser destronat el 820. Llus el Piets nomen comte de Bretanya al seu protegit Nevenoe o Nominoe, qui d antuvi fou lleial als francs.  Tanmateix, a la mort de Llus el Piets aprofit les lluites dinstiques per independitzar-se, tot donant suport Lotari I contra Carles el Calb. El 845 venc les tropes franques a Ballon i ocup Roazhon, Naoned i Gwened, tot el territori de l antiga Marca Bretona, i en les seves incursions arribaria fins i tot a Anjou i el Vendomois. Fou reconegut com a Rex Britonorum, i el pas assol la categoria de Regne de Bretanya (bret Rovantelezh Breizh). Els seus successors foren:
 Erispo  851-857;
 Salaun I 857-874;
 Alain I Barvek 877-907;
Tots ells aconseguiren el reconeixement dels francs i consolidar el regne, malgrat les lluites internes. Alain I va morir el 907 sense fills, cosa que provocaria que el ducat fos dominat pels comtes de Roazhon, Judicael i  Juhel Berenguer, i pel de Gwened, Gurmalion.  El 914 el Regne de Bretanya va patir una forta incursi vikinga que assol tota la costa, destru Naoned i saquej les abadies de Redon i Landevennec.  Aquell mateix any fou nomenat successor el comte Mathuedoi de Poher, per molts dels altres comtes no el reconegueren i hagu de fugir a Anglaterra, cosa que provoc que el pas caigus en l anarquia. 

El seu fill, Alain II Barbitorte, fou reconegut rei i govern del 936 al 952 amb suport dels anglosaxons. A la seva mort fou nomenat com a darrer rei independent Conan o Konan I el borni, comte de Roazhon (952-992), qui acabaria d unificar el pas sota l autoritat nominal dels reis francs el 987, per el 990 abandonaria definitivament el ttol de rei i seria reconegut com a duc de Bretanya pels francesos, qui d aquesta manera recuperaren la sobirania nominal sobre el pas. El gallo, parla d oil de l Alta Bretanya, esdevindria llengua de cort i administraci, aix com dels nobles per la influncia anglonormanda, facilitada per l establiment dels vkings a la vena Normandia, i poc a poc substituiria tant al bret com al llat com a llenges literries i de cultura.           

 Referncies .
 Ducat de Bretanya;
 Bretanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70599" title="Sofia de Baviera" nonfiltered="2727" processed="2709" dbindex="27900">


 Sofia de Baviera (arxiduquessa d'ustria) (1805 - 1872).

 Sofia de Baviera (princesa d'Orleans) (1847 - 1897).

 Sofia de Baviera (comtessa von Toerring-Jettenbach) (1875 - 1957).

 Sofia de Baviera (princesa de Liechtenstein) (1968).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70607" title="Conjunt monumental de les torres de Fals" nonfiltered="2728" processed="2710" dbindex="27901">
El Conjunt monumental de les torres de Fals constitueix un dels monuments militars i religiosos ms vistosos i coneguts de la comarca del Bages, al municipi de Fonollosa. Les torres del castell, juntament amb l'antiga esglsia parroquial de Sant Vicen i la rectoria, s'alcen separades per un barranc que drena a la riera de Fonollosa.

 L'antic castell .
El castell de Fals era la clau que obria i tancava el pas del cam ral de Barcelona a Cardona, s per aix que els senyors del castell de Cardona en tingueren sempre el domini. Les primeres mencions de la seva existncia sn de l'any 996.

 Les torres.
La torre adossada a l'antiga rectoria i a l'esglsia, de planta circular i una mica deformada de la base, forma part de l'antic castell. A migdia d'aquesta, s'hi situa la torre nova, d'estructura molt simple d'uns 18 m d'alada i 9 de dimetre. En els blocs de pedra que la composen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, s una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Est envoltada per un mur, segurament d'poca ms moderna, ja que est equipat amb unes espitlleres, dissenyades per l's d'armes de foc.

 L'esglsia de Sant Vicen.
Situada a continuaci de l'antic castell, l'esglsia s de planta de creu llatina, orientada de llevant a ponent. T una nau rectangular capada amb un cos de planta quadrangular, on hi ha el presbiteri i darrera d'aquest, la sagristia.

Degut al mal estat constructiu de l'edifici, i sobretot a causa del perill d'esfondrament de les voltes i la teulada, s'hi van deixar de fer celebracions. Des de l'any 2000, el Servei de Patrimoni Arquitectnic Local de la Diputaci de Barcelona ha iniciat unes obres de restauraci de l'esglsia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70610" title="Joan de Portugal" nonfiltered="2729" processed="2711" dbindex="27902">
Joan de Portugal ( vora 1537 - Lisboa 1554 ), infant de Portugal i prncep de Portugal (1539-1554).

Orgens familiars.
Nasqu el 3 de juny de 1537 sent el vuit fill del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per lnia paterna era nt de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Arag, i per lnia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella.

Prncep hereu.
El 1539 fou designat hereu del regne de Portugal pel seu pare, a la mort del seu germ Felip de Portugal, el qual havia estat fins aquell moment hereu del regne. Tot i aquesta designaci Joan era un nen malats, probablement per les intenses i contnues unions entre els membres de les cases reials de Portugal i Castella.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de desembre de 1552 a la ciutat castellana de Toro amb Joana d'Habsburg, filla del seu cos Carles I de Castella i la seva tieta Isabel de Portugal. D'aquesta uni nasqu un nic fill pstum:
Sebasti I de Portugal (1554-1578), rei de Portugal;


Joan de Portugal va morir el 2 de gener de 1554 a Lisboa per causa de la tuberculosi, a l'edat de setze anys. Aquest fou l'inici del declivi de la casa reial de Portugal que finalitzaria el 1580 amb l'ocupaci castellana del Regne per part del rei Felip II de Castella.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70615" title="Joana d'Habsburg i de Portugal" nonfiltered="2730" processed="2712" dbindex="27903">

Joana d'Habsburg ( Madrid 1537 - d. 1573 ), infanta de Castella i princesa imperial i d'Arag.

Orgens familiars.
Nasqu el 27 de juny de 1537 a la cort reial de Madrid sent la cinquena filla del rei i emperador Carles I de Castella i la seva esposa Isabel de Portugal. Per lnia paterna era nta dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella, mentre que per lnia materna ho era de Manuel I de Portugal i Maria d'Arag. Fou germana del rei Felip II de Castella.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de desembre de 1552 a la ciutat castellana de Toro amb el prncep Joan de Portugal, fill del seu cos Joan III de Portugal i la seva tieta Caterina d'Habsburg. D'aquesta uni nasqu un nic fill pstum:
Sebasti I de Portugal (1554-1578), rei de Portugal;

Joan de Portugal mor el mateix any del naixement del seu nic fill per causa de la tuberculosi. Joana es retir de la vida pblica i retorn a Castella, on mor el 7 de setembre de 1573, veient com el seu fill es convertia en rei de Portugal a la mort del seu sogre Joan III de Portugal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70623" title="Felip de Portugal" nonfiltered="2731" processed="2713" dbindex="27904">
Felip de Portugal ( vora 1533 - d. 1539 ), infant de Portugal i prncep de Portugal (1537-1539).

Orgens familiars.
Nasqu el 25 de mar de 1533 sent el sis fill del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per lnia paterna era nt de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Arag, i per lnia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella.

Prncep hereu.
El 1537 fou designat prncep hereu del regne pel seu pare a la mort del seu germ gran Manuel de Portugal aquell mateix any. Per Felip tingu el mateix dest dels seus germans i mor jove el 29 d'abril de 1539. Probablement la seva mort es produ per les successives unions dinstiques entre les cases reials de Portugal i de Castella al llarg de l'ltim segle.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70624" title="Manuel de Portugal" nonfiltered="2732" processed="2714" dbindex="27905">
Manuel de Portugal ( Alvito 1531 - vora 1537 ), infant de Portugal i prncep de Portugal (1535-1537).

Orgens familiars.
Nasqu l'1 de novembre de 1531 sent el cinqu fill del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per lnia paterna era nt de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Arag, i per lnia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella.

Prncep hereu.
El 1535 fou designat prncep hereu del regne pel seu pare. Per Manuel mor jove el 14 d'abril de 1537. Probablement la seva mort es produ per les successives unions dinstiques entre les cases reials de Portugal i de Castella al llarg de l'ltim segle, tenint la mateixa sort que els seus germans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70626" title="Maria de Portugal i d'Habsburg" nonfiltered="2733" processed="2715" dbindex="27906">

Maria de Portugal i d'Habsburg ( Combra, Portugal 1527 - Valladolid, Castella 1545 ) fou una infanta de Portugal i primera esposa de l'infant Felip de Castella.

Orgens familiars.
Va nixer el 15 d'octubre de 1527 a la ciutat de Combra sent la segona filla del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per lnia paterna era nta de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Arag, i per lnia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. Fou tieta del tamb rei Sebasti I de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 de novembre de 1543 a Salamanca amb el seu cos, l'infant i futur rei Felip II de Castella, fill de Carles I de Castella i Isabel de Portugal, de la qual en fou la seva primera esposa. D'aquesta uni nasqu un fill:
 l'infant Carles d'Habsburg (1545-1568), prncep d'Astries, Girona i Viana;


Maria de Portugal va morir jove el 12 d'agost de 1545 a la ciutat de Valladolid, sense arribar a ser reina consort de Castella i Arag, sent enterrada al Monestir de l'Escorial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70628" title="Carles d'Habsburg (Prncep d'Astries)" nonfiltered="2734" processed="2716" dbindex="27907">

Carles d'Habsburg (Valladolid 1545 - Madrid 1568), infant de Castella i prncep d'Astries, Girona i Viana (1556-1568).

 Orgens familiars .

Nasqu el 8 de juliol de 1545 a la cort reial de Valladolid sent el primer fill de l'infant, i hereu del regne, Felip II de Castella i la seva primera esposa, la infanta Maria de Portugal. Era nt per lnia paterna de Carles I de Castella i Isabel de Portugal, i per lnia materna de Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Arag. Aix mateix tamb fou germanastre del futur rei Felip III de Castella.

 Prncep d'Astries .

L'any 1556 va ser reconegut com hereu al tron per les Corts de Castella i fou designat prncep d'Astries, un cop el seu pare va esdevenir rei de Castella. Va ser educat a la Universitat d'Alcal d'Henares al costat del germanastre del rei Joan d'ustria i Alexandre Farnesi. Va sofrir un accident a unes escales en el qual es va fer mal al cap, fou operat d'urgncia i aconsegu sobreviure. El 1562, desprs de la seva recuperaci, el seu pare el va nomenar president del Consell d'Estat, un intent infructus per part d'aquest de qu prengus contacte amb el govern de la naci, ja que els seus problemes mentals s'agreujaven.

 Els Pasos Baixos .

Felip II va pensar en casar-lo amb Maria Estuart, per finalment va rebutjar la idea. Carles d'Habsburg volia governar els Pasos Baixos com el seu pare li va prometre el 1559, per a causa de la seva incapacitat per governar i la terrible inestabilitat dels Pasos Baixos, el seu pare va incomplir aquesta promesa. 

Un dels lders rebels als Pasos Baixos, el comte d'Egmont va tenir contacte a Madrid amb Carles el 1565, el qual estava pensant en escapar-se fins all. L'infant castell li va confiar el seu pla al prncep d'boli, el qual va informar immediatament al rei. El 1566 el Bar de Montigny va arribar a Madrid representant al rebel Egmont i tamb va tenir contacte amb el prncep. El duc d'Alba va posar a la pres ms tard a Hornes, i Montigny va ser executat tres anys desprs. El prncep Carles va demanar ajuda a Joan d'ustria per poder viatjar fins a Itlia, i des d'all als Pasos Baixos, per aquest tamb va informar al rei i el pla fou avortat.

Davant els excessos del seu fill i veient que la seva salut mental anava debilitant-se Felip II va manar al gener de 1568 tancar al seu fill a les seves estances sense rebre correspondncia i amb limitada comunicaci amb el mn exterior, morint el 28 de juliol d'aquell mateix any. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70629" title="Llista de reines de Portugal" nonfiltered="2735" processed="2717" dbindex="27908">
 Dinastia Borgonya .

 1146-1157 : Mafalda de Savoia, esposa d'Alfons I el Conqueridor;
 1185-1198 : Dola de Barcelona, esposa de San I el Poblador;
 1211-1220 : Urraca de Castella, esposa d'Alfons II el Gras;
 1239-1246 : Menca Lpez de Haro, esposa de San II el Piads;
 1248-1253 : Matilda II de Bolonya, primera esposa d'Alfons III el de Boulogne;
 1253-1279 : Beatriu de Castella, segona esposa d'Alfons III el de Boulogne;
 1282-1325 : Elisabet d'Arag (Santa Elisabet de Portugal), esposa de Dions I el Just;
 1325-1357 : Beatriu de Castella, esposa d'Alfons IV el Brau;
 1360 : Agns de Castro, esposa de Pere I el Cruel, reina desprs de morir;
 1371-1383 : Elionor Telles de Menezes, esposa de Ferran I el Bell;
 1383-1385 : Beatriu de Portugal, esposa de Joan I de Castella;

 Dinastia Avs .

 1387-1415 : Felipa de Lancaster, esposa de Joan I el Gran;
 1433-1438 : Elionor d'Arag, esposa d'Eduard I l'Eloqent;
 1447-1455 : Isabel de Combra, primera esposa d'Alfons V l'Afric;
 1475-1481 : Joana la Beltraneja, segona esposa d'Alfons V l'Afric;
 1481-1495 : Elionor de Viseu, esposa de Joan II el Prncep Perfecte;
 1497-1498 : Isabel d'Arag, primera esposa de Manel I l'Afortunat;
 1500-1517 : Maria d'Arag, segona esposa de Manel I l'Afortunat;
 1518-1521 : Elionor d'Habsburg, tercera esposa de Manel I l'Afortunat;
 1525-1557 : Caterina d'Habsburg, esposa de Joan III el Piads;

 Dinastia Habsburg .

 1580 : Anna d'ustria, esposa de Felip I el Prudent;
 1599-1621 : Margarida d'ustria, esposa de Felip II el Piads;
 1621-1640 : Isabel de Borb, esposa de Felip III el Gran;

 Dinastia Bragana .

 1640-1656 : Llusa de Guzmn, esposa de Joan IV l Afortunat;
 1666-1668 : Maria Francesca de Savoia-Nemours, esposa de Alfons VI el Victoris;
 1683 : Maria Francesca de Savoia-Nemours, esposa de Pere II el Pacfic;
 1687-1699 : Maria Sofia de Neuburg, esposa de Pere II el Pacfic;
 1708-1750 : Maria-Anna d'ustria, esposa de Joan V el Magnnim;
 1750-1777 : Maria Anna Victria de Borb, esposa de Josep I el Reformador;
 1777-1816 : Maria I de Portugal, reina de jure, esposa de Pere III de Portugal;
 1816-1826 : Carlota Joaquima d'Espanya, esposa de Joan VI el Clement;
 1826 : Maria Leopoldina d'ustria, esposa de Pere IV el Rei Soldat;
 1826-1853 : Maria II de Portugal, reina de jure, esposa de Ferran de Saxnia-Coburg Gotha;
 1851-1866 : Adelaida de Lwenstein, esposa de Miquel I el Usurpador, reina a l'exili;

 Dinastia Saxnia-Coburg Gotha o Dinastia Bragana-Wettin .

 1858-1859 : Estefania de Hohenzollern, esposa de Pere V el que dna esperana;
 1861-1889 : Maria Pia de Savoia, esposa de Llus I el Popular;
 1889-1908 : Amlia d'Orleans, esposa de Carles I el Mrtir;
 1913-1932 : Augusta Victria de Hohenzollern, esposa de Manel I el Patriota, reina a l'exili;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70630" title="Oliveira de Frades" nonfiltered="2736" processed="2718" dbindex="27909">

Oliveira de Frades s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi Do-Lafes. L'any 2001 tenia 10.585 habitants. Territorialment, s un municipi discontinu, en dues parts separades. L'actual alcalde de la vila municipal s Lus Manuel Martins Vasconcelos, que pertany al Partit Social-Demcrata. El terme principal limita al nordest amb So Pedro do Sul, al sudest amb Vouzela, a sudoest amb gueda, a l'oest amb Sever do Vouga i al nordoest amb Vale de Cambra. La part secundria limita al nord i nordest amb Vouzela, al sudoest amb Tondela i a l'oest amb gueda.

Demografia.


Llista de "Freguesies".
 Parishes;
 Arca;
 Arcozelo das Maias;
 Destriz;
 Oliveira de Frades;
 Pinheiro;
 Reigoso;
 Ribeiradio;
 So Joo da Serra;
 So Vicente de Lafes;
 Sejes;
 Souto de Lafes;
 Varzielas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70631" title="Matlatzinca" nonfiltered="2737" processed="2719" dbindex="27910">
Els matlatzinques sn un poble indgena de Mxic que habita a la comunitat de San Francisco Oxtotilpan, de l'estat de Mxic. El terme "matlatzinca" s la designaci que els asteques van utilitzar per referir-se a aquest poble, i en nhuatl significa "els senyors de la xarxa" o "els que fan xarxes", dels arrels matlatl, "xarxa", zintil, pronom de reverncia, i catl el gentilici. 

La cultura pre-hispnica dels matlatzinques era molt desenvolupada i llur territori s'estenia als estats de Michoacn, Guerrero i segons alguns historiadors fins a Sinaloa, al nord. Tanmateix, llur cultura va decaure, i van ser conquistats pels asteques. El poble ha sofert una enorme desintegraci al llarg del temps, i avui dia noms sobreviuen 3.005 individus, la major part dels quals viuen a la petita comunitat de San Francisco de l'estat de Mxic i uns pocs han emigrat al Districte Federal. Es dediquen principalment a l'agricultura, la ramaderia i l'explotaci forestal. 

La llengua matlatzinca (ISO: mat) pertany a la branca de l'otomangue i a la famlia matlatzinca. La major part dels joves ja no parlen la llengua i per tant es considera que est en perill d'extinci. 

Enllaos externs.
 Monografia oficial dels Matlatzinques de la CDI, en castell;
 Informe de l'Ethnologue de llur llengua, en angls;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70632" title="Cambridge" nonfiltered="2738" processed="2720" dbindex="27911">


Cambridge s una antiga ciutat universitria anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire. Es troba aproximadament a 80 quilmetres de Londres i l'envolten diverses viles i pobles. La seva fama la deu a la Universitat de Cambridge, la que inclou als Laboratoris Cavendish (denominats aix en honor a Henry Cavendish), el cor de la capella de King's College i la Biblioteca de la Universitat. Aquests dos ltims edificis sobresurten respecte de la resta de la ciutat.

D'acord amb el cens de 2001, la ciutat compta amb 108.863 habitants (dels quals 22.153 sn estudiants).

 Histria .
Se sap de l'existncia d'assentaments humans a l'rea des de l'poca de l'Imperi Rom. La ms antiga i inobjectable evidncia d'ocupaci del lloc, un conjunt d'armes de cacera, correspon al final de l'Edat del Bronze, al voltant de l'any 1000 aC. Hi ha encara ms evidncia que en l'Edat de Ferro, una tribu alemanya (Belgics en el text en angls) es va assentar a Castle Hill el segle I aC.

El primer desenvolupament considerable de l'rea es va iniciar l'any 40 dC a Castle Hill, que va fer de Cambridge un punt militarment estratgic, a causa que des d'aquest lloc es podia vigilar el riu Cam. Tamb era el punt d'encreuament de la Via Devana, que connectava Colchester a Essex amb les barraques a Lincoln, Anglaterra i cap al nord. Aquest assentament rom possiblement es denominava Durolipons.

L'assentament va seguir sent un centre regional, fins i tot 350 anys desprs de l'ocupaci romana, al voltant de l'any 400 aC. Encara poden veure's al lloc els murs d'edificacions i els camins romans.

Desprs de la partida dels romans, els saxons van dominar els territoris de Castle Hill i els seus voltants. Restes humanes i altres objectes s'han trobat en l'rea. Durant el domini dels anglosaxons, Cambridge es va beneficiar dels bones rutes comercials per creuar els terrenys pantanosos de l'est d'Anglaterra. Tanmateix, al voltant del segle VII, visitants de la vena ciutat d'Ely reportaven la greu baixa soferta en l'activitat de Cambridge. Cambridge figura com Grantebrycge en les crniques anglosaxones. Aquesta s la ms antiga referncia a un pont a Cambridge.

 Ciutats agermandes .
 Cambridge (Massachusetts), Estats Units;
 Heidelberg, Alemanya;
 Szeged, Hongria;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70636" title="Sinestsia" nonfiltered="2739" processed="2721" dbindex="27912">
La sinstesia s un recurs literari que consisteix en barrejar trets de diversos sentits del cos per crear un efecte ms grfic. Per exemple, la molt manida expressi "plorar amargament" s una sinestsia, ja que barreja un fet que es percep amb la vista (plorar) amb un gust. 

s un recurs usat sobretot en poesia i en les descripcions, era un dels favorits del modernisme, per la bellesa que aporta. Sovint la sinstia s un tipus de metfora.

 Exemples literaris .

Hi ha un ferrer a la plaa, i sent de nou aquella olor rasposa i hidratada que fan els unglots dels cavalls.
El temps giraria verd o roig, com endogalada angoixa. 

(Joan Perucho)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70637" title="Altar" nonfiltered="2740" processed="2722" dbindex="27913">
Un altar s una elevaci que cont l'ara (pedra consagrada) i que serveix per a oficiar el culte religis. Els altars histricament han sigut roques, taules, bases de columnes o similars.

L'altar serveix per a dipositar els objectes del culte o ritus i per recolzar l'oficiant (normalment un sacerdot) de manera que quedi separat de la resta d'assistents i subratllar el seu contacte ms estret amb la divinitat. 

A les esglsies cristianes l'altar est a prop del sagrari, on es conserva el pa i el vi benets. Acostuma a portar una espelma i una creu, smbols de Du i Jess. Els altars antics tenien un retaule com a decoraci.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70640" title="Sami" nonfiltered="2741" processed="2723" dbindex="27914">


El poble dels samis (tamb Smi, Saami, Lapus i Laplanders) s la gent indgena de Spmi o Lapnia, que inclou parts de Sucia del nord, Noruega, Finlndia i la pennsula Kola de Rssia. Les seves ancestrals terres abracen una rea de la mida de la Sucia actual als pasos nrdics. Els samis sn un dels grups indgenes ms grans d'Europa. Les seves llenges sn les llenges samis, que es classifiquen com finogriques.

Tradicionalment, els samis s'ocupaven de caar, pescar, eren ramaders de rens, per avui dia ja no queden quasi tribus samis , i es pot dir que cap d'ells viu ja en una economia natural ni nmada. La poblaci es calcula en aproximadament 85.000, encara que s difcil establir exactament el nombre exacte. L'estat noruec reconeix qualsevol noruec com a sami si t un avi gran a casa la llengua del qual era el sami. Aproximadament la meitat de tots els samis viuen a Noruega, i Sucia tamb en t un grup significatiu. Finlndia i Rssia noms tenen grups ms marginals al nord. El sami a Rssia va ser forat per les autoritats sovitiques a traslladar-se a una collectivitat anomenada Lovozero/Lojvri, en la part central de la pennsula de Kola.

Tradicionalment, els samis tenien gran varietat de subsistncies; pescant a la costa i a l'interior, atrapant animals per aprofitar la pell, ramats d'ovelles, etc. Per el ms conegut eren els nmades que conduien els rens per la Lapnia. Alguns, un 10%, encara ho practiquen, per raons tradicionals i culturals permeses a la gent sami per noms en algunes parts dels pasos nrdics. Avui, molts samis porten vides modernes a les ciutats dins i a fora de l'rea sami tradicional.

Noms.

El sami es coneixia prviament en unes altres llenges com a Lap(p). Aquest nom s'utilitzava originalment a Sucia i Finlndia, i des d'all la paraula s'exportava a totes les llenges europees essencials (Alemany: Lappen, francs i catal: lapons, espanyol: lapones). Tanmateix, aquest nom mai no ha estat utilitzat pels mateixos samis. Sempre s'han anomenat a si mateixos Smit o Sbmela (de famlia Sami). De fet, la paraula Smi es conjuga en diverses formes gramaticals.

Tanmateix, en algunes llenges samis, el terme que sami s'atribueix noms a parlants d'aquestes llenges, p. ex. els parlants Skolt Sami diuen que parlen s mill (llengua sami), per aquest terme es refereix exclusivament a Skolt Sami.

s desconegut com els lapons arriben a parlar la llengua nrdica, per segons l'historiador dans Saxo Grammaticus s'ha de distingir entre Fish-Fennians (Poblacions de costa) i Lap-Fennians (Poblacions de boscos). Aquesta definici es va popularitzar i es convert en stndard arran del treball de Johannes Schefferus Acta Lapponica (Segle XVII). Tamb havia estat utilitzat abans per Olaus Magnus en la seva Descripci de les poblacions del Nord (segle XVI). Hi ha un altre suggeriment que diu que originalment significava "terres verges". En la manca de significat hom pot prendre la interpretaci feta per Damio de Gis el 1540, on defineix Lapland com "la terra muda i gandula", perqu s gandula quan cap hortalissa hi creix i mut perque no serveix per viure-hi.

Al nord de Noruega, els samis tamb eren coneguts com finner, mentre que la minoria de parla finlandesa eren coneguts com kven.

Avui, tots aquests altres termes de samis sn evitats. Les institucions samis, notablement els parlaments, la rdio i estacions de TV, teatres, etc. tots usen el terme sami. El terme Lap, especialment si s utilitzada per gent considerada ben informada, provoca ofensa.

Histria.

Les poblacions samis han habitat les regions del nord d'Escandinvia des de fa milers d'anys. Exactament quant de temps s difcil de manifestar. L'evidncia arqueolgica suggereix que les costes del sud del Llac ninen i al voltant de Llac Ladoga seguint el Riu Utsjoki al nord de Finlndia ja eren poblades abans de 8100 aC. Altres experts remunten la presncia de samis a fa noms 2500 anys. Sn les ms velles de les poblacions representades en l'rea sami, i es considera consegentment la poblaci indgena de l'rea. Histricament, el sami habitava tot el nord d'Escandinvia, Finlndia, i l'est de Karelia, encara que el sami oriental s'assimil al fins i les poblacions de Karelia, concretament dels assentaments de Hme, Savo, i Karelia emigraven de la regi.

Lapponia, s un llibre escrit pel retric Johannes Schefferus, s la font ms vella d'informaci detallada de la cultura sami. S'escrivia a causa de propaganda estrangera malaltissa (en particular des d'Alemanya) afirmant que Sucia havia guanyat al camp de batalla mitjanant Mgia de sami. Intentant corregir la fotografia de la cultura Sami entre els europeus, Magnus de la Gardie comenava un primer projecte d'investigaci etnolgica de documentar els grups de samis, dirigits per Schefferus. El llibre es publicava el 1673 i de pressa es tradua a llenges franceses, alemanyes, angleses, i altres (curiosament al suec no va ser fins el 1956). Tanmateix, una adaptaci abreujava era de pressa publicada als Pasos Baixos i a Alemanya, on els captols amb les seves condicions de vida difcils, amb la topografia i medi ambient, s'havien reemplaat per histries de mgia i bruixeria.

Fins a al voltant del 1500 els samis eren principalment pescadors i trampers, portant un estil de vida nmada decidit per les migracions del ren. Per a partir d'aquest moment, i a causa de la cacera excessiva provocada pel fet que els samis havien de pagar impostos a Noruega, a Sucia i a Rssia, el nombre de rens va comenar a disminuir. Llavors, molts samis s'installaren al llarg dels fiords, a la costa i a les voreres dels rius interiors per augmentar la combinaci de bestiar a cuidar, caar i pescar. Una minoria petita dels samis llavors comenava a domesticar el ren, esdevenint els nmades de rens tant coneguts i arquetpics, per que noms representen aproximadament un 10 % dels samis.

El sami creuava les fronteres lliurement fins a 1826, quan la frontera noruega/finlandesa/russa va ser tancada. Els samis eren encara lliures de creuar la frontera entre Sucia i Noruega segons drets heretats en el Codicil lap de 1751 fins a 1940, quan la frontera va ser tancada a causa de l'ocupaci alemanya de Noruega. Desprs de la Segona Guerra Mundial, no se'ls hi va permetre retornar. Les seves pastures d'estiu sn utilitzades avui per Sami originaris de Kautokeino.

Durant molt de temps, l'estil de vida sami regnava suprem al nord a causa de la seva adaptaci nica a l'ambient rtic, permetent que la cultura sami resists les influncies culturals del Sud. En efecte, durant el segle XVIII, mentre els noruecs del nord de Noruega patien pels preus baixos del peix i conseqentment provocava despoblament, l'element cultural sami es reforava, ja que el sami era independent de subministraments del sud de Noruega.

Tanmateix, al segle XIX les autoritats noruegues posen la cultura sami sota pressi en intentar fer universal la llengua i cultura noruega. Tamb tenia lloc un desenvolupament econmic fort del nord, donant estatus a la cultura i llengua noruega. En el costat suec i finlands, les autoritats eren molt menys militants en els seus esforos, tanmateix, un desenvolupament econmic fort del nord en general condua a debilitar lestatus i economia per als Sami.

La pressi ms forta es produ entre 1900 a 1940 aproximadament, quan Noruega invertia diners i esforos considerables per destruir la cultura sami. Per exemple, qualsevol que volia comprar o arrendar terres estatals per a l'agricultura a Finnmark, havia de demostrar coneixements de llengua noruega. Un altre factor van ser les destruccions de guerra del nord de Finlndia i Noruega dels anys 1944-45, destruint totes les cases existents i traces visibles de cultura sami. Desprs de la Segona Guerra Mundial, la pressi es relaxava una mica.

La construcci de la central hidroelctrica a Alta (Noruega) el 1979 portava drets samis a l'agenda poltica. L'agost de 1986, es va crear l'himne nacional (Smi soga lvlla) i la bandera del poble sami. El 1989, s'elegia el primer parlament sami a Noruega. El 2005, la Llei Finnmark es passava pel parlament noruec. Aquesta llei dna una responsabilitat conjunta d'administrar les rees de terra prviament considerada b d'inters general al parlament sami i al Consell Provincial de Finnmark. Aquestes rees, un 98% de l'rea provincial, que han estat utilitzades sempre principalment pels samis, ara pertanyen oficialment a la gent de la provncia, samis o noruecs, i no a l'estat noruec.

Organitzaci.

Els habitants samis tenen a Sucia, Noruega i Finlndia (per no Rssia) un vot, a ms a ms de les eleccions regulars de cada pas, per elegir representants de la seva autoritat, el Parlament sami. s un parlament democrticament elegit i fa les funcions d'autoritat governamental. Un individu t un vot sami si procedeix qualsevol dels segents punts:

 considera a si mateix que s culturalment o tnicament sami (vlid a Sucia, Noruega, o Finlndia) perqu:
 parla una llengua sami;
 tenia o t un pare, o avi, que parla o parlava una llengua sami;

En el cas suec, el terme Sami ha estat definit pel govern, i ha incls noms les poblacions nmades. Aix va ser el contrari de com els samis els hi hagus agradat ser definits.

Les organitzacions principals per a la representaci sami sn els pobles samis o Siida, que cobreixen de la meitat de Sucia cap el nord.

Religi.

El terme de la religi dels samis s'est referint normalment a la religi precristiana, que es practicava fins a aproximadament el segle XVIII. El cristianisme estava sent ests per misioners catlics ja al segle XIII. La pressi augment desprs de la reforma Luterana, i es cremaven els tambors amb els que es feien les cerimnies o b s'enviaven als museus a l'estranger. En aquest perode, molts samis practicaven la seva religi tradicional a casa seva, mentre apareixien a l'esglsia el diumenge. Des que es considerava que el sami possea poders de bruixeria, s'acusaven sovint de fetilleria durant el segle XVII.

A Noruega, al voltant del 1720, es feia un esfor essencial per convertir els samis, quan lApstol dels samis, Thomas von Westen, va encendre tambors i convert gent per la fora. El vicari de sami suec, Lars Levi Laestadius iniciava un purit moviment luter entre els samis al voltant de 1840. Aquest moviment s encara molt dominant en rees de parla sami. A la pennsula de Kola i al nord oriental de Finlndia , aix com un bon grapat a Noruega, sn membres de l'Esglsia Ortodoxa. La religi vella ha desaparegut fa molt de temps, per alguns elements han estat reactivats per grups de neo-pagans.

La religi sami compartia alguns elements amb la mitologia nrdica, possiblement des del moment en que es contacta amb vkings pel comer. A travs d'una iniciativa principalment francesa, des de J.P. Gaimard, Lars Levi Laestadius comenava a investigar la mitologia sami. La seva obra, subdividida en quatre fragments, tenia la seva prpia admissi de que noms contenia un petit percentatge del que havia existit. Els fragments es qualificaven de Teoria dels Dus, Teoria del Sacrifici, Teoria de la Profecia, i informes curts sobre mgia de rumors samis i sagues samis. Generalment, filtrava la influncia nrdica i obtenia elements comuns entre les agrupacions del sud, del nord, i de l'est. La mitologia t elements comuns amb d'altres religions Circumpolars com les de Sibria i Amrica del Nord.

Llengua.

La llengua sami es divideix en onze llenges, dels quals uns quants tenen les seves prpies llenges escrites (ortografia). Sami del sud no pot entendre sami del nord. La majoria dels dialectes es parlen en uns quants pasos, perqu les fronteres lingstiques no es corresponen a les fronteres nacionals. La llengua sami forma part de la famlia Finogrica, relacionada amb el fins, l'estoni, i de manera distant amb l'hongars. Per curiosament no ho est del noruec i famlia propera. A causa del contacte prolongat amb el escandinaus, tanmateix, hi ha un gran nombre de paraules germniques al sami. La majoria dels samis ara parlen les llenges majoritries dels pasos en els quals viuen, per exemple, suec, rus, finlands i noruec. Es fan esforos per promoure l's de llengua sami entre els samis i les persones d'origen sami.

Llenges sami
 Sami meridional;
 Sami d'Ume;
 Sami de Pite;
 Sami de Lule;
 Sami septentrional;
 Sami d'Inari;
 Sami de Kemi;
 Sami skolt;
 Sami d'Akkala;
 Sami de Kildin;
 Sami de Ter;

Msica.

Una tradici sami molt interessant s el cant de joik (no s'ha de confondre amb els yoicks de crida utilitzats en la cacera de guineus). Els Joiks se'ls canta tradicionalment a capella, normalment cantat lentament i profund a la gola amb el contingut emocional aparent de pena o rbia. Els Joiks poden ser dedicats als animals i als ocells de la natura, a gent o ocasions especials, i poden ser alegres, tristos o malenconiosos.

Els misioners cristians i els sacerdots els consideraven com canons del Diable. En aquests darrers anys, els instruments musicals freqentment acompanyen els joiks. La cantant sami Mari Boine presentava joiks a l'audincia mundial quan el barrejava amb msica rtmica com jazz i rock en uns quants premiats lbums en els anys 80 i 90. Recentment tamb s'ha provat de introduir-lo en el hip-hop d'artistes com Xzibit i Vanilla Ice.

Ressorgiment cultural.

Per compensar la repressi passada, les autoritats de Noruega, Sucia i Finlndia ara fan un esfor per recolzar les institucions culturals samis i promoure la cultura i la llengua sami. Es reconeix, el 1993 per primera vegada,  el 6 de febrer com Dia Nacional de sami.

 Hi ha notcies diries amb sami a la TV nacional als tres pasos, aix com programes amb nens. Hi ha tamb rdio en sami.

 Es publica un setmanari en sami, Min Aigi, junt amb unes quantes revistes.

 Hi ha un teatre sami a Kautokeino, Noruega, aix com a Kiruna, Sucia, on s'hi representen obres d'autors samis o traduccions internacionals.

 Un cert nombre de novelles i reculls de poesia es publiquen tots els anys en sami, ocasionalment tamb en uns altres dialectes com el sami del nord.

 L'educaci en sami com a primera llengua est disponible en els tres pasos, fins i tot fora de l'rea sami.

 Smi Allaskuvla, una universitat sami, est situada a Kautokeino. La llengua sami s'estudia en unes quantes universitats a tots els pasos, sobretot a la Universitat de Troms, que considera el sami una llengua materna, no una llengua estrangera.

 Festivals nombrosos per tota l'rea sami celebren aspectes diferents de la cultura sami. El ms conegut en el costat noruec s Riddu Riddu, un festival de msica a Olmmaivaggi/Manndalen. Entre el ms festiu hi han els festivals que tenen lloc a Kautokeino i Karasjok abans de la migraci de primavera a la costa. Aquests festivals combinen cultura tradicional amb fenmens moderns com curses de moto de neu.









Enllaos externs.
 The Silent Revolution. Article about Sami culture's revival (english).




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70643" title="Gueorgui Jkov" nonfiltered="2742" processed="2724" dbindex="27915">


Gueorgi Konstantinvitx Jkov (Rus:                                ) (1 de desembre de 1896 (calendari gregori); 19 de novembre de 1896 (calendari juli) - 18 de juny de 1974), poltic i militar sovitic, considerat per molts com un dels ms exitosos comandants de la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .

Carrera Pre-guerra.

Nascut en una famlia de camperols a Strelkovka, Maloyaroslavets Raion, Kaluga Guberniya (ara Oblast Zhukovo Raion Kaluga), Jkov an Moscou a fer d'aprenent i al 1915 entr a l'acadmia d'oficials de cavalleria pels seus mrits en no ser fill d'aristcrates. Mentre hi era fou cridat a files quan va esclatar la Gran Guerra, on va servir en un regiment de dragons com a soldat. Durant la Primera Guerra Mundial, Jkov fou condecorat dues vegades amb la Creu de Sant Jordi i ascendit al rang d'oficial pel seu valor a la batalla. Es va unir al Partit Bolxevic desprs de la Revoluci d'Octubre, avalat pels seus orgens humils. Desprs de recuperar-se del tifus, va lluitar a la Guerra Civil Russa del 1918 al 1920, rebent-hi l'Orde de la Bandera Roja per haver esclafat la Rebelli de Tambov incitada per camperols.

Pel 1923, Jkov fou nomenat comandant de regiment i, el 1930, de brigada. Fou un entusiasta postulador de la nova teoria de la guerra blindada i conegut per la seva detallada planificaci, ruda disciplina i rigor. Va sobreviure a la Gran Purga de l'Exrcit Roig d'Stalin el 1937-39.

El 1938, Jkov comand el Primer Grup de l'Exrcit Sovitic Mongoli i entr en acci contra l'exrcit de Kwantung del Jap a la frontera entre Monglia i el territori de Manchukuo, controlat pels japonesos, en una guerra no declarada que va durar des del 1938 fins al 1939. El que va comenar com un incident fronterer rutinari  els japonesos van posar a prova la resoluci sovitica a defensar el seu territori- va transformar-se rpidament en una guerra a gran escala: els japonesos van fer pressi amb 80.000 homes, 180 tancs i 450 avions. Aix va portar a la decisiva batalla de Khalhin Gol. Jkov va sollicitar reforos i el 15 d'agost del 1939, va ordenar el que semblava un atac convencional frontal. Pel sorpresa, Jkov va fer avanar dues brigades que tenia en reserva i que, en una maniobra agosarada i reeixida, va atacar l'enemic pels flancs. Amb el suport de l'artilleria motoritzada i la infanteria, els dos grups mbils de batalla van envoltar el 6 exrcit japons i capturaren les seves vulnerables rees de subministrament. En pocs dies, les tropes japoneses foren derrotades.

Per aquesta operaci, Jkov va rebre el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica. Fora de la Uni Sovitica, tot i aix, aquesta batalla segueix sent poc coneguda, ja que en aquella poca havia comenat la Segona Guerra Mundial. L's pioner de Zhkov de l'element blindat mbil fou ignorat per Occident i, en conseqncia, la Blitzkrieg alemanya contra Frana el 1940 constitu una gran sorpresa als qui la patiren.

Ascendit a general el 1940, Jkov fou per poc temps (de gener a juliol del 1941) cap de l'Estat Major de l'Exrcit Roig. Degut a desacords amb Stalin fou rellevat pel mariscal Boris Shaposhnikov (que fou substitut a la seva vegada per Aleksandr Vasilevsky el 1942).

Segona Guerra Mundial.

Desprs de la invasi alemanya de la Uni Sovitica el juny del 1941, (Gran Guerra Patritica), Jkov fou temerari en les seves crtiques directes a Stalin i altres commandants. Com a resultat, fou retirat del personal de comandament i enviat al districte militar de Leningrad per organitzar la defensa de la ciutat. Va frenar l aven alemany a les afores del sud de Leningrad la tardor del 1941.

A l octubre del 1941, quan els alemanys s acostaven a Moscou, Jkov va substituir a Semion Timoixenko al cap del front central i fou asignat a dirigir la defensa de la ciutat (Batalla de Moscou). Dirig tamb la transferncia de tropes de l'Orient Lluny, on una gran parte de les forces terrestres sovitiques s havien estacionat el dia de la invasi de Hitler. Una exitosa contraofensiva sovitica el desembre del 1941 va fer retrocedir als alemanys, fora dels voltants de la capital sovitica. La proesa logstica de Jkov es considerada per alguns el seu ms gran mrit.

Per ara, Jkov novament tenia una ferma acceptaci i Stalin ho va valorar precisament per la seva franquesa. La bona voluntat d Stalin per resignar-se a la crtica i a escoltar als seus generals va contribuir finalment al seu xit com a comandant -contrastant amb Hitler, que destitua a qualsevol general que estigus en desacord amb ell.

El 1942, Jkov fou ascendit a Comandant en cap assistent i enviat al front del sud-oest per a estar al crrec de la defensa de Stalingrad. Sota el comandament total de Vasilievsky, va fiscalitazar a la distncia l encerclament i la captura del Sis Exrcit Alemany a crrec de Txuikov el 1943 amb el cost de potser un milli de morts. Durant la operaci Stalingrad, Jkov va passar la major part del temps als infructuosos atacs en les direccions de Rjev, Sychevka i Vyazma, conegut com "El trinxador de carn de Rjev" ("                  "); no obstant, va reclamar l'xit a Stalingrad com seu, cosa que no li corresponia ja que el mrit fou del seu subordinat Vasili Txuikov, provocant que Stalin firms la ordre sobre el comportament impropi de Zhkov:



"Contrari als reclams de Jkov, no t cap relaci amb els plans per eliminar el grup de tropes alemanyes d'Stalingrad; se sap que el pla es va pensar i iniciar per a ser implementat l'hivern del 1942, quan Zhkov estava en un altre front, lluny d'Stalingrad".;

Al gener del 1943, va orquestrar la primera ruptura del bloqueig alemany de Leningrad. Fou coordinador de la Stavka a la batalla de Kursk el juliol del 1943, jugant un paper central en la planificaci de la batalla defensiva sovitica i les enormement exitoses operacions ofensives que seguiren. Kursk va representar la primera gran derrota de la blitzkrieg alemanya en temps d estiu, de prou abast com per ser considerada una batalla al menys igual de decisiva que la d'Stalingrad.

Desprs del fracs del mariscal Kliment Voroixlov, va aixecar amb xit el setge de Leningrad el gener del 1944. Jkov va liderar la Contraofensiva sovitica del 1944 i l'assalt final sobre Alemanya el 1945, capturant Berln (Batalla de Berln) l'abril i arribant a ser primer comandant de la zona d ocupaci sovitica a Alemanya. Com el comandant militar sovitic ms prominent de la Gran Guerra Patritica, Jkov va comandar la Victria a la Plaa Roja de Moscou el 1945. Es va dir que Stalin, el comandant suprem, tenia por de caure del seu cavall sobre les humides pedres de la Plaa.

El general Dwight Eisenhower, suprem comandant Aliat a l'Oest, fou un gran admirador de Jkov  tots dos van viatjar per la Uni Sovitica junts al concloure la victria sobre Alemanya.

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .
Immediatament desprs de la guerra, Jkov va ser nomenat Comandant Militar de les zona sovitica d'ocupaci a Alemanya, i el 10 de juny de 1945 va ser nomenat Governador Militar. Heroi militar i un lder molt popular entre els militars, Jkov constitua una amenaa potencial molt seriosa per a la dictadura de Stalin, i per tant, el 10 d'abril de 1946 va ser rellevat pel Mariscal Sokolovski. Desprs d'una agre sessi al Consell Militar Principal, en la que va ser atacar i acusat de no poder-se confiar polticament en ell, aix com de ser hostil al Comit Central del Partit, sent retirat de la seva posici com a Comandant en Cap de les Forces de Terra. Va ser destinat a comandar el Districte Militar d'Odessa, lluny de Moscou i mancat de tota significaci estratgica, a on arrib el 13 de juny de 1946. Al gener de 1948 pat un atac de cor, sent hospitalitzat durant un mes. Un cop recuperat va ser destinat a un altre crrec secundari, el Districte Militar dels Urals, al febrer de 1948. Desprs de la mort de Stalin, no obstant, Jkov recuper el favor perdut i va ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa (1953).

Tamb al 1953, Jkov va ser membre del tribunal, encapalat per Kniev, que va detenir, condemnar i fer executar a Lavrenti Bria, que havia sigut el Primer Adjunt del Primer Ministre i cap del MVD.

Com a Ministre de Defensa sovitic va ser responsable de la invasi d'Hongria posterior a la revoluci d'octubre de 1956. Juntament amb la majoria dels membres del Presdium, deman a Khrusxov que envis tropes per recolzar les autoritats hongareses, aix com per assegurar la frontera amb ustria. No obstant, Jkov no volia una intervenci a gran escala, i arrib a recomanar la retirada de les tropes sovitiques quan semblava que haurien de prendre mesures extremes per suprimir la revoluci. Les intencions del Pressdium tornaren a canviar quan el nou Primer Ministre hongars, Imre Nagy, comen a parlar sobre la possibilitat de retirar a Hongria del Pacte de Varsvia, i els lders sovitics pressionaren per derrotar als revolucionaris i posar a Jnos Kdr al lloc de Nagy.

Al 1957, Jkov recolz a Khrusxov contra els seus enemics conservadors, l'anomenat Grup Antipartit, encapalat per Viatxeslav Mlotov. El discurs de Jkov al Plenari del Comit Central de Partit Comunista va ser la denuncia ms directa i poderosa contra els neo-estalinistes per la seva complicitat en els crims de Stalin, tot i que tamb portava l'amenaa de la fora: el crim real del qual els acusava. 

Al juny d'aquell any va ser fet membre de ple dret del Presdium del Comit Central. No obstant, tingu desacords poltics significatius amb Khrusxov en matria de poltica militat. Khrusxov rebaixava les forces convencionals de terra i la marina, mentre desenvolupava unes forces nuclears estratgiques com a fora dissuasria primria, tot i als perjudicis que aix ocasionava a la fora laboral i als recursos de l'economia civil.

A bord del Creuer Kuibixev, Jkov visit Iugoslvia i Albnia a l'octubre de 1957, per tal de reparat la topada entre Tito i Stalin de 1948. durant el viatge, el es trob amb unitats de la Sisena Flota dels Estats Units, que li van rendir honors.

Jkov recolzava els interessos dels militars, i es mostrava en desacord amb la poltica de Khrusxov. L'exemplar del 27 d'octubre de 1957 del Krasnaia Zvezda anunciava tant el retorn de Jkov a Moscou com que havia estat rellevat dels seus deures. Aix Khrusxov demostrava el domini del Partit sobre l'Exrcit, rellevant a Jkov del seu ministeri i expulsant-lo del Comit Central. A les seves memries, Khrusxov afirmava que creia que Jkov estava preparant un cop contra ell.

Desprs de la deposici de Khrusxov a l'octubre de 1964, el nou lideratge de Leonid Brjnev i d'Aleksei Kosigin restaur a Jkov, per no torn a ocupar posicions de poder. Es diu que a Brjnev no li va sentar gaire b quan, enmig d'una celebraci en honor del 20 aniversari de la victria a la Gran Guerra Patritica, Jkov va ser molt ms aclamant que ell mateix. 

Jkov rest sent una figura molt popular a la Uni Sovitica fins a la seva mort al 1974, tot i a que ell mateix admetia que era molt millor en afers militars que poltics. Va ser enterrat a la Muralla del Kremlin de Moscou amb tots els honors militars.

Condecoracions.


 Heroi de la Uni Sovitica (4);
 Orde de la Victria (2);
 Orde de Lenin (6) ;
 Orde de la Bandera Roja (3) ;
 Orde de Suvorov (2) ;
 Orde de la Revoluci d'Octubre ;
 Creu de Sant Jordi (2) ;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Leningrad ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla de la defensa del Caucas ;
 Medalla per l'Alliberament de Varsvia ;
 Medalla per la Conquesta de Berln ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 ;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou ;
 Medalla del 250 Aniversari de Leningrad ;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica ;
 Medalla de l Amistat Sovitico-Xinessa;
 Gran Creu de l'Orde del Bany (UK) ;
 Orde de la Legi d'Honor (Frana) ;
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Orde Polnia Restituta (Polnia) ;
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovquia) ;
 Orde de la Victria (Txecoslovquia) ;
 Orde de la Llibertat (Iugoslvia) ;
 Comandant en Cap de la Legi del Mrit (EUA) ;
 Medalla Partisana de Garibaldi (Itlia) ;
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana) ;
 Creu Militar (Txecoslovquia) ;
 Medalla del 25 aniversari de l Exrcit Popular (Bulgria) ;
 Medalla del 90 aniversari de Georgia Dimitrov (Bulgria) ;
 Medalla del 50  aniversari de la Repblica Popular Mongol ;
 Medalla del 50 aniversari del Exrcit Popular Mongol ;
 Medalla de Varsvia 1939-1945 (Polnia) ;
 Orde de la Bandera Roja de la Repblica Popular de Tuva ;
 Medalla de l Oder i la Regi Bltica (Polnia);































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70644" title="Zita de Borb-Parma" nonfiltered="2743" processed="2725" dbindex="27916">

Zita de Borb-Parma, emperadriu d'ustria (Lucca, Toscana, Itlia 9 de maig de 1892 - Monestir francisc de Zizers, Graubnden, Sussa, 14 de mar de 1989). Princesa de Borb-Parma amb el grau d'altesa reial que contragu matrimoni amb l'ltim emperador austrohongars, Carles I d'ustria i IV d'Hongria, esdevenint aix l'ltima emperadriu consort de la casa d'Habsburg.

Nascuda el 9 de maig de 1892 a Villa Pianore situada prop de Lucca, al centre-oest d'Itlia, era filla del duc Robert I de Parma, ltim duc sobir de Parma, i de la infanta Maria Antnia de Portugal. La jove princesa era nta del duc Carles III de Parma i de la princesa Llusa de Frana per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Educada en les ms estrictes normes cortesanes de l'antiga casa ducal i en unes profundes creences catliques, la princesa semblava destinada, com faren altres de les seves germanes, a emprendre la vida monstica. Malgrat tot, l'any 1911 fou  compromesa amb l'arxiduc que esdevindria l'emperador Carles I d'ustria. Carles d'ustria era fill de l'arxiduc Ot Francesc d'ustria i de la princesa Maria Josepa d'ustria. La parella que es cas a Viena, tingu des del primer moment el suport de l'emperador Francesc Josep I d'ustria el qual, cansat dels molts matrimonis morgantics de la famlia Habsburg, el casament de Carles amb la princesa de Parma el complaa extrmadament. La parella tingu vuit fills:

SAI l'arxiduc Ot d'ustria nascut el 1912 a Viena. s casat amb la princesa Regina de Saxnia-Meiningen. Ha estat el cap de la Casa d'Habsburg fins al 2006, que ha transms els drets al seu fill i hereu Karl.

SAI l'arxiduquessa Adelaida d'ustria, nascuda el 1914 a Viena i morta el 1974.

SAI l'arxiduc Robert d'ustria-Este, nascut el 1915 a Viena i mort el 1996 a Brusselles. Es cas amb la princesa Margarida de Savoia-Aosta.

SAI l'arxiduc Flix d'ustria, nascut el 1916 a Viena. s casat amb la princesa Anna Eugnia d'Arenberg.

SAI l'arxiduc Carles Llus d'ustria, nascut el 1918 a Viena. s casat amb la princesa Iolanda de Ligne.



SAI l'arxiduc Rodolf d'ustria, nascut el 1919 a Funchal. s casat en primeres npcies amb la comtessa Xenia Tschernyschev-Besobrasow i en segones amb la princesa Anna de Wrede.

SAI l'arxiduquessa Carlota d'ustria, nascuda el 1921 a Funchal. Es cas amb el duc Jordi de Mecklenburg-Strelitz, cap de les cases ducals de Mecklenburg-Strelitz i de Mecklenburg-Schwerin.

SAI l'arxiduquessa Elisabet d'ustria, nascuda el 1922 a Funchal i morta el 1993 a Viena. Es cas amb el prncep Enric de Liechtenstein.

L'any 1916, desprs de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'ustria, la princesa i el seu marit assoliren el ttol d'emperadors d'ustria i un any desprs foren coronats com als ltims reis d'Hongria. La coronaci, en el context de la Primera Guerra Mundial, fou un smbol de pretesa continutat de la milenria casa dels Habsburg.



Al llarg dels dos anys que regnaren es produiren, a travs dels germans de la princesa de Parma, intents d'arribar a la signatura d'un armistici entre ustria i les potncies de l'Entesa, principalment de Frana. L'armistici pretenia ser aconseguit sense el beneplcit d'Alemanya ni del kiser Guillem II. Malgrat tot, els intents no fructificaren i el mes de novembre de 1918, ustria es constitua com una repblica i els altres territoris de l'imperi dels ustria quedaven tamb reconeguts com una repblica.

La nova repblica d'ustria expuls als Habsburg del pas alhora que prohibia utilitzar els seus ttols de reialesa a l'interior del pas. Carles I i la seva muller emprengueren el cam de l'exili, primer a Sussa i desprs a Madeira. L'exili de la famlia imperial fou especialment dur, car desprovets de recursos econmics perqu l'emperador s'havia negat a treure la seva fortuna personal d'ustria, es veieren obligats a refiar-se d'altres famlies reials i molt especialment de l'espanyola.

Al llarg del bienni 1920 - 1922, Carles I fu dues temptatives de recuperar la corona hongaresa de la qual no havia abdicat i a on l'almirall Mikls Horthy havia instaurat una regncia en nom d'un prets monarca. Malgrat tot, mai no ho aconsegu i, en part, es culp a Zita de no haver donat suport al seu esps en l'intent de recuperaci de la corona hongaresa.

L'any 1922, la princesa Zita qued viuda. Des de 1922 fins a la seva mort, el 1989, l'emperadriu vest sempre de color negre. A la mort de Carles, el rei Alfons XIII d'Espanya decid enviar un vaixell de l'armada espanyola a Madeira per tal de treure a Zita i la seva famlia de l'illa on vivien en una mena de confinament imposat per la resta de pasos europeus. Alfons XIII els acoll a Espanya i pos a la seva disposici un palau a Zarautz. 

Desprs d'Espanya, la famlia imperial visqu a Blgica, Sussa i els Estats Units. La princesa mor el 1989 a Sussa i fou enterrada amb tots els honors d'estat a Viena, a l'antiqussima Cripta del Caputxins on descansen la resta de tots els Habsburg des de 1633, tret del seu propi marit Carles. El funeral fou presenciat per representants de moltes cases reials i lders poltics austracs; tamb hi assist un representant personal del papa Joan Pau II.

Abans de la seva mort, l'emperadriu escrigu un llibret sobre la seva veritat del cas de Mayerling. A Mayerling, l'any 1889, segons tots els indicis, s'hi sucid l'arxiduc Rodolf d'ustria, hereu imperial, i la seva amant la baronessa Maria Vetsera. Segons l'emperadriu la mort de l'arxiduc fou conseqncia d'un atemptat d'agents secrets francesos. La mort de l'arxiduc ha despertat nombroses versions ms o menys romntiques sobre l'afer de Mayerling.    



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70653" title="Contaminaci" nonfiltered="2744" processed="2726" dbindex="27917">
En l'ecologia, la contaminaci  o la polluci s l'alteraci de les propietats d'un medi per incorporaci, generalment deguda a l'acci directa o indirecta de l'home, de pertorbaci, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funci dels ecosistemes afectats.

Hi ha molts tipus de contaminaci, i totes elles afecten els ssers humans, l'atmosfera, i en general, tot el nostre entorn.
La contaminaci pot ser:
Atmosfrica: s la que afecta l'aire. Aquesta s conseqncia de que la gent no recicla, i els residus que es cremen contaminen molt l'aire. Tamb s conseqncia de les fbriques que, amb els seus fums, originen un gran nivell de contaminaci.
Martima: s la que afecta el mar. Els vaixells, i sobretot els petroliers, poden tenir algun accident i abocar al mar tot el seu contingut, contaminant aix les aiges i les platges, amb la conseqncia de la mort de milers d'animals, plantes i altres organismes aqutics. Un exemple seria la contaminaci de la mar Mediterrnia.
Acstica: s una de les contaminacions menys conegudes, per no per aix la menys preocupant. Els vehicles, els sorolls forts del carrer, les discoteques... poden provocar un gran nivell de soroll que afecta a la sensibilitat del nostre sistema auditiu, per aix s molt perillosa.
La contaminaci ambiental s tamb la incorporaci als cossos receptors de substncies slides, lquides o gasoses, o barreges d'elles, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals del mateix, o que puguin afectar la salut, la higiene o el benestar del pblic.
Dinmica dels contaminants: 
s l'estudi d'un contaminant des del moment que s genera fins a la seva disposici final o fins que arribi a concentracions que ja no pugui ser un contaminant, sense importar quantes vegades s transformi o per on vagi. 
Fenmens de la dinmica Dispersi: 
un contaminant llanat al mitj tendeix a dispersar-se causa de certs fenmens com la difusi i la barreja. 
Concentraci: s el fet que el contaminant tendeix a concentrar-se per l'existncia de certs fenmens fsics com la precipitaci, sedimentaci, diferncia de densitats, etc. 
Transport i transferncia: 
s refereix a la situaci d'un contaminant que s llana a un medi, roman en aquest medi, s transportat sense que canvi massa i finalment s transferit a un altre medi. Per exemple, quan alguna cosa s transportada per l aire a un altre lloc diferent d'on es va generar i desprs, per mitj de la pluja, cau en aquest altre lloc. 
Transformaci: 
s el cas d'una substncia que una vegada llanada, es combina qumicament i es transforma en una altra substncia, la qual s molt ms perillosa que el contaminant original. 
Biotransformaci: 
s el fenomen de transformaci a causa de l'acci dels ssers vius de l'ecosistema. Moltes substncies que en l'ambient no es transformen, sn absorbides per alguns ssers vius i desprs, sn transformades pels mateixos en una altra substncia ms perillosa. 
Bioconcentraci: 
s deu al fet que els ssers vius puguin concentrar en el seu cos els contaminats. 
Bioacumulaci: 
ocorre quan el contaminant es va acumulant a mesura que va passant d'un sser viu a un altre en la cadena alimentria. 
Biomagnificaci: 
s quan el factor de la bioconcentraci augmenta amb l'edat de l'organisme afectat.   

SOLUCIONS

- Obtenir l'electricitat per mitj de recursos poc contaminants per a l'aire, com sn les ones, les marees, el vent i el sol. 
- Reduir la combusti de combustibles fssils com ara el carb, el petroli i els seus derivats. 
- Fer els desplaaments curts caminant o utilitzant la bicicleta. 
- Utilitzar el transport pblic. 
- Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i portar catalitzador.
- Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les mercaderies. 
- Utilitzar al mxim els serveis que ens ofereix el nostre barri per evitar desplaaments innecessaris en cotxe. 
- Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los d'aigua calenta. 
- Controlar les emissions de gasos contaminants a les indstries.. 
- Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les. 
- Estalviar energia i evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisi i la calefacci si no sn necessaris. Hem d'aprofitar la llum natural. Cal utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderaci. 
- Utilitzar sistemes de calefacci no basats en la combusti. 
- Millorar la qualitat de l'aire de casa, de l'escola, dels edificis i parcs pblics posant-hi plantes. 
- Evitar el consum de productes txics que degraden la qualitat de l'aire.
- Evitar fumar perqu el fum del tabac embruta l'aire i, a ms, perjudica la salut. 
- Establir millores en l'allament dels edificis, cosa que reduiria el funcionament de les calefaccions. Allant les finestres, les portes i les parets de les cases, s'eviten les prdues de calor i l'entrada d'aire fred, amb la qual cosa es conseva millor la temperatura de l'interior de les cases. 
- Reciclar i reutilitzar tot all que es pugui. 
- Evitar la desforestaci. 
 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70654" title="Vallis" nonfiltered="2745" processed="2727" dbindex="27918">
Vallis (plural valles, abr. VA) s un accident topogrfic en una superfcie planetria consistent en una vall o conjunt de valls d'extensi considerable, tot i que no especialment profunds (en aquest cas es reserva el descriptor chasma). s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que per a l'assignaci de noms a nous valles segueix els criteris segents, si no hi ha un criteri ms genric per al cos celeste en qesti:
 A Mercuri: noms d'installacions de radioastronomia (ex.: Arecibo Vallis).
 A Venus: noms del planeta Venus en diferents idiomes, per a valles de ms de 400 km de longitud (ex.: Ahsabkab Vallis, a partir del nom maia de Venus en el cel matut); noms de deesses fluvials, per a valles de menys de 400 km de longitud (ex.: Fufei Vallis, a partir de la deessa xinesa del riu Lo).
 A la Lluna: noms de trets topogrfics propers.
 A Mart: noms del planeta Mart en diferents idiomes, per a valles grans (ex.: Tiu Valles, a partir del nom de Mart en l'antic germnic occidental); noms clssics i moderns de rius terrestres, per a valles ms petits (ex.: Paran Valles). En aquest cas hi ha la notable excepci del gran Valles Marineris, batejat en honor a la sonda que el descobr, la Mariner 9.
 A I: noms de trets topogrfics propers.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70657" title="Aquilles d'Atenes" nonfiltered="2746" processed="2728" dbindex="27919">

Aquilles d Atenes (Achilles, Achilleos ), fill de Lis, fou el suposat introductor del costum a Atenes d enviar persones a l'exili en l anomenat ostracisme. No obstant aquesta atribuci s fora dubtosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70658" title="Aquilles Tatius" nonfiltered="2747" processed="2729" dbindex="27920">

Aquilles Tati o Aquilles Tatius (Achilles Tatius, ) fou un retric alexandr del segle II o III o potser fins i tot posterior (per certes imitacions d Heliodor d'Emesa es pensa que pogu ser posterior a aquest vers el segle V o comenament del segle VI). 

Fou inicialment pag per es va convertir al cristianisme. 

La seva obra principal es una novella d amor entre Cleitophon i Leucippe ( en vuit llibres. L obra te aspectes contradictoris i est redactada en un estil retric. Fou traduda per primer cop per Annbal della Croce (Crucejus) a Leyden el 1544 i deu anys mes tard a Basilea; la primera edici en grec es va fer a Heidelberg el 1601; el 1638 fou traduda al angles per Anthony Hodges, a Oxford.

Un altra obra que se li atribueix s una obre sobre l'esfera () una parte de la qual semble ser una introducci al Phaenomena d ratos o rat (), per que es probablement de Frmic, algun temps anterior, i una etimologia titulada  Histories miscellnies , ambdues perdudes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70660" title="Aquileus" nonfiltered="2748" processed="2730" dbindex="27921">
Aquileus fou un emperador rom proclamat a Egipte durant el regnat de Diocleci. Aquest el va assetjar a Alexandria i desprs de 8 meses va ocupar la ciutat i el va fer matar el 296.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70661" title="Aquillides" nonfiltered="2749" processed="2731" dbindex="27922">
Aquillides fou el nom dels descendents d Aquilles.

El primer Aquillida fou el fill d'Aquilles,  Pirros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70662" title="Aquiroe" nonfiltered="2750" processed="2732" dbindex="27923">
Aquiroe o Anquinoe fou a la mitologia grega la filla del Nil, esposa de Belos, i mare d'Egipte i Danaos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70664" title="Akhmet" nonfiltered="2751" processed="2733" dbindex="27925">
Akhmet (vers 653-728) fill de Seirim (),fou l'autor d'un treball en grec sobre la interpretaci dels somnis ()

s probablement la mateixa persona que Abu Bekr Muhammad ben Sirin que t una obra en rab a la llibreria nacional de Pars, i va nixer l any 33 de l'hegira i va morir el 110. 

Sembla que fou cristi. Fou tradut del grec al llat el 1160 per Leo Tuscus i publicat a Frankfurt el 1577.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70665" title="Acoli" nonfiltered="2752" processed="2734" dbindex="27926">
Acoli o Acholius fou magister admissionum durant el regnat de Valeri I (253-260) del que va escriure una histria del seu regnat en nou llibres. 

Tamb va escriure la vida d'Alexandre Sever.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70666" title="Maria Josepa de Saxnia (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="2753" processed="2735" dbindex="27927">


Maria Josepa de Saxnia, arxiduquessa d'ustria (Dresden 1867 - Castell de Wildenwart (Baviera) 1944). Princesa de Saxnia amb grau d'altesa reial que per matrimoni esdevingu arxiduquessa d'ustria i mare de l'ltim emperador, Carles I d'ustria.

Nascuda el 31 de maig de 1867 a la capital del Regne de Saxnia, Dresden, essent filla del rei Jordi I de Saxnia i de la infanta Maria Anna de Portugal. Era nta del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera per part de pare mentre que per part de mare ho era de la reina Maria II de Portugal i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha.

El 2 d'octubre de 1886 es compromet amb l'arxiduc Ot Francesc d'ustria, fill de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies. L'arxiduc era nbot de l'emperador Francesc Josep I d'ustria. La parella s'install a Viena i tingueren dos fills:

SM l'emperador Carles I d'ustria, nascut el 1887 a Viena i mort a Funchal el 1922. Es cas amb la princesa Zita de Borb-Parma.

SAI l'arxiduc Maximili Eugeni d'ustria, nascut el 1895 a Viena i mort el 1952. Es cas amb la princesa Francesca de Hohenlohe-Waldenburg-Schilingsfrst.

L'extrema religiositat amb qu fou educada fou l'nica arma que tingu per aguantar un matrimoni ple d'infidelitats i en qu les corredisses i festes de l'arxiduc eren un escndol continu en el si de la societat vienesa de tombant de segle.

Durant la Primera Guerra Mundial convert el castell de Augarten en un hospital de campanya per les tropes ferides que arribaven a Viena. Al llarg dels anys de la guerra es guany una molt bona reputaci grcies a les seves mltiples obres benfiques. 

L'any 1918, amb la caiguda de l'Imperi, part a l'exili amb el seu fill i la seva jove installant-se a l'illa de Madeira. Pass la Guerra a Alemanya i mor l'any 1944 a Baviera. Es enterrada a la Cripta dels caputxins de Viena al costat del seu esps.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70668" title="Acicrius" nonfiltered="2754" processed="2736" dbindex="27928">
Acicrius o Acicori (Acichorius, ) fou un dels lders gals (glates) que van envair Trcia i Macednia el 280 aC, juntament amb Brennus.  El 279 aC va passar des de Penia a Grcia. Alguns autors suposen que Acicrius fou noms un ttol de Brennus.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70672" title="Acid" nonfiltered="2755" processed="2737" dbindex="27930">
Acid (Acidinus) fou el nom familiar de la gens Mnlia. Els ms destacats foren:
 Lluci Manli Acid (Lucius Manlius Acidinus), pretor i procnsol.
 Lluci Manli Acid Fulvi (Lucius Manlius Acidinus Fulvianus), governador de la Citerior.
 Lluci Manli Acid (qestor) (Lucius Manlius Acidinus) fou qestor el 168 aC. Fou probablement fill del anterior.
 Un altre Acid fou un jove rom que va estudiar a Atenes juntament amb Cicer sense relaci coneguda amb els dems.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70673" title="Gens Aclia" nonfiltered="2756" processed="2738" dbindex="27931">
La Gens Aclia (Gens Acilia) fou una famlia romana. Els seus noms familiars foren Aviola, Balb (Balbus) i Glabri (Glabrio), i foren d origen plebeu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70674" title="Minuci Acili" nonfiltered="2757" processed="2739" dbindex="27932">
Minuci Acili (llat: Minucius Acilianus) fou un magistrat rom, amic de Plini el jove.

Va exercir diverses magistratures: la de qestor, la de trib de la plebs i la de pretor, totes elles sota  l'emperador Vespasi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70675" title="Palau de Nymphenburg" nonfiltered="2758" processed="2740" dbindex="27933">

El palau de Nymphenburg d'estil barroc es troba a la capital bavaresa, Munic, a la repblica federal d'Alemanya.

El Palau fou iniciat per l'elector Ferran I Maria de Baviera i la seva muller, la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia desprs del naixement del seu fill, el futur elector Maximili II Manuel de Baviera. L'arquitecte del projecte fou l'itali Agostino Barelli. Malgrat tot, l'obra no fou iniciada fins l'any 1701 i fou dirigida personalment per Maximili Manel creant un seguint de pavellons que units produren el clebre palau de Nymphenburg.

Altres monarques que tamb participaren en l'engrandiment i ennobliment del castell bavars foren l'emperador Carles VII, emperador romanogermnic. Al llarg de molts anys fou la residncia d'estiu de la famlia reial bavaresa. A Nymphenburg nasqu el rei Llus II de Baviera i hi mor el rei Maximili I Josep de Baviera.

Al llarg del temps el palau i el parc del castell de Nymphenburg s'han convertit en un dels llocs ms coneguts i recorreguts de la capital bavaresa. Moltes de les habitacions del palau conserven la decoraci que els diferents monarques bavaresos hi donaren, entre les quals destaca la Galeria de les belleses, sala on s'hi mostren un seguit de quadres a consideraci del rei Llus I de Baviera representaven les dones ms atractives del moment. Tamb t important consideraci el museu de carrosses i la presncia de porcellanes prpies dels tallers de Nymphenburg.

El parc de 200 acres (800.000 metres quadrats) t un seguit de construccions destacables entre les quals destaca el Pagodenburg.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70677" title="Garibaldina" nonfiltered="2759" processed="2741" dbindex="27934">
La garibaldina s una mena de samarreta amb mnigues, generalment de colors llampants, oberta pel davant i amb botons per a cordar-la. A l'hivern es porta sobre la camisa o entre aquesta i la samarreta. Aquest mot prov del nom del poltic itali G. Garibaldi, els partidaris del qual duien camises vermelles, tot i que hi ha un possible influx del mot galavardina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70679" title="Miguel Hidalgo y Costilla" nonfiltered="2760" processed="2742" dbindex="27935">

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseor y Lomel (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753   San Cristbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta a favor de la independncia de Mxic. 

Era vicari de l esglsia de Dolores de Guanajuato, on inici l'educaci popular, ra per la qual fou considerat com a intellectual perills i heretge per la Inquisici. Endems del castell, francs i llat, tamb parlava otom, nhuatl i tarasco. El 16 de setembre, 1810 va fer la proclama independentista coneguda com a Grito de Dolores ( Viva la independencia. Viva la virgen de Guadalupe. Muera el mal gobierno ), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otom. Va vncer als reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre) i Guanajuato (29 de setembre), per fou venut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mxic. Fou capturat a Norias de Bajn quan fugia als Estats Units, i afusellat poc desprs. Un indi tarahumara li va tallar el cap desprs de mort per a cobrar una bonificaci de vint pesos.

Ats que va comenar la revolta per la independncia de Mxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Ptria. En honor seu, un estat de Mxic porta el seu nom (Hidalgo).

 Enllaos externs .



Biografia ;
Batalla "Monte de las Cruces" ;
Breu biografia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70680" title="Jos Mara Morelos y Pavn" nonfiltered="2761" processed="2743" dbindex="27936">

Jos Mara Teclo Morelos y Pavn (Morelia, estat de Michoacn, 1765- San Cristbal Ecatepec, 1815) fou un sacerdot liberal que encapal el moviment d'independncia de Mxic a la mort de Miguel Hidalgo y Costilla fins que fou jutjat i executat per la Inquisici.

D'origen humil, el 1810 s un a la revolta d'Hidalgo i aconsegu revoltar Zacatula, Petatln i Tecpn. El novembre del 1810 va setjar Acapulco fins maig del 1811, quan atac Chilpancingo i Tixtla. El 1811 substitu Hidalgo com a cap revolucionari, i ocup Taxlo, Chilapa, Orizaba, Oaxaca i Acapulco (19 d'agost, 1813). El 8 de setembre, 1813 proclam la independncia mexicana a Chilpancingo, per fracass en la presa de Valladolid (avui Morelia). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815. La ciutat de Valladolid de l'estat de Michoacn, va ser reanomenada "Morelia" en honor seu, i quan l'estat de Mxic va ser dividit en tres sectors militar durant el Segon Imperi Mexic, una de les divisions va conformar l'estat de Morelos, nom que va rebre en honor seu. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70684" title="Kuna (tnia)" nonfiltered="2762" processed="2744" dbindex="27938">

Els kuna sn una tnia amerndia del grup lingstic talamanca-barbacoa de la famlia Xibxa, tamb anomenats dule o tule (homes). Es divideix en els grups chuana, San Blas, Coiba, Chukunake, Bayano, Maje-Paya-Pucuro i Caimanes.

 Localitzaci .
El seu territori propi, o Dulenenga, ocupa les comarques de Kuna Yala, Madugand y Wargand, unes 360 illes a les provncies de Dairn i Coln (Panam), i als resguardos indgenas de Arqua (Choc) y Caimn Nuevo, Necocl (Antioquia) a (Colmbia). Antigament vivien al curs inferior del riu Atrato i a l Est del Golf d Uraba, a les valls de Chucunaque i Caazas. Tamb n hi ha molts a la ciutat de Panam, treballant al Canal.

Segons el cens del 2000, hi havia 61.707 kuna a Panam i 1.166 a Colmbia.

 Costums .
Sn baixets (154 cms), braquicfals i pateixen cert albinisme. Els homes duen vistoses plomes d ocells o fibres de bejuco, anells d or a les orelles, i els doen una faldilla molt curta. 

Sn polgams, de costums severes i llenaven al riu els fills illegtims. Creuen en Pava (Du pare), i tenen una cultura teocrtica. Antigament els crrecs ms importants eren el cacique, el lel (bruixot), el camotura (msic) i l urunia (general). Ballaven el guayacan, on els homes i les dones dansaven al voltant del tocador del cam (flauta) i desprs en parella.

Vivien en bohios per a 20 o 30 persones a les peties illes, Comerciaven amb cocos i peix a canvi d arrs, sucre, sal i carn. Elaboren mozas (teixits), i es divideixen en comunitats dirigides pel sayla (alcalde-capell) escollit per votaci directa, i amb un onmaketnega (Congrs) on discuteixen els afers. Els voceros (agutzils) i argars (policies) ajudaven al sayla. 

Kuna Yala funciona com a una Federaci de Comunitats, i s dirigida per un Congreso Nacional Kuna, format per tots els sayla, quatre representants per comunitat i alguns independents amb prestigi. Es reuneix cada sis mesos i hi mana una terna de tres crrecs. El 1992 eren Lenidas Valds Kantule, Henrique Guerrero i Armando Gonzlez. Gilberto Arias era el cap del sector cultural. 

Tamb hi ha tres barris kuna a la ciutat de Panam (Kuna Nega, Koskuna i Abya Yala/Arraijan) i un a Coln (on hi viuen 600 kuna). A Panam tamb funciona l Asociacin Kuna Nega, amb el butllet Dule Nega, on es ref l organitzaci kuna. Endems, el govern panameny hi nomena un Intendent General, que el 1990 era el kuna Arcadio Bonilla.

 Organitzacions kuna .
El Grupo Pemasky, de Guillermo Archibol, pretenen la conservaci de la natura en els principis del desenvolupament. Consideren que la selva s una reserva natural i que no es pot vendre o explotar sense perms kuna. L autoabastiment s l harmonia amb la natura, i no pas acumualr riqueses.

El Consejo General de Cultura Kuna, d Iguaynkiler Ferrer, creat per Ibeorgum, qui consider que els kuna sn una naci, amb influncia comunista. Darrerament ha aparegut tres noves organitzacions:

Tamb hi ha un Comit Permanente de Resistencia Indgena, format pels kuna i guaym de Panam, amb un programa poltic indigenista.  Tamb s important l'Asociacin de Estudiantes Kuna Universitarios, (hi ha uns 300) d Evelio Prez, autor d una histria de la revoluci tule del 1927, i que des del 1936 gaudeixen de beques universitries. El novembre del 1990 van redactar un manifest antinordameric.
Ms radical s la Unin de la Juventud Duiren (nom d un heroi precolomb), per tal de desenvolupar la cultura kuna, dirigit per Achukaka. 

 Histria .
No foren evangelitzats fins el 1909 pel pare Gasot.

El 1925 es revoltaren dirigits pel nord-americ Richard O. Marsch, a causa de la prohibici de la duleyaga (llengua dels kuna), provocant la mort de 21 policies i 50 presoners. Marsch pretenia incorporar el pas kuna al govern dels EUA, per finalment fou fet presoner i expulsat.

El 1927 esclat una nova revolta dirigida per Iguaibilidinya o Nele Kantule (1868-1944), qui havia estudiat la cultura occidental i havia fundat algunes escoles, amb Iguadinuidikinya (1892-1979) i Colman. Aconseguiran un govern autnom i reoganitzar el turisme contra els waga (blancs). Tanmateix, fins al Llei 16 del 1953 no s organitzar la Comarca Autnoma de San Blas com a reserva kuna. El 1958 Guillermo Hayans recoll els Serkans ikala (Cants de difunts).

Durant el mandat d'Omar Torrijos, el kuna Arcadio Martnez fou diputat pel PRD (consider Torrijos amic dels kuna), i repet amb Noriega. I des dels 70, el capell i poeta Aiban Wagua, membre del Consell Mundial Indi, convida a rebutjar la cultura occidental.

El 1992 el Congreso Nacional Kuna va condemnar la participaci panamenya en el V Centenari. Nombrosos kuna foren detinguts per pintar de vermell el teatre Nez de Balboa (Panam), i Oswaldo de Len Kantule Achukaka aconsegu que la Biblioteca del Descubrimiento pass a anomenar-se Biblioteca de la Historia.

Els diputats indgenes al parlament panamenc el 1992 eren el kuna Alcbiades Alvarado (DCP), amb el vist i plau del Congreso Nacional Kuna, i el guaym Ricardo Prez Colman, per la comarca de Chiriqu.  Proposen fer una Constituci de la Llei Fonamental Kuna (70 articles), i que Kuna Yala sigui el nom oficial del territori, educaci bilnge i que la autoritat resideixi en el Congreso Nacional Kuna i no pas en el Gran Cacic, aix com legalitat jurdica per a les cerimnies i medicines kuna.


 Referncies .
Bartolom, Alberto y Alicia Barabas 2004: "Recursos culturales y autonoma tnica. La democracia participativa de los Kuna de Panam"; Amrique Latine Histoire et Mmoire 10.
Chapin, Mac. 1970: Pab igala: Historias de la tradicin kuna. Universidad de Panam.
Falla, Ricardo. Historia Kuna Historia Rebelde (La articulacin del Archipilago Kuna a la Nacin panamea). Serie El indio panameo. N 4. Centro de Capacitacin Social, Panam.
Howe, James 1986: The Kuna Gathering: Contemporary Village Politics in Panam. University of Texas Press, Austin, Texas,USA. ;
Llerena Villalobos, Rito 1987: Relacin y determinacin en el predicado de la lengua Kuna. CCELA Universidad de los Andes, Bogot. ISSN 0120-9507;
Prez Archibold, Juan: 1997, "Autonoma Kuna y Estado Panameo"; Autonomas Etnicas y  Estados Nacionales, M.Bartolom y A. Barabas (Eds.) INAH. Oaxaca, Mxico.


 Enllaos Externs .

 Dulenega;
 Plana de Unescocat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70687" title="Victria (mitologia)" nonfiltered="2763" processed="2745" dbindex="27939">

En la mitologia romana, Victria (en llat Victoria) era la deessa que personificava la victria, el triomf.

En destaquen els temples del Palat i el Capitoli de Roma, on encara se'n conserven les esttues que li dedicaven els vencedors de batalles i competicions. August va fer aixecar al Senat un altar en honor seu per commemorar la batalla d'ccium.

Era representada com una dona alada, habitualment en actitud de cenyir una corona de llorer als vencedors i csars. S'identifica amb la deessa grega Nk  i s'associava amb Bellona, la deessa de la guerra. Fou una adaptaci de Vacuna, la detat agrcola dels sabins.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70688" title="Gregorios Acindynos" nonfiltered="2764" processed="2746" dbindex="27940">
Gregorios Acindynos (Gregorius Acindynus, ) fou un monjo grec que es va destacar en la controvrsia amb  els Hesycastes o Monjos Quietistes  del Mont Athos. 

Va succeir com a cap opositor de la doctrina al monjo Barlaam, negant que la llum que aparegu a la muntanya de la Transfiguraci no fos creada. El 1317 Joan Cantacuz va prendre partit per Palamas, el cap dels quietistes, i va obtenir la condemna de Acindynos en uns concilis celebrats a Constantinoble, especialment el de 1351.

Escrits d Acindynos son "De Essentia et Operatione dei  adversus imperitiam Gregorii Palamae", " Variorum Pontificum ad Petrum Gnapheum Eutychianum Epistol", i  "Camen lambi cum de Haeresibus Palamae".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70689" title="Acis" nonfiltered="2765" processed="2747" dbindex="27941">


Segons la Metamorfosi d'Ovidi, Acis era l'esperit del riu Acis, fou fill de Faunes i de Symaethis, amant de la nimfa Galatea per la qual cosa el ciclop Polif, gels, el va aplanar amb una pedra. La seva sang es va convertir en nimfa al riu Acis al peu de l'Etna.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70690" title="Acmnides" nonfiltered="2766" processed="2748" dbindex="27942">
Acmnides fou un dels tres ciclops esmentats per Ovidi, al que Virgil dona el nom de Pyracmon, i en altres apareix sota el nom d Arges.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70691" title="Acoetes" nonfiltered="2767" processed="2749" dbindex="27943">
Acoetes fou el fill d un pobre pescador de Macednia que va servir com a pilot en una nau i va arribar a Naxos on van trobar un noi molt guapo. Acoetes va reconixer que era el du Baccus, per els altres mariners no el van identificar i se l van emportar, per van morir en el trajecte i noms es va salvar Acoetes que no va participar en els intents d abusar del noi. Acoetes va tornar a Naxos on fou iniciat en el culte de Baccus del que fou sacerdot.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70692" title="Acontes" nonfiltered="2768" processed="2750" dbindex="27944">
Acontes fou fill de Lica. Va fundar la ciutat d'Acontion, a l'Arcdia, que va prendre el seu nom.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70693" title="Monestir de Santo Domingo de Silos" nonfiltered="2769" processed="2751" dbindex="27945">

El Monestir de Santo Domingo de Silos s una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la provncia de Burgos. La seva celebritat prov fonamentalment del seu claustre romnic. 

Histria.

El monestir, encara que no en la seva actual configuraci, es remunta al segle VII durant el visigot Regne de Toledo, si b s'esvaeix durant l'ocupaci musulmana. Al segle X, anomenat encara San Sebasti de Silos, i en especial durant el perode en qu el comte Fernn Gonzlez governa a Castella (930-970), torna a ressorgir la comunitat monstica assolint una gran activitat que novament decau sota les destrosses d'Almansor. Quan aquest desapareix el 1002 i recobrada la serenitat, el monestir es troba arrunat i malparat. 

L'any 1041 Domingo, prior del monestir de San Milln de la Cogolla, es refugia al Regne de Castella fugint del rei de Navarra, s ben rebut per Ferran I de Castella que li confia la missi de restablir l'antiga esplendor i donar una nova empenta al monestir de Silos encara sota l'advocaci de Sant Sebasti. Amb el decidit impuls de Santo Domingo com a abat del cenobi es va erigir l'esglsia romnica, magnfic temple de tres naus i cinc absis consagrat el 1088 per l'abat Fortunio, el claustre, que encara perdura, i la resta de les dependncies monacals. A la mort del sant, el monestir pren el seu patrocini i passa a denominar-se Santo Domingo de Silos.

El segle XVIII es veu la necessitat d'ampliar les installacions, principalment la cabuda de l'esglsia. S'encomana a l'arquitecte Ventura Rodrguez dur a terme les reformes degudes. Sense el menor mirament, sense cap consideraci, amb el menyspreu que en aquella poca es mostrava per tot el medieval, es va derruir el temple romnic per substituir-lo per un altre neoclssic que s el que avui es pot veure. Del primitiu en queda com a vestigi l'ala sud del transsepte i la Porta de les Verges que obre al claustre. Per sort, la falta de recursos econmics va fer que el propi claustre no tingus el mateix final que l'esglsia.

El 1835 pateix els efectes de la desamortitzaci de Mendizbal que van implicar la prdua per espolio de part de les seves riqueses artstiques i documentals. Per fi, el 1880 s'estableix una nova comunitat de monjos benedictins arribats de l'abadia francesa de Ligug. Avui s lloc d'afluncia dels qui saben apreciar les belleses del seu claustre romnic i del cant gregori amb el que s'acompanyen els oficis religiosos.

El claustre.

El claustre de Silos s de doble planta, sent la inferior la ms antiga i la de major mrit. Forma un quadrilter de costats lleugerament desiguals, dels quals el menor mesura 30 m i el major 33,12 m. Els costats nord i el sud consten de 16 arcs, mentre que els costats est i oest de noms 14. Com les parelles de costats oposats no sn d'igual dimensi malgrat tenir el mateix nombre d'arcs, els llums d'aquests tampoc no sn idntics, variant entre 1,00 i 1,15 m. Els arcs sn de mig punt i descansen sobre capitells que, al seu torn, ho fan sobre columnes de doble fuste monoltic d'1,15 m. de longitud; noms els suports centrals de cada galeria estan formats per fustes qudruples, i un d'ells, el del costat nord, est torat. Tota l'arcuaci va muntada sobre un pdium corregut amb una obertura per a accs al jard interior.

El claustre inferior es va haver d'aixecar a la segona meitat del segle XI i primera del XII, mentre que el claustre superior es va construir en els ltims anys d'aquell mateix segle. En l'inferior es perceben clarament dues fases d'execuci: durant la primera, que correspon a les ltimes dcades del segle XI, es van dur a terme les galeries nord i est; la segona es va desenvolupar el segent segle i en ella es van executar les galeries sud i oest. Cada fase reflecteix una forma de fer i un estil diferents atribubles a dos mestres diferents que van emprar els seus propis tallers. Com a trets diferenciadors, els fustes de les columnes de la primera etapa estan ms separats i les talles sn de poc relleu i escs moviment. Les figures del segon taller sn ms realistes i posseeixen major volum.

En el plnol artstic, el ms destacable s la collecci dels 64 capitells de qu consta el claustre baix i els relleus que ornamenten les cares interiors de les quatre pilastres que formen els angles de la galeria. Al primer mestre serien assignables sis dels relleus amb les segents escenes:

 Angle sud-est: L'ascensi i Pentecosta.
 Angle nord-est: El sepulcre i El descendiment.
 Angle nord-oest: Els deixebles d'Emas i La dubte de Sant Toms.

El segon mestre seria l'autor dels dos relleus restants:

 Angle sud-oest: L'anunciaci a Mara i El arbre de Jess.

Els capitells, i en especial els del segon artista, sn obres mestres de la iconografia romnica i el que ms admira i crida l'atenci de tot el claustre. Els seus temes sn molt variats: des dels quals representen escenes bbliques o evangliques, fins als figuratius d'animals quimrics, grius, lleons, harpies, centaures, aus fabuloses i tota classe d'elements vegetals.

Sn a destacar tamb la Porta de les Verges, que comunica el clautre amb l'esglsia i que constitueix un vestigi del primitiu temple romnic, i la faana de la desapareguda sala capitular que s'obria a la galeria oriental.

Altres dependncies.

 L'apotecaria: Es va crear el 1705. Disposava del seu propi jard botnic, d'un laboratori farmacutic i d'una biblioteca especialitzada. Es conserven uns 400 volums editats entre els segles XVI i XIX. Tamb es guarden diversos centenars de pots de pisa que s'utilitzaven com a recipients de productes medicinals.
 El museu: En una antiga sala del monestir s'exhibeix una important collecci d'obres d'art relacionades amb el propi cenobi que inclou pintura, orfebreria, escultura i esmalts entre altres coses. Destaca una custdia processional de segle XVI, el calze que utilitzava Santo Domingo de Silos del segle XI, o el timp d'una de les portes de la primitiva esglsia romnica que es va rescatar d'entre els fonaments de l'actual esglsia neoclssica.

 Galeria d'imatges .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70694" title="Acontios" nonfiltered="2770" processed="2752" dbindex="27946">
Acontios fou un noi de gran bellesa de l illa de Ceos que va anar a Delos per un festival de Diana i es va enamorar de Cidipe, filla d un noble atenenc. Tot i l oposici del pare finalment s hi va casar a traves d uns fets complicats.

Callmac va escriure un poema sobre aquests fets titulat Cydippe.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70695" title="Acrea" nonfiltered="2771" processed="2753" dbindex="27947">

Acrea fou filla del riu-du Asterion, prop de Micenes. El tur d Acrea, prop de Micenes, tenia el seu nom.

Acrea i Acreos foren tamb atributs donats a algunes deesses i dus que tenien temples situats a turons, com per exemple Zeus, Afrodita, Artemisa i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70698" title="Acrafeos" nonfiltered="2772" processed="2754" dbindex="27949">
Acrafeos fou fill d Apollo, i se li atribueix la fundaci de la ciutat de Acrfia a Becia.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70699" title="Acragas" nonfiltered="2773" processed="2755" dbindex="27950">

Mitologia:;
Acragas (mitologia) fou fill de Zeus i d Asterope, i se li atribueix la fundaci d'Acragas (Agrigent).
Geografia:;
Acragas o tamb escrit Akragas, nom grec de la ciutat siciliana d'Agrigent.
Acragas o tamb escrit Akragas, fou un riu proper a Agrigent.
Biografies:;
Acragas (gravador), gravador de plata grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70701" title="Acratpotes" nonfiltered="2774" processed="2756" dbindex="27952">
Acratpotes fou un mitolgic bevedor de vi pur de Munquia a l'tica, company de Dions.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70702" title="Acratus" nonfiltered="2775" processed="2757" dbindex="27953">
Acratus fou un llibert de Ner al que l emperador va enviar a sia i Acaia per robar temples i emportar-se esttues.

L'esmenta Tcit als seus Annales.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70704" title="nec" nonfiltered="2776" processed="2758" dbindex="27954">






nec (Anatidae) s el nom com per a certs tipus d'ocells de la famlia dels antids.  

Morfologia.

 Cos rodanx.
 El coll s relativament llarg i el solen mantenir replegat sobre si mateix. ;
 El bec tpic d'nec s ample, aplanat i provet de laminetes crnies transverses que permeten que l'aigua flueixi entre elles per que, al seu torn, retenen les partcules i els organismes que els serveixen d'aliment. A ms, t una funci tctil molt important en la recerca d'aliment.
 Els trets dits anteriors estan provets d'una membrana interdigital que els proporciona el tpic aspecte palmat, mentre que el dit posterior queda lliure.
 El plomatge s esps i el cos est protegit per una abundant capa de plomissol.
 Molts necs tenen el plomatge molt acolorit: aix correspon als mascles, ja que les femelles i els joves d'espcies diferents acostumen a coincidir en la coloraci, que s terrosa i jaspiada, cosa que els ajuda a confondre's amb el medi. De fet, els mascles d'espcies de l'hemisferi nord tenen plomatges acolorits per muden a l'estiu, cosa que li atorga una aparena ms femenina. Normalment, quan muden el seu plomatge s perqu hi haur una migraci posterior.

Reproducci.

La cpula t lloc fora de l'aigua i el niu, molt amagat, est format per jonc, canys i altres vegetals aqutics, i entapissat de plomes que la femella s'arrenca del pit. Noms cova la femella i els polls fan eclosi simultniament i sn capaos ja de seguir la mare i alimentar-se per si mateixos, s a dir sn nidfugs.

Alimentaci.

Sn omnvors i les seves fonts d'alimentaci sn: herbes, grans, plantes aqutiques, peixos, insectes i altres.

Distribuci geogrfica.

Sn moltes les espcies que podem trobar a les zones humides dels Pasos Catalans, sobretot a l'hivern, quan la poblaci d'necs augmenta ostensiblement.

Costums.

 En moltes espcies els mascles adults passen poques sense volar per protegir el seu hbitat si tenen suficient aliment de reserva. ;
 Muden les plomes de les ales totes de cop, cosa que els obliga a romandre amagats durant un cert temps, ja que la seua capacitat de fugida es veu disminuda en aquest moment. ;
 Les diferents espcies sn bones voladores. La silueta de vol s caracterstica, amb el coll ests i batecs de les ales molt rpids.
 Moltes espcies sn bones migradores.
 Els necs de superfcie o nedadors es caracteritzen perqu, nedant, tenen una silueta que presenta una lnia de flotaci alta i la cua aixecada, separada de l'aigua. Aixequen el vol de cop i posseeixen una taca de vius colors a l'ala, que actua com una bandera, anomenada mirall o espill i que s igual en mascles i femelles. Mengen a la superfcie, o b cabussant mig cos dintre l'aigua i deixant l'altre mig fora, mantenint l'equilibri amb un moviment viu de les potes.;

s econmic.

Els necs tenen molts usos domstics: sn criats per la seva carn, ous i plomatge. D'entre els diferents tipus d'necs criats als Pasos Catalans, en destaquen l'nec xerraire i l'nec mut.

necs ficticis clebres.

 nec Donald, la seva promesa Daisy i els tres nebots.
 nec Daffy (o Lucas) de la Warner Bros.
 L'aneguet lleig s el protagonista d'un conte de Hans Christian Andersen.

Referncies.



Enllaos externs.
 Els necs a la IUCN. ;
 Els necs a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Els necs a l'Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquests ocells. ;
 Enregistraments sonors d'necs. ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70706" title="Victria (Seychelles)" nonfiltered="2777" processed="2759" dbindex="27955">
Victria o Port Victria (en angls Victoria o Port Victoria) s la capital i la ciutat principal de l'estat insular de les Seychelles. Est situada a la costa nord-oriental de l'illa de Mah, a 4 37' S i 55 27' E, per la qual cosa la ciutat tamb es coneix habitualment amb el nom de l'illa. Tot i que la seva poblaci era de 24.970 habitants el 2002, aix representava al voltant d'un ter de la poblaci total de l'arxiplag.

Va ser fundada per albergar la seu del govern colonial britnic a les illes i fou batejada en honor a la reina Victria. 

El port de Victria exporta principalment vainilla, cocos, oli de coco, closques de tortuga, sab i guano.

Les atraccions principals sn un campanar que s una rplica del del pont Vauxhall de Londres, la Courthouse o Palau de Justcia, el jard botnic, el Museu Nacional d'Histria, el Museu d'Histria Natural i el mercat de Sir Selwyn Selwyn-Clarke. A la ciutat tamb es troben l'estadi nacional i un institut politcnic, mentre que el port interior s a l'est de la ciutat, al voltant del qual s'apleguen les indstries locals, dedicades principalment a la pesca de la tonyina i l'envasat de productes alimentaris.

Prop de la ciutat hi ha l'Aeroport Internacional de les Seychelles, inaugurat el 1971.

Un dels ponts principals de Victria fou destrut com a conseqncia del tsunami del desembre del 2004.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70707" title="Vrtebra" nonfiltered="2778" processed="2760" dbindex="27956">


Les vrtebres sn cadascun dels ossos que composen la columna vertebral. Es distingueixen per la seva morfologia i localitzaci:
Cervicals. ;
Dorsals o torciques;
Lumbars;
Sacres;
Coccigeals;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70709" title="Vrtebra cervical" nonfiltered="2779" processed="2761" dbindex="27957">

Ls vrtebres cervicals sn les que se situen en el coll, entre el crani i les vrtebres dorsals. Sn set les vrtebres cervicals, anomenades C1, C2, C3, C4, C5, C6 i C7.

Les dues primeres tenen una morfologia especial, per aix es denominen atpiques i els seus noms sn respectivament atles i axis.

La setena cervical tamb s'anomena vrtebra prominent, per la major longitud del seu procs espins.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70710" title="Acrion" nonfiltered="2780" processed="2762" dbindex="27958">
Acri o Acrion fou un filsof pitagric grec de Lcrida. s esmentat per Valeri Mxim amb el nom dArion, per el nom correcte s Acrion.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70711" title="Acrsios" nonfiltered="2781" processed="2763" dbindex="27959">
Acrsios o Acrisi fou fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia. Fou nt de Lice i besnt de Danaos. Son germ bess fou Pretos. Mort Abas el va succeir Pretos, que  fou enderrocat per Acrsios, per el sogre de Pretos, el lici Iobates, va derrotar a Acrsios que va haver de compartir el regne amb son germ, al que va cedir Tirint conservant per ell mateix Argos. 

Un oracle va predir que la filla d Acrsios, Danae, donaria llum a un fill que mataria al seu avi, per lo qual Acrsios va tancar la seva fill a un soterrani o una torre. Per Dnae va tenir un fill, Perseu, atribut a Zeus o a Proetos segons els autors. Acrsios va posar a mare i fill a un cistella que va tirar al mar per la cistella va flotar i va arribar a terra.

Eurpides diu que Acrsios fou el fundador de l amfictionia dlfica per Estrab pensa que va existir abans del seu temps.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70712" title="cron" nonfiltered="2782" processed="2764" dbindex="27960">

cron fou el rei dels caninenses al que Rmul va matar en combat. L espasa d cron fou dedicada a Jpiter Feretrius a Spolia Opima.

Vegeu tambe: cron d'Agrigent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70713" title="Helenius cron" nonfiltered="2783" processed="2765" dbindex="27961">
Helenius cron fou un gramtic roma del segle V aC. Va escriure notes sobre Horaci, Un escriptor del mateix nom, o, segurament, el mateix personatge, va escriure tamb uns comentaris sobre Terenci, els quals esmenta el gramtic Carisies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70714" title="Giorgios Acropolita" nonfiltered="2784" processed="2766" dbindex="27962">
Giorgios Acropolita o Jordi Acroplita (Georgius Acropolita, ) fou el fill del gran logoteta bizant Constant Acropolita i va pertnyer a la noble familia bizantina que va tenir estreta relaci amb la familia imperial dels Ducas. 

Va nixer a Constantinoble el 1220 i el 1236 va acompanyar al seu pare a Nicea, residencia del emperador Juan Vatatzes Ducas; all va acabar els estudis sota els mestres Teodoros Exapterigos i Nicforos Blemmida. Desprs va entrar al servi diplomtic del emperador i va tenir petits xits diplomtics. 

Abans del 1255 fou nomenat gran logoteta, no se sap si per Joan o pel seu fill i successor Teodor II.  El mateix 1255 va dirigir l'exrcit del emperador Teodor II de Nicea contra Miquel, dspota de l'Epir, i fou fet presoner; va romandre hostatge fins el 1260 en qu fou alliberat per la mediaci de Miquel Paleleg que aquell any fou proclamat emperador i el 1261 va expulsar als llatins de la capital Constantinoble. 

Des aquest moment la figura de Giorgios es va destacar a la diplomcia  i fou ambaixador a la cort de Constant el rei de Bulgria, i quant va deixar el crrec es va retirar uns anys a la vida privada, per aviat fou cridat per noves gestions diplomtiques. Miquel, davant el perill de una nova invasi llatina, va proposar al Papa Clement IV de unir les esglsies oriental i romana i les negociacions per aix van perllongar-se durant el govern de cinc Papes (Clement IV, Gregori X, Joan XXI, Nicolau III i Mart IV) ; el 1273 negociava amb Gregori X i l'any segent , al concili de Li, va confirmar en nom del emperador l'adopci de la confessi de fe que el Papa havia enviar a Constantinoble. Tot i aix la uni de les dos esglsies mai es va fer realment. 

El 1282 fou enviat a Bulgria i al seu retorn, el mateix any, va morir (desembre del 1282) als 62 anys.

Va deixar alguns llibres sobre histria bizantina, el principal una historia des la conquesta de Constantinoble pels llatins el 1204 fins al 1261; el llibre fou publicat per primer cop 1614; va tenir continutat en un altre llibre de Paqumeres que el va seguir all on Acropolita el va deixar. Va deixar tamb escrites algunes oracions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70717" title="Acrotatos" nonfiltered="2785" processed="2767" dbindex="27963">
Acrotatos o Acrotat (Acrotatus, Akrtatos ) fou fill del rei Clemenes II d'Esparta. Es va enemistar amb un partit del pas al oposar-se a un decret que alliberava de la infmia a tot aquell que havia fugit del camp de batalla en el combat en qu Antpater va derrotar a Agis el 331 aC. El 314 aC els agrigentins van demanar ajut a Esparta contra Agtocles de Siracusa i Acrotatos va acceptar encapalar una expedici; primer va desembarcar a la Magna Grcia on va obtenir el suport de Tarent; desprs va anar a Agrigent on va actuar com un tir cruel fins al punt que els ciutadans es van revoltar contra ell i el van obligar a sortir de la ciutat. Va tornar a Esparta i va morir el 309 aC, abans  de la mort del seu pare. El seu fill Areos I va succeir al seu avi Cleomenes com a rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70719" title="Acrotatos d'Esparta" nonfiltered="2786" processed="2768" dbindex="27964">
Acrotatos (Acrotatus, Akrtatos ) fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acrotatos fill de Clemenes II d'Esparta.

El prncep va tenir relacions illcites amb Quelidonis, la jove esposa de Clenim, oncle del seu pare Areos. Degut a aquest incident i al seu desencs per no haver obtingut el tron, Clenimos va cridar a Pirros a Esparta el 272 aC, mentre Areos era absent a Creta. El jove Acrotatos va exercir com a regent i va aconseguir mantenir la seguretat d'Esparta. El 265 aC va succeir al seu pare com a rei per va morir al mateix any en una batalla contra Aristodemos, tir de Megalpolis. Flarc el va acusar (aix com al seu pare) de corrompre les austeres costums espartanes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70721" title="Vaduz" nonfiltered="2787" processed="2769" dbindex="27965">

Vaduz s la capital del principat de Liechtenstein. s un important centre financer internacional i la seu de l'administraci del principat i del parlament nacional (Landtag). Des del 1939, s la residncia del prncep, que actualment s Hans Adam II. 

 Situaci .
Situada vora el Rin, a 47 08' N i 9 31' E i a 455 m sobre el nivell del mar, el seu municipi t 17,3 km2 i 5.014 habitants (2004), la majoria dels quals de religi catlica. La seva catedral s la seu de l'arquebisbat catlic de Liechtenstein. 

 Economia .
Actualment gran part de l'economia local depn dels bancs. Vaduz s considerada com una de les capitals dels paradisos fiscals ms prspers del mn. La ciutat s rica en magatzems de moda, alguns dels quals representen el perode de la Belle poque (quan Vaduz tenia les millors relacions amb Viena) durant el qual la ciutat es va convertir en un centre cultural a nivell europeu. Aleshores Vaduz va ser la seu de diverses trobades de filsofs, poetes i msics.

 Turisme .

El clima continental ajuda que Vaduz sigui un de les destinacions preferides de japonesos i xinesos. La presncia d'una estaci termal i d'estacions de esqui permeten que la ciutat pugui ser visitada durant tot l'any, encara que la ciutat no tingui accs per mitj del tren, t excellents correspondncies de busos que la connecten amb una estaci de tren a Sussa.

T diverses colleccions d'art, un museu postal i una animada indstria turstica. Vaduz compta amb una srie de biblioteques ben fornides i una bella catedral. El castell dels prnceps n's el monument principal, si b no s obert al pblic; construt en poca medieval, amb el pas del temps s'hi afegiren dues ales, una d'estil renaixentista i una altra de neoclssica. 

 Histria .

Segurament la regi va ser poblada des de l'poca prehistrica segons els vestigis trobats recentment. En l'poca romana era una crulla cap a la regi germanica. Vaduz s'esmenta per primera vegada en l'any 1150. Segons la tradici, Vaduz fou fundada al segle XIII pels comtes de Werdenberg, que van construir un castell de defensa en la regi, des d'on va atreure gent i li va donar vida a la ciutat. El 1322 ja s'esmenta el castell, que fou saquejat pels sussos el 1499. Durant el renaixement la ciutat va viure una poca de gran impuls arquitectnic i cultural. A partir de mitjans del segle XV, el comte de Vaduz va residir en el castell de la ciutat.

Com a curiositat, cal destacar que aqu s'hi va fabricar la calculadora mecnica de butxaca Curta, un precedent de les actuals calculadores electrniques, per part de l'empresa local Contina AG Mauren.

Enllaos externs .
Pgina de la vila de Vaduz;
Museu postal de Vaduz;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70724" title="Acte" nonfiltered="2788" processed="2770" dbindex="27967">
Acte fou l amant del emperador Ner. Fou una esclava romana comprada al sia Menor i alliberada. Ner se n va enamorar i l estimava mes que a la seva dona Octaviana i fins i tot va provar de casar-se amb ella. Acte deia ser descendent del rei tal de Prgam, i va viure encara un temps desprs de la mort de Ner.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70725" title="Space Shuttle Orbiter Vehicle" nonfiltered="2789" processed="2771" dbindex="27968">
L' Orbiter s la part del sistema de transbordador espacial que se situa en rbita al voltant de la Terra i que torna per a aterrar en una pista. El vehicle t l'aparena d'un avi i pot dur una tripulaci de fins a deu membres (el com denominador s set). L'Orbitador amida 37,2 m. de longitud, 24 m. d'amplria mxima entre ales i pesa 75 tones buit. La major part de la seva secci intermdia s un compartiment on es duu la crrega que normalment consisteix en satllits, subministraments per a l'Estaci Espacial Internacional i material classificat en missions del Departament de Defensa d'EUA.

T tres motors que prenen el seu combustible del tanc exterior. Aquests motors proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en rbita (la resta de l'embranzida ho proporcionen els dos coets que es llancen juntament amb el vehicle i el tanc de combustible); est cobert per un sistema de protecci trmica (TPS).

Llista d'Orbiters.
Enterprise: Va ser el primer orbitador que es va construir, per mai es va habilitar per a assolir rbita. Es disseny i va construir com model de prova i va complir diverses missions de vol i planatge llanat des d'un avi convencional. ;
Columbia: Primer orbitador habilitat per a anar a l'espai. Primer vol el 12 d'abril de 1981. Tamb va transportar el primer Laboratori Espacial al novembre de 1983. Es va desintegrar el 1 de febrer de 2003 durant el seu reingrs a la Terra a causa de una falla en el sistema de protecci trmica. ;
Challenger: Segon Orbiter. Va realitzar el seu primer vol el 1983. Es va destruir 83 segons desprs d'elevar-se en la seva desena missi a causa de una fallada catastrfica del tanc de combustible, que va originar una explosi que va destruir el sistema el 28 de gener de 1986. ;
Discovery: Tercer Orbiter. Va realitzar el seu primer vol el 30 d'agost de 1984. ;
Atlantis: Quart Orbiter. Va realitzar el seu primer vol en 1985. ;
Endeavour: El ms recent dels orbitadors, construt per a reemplaar al Challenger. Va realitzar el seu primer vol el 1992.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70726" title="Actor (mitologia)" nonfiltered="2790" processed="2772" dbindex="27969">


Aquest s el nom de diversos personatges mitolgics:

ctor fou fill de Deon i Diomede (filla de Xuthus) i germ d'Asterpeia, Enotos, Filacos i Cefalos. Es va casar amb Egina i fou pare de Mentios i avi de Patrocle.

ctor fou fill de Forbas i Hyrmine, i marit de Molione. Era germ d'Augeas i fou pare de Euritos i Cteatos.

ctor, fou company d'Enees, i era probablement aurunc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70727" title="Marc Actori Nas" nonfiltered="2791" processed="2773" dbindex="27970">
Marc Actori Nas (Marcus Actorius Naso) fou un historiador rom que va escriure una vida de Juli Csar i del seu temps. s esmentat per Suetoni. Es creu que fou contemporani de Csar al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70729" title="Star Trek: La nova generaci" nonfiltered="2792" processed="2774" dbindex="27971">
Star Trek: La nova generaci (Star Trek: The Next Generation) s una srie televisiva basada en l'univers de Star Trek de Gene Roddenberry. Fou emesa per primera vegada a Estats Units des del 28 de setembre de 1987 fins al 23 de maig de 1994. Consta de 7 temporades i 178 captols. Sis d'aquestes temporades han estat doblades al catal i emeses per  Televisi de Catalunya.

Dins l'univers d'Star Trek la srie se situa uns 100 anys desprs de la srie original (Star Trek: The Original Series) i ens presenta els viatges d'exploraci de la nau Enterprise D, sota el comandament del capit Jean-Luc Picard (interpretat per Patrick Stewart). 

Durant les set temporades que dura Star Trek: La nova generaci, la tripulaci viatja per l'espai i s'enfronta amb tota mena de situacions, amb la incorporaci de noves races, entre elles:
 Els bajorans, humanoides naturals del planeta Bajor. Molt espirituals, que adoren als Profetes. Enemics dels cardassians, qui va ocupar el planeta i va tractar-los com esclaus a principis del segle XXIV.
 Els betazoides;
 Els borgs, grans enemics de la resta de l'univers, desenvolupats originalment al quadrant delta i que aconsegueix arribar al quadrant alfa, assimila les poblacions derrotades incorporant-los al co lectiu, dominat per una reina, rebent millores mecniques i nanotecnologia, incorporant els seus coneixements.
 Els cardassians;
 Els ferengis, una raa originaria de Ferenginar (al quadrant Alfa) amb una cultura basada exclusivament en el comer, guiat per les 285 Regles de Compra, redactades per Gint, el primer Gran Nagus, que va liderar l'aliana Ferengi.
 Els iridians;
 Els nausicans;
 Els trills;

 Esdeveniments majors.

El segle XXIV s un perode de grans conflictes entre les diferents races i organitzacions del a galxia. 

La Federaci Unida de Planetes contacta amb noves races, com els borg, el domini i els cardassians, que ataquen la federaci en diverses ocasions. L'Imperi Klingon, que anys desprs dels acords de pau amb la Federaci est a punt d'entrar-hi novament en guerra, finalment entra en la federaci. L'Imperi Romul, amb qui la Federaci va firmar la pau, que inclou l'establiment d'una zona neutral, la prohibici a la federaci de l's de la tecnologia de camuflatge, i l'allament romul, del que surt ms fort que abans, conspira amb una facci klingon per desestabilitzar l'aliana amb la federaci, i la situaci desemboca en una guerra civil el 2367, de la que surt victoriosa Gowron i els partidaris de mantenir-se en la federaci.

Els borg intenten assimilar la terra dues vegades, la primera el 2366 i de nou el 2373, quan comena la guerra amb el Domini, que dura fins el 2375, quan s'alien les forces dels quadrants alfa i beta per derrotar-los.

Personatges principals.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70730" title="Joannes" nonfiltered="2793" processed="2775" dbindex="27972">
Joannes (Joan) fou un metge grec que va rebre el renom d'Actuarios (catal: Actuari, grec: ) pel que fou mes conegut.

Era fill d'un tal Zacaries i practicava la medicina a Constantinoble i all va rebre el ttol d'Aduari (Aduarios) un ttol que la cort donava sovint als metges. No se sap gaireb res de la seva poca i se l situa entre el segle IV i el segle XIII, per el mes probable es que fos d aquest darrer segle perqu te un obra dedicada al seu tutor Josep Racendites que va viure durant el regnat d'Andrnic II Paleleg (1281-1328). Es creu que un dels seus alumnes fou Apocaucos que el devia acompanyar a una ambaixada al nord.  

El seus llibres principals son "De Actionibus et Affectibus Spiritus Animalis, ejusque Nutritione" (), "De Actionibus et Affectibus Spiritus Animalis, ejusque Nutritione. publicat a Vencia el 1557 i reeditat el 1774; "De Methodo Medendi" en sis llibres , publicats per primer cop el 1554, per del que els llibres cinqu i sis foren publicats com a treball separat el 1539 i 1540 sota el ttol "De Medicamentorum Compositione"; i "De Urinis" en set llibres, que es l obre mes completa i sistemtica del tema que es conserva de l antiguitat, publicat per primer cop el 1519.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70732" title="Aculeu" nonfiltered="2794" processed="2776" dbindex="27973">

Aculeu (Aculeus o Aculeo) fou un sobrenom de Caius Furius que fou questor de Luci Corneli Escipi i fou condemnat per frau. Aculeu no era un nom familiar de la gens Fria sin que fou particular d aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70733" title="Gai Viselli Var Aculeu" nonfiltered="2795" processed="2777" dbindex="27974">
Gai Viselli Var Aculeu (Caius Visellius Varus Aculeius) fou un cavaller rom que es va casar amb la germana d'Hlvia, mare de Cicer. Era el mes gran expert en dret rom del seu temps. Fou amic de L. Licinius Crassus. Aculeu fou un sobrenom que va portar per que no era nom familiar. Va deixar un fill de nom C. Viselli Var.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70734" title="Acumenos" nonfiltered="2796" processed="2778" dbindex="27975">
Acumenos o Acum (Acumenus, ) fou un metge atenenc que va viure al segle V aC i fou company de Scrates. Fou pare d'Erixmac, un altre metge. Fou introdut com orador al Simposi de Plat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70735" title="Fora electromotriu" nonfiltered="2797" processed="2779" dbindex="27976">
La fora electromotriu (fem,  FEM o  ) s una caracterstica de qualsevol generador elctric, bateria elctrica, dispositiu termoelctric o transformador elctric; es defineix com el treball que el dispositiu elctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de crrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d'aquesta crrega. Per  a un dispositiu donat, si una crrega Q passa al seu travs i guanya una energia E, la fem neta per al dispositiu seria l'energia guanyada per unitat de crrega, s a dir E/Q. La fem es mesura en volts (V), o, el que s el mateix, en newton * metre / coulomb (N*m/C), correspondria al voltatge indut pel dispositiu en qesti.

fem d'un generador.

Dins d'un generador elctric es produeix un procs que porta les crregues positives cap al pol positiu i les negatives cap el negatiu. Aquest procs s'oposa a la repulsi entre les crregues elctriques del mateix signe (Llei de Coulomb), i pot ser de natura electroqumica, electromagntica, termoelctric, fotoelctric, piezoelctric, o qualsevol altra.

El treball W necessari per al transport de les crregues cap el pol respectiu s directament proporcional a la quantitat de crrega Q; la fora electromotriu  d'una font es defineix com la quantitat de treball fet per un agent extern per unitat de crrega:

.

A un circuit tancat, la diferncia de potencial  U que es mesura als pols d'un generador real sempre s lleugerament inferior a la fora electromotriu del generador per efecte de la resistncia interna ri del generador:

.

Per convenci parlem de pol positiu i pol negatiu, i considerem que el pol positiu te un potencial superior al negatiu. Si considerem un pila de 1,5 volts, haurem d'entendre que hi ha 1,5 V de diferncia entre el potencial del pol positiu i el del negatiu, aquests 1,5 V ser la fem de la pila. El treball necessari per moure les crregues a l'interior de la pila seria:

W = Q * fem = 1C * 1,5V = 1,5 joules;

Si utilitzem aquesta pila en un circuit que uneixi els dos pols, per tal de transportar una crrega elctrica Q d'un coulomb des del pol positiu fins el pol negatiu a travs d'un circuit exterior tamb caldr un treball o consum d'energia.

La fem seria la causa del moviment de les crregues dins de la pila, mentre que la diferncia de potencial U, que mesurarien entre dos punts del circuit seria la causa del moviment de les crregues a travs del circuit extern connectat a la pila. La fem i la diferncia de potencial poden ser molt similars si mesurem la diferncia de potencial directament sobre els pols de la pila, per la segona magnitud dependr del circuit al qual es connecti la pila i variar en funci de les seves caracterstiques.

fem induda.
L'existncia de la fem induda a un circuit tancat es deriva d'una de les equacions de Maxwell, la llei de Faraday, s igual a la variaci del flux magntic   que el travessa per unitat de  temps:

La forma local d'aquesta equaci s :


Que per a un contorn conductor C esdev:
;

on  representa la fem.

El signe negatiu s degut a que la fora electromotriu induda s'oposa a la variaci del flux magntic segons la llei de Lenz.

Vegeu tamb.
 Llei de Faraday;
 Equacions de Maxwell;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70736" title="Acusilaos" nonfiltered="2798" processed="2780" dbindex="27977">

Acusilaos o Acusilau d'Argos (Acusilaus, Akouslaos ) fou un escriptor en prosa grec del segle VI aC, suposat fill de Cabres o Escabres, natural d'Argos. Al Suides es diu que va escriure unes genealogies copiades d'unes taules de bronze que el seu pare va portar a casa. Va escriure en dialecte jnic. Alguns el van considerar un dels set savis de Grcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70737" title="Marcus Acutius" nonfiltered="2799" processed="2781" dbindex="27978">
Marc Acuci (Marcus Acutius) fou un trib del poble de Roma vers el 401 aC que fou elegit per altres tribuns per cooptaci, en violaci de la Llei Trebnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70738" title="Alex Ross" nonfiltered="2800" processed="2782" dbindex="27979">
Nelson Alexander "Alex" Ross (nascut a Portland, Oregon, el 22 de gener de 1970) es un pintor de cmics, aclamat pel fotorealisme de la seva obra.

Enllaos externs.
 Alex Ross Art - la seva pgina;
 Wid-Get's Collection;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70739" title="Ada de Cria" nonfiltered="2801" processed="2783" dbindex="27980">
Ada de Cria () fou filla d Hecatompos, rei de Cria, i germana de Mausol, Artemsia II, Idrieu i Pixdar. Es va casar amb el seu germ Idrieu, successor d Artemisa el  i que va morir el . A la mort del marit va ser proclamada reina per fou enderrocada per Pixdar el . Ada va conservar el poder al interior amb seu a la fortalesa d Alinda.

Mort Pixdar el , Cria fou donada com a satrapia pel rei de Prsia al gendre de Pixdar , el noble persa Orontobates. El  Alexandre el gran va arribar a Cria i va trobar a Ada que dominava la fortalesa d Alinda, i s oposava a Orontobates. Ada es va sotmetre a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Desprs d ocupar Halicarns que va defensar Memn de Rodes durant un any fins a la seva sobtada mort el , Alexandre li va donar el govern de Cria que va conservar fins el .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70741" title="Adeios" nonfiltered="2802" processed="2784" dbindex="27981">
Adeios fou un escriptor i poeta grec, probablement nascut a Macednia que va viure en temps d'Alexandre el gran. Va escriure diversos epigrames i es pensa que podria ser la mateixa persona que un personatge anomenat Adeios que va escriure dues obres en prosa i que se suposa natural de Mitilene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70744" title="Adamanti" nonfiltered="2803" processed="2785" dbindex="27982">
Adamanti (Adamantius, Adamntios ) fou un antic metge jueu que portava el ttol de Iatrosophista ( i que vivia a Alexandria d eon va fugir quant els jueus foren expulsats de la ciutat pel patriarca Sant Ciril el 415. Llavors va anar a Constantinoble on es va convertir al cristianisme per persuasi del patriarca tic de Constantinoble. Desprs va tornar a Alexandria. Va escriure un tractat de fisiognomia, dedicat a un Constantios que podria ser el marit de Placdia, la filla de Teodosi el gran, i que fou emperador set mesos juntament amb Honori. Va escriure un tractat titulat  en dos llibres, en gran part copiat de l'obra de Polem, que fou publicat per primer cop el 1540, i un altre llibre titulat  o De Ventis", que sembla que es va perdre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70745" title="Adimantos" nonfiltered="2804" processed="2786" dbindex="27983">


Nom de dos militars grecs:

 Adimantos de Corint;
 Adimantos d'Atenes;

 Adimantos fou tamb germ de Plat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70746" title="Adgandestrius" nonfiltered="2805" processed="2787" dbindex="27984">
Adgandestrius fou un cap dels cats que es va oferir als romans per assassinar a Arminius, i va demanar que li enviessin ver. Per Tiberi va rebutjar collaborar en aquest crim.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70747" title="Adherbal" nonfiltered="2806" processed="2788" dbindex="27985">

Biografies:;
Aderbal o Adherbal, nom corrent cartagins, dedicat al deu Baal.
Adherbal, comandant cartagins de la Primera Guerra Pnica ;
Adherbal, comandant cartagins de la Segona Guerra Pnica;
Adherbal de Nmdia, rei de Numdia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70750" title="Adiatorix" nonfiltered="2807" processed="2789" dbindex="27986">
Adiatorix fou el fill d'un dels tetrarques de Glacia. Va pertnyer al partit d'Antoni i poc abans  de la batalla d'Accium va fer matar a tots els romans d'Heracleia. Capturat desprs per les tropes d'August (30 aC) fou fet presoner i executat junt amb el seu jove fill. El seu fill gran Diteutus, fou sacerdot d una deessa a Comana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70751" title="Admete" nonfiltered="2808" processed="2790" dbindex="27987">


 Mitologia:
 Admete (filla d'Oce) i de Tetis;
 Admete (filla d'Euristeu), fou sacerdotessa d'Hera i va acompanyar Hracles a una expedici al pas de les amazones.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70753" title="Adoneu" nonfiltered="2809" processed="2791" dbindex="27988">

Baccus com a sobrenom;
Adonis, usat pels poetes llatins;

Adoneu (Adoneos) s una paraula grega que vol dir "governant".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70754" title="Adranos" nonfiltered="2810" processed="2792" dbindex="27989">
Adranos fou un du sicili adorat a tota l'illa per especialment a Adrano, ciutat propera a l'Etna. Moderns historiadors consideren la detat d'origen oriental, connectat amb el persa Adar (foc), i segurament el mateix deu que el fenici Adramalec, personificaci del sol i el foc.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70756" title="Adrantos" nonfiltered="2811" processed="2793" dbindex="27991">
Adrantos o Adratos (Adrantus o Adratius) fou un escriptor grec que va deixar escrita un treball en cinc  llibres sobre l'obra de Teofrast que es va titular , i un sis llibre sobre una obra d'Aristtil. Fou contemporani d'Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70757" title="Adrateia" nonfiltered="2812" processed="2794" dbindex="27992">
Adrateia fou una nimfa de Creta, filla de Melisseos, germana d'Ida. Va ser encarregada de Zeus quan era infant per Rhea.

Adrateia s tamb un sobrenom de Nemesis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70785" title="Mafalda de Savoia" nonfiltered="2813" processed="2795" dbindex="27993">

Mafalda de Savoia ( 1125 - Combra 1157 ), infanta de Savoia i reina consort de Portugal (1146-1157).

Orgens familiars.
Filla del comte Amadeu III de Savoia i la seva esposa Mafalda d'Albon. s coneguda amb el nom de Mafalda, Matilde o Mahaut, tot i que a Portugal sempre se la conegu pel primer nom. Fou germana del tamb comte Umbert III de Savoia.

Npcies i descendncia.
El 1146 es cas amb el rei Alfons I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Enric de Portugal (1147);
 la infanta Mafalda de Portugal (1148), casada el 1159 amb el comte-rei Alfons II d'Arag;
 la infanta Urraca de Portugal (1151-1188), casada el 1165 amb el rei Ferran II de Lle;
 la infanta Sana de Portugal (1153-1159);
 l'infant San I de Portugal (1154-1212), rei de Portugal;
 l'infant Joan de Portugal (1156);
 la infanta Teresa de Portugal (1157-1218), casada amb Felip I de Flandes i desprs amb Eudes III de Borgonya;


Mafalda de Savoia mor el 4 de desembre de 1157 a la ciutat de Combra, sent enterrada al pante destinat als reis portuguesos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70789" title="Congrs Solvay" nonfiltered="2814" processed="2796" dbindex="27994">

Asseguts (esq-dr): W. Nernst, M. Brillouin, E. Solvay, H. Lorentz, E. Warburg, J. Perrin, W. Wien, M. Curie, and H. Poincar.
Drets (esq-dr): R. Goldschmidt, M. Planck, H. Rubens, A. Sommerfeld, F. Lindemann, M. de Broglie, M. Knudsen, F. Hasenhrl, G. Hostelet, E. Herzen, J.H. Jeans, E. Rutherford, H. Kamerlingh Onnes, A. Einstein, and P. Langevin.]]

Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferncies Solvay) sn unes trobades entre cientfics que tenen lloc des de 1911. N'hi ha de dos tipus: de fsica i de qumica. A principis del segle XX, aquestes conferncies, especialment les de fsica, reunien els ms grans cientfics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la fsica de l'poca com ara la mecnica quntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel qumic i industrial belga, Ernest Solvay.

Desprs de l'xit de la primera conferncia, el 1912 es van fundar els Instituts Internacionals Solvay per a la Fsica i la Qumica, situats a Brusselles, que s'encarregaven de coordinar les conferncies, tallers, seminaris i colloquis.

De les 23 conferncies de fsica que s'han organitzat fins ara, 7 es van produir abans de la Segona Guerra Mundial. Desprs de la guerra, les conferncies tenen lloc cada tres anys. La 23a Conferncia Solvay va tenir lloc a l'Hotel Mtropole de Brusselles (igual que la primera) entre els dies 1 i 3 de desembre de 2005, sobre el tema: "L'estructura quntica de l'espai i el temps".

Primera conferncia.
Va ser la primera conferncia internacional de fsica. Va tenir lloc a Brusselles a la tardor del 1911. Hendrik A. Lorentz en va ser el "chairman". El tema va ser "Radiaci i Quanta". Va tractar sobre els problemes de tenir dues aproximacions per les lleis de la fsica: la fsica clssica i la teoria quntica. Albert Einstein era el fsic ms jove que hi assistia. Entre els altres assistents hi havia grans personalitats cientfiques com Marie Curie, que durant molts anys va ser l'nica dona participant, i Henri Poincar. (Vegeu la imatge per una llista completa dels assistents.)

Cinquena conferncia.
Potser la ms famosa conferncia Solvay va ser la cinquena, celebrada a l'octubre de 1927. Va tractar sobre "Electrons i Fotons". Els ms notables fsics de l'poca es van trobar per discutir la recentment formulada teoria quntica. Les figures destacades eren Albert Einstein i Niels Bohr. Einstein, decebut pel principi d'incertesa de Heisenberg va remarcar: "Du no juga als daus". Bohr va replicar, "Einstein, deixa de dir a Du el que ha de fer". (Vegeu els debats Bohr-Einstein). Disset del vint-i-nou assistents eren o esdevindrien guanyadors del Premi Nobel.


A. Piccard, E. Henriot, P. Ehrenfest, Ed. Herzen, Th. De Donder, E. Schrdinger, E. Verschaffelt, W. Pauli, W. Heisenberg, R.H. Fowler, L. Brillouin,
P. Debye, M. Knudsen, W.L. Bragg, H.A. Kramers, P.A.M. Dirac, A.H. Compton, L. de Broglie, M. Born, N. Bohr,
I. Langmuir, M. Planck, Mme. Curie, H.A. Lorentz, A. Einstein, P. Langevin, Ch. E. Guye, C.T.R. Wilson, O.W. Richardson
Participants en la cinquena conferncia, el 1927. Institut Internacional de Fsica Solvay.]]

 Enllaos externs .

  Instituts Internacionals de Fsica i Qumica Solvay;
  "Curt vdeo filmat per Irving Langmuir on apareixen la majoria de participants a la Conferncia Solvay de 1927;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70793" title="Vctor Alexandre Benet" nonfiltered="2815" processed="2797" dbindex="27995">
Vctor Alexandre Benet (Barcelona, 1950), periodista i escriptor en llengua catalana.

Biografia.
Vctor Alexandre va nixer a Barcelona (Catalunya) el 10 d'abril de 1950. s periodista i escriptor. Comen la seva carrera professional el 1972 a Rdio Popular d'Eivissa, el 1975 a Rdio Joventut, a Barcelona. Ha estat director i presentador de programes de Rdio 4 (1976-1993) i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la cadena SER. Premi Recull de Periodisme 1996, ha presentat el programa Cinema a l'abast a TVE-Catalunya, ha estat redactor del programa Clssica del Canal 33 i s autor de diverses obres de ficci per a la rdio. Tamb collabora habitualment al diari basc Berria, a la revista Lletres, al Diari de Sant Cugat, als portals e-notcies i El Singular Digital i s membre del consell editorial del Diari de Sant Cugat. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Llus Companys l'any 2005 i el Premi d assaig Francesc Ferrer i Girons l'any 2006.

Ha publicat Jo no sc espanyol (1999) (tradut a l'espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i el mateix any, Senyor President, definit per La Semaine de Roussillon com "el millor assaig mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferncies". L'any 2004 va publicar el llibre El cas Carod, que tamb ha estat tradut a l'espanyol. L'any 2005 va debutar en la ficci literria amb el recull de contes El somriure de Burt Lancaster, deu histries curtes sobre la importncia de l'atzar en la vida de les persones. El seu llibre, La paraula contra el mur (tradut al basc), va ser guardonat amb el Premi d'assaig Francesc Ferrer i Girons 2006. Va ser el mateix any que va publicar TV3 a traci: Televisi de Catalunya o d'Espanya? (2006). El 2007 va estrenar l'obra de teatre ric i l'Exrcit del Fnix, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L'any 2008 ha publicat Nosaltres, els catalans, on Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els que es troben: Patrcia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Mir i Txiki Begiristain . El desembre del mateix any se li atorg el Premi Merc Rodoreda de contes i narracions per l'obra Set dones i un home sol.

Obra.
 Jo no sc espanyol (1999) Assaig, Edicions Proa. ISBN: 84-8256-821-3.
 Despullant Espanya (2001) Assaig, Edicions Proa. ISBN: 84-8437-175-1.
 Despullats (2003) Assaig, Edicions Proa, escrit en collaboraci amb Joel Joan. ISBN: 84-8437-494-7.
 L'autoestima dels catalans (2003) Assaig, Editorial Prtic, escrit per diversos autors. ISBN: 84-7306-885-8.
 Senyor President (2003) Assaig, Edicions Proa. ISBN: 84-8437-641-9.
 El cas Carod. 50 dies de linxament poltic d'una naci (2004) Assaig, Edicions Proa. ISBN: 84-8437-692-3.
 El somriure de Burt Lancaster (2005) Narrativa, Edicions Proa. ISBN: 84-8437-190-5.
 La paraula contra el mur (2006) Assaig, La Busca Edicions. ISBN: 84-96125-65-3.
 TV3 a traci. Televisi de Catalunya o d'Espanya? (2006) Assaig, Edicions Proa. ISBN: 84-8437-909-4.
 ric i l'Exrcit del Fnix. L'obra de teatre (2007) Teatre, Edicions Proa. ISBN: 978-84-8437-966-9.
 Nosaltres, els catalans (2008) Assaig, Editorial Prtic, collecci Visions. ISBN: 978-84-9809-042-0.

Obra Traduda a altres llenges.
A l'espanyol:
 Yo no soy espaol (2003) Assaig, Dria Editors. ISBN: 84-95400-18-9.
 El caso Carod. Los detalles de la entrevista con ETA y sus consecuencias (2004) Assaig, Viena Editors. ISBN: 84-8330-293-4.
A l'uscar:
 Hitza hormaren kontra. Independentzia ez da pribilegioa (2007) Assaig, Pamiela. ISBN: 978-84-7681-526-7.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Web de Vctor Alexandre;
 Web de l'obra de teatre ric i l'Exrcit del Fnix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70796" title="Menca Lpez de Haro" nonfiltered="2816" processed="2798" dbindex="27996">

Mencia Lpez de Haro ( Biscaia v 1215 - Palncia 1270 ), dama lleonesa-biscana i reina consort de Portugal (1239-1247).

Orgens familiars.
Filla del senyor de Biscaia Llop Daz de Haro II i Urraca Alfons, filla illegtima del rei Alfons IX de Lle.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb lvaro Prez de Castro, del qual no tingu fills.

Vers el 1239 es cas amb el rei San II de Portugal, del qual tampoc no va tenir descedncia.

Guerra Civil.
El 1245 el Papa declar nul el seu matrimoni aix com tamb el seu regnat, i es que la noblesa es mostr descontenta amb l'actitud del rei i l'arquebisbe de Porto escriv al Summe Pontfex descrivint-li l'actitud del rei. El rei el 1247 fug a l'exili cap a Toledo.

A la mort del rei San II el 1248 s'inici una guerra civil per la seva successi. Fou considerada una reina maleda i fou acusada d'haver dominat el rei i d'haver provocat tots els seus problemes.

Es creu que Menca part a l'exili tamb amb el rei i que a la seva mort es despla fins a la ciutat de Palncia, on mor el 1270.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70798" title="Dipnou" nonfiltered="2817" processed="2799" dbindex="27997">

Els dipnous (dipnoi), tamb coneguts com a peixos pulmonats, sn un grup de peixos provets d'un principi de pulm: alguns utilitzen la bufeta natatria per respirar, altres noms en cas d'emergncia quan s'asseca el seu medi. En aquest cas els peixos pulmonats poden estivar enterrant-se en els fons lacustres i envoltant el cos d'una coberta mucosa fins que el medi torni a tenir l'aigua suficient.

Actualment els dipnous estan reduts a noms tres gneres: Lepidosiren, d'Amrica del Sud, Neoceradotus, d'Austrlia, i Protopterus, un dels peixos d'aigua dola ms grans de l'frica. El Neoceratodus pot arribar a mesurar fins a 1,8 m. Han estat trobats fssils dels seus parents del gnere extint Ceratodus, datats al Mesozoic i escampats globalment.

Taxonomia.
La taxonomia d'aquests peixos presenta algunes dificultats a causa de la seva semblana tant amb peixos com amb amfibis, i han estat classificats en una gran varietat de formes, desde la classe Dipnoi, passant per la infraclasse Dipnomorpha, fins a l'ordre Dipteriformes. Tot i aix, i ha una acceptaci general que hi ha dues principals categories, aqu donades com a ordres:


Ceratodontiformes: caracteritzat per a tenir aletes amples i un pulm desaparellat.
Famlia Ceratodontidae,
Gnere Neoceratodus;
Neoceratodus forsteri - Peix pulmonat de Queensland;
Lepidosireniformes: caracteritzats per tenir aletes primes i pulmons aparellats.
Famlia Lepidosirenidae;
Gnere Lepidosiren;
Lepidosiren paradoxa - Peix pulmonat sud-americ.;
Famlia Protopteridae;
Gnere Protopterus;
Protopterus aethiopicus - Peix pulmonat ratllat;
Protopterus amphibius - Peix pulmonat est-afric;
Protopterus annectens - Peix pulmonat afric;
Protopterus dolloi - Peix pulmonat prim;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70801" title="Ari Vatanen" nonfiltered="2818" processed="2800" dbindex="27998">


Ari Vatanen (nat a Tuupovaara, Finlndia, el 27 d'abril de 1952) s un ex-corredor de rallis, actualment poltic i membre del Parlament Europeu.

Debut professionalment en el mn dels rallis el 1970, guanyant el ttol del Campionat Mundial de Rallis el 1981 al volant d'un Ford Escort RS1800. Altres marques amb les que ha participat al mundial de rallies sn Opel, Peugeot, Subaru, BMW i Mitsubishi. Guany el Pars-Dakar quatre vegades en la categoria de cotxes: tres amb Peugeot (1987, 1989 i 1990) i una amb Citron (1991). Darrerament ha tornat a crrer aquest ralli, amb Nissan (2003, 2004 i 2005) i amb Volkswagen (2007).

Desprs de passar molts anys treballant amb equips francesos, el 1993 s'establ al sud de Frana, on compr una granja i un celler. S'involucr en el mn de la poltica, essent escollit membre del Parlament Europeu el 1999 per la llista del partit conservador finlands (Coalici Nacional) malgrat seguir vivint a Frana. El 2004 fou reescollit, aquest cop com a membre de la llista de la conservadora UMP francesa.

S'ha dedicat especialment a temes de transport, imposts sobre els cotxes, ajuda al desenvolupament i poltica agrcola. s un gran detractor de la poltica de subvenci del ferrocarril en detriment de la inversi en carreteres.

Enllaos externs.
 Lloc web personal    ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70812" title="Canal Algerri-Balaguer" nonfiltered="2819" processed="2801" dbindex="27999">



El Canal d'Algerri-Balaguer porta aigua des del riu Noguera Ribagorana als termes municipals d'Algerri, Albesa, Castell de Farfanya, Balaguer, Menrguens i Torrelameu, amb una superfcie total de 8.000 hectrees.

Histria.
El primer tram del canal d'Algerri-Balaguer fou construt l'any 1992 per l empresa Regsa. 

Els segents trams construts varen ser al terme d Algerri l'any 1995. L'any 1997 es va fer la concentraci parcellria al terme d'Albesa, i seguidament al terme de Menrguens. Posteriorment es feu la concentraci parcellria a Torrelameu. 

Les obres de l'estaci de bombeig al riu Noguera Ribagorana, sobre el pont d'Alfarrs, es van efectuar l'any 1997. Seguidament es van fer tres embassaments al terme d'Algerri i d'aquests, es deriven les canonades que porten l'aigua a cada parcella del terme d'Algerri.

Caracterstiques.
La dotaci d'aigua per hectrea s de 6.000 metres cbics a l any. L aigua arriba a cada parcella mitjanant les canonades amb una pressi d'entre 3,5 i 4,5 kms quadrats i un cabal d'1,5 litres d'aigua per segon i hectrea. Al peu de cada parcella hi ha una bomba que controla la pressi i un comptador que registra els litres d aigua que s'han consumit. 
Aquestes dades son trameses a un ordinador central situat a la casa canal, ubicada en el terme municipal d Algerri. 
 	
Superfcie regable 	
 Algerri	            1.000 ha. 	;
 Albesa	            2.000 ha. 	;
 Castell de Farfanya	1.200 ha. 	;
 Torrelameu	            350 ha. 	;
 Menrguens.	      1.200 ha. 	;
 Balaguer	            2.250 ha. 	;
 Total.	            8.000 ha.;

La concentraci de parcelles al terme d'Albesa ha perms fer les explotacions agrries d'una mida ms gran i concentrar les propietats. Abans el terreny de cada propietari era molt petit i repartit. Ara cada propietari t les terres juntes. A la zona d'Albesa hi havia 948 finques amb una superfcie mitjana de 2,12 ha. La major part dels propietaris tenien 2 o ms parcelles. En aquests moments hi ha 471 finques amb una superfcie mitjana de 4,19 ha., i el 80% dels propietaris noms tenen una finca.

Costos.
El cost de les obres suposa als pagesos uns 3.000 euros per hectrea que s el 30% del cost total de l'obra. L'altre 70% s cobert pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. 

El cost del metre cbic d'aigua en el terme d'Algerri fou durant els dos primers anys de 0.3 cent . Quan estigui tot el canal acabat de construir es calcula que el cost del metre cbic ser de 0.2 cent. 

 Enllaos .

 Regadius de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70814" title="Apia" nonfiltered="2820" processed="2802" dbindex="28000">

Apia s la capital de l'estat insular de Samoa. Est situada a la costa nord de l'illa d'Upolu, en un port natural a la desembocadura del riu Vaisigano. Al sud de la ciutat s estn una estreta plana costanera, al peu del mont Vaea, de 472 metres d'altitud.

Apia tenia 38.836 habitants segons el cens del 2001, que pujaven fins a 60.734 dins l'aglomeraci urbana. Apia s l'nica ciutat i el port ms important de tot l'estat, des d'on s'exporta peix i copra i s'importa cot, vehicles, carn i sucre com a productes principals. Des del port surten els ferris cap a Tokelau i la Samoa Nord-americana. El petit aeroport de Fagali'i s'utilitza per a vols interiors i alguns d'internacionals cap a Pago Pago, a la Samoa Nord-americana, mentre que l'aeroport internacional de Faleolo es troba lluny de la ciutat, a uns 40 minuts amb cotxe en direcci oest.


Mulinu'u, l'antiga capital cerimonial, es troba al final d'un promontori a l'oest de la ciutat, i all s'aixeca el Parlament (Fale Fono) i l'antic observatori, avui dia estaci meteorolgica. En un tros de terra guanyada al mar, que s'endinsa a les aiges del port, hi ha la seu de l'edifici de les oficines del Govern i del Banc Central de Samoa. Al centre de la ciutat hi ha una torre del rellotge erigida com a memorial de guerra. 

Apia t un bon nombre d'edificis de pisos de construcci recent, per encara conserva algunes cases tradicionals samoanes (fale) i els tpics edificis colonials de fusta, repartits per tota la ciutat, el ms notable dels quals s el remodelat Palau de Justcia, amb el museu al pis de dalt. El nou mercat (Maketi Fou) est una mica terra endins, a Fugalei, on es troba ms protegit dels efectes dels ciclons.

L'escriptor Robert Louis Stevenson va passar els ltims quatre anys de la seva vida a Apia i s enterrat al mont Vaea, mirant cap a la ciutat i cap a la casa que es va fer construir, "Vailima", actualment un museu dedicat a ell.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70816" title="Antoine Henri Becquerel" nonfiltered="2821" processed="2803" dbindex="28001">


Antoine Henri Becquerel ( Pars, Frana 1852 - Le Croisic, Frana 1908 ) fou un fsic francs descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1903.

Biografia.
Nasqu el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de Pars sent fill d'Alexandre Becquerel, el qual estudi la llum i la fosforescncia i invent la fosforoscpia, i nt d'Antoine Csar Becquerel, un dels fundadors de l'electroqumica. Es va doctorar en cincia a l'Escola Politcnica de Pars. 

Estudis cientfics.
Professor del Museu d'Histria Natural el 1892, el tercer membre de la seva famlia en fer-ho, fou nomenat el 1895 tamb professor de lcole Polytechnique el 1895. 

L'any 1896 va descobrir accidentalment una nova propietat de la matria que posteriorment es va denominar radioactivitat, aquest descobriment es va succeir durant la seva investigaci sobre la fluorescncia. Continuant els treballs de Wilhelm Rntgen en collocar sals d'urani sobre una placa fotogrfica en una zona fosca, va comprovar que l'esmentada placa s'ennegria. Les sals d'urani emetien una radiaci capa de travessar papers negres i altres substncies opaques a la llum ordinria. Aquests raigs es van denominar en un principi raigs B en honor al seu descobridor. 

A ms va realitzar investigacions sobre la fosforescncia, espectroscpia i l'absorci de la llum.

L'any 1903 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espotnia.

Antoine Henri Becquerel mor el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys, a la seva residncia de Le Croisic a la Bretanya francesa.

Reconeixements.
En el seu honor s'ha anomenat Becquerel a la unitat per mesurar l'activitat radioactiva en el Sistema Internacional d'Unitats.

En honor seu tamb s'ha anomenat el crter Becquerel a la Lluna, i el crter Becquerel de Mart.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1903;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70817" title="Antananarivo" nonfiltered="2822" processed="2804" dbindex="28002">

Antananarivo, coneguda abans amb el nom francs de Tananarive, s la capital de Madagascar i de la provncia homnima. Est situada a la part central de l'illa de Madagascar, a 18 55' S i 47 31' E, a les faldes d'una aresta rocosa que s'eleva fins als 1.468 metres d'altitud. Segons el cens del 2001, tenia una poblaci d'1.689.000 habitants.

s el centre econmic, cultural i administratiu del pas. s el principal centre comercial d'una regi en creixement, on les indstries locals es dediquen a la transformaci de productes agroalimentaris, el tabac, el txtil i la pell.

La ciutat disposa d'un aeroport internacional (Ivato) i est comunicada per ferrocarril amb Toamasina (l'antiga Tamatave), port martim de l'oce ndic. s la seu de la universitat d'Antananarivo des del 1961), posseeix un museu d'art i d'arqueologia i, tamb, un observatori astronmic.

Antananarivo s la seu de la Universitat de Madagascar i del Collge Rural d'Ambatobe.

 Histria .
Antananarivo t l'origen en una fortalesa (Rova) fundada al comenament del segle XVII pels reis merines, que en van fer la residncia principal a la dcada del 1790. La fortalesa era defensada per un miler d'homes, i d'aqu deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en malgaix significa "la ciutat dels mil". La localitat va experimentar un rpid desenvolupament, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment Radama I, controlaven la major part de l'illa al segle XIX. Frana va ocupar la ciutat el 1895, que un any ms tard esdevindria la capital de la colnia francesa de Madagascar. Va continuar sent la capital de l'illa quan el pas va obtenir la independncia el 1960.

 Edificis destacats .
Fins al 1869, tots els edificis de la ciutat eren fets de fusta o canya, per fins i tot llavors hi havia diversos palaus de fusta treballada d'una mida considerable que coronaven la carena de la serralada. Des de la introducci de la pedra i el ma, es va reconstruir la ciutat sencera, que ara inclou nombrosos edificis arquitectnicament notables, com ara els antics palaus reials, les antigues residncies del primer ministre i de la noblesa, la residncia francesa, les catedrals anglicana i catlica, diverses esglsies i la mesquita, escoles, hospitals, el palau de justcia i altres edificis oficials i centenars de cases d'arquitectura destacable.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70819" title="Dili" nonfiltered="2823" processed="2805" dbindex="28003">

Dili s la capital del Timor Oriental. Est situada a la costa nord de l'illa de  Timor, a 8 34' S i 125 34' E. Amb una poblaci d'unes 150.000 persones, s el principal port i centre comercial del pas. Disposa d'un aeroport, anomenat  Nicolau Lobato arran de la independncia, que s'utilitza tant per a vols civils com militars.

s la seu de la Universitat Nacional del Timor Oriental i del Colgio de So Jos.

 Histria .
Fou fundada el 1520 pels portuguesos, i el 1596 va esdevenir la capital del Timor Portugus. Durant la Segona Guerra Mundial, Dili fou ocupada pels japonesos. El Timor Oriental va obtenir la independncia formal de Portugal el 28 de novembre del  1975. Sense previ avs, tan sols nou dies desprs, el 7 de desembre, les forces armades indonsies van envair Dili. El 17 de juliol del 1976 Indonsia es va annexionar el Timor Oriental amb el nom de Timor Timur i Dili va esdevenir la capital de la regi.


El 1991 va tenir lloc, per part indonsia, la massacre de Dili. Les tropes d'Indonsia van usar la fora sobre els manifestants que reivindicaven la independncia. Aquest esdeveniment va fer conixer el Timor Oriental arreu del mn. El 20 de maig del 2002, desprs de molt anys de guerra de guerrilles i una gran quantitat de morts, Dili va esdevenir la capital de l'estat independent del Timor Oriental.

 Edificis i monuments .
Si b la majoria d'edificis foren destruts per la violncia del 1999, orquestrada pels militars i les milcies proindonsies, la ciutat conserva encara bastants edificis de l'poca portuguesa. L'antiga oficina del governador portugus ara s l'oficina del primer ministre,  Mari Bin Amude Alkatiri. Prviament fou usada tamb pel governador indonesi i per l'Administraci Transicional de les Nacions Unides al Timor Oriental (UNTAET). L'esglsia catlica de Motael es va convertir en un focus de resistncia a l'ocupaci indonsia.

De l'poca d'administraci indonsia destaquen l'esglsia de la Immaculada Concepci, suposadament la catedral ms gran del sud-est d'sia, i el Monument a la Integraci, que commemorava l'annexi del territori a Indonsia el 1976. L'esttua representa un timors amb el vestit tradicional trencant les cadenes que li fermaven els punys. Aquest monument encara no ha estat demolit.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70821" title="Port Vila" nonfiltered="2824" processed="2806" dbindex="28004">

Port Vila s la capital de Vanuatu i de la provncia de Shefa. Est situada a la costa sud-occidental de l'illa d'fat, en una mplia badia, a 17 45' S i 168 18' E. 

s el centre econmic i comercial d'aquest estat insular ocenic, ja que disposa del port ms important de l'estat i, tamb, de l'aeroport principal, l'Aeroport Internacional Bauerfield. La relativa proximitat amb Austrlia (1.800 km) i el clima favorable, amb una temperatura mitjana de 24,8 C (entre els 30,3 de mxima i els 19,3 de mnima), n'han perms un discret desenvolupament com a centre turstic.

Segons el cens de 1999 tenia una poblaci de 29.356 habitants, que serien 37.141 segons l'estimaci del 2006. 

Durant la Segona Guerra Mundial, Port Vila fou una base aria dels Estats Units i d'Austrlia. El 1987, un cicl va danyar severament la ciutat.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70824" title="Golf de Mxic" nonfiltered="2825" processed="2807" dbindex="28005">


El golf de Mxic (en angls Gulf of Mexico, en espanyol Golfo de Mxico) s la part de l'oce Atlntic compresa entre les pennsules de la Florida i el Yucatn, al sud-est de l'Amrica del Nord. Comunica al sud-est amb el mar Carib pel canal del Yucatn i a l'est amb l'Atlntic pel canal de Florida. S'estn sobre una superfcie d'1.550.000 km i arriba a una fondria mxima de 3.804 m. 

Els estats riberencs del golf sn:
 Mxic (estats de Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatn i Quintana Roo) a l'oest i al sud;
 Cuba al sud-est;
 els Estats Units (estats de Florida, Alabama, Mississip, Louisiana i Texas) al nord-est i al nord. ;

El corrent del Golf, un corrent clid de l'oce Atlntic i un dels corrents ocenics ms forts que es coneixen, s'origina precisament al golf de Mxic. El golf rep la visita, diverses vegades cada temporada, dels potents huracans de l'Atlntic, alguns dels quals han causat grans prdues humanes i materials (entre els ms recents, per exemple, l'hurac Katrina l'any 2005). 

La badia de Campeche, a Mxic, s un dels grans entrants d'aquest golf, i s noms un exemple de les nombroses badies i cales que retallen la costa del golf de Mxic. Hi desguassa un gran nombre de rius, el principal dels quals s el Mississip. El litoral del golf s pla a gaireb tot arreu i es caracteritza per la presncia de llargues i estretes barreres de petites illes, i tamb maresmes i aiguamolls i grans extensions de platges sorrenques.

Les ciutats costaneres principals sn Tampa, Saint Petersburg, Pensacola, Mobile, Nova Orleans, Beaumont i Houston (totes les quals als Estats Units), Tampico, Tuxpan, Veracruz i Mrida (a Mxic) i l'Havana (a Cuba).

 Vegeu tamb .
 Corrent del Golf;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70828" title="Pokball" nonfiltered="2826" processed="2808" dbindex="28006">

Una Pokball, al mn fictici d'anime i videojocs RPG de Pokmon, s un aparell especial per capturar i transportar Pokmon. Aquests sn mantinguts al seu interior "descansant" (per no recuperant-se) mentre no estiguin en batalla.

T una mida petita (cap al puny d'un nin de 10 anys, la qual cosa fa estimar la seva mida en uns 4 o 5 cm de dimetre) per, tot i aix, pot contenir al seu interior Pokmon de gran mida, com l'Snorlax.

El seu nom prov de Pocket Ball (aix com Pokmon de Pocket Monsters) o bola de butxaca. 

s.
Per capturar un Pokmon un entrenador ha de tirar la Pokball directament al Pokmon, ja que al moment d'impactar-lo rebotar i s'obrir, capturant-lo amb un llampec enrgic i guardant Pokmon al seu interior. Tot i que no s imprescindible lluitar prviament contra els Pokmon salvatges, s altament recomanat que l'objectiu es trobi debilitat, ja que aix augmenta las probabilitats d'xit. Un Pokmon pot resistir-se a ser atrapat. Per altra banda, en ocasions han de ser atrapats tan aviat com apareguin, ja que fugen (en particular alguns Pokmon a la versi or, plata i cristall; i Latios, Latias, Suicune, Raikou i Entei als jocs RPG de Gameboy Advance).

s impossible capturar Pokmon d'altres entrenadors amb Pokballs, fins i tot amb les dissenyades per tenir un 100% d'efectivitat (excepte a Pokmon Colosseum i Pokmon XD, de Gamecube, on s que es poden robar mitjanant l'anomenada Trampa Ball). Als videojocs RPG de Gameboy no s possible robar Pokmon d'altres entrenadors, tot i que s que s possible intercanviar-los o rebre'ls regalats, per per a aix no s'usa la Pok ball.

Llista de Pokballs.
Pokeballs de tots els jocs.


Pok ball fetes de Bonguri.

Aquestes pokballs noms eren disponibles a les versions Pokmon Or, Plata i Cristall, i desprs desaparegueren als segents jocs per a Gameboy Advance, aix com als per a Nintendo DS.



Pokball de Hoenn.



Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70841" title="Fenollet" nonfiltered="2827" processed="2809" dbindex="28007">




Fenollet (l'endnim occit s Fenolhet i el topnim oficial en francs, Fenouillet) s un municipi occit de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda). Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cant de Sant Pau de Fenollet.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70877" title="Fenollet (desambiguaci)" nonfiltered="2828" processed="2810" dbindex="28008">

 Geografia:
 El municipi occit francs de Fenollet.
 La comarca occitana de la Fenolleda (Fenolheda) situada al departament francs dels Pirineus Orientals.
 El municipi occit francs de Sant Pau de Fenollet, capital de la Fenolleda.
 El municipi occit francs de Sant Mart de Fenollet, a la Fenolleda.
 El cant francs de Sant Pau de Fenollet dins el departament dels Pirineus Orientals.
 El llinatge medieval dels Fenollet, vescomtes d'Illa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70878" title="Matilda II de Bolonya" nonfiltered="2829" processed="2811" dbindex="28009">
Matilda II de Bolonya ( 1202 - 1262 ), comtessa de Bolonya (1216-1262) i reina consort de Portugal (1248-1253).

Orgens familiars.
Filla del comte Renaud de Danmartin i la seva esposa, la comtessa de Bolonya Ida de Lorena. A la mort dels seus pares Matilda va esdevindre la nica hereva del comtat de Bolonya.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 1216 amb el prncep Felip Hurepel, fill del rei Felip II de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 Joana (1219-1252);
 Alberic (1222-v 1284), comte de Clermont;

El 1234 es cas, en segones npcies, amb l'infant i futur rei Alfons III de Portugal, del qual en va esdevindre la seva primera esposa. D'aquesta uni va nixer:
 l'infant Robert de Boulogne (1239-1240) ;

Aquest casament fou dissolt el 1253 veient que Matilda II no podria tenir ms fills i es cas de nou amb Beatriu de Castella.

Comtat de Bolonya.
El comtat estava sotat protecci del Regne de Frana i per tant tenia en aquells moment la protecci de la reina vdua i regent del regne Blanca de Castella. Al seu torn, Blanca era tietat d'Alfons pel casament de la seva germana Urraca de Castella amb el rei Alfons II de Portugal.

Per aquesta uni Alfons III es va convertir en comte de Bolonya. 
Portugal es trovaba en una situaci difcil durant el regnat de San II de Portugal per les greus disputes internes entre noblesa, clergat i poder reial. Blanca de Castella aconsegu la mediciaci del Papa Innocenci IV, el qual aconsegu la renncia de San II i feu entronitzar Alfons III al tron ce Portugal.

De Matilda va tenir dos fills, per veient que el primer va morir a l'any d'edat i el segent noms nixer, decid dissoldre el matrimoni per casar-se de nou amb Beatriu de Castella. Aquest matrimoni signific la Pau definitiva amb el Regne de Castella.

Per Matilda II no accept ser repudiada i deman ampara a la Santa Seu, la qual va declarar invlida la uni entre Alfons III i Beatriu de CAstella. A la mort de Matilda, el 1262, el matrimoni d'Alfons III fou delcarat vlid.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70888" title="Doppelmayr" nonfiltered="2830" processed="2812" dbindex="28010">

Doppelmayr s una empresa austraca dedicada a la construcci de sistemes de transport per cable. T la seu a Wolfurt, al Vorarlberg. s un dels principals constructors mundials de remuntadors, dels quals l'any 2003 n'havien installat ms de 8.000 arreu del mn.

L'any 2002 adquir la companyia sussa Garaventa (tamb dedicada a la producci de remuntadors). Son volum de negoci per l'any fiscal 2004/2005 fou de 489,7 milions d'euros.

A les estacions d'esqu catalanes i andorranes bona part del parc de remuntadors s Doppelmayr (o Poma). Un exemple n's el el Funincamp, un funitel que enllaa Encamp amb la part superior de Grand Valira.

Enllaos externs.


Lloc web oficial (en alemany, angls, francs, itali, castell i suec);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70896" title="Felipa de Lancaster" nonfiltered="2831" processed="2813" dbindex="28011">

Felipa de Lancaster ( Leicester, Regne Unit 1360 - Odivellas 1415 ), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).

Orgens familiars.
Fou la filla primognita dels 7 fills del prncep Joan de Gant, i la seva primera esposa Blanca de Lancaster. Per lnia paterna era nta d'Eduard III d'Anglaterra i Felipa d'Hainaut, i per lnia materna tamb era descendent del mateix Eduard III.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de febrer de 1387 a Porto amb el rei Joan I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Blanca de Portugal (1388-1389);
 l'infant Alfons de Portugal (1390-1400) ;
 l'infant Eduard I de Portugal (1391-1438), rei de Portugal;
 l'infant Pere de Portugal (1392-1449), Primer Duc de Combra;
 l'infant Enric el Navegant (1394-1460), Primer Duc de Viseu;
 la infanta Isabel de Portugal (1397-1472), ;
 la infanta Blanca de Portugal (1398);
 l'infant Joan de Portugal (1400-1442), duc d'Aveiro;
 l'infant Ferran de Portugal (1402-1433);

Vida poltica.
El seu matrimoni va ser el pas final de l'aliana entre Portugal i Anglaterra, formada per a contrarestar la creada entre Frana i la Corona de Castella. Felipa s recordada per ser una reina generosa i molt benvolguda, encara que lamentablement infeli en la seva vida de casada, ja que el rei Joan era un home aficionat a les aventures amb dames de la cort, sent la seva amant favorita la bellssima Agns Pires, amb la qual va tenir dos  fills, els quals Felipa va criar com si fossin seus. 

Del seu matrimoni van nixer 9 fills, dels quals noms sis van arribar a l'edat adulta, sent aquests infants refinats i respectats a tota Europa.

Felipa va morir vctima de la pesta a la ciutat d'Odivellas, el 19 de juliol de 1415, als 55 anys d'edat, sent sepultada en el monestir de Batalla.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70902" title="(9) Metis" nonfiltered="2832" processed="2814" dbindex="28012">



(9) Metis s un dels majors asteroides del cintur d'asteroides. Est compost de silicats i metalls de nquel-ferro. Va ser descobert per Andrew Graham el 25 d'abril de 1848 des d'Irlanda, el seu nic descobriment d'un asteroide. Pren el seu nom de Metis, deessa grega de la saviesa i el pensament. 

Les dades de la seva corba de llum van fer suposar que podria tenir un satllit. No obstant aix, observacions subsegents no ho van confirmar. Metis va ser observat amb el telescopi espacial Hubble el 1993. Fou possible determinar la forma irregular de l'asteroide, per no es va detectar cap satllit . 

Metis ha estat observat ocultant una estrella no menys de 5 vegades. 

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70904" title="Elionor d'Habsburg" nonfiltered="2833" processed="2815" dbindex="28013">

Elionor d'Habsburg ( Brusselles 1498 - Talavera de la Reina 1558 ), infanta de Castella, princesa d'Arag, reina consort de Portugal (1518-1521) i reina consort de Frana (1530-1547).

 Orgens familiars .
Nascuda el 15 de novembre de 1498 a la cort de Brusselles fou la filla primognita de l'arxiduc Felip el Bell i la reina Joana I de Castella. Per lnia paterna era nta de Maximili I d'ustria i Maria de Borgonya, i per lnia materna dels Reis Catlics.

Fou la germana gran dels reis i emperadors Carles I de Castella i Ferran I d'ustria.

 Npcies i descendncia .
El 25 de novembre de 1518 es cas a Lisboa amb el rei Manuel I de Portugal, del qual en fou la seva tercera esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Carles de Portugal (1520-1521);
 la infanta Maria de Portugal (1521-1577), senyora de Viseu;

El 1530 es torn a casar de nou a l'abadia de Vein amb el rei Francesc I de Frana. D'aquesta uni no tingueren fills.

 Raons matrimonials .
El seu pare i el seu avi la volgueren casar amb les principals cases reials d'Europa com Anglaterra, Frana o Polnia. Per veient la seva impossibilitat la prometeren amb l'hereu de la corona portuguesa, el futur rei Joan III de Portugal. Per el pare d'aquest, Manuel I de Portugal, qued enamorat d'ella en veure-la en un retrat per la qual cosa decid anullar el pormetatge del seu fill i casar-s'hi ell, convertint-la en la seva tercera esposa.

A la mort del seu marit el desembre de 1521 retorn al Regne de Castella. En virtut del Tractat de les Dames, que sign el seu germ Carles I, fou promesa el 1526 amb el rei de Frana Francesc I, vidu de la seva primera esposa. Aquest enlla permet asserenar les tensions entre la Dinastia Valois francesa i la Dinastia Habsburg castellana.

A l'enviudar novament el 1547 retorn altre cop a Castella i Elionor mor el 18 de febrer de 1558 durant l'intent frustrat de reconciliaci amb la seva filla Maria, de la qual s'havia separat noms nixer.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70905" title="(10) Hygiea" nonfiltered="2834" processed="2816" dbindex="28014">

(10) Hygiea s el quart major asteroide del cintur d'asteroides, amb un dimetre de 407 km. La seva superfcie de color fosc fa que se'l vegi ms tnue del que correspondria a la seva grandria. 

Est compost d'un material carbonatat primitiu similar al dels meteorits condrites. 

s el major membre de la famlia Hygiea.

Va ser descobert per l'astrnom itali Annibale de Gasparis el 12 d'abril de 1849 des de Npols. Va ser el seu primer asteroide descobert. M. Capocci, director de l'Observatori de Npols, va anomenar a aquest asteroide Higia per la deessa grega de la salut, filla d'Esculapi. 

El telescopi espacial Hubble va ser capa de determinar que tenia forma esfrica.

Fins a ara s'han observat 5 ocultacions estellars per part de Hygiea.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70907" title="AK-47" nonfiltered="2835" processed="2817" dbindex="28015">

L'AK-47 s un fusell d'assalt sovitic disenyat per Mikhail Kalashnikov, combatent rus durant la Segona Guerra Mundial. Les sigles AK-47 sn l'acrnim de "Avtomat Kalashnikov, model 1947". Al 1949 l'Exrcit Roig el va adoptar com a arma principal de la infanteria encara que no va ser fins 1954 quan va entrar en servei a gran escala. Posteriorment fou escollit per gran part dels pasos de l'rbita sovitica, com a arma reglamentria per als seus exrcits.

 Caracterstiques .
El que fa peculiar a aquest fusell d'asalt s el seu enginys sistema de recrrega de cartutxos, que utilitza la fora dels gasos d'expulsi produts pel tret per a facilitar la colocaci d'un nou cartutx a la recambra i expulsa el casquet ja utilitzat. En aquest sistema, el subministrament de fora per al funcionament de l'arma es realitza mitjanant la presa d'una petita quantitat dels gasos impulsors de l'nima, una vegada que la bala ha pasat fins la boca. Aquest gas es dirigeix fins una presa, a travs de la qual entra al tub de gas de l'arma; all empeny un pist, que est connectat al forrellat i al seu dispositiu de tancament. Primer obre el forrellat i l'empeny cap al darrera, desprs, una molla recuperadora exerceix aquesta acci cap al davant per a repetir el cicle. Aix fa que l'arma tingui un menor retrocs i conseqentment la fiabilitat del tret sigui major. El seu carregador corbat, que li confereix una major capacitat en un espai menor, s tamb signe distintiu d'aquest fusell d'assalt. s tracta d'un dels primers fusells amb peces de plstic (per exemple, l'empunyadura de baquelita), all que fa que sigui fcilment reparable.



L'AK-47 s fams per la seva gran fiabilitat; suporta condicions atmosfriques molt desfavorables, sense cap incident; s'ha demostrat que l'arma continua disparant tot i ser llanada al fang, submergida en aigua i atropellada por una camioneta. Alguns exemplars amb desenes d'anys de servei actiu, no presenten cap problema. L'arma s molt segura i permet a un tirador mitj arribar a un blanc hum a 400 metres de distncia.

Posteriorment van sorgir nous models, fins i tot una versi curta coneguda com AKM, dissenyada per a les unitats de paracaigudistes i les tripulacions de vehcles blindats, dotada de culata plegable. Un dels canvis ms notables tingu lloc a la dcada dels 70, amb un recalibrat a un cartuxt nou, passant del 7,62x39 al 5,45x39, l'equivalent al 5,56x45 OTAN (tamb anomenat .223 Remington, i utilitzat per molts altres fusells moderns, com els AR-15/M-16 nord-americans o els CETME L espanyols). Els models d'aquest calibre van passar a anomenar-se AK-74 (tamb en referncia a l'any d'adopci, el 1974).

Actualment la fbrica d'armes russa Izhmash encara fabrica versions d'aquesta arma, tals com els AK-101, AK-102, AK-103, AK-74M, AKM, ... tant en calibre 5,56 mm com en 7,62 mm.

Ha sigut fabricat per molts pasos, entre d'ells Xina, Corea, Pasos de l'anterior Pacte de Varsvia i fins i tot s'han trobat models fabricats per tribus de Pakistan.

La versi coreana s ms llarga, la txecoslovaca s ms lleugera... Resumint, l'AK-47 s una de les armes ms sollicitades per al combat irregular i el seu punt d's culminant fou a la guerra del Vietnam.

 Curiositats .
A Mxic popularment se'ls anomena "Cuerno de chivo", per la forma del carregador. A ms, s ampliament referenciat a pellcules sobre el narcotrfic.

AK-47 tamb s el nom d'una varietat de marihuana.

Enllaos externs .

  Plana del fabricant ;
  Plana no oficial ;
 AK-47 Museum virtual tour ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70909" title="Club Nataci Atltic Barceloneta" nonfiltered="2836" processed="2818" dbindex="28016">
El Club Nataci Atltic Barceloneta s un club de nataci i waterpolo de la ciutat de Barcelona.

Histria.
El Club Nataci Atltic Barceloneta va nixer desprs de la fusi del Club Nataci Atltic (fundat l'any 1913) i el Barceloneta Amateur Club (fundat l'any 1929).

El seu objectiu s la promoci de la nataci i el waterpolo, i la divulgaci de la prctica esportiva entre tothom. El club s una associaci democrtica, on tots els socis i les scies sn electors i
elegibles, poden escollir els rgans de govern del club i sn convocats en una Assemblea anual per aprovar la gesti esportiva, econmica i social de l'entitat.

El Club Nataci Atltic-Barceloneta est afiliat a la Federaci Catalana de Nataci.

Palmars.
 8 Lligues (1969-70, 1972-73, 1973-74, 2000-01, 2002-03, 2005-06, 2006-07, 2007-08);
 6 Copes del Rei (1999-00, 2000-01, 2003-04, 2005-06, 2006-07, 2007-08);
 3 Copes Catalunya (2006-07, 2007-08, 2008-09);
 
 Enllaos externs .
 Web oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70919" title="Club Nataci Catalunya" nonfiltered="2837" processed="2819" dbindex="28017">
El Club Nataci Catalunya s un club de nataci i waterpolo de la ciutat de Barcelona.

Histria.
El Club Nataci Catalunya es fund el 21 d'abril de 1931 als
Banys Orientals de la Barceloneta. Desprs de la Guerra Civil el
club pat fora dificultats i la majoria de nedadors ingressaren a la breu secci
de nataci del FC Barcelona. Posteriorment el club arrib a un acord amb 
l'empresa Baos Populares de Barcelona SA que tenia una piscina al barri de
Grcia i es trasllad al seu nou emplaament. El 1972 aconsegu per
part de l'Ajuntament de Barcelona la concessi en usdefruit de la piscina
Pau Negre. L'any 2004, el deteriorament palpable de les installacions i una baixada del nombre de socis (causada per la competncia del proper centre d'esport Europolis fu perdre un considerable nombre de socis al club. L'equip oficial de waterpolo i les seves despeses en torneigs internacionals foren, tamb, una causa del dficit intern. A partir de 2005, les circumstncies internes de la junta del club, feren que s'inicis una nova etapa de reformes a les installacions, encara que en certs moments va perillar l'existncia del club a causa de la mala gesti econmica i de la baixada del nombre de socis. Finalment, desprs d'evaluar un nou projecte per actualitzar i millorar el complex esportiu Pau Negre l'any 2006, a inicis de 2007 comenaren les obres d'enderrocament parcial i reforma de les installacions del club.

Seccions.
 Nataci;
 Waterpolo;
 Squaix;
 Atletisme;
 Triatl;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70922" title="Pokmon Yellow" nonfiltered="2838" processed="2820" dbindex="28018">
 
Pokmon Yellow (Pokmon Groc, en catal) s la tercera edici (la quarta al Jap) dels primers videojocs de Pokmon del gnere RPG per Game Boy. Es quasi idntic a Pokemon Vermell i Blau, per amb una lnia i una histria que es desenvolupa de manera ms fidel a l'anime Pokmon.

Va ser llanat el 2 de setembre del 1998 al Jap, i conegut com Pocket Monsters : Pikachu, sense utilitzar el color groc com identificatiu. Popularment fou conegut com "Pokmon Show" per basar-se ms en la srie de televisi, que sort desprs dels primers videojocs.

 Caracterstiques .

El mapa, sistema de joc, argument, histories i aventures sn idntiques als de Pokmon Blau i Vermell.

Las diferencies sn els Pokmon que es poden obtenir, una major dificultat amb els lders del gimnasos, la Cerulean Cave va ser refeta i lleugeres millores grfiques, aix com nous dibuixos de les criatures a les batalles. El primer Pokmon que s'obt s Pikachu sense possibilitat d'elegir-ne un altre (tot i aix Bulbasaur, Squirtle i Charmander es poden obtenir al mateix joc sense necessitat del cable Link), el rival tindr un Eevee que evolucionar segons com el jugador vagi a l'aventura. Hi ha alguns canvis com l'aparici de Jesse i James, un Chansey al costat de l'infermera als centres Pokmon, etc. 

Com a curiositat hi ha un minijoc desbloquejable, una nova pantalla de presentaci, Pikachu no pot evolucionar a Raichu en aquest joc. A ms, segueix l'entrenador i es pot veure si est content o trist, prenent elements del Tamagotchi (mascota virtual). Aix va ser pres per afegir en la segona generaci (Pokmon Or i Plata) la possibilitat que alguns Pokmon evolucionin segons el seu nivell de felicitat.

Pels amants de les batalles, alguns Pokmon aprenen moviments nous, destacant el propi Pikachu que sabr, Llampec, Pantalla Llum, Fuet, Flexibilitat i Doble Equip per nivell. Mankey sabr Patada Baixa i Grunyit, Charizard podr aprendre Vol, una MO, i molts altres Pokmon sabran ms atacs. Aix canvia lleugerament les estratgies en las batalles, per malgrat aquests canvis, el joc est infestat de bugs i resulta incomprensible que en el temps transcorregut des dels seus predecessors (dos anys), no s'hagi polit, el joc segueix sent igual de lent que el Vermell i que el Blau, i no aprofita a fons la Super Game Boy.

Pokmon que no apareixen a Pokmon Groc .

Hi ha un total de 151 Pokmon al joc, tot i aix, al Groc noms se'n poden obtenir 137. Per als 13 que falten, cal intercanviar amb Vermell i Blau, fent servir el cable Link. Els 13 que falten sn aquests:

Weedle ;
Kakuna;
Beedrill;
Ekans (tampoc a Blau);
Arbok (tampoc a Blau);
Raichu;
Meowth (tampoc a Vermell);
Persian (tampoc a Vermell);
Koffing;
Weezing;
Jynx;
Electabuzz (tampoc a Blau);
Magmar (tampoc a Vermell);

 Nota: Tot i que Pikachu no pot evolucionar a l'Edici Groga, si se'l transfereix a una altra edici (o fins i tot a un altre cartutx de Pokmon Groc), se'l pot evolucionar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70925" title="Anna d'ustria i d'Habsburg" nonfiltered="2839" processed="2821" dbindex="28019">

Anna d'ustria ( Cigales, Espanya 1549 - Badajoz 1580 ) fou una princesa imperial, arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que contragu matrimoni amb el rei Felip II de Castella, del qual en fou la seva quarta esposa, i esdevenint reina consort de Castella i Arag (1570-1580) i reina consort de Portugal (1580). 

Orgens familiars.
Va nixer el 2 de novembre de 1549 a la poblaci de Cigales, prop de la ciutat de Valladolid, sent la filla primognita de l'emperador Maximili II del Sacre Imperi Romanogermnic i la seva esposa Maria d'Habsburg. Per lnia paterna era nta de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna I d'Hongria, i per lnia materna de Carles I de Castella i Isabel de Portugal.

Fou germana, aix mateix, dels emperadors Rodolf II d'ustria i Maties I d'ustria.

Npcies i descendents.
Inicialment promesa amb l'infant i prncep d'Astries Carles d'Habsburg, fill primognit de Felip II de Castella, la mort prematura d'aquest el 1568 provoc que, a la mort de la tercera esposa de Felip II el mateix any, es cass amb ella tot i la inicial oposici del papa Pius V.

Es cas el 12 de novembre de 1570 a Segvia amb el seu oncle, el rei Felip II de Castella, convertint-se en la seva quarta esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ferran d'Habsburg (1571-1578), prncep d'Astries;
 l'infant Carles Lloren d'Habsburg (1573-1575);
 l'infant Ddac d'Habsburg (1575-1582), prncep d'Astries;
 l'infant Felip III de Castella (1578-1621), rei de Castella i Lle i Arag;
 la infanta Maria d'Habsburg (1580-1583);

La reina va morir el 26 d'octubre de 1580 a Badajoz i el seu cos fou enterrat al Monestir de l'Escorial.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70932" title="Anna d'Espanya" nonfiltered="2840" processed="2822" dbindex="28020">
 
Anna d'Espanya o Anna d'Austria, fou reina de Frana (Valladolid 1601 - Pars 1666). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina consort de Frana i reina regent (1643-1651).

Orgens familiars.
Nascuda a la cort reial de Valladolid el 22 de setembre de 1601 fou filla del rei Felip III d'Espanya i la seva esposa, l'arxiduquessa Margarida d'ustria. Per lnia paterna era nta de Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'ustria, i per lnia materna de l'arxiduc Carles d'ustria i de la princesa Anna Maria de Baviera. Fou germana gran de Felip IV de Castella.

Npcies i descendents.
Es va casar el 24 de novembre de 1615 a la ciutat de Bordeus amb el rei Llus XIII de Frana. D'aquesta uni nasqueren dos fills:

 SM el rei Llus XIV de Frana, nat a Saint-Germain in Laye el 1638 i mort el 1715 a Versalles. Es cas amb la infanta Maria Teresa d'Espanya.
 SAR el prncep Felip d'Orleans, nat el 1640 a Saint-Germain in Laye i mort el 1701 a Saint Cloud. Es cas en primeres npcies amb la princesa Enriqueta d'Anglaterra i en segones npcies amb la princesa Elisabet Carlota del Palatinat.

Reina consort de Frana. 


En un comproms de l'aliana hispano-francesa desitjada per Maria de Mdici, el 18 d'octubre de 1615 es casaren a Burgos Anna d'ustria i Llus XIII. Aquest no hi fou present i fou representat pel duc d'Uceda. Aquell mateix dia, a Bordeus, Isabel de Frana, germana de Llus XIII, es cas amb el futur rei Felip IV de Castella. Posteriorment es produ l'intercanvi de les princeses a la ciutat de Bidasoa. La uni fsica entre Anna i Llus XIII, aix com d'Isabel i Felip IV, es feu el 21 de novembre del mateix any a Bordeus.

Installada als apartaments del Palau del Louvre, Anna d'ustria, davant la indiferncia del seu marit, s'envolt de cortesanes castellanes i continu amb el model de vida castell, amb grans dificultats per aprendre el francs.

Tot i la joventut dels nous casats, la uni es consum rpidament per qestions poltiques. Maria de Mdici, regent del moment, no volgu comprometre ni posar en perill la uni del seu fill. La inexperincia dels dos joves comport una humiliaci del prncep hereu francs, cosa que li gener un gran ressentiment vers la seva mare i provoc que no s'aprops ms a la seva dona en els segents tres anys.

Fins el cop d'estat de Llus XIII contra la seva mare el 1617, la situaci no canvi. Conscient del problema diplomtic existent, aix com dinstic al no haver-hi fills, Carles Albert de Luynes intent canviar la manera de fer de la reina. Aix, s'expuls les dames de companyia castellanes vers la cort de Madrid i foren substitudes per cortesanes franceses. Sota la influncia de la muller de Luynes, Anna fou vestida i es comport com una francesa. A partir d'aquell moment, Llus XIII comen a sentir una especial devoci per Anna.

Va ser acusada de traci, acusaci basada en la correspondncia secreta que mantenia amb el seu germ Felip IV de Castella, pel que va ser inculpada d'intrigar contra el seu major enemic el cardenal Richelieu; i se li va atribuir l'haver participat en la conspiraci de Chalais i del Cinc de mar, imputacions que, sembla ser, van mancar de versemblana.

Se li va atribuir una aventura amorosa amb George Villiers, duc de Buckingham, sense que realment pogus provar-se malgrat les contnues visites que aquest realitzava a Pars per a entrevistar-se amb la reina. Aquests galantejos van propiciar la separaci del matrimoni. Anna es va retirar al seu castell de Val-de-Grce en el qual va romandre diversos anys, fins que va acabar per reconciliar-se amb Llus XIII, i va retornar a la cort de Pars. 

Regent de Frana. 


A la mort de Richelieu, l'any 1642, i posteriorment del seu esps, el 1643, fou nomenada regent de Frana. Va aconseguir que el Parlament de Pars abols el testament de Llus XIII, que limitava les seves prerrogatives. Va nomenar el cardenal Giulio Mazzarino, ja present al Consell de regncia, President del consell real. Es va sospitar que va contreure matrimoni secret amb ell, encara que mai es va poder aportar documentaci alguna que ho provs, tot i que alguns indicis aix ho indicaven. 

Amb el suport del Cardenal Mazzarino va acabar amb la Guerra dels Trenta Anys, en la que el Regne de Frana va obtenir importants guanys territorials, va continuar lluitant contra les Espanyes a la Guerra dels Segadors i va acabar amb les revoltes dels aristcrates liderats per Llus II de Borb-Cond que va ser coneguda com la Guerra de la Fronda.

A l'arribar Llus XIV de Frana a la seva majoria d'edat (en aquells moments als 13 anys), el 1651, va ascendir al tron i les activitats poltiques d'Anna d'ustria foren considerablement redudes, encara que la seva preponderncia va continuar deixant-se sentir mentre va viure Mazzarino. A la mort d'aquest, l'any 1661, Llus XIV va assumir tot el poder i la reina es va retirar, de nou, a Val-de-Grce, on va romandre fins a la seva defunci el 20 de gener de 1666. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70933" title="Margarida d'ustria (reina d'Espanya)" nonfiltered="2841" processed="2823" dbindex="28021">

Margarida d'ustria (Graz, Sacre Imperi Romanogermnic 1584 - Monestir de Sant Lloren de l'Escorial, Espanya 1611) fou una arxiduquessa d'ustria i reina consort de Castella, Arag, Portugal, Npols i Siclia (1599-1611).

Orgens familiars.

Va nixer a la cort imperial de Graz el 25 de desembre de 1584 sent filla de l'arxiduc Carles II d'ustria, governant dels ducats d'Estria, Carntia i Carniola, i de la princesa Anna Maria de Baviera. Per lnia paterna era nta de l'emperador Ferran I, emperador romanogermnic i de la reina Anna I d'Hongria, i per lnia materna de l'elector Albert V de Baviera i de l'arxiduquessa Anna d'ustria.

Va tenir catorze germans, entre ells l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermnic.

Npcies i descendndia.

Es cas el 18 d'abril de 1599 a la catedral de Valncia amb el seu cos, el rei Felip III de Castella, fill del rei Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la infanta Anna d'Espanya (1601-1666), casada el 1615 amb el rei Llus XIII de Frana.

 SAR la infanta Maria d'Habsburg (1603);

 SAR la infanta Maria Anna d'Espanya (1606-1646), casada el 1631 amb l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermnic.

 SM el rei Felip IV de Castella (1605-1665). Casat en primeres npcies amb la princesa Isabel de Frana i en segones npcies amb l'arxiduquessa Marianna d'ustria.

 l'infant Carles d'Habsburg (1607-1632);

 l'infant Ferran d'Espanya  (1609-1641), arquebisbe de Toledo, cardenal i governador dels Pasos Baixos;

 la infanta Margarida Francesca d'Habsburg (1610-1617);

 l'infant Alfons Maurici d'Habsburg (1611-1612);

Margarida mor el 3 d'octubre de 1611 al Monestir de Sant Lloren de l'Escorial, on fou enterrada.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70934" title="Pokmon FireRed i Pokmon LeafGreen" nonfiltered="2842" processed="2824" dbindex="28022">
Pokmon FireRed i Pokmon LeafGreen (Pokmon VermellFoc i Pokmon VerdFulla, en catal), sn dos videojocs que es llanaren al mercat l'octubre del 2004, essent bsicament 'remakes' de las clssiques versions Pokmon Vermell i Blau, per desenvolupats amb nova tecnologia. Sn considerats de la tercera generaci de la saga de videojocs de Pokmon, juntament amb Rob i Safir. Tanmateix, VermellFoc i VerdFulla sn molt ms que un viatge al passat amb grfics notablement millorats (semblants als de Rob i Safir), sin que inclou moviments nous, territoris i illes desconegudes i nous enemics per vncer.

 Trama .
Igual que en els jocs anteriors, la meta a Pokmon VermellFoc i VerdFulla  es convertir-se en el millor entrenador de tots i capturar tots els Pokmon possibles, i bviament, derrotar una banda de dolents (l'equip dels Team Rocket).

 Compatibilitat .
Per intercanviar Pokmon amb altres versions o per jocs i batalles multijugador s'han de fer servir:

 Pokmon Rub, Safir i Esmeralda, mitjanant el cable Link;

 Pokemon Colosseum i Pokemon XD mitjanant el cable Gameboy Advance   Gamecube;

 Novetats .

 Mapa expandit, amb 9 illes totalment noves, en qu s'han de complir diverses missions i vncer diversos rivals.

 L'aparena de molts Pokmon ha canviat (l'anomenat sprite) i s'inclouen els Tutors de Moviments, que poden ensenyar als Pokmon certs atacs (per noms una vegada cada un). A ms, hi ha un tutor que ensenya tres nous i molt potents atacs bsics: Planta Ferotge (per a Venusaur), Anell Igni (per a Charizard) i Hidro Can (per a Blastoise);

 Possibilitat d'obtenir Pokmon de les versions Or, Plata i Cristall.

 Aparici del Tub MT per guardar MTs i MOs, apart d'un lloc especial per les baies, cosa que fa ms ordenada la motxilla.

 El PokNav ha estat suprimit en aquestes versions, i s'ha afegit l'objecte Buscalluites amb el qual es pot tornar a lluitar amb els entrenadors que estiguin a l'aire lliure.

 Pokemon Estranys i de Collecci .

No tots els Pokmon es poden aconseguir mitjanant intercanvis amb altres versions. Alguns llegendaris noms poden ser obtinguts en esdeveniments organitzats per Nintendo (Regal Misteris), amb el qual s'aconsegueix un tiquet virtual que permet agafar un vaixell a Illes remotes a les que no es pot anar normalment, i on hi ha Pokmon que no es poden obtenir a cap altra part del joc. En el cas de VermellFoc/VerdFulla, aquests Pokmon sn: Ho-Oh, Lugia i Deoxys.

A ms, segons el Pokmon elegit a l'inici del joc, desprs de derrotar l'Alt Comandament, una de les tres bsties llegendries apareixer en les rutes de Kanto. Si s'ha triat, Bulbasaur apareixer Entei, si s'ha triat Charmander, apareixer Suicune, i si s'ha triat Squirtle, apareixer Raikou.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70935" title="Francesc Carles d'ustria" nonfiltered="2843" processed="2825" dbindex="28023">


Francesc Carles d'ustria (Viena 1802 - 1878). Arxiduc d'ustria, prncep d'Hongria i de Bohmia i pare de dos emperadors de la casa d'Habsburg, l'emperador Francesc Josep I d'ustria i de l'emperador Maximili I de Mxic.

Francesc Carles d'ustria nasqu el dia 7 de desembre de 1802 al Palau del Hofburg de Viena, essent fill de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. Era nt de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

Segons tots els indicis i biografies, les capacitats intellectuals de l'arxiduc era escasses i aquesta fou la ra per la qual decid abdicar en favor del seu fill, l'arxiduc Francesc Josep d'ustria, desprs dels fets de 1848.

Casat el 4 de novembre de 1824 a la princesa Sofia de Baviera, el casament venia a corroborar un seguit de trajectries dinstiques que fins el moment s'estaven produint. D'una banda, les contnues unions entre la casa bavaresa i l'austriaca i de l'altre les magnfiques aliances que havien signat les filles del nou rei Maximili I Josep de Baviera ja que s'havien unit amb les cases d'ustria, de Saxnia, de Prssia i amb el duc de Leuchtenberg, nebot de Napole I. 

La princesa Sofia era filla del rei Maximili I de Baviera i de la princesa Carolina de Baden essent una princesa culta, interessada en la pintura, la msica i el teatre i amb grans dots d'estrategia. 

La parella s'install a Viena i tingueren quatre fills:

 SM l'emperador Francesc Josep I d'ustria, nascut a Viena el 1830 i mort el 1916 a la capital austriaca. Es cas el 1853 amb la princesa Elisabet de Baviera.

 SM l'emperador Maximili I de Mxic, nascut a Viena el 1832 i mort el 1867 a Quertaro (Mxic). Es cas amb la princesa Carlota de Blgica.

 SAR l'arxiduc Carles Llus d'ustria, nascut a Viena el 1833 i mort el 1896 a la capital austriaca. Es cas en primeres npcies amb la princesa Margarida de Saxnia, en segones npcies amb la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies i en terceres npcies amb la infanta Maria Teresa de Portugal.

 SAR l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nascuda a Viena el 1835 i morta el 1840.

 SAR l'arxiduc Llus Vctor d'ustria, nascut a Viena el 1842 i mort el 1919 a la mateixa capital austriaca.

Al llarg del regnat del seu germ, l'emperador Ferran I d'ustria, l'arxiduc Francesc Carles d'ustria particip en els Consells de la Corona, malgrat que la seva participaci fou ms aviat escassa, per no dir testimonial.

Amb les diferents revoltes liberals i nacionalistes de l'any 1848 que afectaren les ciutats austraques de Viena, Praga i Mil i molt especialment Hongria, l'emperador Ferran I d'ustria decid abdicar degut a les moltes pressions. La cort austriaca que es trobava refugiada a la "fidel" Innsbruck al Tirol decid fer renunciar a l'arxiduc per tal que el seu fill el jove Francesc Josep fos coronat emperador. Sense cap mena de dubte, fou la seva muller qui particip i ide ms activament l'abdicaci del pare per tal de coronar al fill.

La mort de l'arxiduc es produ l'any 1878, cinc anys desprs de la de la seva muller, a la capital imperial, Viena.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70937" title="Jpet" nonfiltered="2844" processed="2826" dbindex="28024">

Astronomia: Jpet (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, Jpet s un dels Titans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70938" title="Tetis" nonfiltered="2845" processed="2827" dbindex="28025">

Astronomia: Tetis (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia grega: ;
Tetis (filla de Gea) s una de les titnides.
Tetis (mare d'Aquilles) s una nimfa del mar, mare de l'heroi Aquilles.
Geografia: ;
Oce de Tetis: oce que exist entre el Permi i el Mioc.
Sistema de Tetis: sistema muntanys que s'estn des de l'Atles a l'oest fins l'Himlaia a l'est.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70939" title="Dione" nonfiltered="2846" processed="2828" dbindex="28026">

Astronomia: Dione (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, Dione (mitologia) era una nimfa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70940" title="Hiperi" nonfiltered="2847" processed="2829" dbindex="28027">

Astronomia: Hiperi (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, Hiperi (mitologia) era un dels Titans.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70941" title="Calipso" nonfiltered="2848" processed="2830" dbindex="28028">

Astronomia: Calipso (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, Calipso pot representar diferens personatges:
Una nimfa o una ocenide, vegeu Calipso (mitologia);
Una filla de Creta i Hlios;
Msica: Ritme musical carbeny, vegeu Calipso (msica);
Oci: Videojoc recreatiu, vegeu Calipso (videojoc);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70942" title="Girar bolgrafs" nonfiltered="2849" processed="2831" dbindex="28029">
El penspinning, l'habilitat de fer girar els bolgrafs consisteix en fer una srie de moviments amb els dits, fent passar entre ells un bolgraf a una velocitat molt rpida.

 Moviments fonamentals .


 Thumbaround: consisteix en realitzar una volta completa al voltant del polze.
 Thumbaround Reverse: s igual que el Thumbaround per fet al revs i ms complicat.

 Sonic: consisteix en fer una srie de girs mentre el bolgraf passa d'un dit a un altre.
 Sonic Reverse: s igual que el Sonic normal per al revs i ms complicat.

 Charge: el boli gira entre dos dits.
 Charge Reverse: el boli gira entre dos dits en sentit contrari.

 Fingerpass: el boli passa entre tots els dits.
 Fingerpass Reverse: el boli passa entre tots els dits en sentit contrari.

Nota: El Fingerpass s un dels fundamentals ms fcil de fer per ms difcil de dominar a la perfecci. s un combo que tracta d'una serie de Pass. Visualitzeu el Fingerpass de Bonkura per veure l'increble velocitat que es pot aconseguir.

 Vdeos .

 Bonkura;
 Dongza;
 Eriror;
 s777;
 Fratleym;
 Rarka;




 Enllaos externs .
 SPSC - Spanish Pen Spinning Community ;
 Pentrix - Pen Spinning Revolution;
 PenstudioZ;
 The Troposphere Pen Spinning Website;
 Tutorials en imatge i vdeo.;
 Universal Pen Spinning Board - Frum universal de Penspinning.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70945" title="Nominoe" nonfiltered="2850" processed="2832" dbindex="28030">

Nominoe (bret Nevenoe) fou el primer rei de Bretanya del 820 al 851. Protegit del rei dels francs Llus el Piets, el 820 el va posar en el poder a Bretanya totr destituint Gwiomarc'h.   

D antuvi fou lleial als francs.  Tanmateix, a la mort de Llus el Piets aprofit les lluites dinstiques dels carolingis per a independitzar-se, tot donant suport Lotari I contra Carles el Calb. El 845 venc les tropes franques a Ballon i ocup Roazhon, Naoned i Gwened, tot el territori de l antiga Marca Bretona, i en les seves incursions arribaria fins i tot a Anjou i el Vendomois.  

Durant el seu govern s escriv la Gesta Sanctorum Rotoniensum, on es glossaven la vida i miracles dels set sants fundadors de Bretanya.  Tamb install el 848 la nova seu episcopal a Dol, separada de la de Tours, i n expuls el bisbe Susannus i a tots els capellans francs, que foren substituts per bisbes i capellans bretons, de manera que tamb consum la independncia eclesistica.  Nogensmenys, compt amb l oposici del bisbe Astard de Naoned, qui convocaria contra ell el Concili de Tours i es va veure obligat a contenir alguna de les mesures que va prendre sota pena d excomuni.  Per tot i aix, el 836 va convocar un concili de bisbes bretons a Rosdunum i fou reconegut finalment pel papa Lle IV com a Rex Britannorum. 

Va morir el 851 quan planejava una expedici per tal d incorporar Maine al seu reialme.  Fou conegut posteriorment amb el sobrenom de Tad ar vro (Pare de la naci).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70946" title="Polze" nonfiltered="2851" processed="2833" dbindex="28031">

En l'anatomia humana, el polze s el primer dit d'una m. s pot oposar completament als altres quatre dits i pot tocar la resta de dits des de la seva punta fins la base, i fins i tot la part superior del palmell de la m. Aquesta qualitat dna a la m dels humans - i en general dels primats - un avantatge evolutiu molt notable, ja que mitjanant aquesta funci anatmica el polze pot manipular objectes grans recolzant-se amb el palmell de la m, i objectes mitjans o petits recolzant-se amb un o ms dits.

Origen .
L'evoluci del polze oposable o prnsil normalment s'associa amb l'Homo habilis, el predecessor de l'Homo sapiens. s el resultat de l'evoluci de l'Homo erectus (aproximadament un mili d'anys enrere) mitjanant una srie d'etapes antropomrfiques intermdies, ja que s un procs evolutiu molt complicat.

Anatomia humana.
El polze hum est format per ossos i per msculs.

ssos.
Est format per tres ossos, que de distal a proximal sn:
 
 Falange distal;
 Falange proximal;
 Primer metacarp;

Msculs.
Els moviments del polze estan controlats per 8 msculs:



Simbologia.
Hi ha molts gestos culturals en qu interv el polze. Per exemple, el polze aixecat indica aprovaci, mentre que apuntant cap avall indica negaci o crtica. Sembla que el gest ve dels combats de gladiadors romans, on els caps decidien la mort del perdedor o amnistiar-lo amb un gest del polze.

Amb el polze es pot demanar a un cotxe que s'aturi per pujar-hi en l'autoestop (en alguns pasos, s'usa tamb per avisar els taxis). 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70947" title="Janus" nonfiltered="2852" processed="2834" dbindex="28032">

Astronomia: Janus (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia romana, Janus (mitologia) era un du, guardi de la llar i de les entrades de les cases.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70948" title="Erispo" nonfiltered="2853" processed="2835" dbindex="28033">
Erispo fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe. Va vncer Carles el Calb a la batalla de Jengland, vora el riu Vilaine, el 851, de manera que poc desprs es va reunir amb ell a Angers i fou reconegut com a rei pels francs. En les seves incursions arribaria a Felgerieg, i pat algunes incursions dels vkings el 853 i el 855. Per el 857 se li sublev l usurpador Salaun i mor assassinat per aquest amb suport del bisbe Alcmar de Nantes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70951" title="Mimas" nonfiltered="2854" processed="2836" dbindex="28034">

Astronomia: Mimas (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, Mimas (mitologia) era un dels Gegants, fill de Gaia.
Geografia: Muntanyes de Mimas a Jnia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70952" title="Epimeteu" nonfiltered="2855" processed="2837" dbindex="28035">

Astronomia: Epimeteu (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia:  Epimeteu (mitologia) era un personatge de la mitologia grega, fill de Jpet i Clmenes i germ de Prometeu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70953" title="Salom I de Bretanya" nonfiltered="2856" processed="2838" dbindex="28036">
Salom I de Bretanya (bret Salan) fou rei de Bretanya del 857 al 874. Arribaria al tro com a un usurpador. Continu la poltica expansiva del seus antecessors, i va arribar a prendre part d Anjou, Maine i Contentin, ja fora del territori bret, i en la seva expansi el 874 arribaria a ocupar gaireb tota Normandia.  Aleshores es va aliar amb Carles el Calb contra els vkings normands que assolaven les costes; l ajud a prendre Angers, per no aconsegu que els francs el reconeguessin com a rei, tot i que el Papa s que ho va fer. Fou mort pels dos fills d Erispo, el seu gendre Pasketen (o Pascwiten), comte de Gwened i Gurvand, comte de Roazhon que regnaren del 874 al 877.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70955" title="Prometeu" nonfiltered="2857" processed="2839" dbindex="28037">

Astronomia: Prometeu (satllit) s un dels satllits de Saturn.
Mitologia: Prometeu (mitologia) era un dels Titans de la mitologia grega, va robar el foc als dus per donar-lo als mortals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70956" title="Alain I Barvek" nonfiltered="2858" processed="2840" dbindex="28038">
Alain I Veur (bret Alain el Gran) fou rei de Bretanya del 877 al 907, el primer de la dinastia dels comtes de Rennes|Roazhon, qui finalment fou reconegut com a Rex Britanniae pels reis francs a canvi de cedir-los bona part dels territoris de l actual Normandia.  Va dedicar la major part del seu regnat a consolidar-se dins el territori de l actual Bretanya i venc els vkings a Kestembert el 888.

 Referncies .
 Histoire de la Bretagne d'Artur Lemoyne de La Borderie;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70958" title="Artur Lemoyne de La Borderie" nonfiltered="2859" processed="2841" dbindex="28039">

Artur Lemoyne de La Borderie (Vitr, 1827- Roazhon 1901) fou un historiador bret. Estudi dret a Chartres i des del 1853 treball als arxius departamentals de Naoned. Fou conseller general del departament d'Illa i Vilaine del 18674 al 1874, i diputat a l'Assemblea Nacional per Vitr del 1874 al 1876. El 1874 envi un informe a Lon Gambetta, Le Camp de Conlie et l'Arme de Bretagne, sobr els voluntaris bretons de Keratry que lluitaren contra els alemanys a Mans defensant Pars. Fou publicat al Paris Journal, encara que no va tenir cap ress.

Va fundar i presidir nombroses societats histriques i fou autor d tudes historiques bretonnes (1884), i publicador des del 1861 d un Annuaire historique et arqueologique de Bretagne, aix com Notions elementaires ou preces des origenes de la histoire de Bretagne du V au Ix sicles (1861). El 1890 fou catedrtic d histria a Roazhon, des de la qual establ que la Bretanya s una naci i influ fora en els joves nacionalistes posteriors. En la seva Introduction au cours d histoire de la Bretagne (1890), resum els aspiracions d una certa lite bretona:
 La Bretagne est mieux qu une province, elle est un peuple, une nation vritable et une socit  part, parfaitement originale dans ses elements constitutifs;

 Bibliografia .

 Louis De La Trmoille Et La Guerre De Bretagne En 1488, D Aprs Des Documents Nouveaux Et Indits. Champion, 1877.
 CORRESPONDANCE HISTORIQUE DES BNDICTINS BRETONS ET AUTRES DOCUMENTS INDITS. Relatifs  leurs travaux sur l Histoire de Bretagne. Publicats amb notes i introduccions per Arthur de la Borderie. Champion, 1880.
 Chronique De Jean De Saint-Paul Chambellan du Duc Franois II de Bretagne.  Nantes : Societe Des Bibliophiles Bretons, 1881;
 Complot breton de M.CCC.XCII . Documents indits, publis avec des notes et introduction par  Archives de Bretagne. II. Recueil d'actes, de chroniques et de documents rares et indits, publicat per la Socit des Bibliophiles Bretons et de l'Histoire de Bretagne. 1884.
 La Rvolte du Papier Timbr advenue en Bretagne en 1675. Prud homme. Saint-Brieuc, 1884, reeditat a Les Bonnets Rouges, Union Gnrale d'ditions (collection 10/18), Paris, 1975; (veure Revolta dels barrets vermells).
 Recueil d'actes indits des ducs et Princes de Bretagne. (,  &  sicles.)  Rennes, Imprimerie Ch. Catel, 1888.
 Cartulaire de l'abbaye de Landvennec, avec notes et variantes, Imprimerie de Ch. Catel - 1888 ;
 Une illustration rennaise - Alexandre Duval, de l acadmie Franaise et son thtre. H. Caillire, Rennes, 1893;
 Histoire Municipale de la ville de Trguier - Documents indits du  et du  sicle, publis avec notes et introduction. J. Plihon & L. Herv, Rennes. 1894;
 uvres Nouvelles Des Forges Maillard.  Nantes : Societe Des Bibliophiles Bretons, 1888(amb Ren Kerviler);
 Jean Meschinot, sa vie et ses uvres, ses satires contre Louis XI. Champion, 1896.
 Nouveau Recueil d'actes indits des Ducs et Princes de Bretagne ( &  sicles). Prost, Rennes. 1902.
 Histoire de Bretagne. Plihon, Honnay et Vatar Rennes 1905-1914, 6 volumes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70964" title="Alain II Barbitorte" nonfiltered="2860" processed="2842" dbindex="28040">
Alain II Barbitorte fou rei de Bretanya del 936 al 952. Fill de Mathuedoi de Poher, qui s'havia exiliat a Anglaterra, desembarc a Bretanya el 936 amb ajut del rei anglosax Athelstan i tornaria a dominar el territori bret.  Malgrat el suport donat pels anglosaxons, poc a poc anaren oblidant els lligams que els unien a Anglaterra. El 939 venc els vkings a Plourivo (Bro Leon), Naoned i Transo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70965" title="Hubble" nonfiltered="2861" processed="2843" dbindex="28041">

Astronomia:
Edwin Hubble (1889-1953), astrnom estatunidenc.
El Telescopi espacial Hubble, en rbita des del 1990.
L'asteroide (2069) Hubble.
El crter Hubble a la Lluna.
Cosmologia:
La llei de Hubble, que relaciona la velocitat de recessi i la distncia de les galxies mitjanant la constant de Hubble.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70966" title="Conan I el borni" nonfiltered="2862" processed="2844" dbindex="28042">
Konan I el borni comte de Roazhon i darrer rei de Bretanya  del 952 al 992. Acabaria d unificar el pas sota l autoritat nominal dels reis francs el 987, desprs de derrotar als comtes de Gwened, Drogon (952-953), Juhel (953-980) i Gwarech (980-987). El 990 abandonaria definitivament el ttol de rei i seria reconegut com a duc de Bretanya pels francesos, qui d aquesta manera recuperaren la sobirania nominal sobre el pas.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70968" title="Geoffroi I" nonfiltered="2863" processed="2845" dbindex="28043">
Geoffroi I fou duc de Bretanya del 992 al 1008. va succeir el seu pare Konan I el borni, primer duc veritablement independent Es cas amb Havoise, filla de Ricard I de Normandia, i fins a la seva mort hagu d enfrontar-se als intents d incorporaci del ducat per part tant dels francesos com dels normands.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70970" title="Alain III" nonfiltered="2864" processed="2846" dbindex="28044">
Alain III fou duc de Bretanya del 1008 al 1040. Successor de Geoffroi I, tamb s hagu d enfrontar als normands i als nobles francesos de la casa d Anjou (Foulques III).  Va emetre monedes amb la llegenda Alen Rix i durant el seu regnat es consolidar la lnia divisria lingstica definitiva entre el bret i el gallo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70978" title="Club Nataci Badalona" nonfiltered="2865" processed="2847" dbindex="28045">

El Club Nataci Badalona s un club esportiu de la ciutat de Badalona.

Histria.
Tot i que la fundaci data del 1929, els primers estatuts daten del 28 de maig de 1930. El primer president fou Joan Vil i Guell i la seu social era als Banys El Pescador. Amb prop de 2000 socis, s la segona entitat ms gran de la ciutat de Badalona.

Presidents.
 Joan Vil i Guell (1929);
 Joan Solernou Enrich (1932);
 Francesc Amat (1933);
 Enric Alany Alts;
 Gabriel Bigas Grau (1936);
 Francesc Albesa Royo (1937);
 Juli Nyssen Vicente (1940);
 LIus Mong Ferrer (1943);
 Jaume Pons CoIlado (1947);
 Santiago March (1959);
 Llus Mong Ferrer (1967, segon cop);
 Joan Llad (1969);
 Pere Pars Compte (1974);
 Salvador Duran Domnguez (1980);
 Lltzer Llopart Llopart;
 Artur Serra Roura (1987);
 Miquel Estruch Trait (1995);

Seccions.
 Nataci;
 Waterpolo;
 Pat de vela;
 Windsurf;
 Activitats subaqutiques;
 Triatl;
 Bsquet;
 Rem;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70979" title="Club Nataci Manresa" nonfiltered="2866" processed="2848" dbindex="28046">
El Club Nataci Manresa s un club de nataci i waterpolo de la ciutat de Manresa.

Histria.
El Club Nataci Manresa es fund el 1933. La primera piscina del club de 25 m datava d'un any abans. El 1955 el club inaugur la seva piscina coberta, que en el moment era la segona d'Espanya. La primera piscina olmpica de l'entitat data del 1970.

Esportistes destacats.
 Alfons Carbajo (boxa, olmpic a 1960);
 Neus Panadell (nataci, olmpica a Munic 1972);
 Pere Balcells (nataci, olmpic a Munic 1972);
 Montserrat Maj (nataci, olmpica a Montreal 1976);
 Rosa Estiarte (nataci, olmpica a Montreal.1976);
 Manel Estiarte (waterpolo, olmpic de Moscou 1980 a Sydney 2000);
 Gaspar Ventura Meseguer (waterpolo, olmpic a Moscou 1980);
 Jordi Pay (waterpolo, olmpic a Sel 1988, Atlanta 1996);
 Carles Sanz (waterpolo, olmpic a Atlanta 1996);

Seccions.
 Nataci;
 Waterpolo;
 Triatl;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70981" title="Imperi Tu'i Tonga" nonfiltered="2867" processed="2849" dbindex="28047">

L'Imperi Tui Tonga  o Imperi Tongals va ser un poders imperi d'Oceania. Estava centrat a Tonga a l'illa de Tongatapu amb capital a Mua. En la seva mxima esplendor, l'imperi s'estenia des de Niue fins a Tikopia i tenia una gran capacitat d'influncia sobre els territoris i pobles vens.

L'imperi es va formar al voltant de l'any 950 desprs del declivi de Tui Manua a Samoa i de Tui Pulotu a Fiji. Hauria sigut contemporani a l'imperi Micronsic basat en Yap.

Principis de l'Imperi.
Tonga estava sota la important influncia de Tui Pulotu i especialment de Tui Manua que controlaven una gran part de Tonga. Desprs de diverses guerres sagnants, Tonga va ser capa d'alliberar-se de la dominaci exterior. D'aquesta manera una dinastia sota el ttol de Tui Tonga va ser formada.  El primer Tui Tonga, "emperador" tongals, va ser Ahoeitu la mare del qual era d'una important famlia samoana noble. El seu pare, Tangaloa Eitumatupua, era una divinitat, un alt crrec religis samo. A causa d'aix, el cap de la dinastia va ser reconeguda com una persona capa de reunir en ell mateix els dos conceptes: el secular i el religis. Semblantment al rol que exercien els faraons egipcis.  La seva capital era situada a Toloa, per la capital seria moguda a Heket  sota el mandat del nov Tui Tonga. 

L'expansi (1200-1500).
Sota el mandat del des Tui Tonga, King Momo i el seu fill Tuit tui (l'onz Tui Tonga) l'imperi es va expandir fins incloure tota Fiji i part de Samoa. L'imperi va continuar expandint els fronts fins que va incloure tota la Polinsia occidental i central, algunes parts de Melansia, i Micronsia. L'imperi en la seva mxima esplendor dominava al voltant de tres milions de kilmetres quadrats de l'oce. Moltes rees que no estaven sota el control directe de l'Imperi eren forades a pagar tributs. La capital va ser moguda sota el mandat del fill de Tuit tui a la ms coneguda i prspera capital en tota la histria de l'Imperi, Mua. 

Flota imperial.

Els xits de l'Imperi estaven basats en la seva flota imperial. Les embarcacions ms comunes eren les canoes per als llargs recorreguts que sovint tenien veles quadrades. Les ms llargues podien transportar al voltant de 100 homes. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70983" title="Morningwood" nonfiltered="2868" processed="2850" dbindex="28048">
Morningwood s un grup de pop-rock alternatiu de Nova York, EUA. La cantant principal s Chantal Claret i la seua discogrfica s Capitol Records. El nom de "Moriningwood" prov d'una expressi anglesa que significa "erecci matinera".

 Histria.
El grup s'inici quan Chantal i Pedro Yanowitz es coneixeren en una festa d'aniversari al 2001, llavors tots dos formaren un duet que s'afegirien Alfredo Ortiz i Richard Steel al 2004 formant Morningwood. El seu lbum de debut Morningwood ha estat produit per Gil Norton, conegut pel seu treball amb Pixies, Catherine Wheel, i Echo and the Bunnymen. Dins d'aquest disc s'inclouen "Nth Degree", "Jetsetter" i "New York Girls". Durant l'any 2006 faran una gira al voltant dels EUA amb Head Automatica.

Membres de la banda.
Chantal Claret - vocalista;
Alfredo Ortiz - Bateria;
Pedro Yanowitz (antigament de the Wallflowers) -- baix;
Richard Steel - guitarra;

Discografia.
lbums.
Morningwood (2006);
Singles.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Morningwood;
 Blog de Morningwood a MySpace Music;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="70987" title="Microsoft Windows 2.0" nonfiltered="2869" processed="2851" dbindex="28049">
El Windows 2.0 s la segona versi del sistema operatiu Microsoft Windows, va ser llanada el 9 de desembre de 1987. La versi 2 de Windows portava com a novetat ms important les icones. Va ser una mica ms popular que la fracassada primera versi.

Amb aquest sistema operatiu van nixer programes com Word for Windows (el Microsoft Word actual) o Excel.

Una altra caracterstica s que amb aquest versi les finestres es podien sobreposar a la "Barra de Tasques", fet que va provocar polmica entre Microsoft i Apple Computers.

Tot hi aix Windows 2.0 va tornar a ser una fracs.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71001" title="HD-DVD" nonfiltered="2870" processed="2852" dbindex="28050">

HD-DVD, acrnim angls de High Definition Digital Versatile Disc (DVD d'Alta Definici), s un format ptic que externament t l'aparena d'un CD-ROM, per est orientat a l'emmagatzematge de vdeo d'alta definici i grans volums de dades. Aquest suport est promocionat originalment per Toshiba, Nec i Sanyo, per actualment s'hi han afegit Microsoft, Intel i els quatre principals estudis cinematogrfics, New Line Cinema, Paramount Pictures, Universal Studios i Warner Bros. Els seus inicis estan al 2003, quan el DVD Forum va decidir apostar per aquest suport com a successor del DVD. 

Amb moltes semblances amb la guerra de formats dels anys 70 i principis del 80 entre VHS i Betamax, HD-DVD era un format de guerra en front al Blu-ray, per determinar quin dels dos formats dominaria el mercat del suports per continguts d'alta definici per consum domstic. El 19 de febrer de 2008, desprs que grans indstries de continguts i minoristes haguessin retirat el seu suport al format, Toshiba anunci que aturava la fabricaci i comercialitzaci de reproductors i gravadors HD-DVD donant per acabada la guerra de formats ptic per continguts d'alta definici.

 Capacitat .
El format va ser desenvolupat per permetre gravar, reescriure i reproduir video d'alta definici (HD), aix com emmagatzemar grans quantitats de dades. El format ofereix ms de tres vegades la memria del DVD tradicional i pot suportar 15GB en un disc i fins a 30GB en un disc de doble capa. Toshiba ha anunciat un format de tres capes que pot arribar ha oferir una capacitat de 45 GB.

 Lser blau -violeta .
Mentre que les tecnologies ptiques actuals del disc tals com DVD, DVDR, DVDRW, i DVD-RAM utilitzen un lser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un lser blau -violeta. Tot i utilitzar lsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat ptica. L'avantatge d'usar un lser blau -violeta (405nm) s que aquest t una longitud d'ona ms curta que un lser vermell (650nm), aix permet enfocar el punt del lser amb major precisi. Amb HD-DVD tamb s'incrementa l'obertura numrica (NA) fins a 0,65 i redueix els efectes ptics no desitjats. Tot aix permet que el raig lser s'enfoqui de forma ms exacta, i per tant es pot incrementar la densitat de dades en la superfcie del disc permetent sostenir 15/30GB.

Format i codificaci.
El format de l'HD-DVD incorpora forts algoritmes de protecci de cpia, permet la gravaci de difusions digitals mentre que resol les demandes de protecci de la indstria de difusi. Com en el CD convencional i en el DVD, HD-DVD planteja  proporcionar una ampla gamma de formats incloent ROM/R/RW. Els formats segents sn part de l'especificaci del HD-DVD: 
 HD DVD-ROM - format inalterable per a la distribuci de les pellcules de HD, dels jocs, dels programes ;
 HD DVD-R - format enregistrable per a l'emmagatzematge de video de HD i de dades del PC. ;
 HD DVD-RE - format reescribible per a l'emmagatzematge de video de HD i de dades del PC.
El format HD-DVD s ms compatible amb el DVD que el seu immediat competidor, el Blu-ray Disc.

Cost/Esperana de vida.
L'HD-DVD es desenvolupa per oferir un model a llarg termini amb una inversi inicial per unitat de disc menor que el Blu-ray Disc.

 Diferncies entre Blu-ray, HD-DVD i DVD .


 Histria .
 Cinta magntica .

 Discs ptics .


 Enllaos .
 dvdforum Angls;
 HD DVD Promotion Group Angls;
 The HD DVD Key ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71005" title="Maana" nonfiltered="2871" processed="2853" dbindex="28051">


La Maana, entitat de poblaci del municipi de Camarasa.
La Maana, entitat de poblaci del municipi de Font-rub.
Sant Mart de Maana, entitat de poblaci del municipi de Rubi.
La Maana, riera i bosc de la Serra d'Albera. ;
Ortografia alternativa de la Massana, parrquia d'Andorra.
la Maana, una masia del municipi de la Coma i la Pedra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71008" title="Agrobacterium tumefaciens" nonfiltered="2872" processed="2854" dbindex="28052">

L'Agrobacterium tumefaciens s una espcie de bacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotilednies (Smith i cols., 1907).  Els causa inserint una seqncia d'ADN (coneguda com a ADN-T, nom que ve de ADN i transferncia) en la cllula de la planta, en una regi semi aleatria del genoma.  

L' Agrobacterium s un alfa proteobacteri de la famlia Rhizobiaceae, que inclou els simbionts fixadors de nitrogen dels llegums.  A diferncia d'aquests, per, les tumoracions produdes per l' Agrobacterium sn parasitries i no beneficien la planta.  L'ampla varietat de plantes afectades per l' Agrobacterium el converteix en una gran preocupaci per a la indstria agrcola (Moore i cols., 1997).

Cal fer notar que l' Agrobacterium no s l'nica ni la ms comuna font de calls en les plantes.  Molts altres estan causats per larves d'insecte que secreten hormones de creixement vegetals i tenen el mateix efecte.

Mtode d'infecci.

L'ADN-T inserit per l' Agrobacerium cont gens per a hormones del creixement vegetals, que desemboquen en la producci de tumors. L'ADN-T tamb cont gens que codifiquen enzims que obliguen a la planta a crear aminocids especfics que el bacteri pot metabolitzar, anomenats opines (Zupan i cols., 2000), els quals serveixen com a font d' energia i carboni per a l' A. tumefaciens per no per a molts d'altres organismes.  L'opina especfica produda per l' A. tumefaciens C58 s la nopalina (Escobar i cols., 2003).  

El plasmidi Ti juga un paper fonamental en la patognesi i colonitzaci. s d'unes dimensions considerables (aproximadament 200.000 parells de bases d'allargada contenint, a ms de l'ADN-T, diversos gens essencials en la infecci i transferncia de l'ADN-T a les cllules vegetals aix com gens del catabolisme de les opines.

S'han seqenciat dos plamidis Ti del tipus de neopalina, pTi-SAKURA i pTiC58. L' Agrobacterium tumefaciens C58, el primer en ser seqenciat, va ser allat del call d'un cirerer. El genoma va ser seqenciat simultaniament per Goodner i cols., 2001 i Wood i cols., 2001. El genoma de l' A. tumefaciens C58 consisteix en un cromosoma circular, un de linear i dos plasmidis.  La presncia d'un cromosoma circular unit covalentment s comuna en bacteris amb poques excepcions. Tanmateix, la presncia d'un de circular i un de linear s nica en un grup d'aquest gnere.  Els dos plasmidis sn el pTiC58, responsable dels processos relacionats amb la virulncia, i el pAtC58, ara per ara un plasmidi crptic (Goodner i cols., 2001) (Wood i cols., 2001).  

S'ha demostrat que el plasmidi pAtC58 est relacionat amb el metabolisme de les opines i que conjuga amb altres bacteris en absncia de pTiC58 (Vaudequin-Dransart i cols., 1998).  Si el plasmidi Ti s extret, el tumor no es pot donar.

Usos beneficiosos.

La capacitat de transmissi d'ADN de l' Agrobacterium ha estat extensament explotada en el camp de la biotecnologia per inserir gens foranis en les plantes. El ADN-T del plasmidi Ti  s un vector ideal per a l'enginyeria gentica (Zambryski, 1983).  Aix es fa clonant un gen dessitjat en l'ADN-T que ser inserit en l'ADN de l'hostatger.  Aquest procs es va fer amb el gen de la luciferasa de les cuques de llum per produir plantes que brillaven intensament.  Aquesta luminscncia ha estat til per estudiar la funci dels cloroplasts de la planta i com  a gen reporter (Root, 1988).  En condicions de laboratori, l'ADN-T tamb ha estat transferit a cultius cellulars humans, demostrant la diversitat d'inserci de la seqncia (Kunik i cols., 2001).

El mecanisme mitjantant el qual l' Agrobacterium insereix materials en la cllula hoste per una secreci del tipus IV, s molt semblant als mecanismes emprats pels patgens per inserir materials (normalment protenes) en les cllules humanes mitjanant una secreci de tipus III.  Tamb fa servir un tipus de senyalitzaci conservat en molts bacteris Gram-negatius anomenat quorum sensing.  Aix tamb converteix l' Agrobacterium en un objecte importantr de recerca mdica.

Referncies.
Goodner B, Hinkle G, Gattung S, Miller N, i cols.  2001.  Genome Sequence of the Plant Pathogen and Biotechnology Agent Agrobacterium tumefaciens C58.  Science. 294:2323-2328.
Kunik T, Tzfira T, Kapulnik Y, Gafni Y, Dingwall C, Citovsky V.  2001.  Genetic transformation of HeLa cells by Agrobacterium. Proc. Natl. Acad. Sci.  98:1871-1876.
Moore LW, Chilton WS, Canfield ML.  1997.  Diversity of Opines and Opine-Catabolizing Bacteria Isolated from Naturally Occurring Crown Gall Tumors.  App. Environ. Microbiol.  63:201-207.
Root M.  1988.  Glow in the dark biotechnology.  Bioscience.  38:745-747.
Vaudequin-Dransart V, Petit A, Chilton WS , Dessaux Y.  1998.  The cryptic plasmid of Agrobacterium tumefaciens cointegrates with the Ti plasmid and cooperates for opine degradation.  Molec. Plant-microbe Interact.  11:583-591.
Wood DW, Setubal JC, Kaul R, Monks DE, i cols.  2001.  The Genome of the Natural Genetic Engineer Agrobacterium tumefaciens C58.  Science. 294:2317-2323.
Zambryski P. i cols.  1983. Ti plasmid vector for introduction of DNA into plant cells without alteration of their normal regeneration capacity.  EMBO J. 2:2143-2150.
Zupan J, Muth TR, Draper O, Zambryski P.  2000.  The transfer of DNA from Agrobacterium tumefaciens into plants: a feast of fundamental insights.  Plant J.  23:11-28.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71015" title="Valira (desambiguaci)" nonfiltered="2873" processed="2855" dbindex="28053">


Rius:
La Valira, riu d'Andorra afluent del Segre.
La Valira d'Encamp, d'Orient, de Canillo o de Soldeu s el bra superior oriental de la Valira.
La Valira de Canillo, del Nord o de la Massana s el bra superior occidental de la Valira.
La Gran Valira s la uni dels dos braos superiors de la Valira.
La Valira de Castanesa, riu de la vall de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorana.
La Valira de Cornudella, riu afluent per la dreta de la Noguera Ribagorana, a Areny de Noguera.
Torrent de la Valira, afluent per l'esquerra del Segre, a la Cerdanya.
Pobles:
Les Valls de Valira, municipi de l'Alt Urgell.
La Valira, venat del municipi d'Urs.
Cornudella de Valira, venat del municipi d'Areny de Noguera.
Estaci d'esqu:
Grandvalira, estaci andorrana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71026" title="Conan II" nonfiltered="2874" processed="2856" dbindex="28054">
Conan II fou duc de Bretanya del 1040 al 1066, fill i successor d'Alain III de Bretanya i de Berta de Chartres. Va passar els seus primers anys de regnar sota la tutela del comte Eudes de Penteur, cosa que provocaria l enfrontament amb els altres nobles bretons, que se li revoltarien sovint. Hagu de lluitar contra el duc de Normandia Guillem II el Bord, a l estol del qual venc, per va morir enverinat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71027" title="Hoel de Cornualla" nonfiltered="2875" processed="2857" dbindex="28055">
Hoel V de Cornualla fou duc de Bretanya del 1066 al 1084. Konan II havia mort sense fills i el va succeir el seu cunyat, comte britnic casat amb la seva germana Havoise, filla d'Alain III, i va inaugurar una nova dinastia de ducs bretons crnics. Hagu de disputar el reialme tant a Foulques d Anjou com als ducs de Normandia, als quals, paradoxalment, ajudaria a la conquesta d Anglaterra. 





 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71029" title="Alain IV Fergent" nonfiltered="2876" processed="2858" dbindex="28056">
Alain IV Fergent fou duc de Bretanya del 1084 al 1112. Fill i successor de Hoel de Cornualla, va consolidar la dinastia cornuallesa i alhora mantingu una bona relaci amb els nous reis d Anglaterra, els Plantagenet normands. Es cas en primeres noces amb Constance, filla de Guillem el Conqueridor de Normandia, i en segones amb Ermengarda d'Anjou, filla del comte Foulques IV. Va traslladar la seva residncia al castell d'An Alre (Morbihan), a la part bretonfona del ducat. El 1119 va abdicar en el seu fill, Konan III el Gros.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71031" title="Conan III el Gros" nonfiltered="2877" processed="2859" dbindex="28057">
Konan III el Gros fou duc de Bretanya del 1112 al 1148. Era fill d'Alain IV Fergent i d'Ermengarda d'Anjou. Convocaria el Concili del 1127 per tal de suprimir el rgim de servitud i molts dels serveis vexatoris que pesaven sobre els pagesos bretons.  Va casar la seva filla amb el rei angls Enric I d'Anglaterra, tot i que ms tard ajudaria al rei francs Enric el Gros contra els anglesos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71032" title="Conan IV el Negre" nonfiltered="2878" processed="2860" dbindex="28058">
Konan IV el Negre fou duc de Bretanya del 1154 a 1171. Va amagar-se durant els anys del regnat d'Eudes de Porhoet, segon marit de la seva mare, a la cort anglesa, on demanaria ajut Geoffroi II Plantagenet, fill d Enric II Plantagenet, contra els nobles bretons, i es va veure obligat a casar-lo amb la seva filla, cosa que donava drets successoris als Plantagenet sobre el ducat. A canvi va rebre el ducat de Richmond.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71033" title="Kim Stanley Robinson" nonfiltered="2879" processed="2861" dbindex="28059">

Kim Stanley Robinson (Waukegan, Illinois, EUA, 23 de mar de 1952) s un escriptor de cincia-ficci estatunidenc probablement ms conegut per la seva Mars Trilogy (Trilogia de Mart). Ha estat mpliament elogiat tant pels lectors com per la crtica des del comenament de la seva carrera, i s considerat per molts com un dels millors escriptors de cincia-ficci o de qualsevol gnere actuals.

Habitualment, la seva obra aprofunditza en temes ecolgics i sociolgics i moltes de les seves novelles semblen ser el resultat directe dels seus propis interessos cientfics, com els seus 15 anys de recerca sobre Mart i una fascinaci de tota la vida pel planeta vermell que van culminar en la seva obra ms famosa.

L'obra de Robinson ha estat etiquetada pels crtics com a "cincia-ficci literria"; no obstant ell sempre ha rebutjat aquest tipus d'etiquetes - i simplement ho anomena cincia-ficci. Robinson defensa orgullosament el gnere del qual n's un apassionat partidari. A ms, la qualitat de la caracteritzaci dels seus personatges, un defecte com en la cincia-ficci, ha cridat l'atenci de comunitats molt ms mplies que la que normalment rep la cincia-ficci.

Biografia.
Kim Stanley Robinson va nixer a Waukegan (Illinois, EUA). Va estudiar a Califrnia. El 1974 va rebre el ttol de Bachelor en literatura per la Universitat de Califrnia. El 1975 va obtenir el ttol de Master en angls de la Universitat de Boston. Va rebre el ttol de Doctor en angls de la Universitat de Califrnia el 1982. La seva tesi doctoral, The Novels of Philip K. Dick, va ser publicada el 1984.

Robinson s un entusiasta alpinista i aix ha tingut una forta influncia en diverses de les seves obres, notablement Antarctica, Mars Trilogy, "Green Mars" (una histria curta del llibre The Martians) i Forty Signs of Rain.

El 1982 es va casar amb Lisa Howland Nowell, una qumica ambiental. Tenen dos fills. Robinson ha viscut a Califrnia, Washington DC i Sussa (durant els anys 80). Actualment viu a Davis, Califrnia.

Obres importants.
Three Californias.
Aquesta trilogia tamb es coneix amb el nom de Orange County trilogy i s la primera obra important de Robinson. Els llibres que la composen es titullen The Wild Shore (1984), The Gold Coast (1988) i Pacific Edge (1990). No s una trilogia en el sentit tradicional; enlloc d'explicar una sola histria, els llibres presenten tres mns futurs molt diferents per igualment possibles. Tots tres se situen a Califrnia en un futur proper.

The Wild Shore mostra una Califrnia que intenta retornar a la civilitzaci desprs d'haver estat devastada, igual que la resta d'Amrica, per una guerra nuclear. The Gold Coast mostra una Califrnia sobreindustrialitzada, obsessionada i dependent de la tecnologia de forma creixent i desgarrada per les lluites entre els fabricants d'armes i els terroristes. Pacific Edge presenta una Califrnia en la qual la prctica sostenible i ecolgica ha esdevingut la norma i les cicatrius del passat sn curades lentament. 

Encara que inicialment no sembla haver-hi cap connexi, els tres llibres treballen junts per a presentar una causa comuna. El primer mostra la humanitat paralitzada per la falta de tecnologia, en el segon la humanitat est desbordada i quasi completament deshumanitzada per un excs de tecnologia (amb el conseqent dany ambiental) i el tercer mostra un comproms entre els dos mns anteriors. Encara que el tercer s, en efecte, una novella utpica, tot i aix hi ha tamb conflicte, tristesa i tragdia.

The Mars Trilogy.

Aquesta trilogia s l'obra ms coneguda de Robinson. s una llarga obra de cincia-ficci dura que explica el primer establiment a Mart d'un grup de cientfics i enginyers. Els seus tres volums sn Red Mars (1992), Green Mars (1993) i Blue Mars (1996), els ttols dels quals marquen els canvis ambientals que tenen lloc en el planeta al llarg de la histria. La histria comena l'any 2026 quan els primers colons viatgen cap a Mart i cobreix els segents 200 anys d'histria futura. Al final de la trilogia, Mart est densament poblat i terraformat, amb una dimensi poltica i social complexa i prspera. 

Hi ha molts arguments que es desenvolupen junts al llarg de la trilogia. La cincia, la sociologia i la poltica es cobreixen amb gran detall, evolucionant de forma realista al llarg de la narraci. La fascinaci de Robinson per la cincia i la tecnologia s clara, per queda hbilment compensada per un fort component d'humanitat. La caracteritzaci dels personatges s rica i atractiva, un fet rar en la cincia-ficci, especialment en la cincia-ficci dura. Els interessos personals de Robinson, incloent la sostenibilitat ecolgica, el dimorfisme sexual i el mtode cientfic afloren de forma intensa, per sense prendre mai la forma d'una classe didctica. La seva passi per l'alpinisme tamb es mostra clarament, tot i que queda lligada amb la narrativa d'una forma molt ms elegant que en algunes de les seves novelles posteriors.

Antarctica.
Antarctica (1997) segueix molt de prop els passos de la trilogia de Mart i cobreix gran part del mateix terreny a pesar de les diferncies en la localitzaci dels esdeveniments. Com indica el ttol, l'acci se situa en el continent antrtic en un futur prxim, per evoca molts dels mateixos temes, tractant com tracta amb cientfics en un ambient allat, i l'efecte que aix t en les seves personalitats i interaccions personals. Tamb evoca el mateix sentit de bellesa i meravella davant d'un escenari hostil i inhspit. 

Com en tota l'obra posterior de Robinson, la sostenibilitat ecolgica s un dels temes importants. Gran part de l'acci ve catalitzada per la recent expiraci del Tractat Antrtic i el perill d'una invasi i destrucci del delicat entorn antrtic per culpa d'interessos econmics.

The Martians.
The Martians (1999) s una collecci d'histries curtes que involucra a molts dels mateixos personatges i escenaris introduits en la trilogia de Mart. Les histries tenen lloc abans, durant, desprs, o enlloc de, els esdeveniments de la trilogia; algunes amplien la histria de carcters ja coneguts, d'altres n'introdueixen de nous. Tamb inclou la Constituci Marciana i poesia escrita per un habitant de Mart. s una pea til per a acompanyar la trilogia original, encara que alguns l'han criticat com un intent per part de Robinson de fer diners a partir de l'xit previ.

The Years of Rice and Salt.
The Years of Rice and Salt (2002) s una obra pica d'histria alternativa que tracta sobre un mn en el que, durant l'edat mitjana, la Pesta Negra va anihilar la totalitat de la poblaci europea, eliminant aix el cristianisme i l'origen del que actualment es coneix com a "civilitzaci occidental". Cobreix deu generacions d'histria focalintzant-se en successives reencarnacions dels mateixos personatges a mesura que passen a travs de diferents genres, classes socials i (en un dels casos) espcies.

El llibre explica la hipottica evoluci poltica i social i l'expansi geogrfica de les cultures asitiques i americanes natives, destacant la cultura i la filosofia musulmanes, xineses i hinds. Alguns lectors han trobat el format frustrant ja que noms se'ls permet una breu visi de cada etapa de l'evoluci histrica de la humanitat abans que la narraci salti cap a la segent etapa de la histria.

Science in the Capital.
Science in the Capital s la ms recent trilogia de Robinson, de la qual de moment noms s'han publicat dos volums. Els ttols publicats sn Forty Signs of Rain (2004) i Fifty Degrees Below (2005). El tercer, encara sense ttol, s'espera que es publiqui a l'abril el 2007 al Regne Unit.

Aquesta srie de llibres explora les conseqncies del canvi climtic, tan a nivell global com en l'efecte en els personatges principals de l'obra: uns quants treballadors de la National Science Foundation i persones relacionades amb ells. L'acci transcorre principalment a Washington DC i a Califrnia. Un tema recurrent en Robinson, i que retorna en aquest llibre, s el de la filosofia budista, representada en la trilogia pels ambaixadors als Estats Units de l'estat fictici de Khembalung situat en una illa en el delta del Ganges. El territori d'aquest estat corre un greu perill de quedar literalment submergit per l'augment del nivell del mar i la reacci dels khembals es compara amb la de washingtonians.

Altres novelles.
Icehenge (1984) explica la histria del descobriment d'un monument a l'estil de Stonehenge per format per grans blocs de gel en el planeta Plut, i la subsegent investigaci sobre el seu origen. L'escenari de la novella presenta algunes semblances amb el de la trilogia de Mart, per amb un transfons ms fosc i distpic.
The Memory of Whiteness (1985) tracta sobre un nic i fantstic instrument musical i els problemes als que s'ha d'enfrontar el seu nou propietari mentre recorre el sistema solar.
A Short, Sharp Shock (1990) s una de les poques histries de fantasia de Robinson. Tracta sobre un home amnsic que viatja a travs d'un mn misteris en busca d'una dona que apareix en els seus primers records.

Premis.
Robinson ha guanyat el Premi Hugo per Green Mars i Blue Mars, el Premi Nebula per Red Mars i "The Blind Geometer" (1986), el Premi World Fantasy per "Black Air" (1983), el Premi John W. Campbell Memorial per Pacific Edge i el Premi Locus per The Memory of Whiteness.

Enllaos externs.
 Llista d'obres de Kim Stanley Robinson a la Internet Speculative Fiction Database;
 Llista d'obres de Kim Stanley Robinson a la Internet Book List;
 Entrevista amb KSR en el diari online GuardianUnlimited;
 Entrevista d'udio amb KSR (en format MP3);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71034" title="Geoffroi II Plantagenet" nonfiltered="2880" processed="2862" dbindex="28060">
Geoffroi II Plantagenet fou duc de Bretanya del 1171 al 1186 a la mort de Konan IV el Negre sense fills varons, ja que era casat amb la seva filla Constance. Era fill d'Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra. Hagu d enfrontar-se als francesos a favor de la nova dinastia.  A la seva cort de Roazhon s hi installarien alguns dels ms famosos poetes de l poca, com els altbretons Baudri de Borgueil, Marbode de Rennes i Robert d'Arbrissel. Va morir de les ferides que va patir en un torneig.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71035" title="Marbode de Rennes" nonfiltered="2881" processed="2863" dbindex="28061">
Marbode de Rennes (Angers, 1035-1123) fou un hagigraf i poeta francs. Fou nomenat bisbe de Roazhon el 1096, escriv, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili, la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d'himnes i d'odes i alguna stira, molt celebrades a la cort de Geoffroi II Plantagenet. Considerat com un dels poetes ms grans del segle XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis, que explica les virtuts mdiques i sobrenaturals d'una seixantena de pedres precioses. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71036" title="Robert d'Arbrissel" nonfiltered="2882" processed="2864" dbindex="28062">
Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047- Orsan, Gard, 1116) fou un religis bret, que va succeir el seu pare Damalioch, descendent de britnics vinguts d'Anglaterra, el 1123. Exiliat a Pars, fou enviat a Angers, on conegu el futur bisbe Marbode de Rennes, i quan fou nomenat bisbe de Roazhon torn a Bretanya. Fou enviat com a abat a Fontevraud, on va morir desprs de molts anys. La seva abadia era composta tant per homes com per dones, i es guany reputaci de feminista en aquells anys. Els seus ensenyament i els de Marbode de Rennes encara eren vigents a la cort de Geoffroi II Plantagenet fora anys ms tard de la seva mort.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71037" title="Stevie Jackson" nonfiltered="2883" processed="2865" dbindex="28063">
Stevie Jackson s un msic i compositor escocs. Toca la guitarra solista i canta a la banda de twee pop de Glasgow Belle and Sebastian. La seua forma de tocar la guitarra s meldica i recorda als anys 60, amb un s important de la reverberaci (fins al punt de rebre el sobrenom de "Stevie Reverb") i molt pocs efectes.

Abans d'unir-se al grup, Jackson va ser membre de The Moondials, que van publicar un senzill al segell Electric Honey. L'experincia a The Moondials va ser molt agradable per a Stevie, i al lder de Belle and Sebastian Stuart Murdoch li va costar molt convncer-lo per a que s'unira al grup. En aquella poca, Murdoch tocava sol a un circuit de "micrfon obert" a Glasgow, i va ser a un d'aquests concerts (al Halt Bar) on Jackson va veure Murdoch tocar per primera vegada.

Al principi, la banda existia noms com a expressi de les composicions de Murdoch, per des del seu tercer lbum (The Boy With The Arab Strap), altres membres han comenat a contribuir. Stevie ha sigut el membre que ms ha contribut, i des d'aleshores ha contribut a tots els lbums de la banda i ha composat el single de 2001 "Jonathan David." Les seues canons sn clarament distintes de les de Murdoch: solen ser ms curtes i menys introspectives, optant per pop del estil dels anys 60 enlloc del habitual folk melanclic que ha definit els primers discos de Belle and Sebastian.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71038" title="Baudri de Borgueil" nonfiltered="2884" processed="2866" dbindex="28064">
Baudri de Bourgueil o Balderic fou un cronista francs, nascut a Meung-sur-Loire vers el 1060 i mort el 1130, fou abat de Bourgueil, ms tard bisbe de Dol el 1107. Va escriure, sota el ttol de Historia Hierosolymitana, la histria de la primera croada (1095-1099), i fou publicada en el recull de Jacques Bongars i la Vie de Robert d'Arbrissel, dins el recull de Jean Bolland.

Publicacions.
 La Vie du bienheureux Robert d'Arbrissel, fondateur de l'ordre de Fontevraud (per Baldric, tradut per Sebastien Ganot). - Les Maximes de la vie spirituelle tires de la vie de l'esprit et de la conduite du bienheureux Robert d'Arbrissel,... La Flche, G. Griveau, 1648.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71041" title="Pere I Mauclerc" nonfiltered="2885" processed="2867" dbindex="28065">

Pere I Mauclerc (1191-1249) fou un noble francs, fill del comte de Dreux. Fou duc de Bretanya per matrimoni imposat per Felip August de Frana amb Alix, filla de Guy de Thouars, nta de Konan IV el Negre del 1213 al 1237, per tal que el governs com a qualsevol altre ducat de la corona francesa.  Va lluitar contar els capellans i contra els vescomtes de Leon, i intentaria obtenir dels anglesos el ducat de Richmond.  Tamb particip a les croades, i ms tard es conxabaria amb el comte de Tolosa, Ramon VII de Tolosa contra el rei de Frana, per foren derrotats. Quan el seu fill Joan I el Roig fou major d'edat el 1237, va renunciar al ducat en ell i el 1240 decid marxar a les croades. Va morir acompanyant Sant Llus de Frana a Egipte.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71043" title="Joan I el Roig" nonfiltered="2886" processed="2868" dbindex="28066">
Joan I el Roig (1217-1286) fou duc de Bretanya del 1237 al 1286. Era fill de Pere I Mauclerc i d'Alix. El 1237 es cas amb Blanca de Navarra, filla de Thibaud IV de Xampanya. Va tenir alguns conflictes amb els bisbes bretons, que fins i tot el van excomunicar el 1257. Va acompanyar el rei francs Llus IX a la croada del 1270; i el 1239 incorpor al ducat el port de Brest. En general, fou una poca de pau i prosperitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71044" title="Anair" nonfiltered="2887" processed="2869" dbindex="28067">
Anair s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser l'esposa de Fingolfin, per no va abandonar Aman quan ell va marxar. Va ser la mare dels seus quatre fills: Fingon, Turgon, Aredhel i Argon. 

Anair no s mencionada a El Silmarllion (ni tampoc el quart dels seus fills). Apareix, per, a La Histria de la Terra Mitjana, on s'explica que era molt bona amiga d'Erwen, l'esposa de Finarfin.

El seu nom significa La Ms Sagrada en quenya, de Air=Sagrada, i An-=prefix superlatiu. Com que mai no va tornar a la Terra Mitjana, no t nom en sindarin. 



 Genealogia de la Casa de Finw .


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Mglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Caranthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare de Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71045" title="Joan II de Bretanya" nonfiltered="2888" processed="2870" dbindex="28068">
Joan II de Bretanya (1239-1305) fou duc de Bretanya i comte de Richmond del 1286 al 1305. Va succeir al seu pare Joan I el Roig, el 1286, i es cas amb Beatriu d'Anglaterra, filla d'Enric III d'Anglaterra. Va marxar a les croades amb el rei francs i va morir en un accident durant la celebraci de l'entronitzaci del Papa Climent V. Durant el seu mandat destacaria la figurar de l eminent jurista Erwan Helouri (1253-1303), ms conegut com a Sant Iu (francs Saint Ives), des que fou canonitzat el 1347, i actualment se l considera com a patr dels advocats i notaris.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71046" title="Fingolfin" nonfiltered="2889" processed="2871" dbindex="28069">

Fingolfin s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Segon fill de Finw (el primer amb la seva segona esposa Indis), va ser Rei dels Nldor a Beleriand. De Fingolfin es diu que era el ms fort i valent dels fills de Finw.

Va ser el fundador de la Casa de Fingolfin, que governaria els nldor de la Terra Mitjana durant edats, i de la que descendiria la nissaga dels mig-elfs. La seva esposa va ser Anair, i els seus fills Fingon, Turgon, Aredhel i Argon.

El nom Fingolfin s una forma en sindarin del seu nom original en quenya: finw ngolodh finw, o " finwe savi Finw".



Fingolfin va liderar l'host ms nombrosa dels nldor que van fugir d'Aman cap a la Terra Mitjana, a travs del Helcarax. 

Quan va arribar, el seu fill Fingon va rescatar Maedhros, que havia estat fet presoner. En agrament, Maedhros va permetre que Fingolfin esdevingus el Rei Suprem dels oldor, regnant des de Hithlum fins a les ribes del Llac Mithrim.

Desprs de derrotar els orcs en la Dagor Aglareb, Fingolfin va mantenir el setge d'ngband durant gaireb quatre-cents anys. Per el setge es va trencar pels atacs sobtats de Morgoth a la Dagor Bragollach, i molts habitants de Beleriand van fugit. Quan Fingolfin va sentir les notcies, es va omplir de rbia i desesper. Va prendre el seu caball Rochallor i la seva espasa Ringil, i va cavalcar sol cap a Angband. Els seus enemics fugien d'ell, tement la seva ira.

Va irrompre a les portes d'Angband i va desafiar Morgoth a un combat singular. Tot i que Morgoth temia Fingolfin (de tots els Valar, Morgoth era l'nic que coneixia la por), va haver d'acceptar el desafiament per no patir la vergonya davant dels seus servents. Set cops Fingolfin va ferir a Morgoth i set cops Morgoth va cridar de dolor, per no podia morir perqu era un Vala. Quan Morgoth atacava, Fingolfin s'apartava i Grond, l'arma de Morgoth, deixava crters al terra. Finalment Morgoth el va trepitjar, i amb un ltim esfor Fingolfin va escapar el peu del Vala fins al turmell. El Rei dels Noldor va sucumbir ofegat per la negra sang que va rajar de la terrible ferida. Thorondor l'guila va emportar-se el cos de Fingolfin perqu pogus ser enterrat amb dignitat. 


Genealogia de la Casa de Finw.


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Celegorm                       Turgon                       Angrod**
                Carnthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Guil-galad)




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71048" title="Llenges d'ol" nonfiltered="2890" processed="2872" dbindex="28070">

La llengua d'ol (llengua en la que  ol  vol dir  s ) va ser llengua romnica que va evolucionar i va formar les anomenades llenges d'ol; una de les llenges d'ol ha esdevingut el francs, imposada com a llengua oficial.
El francs que cont igualment elements de vocabulari i de sintaxi d'occit (llengua d'oc) i d'altres idiomes.

Les llenges d'ol, llenges regionals de Frana segons la llista establida sobre la base de l'informe d'abril del 1999 del professor Bernard Cerquiglini :
 borgony-morvandi;
 xampanys;
 franc-comts;
 francs;
 gallo;
 lorens;
 mayennais;
 normand;
 picard;
 poitev-saintongs;
 val;

Algunes varietats del normand (jerseis, guerneseis i sercquis) sn parlades a les Illes Anglonormandes i reconegudes com a llenges regionals pels governs de les illes (jerseis i guerneseis sn reconeguts com a llenges regionals de les Illes Britniques).

El val, el picard, el lorens (anomenat gaumais) i el xampanys sn reconeguts a Valnia (Blgica) com a llenges endgenes.



 Documentaci .
 Joan-Pere Pujol, Langues d'ol et idiomes apparents, Lacour, Nimes, 2005.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71051" title="Artur II de Bretanya" nonfiltered="2891" processed="2873" dbindex="28071">
Artur II de Bretanya (1262-1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312. Fill i successor de Joan II i nt d'Enric III d'Anglaterra. Aconseguiria que el ducat fos reconegut com a independent pels francesos.  Va dividir el territori bret en vuit batllies: Leon, Kernev, Landreger, Penteur, Gwened, Naoned, Roazhon i Sant Malou.  El 1309 tamb convocaria per primer cop els Estats Generals de Bretanya, antecessors del futur parlament bret, en els quals, per primer cop a la histria  francesa , hi tenia representaci prpia l anomenat  Tercer Estat .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71052" title="Joan III de Bretanya" nonfiltered="2892" processed="2874" dbindex="28072">
Joan III el Bo (1286-1341) fou duc de Bretanya del 1312 al 1341. Fou el darrer duc de la casa de Dreux, i el 1320 va fer redactar el Coutumier de Bretagne, cos jurdic propi que regiria el pas fins que fou abolit per la Convenci el 1797. Es cas tres cops, amb la filla de Felip IV de Frana, amb la de San IV de Castella i amb la d'Eduard de Savoia. Va morir el 1341 sense fills i sense haver designat successor, la qual cosa provocaria una Guerra de Successi Bretona del 1341 al 1364.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71054" title="Fingon" nonfiltered="2893" processed="2875" dbindex="28073">
Fingon s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el fill gran de Fingolfin, germ de Turgon, Aredhel i Argon. El seu nom en sindarin s una forma del quenya Findekno, que probablement significa heroi hbil

Fingon va marxar d'Aman amb el seu pare i la seva gent cap a la Terra Mitjana al principi de la Primera Edat. Va adquirir renom aviat amb el seu auda rescat de Maedhros del Thangorodrum. Fingolfin va donar a Fingon un domini a Dol-lmin, a l'est de Hithlum. Va tenir una actuaci destacada durant el Setge d'Angband, vencent els orcs que intentaven d'atacar Hithlum des de l'oest, i sent el primer en lluitar contra el drac Glurung desprs de qu sorts d'Angband.

Fingon va esdevenir Rei Suprem dels Nldor quan Fingolfin va morir lluitant contra Morgoth, ala Dagor Bragollach. Set anys ms tard, les forces de Morgoth envaien Hithlum, i Fingon va haver de ser rescatat amb vaixells per Crdan i la gent de Falas quan es trobava arraconat a la costa.

A la batalla de les Nirnaeth Arnoediad, Fingon va estar a punt d'aconseguir la victria, per al final el senyor dels balrogs Gthmog el va matar.


Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin 
  
 (* Mare d'Erendil)


Versions anteriors del llegendari.

En la versi publcada del Silmarllion, Fingon era pare de Guil-galad, per segons ha confessat amb posterioritat Christopher Tolkien, aix va ser un error d'edici, i Fingon no tenia ni esposa ni fills.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71055" title="San Juan de Rabanera" nonfiltered="2894" processed="2876" dbindex="28074">

L'esglsia de San Juan de Rabanera s un monument romnic a la ciutat de Sria (Espanya).

De finals del segle XII, exhibeix planta de creu llatina d'una sola nau i transsepte amb la mateixa altura que aquella. Parcialment restaurada, i lamentablement desvirtuada per diversos afegits de capelles i sagristies que transcendeixen a les seves faanes, l'nic original que es veu des de l'exterior s el magnfic absis, l'astial sud del transsepte i una porta cega que s'obria tamb al mur sud.

L'absis forma un hemicicle d'originalssim aspecte extern (no se'n coneix cap altre de similar a Espanya). Porta adossades tres pilastres, a tall de contraforts, que sn llisses de secci rectangular en el tram inferior fins a l'imposta baquetonada que corre per sota de les finestres, i estriades d'igual secci en el tram superior fins a la cornisa. Contrriament a l'habitual, en posici central no s'hi situa una finestra, sin una de les pilastres que es comporta com a eix de simetria respecte al qual es distribueixen les altres dues pilastres i les dues finestres, aquestes de mig punt amb arquivolta exterior de baquetones i interior de lbuls i estries. Quatre pseudofinestres cegues, dos en cada costat, graciosament decorades completen l'arcuaci d'aquest singular absis.

La cubrici del temple s'efectua per voltes: gallonada la de l'absis, de can apuntat la del presbiteri, tamb de mig can apuntat la dels braos del transsepte, i sobre trompes la de la cpula del creuer.

L'esglsia compta amb una suprbia portalada, per no s prpia sin cedida. En efecte, davant de l'estat de runa irreversible en la qual es trobava l'esglsia de San Nicols de la mateixa ciutat de Sria, es va decidir el 1908 traslladar la seva portada a l'esglsia de San Juan de Rabanera on avui lluu. Consta de quatre arquivoltes llises, excepte la interior, que recolzen sobre capitells decorats amb escenes pertanyents al Nou Testament (els quatre de l'esquerra) i relatius a la vida de San Nicols (els de la dreta). El timp, de tasca molt meritria, representa un grup de set figures de les quals la central s la del sant mitrat en posici sedent. Aquesta portada pot ser de principis del segle XIII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71056" title="Guerra de Successi Bretona" nonfiltered="2895" processed="2877" dbindex="28075">
La Guerra de Successi Bretona va esclatar al Ducat de Bretanya a la mort sense fills varons del duc Joan III entre els partidaris dels dos candidats a la successi.

Per una banda, Joan de Montfort (mort el 1345), germ del duc difunt i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i Joana de Penthivre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de Frana.  El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc desprs Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, venc a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana. 

El conflicte entraria en la dinmica prpia de la Guerra dels Cent Anys, ra per la qual, encara que Joan de Montfort ja fou reconegut el 1343 com a duc de Bretanya, la guerra es perllongaria fins que el seu fill, Joan V l'Anglfil, vencs definitivament a An Alre el 1364 amb ajut dels mercenaris de Bertrand du Guescin.  Aleshores, pel Tractat de Gurande/Gwenrann (1365), fou reconegut com a duc de Bretanya pels francesos a canvi de rendir homenatge al rei francs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71057" title="Joan V l'Anglfil" nonfiltered="2896" processed="2878" dbindex="28076">
Joan V l'Anglfil (1339-1399) fou duc de Bretanya del 1364 al 1399. Succe al seu pare, Joan IV de Montfort, vencedor a la Guerra de Successi Bretona. Va seguir una poltica proanglesa i d enfrontament als monarques francesos. Aliat d Eduard III d'Anglaterra, fou destronat pels francesos per recuper les terers desprs de desembarcar a Dinard el 1379; va haver de pagar un rescat per les seves terres, i fins el 1397 no recuper el port de Brest.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71059" title="Turgon" nonfiltered="2897" processed="2879" dbindex="28077">
Turgon "el Savi" s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el segon fill de Fingolfin, germ de Fingon, Aredhel i Argon. Va ser el senyor de la ciutat oculta de Gondolin.

El seu nom en sindarin s una forma del quenya Turukno, que problement significa senyor valent



Tot i que Turgon va oposar-se a que els oldor marxessin d'Aman, va acompanyar la seva gent en el viatge. Durant la travessia del Helcarax va morir la seva dona, Elenw. A l'arribar a la Terra Mitjana va establir-se a la ciutat de Vinyamar a Nevrast

Mentre viatjava amb el seu amic Finrod Felagund per les ribes del Sirion, Ulmo els va enviar un somni on se'ls mostrava un lloc on amagar-se del poder de Morgoth. L'any segent, Ulmo es va aparixer directament a Turgon i va guiar-lo a la vall de Tumladen a les Muntanyes Circumdants, on Turgon es va traslladar secretament amb molts oldor, abandonant Nevrast, i construnt la ciutat de Gondolin.

Turgon i la seva gent van viure isolats a Gondolin durant molts anys, i no van tornar a aparixer fins a la batalla de la  Nirnaeth Arnoediad. Tot i que aquesta ja estava perduda, la seva intervenci va prevenir la completa desfeta dels exrcits dels oldor i els seus aliats. En la batalla va morir el seu germ Turgon, convertint-lo a ell en el Rei Suprem dels oldor

La seva nica filla, Idril Celebrindal, va enamorar-se de Tuor, un home de la Casa de Bor. Turgon va permetre que es casessin, donant lloc a la segona uni entre elfs i homes (desprs de Beren i Luthien)

Turgon va morir defensant Gondolin de les tropes de Morgoth desprs de la traci de Maeglin.


Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Finw
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71061" title="Joan VI el Prudent" nonfiltered="2898" processed="2880" dbindex="28078">
Joan VI el Prudent (1389-1442) fou duc de Bretanya del 1399 al 1442. Fill i successor de Joan V l'Anglfil, gaudiria d un govern brillant i esplendors, durant el qual la Bretanya  va assolir el mxim poder.  Va rendir homenatge al nou rei de Frana, Carles VI, i crid al valenci Sant Vicent Ferrer perqu prediqus en el ducat. Tamb es van editar alguns escrits en llengua bretona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71063" title="Pere II de Bretanya" nonfiltered="2899" processed="2881" dbindex="28079">
Pere II de Bretanya (Nantes, 1418-1457) fou duc de Bretanya del 1450 al 1457. Fill de Francesc I de Bretanya, era casat amb Franoise d Amboise, i va veure com els anglesos li prenien Felger/Fougeres, ra per la qual hagu de demanar ajut al rei francs. Va fer moltes reformes jurdiques i religioses, i mor el 1457 sense fills.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71065" title="Artur III de Bretanya" nonfiltered="2900" processed="2882" dbindex="28080">

Artur III de Bretanya (Gwened, 1393- Nantes, 1458) fou duc de Bretanya el 1457-1458. Era comte de Richmond i condestable de Frana, germ de Pere II de Bretanya. Havia estat fet presoner a Azincourt el 1415 i tancat a la torre de Londres; ms tard, el 1424 fou ambaixador francs al Congrs d Arras, i el 1435 s havia posat de part dels Orlans. Noms va regnar un any, i va morir quan planejava invadir Anglaterra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71068" title="Francesc II de Bretanya" nonfiltered="2901" processed="2883" dbindex="28081">

Francesc II de Bretanya (1433-1488) fou duc de Bretanya del 1458 al 1488, nt de Joan V l'Anglfil, i darrer duc veritablement independent; fou aliat de Borgonya i d Anglaterra amb l emperador austriac Maximili I. Aconsellat pel seu tresorer Pierre Landais, declararia la guerra a Frana, per fou venut a Sant Albin-an-Hiliber.  Per aquest motiu, el 1488 fou obligat a signar el Tractat de Verger, pel qual deixava el ducat prcticament en mans franceses, ja que no podia casar les seves filles sense consentiment del rei francs.

 Referncies .
 Jacques Choffel Le dernier duc de Bretagne. Paris, ditons Fernand Lanore, 1977.
 Georges Minois. Anne de Bretagne. Paris : Fayard, 1999.
 Claude Gauvard. La France au Moyen ge du Ve sicle au XVe sicle. Paris : PUF, 1996.
 Philippe Tourault. Anne de Bretagne. Paris : Perrin, 1990.
 Christian Guyonvarc'h. La Bretagne p. 501-522, a L'tat et les conflits, sota la direcci de Jacques le Goff ; Paris : Seuil, 1990 ; a Histoire de la France, sota la direcci d'Andr Burguire i Jacques Revel.
 Jean-Pierre Leguay Fastes & malheurs de la Bretagne ducale 1213-1532. Rennes, ditions Ouest-France universit, 1982.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71069" title="Elenw" nonfiltered="2902" processed="2884" dbindex="28082">
Elenw s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser una elf vanyarin, esposa de Turgon i mare d'Idril, a la que va transmetre els cabells daurats de la seva gent. El seu nom significa "Estrella" en quenya.

Va morir durant la travessia per les muntanyes de gel del Helcarax, i el seu marit Turgon va estar a punt de morir amb ella intentant de salvar-la.

Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71072" title="Anna de Bretanya" nonfiltered="2903" processed="2885" dbindex="28083">

Anna de Bretanya ( Nantes 1477 - Blois 1514 ), duquessa de Bretanya (1488-1514), reina consort de Frana (1491-1498 i 1499-1514) i Npols (1501-1504).

Orgens familiars.
Nasqu el 25 de gener de 1477 a Nantes sent la segona filla del duc Francesc II de Bretanya i Margarida de Foix. Era nta per lnia paterna del comte Ricard de Bretanya i Margarida de Valois-Orleans, i per lnia materna del comte Gast IV de Foix i la reina Elionor I de Navarra.

A la seva mort va esdevenir, per la mort del seu germ el 1463, en hereva del seu pare i per tant duquessa de Bretanya.

Npcies i descendents.
El 6 de desembre de 1491 es cas a Langlais amb el rei Carles VIII de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles Orland de Frana (1492-1495), delf ;
 el prncep Carles de Frana (1496), delf;
 el prncep Francesc de Frana (1497-1498), delf ;
 la princesa Anna de Frana (1498);

Es cas, en segones npcies, el 8 de gener de 1499 a Nantes amb el rei Llus XII de Frana, cos del seu primer difunt esps.  D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Cludia de Frana (1499-1524), casada el 1514 amb Francesc I de Frana;
 la princesa Renata de Frana (1509-1575), casada el 1528 amb el duc Hrcules II d'Este;
 un fill sense nom (1508);
 un fill mort al nixer (1512);

Duquessa de Bretanya.

Inicialment fou promesa amb el prncep Eduard d'Anglaterra per la mort d'aquest el 1483 comport que fos promesa per poders el 19 de desembre de 1490 amb el futur emperador Maximili I d'Habsburg. Amb aquest enlla es pretenia mantenir la independncia del ducat de Bretanya enfront dels interesos francesos.

Establ els Estats Generals Bretons, encarregats dels ordenaments i d'impartir justcia, i la Cambra de Comptes, controlada pel Tresorer, amb seu a Nantes, per aquesta vila fou entregada al rei francs pel senyor d'Albret.  

La regent del Regne de Frana Anna de Frana observant la importncia del ducat de Bretanya oblig a Anna de Bretanya a trencar el seu prometatge amb Maximili I i concret el seu casament amb el germ de la regent, Carles VIII de Frana. Amb una primera negativa la duquessa fou assetjada el 6 de desembre de 1491 a Rennes pel rei de Frana Carles VIII, i obligada a casar-s'hi a alhora que l'oblig tamb a signar un document pel qual es cedien mtuament els drets del ducat. 

A la mort del rei Carles VIII, el nou monarca Llus XII de Frana volgu mantenir la uni del Ducat de Bretanya amb la Corona Francesa, per la qual cosa es cas amb la reina vdua. 

Anna de Bretanya mor a Blois el 9 de gener de 1514, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71075" title="Regi Sanitria Barcelona" nonfiltered="2904" processed="2886" dbindex="28084">
La Regi Sanitria Barcelona (RSB), del Servei Catal de la Salut (CatSalut), agrupa els municipis de les comarques metropolitanes i els deu districtes de la ciutat de Barcelona; concretament, els municipis de les comarques de l'Alt Peneds, Barcelons, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Valls Occidental i Valls Oriental i, a Barcelona, els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Grcia, Horta-Guinard, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Mart, Sants-Montjuc, Sarri-Sant Gervasi.

Mant quatre seus: a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona  i Sant Cugat del Valls.

Enllaos externs.
Web de la Regi Sanitria Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71076" title="Candelera" nonfiltered="2905" processed="2887" dbindex="28085">

La candelera s la festa de la presentaci al temple de Jess. s la festa de la llum i es beneixen espelmes, candeles, que tenen propietats miraculoses. Es celebra el dia 2 de febrer.

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. Antigament, es  repartien candeles benedes durant aquest dia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71078" title="Literatura bretona" nonfiltered="2906" processed="2888" dbindex="28086">
La Literatura bretona s la desenvolupada a Bretanya en llengua bretona. Pel que fa als autors, veure Llista d'autors bretons.

 Primers testimonis .
El text ms antic que es conserva en bret data del 790, consisteix en dues pgines d un tractat de plantes medicinals, i es conserva a Leiden.

De les primeres manifestacions de l awen (inspiraci potica) noms existeixen referncies vagues, ja que la tradici d'aleshores era primordialment oral.  Hi ha inscripcions funerries, comptes dels mercaders, inscripcions a monedes, per la saviesa druida i l ensenyament metafsic, mitolgic, filosfic i cientfic era aplegat per milers de versos que havien de ser memoritzats pels aprenents.  Endems, la societat cltica tenia els bards, poetes sagrats que celerbaven les proeses del clan improvisant poemes amb arpa.  Per altra banda, el cltic parlat a Bretanya fins el segle VIII era el britnic, com al galls, crnic i gllic, llenges de les quals no comenaria a diferenciar-se fins el segle VI.

L establiment cltic a Bretanya reforaria els lligams amb Galles i Cornualla, tot formant una unitat social i cultural indissociable, amb reis i patrimoni literari comuns. I llurs bards, Taliesin, Aneirin, Llywarch Hen, Hyvarnion i Gwenc'hlan, famosos arreu d Europa. Durant l Edat Mitjana es desenvolup una important literatura oral en bret, destacant per aix el bard Bleheri, fams a la cort de Guilhem d Aquitnia, per els primers testimonis literaris escrits en bret no arribarien fins a l Edat moderna.  Es creu que els poetes i bards bretons foren els qui introduiren i renovarien al continent europeu el cicle d histries i llegendes de l anomenada Matria de Bretanya, referents al rei Artur i a la Taula Rodona (cicles de Weroc, Meriasek i Yonek, llegenda de Tristany i Isolda), sobretot a partir del segle XI, durant el ducat de Hoel I, merc els bards Cadiou i Riwalon. Tamb foren importants els breus poemes lrics (lais bretons) i cants d amor que dissortadament noms han sobreviscut en la seva versi francesa.   En filosofica i teologia, tot i que escriviren en francs o llat, destacaren com a mestres Pierre Ablard (1079-1142) d Ar Palez, vora Naoned, amb Sic et non (1122), considerada com a l obra mestrra de l escolstica; Bernard de Loudac, mestre a Chartres; Jean Roscelin (m. 1121), un dels iniciadors del nominalisme i professor a la Sorbona; Baudri de Borgueil (1047-1130) i Marbode de Rennes (1035-1123).  Les obres en bret d aquesta poca no s han conservat.  Com a Galles i a Irlanda, els monjos les recolliren, per la majoria de monestirs foren saquejats pels normands, i els pocs supervivents foren destruits durant les Guerres de la Lliga o durant la Revoluci Francesa.

 El Bret Mitj .
Els texts millor conservats corresponen al perode del Bret Mitj (segles XV-XVI): alguns sn les anomenades Buhes ar Zent (Vides de Sants), datades del segle V per no impreses fins els segles XV-XVII: com Buhez Santes Nonn hac he map Deuy (Vida de Sant Non i del seu fill Deuy), Buhez Sante Gwenole (Vida de Santa Gwenola), Buhez Santez Genovefa (Vida de Santa Genoveva), Buhez Santez Barba (Vida de Santa Brbara), impresa el 1557, Burzud Braz Jesus (Vida de Jess), recollida el 1530 i An Passion hac an Resurrection (Passi i Resurrecci). D altres foren An dialog etre Arzur Roe d an Bretoned ha Gwynglaff (Dileg entre Artur, rei dels bretons, i Gwynglaff), compost el 1450, i de caire religis; l intellectual Jehan Legadeuc compos entre el 1463 i el 1499 Le catholicon breton, primer diccionari bret-francs-llat, amb ms de 5.000 mots.  Per les obres ms importants, tamb d inspiraci religiosa foren el Mellezour an maru (Mirall de la mort, 1519) de Jean Ar Archer Coz, considerada la gran obra del renaixentisme bret, i la Buhez Mabden (1530). No se sap res de la poesia lrica, tot i que se sap que les histries tradicionals es feien en vers, i petits poemes (lais, balades, planys).

El teatre bret no aparegu fins el segle XII, amb els misteris imaginats per a l instrucci i entreteniment del poble en llengua vulgar. Eren composats en vers, tot respectant les antigues formes de mtrica celta, que encara eren norma a Galles. Sovint es basaven en la vida i miracles dels sants locals (Meriasek, Bieuzy), els actors eren gent del poble que s aprenia el text de memria oralment, cosa que explicaria que no se n conservin els manuscrits. El text ms antic, la Buhez Santez Nonn, data del 1450, i els altres, Burzud Braz Jezuz (1530), Buhez Santez Barba (1557) i Buhez Santez Katell (1580). Aquestes peces eren ms llargues que els misteris francesos, i tenien ms intensitat dramtica, per no s hi ha trobat escenes escabroses, i es remarca la presncia d ankou, personificaci masculina de la mort, en els contes populars.  I pel que fa al teatre prof, s iniciaria d en del segle XV i noms es conserva una petita comdia, Amourousted eun den coz penihy so orguet a vez ur plac h (L amor d un anci enamorat d una joveneta).

Entre el 1530 i el 1642 es compilaren els Pomes bretons du Moyen Age, que no foren impresos fins el 1879, i que recollien els Pemzec levenez Maria (Els quinze goigs de Maria), Buhez Mabden (En la vida de l home), i Tremenvan an itron gwerches Maria (Passi de la Verge Maria).  Finalment, el 1576 apareixeria una versi de la Buhez an itron Santes Cathell (Vida de la dama Santa Caterina).

 Segles XVI i XVII .
Durant el segle XVII continuaria el desenvolupament de la literatura en llengua bretona, tot destacant el Dictionnaire breton-franais (1616) de Quinquer de Roscoff, qui l any 1636 compos unes Divizio (Converses); el 1622 es compos la Doctrin an christien, que comprn les obres profanes Bue Robars an Diaoul (Vida de Robert el Diable), An inconstan doub i Ian melarge (Dimarts de Carnaval), infludes per la commedia dell arte i on s introdueix el personatge d arlequ, a les quals s uniria ms tard Ar farvel goapaer (El boig dissimulat), composta vers el 1750 en dialecte leons per Paskal Kerenveier (1728-1794); i el 1650 Tangi Gueguen compos les An nouelou ancient ha devot (Canons velles i devotes).

Durant la segona meitat del segle XVII s inciaria el perode del bret modern, marcat en l origen pels treballs gramtics del jesuita Julien Maunoir (1606-1683).  El fill d un missioner bretonfon, Mikael an Nobletz (1577-1652) tamb va intentar crear una grafia basada en el dialecte de Leon, i fa algunes mutacions inusuals en la llengua: tok   barret  i kiger  carnisser , esdevenen tok ar c'higer  el barret del carnisser  o toko ar gigerien  els barrets dels carnissers , tamb ma zog  el meu barret  i e dok  el seu barret .

Alhora, s abandonarien les regles ms difcils de la versificaci celta, cosa que permetria compondre poemes i drames sense exercisis de gran virtuosisme.  Aquesta s considerada com a la gran poca de l humor cltic, amb les obres teatrals de costums i satric de Klaod Al Lae (1745-1791) Ar c hy (el gos) i Sarmoun great ar maro a Vikeal Morin (Serm sobre la mort de Miquel Morin), del poema annim Ar bugel fur (L infant savi) i els poemes frvols de l abat Baill, capell de Saint Jean-du-Doigt, autor de Meulidige kegin (Elogi del grall).  

Pel que fa al teatre de l poca, destacaren Buhez Santez Genovefa ar Vrabant i la Burzud (Passi) de 4.660 versos, composta per Laoras Richou, i el Buhez ar Saent (1752) de Claude Marigo (1693-1759). D altre teatre religis el formen els populars Pardons (celebracions religioses), el Burzud Santez Triphina, Purgatori de Sant Patric i Buhez ar pevar map Aymon (Vida dels quatre fills d Aymon).  Pel que fa a literatura culta, cal destacar Alain-Ren Le Sage Ar Fur, qui compos Tuccaret (1709); el p. Grgoire de Rostrenen (1672-1750), seguidor de Maunoir, qui el 1732 composaria Le dictionnaire franois-breton; i Teophile-Malo Corret de la Tour d Auvergne (1743-1800), filleg autor de Nouvelles recherches sur la langue, l origine et les antiguits des bretons (1792). Loeiz Le Pelletier (1663-1733) compos un diccionari etimolgic bret publicat pels Estats; Charles le Briz (1665-1737) compos Heures bretonnes et latines (1712) en una barreja de bret i francs anomenada brezhoneg beleg (el bret dels capellans).

 Renaixement literari (s. XIX) .
La renaixena literria bretona va coincidir amb el triomf literari del romanticisme, ja preparat per l obra de Gonideg i per la poesia de tradici oral ja existent. Encara en el segle XIX hi havia bards ambulants qye cantaven a les vetllades de granja en granja, els gwerzio (planys i cants pics) i els sonio (de caire humorstic i amors), on es barrejaven poemes antics i composicions noves. D altres vestigis de la tradici oral, els contes, recreaven personatges com Merl, Artur, les fades Viviana i Morgana, el gegant Gaor, el cruel rei Conomor (el Conchobar dels irlandesos), la princesa llibertina Ahs o Dahud, els nans maliciosos anomenats korrigans o kornandons, i el rei Marc de Cornualla, conegut per la histria de Tristany i Isolda.  Els vells mites foren cristianitzats, com l antiga divinitat celta Cernunnos Taranis, que fou substituia pel diable.  Tamb era mig pagana la personificaci de la mort, ankou, que era masculina.  Els temes favorits de les llegendes eren la submersi de ciutats i de viles, la recerca de princeses, morts de dones i d infants, treballs duts a terme grcies a la mgia, i la crvola perseguida;  a aquests se ls uniren el llegendari cristi, els sants arribats de Britnia per tal d evangelitzar el pas, i ls divinitats cltiqus transformades en sants, com Ana en Santez Anna, Brigantia en Santa Brgida, i Edern en Sant Edern.

Thodore Hersart de la Villemarqu va fer un ampli recull d aquestes tradicions ancestrals, i el 1838 en public el que li sembl millor al Barzaz Breiz.  Aix obriria l entusiasme i encoratjaria altres joves autors per tal d escriure en bret. Els principals foren Aougust Brizeug (1803-1858), Prosper Proux (1812-1873) de Kernev; Jean Marie le Scour, amb Gwerz Ker-Is (La ciutat submergida); Dom. Lan Inizan (1826-1891)   Franois-Marie Luzel Fach An Uhel (1821-1895), Gwilherm Kerambrun (1813-1852), Narcisse Quellien (1848-1902), amic d'Ernest Renan i autor dels poemes Annak (1880) i Breiz (1898); Gabriel Milin (1822-1895) director de la revista Feiz ha Breizh i autor dels contes Gwechall-goz e oa (Ha estat un altre cop, 1924).

Tamb es desenvolup una forta literatura de caire religis i reaccionria, fomentada per les traduccions bbliques Histoer ar Vuhe Jesus Chrouist (Histria i vida de Jesucrist), en gweneg, de Giquello, i el Testament Nevez hon Aoutrou Jesus Krist (El nou testament de Jesucrist, 1827),  tradut per Gonidec, que el 1866 s uniriren en la Bibl Santel.  Entre aquests autors religiosos destacarien el p. Henry, autor de Kannouennou santel (Cntics sagrats); el p. Yann-Vari Le Jobioux (1806-1888), l abat Durant, autor d Ar feiz ha ar vro (La fe i el pas); Joakim Gwilhom (1797-1857). Endems, durant el perode del 1830 al 1848 destacaren els autors de teatre Aougust Ar C horr i Jobig Koat de Montroulez, autors de comdies com  Plac h ar pemp amourouz (La noia dels cinc enamorats). Des del 1800 es formaren nombrosos grups de teatre amateur al Bro Dreger, a viles com Lannuon, Pluzuned, Pempoull i Lanveur. Totes aquestes obres ajudarien a fixar l estereotip del bret ultracatlic i reaccionari.  
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71082" title="Idril" nonfiltered="2907" processed="2889" dbindex="28087">


Idril Celebrindal (pronunciat -dril Ke-le-brn-dal) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Filla de Turgon i Elenw, va casar-se amb Tuor i va ser la mare d'Erendil el Mariner.

El nom Idril s la forma en sindarin del seu nom quenya Itarill (o Itaril), que significa "brillantor lluent". Tamb era coneguda com a Celebrindal: "peus de plata". Era rossa, havent heretat el color dels cabells dels vanyar a travs de la seva mare.



Idril era estimada en secret pel seu cos Maeglin, fill de l'elf fosc El i la germana de Turgon Aredhel. Ella rebutjava els seus intents pel carcter fosc de Maeglin, i tamb perque eren familiars massa prxims.

Quan Tuor, fill de Huor, va arribar a Gondolin, Idril va enamorar-se'n. Com que Turgon havia acabat estimant Tuor com un fill, va permetre que es cass amb la seva filla, duent a terme la segona uni entre elfs i homes desprs de Beren i Lthien.

Desprs de la caiguda de Gondolin, Idril i Tuor van liderar els exiliats a les Boques del Sirion, on van acollir Elwing, filla de Dior i neta de Beren i Luthien.

Quan Tuor es va fer vell va marxar amb un vaixell cap a l'Oest, i Idril va anar amb ell. Els elfs i els dnedain creuen que van arribar a Vlinor.

Genealogia dels Mig-elfs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71083" title="Riga" nonfiltered="2908" processed="2890" dbindex="28088">


Riga s una ciutat europea capital de Letnia. Est situada a la vora del mar Bltic a la desembocadura del riu Dvina Occidental (o Daugava) i s un important port regional i centre industrial. La poblaci de la ciutat ha disminut fora des de la independncia de Letnia (1991) passant de 910.000 habitants a 719.613 en l'actualitat (2008), sobretot a causa de l'emigraci de part de la gran minoria russa.

s la ciutat ms gran dels estats bltics i el centre cultural, educatiu, poltic, financer, comercial i industrial ms gran de la regi.

El centre histric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la gran quantitat d'edificis d'Art Nouveau que t, comparable noms amb Viena, Praga i Barcelona.

Com a reclam turstic se l'anomena tamb la Pars de l'est, per la quantitat d'atractiu turstic.

 Poblaci .


 Economia .
Aplega gran part de la producci industrial nacional: metall, construccions mecniques, radiotcnia, electrotcnia, aparells de precisi, mquines agrcoles i del transport, que la seva major part exporta a Rssia. Posseeix tamb una gran indstria pesquera. El gas li arriba de Komi a travs del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.

 Histria .
Antic establiment dels livonians, ms tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livnia, Albert (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingu un dels centres comercials ms importants de la mar Bltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independncia, accentuada pel fet d'sser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'Orde Teutnic, els quals construren el castell (1328-40, refet en 1494-1515). La ciutat es convert al luteranisme desprs del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene pass a Polnia (1581); Gustau II Adolf de Sucia se n'apoder durant la Guerra dels Trenta Anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augment considerablement el seu trfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'imperi rus. Capital de la Repblica de Letnia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofr greus danys i la destrucci de la seva important poblaci jueva. Entre 1945-91 fou capital de la Repblica Socialista Sovitica de Letnia i, des del 1991, ho s novament de la Letnia independent.

 Riga modernista .



A causa de la seva situaci privilegiada Riga ha tingut histricament un paper molt important en el comer entre Europa occidental i Rssia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle XIX, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcci d' amples avingudes on el nou estil, el Modernisme (Art Nouveau o Jugensdtil), apareix en tot el seu esplendor, igual que a altres ciutats europees com Pars, Barcelona o Viena.
Faanes ricament ornamentades amb escultures de dones (smbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomtrics, amb misterioses mscares o amb motius mitolgics d'inspiraci oriental. Un Modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta on les faanes dels n 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del fams director de cinema Sergei Eisenstein, mxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.

 Enllaos externs .

Portal Municipal de Riga Municipality;
Portal turstic de Riga;
Universitat de Letnia;
L'Institut Let (Latvijas Instit ts);
Riga's Own Wiki;
Johann Christoph Brotze historic drawings;
Imatges histriques de Riga;
Fotografies via satllit per Google Maps;
Memorials i monuments en i vora Riga;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71085" title="Llista d'autors bretons" nonfiltered="2909" processed="2891" dbindex="28089">
Aqu hi ha una llista d'autors bretons. La major part han escrit la seva obra en bret, per tamb hi ha d'altres que, tot i que han escrit en francs, la seva obra ha estat d'esperit totalment bret.


A.
Bertrand d'Argentr;
Guy Autret de Missirien;
Fanch Abgrall Franois Abgrall;
Alexandre Allain;
Loeiz Andouard;
Marianna Abgrall;
Yann-Fanch Abgrall;

B.
Job Ar Bayon;
Yves Marie Le Bec;
Yves Berthou;
Yann Bijer;
Aogust Bocher;
Gwilham Er Borgn;
Alan Botrel;
Jos Ar Bras;
Anatol Ar Braz;
Yann Brekilien;
Jean Le Bris;
Kristian Brisson;
Fach Broudig;
Gab Brousseau;

C.
Jean-Marie Cadic;
Philomne Cadoret;
Grard Caramaro;
Franois-Ren de Chateaubriand;
Maris-Louis Charran;
Youenn Coic;
Tristan Corbire;

C'H.
Amede Ar C'hozig;
Jakez Ar C'hann;
D.
Erwan Daniel;
Fanch Debauvais;
Jean-Marie Dguignet;
Pr Denez;
Marcel Divanach;
Daniel Doujet;
Youenn Drezen;
Yann An Du;
Julien Dupuis;
Jean Dupuis (En Neue);
Anjela Duval;

E.
Fach Elies Abeozen;
Jean-Louis Emily;
Guy Etienne;
Erwan Evenou;

F.
Franois Falc'hun;
Abb F.M. Falquerho,
Francis Favereau;
Jacques Fleurent;
Yann Ar Floc'h;
Loeiz Ar Floc'h;
Visant Fave;

G.
Ren Ar Gak;
Yann Ar Gall;
Hollsent Ar Garreg (Toussaint Le Garrec);
Yvon Gourmelon (Yann Gerven);
Charles de Gaulle (Barz Bro C'hall);
Maodez Glanndour;
Juluan Godest;
Fanch Gourvil;
Charlez Ar Govig;
Yeun Ar Gow;
Xavier Grall;
Jules Gros ;
Guillaume Gruel;
Jean-Michel Guilcher;
Eugne Guillevic;
Charlez Gwennou;
Youenn Gwernig;

H.
Marcel Hamon;
Jean L'Helgoualc'h;
Per Jakez Helias;
Roparz Hemon;
Yann-Vari Heneu;
Eflamm An Henoret;
Jean-Marie Henry, abb;
Loeiz Herrieu;
Thodore Hersart de la Villemarqu (Kervarker);
 Abb Germain Horellou;
Ronan Huon;

I.

J.
Yann-Fach Jacq;
Job Jaffr;
Taldir-Jaffrennou;
Yann-Vari Jakob (Efflamm Koed Ska);
Herv Jaouen;
Yann-Eozen Jarl;
Kristof Jezegou;
Yves-Marie Le Joncour;
Soaig Jonkour;

K.
Yann-Fanch Kaba;
Filomena Kadoret;
Yann-Ber Kalloc'h;
Fanch Kaorel;
Kerlann;
Fach Kerrain;
Herve Kerrain;
Mark Kerrain;
Jakez Kerrien;
Divi Kervella;
Erwan Kervella;
Fransez Kervella;
Goulc'han Kervella;
Kerwerc'hez;
Marsel Klerg;
Iouann Klodig;
Jakez Konan;
Koulmig Arvor;
Andreo Koulouarn;
Ivon Krog;
Jos Kuilhandr;

L.
Jehan Lagadeuc;
Clestin Lain (Neven an Henaff);
Xavier de Langlais (Langleiz);
Pier Laorans ou Pierre Laurent;
Fach Al Lay ou Franois Le Lay;
Henry Le Bal;
Pierre Le Baud;
Morvan Lebesque;
Charles Le Quintrec;
Georges Le Rumeur;
Gwion Ltard-Morliguen ;
Auguste Loriquer;
Franois-Marie Luzel;

M.
Mikael Madeg;
Tangi Malmanche;
Pier Martin Chanoine Pierre Martin;
Yvona Martin;
Emil Masson;
Jakez Masson;
Roperzh Ar Mason;
Fanch Ar May;
Fant Rozeg-Meaven;
Loeiza Er Meliner;
Martial Mnard;
Konstansa Ar Merer;
Andreo Merser;
Jean-Franois Miniac;
Jean-Claude Miossec;
Yves Miossec;
Erwan Ar Moal (Yves Le Moal);
Laouig Ar Moal;
Meven Mordiern;
Olier Mordrel;
Franoise Morvan;
Fanch Morvannou;
Renan Ar Mougn;

N.
Emile Nicol;
O.
Filip Oillo;
Youenn Olier;

P.
Yann-Vari Perrot;
Fach Peru;
Ivonig Picard;
Yann-Br Piriou;
Jean-Yves Plourin;
Remont Ar Porzh;
Glaoda Ar Prad (Claude Le Prat);
Maria Prat;
Per Pronost;

Q.
Henri Quefflec;
Yann Quefflec;
Narcisse Quellien;

R.
Ernest Renan;
Jakez Riou;
Armand Robin;
Charlez Rolland;
Anna-Vari Ropars;
Jean Le Roux;
Loeiz-Napoleon Ar Rouz;
Jean-Louis Rozeg;
Naig Rozmor;
Mikael A Rusunan;

S.
Guillaume de Saint-Andr;
Victor Segalen;
Juluen Sklisson;
Yann Sohier;
Jean-Marie Le Scraigne;
mile Souvestre;

T.
Bernez Tangi;
Lan Tangi;
Paotr-Treoure (Aogustin Konk);
Pierre Trpos;
Colette trublet

U.
Fach An Uhel (Franois Luzel);

V.

Erwan Vallerie;
Franois Valle;
Jules Verne;
Erwan Verthou;
Gwilherm Vertou;

W.
Kloareg Ar Wern;
 Dan Ar Wern;

 Enllaos .
Bibliographie de Bretagne, obres literries i altres.
Unvaniezh Skrivagnerien Vreizh, Associaci d'Escriptors Bretons.
Institut culturel de Bretagne, secci literatura.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71087" title="Bertrand d'Argentr" nonfiltered="2910" processed="2892" dbindex="28090">

Bertrand d'Argentr (Vitr, 1519 - Thorign 1590) fou un poltic i escriptor bret. Fill del gran senescal de Roazhon, Pierre d Argentre, a qui va succeir el 1543. Especialista en dret, va fer nombrosos comentaris al Coutumier de Bretagne. El 1584  va escriure per encrrec dels Estats de Bretanya una Histoire de Bretagne fora nacionalista on es mostra partidari del dret feudal sobre el dret rom. El 1589 es pos part de la Lliga i del duc de Mercoeur, ra per la qual fou exiliat de la ciutat.

 Bibliografia .
 L'histoire de Bretaigne, des roys, ducs, comtes et princes d'icelle: l'tablissement du Royaume, mutation de ce tiltre en Duch, continu jusques au temps de Madame Anne dernire Duchesse, & depuis Royne de France, par le mariage de laquelle passa le Duch en la maison de France. Jacques du Puys, 1588.
 Coustumes gnrales des pays et duch de Bretagne, Pars, Nicolas Buon, 1608. ;
 L'Histoire de Bretaigne, des rois, ducs, comtes, et princes d'icelle, depuis l'an 383 jusques au temps de madame Anne Reyne de France dernire Duchesse. Troisime dition revue et augmente par messire Charles d'Argentr. Pars, per Nicolas Buon. 1618.

 Referncia .
 Llista d'autors bretons;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71089" title="Antoine-Augustin Cournot" nonfiltered="2911" processed="2893" dbindex="28091">
Antoine-Augustin Cournot (Gray, Alt Saona, Franc Comtat, 1801 - 1877) fou un matemtic i economista francs. Estudi a l'Escola Normal Superior de Pars, on es llicenci en Cincies el 1823. Fou nomenat Catedrtic d'Anlisi Matemtica en la Universitat de Li el 1834, i rector de l'Acadmia de Dijon de 1854 a 1862.

Fou el primer en proposar la utilitzaci de funcions matemtiques per a descriure categories econmiques com la demanda, l'oferta o el preu. Analitz amb especial atenci els mercats monopolistes, establint el punt d'equilibri del monopoli, anomenat punt de Cournot. Fou tamb pioner en l'estudi del duopoli i de l'oligopoli, per els seves teories foren revisades posteriorment per Joseph Louis Franois Bertrand i Heinrich Freiherr von Stackelberg. Les seves aportacions influren notablement sobre els marginalistes, William Stanley Jevons, Lon Walras i Alfred Marshall, dels que en fou precursor. Tamb va fer importants contribucions al camp de l'estadstica.

 Obres .
 Recherches sur les principes mathmatiques de la thorie des richesses (1838);
 Trait lmentaire de la thorie des fonctions et du calcul infinitsimal (1841);
 Revue sommaire des doctrines conomiques (1877);
 Essai sur les fondements de nos connaissances et sur les caractres de la critique philosophique (1851);
 Trait de l'enchanement des ides fondamentales dans les sciences et dans l'histoire (1861);
 Considrations sur la marche des Ides et des vnements dans les temps modernes (1872);
 Matrialisme, vitalisme, rationalisme (1875);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71091" title="Pere Abelard" nonfiltered="2912" processed="2894" dbindex="28092">

Pere Abelard, en francs, Pierre Ablard, en llat Petrus Abelardus (Ar Palez, Bretanya 1079- Chlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filsof i escolstic bret. Fou un personatge fonamental de l'Edat mitjana, i se l'ha arribat a considerar un dels precurssors de la Reforma protestant, pel seu comentari a l'obra de Sant Pau. La seva histria d'amor amb Helosa ha esdevingut llegendria.

 Vida .

Pere Abelard pertanyia a una famlia benestant, i estudi dialctica i retrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon. Tamb fou professor seu el nominalista Roscelin de Compigne. De molt jove fund diverses escoles i adquir una gran fama com a teleg i filsof. Installat a Pars, mentre ensenyava a la catedral de Ntre Dame s'enamor d'Helosa i fug amb ella; per fou castrat per ordre de l'oncle de la seva amant, Fulbert, canonge de la seu de Pars. Aleshores es va fer religis i continu ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort. D'aquesta poca daten les clebres cartes d'amor amb Helosa, que han tingut fortuna literria i han estat molt tradudes. 

Amb Sic et non (1122) inaugur un mtode caracterstic de l'escolstica: la contraposici d'autoritats prvia a la reflexi prpia. Tendia a veure en el cristianisme una veritat que enclou totes les altres. Fou molt combatut per Bernat de Clairvaux, i algunes de les seves tesis foren condemnades als concilis de Soissons (1121) i de Sens (1140).

 Filosofia .

 Epistemologia .
Va publicar una lgica especialment rellevant, molt allunyada de l'estil de manual, i amb molts punts que es poden considerar moderns. Tot i que no va tenir un gran ress en el moment, fou molt revalorat a partir de la Revoluci Francesa, quan l'Esglsia Protestant, que el considera un revolucionari, va guanyar ms importncia.

La seva dialctica s entesa com a mestra de discernir, com a art de saber raonar, separar, distingir. La seva funci s la de vehicle per entrar en el cam de Du. Aquesta afirmaci ha estat interpretada en un sentit doble pels hermenutics moderns: de cara a l'Esglsia, la importncia atorgada a Du evitava el risc d'acusaci d'antidogmatisme, per alhora aquest fet suposava una provocaci a les creences establertes, donat que indicava el cam prevalent de la ra, menysvalorant el sentit de la vida dedicada a les pregries.

Aix, interpreta Crist com a paraula divina, lgos, saviesa, i proposa una justificaci dialctica de l'Evangeli, que no va tenir xit fins a l'arribada del calvinisme.

Dna un paper important al llenguatge, que concep com a intermedi entre la realitat i el pensament. De fet, el llenguatge es pot entendre com la forma en qu s'ordena la realitat des del pensament. Per aix, un coneixement correcte del llenguatge s necessari per poder arribar a conixer all real i all intellectual.

Pel que fa al tema dels universals, defensa una proposta conceptualista, propera al nominalisme. Aquesta postura s'explicita en la seva doctrina de la significaci; en l'estudi del discurs ordenat, cal ascendir en el significat de mots, proposicions i raonaments. Critica el nominalisme extrem de Roscelin al respecte, per alhora es mostra extremadament crtic amb la postura realista.

Per ell, els individus d'una mateixa espcie participen d'una mateix estat, que s al que tendeix qualsevol universal. L'estat, per, s'ha d'entendre com all en qu convenen diversos singulars entre si, no com a Idea platnica. Observant, percebem un estatus, per no el creem. Aquesta concepci s'emmarca harmnicament en una concepci ms individualista, que persegueix desmarcar-se tamb del concepte de Forma aristotlica.

 tica i Moral .
Va distingir entre tica, com a moral pagana, i divinitas, o simplement moral, com a moral teolgica. Entenia l'tica com a tractat de les accions humanes, ms basada en la intenci que no en el pecat. Creu que cal un enteniment entre l'tica (no fer all que ofn l'home) i la religi (no fer all que ofn a Du). En el context de l'poca, el sorgiment de noves relacions i noves xarxes econmiques implicaven que la moral exclusivament teologal ja no funcionava per un mn que havia deixat de ser exclusivament rural. En adaptar la moral a una visi no tan religiosa de la realitat, mostra unes primeres manifestacions de secularitzaci; en cap moment nega la religi, per afirma que no s suficient. Aquest fet ha propiciat que s'hagin fet lectures molt capcioses de Pere Abelard, tan des del cristianisme, del luteranisme o fins i tot del paganisme.

La seva tica es pot resumir en tres consideracions:

 Virtut i Vici : A Pere Abelard li interessa l'aspecte prctic de la virtut: en destaca la caritat com a virtut principal, de la que la resta en depenen. A diferncia del calvinisme, per, defensa que la resta de virtuts tamb sn necessries. El vici l'entn com a inclinaci de l'nima vers el pecat, per no s'identifica directament amb el pecat, ja que les tendncies no sn pecaminoses en si mateixes. Remarca que no tots els hbits ni tots els costums humans han de dur l'home a merixer un cstig; tot i que algunes accions no siguin virtuoses no per aix han de ser condemnables. Per exemple, seguint les virtuts dianotiques d'Aristtil, un home sense memria s un home sense una virtut, per no per aix incorre en el pecat. Aquesta reflexi s'emmarca en la intenci general d'aplicar una mentalitat jurdica a l'tica: intentar buscar qu s condemnable i qu no.

Voluntat : La voluntat s desig, i la mala voluntat s mal desig. Tant la intenci com el consentiment i la conscincia determinen qu s el B i el Mal. El coneixement d'un mateix s'ha de prendre com a primera regla de conducta, ja que les regles que han de regir la conducta humana han de procedir de la mateixa natura humana. D'aquesta manera, Pere Abelard fa una crtica al platonisme, i proposa un retorn l'ideal socrtic.

 Moral i Pecat : La moral s d' intencions, i els homes han de jutjar i castigar les accions. Davant de Du, la moral de la persona es basa ms en les intencions que en les accions, ja que Du castiga per les intencions. El pecat s un menyspreu i ofensa a Du; pecador s qui no obeeix la voluntat divina. Noms es pot donar el pecat en la relaci entre home i Du, ja que noms Du s qui coneix la intenci amb qu s'han realitzat les accions.

 Teologia .
En el debat entre Ra i Fe, Pere Abelard mant una postura racionalista: intelligo ut credam (entendre per creure). Matis la postura afirmant que les accions bones ho sn en el moment en qu se sap perqu ho sn, per aix noms se sap quan es t coneixement de qu agrada a Du, i l'home noms pot saber-ho a partir de la Revelaci.

 Msica .

Tot i que Abelard es conegut principalment com a filsof, i per la seva trgica aventura amorosa amb Helosa, tanmateix tamb va ser un poeta i compositor rellevant. Abelard va compondre algunes clebres canons d'amor per a Helosa que malhauradament es van perdre o que no s'han identificat en el repertori annim existent. Helosa va lloar aquestes canons en una carta: "El gran encant i la dolor en el llenguatge i en la msica, i el suau atractiu de la melodia complaien fins i tot als deslletrats".

Ms tard Abelard va compondre un llibre d'himnes per a la comunitat religiosa a qu es va incorporar Helosa. Aquest himnari, escrit desprs de 1130, diferia dels existents a l'poca, com el de Bernat de Claravall, ja que Abelard utilitzava material completament nou i homogeni. Estaven agrupats per la mtrica, amb la qual cosa, comparativament parlant, es podien utilitzar poques melodies. Noms una melodia d'aquest himnari ha sobreviscut: O quanta qualia.

Tamb va compondre sis planctus bblics, un tipus de laments que eren molt originals i que van influir en el desenvolupament posterior del lai, un tipus de can que es consolidaria en el nord d'Europa en els segles XIII i XIV.

Les melodies que han sobreviscut s'han lloat com a "melodies flexibles, expressives, que mostren una elegncia i habilitat tcnica que s molt similar a les qualitats que s'han admirat en la poesia d'Abelard."

 Obres .
Sn especialment importants els seus comentaris a Aristtil, Porfiri i Boeci, a ms de la seva aportaci en lgica i tica.

 De unitate et trinitate divina (teologia);
 Theologia christiana (teologia);
 Theologia summi boni;
 Introductio ad Theologiam;
 Sic et non;
 Dialectica   (lgica)   ;
 Scito te ipsum  (tica)  ;
 Dialogus inter Philosophum, Christianum et Iudaeum;
 Soliloqium;
 Commentaria In Epistolam Pauli ad Romanos;
 Problemata Heloissae;
 Apologia Ne juxta Boethianum;
 Confessio fidei Universis;
 Confessio fidei ad Heloisam;
 Sermones - Epistola introductoria Abaelardi;
 Expositio Orationis Dominicae;
 Expositio Symboli Apostolorum;
 Expositio Symboli Athanasii;
 Expositio in Hexaemeron;
 Historia calamitatum (autobiografia);

 Referncies .


 Bibliografia .

Traduccions al catal.
Abelard i Helosa, Lletres d'amor i de consolaci; edici i traducci a cura de Josep Batalla; Ed. Obrador Edndum, Santa Coloma de Queralt, 2005.

 Enllaos externs .
 Peter Abelard abd the Origins of Nominalism;
 Peter Abelard from the Stanford Encyclopedia of Philosophy;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71092" title="NoWayOut" nonfiltered="2913" processed="2895" dbindex="28093">


NoWayOut es un grup de pop punk rock de Barcelona.
Trajectria.

L'any 1998 el grup legalitzat se separa i tres dels seus membres (Xavi, Jap i Tole) segueixen junts formant NoWayOut desprs d incorporar un altre guitarrista: Txosse. A principis de 1999 Tole abandona el grup i Jordi s incorpora com a bateria del grup. El mar del mateix any graben un demo-CD Having Fun... At Last!!, amb nou canons que marcarien la lnea que va prendre el grup posteriorment.

Jordi, membre provisional, abandona el grup desprs de d incorporaci d Oxi, del grup Ubi Sunt, com a bateria. Amb la seva incorporaci es consolida l'estil punk rock meldic en el grup.

A partir de llavors comencen a actuar en mltiples sales de Barcelona, aparixer en fanzins i a fer-se un nom en el panorama nacional actuant, fins i tot, en la televisi autonmica catalana.

El juliol de 2001 editen el seu primer lbum: Long Way To Nowhere, que incorpora alguns temes indits i un reps de anteriors gravacions.

Desprs de dos anys i mig d estabilitat, Xavi deixa el grup, donant pas a Noel, que se suma a Txosse com veu i guitarra.

Desprs de la gira de presentaci per Espanya de Long Way To Nowhere, actuant juntament amb altres grups del panorama internacional, com Heideroosjes, 5 Days Off o Satanic Surfers, graven el segon lbum: Waitin' For Sunday a finals de 2002 (encara que no apareixeria en el mercat fins el desembre de 2003). A la espera de la sortida del disc, actuen per tot el pas, fins i tot amb els americans Lagwagon.

Presenten el disc amb, entre altres, els americans Teen Foot Pole i decideixen que l lbum ha de sortir de les fronteres espanyoles, presentant-lo en pasos com Blgica i Frana. A ms contacten amb una promotora japonesa que els ofereix portar la presentaci del disc al Jap, i una discogrfica nipona s interessa per publicar el dic al Jap. La gira t fora xit i es repetiria ms endavant amb Bipolar, establint una relaci especial amb el pas nip.

Desprs d una gira pels Pasos Baixos, decideixen comenar la gravaci d un nou lbum.

Warner Music s interessa pel projecte juntament amb el segell GMM-Records. La pressi que suposa treballar amb Warner no els afecta i segueixen tancats en l estudi de Txosse component un projecte molt ambicis, destinat a un pblic ms ampli. Per aconseguir-ho, publiquen un doble CD, afegint una versi en castell i una en angls.

Per fer encara ms ambicis el projecte, NoWayOut decideix contactar amb Joe Marlett, que ha treballat amb grups com Blink 182, Relient K o Foo Fighters entre altres, per mesclar i produir el nou lbum.

Finalment el disc es masteritza a Los Angeles, en els estudis The Mastering Lab, que han treballat per grups com Green Day, blink-182 o gent com Ben Harper.

El setembre de 2005, rere les presions de Warner Music, NoWayOut canvia de baixista i dna entrada a Flix.

El 25 d'octubre de 2005 surt a la venta Bipolar, produt amb Warner Bros Records / Warner Music Spain i sota llicncia del segell GMM-Records, amb la intenci de ser distribut internacionalment.

S inicia la gira de Bipolar i el desembre de 2005 fan una mini-gira per Jap, enfortint els llaos entre la banda catalana i el pas asitic.

La gira acaba a principis de mar de 2006 a Sant Sebasti. Desprs d haver fet d artista convidat als dos concerts de Simple Plan a Barcelona (7 de febrer) i Madrid (8 de febrer).

Discografia.

 lbums .
Having Fun... At Last!! (demo-CD) - 1999;
Long Way To Nowhere - 2001;
Waitin' For Sunday - 2003;
Bipolar - 2005;
Lo que Dura Dura- 2008;

 Videoclips .
I'm Staying Here (2005);
No Voy A Salir (2005);
Lo mismo (2008);

Membres.

 Formaci actual .

Noel - Veu i Guitarra (2002 - present);
Oxi - Bateria (1999 - present);
Flix - Baix (2005 - present);

 Exmembres .
Txosse - Veu i Guitarra (1998 - 2007);
Xavi - Guitarra (1998 - 2002);
Japo - Baix (1998 - 2005);
Tole - Bateria (1998 - 1999);
Jordi - Bateria (1999 - 1999);

Enllaos externs.

 ;
 ;
 NowayoutSpain;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71093" title="Pierre Charles Bouvier" nonfiltered="2914" processed="2896" dbindex="28094">
Pierre Bouvier s el cantant del grup canadenc Simple Plan.

 Biografia  .
El seu nom complet s Pierre Charles Bouvier. Va nixer a Mont-real el 9 de maig de 1979. Fa aproximadament 1,80 m d'alada. 

Als 13 anys va fundar una banda De Punk Rock  anomenada Reset amb ajuda de un amic de l escola Chuck Comeau. En aquesta banda era cantant i baixista.
Mes tard van crear una altre banda: Simple Plan, en la qual Pierre es el lder i cantant de la banda, els altres membres de la banda sn: Jeff Stinco ( guitarra), Sbastien Lefebvre (guitarra i veu), David Desrosiers (baix i veu) i Chuck Comeau (bateria). Prcticament trimfan a tot el mn.

En els concerts, molts cops, toca tan la guitarra elctrica com l acstica.

Pierre Bouvier mant una relaci amb Lachelle Farrar, es diu que es van casar al Brasil.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71094" title="David Desrosiers" nonfiltered="2915" processed="2897" dbindex="28095">


David Desrosiers s baixista de la banda canadenca Simple Plan.

El seu nom complet s David Phillipe Desrosiers. Va neixer a Sept-les (Canad) el 29 d'agost de 1980, per tant, s l'nic membre de la banda que no s de Mont-real.
L'any 1999, quan en Pierre Bouvier va deixar la banda Reset, ell va ocupar el seu lloc com a cantant fins a mitjans de l'any 2000, quan li van oferir formar part de la nova banda d'en Pierre i en Chuck Comeau, des de llavors, toca el baix i canta dins el grup de Simple Plan.
Es pot dir que s el ms boig, tal com li diuen els seus companys.

s conegut amb sobrenoms com Dave i Ritalin. 
Als seus curts dotze anys va viure el que ell anomena com la tragdia de la seva vida, els seus pares es van divorciar i ell es va quedar amb la seva mare, un any desprs va comenar a tocar amb Reset, i va ser l ltim a ingressar a Simple Plan.
Abans de tocar amb Simple Plan treballava en la famosa cadena de menjar rpid McDonald's 
va comenar a tocar amb Reset, la mateixa banda a la qual Chuck Comeau i Pierre Bouvier pertanyien; David va entrar com el reemplaament de Pierre Bouvier qui l'abandon desprs de cansar-se de pocs resultats. 

David ha declarat haver tingut influncies de bandes com: Sugar Ray, Papa Roach, Weezer.
Entre els seus grups de msica preferits es troben: American Hi/Fi, Jimmy Eat World, 22 Jacks, No Doubt, Green Day, Strung Out, Stone Temple Pilots, No Use For A Name, Lagwagon, Goldfinger, Face To Face, Sum 41, blink-182, Foo Fighters y The Used.

Avui dia t un departament situat en Montreal, li agrada passar-lo b amb els seus amics i la seva famlia desprs d una llarga gira. David s descrit com una persona senzilla, amb un gran sentit de l'humor. Ell ha comentat que el seu membre favorit de la banda s Pierre, s'han fet bastant amics durant gaireb 15 anys de conixer-se; encara que ell diu que el millor d estar en una banda s pujar a l escenari i poder divertir-se amb els seus millors amics.
Desrosiers va estar tocant amb Reset durant 6 mesos.

Posteriorment li van oferir de unirse a Simple Plan (1999), ja que Pierre Bouvier, actualment cantant , tocaba a l hora el baix i preferia concentra rse noms en la veu. 
David Desrosiers ha tocat tamb la bateria o la guitarra per Green Day, Good Charlotte, i MxPx.


 TRETS . 

Ell es l unic membre de Simple Plan que no va anar a l institut Collge Beaubois.

La seva primera feina va ser a la famosa cadena de menjar rpid  McDonalds.

Una vegada va llenar un minirefrigerador d una finestra d hotel


 Medeix aproximadament 1,72m


s fan de Gwen Stefani. 

Actor preferit: Robin Williams

Actriu preferida: Drew Barrymore

Color preferit: Negre 

Lnia de Roba preferit : Role Model 

Menjar preferit: Sushi 

Pellcula preferida : Grease Pump up the volume

Programa de TV preferit : The Wonder Years 

Videojoc Favorit : PRO AM 

Llibre preferit : Kamasutra 

Concert preferit: EDGEFEST 2 

Revista preferida: Modern Drummer 

Superheroi preferit : Superman 

Mascotes : Sam The Cutest ( RIP) 

Abraades o Petons : Petons 

E-mails o trucades telefniques : Trucades 

Frase : Naw

Banda Masculina: Backstreet Boys 

ltim lloc per a viure: Hawaii per ha de ser amb aquella persona a la qual estimi. 

Plaer secret: orinar en la dutxa. 

Boxers o slips: boxers 

Germans/es: Una germana (Julie)

Piercings: Duu dues en cada orella, en el llavi i en el nas 26- Tatuatges: Cap 

Retaurant preferit: Taco Bell

Xocolata o gelat de vainilla: Vainilla

E-mail o Telfon: Telfon















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71095" title="Sebastien Lefebvre" nonfiltered="2916" processed="2898" dbindex="28096">
Sebastien Lefebvre s guitarrista en el grup musical canadenc Simple Plan.

Va nixer a Mont-real el 5 de juny de 1981. Va aprendre a tocar la guitarra imitant en Billie Joe Armstrong (Cantant, guitarrista i compositor de Green Day).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71096" title="Chuck Comeau" nonfiltered="2917" processed="2899" dbindex="28097">

Chuck Comeau s bateria de la banda canadenca Simple Plan.

Charles Andre Comeau s el seu nom complet, encara que prefereix que li diguin Chuck (el seu sobrenom). Va nixer el 17 de setembre de 1979 a Mont-real. Va estar estudiant dret a la universitat McGill de Mont-real, per va preferir ser msic en acabar la carrera. Va ser el creador de Simple Plan, quan va comenar a tocar amb en Sebastien Lefebvre i en Jeff Stinco. Va anar a buscar al Pierre Bouvier, que havia sigut cantant del grup Reset. En Pierre va fer venir en David Desrosiers i aix van ser tots els membres de la banda actual.

Juntament amb en Pierre escriu les canons de la banda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71097" title="Jeff Stinco" nonfiltered="2918" processed="2900" dbindex="28098">
Jeff Stinco s  guitarrista del grup musical Simple Plan. El seu nom s Jean Franoise Stinco. Va nixer el 22 d'agost de 1978 a Montral, Canad. 
Abans de formar part de Simple Plan, feia de professor de guitarra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71102" title="Fairchild Semiconductor" nonfiltered="2919" processed="2901" dbindex="28099">
Fairchild Semiconductor va ser l'empresa que va comenar a comercialitzar els primers circuits integrats i va ser un dels principals participants en l'evoluci de Silicon Valley als anys 60. Actualment dna feina a ms de 10.000 empleats a tot el mn; la seva seu central s a Maine per t diverses divisions per tot Estats Units i fbriques a Corea i Filipines.

El 1956 William Shockley va obrir uns laboratoris com a divisi de Beckman Instruments, per un any ms tard, i desprs de molts problemes amb aquesta empresa (principalment problemes personals), va reclutar a vuit tcnics dels seus laboratoris i va obrir Fairchild Semiconductor: Julius Blank, Victor Grinich, Jean Hoerni, Eugene Kleiner, Jay Last, Gordon Moore, Robert Noyce, i Sheldon Roberts.

Ben aviat van comenar a comercialitzar els seus productes. Van ser pioners a fabricar transistors de silici (fins aquell moment s'utilitzava germani). Al cap d'un parell d'anys de la inaguraci van aconseguir integrar quatre transistors en una sola pea de semiconductor; aquest va ser el primer esbs de circuit integrat. 

Durant els anys 60 van ser els principals fabricants de circuits integrats, i van prover (entre d'altres) a IBM, principal font d'ingressos. L'any 1968 Robert Noyce i Gordon Moore abandonen l'empresa per a formar Intel; desprs d'uns primers anys de competncia, de seguida Fairchild Semiconductor abandona la fabricaci de microprocessadors i deixa aquest mercat per a Intel, limitant-se al desenvolupament de nous circuits integrats (circuits ROM, MOSFET, optoacobladors, etc).


 Enllaos externs .
Web oficial de Fairchild Semiconductor;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71103" title="Michael Jackson" nonfiltered="2920" processed="2902" dbindex="28100">

Michael Joseph Jackson (nascut el 29 d'agost del 1958 a Gary, Indiana), conegut com el "Rei del Pop," s un cantant, compositor, intrpret, ballar i msic en general de msica pop.

Inicis.
Michael Jackson s el set de nou germans: Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d'obrer i tota la famlia vivia en una humil casa. Durant els seus primers anys va estar molt lligat emocionalment a la seva mare Katherine Scruse i la seva germana gran. La sensibilitat i les maneres delicades de Michael no agradaven gens al seu pare, per la qual cosa, al principi, es va veure allat de les activitats musicals que duien a terme els seus germans a les ordres del seu pare.

Joseph ja formava part del mn musical, ja que havia format part de diferents grups musicals, per tots havien estat un fracs. Per aix, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d'aqu sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, per grcies a un petit incident en qu el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan noms tenia cinc anys.

Desprs de treballar alguns mesos en diferents clubs i bars d'espectacle van aconseguir l'xit a finals dels anys 60 grcies a Berry Gordy, propietari del segell Motown Records i especialitzat en artistes afroamericans, amb qui van firmar un contracte el mar de 1969.

El 1972, quan encara formava part del grup, en Michael va gravar el seu primer xit com a solista, una can titulada "Ben" que formava part de la banda sonora de la pellcula del mateix nom sobre rates assassines (en castell es va traduir per "Ben, la rata asesina").

Amb la fama es va accentuar l'allament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infncia i adolescncia.

Carrera artstica.
De 1970 a 1980.
El 1973, les vendes dels Jackson Five van comenar a disminuir i el grup es va discutir amb la Motown, perqu no els volien donar el control per poder fer les seves prpies creacions. 

El 1976, el grup va signar un contracte amb CBS Records. Quan la Motown se'n va assabentar, va demandar els Jackson Five per trencar el contracte que tenien amb la discogrfica. Com a conseqncia, el grup va perdre el dret d'utilitzar el nom de Jackson Five i el seu emblema, de manera que es van canviar el nom pel de "The Jacksons". El nou grup, amb la incorporaci de Randy en el lloc de Jermaine, va continuar la seva carrera amb grans xits, gires internacionals i el llanament de sis lbums al mercat entre els anys 1976 i 1984.

El 1978 Michael va interpretar el paper d'espantaocells en una versi afroamericana d'"El Mag d'Oz". Tot i que la pellcula no va tenir gaire xit entre el pblic, va obrir algunes portes per a Michael, ja que durant el rodatge va conixer Quincy Jones, que era l'encarregat de la banda sonora de la pellcula, i Diana Ross, que interpretava el paper de Dorothy.

El 1979, grcies a Quincy Jones, Michael iniciava la seva carrera com a solista amb l'lbum Off The Wall amb la discogrfica CBS, del qual va vendre 20 milions de cpies i va rebre el seu primer premi Grammy. A ms a ms, es va convertir en el primer lbum en aconseguir collocar quatre canons en el nmero 1 de les llistes musicals (entre ells Don't Stop 'Til You Get Enough i Rock With You). Amb aquest xit, Jackson es va consolidar com a cantant independent dels seus germans i va comenar a treballar en el seu segon lbum en solitari amb Quincy Jones.

De 1980 a 1990.
La seva millor poca plena de grans xits i fama va comenar l'any 1982, quan va publicar l'lbum Thriller, que es va convertir en el ms venut de la histria amb 104 milions de cpies. D'aquest lbum s famosa la can del mateix nom i ms concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis on apareixen zombis i homes llop i del qual s'ha fet caracterstic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis. Aquest lbum va generar set nmeros 1 a les llistes d'xits, com ara Beat it o Billie Jean (el seu videoclip va destacar per ser el primer videoclip protagonitzat per un afroameric que es va emetre regularment per la cadena musical MTV).

El 1984, Michael va guanyar 7 premis Grammy pel seu lbum Thriller i 1 com a millor gravaci per a nens per la msica d'una narraci que Spielberg va fer basada en la pellcula "E.T. l'extraterrestre". D'aquesta manera, Michael entra a formar part del llibre Guinness dels rcords com a artista amb ms Grammys guanyats en un sol any. Fou en aquest any de tants xits que Michael va anunciar oficialment que abandonava el grup dels seus germans. 

L'any 1985, es treu al mercat el single We are the world, que formava part del projecte "USA for Africa" destinat a guanyar diners per ajudar a combatre la fam que patien els pobles d'frica. En el projecte hi van participar 45 artistes famosos de l'poca que van convertir la can en la ms venuda de la histria, amb la qual es van aconseguir ms de 60 milions de dlars per al projecte. Tamb aquest any, Michael va adquirir els drets d'autor de sobre algunes de les canons ms importants dels The Beatles i d'Elvis Presley. 

El 1987 treu al mercat el seu tercer lbum Bad, l'ltim produt per Quincy Jones. Amb aquest lbum, Michael va aconseguir 29 milions de cpies venudes i set nmeros 1, entre els quals hi ha: I Just Can't Stop Loving You, Bad (de la qual tamb en va fer un curtmetratge amb Martin Scorsese), The Way You Make Me Feel, Man in the Mirror, i Dirty Diana. Aquest lbum va donar lloc a una gira d'un any a travs de 15 pasos.

De 1990 a 2000.
El 1991, Michael va treure al mercat l'lbum Dangerous, que va vendre 29 milions de cpies arreu del mn. D'aquest lbum destaca la can Black or White, el videoclip de la qual tamb va destacar pel fet de mostrar nous efectes especials mai vistos abans. Ms tard va iniciar el Dangerous tour, la seva segona gira en solitari, que va resultar ser un xit sense precedents.

El 1995 es publica un doble lbum mixt titulat HIStory: Past, Present and Future on Michael Jackson recull els seus grans xits del passat i el present (en la primera part de l'lbum, titulada History begins) i inclou 14 canons noves (en la segona, titulada History continues). 

El primer senzill d'aquest lbum va ser la can Scream, un duet de Michael amb la seva germana Janet que va arribar fins al nmero 5 de la llista d'xits de la revista musical Billboard. Per el gran xit fou el segon senzill You are not alone, que va entrar directament al nmero 1 de la llista i en el vdeo del qual apareixia Michael amb la seva dona en aquell moment, Lisa Marie Presley. Amb tot aix, History va ser l'lbum doble ms venut de la histria. 

Part de la popularitat d'aquest lbum tamb es deu a la seva campanya publicitria, que va consistir en la distribuci d'esttues d'uns tres metres d'alada amb la figura de Jackson. 

L'any 1997, Jackson va treure al mercat un lbum de remixos de tots els seus grans xits de History i el va titular Blood on the Dance Floor: History in the mix, tot i que no va tenir l'xit que Jackson esperava i va vendre noms 6 milions de cpies. L'lbum tamb incloa cinc noves canons: Blood On The Dance Floor, Superfly Sister, Morphine, Is It Scary? i Ghosts. Aquestes dues ltimes canons estaven basades en un curtmetratge titulat Ghosts que Michael Jackson va escriure juntament amb Stephen King i va ser dirigit per Stan Winston. En destaquen uns impressionants efectes especials i els moviments de ball. Michael va dedicar aquest lbum a Elton John per ajudar-lo a superar la seva addicci als calmants. 

Aquest mateix any, Michael va rebre nombroses condecoracions i ttols, com ara el World Music Award a l'"Artista pop mascul ms venut del milleni". Tamb va entrar a formar part, per partida doble, del Rock and Roll Hall of Fame com a membre dels The Jackson 5 el 1997 i com a artista en solitari el 2001.

De 2000 fins l'actualitat.
L'octubre de 2001, Michael va publicar l'lbum Invincible per a celebrar el seu 30 aniversari com a solista. L'lbum (el ms car que s'ha produt fins ara) va debutar com a nmero 1 en les llistes d'xit de tretze pasos i des de llavors se n'han venut 8 milions de cpies. "Invincible" marca una nova etapa en l'estil musical de Jackson, ja que s'orienta cap a un estil ms R'n'B amb l'ajuda de nous productors. D'aquest lbum destaquen les canons de: Cry, Butterflies i You Rock My World, de la qual se'n va fer un curtmetratge de 14 minuts amb l'actuaci de Marlon Brando i Michael Madsen. En ell, Michael fa allusi a antigues canons, a antics videoclips i a les coreografies que el van fer fams.

Just abans del llanament de l'lbum, Michael Jackson va informar a Tommy Mottola, director de la discogrfica Sony Music Entertainment, que no volia renovar el contracte que estava a punt d'expirar. 

L'octubre d'aquest mateix any, Jackson va treure un nou senzill (amb la participaci d'altres artistes) titulat What more can I give, que estava destinat a recaptar diners per a les famlies de les vctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington DC
van produir una compilaci en CD i DVD amb els nmeros 1 de Jackson titulada Number Ones. La compilaci va vendre ms de 6 milions de cpies arreu del mn. D'aquest lbum en destaca una can nova titulada One more chance.

El 13 de juny de 2002, Michael Jackson va entrar al Songwriters Hall of Fame (Mur de la fama de compositors). En aquella mateixa poca, Jackson va acusar pblicament Tommy Mottola de sabotejar la promoci de l'lbum Invincible.

El novembre de 2003, Michael Jackson i Sony Records van treure al mercat una compilaci dels nmeros 1 de l'artista en CD i DVD titulada Number Ones.

El febrer de 2006, Sony BMG va treure al mercat un recull titulat Visionary - The Video Singles, que inclou vint dels millors xits de Michael Jackson. A finals de 2006, Jackson va visitar l'oficina del "Guinness World Records" situada a Londres, on va rebre vuit premis, entre els quals hi havia el de "primer artista en guanyar ms de 100 milions de dlars en un any" i "primer artista en vendre ms de 100 milions d'lbums fora dels Estats Units".

A finals del mes de mar de 2006, s'especulava amb la possibilitat del retorn de Michael Jackson al mercat musical amb una nova imatge i un nou estil per tal de poder comenar de nou i oblidar els problemes del passat. 

El 15 de novembre de 2006, durant la cerimnia dels World Music Awards, Michael Jackson va rebre el "Diamond Award" per vendre ms de 100 milions d'lbums. Aquesta va ser la seva segona aparici en pblic des dels judicis de 2005. 

Els rumors apunten a que el seu nou disc sortir al 2009, tot i que ja apareixeran al mercat nous singles a finals d'aquest any.

Vida personal i meditica.
Entre les amistats ms famoses hi trobem Elizabeth Taylor i Quincy Jones (a qui va conixer en el rodatge d'El mag d'Oz) i l'actor Macaulay Culkin. 

Per la seva vida amorosa hi han passat Tatum O'Neal, Brooke Shields i Lisa Marie Presley (filla d'Elvis Presley), amb qui es va arribar a casar. El matrimoni amb la filla del rei del rock, que va rebre dures crtiques de la premsa, no va arribar als dos anys de duraci i es van acabar divorciant. El 14 de novembre de 1996, Michael Jackson es va casar amb la seva infermera dermatloga personal, Deborah Jeanne Rowe amb qui va tenir dos fills: Michael Joseph Jackson, Junior (ms conegut com a Prince) i Paris Katherine Jackson. El matrimoni amb Rowe va durar fins l'any 1999, quan es van divorciar. La controvrsia va tornar a aparixer quan Michael va declarar que Rowe volia que ell es queds amb els fills com a regal. Michael t un tercer fill, Prince Michael II (ms conegut com a Blanket (manta)) que va ser concebut amb l'ajuda d'una mare de lloguer a principis del 2002.

La problemtica i els escndols en la seva vida van comenar quan es va cremar els cabells durant el rodatge d'un anunci de Pepsi-Cola. Desprs d'adquirir els drets d'autor sobre les canons d'Elvis Presley i The Beatles, Michael Jackson va comenar a gastar els diners de manera exagerada fins al punt de tenir problemes financers.

La imatge de Michael va comenar a decaure quan la premsa sensacionalista va publicar diferents articles on explicava les suposades extravagncies de Michael, com ara dormir en una cambra hiperbrica per retardar el procs d'envelliment o adquirir l'esquelet d'un home elefant (fet que li va donar el nom pejoratiu de Wacko Jacko)

Desprs de l'xit de Thriller el 1982, Michael tenia grans expectatives pel seu segent lbum. En un principi volia introduir-hi 30 canons, que Quincy Jones va reduir a 10. La seva idea pel senzill principal de l'lbum, era un duet amb el tamb cantant de pop Prince, per a causa de la diferncia d'idees entre els dos cantants no es va arribar a realitzar. Finalment Michael va contractar el director Martin Scorsese per fer el vdeo del senzill Bad, amb una durada de 18 minuts. La problemtica va comenar quan es va emetre el vdeo per la televisi, ja que la imatge de Michael havia canviat considerablement. La seva pell havia passat de ser d'un color marr a emblanquir-se gradualment des de 1982, fins arribar al color crema pllid que t actualment. Jackson va atribuir aquest canvi de color a una malaltia anomenada vitiligo. 

Un altre motiu que es donava al seu canvi d'imatge eren les operacions de cirurgia plstica. Tot i que molts cirurgians van declarar que Jackson s'havia sotms a mltiples cirurgies nassals, de front i d'aprimament de llavis i galtes, Michael va afirmar en la seva autobiografia Moonwalk (1988) que noms s'havia sotms a dues operacions de rinoplstia i que els canvis en l'estructura de la seva cara eren a causa de la dieta i la pubertat. 

Des del 1988 fins el 2001, Michael Jackson va viure en el seu ranxo de Neverland (Santa Ynez, Califrnia), nom que va posar en relaci al "Pas del mai ms" de Peter Pan, ja que Michael t una gran obsessi per no voler fer-se gran. En aquest ranxo, Michael hi va construir un parc d'atraccions i un zoo privat amb l'objectiu de donar diversi i entreteniment als nens amb malalties terminals o de baix nivell econmic. Els problemes aparegueren quan es van fer pbliques les festes de pijames que Jackson organitzava, sobretot quan ell mateix va admetre que algunes vegades dormia al mateix llit que els nens. Aix el va portar a ser acusat dues vegades d'abs sexual a un menor, el 1993 i el 2003. 

El 1993, Jordan Chandler, fill d'Evan Chandler, un dentista de Beverly Hills, va acusar Jackson d'abusos sexuals. L'assumpte es va solucionar el 1994 quan Michael va accedir a pagar al noi 20 milions de dlars a canvi de retirar la denncia. 

El 2003, Michael va ser acusat del mateix delicte per un menor de 14 anys. Aquesta vegada, Michael va haver d'anar a judici, per finalment, el 2005, va ser declarat innocent dels 13 crrecs que se l'imputaven. Algunes setmanes desprs de finalitzar el judici, la mare del menor va ser acusada formalment d'estafa a l'assegurana a l'estat de Califrnia. 

Tamb l'any 2003, es va retransmetre per televisi un documental titulat Living with Michael Jackson on el periodista britnic Martin Bashir entrevistava Michael Jackson sobre la seva vida personal i el seguien en la seva vida diria durant 18 mesos. En el reportatge hi constaven els fets ocorreguts a Berln quan des de l'habitaci de l'hotel, Michael va voler mostrar el seu tercer fill als fans i el va treure per fora la finestra de l'habitaci. En el vdeo tamb apareixia Jackson donant-se la m amb Gavin Arviso, un noi de 13 anys malalt de cncer i admetia que compartia habitaci amb ell, per no pas llit. Aquestes afirmacions i les imatges del reportatge van crear un gran rebombori entre el pblic i els mitjans de comunicaci i Jackson va declarar que se sentia trat per Bashir, ja que s'havia manipulat el vdeo i les seves paraules i es mostrava una imatge errnia d'ell. Per defensar-se, Michael va emetre el seu propi reportatge, filmat per un cmera seu durant la filmaci del reportatge de Bashir, on hi apareixen les entrevistes completes sobre els temes de la cirurgia plstica, l'incident de Berln i les relacions amb els nens. 

Desprs del judici, Michael es va traslladar a viure a Bahrain. All s'ha dedicat a escriure noves canons, entre elles un senzill dedicat a les vctimes de l'hurac Katrina titulat I have this dream on tamb hi collaboren cantants com Ciara, Snoop Dogg, R. Kelly, Keyshia Cole, James Ingram i Jermaine Jackson, entre altres. Desprs de molt retard, el senzill encara no s'ha posat a la venda.  

El 9 de mar de 2006, es va anunciar el tancament del ranxo de Neverland per falta de pagament dels sous dels empleats. El jutge va posar a Jackson una data lmit (14 de mar de 2006) per fer efectiu el pagament, en cas contrari seria multat. Finalment Michael va pagar als seus empleats.

Al mes de juliol, s'anunciava la reestructuraci econmica de Michael Jackson desprs de recuperar i enfortir els vincles amb els seus comptables i gestors: les empreses Bernstein, Fox, Whitman, Goldman & Sloan. Els advocats Qays Zu'bi i Grahame Nelson. I l'executiu de Gut Records, Guy Holmes.
Tamb es va establir l'empresa The Michael Jackson Company, Inc. amb l'intenci de fer desaparixer MJJ Productions.

A principis del 2007 va rebre un premi de la cadena musical MTV Japan en honor als ms de 100.000.000 discs venuts al Jap.

Discografa.
Amb la dicogrfica Motown :

 Got To Be There (1971);
 Ben (1972);
 Music And Me (1973);
 Forever, Michael (1975);
 Farewell My Summer Love (1984) ;

Recopilatoris:
 A Collection of Michael Jackson's Oldies (1972) - Amb canons, a ms,  dels Jackson Five.
 The Best of Michael Jackson (1975);
 One Day In Your Life (1981);
 Anthology (1986) - Amb canons, a ms,  dels Jackson Five;


Amb la dicogrfica Epic Records (Sony Music/Sony BMG) :
Off the Wall (1979);
Thriller (1982);
Bad (1987);
Dangerous (1991);
  (1995);
 Blood On The Dance Floor (1997);
 Invincible (2001);

Recopilacions de temes i vdeoclips:
 Number Ones (2003);
 The Ultimate Collection (2004);
 The Essential Michael Jackson (2005);
 Visionary - The Video Singles (2006);

 Enllaos Externs.
 ;
http://mjj-world.com/ 




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71104" title="San Pedro de Sria" nonfiltered="2921" processed="2903" dbindex="28101">

La collegiata de San Pedro de Sria, autntica joia de l'arquitectura romnica castellana amb qu compta la ciutat de Sria (Espanya), acumula tamb el ttol de concatedral des de 1959, data a partir de la qual comparteix la seu catedralcia amb Burgo de Osma.

La primitiva esglsia va poder tenir el seu origen en els anys en qu Alfons I el Bataller, ocupat en els assumptes castellans pel seu matrimoni amb Urraca I de Castella, va emprendre la repoblaci de Sria (1109-1114). El 1152, constituts els canonges en comunitat monstica sota el compliment de la regla de Sant Agust, van decidir fer caure el temple antic i erigir-ne un de nou dotat a ms a ms d'un gran claustre i de les dependncies prpies d'un centre monacal. Tot aix es va fer en el millor estil romnic imperant a la segona meitat del segle XII. Desafortunadament, l'esglsia es va erosionar el 1520.

Immediatament es van iniciar les obres de reedificaci que es van encarregar el mestre Juan Martnez Mutio. A finals de segle, amb la construcci del campanar va quedar culminada la nova collegiata. Posseeix cinc naus amb voltes de creuria suportades per columnes de secci circular. La portada plateresca actual s adossada a l'hastial meridional del primitiu creuer i oculta, encara que sn visibles des de l'interior, tres finestres pertanyents a l'poca romnica.

Les naus del temple romnic tenien una amplada total aproximada de 21 m, mentre que la longitud del creuer era de 35 m, la qual cosa suposava que aquest sobresortia uns 7 m en cada costat d'aquelles. L'esglsia renaixentista es va construir amb amplada igual a la longitud del creuer de la primitiva, per la qual cosa els tancaments laterals van haver de desplaar-se 7 m cap a l'exterior. Aquesta operaci no va presentar cap dificultat en el costat sud lliure d'impediments, no aix al nord que estava adossat el claustre. Sense cap mirament ni estimaci pel valor d'aquest claustre, del qual Gaya Nuo ha dit que s el ms bell d'Espanya, per l'elegncia de les proporcions, l'esveltesa de les arcuacions i la novetat de la seva decoraci, van fer caure l'ala meridional del mateix.

Sobre un pdium corregut s'assenta una successi de bases de grapes sobre les quals descansen parelles d'esvelts fustes rematats per capitells dobles que suporten al seu torn els arcs de mig punt. Cada ala del claustre est dividida en diversos trams per elements prismtics a qu s'adossen primes columnes en dos ordres superposats de gran originalitat. Hi ha una gran varietat de capitells que ostenten diversos motius decoratius, des de vegetals, palmetas i roleos, fins a sirenes, grius, guerrers, a ms d'escenes historiades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71106" title="Astrum" nonfiltered="2922" processed="2904" dbindex="28102">
Astrum (plural astra; abr. AS) s un accident topogrfic en una superfcie planetria consistent en estructures radials tpiques del planeta Venus. Actualment la Uni Astronmica Internacional en desaconsella l's i els trets planetaris antigament anomenats com a astra s'han rebatejat amb altres descriptors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71107" title="Fluctus" nonfiltered="2923" processed="2905" dbindex="28103">
Fluctus (plural fluct s; abr. FL) s un tret superficial planetari consistent en una formaci rocosa o extensi de terreny amb aspecte ondulat o un terrent d'inundaci. s un terme regulat per la Uni Astronmica Internacional, que per a l'assignaci de noms a nous fluct s segueix els criteris segents:
 A Venus: noms de deesses i divinitats femenines diverses (per exemple, Sicasica Fluctus, a partir d'una deessa aimara).
 A I: noms derivats d'altres trets topogrfics propers o b noms de dus, deesses o herois associats al foc, al sol, al tro o als volcans, aix com ferrers mitolgics (per exemple, Marduk Fluctus, a partir del du sumeri del foc).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71108" title="San Juan de Duero" nonfiltered="2924" processed="2906" dbindex="28104">

San Juan de Duero, conegut tamb com Arcos de San Juan de Duero, forma un conjunt d'arquitectura romnica castellana amb evidents influncies rabs, situat als afores de la ciutat de Sria (Espanya).

En una evocadora situaci, entre el Duero i la muntanya de les nimes (recordada per la llegenda de Bcquer), del que avui queda del monestir, l'element ms destacat s el mgic conjunt d'arcs que forma el claustre a cel descobert, exemplar nic en l'arquitectura cristiana medieval.  Com a particularitat absoluta, hi ha intercalats tres arcs consecutius sense columna de suport, nics en el seu gnere. Se suposa que els seus constructors eren d'origen mudjar.

El que avui es veu, l'esglsia i el claustre, no sn sin les restes d'un monestir de l'Ordre Militar dels Hospitalaris de San Juan de Acre o cavallers sanjuanistas aixecat la primera meitat del segle XII a vores del riu Duero i que es va mantenir habitat fins al segle XVIII.

L'esglsia s molt senzilla, d'una sola nau amb presbiteri, amb volta de mig can apuntat, i absis, semicircular amb volta de forn. Crida l'atenci els dos templets disposats un en cada costat del presbiteri a tall d'iconostasis, de manera que podia tancar-se l'espai que quedava entre ambds i ocultar el sacerdot en el moment de la consagraci, seguint les normes del ritu grec. Es tracta de dos baldaquins, de cpula esfrica, l'un, i cnic, l'altre, per en ambds casos esquifades i muntades sobre columnes de qudruple fust i capitell. Els capitells ostenten meritoris relleus figuratius que escenifiquen passatges evanglics i allegrics.

Per molt originals que siguin aquests dos templets, encara ho s ms el claustre construt el segle XIII. Forma un quadrilter irregular. L'angle nord-occidental, anterior als altres, s tpicament romnic, amb arcs de mig punt i basament corregut. El nord-oriental no t basament, sent les seves columnes de fusts qudruples disposats en forma de creu, i els seus arcs tmids. El vrtex sud-est t columnes acanalades de secci quadrada i arcs tmids que es creuen entre si. L'altre angle, el sud-oest, t columnes de doble fust circular i capitells ornamentats, sobre els quals recolzen els arcs apuntats que es creuen de forma semblant als de l'angle anterior per amb major simplicitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71111" title="Santo Domingo de Sria" nonfiltered="2925" processed="2907" dbindex="28105">

L'esglsia de Santo Domingo de Sria s un dels ms valuosos monuments de l'arquitectura romnica castellana que s'aixeca a la ciutat de Sria (Espanya).

Aquesta esglsia comprn tres parts ben diferenciades que es corresponen amb d'altres tantes poques i factures. El creuer i la capalera sn de finals del segle XVI d'estil renaixement tard. El tram que segueix el creuer cap als peus de les naus s un residu del primitiu temple romnic aixecat la primera meitat del segle XII. A aquesta mateixa construcci pertany la torre adossada en el costat nord de l'esmentat tram. Per fi, els tres trams finals i la faana occidental, tot aix romnic tamb, sn obra del rei Alfons VIII de Castella, per tant de finals del segle XII.

Conv recordar que Alfons VIII va heretar el tron de Castella l'any 1158 amb tan sols tres anys d'edat. Dues poderoses famlies es van disputar la seva interessada tutela: els Lara i els Castro, mentre que la regncia va quedar en mans del seu oncle Ferran II de Lle. En tals circumstncies la ciutat de Sria va acollir i ocultar el rei nen, salvaguardant-lo d'imminents perills. Per tant, no ens ha d'estranyar que mostrs el seu agrament cap a la ciutat celebrant-hi, el 1170, les seves npcies amb Elionor d'Anglaterra tot i erigint la nova esglsia de tres naus en substituci de la modesta anterior. La seva esposa Elionor era filla d'Enric II d'Anglaterra i de Elionor d'Aquitnia, de qui va obtenir el ducat d'Aquitnia que va aportar com a dot al seu matrimoni (si b Alfons VIII mai no va poder annexionar-lo a la corona). Aix explica que la faana de Nostra Senyora de Poitiers servs possiblement de model per a la de Santo Domingo i que fossin mestres de Poitiers els que intervinguessin en la seva realitzaci. El cert s que aquest frontis, la portada del qual es troba magnficament conservada per haver disposat fins i tot fa poc d'una teulada, representa un dels majors assoliments del romnic espanyol.

La faana s'estructura horitzontalment en dues ordres d'arcs cecs superposats que emmarquen la portada i una rosassa central per sobre d'aquesta. Ambds pisos presenten un doble conjunt d'arcs geminats a cada costat, sent els inferiors de major altura i esveltesa. La rosassa est dividida en vuit porcions per d'altres tantes columnetes encapitellades sobre les quals tomben arcs decorats. Quatre cercles concntrics donen lloc a un eixamplament marcat i mostren a les seves dovelles figures i escenes de gran valor compositiu.

Sota la rosassa, dues figures, situades una a cada costat de la portada, representen els monarques fundadors del temple, si b el desgast que ha sofert la pedra fa l'efgie d'Elionor gaireb no es coneixi.

Per sense cap dubte, s la singular portada l'element ms valus de tot el conjunt. Quatre arquivoltes de dovelles ricament llaurades coronen un front en el qual destaca en posici central el tradicional pantocrtor amb la seva oval mandorla i els quatre evangelistes, a ms de Josep i Maria, completant l'escena. Els arcs descarreguen sobre artstics capitells suportats per columnes adossades que, al seu torn, descansen en un banc corregut. En els capitells s'hi representen escenes de l'Antic Testament, des de la gnesi de la Terra i els astres que poblen l'univers, fins a la creaci d'Adam d'una figura de fang i la d'Eva d'una costella d'aquest.

A l'arquivolta interior es representen els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi (dos per dovella), tots ells portant diversos instruments musicals en actituds de beatfica serenitat. La segona arquivolta escenifica la matana dels sants innocents, el responsable dels quals, Herodes, s aconsellat a cau d'orella per un dimoni amb ales. La tercera arquivolta exhibeix una successi d'esdeveniments evanglics, com l'Asunci, la Visitaci, l'Anunciaci, el naixement de Jess i l'adoraci dels Mags, etc. Per fi, l'ltima arquivolta cont episodis de la Passi i de la Resurrecci.

El 3 de juny de 1931, l'esglsia de Santo Domingo va ser declarada monument histric-artstic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71112" title="Flix Faure" nonfiltered="2926" processed="2908" dbindex="28106">

Flix Faure (Pars, 1841-1899) fou un poltic francs, que fou president de la Tercera Repblica Francesa del 1895 al 1899.

Fill d'un fuster humil, es va fer ric amb el comer a Le Havre. Tot i aix, fou diputat de l'esquerra a l'Assemblea Nacional el 1881, i el 1882 fou nomenat secretari de colnies per Jules Ferry, crrec que va mantenir fins el 1885. El 1888 hi fou nomenat novament per Pierre Tirard, i el 1894 fou nomenat vicepresident de l'Assemblea Nacional.

El mateix any fou nomenat ministre de marina per Charles Dupuy, i el gener del 1895 fou escollit inesparadament President de la Repblica Francesa desprs de la dimissi de Jean Paul Pierre Casimir-Prier, potser per pressions dels moderats. Un dels seus principals actes fou rebre el 1896 la visita del tsar de Rssia, Nicolau II, i la seva visita a Rssia el 1897, per tal de segellar l'Aliana Franco-Russa.

Els seus darrers anys de govern foren empanyats per l'escndol provocat per l'afer Dreyfus i per la seva repentina mort el 1899 d'un atac de cor, provocat, segons es deia, per la prctica de sexe oral amb una de les seves amants Marguerite Steinheil. Aquest fet, mai no desmentit, fou objecte de nombrosos acudits de mal gust a l'poca.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71114" title="Georges Bidault" nonfiltered="2927" processed="2909" dbindex="28107">
Georges-Augustin Bidault (Molins Alier, 1899 -1983 Kambo, Iparralde) poltic francs, president del govern provisional el 1946.

Havia estudiat a la Sorbonne, milit a les joventuts catliques i participa en les protestes contra el Pacte de Munic del 1938. Quan Frana fou ocupada per les tropes alemanyes, fou breument arrestat. Un cop alliberat el 1941, es va unir immediatament a la Resistncia, i amb Jean Moulin va dirigir la revista Combat. Ambds fundaren el Consell Nacional de la Resistncia, i quan Moulin fou capturat pels nazis, ell n'esdevingu president.

Quan les tropes aliades alliberaren Pars, ell form part de la delegaci de la Resistncia francesa. Charles de Gaulle el nomen ministre d'afers exteriors i fund el partit dret Mouvement Rpublicain Populaire. El 1946 continu com a ministre d'afers exteriors en el govern de Flix Gouin, i succe a aquest com a cap del govern provisional de 19 de juny a 29 de novembre del 1946, quan ho deix en mans de Lon Blum.

Posteriorment fou novament ministre d'afers exteriors del 1947 fins el 1950, vicepresident del Consell del 1950 al 1952, ministre de defensa el 1951-1952 i ministre d'afers exteriors el 1953-1954 sota els governs de Robert Schuman, Paul Ramadier, Ren Pleven i Edgar Faure. El 1954 es retir i fou nomenat breument cap de govern el 1958, tot i que no arrib a formar-lo. Va donar suport la pujada al poder de Charles de Gaulle, per s'opos a la seva poltica a Algria i organitz l'Organisation de l'Arme Secrte (OAS). Per aquest motiu el 1962 fou acusat de conspirar contra l'estat i hagu d'exiliar-se al Brasil fins el 1967, quan torn a Blgica, i el 1968 a Frana, desprs d'una amnistia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71117" title="Dessau" nonfiltered="2928" processed="2910" dbindex="28108">

Dessau s una de les principals ciutats de l'estat federal de Saxnia-Anhalt, situat a la confluncia dels rius Mulde i Elba. El desembre de 2004 comptava amb una poblaci de 77,557  persones. 

 Histria .

Mencionada per primera vegada l'any 1213. Esdevingu un important centre l'any 1570 quan es convert en la capital del principat d'Anhalt dins de la confederaci que era el Sacre Imperi Romanogermnic. El principat fou dividit en petits principats, Dessau romangu com a capital del petit principat d'Anhalt-Dessau. La reunificaci es produ l'any 1863 i la ciutat esdevingu capital de nou del principat reunificat fins l'any 1918, any en qu la caiguda de la monarquia propici la desaparici del principat.


Famosa per ser la ciutat on s'establ l'arquitectura de Bauhaus, desprs de ser expulsats de Weimar, des de 1926 fins el 1931, any en qu el nacionalsocialisme oblig a traslladar-los a Berln.

Com a conseqncia de posseir una de les principals factories d'armament de Luftwafe, la ciutat va ser completament destruida per la RAF (Royal Air Force) durant la Segona Guerra Mundial. El bombardeig destru el centre histric que incloa magnfics palaus barrocs i esglsies gtiques. Posteriorment la ciutat fou reconstruida amb arquitectura tpicament sovitica.

Desprs de la reunificaci alemanya de 1990 s'han iniciat un seguit d'intents de reconstruir els monuments ms importants de l'antiga capital d'Anhalt.

.

 Espais .

Hi ha nombrosos exemples d'arquitectura de la Bauhaus a Dessau entre els quals alguns estan catalogats com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Un dels principals s el Collegi de la Bauhaus dissenyat per Walter Gropius.

Un altre monument patrimoni de la humanitat sn els Jardins Dessau-Wrlitzer, un increble parc enjardinat encarregat pel prncep Leopold III d'Anhalt-Dessau pels volts de 1750. El parc recullen les influncies de jardineria anglesa tan en boga en aquell moment. El jard es rodejat pel riu Elba al seu costat nord. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71119" title="Flix Gouin" nonfiltered="2929" processed="2911" dbindex="28109">

Flix Gouin (Peypin, Boques del Roine, 1884 - Nia, 1977) fou un poltic socialista francs, cap del govern provisional el 1946. El 1940 fou un dels pocs que va votar en contra de concedir plens podels al mariscal Henri Philippe Ptain. El 1942 defens en el judici de Riom Lon Blum i reconstitu el Partit Socialista francs. Va succeir Charles de Gaulle com a cap del govern provisional francs el 1946. Desprs fou succet per Georges Bidault.
Ha estat alcalde d'Istres del 1923 al 1958, i diputat per Ais de Provena del 1924 al 1940. El 1958 es retir de la poltica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71121" title="Franklin Edmundo Rijkaard" nonfiltered="2930" processed="2912" dbindex="28110">
Franklin Edmundo Rijkaard (anomenat Frank Rijkaard), nascut el 30 de setembre de 1962 a Amsterdam (Pasos Baixos), s entrenador i exjugador de futbol. Va entrenar el primer equip del FC Barcelona des de la temporada 2003-04 fins la 2007-08. 

Biografia.
Frank Rijkaard t una filosofia del futbol eminentment ofensiva, marcada per l'escola holandesa, donant una gran importncia a la pressi i al joc per les bandes. Amb tot, no oblida la vessant defensiva que li ve donada per la seva etapa de cinc temporades a la lliga italiana com a jugador de l'AC Milan.

En la seva primera temporada al FC Barcelona, l'equip va protagonitzar una segona volta espectacular que li va permetre acabar en el segon lloc i classificar-se directament per a la Lliga de Campions. Aquell va ser el primer senyal que el FC Barcelona, sota la direcci de Frank Rijkaard, havia entrat en una nova dinmica. Tot aix es va confirmar en la temporada 2004-05 quan el Bara va guanyar el ttol de lliga amb gran autoritat.

Pocs mesos desprs tamb arribava la Supercopa d'Espanya que seria el preludi d'una de les temporades ms fructferes de la histria del club ja que durant el seu transcurs es va revalidar el ttol de Lliga i, alhora, es va conquerir per segona vegada en la histria de l'entitat la Lliga de Campions. A ms dels ttols, amb Rijkaard el FC Barcelona va recuperar una identitat i un estil de joc que li van permetre situar-se de nou en l'elit del futbol europeu.

 Palmars com a jugador.
Ttols internacionals de Selecci.
 1 Eurocopa: 1988, amb Pasos Baixos.

Ttols internacionals de Club.
 3 Lligues de Campions:
2 amb el AC Milan: 1988-1989 i 1989-1990.
1 amb el Ajax de Amsterdam: 1994-1995.
 1 Recopa d'Europa:1986-1987, amb el Ajax de Amsterdam.
 3 Supercopes d'Europa:1989, 1990 i 1995, amb el AC Milan.
 2 Copes Intercontinentals: 1989 i 1990, amb el AC Milan.

Ttols nacionals de Club.
 2 Lligues italianes: 1991-1992 i 1992-1993, amb el AC Milan.
 2 Supercopes italianes (1989 i 1994), amb el AC Milan.
 5 Lligues holandeses: 1981-1982, 1982-1983, 1984-1985, 1993-1994 i 1994-1995, amb el Ajax de Amsterdam.
 3 Copes de Holanda: 1982-1983, 1985-1986 i 1986-1987, amb el Ajax de Amsterdam.

Consideracions personals.
 Millor jugador de la Lliga italiana l'any 1992.
 Incls a la llista FIFA 100;

 Palmars com a entrenador.
Ttols de Club.
 1 Lliga de Campions (FC Barcelona), 2005-06.
 2 Lligues espanyoles (FC Barcelona), 2004-05 i 2005-06.
 2 Supercopes d'Espanya (FC Barcelona) 2005-06 i 2006-07. ;

Ttols individuals.

 1 Premi Don Baln al "Millor entrenador de la lliga espanyola" de la temporada 2004-2005.
1 Premi al millor entrenador del mn (2006).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71129" title="Guerra anglozanzibaresa" nonfiltered="2931" processed="2913" dbindex="28111">


La guerra anglozanzibaresa va enfrontar el Regne Unit i Zanzbar el 27 d'agost de 1896. 

La guerra va iniciar-se desprs que el Sult Hamad bin Thuwain, que havia cooperat voluntriament amb l'administraci colonial britnica, mors el 25 d'agost, i el seu nebot, Khalid bin Bargash, es fes amb el poder, acci que es podia considerar com un cop d'estat. Els britnics estaven a favor d'un altre candidat, Hamud bin Muhammed, amb el qual creien que podrien establir una millor collaboraci. Aix, doncs, ordenaren a Bargash que abdiqus. Aquest refus l'ordre i va formar un exrcit d'uns 2.800 homes i el iot armat H.H.S. Glasgow que pertanyia a l'anterior sult i que es trobava ancorat en el port. Mentre les tropes de Bragash es preparaven per a fortificar el palau, la Flota Reial Britnica havia collocat cinc vaixells de guerra en el port, just davant del palau, i havia fet arribar a terra grups de Marines Reials.

Tot i els esforos d'ltima hora del sult per tal de negociar la pau mitjanant la intervenci dels EUA, els vaixells de la Marina Reial obriren foc contra el palau el mat del 27 d'agost, desprs que l'ultimtum britnic vencs a les 9 hores. Amb el palau caient a trossos i amb un nombre de baixes entre els seus soldats que augmentava per moments, Bragash va aconseguir refugiar-se al consolat alemany on se li conced asil i amb el qual va poder exiliar-se a Dar es Salaam on visqu fins que va ser capturat pels britnics el 1916. Ms endavant se li permet viure a Mombasa, on va morir el 1925. 

Les canonades van aturar-se al cap de 45 minuts, durant els quals, a ms de la destrucci del palau, el iot Glasgow va ser enfonsat i el conflicte va passar a conixer-se amb el sobrenom de la Guerra ms curta de la histria.
















Vegeu tamb.

 Guerra dels tres-cents trenta-cinc anys: potser la guerra de ms durada.

Enllaos externs.
  Global Frontiers article about the war;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71135" title="Alto el foc" nonfiltered="2932" processed="2914" dbindex="28112">
Un alto el foc (en plural, altos el foc) s l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en qu els bndols enfrontats acorden, de mutu acord o b de manera unilateral, el cessament de les hostilitats.

Els altos el foc es poden declarar com a part d'un tractat de pau formal, per tamb poden ser la demostraci d'una voluntat d'entesa entre les parts enfrontades prvia a la pau definitiva. Per exemple, el 29 de desembre del 1914, durant la Primera Guerra Mundial, durant l'anomenada Treva de Nadal, hi va haver un alto el foc transitori, no oficial, entre alemanys i britnics. No hi havia cap tractat signat, i de fet al cap d'uns quants dies es va reprendre la guerra. 

Un exemple ms recent d'alto el foc fou l'anunciat entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina el 8 de febrer del 2005. En el moment de l'anunci, el cap negociador palest, Saeb Erakat, va definir l'alto el foc de la manera segent: "Hem acordat que, avui, el president Abbs declarar un cessament complet de la violncia contra els israelians a tot arreu i que el primer ministre Sharon declarar un cessament complet de la violncia i les activitats militars contra els palestins a tot arreu". 

Un altre exemple ms recent encara, en aquest cas d'un alto el foc unilateral, es va esdevenir el 22 de mar del 2006, en qu l'organitzaci armada basca Euskadi ta Askatasuna (ETA) declarava un alto el foc permanent en les seves hostilitats contra els Governs espanyol i francs. Segons el comunicat d'ETA, "l'objectiu d'aquesta decisi s impulsar un procs democrtic a Euskal Herria per construir un nou marc en qu siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen" de manera que se "superi el conflicte de llargs anys i que  construeixi una pau basada en la justcia".

Vegeu tamb
 Armistici.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71140" title="Juan Mars" nonfiltered="2933" processed="2915" dbindex="28113">
Juan Mars neix a Barcelona el 8 de gener de 1933, com Juan Faneca Roca. La seva mare mor en el part, deixant el taxista Faneca sol amb la seva filla petita i el nouvingut. En el transcurs d'una de les seves carreres coincideix amb el matrimoni Mars, una jove semblant que lamenta no tenir fills: el futur novellista ser adoptat a les poques setmanes del seu naixement, passant a dir-se Juan Mars i Carb.

Escriptor autodidacte, es defineix a si mateix com a novellista catal que escriu en castell. Ha evolucionat des de postures testimonials fins a la preocupaci formal, posant sempre l'accent, per, en l'explicaci d'una histria que, sovint, s'emmarca en els ambients barcelonins dels anys cinquanta. Pertany a la promoci de joves escriptors que entre 1955 i 1970 procuren la superaci de la narrativa espanyola i de les tcniques vigents en el seu temps, des de la visi crtica de la realitat espanyola que els va tocar viure. Se'l relaciona amb autors com Martn Sants, Juan i Luis Goytisolo, Garca Hortelano o Antonio Ferrs, amb els que comparteix algun dels seus carcters narratius. No obstant aix, la seva personalitat de narrador es distingeix com a nica, diferent. Ni tan sols no podem enquadrar-lo en el realisme mgic, potser el corrent al qual ms s'apropa la seva producci.

Els seus primers anys transcorren entre Barcelona i dos pobles del Peneds on vivien els seus avis, Sant Jaume dels Domenys i l'Arbo del Peneds. Va anar a una escola de barri, Collegi del Div Mestre, fins el 1946. Va ser un pssim estudiant, passava gaireb tot el temps jugant al carrer i descobrint els escenaris que amb el pas dels anys configuren el seu particular territori literari: Grcia, el Guinard o la Muntanya del Carmel. El seu entorn, amb prou feines li aporta vivncies culturals; l'origen del seu mn esttic i literari es conforma de novelles d'aventures que l'entusiasmen i, sobretot, de la mgia del cinema americ de l'poca, una cosa que l'atreu irresistiblement.

La seva famlia pertany al bndol dels venuts; el mateix Mars es declara voyeur de l'anarquisme: forma part de la meva memria histrica, de l'entorn de la meva famlia durant la guerra i desprs de la guerra. El meu pare Mars havia estat d'Esquerra, desprs del PSUC, per sempre va ser un militant atpic, anava per lliure. Ell no era exactament anarquista. Era un resistent. 

Als tretze anys entr a treballar en un taller de joieria. El 1958 comen a escriure a les revistes nsula i El Ciervo, i el 1959 obtingu el premi Ssamo per la seva narraci Nada para morir.

Durant el servei militar a Ceuta, als 22 anys, comena a elaborar la seva primera novella: Encerrados con un solo juguete (1959), i desprs marx a Pars, sembla que aconsellat per Jaime Gil de Biedma. All es guanya la vida fent diveros oficis i viu en contacte amb els exiliats espanyols. En un d'aquests oficis, al Departament de Bioqumica Cellular del Institut Pasteur, coneix Jacques Monod, premi Nobel, d'ideologia comunista, amb qu de vegades dialogava sobre la situaci de l'Espanya franquista. Comena la seva relaci amb el PCE perqu era l'nic que feia alguna cosa contra Franco.

El 1962 public Esta cara de la luna (1962), ja de tornada a Barcelona.  Es casa el 1966 amb Joaquina Hoyas, amb la qual tindr dos fills, Alejandro, que neix el 1968, i Berta, el 1970. Ja del tot segur de la seva vocaci literria, abandona el seu ofici de joier i comena a treballar en collaboracions per a editorials, traduccions, columnes en diaris i revistes i dilegs per a cinema, al costat de Juan Garca Hortelano, gran amic seu.

A partir de ltimas tardes con Teresa (1966), premi Biblioteca Breve i la seva primera gran obra, on hi apareix l'esplndid personatge Pijoaparte, i La oscura historia de la prima Montse (1970), comen a obtenir un notable xit. L'estil d'aquestes novelles recull elements de la literatura social, del seu ambient, de la Barcelona de postguerra, i de la seva temtica, de la interrelaci entre elements de diferents capes socials. Tot aix caricaturitzat.

Entre 1970 i 1972, ja recolzat per un gran xit, en plena maduresa creadora, escriu la seva novella ms valorada i una de les ms brillants de tota la narrativa castellana de la postguerra: Si te dicen que ca (1973). A travs d'un fabuls recorregut per la seva infantesa, Mars, recrea la realitat histrica que li interessa rescatar -l'etapa de la postguerra espanyola-, a fi de revelar aquesta actitud crtica davant la realitat sociolgica, que constitueix la clau interpretativa de tota la seva obra. Hagu de publicar-la a Mxic, aconseguint el premi Mxico, degut a la prohibici a Espanya per part de la censura franquista.

Segueixen  La muchacha de las bragas de oro, premi Planeta del 1978 i Ronda de Guinard (1984), premi Ciutat de Barcelona de literatura castellana del 1985, any en el qu sofreix un infart i ha de sotmetre's a una delicada intervenci quirrgica.

El 1990 obtingu el premi Ateneo de Sevilla per El amante bilinge, una obra sarcstica sobre els conflictes lingstics a Catalunya. El 1993 aparegu El embrujo de Shanghai, una autopardia de les seves primeres novelles en qu Mars recupera el mn gris de l'Espanya de postguerra, per la qual li foren atorgats els premis de la Crtica i el premi Europa. La seves ltimes obres publicades sn: Rabos de lagartija 2001, La gran desilusin (2004) y El amante bilinge (2005).

El 2008 li fou concedit el Premi Cervantes, el guard ms important de la llengua castellana.

Bona part de les seves obres han estat portades al cinema.

Obres.

 Encerrados con un solo juguete. (Seix Barral - 1961). Finalista Premi Biblioteca Breu Seix Barral (desert), 1960.
 Esta cara de la Luna. (Seix Barral - 1962).
 ltimas tardes con Teresa. (Seix Barral - 1966). Premi Biblioteca Breu Seix Barral, 1965.
 La oscura historia de la prima Montse. (Seix Barral - 1970).
 Si te dicen que ca. (Novaro, Mxico, - 1973). Premi Internacional de Novella a Mxic, 1973.
 La muchacha de las bragas de oro (Planeta - 1978). Premi Planeta, 1978.
 Un da volver. (Plaza y Jans - 1982).
 Ronda del Guinard.(Plaza y Jans - 1984). Premi Ciutat de Barcelona, 1985.
 El amante bilinge. (1990). Premio Ateneo de Sevilla, 1990.
 El embrujo de Shangai. (Plaza y Jans - 1993). Premi de la Crtica, 1994. Premi Europa de Literatura (Aristein), 1994.
 Las mujeres de Juanito Mars. (Espasa-Calpe - 1997).
 Rabos de lagartija. (Aret - 2000). Premi de la Crtica 2001, i Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
 La gran desilusin. (Seix Barral - 2004).
 El amante bilinge. (Aret - 2005).
 Canciones de amor en Lolita's Club. (Editorial Lumen - 2005).

Relats:

 La fuga de ro Lobo (Destino, 1985);
 Teniente Bravo (Plaza & Jans, 1986);
 Cuentos completos. (Espasa-Calpe - 2002);

Articles  periodstics:

 Seoras y seores (Punch, 1975; Tusquets,1987);
 Confidencias de un chorizo (Planeta, 1977);

Altres premis:

 En 1959: Premi Ssamo de cuentos.
 En 1997: Premi Juan Rulfo.
 En 1998: Premi Internacional Unin Latina.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71145" title="(11) Parthenope" nonfiltered="2934" processed="2916" dbindex="28114">

(11) Parthenope s un asteroide gran i brillant del cintur d'asteroides. Est compost d'una barreja metllica de nquel-ferro amb silicats de ferro i magnesi.

Va ser descobert des de Npols el 11 de maig de 1850 per l'astrnom itali Annibale de Gasparis. Va ser el seu segon asteroide descobert. Va ser batejat en honor de Partnope, personatge de la mitologia grega. 

Fins ara s'ha observat una ocultaci estellar de Partnope (el 13 de febrer de 1987). 

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71148" title="Llista d'avions militars" nonfiltered="2935" processed="2917" dbindex="28115">
Supermarine Spitfire;
Messerschmidt Me-321;
Messerschmidt Bf-109;
Messerschmidt Bf-110;
Focke Wulf Fw-190;
Mustang P-51;
Sturmovik Il-2;
Grumman F-14 Tomcat;
McDonnell-Douglas F-15 Eagle;
Mikoyan-Gurevich MiG-29 Fulcrum;
Sukhoi Su-27 Flanker;
Dassault Rafale;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71150" title="Mar de Noruega" nonfiltered="2936" processed="2918" dbindex="28116">


La mar de Noruega (en noruec Norskehavet) s la part septentrional de l'oce Atlntic que banya les costes del nord d'Europa, en concret Noruega a l'est, les illes Jan Mayen al nord-oest, Islndia a l'oest i les illes Froe, Esccia i les illes Shetland al sud. Comunica amb l'Atlntic, del qual est separada al nord-oest per l'estret de Dinamarca i al sud-oest per una serralada submarina que s'estn entre Islndia i les Froe; al sud-est comunica amb la mar del Nord, al nord-est amb la mar de Barentsz i al nord amb la mar de Grenlndia (part de l'oce rtic), separada per la serralada submarina que culmina en les illes Jan Mayen.

Ocupa una superfcie d'uns 1.380.000 km2, amb una profunditat mitjana entre els 1.600 i els 1.750 m i un mxim de 3.970 m. Cont un volum d'aigua d'uns 2.400.000 km3.

La costa noruega est accidentada per mltiples fiords i illes com les Lofoten.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71151" title="Microscopi (constellaci)" nonfiltered="2937" processed="2919" dbindex="28117">


Microscopi (Microscopium segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci de l'hemisferi Sud creada per Nicolas-Louis de Lacaille. Les seves estrelles sn molt febles.

Estrelles principals.
  Microscopii.

L'estrella ms brillant de la constellaci s   Microscopii de magnitud aparent 4,67. s un estel gegant 10 vegades ms gran que el Sol.
Sembla que si es traa el recorregut de   Microscopii a travs de l'espai, fa 3,8 milions d'anys es trobava solament a 6 anys-llum del sistema solar, amb una magnitud de -3; era doncs tant brillant com Venus.

Altres estrelles.

Si   Microscopii s molt poc lluminosa, les altres estrelles de Microscopium sn encara menys brillants.

AU Microscopii s una nana vermella en erupci de magnitud 8,8, i que dista solament 33 anys-llum i est envoltada d'un disc de pols que recorda el de Pictoris (dins la constellaci de Pictor).

Taula de les estrelles de Microscopium.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos. 

Objectes celestes.

A Microscopium hi podem trobar moltes galxies llunyanes: NGC 6923, NGC 6925, NGC 6958, NGC 7012, NGC 7057, NGC 7060 i IC 5011.

Histria.

La constellaci del Microscopi fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille l'any 1752 per omplir una part del cel austral sense denominaci. Com moltes de les altres 14 constellacions creades per Lacaille, porta el nom d'un aparell cientfic, el microscopi.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71153" title="Districte alemany" nonfiltered="2938" processed="2920" dbindex="28118">

El districte alemany (en alemany Kreis, plur. Kreise) s un tipus d'unitat administrativa d'Alemanya. N'hi ha 439 i tenen un nivell intermedi entre els Lnder (estats federats) i els nivells locals/municipals. No s'ha de confondre amb el Regierungsbezirk (Regi administrativa), que s un altre dipus de districte.

Tipus de districtes.
La majoria de districtes (323) sn rurals, Landkreise. Les ciutats amb ms de 100.000 habitants (menys, en alguns estats) no pertanyen a cap districte sin que assumeixen elles mateixes tals responsabilitats formant un districte per elles mateixes. Aquests sn els districtes urbans (Kreisfreie Stdte / Stadtkreise). El 2004 se'n podien comptar 116 d'aquests, formant un total de 439 districtes. A la Rin del Nord-Westflia hi ha algunes ciutats amb ms de 100.000 habitants que no formen districtes urbans, com ara Iserlohn, Recklinghausen, Siegen, Paderborn, Bergisch Gladbach, Witten i Neuss.

Responsabilitats.
Els districtes sn responsables de:

 segons les lleis federals i regonials:
 construcci i manteniment de carreteres de tipus B;
 altres plans de construcci que comprenen ms d'una autoritat local;
 manteniment dels parcs naturals;
 benestar social;
 benestar del jovent;
 construcci i manteniment d'hospitals;
 construcci i manteniment d'instituts d'educaci secundria;
 recollida d'escombraries;
 matriculaci de cotxes;
 elecci del Landrat o Landrtin, el dirigent del districte.

 segons les lleis regionals: (difereixen en cada regi);
 suport financer per a la cultura;
 construcci de zones de vianants i carrils bici;
 suport econmic per intercanvis acadmics;
 construcci i manteniment de biblioteques pbliques;
 revitalitzaci de l'economia;
 foment del turisme;
 gesti de les Volkshochschulen (escoles estatals d'educaci per a adults);

Totes aquestes tasques sn realitzades per les autoritats locals (municipals) en acci conjunta. Els districtes urbans tenen totes aquestes responsabilitats aix com tamb les municipals.

Parlament del districte.
El parlament del districte, el Kreistag, s l'rgan legislatiu del districte i s el responsable de l'administraci prpia local. El parlament s escollit directament cada cinc anys, llevat de Baviera, on s'escull cada sis anys, i a Slesvig-Holstein, on es fa cada quatre.

Vegeu tamb.
 Llista de districtes urbans alemanys;
 Llista de districtes rurals alemanys;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71156" title="San Martn de Frmista" nonfiltered="2939" processed="2921" dbindex="28119">
San Martn de Frmista s un monestir benedict situat al municipi de Frmista, a la provncia de Palncia, Castella i Lle.

Fou fundat al segle XI per Mnia I de Castella, mare de Ferran el Magne de Castella i vdua de San el Major de Navarra, que va redactar el seu testament (1066) deixant part dels seus bns per a la construcci del temple que contemplem en l'actualitat. Per sembla que les obres no es van iniciar fins al voltant de l'any 1100. Al segle XII fou unit a San Zoilo de Carrin com a dependncia de Cluny.

Situat al cam de Sant Jaume de Galcia, noms en resta l'esglsia, restaurada al segle XIX. 

L'edifici.

s un petit edifici basilical de tres naus separades per pilars cruciformes, acabades en uns altres tres absis de planta semicircular. El creuer sense sobresortir de la planta, emfatitza amb la disposici d'un cimbori octogonal recolzat en trompes, cobrint-se amb una cpula. La construcci d'aquest cimbori influ en els de les esglsies romniques castellanes posteriors. A la faana occidental resulta extic el campanar que sn dues torres cilndriques que s'articulen a les cantonades, per a les quals no coneixem cap altre precedent que certes formes de l'arquitectura carolingia o influncies del romnic pirinenc.

Vans escalonats en arquivoltes i columnes acodillades, cornises esculturades amb una rica iconografia i capitells historiats responen als plantejaments plstics que caracteritzen els monuments del romnic ple.

Cal esmentar aquesta escultura monumental de l'interior, que constitueix una de les millors colleccions de capitells historiats en una esglsia d'aquestes dimensions. Destaquen els de la capalera i, particularment, l'anomenat capitell de l'Orestada.

El capitell de l'Orestada.

Es trobava ubicat en l'arc de l'absis major de l'esglsia (costat dret). En l'actualitat, es conserva al Museu de Palncia. Lamentablement, la morbidesa dels dos nus centrals es va fer mereixedora de la barbrie i, desprs del dipsit del capitell durant la restauraci del temple en espera de ser restitut, ambdues figures van ser destrudes salvatgement. Traslladat al museu de la capital, una cpia, ms o menys afortunada, el substitueix des de llavors. A comenaments de segle es va insinuar que el taller que va confeccionar aquest exemplar va poder inspirar-se en sarcfags antics, i que l'estil no va tenir cap continutat en la resta de l'obra, llevat de certs modillons del propi absis.

Aquesta hiptesi es va confirmar fa poc ms de tres dcades, al trobar-se la font d'inspiraci directa en un sepulcre tardorom (segle II) localitzat en la collegiata de Santa Mara de Husillos, a 25 quilmetres de Frmista, i avui en el Museu Arqueolgic Nacional. En aquest sepulcre es recreava el tema clssic de la Orestada. Encara que l'escultor no va captar la temtica representada, va fer una recreaci lliure i equilibrada, amb una voluntat de reproduir l'anatomia dels nus. Aquesta adrea clssica de l'autor que va treballar en Frmista coincideix amb les escultures de la part oriental de la catedral de Jaca, el que ha fet especular amb la possibilitat que es tracts d'un mateix taller itinerant. 

El miracle.

En una certa poca, el temple de San Martn va ser denominat San Martn del Milagro, a causa que es conservava en l'interior de la seva capella major un reliquiari amb una Sagrada Forma enganxada a una patena. Segons la tradici, el pecat d'un penitent, que desitjava combregar, va impedir al clergue desprendre de la patena la Sagrada Forma que anava a subministrar-li. Reconeixent la seva indisposici per rebre el sagrament, el pecador va haver de confessar les seves faltes i, desprs de ser absolt, el va poder rebre'l. Aix va passar el 25 de novembre de 1453.

Al segle XIX, encara es mostrava el sepulcre del penitent davant una de les portes de l'esglsia, aix com la patena, ja sense la Forma que no va voler desprendre's. Durant el procs de restauraci del temple, a comenaments del present segle, es va perdre la resta d'una inscripci moderna (gravada sobre les dovelles de l'arc triomfal de l'absis major) que feia allusi a la capella del Miracle.

La restauraci.

Amb la Desamortitzaci de 1835, la petita esglsia va entrar rpidament en un estat de tan preocupant degradaci que va obligar al seu tancament, situaci que es va mantenir fins a l'ltima dcada del segle XIX. Va ser llavors quan es va dur a terme la intervenci, amb un criteri reconstructiu bastant polmic que, tanmateix, va respectar les lnies definitries de l'edifici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71157" title="Llista de districtes urbans alemanys" nonfiltered="2940" processed="2922" dbindex="28120">
Aix s una llista de districtes urbans d'Alemanya. Alemanya est dividida en 429 districtes administratius, dels quals 313 sn rurals (Landkreise) i 116 d'urbans (Kreisfreie Stdte / Stadtkreise) - ciutats que formen un districte per elles mateixes.

Un concepte similar s el de Statutarstadt a ustria, o les independent cities del mn de parla anglfona.

Baden-Wrttemberg


Baixa Saxnia


 segons la "llei de Gttingen" de l'1 de gener de 1964, la ciutat de Gttingen forma part del districte (Landkreis) de Gttingen, per encara hi regeixen les normes dels districtes urbans.
 segons la "llei de la regi de Hannover" del 1 de novembre de 2001, Hannover compta com a districte urb, mentre no hi hagi altra norma.

Baviera


Berln


Brandenburg


Bremen


Hamburg


Hessen


Mecklemburg-Pomernia Occidental


Rin del Nord-Westflia


Rennia-Palatinat


Saarland
No hi ha districtes urbans. La ciutat de Saarbrcken fou un districte urb per s'incorpor a la faderaci de la ciutat de Saarbrcken l'1 de gener de 1974.

Saxnia


Saxnia-Anhalt


Slesvig-Holstein


Turngia


Vejeu tamb.
Districte alemany;
Llista de districtes rurals alemanys;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71159" title="Revolta dels Barrets Vermells" nonfiltered="2941" processed="2923" dbindex="28121">
La Revolta dels Barrets Vermells (francs Rvolte des Bonnets Rouges) fou una revolta pagesa esdevinguda a Bretanya el 1675, simultnia a la Revolta del paper Segellat.

Els rebels saquejaren el local de venda del paper segellat a Roazhon el 18 d abril del 1675, mentre els camperols dictaren un Code Paysan, i un dels lders de la revolta a Karaez, Sebastian Ar Balp, demanaria ajut als Pasos Baixos i marx sobre Montroulez i Kemper, per fou assassinat el 2 de setembre del mateix any, i el duc de Chaulnes origin una forta repressi entre els supervivents (es calculen uns 60 els executats). Segons Madame de Sevign, cronista de l poca, els arbres de la carretera entre Kemper i Kemperle cedia sota el pes dels pagesos penjats.

Uns 10.000 soldats ocuparen la provncia i cometeren tota mena d excessos. I el parlament bret, considerat instigador de la revolta, fou exilat a Gwened.

 Bibliografia .

 Lon de la Brire, Madame de Svign en Bretagne, ditions Hachette, Paris, 1882; ;
 Serge Duigou, La Rvolte des Bonnets Rouges en pays bigouden, ditions Ressac, Quimper, 1989; ;
 Serge Duigou, Les coiffes de la rvolte, Editions Ressac, Quimper, 1997. ;
 Yves Garlan et Claude Nires, Les rvoltes bretonnes de 1675, ditions Sociales, Paris, 1975; ;
 Charles Le Goffic , Les Bonnets Rouges , ditions La Dcouvrance, 2001; ;
 Jean Lemoine, La Rvolte du Papier timbr ou des Bonnets Rouges, Plihon, Rennes, H. Champion , Paris, 1898; ;
 Arthur Le Moyne de La Borderie , La Rvolte du Papier Timbr advenue en Bretagne en 1675, rdit dans Les Bonnets Rouges, Union Gnrale d'ditions (collection 10/18), Paris, 1975; ;
Boris Porchnev , Les buts et les revendications des paysans lors de la rvolte bretonne de 1675, paru dans Les Bonnets Rouges, Union Gnrale d'ditions (collection 10/18), Paris, 1975; ;
 Armand Puillandre, Sbastien Le Balp - Bonnets Rouges et papier timbr , ditions Keltia Graphic- Kan an Douar, Landelo-Speied, 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71160" title="Sebastian Ar Balp" nonfiltered="2942" processed="2924" dbindex="28122">
Sebastian ar Balp (francs Sbastien Le Balp) nasqu el 1639  Kergloff, que aleshores formava part de Clden-Poher. Instrut, el 1664 fou nomenat notari reial de Karaez. Fou el cap de l'anomenada Revolta dels Barrets Vermells a la regi de Poher, a l'Alta Cornualla, el juliol i agost del 1675.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71161" title="Llista de districtes rurals alemanys" nonfiltered="2943" processed="2925" dbindex="28123">
Alemanya est dividida en 413 districtes administratius, dels quals 301 sn rurals (Landkreise) i 112 d'urbans (Kreisfreie Stdte / Stadtkreise) - ciutats que formen un districte per elles mateixes.



Vegeu tamb.
Districte alemany;
Llista de districtes urbans alemanys;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71163" title="Robert Surcouf" nonfiltered="2944" processed="2926" dbindex="28124">

Robert Surcouf (Saint-Malo, 1773 - 1827) fou un mariner i corsari bret al servei de Napole I, descendent de Ren Duguay-Trouin per part de mare. Es va fer fams per enfrontar-se als anglesos en el blocatge continental i per fer trfic d'esclaus entre el 1795 i el 1800 malgrat l'abolici per la Repblica. El 1815 fou nomenat coronel de la Gurdia Nacional a Sant Malo i va fer expedicions a Angola i Zanzbar per cercar esclaus. Fou detingut pels anglesos, per el 1817 aconsegu tornar a Bretanya i aconsegu el ttol de bar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71166" title="Ren Duguay-Trouin" nonfiltered="2945" processed="2927" dbindex="28125">

Ren Duguay-Trouin (Saint Malo, 1673 - 1736) fou un corsari bret al servei del rei de Frana. 

Fill de mariners, havia de seguir la carrera eclesistica, per s'escap i s'enrol com a mariner amb 16 anys. Fou corsari de Llus XIV en les guerres contra els neerlandesos el 1694, i contra els pirates algerians. El 1711 lluit en la Guerra de Successi, i venc els anglesos i portuguesos a la badia de Rio de Janeiro. Desprs d aix fou nomenat Lloctinent de la marina reial i serviria a terre, en les flotes de Saint Malo, Brest i Tol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71167" title="Comissi Central per a la Navegaci del Rin" nonfiltered="2946" processed="2928" dbindex="28126">
Comissi Central per a la Navegaci del Rin (CCNR), (en francs Commission Centrale pour la Navigation du Rhin), amb seu en "Le PALAIS DU RHIN" (Estrasburg) s l'organitzaci internacional ms antiga del mn. Els objectius essencials sn: afavorir la prosperitat de la navegaci renana i europea, aix com garantir un alt nivell de seguretat per a la navegaci del riu Rin i el seu entorn.

El fonament de l'acci de la CCNR resideix en la convenci per a la navegaci del Rin, que comprn l'engegada per un perode de ms d'un segle del rgim de navegaci sobre el riu.

Histria. 

Establerta el 1815 pel Congrs de Viena, la CCNR Inclou a Alemanya, Blgica, Frana, Pasos Baixos i Sussa. La primera reuni va tenir lloc a Magncia el 15 d'agost de 1816. El 1831 s adoptada la convenci de Magncia que va constituir un conjunt de disposicions reglamentries per a la navegaci del Rin. 

El 1861 la seu de la comissi es trasllada a Mannheim. El 1868 se signa l'acta que duu el nom d'aquesta ciutat i que cont els principis vigents fins a avui. 

Desprs del final de la Primera Guerra Mundial el Tractat de Versalles disposa el canvi de la seu a Estrasburg. 

L'any 2003 la Comissi Europea va sollicitar un mandat del Consell per a negociar l'adhesi de la Uni Europea (UE) a la CCNR i a la Comissi del Danubi, especialment amb la perspectiva de l'ampliaci de la Uni. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71169" title="Ofita" nonfiltered="2947" processed="2929" dbindex="28127">
Les ofites sn roques magmtiques hipoabissals que es creu que han tingut un origen subvolcnic, s a dir, s'han originat quan un magma ha cristallitzat en esquerdes i cavitats just abans d'arribar a la superfcie. 

Sn roques de composici bsica (pobre en slice) constituides per petits cristalls de pirox i plagiclasi. La seva textura o microestructura est formada per una interpenetraci d'aquests cristalls.

Es presenten en forma de petits afloraments (uns centenars de metres com a mxim) per tot el Prepirineu central.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71175" title="Bertrand du Guesclin" nonfiltered="2948" processed="2930" dbindex="28128">

Bertrand du Guescin (La Motte-Broons, vora Dinan, Bretanya 1320 - Chastlnou de Randon, Gavald, 1380) fou un mercenari i militar bret. Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capit, confirmada amb les victries de Cocherel (1364) i d'An Alre, en la Guerra de Successi Bretona. 

Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de Frana, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l'any segent fou designat capit de les Companyies Blanques, que, per acord concls amb Pere III el Cerimonis de Catalunya i Arag, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastmara, pretendent al tron castell, en la guerra contra Pere I el Cruel de Castella.  Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimonis el fu comte de Borja. Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'ali amb els anglesos.  

Per les seves tropes, amb les del marqus de Villena i les d'Enric de Trastmara, foren derrotades a Njera pels anglesos (1367) i el mateix du Guesclin caigu presoner. El 1368 retorn a Castella, cridat per Enric de Trastmara, i dirig la campanya militar definitiva que acab en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germ Enric de Trastmara a Montiel (1369).  Retornat a Frana a petici de Carles V, continu la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de Frana i mor de dissenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francs. Fou enterrat a Saint Denis amb honors reials.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71179" title="Bibracte" nonfiltered="2949" processed="2931" dbindex="28129">


Bibracte fou la capital dels Edus segons Csar. Desprs fou anomenada Augustodonum que s la actual ciutat d'Autun.

Al temps de la dinastia Flvia va estar a punt d'agafar el nom de Flvia per es creu que mai es va concretar. Alternativament a Augustodonum es deia tamb Jlia. La deessa tutelar fou tamb anomenada Bibracte.

Csar descriu la ciutat com a gran i rica. Quan perseguia als Helvecis que havien creuat el Sane, va arribar a Bribacte prop de la qual va lliurar una gran batalla contra els helvecis als que va derrotar (58 aC).

Augustodonum fou ocupada pel rebel Sacrovir, un edu (any 21). La ciutat continuava essent la capital dels edus i lloc on s'educaven els joves de la noblesa gala. 

La ciutat fou assetjada per Ttric I que es va proclamar emperador a la Gllia, i les destruccions que s'hi van produir foren arreglades per Constanci Clor i el seu fill Constant. tila va destruir la ciutat.

La moderna ciutat t algunes restes romanes, especialment les muralles que van des el Mont Jeu (Mont Jovis) al riu Arroux. Es conserven algunes portes de les muralles, en concret les que es diuen Porta d'Arroux i Porta de Saint Andr. El lloc on hi havia el frum es diu ara el Marchau, i l'antic camp de Mars s el Chaumar i t les restes del temple de Janus. Queden tamb restes del teatre i l'amfiteatre i a les rodalies un gran llac artificial. Al tur de Montjeu hi ha el inici d'un aqeducte. Tamb es troben a les rodalies de la ciutat algunes restes preromanes com l'anomenada Pirmide o Pedra de Conhard, un monument de pedres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71181" title="Hipparcos" nonfiltered="2950" processed="2932" dbindex="28131">
Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite) va ser un satllit astromtric llanat per l'Agncia Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el parallaxi i els moviments propis de ms de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra. Els resultats es van publicar en forma d'un catleg estellar conegut com a Catleg Tycho. 

El projecte Hipparcos va ser proposat l'any 1980. Va ser llanat per un coet Ariane 4 el 18 d'agost de 1989 i la missi es va donar per acabada el 17 d'agost de 1993. 

Vegeu tamb.

Catleg Hipparcos;
Llista d'estrelles ms properes;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71182" title="Bidis" nonfiltered="2951" processed="2933" dbindex="28132">
Bidis fou una petita ciutat de Siclia esmentada per Cicer que explica la persecuci per Verres d'un dels principals ciutadans de nom Epcrates.

Fou municipi rom i Plini el vell l'esmenta com a ciutat estipendiria. Era a uns 30 km de Siracusa cap a l'interior. s l'actual Bibino. L'esglsia que n'ocupa el lloc es diu San Giovanni di Bidino.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71184" title="Biducesis" nonfiltered="2952" processed="2934" dbindex="28133">
El biducesis (llat biducesii)  foren un poble gal esmentat per Claudi Ptolemeu que vivia a la regi de Saint Brieuc a Bretanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71185" title="Biessis" nonfiltered="2953" processed="2935" dbindex="28134">
Els biessis (llat biessi) foren un poble de Sarmcia a la part nord dels Carpats, al oest dels Tagris. Ocuparen probablement la regi de la ciutat actual de Biecz a Galtzia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71186" title="Bigerrions" nonfiltered="2954" processed="2936" dbindex="28135">
Els bigerrions (llat bigerriones) foren un poble d'Aquitnia que es va rendir a Crassus, llegat de Csar, el 56 aC. Plini el vell els esmenta com begerris. Van donar el nom a Bigorre. La capital fou Turba, desprs Tarria, Tarba i avui Tarbes. La seva segona ciutat fou Aquensis Vicus, avui Bagnres-de-Luchon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71187" title="Blbilis" nonfiltered="2955" processed="2937" dbindex="28136">
Blbilis fou una ciutat de la Tarraconense, la segona ciutat dels Celtibers desprs de Segobriga. Hi va nixer el poeta Marc Valeri Marcial. 

La ciutat era a un tur rocs al peu del qual passava el riu Salo. A la ciutat es fabricaven armes per el ferro s havia d importar. S explotava una mica d or.

No lluny hi havia Aquae Bilbitanae, uns banys creats ja sota domini de Roma. 

Bilbilis fou sota domini rom un municipi (Augusta Bilbilis). A la regi es va lliurar bona part de la guerra entre Sertori i Metel. Avui es diu Bambola, i es propera a Calataiud.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71189" title="Birtha" nonfiltered="2956" processed="2938" dbindex="28137">
Birtha fou una fortalesa al riu Tigris construda per Alexandre el gran. Shapur de Prsia hi va tancar la seva campanya el 360 en ser derrotat i haver de retirar-se amb fortes prdues. Podria ser l'actual Tekrit o Tikrit. El seu nom s una paraula siraca que vol dir castell o fortalesa. Jovi el 363 va creuar el Tigris prop de Tikrit. La fortalesa fou ocupada i destruda a finals del segle XIV per Tamerl.

Un altra ciutat anomenada Birta o Birtha era a l'Eufrates. Vegeu Birta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71191" title="Julien Maunoir" nonfiltered="2957" processed="2939" dbindex="28138">

Julien Maunoir (Saint Georges de Reitembault, Illa i Vilaine, 1606- Plevin, 1683) fou un escriptor i capell bret. Ingress als jesutes i va aprendre la llengua al seminari de Kemper. Influt per Mikael an Nobletz, volia racionalitzar l'ortografia del bret per facilitar-ne l'estudi, i aix compos diverses gramtiques i composicions religioses.

 Obres .
 Templ konsakret di bassion Jesus Krist (El Sagrat Collegi de Jess, 1679), que inclou una gramtica i un diccionari bret-francs ;
 Buhez Sant Kaourintin (1685)  ;
 Kenteliou Christen ens ar Cholach-Sakr ou Dictionnaire et gramatique en franaise et langue armorique (1658).

 Articles relacionats .
 Literatura bretona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71192" title="Birta" nonfiltered="2958" processed="2940" dbindex="28139">
Birta fou una ciutat del Eufrates. S esmenta per primer cop quant Juli l'Apstata s hi va aturar en el seu cam a Maogalmaca (segons Zosim que l esmenta com a Bithra o Bitra) i diu que all hi havia un castell o palau que va poder allotjar tot el seu exercit.

Es la moderna Biredjik a Turquia. El castell (turc Bir) es a la riba esquerra del riu i la ciutat a la dreta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71194" title="Bisltia" nonfiltered="2959" processed="2941" dbindex="28140">
Bisltia fou un districte de Macednia que anava des el riu Estrim i el llac Cercinitis, a l'Est, fins a Crestnia a l'oest.

Estava poblat pels Bisaltis, un poble traci.

El 480 aC quant Xerxes va envair Grcia, Bisltia i Crestnia eren governades per un prncep traci independent, per la regi fou annexionada a Macednia al comenament de la guerra del Pelopons. Alguns dels habitants es van establir a Mont Athos. La ciutat ms important del districte fou la grega Argilos. El riu principal era el Bisaltes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71195" title="Bisante" nonfiltered="2960" processed="2942" dbindex="28141">
Bisante (o Bisanthe) fou una gran ciutat de Trcia a la costa de la Propntida, que fou fundada per colons de Samos. Va pertnyer al prncep traci Seutes dels odrisis.

Mes tard el seu nom fou canviat a Rodasto o Rhaideston o Rhaidestos (llat Raedestum o Raedestus) per no se sap en quina poca.

La ciutat va patir destruccions als segles IV i V i fou restaurada per Justini I al segle VI, quan ja havia entrat en decadncia, i desprs fou destruda pels blgars, primer el 813 i mes tard el 1206. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71199" title="We Are Scientists" nonfiltered="2961" processed="2943" dbindex="28143">
We Are Scientists s una banda de rock alternatiu dels Estats Units integrada per: Keith Murray (guitarra i primera veu), Chris Cain (baix) i Michael Tapper (bateria). Fou formada l'any 2000.

La banda ha llenat tres EPs, i un LP: "With Love And Squalor".

Discografia.

 2004 The Wolf's Hour;
 2005 Nobody Move, Nobody Get Hurt (EP) #56 UK;
 2005 The Great Escape;
 2005 With Love And Squalor;

Enllaos externs.
 Web Oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71201" title="Bistons" nonfiltered="2962" processed="2944" dbindex="28144">
Els bistons o bistones (llat bistones) foren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicaeia, prop del llac Bistonis. Esteve Bizant diu que vivien fins al riu Nestos per desprs van perdre molts territoris. 

Encara existien com a poble en el temps en qu els romans es van fer amos de Trcia. La seva principal ciutat fou Tirida, i altres ciutats del seu territori foren Dicaea, Ismaron, Parthenion, Phalesina i Maronea; totes elles colnies gregues. 

Els bistons tenien com a deus a Ares, Dions, Baccus i Minerva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71202" title="Bistonis" nonfiltered="2963" processed="2945" dbindex="28145">
El Bistonis fou un llac de Trcia al pas dels Bistons (o Bistonis) dels que va prendre el nom. El llac tenia fora pesca. L emperador Arcadi va donar la quarta part del producte del llac al convent de Vatopedi al Mont Athos. El riu Cossinites desaiguava al llac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71206" title="Mikael an Nobletz" nonfiltered="2964" processed="2946" dbindex="28146">

Mikael an Nobletz (Plouguerneau, 1577- Konk Leon, 1652) fou un capell, escriptor i gramtic bret. Era fill de petits nobles i predicador va intentar crear una grafia per a la llengua bretona basada en el dialecte de Leon, i fa algunes mutacions inusuals en la llengua:  tok   barret  i kiger  carnisser , esdevenen tok ar c'higer  el barret del carnisser  o toko ar gigerien  els barrets dels carnissers , tamb ma zog  el meu barret  i e dok  el seu barret . La seva obra influ en Julien Maunoir

 Bibliografia .
 Michel le Nobletz/Mikl an Nobletz. Fach Morvannou & Yves-Pascal Castel, ed. Minihi-Levenez 2002.
 An Taolenno. Le ciel et l'enfer. Des tableaux de mission  la bande dessine 1630-1950. catalogue d'exposition du chteau de Kerjean (1990);
 Les chemins du paradis/Taolenno ar baradoz. Fach Roudaut, Alain Croix et Fach Broudic. Le Chasse-Mare d. de l'Estran 1988.
 Le miroir du coeur. Anne Sauvy. Ed. du Cerf 1989;

 Articles relacionats .
 Literatura bretona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71213" title="Bitnia (provncia romana)" nonfiltered="2965" processed="2947" dbindex="28147">
Bitnia fou una provncia romana sia Menor, que ocupava la part oriental de la Propntida i la costa est del Bsfor anomenat Bsfor Traci, i una part de la costa del Eux. Limitava al oest amb Msia, al sud amb Frgia i Galcia, al est amb el Pont (el lmit probable fou el riu Rhyndacos) i al nord l'Euxi.

El lmit amb el Pont es incert tota vegada que Estrab diu que limitava al est amb els paflagons i els mariandins i un part dels epctetes que eren tamb al sud a la Frgia Epcteta o Helespntica; la ciutat de Prusa era construda a Msia al lmit entre territori de Msia i Frgia. 

Es suposa que els bitinis foren un poble traci de la regi del Estrim que foren anomenats estrimonis quant vivien en aquest riu per que es van dir bitinis al passar al sia Menor desprs de ser expulsats pels Teucris i Misis. Estrab diu que foren d arrel msia i es van barrejar amb emigrants tracis (els bitinis i els tinis). Xenofont identifica als bitinis com a tracis i situa a la ciutat d'Heracleia al territori dels mariandins (mariandyni).

El 84 aC el rei Nicomedes III de Bitnia, fou restaurat pels romans desprs de la pau que va possar fi a la disputa amb Mitridates del Pont. Nicomedes III va morir sense fills el 74 aC i va deixar el regne a Roma. 

El governador rom d'sia, Marcus Junius, fou enviat a Bitnia a recollir l herncia per Mitridates VI del Pont es va anticipar i va ocupar el regne i  va annexionar la costa fins a Heracleia, deixant noms sense ocupar la pennsula de Calcednia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pntics. Per els consols Cotta i Luculle van obtenir diverses victries i l any segent (73 aC) Bitnia va quedar totalment ocupada i inclosa dins la provncia romana d'sia, si be els romans van conservar com a lmits del districte els darrers, es a dir que van deixar fora Heracleia, i les regions mes al est que van ser considerades dins el Pont. Per a la mort de Mitridates la part occidental del Pont (la costa des Heracleia a Sidene, al est de Temiscura) fou incorporada a Bitnia que va esdevenir provncia romana i Pompeu la va dividir en onze municipalitats entre les quals se sap que hi havia Amisos (de la que depenien Sidene i Temiscura). C. Papirius Carbo fou el primer procnsol de Bitnia conegut.

Pompeu va cedir una part del Pont a Prgam, concretament una zona del interior a les muntanyes Olgassys incloent Paflagnia, per August la va incorporar a Bitnia l any 7 aC juntament amb la ciutat pntica d'Amsia al riu Iris. L any 63 la provncia fou batejada com Bitnia i Pont, encara que pel temps que feia que noms es deia Bitnia fou sovint abreviat a aquest sol nom. Plini fou governador de la provncia i diu que Sinope i Amisos eren a la seva jurisdicci, i parla de les ciutats bitnies i les ciutats pntiques, per lo que sembla que bona part del Pont havia estat afegit a Bitnia.

Els governadors foren inicialment procnsols o mes correctament propretors i durant el govern d'August la provncia va correspondre al Senat per va passar al emperador sota Traj que va donar a canvi al senat la Pamflia; des llavors els governadors foren anomenats llegats augusts i en lloc de propretors foren procuradors. Gneu Pompeu va establir unes lleis pel govern local (Lex Pompeia) segons esmenta Plini el jove. 

La capital de la provncia fou Nicomdia que va tenir el ttol de metrpolis en temps d'August per que en temps de Valentini I va passar a Nicea; Nicomdia era tamb la capital de la Bitnia prpia o Bitnia al oest d'Heracleia. El districte d'Ora Pntica, distribut per Pompeu en 11 municipalitats, va tenir com a capital a Amastris. I el tercer districte (la regi de les muntanyes Olgassys i Paflagnia) tenia com a metrpolis Pompeipolis (a Paflagnia) i Amsia (al riu Iris). La resta del Pont comenava al sud d'Amsia, a la ciutat de Zela, fins a les muntanyes al sud i fins Trapezis al est; aquest territori Marc Antoni el va donar el 36 aC al rei Polem, del qual desprs va passar a la seva vdua i al fill Polens fins que el 63 aC fou convertit en provncia del Pont (separada de Bitnia) per Ner, si be sovint fou unida administrativament a Galcia.

Traj va fer de Prusa una ciutat autnoma. Calcednia, Amisos i Trapezus, foren ciutats lliures, i Apameia, Heracleia i Sinope foren colnies que van rebre colons romans als que es va donar terres. Sinope fou colnia des el temps de Juli Csar el 45 aC. Nicomdia era colnia al segle III. Adri va concedir a la provncia un festival religis com que es feia cada any a Nicomdia.

Al sud del pas les ciutats de la provncia eren: Brusa i Hadriani (al sud de l'anterior). Al est de Prusa hi havia Leucae (grec Lefke) prop del Sanarios, per no es clar que pertanys a Bitnia. Claudipolis fou una ciutat de Bitnia que inicialment es deia Bitinium. A la costa les ciutats principals eren Cios, Astacos, Heracleia, Amastris, Sinope i Amisos (Samsun).

Les principals muntanyes foren les del Olimpos que corren cap el est fins el Rhyndacos. Al interior el Ormenion i el Olgassys.

Els llacs principals foren el Sophon (probablement el actual Sanbaja), l'Ascnia (el mes gran, amb la ciutat de Nicea), el Abullionte i el Apolloniatos






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71220" title="Mtrica de Kerr" nonfiltered="2966" processed="2948" dbindex="28148">
La mtrica de Kerr (o buit de Kerr) s una soluci exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu la geometria de l'espai-temps al voltant d'un objecte massiu en rotaci i sense crrega (com, per exemple, un forat negre en rotaci). Aquesta soluci fou obtinguda el 1963 pel matemtic neozelands Roy Kerr.

Els forats negres reals que es troben en la naturalesa han de ser rotatoris ja que, per conservaci del moment angular, giraran tal com ho feia l'estrella progenitora. Se sap que les estrelles, en morir, perden gran part del moment angular sent aquest expulsat juntament amb la matria ejectada per l'explosi de supernova, en la qual es forma el forat negre. Per a pesar d'aquesta prdua de moment una part d'aquest roman. Aquesta s una de les motivacions darrera de l'estudi de la mtrica de Kerr, ms real que la mtrica d'Schwarzschild, que considera masses sense rotaci.

La mtrica de Kerr considera una massa puntual de massa M amb un determinat moment angular J i la resta de l'espai buit. Dos anys desprs, el 1965,  Ezra Newman trob la soluci per al cas en qu la massa en rotaci estigus carregada elctricament, soluci que s'anomena mtrica de Kerr-Newman. La forma matemtica de la soluci de Kerr s, en les anomenades coordenades de Boyer-Lindquist i amb c = G = 1:

 ;
on
,
,  ;
M s la massa del cos en rotaci, ;
a descriu la rotaci del cos, que es relaciona amb el moment angular J per a = J/M. En el cas en qu a = 0 el cos no est en rotaci i s'obt com a soluci la mtrica d'Schwarzschild;

En aquesta mtrica cal destacar, en primer lloc, que la coordenada r de l'horitz d'esdeveniments varia en funci del valor a. Nogensmenys, cal tenir en compte que en les coordenades de Boyer-Lindquist la r no es pot interpretar directament com una coordenada radial. La posici de l'horitz d'esdeveniments es determina trobant la superfcie on   = 0, s a dir, el lloc geomtric on el coeficient del diferencial dr2 divergeix.

Tamb s important el fet que apareix un factor dtd , que implica que el tems i la velocitat angular de rotaci es troben ntimament relacionats. Una conseqncia d'aix s l'anomenat arrossegament del sistema de referncia, en qu l'espai-temps al voltant del cos s arrossegat per la seva rotaci. Aquesta regi d'arrossegament s l'anomenada ergosfera i la seva posici s donada per la superfcie on 1   2Mr/  = 0, s a dir, el lloc geomtric on el coeficient del diferencial dt2 es fa zero. En general, l'ergosfera s una estructura de forma ellipsoidal, coincidint el seu semieix menor amb l'eix de rotaci de l'ergosfera. L'ergosfera s'aplana, per tant, en la direcci de l'eix de gir de manera similar a com ho fa la Terra per efecte de la seva rotaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71228" title="Hipoabissal" nonfiltered="2967" processed="2949" dbindex="28149">
Les roques hipoabissals sn roques magmtiques que tenen l'origen entre esquerdes i forats ms o menys grans, prop de la superfcie.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71229" title="Bro Kernev" nonfiltered="2968" processed="2950" dbindex="28150">

El Bro Kernev (francs Cornouaille) s un dels antics pasos (bret broio) en qu es dividia l'antiga Bretanya. El seu nom fa referncia a la regi de Cornualla, a la Gran Bretanya, de la mateixa manera que Devon feia referncia a l'antiga Dumnonia. T una extensi de 5 979 km i una poblaci de 456 307 segons el cens del 1999, i agrupa 218 municipis. El seu principal centre era la vila de Kemper

Segons es creu, el nom volia dir la cantonada dels estrangers, i feia referncia a l'acantonament que hi patiren els celtes de part d'angles i saxons. Per tal de defensar les costes de la Gllia de les incursions dels corsaris escots i saxons, del 287 al 293 Carausius i Allecte organitzaren un territori separat a les costes del mar de la Mnega per tal d'evitar els atacs, per Constanci Clor la va retornar a l'Imperi Rom. Hi vivien els osismii, poble cltic, per cap el segle VI el territori fou colonitzat intensivament per britnics procedents de les illes. Ja ho intentearen durant el regnat de Valentini I el 370.

La Cornualla armoricana s esmenada per primer cop i indirectament entre 852 i 857 quan  el bisbe de Saint-Corentin , Anaweten, s qualificat de cornugallensis (derivat llat de Cornugallia). Durant el segle IX fou un comtat feudal i sovint va rebre el nom de Poher, per un cop s'unific el Ducat de Bretanya el poder poltic pass a l'arquebisbe de Kemper. Quan el 1791 es va fer la nova divisi en departaments, fou repartit entre els de Morbihan i Costes del Nord.

El nom del pas ha estat readoptat de manera oficial el 2001, sobre la lnia Kastellin-Scar














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71230" title="Joana de Portugal i de Combra" nonfiltered="2969" processed="2951" dbindex="28151">

Joana de Portugal i de Combra o Santa Joana de Portugal ( Lisboa 1452 - Aveiro 1490 ), infanta de Portugal i regent de Portugal (1471-1475).

Orgens familiars.
Nascuda el 6 de febrer de 1452 a la cort de Lisboa, fou la segona del fills del rei Alfons V de Portugal i la seva primera esposa Isabel de Combra. Fou germana gran del rei Joan II de Portugal.

Era nta per lnia paterna d'Eduard I de Portugal i Elionor d'Arag, filla aquesta de Ferran I d'Arag, i per lnia materna del duc de Combra Pere de Portugal i Elisabet d'Urgell, filla del comte Jaume II d'Urgell.

Regncia.
De ben jove, Joana va expressar un desig d'ingressar en un convent i fer-se monja, per tot i aix, al ser la segona en la lnia de successi el seu pare no ho permet.

Durant l'expedici militar del seu pare a Tnger el 1471, Joana fou nomenada regent del Regne. Al retorn del seu pare, el 1475, li proposos diversos candidats per casar-s'hi per ella s'hi neg ingressant en un convent dominic a Aviero el mateix any. Ella renunci als seus drets dinstics en favor del seu germ petit i futur rei Joan II de Portugal, tot i que abans d'aquest fet fou reclamada a la cort diverses vegades. 

Joana de Portugal va morir el 12 de maig de 1490 a Aveiro.

Beatificaci.
Fou beatificada el 1693 pel Papa Innocenci XII.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71231" title="Regne de Bitnia" nonfiltered="2970" processed="2952" dbindex="28152">
El Regne de Bitnia fou un estat monarquic a la regi de Bitnia, de cultura hellenstica.

Els bitinis eren probablement un poble de Trcia que es va establir a Msia i es va barrejar a una part dels misis, expulsant la resta. Foren dominats per Cressos de Ldia. Herdot els esmenta com a Tracis dividits en dos tribus: els Tinis i els Bitinis, per el primer nom va caure en dess; Hrodot diu que els Tinis ocupaven la costa de Bitnia des Cios fins al Pont, i els bitinis l'interior, per aix fou probablement erroni. Destrut el regne de Ldia els bitinis quedaren subjectes a Prsia, i es va crear una satrapia que no se sap si era solament per Bitnia o comprenia altres territoris.

Una dinastia local encapalada per Didalsos, va afermar la seva sobirania vers el 430 aC i va ocupar la colnia grega (de Megara), Astacos de Bitnia. Una dotzena de reis (sense contar a Zibees) van seguir a Didalsos:

Didalsos 430 aC- 390 aC;
Boteires 390-377 aC;
Bas 377-326 aC;
Zipetes o Zipoetes  326-281 aC;
Nicomedes I  281-246 aC;
Zibees (al sud de Bitnia) 280-277 aC;
Zeiles    246-228 aC;
Prsies I Kholos (el coix)  228-180 aC;
Prsies II Kynegos (Casador) 180-149 aC;
Nicomedes II Epfanes 149-128 aC;
Nicomedes III Evergetes 128-91 aC;
Nicomedes IV Filopator 91-90 aC;
Scrates 90-89 aC;
Nicomedes IV (segona vegada) 89-88 aC;
Scrates (segona vegada) 88-84 aC;
Nicomedes IV (tercera vegada) 84-74 aC;

Al rei Didalsos el va succeir Boteires, potser el seu fill. Bas, fill de Boteires fou el segent rei i se sap que regnava el 334 aC quant els macedonis van envair el pas dirigits pel general Calantos, que fou derrotat. Alexandre el Gran va renunciar a ocupar el pas i va continuar el seu cam.

A Bas el va succeir el seu fill Zipotes vers el 326 aC i va guerrejar amb Lismac i Antoc (fill de Seleuc I Nictor) amb cert xit. El seu successor fou el seu fill Nicomedes I (281 aC), del que cal suposar una mare grega pel seu nom totalment grec. Nicomedes es va declarar independent desprs de la mort de Lismac a Cirupedion el 281 aC, per tenia por de perdre el tron per causa de tres germans i els va fer matar; ho va aconseguir amb dos d ells, per el tercer, Zibees, es va revoltar i es va apoderar d una part del regne. Fou aquest rei qui va invitar als glates establerts a Trcia a passar a l'sia Menor (478 aC), per ajudar-lo contra son  germ rebel que dominava ja una bona part del pas. Els glates van derrotar rpidament a Zibees i van rebre un petit territori al sud de Bitnia per establir-se, per aviat es van dedicar a assolar les regions properes. Nicomedes va fundar la ciutat de Nicomdia (264 aC) al golf d'Astacos, que va convertir en la seva capital, i que  li va permetre afermar el seu poder al assegurar el domini de la costa de la Propntida. 

Desprs d'uns anys confusos, el va succeir a la seva mort (vers 250 o 246 aC) el seu fill Zeiles que va planificar la mort dels caps glates als que el seu pare havia invitat, per els glates se n van assabentar i el van matar. 

El seu fill Prusies I Kholos (el coix) fou proclamat rei, i va derrotar els glates que estaven assolant les ciutats de l'Hellespont, i va matar tots els que va poder inclosos dones i criatures. El 188 aC va acollir al cartagins Annbal, expulsat del territori selucida. Va adquirir la ciutat de Cios, al golf de Cios, i Mirlea o Mirleia, i el seu domini al est es va estendre a les rodalies del Rhyndacos, i tamb va ocupar Cieros en territori d'Heracleia (a la que va donar el nom de Prusies (igual que va fer amb Cios) i Tios a la boca del Bilaos, rodejant Heracleia pels dos costats; per quant va atacar la ciutat grega va resultar mort (180 aC) i el va succeir el seu fill Prusies II Kynegos (el caador) que el 167 aC va demanar la protecci del senat de Roma i el 156 aC es va aliar amb Mitridates V Evergetes del Pont contra Prgam, ocupant el nord del regne fins que els romans van enviar tropes que el van obligar a retirar-se i li van imposar un tractat de pau. El 149 aC el rei va voler assassinar al seu fill Nicomedes i aquest es va rebellar amb ajut de Prgam, va arrestar al pare i el va executar, i es va proclamar rei (Nicomedes II Epfanes). 

Va tenir un pacfic regnat que es confon amb el del seu fill Nicomedes III Evergetes (entre els dos casi seixanta anys); el 135 aC es va aliar al rei del Pont Mitridates V (Mitridates I del Bsfor Cimmric). Va morir el 128 aC i el va succeir el seu fill.  El 91 aC Nicomedes III va ocupar Paflagnia el que va portar a una breu guerra amb el regne de Capadcia que no va seguir per la mort del rei el 90 aC.  Llavors va pujar al tron el seu fill Nicomedes IV Filopator que fou reconegut rei pels romans, dels quals el nou rei era un dels mes grans partidaris, per son germ Scrates, enemic de Roma, es va revoltar i va enderrocar a son germ amb ajut del Pont. El 89 aC els romans van imposar el restabliment de Nicomedes IV, per poc temps desprs (88 aC) aquest fou expulsat del poder per Mitridates VI Eupator del Pont, que va reinstallar a Scrates. El 84 aC Nicomedes IV fou restaurat pels romans desprs de la pau. Va morir sense fills el 74 aC i va deixar el regne a Roma.

El governador rom d'sia, Marcus Junius, fou enviat a Bitnia a recollir l herncia per Mitridates del Pont es va anticipar i va ocupar el regne i  va annexionar la costa fins a Heracleia, deixant noms sense ocupar la pennsula de Calcednia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pntics. Per els consols Cotta i Luculle van obtenir diverses victries i l any segent (73 aC) Bitnia va quedar totalment ocupada i inclosa dins la provncia romana d'sia, fins que mes tard formar provncia separada (Vegeu Bitnia (provncia romana)).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71233" title="Bitinium" nonfiltered="2971" processed="2953" dbindex="28153">
Bitinium fou una ciutat del interior de Bitnia, al sud, lloc on va nixer Antinoo, el favorit d'Adri. Pausnies diu que era darrera (segurament a l'est) del riu Sangarios. Durant l Imperi fou reanomenada Claudipolis, probablement des el segle II. Ms tard Teodosi II l'anomenar Honorias.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71235" title="Bitriges" nonfiltered="2972" processed="2954" dbindex="28155">
Els bitriges foren un poble de la Gllia Cltica. El seu personatge ms destacat fou el rei Ambigatus. Sota Bellovesus, el nebot d'Ambigatus, els bitriges van emigrar cap a Itlia juntament amb altres pobles gals.

En temps de Csar estaven sotmesos als edus i la frontera entre ambds pobles era el riu Loira (Ligeris) no lluny de la uni amb l'Allier. El seu territori fou equivalent a la dicesi de Bourges que abraava part del Berri i part del Borbonesat, i fins i tot zones de Turena. La seva capital fou Avaricum (Bourges).

A la rebelli de Vercingtorix el 52 aC Csar estava a punt d atacar Avaricum. Els rebels van cremar 20 ciutats dels bitriges en un sol dia per impedir que caiguessin en mans dels romans, per Avaricum es va decidir que seria convertida en fortalesa i all resistirien a Csar (contra l opini del cabdill rebel gal). Csar descriu el setge i atac a la ciutat en la que els gals tenien molt d'armament de ferro i treballs de ferro (magnae ferriae).

Estrab esmenta un grup del poble anomenats bitriges cubis, per sembla que noms era el nom dels representants d aquest poble als jocs esportius.

El seu territori tenia mines de ferro i Plini el vell parla de la qualitat dels seus vins, per ms aviat sembla que cal atribuir aquest producte als bitriges vivisques.

Desprs de la conquesta romana foren inclosos a la provncia d'Aquitnia. Plini els esmenta com a lliures el que fa pensar en un cert grau d autonomia sota el govern rom, durant un temps, per del que no se sap res.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71237" title="Bitriges vivisques" nonfiltered="2973" processed="2955" dbindex="28156">
Els bitriges vivisques foren un grup dels bitriges. El riu Garona dividia els bitriges: al nord el santons i al sud els iosquis. Per una part dels bitriges es va establir entre els aquitans i es va barrejar amb ells i es van dir bitriges vivisques. La seva capital fou Burdigala (Bordeus) i Ptolomeu esmenta una segona ciutat de nom Noviomagis, de situaci desconeguda.

No sn esmentats per Csar; Plini els anomena com ubisquis i Ptolomeu com vibisquis. El seu territori fou equivalent a l antiga dicesi de Bordeus, i el que avui s el departament de Gironda. El vi de Bordeus era apreciat ja en poca romana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71239" title="Bizya" nonfiltered="2974" processed="2956" dbindex="28157">
Bizya (grec Bizue) fou una ciutat de Trcia que fou la capital del poble traci dels astis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71240" title="Blanda (Lucnia)" nonfiltered="2975" processed="2957" dbindex="28158">
Blanda fou una ciutat de Lucnia esmentada per Ptolomeu, Plini i Mela, els dos darrers la situen a la costa i el primer a l'interior. Tit Livi esmenta Blanda entre les ciutats de Lucnia que es van revoltar a favor dels cartaginesos per foren reconquerides per Fabius (214 aC). 

Podria ser l'actual Maratea en un tur a un parell de kilmetres del Golf de Policastro (Buxentum)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71241" title="Blaundus" nonfiltered="2976" processed="2958" dbindex="28159">
Blaundus fou una ciutat de Frgia que va sorgir sota dominaci romana .

Es probablement la actual Suleimanli. Es conserven algunes restes romanes: alguna tomba, una acrpoli, un temple, diversos edificis, una part d'un aqeducte i les restes d'un teatre; tamb queden restes de la via romana i una porta a cada costat de la qual hi ha una torre quadrada construda pels bizantins i restes d'una muralla. 

Una ciutat esmentada com Clanudda es probablement la mateixa amb el nom deformat. Una moneda de Blaundus porta el nom Mlaundus per la ml es deforma en grec a kl el que donaria fcilment Klaundus, d'on Clanudda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71242" title="Blera" nonfiltered="2977" processed="2959" dbindex="28160">
Blera fou una ciutat d'Etrria esmentada per Plini el vell i Estrab que diuen que existia al seu temps.  Estrab diu que era una ciutat petita (policnai). Era a la Via Cludia entre Frum Clodii i Tuscnia, al lloc on avui es el poble de Bieda, uns 20 km al sud-oest de Viterbo.

L'inters de la ciutat consisteix en el gran nombre d objectes etruscs que s hi han trobat; les coves de les rodalies es van servir de tombes on s han trobat els objectes; aquesta necrpoli s una de les ms importants d'Etrria entre les que s han trobat. A part d aix noms resten petits vestigis de les muralles i dos ponts, un d'etrusc d un sol arc, i un de rom de tres arcs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71243" title="Blucium" nonfiltered="2978" processed="2960" dbindex="28161">
Blucium fou una ciutat de Galcia al districte dels Tolistobogis. Fou la residncia del rei Deiotarus en favor del qual va intercedir Cicer davant Csar. El lloc de la ciutat no s ha pogut establir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71244" title="Bodintics" nonfiltered="2979" processed="2961" dbindex="28162">
Els bodintics (llat Bodiontici) foren un poble gal que Plini situa a la Gllia Narbonesa. Els avanticis i els bodionticis, qu no eren tribus alpines, foren incorporats a la Narbonesa per Galba. La seva capital fou Dnia (avui Digne).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71245" title="Bioai" nonfiltered="2980" processed="2962" dbindex="28163">
Bioai (llat Boeae) fou una ciutat de Lacnia a la badia anomenada Boiatikos Kolpos (Boeaticus Sinus). La ciutat segons la llegenda fou fundada per Boeus un dels heraclides, que va portar colons d'Elis, Afrodsies i Side. Mes tard va pertnyer als Eleutero-laconis. Pausanies la va visitar i esmenta el temple d'Apollo, el d'Escolapi i el de Sarapis i Isis. Les seves restes son prop de l'actual Vatika.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71246" title="Boibe" nonfiltered="2981" processed="2963" dbindex="28164">
Boibe (llat Boebe) fou una ciutat del districte de Magnsia a Tesslia, esmentada per Homer, a la riba del llac anomenat Boibeis Limne (Boebeis Lacus) que s l'actual Karla.
La ciutat fou a partir del segle III aC dependent de la de Demetries. En queden algunes restes especialment les muralles. Una esglsia dedicada a Sant Atanasi es d poca bizantina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71254" title="Estat federat alemany" nonfiltered="2982" processed="2964" dbindex="28165">

Alemanya s una repblica federal composta de 16 estats, anomenats Lnder en alemany, en singular Land. Com que la paraula Land en alemany tamb significa "pas", s'usa ms freqentment el terme Bundeslnder (estats de la federaci), ja que s ms especfic. Tres dels estats sn ciutats-estat, mentre que els altres 13 sn Flchenlnder (estats d'rea).

El terme "Bundesland" pot semblar que impliqui una subordinaci del terme Lnder al federal Bund, per aix no es reflecteix en l'autonomia dels Lnder en les relacions internacionals. La paraula correcta, usada tamb al Grundgesetz, s per tant Lnder.

Aquesta diferncia s important, ja que desprs de la Segona Guerra Mundial, els Lnder de la part oest de l'antic Reich alemany foren constitudes primer com a rees administratives, i posteriorment van ser federades en el Bund o Repblica Federal d'Alemanya. Aquest procediment s oposat al que desprs de la guerra es va succeir a ustria on, primer es va crear el Bund i desprs el van seguir els estats com a unitats del sistema federal. A ustria els estats tamb sn referits com a Lnder a la seva constituci.

 Estats .

Cada Land s representat a nivell federal al Bundesrat (Cambra alta).


Els 16 Lnder, amb referncia als nombres del mapa de la dreta sn:
 Baden-Wurtemberg (Baden-Wrttemberg);
 Estat lliure de Baviera (Freistaat Bayern);
 Estat de Berln (Berlin);
 Brandenburg (Brandenburg);
 Ciutat hansetica lliure de Bremen (Freie Hansestadt Bremen);
 Ciutat hansetica i lliure d'Hamburg (Freie und Hansestadt Hamburg);
 Hessen;
 Mecklemburg-Pomernia Occidental (Mecklenburg-Vorpommern);
 Baixa Saxnia  (Niedersachsen);
 Rin del Nord-Westflia (Nordrhein-Westfalen);
 Rennia-Palatinat (Rheinland-Pfalz);
 Saarland (Saarland);
 Estat lliure de Saxnia (Freistaat Sachsen);
 Saxnia-Anhalt (Sachsen-Anhalt);
 Slesvig-Holstein (Schleswig-Holstein);
 Estat lliure de Turngia (Freistaat Thringen);

La descripci "estat lliure" (Freistaat) s usada merament per raons histriques. Legalment, un Freistaat no s diferent dels altres estats.

Abans de la Reunificaci alemanya de 1990, l'Alemanya Occidental consistia de deu estats, mentre que l'Alemanya Oriental al 1952 reorganitz el seu territori en 15 districtes administratius. Desprs de la reunificaci del 3 d'octubre de 1990, 14 d'aquests districtes passaren a formar 5 Lnder: Mecklemburg-Pomernia Occidental, Brandenburg, Saxnia-Anhalt, Turngia i Saxnia, tal com havia sigut fins el 1952. L'antic districte de Berln (est), fou combinat amb la part oest per a formar l'actual Estat de Berln.

Vegeu tamb.
 Llista de les grans ciutats d'Alemanya inclou una taula amb les ciutats de ms de 100,000 habitants.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71256" title="Isabel de Frana" nonfiltered="2983" processed="2965" dbindex="28166">

Isabel de Frana o Isabel de Borb (Fontainebleau, Regne de Frana 1602 - Madrid, Regne d'Espanya 1644) fou una princesa francesa de la Dinastia Borb, amb el tractament d'altesa reial, que va esdevenir reina consort de Castella i Arag pel seu matrimoni amb Felip IV de Castella.

Orgens familiars.
Va nixer el 22 de novembre de 1603 a la cort francesa de Fontainebleau sent filla del rei Enric IV de Frana i la seva esposa Maria de Mdici. Per lnia paterna era nta dels reis Antoni I de Navarra i Joana III de Navarra, i per lnia materna de Francesc I de Toscana i de l'arxiduquessa Joana d'ustria. 

Fou germana del tamb rei Llus XIII de Frana i cunyada de Vctor Amadeu I de Savoia i Carles I d'Anglaterra.

Npcies i descendents.
Es cas el 25 de novembre de 1615 a la ciutat de Bordeus amb el prncep i futur rei Felip IV de Castella. D'aquesta uni tingueren:

 SAR la infanta Maria Margarida d'Espanya, nascuda el 1621 a Madrid i morta el mateix any a la capital.
 SAR la infanta Margarida Maria Caterina, nascuda el 1623 a Madrid i morta el mateix any a Madrid.
 SAR la infanta Maria Eugnia d'Espanya, nascuda el 1624 a Madrid i morta el 1627 a Madrid.
 SAR la infanta Isabel Maria Teresa d'Espanya, nascuda el 1627 a Madrid i morta el mateix any.
 SAR l'infant Baltasar Carles d'Habsburg, nat a Madrid el 1626 i mort el 1646 a Madrid.
 SAR la infanta Marianna d'Espanya, nada el 1636 a Madrid i morta el mateix any.
 SAR la infanta Maria Teresa d'Espanya, nada el 1638 a Madrid i morta el 1683 a Pars. Es cas amb el rei Llus XIV de Frana.

Tant sols dos fills seus van aconseguir arribar a l'edat adulta, Baltasar i Maria Teresa. Baltasar es va convertir en la gran esperana de la monarquia hispnica de la Casa d'ustria al mostrar grans dots d'intelligncia i voluntat en les tasques de govern. Per va morir als disset anys ostentant el ttol de Prncep d'Astries.

Isabel de Borb va destacar per la seva gran bellesa fsica, el seu alt nivell intellectual i la seva noble personalitat que li va permetre gaudir d'una gran popularitat i estima entre els seus sbdits.

Isabel va morir el 6 d'octubre de 1644 a Madrid.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71258" title="Baltasar d'Habsburg" nonfiltered="2984" processed="2966" dbindex="28167">


Baltasar Carles d'Habsburg ( Madrid 1629 - Saragossa 1646 ), infant de Castella, prncep d'Arag, prncep de Portugal  i prncep d'Astries (1632-1646). 

Orgens familiars.
Va nixer a la cort reial de Madrid de 1629 sent el cinqu fill, el primer mascle, del rei Felip IV de Castella i la seva primera esposa, Isabel de Borb. 

Per lnia paterna era nt de Felip III de Castella i Margarida d'ustria, i per lnia materna d'Enric IV de Frana i Maria de Mdici. Fou germ gran de Maria Teresa d'Habsburg, que es cas amb Llus XIV de Frana, i germanastre de Margarida d'Habsburg i Carles II de Castella i de Joan Josep d'ustria.

Prncep d'Astries.
El 7 de mar de 1632, a l'edat de tres anys, va jurar davant les Corts de Castella com prncep d'Astries en una cerimnia que va tenir lloc en el monestir de San Jernimo. 

El 1644 es van realitzar gestions diplomtiques encaminades a buscar-li una futura esposa i es va concertar el seu matrimoni amb l'arxiduquessa Marianna d'ustria, cosina germana seva. El 1645 va jurar com hereu de la Corona davant les Corts d'Arag a Saragossa. 

El prncep Baltasar, acompanyat pel seu pare, va viatjar a Navarra el 1646 per jurar davant les Corts de Navarra coma prncep hereu de la corona el 25 de maig. Durant la seva estada a Pamplona, Baltasar va caure malalt. 

La famlia reial, finalitzat el jurament es va traslladar a Saragossa. En aquesta ciutat, el 9 d'octubre del mateix any el prncep va morir. Els metges que el van tractar li van diagnosticar verola, en aquella poca tamb es va especular amb una malaltia venria com una altra possible causa de la seva mort encara que actualment es pensa en fou una apendicitis com la malaltia ms probable que va afligir al prncep. Fou enterrat al Monestir de l'Escorial. 

La mort del prncep va deixar Felip IV sense un hereu directe perqu anteriorment, el 1644, havia mort la seva esposa, la reina Isabel, durant un part. El rei va haver de buscar una nova esposa, finalment es va decidir per la promesa del seu fill, Marianna d'ustria, que tot just tenia quinze anys. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71262" title="Maria-Anna d'ustria" nonfiltered="2985" processed="2967" dbindex="28168">

Maria-Anna d'ustria ( Linz, ustria 1683 - Lisboa 1754 ), prncesa d'ustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal (1708-1750) i regent de Portugal (1716-1750).

Orgens familiars.
Nasqu el 7 de setembre de 1683 sent filla de l'emperador Leopold I d'Habsburg i la seva tercera esposa, Elionor del Palatinat-Neuburg. Fou germana dels emperadors Josep I d'Habsburg i Carles VI d'Habsburg.

Npcies i descendents.
Es cas el 27 d'octubre de 1708 a Lisboa amb el rei Joan V de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria Brbara de Bragana (1711-1758), casada el 1729 amb Ferran VI d'Espanya;
 l'infant Pere de Bragana (1712-1714), prncep de Brasil i duc de Bragana;
 l'infant Josep I de Portugal (1714-1777), rei de Portugal;
 l'infant Carles de Bragana (1716-1736) ;
 l'infant Pere III de Portugal (1717-1786), casat el 1760 amb la seva neboda, la reina Maria I de Portugal;
 l'infant Alexandre de Bragana (1723-1728);

Maria-Anna d'ustria mor el 14 d'agost de 1754 a Lisboa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71264" title="Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg" nonfiltered="2986" processed="2968" dbindex="28169">

Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg ( Kleinheubach, Alemanya 1831 - illa de Wight 1909 ), princesa alemanya i reina consort de Portugal (1851-1866).

Orgens familiars.

Nasqu el 3 d'abril de 1831 a Kleinheubach, essent la filla del prncep 
Constant de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg i de la princesa Agns de Hohenlohe-Langenburg. Per lnia paterna era nta del prncep sobir Carles de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg i de la princesa Sofia de Windisch-Grtz mentre que per lnia materna era nta del prncep Carles Llus de Hohenlohe-Lagenburg i de la comtessa Amlia de Solm-Baruth.

Npcies i descendents.

Es cas a Kleinheubach, Alemanya, el 24 de setembre de 1851 amb el rei exiliat Miquel I de Portugal. D'aquesta uni nasqueren:

 Maria Neus de Portugal (1852-1941), casada el 1871 amb l'infant Alfons de Borb.

 Miquel de Bragana (1853-1927), duc de Bragana. Es cas en primeres npcies amb la princesa Elisabet de Thurn und Taxis i en segones npcies amb la princesa Maria Teresa de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

 Maria Teresa de Portugal (1855-1944), casada el 1873 amb l'arxiduc Carles Llus d'ustria.

 Maria Josepa de Portugal (1857-1943), casada el 1874 amb el duc Carles Teodor de Baviera;

 Adelgundes de Portugal (1858-1956), casada el 1876 amb el prncep Enric de Borb-Parma, comte de Bardi.
 
 Maria Anna de Portugal (1861-1942), casada el 1893 amb el gran duc Guillem IV de Luxemburg.

 Maria Antnia de Portugal (1862-1959), casada el 1884 amb el duc Robert I de Parma.

Adelaida de Lwenstein mor el 16 de desembre de 1909 a Alemanya, tot i que posteriorment les seves restes foren traslladades fins al Pante dels Bragana a Lisboa, on resta al costat del seu marit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71265" title="Cidade de Deus" nonfiltered="2987" processed="2969" dbindex="28170">

Cidade de Deus s una pellcula brasilera, estrenada el 2002 a Brasil i el 2003 a la resta del mn. El gui va ser adaptat per Brulio Mantovani a partir d'una novella de Paulo Lins.  Va ser  dirigida per Ktia Lund i Fernando Meirelles.  Amb Alexandre Rodrigues, Leandro Firmino da Hora, Jonathan Haagensen, Douglas Silva, i Seu Jorge.

L'obra explica la histria dels habitants d'una favela amb aquest nom a partir de diversos flaixbacs des del punt de vista del seu protagonista. S'oposen diferents maneres de viure d'uns joves enmig la misria, les armes i el trfic de drogues i com miren de progressar. 

Enllaos externs.
  Official site;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71270" title="Gerhard Frey" nonfiltered="2988" processed="2970" dbindex="28171">
Gerhard Frey (1944 - ) s un matemtic alemany conegut per la seva recerca en teoria de nombres. Esdevingu fams quan l'any 1986 conjectur que un contraexemple 

 ;

del darrer teorema de Fermat proporcionaria una corba ellptica (Corba de Frey)

 ;

no modular. Aquest fet contradiria una part del Teorema de Taniyama-Shimura que no fou demostrada fins el 1995 per Andrew Wiles i Richard Taylor. La conjectura efectuada per Gerhard Frey fou demostrada per Kenneth Ribet l'any 1990. 

 Biografia .

Gerhard Frey estudi matemtiques i fsica a la Universitat de Tubingen, on es llicenci el 1967. Continu els estudis de postgrau a Heidelberg on reb el grau de doctor el 1970 i la seva "habilitaci" el 1973. Treball com a professor assistent a la Universitat de Heidelberg del 1969 al 1973, any en el qual esdevingu professor a la Universitat d'Erlangen. Del 1975 al 1990 fou professor de la Universitat de Saarbrucken i posteriorment obtingu una plaa de director d'un grup de recerca de teoria de nombres a l'Institut fr Experimentelle Mathematik de la Universitat de Duisburg-Essen.

Les seves rees de recerca comprenen la teoria de nombres, la geometria aritmtica i les seves aplicacions a la teoria de codis i a la criptografia. Ha sigut cientfic visitant de nombroses universitats i centres de recerca, com ara la Universitat de l'estat d'Ohio, Universitat de Harvard, la Universitat de Califrnia a Berkeley, l'Institut de Recerca de Cincies Matemtiques (MSRI), l'Institut d'Estudis Avanats de la Universitat Hebrea de Jerusalem i l'IMPA de Rio de Janeiro, entre d'altres.

Frey fou co-editor del Manuscripta Mathematica. El 1996 reb la medalla Gauss de la Braunschweigische Wissenschaftliche Gesellschaft per la seva contribuci a la resoluci del darrer teorema de Fermat. Des del 1998 s membre de l'Acadmia de Cincies de Gttingen.

 Enllaos externs .

Pgina personal 
Alguns dels seus articles









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71302" title="Multi nucli" nonfiltered="2989" processed="2971" dbindex="28172">
La tecnologia de microprocessadors multi nucli (multi core) s l'evoluci del Dual Core per a ms de 2 nuclis de procs en el mateix circuit integrat, i busca aconseguir una multitasca real ms eficient. 

Actualment, la gamma convencional de microprocessadors es limita a dos nuclis, mentre que la gamma d'alts servidors arriba ms enll. AMD comercialitzar a principis de l'any 2007 una versi del Opteron AMD-K9 amb quatre nuclis mentre que Intel ja acaba de llanar els Core 2 quad, i ultima els seus Xeon de quatre nuclis. Sun Microsystems, empresa ms veterana en servidors de gamma alta, ha llanat al mercat el UltraSPARC T1, amb edicions de fins a 8 nuclis i 4 fils de procs per nucli.

 Enllaos externs .

Article sobre el llanament d'UltraSPARC T1












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71303" title="Bois" nonfiltered="2990" processed="2972" dbindex="28173">
Els bois foren un poble celta.

Un grup de bois es van ajuntar amb els helvecis i van creuar el Rin des Germnia i es van establir a la Gllia al segle VI aC. Derrotats per Csar els hi va donar una part del territori dels Edus, segurament la regi entre l'Allier i el Loire, que Csar esmenta com a Boia. Es creu que a l'entrar a la Gllia  vivien junt amb els lingons al territori de l alt Sane i les parts altes del Sena i el Marne, per la seva ubicaci ofereix fora dubtes tot i que es considera que al menys una part van ocupar la regi al sud de Bordeus d on Buch conservaria el seu nom. La seva capital es diu que fou Gergvia, per es creu que es una transcripci errnia.

Plini esmenta entre els grups de la Lugdunense al Heduis, carnuts, bois, snons, i aulercis, i situa els bois entre els carnuts i els snons.

La resta dels bois van emigrar cap a Itlia al segle V aC i van ocupar terres al nord del Po, on ja vivien els nsubres i cenmans, pel que van creuar el riu i es van establir entre els Apenins i les planes ocupades abans pels umbris i van destruir Melpum vers el 396 aC amb ajut dels snons i nsubres. Van entrar al Ltium el 358 aC on foren derrotats pel dictador rom Sulpicius. Els snons foren destruts per els bois van continuar la lluita i es van aliar als etruscs el 283 aC per els aliats foren derrotats al llac Vadimonium; els bois encara van continuar lluitant per l any segent foren altre cop derrotats i van haver de signar un tractat pel qual durant 45 anys els romans ocuparien els territoris dels snons i els bois mantingueren la pau, per posteriorment els bois van tornar a la lluita el 225 aC aliats als nsubres originant la Gran guerra gala, en la que van rebre l ajut dels gestis alpins; derrotats a una gran batalla a Telamon a Etrria es van haver de sotmetre tot i que encara van fer correries a territori rom. El 218 aC abans d arribar Annbal, van atacar als romans a Placntia, i seguidament es van aliar als cartaginesos, i van collaborar amb una fora auxiliar a la batalla de Trbia; el 216 aC van atacar al consol Postumius que passava pel seu territori amb una fora de 25000 homes, exercit que fou destrut. Desprs de la guerra van continuar hostils a Roma, i van participar a la revolta dels gals dirigida per Amilcar, destruint Placntia el 200 aC, i durant 10 anys, tot i ser diverses vegades derrotats, van continuar la lluita, el 194 aC Boiorix i els seus germans inpediren l'invasi de cnsol Tiberi Semproni; sovint aliats als nsubres i a algunes tribus lgurs. Finalment foren reduts el 191 aC per Escipi Nasica, que va matar la meitat de la poblaci i va confiscar la meitat del seu territori. Per assegurar el territori guanyat pels romans van establir la colnia de Bonnia i uns anys desprs les de Mutina i Parma (183 aC). El 187 aC es va construir una via militar entre Ariminium (Rimin), a l'antic territori dels snons,  i Placntia que fou la Via Emlia, i que va contribuir a mantenir la seguretat a la regi. Tot i aix els romans van expulsar als bois que quedaven cap al seu pas originari creuant els Alps, on es van unir amb els taurisis, quedant establerts a les fronteres de Pannia, en una part de la moderna Bohmia que va prendre el seu nom d aquest poble, on van viure uns cent anys fins que foren exterminats pels dacis. Les restes del poble fou expulsat pels marcomans cap a Baviera al segle I.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71304" title="Boiodurum" nonfiltered="2991" processed="2973" dbindex="28174">
Boidurum (avui Innstadt) fou una ciutat del Nric o provncia Nrica, a l'altre costat de Batava Castra, al lloc on el riu Inn (Aenus) desaigua al Danubi. Pel seu nom se suposa que fou una ciutat dels bois.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71305" title="Bola" nonfiltered="2992" processed="2974" dbindex="28175">

Bola (o Bolae) fou una ciutat del Latium.

Virgili diu que fou fundada pels reis d'Alba i Diodor diu que era una colnia d'Alba. El seu nom no apareix entre les ciutats de la Lliga Llatina. Fou ocupada pels eques dirigits per Coriol, junt amb Tolria i Labicum. Plini l esmenta com una ciutat dels ecus el 411 aC quant van entrar en guerra amb la vena Labicum per no van obtenir el suport de la resta de ciutats dels edus i foren derrotats i la ciutat fou ocupada per Labicum, tot i que desprs els ecus la van recuperar. 

Mes tard fou ocupada pels romans sota M. Postumius i el propsit d establir all una colnia romana va provocar una revolta. Anys desprs la colnia hi fou establerta per no se sap quant va ser, per Tit Livi diu que era en mans dels ecus el 389 aC, i que aquell any foren derrotats per Camilus, per Diodor diu que en aquell any pertanyia als llatins i que els ecus l assetjaven. Desprs desapareix de l'histria segurament perqu fou destruda a les guerres entre ecus, llatins i romans.

Es possible que sigui la ciutat avui anomenada Poli, a uns 15 km al nord de Praeneste, per tamb se la situa a Lugnano, uns 8 km al sud de Praeneste (Palestrina) i 15 km al sud-est de La Colonna (Labicum)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71307" title="Bolbene" nonfiltered="2993" processed="2975" dbindex="28177">
Bolbene fou un districte d'Armnia esmentat per Ptolomeu, creat per l'emperador Justini I dins l'Armnia quarta. s probablement el mateix districte abans anomenat Balabitene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71308" title="Boncnes" nonfiltered="2994" processed="2976" dbindex="28178">
Els boncnes (llat bonchnae, grec        ) foren un poble de Mesopotmia, vens dels carrhes, que Esteve Bizant situa entre els rius Eufrates i Cirus, per com que no es coneix cap rius de nom Cirus es pensa que es tractaria del Carrha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71309" title="Hospital San Juan Evangelista" nonfiltered="2995" processed="2977" dbindex="28179">
L'Hospital San Juan Evangelista, mencionat des de 1085, estava situat sobre la riba esquerra del riu Vena, davant l'esglsia que avui es diu San Lesmes, a Burgos. Va ser confiat el 1091 per Alfons VI de Lle als benedictins. El seu primer prior va ser San Lesmes. Avui dia, del monestir noms en resta el claustre i la sala capitular, tots dos d'estil renaixentista. Les seves runes han estat restaurades per acabar sent el museu Marceliano Santamaria, que reuneix cent cinquanta teles d'aquest pintor de Burgos (1866-1952) amb una pintura impressionista prop de Zuloaga o Sorolla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71311" title="Messerschmidt Me-321" nonfiltered="2996" processed="2978" dbindex="28180">
El Messerschmidt Me-321 fou un planejador de transport militar creat el 1941 per l'exrcit alemany.

Durant la preparaci per una possible invasi de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial (anomenada Operaci Lle Mar), l'Oberkommando des Heeres (OKH) va demanar un planejador de transport que pogus carregar uns 130 soldats equipats perque no era possible portar tot l'armament i material per mar. Els planejadors de transport tamb van ser demanats per assegurar caps de platja en poc temps.La captura de Fort Eben-Emael va ser, pels lders de l'exrcit alemany, la prova que els planejadors eren crucials per aquesta mena d'escenaris.

Tot i aix, el Me 321 va acabar sent tant pesat que necessitava ser impulsat per tres caces Messerschmitt Me 110 , cosa que representava una prdua d'avions molt necessitats.

Dades.
Funci: Transport planejador;
Primer vol: 7 de mar, 1941;
Entrega: Juny 1941;
ltima entrega: Abril 1942;
Dimensions:
Ala: 55 m ;
Llargada: 28.15 m ;
Alada: 10.15 m ;
Pes:
Buit:  12,400 kg ;
Mxim: 34,400 kg ;
Propietats:
Velocitat mxima: 160 km/h ;
Escalada inicial: 2.5 m/s impulsat per tres caces Me 110;
Armes: 4 ametralladores MG 15;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71312" title="Aredhel" nonfiltered="2997" processed="2979" dbindex="28181">
Aredhel s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Filla de Fingolfin i germana de Fingon, Turgon i Argon, era coneguda com a Ar-Feiniel, la Dama Blanca dels oldor.

Era alta i forta, i es delia per caar i cavalcar pels boscos. Tenia la pell plida i el cabell fosc, i sempre vestia blanc i platejat. 

El nom Aredhel significa "noble elf", i Ar-Feiniel "noble dama blanca". El seu nom en quenya era Iriss.



Desprs d'arribar a la Terra Mitjana amb la resta dels oldor, va viure a Nevrast amb Turgon, i ms tard va anar a viure amb ell a la ciutat oculta de Gondolin. Per desprs de dos-cents anys d'estada, trobava a faltar els boscos i les amples extensions de terra, i va demanar de marxar. Turgon hi era reticent, tement que la situaci del Regne Ocult fos revelada, per va cedir.

Cavalcant amb alguns companys, va veure rebutjada la seva petici d'entrar a Doriath, i va dirigir-se a les perilloses terres del nord. All se separ del seu grup i es don per perduda.

Com que Aredhel sempre havia tingut bona relaci amb els fills de Fanor, va anar a Himlad per trobar-se amb Celegorm, per aquest era fora. Aborrida, va sortir a voltar pel bosc de Nan Elmoth, on es va perdre.

El l'Elf Fosc governava el bosc, i quan la va trobar la va portar a casa seva, on van viure molts anys fins que van acabar casant-se. Van tenir un fill anomenat Maeglin, i tot explicant-li al nen la seva antiga vida i llar, li vingueren desitjos de tornar-hi. Mentre El era fora, va deixar Nan Elmoth emportant-se Maeglin. El, per, els va descobrir i els segu d'amagat a la ciutat secreta de Gondolin.

Un cop a Gondolin, van ser rebuts amb joia. El va ser descobert i portat en presncia de Turgon, per enlloc d'acceptar el judici del rei, va intentar matar el seu fill. Aredhel es va interposar en la trajectria del dard enverinat, i va morir la mateixa nit.

El va ser executat llanant-lo dels murs de la ciutat, i Maeglin s'hi va quedar a viure.


Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71313" title="Argon" nonfiltered="2998" processed="2980" dbindex="28182">
Per al du de la venjana de Dragonlance vegeu Sargonnas;
Argon s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el quart i darrer fill de Fingolfin, germ de Fingon, Turgon i Aredhel. 

El seu nom quenya era Arakno ("Alt Comandant"); nom amb que fou batejat pel seu carcter. 

Va arribar a la Terra Mitjana amb el seu pare i germans, per va morir poc desprs a la Batalla de Lhammoth. Per aix mai va rebre nom en sindarin.

Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)



 Altres versions del llegendari .


Argon no apareix al Silmarllion, ja que va ser introdut al llegendari en les ltimes versions de Tolkien.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71315" title="Lon Blum" nonfiltered="2999" processed="2981" dbindex="28183">

Lon Blum (Pars, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de mar, 1950) fou un poltic francs socialista que arrib a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional el 1946-1947.

Era fill d'una famlia jueva de classe mitjana. En la seva joventut fou amic del futur escriptor Andr Gide. Va estudiar dret a la Sorbona i es gradu el 1894. Treball en el Conseil d'tat, en el que va tenir una carrera brillant (les seves contribucions al dret de la responsabilitat de l'Estat, encara sn vigents). Parallelament, tamb feia carrera de crtic literari. Aviat esdevingu una de les figures literries ms importants de Frana (collabor en la Revue Blanche).

Va demostrar poc inters per la poltica fins el cas Dreyfus de 1894, que va tenir en ell un efecte traumtic com en tants altres jueus francesos. Fent campanya per Dreyfus va contactar amb el lder socialista Jean Jaurs, a qui admirava. Comen a participar en el diari socialista, L'Humanit, i es va unir al Partit Socialista francs, del qual aviat n'esdevingu el principal teric. 

Quan el 1914 esclat la Primera Guerra Mundial Jaurs fou assassinat, i Blum va prendre ms protagonisme en el partit. El 1919 fou nomenat membre del Comit Executiu i diputat per Pars a l'Assemblea Nacional francesa. Malgrat el seu esperit conciliador i no condemnar la Revoluci russa, no pogu evitar l'escisi dels comunistes, que fundaren el Partit Comunista Francs i s'endugueren la redacci de L'Humanit.

Aleshores va refer el partit, pel qual en fou diputat per Narbona des del 1929. Tot i que marxista ortodox, no accept el leninisme, i tamb s'opos a donar suport als diversos governs d'esquerra burgesa, per la seva actitud canvi quan arrib Adolf Hitler al poder d'Alemanya el 1933. El 1935 va promoure amb els altres partits d'esquerra (inclosos els comunistes) la formaci d'un Front Popular, que venc a les eleccions del 1936. 

Fou aix el primer socialista jueu que esdevenia primer ministre de Frana, ra per la qual fou denostat pels antisemites i per la dreta autoritria ultracatlica. Tamb fou criticat pels seus partidaris, ja que no volgu donar suport als moviments obrers que feien crides a ocupar les fbriques, ni al govern legtim de la Segona Repblica Espanyola durant la Guerra Civil. Tot aix el for a dimitir el 1937. Malgrat tot, el seu govern va aprovar la jornada laboral de 40 hores, va nacionalitzar les indstries d'armes i don drets poltics a la poblaci rab d'Algria. 

Quan el 1940 els nazis ocuparen Frana, no va fer cap intent de fugir del pas, malgrat ser jueu i socialista, i fou un dels diputats que s'oposaren a la cessi de poders al mariscal Henri Philippe Ptain. Les autoritats de la Frana de Vichy l'arrestaren, i el 1942 el jutjaren a Riom, on la seva brillant defensa pos en evidncia Pierre Laval. Els nazis decidiren el 1943 internar-lo en el camp de concentraci de Buchenwald fins l'abril de 1945, quan, degut a l'aven Aliat, fou traslladat al de Dachau i ms tard al Tirol. Alhora, el seu germ Ren Blum va morir al camp d'Auschwitz.

Desprs de la guerra fou breument primer ministre, ambaixador als EUA i representant francs a les Nacions Unides. El 1946 va substituir Georges Bidault com a cap del govern provisional de la Repblica francesa. Dimit el 1947, quan s'aprov la nova constituci de la Quarta Repblica Francesa i fou escollit president el tamb socialista Vincent Auriol. Desprs es retir a Jouy-en-Josas, on va morir el 1950.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71319" title="El" nonfiltered="3000" processed="2982" dbindex="28184">
El, l'Elf Fosc, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser un elf avari que vivia al bosc de Nan Elmoth, una part del reialme de Doriath. Era un gran ferrer que va fer amistat amb els nans de Nogrod i Belgost.

Va inventar el galvorn, un metall negre molt resistent i malleable, amb el que es va fabricar una armadura que solia portar. Tamb va forjar dues espases amb metall obtingut d'un meteorit, i va entregar-ne una a Thingol com a tribut per viure a Nan Elmoth. L'altra espasa se la va guardar per ell.

Va capturar Aredhel Ar-Feiniel, germana de Turgon, quan deambulava perduda pel seu bosc. Desprs d'uns anys de viure junts, van casar-se i van tenir un fill: Maeglin. Un dia, Aredhel va fugir cap a Gondolin amb el seu fill i la seva espasa, per El els va descobrir i va seguir-los en secret.

Un cop a Gondolin, va exigir que el deixessin marxar amb el seu fill, i al ser negada la seva petici, va intentar matar-lo. Aredhel es va interposar entre Maeglin i el dard enverinat que va llanar, ocasionant la seva mort. Per aix, El va ser executat llenant-lo des dels murs de la ciutat.

Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)


 Altres versions del llegendari .

En el Silmarllion publicat, El s un elf sindarin amb una relaci familar sense especificar amb Elu Thingol, per en els ltims escrits (essencialment "Quendi i Eldar"), s'observa que la seva decisi final era fer-o un Avar descendent del mateix clan que els oldor descendien (els Tatyar).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71321" title="Louis Jules Trochu" nonfiltered="3001" processed="2983" dbindex="28185">

Louis Jules Trochu (Palais, Belle-le-en-Mer, 12 de mar 1815 - Tours, 7 d'octubre 1896), militar i poltic francs.

Assol el crrec de general de l'exrcit francs. El 17 d'agost del 1870, durant la Guerra Francoprussiana, fou nomenat governador de Pars i comandant en cap de les forces per a la defensa de la capital. Durant la revoluci que esclat el setembre fou nomenat el president provisional del govern de defensa nacional. Abans de la rendici de Pars davant els alemanys, ced al general Joseph Vinoy el crrec de governador de la capital francesa i va er el mateix com a president provisional de Frana abans de la firma de larmistici francs davant Alemanya el febrer de 1871.

Fou elegit membre de l'Assemblea Nacional Francesa, es retir de la vida poltica el 1872 i un any ms tard finalitz la seva carrera militar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71324" title="Bisbat de Tortosa" nonfiltered="3002" processed="2984" dbindex="28186">

El bisbat de Tortosa s un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del Pas Valenci.

Hi pertanyen de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsi, la Ribera d'Ebre, els Ports, la Terra Alta, i part de les comarques de l'Alt Maestrat, del Baix Camp, i del Priorat.

Pertany a la provncia eclesistica de Tarragona, sota el patronatge de l'arquebisbat de Tarragona.

 Divisi territorial de la dicesi .


 Vegeu tamb .
 Llista de bisbes de Tortosa;
Dicesis dels Pasos Catalans;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Ilercavnia - Dicesi de Tortosa ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71325" title="Napole III" nonfiltered="3003" processed="2985" dbindex="28187">
 
Charles Louis Napolen Bonaparte (Pars, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873). Darrer monarca de Frana, fill del rei Llus Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambds monarques del regne d'Holanda durant les guerres Napoleniques, i nebot de Napole Bonaparte.

Era casat amb Eugnia de Montijo, (comtessa de Teba), una noble espanyola d'ascendncia escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, Eugne Bonaparte (Napole Eugeni Llus Joan Josep, 1856-1879), qui a la seva mort es convert en cap de la famlia i fou nomenat pels seus partidaris Napole IV.

Napole III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. s enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadia de Saint Michael (Anglaterra).

 Joventut .
El 1816, quan tota la famlia Bonaparte hagu d'exiliar-se a Arenenberg (Sussa) amb la seva famlia. Un antic militar al servei del seu oncle el va instruir en les arts militars. El 1830 ingress a l'exrcit sus i el 1834 assol el rangle de capit. L'octubre del 1836 intent un cop d'estat a Estrasburg; el govern de Llus Felip I de Frana el va exiliar als EUA. El 1839 va imprimir 500.000 exemplars del seu ideari poltic (barreja de liberalisme autoritari, socialisme utpic i romanticisme), i el 1840 intent novament un cop d'estat, que tamb fracass. Aquest cop fou condemnat a cadena perptua, per el 1846 fou novament exiliat a Londres, d'on no tornaria fins el 1848, de cara a presentar-se a les eleccions.

 La Segona Repblica .
El 4 de juny del 1848 fou escollit com a diputat a l'Assemblea Nacional. Quan el 4 de novembre fou promulgada la Segona Repblica Francesa, es present a les eleccions presidencials, les primeres per sufragi universal. Fou escollit President de la Repblica francesa el 10 de desembre del 1848 amb el 75 % dels sufragis. Durant el 1849 s'enfront sovint a la poltica conservadora l'Assemblea, i reclam ms poders. Per el 2 de desembre de 1851 enderroca violentament la Segona Repblica, assumeix poders dictatorials el mar 1852 per un perode de 10 anys, i el desembre del 1852 es proclama Emperador del Segon Imperi francs. El mateix any, comen a enviar presos i criminals poltics a colnies penals com l'Illa del Diable o Nova Calednia. El 28 d'abril de 1855 va sobreviure a un intent d'assassinat.

 Campanyes militars .

La resposta de Napole a la demanda de Rssia per a influir en l'Imperi otom va dur  a una victoriosa participaci de Frana a la Guerra de Crimea (mar 1854 - mar 1856). Tamb aprov enviar una expedici naval el 1858 per a castigar els vietnamites i forar la seva monarquia a acceptar una presncia francesa al territori. El 14 de gener de 1858 Napole pat un altre intent d'assassinat.

El maig-juliol de 1859 la intervenci francesa assegur la derrota d'ustria a Itlia. Per la invasi francesa de Mxic (gener 1862- mar 1867) acab amb la derrota i execuci de l'emperador Maximili I de Mxic.

L'octubre de 1865 a Biarritz, el canceller prussi Otto von Bismarck va obtenir de Napole III que Frana rests al marge d'un previsible conflicte austroprussi, mentre Prssia es comprometia a recolzar el Regne d'Itlia per aconseguir l'annexi de Vencia, en mans austraques. Napole va pensar que el conflicte seria llarg i li permetria actuar de mitjancer i potser aconseguir nous avantatges territorials. L'emperador es va comprometre a fer de mediador davant dels italians, i aix aconsegu una aliana ofensiva-defensiva contra ustria firmada l'abril de 1866. Per Prssia derrot fcilment ustria en la Guerra austroprussiana.

El 1870 una hbil jugada diplomtica d'Otto von Bismarck provoc que Napole III declars la guerra a Alemanya. La Guerra francoprussiana fou un autntic desastre per a Frana. Les tropes franceses foren assetjades i derrotades el 2 de setembre a Sedan, i el mateix Emperador hi fou fet presoner. A Alemanya, Guillem I i Otto von Bismark proclamaren el Segon Reich, mentre a Pars Napole III era destitut i es proclamava la Tercera Repblica Francesa.

 Poltica interna .
Una de les fites ms importants del seu regnat fou la reconstrucci de Pars. Aix es va fer per a reduir la capacitat de futurs revolucionaris en desafiar el govern. Grans seccions de la ciutat foren demolides i el traat de carrers vells i complicats es va substituir per amples avingudes, amb la intenci de permetre l's de canons fcilment dins de la ciutat. La reforma urbanstica de Pars fou dirigida pel Bar Haussmann (1809-1891), prefecte del Sena 1853-1870), amb un efectiu sistema financer que avan la idea que les plusvlues generades pels canvis havien de beneficiar l'ajuntament i no sols als propietaris dels terrenys afectats.

El bar tamb dirig la construcci de la xarxa de vies frries. El disseny no era gaire afortunat, ja que totes les vies portaven a Pars. Va fer els traats entre Pars i Li, Caen, i Marsella, per cap lnia que conects aquestes ciutats entre s. Per a viatjar de Marsella a Bordeus calia anar a Pars. Aix era econmicament inefica i tamb, militarment, provoc que els francesos fossin ms lents en organitzar-se que no pas els prussians.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71326" title="Maeglin" nonfiltered="3004" processed="2986" dbindex="28188">
Maeglin s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el fill d'El, l'Elf Fosc, i de la Dama Blanca dels oldor Aredhel.

El seu nom significa "Esgurd agut" en sindarin.



Aredhel va marxar de Gondolin per viatjar per Beleriand, i als boscos de Nan Elmoth va trobar El, amb qui va estar-se molts anys. Eventualment, van casar-se i van tenir Maeglin. Al nixer, Aredhel va posarli el nom de Lmion, que significa "fill del crepuscle" en quenya. El va posar-li Maeglin quan tenia dotze anys.

Quan Aredhel va abandonar El va emportar-se el fill, per El va seguir-la en secret i durant un judici davant de Turgon a Gondolin, va intentar matar el seu propi fill un cop va ser-li negat el perms per endur-se'l de la ciutat. Aredhel, per, va interposar-se entre Maeglin i el dard enverinat, que va causar la seva mort. El va ser executat.

Maeglon, ara orfe, va ser acollit i educat per Turgon. Va esdevenir un prncep lfic amb gran reputaci, descobrint grans betes de metalls i forjant armes d'acer molt poderoses. La seva mina a Echoriath era anomenada Anghabar (Mina de Ferro). La setena i ltima porta de Gondolin, la Gran Porta d'Acer, era creaci de Maeglin.

Durant la Nirnaeth Arnoediad Maeglin va rebutjar quedar-se a la cituat com a regent, i va acompanyar Turgon a la batalla.

Per Maeglin desitjava Idril, la filla de Turgon i cosina germana seva. L'amor era sense cap esperana, ja que el casament entre parents tant propers era tab entre els elfs. I conexiedora dels seus sentiments, Idril rebutjava Maeglin.

Quan l'Edain Tuor va arribar, portant les advertncies d'Ulmo a Gondolin, Maeglin seia a la dreta de Turgon i va aconsellar de no fer-li cas, tot i que va ser desautoritzat. El casament posterior entre Tuor i Idril encara va el ennutjar ms. Quan, ignorant les ordres de Turgon, va sortir de les muntanyes per buscar metalls, va ser capturat per orcs i portat a Angband. Morgoth va prometre-li Gondolin i Idril a canvi de revelar-li la situaci de la ciutat secreta, i Maeglin va acceptar en el que seria la traci ms gran dels dies de l'antigor. Maeglin va tornar a Gondolin sense dir res, i quan les hosts de Morgoth van arribar a la ciutat, va combatre contra Tuor a les muralles. Tuor, per, va aconseguir fer-lo caure muralles avall.


Genealogia de la Casa de Fingolfin.


     
          Fingolfin === Indis
                     |
     ------------------------------------------
     |        |                  |             |           
  Fingon   Turgon=Elenw    Aredhel=El    Argon
                 |                 |   
               Idril*           Maeglin
 
   (* Mare d'Erendil)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71330" title="Catedral de Santa Maria de Burgos" nonfiltered="3005" processed="2987" dbindex="28189">

La Catedral de Santa Maria de Burgos, tercera catedral d'Espanya per les seves dimensions, desprs de Sevilla i Toledo, s un destacable edifici gtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de Frana i d'Alemanya a l'exuberncia prpia de l'estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d'art que es troben a l'interior en fan un grandis museu de l'escultura gtica europea.

s l'nica catedral d'Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO (des del 31 d'octubre de 1984).

Histria.

Desprs de la collocaci de la primera pedra per Ferran III de Castella el 1221, la construcci de la catedral s'efectua en dues grans etapes corresponents a dos estils del gtic:

 al segle XIII les naus i les portades sn edificades per arquitectes locals segons els plnols que feu el bisbe Don Mauricio en un viatge a travs de Frana, llavors en plena febre gtica;
 al segle XV una nova tallada de treballs eleva les fletxes de la faana, la capella del Condestable i la decoraci de les capelles dels laterals. s llavors l'estil nrdic que s'implanta ja que Alonso de Cartagena, un altre gran prelat de Burgos, ha portat amb ell a la seva tornada del Concili de Ble diversos arquitectes i escultors vinguts de Flandes, de Rennia i de Borgonya.

Aquests artistes van trobar en l'art local, impregnat d'arabescs mudjars, una font de renovaci del gtic flamejant que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. Felipe Bigarny, el flamenc Gil de Silo i el ren Jean de Cologne en sn distingits molt particularment. Assimilant rpidament, crearan verdaderes descendncies d'escultors burgalesos : Gil amb el seu fill Diego i Jean amb el seu fill Simon i el seu nt Franois.
El claustre havia estat construt entretant al segle XIV. La magnfica torre llanterna de la crulla s'esfondr desprs dels treballs audaos de Simon de Cologne, va haver de ser reedificada per Juan de Vallejo a mitjans del segle XVI.

L'exterior.

Porta del Sarmental;

Construda al voltant del 1230, s la primera porta bastida de la catedral. Consta d'un timp, envoltat per tres arquivoltes en la que es representen els ancians de l'Apocalipsi i diversos cors d'ngels. Al timp s'hi troba la figura de Jess en majestat, flanquejat pels smbols del Tetramorfos (fixar-se en la varietat de les actituds dels quatre evangelistes). Sota el timp una llinda amb dotze figures assegudes representant els apstols. La porta est dividida per un mainell en la que apareix una moderna esttua (substituint la deteriorada original) en la qual es representa un bisbe, tradicionalment es diu que s el Seor Mauricio, encara que b pogus ser don Asterio de Oca o San Indalecio. En els muntants es troben esculpits sis figures, quatre de les quals representen Moiss, Aar, Sant Pere i Sant Pau. Les escultures d'aquesta portalada van ser obrades pel mateix taller francs que va esculpir part de la portalada occidental de la catedral d'Amiens, assolint un nivell artstic d'excellent qualitat dins el conjunt catedralici castell. El tipus elegant, la serenor i la voluntat de crear imatges naturalistes sn caracterstics d'aquest taller escultric d'Amiens, actiu al primer quart del segle XIII. La famosa escultura del Beau Dieu del mainell de la porta central d'Amiens s un bon exemple de l'estil del taller i s impressionant la seva semblana formal amb el Crist com a Jutge de Burgos, possiblement obra del mateix autor francs.

 La Portada de la Coroneria;

Les esttues de pedra del timp tenen la grcia dels seus models de Notre Dame de Paris, per els plecs de la seva roba sn ms animats. Els apstols dels brancals no arriben a uns bons nivells formals.

 La portada de la Pellejeria;

Sobre l'altra cara del creuer nord,  ha estat concebuda per Franois de Cologne al comenament del segle XVI, en estil plateresc.

Vorejant la capalera, un s'adona que la capella del condestable amb la seva decoraci isabelina i la seva llanterna amb pinacles s un afegit sobre l'aspecte inicial.

L'interior.

 La Crulla del creuer.

L'esplndida llanterna omplerta d'estrelles de la crulla s'eleva a 54 m sobre el sl. Sota es troben les lpides d'el Cid i de la seva muller Doa Jimena.

 El cor.

L'imponent conjunt de 103 seients de fusta de noguera ha estat esculpit de 1507 a 1512 per Felipe Bigarny. Les escenes de l'Antic i del Nou Testament ocupen els respatllers alts, els subjectes mitolgics o burlescos dominen la part inferior dels seients.
Al centre: bonica esttua jacent del bisbe fundador Mauricio, de fusta recobert d'una placa de coure esmaltat del segle XIII.

 El retaule del mestre Autel;

s una obra del Renaixement del segle XVI, tractada en fort relleu sobre fons de nnxols i de frontons molt clssics.

 El deambulatori.

A darrera de l'altar, degut en part a Felipe Bigarny, hi ha una escena sorprenentment expressiva de la Pujada en el Calvari.

 La capella del condestable.

Est tancada per una magnfica reixa. Sumptuosa fundaci del condestable de Castella Hernndez de Velasco, aquesta capella isabelina construda per Simon de Cologne est illuminada per una llanterna posada en una elegant cpula estrellada.
Tots els grans escultors burgalesos del comenament del Renaixement han collaborat en l'exuberant decoraci dels murs i del retaule. El Condestable i la seva esposa jeuen sobre el seu mausoleu de marbre de Carrara, al costat d'una immensa llosa de marbre granat que destinaren als seus nens. Sobre el costat dret de la capella s'obre la porta plateresca de la sagristia (1512) on s'admira una Maria Magdalena de Giovan Pietro Rizzoli de Gianpetrino discpul de Leonardo da Vinci.

 L'escala de la Coroneria.

Del ms pur estil renaixentista, aquesta majestuosa escala ha estat concebuda per Diego de Silo al comenament del segle XVI. El mestre ferreter francs Hilaire va participar en l'execuci de l'elegant rampa daurada. Est esculpida amb una gran riquesa iconogrfica, motius vegetals, animals fantstics, esfinxs, i altres animals que es distribueixen al llarg dels murs i arcs de l'escala. L'escala est rematada amb una barana de ferro sobredaurat de gran bellesa. Va ser model de l'escala que es pot admirar a l'pera de Pars.

 Les capelles laterals.

Cadascuna s un verdader museu d'art gtic i plateresc: Gil de Silo i Diego de la Cruz van treballar junts al gran retaule gtic de la capella de Santa Anna que descriu la vida de la mare de la Verge. En el seu centre s'obre l'Arbre de Jess al cim del qual regnen la Verge i el Nen. Al cor de l'Arbre representa la trobada d'Anna i de Joaquim, el seu esps. Al cap de la nau, a prop de les voltes, un papamoscas obrint la boca a ritme de les hores. Es veur a la capella del Sant Crist un d'aquests crists revestits de pell de bfal i de cabells per donar-los una aparena humana. El de Burgos s un dels ms populars. A la capella de la Presentaci, sepulcre del bisbe de Lerma, per Felipe Bigarny. A la capella de la Visitaci, tomba d'Alonso de Cartagena per Gil de Silo.

El claustre.

Les seves galeries gtiques del segle XIV, exposen nombroses escultures de l'escola de Burgos, de fusta policromada, de pedra i de terra cuita. A la capella de Sant Jaume s'hi troba el tresor, ric en peces d'orfebreria i d'adorns litrgics. La capella de Santa Catarina cont manuscrits antics (partida de matrimoni del Cid). Fixar-se en les consoles esculpides i pintades del segle XV, on hi figuren els reis moros que vingueren a retre homenatge al rei de Castella. A la sagristia, el Crist a la columna de Diego de Silo s un perfecte exemple de l'expressionisme de l'estaturia espanyola a partir del segle XVI. La sala capitular recoberta d'un sostre artesanat mudjar de fusta pintada del segle XVI, reuneix tapisseries de Brusselles dels segles XV i XVI, representant les virtuts teologals i cardinals, un dptic hispano-flamand i una Verge amb el Nen de Memling.

 Les tombes del claustre.

Al claustre hi podem trobar tombes monumentals que compten entre les ms destacables de l'ltim perode del gtic a Burgos. La resplendor artstica estava vinculada a la prosperitat econmica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71333" title="Banostor" nonfiltered="3006" processed="2988" dbindex="28190">
Banostor o Bonnia fou una fortalesa romana a Pannia, en front de Onagrinum, al Danubi, al pas dels Iazigs. Fou estaci de la V cohort de la V legi, i d un esquadr de cavalleria dlmata.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71335" title="Bonnia" nonfiltered="3007" processed="2989" dbindex="28191">


Bonnia, nom rom de la ciutat italiana de Bolonya.
Bonnia, fortalesa romana de Pannia, probablement Banostor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71337" title="Vona Liman" nonfiltered="3008" processed="2990" dbindex="28192">
Vona Liman, s una ciutat de Turquia situada a l'est del cap Jasonium, a la costa del mar Negre. s un dels millors ports de la costa per la profunditat de les seves aiges. Antigament fou nomenada Boon (en grec) o Vona (en llat). Vona fou tamb el nom d un cap o promontori al costat de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71339" title="Boon" nonfiltered="3009" processed="2991" dbindex="28194">



Ciutat de Turquia, vegeu Vona Liman;
Districte i vila de Somalilndia a la regi d'Awdal, vegeu Boon (Awdal);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71341" title="Worms" nonfiltered="3010" processed="2992" dbindex="28196">


Worms s una ciutat de l'estat federat de la Rennia-Palatinat, a Alemanya.

 Histria antiga .

La ciutat fou capital del poble dels Vangions establert a la riba esquerra del Rin, al sud de Magncia. Els romans li van dir Borbetomagnus per es creu que abans es deia Vangionas, i era a la via entre Magncia (Moguntiacum) i Estrasburg. A l edat mitjana el nom es va corrompre com a Wormtia del que va derivar Worms.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71343" title="Ras Teyonas" nonfiltered="3011" processed="2993" dbindex="28198">
Ras Teyonas s un cap de Lbia a l'oest de Cirenaica, que forma la part oriental del gran Sirte.

Antigament es deia Boreum (en grec Boreion) i era a l'oest de la Pentpolis Cirenaica, i al sud-est de Berenice. Tenia un petit port per el port de nom Boreum era ms al sud, i era poblat per molts jueus. El temple jueu fou convertit en temple cristi en temps de Justini I i els jueus foren obligats a convertir-se; la ciutat fou fortificada per defensar-la dels atacs berbers.

El lloc no ha estat identificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71348" title="Dniper" nonfiltered="3012" processed="2994" dbindex="28199">

El Dniper s un riu que neix a Rssia, passa per Bielorssia i Ucrana, i que desaigua a la mar Negra.

El seu nom antic fou Boristenes (Borusthenes en grec; Berysthenes en llat), i ms tard Danapris (del que va derivar Dniper) i els seus afluents principals es deien Hypanis (Bug) i Panticapes.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71349" title="Yamoussoukro" nonfiltered="3013" processed="2995" dbindex="28200">


Yamoussoukro s una ciutat de la Costa d'Ivori situada prop del llac de Kossou, embassament artificial sobre el riu Bandama. Situada a 6 50' N i 5 15' O, s des del 1983 la capital administrativa de l'estat en substituci d'Abidjan, a 240 km al sud, que n's la ciutat principal i encara en concentra l'activitat econmica.

La ciutat tenia 155.803 habitants segons el cens del 1998 i una poblaci estimada el 2006 de 200.103 habitants, originalment d'tnia baoul, si b actualment hi ha gent de procedncia molt diversa ja que es troba en una crulla de camins.

Hi destaca la baslica de la Mare de Du de la Pau.

Histria.
Yamoussoukro deu el seu nom a la reina Yamousso, que n'era la dirigent en temps de la colonitzaci francesa. En aquella poca (el 1901 tenia 475 habitants) era un petit poble anomenat N'Gokro, dedicat a l'agricultura. El 1939 la mxima autoritat del poble va passar a ser Flix Houphout-Boigny, lder de la independncia de la Costa d'Ivori, que hi va crear el Sindicat Agrcola Afric. Un cop nomenat president del nou estat, Houphout-Boigny hi va dedicar fortes inversions i va donar les seves plantacions de Yamoussoukro a l'estat. 

El mar del 1983, Yamoussoukro va esdevenir la capital poltica i administrativa de la Costa d'Ivori desprs que, en l'ltim segle, ho haguessin estat tamb Grand-Bassam (1893), Bingerville (1900) i Abidjan (1933).

El 6 de novembre del 2004, l'aeroport de Yamoussoukro fou atacat per la infanteria francesa desprs que un avi militar provinent de l'aeroport hagus bombardejat els soldats de la fora de pau de l'ONU, a ms  de diversos objectius controlats pels rebels, en qu havien mort nou militars francesos i un civil nord-americ. L'atac francs va destruir dos Sukhoi Su-25 de la Costa d'Ivori i diversos helicpters Mil Mi-24, que constituen la major part de les forces aries estatals. Aix va provocar un avalot que es va girar contra les tropes franceses desprs de la incursi contra l'aeroport.


Monuments i edificis destacats.
A Yamoussoukro s'aixeca el que pretesament s el lloc de culte cristi ms gran de la Terra, i per descomptat l'esglsia ms gran de l'frica: la baslica de la Mare de Du de la Pau, consagrada pel papa Joan Pau II el 10 de setembre del 1990. 

Tamb sn destacables la presa de Kossou, la Fundaci Flix Houphout-Boigny, la Casa del PDCI-GDR, les diverses escoles de l'Institut Politcnic Flix-Houphout-Boigny, l'aeroport internacional (amb una mitjana de 600 passatgers i 36 vols el 1995, s l'nic aeroport afric on podia aterrar el Concorde), l'Ajuntament, el temple protestant, la mesquita i el Palau dels Hostes.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71350" title="Bsfor Traci" nonfiltered="3014" processed="2996" dbindex="28201">
Bosfor Traci o Trcic es el nom antic del estre del Bsfor, que va rebre per estar situat a Trcia. 

La part occidental (actual Turquia europea) era dins la Trcia prpia, per la part oriental o Bitnia tamb era considerada part de Trcia i els bitinis foren considerats un poble d origen traci.

Unia el Pont Eux (mar Negra) amb la Propntida (mar de Marmara). Els bizantins el van esmentar mes tard com canal de Constantinoble i els turcs com a Boghas.

La via cap al Bsfor traci s iniciava a l'Hellespont (Dardanels) estret que separava el Quersons traci de la Troade, i donava accs a la Propntida (Mar de Marmara) al extrem de la qual hi havia l estret del Bsfor Trcia que donava entrada al Pont Eux o Mar Negra. A la regi es podien troba ciutats i llocs dels que cal esmentar els segents:

A la costa europea:

Aianteion (Funduklu), un altar a Ajax;
Petra Thermastis (Pentecorcon), una roca de forma especial;
Jasonium (grec Diplokion), una doble columna;
Arquies (Ortalcoi);
Anaplus (Kurutshesme) o Vicus Michaelicus, amb l esglsia bizantina dedicada al arcngel Miquel;
Arnaudkoi (Hestiae), promontori, amb l esglsia de Santa Teodora en la que va conspirar Alexis el fill de Manel Comn;
Quelae (Bebek);
Promontori Hermaeum (Rumili Hisar). ;
Portus Mulierum (Baltaliman);
Sinus Lastenes o Leostenes, un golf;
Cautes Baquiae (Jenikoi) ;
Farmcia (Terpia) ;
Claves Ponti (Kefelikoi), clau del Eux des on es veu per primer cop la mar Negra;
Sinus Profundus (grec Bathukolpos, turc Bujukdereh). ;
Simas (Mesaibuonu).
Scletrines (Sarigavi);
Serapeion (Rml-kawk), temple i desprs lloc on van existir castells genovesos. ;
Gyppolis (Karibdshe), roques que tanquen el port de Bijukliman (Portus Efesiorum);
Cyaneae Insula (Kuaneia) ;

A la costa asitica:

Ancyraeum promontorium (Jum-burun). ;
Coracium Promontorium (Fil-burun). ;
Pantekion o Mancipium;
Estiae;
Hieron ;
Argyronium Promontorium, que te l hospital bizant de Nosocomium ;
Kline d'Hracles (Jusha Tagh), o muntanya de Josu a la que els musulmans diuen que Josu es enterrat;
Sinus Amicus (Begkos),
Nicpolis;
Ecaea (Kandili). ;
Protos Discos i Deuteros Discos (grec Rhoizousai Akrai; turc Kulle-bagdschessi), illots de roca;
Crispolis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71351" title="Mtrica d'Schwarzschild" nonfiltered="3015" processed="2997" dbindex="28202">
La mtrica d'Schwarzschild (o soluci d'Schwarzschild o buit d'Schwarzschild) s una soluci exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espai-temps al voltant d'un cos massiu esfric sense rotaci i sense crrega elctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotaci. Malgrat ser una situaci no real s una bona aproximaci a cossos amb una rotaci prou lenta, com el Sol o la Terra. Segons el teorema de Birkhoff, la soluci d'Schwarzschild s la soluci del buit ms general posssible de les equacions d'Einstein en el cas esttic i simtric.

La soluci d'Schwarzschild fou calculada per l'astrofsic Karl Schwarzschild el 1916, pocs mesos desprs de la publicaci d'Albert Einstein de la seva teoria de la relativitat general. Fou la primera soluci exacta de les equacions de la relativitat general (a banda, bviament, de la soluci trivial de l'espai buit pla, o mtrica de Minkowski). Schwarzschild no pogu treballar gaire ms en la relativitat general, ja que mor poc desprs a causa d'una malaltia contreta durant la I Guerra Mundial.

Un forat negre d'Schwarzschild es caracteritza per una rea que l'envolta, anomenada horitz d'esdeveniments, situada al radi d'Schwarzschild, tamb anomenat radi del forat negre. Qualsevol cos de massa M sense rotaci i sense crrega elctrica que sigui ms petit que el radi d'Schwarzschild ser un forat negre.

La forma matemtica de la soluci d'Schwarzschild, expressada en coordenades d'Schwarzschild s:

;

on G s la constant de gravitaci universal, M s la massa de l'objecte i

;

s la mtrica estndard en una esfera (s a dir, s l'element d'angle slid). La constant

;

s'anomena radi d'Schwarzschild.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71354" title="Bsfor Cimmeri" nonfiltered="3016" processed="2998" dbindex="28205">

El Bsfor Cimmeri o Cimmric fou una regi en una part de l'actual Crimea centrada a l'estret de Ker  o de Yeni Kale, entre Ker  i Tmusurakan (Taman). El nom s'aplicava tamb al mateix estret de Ker .

A la regi hi havia algunes colnies gregues de les quals la milsia Panticapon, unida a d altres ciutats (Fanagria i Nimfon) i als pobles cimmeris (escites) de la regi va originar el regne del Bsfor Cimmric. 

Vegeu Regne del Bsfor.

Els pobles cimmris poblaven la regi entre el Quersons (Crimea)  i el riu Tyras (Dniester) i els grecs es van establir a la costa des el segle VII aC.

Panticapon (tamb esmentada com a Bosforos) estava al oest del estret. Un altra colnia important era Teodsia (tamb colnia milsia) . Entre ambdues, de nord a sud, hi havia Dia (potser Fasis), Nimfon (de la que resten unes runes), Acra, Kutaia (llat Cytaea) i Cazeca. Al nord de Panticapon es situaven Murmekion i Partenion.

Les ciutats dels cimmeris eren Cerberion, desprs anomenada Kimmerikon (possiblement de nom original Temruk), Patraos, Kepos i Fanagria (Taman)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71355" title="Unicorn (constellaci)" nonfiltered="3017" processed="2999" dbindex="28206">


L' Unicorn (Monoceros segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci feble del cel hivernal, envoltada per Ori a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est. Bordejada tamb per Canis Minor, Lepus, i Puppis.

Fets notables.

Monoceros s una constellaci quasi invisible, amb noms unes poques estrelles de la quarta magnitud.   Monocerotis t una magnitud aparent de 3,93, s una mica ms brillant que   Monocerotis, amb una magnitud visual de 3,98.

Per Monoceros t alguna cosa interessant per veure amb l'ajut d'un telescopi petit. Monocerotis s una estrella triple impressionant, les tres estrelles formen un triangle que sembla que subjectat. Les magnituds aparents de les estrelles sn 4,7, 5,2 i 6,1. William Herschel el va descobrir el 1781 i ho comentava com "una de les vistes ms boniques en els cels". 

Epsilon Monocerotis s una binria, amb magnituds aparents de 4,5 i 6,5.

S Monocerotis, o 15 Monocerotis, s una estrella variable blanca blavosa i esta localitzada en el centre de NGC 2264. Tanmateix la variaci de la seva magnitud no s massa gran. T una estrella companya de la magnitud aparent 8. 

V838 Monocerotis va tenir una explosi que comen el 6 de gener de 2002.

Objectes notables del cel profund.

Monoceros cont molts de cmuls i nebuloses, els ms notables sn:

M50, un cmul obert.
La Nebulosa de la Roseta (NGC 2237-9,46), una nebulosa difusa.
El Cmul de l'Arbre de Nadal i la Nebulosa del Con (NGC 2264), associada al primer.

Histria.

Monoceros s una constellaci moderna, generalment se suposa que li va donar nom l'astrnom i teleg holands Petrus Plancius el 1613 i registrada per Jakob Bartsch com a Unicornus en el seu planisferi de 1624; per Heinrich Wilhelm Olbers i Ludwig Ideler indiquen que la constellaci s ms antiga, ja que apareix a obres tan prest com 1564, i Joseph Scaliger informa d'haver-la trobada a una antiga esfera Persa. 

Mitologia.

Degut al fet que Monoceros s una constellaci moderna no t associada mitologia clssica. Sigui com sigui, en la mitologia medieval; l'unicorn s un animal mtic, que sembla un cavall per que porta una banya formant una espiral simple en el front. Era comuna creena que aquesta banya podia servir de antdot contra el ver. Aquest animal s sovint smbol de la castedat i la puresa.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71356" title="Ringo Starr" nonfiltered="3018" processed="3000" dbindex="28207">

Richard Starkey MBE (Liverpool 7 de juliol del 1940), conegut com a Ringo Starr, s un msic britnic fams per haver estat bateria i cantant del grup de rock The Beatles.
Starr va contraure matrimoni amb Maureen Cox l'any 1965 i van tenir tres fills, Zak, Jason, i Lee. La parella es divorci el 1975 i l'any 1981 Starr es va casar amb l'actriu Barbara Bach, famosa per haver estat "noia Bond") a la pellcula The Spy Who Loved Me de la srie cinematogrfica del popular agent James Bond.

Primers anys.

Els pares de Ringo Starr es van divorciar quan ell encara era un nen i la seva mare es va tornar a casar (amb Harry Graves). Va crixer al barri obrer de Dingle (Liverpool). Va travessar dues malalties greus durant la seva infantesa i va romandre tres anys a un hospital, cosa que va obstaculitzar seriosament la seva formaci acadmica. Desprs de la seva darrera estada a l'hospital, a l'edat de 15 anys, amb prou feines sabia llegir i escriure.  Igual com els altres tres Beatles, John Lennon, Paul McCartney i George Harrison, el jove Ritchie (tal com era conegut aleshores) tamb era un entusiasta seguidor de l'Skiffle. L'any 1957 va muntar el grup The Eddie Clayton Skiffle Group amb Eddie Miles. El 1959 va entrar a The Raving Texans, un quartet que tocava com a banda d'acompanyament del cantant Rory Storm. Fou en aquesta poca que va adquirir el sobrenom de Ringo, a causa dels anells que duia i tamb perqu recordava el mn dels westerns (probablement feia referncia al personatge que interpretava John Wayne a Stagecoach). Pel que fa a l'origen del cognom Starr, aquest s'explica perqu d'aquesta manera es podien presentar els seus solos de bateria com a "Starr Time" (fent el joc de paraules en angls).

El seu primer contacte amb els Beatles fou a Hamburg, l'octubre del 1960, mentre Starr tocava amb Rory Storm and The Hurricanes. Quan els Beatles van acomiadar el seu bateria Pete Best el 16 d'agost del 1962, van triar Starr per ser el seu substitut.

Storm no va posar entrebancs a la cessi de Starr i els seguidors de Pete Best van mostrar la seva decepci esbroncant el grup amb crits com "Pete Best forever! Ringo never!" i protagonitzant alguns aldarulls al Cavern Club.

La seva funci dins dels Beatles.

L'estil de Starr va jugar un paper central dins la msica interpretada i enregistrada pels Beatles. Des del 1962, quan va entrar a formar part del grup, va anar consolidant un estil de tractar el ritme a la msica popular que ha anat creixent en importncia i influncia a mesura que han anat passant els decennis des que els Beatles van enregistrar les seves obres. Starr s esquerr per tot i aix toca un kit de bateria amb una disposici de dret. La seva tendncia a portar el ritme principalment amb l'esquerra contribueix a definir el seu particular estil.

"Abans d'en Ringo, els bateries famosos es mesuraven per la seva habilitat i virtuosisme a l'hora de fer els solos", en paraules del bateria Steve Smith. "La popularitat d'en Ringo va establir un nou model pel que fa a la manera com el pblic veia els bateries. Vam comenar a veure el bateria com un element que participava de la mateixa manera que els altres en la tasca compositiva. Una de les grans qualitat d'en Ringo era que componia parts de bateria niques per a les canons dels  Beatles. Pots escoltar una part de bateria d'en Ringo sense la resta de la msica i identificar igualment la can."

Molts bateries esmeenten Starr com una influncia cabdal, entre ells Max Weinberg de l'The E Street Band, Liberty DeVitto de la banda de Billy Joel i Phil Collins, entre d'altres. Segons Collins, Starr s un bateria que ha estat "generalment menystingut. Hi ha parts de bateria a la can 'A Day in the Life' de notable complexitat. Podrien agafar un bateria actual i dir-li 'Vull quelcom d'igual' i no sabria qu fer". Al seu extensiu estudi de les sessions d'enregistrament dels Beatles, Mark Lewisohn va confirmar que Starr era efica, i el seu rendiment era constant i estable. Segons Lewisohn, en menys d'una dotzena d'ocasions al llarg dels vuit anys en qu els Beatles van enregistrar msica, una interrupci a una can era causada per una errada de Starr, mentre que la majoria de preses inacabades ho eren com a conseqncia d'errades dels altres tres msics. Starr ha afirmat que la part de bateria ms difcil que mai ha executat amb els Beatles fou a la can "Rain". Starr tamb destaca per haver avanat algunes tcniques de bateria moderna (per a interpretaci i per a enregistrament) com ara el matched grip (que en angls designa la manera d'agafar els pals com si es tracts d'una extensi del bra, d'una manera similar a com un jugador de tenir agafa la raqueta); situar la bateria sobre una plataforma elevada (i la influncia que aix va tenir a l'aspecte visual de les actuacions de rock des d'aleshores); l'afinaci baixa dels timbals de la bateria o la utilitzaci d'elements atenuants de la vibraci dels timbals.

Starr va fer tot aix sense ostentaci: l'nic solo de bateria que hom troba a tot el catleg dels Beatles s a la can "The End" del disc Abbey Road, i fins i tot aleshores el van haver de convncer que el fes. Molts bateries tcnics i experimentats han estat fora crtics amb l'habilitat de Starr, mentre el gruix dels oients tendeix a ser ms comprensiu. Aix probablement s degut a qu la tcnica de Starr s decebedorament bsica. Starr ha comentat que els altres Beatles sovint li donaven instruccions precises de com executar les parts de bateria fins al punt que hom podria descriure la seva interpretaci com a "programada".   

John Lennon, Paul McCartney i George Harrison han afirmat que Starr era el millor bateria de rock, tot i que quan a una entrevista se li va preguntar a Lennon si Starr era el millor bateria del mn, Lennon va respondre "He's not the best drummer in The Beatles!" ("No s el millor bateria de The Beatles"): una afirmaci que feia referncia a "Back In The USSR" i "Dear Prudence, les dues primeres canons del disc conegut com a l'lbum Blanc (1968), oficialment publicat com a The Beatles, en qu McCartney va executar les parts de bateria (Starr havia abandonat les sessions d'enregistrament i va estar dues setmanes a tornar-hi desprs que la resta dels Beatles el van convncer, moment en qu fins i tot  van decorar el seu kit de bateria amb flors). McCartney tamb va tocar la bateria a "The Ballad of John and Yoko" a inicis del 1969 ats que noms Lennon i McCartney estaven disponibles en aquell moment per participar a les sessions d'enregistrament de la can. Starr ha comentat que va tenir la sort d'estar "envoltat per tres bateries frustrats" que noms sabien tocar d'una manera determinada.  Efectivament, la interpretaci de McCartney a The Ballad of John Yoko i a "Back in the USSR" s regular i estable per probablement massa montona i mancada de dinamisme si es compara amb l'estil habitual de Starr. Starr tampoc va tocar la bateria a algunes sessions d'enregistrament de la can "Love Me Do" en qu el bateria de la sessi Andy White va ser contractat per a l'ocasi pel productor dels Beatles George Martin.

El carcter obert, sociable i el sentit de l'humor de Starr va jugar un important paper en l'xit dels Beatles, en combinar-se amb l'enginy de Lennon, l'encant de McCartney, i la tranquilla discreci de Harrison. Foren aquestes qualitats que van fer dels Beatles els "Fab Four". Starr tamb va fer aportacions a camps on els altres mostraven febleses com sn el de les relacions pbliques (Starr tenia un paper destacat a les rodes de premsa) i la interpretaci (Starr fou l'nic dels quatre que va reeixir com a actor, assolint papers protagonistes a diverses pellcules i especials de televisi).

Starr normalment cantava com a mnim una can a cadascun dels discs dels Beatles, cosa que ajudava a establir la personalitat vocal individualitzada dels membres de la banda de cara al pblic. En alguns casos eren Lennon o McCartney els qui componien alguna can especialment destinada a ser cantada per ell (tal com Lennon va fer amb "Good Night", de llbum Blanc i McCartney va fer amb "Yellow Submarine" de Revolver. Les melodies vocals d'aquestes canons sovint eren deliberadameent limitades pel que fa al seu registre i la seva complexitat per adaptar-se a les facultats vocals de Starr.

Dels quatre Beatles, Starr fou qui menys aportacions compositives va fer al grup. Els Beatles explicaven que quan el bateria els presentava una can com a candidata a formar part d'un disc, les seves canons sovint sonaven (a orelles dels altres tres Beatles) com un reciclat d'altres canons populars del moment, cosa que Starr no reconeixia fins que els altres li feien veure de manera detallada. malgrat tot, Starr va compondre "Don't Pass Me By" (per a l'lbum Blanc i "Octopus's Garden" per al disc Abbey Road, tot i que amb ajudes puntuals de Harrison. L'lbum Blanc va mostrar un cop ms el gust de Starr per la msica country, cosa que ja havia fet anteriorment, per exemple a la can What Goes On' del disc 'Rubber Soul', escrita conjuntament amb Lennon i McCartney.  Starr tamb va compondre "Taking a Trip to Carolina" (al segon CD del disc Let It Be... Naked, i apareix com a coautor, juntament amb els altres tres Beatles, de "Flying", "Dig It", "12-Bar Original", "Los Paranoias", "Christmas Time (Is Here Again)", i la versi que el 1995 van fer de "Free As A Bird", mentre que  "Maggie Mae" va aparixer com a "Traditional arr. Lennon/McCartney/Harrison/Starkey".

Per altra banda, Starr va fer nombroses aportacions a lletres de canons de Lennon i McCartney, tot i que sovint de manera no intencionada. En aquest sentit, un dels exemples ms famosos s l'origen del ttol de la primera pellcula del grup, A Hard Day's Night. Starr va sortir de l'estudi desprs d'una llarga jornada de feina i va voler comentar als seus companys que aquell havia estat "un dia dur" per en adonar-se  que ja s'havia fet fosc va modificar la frase fent el fams joc de paraules en angls, cosa que Lennon i McCartney van decidir agafar com a ttol per a la seva pellcula que encara s'estava filmant. Starr tamb va contribuir a l'elaboraci de la lletra de la can "Badge" d'Eric Clapton i Harrison. Segons ha afirmat Clapton en entrevistes, els versos "I told you 'bout the swans that live in the park; Then I told you 'bout our kid, now he's married to Mabel" van ser aportacions de Starr. Una altra frase de Ringo que Paul McCartney i John Lennon van decidir que fos ttol de can fou Tomorrow Never Knows (del disc Revolver), relativa a la incertesa del dest de les seves carreres en el futur.

Desprs dels Beatles.

Desprs de la dissoluci dels Beatles el 10 d'abril del 1970, Starr va publicar dos discs abans que acabs l'any. Al primer, Sentimental Journey, Ringo interpretava standards de jazz amb la collaboradors de prestigi com Quincy Jones, George Martin i Paul McCartney, entre d'altres. El seu segent disc, Beaucoups of Blues, feia el mateix per en aquest cas dins un context de country i incloa la participaci del llegendari msic de sessi de Nashville, Pete Drake. L'any 1971 va assolir un fort xit comercial amb el single "It Don't Come Easy" i l'any segent amb "Back Off Boogaloo" (que va ser el seu single de ms xit al Regne Unit en arribar al nmero 2, tot i que Starr tamb ha tingut dos nmeros 1 als Estats Units amb "Photograph",  (coescrita amb Harrison) i "You're Sixteen"). Starr s l'nic Beatle que no ha aconseguit cap nmero 1 a les llistes d'xit del Regne Unit (va arribar al nmero 7 amb Sentimental Journey i Ringo). El disc Ringo va arribar al nmero 2 de les llistes nordamericanes. 

Starr va prendre part a The Concert For Bangla Desh organitzat per Harrison l'any 1971, i va enregistrar parts de bateria per al disc All Things Must Pass de Harrison i al disc John Lennon/Plastic Ono Band.  

L'any 1972 va debutar com a director cinematogrfic amb el rodatge del documental Born to Boogie sobre el grup T. Rex. Starr havia iniciat una forta amistat amb el cantant i lder de T.Rex, Marc Bolan, i durant l'etapa en qu filmava el documental va publicar el single 'Back Off Boogaloo' en qu, tot i que Starr hi figurava com a nic autor, mostra una clara influncia de l'estil de Bolan. 

L'any 1973 va publicar el que comunment es considera la seva millor obra en solitari i el disc del seu catleg que ms exemplars ha venut: Ringo. Produt per Richard Perry i amb la collaboraci dels altres Beatles a diverses canons (sempre per separat), el disc va esdevenir el seu xit comercial ms gran i en destaquen les canons "Photograph", "You're Sixteen", "I'm the Greatest" (composta per Lennon). Tamb fou reeixit el seu successor un any desprs, Goodnight Vienna, que inclou les canons "Only You (And You Alone)", i "No No Song" a ms de la collaboraci compositiva de Lennon a la can que dna ttol al disc. Tot i que va seguir editant discs, la carrera musical de Starr va experimentar una lenta davallada comercial des d'aleshores. L'any 1980, Harrison va compondre "Wrack My Brain" que apareix a disc de Starr Stop and Smell the Roses (inicialment el guitarrista tenia intenci de cedir-hi la can All Those Years Ago per es va fer enrrere i la can va aparixer al seu disc Somewhere in England).

L'any 1989, tot sortint d'un tractament contra l'alcoholisme, va comenar a  tenir una notable presncia als circuits estiuencs de msica en directe amb les gires que va organitzar sota el nom Ringo Starr and His All-Starr Band, en qu compartia escenari amb coneguts membres de grups de rock de diverses opoques. Aquest concerts alternaven en Ringo cantant algunes canons del seu propi repertori i dels Beatles, amb fragments en qu els altres membres interpretaven canons de les seves respectives carreres amb en Ringo a la bateria (i en aquest format el bateria encara podria cantar alguns canons ms). Aquest sistema evitava a Ringo haver de carregar amb tot el protagonisme dels concerts i permetia a l'audincia veure diversos msics coneguts i sentit un repertori variat. La vuitena gira en aquest format de banda d'estrelles va tenir lloc l'any 2003.

A banda de les pellcules que va fer mentre era amb els Beatles, (A Hard Day's Night (1964), Help (1965), Magical Mystery Tour (1967), Yellow Submarine (1968), Let It Be (1970)), Starr ha participat com a actor a Candy (1968), The Magic Christian (1969) (amb Peter Sellers), Son of Dracula (1974) i Caveman (1981). Va aparixer com a Larry the Dwarf a la pellcula de Frank Zappa 200 Motels (1971).  Va aportar la seva veu a la pellcula d'animaci de Harry Nilsson The Point! (1971). Va tenir una especialment bona acollida a la pellcula britnica That'll Be the Day (1973) en qu hi participava fent de Teddy boy. Tamb va fer de "The Pope" a Lisztomania (1975) de Ken Russell. 

L'any 1978 va crear amb Robin Cruikshank una empresa de mobles entre els quals hi havia un model de xemeneia en forma de donut dissenyada per Starr. 

El 1984 va fer de narrador de la srie infantil de televisi Thomas the Tank Engine and Friends, l'xit de la qual va provocar que tamb hi particips a la versi noramericana (Shining Time Station) l'any 1989. L'any 1985 va participar a la versi cinematogrfica d'"Alice in Wonderland".

Ringo va posar la seva veu a l'episodi Brush with Greatness de la srie d'animaci The Simpsons l'any 1991 i posteriorment tamb hi va aparixer personalment (fou el primer Beatle en participr-hi). L'any  1996 va protagonitzar un anunci de suc de poma al Jap (s'aprofitava el fet que el mot ringo en japons correspon a la paraula poma). A la dcada dels 90 va protagonitzar un anunci de Pizza Hut juntament amb els membres del grup britnic The Monkees.

El 2002 Starr va entrar a formar part del Percussive Hall of Fame del qual en formen part  bateries d'elit com Buddy Rich and William F. Ludwig, Sr. i el seu fill.

El 29 de novembre del 2002, Starr va interpretar "Photograph" al Concert For George que va tenir lloc al Royal Albert Hall de Londres amb motiu del primer aniversari de la mort de Harrison. 

L'any 2003 Starr va iniciar una etapa d'enregistraments per a la discogrfica independent Koch Records, cosa que va donar com a resultat l'edici el mateix any del disc Ringo Rama (que inclou la participaci de msics com David Gilmour, Eric Clapton i Charlie Hayden) i Choose Love (2005) que inclou la can de tribut a Harrison "Never Without You" i les collaboracions de Billy Preston i Chrissie Hynde.

El gener del 2005 es va anunciar que el dibuixant de cmics Stan Lee treballaria amb Starr en l'elaboraci d'una pellcula animada musical basada en la seva persona.

El setembre del 2005, l'ajuntament de Liverpool va anunciar la demolici de la casa natal de Ringo Starr adduint que no tenia "significaci histrica", per finalment es va decidir que es traslladaria pedra per pedra i seria preservada en un emplaament diferent. 

Starr s l'nic membre dels Beatles que encara no ha estat introdut al Rock and Roll Hall of Fame com a artista individual. De la mateixa manera, Starr fou l'nic en no ser incls als 100 Greatest Britons, llista que inclou John Lennon, Paul McCartney i George Harrison.

Edicions de l'All-Starr Band.
 1989  Ringo Starr, Clarence Clemons, Rick Danko, Levon Helm, Dr. John, Jim Keltner, Nils Lofgren, Billy Preston, Joe Walsh;
 1992  Ringo Starr, Timmy Cappello, Burton Cummings, Dave Edmunds, Nils Lofgren, Todd Rundgren, Timothy B. Schmit, Zak Starkey, Joe Walsh;
 1995  Ringo Starr, Randy Bachman, Felix Cavaliere, John Entwistle, Mark Farner, Billy Preston, Mark Rivera, Zak Starkey;
 1997-98  Ringo Starr, Gary Brooker, Jack Bruce, Peter Frampton, Simon Kirke, Mark Rivera (noms als assaigs   Dave Mason);
 1999  Ringo Starr, Gary Brooker, Jack Bruce, Timmy Cappello, Simon Kirke, Todd Rundgren (va abandonar el projecte abans de l'inici de la gira - Joe Walsh);
 2000  Ringo Starr, Jack Bruce, Eric Carmen, Dave Edmunds, Simon Kirke, Mark Rivera;
 2001  Ringo Starr, Sheila E., Greg Lake, Ian Hunter, Howard Jones, Roger Hodgson, Mark Rivera;
 2003  Ringo Starr, Paul Carrack, Sheila E., Colin Hay, Mark Rivera, John Waite;

Discografia.
Discografia de Ringo Starr

Filmografia.
Aquest s el llistat de la filmografia de Ringo Starr com a actor (si no s'especifica altra cosa).

The Beatles Come to Town (1963) (curtmetratge);
A Hard Day's Night (1964);
Help! (1965);
Reflections On Love (1966) (curtmetratge);
The Beatles Mod Odyssey (1968) (curtmetratge);
Yellow Submarine (1968) (veu);
Candy (1968);
The Magic Christian (1969);
Let It Be (1970) (documental);
Music! (1971) (documental);
200 Motels (1971);
Blindman (1971);
Did Somebody Drop His Mouse? (1972) (curtmetratge);
The Concert for Bangladesh (1972) (documental);
Born to Boogie (1972) (documental) (tamb n's el director);
That'll Be the Day (1973);
Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1973) (documental);
Son of Dracula (1974);
Lizstomania (1975);
The Day the Music Died (1977) (documental);
The Beatles and Beyond (1977) (documental);
Sextette (1978);
The Last Waltz (1978) (documental);
The Kids Are Alright (1979) (documental);
Caveman (1981);
The Cooler (1982) (curtmetratge);
Give My Regards to Broad Street (1984);
Water (1985) (cameo);
To the North of Katmandu (1986);
Sun City/The Making of Sun City (1986) (documental);
Queen: The Magic Years (1987) (documental);
Walking After Midnight (1988) (documental);
The Return of Bruno (1988);
Concert for George (2003) (documental);

Enllaos externs.
 RingoStarr.com Web oficial;
 Ringo Starr and His All-Starr Band;
 Obra pictrica;
 Ringo Starr lyrics Lletres de can;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71357" title="ngrod" nonfiltered="3019" processed="3001" dbindex="28208">
Angrod (pronunciat ng-rod) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el segon fill de Finarfin, un Senyor dels oldor, i germ de Finrod Felagund, Aegnor i Galadriel.

El seu nom s la forma 'sindaritzada' del seu nom en quenya: Angarato, que signigica "campi de ferro"

La seva esposa era una dama oldorin anomenada Eldalt (Edhellos en sindarin). Va ser pare d'Orodreth, i per tant avi de l'nic fill d'aquest: Gil-galad.




Va morir amb el seu germ egnor lluitant a la Dagor Bragollach.


Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad
 
   (* Esposa de N'Elrond)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71358" title="Nicolas-Louis de Lacaille" nonfiltered="3020" processed="3002" dbindex="28209">

Nicolas Louis de Lacaille (* 15 de mar de 1713 a Rumigny (Ardenes);   21 de mar 1762 a Pars) va ser un astrnom francs conegut principalment per dedicar-se a catalogar estrelles (prop de 10.000) i possex l'honor d'haver nomenat 15 constellacions d'un total de 88. Va calcular i va tabular una llista de eclipsis per a 1800 anys.

Biografia. 
Lacaille va estudiar Teologia, Matemtica i Astronomia en el College de Lisieux de Pars. En l'any 1739 va ser ajudant de Cassini a establir la Meridiana de Pars i el 1741 va ser elegit membre de Acadmia de Pars. Durant els anys 1750-1754 es va dedicar a estudiar les estrelles i constellacions de l'hemisferi austral des dels viatges que feia al Cap de Bona Esperana la part ms austral del continent afric. Desprs d'aquest estudi va publicar l'obra Coelum Australe Stelliferum la seva obra ms famosa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71359" title="Constant (desambiguaci)" nonfiltered="3021" processed="3003" dbindex="28210">

Geografia:
Constant, municipi del Tarragons.
Biografies:
emperadors romans i bizantins;
Constant I el Gran, emperador rom;
Constant II, emperador rom;
Constant III, emperador rom (usurpador);
Constant III Heracli, emperador bizant;
Constant IV Pogonat, emperador bizant;
Constant V Coprnim, emperador bizant;
Constant VI, emperador bizant;
Constant VII Porfirogneta, emperador bizant;
Constant Lecap, coemperador amb el seu pare Rom I Lecap, emperador bizant;
Constant VIII, emperador bizant;
Constant IX Monmac, emperador bizant;
Constant X Ducas, emperador bizant;
Constant Ducas, emperador bizant, fill de Constant X Ducas;
Constant (XI) Lscaris, emperador bizant;
Constant XI Paleleg, emperador bizant;
grans ducs de Rssia;
Constant "KR" de Rssia, gran duc de Rssia (1858-1915);
Constant Nikolaievitx de Rssia, gran duc de Rssia (1827-1892);
Constant Pavlovitx de Rssia (1779-1831), gran duc de Rssia;
jutges d'Arborea;
Constant I de Lacon, jutge d'Arborea;
jutges de Cller;
Constant Salusi II, jutge de Cller;
Constant Salusi III, jutge de Cller;
jutges de Gallura;
Constant II Spanu, jutge de Gallura;
Constant III de Lacon, jutge de Gallura;
jutges de Torres;
Constant I, jutge de Torres;
Constant II, jutge de Torres;
papes i antipapes;
Constant I, papa (708-715);
Constant, antipapa (767-769);
patriarques de Constantinoble;
Constant I, patriarca ecumnic (675-677);
Constant II, patriarca ecumnic (754-766);
Constant III Lichoudas, patriarca ecumnic (1059-1063);
Constant IV Cliar, patriarca ecumnic (1154-1156);
Constant V, patriarca ecumnic (1897-1901);
Constant VI, patriarca ecumnic (1924-1925);
prnceps de Mukhran;
Constant I, prncep de Mukhran;
Constant II, prncep de Mukhran;
Constant III, prncep de Mukhran;
Constant IV, prncep de Mukhran;
reis d'Armnia Menor;
Constant I, rei d'Armnia Menor;
Constant II, rei d'Armnia Menor;
Constant III, rei d'Armnia Menor;
Constant IV, rei d'Armnia Menor;
Constant V, rei d'Armnia Menor;
Constant VI, rei d'Armnia Menor;
reis d'Esccia;
Constant I, rei d'Esccia;
Constant II, rei d'Esccia;
Constant III, rei d'Esccia;
reis de Gergia;
Constant I, rei de Gergia;
Constant II, rei de Gergia;
reis de Grcia;
Constant I, rei de Grcia;
Constant II, rei de Grcia;
reis d'Imertia;
Constant I, rei d'Imertia;
Constant II, rei d'Imertia;
Constant III, rei d'Imertia;
reis de Kakhtia;
Constant I, rei de Kakhtia;
reis de Kartli;
Constant III, rei de Kartli;
Altres personatges:
Constant, jurista bizant contemporani de Justini ;
Constant d'Antioquia, prevere de l'esglsia metropolitana d'Antioquia;
Constant Cfales, compilador grec bizant ;
Constant el Diaca, diaca i  chartophylax de l'esglsia metropolitana de Constantinoble;
Constant Llombart, pseudnim de Carmel Navarro i Llombart, escriptor valenci i activista valencianista (1848-1893);
Constant Licudes o Licudex, religis bizant;
Constant Meliteniota, ardiaca bizanti ;
Constant Niceu, jurista bizant ;
Constant Rodi, poeta bizant ;
Constant Scul, filsof o retric grec;
Juli Constant, segon fill de Constanci Clor i la seva segona dona Teodora;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71360" title="Lepus (desambiguaci)" nonfiltered="3022" processed="3004" dbindex="28211">


Astronomia: nom llat de la constellaci de la llebre, Llebre (constellaci);
Taxonomia: gnere de les llebres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71361" title="Abidjan" nonfiltered="3023" processed="3005" dbindex="28212">

Abidjan s la ciutat principal de la Costa d'Ivori i el seu centre comercial i financer, i en va ser la capital administrativa de 1933 a 1983; tamb s la capital del departament homnim. Situada a 5 25' N i 4 2' O, s'aixeca vora la llacuna d'bri, damunt diverses pennsules i illes adjacents, connectades per ponts. T 3.796.677 habitants (2006) i 5.060.858 a l'aglomeraci, cosa que la fa la ciutat ms poblada de l'frica Occidental desprs de Lagos (Nigria) i una de les ms habitades del continent afric.

T un important port de mar, connectat a la costa del golf de Guinea, un dels principals de la regi. Les indstries principals sn l'alimentria, automobilstica, txtil i qumica, en qu destaca la producci de sabons. Al departament d'Abidjan tamb hi ha una important refineria de petroli. Prop del port hi ha tamb l'Aeroport Internacional de Port Bout.

En un temps una de les ciutats ms prsperes i pacfiques de l'frica, a partir de l'inici de la guerra civil del 2002 s'ha convertit en una de les ms perilloses del continent, amb freqents avalots contra la poblaci estrangera i un greu increment de la criminalitat. 

Histria.
La ciutat va crixer arran de la construcci d'un nou moll el 1931 i a causa de la seva designaci com a capital de la colnia francesa el 1933. La inauguraci del canal de Vridi el 1951 va permetre un important creixement del seu port, que passava a estar connectat amb el mar. El 1983, Yamoussoukro fou designada la nova capital estatal, per la majoria de les oficines del Govern i les ambaixades encara sn a Abidjan.

Llocs d'inters.
La ciutat s la seu de la Universitat d'Abidjan, de diversos instituts tcnics, de la biblioteca nacional i de diversos museus.

Com a llocs destacats trobem la catedral de Saint-Paul (projectada per Aldo Spiritom), el Museu Municipal d'Art Contemporani de Cocody i la reserva forestal del Parc du Banco. El barri de Le Plateau s conegut pels seus gratacels, fet inusual a l'frica Occidental. s el centre de negocis d'Abidjan. Amb les seves botigues de categoria i les terrasses dels cafs, Le Plateau s el lloc preferit dels passavolants. El barri s tamb la seu de diversos bancs.

Enllaos externs.
 Fotos d'Abidjan (en francs);
 Ms fotos (en espanyol);
 Mapa de la ciutat (en francs);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71362" title="Fnrod" nonfiltered="3024" processed="3006" dbindex="28213">
Finrod Felagund s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf oldorin, primognit de Finarfin, i germ d'Angrod, Aegnor i Galadriel.

El nom Finrod s una forma sindarin del quenya Findarto, que aproximadament significa "Poders descendent de Finw". Felagund era un epess (sobrenom) que li van donar els nans i que significa "Habitant de les cavernes", i que s una forma sindaritzada del Khuzdul. Un altre nom donat a Finrod era Nm, que significa "el savi", que era com l'anomenaven Bor i la seva gent. 




Va fugir de Valinor amb els seus germans, per establir-se a la Terra Mitjana.  Va fundar la ciutat de Minas Tirith al Pas del Sirion, i ms tard la fortalesa de Nargothrond, on fou rei.

Mentre caava per les terres de Thargelion a l'est de Belerinand, va ser el primer oldor en descobrir els homes, i va passar molt de temps amb ells, aprenent el seu llenguatge i ensenyant-los sindarin. Va establir amistat amb Andreth de la Casa de Bor, a qui visitava sovint durant el setge d'ngband per parlar dels temes que afectaven a homes i elfs. Una daquestes converses es va transcriure i s coneguda com a "Athrabeth Finrod ah Andreth".

Barahir, de la Casa de Bor, va salvar la vida de Felagund a la Dagor Bragollach, i Finrod va recompensar-lo amb el seu anell, que va passar a ser conegut com l'Anell de Barahir. Quan, anys desprs, Beren el fill de Barahir va anar a Nargothron demanant ajuda, Finrod va acompanyar-lo en el seu quest per trobar el Silmaril per  pagar el deute. Celegorm i Curufin, que vivien a Nargothrond en aquells temps, van persuadir la majoria dels elfs a no acompanyar.lo, i noms deu guerrers van acompanyar-los. Tots dotze van ser capturats i portats a Tol-in-Gaurhoth (l'Illa dels Homes Llop). Els deu companys van ser torturats i morts, i Finrod mateix va morir enfrontant-se a un llop per defensar a Beren.

Mentre vivia a Valinor estimava a Amari, una elf vanyarin, que es va negar a seguir-lo a la Terra Mitjana. Mai va deixar d'estimar-la i per aix no es va casar durant els segles que va viure a l'altra banda del mar. 

Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad         (* Esposa de N'Elrond)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71363" title="Cairns" nonfiltered="3025" processed="3007" dbindex="28214">


Cairns () s una ciutat regional i una rea de Govern Local que es troba a Queensland, Austrlia. Fundada l'any 1876 i anomenada pel governador de Queensland William Wellington Cairns, servia com a punt de partida de miners buscant or al riu Hodgkinson, va patir una devallada quan una ruta ms fcil va ser descoberta des de Port Douglas.

Actualment la ciutat t uns 130.000 habitants i reposa sobre la indstria del sucre i el turisme. A 1720 km de Brisbane i a uns 2500 de Sydney per carretera, s una ciutat amb clima tropical, a uns 35-40 C de mitjana a l'estiu i 25 C a l'hivern.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71364" title="Michael Faraday" nonfiltered="3026" processed="3008" dbindex="28215">

Michael Faraday (1791-1867) va ser un cientfic (fsic i qumic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroqumica i l'electromagnetisme. Fill d'un ferrer va rebre escassa formaci acadmica, entrant als 14 anys a treballar d'aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar all va llegir llibres de temes cientfics i va realitzar experiments en el camp de l'electricitat, desenvolupant un agut inters per la cincia que ja no l'abandonaria.

L'any 1812 va assistir a una srie de conferncies impartides pel fsic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferncies juntament amb una petici d'ocupaci. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori qumic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa. En una societat classista com l'anglesa de finals del segle XIX Faraday no va ser considerat com un cavaller.

Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, desprs que el qumic dans Oersted descobrs la relaci entre corrents elctrics i camps magntics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotaci electromagntica, en realitat, un motor elctric. Deu anys ms tard, el 1831, va comenar els seus ms famosos experiments amb qu va descobrir la inducci electromagntica, experiments que encara avui dia sn la base de la moderna tecnologia electromagntica. Treballant amb l'electricitat esttica, va demostrar que la crrega elctrica s'acumula a l'exterior dels conductors elctrics carregats, amb independncia del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s'empra en el dispositiu denominat gbia de Faraday. 

Sota la direcci de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la qumica. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. Tamb va descobrir el benz; va investigar noves varietats de vidre ptic i va dur a terme amb xit una srie d'experiments de liqefacci de gasos comuns. 

Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l'any segent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de qumica en aquesta instituci. Dos anys ms tard li va ser concedida una pensi vitalcia de 300 lliures anuals.

En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitncia elctrica es denomina faraday, que a la fsica, el faraday s una unitat de la crrega elctrica; un faraday s igual a la crrega de 6.02 electrons del  1023 (un talp).
El culombio de la unitat del SI ha substitut al faraday; un faraday s equivalent a 96485.3415 culombios. Calculen al faraday usat en clculs referent a electrlisis, com altres reactiu en talps.

Vegeu tamb.
Llei de Faraday;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71369" title="Dlar australi" nonfiltered="3027" processed="3009" dbindex="28216">

El dlar australi (en angls Australian dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial d'Austrlia i els seus territoris dependents (les illes de Christmas, Cocos o Keeling, Heard i McDonald i Norfolk i els Territoris Antrtics Australians), aix com dels estats independents del Pacfic de Kiribati, Nauru i Tuvalu. En aquest darrer estat tamb es fan servir monedes especfiques per a Tuvalu (vegeu dlar de Tuvalu); malgrat tot, el dlar de Tuvalu no s, legalment parlant, una unitat monetria independent.

Normalment el dlar australi s'abreuja $, o A$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s AUD. Se subdivideix en 100 cents.

En angls se l'anomena amicalment tamb Aussie battler ("batallador australi"); durant un perode de prdua de valor respecte al dlar EUA (entre els anys 2001 i 2002), localment se l'anomenava de vegades Pacific peso ("peso del Pacfic"). 

El dlar australi s actualment el sis en el rnquing de monedes ms usades en el mercat internacional (darrere el dlar nord-americ, el ien, l'euro, la lliura esterlina i el dlar canadenc), ja que fa acte de presncia en un 4-5 % aproximadament del total de negoci mundial. El dlar australi s popular entre els canviadors de monedes a causa de la manca relativa d'intervenci governamental en el mercat estranger i per l'estabilitat general de l'economia i del Govern, i sembla que ofereix bns de diversificaci en un ndex que cont les principals monedes mundials (per exemple per la seva major exposici a les economies asitiques i al cicle de les matries).

 Histria .

El dlar australi es va introduir el 1966, no noms com una simple substituci de la lliura australiana (que ja feia molt que s'havia diferenciat de la lliura esterlina) sin tamb com a nova unitat monetria que utilitzava el sistema decimal. El primer ministre australi Robert Menzies volia anomenar la nova moneda royal (s a dir, "reial"), i tamb es van proposar altres denominacions com ara austral. 

Tot i que les primeres emissions del Banc de Reserva d'Austrlia ja s'havien donat a la impremta amb el nom de royal, aquest nom tan inusual no gaud de prou popularitat i fou arraconat en favor del de dlar. 

El 14 de febrer del 1966 el dlar australi, doncs, substitua la lliura australiana a ra de dos dlars per lliura, o el que s el mateix, deu xlings per dlar.

 Monedes i bitllets .

Les monedes (de 5, 10, 20 i 50 cents i 1 i 2 dlars) sn emeses per la Reial Casa de la Moneda Australiana (Royal Australian Mint). Les peces de menys valor, les d'1 i 2 cents, foren retirades de la circulaci el 1991. Aquests ltims anys, de les monedes de 20 i 50 cents i d'un dlar se n'han anat fent emissions commemoratives i temtiques sobre "anys internacionals" de les Nacions Unides.

Els bitllets que circulen actualment sn els de 5, 10, 20, 50 i 100 dlars i els emet el Banc de Reserva d'Austrlia (Reserve Bank of Australia). Si b les primeres emissions foren de paper, com s habitual en la majoria de bitllets del mn, a partir del 1988 les noves sries sn fetes de polmer, un plstic especfic que en dificulta la falsificaci. La moneda australiana fou la primera del mn a utilitzar el polmer en la confecci dels bitllets.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,7034 AUD (28 de mar del 2006);
1 USD = 1,4110 AUD (28 de mar del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.

  Banc de Reserva d'Austrlia ;
  Reial Casa de la Moneda Australiana ;
  El mercat del dlar australi Resum diari i setmanal;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71372" title="? Monocerotis" nonfiltered="3028" processed="3010" dbindex="28217">
  Monocerotis s l'estrella ms brillant de la constellaci de l'Unicorn, amb una magnitud de 3,76. Es tracta tanmateix d'un sistema triple, distant prop de 650 anys-llum. Va ser descobert per William Herschel el 1781.

  B Mon (magnitud 5,4) i   C Mon (magnitud 5,6) orbiten l'una al voltant de l'altra en 4.200 anys i estan separades aproximadament per 590 UA.   A Mon (la ms brillant de les tres amb una magnitud de 4,6) est allunyada de la parella de 1.570 UA i orbita en 14.000 anys. Totes tres sn estrelles blanques-blaves amb un espectre que presenta fortes ratlles d'emissi: giren molt rpidament sobre elles mateixes (almenys a ms de 150 km/s a l'equador i estan envoltades d'un disc de matria expulsada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71374" title="Urraca" nonfiltered="3029" processed="3011" dbindex="28218">

Urraca de Castella (a 935-d 1007), filla del comte de Castella Ferran Gonzlez i casada successivament amb Ordoni III de Lle, Ordoni IV de Lle i San II de Navarra;
Urraca (filla de Ferran I de Castella) (v 1038-1101), religiosa;
Urraca I de Castella (v 1080-1126), reina de Castella i Lle;
Urraca de Castella (1186-1220), filla d'Alfons VIII de Castella i casada amb Alfons II de Portugal;
Urraca de Navarra (?-1041), filla de Garcia II Sanxes I de Navarra i casada successivament amb Ferran Gonzlez i Guillem I de Gascunya;
Urraca de Navarra, filla de Garcia III Sanxes II de Navarra i casada amb Alfons V de Lle;
Urraca de Pamplona (?-956), filla de San I de Navarra i casada amb Ramir II de Lle;
Urraca Salvadrez (?-1025), filla de Salvador Prez de Castella i casada amb San I Garcia de Castella;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71378" title="Bro Leon" nonfiltered="3030" processed="3012" dbindex="28219">

Bro Leon s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica, que forma part des del 1790 de la part septentrional del departement del Finisterre, del Konk Leon a Montroulez amb Landerneau com a lmit meridional. El territori agrupa actualment 112 municipis sobre 2.019 km i t 405 082 habitants segons el cens del 1999. La ciutat ms important s el port de Brest.

Segons la tradici, fou cristianitzada per Sant Pol Aureli amb britnics procedents de la Dumnnia. Desembarcaren en el segle VI a Konk Leon i es van estendre per Bro Dreger i Bro Kernev. Segons la tradici, s considerat el primer bisbe de Leon pel rei merovingi Khildebert.

El 919 pat incursions dels normands i cap el 1000 fou posat sota la jurisdicci del bisbat de Tours, alhora que s'establien els lmits geogrfics actuals. Tamb es va comenar a construir la catedral a Kastell Paol, que no s'acabaria fins el segle XV.

Malgrat l'arribada de nombrosos calvinistes a Montroulez el 1530, el protestantisme sempre fou feble al territori, i tant el Concili de Trento com l'Edicte de Nantes no hi tingueren gaire repercussi. El 1790 fou atribut al nou departament de Finisterre, per ha subsistit com a divisi eclesistica.

Bibliografia.
 Histoire de Bretagne, Abb Henri Poisson, Editions Breiz, 6 dition 1975;
 Sillons et Sillages en Finistre, de Chrtiens Mdias 29 et Minihi Levenez, an 2000;

Enllaos.

 Salan i Le Folgot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71383" title="Aegnor" nonfiltered="3031" processed="3013" dbindex="28220">
Aegnor s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf oldorin, tercer fill de Finarfin, i germ de Finrod , Angrod i Galadriel.

El seu nom s una versi en sindarin del quenya Aikanr o Aikanro, que significa "flama esmolada", sembla que pel seu carcter.

Va anar marxar de Valinor cap a la Terra Mitjana amb els seus germans, i es va establir amb Angrod als altiplans de Dorthonion.



Aegnor no es va casar mai. Es va enamorar d'una dona de la Casa de Bor anomenada Andreth, per com que eren temps de guerra la relaci mai va acabar de concretar-se. Poc desprs, Aegnor moria juntament amb el seu germ Angrod lluitant a la Dagor Bragollach.

Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad         (* Esposa de N'Elrond)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71386" title="Eros (fill d'Ares)" nonfiltered="3032" processed="3014" dbindex="28221">

Eros es el du de l'amor en la mitologia grega que rep el nom de Cupido a la mitologia romana. 

A la mitologia grega, Eros (en grec     ,  amor ) era el du responsable de la luxuria, l'amor i el desig, i era tamb venerat com un du de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido ( desig ), tamb conegut com Amor. Se l'associa freqentment amb Afrodita. Algunes vegades era anomenat  Eleuteri (          ),  el llibertador  (de la mateixa manera que Dions).

Segons la tradici, Eros era principalment el patr de l'amor entre els homes, mentre que Afrodita ho era de l'amor entre els homes i les dones. Per aquest motiu la seva esttua es trobava a les palestres, un dels principals llocs de reuni dels homes amb els seus amants, i els espartans li feien sacrificis abans de la batalla. Meleagro recull aquest paper en un poema conservat a l'Antologia Grega: La reina Cipria, una dona, aviva el foc que fa embogir als homes per les dones, per el propi Eros conven a l amor dels homes pels homes (Mousa Paidik, 86).

En la llegenda tardana d'Eros i Psique era figurat com un adolescent.

Els romans l'anomenaven Cupido o Amor.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 82.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71388" title="Bro Dreger" nonfiltered="3033" processed="3015" dbindex="28222">

Bro Dreger (francs Tregor) s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica. s format per 127 municipis, i segons el cens del 1999, t 192.243 habitants en una superfcie de 2.251 km.

Est situat al noroest de la pennsula de Bretanya i s repartit entre els departaments de Finisterre i Costes del Nord. S'hi parla un dialecte particular del bret (trgorois) i sn originaris del pas l'escriptora Anjela Duval i Sant Iu, patr dels advocats.

Enllaos.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles de Bro Dreger;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71391" title="Ordreth" nonfiltered="3034" processed="3016" dbindex="28223">
Orodreth s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf oldorin, fill nic d'Angrod, i nebot de Finrod Felagund.

El seu nom en quenya era Artaresto. Orodreth va nixer a Valinor fill d'Angrod i una dama oldorin. 

Juntament amb Celebrimbor (fill de Curufin) i Idril (filla de Turgon), era l'nic de la tercera generaci de la famlia reial dels oldor de marxar de Valinor a l'exili.



Orodreth va viure la fortalesa de Minas Tirith que havia fundat Finrod en una illa de la Vall del Sirion, fins que Sauron va conquerir-la i la va rebateejar com a Tol-in-Gaurhoth. Orodreth va haver de fugir a Nargothrond.

Quan Beren va arribar a Nargothrond, Finrod va anar amb ell a buscar el Silmaril, i Orodreth va actuar com a regent. Un cop es va conixer que Finrod havia mort, va ordenar expulsar del regne als fills de Fanor Celegorm i Curufin, ja que amb les seves conspiracions havien fet que Finrod marxs amb molt pocs acompanyants.

Orodreth va tenir dos fills: Guil-Galad i Finduilas. Va morir lluitant contra les hosts de Morgoth i el drac Glaurung en la Batalla de Tumhalad.

Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Ordreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad
 
   (* Esposa de N'Elrond)




Altres versions del llegendari.

En els primers esborranys del llegendari, Orodreth era un personatge ms important, i el rei original de Nargothrond. La seva rellevncia va anar disminuint en els escrits segents.

En la versi publicada del Silmarllion, Orodreth s fill de Finarfin. Segons ha confessat Christopher Tolkien (editor i fill de l'autor) posteriorment, aix s un error. La versi publicada tamb diu que Gil-galad era fill de Fingon, per la versi definitiva el fa fill d'Orodreth.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71394" title="Bro Gwened" nonfiltered="3035" processed="3017" dbindex="28224">

Bro Gwened o Bro Erec (francs Pays Vannetais) s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica. Est formada per 222 municipis en una superfcie de 5.649 km i una poblaci, segons el cens de 1999, de 595.801 habitants. Actualment est integrat en el departament de Morbihan, i dues terceres parts del territori sn bretonfones, mentre que una tercera part es gallfona. La capital s la vila de Gwened (Vannes), per tamb sn viles importants Pondivi i Lorient

T un dialecte fora diferenciat del bret, cosa que ha facilitat alguns moviments de separatisme lingstic, fins que les innovacions ortogrfiques del peurunvan i de l etrerannyezhel (interdialectal) foren admeses comunment.

El nom del territori prov de la tribu cltica dels veneti (d'ac vannetois), que eren considerats excellents mariners, i foren sotmesos per Juli Csar quan conquer la Gllia.
 
Enllaos.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles de Bro Gwened;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71398" title="Camp de Gurs" nonfiltered="3036" processed="3018" dbindex="28225">

El camp de Gurs va ser un camp de refugiats construt pel govern francs el 1939, desprs de la caiguda de Catalunya i la fi de la Guerra Civil Espanyola, al poble de Gurs per tal d'acollir a tots aquells que s'exiliaven voluntriament d'Espanya per temor a les represlies del franquisme. En comenar la Segona Guerra Mundial, el govern francs va internar en ell ciutadans alemanys, i d'altres pasos considerats com aliats d'aquest, aix com els francesos considerats perillosos per les seves idees poltiques i a presos comuns.
Desprs de l'armistici firmat amb l'Alemanya Nazi el 1940 pel govern de Vichy, va ser utilitzat com a camp de concentraci per a jueus de qualsevol nacionalitat excepte francesa i per persones perilloses pel govern.
Desprs de l'alliberament de Frana, es va internar breument a Gurs a presoners de guerra alemanys, combatents espanyols que havien participat en la resistncia contra l'ocupaci alemanya i collaboracionistes francesos, abans del seu tancament definitiu el 1946.

El camp.
Desprs de la victria de Franco sobre la Repblica espanyola el 1939, nombrosos combatents, aix com les seves famlies i altres persones que temien la represlia franquista, van fugir a Frana. El govern francs va construir diversos camps per tal d'acollir aquest refugiats. El ms important va ser el de Gurs, construt al costat de la ciutat del mateix nom al departament dels Pirineus Atlntics, dins la regi d'Aquitnia, 84 quilmetres a l'est de la costa atlntica i 34 quilmetres al nord de la frontera espanyola.

Pel seu emplaament es va escollir un tur allargat, amb el llom pla, de terra argilosa, la utilitat agrcola del qual era prcticament nulla: una mica de blat de moro i devesa pel ramat bov. La construcci va comenar el 15 de mar de 1939, i encara estava incompleta el 4 de abril, data en qu va arribar el primer grup de refugiats.

Condicions.
El camp mesurava uns 1.400 metres de llargada i 200 d'amplada, i tenia una superfcie de 28 hectrees. Un nic carrer el travessava. A ambds costats d'aquest carrer es van encerclar parcelles de 200 metres de llargada per 100 d'amplada, anomenades ilots ("illots"), set a un costat i sis a l'altre. Les parcelles estaven separades del carrer entre si per filferro. Aquestes eren dobles per la part de darrera, i formaven un passads pel que circulaven els gurdies de l'exterior. 
A cada parcella es van muntar 30 barracons, en total 382. Aquest tipus de barracons havia estat inventat per l'exrcit francs durant la Primera Guerra Mundial; installats prop del front per fora de l'abast de l'artilleria enemiga, servien per acollir durant uns quants dies als soldats que arribaven de les seves casernes i esperaven l'assignaci de la trinxera que havien de defensar. Estaven construts amb taules de fusta molt primes i coberts amb tela embreada, i essent tots de construcci i mida idntica. No estaven provets de finestres ni d'altre tipus de ventilaci. No protegien del fred i molt aviat la tela embreada es va anar deteriorant, deixant entrar l'aigua de la pluja. No existien armaris i es dormia sobre sacs plens de palla collocats sobre el sl. Cadascun tenia una superfcie de 25 m  i en les ocasions de mxima ocupaci del camp, van arribar a allotjar-se 60 persones en cada barrac.

El menjar era escs i pssim; no hi havia serveis sanitaris, ni existia aigua corrent ni sanejament. El camp no estava drenat. La zona, degut a la proximitat de l'Atlntic, rebia molta pluja, cosa que feia que el camp argils fos (exceptuant els mesos d'estiu), un fangar permanent. Els reclusos construen sendes per arreglar el problema del fang amb les poques pedres que trobaven. Alguns bocins de filferro es van estendre entre els barracons i els excusats per tal que fessin de barana i facilitessin el trnsit de les persones.
A cada ilot existien rudimentaris lavabos, no molt diferents d'abeuradors per animals, i un taulat d'uns 2 metres d'altura, als quals s'accedia mitjanant esglaons i sobre els que estaven construts els excusats. Sota el tablat hi havien collocades grans cubells que recollien els excrements, els quals eren transportats en carros fora del camp un cop omplerts.
El clima era radicalment diferent al d'un camp de concentraci; no hi va haver execucions ni sadisme per part dels gurdies. I les alambrades tot i que tenien una altura de 2 metres, no estaven electrificades, ni hi havia torres de vigilncia amb gurdies apuntant les seves metralladores als internats. 
Al voltant del camp es van construir les dependncies per allotjar a l'administraci i al cos de gurdia. L'administraci i custdia del camp va estar sota comandament militar fins la tardor de 1940, passant a l'administraci civil en installar-se el rgim de Vichy.

Internats.
Procedents d'Espanya.
Els reclusos que van arribar d'Espanya van ser diferenciats en quatre grups amb denominacions franceses, aqu tradudes al catal: 
Brigadistes: Havien pertangut a les Brigades Internacionals lluitant per la repblica espanyola. Per les seves nacionalitats (alemanya, austraca, txeca, etc.) no els era possible tornar als seus pasos d'origen. Alguns van aconseguir fugir i molts altres van acabar per allistar-se a la legi estrangera francesa.
Bascos: Eren gudaris (nacionalistes bascos) que havien sortit de l'encerclament de Santander i, traslladats per mar al bndol republic, havien continuat lluitant fora de la seva terra. Per la proximitat de Gurs amb la seva terra d'origen, prcticament tots van aconseguir trobar avals que els van permetre abandonar el camp i trobar treball i refugi a Frana.
Aviadors: Eren membres del personal de terra de l'aviaci republicana. En tenir ofici mecnic els va resultar fcil trobar empresaris francesos que en donar-los feina, els van permetre abandonar el camp.
Espanyols: Eren agricultors i d'oficis poc reclamats. No tenien ning a Frana que s'interesss per ells. Resultaven una crrega pel govern francs i per aix aquest els va animar, d'acord amb el govern franquista, a que tornessin a Espanya. Aix ho va fer la gran majoria, sent entregats a Irun a les autoritats franquistes des d'on eren traslladats al camp de Miranda de Ebro per la seva depuraci de responsabilitats poltiques.
Del 1939 a la tardor del 1940, l'idioma que va predominar al camp va ser l'espanyol. Els reclusos van crear una orquestra i van construir un camp d'esports. El 14 de juliol de 1939, festa nacional francesa, els 17.000 internats procedents d'Espanya es van formar marcialment en el camp d'esports i van cantar la Marsellesa, oferint a continuaci demostracions esportives i concerts corals i instrumentals.

Els alemanys de les Brigades Internacionals van editar un diari en alemany amb el nom de "Lagerstimme K.Z. Gurs" del que va haver ms de 100 edicions. Els habitants dels llocs propers podien apropar-se al camp i vendre aliments als reclusos. Durant algun temps, el comandant va permetre que unes dones recloses lloguessin un carro amb cavall i les deixava sortir del camp i comprar provisions ms econmicament. Hi havia servei de correu i, tamb ocasionalment, es permetien les visites.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71399" title="Penteur" nonfiltered="3037" processed="3019" dbindex="28226">

Penteur i Golo o Bro Sant Brieg (tamb conegut com a Penthivre et Golo) s un dels nou broio (pasos) en qu es divideix la Bretanya histrica. Est format per 131 municipis sobre 2 558 km i amb una poblaci, segons el cens del 1999, de 271.513 habitants.

Actualment forma part del departament de les Costes del Nord, llevat una petita part que forma part de Morbihan. I tot i que s part essencial de l'Alta Bretanya, hi ha una petita part del pas bretonfona (des de Pempoull fins a Plouha). La capital s Sant Brieg.

Enllaos.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles del Pas de Sant Brieg;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71402" title="Bro Zol" nonfiltered="3038" processed="3020" dbindex="28227">

Bro Zol s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica, format per 43 municipis en 637 km i una poblaci de 47.434 habitants segons el cens del 1999. La capital s la vila de Dol.

Actualment s un bisbat que es va escindir del de Saint-Malo, i s el ms petit de la Bretanya.

Enllaos.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles del Pas de Dol;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71403" title="Finduilas" nonfiltered="3039" processed="3021" dbindex="28228">
Finduilas s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una elfa oldorin, filla d'Orodreth, i germana de Gil-galad.



Finduilas vivia amb el seu pare Orodreth a Nargothrond sota regnat de Finrod Felagund. Estava promesa amb Gwindor, que l'anomenava Faelivrin, que significa "Raig de Sol als llacs d'Ivrin".

El seu proms va ser capturat l'any 472 de la Primera Edat a la Batalla de les Llgrimes Incomptables, per va tornar divuit anys ms tard amb un company que es feia dir Agarwaen, fill d'Umarth (Ensangonat, fill del Malet). En realitat es tractava de Trin, fill de Hrin.

Tot i els seus vells sentiments per Gwindor, Finduilas es va enamorar de Trin, per Trin va rebutjar-la per respecte al seu amic. 

Durant el saqueig de Nargothrond, Gwindor va morir i Trin va ser encantat pel drac Glaurung, de manera que no va sentir els crits de Finduilas mentre els orcs se l'emportaven. Degut a l'engany de Glaurung, Trin va abandonar Trin i va anar a Hithlum buscant la seva gent, noms per descobrir que havien morts.

Finduilas va ser assassinada pels orcs que l'havien capturat quan van caure en una emboscada dels Haladin de Brethil, i van matar tots els seus presoners per que no els rescatessin. Finduilas va morir clavada a un arbre amb una llana. 


Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad
 
   (* Esposa de N'Elrond)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71404" title="Bro Sant Malou" nonfiltered="3040" processed="3022" dbindex="28229">

Bro Sant Malou s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica, format per 198 municipis en un territori de 3 931 km i 314.934 habitants segons el cens del 1999. La capital s la vila de Saint-Malo.

Actualment s repartit entre els actuals departements d'Illa i Vilaine, de Costes del Nord i una part del de Morbihan (regi de Plormel). Les subdivisions tradicionals sn el Poualed o Clos Poulet sober el marge dret de la Rance, que deu el seu nom a l'antiga ciutat d'Aleth, el Poudouvre a la regi de Dinan, i el Porhot a tota la part sud.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71406" title="Bro Roazhon" nonfiltered="3041" processed="3023" dbindex="28230">

Bro Roazhon s un dels nou bri (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica. Consta de 211 municipis en un territori de 3 946 km i una poblaci de 611.419 habitants, segons el cens del 1999. La capital s Roazhon.

Enllaos.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles de Bro Roazhon;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71412" title="Blink-182" nonfiltered="3042" processed="3024" dbindex="28231">


blink-182 (anteriorment coneguts com Blink). s una banda happy punk del sud de Califrnia formada en 1992 per Tom Delonge i Mark Hoppus. Se'ls considera com els pioners de la revoluci pop-punk post-grunge. El nom de la banda generalment no porta majscules (blink-182).

 La banda .
blink-182 est format per tres membres, Thomas (Tom) Matthew Delonge en la guitarra, Markus (Mark) Allan Hoppus tocant el baix, i Travis Landon Barker en la bateria. La banda s mundialment famosa per les seues apegaloses melodies punk-pop aix com pel seu satric humor escatolgic. blink-182 s una banda poc corrent entre les bandes punk (inclusivament les bandes pop-punk) per tocar canons mogudes en una clau major, amb prominents harmonies i acords alts que generalment sn mesclats digitalment per a obtindre un so molt ms  net  en comparaci a la majoria de les gravacions de punk rock, les quals generalment empren guitarres amb afinaci especial, distorsi i una espentolada mescla anloga per a obtenir l'efecte contrari. De manera semblant, el contingut lric de les seues canons s humorista i comunament s alegre en contrast a les lletres malhumorades, introspectives, o amb enfurits comentaris poltics de les altres bandes punk; de totes maneres tamb tracten aquests temes en les seues canons. Aquests aspectes de la seua msica sn tan aparents i particulars d'ells que a vegades es pot reconixer un tema de blink-182 noms per l'acord de guitarra del comenament d'un tema.

 Histria .
En 1992, quan Mark es va mudar San Diego a Califrnia, li van presentar Tom, el qual buscava formar una banda. Aparentment ambds es van fer millors amics de seguida ja que tenien molts interessos i aspectes en com. Per a acabar de formar la banda, van decidir que havien de buscar un bateria. Tom va descobrir un xic anomenat Scott Raynor en la seua escola, qui casualment tocava la bateria. Encara que Scott era un fan  religis  de Metallica, va accedir a unir-se a la banda. 
Desprs d'haver considerat un nombre de noms, com  Duct Tape  ( Cinta per a Canonades ), van acordar anomenar-se simplement 'blink'. Ms tard se li van agregar els nombres 182 al final per a evitar conflictes legals amb una banda irlandesa del mateix nom.
A penes comenant 1993, blink va llanar un EP conegut com 'Flyswatter' (Matamosques). Aquest demo va ser gravat usant un boom box, s a dir un gravador casol, en l'habitaci de Scott, aix s'explica el pobre calidad del so. Abans del final d'aqueix any, la banda va realitzar un altre demo casset conegut com 'Buddha'. Prop de 1000 cpies van ser fetes d'aquest casset, produdes per Crrec Filter Rcords. Al principi de 1994, Blink va llanar el seu primer lbum de complet, el seu debut, anomenat 'Cheshire Cat', llanat amb Grilled Cheese Rcords. L'lbum contenia diverses noves versions de les canons que apareixien en  Buddha'.

Prompte desprs del llanament de 'Cheshire Cat', van ser amenaats amb accions legals per una banda techno de Irlanda amb el mateix nom. Per a evitar un llarg ju, van agregar els nmeros 182 (One Eighty Two, en catal Un Huitanta-dos, encara que se li diu Cent Huitanta-dos) al final del seu nom. A pesar dels rumors que van sorgir per aqueix nombre, tots els membres de la banda van deixar en clar que sn totalment aleatoris, triats a l'atzar, i que no representen el nombre de vol d'un avi que es va estavellar en San Diego fa uns anys, o qualsevol altra de les teories.
A causa del boom pop punk dels noranta, (grcies a bandes com Green Day i The Offspring), blink-182 van firmar amb un segell major, MCA Rcords. Desprs de mudar-se a Encinitas, Califrnia, la banda va gravar l'lbum 'Dude Ranch' amb el productor Mark Trombino. L'lbum va ser un xit quan els dos singles 'Josie' i 'Dammit' van ascendir a la cima de les llistes d'xits estatunidencs. Desafortunadament en 1998, va sorgir un contratemps dins de la banda. Scott, el qual tenia un seris problema de alcoholisme en aqueix llavors, va ser aparentment tirat de la banda i sollicitat que fera rehabilitaci. Encara que alguns sospiten que va deixar blink-182 per a anar a la universitat i guanyar el seu ttol, encara est poc clar qu va passar exactament. Quan Scott va desaparixer en la mitat d'un tour al llarg dels Estats Units, la banda va necessitar un bateria perqu el reemplaara en un xou. Travis Barker, qui estava tocant amb la banda  The Aquabats', amb els que blink-182 estava en tour, va decidir tocar per a ells aqueixa nit. Desprs d'aprendre's tots els temes de blink-182 en prop de 30 minuts i passant per tots els temes amb comoditat, Tom va decidir que Travis era just l'integrant que la banda estava necessitant i a Scott se li va demanar que deixara la banda.

1999 va veure el llanament del molt anticipat  nema Of The State'. El CD va ser reeixit, per Blink es va fer molt gran com a icona pop, en contra del que volien. MTV i TRL no paraven de rebre comandes grcies als hits "What's My Age Again", "Adam's Song", i la inoblidable "All The Small Things". El so de "Enema Of The State" tenia arrels en el mateix gnere que les bandes pop-punk anteriors com NOFX, Green Day, i The Offspring, per eren ms accessibles per a les rdios i ms pop, amb lletres a qu ms adolescents es podrien relacionar. Blink va perdre la majoria de la seua credibilitat en l'escena punk, i molts van comenar a prendre'ls de "poseurs" (falsos) o  comercials , perqu van guanyar fans "teenyboppers" (adolescents consumistes) i compartien temps d'aire i popularitat amb Nsync, els Backstreet Boys, i molts altres artistes "pop"; encara que aquests mateixos eren als que criticaven en els seus vdeos i canons.
2001 va veure com Blink va continuar el seu regnat com a reis del pop-punk, fent un altre lbum "Take Off Your Pants and Jacket", que va seguir les mateixes frmules bsiques que "nema Of The State". La banda no va recuperar cap credibilitat, per el seu xit en el mn Rock & Pop era encara evident. En 2001, Blink va aparixer en la portada de "CosmoGirl", i va guanyar un "Nickelodeon Kid's Choice Award". Aquestes dues coses van fer que la credibilitat punk de Blink decresquera molt ms, per els  side projects' de Tom Delonge i Travis Barker (The Transplants (Travis Barker) i Boxcar Racer (Tom Delonge i Travis Barker) van fer que la seua credibilitat cresquera lentament.

2003 va ser l'any en qu Blink va recuperar la major part d'aqueixa credibilitat perduda. En 2002, bandes com Good Charlotte, New Found Glory, i Simple Plan van comenar a seguir la mateixa ruta que Blink, qui mentre tocara msica pop-punk continuarien sent reeixits en MTV i entre els oients pop. A va fer que la gent s'oblidara en part de l'impacte de blink-182 en el pop-punk, i s'enfocara en les bandes populars del moment. Mentrestant, blink-182 va fer el seu ms seris lbum fins al moment, el seu cinqu disc no titulat, amb temes reeixits com "Feeling This", "I Miss You", "Down" i "Always". Si b molta gent creu que l'lbum t el nom de la banda, els membres de la banda van confirmar que van deixar l'lbum sense ttol per a representar un Blink totalment nou. Representa un estil de msica molt ms profund que qualsevol altra creaci que Blink haja fet, i els va fer guanyar molta ms credibilitat en el rock modern, i aix igual continuar sonant en les rdios pop i MTV. Les crtiques van comparar el seu nou lbum al llegendari lbum de Pink Floyd, "Dark Side of the Moon" ( El costat fosc de la lluna ) i van estimar el seu so com a semblant al de The Polze o U2, encara que els membres de la banda van declarar que van prendre la gran part de la seua influncia de The Cure, el vocalista Robert De La Qual Smith apareix en el tema "All of This" del seu ltim treball. Els oients van cridar als acords ms pesats i a les lletres ms profundes. A li va obrir una porta a blink-182 cap a l'escena de la msica hardcore. Un tour amb No Doubt va ser molt reeixit a mitjan de 2004. Desprs d'aquesta jugada, van decidir prendre una molt anticipada gira a Irlanda i aix visitar a les seues una vegada enemics, Blink. 

El 21 de febrer de 2005, la banda va anunciar que no podrien tocar en el concert de "Music For Relief" a benefici de les mates del tsunami d'sia del Sud, en Anaheim, Califrnia a causa de  inesperades circumstncies . L'endem va ser declarat en el lloc oficial de la banda que ells prendrien un descans indefinit per a passar ms temps amb els seus amics prxims i els seus sers volguts. Aquesta declaraci va ser retirada des de llavors.

Hi ha rumors que la banda es tornar a ajuntar en els prxims anys per a gravar. Travis Barker va confirmar durant una recent entrevista amb la rdio KROQ de Los Angeles que efectivament s'estan prenent un descans de les seues activitats normals, i que s'estan enfocant en alguns projectes alterns, DeLonge va continuar dirigint vdeo clips musicals, Hoppus es va dedicar a produir discos (com el de Motion City Soundtrack "Commit This to Memory") i Barker va estar ocupat amb "The Transplants" i organitzant el Warped Tour de l'estiu del 2005.

Com ho van confirmar en una entrevista mantinguda amb Mark Hoppus, ell i Travis Barker estan treballant en un projecte altern anomenat Plus 44, en referncia al codi de marcat internacional per a dirigir-se a Anglaterra, en el quin comptaran amb la participaci de Carol Heller (de la banda punk californiana Get the Girl). S'espera el llanament d'un disc per a la mitat del 2006.

Barker va ser entrevistat diverses vegades des de la decisi del descans. Ha donat moltes respostes variades que han confs els fans i als mitjans. En una entrevista recent amb la revista Drum! Magazn, Travis Barker va dir que li banda "probablement" faria un disc al gener del 2006. De totes les maneres, tamb va dir diverses vegades que blink-182 no existia ms. A l'agost del 2005 li va dir a la revista Kerrang: "Estar en els Transplants s un pas avant per a mi. Estic en una banda amb dos tipus que estimen fer msica, i aix s molt ms que el que puc dir de blink-182 prop del final."

Informaci sobre la causa de la separaci va sorgir fa poc, amb Barker dient que DeLonge va ser la ra: "s noms Tom que va decidir que no volia tocar aquest tipus de msica i que volia tornar a sa casa, amb la seua famlia." L'ltim que Barker va dir sobre la situaci s: "Sc noms un ter de la banda. No sc blink-182 jo a soles. Em referisc que no vull parlar d'aix. L'nica cosa que puc dir s que els poden fer les seues preguntes a altres dues persones." A ms es va decidir el llanament d'un grans xits l'1 de novembre del 2005, la qual cosa segons la seua opini significa el final virtual de la banda. No obstant aix, no hi ha comentaris dels altres membres o un anunci oficial sobre si la banda va deixar d'existir o no.

Tom DeLonge recentment va fer un anunci sobre la seua nova banda "Angels and Airwaves". En les entrevistes que se li van fer va comptar que s un altre tipus de msica i que segons ell s "la major revoluci del rock-n-roll d'aquesta generaci", tot i que encara no s'han fet pbliques cap de les gravacions. Aquesta banda comptar amb David Kennedy (que ja va estar amb el en Box Car Racer), Ryan Sinn (The Distillers) i Atom Willard (The Offspring).

Discografia.
 lbums d'estudi .
Buddha (1993);
Cheshire Cat (1994) ;
Dude Ranch (1997) ;
Enema of the State (1999) ;
The Mark, Tom, And Travis Show: The Enema Strikes Back (2000) (lbum en directe) ;
Take off Your Pants and Jacket (2001) ;
blink-182 (sense ttol) (2003);
Greatest Hits (2005);

Singles.

Dude Ranch;
Dammit;
Josie;
Dick Lips;

Enema Of the State;
All the Small Things;
What's My Age Again?;
Adam's Song;

Enema Strikes Back(The Mark, Tom and Travis Show);
Man Overboard;

Take Off Your Pants and Jacket;
First Date;
The Rock Show;
Stay Together for the Kids;

blink-182(no titulat);
Feeling This;
I Miss You;
Down;
Always;

Cassettes Demo.
Flyswatter (1992);
Demo sin nombre (1993) ;
Buddha (1993);

 DVD relacionats amb la banda .
The Urethra Chronicles (2000) (Segell: MCA);
Man Overboard/Adam's Song (2001) (Segell: MCA);
The Urethra Chronicles II: Harder Faster Faster Harder (2002) (Segell: MCA);
Riding In Vans With Boys (2004) (Segell: Resting Bird Entertainment);
Greatest Hits (2005);

Membres.
Tom Delonge   Guitarra, Cantant ;
Mark Hoppus   Baix, Cantant ;
Travis Barker   Bateria ;
Scott Raynor   Bateria (1992-1998);

Projectes alternatius.
Box Car Racer;
The Transplants ;
Plus 44 ;
Angels and Airwaves;

 Referncies .


 Vegeu tamb .


Punk rock;
Pop punk;

Enllaos externs.
Lloc Web Oficial;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71415" title="Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3043" processed="3025" dbindex="28232">
Aquesta pgina enumera els emperadors considerats a partir de l'poca de Carlemany fins a l'abolici de l'imperi l'any 1806. 

Per a les regles primerenques d'aquesta llista, el ttol emperador d'Occident s anacrnic, aix Carlemany s'autoanomen imperator Romanorum ("emperador de Romans") i imperator Romanum gubernans imperium ("emperador que governa l'Imperi Rom"), tot i que molts van utilitzar simplement limperator del ttol ("emperador"). 

Carlemany va rebre el seu ttol imperial quan fou coronat pel Papa Lle III a Roma l'any 800. Posteriorment, la coronaci papal fou considerada un requisit previ indispensable per esdevenir emperador. Desprs de la coronaci d'Ot I el Gran, el ttol imperial es va convertir en una prerrogativa del governant d'Alemanya; no obstant aix, no tots els governants foren coronats emperadors per la qual cosa varia la llista d'Emperadors d'Occident a la de reis d'Alemanya.

A partir de 1508 Maximili I, desprs d'un viatje fallit vers a Roma per ser coronat, tingu el perms Papal per anomenar-se imperator electus, o sigui, emperador-electe. El seu successor, Carles V, ser coronat el 1530, per els posteriors governants ja no buscaran la coronaci Papal i seran designats emperadors-electes.

Imperi Carolingi.
Dinastia Carolngia.
800-814 : Carlemany;
814-840 : Llus I el Piets, fill de l'anterior;
843-855 : Lotari I, fill de l'anterior;
855-875 : Llus II el Jove, fill de l'anterior;
875-877 : Carles II el Calb, germ de Lotari I;
877-881 : seu vacant;
881-887 : Carles III el Gras, nebot de l'anterior;

Dinastia Spoleto.
891-894 : Guiu de Spoleto;
894-898 : Lambert de Spoleto;

Dinastia Carolngia.
896-899 : Arnulf de Carntia;
901-905 : Llus III el Cec, nt de Llus II el Jove;
915-924 : Berenguer I;

Sacre Imperi Romanogermnic.
Dinastia Saxona-Otoniana.
962-973 : Ot I el Gran;
973-983 : Ot II, fill de l'anterior;
996-1002 : Ot III, fill de l'anterior;
1014-1024 : Enric II el Sant;

Dinastia Slica (Francnia).
1027-1039 : Conrad II;
1046-1056 : Enric III, fill de l'anterior;
1084-1105 : Enric IV, fill de l'anterior;
1111-1125 : Enric V, fill de l'anterior;

Dinastia Supplinburger.
1133-1137 : Lotari III;

Dinastia Hohenstaufen.
1155-1190 : Frederic I Barba-roja;
1191-1197 : Enric VI, fill de l'anterior;

Dinastia Welf.
1209-1215 : Ot IV de Brunswick;

Dinastia Hohenstaufen.
1220-1250 : Frederic II, fill d'Enric VI i cos de l'anterior;

Dinastia Luxemburg.
1312-1313 : Enric VII;

Dinastia Wittelsbach.
1328-1347 : Llus IV de Baviera;

Dinastia Luxemburg.
1355-1378 : Carles IV;
1410-1437 : Segimon I, fill de l'anterior;

Dinastia Habsburg.
1440-1493 : Frederic III;
1493-1519 : Maximili I, fill de l'anterior;
1519-1530 : Carles V, fill de l'anterior i rei de Castella i d'Arag;
1556-1564 : Ferran I, germ de l'anterior;
1564-1576 : Maximil II, fill de l'anterior;
1576-1612 : Rodolf II, fill de l'anterior;
1612-1619 : Mateu I, germ de l'anterior;
1619-1637 : Ferran II, cos de l'anterior;
1637-1657 : Ferran III, fill de l'anterior;
1658-1705 : Leopold I, fill de l'anterior;
1705-1711 : Josep I, fill de l'anterior;
1711-1740 : Carles VI, germ de l'anterior i rei de Castella i d'Arag durant la Guerra de Successi;

Dinastia Wittelsbach.
1742-1745 : Carles VII, gendre de Josep I;

Dinastia Habsburg-Lorena.
1745-1765 : Francesc I, gendre de Carles VI;
1765-1790 : Josep II, fill de l'anterior;
1790-1792 : Leopold II, germ de l'anterior;
1792-1806 : Francesc II, fill de l'anterior;

el 1806 Francesc II esdev Francesc I d'ustria, passant a governar aquest territori i posteriorment Hongria;

Vegeu tamb.
Sacre Imperi Romanogermnic;
Llista de reis germnics;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71417" title="Guil-galad" nonfiltered="3044" processed="3026" dbindex="28233">
Ereinion Guil-galad s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf noldorin, fill d'Ordreth, i Rei Suprem dels Nldor durant el final de la Primera Edat, i la Segona Edat sencera.

El seu nom de pare en quenya era Artanro, sindaritzat a Rodnor, per era conegut de forma quasi exclusiva amb el seu nom de mare Guil-galad ("Estrella Radiant") i el seu epess (sobrenom) Ereinion, que significa "Plan dels Reis".

La seva llana reb el nom d'Aeglos, que significava "punta de neu", o "banya de neu" (d' aeg=agut, punxegut; los=neu), perqu es deia que els orcs quedaven glaats de por al veure-la.



Va poder escapar-se del saqueig de Nargthrond (tot i que el seu pare va morir i la seva germana Finduilas va ser capturada), i va fugir a la Illa de Balar. Desprs de la mort de Turgon, va passar a ser el Rei Suprem dels Nldor a l'exili, ja que era l'nic hereu mascle de Turgon amb vida (el fill d'Idril, Erendil, era noms mig nldor, i Galdriel era una dona)

Desprs de la Guerra de la Ira i la fi de la Primera Edat, Guil-Galad va fundar un reialme a la regi costanera de Lindon a les ribes de Belegaer, el Gran Mar. En el moment de mxima esplendor, el regne s'estenia fins a les Muntanyes Boiroses, tot i que la majoria dels ldar vivien a Lindon o al refugi de n'lrond a Rivendell. Era aliat dels nmenreans, i va collaborar amb ells per expulsar Suron desprs de que forgs l'Anell nic.

Amb la Caiguda de Nmenor i l'establiment de la gent d'Elndil en els regnes dels dnedain a l'exili, Guil-galad va formar amb ells l'ltima Aliana d'Elfs i Homes contra el senyor fosc Suron. L'Aliana va posar setge a Brad-dr i va acabar obtenint la victra, per Guil-galad i Elndil van morir durant el setge.


Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Guil-galad          (* Esposa de N'Elrond)


Altres versions del llegendari.

En el Silmarllion publicat es diu que Guil-Galad era fill de Fingon, per ms tard Christopher Tolkien (editor i fill de l'autor) va confessar que era un error.

En la pellcula del Senyor dels Anells de Peter Jackson, Guil-Galad apareix breument en la seqncia del prleg (es pot veure rematant un enemic amb la seva llana), per mai se'l menciona pel nom.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71418" title="Lliga ACB de bsquet" nonfiltered="3045" processed="3027" dbindex="28234">



La Lliga ACB de basquetbol s la principal lliga de bsquet de l'Estat Espanyol.

s organitzada per l'ACB des de l'any 1983 i s tracta de la competici continuadora de la Lliga espanyola de bsquet que fins aleshores organitzava la Federaci Espanyola de Bsquet. 

Actualment la disputen 17 equips enfrontats en una lliga regular a doble volta (anada i tornada) i un play-off final que disputen els vuit equips millor classificats en format de sries d'eliminatries al millor de cinc de partits. La novetat d'aquesta temporada, al ser una lliga amb equips imparells, cada jornada descansa un equip.

La classificaci en acabar la primera volta de la lliga regular determina quins equips disputen la Copa del Rei, que se sol celebrar poques setmanes ms tard. Els equips participants sn els 7 primers, ms el millor classificat dels equips amb seu a la ciutat organitzadora.

El gran dominador de la competici s el FC Barcelona amb 11 triomfs. Les ltimes edicions destaquen per la igualtat entre els equips participants i per l'augment del nombre d'equips amb aspiracions fermes al ttol.
 
Historial.


 1983-84 (Detalls): Real Madrid;
 1984-85 (Detalls): Real Madrid;
 1985-86 (Detalls): Real Madrid;
 1986-87 (Detalls): FC Barcelona;
 1987-88 (Detalls): FC Barcelona;
 1988-89 (Detalls): FC Barcelona;
 1989-90 (Detalls): FC Barcelona;
 1990-91 (Detalls): Club Joventut de Badalona;
 1991-92 (Detalls): Club Joventut de Badalona;

 1992-93 (Detalls): Real Madrid;
 1993-94 (Detalls): Real Madrid;
 1994-95 (Detalls): FC Barcelona;
 1995-96 (Detalls): FC Barcelona;
 1996-97 (Detalls): FC Barcelona;
 1997-98 (Detalls): Bsquet Manresa;
 1998-99 (Detalls): FC Barcelona;
 1999-00 (Detalls): Real Madrid;
 2000-01 (Detalls): FC Barcelona;

 2001-02 (Detalls): CB Baskonia-Tau Cermica;
 2002-03 (Detalls): FC Barcelona;
 2003-04 (Detalls): FC Barcelona;
 2004-05 (Detalls): Real Madrid;
 2005-06 (Detalls): CB Mlaga-Unicaja;
 2006-07 (Detalls): Real Madrid;
 2007-08 (Detalls): CB Baskonia-Tau Cermica;
 2008-09 (Detalls):


Palmars.


 Equips participants temporada 2008-09 .


Enllaos externs.

 Web oficial de l'ACB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71423" title="Lliga espanyola de bsquet" nonfiltered="3046" processed="3028" dbindex="28235">
La Lliga espanyola de bsquet va ser la competici que entre 1957 i 1983 es disput a Espanya en format de lliga.

Es disputava a doble volta, amb partits d'anada i tornada, i era organitzada per la Federaci Espanyola de Basquetbol. El campi era el club que havia aconseguit ms punts al final de la lliga i, a diferncia del que passa actualment, els empats eren permesos. S'atorgava, per tant, dos punts per victria, un per empat i cap en cas de derrota. L'actual Lliga ACB, organitzada per l'ACB, s la competici continuadora d'aquesta competici.

 Equips participants .
Durant las 27 temporades han participat a la mxima categoria del bsquet espanyol els segents equips:

 Catalunya .
 Futbol Club Barcelona (Barcelona);
 Club Joventut de Badalona (Badalona);
 Manresa Esportiu Bsquet (Manresa);
 Granollers Esportiu Bsquet (Granollers);
 Crcol Catlic de Badalona/CB Cotonifici/CB Licor 43 (Badalona/Santa Coloma de Gramenet);
 Reial Club Deportiu Espanyol (Barcelona);
 Club Esportiu Matar/UE Matar (Matar);
 Picadero Jockey Club (Barcelona);
 U.D.R. Pineda (Pineda de Mar);
 Club Bsquet L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat);
 CP San Josep Irpen (Badalona);
 Club Bsquet Aismalbar (Montcada i Reixac);
 Club Orillo Verde (Sabadell);
 Uni Esportiva Montgat (Montgat);
 Club Bsquet Mollet (Mollet del Valls);
 Club Esportiu Laiet (Barcelona);
 Club Bsquet Manresa (Manresa);
 CE La Salle Josepets/CE La Salle (Barcelona);

 Madrid .
 Real Madrid (Madrid);
 Club Baloncesto Estudiantes (Madrid);
 Canoe NC (Madrid);
 Club Vallehermoso OJE (Madrid);
 CB Tempus/CB Inmobanco (Madrid);
 Club Hesperia (Madrid);
 Club YMCA Espaa (Madrid);
 Club Agromn (Madrid);

 Pas Basc .
 Saski Baskonia (Vitria);
 Club guilas Escolapios (Bilbao);
 SD Kas (Vitria/Bilbao);
 Club Atltico San Sebastian/CB Askatuak (Sant Sebasti);

 Arag .
 CN Helios/CB Zaragoza (Saragossa);
 CD Iberia (Saragossa);
 Real Zaragoza (Saragossa);
 Club Tritones (Saragossa);

 Galcia .
 Club Baloncesto Breogn (Lugo);
 CB OAR (Ferrol);
 Club Obradoiro (Santiago de Compostella);
 Club Bosco (La Corunya);

 Andalusia .
 CB Caja de Ronda (Mlaga);
 CD Oximesa (Granada);
 Sevilla Ftbol Club (Sevilla);

 Canries .
 Club Baloncesto Canarias (La Laguna);
 RC Nutico (Santa Cruz de Tenerife);

 Castella i Lle .
 Valladolid Club Baloncesto (Valladolid);

Palmars.
 1956-57: Real Madrid;
 1957-58: Real Madrid;
 1958-59: FC Barcelona;
 1959-60: Real Madrid;
 1960-61: Real Madrid;
 1961-62: Real Madrid;
 1962-63: Real Madrid;
 1963-64: Real Madrid;
 1964-65: Real Madrid;
 1965-66: Real Madrid;
 1966-67: Club Joventut de Badalona;
 1967-68: Real Madrid;
 1968-69: Real Madrid;
 1969-70: Real Madrid;
 1970-71: Real Madrid;
 1971-72: Real Madrid;
 1972-73: Real Madrid;
 1973-74: Real Madrid;
 1974-75: Real Madrid;
 1975-76: Real Madrid;
 1976-77: Real Madrid;
 1977-78: Club Joventut de Badalona;
 1978-79: Real Madrid;
 1979-80: Real Madrid;
 1980-81: FC Barcelona;
 1981-82: Real Madrid;
 1982-83: FC Barcelona;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'ACB;
 Web oficial de la FEB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71425" title="Josep Maria lvarez Surez" nonfiltered="3047" processed="3029" dbindex="28236">

Josep Maria lvarez Surez s secretari general de la UGT de Catalunya des de fa 4 congresos.

 Biografia .
Neix a Belmonte (Astries) el 20 de mar de 1956 i cursa estudis de Formaci Professional a Norea (Astries).

L any 1975 es trasllada a Barcelona i comena a treballar a l empresa Maquinista Terrestre y Martima (Gec-Alsthon). Aquell mateix any s afilia a la Uni General de Treballadors. Aqu t el primer contacte amb la llengua i la realitat social catalana i s quan s interessa per aprendre la llengua del pas.

El 1976 s escollit secretari d Acci Sindical de la secci sindical de la seva empresa, i membre del comit d empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals.

El 1980 esdev secretari d organitzaci de la Federaci del Metall de la UGT de Catalunya. A partir d aquest any assumeix diferents crrecs al sindicat. El ms destacat s el de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, el sindicat amb ms afiliaci de la Confederaci.

L any 1988 torna a ser elegit secretari d Organitzaci de la Federaci del Metall de la UGT de Catalunya i membre del Comit Confederal.

El 1989 s escollit president de la Comissi Gestora de la UGT de Catalunya, i al maig de 1990 el VIII Congrs de la UGT de Catalunya l elegeix com a secretari general de la UGT de Catalunya. Des d aleshores s membre del Consell Social de la Llengua Catalana.

L any 1993 impulsa la creaci de l Associaci Sindical Interregional dels 4 Motors per Europa, on es troben integrats els sindicats de Catalunya, de Llombardia, de Baden Wrttemberg i de Roine   Alps, afiliats a la Confederaci Europea de Sindicats. Amb la idea que la UGT de Catalunya ha d anar cap a la construcci d un sindicat nacional articulat amb una confederaci europea de sindicats.

En el IX Congrs de la UGT de Catalunya, el 1994, surt reelegit secretari general de l organitzaci, torna a ser reelegit en els segents dos congressos, el X (1998), l XI (2002) i el XII (2005).

Quan accedeix a la Secretaria General del Sindicat l any 1990 emprn una nova lnia poltica de comproms amb el fet nacional que s ancamina, entre d altres, a reforar la sobirania de l organitzaci catalana. Catalanitzar-lo des de dos vessants, la llengua  el sindicat ha fet un esfor molt important de normalitzaci lingstica en les seves relacions externes i internes, a travs del seu Servei Lingstic, la creaci i consolidaci del qual va propiciar- i alhora treballa per la construcci d un marc catal de relacions laborals autnom. El comproms del sindicat amb els treballadors li fa entendre que la normalitzaci lingstica en el mn laboral ha de posar el catal a l abast dels treballadors, el catal l entn com un dret dels treballadors, com un element per a garantir i potenciar la cohesi social.

D aleshores en s han endegat i consolidat dos projectes de projecci d aquesta voluntat, la publicaci Les notcies de llengua i treball -que va sortir per primera vegada l any 1997- i les Jornades Llengua, Treball i Societat  la primera de les quals es va celebrar l any 1996 a Barcelona. Tan la publicaci com les Jornades sn coparticipades per la UGT de Catalunya i la UGT de les Illes Balears.

Darrerament li ha estat concedit el premi d'Honor Llus Carulla en reconeixement de la seva tasca en l impuls de la llengua i cultura catalana en l mbit sindical.

Contribueix tamb a la consolidaci i engrandiment de l organitzaci impulsant el treball en diferents rees de magnitud social i sindical amb la creaci de serveis especfics dins el sindicat com AMIC (Associaci d Ajuda Mtua d Immigrants a Catalunya), CTAC (Confederaci de Treballadors Autnoms de Catalunya) i Avalot (Joves de la UGT de Catalunya).

 Enllaos externs.
UGT Catalunya;
Bloc de Josep M. lvarez;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71428" title="Marburg" nonfiltered="3048" processed="3030" dbindex="28237">
Marburg, en alemany i oficialment Universittsstadt Marburg an der Lahn, s una ciutat de Hessen, Alemanya, a la ribera del riu Lahn. s la ciutat principal del districte de Marburg-Biedenkopf amb una poblaci de 78.701 habitants.

Histria.

Fundaci i histria antiga.
Com molts assentaments, Marburg es va desenvolupar a la intersecci de dues importants carreteres medievals: una d'est-oest (Colnia a Praga) i una de nord-sud (del Mar del nord als Alps i cap a Itlia). La primera creuava el riu Lahn aqu. L'assentament fou protegit per un castell construt en el segle IX o X per la dinastia dels Giso. Des del 1140 es t constncia de Marburg com a ciutat (provat per unes monedes). Dels Gisos, va caure a les mans dels Prnceps-landgravis de Turngia els quals van residir a Wartburg, sobre d'Eisenach.

Santa Elisabet.
El 1228 la princesa-landgravina (Landgrfin) vdua de Turngia, Elisabet, va escollir Marburg com a residncia, ja que no duia una bona relaci amb el seu cunyat, el nou comte. La comtessa va dedicar la seva vida als malalts i el 1231, desprs de la seva jove mort, amb noms 24 anys, va esdevenir una de les santes ms eminents, Santa Elisabet de Turngia. Fou canonitzada el 1235.

Capital de Hessen.
El 1264 la filla de Santa Elisabet, Sofia de Brabant, aconsegu guanyar el Principat-Landgraviat de Hessen, fins aleshores connectat a Turngia, pel seu fill Enric I de Hessen. Marburg, juntament amb Kassel fou una de les capitals de Hessen des d'aleshores i fins aproximadament el 1540. Seguint la primera divisi del landgraviat de Hessen en quatre, fou la capital de Hessen-Marburg del 1485 al 1500 i tamb entre el 1567 i el 1605. Hessen fou un dels principats de segon nivell ms poderosos d'Alemanya. El seu "enemic etern" era l'Arquebisbe de Magncia, un dels electors, que compet amb Hessen en mltiples guerres i conflictes territorials durant diversos segles.

Desprs del 1605, Marburg esdevingu tot just una altra ciutat provincial, coneguda principalment per la universitat. Esdevingu un lloc desolador durant dos segles desprs d'esdevenir camp de batalla entre els landgraviats de Hessen-Darmstadt i Hessen-Kassel durant la guerra dels trenta anys (1618-1648). En el territori del voltant de Marburg es van perdre dos teros de la seva poblaci, ms que en totes les segents guerres juntes (incloses la primera i segona guerres mundials).  


Reforma protestant.
A Marburg es troba la Universitat de Marburg o Philipps-Universitt, la primera universitat protestant del mn. Fou fundada l'any 1527 i s una de les quatre clssiques "viles universitries" d'Alemanya, juntament amb les de Gttingen, Heidelberg, i Tbingen.

L'any 1529, Felip I de Hessen organitz el Colloqui de Marburg per tal de reconciliar Luter i Zwingli.

Romanticisme.
Degut a que fou ignorada durant el segle XVII, Marburg - aix com Rye o Chartres - sobrevisqu relativament com a una ciutat gtica, senzillament perqu no hi havia diners per pagar cap expansi arquitectnica. Quan el romanticisme esdevingu el paradigma cultural i artstic d'Alemanya, Marburg esdevingu altre cop interessant, i molts lders del moviment visqueres, ensenyaren o estudiaren a Marburg. Formaren un cercle d'amistats que fou de gran importncia, especialment en literatura, filologia, folklore i dret. El grup inclogu a Friedrich Carl von Savingy, el jurista ms important del moment i pare de l'adaptaci a Alemanya del dret rom; els poetes, escriptors i activistes socials Achim von Arnim, Clemens Brentano, i especialment la filla del segon i la dona del primer, Bettina von Arnim. Tanmateix esdevingueren ms famosos els Germans Grimm, els qui es dedicaren a collectar aqu molts dels seus contes de fades - la Torre de Rapunzel s a Marburg ("Kaiser-Wilhelm-Turm", tamb anomenada Spiegelslustturm), i entre els turons del Lahn, a una rea anomenada Schwalm, els vestits tradicionals de les noietes comptaven amb una caputxeta vermella.

S'ha de dir, per, que aquest cercle desaparegu de Marburg cap a la dcada del 1820, i durant uns altres 45 anys, Marburg esdevingu un altre cop un paratge inspid de Hessen.

Ciutat prussiana.

En la guerra austro-prussiana de 1866, l'elector reaccionari de Hessen recolz ustria. Prssia guany, enva (sense fer crrer la sang) i s'annexion el Principat de Hessen-Kassel (aix com Hannover, la ciutat de Frankfurt i altres territoris) nord del riu Main, mentre que els pro-austracs de Hessen-Darmstadt es mantingueren independents. Per Marburg, aquest fet esdevingu molt positiu, ja que Prssia decid fer de Marburg el seu centre administratiu principal en aquesta part de la seva nova provncia i convert la universitat en  el centre acadmic regional. Aix, el creixement de Marburg com a ciutat administrativa i universitria comen; com que el sistema universitari prussi esdevingu indubtablement el millor del mn, Marburg atragu famosos erudits. D'altra banda, a la ciutat hi havia molt poca indstria, aix que bsicament estudiants, professors i servents civils - gent que normalment no disposen de grans recursos i paguen poques taxes - eren els qui dominaven la ciutat, la qual era fora conservadora.

Arquitectura.
Marburg s famosa per les seves esglsies medievals, especialment l'esglsia de Santa Elisabet, una de les dues o tres primeres esglsies purament gtiques del nord dels Alps fora de Frana i per tant una relquia de l'arquitectura gtica alemanya; aix tamb com pel seu castell.

Tanmateix, s ms important la ciutat per ella mateixa, una ciutat immaculada coronada per un castell goticorenaixentista sobre d'un tur, intacte grcies al fet que Marburg era un lloc extremadament deplorable entre 1600 i 1850. Contrariament a per exemple Rothenburg ob der Tauber, Marburg recobr la seva importncia en els darrers segles, aix que no s una "ciutat-museu" o un Eurodisney sin ms aviat una ciutat universitria de profund esperit estudiantil.

Gran part dels atractius fsics del Marburg actual s el llegat del llegendari alcalde Lord Dr. Hanno Drechsler (en actiu durant 1970-1992), qui promogu una renovaci i restauraci urbana de nombrosos edificis. Aix mentre moltes altres ciutats anaven enderrocant cases medievals, Marburg protegia aquest llegat nic. Marburg tingu tamb una de les primeres zones peatonals d'Alemanya. Aquesta restauraci (Altstadtsanierung) (des de 1972) reb nombrosos reconeixements i premis.


 Poltica .
Com a ciutat mitjana, Marburg, com altres sis ciutats de Hessen, t un estatus especial comparat amb altres municipis del districte. A vol dir que la ciutat realitza tasques del mateix rang que les del propi districte, aix que es pot comparar a un districte urb.

L'alcalde (Oberbrgermeister) Egon Vaupel, escollit directament al gener del 2005 i al crrec des de l'1 de juliol de 2005, s del SDP. El tinent-alcalde, cap de l'ajuntament i regidor de joventut, Dr. Franz Kahle, s dels Verds. La majoria del parlament (59 escons) pertany a la coalici del SDP (20 escons) i els Verds (10 escons). Al hemicicle tamb hi ha el CDU (17 escons), el PDS (4 escons), el Freie Whler (Votants lliures) BfM (Brger fr Marburg- 3 escons), el FDP (3 escons) i una escissi del CDU, MBL (Marburger Brgerliste- 2 escons).


La ciutat de Marburg, similar a les ciutats de Heidelberg, Tbingen, Gttingen etc. t una gran histria de corporacions estudiantils o "Verbindungen" com per exemple associacions o fraternitats incloent Corps, Landsmannachaften, Burschenschaften, Turnerschaften etc.  

 Divisi administrativa .
La ciutat de Marburg est dividida en 20 distrtictes o Stadtteile, a banda del centre urb o Kernstadt. Cada districte t un consell Ortsbeirat, un nombre determinat de membres segons la poblaci i un cap del consell Ortsvorsteher(in). Als districtes de Wehrda, Marbach i Cappel hi ha, a banda del consell, una extensi administrativa (Vervaltungsauenstelle) per a una millor administraci de l'ajuntament. Els districtes amb consell sn:



 Ciutats agermanades .
  Poitiers, Frana des de 1961;
  Maribor, Eslovnia des de 1969;
  Sfax, Tunsia des de 1971;
  Eisenach, Turngia des de 1988;
  Northampton, Regne Unit des de 1992;
  Sibiu, Romania des de 2005;

 Escut herldic .
L'escut de Marburg mostra un compte de Hessen cavalcant un cavall blanc amb una bandera i un escut amb el fons vermell. L'escut mostra el lle de Hessen de franges blanc i roges, tamb a l'escut de l'Estat de Hessen, i la bandera mostra una M estilitzada blava en or. Aquest escut s la font dels colors de la bandera de la ciutat. Es compon de 3 barres horitzontals colorejades, de dalt a baix, vermell (del fons), blanc (del cavall) i blau (de l'escut).

L'escut, el qual va ser dissenyat a finals del segle XIX, est basat en el segell del comte en un document municipal, sent una prctica molt comuna per a reemplaar escuts oblidats, o que no sn el suficientment representatius, amb motius presos de segells. A nivell de papers oficials municipals a Alemanya, la presncia de l'escut com a segell s obligatori.


Virus de Marburg.

El nom de la ciutat tamb est connectat amb un filovirus, el virus de Marburg del qual se'n va tenir primera constncia quan el 1967 accidentalment uns treballadors van ser exposats a teixit infectat de mono verd (Chlorocebus) a la principal planta industrial de la ciutat, la Behring-Werke, aleshores part de Hoechst i avui d'Aventis, fundada per Emil von Behring, ciutad de Marburg i primer Premi Nobel de medicina. Durant aquest accident, dinou persones van resultar infectades i cinc d'elles van morir. Encara que sembli poca gent, cal destacar que actualment durant una epidmia de clera mor noms una de cada vint persones. El virus de Marburg deu el seu nom a aquesta ciutat, ja que s costum d'anomenar els virus d'aquesta ferocitat segons la ciutat o rea en la qual s'originen.

"Marburg an der Drau".

Marburg s tamb el nom alemany de Maribor ("Marburg an der Drau", en lloc de "Marburg an der Lahn"), la segona ciutat ms gran d'Eslovnia. Les dues Marburgs sn ciutats germanes i cooperen estretament. Encara que no s tradicional el nom de Marburg per a Maribor, fins i tot pels prpis germanfons, Eslovnia - amb una de les economies amb ms rpid desenvolupament dels nous pasos de la Uni Europea - s un dels pasos de l'Europa de l'est i central on els noms de lloc en alemany no es veuen com a res ofensiu, i per tant el terme Marburg s'ha tornat habitual durant els darrers deu anys.

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Marburg;
Guerra i holocaust a Marburg;
 Pgina oficial de la Universitat de Marburg (Philipps-Universitt Marburg);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71432" title="Reial monestir de Las Huelgas" nonfiltered="3049" processed="3031" dbindex="28238">

El Reial monestir de Las Huelgas s un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella. Est situat a 1,5 Km a l'occident de la ciutat de Burgos (Espanya), per l'avinguda que porta el seu nom i una mica retirada del riu Arlanzn, en un terreny pla que antigament estava ocupat per hortes i prats i que era conegut com Las Huelgas a causa que la gent del lloc hi acudia per distreure's i passar les seves estones de lleure (holgar).

Histria.

Anteriorment hi havia hagut un petit palau, del qual es conserven alguns petits vestigis. El lloc va ser elegit pel rei Alfons VIII i la seva esposa Elionor de Plantagenet per aixecar un monestir cistercienc femen que es va fundar el juny de 1187. Va ser la reina Elionor que va posar major empenyorament en aconseguir aquesta fundaci a fi de qu les dones poguessin assolir els mateixos nivells de comandament i responsabilitat que els homes, almenys dins de la vida monstica. Van elevar al papa Climent III la petici de fundar i consagrar el nou monestir, petici que va ser concedida tot seguit. Els reis van donar prop de cinquanta llocs que van constituir des del principi un important patrimoni que es multiplicaria amb el temps. Es conserva la carta fundacional del rei que comena dient:

Jo, Alfonso, per la grcia de Du, rei de Castella i Toledo, i la meva dona, la reina senyora Elionor...

Cteaux va atorgar a aquest monestir el dret a instituir-se com a matrem ecclesiam equiparant-se aix al gran monestir francs de Fontevrault. El 1199 es va convertir definitivament en la casa mare dels monestirs femenins de Castella i de Lle.

La vida del monestir va comenar amb un grup de monges que van arribar des de Tulebras (Navarra) on hi havia des del 1149 el primer monestir cistercenc femen de la pennsula, conegut com a Monestir de Santa Mara de la Caridad. Les dues primeres abadesses van ser, la infanta de sang reial Misol (o Mariasol) i la infanta Constanza, filla dels reis fundadors. L'abadessa de Las Huelgas va arribar a gaudir d'una autonomia i poder tan elevats que noms depenia del papa i estava per sobre de la cria episcopal. L'abadessa, com a dona, no podia confessar, dir missa ni predicar, per era ella qui donava les llicncies perqu els sacerdots fessin aquests treballs. La concessi era donada en nom de Du i de la Seu Apostlica. Era propietria d'una senyoria material i  jurdica. La distinci material estava composta per:

 54 viles;
 terres;
 molins;
 exempcions fiscals de pontazgo, portazgo, i montazgo.

La distinci jurdica tenia el seu propi fur, les lleis del qual en el tema civil i criminal dirigia i vigilava l'abadessa. Podien nomenar alcaldes i exercien la seva jurisdicci sobre un bon nombre de monestirs, les abadesses dels quals eren nomenades per l'abadessa de Las Huelgas.

Tots els privilegis es van mantenir intactes a travs dels segles fins al segle XIX que van ser suprimits pel papa Pius IX.

Durant l'edat mitjana en aquest monestir es duien a terme cerimnies tan importants com la de coronar reis i armar cavallers. Entre els cavallers armats abans de ser reis figuren Ferran III el Sant, Eduard d'Anglaterra, Alfons XI de Castella, Pere I el Cruel (que a ms va nixer a la torre defensiva de l'edifici) i Joan II. Els reis coronats aqu van ser el mateix Alfons XI i el seu fill Enric II de Trastmara. Tamb va tenir gran importncia com a pante reial i de nobles, amb magnfics sepulcres molts dels quals van ser profanats durant la Guerra de la Independncia Espanyola.

En l'actualitat aquest monestir est governat per monges cistercienques. T deu habitacions preparades per a retir espiritual de dones que el sollicitin. L'abadessa actual no t comandaments ni privilegis especials civils ni jurdics. Tant ella com la comunitat de monges dediquen la seva vida a l'oraci i a atendre unes mnimes possessions.

Arquitectura del monestir.

s un monestir ampli i complex, amb aspecte de fortalesa, amb dependncies que es van anar afegint al llarg dels segles, com els habitatges tradicionals dels criats i els clergues, les cases de l'administraci i les escoles. Tot el recinte estava emmurallat. Es conserven dues portes: una per al pblic, que condueix al Comps de Afuera i una altra dita d'Alfons XI, que condueix al Comps de Adentro; aquesta part es va utilitzar com a servei per a les monges.

Van comenar les obres a finals del segle XII i van continuar en el XIII. Existeixen documents en els quals s'anomena a un mestre Ricardo que va intervenir en la seva construcci. La part ms antiga correspon al claustre romnic conegut amb el nom de les claustrillas, desprs li segueix en el temps l'esglsia, de corrent protogtica, i el claustre de San Fernando que s clarament d'estil gtic, amb voltes de guix mudjar.

Pot veure's per diferents punts del complex monstic l'emblema herldic del rei constructor, el castell, que apareix a la torre, a timpans i muntants de les portes.

L'esglsia.

L'edifici de l'esglsia segueix el model cistercenc amb tres naus allargades, ms la nau del creuer, que en aquest cas t un mur de separaci amb la resta de l'esglsia a causa de la condici de clausura. S'aparta de la severitat cistercenca en l'ornamentaci arquitectnica, amb elements molt particulars que demostren la influncia francesa, com en les voltes angevines de planta quadrada i en les columnetes volades sobre una lleixa. Es creu que la reina Elionor va manar portar des d'Angers algun dels arquitectes. Aquest tipus d'arquitectura va crear escola a la comarca burgalesa i la van imitar a la capalera de la Catedral de Santa Maria de Burgos, en la de la catedral d'El Burgo de Osma, a Sasamn i d'altres.

La faana septentrional est formada per 19 arcs apuntats disposats de dos en dos entre robustos contraforts. A la paret del bra del creuer s'obre una rosassa.

A l'interior destaca la volta angevina del creuer, de planta quadrada, amb vuit arcs formers, dues diagonals i uns altres dos en els eixos, que componen la volta sexpartita cupuliforme. Les capelles absidials que estan enganxades a la major tamb responen a l'estil angev. Es creu que aquesta obra es va fer entre 1180 i 1215 amb artistes de la reina Elionor, mentre que la resta va ser de 1215 a 1220 amb els mestres francesos de Ferran III.

Al presbiteri s'hi contempla el gran retaule del segle XVIII, obra de l'arquitecte Policarpo de Lanestosa, l'escultor Juan de Pobes i el dorador Pedro Guilln. Adornat amb columnes salomniques, t en la seva part central la imatge de l'Asunci i a l'tic el Calvari albergat en una petxina molt adornada amb nombrosos ngels msics. Sobre el mur de l'Epstola (mur sud) hi ha l'orgue barroc. El plpit s de ferro forjat i est muntat sobre un suport que li permet girar de manera que les monges poguessin escoltar millor al predicador des de la clausura.

A les naus longitudinals del que va ser la clausura es troben els nombrosos sepulcres d'infants i reis. Alfons VIII va voler fer d'aquesta esglsia un pante reial. S'han pogut conservar molts d'aquests rics enterraments i molts d'altres es van perdre en expolis, guerres i barbrie.

Els sepulcres.

Un dels principals motius que va impulsar el rei Alfons VIII a edificar aquest monestir s el de convertir-lo en pante de reis i que ell mateix va voler ser enterrat aqu al costat de la seva dona. A tota l'esglsia poden veure's forces sepulcres de la famlia real, uns ms artstics i d'altres ms pobrement adornats, per tots de gran importncia histrica. Aquests enterraments van sofrir un greu espoli durant l'poca de l'ocupaci de les tropes franceses de Napole el segle XIX. Molts s'han pogut recuperar per l'aixovar que es conservava dins, al costat del cadver, est perdut. Sols es va salvar el del senyor Fernando de la Cerda, les seves robes intactes s'han pogut guardar al museu de Telas. Els ms importants sn:

 Aquells que estan a l'atri, abans d'entrar a l'esglsia per la porta gtica. Sn dels segles XIII i XIV i es creu que contenen enterraments de cavallers morts en la Batalla de les Navas de Tolosa.
 Sepulcre d'Enric I de Castella, fill d'Alfons VII i Elionor de Plantagenet, mort el 1217 a l'edat de 13 anys, desprs d'haver sofert una intervenci en el crani. S'explica que li va caure a sobre una gran teula que li va ocasionar una ferida mortal. Es troba a la nau de l'Evangeli (nau nord).
 Sepulcre del senyor Fernando de la Cerda fill d'Alfons X el Savi, hereu al tron per va morir abans que el seu pare el rei. s en pedra policromada, amb ornamentaci de smbols herldics. Es va trobar intacte i sense saquejar i van poder extreure's les millors peces de vestits medievals que es custodien en l'actualitat al Museu de Teles Medievals, ubicat en l'antic magatzem del monestir.
 Sepulcre d'una infanta Elionor. s petit i molt ben cisellat, de finals del segle XII, romnic.
 Sepulcres dels reis fundadors, a la nau central, de pedra amb ornamentaci herldica amb els castells del rei i els 3 lleons de la reina. Les seves tapes sn de doble vessant. Es recolzen sobre pedestal custodiat per quatre lleons.
 Sepulcre de la senyora Constanza, filla dels reis fundadors i segona abadessa del monestir.
 Sepulcre del senyor Sancho, fill de Ferran III el Sant, que va ser arquebisbe de Toledo.
 Sepulcres units de la senyora Berenguela (filla de Ferran III), amb sumptuosa decoraci i de la senyora Blanca de Portugal amb decoraci herldica en mudjars entrellaats.
 Sepultura llisa d'Anna d'ustria, morta en 1629, filla bastarda del senyor Joan d'Austria i nta de Carles I d'Espanya, que va ser abadessa d'aquest monestir. Anteriorment va ser al convent de Madrigal de les Altas Torres, on va protagonitzar un fet inslit al costat del fams pastisser de Madrigal, immortalitzat per l'escriptor espanyol Jos Zorrilla a la seva obra Trador, inconfs i mrtir.

Les Claustrillas.

Anomenen aix el petit claustre antic, de planta rectangular, que va pertnyer al monestir fundat el 1187. Quan es va crear l'altre claustre de San Fernando, les monges van utilitzar aquest espai per al seu propi esbarjo i meditaci. Es creu que l'autor de l'obra va ser el mestre Rodrigo que va deixar altres obres per aquestes tierras.

Cada costat presenta 12 arcs que es recolzen sobre columnes pareades amb capitells allargats, entre romnics i gtics, amb ornamentaci vegetal molt estilitzada. A les cantonades i centre de cada costat s'interromp l'arcuaci amb pilars que contenen capitells ricament ellaborats.

Claustre de San Fernando.

Va ser construt cap al primer quart del segle XIII. Les seves galeries estan cobertes per voltes de mig can, reforades per arcs que es recolzen en mnsules de decoraci vegetal cap a l'interior i llisses cap a l'exterior. En algunes zones es conserven restes de ornamentaci en guix mudjar policromades amb motius de paons, herldica, atauriques i enflocadures. Cada costat est recorregut per arcuacions apuntades amb arcs agrupats de tres en tres. Al costat sud est el refectori i a l'oest hi havia el magatzem, destinat en l'actualitat al museu de Teixits. En el costat est es troba la sala capitular.

En aquest claustre poden admirar-se algunes portades de fusta, sobretot una d'origen musulm, del segle XI, procedent de la conquesta d'Almeria.

La sala capitular.

La sala capitular del claustre de San Fernando t el seu lloc d'emplaament en la mateixa disposici que als monestirs de monjos cisterciencs, per en aquest cas s especial per la seva altura i esveltesa que la fa molt ms mplia i lluminosa. El pis de dalt que sol estar ocupat pel dormitori es desplaa en aquest cas en ocupar el seu espai la part alta d'aquesta sala.

Est construda sobre quatre suports centrals que divideixen la sala en nou trams i nou perfectes voltes. Els suports sn cossos cilndrics que estan envoltats de vuit columnes exemptes i monoltiques. Aquest nucli cilndric est esbocinat per filats horitzontals monoltics, demostrant l'originalitat constructiva dels mestres francesos que hi van intervenir. Els nervis de la volta arrenquen d'uns anells o mnsules tamb monoltics i sense treballar. La volta s de creueria, d'estil francs amb la particularitat de tenir cada plement d'una sola pedra. La porta d'accs s esbocada, de diversos arcs apuntats llaurats amb dents de serra.

En aquesta sala s'exhibeixen diverses peces de valor histric i artstic, com l'anomenat Pendn de les Navas (referit a la Batalla de les Navas de Tolosa), que no s cap estendard sin un taps que decorava la tenda del cabdill rab. Est decorada a ms amb diversos tapissos flamencs i en una vitrina es guarda una carta de santa Teresa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71434" title="Ewald von Kleist" nonfiltered="3050" processed="3032" dbindex="28239">
Paul Ludwig Ewald von Kleist (1881-1954), mariscal de camp alemany durant la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .
Va nixer en una petita localitat de l'actual estat de Hessen. Era un individu apegat a la monarquia, proper a la famlia de Paul von Hindenburg. Es va unir a l'exrcit del Kiser Guillem II el 13 de mar del 1900, obtenint el grau de tinent el 18 d'agost del 1901, de capit el 22 de mar del 1914 i de coronel l'1 d'octubre del 1929. 

L'1 de gener del 1932 fou ascendit al grau de general de divisi i a general de cavalleria l'1 d'agost del 1936, havent servit com a comandant d'una divisi de cavalleria entre 1932 i 1935.

 Segona Guerra Mundial .
Retirat temporalment, Kleist fou cridat novament a files en iniciar-se la guerra el 1939, a l'edat de 58 anys, com a comandant en cap del XXII Cos de l'Exrcit Motoritzat. Pren part en la invasi de Polnia el setembre del 1939. El 5 de mar del 1940 fou nomenat comandant del Panzergruppe "Kleist", que sota el seu comandament va participar a la batalla de Frana entre maig i juny del 1940. A l'abril del 1941 fou enviat als Balcans amb el I Panzergruppe. All, les tropes sota el seu comandament van capturar la ciutat de Belgrad. Entre el 25 d'octubre del 1941 i el 21 de desembre del 1942 va comandar el I Exrcit Panzer al front oriental.

Entre gener i maig del 1942 pren el comandament del Grup d'exrcits "von Kleist", format pel I Exrcit Panzer, el XVII Exrcit i el Grup "von Mackensen" III Cos d'Exrcit Motoritzat. Aquell any, Adolf Hitler envia a von Kleist al Caucas amb la ordre de prendre els camps petrolfers, indispensables per a la continuaci de la guerra. Va aconseguir convncer a un sector de la poblaci russa, permetent que milers de sovitics lluitesin contra Stalin. Al gener del 1943 va ascendir al grau de mariscal de camp, amb les tropes destinades a l'alliberament del VI Exrcit de Paulus a Stalingrad. El 30 de mar del 1944 fou rellevat del comandament per Hitler, retirant-se a la seva casa a Baviera. All va ser capturat per la 26 Divisi d'Infanteria americana, i transferit al camp de presoners de Trent Park, Anglaterra. El 1945 va ser traslladat al camp N11 a la Illa Farm, a Galles. Desde all, s extraditat el 31 d'agost del 1946 a Iugoslvia i condemnat a 15 anys de pres. El 1948 fou enviat a la Uni Sovitica. Sentenciat a cadena perptua, va morir el 16 d'octubre del 1954 al camp de presoners Vladimir, prop de Moscou.

 Condecoracions .
Creu de Ferro Prussiana de Primera Classe. 4 d'octubre de 1914;
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. 15 de maig de 1940 General de Cavalleria;
Fulles de Roure per a la Creu de Ferro. 7 de febrer de 1942 Coronel General;
Espases per a la Creu de Ferro. 30 de mar de 1944 Mariscal de Camp;
 Creu d'Honor 1914-1918;

 Enllaos externs .
 Mariscal de Camp Ewald von Kleist, Panzertruppen.org;

]
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71436" title="Programa Voyager" nonfiltered="3051" processed="3033" dbindex="28240">
El Programa Voyager fou una srie de dues sondes interplanetries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Jpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missi independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.

Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors xits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineaci planetria avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dcada de 1970. Aquesta posici de Jpiter, Saturn, Ur i Nept, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que segus una particular trajectria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'assistncia gravitatria, seguir el seu viatge fins al segent planeta. Aix, l's dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectria.

A ms de la seva missi principal, la Voyager 2 tamb aconsegu explorar Ur i Nept. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informaci sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar limits molt ms estrictes a la possible existncia d'un gran planeta ms enll de Plut. Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 sn els objectes humans ms llunyans i s'estan acostant al qu es considera el lmit del sistema solar: all on la influncia del vent solar queda anulada pel medi interestelar. Les fonts d'alimentaci elctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra, de manera que s'espera poder detectar l'heliopausa del sistema solar en un futur proper. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71438" title="Volta angevina" nonfiltered="3052" processed="3034" dbindex="28241">
La volta angevina s una Volta de creueria que el seu generatriu s una volta esfrica amb filades concntriques i reforada per arcs creuers i transversals.

La paraula angevina ve d'Angers que va ser la capital antiga d'Anjou i que avui s la capital del departament de Maine i Loira. A Angers es troba la catedral de San Maurici on destaca a l'interior una volta amb especials caracterstiques que han fet que els especialistes donin a aquest tipus de volta l'apellatiu dangevina. Conserva l'esquelet bombat i segons el sistema francs, augmenta el nombre de nervis aprimant-se'ls i el seu plementeria (conjunt de pedres i dovelles) s esbocinada.

Va ser portada a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Elionor esposa d'Alfons VIII de Castella, que la va implantar al Reial monestir de Las Huelgas (Burgos), creant escola a la comarca burgalesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71443" title="Voyager 1" nonfiltered="3053" processed="3035" dbindex="28242">
La Voyager 1 s una sonda espacial no tripulada de la NASA, llanada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Jpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satllits. Actualment segueix en funcionament i s l'objecte hum ms allunyat de la Terra.

La missi.
La Voyager 1 es va llanar el 5 de setembre de 1977 des de Cap Canyaveral amb un coet Titan IIE-Centaur, que la situ en una rbita que la va fer arribar al seu primer objectiu, Jpiter, abans que la seva sonda germana, la Voyager 2, llanada 16 dies abans.

La sonda arrib a Jpiter el gener de 1979, i va arribar a la seva mxima proximitat del planeta el 5 de mar de 1979, a una distncia de 349.000 km del planeta. Tamb s'acost a la lluna de Jpiter I, fins a una distncia de 18.640 km i va poder comprovar-ne l'activitat volcnica. Accelerada pel camp gravitatori de Jpiter la Voyager 1 arrib a Saturn a finals de 1980, passant a una distncia de 124.200 km en la seva mxima aproximaci, el 12 de novembre de 1980. Inicialment estava previst que desprs de Saturn, i aprofitant l'alineaci planetria d'aquells moments, la sonda prossegus el seu cam per estudiar Ur i Nept; nogensmenys, el descobriment previ de la presncia d'una important atmosfera al satllit de Saturn Tit, fu que els controladors decidissin sacrificar la continuaci de l'exploraci d'Ur i Nept (que ja estava assegurada per la Voyager 2) i desviar el vehicle cap a Tit, en una maniobra que l'oblig a desviar-se del pla de l'eclptica.

Desprs del pas per Saturn i Tit la Voyager 1 ha seguit allunyant-se del Sol, cap als lmits del sistema solar. Se suposa que la sonda disposa de prou energia elctrica per funcionar i enviar dades a la Terra fins el 2020, aproximadament. Durant aquesta etapa del viatge la sonda ha seguit recollint dades sobre la composici de l'espai interplanetari del sistema solar. El novembre de 2005 la Voyager 1 es trobava a una distncia de 14.560 milions de quilmetres (97,3 UA) del Sol i viatjava a una velocitat de 61.920 km/h respecte al Sol (3,6 UA per any), un 10% ms rpida que la Voyager 2.

Resultats cientfics.
Durant el seu pas per Jpiter la Voyager 1 va realitzar 19.000 fotografies, en un perode que va durar fins a l'abril, tot i que a causa de la major resoluci que es podia obtenir en el moment de mxima aproximaci, la majoria d'observacions de les llunes, anells i el camp magntic es realitz en les 48 hores de major aproximaci. La sonda tamb demostr l'existncia d'una cua del camp magntic de Jpiter en la direcci oposada al Sol.

En les observacions d'I es va poder comprovar per primera vegada la presncia d'activitat volcnica fora de la Terra, un fet que va passar desapercebut per a les Pioneer 10 i Pioneer 11 i que representa segurament el descobriment ms important d'aquesta missi. Els instruments de la nau identificaren fins a nou volcans actius a I. 

En el sistema de Saturn, la sonda detect estructures complexes als anells de Saturn i estudi les atmosferes de Saturn i de Tit (del qual obtingu el seu dimetre en 5.150 km). Determin que un 7% de l'atmosfera superior de Saturn est format per heli (comparat amb un 11% a Jpiter). A ms a ms descobr els satllits Atles, Prometeu i Pandora.

Un equip de cientfics del laboratori de fsica aplicada de la Universitat Johns Hopkins creuen que la Voyager 1 entr en l'ona de xoc final del sistema solar el febrer de 2003. Altres equips ho consideren dubts, tal com es discut a la revista Nature el 6 de novembre de 2003. En un congrs de la Uni Geofsica Americana, el 25 de mar de 2005, es presentaren evidncies definitives de qu la Voyager 1 travess l'ona de xoc final el desembre de 2004.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71444" title="Director de fotografia" nonfiltered="3054" processed="3036" dbindex="28243">
En cinema el director de fotografia s la persona responsable de com es veur la pellcula, s a dir, la illuminaci, l'ptica a utilitzar, l'enquadrament, el color, la textura del film, l'ambient... s el responsable de tota la part visual del film, tamb des del punt de vista conceptual, determina la tonalitat general de la imatge (tons clids o freds, predominants en cada escena o seqncia i la seva alternana al llarg del metratge, aix com tamb, la seva concordana -o no- amb la temtica del gui cinematogrfic) sempre guiant-se amb els aclariments del director.

s l'encarregat d'illuminar el decorat de cada escena d'una pellcula en funci de les exigncies del director i de la histria. El normal s que ell i el director acordin el tipus d'illuminaci que requereix la histria i tamb en cada situaci particular de la mateixa, en funci del to dramtic, del gnere, etc.

L'equip de fotografia est format per:

 Director de fotografia o primer operador: Cap de tot l'equip.
 Operador de cambra o segon operador: Porta la cmara i enquadra d'acord al que diu el cap de foto i el director.
 Ajudant de camara o foquista: porta el focus i tot el relacionat amb la camara.
 Auxiliar de camara: controla que sigui correcte l'equip de camara, carrega i descarrega els xassisos de pellcula.
 Meritori de cambra: fa tasques de suport a l'equip de camara.
 Assistent de vdeo: maneja i installa el vdeo, el corbo i els monitors.
 Cap d'elctrics: Coordina l'equip d'elctrics.
 Elctrics: Colloquen els elements d'illuminaci com i on diu el cap d'elctrics.
 Cap de maquinistes: coordina els maquinistes que porten el travelling, grua, charriot, etc.
 Maquinistes: sn els encarregats de manipular dollys, grues i altres suports de cmara.
 Foto fixa: fa preses amb cmeres de fotos comunes, amb diversos propsits: registre documental del rodatge, fotos amb finalitats publicitries i com a ajuda a la continutat del film.

 Enllaos externs .

  Qu s, qu fa?;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71449" title="Triquinosi" nonfiltered="3055" processed="3037" dbindex="28244">

La triquinosi s una malaltia causada per les larves d'un cuc rod intestinal, Trichinella spiralis, que migren i s'encapsulen a la musculatura.

Enllaos externs.

 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71451" title="Addys D'Mercedes" nonfiltered="3056" processed="3038" dbindex="28245">

Addys D'Mercedes cantant i compositora cubana. Va nixer a Moa / Holguin, Cuba.
Al 1993 va traslladar-se a Dsseldorf (Alemanya) i a Tenerife. 

 Discografia .

lbums.
 Mundo Nuevo (2001 Media Luna);
 Nomad (2003 Media Luna);

Singles i Videos.
 Mundo Nuevo (2001 Media Luna);
 Gitana Loca (2005 Media Luna);
 Esa Voz (2005 Media Luna);

Remixes.
- Latin House, Ragga, Deep House -
 Mundo Nuevo (Tony Brown - Media Luna);
 Gitana Loca (Tony Brown - Media Luna);
 Esa Voz (4tune twins - Media Luna);
 Afro D' Mercedes (Andry Nalin - Media Luna);
 Oye Colombia (4tune twins - Media Luna);
 Cry It Out (Guido Craveiro - Media Luna);
 Cha Ka Cha  (Ramon Zenker - Media Luna);

Enllaos externs .
oficial de Addys D'Mercedes;
Myspace.com de Addys;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71453" title="Discografia de Ringo Starr" nonfiltered="3057" processed="3039" dbindex="28246">
Aquest s el llistat detallat de la discografia de Ringo Starr en solitari (amb dates d'edici i posicions assolides a les llistes de vendes oficials al Regne Unit i Estats Units).


Enregistraments en estudi.

Sentimental Journey (27 de mar del 1970) UK #7, US #22;
Beaucoups of Blues (25 de setembre del 1970) US #65;
Ringo (9 de novembre del 1973) UK #7, US #2;
Goodnight Vienna (15 de novembre del 1974) UK #30, US #8;
Ringo's Rotogravure (17 de setembre del 1976) US #28;
Ringo the 4th (30 de setembre del 1977) US #162;
Bad Boy (16 de juny del 1978) US #129;
Stop and Smell the Roses (20 de novembre del 1981) US #98;
Old Wave (16 de juny del 1983);
Time Takes Time (22 de maig del 1992);
Vertical Man (15 de juny del 1998) US #61;
I Wanna Be Santa Claus (24 d'octubre del  1999);
Ringo Rama (24 March 2003) US #113;
Choose Love (7 de juny del 2005);


Enregistraments en directe.

Ringo Starr and His All-Starr Band (8 d'ctubre del 1990);
Ringo Starr and His All Starr Band Volume 2: Live From Montreux (13 de setembre del 1993);
VH1 Storytellers (19 d'octubre del 1998);
King Biscuit Flower Hour Presents Ringo & His New All-Starr Band (6 d'agost del 2002);
Ringo Starr and His All Starr Band: Extended Versions (10 de juny del 2003);
Tour 2003 (23 March 2004);


Recopilacions.

Blast From Your Past (12 de desembre del 1975) US #30;
Starr Struck: Best of Ringo Starr, Vol. 2 (24 de febrer del 1989);
The Anthology... So Far (19 de gener del 2001);


Singles.

 1971 "It Don't Come Easy" #4 UK, #4 US;
 1972 "Back Off Boogaloo" #2 UK, #9 US;
 1973 "Photograph" #8 UK, #1 US Starr Back Off Boogaloo.wmv;
 1974 "You're Sixteen" #4 UK, #1 US;
 1974 "Oh My My" #5 US;
 1974 "Only You (And You Alone)" #28 UK, #6 US;
 1975 "No No Song" #3 US;
 1975 "Goodnight Vienna" #31 US;
 1976 "A Dose of Rock 'n' Roll" #26 UK;
 1981 "Wrack My Brain" #38 US;
 1992 "Weight of the World" #72 UK;
 1993 "Don't Go Where The Road Don't Go";
 1998 "La De Da";
 2003 "Never Without You";
 2005 "Fading In, Fading Out" videu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71457" title="Amerindis de Colmbia" nonfiltered="3058" processed="3040" dbindex="28247">

Els Amerindis de Colmbia sn les tnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colmbia. En total hi ha 80 grups tnics. La seva diversitat cultural es reflecteix en l'existncia de ms de 64 idiomes i uns 300 dialectes.
 
 Demografia i situaci .
Segons un estudi del Departament Nacional d'Estadstica, fet desprs del Cens de 1993 i reajustat el 1997, la poblaci indgena era de 701.860 persones presents a 32 departaments colombians, especialment a la zona de selva tropical humida:
 Guajira: wayu i kggaba;
 Cesar: kankuamo, ijka, yuko, wiwa;
 Magdalena: chimila i pacabuy;
 Atlntic: mokan;
 Crdoba: zen, ember katio;
 Arauca: makaguaje, chiricoa, betoye;
 Casanare: sliba;
 Vichada: amora, cuiba, sikuani, masiguare;
 Meta: piapoco, guayabero, achagua.
 Guaynia: piaroa, curripaco, cuinave.
 Caquet: coreguaje, huitoto, miraa, muinane.
 Putumayo: inga, kams, kofn, siona.
 Norte de Santander: bari;
 Boyac : u'wa.
 Santander : guane ;
 Cundinamarca : muisca;

 Estatut poltic .
La Constituci de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat tnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets tnics, culturals, territorials, d'autonomia i participaci:
 Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional.
 Les diferents llenges indgenes sn oficials als seus territoris;
 Educaci bilinge i intercultural per als grups tnics;
 Doble nacionalitat per als pobles indgenes que viuen en zones de frontera.

Mitjanant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrs de la Repblica, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colmbia.    

 Organitzaci administrativa .
El resguardo s una instituci legal i sociopoltica d'origen colonial i de carcter especial, conformada per una comunitat o parcialitat indgena que, amb un ttol de propietat comunitria, poseeix el seu territori i el regeix. En el seu mbit intern el resguardo t una organitzaci ajustada al fur indgena, amb pautes i tradicions culturals prpies.

La divisi d'Afers Indgenes del Ministeri de l'Interior registra un total de 567 resguardos en el territori colombi, amb una extensi aproximada de 36.500.416 hectrees, que apleguen una poblaci de 800.271 persones (67.503 famlies). 

En la regi amanica hi ha 88 resguardos, situats en tres departaments: Putumayo (30 resguardos), Caquet (38 resguardos) i Amazones (28 resguardos), amb un territori aproximat de 9.922.146 hectrees i una poblaci de 29.073 persones (5.619 famlies).
 
Els resguardos situats a la regi central del pas son 104, localitzats als departaments d' Arauca (26 resguardos), Boyac (1 resguardo), Casanare (8 resguardos), Huila (5 resguardos), Norte de Santander (2 resguardos) i Tolima (62 resguardos), amb un territori de 643.735 hectrees i una poblaci de 26.973 habitants (5.224 famlies).
 
A la zona nord hi ha 31 resguardos als departaments d'Atlntic (1 resguardo), Cesar (7 resguardos), Crdoba (3 resguardos), Guajira (17 resguardos) i Magdalena (3 resguardos), amb un territori de 1.828.515 hectrees i una poblaci de 144.192 persones (25.299 famlies). 

A la zona de l'Orinoco hi ha 106 resguardos, distribuits en els departaments de Guaina (26 resguardos), Guaviare (19 resguardos), Meta (17 resguardos), Vaups (2 resguardos) i Vichada (41 resguardos), amb un territori de 15.794.136 hectrees i una poblaci de 447.740 persones (8.413 famlies).

A la regi del Pacfic hi ha 238 resguardos, situats als departaments d'Antioquia (37 resguardos), Caldas (3 resguardos), Cauca (36 resguardos), Choc (104 resguardos), Nario (34 resguardos), Quindo (5 resguardos), Risaralda (4 resguardos) i Valle del Cauca (17 resguardos), amb un territori de 8.311.884 hectrees i una poblaci de 152.293 persones (22.948 famlies).

 Participaci poltica .
La principal organitzaci ndia s la Organizacin Nacional Indgena de Colombia (ONIC). Des del 1990 hi ha tres representants indis a l Assemblea Nacional Colombiana, els tres primer dels quals foren l ember Francisco Rojas Birry, el guambi Lorenzo Muelas i el paez Alfonso Pea. 

A le seleccions del 29 d'octubre del 1991 tamb van obtenir tres senadors, l ing Gabriel Muyuy (1957), antropleg i teleg; el pas Anatolio Quir (1939), dirigent indgena; i el guambi Floro Tunubal (1957), enginyer agrcola. 

 Enllaos .
 Els indgenes colombians;
 Pgina de l'ONIC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71462" title="Arc de Santa Maria" nonfiltered="3059" processed="3041" dbindex="28248">

L'arc de Santa Mara de Burgos, era una de les dotze portes d'accs a la ciutat a l'edat mitjana.

El seu aspecte data de segle XVI i la seva remodelaci va ser duta a terme per Juan de Vallejo i Francisco de Colonia, l'arc simula un castell, en les forncules s'hi troben personatges importants de la histria de la ciutat i de Castella; com Nuo Rasura i Lan Calvo, els dos Jutges de Castella; els comtes Diego Rodrguez Porcelos fundador de la ciutat i Fernn Gonzlez, el Cid i Carles V tot ells presidits per Santa Maria la Major. Apareix esmentat en el poema del Mio Cid. En aquests moments s el Centre Cultural Histric-Artstic de Burgos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71463" title="Galdriel" nonfiltered="3060" processed="3042" dbindex="28249">
Na Galadriel s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s una elfa oldorin, filla de Finarfin, i esposa d'En Cleborn, amb qui compartia el govern del regne de Lothlrien.

Se la coneixia com a Senyora de Lrien, Senyora dels Galdhrim, o Senyora del Bosc. A dins del regne de Lothlrien se la coneixia simplement com a Senyora Galdriel, o la Senyora. Tot i que era de la famlia reial dels oldor, mai va ostentar el ttol de reina.

El seu nom origninal en quenya era Artanis, que significa "noble dona" (arta = noble, alt; nis = dona). Galdriel s la forma en sindarin del quenya Alatriel, que era el nom amb qu l'anomen En Cleborn quan es van conixer, i que significa "dama coronada amb una garlanda de radincia brillant".

Biografia.
Na Galdriel era la ms jove dels quatre fills de Finarfin, i l'nica dona. Els seus germans grans eren Finrod Felagund, Angrod i Aegnor. Va nixer a Vlinor durant els Dies dels dos arbres.

Na Galdriel era un dels personatges que ms van evolucionar en el llegendari de Tolkien, i la seva histria s confosa i sovint contradictria entre els diferents texts. D'acord amb la versi que trobem publicada a El Silmarllion, Na Galdriel va participar a la rebelli dels oldor i es va exiliar amb ells de Vlinor. Un cop arribada a Beleriand, va coneixer en Cleborn de Doriath, un parent d'en Thingol, amb qui es casaria.

D'altres versions redueixen la implicaci de Na Galdriel en la rebelli. En qualsevol cas, ni ella ni En Cleborn van prendre part activa en les Batalles de Beleriand. Van sobreviure la Guerra de la Ira, per Na Galdriel va rebutjar el perd dels vlar per orgull.

Durant la Segona Edat van acabar establint-se al bosc de Lothlrien, on nasqu la seva filla Celebran. 

Va aconsellar a Celebrimbor que desconfis d'Annatar, per no fou escoltada. Quan es descobr que Annatar era Suron i aquest atac els elfs, Celebrmbor va confiar un dels tres anells a Na Galdriel, concretament Nenya o l'Anell d'Aigua.

En El Senyor dels Anells, Na Galdriel va acollir la Germandat de l'Anell desprs de la seva fugida de Mria. En Frodo va oferir-li l'Anell nic, i Na Galdriel va aconseguir superar la temptaci i rebutjar-lo. "He passat la prova", va dir, acceptant que el seu temps i els dels elfs havia passat i decidint tornar a Vlinor. Va entregar un regal i una capa lfica a cada membre de la germandat. 

Un cop acabada la Guerra de l'Anell, va marxar de la Terra Mitjana a travs del Gran Mar amb N'lrond, en Gndalf i els portadors de l'anell, en Bilbo i en Frodo Saquet. En aquell moment tenia al voltant de 7.000 anys. El seu marit Cleborn es va quedar uns anys ms a la Terra Mitjana fins que finalment tamb part.

Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galdriel=Cleborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad
 
   (* Esposa de N'lrond)



 Adaptacions .

La veu de Na Galdriel va ser doblada per Annette Crosbie en el film animat dEl Senyor dels Anells dirigit per Ralph Bakshi de 1978, i per Marian Diamond en la serialitzaci de la BBC del 1981.

En la versi de Peter Jackson, l'actriu Cate Blanchett interpreta Na Galdriel en les tres pellcules de la trilogia. En aquesta versi la Senyora de Lrien t un paper ms actiu que en els llibres, i tamb s l'encarregada de narrar l'acci del prleg de la primera pellcula.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71469" title="Umberto Eco" nonfiltered="3061" processed="3043" dbindex="28250">

Umberto Eco ( Alessandria, Piemont, Itlia 1932 ) s un conegut escriptor itali, fams tant per les seves obres de ficci, destaca sobretot en el camp de la novella, com pels seus tractats de semitica.

 Biografia .
Nascut el 5 de gener de 1932 a la poblaci d'Alessandria en una famlia de 13 fills, va estudiar filosofia i Lletres a la universitat de Tor, on es va doctorar. Ha exercit com a professor en diversos centres de prestigi i des de l'any 1971 ocupa la ctedra de semitica a la universitat de Bolonya. El reconeixement del mn de l'educaci superior fa que sigui doctor honoris causa d'una trentena d'institucions. 

Va ser anomenat strapa de la patafsica per les seves obres humorstiques, entre les que destaca Com viatjar amb un cangur, i per haver perfeccionat una de les seves branques, la cacopdia. 

Altres distincions el van portar a ser membre del Consell de Savis de la UNESCO. Va rebre l'any 2000 el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

Ha treballat tamb als mitjans de comunicaci com a difusor cultural. Les seves passions se centren en l'edat mitjana, les llenges i els clssics. Curiosament, tamb manifesta ser un expert en James Bond. 

 Obres ms famoses .
 Novelles .
El nom de la rosa (1980) - Novella histrica que va ser adaptada al cinema i es va convertir en un supervendes. Barreja els elements d'intriga amb l'erudici medieval i apropa l'poca al present. ;
El pndol de Foucault (1988) - Obra que mostra con tres treballadors d'una editorial es veuen atrapats en la seva prpia ficci.
L'illa del dia abans (1994) - Un noble del segle XVII es veu atrapat en un iot en un fus horari i reflexiona sobre el pas del temps, l'altre i les convencions.
Baudolino (2000) - Novella que explica les aventures d'un jove camperol adoptat per un emperador, estructurada de manera semblant a la novella picaresca.
La misteriosa flama de la Reina Loana (2004) - Un home que perd la memria intenta recuperar-la, recreant l'poca de joventut del propi autor.

 Obres assagstiques .
Opera Aperta;
Diari mnim;
Kant i l'ornitorinc;
Semitica i filosofia del llenguatge;
El signe;
Art i bellesa a l'esttica medieval;
Els lmits de la interpretaci;
Sis passejades pels boscos narratius;
Lector in fabula;
Apocalptics i integrats;
Sobre Literatura;
A la recerca de la llengua perfecta;
Histria de la bellesa;
Histria de la lletjor;

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 2000;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71470" title="Cartoixa de Miraflores" nonfiltered="3062" processed="3044" dbindex="28251">
La Cartoixa de Miraflores s un monestir a les afores de Burgos que allotja una gran riquesa artstica.

D'estil isabel, ple d'agulles i altres motius barrocs. T alts murs amb contraforts i finestres ogivals prpies del gtic. A l'interior de la seva Esglsia hi ha un cementiri. s imprescindible el mausoleu del rei Joan II de Castella i la seva esposa Isabel de Portugal. Esculpit sobre alabastre s d'un romanticisme colpidor. Ambds cnjuges apareixen morts sobre un mateix llit amb les mans entrellaades.



En aquest emplaament, el rei Enric III hi havia decidit erigir uns palaus per practicar la seva afici favorita, la cacera. Per, el 1441, Joan II va decidir lliurar-los als cartoixans perqu hi establissin una comunitat, la qual cosa va succeir el febrer de l'any segent, 1442. La nova fundaci va sorgir tamb amb la finalitat de qu servs com a pante funerari del fundador; es va posar sota l'advocaci de sant Francesc per la devoci que cap a aquest sant havien sentit el propi monarca i el seu pare.

Al principi, els frares es van installar a l'antic palau, per un incendi esdevingut el mes d'octubre de 1452 va provocar la seva total destrucci. Aquest s l'origen de l'edifici actual i tamb del canvi de denominaci; va passar a dir-se de Santa Maria de Miraflores.

Mort Joan II el 1454, sembla que Enric IV va descuidar el projecte del seu pare. Per a llavors ja hi havia unes traces dissenyades per Juan de Colonia i dutes a terme, en principi, sota la seva direcci. El 1460 estava acabat el claustre gran, vint-i-quatre celles i el refectori, que va servir, de temple provisional; el 1461 s'havia concls tamb el claustre petit. Les obres de l'esglsia van estar durant algun temps paralitzades. Seria Isabel la catlica l'encarregada d'encoratjar l'obra dels seus progenitors. Juan de Colonia li va succeir en la mestria primer Garci Fernndez de Matienzo i desprs el seu fill Simn. Quan el 1483 la reina va visitar el cenobi, els treballs estaven molt avanats; amb prou feines quedaven les obres complementries (retaule, sepulcres, cadiratge). El 1499, un cop realitzat el retaule de l'altar major, es va inaugurar el temple.

Contrasta la sobrietat de les dependncies claustrals amb la major riquesa de l'esglsia, nica part visitable. La seva planta respon al model cartoix, d'una sola nau i sense capelles, per lleugerament modificat per haver de complir la funci de pante real; aix va obligar a donar ms profunditat i amplada a la capalera, on s'hi anaven a ubicar els sepulcres. L'alat de la nau s molt senzill; es tanca amb murs rectes, noms animats per les finestres obertes entre els arcs que determinen la volta (cinc voltes de crueuria amb tercelets). Les voltes de la capalera enriqueixen els seus nervis amb decoraci gtica. L'exterior reflecteix fidelment l'estructura interior; alts contraforts marquen els trams i rematen en una cresteria amb pinacles.

El retaule major.

Des de 1496 fins a 1499 van estar treballant en aquest retaule Gil de Silo (pare de Diego de Silo) i Diego de la Cruz, aquest ltim pintor burgals que acompanyava sempre al mestre als contractes en els quals l'obra exigia policromia.

s una composici extraordinriament original, sense precedents coneguts en la histria de l'escultura. La idea general s'assembla a un gran taps amb un esquema geomtric molt rigors, compost per un gran cercle central de roda d'ngels que envolten a una magnfica Crucifixi, uns altres quatre cercles interiors i uns altres quatre exteriors ms petits amb diferents escenes.

A la zona inferior, l'estructuraci correspon ms a la manera de compondre tradicional: predominen les verticals, potenciades per quatre escultures de sants de gran mida.

El fil conductor de la iconografia del retaule s l'exaltaci de l'Eucaristia. S'hi contemplen diversos moments de la Passi, amb la presncia de la Trinitat. Els evangelistes, sant Pere, sant Pau, els quatre pares de l'Esglsia, santa Catalina, sant Joan Baptista, la Magdalena i Sant Jaume el Major, testifiquen amb la seva presncia el sacrifici, sn els pilars de l'Esglsia. Tamb sn presents les armes de la Corona, sostingudes per ngels, i els retrats dels monarques, en relleu.

De fusta policromada, constitueix una obra nica de l'escultura burgalesa, digne acompanyant dels sepulcres reals que serveix de fons.

Els sepulcres.

Isabel la catlica es va ocupar personalment d'encarregar els sepulcres dels seus pares (Joan II de Castella i Isabel de Portugal) a l'escultor Gil de Silo, establert a Burgos. Aquest autor va dissenyar els sepulcres el maig de 1486; es van ubicar en la cartoixa de Miraflores, que el mateix Joan II havia fundat. A ms, Gil de Silo tamb va realitzar el de l'infant senyor Alfonso, mort prematurament el 1468 i enterrat al costat dels seus pares, per ja no als peus de l'altar, sin en el mur de l'evangeli. Els tres presenten una gran originalitat.

El de l'Infant segueix la tradici del segle XV, d'escultura en oraci davant d'un reclinatori, localitzada dins d'un nnxol. Aquest destaca per l'arquitectura que l'emmarca, amb gran desenvolupament per sobre de l'arcosoli que alberga, i crea un prototip repetit posteriorment a Burgos. s insuperable la seva riquesa ornamental i la majestat de la figura, noms comparable a la posterior de Juan de Padilla, del mateix autor.

Pel que fa als sepulcres dels seus pares, s'emmarquen en una estrella de vuit puntes, que suggereixen les voltes en aquell temps freqents en arquitectura. Com en elles, a les cantonades es representen els quatre evangelistes. Els dos jacents, que estan separats per una cresteria i miren a l'altar, ocupen un prisma que es talla per una base rombodal.

Des del punt de vista iconogrfic, est representada una sacralitzaci de la monarquia, amb motius diferents en els setze plans de l'estrella.

Silo treballa l'alabastre (fins i tot ms que la fusta o un altre material) amb increble mestria: obt qualitats tctils que combina amb franges ornamentals, d'exquisida delicadesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71472" title="OLAP" nonfiltered="3063" processed="3045" dbindex="28252">
OLAP es l'acrnim en angls de processament analtic en lnea (online analytical processing). s una soluci que subministra respostes rpides de consultes a una base de dades. Es fa servir en informes de qualsevol rea de l'empresa: vendes, mrketing, compres, direcci, etc.

La ra de fer servir OLAP per a les consultes s la velocitat de resposta. Una base de dades relacional emmagatzema entitats en taules discretes si han estat normalitzades. Aquesta estructura s bona en un sistema OLTP per per consultes complexes multitaula s relativament lenta. Un model millor per a cerques, encara que pitjor des del punt de vista operatiu, s una base de dades multidimensional.
La principal caracterstica que potncia l'OLAP, s que s el ms rpid a l'hora de fer seleccions, en contraposici amb OLTP que s la millor opci per a inserir, actualitzar i esborrar dades.

Existeixen algunes clasificacions d'OLAP:

 ROLAP s un OLAP creat sobre una base de dades relacional;
 MOLAP s un OLAP creat sobre una base de dades multidimensional;
 HOLAP (Hybrid OLAP) S'utilitzen les parts fortes que ofereix ROLAP, aix com tamb les que ofereix MOLAP.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71476" title="Taula del Snia" nonfiltered="3064" processed="3046" dbindex="28253">

La Mancomunitat de la Taula del Snia s una mancomunitat formada per 22 municipis de les comarques catalanoparlants del Matarranya (Arag), el Baix Maestrat i els Ports (Pas Valenci) i el Montsi (Catalunya). Els municipis membres estan situats en una franja de 15 km a la vora del riu Snia i entre tots superen els cent mil habitants.

Municipis membres.
 3 de l'Arag:
 Beseit;
 Pena-roja;
 Vall-de-roures;

 9 de Catalunya:
 Alcanar;
 Ulldecona;
 La Snia;
 Sant Carles de la Rpita;
 Godall;
 Mas de Barberans;
 La Galera;
 Freginals;
 Santa Brbara;

 10 del Pas Valenci:
 Vinars;
 Morella;
 Traiguera;
 Rossell;
 Canet;
 La Jana;
 Clig;
 Cervera;
 Vallibona;
 Benicarl;

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71480" title="Maestrat (Pas Valenci)" nonfiltered="3065" processed="3047" dbindex="28254">



El Maestrat, tamb anomenat Maestrat vell s una comarca natural situada al nord del Pas Valenci o Regne de Valncia a la provncia de Castell. Limta al nord amb la comarca dels Ports de Morella, la sucomarca de la Tinena de Benifass (que de vegades s'inclou dins del Baix Maestrat) i Catalunya; deixa al sud les tinences de Mirabet l'Alcalatn,aix com la Plana Alta.

El seu nom deriva de maestre, 'mestre', per haver estat sota la jurisdicci de les ordes militars del Temple, l'Hospital i Montesa.

El Maestrat vell es pot subdividir en dues comarques ben diferenciades: l'Alt i el Baix Maestrat, noms que han estat presos avui dia per designar dos de les Demarcacions Territorials Homologades de segon grau, per quatre de les quals s'estn: l'Alcalatn, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat i la Plana Alta.

La capital del Maestrat va ser la vila de Sant Mateu del Maestrat, exercint aquesta capitalitat especialment durant lpoca del Maestrat de Montesa.


Vegeu tamb.
Orde de Montesa;
Comarques del Pas Valenci;
Maestrat (Arag);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71482" title="Regne del Bsfor" nonfiltered="3066" processed="3048" dbindex="28255">
El Regne del Bsfor o Regne del Bsfor Cimmeri o Cimmric fou un estat sorgit de la uni dels grecs, encapalats per la ciutat de Panticapon, i els escites o cimmeris, que dominaven l'interior i zones del Caucas nord. En la seva mxima extensi va arribar pel nord al riu Tanais i l'oest fins a Teodsia. El regne es va formar vers el 502 aC sota la dinastia anomenada d'Arcanctides. La regi tradicionalment provea a Grcia amb gran quantitats de blat i moresc. 

Vers el 438 aC es va establir una nova dinastia d'origen traci, amb Esprtoc I. La capital es va establir a Panticapon. La llista dels reis s'ha pogut reconstruir grcies a les obres d'Estrab, Diodor de Siclia, Lluci, Poli i Constant VII Porfirognit, i a les monedes trobades a la regi, tot i que resta subjecte a possibles variacions a mesura que es trobin mes dades.

 Llista de reis .
 Dinastia Arcanactida .	
Arcanctides 502-480 aC;
Perisades o Parisades ;
Leuc;
Sagauros    ? -438 ;
 Dinastia Espartquida .
Esprtoc I 	438-431 aC;
Seleuc  	431-427 aC;
Interregne 427-407 aC ;
Stir I	407-393 aC.
Leuc I	393-353 aC;
Gorgip (junt amb Leuc I) vers  389-349 ;
Esprtoc II	353-348 aC;
Parisades I	348-311 aC;
Stir II	311-310 aC;
Pritanis 310-309 aC;
Eumel (Eumelos)309-304 aC;
Esprtoc III	304- vers 284 aC;
Leucanor (assassinat a traci);
Eubiot (germanastre bastar de Leucanor);
Stir III     ;
Parisades II    ?- v. 245 aC;
Esprtoc IV   v. 245-v. 240 aC;
Leuc Higain v. 220-v. 200 aC ;
Esprtoc V    v. 200-v. 180 aC;
Parisades III  v. 180-v. 150 aC;
Parisades IV v. 150-v. 125 aC;
Parisades V  v. 125-108 aC;

Saumac l escita 108-107 aC;

Dinastia Mitridtica del Bsfor .
Mitridates I del Bsfor i  VI del Pont 107-81 aC;
Macares, regent del Bsfor pel seu pare durant 14 anys. 81-66 aC;
al Pont 66 aC;
Farnaces I del Bsfor i II del Pont	63-47 aC;
Asandre o Asander	47-46/45 aC;
Mitridates de Prgam 46-30 aC;
Asandre 30-16 aC;
Dinamis (reina) 16 - 15 aC;
Escriboni, usurpador 15-13 aC;
Polem I 13-8 aC;
Fill de Polem	8 aC-10 dC;

Estat client roma 14 dC-60 dC;

Aspurge 10-38 ;
Gepepiris (reina i regent)   38-39;
Polem II (rei del Pont 27-64) vers 39;
Claudi Mitridates II 39-45;
Tiberi Juli Cotis I 45-62;
Territori rom 62-68;
Restabliment del regne 68;
Pitodoris  (reina)  68 ?
Rescuporis I  68-93 	;
Tiberi Juli Sauromates I   93-123 ;
Tiberi Juli Cotis II (germ de Rescuporis)  123-132 ;
Remetalces  132-154 ;
Juli Eupator 154-173;
Sauromates II     173-210;
Rescuporis II    210-227 ;
Cotis III 227-229 ;
Sauromates III     229-233;
Rescuporis III   233-234;
Inintemeros (Ininthimaios)    234-235;
Farsanzes I     235-236;
Inintimeros (segona vegada)   236-239;
Rescuporis IV    239-253 ;
Farsanzes I (segona vegada)     253-254;
Rescuporis IV (segona vegada)   254-257;
Farsanzes I (tercera vegada)   257-261 ;
Rescuporis IV (tercera vegada ?)    261-267 ;
Quedosbi   267-272 ;
Rescuporis IV (quarta vegada?)  272-275;
Sauromates IV   275-276;
Teiranes 276-279 ;
Quedosbi  (segona vegada)  279-286;
Totorses  286-291;
Sauromates (fill de Criscorones) 291-292;
Totorses 292-308;
Oliotes 308-309;
Radamsades o Radampsis 309-318;
Rescuporis V (o VI)    318-335;
Annibali 335-342 ;
Sauromates V   vers 343- v. 370;
A Querson ?
als Huns 	Vers 375;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71485" title="Diego de Silo" nonfiltered="3067" processed="3049" dbindex="28256">

Diego de Silo (Burgos,1495; 1563), arquitecte i escultor castell, un dels primers artistes del Renaixement a Espanya.

Amb tota probabilitat va ser fill de l'escultor espanyol del gtic, Gil de Silo, i va passar la primera part de la seva carrera artstica (1519-1528) al seu lloc de naixement, Burgos, on va treballar principalment com a escultor.

De molt jove fu un viatge a Itlia, on entr en contacte amb el mn del Renaixement realitzant el retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Npols, en collaboraci amb Bartolom Ordez.

De retorn a Burgos, fu les segents obres per a la catedral:

 sepulcre de Luis de Acua (Capilla de Santa Ana, 1519),
 sepulcre de Diego de Santander (claustre);
 escalera Dorada (1519-1523), s la seva obra ms important d'aquest perode. La seva proporcionada, rotunda i airosa estructura amb escultures de querubins, escuts d'armes i ornamentaci vegetal, ocupa en la seva totalitat un dels murs de la catedral. Amb aquesta obra, Silo va salvar el desnivell de la porta de la Coronera de la catedral, situat al bra nord del creuer de la mateixa, i va incorporar a ms elements arquitectnics d'arrelam classicista, a la manera de l'arquitecte itali Donato Bramante, dissenyant una escala monumental que es bifurca en dos trams parallels al mur del fons.
Retaule major de la Capilla del Condestable (1523-1526), amb la collaboraci de F.Bigarny.

El 1528 s'estableix fins al final de la seva vida a Granada, on escolp:

 el cadiratge del cor i part de la decoraci de l'esglsia de San Jernimo i;
 les obres de la catedral, continuant en estil Renaixement el que va iniciar E.Egas segons un esquema gtic.

Dedicat des d'aquest moment molt ms a l'arquitectura, intervingu en:

 el Colegio de los Irlandeses de Salamanca,
 catedral de Mlaga (1540),
 categral de Guadix (1541),
 esglsia de Montefro (1543) i;
 esglsia d'Iznalloz (1549).

Continu conreant, per, l'escultura:

 part baixa de la Puerta del Perdn (catedral de Granada),
 esttues orants dels Reis Catlics (Capilla Real de Granada),
 tomba d'Alonso de Fonseca (Santa rsula de Salamanca) i;
 Sagrada Famlia amb Sant Joan (Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid).

Per la seva nombrosa i valuosa producci s considerat un dels millors representants del primer Renaixement a la Pennsula Ibrica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71488" title="Bosr" nonfiltered="3068" processed="3050" dbindex="28258">

Bosr  (en rab     , Busra; en llat Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Sria, al sud de Damasc, al districte de lAuranitis o Aurantide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordnia. Fou la capital dels edomites i sota domini rom fou anomenada Nova Trajana Bostra. La seva poblaci actual s'estima en 80.000 persones

 Histria .

A la Bblia s esmenta com a ciutat dels edomites, per segons una citaci del Llibre de Jeremies (18, 24) era en poder dels moabites. Ara b, podria tractar-se de dues ciutats diferents: l'edomita correspondria a l'actual ciutat jordana de Busseira i la moabita a la Bosr d'Aurantide. Fou desprs domini dels nabateus.


Cicer diu que la ciutat estava dominada al seu temps per un cap independent (el rei dels nabateus o un vassall), per sota Traj fou feta capital de la provncia d'Arbia i va emetre monedes amb la inscripci de Nea Trajana Bostra (vers el 105). Fou desprs colnia romana en temps d'Alexandre Sever i les monedes van portar la inscripci de Nova Trajana Alexandrina Colonia Bostra. L emperador Felip l rab fou nadiu de la ciutat i li va donar el ttol de Metrpolis; a la seva poca, era una ciutat gran, rica i amb fortes defenses, i s'hi cultivava la vinya. Claudi Ptolemeu l esmenta com una de les ciutats de l'Arbia Ptria i deixa establert que fou seu de la Legi III Cirenaica des del temps de Traj. Al segle III fou seu d un bisbat i desprs arquebisbat del qual depenien vint bisbats, i quarter general dels nestorians.

La seva detat tutelar fou Dions, sota el nom de Dusires. El seu nom podria derivar del conreu de la vinya, i voldria dir 'lloc de vinyes'. 

En el perode cristi el primer bisbe destacat fou Berille (222-233); el bisbe Titus (vers 360) fou un destacat escriptor eclesistic.

Sota domini bizant va ser una posici fronterera important, i estaci de caravanes. Com a centre administratiu (capital de la provncia d'Arbia) tenia un bon nombre d'habitants funcionaris, aix com guarnici militar. El bisbe depenia del patriarca d'Antioquia. El governador portava els ttols d' hegemon, dux i scholasticos (488); el municipi tenia el seu praeses (prohdros) i un collegi de quatre synarchontes amb un consell o boule (Bouleutai). En tota aquesta poca es van construir nombroses esglsies i al menys dos monestirs; per la seva condici d'arquebisbat tenia una baslica de la que en resten vestigis destacats, i un palau episcopal prcticament desaparegut.

La tradici rab diu que fou la primera ciutat bizantina conquerida. Perduda la seva condici de capital de provncia i la guarnici, va comenar la seva decadncia. El 908 fou saquejada pels crmates d'Abu Ghanim. Sota els seljcides de Damasc es deixa constncia de la restauraci de diversos edificis; tamb es van fer reparacions sota els aibides que a ms a ms hi van construir algun edifici com una madrassa i mesquites. La ciutadella es va anar engrandint i va arribar al seu mxim el 1251. La invasi dels mongols el  la va damnar per Baybars la va fer restaurar tot seguit i encara va construir nous edificis per es va utilitzar molt de material de construccions anteriors que aix van desaparixer com d'hipdrom rom.

Encara va restar important sota els mamelucs per amb els otomans ja el comer s'havia desplaat cap a la mar Roja; els otomans hi enviaven com a governadors a funcionaris als que es volia castigar i finalment la capital del Hauran es va traslladar a Mzeyrib i a Merkez encara al segle XVI.

Al segle XVII va viure sota l'amenaa dels beduins Anazeh i van desviar els peregrins que anaven a la Meca i utilitzaven aquesta ruta que van comenar a passar per Sanamayn i Mzeyrib. Progressivament va esdevenir una comunitat rural. Al segle XIX i comenament del XX es va conixer la seva extraordinria riquesa arqueolgica que l'ha convertit als darrers any en un gran centre turstic. Les runes que han arribat fins als nostres dies sn de tanta importncia, especialment el teatre rom, considerat un dels ms ben conservats del mn, que el 1980 foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Galeria d'imatges.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71490" title="Botris" nonfiltered="3069" processed="3051" dbindex="28259">

Botris o Botrus fou una ciutat de Fencia  a uns 20 km al nord de Biblos, fortalesa de les tribus de les muntanyes del Lban. Fou fundada per Ithobal, rei de Tir i conquerida junt amb altres ciutats pel rei selucida Antoc III el gran durant la seva campanya a Fencia. Avui dia es diu Btrun i es de poblaci maronita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71491" title="Cleborn" nonfiltered="3070" processed="3052" dbindex="28260">
Celeborn (pronunciat Ke-le-born) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf telerin, marit de Galadriel, i Senyor del regne de Lothlrien.

El seu paper a El Senyor dels Anells s molt redut, sobretot si se'l compara amb el de la seva esposa Galadriel.

El seu nom significa, literalment, arbre de plata (celeb=plata, com a celebrindal; orn=arbre, com a Fangorn)

 Biografia .

L'ascendncia de Celeborn no s del tot clara, especialment perqu Tolkien no va acabar de decidir-se sobre el tema i va reescriure la seva histria diverses vegades, generant nombroses contradiccions entre els texts existents.

La majoria dels escrits descriuen Celeborn com un elf sindarin de Doriath, el reialme de Thingol. Tamb es menciona que era un parent de Thingol. El fet de que tots dos fossin famlia est suportat pel fet de que tots dos tenen cabells de plata, un color que noms es troba en la famlia reial dels sindar. Va ser aquest origen pel que es va decantar Cristopher Tolkien (editor i fill de l'autor) al publicar el Silmarllion, i va incloure un pargraf en el text per explicar el casament. En el cas que Tolkien s'hagus acabat decantant per aquesta opci, el parentiu exacte amb Thingol queda sense concretar.

Un dels ltims texts plantejava la possibilitat que Celeborn fos un elf Teleri de Valinor, amb el nom quenya Telporno, que hauria conegut Galadriel abans de l'exili dels oldor. Haurien lluitat junts contra Fanor i els seus fills a la matana fratricida d'Alqualon, i haurien decidit d'anar a la Terra Mitjana desprs. Aquesta versi resultava un canvi radical de les versions anteriors, de manera que no se sol acceptar com a correcta.

El cas es que Celeborn i Galadriel van viure a Doriath sota l'emprara del rei Thingol, i que en algun moment de la Segona Edat van governar els elfs de Lindon. Ms tard fundarien el reialme de Lothlrien.

Celeborn va defensar el seu reialme dels atacs dels orcs durant la Guerra de l'Anell, i desprs de repellir l'atac va marxar cap a la fortalesa de Dol Guldur, que va sotmetre.

La seva esposa Galadriel va tornar a Valinor a la fi de la tercera edat. Ell va quedar-se un temps ms a la Terra Mitjana, primer a Lrien i desprs traslladant-se a Rivendell, per finalment tamb va decidir travessar l'oce. Amb ell, es diu, abandonava la Terra Mitja l'ltim vestigi del temps dels elfs.

Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad       (* Esposa de N'Elrond)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71492" title="Bovianum" nonfiltered="3071" processed="3053" dbindex="28261">
Bovianum fou una ciutat del Samni, al centre del pas, a la vora del Tifernos i rodejada de muntanyes. Fou capital de la tribu samnita dels Pentris.

No va jugar gaireb cap paper en les guerres entre romans i samnites, ni tanmateix a la segona que es va lliurar en bona part al territori dels Pentris. Fou assetjada el 314 aC pels cnsols romans M. Poetelius i C. Sulpicius, sense xit, per conquerida tres anys desprs (311 aC) per C. Junius Bubulcus, que hi van fer un bot mes gran que a cap altra ciutat samnita. Sembla que fou abandonada pels romans ja que el 305 aC la van tornar a ocupar, per el 298 aC, al comenar la tercera guerra samnita, ja l havien tornat a evacuar i fou ocupada per tercer cop pel consol Gneu Fulvi. 

A la segona guerra pnica fou quarter general dels romans.  Durant la guerra social fou la principal ciutat de tota la regi i capital dels confederats i seu del seu consell general desprs de la caiguda de Corfinium; fou ocupada per Sulla al assalt, per va caure de seguit en mans del general marsi Pompedius Silo abans d acabar la guerra, i fou l escena del darrer triomf confederat. En la devastaci que va seguir a la guerra, Bovianum fou destruda i despoblada.

Csar hi va establir una colnia i Plini parla de dos colnies: Colnia Bovianum vetus et alterum cognomine Undecumanorum. Segurament fou Undecomanorum la colnia establerta per Csar. Ambds colnies es devien fusionar amb el temps i en els segles segents noms es parla d una Bovianum com a municipi amb un senat local i altres magistratures. 

Al segle IX fou destruda per un terratrmol. S han descobert restes de l antiga ciutat. La actual Bojano es propera al lloc de l antiga ciutat. Mommsen situa Bovianum Undecumanorum a Bojano per pensa que Bovianum Vetus era a la actual Pietrabbondante, prop d'Agnone, uns 30 km al nord, on s han trobat les restes d una antiga ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71493" title="Bovillae" nonfiltered="3072" processed="3054" dbindex="28262">
Bovillae fou una antiga ciutat del Ltium a la Via pia a uns 20 km de Roma. 

Fou fundada com a colnia per Alba Longa. Desprs de la caiguda d'Alba, Bovillae va esdevenir independent i fou una de les trenta que el 493 aC va integrar la lliga llatina. Dionis i Plutarc l esmenten com a ciutat ocupada pels volscs sota Coriol, per no apareix a les guerres entre Roma i els volscs. Florus parla d un triomf de Roma sobre Bovillae per probablement es un error. Segurament, com altres ciutats llatines, va caure en decadncia al final de la Repblica i tot i que Sulla hi va establir una colnia militar, Cicer parla al seu temps d una ciutat pobre i decadent que encara era municipi rom.

Prop de Bovillae, a la Via pia, Clodi fou mort per Milo, fet al que Cicer dona el nom de Pugna Bovilliana. August va aturar-se a Bovillae en el seu cam cap a Roma i on es va trobar amb el funeral dels cavallers romans que anaven cap a la ciutat. Tiberi i va erigir una capella de la Gens Jlia i va instituir jocs de circ a la ciutat en honor de la gens Jlia. 

Durant l imperi es va recuperar i fou una ciutat prospera i va mantenir la condici de municipi. No se sap quant fou destruda per fou durant l edat mitjana.

El seu emplaament no es conegut amb certitud per molt probablement fou el lloc anomenat Osteria delle Fratocchie a Roma on s'han trobat unes runes incloent un circ i una edificaci que podria ser la capella de la gens Julia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71494" title="Gil de Silo" nonfiltered="3073" processed="3055" dbindex="28263">
Gil de Silo (Anvers ? - Castella principis del segle XVI) s un escultor d'origen flamenc que treball a Burgos a l'ltim quart del segle XV. Pare de Diego de Silo. Encara que va nixer a Anvers (en ocasions se l'esmenta com Gil d'Anvers), es va establir a Burgos i va treballar sempre a Espanya, per la qual cosa s considerat un artista espanyol.

s, de fet, la mxima figura de l'escultura hispnica del segle XV, quan les formes gtiques, acoblades amb l'art mudjar, van donar origen a l'anomenat estil Isabel, exclusiu d'Espanya, un dels principals representants del qual s Gil de Silo.

Les seves obres principals sn:

 sepulcre de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal (1486-1493, Cartoixa de Miraflores),
 retaule de l'Arbre de Jess (1486-1488, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos),
 tomba de l'infant Alfons (1490, Cartoixa de Miraflores),
 retaule de l'altar major (1496-1499, Cartoixa de Miraflores);
 sepulcre de Juan de Padilla (1500-1505, Museo Arqueolgico, Burgos) i ;
 retaule de Santa Anna (1500, Capilla del Condestable de la catedral de Burgos.

Considerat un dels millors escultors de la fi del gtic a Castella, la seva obra s d'una gran fora expressiva i d'una densitat decorativa que recorda les obres d'orfebreria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71495" title="Departament de La Guajira" nonfiltered="3074" processed="3056" dbindex="28264">

Guajira s el departament ms septentrional de Colmbia, 1.121 kilmetres al Nord de Bogot i 220 kilmetres al nord-oest de Barranquilla.

 Municipis .
En total hi ha 15 municipis: Riohacha, Albania, Barrancas, Dibulla, Distraccin, El Molino, Fonseca, Hatonuevo, La Jagua del Pilar, Maicao, Manaure, S.Juan D.Cesar, Uribia, Urumita, Villanueva i Tairolandia.

 Idioma .
El castell s la llengua oficial de la Repblica de Colmbia, per en el Departament de la Guajira el dialecte wayu t fora relevncia i s molt usat pels amerindis del departament. Tamb hi s present una minoria rab a la ciutat de Maicao.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71496" title="Departament de Caquet" nonfiltered="3075" processed="3057" dbindex="28265">

Caquet s un departament de Colmbia.

 Municipis .
Albania, Beln de los Andaquies, Cartagena del Chair, Currillo, El Doncello, El Paujil, Florencia, La Montaita, Miln, Morelia, Puerto Rico, San Jos del Fragua, San Vicente del Cagun, Solano, Solita y Valparaso.

 Demografia .
La poblaci indgena del Caquet pertany a les tnies witoto, coreguaje, macaguaje i carijona.

Enllaos externs.
La Guia Virtual de Florencia i el Caquet;
Nuestro Caquet en la Red;
Consolidacin Amaznica - Colombia;
Universitat de l'Amania - Colmbia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71497" title="Cundinamarca" nonfiltered="3076" processed="3058" dbindex="28266">

Cundinamarca s un departament de Colmbia.

 Etimologia .
El nom actual s una deformaci del qutxua Kuntur marqa (Niu del cndor). Els conquistadors espanyols, quan hi arribaren i escoltaren les dues paraules, ho interpretaren com a Cundirumarca, Cuntinamarca i finalment Cundinamarca, que en castell significaria comarca o provncia del cndor. Namarca s una deformaci de la paraula comarca o marca, que antigament era utiliztada per a nomenar alguns territoris a Europa.

 Histria .
Quan arribaren els primers europeus a la regi, trobaren que els Muisca habitaven l'altipl i eren governats per El Zipa i una srie dde cacics menors.

La Sabana de Bogot fou escenari de la trobada dels conquistadors Gonzalo Jimnez de Quesada,Nicols de Federmn i Sebastin de Belalczar el 1538.

 Divisi administrativa .
Es divideix en 116 municipis i en les segents provncies:
Almeidas;
Alto Magdalena;
Bajo Magdalena;
Gualiv;
Guavio;
Magdalena Centro;
Medina;
Oriente;
Rionegro;
Sabana Centro;
Sabana de Occidente;
Soacha (provincia);
Sumapaz (provincia);
Tequendama;
Valle de Ubat;

s un dels territoris ms poblats de Colmbia, si hom inclou les dades de la capital, Bogot:

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71498" title="Atlios" nonfiltered="3077" processed="3059" dbindex="28267">
Atlios fou el primer rei de l'lida, suposat fill de Zeus i Protognia (la filla de Deucali). Es va casar amb Calyce de la que va tenir a Endimi (Endymon) que altres relats diuen tamb que fou el primer rei d'lida i fill de Zeus. Un altra versi suposa A Atlios fill d'ol.

Un altre Atlios fou un historiador que va escriure uns Annals de Samos, esmentat per Ateneos, Clemens Alexandrinus i Eustatius i a l'Etymologicum Magnum on el seu nom es escrit Athlius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71501" title="Cpsel Ati" nonfiltered="3078" processed="3060" dbindex="28268">

Cpsel Ati fou un escultor grec d'Amfpolis esmentat per Calmac i Tecrit de Siracusa, que va viure al segle III aC. Nicies, el fams metge de Milet, li va demanar de fer una esttua d'Escolapi en fusta. Un gravador del mateix nom s esmentat tamb per com que no se sap a quina poca va viure no es pot dir si es tracta del mateix personatge.

Un altre Cpsel Ati fou un pintor grec que va deixar pintures sobre l'enlla entre Alexandre el gran i Roxana, i va provocar tanta admiraci que el quadre fou exhibit als jocs olmpics, i un dels jutges, Prxides, va donar en matrimoni la seva filla al pintor. Contra el que podria pensar-se pel quadre principal, va viure en temps d'Adri i desprs d'aquest emperador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71504" title="El Senyor dels Anells" nonfiltered="3079" processed="3061" dbindex="28269">





El Senyor dels Anells (en angls The Lord of the Rings) s una novella de fantasia pica escrita per John R.R. Tolkien, com a fruit de la seva primera i reeixida obra, El Hbbit. Es va publicar originalment en tres volums (La Germandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei), entre 1954 i 1955. Fou traduda al catal per Francesc Parcerisas entre (1986-1988, uns trenta anys desprs de la seva publicaci original). 

Se n'han fet dues adaptacions al cinema, la ms recent i reeixida de les quals s la trilogia de Peter Jackson (2001-2003), doblada al catal amb traducci de Llus Comes.

Tota la mitologia creada per Tolkien t lloc a l'anomenada Terra Mitjana, on els pobles lliures (homes, elfs i nans, ajudats pels hbbits) lliuren una batalla titnica contra les forces del Mal liderades per en Suron, que vol aconseguir el malfic Anell de Poder que li fou arrabassat i dur la destrucci i la mort a tota la Terra Mitjana.

El nom de la novella deriva precisament d'en Suron, Senyor Fosc de Mrdor, el dolent de la histria, que va crear l'Anell de Poder i altres anells donats als reis dels altres pobles amb la intenci de dominar-los i, per tant, s el "Senyor dels Anells" a qu es refereix el ttol. En Suron, per la seva banda, era el servent d'un anterior Senyor Fosc, en Morgoth (o Melkor), un dels protagonistes dEl Silmarllion de Tolkien. 

Les influncies principals de la saga es troben a la mitologia nrdica, la teologia catlica, les experincies de guerra del fill de l'autor i la filologia, com ell mateix explic als primers crtics.

Sinopsi.

Tot i que es tracta d'una obra independent per ella mateixa, El Senyor dels Anells s tamb l'ltima part d'un cicle mitolgic molt ms llarg que Tolkien va anomenar el seu llegendari. L'acci es desenvolupa en el que s concebut com la Terra real habitada per la humanitat, per en un temps imaginari. Tolkien va anomenar aquest escenari la Terra Mitjana, rememorant el Midgard en angls antic.

La histria principal darrere de l'argument comena milers d'anys abans dels fets descrits a la novella, amb l'ascens de l'anomenat Senyor dels Anells, el Senyor Fosc, un esperit malevolent d'enorme poder i que governa el temut reialme de Mrdor.

Al final de la Primera Edat de la Terra Mitjana, Suron sobreviu a la catastrfica derrota del seu mestre, la figura diablica de Mrgoth. Durant la Segona Edat, Suron conspira per aconseguir el domini sobre la Terra Mitjana. Disfressat com a Annatar, un maia o du menor, o Senyor dels Dons, ajuda Celebrmbor i d'altres senyors de la forja lfics d'Ergion a forjar els Anells de Poder. Tot i aix en Suron secretament forja l'Anell nic amb el qual podr esclavitzar els seus portadors. El pla fracassa quan els elfs el descobreixen i es treuen els anells que el Senyor dels Dons els havia donats. Suron llena aleshores una campanya militar en qu captura els Set Anells i els Nou Anells i els distribueix entre els senyors dels Nans i dels Homes respectivament. Els Nans resultaren massa difcils d'esclavitzar, per els homes que posseeixen els Nou es veieren atrets pel poder dels anells i esdeveniren els Nazgl, els seus servents ms temuts. Els Tres Anells, que en Suron no s capa de prendre, queden en possessi dels elfs. Galadriel es qued amb nenya, Crdan amb narya i primer Gil-Galad i desprs Elrond amb vilya. 

El rei de Nmenor, Ar-Pharazn, arriba amb un exrcit immens i pren en Suron presoner. A partir d'aqu, el Senyor Fosc desencadena una srie d'esdenveniments que acaben portant Nmenor a la destrucci i aconsegueix fugir en forma d'esperit a Mrdor, on pren una nova forma i llana un atac contra els exiliats numenoreans liderats per n'Elndil i els seus fills n'Isldur i n'Anrion. Els exiliats, per, tenen temps de preparar-se formant la darrera aliana entre elfs i homes amb el rei dels ldar, en Gil-Galad. Junts marxen contra Mrdor i posen setge a la fortalesa de Brad-dr, moment en el qual n'Anrion s occit. Finalment en Suron mateix s'enfronta en combat singular contra els lders de l'Aliana. En Guil-Galad i n'Elndil moren, per aconsegueixen derrotar en Suron. N'Isldur pren l'espasa trencada de son pare i l'empra per tallar la m on duia l'anell nic del propi Suron i, en aqueix moment, l'esperit del Senyor Fosc fuig per no tornar a aparixer en molts segles.

Aix comena la Tercera Edat de la Terra Mitjana. Una mica ms tard, mentre viatjava cap a Rivendell, n'Isldur s emboscat per una banda d'orcs i mor. L'anell nic se li escapa del dit i es perd al Riu nduin.

A El Hbbit, situada uns anys abans que els esdeveniments dEl Senyor dels Anells, en Tolkien explica la histria de l'aparentment accidental troballa de l'Anell per part del hbbit Bilbo Saquet.

El Senyor dels Anells continua la histria alguns anys desprs del final dEl Hbbit. Narra les aventures d'una coalici de diverses races de la Terra Mitjana, incloent-hi Elfs, Nans, Hbbits i Homes, amb la missi de destruir el terrible Anell del Poder i impedir aix l'nica oportunitat que t en Suron de tornar a recuperar els seus plens poders.

 Referncies .
 Text .

  paperback: ISBN 0-618-64015-0
  paperback: ISBN 0-618-26030-7
  paperback: ISBN 0-618-39111-8




 Enllaos externs.


 Lloc web oficial de Tolkien. ;
 Lloc web de l'editor oficial d'EL Senyor dels Anells.;
 The Lord of the Rings Wiki a Wikia;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71507" title="Voyager 2" nonfiltered="3080" processed="3062" dbindex="28270">

La Voyager 2 s una sonda espacial no tripulada de la NASA llanada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satllits. s idntica a la seva sonda germana, la Voyager 1 i actualment segueix en funcionament.

La missi.
La Voyager 2 va ser llanada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canyaveral, en un coet llanador Titan IIIE-Centaur. A diferncia de la seva companya, llanada 16 dies desprs, la Voyager 2 va adoptar una trajectria diferent en la seva trobada amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tit, per adoptant un major impuls gravitatori en el seu viatge cap a Ur i Nept. La sonda arrib a la seva major proximitat amb aquests planetes en els anys 1986 i 1989, respectivament. 

A pesar que molts dels seus accessoris es troben fora de servei, encara continua inspeccionant els lmits del Sistema Solar. A la velocitat de 53280 km/h trigar uns 193.000 anys a arribar a l'estrella Ross 248 de la qual passar a una distncia de 1,7 anys llum.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71508" title="El hbbit" nonfiltered="3081" processed="3063" dbindex="28271">


El hbbit (en angls The Hobbit) s un llibre, escrit per John R.R. Tolkien, publicat l'any 1937. L'nica traducci catalana en circulaci s la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983.

s un llibre de fantasia localitzat a la Terra Mitjana, en qu un hbbit anomenat Bilbo Saquet emprn unes aventures per recuperar els tresors que guarda un drac. En Bilbo va acompanyat d'en Gndalf (tamb personatge del llibre El Senyor dels Anells) i de tretze nans. 

Els personatges han de lluitar amb trolls, escapar-se dels orcs i dels wargs, i descobriran per atzar, un anell mgic.

 Vegeu tamb .
Nans;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71509" title="Departament del Guaviare" nonfiltered="3082" processed="3064" dbindex="28272">

El departament del Guaviare fou creat el 4 de juliol de 1991 per la nova Constituci de Colmbia. Fins aquest dia era un territori nacional amb carcter de Comissaria, que hava estat segregada de l'aleshores tamb Comissaria del Vaups, el 23 de desembre de 1977.

 Divisi administrativa .

Municipis: ;
San Jos del Guaviare: capital del Guaviare, localizada al Nord del departament, aproximadament a 400 km al sud de la ciutat de Bogot. T 67 mil habitants, dels quals 44 mil viuen en l'rea rural. El muncipi inclou els Resguardos indgenes Guayabero, Sikuani i el Resguardo indgena Nukak.
El Retorno: Aproximadament a 15 km al sud de San Jos del Guaviare.
Calamar: sobre el marge dret del riu Unilla, aproximadament a 80 km al sud de San Jos del Guaviare.
Miraflores: Uns kilmetres ms avall d'on s'uneixen les aiges dels riuss Itilla i Unilla per a formar el Vaups, aproximadament a 150 km al sud-est de la ciutat de San Jos del Guaviare. Hi ha alguns Reguardos Indgenas de la familia Tucano i el Carijona de Puerto Nare.

Corregiment: ;
Morichal: A l'est del departament entre els rius Inrida i Papunaua i els departaments de Guaina i Vaups. Territori tradicional Puinave.

 Poblaci .
Des de l'poca prehispnica els territoris actuals del departament del Guaviare, han estat ocupats per indgenes Nukak i Puinave, de la famlia lingstica Puinave Mak; Guayabero i Sikuani de la famlia lingstica Guahibo; cubeo, desano i Tucano de la Famlia Tucano; i Carijona, de la famlia caribe. Tambn hi ha Kurripako de la famlia Arawak. Aquests pobles viuen en l'actualidad en Resguardos on la propietat collectiva s reconeguda per l'estat. En l'actualitat aquests indgenes superen les 4 mil persones. Tanmateix, es van extingir els tinigua que habitaven al nord-oest del departament en lmits amb Meta y Caquet.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71511" title="Choc" nonfiltered="3083" processed="3065" dbindex="28273">

Choc s un departament de Colmbia. Limita al nord amb la Provncia de Darin (Panam).

Municipis.
 Acand;
 Alto Baud;
 Bagad;
 Baha Solano;
 Bajo Baud;
 Bojay (Bellavista);
 Condoto;
 El Carmen;
 Istmina;
 Jurad;
 Litoral de San Juan;
 Llor;
 Novita;
 Nuqui;
 Quibd;
 Riosucio;
 San Jos del Palmar;
 Sipi;
 Tad;
 Ungua;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71512" title="Bernat III de Saxnia-Meiningen" nonfiltered="3084" processed="3066" dbindex="28274">


Bernat III de Saxnia-Meiningen (Meiningen 1851 - Berln 1928). ltim duc sobir del petit territori del ducat de Saxnia-Meiningen i cunyat del kiser Guillem II de Prssia.

Nascut a la capital del petit ducat de Saxnia-Meiningen, la ciutat de Meiningen, avui al land de Turngia, era fill del duc Jordi II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Carlota de Prssia. El duc Bernat III era nt del duc Bernat II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel per part de pare mentre que per part de mare ho era del prncep Albert de Prssia i de la princesa Marianna dels Pasos Baixos, essent per tant besnt del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la mtica reina Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

L'any 1876 el prncep hereu fou proms amb la princesa Carlota de Prssia, filla del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Casats dos anys desprs a Berln, un any desprs naixeria l'nica filla del matrimoni:

SAR la princesa Feodora de Saxnia-Meiningen, nascuda el 1879 a Berln i morta en sucidi el 1945 a Berln. Es cas amb el prncep Enric XXX de Reuss el 1898.

El matrimoni responia a certs interessos. D'una banda s cert que la parella s'enamor profundament, almenys la princesa del duc, en un viatge realitzat a l'illa de Havel. De l'altra el regne de Prssia tenia un especial inters en dominar els petits territoris que conformaven encara Alemanya i que eren herncia del passat, no env  dues altres germnaes del kiser, la princesa Victria de Prssia i la princesa Margarida de Prssia es casaren amb els prnceps hereus de les cases de Hessen-Kassel i de Schaumburg-Lippe. Era una forma ms de control que el Reich tenia sota aquestes petites monarquies. 

La parella constru una vida familiar realment pobre, mentre que la princesa estava centrada en la seva vida social a Berln, el prncep sentia passi per l'arqueologia. 

L'any 1914 en plena Primera Guerra Mundial, Bernat hered el ttol de duc de Saxnia-Meiningen desprs de la mort del seu pare, per el 10 de novembre de 1918 hagu d'abdicar desprs de la caiguda de la monarquia prussiana. 

Un any desprs de la caiguda del ducat, la duquessa Carlota moria com a conseqncia de la mala salut que arrastrava i l'any 1928 ho feia l'ltim duc de Saxnia-Meiningen.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71513" title="Bro Naoned" nonfiltered="3085" processed="3067" dbindex="28275">

Bro Naoned s un dels nou broio (pasos) en qu s dividida la Bretanya histrica. Est situat la major part al departament d'Illa i Vilaine i la llengua nacional s el gallo. Est format per 237 municipis en uns superfcie de 7 352 km i una poblaci segons el cens del 1999 de 1.149.432.

 Besn;
 Blain;
 Boue;
 Bouguenais;
 Bouvron;
 Campbon;
 Carquefou;
 Casson;
 Cordemais;
 Couron;
 Crossac;
 Donges;

 Dreffac;
 Fay-de-Bretagne;
 Fgrac;
 Grandchamps-des-Fontaines;
 Guenrouet;
 Hric;
 Indre;
 La Chapelle-Launay;
 La Chapelle-sur-Erdre;
 La Chevallerais;
 La Grigonnais;
 La Montagne;
 Lavau-sur-Loire;
 Le Gvre;
 Le Pellerin;
 Le Temple-de-Bretagne;
 Malville;
 Mauves-sur-Loire;
 Missillac;
 Nantes;
 Nort-sur-Erdre;
 Notre-Dame-des-Landes;
 Nozay;
 Orvault;
 Petit-Mars;
 Pless;
 Pontchteau;
 Prinquiau;
 Puceul;
 Quilly;
 Rez;
 Saffr;
 Sainte-Anne-sur-Brivet;
 Sainte-Luce-sur-Loire;
 Sainte-Reine-de-Bretagne;
 Saint-tienne-de-Montluc;
 Saint-Gildas-des-Bois;
 Saint-Herblain;
 Saint-Jean-de-Boiseau;
 Saint-Mars-du-Dsert;
 Sautron;
 Savenay;
 Svrac;
 Suc-sur-Erdre;
 Thouar-sur-Loire;
 Treillires;
 Vay;
 Vigneux-de-Bretagne;

Enlla.
 Geografia de Bretanya, llista de les viles del Bro Naoned;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71514" title="V838 Monocerotis" nonfiltered="3086" processed="3068" dbindex="28276">
V838 Monocerotis (V838 Mon) s una estrella extremadament brillant, de tipus dubts, situada a la constellaci de Monoceros. Proposada com la ms misteriosa estrella de la Via Lctia en poc temps es convert en una de les estrelles ms brillants de la nostra galxia. La seva explosi comen al voltant de l'1 de gener de 2002 i fou descoberta el  6 de gener de  2002. Es creia en un principi que era un tipus familiar de la clssica nova, per els astrnoms aviat s'adonaren que en canvi, V838 Mon podia ser una classe d'estrella totalment diferent. Les observacions indiquen que V838 Mon s un sistema binari en qu una de les estrelles d'alguna manera es transforma, durant un perode de mesos, a partir d'una estrella petita i poc lluminosa una mica ms calenta que el Sol, en una estrella supergegant altament lluminosa i freda, desafiant el coneixement convencional de l'evoluci i els cicles estellars. 

En la imatge de la dreta, una de la srie enregistrada pel telescopi espacial Hubble, la feble V838 Mon est envoltada per una nebulosa en expansi. Per la nebulosa s de fet una srie de reflexos de llum en les closques de pols no observades anteriorment, de fins a anys-llum de dimetre. Les complexes closques prviament expulsades, reflecteixen la llum mentre les travessa l'ona expansiva de l'explosi de V838 Mon. Els astrnoms preveuen que els reflexos des de la coberta exterior de pols continuaran sent visibles fins aproximadament el 2010. Segons algunes suposicions V838 Mon estaria aproximadament a 20.000 anys de llum del sistema solar.

La forma del reflex de llum dista molt de ser esfrica. En tots els punts del reflex actualment visibles, la llum ha viatjat el mateix temps de V838 Mon a la pols i llavors a la Terra. Aix la forma s d'un ellipsoide extremadament llarg, sent gaireb parablic amb V838 Mon al seu focus. La llargada del cam de V838 Mon pols Terra est augmentant a la velocitat de la llum, i el reflex visible est retrocedint simultniament tant des de V838 Mon com des de la Terra.

La designaci V838 Monocerotis significa 838a estrella variable de Monoceros (l'Unicorn).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71515" title="Frederic Amouretti" nonfiltered="3087" processed="3069" dbindex="28277">
Frderic Amouretti (1863-1903) fou un intellectual regionalista occit. Estudi al Collegi Stanislas de Cannes, on es va juntar amb el Felibritge i fund L Escolo de Lrin. Fou amic de Charles Maurras, amb qui va escriure la Dclaration des flibres fdralistes amb August Marin el 1892. Tamb fou secretari de l'historiador Fustel de Coulanges i collabor a la Revue grise d'Action Franaise. Ideolgicament, barreja termes com federalisme, confederaci, regionalisme, descentralitzaci i provincialisme, i proposa un federalisme i regionalisme de caire tradicionalista i catlic que reclama una nova monarquia a Frana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71516" title="Lon de Berluc-Perussis" nonfiltered="3088" processed="3070" dbindex="28278">

Lon de Berluc-Perussis (Ate, 1835 - Ais de Provena, 1902), fou un advocat, intellectual, periodista i poeta occit dit lou felibre De Berlu. Descendent d'antics nobles provenals, fou amic de Frederic Mistral i inspirador de les teories federalistes de Josp d'Arbaud. Fund l Acadmie du Sonnet, criticada per Mistral per questions de lideratge i per oposar-se a la presncia d intellectuals francesos. Tamb adopt el programa descentralitzador del comte de Chambord i la Declaraci dels joves felibres del 22 de febrer del 1892.  Conegut biblifil, a la seva mort deix ms de 10.000 llibres a la vila de Forcalquier.
 
 Obres .
 Cant di Fourcauquieren  Nosto-Damo de Prouvno ;
 Dous nouv latin inedi de Fourtunat Pin;
 Pr un cros ;
 Moun oustalet ;
 Lou panegri de Sant-Gargamu ;
 Fount Jano d'Arc  Fourcauqui   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71519" title="Meiningen" nonfiltered="3089" processed="3071" dbindex="28279">

Meiningen s una ciutat mitjana del land de Turngia a la Repblica Federal d'Alemanya. La ciutat, que t una poblaci de prop de 21.500 habitants, est situada en ple cor del masss muntanys i profundament boscs de la Selva de Turngia.

La ciutat fou mencionada per primera vegada l'any 928 com una de les principals parades de les rutes comercials que travessaven la regi. La ciutat situada a les ribes del riu Werra esdevingu amb el pas del temps, l'any 1680, es convert en la capital del petit ducat de la lnia ernestia de Saxnia-Meiningen. Amb la caiguda de la monarquia l'any 1918 es convert durant dos anys en la ciutat lliure de Meiningen associada a la recent creada Repblica de Weimar, l'any 1920 s'integr en el nou land de Turngia.

Amb la creaci de la Republica Democrtica d'Alemanya l'any 1949, Meiningen s'integr al bezirke de Suhl. L'any 1990, amb la reunificaci, s'incorpor de nou al land de Turngia.

El desenvolupament de la ciutat ha anat lligat, en una primera etapa, amb la casa ducal de Saxnia-Meiningen i en una segona etapa amb el devenir histric dels territoris de l'est d'Alemanya. El fet que Meiningen fos capital d'un ducat sobir i l'inters de la famlia ducal amb la cultura, el teatre n's una bona mostra, fu crixer en poblaci i renom la ciutat. I d'altra banda, el fet que Meiningen queds al costat oriental del pas fu que a partit de 1990 la poblaci es veu any rere any reduda considerablement (ha perdut un 20% de la poblaci en tan sols deu anys).



Si la ciutat s coneguda internacionalment s pel teatre que si desenvolupa. Des dels temps del ducat fou una de les principals seus de teatre d'Alemanya i prova d'aix s el magnfic teatre construt a la primera dcada del segle XX i els nombrosos festivals que s'hi organitzen any rere any. A Meiningen hi viviren i hi treballaren Richard Strauss, Max Reger i Hans von Blow entre d'altres.

La ciutat tamb ofereix la possibilitat de visitar el museu del Palau ducal d'Elisabethenburg. El palau d'estil barroc i construt el segle XVII per albergar els ducs de Saxnia-Meiningen avui ofereix la possibilitat de visitar-lo, descobrint els tresors que durant anys reuniren la famlia ducal alhora tamb es pot veure un museu de la msica i un museu de la literatura.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71520" title="Triquina" nonfiltered="3090" processed="3072" dbindex="28280">

La triquina (Trichinella spiralis) s un nematode parsit, que infecta rates, porcs, i humans, i s responsable de la malaltia triquinosi. Sovint se'n fa referncia com a "cuc del porc" ja que sovint es troba en productes del porc que no han sigut cuinats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71521" title="Conspiraci de Pontcallet" nonfiltered="3091" processed="3073" dbindex="28281">
La Conspiraci de Pontcallet (en bret Pontkaleg) esdevingu en el Ducat de Bretanya el 15 de setembre del 1718, quan un grup de 50 nobles descontents (anomenats Frres Bretons) redact un Acte d Union per captar el descontentament, i que va recollir 600 signatures. Per quan es van reunir l abril del 1719 noms s hi presentaren 16. Tot i aix, Potkaleg i els seus amics (Talhout, Montlouls i Coudic) decidiren tirar endavant la conspiraci i va demanar ajut a Espanya, un cop acabada la Guerra de Successi. Tanmateix, un dels implicats, Salarun, va denunciar a les autoritats la presncia d una fragata espanyola a les costes bretones, alhora que advertia als conjurats de la presncia del representant reial per tal que poguessin escapar, per Pontkaleg es neg a fugir i fou fet presoner a Naoned el 26 de setembre del 1719. Fou executat a a la plaa de Bouffay de Naoned amb els seus tres companys seus el 26 de mar del 1721. Semblava que la repressi seria major, per el regent Felip d'Orleans va decretar una amnistia posterior.  

La seva mort fou recollida en el cant popular Maro Pontkaleg, dins el Barzaz Breiz, i la tradici l'aconvert en un heroi i un mrtir. L'harpista bret Alan Stivell en va popularitzar una versi, a la que Gilles Servat hi pos lletra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71522" title="GOES" nonfiltered="3092" processed="3074" dbindex="28282">
GOES (Grup Operatiu Especial de Seguretat)

L'any 1978 s van crear els GEO (Grup Especial d'Operacions) a Espanya, fent que d'aquesta manera Espanya se situs entre els pasos capdavanters del mn que tinguessin un cos de policies d'lit per a combatre situacions d'alt risc.

Com que l'any 1989 hi havia molta gent interessada ha entrar als GEO, van crear un altre grup els GOES.

Els GOES han de passar unes probes ms dures que els GEO i partint dels resultats obtinguts a les proves, s'agafen els ms bons pels GOES i els que no sn tan bons per que tamb destaquen als GEO. 

Cada dos anys es realitzen aquestes proves i el simple fet de superar-les t'obliga a estar tres anys amb els GOES a no ser que puguis donar una excusa per a que no hagis de continuar amb ells.

Els GOES es passen tots els dies practicant, perqu si hi ha un segrest o un intent d'atemptat o una fugida amb cotxe o un atracament a un banc, tot amb armes de foc, estiguin preparats i ja tinguin fetes les tctiques a seguir per a poder fer front a qui sigui. Per aquest motiu els GOES tenen un sou molt elevat.

El simple fet de haver format part dels GEO o dels GOES s mrit reconegut.





www.lawebdelgeo.es
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71527" title="Xling" nonfiltered="3093" processed="3075" dbindex="28283">

Xling s la denominaci que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetries actuals de diversos estats africans com altres que han passat a la histria.

Es creu que el nom prov de l'antic mot escandinau skilling, en el sentit de "divisi", o b "marca en un bast". L'origen de la moneda cal buscar-lo en els sous romans (en llat solidus), que tamb van originar els corresponents sous catalans i francesos, aquests darrers anomenats antigament sols. No tenen aquest origen els sols del Per, ja que el seu nom deriva del mot espanyol que designa l'astre solar.

 Xlings actualment en vigor .

 el xling keny o shilingi (Kenya, codi ISO 4217: KES);
 el xling somali o shilin (Somlia, SOS) ;
 el xling de Somalilndia o shilin (Somalilndia, no t codi ISO ja que aquesta repblica no s reconeguda internacionalment);
 el xling tanz o shilingi (Tanznia, TZS);
 el xling ugands o shilingi (Uganda, UGX);

 Xlings histrics .
 el xling angls o shilling, moneda fraccionria de la Gran Bretanya encunyada per primer cop per Enric VIII el 1548, en vigor fins a la decimalitzaci de la lliura esterlina el 1971 i retirada definitivament de la circulaci el 1990; equivalia a 12 d (o antics penics) i a 5 p (o penics nous) i s'abreujava s; d'aquesta moneda deriven tota la resta de xlings de l'Imperi Britnic;
 el xling de l'frica Oriental o East African shilling, usat a l'frica Oriental britnica a partir de 1921; quan Kenya, Uganda, Tanznia i Somlia van accedir a la independncia a mitjan anys 60 van crear les seves prpies monedes amb el nom de xling; es planeja reintroduir el xling de l'frica Oriental com a moneda comuna cap al 2009;
 el xling australi o Australian shilling, moneda fraccionria en vigor a Austrlia de 1910 a 1966, quan la lliura australiana fou substituda pel dlar;

 el xling austrac o Schilling (codi ISO 4217: ATS), moneda nacional d'ustria introduda el 1924 en substituci de la corona austrohongaresa, substituda de 1938 a 1945 pel Reichsmark alemany i reintroduda de nou fins a la seva substituci definitiva per l'euro el 1999;
 el xling irlands o scilling, moneda fraccionria d'Irlanda vigent fins a la decimalitzaci de la lliura irlandesa el 1971 i retirada definitivament de la circulaci el 1992;
Altres monedes fraccionries anomenades xlings foren usades a Malta (fins al 1972) i Nova Zelanda (fins al 1967). Tamb van circular xlings als pasos escandinaus fins a la Uni Monetria Escandinava del 1873, amb el nom de skilding; i a la ciutat alemanya d'Hamburg.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71531" title="Copa espanyola de bsquet masculina" nonfiltered="3094" processed="3076" dbindex="28284">

La Copa d'Espanya de bsquet (actualment anomenada Copa del Rei s la segona competici espanyola de bsquet en importncia. s organitzada per l'ACB. Data de l'any 1933, on s'enfrontaren els campions i sotscampions del Campionat de Catalunya (competici degana a Espanya) i del Campionat del Centre. Actualment la disputen els set millor classificats de la Lliga ACB al final de la primera ronda de la fase regular i un club organitzador.

 Historial .


 Palmars .
Actualitzat fins l'any 2008. Llegenda: Club (Ttols / Finals disputades)
 Real Madrid  (22 / 39);
 Futbol Club Barcelona  (20 / 28);
 Club Joventut de Badalona  (8 / 24);
 Saski-Baskonia SAD  (5 / 8);
 Club Baloncesto Estudiantes  (3 / 7);
 Club Esportiu Laiet  (2 / 4);
 Club Baloncesto Zaragoza  (2 / 4);
 Rayo Club  (2 / 3);
 Picadero Jockey Club  (2 / 2);
 Club Basket Valncia  (1 / 3);
 Socit Sportive Patrie  (1 / 2);
 Club Bsquet L'Hospitalet  (1 / 2);
 Bsquet Manresa  (1 / 2);
 Reial Club Deportiu Espanyol  (1 / 1);
 Club Baloncesto Mlaga  (1 / 1);
 Club Bsquet Aismalbar  (0 / 4);
 Basket Club Athletic de Grcia  (0 / 1);
 Uni Esportiva Montgat  (0 / 1);
 Club Baloncesto Canarias de Madrid  (0 / 1);
 Club Hesperia  (0 / 1);
 Club Nutico de Tenerife  (0 / 1);
 Sociedad Deportiva Kas  (0 / 1);
 Club Baloncesto Tempus  (0 / 1);
 Club Baloncesto Inmobanco  (0 / 1);
 Cceres Club Baloncesto  (0 / 1);
 Club Baloncesto Sevilla  (0 / 1);

Enllaos externs.

 Web oficial de l'ACB;
 Web oficial de la FEB;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71532" title="Corbones" nonfiltered="3095" processed="3077" dbindex="28285">
El riu Corbones neix a la provincia de Cadis, als peus de les Sierras de Blanquilla, Mollina i de los Borbollones. La seva longitud total s de 177 Km., amb un desnivell de 780m. Ocupa una superfcie de 1.826 Km2, la major part a la provincia de Sevilla. Conflueix amb el Guadalquivir a la localitat d'Alcolea del Ro.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71534" title="Huastecs" nonfiltered="3096" processed="3078" dbindex="28286">
Els huastecs sn un poble indgena de Mxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potos i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regi que es coneix amb el nom de "La Huasteca". Es diuen a si mateixos teenek, una contracci de te'inik, conformada per dues paraules: te' , "aqu" i inik, "home". Parlen la llengua huasteca o teenek, la qual s l'nica llengua d'origen maia separada geogrficament del territori dels maies (la pennsula de Yucatn). 

Els huastecs es dediquen principalment a l'agricultura, i a ms del blat de moro, produeixen canya de sucre, caf, arrs, cacauet, taronja, pltan, pinya americana i mango. obstant, molts joves emigran temporalment a les ciutats de la regi per realitzar feines industrials. El cens del 2000 va registrar 226.447 huastecs, dels quals el 76,5% encara parla la llengua teenek. La seva llengua s dividida en quatre dialectes principals:
 Huastec de San Luis Potos (ISO hva);
 Huastec del sud-est (ISO hsf);
 Huastec de Veracruz (ISO hus). ;

Aquests dialectes sn intelligibles fins al 80%, i per tant es consideren una sola llengua amb ms de 150.000 parlants. Un altre dialecte, el Chicomuceltec (ISO cob), ja extint, per molt relacionat amb el huastec, es parlava al sud de Mxic i Guatemala. Avui dia sobreviuen 1.500 descendents del poble que el parlava.

Enllaos externs.
 Informe de l'Ethnologue del Grup de Dialectes Huastecs ;
 Monografia dels Huastecs del CDI ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71537" title="Tel d'acer" nonfiltered="3097" processed="3079" dbindex="28289">

El Tel d'acer s el nom amb qu els mitjans poltics i de difusi anticomunistes d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, a les fronteres entre els pasos occidentals i els pasos socialistes de l'Est d'Europa i de la URSS.

El Tel d'Acer o la Cortina de Ferro va ser un terme encunyat per l'ex Primer Ministre britnic Winston Churchill para referir-se a la frontera, fsica i sobre tot ideolgica, que va dividir a Europa en dues desprs de la Segona Guerra Mundial. Churchill va popularitzar el terme en una conferncia als Estats Units en 1946, on va dir: Des de Stettin, al Bltic, a Trieste, a l'Adritic, ha caigut sobre el continent (Europa) un tel d'acer. La frontera de la qual parlava Churchill dividia als estats capitalistes alineats poltica, econmica i militarment amb Estats Units i els estats socialistes que feien el propi amb la Uni Sovitica. El terme va ser de fet ideat pel ministre de propaganda de l'Alemanya nazi Joseph Goebbels, que va declarar el 25 de febrer de 1945 en un article titulat L'Any 2000, en el peridic setmanal Das Reich: Si els alemanys baixen les seves armes, els Sovitics, d'acord a l'arranjament al que han arribat Roosevelt, Churchill i Stalin, ocuparen tot l'est i el sud-est d'Europa, aix com gran part del Reich. Una Cortina d'Acer (ein eiserner Vorhang) caur sobre aquest enorme territori controlat per la Uni Sovitica, darrere de la qual les nacions seran degollades. La premsa jueva a Londres i Nova York seguir aplaudint probablement. . La divisi tamb es va fer palesa en dos sistemes militars contraposats, l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (1949) i el Pacte de Varsvia (1955), aix com en les aliances econmiques, el Pla Marshall d'una banda i el Consell d'Assistncia Econmica Mtua per un altre. Aquesta divisi en dos blocs enfrontats en les seves concepcions poltiques, militars i econmiques, va donar lloc a la situaci coneguda com Guerra Freda. nicament Iugoslvia, dirigida pel Mariscal Tito, va adoptar en la disputa una postura totalment neutral dhuc sent socialista i trobant-se a l'est del Tel. A l'oest del Tel, Finlndia i ustria mantingueren tamb una poltica de relativa neutralitat respecte als blocs, buscant mantenir relacions cordials amb la Unin Sovitica. En els mitjans de comunicaci d'alguns pasos occidentals, es va encunyar el terme de finlanditzaci per a descriure, en sentit negatiu, una poltica exterior que segons aquests mitjans s'acomodava per a servir als interessos sovitics. 

 Vegeu tamb .
 Pcnic paneuropeu;

Notes.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71539" title="Passula" nonfiltered="3098" processed="3080" dbindex="28290">
Passula s una partida que en l'actualitat est dividida administrativament entre Xal i Alcalal, dues poblacions de la Marina Alta. La fita entre els termes municipals d'aquestes localitats est fixada pel Barranc de Passula o del Negre, tributari per la riba dreta del riu Xal-Gorgos.

Etimologia. Variants.
Passula.
El topnim Passula sembla provenir de la paraula homnima del llat que significa pansa, en clara allusi a la imprtancia que tenia la pansificaci del ram en aquest indret. De vegades, aquest nom de lloc s'empra en plural -Passules- .

Puula.

Puula s una denominaci histrica de la partida que hui ha caigut en dess, per que apareix sovint en la documentaci de finals del segle XVI.
Pua.

Una escriptura notarial de 1409 en qu es documenta la divisi dels termes de Xal i Alcalal menciona el lloc de Pua i el situa entre Murta i Benibrai, s a dir, on es troba l'actual Passula. Per tant,  podria tractar-se d'una forma acurada del topnim Pu(ul)a > Pua o ser, simplement, producte d'una equivocaci del redactor.

Caracterstiques fsiques.

La partida de Passula s una zona de suau transici entre el pla i la muntanya, que est tancada en el seu extrem meridional per una serra de poca elevaci i d'origen oligoc: la Serra de la Devesa (416 mts).

El topnim Devesa indica que, antigament, era un terreny destinat a pasturatge. Aquesta paraula prov del participi llat defensa, que vol dir defensada o prohibida, i el seu significat fa referncia a les deveses com a llocs vedats, on noms s'hi podia accedir amb l'autoritzaci prvia del senyor. Un plnol de l'any 1764 li dna l'apellatiu de la Devesa del Sr. Comte, nom que fa ben pals el seu origen senyorial. En aquest document cartogrfic al senyor se l'anomena comte, perqu el Bar de Xal d'aleshores era tamb el Comte de Carlet.

La xarxa de camins.

Passula presenta una xarxa viria irregular que contrasta amb la de la vena partida de Benibrai, on cada cam discorre en sentit perpendicular al del riu Xal-Gorgos. Aquest tipus de malla caminera permet un repartiment ms ordenat del terreny en parcelles rectangulars.

Els camins de Passula, en canvi, es disposen de manera obliqa al llit del riu, i tendeixen a convergir en les proximitats del casc urb de Xal. Destaquen els segents camins:

Cam de la Tarafa;
Cam de Cervera;
Cam del Cup;
Cam de l'Assegador;
Cam de Trbena (o del Coll de Rates);
Cam del Mento;

Conreus agrcoles.

Els conreus que han predominat a la partida de Passula sn principalment la vinya i l'almetler i, en menor mesura, l'olivera i el garrofer; per, en l'actualitat, sn moltes les parcelles que s'han deixat fer ermes per l'escassa rendibilitat econmica de les activitats agrcoles.

Aquests camps abandonats es converteixen en poc temps en fenollars d'alries properes als dos metres o en comunitats vegetals poc diversificades de nitro-halfils on destaquen les espcies arvenses i ruderals.

Albayrn o Bayrn.
Es creu que en la partida de Passula estava localitzada l'antiga alqueria del segle XIII denominada Albayrn o Bayrn, establida sobre una villa romana anterior de la que s'han trobat vestigis a l'anomenat Corral de la Durana.

Aquesta hiptesi parteix del supsit que la villa li pertanyia a un tal Varius, nom que en roman degu convertir-se en *Bayro per la transformaci de -arius en -ayro. Finalment, a aquest nom propi s'hi hauria afegit el sufix de carcter possessiu  -n i el resultat seria el segent: Varius >*Bayr(o) +  -n > Bayrn. La presncia rab serveix per a explicar la incorporaci de l'article al-: Albayrn.

La grafia normativitzada d'aquest topnim d'origen rom s la d'Albairn o Bairn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71540" title="Celebrmbor" nonfiltered="3099" processed="3081" dbindex="28291">
Celebrimbor (pronunciat Ke-le-brm-bor) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser un elf de la famlia reial oldor, fill de Curufin, i l'nic net de Fanor.

El seu nom significa, en sindarin, "puny de plata" o "m de plata" (celeb=plata, com a Celeborn). El seu nom en quenya s Telperinquar.


Va neixer a Valinor, per va acompanyar el seu avi a la Terra Mitjana. Desprs d'aix, molt poc s sabut del que va fer durant la Primera Edat. Probablement va fugir a Nargothrond amb el seu pare despres de la Dagor Bragollach. Tanmateix, no va prendre part en les intrigues de Curufin i Celegorm respecte Lthien, Beren, i Finrod. Quan van sortir a la llum,va condemnar les acutacions del seu pare i no el va acompanyar quan va ser expulsat de Nargothrond. Celebrimbor va sobreviure a la fi de la Primera Edat, per no va poder tornar a Valinor degut a la Maledicci de Mandos.

Celebrimbor juga en les histries de Tolkien un paper destacat al ser el fabricant dels Anells del Poder. Durant la Segona Edat, mentre vivia al reialme lfic d'Eregion, va conixer el Senyor Fosc Sauron, que fingint bones intencions i fent-se anomenar Annatar, va guiar Celebrimbor en la fabricaci de setse anells: set per l'als nans, i nou pels homes. Per secretament, i sense el coneixement d'Annatar, va fabricar tres anells per als elfs, que van quedar lliures de l'influncia corruptora de Sauron. Celebrmbor va batejar els anells Vilya, Narya i Nenya, d'acord amb els tres elements principals de la Terra Mitjana (aire, foc i aigua, respectivament)

Aleshores, Annatar va mostrar-se obertament i es va descobrir que havia estat forjant l'Anell nic per domianr tots els altres. Va atacar els elfs d'Eregion i va capturar Celebrimbor, obligant-lo sota tortura a confessar on eren els set i els nou. L'amagatall dels tres, per, no va ser revelat. Celebrimbor va morir durant la tortura, esvaint-se amb ell la nissaga d'en Fanor.


 Genealogia de la Casa de Finw .


             (1)             (2)
   Mriel ========= Finw ========= Indis 
              |               |
              |               ------------------------------------------
           Fanor = Nerdanel  |            |                 |         |
                  |           Findis   Fingolfin = Anair  Irim   Finarfin = Erwen
                Maedhros                         |                          |                                               
                Maglor                         Fingon                       Finrod      
                Clegorm                       Turgon                       Angrod**
                Carnthir                      Aredhel                      Aegnor
                Curufin*                       Argon                        Galdriel 
                mrod     
                mras
 
   (*  Pare de Celebrmbor)
   (** Pare d'Ordreth, que al seu torn va ser pare de Gil-galad)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71542" title="Celebran" nonfiltered="3100" processed="3082" dbindex="28292">
Celebran s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser filla de Celeborn i Galadriel, esposa d'Elrond, i mare d'Arwen, Elrohir i Elladan. El seu nom significa "reina de plata" en sindarin.

La data de naixement de Celebran no est especificada, i apareix per primer cop (En els contes inacabats) l'any 1350 de la Segona Edat. Se sap que posteriorment va casar-se amb Elrond el 109 de la Tercera Edat.

Va viure a Lrien amb els seus pares, i probablement va ser present a la fundaci de Rivendell, on acab residint amb el seu marit Elrond. Va ser mare dels bessons Elladan i Elrohir el 130 de la Tercera Edat, i d'Arwen Undmiel el 241.

L'any 2509, en un viatge de Rivendell a Lrien va ser capturada per orcs, i torturada. Els seus fills la van rescatar, i el seu marit va curar-la, per desprs de la "por i el torment" mai torn a ser la mateixa, i va marxar de la Terra Mitjana al cap d'un any. 


Genealogia de la Casa de Finarfin.


     
           Finarfin === Erwen
                     |
     ------------------------------
     |        |        |          |           
  Finrod    Angrod   Aegnor   Galadriel=Celeborn
              |                        |
           Orodreth                Celebran*
              |
         -----------
         |         |   
    Finduilas   Gil-galad       (* Esposa de N'Elrond)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71544" title="Dlar neozelands" nonfiltered="3101" processed="3083" dbindex="28293">

El dlar neozelands (en angls New Zealand dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de Nova Zelanda i els seus territoris dependents (les illes Cook, Niue i Tokelau), aix com de la colnia britnica de les illes Pitcairn. Normalment s'abreuja $, o NZ$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s NZD. Se subdivideix en 100 cents.

Informalment, en angls es coneix com el kiwi (o el kiwi dollar). 

El dlar neozelands es va introduir el 10 de juliol del 1967 en substituci de la lliura neozelandesa, com a resultat del procs de decimalitzaci de la moneda, a ra de dos dlars per lliura, o el que s el mateix, deu xlings per dlar. 

L'institut emissor s el Banc de Reserva de Nova Zelanda (Reserve Bank of New Zealand). En circulen monedes de 5, 10, 20 i 50 cents i 1 i 2 dlars (les peces de menys valor, les d'1 i 2 cents, foren retirades de la circulaci el 1990). Els bitllets que circulen actualment sn els de 5, 10, 20, 50 i 100 dlars (els d'1 i 2 dlars es van retirar el 1991 quan es van posar en circulaci les monedes corresponents). Si b les primeres emissions foren de paper, com s habitual en la majoria de bitllets del mn, des del 1999, a semblana del bitllets australians, les noves sries sn fetes de polmer, un plstic especfic que en dificulta la falsificaci. 

Les illes Cook havien tingut les seves prpies emissions de bitllets entre 1987 i 1995, si b continuen tenint les seves prpies monedes (d'1, 2 i 5 dlars), de valor legal arreu dels territoris on s'usa el dlar neozelands.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,9813 NZD (30 de mar del 2006);
1 USD = 1,6428 NZD (30 de mar del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.
  Banc de Reserva de Nova Zelanda ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71546" title="oldor" nonfiltered="3102" processed="3084" dbindex="28294">
En el marc de l'obra de J.R.R. Tolkien, els oldor (pronunciat nl-dor) sn un dels tres clans d'elfs que va seguir els Valar fins arribar al Reialme Benaventurat. 

El nom oldor significa "aquells amb saviesa". Tamb son coneguts com a elfs profunds, gnoms, goldohrim (pels parlants de sindarin) i Golug (pels orcs). La forma singular s oldo, i l'adjectiu s oldorin. La seva llengua s el quenya. Majoritriament tenen cabell fosc (una excepci destacada s la famlia de Finarfin, degut a la seva sang vanyarin)

Quan els elfs es van despertar a les ribes del llac Cuivinen, aquells que van decidir seguir la crida dels Valar es van separar en tres grups i van iniciar el seu viatge cap a l'oest. Els oldor van ser el segon grup, tant en ordre com en nombre.

En aquest viatge van ser liderats per Finw, que va convertir-se en el primer Rei Suprem dels oldor.

El grafia "" en el seu nom representa el so "ng" representat per l'IPA com a / /, com a sang (res a veure amb el so representat en catal amb "ny"); per evitar confusions, Tolkien la va escriure en alguns escrits com a Ngoldor o Noldor (aquesta ltima opci s la que apareix al Silmarllion)


 Reis suprems dels oldor .

Finw, primer Rei Suprem;
Fanor, primer fill de Finw ;
Maedhros,(noms de jure), primer fill de Fanor. Poc desprs de la mort de Fanor va renunciar als seus drets a favor de Fingolfin.
Fingolfin, second fill de Finw. ;
Fingon, primer fill de Fingolfin. ;
Turgon, segon fill de Fingolfin. ;
Guil-galad, fill d'Orodreth, besnt de Finw, ltim descendent mascul de Finw de sang de sang totalment oldor a la Terra Mitjana.

Desprs de la mort de Guil-galad, la lnia de Finw a la Terra Mitjana va acabar-se i el crrec de Rei Suprem no va tenir continuitat. No est clar si els germans Elros i Elron podien ser considerats en la lnia successria, ja que noms eren mig-elfs, per tot sembla indicar que no.

 La Casa de Finw i l'ascendncia oldorin d'ragorn i Arwen .

La casa de Finw va ser la famlia governant dels nldor, i la seva descendncia va originar les nissages dels mig-elfs, la casa reial de Nmenor, i la dinastia dels dnedain.

(Els superndexs indiquen la numerac dels reis suprems dels oldor)



    (1) Mriel      =              Finw1                          =         Indis (2)
                    |                                              |
                    |                  --------------------------------------------------
                    |                  |                   |              |             |
 Nerdanel   =   Fanor2              Findis   Anair = Fingolfin3       Irim       Finarfin = Erwen   
            |                                        |                                       |
  --------------------        ----------------------------           ---------------------------
  |         |        |        |       |              |   |           |      |       |          |
    Set fills de Fanor   Fingon4  Turgon5 = Elenw |  Argon      Finrod Angrod Aegnor         |
            :                              |         |                      |                  |
     Celebrimbor                           |       Aredhel = El      Orodreth    Celeborn = Galadriel
                                           |               |               |               |
                                  Tuor = Idril          Maeglin      -------------         |
                                       |                             |           |         |
                                   Erendil = Elwing           Gil-galad6    Finduilas     |
                                            |                                              |
                              -----------------------------------------                    |
                              |                                       |                    |
                            Elros                                  Elrond     =         Celebran
                              :                                               |
                              :                                  ------------------------
                              :                                  |                      |             
                          Aragorn            =                Arwen             Elladan i Elrohir
                                             |
                                    ----------------------
                                    |                    |
                                 Eldarion       Nombroses filles
                                    :                
                          Reis del Regne Reunificat


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71551" title="Coburg" nonfiltered="3103" processed="3085" dbindex="28295">

Coburg s una ciutat de l'estat lliure de Baviera a la Repblica federal d'Alemanya. Situada a la ribera del riu Itz es troba a la regi de l'Alta Francnia prop de la ms populosa ciutat de Bamberg. La seva poblaci s de 42.257 habitants. La incorporaci a Baviera en lloc de Turngia, el land histric al qual pertanyia es realitz a travs de referndum popular l'any 1920.

 Histria .

La ciutat de Coburg fou fundada al llarg de l'alta edat mitjana com un lloc de pas de les nombroses rutes comercials que travessaven el centre d'Europa. L'any 1353 desprs de diverses disputes nobiliries el territori de Coburg pass a dependre de la casa saxona de Wettin. El segle XVII es constitu en la capital del petit ducat de Saxnia-Coburg al qual incorporaria els territoris de Saafeld i de Gotha al llarg dels segles XVIII i l'any 1823. El 1823 es constitueix el ducat de Saxnia-Coburg Gotha que tindria vigncia sobirana fins el 1918.

L'any 1920 els ciutadans de Coburg elegiren incorporar-se al land de Baviera enlloc del de Turngia com feren els altres principats i ducats saxons. Aquest fet fu que la ciutat pertanys desprs de la Segona Guerra Mundial a la Repblica Federal d'Alemanya. La seva proximitat al Tel d'acer feren que durant la Guerra Freda la ciutat esdevingus una rea poc afavrida econmicament i no fos fins desprs de la reunificaci de 1990 que a la ciutat i la regi s'inicis una forta revitalitzaci.

 A l'actualitat .

La ciutat ha esdevingut un centre turstic destacat prxim a la ciutat de Bamberg i que destaca pels seus castells i el seu magnfic centre histric.

Polticament parlant, el Rathaus (ajuntament) es dominat segons els resultats de l'any 2004 per l'SPD amb divuit regidories seguida de prop per la CSU.

SPD: 18 escons;
CSU: 14 escons;
Partit Liberal: 3 escons;
FDP: 2 escons;
Partit Verd: 2 escons;
DP: 1 esc.

Religiosament parlant la ciutat t un 60% d'evangelistes, un 20% de catlics i un 16% d'agnstics.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71560" title="Departament d'Arauca" nonfiltered="3104" processed="3086" dbindex="28296">

Arauca s un departament de Colmbia, a la zona de l'Orinoco, fronterer amb Veneuela.

Municipis.
Arauca;
Arauquita;
Cravo Norte;
Fortul;
Puerto Rondn;
Saravena;
Tame;

 Pobles Amerindis .
La poblaci indgena total del departament s de  3.591 persones. En el seu territori hi ha 26 resguardos en una rea de 128.167 hectrees. All viuen 6 pobles indgenes: U'wa, (1.124), betoye (800), sikuani (782), hitn (441), Kuiba (241), chiricoa, (173) i piapoco (30).

 Enllaos.

Governaci d'Arauca;
Departament d'Arauca;
Notcies d'Arauca;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71562" title="Departament d'Amazones" nonfiltered="3105" processed="3087" dbindex="28297">


Amazones s un departament de Colmbia creat per la Constituci de 4 de juliol del 1991. Limita al nord amb els departaments de Caquet i Vaups a l'est amb Brasil al sud amb Per i a l'oest amb el departament de Putumayo. 
Municipis i comunitats.
 El Encanto;
 La Chorrera;
 La Pedrera;
 Leticia;
 Mirit-Paran;
 Puerto Nario;
 Puerto Santander;
 Tarapac;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71564" title="Departament Atlntic" nonfiltered="3106" processed="3088" dbindex="28298">

Atlntic s un departament de Colmbia, el tercer ms petit, per un dels ms poblats.


Municipis.
 Baranoa;
 Barranquilla;
 Campo de la Cruz;
 Candelaria;
 Galapa;
 Juan de Acosta;
 Luruaco;
 Malambo;
 Manat;
 Palmar de Varela;
 Piojo;
 Polonuevo;
 Ponedera;
 Puerto Colombia;
 Repelon;
 Sabanagrande;
 Sabanalarga;
 Santa Luca;
 Santo Tomas;
 Soledad;
 Suan;
 Tubar;
 Usiacur;

Enllaos externs.
Departament d'Atlntic;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71565" title="Departament de Bolvar" nonfiltered="3107" processed="3089" dbindex="28299">

Bolvar s un departament de Colmbia 

Municipis.
 Achi;
 Arjona;
 Barranco de Loba;
 Calamar;
 Cartagena;
 Crdoba;
 El Carmen de Bolvar;
 El Guamo;
 Magangue;
 Mahates;
 Margarita;
 Mara la Baja;
 Morales;
 Pinillos;
 Ro Viejo;
 San Estanislao;
 San Fernando;
 San Jacinto;
 San Juan Nepomuceno;
 San Martn de Loba;
 San Pablo;
 Santa Catalina;
 Santa Cruz de Mompox (a.k.a. Momps);
 Santa Rosa;
 Santa Rosa del Sur;
 Simiti;
 Soplaviento;
 Talaigua Nuevo;
 Turbaco;
 Turbana;
 Villanueva;
 Zambrano;

Enllaos externs.
Departament de Bolvar;
Cartagena Caribe;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71566" title="Boyac" nonfiltered="3108" processed="3090" dbindex="28300">

Boyac s un departament de Colmbia
Municipis.
Almeida, Aquitania, Arcabuco, Beln, Berbeo, Beteitiva, Boavita, Boyac, Briceno, Buenavista, Busbanza, Caldas, Campohermoso, Cerinza, Chinavita, Chiquinquir, Chiquiza, Chiscas, Chita, Chitaraque, Chivata, Chivor, Cinega, Combita, Coper, Corrales, Covarachia, Cubar, Cucaita, Cuitiva, Duitama, El Cocuy, El Espino, Firavitoba, Floresta, Gachantiva, Gameza, Garagoa, Guacamayas, Guateque, Guayata, Guican, Iza, Jenesano, Jerico, Labranzagrande, La Capilla, La Uvita, La Victoria, Leiva, Macanal, Maripi, Miraflores, Mongua, Mongu, Moniquir, Motavita, Muzo, Nobsa, Nuevo Coln, Oicata, Otanche, Pachavita, Pez, Paipa, Pajarito, Panqueba, Pauna, Paya, Paz de Ro, Pesca, Pisva, Puerto Boyac, Quipama, Ramiriqui, Raquira, Rondn, Saboya, Sachica, Samaca, San Eduardo, San Jos de Pare, San Luis de Gaceno, San Mateo, San Miguel de Sema, San Pablo Borbur, Santa Mara, Santana, Santa Rosa de Viterbo, Santa Sofa, Sativanorte, Sativasur, Siachoque, Soata, Socha, Socota, Sogamoso, Somondoco, Sora, Soraca, Sotaquira, Susacon, Sutamarchan, Sutatenza, Tasco, Tenza, Tibana, Tibasosa, Tinjac, Tipacoque, Toca, Togui, Topaga, Tota, Tunja, Tunungu, Turmeque, Tuta, Tutasa, Umbita, Ventaquemada, Villa de Leyva, Viracacha, Zetaquira

Enllaos externs.
Departament de Boyac;
Aguinaldo Boyacense;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71567" title="Departament de Caldas" nonfiltered="3109" processed="3091" dbindex="28301">

Caldas s un departament de Colmbia

Municipis.
 Aguadas;
 Anserma;
 Aranzazu;
 Belalczar;
 Chinchin;
 Filadelfia;
 La Dorada;
 La Merced;
 Manizales;
 Manzanares;
 Marmato;
 Marquetalia;
 Marulanda;
 Neira;
 Pcora;
 Palestina;
 Pensilvania;
 Riosucio;
 Risaralda;
 Salamina;
 Saman;
 Supa;
 Victoria;
 Villamara;
 Viterbo;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71568" title="Casanare" nonfiltered="3110" processed="3092" dbindex="28302">

Casanare s un departament de Colmbia

Municipis.
 Aguazul;
 Chameza;
 Hato Corozal;
 La Salina;
 Man;
 Monterrey;
 Nunchia;
 Orocue;
 Paz de Ariporo;
 Pore;
 Recetor;
 Sabanalarga;
 Sacama;
 San Luis de Palenque;
 Tamara;
 Tauramena;
 Trinidad;
 Villanueva;
 Yopal (municipality);

 Poblaci .
Pel que fa als indgenes, hi ha 5.536 persones pertanyents a les tnies Kuiba  (2.204 persones), Sikuani (444 persones), Mjasivware (416 persones), Amorua (178 persones), Tsirapu (163 persones) i Salivas (1.668 persones). 

Governadors de Casanare.

1991-1992 Jorge Prieto Riveros;
1992-1994 scar Leonidas Wlchez Carreo;
1995-1996 Emiro Sossa Pacheco;
1996      Efrn Antonio Hernndez Daz (encargado);
1996-1997 Miguel ngel Prez Surez;
1998-2000 Jorge Prieto Riveros;
2001-2003 William Hernn Prez Espinel;
2004-2005 Miguel ngel Prez Surez;
2005      Flavio Vega Lozano (encargado);
2005-2007 Hel Cala Lpez;

 Enllaos externs .
Governaci del Casanare;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71569" title="Departament de Cauca" nonfiltered="3111" processed="3093" dbindex="28303">

Cauca s un departament de Colmbia

Municipis.
Almaguer, Argelia, Balboa, Bolvar, Buenos Aires, Cajibio, Caldono, Caloto, Corinto, El Tambo, Florencia, Guapi, Inza, Jambalo, La Sierra, La Vega, Lopez, Mercaderes, Miranda, Morales, Padilla, Paez, Patia, Piendam, Popayn, Puerto Tejada, Purace, Rosas, San Sebastian, Santander, Santa Rosa, Silvia, Sotara, Suarez, Timbio, Timbiqui, Toribio, Totoro

Enllaos externs.
El Departament del Cauca;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71570" title="Departament de Cesar" nonfiltered="3112" processed="3094" dbindex="28304">

Cesar s un departament de Colmbia

Municipis.

 Aguachica;
 Agustin Codazzi;
 Astrea;
 Becerril;
 Bosconia;
 Chimichagua;
 Chiriguana;
 Curumani;
 El Copey;
 El Paso;
 Gamarra;
 Gonzalez, Cesar;
 La Gloria;
 La Jagua Ibirico;
 Manaure Balcon Cesar;
 Pailitas;
 Pelaya;
 Rio de Oro;
 Robles La Paz;
 San Alberto;
 San Diego;
 San Martin;
 Tamalameque;
 Valledupar;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71577" title="Casa Fuster" nonfiltered="3113" processed="3095" dbindex="28305">


La Casa Fuster s un edifici modernista dissenyat i creat per Llus Domnech i Montaner amb la collaboraci del seu fill Pere Domnech i Roura entre l'any 1908 i 1911 a la ciutat de Barcelona. Fou construda per encrrec de la famlia Fuster, que hi havia de residir.

Es troba situada al nmero 132 del passeig de Grcia, al capdamunt de tot, davant els Jardins de Salvador Espriu, vora la Diagonal. Precisament els jardins s'anomenen aix en honor del poeta, ja que en un dels despatxos de la torre cilndrica de la cantonada Espriu hi va crear gran part de la seva obra literria.



Domnech i Montaner, en una de les seves ltimes obres, la darrera a Barcelona, utilitza molts dels seus elements caracterstics: base de robustes columnes de pedra rosa, finestres trilobades, ornamentaci floral. El conjunt, per, denota una gran contenci expressiva, afavorida per la blancor del marbre i l eurtmia de les faanes; la posterior s inslitament plana. 

Es tracta d'una construcci d'aire neogtic, amb tres faanes de marbre blanc i una soluci de la cantonada principal, amb un cos cilndric que forma tribunes, tpica de Domnech. L'edifici, rematat per unes curioses golfes d'aire francs molt poc habituals en l'arquitectura modernista catalana, s havia de coronar amb una torre similar a la del pavell d'administraci de l'Hospital de Sant Pau que no es va arribar a construir mai. L'edifici esta construt amb vidre, marbre, pissarra... 

Als baixos de l'edifici va funcionar, durant molts anys, el mtic Caf Viens que, juntament amb la sala de ball El Danubio, al soterrani, era un centre de trobada privilegiat de la ciutat. El 2004 l empresa Hoteles Center va comprar la casa i va realitzar-hi una acurada i respectuosa rehabilitaci per convertir-la en un hotel de gran luxe.

Enllaos externs.

Hotel Casa Fuster;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71582" title="Gndalf" nonfiltered="3114" processed="3096" dbindex="28306">
En Gndalf s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels istari (mags), que tamb forma part dels Miar (uns dels ssers que l'Ilvatar envi a E, juntament amb els vlar). En Gndalf s el nom que li donen els homes. Els elfs li diuen Mithrndir (el Pelegr Gris) i en la seva joventut havia estat Olorn.

En Gndalf s un dels protagonistes principals dEl hbbit i El Senyor dels Anells i pren part activa en la Guerra de l'Anell. El seu aspecte d'anci amb barret punxegut i barba llarga s un referent en l'imaginari collectiu, i juntament amb Merl, es considera el prototip de mag en la ficci occidental.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'anell.

En Gndalf era un Miar, una de les criatures emanades de la ment de l'Eru que vivien al regne benaventurat de Vlinor. All era conegut com a Olrin, vivia als jardins d'Irmo i era deixeble de Nienna. Quan els vlar van decidir enviar representants a la Terra Mitjana per aconsellar a aquells que s'oposaven al Senyor Fosc Suron, Manw va proposar el seu nom. Quan els cinc enviats van arribar a la Terra Mitjana, va ser coneguts com els "mags" ("istari").

Dels cinc istari, Olrin i Curumo (que ms tard seria conegut com a Sruman) eren els ms savis. Curumo va ser escollit com a cap de l'ordre, per va ser Gndalf qui va saber guanyar-se la confiana dels elfs, especialment de Na Galdriel i de Crdam. Aquest darrer va confiar-li Narya, l'anell de foc, un dels tres anells dels elfs.



El hbbit.


En Gndalf va implicar-se en l'aventura d'un grup de nans de la casa de Durin, liderats per Thorin Escutderoure, van emprendre per recuperar el tresor de la Muntanya Solitria que els havia estat robat anys abans per un drac, Smag. Per fer-ho, recluta el hbbit Bilbo Saquet, i guia el grup cap al seu objectiu.

Durant el viatge, en Gndalf troba una espasa que havia estat forjada pels elfs antics a Gondolin, Glmdring, que brandar des d'aleshores. s tamb durant el viatge que en Bilbo troba l'Anell nic, que en Gndalf pren per un anell menor.
 
En Gndalf, per, deixa el grup en nombroses ocasions per atendre "altres assumptes urgents", que ms tard sabem que consisteixen en investigar el ressorgiment d'en Suron (o el Nigromant, com s referit a El hbbit) a Dol Guldur.

Reapareix al final de la histria, durant la Batalla dels Cinc Exrcits, i acompanya en Bilbo de retorn a casa. s aleshores quan comena a sospitar sobre l'anell d'en Bilbo, i en Gndalf passar els anys posteriors investigant-hi.

El Senyor dels Anells.

En tornar a la Comarca en l'ocasi del cent onz aniversari d'en Bilbo, pot veure com aquest fa servir l'anell per desaparixer davant dels convidats i deixar-los impressionats. Quan l'interroga sobre la seva actuaci, en Bilbo es posa a la defensiva i respon de forma hostil. Aix fa augmentar les sospites de Gndalf, que conven Bilbo de marxar a Rivendell i s'aboca en la investigaci.

Quan torna a la Comarca, confirma les seves sospites llanant l'anell a la llar de foc d'en Frodo: es tracta de l'Anell nic. Urgeix a en Frodo de portar l'anell cap a la seguretat del refugi de Rivendell, i se'n va a visitar a en Sruman per explicar-li el seu descobriment i demanar consell.

Sruman, per, resulta ser un trador que ja s'ha deixat corrompre per la influncia de Suron, i empresona a Gndalf. El mag s'escapa amb l'ajuda de Gwaihir l'guila, i es dirigeix a la Comarca. Frodo, per, ja ha marxat i no es tornen a trobar fins a Rivendell.

Assumint el lideratge de la Germandat de l'Anell, Gndalf dirigeix els seus companys cap al sud. Davant la impossibilitat de travessar el pas del Caradhras a l'hivern, prenen un perills cam a travs de les mines de Mria. All es troben amb un Blrog, un antic servent de Morgoth. Gndalf s'hi enfronta al pont de Khazad-dm, i aconsegueix fer-lo caure a l'abisme, per un dels fuets del Blrog s'entortolliga a la cama de Gndalf i cauen tots dos.

Ni en Gndalf ni el Blrog moren en la caiguda, i segueixen lluitant fins que desprs de dies sencers de lluita, moren tots dos.

Per Gndalf s enviat un altre cop a la Terra Mitjana per l'Eru, tornant com una figura ms poderosa. Gwaihir el porta a Lrien, on Na Galdriel el vesteix amb robes blanques representant que ara s ell qui ha de liderar els mags en el paper que hauria d'haver assumit en Sruman si no s'hagus corromput. A partir d'aqu deixar de ser Gndalf el Gris i passar a ser conegut com a Gndalf el Blanc.

Al bosc de Fngorn, troba a ragorn, Guimli i Lgolas, i els dirigeix cap al palau del rei Thoden de Rohan. All allibera el rei de la condici a qu l'havia sotms Sruman a travs del seu agent Grima Llenguadeserp, i movilitza els rohrrim per enderrocar sengard. Un cop derrotat Sruman, Gndalf li trenca la vara i l'expulsa de l'Ordre dels Mags.

Desprs cavalca cap a Minas Tirith per aconsellar el senescal i ajudar en la defensa de la ciutat. Participar en la Batalla dels Camps de Plennor, on s'enfrontar al Rei Bruixot, Senyor dels Nazgl.

Finalment, cavalcar al costat d'ragorn cap a la Porta Negra, en una maniobra per distreure el Senyor Fosc mentre Frodo s'acosta al Mont del Fat per destruir l'Anell. L'intent t xit i Suron es enderrocat.

Tres anys ms tard, havent acomplert la seva missi a la Terra Mitjana, Gndalf marxar juntament amb Frodo, Bilbo, Galdriel i lrond cap a les Terres Immortals, a l'altra banda del Gran Mar.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson, l'actor Ian McKellen interpreta el mag Gndalf en les tres pellcules de la trilogia. Pel seu paper a la primera part va estar nominat per la seva interpretaci en els "scars"













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71589" title="Luci Corneli Sulla" nonfiltered="3115" processed="3097" dbindex="28307">

Luci Corneli Sulla Flix (138 aC - 78 aC), poltic i general rom, cnsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats. Reform amb profunditat l'estructura de l'estat rom i feu diversos canvis legislatius importants.



 Antecedents familiars.
Luci Corneli Sulla era membre de la petita aristocrcia, i com a tal, es va adscriure al bndol dels optimats. La seva joventut, segons el relat de Plutarc, va transcrrer de manera dissoluta, sense prendre atenci a les armes o les lleis. Es rumorejava que fou mantingut per una prostituta grega fins el seu nomenament com a qestor a l'exrcit de Numdia que pos fi a la guerra de Jugurta. L'any 88 aC es va presentar al consolat per primera vegada, que va obtenir, per un cant grcies als seus mrits militars, i per altre, sembla, grcies al suport aconseguit, desprs del seu quart matrimoni amb Ceclia Metela, emparentant amb una de les ms importants famlies de Roma, els Cecilis Metels. El govern autocrtic de Sulla com a dictador va significar la distribuci de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a instituci rectora de la vida poltica a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu. 

De famlia patrcia, encara que empobrida, es creu, per referncia de Plutarc, que va emparentar per matrimoni, amb la famlia Jlia, al mateix temps que el seu futur rival Gai Mari (aquesta tesi la sost la novellista Colleen McCullough al primer volum de la seva srie de novelles histriques, El primer home de Roma i el novellista Martin Gendler a la seva trilogia sobre Roma).

 Primers crrecs i missions .
Va militar inicialment a les ordres de Mrius a Numdia, apressant l'any 105 aC al rei Jugurta i va participar en la contenci de la invasi dels germnics, procedents del nord d'Europa, entre els anys 104 aC i 101 aC. La seva carrera poltica i militar es va enfosquir a la dcada del 90 aC, tot i la pretura que va ostentar al voltant de l'any 94 aC i d'un govern provincial a Cilcia (actual Anatlia). En aquesta provncia entr en contacte per primera vegada amb el rei Mitrdates VI del Pontus i va negociar un tractat d'amistat amb el regne dels parts.

Durant la Guerra Social, el conflicte que esclat l'any 91 aC entre Roma i els seus aliats itlics, Sulla va servir al front samnita, sota el comandament del cnsol Luci Juli Csar. L'any 89 aC aconsegu una decisiva victria militar davant els murs de Pompeia, fet que el va dur a aconseguir una corona d'herba per part dels seus centurions, mxima condecoraci militar romana, i l'accs al consolat. 

 Primer consolat .
El seu consolat, l'any 88 aC, es va veure alterat per la lluita amb Mari i l'esclat de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont.

Es van aprovar a Roma lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos del Senat), a l'anullaci de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganitzaci dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris, per al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel trib de la plebs que les va proposar, Publi Sulpici Ruf,  van trobar l'oposici del Senat, del qual Lluci Corneli Sulla era el lder. Per les lleis van ser votades i per prevenir un intent de reacci, el comandament de les tropes que havia de marxar a sia (a la guerra contra Mitridates) li va ser arrabassat a Sulla i lliurat illegalment a Gai Mari, l'antic lder popular. Per Sulla es va rebellar i va prendre Roma amb les seves legions. Marius va fugir a Numdia.

Sulla promulg una srie de lleis que enfortien el poder del Senat i dificultaven la sobirania legislativa de l'assemblea popular. 

Finalment Sulla va accedir a deixar el poder als cnsuls Gneu Octavi i Luci Corneli Cinna, amb el comproms de respectar les lleis, i marxar a la guerra contra Mitridates.

Sulla va partir per Orient (87 aC). Per Mari, grcies al suport de cnsol Cinna, que va estar illegalment destitut, va tornar des de Numdia, va assumir el comandament d'algunes tropes sublevades, i va assetjar Roma, on estava el cnsol Gneu Octavi, lleial al Senat.

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebelli; per els samnites i Nola, que seguien rebels, van presentar majors exigncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Marius van acceptar aquests exigncies i es van aliar a les ciutats rebels; a ms van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a Roma. Es va procedir a una matana sistemtica d'aristcrates als quals es van confiscar els bns (la matana es va estendre desprs a tot Itlia). Sulla va ser declarat fora de la Llei. 

Mari va morir el 86 aC essent cnsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va assumir el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. Tamb es van suprimir les restriccions a l' annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers).

Les provncies d' Hispnia Citerior, Hispnia Ulterior, Gllia Transalpina, Gllia Cisalpina, Siclia i Sardenya-Crsega, eren favorables a Cinna. frica, que primer es decant pels optimats, va acabar passant tamb al bndol de Cinna. Sulla i els optimats dominaven Macednia, mentre la resta d'sia estava a poder, directament o indirectament, de Mitridates.

Entre els anys 87 aC i 83 aC Sulla va lluitar contra els exrcits de Mitridates a Grcia va prendre Atenes, que s'havia passat al bndol pntic, l'any 86, i va derrotar els exrcits enemics en dues batalles, a Queronea i Orcomen. Tot i que els seus enemics a Roma enviaren contra ell un exrcit rom, Sulla for a Mitridates VI Eupator a un acord de pau (la Pau de Dardnia), l'any 85, dedicant-se desprs a la reestructuraci de les provncies de Grcia i sia. 

Quant Sila va amenaar amb tornar amb les seves legions (desprs de fer la pau amb Mitrdates), Cinna va intentar combatre'l, per va morir en un mot (84 aC) i Sila va desembarcar (83 aC) afegintse-li Gneu Pompeu, fill de Gneu Pompeu Estrab, illustre militar, que grcies a la seva clientela en el Pic (on era un gran propietari) va collocar a tota la regi al costat de Sulla. Els cnsols governants a Roma eren poc hbils. Els cnsols del 82 aC eren Carb i Gai Mari el jove, fill de Gai Mari, i quan Roma va quedar perduda, abans d'evacuar-la, el segon va ordenar (com abans fes el seu pare) la matana de tots els oligarques que quedessin i de qualsevol que pogus pertnyer al partit aristocrtic o dels optimats. Sulla va triomfar, i Mari el jove va resultar mort, per Hispnia Citerior, Hispnia Ulterior, frica i Siclia es van mantenir fidels al partit popular. Les dues ltimes van ser aviat sotmeses per Pompeu que va ser anomenat Felix (Afortunat) i Magnus (Gran). A la batalla de Porta Collina (82 aC) va derrotar  una coalici de romans i itlics, posant fi a la guerra i iniciant una poltica repressiva que es bas en les proscripcions, un sistema legalitzat per l'assemblea popular, per la que s'executava sumriament a tot rom o itlic que s'hagus alat contra ell o els seus partidaris. Desenes de senadors i centenars de cavallers foren assassinats impunement o exiliats com P. Tlius Albinvanus. Els seus assassins reberen una compensaci a costa de l'Estat, al temps que aquest confiscava les propietats dels proscrits i les subhastava a baix preu, omplint les arques de  l'erari pblic.

El triomf de Sulla va suposar una victria per a l'aristocrcia per un descens del poder del Senat com instituci. Quaranta senadors que van negociar amb Cinna i mil sis-cents cavallers, van ser proscrits.

 La nova constituci .

Sulla va assumir poders suprems  (com procnsol solsament tenia poders militars), amb anuncia del Senat i per temps indefinit ( 82 aC). Encara que feia decennis que el crrec de Dictador no s'usava (des de la Segona Guerra Pnica), Sulla es va titular dictador, encara que les seves funcions tenien ms semblances amb les dels decenvirs de l'poca de les dotze taules, i fins i tot ms amb les de l'antiga monarquia. Amb el crrec, per temps indefinit, va poder promulgar lleis (constituendae rei publicae et scribundis legibus), i tingu dret de vida o mort sobre tots els ciutadans i amb un poder absolut.

 Retir i mort .
Probablement depos els seus poders dictatorials l'any 81 aC, doncs l'any segent fou elegit cnsol per segona vegada. Desprs de les eleccions dels cnsols Sulla es va retirar del poder l'any 79 aC desprs de casar-se amb Valeria de 25 anys i es va installar a una vila a la Campnia on mor l'any 78 aC. La seva obra es va enfonsar rpidament.

 Mesures poltiques de Sulla .
Es va comenar per condemnar a diversos lders populars. Els seus bns van ser confiscats (van ser declarats bot de guerra); els seus descendents van ser exclosos dels crrecs pblics i de la carrera poltica (cursus honorum) encara que s pertanyien a l'Ordre Senatorial conservaven les crregues inherents al seu ordre (quaranta senadors van ser condemnats, i tamb mil sis-cents cavallers; anteriorment Gai Mari "el vell" havia donat mort a uns cinquanta senadors i uns mil cavallers). Es creu que els condemnats a mort per ordre de Sulla van ser uns quatre mil set-cents, a tots els quals es van confiscar els seus bns, traient-los a subhasta. Sula i alguns dels seus lliberts i oficials van participar en les licitacions (un llibert de Sulla va comprar una finca d'un valor de sis milions de sestercis per tan sol dos mil sestercis).

Totes les lleis establertes per Cinna i els seus successors van ser suprimides, llevat de la que concedia la ciutadania als italians. Als emancipats se'ls va retirar el dret de vot. Les ciutats van ser classificades en quatre classes:

Les favorables a Sila, que van obtenir algunes franqucies i concessions.
Les menys culpables, que sol van haver de pagar multes.
Les culpables, de les quals es van destruir els murs i van ser arrasades.
Els pobles tenaos, dels que el territori va ser confiscat totalment o parcialment i els seus habitants van perdre el dret de ciutadania, substitut pel dret llat menor sense ciutat.
Aix per exemple, Npols va perdre l'illa d'Ischia (anomenada llavors Enria o Aenariae); la colnia de Capua va ser suprimida; els territoris de Praeneste i Norba, al Latium, i Spoleto, a l' mbria, van ser confiscats; Sulmona, ciutat dels pelignes, va ser arrasada; tot el Samni va ser arrasat, devastat i despoblat, i totes les ciutats samnites destrudes, incloent la colnia de Esrnia; Brutium i Lucnia van patir una sort semblant al Samni; les principals ciutats d'Etrria foren confiscades (Florncia, Faesulae, Arretium, Volterra...).

 Les colnies militars i els esclaus .
Els territoris confiscats van ser parcellats per als soldats veterans de l'exrcit de Sulla, o cedits a temples, o en rgim d'ocupaci per a alguns oficials de Sulla. Els soldats establerts van formar una espcie de guarnici permanent addicta al dictador, i separada de l'antiga poblaci de la ciutat on s'establien (d'on es va anomenat a aquests establiments "colnies militars"). Sulla va manumetre a deu mil joves esclaus, la llibertat dels quals depenia de qu Sulla segus en el poder, i que van formar la seva gurdia personal.

Sulla contra els cavallers .
El dictador va prendre altres mesures: va suprimir l'arrendament de la recaptaci d'impostos a sia (en mans de Publicani Equites); va suprimir els tribunals de l'ordre eqestre o de cavallers, tornant-los als senadors; va treure als cavallers alguns honors simblics, que van tornar tamb al senat. L'ordre eqestre va quedar amb el poder molt minvat.

El Senat i la qestura.
El Senat Rom va augmentar el seu nombre a sis-cents. Per cobrir les vacants de Senadors va ser precs elegir prop de tres-cents nous senadors, que es van elegir en el Comicis per Tribus, per solsament entre els censataris equites; els designats van ser gent de famlia senatorial, cavallers rics i oficials de l'exrcit de Sulla. Les condicions per accedir al Senat es van modificar: abans les determinava el censor o l'ocupaci prvia de crrecs curuls (consolat, pretura, edilitat curul); Sulla va suprimir la designaci pel censor i l'accs dels edils curules, i en el seu lloc van entrar al senat els que havien estat qestors, sent elevat el nombre de qestors de Roma des de vuit fins a vint. A ms un Senador no podria ser remogut del seu crrec (si b, de fet, la remoci d'un Senador havia caigut en dess, per no s'havia suprimit oficialment). L'accs dels qestors al Senat va permetre elevar el nombre de Senadors, potser fins als sis-cents legalment establerts (de fet, encara que s'havia establert el nombre de senadors en sis-cents, mai havien superat els tres centenars).

El Senat va rebre nombroses prerrogatives de Sulla: per exemple els jurats de cavallers van passar al Senat; el nomenament dels caps militars; l'aprovaci de les lleis que presentessin els tribuns; la distribuci de cnsols, procnsols i propretors i la delimitaci de les seves funcions; i la creacin d'instncies judicials, entre d'altres.

Regulaci del cursus honorum.
Tamb es va regular l'edat per a l'exercici de les magistratures, i l'ordre del seu exercici: la primera seria la qestura; la segona la pretura; i la tercera el consolat. La magistratura dels edils curuls va quedar fora del cursus honorum. Per ser reelegit per a una magistratura havien de transcrrer certs terminis: entre dues magistratures desiguals havien de transcrrer dos anys i entre dos d'iguals deu anys (aquesta ltima mesura ja estava en vigor per en el seu primer mandat Sulla havia prohibit la reelecci dels cnsols).
L'edat per exercir les magistratures era: 29 anys per ser qestor; 39 anys per ser pretor; 42 anys per ser cnsol. La reelecci dels cnsols sol era possible una vegada (amb l'interval de deu anys)

Tribuns del poble.

Als tribuns se'ls va prohibir sotmetre a votaci lleis sense aprovaci del Senat. El trib no podia aspirar a cap altre crrec (magistratura). Es va mantenir el dret de vet dels tribuns per sol per a la defensa de ciutadans individuals sense poder oposar-se a les lleis o a l'autoritat de magistrats que actuessin dins de les seves atribucions legals. No podien presentar lleis sense autorizacin del Senat.

Cnsols, procnsols, pretors i propretors.
Sulla va atribuir als cnsols totes les facultats administratives no reservades a altres magistrats. A les provncies (Siclia, Sardenya-Crsega, Citerior i Ulterior) el cnsol tenia atribucions militars en casos excepcionals, mentre que l'administraci judicial corresponia als procnsols o pretors provincials (anomenats sovint propretores), que no obstant exercien freqentment el comandament militar per delegaci dels cnsols.

Quan el cnsol o el pretor arribaven al final de les seves funcions seguien en el seu crrec fins a l'arribada del relleu, sent llavors el seu crrec designat oficialment com procnsol i propretor.

Al Senat corresponia sortejar les provncies existents entre els pretors provincials i determinar amb exactitud les funcions extrajudicials que podien desenvolupar els cnsols. Podia donar tamb a un dels cnsols un comandament de ms importncia fora d'Itlia.

Els magistrats es repartien a sorts (o de mutu acord) les provncies. A les ja existents es van afegir Macednia, sia, frica, Gllia Narbonense, Gllia Cisalpina i Cilcia.

Com els crrecs a cobrir eren ms que les magistratures previstes, s'acudia freqentment a la prorroga mitjanant un senatus consultus, el que va portar que de fet fora el Senat i no les assemblees els qui designessin a aquests magistrats provincials, recaient sovint en els crrecs sortints.

Amb Sulla es va fer norma l'existncia dels cnsols i pretors, i de procnsols i propretores a l'acabar el seu perode legal. En el primer any els cnsols (que eren dos) i els pretors (que abans eren sis i havien augmentat a vuit) governaven i administraven i impartien justcia civil i criminal. El segon any, com procnsols i propretores, s a dir amb el crrec prorrogat, anaven a encarregar-se del comandament a les provncies. Les funcions militars era reservades a qui tenia el comandament prorrogat i solsament al Senat corresponia posar fi a la prorroga.

La censura.
La censura va passar de ser la magistratura ms important a quedar buida de contingut. Va perdre la designaci dels senadors, i al no efectuar-se ja el reclutament per llistes censatries, les funcions del censor van passar a tenir un carcter administratiu secundari i ja no es van elegir censors. Davant la falta de censors elegits, l'administraci de les rendes corrents va passar al consolat. En les ciutats italianes, les funcions dels censors van passar als duunvirs, que probablement ja devien exercirles (quan existien).
Temporalment Sulla va exercir les funcions censorials encara que no va adoptar el ttol de censor, que segurament va restar vacant.

Els Collegis sacerdotals .
La composici numrica dels Collegis va ser elevada: els Pontfexs van passar de 8 a 15; els augurs de 9 a 15; els guardes dels oracles sibillins de 10 a 15 (Decemviri sacrorum;  Quinque decemviri sacrorum); i els triumvirs dels banquets sagrats (epulons) de 3 a 7 (Septiviri Epulonum).

Justcia.
Va seguir existint el dret d'apellaci al poble (Ius provocatio), per a banda d'aix la jurisdicci romana tenia els segents cursos:
Jurisdicci ordinria (Ordo judiciorum) per a casos civils i criminals, llevat dels relatius a accions contra l'Estat. Els pretors romans instruen el procs i un jutge jurat (Iudex) decidia.
Procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals ms importants, en les quals en lloc de decidir el Iudex decidia un jurat. Presidia el judici el pretor (en casos d'assassinats i enverinaments la presidncia corresponia a edils). Aquest procediment era utilitzat per les comissions especials temporals i permanents per als casos de concussi (Repetundarum) a l'administraci provincial, assassinat (Desicariis) i enverinament (Veneficiis) i probablement corrupci d'mbit electoral i altres crmenes.
El Tribunal dels 105 o dels Centuvirs (Centumviralia Judicia) que instrua processos en qu jugava la propietat (actiones in rem o reivindicationes). Se li deia el tribunal de la llana (Asta Centum vix ales) per la llana clavada davant els jutges. S'elegien tres jutges per cadascuna de les trenta-cinc tribus.

Lleis Cornelianes.
Un altre conjunt de Lleis (conegudes per Lleis Cornelianes) van ser aprovades en l'any 88 aC:
Es va fixar el limiti mxim d'inters anual en el deu per cent, que nominalment ja estava en vigor.
Es van crear noves colnies.
Es van crear tres-cents nous senadors aristocrtics.
Es van reformar el Comicis Centuriats assignant a la primera classe prop de la meitat dels vots com van tenir antiguamente.
Es va establir una riquesa mnima prefixada per als que exercissin certes magistratures (concretament per a cnsols, censors i pretors).
Es va restringir la iniciativa legislativa del Comicis Tribunats (tota moci o rogatio havia de ser aprobada pel Senat amb carcter previ a la seva votaci).

Altres mesures.
Sulla va dotar del dret de ciutat a les ciutats de les Hispnies i a les dels gals dels Alps. La cooptaci per a l'accs als crrecs sacerdotals va ser restablerta. El nomenament dels caps militars va ser atribut al Senat.

Sulla va crear comissions especials (a banda de les ja existents per als casos de concussi, assassinat i enverinament) entre d'altres per a:
Incendi voluntari.
Fals testimoni.
Alta traci.
Crim contra la dignitat dels ciutadans romans.
Adulteri i engany greu.
Falsificaci de testament.
Falsificaci de moneda.
Injries greus (especialment cops i ferides).
Violaci de domicili.
Malversaci de fons pblics.
Usura.

Es va reservar per al Senat crear noves instncies. Els Jurats, que abans eren cavallers, van passar a ser competncia del Senat, i els cavallers sol van conservar el dret a ser elegits per al Tribunal dels 105. De fet al Iudex se li van deixar sol les causes civils i els altres delictes criminals van passar als Jurats. La pena de mort per delictes poltics va quedar suprimida de facto.

El Luxe.
Sulla va dictar diverses normes per combatre els luxes exagerats en banquets, funerals i altres aspectes de la vida, que no havien pogut ser frenats (Lex Sumptuaria).

Les ciutats.
La base de l'Estat era la ciutat. Les ciutats sotmeses conservaven la seva organitzaci interna com estats independents, sense gaudir del dret de ciutadania d'un altre estat (en aquest cas de la ciutat-estat de Roma), a qui sol devien les prestacions i tributs fixats; no tenien poltica exterior prpia (havien de seguir estrictament la marcada per Roma, com fidels i submisos aliados).

Quan una ciutat-estat independent adquiria el dret de ciutadania romana conservava la seva administraci interior, per llavors la llei vigent era la mateixa vigent en la ciutat-estat matriu, s a dir a Roma.

La justcia a les ciutats.
Aix, a les ciutats amb ciutadania romana, i a les colnies, l'administraci de justcia corresponia als pretors de Roma, i les obres pbliques als censors. Els pretors de Roma, no podent acudir a tots els llocs, enviaven delegats (Praefectus) per als litigis urgents.

A les provncies el sistema era el mateix, per les autoritats de Roma eren all les autoritats de la provncia; en les ciutats lliures que havien conservat les seves formes d'administraci sobirana, la jurisdicci civil i criminal funcionava segons les normes locals i eren presidides per magistrats locals. Per quan l'acusat o acusats eren romans podia reclamar ser jutjats segons la Llei Itlica. En les altres ciutats provincials que no disposaven d'organitzaci autnoma, eren els magistrats romans els nics amb atribucions judicials.

Organitzaci dels municipis.
L'extensi de la ciutadania va crear llavors centenars de nous ciutadans romans (tot Itlia era de fet com una ciutat, una gran Roma). Per cada ciutat conservava les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bsicament iguals a les de Roma, sovint sol amb canvis de nom. A aquestes ciutats se les va anomenar municipis.

L'organitzaci poltics dels municipis era la segent:
L'Assemblea del Poble, encarregada d'elegir els alts magistrats locals.
El Consell ( 100 membres), anomenat Cria, amb funcions de Senat local.
Quatre jutges suprems (Quator Viri) dos dels quals sn ordinaris (equivalents als cnsols i pretors).
Dos jutges del Frum (que corresponien als edils curuls).
Duumvirs, amb funcions censorials per cinc anys, vigilant els treballs del municipi.
Qestors, que administren els fons municipals.
El Collegi de Pontfexs municipals.
El Collegi d'Augurs municipals.

Els magistrats locals imposen la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho fan en aquesta ciutat. Per no estan exempts d'obeir als magistrats romans. Aix Roma pot imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes poden imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis sn ordenats indistintament per ambds poders (els ordenats per les autoritats municipals sol poden realitzar-se en el propi municipi). Quan existeix un conflicte, la Llei de Roma s'imposa. La jurisdicci judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma correspondan els casos greus.

Les guerres a Itlia, fins a la consolidaci de Sulla en el poder, havien provocat milers de morts (es creu que uns cinc-cents mil italians havien mort) i Itlia s'havia buidat. A aix havien contribut tamb l'emigraci, principalment de mercaders i Publicani, i en menys grau el reclutament que va portar a centenars de reclutes de guarnici a Hispnia i altres llocs. Itlia va quedar buida de joves. Alguns petits propietaris van emigrar tamb a la recerca d'altres terres on refer la seva fortuna.

A Itlia van arribar per contra, alguns milers de provincials, per la majoria dels que van arribar eren el que s'ha convingut en anomenar parsits, que tenien escassa contribuci a l'economia productiva.

Els esclaus van augmentar a Itlia. Es creu que la poblaci lliure d'Itlia era d'uns sis milions de persones, per que el nombre d'esclaus era potser el doble i almenys tamb de sis milions.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71593" title="ITER" nonfiltered="3116" processed="3098" dbindex="28308">
ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor, en catal Reactor Experimental Termonuclear Internacional i cam en llat) s un projecte internacional amb l'objectiu de demostrar la factibilitat cientfica i tecnolgica de construir un reactor de fusi nuclear a gran escala, de tipus tokamak, que permetria obtenir una font d'energia renovable, neta i barata.

El projecte est format actualment per la Uni Europea, Sussa, la Xina, l'ndia, el Jap, Corea del Sud, la Federaci Russa i els Estats Units d'Amrica, sota els auspicis de l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica. El reactor experimental del projecte ITER es construir a la localitat francesa de Cadarache, a prop d'Ais de Provena. Est previst que la seva construcci comenci en els propers anys i es pugui posar en marxa el 2016.

Est previst que l'ITER produeixi aproximadament 500 MW de forma contnua durant uns 500 segons (en comparaci l'actual Joint European Torus produeix un mxim de 16 MW durant un segon com a mxim). Cal remarcar que l'ITER no s'utilitzar per subministrar electricitat a la xarxa pblica, ja que noms s una installaci experimental, considerada el pont entre les installacions actuals i els futurs reactors de fusi plenament comercials. Actualment ja existeixen projectes per a una futura planta comercial, anomenada provisionalment DEMO.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71594" title="Ta'u" nonfiltered="3117" processed="3099" dbindex="28309">

Ta'u, en samo Ta , s l'illa ms gran del grup Manua, a la Samoa Nord-americana. Tamb es va anomenar illa Manua i Opoun.

L'illa s d'origen volcnic, amb una altitud mxima de 966 m al mont Lata, el punt ms alt de la Samoa Nord-americana.

L'aeroport ms gran de les illes Manua es troba a l'extrem nord-est de Ta'u, a Fiti'uta. A l'extrem nord-oest hi ha un petit port, a Fale sao. Una carretera a la vora del litoral septentrional connecta els diferents pobles.

Tota la meitat sud de Ta'u, inclosos la selva del mont Lata, el litoral meridional i els esculls de corall associats, sn part del Parc Nacional de la Samoa Nord-americana. Dintre del parc s'hi troba el lloc sagrat de Saua, considerat el lloc de naixement dels polinesis.

Als pobles de l'extrem nord-oest de Ta'u s on l'antroploga Margaret Mead va fer el seu treball de camp l'any 1925 sobre la cultura samoana i especialment l'adolescncia.

Enllaos externs.
Mapa de Ta'u;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71595" title=".bu" nonfiltered="3118" processed="3100" dbindex="28310">
.bu era el domini de primer nivell territorial (ccLTD) de Birmnia (Burma) fins que el pas va ser reanomenat a Myanmar el 1989, passant a denominar-se .mm. s per aix que actualment aquest domini est retirat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71605" title="UNIVAC I" nonfiltered="3119" processed="3101" dbindex="28311">

L'UNIVAC I (UNIVersal Automatic Computer I, computadora automtica universal I en catal) va ser la primera computadora comercial fabricada als Estats Units.

Els seus dissenyadors J. Presper Eckert i John William Mauchly van ser, tamb, els dissenyadors d'ENIAC (la segona computadora electrnica dels Estats Units).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71607" title=".as" nonfiltered="3120" processed="3102" dbindex="28312">
.as s el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de la Samoa Americana. s administrat per AS Domain Registry.

El domini no noms s utilitzat per usuaris amb relaci amb la Samoa Americana, ja que, per exemple, A/S s un sufix que en noruec o en dans indica un tipus de companyia, o as, que s una paraula anglesa que ha motivat el registre d'alguns dominis hacks, com ara pass.as, entre altres. El partit Bloque por Asturies el reivindica com a domini a fer servir en representaci dels asturians en comptes del .es espanyol.

Referncies.


Enllaos.
  IANA .as Informaci whois;
  Suggerncies de hacks pel domini .as;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71608" title="Margaret Mead" nonfiltered="3121" processed="3103" dbindex="28313">

Margaret Mead (Filadlfia 16 de desembre de 1901,   Nova York, 15 de novembre de 1978) fou una antroploga nord-americana. Est considerada com una antroploga pionera que va escriure de forma plana per a arribar al pblic en general.

Mead va nixer a Filadlfia (Pennsilvnia). El 1925 es va desplaar a la Samoa Nord-americana per fer el seu treball de camp sobre l'adolescncia. En va sortir el seu llibre Coming of Age in Samoa (1928) que va provocar sensaci i polmica. El 1929 es va doctorar per la Universitat de Colmbia. Entre 1931 i 1935 va continuar els seus estudis de camp a Nova Guinea. Va treballar com a conservadora de l'American Museum of Natural History, de Nova York, entre el 1946 i 1969.

Va morir a Nova York el 15 de novembre del 1978 a l'edat de 76 anys.

L'adolescncia a Samoa.
El propsit de Margaret Mead, com a alumne i seguidora de Franz Boas, era estudiar els problemes de l'adolescncia en altres cultures per comparar-los amb els problemes de l'adolescncia nord-americana que eren contemplats com un perode inevitable d'adaptaci. Mead es pregunta si les alteracions de l'adolescncia es deuen a la natura mateixa o a la civilitzaci.

Mead va fer el seu estudi en la remota illa Ta  de la Samoa Nord-americana amb una poblaci de 600 habitants. Va conviure durant uns mesos en la petita societat, observant i entrevistant seixanta-vuit noies de 9 a 20 anys d'edat. Va concloure que el perode d'adolescncia a Samoa s una transici suau de la infncia a la maduresa i que no provoca els disturbis emocionals o psicolgics, l'ansietat o la confusi observats als Estats Units.

El seu llibre Coming of Age in Samoa (1928) va provocar sensaci. A ms de descriure la societat tradicional samoana, explica la llibertat sexual dels adolescents que mantenen relacions espordiques i no adquireixen una responsabilitat social fins el casament. Tamb es dna la masturbaci, l'homosexualitat i prctiques especfiques, com ara el moetotolo, consentides o no.

El 1983, cinc anys desprs de la mort de Mead, Derek Freeman va publicar Margaret Mead and Samoa: The Making and Unmaking of an Anthropological Myth, on s molt crtic amb els treballs de Mead. Freeman va estar quatre anys a Samoa i es va entrevistar amb els informadors supervivents de Mead. Segons Freeman, Mead va ser enganyada per les fantasies de les adolescents i es va deixar portar pels prejudicis sexuals dels Mars del Sud.
 
Desprs d'un debat entre antroplegs, les conclusions no sn clares. Es creu que la societat samoana de la dcada del 1920 no s comparable amb la dels anys 1980. Desprs d'una intensa activitat missionera els valors s'aproximen ms a la societat occidental. A ms, no parlen amb la mateixa franquesa unes adolescents amb una dona jove que unes vies amb un home gran. No queda clar quina s la realitat entre una defensa pblica de la virginitat i una prctica intensa de relacions prematrimonials.

Bibliografia.
 Coming of Age in Samoa: A Psychological Study of Primitive Youth for Western Civilization (1928) ISBN 0688050336;
 Growing Up in New Guinea (1930) ISBN 0688178111;
 The Changing Culture of an Indian Tribe (1932);
 Sex and Temperament in Three Primitive Societies (1935);
 Male and Female (1949) ISBN 0688146767;
 New Lives for Old: Cultural Transformation in Manus, 1928-1953 (1956);
 People and Places (1959);
 Continuities in Cultural Evolution (1964);
 Culture and Commitment (1970);
 Blackberry Winter (1972) ISBN 0317600656;

Enllaos externs.
 The Institute for Intercultural Studies, institut etnogrfic fundat per Mead.
 Exposici a la Library of Congress;
 Correspondncia entre Mead i Boas;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71611" title="Moetotolo" nonfiltered="3122" processed="3104" dbindex="28314">

Moetotolo (del samo, 'infiltrar-se en el somni') s una prctica sexual polinsia que consisteix en colar-se en silenci i a les fosques entre els llenols d'una dona adormida i despertar-li el desig de fer l'amor.

Va ser descrit per primer cop per l'antroploga nord-americana Margaret Mead en el llibre Coming of Age in Samoa (1928) que va escriure desprs d'observar les adolescents a l'illa samoana Ta'u, del grup Manu'a.

La prctica habitual eren les cites "sota les palmeres", per els polinesis tenen una por ancestral als fantasmes de la nit, anomenats tupapau. Aquests arriben de nit amb canoes, salten a l'esquena de la gent i l'estrangulen o la segresten. Per aix algunes joves prefereixen quedar-se a casa. Les cases tradicionals samoanes sn un cobert de fulles sobre uns pilars sense parets i obert als quatre vents. De nit s'abaixen les persianes que tenen la funci de mosquiteres. En una casa poden dormir una dotzena de persones i alguns gossos.

El moetotolo s'unta el cos amb oli de coco, per poder escapolir-se dels possibles perseguidors en cas de ser descobert, aixeca les persianes i jeu amb la noia sense fer soroll. Pot tractar-se d'una cita concertada, pot ser que esperi rebre els favors destinats a un altre amant o simplement pot esperar que la noia accepti sense discriminar de qui es tracta. Si la noia s'ofn crida moetotolo! i tota la casa  es llana a perseguir-lo.

Un moetotolo descobert s motiu de burla, s rebutjat per les noies i s menystingut pels companys que presumeixen de les seves aventures. s un tema com en diversos contes populars que expliquen el cas de l'infortunat que es queda adormit fins que surt el sol.

Els motius que empenyen un jove a seguir aquesta prctica poden ser per despit desprs d'una aventura frustrada, o com a conseqncia del fracs amors i la pressi dels companys per la seva inexperincia.

Derek Freeman, antropleg crtic amb els treballs de Margaret Mead, va escriure en el llibre Margaret Mead and Samoa (1983) que Mead va ser enganyada per les fantasies sexuals de les noies de l'internat del pastor protestant. Segons ell, el moetotolo s simplement una violaci.

A Nova Zelanda moetotolo significa 'fornicar', i a les illes Marqueses s un aventurer amors o el fet de trobar-se amb l'amant al seu llit. Tamb s'entn com a moetotolo la prctica de la desfloraci manual. El valor de la virginitat a Samoa, i en general a la Polinsia tradicional, era contradictori. Per una banda cada poble protegia la seva pubilla per casar-la cerimoniosament amb alguna famlia de classe alta. En la cerimnia s'exigia la prova pblica de virginitat. Per altra banda les joves de la poblaci com consideraven detestaven l'humiliaci  d'aquesta cerimnia i pels joves casar-se amb una verge era una mostra d'inexperincia en relacions prematrimonials.

Bibliografia.
 Margaret Mead. Coming of Age in Samoa: A Psychological Study of Primitive Youth for Western Civilization (1928) ISBN 0688050336;
 Derek Freeman. Margaret Mead and Samoa: The Making and Unmaking of an Anthropological Myth (1983). Cambridge: Harvard University Press. ISBN 0-674-54830-2.

Enllaos externs.
Coming of Age in Samoa: Fitxa bibliogrfica;
The Institute for Intercultural Studies, institut etnogrfic fundat per Mead.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71613" title="Llei de Boyle" nonfiltered="3123" processed="3105" dbindex="28315">

La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte) s una de les lleis dels gasos. La llei de Boyle, rep el seu nom del naturista irlands Robert Boyle (1627-1691) que la descobr el 1662.  El fsic francs Edme Mariotte (1620-1684) la descobr de manera independent el 1676, i per tant a vegades s'anomena llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte. La llei anuncia que, per als gasos ideals, si la temperatura (T) s constant, pressi (P) i volum (V) sn inversament proporcionals. Matemticament s'expressaria:


on  seria constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants.



Si augmenta la pressi, el volum disminueix, i si la pressi disminueix, el volum augmenta. Aix, no s necessari conixer el valor exacte de la constant k a l'utilitzar la llei. s per aix que s'acostuma a anunciar:


Combinant-la juntament amb la llei de Charles i Gay-Lussac i amb la de Graham, podem obtenir la llei dels gasos ideals.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71618" title="Jordi II de Saxnia-Meiningen" nonfiltered="3124" processed="3106" dbindex="28316">

Jordi II de Saxnia-Meiningen (Meiningen 1826 - 1914). Fou un dels sobirans ms brillant del petit ducat de Saxnia-Meiningen pel seu especial impuls de la cultura tant pel que fa al colleccionisme com, i especialment, pel seu impuls de les arts escniques convertint la petita ciutat de Meiningen en un centre teatral de primer ordre internacional.

El duc Jordi nasqu al Palau ducal de Meiningen l'any 1826 essent fill del duc Bernat II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel. El duc era nt per via paterna del duc Jordi I de Saxnia-Meiningen i de la princesa Llusa Elionor de Hohenlohe-Lagenburg i per via materna pertanyia a la secular casa de Hessen-Kassel.

Casat en tres ocasions, marid en primeres npcies a la princesa Carlota de Prssia que era nta del rei Frederic Guillem III de Prssia, en segona ocasi es cas amb la princesa Feodora de Hohenlohe-Lagenburg que era germanastra de la reina Victria I del Regne Unit, i en tercera ocasi amb l'actriu creada baronessa Helena Franz. Amb les seves mullers tingu sis fills:

SAR el duc Bernat III de Saxnia-Meiningen nascut a Meiningen el 1851 i mort a Berln el 1928. Es cas amb la princesa Carlota de Prssia.

SAR el prncep Jordi de Saxnia-Meiningen, nat a Meiningen el 1852 i mort el 1855.

SAR la princesa Maria de Saxnia-Meiningen, nascuda a Meiningen el 1855 i morta el 1923.

SAR el prncep Ernest de Saxnia-Meiningen, nat el 1859 a Meiningen i mort el 1941. Es cas amb la baronessa Caterina Jensen, creada baronessa von Saafeld.

SAR el prncep Frederic de Saxnia-Meiningen, nat el 1861 a Meiningen i mort el 1914 al camp de batalla. Es cas amb la princesa Adelaida de Lippe-Biesterfeld.

SAR el prncep Vctor de Saxnia-Meiningen, nat el 1865 i mort el mateix dia.

Al llarg de la seva vida, i tinguent en compte que arrib al poder l'any 1882 en un moment poltic en qu la majoria de les decisions, per no dir la totalitat, que corresponien al petit ducat es prenien des de la cancelleria a Berln, es dedic a la potenciaci de la cultura, i molt especialment de les arts escniques. 

Man a constru el teatre de Meiningen, una magnfica obra arquitectnica, i recolz l'obra del seu pare del qual es mostr el seu mxim continuador respecte la companyia de teatre que havia creat i que represent obres a Sant Petersburg, Berln, Pars o Viena entre d'altres grans capitals europees.

Mort a les envistes de la Primera Guerra Mundial, l'any 1914, no vei ensorrar-se l'Imperi Alemany i en conseqncia el seu petit ducat sax.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71620" title="Hogwarts" nonfiltered="3125" processed="3107" dbindex="28317">



L'Escola Hogwarts de Mgia i Bruixeria s un dels escenaris de la saga del supervendes Harry Potter de l'autora J.K. Rowling. s una escola de mgia per a bruixes i bruixots entre els onze i els disset anys d'edat que viuen al Regne Unit i a la Repblica d'Irlanda anys fins als dissets que s quan assoleixen. Sis dels set llibres de Harry Potter transcorren la majoria del temps a l'escola, on cada llibre equivaldria a un any escolar. En el llibre Harry Potter i les relquies de la mort transcorre majoritriament lluny de Hogwarts a diferencia dels altres sis, perqu els tres protagonistes (Harry Potter, Ronald Weasley i Hermione Granger) no assisteixen a l'ltim any d'escola (encara que Rowling ha manifestat que l'Hermione finalment retorna a l'escola per a la seva graduaci).
 Situaci i informaci de l'escola .

A les novelles, Hogwarts est localitzada en algun lloc d'Esccia. En el tercer llibre de la saga (el pres d'Azkaban), l'Hermione menciona que l'escola es troba prop de Dufftown que segons ella era el parador de Sirius Black. L'escola est protegida per nombrosos encanteris que impossibilita a tots els Muggles (persones no mgiques) localitzar-la. Els Muggles tant sols veuen unes runes i diversos avisos de perill, en lloc de l'escola. Encara que Hogwarts s una instituci total, el seu estatus no s'explica en gran detall a les novelles, per se sap que s un internat que imparteix educaci secundria i reben nois d'edats d'entre els onze i el disset anys. La educaci a Hogwarts no s obligatria, amb alguns estudiant sn ensenyats a casa com explica el set llibre. La Rowling inicialment digu que a Hogwarts hi estudiaven al voltant de 1.000 estudiants; tot i aix, ms endavant respongu que hi havien al voltant de sis cents estudiants, encara que admetia que era un nombre incoherent amb el nombre tant redut d'alumnes durant els anys d'estudiant de'n Harry a l'escola. Tamb explicava que aquest resultat d'alumnes era degut que tant sol havia creat  quaranta personatges pel curs del Harry. 

El finanament de Hogwarts s confs; s'insinua que les famlies paguen com a mnim parcialment (en la mesura que el sigui possible) els estudis. En el llibre sis Tod Rodlel diu que no es podia permetre pagar els estudis a Hogwarts, a qu en Dumbledore li respongu: 
Aix aviat se soluciona. Hogwarts t un fons per als qui necessiten ajuda econmica per comprar-se els llibres i l'uniforme.

A les famlies del estudiants que volen cursar els estudis a Hogwarts se'ls exigeix disposar dels seus propis llibres de text, d'uniformes de Hogwarts, marmites, entre d'altres. Els esforos de la Conselleria d'Afers Mgics per prendre control de l'escola durant el llibre de Harry Potter i l'Ordre del Fnix implica que s una escola pblica finanada, encara que no s'esmenta d'on el Ministeri aconsegueix el seu finanament.

Residncies.

Hogwarts est divida en quatre residncies, cada un amb el sobrenom d'un dels fundadors de l'escola: Ncanor Gryffindor, Hortnsia Hufflepuff, Mari Pau Ravenclaw i Srpentin Slytherin. Les diferents residncies competeixen durant l'any escolar per aconseguir el trofeu per a la millor residncia al cap del curs, perdent i guanyant punts en diversos esdeveniments. Cada casa t el seu propi equip de Quidditch que competeix per la Copa de Quidditch. Aquestes dos competicions creen importants rivalitats entre les diverses residncia, per la rivalitat entre Gryffindor i Slytherin s la que s viu amb ms intensitat. Les residncies de Hogwarts tenen cadascuna una sala comuna per relacionar-se i aprendre entre els seus estudiants pertanyents a una mateixa residncia. Cada any, els estudiants d'un mateix curs i casa s'organitzen en grups per compartir els mateix dormitori i classes. Un estudiant, excepte en rares ocasions, no pot accedir al dormitori ni a la sala comuna d'una casa que no s la seva.

En els primers dies de l'existncia de Hogwarts, els quatre fundador seleccionaven els estudiants per a les seves Cases. Quan els quatre fundadors es van preocupar perqu no sabien com se seleccionarien els estudiants desprs de la seva mort, en Godric Gryffindor es va treure el seu barret, i li van donar coneixement per a que en un futur "el barret que tria" escolls els estudiants jutgant-los per les seves qualitats i distribuint-los en la casa ms apropiada. Els estudiants poden influir en la decisi prpia del barret que tria, com va ser el cas del Harry Potter.

 Assignatures de Hogwarts.


 Histria .
 Histria antiga .

L'escola de Hogwarts va ser fundada fa ms de mil anys (data exacta desconeguda) per dos bruixots i dos bruixes: Ncanor Gryffindor, Hortnsia Hufflepuff, Mari Pau Ravenclaw i Srpentin Slytherin. Els quatre eren els mags ms coneguts i bons d'aquella poca, i entrenaven personalment a tots els seus estudiants. Els quatre fundadors seleccionaven els seus estudiants seguint un estricte criteri depenent de la qualitat que ms valoraven. Tanmateix, Slytherin desitjava que noms s'admetessin estudiants a l'escola fills de mags, conegut avui dia com a mags de sang pura. Aquest desig va comportar molts conflictes entre els altres fundadors, especialment amb Ncanor  Gryffindor, amb qui havia mantingut fins aquell moment una relaci molt estreta. La tensi sorgir entre els d'altres fundadors, i la gran relaci d'amistat entre Hufflepuff i Ravenclaw tamb es trenca com havia passat entre els d'altres dos. A causa d'aquestes enemistats van provocar un veritable caos perqu cadascun dels fundadors i les seves respectives cases intentaven controlar l'escola sencera. Arriba un moment que Slytherin va abandonar el comandament de l'escola, tot i la seva prdua, va permetre el restabliment de la pau entre els fundadors restants.

Abans d'abandonar i desaparixer el fundador Slytherin de l'escola Hogwarts, ell havia construt l'anomenada La Cambra Secreta on all hi havia un basilisc resguardant-la. Segons diu la llegenda, la va deixar per al seu progenitor, de tal manera que quan torns a Hogwarts lHereu de Slytherin pogus tornar a obrir La Cambra Secreta i alliberar el monstrus basilisc pels passadissos de l'escola netejant-la dels mags fills de muggles (despectivament coneguts com sang de fang). L'nic descendent del qual se sap que havia descobert La Cambra Secreta va ser Tod Morvosc Rodlel, ms tard conegut com Lord Voldemort.

Al voltant de tres cents anys desprs que l'escola fos fundada, el Torneig dels Tres Bruixots es va iniciar entre les tres escoles de mgia ms prestigioses d'Europa: Hogwarts, Beauxbatons i Durmstrang. Aquest torneig considerava que era el millor cam per als mags de nacionalitats diferents per trobar-se i coneixes, a ms d'elegir qui era el millor estudiant de mag d'aquelles tres escoles.  El torneig se celebrava continuadament cada cinc anys fins que el alt nombre de morts va fer s'anulles indefinidament. Desprs de diversos intents per a reinstaurar el Torneig, l'any 1994 la Conselleria de la Mgia va decidir tornar-ho a portar a terme, desprs de prometre que no hi haurien tants morts. Per a poder participar en el Torneig dels Tres bruixots havies de complir a ms de ser estudiants d'aquella escola tamb tenir ms de disset anys.

 Histria recent .

Entre els anys 1942-43 La Cambra Secreta  va ser oberta per Tod Rodlel en el seu cinqu any a l'escola, causant la mort d'una noia que desprs passaria a ser coneguda com Gemma Gemec resident de lavabo en dess de la segona planta de l'escola. La Conselleria d'Afers Mgics va amenaar en tancar l'escola si no s'enxampava el culpable. Degut a que tot el temps que Tod Rodlel no vivia a Hogwarts el passava en un orfenat muggle va inculpar el seu company Rubeus Hagrid com a autor de la mort de la noia i d'haver obert La Cambra Secreta per evitar que tanquessin l'escola; en conseqncia el Hagrid va ser expulsat de l'escola i Hogwarts va romandre oberta.

En el segon curs de Harry Potter a l'escola Hogwarts, La Cambra Secreta es va tornar a reobrir i diversos estudiants van quedar petrificats, per exemple, la estudiant exemplar Hermione Granger. La 
Conselleria d'Afers Mgics va tornar a amenaar en clausura l'escola si l'autor no era enxampat. El Harry va descobrir que els atacs havien estat per culpa de Ginny Weasley, qui havia estat manipulada per Tod Rodlel/Voldemort a travs d'un antic diari personal seu que estava entre les seves possessions. Aquest diari havia estat introdut a la marmita dels Weasley per Lucius Malfoy quan estaven a la botiga de Gargots i Nibres amb l'esperana que ella l'agafs.
thus ending Arthur Weasley's Muggle Protection Act, as well as purging Hogwarts of Muggle-borns. However, Harry was able to destroy the diary, save Ginny, and kill the basilisk that was living in the Chamber. It later emerged that the diary was one of Voldemort's Horcruxes, containing part of his soul.

Durant el quart any del Harry a l'escola Hogwarts va celebrar el perills torneig anomenat "El torneig del tres bruixots" per primer vegada desprs de centenars d'anys. Instead, the pitch was turned into a maze that served as the final of three tasks in the tournament.

Al final del sis any escolar del Harry, el director Albus Dumbledore va ser assassinat a mans de Severus Snape (per ordre del mateix Dumbledore que fou revellat en l'ltim llibre de la saga). Arran de la mort del director, la professora Minerva McGonagall va ser nomenada directora, tot i que poc temps desprs de l'inici de l'any escolar, fou substituda com a directora per Severus Snape desprs que Lord Voldemort aconsegus prendre el control la Conselleria d'Afers Mgics. Furthermore, Muggle-born students were no longer allowed to attend, while attendance became mandatory for all children with wizarding heritage. During Snape's time as Headmaster, the school underwent a great deal of changes, particularly due to the punishments inflicted on the students by Alecto and Amycus Carrow, who had taken up the posts of Muggle Studies and Defence Against the Dark Arts (which was then called 'the dark arts' only) professors respectively.

Al final del Harry Potter i les relquies de la mort va haver-hi la gran Batalla de Hogwarts entre el bndol dels fidels del Senyor de les Forces del Mal i un bndol combinat entre l'Orde del Fnix, l'Exrcit de Dumbledore, els mestres de Hogwarts, alguns altres estudiants, i d'altres criatures del Bosc Prohibit com els centaures i els follets del Castell (dirigits pel Kreacher). El castell va partir forts danys, tanmateix varen ser reparats desprs de la desfeta de'n Voldemort i pogu tornar a ser oberta. A l'epleg del final de l'ltim volum de la srie, revela que l'escola encara roman oberta i que el Neville Longbottom ha acabat sent el professor d'Herbologia. L'Escola Primria de Mgia compte amb un nou director que desconeixem el seu nom (explic Rowling en una entrevista), tot i que la professora Minerva McGonagall va ocupar aquell crrec durant un temps fent-la avanar molt.

 Tecnologia .

Objectes electrnics que necessiten electricitat com podrien ser els ordinadors o els televisors no s'utilitzen a l'escola perqu Hogwarts no disposa d'electricitat. En el llibre Harry Potter i el calze de foc, l'Hermione Granger afirma que grcies als alts nivells de mgia permeten substituir amb mgia aquells objectes muggles, perqu aquells objectes tornarien l'escola desordenada.

Les rdios sn una excepci, tanmateix J.K. Rowling explica que aquestes rdios no sn alimentades per electricitat sin per mgia. En el cinqu i sis l'emissora de rdio ms popular del mn mgic era Wizarding Network Wireless News tot i que durant el Harry Potter i les relquies de la mort s'esmenta la popular emissora L'Hora Potter com l'nica emissora que s'escapa del control i manipulaci del Senyor de les Forces del Mal.

 Referncies .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71621" title="L'Albera" nonfiltered="3126" processed="3108" dbindex="28318">
Per a les muntanyes d'aquest nom, vegeu Serra de l'Albera.;


L'Albera (en francs L'Albre) s un municipi nord-catal situat a la comarca del Vallespir.

Vegeu tamb.
Manel Costa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71625" title="Carlota de Prssia (duquessa de Saxnia-Meiningen)" nonfiltered="3127" processed="3109" dbindex="28319">


Carlota de Prssia, duquessa de Saxnia-Meiningen (Berln 1860 - 1919). Princesa de Prssia i princesa d'Alemanya, amb el rang d'altesa reial i imperial. Fou l'ltima duquessa sobirana de Saxnia-Meiningen a l'haver contret matrimoni amb el duc Bernat III de Saxnia-Meiningen.

Nascuda al Palau Reial de Berln el dia 24 de juliol de 1860, la princesa Carlota era filla del prncep hereu i futur kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. La petita era nta per via paterna del kiser Guillem I d'Alemanya i de la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach mentre que per via materna ho era de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

Els fills del kiser Frederic III de Prssia des de bens petits, i al llarg de tota la seva vida, es dividiren en dos grups antagnics que s'enfrontarien en nombroses ocasions. El primer grup era format per els tres fills grans: Guillem II de Prssia i els prnceps Carlota de Prssia i Enric de Prssia de forta tendncia conservadora i germanfil i recolzats pels seus avis paterns, el rei Guillem I de Prssia i la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach; en canvi, les tres filles petites, les princeses Victria de Prssia, Sofia de Prssia i Margarida de Prssia eren de tendncies liberal i anglfila i eren extremadament afins als seus pares. 

Carlota es vei rpidament influda per la forma d'actuar de la seva via, la princesa Augusta. Molt conservadora i extremadament orgullosa de la seva posici recolzaria sempre al seu germ, el kiser Guillem II de Prssia en contra dels seus pares. 

Carlota es cas el 1878 a Berln amb el prncep hereu i desprs duc Bernat III de Saxnia-Meiningen, fill del duc Jordi II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Carlota de Prssia. El matrimoni tingu una nica filla:

SAR la princesa Feodora de Saxnia-Meiningen, nascuda el 1879 a Berln i morta el 1945 com a conseqncia d'haver coms sucidi desprs d'una llarga enfermetat. Es cas amb el prncep Enric XXX de Reus.

No fou capaa de constru un ambient familiar i convisqu amb un marit que no entengu, amb aficions diametralment diferents (ell l'arqueologia, ella la vida de societat) i prcticament no vei crixer a la seva filla.

Especialment activa fou la influncia de la duquessa en impedir el casament de la seva germana la princesa Victria de Prssia que enamorada del prncep Alexandre de Battenberg no s'hi pogu casar perqu el matrimoni no fou aprovat per la famlia de Prssia com a conseqncia de ser un simple prncep de Battenberg fruit d'un matrimoni morgantic.

Tamb influ a la seva via perqu no permets el casament de la princesa Sofia de Prssia amb el rei Constant I de Grcia ja que suposaria que la seva germana s'hagus de convertir a l'Esglsia ortodoxa grega.

Finalment lluit contra la seva mare perqu el seu pare no fos operat del cncer de coll, que li cost la vida, per un especialista angls. Carlota tamb esbomb a la Cort la malaltia que patia la seva mare, un altre cncer.

L'any 1919 desprs de diversos anys de malaltia moria a Berln. Anys desprs, analitzant el seu cos i el de la seva filla es descobr que totes dues patien de porfiria. La porfiria s una malaltia tpica de la casa reial de Hannover i de la qual qued boig el rei Jordi III del Regne Unit. La porfiria consisteix en qu la sang es barreja amb l'orina provocant forts dolors i transtorns. La malaltia es transmet a travs de la reina Victria I del Regne Unit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71629" title="Els Banys i Palald" nonfiltered="3128" processed="3110" dbindex="28320">

Els Banys d'Arles i Palald (en francs Amlie-les-Bains-Palalda) s un municipi nord-catal situat a la comarca del Vallespir. 

El municipi actual s el resultat de la uni de tres pobles: els Banys (d'Arles), Palald o Palaud (annexat el 1942) i Montalb (de Paracolls) (annexat el 1962). El nom d'Amlie s del 1840, en homenatge a la reina Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, esposa de Llus Felip I. Antigament ja hi havia unes termes romanes, per va ser amb el regnat de Llus Felip que va adquirir notorietat al privatitzar els banys.

Enllaos externs.

 Oficina de turisme;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71647" title="Departament de Crdoba" nonfiltered="3129" processed="3111" dbindex="28321">

Crdoba s un departament de Colmbia

Municipis.
 Ayapel;
 Buenavista;
 Canalete;
 Ceret;
 Chim;
 Chin;
 Cinaga de Oro;
 Lorica;
 Los Crdobas;
 Momil;
 Monitos;
 Montelbano;
 Montera;
 Planeta Rica;
 Pueblo Nuevo;
 Puerto Escondido;
 Puerto Libertador;
 Pursima;
 Sahagn;
 San Andrs de Sotavento;
 San Antero;
 San Bernardo del Viento;
 San Carlos;
 San Pelayo;
 Tierralta;
 Valencia;

 Enllaos externs.
cordobeces;
Universitat de Crdoba;
Pgina oficial de la governaci de Crdoba;
Diari El Meridiano de Crdoba;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71648" title="Departament de Guaina" nonfiltered="3130" processed="3112" dbindex="28322">

Guaina s un departament de Colmbia

Municipis.
 Cacahual;
 Guaviare;
 Inrida;
 La Guadalupe;
 Morichal Nuevo;
 Pana Pana;
 Puerto Colombia;
 Puerto Inrida;
 San Felipe;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71649" title="Bretanya durant la Revoluci Francesa" nonfiltered="3131" processed="3113" dbindex="28323">
La Revoluci Francesa tingu uns efectes particulars a Bretanya, ja que perd els pocs restes d'autonomia que li restaven.
 Abans de la Revoluci .
Les reformes de Lamoignon del 1788 van causar fora malestar entre els bretons, i s amotinaren els 2.500 tribunals senyorials que hi havia a Bretanya quan l intendent Bertrand de Molleville les volgu aplicar.  El comte de Botherel afirm que els bretons tenien una associaci contractual i que podia cessar si se n violaven els termes. L oposici del parlament, a ms, provoc una revolta popular que obligaria a fugir tant a l intendent com al comandant militar.  Els nobles enviaren aleshores representants a Pars, per foren empresonats a la Bastilla, i els magistrats hagueren d exilar-se.  Tanmateix, foren alliberats quan el rei convoc Estats Generals i Locals. Els burgesos de Nantes, per, es revoltaren perqu volien la mateixa representaci per al Tercer Estat, ja que disposaven de l oligarquia municipal (entre els revoltats hi era el jove Franois-ren de Chateaubriant).

Quan es reuniren els Estats, a ms, es produiren enfrontaments a Rennes, alhora que uns 400 revoltats de Nantes setjaren els nobles al parlament. D aquesta manera, pel febrer del 1789 el Tercer Estat a Bretanya aconseguiria tenir la mateixa representaci en un ter.

Als Estats Generals del 1789, el Club Bret fou l origen del partit dels jacobins, dirigit per Le Chapelier, diputat per Rennes, i pel bisbe de Treguer, qui reb suport dels nobles per mobilitzar contra la intolerncia religiosa en suport de les nostres lleis antigues, per aviat foren sufocats. El 4 d agost Le Chapelier, com a president de l Assemblea Constituent, propos l abolici dels privilegis locals del parlament bret, malgrat l oposici de Le Guen de Kerengal, diputat per Lesneven. El 22 de setembre del 1789, a ms, tota Frana fou dividida en departaments, i Bretanya en els cinc actuals. I el febrer del 1790, l Assemblea Bretona, reunida a Pondivi, amb 138 delegats i presidida per la Houssaye, vot massivament per l abolici dels Estats i s uneix a l Assemblea Constituent, malgrat les protestes del parlament de Rennes.
Quatre dels nou bisbats bretons foren suprimits. Els clergues constitucionals, per, no van tenir fora pes al pas, malgrat el prestigi d alguns d ells, com l arquebisbe Le Coz de Rennes o el de Quimper, Expilly. 

 La contrarevoluci bretona .
Alhora, el 1788 Le Guen de Kerengal fund el primer Club Revolutionnaire Breton, mentre que l' Association Bretonne, fundada el 1759 i ara dirigida pel veter de la Guerra d Independncia dels Estats Units, Armand Charles Tuffin de la Rourie Colonel Armand, prendr un nou caire revolucionari i s imposar com a principis restablir els drets del pas i la llibertat religiosa. El 14 de juliol del 1790, durant les  festes de la Federaci , sis parrquies de Cap Sizun es federaren contra els antirevolucionaris, de la mateixa manera que va fer Pondivi amb l estudiant Jean-Victor Moreau (futur general del Rhin).

Per dels 43 diputats bretons a la Convenci, noms 14 votaren a favor de la mort del rei, cosa que far que els jacobins desconfin d ells. D aquesta manera, Le Guen de Kerengal organitzaria un aixecament armat pel 1791, per fou trat i mort el 1793.  Intent en va posar-se en contacte amb els United Irishmen irlandesos.

Per la mateixa poca, el 1792, aparegu un nou moviment, de caire reialista, catlic i conservador, que recolliria la potesta bretona contra la destrucci de la seva llibertat poltica. El moviment s anomenaria xuaneria (del francs chouannerie), nom que prov del malnom del seu fundador, Youenn Cottereau Chathuant, i el mar del 1793 s alaren a les selves de Felger.

Poc desprs, el 15 de gener del 1790, el pas fou dividit en quatre departaments i s aboliren les divisions tradicionals. I finalment, restava atacar tamb la llengua. Ja el 17 de juny del 1789 l Assemblea Nacional declar la  unitat nacional de Frana , a proposta del gasc bigordi Bertrand Barre de Vieuzac, qui a ms propos que la llengua oficial noms fos el francs. Fins aleshores, el francs era la llengua de l'administraci, i les altres parles eren discriminades, per no pas objecte de persecuci sistemtica. Fins i tot alguns reis els agradava de portar intrprets a les provncies.  La primera proposta partiria de Charles-Maurice de Talleyrand-Prigord, bisbe d Autun, qui en un Rapport sur instruction publique afirmava que calia implantar als ciutadans uns nous sentiments, uns nous costums, uns nous hbits.  El decret del 14 de gener del 1790 promovia la traducci i la difusi de missatges a les parles regionals, on hi destacaria el llenguadoci Dugs, redactor de Lo Point du Jour.  Per se li opos Barre de Vieuzac, qui va fer pblic un informe del 27 de gener del 1794 on afirmava que el feudalisme i la superstici parlen baixbret, l emigraci i l odi a la repblica parlen alemany, la contrarevoluci parla itali, i el fanatisme parla basc. 

Per acabar-ho d adobar, el 8 d'agost del 1793 l abat lorens Henri Grgoire, bisbe de Blois des del 1791 i que odiava els patuesos, sobretot els provenals, presentaria a la Convenci el Rpport sur la necesit et les moyens d anantir les patois et universaliser l use de la langue franaise, on tracta les parles locals amb un menyspreu sense precedents fins aleshores , i en proposa la virtual eliminaci per contrarevolucionries i reaccionries.  

 La revolta dels xuans .
Un cop acabat el Terror, la poltica de persecuci lingstica contra els nous dimonis, els patuesos, va continuar. El 27 de gener del 1794 el francs esdev per decret l idioma obligatori en tots els actes pblics, mentre que el 4 de juny l s del patois s prohibit en els actes pblics. A ms, el 4 de juny del 1794 es fan pbliques les propostes de l informe de Grgoire, de manera que es proposa l s exclusiu del francs a les discussions municipals, aix com la modificaci dels rtols i noms dels carrers.

Com a resposta, els xuans bretons adoptaren la divisa Doue ha mem Bro (Du i el meu pas), i el 1794 es rebelaren contra els impostos i les lleves obligatories, donant suport al lder reialista Joseph de La Poissaye, antic diputat de l Assemblea Constituent. Com a resposta, 26 membres del Consell General de Penn Ar Bed foren executats a Brest el maig d aquell mateix any. Alhora, el cap dels xuans, Jorg Cadoudal, install el quartel general a Vitr, des d on demanar ajut als britnics, de manera que amb el suport de 800 soldats atacar Rennes i insurreccionar tot el Morbihan.  La repressi, per, no es faria esperar.  Jean-Baptiste Carrier va fer executar ms de mil xuans a An Alre el 1795. Encara i aix, un cos expedicionari de 5.000 exilats desembarc amb Warreau a Carnac, per foren venuts per Lazare Hoche.

Desprs, un cop acabat el Terror, la pressi contra les llenges minoritries afluixaria.  El 25 d octubre del 1795 el foixenc Josp Lakanal va canviar hbilment el sentit de la Loi d enseignament  DEL francs perqu no hagus de ser expressament EN francs. A ms, la repblica d aleshores no disposava ni dels fons ni dels efectius humans per tal de dur-ho a terme ... en aquest segle. 

Napole I, per l altra banda, iniciaria una poltica proteccionista i de blocatge continental contra la Gran Bretanya que arrunaria la Bretanya, puix que feia tots els seus intercanvis comercials amb Gran Bretanya i Irlanda.  Fins i tot, esborr el nom Bretanya del mapa i anomenaria al pas Nord-Oest de France. 

 Articles relacionats .
 Occitnia durant la Revoluci Francesa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71653" title="Armand Charles Tuffin de la Rourie" nonfiltered="3132" processed="3114" dbindex="28324">

Armand Charles Tuffin de la Rourie (Felger, Illa i Vilaine, 1751-1793) fou un militar i revolucionari bret. El 1777 marx als Estats Units d'Amrica. Va lluitar-hi en la Guerra contra els britnics i el 1784 fou nomenat general. Quan va tornar el 1788 renunci a la carrera militar i es va fer cap de lAssociation Bretonne. El 15 d'agost del 1788 fou empresonat un mes a la Bastilla per manifestar-se a Naoned contra l'abolici de les llibertats bretones. Particip en la insurrecci del 1791, per fou trat i s'amag al castell de la Guyomarais, on va morir d'esgotament. Fou decapitat desprs de mort.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71654" title="Jorg Cadoudal" nonfiltered="3133" processed="3115" dbindex="28325">

Jorg Cadoudal (Kerlano, Morbihan 1771- Pars, 1804) fou un contrarevolucionari bret.
Fou un dels capitans dirigents de la Vende (1793) i del moviment dels chouans. Fou empresonat a Brest, per es va escapar el 1794 i install el quartel general a Gwitreg, des d on demanar ajut als britnics, de manera que amb el suport de 800 soldats atacar Roazhon i insurreccionar tot el Morbihan. La foprta repressi oblig els xuans a pactar una treva. Cadoudal no l'accept, per el 1796 es va veure obligat a llicenciar els seus homes i exiliar-se a Anglaterra.

Tornaria a rebellar-se el 4 de setembre del 1797 amb Frotte i Scepeaux, per foren venuts per Brune a Stivello, Elben i An Henbon el 1799. Vist el resultat, el 12 de febrer del 1800 es va rendir i fug un altre cop a Anglaterra. Nogensmenys, el 24 de setembre del 1800 planejaria l assassinat de Napole I, ja que s havia convenut que un nou aixecament popular afracassaria, per fracass perqu fou detingut l'executor, el seu amic Saint-Rejant, qui fou executat poc desprs. Per altra banda, el mateix Cadoudal fundaria el 1801 la primera Association de Bretagne, formada per nobles i que pretenien la restituci dels drets poltics a Bretanya. 

Torn a Frana el 1803 i organitz un altre complot, amb Jean-Charles Pichegru i Jean-Victor Moreau, per tal de reinstaurar la monarquia. Descoberta la conspiraci, fou executat, juntament amb el duc d'Enghien i 11 ms el 25 de juny del 1804.

Bibliografia.
Procs contre Georges Cadoudal, Pichegru et autres, compte-rendus recueillis par des stnographes, Archives historiques du ministre de la Guerre;
Jean-Julien Savary, Guerres des Vendes et des chouans contre la rpublique francaise, Pars, 1824-1827 (6 volumes);
Georges de Cadoudal, Georges Cadoudal et la chouannerie, Paris : Plon, 1887;
Lon Dubreuil, Histoire des insurrections de l'Ouest, Paris : ditions Rieder, 1929 (2 volumes);
Georges Lentre, Georges Cadoudal, Paris : Bernard Grasset 1929;
Commandant Henry Lachouque et Jacques Arna, Cadoudal et les Chouans, Amiot-Dumont, 1951;
Jean de La Varende, Cadoudal, Paris : ditions franaises d'Amsterdam, 1952;
Duc de Castries, la Conspiration de Cadoudal, ditions Del Duca, 1964;
Philippe Roussel, De Cadoudal  Frott. La Chouannerie de 1792  1800, Paris : ditions de la Seule France, 1968;
Jean-Franois Chiappe, Georges Cadoudal ou la Libert, Librairie Acadmique Perrin, 1971;
Jean Rieux, La Chouannerie sur les pas de Cadoudal, Quimper : Nature et Bretagne, 1976 (rdition 1985 : ditions Artra, 391 pages);
Anne Bernet, les Grandes Heures de la chouannerie, Paris : Perrin, 1993;
Patrick Huchet, Georges Cadoudal et les Chouans, Rennes : ditions Ouest-France, 1997;
Anne Bernet, Histoire gnrale de la chouannerie, Paris : Perrin, 2000;
J. Rouget de l'Isle, Historique et mmoires de Quiberon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71656" title="Jean-Victor Moreau" nonfiltered="3134" processed="3116" dbindex="28326">

Jean-Vctor Moreau (Montroulez, 1763- Laun, Bohmia, 1813) fou un militar i revolucionari bret. El 1790 va organitzar els revolucionaris de Pondivi. El 1794 era general de divisi. Particip en la conquesta Pasos Baixos i en les campanyes d'Alemanya i d'Itlia, en les quals dirig les retirades de Wrzburg (1796) i de Cassano (1799). Les rivalitats amb Napole Bonaparte i les seves bones relacions amb Jean Charles Pichegru i els reialistes li valgueren la deportaci, acusat d'intentar assassinar Napole el 1804 amb Jorg Cadoudal. Exiliat als Estats Units d'Amrica (1804), el 1813 accept de fer de conseller del tsar Alexandre I de Rssia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71658" title="Federaci Internacional de Bsquet" nonfiltered="3135" processed="3117" dbindex="28327">
La Federaci Internacional de Bsquet ( Fdration Internationale de Basketball) s una associaci d'organitzacions nacionals que governa la competici internacional del bsquet.  FIBA defineix les regles internacionals del bsquet, especifica l'equipament i facilitats requerides, regula la transferncia de jugadors entre pasos i controla els assignaments d'rbitres internacionals. Ms de 200 federacions nacionals en sn membres, organitzades des del 1989 en cinc zones o "comissions": frica, Amrica, sia, Europa i Oceania.

Histria.
L'associaci va ser fundada a Gnova el 1932, dos anys desprs que el bsquet fos reconegut oficialment pel COI. El nom original era Fdration Internationale de Basketball Amateur. Nou nacions en van ser membres fundadors: Argentina, Txecoslovquia, Grcia, Itlia, Letnia, Portugal, Romania i Sussa. 
Durant els Jocs Olmpics d'Estiu del 1936 a Berln, la federaci va nombrar a James Naismith, fundador del bsquet, president honorari de l'entitat.

El 1950, pels homes, i el 1953, per dones, la FIBA ha organitzat mundials de bsquet, normalment cada quatre anys, alternant amb els Jocs Olmpics.

El 1989 la FIBA va obrir la porta a la participaci als Jocs Olmpics a professionals com ara jugadors de l'NBA als Estats Units. En aquest moment, la Fdration Internationale de Basketball Amateur esdevingu la Fdration Internationale de Basketball, per romangu FIBA com a abreviaci.

La seu de la Federaci es va desplaar a Munic el 1956, i va retornar a Gnova el 2002.

Enllaos.
 Web oficial FIBA;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71659" title="Charles Barbaroux" nonfiltered="3136" processed="3118" dbindex="28328">

Charles Jean Marie Barbaroux (Marsella, 1767 - Bordeus, 1794) fou un revolucionari francs d'origen occit. Estudi dret a Marsella, on fou un prestigis advocat d'idees revolucionries exaltades. Fou nomenat secretari (greffier) del municipi de Marsella, el 1791 fou diputat a Pars, on fou ben rebut pels jacobins Jacques-Pierre Brissot i Madame Roland. El 1792 fou comissionat per a l'Assemblea Legislativa al departament de Boques del Roine i hi reclut el batall de voluntaris marsellesos que enderrocaren el rei. Ms tard, per, s'enfront a Robespierre, a qui acus de dictador, i a Jean Paul Marat. Quan esclat l'enfrontament entre girondins i jacobins, escap primer a Caen i desprs a Bordeus, on fou capturat i executat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71660" title="Departament de Huila" nonfiltered="3137" processed="3119" dbindex="28329">

Huila s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Acevedo;
 Agrado;
 Aipe;
 Algeciras;
 Altamira;
 Baraya;
 Campoalegre;
 Colombia;
 Elias;
 Garzn;
 Gigante;
 Guadalupe;
 Hobo;
 Iquira;
 Isnos;
 La Argentina;
 La Plata;
 Nataga;
 Neiva;
 Oporapa;
 Paicol;
 Palermo;
 Palestina;
 Pital;
 Pitalito;
 Rivera;
 Saladoblanco;
 San Agustn;
 Santa Mara;
 Suaza;
 Tarqui;
 Tello;
 Teruel;
 Tesalia;
 Timana;
 Villavieja;
 Yaguara;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71661" title="Departament de Magdalena" nonfiltered="3138" processed="3120" dbindex="28330">

Magdalena s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Aracataca;
 Ariguani;
 Cerro San Antonio;
 Chivolo;
 Cinaga;
 El Banco;
 El Pin;
 Fundacin;
 Guamal;
 Pedraza;
 Pivijay;
 Plat;
 Puebloviejo;
 Remolino;
 Salamina;
 San Sebastin de Buenavista;
 Santa Ana;
 Santa Marta;
 San Zenn;
 Sitionuevo;
 Tenerife;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71662" title="Departament de Meta" nonfiltered="3139" processed="3121" dbindex="28331">

Meta s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Acacias;
 Barranca de Upa;
 Cabuyaro;
 Castilla la Nueva;
 Cubarral;
 Cumaral;
 El Calvario;
 El Castillo;
 El Dorado;
 Fuente de Oro;
 Granada;
 Guamal;
 La Macarena;
 La Uribe;
 Lejanas;
 Mapiripn;
 Mesetas;
 Puerto Concordia;
 Puerto Gaitn;
 Puerto Lleras;
 Puerto Lpez;
 Puerto Rico;
 Restrepo;
 San Carlos Guaroa;
 San Juan de Arama;
 San Juanito;
 San Martn;
 Villavicencio;
 Vista Hermosa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71663" title="Nario" nonfiltered="3140" processed="3122" dbindex="28332">

Nario s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Albn;
 Aldana;
 Ancuya;
 Arboleda;
 Barbacoas;
 Beln;
 Buesaco;
 Chachag;
 Coln (Gnova);
 Consaca;
 Contadero;
 Crdoba;
 Cuaspud;
 Cumbal;
 Cumbitara;
 El Charco;
 El Rosario;
 El Tabln;
 El Tambo;
 Francisco Pizarro;
 Funes;
 Guachucal;
 Guaitarilla;
 Gualmatn;
 Iles;
 Imues;
 Ipiales;
 La Cruz;
 La Florida;
 La Llanada;
 La Tola;
 La Unin, Nario;
 Leiva;
 Linares;
 Los Andes;
 Magui;
 Mallama;
 Mosquera;
 Olaya Herrera;
 Ospina;
 Pasto;
 Policarpa;
 Potos;
 Providencia;
 Puerres;
 Pupiales;
 Ricaurte;
 Roberto Payn;
 Samaniego;
 San Bernardo;
 Sandona;
 San Lorenzo;
 San Pablo;
 San Pedro de Cartago;
 Santa Barbara;
 Santacruz;
 Sapuyes;
 Taminango;
 Tangua;
 Tumaco;
 Tuquerres;
 Yacuanquer;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71666" title="Robert II de Frana" nonfiltered="3141" processed="3123" dbindex="28333">

Robert II de Frana el Piets ( Orleans 972 - Melun 1031 ), rei de Frana (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Orgens familiars.
Tercer fill, el primer mascle, del rei Hug I de Frana, l'iniciador de la Dinastia Capet, i la seva esposa Adelaida d'Aquitnia, nasqu el 27 de mar de l'any 972. Per lnia paterna era nt d'Hug el Gran i Edwiga de Saxnia, i per lnia materna de Guillem III d'Aquitnia i Adela de Normandia.

Coronaci.
L'any 987, Hug Capet va aconseguir de la noblesa el reconeixement del seu fill com a successor, iniciant-se aix la monarquia successria a Frana, que duraria de forma directa fins el 1316, i amb branques collaterals fins el 1792. Aix Hug Capet coron el seu fill el 30 de desembre d'aquell any.

Robert II tingu greus problemes amb la Santa Seu com a conseqncia dels seus constants casaments. Aix fou excomunicat pel Papa Gregoria V. Tot i aix, Robert II fou un home molt catlic i devot, per la qual cosa se'l coneix amb el motiu de el Piets.

El regne que Robert II va heretar no era molt gran, i en un esfor per augmentar el seu poder, va reclamar qualsevol terra feudal que estigus vacant. El 1003 va intentar invadir Borgonya, per l'intent fou fallit, i no va ser fins el 1016 que, amb l'ajuda de l'esglsia, fou reconegut com a duc de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas l'any 988 amb Sussanna d'Itlia, filla del rei Berenguer II d'Itlia i nta d'Adalbert d'Itlia. Sussanna era vdua d'Arnulf II de Flandes i el casament fou arreglat pel seu pare. Robert II es divorci d'ella l'any 992 sense haver tingut descendncia.

Es cas, en segones npcies, l'any 997 amb Berta de Borgonya, filla de Conrad I de Borgonya i Matilde de Frana. Berta era vdua d'Eudes I de Blois i pel fet de ser cosins amb Robert II, el Papa Gregori V excomunic Robert. Grcies a les converses amb el Papa Silvestre II aconsegu anullar l'excomuni i el matrimoni el 1003. D'aquesta uni nasqu un fill mort l'any 999. 

Es cas, en terceres npcies, l'any 1003 amb Constana d'Arles, filla de Guillem I de Provena i Azalais d'Anjou. D'aquesta uni nasqueren:
 Advisa d'Auxerre (1003-1063, comtessa d'Auxerre i casada el 1015 amb Renaud I de Nevers;
 Hug II de Frana (1007-1026), rei de Frana;
 Enric I de Frana (1008-1060), rei de Frana;
 Robert I de Borgonya (1011-1076), duc de Borgonya i comte d'Auxerre;
 Eudes de Frana (1013-?), malalt mental;
 Adelaida de Frana (1009-1079), casada el 1027 amb Ricard III de Normandia i el 1028 amb Baldu V de Flandes;
 Constana de Frana;

Tingu un fill illegtim:
 Ral de Frana, arquebisbe de Bruges;

Problemes amb els seus fills.
El rei Robert II va aconseguir fer pocs amics per molts enemics, incloent els seus propis fills. El seu fill gran Hug Magne va morir de sobte mentre efectuava una rebelli contra el seu pare. Els altres fills tamb van enfrontar-se al seu pare en una Guerra civil, en la qual aconseguiren derrotar el seu pare, el qual es va retir a Beaugency, prop de Pars.

El 20 de juliol de 1031 Robert II va morir a Melun, prop de Pars, enfrontant-se als seus fills. Fou enterrat a la catedral de Saint-Denis al costat de la seva tercera esposa.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71667" title="Hug II de Frana" nonfiltered="3142" processed="3124" dbindex="28334">
Hug II de Frana o Hug Magne el Gran  ( 1007 - 1026 ), rei associat de Frana (1017-1026).

Orgens familiars.
Fill segon, el primer mascle, del rei Robert II de Frana i la seva tercera esposa, Constana d'Arles. Era nt per lnia paterna d'Hug Capet i Adelaida d'Aquitnia, i per lnia materna de Guillem I de Provena i Azalais d'Anjou. Fou germ gran del futur rei Enric I de Frana i de Robert I de Borgonya.

Coronaci.
Continuant la tradici del seu avi Robert II de Frana coron el seu fill primognit Hug Magne el 1017 per aix evitar problemes de lluites posteriors entre germans per a fer-se amb l'herncia.

Tingu la confiana del seu pare per aviat s'enemist amb ell, a l'igual que els seus germans, esclatant una Guerra Civil. Hug II mor sobtadament el 17 de setembre de 1026 enmig d'una gran rebelli contra Robert II.

A la seva mort, el seu germ petit Enric es convert en l'hereu del seu pare Robert II.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71668" title="Club Esportiu Mediterrani" nonfiltered="3143" processed="3125" dbindex="28335">
El Club Esportiu Mediterrani s una associaci esportiva, especialment destacada en la nataci i el waterpolo, de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El Club Esportiu Mediterrani es fund el 3 de juliol de 1931 per un grup d'amants de l'esport que freqentaven la platja de la Barceloneta i la piscina dels banys La Deliciosa del mateix barri. L'any 1943, una profunda crisi al club provoc una escissi que port, d'una banda, al trasllat del club a la seva nova seu, inaugurant la piscina del club a Sants (al carrer Galileu) l'abril de 1944 i, d'altra banda, la fundaci del Club Nataci Montjuc.

Entre 1976 i 1979 el club construeix noves installacions al carrer Regent Mendieta. El creixement del club porta a d'adquisici de noves installacions, a l'antiga fabrica modernista del 1906 Serra i Balet, al carrer Begur, inaugurades el 20 de juny de 1987. L'any 1999 s'atorga a aquesta installaci el nom de l'expresident Josep Valls.

Entre els nombrosos xits esportius que ha assolit el club al llarg de la seva histria cal destacar el tercer lloc de l'equip femen de waterpolo a la Copa LEN l'any 2002.

 Esportistes destacats .
 Jordi Sans;
 Daniel Ballart;
 Ricardo Snchez;
 Nria Castell;
 Rubn Michavila;
 Eduard Lorente;
 Jorge Prez;
 Milan Cipov;
 Peter Nizny;
 Mariona Ribera;
 Anna Pardo;
 Beln Snchez;
 Elisabet Fuentes;
 Ana Ramrez;

 Presidents .
 Mart Planas i Ferrer (1931-1934);
 Jaume Rius i Rovira (1934-1936);
 Mart Planas i Ferrer (1936-1939);
 Josep Company i Torras (1939-1939);
 Ismael Garca i Romeu (1939-1940);
 Walter Max i Roestel (1940-1942);
 Andreu Carbonell i Silles (1942-1943);
 Cristfol Torres i Garcs (1943-1953);
 Joan Forcadell i Prats (1953-1958);
 Josep Vaqu i Soriano (1958-1961);
 Joaquim Miquel i Rovira (1961-1965);
 Bonaventura Castellvell i Nabonne (1965-1971);
 Antoni Massagu i Rodrguez (1971-1984);
 Josep Valls i Saura (1984-1991);
 Josep Llus Prez i Pitarch (1991-1995);
 Paulino Martn i Sediles (1995-2004);
 Maurici Costa i Ventura (2004-avui);

 Seccions .
 Atletisme;
 Nataci;
 Waterpolo;
 Triatl;
 Submarinisme;
 Tennis taula;
 Esquaix;
 Futbol sala;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web oficial de la Federaci Catalana de Nataci;
 Web oficial de la Federaci Espanyola de Nataci ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71670" title="Enric I de Frana" nonfiltered="3144" processed="3126" dbindex="28336">

Enric I de Frana ( Reims 1008 - Orleans 1060 ), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de Frana (1031-1060).

Orgens familiars.
Nasqu el 4 de maig de l'any 1008 a Reims sent el tercer fill de Robert II de Frana i la seva tercera esposa, Constana d'Arles. Era nt per lnia paterna d'Hug Capet i Adelaida d'Aquitnia, i per lnia materna de Guillem I de Provena i Azalais d'Anjou. Fou germ gran del futur rei Enric I de Frana i de Robert I de Borgonya.

Coronaci.

A la mort del seu germ gran Hug Magne fou coronat rei a la catedral de Reims el 14 de maig de 1027. 

El regnat d'Enric I va estar marcat, com el dels seus precursors, per les lluites territorials. En un moviment estratgic Enric I va rescatar el seu nebot Guillem el Conqueridor i es convert en el seu tutor. Posteriorment es va enfrontar a ell entre el 1054 i el 1058 per la Normandia, la qual caigu en mans de l'angls.

El rei Enric I va morir el 4 d'agost de 1060 a Vitry-en-Brie i fou enterrat a la catedral de Saint-Denis.

Npcies i descendents.
Es promet amb Matilda de Francnia, filla de l'emperador Conrad II. El casament no es pogu celebrar per la seva prematura mort el 1034.

Es cas, en primeres npcies, el 1043 amb Matilde de Frsia, filla del marcgravi Liudolf de Frsia. D'aquesta uni no hi hagu fill per la mort de Matilde l'any segent del seu casament.

Es cas, en segones npcies, el 19 de maig de 1051 a la catedral de Reims amb Anna de Kev. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip I de Frana (1052 1108), rei de Frana;
 el prncep Robert de Frana (1055 1060) ;
 el prncep Hug de Vermandois (1057 1102) ;
 la princesa Emma de Frana (1054) ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71671" title="Faraday" nonfiltered="3145" processed="3127" dbindex="28337">

 El fsic angls Michael Faraday.
 L'antiga unitat de crrega elctrica, Faraday (unitat);
 La unitat de capacitncia elctrica anomenada Farad, en honor d'aquest fsic.
 El festival Faraday de msica independent, de Vilanova i la Geltr.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71674" title="Bright" nonfiltered="3146" processed="3128" dbindex="28338">


El terme bright designa un individu qu t una visi naturalista sobre el mn, s a dir, lliure d'elements sobrenaturals o mstics; els brights estableixen llur tica i llur comportament sobre una comprensi naturalista de l'univers.

La paraula bright com a substantiu ha estat emprada per Paul Geisert i Mynga Futrell, de Sacramento, Califrnia. Aquest neologisme ha estat presentat per primera vegada en pblic l'1 de mar de 2003 davant de la Coalition for the Community of Reason, a Kansas City, Missouri. El diccionari MacMillan de la llengua anglesa li atorga  una pgina.

Origen i objectiu dels bright.
Proclamat com a continutat del Segle de les Llums, la xarxa internacional dels bright s'ha constitut com a moviment de visibilitat d'aquelles i aquells que tenen un punt de vista naturalista del mn; el mode d'existncia de la xarxa est basada en l's d'Internet.

L'ambici dels creadors del neologisme bright s fer-ne un mem, una paraula que siga agradable de sentir, fcil de recordar i que es propague per contagi i imitaci arreu del planeta.

Sota aquest terme genric de brights es troben tots aquells que es proclamen ateus o agnstics, cientfics racionalistes, materialistes o lliurepensadors. Molts brights se satisfan d'aquestes categories i s'agrupen en associacions o comparteixen els mateixos valors i es donen objectius comuns. Un gran nombre de brights potencials ignoren l'existncia d'aquests grups, o no consideren mai unir-se a ells fins i tot coneixent-ne l'existncia. El terme genric de bright ha estat creat per incloure sota esta definici tots aquells que comparteixen una postura naturalista, reconeguen o no en societat de pensament i acci existents, i que no accepten que la denominaci freqent d'incrdul suggereix que una creena o una fe podria ser la referncia.

Utilitzaci del terme en la societat contempornia.
En el seu s corrent en llengua anglesa bright s un adjectiu (amb el significat de "clar", "esclatant", "brillant",  "viu", "llumins", tant en sentit propi, per exemple per al sol, com en sentit figurat per a un individu, una ponncia, etc.); aquest nou s internacional de bright com a substantiu sentit el qual deriva lleugerament de l'adjectiu per designar un o diversos individus amb un punt de vista naturalista de l'univers, s a dir, percebent la Natura com estant regida nicament per lleis naturals (per oposici a lleis sobrenaturals).

A ms a ms, aquest terme s emprat com a estendard, a escala internacional, per tots els que perceben la realitat de l'univers tal qual s i exclouen els recursos a hiptesis sobrenaturals o artificials.

L'idea de substantivitzar el mot bright per aconseguir una paraula fcil de recordar i amb un sentit positiu fou similar a la paraula gai qu valoritza i positivitza el mot 'homosexual'. Aquest concepte fou tractat per Richard Dawkins en un article publicat a The Guardian.

Crtica.
El terme ha estat discutit des del comenament, ja que l'adjectiu bright significa tamb "intelligent" i per tant pot suggerir una postura elitista i arrogant. La proposta d'utilitzar el terme com a substantiu no resol el problema d'aquesta associaci semntica. Per altra banda, segons els crtics ja existeixen suficients denominacions, com ara "racionalista", "escptic" i altres.

Enllaos externs.
The Bright's Net ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71676" title="Regierungsbezirk" nonfiltered="3147" processed="3129" dbindex="28339">


Un Regierungsbezirk s una regi administrativo-governamental d'Alemanya, una subdivisi d'alguns estats federats. Els Regierungsbezirke estan alhora dividits en districtes (Kreise) que poden ser o b urbans o rurals. El Regierungsbezirk est governat per un Bezirksregierung dirigit pel Regierungsprsident.

No tots els Bundeslnder (estats federats) disposen d'aquesta subdivis; alguns, estan directament dividits en districtes. Actualment, cinc estats estan dividits en 22 Regierungsbezirke, amb una poblaci que oscilla dels 5.255.000 de Dssledorf als 1.065.000 de Giessen:

 Baden-Wurtemberg: Friburg, Karlsruhe, Stuttgart, Tbingen

 Baviera: Oberbayern, Niederbayern, Oberfranken, Mittelfranken, Unterfranken, Oberpfalz, Schwaben

 Hessen: Darmstadt, Giessen, Kassel 

 Rin del Nord-Westflia: Arnsberg, Detmold, Dsseldorf, Colnia, Mnster

 Saxnia: Chemnitz, Dresden, Leipzig

Histria.
Els primers Regierungsbezirke foren creats pel Regne de Prssia, al 1815/16, el qual dividia les seves provincies en 25 Regierungsbezirke. Els del Rin del Nord-Westflia sn la continuaci directa dels creats al 1815. Altres estats de l'Imperi Alemany van crear entitats similars, anomenades Kreishauptmannschaft (a Saxnia) o Kreis (a Baviera i a Wurtemberg) (no han de sser confosos amb els Kreis o Landkreis d'avui en dia). Durant el tercer Reich el govern Nazi va unificar els noms, passant tots a anomenar-se Regierungsbezirk.

L'1 de gener de 2000, la Rennia-Palatinat va dissoldre els seus tres Regierungsbezirke Coblena, Rheinhessen-Pfalz i Trier - les funcions i els treballadors dels tres Regierungsbezirke es van repartir en tres noves institucions amb funcions a tot l'estat.

L'1 de gener de 2001, la Saxnia-Anhalt va dissoldre els seus tres Regierungsbezirke Dessau, Halle i Magdeburg - les funcions van passar en mans d'un Landesverwaltungsamt que mant oficines al mateix lloc que les antigues Bezirksregierungen. 

L'1 de gener de 2005, la Baixa Saxnia tamb va dissoldre els seus quatre Regierungsbezirke Braunschweig, Hannover, Lneburg, Weser-Ems.

Al Rin del Nord-Westflia hi ha plans 2005 de dissoldre tamb els 5 Regierungsbezirke i de crear 3 entitats auto-governades. Els antics Regierungsbezirke a l'estil prussi, no tenen rgans auto-governats.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71680" title="Colima" nonfiltered="3148" processed="3130" dbindex="28340">


La ciutat mexicana de Colima s la ciutat ms gran i capital de l'estat homnim. T una poblaci estimada de 130.000 habitants i forma una conurbaci amb la ciutat de  Villa de lvarez. El nom de Colima prov del nhuatl Colliman que t dos probables significats: "Lloc conquerit per nostres avis" o "Lloc dominat pel du del foc", en referncia al volc de Colima. 

La ciutat de Colima es va fundar el 20 de gener, 1527 amb el nom de Villa de San Sebastin, i va ser la tercera villa a constituir-se oficialment de la Nova Espanya. Encara que s una ciutat petita, en comparaci amb altres ciutats capitals d'estats mexicans, l'activitat principal s el turisme. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Colima ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71681" title="Cuernavaca" nonfiltered="3149" processed="3131" dbindex="28341">

Cuernavaca s una ciutat mexicana capital de l'estat de Morelos situada a 85 km al sud de la ciutat de Mxic. T una poblaci de 340.000 habitants. La ciutat, coneguda a Mxic com la "ciutat de l'eterna primavera", originalment es deia Cuahunahuac que en nhuatl vol dir "lloc entre arbres". 

Al llarg de la histria Cuernavaca ha estat un lloc de destinaci de vacances, per als residents de Tenochtitlan i els reis asteques, per a la noblesa de la Nova Espanya i avui dia per els residents de la ciutat de Mxic. Est localitzada en una vall molt frtil envoltada per muntanyes i volcans (a l'oest del Popocatpetl). La seva baixa altitud (en comparaci amb les ciutats de Mxic i Puebla), la seva temperatura constant al llarg de l'any, de 27C, i la verdor dels seus parcs, prats i jardins, aix com les construccions colonials antigues, l'han convertida en una importat destinaci turstica. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Cuernavaca ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71682" title="Tepic" nonfiltered="3150" processed="3132" dbindex="28342">
Tepic s una ciutat mexicana capital de l'estat de Nayarit, situada a 915 sobre el nivell del mar i amb una poblaci de 305.176 habitants. Originalment un senyoriu indgena, va ser conquerida, i fundada com a "Santiago de Compostela" i capital de la provncia de Nova Galcia el 1530. No obstant la ciutat de Santiago de Compostela va ser traslladada el 1542 a la Vall de Coatln, i la ciutat de Tepic va recuperar el seu nom original. 

La ciutat de Tepic va crixer en importncia amb la fundaci del Port de San Blas, un dels ports ms prspers del Pacfic mexic. El 1811 va rebre el ttol de "Molt Noble i Lleial Ciutat de Tepic", amb el qual va rebre tamb el dret a tenir un ajuntament propi. Desprs de la independncia de Mxic, Tepic es va convertir en la capital d'un cant de l'estat de Jalisco. Durant el govern del Segon Imperi Mexic, l'exrcit de Manuel Lozada va tancar els camins per a fer pbliques les demandes dels indgenes a recuperar llurs terres. Manuel Lozada es va sotmetre als serveis de l'emperador, i Maximili I de Mxic va respondre amb la creaci de la provncia de Nayarit, de la qual Tepic era capital. Desprs de la restauraci de la repblica, Benito Jurez va declarar l'antic cant de Tepic com a Districte Militar el 1867. El president  el 1884 va convertir al Districte Militar de Nayarit en territori i el 1917, va rebre l'estatus d'estat de la federaci amb capital en Tepic. 

Alguns dels mexicans ms famosos nascuts a Tepic sn el qumic Luis E. Miramontes, inventor de la pndola anticonceptiva; el poeta Amado Nervo i el cadet Juan Escutia que seria un dels sis alumnes de l'Acadmia Militar del Castell de Chapultepec que van morir defensant la capital durant la Guerra Estats Units-Mxic.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Tepic;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71687" title="Creu de Ferro" nonfiltered="3151" processed="3133" dbindex="28343">

La Creu de Ferro (en alemany Eisernes Kreuz) s una condecoraci militar de l'exrcit alemany, i anteriorment ho havia estat del prussi. Disposava de diferents graus, representats afegint-li espases i fulles de roure. Era atorgada al valor entre els membres ms destacats de l'exrcit. 

 Histria .

Va ser creada el 10 de mar de 1813 i atorgada a soldats durant les Guerres d'Alliberament contra Napole (nom que reben les guerres napoleniques a Alemanya). El rei de Prssia Guillem I va autoritzar que fos atorgada de nou el 19 de juliol de 1870, durant la guerra Franco-Prussiana. Els receptors que encara estaven en servei al 1895 van ser autoritzats a lluir una barra de 25 anys, consistent en els numerals "25" sobre 3 fulles de roure. La Creu de Ferro va tornar a ser autoritzada pel Kiser Guillem II el 5 d'agost de 1914, a l'inici de la I Guerra Mundial.

Les versions 1813, 1870 i 1914 tenien 3 graus:
 Creu de Ferro de 2 Classe;
 Creu de Ferro de 1 Classe;
 Gran Creu de la Creu de Ferro (alemany: Grokreuz des Eisernen Kreuzes, o normalment Grokreuz);

Si b les medalles eren totes elles idntiques fos quina fos la classe, la manera com es lluen s el que les diferenciava. La Creu de Ferro de 1a classe se subjectava a l'esquerra de l'uniforme directament mitjanant una agulla o un cargol, mentre que la de 2a classe es llua penjant d'un gal. La Gran Creu penjava del coll.

La Gran Creu es cre pels generals superiors de l'exrcit alemany. Encara es cre una condecoraci ms alta, l'Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro, atorgada noms en dues ocasions, al Mariscal Gebhard von Blcher al 1813 i al Mariscal Paul von Hindenburg al 1918. Es planejava atorgar-la per tercera vegada al general de ms xit durant la Segona Guerra Mundial, per no es va fer res desprs de la desfeta alemanya de 1945.

Tant la Creu de Ferro de 1a classe com la de 2a classe s'atorgaven sense distinci de rang. S'havia de posseir la de 2a classe per poder rebre la de 1a (tot i que en algunes ocasions es va atorgar simultniament). Aquesta natura igualitria contrastava amb la majoria dels estats alemanys (aix com amb la majoria de les monarquies europees), a on les condecoracions militars s'atorgaven basant-se en el rang del receptor. Aix doncs, els oficials bavaresos podien rebre diversos graus de l'Orde del Mrit Militar (Militr-Verdienstorden), mentre que la classe de tropa rebia els diversos graus de la Creu del Mrit Militar (Militr-Verdienstkreuz). Per tot i aquesta naturalesa igualitria, era molt ms senzill pels oficials i sots-oficials rebre la Creu de Ferro que no pas per a la classe de tropa.

Durant la I Guerra Mundial, es van atorgar aproximadament 4.000.000 de Creus de Ferro de 2a Classe i 145.000 de 1a classe. Les xifres exactes no es poden saber, doncs els arxius prussians van ser destruts durant la Segona Guerra Mundial. La gran quantitat de condecoracions va reduir l'estatus i la reputaci de la condecoraci. Uns dels receptors ms famosos de la Creu de Ferro 1914 de 1 classe va ser Adolf Hitler, sent un dels pocs receptors de classe tropa (noms era un Gefreiter o Caporal). Aquesta pot veure's penjant a l'esquerra del pit en moltssimes fotografies.

Segona Guerra Mundial .

Al 1939, i amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Adolf Hitler restaur l's de la Creu de Ferro com a condecoraci alemanya (enlloc de prussiana com a les versions anteriors), i seguint la tradici d'atorgar-la en diversos graus. Legalment es bas en l'acta (Reichsgesetzblatt I S. 1573) de l'1 de setembre de 1939, Verordnung ber die Erneuerung des Eisernen Kreuzes (Regulaci de la renovaci de la Creu de Ferro). La Creu de Ferro de la II Guerra Mundial es dividia en 3 categories principals de condecoracions amb una categoria intermitja, la Creu de Cavaller, instituda entre la ms baixa, la Creu de Ferro i la ms alta, la Gran Creu. La Creu de Cavaller substitua a la Pour le Mrite (o Blue Max) prussiana. Hitler no tenia cap estima per a la Pour le Mrite, doncs entre d'altres, noms podia ser atorgada a oficials. El gal de la medalla (2a classe i Creu de Cavaller) es diferenciava dels anteriors en que el vermell s'afegia als tradicionals blanc i negre (blanc i negre eren els colors de Prssia, mentre que blanc, negre i vermell eren els nous colors d'Alemanya). Hitler tamb cre la Creu al Mrit de Guerra per substituir la versi no combatent de la Creu de Ferro.




La Creu de Ferro 1939 habitualment era atorgada en els dos graus segents:
 Creu de Ferro de 2a Classe (Eisernes Kreuz 2. Klasse);
 Creu de Ferro de 1a Classe (Eisernes Kreuz 1. Klasse);

Era atorgada per valentia al camp de batalla, aix com per altres contribucions militars en combat.

La Creu de Ferro de 2a Classe s'atorgava amb un gal i es podia lluir de 3 maneres diferents:
 del segon bot de la guerrera;
 amb uniforme de gala, es llua tota la creu sola o com a part d'una barra de medalles;
 amb uniforme de diari, el gal es llua al segon bot de la guerrera;

La Creu de Ferro de 1a Classe penjava directament mitjanant una agulla o un cargol i no portava gal, i es llua centrada sobre la butxaca de l'uniforme, tant en l'uniforme de diari com en el gala. Era una condecoraci progressiva, havent-se de guanyar la de 2 classe per poder optar a la de 1a.

S'estima que se'n van atorgar uns 5 milions de Creus de 2a classe durant la II Guerra Mundial, i unes 730.000 de 1a Classe. Es van atorgar dues Creus de Ferro de 1a Classe a dues dones, una d'elles va ser la pilot de proves Hanna Reitsch. 

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro .
La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes, soviet simplement Ritterkreuz) reconeixia l'extrema valentia en combat o el lideratge d'xit. La Creu de Cavaller es dividia en 5 graus:

 Creu de Cavaller (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes);
 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure (mit Eichenlaub);
 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases (mit Eichenlaub und Schwertern);
 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants (mit Eichenlaub, Schwertern und Brillanten);
 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants (mit Goldenem Eichenlaub, Schwertern und Brillanten);

En total la Creu de Cavaller es va atorgar en 7.313 ocasions. Les Fulles de Roure s'atorg en 883 ocasions; 160 vegades les Espases (incloent a l'almirall japons Isoroku Yamamoto (, atorgades a ttol pstum), 27 amb Diamants i una amb les Fulles de Roure Daurades, a l'Oberst Hans-Ulrich Rudel.

 Guanyadors de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants .
Pilots.
Coronel (Oberst) Werner Mlders (15 de juliol de 1941);
Major General (Generalleutnant) Adolf Galland (28 de febrer de 1942);
Coronel (Oberst) Gordon M. Gollob (3 d'agost de 1942);
Capitn (Hauptmann) Hans-Joachim Marseille (3 de setembre de 1942);
Coronel (Oberst) Hermann Graf (16 de setembre de 1942);
Major Walter Nowotny (19 d'octubre de 1943);
Coronel (Oberst) Helmut Lent (7 de juliol de 1944);
Major Erich Hartmann (8 d'agost de 1944);
Major Heinz-Wolfgang Schnaufer (14 d'octubre de 1944);
Coronel (Oberst) Hans-Ulrich Rudel (Diamonds: 29 de mar de 1944, Fulles de Roure Daurades: 1 de gener de 1945);

Capitans de submar .
Capit (Kapitn zur See) Wolfgang Lth (11 d'agost de 1943);
Comandant (Fregattenkapitn) Albrecht Brandi (21 de novembre de 1944);

Mariscals.
Erwin Rommel (11 de mar de 1943);
Albert Kesselring (9 de juliol de 1944);
Walter Model (17 d'agost de  1944);
Ferdinand Schrner (1 de gener de 1945);

Generals i Oficials d'Estat Major.
 Generalmajor Adelbert Schulz (9 de gener de 1944);
 SS-Obergruppenfhrer Herbert Otto Gille (9 de setembre de 1944);
 General der Fallschirmtruppe Hermann-Bernhard Ramcke (9 de setembre de 1944);
 Generalleutnant Theodor Tolsdorff (18 de mar de 1945);
 Generalleutnant Dr. Karl Mauss, DDS (5 d'abril de 1945);
 General der Panzertruppe Dietrich von Saucken (8 de maig de 1945);
 General der Panzertruppe Hermann Balck (3 d'agost de 1944);
 General der Panzertruppe Hasso von Manteuffel (18 de febrer de 1945);
 Generalleutnant) Hyazinth Graf Strachwitz (15 d'abril de 1944);
 SS-Oberstgruppenfhrer Sepp Dietrich (6 d'agost de 1944);
 Generaloberst Hans-Valentin Hube (20 d'abril de 1944);

 Gran Creu de la Creu de Ferro (1939) .
A l'igual que la Creu de Cavaller, la Gran Creu (Grokreuz) es llua penjant del coll. L'nic receptor durant tota la guerra va ser el Reichsmarschall Hermann Gring, que la va rebre el 19 de juliol de 1940. La medalla consistia en una Creu de Cavaller ms gran: tenia les mateixes caracterstiques, per feia 63mm, enlloc dels 44mm de la Creu de Ferro o els 48,5mm de la Creu de Cavaller. Inicialment es pensava que les fores fossin en or, per finalment es canvi a plata.

Es llua penjant d'un gal de 57mm dels mateixos colors que la Creu de Ferro de 2a classe. S'atorgava amb un estoig de cuir vermell amb un liga amb l'esvstica en or.

La Gran Creu no era una condecoraci per valentia. Estava reservada a Oficials de l'Estat Major General per les decisions estratgiques ms importants que afectessin al curs de la guerra. Gring la reb pel seu comandament de la Luftwaffe durant les campanyes de 1940 a Frana, Blgica i els Pasos Baixos (a l'hora que era promogut a Reichsmarschall).

La Gran Creu original, que li va ser atorgada pel propi Hitler, va ser destruda durant un atac aeri sobre la seva llar de Berln. No obstant, Gring tenia copies extra, una d'elles en plat, que era la que portava quan es va rendir als aliats.

En moltes fotografies es pot veure a Gring lluint al mateix temps la Pour le Mrite, la Creu de Cavaller i la Gran Creu.

 Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro (1939) .

L'Estrella de la Gran Creu de la Creu de Ferro se suposava que s'havia de lluir com la Creu de Ferro de 1a classe (subjectada al pit). A l'igual que la Gran Creu de la Creu de Ferro, no havia de ser atorgada per valentia; sin que ms aviat havia de ser concedida al General de ms xit desprs de la conclusi de la guerra.

La primera Estrella va ser atorgada a Gebhard Leberecht von Blcher per derrotar a Napole a la Batalla de Waterloo, al 1815. Se l'anomen la Blcherstern (Estrella de Blcher). La segona versi va ser atorgada a Paul von Hindenburg per derrotar a l'exrcit rus a la Batalla de Tannenberg, durant la Primera Guerra Mundial.

Durant la II Guerra Mundial se'n fabric una, per mai no va ser atorgada. L'nic exemple conegut va ser trobat per les forces aliades d'ocupaci al final de la guerra, i va ser cedit a la collecci militar de l'Acadmia de West Point. Se suposa que el receptor hauria d'haver estar el Reichsmarschall Hermann Gring. El disseny era el mateix que el de l'Estrella de 1914, per amb la Creu de Ferro 1939 al centre.

 Desprs de la II Guerra Mundial .

Si b la Creu de Ferro s encara una condecoraci en actiu que no ha estat derogada, al ser noms una condecoraci de guerra no ha estat atorgada des del final de la II Guerra Mundial. A ms, la legislaci alemanya prohibeix el llument de l'esvstica, per la qual cosa al 1957 el govern de l'Alemanya Occidental autoritz la substituci de les creus fe ferro amb un manat de fulles de roure per les que lluen l'esvstica (de manera similar a les Creus de Ferro de 1813, 1870 i 1914). La llei de 1957 autoritz versions desnazificades de la major part de les condecoracions de la II Guerra Mundia (excepte aquelles especficament associades amb les organitzacions dependents del Partit Nazi o les que es referien a l'expansi del territori del III Reich)

La Creu de Ferro era el smbol de l'Exrcit Alemany fins al 1915, quan a ser substituda per una creu grega ms simple. No obstant, l'1 d'octubre de 1956, el President d'Alemanya Theodor Heuss orden que la Creu de Ferro passs a ser l'emblema oficial del Bundeswehr.

 Disseny .


El seu disseny era una creu negra amb la part exterior en metllic, amb les puntes de la creu obertes cap al exterior. Va ser dissenyada per l'arquitecte neoclssic Karl Friedrich Schinkel, i recorda la creu que portaven els cavallers teutnics al segle XIV, aix com l'escut del kiser Frederic el Gran de Prssia. Quan la quadriga de la Deessa de la Pau va ser retirada de Pars desprs de la caiguda de Napole, l'esttua va ser recollocada al capdamunt de la Porta de Brandenburg de Berln, sent-li substituda la corona de llorer per una creu de ferro, transformant-la en una Deessa de la Victria.

El seu gal a les versions de 1813, 1870 i 1914 era negre amb dues franges blanques. Tamb hi havia una versi de no-combatents, amb els colors invertits. A la versi 1939, la franja central negra es va substituir per vermell.

En contrast a moltes altres medalles, la Creu de Ferro t un disseny molt simple i est feta de materials relativament comuns i barats. Tradicionalment estava feta en ferro, si b en els darrers anys s'ha realitzat en zinc i alumini.

Com que la Creu de Ferro ha estat atorgada en diferents perodes de la histria alemanya, sempre hi ha figurat l'any conforme l'era en que va ser atorgada. Aix doncs, una Creu de Ferro atorgada a la I Guerra Mundial llueix l'any 1914, mentre que la mateixa condecoraci de la Segona Guerra Mundial porta anotat el 1939. Al revers dels models 1870, 1914 i 1939 apareix l'any 1813 sobre el bra inferior, recordant l'any en que es cre la condecoraci.

Per a un possedor de la Creu de Ferro 1914 era possible rebre un grau superior de la Creu de Ferro 1939, com tamb era possible una concessi de la 1a o 2a classe. En aquests casos es llua juntament amb la Creu de Ferro 1914 una "Barra 1939" ("Spange"). Aix tamb era possible al 1914, per era molt estrany doncs gaireb no quedava ning en servei que posses la Creu de Ferro 1870.

Veure tamb .
Condecoracions de l'Alemanya Nazi;
Condecoracions de l'Alemanya Imperial;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71688" title="Uni Duanera del Nord d'Alemanya" nonfiltered="3152" processed="3134" dbindex="28344">

La Uni Duanera del Nord d'Alemanya, anomenada Zollverein, era una confederaci de 38 estats germnics que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres. Va entrar en vigor l'1 de gener de 1834. Es va dissoldre el 1866, a causa del suport dels estats del sud cap a ustria en la guerra Austro-Prussiana, per es va restaurar el 1867.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71692" title="Opi" nonfiltered="3153" processed="3135" dbindex="28345">

L'opi s una droga analgsica narctica que s'extrau dels caps del cascall (Papaver somniferum).



 Extracci i preparaci .

L'opi s'extrau realitzant incisions superficials al pericarpi dels caps del cascall. Els talls exsuden un ltex blanc i llets, que al secar-se es transforma en una resina enganxifosa de color marr. Aquesta resina es raspa dels caps obtenint aixi l'opi en brut.

Desprs de l'extraccci, es forma l'anomenat pa d'opi que es el resultat de l'uni dels productes obtinguts desprs de la recollida. D'aquest pa s'extreuen els principis actius:

 Morfina ;
 Codena ;
 Papaverina;
 Tebana;
 Noscapina;

Pocs pasos n'autoritzen el cultiu legal per la posterior extracci dels principis actius utilitzats en farmcia; un d'ells s Espanya, on es concentren a la part sud de la Pennsula Ibrica.

 Maneres d's .

Pot ser utilitzat directament fumat en pipa, begut en infusi o ingerit.

Si es menja s'acostuma a envoltar de paper de fumar per protegir del desagradable sabor que t en empassar-lo, triga entre mitja hora i una hora en comenar a notar els efectes, que poden durar fins a 6 a 8 hores, acostuma a anar acompanyat de vmits. Per protegir-se de les nusees moltes persones opten per introduir-se la bola d'opi amb paper de fumar per l'anus, cosa que produeix el mateix efecte per reduint els efectes nocius per l'estmac.

Fumat pot ser a mode d'un porro de cannabis, amb poc tabac, encara que aix es crema massa sense arribar a absorbir-lo, en pipa ha de ser metllica ja que l'opi necessita arribar a bullir al cremar-lo.

El ms normal s fumar-lo en paper de plata, deixant que l'opi es transformi en gota al cremar i corri pel paper, absorbint el fum amb ms paper a mode de palleta per a no cremar-se. 

Fumant puja molt rpid, es pot vomitar i no dura tant.

Tamb es poden agafar els caps de cascall matxucats i fer-ne una infusi durant ms de mitja hora; els mateixos caps poden servir per ms d'una ronda. El sabor s desagradable, de manera que s'acostuma  a posar una mica de mel, altres opinions parlen d'un sabor fantstic per tot va a gustos.

Es donen casos en qu l'opi s preparat a una cullera como si fos herona i s'injecta en vena, cosa que provoca dolor i inflamaci posterior de vena.

Tamb pot ser utilitzat per l'elaboraci de diferents preparats com ara el ludan.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71694" title="Numdia" nonfiltered="3154" processed="3136" dbindex="28346">

Numdia (llat Numidia) fou l'antic territori al nord d'frica que es trobava entre el regne de Mauritnia i la provncia romana d'frica, equivalent a la part est de l'actual Algria i oest de Tunsia. 

El pas era poblat per tribus desprs conegudes com berbers o cabilencs, que els romans van anomenar nmides (numidae) derivat de la paraula grega numadia o nomadike (nmades). Els habitants foren tamb anomenat maurusis nmides (maurusii numidae o tamb mausi) i estaven dividits en tribus la mes poderosa de les quals eren els massesils (massaesyli, massaisulioi) que vivien de fet fins al riu Mulucha. Les muntanyes de l'Atles eren anomenades en la llengua local muntanyes Dyris. Contra la creena general a Numdia mateix no hi havia lleons i els nmides desconeixien els camells fins al menys el segle II aC i no fou usat mpliament fins l'poca rab.

L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura es va dedicar principalment a l'olivera i el taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era caracterstic de Numdia i el mes car i apreciat a Roma.

Els nmides van proveir als cartaginesos de famosos genets. La seva llengua era el fenici que parlaven amb influencia de la llengua local. Desprs de la Primera Guerra Pnica es van deslliurar de l'influencia cartaginesa (vers 241 aC) i tot seguit les tribus apareixen ja estructurades sota dos reis, i es va formar els regne de Numdia Occidental, a occident, i el de Numdia Oriental, a orient.

Regne independent al segle III aC, va caure sota el domini rom molt efectiu desprs de la guerra de Jugurta. El 46 aC fou declarat provncia romana i ho va restar (excepte un breu restabliment del regne entre el 31 i el 25 aC) fins vers el 294 quan es va dividir en dues provncies. 

Vegeu Numdia (provncia romana)

El nombre de ciutats del pas fou molt important. Al segle IV fou el centre de l'heretgia donatista. Al segle V tenia 123 bisbats. El pas fou arrunat per la conquesta dels vndals el 428. Fou recuperada pels bizantins el 534 i va passar als rabs al segle VII.


Caps i badies de la costa de Numdia .

Hippi promontorium (Ras al-Hamrah);
Cap Stoborrum (Ras Hadid);
Cap Rusicada;
Cap Collops Magnus;
Tres promontorium ;
Sinus Numidicus (on desaiguaven l'Ampsaga, l'Audus i el Sisar);
Cap Igilgili;
Cap Saldae (Bugia);
Cap Rusucurum;

 Rius .

Tusca (frontera oriental entre territori rom i Numdia);
Rubricatus o Ubus ;
Ampsaga;

Per a les ciutats mes importants vegeu: Numdia (provncia romana)
Per al regne de Numdia vegeu: Regne de Numdia



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71702" title="Baslica de Sant Serni de Tolosa" nonfiltered="3155" processed="3137" dbindex="28347">

La Baslica Sant Serni s un dels edificis emblemtics de Tolosa de Llenguadoc i s l'esglsia romnica ms gran d'Occitnia i la segona (desprs de l'antiga de Cluny) de tot l'estat francs.

Es tracta d'un santuari construt a l'emplaament de la tomba de sant Saturn bisbe de Tolosa de Llenguadoc, martiritzat el 250. El carrer del Taur que porta de la plaa del Capitole a la baslica treu d'altra banda el seu nom del mrtir, que va ser tirat per un toro furis sobre el que era llavors una carretera sortint de la ciutat.

La Histria de la baslica.

La construcci de l'actual baslica ha estat decidida al final del segle XI. La capella que s'havia construt al segle V, a l'emplaament de l'actual baslica, s'havia fet massa petita pel nombre creixent de fidels. La baslica era llavors collegial, s a dir una esglsia amb un collegi de canonges dirigits per un abat. Aquest ltim s'oposava sovint al bisbe de Tolosa de Llenguadoc, amb una catedral de  Sant Esteve molt menys resplendent que la de Sant Serni.

Tolosa de Llenguadoc rebia llavors la visita de nombrosos pelegrins sobre el cam de Sant Jaume, o per adorar les relquies de sant Saturn.


La construcci va comenar per la capalera, el 1080, sobre la capella. Encara es pot visitar avui l'esglsia primitiva, que fa l'ofici de cripta. Acull algunes relquies sagrades. Setze anys desprs del comenament de la construcci, el 1096, el papa Urb II en va consagrar l'altar.	

Sant Serni va continuar sent una senzilla esglsia escolar fins a 1778, data en la qual va ser finalment consagrada baslica. Durant la Revoluci, el captol de Sant Serni va ser suprimit.

L'esglsia va ser parcialment modificada en l'poca gtica i al Renaixement. Al segle XIX, va ser restaurada per Eugne Viollet-le-Duc. Restableix llavors l'escalonament de les teulades dels laterals i de la nau principal que havia estat suprimida al segle XIV. Al final del segle XX, una restauraci va suprimir novament l'escalonament de Viollet-le-Duc reemplaar-lo per l'estat del segle XIV.

Un magnfic claustre i una abadia es trobaven al nord de la baslica, per van ser derruts durant el segle XIX. El Museu dels Augustins posseeix algunes restes i trossos d'escultures.

El Plnol de la baslica.

1 Porta Comtes;
2 Enfeu dels Comtes;
3 Antiga portada de l'abadia;
4 Porte Migeville;
5 Portada occidental;
6 Emplaament de l'antic claustre;
7 Capella de Sant Pere;
8 Sagristia;
9 Capella del Crucifix;
10 Capella de les nimes del purgatori;
11 Capella de l'immaculat Concepci;
12 Capella de Sant Jordi;
13 Capella del Sant Esperit;
14 Capella de Sant Marcial, Sant Cyr i Santa Julieta;
15 Capella de Santa Silvia;
16 Capella de la Verge;
17 Capella de Sant Germ;
18 Matre-Autel;
19 Pintura romnica: Noli em tangere;
20 Cicle de Resurrecci;
21 Pintura representant Sant August;
22 Restes de pintures: la crucifixi;

  	

L'Arquitectura de la baslica.
Un campanar octogonal.

Just sobre el cor, a la crulla del creuer s'aixeca un campanar de 64 metres d'alria i de forma octogonal. Est constitut de 5 nivells:

 el nivell ms baix, sobre la cpula i  constitut sobre cada cara de dues finestres cobertes d'arcs en ple cintra;
 els dos nivells segents, en lleugera retirada respecte al precedent, sn constituts tamb del mateix tipus de finestra;
 els dos nivells segents han estat construts en la segona meitat del segle XIII. Es caracteritzen sobre cada cara per dues finestres cobertes d'arcs en mitra;
 finalment, el 1478, una punxa va ser construda amb maoneria per portar un globus terminal coronat per una creu;
 el campanar protegeix un carill composat de 24 campanes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71705" title="Arios" nonfiltered="3156" processed="3138" dbindex="28348">
Arios fou un metge grec (el seu nom apareix de vegades escrit Atios) probablement del segle V ja que parla als seus escrits de Sant Ciril (patriarca d'Alexandria mort el 444) i de Petros Arquiater, metge del rei ostrogot Teodoric.

Es esmentat per Alexandre Tallianos que va viure al segle VI. Va nixer a Amida i va estudiar a Alexandria. Fou probablement cristi. En alguns escrits apareix con comes obsequii, magistrat encarregat de l atenci al emperador. Amb aquest ttol exerc a Constantinoble.

Va escriure alguns tractats de medicina sobre matries diverses, entre elles sobre la fstula. El treball original grec es va perdre en part i el que es va conservar fou publicat a Vencia el 1534 sota el ttol "Aetii Amideni Librorum Medicinaiium tomus primus; primi scilicet Libri Octo nunc primum in lucem editi, Graece", del qual el segon volum mai va aparixer. Alguns captols d un dels llibres (el nov) foren publicats en grec i llat per J. E. Hebenstreit el 1757 sota el ttol "Tentarnen Philologicum Medicum super Aetii Amideni Sjiiopsis Medicorum Veterum" i (segona part) "Aetii Amideni Apendice....Specimen alterum"; altres captols foren publicats per J. Magnus el 1817 amb el ttol "Commentationum in Aetii Amideni Medici Ta Specimen Primum". Altres captols del llibre vint-i-cinqu foren publicats per J. C. Horn el 1654 amb el ttol "De Significationibus Stellarum". Sis llibres (del vuit al tretz) foren publicata a Basilea el 1533 sota el ttol "Aetii Antiocheni Medici de cognoscendis et curandis Morbis Sermones Sex jam priinum in lucem editi". I la resta dels 10 llibres conservats ho foren a Basilea per J.B. Montanus en dos volums. Una traducci completa en llat fou publicada el 1534 a Vencia i l obra completa fou publicada el 1542 per Cornrius a Basilea.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71706" title="Aetius Sicamius" nonfiltered="3157" processed="3139" dbindex="28349">
Atius Sicmius es autor d un tractat titulat De Melancholia, sovint atribut a Gal. No se sap a quina poca va viure per no es la mateixa persona que Arios d'Amida del que sembla que fou posterior ja que esmenta el tractat del anterior al seu llibre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71707" title="Domici Afer" nonfiltered="3158" processed="3140" dbindex="28350">
Domici Afer fou un pretor rom que va exercir el crrec l any 25. Va guanyar el favor de Tiberi per haver acusat a Cludia Pulcra, parenta d'Agripina (26). Fou un fams orador, segurament el ms gran del seu temps, per aquesta circumstncia est enfosquida per les seves denncies. El 27 va acusar a Varus Quintilius, fill de Cludia Pulcra. Ms tard, a causa d alguna ofensa a Callgula, fou acusat per l'emperador al senat per amb la seva oratria va convncer a l'emperador que ell no es podia oposar a Callgula al que va qualificar del mes brillant orador i l'emperador el va perdonar i el va fer cnsol (39). Ja vell va continuar fent discursos quant ja no tenia la fludesa mental per fer-los i va perdre el seu prestigi. Va morir en el regnat de Ner, l any 60. Quintili l esmenta repetidament com el millor orador del seu temps, noms comparable a Julius Africanus i, al seu judici, fins i tot superior a aquest.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71708" title="Caia Afrnia" nonfiltered="3159" processed="3141" dbindex="28351">


Caia Afrnia fou una dama romana, esposa del senador Licini Bucci (Licinus Buccio), que va pledejar diverses vegades per causes personals davant el pretor, el que va provocar la publicaci d un edicte que prohibia a les dones pledejar. Es creu que era la germana de Lluci Afrani, cnsol el 60 aC. Va morir el 48 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71709" title="Gens Afrnia" nonfiltered="3160" processed="3142" dbindex="28352">

La gens Afrnia fou una famlia d origen plebeu de Roma esmentada des el segle II aC. El seu nic nom familiar conegut fou Stllio. A les antigues monedes s esmenten S. Afranius i M. Afranius, dels que no se sap res. Altres Afranius no es clar que pertanyeren a la mateixa gens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71710" title="Afrnius" nonfiltered="3161" processed="3143" dbindex="28353">

Afrnius fou un poeta cmic rom del segle I aC que va escriure comdies que descrivien escenes i costums romanes (Comdia Togatae)  i de la classe baixa (Comdia Tabernariae). Fou desgraciat a l amor. Va actuar fins i tot a alguna de les seves obres. Les seves obres encara eren conegudes al segle IV. Va escriure unes vint comdies, fragments de les quals encara es conserven.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71711" title="Luci Afrani" nonfiltered="3162" processed="3144" dbindex="28354">
Luci Afrani (Lucius Afranius) fou un militar rom d origen fosc (Cicer diu que "era fill d'Aulus" expressi que vol dir "persona de la que ning sap res").

Fou partidari de Gneu Pompeu i el 77 aC fou un dels llegats d aquest en la guerra contra Sertori, i mes tard oficial de Pompeu a la guerra contra Mitridates VI Eupator. Al tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposici. Afranius fou cnsol probablement el 60 aC, per no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou inefica ja que no estava dotat per les coses politiques tot i que tenia una bona predisposici pels afers militars; el 59 aC va rebre la provncia de la Gllia Cisalpina i sembla que va obtenir algunes victries sobre els gals perqu va obtenir els honors del triomf. 

Quant Pompeu va rebre l'Hispnia Citerior i l'Hispnia Ulterior durant el seu segon consolat (55 aC) va enviar coms a governadors a Afranius i Petreius (Afrani i Petreu) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma. 

Al esclatar la guerra civil el 49 aC Afrani era encara a Hispnia amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a Juli Csar que s'acostava a Hispnia desprs de dominar Itlia. Si be al principi obtingueren alguna victria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perd de Csar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a Dirraquium (Dyrrhachium), on alguns aristcrates el van acusar de traci, per va mantenir la confiana de Pompeu. Desprs de la batalla de Dyrrhacium Afrnius va recomanar tornar a Itlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, per el seu consell no fou seguit.

A la batalla de Farslia Afrani va tenir el comandament d un sector del camp. Desprs de la derrota, en no poder esperar perd, va fugir a frica, on es va unir a l exrcit pompei dirigit per Cat i Escipi, i desprs de la derrota final de Thapsus (46 aC) va intentar fugir a Mauritnia amb Faust Sulla i mil cinc-cents cavallers, per fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies desprs, segons uns per ordre de Csar i segons altres durant un mot.

El seu fill Luci Afrani (Lucius Afranius) va negociar amb Csar a Hispnia a travs de Sulpici, per salvar la vida prpia i la del seu pare. Desprs fou hostatge de Csar. La seva sort final s desconeguda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71712" title="Tit Afrani" nonfiltered="3163" processed="3145" dbindex="28355">
Tit Afrani (Titus Afranius o Titus Afrenius) fou un dels lders confederats a la Guerra Mrsica (90 aC).  Juntament amb Judacili (Judacilius) i Publi Ventidi (Publius Ventidius) va derrotar el llegat Gneu Pompeu Estrab i el va empaitar fins a Firmum, prop de la qual els confederats foren derrotats i Afrani va morir a la batalla. Tamb apareix esmentat com Tit Lafreni (Titus Lafrenius)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71713" title="Sext Juli Afric" nonfiltered="3164" processed="3146" dbindex="28356">

Sext Juli Afric (Sextus Julius Africanus, )  fou un escriptor rom del segle III, probablement nadiu de Lbia si b va viure part de la seva vida a Emmaus (Palestina) on Suides diu que va nixer. Quant Emmaus fou destruda pel foc va demanar a Heliogbal la seva restauraci i la nova ciutat es va dir Nicpolis (221). Desprs Africanus va anar a Alexandria per escoltar al filsof Heraclees, que desprs fou bisbe de la ciutat.

Obra.
Resten alguns escrits entre ells una carta sobre la genealogia de Jess. Suides esmenta un total de 24 llibres per Foci (Photius) diu que foren 14 i Sincelle (Syncellus) 9. Els seus llibres parlaven de medicina, agricultura, histria natural, art de la guerra i altres. 

Sembla ser el mateix Sext Juli Afric, escriptor de veterinria rom, d'poca incerta, que va deixar una obra titulada Kearoi ( sobre temes mdics. Fou publicat en traducci llatina el 1530 i desprs en grec el 1537.

Les Crniques (cronografia), la primera historia sincrnica del pobla grec i jueu, des de la Creaci (5500 aC segons els seus clculs) fins l'poca de Elagbal (221 dC).

Els cinc llibres de Crniques, dels que sls perduren alguns fragments, va ser referncia obligada per escriptors com Eusebi de Cesarea i altres autors posteriors.

Sext Juli copi de Manet, adaptn-lo a la seva mentalitat cristiana, redactant amb afan apologtic mes que d'historiador.

Tha lus.
Explica en la seva obra que, segons Tha lus hi hagu un eclipse de sol l'any 29 dC., i que aquest eclipse hauria de ser identificat amb la foscor que cobr la terra ran l'agonia de Jess a la creu (vegeu Lluc 23,44-45).
Del anomenat Tha lus noms sabem que era un autor grec o samarit de la segona meitat del segle I i que va escriure una histria universal en tres volums.
Juli refusa l'explicaci i interpreta la foscor, com un prodigi sobrenatural. 
Aix doncs Tha lus, historiador del segle I, descriu els fenmens csmics que envoltaren la mort de Jess com fets naturals.

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic Pag.63.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71716" title="Juli Afric" nonfiltered="3166" processed="3147" dbindex="28358">

Juli Afric (Iulius Africanus) fou un orador del temps de Ner possiblement fill d un altra Julius Africanus que vivia al temps de Tiberi (32). Quintili diu que era el millor orador del seu temps juntament amb Domici Afer. Era vehement i enrgic.

Fou consol sufecte l any 108. Un net amb el mateix nom fou un advocat rom de cert prestigi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71718" title="Tit Sexti Afric" nonfiltered="3167" processed="3148" dbindex="28359">

Tit Sexti Afric (Titus Sextius Africanus) fou un noble rom que fou desterrat per Agripina II. L any 62 va fer el cens a la Gllia junt amb Quint Volosi i Trebeli Mxim. Tamb fou un cnsol del 112, probablement fill o nt de l'anterior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71720" title="Agclitos" nonfiltered="3168" processed="3149" dbindex="28360">
Agclitos o Agclit (llat: Agaclytus, grec: Agaklits ), fou un escriptor grec d'poca desconeguda, que va deixar l'obra sobre "Olmpia" (),  esmentada a Suides i per Foci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71721" title="GUADEC" nonfiltered="3169" processed="3150" dbindex="28361">
La GUADEC (GNOME User and Developer European Conference en angls) s una conferncia anual d'abast europeu centrada en el desenvolupament i promoci de l'entorn d'escriptori GNOME.

La primera GUADEC va ser organitzada per en Mathieu Lacage com un acte puntual i atragu al voltant de 70 collaboradors del GNOME. Fou el primer cop que molts d'ells es van conixer en persona i, com va considerar-se tot un xit, va decidir-se donar-li una continutat anual en diferents ubicacions d'arreu d'Europa. Des de llavors, ha estat organitzada per iniciatives locals. La participaci s'ha quintuplicat des de la primera conferncia i, des del 2001, tamb ha estat possible seguir les xerrades en temps reals des d'Internet. 

 Llocs d'acollida .

 2000 Pars, (Frana);
 2001 Copenhaguen, (Dinamarca) ;
 2002 Sevilla, (Espanya);
 2003 Dubln, (Irlanda);
 2004 Kristiansand, (Noruega);
 2005 Stuttgart, (Alemanya);
 2006 Vilanova i la Geltr, (Catalunya);
 2007 Birmingham, (Anglaterra);
 2008 Istanbul, (Turquia);

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de la GUADEC;
 Campanya de petici de la GUADEC a Barcelona, que es traslladaria una vegada acceptada a Vilanova i la Geltr.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71722" title="Agalis" nonfiltered="3170" processed="3151" dbindex="28362">
Agallis (Agalis o Agallis, ) fou una escriptora de Corf que va escriure sobre Homer. Estaci esmenta un escriptor sota el nom d'Aglies (o Agllies, llat Agallias), que era de Corf, i que va escriure sobre Homer, que devia ser la mateixa persona o el seu pare.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71726" title="Agamemnnides" nonfiltered="3171" processed="3152" dbindex="28364">
Agamemnnides (llat: Agamemnonides, grec: Agamemnondes  ) s el patronmic utilitzat pels descendents d'Agamemn (Agamemnon), i especialment el seu fill Orestes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71727" title="Agapnor" nonfiltered="3172" processed="3153" dbindex="28365">
Agapnir (Agapenor, Agapnor  fou fill d'Ancaos i nt de Licurg.

Fou un mtic rei d'Arcdia i va rebre 60 vaixells d'Agammnon amb els quals va anar a lluitar amb la seva gent a la Guerra de Troia. No sols aix sin que, segons explica la llegenda, va ser un dels homes que van entrar a la ciutat amagats dins del Cavall.

A la tornada, una tempesta el va portar a la costa de Xipre, on va fundar la ciutat de Pafos i el temple d'Afrodita.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71728" title="Agapit" nonfiltered="3173" processed="3154" dbindex="28366">


Agapit, bisbe d'Aquileia c. 319-332;
Agapit de Rodes, bisbe de Rodes el 457;
Agapit de Constantinoble, diaca de Santa Sofia el 527;
Agapit I, o sant Agapit, papa (535 - 536);
Agapit II, papa (946 - 955);
Agapit fou el nom de dos sacerdots arximandrites que van participar al concili de Constantinoble dirigit per Mennes a la primera meitat del segle VI;
Agapit, metge grec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71732" title="Agapi" nonfiltered="3174" processed="3155" dbindex="28367">
Agapi (Agapius, Agpios o Agpios ) fou un metge grec d'Alexandria (Egipte) que va exercir a Constantinoble amb xit i va gaudir de molta reputaci. Amb el seu treball es va fer molt ric. Va viure al segle VI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71733" title="Agsies" nonfiltered="3175" processed="3156" dbindex="28368">

Biografies:;
Agsies d'Estamflia, militar grec ;
Agsies d'Efes, escultor grec ;
Agsies, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71739" title="Departament de Putumayo" nonfiltered="3176" processed="3157" dbindex="28369">

Putumayo s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Coln;
 Mocoa;
 Orito;
 Puerto Ass;
 Puerto Caicedo;
 Puerto Guzmn;
 Puerto Leguzamo;
 San Francisco;
 Santiago;
 Sibundoy;
 Valle del Guamez;
 Villa Garzn;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71740" title="Liceu Escolar de Lleida" nonfiltered="3177" processed="3158" dbindex="28370">
El Liceu Escolar fou una instituci educativa de Lleida fundada l'any 1906 per la parella de mestres Frederic Gods Legido i Victorina Vila Badia, sota la voluntat d'introduir un model pedaggic modern, basat en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mtua i el saber compartir.

La seva creaci va coincidir amb la obertura d'altres centre similars com van ser les escoles Horaciana, fundada per Pau Vila, Vallparads, fundada per Alexandre Gal i l'escola Mont d'Or de Manuel Ainaud Snchez. Totes, amb la voluntat de seguir el cam obert per Francesc Ferrer i Gurdia i la seva Escola Moderna.

 Petits apunts d'histria .
L'escola es va fundar l'any 1906 i les seves primeres installacions es trobaven al carrer Cavallers, nmero 22, principal. El seu creixement va ser molt gran i dos anys desprs, l'any 1908, el Liceu Escolar es va fusionar amb l'acadmia San Llus i van passar a ocupar les seves installacions situades al mateix carrer, nmero 42, a l'edifici conegut com Casa Maranyosa.

Pocs anys ms tard, a l'any 1911, la dona de Frederic Gods, Victorina Vila va fundar amb el mateix esperit la escola femenina Minerva.

A causa d'aquest augment en el numero d'alumnes les installacions del carrer Cavallers van tornar a quedar petites i es va iniciar la construcci d'un nou edifici a l'avinguda Blondel. Aquest edifici mentre es construa ja va quedar petit i va ser necessari afegir una planta ms.

L'anomenada de l'escola es va estendre per la plana de Lleida i aviat diverses institucions dels municipis dels voltants de Lleida van demanar obrir delegacions o sucursals. Les ms importants en foren:

 1914 a Balaguer;
 1916 a Almacelles;
 1917 a Castellser;
 1918 a Bellcaire d'Urgell;
 1919 a Alcampell;
 1920 a Bellvs;

El seu fundador, Frederic Gods, va morir el 16 de juliol de 1920, a Snaillac (Frana). La direcci de l'escola va continuar en mans dels mateixos professors que fins llavores treballaven al centre; a l'any 1929, mossn Joan Montanes va passar a ser-ne director.

 Final .

El final de l'escola va ser trgic. A les 15.40 hores del dia 2 de novembre de 1937 l'escola fou destruda durant els bombardejos de Lleida fets pel bndol Nacional. Sempre s'havia establert que el bombardeig es va fer utilitzant la Legi Cndor, per investigacions recents han demostrat l'autoria de la aviaci italiana. Durant l'atac moriren 48 nens i diversos professors que en aquells moments feien classe. Mai es podr saber si el bombardeig va ser un error o un objectiu militar donada la  vinculaci de l'escola amb les joventuts republicanes de Lleida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71741" title="Quindo" nonfiltered="3178" processed="3159" dbindex="28371">

Quindo s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Armenia;
 Buenavista;
 Calarc;
 Circasia;
 Crdoba;
 Filandia;
 Gnova;
 La Tebaida;
 Montenegro;
 Pijao;
 Quimbaya;
 Salento;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71742" title="Risaralda" nonfiltered="3179" processed="3160" dbindex="28372">

Risaralda s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Apia;
 Balboa;
 Beln de Umbra;
 Dosquebradas;
 Guatica;
 La Celia;
 La Virginia;
 Marsella (Colmbia)Marsella;
 Mistrato;
 Pereira;
 Pueblo Rico;
 Quincha;
 Santa Rosa de Cabal;
 Santuario;

Enllaos externs.
 Governaci de Risaralda;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71743" title="Departament de Sucre" nonfiltered="3180" processed="3161" dbindex="28373">

Sucre s un departament de Colmbia.

Municipis.
 Buenavista;
 Caimito;
 Chaln;
 Coloso;
 Corozal;
 Galeras;
 Guaranda;
 La Unin;
 Los Palmitos;
 Majagual;
 Morroa;
 Ovejas;
 Palmito;
 Sampus;
 San Benito Abad;
 San Juan Betulia;
 San Marcos;
 San Onofre;
 San Pedro;
 Sinc;
 Sincelejo;
 Sucre;
 Tol;
 Toluviejo;

 Enllaos externs.
 ;
 Governaci de Sucre;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71744" title="Tolima" nonfiltered="3181" processed="3162" dbindex="28374">

Tolima s un departament de Colmbia. Fou creat el 1861, i anteriorment formava part del Departament de Cundinamarca.

Municipis.
 Alpujarra;
 Alvarado;
 Ambalema;
 Anzoategui;
 Armero (Guayabal);
 Ataco;
 Cajamarca;
 Carmen Apicala;
 Casabianca;
 Chaparral;
 Coello;
 Coyaima;
 Cunday;
 Dolores;
 Espinal;
 Falan;
 Flandes (Tolima);
 Fresno;
 Guamo;
 Herveo;
 Honda;
 Ibagu;
 Icononzo;
 Lerida;
 Libano;
 Mariquita;
 Melgar;
 Murillo;
 Natagaima;
 Ortega;
 Piedras;
 Planadas;
 Prado;
 Purificacion;
 Rioblanco;
 Roncesvalles;
 Rovira;
 Saldana;
 San Antonio;
 San Luis;
 Santa Isabel;
 Suarez;
 Valle de San Juan;
 Venadillo;
 Villahermosa;
 Villarrica;

Enllaos externs.
Governaci de Tolima ;
Cibertol ;
Deportes Tolima   ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71745" title="Departament de Vaups" nonfiltered="3182" processed="3163" dbindex="28375">

Vaups s un departament de Colmbia, fronterer amb Brasil.

Municipis.
 Acaricuara;
 Caruru;
 Mit (municipality);
 Pacoa;
 Papunahua;
 Taraira;
 Villa Ftima;
 Yavarate;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71746" title="Departament de Vichada" nonfiltered="3183" processed="3164" dbindex="28376">

Vichada s un departament de Colmbia, que fa frontera amb Veneuela.

Municipis.
 Cumaribo;
 La Primavera;
 Puerto Carreo;
 San Jose de Ocune;
 Santa Rita;
 Santa Rosalia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71747" title="Departament de Santander" nonfiltered="3184" processed="3165" dbindex="28377">

Santander s un departament de Colmbia, un dels originaris Estats Units de Colmbia.

 Provncies .
El departament est sotsdividit en provncies:

 Soto;
 Comunera;
 Guanent;
 Vlez;
 Garca Rovira;
 Mares;

 Municipis .
 Aguada;
 Albania;
 Aratoca;
 Barbosa;
 Barichara;
 Barrancabermeja;
 Betulia;
 Bolvar;
 Bucaramanga;
 Cabrera;
 California;
 Capitanejo;
 Carcasi;
 Cepita;
 Cerrito;
 Charala;
 Charta;
 Chima;
 Chipata;
 Cimitarra;
 Concepcin;
 Confines;
 Contratacin;
 Coromoro;
 Curiti;
 El Crmen;
 El Florin;
 El Guacamayo;
 El Peon;
 El Playn;
 Encino;
 Enciso;
 Floridablanca;
 Galan;
 Gambita;
 Girn;
 Guaca;
 Guadalupe;
 Guapota;
 Guavata;
 Guepsa;
 Hato;
 Jesus Mara;
 Jordan;
 La Belleza;
 Landazuri;
 La Paz;
 Lebrija;
 Los Santos;
 Macaravita;
 Mlaga;
 Matanza;
 Mogotes;
 Molagavita;
 Ocamonte;
 Oiba;
 Onzaga;
 Palmar;
 Palmas Socorro;
 Paramo;
 Piedecuesta;
 Pinchote;
 Puente Nacional;
 Puerto Parra;
 Puerto Wilches;
 Rionegro;
 Sabana de Torres;
 San Andrs;
 San Benito;
 San Gil;
 San Joaqun;
 San Jose Miranda;
 San Miguel;
 Santa Brbara;
 Santa Helena del Opn;
 San Vicente de Chucur;
 Simacota;
 Socorro;
 Suaita;
 Sucre;
 Surata;
 Tona;
 Valle San Jos;
 Vlez;
 Vetas;
 Villanueva;
 Zapatoca;



 Enllaos externs .
Governaci de Santander;
Observatori de Salud Pblica de Santander;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71749" title="Norte de Santander" nonfiltered="3185" processed="3166" dbindex="28378">

Norte de Santander s un departament de Colmbia, fronterer amb Veneuela.

Municipis.
 Abrego;
 Arboledas;
 Bochalema;
 Bucarasica;
 Cachira;
 Cacota;
 Chinacota;
 Chitaga;
 Convencion;
 Ccuta;
 Cucutilla;
 Durania;
 El Carmen;
 El Tarra;
 El Zulia;
 Gramalote;
 Hacari;
 Herran;
 Labateca;
 La Playa;
 Los Patios;
 Lourdes;
 Mutiscua;
 Ocana;
 Pamplona;
 Pamplonita;
 Ragonvalia;
 Salazar;
 San Calixto;
 San Cayetano;
 Santiago;
 Sardinata;
 Silos;
 Teorama;
 Tibu;
 Toledo;
 Villa Caro;
 Villa Rosario;

 Enllaos externs.
 Governaci de Norte de Santander;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71750" title="Valle del Cauca" nonfiltered="3186" processed="3167" dbindex="28379">

Valle del Cauca s un departament de Colmbia. La capital s Cali.

 Municipis .

 Alcal;
 Andaluca;
 Ansermanuevo;
 Argelia;
 Bolvar;
 Buenaventura;
 Buga;
 Bugalagrande;
 Caicedonia;
 Cali;
 Candelaria;
 Cartago;
 Dagua;
 Darin (Calima);
 El Aguila;
 El Cairo;
 El Cerrito;
 El Dovio;
 Florida;
 Ginebra;
 Guacari;
 Jamund;
 La Cumbre;
 La Unin;
 La Victoria;
 Obando;
 Palmira;
 Pradera;
 Restrepo;
 Riofrio;
 Roldanillo;
 San Pedro;
 Sevilla;
 Toro;
 Trujillo;
 Tulu;
 Ulloa;
 Versalles;
 Vijes;
 Yotoco;
 Yumbo;
 Zarzal;

Enllaos externs.
;
Colmbia Citypopulation;
Governaci del Valle del Cauca;
Alcalda de Santiago de Cali;
Cali es Cali;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71751" title="San Andrs y Providencia" nonfiltered="3187" processed="3168" dbindex="28380">

San Andrs y Providencia s un departament insular de Colmbia. s un arxiplag davant les costes de Nicaragua.

 Municipis .
 Providencia y Santa Catalina;
 San Andrs;

 Enllaos externs .
Pgina turista amb petit mapa ;
Informaci ;
Turisme a San Andrs ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71752" title="Provncia de Salta" nonfiltered="3188" processed="3169" dbindex="28381">

Salta s una provncia de l'Argentina, situada al nord-oest. Limita al nord amb Jujuy i Bolvia, a l'est amb el Paraguai, i les provncies Formosa i Chaco, al sud amb les provncies Santiago del Estero, Tucumn i Catamarca, i a l'oest amb Xile.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71757" title="ragorn" nonfiltered="3189" processed="3170" dbindex="28382">
 
ragorn s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels protagonistes principals dEl Senyor dels Anells. Com a ragorn II, era el capit dels dnedain del nord, hereu del llinatge d'Elndil, i desprs de la derrota del Senyor Fosc va ser coronat amb el nom d'Elssar Telecontar com a primer rei del Regne Reunificat.

Biografia.
Abans de la descoberta de l'Anell.
ragorn va nixer l'any 2931 de la Tercera Edat, fill d'rathorn II i la seva esposa Gilraen. Era del llinatge d'Elndil a travs de la lnea de Valndil, que desprs de la desfeta del Regne d'rnor al Nord ostentaven el ttol de caps dels dnedain (homes de l'oest). De fet, els que els havien conegut a tots dos afirmaven que fsicament ragorn s'assemblava molt a Elndil.

Quan ragorn noms tenia dos anys, el seu pare va morir tot caant orcs quan una fletxa li va travessar l'ull. ragorn va ser portat a Rivendell per ser educat, i a petici de la seva mare, la seva identitat es va mantenir en secret per a protegir-lo. Va ser rebatejat com a Estel ("Esperana" en sindarin)

No se li va revelar la seva identitat fins la majoria d'edat, als 20 anys. Aleshores, N'lrond va comunicar a "Estel" el seu veritable nom, i li va entregar les relquies familiars: els fragments de Nrsil, i l'anell de Brahir. A partir d'aleshores, va assumir el seu rol com a setz Cap dels Dnedain i Capit dels Muntaners del Nord.

ragorn va conixer Gndalf el Gris, i es van fer bons amics. A petici d'ell, va comenar a patrullar les fronteres de la Comarca. Els homes i hbbits que all vivien el batejaren amb el malnom de Gambs.

Tamb va emprendre llargs viatges, servint (sense revelar la seva identitat) en els exrcits del rei Thngel de Rhan i el senescal Echtelion II de Gndor. 

Quan Arwen, filla d'lrond, havia tornat a Rivendell desprs de viure uns anys amb Galdriel i Cleborn (els seus avis) a Lrien, ragorn se n'enamorar. Anys ms tard, al tornar dels seus viatges, van prometre's a Lrien. Per lrond s'opos al matrimoni (que implicava que Arwen passaria a ser mortal i moriria com els homes), mentre ragorn no fos rei de facto dels antics regnes d'rnor i Gndor.

L'any 3009, Gndalf va demanar a ragorn d'anar a buscar a Gllum. Va aconseguir capturar la criatura als Aiguamolls Morts, a prop de Mrdor, i el va entregar a Gndalf perqu l'interrogus.

El Senyor dels Anells.

El 30 de Setembre de l'Any 3018 de la Tercera Edat, ragorn esperava a la taverna del Cavallet Presumit, a Bree, l'arribada d'un grup de hbbits de la Comarca. All es va presentar com a Gambs a en Frodo Saquet, i a partir d'aleshores va guiar-lo en el seu viatge.

A partir d'aquest punt, l'hereu d'Elndil va implicar-se completament en la missi de l'Anell. Va participar en el Consell de N'lrond, va ser un membre de la Germandat de l'Anell, i la va liderar desprs que Gndalf caigus a Mria. Quan la germandat es dissolgu, va participar en la Batalla de la Gorja d'en Helm i en la desfeta d'sengard.

Va reclamar per primer cop els drets que per llinatge li pertocaven davant de Suron, a travs del palantir. Formava part d'una estratgia per distreure al Senyor Fosc de la incursi de Frodo a Mrdor per destrur l'Anell. Va demostrar ms enll del dubte els seus drets a ocupar el tron quan va comandar l'exrcit dels morts, que noms podien rebre ordres del rei veritable.

La seva inesperada arribada a la Batalla dels Camps de Plennor va fer canviar el sentit de la batalla obtenint una victria decisiva davant les hosts de Mrdor. Desprs d'aquesta gesta i de les magnfiques habilitats com a curador que va demostrar desprs de la batalla, la gent de Gndor (que originalment mostrava certes reticncies envers el llinatge del Nord) va aclamar a ragorn.

ragorn va liderar els homes de Gndor en l'ltima marxa desesperada cap a la Porta Negra de Mrdor, per distreure encara ms l'atenci de Suron. L'estratgia va tenir xit: l'anell fou destrut, Suron fou enderrocat i la fortalesa de Brad-dr s'enfons.

Desprs de la caiguda de Suron.

Un cop derrotat el Senyor Fosc, l'any 3019 de la Tercera Edat, ragorn va ser coronat com a Rei Elssar ("Pedra lfica" en sindarin). Va casar-se amb Arwen poc desprs i va governar el Regne Reunificat d'rnor i Gndor fins l'any 120 de la Quarta Edat (seria el 3141 de la tercera). El seu regnat va ser de gran harmonia i prosperitat, i les relacions entre homes, elfs i nans es van estrnyer. Va morir a l'edat de 210 anys, desprs de 120 anys de regnat. El seu fill Eldrion va succeir-lo. Entristida per la mort del seu marit, Arwen moria l'any desprs.






Genealogia dels Mig-elfs.


Llinatge dels dnedain d'Elndil a ragorn.

La lnea dinstica entre Elndil i ragorn s una lnea directa ininterrompuda durant ms de tres mil anys. ragorn s el quarant descendent d'Elndil, a travs de deu reis d'rnor, quinze reis d'rthedain i quinze capitans dels dnedain del nord:

Reis d'rnor: Elndil, Isldur, Valndil, ldacar, Arntar, Trcil, Tarndor, Valndur, Elndur, Erndur.
Reis d'Arthedain: mlaith, Bleg, Mllor, Clepharn, Celebrndor, Mlvegil, rgeleb I, rveleg I, raphor, rgeleb II, rvegil, rveleg II, raval, raphant, rvedui.
Capit dels dnedain: ranarth, rahael, ranuir, ravir, ragorn I, raglas, rahad I, ragost, ravorn, rahad II, rassuil, rathorn I, rgonui, rador, rathorn II.

 Adaptacions .
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Viggo Mortensen interpreta a ragorn en les tres pellcules de la trilogia. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71759" title="Agastes" nonfiltered="3190" processed="3171" dbindex="28383">
Agastes fou un escultor grec d'Efes, fill de Dositeos.

La seva obra mes coneguda es l esttua anomenada Borghese gladiator (que podria voler representar en realitat a Aquilles)  que es conserva al Louvre; fou descoberta junt amb l' Apollo Belvidere a les runes d un palau imperial a Antium (Capo d'Anzo). Va viure vers el segle IV aC. 

Un Agsies fou pare d'Herclides per no se sap si fou la mateixa persona.

Un altre escultor del mateix nom i tamb d'Efes, fill de Menfilos s esmentat a una inscripci, i se suposa que va exercir a Delos en temps que l illa era sota domini rom, vers el 100 dC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71766" title="Agasicles" nonfiltered="3191" processed="3172" dbindex="28384">
Agasicles o Agesicles o Hegesicles () fou rei d'Esparta, el tretz de la lnia dels Prclides i contemporani del agade Lle. Va succeir al seu pare Arquidam vers el 600 aC o 590 aC. 

Durant el seu regnat es va lliurar una guerra contra Tegea que no va tenir xit, per va guanyar altres guerres de les que res se sap.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71767" title="Agstenes" nonfiltered="3192" processed="3173" dbindex="28385">
Agstenes fou rei d'lida, fill de Augeies al que va succeir al tron. Va tenir un fill de nom Polixenos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71768" title="Agatngelos" nonfiltered="3193" processed="3174" dbindex="28386">
Agatngelos (Agathangelus), fou un escriptor grec, fill de Calistrat, que va escriure la biografia de Gregori el Illuminat d'Armnia en grec, per no se sap en quina data va viure. El seu llibre es conserva a Pars i Florncia, i fou publicat dins lActa Sanctorum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71769" title="Agatgetos" nonfiltered="3194" processed="3175" dbindex="28387">
Agatgetos (Agathagetus, ) fou un poltic de Rodes que va prendre partit pels romans i va intentar convncer al govern de l illa d aliar-se a Roma vers el 171 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71770" title="Agatrquides" nonfiltered="3195" processed="3176" dbindex="28388">
Agatrquides (Agatharchides, ), o Agatarc (Agatharchus )  fou un escriptor grec nascut a Cnidos. Fou patrocinat per un home anomenat Cinnaeus i va estudiar a l'escola peripattica de filosofia i va escriure alguns llibres sobre histria i geografia. Fou secretari d'Herclides Lembos que va viure en el regnat de Ptolomeu Filometor (mort el 146 aC). Desprs fou tutor d'un prncep lgida durant la seva minoria (un dels dos fills del rei Ptolomeu Fiscon), be Alexandre o be Soter, que van regnar amb la seva mare. (Ptolomeu II Soter era menor quant fou proclamat el 117 aC i Alexandre ja era major al ser proclamat el 107 aC).

Photios dona una llista dels treballs de Agatrquides: un sobre sia en 10 llibres, un sobre Europa en 49 llibres, un sobre la mar Eritrea en 5 llibres (dels quals Photios dona un extracte dels volums I i V), un sobre el pas dels Troglodites en 5 llibres.
Tamb va escriure un llibre histric en 30 volums dels que Ateneu n'esmenta els volums del XII al XXX. Va escriure en dialecte tic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71771" title="Agatrquides de Samos" nonfiltered="3196" processed="3177" dbindex="28389">
Agartquides de Samos fou un escriptor grec esmentat per Plutarc com autor d'un treball sobre Prsia. El seu nom podria ser realment Agatrsides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71772" title="Agatarcos de Siracusa" nonfiltered="3197" processed="3178" dbindex="28390">
Agatarc o Agatarcos de Siracusa (Agatharchus, ) fou un militar siracus que va dirigir la flota que el 413 aC va visitar els ports aliats i va lluitar contra els atenencs. El mateix any fou un dels comandants a la decisiva batalla naval del port de Siracusa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71773" title="Agatarcos" nonfiltered="3198" processed="3179" dbindex="28391">

Agatarc o Agatarcos ( (Agatharchus, ) fou un artista atenenc del segle V aC que va inventar els decorats a les representacions teatrals, fet que Aristtil va atribuir a Sfocles. Els seus decorats eren permanents, no variaven amb les obres i probablement eren fons que imitaven un palau o un temple. La seva fama com a artista fu que Alcibades l'obligus a decorar casa seva pintant els murs amb escenes nobles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71774" title="Agatarcos de Samos" nonfiltered="3199" processed="3180" dbindex="28392">
Agatarc o Agatarcos de Samos  (Agatharchus, ) fou un pintor grec natural de Samos i fill d'Eudem, contemporani d'Alcibades vers la segona meitat del segle V aC. Fou un pintor de cert mrit i fama.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71775" title="Agatmeros" nonfiltered="3200" processed="3181" dbindex="28393">

Agatmeros o Agatmer (Agathemerus, Agathmeros  fou un escriptor grec, fill d'Ort, que va escriure una obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu pupil Fil.

Segurament visqu vers el segle IV ja que esmenta Bizanci com "l'antiga ciutat" i es pensa que perqu al seu temps ja es deia Constantinoble (desprs del 330), per altres pensen que fou del segle III.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71776" title="Claudi Agatmeros" nonfiltered="3201" processed="3182" dbindex="28394">

Claudi Agatmeros o Claudi Agatmer (Claudius Agathemerus, ), fou un metge grec del segle I. 

Va nixer a Lacedemnia i fou pupil del filsof Cornut a casa del qual es va fer amic del poeta Persi (vers l'any 50). Suetoni l'esmenta com Agatern (Agaternus) per degut a un error. Portava el nom de Claudi perqu la seva famlia era clienta de la gens Cludia de Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71778" title="Agties" nonfiltered="3202" processed="3183" dbindex="28395">
Agties (Aghatias, ) fou un poeta retric i historiador grec nascut a Mirina a Elia (a la vora del reiu Ptic) vers el 536 o 537, i educat a Alexandria.

El 554 va anar a Constantinoble on vivia el seu pare i va estudiar llei romana uns anys, i va exercir amb xit com advocat tot i que va continuar practicant la poesia, rebent el renom de  (advocat). Es creu que va morir poc temps desprs que l emperador Tiberi II Thrax el 582 i la proclamaci de Maurici, quant tenia uns 45 anys. Fou cristi. Va dedicar obres al decuri Teodor, a Paulus Silentiarius Eutycianus el jove (fill de Cirus Florus), i al ex cnsol Macednios. 

Va deixar una collecci de poemes d'amor en nou llibres escrits en hexmetres tirulada ,  una antologia de poemes d autors antics i contemporanis en set llibres titulada , i el seu principal treball  "Agathiae Scholastic Myrinensis Historiarum libri V " (grec: ), una histria que va del 553 al 558 en cinc llibres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71779" title="Agtinos" nonfiltered="3203" processed="3184" dbindex="28396">
Agati o Agtinos (Agathinus, Agthinos ) fou un metge grec que va fundar una escola a la que es va donar el nom de Episinttics probablement una variant dels eclctics. 

Va nixer a Esparta al segle I i fou pupil d'Ateneos i tutor d'Arqugenes. s esmentat freqentment per Gal que l inclou dins l'escola dels Pneumtics. No es conserven els seus escrits mes que en uns pocs fragments de la collecci Matthei (XXI Veterum el Clarorum Medicorum Graecorum Varia Opuscula).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71780" title="Agatoclea" nonfiltered="3204" processed="3185" dbindex="28397">
Agatoclea (Agathoclea, ) fou l amant del rei egipci Ptolomeu IV Filopator (221 aC-204 aC) i germana del seu ministre Agtocles. 

Eren fills de la ambiciosa Oenant que els va presentar al rei. Agtocles i la seva germana exerciren sobre el rei fora influencia i Ptolomeu va fer matar a la seva dona i germana  Arsinoe III Eurdice i llavors Agatoclea va esdevenir amistanada del rei.

A la mort del rei el 205 aC Agtocles, Agatoclea i els seus cmplices van amagar la noticia per tenir temps d apoderar-se del tresor reial i van conspirar per collocar a Agtocles al tron, per amb collaboraci amb Sosbios, tutor del jove Ptolomeu V Epifanes van decidir de collocar aquest al tron el 204 aC, i el nou rei va quedar sota la tutela d'Agatoclea. 

Aviat els macedonis i egipcis d'Alexandria es van revoltar sota la direcci de Tleplemos; el palau reial fou rodejat pels rebels una nit, fins que hi van entrar. Agtocles i Agatoclea van implorar per les seves vides per en debades. Agtocles fou mort pels seus propis companys per evitar-li una mort mes cruel; i Agatoclea, junt amb les seves germanes i la mare, es van refugiar a un temple, per foren mortes per les turbes. Tots els que havien tingut alguna part en la mort d'Eurdice foren executats.

Un altra Agatoclea, nascuda a Acarnnia, que era filla d'Aristmenes, tamb va tenir molt de poder a Egipte en un altre moment.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71783" title="Agtocles" nonfiltered="3205" processed="3186" dbindex="28398">

Biografies:;
Agtocles d'Atax, escriptor grec;
Agtocles de Czic, historiador grec;
Agtocles de Milet, escriptor grec;
Agtocles de Quios, escriptor grec;
Agtocles de Samos, escriptor grec;
Agtocles de Siracusa, tir de Siracusa;
Agtocles de Tesslia, pare de Lismac de Trcia;
Agtocles de Trcia, fill de Lismac de Trcia;
Agtocles (ministre), ministre del rei egipci Ptolomeu IV Filopator;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71784" title="Agtocles (ministre)" nonfiltered="3206" processed="3187" dbindex="28399">
Agtocles fou ministre del rei egipci Ptolomeu IV Filopator (221 aC-204 aC) i germ de l amistanada del rei Agatoclea. 

Ambds eren fills de la ambiciosa Oenant que els va presentar al rei. Agtocles i la seva germana exerciren sobre el rei fora influencia i Ptolomeu va fer matar a la seva dona i germana  Arsinoe III Eurdice.

A la mort del rei el 205 aC Agtocles i els seu cercle de collaboradors van amagar la noticia per tenir temps d apoderar-se del tresor reial i van conspirar per collocar a Agtocles al tron per finalment van decidir, gracies a la collaboraci de Sosbios, tutor del jove Ptolomeu V Epifanes, de collocar aquest al tron el 204 aC per sota la tutela d'Agatoclea.

Aviat els macedonis i egipcis d'Alexandria es van revoltar sota la direcci de Tlepolemos; el palau reial fou rodejat pels rebels una nit fins que hi van entrar. Agtocles i Agatoclea van implorar per les seves vides per en debades. Agtocles fou mort pels seus propis companys per evitar-li una mort mes cruel; i Agatoclea, junt amb les seves germanes i la mare, es van refugiar a un temple per foren mortes per les turbes. Tots els que havien tingut alguna part en la mort d'Eurdice foren executats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71785" title="Agtocles de Czic" nonfiltered="3207" processed="3188" dbindex="28400">
Agtocles de Czic (Agathocles, ) fou un historiador grec que va escriure una histria de Czic. Athenais diu que era en part de Czic i en part de Babilnia i sembla que va nixer a aquesta darrera per va viure a Czic gaireb sempre. La seva obra es va perdre i noms Athenais en fa un resum de dos dels volums. Tamb va escriure sobre l'origen de Roma. La seva poca s desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71786" title="Agtocles d'Atax" nonfiltered="3208" processed="3189" dbindex="28401">
Agtocles d'Atax (Agathocles, ) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre l'art de la pesca titulat . No se sap en quina poca va viure.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71787" title="Agtocles de Quios" nonfiltered="3209" processed="3190" dbindex="28402">
Agtocles de Quios (Agathocles, ) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre agricultura. L'poca a la que va viure no se sap amb seguretat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71788" title="Agtocles de Milet" nonfiltered="3210" processed="3191" dbindex="28403">
Agtocles de Milet (Agathocles, ) fou un escriptor grec d'poca desconeguda que va escriure un llibre sobre rius.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71789" title="Agtocles de Samos" nonfiltered="3211" processed="3192" dbindex="28404">
Agtocles de Samos (Agathocles, ) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre dret rom, en relaci a la constituci de Pessinus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71790" title="Agatdemon" nonfiltered="3212" processed="3193" dbindex="28405">


Agatdemon (gegraf), geograf grec;

Agatdemon (gramtic), gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71791" title="Agton" nonfiltered="3213" processed="3194" dbindex="28406">


Agton de Macednia, germ de Asandre de Cria;

Agton d'Atenes, poeta atenenc;

Agton de Samos, escriptor grec;

Agton I, papa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71792" title="Agton de Samos" nonfiltered="3214" processed="3195" dbindex="28407">

Agton de Samos o Agat de Samos (Agathon, ) fou un escriptor grec natural de Samos que va escriure un llibre sobre Esctia i un altre sobre rius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71793" title="Aghton" nonfiltered="3215" processed="3196" dbindex="28408">
Agthon fou un clergue que fou primer lector i desprs llibreter a Constantinoble. El 680 com a primer lector fou notari al VI Concili general que va condemnar l heretgia monotelista i va enviar cpies de les actes als cinc patriarques. Va escriure un opuscle l'any 712 en contra de  l'Emperador  Filpic Bardanes que va regnar entre el 711 i el 713 i que va voler restaurar el monotelisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71794" title="Agatstenes" nonfiltered="3216" processed="3197" dbindex="28409">
Agatstenes (Agathosthenes,  fou un historiador i filsof grec de poca incerta, esmentat per Joan Tzetzes. La seva obra es diu  Asitica Carmina; tamb va escriure una histria de Naxos que no es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71796" title="Agatille d'Arcdia" nonfiltered="3217" processed="3198" dbindex="28410">
Agatille d'Arcdia (Agathyllus, Agthyllos ) fou un poeta grec elegac, esmentat per Dions en referncia a l histria d'Enees i la fundaci de Roma. Dions en van conservar alguns dels seus versos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71797" title="Agelades" nonfiltered="3218" processed="3199" dbindex="28411">
Agelades (llat Ageladas, grec ) fou un escultor grec nascut a Argos. Fou el mestre de Fdies, Mir i Policlet.

Va fer una esttua de Clestenes que fou un atleta que va guanyar una prova a la LXVI olimpada. Va fer tamb esttues de Timasiteos de Delfos (executat per la seva participaci en el intent contra Isgores) i Anocos de Tarent (aquest darrer va guanyar una prova a la LXV olimpada) . Aquestes dades fan que es pugui situar el seu naixement a l'entorn del 540 aC. 

Una altra obra d'Agelades foren unes esttues de les tres Muses representant els estils diatnic, cromtic i enharmnic de la musica grega. Tamb va fer una esttua de Zeus per encrrec dels messnics de Naupactos, per com que els messnics no es van establir a Naupactos fins el 455 aC les dues dates semblen contradictries i se suposa que pogueren existir dos escultors del mateix nom, un d'ells nascut a Sici, que seria ms de mig segle posterior al primer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71798" title="Agelaos de Naupactos" nonfiltered="3219" processed="3200" dbindex="28412">

Agelaos de Naupactos (Agelaus, ) fou un poltic etoli esmentat per primer cop el 221 aC quant va negociar una aliana entre el cap illiri Escerdlides i els etolis. Es diu que fou la seva persuasi la que va induir a Filip V de Macednia a fer la pau amb la Lliga Etlia (218 aC). El 217 aC fou elegit estrategos de la lliga per la seva poltica partidria de la pau li va provocar molts enemics i es va retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71799" title="Agnor (fill de Posid)" nonfiltered="3220" processed="3201" dbindex="28413">
Segons la mitologia grega, Agnor fou un rei de Fencia, fill de Posid i de Lbia.

Casat amb Telefaassa, fou pare de Cadme, d'Europa, de Fnix i de Clix.

Desprs del rapte d'Europa per Zeus, envi els seus fills a trobar-la i els prohib que tornessin sense ella.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 11-12.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71800" title="Agpolis" nonfiltered="3221" processed="3202" dbindex="28414">
Agpolis de Rodes (Agepolis, ) fou un poltic rodi, que fou enviat com ambaixador al cnsol rom  Quint Marci Filip,  el 169 aC durant la guerra contra Perseu i va tenir una entrevista amb ell prop d'Heraclea a Macednia. Al segent any fou enviat com ambaixador a Roma, substituint a Agesloc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71801" title="Agesander" nonfiltered="3222" processed="3203" dbindex="28415">

Agesander o Agesandre (Agesander, ) fou un escultor nadiu de Rodes esmentat noms per Plini i del que noms es coneix una obra: en collaboraci a Polidor i Atenodor de Rodes va esculpir un grup conegut com els Laocons que es un dels exemples de mxima perfecci en escultura. El grup fou descobert el 1505 prop dels banys de Tit a un tur rom i avui s al museu Vatic.

Agesander fou el pare d'Atnodor segons la inscripci del pedestal del grup i es pensa que tamb ho fou de Polidor i d'Agesndrides.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71803" title="Agesianax" nonfiltered="3223" processed="3204" dbindex="28416">
Agesianax (grec: ) fou un poeta grec del que Plutarc en va preservar un fragment que no s ha pogut establir si era part d un poema pic o didctic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71804" title="Agesdamos" nonfiltered="3224" processed="3205" dbindex="28417">
Agesdamos o Agesdam (Agesidamus, {{          }}) fou un atleta grec, fill d'Arqustrat de la Lcrida, que el 476 aC va guanyar la prova de boxa, esdeveniment que Pndar situa a les Olimpades X i XI per els escolstics situen als LXXIVC jocs olmpics de l'antiguitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71805" title="Agesilau I" nonfiltered="3225" processed="3206" dbindex="28418">
Agesilau I (Agesilaus, ) fou el sis rei agade d'Esparta (excls Aristodem), fill de Dorisos. Segons Apollodor d'Artemita va regnar 44 anys i va morir el 886 aC. Pausnies diu que va tenir un regnat curt i el situa al temps de Licurg.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71806" title="Agesilau II" nonfiltered="3226" processed="3207" dbindex="28419">
Agesilau II, (Agesilaus, ) fill de Arquidam II i d'Euplia (segona dona d'Arquidam). Va succeir a son germanastre Agis II com a 19 rei de la lnia Euripntida o Prclida. Va eliminar a Leotquides, el seu nebot fill d'Agis II,  del que se sospitava un naixement espuri. Va regnar del 398 aC al 361 aC. 

El 394 aC Esparta va assolir l hegemonia de Grcia. Del 394 al 387 aC es va desenvolupar la guerra Corntia o Primera Guerra Tebana i va perdre l hegemonia per aquesta fou restaurada per la pau d'Antlcides el 387 aC. El 378 aC Tebes va recuperar la independncia; Esparta va tornar a perdre l hegemonia i tot i que la va recuperar parcialment el 371 aC, la batalla de Leuctres van suposar la perdua i es van iniciar nou anys de dura lluita fins a la seva mort.

De la joventut d'Agesilau no se n tenen noticies, i noms se sap que era molt amic de Lisandre. Va pujar al tron quant tenia uns 40 anys. El 397 aC es va produir el complot de Cinad, un intent contra l aristocrcia dirigit per Cinad, que va fracassar i el seu lder fou executat. 

Al tercer any de regnat (396 aC) va anar a sia Menor. Va passar el hivern a Aulide a Becia i va desembarcar a sia Menor on les ciutats gregues eren amenaades pels perses, arribant fins a Efes on va establir el seu quarter general. Els espartans van assolar la Frgia Helespntica. El 395 aC el strapa persa Tisafernes  va atacar les ciutats de Jnia per fou derrotat pels espartans ajudats per contingents de les ciutats jniques, a la riba del Pactolos. Agesilau va desconcertar als perses amb les seves rapides marxes  i els va tornar a derrotar a la plana de Sardes, a Coloses, a Pelte i a Cal Dagi. En canvi per mar fou derrotat per l'atenenc Con al servei de Prsia, a Abarindos a la costa cria. El rei persa va desconfiar de Tisafernes i en va ordenar la mort, execuci que va portar a terme Tiraustes que seguidament va ocupar el crrec vacant de strapa de Sardes. Tiraustes va enviar a Grcia al rodi Timcrates amb l objecte de formar una lliga contra Esparta. L esclat de la guerra de Corint (395 aC)  va obligar a Agesilau a tornar a Grcia. Va tornar rpidament per l anomenada ruta reial persa o ruta de Xerxes i va arribar de derrotar els aliats a Queronea (agost del 394 aC). 

El 393 aC va envair l'Arglida i la va assolar; el 392 aC va envair territori de Corint ; el 391 aC va sotmetre Acarnnia; desprs ja no se l esmenta en els anys de guerra que van seguir. El 387 aC es va signar la pau d'Antalcides.

El 385 aC va rebutjar el comandament contra la ciutat de Mantinea. El 378 aC li fou confiat el comandament contra Tebes i per dos anys va intentar atacar la ciutat sense xit. Desprs va estar cinc anys retirat a causa d una malaltia. 

El 371 aC a les negociacions del estiu, Epaminondes i Agesilau es van enfrontar de manera personal, i Tebes no va voler signar la pau; els espartans van iniciar la campanya de Leuctres per forar a Tebes a signar per l exrcit espart dirigit pel rei agda Cleombrot fou aplanat a Leuctres el juliol del 371 aC quedant establerta l hegemonia tebana.

El 370 aC Agesilau va dirigir una ambaixada a Mantinea i desprs va dirigir als espartans en la invasi d'Arcdia. El 369 aC va encapalar la resistncia espartana a la seva capital Esparta (que no tenia muralles) davant l atac teb secundat pels ilotes i per espartans demcrates. Des llavors va romandre a Esparta per assegurar la seguretat.

El 362 aC va dirigir l atac a Arcdia i va tornar a temps d evitar que Esparta fou ocupada per traci gracies a una informaci secreta. El 12 de juliol del 362 aC encapalava les forces tebanes que foren derrotades per molt poc a Mantinea. El hivern d aquell any (362-361 aC) va dirigir una ambaixada a la costa asitica on va negociar amb els strapes revoltats als que va oferir diners, i el 361 aC va anar a Egipte amb un exercit de mercenaris lacedemonis i va ajudar a mantenir el poder a Nectanebos, assetjat a una ciutat del delta pel fara de Mendes. All va morir el mateix 361 aC als 80 anys d edat i 38 anys de regnat, quant preparava la tornada per la primavera segent. El seu cos fou embalsamat i portat a Esparta on fou enterrat. El va succeir el seu fill Arquidam III.

Es diu que va defensar al seu fill que estava enamorat de Clenimos i que va intercedir per salvar a Sfdries del cstig que li pertocava per la seva incursi al tica el 378 aC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71810" title="Adelaida d'Aquitnia" nonfiltered="3227" processed="3208" dbindex="28420">
Adelaida d'Aquitnia ( v 945 - 1004 ), infanta d'Aquitnia i reina consort dels Francs (987-996).

Orgens familiars.
Nasqu l'any 945 sent filla de Guillem III d'Aquitnia, comte de Potiers i duc d'Aquitnia, i la seva esposa Adela de Normandia. Fou germana petita del tamb duc Guillem IV d'Aquitnia.

Npcies i descendents.
Es va casar l'any 968 amb Hug Capet, primer rei dels Francs de la dinastia Capet. D'aquest matrimoni van nixer quatre fills. 
 Gisella de Frana (970-v 1000), casada amb Hug I de Ponthieu;
Edwige de Frana (969-1013), casada vers el 996 amb Rainier IV d'Hainaut i posteriorment amb Hug III de Dasbourg ;
 Robert el Piads (972-1031), rei de Frana;
 Adelaida de Frana (973-1068);

Consort de Frana.
L'any 987, a la mort de Llus V, ltim rei de la dinastia Carolngia, Hug Capet fou escollit nou rei dels Francs. Hug Capet fou proclamat rei a Noyon i coronat a Reims, iniciant-se aix la nova dinastia Capet, i convertint Adelaida en reina consort.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71811" title="Mielina" nonfiltered="3228" processed="3209" dbindex="28421">
La mielina s la substncia lipdica que recobreix algunes neurones amb la finalitat de fer ms rpides las connexions entre unes neurones i altres (sinapsis). Recobreix una part de les neurones anomenada ax.  El nom de "substncia blanca" (aplicat a les zones de teixit nervis on predominen els axons) s deu a que la mielina s de color blanquins.

La mielina (o recobriment mielnic) en realitat est formada per les cllules de Schwann, que envolten moltes vegades l'ax. Entre una cllula de Schwann i una altra hi ha un espai anomenat node de Ranvier.  

La mielina actua com una mena d'allant, i aquesta disposici de recobriments nerviosos separats per petits espais crea el que anomenem "conducci saltatria", que fa ms rpida la transmissi de l'impuls nervis.

Anomenem les neurones que no estan recobertes per mielina amielniques.

La prdua de la mielina per malalties (desmielinitzaci) ocasiona greus trastorns del sistema nervis, ja que els impulsos elctrics es transmeten ms lentament o es perden a meitat de l'ax. 

Malalties desmielinitzants.
 Esclerosi mltiple;
 Mielinolisi central pontina;
 Malaltia de Marchiafava-Bignami;
 Malaltia de Bal;
 Leucodistrfies;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71812" title="Susanna d'Itlia" nonfiltered="3229" processed="3210" dbindex="28422">
Susanna d'Itlia o Rozela de Provena (v 937 - Flandes 1003).

Orgens familiars.
Filla del rei Berenguer II d'Itlia, fou nta del tamb rei Adalbert d'Itlia.

Npcies i descendents.
Es cas, en primers npcies, amb el comte Arnulf II de Flandes, amb el qual va tenir tres fills:
 Baldu IV de Flandes (980-1035), comte de Flandes;
 Eudes de Cambrai ;
 Matilda (?-995) ;

Es cas, en segones npcies, el 989 amb el rei Robert II de Frana. Tot i la seva avanada edat, uns cinquanta anys, es cas amb el rei francs en virtut d'un tracte que firm Hug Capet pel qual reb en dot les ciutats de Montreuil-sur-Mer i Ponthieu. En el moment del casament Rozela de Provena es canvi el seu nom de naixement pel de Susanna d'Itlia. Robert el Piads, per, la repudi l'any 996 per casar-se amb Berta de Borgonya.

Susanna d'Itlia realment no arrib a ser reina consort de Frana ja que fou repudiada un any abans d'accedir Robert II al tron francs. Susanna, en ser repudiada, marx cap a Flandes, on mor el 7 de febrer de l'any 1003.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71816" title="Agesilaos" nonfiltered="3230" processed="3211" dbindex="28423">
Agesilaos o Agesilau (Agesilaus, ) fou un historiador grec que va escriure una histria d'Itlia alguns fragments de la qual foren conservats per Plutarc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71817" title="Agesloc" nonfiltered="3231" processed="3212" dbindex="28424">
Agesloc (Agesilochus o Hegesilochus, ) fou un poltic rodi, cap dels magistrats (Prytanis) de l illa quant va esclatar la guerra entre el rei macedoni Perseu i Roma el 171 aC. Va ser partidari de Roma. El 169 aC fou enviat com ambaixador a Roma, mentre un altre poltic de la mateixa tendncia,  Agpolis de Rodes, fou enviat com ambaixador al cnsol rom Quint Marci Filip. El 168 aC fou enviat com ambaixador al cnsol Emili Paulle a Macednia i Agpolis el va substituir com ambaixador a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71818" title="Agmbrotos" nonfiltered="3232" processed="3213" dbindex="28425">
Agmbrotos o Agmbrot (Agembrotus) fou el comandant de la flota de l illa de Rodes durant la guerra entre Roma i el rei Filip de Macednia (200 aC-197 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71819" title="Agespolis I" nonfiltered="3233" processed="3214" dbindex="28426">
Agespolis I (Agesipolis, )fou rei d'Esparta, el 22 rei agade. Va succeir al seu pare Pausanies el 394 aC quant encara era menor d edat i va regnar 14 anys.

Durant la seva minoria fou posat sota custodia de Aristodemos. En aquells moments, per la intervenci del strapa persa de Sardes, Titraustes, s havia format una lliga contra Esparta a la que van entrar Tebes, Atenes, Corint i Argos. Aix havia fet necessari cridar al seu collega Agesilau II que era al sia i que va tornar el 394 aC. Aquell mateix any Agespolis, i de fet el seu tutor Aristodemos, van envair territori corinti i van guanyar la batalla de Nemea, un rierol al sud de Corint.

El 390 aC Agespolis va arribar a la majoria i li fou confiat el comandament del exercit que s havia d enviar a l'Arglida. Va obtenir el consentiment dels deus del Olimp i del santuari de Delfos, i, rebutjant les reclamacions d'Argos sobre una treva religiosa, va assolar el pas, per l expedici no va aconseguir un establiment permanent i no va servir de res mes que per saquejar.

El 387 aC els espartans van encapalar l oposici a l hegemonia de Mantinea a la lliga Arcdia, el que va portar a la guerra. El 385 aC l exrcit espart dirigit per Agespolis (per renuncia del rei Agesilau II), va ocupar Mantinea; els espartans foren ajudats pels tebans i Epaminondes va estar lluitant junt amb la gent de Mantinea, i va estar a punt de morir. La ciutat fou ocupada desprs de qu el desviament  del riu Ofis va provocar l ensorrament de part de les muralles. Mantinea es va rendir i els seus habitants foren dispersats en quatre ciutats mes petites; els lders democrtics es van haver d exiliar.

El 382 aC va arribar una ambaixada de les ciutats d'Acantos i d'Apollnia demanant ajut contra Olint  que les volia fer ingressar a la confederaci Calcdica. Olint s havia apoderat de les ciutats al oest del riu Estrim i fins i tot de Pella a Macednia i volia imposar la seva hegemonia regional. Els espartans van enviar contra Olint al general Fbides, que es va aturar de cam per ocupar Tebes on va installar al partit aristocrtic. Una segona expedici sota comandament de Teleties (Germ d'Agesilau II) el 381 aC va acabar amb la mort del cap espart en un combat no lluny d'Olint. Llavors Agespolis va agafar personalment el comandament i va iniciar la campanya la primavera del 380 aC. Va ocupar Torone per assalt per en mig de la campanya li van agafar unes febres que li van causar la mort en set dies, quant era a Afitis (Aphytis) a la pennsula de Pallene. El seu cos fou cobert de mel i enviat a Esparta per ser enterrat. El seu Collega Agesilau II va sentir la seva mort ja que sembla que l apreciava fora. El va succeir el seu germ Cleombrot I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71820" title="Agespolis II" nonfiltered="3234" processed="3215" dbindex="28427">
Agespolis II (Agesipolis, ) fou rei d'Esparta, el 23 de la lnia agade. Era fill de Cleombrot I i va pujar al tron el 371 aC quant el seu pare va morir a la batalla de Leuctres, per noms va regnar un any i va morir el 370 aC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71821" title="Prats de Moll i la Presta" nonfiltered="3235" processed="3216" dbindex="28428">

Prats de Moll i la Presta s una vila i municipi catal de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Administrativament forma una comuna francesa amb el nom oficial francs de Prats-de-Mollo-la-Preste que s la capital del cant de Prats de Moll, que fa part del departament dels Pirineus Orientals.

El formen el nucli de Prats de Moll i l'estaci termal de la Presta.

Festa de l's.
La festa de l's de Prats de Moll s molt vistosa i celebra, anualment, el despertar de la primavera. Els vens de la poblaci es vesteixen d'ssos i de caadors i fan un bon tiberi al Fort de la Gurdia. Havent dinat, els ssos, untats amb una mescla de sutge i oli, miren d'embrutar els assistents a la festa, enmig de corredisses. Una mica ms tard apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc, que tamb empaiten i enfarinen les noies. Quan els ssos cauen a mans dels caadors, els barbers els afaiten, per representar la castraci de l'animal. El ball de l's, en qu els protagonistes ballen al so de la cobla, posa fi a la festa.

Estaci d'esqu.
Als anys 70 un s'implant un centre per a la prctica d'esports d'hivern a la falda sud del masss del Canig, entre les cotes 1700 i 1850. La prctica d'esqu alp estava servida mitjanant dos telesqus, i l'esqu de fons tamb hi era possible. Deix de funcionar el 1997.

Vegeu tamb.
 Fets de Prats de Moll;
 www.pratsdemollolapresta.blogspot.com;

Enllaos externs.

  Plana de l'ajuntament.
  Informaci del municipi.
 .

 Notes i referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71822" title="Agespolis III" nonfiltered="3236" processed="3217" dbindex="28429">
Agespolis III (Agesipolis, )  fou el 31 rei de la lnia dels agades d'Esparta, fill d'Agespolis i net de Cleombrot II.

Destitut Clemenes III fou elegit rei essent menor d edat i posat sota custodia del seu oncle Clemenes (fill de Cleombrot II) el 222 aC. Fou deposat molt aviat pel seu collega Licurg d'Esparta quan va morir Clemenes el 219 aC. Licurg es va proclamar rei nic. 

El 195 aC Agespolis va encapalar als exiliats lacedemonis que es van unir a Flaminius en el atac contra el tir espart Nabis. El 183 aC va encapalar una ambaixada en nom dels exiliats lacedemonis que va anar a Roma a demanar ajut, per pel cam el vaixell fou atacat per uns pirates, i Agespolis i altres exiliats foren assassinats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71823" title="Agetes" nonfiltered="3237" processed="3218" dbindex="28430">
Agetes (Agetas, ) fou el comandant en cap o estrategos de la Lliga Etlia el 217 aC, que va dirigir una incursi a Acarnnia i Epir, pasos que va assolar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71824" title="Berta de Borgonya" nonfiltered="3238" processed="3219" dbindex="28431">
Berta de Borgonya ( 964 - 1010 ), infanta de Borgonya i reina consort de Frana (997-1003).

Orgens familiars.
Filla del comte de Borgonya Conrad I i la seva esposa Matilde de Frana. Era nta per lnia paterna de Rodolf II de Borgonya i Berta de Subia, i per lnia materna del rei Llus IV de Frana i Gerpirga de Saxnia. 

Npcies i descendents.
Es cas, en primres npcies, amb el comte Eudes I de Blois. D'aquest matrimoni tingueren:
 Teobald II de Blois (?-1004), comte de Blois;
 Eudes II de Blois (983-1037), comte de Blois;
 Terry de Blois (?-996);
 Agns de Blois;
 Berta de Blois;

L'any 997 es cas amb el rei Robert II de Frana, el qual repudi a la seva primera esposa Sussanna d'Itlia.

Excomuniaci de Robert II.

 
Robert II s'enamor de Berta tant sols veure-la i la convert en la seva amistansada. L'any 995, a la mort d'Eudes I de Blois, Robert II es volgu casar amb ella per la opossici d'Hug Capet, el qual invocava el gran grau de parentesc entre els dos enamorats, provoc que no es poguessin casar fins a la seva mort.

Per aquell matrimoni el Papa Gregori V excomunic el rei francs. Veient l'esterilitat de la seva nova esposa, i gran creient i devot de l'esglsia catlica, repudi Berta i es cas de nou amb Constana d'Arles per tal d'assegurar la seva descendncia.

El Papa Silvestre II anull posteriorment el casament de Berta i Robert II, cosa que permet aixecar l'excomuni que pesava damunt el rei francs.

Un cop assegurada la successi Robert II i Berta de Borgonya intentaren aconseguir l'anulaci del nou matrimoni del rei francs, per intentar mantenir la seva relaci, pro no ho aconseguiren. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71825" title="Aggenus rbicus" nonfiltered="3239" processed="3220" dbindex="28432">
Agg rbic (Aggenus Urbicus) fou un agrimensor i escriptor rom del segle IV. Va escriure: "Aggeni Urbici in Julium Frontinum Commentarius", "De Agrorum Qualitate", " In Julium Frontinum Commentariorum Liber secundus qui Diazographus dicitur" i "Commentariorum de Controversiis Agrorum Pars prior et altera" 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71826" title="Agrammes" nonfiltered="3240" processed="3221" dbindex="28433">
Agrammes o Xandrames () fou un rei de la Gangrida a l'ndia, del temps d'Alexandre el gran. La llegenda diu que era el fill d'un barber i que la reina del pas s'hi va casar i el va portar al poder. Alexandre estava preparant un atac al seu regne quan fou obligat pels seus soldat a abandonar l'ndia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71828" title="gies" nonfiltered="3241" processed="3222" dbindex="28435">

gies fou un espart fill d'Ageloc i net de Tisamenos, que va predir la victria de Lisandre a Egospotamos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71829" title="Hgies" nonfiltered="3242" processed="3223" dbindex="28436">
Hgies o gies (Agias o Hagias, ) fou un poeta grec nascut a Trezen, que va viure vers el 740 aC. La seva poesia fou celebrada al seu temps i parlava del retorn dels herois de la guerra de Troia. Poemes similars foren escrits per altres poetes com Eumel de Corint, Antclides d'Atenes, Clidem i Lismac.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71838" title="Constana d'Arle" nonfiltered="3243" processed="3224" dbindex="28437">
Constana d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provena, infanta de Provena i reina consort de Frana (1003-10031).

Orgens familiars.
Filla del comte Guillem I de Provena i la seva esposa Azalea d'Anjou.

Npcies i descendents.
Es cas l'any 1003 amb Robert II de Frana i es convert en la seva tercera esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 Advisa d'Auxerre (1003-1063, comtessa d'Auxerre i casada el 1015 amb Renaud I de Nevers;
 Hug II de Frana (1007-1026), rei de Frana;
 Enric I de Frana (1008-1060), rei de Frana;
 Robert I de Borgonya (1011-1076), duc de Borgonya i comte d'Auxerre;
 Eudes de Frana (1013-?), malalt mental;
 Adelaida de Frana (1009-1079), casada el 1027 amb Ricard III de Normandia i el 1028 amb Baldu IV de Flandes;
 Constana de Frana;

Tercer matrimoni de Robert II.
Constana d'Arle es convert en la tercera esposa del rei francs desprs que aquest hagus repudiat les dues anteriors. Pel que fa a la primera, Susanna d'Itlia, havia estat un enlla preparat pel pare de Robert, Hug Capet, amb finalitats poltiques. La segona, Berta de Borgonya, va esdevenir el gran amor del rei, per dos fets van fer repudiar-la: l'excomuni que li realitz la Santa Seu pel gran grau de parentesc entre els dos esposos i per l'esterilitat de Berta, la qual ja era gran quan es cas amb Robert II.

Constana d'Arle no fou ben rebuda a la cort francesa a causa de les seves intrigues i crueltats; aix, realitz diverses acusacions d'heretgia contra diversos nobles de la Cort.

A la mort del rei Robert II, Constana intent en va aconseguir que el seu fill petit Robert I de Borgonya es fes amb el tron en detriment d'Enric I. Finalment aconsegu per al seu fill estimat el ducat de Borgonya.

Constana d'Arle mor a Melun el 25 de juliol de 1032, un any desprs del seu marit, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71841" title="Matilde de Frsia" nonfiltered="3244" processed="3225" dbindex="28438">
Matilda de Frsia ( v 1024 - 1044 ), reina consort de Frana (1043-1044). 

Orgens familiars.
Filla de Liudolf de Frsia, marcgravi de Frsia.

Npcies i descendents.
Es cas el 1043 amb el rei Enric I de Frana, del qual en fou la seva primera esposa. 

Enric I s'havia proms anterioment amb Matilde de Francnia per aquesta es mor abans de poder-se celebrar el casament. 

Del matrimoni en nasqu una filla que mor, a l'igual que la mare, el 1044 segurament a causa d'una malaltia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71845" title="Anna de Kev" nonfiltered="3245" processed="3226" dbindex="28439">

Anna de Kev o Anna Iaroslavna ( 1024 - 1075 ), princesa de Kev, reina consort de Frana (1051-1060) i regent de Frana (1060-1061).

Orgens familiars.
Filla del prncep Iaroslav I de Kev i la seva esposa Ingegarde de Sucia.

Npcies i descendents.
Es cas el 19 de maig de 1051 a la catedral de Reims amb el rei Enric I de Frana, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni van nixer:
 el prncep Felip I de Frana (1052 1108), rei de Frana;
 el prncep Robert de Frana (1055 1060) ;
 el prncep Hug de Vermandois (1057 1102) ;
 la princesa Emma de Frana (1054);

Desprs de la mort de Matilde de Frsia, que en fou la primera esposa, Enric I busc una nova candidata, i assegurar-se aix descendents. Tri llavors la princesa Anna de Kev, la qual no tenia cap tipus de parentesc. Per aconseguir la seva ma envi una embaixada a Kev i conegu la seva futura esposa el mateix dia del seu casament.

Es cas novament el 1062 amb Ral III de Valois. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.

Regent de Frana.
A la mort del seu esps el 1060 actu de regent, al costat de Baldu V de Flandes, durant un any ja que el seu fill tenia tant sols set anys a la mort del pare. Fou la primera reina consort en esdevenir regent del pas.

Un any desprs de morir el rei, i amb Anna de regent, va enamorar-se bojament de Ral III de Valois, un home de gran ambici poltica que repudi la seva esposa legal per casar-se amb Anna de Kev. Acusada d'adulteri, l'esposa legal de Ral III aconsegu que el Papa Alexandre II excomuniqus els dos esposos.

El rei Felip I de Frana va perdonar la seva mare per aquest conflicte amb la Santa Seu i a la mort de Ral III el 1074 permet el retorn d'Anna a la Cort francesa.

Anna mor el 5 de setembre de 1076 i fou enterrada a l'abadia de Villiers, prop de Pars.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71850" title="Generaci del 27" nonfiltered="3246" processed="3227" dbindex="28440">
La Generaci del 27 va ser una constellaci d'autors que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927, en qu es va celebrar el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Gngora. Aquests autors van aprofitar aquesta data per reivindicar la poesia que aquest autor va compondre a l'ltima poca de la seva vida (Culteranisme), desprestigiada per la crtica decimonnica. Tant escriptors com professors i intellectuals van celebrar en homenatge a Gngora una srie d'actes (conferncies, etc.) a l'Ateneu de Sevilla aquell any que s'ha considerat l'acte fundacional del grup.

Denominaci.
La denominaci de generaci ha estat discutida, malgrat aix, tamb s'ha anomenat Generaci de la Dictadura, Generaci Guilln-Lorca (nom del ms vell i el ms jove dels seus autors), Generaci de 1925 (mitjana aritmtica de la data de publicaci del primer llibre de cada autor), Generaci de les Vanguardies, Generaci de l'amistat, etc. El concepte de generaci s estrictament historiogrfic i no compleix tots els requisits exigits per Petersen per considerar-la com a tal; seria ms exacte alludir a un "grup generacional", "constellaci" d'autors o "promoci" potica.

Revistes.
El seu document d'entrada a la tradici literria va ser sense dubte la primera edici de lAntologa a cura de Gerardo Diego el 1932. D'altra banda, es van fer notar publicant a revistes com La Gaceta Literaria dirigida per Ernesto Gimnez Caballero, Cruz y Raya (1933), dirigida per Jos Bergamn, Litoral, impresa per Manuel Altolaguirre i Emilio Prados a Mlaga des de 1926; Carmen, creada a Santander (1927) per Gerardo Diego i amb un suplement festiu, Lola; Verso y prosa (1927), de Murcia; Medioda (Sevilla); Meseta, de Valladolid; Revista de Occidente, l'editorial de la qual imprimeix diversos llibres del grup; Caballo verde para la poesa (1935), dirigida per Pablo Neruda, i Octubre, dirigida per Rafael Alberti.

Esttica i evoluci.
La seva esttica va intentar trobar els elements comuns entre tradici literria culta i popular espanyola i les vangurdies esttiques europees i espanyoles i va evolucionar des de la poesia pura, les vangurdies deshumanitzades (Futurisme, Cubisme, Ultraisme, Creacionisme) i la glida metfora caracterstica de Gngora al comproms hum que va suposar la revelaci del Surrealisme i fins i tot el comproms poltic (com el cas d'Alberti). Desprs, la majoria, va haver de dispersar-se a l'exili exterior i interior per la Guerra Civil Espanyola. Pel que fa a la mtrica, aquesta redueix el cabal estrfic modernista, s'enriqueixen les frmules expressives, fonamentalment, mitjanant procediments com la imatge visionria, el cultiu del vers lliure, el verscul i l'anomenada poesia impura cultivada per Pablo Neruda.

Institucions.
La majoria d'aquests autors, principalment lrics, van entrar en contacte amb la tradici literria a travs del Centro de Estudios Histricos dirigit pel pare de la filologia espanyola, Ramn Menndez Pidal, i amb les vangurdies a travs dels viatges, la divulgaci duta a terme per Ramn Gmez de la Serna i altres noucentistes i, sobretot, les activitats i conferncies programades per la Residencia de Estudiantes, instituci inspirada en el Krausisme de la Institucin Libre de Enseanza i dirigida per Alberto Jimnez Fraud.

La delimitaci del grup.
Malgrat la nmina habitual del grup potic del 27 consta de deu autors, hom considera que tamb van ser a l'rbita d'aquest grup altres autors, alguns ms grans, com Fernando Villaln, Jos Moreno Villa o Len Felipe, i altres ms joves, com Miguel Hernndez. Tamb cal fer esment a Juan Larrea, Mauricio Bacarisse, Juan Jos Domenchina, Jos Mara Hinojosa o Jos Bergamn.

Tamb cal esmentar autors que van cultivar altres branques de l'art, com Luis Buuel, cineasta, Salvador Dal, pintor, Maruja Mallo, pintora i escultora, Benjamn Palencia, pintor, Gregorio Prieto, pintor, Gabriel Garca Maroto, pintor, escriptor i teric de les vanguardies, o Manuel de Falla, msic.

Historiografia sobre el 27.
D'altra banda, i per reconstruir la memria viva del que s'ha anomenat Edat de Plata de la literatura espanyola, conv de llegir una srie de llibres de memries escrits per diversos autors ms o menys vinculats al grup. La arboleda perdida, d'Alberti, per exemple. s tamb el cas de Pablo Neruda, qui en aquell moment va anar a Madrid i va reforar el grup surrealista amb algunes de les seves contribucions, en particular amb l'edici del seu llibre Residencia en la tierra I i II. En els seus dos llibres de memries, Confieso que he vivido i Para hacer he nacido, esdev testimoni i dna notcies durant aquells anys i l'exili posterior, en particular sobre Lorca i Alberti. Los encuentros, de Vicente Aleixandre, narra les primeres vegades que va veure cadascuna de les figures rellevants de la generaci; Mi ltimo suspiro, de Buuel, publicat originalment en francs, inclou diverses ancdotes sobre els poetes del 27, etc.

Els corrents del 27.
De fet, l'anomenada generaci del 27 va ser un grup poc homogeni; sovint se'ls ha classificat per parelles o trios. Aix, per exemple, els poetes del neopopularisme o neopopularistes, Rafael Alberti i Federico Garca Lorca, intenten acostar-se a la poesia de Gil Vicente i del Romancero, o a la lirica de canoner, tot buscant fonts populars "i en elements de la lrica tradicional".

D'altra banda, hi ha dos catedrtics de filologa hispnica que comparteixen interessos i que fins i tot ban ser amics i van tenir trajectries semblants: la seva potica s fonamentalment afirmativa i optimista. Es tracta de Jorge Guilln, tota l'obra potica del qual es recull sota el ttol Aire nuestro i est formada per cinc llibres (Cntico, Clamor, Homenaje, ...Y otros poemas i Final) i Pedro Salinas, el garn poeta d'amor.

El grup surrealista est ms nutrit; destaca especialment el premi nobel Vicente Aleixandre i el que ha estat el poeta ms influent de la generaci durant la darrera meitat del segle XX, Luis Cernuda, per a qui el surrealisme va suposar una revelaci que li va fer assumir la seva condici d'homosexual. No obstant aix, hi va haver altres poetes del 27 que van notar l'impacte surrealista i que tenen etapes de la seva evoluci marcades per aquesta esttica: Rafael Alberti, per exemple, va compondre l'ltima secci de Sobre los ngeles i Sermones y moradas en versicles surrealistes i Federico Garca Lorca va assimilar el seu impacte a Llanto por Ignacio Snchez Mejas, Poeta en Nueva York i els Sonetos del amor oscuro. T una etapa surrealista, per exemple, Jos Mara Hinojosa a La flor de Californa (amb accent a la "i") i Emilio Prados.

Sn ells i Manuel Altolaguirre els qui constitueixen l'anomenat grup de Mlaga o dels poetes menors al voltant de la revista Litoral editada per Altolaguirre i la seva collecci de llibres poetics. Dmaso Alonso i Gerardo Diego sn del grup dels que es van quedar a Espanya, de mala gana i passant algunes dificultats el primer i ms cmodament el segon, i van pactar ms o menys amb el rgim victoris a la Guerra Civil Espanyola -Alonso- o el van recolzar obertament -Diego-; no obstant, alg va romandre ignorat pel rgim en el que s'ha anomenat exili interior i va convertir-se de fet en mestre i guia de tota una nova generaci de poetes -Vicente Aleixandre-.

Nmina.
Integrants de la generaci del 27:
Fernando Villaln(1881-1930);
Len Felipe (1884-1968);
Pedro Salinas (1891-1951);
Jorge Guilln (1893-1984);
Mauricio Bacarisse (1895-1931);
Juan Larrea (1895-1980);
Gerardo Diego (1896-1987);
Amado Alonso (1897-1952);
Gregorio Prieto (1897-1992);
Juan Jos Domenchina (1898-1959);
Federico Garca Lorca (1898-1936);
Vicente Aleixandre (1898-1984);
Dmaso Alonso (1898-1990);
Emilio Prados (1899-1962);
Luis Cernuda (1902-1963);
Rafael Alberti (1902-1999);
Jos Mara Hinojosa (1904-1936);
Manuel Altolaguirre (1905-1959);
Miguel Hernndez (1910-1942);

Enllaos externs.
Arxiu virtual de l'edat de plata;
Pgina web de la Residencia de estudiantes;
Diccionari bibliogrfic de la poesia espanyola del segle XX;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71852" title="Bisbat de Valena" nonfiltered="3247" processed="3228" dbindex="28441">

El Bisbat de Valena s una jurisdicci eclesistica de Frana que abraa el departament del Droma. S'atribueix a Sant Flix, Sant Aquilles i Sant Fortunat l'evangelitzaci del territori. 

Els bisbes abans del segle IX resulten de llistes la historicitat de tots els quals no es pot comprovar. Histric fou Sant Emili el 374. El 450 Valena va passar a ser sufragnia de Vienne. El bisbat de Valena noms va reconixer la sobirania de l'Emperador i no la dels reis francesos. El bisbe exercia el poder a la ciutat, dins el comtat del Valentinois. A meitat del segle XII van prendre el ttol de comtes de Valena. El 1426 el comtat va passar al delf (hereu) de Frana i ms tard incorporat a la corona i els bisbes van esdevenir vassalls del rei i restringits al seu paper espiritual; no obstant es van mantenir com a senyors feudals tot i que sense poder temporal fins el 1789. El 1801 la dicesi fou suprimida per restablerta el 1802 com a sufragnia de Li, per perdent una part que va passar als bisbats de Viviers, Di, Saint Paul-Trois-Chteaux, Vienne, Aurenja, Vaison, Gap i Sisteron. Des el 1821 s sufragnia d'Aviny

Llista de Bisbes de Valena.

Emili 347-374;
Sexti 374-?
Desconegut ?-419;
Mxim 419-478;
Valdebert 478-?
Apodinari ?-520;
Desconeguts 520-567;
Salvi Antoni Mxim 567-581;
Romuald 581-?
Elefas I  ?-641;
Agilulf 641-?
Bald ?-650;
Angild 650-658;
Desconegut 658-678;
Abb 678-?
Desconeguts ?-788;
Bonit 788-800;
Salvi 800-804;
Lupicini 804-?
Antoni ?--?
Elefas II ?-?
Lambert ?-835;
Ad 835-842;
Dunctran ?-?
Eilard ?-?
Brokhard  ?-?
Argimbert ?-?
Agild  ?-858;
Ratbert 858-879;
Desconegut 879-886;
Isaac 886-889;
Desconegut 889-?
Imeric ?-907;
Romegari I  907-924;
Desconegut 924-947;
Odilbert 947-950;
Desconegut 950-960;
Aimon 960-981;
Desconegut 981-990;
Guiu I 990-994;
Desconegut 994-997;

Bisbes amb poder temporal reconegut cap el 995.

Lambert 997-1001;
Romegari II 1001-1016;
Guiu II 1016-1025;
Desconegut 1025-1031;
Pon Adhemar 1031-1056;
Desconegut 1056-1058;
Od I 1058-1060;
Raiginari 1060-1063;
Gontard 1063-1100;
Enric I 1100-1107;
Eustaqui 1107-1141;
Joan I 1141-1146;
Bernat 1146-1154;

Bisbes de Valena i comtes del Valentinois.

Od II 1154-1183;
Lantelm 1183-1187;
Falc 1187-1200;
Humbert de Miribel 1200-1220;
Gerald 1220-1231;
Guillem de Savoia 1231-1239;
Bonifaci 1239-1242;
Felip de Savoia 1242-1268;
Guiu III de Montlaur 1268;
Bertran 1268-1272;
Guiu III de Montlaur (segona vegada) 1272-1274;
Amadeu del Rossell 1274-1281;
Felip de Bernisson 1281-1282;
Enric de Ginebra 1282-1283;
Joan II 1283-1297;
Guillem del Rossell 1297-1331;
Adhemar de la Voulte 1331-1336;
Enric de Villars 1336-1342;
Pere de Chastellux 1342-1350;
Godofred 1350-1354;
Llus de Villars 1354-1376;
Guillem de la Voulte 1376-1383;
Amadeu de Saluzzo 1383-1389;
Enric  II 1389-1390;
Joan de Poitiers 1390-1448;
El comtat del Valentinois passa al Delfinat de Frana 1426;

Bisbes sense poder temporal.

Llus de Poitiers 1448-1468;
Gerard de Crussol 1468-1472;
Jaume de Batthernay 1472-1474;
Antoni de Balzac 1474-1491;
Joan d Epinay 1491-1503;
Francesc de Leris 1503-1505;
Urb de Miolan 1505;
Gasp de Tournon 1505-1520;
Joan de Lorena 1520-1522;
Antoni Duprat 1522-1524;
Francesc Guillem de Castelnau 1524-1531;
Antoni de Vesc 1531-1537;
Jaume de Tournon 1537-1553;
Joan de Montluc 1553-1579;
Carles I de Leberon 1579-1600;
Pere de Leberon 1600-1621;
Carles II de Leberon 1621-1654;
Daniel de Cosnac 1654-1687;
Bokhard de Champigny 1687-1705;
Joan de Catellan 1705-1725;
Alexandre de Milon 1725-1771;
Francesc de Grave 1771-1787;
Melcior de Messey 1778-1791 (va continuar com bisbe al exili del 1791 al 1806);
Francesc Marbes 1791-1795;
Seu vacant 1795-1801;
Supressi de la seu 1801;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71854" title="Dlar de Barbados" nonfiltered="3248" processed="3229" dbindex="28442">

El dlar de Barbados (en angls Barbados dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de l'estat insular de Barbados. Normalment s'abreuja $, o Bds$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s BBD. Se subdivideix en 100 cents.

El dlar de Barbados fou establert arran de la creaci del Banc Central de Barbados (Central Bank of Barbados), que es va fundar segons una llei de maig del 1972. Va substituir el dlar del Carib Oriental, encara en vigor en molts estats caribenys. 

En circulen monedes d'1, 5, 10 i 25 cents i 1 dlar, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 dlars. Moltes de les monedes en circulaci s'encunyen a la Reial Casa de la Moneda Canadenca.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,4227 BBD (31 de mar del 2006);
1 USD = 2,00 BBD (fixa des del 5 de juliol del 1975);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc Central de Barbados ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71855" title="Dlar de les Bahames" nonfiltered="3249" processed="3230" dbindex="28443">

El dlar de les Bahames (en angls Bahamian dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de l'estat insular de les Bahames. Normalment s'abreuja $, o B$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s BSD. Se subdivideix en 100 cents.

Va substituir la lliura de les Bahames a ra d'1 $ per 7 xlings de lliura el 1966. Aquest tipus de canvi permetia l'establiment de la paritat amb el dlar dels Estats Units, ja que aleshores la taxa de canvi entre la lliura esterlina i el dlar USA es fixava en 1  = 2,80 $. Aix tamb explica el valor inusual de la moneda de 15 cents, que si fa no fa equival a un xling.

Ems pel Banc Central de les Bahames (The Central Bank of The Bahamas), en circulen monedes d'1, 5, 10, 15 i 25 cents, i bitllets de  , 1, 3, 5, 10, 20, 50 i 100 dlars. Com a curiositat, cal destacar la forma rombodal amb els angles arrodonits de la moneda de 15  i la forma de petxina de pelegr de la de 10 ; la resta sn circulars, com s habitual a la majoria de pasos.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,2114 BSD (31 de mar del 2006);
1 USD = 1,00 BSD (taxa paritria fixa);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc Central de les Bahames ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71856" title="Dlar de Trinitat i Tobago" nonfiltered="3250" processed="3231" dbindex="28444">

El dlar de Trinitat i Tobago (en angls Trinidad and Tobago dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de l'estat insular de Trinitat i Tobago. Normalment s'abreuja $, o TT$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s TTD. Se subdivideix en 100 cents.

El dlar de Trinitat i Tobago fou establert el 1964 en substituci del dlar de les ndies Occidentals Britniques en termes de paritat 1 = 1.

Ems pel Banc Central de Trinitat i Tobago (Central Bank of Trinidad and Tobago), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 cents, i bitllets d'1, 5, 10, 20 i 100 dlars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 7,6357 TTD (31 de mar del 2006);
1 USD = 6,3035 TTD (31 de mar del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc Central de Trinitat i Tobago ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71857" title="Dlar de Brunei" nonfiltered="3251" processed="3232" dbindex="28445">

El dlar de Brunei (en malai ringgit Brunei o, simplement, ringgit; en l'escriptura tradicional arbiga              o       ) s la moneda oficial del soldanat de Brunei. Normalment s'abreuja $, o B$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s BND. Se subdivideix en 100 sen (   ).

Va substituir el dlar malai i del Borneo Septentrional Britnic el 1967, moneda que va donar lloc als dlars de Malisia, Singapur i Brunei. Fins al 1973 totes tres monedes eren intercanviables, per en aquella data el dlar malaisi va abandonar aquesta uni monetria. Actualment el dlar de Brunei continua tenint un canvi fix amb el dlar de Singapur (SGD) en termes de paritat (1 BND = 1 SGD) i ambdues monedes sn intercanviables a efectes comercials en cadascun dels dos estats; cal tenir en compte que Singapur s el principal soci comercial de Brunei. 

Ems per l'Institut Monetari de Brunei (en malai Lembaga Matawang Brunei), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 sen, i bitllets d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 500, 1.000 i 10.000 dlars. Cal destacar que els tres bitllets de valor ms baix, juntament amb els de 100 i 500 $, sn fets de polmer (un plstic especial que en dificulta la falsificaci), mentre que la resta sn de paper.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,9574 BND (31 de mar del 2006);
1 USD = 1,6158 BND (31 de mar del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.
  Institut Monetari de Brunei ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71858" title="Alcal de Henares" nonfiltered="3252" processed="3233" dbindex="28446">


Alcal de Henares s una ciutat situada a la Comunitat de Madrid (Espanya). La seva poblaci s de 198.723 hab (2007), i t l'honor de ser Ciutat Patrimoni Mundial segons l'UNESCO des de 1998. Tamb s la ciutat natal de diversos personatges illustres: Miguel de Cervantes, autor de "Don Quijote", i Manuel Azaa, el darrer president de la II Repblica Espanyola. 


 Histria .

El territori de Alcal va ser poblat en primer lloc amb l'arribada de l'Imperi Rom, que li va donar el nom de Complutum ("entre les aiges). La ciutat no va perdre el seu pes durant l'poca visigtica. 

Desprs de la invasi dels rabs el 711, va ser destruda i ms tard reconstruda amb el nom de Alqal a'Nahar ("el castell sobre l'Henares). Va prendre importncia amb la designaci com lloc de descans del arquebisbe de Toledo a la fi del segle XV. En 1499 comen la construcci de la Universitat Complutense, una de les ms antigues de tota Europa, i que serviria com a model per les Universitats fundades a Sudamrica en els segles posteriors. L'acci dinamitzadora de la Universitat va propiciar una poca de esplendor per a la ciutat, entre els segles XVI i XVII, quan va esdevenir un dels ms importants centres de la cultura castellana. En aquesta poca van estudiar a Alcal, d'entre altres, Antonio de Nebrija (autor de la primera gramtica d'una llengua vulgar europea), Toms de Villanueva (qui fou Arquebisbe de Valncia), Gins de Seplveda, Ignacio de Loyola, Domingo de Soto, Ambrosio de Morales, Arias Montano, Juan de Mariana, Francisco Valls de Covarrubias, Juan de la Cruz, Lope de Vega, Quevedo, etc. 
u
Les desamortitzacions del segle XIX se'n van portar la Universitat a Madrid, i amb aquest esdeveniment la ciutat es va enfonsar en un perode de decadncia, del que va sortir durant el segle XX, primer com a ciutat dormitori i ms tard com a ciutat industrial, per que a diferncia de les altres ciutats de les rodalies de Madrid, ha sabut conservar una personalitat prpia.



Web de l'Ajuntament d'Alcal de Henares










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71859" title="Club Bsquet Granollers" nonfiltered="3253" processed="3234" dbindex="28447">

El Club Bsquet Granollers s un club catal de bsquet de la ciutat de Granollers

Histria.
El basquetbol entra a Granollers el 1932 sota l'impuls de l'atleta del Barcelona Francesc Lorenzo. El Granollers Sport Club, entitat que ja practicava el futbol, vist l'inters que comenava a despertar cre una secci de bsquet, primer femenina i als pocs mesos masculina, aquell mateix any. El 6 de mar de 1932 el club disput el primer partit femen amb derrota enfront la UE Sants. El primer partit mascul es disput el 5 de juny a Matar i tamb finalitz amb derrota.

La Guerra Civil signific una aturada sobtada per al nou esport. El club es vei obligat a espanyolitzar el seu nom i es pass a dir Club Deportivo Granollers. Francesc Llobet i Salvador Alberch foren es encarregats de reempendre l'activitat desprs de la guerra. La secci, per tal de poder competir va haver d'anomenar-se Frente de Juventudes de Granollers, federant-se l'any 1942, amb Joan Cot de president. El 1946 el club es proclam campi de la provncia de Barcelona i campi de Catalunya de la categoria. Aquest mateix any, degut a un retall a les ajudes al Frente de Juventudes, la secci de bsquet desapareix, veient-se obligada a refundar-se amb el nom de Club Bsquet Granollers, essent president Frederic Aragons. El 1948 s'entra en contacte amb lAssociaci d'Antics Alumnes de les Escoles Pies i s'arriba a l'acord que el club passi a formar part de l'entitat, anomenant-se Escoles Pies Granollers. L'any 1950 s'ascendeix a Primera Categoria Catalana Grup B (la segona divisi de l'poca, ja que no existia Lliga espanyola i el Campionat de Catalunya era la competici de lliga ms important de l'poca).

L'augment de les despeses econmiques porten al club a arribar a un acord amb l'Club Deportiu Granollers de futbol i esdevenir, de nou, secci de l'entitat. Posteriorment se separar de nou esdevenint Granollers Esportiu Bsquet. L'any 1977 aconsegueix l'ascens a la Primera Divisi espanyola, on es trobar amb Bara, Penya, etc. El club realitza grans temporades, mantenint-se a l'elit del bsquet fins l'any 1993, amb les segents denominacions (degut als diferents patrocinadors): 
 Areslux Granollers (1977 - 1982);
 Cacaolat Granollers (1983 - 1988);
 Grupo IFA Granollers (1989 - 1993), desprs de fusionar-se el 1989 amb el Grupo IFA Espanyol.
Entre les millors actuacions cal destacar un tercer lloc el 1983 i un cinqu lloc el 1985. A ms, la temporada 1985-86 disput la Copa Korac de bsquet i fou finalista de la Copa Prncep d'Astries. Tamb t dos subcampionats de la Lliga Catalana de Bsquet el 1983 i el 1989.

Desprs d'abandonar l'elit del basquetbol el 1993, el club reemprengu l'activitat des de les categories inferiors amb l'actual nom de Club Bsquet Granollers.

 Presidents .
 Joan Mauri (1932-1936) ;
 Joan Cot (1942-1946) ;
 Frederic Aragons (1946-1948) ;
 Pere Mogas (1947-1952) ;
 Joan Cot (1952-1954) ;
 Oriol Montaa (1954-1957) ;
 Josep Serra (1957) ;
 Pere Viaplana (1957-1965) ;
 Joan Grau (1966-1967);
 Joan Camp (1968-1973);
 Enric Ribera (1973-1978) ;
 Antoni Novoa (1978-?);
 Ramon Valls ;
 Joan Garriga;
 Josep Capdevila ;
 Xavier Valls (2002-avui);

La Junta.

La junta actual es compon basicament per:




President:
Xavier Valls

Vicepresident rea Social:
Joan Nadal

Vicepresident rea Esportiva:
Carles Fernndez

Vicepresident rea Econmica:
Vicens Rbio

Tresorer:
Andreu Jos

Secretari:
Xavier Calls 

Vocals:
Agust Borrs, Pere Cervantes, Antoni Farrando, Pere Fernndez, Jordi Mestres, Marc Pearoya




Enllaos externs.
Pgina web del club;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71864" title="Polinomi mnim" nonfiltered="3254" processed="3235" dbindex="28448">
En matemtiques, el polinomi mnim d'un element   s el polinomi mnic p de menor grau tal que p( )=0. Les propietats del polinomi mnim dependen de l'estructura algebraica a la qual pertany  .

Teoria de cossos.

En teoria de cossos, donada una extensi de cos E/F i un element   d' E que sigui algebraic sobre F, el polinomi mnim de   s el polinomi mnic p, amb coeficients en F, de menor grau tal que p( ) = 0. El polinomi mnim s irreductible, i qualsevol oltre polinomi no nul f que compleix f( ) = 0 s un mltiple de p.

lgebra lineal.

En l'lgebra lineal, el polinomi mnim d'una matriu n-x-n A sobre un cos F s el polinomi mnic p(x) sobre F de menor grau tal que p(A)=0.  Qualsevol altre polinomi q amb q(A) = 0 s un mltiple de p: el polinomi mnim s, doncs, el generador de l'ideal principal de l'anell F dels polinomis que anulen A.

Els segents tres enunciats sn equivalents:
  F s una arrel de p(x),
  s una arrel del polinomi caracterstic d' A,
  s un valor propi d' A.

La multiplicitat de l'arrel   de p(x) s la grandria del major bloc de Jordan corresponent a  .

El polinomi mnim no s sempre el mateix que el polinomi caracterstic. Considerem la matriu , que t com a polinomi caracterstic . Tot i aix, el polinomi mnim s , ja que , pel que sn diferents per a . El fet que el polinomi mnim sempre divideix el polinomi caracterstic s conseqncia del teorema de Cayley Hamilton.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71867" title="John Reed" nonfiltered="3255" processed="3236" dbindex="28449">

 
John Silas Reed (Portland -estat d'Oregon- Estats Units, 22 d'octubre de 1887 - Moscou, 19 d'octubre de 1920), periodista i dirigent obrer nord-americ. 

Biografia.
Membre d'una famlia de l'alta burgesia, el seu pare, era un home culte i intelligent, que es va dedicar (quan en John era molt jove) a la lluita contra la corrupci i el caciquisme a l'estat d'Oregon, i que tenia uns ideals liberals i democrtics. Per contra, la seva mare tenia una tendncia conservadora, i al llarg de la seva vida va intentar frenar l'evoluci poltica i moral del seu fill.

En John va estudiar a la Universitat de Harvard. El 1913 va comenar a treballar en el peridic radical The Masses. El 1911, com a corresponsal de guerra del Metropolitan Magazine, va ser destacat a Mxic on les seves entrevistes i reportatges sobre la Revoluci Mexicana van tenir un gran xit.

John Reed va acompanyar les tropes de camperols revolucionaris dirigides per Pancho Villa en les seves accions armades a la zona nord de Mxic, va conviure amb els soldats i va conixer Venustiano Carranza, president d'aquell pas. Les seves impressions i experincies sobre la Revoluci Mexicana van ser recollides en el seu llibre Mxic Insurgent.

Tamb va escriure sobre les vagues dels miners de Colorado (Estats Units) el 1914. En esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a treballar com a corresponsal de guerra i el 1916 va escriure La guerra a l'est d'Europa sobre aquests fets.

Cobrint la Primera Guerra Mundial va arribar a Rssia, que estava en plena efervescncia revolucionria. Va conixer a Lenin, i va estar present a la capital Petrograd (avui Sant Petersburg) durant les jornades d'octubre-novembre de 1917 en qu va tenir lloc el II Congrs dels Sviets d'Obrers, Soldats i Camperols de tota Rssia i durant les setmanes posteriors en qu el Congrs, liderat pel Partit Socialdemcrata Obrer de Rssia (bolxevic) va acordar la presa del poder sota el programa bsic d'aconseguir una pau justa i immediata, el control obrer de la indstria i la reforma agrria al camp.

Reed, acreditat com a periodista, va fer un seguiment diari del procs revolucionari, assistint a les multitudinries assemblees i a les reunions de totes les fraccions enfrontades, entrevistant als principals dirigents del moment i va fer una crnica diria de la Revoluci d'Octubre. Aquest relat de primera m amb els detalls i el dia a dia de la revoluci bolxevic va quedar plasmat en la seva obra ms famosa, Deu dies que sacsejaren el mn, publicat el 1919.

Al seu retorn als Estats Units, i molt impactat pel que havia vist i viscut a Rssia, va ser expulsat, junt amb altres membres, del Congrs Socialista Nacional de l'agost de 1919. Juntament amb altres membres dissidents, va fundar el Partit Comunista dels Estats Units. Acusat d'espionatge per les autoritats nord-americanes, Reed es va refugiar a la Uni Sovitica, on va morir poc desprs. Va ser enterrat al Kremlin amb tots els honors, al costat d'altres dirigents revolucionaris, i es va convertir en un referent en els cercles d'intellectuals radicals dels Estats Units.

Enllaos externs.
 A www.marxists.org es poden trobar la biografia de John Reed i diverses de les seves obres en diferents llenges (, , ... Fins al moment no s possible posar un enlla directe a aquestes pgines, pel que cal accedir al web indicada, seleccionar l'idioma que desitgem i buscar l'autor i l'obra en l'ndex.

Vegeu tamb.
 Revoluci Russa;
 Revoluci Mexicana;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71870" title="Antoine de Saint-Exupry" nonfiltered="3256" processed="3237" dbindex="28450">
Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupry (Li, Frana, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviaci al sud de Frana, 31 de juliol de 1944) va ser un escriptor i aviador francs. La seva obra ms coneguda s Le Petit Prince (El Petit Prncep).

 Biografia .

Antoine de Saint-Exupry va nixer en una famlia noble de Li i va estudiar a la Universitat de Friburg. Va ser un dels pioners dels vols postals internacionals, un aviador en els dies que l'aviaci possea pocs instruments i volar era una tasca extremadament difcil i perillosa. Ms tard va protestar en veure que els aviadors de naus ms modernes semblaven ms comptadors que pilots. 

Va Comenar treballant en Aropostale entri Toulouse, Frana, i Dakar, Senegal, mentre escrivia el seu primer llibre, L'Aviateur (L'Aviador). El 1928 va publicar Courrier-Sud i va volar la ruta que va de Casablanca a Dakar. L'any 1931, Vol de Nuit (Vol Nocturn), el qual va rebre el Prix Femina, va ser publicat. Va Continuar escrivint i volant (a frica i Sudamrica) fins al comenament de la guerra. Pilot de Latecoere, "La Lnia", com li cridaven familiarment, precursora de Air France, va estar anys sota les ordres de Didier Daurat, admirat cap al com li va dedicar una de les seves obres. Terra d'homes, Pilot de guerra i Ciutadella van ser altres obres famoses seves, i el fet que l'ltima queds inconclusa, no li resta valor com veritable obra mestra. 

Durant la Segona Guerra Mundial va escapar a la ciutat de Nova York, per tornaria poc ms tard per a volar al costat de les forces aliades en un esquadr installat en l'rea del Mediterrani. A l'edat de 43 anys es trobava per abandonar l'aviaci, per la seva aeronau de reconeixement, un Lockheed Lightning P-38 (conegut tamb com F-5), es va estavellar en el Mar Mediterrani en el que va anar la seva ltima missi. El 1998, un braalet de plata va ser trobat per un pescador a l'aquest de la illa de Riou, prop del lloc de la desaparici en la costa de Marsella i identificat com pertanyent a Saint-Exupry: estava gravat amb els noms de la seva esposa i els seus editors, Reynal & Hitchcock, i estava enganxat a una pea de tela del seu vestit de pilot. A l'abril de 2004 el Departament d'Investigacions Arqueolgiques Submarines francs va confirmar que les restes de l'avi extrets a l'octubre de 2003 de la zona on es va trobar el braalet que era a l'avi de Saint-Exupry. A aquesta conclusi es va arribar desprs de comprovar que el nombre de matrcula de les restes corresponien amb el de l'escriptor segons els arxius de la USAF. En tot cas les circumstncies concretes de l'accident segueixen sense conixer-se. 

Encara que no sempre autobiogrfic, el treball de Saint-Exupry va ser inspirat en gran mesura per la seva experincia com pilot en els seus vols postals. Una excepci s Le Petit Prince (El Petit Prncep), el seu llibre ms fams, un relat potic illustrat en el qual ell s'imagina encallat enmig del desert, on coneix al Petit Prncep, un nen provinent d'un petit asteroide. De moltes formes, El Petit Prncep  s una histria filosfica, amb mfasi en la crtica social i el mn adult. Un asteroide (#2578) va ser atorgat el nom de Saint-Exupry el 1975 en honor al seu reconeixement mundial. 

L'any 1931, Saint-Exupry es va casar amb Consuelo Suncin Sandoval de Gmez (morta al 1979), una escriptora i artista salvadorenya enviduada dues vegades, qui va ser model per a la "rosa temperamental" en El Petit Prncep. La Comtessa Maria Consuelo Suncini Sandoval vdua de Saint-Exupry, s originria de la Ciutat d'Armnia, en el Departament de Sonsonate, El Salvador.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71872" title="Abdallah II de Jordnia" nonfiltered="3257" processed="3238" dbindex="28451">


Abdallah II de Jordnia ( Amman, Jordnia 1962 ). s l'actual rei de Jordnia, ssent el quart membre de la dinastia hatxemita que govern Jordnia. 

Fill del rei Hussein I de Jordnia i la seva segona esposa, la britnica Antoinette Gardiner convertida en princesa Muna al-Hussein. Nascut el dia 30 de gener de 1962 al Palau de la Governaci d'Amman succe al seu pare al tron el 7 de febrer de 1999.

 Formaci .
Educat als millors collegis del Regne Unit i els Estats Units i seguint el cam del seu pare reb formaci militar a l'elitista Royal Academy de Sandhurst on han rebut formaci el comte Joan de Borb, el prncep Carles de Galles o el prncep Pau de Grcia. Posteriorment estudi a Oxford i el 1986 es llicenci en relacions internacionals per la Universitat de Georgetown. Desprs prest serveis a l'exrcit britnic i a les unitats acuirasades de l'Exrcit reial jord.

Realitz una brillant carrera militar tant a l'exrcit britnic com al jord i l'any 1993 fou ascendit al grau de subcomandant de les forces especials encarregades de la protecci de la famlia reial, i l'any segent, desprs de dirigir una reeixida operaci de captura d'un pistoler que havia abatut a diverses persones, al grau de general al front d'una unitat especial antiterrorista. Aquesta unitat va particip en el restabliment de l'ordre pblic arrel dels disturbis de 1996 al sud del pas.

Abdallah nasqu amb la condici de prncep hereu de la corona jordana per l'any 1965 Hussein crei oport designar el seu germ, el prncep Hassan de Jordnia, davant dels mltiples atemptats contra la seva persona. Hussein torn a canviar la decisi poques setmanes abans de morir.

 Matrimoni i descendncia .
L'any 1993 contragu matrimoni amb Rania Yassin, nascuda a Kuwait en el si d'una distingida famlia palestina i resident a Jordnia des de 1990. Pel matrimoni i la successi de 1999 Rnia t dret a la dignitat de reina per la disposic del seu esps de 21 de mar de 1999. El matrimoni t tres fills:

 SAR el prncep Hussein de Jordnia, nascut el 1994 a Amman.

 SAR la princesa Iman de Jordnia, nascuda el 1996 a Amman.

 SAR la princesa Salma de Jordnia, nascuda el 2000 a Amman.

 Rei de Jordnia .
El 25 de gener de 1999, el rei Hussein, a les portes de la mort i des d'Estats Units, on rebia un tracatament contra el cncer que patia, va emetre un decret pel qual retirava a Hassan la condici de prncep hereu i l'atorgava a Abdallah. El dia segent Hassan traspass tots els smbols de prncep hereu al seu nebot el nou prncep hereu Abdallah.

La decisi sorprengu profundament. No es discutia la capacitat del nou prncep hereu ni la de l'anterior per sorprengu pel moment extremadament dramtic en qu tingu lloc. Segurament la decisi parteix de les gens dissimulades mostres d'ambici del prncep Hassan en forma d'intrigues palatines i de moviments per collocar els seus homes de confiana a llocs claus de l'Administraci i de l'Exrcit. La trajectria de Hassan, excellent gestor per prncep poc popular acabaren de fer decantar la balana.

Amb Abdallah al tron es restaurava el principi de primogenitura i de descendncia directa del llinatge hatxemita. La seva experincia militar li garantitzava el suport de les forces armades i l'afecte del poble del qual el nombrs component palest (30% de la poblaci) veuria amb bons ulls tenir una reina palestina. Malgrat tot, tenia poca experincia en l'Administraci o en la diplomcia per tenia bones relacions amb les Cases reials del Golf i havia participat en nombrosos projectes de desenvolupament turstic.

El 6 de febrer el rei Hussein va entrar en coma irreversible, i Abdallah fou declarat regent. Les declaracions d'Abdallah tranquillitzaren enormement a la comunitat internacional, per a qui era un complet desconegut: "intentar efectuar una transici pacfica i tranquilla per mantenir l'estabilitat del pas" i "emprendre reformes democrtiques radicals" i "un suport ms gran al procs democrtic, a la llibertat d'expressi, al pluralisme poltic i a les institucions de la societat civil".

El rei Hussein I de Jordnia mor el 7 de febrer. Hores desprs Abdallah jur com a prncep hereu i design successor el seu germ, el princep Hamzah de Jordnia. L'enterrament, on acud la comunitat internacional en ple, fou l'oportunitat per demostrar una imatge de normalitat i d'unitat entre les relacions del nou rei i el seu oncle, el prncep Hassan.

Dies abans Abdallah havia estat rebut per la secretria d'Estat Madeleine Albright qui havia recolzat plenament el nou monarca i havia comproms ajudes suplementries al Regne de Jordnia per tal d'evitar-ne l'excessiva despendncia d'Iraq. Respecte al ve Iraq, el nou monarca canvia un pl la poltica del seu pare, abandon la neutralitat absoluta de Hussein i qualific el pas com una amenaa per la seguretat de certs pasos del Golf. Abdallah oferia les mximes garanties als Estats Units i n'esdevenia una fidel aliat que ja des de 1996 gaudia al seu nomenat el sis pas aliat princial no de l'OTAN.

La trobada amb Issir Arafat a Gaza el 26 de maig va demostrar que la desaparici de Hussein no alteraria les relacions entre Jordnia i Palestina. Dos mesos desprs es trob a Aqaba amb el primer ministre israel Ehud Barak. i tamb visitar Sria i Lban. En les reunions deix clar el seu suport a la causa palestina. L'any 2000 arran de la segona intifada va condemar l's de l'exrcit per part d'Israel per alhora deman prudncia al moviment palest.

A l'ordre intern, el setembre de 1999 Abdallah va disposar mesures represives en contra de sectors islamistes i fonametalistes de Hamas. L'adevertncia anava en contra de tots els partits islamistes incls els Germans Musulmans. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71874" title="Albert II de Blgica" nonfiltered="3258" processed="3239" dbindex="28452">
Albert II de Blgica (Brusselles 1934). Actual rei dels belgues, s el sis rei de Blgica com estat independent i tamb el sis membre de la dinastia Saxnia-Coburg Gotha que governa el pas.

Nascut el 6 de juny de 1934 al castell de Stuyvenberg a Brusselles, era el tercer fill del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia. El prncep era nt per via paterna del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera i per via materna del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. s, per tant, descendent dels reis nrdics Cristi IX de Dinamarca i scar II de Sucia.

La seva mare mor quan el petit prncep tenia tan sols un any en un accident de cotxe a Sussa. Amb l'ocupaci nacionalsocialista de Blgica el jove prncep i els seus germans, el rei Baldu I de Blgica i la princesa Josepa Carlota de Blgica a l'exili francs i desprs espanyol mentre que el rei Leopold III de Blgica restav al pas sota arrest alemany i mantenint una perillosa relaci amb els nacionalsocialistes per la qual desprs hagu d'abdicar. Els prnceps retornaren a Blgica el 1941 i quedaren sota custdia alemanya.

Com a conseqncia del desembarcament aliat a les platges de Normandia el rei Leopold i els seus fills foren deportats a Alemanya al castell de Hirschstein i desprs a Strobl a ustria a on el 7 de maig de 1945 les tropes estatunidenques els alliberaren.

Com que les relacions estretes del rei Leopold II amb l'Alemanya no van plaure a tothom, la famlia reial va haver d'installar-se a la localitat sussa de Pregny deixant a Blgica el prncep Carles de Blgica com a regent. El prncep Albert curs estudis a Ginebra durant els cinc segents anys.

El 22 de julol de 1950 el rei Leopold III de Blgica retorn a Brusselles on abdic, forat per a un referndum en contra d'el,  en favor del prncep Baldu. Albert va ingressar a l'Escola Naval de Bruges a  on es gradu com a cadet de l'Armada Reial el 1953. El 1958 al cumplir 24 anys i com  manava la tradici fou nombrat senador i el 1962 va assumir el lloc de president d'honor del Consell d'Administraci de l'Oficina de Comer Exterior que durant els 31 anys segents el portarien a vitjar per tot el mn en missions comercials.

Des de 1954 va presidir el Consell d'Administraci de la Caixa Central d'Estalvis i Pensions i des de 1958 la Creu Roja belga. Aquell any va ser patr de l'Exposici Universal de Brusselles i el 1969 el Consell d'Europa el va nombrar responsable de la Conferncia de Ministres sobre la protecci del patrimoni cultural i arquitectnic europeu. Nombroses foren les seves participacions com a representant de l'estat belga en conferncies internacionals sobre el Medi Ambient, incloent la de Nacions Unides de 1972 d'Estocolm.

El 2 de juliol de 1959 va contraure matrimoni a Brusselles amb l'aristcrata italiana, la princesa Paola Ruffo di Calbria, filla del prncep Fulco Ruffo di Calbria, duc de Guardia Lombarda, i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La parella que comform una dels matrimonis ms atractius i ms recurrents de la jet set internacional s'establ a Brusselles i reberen el ttol de prnceps de Lieja. La parella ha tingut tres fills:

SAR el prncep Felip de Blgica, duc de Brabant, nascut a Brusselles el 1960. Casat el 1999 amb l'aristcrata belga Matilde d'Udekem d'Acoz.

SAR la princesa strid de Blgica, nascuda el 1962 a Brusselles. Contragu matrimoni el 1984 amb l'arxiduc Lloren d'ustria-Este, cap de la casa ducal de Mdena.

SAR el prncep Lloren de Blgica, nascut el 1963 a Brusselles. Es cas el 2003 amb l'anglobelga Claire Coombs.

La manca de descendncia del rei Baldu I de Blgica i de la seva esposa, la castellana Fabiola de Mora y Aragn, fu d'Albert el successor directe a la corona belga. 

El 9 d'agost de 1993, nou dies desprs de la mort del seu germ va jurar davant de les dues cambres reunides del parlament la seva fidelitat a la constituci i les lleis del poble belga, i es convert en Albert II de Blgica. El fet sorprengu ja que era comunament acceptat que Albert renunciaria en favor del seu fill Felip ms jove. Les qualitats d'en Felip no feien pas i encara no fan l'unanimitat.

Com a comandant en cap de les Fores Armades belgues, Albert II ostenta el rang de tinent general de l'exrcit i vicealmirant de l'armada nacional, a part de les atribucions estrictament simbliques i portocolries que la constituci belga reserva a la monarquia. Actiu des de jove als camps de la planificaci urbana, l'habitatge i la protecci mediambiental i cultural, en l'actualitat s tamb president d'honor del Comit Olmpic belga i membre del Comit Olmpic Internacional.

Es destacable l'intensa uni que existeix entre les monarquies belgues i luxemburguesa ja que el gran duc Enric I de Luxemburg s nebot del rei Albert II de Blgica ja que la mare del gran duc era la germana gran del rei belga, la princesa Josepa Carlota de Blgica. La princesa belga mor a l'edat de 77 anys l'any 2005 al Castell de Fischbach.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71875" title="Joan Carrero Saralegui" nonfiltered="3259" processed="3240" dbindex="28453">
Joan Carrero Saralegui s un pacifista mallorqu nascut a Arjona (Jan) el 18 de febrer de 1951.

Fou candidat al Premi Nobel de la Pau l'any 2000 per la tasca realitzada en favor de la pau al conflicte dels Grans Llacs a frica. Finalment, per, el premi d'aquell any es conced al president core Kim Dae Jung.

Presideix la Fundaci S'Olivar d'Estellencs, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Enllaos externs.
 Fundaci S'Olivar;
 Campanya a favor de la candidatura de Joan Carrero Saralegui al Premi Nobel de la Pau de l'any 2.000;
 L'frica dels Grans Llacs: Deu anys de Sofriment, destrucci i mort;
 El Ghandi mallorqu ;
 Joan Carrero a Veritas Rwanda Forum ;
 Is there still time? ;
 Biografia de Joan Carrero ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71879" title="Petrus Plancius" nonfiltered="3260" processed="3241" dbindex="28454">
Petrus Plancius (Dranouter, Flandes), 1552   1622), forma llatinitzada de Pieter Platevoit, fou un teleg, cartgraf i astrnom, nascut a Flandes el 1552. Desprs d'establir-se a Amsterdam a partir de 1585 (desprs d'haver fugit de Brusselles per temor a ser perseguit per la seva religi, quan aquesta ciutat va caure en mans d'Espanya), es va interessar per la navegaci i la cartografia, convertint-se ms tard en el cartgraf oficial de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals, per a la qual va produir sobre 100 mapes i cartes de navegaci.

Amb ocasi de la primera expedici holandesa cap a les ndies Orientals el 1595, Plancius va demanar al navegant holands Pieter Dirkszoon Keyser, pilot de la Hollandia, que ports a terme observacions astronmiques, amb el propsit de crear diverses constellacions que omplissin els espais fins a llavors buits a la zona meridional de la volta celeste. Keyser va morir durant l'expedici, per les seves observacions van ser lliurades a Plancius pel seu assistent, Frederick de Houtman. Aquestes dotze constellacions van ser incorporades en un nou panisferi preparat per Plancius l'any 1598 i a l'obra Uranometria, de Johann Bayer, en 1603. 

El propi Plancius va ser creador de diverses constellacions addicionals, noms tres de les quals sobreviuen avui dia. Aquestes sn: Columba (proposta en 1592, Camelopardalis i Monoceros (ambdues propostes en 1613).

Plancius va ser amic de Henry Hudson, navegant angls molt conegut per les seves exploracions al Nou Mn i la seva recerca d'un pas cap a l'Oce Pacfic a travs del Pol Nord.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71883" title="Detector de fum" nonfiltered="3261" processed="3242" dbindex="28455">


Un detector de fum s un aparell de seguretat que detecta la presncia de fum a l'aire i emet un senyal acstic que avisa del perill d'incendi. Es poden classificar segons el mtode de detecci: optics o inics, tot i que alguns fan servir ambds mecanismes per augmentar la seva eficcia.

Histria.

L'any 1902 George Andrew Darby, un enginyer electrnic de Birmingham, Anglaterra, va patentar lindicador elctric de calor i alarma d'incendis. L'aparell indicava qualsevol canvi de temperatura que es produs al lloc on era. Funcionava mitjanant un circuit elctric que es tancava si la temperatura superava un limit i feia sonar una alarma. Bsicament s el principi de funcionament dels termstats. Mitjanant successives millores del disseny s'ha arribat als actuals detectors de fum. 

Tipus.
Detector ptic.

Se subdivideixen en dos tipus, segons si detecten el fum por enfosquiment o per dispersi de l'aire en un espai: 
 De raig infraroig, formats per un dispositiu emissor i un altre receptor. Quan s'enfosqueix l'espai entre ells a causa del fum noms una part de la llum emesa arriba al receptor i aix provoca que la senyal elctrica que aquest produeix sigui ms dbil i s'activi l'alarma.
 De tipus puntual, en els que emissor i receptor sn a la mateixa cmera per el raig ems no arriba al receptor perqu els seus eixos formen un angle major de 90 i estan separats per una pantalla. Quan entra el fum a la cambra el feix de llum ems es refracta i pot arribar al receptor, la qual cosa provoca que s'activi l'alarma.

Detector inic.

Aquest tipus de detector s ms barat que l'ptic i pot detectar partcules que sn massa petites per influir a la llum. Es composa d'una petita quantitat de l'istop radioactiu americi-241 que emet radiaci alfa. La radiaci passa a travs d'una cambra oberta a l'aire en la qual es troben dos elctrodes que permeten una petita i constant corrent elctrica. Si entra fum a aquesta cambra es redueix la ionitzaci de l'aire i la corrent disminueix o fins i tot s'interrumpeix, la qual cosa fa que s'activi l'alarma. 

Manteniment.

Molts detectors residencials fon servir piles alcalines. Si aquestes piles es gasten, el detector deixa de funcionar. Per evitar aix, alguns estan dissenyats per emetre un senyal de bateria baixa. Tamb n'hi ha que incorporen un bot de prova que permet comprovar el correcte funcionament de l'aparell. Els que no en tenen es poden comprovar amb fum artificial.

Enllaos externs.

Objectiu: prevenir incendis domstics, article de la revista Consumer-Eroski sobre els detectors de fum.
Quant a americio-241 en els detectors de fum ;
Detectors inics ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71884" title="Johann Bayer" nonfiltered="3262" processed="3243" dbindex="28456">
Johann Bayer (1572   7 de mar de 1625) fou un astrnom i advocat alemany. Va nixer a Rain, Baviera en 1572. Va comenar els seus estudis de filosofia a Ingolstadt, el 1592, i es va traslladar desprs a Augsburg, per a treballar com advocat. El seu inters per l'astronomia va comenar durant la seva estada  a Augsburg. Finalment es va convertir en l'assessor legal del consell de la ciutat de Augsburg el 1612 on va morir el 1625. 

Bayer s ms fams pel seu atlas estellar Uranometria, publicat el 1603 i que fou el primer planisferi a cobrir tota l'esfera celeste. Aquest treball va introduir un nou sistema per a designar les estrelles, que actualment es coneix com la designaci de Bayer, la lletra de Bayer o la nomenclatura de Bayer, a ms de la introducci de diverses constellacions modernes. 

El crter Bayer a la Lluna va ser nomenat en el seu honor.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71885" title="Microsoft Office" nonfiltered="3263" processed="3244" dbindex="28457">

Microsoft Office (MSO) s el paquet ofimtic de l'empresa Microsoft. Funciona pels sistemes operatius Microsoft Windows i Apple Mac OS. Es tracta de programari no lliure, per tot i aix s la suite ofimtica ms emprada a l'actualitat.

 Programes .
Est compost pels segents programes:
Microsoft Word (procesador de text);
Microsoft Excel (full de clcul);
Microsoft PowerPoint (programa de presentacions);
Microsoft Access (programa per fer bases de dades);
Microsoft Outlook (agenda i client de correu electrnic);
Microsoft Frontpage (editor de pgines web WYSIWYG);
Microsoft Photo Manager (editor fotogrfic);
Microsoft Publisher;
Microsoft InfoPath ;
Microsoft OneNote;
Microsoft Project;
Microsoft Visio;
Microsoft photoDraw;
Microsoft Draw;
Microsoft Communicator;

 Versions .
 Versions per a Windows .


 Referncies .
 

Enllaos externs.
 Microsoft Office;
 Office Communicator;
 Innovative Communications Alliance (Nortel   Microsoft);






 Altres paquets ofimtics importants .
 OpenOffice.org;
 WordPerfect Office;
 StarOffice;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71896" title="Uranometria" nonfiltered="3264" processed="3245" dbindex="28458">
Uranometria s la versi curta del ttol de l'atlas estellar produt per l'advocat i astrnom alemany Johann Bayer al comenament del segle XVII. Aquest treball va ser publicat per primera vegada a Augsburg, Alemanya, el 1603 per Christophorus Mangus, sota el ttol Uranometria: omnium asterismorum continens schemata, nova methodo delineata, aereis laminis expressa (Uranometria, que cont les cartes de totes les constellacions, delineades usant un nou mtode i gravades en plaques de coure). El nom Uranometria deriva del mot grec de la musa dels cels, Urania, i o       (urans), terme grec que significa 'cel'. Literalment, uranometria significa 'mesurament del cel'.

Aquest va ser el primer planisferi que cobria tota l'esfera celeste, amb un total de 51 pgines que van ser originalment gravades en plaques de coure per Alexander Mair (1562 i 1617). Les primeres 48 representaven les 48 constellacions de Claudi Ptolemeu (publicades a lAlmagest, obra del segle II); la pgina 49 introdua 12 constellacions noves, delineades per a l'hemisferi sud celeste (regi a les quals Ptolemeu no va tenir accs des de la seva ubicaci), i les restants contenien dos planisferis, retolats com a Synopsis coeli superioris borea (vista de l'hemisferi nord) i Synopsis coeli inferioris austrina (vista de l'hemisferi sud). 

Cada placa inclou una retcula per a determinar la posici de cada estrella amb precisi de fraccions de grau. Les posicions utilitzades per Bayer van ser extretes del catleg ampliat de l'astrnom dans Tycho Brahe, que incloa 1.005 estrelles. Aquest catleg circulava en forma manuscrita des de 1598, i estava disponible de forma grfica en els globus celestes de Petrus Plancius, Jodocus Hondius i William Blaeu. A ms, va ser publicat en forma de taula per primera vegada en el treball de Johannes Kepler, Tabulae Rudolphinae (Taules Rudolfines, 1627).

L's del catleg de Brahe va oferir major precisi que el de Ptolemeu, que era una miqueta ms limitat. El total d'estrelles incloses a Uranometria va ascendir a 1.200, el que indica que el treball de Brahe no va ser l'nica font. Bayer va prendre les posicions de les estrelles de l'hemisferi sud del catleg del navegant holands Pieter Dirkszoon Keyser, qui havia corregit les observacions anteriors d'Amerigo Vespucci i Andrea Corsali, aix com els informes de Pedro de Medina. Del treball de Keyser, Bayer va adoptar dotze constellacions:
 Apus, l' au del Parads;
 Tucana, el tuc;
 Grus, la Grua;
 Phoenix, l' au fnix;
 Dorado, el peix daurat;
 Volans, el peix volador;
 Hydrus, la hidra mascle;
 Chamaeleon, el camale;
 Musca, la mosca;
 Triangulum Australe, el tringle del sud;
 Indus, el indi americ;
 Pavo, el Gall dindi;

Encara que Uranometria incloa ms estrelles que qualsevol altre catleg anterior, el nombre exacte est en disputa, doncs no totes les estrelles de les plaques estan identificades. Les estrelles de cada constellaci estan sobreposades a una imatge gravada del tema de la constellaci. Per raons desconegudes, moltes d'aquestes corresponen a figures humanes dibuixades d'esquena a l'observador, com si estiguessin mirant cap a la Terra. Aquesta peculiaritat va causar certa confusi quant al significat dels noms d'algunes estrelles. Per exemple, l'etimologia d'alguns noms es referien especficament al "muscle dret", per es veuen en posici equivocada en les illustracions de la Uranometria. 

Uranometria va introduir la designaci de Bayer, en s encara avui dia. Tamb va introduir diverses constellacions modernes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71898" title=".ad" nonfiltered="3265" processed="3246" dbindex="28459">
.ad s l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) d'Andorra. s administrat pel Servei de Telecomunicacions d'Andorra i noms pot ser sollicitat per les entitats que disposin d'una marca comercial o individual registrada al Principat d'Andorra.

Enllaos.
  IANA .ad Informaci whois;
  Registre del domini;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71900" title="Mosca (constellaci)" nonfiltered="3266" processed="3247" dbindex="28460">


Mosca (en llat Musca, segons la denominaci de la Uni Astronmica Internacional). s una de les constellacions situades ms al sud. s una de les dotze constellacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603.

Estrelles principals.

  Muscae.

  Muscae, l'estrella ms brillant de la constellaci de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, s una subgegant blava, que, a la distncia de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un dimetre 4 vegades el d'aquest.

  Muscae s tamb una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un perode de 2,2 hores. 

s tamb una estrella doble que t una companya a menys de 2.600 ua que orbita en ms de 45.000 anys.

Altres estrelles.

Les regions del sud celeste sn molt poc lluminoses, per al nord de la constellaci de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de   Muscae, s'hi troba tamb   Muscae, de la magnitud 3,10, i   Muscae, de la magnitud 3,60.

  Muscae s una estrella Wolf-Rayet, la segona ms brillant que es coneix. s una estrella triple.

Podem trobar a la constellaci de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binria en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiaci deguda a la aniquilaci de positrons.

HD 111232 t un planeta, massiu com a 6,8 vegades Jpiter, orbitant en 1.143 dies a la distncia mitjana de 1,97 ua.

Taula de les estrelles de Musca.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos .

Objectes celestes.

Dos cmuls globulars estan situats en aquesta constellaci: NGC 4373, distant 30.000 anys-llum, NGC 4833 a 50.000.

S'hi troben tamb les nebuloses planetries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com a un rellotge d'arena, composta d'una regi central densa envoltada per dalt i per baix d'anells de matria ejectada.

Histria.

La constellaci de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrnom Johann Bayer la inventari a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l' Abella. Ms tard, Nicolas-Louis de Lacaille la torn a batiar com a Mosca austral, per diferenciar-la de la Mosca boreal, una constellaci actualment desapareguda a prop d'ries. La desaparici d'aquesta constellaci permet rebatiar-la com a Musca, simplement.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71904" title="Gabriel Hernndez i Paz" nonfiltered="3267" processed="3248" dbindex="28461">









Gabriel Hernndez Paz ha estat un destacat jugador catal de waterpolo.

 Histria .
 Gabi Hernndez  va nixer a Barcelona el 2 de gener de 1975. Va comenar a jugar a waterpolo als onze anys al club del seu barri, la Uni Esportiva d'Horta. Posteriorment ha jugat als millors equips catalans, Club Nataci Catalunya i Club Nataci Barcelona, abans de marxar a Madrid amb el Canoe i a Itlia amb el Pescara, per tornar a Catalunya a jugar amb el C.N. Atltic Barceloneta.

El seu moment culminant fou al Campionat del Mn de Fukuoka 2001 on es convert en l'estrella de la selecci espanyola guanyadora de la medalla d'or, marcant tres dels quatre gols de l'equip a la final i sent nomenat jugador ms valus. En canvi, un dels moments ms amargs, que quasi el porta a abandonar el waterpolo, fou el 1996, quan va quedar fora de la selecci que posteriorment fou campiona olmpica.

Fora de l'esport t estudis en administraci i direcci d'empreses.

 Trajectria esportiva .
 Uni Esportiva d'Horta;
 Club Nataci Catalunya;
 Club Nataci Barcelona ;
 Real Canoe N.C.
 Pallanuoto Pescara;
 Club Nataci Atltic Barceloneta;
 Spandau 04 Berlin;

 Palmars .
 A nivell de club .
 Copa LEN: 1 (1995);
 Lliga espayola: 5 (1994, 1995, 1996, 1999, 2000);
 Copa espanyola: 3 (1994, 1995, 1996);

 A nivell de selecci .
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Perth 1998;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Fukuoka 2001;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de Roma 1994;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Shefield 1993;
 Medalla d'argent a la Lliga Mundial 2002;
 Medalla de bronze als Jocs del Mediterrani de Bari 1997;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Jnior de Long Beach 1991;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn Jnior d'El Caire 1993;
 Medalla d'argent al Campionat d'Europa Jnior de Sopron 1992;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa Jnior de Bratislava 1994;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71905" title="ALH 84001" nonfiltered="3268" processed="3249" dbindex="28462">


ALH 84001 (Allan Hills 84001, (Allan Hills 1984 #001) s un meteorit trobat a la zona de l'Antrtida coneguda com Allan Hills, el desembre de 1984 per un grup de cientfics nord-americans del projecte ANSMET. s una roca de 1,93 kg de pes que amb gaireb tota probabilitat es va originar en el planeta Mart. L'any 1996 s'hi van descobrir certes estructures minerals i compostos qumics de possible origen orgnic que, juntament amb uns suposats nanofssils, tot plegat va fer que durant un temps es considers gaireb una evidncia de l'existncia de vida extraterrestre. Actualment hi ha ms controvrsia sobre l'origen dels compostos, i es creu que els nanofssils no sn tals.

Histria.
ALH 84001 s una de les roques ms antigues del Sistema Solar, havent cristallitzat a partir de roca fosa fa 4.500 milions d'anys. Fa 3.600 milions d'anys es trobava a la superfcie de Mart i all va rebre l'impacte d'un o ms meteorits que la van fracturar. Un altre impacte ocorregut fa 15 milions d'anys la va projectar cap a l'espai on va romandre en rbita al voltant del Sol fins que fa 13.000 anys va caure a la Terra. Aquestes dates van ser establertes per diverses tcniques de dataci radiomtrica, incloent samari-neodimi (Sm-Nd), rubidi-estronci (Rb-Sr), potassi-arg (K-Ar) i carboni-14. 

Possibles formes de vida.


L'any 1996, es va analitzar el meteorit utilitzant diverses tcniques, i es van obtenir quatre tipus d'indici que suggerien la presncia d'una possible activitat biolgica mentre va formar part de la roca marciana:

Primer indici: dintre de les fractures que existeixen al meteorit es van trobar uns glbuls de carbonats d entre 1 i 250 micrmetres de dimetre, l edat dels quals ha estat estimada per tcniques de dataci radiomtrica en uns 3.600 milions d anys, s a dir, la mateixa que les fractures ms recents del meteorit. L anlisi de la composici isotpica de l oxigen associat als carbonats d ALH 48001 indicaven que el glbuls es van formar a una temperatura d entre 0 i 80C, la qual cosa suggereix que l origen dels glbuls va ser la precipitaci dels carbonats dissolts a aigua lquida que va circular per entre les escletxes de la roca originaria. A ms, la proporci de l istop del carboni 13C que forma part dels carbonats s superior a la que s esperaria de qualsevol procs qumic inorgnic. s ben conegut que els processos biognics terrestres generen altes proporcions d aquest istop. 

Segon indici: Utilitzant tcniques d espectrometria lser, s ha revelat que en el meteorit ALH 84001 abunden els hidrocarburs aromtics policclics (abreujadament, HAP), molcules orgniques que a la Terra sn majoritriament producte de degradaci de matria orgnica. Els investigadors van realitzar controls de comparaci amb altres meteorits trobats a l Antrtida (del tipus de cndrits carbonacis i meteorits petris) i controls del transport i manipulaci al laboratori per descartar que l origen dels HAP d ALH 84001 fos degut a contaminaci d origen terrestre. A ms, es va veure que la concentraci de HAP s incrementava cap a l interior d ALH84001, indicant que els HAP no provenien d una contaminaci externa, sino que tenien un origen intern i no terrestre. 

Tercer indici: Els glbuls de carbonat es van examinar amb tcniques de microsonda electrnica per revelar la seva estrutura interna, averiguant que tenen un nucli s ric en calci i mangans, envoltat per bandes alternades riques en ferro i magnesi. Cap a les vores del glbul apareixien unes capes concntriques molt fines riques en ferro, sofre i magnesi, en forma de magnetita i pirrotita. Tamb s hi trobaven acmuls de magnetita i pirrotita prop del nucli del glbul i associat als carbonats, de forma que s evidencia que el carbonat ha estat parcialment dissolt per permetre la deposici dels acmuls esmentats. La presncia d'aquesta formaci s fcilment explicable per intervenci de processos biolgics, i s conegut que molts bacteris poden coprecipitar magnetita i sulfurs de ferro amb funci de biomagnetisme.

Quart indici: Amb un microscopi electrnic d'escombratge es va descobrir la presncia d'estructures en forma de cuc, fossilitzades en la roca de l'ALH 84001. Durant un temps es va considerar que aquestes estructures eren les restes, en forma de fssils, de formes de vida bacterianes. Tenen una mida d'entre 20 i 100 nanmetres de dimetre, una mida similar als hipottics nanobacteris, per ms petites que qualsevol forma de vida terrestre descoberta. Si les estructures fossin realment formes de vida fossilitzades, serien la primera prova de l'existncia de vida extraterrestre.

Aquest descobriment es va publicar a la revista Science en un article escrit pel Dr. David McKay de la NASA . Quan el descobriment va ser anunciat, va provocar un rebombori considerable i va despertar l'inters en l'exploraci marciana. Molts van conjecturar immediatament que els fssils eren la primera evidncia de vida extraterrestre - sent notcia de portada en tot el mn i fins i tot fent que l'aleshores president dels Estats Units Bill Clinton dons un anunci televisat formal per a senyalar l'esdeveniment.

Actualment hi ha altres explicacions alternatives que postularien un origen inorgnic dels indicis esmentats, i a ms,  la majoria d'experts estan d'acord que els nanofssils no sn indicatius de vida, sin contaminaci per biofilms d'origen terrestre, tot i que encara no s'ha demostrat de forma concloent com es van formar.

Origen a Mart.
Estudis recents sobre l'ALH 84001 han demostrat que tot i que les possibilitats sn baixes, roques marcianes com ALH 84001 poden realment haver transportat vida marciana a la Terra. En menys d'un any, 1 de cada 10 milions de meteorits de Mart arriba a la Terra, i unes 10 roques que pesen ms de 100 grams fan el viatge en 2 o 3 anys. Espores bacterianes i organismes que viuen a les roques poden sobreviure a l'espai durant 5 anys, implicant que la transferncia de vida marciana al nostre planeta s perfectament possible.

El setembre del 2005, Vicky Hamilton de la Universitat de Hawaii a Manoa va presentar un anlisi sobre l'origen de ALH 84001 utilitzant dades de les sondes espacials en rbita marciana Mars Global Surveyor i Mars Odissey. Segons aquest anlisi, Eos Chasma, al cany Valles Marineris, sembla ser el lloc d'origen del meteorit . L'anlisi no s concloent, en part perqu estava limitat a regions de Mart no ocultes per la pols.

Vegeu tamb.
 Meteorit marci;
 Vida a Mart;
 Pansprmia, o ms correctament Exognesi;

Referncies.

Mittlefehldt D. W. (1994) "ALH 84001, a cumulate orthopyroxenite member of the SNC meteorite group" Meteoritics, 29, 214-221.;

Enllaos externs.
 http://www.jpl.nasa.gov/snc/alh.html;
 http://www-curator.jsc.nasa.gov/curator/antmet/mmc/84001.pdf;
 Meteorit marci ALH 84001   Una histria illustrada;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71906" title="Kaj Birket-Smith" nonfiltered="3269" processed="3250" dbindex="28463">
Kaj Birket-Smith (1893-1977) fou un filleg dans. Es doctor en lingstica a la Universitat de Pennsilvnia el 1937. S'especialitz en estudiar els costums i la llengua dels inuit i dels eyaks desprs de l'expedici que va dirigir Knud Rasmussen per Alaska i el nord del Canad (Thuleekspedition) el 1921-1924. El 1940 fou nomenat cap de l' Etnografisk Samling (Societat d'Etnografia).

 Obres .

 Skrlingerne i Vinland og eskimoernes sydost-grnse (1918);
 Eskimoerne (Els esquimals, 1927);
 Some Ancient Artefacts from the Eastern United States a Journal de la Socit des Amricanistes, 12-13, 1920-1921;
 Ethnography of the Egedesminde District. Meddelelser om Grnland, Vol. 66. Kbenhavn 1924;
 Kulturens veje I-II (1941-1942);
 Tomahawk, klle og pibe fra irokeserne. Danmarks Nationalmuseum. Red. Aage Roussell. Kbenhavn 1957.
 A Tomahawk, a Club and a Pipe of the Iroquois. The National Museum of Denmark. Ed. Aage Roussell. Copenhagen 1957.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71909" title="Estat d'Amazones (Veneuela)" nonfiltered="3270" processed="3251" dbindex="28464">



Amazones (en espanyol Amazonas) s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Puerto Ayacucho. 

Municipis i seus municipals.

 Alto Orinoco (La Esmeralda);
 Atabapo (San Fernando de Atabapo);
 Atures (Puerto Ayacucho);
 Autana (Isla Ratn);
 Manapiare (San Juan de Manapiare);
 Maroa (Maroa);
 Ro Negro (San Carlos de Ro Negro);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71910" title="AC/DC" nonfiltered="3271" processed="3252" dbindex="28465">

AC/DC s un grup australi de hard rock que va sorgir l'any 1973, creat pels germans d'origen escocs Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en un aspirador, l'acrnim "AC/DC" significa "Alternating Current/Direct Current". Desprs d'algunes variacions AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista substituint a Dave Evans.

Encara que van arribar a la Gran Bretanya en ple auge del punk rock, en poc temps van obtenir una enorme acceptaci del pblic. L'lbum Back in Black (1980) va aconseguir el primer lloc en la llista dels discos ms venuts del pas i els va catapultar als Estats Units. En la segona meitat de la dcada de 1980, una srie d'esdeveniments personals van fer creure que el grup ja havia passat els seus millors moments, encara que els seus discos es van mantenir en les llistes d'xits fins a la dcada de 1990. El 1993, el senzill Big Gun, que van utilitzar per a la banda sonora de la pellcula L'ltim gran heroi, de John McTiernan i interpretada per Arnold Schwarzenegger; va aconseguir de nou les llistes dels ms venuts a la Gran Bretanya. El 1995, van gravar el disc Ballbreaker i en el 2000 van llanar Stiff Upper Lip, en el qual proclamen la seva fidelitat al rock ms rebel.

Han venut ms de 150 milions d'lbums en tot el mn, i uns 68 milions han estat venuts en els Estats Units. Back in Black ha venut aproximadament 42 milions d'unitats en el mn i 22 milions noms als Estats Units, De manera que s el 5 lbum de major venda de tots els temps en els EUA i entre els lbums ms venuts de tota la histria darrere de Thriller en el mn. Han arribat a ocupar la cambra posada en la llista de VH1 "100 Greatest Artists of Hard Rock" (Els 100 millors artistes del Rock Dur) i van ocupar el 7 lloc en la llista de la MTV "Greatest Heavy Metal Band Of All Time" ( Les millors bandes de Heavy Metal de tots els temps ).

 Etimologia .

Angus i Malcolm Young, van pensar la idea del nom per a la banda, desprs de veure escrit "AC/DC", en la part de baix de la mquina de cosir de la seva germana, Margaret.
AC/DC s l'abreviaci, en angls, de "corrent altern/corrent continu (alternating current/direct current), que indica que un dispositiu elctric, pot usar-se amb ambds tipus de tensi.
Els germans, van sentir que aquest nom simbolitzava l'energia i la potncia de les presentacions de la banda, i el nom va quedar.

En algunes cultures, "AC/DC" s un terme d'argot per a la bisexualitat: el grup ha dit que no eren conscients d'aix fins que un taxista li crids l'atenci una nit desprs d'un concert. Algunes figures religioses han suggerit que el nom significa "Anti-Christ/Devil's Child(ren)" (Anticrist/Nens del dimoni), "Anti-Christ/Devil Christ" (Anticrist/Crist diablic), "Anti Crist/Death to Crist" (Anticrist/Mort a Crist), "After Christ/Devil Comes" (Desprs de Crist/Ve el dimoni) i "Anti Christ/Devil Choice" (Anticrist/Elecci del Diable) Encara que les remors hagin persistit entre crtics que van intentar dir que era una banda satnica, tamb cap destacar que el signe que est en el mitj de les dues sigles s un raig. El grup va negar aquestes interpretacions del seu nom, fins i tot s'ha burlat d'elles.

"AC/DC" s pronunciada una lletra alhora ("ei si di si" o b "a ce de ce"); no obstant aix, se'ls coneix com "Acca Dacca" a Austrlia. El nom ha inspirat bandes tribut, incloent BC/DC, una banda canadenca; AC/DShe, un grup femen de San Francisco, i Hayseed Dixie.

El primer tribut a AC/DC peru va ser realitzat per Vade Retro Produccions en la Conquilla Acstica de San Miguel (Lima) en l'any 1998, entre altres tributs a Metallica, Iron Maiden i KISS. Una altra banda tributo d'AC/DC peruana s Hell/Stone.

Tamb es van guanyar un espai en el mn de la informtica, quan es va inventar un visor d'imatges anomenat "ACDSee", el qual, per la similitud del nom, sense dubte que s un homenatge al grup.

Histria.
L'any 1974 van treure el disc "High Voltage" i el 1975 "TNT" a Austrlia, amb el material dels dos discs van treure una versi d'"High Voltage" per als Estats Units i Gran Bretanya. "Dirty Deeds done Dirt Cheap" va sortir l'any 1976, el 1977 "Let There Be Rock"i el 1978 el "Powerage", a ms aquest mateix any van treure un disc gravat en directa que captava l'essncia dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llenaria a la fama definitivament: "Highway To Hell" considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants, el single del disc el tamb "Highway to hell" s'ha convertit en un autntic himne del rock. 

El 19 de febrer de 1980 varen trobar mort Bon Scott, per una intoxicaci etlica greu.

Desprs de la mort del carismtic Bon Scott AC/DC es plantejaria la seva continutat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'angls Brian Johnson. El primer disc que van treure desprs de la tragdia va ser al mateix any 1980, el fams "Back in Black" un dels discs que va marcar l'poca dels 80, amb ms de 40 milions de cpies venudes a tot el mon, que figura en quarta posici en el rnquing de la RIIA dels discs ms venuts de l'histria.

Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produt "Back in Black" van aprofitar per tornar a editar discs que no s'havien escoltat als Estats Units o Europa.

L'any 1981 van treure "For Those About to Rock We Salute You", el 1983 "Flick of the Switch", el 1984 "Jailbreak", el 1985 "Fly on the Wall", el 1986 "Who Made Who", un disc recopilatori amb motiu de la banda sonora de la pellcula d'Stephen King (declarat fan d'AC/DC) Maximum Overdrive. Van continuar l'any 1988 "Blow Up Your Video", el 1990 van treure el "The Razor's Edge" un gran disc que els va tornar a l'elit grcies al seu tema principal, el conegut "Thunderstruck". L'any 1992 van treure un disc en directe "AC/DC Live", el 1995 van treure altre vegada un gran disc el "Ballbreaker". L'ltim disc d'estudi va ser el potent "Stiff Upper Lip" amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un disc recopilatori amb msica, vdeo i imatges titulat "Family Jewels".

Membres de la banda.
Entre l'any 1973 i avui en dia, hi han hagut canvis considerables en els membres de la banda, sempre per conservant els germans Young. La resta de membres han anat variant per diverses causes. Actualment (2006) el grup esta format per:

Malcolm Young (guitarra rtmica)
Angus Young (guitarra solista) 
Brian Johnson (vocalista)
Cliff Williams (Baix)
Phil Rudd (bateria)

El lder de la banda ha estat des del principi el germ petit dels Young, Angus el qual t una forta presncia en concert, vesteix de colegial segons diuen perqu al principi venia del collegi sense temps per poder-se canviar, a mes tamb la seva forma de tocar la guitarra fent els peus d'nec el caracteritzen com el carismtic lder d'una de les millors bandes de rock de tots els temps.



 Referncies .
 Notes .

 Bibliografia .
;
;
;
;
;
;
;
;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de AC/DC ;
AC/DC Bloc de Notcies ;
 ACDCRocks.com - Pgina oficial;
 ACDC.com Official Fan Club;
Discografia completa d'AC/DC;
ACDC Timeline;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71911" title="Erwyn Seerutton" nonfiltered="3272" processed="3253" dbindex="28466">
Erwyn Seerutton s un msic-compositor originari de l'Illa Maurici establert des de fa anys a Catalunya. 

Pels seus orgens i influncies musicals, ha desenvolupat un estil propi com a instrumentista i com a cantant. Toca la guitarra, la bateria, el washboard i altres intruments folklrics de l'illa.

Les seves influncies ms marcades provenen del jazz, el gospel, i la msica tradicional del seu pas, el Seg (que neix de la confluncia entre la msica africana i la cultura criolla de l'illa Maurici). El seu repertori inclou composicions prpies, adaptacions de temes clssics del jazz i temes populars de l'illa Maurici, tant en creole com en angls. 

Ha actuat arreu del pas, destacant per la seva importncia les actuacions al Festival de Jazz Terrassa, al Palau de la Msica Catalana (cicle Millenium), i a la Fundaci Puigvert.

Ha participat en festivals internacionals de jazz de Nova Orleans, Jap, Hongria, Alemanya, als Pasos Baixos, Dinamarca, Frana i Finlndia.

Ha liderat grups com" Terrassa Swing Reunion" i "Erwyn's Hot 5", "Erwyn's Hot Brass", "Erwyn's Seg 4" i "Erwyn's Jazz Kreol".

Ha collaborat i collabora com a msic i cantant amb diversos i reconeguts artistes i grups: "La Vella Dixieland", "Locomotora Negra", "La Portea Jazz Band", Leroy Jones, Josep Maria Farrs, Ignasi Terraza, Oriol Roman, August Tharrats, Emmanuel d'Job i Big Mama entre d'altres

Actualment la base dels seus concerts s una selecci de temes compostos per ell mateix que mostren un estil que podrem definir com a "can d'autor amb arrels".

 Enllaos Externs .

Pgina web d'Erwyn Seerutton




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71912" title="Associaci Casa de l'Est" nonfiltered="3273" processed="3254" dbindex="28467">

L'Associaci Casa de l'Est est dedicada a l'estudi, la difusi de coneixement i la promoci de cooperaci cultural, acadmica i econmica entre Espanya (Catalunya) i els pasos de l'Europa Central i Oriental.

s una organitzaci que aplega acadmics, estudiants universitaris i professionals (socilegs, historiadors, antroplegs, escriptors, traductors, arquitectes, artistes, economistes, etc.) dels pasos del centre i l'est d'Europa, i de Catalunya i de la resta d'Espanya, per tal de dur a terme estudis pluridisciplinaris i la difusi del coneixement d'aquella regi europea. Alhora, treballen per fer conixer la cultura i la societat catalanes i espanyoles en ms d'una vintena de pasos de l'Europa central i oriental.

Enllaos externs.

Ms informaci de les seves activitats a la seva plana web;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71913" title="Estat d'Anzotegui" nonfiltered="3274" processed="3255" dbindex="28468">


Estat d Anzotegui s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Barcelona. Va rebre aquest non pel gran heroi de la independncia, Jos Antonio Anzotegui (1789-1819).
 
 Municipis i seus municipals .

 Anaco (Anaco);
 Aragua (Aragua de Barcelona);
 Diego Bautista Urbaneja (Lechera);
 Fernando de Pealver (Puerto Pritu);
 Francisco de Carmen Carvajal (Valle de Guanape);
 Francisco de Miranda (Pariagun);
 Guanta (Guanta);
 Independencia (Soledad);
 Jos Gregorio Monagas (Mapire);
 Juan Antonio Sotillo (Puerto la Cruz);
 Juan Manuel Cajigal (Onoto);
 Libertad (San Mateo);
 Manuel Ezequiel Bruzual (Clarines);
 Pedro Mara Freites (Cantaura);
 Pritu (Pritu);
 San Jos de Guanipa (San Jos de Guanipa / El Tigrito);
 San Juan de Capistrano (Boca de Uchire);
 Santa Ana (Santa Ana);
 Simn Bolvar (Barcelona);
 Simn Rodrguez (El Tigre);
 Sir Artur McGregor (El Chaparro);

Enllaos.

 Informaci general sobre Anzotegui;
 Cens d'Anzotegui;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71914" title="Estat d'Apure" nonfiltered="3275" processed="3256" dbindex="28469">


Estat d Apure s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s San Fernando d'Apure.  

 Municipis i seus municipals .

 Achaguas (Achaguas);
 Biruaca (Biruaca);
 Muoz (Bruzual);
 Pez (Guasdualito);
 Pedro Camejo (San Juan de Payara);
 Rmulo Gallegos (Elorza);
 San Fernando (San Fernando de Apure);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71915" title="Primeres eleccions del draft de l'NBA" nonfiltered="3276" processed="3257" dbindex="28470">
Aquests sn les primeres eleccions en els drafts de l'NBA. Els quinze pitjors equips de la temporada regular accedeixen al sorteig on s'otorga el dret a primera elecci. Els quinze millors resten en ordre invers a la posici asolida l'any anterior. Aix, el millor equip de la temporada regular de l'NBA escollir en ltima posici.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71917" title="Ruud Gullit" nonfiltered="3277" processed="3258" dbindex="28471">
Ruud Gullit va nixer a Amsterdam (Pasos Baixos) l'1 de setembre de 1962. Va ser un dels grans jugadors holandesos entre els anys 80 i 90, tant amb la selecci holandesa, amb qui disput 66 partits, marcant 17 gols, i guany una Eurocopa de futbol com amb l'A.C. Milan itali amb qui guany tres lligues i dos Copes de la UEFA. Jugava a la posici de migcampista. Disput dos Mundials els anys 1990 i 1994.

 Trajectria esportiva .
 Com jugador .
 1979-1982 : HFC Haarlem (91 partits, 32 gols);
 1982-1985 : SC Feyenoord (85 partits, 30 gols);
 1985-1987 : PSV Eindhoven (68 partits, 46 gols);
 1987-1993 : AC Milan (117 partits, 35 gols);
 1993-1994 : AC Sampdoria (31 partits, 15 gols);
 1994-1994 : AC Milan (8 partits, 3 gols);
 1994-1995 : AC Sampdoria (22 partits, 9 gols);
 1995-1998 : Chelsea FC;

 Com entrenador .
 1996-1998 : Chelsea FC;
 1998-1999 : Newcastle United;
 2004-2005 : SC Feyenoord;
 2007-...  : Los Angeles Galaxy;

 Ttols .
 Eurocopa de futbol: 1988;
 Copa de la UEFA: 1989, 1990;
 Lliga italiana de futbol: 1988, 1992, 1993;
 Copa anglesa de futbol: 1997;
 Lliga neerlandesa de futbol: 1984, 1986, 1987;
 Copa neerlandesa de futbol: 1984;
 Pilota d'Or: 1987;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71920" title="Estat d'Aragua" nonfiltered="3278" processed="3259" dbindex="28472">


Estat d Aragua s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Maracay. 

 Municipis .

 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71924" title="Neville Chamberlain" nonfiltered="3279" processed="3260" dbindex="28473">

Arthur Neville Chamberlain (Birmingham, 18 de mar de 1869 - Heckfield, Hampshire, 9 de novembre de 1940) fou Primer Ministre del Regne Unit del 1937 al 1940, perode que preced i marca l'inici de la  Segona Guerra Mundial a Europa.

Malgrat ser fill d'un influent poltic liberal, Joseph Chamberlain (1836-1914), era afiliat al Partit Conservador.

Durant els anys previs a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va defensar una poltica de convivncia pacfica amb l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler i evitar aix una repetici dels horrors de la Primera Guerra Mundial. El setembre de 1938 va promoure i fou un dels firmants de l'Acord de Munic, on es cedia a les exigncies de Hitler d'annexar-se la regi dels Sudets, fins llavors part de Txecoslovquia. Creia que fent concessions a Hitler seria possible evitar una nova guerra entre Alemanya i el Regne Unit. En tornar a Londres, desprs de la signatura d'aquest acord, va declarar que aquest pacte significava "pau per als nostres temps".

No va passar ni un any de la signatura del pacte quan, l'1 de setembre de 1939, la Wehrmacht va envair Polnia, deixant a Chamberlain com a nica opci declarar la guerra al Tercer Reich, iniciant aix la Segona Guerra Mundial.

L'ocupaci alemanya de Noruega, a l'abril de 1940, el va deixar en una posici molt difcil. El 7 i el 8 de maig, va tenir lloc una sessi del Parlament Britnic sobre la qesti de Noruega i aqu va quedar clar que Chamberlain, tot i conservar la majoria, havia perdut gran part del seu suport. El 10 de maig va presentar la seva dimissi com a Primer Ministre, per va continar sent Lder del Partit Conservador.

Va ser substitut per Winston Churchill amb qui mantenia una bona relaci personal per que havia estat el seu mxim opositor en el tema de les relacions amb Alemanya, ja que Churchill defensava una poltica bellicista contra Hitler. Un cop va haver pres el crrec, Churchill el va nomenar Lord President del Consell, crrec que va mantenir fins al setembre quan un cncer d'estmac el va obligar a deixar la poltica. El 9 de novembre de 1940 va morir de cncer a l'edat de 71 anys.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71925" title="Estat de Zulia" nonfiltered="3280" processed="3261" dbindex="28474">


Estat de Zulia s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Maracaibo. El 2007 tenia una poblaci estimada 3620200, donant-li la major poblaci entre els estats de Veneuela. Est situat a la part nord del pas.

Zulia s un estat federal de districte situat al nord-oest de Veneuela, al voltant del Lago de Maracaibo. Aquest llac s el cos d'aigua ms gran del seu tipus a Amrica Llatina i la seva conca abasta una de les majors reserves de petroli i gas en l'hemisferi occidental.

s un gran estat fronterer, que separa Veneuela de Colmbia a l'est d'aquest pas. Limita al nord-oest de la pennsula de la Guajira i la serra de Perij; Orient amb els Estats Falcn i Lara, al sud amb els estats andins veneolans de Tchira, Mrida i Trujillo Coppinger amb el Llac de Maracaibo com frontera territorial de l'Estat.

Estat Zulia s un territori que ha portat enormes riqueses per al pas a causa del seu petroli i explotaci de minerals, per tamb s una de les principals zones agrcoles de Veneuela, destacant la seva contribuci en rees com la ramaderia, pltans, fruites, carn i llet entre d'altres.
  


 Enllaos .
Informaci General de l'Estat;
Portal Turstic;
Portal de la Ciutat de Maracaibo;
Diccionari La Chuleta Venezolana - Regional - Occidente;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71928" title="Ian Thorpe" nonfiltered="3281" processed="3262" dbindex="28475">

Ian James Thorpe (Milperra, Sydney 13 d'octubre de 1982), s un nedador australi ja retirat, anomenat Thorpedo i Thorpey. Aconsegu cinc medalles d'or en els Jocs Olmpics, que s la millor marca obtinguda per un esportista australi. El 2001 es convert en el primer nedador en guanyar sis medalles d'or en un Campionat Mundial de Nataci. En total, Thorpe sum 11 medalles d'or en aquesta competici, que s la segona millor marca aconseguida per un nedador, rcord en possessi del nord-americ Michael Phelps. Thorpe s, juntament amb Phelps, l'nica persona que ha estat anomenada "Nedador de l'any" en quatre ocasions, distinci concedida per la revista Swimming World Magazine (El mn de la nataci), i fou "Nedador australi de l'any" des de 1999 fins al 2003. Els seus xits esportius l'han convertit en un dels atletes ms populars d'Austrlia, que unit a les seves iniciatives benfiques el van convertir, l'any 2000, en el "Jove australi de l'any". Ha rebut l'Ordre d'Austrlia, una prestigiosa distinci honorfica.

Als 14 anys es convert en l'home ms jove en representar el seu pas, Austrlia. La seva victria en els 400 metres estil lliures en el Campionat Mundial de Nataci de Perth, el 1998, el convert en el campi mundial ms jove de la categoria. Desprs d'aquesta victria, Thorpe domin en totes les curses de 400 metres lliures, guanyant cada competici que disput: Jocs Olmpics, Campionats del Mn, Jocs de la Commonwealth i en els Campionats de Nataci Pan Pacific, fins a la interrupci de la seva carrera desprs dels Jocs Olmpics d'Atenes.

A ms de 13 records mundials en proves individuals, Thorpe particip activament en els relleus australians, agregant a les seves estadstiques les victries en 4x100 metres i 4x200 metres a Sydney, afegint-hi cinc records mundials en els relleus. Les seves victries en els 200 i 400 metres i el seu bronze en els 100 metres a Atenes el converteixen en la nica persona en guanyar medalles en les proves de 100, 200 i 400.
 
Desprs dels Jocs d'Atenes, Thorpe s'agaf un any sabtic fora de la nataci, programant la seva tornada per els Jocs de la Commonwealth a Melbourne l'any 2006. A causa d'un atac de mononucleosi infecciosa fou obligat a abandonar la competici.

Es suspengueren els posteriors entrenaments programats als Estats Units i anunci la retirada de la competici el 21 de novembre de 2006 a l'edat de 24 anys, per manca de motivaci. El 31 de mar de 2007, es public la notcia que Thorpe podia haver tingut problemes per un resultat anormal en una anlisi de sang que contenia un alt nivell de testosterona.

La Federaci Internacional de Nataci (FINA) confirm que existia una apellaci sobre la rellevncia de les proves "positives" del maig de 2006, per no precis la identitat del nedador australi.

 Els inicis .
Thorpe pes al nixer 4,1 kg i mesur 59 cm. Cresqu en una famlia d'mplia tradici esportiva en els suburbis de Milperra. El pare d'Ian, Ken, fou un talent del criquet de jnior, jugant al club de criquet de Bankstown, a Sydney. Ken fou seleccionat abans que els seus companys Len Pascoe i Jeff Thomson, futurs jugadors de la selecci australiana de criquet. Tanmateix, la pressi del pare de Ken, Cecil, provoc la retirada del seu fill als 26 anys d'edat. 

La mare de Thorpe, Margaret, tamb era esportista i compet a la divisi A amb l'equip de netball de Bankstown; per sembla ser que Ian no va heretar les habilitats pels jocs de pilota dels seus pares. El primer contacte d'Ian amb una piscina, la de Padstow, es produ quan acompanya la seva germana gran, Christina, que hi an aconsellada per un metge; d'aquesta manera, la nataci enfortiria el seu canell trencat en un accident que pat quan jugava al pati de casa seva. 

De petit, Thorpe fou relegat a suplent a causa d'una allrgia al clor. Per aix, no compet fins els set anys en la que seria la seva primera carrera: un carnaval de l'escola. La seva allrgia el for a nedar amb el cap fora de l'aigua; malgrat aquesta poc ortodoxa tcnica guany la carrera. De manera progressiva, super l'allrgia i ascend a la capitania de l'equip de Nova Galles del Sud. L'elecci pel crrec qued plenament justificada al guanyar nou medalles d'or en la seva categoria en el Campionat estatal de piscina de 25 m per edats (State Age Short Course Championships), el setembre de 1994. 

El 1995 inici els estudis d'educaci secundria a la East Hills Boys Technology High School, va canviar d'entrenador per poder nedar amb la seva germana, i va ser tutelat per Doug Frost. Fou un gran any per a la famlia, amb la selecci de Christina per formar part de l'equip nacional amb el que va competir en els Campionats de Nataci Pan Pacific 1995 a Atlanta (EEUU). 

Ian, que ja media 1,85 metres, compet en el seu primer Campionat nacional per edats, i guany la medalla de bronze en els 200 i 400 metres lliures. 

 Debut nacional .
Thorpe compet en els Campionats Nacionals per edats de 1996 a Brisbane, guanyant cinc medalles d'or, dos de plata i dos ms de bronze. Els temps assolits eren, de mitjana, dos segons ms rpids per cada 100 metres que els dels guanyadors de la medalla de plata. Amb els temps aconseguits a la prova de 400 metres lliures i 200 metres esquena, qualific pels Campionats Australians, que eren els esdeveniments de qualificaci pels Jocs Olmpics d'Atlanta. Frost sabia que Ian no tenia possibilitats d'acabar a les dues primeres posicions de cap prova; malgrat aix l'envi per guanyar experincia competint a la categoria d'edat de major qualitat en el pas. Thorpe fall a l'aconseguir la classificaci, acabant en el lloc 23 en els 400 metres estil lliure i el 36 en els 200 metres esquena. 

A finals de 1996, Ian havia crescut, arribant als 1,90 m d'alada i 90 kg de pes, aconseguint la qualificaci pels Campionats Australians de Piscina curta. Fou una nova oportunitat per a Thorpe d'assolir la selecci nacional, car eren proves pel Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta de 1997 a Gteborg, Sucia. Qualific en segon lloc per la seva primera final nacional en 400 m. estils, per a la final ned ms lent i no assol la selecci al Campionat Mundial.

El 1997 s'inici amb el Campionat de Nova Galles del Sud, on finalitz segon rere Malcolm Allen en els 400 metres lliures. El seu temps de 3'59"43 rest 8 s al seu millor record personal, i fou el primer temps per sota dels 4 minuts aconseguit per un nedador de 14 anys a Austrlia.

Thorpe particip en el Campionat Australi a Adelaida sent un seris pretendent per a la selecci australiana que havia de disputar el Campionat de Nataci Pan Pacific de 1997 disputat a Fukuoka, Jap. Thorpe i el seu entrenador Frost decidiren retirar-se de la prova d'estils per conservar l'energia per a la final d'estil lliure desprs de les lesions dels medallistes olmpics de 400 m lliures Kieren Perkins i Daniel Kowalski. Thorpe guany el bronze rere Grant Hackett i Malcolm Allen, establint un rcord personal de 3'53"44 min. Fou un nou rcord juvenil i la primera de les batalles amb Hackett.

Amb 14 anys i 5 mesos, Ian es convert en el nedador mascul ms jove en ser escollit per l'equip australi superant el record imposat per John Konrads per un mes. Frost mencion que la causa per la qual Ian fou escollit, fou la seva eventual prioritzaci de l'estil lliure. Thorpe continu en gran forma i dues setmanes desprs compet en el Campionat Nacional per edats; particip en dotze proves i guany la medalla d'or en deu d'elles conquerint a ms dos bronzes i superant sis rcords nacionals.

 Els inicis de la carrera internacional .
 Debut internacional .
Dos mesos abans del Campionat Pan Pacific, Thorpe s'oper d'apendicitis, la qual cosa l'oblig a perdre's dues setmanes d'entrenament. En absncia de regles de qualificaci per proves especfiques a Fukuoka, Thorpe opt per enregistrar-se en els 200 metres lliures i estil papallona i tamb en els 400 m estils i lliures. Acab quart a l'eliminatria dels 200 m lliures, desprs d'establir un nou rcord personal de 1'51"46 min. Malgrat no haver-se qualificat per a la final, particip en els 4x200 m lliures competint amb Michael Klim, Ian van der Wal i Hackett; va endur-se la plata i es va convertir en el nedador ms jove en ser medallista en el Campionat Pan Pacific. Thorpe, en els 400 m lliures, es va classificar per a la seva primera final a nivell internacional, i va remuntar des del cinqu lloc en el pas pels 300 per arribar a guanyar la medalla de plata, per darrera de Hackett, amb un temps de 3'49"64.

El seu esclat en els darrers metres es convert en la seva carta de presentaci, i el temps que enregistr el classific en el tercer lloc mundial, amb una marca que l'hagus convertit en plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta. A l'octubre de 1997, uns dies desprs del seu quinz aniversari, Thorpe compet en les proves classificatries a Brisbane pel Campionat Mundial de Nataci de 1998. Fou seleccionat pel Campionat de Perth al gener, acabant quart i segon en els 200 i 400 m respectivament. Continu el seu ascens aconseguint un nou rcord personal en ambdues proves.

 Campionat Mundial de Nataci de 1998  .
La primera aparici de Thorpe a la seva terra natal fou en el Campionat Mundial de Nataci de 1998, celebrat a Perth. Comen la seva participaci amb el relleu 4x200 m lliures assegurant-se un lloc a l'equip al signar un temps de 1'48"85 min. A la final, Klim, que poc abans s'havia convertit en el campi mundial de 200 m lliures, lider la cursa seguit de Hackett. Thorpe es desempalleg del campi olmpic de 200 m papallona Tom Malchow fent 1'47"67 min, igualant el temps de Klim a la citada final. A l'acabar el relleu d'Ian, Austrlia es trobava dos segons per davant del rcord mundial i tres segons davant dels estatunidencs. Malgrat que el relleu principal de Kowalski finalitz la prova a mig segon de la marca del mn, fou la primera vegada que Austrlia guanyava aquesta prova a nivell mundial des de 1956 . Amb el seu primer ttol assegurat, Thorpe entr a la final dels 400 m lliures amb la quarta millor marca mundial, rere Emiliano Brembilla, Hackett i Massimiliano Rosolino. Hackett lider la prova des de l'inici, establint una cmoda avantatge de 2"29 segons sobre Thorpe al pas pels 300 metres. Encara que Thorpe redu l'avantatge 1"53 s en els 350 m, Hackett encara possea certa distncia, que fou arravatada en la darrera braada per Thorpe, remuntant 1"68 s en els darrers 50 metres. El temps aconseguit (3'46"29 min) fou el quart ms rpid de la histria, convertint-se en el campi mundial ms jove en proves individuals masculines.

Thorpe es convert en una estrella meditica, collaborant amb l'Institut de Cncer Infantil, desprs que el cunyat de la seva germana pats aquesta malaltia. Desprs del campionat Mundial, Thorpe anunci que acabaria a distncia els seus estudis de des any.

 Jocs de la Commonwealth de 1998  .
Thorpe torn a competir en el Campionat Australi celebrat a Melbourne, les proves del qual eren classificatries per als Jocs de la Commonwealth de 1998 disputats a Malisia. Derrot el campi mundial en els 200 m lliures Michael Klim amb una marca de 1'47"24 min, ms rpid que el temps assolit pel propi Klim a la final de Campionat Mundial dos mesos abans. Aquest temps li hagus atorgat un rcord en els Jocs de la Commonwealth i li assegur el seu primer ttol nacional. Aconsegu tamb el ttol en els 400 m lliures, territori de Hackett, i marc 50"36 per endur-se la prova dels 100 m lliures.

Particip en una gira per Europa competint en la srie Mare Nostrum, complementant l'xit obtingut fins el moment i guanyant les tres proves de 200 i 400 disputades a Montecarlo, Barcelona i Canet de Rossell.

L'ascens d'Ian continu al viatjar a Kuala Lumpur al setembre per disputar els Jocs de la Commonwealth. La primera prova que disput fou la dels 200 m lliures, on aconsegu l'or amb un temps de 1'46"70 min, una centsima per sota del rcord mundial de l'itali Giorgio Lamberti. Particip amb Klim, Kowalski i Matt Dunn en els relleus 4x200 estil lliure trencant el record mundial establert per l'Equip Unificat en els Jocs Olmpics de Barcelona per 9 centsimes de segon. La ratxa d'Ian acab a l'establir un nou rcord personal de 50"21 segons en els 100 m estil lliure, on noms va poder ser quart. Posteriorment s'adjudic la quarta medalla d'or en els 400 metres estil lliure amb un altre rcord personal de 3'44"35 min, 0.55 s ms lent que la marca de Kieren Perkins de 1994

Cap a finals de 1999, l'impacte d'Ian en el mn de la nataci seria reconegut al convertir-se en el nedador ms jove en ser nomenat per la revista Swimming World Magazine com el Nedador Mundial de l'Any.

 Mxim esplendor esportiu .
 Campionat Pan Pacific de 1999 .
1999 s'inici amb les altes expectatives dels mitjans sobre la possibilitat que Thorpe supers els rcords mundials de 200 i 400 m. La primera oportunitat per fer-ho es don en el Campionat Australi disputat a Brisbane. Ian ned els 400 m utilitzant la tctica d'accelerar en els darrers 150 m guanyant de nou la partida a Hackett per sense superar el rcord, encara en poder de Perkins, per tan sols 5 centsimes. Hackett, dolgut per haver estat descartat per l'equip de relleus de l'any anterior que obtingu el record del mn, capgir les prediccions en la prova dels 200 m vencent Thorpe en els darrers 50 m.  

Thorpe finalitz el campionat continuant la progressi en els 100 m lliures, amb una marca de 49"48 s, la primera vegada que baixava dels 50 s. Immediatament desprs, els australians viatjaren cap a Hong Kong per disputar el Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta de 1999, on finalment Thorpe aconsegu el rcord mundial, establert nou anys enrere per Lamberti en els 200 m lliures, el rcord mundial ms antic. Hackett, per, el releg a la plata en els 400 m, amb un registre 5 segons per sota de l'aconseguit per Thorpe l'any anterior.

El Campionat Pan Pacific de 1999 es disput a l'agost en el Parc Olmpic de Sydney, com a aperitiu dels Jocs Olmpics de Sydney. Amb l'expectativa que Thorpe s'endugus els rcords mundials, fou la primera ocasi que l'event fous televisat a Austrlia. Fou el primer campionat internacional que Thorpe disput a la seva ciutat natal. La nit inaugural visqu la competncia directa entre Hackett i el sudafric Ryk Neethling a la final dels 400 m lliures. La carrera comen igualada amb el trio superant els 200 m en grup, a ritme de rcord mundial. Tanmateix, Thorpe acceler, agafant cos i mig de distncia en els segents 40 metres, i marcant un temps parcial de 1"86 s per sota del rcord del mn al seu pas pels 300 m. L'avantatge fou augmentant, finalitzant la cursa en un temps de 3'41"83 min, quasi dos segons millor que el rcord mundial, i cobrint la segona part de la carrera en quasi el mateix temps que la primera 

Talbot reaccion davant aquella actuaci motejant Thorpe com "el millor nedador que hem (Austrlia) tingut", mentre que l'estatunidenc quatre vegades medallista d'or en Jocs Olmpics Rowdy Gaines, comentava per les NBC que: " fou un sprint destructor des dels 250 m, mai havia vist res semblant  He viscut en l'ambient de la nataci i s amb facilitat, la carrera ms sorprenent que mai hagi vist". Una frmula usada per l'Associaci Internacional d'Estadstiques de la Nataci per comparar rcords mundials en diferents proves don a aquest la ms alta qualificaci de tots els rcords del moment. Thorpe immediatament don els 25.000 dlars australians que reb com a bonificaci per ser la primera persona en superar un rcord mundial en aquella piscina a caritat. La mateixa nit, Thorpe collabor en la victria australiana en la final de relleus 4x100 m estil lliure, derrotant per primer cop als Estats Units, amb un parcial de 48"35 s. 

La nit segent, en les semifinals dels 200 m estil lliure, Thorpe super el rcord mundial establert per Hackett amb una diferncia de 33 centsimes de segon, parant el cronmetre en 1'46"34 min. Al dia segent torn a superar el rcord, baixant-lo fins a 1'46". 

Finalitz el Campionat liderant els relleus 4x200 m estil lliure, fent equip amb Klim, Hackett i Bill Kirby guanyant de nou els Estats Units amb una marca de 7'08"70, 3 segons menys que l'anterior rcord mundial. Thorpe aconsegu quatre rcords mundials en quatre nits.

Desprs del Campionat Pan Pacific, els assessors de Thorpe anunciaren la signatura d'un contracte confidencial amb la marca esportiva Adidas, afirmant que el nedador competiria amb el seu nou banyador de cos sencer. Aix desencaden un problema, car l'equip australi era patrocinat per la marca Speedo. Afegint-se a les circumstncies comercials, Thorpe pat un incert any esportiu quan, a l'octubre es trenc un os del turmell mentre muntava a cavall. 

Malgrat aquest fet fou novament nomenat Nedador de l'Any del Mn per la revista Swimming World i per Swimming Australia com a Nedador de l'Any. En una categoria ms mplia fou nomenat Jove Australi de l'Any Esportista Estrella de l'Any de l'ABC i Atleta Mascul de l'Any pels Premis Esportius Australians

 Preparant els Jocs Olmpics de Sydney de 2000 .
Thorpe inici l'any 2000 tot valorant la possibilitat d'afegir una tercera prova individual en l'itinerari dels Jocs Olmpics. Pel gener, particip en els 1.500 metres estil lliure en el Campionat de Nova Galles del Sud, i guany. Durant el Tour de la Copa Mundial d'Europa de la FINA sorgiren per, comentaris sobre la possibilitat que Thorpe utilitzs esteroides. L'entrenador alemany Manfred Thiesmann coment que: Tots sabem que Lamberti estava inflat i els seus temps duraren llarg temps, per Thorpe no noms els est superant sin que ho fa per segons. La delegaci australiana assenyal l'historial de Thorpe, mentre que l'editor en cap de la revista Swimming World, Phillip Whitten, declar amb seguretat que Thorpe estava net: No hi ha cap ra per sospitar que Ian Thorpe s'est dopant. Detallades anlisis de les braades sota l'aigua mostren que t una tcnica extraordinria. A ms, no mostra cap dels senyals fsics derivats de l's de les drogues. Els seus atributs fsics, talent natural, excellent entrenament i tcnica superior sn la causa de les seves suprbies actuacions.

Les seves dificultats s'agreujaren durant l'estana a Berln, Alemanya, quan per sorpresa s'hagu de sotmetre a un control antidopatge. Sense poder localitzar els contenidors requerits, els oficials de les proves demanaren perms per deixar aquella nit les proves sense segellar en el frigorfic, situaci contrria a l'estipulada en el protocol de seguretat, perms que fou denegat per l'australi. Desprs d'un tens punt mort, s'arrib a un comproms: oficials de policia alemanys serien els encarregats de protegir les mostres.

A causa d'aquesta la situaci, Thorpe sort ms motivat que mai, rebaixant en ms d'1,5 segons el rcord mundial de 200 metres estil lliure en piscina curta, rebent una gran ovaci del pblic alemany, que no estava d'acord amb els comentaris vessats per Thiessman. Donat el context de la carrera, Thorpe la catalog com la millor actuaci de la seva carrera esportiva, per davant de les victries en Jocs Olmpics i Campionats Mundials. A la tornada d'Europa, li fou atorgat el perms per vestir el banyador d'Adidas en lloc de l'uniforme australi provet per Speedo.

Amb totes les incerteses superades, Thorpe es concentr per disputar les proves de qualificaci pels Jocs Olmpics de Sydney, el maig del 2000. De nou, super el record del mn dels 400 metres rebaixant en 5 dcimes de segon la seva anterior marca (3'41"33) per guanyar la seva primera qualificaci a la selecci olmpica. El dia segent retall en 31 centsimes el seu propi rcord mundial de 200 metres fixant el temps en aquella semifinal en 1'45"69 minuts, abans de rebaixar-lo una vegada ms amb el temps de 1'45"51. El seu intent per participar en una tercera prova fracass, al quedar quart a la final dels 100 metres, i finalment decid no participar a la prova dels 1.500 metres.

Grcies a les repetides millores obtingudes en els seus propis records mundials, Thorpe aixecava fora expectaci entre el pblic australi. Una enquesta realitzada indic que el 79% dels australians consideraven a Thorpe com l'atleta que esperaven veure, molt per damunt de Cathy Freeman. Thorpe i Frost viatjaren a Colorado per entrenar-se un mes en alada i allunyar-se dels mitjans australians, per no evitaren que els entrenadors nord-americans controlessin cada acci que realitzava. Les acusacions de l's d'esteroides continuaven, en aquesta ocasi de part del capit alemany Chris-Carol Bremer, qui afirm que: "les seves mans i peus sn inusualment llargs" a causa de l's de l'hormona del creixement hum. Thorpe neg aquestes declaracions i fou cridat per a realitzar una anlisi sangunia; ell promet que es mantindria congelada una mostra per poder provar la seva innocncia.

 Jocs Olmpics de Sydney 2000 .




A l'iniciar-se la competici, el pblic australi esperava que Thorpe aconsegus diverses marques mundials i medalles d'or. El Daily Telegraph de Sydney public, cobrint completament la primera pgina, el titular Invincible (invencible en angls). A la primera prova que competia, els 400 m, fou capa de superar el rcord olmpic durant l'eliminatria de classificaci. Ja a la final, i sota la pressi d'aconseguir el primer or per Austrlia, sostingu el liderat durant tota la carrera, malgrat l'itali Massimiliano Rosolino es trobs a menys d'un cos al pas pels 300 m. Thorpe s'adjudic la prova establint una nova marca mundial de 3'40"59 min. Examens secrets duts a terme pel Comit Olmpic Itali anteriors a les olimpades, mostraren que Rosolino tenia nivells anormals d'hormona del creixement hum. Sense comptar amb la participaci de Rosolino, Thorpe deix el guanyador del bronze, Klete Keller, a 15 metres.  

Thorpe particip aquella mateixa nit al costat de Klim, Chris Fydler i Ashley Callus en els relleus 4x100 m estil lliure. Amb Klim trencant el rcord mundial individual, Fydler i Callus no perderen l'avantatge respecte el combinat estatunidenc, deixant a Thorpe el darrer relleu, en competncia amb Gary Hall Jr. Austrlia s'adjudic l'or amb 17 centsimes d'avantatge i imposant un nou rcord del mn, 3'13"67 min. 

Quan Thorpe super el rcord olmpic dels 200 m a les eliminatries el mat segent, el seu principal rival l'holands Pieter van den Hoogenband declar "No estic pensant realment en l'or. Noms vull una medalla i estar present al podi". Malgrat les declaracions l'holands rebaix en poc ms d'un segon la seva marca personal en la seva semifinal, superant el rcord de Thorpe per noms 16 centsimes (1'45"35 min). Thorpe qualific noms 2 centsimes ms lent i es trob sota gran pressi per guanyar l'or al dia segent desprs dels dos ors aconseguits la primera nit. 

Al dia segent, Van den Hoogenband realitz una sortida fulgurant, seguit a la marca dels 100 m per Thorpe a noms 4 centsimes. Ambds nedadors arribaren empatats a la marca dels 150 m, per Thorpe fou incapa de remuntar davant un Van den Hoogenband que igual el rcord mundial. Thorpe, amb un temps de 1'46"83 min, ned per primer cop ms lent a la final que a les jornades classificatries.

Thorpe es recuper de la derrota amb la victria en els 4x200 m estil lliure, amb una avantatge de 10 metres sobre l'estatunidenc Scott Goldblatt en el primer relleu. Malgrat que Thorpe fou incapa d'aconseguir la marca mundial individual, ell, Klim, Kirby i Todd Pearson baixaren el seu propi rcord mundial a 7'07"05 min, ms de cinc segons per davant dels nord-americans . Thorpe arrodon la seva participaci als Jocs nedant la final dels relleus 4x100 combinats, enduent-se la medalla de plata quan el relleu finalitz per darrera d'EEUU. Les actuacions de Thorpe sent el millor medallista australi dels Jocs, foren reconegudes quan el Comit Olmpic Australi li conced l'honor de dur la bandera a la cerimnia de clausura.

A finals d'any fou de nou escollit Nedador de l'Any per la revista Swimming Australia, per fou Van den Hoogenband el nominat com a Nedador Mundial de l'Any segons la Swimming World Magazine.

 Campionat Mundial de Nataci de 2001 .
En el Campionat Australi celebrat a Hobart el mes de mar de 2001, Thorpe afeg els 800 metres estil lliure al seu repertori, just quan la FINA sum aquesta prova en el Campionat Mundial de Nataci. Thorpe comen la competici defensant amb xit el seu ttol en els 400 metres estil lliure amb un temps de 3'40"76 min, noms 17 centsimes per sota del seu propi rcord del mn. 

La nit segent, en la prova dels 800 m, s'adjudic cmodament l'or, amb tres cossos de distncia respecte Hackett, rebaixant el rcord del mn en possessi de Kieren Perkins des de 1994 i superant-lo per ms de 4 segons.

Guany el seu tercer ttol en tres dies retallant 66 centsimes a la marca mundial de Van den Hoogenband en els 200 metres deixant-la en 1'44"69 min. 

Aquesta actuaci el convert en el tercer nedador, conjuntament amb John Konrads i Tim Shaw en tenir marques mundials en tres distncies al mateix temps. La posterior victria en els 100 metres lliures amb un nou rcord personal de 46"05 segons el convertiren en el primer nedador des de Konrads el 1959 en retenir tots els ttols australians d'estil lliure dels 100 als 800 metres.

Thorpe arrib a Fukuoka sota una immensa pressi, sent escollit per TV Asahi (televi japonesa) com l'atracci de l'event. Amb els relleus 4x100 m lliures disputant-se desprs dels 400 m individuals aquella mateixa nit, Thorpe semblava estar conservant energia quan arrib a la marca dels 200 m dos segons per sota de la marca del mn. Malgrat l'acceleraci de Thorpe, es trobava 93 centsimes per darrera a l'inici de la seva darrera volta, acabant el relleu a 42 centsimes del seu propi rcord. Els relleus eren una calca dels anys anteriors, avanant l'americ Jason Lezak desprs que Klim, Callus i Pearson realitzessin les tres primeres postes. Thorpe acceler enduent-se l'or amb el millor temps parcial com a relleu de la seva carrera amb 47"87 s. 

Thorpe fou conservador a la semifinal dels 200 metres estil lliure la nit segent, amb la final dels 800 metres menys de mitja hora desprs. Segu com una ombra a Hackett pels primers 700 m, comenant a un cos de distncia per recuperar distncia en els darrers 50 metres, on acab guanyant l'or amb una marca de 7'39"16 min, dos segons per sota de la seva marca mundial. 

La revenja dels 200 m estil lliure contra Van den Hoogenband atorg a Thorpe l'oportunitat de rectificar l'estratgia usada als Jocs; en aquesta ocasi deix que l'holands liders els primers 100 metres. Thorpe s'emparell a la marca dels 150 i desprs acceler fins el mur, arribant amb dos cossos de distncia i millorant el seu propi rcord mundial a 1'44"06 min. 

La ratxa guanyadora de Thorpe es trenc en els 100 metres estil lliure, prova on aconsegu la seva millor marca personal (48"81 s) arribant quart. Retorn al triomf en els relleus 4x200 m estil lliures, on compet al costat de Klim, Hackett i Kirby, establint un nou rcord del mn (7'06"66 min). 

Substituint Klim com el lder australi en els 100 metres estil lliure, Thorpe fou l'encarregat d'afermar els relleus 4x100 metres estil combinat. Desprs que Matt Welsh, Regan Harrison i Geoff Huegill acabessin el seu relleu, Thorpe inici la darrera posta a mig cos darrera del nou campi mundial dels 100 m, el nord-americ Anthony Ervin. Amb la victria de l'estatunidenc com a inevitable, Thorpe acceler enduent-se l'or. Aquesta victria convert Thorpe en l'nic nedador en guanyar sis medalles d'or en el Campionat Mundial,. Fou la primera vegada des dels Jocs de Melbourne que Austrlia lider la taula de medalles superant Estats Units per un cmput global de 13-9.

Els xits de Thorpe significaren l'inici de les prediccions que afirmaven que l'australi podia igualar les set medalles d'or de Mark Spitz en els Jocs Olmpics de Munic.

 Jocs de la Commonwealth i Campionat Pan Pacific de 2002 .
Thorpe inici el 2002 competint en el Campionat Australi disputat a Brisbane el mar, on se seleccionava l'equip que disputaria els Jocs de la Commonwealth a Manchester i el posterior Campionat Pan Pacific. La cita esportiva estava rodejada de certa expectaci desprs de les sis medalles d'or aconseguides per Thorpe a Fukuoka i l'especulaci de si podia igualar la marca de Mark Spitz de 7 medalles d'or. 

Thorpe aconsegu el primer or a la prova dels 400 m, per sense superar el rcord del mn, amb una marca de 3'40"54 min. En els 200 metres s'endugu l'or amb un temps un segon ms lent que la seva marca personal, adjudicant-se l'or en els 100 metres en 48"98 s. Afeg al seu repertori la prova dels 100 metres esquena, sent segon amb un temps de 55"74 s, reportant-li una plaa en els Jocs de la Commonwealth.

Per aquestes dates, la relaci entre Thorpe i l'entrenador Frost comen a deteriorar-se. Thorpe sempre havia insistit que nedava doncs gaudia i podia imposar millor temps personals, i no pas per les victries. Aix contrastava amb Frost, de mentalitat ms agressiva i competitiva. Thorpe ignor els consells tcnics de Frost i enfort la part superior del seu cos en 5 kg, per un total de 105, sent el nedador ms pesat de tots els d'alt nivell. El seu raonament el duia a pensar que si guanyava fora superaria la prdua de flexibilitat . 

La primera nit de competici a Manchester report a Thorpe l'or en els 400 m, baixant de nou la marca en 9 centsimes (3'40"08 min), abans de conquerir l'or en els relleus 4x100 estil lliures.

La nit segent, abans de la final dels 200 m, Thorpe discut amb Frost a l'rea d'escalfament per motius d'estratgia a l'hora d'afrontar la prova. Thorpe guany l'or, per es mostr enfadat per haver fallat en superar la seva anterior marca, declarant pblicament que "no el tenia" i que havia realitzat "un dels seus pitjors escalfaments". Thorpe rebaix la seva marca personal en els 100 m lliures a 48"76 s aconseguint el seu quart or, alhora que conqueria dos ms en les proves de 4x200 estil lliure i 4x100 combinats.

Amb la medalla de plata aconseguida en els 100 metres esquena amb una nova marca personal, fou forat a destacar-se d'Spitz, comentant que: "Penso que s una actitud limitant el competir contra altres quan pots fer-ho contra tu mateix". Malgrat que la seva afirmaci que la marca d'Spitz mai seria igualada, Frost pred que Thorpe podia obtenir nou medalles d'or en una olmpiada.

Malgrat la decepci de la premsa respecte el "fracs" al no aconseguir una setena medella, les sis medalles d'or guanyades per Thorpe iguala en les conquerides quatre anys abans per Susie O'Neill a Kuala Lumpur, completant-les totes amb temps que superaven les marques dels Jocs o del mn.

El Campionat Pan Pacific comen menys d'un mes desprs a Yokohama, amb l'especulaci de la premsa sobre la situaci personal entre Thorpe i Frost. Thorpe inici la seva participaci amb una victria sobre Hackett en els 400 m lliures amb un temps relativament mediocre, a 5 segons de la marca mundial. Poc desprs, els dos nedadors declararen que havien decidit conservar energia per participar en millors condicions en els 4x100 lliures que es disputava la mateixa nit. Austrlia s'endugu la victria, amb Thorpe superant Jason Lezak en els darrers 50 metres.

Posteriorment s'adjudic la medalla d'or en els 200 metres lliures, impulsant l'equip de relleus 4x200 m lliures a la victria, ascendint el bot de medalles a quatre. Havent qualificat segon en els 100 metres lliures, Thorpe comen de manera conservadora, donant la volta en quart lloc. Una explosiva darrera volta l'impuls a la seva cinquena medalla d'or amb una marca de 48"84 s.

La ratxa de Thorpe acab a la darrera prova, la final dels relleus 4x100 m estil combinat, quan realitz el seu segon millor temps parcial (47"20 s), temps que no imped una victria nord-americana. 

Malgrat el seu turbulent any fou nomenat de nou Nedador de l'Any per la revista Swimming World..

 L'era Menzies .
Desprs de la celebraci del Campionat Pan Pacific Ian Thorpe anunci la ruptura amb Frost per passar a entrenar amb un dels seus assistents, Tracey Menzies, sense experincia internacional. Thorpe admet que la tensi entre ambds exisitia, per assegur que la separaci mantenia un caire amists: "He decidit que, o feia aquest canvi, o anunciava la retirada". Amb el canvi d'entrenador, Thorpe buscava millorar la seva habilitat en els sprints. Abandon els 800 metres lliures sent el campi regnant i possedor del rcord, encara que els seus temps en 200 i 400 metres empitjoraren durant la primera etapa d'entrenaments amb Menzies.

 Campionat Mundial de Nataci de 2003 .
La primera gran competici on Thorpe particip sent entrenat per Menzies fou el Campionat Australi disputat a Sydney el mes de mar. El nedador no bat cap rcord mundial, acabant els relleus 4x200 metres estil lliure a ms de dos segons del seu millor temps. Malgrat haver superat Hackett en ambdues carreres per revalidar els seus ttols, admet estar "molt decepcionat" amb les seves actuacions. Thorpe trob consol a l'imposar un nou rcord de la Commonwealth en els 200 metres combinats, fixant la marca en 2'00"11 min, la cinquena ms rpida de l'any. Les crtiques cap a Thorpe s'incrementaren quan es retir del Duel a la Piscina, repte entre nedadors nord-americans i australians, per un problema mdic, malgrat haver creuat l'oce amb causes comercials i de caritat.

Thorpe disput al Campionat Mundial de Nataci del 2003, celebrat a Barcelona, la primera competici a nivell internacional des que Menzies n'era l'entrenador. Arribava per amb uns resultats per sota de la seva mitjana i ple d'incerteses al seu entorn. 

La primera nit de competici Thorpe derrot Hackett en els 400 m estil lliure amb un marca de 2"5 s per damunt del seu propi rcord, adjudicant-se el primer dels tres ors amb qu tancaria el concurs. Desprs de marcar un temps relativament lent en els 400, Thorpe ned sota pressi en els 200 m estil lliure amb un Van den Hoogenband marcant un nou rcord del mn al seu pas per la marca dels 100 m. Thorpe reaccion a temps i aconsegu retenir el ttol amb una marca de 1'45"14 min, per tornar a pujar al podi a la cursa dels 100 m estil lliure, on noms aconsegu ser tercer (48"77 s). En les tres curses ned per sota dels temps realitzats amb Frost d'entrenador. Acab la participaci individual experimentant certa millora en el seu temps en els 200 m combinats, on la seva millor marca personal (1'59"66 min) li report la plata. Thorpe retingu el ttol mundial en el 4x200 m estil lliure acompanyat de Hackett, Nicholas Sprenger i Craig Evans, amb un redut marge respecte l'equip nord-americ, a menys de dos segons de l'or (7'08"58 min). En el relleu 4x100 m estil lliure l'equip australi s'hagu d'aconformar amb la quarta plaa, fet que dugu a Michael Klim a criticar pblicament Thorpe, qui havia ocupat el seu lloc en el quartet. 

A la fi de l'any, fora complicat per Thorpe a nivell competitiu, la revista Swimming World el despla a la quarta plaa en la classificaci del Millor Nedador de l'Any. Tanmateix, fou nomenat de nou Nedador Australi de l'Any, conjuntament amb Hackett.

 Jocs Olmpics d'Atenes 2004 .




Desprs dels xits aconseguits en el Campionat Mundial, Speedo gener una gran campanya publicitria oferint al nedador nord-americ Michael Phelps un mili de dlars si podia assolir la marca de set medalles d'or aconseguida per Mark Spitz en els Jocs de Munic. Thorpe mantingu la tesitura que la fita era impossible, abandonant la setena prova en la que competia als Jocs, els 200 metres estils. 

A finals del mes de mar del 2004, durant els Campionats Australians disputats a Sydney, Thorpe perd l'equilibri caient a l'aigua durant les proves qualificatries dels 400 m estil lliure, donant com a resultat la seva desqualificaci, tot comportant la impossibilitat de defendre el ttol olmpic aconseguit a Sydney. Aquest fet provoc un llarg debat entre la comunitat de la nataci i el pblic en general sobre si seria possible fer una excepci podent escollir a ms del primer i segon classificats tamb a Thorpe, declarant John Howard, Primer Ministre d'Austrlia, que tot el que no fs la participaci de Thorpe a la prova seria considerat com una autntica "tragdia". Thorpe aconsegu la classificaci per Atenes en les proves de 100 i 200 m estil lliure. Per contra Craig Stevens, segon classificat en els 400 m estil lliures, pat una forta pressi meditica a fi que ceds la seva plaa a Thorpe, fet que gener un intens debat tic sobre la qesti desencadenant fortes crtiques a Thorpe des d'algun sector del mn de l'esport.

La pressi per a Thorpe durant el perode de preparaci fou molt intensa, i ms quan l'australi decid finalment participar en la prova de 200 m estil lliure i per tant, lluitar per les vuit medalles d'or. En aquesta prova hauria de competir amb Van den Hoogenband, Phelps i Hackett, en la que fou batejada com la Carrera del Segle.

L'atenci es centr novament en Thorpe desprs de la prova dels 100 m estil lliures, on aconsegu el bronze amb una marca de 48"56 s, allunyant l'objectiu de les vuit medalles. En els 400 m, prova reina per a Thorpe, l'australi sort malament, passant a un segon del seu rcord del mn als 100 m. En una desordenada actuaci, Thorpe recuper opcions de triomf al liderar el pas pels 350 m, adjudicant-se l'or davant Hackett amb una diferncia de 0.26 s, tres segons per sobre del rcord mundial. Thorpe sorprengu el pblic al mostrar llgrimes, un inesperat signe d'emoci, admetent que la controvrsia creada sobre la convenincia o no de la seva participaci a la prova l'havia superat.

Amb Klim recentment reincorporat desprs d'una sanci, i amb Callus lesionat, Thorpe noms fou sis en els 4x100 m relleus. La final dels 200 m lliures s'inici amb Van den Hoogenband atacant de bon inici, arribant a la marca dels 100 m un segon per sota del rcord del mn, i amb Thorpe a mig cos de distncia. L'australi redu gradualment la distncia, passant Van den Hoogenband a 50 m de l'arribada i adjudicant-se la Carrera del Segle amb un nou rcord olmpic de 1'44"71 min. Aconseguir l'or a una prova que se li havia escapat feia quatre anys fou motiu d'emoci per a Thorpe, que novament trenc a plorar. 

El dia segent no fou capa d'adjudicar-se la victria a la prova de relleus 4x200 m lliures, on competia al costat de Hackett, Klim i Sprenger. Iniciant el darrer relleu a 1"48 s del nord-americ Keller, no  fou capa de recuperar l'avantatge, havent d'aconformar-se amb la plata. 

Desprs d'Atenes, Thorpe s'agaf un descans de l'alta competici amb l'objectiu de preparar el proper Campionat Mundial de Nataci, al 2005.

 2006: intent de retorn i retirada .
Thorpe torn a competir en els Campionats Estatals el desembre del 2005 en la prova dels 200 m estil lliures amb l'intenci de recuperar la forma per poder competir a Pequn, retirant-se a continuaci. Anunci que es concentraria en els 100 m lliures, abandonant la seva prova favorita, els 400 m lliures, malgrat la insistncia de l'entrenador nacional Alan Thompson. Thorpe particip a les proves de classificaci per els Jocs de la Commonwealth del 2006 el febrer del mateix any, adjudicant-se els 100 i 200 m estil lliures amb uns temps de 49"24 s i 1'46"42 min respectivament. L'australi es mostr en desacord amb la seva actuaci, especulant que potser s'havia precipitat en el seu retorn a les piscines. 

Poc desprs, Thorpe anunciava que no participaria en els Jocs de la Commonwealth del 2006, allegant una afecci pulmonar que li havia impedit entrenar-se amb normalitat. La malaltia de Thorpe fou diagnosticada posteriorment com a mononucleosi infecciosa, que afegida a una fractura en una m el port a repensar-se la seva carrera esportiva. Thorpe es trasllad als Estats Units per treballar al costat de Dave Salo enmig d'una creixent especulaci sobre la proximitat de la fi de la seva carrera internacional.

Amb el seu retorn a Austrlia, Thorpe anunci la fi de la seva carrera competitiva el 21 de novembre del 2007, comunicant que s'havia plantejat la retirada per un temps determinat per que finalment havia cregut convenient la retirada definitiva doncs no se sentia motivat per continuar entrenant-se i competint al mxim nivell. Thorpe acab el discurs amb llgrimes als ulls quan agra al pblic australi el suport rebut durant la seva carrera , afirmant que la seva retirada era un "feli" motiu de celebraci.

 Estil .

L'xit de Thorpe ha estat atribut a l'tica de treball, a la fora mental, a la seva poderosa patada, o a l'habilitat per accelerar i adaptar-se al medi aqutic. El seu primer entrenador, Don Talbot l'etiquet com "el ms gran nedador que el mn hagi pogut veure". Encara que Swimming World esment com a "extraordinria" i "superior" la seva tcnica, Talbot es mostrava en desacord, car creia que l'xit de Thorpe residia en el volum de treball de la seva batuda, la ms valuosa de les seves armes, que atribua a la inusual llargada dels seus peus. Talbot considerava que part del poder de Thorpe residia en la capacitat de recuperaci fsica entre curses durant un campionat. 

Desprs d'anunciar la retirada, l'entrenador de l'equip nord-americ de nataci Bob Bowman, qualific Thorpe com "el ms gran nedador de mitja distncia de tots els temps i com el nedador de relleus ms gran que havia vist". Agra a Thorpe l'haver popularitzat la nataci i recomanava al seu jove deixeble Michael Phelps que agafs Thorpe com a model. El president del Comit Olmpic Australi John Coates asever que "d'aqu 50 anys els australians encara recordaran les gestes d'Ian Thorpe", agraint pblicament el treball que el nedador havia realitzat a favor del moviment olmpic. Dawn Fraser, el primer esportista que aconsegu guanyar una mateixa prova en tres Jocs Olmpics diferents, coment que Thorpe era el "ms gran nedador del planeta", tot lamentant que l'australi no hagus pogut aconseguir un hat-trick en els 400 m estil lliure.

 Acusacions de dopatge .
Els xits esportius de Thorpe foren posats sota l'ombra del dopatge amb l'aparici de rumors que vinculaven els rcords d'Ian a l's de substncies illegals. L'any 2000, just abans dels Jocs Olmpics de Sydney, Thorpe fou acusat de dopatge per l'entrenador i el capit de l'equip de nataci d'Alemanya, assegurant que el fsic de Thorpe patia els smptomes de la utilitzaci de drogues i que els seus rcords mundials quedaven sota sospita. L'any 2007, el peridic francs L'quipe publicava que Thorpe havia donat "nivells anormals" de dues susbtncies prohibides durant un test antidopatge. 

L'Autoritat Antidopatge d'Esport Australiana (ASADA) confirm posteriorment que s'havia investigat Thorpe sense trobar cap mostra positiva. Thorpe neg els rumors en una conferncia de premsa on esment l'existncia d'una campanya contra seu. Apost per la introducci de les proves sangunies, prometent entregar mostres sangunies de tests anteriors, tot criticant la FINA per procedir de manera incorrecta en la lluita contra el dopatge. L'ASADA declar Thorpe net de qualsevol rastre en l's de substncies prohibides donant el cas per tancat.

 Vida privada .

Ian Thorpe s un dels esportistes ms populars i coneguts d'Austrlia. Malgrat competir en un esport on la majoria d'atletes internacionals viuen sota el llindar de pobresa, Thorpe es convert en icona publicitria superant en importncia futbolistes que competien semanalment. A ms d'estar esponsoritzat per Adidas, Thorpe es vincul publicitriament a Qantas, Telstra i Seven Network. Malgrat la seva enorme popularitat, la seva conducta sempre fou considerada correcta i humil. Fora interessat en la moda, fou ambaixador d'Armani, i compt amb la seva prpia lnia de joieria i roba interior. Sempre s'especul amb la pressumpta homosexualitat de Thorpe, convertit en icona gai a Internet. El 2002 finalment acab amb el rumor en una entrevista a la rdio, on assegurava ser heterosexual, malgrat mostrar-se afalagat per aquesta rumorologia.

Els interessos de Thorpe en la moda i la cultura el feren visitar Nova York amb freqncia, sobretot a causa de la relaci comercial amb Armani. Thorpe estava present a les Torres Bessones el mat de l'11 de setembre del 2001. Durant el seu viatge pels Estats Units aquell mateix setembre fou entrevistat a The Tonight Show with Jay Leno, amb una notable audincia tenint en compte que la nataci no t gaire pblic en comparaci a d'altres esports. Thorpe es convert en portaveu de la fallida candidatura olmpica de Nova York 2012, anunciant la seva retirada de les piscines si la ciutat novaiorquina sortia escollida. 

Thorpe particip en un reality show a la televisi australiana l'any 2002 anomenat Undercover Angels, en el qual s'imitava la srie Els ngels de Charlie. El show implicava Thorpe amb tres joves noies que s'havien de preparar per a defensar gent que ho necessits. Malgrat l'xit de pblic amb una audincia que superava el mili d'espectadors, fou durament criticat pels crtics. A ms, Thorpe collabor d'extra a la sitcom nord-americana Friends.



Thorpe s especialment popular a sia, sobretot al Jap. Fou identificat l'any 2000 per TV Asahi com el nedador que que s'adjudicaria ms triomfs en el proper Campionat Mundial de Nataci del 2001, que s'havia de disputar a Fukuoka, destacant-se la seva capacitat d'atracci meditica i publicitria. L'australi visit el Jap abans dels Campionats promocionant una srie de televisi sobre el propi Campionat. L'any 2002, durant una cerimnia en record a les vctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre, fou nomenat per la Comissi de Turisme Australiana com ambaixador turstic al Jap. Aquesta campanya incloa una trobada amb Junichiro Koizumi, Primer ministre del Jap, a fi de promocionar el turisme japons a Austrlia. L'any 2005 la companyia japonesa Yakult trai una beguda energtica al mercat batejada com a 'Thorpedo' prestant Thorpe la imatge a la botella. 

Ms recentment, Thorpe s'ha destacat com un filantrpic, fundant la Ian Thorpe's Fountain for youth, l'any 2000. L'organitzaci buscava fons de finanament per investigar malalties en la infncia aix com patrocinadors per construir escoles i orfenats per a nens amb discapacitats a Pequn. A ms, Thorpe treballa conjuntament amb la Fundaci Fred Hollows per millorar les condicions de vida de les comunitats aborgens australianes.


 Palmars .


Les taules segents detallen el palmars international d'Ian Thorpe. Pel que fa a les estadstiques, destacar que  RM  significa rcord del mn,  RO  rcord olmpic, i  RC  rcord dels Campionats.

 Jocs Olmpics d'estiu .

En dues participacions en els Jocs Olmpics, Ian Thorpe aconsegu 9 medalles, 5 d'or. D'aquests cinc ttols olmpics, 2 foren participant en els relleus. Incloent categoria femenina, l'australi s el vuit nedador amb ms medalles en la histria de la nataci als Jocs Olmpics.




 Campionats Mundials de Nataci .

Durant la seva carrera, Ian Thorpe aconsegu 16 medalles en els Campionats del mn de nataci. 13 d'aquestes medalles van ser obtingudes en piscina llarga, mentre que les altres 3 pertanyen a la nica participaci del nedador en el Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta. En piscina llarga, l'australi s el tercer nedador amb ms medalles de la histria desprs de Michael Phelps i Grant Hackett (amb 18 medalles cadascun). Pel que fa a les medalles d'or, Thorpe s segon darrera Phelps, amb 11 ttols contra 14 del nord-americ.





 Altres .

Aquest s el palmars d'Ian Thorpe en les dues altres competicions internacionals disputades durant la seva carrera com a nedador: els Campionats Pan Pacifics i els Jocs de la Commonwealth.




 Rcords i premis .
Aquesta taula detalla els 17 rcords del mn individuals batuts per Ian Thorpe durant la seva carrera. 13 d'aquests rcords van ser aconseguits en piscina olmpica.




A ms d'aquests 17 rcords del mn individuals, Ian Thorpe ha batut alguns rcords del mn en relleus:
 1 a la prova de 4x100 m estil lliure relleus.
 5 a la prova de 4x200 m estill liure relleus.


















 Notes i referncies .


 Vegeu tamb .
 Bibliografia (en angls) .
Hunter, Greg (2004). Ian Thorpe: The Biography. (Ian Torpe:la Biografia) Sydney: MacMillan, 404. ISBN 1-4050-3632-X.  ;
Andrews, Malcolm (June 2000). Australia at the Olympics. (Austrlia a les Olimpades) ABC Books. ISBN 0-7333-0884-8.  ;
Talbot, Don; Ian Heads, Kevin Berry (2003). Talbot: Nothing But the Best. (Talbot: Noms el millor) Lothian. ISBN 0-7344-0512-X.

 Enllaos externs .

 Ian Thorpe i la beneficincia;
 Lloc web de fans d'Ian Thorpe;
 Ian Thorpe a Internet Movie Database;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71929" title="Victor Hugo" nonfiltered="3282" processed="3263" dbindex="28476">

Victor Hugo (Besanon, 26 de febrer de 1802   Pars, 22 de maig de 1885) va ser un dels ms importants escriptors del romanticisme en francs i sovint s identificat com un dels millors poetes francesos. Algunes de les seves obres ms conegudes sn: Els miserables i Nostra Senyora de Pars.
La seva obra s molt variada i comprn: novelles, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos poltics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspondncia abundant.

 Biografia .
 Infantesa i joventut .
Victor Hugo va nixer a Besanon el 26 de febrer de 1802, al Departament del Doubs, al Franc Comtat, on es trobava destinat son pare, el general d'Imperi Joseph Lopold Sigisbert Hugo (1773 1828) - fet comte, segons la tradici familiar, per Josep I Bonaparte, rei d'Espanya - i de Sophie Trbuchet (1772 1821), i el darrer de tres infants, desprs d'Abel Joseph Hugo (1798 1855) i d'Eugne Hugo (1800 1837). El seus viatges i les seves estades a Npols i Espanya acompanyant el seu pare, el van marcar bastant. Vers 1813, es va installar a Pars amb sa mare, que s'havia separat del seu marit arran de la relaci amorosa que mantenia amb el General d'Imperi Victor Fanneau de la Horie. Amb noms catorze anys, Victor, al juliol de 1816, va escriure :  Vull ser Chateaubriand o res  La seua vocaci s preco i les seues ambicions sn immenses. Poques carreres han estat condudes amb una voluntat tan preco i lcida. No se sap massa dels seus inicis, perqu ell mateix va cremar els seus primers 10 quaderns escolars. Qui va iniciar el noi en la tcnica del vers? Va ser encoratjat o va treballar sol? I fent quines lectures?

L'any 1817 va participar en un concurs convocat per l'Acadmie des jeux floraux de Tolosa de Llenguadoc. El jurat va estar a punt d'atorgar-li el premi, per el ttol del seu poema (Tres lustres a penes) suggeria la seua curta edat i l'Acadmia se'n va mostrar espantada, aix que el premi va anar a parar a d'altres mans. Seria premiat per aquesta mateixa Acadmia dos anys desprs. L'any 1819, va obtenir un Lys d'or per l''Oda sobre el redreament de l'esttua d'Enric IV, i el 1820, va rebre un illet com a accsit per altra oda: Moiss sobre el Nil.

Encoratjat pel premi de l'Acadmia va abandonar les matemtiques   disciplina per la qual se sentia molt atret i de la qual havia seguit els cursos preparatoris   i va abraar la carrera literria. Juntament amb els seus germans va fundar el 1819 una revista, El Conservador literari, on ja destacava el seu talent.

El seu primer llibre de poesia, Odes, va aparixer el 1821: tenia llavors dinou anys, i els seus estudis al lyce Louis-le-Grand li van permetre donar a conixer rpidament aquesta obra. Participava a les reunions del Cenacle de Charles Nodier a la Biblioteca de l'Arsenal, bressol del Romanticisme, que haurien de tenir una gran influncia en el seu posterior desenvolupament. En aquesta poca, Hugo ho s tot: poeta, novellista, dramaturg i fins i tot periodista; tot ho emprm i en tot rex.

El jove escriptor.

Per la seva projecci literria va comenar amb Cromwell, publicat el 1827. Al prleg d'aquest drama s'imposa a les convencions clssiques, sobretot a la unitat de temps i de lloc. Va desenvolupar i posar en prctica plenament aquestes teories en el drama Hernani (1830), obra que inaugura el gnere del drama romntic.

L'estrena d'aquesta obra va provocar un violent enfrontament entre antics i moderns   aquests ltims encapalats per Thophile Gautier   que ha passat a la histria de la literatura amb el nom de  batalla d'Hernani.   A partir d'aquest moment la producci d'Hugo no sabr de lmits : novelles (Nostra Senyora de Pars, 1831) ; poesia (Els cntics del capvespre, 1835) ; teatre (Ruy Blas, 1838).

Va casar-se el 12 octobre de 1822 amb Adle Foucher, amb la qual va tenir cinc fills: 
 Lopold (16 juliol de 1823   10 d'octubre de 1823);
Lopoldine (28 d'agost de 1824   4 de setembre de 1843) ;
Charles (4 de novembre de 1826   13 de mar de 1871) ;
Franois Victor (28 d'octubre de 1828   26 de desembre de 1873) ;
Adle (24 d'agost de 1830   21 d'abril de 1915), l'nica que va sobreviure el pare per amb greus problemes de salut mental que l'obligarien a llargues estades en sanatoris. ;

Entre 1826 i 1837, va passar diverses temporades al Castell de Roches a Bivres, propietat de Bertin l'An, director de Le Journal des dbats. Durant aquestes estades va conixer Berlioz, Chateaubriand, Listz i Giacomo Meyerbeer i va escriure llibres de poesies entre els quals es troba el fams Fulles de tardor (Feuilles d'automne).

Fins a una edat molt avanada va tenir diverses amants. La ms coneguda, l'actriu Juliette Drouet, a qui va conixer l'any 1833 i qui va consagrar-li la seva vida, el va alliberar de la pres desprs del cop d'estat de Napole III. Va escriure molts poemes per a ella. Van passar any rere any plegats l'aniversari del seu encontre, i en cada ocasi van anar omplint un quadern com que tendrament anomenaven el  Llibre de l'Aniversari .

Hugo va ingressar a l'Acadmie franaise l'any 1841, desprs de tres intents infructuosos. Va ser el primer acadmic nat al segle XIX.

L'any 1843, Lopoldine va morir trgicament a Villequier, ofegada amb el seu marit Charles Vacquerie arran del naufragi de la seua barca. Aquesta mort va afectar terriblement Hugo, i li va inspirar diversos poemes de Les Contemplacions   principalment el clebre  Demain, ds l'aube... .

 L'exili .



Educat per la seva mare, originria de la regi llevantina de la Vende, en la lleialtat al reialisme, es va anar convencent a poc a poc de les virtuts de la democrcia. ( He crescut , va escriure en un poema  on es justifica). El seu pensament s que: on el coneixement noms s d'un home, s'imposa la monarquia, on s d'un grup d'homes, ha de deixar el seu lloc a l'aristocrcia. I quan tothom t accs al saber vol dir que ha arribat el temps de la democrcia. Una vegada convertit a la democrcia liberal i humanitria, va ser elegit diputat de la Segona Repblica francesa el 1848, i va recolzar la candidatura del "prncep Llus-Napole", per es va exiliar desprs del cop d'Estat del 2 de desembre de 1851, que va condemnar per raon morals (Histria d'un crim).

Sota el Segon Imperi, oposat a Napole III, va viure exiliat, primer a Brusselles i desprs a Jersey i Guernesey. Va formar part del grup de proscrits que van refusar l'amnistia que es va decretar poc desprs ( I si no en queda ms que un, aquest ser jo  ). De les seues obres d'aquests difcils anys cal destacar Les Chtiments (1853), obra en vers en la qual ataca el Segon Imperi; Les Contemplacions, poesies (1856) ; La Lgende des Sicles (1859), i Els miserables, novella (1862). 
El dolors record de la seua filla Lopoldine   aix com la seua curiositat   el van empnyer a provar, a Jersey, unes experincies d'espiritisme de les que dna fe a Les Tables tournantes de Jersey. 

Durant la dcada de 1860, va travessar diverses vegades el Gran Ducat de Luxemburg com a turista, en direcci al Rhin alemany (1862, 1863, 1864, 1865). El 1871, desprs de la Comuna de Pars, en ser expulsat de Blgica per haber proporcionat refugi a comuners perseguits a la capital francesa, va trobar asil durant tres mesos i mig a Luxemburg. Desprs va tornar a Pars i va ser una de les figures poltiques de la Tercera Repblica Francesa. Va residir successivament a Luxemburg, Vianden (dos mesos i mig), Diekirch i Mondorf, on va sotmetre's a una cura termal.

 Retorn a Frana i mort .

Desprs de la caiguda del Segon Imperi, posterior a la Guerra francoprussiana, es va proclamar la Tercera Repblica francesa i Hugo va poder tornar desprs de vint anys d'exili. Fins a la seua mort l'any 1885 va ser una de les figures tutelars de la repblica reinstaurada   aix com una referncia literria incontestada.

Va morir el 22 de maig de 1885, pronunciant, segons la llegenda, aquests darrers mots:  Ac s el combat del dia i de la nit. 
Segons les seues ltimes voluntats , va ser en el cotxe fnebre dels pobres on va tenir lloc la cerimnia. Va ser dipositat en primer lloc al Cementiri del Pre-Lachaise, per l'1 de juny va ser traslladat definitivament al Pante, quan la Tercera Repblica va aprofitar l'esdeveniment per transformar l'antiga esglsia de Santa Genoveva en Pante.

La caixa fnebre s'havia mantingut durant bastants dies sota l'Arc de Triomf, on es creu que va ser visitada per uns 3 milions de persones. Era llavors l'escriptor ms popular de Frana i se'l considerava un dels monuments de la literatura francesa. Va ser designat com el Rei Sol de la literatura.

Una obra monumental.
El conjunt de les obres de Victor Hugo que ha sobreviscut (moltes de les cartes personals van ser deliberadament destrudes pels seus executors testamentaris Paul Meurice i Auguste Vacquerie) ha estat publicada per Jean-Jacques Pauvert i representa gaireb quaranta milions de carcters!

 El conjunt de la meua obra constituir un dia un conjunt indivisible.  Un llibre mltiple que resumir un segle, vet ac el que deixar darrere de mi  


En aquestes paraules s'hi endevina una voluntat ferotge de practicar tots els gneres: novella, poesia, teatre, assaig, etc.   aix com una passi pel Verb, tot i amb la condici que aquest estiga afermat en la histria. En conseqncia, distingir-ne la ficci prpiament dita del comproms poltic s, en el cas d'Hugo ms que en qualsevol altre escriptor, un atreviment sense sentit.

El novellista.
Un novellista inclassificable.
Hugo va deixar nou novelles. La primera, Bug-Jargal la va escriure als setze anys; l'ltima, Quatrevingt-treize, als setanta-dos. La seua obra novellstica va travessar totes les etapes com a escritor, totes les modes i tots els corrents literaris de la seua poca sense confondre's mai completament amb cap d'ells. En efecte, hom troba sempre en Hugo una voluntat de pardia i d'individualitat: Han d'Islande el 1823, Bug-Jargal publicat el 1826, Nostra Senyora de Pars el 1831 s'assemblen a les novelles histriques de moda a les primeries del segle XIX, per realment no ho sn; Hugo no s pas un Walter Scott; en ell els temps moderns sempre bateguen darrere de la Histria.

El darrer dia d'un condemnat l'any 1829 i Claude Gueux el 1834 no sn fcils de definir. Es tracta de novelles alhora histriques i socials que, sobretot, posen l'accent en una lluita   l'abolici de la pena de mort   que ultrapassa el marc de la ficci. Pot dir-se el mateix de Els miserables, apareguda l'any 1862, en ple perode realista, corrent del que, no obstant, empra poques de les seues caracterstiques.  Aquest xit popular extraodinari desconcert, no obstant, la crtica, perqu Hugo s'hi mou constantment entre el melodrama popular, el quadre realista i l'assaig didctic.



D'igual manera, a Les travailleurs de la mer (1866) i a L'home que riu (1869), Hugo s'acosta ms a l'esttica romntica de principis de segle, amb els seus personatges deformes, els seus monstres i una natura paorosa. 

Finalment, l'any 1874, Noranta-tres suposa la concretitzaci novellstica d'un vell tema d'Hugo: el paper fundador de la Revoluci Francesa en la conscincia literria, social i moral del segle XIX.

Una obra de combat.
La novella d'Hugo no s pas un  divertiment  : quasi sempre es troba al servei del debat de les idees. Aix s'hi pot veure a les novelles abolicionistes de joventut, i tamb en la seua maduresa a travs de nombroses i de vegades ubiques digressions sobre la misria material i moral a Els miserables. Tot i aix, en aquesta ltima novella s'ha detectat la influncia de Balzac, principalment de la seua novella Le Cur de village, amb qui Monseigneur Myriel t punts en com. I el parentiu entre Vautrin i Jean Valjean  (sent el segon l'invers positiu del primer) resulta bastant evident, en haver descrit Balzac el mn i els costums dels presidiaris a Splendeurs et misres des courtisanes. Els seus personatges es mostren, com els de les tragdies (la seua vena de dramaturg s'hi deixa entreveure), en lluita contra les limitacions externes i en contra d'una implacable fatalitat de vegades imputable a la societat (Jean Valjean ; Claude Gueux ; el protagonista de El darrer dia d'un condemnat), de vegades a la Histria (Noranta-tres) o a llur naixena  (Quasimodo). En definitiva el gust per l'epopeia, per la lluita dels homes contra les forces de la Natura, de la Societat, de la fatalitat, mai no va abandonar Hugo; sempre va trobar el seu pblic sense mai cedir als capricis de la moda. No s gens estrany, doncs, que esdevinguera un clssic en vida.

El dramaturg.
Als vint-i-sis anys, al clebre prefaci de Cromwell, Victor Hugo va bastir les bases d'un nou gnere: el drama romntic. En aquest text, el jove i ambicis Hugo critica les bases ben establertes de teatre clssic, i introdueix els temes romntics en l'escenari: multiplicaci dels personatges, dels llocs, barreja de registres   all vulgar i all rebuscat, all sublim o grotesc   i aix aconsegueix introduir ms vida en un teatre massa encarcarat. Revers de la moneda: Cromwell, pea de 6000 versos i nombrosos personatges mai ha estat representada    irrepresentable  diuen alguns  

Va ser grcies a Hernani, l'any 1830, que va accedir veritablement a la celebritat i es va guanyar un lloc entre els moderns. 

Durant els anys segents va entropesar amb dificultats materials (teatre a la italiana, poc adequat per als espectacles d'envergadura) i humanes (reticncies dels actors francesos davant l'audcia dels seus drames). Va alternar triomfs (Lucrcia Borja) i fracassos (El rei es diverteix), abans de decidir en companyia d'Alexandre Dumas, de crear una sala dedicada al drama romntic: ser el Thtre de la Renaissance on va estrenar, l'any 1838, Ruy Blas.

L'any 1843, el fracs de Les Burgraves el va afectar profundament, fins al punt de fer-li perdre les esperances de ser capa de crear un teatre alhora exigent i popular.  Colpejat pel dol (Lopoldine havia mort aquell mateix any), va abandonar l'escena.

No obstant, a partir de l'any 1866 va tornar al gnere amb diverses peces, entre elles la srie del Thtre en libert.

 El poeta .
Versos de joventut.
Amb vint anys va publicar les Odes, recull que ja deixa entreveure els temes que esdevindran recurrents en la seua producci, principalment el mn contemporani, la Histria, la religi i el paper del poeta. Desprs va anar fent-se cada vegada menys clssic i ms romntic, i va anar seduint el lector del seu temps al fil de les successives edicions de les Odes (quatre edicions entre 1822 i 1828).

L'any 1828, va reunir sota el ttol Odes et Ballades tota la seua producci potica anterior. Frescos histrics, evocacions de la infantesa; la forma s encara convencional, sens dubte, per el jove romntic ja hi pren llibertats amb el metre i la tradici potica. A ms, aquest conjunt permet percebre els inicis d'una evoluci que s'allargar durant tota la seua vida: el catlic fervent s'hi mostra a poc a poc ms tolerant, el seu monarquisme es va fent menys rgid i fa un important lloc a tota la recent epopeia napolenica. Ms encara, en lloc d'esquivar la seua doble herncia paterna (napolenica) i materna (reialista), Hugo s'hi enfronta, i decideix posar en escena els contraris (la famosa anttesi de Victor Hugo!) per a ultrapassar-los :



Desprs s'allunyar de les preocupacions poltiques immediates, estimant-se ms   durant un temps   el conreu de l'art per l'art. El 1829 (any de El darrer dia d'un condemnat) es va posar a treballar en Les Orientales (per aquella poca els temes orientals estaven de moda). 



L'xit va ser important, va assegurar la seua anomenada de poeta romntic i sobretot va afirmar netament el seu estil, tenint en compte que va emprar el tema de la guerra d'independncia grega (l'exemple d'aquests pobles que es desembarassen dels seus reis no era innocent en el context poltic francs) que tamb va inspirar Lord Byron o Delacroix.

La primera maduresa.
Des de Les fulles de tardor (1832), Els cntics del capvespre (1835) Les veus interiors (1837), fins al recull Els raigs i les ombres (1840), es dibuixen els temes principals d'una poesia encara lrica   el poeta s una  nima amb mil veus  que s'adrea a la dona, a Du, als amics, a la Natura i finalment (amb Els cntics del capvespre) als poderosos, responsables de les injustcies del mn.

Aquestes poesies emocionen el pblic perqu aborden amb una aparent simplicitat temes familiars; no obstant, Hugo, no pot resistir-se al seu gust per l'pica i la grandiositat, i al primer vers de Les fulles de tardor pot llegir-se el fams:



Hi queda pals com Hugo afiana de valent el poeta en la Histria. Mai no el far sortir al llarg de la seua obra.

L'exili.
A partir de l'exili comena un perode de creaci literria que es caracteritza per la seua riquesa, la seua originalitat i la seua fora.  s en aquesta poca quan veuen la llum alguns dels ms famosos poemes en llengua francesa (l'Expiation a els Chtiments, Booz endormi a la Lgende des sicles, per no esmentar ms que aquests dos exemples).

Les Chtiments (Els cstigs) sn versos de combat que tenen per missi, l'any 1853, explicar al pblic el  crim  del  miserable  Napole III : el colp d'Estat de 2 de desembre de 1851. Profeta de les dissorts que esperaven a Napole III, botx de l'indigne nebot, Hugo s'hi mostra cruel, satric, fins i tot barroer per castigar  el criminal . Per tamb s'hi mostra profeta de temps millors, com per exemple a Stella, on empra tons gaireb religiosos. Pel que fa a la forma dels Chtiments, s d'una enorme riquesa, perqu Hugo hi recorre indistintament a la faula, a l'epopeia, a la can, a l'elegia, etc.

Uns anys ms tard, el poeta va declarar respecte a Les contemplacions, aparegudes el 1856 :  Qu sn Les contemplacions ?   Les memries d'una nima   Apoteosi lrica, marcada per l'exili a Guernesey i la mort (cf. Pauca Meae) de l'adorada filla; exili afectiu, exili poltic: Hugo s'embarca en la descoberta solitria del  jo  i de l'univers. Igual que a Les Chtiments, s'hi fa profeta, veu del ms enll, aguaitant els secrets de la vida desprs de la mort i intentant esbrinar els secrets dels designis divins. Per, alhora, Les Contemplacions, amb un lirisme amors i sensual, contenen alguns dels ms clebres poemes inspirats per Juliette Drouet. Les Contemplacions : obra multiforme com pertoca a unes  memries d'una nima .

Finalment, a La llegenda dels segles, la seua obra mestra, sintetitza ni ms ni menys que la histria del mn en una immensa epopeia apareguda l'any 1859 ;  L'home elevant-se des de les tenebres a l'Ideal , s a dir, la lenta i dolorosa ascensi de la Humanitat vers el Progrs i el Coneixement.

Al juny de 1878, Hugo va ser vctima d'un accident vascular cerebral que prcticament va posar fi a la seua activitat literria. No obstant, van continuar apareixent regularment  (La Piti suprme l'any 1879, L'ne, Les Quatre Vents de l'esprit el 1881, la darrera srie de La llegenda dels segles el 1883...), contribuint aix a la llegenda del vell home inesgotable fins a la mort.

Un lloc singular al seu segle.
De vegades lric, de vegades pic; lluitador infatigable i pare derrotat; alhora clssic i auda, Hugo s tot aix i encara ms: aquell que va ser capa de corprendre profundament els seus contemporanis, d'exasperar els poderosos i d'inspirar els majors poetes del seu temps i dels temps futurs.

 El seu pensament poltic .
A partir de 1849, Victor Hugo va consagrar un ter de la seua obra a la poltica, un ter a la religi i el darrer ter a la filosofia humana i social. El seu pensament s complex i de vegades desconcertant. Refusa qualsevol condemna de les persones i tot maniqueisme, per es mostra sever amb la societat del seu temps. A poc a poc, el seu pensament poltic va evolucionar, abandonant el conservadorisme i acostant-se al reformisme.

 Poltica interna .



En la seua joventut, Victor Hugo es trobava prxim del partit conservador. Durant la Restauraci, va donar suport a Carles X de Frana. Amb aix, s'inscrivia en la lnia poltica de Chateaubriand. 

Arran de la Revoluci Francesa de 1848, Victor Hugo, par de Frana, va proclamar-se en un principi partidari de la monarquia (el president del Consell Odilon Barrot li va encarregar la defensa de la idea d'una regncia de la Duquessa d'Orleans). Una vegada proclamada la repblica, Lamartine li va proposar ser ministre d'Instrucci Pblica al govern provisional de 1848, per ell hi va refusar. A les eleccions d'abril de 1848, tot i no ser candidat va obtenir prop de 55.500 vots a Pars, per no va ser elegit. Per contra, a les eleccions complementries del 24 de maig va ser elegit a Pars amb prop de 87.000 vots. Va seure amb la dreta conservadora. Durant els dies de juny de 1848, va conduir grups de la fora governamental a l'assalt de les barricades al carrer de Saint-Louis. Va votar la llei de 9 d'agost de 1848, que suspenia diversos peridics republicans en virtut de l'estat de setge. Els seus fills van fundar el peridic L'venement, que va fer una campanya contra el president del consell, el republic Cavaignac, i va donar suport a la candidatura de Llus Napole Bonaparte a les eleccions presidencials franceses de 1848. Posicionat en contra del principi de l'assemblea legislativa nica, no va votar la Constituci de 1848. Al principi de la presidncia de Llus Napole Bonaparte, va freqentar el nou president. Al maig de 1849 va ser elegit a l'Assemblea legislativa. s a l'estiu de 1849 quan progressivament comena a deslligar-se de la majoria conservadora de l'Assemblea, de la qual desaprovava la seua poltica reaccionria. Al gener de 1850, va lluitar contra la llei Falloux que reorganitzava l'ensenyament en favor de l'Esglsia catlica, al maig va lluitar contra la llei que restringia el sufragi universal i al juliol va intervenir en contra de la llei Rouher, que limitava la llibertat de premsa. Al juliol de 1851 va manifestar-se en contra de la llei que proposava la modificaci de la constituci per a permetre la reelecci de Llus Napole Bonaparte. Al juny de 1851, al palau de Justcia de Pars va defensar el seu fill, acusat per haver publicat un article en contra de la pena de mort al seu peridic l'vnement. En la vesprada del colp d'Estat de 2 de desembre de 1851, en companyia d'una seixantena de representants, va redactar una crida a la resistncia armada. Perseguit, va aconseguir passar a Blgica el 14 de desembre. Era el principi d'un llarg exili.

Reformista, desitjava canviar la societat. Si b justificava l'enriquiment, va denunciar violentament el sistema de desigualtat social. Es mostrava en contra dels rics que capitalitzaven llurs guanys sense reinjectar-los a la producci. L'elit burgesa mai no li ho va perdonar. Tamb es va oposar a la violncia si s'exercia contra un poder democrtic, tot i que la justificava (d'acord amb la Declaraci Universal dels Drets Humans) contra un poder illegtim. Per aix, l'any 1851 va fer una crida a les armes     Carregar el fusell i estar preparat    que no va ser compresa. Va mantenir aquesta postura fins l'any 1870. Quan va esclatar la Guerra francoprussiana, Hugo la va condemnar: guerra de  caprici   i no de llibertat. Desprs, quan l'Imperi va caure i la guerra va continuar contra la Repblica; el discurs d'Hugo en favor de la confraternitzaci va quedar sense resposta. Aleshores, el 17 de setembre, l'Hugo patriota va prendre el relleu del pacifista: va publicar una crida a l'alament en massa i a la resistncia. Els republicans moderats estaven horroritzats: per a aquests, en efecte, era millor Bismarck que els  comuners  ! El poble de Pars es va mobilitzar i Les Chtiments anava de m en m.

 La Comuna .
Segons ell mateix, Hugo no podia ser comuner :

 All que representa la Comuna s immens, podria assolir grans coses per no en fa ms que de petites. I coses petites que sn odioses, s lamentable. Veja'm, jo sc un home de revoluci. Accepte, doncs, les grans necessitats, amb una nica condici: que siguen la confirmaci dels principis i no llur enderrocament. Tot el meu pensament oscilla entre aquests dos pols :  civilitzaci-revoluci . La construcci d'una societat igualitria noms pot derivar de la recomposici de la societat liberal per ella mateixa. 


Tampoc va recolzar la reacci d'Adolphe Thiers. Aix, va defensar la grcia del jove oficial que havia esdevingut ministre de la Guerra de la Comuna, Louis-Nathaniel Rossel, front a Adolphe Thiers; un home jove que Hugo va estimar i jutjar com diferent als altres comuners.
Davant la repressi que es va abatre sobre els comuners, el poeta va manifestar el seu disgust:

 Uns bandits han donat mort a 64 ostatges. Hom replica executant 6.000 presoners ! 


 Lluites socials .
Victor Hugo va prendre postures socials molt originals, i molt avanades per a la seua poca. La seua obra mesta Els miserables s un himne a la misria i als menys afavorits.

 La qesti social .
Hugo va denunciar fins al final la segregaci social. A la darrera reuni pblica que va presidir declar:  La qesti social continua. s terrible, per simple, s la qesti d'aquells que tenen i d'aquells que no tenen! . Es tractava precisament de recaptar fons per a permetre a 126 delegats obrers assistir al primer Congrs socialista de Frana, a Marsella.

 La pena de mort .
Hugo va ser un fero abolicionista. Durant la seua infantesa va assistir a execucions capitals, i durant tota la seua vida hi va lluitar en contra. El darrer dia d'un condemnat (1829) i Claude Gueux (1834), dues novelles de joventut, subratllen alhora la crueltal, la injustcia i l'ineficcia del cstig suprem. Per la literatura no era prou, i Hugo ho sabia. A la Cambra dels Pars, a l'Assemblea i al Senat va intervenir per defensar-ne l'abolici:

 La pena de mort s el senyal especial i etern de la barbrie.  (discurs del 15 de setembre de 1848 a l'Assemblea nacional constituent)


 Discursos .
Victor Hugo va pronunciar, durant la seua carrera poltica diversos grans discursos; la major part dels quals va ser recollida a Actes et paroles :
 Per Srbia, 1876, Per una Federaci Europea ; ;
 contra el treball dels infants (Cambra del pars, 1847) ;
 contra la misria, 9 de juliol de 1849) ;
 sobre la condici femenina (a les exquies de George Sand, 10 de juny de 1876) ;
 contra l'ensenyament religis i per l'escola laica i gratuta (Discurs arran del projecte de llei sobre l'ensenyament, 15 de gener der 1850 , i fragments ) ;
 diverses allocucions contra la pena de mort (Qu diu la llei?  No matars . Com ho diu ? Matant!) ;
 diversos discursos en favor de la pau (Discurs d'obertura del Congrs de la pau, 21 d'agost de 1849) ;
 pel dret de vot universal ;
 sobre la defensa del litoral ;
 contra la invalidaci de l'elecci de Garibaldi a l'Assemblea nacional l'any 1871, que va ser l'origen de la seua prpia dimissi (Contra l'invalidaci de Garibaldi, Discurs a l'Assemblea nacional, 8 de mar de 1871, Grans moments d'eloqncia parlamentria).

 La pau a travs del comer .
Victor Hugo no va cessar d'insistir sobre el fet que el comer substituir la guerra.  En aquesta visi de l'ordre comercial com a substitut de l'ordre militar anuncia l'obra del filsof mile Chartier.

Aquesta visi positiva de la missi de l'home es troba condensada en un dels seus versos ms clebres:



La colonitzaci i l'esclavitud.
Victor Hugo va dir poc sobre el tema de la colonitzaci d'Algria, que va constituir no obstant la rincipal aventura colonial de la Frana de la seua poca.  Tot i aix, aquest silenci relatiu no deu ser interpretat precipitadament com l'aquiescncia per part de l'autor de Els miserables. En efecte, si b Hugo va ser sensible als discursos que legitimaven la colonitzaci en nom de la  civilitzaci , una anlisi atenta dels seus escrits   i dels seus silencis   mostra que pel que fa a la  qesti algeriana  les seues posicions van trobar-se ben lluny d'estar desprovedes d'ambigitats: excptic respecte a les virtuts civilitzadores de la  pacificaci  militar, devia veure sobretot a l'Algria colonitzada com el lloc on l'exrcit francs es va  fer tigre , i on els resistents al colp d'Estat de Llus Napole van ser deportats.

Sobre la qesti de l'esclavitud, aquell que en la dcada del 1820 mostrava a travs de Bug-Jargal que compartia en la seua visi dels pobles negres els mateixos prejudicis que els seus contemporanis, i que va mantenir un estrany silenci quan es va abolir l'esclavitud, l'any 1848, intervindria posteriorment per a demanar la grcia per a l'abolicionista americ John Brown.

 Hugo i els seus contemporanis .
 El temps dels rivals .
Hugo va mantenir relacions d'estima i admiraci mutua amb Balzac (un poc de desconfiana tamb, deguda a l'ego d'ambds grans creadors) i Nerval. Va conrear relacions d'amistat amb Dumas, el seu company de romanticisme, que van perllongar-se, amb molts alts i alguns baixos, tota la vida. La rivalitat va ser ms exacerbada amb Lamartine, a qui Hugo no va cessar de proclamar la seua admiraci, per que ja no li va atorgar, una vegada assolit l'xit, una vertadera preeminncia artstica. 

Davant el talent d'Hugo, la seua originalitat i la seua brillant ascensi es fa difcil no inclinar-se. A ms, la seua grandesa d'nima i la seua integritat provoquen l'admiraci: vint anys d'exili, en part voluntari, no s poc per fer callar els detractors...

 Icona literria .

A partir de l'exili, i ms encara arran del seu retorn, Hugo va esdevenir una mena d'icona literria: popular, admirat pels seus companys i temut pels poltics, Victor Hugo era incontestable. Tot novellista, poeta o dramaturg es mesurava per referncia a ell   a favor o en contra d'aquesta figura absolutament imponent... 

Tenia massa poder com per a no ser odiat per alguns. Pel que feia a la poltica, els republicans ms a l'esquerra dubtaven de la seua conversi, mentre que els monarquistes no van perdonar a qui els havia trat. El pblic va retre-li cult i els joves poetes van continuar sotmetent-li llurs versos   tot i que tamb hi va haver qui es va mostrar explcitament irreverent.

Baudelaire va admirar perdudament Hugo, tot i que de vegades tamb va expressar irritaci front als seus versos  poltics  : aquesta irritaci palesa l'ambigitat de la relaci que ser, en el fons, la de molts dels escriptors de finals del segle XIX. Zola li va reprotxar la seua tebiesa respecte dels comuners   mo ser l'nic   com d'altres que li reprotxarien al contrari les seues posicions massa socials. A ms, Baudelaire no creia vertaderament que Hugo fra un bon poeta. Creia que els seus poemes eren maldestres. Al contrari, llegint Les flors del mal, Victor Hugo va sentir que es tractava d'un bon recull. Baudelaire va parlar pitjor d'Hugo a les seues cartes que als seus escrits, i Victor Hugo no ho va saber.

Flaubert, si b admirava el romntic de 1830, desconfiava del  vell cocodril , de qui detestava les digressions filosfiques, principalment de Els miserables, indigestes. Baudelaire i Verlaine compartien aquest punt de vista com tots aquells que pensen que l'art i el comproms poltic no han de ser barrejats. 

En definitiva, Hugo va ser un home capa d'exasperar els seus admiradors i de ser admirat pels seus enemics. No res ms natural per a un mestre de l'anttesi...

Fins i tot molt de temps desprs de la seua mort,  Hugo continuar, per la seua obra o els seus actes, a suscitar les reaccions ms diverses: execraci de Maurras, admiraci de Mauriac, qui declar l'any 1952 :  A penes comena a ser conegut. Es troba al llindar de la seua vertadera glria. El seu purgatori ha acabat.  

 Els dibuixos de Victor Hugo .


Als nombrosos talents de l'escriptor cal afegir el del dibuix. Certament l'artista plstic no va eclipsar el poeta, per hom continua no obstant descobrint el treball plstic de Victor Hugo   a aquest s'han consagrat nombroses i prestigioses exposicions en les darreres dues dcades (arran del centenari de la seua mort, l'any 1985,  Soleil d'Encre  al Petit Palais i  Dessins de Victor Hugo  plaa dels Vosgos a la casa que ell va habitar sota la Monarquia de juliol ; per tamb, ms recentment, a Nova York, Vencia, Brusselles, o Madrid).

Com a bon autodidacta, Hugo no dubta a emprar els mtodes ms rstics o experimentals: barreja a la tinta el caf, el carb, la sutja de xemeneia; materials que aplica amb el cap d'un misto o amb les barbes d'una ploma.

Les seues obres sn, en general, de petita mida, i se'n serveix de vegades per a illustrar els seus escrits (Els treballadors de la mar), de vegades per trametre-les als amics amb ocasi de llur aniversari o amb altra excusa. Aquest art, que va practicar tota la vida, el divertia.

Al principi, els seus treballs eren de factura ms aviat realista; per amb l'exili i la confrontaci mstica del poeta amb la mar, van adquirir una dimensi gaireb fantstica.

Aquesta faceta del talent d'Hugo no va passar desapercebuda per als seus contemporanis i li va valdre lloances, principalment de Charles Baudelaire :  No he trobat en els artistes que exposen al Sal la magnfica imaginaci que flueix dels dibuixos de Victor Hugo com el misteri del cel. Parle dels seus dibuixos a tinta xinesa, ja que es massa evident que en poesia, nostre poeta s el rei dels paisatgistes .

Adaptacions.
Les obres d'Hugo han donat lloc a innombrables adaptacions al cine, a la televisi o al teatre. Els ms grans actors han lluitat per encarnar els herois de Victor Hugo, sobretot a Jean Valjean, interpretat a Frana per Harry Baur, Jean Gabin, Lino Ventura o Grard Depardieu. 

Cine.
Hi ha prop d'una centena d'adaptacions cinematogrfiques de les seues obres, de les quals ms d'una quarantena corresponen a Els miserables, seguida de prop per Nostra Senyora de Pars. La seua universalitat es fa palesa per la gran quantitat de cineastes de diferents pasos que han adaptat les seues obres: americans (1915, Don Cesar de Bazan, basat en Ruy Blas) ; anglesos, indis (Badshah Dampati, el 1953, adaptaci de  Nostra Senyora de Pars) ; japonesos (el 1950 Re Mizeraburu : Kami To Akuma : adaptaci a l'ambient japons, sota l'era Meiji) ; egipcis (ex :1978, Al Bo'asa adaptaci dels Miserables) ; italians (1966, L'Uomo che ride, adaptaci de L'home que riu), etc.

Cal afegir les pellcules inspirades en la vida de Victor Hugo, entre les quals potser L'Histoire d'Adle H., de Franois Truffaut, siga la ms coneguda.

Televisi.
S'hi han fet un gran nombre d'adaptacions, ms o menys fidels. A Frana va gaudir de gran xit l'adaptaci de Els miserables de Robert Hossein (1985) amb Lino Ventura, Jean Carmet i Michel Bouquet.

pera.
Lucrezia Borgia, de Gaetano Donizetti, 1833, sobre Lucrce Borgia.
 Il Giuramento, de Saverio Mercadante, 1837, sobre Angelo, tyran de Padoue.
Ernani de Verdi, 1844, sobre Hernani.
Rigoletto de Verdi, 1851, basada sobre el drama Le Roi s'amuse.

Contrariament al que sovint s'ha dit, Victor Hugo no era hostil a la posada en msica dels seus poemes ni a l'adaptaci operstica de les seues obres de teatre, llevat de quan no s'indicava qui era l'autor de l'obra adaptada. 

El seu amic Franz Liszt va compondre diverses peces simfniques inspirades en els seus poemes: All que s'escolta a la muntanya, basada en Les fulles de tardor, i Mazeppa, basada en Les Orientals. Molts altres compositors van musicar poemes seus, des de Bizet a Wagner  passant per Camille Saint-Sans o Faur.

Comdies musicals.


 Els miserables, (adaptaci d'Alain Boublil i Claude-Michel Schnberg) l'any 1980, ha esdevingut una de les ms clebres comdies musicals; representada a 29 pasos i a ms de 200 ciutats, traduda a 18 llenges i vista per 42 milions d'espectadors.
 Nostra Senyora de Pars, 1999 (adaptaci Luc Plamondon i Richard Cocciante).

Pellcules d'animaci.
Diversos xits, entre els que cal destacar El geperut de Notre-Dame (1996) (The Hunchback of Notre Dame, pels estudis Disney) o Els miserables (1979), pellcula japonesa de dibuixos animats.

 Obres .
 Odes i diverses poesies, 1822;
 Noves Odes, 1824;
 Bug-Jargal 1826;
 Odes i balades, 1826;
 Cromwell, 1827;
 Els Orientals, 1829;
 El darrer Dia d'un condemnat, 1829;
 Marion de Lorme, 1829;
 Hernani, 1830;
 Nostra Senyora de Pars, 1831;
 Marion Delorme, 1831;
 Les fulles de tardor, 1831;
 El rei es diverteix, 1832;
 Lucrecia Borja , 1833;
 Maria Tudor, 1833;
 Estudi sobre Mirabeau, 1834;
 Literatura i filosofia mesclades, 1834;
 Claude Gueux, 1834;
 Angelo, 1835;
 Els cants de crepuscle, 1835;
 Les veus interiors, 1837;
 Ruy Blas, 1838;
 Els raigs i les ombres, 1840;
 El Rhin, 1842;
 ELs Burgraves, 1843;
 Napole el menut, 1852;
 Els cstigs, 1853;
 Cartes a Llus Bonaparte, 1855;
 Les contemplacions, 1856;
 La llegenda dels segles (Primera srie), 1859;
 Els miserables, 1862;
 William Shakespeare, 1864;
 Les canons dels carrers i els boscos, 1865;
 Les travailleurs de la mer, 1866;
 Pars-Guia, 1867;
 L'home que riu, 1869;
 L'any terrible, 1872;
 Noranta-tres, 1874;
 Els meus fills, 1874;
 Actes i paraules - Abans de l'exili, 1875;
 Actes i paraules - Durant l'exili, 1875;
 Actes i paraules - A partir de l'exili, 1876;
 La llegenda dels segles (Nova srie), 1877;
 L'art de ser avi, 1877;
 Histria d'un crim - 1a part, 1877;
 Histria d'un crim - 2a part, 1878;
 El Papa, 1878;
 Religions i religi, 1880;
 L'asne, 1880;
 Les Quatre Vents de l'esprit, 1881;
 Torquemada, 1882;
 Srie complmentaire de la Lgende des Sicles, 1883;
 L'Archipel de la Manche, 1883;
 Obres pstumes;
 Teatre en llibertat (1886);
 La Fin de Satan , 1886;
 Coses vistes - 1 serie, 1887;
 Toute la Lyre, 1888;
 Alps i Pirineus, 1890;
 Du, 1891;
 Frana i Blgica, 1892;
 Toute la Lyre (nueva serie) (1893);
 Correspondncia - I Volum, 1896);
 Correspondncia - II Volum, 1898);
 Les Annes funestes, 1898;
 Coses vistes - 2 serie, 1900;
 Post-scriptum de ma vie, 1901;
 Dernire Gerbe,  1902;
 Mille Francs de rcompense, 1934;
 Ocan. Tas de pierres, 1942;
 Pierres, 1951;
 Mlancholia;

 Obra pictrica de Victor Hugo.


 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Per a una bibliografia exhaustiva: Biblioteca Nacional Francesa i Bibliografia del  Groupe Hugo , Universit Paris 7;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71930" title="Olivina" nonfiltered="3283" processed="3264" dbindex="28477">


L'Olivina, s una roca plutnica, formada per una barreja de silicat de ferro (SiO4, Fe2 i faialita) i silicat de magnesi (SiO4, Mg2 i forsterita. La seva frmula qumica s: SiO4 (Mg,Fe)2 que cristallitza en el sistema rmbic; per exemple, 3,27-4,2, duresa, 6,5-7, s d'un color verd brillant (encara que de vegades pot ser gris, groc, o vermell), t un brillar semblant al de un vidre, i la fractura concoide.


 Propietats .
Les propietats fsiques de l'Olivina, depenen, en gran part, de la seva composici qumica. Les Olivines ferrferes sn fusibles al  bufador, mentre que les magnsiques, sn infusibles.
L'Olivina presenta un clar exemple de isomorfisme, degut a que els minerals que la constitueixen (faialita i forsterita), tenen una estructura cristallina idntica. L'Olivina s'altera amb bastant facilitat, tant per l' acci de solucions aquoses calentes, com per l'acci de solucions riques en anhdric carbnic. La alteraci ms freqent dna lloc a serpentina, poden arribar, a vegades, a una pseudomorfosis serpentina sobre la roca.

 Origen .
L'Olivina, s un mineral d'origen magmtic; s el constituent essencial a moltes roques pobres o faltades de silici, caracterstic en les roques peridotites (roques molt bsiques), est present en els basalts.
Com a mineral d'origen metamrfic, aquesta roca, es pot trobar en pissarres cristallines, de origen bastant profund. Cal esmentar, que l'Olivina, ha estat trobada, en petits fragments,  dins de diversos meteorits. El cristil, s un tipus d'Olivina, apreciat dins el camp de la joieria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71938" title="TV Breizh" nonfiltered="3284" processed="3265" dbindex="28478">
TC Breizh s un canal privat de televisi que emet en bret des de Bretanya. Fou fundat l'any 2000 per Patrick Le Lay i el seu director s Gal Desgres du Lou. Actualment emet a travs de les plataformes de pagament CanalSat i TPS, i a travs de les xarxes de televisi per cable de Bretanya i Pars. Les emissions sn en dual.

 Histria del canal .

El 12 de juliol de 1998 el canal privat Eurosport va retransmetre bona part dels partits de futbol del Mundial del 1998 en bret. Aix va donar l'impuls als seus promotors, els bretons Charles Bietry (cap de Canal+), Patrick Le Lay (cap de la privatitzada TF1) i Loeiz Bocquenet, exfutbolista i militant lingstic, per crear, amb el patrocini del Conseil Culturale de Bretagne i el padrinatge de Franois Pinault (un dels homes ms rics de Frana) i Daniel Rouiller, un canal privat de televisi en bret.

S'inaugur el 4 d'agost del 2000 amb la transmisi del XXX Festival Intercltic d'An Orient. El cap de programaci d'aleshores Rozenn Milin, ex cap de programaci de S4C, i preveia emetre 17 hores diries en bret i dos canals, un en bret i l'altre en francs, via satllit i cable cap a Pars. La seva programaci es basava fonamentalment en els programes educatius, cursos de bret, msica celta i els informatius.

 Capital .

Inicialment, el canal tenia un accionariat fora plural. El 27% de les accions eren de Franois Pinault, el 22% de TF1, el 15% del Crdite Agricole de Bretagne, el 13% de Rupert Murdoch i el 13% de Silvio Berlusconi, amics personals de Le Lay.

Ms tard, TF1 es qued amb el 71% de l'accionariat; Tarak ben Ammar, que va comprar les accions de Berlusconi, amb el 14%; Crdite Agricole de Bretagne amb el 10%; Panavi (Ren Ruello) amb el 3% i finalment, el diari Ouest France amb el 2%.

 Enllaos externs .
 TV Breizh;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71939" title="Diwan" nonfiltered="3285" processed="3266" dbindex="28479">
Diwan s un grup d'escoles associatives, laiques, gratutes i obertes a tothom, creades el 1977, que fan l'ensenyament en sistema d'immersi lingstica en bret.

Les escoles Diwan formen junt amb La Calandreta, la Bressola, les Seaska i les escoles ABCM, una confederaci d'escoles bilinges a Frana que sn testimoni de la riquesa cultural d'un pas que es nega a reconixer-la.

 Origen i reconeixement.
El 1977 s obriren les dues primeres escoles-bressol Diwan a Kemper i Bro Leon, amb un total de set infants, inspirades en les ikastolak basques i les ysgolion meithrin galleses, amb l ensenyament totalment en bret i de caire alternatiu.  L abril del 1979 ja hi havia 11 escoles amb 100 infants, i el 1980 s obriren les primeres escoles primries; la primera escola pblica es va obrir a Saint Rivoal el 1982 i la primera catlica a Gwened el 1990.  D aquesta manera, el 1983 Diwan disposava de 19 parvularis i 4 escoles de primria, amb ms de 300 alumnes, i es calculava que 21 centres ms eren bloquejades a tot Bretanya sota excuses de caire administratiu i econmic.  El 1991 ja eren 822 alumnes en 22 escoles.  

El 1988 s obr a Brest un institut trilnge de batxillerat. I cap el 1983 les diwan foren reconegudes pel Ministeri d Educaci francs i incorporades des del 1985 al sistema educatiu pblic, alhora que rebien algunes subvencions oficials dels organismes regionals.  Tanmateix, el 5 de maig del 1990 es manifestaren els professors de diwan a Roazhon perqu noms una quarta part d ells eren pagats pel ministeri.  Pel juliol del mateix any aconseguiren que els aleshores 51 mestres diwan fossin remunerats per l Estat francs, per no els considera funcionaris ni n assumeix la formaci.
 Organitzaci .
Cap el 1994 Diwan, dirigit aleshores per J.P. Couteller, disposava als cinc departaments bretons de 24 centres amb 175 mestres i 1.100 alumnes. Dels centres 23 sn de preescolar i primria i un de secundria (d 11 a 15 anys) a Brest.  De mestres, en formen 7 o 8 a l any, i se ls requereix la titulaci oficial de magisteri ms dos anys de formaci en bret.  Sn escoles aconfessionals i obertes a tothom, que empren el sistema quebequs d immersi lingstica i reconeixen tenir contactes amb instncies educatives de Galles, Pas Basc, Quebec i Catalunya.  Als set anys introdueixen el francs com a segona llengua, a ls 11 introdueixen l angls com a tercera i als 13 un quart idioma (alemany o espanyol).  Reben algunes subvencions dels departaments, del Conseil Rgional de Bretagne, i de la Comissi Europea.  Es calcula que cada any augmenten els alumnes en un 15-16 %, de manera que el 1997 hi havia 26 centres amb 752 alumnes a preescolar, 651 a primria, 268 a collge i 56 a lyce. En total, 1.753 alumnes.

 Localitzaci .
Les escoles Diwan eren situades a les segents poblacions: a 
 Bro Leon, a Brest (2), Porzhall, Lanniliz (2), Lesneven, , Ar Releg, Kastell-Paol; ;
 Bro Dreger, a Lannuon, Gwengamp i Pempoull; a ;
 Bro Kernev, a  Kemper (2), a Bannaleg, Tregon,; ;
 Bro Gwened,  An Oriant i Gwened (2); ;
 Bro Sant Brieg, a Sant Brieg; ;
 Bro-Roazhon: una a Roazhon i una altra a Dinan;
 Bro-Naoned: a Naoned, Sant-Nazer (Saint Nazaire) i Gwenrann (Gurande).
Enllaos externs.
 Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71941" title="Pacte de Varsvia" nonfiltered="3286" processed="3267" dbindex="28480">
El Pacte de Varsvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Collaboraci i Assistncia Mtua, fou un acord de cooperaci  militar entre els pasos comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constitut el 14 d'abril de 1955 a Varsvia. 

La seu d'aquest organisme es trobava a Moscou, on fou format un Comit Assessor Poltic format per tots els pasos signants. La funci principal d'aquest Comit era la discussi d'una aplicaci eventual d'algun article del tractat en una situaci interior o exterior que ho requers. Tanmateix, les figures amb ms influncia eren sovitics. D'aquesta manera la URSS s'assegur que aquest organisme militar complia els seus interessos en poltica exterior. A ms a ms, serv per neutralitzar qualsevol desviaci ideolgica dels pasos signants respecte al model sovitic. Durant la seva validesa s'aplic diverses vegades. Per exemple, la invasi d'Hongria al 1956 i la Primavera de Praga.

A finals de la dcada dels 80 es van donar contactes bilaterals entre OTAN i Pacte de Varsvia per dur a terme un desarmament progressiu. Aquesta pacificaci va ser possible grcies a les decisions poltiques de Mikhal Gorbatxov, que redu la presncia de tropes sovitiques en els pasos de l'Europa de l'Est. Les revolucions de la tardor del 1989 i la escissi de la prpia URSS van causar la desaparici del bloc comunista, i per tant, la del Pacte de Varsvia. Aquest va ser dissolt al 1991.



 Estats membres .
L'aplicaci del Pacte de Varsvia afectava a tots els Estats socialistes de Europa de l'Est, a excepci de Iugoslvia. Aquests eren:
Albnia (es retir al 1968) ;
Bulgria;
Txecoslovquia;
Hongria;
Polnia;
La Repblica Democrtica Alemanya;
Romania ;
La Uni Sovitica.

 Context histric .

Cap al final la Segona Guerra Mundial, a la Conferncia de Ialta els aliats acordaren una poltica comuna que assumirien temporalment en els pasos alliberats dels nazis, que consistiria a facilitar que aquests pobles resolguessin els seus problemes interns per la via democrtica. Tot i aix, el que succe s que als pasos alliberats per les potncies capitalistes es van formar governs democrtics i que als alliberats per les comunistes es van formar governs d'influncia anomenats Democrcies populars. Degut a les grans diferncies ideolgiques entre els aliats capitalistes (els Estats Units) i els comunistes (l'URSS) es van desencadenar recels i tensions que van fer tmer una tercera guerra mundial. s el que es coneix com la Guerra Freda. 

Un dels primers conflictes amb qu es van trobar els dos blocs van ser les conseqncies de l'ocupaci d'Alemanya. Aquest pas havia quedat ocupat per diversos aliats, tant capitalistes com comunistes i a la Conferncia de Potsdam s'acord dividir el pas en quatre zones d'influncia, governades per francesos, nord-americans, anglesos i sovitics. A Berln tamb s'adopt aquesta situaci, tot i que l'antiga capital alemanya quedava situada geogrficament enmig de la zona d'influncia de l'URSS. Arran de la creaci del marc alemany (Deutsche Mark) en els territoris d'influncia occidental per a rendibilitzar el provement dels territoris occidentals d'Alemanya, el dirigent sovitic Stalin decret el bloqueig de Berln. Els americans van enviar contnuament avions a Berln Occidental per tal de proveir la ciutat d'aliments i altres bns de primera necessitat fins que es van desbloquejar els accessos per carretera i ferrocarril a aquesta ciutat.

Les principals conseqncies d'aquest conflicte van ser la creaci de l'OTAN i de la Repblica Federal d'Alemanya (Bundesrepublik Deutschland). Com a resposta a aquesta organitzaci, la URSS i altres estats socialistes del Bloc de l'Est es van consolidar en condicions similars als occidentals. Per tant, es va crear la Repblica Democrtica d'Alemanya (Deutsche Demokratik Republik) i un tractat de cooperaci militar (pacte de Varsvia).

 Enllaos externs .
 Articles i disposicions del Pacte De Varsvia;
 La OTAN i els pasos signants del Pacte De Varsvia en l'actualitat;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71942" title="Gwened" nonfiltered="3287" processed="3268" dbindex="28481">


Gwened (francs Vannes) s una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broi de Bro Gwened. L'any 2005 tenia 53.900 habitants.

 Alcaldes de Gwened .
  
 1693-1694 : Mathieu Le Clerc;
 1694-1694 : Guimard d'Auzon;
 1694-1708 : Le Bartz de Portblanc;
 1708-1709 : Franois Mah;
 1709-1717 : Nouvel de Glavignac (tinent d'alcalde);

 1888-1908 : Charles Riou;
 1908-1912 : Eugne Le Pontois;
 1912-1918 : Lucien Priou (Charles Hognon fou alcalde en funcions quan fou mobilitzat al front 1914-1918);
 1919-1924 : Charles Marin;
 1924-1925 : Maxime Le Toux;
 1925-1933 : Auguste Jgourel;
 1933-1941 : Maurice Marchais (susps per Vichy el 1940);
 1941-1944 : Edmond Germain (nomenat per l'almirall Darlan);
 1944-1944 : Maurice Marchais (nomenat pel prefecte);
 1945-1945 : Gustave Thbaud  ;
 1945-1965 : Francis Decker;
 1965-1977 : Raymond Marcellin;
 1977-1983 : Paul Chapel;
 1983-2001 : Pierre Pavec;
 2001-2004 : Franois Goulard;
 2004-         : Norbert Trochet;

Enllaos externs.

 Pgina Oficial;
 Gwened a Wikitravel;
 Universitat de Bretanya Sud;
 Site du Mensuel du Golfe du Morbihan. Premsa local independent;
 Gwened a Gencom (beaucoup de liens);
 Arquitectura de Gwened - Base Mrime;
Geografia de Bretanya, portal de viles i pasos bretons - Vannes / Gwened;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71944" title="Brest" nonfiltered="3288" processed="3269" dbindex="28482">

Brest s un municipi francs, situat al departament de Finisterre i a la regi de Bretanya. L'any 2006 tenia 145.200 habitants. Est situada vora la rada de Brest.

 Histria .
Va formar part del Ducat de Bretanya, del que en fou un port de certa importncia, esdevingu temporalment possessi anglesa del 1342 al 1397, data en qu retorn a Bretanya quan acab la Guerra dels Cent Anys. En casar-se Carles VIII de Frana amb Anna de Bretanya el 1491, fou integrada a la monarquia francesa. 
La ciutat i el seu port, per, no adquiriren relleu fins que el Cardenal Richelieu inici el 1631 la construcci del port i la fortificaci de la ciutat, treballs que acab Sbastien Le Prestre de Vauban entre el 1680 i el 1688 i que el convertiren en una important base naval, d'on sortiren diverses expedicions contra Anglaterra.

Fou ocupada pels alemanys el 1940, i convertida en una potent base de submarins. Per aquesta ra fou molt bombardejada pels aliats, els quals aconseguiren de prendre-la el setembre del 1944. 

Vegeu tamb.
 Fortalesa de Brest;

 Llista d'Alcaldes .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71945" title="Quimper" nonfiltered="3289" processed="3270" dbindex="28483">


Quimper (bret Kemper) s una ciutat de Frana, a la regi de Bretanya, capital del departament de Finisterre i del broi de Bro Kernev. L'any 2006 tenia 64.900 habitants.

Era l'antiga Civitas Carisopitum dels galloromans, i fou annexada al Ducat de Bretanya el 1066.

 Nadius famosos .
 lie Catherine Frron (1719-1776), critic  ;
 Ren Lannec (1781-1826), meetge inventor de l'estetoscopi;
 Max Jacob (1876-1944), poeta i escriptor;
 Philippe Poupon, mariner;

 Bibliografia .
Histoire de Quimper, dir. Jean Kerherv, Privat-SAF, 1994.
Quimper, des rues et des noms au fil du temps, Jean-Franois Douguet, Herv Glorennec, Cercle culturel Quimprois, 2003.
Quimper, Serge Duigou, Jean-Michel Le Boulanger, Jean-Paul Le Bihan, Andr Cariou, Palantines (aparici : octubre 2006).

Enllaos externs.
 Pgina municipal;
 Visitamt Quimper ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71946" title="Ren Theophile Hyacinthe Lannec" nonfiltered="3290" processed="3271" dbindex="28484">

Thophile-Ren-Marie-Hyacinthe Laennec (17 de febrer 1781, Quimper - 13 d'agost 1826, Ploar) fou un metge i cientfic bret, inventor de l'estetoscopi. El seu pare havia estat alcalde de Quimper del 1763 al 1765.

Fou deixeble de Bichat i de Jean-Nicolas Corvisart a Pars. A De l'auscultation mdiate (1819) proposa un nou mitj de diagnosi, amb l'ajut d'un rudimentari estetoscopi de paper. Fund la medicina anatomicoclnica, que compara els smptomes de la malaltia amb les lesions que produeix a l'organisme. A ell se li deu tamb la descripci de nombroses afeccions patolgiques, com la cirrosi de Laennec i el melanoma. Va morir de tuberculosi, malaltia que estava investigant.

 Obres .
 De l'auscultation mdiate ou trait de diagnostic des maladies des poumons et du coeur fond principalement sur ce nouveau moyen d'exploration (1819).

 Enllaos externs .
 Biografia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71948" title="Jujuy" nonfiltered="3291" processed="3272" dbindex="28485">

Jujuy s una provncia de l'Argentina, situada a l'extrem nord-oest del pas, entre les fronteres amb Xile i Bolvia. L'nica provncia argentina amb la qual t frontera s Salta a l'est i al sud. 

Aspectes geogrfics.

Provncia situada en el nord-oest argent, situada en un relleu eminentment muntanys. L altura puja progressivament d est a oest, essent la zona sud-est la mes baixa, en coincidncia en la vall del riu So Francisco. Se reconeixen tres grans unitats:

Les Serres Subandines. ;
La Cordillera Oriental, on es destaca la Quebrada de Humahuaca;
La Puna;

Divisi administrativa.

La Provncia de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals, i sn els segents:

Cochinoca (Abra Pampa) ;
Doctor Manuel Belgrano (San Salvador de Jujuy) ;
El Carmen (El Carmen) ;
Humahuaca (Humahuaca) ;
Ledesma (Libertador General San Martn) ;
Palpal (Palpal) ;
Rinconada (Rinconada) ;
San Antonio (San Antonio) ;
San Pedro (San Pedro de Jujuy) ;
Santa Brbara (Santa Clara (Jujuy)) ;
Santa Catalina (Jujuy) (Santa Catalina) ;
Susques (Susques) ;
Tilcara (Tilcara) ;
Tumbaya (Tumbaya) ;
Valle Grande (Valle Grande) ;
Yavi (La Quiaca);

Histria.

A l'iniciar-se la conquesta espanyola, l'actual territori de Jujuy estava poblat per diversos pobles indgenes. Predominaven els omaguacas, entre que les seves parcialidades es destacaven els ocloyas, purmamarcas, yavis, yalas, churumatas i els jujuyes, de qui deriva el nom de la provncia, encara que els atacameos -especialment la parcialidad lipe- eren predominants en la regi punea. 

Els omaguacas eren una sntesi tnica de diaguitas i atacameos amb un fort component gentic arawak. La tena resistncia d'aquestes poblacions va dificultar primer l'avan dels quechuas i desprs l'avan espanyol. 

En 1536 Diego de Almagro va recrrer la Puna jujea. El 20 d'agost de 1561 Juan Prez de Zurita va fundar una ciutat amb el nom de Neva en l'actual territori jujeo entre els rius Gran i Xibi-Xibi, per a mitjan 1563 va ser destruda pels indis. En 1563, el rei Felipe II va expedir una Real Cdula determinant els lmits jurisdiccionals de la Real Audincia de Charcas dintre del Virreinato del Per, incloent dintre d'ells a la governaci del Tucumn. 

D'aquesta manera la hi va separar de Xile, separaci que es va completar en 1564 amb el nomenament d'un governador per a la "provncia del Tucumn, Diaguitas i Jures", amb residncia a Santiago del Estero. L'actual territori jujeo va quedar incls en la nova governaci. 

L'ordinari de Omaguaca Pedro O. de Zrate va fundar San Francisco de la Nova Provncia de Alava, el 13 d'octubre de 1575 en la zona cridada Punta de Diamant per la propera uni dels rius que franquegen la ciutat (el Gran de Jujuy i el Xibi Xibi), per a principi de 1566 va ser destruda novament. La resistncia dels omahuaca o omaguacas va estar compresa amb la dels diaguitas de manera que en la cridada Guerra Calchaqu participaven els pobles aborgens de Jujuy destacant-se en ells els caps Kipildor (Quipildor) i Viltipoco, va anar precisament en aquesta provncia que els espanyols van tancar el crcol als "calchaques" al ser fundat el 19 d'abril de 1593, en el lloc on est emplaada actualment la plaa Belgrano, sent un dilluns de PasquaPasqua de Resurrecci i sota la invocaci del Salvador, Don Francisco de Argaars i Murgua va deixar establerta la fundaci de la ciutat de San Salvador de Velasco en la vall de Jujuy on va quedar definitivament assentada.

La regi va formar part del Virreinato del Per fins a 1776, que la corona espanyola va crear el Virreinato del Riu de la Plata. AL subdividir-se administrativament el Virreinato del Riu de la Plata, conforme a la Real Ordenana d'Intendents del 28 de gener de 1782, l'actual provncia de Jujuy va quedar situada dintre de la Governaci Intendncia de San Miguel de Tucumn. La Real Cdula del 5 d'agost de 1783, va suprimir la Governaci Intendncia del Tucumn, amb la qual cosa Jujuy juntament amb Catamarca, Santiago del Estero, Salta, Tucumn i la Puna de Atacama, va passar a integrar la nova Governaci Intendncia de Salta del Tucumn, amb seu governativa en Salta. 

En 1810 al moment de la Revoluci de Maig Jujuy al costat de Tarija formaven la part septentrional de la Intendncia de Salta del Tucumn, des del Per i l'Alt Per els realistes espanyols van emprendre onze invasions, la situaci dels patriotes americans es va tornar crtica en la zona de Lpez, Tarija i Jujuy motivo pel qual en 1812, Manuel Belgrano comandando l'Exrcit del Nord va dirigir l'xode Jujeo cap a la ciutat de Tucumn. El 24 d'agost de 1812, quan el comandant realista, el peru Po Tristn va ingressar a San Salvador, la va trobar destruda i deshabitada. 

Durant la guerra d'independncia, Jujuy va sofrir onze invasions realistes espanyoles. La primera invasi realista a Jujuy, dirigida pels generals Nieto i Crdova es va produir en 1810, la segona invasi va ser dirigida pel general Po Tristn en 1812. 

Per ordre de Belgrano, el poble de Jujuy va protagonitzar l'xode Jujeo, el 23 d'agost. En 1814 es va produir la tercera, dirigida pels generals Pezuela, Ramrez i Tal. La quarta va anar en 1815, dirigida pel general Pezuela. 

Entre 1817 i 1821, la ciutat de San Salvador de Jujuy va ser ocupada sis vegades per les tropes d'Espanya: entre el 6 de gener i el 21 de maig de 1817 (aquest any es van produir dues invasions realistes amb dos combats en l'rea de San Pedro de Jujuy, el 15 de gener i el 18 de desembre); entre el 14 i el 16 de gener de 1818; per tres hores el 26 de mar de 1819; entre el 28 de maig i fins de juny de 1820; el 15 d'abril i entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821. 

El 27 d'abril de 1821 es va produir la victria de les forces jujeas en el combat de Len, que s recordat com el Dia Gran de Jujuy. El 6 de desembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olaeta es va retirar del territori jujeo, posant fi a l'onzena i ltima invasi realista sobri Jujuy.  

Desprs de sostenir diversos conflictes territorials amb la vena provncia de Salta (a la qual va estar unida fins a aquest any), el 18 de novembre de 1834, el tinent coronel Jos Mara Fascio va cridar a un Cabildo Obert en Jujuy, que va aprovar l'autonomia i ho va nomenar governador, d'aquesta manera, Jujuy va passar a ser una de les catorze provncies fundacionals de l'Argentina. 

En 1836 la major part de la provncia va ser envada per les tropes de la Confederaci Peruanoboliviana. El 17 de desembre de 1836 es produx el reconeixement oficial de l'autonomia jujea per part del Govern Nacional. 

En 1876 una rebelli indgena en demanda de terres en els departaments de Rinconada, Cochinoca i Yavi s brutalment reprimida pel govern provincial desprs de ser derrotats els rebels en la batalla de Quera. 

En 1900, rectificacions dels lmits internacionals fan que les petites poblacions de Esmoraca i Estarca quedin dintre de territori bolivi. 

Pel tractat del 10 de maig de 1889 amb Bolvia, Argentina renunciava al seu reclam sobri Tarija i Bolvia, en compensaci, cedia la Puna de Atacama, que es trobava en poder de Xile desprs de la Guerra del Pacfic (1879-1880). 

Aquesta maniobra boliviana li atorgava a l'Argentina un territori que va formar part del Virreinato del Riu de la Plata, per que de fet estava en mans de Xile, buscant forar una guerra entre Xile i Argentina. 

Com Xile es negus a lliurar els territoris cedits per Bolvia, es va decidir sotmetre la qesti a l'arbitratge del diplomtic nord-americ William Buchanan que en 1899 va atorgar a l'Argentina el 75% del territori en disputa i la resta a Xile. Per la Llei N 3.906 del 9 de gener de 1900 es va organitzar el Territori dels Andes. 

Per decret del 12 de maig de 1900, el Poder Executiu Nacional va dividir al Territori dels Andes en tres departaments administratius: el de "Susques o del Nord", que limitava a l'Est amb la Provncia de Jujuy, la capalera de la qual seria el poblat de Susques; el departament de "Pastos Grans o del Centre", lindante amb la Provncia de Salta i el departament de "Antofagasta de la Serra o del Sud", confinant per la Provncia de Catamarca. La Provncia de Salta va cedir San Antonio dels Cobres (aproximadament 5500 km) per Llei N 4.059 de 1902 per a ser la capital del territori, formant-se amb ella un quart departament en el Territori dels Andes. 

En 1943, dissolta la Governaci dels Andes, Jujuy rep el departament de Susques

Disputa de lmits amb Salta.

Les quatre zones per a les quals existien diferncies limtrofes entre les provncies de Salta i de Jujuy van ser laudadas per l'Institut Geogrfic Militar el 12 d'agost de 1948 per a la Zona I, del 28 d'abril de 1949 per a la Zona II, del 7 d'octubre de 1952 per a la Zona III i del 12 de maig de 1953 per a la Zona IV. 

Com a conseqncia d'una inundaci ocorreguda el 1957, que va canviar el curs del riu Les Pedres, terrenys de la Colnia Agrcola de Yuto de Jujuy van quedar situats sobre la marge esquerra del nou curs en les zones denominades "La Isla" i "El Bolsn". 

A causa de disputes de jurisdicci judicial, el 11 de mar de 1983, els governadors de Salta i Jujuy van signar una declaraci conjunta per la qual van acordar mantenir el statu quo, pel que el lmit interprovincial va continuar sent la llera histrica del riu de Les Pedres, anterior a la inundaci de 1957, tal com el que establix la Real Cdula de la Corona espanyola de l'any 1797 que va aprovar la fundaci d'Or de 1725. 

La zona limtrofa en disputa, es troba propera a la localitat d'Urundel, departament d'Or en la provncia de Salta ja al Talar, departament de Santa Brbara en la provncia de Jujuy. A finals de 2005, forces policials d'ambdues provncies estaven apostades en l'rea.

Principals ciutats.
San Salvador de Jujuy (1.259 msnm) ;
San Pedro de Jujuy ;
La Quiaca (3.442 msnm) ;
Ciudad Perico ;
Libertador General San Martn;
Ledesma ;
Palpal ;
Alto Comedero ;
Fraile Pintado ;
Caimancito ;
Calilegua ;
Tilcara (2.461 msnm) ;
Humahuaca (2.939 msnm) ;
El Carmen ;
Monterrico ;
Yuto ;
Abra Pampa (3.484 msnm) ;
La Esperanza ;
Palma Sola ;
Santa Clara ;
Purmamarca ;
Casabindo ;
Cochinoca ;
Susques ;
Santa Catalina(Jujuy);
Pampa Blanca;
Puesto Viejo ;
El Aguilar;
San Antonio de Jujuy;

Clima.

En la zona de les Serres Subandinas el clima s clid i humit; presentant un clima subtropical serr. 

Jujuy s una de les provncies amb major diversitat climtica de l'argentina ja que possex diversos ecosistemes (yungas, trencada, puna i valls). 

Economia.

L'estructura econmica es basa en les activitats primries. Entre els cultius s'hi troben la canya de sucre i el tabac, seguits dels ctrics com produccions "tradicionals" (encara que modernes ja que daten del segle XX) de la provncia. 

A aix ha de sumar-se la producci de combustibles: petroli, gas i ancestral activitat minera: (plom, plata, coure, or, salnitre, potassi, brax. En la serralada oriental es destaca la producci de metalls com ferro, zinc, plata i plom (en les mines de Zapla i El Aguilar), mentre que en la Puna es destaca la producci de sals. 

L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial on es troba la planta siderrgica de Palpal i en el sector oriental, en la zona de la vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustrias. 

La situaci de Jujuy s comercialment estratgica: la Quebrada de Humahuaca al nord i el Pas de Jama en l'oest sn dues rutes comercials practicables en tota estaci i amb un intens trfic. Els bells paisatges i les seves antiqussimes tradicions fan que aquesta provncia argentina sigui un dels pols turstics a escala mundial.

Turisme.
Entre els atractius turstics de la provncia se troba la Llacova d'Humahuaca, la que se destaca per la seua bellesa paisatgstica i el seu ric patrimoni cultural. Tamb resulta interessant fer un recorregut per la zona de Yunga i de la Puna, en paisatges totalment diferents que van de la selva exuberant a un territori desolat. En la Yunga se troba el Parc Nacional Calilegua, en l'mbit de la Puna se troba la Reserva Natural Nacional Llacuna de Pozuelos, i la Reserva Provincial de la Llacuna Guayatayoc.

La Quebrada de Humahuaca fon declarada en l'any 2003 Patrimoni Natural i Cultural de l'Humanitat per la UNESCO.

La Bandera de la Provncia de Jujuy.
La provncia de Jujuy s custodia de la Primera Bandera de la Repblica Argentina, distinci que li fou donada pel General Manuel Belgrano, el seu creador.

L'emblema fou conservat durant moltes anys en diferents llocs: l'edifici de l'Antic Ajuntament, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins el 20 d'abril de 1927 es va inaugurar el sal especialment dedicat a  la seua guarda i veneraci.

La Llei provincial N 4816 del 29 de Novembre de 1.994 sancionada per la Llegislatura provincial diu:

Article 1: S'adopta la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL nomenada aixina per l'Ajuntament de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora donada ad est i al seu poble pel general En Manuel Belgrano com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. 

Article 3: La bandera provincial sera representada en un pany blanc que reproduix exactament l'escut que te pintat el pabell donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni serrells agregats als contorns.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71949" title="Conferncia de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental" nonfiltered="3292" processed="3273" dbindex="28486">
Conferncia de Nacions Sense Estat d Europa Occidental (CONSEU) s una organitzaci que agrupa partits nacionalistes minoritaris d'Europa Occidental, com el Partit Occit (Occitnia), Emgann (Bretanya), Bloque Nacionalista Galego (Galcia), Herri Batasuna (Euskal Herria) i el Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i Nacionals (CIEMEN). Des de la primera conferncia, celebrada el 1986, ha anat analitzant els aspectes comuns que caracteritzen la situaci de les Nacions sense Estat dintre d'Europa i cercant les vies de soluci a les problemtiques, tamb comunes, que tenen plantejades aquestes Nacions dintre del context europeu i en el mn. 

Ha organitzat quatre conferncies (1986, 1989, 1998, 2001 i 2003), i una de les fites ms remarcables ha estat la redacci d'una Declaraci Universal dels Drets Collectius dels Pobles oferta a la societat i a les seves institucions en tant que complement de la Declaraci Universal dels Drets Humans (centrada en els drets individuals), pauta per a construcci i vertebraci dels sistemes democrtics. En els darreres conferncies ha cercat propostes per a una Constituci Europea.

 Enllaos externs .
 Pgina d'informaci;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71953" title="Lo Mostir" nonfiltered="3293" processed="3274" dbindex="28488">
Lo Mostir s una cova situada al municipi occit de Paisac lo Mostir (Peyzac-le-Moustier), al Perigord, dins el departament de Dordonya (Aquitnia). El 1908 un marxant d'antiguitats sus hi descobr un fssil hum (l'home de Lo Mostir), que s de l'espcie de Neandertal, i el jaciment fou investigat per douard Lartet. La cova cont importants jaciments pertanyents al Mosteri, perode al qual ha donat el nom.

 Articles relacionats .
 Prehistria occitana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71954" title="Sergi Pedrerol i Cavall" nonfiltered="3294" processed="3275" dbindex="28489">













Sergi Pedrerol Cavall ha estat un destacat jugador catal de waterpolo.

Sergi Pedrerol va nixer el 16 de desembre de 1969 a Molins de Rei (Baix Llobregat). Comen a practicar el waterpolo al Club Nataci Molins de Rei i posteriorment ingress al Club Nataci Catalunya. Tamb ha jugat al Club Nataci Sabadell. Actualment milita en el Club Nataci Molins de Rei, i participar a la Primera Divisi a la temporada 2006/07.

Ha disputat quatre Jocs Olmpics, 1992 on fou medalla d'argent, 1996 on fou medalla d'or, 2000 i 2004. Tamb ha estat dos cops campi del mn a Perth 1998 i Fukuoka 2001. Amb la selecci espanyola ha disputat ms de 460 partits.

 Ttols .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996;
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Perth 1998;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Fukuoka 2001;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de Roma 1994;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Sheffield 1993;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa d'Atenes 1991;
 Medalla d'argent a la Lliga Mundial 2002;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71955" title="Las Eisis de Taiac" nonfiltered="3295" processed="3276" dbindex="28490">


Las Eisis de Taiac, o Las Aisis de Taiac e Sirulh (en francs Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil) s un municipi del sarlads (Guiena, Occitnia), al departament de Dordonya i a la regi d'Aquitnia. T  37,44 km i 909 habitants (1999).

Evoluci demogrfica.


Histria.
s clebre pels jaciments i les coves prehistriques que hi han estat trobats des de les excavacions comenades el 1862 per douard Lartet. Els jaciments ms importants sn els de Crs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l'evoluci del gravat rupestre des de les representacions zoomrfiques fins a les geomtriques, L'Aujari Bassa, descobert el 1872, on hom trob l'anomenada Venus Impdica. Les coves principals sn les de Las Combarlas i la Font de Gaume, centres molt importants de la Pintura rupestre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71956" title="Crs Manhon" nonfiltered="3296" processed="3277" dbindex="28491">
Crs Manhon (francs Cro-Magnon) s un refugi rocalls de Las Eisis de Taiac (Salards, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trob les restes de cinc esquelets d'una raa humana de l'poca aurinyaciana, coneguda  com a Home de Cromany.

 Lien externe .
 L'abric de Cro-Magnon, histria de les recerques del lloc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71958" title="Alfons Rcaferrier" nonfiltered="3297" processed="3278" dbindex="28492">
Alfons Rcaferrier (Montpeller 1844 - 1907) fou un escriptor occit. Particip en la creaci de la Revue des langues romanes (1870) amb el bar Charles de Tourtolon. Fou majoral del felibritge, organitz (1878) les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans. Cre el Felibritge llat (1892) i fu del Iu de Pascas el portaveu de l'oposici al felibritge oficial.

 Vegeu tamb .
 Regionalisme occit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71959" title="Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3298" processed="3279" dbindex="28493">
La Nomenclatura de la UNESCO s una classificaci i codificaci normalitzada dels camps de la cincia i de la tecnologia. El nom complert s Nomenclatura internacional normalitzada per als camps de la cincia i la tecnologia. Les divisions de Poltica Cientfica i d'Estadstica de la Cincia i Tecnologia de la UNESCO la van proposar el 1973 i 1974. El propsit era que fos una eina til per:
 Les enquestes d'estadstica anuals i bianuals de la UNESCO en cincia i tecnologia.
Les estadstiques sobre potencial cientfic i tecnolgic fetes pels estats membres.
Les estadstiques en el camp de poltica cientfica i tecnolgica d'altres agncies de les Nacions Unides i organitzacions internacionals.
Aquesta nomenclatura t un ampli s per classificar els projectes de recerca i les tesis doctorals.

La codificaci consta de fins a set dgits per classificar diferents apartats:
Camp: s l'apartat ms general codificat amb dos dgits. Es subdivideixen en disciplines.
Disciplina: s la descripci general de grups d'especialitats de cincia i tecnologia. Es codifiquen amb quatre dgits, afegint dos dgits ms al camp. Les disciplines d'un mateix camp, o amb referncies creuades, tenen caracterstiques comunes.
Subdisciplina: s l'entrada ms especfica de la nomenclatura que representa l'activitat que es realitza dintre d'una disciplina. Consta de sis dgits, afegint dos dgits ms a la disciplina, normalment separats per un punt.
Especialitat. Normalment les subdisciplines es corresponen amb les especialitats individuals, excepte en alguns pocs casos on s'afegeix un set dgit separat per un gui.

 Llista de camps de la cincia i la tecnologia .
A continuaci la llista de camps de la Nomenclatura de la UNESCO codificats amb dos dgits, i amb enllaos a les especialitats corresponents codificades amb sis o set dgits:



 Vegeu tamb .
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO, els codis de quatre dgits.

 Enllaos externs .
 Document de la UNESCO, format pdf.
 Informaci del Ministeri d'Educaci i Cincia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71961" title="Armanac Provenau" nonfiltered="3299" processed="3280" dbindex="28494">
L Armanac Provenau (grafia clssica de l'occit; tamb escrit Armana Prouvenau en grafia mistralenca original), o s l'"Almanac Provenal", era una revista publicada en occit des del 1855, rgan oficial del Felibritge, i de la que en foren redactors Teodr Aubanu i Josp Romanilha. Va contribuir a normalitzar la grafia mistralenca de l'occit utilitzada per Frederic Mistral, per no unific les diferents tendncies occitanistes, i acabaria titllada de reaccionria. El 1945 va fer una edici dels poemes d'Aubanu, i el 2000 se'n va fer una nova edici.

 Enllaos .
 Reproducci del primer exemplar en occit de l'Armanac Provenau;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71962" title="Copa Santa" nonfiltered="3300" processed="3281" dbindex="28495">
Copa Santa s el nom amb qu s coneguda a Occitnia la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripci popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i poltics catalans als felibres provenals en regraciament de l'acollena dispensada a Vctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposici al govern d'Isabel II.

Per a commemorar l'amistat i dhuc  aleshores  la federaci d'ambds pobles que el gest volia significar, Frederic Mistral compongu un himne, el Cant de la Copa, amb text calcat damunt una oda de Ronsard i msica d'una nadala provenal, que ha esdevingut l'himne provenal, cantat a la majoria de cerimnies regionalistes o folklriques i, en especial, a la Santa Estella, banquet anual dels felibres.

 En grafia clssica . 

Provenaus, vaic la copa
Que nos vn dei catalans :
A-de-rng beguem en tropa
Lo vin pur de nstre plant !

repic
Copa santa,
E versanta,
Vueja a plen brd,
Vueja abrd
Leis estrambrds
E l'enavans dei frts !

D'un vilh pple fir e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombar nstra nacion.

D'una raa que regrelha
Siam bensai lei promiers greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.

Vueja-nos leis esperanas
E lei raives dau jovnt,
Dau passat la remembrana
E la fe dins l'an que vn.

Vueja-nos la coneissna
Dau verai e mai dau bu,
E leis autei jossnas
Que se trufan dau tombu.

Vueja-nos la poesia
Pr cantar tot  que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'me en dieu.

Pr la glria dau terraire
Vautres enfin que siatz consnts,
Catalans de luenh,  fraires,
Comuniem toteis ensms !

 En grafia mistralenca .

Prouvenau, veici la Coupo
Que nous vn di Catalan :
A-de-rng beguen en troupo
Lou vin pur de noste plan

repic
Coupo Santo
E versanto
Vuejo  plen bord,
Vuejo abord
Lis estrambord
E l'enavans di fort !

D'un vii pople fir e libre
Sian bessai la finicioun ;
E, se toumbon li felibre,
Toumbara nosto nacioun

Coupo Santo...

D'uno rao que regreio
Sian bessai li proumi gru ;
Sian bessai de la patro
Li cepoun emai li priu.

Coupo Santo...

Vuejo-nous li esperano
E li raive dou jouvnt,
Du passat la remembrano,
E la fe dins l'an que vn,

Coupo Santo...

Vuejo-nous la couneissno
Du verai emai du Bu,
E lis uti joussno
Que se trufon du toumbu

Coupo Santo...

Vuejo-nous la Pouso
Per canta tout o que viu,
Car es elo l'ambrouso,
Que tremudo l'ome en diu

Coupo Santo...

Pr la glori du terraire
Vautre enfin que sias counsnt.
Catalan, de liuen, o fraire,
Coumunien toutis ensn !

Coupo Santo...

 Enllaos externs .
 Canon en format MIDI, lletres i traduci el frances, i partiture.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71965" title="Teoria dels jocs" nonfiltered="3301" processed="3282" dbindex="28496">
La teoria de jocs s una branca de la matemtica aplicada que estudia les situacions estratgiques en qu els jugadors escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns. Tamb pot ser definida com un estudi de les situacions de cooperaci i conflicte entre dos o ms jugadors i en qu de llurs accions depn la resoluci del problema. La teoria de jocs s un camp d'estudi relativament jove. Primerament es va desenvolupar com una eina per entendre el comportament econmic, per avui dia s'ha aplicat al comportament animal i al desenvolupament de les espcies per la selecci natural. Alguns exemples de la teoria de jocs, com ara el dilema del presoner, en qu la decisi racional d'inters propi afecta negativament a tots els participants, sn utilitzats en les cincies poltiques, l'tica i la filosofia. Recentment ha rebut l'atenci dels cientfics informtics ats que pot ser aplicat als camps de la intelligncia artificial i la ciberntica. 

Encara que s similar a la teoria de les decisions, la teoria de jocs estudia les decisions que es realitzen en un ambient on diversos jugadors interactuen. s a dir, estudia les eleccions de comportament ptim en les quals els costos i els beneficis de cada opci no sn fixos, sin que depenen de les eleccions dels individus. 

Histria de la teoria dels jocs.
La primera discussi de la teoria de jocs de la que hi ha registre s una carta de James Waldegrave el 1713. En aquesta carta, Waldergrave dna una soluci d'estratgia mixta a una versi d'un joc de cartes anomentat le Her. No va ser fins al 1838, amb la publicaci de les Recerques dels Principis Matemtics de la Teoria de la Riquesa d'Antoine Augustine Cournot que es va esmentar una anlisi genrica del que seria la teoria de jocs. En la seva obra, Cournot considera un duopoli i presenta una soluci que avui dia es considera una versi restringida de l'equilibri de Nash. 

Encara que l'anlisi de Cournot fou ms genrica que no pas la de Waldegrave, la teoria de jocs, prpiament dita, no va existir com a estudi fins a la publicaci de diverses anlisis per John von Neumann,  el 1928. Encara que el matemtic francs mile Borel va realitzar recerques en aquest camp, von Neumann s considerat l'inventor de la teoria de jocs. Von Neumann fou un matemtic brillant, l'obra del qual va tenir un gran impacte en la teoria dels conjunts i va ser clau per al desenvolupament de les bombes tomiques i d'hidrogen, aix com en el desenvolupament dels ordinadors. L'obra de von Neumann va culminar amb el seu llibre La Teoria dels Jocs i del Comportament Econmic el 1944, del qual va ser co-autor Oskar Morgenstein. Aquesta obra cont el mtode per trobar les solucions ptimes per als jocs de dos jugadors de suma zero. Durant aquest perode, els estudis sobre la teoria dels jocs van estar enfocats en la teoria dels jocs cooperatius, la qual analitza les estratgies ptimes pels grups d'individus, sota la suposici que els acords entre ells poden ser aplicats. 

El 1950 va aparixer la primera discussi sobre el dilema del presoner i la corporaci RAND va realitzar un experiment d'aquest joc. Al mateix temps, John Nash va elaborar una definici d'estratgia "ptima" per als jocs de molts jugadors, per als quals fins aleshores no s'havia definit cap estratgia ptima. Aquesta estratgia es coneix ara com "equilibri de Nash". Aquest equilibri s general i s'utilitza en els jocs cooperatius i en els jocs no cooperatius. La teoria dels jocs va incrementar la seva activitat durant la dcada dels cinquanta, quan sorgiren nous conceptes i foren aplicats a la filosofia i a la cincia poltica, a ms de l'economia. 

El 1965 Reinhard Selten va introduir el seu concepte de soluci d'un equilibri perfecte d'un sub-joc, el qual redefiniria el concepte de l'equilibri de Nash. El 1967 John Harsanyi va desenvolupar els conceptes d'informaci completa i els jocs de Bayes. Amb John Nash i Reihnard Selten, Harsanyi va guanyar el premi del Banc de Sucia en les Cincies Econmiques en memria d'Alfred Nobel el 1994. 

Durant la dcada de 1970 la teoria dels jocs va ser aplicada a la biologia com a resultat de la investigaci de John Maynard Smith i la seva estratgia evolucionaria. A ms, els conceptes de l'equilibri correlacionat i del coneixement com van ser introduts a la teoria del joc. El 2005 Thomas Schelling i Robert Aumann van rebre el Premi Nobel pels seus treballs en models dinmics i  pel desenvolupament del concepte d'equilibri.


Vegeu tamb.
 Cellular automata;
 Centipede game;
 Conflict resolution research;
 Diner's dilemma;
 Evolutionarily stable strategy;
 Folk theorem (game theory);
 Le Trou - A French film;
 Nash equilibrium;
 Neuroeconomics;
 Price equation;
 Public choice theory;
 Reciprocal altruism;
 Rendezvous problem;
 Simultaneous action selection;
 Superrationality;
 Tit for tat;
 Tragedy of the commons;
 Tragedy of the anticommons;
 The Trap: What Happened to Our Dream of Freedom;
 Traveler's dilemma;
 Trust (sociology);
 Social trap;
 War of attrition (game);
 Zero-sum;

Notes.



Referencies.
 Robert Aumann,  Acceptable points in general cooperative n-person games , in R. D. Luce and A. W. Tucker (eds.), Contributions to the Theory 23 of Games IV, Annals of Mathematics Study 40, 287 324, Princeton University Press, Princeton NJ.
 Axelrod, R. (1984). The Evolution of Cooperation. ISBN 0-465-02121-2;
 Bicchieri, Cristina (1993). Rationality and Coordination. Cambridge University Press;
 Kenneth Binmore, Fun and Games.
 David M. Chess (1988). Simulating the evolution of behavior: the iterated prisoners' dilemma problem. Complex Systems, 2:663 670.
 Dresher, M. (1961). The Mathematics of Games of Strategy: Theory and Applications  Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ.
 Flood, M.M. (1952). Some experimental games. Research memorandum RM-789. RAND Corporation, Santa Monica, CA. ;
 Kaminski, Marek M. (2004) Games Prisoners Play  Princeton University Press. ISBN 0-691-11721-7 http://webfiles.uci.edu/mkaminsk/www/book.html;
 Poundstone, W. (1992) Prisoner's Dilemma Doubleday, NY NY.
 Greif, A. (2006). Institutions and the Path to the Modern Economy: Lessons from Medieval Trade. Cambridge University Press, Cambridge, UK.
 Rapoport, Anatol and Albert M. Chammah (1965). Prisoner's Dilemma. University of Michigan Press.
 S. Le and R. Boyd (2007) "Evolutionary Dynamics of the Continuous Iterated Prisoner's Dilemma" Journal of Theoretical Biology, Volume 245, 258 267. Full text;
 A. Rogers, R. K. Dash, S. D. Ramchurn, P. Vytelingum and N. R. Jennings (2007)   Coordinating team players within a noisy iterated Prisoner s Dilemma tournament   Theoretical Computer Science 377 (1-3) 243-259. ;


 Lectures sobre el tema.
 Bicchieri, Cristina and Mitchell Green (1997) "Symmetry Arguments for Cooperation in the Prisoner's Dilemma", in G. Holmstrom-Hintikka and R. Tuomela (eds.), Contemporary Action Theory: The Philosophy and Logic of Social Action, Kluwer.
 Plous, S. (1993). Prisoner's Dilemma or Perceptual Dilemma? Journal of Peace Research, Vol. 30, No. 2, 163-179.

 Enllaos externs .

 Prisoner's Dilemma (Stanford Encyclopedia of Philosophy);
 Effects of Tryptophan Depletion on the Performance of an Iterated Prisoner's Dilemma Game in Healthy Adults - Nature Neuropsychopharmacology;
Is there a "dilemma" in Prisoner's Dilemma by Elmer G. Wiens;
 "Games Prisoners Play" - game-theoretic analysis of interactions among actual prisoners, including PD.
Play an iterated prisoner's dilemma game.
Another version of the iterated prisoner's dilemma game;
Iterated prisoner's dilemma game applied to Big Brother TV show situation.
The Bowerbird's Dilemma The Prisoner's Dilemma in ornithology   mathematical cartoon by Larry Gonnick.
Examples of Prisoners' dilemma;
Multiplayer game based on prisoner dilemma Play Prisoner's Dilemma over IRC or internet   by Axiologic Research.
The Edge cites Robert Axelrod's book and discusses the success of U2 following the principles of IPD.;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71967" title="Felip I de Frana" nonfiltered="3302" processed="3283" dbindex="28497">

Felip I de Frana ( 1052 - Melun 1108 ), rei de Frana (1060-1108).

Orgens familiars.
Nascut el 23 de maig de 1052 fou el fill primognit del rei Enric I de Frana i la seva tercera esposa Anna de Kev.

El nom de Felip, molt poc utilitzat en aquella poca a l'Europa Occidetal fou imposat per la seva mare.

Ascens a la corona.
Seguint la tradici de la Dinstia Capet Felip I fou coronat rei el 1059, en vida del seu pare, per no acced al tron fins a la mort d'aquest l'any segent.

Els primers anys del seu regnat tingu la regncia de la seva mare Anna de Kev entre 1060 i el 1061, any en el qual renunci per poder-se tornar a casar; i tamb tingu la regncia del seu cunyat Baldu V de Flandes entre 1060 i 1067.

Npcies i descendents.
Es cas el 1072 amb Berta d'Holanda, filla del comte Flori I d'Holanda. D'aquest naixement nasqueren:
 la princesa Constana de Frana (1078  v 1125), casada vers el 1097 amb Hug I de Blois i posteriorment el 1106 amb Bohemund I d'Antioquia;
 el prncep Llus VI de Frana (1081 1137), rei de Frana;
 el prncep Enric de Frana (1083-?), mort jove;
 el prncep Carles de Frana (1085-?), abat mort jove;
 el prncep Eudes de Frana (1086-1089);


Desprs del naixement de l'hereu necessari, Felip I s'enamor de Bertrada de Montfort, esposa del comte Folc IV d'Anjou. Immediatament repudi Berta i es cas amb Bertrada el 15 de maig de 1092. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip de Frana (1093- v 1123), comte de Mantes;
 el prncep Flori de Frana (v 1093- d 1118, senyor de Nagis;
 la princesa Eustquia de Frana;
 la princesa Ceclia de Frana (1097- d 1145), casada el 1106 amb Tancred d'Antioquia i el 1115 amb Pon de Trpoli;

El 1094 fou excomunicat per Hug, Bisbe de Li, i posteriorment pel Papa Urb II el novembre de 1095 en el Concili de Clermont. Diverses fou aixecada l'excomuni amb la promesa de Felip I de separar-se de Bertrada per sempre que ho feu torn a acabar unint-se a ella.

Regnat.
Felip I design Alberic, el primer Conestable de Frana el 1060. Una bona part del regant de Felip I, com el seu pare, la pass sufocant les revoltes dels seus vassalls. 

El 1077 aconsegu la pau amb Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia, 

El 1095 el Papa Urb II convoc la Primera Croada contra els musulmans de Terra Santa. Felip I s'opos a la seva participaci, que tampoc no hagus estat ben vista per la Santa Seu degut a l'excomuni que pesava damunt Felip I. El seu germ Hug de Vermandois, per, si que hi particip.

El rei Felip I mor el 29 de juny de 1108 al castell de Melun i fou enterrat a l'abadia de Saint-Benot-sur-Loire.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71968" title="Berta d'Holanda" nonfiltered="3303" processed="3284" dbindex="28498">
Berta d'Holanda ( v 1055 - Montreuil-sur-Mer, Frana 1084 ), reina consort de Frana (1072-1092).

Orgens familiars.
Filla petita del comte Flori I d'Holanda i la seva esposa Gertrud de Saxnia. Era nta per lnia materna del duc Bernat III de Saxnia.

A la mort del seu pare el 1061, la seva mare es cas de nou amb Robert I de Flandes. El 1072 Robert I aconsegu un tractat de pau amb el rei Felip I de Frana, un punt dels quals fou el casament de Berta amb ell.

Npcies i descendents.
Es cas el 1072 amb el rei Felip I de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Constana de Frana (1078  v 1125), casada vers el 1097 amb Hug I de Blois i posteriorment el 1106 amb Bohemund I d'Antioquia;
 el prncep Llus VI de Frana (1081 1137), rei de Frana;
 el prncep Enric de Frana (1083- mort jove),
 el prncep Carles de Frana (1085- mort jove), abat;
 el prncep Eudes de Frana (1086-1089);

El 1092 Felip I repudi Berta d'Holanda per tornar a casar-se amb Betrada de Montfort allegant que estava massa grassa. Fou confinada pel rei francs al castell de Montreuil-sur-Mer on mor el 30 de juliol de l'any 1094.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71969" title="Bertrada de Montfort" nonfiltered="3304" processed="3285" dbindex="28499">
Bertrada de Montfort ( v 1070 - Fontevrault 1117 ), reina consort de Frana (1092-1108).

Orgens familiars.
Filla de Sim I de Montfort i la seva segona esposa, la comtessa Agns d'Evreux.

Npcies i descendents.
El 1089 es cas amb el comte Folc IV d'Anjou. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Folc V d'Anjou (1092-v 1142), comte d'Anjou i rei de Jerusalem;

El 1092 Bertrada abandon el seu marit i es cas amb el rei Felip I de Frana el 15 de maig d'aquell any. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip de Frana (1093- v 1123), comte de Mantes;
 el prncep Flori de Frana (v 1093- d 1118, senyor de Nagis;
 la princesa Eustquia de Frana;
 la princesa Ceclia de Frana (1097- d 1145), casada el 1106 amb Tancred d'Antioquia i el 1115 amb Pon de Trpoli;

Aquest nou casament es dugu a terme amb els dos esposos dels contraients encara vius, per la qual cosa primerament el bisbe de Li el 1094, i l'any segent el Papa Urb II dictaren una ordre d'excomuni pel rei francs. L'enamorament fou tant gran que tots els intents de Felip I d'abandonar Bertrada foren en va.

Bertrada estava ansiosa que el seu fill gran Felip succes al seu pare Felip I, en comtes de l'hereu legal Llus de Frana. s per aix que deman ajuda a Enric I d'Anglaterra per tal que aquest segrests l'infant francs. Sense que aquest actus sembla ser que Bertrada intent acabar amb la vida de l'infant Llus en diverses ocasions ms, sense que ho aconsegus.

A la mort del rei Felip I el 1108 Bertrada es retir a la vida contemplativa a l'abadia de Fontevraud on mor el 14 de febrer de 1117.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71972" title="Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3305" processed="3286" dbindex="28500">
Llista dels codis de quatre dgits per les disciplines dels camps de la cincia i la tecnologia de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71973" title="Llus VI de Frana" nonfiltered="3306" processed="3287" dbindex="28501">

Llus VI de Frana el Gras ( 1081 - Bethisy, Picardia 1137 ), rei de Frana (1108-1137).

Orgens familiars.
Fou el fill segon, el primer mascle, del rei Felip I de Frana i la seva primera esposa, Berta d'Holanda. Fou nt per lnia paterna d'Enric I de Frana i Anna de Kev, i per lnia materna de Flori I d'Holanda i Gertrud de Saxnia.

Npcies i descendents.
Es cas el 1104 amb Llcia de Rochefort, filla de Guiu II de Rochefort i Elisabet de Crecy. D'aquesta uni en nasqu una filla:
 la princesa Elisabet de Frana (1105-1175), casada el 1119 amb el seu cos Guillem de Vermandois;

El 1107 Llus VI de Frana aconsegu el divorci de la seva esposa per tornar-se a casar de nou. Es cas, en segones npcies, el 4 de maig de 1115 a Pars amb Adelaida de Savoia, filla del comte Humbert II de Savoia i Gisella de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip de Frana (1116-1131), mort d'un accident de cavall;
 el prncep Llus VII el Jove (1120-1180), rei de Frana ;
 el prncep Enric de Frana (1121-1175), bisbe de Beauvais i arquebisbe-duc de Reims;
 el prncep Hug de Frana (v 1123- mort jove) ;
 el prncep Robert I de Dreux (1123-1188), comte de Dreux;
 la princesa Constana de Frana (1124-1180), casada el 1140 amb Eustaqui IV de Bolonya i el 1154 amb Raimon V de Tolosa;
 el prncep Felip de Frana (1125-1161), bisbe de Pars;
 el prncep Pere de Courtenay (1126-1183), casat el 1152 amb Elisabet de Courtenay;

Ascens a la corona.
Fou designat hereu i coronat rei el 1101, com manava la tradici capet en vida encara del monarca. A la mort del seu pare el 1108 el succe a la corona francesa tot i l'opossici de la segona esposa del rei francs, Bertrada de Montfort. Aquesta inten matar-lo en diverses ocasions per tal que el seu fill tingut amb el rei el pogus succer.

Fou un rei enrgic, que va tenir com a collaborador a l'abat Suger de Saint-Denis. Va passar la major part del seu regnat pacificant la regi de Illa de Frana i combatent les incursions dels senyors feudals. Fou un hbil administrador i va consolidar el patrimoni, concedint privilegis a les ciutats i va crear comunitats rurals, a les quals va atraure els pagesos mitjanant la concessi de franqucies.

Llus VI el Gras mor l'1 d'agost de 1137 al castell de Bthisy, prop d'Amiens, sent enterrat a la catedral de Saint-Denis.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71986" title="Dlar de Singapur" nonfiltered="3307" processed="3288" dbindex="28503">

El dlar de Singapur (en angls Singapore dollar o, simplement, dollar; en xins      X nji p  yuan o   yuan; en malai               dolar Singapura o      dolar; en tmil                    inkapp r velli o        velli) s la moneda oficial de Singapur. Normalment s'abreuja $, o S$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s SGD. Se subdivideix en 100 cntims (cents /   fen /     sen /      atam).

Va substituir el dlar malai i del Borneo Septentrional Britnic el 1967, moneda que va donar lloc als dlars de Malisia, Brunei i Singapur. Fins al 1973 totes tres monedes eren intercanviables, per en aquella data el dlar malaisi va abandonar aquesta uni monetria. Actualment el dlar de Singapur continua tenint un canvi fix amb el dlar de Brunei (BND) en termes de paritat (1 SGD = 1 BND) i ambdues monedes sn intercanviables a efectes comercials en cadascun dels dos estats. 

Ems per l'Autoritat Monetria de Singapur (Monetary Authority of Singapore), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 cents i d'1 dlar, i bitllets de 2, 5, 10, 50, 100, 1.000 i 10.000 dlars. Des del 1990, alguns dels valors dels bitllets (els de 2, 10 i 50 $) sn fets de polmer (un plstic especial que en dificulta la falsificaci), mentre que la resta sn de paper.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,9574 BND (31 de mar del 2006);
1 USD = 1,6159 BND (31 de mar del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.
  Autoritat Monetria de Singapur ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71988" title="Agust I de Mxic" nonfiltered="3308" processed="3289" dbindex="28504">
Cosme Daman Agustn de Iturbide y Armburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un poltic i militar mexic, la participaci del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independncia de Mxic i de l'Amrica Central. El 1822 va rebre el ttol d'emperador Agust I de Mxic, encapalant l'efmer Primer Imperi Mexic que seria enderrocat el 1823 per les forces republicanes. 

Lleialtat a Espanya.
Augstn de Iturbide va nixer a la ciutat mexicana de Valladolid (avui dia Morelia, Michoacn), fill d'una famlia criolla adinerada. Va ingressar al seminari religis, per, rpidament va canviar la seva vocaci religiosa per la carrera militar: el 1797 va ingressar al regiment de la seva ciutat. Com a oficial de l'exrcit espanyol es va negar a collaborar amb l'aixecament independentista de Miguel Hidalgo y Costilla, que l'havia ofert unir-se a la causa de la independncia amb el rang de tinent coronel. Va participar, per contra, amb l'exrcit reialista en la detenci dels revolucionaris a Valladolid. Quan les tropes d'Hidalgo van prendre la ciutat l'octubre, 1810 va fugir cap a la ciutat de Mxic on va participar en les lluites contra els revolucionaris al Mont de les Creus, amb el rang de capit. 

El 1811 va ser enviat al sud del virregnat, per combatre les guerrilles independentistes d'Albino Garca i de Ramn Lpez Rayn, derrotant-los el 1813. Va rebre el rang de coronel, i va combatre als independentistes a la provncia de Guanajuato. El 1815 va derrotar Jos Mara Morelos (avui dia considerat pare de la ptria a Mxic). Va assolir el control de les forces independentistes, ats que rebia el suport dels conservadors, principalment criolls i peninsulars que representaven gaireb el 50% de la poblaci de la Nova Espanya. 

El 1816, per, va ser retirat de la regi desprs que el virrei l'ordens respondre a diversos crrecs en contra seva, que incloen l's del poder per crear monopolis comercials, per saquejar la propietat privada (dels simpatitzants al moviment independentista) i per malversaci de fons. L'any segent, per, els crrecs van ser retirats.

Independncia de Mxic.
El triomf de la revoluci liberal de Rafael de Riego a Espanya el 1820 va provocar diversos temors entre els conservadors i reialistes a Mxic: per una banda el sector conservador volia evitar l'aplicaci de les mesures radicals que impulsaven els diputats de les Corts de Madrid, i per altra banda els liberals volien aprofitar el re-establiment de la constituci liberal espanyola de 1812 per sollicitar l'autonomia del virregnat. Els conservadors, per tant, es van reunir a l'esglsia de la Profesa, encapalats pel canonge Matas de Monteagudo, i van convncer el virrei Juan Ruz de Apodaca que designs a Iturbide com a comandant general per lluitar contra les forces independentistes del sud. Mentrestant, per, planejaven que Juan Gmez de Navarrete, amic d'Iturbide, diputat electe a les Corts, promogus un pla d'independncia a Madrid que consistia en convidar uns dels membres de la famlia reial per governar Mxic. Iturbide, per la seva banda, hauria de marxar al sud amb les seves tropes, suposadament per combatre l'ltim general independentista que quedava, Vicente Guerrero, amb la intenci de convncer-lo d'unir-se al nou pla d'indpendncia dels reialistes. 

Desprs de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convncer Guerrero i van acordar el 13 de febrer, 1821 el pla d'Iguala o Pla de les Tres Garanties: la Independncia de Mxic, la conservaci de la religi catlica i la uni de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El Pla establia una monarquia constitucional, anomenada "Imperi Mexic" i s'oferia la corona de Mxic a Ferran VII d'Espanya (com a cap d'estat) o a algun dels seus germans. Si aquests es negaven, llavors es convidava a algun monarca europeu. Tamb s'establia l'exclusivitat de la religi catlica, "sense tolerncia a cap altra". Per assolir la independncia es conformava un nou exrcit, anomenat "Exrcit Trigarant" (en referncia a les tres garanties), que unia les tropes d'Iturbide i les tropes insurgents de Guerrero, al qual s'unirien altres petites guarnicions reialistes del pas. 

El 24 d'agost, 1821 Iturbide va signar el Tractat de Crdoba amb Juan O'Donoj, tinent general dels Exrcits d'Espanya, que havia succet Apodaca com a virrei de la Nova Espanya, i amb el qual es reconeixia la independncia de Mxic. El 27 de setembre l'exrcit trigarant va entrar a la ciutat de Mxic. El dia segent es va reunir una Junta de 38 membres, presidida per Iturbide, la qual va proclamar l'Acta d'Independncia  de l'Imperi Mexic, i es va  constituir una Junta Provisional de Govern encapalada per Iturbide que rebia el ttol de Generalssim i Altesa Serenssima.

Primer Imperi Mexic.
El 25 de febrer, 1822 van comenar les activitats del Congrs Constituent que s'enfrontaria amb la Regncia: el Congrs es declarava l'nic representant de la sobirania de la naci, prohibia les despeses no autoritzades i eliminava els emprstits forosos. Ats que cap monarca europeu va acceptar la corona de Mxic (Espanya tenia la intenci de recuperar Mxic, i de fet, va intentar-lo el 1829), els consellers d'Iturbide intentaven convncer-lo de ser designat emperador a l'estil de Napole I. Iturbide va acceptar, encara que era un firm creient del Dret Div dels Reis i pensava que cap persona sense sang reial n'era digne. Els partidaris d'Iturbide van produir diverses protestes que demanaven fos elegit com a emperador. Davant la pressi, el Congrs va proclamar, el dia segent, a Itrubide com a emperador de Mxic, amb el ttol d'Agust I. 

Els republicans i liberals es van oposar mentre que altres guarnicions reialistes encara es resistien. Una conspiraci en contra seva va ser descoberta l'agost de 1822. L'oposici del Congrs i la seva incapacitat per "representar la naci" van ser els arguments d'Agust I per dissoldre'l el 31 d'octubre. En el seu lloc va crear una Junta Instituent encarregada de redactar una constituci. El desembre el general Antonio Lpez de Santa Anna, s'aixec contra l'emperador en favor de la instituci d'una repblica. El 6 de desembre Santa Anna i Guadalupe Victoria van proclamar el Pla de Veracruz, demanant la re-instauraci del Congrs. El 24 de gener, 1823 Vicente Guerrero i Nicols Bravo s'uneixen al pla de Veracruz. Agust va enviar el general Echvarri contra Santa Anna, per no va assolir derrotar els republicans. Iturbide, llavors, va convocar el Congrs davant el qual va abdicar el 19 de mar, 1823. Els republicans van crear una nova constituci, i es van crear els Estats Units Mexicans, una federaci d'estats sota un govern republic el 1824. Guadalupe Victria va ser electe el primer president de Mxic el mateix any.

Mort d'Agust.
El 22 de mar Agust va abandonar la ciutat de Mxic i l'11 de maig, es va embarcar cap a Europa. Va romandre per un perode de temps a Itlia i desprs es va traslladar a Londres. Des de l'exili es va mantenir en contacte amb alguns dels seus partidaris de Mxic que volien restaurar la monarquia. El 13 de febrer, 1824 Iburbide va anunciar al Congrs mexic la seva intenci de retornar al pas. El Congrs, per, atemorit pels moviments dels conservadors, el va declarar trador. Iturbide va arribar a Soto la Marina (Tamaulipas). Rpidament va ser capturat i afusellat el 19 de maig. Va ser enterrat al petit poblat de Padilla. El 1838, el govern d'Anastasio Bustamente, dels primers presidents conservadors centralistes, va traslladar les seves restes a la ciutat de Mxic, on va ser inhumat amb honors a la Capella de Sant Felip de la Catedral Metropolitana.

Vegeu tamb.
 Histria de Mxic;
 Independncia de Mxic;
 Imperi Mexic;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71990" title="Ringgit" nonfiltered="3309" processed="3290" dbindex="28506">

El ringgit (en malai ringgit Malaysia o, simplement, ringgit; en l'escriptura tradicional arbiga               o       ) s la moneda oficial de Malisia. Normalment s'abreuja RM i el codi ISO 4217 s MYR. Se subdivideix en 100 sen (   ).

La paraula malaia ringgit vol dir "dentat", i originriament s'utilitzava per referir-se a les vores serrades dels dlars espanyols de plata, que circulaven amb freqncia a la regi. Aix, el mot s'utilitza en malai per designar els dlars de Malisia, Brunei i Singapur, per en canvi no la resta de dlars (com per exemple el dels Estats Units o Austrlia), que els malais anomenen dolar. Aix, anteriorment, el rinngit era conegut com el dlar malaisi, per des del 1975 l'nica denominaci oficial s la malaia, igual com la fracci, el sen (abans, en angls, cent). El smbol "$" (o "M$") fou substitut per "RM" a la dcada del 1990. 

Va substituir el dlar malai i del Borneo Septentrional Britnic el 12 de juny del 1967, moneda que va donar lloc als dlars de Malisia, Singapur i Brunei. Fins al 1973 totes tres monedes eren intercanviables, per en aquella data el ringgit malaisi va abandonar aquesta uni monetria. Actualment el dlar de Brunei (BND) continua tenint un canvi fix amb el dlar de Singapur (SGD) en termes de paritat (1 BND = 1 SGD) i ambdues monedes sn intercanviables a efectes comercials en cadascun dels dos estats. 

Ems pel Banc Central de Malisia (Bank Negara Malaysia), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 sen; tamb hi havia monedes d'1 ringgit, que foren retirades de la circulaci el 7 de desembre del 2005. Els valors dels bitllets sn els d'1, 2, 5, 10, 50 i 100 ringgits. Des del 1998 hi ha emissions especials d'alguns bitllets (com els de 5 i 50 RM) que sn fetes de polmer (un plstic especial que en dificulta la falsificaci), mentre que la resta sn de paper.

Taxes de canvi.
1 EUR = 4,4615 MYR (31 de mar del 2006);
1 USD = 3,6831 MYR (31 de mar del 2006);

Enllaos externs.

Banc Central de Malisia  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71992" title="Jordi Sans i Juan" nonfiltered="3310" processed="3291" dbindex="28508">










Jordi Sans Juan ha estat un destacat jugador catal de waterpolo.

Jordi Sans, tamb conegut com txiqui Sans, va nixer a Barcelona el 1965. Ha estat un dels millors jugadors catalans de waterpolo de la histria. Jugava a la posici de boia. Ha disputat cinc Jocs Olmpics, on ha guanyat una medalla d'or a Atlanta 1996 i una d'argent a Barcelona 1992. Tamb ha guanyat una medalla d'or al Campionat del Mn de Perth 1998 i dues de plata a Perth 1991 i Roma 1994. Amb la selecci espanyola ha disputat 483 partits i t la Medalla d'Or de la Reial Ordre del Mrit Esportiu.

s diplomat per la Universitat de South Carolina en Direcci de Negocis i Direcci Comercial d'Empresa i ha estat Director d'esports de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71995" title="Daniel Ballart i Sans" nonfiltered="3311" processed="3292" dbindex="28509">








Daniel Ballart ha estat un destacat jugador catal de waterpolo.

Dani Ballart va nixer a Barcelona el 17 de mar de 1973. Un dels gran jugadors catalans de la histria del waterpolo, amb un excellent palmars on cal destacar:
 Medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996;
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Perth 1998;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Fukuoka 2001;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de Roma 1994;
 Medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Atenes 1991;
 Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Sheffield 1993;
 Medalla d'or als Jocs de Mediterrani de Tunis 2001;
 Medalla de bronze a la Copa del Mn FINA 1991;
 Medalla d'or al Campionat del Mn Jnior de Long Beach 1991;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn Jnior d'El Caire 1993;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71997" title="Rial" nonfiltered="3312" processed="3293" dbindex="28510">

Rial (en rab     , en persa      ) s la denominaci que reben les monedes oficials del Iemen, l'Iran i Oman:

Rial iemenita (codi ISO 4217: YER);
Rial irani (IRR);
Rial omanita (OMR);

Tot i que en rab s'escriu igual, s'acostuma a transcriure riyal la moneda de Qatar i de l'Arbia Saudita. Vegeu tamb, doncs, riyal de Qatar (QAR) i riyal saudita (SAR).

Amb noms similars, trobem tamb les monedes de Cambodja (el riel, KHR) i del Brasil (el real, BRL).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71998" title="Riyal" nonfiltered="3313" processed="3294" dbindex="28511">
El riyal (en rab     ) s la unitat monetria oficial de l'Arbia Saudita i de Qatar: 

Riyal de Qatar (codi ISO 4217: QAR);
Riyal saudita (SAR);

Totes dues monedes tenen una taxa de canvi molt semblant. Segons dades de 31 de mar del 2006: 
1 QAR = 4,4094 EUR = 3,6831 USD;
1 SAR = 4,5434 EUR = 3,7506 USD;

Si b en rab i en persa s'escriu igual, s'acostuma a transcriure rial la moneda del Iemen, l'Iran i Oman. Vegeu tamb, doncs, rial iemenita (YER), rial irani (IRR) i rial omanita (OMR).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="71999" title="Bov" nonfiltered="3314" processed="3295" dbindex="28512">
En ramaderia, el bestiar Bov  s el conjunt format pels bous i vaques.

Sn animals remugants, o sigui amb l'estmac dividit en quatre parts, i amb banyes llises i buides.

Aquest ramat s'aprofita per la llet, la carn, el cuir i les curses de braus amb races especialitzades per a cada cas. 

Un bou s prpiament un mascle (toro o brau) castrat i que per aix t la carn ms tendra i el carcter ms dcil. Al Pas Valenci, per, s'anomenen els toros bous.

En el comer s'anomena com a carn de bou tant a la del mascle com a la de la vaca quan tenen ms d'un any d'edat.
Vedell o vedella s l'animal mascle o femella menor d'un any i per tant de carn tendra. La malaltia espongiforme bovina o mal de les vaques boges no afecta els vedells ja que noms es manifesta en animals majors d'un any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72002" title="Bestiar capr" nonfiltered="3315" processed="3296" dbindex="28513">
En ramaderia, el bestiar capr o cabrum o cabr s el conjunt dels animals de la subfamlia dels caprnids (la cabra)

Sn animals remugants o sigui amb l'estmac dividit en quatre parts i amb banyes.
Sn animals molt rstics, gils i que aprofiten els vegetals que no sn capaos de menjar ni els bovins ni els ovins. Sn els animals que ms es fan servir en zones subdesrtiques, muntanyoses o pedregoses.
Sovint hi ha ramats mixtos d'ovelles i cabres

El boc s el mascle de capr sense castrar i utilitzat amb finalitats reproductives 
La cabra s l'animal femella 
El cabrit s l'animal mascle o femella menor de 6 mesos que fa la carn ms apreciada i consumida d'aquesta espcie.

Els afecten sobretot les malalties conegudes com  la febre de Malta, la caquxia aquosa, i la glossopeda

Les cabres produeixen ms llet que les ovelles i menys que les vaques. La llet de cabra habitualment es destina a derivats de la llet (formatges mat etc.) i s la producci principal.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72003" title="Mat" nonfiltered="3316" processed="3297" dbindex="28514">


Mat, brossat o brull s un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges.
Es fabrica artesanalment fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal (herba-col) suc de llimona o animal (quall animal). El producte resultant coagulat es filtra amb un drap o en recipients de vmet o canya i s'obt una massa pastosa, lleugerament dola per efecte de la concentraci de la lactosa de la llet.

De forma industrial el principi fisicoqumic s el mateix per s'opera amb llet pasteritzada o esterilitzada en condicions d'alta higiene, en dipsits d'acer inoxidable i en grans volums.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72013" title="Cua" nonfiltered="3317" processed="3298" dbindex="28515">


 Cua (anatomia): Una apndix posterior del cos de certs animals.
 Cua (pentinat): Una manera d'arranjar els cabells que tenen certa llargria.
 Cua (cometa): El rastre llumins a la part posterior d'un cometa. ;
 Teoria de cues: Una acumulaci d'elements esperant rebre algun servei (des de cotxes circular per una carretera, persones pagar a un supermercat o informaci arribar a algun punt).
 Campanya Unitria per l'Autodeterminaci (CUA): Iniciativa popular contrria als procesos de reforma estatutria als Pasos Catalans durant els anys 2005-2006.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72014" title="Llcia de Rochefort" nonfiltered="3318" processed="3299" dbindex="28516">
Llcia de Rochefort ( v 1088 - d 1137 ), reina consort de Frana (1104-1107).

Orgens familiars.
Filla del comte Guiu I de Rochefort i la seva esposa Elisabet de Crecy.

Npcies i descendents.
La famlia Rochefort esdevingu al segle XII una de les famlies ms poderesos de la regi de la Illa de Frana. El rei Felip I de Frana pens en reduir la seva influncia per poder aconseguir les seves terres per la seva segona esposa, Bertrada de Montfort, el convenc de casar el seu fill gran amb Llcia. Bertrada per la seva part pretenia fer una aliana amb la famlia de Llcia per aconseguir el tron per al seu fill propi.

Es cas el 1104 amb el futur rei, ja coronat, Llus VI de Frana. D'aquest matrimoni nasqu:
 la princesa Elisabet de Frana (1105-1175), casada el 1119 amb el seu cos Guillem de Vermandois;

En el Concili de Troyes de 1107 Llus VI aconsegu del Papa Pascual II el divorci i l'anullaci del seu matrimoni per poder tornar a casar-se.

Llcia es cas novament desprs del 23 de maig de 1107 amb Guichard III de Beaujeu. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Guichard de Beaujeu (?-d 1118);
 Gautier de Beaujeu ;
 Baldu de Beaujeu, mort jove;
 Humbert III de Beaujeu (1120-1174), senyor de Beaujeu ;
 Marie de Beaujeu;
 Alcia de Beaujeu, casada amb Guiu I de Forez;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72017" title="Adelaida de Savoia" nonfiltered="3319" processed="3300" dbindex="28517">
Adelaida de Savoia ( v 1092 - Montmartre, Pars 1154 ) fou infanta de Savoia i reina consort de Frana (1115-1137).

Orgens familiars.
Era filla del comte Humbert II de Savoia i la seva esposa Gisella de Borgonya. Era nta per lnia paterna d'Amadeu II de Savoia i Joana de Ginebra i per lnia materna de Guillem I de Borgonya, i fou germana del comte Amadeu III de Savoia i neboda, per lnia materna, del papa Calixt II.

Npcies i descendents.
Es cas el 4 de maig de 1115 a la catedral Notre-Dame de Pars amb el rei Llus VI de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip de Frana (1116-1131), mort d'un accident de cavall;
 el prncep Llus VII el Jove (1120-1180), rei de Frana ;
 el prncep Enric de Frana (1121-1175), bisbe de Beauvais i arquebisbe-duc de Reims;
 el prncep Hug de Frana (v 1123- mort jove) ;
 el prncep Robert I de Dreux (1123-1188), comte de Dreux;
 la princesa Constana de Frana (1124-1180), casada el 1140 amb Eustaqui IV de Bolonya i el 1154 amb Raimon V de Tolosa;
 el prncep Felip de Frana (1125-1161), bisbe de Pars;
 el prncep Pere de Courtenay (1126-1183), casat el 1152 amb Elisabet de Courtenay;

A la mort del rei el 1137 es va tornar a casar el 1141 amb el condetable Mateu I de Montmorency. D'aquest matrimoni nasqu una filla.

El 1153 aconsegu el perms del seu marit per retirar-se a l'abadia de Montmartre, que ella havia fundat amb el seu primer esps. Va morir all el 18 de novembre de 1154.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72019" title="Felip de Frana i de Savoia" nonfiltered="3320" processed="3301" dbindex="28518">
Felip de Frana i de Savoia ( 1116 - Pars 1131 ), prncep de Frana.

 Orgens familiars .
Fill primognit del segon matrimoni entre el rei Llus VI de Frana i la seva esposa Adelaida de Savoia, nasqu a la cort francesa el 29 d'agost de 1116. Per lnia paterna era nt de Felip I de Frana i Anna de Kev, i per lnia materna d'Umbert III de Savoia i Gisella de Borgonya.

 Hereu de la corona .
El 1129 fou associat al seu pare a les tasques de govern, per la qual cosa es convert en hereu legal de la corona, i fou coronat aquell mateix any a Pars. 

Mentre es trobava muntant a cavall pels carrers de Pars el 13 d'octubre de 1131 pat una caiguda i mor com a conseqncia de les ferides patides.

El seu germ petit, Llus VII de Frana, fou coronat aquell mateix any rei i successor del seu pare.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72020" title="The Cure for Insomnia" nonfiltered="3321" processed="3302" dbindex="28519">
The Cure for Insomnia, dirigida per John Henry Timmis IV, s la pellcula ms llarga del mn, segons el Llibre Guinness de Rcords. Presentada el 1987, el film dura 87 hores. La trama consisteix en que L.D. Groban llegeix poesia durant quatre dies, amb petits talls de heavy metal i cinema X.

Va ser passada per primera vegada a l'Institut d'Art de Chicago del 31 de gener al 3 de febrer de 1987. No se sap si la pellcula ha estat revelada al pblic des de llavors. Considerant que un DVD normal noms pot emmagatzemar 4 hores, The Cure for Insomnia ocuparia 22 discs.

El film va ser mostrat enterament en vdeo. El seu propsit original era de reprogramar el cervell de les persones que sofrien insomni. A causa d'aquests dos punts, hi ha un debat obert sobre si The Cure for Insomnia pot ser considerat o no la pellcula ms llarga del mn.

Enllaos externs.
 The Cure for Insomnia des de la web de Lee Groban's ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72021" title="Val Thorens" nonfiltered="3322" processed="3303" dbindex="28520">



Val Thorens s una estaci d'esports d'hivern situada a la vall de Belleville, una vall secundria que s'estn al marge esquerra (sud) de la Tarentsa, als Alps francesos. Forma part del domini esquiable de les 3 Valles ("les 3 Valls") juntament amb les Menuires, Mribel i Courchevel. Fou inaugurada l'any 1971

Situada a la capalera d'una vall d'orientaci nord-sud, no compta amb gaireb cap arbre, i amb la base urbanitzada a 2.300 m, s l'estaci d'Europa situada a ms alada (pel que fa a "poble", no pel que fa a cota mxima. Aquesta s Zermatt, als Alps sussos).

Innovaci tecnolgica.
L'estaci destaca per la implantaci de remuntadors innovadors com ara els funitels , els telecadires desembragables de doble embarcament (tots dos desenvolupats localment a comenaments dels 90) o un dels telefrics ms grans del mn. Tot plegat s fruit d'un redreament en la poltica d'expansi i explotaci del domini esquiable, fixada a finals dels anys 80 amb els segents objectius:
 Reduir el nombre de remuntadors (tot servint -almenys- les mateixes pistes).
 Augmentar-ne la capacitat horria (per cenyir-se a la demanda creixent).
 Disminuir-ne els costs d'explotaci i manteniment (bsicament a travs d'una reducci de la m d'obra, que en tot cas no caldria en haver-hi menys remuntadors a vigilar).
 Mantenir-los oberts ms temps (menys sotmesos a les inclemncies meteorolgiques).


El primer dels funitels fou inaugurat el 1990, tot comunicant el poble amb la gelera de Peclet, a 3.000 metres d'alada (i lloc d'esqu d'estiu). Prviament la lnia comptava amb un telecabina de 4 places de 1.080 persones/h, capacitat que havia esdevingut insuficient. A ms, les condicions meteorligues adverses, sobretot el vent, en foraven l'aturada uns 15 dies per temporada. L'estaci decid doncs buscar-hi un subsitut que, ultra presentar una major capacitat, permets una explotaci sota condicions ms adverses, estant menys jornades aturat. En collaboraci amb Denis Creissels i a partir dels concepte previ del DMC, l'estaci desenvolup el primer funitel del mn. Compta amb una capacitat de 3.000 p/h i s capa de funcionar amb vents de fins a 30 m/s, cosa que ha redut el nombre de dies d'aturada a 1.

Els telecabines desembregables de doble embarcament foren tamb desenvolupats (i patentats) localment, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat dels remuntadors per tal de no haver-ne d'augmentar-ne el nombre, cosa que hagus representat un major impacte ambiental.

Compta a ms amb un telefric, el de Caron, que en ser inaugurat el 1982 era el ms gros del mn. Amb una capacitat horria de 1.800 persones/h, les seves cabines acullen 150 persones cada una. Salva un desnivell de 880 m de cop (amb noms un prtic intermig) fins arribar als 3.190 m de la cota superior.



Fonts.
A&M Nm. 155 (Setembre/Octubre 1999) - . Meylan: Montagne Expansion SA, 1999 - . Bimensual. 


Enllaos externs.
 Lloc web oficial (en francs, angls, alemany i itali);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72022" title="Rony" nonfiltered="3323" processed="3304" dbindex="28521">


Els renyons o ronyons sn dos rgans present en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreci a travs de l'orina de diversos residus metablics de l'organisme mitjanant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtraci, absorci i excreci.

Tenen forma de fesol, i en l'sser hum cadasc t, aproximadament, la grandria del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vrtebres lumbars, 

Cada dia els renyons processen uns 200 litres de sang per a produir, aproximadament, 2 litres d'orina, una soluci lquida composta d'aigua i diverses substncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contnuament cap a la bufeta urinria a travs d'uns conductes anomenats urters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment d'orinar.

 Funcions del rony . 
La seva forma equival el puny tancat teu, s de color vermell i el seu pes s de 125 a 155g. El rony, igual que tots els altres rgans, funciona en collaboraci amb elements importants com el pulm ,el cor, etc. 

El rony tamb secreta tres hormones importants com sn: la eritropoietina, la renina 

 Filtrat . 
La filtraci ocorre en petites unitats collocades dintre dels ronyons cridades nefrones. Cada rony t al voltant d'un mili de nefrones. A la nefrona, el glomrul -que s un petit cabdell de capillars sanguinis- s'entrellaa amb un petit tub collector d'orina cridat tbul. Es produeix un complicat intercanvi de substncies qumiques a mesura que les deixalles i l'aigua surten de la sang i entren al sistema urinari. 

Al principi, els tbuls reben una barreja de deixalles i substncies qumiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substncies qumiques, tals com el sodi, el fsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentraci d'aquestes substncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, per les concentracions excessives poden ser perjudicials. 

A ms de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants: 
 Eritropoetina, que estimula la producci de glbuls vermells per la medulla ssia. ;
 Renina, que regula la pressi arterial ;
 La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l'equilibri qumic normal en el cos. ;

Malalties que afecten els ronyons. 

Gaireb totes les malalties dels ronyons ataquen les nefrones i els fan perdre la seva capacitat de filtraci. La lesi a les nefrones pot succeir rpidament, sovint com resultat de lesi o intoxicaci. Per gaireb totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany. 

Les dues causes de malaltia dels ronyons ms comuns sn la diabetis i la tensi arterial alta (hipertensi). 

Hereditries o congnties.

Displsia renal.
Malaltia poliqustica renal. ;
Rony en ferradura.

Adquirides.

Clcul renal .
Nefropatia diabtica. ;
Glomerulonefritis .
Hipertensi arterial. ;
Glomerulonefritis.
Hidronefrosi.
Nefritis intersticial.
Sndrome nefrtic.
Tumors renals:
Tumor de Wilms.
Carcinoma renal.

Referncies. 
National Kidney and Urologic Diseases Information Clearinghouse ;

 Vegeu tamb . 

Rony artificial ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72025" title="Enric de Frana i de Savoia" nonfiltered="3324" processed="3305" dbindex="28522">
Enric de Frana i de Savoia ( 1121 - 1175 ), prncep de Frana, Bisbe de Beuavais (1149-1162) i Arquebisbe de Reims (1162-1175).

Orgens familiars.
Fill tercer del segon matrimoni entre el rei Llus VI de Frana i la seva esposa Adelaida de Savoia, nasqu a la cort francesa el 1121. Per lnia paterna era nt de Felip I de Frana i Anna de Kev, i per lnia materna d'Umbert III de Savoia i Gisella de Borgonya. Fou germ petit del prncep Felip de Frana i del futur rei Llus VII de Frana.

Vida religiosa.
Fou destinat de ben jovenet a la vida religiosa. Als tretze anys entr al seminari i el 1146 es retir a Claravall per convertir-se en monjo.

El 1149 a la mort d'Eudes, bisbe de Beuavais, Enric de Frana fou designat bisbe d'aquesta ciutat. Per influncia de Bernat de Claravall i del bisbe Pere de Cluny accept al crrec.

En el seu nou crrec intent posar pau entre els burgesos i el clergat, per aquest fet comport que el seu germ gran Llus VII de Frana prengus partit pels primers, mentre el seu altre germ Robert I de Dreux ho feu per Enric. El 1151 hagu de mediar el Papa Eugeni II per posar soluci al conflicte.

El 1162 fou deposat com a Bisbe de Beauvais per per contra fou nomenat Arquebisbe de Reims i organitz un concili el 1164. En aquest nou crrec contribu al desenvolupament econmic i urb de la ciutat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72027" title="Robert I de Dreux" nonfiltered="3325" processed="3306" dbindex="28523">

Robert I de Dreux ( 1123 - Braine 1188 ), prncep de Frana i comte de Dreux (1137-1184).

Orgens familiars.
Cinqu fill del segon matrimoni entre el rei Llus VI de Frana i la seva esposa Adelaida de Savoia, nasqu a la cort francesa el 1123. Per lnia paterna era nt de Felip I de Frana i Anna de Kev, i per lnia materna d'Umbert III de Savoia i Gisella de Borgonya. Fou germ petit del prncep Enric de Frana i del futur rei Llus VII de Frana aix com de Pere II de Courtenay.

Robert I va participar en la Segona Croada i fou present al Setge de Damasc de 1148. El 1154 particip en el Setge de Suez.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 1140 amb Agns de Garlande, filla d'Anselm de Garlande, comte de Rochefort. D'aquest matrimoni nasqu un fill :
 l'infant Sim de Dreux (1141-v 1182), senyor de La Noue ;

Es cas, en segones npcies, vers el 1144 amb Harvisa d'Evreux, filla de Gautier d'Evreux. D'aquest matrimoni nasqu:
 la infatna Adela de Dreux (1145- d 1210);

Es cas novament, en tercers npcies, el 1152 amb la comtessa Agns de Braine. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Robert II de Dreux (1154-1218), comte de Dreux ;
 l'infant Enric de Dreux (1155-1199), Bisbe d'Orlans ;
 Alcia de Dreux (1156-v 1217), casada el 1174 amb Ral I de Coucy ;
 l'infant Felip de Dreux (1158-1217), Bisbe de Beauvais ;
 la infanta Isabel de Dreux (1160-1239), casada el 1178 amb Hug III de Broyes;
 l'infant Pere de Dreux (1161-1186) ;
 l'infant Guillem de Dreux (1163-v 1189), ;
 l'infant Joan de Dreux (1164-d 1189) ;
 la infanta Mamilia de Dreux (1166-1200), religiosa;
 la infanta Marguerida de Dreux (?-1167), religiosa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72031" title="Llista d'especialitats 11 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3326" processed="3307" dbindex="28524">
Llista d'especialitats del camp 11 (Lgica) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72034" title="Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3327" processed="3308" dbindex="28525">
Llista d'especialitats del camp 12 (Matemtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72038" title="Alexandra, Comtessa de Frederiksborg" nonfiltered="3328" processed="3309" dbindex="28526">


Alexandra, Comtessa de Frederiksborg (ne Alexandra Christina Manley). Ciutadana de l'ex-colnia britnica de Hong Kong esdevingu a travs del seu casament amb el prncep Joaquim de Dinamarca princesa de Dinamarca i arran del seu divorci se li conced el ttol de comtessa de Frederiksborg. Desprs del seu matrimoni assol el tractament d'altesa reial que canvi pel de simplement altesa desprs del seu divorci.

D'ascedncia xinesa, britnica, polonesa i austriaca, Alexandra Manley nasqu a Hong Kong essent la filla gran de Richard Nigel Manley (nascut a Shangai el 1924 de pare xins i de mare britnica) i de Christa Maria Nowontny (nascuda a ustria el 1933). Alexandra fou batejada a la Catedral de Sant Joan de Hong Kong. Richard Manley era executiu d'una empresa d'assegurances i Crista Nowonty era directora d'una empresa de comunicacions.

Alexandra Manley estudi economia internacional a universitats austriaques, japoneses i britniques. Des de 1990 fins a 1995 fou treballadora de GT Management a sia on ocup feines del departament de marquting i desprs de cap executiva d'aquest departament.

Alexandra conegu al prncep Joaquim de Dinamarca, fill de la reina Margarida II de Dinamarca en una festa a Hong Kong on el jove prncep treballava en una empresa de pesca danesa. La parella es compromet en un viatge privat que realitzaren a les Filipines, el comproms fou una sorpresa tant per la famlia Manley com per la famlia reial danesa que no tenia coneixement de la relaci. Es fu pblic de forma oficial el maig de l'any 1995. El casament tingu lloc el 18 de novembre de 1995 al Castell de Fredensborg en el qual hi assistiren membres de la reialesa de tot Europa.

Com a conseqncia del casament amb un membre de la famlia reial danesa, Alexandra Manley hagu de renunciar a la nacionalitat britnica i adoptar la danesa. Hagu d'abandonar la seva carrera de marquting i decid per prpia voluntant abraar l'evangelisme abandonant l'anglicanisme. 

La parella s'establ a Dinamarca i tingu dos fills que reben el ttol d'alteses:

 Sa Altesa el prncep Nicolau de Dinamarca, nascut el 1999 a Copenhaguen.

 SA el prncep Flix de Dinamarca, nascut el 2002 a Copenhaguen.

Adaptada rpidament a la vida oficial i a la vida persona de Jutlndia, on la parella s'establ en un castell-granja de la famlia reial, la princesa aconsegu immediatament una enorme popularitat arribant a ser coneguda com la Diana del Nord. Grcies al coneixement d'alemany que tenia aprengu rpidament el dans i avui en dia el parla sense accent.

A l'estiu de l'any 2004 comenaren a circular rumors tant a Dinamarca com a Noruega i Sucia sobre una possible separaci del matrimoni. Els rumors provaren ser certs quan el 16 de setembre del mateix any la parella anunci la seva separaci i l'eventual intenci de divorciar-se convertint-se en el primer cas de la famlia reial danesa des de 1846. El Folketing va dedicit que Alexandra rebria una llista civil durant tota la seva vida independentment de nous possibles matrimonis. La parella es divorci el 8 d'abril de 2005, encara no deu anys desprs del seu casament. 

Tres mesos desprs foren publicades unes fotografies de la princesa amb el seu nou company sentimental, Martin Jrgensen, que era catorze anys ms jove que ella. Sembla clar que esdevingueren amants l'any 2002 quan ell, periodista de professi, realitzava un reportatge sobre la princesa i la seva collaboraci amb l'UNICEF. La famlia de Jrgensen posseix una productora televisiva i ha realitzat mltiples programes de televisi en qu hi ha participat membres de la famlia reial, tals com la princesa Benedicta de Dinamarca o els prncep hereus: Maria Elisabet Donaldson i Frederic de Dinamarca.

Com amb altres casos de divorcis, la princesa Alexandra perd el seu estatus matrimonial d'altesa reial i desprs de la separaci adopt el d'altesa. Malgrat tot, en cap moment perd el ttol de princesa de Dinamarca que nicament perdria en cas que es torns a casar. A ms a ms la reina Margarida II de Dinamarca li concend el 16 d'abril de l'any 2005 el ttol de comtessa de Frederiksborg que s de carcter vitalici per unipersonal. En cas que es cass adoptaria el tractament d'excellncia en ser el ttol de comtessa de Frederiksborg de primera classe dintre les lleis de noblesa de Dinamarca.

El mes de febrer de l'any 2007, la pgina web de la Famlia Reial danesa anunci el casament de la princesa Alexandra amb el fotgraf dans Martin Jrgensen pel dia 3 de mar de l'any 2007. El casament t l'aprovaci de la reina Margarida II de Dinamarca i de la societat danesa que, segones les enquestes, aproven la uni de la princesa Alexandra i el fotgraf, en un 83%. Arran del matrimoni, la princesa perdr el ttol de princesa i el tractament d'altesa, aix com la pensi de 242.000 euros anuals que rebia de la casa reial.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72045" title="Comdia" nonfiltered="3329" processed="3310" dbindex="28527">
La comdia s un dels gneres clssics del teatre i d'all s'ha ests a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feli i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comdia com a pardia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaos felios on es fa escarni de la debilitat humana. La comdia s'origina al mn grec, per es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gneres dramtics, a la comdia l'acci dramtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no s estrany trobar personatges amb to trgic en drames cmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris.
Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol ms representatiu de la comdia en el segle d'or
La comdia s, juntament amb la tragdia, una de les formes clssiques del drama grec, i un dels tres gneres dramtics cridats realistes.

 Trets de la comdia .

La comdia t majoritriament una estructura senzilla. El conflicte s comunament generat per la poca virtut del protagonista (potser per algun equvoc o problema al que s arrossegat per l'antagonista). 

Com caracterstiques, el personatge protagonista sol ser com i corrent i representar un arquetip, s a dir mentider, xarlat, murri, enamorat, etctera; s tamb innocent i inconscient i, a diferncia de la tragdia, on el personatge protagonista t un profund sentit tic, en la comdia el protagonista considera la seva moral com una qualitat important; la qual cosa el fa ser molt vital, encara que aix s ms aviat un obstacle per al personatge.

Per aix, el seu conflicte dramtic sol ser, la majoria de les vegades, amb la societat, a ms d'amb si mateix, per aix lluita per la superaci dels obstacles que l'impedeixen realitzar-se amb si mateix o amb aquesta mateixa societat. El desenlla s feli per a alguna de les forces que s'oposa al protagonista o per a totes, menys per a aquell que encarna el defecte que ha de ser castigat.

 Caracterstiques .
Trets bsics segons Aristtil.
Aristtil a la seva Potica la va definir com un dels grans gneres, oposat a la tragdia. Les regles que va donar per a fer bones comdies sn: 
 usar personatges corrents i no herois o dus, per tal que el pblic se senti identificat amb ells;
 explicar fets quotidians;
 introduir elements cmics;
 explorar els defectes del carcter de les persones o de la societat com a tema de les histries;

 Personatges propis de la comdia .
Pallasso ;
Miles gloriosus i les seves derivacions: un personatge fanfarr que es posa en ridcul per voler aparentar;
L'avar;
L'enamorat o el banyut;

 Tipus de comdies.
 Humor negre;
 Comdia de carcters o estereotips ;
 Comdia de costums;
 Commedia dell'arte;
 Successi de gags;
 Slapstick;
 Comdia surrealista o de l'absurd;
 Pardia i stira;
 Farsa;
 Comdia d'enginy o de jocs verbals;
 Comdia romntica;

 Breu evoluci histrica .
La comdia va nixer a Grcia i desprs va passar a Roma. Noms clssics de la comdia sn Arstfanes i Plaute.

El cristianisme veia els espectacles per riure com a propis del poble i no va esperonar les obres cmiques durant l'edat mitjana. 

Al Barroc, es va imposar a Itlia la "commedia dell'arte", amb l'arlequ i els embolics sentimentals com a centres. D'all deriva el modern fullet. 

A l'poca actual han proliferat el subgneres i aix es pot veure el monleg cmic, el vodevil, la stira o l'espectacle de mims, entre d'altres.

 La comdia al cinema .

Com gnere cinematogrfic implica que el desenvolupament d'arguments es fa en to jocs i que en general acabin de forma feli. En ell es proposen episodis de la vida quotidiana tocats amb la vareta de l'humor o situacions absurdes de poca credibilitat per que donin joc humorstic.

 Algunes comdies conegudes .
 Histries de Filadlfia (1940) de George Cukor: Comdia romntica, que es desenvolupa entorn de embolics amorosos ;

 El secret de viure (1936) de Frank Capra;

 La quimera de l'or (1925) de Charles Chaplin: Comdia burlesca, basada en continus gags  ;
 Tot el que va voler saber sobre el sexe i no es va atrevir a preguntar (1972): Comdia sofisticada, basada en la psicologia dels personatges de Woody Allen;

 Casino Royale (1967) de Woody Allen: Pardies, imitacions burlesques sobre situacions o pellcules anteriors ;

 The Naked Gun (1988) de Zucker;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72046" title="Fitxer informtic" nonfiltered="3330" processed="3311" dbindex="28528">
Un fitxer s una entitat lgica composta per una seqncia de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memria secundria d'un ordinador. Els fitxers sn agrupats en directoris del sistema de fitxers i sn identificats per un nom de fitxer (filename). El nom forma la nica identificaci en relaci als altres fitxers del mateix directori.

A un fitxer informtic que cont altres fitxers se l'anomena arxiu.
 Formats .
Per a ms informaci vegeu Format de fitxer;
Per poder emmagatzemar els fitxers s'utilitzen diferents formats. Cada format de fitxer t unes peculiaritats prpies producte dels parmetres propis del cdec digital que utilitzin i de la compressi.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72047" title="Estat de Trujillo" nonfiltered="3331" processed="3312" dbindex="28529">


Estat de Trujillo s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s Trujillo.

 Municipis i seus municipals .

 Andrs Bello (Santa Isabel);
 Bocon (Bocon);
 Bolvar (Sabana Grande);
 Candelaria (Chejend);
 Carache (Carache);
 Escuque (Escuque);
 Jos Felipe Mrquez Caizales (El Paradero);
 Jos Vicente Campo Elas (Campo Elas);
 La Ceiba (Santa Apolonia);
 Miranda (El Dividive);
 Monte Carmelo (Monte Carmelo);
 Motatn (Motatn);
 Pampn (Pampn);
 Pampanito (Pampanito);
 Rafael Rangel (Betijoque);
 San Rafael de Carvajal (Carvajal);
 Sucre (Sabana de Mendoza);
 Trujillo (Trujillo);
 Urdaneta (La Quebrada);
 Valera (Valera);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72049" title="Estat de Nueva Esparta" nonfiltered="3332" processed="3313" dbindex="28530">


Estat de Nueva Esparta s un dels 23 estats en qu s dividida Veneuela. La capital de l estat s La Asuncin. Es compon de Margarita Island, Coche, i la deshabitada Cubagua. 

L'estat s el ms menut en la zona, i est situat molt prop del nordeste de la costa del caribenya de Veneuela. s l'nic estat insular de Veneuela. El seu nom prov de l'heroisme demostrat pels seus habitants durant la la Guerra de la Independncia de Veneuela, considerada similar a la d'Esparta pels soldats de la antiga Grcia. La principal illa de Margarida per si sola t una superfcie de 934 km . En 1909 l'Estat es va constituir i en 1947 l'illa de Cubagua es va afegir. La seua capital s L'Assumpci, per el principal centre urb s Porlamar. Altres ciutats importants sn Juan Griego, Pampatar (casa de l'Autoritat Porturia), Punta de Piedras, San Juan Bautista, Las Guevaras, Les Hernndez, Villa Rosa, Bella Vista (Margarita), El Valle del Espritu Santo.

Nueva Esparta fou tamb el nom d'un Destructor Classe, s el lder de 1 Divisi de Destructors, una construcci britnica per a les forces navals de Veneuela en els anys 50.
	
 Histria . 

Fundada en 1525, la Provncia de Margarita fou de les ms antigues que en 1777 van formar el Puesto de Capit General de Veneuela. Va ser depenent de la Real Audincia de Santo Domingo fins a 1739, quan va ser annexat al Virreinato de Nova Magrana (Virreinato de Nueva Granada). En 1821, quan la Gran Colmbia va ser creada, la provncia de Margarita es va integrar al Departament de l'Orinoco, juntament amb altres regions. Quan la Repblica de Veneuela va sorgir en 1830, va ser una de les seues 13 provncies originals. En 1864, quan el pas sigu dividit en 20 estats i un Districte Federal, Margarita va prendre el nom de Estado de Nueva Esparta. En 1881 el seu estat va ser canviat a ser una mera secci del Gran Estado de Guzmn Blanco (anomenatMiranda de 1889 a 1898). En 1901, dos anys desprs l'autonomia dels estats va ser restituda, van reprendre el nom de Nueva Esparta, per va perdre de nou entre 1904 i 1909, perode en el qual es va incloure en el Districte Federal com "Sector Oriental". Finalment, en 1909 es va recuperar la seua condici d'Estat, i en 1948 s'annexa el territori de la illa de Cubagua.

 Municipis i seus municipals .

 Antoln del Campo (Plaza Paraguachi);
 Arismendi (La Asuncin);
 Daz (San Juan Bautista);
 Garca (El Valle del Espritu Santo);
 Gmez (Santa Ana);
 Maneiro (Pampatar);
 Marcano (Juan Griego);
 Mario (Porlamar);
 Pennsula de Macanao (Boca del Ro);
 Tubores (Punta de Piedras);
 Villalba (San Pedro de Coche);

 Tabla Municipal .



External link.

http://www.gobernaciondenuevaesparta.com/ pgina de la Governaci de l'Estat.

Vegeu tamb. 
Estats de Veneuela

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72051" title="Anells de Jpiter" nonfiltered="3333" processed="3314" dbindex="28531">

El sistema d'anells de Jpiter s molt tnue i est compost per partcules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits. Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 1 el 1979. 

El sistema d'anells jovians es divideix principalment en tres parts. Un anell principal de 6.400 km de dimetre per noms 100 km de gruix, format per pols dels satllits Metis i Adrastea. En el seu costat intern, l'anell principal es fon gradualment amb l'halo. L'halo s una regi en forma de torus de 10.000 km de gruix i que s'estn fins al capdamunt del nvols de Jpiter. A l'exterior de l'anell principal, es troben dos anells amples i difusos, formats a partir de material dels satllits Amaltea i Teb. Tamb hi ha un anell encara ms exterior, extremadament tnue i distant que envolta Jpiter girant en sentit oposat. El seu origen s incert per podria haver-se format a partir de pols interplanetria capturada.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72052" title="Elionor d'Aquitnia" nonfiltered="3334" processed="3315" dbindex="28532">
Elionor d'Aquitnia ( Bordeus 1122 - Peitieu 1204 ), duquessa d'Aquitnia (1137-1204) i reina consort de Frana (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Orgens familiars.
Filla i hereva del comte Guillem X d'Aquitnia i la seva esposa Elionor de Chtellerault.

Hereva del comtat d'Aquitnia.
El 1130 va morir el seu nic germ mascle Guillem, per la qual cosa es convert en hereva del seu pare al ducat d'Aquitnia. El 9 d'abril de 1137 el seu pare mor en una peregrinaci a Santiago de Compostella i la succe al comtat, que s'estenia des del riu Loira fins als Pirineus i era ms extens que els dominis directes del rei de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 22 de juliol de 1137 a Bordeus amb el prncep i futur rei Llus VII de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Maria de Frana (1145-1198), casada el 1164 amb Enric I de Xampanya;
 la princesa Alix de Frana (1150-1195), casada el 1164 amb Teobald V de Blois;


Es cas, en segones npcies, el 18 de maig de 1152 a la catedral de Sant Pere de Bordeus amb el prncep i futur rei Enric II d'Anglaterra. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Guillem de Poiters (1152-1156), comte de Poitiers;
 el prncep Enric Plantegenet (1155-1183), duc de Normandia i comte d'Anjou;
 la princesa Matilde Plantagenet (1156-1189), casada el 1168 amb Enric V de Saxnia;
 el prncep Ricard I d'Anglaterra (1157-1199), rei d'Anglaterra;
 el prncep Jofre de Bretanya (1158-1186), duc de Bretanya;
 la princesa Elionor d'Anglaterra (1162-1214), casada el 1177 amb Alfons VIII de Castella ;
 la princesa Joana d'Anglaterra (1165-1199), casada el 1177 amb Guillem II de Siclia i el 1196 amb Ramon VI de Tolosa;
 el prncep Joan I d'Anglaterra (1166-1216), rei d'Anglaterra;

Problemes amb Llus VII de Frana.

Les distensions entra la jove parella van iniciar-se molt aviat, quan la duquessa va donar suport al matrimoni de la seva germana Peronella amb Ral I de Vermandois, mentre el rei francs enviava al seu germ a envair el comtat de Vermandois com a cstig de la bigmia del comte.

El carcter del rei, devot, asctic, ingenu i indecs xocava amb el d'Elionor, dona de carcter fort. Aquesta tenia un comportament liberal i emancipat que fou molt criticat per la cria eclesistica, sobretot per Bernat de Claravall i l'abat Suger de Saint-Denis. 

El Nadal de 1145 motivats per la predicaci de Bernat de Claravall la jove parella va participar en la Segona Croada. En un primer moment el rei no volgu que la seva esposa particips en la croada per Elionor, en qualitat de duquessa d'Aquitnia, i per tant, la major feudatria de Frana va insistir a partir vers Terra Santa com la resta de senyors feudals del pas.

Durant la seva estada a Antioquia, la relaci de la reina consort amb el seu oncle Raimon de Poitiers, prncep de la ciutat, va donar lloc a tota classe de murmuracions, que van provocar l'allunyament entre el rei i la reina. 

Llus oblig a la seva dona a tornar amb ell cap a Frana, encara que partiren en vaixells separats. En el seu cam a Frana, s'aturaren a Roma, on el Papa tract de reconciliar a la parella reial. Per la parella estava irremeiablement distanciada: el 21 de mar de 1152, Llus VII va aconseguir l'anullaci de les seves noces, basant-se en el parentiu entre ambds. El preu que va posar Elionor a aquesta separaci va ser la conservaci dels seus dominis. 

Matrimoni amb el prncep angls.

Sis setmanes desprs del seu divorci Elionor va contreure matrimoni amb el prncep i futur rei Enric II d'Anglaterra, unint els seus vasts dominis a Frana als quals ja possea l'hereu al tron angls, amo del Anjou, Maine i Normandia, a part d'Anglaterra i Galles. D'aquesta manera es formava l'anomenat Imperi angev, en el qual els reis d'Anglaterra, dhuc sent vassalls del rei de Frana, controlaven un territori vuit vegades superior al dominat per Llus VII. Establerta principalment a Poitiers, a la seva cort va tenir gran auge la lrica cavalleresca, sent mecenes de nombrosos trobadors.

L'existncia d'una amant d'Enric II, va provocar l'enfrontament entre Elionor i el rei angls, i a partir de 1173 Elionor va promoure la rebelli de tres fills del rei contra el seu pare. Desprs de reprimir la rebelli, el rei va empresonar-la, primer a Chinon i desprs a Salisbury, on va romandre sota arrest fins a la mort del rei Enric el 1189. 

Recuperada la llibertat, Elionor es va convertir en regent dels dominis angevins durant les absncies del seu fill Ricard Cor de Lle. Desprs del retorn d'aquest rei de la Tercera Croada, Elionor es va retirar a l'abadia de Fontevrault. La mort de Ricard, el 6 d'abril de 1199 va provocar que Elionor abandons de nou el seu retir fins a aconseguir la coronaci del seu altre fill, Joan sense Terra, relegant al seu nt, el duc Artur I de Bretanya, al que prcticament no coneixia.

Final dels seus dies.
El 1200, i sent gaireb octogenria, don mostres d'una fortalesa impressionant quan decid viatjar fins al Regne de Castella, creuant els Pirineus, per a escollir entre les seves ntes, les infantes de Castella (filles d'Elionor d'Anglaterra i Alfons VIII de Castella), la futura esposa del fill de Felip II August, el prncep i futur rei Llus VIII el Lle. 

Va morir el 31 de mar de 1204 a l'abadia de Fontevrault, als 82 anys d'edat, sent sepultada all mateix al costat del seu esps Enric II i el seu fill Ricard Cor de Lle.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72054" title="Relleu crstic" nonfiltered="3335" processed="3316" dbindex="28533">
El  relleu crstic s propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on l'acci erosiva de l'aigua s'exerceix fonamentalment mitjanant fenmens de dissoluci superficial i subterrnia de les calcries.

Vegeu tamb carst;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72056" title="Paul Sbillot" nonfiltered="3336" processed="3317" dbindex="28534">

Paul Sbillot (Matignon, Costes del Nord, 1843- Pars, 1918) fou un etnleg i investigador bret. Estudi dret a Roazhon, on es va fer  amic de Franois-Marie Luzel i un dels pocs estudiosos de la parla gallo, va compondre el recull Contes populaires de la Haute Bretagne (1880) i el sainet en gallo Les deux patours(1912). Tamb fou fundador de la Revue des Traditions Populaires, va establir els lmits lingstics entre el gallo i el bret a la lnia de Plouc'ha, Courlay i Begnen, encara que la topografia establia que en el segle IX els lmits lingstics arribaven a Dol, Plechatel i Donges, a l estuari del Ligel. Tamb va estudiar pintura a Pars el 1863 i expos alguns quadres a Viena.

Publicacions.
 1875 : La Rpublique, c est la tranquillit;
 1876 : Essai sur le patois gallot;
 1880 : Les Traditions, superstitions et lgendes de la Haute-Bretagne;
 1880 : Essai de questionnaire pour servir  recueillir les traditions, les superstitions et les lgendes ;
 1880 : Contes populaires de la Haute-Bretagne;
 1880 : Contes des paysans et des pcheurs;
 1880 : Les Pendus;
 1881 : La Littrature orale de la Haute-Bretagne;
 1882 : Les Traditions et superstitions de la Haute-Bretagne;
 1883 : Contes de terre et de mer;
 1883 : Gargantua dans les traditions populaires;
 1885 : Les Coutumes populaires de la Haute-Bretagne;
 1885 : Questionnaire des croyances, lgendes et superstitions de la mer;
 1886 : La Bibliographie des traditions populaires des Frances d Outremer;
 1886 : La langue bretonne, limites et statistique;
 1886 : Lgendes chrtiennes de la Haute-Bretagne;
 1886 : Devinettes de la Haute-Bretagne;
 1887 : Les Instructions et questionnaires de la socit;
 1887 : Les Coquilles de mer;
 1887 : Lgendes locales de la Haute-Bretagne : les Margot la fe;
 1887 : Notes sur la mer et la mtorologie maritime;
 1888 : Notes sur les traditions et superstitions de la Haute-Bretagne;
 1888 : Blason populaire de la Haute-Bretagne;
 1888 : L Imagerie populaire en Bretagne;
 1889 : Les Hros populaire en Haute-Bretagne;
 1890 : Molire et les traditions populaires;
 1891 : Les Traditions et superstitions de la Boulangerie;
 1891 : Contes de marins : le diable et les animaux  bord;
 1891 : Contes de marins;
 1892 : Les Femmes et les traditions populaires;
 1892 : Additions aux coutumes, traditions et superstitions de la Haute-Bretagne;
 1892 : Les Incidents des contes populaires de la Haute-Bretagne;
 1892 : Contes de la Haute-Bretagne : Les chercheurs d aventures, le diable et ses htes;
 1893 : Ustensiles et bibelots populaires;
 1893 : Le Tabac dans les superstitions et les coutumes;
 1894 : Les Travaux publics et les mines dans les traditions et superstitions de tous les pays;
 1894 : Contributions  l tude des contes populaires;
 1894 : Livres et images populaires;
 1894 : Lgendes du pays de Paimpol;
 1894 : Dix contes de la Haute-Bretagne;
 1894 : Bibliographie des traditions de la Bretagne;
 1895 : Contes de prtres et de moines;
 1895 : Erc prs Liffr et le chteau du Bordage;
 1895 : Lgendes et curiosits des mtiers;
 1896 : Contes espagnols;
 1897 : Annuaire de Bretagne;
 1897 : Petite lgende dor de la Haute-Bretagne;
 1898 : Littrature orale de l Auvergne;
 1899 : Lgendes locales de la Haute-Bretagne;
 1899 : La Bretagne enchante;
 1900 : La Veille de Nol;
 1900 : Contes des landes et des grves;
 1900 : Les Coquillages de mer;
 1900 : Lgendes locales de la Haute-Bretagne;
 1901 : Le Folklore des pcheurs;
 1902 : La Mer fleurie;
 1903 : Les Traditions populaires en Anjou;
 1904 : Les Paganismes;
 1904-1906 : Le Folklore de France;

 Enllaos externs.
 Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72057" title="Llista d'especialitats 21 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3337" processed="3318" dbindex="28535">
Llista d'especialitats del camp 21 (Astronomia i Astrofsica) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72058" title="Adrastea" nonfiltered="3338" processed="3319" dbindex="28536">

Astronomia:
Adrastea (satllit) s un dels satllits de Jpiter.
(239) Adrastea s un asteroide.
Mitologia grega:
Adrastea (nimfa), fou una nimfa que va criar a Zeus.
Adrastea (deessa), sobrenom de la deessa Nmesi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72060" title="Teb" nonfiltered="3339" processed="3320" dbindex="28537">

Astronomia: Teb (satllit) s un dels satllits de Jpiter.
Mitologia grega: Teb (mitologia) era una nimfa, filla del du-riu Asop.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72061" title="Guillem I de Prssia" nonfiltered="3340" processed="3321" dbindex="28538">


Guillem I de Prssia (Berln 1797 - 1888). Rei de Prssia i primer kiser d'Alemanya d'en de la Unificaci de 1871. Pertanyia a la histrica Dinastia dels Hohenzollern.

 Naixement i Formaci .

Nascut el 22 de mar de 1797 al Castell reial de Berln, era fill del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Entre els seus ancestres hom hi pot trobar el primer rei de Prssia, el rei Frederic I de Prssia, entre molts d'altres membres de famlies reials principalment germniques.

Com a segon fill bar de la parella reial reb una educaci secundria allunyada de la que reb el seu germ, el rei Frederic Guillem IV de Prssia. A ms a ms, durant la seva infncia es vei obligat a seguir la seva famlia a l'exili propiciat per l'ocupaci napolenica de Prssia i de tota Alemanya. 

 Casament i descendncia.
 
L'any 1829 es cas amb la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Augusta era nta del tsar Pau I de Rssia. El casament es produ desprs de qu Guillem hagus hagut de renunciar a casar-se amb l'amor de la seva vida, una aristcrata polonesa anomenada Elisa Radziwill.

La parella s'establ a Berln i posteriorment a Colnia. Tingueren dos fills:

SM el kiser Frederic III de Prssia, nascut el 1831 a Potsdam i mort el 1888 a Potsdam. Es cas amb la princesa reial Victria del Regne Unit.

SAR la princesa Llusa de Prssia, nascuda el 1838 a Berln i morta el 1923 a Baden-Baden. Es cas amb el gran duc Frederic I de Baden.

 Prncep de Prssia .

L'any 1814, a les darreries de les guerres napoleniques i quatre anys desprs de la mort de la seva mare, ingress a l'exrcit prussi. Lluit en les darreres batalles contra els exrcits napolenics demostrant sser un soldat valent i capa. Entre el 1815 i el 1848 realitz diferents serveis diplomtics que el consagraren com un coneixedor de les relacions diplomtiques de l'anomenada era Metternich.

L'any 1848 ajud al seu germ a represalliar els revolucionaris prussians primer i desprs els alemanys en general que havien convocat el Parlament de Frankfurt. 

L'any 1858, davant la incapacitat del seu germ el rei Frederic Guillem IV de Prssia, fou nomenat prncep regent de Prssia, i l'any 1861, quan aquest mor, esdevingu rei de Prssia.

 Rei de Prssia i Kiser d'Alemanya .

El 2 de gener de 1861, el rei Frederic Guillem IV de Prssia moria i ascendia al tron el rei Guillem I. Guillem heret un seguit de conflictes entre la Corona i el Parlament que es remuntaven a la revoluci de 1848. Fou considerat un rei polticament neutral i menys intervencionista que el seu germ. Guillem trob una soluci conservadora al conflicte: el nomenament del canceller Otto von Bismarck, ja que segons la Constituci prussiana el nomenament del canceller era nicament competncia del rei. El comte von Bismark, que procedia d'una famlia de junkers prussians de Brandenburg, tenia una visi poltica conservadora, monrquica i aristocrtica. A partir del nomenament, Guillem confi plenament en la gesti poltica de Bismarck.

La poltica exterior del regnat de Guillem I an encarada a la consecuci de la unitat germnica que el seu germ gran havia aplaat i relegat a un segon pla. La poltica bismarckiana pretenia la uni a travs de deixar fora de combat els principals enemics d'aquesta. 

En primer lloc es desenvolup la guerra contra Dinamarca. El rei de Dinamarca, Cristi IX de Dinamarca, exig la sobirania histrica dels ducats de Holstein i de Schleswig que eren possessi de Dinamarca per dins de la Confederaci Germnica. El fet fou considerat una ofensa pels molts alemanys que vivien als ducats i fou utilitzat per declarar la guerra a Dinamarca. Una aliana austroprussiana derrot els danesos i aquests foren expulsats dels ducats, que foren repartits entre ustria i Prssia.

En segon lloc, Prssia aprofit un seguit de conflictes entre ustria i Prssia arran de la gesti dels ducats per declarar la guerra als austracs. La guerra es desenvolup en dos blocs: mentre ustria era recolzada pels seus aliats tradicionals del sud i de l'oest d'Alemanya, Prssia era recolzada pels estats del nord. La guerra acab amb la derrota austraca a la batalla de Sadowa (1866) i com a conseqncia ustria fou expulsada de la Confederaci Germnica. Prssia s'annexion el regne de Hannover, el landgravinat de Hessen-Kassel i la ciutat de Frankfurt, aliats d'ustria. Alhora cre per ella i els seus aliats la Confederaci Germnica del Nord.

Malgrat tot, les reticncies franceses a una Alemanya unificada feren que es declars la guerra francoprussiana. La derrota de les tropes de l'emperador Napole III de Frana en tan sols un any provoc que la monarquia francesa caigus i es funds l'Imperi Alemany (II Reich)) governat per Prssia. La unificaci alemanya a l'estil prussi crea un estat que alhora n'engloba d'altres, ja que prop de trenta entitats sobiranes formaven el II Reich. La pau de Frankfurt imposada a Frana fou extremadament dura en tant que se'ls hi imposava l'amputaci dels territoris d'Alscia i Lorena, que passarien a ser controlats per una administraci imperial prussiana. 

L'acceptaci per part de Prssia es fu desprs que el rei Llus II de Baviera sollicts al rei prussi que accepts el ttol d'emperador. Una altra condici era que no s'escolls el ttol "emperador dels alemanys" per les reminiscncies liberals que aquest tenia.

En les seves memries, von Bismarck calific el sobir com "una persona feta a l'antiga, cortesana i com un educat gentleman, alhora d'un genu oficial prussi que tenia un excepcional sentit de l'humor".

De cara a la poltica interna, tant el kiser com el canceller von Bismarck estaven d'acord en la repressi dels partits d'esquerres i liberals. Aix, l'any 1871 l'anarquista Max Hdel ide un frustrat atemptat a Berln contra el kiser, que acabava de promulgar una llei antisocialista que pretenia lluitar contra les classes obreres i els moviments socialistes. Malgrat tot, el govern del rei Guillem inici un seguit de reformes socials que sn considerades la creaci d'un dels primers estats del benestar d'Europa. Es realitzaren les primeres assegurances per la vellesa, la malaltia o la incapacitat. Per molts autors, aquestes reformes sn explicables per intentar evitar a Alemanya uns fets com els de la Comuna de Pars de 1873.

Guillem I de Prssia mor a Potsdam el dia 9 de mar de 1888 essent substitut pel seu fill el kiser Frederic III de Prssia, que noms regn durant escassos cent dies i que per aix es conegut com el "kiser dels cent dies".








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72068" title="Franois-Marie Luzel" nonfiltered="3341" processed="3322" dbindex="28539">

Franois-Marie Luzel, en bret Fach an Uhel (Keramborgne, Costes del Nord 1821-1895) fou un erudit i etngraf bret d origen camperol. Va estudiar celtisme a Roazhon, on conegu Paul Sbillot, i el 1844 i el 1863 es va encarregar de recollir canons populars bretones.  El 1872 particip en el Congrs de l'Association Bretonne a Sant Brieg, i hi certific l'autenticitat del Barzaz Breiz de Thodore Hersart de la Villemarqu, contra l'opini d'altres experts com Francis Gourvil.

 Obres .

 Sainte-Tryphine et le roi Arthur, Quimperl, Clairet (1863);
 Bepred Breizad. Toujours Breton, Posies bretonnes, Morlaix, Hasl (1865).
 Chants et chansons populaires de la Basse-Bretagne, Soniou (2 volumes) et Gwerziou (2 volumes)  (1868-1890). ;
 Contes et Rcits populaires des Bretons armoricains (1869), nouvelle dition : PUR, Terre de Brume (1996), ;
 De l'authenticit des chants du Barzaz-Breiz de M. de La Villemarqu Saint-Brieuc, Guyon (1872);
 Chants et chansons populaires de la Basse-Bretagne, Gwerziou II (1874);
 Veilles bretonnes (1979) (nouvelle dition : PUR et Terre de Brume, 2002, texte prsent et tabli par Franoise Morvan).
 Lgendes chrtiennes de Basse-Bretagne Paris, Maisonneuve (1881) ;
 La Vie de Saint Gwennol, Quimper, Cotonnec (1889);
 Chants et chansons populaires de la Basse-Bretagne, Soniou (1890);
 Kontadennou ar Bobl e Breiz-Izel Quimper, Le Goaziou (1939);
 Ma C'horn-Bro. Soniou ha gwerziou Quimper, Le Goaziou (1943). La lecture de certaines pices du recueil laissent rveur quand certains critiques prtendent voir dans l'auteur le symbole de l'antinationalisme virulent. Quant au pome Breizad ez oun il fait immanquablement penser  une personne qui ne semble pas reprsenter l'idal de l'auteur.
Gwerzio kozh Breizh, col.  Studi ha dudi , Al Liamm, 1970.
Kontadennou ar Bobl (5 volumes), Al Liamm, (1984 - 1994);
Contes traditionnels de Bretagne, 6 volumes (1994-1995), An Here-Hor Yezh-Mouladurio Hor Yezh;
 Journal de route et lettres de mission, Presses universitaires de Rennes et Terre de Brume, Rennes (1994);
 Contes bretons, PUR et Terre de Brume, Rennes (1994), ;
 Contes indits Tome I, PUR et Terre de Brume, Rennes (1994);
 Contes du boulanger, PUR et Terre de Brume, Rennes (1995),  ;
 Contes indits Tome II, PUR et Terre de Brume, Rennes (1995)  ;
 Contes retrouvs Tome I, PUR et Terre de Brume, Rennes (1995) ;
 Correspondance Luzel-Renan, PUR et Terre de Brume, Rennes (1995);
 Nouvelles Veilles bretonnes, PUR et Terre de Brume, Rennes (1995) (dition Franoise Morvan).
 Contes indits Tome III, Carnets de collectage, PUR et Terre de Brume, Rennes (1996), ;
 En Basse-Bretagne (impressions et notes de voyage), Hor Yezh, 1996, ISBN 2-910699-17-X;
 "Notes de voyage en Basse-Bretagne", PUR et Terre de Brume, Rennes (1997)  ;
 Contes retrouvs Tome II, PUR et Terre de Brume, Rennes (1999);
 Sainte Tryphine et le roi Arthur , PUR et Terre de Brume (2002);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72069" title="Maria de Frana i d'Aquitnia" nonfiltered="3342" processed="3323" dbindex="28540">
Maria de Frana i d'Aquitnia ( 1145 - 1198), princesa de Frana i regent del comtat de Xampanya (1181-1187 i 1190-1197).

Orgens familiars.
Filla primera del rei Llus VII de Frana i la seva primera muller, Elionor d'Aquitnia. Era nta per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia, i per lnia materna de Guillem X d'Aquitnia i Elionor de Chatellerault. Fou germana gran, per part de mare, dels futurs reis d'Anglaterra Ricard Cor de Lle i Joan sense Terra.

Npcies i descendents. 
Es cas el 1164 amb Enric I de Blois, comte de Xampanya i Brie. D'aquesta uni nasqueren cinc fills: 
 l'infant Enric II de Xampanya (1166-1197), comte de Xampanya i rei de Jerusalem ;
 la infanta Maria de Xampanya (1174-1204), casada el 1186 amb Baldu IX de Flandes, emperador llat de Constantinoble;
 l'infant Teobald III de Xampanya (1179-1201), comte de Xampanya i pare de Teobald I de Navarra;
 la infanta Escolstica de Xampanya (?-1219), casada amb Guillem IV de Macon;

Desprs de la mort del seu esps assumeix la regncia del comtat de Xampanya en nom del seu fill fins l'any 1187. El 1190, el seu fill marxa a combatre a Terra Santa i ella torna a esdevenir regent del regne, fins que Enric II es casa amb la reina de Jerusalen i s nomenat rei. Quan el seu fill Enric II mor, l'any 1197, Maria de Frana cedeix el poder al seu segon fill Teobald II i es retira a un convent. Va morir l'11 de mar de 1198. 

Va mantenir una cort molt conreada i va protegir a molts escriptors, entre ells a Chrtien de Troyes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72071" title="Alix de Frana" nonfiltered="3343" processed="3324" dbindex="28541">
Alix de Frana ( 1150 - 1195 ), princesa de Frana i comtessa consort de Blois (1164-1191).

Orgens familiars.
Va nixer a Frana el 1151 sent la segona filla del rei Llus VII de Frana i la seva primera esposa Elionor d'Aquitnia. Era nta per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia, i per lnia materna de Guillem X d'Aquitnia i Elionor de Chatellerault. Fou germana gran, per part de pare, dels futurs reis d'Anglaterra Ricard Cor de Lle i Joan sense Terra.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1164 amb el comte Teobald V de Blois, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquest matrimoni tingueren: 
 l'infant Teobald de Blois, mort jove ;
 l'infant Llus I de Blois (?-1205), comte de Blois, Chartres i Clermont ;
 la infanta Margarida de Blois (1170-1230), comtessa de Blois;
 la infanta Adelaida de Blois, abadessa de Fontevrault;
 la infanta Isabel de Blois (?-1248), comtessa de Chartres;
 l'infant Enric de Blois, mort jove ;
 l'infant Felip de Blois, mort jove;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72072" title="Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3344" processed="3325" dbindex="28542">
Llista d'especialitats del camp 22 (Fsica) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72074" title="Bretanya en el segle XIX" nonfiltered="3345" processed="3326" dbindex="28543">
Durant el segle XIX, a Bretanya s'anir formant una conscincia diferenciada, per que no aconseguir plasmar en un moviment de masses.

L any segent de l execuci de Jorg Cadoudal, el 1805, es fundaria l Acadmie Celtique, dirigida per Jean-Franois-Marie Le Gonidec (1775-1838), autor el 1824 del Dictionnaire celto-bretonne, el primer amb criteris cientfics i amb 10.000 mots, on intenta unificar el bret basat en el dialecte de Leon; Jacques Cambry (1749-1809), antiquari i autor d unes Monumentes celtiques (1805), i Jacques Le Brigant (1720-1804), erudit celtista i autor d uns lements de la langue des deltes gamerites ou bretons (1779) i Disertation sur le peuple celte nomen Brigantes (1762). I vers el 1830, la violaci de la Carta per Carles X provocar la creaci d una Ligue du Refus de l'impt que invocava les llibertats bretones del Tractat de la Uni. El mateix Llus Felip I de Frana far publicar la Carta Constitucional del 1830 en bret i en distribuir 3.000 exemplars als municipis de la Baixa Bretanya.  El 1829 s obriria a Konk-Leon (Finisterre), una fbrica per tal d extraure l iode de les algues marines.

Alguns escriptors francesos, endems, transmetien estereotips gens favorables als bretons. En la seva obra Quatre-vingt-treize (1874) Victor Hugo afirma que la Bretagne est una vieille rebelle i critica l actitud bretona de suport a la revolta dels xuans. Prospe Merime visit el pas el 1835, i el defin en termes fora pejoratius en una carta enviada als seus amics provenals, qualificant el bret de langue que le diable l invente  i als pagesos bretons de sauvages.

 La persecuci al bret .
El 1831 els prefectes de Bretanya fan saber que cal destruir absolutament la parla bretona; el 15 d octubre del mateix any M. de Montalivet, prefecte d Aodo an Hanternoz, va escriure una carta al ministre d Instrucci Pblica on proposava : 

 No hauriem d afavorir per tots els mitjans possibles l empobriment i la corrupci del bret, de tal manera que, d un poble a un altre no es puguin entendre ? Perqu aleshores les necessitats de comunicaci obligaria al pags bret a aprendre francs. Aix destruiria totalment el bret;  ;

 El sotsprefecte de Kemperl (Baixa Bretanya), Auguste Romieu, tot i que declarava que on dit les sept merveilles du monde ; M. Le Gonidec a voulu en ajouter une huitime, qui est de ressusciter une langue morte afirmaria que llevat les viles, la resta de la campinya bretona hauria d estar sotmesa a una mena de rgim colonial no dic res exagerat.;

El 1845, un altre prefecte, en un discurs, recordaria: Cavallers, tingueu en compte que sobretot haveu estat nomenats per matar la llengua bretona. I el 1846 el prefecte de Costes del Nord li contest al bisbe de Sant Brieg que l objectiu especial de les nostres escoles a la Baixa Bretanya s substituir el bret per la llengua francesa. Tot i aix, els antics xuans bretons encara mantingueren fora influncia en la poltica del pas, com ho demostra el fet que el 1832 recolzaren la candidatura de la comtessa de Berry contra Llus Felip d'Orlans, a qui li costaria fora fer-se popular entre els bretons.

El 1865 fou inaugurat el ferrocarril Pars-Brest, amb la qual cosa es trenca l allament tradicional del pas vers la resta de Frana, per tamb comena la despersonalitzaci i aculturaci,  agreujada amb l arribada de turistes i l emigraci de pagesos i pescadors bretons cap a Pars, i continuada amb l establiment del servei militar obligatori.  Per altra banda, el 1859 Roazhon esdev seu arquebisbal, per se li separa la seu de Naoned, que ser unida a la de Tours, i d aquesta manera, encara que de moment noms eclesisticament, es trenca la unitat territorial bretona.

 Naixement del moviment bretonista .
El moviment bretonista encara era en estat embrionari. Fins el 1843 no es fundaria una nova Association Bretonne (intent de ressucitar la fundada per La Rourie), de caire histric, arqueolgic i agrari, que fou suspesa per les autoritats napoleniques el 1854, i reactivada des del 1872, dedicada a la historiografia vindicativa del  passat gloris  anterior al 1532 i on hi destacarien les personalitats d Aorelien Courson (1811-1889), Pierre Michel Pitre-Chevalier (1812-1863) i sobretot l historiador Artur Lemoyne de La Borderie (1827-1901). D'altres erudits destacats foren Jozeb Loth (1847-1934), catedrtic de llenges cltiques a Roazhon, fundador de la revista Annales de Bretagne el 1886 i traductor del Mabinogi al francs; Prosper Levot (1801-1878), conservador de la biblioteca del port de Brest, el p. Fransez Duine (1870-1925) i Antoine Dupuy (1835-?), professor d histria del liceu de Brest.  Per la seva banda, la Thodore Hersart de la Villemarqu aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d utilitzar el leons de Le Gonideg com a koin bretona en la catequesi de les parrquies.

Alhora, el 1848 tamb fou fundada la Revue Provintiale de Kergolay i Joseph-Arthur Gobineau, que demanaven la divisi de Frana en autonomies i que propiciaren la publicaci de l obra d Ernest Renan (1823-1892) Essai sur la posie des races celtiques (1854), aix com de la Nouvelle grammaire bretonne (1849) de La Villemarqu. 

Una altra fita que tingu un cert ress al pas fou el celtisme i el panceltisme.  Comenaria el 1837, quan  una delegaci bretona fou convidada a l Eisteddfodd d Abergavenny, on La Villemarqu hi compos alguns poemes i fou investit bard pel Gorsdedd de Galles, i continuada el 1838, quan Le Gonidec, Price i Alphonse de Lamartine encapalaren una delegaci bretona per tal de participar en el Gorsedd de Galles i al primer Congrs Intercltic de Caerdydd.  Fins i tot, La Villemarqu intent ser diputat pels republicans moderats.  L exit va moure a les diferents organitzacions bretones a la creaci per la Villemarqu el 1855 de l Acadmie Bardique, tamb coneguda com a Breuriez Barzed Breizh (Cofraria de Bards Bretons), molt influda pels Gorsedd irlandesos i gallesos, que s encarregaria el 1867 d organitar el Segon Congrs Intercltic a Sant Brieg, amb delegats escocesos, irlandesos i gallesos, i que propiciaria l aparici el 1878 de l Association Celto-Bretonne.

El 1870 apareix tamb la Revue Celtique, de caire literari i folklric, dirigida per Henri Gaidoz (1842-1932), qui juntament amb els francesos admiradors de la cultura bretona, Charles de Gaulle (poeta) Barz Bro C hall (1837-1880) i el comte de Charency (1832-1916) enviaren una petici a l Assemblea Nacional francesa a favor de l ensenyament de les llenges regionals. El 1886, els Consells Generals dels Departaments bretons atorgaren una subvenci per tal de crear una ctedra de llengua cltica a la Universitat de Roazhon.  

 Els bretons i la Commune del 1870 .
Alhora, en proclamar-se la Comuna de Pars el 4 de setembre del 1870, els esquerrans bretons mile Keratry  (1832-1904), diputat per Brest, i el poeta Olivier Soutre de Morlaix, ocuparen la prefectura de policia i formaren un govern format per general Trochu (de Gerveur) com a cap, el general Le Fl (de Lesneven),  ministre de guerra, i dos ministres d'estat, Jules Simon (de Lorient), filsof republic i patriota bret (deia del francs Cette langue trangre), i Glais-Bizoin (de Kintin), qui particip en la redacci del Corps lgislatif.  Malauradament, la delegaci enviada a Tours per a representar el govern defora de la capital setjada per l enemic,  a partir del 3 d'octubre, fou presidit pel jove arribista, brillant orador per polticament mediocre, Lon Gambetta.  Keratry, qui havia dimitit de les seves funcions de prefet de police, s'inquiet de l'avan dels alemanys vers l'oest. Reun 80.000 voluntaris que formaren un exrcit autnom bret i demanaren armes a Gambetta per tal de mantenir posicions vora Mans i defensar Pars dels alemanys; per el govern francs no se n fiava d ells, i el mateix Gambetta , malgrat que nomen Keratry  general de divisi de les Forces de Bretagne i els les promet, far el possible perqu no els hi arribin.  Noms rebran escopetes velles, que produien en ser disparades ms baixes entre els disparadors que entre l enemic (uns 12.000 foren massacrats a Saint Calais) i no els permetran moure s de Conlie, on molts hi moriran de verola i dissenteria, i molts es desencoratjaren per la manca de mitjans i entrenament. Finalment, el 22 d'octubre Gambetta posar fi a la independncia de comandament i els posar sota l ordre del general Jaurs. Keratry dimitir i ser substitut per Marivault.

Aquest sacrifici criminal del jovent bret provoc la indignaci d alguns intellectuals. El diputat i historiador Artur Lemoyne de La Borderie envi el 1874 un informe a Gambetta, Le Camp de Conlie et l'Arme de Bretagne, que fou publicat al Paris Journal, per tot fou oblidat. Per a Conlie s hi pos una placa de record: D'ar Vretoned trubardet en ifern Kerfank-Conlie! Dalc'homp sonj! (Aux Bretons trahis dans l'enfer du Camp de la Boue  Conlie! Souvenons-nous!).

Imposici del francs a l'escola .
Com a resposta a les reivindicacions de l ensenyament en bret (i en altres llenges), entre el 1875 i el 1880 es promulgaren les les lleis Ferry d educaci, merc les quals s extenia a tot frana l escolaritzaci obligatria, gratuta, laica   i en francs. En ella no sols no hi ha cap espai reservat per a les parles regionals, que rebran el nom despectiu de patois, sin que se seguir el lema Soyez prope parler franais i s emprar el senhal contra els que es resisteixen. Cap el 1887 les lois Ferry s extendrien tamb a les escoles privades i religioses, de manera que tota l escola es va fer en francs.  Aquest fet provocar des del 1870-1880 el trencament de la societat tradicional bretona, aix com un fort augment de l alcoholisme entre la poblaci local.  

El 1895 es public el Manifest de les Escoles Cristianes, des d on es protestava pel bandejament del bret a les escoles religioses.  Per aquest fet, aix com l xit editorial de la revista Feiz ha Breiz van fer que s associs la defensa de la religi catlica a la defensa de la llengua bretona, la qual cosa suposar una barrera infranquejable per al lacisme republic francfon, alhora que donar al moviment bretonista una flaire ultraconservadora de la que amb prou feines se n podr desempallegar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72076" title="Margarida de Frana i de Castella" nonfiltered="3346" processed="3327" dbindex="28544">
Margarida de Frana i de Castella ( 1158 - Acre 1197 ), princesa de Frana, comtessa de Vexin i reina consort d'Hongria (1183-1196).

Orgens familiars.
Filla primera del matrimoni entre el rei Llus VII de Frana i la seva segona esposa Constana de Castella. Era nta per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia, i per lnia materna d'Alfons VII de Castella i Berenguera de Barcelona. Fou germana gran, per part de pare, dels futurs reis d'Anglaterra Ricard Cor de Lle i Joan sense Terra.

Npcies i descendents.
Es cas el 27 d'agost de 1172 a la catedral de Winchester amb Enric II el Jove, duc de Normandia i comte d'Anjou, fill d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia. D'aquest matrimoni nasqu un fill:
 Guillem d'Anglaterra (1177);

Es cas, en segones npcies, el 1186 amb el rei Bela III d'Hongria. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.

Enric II el Jove.
Margarida fou promesa el 2 de novembre de 1160 amb Enric II el Jove, fill i hereu d'Enric II d'Anglaterra i la seva esposa Elionor d'Aquitnia. Aquesta havia estat la primera esposa del seu pare i en aquells moments Margarida tenia dos anys mentre Enric el Jove en tenia cinc.

El 1182 fou acusada de tenir una relaci amb William Marshal. Acte seguit Enric el Jove inici els trmits per l'anullaci del matrimoni adduint aquesta suposada infidelitat, si be tot sembla indicar que ho feu per la impossibilitat de Margarida de concebre un hereu. Enric el Jove per mor sobtadament el 1183.

Bela III d'Hongria.
Amb el seu segon marit viatj fins a Palestina per participar en les Croades i on ambds van trobar la mort. Margarida mor el 1197 a Acre i fou sepultada a la catedral de Tir.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72077" title="Acadmie Celtique" nonfiltered="3347" processed="3328" dbindex="28545">
Acadmie celtique fou una societat histrica i arqueolgica fundada a Pars el 1804, i que funcion fins el 1813. Fou fundada per Jacques Cambry i Jacques Le Brigant el 9 germinal de l'any XII (30 de mar 1804). El primer prsident fou Cambry fins a la seva  mort el 1807. Una de les seves finalitats era estudiar la civilitzaci dels gals, de la histria i de l'arqueologia francesa. Tamb en fou membre Jean-Franois-Marie Le Gonidec.

El 1813, va prendre el nom de Socit des Antiquaires de France, i va prendre fora notorietat a nivell internacional, a exemple de la Socit des antiquaires de Londres.

 Articles relacionats .
 Bretanya en el segle XIX;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72078" title="Alix de Frana i de Xampanya" nonfiltered="3348" processed="3329" dbindex="28546">
Alix de Frana i de Xampanya ( 1160 - 1221 ), princesa de Frana

Orgens familiars.
Filla segona del matrimoni entre el rei Llus VII de Frana i la seva segona esposa Constana de Castella, filla del rei Alfons VII de Castella i Berenguera de Barcelona. Era nta per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia. Fou germana per part de pare del futur rei Felip II de Frana.

Prometatge amb Ricard Cor de Lle.
El 1169 la prometeren a Ricard Cor de Lle, fill d'Enric II d'Anglaterra. Aquest la va fer anar fins Anglaterra. 

El 1174 el rei Enric II renov a Llus VII de Frana la promesa de matrimoni entre els dos prnceps; per mentrestant Enric la hagu convertit en la seva amant, retardant aix el seu matrimoni. El 1177, el Papa Alexandre III va intervenir per ordenar-li, sota pena d'excomuni, a contreure el matrimoni convingut. Renov la seva promesa el desembre de 1183 per durant la Quaresma de 1186 Ricard es neg a complir les seves promeses.

Desprs de la mort del rei Enric II, l'any 1189, el seu fill i successor Ricard, duu Alix fins a Rouen el febrer de 1190, per el 1191, va advertir al rei de Frana Felip II August que no es casaria amb la seva germana a causa d'un deshonor.

Npcies i descendents.
Desprs d'haver intentat casar-la amb Joan sense Terra, germ de Ricard, el rei Felip August, la casa el 20 d'agost de 1195 amb Guillem II de Talvas, comte de Ponthieu. D'aquest matrimoni van nixer tres fills: 
 l'infant Joan II de Ponthieu, mort jove ;
 la infanta Maria de Ponthieu (?-v 1250);
 la infanta Isabel de Ponthieu, abadessa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72080" title="Jean-Franois-Marie Le Gonidec" nonfiltered="3349" processed="3330" dbindex="28547">
Jean-Franois-Marie Le Gonidec (Konk-Leon, 1775 - Pars, 1838) fou un filleg bret. Era funcionari del ministeri d aiges i esdev gramtic en hores de lleure. Fou membre de l'Acadmie Celtique amb Jacques Cambry i Jacques Le Brigant. A ms de traduir al bret una srie d'escrits religiosos i la Bblia, public la primera gramtica bretona amb criteris cientfics, tot seguint els treballs anteriors de Julien Maunoir. Va proposar la substituci de K i S pels dgrafs QU, C i ; emprar G i GW en comptes de GU, i introdueix C H per J, de manera que la grafia l assemblar ms a les altres parles cltiques com el galls que no pas al francs. Aquestes reformes s'imposaren merc l'acceptaci d'escriptors bretons com Thodore Hersart de la Villemarqu i del seu mentor, el bisbe de Kemper, Joseph-Marie Graveran.
Va mantenir correspondncia amb el galls Thomas Price i organitz el Congrs Intercltic.

 Obres .
 Grammaire celto-bretonne (1807) ;
  Katekiz historik (Catecisme histric, 1821);
 Testament nevez (Nou Testament, 1827);
 Dictionnaire franais-breton (1847);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72081" title="Strollad ar Vro" nonfiltered="3350" processed="3331" dbindex="28548">

Strollad ar Vro (Partit del Pas, SaV) fou un partit poltic bret fundat el 1972 amb les restes de l'ala conservadora del Moviment d'Organitzaci de Bretanya (MOB), dirigida per Jean Le Calvez, oposat al gir esquerr que va donar la Uni Democrtica de Bretanya (UDB), Yann Penn i Christian Le Bihan. El seu ideari era de caire federalista europeu i nacionalista sense definici ideolgica, i reclamava la formaci d'una Assemblea Bretona. Aquest grup signaria el 1972 l'anomenada Carta de Brest sobre minories nacionals d'Europa, amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional i l'Esquerra Catalana dels Treballadors, ETA poltico-militar, Volksunie flamenc, Cymru Goch i altres. 

Entre els membres ms destacats del partit hi ha hagut Yann Four i Lucien Raoul. El grup fou acusat d'estar dirigit per un amic personal de Valry Giscard d'Estaing, d'estar infiltrat per gaullistes que volien desmantellar la xarxa del Front d'Alliberament de Bretanya (FLB), i d'estar format per antics militants del partit d'extrema dreta Bretagne Action i Jeune Bretagne. Desacreditats per rebre diners de l'empresa Francexpa i per demanar el vot a Franois Mitterrand a les presidencials del 1974, el 1977 es va dissoldre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72086" title="Peng?" nonfiltered="3351" processed="3332" dbindex="28549">

El peng  va ser una antiga moneda d'Hongria, que va estar vigent entre el 21 de gener de 1927 i el 31 de juliol de 1946, quan va ser canviada pel flor hongars o frint desprs d'un perode d'intensa inflaci. El peng  estava dividit en 100 fillr, subdivisi que es va conservar per al recentment creat frint.

Introducci.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, la corona austrohongaresa (krone) va sofrir una alta taxa d'inflaci. A Hongria es va introduir una nova moneda, el peng , valorada en 12.500 corones; un quilogram d'or equivalia a 3.800 peng . Tot i aix, a diferncia del cas de la corona austrohongaresa, mai es va encunyar cap peng  d'or.

Fi del peng .

El peng  va perdre el seu valor desprs de la Segona Guerra Mundial, en qu va sofrir la taxa ms alta d'inflaci de tots els temps. El peng  va ser revaluat, pero aix no va aturar l'espiral d'inflaci i els preus continuaven fora de control. Cada vegada s'introduen denominacions ms altes en els bitllets emesos, fins que es va arribar a un mxim de mil trilions (1021) de peng  (vegeu imatge), que va ser impresa per mai emesa. La denominaci ms alta en s va ser de cent trilions (1020) de peng  (vegeu imatge).

L'economia hongaresa solament va poder estabilitzar-se amb la introducci d'una nova moneda, i aix l'1 d'agost del 1946 es va introduir el flor o frint, a ra de 400.000 quatrilions (41029) de peng  per frint.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72087" title="Jacques Cambry" nonfiltered="3352" processed="3333" dbindex="28550">

Jacques Cambry (1749, Lorient - 1807), fou un escriptor i erudit bret, fill d'un enginyer naval. Va ingressar un temps en una ordre religiosa, per ho abandon i fou mariner en la Companyia d'ndies. Membre dels Estats de Bretanya, el 1794 fou nomenat Comissari de Cincies i Arts, cosa que aprofitar el 1794-1795 per a fer un viatge pel departament de Finisterre amb l'excusa de visitar les propietats confiscades a la noblesa i als convents. L'informe es public el 1799, i hi havia informacions culturals, musicals i folklriques bretones, considerades prescursores de les que van fer Thodore Hersart de la Villemarqu i Franois-Marie Luzel. El mateix 1799 fou nomenat administrador del departament del Sena, i Napole I el nomen prefecte del departament d'Oise.

El 1804 fund amb Jacques Le Brigant l'Acadmie Celtique, que presidir fins a la seva mort el 1807.

 Obres .
 Traces du Magntisme. A La Haye, 1784.
 Contes et proverbes, suivis d'une notice sur les troubadours. 1784, Amsterdam, 1787.  ;
 Promenades d'Automne en Angleterre. 1787.
 Rapport sur les spultures, prsent  l'administration centrale du dpartement de la Seine. A Pars, de l'Imprimerie de Pierre Didot l'An, an VII. 1799.  ;
 Essai sur la vie et sur les tableaux du Poussin. Pierre Didot l'An, an VII. 1799. ;
 Voyage dans le Finistre ou tat de ce dpartement en 1794 et 1795. Imprimerie-Librairie du Cercle Social An VII - 1799.  ;
 Voyage Pittoresque en Suisse et en Italie, Pars, Jansen, an IX ( C 1801).
 Monumens celtiques, ou recherches sur le culte des pierres, Prcdes d'une Notice sur les Celtes et sur les Druites, et suivies d'Etymologies celtiques. Pars, chez mad. Johanneau, Libraire, Palais du Tribunat, An XIII- 1805 ;
 Voyage dans le Finistre.  Brest 1836.
 Description du dpartement de l'Oise en 2 volumes. Imprimerie de P. Didot L'ain. 1863. ;
 Catalogue des objets chapps au vandalisme dans le Finistre, dress l'An III. Caillire, Rennes. 1889.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72088" title="Enric Masip i Borrs" nonfiltered="3353" processed="3334" dbindex="28551">
Enric Masip Borrs ha estat un dels millors jugadors d'handbol catalans de la histria.

Histria.
Enric Masip va nixer a Barcelona l'1 de setembre de 1969. Amb una alada de 1,92 metres i 95 kg de pes jugava a la posici de central. Format a les categories inferiors del BM Granollers, l'any 1987 debut amb aquest equip a la mxima categoria de l'handbol espanyol. Les seves grans actuacions el portaren a fitxar pel FC Barcelona de Valero Rivera el 1990, club amb el que desenvolup una trajectria molt brillant. Sis copes d'Europa i set lligues ASOBAL sn els seus resultats ms brillants.

Fou 205 vegades internacional amb la selecci espanyola, competint en dos Jocs Olmpics, sis Campionats del Mn i tres Campionats d'Europa. Desprs d'uns darrers anys marcats per les lesions a l'esquena es retir el 2002. La seva brillant trajectria l'han convertit en un dels millors jugadors de tots els temps, segons la premsa especialitzada. Des de l'any 2003 treballa a la Fundaci del FC Barcelona.

Trajectria esportiva.
 Club Balonmano Granollers 1987-1990;
 Futbol Club Barcelona 1990-2002;

Ttols.





 Copa d'Europa d'handbol: 6 (1990-91, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00);
 Recopa d'Europa d'handbol: 2 (1993-94, 1994-95);
 Supercopa d'Europa d'handbol: 4 (1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00);
 Lliga dels Pirineus d'handbol: 5 (1997, 1998, 1999, 2000, 2001);
 Lliga espanyola d'handbol: 7 (1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00);
 Copa espanyola d'handbol: 5 (1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1999-00);
 Lliga catalana d'handbol: 8 (1987-88, 1988-89, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1996-97);
 Supercopa d'Espanya d'handbol: 5 (1990-91, 1991-92, 1993-94, 1996-97, 1997-98);
 Copa ASOBAL: 5 (1994-95, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2001-02);
 Medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney 2000;
 Medalla de plata al Europeu d'Espanya 1996;
 Medalla de bronze al Europeu de Crocia 2000;
 Medalla de plata de la Supercopa de Nacions 2003-04;
 Medalla de plata al Mundial Jnior d'Espanya 1989;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72091" title="Frederic Guillem IV de Prssia" nonfiltered="3354" processed="3335" dbindex="28552">


Frederic Guillem IV de Prssia (Berln 1795 - 1861). Rei de Prssia de la dinastia dels Hohenzollern. 

Nascut el 15 d'octubre de 1795 a Berln, era fill del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. El prncep era descendent del primer rei de Prssia, el monarca Frederic I de Prssia, i de la majoria de cases sobiranes de l'antic Sacre Imperi romanogermnic entre les quals s'hauria de destacar la de Brunsvic, la d'Hessen o la d'Hannover.

El prncep fou educat per tutors i pat el trasbals que supos per a la seva famlia l'ocupaci napolenica de Prssia durant les dues primeres dcades del segle XIX. Exiliats breument a Rssia, la seva mare mor l'any 1810. Reb una educaci fonamentalment impartida per membres de reconegut prestigi de l'Administraci prussiana i de l'Exrcit ja que tamb lluit durant les guerres d'alliberament contra l'ocupaci napolenica. A diferncia del seu germ, el kiser Guillem I de Prssia, el seu paper durant les guerres fou poc rellevant.

El prncep mostr inquietuds culturals essent especialment atret per l'arquitectura i concretament per la jardineria. Esdevingu mecenes de nombrosos artistes prussians i alemanys.

Es cas l'any 1823 amb la princesa Elisabet de Baviera, filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. La parella que s'establ entre Berln i Potsdam no tingu descendncia. La manca de fills fu que el germ de Frederic Guillem IV esdevingus el prncep hereu de Prssia.

Polticament parlant el rei Frederic Guillem IV estava imbut pel romanticisme alemany que idealitzava l'espoca medieval la qual cosa el port al ms ferm conservadorisme i que s la responsable de la seva obra poltica. Arribat al poder l'any 1840 desprs de la mort del seu germ el principal afer del seu regnat fou la revoluci liberal de 1848.

La revoluci liberal de 1848 afect fortament Alemanya, la revoluci s'estengu per Berln i la famlia reial hagu d'abandonar la ciutat fins que pogu restituir l'exrcit i esclafar la revolta. El segon escull amb qu es trob fou la revoluci liberal i el parlament de Frankfurt. El Parlament ofer la corona al rei prussi a canvi d'acceptar una constituci liberal a la qual el rei es neg. L'exrcit prussi entr a Frankfurt i dissolgu el Parlament tot restablint l'statu quo. Sembla clar que el rei no tenia la ms mnima intenci d'expulsar ustria de la Confederaci Germnica tal i com fu el seu germ vint anys desprs.

Restaurada la situaci a l'any 1849, el monarca continu una poltica exterior que deixava a ustria el principal paper dins de la confederaci germnica. Sembla evident, segons molts historiadors, que la influncia de la seva muller, germana de la princesa Sofia de Baviera i de la princesa Amlia de Baviera i Maria de Baviera, tingu molt a veure amb aquest immobilisme del rei i amb aquesta voluntat de mantenir l'statu quo que beneficiava principalment a ustria.

Tres anys abans de la seva mort fou declarant incapa de governar i adopt la regncia el seu germ, el futur kiser Guillem I de Prssia. Mor el 2 de gener de 1861 a Berln.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72093" title="Wilhelm Dilthey" nonfiltered="3355" processed="3336" dbindex="28553">

Wilhelm Dilthey (Wiesbaden-Biebrich, 19 de novembre de 1833   Seis am Schlern, 1 d'octubre de 1911) fou un historiador, psicleg, socileg i filsof alemany.

Dilthey va establir una diferncia fonamental entre la metodologia de les cincies de la natura i la de les cincies socials. Per a Dilthey, la histria no s intelligible mitjanant el mtode positiu de les cincies naturals, ja que la presncia dels homes introdueixen elements de subjectivitat, de voluntat, que no sn a la natura. Aix, segons Dilthey, les cincies de l'home han d'estudiar-se amb el mtode comprensiu.

El mtode comprensiu s l'aprehensi de les relacions significatives entre el tot i les parts. S'ha de captar la natura de la vida a partir de les seves manifestacions externes (objectivacions de la vida) fins a la realitat ms amagada. S'utilitza la tcnica emptica, que consisteix a reviure l'experincia de l'altre.

Max Weber va ser deixeble d'en Dilthey i va assumir els seus principis metodolgics.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72094" title="Ferdinand Tnnies" nonfiltered="3356" processed="3337" dbindex="28554">

Ferdinand Tnnies (26 de juliol de 1855, prop d'Oldenswort (Eiderstedt) - 9 d'abril de 1936, Kiel, Alemanya), va ser un socileg alemany, original de Frsia.

Biografia.

Va nixer al si d'una famlia rica a Schleswig-Holstein, que llavors era baix domini dans. Va estudiar a les universitats de Jena, Bonn, Leipzig, Berln, i Tbingen. Va rebre el doctorat a Tbingen el 1877. Les seues vinculacions amb el socialisme provocaren que fins 1913 no entrara a formar part del cos de professors universitaris. Professor a la Universitat de Kiel, de la que va ser expulsat pels nazis el 1933, per les crtiques que els dirigia als seus escrits.

Obra.

Tnnies va publicar ms de 900 treballs i va fer aportacions rellevants a moltes rees de la sociologia i la filosofia. Va encunyar el terme Voluntarisme i amb els seus escrits de teoria sociolgica va aconseguir importants avanos conceptuals. Tamb va contribuir a l'estudi del canvi social, molt especialment sobre l'opini pblica, tecnologia, el crim i el sucidi. Mostr molt d'inters per qestions metodolgiques, especialment de l'estadstica i de la investigaci sociolgica. 

Va introduir la distinci entre sociologia pura, sociologia aplicada i sociologia emprica. La primera es dedicava al sistema de conceptes per la comprensi dels fenmens emprics; la segona, es dedicava a l'aplicaci dels conceptes de la sociologia pura als fenmens histrics contemporanis; i, finalment, la tercera procedia amb l'aplicaci de mtodes emprics i inductius. 

La seua aportaci ms coneguda es deriva de la seua obra Comunitat i associaci (Gemeinschaft und Gesellschaft -1887-). En aquesta obra, Tnnies elabora una concepci dualista de la societat, que apareix sota les formes de comunitat i d'associaci, dues formes que no sn contradictries o antittiques, sin complementries. Les comunitats (Gemeinschaften) sn agrupacions basades en relacions afectives, personals, en les quals les relacions socials ms rellevants sn les del parentiu, la fraternitat, l'amistat, el matrimoni: la ra d'sser d'aquesta mena de relacions est en elles mateixes. Per l'altra part, les associacions (Gesellschaften) sn organitzades racionalment per a l'obtenci de determinades finalitats: empreses, ministeris,... sn agrupacions regides per l'inters i el clcul racional. Aquesta aportaci va tindre una influncia molt rellevant i la distinci de Charles Cooley entre grups primaris i grups secundaris, aix com les distincions entre socialitzaci primria i socialitzaci secundria li deuen molt a la distinci inicial de Tnnies entre comunitat i associaci.

Va ser cofundador, junt a Georg Simmel i Max Weber de lAssociaci Alemanya de Sociologia

Principals obres publicades.
Tnnies, F. (1887) Gemeinschaft und Gesellschaft (Edici catalana: Comunitat i associaci. Barcelona: Edicions 62, 1984);
Tnnies, F. (1910) Thomas Hobbes, der Mann und der Denker ;
Tnnies, F. (1922) Kritik der ffentlichen Meinung;
Tnnies, F. (1924, 1926, 1929) Soziologische Studien und Kritiken;
Tnnies, F. (1931) Einfhrung in die Soziologie;
Tnnies, F. (1935) Geist der Neuzeit;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72095" title="mile Durkheim" nonfiltered="3357" processed="3338" dbindex="28555">


David mile Durkheim (15 d'abril de 1858   15 de novembre de 1917), va ser un socileg i antropleg francs.

Durkheim va nixer a pinal, a la regi francesa de la Lorena, fill d'un rab i estava destinat a seguir el cam de son pare, per el seu agnosticisme es va manifestar ben aviat. El 1879 va entrar a l'Escola Normal Superior, on estudi amb Fustel de Coulanges i conegu Henri Bergson i Jean Jaurs. En acabar els estudis es va incorporar al cos de professors de secundria de filosofia. El 1893 es va doctorar amb De la divisi del treball social i dos anys desprs, el 1895 va publicar Les regles del mtode sociolgic. Poc desprs aconsegu la nova ctedra de Cincies Socials de la Universitat de Bordeus. El 1902 s'incorpor a la Universitat de Pars, on arrib a ser catedrtic d'tica i Moral el 1906. La mort del seu fill durant la Primera Guerra Mundial l'afect tant que la seua prpia mort es va produir abans que la guerra acabs.


Com Auguste Comte, considerava que la sociologia s'havia d'estudiar amb mtodes cientfics, deia que els fenomens socials s'havien d'estudiar amb la mateixa objectivitat que un cientfic estudia les lleis fsiques o naturals.
Va explicar els conceptes de divisi del treball i d'especialitzaci, els quals, segons ell, feien perdre als treballadors l'esperit collectiu de l'poca gremial i feien desaparixer la conscincia de classe. Aquest individualisme, condua a la societat a un estat d'anomia, s a dir d'absncia de lleis i normes i de carncia de solidaritat collectiva. Aquest fet, juntament amb la prdua de la fe i la religi ( que suposava un trencament de l'home amb el seu vincle tradiconal, i per tant, el desorientava) va submergir a la societat de l'poca en un malestar generalitzat, el mxim exponent de la qual va esdevenir la Primera Guerra Mundial.

 Enllaos externs .
Dossier sobre Durkheim i el relativisme sociolgic en catal i castell


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72096" title="Georg Simmel" nonfiltered="3358" processed="3339" dbindex="28556">

Georg Simmel (Berln, 1 de mar de 1858   Estrasburg, 28 de setembre de 1918) fou un socileg alemany.

Simmel va estudiar filosofia i histria a la Universitat de Berln. Va obtenir el doctorat el 1881 amb una tesi sobre la monadologia fsica de Kant i entr a formar part del cos de professors universitaris el 1885 a la mateixa Universitat de Berln. Tot i el suport de Max Weber no va aconseguir assumir una posici professoral estable fins el 1901. Georg Simmel va ser cofundador, junt a Max Weber i Ferdinand Tnnies de la Societat Alemanya de Sociologia.

Per Simmel, la sociologia s'ha dedicar a l'estudi de la interacci social. Ha d'esbrinar les pautes d'interacci que es repeteixen en les relacions humanes. La seua formaci kantiana el porta a la recerca dels a prioris sociolgics, mitjanant un procediment intutiu. Els a prioris sociolgics de Simmel parteixen de l'individu per requereixen de la reciprocitat. El primer a priori s el de les accions recproques i es refereix al fet que el sentit de la identitat individual es construeix necessriament mitjanant el sentiment de pertnyer a diversos grups. El segon a priori s de la vida social emprica i es referix a la particularitat que els individus han de ser al mateix temps actors i espectadors dels seus propis processos d'acci social. Finalment, el tercer a priori el denomina valor general de l'individu, principi que remet a la continutat que existeix entre la conscincia que l'individu posseeix de l'estructura social i l'efectiva realitat d'aquesta estructura social.

Els plantejaments de Simmel va trobar seguidors i es va conformar una escola que va rebre el nom de Sociologia Formal. El nom el deriva del fet que els treballs de Simmel centren la seua atenci sobre les formes, sense entrar a considerar els continguts. Simmel intenta extreure generalitzacions a partir de les formes.

La influncia de Simmel es deixa notar a diverses orientacions de la sociologia com ara l'Interaccionisme Simblic, l'Etnometodologia i les sociologies d'orientaci cognitiva.

 Principals obres publicades .
Zur Psychologie der Frauen (1890) (Aportacions a la psicologia de les dones);
ber sociale Differenzierung (1890) (Sobre la diferenciaci social);
Die Probleme der Geschichtsphilosophie (1892) (Els problemes de la filosofia de la histria);
Einleitung in die Moralwissenschaft (1892/93) (Introducci a la cincia de la moral);
Philosophie des Geldes (1900) (Filosofia dels diners);
Zur Psychologie der Scham (1901) (Sobre la psicologia de la vergonya);
 Brcke und Tr. (1903) (El pont i la porta);
Die Religion (1906) (La religi);
Soziologie (1908) (Sociologia);
Grundfragen der Soziologie (1917) (Qestions fonamentals de la sociologia);
Der Konflikt der modernen Kultur (1918) (El conflicte de la cultura moderna);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72097" title="Max Weber" nonfiltered="3359" processed="3340" dbindex="28557">
Aquest article tracta sobre el socileg. Si busqueu el taxonomista, vegeu Max Weber (taxonomista).;

Maximilian Weber (Erfurt, Alemanya el 21 d'abril de 1864   Munic, Alemanya el 14 de juny de 1920) va ser un socileg alemany.

Fill major dels set que van tenir sa mare i son pare, un poltic de l'Alemanya d'Otto von Bismarck. El seu germ menut Alfred Weber va ser tamb un destacat economista i socileg. El 1882 comen els seus estudis de dret a la Universitat de Heidelberg. Tamb va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de Berln, on es va dedicar especialment a la histria. Es va doctorar en dret, el 1889 i aviat va entrar a formar part del cos de professors de la Universitat de Berln. Va ser professor d'economia a les universitats de Friburg de Brisgvia (1894) i Heidelberg (1896), abandon la docncia el 1903 per motius de salut i s'hi va reintegrar el 1918.

Es va fer crrec de la redacci d'una de les primeres revistes dedicades a la sociologia, lArxiu de Cincies Socials. 
El 1905 aparegu el ms fams dels seus estudis, L'tica protestant i l'esperit del capitalisme. El 1909 va fundar, junt a Georg Simmel i Ferdinand Tnnies, lAssociaci Alemanya de Sociologia. Se'l considera amb Karl Marx, Vilfredo Pareto, Ferdinand Tnnies i mile Durkheim un dels pares de la sociologia.

Durant la Primera Guerra Mundial va desenvolupar una forta crtica a la poltica bellicista del II Reich. Quan va acabar la guerra va ser membre del comit d'experts de la Delegaci de Pau de Versalles. Tamb va formar part de la comissi redactora de la Constituci de Weimar. Durant llargs perodes de la seua vida va patir fortes depressions nervioses; amb tot, la seua s una de les obres ms extenses de les cincies socials.

Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d'una manera parcial manifesten les tensions internes de l'autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes. Preocupat per la influncia mtua dels interessos materials i espirituals en la interacci de les classes i grups socials, va investigar els vincles entre idees religioses i conductes econmiques tant en les societats occidentals com en les orientals. Tamb va estudiar els nexes entre el protestantisme  principalment en la seua versi calvinista  i la gnesi del capitalisme. Tamb es va interessar per la natura del poder i les seues modalitats (tradicional, racional i carismtic), i en tot moment va remarcar la pluralitat de causes del desenvolupament histric i la necessitat de conixer els continguts culturals per a interpretar els canvis socials, en la perspectiva d'arribar a una conceptualitzaci de les collectivitats en funci del comportament social i no de les estructures.

Les seues aportacions metodolgiques sn molt rellevants, en aprofundir els treballs de Wilhelm Dilthey en la distinci entre les metodologies de les cincies naturals i les de les cincies socials.

Biografia.

Max Weber va nixer a Erfurt, a Turngia, Alemanya. Va ser el primognit dels set fills que van tenir Max Weber (pare), un prominent poltic i funcionari, i Helene Fallenstein. El seu germ Alfred Weber va ser igualment socileg i economista. Grcies al comproms del pare amb la vida pblica, Weber va crixer en una llar immersa en la poltica. A casa seua sovintejaven les visites d'una llarga llista d'erudits i figures pbliques. Al mateix temps, Max Weber va demostrar de ser intellectualment preco. El regal de Nadal que va fer als seus pares el 1876, quan noms tenia tretze anys, va consistir en dos assajos histrics titulats "Sobre el curs de la histria d'Alemanya, amb especial referncia a les posicions del Papa i l'Emperador" i "Sobre el perode imperial de Roma, des de Constant a la migraci de les nacions". Semblava clar que Weber es dedicaria a les cincies socials. A l'edat de catorze anys, ja escrivia cartes plenes de referncies a Homer, Virgili, Cicer i Titus Livi. I, ja abans de comenar els estudis universitaris, tenia uns grans coneixements sobre Goethe, Spinoza, Kant i Schopenhauer.   


Al 1882 Weber va entrar a la Universitat de Heidelberg com a estudiant de dret. No sols havia triat la mateixa branca que son pare, sin que tamb va ingressar en la mateixa fraternitat que ell. A ms dels seus estudis de dret, durant aquest perode, Weber va sovintejar les classes d'economia, va estudiar tant histria medieval com teologia i va servir de manera intermitent a l'exrcit alemany a Estrasburg. A la tardor de 1884, Weber va tornar a casa dels pares per a continuar els seus estudis a la Universitat de Berln. Hi va restar els segents vuit anys, amb l'excepci d'un trimestre a Gttingen i dels curts perodes d'entrenament militar, i hi va passar de ser estudiant, a ajudant a les corts de Berln i, ms tard, docent a la Universitat d'aquesta ciutat. El 1886 Weber es va llicenciar en dret. Va continuar els seus estudis d'histria . I es va doctorar el 1889 amb una tesi sobre histria del dret, La histria de les societats comercials a l'Edat mitjana. Dos anys ms tard, Weber va fer la tesi d'habilitaci, La histria agrria romana i la seua importncia per al dret pblic i privat, la qual cosa el qualificava per a ser professor universitari.

Aquests anys, a ms, van ser decisius per a la formaci d'un altre vessant de Weber, ed d'home poltic, ja que va ser llavors que va comenar a interessar-se en els problemes socials de l'poca i, el 1888, es va afiliar al "Verein fr Socialpolitik" (Associaci per la poltica social), la nova associaci professional dels economistes alemanys que provenien de l'anomenada Escola histrica, per a la qual la principal funci de l'economia era la resoluci dels problemes socials i econmics de l'poca i que va ser capdavantera en els estudis estadstics a gran escala dels problemes econmics. El 1980 el "Verein" va posar en marxa una programa de recerca per examinar all que llavors era conegut com "La qesti polonesa" (tamb dita Ostflucht): s a dir, el fenomen consistent en l'afluncia de treballadors agrcoles estrangers a l'Alemanya Occidental i la migraci paralella dels treballadors locals a les ciutats alemanyes en un procs de rpida industrialitzaci. Va ser Weber qui se'n va fer crrec, de la recerca, i qui en va escriure gran part dels resultats. L'informe final va ser lloat de manera general com una excellent mostra de recerca emprica i va ajudar a cimentar la reputaci de Weber d'expert en economia agrria.


El 1893 es va casar amb la seua cosina llunyana Marianne Schnitger, qui al seu torn va ser una figura de la causa feminista, aix com de la poltica i de la vida intellectual d'Alemanya i qui a la mort de Weber (el 1920) ajudaria de manera decisiva en la recopilaci de tota la seua obra dispersa en articles a revistes. El 1894 el matrimoni es va traslladar a Friburg, on Weber va ser nomenat professor d'economia. El maig de 1895 hi va pronunciar la seua lli inaugural ("L'Estat-naci i la poltica econmica") que va causar sensaci. Hi expressava de manera encesa el seu nacionalisme, recolzava l'imperialisme alemany i afirmava la primacia dels valors alemanys per a un teric alemany de l'economia poltica. Al mateix temps, criticava la base social del rgim d'Bismarck, fonamentat en el domini dels junkers, els aristcrates de la Prssia oriental, i assenyalava la impotncia poltica del liberalisme alemany.

El 1897 va ser nomenat tamb professor d'economia, per aquesta vegada en la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, el fet clau d'aquell any va ser la mort de son pare, dos mesos desprs d'una greu discussi amb el fill. Arran d'aix Weber cada vegada ser ms propens a patir de "nerviosisme" i insomni, la qual cosa far que tant els seus deures com a professor , com les seues classes li esdevinguen tasques difcils de portar a terme. L'empitjorament d'aquest anomenat "dol patolgic" el va obligar a reduir el nombre de les classes, fins que, la tardor de 1900, Weber va abandonar l'ensenyament, amb la interrupci fins i tot del curs d'aquell any. Desprs d'una estada en un sanatori durant l'estiu i la tardor, Max i la seua dona, Marianne, van marxar de viatge cap a Crsega, Itlia i Sussa a finals d'any i ja no van tornar a Heidelberg fins l'abril de 1902.

Desprs de la intensa productivitat que l'havia caracteritzat els primers anys de la dcada dels 90, Weber no va publicar res en un perode que va de principis de 1898 fins a la tardor de 1903, quan va renunciar i tot al seu lloc de professor d'economia a la Universitat. Aquell mateix 1903, per, va ser l'any en qu va comenar a eixir d'aquest estat d'abaltiment. Junt amb Edgar Jaff i Werner Sombartl va fundar la revista Archiv fr Sozialwissenschaft und Sozialpolitik a la qual tindr el crrec d'editor associat i on hi publicar alguns del seus articles ms importants, entre ells Sobre la teoria de les cincies socials(1904) i, la que s considerada com la seua obra principal, L'tica protestant i l'esperit del capitalisme (1904 i 1905), que  posar les bases per a la seua recerca posterior sobre l'impacte de la cultura i la religi en el desenvolupament dels diferents sistemes econmics. L'tica protestant va ser, a ms, l'nic treball que Max Weber va veure publicat com a llibre. 

L'any segent, el 1904, va viatjar als Estats Units. I a Saint Louis va donar una conferncia amb el ttol de Capitalisme i societat rural a Alemanya.  

Junt amb Ferdinand Tnnies i Georg Simmel, el 1910 va fundar la Societat alemanya de sociologia. Al pensament asctic que havia estat analitzat a L'tica protestant oposa llavors el misticisme rus. Apareix aix d'alguna manera el que va acabar sent la seua teoria dels tipus ideals. L'any segent, a ms, va comenar a treballar en la sociologia de la religi, en la inacabada Economia i societat, que hauria hagut de ser la seua obra fonamental. I el 1912, Weber va mirar d'organitzar un partit d'esquerres que uns socialdemcrates i liberals. Va fracassar, per, perqu molts liberals temien els ideals revolucionaris dels socialdemcrates.

Quan va esclatar la Primera guerra mundial, Max Weber tenia 50 anys i va demanar de ser cridat com a oficial de reserva. Es va ocupar, tot i que noms durant un curt perode, de la gesti de huit hospitals militars de la regi de Heidelberg. Entre 1915 i 1916 va ser membre de les comissions que intentaven mantenir la supremacia alemanya a Blgica i Polnia desprs de la guerra. Weber, que en certa manera va ser un imperialista alemany, volia l'eixamplament de l'Imperi alemany tant cap a l'oest, com cap a l'est. El 1918, va esdevenir membre del consell de treballadors i soldats de Heidelberg, assessor de la Comissi alemanya de l'armistici al Tractat de Versalles i de la comissi encarregada de la redacci de la Constituci de Weimar. Va ser grcies a aix que va poder argumentar a favor de la inclusi de l'article 48 que, passat el temps, va ser aprofitat per Hitler per a poder governar per decret, aix com per a obtenir poders dictatorials i suprimir tota mena d'oposici.

Deixant de banda la seua actuaci poltica, per, durant la  guerra Weber va estudiar el confucianisme, el daoisme, l'hinduisme i el judaisme, i va sintetitzar el seu treball sobre les religions, cosa que es veur cristalitzada en la publicaci, el 1917, de diversos treballs al respecte.


Des del 1918, Weber va tornar a l'ensenyament, primerament a la Universitat de Viena i desprs (1919) a la de Munic. Va ser precisament a Munic que va encapalar el primer institut alemany de sociologia.

Arran de l'agitaci de signe dret de 1919 i 1920, Weber va optar per abandonar la poltica. Molts collegues i estudiants de Munic el menyspreaven tant pel seu discurs, com per la seua actitud esquerrana durant la Revoluci alemanya de 1918 i 1919. N'hi ha va haver, d'estudiants, que van arribar a protestar a la porta de casa seua.

Max Weber va morir de pneumnia a Munic, el 14 de juny de 1920. Cal assenyalar que molts dels seus treballs, a hores d'ara famosos, van ser aplegats i publicats pstumament i que aix mateix, van provocar la reflexi de socilegs com ara Talcott Parsons i C. Wright Mills.    
 
Weber i la poltica alemanya.

Max Weber es descrivia ell mateix com un liberal de l'ala esquerrana. I pot ser considerat com un social-liberal. Un des seus punts de vista de liberal del segle XIX s el seu aferrissat nacionalisme, basat en un republicanisme clssic, i tamb la idea que una naci de ciutadans lliures es mant per les virtuts i el carcter d'aquests ciutadans. Tenia tamb una forta creena en els beneficis del capitalisme. L'element social del seu pensament caldria trobar-lo en la seua voluntat de transformar la classe treballadora alemanya en una classe de ciutadans responsables, virtuosos i amb carcter. Aix volia dir que els treballadors havien de ser educats donant-los responsabilitats poltiques.

Weber va comenar a ser conegut arreu d'Alemanya cap al 1884, com a resultat del seu estudi de l'anomenada qesti polonesa. Va tenir una gran influncia en la voluntat alemanya de germanitzar la part ms oriental del pas. En el discrurs que va fer al  V Congrs Social Evanglic Weber va proposar de tancar la frontera als treballadors polonesos provinents de Rssia i ustria-Hongria. Temia que Alemanya arribs a perdre aquells territoris. Per aix proposava de recolonitzar amb colons alemanys provinents de l'oest els grans estats governats pels junkers prussians. Aquests colons podien, a ms, establir-se en xicotetes granges. El congrs es va posar en contra de les tesis de Weber perqu recolzava els junkers prussians, per Weber va poder influir tant els seus amics, com aliats com ara el pastor Friedrich Naumann, qui ms endavant esdevindria un poltic molt influent i un dels fundadors del Deutche Demokratische Partie d'abans de la Primera Guerra Mundial.

El 1905, per, Weber havia canviat el seu punt de vista pel que fa a la qesti nacional. Estava impressionat per l'actitud del Partit Liberal rus  que pretenia un canvi en el nacionalisme rus i acceptar com a russos les minories tniques que formaven part del pas. Seguint aix, Weber pretenia que els alemanys absorbissen grups com ara els polonesos, que esdevindrien aix part integrant d'un gran Imperi Alemany. Ja que Weber creia que l'nica manera d'assegurar la supervivncia cultural d'Alemanya passava per la creaci d'un imperi. els poders poltics havien d'estar a la base de la defensa de la cultura i l'economia i evitar, per tant, que Alemanya esdevingus un pas impotent com Sussa, per exemple.

Tot i aix Weber no apreciava gaire les idees nacionalistes buides de molts nacionalistes alemanys. No trobava acceptable que el poder fos l'nica finalitat. Els poltics, a ms de tenir una forta ambici de poder per a guanyar, havien de representar unes determinades idees. Aquesta idea de la voluntat de poder s clarament una influncia de Nietzsche que va ser molt popular en l'Alemanya dels anys 90. El significat, per, que Nietzsche donava a aquesta voluntat de poder era completament individual, no tenia el significat que li donava Weber d'una voluntat de poder per a fer ms fort un collectiu (Alemanya). Weber volia fer ms poderosa l'economia alemanya amb la creaci d'un gran imperi. Temia que el creixement de la poblaci mundial ports, a llarg termini, a la desocupaci i creia que l'nica defensa possible dels treballadors alemanys era recolzar la creaci d'aquest imperi. O que s'acabs l'expansi econmica i els pasos protegissen les seues economies mitjanant tanques duaneres. No va preveure, s clar, els avanos tecnolgics o els beneficis del comer  internacional per a l'economia nacional al llarg del segle XX.

Weber volia tamb acabar amb el poder de la noblesa. I menyspreava la covardia de les classes mitjanes que deixaven el govern en mans de la noblesa.

Segons la seua opini, els partits socialistes eren inofensius, ja que, al seu temps, es tornarien cap a les classes mitjanes. L'nic que entrebancava que Alemanya esdevingus un poder a escala mundial era, al seu entendre, la noblesa. I calia que les classes mitjanes s'unissen contra l'aristocrcia. Weber estava en contra de les fraternitats d'estudiants perqu idealitzaven les graduacions militars. I pretenia d'aturar la influncia el sector agrari que perjudicava les regulacions dels canvis da borsa. Era especialment contrari al costum de l'alta burgesia de comprar ttols nobiliaris i terres. Totes aquestes opinions van provocar una certa consternaci en la dreta alemanya. Weber volia  un creixement econmic illimitat. I s'estimava ms una promoci personal basada en l'habilitat i el propi talent que no en els graus militars. Per a ell els diners eren ms tils invertits en una empresa que no malbaratats en terres. Temia la ineficcia de l'economia dels pasos catlics o no-puritans i que Alemanya esdevingus com ustria  Versterreicherung Deutschlands.

Aportacions metodolgiques.

Weber defineix la sociologia com la comprensi interpretativa de l'acci social. Aquest concepte d'acci social s doncs cabdal en la teoritzaci weberiana. Per Weber acci social s una acci en qu el significat que l'agent o els agents li associen estar referit al comportament dels altres i que s aquest comportament pel qual es guien els agents. 

El mtode comprensiu.

Per a Weber, les cincies socials no han de seguir el model de coneixement de les cincies naturals, com havia estat l'aspiraci de la sociologia en aquell moment. Per a Weber, les cincies socials compten amb una capacitat de comprensi ms gran dels fenmens. Weber pretn que la sociologia no noms comprenga el sentit causal de l'acci, sin tamb la significaci que aquesta t.

Els tipus ideals.
Com que la realitat s massa complexa per analitzar-la com a totalitat, l'investigador construeix tipus ideals, s a dir, construccions teriques que prenen en consideraci noms porcions de la realitat i actuen com a mirall del tot. S'ha de ser conscient de l'existncia d'aquests tipus i fer-los explcits en les obres de divulgaci. Els ideals sempre es basen en mltiples causes, algunes immediates i altres llunyanes, per explicar els fenmens analitzats.

Aportacions teriques.

Sociologia de la religi.
Max Weber va demostrar que la reforma protestant, especialment el calvinisme, va canviar la concepci del treball: aquest ja no s considerat com un cstig expiatori del pecat original com proclama l'tica catlica; s un valor fonamental que serveix a cadasc per esforar-se i acostar-se a Du.   Per tant, des del segle XVI, la reforma protestant de Martin Luther i el calvinisme porta els grmens de nous valors que revolucionen la concepci del treball i de la vida.

Sociologia de la poltica i el govern.

Segons Max Weber, els poltics tenen dues opcions: actuar segons l tica de la convicci a uns valors tics, religiosos o poltics independentment de les conseqncies de la seua acci, o actuar segons l tica de la responsabilitat que ordena pensar en les conseqncies previsibles de la prpia acci. O siga, la lgica de la motivaci d un poltic es pot orientar b dins d una tica de fins ltims vers la consecuci d un ideal, o una tica de la responsabilitat que realitza un clcul racional de les probables conseqncies dels seus actes. No es pot prescriure quan s ha d optar per la primera i quan per la segona. I tampoc sn excloents, sin complementries i imprescindibles per una persona amb vocaci poltica.

Sociologia del poder.


 Obres .
 Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus (L'tica protestant i l'esperit del capitalisme, 1904-05).
 Politik als Beruf, Wissenschsft als Beruf (La cincia i la poltica, 1919);
 Wirtschaft und Gesellschaft (Economia i societat, 1922);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Dossier sobre Weber en castell;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72098" title="Talcott Parsons" nonfiltered="3360" processed="3341" dbindex="28558">

Talcott Parsons (Colorado Springs, Colorado, 13 de desembre de 1902   Munic, 8 de maig de 1979), va ser un socileg nord-americ.

Va nixer al si d'una famlia reformista de Colorado, en la que el pare era un pastor protestant que pertanyia al Social Gospel, un moviment purit i reformista. Talcott Parsons va estudiar a l'Amherst College (Massachusetts), on es va interessar per la biologia i la medicina; de fet, la seua construcci conceptual sociolgica li deu molt a aquestes dues rees de coneixement. Tamb manifest, per, un gran inters per la filosofia i l'ambient familiar l'empentava cap a les preocupacions sociolgiques, aix que quan va tindre l'oportunitat es va traslladar a la London School of Economics. Va ser all on l'impactaren els treballs de l'antropleg Bronislaw Malinowski, que basava les seues investigacions en un plantejament funcionalista. Poc desprs es trasllad a Heidelberg on treball sobre l'obra de Karl Marx, Max Weber i Werner Sombart. Per va ser, sobretot, Max Weber qui ms va interessar el jove Parsons, la qual cosa el port a assistir a cursos sobre la filosofia d'Immanuel Kant i del neokantisme. 

El 1927 va ingressar al cos de professors de la Universitat de Harvard, tot i que, per les seues diferncies amb Pitirim A. Sorokin, no va consolidar la seua plaa fins el 1936. El 1949 va ser nomenat president de lAssociaci Americana de Sociologia. I el 1956 va assumir la direcci del Departament de Relacions Socials i va formar un equip interdisciplinar en qu participaren psiclegs, antroplegs i socilegs.

Parsons va ser el mxim exponent de l'funcionalisme  estructural i la seua obra va hegemonitzar la discussi sociolgica durant tota la segona postguerra mundial fins a la dcada dels anys 70. El seu treball es va centrar en l'intent d'elaborar una teoria general de la societat que continguera tots els seus elements constitutius (econmics, poltics, culturals...). Els principals elements de la seua teoria podem resumir-los en: 1) Una sociologia deductiva en la forma, conceptualment precisa, amb capacitat per mostrar els lligams lgics entre els elements analtics i els fets emprics. 2) Un concepci voluntarista de l'acci social com a element central de la sociologia. 3) La recerca dels camins que motiven l'acci social en el marc d'una estructura de relacions i interaccions, i que Parsons situava en el que va anomenar orientacions normatives. 4) Una lluita contra el reduccionisme en les cincies socials, ja que l'acci social no es reduble a factors biolgics o psicolgics, sin que ha de ser explicada en termes sociolgics.

El seu propsit era crear una teoria social abstracta que mitjanant raonaments deductius poguera formular hiptesis concretes sobre l'acci social.

Obres.

 The Structure of Social Action (1937);
 The Social System (1951) ;
 Economy and Society - amb N. Smelser (1956);
 Structure and Process in Modern Societies (1960);
 Societies: Evolutionary and Comparative Perspectives (1966);
 Sociological Theory and Modern Society (1968) ;
 Politics and Social Structure (1969);
 The American University - amb G. Platt (1973);
 Social Systems and the Evolution of Action Theory (1977);
 Action Theory and the Human Condition (1978);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72101" title="Sofia de Baviera (arxiduquessa d'ustria)" nonfiltered="3361" processed="3342" dbindex="28559">


Sofia de Baviera, arxiduquessa d'ustria (Munic 1805 - Viena 1872). Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial i a travs del matrimoni arrib a esdevenir arxiduquessa d'ustria i a ser altesa imperial. 

Nascuda a Munic el dia 27 de gener de l'any 1805, era filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. Sofia, per naixement, esdevingu princesa de Baviera i altesa reial. La jove reb una esmerada educaci i preperaci per seguir els passos de les seves germanes que s'havien casat dins de les millors corts d'Alemanya (ustria, Prssia i Saxnia).

L'any 1824 es cas amb l'arxiduc Francesc Carles d'ustria, fill de l'emperador Francesc I d'ustria i de la seva segona muller, la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, a Viena i tingueren cinc fills dels quals quatre arriben a l'edat adulta:

SM l'emperador Francesc Josep I d'ustria, nascut a Viena el 1830 i mort el 1916 a Viena. Es cas amb la duquessa Elisabet de Baviera.

SM l'emperador Maximili I de Mxic, nascut a Viena el 1832 i mort a Quertaro (Mxic) el 1867. Es cas amb la princesa Carlota de Blgica.

SAI l'arxiduc Carles Llus d'ustria, nascut a Viena el 1833 i mort el 1896. Es cas en primeres npcies amb la princesa Margarida de Saxnia, en segones npcies amb la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies i en terceres npcies amb la infanta Maria Teresa de Portugal.

SAI l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria, nascuda a Viena el 1835 i morta el 1840.

SAI l'arxiduc Llus Vctor d'ustria, nascut el 1842 a Viena i mort el 1919 a Viena.

Certs historiadors i genealogistes han posat en dubte la paternitat de qui seria emperador de Mxic, afirmant que el pressumpte pare podria ser el duc de Reichsrat, Napole II de Frana.

L'ambici poltica de la princesa bavaresa fou un dels temes recurrents de les converses sobre poltica a l'ustria de la primera meitat del segle XIX. La princesa Sofia fu i desfu perqu el seu fill gran esdevingus emperador d'ustria i ho aconsegu l'any 1848 durant la revoluci liberal que oblig a abdicar a Ferran I d'ustria, cunyat de Sofia.

La influncia de Sofia en la poltica fou importantssima. Era descrita com l'nic home de la Cort fent referncia al carcter fort i decidit de l'arxiduquessa en contra de la debilitat que mostraven tant l'emperador Ferran I d'ustria com l'arxiduc Francesc Carles d'ustria.

Amb l'arribada al tron del seu fill, l'arxiduquessa esdevingu l'autntic poder a l'ombra. Exerc una influncia conservadora i implacable sobre la poltica del seu fill, molt especialment en el cas entre ustria i Hongria, ja que l'arxiduquessa es mostrava contrria als hongaresos des de la revolta de 1848.

L'arxiduquessa tamb tingu un rol destacat en les relacions intergermniques ja que junt amb les seves germanes, la reina Elisabet de Prssia i les reines Amlia de Saxnia i Maria de Saxnia, esdevingueren autntics poders a l'ombra que feien i desfeien respecte la qesti alemanya.

Amb la mort del seu fill a Mxic es desvincul de la vida pblica i poltica i es reserv per l'esfera familiar i privada. Referent a les recurrentment citades males relacions entre l'arxiduquessa Sofia i l'emperadriu Elisabet molt s'ha escrit per se sap, a travs dels diaris de l'emperadriu, que els unia una sincera relaci d'afecte que es posa de manifest en els escrits, en el fons eren dues princeses bavareses a la Cort de Viena que a ms a ms eren tia i neboda.

Arran de la derrota de Sadowa i de l'exclusi austraca dels afers alemanys l'any 1867 desenvolup una postura poltica contrria a Prssia qui veia com un perill pel desenvolupament d'ustria i d'Alemanya.

L'arxiduquessa mor envoltada de tots els seus fills vius i els seus nts al Hofburg de Viena l'any 1872 com a conseqncia d'un tumor cerebral.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72103" title="Mecanoscrit del segon origen" nonfiltered="3362" processed="3343" dbindex="28560">
El Mecanoscrit del segon origen s una obra escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974 que va tenir gran xit de pblic, sobretot entre el sector juvenil. 

 Argument .

En aquesta novella s'explica la histria de l'Alba i en Ddac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya i que esdevenen els nics supervivents a la Terra desprs que uns extraterrestres eliminin a prcticament tota la humanitat. Durant els quatre anys segents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats. 

El llibre explora la relaci entre els dos joves i la recreaci d'un mn, com a utopia. La narraci s'estructura en captols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). El narrador s omniscient i empra moltes descripcions.

El poder de suggeriment de l'obra neix de les seves metfores, el nou mn es compara amb l'actual i s'indiquen noves possibilitats d'existncia. El descobriment de molts aspectes per part de la parella (com el paper de la cultura o la sexualitat) expliquen que el llibre hagi agradat tant a adolescents, que se senten identificats amb els protagonistes, tot i que la novella no va ser escrita especficament per a ells.



La productora catalana Antrtida Produccions de Carles Porta ha adquirit els drets d adaptaci cinematogrfica de la popular novel.la de Manuel de Pedrolo.  Mecanoscrit del segon origen s un dels llibres ms venuts de la literatua catalana. Una histria d amor i de supervivncia. La pel.lcula dirigida pel director de cinema Bigas Luna est en procs de guionitzaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72104" title="Sistema horari catal" nonfiltered="3363" processed="3344" dbindex="28561">

El sistema horari catal s la forma tradicional de notar l'hora a Catalunya. En aquest sistema l'hora s'indica amb fraccions de quart i mig quart d'hora. Les fraccions horries sn de l'hora comenada, tenint en compte que l'hora sencera marcada pel rellotge n'indica l'acabament. L'ordre seguit s "quarts-minuts-hora posterior". Aix, per exemple, les 10:15 sn 'un quart d'onze'; les 12:30 sn 'dos quarts d'una', i les 19:52 sn 'tres quarts i set minuts de vuit'. Tanmateix,  hi ha petites variacions, de manera que, per exemple, se substitueix l'expressi "dos quarts" per dir simplement "quarts", o s'utilitza el "mig quart", com a aproximaci, en comptes del massa precs "set minuts i mig".

 Exemples de notaci .

Exemples de quarts:
01:15 un quart de dues;
01:30 dos quarts de dues;
01:45 tres quarts de dues;

Exemples de mig quart:
02:07:30 mig quart de tres;
02:22:30 un quart i mig de tres;
02:37:30 dos quarts i mig de tres;
02:52:30 tres quarts i mig de tres;

Tradicionalment la unitat mnima de temps era el mig quart. L'origen es troba en els rellotges de sol, en qu entre hora i hora es marcaven quatre quarts. Si l'ombra es trobava entre dos segments, es parlava de mig quart. D'aquesta forma s'utilitzen expressions aproximades:
03:05 a 03:10 mig quart de quatre;
03:10 a 03:20 un quart de quatre;
03:20 a 03:25 un quart i mig de quatre;

Una expressi popular encara ms imprecisa s:
04:20 a 04:40 quarts de cinc ;

Altres expressions per precisar uns minuts abans o desprs dels quarts sn:
05:14 vora un quart de sis;
05:29 gaireb dos quarts de sis;
05:46 tres quarts tocats de sis;
06:01 les sis tocades;
Aquestes expressions poden tenir variacions locals o dialectals.

Actualment s'utilitza una frmula mixta per obviar imprecisions i especificar els minuts. Es poden indicar indistintament els minuts que falten o que passen dels quarts: 
06:13 dos minuts per a un quart de set;
06:32 dos quarts de set i dos minuts;

Noms s'anomenen les hores d'1 a 12 indicant, si fa falta, que sn de la matinada o el mat, o b del migdia, tarda, vespre o nit. L'expressi popular  tres quarts de quinze  indica que s molt tard, que es va a deshora o s's inoport.

Abast del sistema horari.
Segons lAtles Lingstic del Domini Catal aquest sistema horari s'usa majoritriament en el catal central i en part del nord-occidental amb una notable absncia en el tortos. Per l'expressi tres quarts s'estn tamb a les Terres de l'Ebre i bona part del valenci. En canvi, s desconegut en el catal septentrional, baleric i alguers.

En les zones on no s'utilitza el sistema tradicional, es donen parallelismes amb les llenges venes:
 8 i quart, 8 i mitja, 9 menos quart, en les zones occidentals, igual que en castell. ;
 8 hores i quart, 8 hores i mitja, 9 hores menos el quart, en catal septentrional, igual que en francs.
 8 i un quart, 8 i mitja, 9 manco un quart, en alguers, igual que en itali.

Referncies.


Enllaos externs.
Rellotge Catal Un rellotge dissenyat per a facilitar la lectura segons el sistema basat en quarts;
Revisi histrica de la notaci de l'hora en els territoris de parla catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72113" title="Copa d'Europa d'handbol" nonfiltered="3364" processed="3345" dbindex="28562">
La Copa d'Europa d'Handbol, tamb anomenada Lliga de Campions, s la mxima competici europea per a clubs. s organizada per la Federaci Europea d'Handbol (EHF).

Es disputa anualment des de la temporada 1956-57. Tal com ha succet a la majoria de competicions europees, en els seus inicis la disputaves noms els campions de les diferents competicions estatals, per actualment la poden disputar diversos clubs per estat en un nombre que depn del nivell esportiu de cadascun.

El club amb ms ttols, set fins l'any 2007, s el Futbol Club Barcelona.

 Historial .


 Palmars .
7 ttols: FC Barcelona : 1990-91, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2004-05.
5 ttols: VFL Gummersbach : 1966-67, 1969-70, 1970-71, 1973-74, 1982-83.
3 ttols: SKA Minsk : 1986-87, 1988-89, 1989-90.
3 ttols: SC Magdeburg : 1977-78, 1980-81, 2001-02.
2 ttols: FA Frischauf Gppingen : 1959-60, 1961-62.
2 ttols: Steaua Bucaresti : 1967-68, 1976-77.
2 ttols: TV Growallstadt : 1978-79, 1979-80.
2 ttols: Dukla Praha : 1962-63, 1983-84.
2 ttols: Metaloplastica Sabac : 1984-85, 1985-86.
2 ttols: Badel 1862 Zagreb : 1991-92, 1992-93.
1 ttol: Auswahl Praha : 1956-57.
1 ttol: Redbergslid Gteborg : 1957-58.
1 ttol: Dinamo Bucaresti : 1964-65. ;
1 ttol: Partizan Bjelovar : 1971-72. ;
1 ttol: ASK Vorwrts Frankfurt : 1974-75. ;
1 ttol: MAI Moskv : 1972-73.
1 ttol: Borac Banja Luka : 1975-76.
1 ttol: SC Honved Budapest : 1981-82.
1 ttol: CSKA Moskv : 1987-88. ;
1 ttol: BM Cantabria : 1993-94.
1 ttol: CD Bidasoa : 1994-95.
1 ttol: Portland San Antonio : 2000-01.
1 ttol: Montpellier HB : 2002-03.
1 ttol: RK Celje Pivovarna Lasko : 2003-04.
1 ttol: BM Ciudad Real : 2005-06.
1 ttol: THW Kiel : 2006-07.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72115" title="Dlar de Tuvalu" nonfiltered="3365" processed="3346" dbindex="28563">

El dlar de Tuvalu (en angls Tuvaluan dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria de l'estat insular de Tuvalu des del 1976. Malgrat tot, el dlar de Tuvalu no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta noms d'una emissi especial de monedes de dlars australians amb l'efgie de la reina Elisabet II a l'anvers i motius de la fauna de  l'arxiplag al revers. Els bitllets usats a Tuvalu sn els mateixos que els australians; les monedes australianes tamb hi circulen amb el mateix valor que les de Tuvalu. 

Com que el dlar de Tuvalu no s una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes australianes, AUD. Normalment s'abreuja $, o T$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars.

Les monedes en circulaci sn les de 5, 10, 20 i 50 cents i d'1 dlar. Les peces de menys valor, les d'1 i 2 cents, foren retirades de la circulaci. 

El cas del dlar de Tuvalu amb relaci al dlar australi s similar al de la corona feroesa amb relaci a la corona danesa.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 1,7034 AUD (28 de mar del 2006);
 1 USD = 1,4110 AUD (28 de mar del 2006) ;

La taxa de canvi s la mateixa que la del dlar australi, la moneda de valor legal a Tuvalu. 

Vegeu tamb. 
Dlar;
Dlar australi;

Enllaos externs.
  Monedes de Tuvalu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72122" title="Comer internacional" nonfiltered="3366" processed="3347" dbindex="28564">
El comer internacional s l'intercanvi de bns i serveis a travs de les fronteres o territoris internacionals. Encara que el comer internacional ha estat present al llarg de la histria, la seva importncia econmica, social i poltica ha crescut els ltims segles. La industrialitzaci, els mitjans de transportaci avanats, la globalitzaci, el naixement de les corporacions multinacionals i la subcontractaci, han tingut un impacte molt important en la manera en qu es realitza i en el seu efecte no noms sobre l'economia, sin sobre la cultura i la societat que en participa. En un sentit econmic, l'obertura comercial s la definici terica del terme neoliberalisme, i l'increment del comer, del terme globalitzaci. La economia internacional, s una branca de l'economia que estudia el comer i les finances internacionals.

Teoria del comer internacional.
El comer internacional ha estat estudiat matemticament des del segle XIX. Aquest sn alguns models que han sorgit en l'economia internacional:

Model de Ricardo.
El model de comer internacional de David Ricardo, proposat el segle XIX, es basa en el concepte de l'avantatge comparatiu, potser, el concept ms important de la teoria del comer internacional. Basat en el cost d'oportunitat (la pendent de la corva de la frontera de possibilitats de la producci), el model de Ricardo estableix que encara que no tots els pasos tinguin avantatges absoluts, tots els pasos tenen avantatges comparatius, i prediu que els pasos s'especialitzaran en els productes dels quals en tenen, avantatge comparatiu. El model de Ricardo, per, no considera directament la proporci dels factors de producci que possexen els diferents pasos, s a dir, la quantitat relativa de m d'obra i capital a cada pas. Ats que el model es basa en l'avantatge comparatiu, aquest model en particular explica perqu existeix el comer entre pasos amb diferent grandria i diferent productivitat (s a dir, explica perqu existeix el comer entre pasos desenvolupats i els pasos en vies de desenvolupament), ja que dos pasos amb condicions idntiques no aconseguirien cap avantatge del comer. Cal esmentar, per, que aquesta s la "pitjor" soluci que preveu el model de Ricardo (i.e. zero guanys), per per la construcci del model, cap pas no t prdues.

El model Hecksher-Ohlin.
El model de Hecksher-Ohlin va ser una alternativa i/o millora del Model de Ricardo d'avantatge comparatiu. s un model ms complex, per amb major poder predictiu. El model argumenta que el patr de comer internacional es determinat per les diferencies en la dotaci dels factors de producci dels que en disposa un pas. Prediu que els pasos exportaran aquells bns que fan s intensiu del factor de producci local abundant i importaran els bns dels quals el factor de producci hi s escs. Aquest model prediu que si dos pasos participen del comer el sector industrial del pas del qual el factor de producci s abundant es beneficiar mentre que el sector industrial del qual el factor de producci s escs ser danyat pel comer, encara que en suma, ambds pasos s'en beneficiaran. 

Model de les economies d'escala.
Aquest model s una alternativa al model de David Ricardo, que estableix que el comer internacional tamb es realitza per tal d'aprofitar-se de les economies d'escala. Dos pasos amb caracterstiques idntiques, poden participar del comer i beneficiar-se'n. Cada pas pot especialitzar-se en un producte (qualsevol producte, ats que per suposici, les caracterstiques de productivitat sn les mateixes), i per les economies d'escala, tots dos produiran ms dels dos productes que no pas en autarquia (i.e. sense comer). Aquest model explica perqu existeix el comer entre nacions desenvolupades.

Poltica comercial.
Eines de la poltica comercial.
Els governs tenen diferents eines per controlar el comer que realitzen amb la resta del mn. Econmicament aquestes eines representen alteracions a l'equilibri de mercat, i per tant creen ineficincies (reduint l'excedent del consumidor o l'excedent del productor; o creant una situaci d'escassetat per l'excs d'oferta o demanda):

 tarifes ad valorem: sn tarifes percentuals sobre el preu del producte que s'importa;
 tarifes especfiques: un impost especfic per cada unitat que s'importa;
 quotes d'importaci: limitacions en la quantitat d'importacions;
 restriccions a les exportacions: limitacions en la quantitat d'exportacions (usualment en resposta a la petici d'un altre pas);

Acord internacionals.
El segle XIX va ser un segle de comer internacional obert amb una gran mobilitat d'un dels factors de producci ms importants la m d'obra (i.e. immigraci, principalment europea al continent americ). El Regne Unit va ser un dels grans promotors del lliure comer durant aquesta poca. Desprs de la Primera Guerra Mundial, per, comenant pels Estats Units, la majoria de les economies del mn van tancar-se al comer implementant tarifes histricament altes, reduint el comer mundial un 75% en tres anys. Aquestes poltiques van agreujar els efectes de la Gran Depressi mundial. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, per tal d'evitar els errors del passat, i per motivar el creixement i re-construcci econmica d'Europa, es va proposar la creaci de tres institucions mundials: el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organitzaci Internacional de Comer, per tal de fomentar el comer internacional per mitj d'acords bilaterals i multilaterals i la reducci i eventual eliminaci de totes les tarifes i restriccions a la importaci de bns. Les primeres dues institucions es van crear a finals de la dcada de 1940, per l'Organitzaci Internacional de Comer va rebre una forta oposici del Senat nord-americ. Per tant, aquesta proposta va quedar reduda a la signatura d'un acord per regular el comer internacional: l'Acord General de Tarifes i Comer o GATT per les seves sigles en angls. Els acords comercials del GATT es van realitzar per mitj de "rondes" en qu dos pasos estableixen tarifes per l'intercanvi comercial, per, les tarifes que acorden s'estenen a la resta dels membres sota el concepte de "nacions ms afavorides" (MFN, per les seves sigles en angls). Un dels temes ms controvertibles de les negociacions comercials s el comer dels productes agrcoles, ats que la Uni Europea i els Estats Units mantenen subsidis molt elevats en aquest sector, als quals s'oposen els pasos en vies de desenvolupament que no tenen els recursos per subsidiar llurs sectors agrcoles.

Va ser la dcada de 1990 quan les condicions poltiques mundials van permetre la creaci d'una instituci mundial per regular el comer. El 1995 els signataris del GATT van acordar la creaci de l'Organitzaci Mundial de Comer. Tamb en aquesta poca van proliferar els acords comercials preferencials i els acords de lliure comer, els ms importants en serien el NAFTA, el Mercosur, i, per descomptat, la evoluci de la Comunitat Econmica Europea cap a la Uni Europea. Alguns governs americans proposen la creaci d'una rea de Lliure Comer de les Amriques, que ha rebut, per, una forta oposici de diversos pasos llatinoamericans, principalment de Veneuela i de l'Argentina. 

Davant el creixement de la producci de serveis, la dcada de 1990 es va signar l'Acord General de Tarifes en els Serveis o GATS per les seves sigles en angls. Els reptes de les negociacions comercials, avui dia, es concentren en el comer no tangible: serveis i propietat intellectual, aix com en la reducci dels subsidis agrcoles de les nacions desenvolupades, per permetre un comer ms just amb els pasos en vies de desenvolupament. 

Vegeu tamb.
 Bloc comercial;
 Integraci econmica;
 Comer;
 Banc Mundial;
 Fons Monetari Internacional;

Enllaos externs.
 Pgina de l'OMC;
 Make Trade Fair Organitzaci que promou la creaci d'un comer just per les nacions en vies de desenvolupament;
 ( http://www.iccwbo.org Pgina de la Cambra de Comer Internacional, amb seu a Paris );
 Benefits of International Trade by Elmer G. Wiens;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72123" title="S?r? fuku" nonfiltered="3367" processed="3348" dbindex="28565">

L'uniforme de mariner o s r  fuku (en japons      ) s l'uniforme escolar japons que acostumen a portar les noies que estudien als intituts de secundria i de preparatria. El 1921 la directora del collegi Jo Gakuen (     ) de Fukuoka, Elizabeth Lee, el va introduir com a uniforme escolar. Est basat en l'uniforme de la Marina Reial Britnica de l'poca, quan ella mateixa havia tingut una experincia com a estudiant d'intercanvi al Regne Unit.

Caracterstiques.
De la mateixa forma que l'uniforme mascul, el gakuran, el s r  fuku t molta similitud amb diferents uniformes militars utilitzats a la marina. L'uniforme generalment consisteix en una brusa unida a un collar d'estil mariner (  eri) i una faldilla plisada. Hi ha variacions estacionals de l'uniforme per a l'estiu i per a l'hivern, en les quals s'ajusta la llargada de la mniga de la camisa i el tipus de tela. Normalment una cinta dna la volta al tors, unida a la brusa. La cinta es pot canviar per una corbata, una corbata texana o simplement arcs. Els colors ms comuns sn el blau mar, el blanc, el gris i el negre.

Les sabates, els mitjons, i altres accessoris, a vegades tamb formen part de l'uniforme. Els mitjons, si estan especificats per l'uniforme, normalment sn de color blau mar o blanc, i les sabates sn mocasins de tac ample de color marr o negre. Encara que no formen part de l'uniforme prescrit, les noies que van ms a la moda porten mitjons folgats amb el s r  fuku.

Significat cultural.
El s r  fuku t una caracterstica de nostalgia per a les ex-estudiants, i sovint s'associa a la relativament despreocupada joventut. Les imitacions del s r  fuku sn una disfressa popular per Halloween i altres festes, i es venen en grans magatzems i botigues de roba d'arreu del Jap.

Com que els uniformes escolars sn elements propensos al fetitxisme, van proliferar establiments illegals coneguts com burusera on es venien s r  fuku de segona m, tot i que alguns canvis en les lleis japoneses han posat traves a aquestes prctiques.

L'uniforme, en general es vist per alguns joves com un smbol del conformisme, i com a tal ha estat modificat per estudiants rebels per tal d'exhibir la seva personalitat. Algunes de les variacions consisteixen en allargar o reduir la faldilla, arromangar-se les mnigues, treure's la cinta, ocultar pegats o xapes sota el collar, etc. En les dcades passades, algunes variants acolorides del s r  fuku van ser adoptades per bandes japoneses com la B s zoku.

El s r  fuku, junt amb altres estils d'uniforme escolar, juga un gran paper en la cultura otaku i en el cnon sexual japons, com evidencien el gran nombre de personatges de l'anime,  el manga i el doujinshi que duen l'uniforme. Alguns exemples sn:

 El popular anime Sailor Moon, on els personatges portaven elaborats uniformes s r  fuku quan es transformaven en super-herones.
 "Sailor Fuku o Nugasanaide" va ser una can d'Onyanko Club molt popular als anys 80.
 La popular srie de televisi Sukeban Deka presentava noies delinqents en uniforme.
 La protagonista femenina de la srie Inuyasha, Kagome Higurashi, quasi sempre apareixia amb l'uniforme de mariner.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72126" title="Lliura de Gibraltar" nonfiltered="3368" processed="3349" dbindex="28566">

La lliura de Gibraltar (en angls Gibraltar pound o, simplement, pound) s la unitat monetria de Gibraltar. El codi ISO 4217 s GIP i normalment s'abreuja , o Gib per diferenciar-la de la lliura esterlina i d'altres tipus de lliures. Se subdivideix en 100 penics a semblana d'altres lliures.

El Govern de Gibraltar (Government of Gibraltar) emet els seus propis bitllets des del 1927, i des del 1988 t tamb les seves prpies monedes; tenen el mateix valor que la lliura esterlina (GBP) i hi sn intercanviables. Tot i aix, la majoria de bancs de l'estranger i, fins i tot, del Regne Unit, cobren una comissi pel canvi. La decimalitzaci de la lliura de Gibraltar es va dur a terme el 1971, al mateix temps que al Regne Unit.

En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 lliures, i bitllets de 5, 10, 20 i 50 lliures. La vinculaci amb la lliura esterlina s encara ms evident en els bitllets emesos a partir del 1995, en qu la moneda surt impresa amb la denominaci de pounds sterling, a diferncia de les sries anteriors, en qu figurava simplement com a pounds.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,753219 GIP; 1 GIP = 1,32764 EUR (3 de febrer del 2008);
1 USD = 0,508675 GIP; 1 GIP = 1,96589 USD (3 de febrer del 2008);

La lliura de Gibraltar t un tipus de canvi fix paritari respecte a la lliura esterlina (1 GIP = 1 GBP). 

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;

Enllaos externs.
   Institut Filatlic de Gibraltar (amb imatges de les monedes  i els bitllets  de Gibraltar);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72127" title="Esglsia dels Jacobins de Tolosa" nonfiltered="3369" processed="3350" dbindex="28567">

L'esglsia dels Jacobins de Tolosa de Llenguadoc s un dels exemples mes importants de l'arquitectura religiosa meridional del segle XIV. Forma part del convent durant molt de temps administrat per l'ordre dels Jacobins.

L'esglsia ha estat construda en diverses etapes. Les primeres obres comenaren l'any 1230 i acabaren al segle XIV. S'edific l'mplia esglsia, el claustre amb columnes bessones, la capella de Sant Antoni, el refectori i el campanar de 45 m d'altura.

Les segents campanyes van ser majors. Van permetre per exemple de dotar a la grandiosa nau de la famosa palmera composta per una gran columna de la qual irradien 22 nervis que sostenen la volta de l'absis, flanquejat d'una volta omplerta d'estrelles en onze branques. La posteritat no ha conservat el nom del seu arquitecte.

Des de 1369, s'hi veneren les relquies de Sant Tomas d'Aquino. El 1791, quan els dominicans van haver de marxar, aquestes van ser transportades a Sant Serni, per han tornat recentment al seu lloc original pel set centenari de la mort del sant (1974).

Des de Napole, l'esglsia va quedar en un trist estat. Confiada als militars, albergava un exrcit de cavalls, i ms de 5.000 m de terra s'hi abocaren per tal de sobreaixecar el sl. El 1865, el monument va ser intercanviat a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc amb la contraprestaci d'uns terrenys on s'hi construren unes quadres.

El conjunt dels Jacobins s'ha beneficiat d'una renovaci recent, comenada el 1920, i acabada el 1972. Avui, aquesta esglsia de maons presenta un aspecte exterior molt massiu, per la seva arquitectura interior ha continuat sent lleugera.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72129" title="Rol sexual" nonfiltered="3370" processed="3351" dbindex="28568">
El rol sexual s la manera en qu la societat i la cultura exigeixen que els comportaments de cada persona s'adaptin al que hom espera del gnere al que es pertany. Aix el rol sexual pot definir-se com la suma de comportaments que concorden amb all que la societat espera del gnere de la persona. 

Els homes i les dones tenen una formes de vestir i de comportar-se diferents a causa del diferent rol sexual que mostren.

El rol sexual s'educa des de la infncia, de tal manera que els nens han de ser forts, competitius i han de saber amagar la seva sensibilitat. Les nenes, en canvi, han de ser dolces, amables i polides. Hi ha fora evidncies en el sentit que les forces hormonals afavoreixen part d'aquest paper diferenciat, per la pressi sociocultural ho mediatitza en gran part.

Mostrar un rol sexual diferent a all que la societat espera s font de trastorns greus, que poden afectar especialment a les persones amb transsexualitat, homosexualitat i intersexualitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72130" title="Museu dels Agustins de Tolosa" nonfiltered="3371" processed="3352" dbindex="28569">


El Museu dels Augustins s el museu de les Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc.  	

Malgrat les destruccions del segle XIX, aquest convent, amb el claustre, l'esglsia, les sales capitulars, s un monument destacable, veritable joia del gtic del Llenguadoc. Una reconstituci dels jardins de l'poca medieval ha reforat l'autenticitat del lloc.

Per s tamb un gran museu que evoca les millors etapes de la histria de l'art, de l'poca paleocristiana al segle XX.

El monument.

Histria del convent.

Els ermitans de sant August van construir el 1309 el convent dels Augustins dins dels murs de la ciutat amb l'autoritzaci del papa Climent V.

Jean Lobres, mestre d'obra de la Catedral de Sant Esteve de Tolosa  va participar en la construcci de la capalera de l'esglsia de les ermitanes. La capalera est composada de tres capelles obrint directament sobre l'ampla nau nica, sense creuer, amb, a la part alta, una disposici de cares tallades. Aquesta organitzaci de l'esglsia s caracterstica de l'estil gtic meridional. El 1341, les fundacions del convent estan ben avanades i l'Esglsia s llavors creada completament i rep una decoraci pintada semblant a les pintures del nord d'Espanya de la primera meitat del segle XIV i de miniatures produdes en els entorns reials, en aquell temps de Felip el bell. El campanar s quadrat i prop del cor. L'accs es fa per una obertura a la sagristia.

La construcci de la part oriental del claustre comena l'any 1341. Les tres altres parts no van comenar fins al 1396. S'acabaren al cap de 90 anys.

A causa de la imprudncia d'un forner, un incendi va destrossar una gran part de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc el 1493. Com per al convent dels Carmelites, la majoria de les teulades del convent dels Augustins es van esfondrar. Amb l'ajuda dels fidels i de l'Esglsia, la construcci de la teulada comenava l'any 1495. Els treballs van ser rpidament conduts i la nova consagraci de l'edifici va ser celebrada el 30 de juny de 1504.

El convent albergava prop de dos-cents monjos als segles XIV i XV. Per rpidament, aquest nombre disminueix i no en sn ms que cent quaranta el 1518, seixanta el 1649 i trenta-un el 1680 per noms algunes unitats en el moment de la Revoluci. A ms, el 1542, el convent s vctima d'un pillatge dels llibres i de l'arxiu de la biblioteca, dels objectes litrgics i dels mobles ms antics.

El 14 de setembre de 1550, dia de la festa de l'Exaltaci de la Santa Creu, un llamp s's abatut sobre el campanar. La punxa i els pisos superiors sn destruts i provoquen nombrosos danys al voltant. Aquest esdeveniment comporta el declivi del convent degut a que les dificultats financeres i materials no deixen reconstruir el campanar: va ser amputat d'un pis i mig.

Per decret del 2 de novembre de 1789, el convent esdev b nacional i est desafectat des de la supressi dels ordres monstics el 1790.

El museu.

s un dels edificis monstics ms bonics de la regi. Al voltant del claustre s'hi despleguen les antigues sales de la vida monstica, en particular la vasta esglsia. Prop de dos cents ermitans hi pregaven, hi treballaven, i hi vivien. L'evocaci d'un jard monstic refora l'encant del conjunt.

Obert al pblic el 1793 per decret de la Convenci, molt poc temps desprs del Louvre, el monument acull el museu i l'escola de les belles arts.

A comenaments del segle XIX va veure la destrucci de diversos espais, sobretot el refectori. Al seu lloc, Eugne Viollet-le-Duc i el seu alumne Darcy van edificar-hi una impressionant escala i sales d'exposici (1873-1901).
L'edifici est classificat com a monument histric (parts medievals) i inscrit (escala Darcy).

Les colleccions del museu.

El museu presenta colleccions de pintures i escultures del comenament de l'edat mitjana als primers anys del segle XX.

En una preocupaci esttica tant com histrica, un conjunt d'escultures gtiques s'exposa a les sales gtiques sobre el claustre. Les pintures religioses del segle XV al XVII (Prugin, Rubens) fan la decoraci de l'esglsia amb una sobrietat exemplar. A l'ala ms recent (edificada el 1888), s presentada a la planta baixa la magnfica collecci d'envelats romnics del museu: un fons nic, veritable panorama de l'evoluci de l'escultura romnica. L'escala monumental d'aquesta ala, vorejada d'escultures del segle XIX, porta als salons del pis, on s'hi reuneixen diverses escultures (Rodin, Falguire, Camille Claudel) i sobretot les obres de les diferents escoles de pintura tolosines (Chalette, Tournier) i francesa (Valenciennes, Eugne Delacroix, Corot), per tamb italiana, flamenca i holandesa del segle XVII al XX (Guido Reni, Guardi)

Enllaos externs.
 Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72131" title="Valero Rivera" nonfiltered="3372" processed="3353" dbindex="28570">
Valero Rivera Lpez ha estat un destacat jugador i entrenador catal d'handbol.

 Biografia .
Valero Rivera va nixer a Saragossa l'any 1952, per amb noms tres mesos es trasllad al barri de Les Corts de Barcelona. Ja de ben jove comen a practicar l'handbol i amb 14 anys, el 1966, ingress al juvenil del FC Barcelona. Amb 19, el 1971, debut com jugador del primer equip, en el que rest 11 temporades, arribant a ser capit de l'equip. Com a jugador va aconseguir 8 ttols. L'any 1983, amb 31 anys, es retir.

Durant el 1983 el president del FC Barcelona Josep Llus Nez li ofer el crrec d'entrenador del primer equip en substituci de Jordi Petit, que havia estat destitut. Als pocs mesos, Rivera, guany el seu primer ttol com entrenador, la Recopa d'Europa d'handbol. Fou el primer d'una llarga llista de trioms (al voltant dels 70) que han convertit Valero Rivera en el millor entrenador de la histria de l'handbol mundial per palmars. 

L'equip que dirig va rebre el sobrenom de Dream Team i es considerat el millor equip de la histria de l'handbol, al guanyar uns 50 ttols, entre ells, 6 Copes d'Europa. L'any 2003 deix la banqueta, desprs de de ms de vint anys al crrec.

T estudis de Cincies de l'Educaci Fsica per l'Institut Nacional d Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) on es llicenci amb excellents notes a totes les matries. Curiosament les pitjor notes les va treure a les assignatures relacionades amb l'handbol, ja que les seves idees no concordaven amb els canons acadmics.

Actualment, Valero Rivera s soci d'una societat dedicada al assesorament esportiu a jugadors, entrenadors i entitas d'handbol i d'altres esports, amb seu a Barcelona.

 Trajectria esportiva .
 Com jugador .
 FC Barcelona: 1971-1983. ;
 Com entrenador .
 FC Barcelona: 1983-2003.

 Palmars .
 Com jugador .
 Lliga espanyola d'handbol: 3 (1972-73, 1979-80, 1981-82);
 Copa espanyola d'handbol: 3 (1971-72, 1972-73, 1982-83);
 Lliga catalana d'handbol: 2 (1981-82, 1982-83);
 Com entrenador .

 Copa d'Europa d'handbol: 6 (1990-91, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00);
 Recopa d'Europa d'handbol: 5 (1983-84, 1984-85, 1985-86, 1993-94, 1994-95);
 Copa EHF d'handbol: 1 (2003);
 Supercopa d'Europa d'handbol: 5 (1996, 1998, 1999, 2000, 2003);
 Lliga dels Pirineus d'handbol: 6 (1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2003);

 Lliga espanyola d'handbol: 12 (1985-86, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2002-03);
 Copa espanyola d'handbol: 10 (1983-84, 1984-85, 1987-88, 1989-90, 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, , 1999-00, 2003-04);
 Supercopa d'Espanya d'handbol: 11 (1986-87, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2000-01, 2003-04);
 Lliga catalana d'handbol: 9 (1984-85, 1986-87, 1987-88, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1996-97) ;
 Copa ASOBAL: 5 (1994-95, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2001-02);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72132" title="Determinaci del sexe" nonfiltered="3373" processed="3354" dbindex="28571">
La determinaci del sexe s el resultat d'una srie de mecanismes que afavoreixen que un determinat individu sigui i es comporti com a mascle o femella.

En els cargols no hi ha cap determinaci, ja que tots els individus sn hermafrodites i produeixen tant esperma com vuls. En una espcie de cucs, de la classe dels poliquets, els individus joves sn mascles i els adults femelles; a ms les femelles joves mantenen la capacitat de tornar a ser mascles, si no n'hi ha en un grup de femelles que comparteixin un ambient tancat.  En una espcie de peixos noms l'individu ms gran s mascle per quan es mor una de les femelles ms grans es converteix en mascle. En els cocodrils i en altres rptils, el sexe es determina per la temperatura d'incubaci dels ous. Hi ha alguna espcie de llangardaixos formades noms per individus femella, que sn partenogentiques, per que necessiten d'un conat de coit entre dues femelles per desencadenar la reproducci de cadascuna.

En mamfers el sexe bsic s el femen, perqu en el cos de les femelles hi ha tots els elements bsics per la reproducci, inclosos els gamets. A partir de l'esquema bsic de femella pot donar-se o no una diferenciaci cap al sexe mascul. s important tenir ben present aquest esquema bsic que ajudar a comprendre millor totes les qestions relatives al sexe i a la sexualitat. Tamb cal tenir en compte que sn les femelles les qui ponen o pareixen i que n'hi hauria prou amb pocs mascles per fecundar-les totes.

Aix doncs, en esquema, un nou individu d'una espcie sexuada ser una femella, si no hi ha res que provoqui un canvi.
En el cas dels mamfers la determinaci del sexe ve propiciada per uns quants gens del cromosoma sexual Y. Aquesta petita seqncia gentica afavoreix que la gnada primitiva es converteixi en un testicle, invertint la tendncia a que es formi un ovari. La testosterona que comena a segregar el testicle inicia i mant totes les tranformacions necessries per tal d'obtenir un mascle.

La reproducci sexual s noms una ms d'entre les formes de reproducci dels ssers vius, tot i que ha tingut molt d'xit evolutiu, per la variaci gentica que propicia ms oportunitat de sobreviure a una determinada espcie, en circumstncies adverses o per canvis bruscos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72133" title="Bracara Augusta" nonfiltered="3374" processed="3355" dbindex="28572">
Bracara Augusta (o Augusta Bracara) fou una ciutat del nord-oest d'Hispnia, a la provncia Tarraconense, capitals dels Bracaris, que vivien entre el Duero i el Minho, i capital d un convent jurdic. Era a riba del Nebis (avui Cavado). Queden restes del seu amfiteatre i d un aqeducte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72134" title="Brankdia" nonfiltered="3375" processed="3356" dbindex="28573">
Brankdia fou un oracle dedicat a Apollo prop de Milet, i a les rodalies del port de Panormos. 

El temple era a un lloc anomenat Didyma per amb el temps tant el lloc com el temple es van dir Brankdia, que era el nom del collegi de sacerdots que es cuidava del temple.

L oracle fou consultat per Cressos, rei de Ldia, que va fer regals al temple; fou consultat tamb per les ciutats de Jnia, Elia i fins i tot per un fara egipci.

Milet fou capturada pels perses el 494 aC i aquestos, governats llavors per Darios, van saquejar i destruir el temple. Fou reconstrut en temps del fill de Darios, Xerxes. Estrab diu que els sacerdots van posar el tresor del temple al servei de Xerxes quant aquest va envair Grcia i el van acompanyar a la invasi i desprs, a la tornada, van seguir al rei a Prsia per evitar el cstig.

El temple fou reconstrut pels milesis, mes gran que abans i la ciutat va quedar dins el temple, que fou format per molts temples i capelles. D aquesta obre noms resten avui un parell de columnes i algunes runes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72135" title="Branovics" nonfiltered="3376" processed="3357" dbindex="28574">
Els branovics o branovices (o branovis) foren un poble gal esmentat per Csar. s possible que habitaren la dicesi de Macon. Csar els hi dna a ms a ms el nom de vlanovicibes o blanovis, que es refereix al mateix poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72136" title="Programa Pioneer" nonfiltered="3377" processed="3358" dbindex="28575">
El programa Pioneer s un conjunt de missions espacials no tripulades dels Estats Units, dissenyades per a l'exploraci planetra. Les ms famoses i exitoses foren les Pioneer 10 i Pioneer 11, que exploraren els planetes del sistema solar exterior, i el conjunt de sondes Pioneer Venus, que exploraren el planeta Venus.

Primeres missions Pioneer.
Les primeres missions Pioneer, iniciades el 1958 abans de formar-se la NASA, foren simples missions de prova per intentar assolir la velocitat d'escapament terrestre i per demostrar la possibilitat d'estudiar la Lluna. Foren dutes a terme per la fora aria i l'exrcit de terra dels Estats Units. La llista completa de les primeres missions s la segent:

Sondes Able;
Pioneer 0 (Thor-Able 1, Pioneer) - Orbitador lunar, destrut en el llanament; agost de 1958.
Pioneer 1 (Thor-Able 2, Pioneer I) - Orbitador lunar, no arrib a la Lluna a causa d'un error de llanament; octubre de 1958.
Pioneer 2 (Thor-Able 3, Pioneer II) - Orbitador lunar, destrut en el llanament; novembre de 1958.
Pioneer 3 - Sobrevol (flyby) lunar, no arrib a la Lluna a causa d'un error de llanament; desembre de 1958.
Pioneer 4 - Sobrevol lunar, assol la velocitat d'escapament terrestre; mar de 1959.
Pioneer P-1 (Atlas-Able 4A, Pioneer W) - Sonda perduda; setembre de 1959.
Pioneer P-3 (Atlas-Able 4, Atlas-Able 4B, Pioneer X) - Sonda lunar, perduda en el llanament; desembre de 1959.
Pioneer 5 (Pioneer P-2, Atlas-Able 6, Pioneer V) - Sonda interplanetria entre la Terra i Venus; mar de 1960.
Pioneer P-30 (Atlas-Able 5A, Pioneer Y) - Sonda lunar, no aconsegu entrar en rbita lunar; setembre de 1960.
Pioneer P-31 (Atlas-Able 5B, Pioneer Z) - Sonda lunar, perduda per fallada de l'etapa superior; desembre de 1960.

Les segones missions Pioneer.

Cinc anys desprs de les primeres sondes Able l'Ames Research Center de la NASA recuper el nom Pioneer per a una nova srie de missions, inicialment destinades a l'estudi del sistema solar interior. Les primeres foren una srie de sondes en rbita solar per estudiar el medi interplanetari entre Venus i la Terra. Posteriorment es van dissenyar dues noves sondes per a l'exploraci dels planetes exteriors; foren les primeres missions ms enll de Mart, tot i que els seus resultats cientfics foren superats aviat per les sondes del programa Voyager. Finalment el programa Pioneer acab amb el conjunt de sondes Pioneer Venus.

El conjunt de noves missions s el segent:
Pioneer 6, 7, 8 i 9 - Sondes interplanetries en rbita solar;
Pioneer 6 (Pioneer A) - llanada el desembre de 1965.
Pioneer 7 (Pioneer B) - llanada l'agost de 1966.
Pioneer 8 (Pioneer C) - llanada el desembre de 1967.
Pioneer 9 (Pioneer D) - llanada el novembre de 1968.
Pioneer E - Perduda en el llanament, l'agost de 1969;
Missions al sistema solar exterior:
Pioneer 10 (Pioneer F) -  Sobrevol de Jpiter, llanada el mar de 1972.
Pioneer 11 (Pioneer G) -  Sobrevol de Jpiter i Saturn, llanada l'abril de 1973.
Pioneer H - Idntica a les anteriors per no s'arrib a llanar.
Pioneer Venus - Conjunt de dues sondes (orbitador i multisonda) llanades l'agost i el desembre de 1978.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72137" title="Bratuspantium" nonfiltered="3378" processed="3359" dbindex="28576">
Bratuspantium fou una ciutat dels Bellvacs. Csar el 57 aC va atacar al territori dels suessions i de all va passar a territori dels Bellvacs, que es van tancar a Bratuspantium. Finalment es van rendir, i llavors Csar va anar al territori dels ambianis. Bratuspantium fou probablement la capital dels Bellvacs i seria la moderna Breteuil, per un altre identificaci diu que fou rebatejada Cesaromagus (Ptolomeu esmenta aquest om com la principal ciutat dels Bellvacs) que fou desprs Beauvais.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72138" title="Fonolleres (Parlav)" nonfiltered="3379" processed="3360" dbindex="28577">

Fonolleres s un poble del terme de Parlav al Baix Empord que es troba, a la plana, a uns 2 km a l'est del cap del municipi, i a l'esquerra del Dar.

El seu nucli de poblaci es concentra a l'entorn de l'esglsia parroquial que est dedicada a sant Cristfol i s d'estil gtic tard, d una sola nau i un absis poligonal a l interior i semicircular a l'exterior, al damunt del qual s'ala una torre de fortificaci. Ja esmentat el 1122, era possessi de la mitra de Girona, i al segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal. L'any 2005 tenia 62 habitants.

Documentat el 1085, al costat de l'esglsia encara pot apreciar-se un dels murs pertanyents al castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72139" title="Bregentium" nonfiltered="3380" processed="3361" dbindex="28578">
Bregentium o Bregetium fou una de les ciutats principals de la provncia romana de Pannia a la Baixa Pannia. Fou municipi rom. Era a la vora del Danubi i era el quarter general de la cinquena cohort de la Legi I Adjutrix. All va morir l emperador Valentini I quant preparava la campanya contra els cuades. En resten algunes runes prop de Szony a Hongria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72140" title="Breucs" nonfiltered="3381" processed="3362" dbindex="28579">
Els breucs (llat breuci) foren un poble de la baixa Pannia. Aquest poble tenia com a cap a Baton, i va combatre contra els romans essent derrotat i finalment sotms.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72141" title="Breunis" nonfiltered="3382" processed="3363" dbindex="28580">
Els Breunis o Breons o Brions (Breones o Briones) foren una tribu alpina de Rtia, al nord del modern Tirol, a la regi de Mont Brenner. La seva capital fou Breunorum, probablement la moderna Brunecken. Foren sotmesos per Roma en temps d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72142" title="Bricnia" nonfiltered="3383" processed="3364" dbindex="28581">
Bricnia (grec Brikiniai, llat Bricinniae) fou una petita ciutat de Siclia que Tucdides esmenta com a fortalesa (eruma) en territori de Leontins. El 422 aC fou ocupada per un grup d exiliats de Leontins, que van lluitar contra els siracusans. Desprs no torna a aparixer a l'histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72143" title="Brigequins" nonfiltered="3384" processed="3365" dbindex="28582">
Els brigequins (llat brigaecini, grec            )  foren una tribu del poble stur que tingueren per capital a Brigaecium o Brigecum, prop de la actual Benavent. Probablement sn el mateix grup que Florus esmenta com trigacins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72144" title="Brigants" nonfiltered="3385" processed="3366" dbindex="28583">
Els brigants o Brigantes foren un poble de Britnia, sobre el que va governar la famosa reina Cartismandua.  Foren reduts per Ostorius. Ocupaven el pas entre l'Humber i el Tyne.
Ciutats.
Mancunium;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72145" title="Circuit integrat" nonfiltered="3386" processed="3367" dbindex="28584">

Un circuit integrat s una pastilla o xip on es troben tots els components electrnics necessaris per a realitzar una funci. Aquests components estan formats, principalment,  per condensadors, dodes, resistncies i transistors.

El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format noms per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Fsica per aquest invent.

Inicialment els circuits integrats es classificaven pel tipus (digital o analgic) i pel nombre d'elements que els formaven:
SSI (Small Scale Integration) petit nivell: inferior a 12;
MSI (Medium Scale Integration) mitj: 12 a 99;
LSI (Large Scale Integration) gran : 100 a 9999;
VLSI (Very Large Scale Integration) molt gran : 10 000 a 99 999;
ULSI (Ultra Large Scale Integration) ultra gran : igual o superior a 100 000 ;

Els processadors evidentment s'escapen d'aquesta escala, car actualment estan formats per centenars de milions de transistors.

En quant a les funcions integrades, els circuits es classifiquen en dos grans grups:

 Circuits integrats analgics.

Poden constar des de simples transistors encapsulats junts, sense uni entre ells, fins a dispositius complets com amplificadors, oscilladors o fins i tot receptors de rdio complets.

 Circuits integrats digitals.

Poden ser des de bsiques portes lgiques (AND, OR, NOT) fins als ms complicats microprocessadors.

Introducci.
Els circuits integrats foren possibles grcies a descobriments experimentals que demostraren que els semiconductors poden realitzar les funcions dels tubs de buit. L'integraci de grans quantitats de diminuts transistors en petits xips va esdevenir un enorme avan sobre l'assamblatge manual dels tubs de buit (vlvules) i circuits usant components discrets. La capacitat de producci masiva de circuits integrats, confiabilitat i facilitat d'afegir-hi complexitat, va imposar l'estandaritzaci dels CIs en lloc dels dissenys utilitzant transistors, que aviat van deixar obsolets a les vlvules o tubs de buit.
Existeixen dues avantatges principals dels CIs sobre els circuits convencionals: cost i rendiment.
El baix cost es degut a que els xips, amb tots els seus components, sn gravats en una sola pea per fotolitografia i no construint els transistors un a un.

Avanos en els circuits integrats.
Entre els circuits integrats ms avanats es troven els microprocessadors, que controlen des de computadors fins a telfons mbils i forns microones. Els xips de memria digitals sn una altre famlia de circuits integrats que son d'importncia crucial per a la moderna societat de la informaci. Mentres que el cost de dissenyar i desenvolupar un circuit integrat complex es fora alt, quan es reparteix entre milions d'unitats de producci, el cost individual de cada CI es redueix al mnim. L'eficincia dels CIs s alta degut a que la petita mida dels xips permet connexions curtes que possibilita l's de lgica de baix consum (com es el cas del CMOS en altes velocitats de commutaci.

Amb el transcurs dels anys, els CIs estan constantment migrant a mides ms petites i amb millors caracterstiques, permetent que hi hagi ms circuits empaquetats a cada xip (veure la llei de Moore. Al mateix temps que la mida es redueix, prcticament tot millora (el cost i el consum d'energia disminueix i la velocitat augmenta). 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72146" title="Brigantis" nonfiltered="3387" processed="3368" dbindex="28585">
Els brigantis o brigantins (llat briganti) foren una tribu dels vindelis, al est del llac Brigantinus. La seva capital fou Brigntia o Brigantium, la actual Bregenz, situada a la riba del llac. Al segle VII la ciutat era en runes. 

Cal no confondre aquest poble amb els brigants de Britnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72147" title="Brixantis" nonfiltered="3388" processed="3369" dbindex="28586">
Els brixantis (brixantii) o brixans (brixani) foren un poble alp de la Rtia que van ocupar el districte modern de Brixen (Brixia). Foren esmentats per Ptolomeu; Livi els esmenta com brixiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72149" title="Brigianis" nonfiltered="3389" processed="3370" dbindex="28587">
Els brigians o brigianis (llat brigiani o brigianii) foren un poble alp esmentat per Plini el vell. Es possible que es tracti del poble que vivia a Brigantium (els briganti).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72150" title="Briniats" nonfiltered="3390" processed="3371" dbindex="28588">
Els briniats (llat briniates) foren un poble lgur esmentat per Tit Livi, que diu que vivien darrera els Apenins, i se suposa que vivien a la vall del Vara a la confluncia amb el Magra. s possible que la vila de Brugnato derivi del seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72151" title="Britnia" nonfiltered="3391" processed="3372" dbindex="28589">

Britnia fou el nom de la provncia romana que abraava dos teros de l illa de la Gran Bretanya. Procopi l esmenta tamb com Brtia o Brtia. Els nom seria derivat del poble dels britons. Ja abans les illes s esmentaven com illes Brites formades per les principals Albi i Ierne (Irlanda). Britnia seria un nom aplicat a la part romana en oposici a Calednia (Esccia), no dominada.

Els noms Ostrimnides i Casiterides, probablement d origen fenici, no se sap ben be a que pertanyen. Casiterides sembla ms aviat Cornualla que les illes Scilly per altres diuen que foren les Aores. Per Festus Avienus les Ostrimnides eren les illes Britniques mentre que per altres son les Scilly.

Les primeres noticies histriques de Britnia diuen que el rei Divitiacus dels suessions (una tribu belga) exercia la sobirania sobre part de l illa de gran Bretanya. Ms tard foren els venetis (de la regi de Vannes) els que demanaren ajut a Csar contra els britons i Csar va preparar la seva primera invasi el 55 aC; el seu lloctinent Volusenus fou enviat a les illes en missi de reconeixement. Csar va enviar tamb ambaixadors i entre ells Commius l'Atrebat, l influencia del qual a Britnia fou utilitzada per Csar. L ambaixada va sortir de Gressoriacum l estiu i va tornat al setembre, anunciant el resultat per una carta a Roma; els ambaixadors foren honorats amb un festival de 20 dies.

La segona expedici de Csar va tenir lloc el maig del 54 aC. Va trobar resistncia dirigida per Casivelaunus encapalant una aliana de Trinobants, cenomagni, Acalites i Bibroci. La submissi de Casivelaunus no fou total, per Csar va reembarcar amb tot el seu exercit i va deixar Britnia altre cop independent. Els romans, que la primera vegada s havien limitat a la costa, arribaren aquest cop fins al comtat d'Oxford.

Sembla que les relacions es van mantenir en temps d'August i que amb Tiberi alguns auxiliars britons van anar a lluitar amb Germnic, segurament a canvi de diners. Callgula va planejar un atac a Britnia per es va retirar i segons Suetoni va donar ordres de recollir petxines i altres elements de la mar per anunciar la "conquesta de la mar". Tamb Suetoni explica que Adminius, fill d un cap brit de nom Cynobelin, va sortir de Britnia expulsat pel seu pare junt amb alguns fidels i es va collocar sota protecci de Callgula que va donar a l'esdeveniment el carcter d una submissi de tota l illa. Aquest Cynobelin apareix a algunes monedes i se sospita que fou el successor de Tasciovanus.

Fou Claudi qui realment va conquerir Britnia. L expedici la van dirigir el general Aulus Plautius. Aulus va desembarcar sense oposici (any 43) i va construir un campament base i va avanar pel Kent, on el rei del pas es va sotmetre a Roma, i el va seguir el rei del pas de Sussex; els catavelaunis, dirigits pels reis Caractacus i Togodumus, li van fer front en posicions fortificades junt amb els caps tributaris i un exercit de seixanta mil homes (els romans eren poc ms de la meitat); els catavelaunis foren derrotats i Togodemus va morir en la lluita pel creuament d un riu; els romans va arribar al Tmesi on Caractacus va installar la seva segona lnia defensiva, i altra cop els romans van vncer; Aulus va entrar a Londinium (Londres), fet noms enfosquit perqu un mil de soldats romans van ser engolits a un pant. Llavors Claudi va anar a l'illa; les forces britones s'havien concentrat a l'actual Brentwood Hill a uns 30 km al nord de Londres en direcci a Colchester, i Claudi i un dels seus ministres van idear una estratgia amb la que els britons foren derrotats. Caractacus va fugir i tres dies desprs els romans entraren a Camulodonum (Colchester) amb ajut del rei dels icenis que tamb es va declarar client rom. Monedes de Claudi es van emetre a l illa. En els segents anys els pobles de l illa es van sotmetre o foren sotmesos. 

En temps de Ner el poder rom ja havia arribat a l'oest de Galles i al nord del Yorkshire on vivien els silurs (silures) o siluris, els ordvics i els brigantes o brigants. Una reina dels brigants, Cartimandua, fou collocada al tron pels romans, i els va ser lleial; el seus esps, es va revoltar per no va tenir l ajut de la reina. Ner va enviar a l'illa a Suetonius Paulinus que va consolidar les conquestes de Claudi o va recobrar els territoris que s'havien perdut; el prncep rebel fou sotms, essent perdonat per Cartismandua. 

L'any 60 va morir el rei dels icenis (que vivien a Norfolk i Suffolk), Prasestagus, i va repartir el seu regne, una meitat pels romans i l'altra per les dues filles, per aquestes foren mortes (desprs de ser violades) pels romans, que van annexionar tot el regne. Llavors la vdua Boadicea, es va revoltar i es va apoderar de Camulodunum (Colchester) i Londinium (Londres), derrotant als desprevinguts romans en diversos enfrontaments, i obtenint l'aliana de diversos pobles (61). Va dirigir la resistncia subordinada als druides i bards de l'illa d'Anglesey, el seu quarter general, per fou reduda pel governador, el general rom Suetonius Paulinus (62) i es va sucidar. En els segents anys les legions romanes es van limitar a consolidar el poder de l'imperi. 

En temps de Vespasi es van fer dirigir algunes expedicions. La primera va dirigir-se vers Galles el 74; la segona el 77 la va encapalar Juli Frontinus i la va seguir el governador Agrcola cap a Galles el 78 establint una guarnici a Carleon i una a Chester; aquesta campanya va durar un parell d anys sota direcci d'Agrcola que va poder establir slidament el poder rom; el 79 va ocupar l illa d'Anglesey; l any 80 Agrcola va avanar cap al nord del pas dels Brigants, cap el Firth de Tay i els cinc anys segents es va dedicar a explorar les regions desconegudes i a fer noves conquestes; va construir una lnia de fortins entre els Firths de Forth i el Clyde que van marcar la frontera del territori rom. La victria de les muntanyes Grampianes contra els Caledonis de Galgacus es va acabar amb triomf (els romans van perdre 360 homes mentre els caledonis en van perdre deu mil); Galgacus fou derrotat altra cop l any 84 i va deixar d oferir resistncia; Tcit esmenta la submissi de les illes Orkney per aix degu ser fora efmer si es que mai va passar d una visita (84). El 85 viatgers romans van arribar a la illa de Thule, probablement la ms gran de les Shetland. En temps de Domici cal esmentar la revolta d'Arviragus, un cap brit en poca indeterminada entre el 86 i el 96. Desprs es va fer una altra expedici en temps de Nerva (96-98). Durant el regnat de Traj es conserven inscripcions del domini roma i durant el d'Adri es conserven tamb monedes, aix com dels segents emperadors. Spartianus diu que fou Adri qui va construir un mur d uns 150 km de llarg per separar el territori rom dels brbars caledonis. 

Anton Pius va confiscar als Brigants un part del seu pas per haver atacat el territori dels seus vens Genuinis, aliats de Roma que no s esmenten mai ms. El mur d'Anton es va construir al seu regnat, i una inscripci esmenta a un oficial anomenat Lolli Urbic (Lollius Urbicus). Em temps de Alexandre Sever es van emetre monedes i es parla d un mur que ja existia. El 4 de febrer del 211 Alexandre Sever va morir a York. Les noticies de Britnia quasi be desapareixen. Al 287, sota Domici, es va aixecar l'usurpador Carausius, cap de la flota, que es va proclamar emperador a Britnia; el 290 Carausius va derrotar a Domici en una batalla naval i Diocleci el va haver de reconixer "august" amb autoritat sobre Britnia i la Gllia Bonnia. Carausius fou assassinat el 293 pel seu prefecte Allectus, que es va proclamar emperador; el nou aspirant va perdre la Gllia Bonnia que es va decantar per Constanci Clor que finalment el 296 va derrotar a Allectus i va ocupar Britnia. En aquestos anys la provncia va patir les primeres incursions de pobles germnics: el francs i saxons, i apareixen tamb els pictes. Desprs s esmenten els escots i els atacots a partir del regnant de Juli l'Apstata el 361. No rs pot establir el moment en qu els germnics van assolir el poder i els romans el van perdre. Se sap de la retirada romana amb Estilic per no de la substituci interna de les autoritats romanitzades per germnics saxons i angles.

Britnia fou constituda en provncia durant el regnat de Claudi, segurament vers el 44. La provncia es va anar engrandint per les successives conquestes. Fou una provncia proconsular governada per un llegat i un procurador.

El 197 la provncia fou dividida en dos: Britnia Superior i Britnia Inferior, cada una sota un praeses. El 293 fou dividida en quatre provncies: Britnia Prima, Britnia Secunda, Mxima Cesariensis i Flvia Cesariensis. El 369 es va afegir una cinquena provncia, de nom Valentia (Valntia). D aquestes cinc provncies dos eren consulars (Mxima i Valntia) i tres governades per praeses (Prima, Secunda i Flvia). Els quatre (i desprs cinc) governadores foren subjectes del vicari de la Dicesi de Britnia (Vicarius Britanniae) que fou una mena de governador general de l illa. El vicari residia a Eboracum (York) que fou la residencia principal dels governadors romans al llarg del perode en qu l imperi va governar all.

Com a pobles del pas, a ms dels esmentats, cal assenyalar els que esmenta Ptolomeu: 

al nord del Clyde i Forth:
Epidis, Cerons, Carnonacs, Carenis, Cornabis, Caledonis, Cantis, Logis, Mertis, Vacomagis, Venecontes i Taizalis;
entre el Clyde i el Forth i al Tyne i Solway:
Novantes, Selgovis, Gadenis, Otadinis i Damnis;
al sud del Tyne i Solway:
Brigants, Parisis, Cornavis, Genunis, Coritavis, Catieuclanis, Simenis, Trinobants, Dobunis, Atrebats, Cantis, Regni, Belgues, Durotiges, Damnonis, Ordovices, Siluris i Dimetis;
altres:
Horestis;
Parisi;
Ciutats de Britnia:

Camelodunum (Colchester);
Londinium (Londres);
Eboracum (York);
Verulamium;
Glevum (Gloucester);
Venta Belgarum (Winchester);
Venta Icenorum (Norwich);
Corinium (Cirencester);
Calleba Attrebatum (Silchester);
Aquae Solis (Bath);
Durnovaria (Dorchester);
Regnum (Chichester?);
Durovernum (Canterbury);
Uriconium (Wroxester);
Lindurn (Lincoln);
Rutupae (Richborough);
Portus Dubris (Dover);
Portus Lemanis (Lymnpne);
Portus Adurni (Aldrington);
Brannodunum (Brancaster);
Gariannonum (Burgh Castle);
Taum (Taesburg);

Hi ha restes romanes a altres quinze ciutats angleses (Fishbourne (Palau rom, Castle Rising, Sth. Creake, Cromer, Burgh, Oxnead, Castle Acre, Narborough, Osburg, Ixburg, Colney, Whetacre, Burgh St. Peter, Caistor, Holme, i North Elmham) per de cap es coneix el seu nom rom.


















 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72156" title="Brixellum" nonfiltered="3392" processed="3373" dbindex="28594">
Brixellum o Brixillum fou una ciutat de la Gllia Cisalpina a la part sud del Po, uns 20 km al nord-est de Parma. Fou una ciutat important que Plini diu que fou colnia tot i que no se sap per cap altra font.

L emperador Ot es va establir a la ciutat abans de la batalla de Bedriacum i si va sucidar al conixer la derrota a mans dels generals de Vitelli; Ot fou enterrat all mateix. En temps de Juli l'Apstata apareix com a municipi.
 
En temps dels llombards fou una fortalesa moment en qu les referncies desapareixen. Es la moderna Brescello.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72157" title="Rei Salom" nonfiltered="3393" processed="3374" dbindex="28595">

El rei Salom (en hebreu,        -    Shelomoh ben David i en rab,        Sulayman ibn Daud) fou una de les principals figures de l'poca dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis ms importants foren en aquest ordre: Sal, David i Salom. 

Naixement de Salom.
Un dia, el Rei David d'Israel estava passejant per Jerusalem quan vei una jove que s'estava banyant al terrat de casa seva i se'n va enamorar. La noia es deia Betsab, era filla d'Eliam i estava casada amb un hitita anomenat Uries.

El rei la fu cridar a palau, van mantenir relacions i ella es va quedar embarassada. Desprs va ordenar que el seu marit fos collocat a primera lnia d'atac a l'exrcit d'Israel, per veure si moria en alguna batalla. Aix ocorregu i llavors David es marid amb Betsab. Passat el temps de gestaci els nasqu un nad que mor amb noms set dies. De seguida, per, tornaren a estar junts i ella es qued novament embarassada d'un nen, al qui posarien el nom de Salom i que el profeta Natan l'anomen Jedidi.

Rei d'Israel.
Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadasc segons els seus interessos:
Adonies, en aquell moment el fill ms gran del rei, tenia el suport de Joab, general en cap de l'exrcit de David, del sacerdot Abiatar, de tots els seus germans excepte Salom i tots els homes de la tribu de Jud que servien el rei.
Salom, fill de l'esposa preferida del rei, tenia el suport del sacerdot Sadoc, de Benaiahu, del profeta Natan, Xim, Re i de part de l'exrcit de David.

El rei David es decid per Salom i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Era l'any 476 de la sortida del poble d'Israel d'Egipte. Poc desprs de la mort del seu pare, Adonies va demanar la m d'una concubina de David, Abisag. Salom va tmer que fos una conjura contra ell i el va fer assassinar.

Regnat de Salom.

Consolidaci del regne.
Aprofitant una poca de pau al seu territori, es dedic a la construcci de grans obres per tot el pas: palaus, magatzems, quadres per als animals; desenvolup el comer internacional amb sia, frica i Arbia i pos en marxa la indstria del ferro i el coure que s'extreien de la mar Morta i de la pennsula del Sina. Va pactar aliances amb el fara d'Egipte (segons sembla Psusenes II), amb el rei Hiram I de Tir,etc.

La Gran Jerusalem.
Per la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcci d'un magnfic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliana, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem es va converir en una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.

La riquesa de Salom.
Segons la Bblia, El pes de l' or que cada any arribava al rei Salom era de sis-cents seixanta-sis talents, sense comptar els tributs dels mercaders, els negociants, tots els reis nmades i els governadors del pas.

El seu palau era fastus i es va fer construir un tron d'ivori recobert d'or, estava al capdamunt de sis escales on hi havien collocats dotze lleons drets. Totes les copes del palau reial eren d'or, un metall precis molt valorat en aquell temps. Va reunir un exrcit format per mil quatre-cents carros i dotze mil genets. Tots els reis i representants reials del Prxim Orient volien entrevistar-se amb ell i quan aconseguien audincia li portaven tot de presents a base de metalls preciosos, mones, ivori o espcies. 

El judici de Salom.
Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus sbdits. s el ms fams el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill. Aquest passatge de la Bblia (1Re 3, 16-28) relata el fet que dues dones discutien davant Salom pel nen que era viu, desprs que una de les criatures mor mentre dormien. "Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella tamb era a casa i, al cap de tres dies, aquesta dona tamb en va tenir un. Vivim juntes, sense ning ms a casa que nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir (...) Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Per, en fer-se de dia, m'hi vaig fixar b i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut" (...). 

Llavors Salom va dir: "Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra!", per la mare veritable va respondre al rei: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu". Aleshores Salom es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei mats la criatura. 

Aquest judici es va escoltar a tot el pas d'Israel, i el poble va reconixer la saviesa divina que Salom tenia per fer justcia. 

Salom i la Reina de Saba.
Un passatge d'aquest llibre dels reis que ha tingut prou ress s la visita que va rebre de la reina de Sab. Una dona enigmtica que va voler seduir-lo amb les seves riqueses: espcies aromtiques, or i pedres precioses. Es va presentar a Salom i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament i aquest va respondre totes i cadascuna de les qestions que li va anar presentant. No hi hagu res que desconegus i no pogus resoldre (1Re 10, 1-13).

Mort de Salom i divisi del regne.
Quan el rei ja era vell es va veure influenciat per les nombroses dones i concubines que tenia al palau reial i va comenar a edificar temples a dus extrangers: a Astarte deessa dels sidonis, a Milcom i Moloc dols dels ammonites, a Quemoix du de Moab i a altres dus de les seves esposes estrangeres. 

Veient la feblesa del rei, van comenar les conspiracions; Hadad l'edomita i Rezon de Sob van alar-se contra Salom per foren venuts. Jeroboam, general de l'exrcit israelita es va rebellar contra el rei. Salom va intentar matar-lo, per Jeroboam es va alar i va fugir cap a Egipte, prop del fara Xixac (identificat amb Shoshenq I que va regnar del 943 aC fins el 922 aC), i s hi va quedar fins a la mort de Salom.

Salom va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei a Jerusalem.

Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei per, un cop, all, les tribus del nord van negar-se a reconixer-lo com a rei si no alleugeria la crrega fiscal que els havia imposat Salom. Roboam es neg a les exigncies i es produ un cisme:
Les tribus de Jud i Benjam van continuar donant suport a Roboam, fill de Salom, com a rei de Jud.
La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.

Npcies i descendents.
La Bblia conta que Salom tingu set-centes esposes i en nombra a algunes:
Una filla del fara d'Egipte (probablement Psusenes II, ltim fara de la Dinastia XXI), amb aquest casament va rebre prestigi internacional.
Es cas amb l'ammonita Naamah, amb qui tingu Roboam, que succeiria el seu pare com a rei.

Tingu prop de 300 concubines (israelites, moabites, ammonites, edomites, sidnies i hitites), algunes de les quals infantaren a diversos fills:
Basmat, casada amb Ahimaas, administrador reial de tribu de Neftal;
Tafat, casada amb Ben Abinadab, administrador reial de la regi alta de Dor;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72159" title="Divisi Administrativa de Luxemburg" nonfiltered="3394" processed="3375" dbindex="28596">

Districtes.
Veure article: Districtes de Luxemburg

Luxemburg s dividit en districtes:
Diekirch;
Grevenmacher;
Luxemburg;

Cantons.
Article principal: Cantons de Luxemburg

Aquests districtes sn dividits en 12 cantons.

Municipis.
Article principal: Llista de municipis de Luxemburg

Els cantons sn dividits en communes (municipis), la divisi administrativa ms petita a Luxemburg.

Ciutats.
Article principal: Llista de ciutats de Luxemburg

12 communes tenen estatut de ciutat. La Ciutat de Luxemburg, la capital, s la ms poblada del pas.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72160" title="Brescia" nonfiltered="3395" processed="3376" dbindex="28597">


Brescia s una ciutat d'Itlia, capital de la provncia homnima, a la regi de la Llombardia. Est situada entre Brgam i Verona.

s un centre agrcola i industrial amb indstries modernes i nus de comunicacions. 

Hi queden moltes restes de l antiga ciutat  romana, entre ells el temple anomenat d'Hrcules, i columnes cornties que podrien ser part del Frum. S'hi han trobat tamb obres de bronze, amb una esttua de la victria, i moltes inscripcions.

Entre els seus edificis de l edat mitjana cal esmentar la catedral vella o Rotonda (segles XI-XII), el Broletto (segles XII-XIII), les esglsies de Sant Francesc (segle XIII), Sant Joan Evangelista (segle XV) i Santa Maria dels Miracles (segle XVI), i la catedral nova, del 1604. 
Entre els edificis moderns cal destacar la Loggia (o Casa de la vila), iniciada el 1493, i la torre del rellotge. El Museu de l'Edat Cristiana cont moltes peces paleocristianes.

Histria.
 Histria antiga.

Amb el nom de Brxia (Brixia) fou fundada pels Cenomans quant van creuar els Alps i van ocupar aquesta part d'Itlia, i en fou la seva capital segon Tit Livi. Era a la riba del riu Mela, que la creuava, si be actualment aquest riu passa al oest de la ciutat (segurament per haver-se desviat) i es troba a la vora del riu Garza. Ptolomeu l assigna als nsubres per aix fou segurament un error. Els gals brixians van ajudar a Roma el 218 aC contra els bois revoltats, mentre la major part dels cenomans eren al costat del rebels.

Sotmesa a Roma fou incorporada a Itlia amb la Gllia Transpadana i fou part de la provncia de la Gllia Cisalpina (225 aC). 

Fou una ciutat important sobretot durant l imperi i Estrab diu que noms era inferior a Mil (Mediolanum) i Verona, i parella amb Mntua i Comum (Como). Plini diu que fou colnia el que es confirmat per algunes inscripcions (Colnia Cvica Augusta), suposadament fundada en temps d'August, i probablement formada per ciutadans i no per soldats. Les inscripcions esmenten als magistrats locals, sacerdots, corporacions i collegis d oficis i altres circumstancies. Fou municipi durant l imperi. 

El seu territori era extens i hi vivien algunes tribus alpines subjectes als cenomans, entre elles els Triumpilinis de l alta vall del riu Mela (la Val Trompia), els sabinis (la Val Sabbia o Val della Chiese) i els habitants del oest del llac Benacus. Depenien de Brixia les ciutats de Volberna (avui Vobarno), Edrum (avui Idro), Vargadum (Gavardo) i altres.
El 452 aC fou saquejada per tila per es va recuperar.

 Edat mitjana .

Brixia va seguir el mateix dest poltic d'Itlia (Hruls 476-491, Ostrogots 491-538, Bizantins 538-569 i llombards 569-774).

Sota els llombards es va formar el ducat de Brxia del que es coneixen alguns ducs:

El primer Alaxi I vers el 575; Rotari, que el 636 fou proclamat rei dels llombards, era abans duc de Brxia; Gaidoald fou duc de Brxia a finals del segle VII i duc de Trent del 690 al 692; vers principis del segle VIII era duc Marquard; el darrer duc fou Potho que va governar fins el 774.

Desprs fou part del regne d'Itlia dins l imperi Carolingi fins que el 888 va passar a Borgonya. El  els bisbes van assolir el domini temporal. 

El duc o marques Tedald la va dominar del 980 al 1012 i el va seguir Bonifs (1012-1052) i desprs la seva filla coneguda com Matilde de Canossa (1052-1115). A la mort de Matilde es va constituir en ciutat lliure. 

Del 1195 al 1257 fou governada per vicaris imperials. Al 1257 fou dominada per Ezzelino di Romano i desprs el 1259 va passar a Obert Pallavicini, que va exercir com Capo de Repubblica" i no pas com a senyor; Obert va governar tamb a Cremona i altres llocs. Va morir el 1266 i la ciutat va passar a Mil per tres anys fins que el rei Carles de Npols la va ocupar el 1269 i la va mantenir fins el 1281 en qu les institucions republicanes es van restablir.

El 1298 la famlia Maggi va assolir el control de la repblica i Bernat (1298-1308) i Mateu Maggi (1308-1311) van exercir succesivament el poder. Del 1311 al 1313 fou domini imperial i la repblica va continuar el 1313 fins que el 1319 va quedar sota domini de Robert rei de Npols. 

El 1330 va tornar a domini imperial per el 1332 fou incorporada a Verona pels Scalagieri (Della Scala) i el 1337 a Mil,. Els Visconti la van dominar fins el 1403 en qu es va fer amb el poder Joan Rozzone, fins que al any segent se n apoder Pandolf Malatesta, que tamb va governar a Brgam (1404-1421). El 1421 va tornar a Mil que la va cedir a Vencia el 1426. Vencia la va conservar fins el 1797 tret d un breu interval d ocupaci francesa del 1509 al 1516.

Histria moderna . 

El 1797 Brscia fou conquerida pels francesos i incorporada a la Repblica Cisalpina. El 1815 el Congres de Viena la va cedir a ustria com a part del regne Llombardoveneci. Revoltada el 1848 fou recuperada pels austracs el 1849. El 1860 va passar a Itlia.

Vegeu tamb.

Provncia de Brescia;
Brescia Calcio;
Brixia Tour;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72161" title="Districte de Diekirch" nonfiltered="3396" processed="3377" dbindex="28598">
El Districte de Diekirch s un dels tres districtes del Gran Ducat de Luxemburg. Se sotsdivideix en 5 cantons dividts en 45 municipis:

Clervaux;
Clervaux;
Consthum;
Heinerscheid;
Hosingen;
Munshausen;
Troisvierges;
Weiswampach;
Wincrange;
Diekirch;
Bastendorf;
Bettendorf;
Bourscheid;
Diekirch;
Ermsdorf;
Erpeldange;
Ettelbruck;
Feulen;
Hoscheid;
Medernach;
Mertzig;
Reisdorf;
Schieren;
Redange;
Beckerich;
Ell;
Grosbous;
Prizerdaul;
Rambrouch;
Redange;
Saeul;
Useldange;
Vichten;
Wahl;
Vianden;
Fouhren;
Putscheid;
Vianden;
Wiltz;
Boulaide;
Esch-sur-Sre;
Eschweiler;
Goesdorf;
Heiderscheid;
Kautenbach;
Lac de la Haute-Sre;
Neunhausen;
Wiltz;
Wilwerwiltz;
Winseler;

Fa frontera amb Valnia (Blgica), concretament amb la Provncia de Luxemburg a l'oest, amb la Provncia de Lieja al the nord, els districtes de Luxemburg al sud i Grevenmacher al sud-est, i amb els estat alemany de Rennia-Palatinat a l'est. T una renda per cpita de 49,000 $.

Enllaos externs.
Pgina oficial (francs/alemany);
Informaci de Diekirch;
Mapa amb els municipis de Luxemburg;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72162" title="Districte de Grevenmacher" nonfiltered="3397" processed="3378" dbindex="28599">
El Districte de Grevenmacher s un dels 3 districts del Gran ducat de Luxemburg. s dividit en tres cantons dividits en 26 municipis:



Echternach;
Beaufort;
Bech;
Berdorf;
Consdorf;
Echternach;
Mompach;
Rosport;
Waldbillig;
Grevenmacher;
Betzdorf;
Biwer;
Flaxweiler;
Grevenmacher;
Junglinster;
Manternach;
Mertert;
Wormeldange;
Remich;
Bous;
Burmerange;
Dalheim;
Lenningen;
Mondorf-les-Bains;
Remerschen;
Remich;
Stadtbredimus;
Waldbredimus;
Wellenstein;

Fa frontera amb els districtes de Luxemburg a l'oest i amb el de Diekirch al nord, amb els estats alemanys de Rennia-Palatinat i Saarland a l'est, i amb el departament francs de Mosella al sud. T una renda per cpita de 57,800 $.

Enllaos.

http://www.communes.lu/ - Mapa dels municipis de Luxemburg;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72163" title="Districte de Luxemburg" nonfiltered="3398" processed="3379" dbindex="28600">
El Districte de Luxemburg s un dels tres districtes del Gran Ducat de Luxemburg. Est format per quatre cantons, dividits en 47 municipis:


Capellen;
Bascharage;
Clemency;
Dippach;
Garnich;
Hobscheid;
Kehlen;
Koerich;
Kopstal;
Mamer;
Septfontaines;
Steinfort;
Esch-sur-Alzette;
Bettembourg;
Differdange;
Dudelange;
Esch-sur-Alzette;
Frisange;
Kayl;
Leudelange;
Mondercange;
Ptange;
Reckange-sur-Mess;
Roeser;
Rumelange;
Sanem;
Schifflange;
Luxemburg;
Bertrange;
Contern;
Hesperange;
Luxemburg;
Niederanven;
Sandweiler;
Schuttrange;
Steinsel;
Strassen;
Walferdange;
Weiler-la-Tour;
Mersch;
Bissen;
Boevange-sur-Attert;
Colmar-Berg;
Fischbach;
Heffingen;
Larochette;
Lintgen;
Lorentzweiler;
Mersch;
Nommern;
Tuntange;

Fa frontera amb el Districte de Grevenmacher a l'est, amb el Districte de Diekirch al nord, la provncia belga de Luxemburg a l'oest i el departament francs de Mosella al sud. T la renda per cpita ms alta de tot Luxemburg, 72,300 $.

Enllaos.
http://www.communes.lu/ - Mapes dels districtes de Luxembourg;
http://www.travelguide.lu/ Informaci sobre Luxemburg;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72165" title="Brodiontis" nonfiltered="3399" processed="3380" dbindex="28601">
Els brodiontis (brodiontii) foren un poble alp esmentat per Plini. Es pensa que podrien ser el mateix poble que els bodintics. Una ciutat de nom Bodron, a la vall del Olle, afluent del Isere, sota Grenoble, conservaria el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72168" title="Pioneer 1" nonfiltered="3400" processed="3381" dbindex="28602">

La Pioneer 1 (tamb anomenada Thor-Able 2 o Pioneer I) fou la segona nau espacial del programa Pioneer, la primera llanada per la NASA (acabada de constituir), llanada l'octubre de 1958 amb la missi d'estudiar l'espai interplanetari entre la Lluna i la Terra. 

 Missi .
L'objectiu de la Pioneer 1 era estudiar la radiaci ionitzant, els raigs csmics, el camp magntic i la presncia de micrometeorits en l'espai entre la Lluna i la Terra i en les possibles rbites lunars. A causa d'un error en el coet llanador, la sonda noms assol una trajectria balstica i no assol la Lluna; nogensmenys, aconsegu retornar dades sobre l'espai interplanetari proper a la Terra.

La sonda es llan l'11 d'octubre de 1958, per es produ un error en l'encesa dels motors de l'etapa superior del llanador, que no aportaren l'increment de velocitat ( v) necessari. Aix provoc que la sonda entrs en una trajectria balstica que la retornaria a la Terra, desprs d'assolir una distncia mxima de 113.800 km. Durant aquesta trajectria la sonda transmet informaci cientfica til, que demostr que la radiaci que envolta la Terra es troba en forma de bandes, cartografi els fluxos principals de radiaci, detect per primera vegada les oscillacions del camp magntic interplanetari i mesur la densitat de micrometeorits. Desprs de 43 hores, la sonda reentr a l'atmosfera i es destru, el 13 d'octubre a les 03:46 UT.

 Disseny de la sonda .
La Pioneer 1 consistia en un curt cilindre completat per una secci cnica a cada extrem. El cilindre tenia un dimetre de 74 cm i la llargada entre els extrems del cons era de 76 cm. A la part posterior del con inferior tenia un petit coet de propellent slid d'11 kg. A l'extrem del con superior disposava de vuit petits impulsors per a correccions de velocitat i una antena dipolar. La massa total era de 34,2 kg.

L'instrumental cientfic consistia en un sistema de televisi d'infraroigs per a estudiar la superficie de la Lluna, una cambra de ionitzaci per a mesurar els nivells de radiaci, un conjunt diafragma-micrfon per a detectar micrometeorits, un magnetmetre amb sensibilitat de 5 microgauss i diverses resistncies variables d's intern. La font d'alimentaci elctrica eren unes bateries de nquel-cadmi per a la ignici dels coets, unes bateries de plata per al sistema de televisi i unes bateries de mercuri per a la resta de circuits. La transmissi per rdio es feia a 108,06 MHz mitjanant l'antena dipolar elctrica, per a la telemetria i la informaci Doppler, i una antena dipolar magntica per al sistema de televisi. Les ordres de terra es rebien a travs de l'antena dipolar elctrica a 115 MHz.

Enllaos externs.
Arxiu de missions de la NASA: Pioneer 1. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72170" title="rebro" nonfiltered="3401" processed="3382" dbindex="28603">




rebro s una ciutat de Sucia de 127.770 habitants (2006). 

La ciutat, la setena de Sucia en nombre d'habitants, s al centre del pas, a la riba del llac Hjlmaren a la provncia de Nrke i dins el Comtat d'rebro del qual n's la capital. s a uns 200km d'Estocolm i 300 de Gteborg i Oslo.

Histria.

rebro significa literalment pont sobre bancs de sorra, la qual cosa s el que realment passa geogrficament amb el rierol Svartn que drena el llac Hjlmaren. Per la seva localitzaci es convert en un lloc natural pel comer a l'Escandinvia de l'edat mitjana. La histria d'rebro s documentada des del segle XIII, els primers edificis es construren al voltant de l'esglsia de la ciutat, un edifici que ha sofert moltes modificacions. El centre natural de la ciutat s el magnfic Castell d'rebro, situat sobre un illot del riu Svartn, que divideix la ciutat de nord a sud. Aquest castell va ser construt durant el regnat del Rei Gustav Vasa durant els anys 1560.



Els esdeveniments notables en la histria d'rebro inclouen la celebraci d'una assemblea nacional el 1810, on Jean-Baptiste Bernadotte va ser elegit Rei de Sucia com a Carles XIV.

Encara que era una ciutat comercial, rebro va romandre relativament petita fins a la segona meitat del segle XIX, que va ser quan va crixer rpidament com a centre de la indstria manufacturera del calat.

L'any 2003 va agermanar-se amb la ciutat catalana de Terrassa.

Llocs d'inters.
La ciutat vella de rebro Wadkping est situada als bancs de sorra del riu Svartn. S'hi poden observar moltes cases de fusta dels segles XVIII i XIX, junt amb museus i exposicions.

La torre d'aigua d'rebro (1958, pupularment conneguda com a Svampen (El Bolet) s una destinaci popular com a mirador privilegiat sobre la ciutat i el seu entorn grcies als seus 50 metres d'altura. Hi ha una cpia exacta de la torre a Al-Riyad (Arbia Saudita).

La Universitat d'rebro s una de les universitats sueques ms modernes, fins el 1999 havia estat hgskola (escola universitria). Actualment t al voltant de 14.000 estudiants i 1.300 de personal docent.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72171" title="Pioneer 2" nonfiltered="3402" processed="3383" dbindex="28604">

La Pioneer 2 (tamb anomenada Thor-Able 3 o Pioneer II) fou la tercera nau espacial del programa Pioneer, llanada el 8 de novembre de 1958 amb la missi d'estudiar l'espai interplanetari entre la Lluna i la Terra. Poc desprs del seu llanament, la tercera etapa del coet llanador se separ correctament per no aconsegu encendre's, de forma que la Pioneer 2 no pogu assolir la prevista rbita lunar. En lloc d'aix entr en una trajectria balstica que la dugu a una distncia de la Terra de noms 1.550 km, abans de reentrar a l'atmosfera i destruir-se. Durant el breu vol la sonda obtingu evidncies que la radiaci s ms intensa i energtica a la regi equatorial de la Terra.

Disseny de la sonda.
La Pioneer II era gaireb idntica a la Pioneer 1. Consistia en un curt cilindre completat per una secci cnica a cada extrem. El cilindre tenia un dimetre de 74 cm i la llargada entre els extrems del cons era de 76 cm. A la part posterior del con inferior tenia un petit coet de propellent slid d'11 kg. A l'extrem del con superior disposava de vuit petits impulsors per a correccions de velocitat i una antena dipolar. La massa total era de 39,5 kg.

L'instrumental cientfic consistia en un sistema de televisi, un comptador proporcional i una cambra de ionitzaci per a mesurar els nivells de radiaci, un conjunt diafragma-micrfon per a detectar micrometeorits, un magnetmetre amb sensibilitat de 5 microgauss i diverses resistncies variables d's intern. La font d'alimentaci elctrica eren unes bateries de nquel-cadmi per a la ignici dels coets, unes bateries de plata per al sistema de televisi i unes bateries de mercuri per a la resta de circuits. 

Enllaos externs.
Arxiu de missions de la NASA: Pioneer 2. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72172" title="Brndisi" nonfiltered="3403" processed="3384" dbindex="28605">


Brndisi s una ciutat del sud d'Itlia, capital de la provncia de Brndisi a la regi de Pulla, amb ms de cent mil habitants.

s un centre comercial i pel seu port es canalitza el comer cap a Grcia i l orient. T un aeroport internacional. 

Entre els seu monuments cal esmentar la Font Tancredi, el castell del segle XIII, que fou engrandit per Ferran II de Catalunya i Arag i mes tard per Carles V, les esglsies de Sant Giovanni al Sepolcro (del segle XI), Santa Maria de Casale (del segle XIV), Santa Teresa, i la catedral (del segle XIII, refeta el 1799). Te un museu arqueolgic d importncia. 

 Histria .

Brundisium o Brundusium era situada a la costa de la mar Adritica, a 60 km d'Egntia i 80 de Tarent. El seu nom va derivar de la peculiar forma del seu port que tenia varies boques d entrada que s unien en una amb forma de cap d animal que en el dialecte local, el messapi, es deia Brendon (o Brenda), convertit en grec a Brention o Brentesion. 

Fou una ciutat messpia a la vora de la qual es va fundar una ciutat grega, obra suposadament de colons de Creta; Just diu que fou fundada per etolis dirigits per Dimed, que en foren expulsats pels habitants del pas, els apulis. Segon Estrab la ciutat fou governada per reis que al temps de la fundaci de Tarent per Falantos van donar a aquest refugi quant fou expulsat de la nova ciutat per una guerra civil. La ciutat va continuar existint, per mai va ser important sobretot per l extensi de l influencia de Tarent a tota la zona. Tot i aix Brentesion va conservar la seva independncia com a ciutat dels nadius messapis (sallentins).

L excellncia del seu port va cridar l atenci dels romans que el 267 aC van atacar als sallentins i van ocupar la ciutat el 266 aC que des llavors es va dir Brundisium o Brundusium. El 244 aC hi varen establir una colnia romana. El port va esdevenir el centre de la flota del Adritic, ja que podia resguardar-se sencera sense perill dins el port. A la primera guerra Illria el 229 aC els romans van reunir all la seva flota i l exrcit per la campanya. Durant la segona guerra pnica fou altre cop lloc de concentraci, i Annbal va fer un intent de sorprendre-la, per fou rebutjat per els propis habitants, lleials a Roma, i fou una de les vuit ciutats que va poder donar a Roma les contribucions i subministraments d homes i material demanats. Fou de nou base naval durant la guerra contra Filip de Macednia i per altres guerres al orient, i de all sortien les flotes i desprs hi tornaven. El constant trfic comercial a mes a mes, la va convertir en una de les principals.

El 83 aC Sulla va arribar all amb el seu exercit de les guerres Mitridtiques per fer front als seus rivals a Roma. Brundisium li va obrir les portes i el port, servei molt important que Sulla va agrair concedint a la ciutat immunitat de taxes, privilegi que va durar fora temps. El 57 aC fou teatre del retorn de Cicer del seu exili, el qual va desembarcar a l aniversari de la fundaci de la colnia. A la guerra civil entre Csar i Pompeu fou teatre d importants operacions: Pompeu havia concentrat les seves forces a Brundisium per creuar la mar Adritica, i una part ja havia sortit quant va arribar Csar que va atacar la ciutat per terra impedint la sortida de la resta de la flota amb una cadena de barques petites, per Pompeu va poder trencar el bloqueig i el retorn de la seva flota el va permetre d escapar a Illria.

A la mort de Csar (44 aC), Octavi era a Brundisium i va assumir el poder mentre les cohorts de veterans de guarnici a la ciutat es declaraven al seu favor. El 40 aC Octavi fou assetjat a Brundisium per Marc Antoni i Domici Aenobarb i no va aconseguir trencar el setge, per per mediaci d amics comuns es va fer un acord entre els dos triumvirs, (Pacte de Brundisium, octubre del 40 aC) pel que Lpid conservava l'frica, Octavi l occident i Antoni l orient, mentre que Itlia quedava neutralitzada; a mes Antoni (que havia enviudat de la seva primera muller Flvia) es casava amb Octvia, germana d'Octavi. La pau fou de curta durada, i el 39 aC  es van trencar les relacions amb Antoni,  que es va presentar a Brundisium amb una flota de 300 vaixells, per la mediaci de Mecenes i Cocceius van provocar un nou arrengament (tractat de Tarent 37 aC). 

El 19 aC va morir a la ciutat Virgili. Agripina I o Major va desembarcar a Brundisium amb les restes del seu marit Germnic.

Durant l imperi no se sap gaire cosa de la ciutat, per va conservar la seva importncia comercial i estaci naval. La Via pia va tenir com a punt d acabament la ciutat i encara es conserva una de les dues columnes que ho assenyalava. Aquesta obra fou completada per Traj que la va anomenar Via Trajana.

A la caiguda del Imperi d occident va comenar a declinar, i amb els ostrogots va perdre importncia en favor d'Hydruntum. Desprs va passar als bizantins per amb lluita amb llombards i musulmans, fins que el segle XI va passar als normands (1071).

Part del Regne de Npols va patir les guerres entre catalans i angevins. El 1456 fou destruda per un terratrmol i el seu comer es va arrunar. Part del regne de les Dues Siclies, el 1860 va passar a Itlia.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72173" title="Brucis" nonfiltered="3404" processed="3385" dbindex="28606">
Els brucis (llat bruttii) foren un poble del sud d'Itlia entre el pas dels lucans i els estrets de Siclia, es a dir l'actual Calbria. No hi havia cap nom pel pas en conjunt (anomenat el Bruci o Brutti), si b els autors posteriors anomenaren sovint la regi el Bruttium, per el nom no era usat al temps dels romans; els grecs li deien Brtia.

Els seus lmits eren: al nord La Lucnia de la que estaven separats pel riu Laus; al oest, la mar Tirrena; i al sud i est pel mar de Siclia incloent el Golf de Trent. El punt limit era el promontori de Leucopetra (avui Capo dell'Armi).

Els seus primers habitants foren anomenats pels autors clssics com a enotris, d origen pelsgic, dels quals els cones i els morgetes n'eren subdivisions. Era aquest poble el que vivia all a l'arribada dels primers colons grecs; en pocs anys s'hi varen establir diverses colnies gregues:

Crotona, coloni aquea funda el 710 aC, probablement la mes antiga;
Scyllacion (Scyllatium), colnia atenenca;
Caulonia, colonia de Crotona;
Locri, colnia Lcrida;
Rhegion (Rhegium), colnia calcidica;
Medma, colnia de Locri;
Hipponion, colnia de Locri;
Terina, colnia de Crotona;

El segle IV aC el poble sabllic dels Lucans, que s havia anat estenent al sud i ja dominava el nord del pas dels enotris (Oenotria) va entrar a la pennsula dels Brucis i va establir all el seu domini reduint als seus habitants a la servitud, probablement desprs de la victria sobre Thuris el 390 aC i abans del 360 aC. En aquesta darrera data l antiga poblaci, barrejada amb esclaus lucans i altres rebels lucans refugiats a les muntanyes, es van revoltar dirigits per joves lucans i van prendre el poder. El nom de Brucis que se ls va donar era una paraula Lucnia que vol dir esclau o rebel. Quant els brucis van obtenir el poder van assumir el nom i el van fer derivar d un heroi de nom Bruttus o Brettos, fill d'Hrcules i Valntia; Just diu que Brttia era el nom d una dona que va dirigir la revolta i que va assolir el ttol de reina. La presa del poder segons Diodor de Siclia es va produir el 356 aC.

Els Brucis, establerts com a poder a les zones muntanyoses, van iniciar tamb la submissi de les ciutats lucanes i gregues: Hipponion, Terinba i Thuris. Vers el 330 aC es van aliar amb els lucans i van formar una confederaci contra els grecs que van demanar ajut al rei Alexandre d'Epir, que va venir a fer la guerra durant la qual va conquerir Heraclea, Consentia i Terina, per finalment va morir en combat a Pandsia el 326 aC. Vers el 297 aC fou Agtocles qui va anar all a combatre contra els Brucis i Lucans, i va assolar la costa i va ocupar algunes ciutats com Hipponion (convertida en fortalesa i estaci naval)  obligant als brucis a signar una pau desavantatjosa; per mort Agtocles la pau es va trencar i els brucis van recuperar Hipnion (Hipponium). 

En els segents anys fou l expansi de Roma la que va amenaar als Brucis, i el 282 aC es van aliar a Samni i Lucnia contra Roma. Apareixen poc desprs com auxiliars de Pirros d'Epir per desprs de la mort del rei i la seva expulsi d'Itlia van haver de portar el pes de la guerra. Derrotats per C. Fabricius i L. Papirus, foren finalment sotmesos el 272 aC i van haver de cedir el bosc de Sila, una gran reserva de fusta. La seva submissi no obstant era encara dbil; van romandre neutrals a la Primera Guerra Pnica, per a la segona, desprs dels xits d'Hannbal, es van declarar al seu favor desprs de la batalla de Cannae. Algunes ciutats van romandre lleials a Roma, com Petelia i Cosentia per foren redudes pels brucis ajudats per una petita fora cartaginesa; tamb ocuparen les ciutats de Locri i Crotona i noms Rhegium va romandre oposada als cartaginesos. El 215 aC el general Hann, lloctinent d'Hannbal, fou derrotat a Grumentum per Tiberi Graccus i es va retirar cap al pas dels Brucis on va rebre reforos de Cartago dirigits per Bomilcar, i la regi va esdevenir una plaa forta dels cartaginesos. Desprs de la derrota d'Asdrubal, Hannbal es va retirar tamb al pas dels Brucis on va continuar la guerra durant quatre anys. El quarter general d'Hannbal fou a Crotona o a un lloc del golf de Scyllacium anomenat Castra Hannibalis. Finalment Hannbal va sortir d'Itlia. 

La repressi romana va tenir segurament un greu efecte sobre la regi; part del seu territori fou confiscat i tota la naci reduda al esclavatge. Es van establir colnies civils romanes a Tempsa i Crotona i una colnia de dret llat a Hipponium, rebatejada Vibo Valentia. A mes a Thuris, a tocar del pas dels Brucis, fou establerta un altre colnia. El poble Bruci va desaparixer de la histria. 

Durant la revolta d'Espartac, aquest, derrotat per Crassus, es va refugiar al antic pas dels Brucis, que Plutarc esmenta llavors com Pennsula de Rhegium. Espartac va portar la guerra cap a Lucnia i va tractar d enviar a la seva gent a Siclia.

Durant les guerres civils la costa del pas fou assolada per la flota de Sext Pompeu. Octavi va establir la seva del exercit i la seva flota a Vibo Valentia. Estrab diu que la regi, al seu temps, estava en un estat de completa decadncia. August la va incloure a la tercera regi juntament amb Lucnia i les dos provncies van restar unides administrativament fins a la caiguda del Imperi, sota el govern d un magistrat anomenat Corrector. El Liber Coloniarum diferencia la Provncia Bruttiorum de la Lucnia.

A la caiguda del Imperi fou domini dels ostrogots per recuperada pels generals de Justini I i va romandre a mans dels bizantins fins al segle XI. Durant aquest perode es va establir el nom de Calbria, que abans s aplicava a la Pulla, que en el futur li fou aplicat.

Rius principals:

Laos o Laus (avui Lao);
Ocinaros o Sabatus (avui Savuto);
Lametos o Lametus (avui Lanzato);
Angitulos o Angitula (avui Angitola);
Medma o Mesma (avui Mesima);
Metauros o Metaurus (avui Marro);
Creteis (avui  Solano);
Hsalex (avui Alice);
Cesinos o Caesinus (avui Piscopio);
Butrotos o Buthrotus (avui Novito);
Lucanos o Lucanus (avui Locano);
Sagras (avui Alaro);
Heloros o Helorus (on es va lliurar una batalla el 389 aC entre els grecs i el Dions el vell, probablement avui el riu Capillari);
Carcines o Carcinus (avui Ancinale);
Crotalos o Crotalis (avui Corace);
Semiros o Semitrus (avui Simmari);
Aroces (avui Crocchio);
Targines (avui Tacina);
Esaros o Aesarus (avui Esaro);
Neathos o Neaethus (avui Neto);
Hylies (avui Fiumenic);
Traens o Trais (on foren derrotats els Sibarites, avui probablement el Trionto);
Crathis ;

Muntanyes:

Silsa;
Aspromonte;
Mons Clibanus;
Mons Latymnius;
Petelini Montes;

Ciutats (excloses les colnies gregues):

Cerilli;
Clampetia;
Tempsa;
Nucria;
Lametium;
Napetium;
Metaurum;
Scyllaeum;
Mystia];
Castra Hannibalis;
Petelia;
Crimisa;
Consentia (capital dels Brucis);
Pandosia;
Apostum;
Mamertium;
Tisia;
Argentanum ;
Uffugum;
Vergae;
Hetriculum;
Sypheum;
Siberena;
Tarannia o Tauranium;
Caprasia o Tarsia;
Roscianum;
Portus Parthenius;
Portus Herculis;
Portus Orestis;
Portus Balarus;

Ciutats anteriors als Brucis: Macalla, Cone, Badiza, Ixias, Brystacia, Ariantha o Arintha, Cyterium, Menecina, Ninaea, Erimon, i Sestium.

Comunicacions:

La via inicial que passava pel pas es deia via Poplia i fou construda per C. Popilius, i anava de Muranum (Murano) a la Lucnia, fins a Caprasia o Tarsia. Un altra via anava de Thuris, passant per Roscianum i Paternum fins a Scyllacium i Rhegium.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72174" title="Brigis" nonfiltered="3405" processed="3386" dbindex="28607">
Els Brigis o Briges (Brygis) foren un poble traci proper a Macednia. 

Van atacar l'exercit de Mardoni quan anava per Macednia cap a Grcia el 492 aC.

Es suposa que foren les restes dels tracis emigrats a l'sia Menor.

Les seves ciutats foren Brigies i Brugion. 

Una part del poble es va establir a Illria, al nord d'Epidamnus, amb centre a la ciutat de Cudriae (segons Estrab).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72175" title="Bubassos" nonfiltered="3406" processed="3387" dbindex="28608">
Bubassos  (llat Bubassus) fou el nom de diverses ciutats i regions  gregues:

Una ciutat a Cria (tamb Bubasston o Bubastion);

Regi on estava situada Acantos (que Plini diu que abans es deia Dulpolis) i que era propera a Tripia.

Gof (Bubassios sinus) esmentat per Mela.

Ciutat dels Quersons esmentada per Herdot, per probablement referida a la mateixa ciutat de Cria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72176" title="Bubentum" nonfiltered="3407" processed="3388" dbindex="28609">
Bubentum fou una ciutat del Ltium esmentada per Dions com una de les 30 que composaven la lliga Llatina. No es esmentada ni abans ni desprs si be Plini esmenta als Bubetanis (probablement seria els Bubentanis) com un poble extingit del Ltium, sense precisar on vivien.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72177" title="Espiritisme" nonfiltered="3408" processed="3389" dbindex="28610">
L'Espiritisme s una doctrina que apareix en el segle XIX de la m d'Allan Kardec, de fet ell va ser qui va crear aquesta paraula, que etimolgicament parlant significa: "Sistema per a l'estudi de l'esperit", (Espirit:Esperit, Isme:Sistema). Tracta la naturalesa, l'origen i avenir dels Esperits, aix com tamb les seves relacions amb el mn corporal.

Punts fonamentals.
Du existeix.
Desprs de la mort, l'esperit hum sobreviu i passa a habitar una dimensi anomenada mn espiritual. ;
Algunes persones posseeixen un do especial (mediumnitat) que els permet comunicar-se amb els esperits que habiten aquest mn.
Els esperits es reencarnen, tornen a la vida a la Terra en un nou cos a travs de la gestaci, per a continuar amb el seu progrs intellectual i moral;
Existeixen altres mons habitats a l'Univers, alguns d'ells ms avanats que el planeta Terra.
Les accions bones i dolentes en aquesta existncia tindran conseqncies en existncies futures.

Histria.
Precedents.
Des d'poques molt remotes la humanitat ha cregut possible comunicar-se amb els esperits dels morts. El xaman dels pobles primitius d'sia i Oceania afirmava tenir aquest do. En la Grcia heroica es donava per cert que els difunts habitaven a l'Hades i era possible entrar en contacte amb ells mitjanant ritus mgics. A l'Odissea, d'Homer, l'heroi arriba al Hades i realitza un ritual segons el que l'indica la bruixa Circe. D'aquesta manera, Odiseu aconsegueix parlar amb l'esperit de la seva mare i amb els dels seus companys morts a Troia. 

Tant a Orient com a Occident, les religions institucionalitzades i les creences populars han reservat sempre un lloc important als esperits dels morts, als quals es venera i rendeix culte amb diversos rituals.

A l'edat mitjana es va creure que els esperits tornaven en ocasions al mn dels vius, i es van multiplicar els contes de fantasmes. A Hamlet, el dramaturg William Shakespeare presenta el fantasma del rei assassinat demandant venjana al protagonista, el seu fill. Aquest tipus d'aparici, que provocava temor reverencial, estava registrada en molts relats anteriors a l'poca de Shakespeare, per no consta que hagus una prctica prpiament espiritista per a aconseguir la comunicaci amb els morts.

L'espiritisme al segle XIX.
L'espiritisme comena amb els dilegs que Kardec afirma haver establert amb el que molts investigadors en aquell temps creien que eren nimes de les persones difuntes. Com a educador amb slida formaci humanstica, una vegada convenut de l'origen espiritual dels fenmens que va investigar, entre 1854 i 1856, Kardec va buscar una manera de fer de la supervivncia de l'nima humana i la comunicaci amb ella alguna cosa til per a la humanitat, en els camps tic i social. Tamb va pensar que les religions no eren capaces de fer millors als homes en un sentit moral, a causa del seu fracs com a institucions humanes. La cincia, al mateix temps, havia evolucionat i arribat a un prestigi com mai en la histria, portant avantatges sense parallel per als homes. Ambds factors contribuiran per a augmentar la incredulitat en l'espiritualitat humana en tots els nivells socials de societats europees. Kardec va veure en aix una tendncia social indesitjable que hauria de ser retornada per un nou paradigma per a entendre la realitat. Les seves caracterstiques principals serien:

La promoci del dileg entre les tres formes clssiques de coneixement; (cientfic, filosfic i religis) per ordre d'importncia a l'hora d'arribar a un coneixement ms mplia i profund de la realitat;
Aquest nou paradigma hauria de proporcionar l'accs al coneixement per a tota la gent, en comptes de la manera hermtica que els coneixements filosfics i cientfics tenien en aquell temps;
La relaci humana amb l'Espiritual no necessitaria cap mediaci institucional. Una espiritualitat natural seria bastant ms apropiada per a la realitzaci humana.

Aquesta proposta va derivar en la publicaci el 1857 del Llibre dels esperits. Aquest volum suposa el comenament del moviment espiritista contemporani. En els anys que segueixen, Kardec va publicar nombrosos llibres, com El Llibre dels Mdiums (1861), L'Evangeli Segons l'Espiritisme (1864), El Cel i l'Infern o la Justcia Divina segons l'Espiritisme (1865) i Gnesi, els Miracles i les Profecies segons l'Espiritisme (1868). El 1858 va fundar la Revista Esprita, de la qual fou director fins a 1869 (any de la seva mort).

Molta gent ben educada d'Europa i els Estats Units gradualment va abraar l'espiritisme com una explicaci lgica de la realitat, fins i tot temes relacionats amb la transcendncia, com Du i vida futura. Milers de societats espiritistes van ser creades a ambds continents, i els principis espiritistes van ser tan disseminats que, en alguns pasos com Espanya, la disciplina Espiritisme va ser candidata a integrar el programes regulars de "segon ensenyament i de les facultats de Filosofia i Lletres i de Cincies". No obstant aix, amb l'ascensi de rgims totalitaris en moltes nacions europees, una repressi forta va ocrrer en el continent sencer sobre l'espiritista i molts altres moviments filosfics, socials i poltics. Les Guerres Mundials, en la primera meitat del segle XX van ser el cop final per al moviment d'espiritistes en la major part d'Europa.

L'espiritisme als segles XX i XXI.
Avui en dia, l'espiristime a ms de ser considerada una superstici per la cincia i un "joc" per moltes persones (sobretot adolescents), constitueix una doctrina i filosofia de vida, seguida per milions de persones en el mn (sent Brasil el pas on t major acceptaci).

Els principis d'aquest espiritisme religioso es basen en els ensenyaments obtinguts en la comunicaci amb esperits suposadament ms evolucionats moralment. Segons els testimonis dels practicants d'aquestes comunicacions amb els esperits, aquestes poden produir-se mitjanant el codi de cops en una taula, a travs de la veu o l'escriptura d'un mdium, mitjanant la transcomunicaci instrumental (l's d'aparells electrnics multimdia com cmeres, rdios, televisi, etc...) o directament amb els esperits que es presenten com aparicions.

La identificaci del espiritisme com a creena religiosa crea una gran controvrsia dintre del propi moviment esprita; mentre uns ho consideren religi, uns altres reclamen per a ell la consideraci de cincia.

La majoria de les escoles o moviments espiritistes d'Occident es consideren cristianes, encara que l'Esglsia Catlica ha rebutjat l'espiritisme, collocant-lo en la categoria de les prctiques de "adivinaci i mgia".

L'espiritisme a Brasil.
L'espiritisme va aconseguir ser divulgat prcticament a tota Europa en el segle XIX. Va arribar a Brasil el 1865. Actualment s el pas que reuneix el major nombre d'esprites a tot el mn. La Federaci Esprita Brasilera - entitat d'mbit nacional del Moviment Esprita - associa aproximadament deu mil Institucions Esprites, distribudes per totes les regions del pas. Actualment posseeix 2,3 milions d'espritas, segons el Cens realitzat l'any 2000 per l'Institut Brasiler de Geografia i Estadstica IBGE. Segons les dades del mateix cens, els esprites sn el tercer major grup religis del pas i el segment social que t major renda i nivell d'escolaritat. Els esprites tenen la seva imatge fortament associada a la prctica del b i de la caritat. Ells sostenen en tots els estats brasilers, asils, orfenats, escoles per a persones amb carncies i d'altres institucions d'assistncia i promoci social. Allan Kardec, el codificador del Espiritisme, s una personalitat bastant coneguda i respectada a Brasil. Ja s'han venut ms de 20 milions d'exemplars en tot el pas dels seus llibres. Si fossin comptabilitzats els altres llibres esprites, el mercat editorial brasiler esprita sobrepassa 4.000 ttols ja editats i ms de 100 milions d'exemplars venuts.

Una figura important s Chico Xavier (1910-2002), reconegut pels esprites com a un gran mdium i divulgador de l'espiritisme a Brasil i en el mn.

Articles relacionats.
Portal d espiritisme-Portal de espiritismo;
Centro Esprita Manuel y Divaldo-Grup d espiritisme a Espanya-Grupo de espiritismo en Espaa;
espiritismo estudios - Llista informativa sobre espiritisme a nivell mundial-Lista informativa sobre espiritismo a nivel mundial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72178" title="Buceflia" nonfiltered="3409" processed="3390" dbindex="28611">
Buceflia fou una ciutat grega de l ndia a la vora del riu Hidaspes (Jhelum) construda per Alexandre el gran desprs d una batalla en la que va morir el seu cavall Bucfal. Era probablement propera a la moderna Jelapur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72179" title="Buquinobants" nonfiltered="3410" processed="3391" dbindex="28612">
Els Buquinobants (en llat Bucinobantes) foren un poble germnic de la dreta del riu Rin, a la regi al altra costat de Magncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72180" title="Bucolion" nonfiltered="3411" processed="3392" dbindex="28613">
Bucolion  (Buclion) fou una ciutat d'Arcdia a la que es van retirar els habitants de Mantinea desprs de ser derrotats per Tegea el 423 aC a la regi de la vall del Alfeios. La seva situaci es desconeguda per era propera al lloc on desprs es va construir Megalpolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72181" title="Budlia" nonfiltered="3412" processed="3393" dbindex="28614">
Budlia  (llat Budalia) fou una ciutat de la Baixa Pannia, no lluny de Sirmium, en la que va nixer l emperador Deci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72182" title="Budis" nonfiltered="3413" processed="3394" dbindex="28615">
Els budis (llat budii, grec        ) foren un poble de Mdia esmentat per Herdot junt amb els buses (Busae). Dels escrits de l'historiador grec no es dedueix a quina part de la Mdia varen habitar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72184" title="Budins" nonfiltered="3414" processed="3395" dbindex="28617">
Els budins (llat budini) foren un poble de Sarmcia. 

Herdot diu que vivien al nord de la mar d'Azov (Llac Maeotis) a un pas de molts boscos, darrera del qual hi havia un desert; el seu pas devia estar al nord-oest de l'Azov i a l'oest del Tanais. Herdot diu que a l'est del desert hi havien els tisagetes (suposadament a la regi del Volga). Herdot diu que eren un poble nombrs, d'ulls blaus, cabell ros o vermell, que es pintaven el cos. Els gelons i els agatirs pertanyien a aquest poble.

La seva ciutat principal fou Gelonos on hi havia deus grecs i feien un festival cada tres anys dedicat a Dions i complementat amb ritus de Bacus. Els Gelonis els suposa originalment grecs emigrats de les colnies de Crimea, i que s'havien convertit en escites per havien conservat algunes costum gregues.

El Budinis parlaven una llengua un xic diferent i tenien altres costums i a ms eren nmades (els gelonis eren pagesos). Herdot diu que quan Darios de Prsia va envair el pas dels escites va arribar fins el territori dels Budinis i va cremar la seva ciutat que era de fusta. Llavors el rei dels Budinis es va sotmetre a Darios, perqu els Budinis es portaven malament amb altres grups escites.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72185" title="Bulis" nonfiltered="3415" processed="3396" dbindex="28618">


Bulis, ciutat en el lmit entre Fcida i Becia;
Bulis d'Esparta, heroi espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72186" title="Byllis" nonfiltered="3416" processed="3397" dbindex="28619">
Byllis fou una ciutat grega d'Illria propera a Apollnia i Amntia.  Estrab la situa entre Apollnia i Oricum. No es coneix la seva histria i s'esmenta principalment durant les guerres civils de Roma, quant ja era romana. Fou colnia romana amb el nom de Colonia Bullidensis. Les seves runes foren trobades pel Dr. Holland a Grditza, a la vora del riu Viosa (antic Aous) una mica lluny de la costa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72187" title="Bura" nonfiltered="3417" processed="3398" dbindex="28620">


Bura fou una ciutat del Pelopons, una de les dotze que van integrar la Lliga Aquea. Era situada al sud-oest d'Helice. El seu nom derivaria de Bura, filla de Ion i d'Helice. 

Fou destruda pel terratrmol del 373 aC que tamb va destruir Helice. Els habitants van morir tots i noms els que eren absents es van salvar i van reconstruir la ciutat al seu retorn, potser ms a l'interior que abans encara que es diu que era propera a la costa. Tenia temples de Demeter, Afrodita, Eleitia i Isis. Una font de la ciutat es deia Sibaris, de la qual en derivava el nom del riu d'Itlia segons Estrab.

Al ser reconstituda la lliga Aquea el 280 aC, la ciutat era governada per un tir i noms tenia 275 habitants; es va unir a la lliga.

A l'est de la ciutat hi havia el riu Buraicos i a la vora d aquest riu, hi havia una caverna amb un oracle d'Hracles, anomenat Hracles Buraicos.

Les runes de la ciutat han estat descobertes entre els rius Bokhusia (antic Cerinites) i Kalavryta (antic Buraicos), prop de Trpia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72188" title="Merla" nonfiltered="3418" processed="3399" dbindex="28621">

La merla o merla negra (Turdus merula), s un membre europeu de la famlia dels muscicapides.

 Caracterstiques Generals .

Nom cientfic : Turdus merula ;
Famlia : muscicapides ;
Talla : 18-25 cm ;
Pes : 85-115 grams ;
Edat mxima : 3-4 anys;



 Aspecte .

Els mascles adults sn completament negres, si exceptuem el bec groc aix com un cercle tamb groc al voltant dels ulls. La femella s bruna amb esquitxos negres a la part inferior, per els seus tons varien d'un individu a l'altre, i no posseeix el bec groc i l'anell orbital groc que resplendeix en el mascle. Quant als juvenils, posseeixen un plomatge mor pigallat de blanc que dura fins a la seva primera muda, entre agost i octubre. El bec dels joves mascles no ateny el seu color groc fins desprs d'un any complet.

 Comportament .

La Merla  s un dels nostres ocells ms atraients. Ha sofert una gran dispersi, estenent-se cap al nord d Europa, darrerament ha anat colonitzant zones suburbanes i urbanes. Lluny de les ciutats es mostra malfiada i fugissera. s fcil d observar.

L'esperana de vida d'una merla se situa habitualment al voltant de 3 o 4 anys. Certs individus han ats tanmateix rcords de longevitat d'una quinzena d'anys. La merla posseeix nombrosos depredadors, en particular l'esparver d'Europa . Altres ocells, com les garses i les cornelles, per tamb d'altres animals, com els erminis i els gats, tenen el costum de saquejar els nius de merles, el que en pot limitar la seva poblaci.

 Hbitat .

El seu hbitat s molt variat, s comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de conferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres; s freqent a vegetaci de ribera i a qualsevol zona oberta, mentre tingui arbust on nidificar. Aquesta espcie suporta b tots els rgims climtics i pluviomtrics del Principat i se la troba des de ran de mar fins a gran alada.

Les merles no viuen en grup, b que diversos ocells poden ms o menys cohabitar en un hbitat convenient fora del perode de reproducci. En canvi, durant aquest perode, les merles no suporten cap congnere sobre el seu territori (que varia de 0,2 a 0,5 ha al bosc, i de 0,1 a 0,3 ha a la ciutat), tret del seu company.

La merla ha estat introduda en nombroses parts del mn fora de la seva rea original. Per exemple a Austrlia i en Nova Zelanda s'hi troben dels descendents de merles importades de la Gran Bretanya.

 Reproducci .

Nidifiquen en els matolls o els arbusts. La femella posa diversos ous blau-verd-gris (habitualment 4-6), amb marques morenes o vermelles, en un bonic niu en forma de copella. Normalment des de finals del mes d abril i els incuba sola. Els pollets neixen al cap de 13 a 15 dies. Passades dues setmanes, incapaos de volar, deixen el niu i s amaguen a terra.

En condicions bones, acostumen a fer 3 niades, encara que a l alta muntanya es puguin reduir a una o dues per escurament del perode de cria.


 Migraci .

La poblaci s sedentria amb superposici d exemplars en pas o hivernants. De les darreries d octubre fins a comenaments de mar, s aprecia un augment en el nombre de merles. Sn migrants que arriben d Europa.

 Cant .

Des de la fi de l'hivern, i fins al comenament de l'estiu, la merla mascle xiula a cants variats i melodiosos des de l'alria dels arbres, la teulada de les cases o tot altre bastonet dominant els voltants. La merla pot cantar a tot hora de la jornada per es lleva i quan es pon el sol sn els moments en qu els cants ressonen de manera ms intensa. El cant de la merla s considerat com un dels cants d'ocells ms bonics d'Europa. La riquesa del repertori, les variacions meldiques i les seves capacitats d'improvisaci distingeixen la merla de la majoria dels altres ocells.

Hom considera que el cant de la merla s el millor, desprs del rossinyol. Tamb crida diversament. La seva presencia o el seu cant sn clars indicis de nidificaci. El cant comena el febrer, fins a primers d agost i acaba amb l inici de la muda estival (juliol-agost).

;
;

 Alimentaci natural .

Les merles sn omnvores, alimentant-se d'insectes, cucs, fruits, llavors..., i menja a terra tot movent la cua i abaixant les ales. Com altres trdids, quan s'alimenta de cucs del terra, s capa d'extreure'ls sense que se li trenquin. Per fer-ho, remou la terra de tal manera que sn un veritable problema per a molts jardiners.

 Alimentaci amb menjadores .

Tamb menjen restes de menjar dels homes.

 Altres .
Altres ocells anomenats merla de les terres de parla catalana:

 merla blava (Monticula solitarius), ocell de la famlia dels trdids, de plomatge en qu domina el blau;
 merla cuablanca (Oenanthe leucura), ocell de la famlia dels trdids, propi de les zones mediterrnies rides i pedregoses;
 merla d'aigua (Cinclus cinclus), ocell de la famlia dels cnclids, tpic dels torrents muntanyencs, amb el plomatge impermeabilitzat que li permet cabussar-se i caminar per sota l'aigua;
 merla de collar o merla de pit blanc (Turdus torquatus), ocell de la famlia dels trdids, amb el plomatge negre i una banda blanca al pit en forma de mitja lluna;
 merla roquera (Monticola saxatilis), ocell de la famlia dels trdids, de plomatge vermells i blau en els mascles a l'estiu. ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72189" title="Burgundis" nonfiltered="3419" processed="3400" dbindex="28622">
Els burgundis foren un poble germnic. Ptolomeu esmentava als Buguntes, entre el Vstula i el Viadus que probablement foren el mateix poble desprs conegut com burgundis. D'aquestos Plini diu que fou una branca dels Vndals, com ho foren els varinis, els carinis i els gutons. Altres autors els fan d'arrel romana sorgit de pobles i colons establerts pels romans als "burgi".

Habitaven entre l'Oder i el Warthe, i va emigrar per no sotmetre's als gots. Uns es van establir a l'illa de Bornholm (Burgundarholm) per el nucli principal va avanar per les terres dels pobles hermions (el conjunt de pobles del qual els sueus eren el principal per en el que figuraven tamb longobards, semnons, hermundurs i altres) arribant a la Gllia en temps de Probe (276- 282), sent rebutjats, pel que es van establir en l'alt Main, a l'oest dels marcomans

L'any 289 se'ls troba al sud-oest de Germnia, on es possible que haguessin anat a petici del emperador Valentini per combatre als Alamans, amb els que eren en guerra. Els burgundis tenien un exercit de vuitanta mil homes, per no se'ls va permetre establir-se mes enll del Rin.

El 363 van tornar a atacar territori imperial a la Gllia i el 406 van travessar el Rhin i es van establir a la regi anomenada desprs Borgonya. Fou el general Estilic que va permetre als burgundis d'establir-se al Imperi. 

Jov fou proclamat emperador (412) a Magncia pel rei Guntahar dels burgundis, que l'any anterior havia creuat el Rin, per mes tard Aeci va impedir que obtinguessin mes territoris. Els burgundis foren derrotats diverses vegades i en una d'elles Guntahar va morir, per van aconseguir assentar-se a la Gllia i es van fer cristians. Al seu establiment al oest del Alps van fundar un regne. 

Vegeu: Borgonya.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72190" title="Burs" nonfiltered="3420" processed="3401" dbindex="28623">
Els burs (llat buri) foren un poble germnic esmentat per Tcit junt amb els marsignis i gotins, i vens dels marcomans i cuades, dels que vivien al nord-est, fins a la regi del Vstula.   

Claudi Ptolemeu els esmente dins el grup dels lugions (vndals), i els considerava uns dels tres principals grups al costat de omans i diduns o duns.

Foren aliats de Traj en la guerra a Dcia; tamb foren aliats de Marc Aureli i al mateix temps van lluitar contra els cuades. Quant Cmode va fer la pau amb els marcomans i cuades, els buris foren expressament esmentats com amics de Roma. Tcit pensa que foren una branca dels sueus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72191" title="Buthroton" nonfiltered="3421" processed="3402" dbindex="28624">
Buthroton (llat Buthrotum) fou una ciutat de Thesprtia al Epir propera al llac avui anomenat Vutzindr i que antigament es deia Pelodes.

La llegenda diu que fou fundada per Hellenos, fill de Priam, desprs de la mort de Pirros. Virgili representa a Enees visitant a Hellenos a aquest lloc. La ciutat fou ocupada per Csar desprs de la conquesta d'Oricum i va esdevenir colnia romana.

Es conserven algunes runes, especialment les muralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72193" title="Buxentum" nonfiltered="3422" processed="3403" dbindex="28626">
Buxentum (grec Pyxos) fou una ciutat de la costa oest de Lucnia, al golf avui dia anomenat com Golfo di Policastro i antigament Laus sinus.

Fou una colnia grega que va ser fundada vers el 470 aC per colons de Rhegium enviats per Micitos, successor d'Anaxilaos. Per per monedes conservades se sap que ja hi havia una ciutat grega abans d aquesta data probablement una colnia de Siris. La nova colnia no va durar gaire temps i quant la regi fou conquerida pels romans hi van establir (197 aC) una colnia que es va acabar el 194 aC per que el 186 aC ja tornava a ser buida, i es va haver d enviar un nou grup de colons.  Fou una ciutat de poca importncia que va obtenir el rang municipal.

L any 501 apareix com a seu d un bisbe.

Avui es la ciutat de Policastro a la vora del riu Busento i prop del promontori anomenat  Capo degli Infreschi. El nom apareix des el segle XI. Es conserven algunes runes i un parell d'inscripcions del regnat de Tiberi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72194" title="Bizacena" nonfiltered="3423" processed="3404" dbindex="28627">
Bizacena (Byzacena o Byzacium) fou un districte de la provncia romana d'frica al sud de la Zeugitnia o Zeugitana.

La regi fou habitada pel poble dels Guzantes o Zugantes (Gyzantes) que foren artistes en fer mel artificial  a mes de la natural produda per les abelles . Vivien enfront de l illa de Cercina (Kerkenah). El seu pas va rebre el nom de Bizacena perqu sembla que Herdot va donar com habitants del pas als Bizantes (un error per Guzantes o Buzantes).

Mes tard fou una provncia separada (Provncia Byzacena) governada per un cnsol, amb capital a Hadrumetum (aix va passar en temps de Diocleci, emperador el 284, probablement a la reorganitzaci del 293. La primera menci es del 321. la provncia estava formada per l'antic districte de Bizacena, una part d'Empria al Petit Sirtis, i la regi al occident que abans pertanyia a Numdia. El lmit nord amb la Zeugitana era mes o menys el parallel 36, i al sud i sud-oest el desert amb la depressi coneguda com Palus Tritonis.

El segle V hi havia a la provncia 115 bisbats al menys.

Ciutats.
Thenae;
Aquila;
Thapsus;
Leptis Minor;
Ruspina;
Hadrumetum;
Assurae;
Tucca Terebintihina;
Sufetula;
Rhysdrus;
Capsa;
Thelepte;
Theveste (abans de Numdia);
Turris Hannibalis;

Vegeu tamb.
Mimacs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72196" title="Bizeres" nonfiltered="3424" processed="3405" dbindex="28629">
Els bizeres (llat byzeres, grec Byzeris) foren un poble del Pont que vivien a la costa o al menys hi tenien alguna ciutat. Estrab esmenta alguns pobles salvatges que vivien al pas al sud de Trebisonda, entre ells els tibarens, els caldes, els sannis (macrons) i altres i esmenta als byzeres per no queda clar si era el mateix poble anomenat heptacomeis o eren un poble diferent. Dions els esmenta com a becheires o bechiris. La seva posici no s ha pogut establir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72197" title="Cabalis" nonfiltered="3425" processed="3406" dbindex="28630">
Els cabalis ((       ,         ,        ) foren un poble de l' sia Menor esmentat per Herdot  junt amb els misis, lidis, lasonis i higenis. En un passatge esmenta als cabelis o meonis i diu que eren anomenats lasonis. Estrab parla dels cibiratis i caballis i diu que els primers foren descendents dels lidis que van ocupar una part del territori dels caballis o cabals (caballi); mes tard diu que els cabaleis foren solimis. Plini el vell situa el territori de Cablia al interior de Lcia i diu que les tres ciutats principals foren Oenoanda, Balbura i Bubon; Claudi Ptolemeu dona les mateixes tres ciutats pel territori que anomena com Carblia i situa a Pamflia, possiblement un error per Cablia. Les tres ciutats estan identificades i es poden situar a Lcia. Ptolomeu a mes de les tres ciutats diu que foren del territori les de Cretpolis, Termessos i Milyas. Plini diu que Cablia era part de Galcia a la frontera amb Pamflia. Esteve Bizant dona una ciutat dels cabalis de nom tamb Cabalis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72200" title="Agis I" nonfiltered="3426" processed="3407" dbindex="28632">

Agis I () fou rei d'Esparta.  Fill d'Eurstenes i d'Anaxandra, l'inici del seu regnat s situat el 1032 aC i segons Eusebi noms va regnar un any, per segons Apollodor d'Artemita en va regnar 31. El seu collega al tron fou Sous.

Durant el  regnat del seu pare, els pobles conquerits foren igualats amb drets poltics als conqueridors doris espartans, per Agis I va tornar a la situaci anterior, i els va prendre altra cop els drets, deixant-los com a esclaus dels espartans. Aix va provocar una revolta a la ciutat d'Helos que fou reprimida, per de la que van sorgir el nom de la classe de sotmesos coneguts com helotes (elotes o ilotes).

S atribueix a aquest rei l enviament d una colnia a Creta dirigida per Pollis i Delfos.

Aquest rei fou l antecessor de la lnia reial espartana dels agades.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72201" title="Pioneer P-1" nonfiltered="3427" processed="3408" dbindex="28633">
La Pioneer P-1 (tamb anomenada Atlas-Able 4A, Pioneer W) fou una sonda espacial del programa Pioneer, amb la missi de situar-se en rbita lunar i realitzar anlisis cientfiques. La sonda es destru en una explosi a la plataforma de llanament del coet, poc abans del seu llanament, el 24 de setembre de 1959.

Igual que les posteriors Pioneer P-3, P-30 i P-31 la sonda era una esfera d'1 metre de dimetre, amb un sistema de propulsi unit a la part inferior. La massa total era de 25,3 kg i amb les unitats de propulsi de 88,4 kg. A partir del cos de l'esfera s'estenien 4 panells solars de 60 x 60 cm, amb 2.200 cllules fotovoltaiques. Estava equipada amb un sistema de televisi per prendre imatges de la superfcie lunar, i altres sistemes per determinar la massa de la Lluna i la topografia dels pols i realitzar estudis sobre micrometeorits, radiaci i camps magntics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72203" title="Agis II" nonfiltered="3428" processed="3409" dbindex="28634">

Agis II () fou rei d'Esparta.

Fou el 17 rei de la lnea Prclida o Euripntida. Va succeir al seu pare Arquidam II quant aquest va morir el 427 aC i va regnar uns 28 anys.

El 426 aC va dirigir l exrcit esparta i dels aliats cap al istme amb la intenci d envair tica, per no van poder avanar degut a una srie de terratrmols que aquell any van assolar Grcia i que li van impedir anar gaire lluny. 

El 425 aC va dirigir altre cop l exrcit i va entrar al tica. Els atenencs sota el comandament d'Eurimedont i Sfocles van atacar per mar la ciutat peloponsica de Corifsio; els espartans van prendre posicions a la propera illa d'Esfactria; els atenencs van desembarcar a la badia de Pylos que va quedar bloquejada i Pylos fou ocupada. El govern espart va haver de cridar a Agis que noms portava 15 dies al tica. Tot i aix els atenencs no van sortir de Pylos fins l any segent i llavors, sota la direcci del general Ncies, van ocupar l illa de Citera que era espartana. Agis va romandre a la ciutat d'Esparta fins el 421 aC en qu es va signar la pau anomenada pau de Ncies (abril del 421 aC).

El 419 aC Atenes es va aliar a Argos, Mantinea i lide. Els argius van atacar Epidaure, i el govern espart va enviar un exercit en ajut de la ciutat dirigit per Agis, exercit format per espartans i altres Lacedemonis. Agis es va establir a Leuctres, sense que es conegui el motiu ja que Tucdides no l esmenta, per de ben segur com a forma de distreure als aliats del atac d'Epidaur. Essent a Leuctres Agis va rebre mals auguris i es va retirar. Per desprs va retornar quant va saber que els aliats havien iniciat una expedici a la final del mes sagrat del festival de Carnea i quant els argius van tornar a atacar Epidaur. Llavors Agis va atacar la ciutat fronterera de Carys, per es va retirar altre cop per considerar de mal auguri l aspecte dels morts. 

A la primavera segent (418 aC) va marxar amb l exrcit lacedemoni contra l'Arglida, que tornava a atacar Epidaur. Amb una auda maniobra va interceptar als argius i va collocar avantatjosament el seu exercit entre els argius i la ciutat. Per quant la batalla anava a comenar, el general argiu Tlirsilos, i un personatge anomenat Alcifron, es van presentar a Agis i li van demanar una treva de quatre mesos; Agis, per motius desconeguts, la va concedir i al tornar a Esparta seguidament fou severament censurat especialment desprs de qu Argos va aprofitar la retirada espartana i va ocupar rpidament Orcomen a Becia. Fins i tot es va proposar deposar a la casa dels Euripntides i fer-li pagar una multa de cent mil dracmes, i es va discutir d establir un consell de guerra de deu membres (tots espartans) sense els quals cap exercit podria sortir de la ciutat. Per tot i ax res es va fer ja que el partit oligrquic va prendre el poder a Argos i Agis va justificar aix la seva actitud.

Poc desprs arribaren noticies de Tegea, que demanava socors immediats, ja que si no era auxiliada el partit pro-espart de la ciutat seria expulsat. El govern espart va enviar un exrcit sota la direcci d'Agis, que va entrar a Tegea i va garantir la posici del govern local aliat d'Esparta. De all Agis va anar a Mantinea on va derrotar a les forces de la ciutat i d'Atenes en una batalla considerable (418 aC). Desprs de la batalla, Argos fou teatre d una revoluci on el partit oligrquic favorable a Esparta fou enderrocat pels demcrates partidaris de l aliana atenenca. Agis fou enviat a la ciutat per no va poder restaurar als oligarques si be va poder destruir les muralles, i va ocupar Hysis (417 aC).

Els anys 416, 415 i 414 aC foren de certa tranquillitat pel rei ocupat pels afers corrents. El 413 aC Agis fou enviat al front d un exercit contra l'tica. Va envair aquesta regi i es va fortificar a Declia, un llogaret a un turo a uns 25 km al nord d'Atenes. Des all Agis es va dedicar a atacar tota la regi de la que noms les ciutats ben emmurallades com Atenes, Pireu, Salamina i Eleusis, es podien defensar; aix va provocar una greu crisis econmica a Atenes i fins a vint mil esclaus van fugir. Al hivern del mateix any, davant les noticies de la gran derrota atenenca en la seva expedici a Siclia, se n va anar cap al nord amb el propsit de recaptar contribucions entre els aliats per construir una flota, mentre mantenia el seu quarter a Declia on va rebre ambaixades d aliats d'Atenes que planejaven separar-se de l aliana, dels beocis i dels aliats d'Esparta. Sembla que va romandre a aquesta posici fins al final de la guerra.

El 411 aC els oligarques van prendre el poder a Atenes, i es va establir el Consell dels Quatre-cents. Per Agis no sembla que voles respectar als oligarques, per va fer un atac a la ciutat d'Atenes durant la seva administraci, atac que no va reeixir. L estiu del 410 aC es va acordar la pau que imposava el respecte a les posicions de cada bndol en aquell moment, amb la notable excepci de Declia, que els espartans havien d abandonar, i de Pylos i Citera, que serien abandonades pels atenencs. La tendncia democrtica - bellicista es va imposar a Atenes i la guerra va tornar a comenar.

El 401 aC li fou confiat el comandament de la guerra contra lide. Les operacions van durar tres anys i el 398 aC els elians van demanar la pau. Va fer la tornada passant per Delfos, i pel cam es va posar malalt a Arcdia, i tot just va poder tornar a Esparta i va morir al poc d arribar. El seu fill Leotquides l havia de succeir per fou excls del tron per Agesilau II, fill de Arquidam II i germanastre d'Agis II, perqu se sospitava  de la seva legitimat, i fou el mateix Agesilau II el que fou proclamat rei. La dona d'Agis, la reina Timea, havia tingut relacions amb l'exiliat atenenc Alcibades, que foren conegudes per Agis el qual va ordenar a Astoc de matar-lo per Alcibades se n va assabentar (potser per la mateixa reina)  i va fugir a temps. De resultes d aquest fet el fill Leotquides fou considerat sospits de no ser del rei Agis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72204" title="Agis III" nonfiltered="3429" processed="3410" dbindex="28635">

Agis III () fou el 20 rei de la lnia Euripntida d'Esparta.

Fou el fill gran d'Arquidam III, i va tenir un regnat breu entre el 338 aC i el 331 aC. Va succeir al seu pare, mort a la batalla de Mandria (Magna Grcia) el 338 C. Aquell any Esparta va perdre part del seu territori desprs de la victria macednia a Queronea i com a estat va perdre importncia.  Agis III per no va acceptar de bon grat l hegemonia macednica, i quant es va iniciar la guerra contra Prsia va comenar a conspirar.

El 333 aC el rei, amb un petit trirrem, es va acostar als comandants perses del Egeu, Farnabazos i Autofradates per demanar diners per portar a terme atacs contra Alexandre el gran a Grcia, per noms va rebre 30 talents i 10 trirrems i al rebre les noticies de la batalla d'Issos va haver de cancellar els seus plans. Va enviar els 10 trirrems al seu germ Agesilau amb instruccions de qu marxs amb ells a Creta per assegurar els interessos espartans a l illa, i sembla que Agesilau el va obeir i va reeixir en la comanda.

El 331 aC els estats grecs es van aliar contra Macednia. Esparta, lida, Acaia i part de l'Arcdia van formar una aliana a la que Argos, Messnia i Megalpolis van rebutjar ingressar. Al conixer el desastre de Zopirion i la revolta que havia esclatat a Trcia (331 aC), els aliats van iniciar la guerra, i Agis III va rebre el comandament del exercit aliat format per l exrcit lacedemoni i un cos de vuit mil grecs mercenaris que havien estat a la batalla d'Issos. Agis va derrotar els macedonis dirigits per Corragos. Llavors altres ciutats de Grcia es van unir als aliats grecs, i Megalpolis fou assetjada. Antpater va anar en ajut de la ciutat i prop de la mateixa es va lliurar una batalla en la que Agis fou derrotat i mort a una data que Api, Diodor i alguns altres situen entre setembre i octubre del 331 aC, per que d altres autors ajornen fins la primavera del 330 aC. El va succeir el seu germ Eudmides I.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72205" title="Agis IV" nonfiltered="3430" processed="3411" dbindex="28636">

Agis IV () fou rei d'Esparta, fill gran d' Eudmides II. Fou el 24 rei de la dinastia Euripntida.

Va succeir al seu pare el 244 aC i va regnar fins el 242 aC.

Des el inici del seu regnat es va mostrar partidari de les reformes poltiques a les que s oposava el seu collega Lenides II. Les lleis introdudes per Epitdeos havien donat a tots els caps de famlia espartans els mateixos drets i terra, per s havia produt una concentraci de famlies i ja noms restaven unes 700 famlies espartanes de soca-rel i la terra s havia concentrat en molt poques mans, i a mes moltes d aquestes famlies estaven dirigides per dones el que deixava noms unes 100 famlies espartanes a curt termini amb una riquesa extraordinria mentre el poble s omplia de deutes; contra aix Agis era partidari de restablir les lleis de Licurg i va presentar al senat una proposta per abolir les deutes i per repartir la terra; aix va rebre el suport dels joves i dels pobres, i tamb alguns influents personatges com el seu oncle Agesilau (que tenia molta terra per s havia endeutat), Lisandre i Mandroclides, per s hi van oposar molts influents personatges com el seu collega Lenides.

Fou Lisandre el que, elegit al cos dels fors, va presentar la proposta del rei al senat: la divisi que es proposava eren 4500 lots iguals a dividir entre els mes distingits dels  perioci i alguns residents estrangers; i altres 15.000 lots per la resta dels periocs. El senat no va prendre capo decisi i Lisandre va convocar una assemblea del poble a la que Agis va sotmetre la seva proposta, i va oferir les seves prpies terres i diner, i va dir que la seva mare i la seva avia (dones de gran riquesa) ferien el mateix i serien seguides pels seus amics. El partit contrari, dirigit per l'altre rei Lenides, educat a la cort dels Selucides, va anar al senat per rebutjar els plans d'Agis i ho va aconseguir per noms un vot. Aix va irritar a Agis que va ordenar a Lisandre de llanar una acusaci contra el seu rival, del que va dir que havia violat les lleis casant-se amb una estrangera i viure al estranger; el poble, entregat a Agis, va pronunciar la deposici de Lenides i substitut pel seu gendre Cleombrot, que va collaborar amb Agis. 

Quant es va acabar el mandat de Lisandre com for, al cap d un any, els nous fors foren oposats a les reformes i van decidir restaurar a Lenides i van acusar a Lisandre i Mandrocldes de violar la llei. Alarmats van convenir amb Agis a deposar als fors per la fora i nomenar uns altres al seu lloc. Aix o van fer. Lenides que havia tornat a la ciutat va haver de fugir a Tegea i el mateix Agis el va haver de protegir del poble instigat per l oncle del rei Agesilau. L avarcia d aquest va frustrar els plans del rei. Agesilau va convncer a Lisandre, que era el seu nebot, que calia comenar per abolir les deutes (que era el que a ell afectava) i es van cremar els registres de deutes a la plaa publica del mercat; desprs d aix Agesilau va demorar el repartiment de la terra.

El 243 aC el general rat de Sici, general en cap de la Lliga Aquea, va entrar a Corint  en un cop de ma i va expulsar a la guarnici macednia. Agis va atacar a rat al front d un exercit espart, per fou derrotat i Esparta va haver d entrar en aliana amb la Lliga. 

Vers el 242 aC la Lliga Aquea va demanar l assistncia d'Esparta contra la Lliga Etlia que s havia aliat a Macednia. Agis fou enviat al front d un exercit que havia de lluitar al costat d'Aratos de Sici, el cap de la Lliga Aquea, per la tctica molt prudent d aquesta va impedir a Agis de participar a cap acci d importncia, per si que es va distingir per la disciplina de les seves tropes. Durant la seva absncia Agesilau es va enfrontar amb les classes baixes tant per la seva conducta personal com per la posposici continua del repartiment de la terra, i en aquestes circumstancies Agesilau no es va oposar quant els enemics d'Agis van donar un cop d estat i van collocar a Lenides al tron. Cleombrot va fugir de la ciutat. Agis va tornar a la ciutat sense saber el que havia passat i va haver de fer el mateix i ambds es van refugiar a santuaris, el primer al de Atenea Clcica i el segon al temple de Posid. Cleombrot va poder anar al exili i Agis, detingut per un grup d amics que el van trair, i fou empresonat. Lenides va anar a la pres amb un grup de mercenaris i es va assegurar de qu Agis no s escaparia, i llavors va deixar entrar als fors i es va celebrar un judici arreglat. Es va preguntar a Agis si es penedia dels seus actes i va dir que no, que era el seu designi gloris pel que moriria; fou condemnat i executat rpidament (241 aC)  juntament amb la seva mare Agesistrata i la seva avia. Fou el primer rei d'Esparta mort per odre dels fors. Lenides va casar a la vdua Agiatis amb el seu fill Cleomenes. El crrec de rei de la lnia euripntida fou per Euridmides.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72206" title="Agis d'Argos" nonfiltered="3431" processed="3412" dbindex="28637">

Agis d'Argos () fou un poeta grec, contemporani d'Alexandre el gran al que va acompanyar a sia. L antologia grega te un epigrama que se suposa que fou obra seva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72207" title="Agis" nonfiltered="3432" processed="3413" dbindex="28638">

Agis () fou un escriptor grec que s esmentat per Ateneu con la persona que fou autor d'un treball sobre cuina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72208" title="Aglafon" nonfiltered="3433" processed="3414" dbindex="28639">
Aglafon (Aglaophon, ) fou un pintor grec del segle V aC nascut a l illa de Tasos, pare i mestre de Polignotos i de Aristfon. Les seves pintures es distingien per la simplicitat dels colors. De les seves obres es coneixen la pintura d'Olimpies o Pities presidint els jocs olmpics i coronant a Alcibades; i la pintura de Nemea presidint els jocs Nemeus. Fou el primer que va representar Victria amb ales.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72210" title="Agnaptos" nonfiltered="3434" processed="3415" dbindex="28640">
Agnaptos fou un arquitecte grec esmentat per Pausnies que va construir un porxo al Altis d'Olmpia conegut com Porxo d'Agnaptos.  No se sap en quina poca va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72211" title="Agndice" nonfiltered="3435" processed="3416" dbindex="28641">
Agndice fou una metgessa grega, natural d'Atenes. Com que la professi era prohibida per llei a les dones es va vestir d home. Els seus xits professionals van despertar l enveja d altres metges que van acusar al suposat metge d abusar de les seves pacients, i Agndice va haver de revelar el seu sexe, per lo que fou acusada de violar la llei per las dones d alguns notables a les que havia curat la van defensar i la llei fou abolida.  Va viure al segle IV o III aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72212" title="Agnon" nonfiltered="3436" processed="3417" dbindex="28642">
Agnon fou un retric grec que va escriure una obra contra la retrica que Quintili esmenta com "Rhetorices accusatio". Alguns pensen que es la mateixa persona que Agnnides, per probablement fou d'poca posterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72213" title="Agnnides" nonfiltered="3437" processed="3418" dbindex="28643">
Agnnides (Agnonides, ) fou un demagog atenenc contemporani de Teofrast i Foci. 

Agnnides va acusar a Teofrast de vulnerar lleis sagrades per fou absolt per l arepag, i l acusat va desistir d arrunar al seu acusador tot i que podia fer-ho. Es va oposar al partit macedoni i va acusar de trador a Foci, per lo qual quant Alexandre, el fill de Polisperc, va entrar a Atenes, fou enviat al exili. Mes tard Antpater li va permetre retornar gracies als bons oficis de Focion. Al tornar va continuar oposant-se al partit macedoni i fins i tot va oblidar la generositat de Focion i va induir a condemnar-lo a mort per trador, acusat d haver lliurat el Pireu a Nicnor. Per poc desprs el canvi poltic a Atenes va fer que fos executat.

Alguns pensen que es la mateixa persona que Agnon, per probablement fou d'poca posterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72214" title="Agorcritos" nonfiltered="3438" processed="3419" dbindex="28644">
Agorcritos (Agoracritus, ) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.

Fou l'alumne preferit de Fdies. Va fer una esttua de Zeus, una d'Itnia Atenes, (ambdues al temple de la deessa Atenea a Atenes), una esttua de Cibeles (al temple de Cibeles a Atenes), i una de Nmesi; aquesta darrera Plini diu que fou inicialment una esttua de Venus que Agorcritos va fer en competncia amb Alcamenes, i que aquest darrer fou el seleccionat, i llavors l escultor derrotat va convertir la seva esttua en una de Nmesi i la va vendre al poble de Rhamnos amb la condici de qu mai ans a Atenes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72215" title="Vocal semioberta posterior arrodonida" nonfiltered="3439" processed="3420" dbindex="28645">

La vocal semioberta posterior arrodonida s un so de la parla que es transcriu  en l'AFI (com una C invertida) i s conegut amb el nom d'o oberta en les llenges on apareix.

Caracterstiques.
s una vocal posterior perqu la llengua tira cap endarrere per pronunciar-la. ;
T el segon grau d'obertura.
Els llavis formen un cercle per articular-la.
Com totes les vocals, s un so sonor ja que hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
s un fonema que pot variar segons el dialecte per que representaria el so de "poble" en la varietat central. Es representa grficament amb una O. Noms apareix en posici tnica. 

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72216" title="Agresfon" nonfiltered="3440" processed="3421" dbindex="28646">
Agresfon (Agresphon, ) fou un escriptor grec esmentat per Suides que va deixar un llibre referit a persones amb el mateix nom, en el que parla d'un Apolloni que va viure en temps d'Adri el que indica que va viure al segle II o desprs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72218" title="Vocal tancada anterior no arrodonida" nonfiltered="3441" processed="3422" dbindex="28648">

La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una  en l'AFI, s a dir, la lletra i minscula. s un so present a totes o gaireb totes les llenges del mn. Acsticament, t el primer formant al voltant dels 300 Hz i el segon sobre els 2000Hz.

Caracterstiques.
s una vocal extrema, ja que representa el mnim grau d'obertura de la boca possible i la llengua tira al ms endavant possible.
s un so pulmonar sonor.

En catal.
El catal posseeix aquest fonema, que apareix a tots els dialectes i tant en posici tona com tnica, com per exemple a "fill". Si s'ha d'accentuar, sempre porta accent tancat i s'escriu amb la lletra i.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72219" title="Gneu Juli Agrcola" nonfiltered="3442" processed="3423" dbindex="28649">


Gneu Juli Agrcola fou un general rom i governador de Britnia nascut a Frum Julii (Frejs) el 13 de juny del 37. Era fill de Julius Graecinus, un rom de rang senatorial, i de Jlia Procilla.

De jove va estudiar filosofia a Marsella i va comenar la carrera militar al costat de Suetonius Paulinus a Britnia l any 60 durant la revolta de Contubernalis. Va tornar a Roma i es va casar amb Domtia Decidiana i va comenar a ascendir a les magistratures: fou qestor a sia amb el procnsol Salvius Titianus, al que no va voler secundar en l extorsi a la provncia; desprs fou trib, i desprs pretor, que eren oficis que en temps de Ner eren nominals i a ms perillosos i calia inactivitat per no provocar al emperador.

Amb Galba, l any 69 se li va encarregar d evitar la continuaci del robatori de les propietats dels temples iniciat per Ner. Al mateix any va morir la seva mare i a la tornada del funeral (a Ligria) es va assabentar de la proclamaci de Vespasi, a favor del que es va declarar. Se li va encarregar (any 70) el comandament de la Legi XX de Britnia on va estar del 70 al 73, i quant va tornar de l illa l emperador li va concedir el rang de patrici i el govern de la provncia d'Aquitnia que va mantenir del 74 al 76. Fou cridat a Roma on el 77 fou elegit cnsol i li fou reconegut el govern de la provncia de Britnia (el govern d una provncia es donava als consols desprs d acabar el mandat). El 78 va donar a la seva filla en matrimoni a Tcit i fou fet governador de Britnia i collega dels pontfexs. 

A Britnia va aconseguir dominar completament la provncia amb una poltica de conciliaci amb els britons, i amb la visi de les arts i els luxes dels civilitzats, que els va convncer d'establir-se a ciutats i construir cases i temples; els fills dels caps britons foren educats sota el sistema rom i la toga romana fou la seva vestimenta des llavors. Va passar set anys a Britnia, del 78 al 84. El seu predecessor Julius Frontinus havia arribat fins al pas dels silurs (a Galles del sud); Agrcola va continuar la seva obra. El 78 va ocupar l illa de Mona (Anglesey) i el pas dels ordvics (Galles del Nord), places fortes dels druides; l any segent va consolidar la zona de domini mitjanant acords (79); l any 80 va avanar al nord cap el Solway; l any 81 va arribar a Clyde i Forth; el 82 va sotmetre als britons de la regi enfront d'Irlanda; el 83 va explorar amb la flota les costes de Fife i Forfar i va entrar en contacte amb els caledonis que el van atacar de nit al seu camp establert probablement a Loch Ore aniquilant la Legi IX, per als que va derrotar en la batalla subsegent; la darrera campanya (84) fou a les muntanyes Grampianes, establint el domini roma al nord a la zona de Perth i Argyle desprs d una victria sobre els calednis dirigits per Galgacus al mur de Murdoch, al peu dels turons; en aquesta campanya la flota romana va anar al nord dels Fife i va rodejar l illa descobrint que es tractava d una illa; l'hivern del 84 fou cridat per Domici i destitut del govern.

Va tornar a Roma i va viure retirat. Se li va oferir el govern d'sia o el d'frica per va declinar l honor.

Va morir quant tenia 55 anys,  el 23 d'agost del 93 en un exili encobert. Di Casi diu que fou mort per ordre de Domici.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72220" title="Agripa" nonfiltered="3443" processed="3424" dbindex="28650">
Agripa (llat Agrippa) fou un nom rom inicialment nom i desprs cognom, cosa que fou bastant freqent al inici del imperi per que no havia passat abans amb la repblica. El nom volia dir "Nascut" per la derivaci de "aegre partus" no sembla correcta.

Diferents Agripes al llarg de la histria:

Agripa d'Alba, rei de la ciutat d'Alba;
Agripa (filsof), filsof rom;
Marc Asini Agripa, cnsol rom de l'any 25;
Agripa Cstor, escriptor rom;
Fonteu Agripa, procnsol (69 i 70);
Dcim Hateri Agripa, cnsol el 22;
Herodes I Agripa, rei de Judea;
Herodes II Agripa, rei de Calcis;
Marci Agripa, governador de Pannnia i Dcia vers 217;
Pstum Agripa, net d'August;
Vibul Agripa, cavaller rom;
Marc Vipsani Agripa (Marcus Vipsanius Agrippa), general rom, cnsol el 37 i el 28;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72222" title="Agripa d'Alba" nonfiltered="3444" processed="3425" dbindex="28651">
Agripa Silvi (Agrippa Silvius) fou un mtic rei d'Alba Longa esmentat per Tit Livi. 

Era fill de Tiber Silvi (rei que don nom al riu Tber) i, segons Tit, el succe a la seva mort (916 aC). Desprs d'un regnat de 41 anys, fou succet pel seu fill anomenat Rmul Silvi (segons Tit) i Aladi (segons Dions d'Halicarns)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72223" title="Agripa (filsof)" nonfiltered="3445" processed="3426" dbindex="28652">
Agripa (Agrippa, ) fou un filsof escptic rom posterior a Cicer del contemporani del qual, Enesdem, fou suposadament el cinqu descendent. 

Digenes Laerci l esmenta com autor de "Cinc nivells de dubte" del que es coneix un resum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72224" title="Marc Asini Agripa" nonfiltered="3446" processed="3427" dbindex="28653">
Marc Asini Agripa (Marcus Asinius Agrippa) fou cnsol de Roma l any 25 i va morir l any segent. Era fill de Vipsnia Agripina (la primera dona de Tiberi) i Gai Asini Gal Solon. El seu fill Marc Asini Marcel va ser cnsol el 64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72225" title="Agripa Cstor" nonfiltered="3447" processed="3428" dbindex="28654">
Agripa Cstor (Agrippa Castor, )  fou un historiador rom que vivia vers l any 135. 

Va escriure alguns llibres sobre el gnstic d'Alexandria Baslides, contrari als evangelis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72226" title="Fonteu Agripa" nonfiltered="3448" processed="3429" dbindex="28655">
Fonteu Agripa (Fonteius Agrippa) fou un ciutad rom, un dels acusadors de Libo (any 16) i que mas tard va oferir a la seva filla com a verge vestal (any 19).

El seu fill del mateix nom fou un governador de la provncia d'sia amb poder proconsular l any 69. Vespasi el va cridar a Roma i li va confiar el govern de Msia l any segent. Va morir en una batalla contra els Srmates








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72227" title="Dcim Hateri Agripa" nonfiltered="3449" processed="3430" dbindex="28656">
Dcim Hateri Agripa (Decimus Haterius Agrippa) fou un ciutad roma que va exercir diverses magistratures: trib (any 15), pretor (any 17) i cnsol (any 22). Tcit als seus Annals diu que l any 32 va preparar la destrucci de molts homes illustres (viris illustres)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72229" title="Herodes I Agripa" nonfiltered="3450" processed="3431" dbindex="28657">
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa, ), al que Flavi Josep esmenta com Agripa el gran, fou fill de Aristbul i Berenice i net d'Herodes el gran, nascut vers l any 10 aC.

A la mort del avi va anar a Roma on es va educar amb el futur emperador Claudi, i amb Drus, fill del emperador Tiberi. Es va gastar el seu patrimoni en festes pels seus amics i dispendis extraordinaris, i es va haver d endeutar tant que va haver de fugir de Roma i se n va anar a Palestina, on va viure a la fortalesa de Malatha a Idumea. La seva dona Xipros va mediar amb sa germana Herodies (dona d'Herodes Antipes), va poder anar a viure a Tiberades on va rebre el rang d edil de la ciutat, amb un sou modest. Per enfrontat aviat a sa cunyat va fugir a territori del governador (procnsol) de Sria, Flac. 

Poc temps desprs el seu germ Aristbul va revelar que Herodes havia acceptat un suborn de Damasc per influir en Flac i va haver de fugir altre cop. Fou detingut quant era a bord d un vaixell en direcci a Itlia, acusat del robatori d una quantitat del tresor del Csar per va poder fugir i arribar a Alexandria on la seva dona va reeixir a obtenir diners d'Alexandre l'alabarca. Desprs va agafar un vaixell i va desembarcar a Puteoli. Fou ben rebut per Tiberi que li va encarregar la formaci del seu net (de nom tamb Tiberi). Seguidament fou molt amic de Calgula i un dia va expressar el desig de qu aquest ascends aviat al tron i aquestes paraules foren transmeses a Tiberi per Eutic, llibert d'Herodes, i li van costar la pres, de la que fou alliberat al pujar al tron Calgula (37) que el va acollir amb una cadena d or igual que la de ferro que havia portat a la pres, i li va donar les tetrarquies de Lisnies (l'Abilene) i de Filip (Batanea, Tracontida i Aurantida, que fou regida per Filip fins a la seva mort l any 34 i fou coneguda com Bashan, essent part de la provncia de Sria des el 34 al 38). L any 38 va prendre possessi dels seus dominis als que poc desprs, el mateix any 38, es van unir els territoris d'Herodes Antipes (Galilea i Perea) quant aquest fou deposat per l emperador acusat de conspirar amb els parts. 

Quan Calgula va voler posar la seva esttua al temple de Jerusalem, Herodes, arriscant la vida, va demanar al emperador que no ho fes sin es volia enfrontar a una revolta. 
A la mort de Calgula (41), Herodes va ajudar a Claudi al ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li Judea, Samria i el Lban, i els seus dominis foren llavors mes grans que els d'Herodes el gran. Tamb fou nomenat cnsol. Herodes va demanar pel seu germ Herodes Plio el petit regne de Calcis que li fou concedit. Al altra germ Aristbul li va donar la ma de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d or que l hi havia regalat Calgula. El seu govern fou molt popular entre els jueus. Va fer fora construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va comenar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, per Claudi li va demanar de no seguir endavant. Els reis i caps locals vens el visitaven i el reconeixien. El 43 Herodes es va reunir amb molts reis: el seu germ Herodes de Calcis, Antoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis d'Petita Armnia, Polem II del Pont i Cilcia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al front d un moviment mundial. Per no hi va ser a temps doncs va morir l any segent (44) a Cesarea desprs de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir el seu fill Herodes II Agripa.

De la seva dona Xipros va tenir al seu successor Agripa (Herodes II) i tres filles, Berenice (dona d'Herodes Plio de Calcis, que desprs es va aparellar amb son germ Herodes II Agripa i mes tard amb Polem II rei de Cilcia), Mariamna i Drusilla (dona de Flix, procurador de Judea l any 52)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72230" title="Herodes II Agripa" nonfiltered="3451" processed="3432" dbindex="28658">
Herodes II Agripa (Herodes Agrippa, ) fou un sobir jueu fill d'Herodes I Agripa i de Xipros. Va nixer l'any 27.

Fou educat a la cort de l'emperador Claudi del 41 al 44 i l'any 44, quan tenia noms disset anys, mor el seu pare. Claudi no el va enviar a governar els dominis paterns, sin que va confiar la regncia al rom Cuspius Fadus, fins que al cap de poc el regne fou dissolt i Cuspius Fadus nomenat procurador (44-46).

El 48 va morir Herodes Plio, rei de Calcis, que tenia el dret de control sobre el temple de Jerusalem i el nomenament del gran sacerdot, i el regne fou cedit a Herodes II Agripa, amb 21 anys. El 52 li foren cedits per Claudi els territoris de la tetrarquia de Basan (Batanea, Aurantida i Tracontida) i l'Abilene, amb el ttol de rei, i llavors va renunciar al regne de Calcis en un parent, el cos Aristbul Asmoneu. El 55 Ner va afegir al regne les ciutats de Tiberades i Tariquea a Galilea i Julies i 40 llogarrets de la rodalia, a Perea. 

Es va dedicar a embellir Jerusalem, objectiu en qu va gastar molts diners, i tamb altres ciutats, com Beirut, tot i que quedaven fora dels seus dominis. La seva preferncia per Beirut el va fer impopular; tamb va ajudar que va deposar i reposar als grans sacerdots a caprici, i altres fets ms concrets. Quant el poble estava a punt de revoltar-se contra Roma (68) va fer tot el possible per evitar l'aixecament i quant es va produir va fer costat als romans i fou ferit al setge de Gamala (69). Ocupada Jerusalem es va traslladar amb la seva germana Berenice a Roma on fou investit com a pretor rom.
 
Va morir l'any 99 amb un setanta anys d edat. El regne fou annexionat a Roma.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72231" title="Marci Agripa" nonfiltered="3452" processed="3433" dbindex="28659">
Marci Agripa (Marcius Agrippa) fou un home d origen humil al que l emperador Macr va fer governador de Pannia l any 217, i ms tard de Dcia. Probablement s la mateixa persona que l almirall Marci Agripa, que va dirigir la flota romana, i fou esmentat per Esparti com participant a la mort de Caracalla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72232" title="Pstum Agripa" nonfiltered="3453" processed="3434" dbindex="28660">
Pstum Agripa, fou fill pstum de Marc Vipsani Agripa i de Jlia, la filla d'August.
Va nixer l any 12 aC i fou adoptat per August al mateix temps que Tiberi (any 4). 

L any 5 va assumir la toga viril. August el va deportar a l illa de Plansia a la costa de Crsega, a causa del seu carcter salvatge, tot i que no havia comes cap crim. Era sota vigilncia de soldats i August va obtenir un senatusconsultum pel qual el seu desterrament fou confirmat de per vida. La propietat de Pstum fou assignada per August al tresor del exrcit. No est segur, per s possible que August visits a Pstum a l illa de Plansia de forma secreta acompanyat de Fabi Mxim, i els dos homes s haurien reconciliat i August hauria planejat alliberar-lo, per Lvia Drusilla, la dona d'August, ho hauria impedit ja que afavoria la successi del seu fill Tiberi. A la mort d'August Tiberi va pujar al poder (14) el qual va fer matar a Pstum per un centuri; quant aquest va anar al emperador a informar d haver acomplert l ordre, Tiberi va negar haver-la donat, i es pensa que fou Lvia qui en realitat va donar l ordre.

Quant Agripa ja era mort va arribar a Plansia un esclau anomenat Clemens, que volia alliberar a Pstum i portar-lo amb l exrcit a Germnia. Al assabentar-se de la seva mort, els conspirador va decidir aprofitar la seva semblana amb Pstum, i es va fer passar per l'assassinat; va desembarcar a stia i molts se l van creure, per aviat fou detingut per ordre de Tiberi i executat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72233" title="Vibul Agripa" nonfiltered="3454" processed="3435" dbindex="28661">
Vibul Agripa (Vilubenus Agrippa) fou un cavaller rom que quan estava ssent jutjat al senat es va enverinar (any 36) amb ver que portava amagat al seu anell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72234" title="Marc Vipsani Agripa" nonfiltered="3455" processed="3436" dbindex="28662">

Marc Vipsani Agripa (Marcus Vipsanius Agrippa, Dalmcia 63 aC-Campnia 12 aC) fou un militar i poltic rom.

Fou fill de Lucius i descendia d una famlia poc coneguda. Als 20 anys va estudiar a Apollnia (Illria), juntament amb el jove Octavi (desprs Octavi August). A la mort de Csar, el 44 aC, Agripa va aconsellar a Octavi d anar corrent a Roma. Octavi el va prendre amb ell i li va encarregar de rebre el jurament de fidelitat de les legions que s havien declarat al seu favor. El 43 aC li va encarregar de perseguir Caius Cassi, un dels assassins de Juli Csar. 

El 41 aC va esclatar l anomenada guerra de Perusa o Guerra Perugiana (Guerra de Perusa) entre Antoni i Octavi. Agripa, que era pretor, va comandar part de les tropes d'Octavi i va assetjar Antoni a Perusa, ciutat que va ocupar el 40 aC. Al final del mateix any va entrar a Sipontum, que havia caigut abans en mans d'Antoni.

El 38 aC va obtenir un triomf a la Gllia contra un grup de caps gals revoltats. Tamb va entrar a Germnia fins al pas dels Cats i va assentar els Ubis a l esquerra del Rin. Seguidament va combatre els rebels d'Aquitnia, tot sotmetent-los amb una victria que fou important per consolidar el poder d'Octavi. Aix, el 37 aC aquest li va confiar el comandament de l'exrcit contra Sext Pompeu i li va oferir el triomf. Agripa el va rebutjar, per va acceptar el consolat amb qu Octavi el promogu el 37 aC.

Com a cnsol li fou encarregada la construcci d una flota que es pogus oposar al domini martim de Sext Pompeu. Al llac de Lucrina, prop de Baiae, va edificar Portus Jlia en honor d'Octavi (de la gens Jlia), va construir naus i tamb va instruir els mariners. El 36 aC Agripa va derrotar Sext Pompeu a Milae (Mylae) i desprs a Nauloc, a la costa de Siclia. Amb aquesta darrera victria va acabar amb la supremacia naval de Sext Pompeu. Li fou concedida una corona naval pel seu triomf (no se sap si aquesta corona fou la primera a concedir-se o abans Pompeu el gran ja n havia concedit una a M. Var.).

El 35 aC Agripa va rebre el comandament d'Illria i el 34 aC va estar sota les ordres d'Octavi quan va anar a la regi. El 33 aC va tornar a Roma. Essent edil va gastar una gran quantitat de diners en obres pbliques. Va restaurar els aqeductes d'Api, Marci i Ani, i en va fer un de nou, de 8 km de llarg, de Tepula a Roma, al qual va donar el nom de Juli; tamb va fer un gran nombre de treballs menors, molt tils per portar i distribuir l aigua a la capital. Va fer netejar la claveguera de Tarquini Prisc i va adornar la ciutat amb esttues dels artistes ms importants de Roma. Quan va exercir de cnsol per tercera vegada 27 aC, va fer construir el Pante (on hi la inscripci "M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit")

Quan va esclatar la guerra entre Octavi i Marc Antoni, Agripa fou nomenat comandant en cap de la flota (32 aC) i va ocupar Methone al Pelopons, a ms de Leucas, Patres i Corint. El 31 aC fou decisiu per a la victria del seu bndol a la batalla d'Accium. L any segent va retornar a Roma i Octavi, ara August, li va concedir un "vexillum caeruleum" o bandera de color verd mar.

El 28 aC fou cnsol per segona vegada i es va casar amb Marcella, neboda d'August i filla de sa germana Octvia. Abans havia estat casada amb Pompnia, la filla de Pomponi tic, que no se sap si s havia mort o se n'havia divorciat. El 27 aC, per tercera vegada, torn a ser nomenat cnsol. El 25 aC va acompanyar August a la guerra contra els cntabres. Sembla que hi va haver algun enfrontament entre Agripa i el seu cunyat, Marcel, nebot d'August i el seu presumpte successor. Per evitar l enfrontament, l emperador va enviar Agripa a Sria com a procnsol. No obstant aix, havent deixat Roma, Agripa es va aturar a Mitilene, a l illa de Lesbos, i va enviar el seu llegat a Sria. El 23 aC va morir Marcel i August va permetre rpidament la tornada del seu amic. 

El 21 aC hi va haver conflictes en l elecci dels consols; aquest mateix any, August li va demanar que es divorcis de Marcella per acollir-lo a la seva famlia. Li va concedir la m de Jlia, viuda de Marcel, i filla d'August i la seva tercera muller, Escribnia.

El 19 aC Agripa va tornar com a governador a la Gllia i va pacificar una revolta local. Va fer construir carreteres i l aqeducte de Nimes. Desprs va seguir fins a Hispnia, on va sotmetre els cntabres desprs d una ferotge lluita, per no va acceptar el triomf que una vegada ms August li va oferir. El 18 aC fou elegit trib per cinc anys juntament amb August. El 17 aC August va adoptar els seus dos fills, Caius i Lucius; al final de l any, Agripa va acceptar la invitaci d'Herodes i va anar a Jerusalem. A la regi va fundar la colnia militar de Beritos (Beirut) i seguidament va anar al Pont (16 aC), va creuar cap al Regne del Bsfor, on va imposar com a rei a Polem (15 aC), i va fer tornar les guiles romanes que havien estat preses per Mitridates.

Va tornar passant per Jnia, on va romandre un temps i va donar privilegis als jueus (14 aC). El 13 aC va arribar a Roma, on el crrec de trib li fou prorrogat per cinc anys; seguidament va anar a Pannia, on va imposar la tranquillitat i el 12 aC va tornar a Roma. Es va retirar a Campnia, on va morir inesperadament el mar de l'any 12 aC, a l'edat de 51 anys. El seu cos fou portat a Roma i enterrat al mausoleu d'August, qui va pronunciar personalment l oraci fnebre.

Agripa va tenir amb la seva primera dona, Pompnia, una filla de nom Vipsnia, qui fou la dona del futur emperador Tiberi. Amb la segona dona, Marcella, va tenir alguns fills de qui no se'n sap res. I amb Jlia va tenir cinc fills: Jlia, casada amb L. Emili Paule; Agripina (Agripina I o Major), casada amb Germnic; Caius; Lucius i Pstum Agripa.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72240" title="Adela de Xampanya" nonfiltered="3456" processed="3437" dbindex="28663">

Adela de Xampanya ( v 1140 - Pars 1206 ), reina consort de Frana (1160-1180) i regent de Frana (1190-1192).

Orgens familiars.
Nasqu vers l'any 1140 sent filla de Teobald II de Xampanya i la seva esposa Matilde de Carntia. Fou germana del comte Enric I de Xampanya i Teobald V de Blois.

Npcies i descendents.
Es cas a Pars el 13 de novembre de 1160 amb el rei Llus VII de Frana, convertint-se en la tercera esposa del sobir francs. D'aquesta uni nasqueren:

 el prncep Felip II de Frana (1165-1223), rei de Frana;
 la princesa Agns de Frana (1171-1240), casada el 1180 amb l'emperador Alexis II de Bizanci i el 1183 amb Andrnic I de Bizanci;

Vida poltica.
Va jugar un paper important en la vida poltica del regne i va ajudar a ascendir als seus germans a possicions ms ambiciosses.

El 1180 fou separada del poder pel seu propi fill Felip II, per hagu d'actuar com a regent durant la partipaci del seu fill en la Tercera Croada el 1190. Al seu retonr la reina es va retirar i va involucar-se en la fundaci de diverses abadies.

Adela de Xampanya va morir el 4 de juny de 1206 a Pars i fou enterrada a l'abadia de Pontigny, prop d'Auxerre.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72242" title="Agns de Frana i de Xampanya" nonfiltered="3457" processed="3438" dbindex="28664">
Agns de Frana ( 1171 - 1240 ), princesa de Frana i emperadriu consort de Bizanci (1180-1183 i 1183-1185).

Orgens familiars.
Filla tercera del matrimoni entre el rei Llus VII de Frana i la seva tercera esposa Adela de Xampanya. Era nta per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia, i per lnia materna de Teobald IV de Blois i Matilda de Carntia. Fou germana gran del futur rei Felip II de Frana.

Npcies.
El 1180, amb nou anys, es cas  amb l'emperador Alexis II de Bizanci. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Al quedar vdua el 1183 del seu primer marit es cas de nou, aquell mateix any, amb Andrnic II de Bizanci, cos germ del pare del seu primer esps, pressumpte assass de l'anterior, i successor seu al tron bizant. D'aquest matrimoni tampoc tingueren fills.

Vers el 1204 es cas, en terceres npcies, amb Teodor Branas, senyor d'Adrianpolis.

No es coneix res sobre la mort d'Agns per sembla que tingu una filla amb Teodor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72251" title="Fernando Barbeito Delgado" nonfiltered="3458" processed="3439" dbindex="28665">
Fernando Barbeito Delgado ha estat un destacat jugador catal d'handbol.

 Biografia .
Fernando Barbeito va nixer a Barcelona. Amidava 1,77 m i jugava a la posici d'extrem esquerre on realitz brillants campanyes tant al FC Barcelona, com posteriorment al Portland San Antonio. Integrant del mtic dream team de Valero Rivera, fou amb el Bara que Fernando aconsegu els seus majors xits, on entre molts ttols cal esmentar 5 Copes d'Europa. Disput 56 partits internacionals de selecci. A nivell personal, cal esmentar que fou un dels millors llanadors de penals de la seva poca. Actualment s director tcnic de la Federaci Catalana d'Handbol.

 Trajectria esportiva .
 FC Barcelona: 1988-1998.
 Portland San Antonio: 1998-2002.

 Palmars .
 Copa d'Europa d'handbol: 5 (1990-91, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 2000-01);
 Recopa d'Europa d'handbol: 2 (1993-94, 1994-95);
 Supercopa d'Europa d'handbol: 1 (1996);
 Lliga dels Pirineus d'handbol: 1 (1997);
 Lliga espanyola d'handbol: 8 (1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 2001-02);
 Copa espanyola d'handbol: 6 (1987-88, 1989-90, 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98);
 Supercopa d'Espanya d'handbol: 7 (1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1993-94, 1996-97, 1997-98);
 Lliga catalana d'handbol: 7 (1987-88, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1996-97) ;
 Copa ASOBAL: 2 (1994-95, 1995-96);
 Medalla de bronze als Jocs del Mediterrani de Latakia 1987;
 Medalla de plata al Campionat del Mn Jnior de 1987;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72254" title="Pioneer 3" nonfiltered="3459" processed="3440" dbindex="28666">

La Pioneer 3 fou una sonda espacial no tripulada del programa Pioneer de la NASA, llanada el 6 de desembre de 1958 amb l'objectiu de realitzar un sobrevol de la Lluna i entrar en rbita solar (rbita heliocntrica). El vehicle no aconsegu la velocitat suficient i entr en una trajectria balstica que el retorn a la Terra desprs d'arribar a 107.400 km de distncia. Malgrat no assolir els objectius previstos, aport importants dades sobre els cinturons de Van Allen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72258" title="Agripina I" nonfiltered="3460" processed="3441" dbindex="28667">

Agripina I o Agripina Major, fou la filla ms jove de Marc Vipsani Agripa i de Jlia (filla d'August).

Va nixer al tomb de l'any 12 aC i es va casar amb Germnic, el fill de Drus Ner Germnic, amb el que va tenir nou fills.

Era un model de matrona romana i per les seves qualitats morals i fsiques va gaudir de fora poder; es va estimar al seu marit i fou una mare exemplar als ulls dels romans.

A la mort d'August l'any 14 era a la zona del Baix Rin amb Germnic, comandant de les legions de la regi. Les legions, descontentes de la proclamaci de Tiberi, que va donar molt pocs diners per les legions, van voler proclamar a Germnic com emperador. Tiberi odiava a Germnic i especialment a Agripina perqu seguia enamorat de Vipsnia, germanastre d'Agripina i primera dona de Tiberi, i el comandament de les legions suposava un perill, per Germnic no va fer cap intent i al contrari va repartir diners propis (i altres que li va deixar son germ Claudi, que fou desprs emperador) per acontentar a les tropes, i va iniciar la guerra contra els germnics.

L any 15 la campanya contra els germans dirigida pel lloctinent de Germnic, Caecina, es va acabar i les tropes van tornar al Rin. Llavors va crrer el rumor de qu els germnics anaven a envair la Gllia i en aquell moment Germnic era absent. Els caps del exercit van planejar destruir el pont que creuava el Rin i impedir el pas dels germans per aix tamb deixava al altra costat a les forces de Caecina. Agripina es va oposar fermament a la mesura i aix va salvar als romans que tornaven, i que foren rebuts al pont per Agripina actuant com a general, la qual va tenir especial cura dels ferits. Germnic va tornar per aviat fou cridat per Tiberi que el va enviar a sia on Agripina el va acompanyar (17), i on fou assassinat.

Desprs de la mort del marit va tornar a Itlia i es va aturar a Corf on va romandre un temps per recuperar-se, i desprs va desembarcar a Brundisium amb dos dels seus fills i portant les cendres del seu marit en una urna. A la ciutat de Brundisium fou saludada per una gentada i fou solemnement rebuda per oficials de les dos cohorts pretorianes que Tiberi havia enviat all per escoltar-la fins a Roma. L urna va anar en process portada pels magistrats de Calbria, Aplia i Campnia, per Drus fill de Tiberi, per Claudi germ de Germnic y per altres dels fills de Germnic, fins que va arribar a Roma, on fou recollida pels cnsols i el senat roma.

Tiberi va amagar en els segents anys la seva rbia contra Agripina, per finalment aquesta va comenar a rebre acusacions. Va demanar perms al emperador per tornar a casar-se, per Tiberi ni va refusar ni va aprovar la demanda. Sejanus, lloctinent de Tiberi i cap de la gurdia pretoriana, li va comunicar a Agripina que l emperador la volia enverinar, i ella, alarmada, un dia va rebutjar una poma de la taula on menjava amb l emperador i que aquest li va oferir; Tiberi pel seu cant li va tirar en cara d'acusar-lo de fet d'enverinador. Segons Suetoni aquesta intrigues estaven preparades per Tiberi i Sejanus. No hi va haver evidencies per va crrer el rumor de qu Agripina volia fugir i reunir-se amb les legions que li podien ser addictes, i Tiberi la va desterrar a l illa de Pandatria (any 30) on la seva mare Jlia havia estat exiliada i on havia mort per manca de menjar. Tamb els seus fills Ner i Drus foren desterrats i van morir de forma no natural. Agripina va viure tres anys a Pandatria i finalment va refusar menjar i va morir al cap d uns dies (any 33). Les restes de Agripina i del fill Ner foren portades mes tard a Roma por ordre de Callgula.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72260" title="Agripina" nonfiltered="3461" processed="3442" dbindex="28669">



Agripina es el nom de dues dames romanes:

Agripina I o Major;
Agripina II o Menor;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72261" title="Pioneer 4" nonfiltered="3462" processed="3443" dbindex="28670">
La Pioneer 4 fou una sonda espacial no tripulada del programa Pioneer de la NASA, llanada el mar de 1959 amb l'objectiu de realitzar un sobrevol de la Lluna i entrar en rbita heliocntrica. La sonda assol els objectius previstos i es convert, aix, en la primera sonda dels Estats Units en escapar de la gravetat de la Terra. Seguia en rbita heliocntrica el 1969, ltim moment en qu s'hi pogu contactar.

 La missi .
Desprs d'un llanament sense problemes el 3 de mar de 1959 a les 17:11 UT, la Pioneer 4 assol el seu objectiu primari: una trajectria Terra-Lluna, retorn dades sobre radiaci i constitu un valus experiment sobre seguiment de vehicles espacials. La sonda pass a 60.000 km de la superficie lunar (sobre el punt 7,2 E   5,7 S) el 4 de mar de 1959 a les 22:25 UT i a una velocitat de 7.230 km/h. La distncia no fou suficient per activar el sensor fotoelctric. La sonda segu trasmentent dades sobre radiaci durant 82 hores, fins a una distncia de 658.000 km 1 i entr en una rbita heliocntrica, passant pel periheli el 18 de mar de 1959 a les 01:00 UT. Se la va poder seguir fins l'any 1969, en qu encara seguia en la seva rbita heliocntrica.

 Disseny de la sonda .
La Pioneer 4, igual que la Pioneer 3, era una sonda en forma de con, de 51 cm d'altura i 23 cm de dimetre a la seva base. El con estava fabricat de fibra de vidre, recobert d'una capa fina d'or, per fer-lo conductor, i pintat de bandes de color blanc per poder mantenir la temperatura entre 10 i 50 C. A la punta disposava d'una petita antena i a la base es trobaven les bateries de mercuri i un sensor fotoelctric, pensat per activar-se al passar a menys de 30.000 km de la Lluna. Al centre del con hi havia una font d'alimentaci elctrica i dos tubs Geiger-Mller. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72262" title="Agripina II" nonfiltered="3463" processed="3444" dbindex="28671">

Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d' Agripina I i de Germnic.
Va nixer vers l any 15 al quarters de les legions romanes al Rin, Oppidium Ubiorum, que en el seu honor fou rebatejada Colnia Agripina i que avui es Colnia a Alemanya. El seu pare Germnic era el comandant d aquestes legions.

L'any 28 quant tenia entre 12 i 14 anys fou casada amb Cneu Domici Aenobarb (que va morir l any 40). Desprs es va casar amb Crispus Passienus que va morir pocs anys desprs i fou acusada d'enverinar-lo amb el propsit de rebre la seva fortuna, per no es va provar res; se la va acusar d haver comes incest amb el seu germ Callgula; aquest, amb l excusa de qu havia comes adulteri amb M. Emili Lpid, quant aquest fou acusat de conspiraci contra Callgula i executat, la va desterrar a l illa de Pntia, en front de Gaeta (Caieta) a la costa d'Itlia, on aviat se li va reunir la seva germana Drusilla, que tenia un llarga relaci incestuosa amb el seu germ Callgula, i era la dona de Emili Lpid. Abans d anar al desterro Agripina va haver de portar les cendres de Emili Lpid a Roma (39). 

Drusilla i Agripina II van poder sortir del seu desterro l any 41, desprs de l arribada al poder de Claudi, tot i que la dona d aquest, Valria Messallina, era rival d'Agripina II. Mesalina va ser executada per ordre de Claudi l any 48 i l any 49 Claudi es va casar amb Agripina, que era la seva neboda carnal, enlla que fou legalitzat per un senatusconsultum que declarava vlids els matrimonis dels homes amb les filles dels seus germans (aquest senatusconsultum fou derogat per Constant molts anys desprs). 

Va tenir forta influencia sobre l emperador fins al punt que aquest va adoptar l any 51 al seu fill Domici Ner (nascut del primer matrimoni amb Cneu Domici Aenobarb) en perjudici del seu propi fill Britnic. Agripina fou ajudada en els seus plans pels llibert i confident de Claudi, Palles. Fou aquest qui va instigar al emperador a ordenar la mort de L. Junius Silanus, marit de la seva filla Octvia, que poc temps desprs fou casada amb el jove Ner (any 53). Lllia Paullina, que va aspirar tamb a casar-se amb l emperador l any 49, fou acusada d alta traci i condemnada a mort (ella mateixa es va sucidar abans de l execuci); Domcia Lepida, la germana de Cneu Domici Aenobarb, va crrer una sort similar.

Una vegada es va haver desfet de les seves rivals, va voler governar l imperi a travs del seu fill Ner. El rumor sobre aquests plans va arribar a Claudi; un dia aquest, havent begut mes del compte, va parlar de castigar a Agripina i aquesta ho va sentir. Sense temps per perdre, amb l ajut de Locusta i de Xenofont, un metge grec, va enverinar a Claudi (any 54) a Sinuessa, on passaven un temporada per motius de salut de Claudi.

Agripina va nomenar prefecte del pretori a Burrus, que fou qui va presentar al nou emperador, Ner, a les tropes. Els mes fidels a Claudi foren executats (el llibert Narcs, M. Junius Silanus procnsol d'sia, i el seu germ L. Junius Silanus, i un besnt d'August ) i encara Burrus va haver de limitar les persones afectades per les venjances. Sneca fou cridat del seu exili per educar a Ner. 

Ner no va tardar a enamorar-se d'Acte i va comenar a odiar a la mare que el volia controlar. A Acta la va seguir Ppia Sabina, esposa de M. Salvius Oto. Agripina ho va provar tot per recuperar l influencia sobre el seu fill. Primer li va voler oposar a Britnic, el fill de Claudi i Mesalina, per aquest noi fou enverinat per ordre de Ner. Desprs va provar fins i tot de tenir relacions incestuoses amb el fill que ho va rebutjar. Ner volia repudiar a Octvia i casar-se am Ppia, per la mare s oposava a aquest designi. L emperador la va convidar a Baia (Baiae) a la costa de Campnia, amb la promesa d una reconciliaci, i Agripina i va anar amb vaixell. A Baia ambds van fer un paper hipcrita; quant va sortir de Baia i el vaixell va ser a alta mar, es van adonar de qu havia s estava trencat (sens dubta fou sabotejat) i s estava enfonsant; per Agripina es va poder salvar nedant fins a la costa; la seva serventa Acerrnia va morir per ella va poder arribar a la seva vila prop del Llac Lucrina i va enviar un missatge al fill de qu feliment s havia salvat. Llavors Ner ja va decidir actuar obertament i va enviar a Burrus a matar-la, per Burrus no va voler obeir, i fou enviar Anicet, el comandant de la flota i qui havia preparat el sabotatge del vaixell. Anicet va arribar a la vila d'Agripina amb un grup d homes escollits i la va trobar a la seva habitaci. Quant va veure als seus assassins i fou ferida lleument va cridar "Ventrem feri" i seguidament fou ferida mortalment i va morir (any 60). Tcit diu que Ner va anar a la vila i va admirar la bellesa del cos mort de la seva mare, per altres autors ho dubten.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72263" title="Agrippinus" nonfiltered="3464" processed="3445" dbindex="28672">

Agrippinus fou bisbe de Cartago, que fou el primer que va defensar la necessitat de tornar a batejar a tots els heretges. Aquesta opini fou defensada per Sant Cipri i implcitament per Sant Agust. 

Va dirigir el concili de 70 bisbes a Cartago vers l any 200 sobre el baptisme on va defensar posicions que no foren les adoptades per l esglsia per mai va fer cap intent de cisma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72266" title="Agroecius" nonfiltered="3465" processed="3446" dbindex="28673">
Agroecius (o Agroetius) fou un gramtic rom del segle V, autor d un treball titulat "De Orthographia et Differentia Sermonis" incls com a suplement a un treball sobre el mateix tema de Flavi Caper dedicat al bisbe Euqueri de Li





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72267" title="Agroetes" nonfiltered="3466" processed="3447" dbindex="28674">
Agroetes (Agroetas, ) fou un historiador grec.
 
Va escriure un treball sobre l'Esctia () un dels llibres del qual (el tretz) s esmentat a l'escolstica d'Apolloni. Tamb va escriure una obra sobre Lbia () el quart llibre de la qual s esmentada a la mateixa escolstica. Tamb l'anomena Esteve Bizant (s. v. ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72268" title="Agron" nonfiltered="3467" processed="3448" dbindex="28675">


Nom de dos reis:

Agron de Ldia;
Agron d'Illria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72269" title="Agyrrhios" nonfiltered="3468" processed="3449" dbindex="28676">
Agyrrhios fou un grec d'tica nascut a Collytos, que fou empresonat per defraudaci de diner pblic. Alliberat va obtenir el 395 aC la restauraci del Theoriconi i va triplicar el pagament per assistir a l assemblea mentre que va reduir els pagaments als escriptors de comdies. Gracies a aix fou molt popular entre el poble i el 389 aC fou nomenat general.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72270" title="Ahala" nonfiltered="3469" processed="3450" dbindex="28677">


Ahala (cognom) fou un nom de famlia de la gens Servlia.

Personatges destacats foren:

Gai Servili Estructe Ahala I, cnsol de Roma el 478 aC ;

Gai Servili Estructe Ahala II, consul de Roma el 427 aC.

Gai Servili Estructe Ahala III, trib amb potestat consular el 408 aC, i magister equitum al mateix any, i trib consolar el 407 aC i el 402 aC;

Quint Servili Ahala I,cnsol de Roma el 365 aC i el 362 aC i dictador el 360 aC;

Quint Servili Ahala II,  magister equitum el 351 aC i cnsol el 342 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72271" title="Gai Servili Estructe Ahala" nonfiltered="3470" processed="3451" dbindex="28678">

 Gai Servili Estructe Ahala (cnsol 478 aC). ;
 Gai Servili Estructe Ahala (cnsol 427 aC).
 Gai Servili Estructe Ahala (magister equitum) el 439 aC.
 Gai Servili Estructe Ahala (trib), trib amb potestat consular el 408 aC, el 407 aC i el 402 aC; i magister equitum el mateix any.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72272" title="Arle" nonfiltered="3471" processed="3452" dbindex="28679">


Arle (Arle en occit, Arles en francs) s un municipi de Frana, a la Provena, al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou la comarca de la Camarga, el que el fa el ms gran de Frana, amb 759 km2. T uns 60.000 habitants. 

Els seus habitants s'anomenen arlatencs en occit i Arlsiens en francs.

Histria .

Podria ser d origen grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes salluvis que li van donar el nom d'Arelate. Els romans van derrotar els salluvis i van conquerir la regi el 123 aC i va formar part de la Gllia Narbonesa.  El 104 aC s hi va construir un canal fins la Mediterrnia. Va fer costat a Juli Csar en la seva lluita contra Pompeu i Csar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidria de Pompeu. Victoris, Csar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colnia romana amb veterans de la sisena legi (Legio VI Ferrata) que tenia all la seva seu. Va portar el ttol de Colnia Jlia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importncia i Constant la va ampliar mitjanant la construcci d una ciutat bessona a l altra banda del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina. 

En temps d'Honori fou la seu del prefecte de la Gllia que incloa tamb Hispnia (395 aC) i durant el segle IV i V fou tamb la seu d alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constant el Gran va nixer a la ciutat i Constant III es va proclamar emperador el 407 i va establir la capital a Arle el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle IV, primer afavorint l arrianisme desprs abandonat. Fou seu d un bisbat i desprs arquebisbat del que el primer titular fou sant Trfim (225) i desprs sant Honori i sant Hilari (segle V). Dinou snodes de bisbes es van celebrar a la ciutat entre ells el del 314 en qu es va condemnar el donatisme i el del 353 en qu es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el snode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un mstic i monjo del segle XII.

Ocupada pels francs al segle VI, al segle VII va patir els atacs dels rabs. El 855 fou la capital del regne d'Arle amb part de Borgonya i Provena. Els atacs rabs van continuar i s hi van afegir els normands. El 880, Ricard I va fundar el ducat de Borgonya i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat regne d'Arle i que va existir fins el 1033 quan el ttol va passar a l'emperador germnic i el regne de fet va deixar d existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El 1178 Frederic Barba-roja es va fer coronar all i la ciutat va esdevenir ciutat imperial lliure dirigida per un podesta que nomenava els cnsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure al comtat de Provena el 1239. El 1378 l emperador Carles IV va cedir els drets del regne d'Arle al delf de Frana i el regne va deixar d existir incls com a ttol. Arle va conservar per la condici de ciutat lliure fins el 1789.

El segle XIX hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holands Vincent van Gogh, on hi va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l orella a Arle, deixant la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Sant Romieg de Provena.

 Personatges famosos .

A part de l'emperador Constant, va nixer a la ciutat tamb el filsof Favor.
Un altre personatge fams de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va nixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones ms velles del mn amb edat documentada, que va nixer a Arle i hi va morir amb gaireb 120 anys (1875-1994). Tamb hi va nixer el futbolista Djibril Ciss.

 Llocs d'inters . 

Es conserva un obelisc egipci, l amfiteatre (ms gran que el de Nimes, per de menys qualitat), junt amb d'altres monuments romans menors i el cementiri anomenat Alyscamps. Tamb cal destacar l esglsia de Sant Trfim, que fou catedral, d estil romnic, amb l escultura del judici final a la seva porta, un dels millors exemples d escultura romnica. Hi ha tamb un museu d histria antiga amb una collecci de sarcfags romans.

A pocs quilmetres es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedict del segle X.

Ciutats agermanades.

 Jerez de la Frontera, ;
 Pskov, ;
 Fulda, ;
 York, Pennsilvnia, ;
 Cubelles, ;
 Vercelli, ;
 Sagn,  Mauritnia;
 Kalymnos, ;
 Wisbech, ;
 Zhouzhuang, ;

 Festes .

Cada any s hi celebra un festival de fotografia. La ciutat s seu de l escola nacional de fotografia. A Arle es celebren actes similars a les curses de braus en qu el brau s mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermin".















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72273" title="Gai Servili Estructe Ahala (trib)" nonfiltered="3472" processed="3453" dbindex="28680">
Gai Servili Q. F. C. N. Estructe Ahala (Caius Servilius Q. F. C. N. Structus Ahala) fou trib amb potestat consular el 408 aC, i magister equitum el mateix any, crrec aquest darrer que va obtenir al donar suport al senat en contra dels seus collegues que no volien el nomenament d'un dictador. L'any segent (407 aC) fou reelegit trib amb potestat consular i encara va tornar a exercir el crrec el 402 aC quant va donar suport al senat en la decisi de destituir als consols o tribuns que haguessin estat derrotats per l'enemic.

Vegeu tamb. 
 Gai Servili Estructe Ahala;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72274" title="Gai Servili Ahala" nonfiltered="3473" processed="3454" dbindex="28681">
Gai Servili Ahala (Caius Servilius Ahala) fou magister equitum de Roma el 389 aC quant Camil fou nomenat dictador per tercera vegada. El 385 aC tornava a exercir el crrec durant el judici a Manli, que el va citar com a testimoni al seu favor per ser una de les persones a les que havia salvat la vida a una batalla, per Ahala no es va presentar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72275" title="Quint Servili Ahala" nonfiltered="3474" processed="3455" dbindex="28682">

Biografies:;
Quint Servili Ahala I, cnsol de Roma el 365 aC i el 362 aC. ;
Quint Servili Ahala II, magister equitum el 351 aC i cnsol el 342 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72280" title="Cneu Domici L.P.L.N. Aenobarb" nonfiltered="3475" processed="3456" dbindex="28685">
Gneu o Cneu Domici L.P.L.N. Aenobarb (Cnaeus Domitius L. P. L. N. Ahenobarbus) fou un edil del poble el 196 aC a Roma. Amb els fons recollits va construir un temple dedicat a Faune, a una illa del Tber el 194 aC any en qu fou pretor. El 192 aC fou cnsol i fou enviat contra els bois als que va derrotar; va restar al territori dels bois fins l any segent en qu el va succeir el cnsol Escipi Nasica. El 190 aC fou llegat del cnsol L. Escipi en la guerra contra Antoc III el gran. s l autor de la famosa frase d advertncia "Roma cave tibi" pronunciada segurament durant el seu consolat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72281" title="Cneu Domici Cn. F. L. N. Aenobarb" nonfiltered="3476" processed="3457" dbindex="28686">
Gneu o Cneu Domici Cn. F. L. N. Aenobarb (Cnaeus Domitius Cn. F. L. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici L.P.L.N. Aenobarb.

Fou elegit pontfex el 172 aC i el 169 aC fou enviat amb dos personatges ms com a comissionat rom a Macednia on el 167 aC fou un dels 10 comissionats per arreglar els afers de la regi en cooperaci amb Emili Paulle. El 162 aC els cnsols van abdicar al haver-se produt una irregularitat en un auspici durant l elecci, i Gneu Domici Aenobarb i Corneli Lntul foren elegits en el seu lloc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72283" title="Cneu Domici Aenobarb" nonfiltered="3477" processed="3458" dbindex="28687">
Gneu o Cneu Domici Aenobarb (Cnaeus Domitius Ahenobarbus) fou pretor rom el 54 aC i va presidir el segon judici de Marc Celi. Fou probablement fill de L. Domici F. Cn. N. Aenobarb (cnsol del 94 aC)

Pels altres personatges amb el mateix nom, vegeu:Aenobarb


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72284" title="Felip II de Frana" nonfiltered="3478" processed="3459" dbindex="28688">

Felip II de Frana o Felip August ( Gonesse 1165 - Mantes 1223 ), rei de Frana (1180-1223).

Orgens familiars.
Fill segon del matrimoni, i l'nic mascle, entre el rei Llus VII de Frana i la seva tercera esposa Adela de Xampanya. Era nt per lnia paterna de Llus VI de Frana i Adelaida de Savoia, i per lnia materna de Teobald IV de Blois i Matilda de Carntia. 

Npcies i descendents.
Es cas el 28 d'abril de 1180 a Bapaume amb Isabel d'Hainault, filla del comte Baldu VIII d'Hainault i la comtessa Margarida de Lorena. D'aquest matrimoni nasqueren:
 el prncep Llus VIII de Frana (1187-1226), rei de Frana;
 dos germans bessons que nasqueren el 1190 i moriren als quatre dies;

El 14 d'agost de 1193 es cas amb Ingeborg de Dinamarca, filla de Valdemar I de Dinamarca i Sofia de Minsk. D'aquest matrimoni no tingu fills.

Ingeborg fou repudiada pel rei Felip II el mateix any del matrimoni per posteriorment tornar a accepatar-la el 1200. Mentrestant el rei Felip s'havia casat novament, en terceres npcies, el 7 de maig de 1196 amb Agns de Mernia. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Maria de Frana (1198 1224), casada el 1213 amb Enric I de Brabant;
 el prncep Felip de Frana (1200 1234), comte de Mortain i Aumale;

Hereu de la corona.

El 1179 fou coronat rei de Frana a la catedral de Reims en vida del seu pare, tal i com manva la tradici de la Dinastia Capet.

Fou associat a partir d'aquell moment al govern, tot i que realment noms contral la regi de l'Illa de Frana. Felip August tenia una nica poltica durant el seu regnat: reforar la seva capacitat de control sobre el territori, i en especial sobre la Dinastia Plantagenet. I es que Enric II d'Anglaterra controlava en aquell moment no noms el regne d'Anglaterra sin tamb el comtat d'Anjou aix com Normandia, Aquitnia i Bretanya.

Va lluitar contra el feudalisme per imposar un regne ms centralitzat. Va aconseguir ampliar el seus territoris amb el comtat d'Amiens i Montdidier el 1185.

Problemes matrimonials.
L'agost de 1193 es cas amb Ingeborg de Dinamarca, filla del rei de Dinamarca. Ben aviat la va repudiar per Ingeborg va refusar aquest tractament per la qual cosa la va manar tancar en un convent. Felipl II apell al Papa per una anullaci del matrimoni adduint la no consumaci del matrimoni. Per Ingeborg assegur que s'hi s'havia produt la consumaci del matrimoni per la qual cosa el Papa no conced la dissoluci. Tot i aquests fets Felip II es cas de nou el 1196 amb Agns de Mernia amb qui tingu dos fills.

El Papa Innocenci III va declarar invlid aquest nou casament per la qual cosa Ingeborg era l'esposa legal del rei francs. El Sant Pare orden al rei repudiar la seva tercera esposa i tornar amb la segona. Quan Felip August no ho feu el Papa decid posar Frana sota un interdicte el 1199. No fou fins el 7 de desembre de 1200 que s'aixec l'interdicte pel nou repudiament de Felip August a la seva tercera esposa. Per les pressions del Papa i de Valdemar II de Dinamarca, germ d'Ingeborg, Felip II August finalment torn a acceptar Ingeborg a la Cort francesa el 1213.

La Tercera Croada i la lluita contra Ricard Cor de Lle.

El 1188 es produ una treva entre Felip II August i Ricard Cor de Lle grcies a la demanda del Papat d'unir-se al costat de Frederic I Barbaroja en la Tercera Croada per tal d'alliberar la ciutat de Jerusalem de les mans de Salad. Els dos reis rivals, per, no pogueren deixar de banda les seves disputes i tingueren greus enfrontaments entre ells, sobretot pel mal carcter que caracteritz Ricard al llarg de tota la seva vida. Desprs de prendre Acre el 1191, Felip August alliber Palestina mentre Ricard dirig l'ofensiva vers Jerusalem.

De retorn a Frana, Felip II va beneficiar-se de l'absncia del seu rival per ocupar part dels seus territoris francesos. En el retorn de Ricard cap Anglaterra el duc d'ustria captur el rei angls i el pos sota el confinament de l'emperador Enric VI. Felip August llavors va persuadir l'emperador alemanya per allargar el captiveri i s'ali amb Joan sense Terra, germ de Ricard.

Ricard Cor de Lle aconsegu retorn el 1194 i quatre anys desprs expuls Felip August de les seves terres. Tot i aquest contratemps Felip continu fomentant les rebelions contra Ricard, sobretot a Aquitnia, aconseguitn la seva mort en el segte de Chalus, Llemos, el 1199. 

Joan sense Terra acced llavors al tron, un tron completament arruinat. Felip August aprofit el moment per incautar les possessions angleses al continent, ocupant Normandia, Maine, Turena, Poitou i Anjou entre 1204 i 1205.

Regne modern.
Felip II August va convertir Pars en la capital del seu regne i va centralitzar el poder des d'all. Va fer pavimentar la majoria de carreteres del pas; construir el mercat central de Les Halles; va continuar la construcci, iniciada el 1163, de la catedral gtica de Notre-Dame; va manar construir el Palau del Louvre i va promoure els estudis mitjanant la Universitat de Pars. 

Felip II August va mor el 14 de juliol de 1223 a la ciutat de Mantes, prop de Pars, i fou enterrata a la Catedral de Saint-Denis.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72285" title="Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb" nonfiltered="3479" processed="3460" dbindex="28689">

Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb (Cneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici Cn. F. L. N. Aenobarb 

Fou elegit cnsol de Roma el 122 aC i enviat contra els allbroges de la Gllia que havien rebut al rei dels salluvis, Teutomaius, enemic de Roma, que havia devastat el pas dels eduins (aliats romans). El 121 aC va derrotar els allbroges i als seu aliat, Vituitus, rei dels arverns, prop de Vindalum o Vindalium, all on el Roine s uneix al Sulga, batalla que va guanyar sobretot degut al terror que van causar els elefants. En commemoraci va erigir monuments recordatoris i va anar en process per la provncia pujat a un elefant. El 120 aC va rebre els honors del triomf. Fou censor el 115 aC junt amb Cecil Metel i va expulsar a 22 persones del senat. Fou tamb Pontfex. La seva obra ms coneguda s la via Domtia a la Gllia, una via que ell va fer construir.

El fill de l'anterior, anomenat tamb Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb, fou trib del poble el 104 aC durant el segon consolat de Gai Mari a Roma. Quant els Pontfexs no el varen elegir com a successor del seu pare en el crrec, va presentar una llei (Lex Dominici) pel qual el dret d elecci dels pontfexs passava des del collegi de Pontfexs ver el poble. Aix el va permetre ms tard ser elegit Pontfex Mxim. El 96 aC fou novament nomenat cnsol junt amb Gai Cassi; el 92 aC fou censor amb l orador Licini Cras i durant aquest perode va tancar escoles dels retrics, per fou en l nic que es va posar d acord amb el seu collega ja que el seu mandat es va caracteritzar per les seves disputes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72289" title="L. Domici F. Cn. N. Aenobarb" nonfiltered="3480" processed="3461" dbindex="28690">

Luci Domici F. Cn. N. Aenobarb (llat: Lucius Domitius F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill del cnsol rom Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb, i germ de Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb (homnim del pare).

Fou pretor a Siclia segurament el 96 aC desprs de la guerra dels Esclaus, quant aquestos no podien portar armes. Va fer crucificar a un esclau que va matar un animal amb un arma. El 94 aC fou cnsol. A la guerra civil entre Mrius i Sulla va ser partidari del darrer, i fou assassinat a Roma pel pretor Damasippus, per ordre de Mrius el jove.

Un altre Luci Domici F. Cn. N. Aenobarb (llat: Lucius Domitius F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb el jove.

Es esmentat per Cicer el 70 aC com opositor a Verres. El 61 aC fou edil curul i va organitzar uns llargs jocs on foren exhibits lleons. Es va casar amb Prcia la germana de Marc Cat, amb el que va coincidir polticament.

Fou un dels principals suports del partit aristocrtic i es va oposar a la coalici de Csar i Pompeu. El 59 aC fou acusat per instigaci de Csar de ser instigador d una conspiraci, per l acusaci no va prosperar. El 58 aC fou pretor i va obrir una investigaci sobre la validesa de les lleis de l any anterior per el senat va rebutjar les seves proposicions.

El 55 aC fou candidat a cnsol i com havia fet durant la seva poca de pretor, va combatre a Csar i va mirar de prendre-li la seva provncia, per li fou impedit per Pompeu i Crassus que es van presentar candidats i el van expulsar per la fora. Fou candidat tamb el 54 aC i ja no va tenir oposici de Csar i Pompeu que havien establert el seu poder, i llavors fou elegit amb Api Claudi Pulcre, parent de Pompeu, per ja res va poder fer contra Csar ni Pompeu.  No va rebre cap provncia al acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Csar.

Pompeu el va fer elegir el 52 aC com a questor i en aquest crrec com a president del tribunal que jutj a Clodi. El 50 aC fou candidat a un lloc al collegi d ugurs vacant per mort d'Hortensi per fou derrotat per Antoni, que tenia el suport de Csar.

El Senat li va donar la provncia de la Gllia com a successor de Csar. Quant aquest va marxar a Itlia (49 aC) va ser l nic lder aristocrtic amb coratge, i va anar a Corfinium amb 20 cohorts, esperant rebre el suport de Pompeu, per aquest no el va ajudar i es va haver de rendir a Csar mentre els seus soldats es van unir al exercit de Juli.

Csar li va perdonar la vida i aix el va humiliar, i va demanar al seu metge que l enverins per aquest no va complir l ordre i noms el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Csar per la manca de suport de Pompeu l havia ofs que era temptat de passar al seu costat; durant un temps es va retirar a Cosa a Etrria, i desprs en vaixell va anar a Masslia on els habitants el van nomenar governador i va lluitar contra Csar fins que la ciutat fou ocupada, i Aenobarb es va escapar amb vaixell, l nic que va poder sortir de la ciutat.

Aenobarb es va reunir amb Pompeu a Tesslia i va proposar que els senadors que no hagueren estat contra Csar haurien de ser jutjats desprs de la guerra.

Va morir durant la batalla de Farslia (any 48 aC) on dirigia l ala esquerra dels pompeians.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72290" title="Cneu Domici Cn. F. Cn. F. Aenobarb" nonfiltered="3481" processed="3462" dbindex="28691">
Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. F. Aenobarb fou fill del cnsol rom L. Domici F. Cn. N. Aenobarb

Es va casar amb Cornlia, filla de Lluci Corneli Cinna. Fou cnsol el 87 aC i en la guerra entre Mari i Sulla va ser partidari del primer i quant Sulla va aconseguir tot el poder el 82 aC fou proscrit  i va haver de marxar a frica on es va reunir amb altres proscrits. All va rebre l ajut del rei de Numdia, Hiarbes, i va reunir un petit exrcit amb el que va atacar tica, per fou derrotat per Gneu Pompeu al que Sulla havia enviat contra ell i va morir en les lluites que van seguir per sufocar la revolta, l any 81 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72291" title="Document" nonfiltered="3482" processed="3463" dbindex="28692">

Dret: Document (dret);
Informtica: Fitxer informtic;
Societat: Document Nacional d'Identitat;
Arqueologia: Document escrit;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72294" title="Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb" nonfiltered="3483" processed="3464" dbindex="28693">
Gneu o Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill del cnsol L. Domici F. Cn. N. Aenobarb, amb el que fou fet presoner a Corfinium (49 aC) i el va acompanyar a la batalla de Farslia (48 aC) on el pare va morir. 

Desprs va deixar la guerra, i va tornar a Itlia el 46 aC quant fou perdonat per Csar. No se sap segur que tingus part a l assassinat de Csar el 44 aC si be alguns escriptors diuen que fou un dels conspiradors. Va seguir a Brut a Macednia. El 43 aC fou condemnat conforme a la Llei Pdia com un dels culpables de la mort de Juli Csar.

El 42 aC dirigia una flota de 50 vaixells a la mar Jnica i va derrotar a Domici Calv quant va sortir de Brundisium, just al mateix dia de la primera batalla de Filips. Desprs de la batalla de Filips, Aenobarb va dirigir la guerra separadament de Sext Pompeu i amb una flota de 70 vaixells i 2 legions va assolar les costes de la mar Jnica.

L any 40 aC es va reconciliar amb Marc Antoni que li va concedir el govern de Bitnia. El 38 aC, en la pau firmada amb Sext Pompeu, Antoni va negociar la seguretat d'Aenobarb i va obtenir per a ell la promesa del consolat per l any 32 aC. Aenobarb va restar a sia i va acompanyar a Antoni en la campanya de Prtia el 36 aC. El 32 aC va ser nomenat consul segons el que s'havia acordat, per aquell mateix any es va produir el trencament entre Octavi i Antoni, i Aenobarb va fugir de Roma i es va reunir amb Antoni a Efes, on el va trobar amb Clepatra. Va provar de separar a la reina de l'exrcit, ja que la seva presncia disgustava als legionaris i aquestos van arribar a oferir el comandament a Aenobarb, per aquest va preferir renunciar i es va sotmetre a August a Trent poc abans de la batalla d'ccium. Als pocs dies va morir sense veure el resultat d'Accium.

Un altre Geneu o Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de L. Domici F. L. N. Aenobarb, i pare de l'emperador Ner. Es va casar amb Agripina II, la filla de Germnic i d'Agripina I.

Fou cnsol l any 32 i desprs procnsol a Siclia. Durant la seva vida fou acusat de molts crims, com esser cmplice d'Albucilla en adulteri i assassinat, i incest amb sa germana Domcia Lpida, i noms es va salvar per la mort de Tiberi l any 37. Quant se l va felicitar pel naixement de l'infant Lluci Domici Aenobarb (el futur emperador Ner) va dir que un fill d'ell i d'Agripina noms podia forjar la runa de l'estat.

Va morir a Pirgi a Etrria en una data indeterminada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72295" title="Luci Domici F. L. N. Aenobarb" nonfiltered="3484" processed="3465" dbindex="28694">
Luci Domici F. L. N. Aenobarb (llat: Lucius Domitius F. L. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb. El seu pare el va prometre amb Antnia, filla d'Octavi August i d'Octvia durant la reuni que va tenir amb Octavi a Tarent. 

Fou edil el 22 aC, desprs pretor i cnsol el 16 aC. El 15 aC va substituir probablement a Tiberi com a comandant del exercit a Germnia i va creuar l'Elba i va entrar ms profundament en territori germnic que cap dels comandants anteriors, cosa que li va valer les insgnies del triomf. Va morir el 25 dC. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72296" title="Aenobarb" nonfiltered="3485" processed="3466" dbindex="28695">
Aenobarb o Ahenobarbus fou un nom de famlia de la gens Domitia (Gens Domcia). El cognom volia dir Barba roja. Suposadament un membre de la famlia ja va rebre de Dioscuri l avs de la victria sobre els llatins que es va produir al Llac Regillus (496 aC), i que per demostrar que era veritat el que deia la seva barba, que era negra, es va transformar en roja.

Els membres mes destacats de la famlia foren:

Gneu Domici Aenobarb fou consul sufecte el 192 aC;
Gneu Domici Aenobarb fou consul sufecte el 162 aC;
Gneu Domici Aenobarb fou consul el 122 aC;
Gneu Domici Aenobarb fou cnsol el 96 aC;
Luci Domici Aenobarb fou consul el 94 aC;
Gneu Domici Aenobarb fou consol el 87 aC i va morir el 81 aC;
Luci Domici Aenobarb fou consul el 54 aC.
Gneu Domici Aenobarb fou consul el 32 aC;
Luci Domici Aenobarb fou consul el 16 aC ;
Gneu Domici Aenobarb fou consul l any 32 i es va casar amb Agripina II o Agripinina Menor, filla de Germnic i neboda i dona del emperador Claudi. Fou el pare de Ner.
Lluci Domici Aenobarb fou el nom del emperador Ner;
Gneu Domici Aenobarb fou pretor el 54 aC;
Lluci Domici Aenobarb fou pretor el 80 aC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72298" title="Aidoneos" nonfiltered="3486" processed="3467" dbindex="28696">
Aidoneos fou un rei mtic dels Molossos d'Epir, suposat marit de Persfone i pare de Core, la m de la qual fou donada a un estranger arribat al pas, Peiritos, aliat de Teseu, per quan va saber que Peiritos havia anat all per aconseguir la filla va fer matar al futur gendre pel gos Crber i Teseu fou empresonat (essent alliberat a requeriment d'Hracles).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72299" title="Aius Locutius" nonfiltered="3487" processed="3468" dbindex="28697">
Aius Locutius (o Aius Loquens) fou una divinitat romana.

El 389 aC una nit es va sentir a Roma una veu que anunciava l arribada dels gals, que efectivament van arribar a les portes de la ciutat. No se li va parar atenci per desprs de rebutjar als gals es van recordar de la veu proftica i li van erigir un temple i altar a qui van anomenar Aius Locutius (s a dir, ms o menys, "Pregoner")












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72300" title="Simbol" nonfiltered="3488" processed="3469" dbindex="28698">
El Simbol, tamb anomenat senhal, sabot o vache (ross), en bret ar veroc h, era un objecte usat en l'ensenyament francs per tal d'erradicar les parles autctones. Fou especialment utilitzat a Bretanya i Occitnia.

El mestre el donava a un alumne cada cop que el sentia dir alguna paraula en patois.  El pobre desafortunat havia de procurar, abans d acabar la classe, encolomar-lo a un altre alumne descurat que hagus fet el mateix que ell. Aquell que tingus el senhal en acabar la classe, havia de fer alguna tasca especialment humiliant, com escombrar el pati o netejar els esborradors.

Segons el testimoni de l inspector d escoles Carr del 1888, s indignava perqu un francs podia recrrer setmanes el camp d Armrica sense trobar un sser hum amb el qual no es pogus entendre si no era per signes. Tamb es veien anuncis als carrers bretons on deien Il est interdit de parler breton et de cracher sur la terre (s prohibit parlar en bret i escupir a terra).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72301" title="Baltungs" nonfiltered="3489" processed="3470" dbindex="28699">
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth. La paraula Balt es pot traduir per "Audcia". La dinastia va rivalitzar amb els Amals o Amalungs per la direcci del poble got.

El 366 era un membre dels Balts, Atanaric, qui dirigia als visigots i va ajudar al emperador Valent en la seva lluita contra el rebel Procopi, proclamat emperador el 365, i el va derrotar i el va fer fugir cap a Calcednia el 367, el que no va impedir que les visigots entraren en guerra contra l imperi d'Orient fins el 369. Quant els gots es van dividir en ostrogots i visigots, Atanaric va mantenir el comandament dels darrers. Valent va afavorir l elecci al capdavant dels visigots de un rival de nom Frigitern (376), que, com ell mateix, era arri; Frigitern va morir el 383 i segurament llavors els Balts van tornar al poder amb Badengaud, que va regnar poc temps doncs va morir vers el 387, i el va succeir el seu fill Alaric I que va ser reconegut per tot el poble i va prendre el ttol de rei vers el 398.

Vegeu:  Visigots.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72302" title="Balts" nonfiltered="3490" processed="3471" dbindex="28700">


Habitants dels pasos Bltics. Vegeu Balts (pobles);
Dinastia governant dels visigots. Vegeu Baltungs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72303" title="Alaric" nonfiltered="3491" processed="3472" dbindex="28701">

Biografies:
Alaric I rei dels gots.
Alaric II rei dels gots.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72304" title="Isabel d'Hainault" nonfiltered="3492" processed="3473" dbindex="28702">

Isabel d'Hainault ( Lilla 1170 - Pars 1190 ), reina consort de Frana (1180-1190).

Orgens familiars.
Nasqu a la poblaci de Lilla el 23 d'abril de 1170 sent la filla gran del comte Baldu V d'Hainault i la seva esposa, la comtessa Margarida de Lorena.

Npcies i descendents.
Es cas el 28 d'abril de 1180 a Bapaume amb Felip II de Frana. D'aquest matrimoni nasqueren:
 el prncep Llus VIII de Frana (1187-1226), rei de Frana;
 dos germans bessons que nasqueren el 1190 i moriren als quatre dies;

Isabel d'Hainault fou escollida com esposa del rei francs en la bsqueda d'aquest d'aconseguir una aliana flamenca per poder escapar de la terrible influncia que els comtes de Xampanya havien influit sobre la seva mare.

Isabel mor de part quan don llum a dos bessons, que moriren dies desprs, el 15 de mar de 1190 i fou enterrada a la catedral de Saint-Denis. La seva sepultura, com bona part de la resta, fou profanada per les revolucions de 1793.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72306" title="Ingeborg de Dinamarca (reina de Frana)" nonfiltered="3493" processed="3474" dbindex="28703">
Ingeborg de Dinamarca ( 1175 - Corbeil 1236 ), princesa de Dinamarca i reina consort de Frana (1193-1223).

Orgens familiars.
Nasqu el 1175 sent filla de Valdemar I de Dinamarca i la seva esposa Sofia de Minsk. Fou germana dels reis Canut VI de Dinamarca i Valdemar II de Dinamarca.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 d'agost de 1193 amb el rei Felip II de Frana, vidu de la seva primera esposa Isabel d'Hainault. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

El problema amb Felip II.
En virtut d'una aliana entre Dinamarca i Frana contra Anglaterra Felip II es cas amb Ingeborg. La mateixa nit de noces el rei sent una aversi terrible cap a la seva esposa, tot i la seva bellesa, per la qual cosa la repudi immediatament.

Felip II apell al Papa per l'anullaci del matrimoni allegant la no consumaci del matrimoni. Per Ingeborg assegur que s'hi s'havia produt la consumaci per la qual cosa la Santa Seu no conced la dissoluci. Felip II immediatament tanc Ingeborg en un castell a Etampes i es cas de nou el 1996 amb Agns de Mernia, amb la qual tingu dos fills. Per la mediaci del rei de Dinamarca Canut VI Ingeborg pass a residir en un convent.

El nou casament del rei francs pretenia assegurar-se la successi al regne, ja que tan sols tenia un nic fill del seu primer matrimoni. Aquest casament per comport que el Papa Innocenci III declars invlid aquest casament i reconeixia Ingeborg com esposa legal del rei francs. El Sant Pare orden al rei repudiar la seva tercera esposa i tornar amb la segona. Quan Felip August no ho feu el Papa decid posar Frana sota un interdicte el 1199. No fou fins el 7 de desembre de 1200 que s'aixec l'interdicte pel nou repudiament de Felip August a la seva tercera esposa. Per les pressions del Papa i de Valdemar II de Dinamarca, germ d'Ingeborg i nou rei de Dinamarca, Felip II August finalment torn a acceptar Ingeborg a la Cort francesa el 1213 tot i que no reprengueren la vida conjugal.

Es retir a Orleans i posteriorment a Corbeil on mor el 29 de juny de 1236. En el seu testament deman ser enterrada a la catedral de Saint-Denis per Llus IX de Frana ho refus, en consideraci del seu avi Felip II, i fou enterrada a St.Jean-sur-l'Isle de Corbeil.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72307" title="Agns de Mernia" nonfiltered="3494" processed="3475" dbindex="28704">

Agns de Mernia ( v 1172 - 1201 ), reina consort de Frana (1196-1200).

Orgens familiars.
Filla del duc Bertold IV de Mernia i la seva esposa Agns de Rochlitz. Fou germana del tamb duc Ot I de Mernia i la seva germana Gertrud de Mernia es cas amb Andreu II d'Hongria.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de maig de 1196 es cas amb el rei Felip II de Frana, el qual havia repudiat la seva segona dona Ingeborg de Dinamarca l'any 1193. Del matrimoni en nasqueren dos fills:
 la princesa Maria de Frana (1198 1224), casada el 1213 amb Enric I de Brabant;
 el prncep Felip de Frana (1200 1234), comte de Mortain i Aumale;

El problema matrimonial.
El 1193 Felip II August s'havia casat, en segons npcies, amb la princesa Ingeborg de Dinamarca. La mateixa nit de noces pat una aversi total vers a la seva nova esposa per la qual cosa la repudi. Felip II intent, infructuosament, aconsegu la anullaci del seu matrimoni adduint la no consumaci del mateix, per el Papa Innocenci III no l'accept.

El 1196 veient que la seva successi perillava, ja que noms tenia un nic fill del seu primer matrimoni, va contraure novament matrimoni. Immediatament Innocenci III dict un interdicte contra Frana el 1199 i declar invlid aquest casament. Reclam a Felip II que repudis aquesta nova esposa i torns amb la seva esposa legal. Davant l'interdicte i amenaat d'excomuni Felip II repudi Agns el 1200 i permet la tornada d'Ingeborg a la cort francesa.

Agns de Mernia es retir al castell de Poissy on mor de pena el juliol de 1201, sent enterrada a l'esglsia de Sant Corrent prop de Nantes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72308" title="Maximili I Josep de Baviera" nonfiltered="3495" processed="3476" dbindex="28705">

Maximili I de Baviera altrament dit Maximili Josep (Schwetzingen (Baviera), 1756 - Munic 1825). Primer rei de Baviera, fou el primer sobir bavars que no pertanyia a la branca pricipal de la famlia dels Wittelsbach sin a la secundria, la comtal palatina. Grcies a la uni entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris histrics de la famlia sota un sol sobir.

Orgens familiars.
Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palat Frederic Miquel de Zweibrcken-Birkenfeld i de l'aristcrata Maria Francisca Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundria de la famlia dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lgica medieval de partir les herncies i deixar a cada fill una part dels territoris familiars.

Educat majoritriament a Frana, ben aviat entr a formar part de l'exrvit francs on escal amb pocs anys fins a la posici de general. Ara b, en el moment en qu estall la revoluci canvi les armes franceses per les austriaques. L'any 1795 heret el comtat palat de Zweibrcken-Birkenfeld de part del seu germ el comte Carles II.

A als dominis familiars del comtat palat s'hi afeg, l'any 1799, l'electorat de Baviera com a conseqncia de l'extinci de la branca familiar que regnava a Baviera. 

Polticament parlant Maximili I de Baviera fou ms que brillant, a travs d'una hbil poltica de matrimonis cas una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napole I de Frana i una altra amb l'emperador Francesc I d'ustria, assegurant-se que Napole l'elevs al rang de rei i que desprs amb la caiguda de l'emperador francs, els austriacs li mantinguessin el ttol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.

A ms a ms, aconsegu pel Tractat de Pars de 1814 intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napole per l'arquebisbat de Wrzburg amb ustria aconseguit una major unitat i continutat territorial del regne bavars.

Npcies i descendents.

Casat en dues ocasions, en primeres npcies ho fu amb la princesa Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt, de la qual tingu:

SM el rei Llus I de Baviera, nascut el 1786 i mort el 1868 a Baviera. Es cas amb la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen.

SAR la princesa Augusta de Baviera, nascuda el 1788 i morta el 1851. Es cas amb el duc Eugeni de Beauharnais.

SAR la princesa Amlia de Baviera, nascuda el 1790 i morta el 1794.

SAR la princesa Carolina de Baviera nascuda el 1792 i morta el 1873 a Viena. Es cas en primeres npcies amb el rei Guillem I de Wrttemberg del qual es dovirci i es torn a casar amb l'emperador Francesc I d'ustria.

SAR el prncep Carles Teodor de Baviera, nascut el 1795 i mort el 1873. Es cas en dues ocasions i en les dues ho feu de forma morgantica. En primeres npcies amb  Sophie Petin, creada baronessa von Bayrstorff, i en segones npcies amb Henriette Schoelter, creada baronessa von Frankenberg.

Es cas en segones npcies amb la princesa Carolina de Baden, amb la qual tingu:

SAR el prncep Maximili de Baviera, nascut a Munic el 1800 i mort el 1803.

SAR la princesa Elisabet de Baviera, nascuda el 1801 a Munic i morta el 1873 a Dresden. Es cas amb el rei Frederic Guillem IV de Prssia.

SAR la princesa Amlia de Baviera, nascuda el 1801 a Munic i morta el 1877 a Dresden. Es cas amb el rei Joan I de Saxnia.

SAR la princesa Sofia de Baviera, nascuda el 1805 a Munic i morta el 1873 a Viena. Es cas amb l'arxiduc Francesc Carles d'ustria.

SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nascuda el 1805 a Munic i morta el 1877 a Dresden. Es cas amb el rei Frederic August II de Saxnia.

SAR la princesa Llusa de Baviera, nascuda el 1808 a Munic i morta el 1892 al castell bavars de Possenhofen. Es cas amb el duc Maximili de Baviera.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72310" title="Maria de Frana i de Mernia" nonfiltered="3496" processed="3477" dbindex="28706">
Maria de Frana i de Mernia  ( v 1198 - 1224 ), princesa de Frana.

Orgens familiars.
Fou la primera filla del tercer matrimoni del rei Felip II de Frana i Agns de Mernia. Fou germana, per part de pare, del futur rei Llus VIII de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas l'1 d'agost de 1206 amb el comte Felip I de Namur. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Durant la marxa del seu pare a la Quarta Croada Felip I de Namur es convert en regent del comtat de Flandes i Hainault

El 24 d'abril de 1213 es cas, en segons npcies, amb el duc Enric I de Brabant. D'aquest matrimoni nasqueren:
 la princesa Elisabet de Brabant (?-1272), casada el 1233 amb el comte Dietich de Cleves, senpur de Dinslaken, i el 1246 amb Gerard II de Wassenberg ;
 la princesa Maria de Brabant, morta jove;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72315" title="Felip de Frana i de Mernia" nonfiltered="3497" processed="3478" dbindex="28707">

Felip de Frana i de Mernia o Felip Hurepel ( 1200 - 1234 ), prncep de Frana i comte de Clermont i d'Aumale (1218-1234)

Orgens familiars.
Fou el primer fill del tercer matrimoni del rei Felip II de Frana i Agns de Mernia. Fou germ, per part de pare, del futur rei Llus VIII de Frana.

Npcies i descendents.
El 1216 es cas amb la comtessa Matilda II de Bolonya, filla de Renaud de Dammartin i Ida de Lorena. Del matrimoni nasqueren:
 la princesa Joana de Frana (1219-1252), casada amb el comte de Nevers Gaucher de Chatillon;
 el prncep Alberic de Frana (1222-v 1284), comte de Clermont, que abandonar les seves possessions per marxar a Anglaterra ;

El 1226 acompany el seu germ Llus VIII el Lle a Li contra la croada albigesa. El 1229 particip en la revolta dels barons francesos contra la regncia de Blanca de Castella.

Mor a Corbie el 1234 en la celebraci d'un torneig contra el comte Flori IV d'Holanda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72319" title="Lliga espanyola d'handbol masculina" nonfiltered="3498" processed="3479" dbindex="28708">
La Lliga espanyola d'handbol s la mxima competici per a clubs d'handbol disputada a Espanya. Des de l'any 1990 s organitzada per l'ASOBAL, l'associaci de clubs d'handbol espanyols, i rep el nom de Lliga ASOBAL. s hereva de la Lliga de Divisi d'Honor organitzada per la federaci espanyola entre 1958 i 1990 i de la Lliga de Primera Divisi organitzada entre 1951 i 1963. Parallelament, als anys quaranta i cinquanta es disput el Campionat d'Espanya d'handbol a onze.

Els clubs catalans sn els grans dominadors de la competici, aix el FC Barcelona ha guanyat 16 ttols i el BM Granollers 13, fins l'any 2005.

 Historial .
 Lliga de Primera Divisi;
 1951-52:  Atltico de Madrid;
 1952-53:  Real Madrid;
 1953-54:  Atltico de Madrid;
 1954-55:  Sabadell;
 1955-56:  BM Granollers;
 1956-57:  BM Granollers;
 1957-58:  BM Granollers;

 Lliga de Divisi d'Honor;
 1958-59:  BM Granollers;
 1959-60:  BM Granollers;
 1960-61:  BM Granollers;

 Lliga de Primera Divisi;
 1961-62:  Atltico de Madrid;
 1962-63:  Atltico de Madrid;

 Lliga de Divisi d'Honor;
 1963-64:  Atltico de Madrid;
 1964-65:  Atltico de Madrid;
 1965-66:  BM Granollers;
 1966-67:  BM Granollers;
 1967-68:  BM Granollers;
 1968-69:  FC Barcelona;
 1969-70:  BM Granollers;
 1970-71:  BM Granollers;
 1971-72:  BM Granollers;
 1972-73:  FC Barcelona;
 1973-74:  BM Granollers;
 1974-75:  CB Calpisa;
 1975-76:  CB Calpisa;
 1976-77:  CB Calpisa;
 1977-78:  CB Calpisa;
 1978-79:  Atltico de Madrid;
 1979-80:  FC Barcelona;
 1980-81:  Atltico de Madrid;
 1981-82:  FC Barcelona;
 1982-83:  Atltico de Madrid;
 1983-84:  Atltico de Madrid;
 1984-85:  Atltico de Madrid;
 1985-86:  FC Barcelona;
 1986-87:  CD Bidasoa;
 1987-88:  FC Barcelona;
 1988-89:  FC Barcelona;
 1989-90:  FC Barcelona;

 Lliga ASOBAL;
 1990-91:  FC Barcelona;
 1991-92:  FC Barcelona;
 1992-93:  GD Teka Santander;
 1993-94:  GD Teka Santander;
 1994-95:  CD Bidasoa;
 1995-96:  FC Barcelona;
 1996-97:  FC Barcelona;
 1997-98:  FC Barcelona;
 1998-99:  FC Barcelona;
 1999-00:  FC Barcelona;
 2000-01:  Ademar Len;
 2001-02:  Portland San Antonio;
 2002-03:  FC Barcelona;
 2003-04:  BM Ciudad Real;
 2004-05:  Portland San Antonio;
 2005-06:  FC Barcelona;
 2006-07:  BM Ciudad Real;
 2007-08:  BM Ciudad Real;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72320" title="Raigs csmics" nonfiltered="3499" processed="3480" dbindex="28709">
Els raigs csmics sn partcules subatmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat. Es van descobrir quan va poder comprovar-se que la conductivitat elctrica de l'atmosfera terrestre es devia a la ionitzaci causada per radiacions d'alta energia. 

Victor Franz Hess (fsic nord-americ d'origen austrac) va demostrar  l'any 1911 que la ionitzaci atmosfrica augmenta amb l'altitud, i va concloure que la radiaci havia de procedir de l'espai exterior. 

El descobriment que la intensitat de radiaci depn de l'altitud ens indica que les partcules que formen la radiaci estan elctricament carregades i que sn desviades pel camp magntic terrestre.

 Origen . 

L'origen dels raigs csmics encara no est clar. Se sap que el Sol emet raigs csmics de baixa energia en els perodes que es produxen grans erupcions solars, per aquests fenmens estellars no sn freqents, per tant no expliquen l'origen dels raigs csmics. Com tampoc les erupcions d'altres estrelles semblants al Sol. 

Les grans explosions de supernoves sn, almenys, responsables de l'acceleraci inicial de gran part dels raigs csmics, ja que les restes d'aquestes explosions sn potents fonts de rdio, que impliquen la presncia d'electrons d'alta energia.

Tamb es creu que en l'espai interestellar es produx una acceleraci addicional com resultat de les ones de xoc procedents de les supernoves que es propaguen fins a all. No existeixen proves directes que les supernoves contribueixin de forma significativa als raigs csmics. No obstant aix, se suggereix que les estrelles binries de raigs X, poden ser fonts de raigs csmics. En aquests sistemes, una estrella normal cedeix massa a la seva companya, una estrella de neutrons o un forat negre.

Els estudis radioastronmics d'altres galxies mostren que tamb contenen electrons d'alta energia. Els centres d'algunes galxies emeten ones de rdio amb molta major intensitat que la Via Lctia, el que indica que contenen fonts de partcules d'alta energia. 

No es coneix el mecanisme fsic que produx aquestes partcules.

Enllaos externs.
Diccionari d'Astronomia;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72322" title="Campionat d'Espanya d'handbol a onze" nonfiltered="3500" processed="3481" dbindex="28710">
El Campionat d'Espanya d'handbol a onze fou la primera competici espanyola d'handbol que es disput. Es disputava amb onze jugadors per equip i en camps de futbol. La competici va anar perdent pistonada arran de l'aparici de l'handbol a set, que es disputava en pistes poliesportives. L'any 1959 es disput la darrera edici.

 Historial .
 1941-42: S.E.U. de Valladolid ;
 1942-43: San Fernando  (altres fonts: FC Barcelona );
 1943-44: CD Esperanza ;
 1944-45: FC Barcelona ;
 1945-46: FC Barcelona ;
 1946-47: no es disput;
 1947-48: S.E.U. de Barcelona ;
 1948-49: FC Barcelona ;
 1949-50: UA Sant Gervasi ;
 1950-51: FC Barcelona ;
 1951-52: Real Madrid ;
 1952-53: UA Sant Gervasi ;
 1953-54: Real Sociedad Gimnstica Espaola ;
 1954-55: no es disput;
 1955-56: BM Granollers ;
 1956-57: no es disput;
 1957-58: no es disput;
 1958-59: BM Granollers ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72325" title="Dlar de les illes Caiman" nonfiltered="3501" processed="3482" dbindex="28711">

El dlar de les illes Caiman (en angls Cayman Islands dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial del territori britnic de les illes Caiman. Normalment s'abreuja $, o CI$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s KYD. Se subdivideix en 100 cents.

Tradicionalment, les illes Caiman utilitzaven la moneda de Jamaica. Primer hi va circular la lliura jamaicana i, des del 1969, el dlar jamaic. L'1 de maig del 1972, per, es va crear una unitat monetria prpia per a les illes Caiman. La moneda jamaicana i la de les illes Caiman van tenir valor legal conjuntament fins al 31 d'agost d'aquell any, en qu el dlar jamaic va deixar de tenir-ne.

Ems per l'Autoritat Monetria de les Illes Caiman (Cayman Islands Monetary Authority), en circulen monedes d'1, 5, 10 i 25 cents, i bitllets d'1, 5, 10, 25, 40, 50 i 100 dlars. 

Segons les taxes de canvi actuals, s una de les unitats monetries de valor ms alt del mn.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,0052 KYD; 1 KYD = 0,9948 EUR (3 d'abril del 2006);
1 USD = 0,8281 KYD; 1 KYD = 1,2075 USD (3 d'abril del 2006);
El dlar de les illes Caiman t un canvi fix respecte al dlar dels Estats Units i un valor gaireb equivalent al de l'euro.

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Autoritat Monetria de les Illes Caiman ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72330" title="Joan Torrendell i Escalas" nonfiltered="3502" processed="3483" dbindex="28712">
Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 - Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorqu. Fou director i fundador de diversos diaris i revistes a Mallorca, Barcelona i Argentina, aix com fundador de l'editorial TOR el 1916 a Buenos Aires.

Va estudiar al Seminari de la seva ciutat natal i quan anava a acabar la carrera eclesistica es va traslladar amb la seva famlia a Montevideo (Uruguai), on inici les seves activitats literries. Va publicar els seus primers treballs al Seminari Catlic de Palma, dirigit per Jos  Miralles, (1928), posteriorment bisbe de Barcelona; de l'Almudaina i en d'Illustraci Ibrica de Barcelona.
Posteriorment fou director del diari "ltima Hora" i del seminari illustrat "Fgaro", redactor director de l'Almudaina  i fundador i director de La Nova Palma (continuaci de la famosa revista "Quadrado") i de La Veu de Mallorca.
A Barcelona va dirigir "La Catalunya" una revista editada per difondre la solidaritat catalana i a Montevideo, en 1911, va fundar el correu de Catalunya. Durant vuit anys va exercir la crtica literria en  La Atlntida  de Buenos Aires. s l'autor d'obres que li han donat un prestigi merescut a Espanya i a l'Amrica del Sud, entre les seves obres destaquen:  El Picaflor  (Montevideo; 1894);  Pimpollos  (Barcelona, 1895);  Clarn y su ensayo  (Palma, 1900);  Els encarrilats  (Barcelona, 1901) i tradut al castell;  Els dos esperits  (Barcelona, 1902);  La poltica catalanesca  (1904, Barcelona);  Transcendncia del periodisme per a la propaganda i la consolidaci del renaixement i la restauraci de la nostra llengua , llegida en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906), les crniques del qual, de to abrandat, envi al diari La Almudaina;  El ao literario  (Buenos Aires, 1918);  Los concursos literarios y otros ensayos crticos  (Buenos Aires, 1926).

Enllaos externs.
Ana Jofre Cabello: Joan Torrendell escribe sobre: las lenguas de Espaa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72331" title="Valeri Weyler i Nicolau" nonfiltered="3503" processed="3484" dbindex="28713">
Valeri Weyler i Nicolau nasqu a Palma l'any 1838. 
Fou el fill de Fernando Weyler i Lavia. Fou diplomat de l'estat major i l'any 1862 ja n'era  comandant.

Fou enviat a Cuba, ms tard a Santo Domingo (durant la reversi d'aquesta illa a la sobirania espanyola).
Torn a la Pennsula Ibrica, i combat els carlins durant la tercera Guerra Carlina. Es disting en l'acci de Bocairent i en diverses accions. L'any 1878, quan tenia quaranta anys, el nomenaren tinent general. Llavors fou capit general de les illes Canries, i degut a aix, li fou atorgat el ttol de Marqus de Tenerife.

Des de l'any 1883 fins l'any 1886 fou membre de la capitania general de Mallorca, a la de les Filipines i a la de Capit General de Catalunya (des del 1893 fins l'any 1896). 

S'ofer per resoldre la Guerra d'Independncia cubana, li fou ofert el comandament de l'exrcit colonial l'any 1896 i accept. Inici una repressi violenta a Cuba. Utilitzava mtodes tan violents com el camp de concentraci, considerats els primers de la histria. El seu fracs fou enorme, i fou acabat l'any 1897, per anys ms tard intent reivindicar la seva actuaci amb el seu llibre "Mi mando en Cuba" (eren cinc volums, 1910-1911). 

Llavors, fou capit general de Castella i ministre de la guerra (1901-1902, 1905, 1906-1907) i, poc desprs de la Setmana Trgica, Capit General de Catalunya per segon cop (1909-1914), i encara una tercera vegada (1920).
Tot i el seu carcter poc democrtic, no s'un a la Dictadura de Primo de Rivera, i, fins i tot, intervingu en l'anomenada Sanjuanada (1926) contra el dictador, que no s'atrev, per, a sancionar-lo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72332" title="Alateu" nonfiltered="3504" processed="3485" dbindex="28714">
Alateu (Odateu) fou rei dels gretungs (la principal tribu ostrogoda) junt am Safrax, a la mort de Vitimir, el tutor de Viteric. Els dos caps van dirigir al seu poble creuant el Danubi el mateix 376 i unint-se als visigots dirigits per Fritigern, i van participar a la batalla contra els romans a Adrianpolis (378), batalla que van guanyar i en la que va morir l'emperador Valent.  Van saquejar llavors les terres de la regi i Alateu i Safrax van tornar a creuar al Danubi refent el cam; van tornar a creuar-lo el 386 per foren rebutjats pels romans en un combat en el que Alateu va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72334" title="Alba Silvius" nonfiltered="3505" processed="3486" dbindex="28716">
Alba Silvi (Alba Silvius) fou un dels reis mtics d'Alba Longa i colnies d'aquesta, com Alba Pompeia, suposat fill de Latinus i pare d'Atis (o Capetus). Va regnar 39 anys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72335" title="Gens lbia" nonfiltered="3506" processed="3487" dbindex="28717">
Gens lbia fou una famlia romana, la branca principal de la qual va portar el cognom Carrines. Van obtenir les primeres magistratures al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72336" title="Luci Albini" nonfiltered="3507" processed="3488" dbindex="28718">
Luci Albini (Lucius Albinius) fou un dels primers tribuns del poble el 494 aC, desprs de crear-se aquesta magistratura. Asconi l'anomena amb el nom de L. Albinius C. F. Paterculus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72337" title="Marc Albini" nonfiltered="3508" processed="3489" dbindex="28719">
Marc Albini (o Marcus Albinius, tambe esmentat com Lucius Albinius) fou un plebeu que el 390 aC, desprs de la derrota d'lia, va escortar a la seva dona i fills en un carro cap a fora de la ciutat i es va trobar al Janiculus amb els sacerdots i vestals que portaven les coses sagrades; llavors va fer baixar a la seva famlia i va carregar totes les coses que va poder. Un cnsol del 379 aC esmentat per Livi com a M. Albinius s probablement la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72339" title="Gai Ped Albinov" nonfiltered="3509" processed="3490" dbindex="28720">
Gai Ped Albinov (Caius Pedo Albinovanus) fou un poeta pic roma amic d'Ovidi. Va escriure suposadament un poema pic sobre Germnic fill de Drus, del que 23 lnees son conservades a l obra Suasria de Sneca amb el ttol "De Navigatione Germanici per Oceanum Septentrionalem" i descriu el viatge de Germnic cap a Amsia (Ems) a la mar del nord. Segons Marc Valeri Marcial tamb va escriure epigrames. Tres elegies llatines li son atribudes: "Ad Liviam Aug. de Morte Drusi",  "In Obitum Maecenatis" i "De Verbis Maecenatis moribund"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72341" title="ICat fm" nonfiltered="3510" processed="3491" dbindex="28721">

iCat fm s una emissora de les quatre de Catalunya Rdio i CCRTV la programaci de la qual gira al voltant de la cultura tradicional (literatura, cinema, teatre, etc.) i les noves tendncies com internet. Va posar-se en funcionament el 22 d'abril de 2006, aprofitant la diada de Sant Jordi, substituint aix l'anterior emissora Catalunya Cultura, emissora que no va aconseguir uns nivells d'audincia satisfactoris.
La seva programaci es basa en una radiofrmula de msica actual i que abasta tot tipus de gnere i idioma. T una quota del trenta per cent de msica en llengua catalana.

L'emissora, a banda de la seva programaci per rdio analgica terrestre, tamb est disponible per internet, que a ms ofereix els canals Musicatles, de msica d'arreu del mn; iCatJazz, de seleccions de Jazz, TotCat, un canal dedicat exclusivament a la msica en catal, i Mediterrdio, un canal especialitzat en msica dels pasos mediterranis.

 Premis .
Premi Nacional de Internet 2007;

Enllaos externs.
Web oficial d'iCat fm




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72342" title="Dlar jamaic" nonfiltered="3511" processed="3492" dbindex="28722">

El dlar jamaic (en angls Jamaican dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de Jamaica. Normalment s'abreuja $, o J$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s JMD. Se subdivideix en 100 cents.

El 30 de gener del 1968, la Cambra de Representants de Jamaica votava la decimalitzaci de la seva unitat monetria amb la introducci del dlar, que substitua la lliura jamaicana, a ra de 10 xlings de lliura per dlar. El nou dlar no fou usat noms per Jamaica, sin tamb per les illes Caiman, antiga dependncia jamaicana, fins al 1972. En aquella data, el territori britnic va deixar d'utilitzar el dlar jamaic i va adoptar la seva prpia moneda, el dlar de les illes Caiman.

Ems pel Banc de Jamaica (Bank of Jamaica), en circulen monedes d'1, 10 i 25 cents i d'1, 5, 10 i 20 dlars, i bitllets de 50, 100, 500 i 1.000 dlars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 77,226 JMD (4 d'abril del 2006);
1 USD = 63,500 JMD (4 d'abril del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc de Jamaica (amb pgines dedicades a les monedes  i els bitllets );































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72355" title="Publi Tuli Albinov" nonfiltered="3512" processed="3493" dbindex="28723">
Publi Tuli Albinov (Publius Tulius Albinovanus) fou un poltic rom del partit de Gai Mari, durant la primera guerra civil. Fou un dels 12 personatges que foren declarats enemics del estat el 87 aC. Va fugir a la cort d'Hiempsal II de Numdia. Desprs de la derrota de Carb i Norbanus el 81 aC fou perdonat per Sulla amb el que desprs va collaborar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72373" title="Pioneer P-3" nonfiltered="3513" processed="3494" dbindex="28724">
La Pioneer P-3 (tamb anomenada Atlas-Able 4 o Pioneer X) fou una sonda espacial del programa Pioneer, amb la missi de situar-se en rbita lunar, realitzar anlisis cientfiques i provar maniobres de control desde Terra. Es perd contacte amb la sonda poc desprs del llanament, a causa de la prdua del carenat que protegia la sonda durant l'enlairament, el 26 de novembre de 1959.

Igual que l'anterior Pioneer P-1, la sonda era una esfera d'1 metre de dimetre, amb un sistema de propulsi unit a la part inferior. La massa total era de 25,3 kg i amb les unitats de propulsi de 88,4 kg. A partir del cos de l'esfera s'estenien 4 panells solars de 60 x 60 cm, amb 2.200 cllules fotovoltaiques. Estava equipada amb un sistema de televisi per prendre imatges de la superfcie lunar, i altres sistemes per determinar la massa de la Lluna i la topografia dels pols i realitzar estudis sobre micrometeorits, radiaci i camps magntics.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72374" title="La flauta mgica" nonfiltered="3514" processed="3495" dbindex="28725">

La flauta mgica (en alemany Die Zauberflte, KV 620) s un singspiel (pera cmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder. La primera representaci va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater an der Wien, dos mesos abans de la mort de Mozart.

En resposta a la proposici de Schikaneder de crear una pera en alemany, Mozart s'hi pos a treballar el mar de 1791. El tema de l'pera s'inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francma com Mozart, adapta el text introduint-hi ritus, ideals i smbols d'inspiraci manica.

 Grans ries .
 ria de Papageno (Der Vogelfnger bin ich ja);
 ria de Tamino (Dies Bildnis ist bezaubernd schn);
 Primera ria de la Reina de la Nit (O zittre nicht, mein lieber Sohn);
 ria de Pamina (Bei Mnnern, welche Liebe fhlen);
 ria de Papageno (Ein Mdchen oder Weibchen wnscht Papageno sich);
  (Der Hlle Rache kocht in meinem Herzen);

L'obra.

L'obra s imperfecta: est mal construda. El llibretista, Schikaneder, era un mal escriptor i Mozart, que possiblement va intervenir tamb en el text, tampoc no era gaire bo escrivint. Hi ha bastants escenes parlades, per aix s perqu s'acosta ms al singspiel alemany que a l'pera italiana.

Per Mozart va escriure la msica ms sublim que havia sortit fins aleshores de la seva ploma. Sense haver de seguir les normes ms rgides de l'pera italiana, va emprar msica de ress popular i elements afins al gust alemany que es fan notar especialment en la msica que canta Papageno, un autntic home del poble alemany, amb ressons folklrics i moments encisadorament nrdics com les escenes en les quals intervenen les campanetes mgiques.

De La flauta mgica, Goethe deia que es podia prestar a lectures mltiples, procurant un plaer senzill a la multitud i lliurant tresors secrets als iniciats. El libreto de Schikaneder es pot, en efecte, llegir simplement com una bonica histria encisadora o com un recorregut inicitic si es posseeixen les claus dels ritus manics.

L'assumpte de l'pera s l'educaci del sser hum a accedir a una moralitat ms elevada adquirint saviesa, amor i bondat. Els obstacles que ha de superar sn el preu a pagar per accedir al coneixement i a l'amor. La vida s la lluita de la llum amb la foscor, del b amb el mal, del racionalisme amb la superstici, del matriarcat amb el patriarcat.

La msica de Mozart acosta aquests contraris, uneix aquestes oposicions i forma aix una carcassa, la de l'sser hum simplement. La Flauta mgica s la fi d'un viatge de descobriments que Mozart acabava de fer a travs del seu segle, la suma de totes les seves inspiracions, de la ms popular a la ms majestuosa.

Com en totes les seves creacions anteriors, Mozart es va preocupar de donar als seus personatges la msica que correspon a la seva psicologia personal. La fria i la maldat de la Reina de la Nit, amb ribets mgics, s'expressen clarssimament en les seves dues ries de notes picades, sobreagudes i ferotges; tot al contrari, el gran sacerdot Sarastro, emblema de la maoneria humana i comprensiva, canta amb una veu de baix de gran aplom i serenitat. Tamino, prncep noble, canta amb la veu que Mozart reservava sempre als enamorats del seu repertori, i Pamina s una princesa que canta els seus sentiments amb dolor i amb un tint malenconis quan tem no ser estimada.

Per la seva potica, el seu color harmnic, meldic i instrumental, La flauta mgica s considerada la primera pera alemanya.

Argument.
Acte I.

Perdut de viatge en un pas desconegut, el prncep Tamino s atacat per una serp. Mentre lluita per una mort segura, s salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la Nit. Mentre el prncep est encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove home. Decideixen anar a portar la notcia a la seva reina, per cadascuna d'elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Desprs de les discusions, desapareixen. El prncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre. Preguntant-se si ho ha somiat o si alg li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una flauta. S'amaga i veu apareixer Papageno, l'ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer dileg, Papageno es vanagloria d'haver matat la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc de pa ensucrat, que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb una cadena d'or.

Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors, li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit. Li ensenyen el seu retrat, i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s'enamora de la noia i pensa en la felicitat que l'espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui s Pamina presonera. De seguida, Tamino noms desitja alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors en un grunyit de tro i li narren la seva desesperaci de veure la seva filla presa. Diu finalment a Tamino que si torna vencedor, Pamina ser seva per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de viure i prega als dus que no l'hagin enganyat.

Apareix llavors Papageno trist de no poder parlar ms. Les tres dames reapareixen i l'alliberen del seu cadenat, fent-li prometre no mentir ms. Aleshores ofereixen a cadascun un instrument que els s enviat per la Reina. A Tamino li dna una flauta mgica, mentre que Papageno rep un carill mgic. Aquests instruments els ajudaran a triomfar sobre les proves que els esperen. Els dos homes marxen en la recerca de Pamina, cadascun pel seu costat.

Al palau de Sarastro, el servidor moro Monostatos persegueix Pamina fins que es troba amb Papageno. El moro i l'ocellaire es troben cara a cara. Cadascun espanta l'altre creient estar en presncia del Diable. Monostatos fuig, i Papageno es troba sol amb Pamina. Li revela que un prncep vindr a alliberar-la, afegint que el prncep s'ha enamorat bojament d'ella tan aviat com ha vist el seu retrat. Pamina li fa un compliment sobre el seu gran cor. Afectat per aquestes paraules, Papageno conta llavors la seva tristesa de encara no haver trobat la seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l'ocellaire estan d'acord en cantar la bellesa de l'amor abans de fugir.

Durant aquest temps, Tamino s condut cap als tres temples de la Saviesa, de la Ra i de la Naturalesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Desprs que a Tamino li hagin refusat l'entrada en els dos primers temples, un sacerdot se li adrea per explicar-li que Sarastro no s un monstre com la Reina de la Nit l'hi ha descrit, sin que, al contrari, s un gran savi. Tamino, inmers en la solemnitat de la cerimnia, s'apassiona per una set de coneixement i es posa a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta mgica i n'acompanya el seu cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del seu cau i que vnen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Noms Pamina no respon als sons cristalins de la flauta, per si ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el prncep intenta unir els dos sons.

Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus eclaus els agafin. Tot d'una sorgeixen i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno se'n recorda que posseeix un carill mgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus que es posen a ballar i a cantar abans de desaparixer. Una fanfrria de trompetes interromp el silenci. s Sarastro seguit per una process de sacerdots. Pamina s'agenolla davant Sarastro i li explica que intenta escapar a Monostatos. Aquest ref llavors la seva aparici, arrossegant amb ell Tamino, capturat.

Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino es llancen dins dels braos l'un de l'altre en presncia de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i posant-se davant Sarastro li prega i lloa els seus mrits personals, esperant ser recompensat. Per, al contrari, s condemnat a rebre setanta-set cops de fuet.

Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino sigui conduts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba sobre un cor lloant la virtut i la justcia.

Acte II.

Sarastro anuncia als sacerdots que els dus han decidit casar Tamino i Pamina. Per, Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum que els permetr oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega Isis i Osiris d'atorgar als candidats la fora de triomfar sobre aquestes proves.

Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino sn nobles, mentre que Papageno noms s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, per Papageno no s'en pot estar i els hi parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno.

Durant aquest temps, Pamina s estesa adormida en un jard. Entra Monostatos, decidit a temptar de nou la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dna un punyal a la seva filla i li ordena, en un cant exaltat, de matar Sarastro; s la clebre ria de la Reina de la Nit:



La Reina desapareix, desprs Monostatos torna i intenta fer cantar Pamina. Per Sarastro torna i aparta a Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que far pagar la seva mare.

Es troben de nou Tamino i Papageno als quals els sacerdots els hi han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre Papageno no es pot controlar i compromet la conversa amb una vella dona que se li presenta i que desapareix abans dir-li el seu nom.

Entra Pamina i, ignorant el seu vot de silenci, s'apropa als dos homes. Desesperada de no rebre cap resposta de la seva part, creu que Tamino ja no l'estima i se li trenca el cor.

Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino ser aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les seves ltimes proves. Pamina s introduda amb els ulls embenats desprs que se li hagi dit que veuria Tamino per fer-li l'ltim adu. Es tracta de fet d'una prova i Sarastro es dedica a tranquillitzar-la, per Pamina est massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.

Durant aquest temps, a Papageno se li atorga el dret de realitzar un desig. Demana vi, per pren conscincia que li agradaria per sobre de tot tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del seu carill. La vella reapareix i amenaa Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que s una jove i maca companya. Per un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n s digne.

En un jard, els tres genis anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven Pamina, agitada per idees de sucidi, i la tranquillitzen sobre l'amor de Tamino.

Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues ltimes proves: la del foc i la de l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-el a travs de les seves ltimes proves. Sn acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.

Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, l'ocellaire est desesperat i considerant la possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres genis apareixen i li suggereixen utilitzar el seu carill per atreure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres genis cerquen Papagena i la dirigeixen al seu amant. Desprs de reconeixer's, la parella pot finalment conversar amb alegria.

Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una ltima temptativa contra Sarastro. Per l'escena s llavors inundada de llum i elles s'aparten deixant lloc a Sarastro i el cor dels sacerdots que lloa els mrits dels nous iniciats, i exalta la uni per la fora, per la saviesa i per la bellesa. La flauta mgica toca les 
ltimes notes de l'pera.

Arguments filosfics.
El sentit explcit sobre l'escena.

Combat de la llum contra la nit, les illusions i els enganys, permetent la instauraci d'un ordre nou, que hereta de l'ordre antic i de les llums. El b triomfa, simbolitzat per l'amor trobat pels personatges.

Sentits ms complexos.

Si es fa abstracci de les etiquetes (nit, llums...), la trama sembla complexa, barrejant elements clssics i altres de ms originals. S'hi veu sobretot:

 una potncia (la reina) que demana l'ajuda d'alg que encara no s res ms que un potencial, a qui dna els instruments de l'xit; ella acaba per fer-se reemplaar per aquest pe fet prncep victoris.

 un home (el prncep) que eludeix la seva condici de servidor conquerint pel seu compte el que tenia com a missi de recuperar, i explotant intelligentment una ideologia a la qual no se sotmet en aparena (la histria no diu si ho fa realment).

 un home (el prncep) que travessa proves inicitiques, aprn a dominar-se (amagar els seus sentiments, etctera) i aix conquereix el mn (l'amor, el tron); un altre home (el servidor) que actua igualment ingnuament per es fa conquerir.

 un pensador, filsof, el qual a la vegada manipula el cavaller per fer triomfar les seves idees, i sobretot donar-se la legitimitat per conquerir el poder.

 una revoluci al final de la qual tot resta igual: noms els individus han estat intercanviats, l'ordre social subsisteix, els nobles i les pleballes continuen estant separats.

La flauta mgica i la maoneria.

L'obra manica per excellncia de Mozart s el singspiel La Flauta Mgica. Aquesta pera, que ha esdevingut una de les ms clebres, s considerada per molts estudiosos com un manifest manic. Sota l'aparena d'un conte de fades innocent, s'amaguen molts dels ideals i simbolismes manics, que Mozart va introduir (subtilment en alguns casos, obertament en molts ms) tan en el llibret com en la msica. El missatge essencial que Mozart volia transmetre a travs de La Flauta Mgica era que els valors humans han de dominar i l'amor ha de triomfar sobre la venjana, dos dels pilars sobre els que es basa la Maoneria.

Pel que fa als aspectes rtmics, l'exemple ms clar i evident es troba en els tres acords inicials de l'obertura de La Flauta Mgica que simbolitzen els tres trucs que es realitzen a la gran porta dels Temples Manics (les Lgies).

En l'pera hi trobem infinitat d'elements que s'identifiquen rpidament amb el simbolisme manic: la ja mencionada introducci de l'obertura; la figura dels sacerdots d'Isis i la seva cofradia d'Iniciats; la contraposici dels personatges de Papageno i Tamino; molts tractaments rtmics i tonals fonamentats en la simbologia manica , etc..

Antonio Coen, un dels maons ms eminents del segle XX va dir:
 La Flauta Mgica, constitueix, de principi a fi, una cerimnia d'iniciaci manica;

Es indubtable, doncs, que la Maoneria va ser una inesgotable font d'inspiraci i de coneixements per a Mozart, i que per entendre plenament el significat de moltes de les seves obres, cal tenir present aquesta influncia. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 El llibret de Schikaneder;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72377" title="Pioneer P-30" nonfiltered="3515" processed="3496" dbindex="28726">
La Pioneer P-30 (tamb anomenada Atlas-Able 5A o Pioneer Y) fou una sonda espacial del programa Pioneer, amb la missi de situar-se en rbita lunar, realitzar anlisis cientfiques i provar maniobres de control desde Terra. Poc desprs del llanament, el 25 de setembre de 1960, la segona etapa del llanador s'encengu de forma incorrecta a causa d'un error en el sistema del comburent; la sonda no pogu assolir una rbita terrestre i desprs d'arribar a uns 370 km d'altura reentr a l'atmosfera i es destru. Era una sonda prcticament idntica a la Pioneer P-3.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72378" title="Franc de les Comores" nonfiltered="3516" processed="3497" dbindex="28727">

El franc de les Comores (en francs franc comorien, en rab            frank qomori) s la unitat monetria de les Comores. El codi ISO 4217 s KMF i s'utilitza l'abreviaci FC. Normalment els francs se subdivideixen en 100 cntims (centimes /          santimat; singular centime /       santim), per en aquest cas la fracci no s'ha utilitzat mai.             

Histria.
Cooperaci monetria amb Frana.
El 23 de setembre de 1979, el govern de les Comores va signar un acord de cooperaci monetria (Accord de coopration montaire entre la Rpublique Franaise et la Rpublique fdrale islamique des Comores) amb Frana que permetia a les Comores formar part de la zona del franc (per no part de la zona del franc CFA). Aquest acord va comportar l'establiment d'un sistema de canvi fix entre el franc francs i el de les Comores i la lliure convertibilitat entre totes dues monedes, garantida per l'obertura, per part del Banc Central de les Comores, d'un compte d'operacions al Tresor francs per controlar totes les transaccions de canvi. Actualment, el 65% de les reserves de canvi de les Comores es troben en aquest compte. 

Taxa de canvi.
Quan, el 1981, es va crear el franc de les Comores en substituci del franc francs, es va establir una taxa de canvi fixa de 50 francs de les Comores per cada franc francs. Aquesta taxa noms va variar en una ocasi, el 12 de gener de 1994, quan la moneda es va devaluar (conjuntament amb el franc CFA) un 33%, fins a una taxa de 75 francs de les Comores per cada franc francs (mentre que per al franc CFA la taxa va ser de 100 francs CFA per cada franc francs). A partir de la creaci de l'euro, l'1 de gener de 1999, el franc de les Comores va quedar lligat a la nova moneda a una taxa de 491,96775 francs de les Comores per cada euro:



Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Central de les Comores (Banque Centrale des Comores /                       Al-Bank al-Markazi al-Qomori), en circulen monedes (fabricades per la Moneda de Pars) de 2, 5, 10, 25, 50 i 100 francs, i bitllets (fabricats pel Banc de Frana) de 500, 1.000, 2.000, 2.500 (en procs de ser retirat de la circulaci), 5.000 i 10.000 francs.

Vegeu tamb.
Franc;
Franc francs;
Euro;

Enllaos externs.
 Banc Central de les Comores;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72381" title="Carlos Atanes" nonfiltered="3517" processed="3498" dbindex="28728">
Carlos Atanes (Barcelona, 8 de novembre de 1971). Director de cinema i escriptor. s un dels cineastes independents ms prolfics i controvertits de la seva generaci.

 Biografia .
El 1987, amb quinze anys, comena a rodar curtmetratges en vdeo de forma amateur. El 1988 es matricula en Imatge i So, i en finalitzar els seus estudis dirigeix El Meravells Mn de l'Ocell Cc (1991), en 35 mm (considerat un dels millors curtmetratges catalans dels anys 90) i una adaptaci en vdeo de la poesia escnica de Joan Brossa (Els Peixos Argentats a la Peixera) en collaboraci amb l'Hermann Bonnin, i interpretada per alumnes de l'Institut del Teatre de Barcelona. El mateix Brossa va declarar en veure-la a l'estrena al Teatre Adri Gual que Els Peixos havia estat la millor adaptaci cinematogrfica que s'havia fet de la seva obra.

Poc desprs realitza una adaptaci del fams conte de Franz Kafka La Metamorfosi (1993), i s'endinsa en el projecte de rodar el seu primer llargmetratge, Trptico, en 16 mm. Aconsegueix rodar la pellcula, per els resultats no el satisfan i decideix no muntar-la. Desprs d'all, durant uns quants anys, es dedica al vdeo experimental, als curtmetratges ms o menys estrambtics i al gnere documental.

El 2003 comena el rodatge de Perdurabo, un llargmetratge sobre la vida del controvertit ocultista angls Aleister Crowley. Aconsegueix enllestir la primera part de la pellcula, de 40 minuts de durada, per atura la producci per a concentrar-se en  (2004), una fantasia futurista d'inspiraci orwelliana que ha recorregut festivals de tot el mn, i despertat tantes adhesions com antipaties. Produda al marge de qualsevol ajut institucional, i financiada amb els calers de les butxaques de quatre entusiastes, "FAQ" s un dels escasssims llargmetratges espanyols de cincia ficci, i probablement l'nic que pertany al gnere distpic. "FAQ" guanya el premi a la Millor Pellcula a l'International Panorama of Independent Filmmakers d'Atenas, l'octubre de 2005.

El 2007 estrena el seu segon llargmetratge de cincia-ficci (PROXIMA) fora de concurs al Fantasporto (Festival Internacional de Cinema de Porto) i al Sci-Fi-London (Festival de Cinema de Cincia Ficci de Londres).

El 2008 aplega els tres curtmetratges ms estranys i underground dins el CODEX ATANICUS, una antologia que porta cam d'esdevenir una obra de culte, tenint en compte la reacci entusiasta dels crtics independent nord-americans.

Com a escriptor, ha tocat gaireb tots els gneres: gui cinematogrfic, assaig, novella, teatre, conte i, sobre tot, nombrosos articles, la major part publicats a Internet. T quatre llibres publicats'.


 Filmografia .

 Llargmetratges .




 Curtmetratges, documentals i altres .




 Bibliografia .



 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 IMDB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72382" title="Venera 1" nonfiltered="3518" processed="3499" dbindex="28729">

La Venera 1 (       1) fou una sonda espacial no tripulada de la Uni Sovitica destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un sobrevol o flyby. Fou el primer vehicle espacial interplanetari construt per l'home i es llan el 12 de febrer de 1961. Realitz un sobrevol lluny de Venus i entr en rbita heliocntrica per es perd la comunicaci durant la ruta cap a Venus, possiblement a causa d'un escalfament excessiu provocat pel Sol, de manera que no pogu retornar dades sobre el planeta.

Missi.
El 12 de febrer de 1961, a les 00:34:36 UT, es llen la Venera 1 amb un llanador Molniya. En primer lloc es colloc en una rbita d'estacionament; a continuaci, des d'aquesta rbita terrestre baixa de 229  282 km, la sonda es llen cap a Venus, en el que constitueix el primer exemple de maniobra de llanament des d'una rbita terrestre. El coet utilitzat en aquesta darrera maniobra, anomenat 11D33, fou el primer coet de cicle de combusti multietapa i el primer coet d'acceleraci (que permet la ignici dels coets de combustible lquid en condicions d'ingravidesa, problemtic a causa de l'espai mort que roman en els tancs de combustible).

Posteriorment es van realitzar tres connexions de telemetria amb xit, recollint dades sobre el vent solar i els raigs csmics a prop de la Terra, en travessar la magnetopausa terrestre i a una distncia de 1.900.000 km (el 19 de febrer). Desprs que la Luna 2 descobrs el vent solar, la Venera 1 demostr per primera vegada que aquest plasma estva present de forma uniforme en l'espai interplanetari. Set dies desprs, la quarta connexi de telemetria prevista no es pogu realitzar. El 19 de maig de 1961 la Venera 1 pass a menys de 100.000 km de Venus i entr en rbita heliocntrica. Amb l'ajuda del radiotelescopi de Jodrell Bank (Regne Unit) es detectaren encara algunes senyals febles durant el mes de juny. La hiptesi ms probable de la fallada s un sobreescalfament del sensor de direcci solar.

La Venera 1 represent un important pas endavant en el disseny de vehicles espacials, pionera en l's de diversos mecanismes i maniobres astronutiques; es pot dir que fou la primera sonda moderna, desprs de les sondes enviades per sovitics i estatunidencs cap a la Lluna, de concepci ms antiga. A ms de ser estrictament la primera sonda interplanetria, fou la primera en demostrar la factibilitat d'un llanament des d'una rbita terrestre baixa; tamb fou la primera sonda capa de realitzar correccions durant el viatge, amb una estabilitzaci de tres eixos i prenent com a referncia el Sol i Canopus. Si hagus arribat a Venus correctament, hagus entrat en un altre mode d'estabilitzaci per tres eixos, prenent com a referncia el Sol i la Terra, utilitzant per primera vegada una antena parablica per retransmetre dades.

Disseny de la sonda.
La Venera 1 era una sonda de 643,5 kg consistent en un cos cilndric amb un dimetre de 1,05 m i una altura de 2,03 m, incloent una cpula superior. L'interior estava pressuritzat a 1,2 atmosferes i disposava de ventiladors interns per mantenir una distribuci de temperatura uniforme. Des del cilindre s'obrien dos panells solars per alimentar un conjunt de bateries de plata-zinc. Una antena parablica de 2 metres havia de transmetre les dades de Venus cap a la Terra, a 922,8 MHz, mentre que una altra antena de baix guany de 2,4 m s'utilitz per a les senyals durant la fase propera a la Terra. Per al contacte de rutina amb la Terra s'utilitzaren antenes quadripolars muntades sobre els panells solars.

La sonda estava equipada amb instruments cientfics, com un magnetmetre, dues trampes d'ions per mesurar el vent solar, detectors de meteorits, radimetres, comptadors Geiger i un centellejador de iodur de sodi per mesurar la radiaci csmica. En un dels panells solars tamb es munt un petit experiment per detectar la temperatura de diversos tipus de recobriment.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72383" title="FAQ: frequently asked questions" nonfiltered="3519" processed="3500" dbindex="28730">
FAQ: frequently asked questions s un llargmetratge estrenat el 2004, escrit i dirigit per Carlos Atanes. 

Fitxa artstica.
 Xavier Tort - Nono ;
 Anne-Cline Auch - Angeline;
 Manuel Sols - Cap insurgent;
 Ral Mena - Aprenent d'insurgent;
 Marta Timn - Inspectora de Metacontrol;
 Antonio Vladimir - Actor del Mtode;
 Neus Bernaus - Assistent de la Nmero 3;
 Anna Diogne - Nmero 3;
 Neus Su - Cirurgiana;
 Xavier Tor Sanz - Majordom;

Fitxa tcnica.
 Gui i direcci - Carlos Atanes;
 Producci - Marta Timn i Oriol Marcos;
 Fotografia - David Garcia i Albert Ramirez;
 Muntatge - Andrs Prieto;
 So - Bernat Altimira i Jordi Monrs;
 Msica - Xavier Tort;
 Produda per - FORTKNOX audiovisual / UNO+UNO S.L.
 Durada - 82 min.
 Distribuci - SRS Cinema SLL;

Sinopsi.

Frana. Un futur proper i probable. La Fraternitat de Metacontrol governa Europa. Angeline, ciutadana exemplar i irreprotxable ha ingresat a l'Ordre... Per la seva relaci amb un home especial, en Nono, li far questionar-se profundament els principis de la Doctrina. L'acci es desenvolupa en un futur proper, en una Europa governada per un govern totalitari, format exclusivament per dones. "FAQ" s una distopia crtica i imaginativa, a mig cam entre la fantasia onrica i la reflexi poltica.

 Descripci .
Una de les escasses pellcules espanyoles que pertanyen al gnere de la cincia ficci. 

Premis i mencions.
 7th International Panorama of Independent Filmmakers, (Atenes, Grcia): PREMI al MILLOR LLARGMETRATGE;
 26th Fantasporto - Porto International Film Festival, (Porto, Portugal): NOMINADA al Premi Europeu de Cinema Fantstic MLIS DE PLATA.

 Enllaos externs .
 Allmovie;
 Trailer de "FAQ";
 Pgina oficial;
 IMDB;
 BadLit;
 Fantaterror;
 The SF, Horror & Fantasy Film Review;
 Film Arcade;
 The Zone SF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72393" title="Carles X de Frana" nonfiltered="3520" processed="3501" dbindex="28731">

Carles X de Frana (Palau de Versalles,9 d'octubre de 1757 - Goritz, Illria, 6 de novembre de 1836); des de 1824 fins 1830 fou, com a successor del seu germ Llus XVIII, rei de Frana i de Navarra aix com coprncep d'Andorra.

Comte d'Artois.
Abans de la Revoluci.
Carles-Felip fou el cinqu fill de Llus, Delf de Frana i de la seva muller Maria Josepa de Saxnia. Els seus avis paterns foren Llus XV i la seva esposa, la reina Maria Leszczy ska; els seus avis materns, foren el rei August III de Polnia, tamb elector de Saxnia, i la seva dona Maria Josepa d'ustria, filla de l'emperador Josep I. En el moment del seu naixement, li fou concedit el ttol de comte d'Artois. Durant gran part del regnat del seu germ Llus XVI, el comte d'Artois ocup el quart lloc en la lnia successria desprs dels fills del rei i del seu germ gran el comte de Provena. Sota el regnat de Llus XVIII, Carles esdevingu pressumpte hereu de la Corona i fou conegut com a "Monsieur", tractament donat a Frana al ms gran dels germans del rei.

Carles tenia una personalitat atractiva, era atent i, a ms, bon conversador; per altra banda, malgrat el seu hedonimse juvenil, era un devot catlic, cosa que el va unir a la seva germana Madame Elisabeth. El 1782, Carles assist com a observador al setge franco-espanyol de Gibraltar, i va presenciar-hi la destrucci de les bateries flotants.

El 16 de novembre de 1773 es cas amb la filla de Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya, la princesa Maria Teresa de Savoia, que li don quatre fills: 

 SAR el prncep Llus Antoni de Frana, nat a Versalles el 1775 i mort a Grz el 1844. Es cas amb la princesa Maria Teresa de Frana;

 SAR la princesa Sofia de Frana, nada a Versalles el 1776 i morta el 1783.

 SAR el prncep Carles Ferran de Frana, duc de Berry, nat a Versalles el 1778 i mort a Pars el 1820. Es cas amb la princesa Maria Carolina de Borb-Dues Siclies.

 SAR la princesa Maria Teresa de Frana, nascuda a Versalles el 1783 i morta a Choisy-le-Roy el 1783.

Ara b, en la seva joventut, Carles fou conegut com a seductor; va travar una amistat amb la seva cunyada la reina Maria Antonieta tan profunda que va crrer el rumor que eren amants. Aviat, per, comen una relaci amorosa amb Louise de Polastron (nascuda d'Esparbs de Lussan) (1764 1804), cunyada d'una amiga ntima de Maria Antonieta: la Duquessa de Polignac; aquesta relaci va durar fins a la mort de Louise.

Com a pare, Carles tenia ms bona relaci amb el seu fill petit Carles Ferran, que se li assemblava tant en aspecte com en personalitat; mentre que amb el seu fill gran, Llus Antoni, la relaci no era tan fluda perqu Llus Antoni era reservat, feble, introvertit, de temperament nervis i amb algunes tendncies liberals.

Durant la Revoluci.

La primera manifestaci poltica del comte d'Artois va donar-se el 1786, arran de la primera crisi de la Monarquia; llavors, dins de la cort de Llus XVI, encapal la facci reaccionria partidria de suprimir els privilegis fiscals de l'aristocrcia per contrari a l'abolici dels privilegis socials de la noblesa i de l'Esglsia. Segons Carles, les finances de Frana calia reformar-les per sense qestionar la Monarquia; tal com ell mateix ho deia: era l'hora de reparacions no pas de demolici. Per altra banda, durant la reuni dels Estats Generals tamb provoc malestar entre el Tercer Estat oposant-se a qualsevol iniciativa que n'increments el vot. Per aix, Llus XVI va criticar-lo retreient-li ser "ms reialista que el rei".

D'acord amb el Bar de Breteuil, Carles havia forjat aliances poltiques per forar la destituci de Jacques Necker, ministre amb tendncies massa liberals. Ara b, la seva aliana amb Breteuil acab malament perqu el comte d'Artois va fer una iniciativa per assegurar-se la destituci de Necker abans del que s'havia previst i sense haver-li consultat.

Desprs de la presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789), Llus XVI va ordenar al comte d'Artois de marxar de Frana; en primer lloc, per evitar que l'assassinessin a causa de les seves postures reaccionries i, en segon lloc, perqu represents la Casa Reial a l'estranger i es fes crrec de la dinastia si passava el pitjor.

A l'exili, primer a Alemanya i desprs a Itlia, Carles va tmer que el seu germ, el comte de Provena s'alis amb la Revoluci i acabs traint la Monarquia. Per altra banda, va nomenar membre del seu consell Calonne, cosa que el va indisposar molt amb Maria Antonieta; per aix, es va sentir culpable desprs de la seva execuci a la guillotina (1793). Aleshores, el principal aliat de Carles a l'estranger fou la tsarina Caterina la Gran de Rssia, que el preferia al Bar de Breteuil, el seu rival com a cap dels reialistes a l'exili. 

Posteriorment, el comte d'Artois va emigrar al Regne Unit, on Jordi III li va permetre residir a Holyrood House, un palau reial d'Edimburg. Carles no s'hi va trobar pas a gust amb l'ambient ultraprotestant de la ciutat i, per aix, es va passar la major part del temps dins del palau. La relaci amb el comte de Provena, resident a Mittau (Rssia), no result gaire fluda sobretot quan es fu evident que no es preocupava gaire dels problemes econmics del seu germ.
 
A la mort de Louise de Polastron (1804), Carles fu vot de perptua castedat; va patir una greu pena perqu realment se l'estimava. Des d'aleshores, va esdevenir encara ms devot que abans i va donar suport als corrents ultramontants de l'Esglsia.
 
El seu fill gran, Llus Antoni, a qui Llus XVIII va concedir el ttol de duc d'Angulema, va casar-se amb Maria Teresa de Frana, filla de Llus XVI; mentre que el duc de Berry va casar-se en secret Amy Brown qui, a ms de ser protestant, no era de sang reial. Quan aquest matrimoni es va descobrir, fou anullat, probablement per ordre de Carles. Desprs, el duc de Berry es va casar amb Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, matrimoni del qual, el 1820, nasqu Enric, comte de Chambord

Monsieur.
El 1814, quan a Frana es va restaurar la Monarquia amb Llus XVIII, Carles encara vivia a Edimburg. El rei i Monsieur no s'avenien gaire perqu Carles trobava Llus XVIII irreligis i caragirat. Per altra banda, Carles mai no va voler saber res amb cap dels que pretenien ser Llus XVII perqu estava convenut que el seu nebot havia mort a Pars, a la pres del Temple el 1795.

Durant el regnat de Llus XVIII, Monsieur encapal l'oposici ultrareialista, que va prendre el poder desprs de l'assassinat del duc de Berry, fill de Carles (1820), fet que va dur a la caiguda del govern d'lie Decazes i al nomenament com a primer ministre del Comte de Villle. Carles mai no es va recuperar del trauma de l'assassinat del seu fill.

Regnat.
A la mort de Llus XVIII (16 de setembre de 1824), sense descendncia, la corona pass a Monsieur -Carles X (1824-1830)-. La seva cerimnia de coronaci, celebrada el 28 de maig de 1825, va ser un revival de la monarquia absoluta de l'Antic Rgim: Carles X fou consagrat a la catedral de Reims per l'arquebisbe amb gran pompa; fins i tot, es va dur a terme l'antic ritual que el rei toqus els malalts d'escrfula perqu aix es guarissin miraculosament; aix, el nou rei marcava un contrast amb el seu predecessor que ni tan sols havia tingut cerimnia de coronaci.

Poc desprs d'haver accedit al tron, Carles X aconsegu que la Cambra dels Diputats aprovs la Llei contra el Sacrilegi que preveia la pena de mort per a qui robs o destrus l'Hstia. Ning no va ser executat mai en apliaci d'aquesta llei, per el seu valor simblic resultava significatiu.

El 1827, sota pressi de la premsa liberal, el govern Villle va acabar dimitint; el seu successor, el Vescomte de Martignac, va intentar seguir una lnia centrista, per el 1829, el rei va nomenar en el seu lloc el nebot de Louise de Polastron, Jules Armand de Polignac, un ultrareaccionari que va iniciar la colonitzaci d'Algria per que la seva decisi de dissoldre les cambres, les seves ordinances de juliol establint un rgid control sobre la premsa i la seva restricci del sufragi van dur a l'esclat de la Revoluci de 1830, a conseqncia de la qual, el 30 de juliol de 1830, Carles X hagu d'abdicar al Castell de Rambouillet i fugir cap a Anglaterra. 

Les noves autoritats rebutjaren la possibilitat de reconixer com a rei el duc d'Angulema ("Llus XIX") o el comte de Chambord ("Enric V"); al final, fou entronitzat Llus Felip d'Orleans com a rei dels francesos (1830-1848).

 Exili .

Desprs d'una breu estada a Gran Bretanya, Carles X s'establ a Praga. Va morir vctima del clera el 6 de novembre de 1836 al palau del comte Michael Coronini Comberg zu Graffenberg a Gorizia, actualment a Itlia, cuidat per la seva neboda -i nora- Maria Teresa de Frana. Es troba enterrat a l'Esglsia de Santa Maria de l'Anunciaci al tur de Kostanjevica, situat al costat eslov de la frontera a Nova Gorica.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72397" title="Llus XVIII de Frana" nonfiltered="3521" processed="3502" dbindex="28732">

Llus XVIII de Frana (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - Pars, 16 de setembre de 1824), fou rei de Frana i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins 1824, llevat del breu perode conegut com l'Imperi dels Cent Dies (20 de mar- 8 de juliol de 1815) en qu, momentniament, Napole recuper el poder.

 Joventut .
Llus Estanislau Xavier de Borb nasqu el 17 de novembre de 1755 al palau de Versalles. Els seus pares eren el Delf Llus, l'nic fill de Llus XV, i la  princesa Maria Josepa de Saxnia, segona esposa del Delf i filla d' August III de Polnia, prncep de Saxnia i rei Polnia.  

Quan nasqu va rebre el ttol de Comte de Provena, pero desprs que el seu germ fos coronat fou generalment conegut com a Monsieur, el ttol normal aplicat al germ del rei. A la mort dels seus dos germans grans i la coronaci del seu germ Llus XVI de Frana el 1774, esdevingu el presumpte hereu a la corona, condici que va perdre en nixer els fills mascles de Llus XVI: Llus Josep (1781-1789) i Llus Carles (1785-1795).

El 14 de maig de 1771, Llus Estanislau va casar-se amb Maria Josefina Llusa de Savoia, princesa de Sardenya i del Piemont (1753-1810), filla del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de Maria Antonieta de Borb, infanta d'Espanya en tant que filla de Felip V i d'Isabel Farnese. Maria Josefina va patir dos avortaments el 1774 i el 1781, i la parella no va tenir descendncia.

 La Revoluci Francesa .
 La conjura de Favras .

Durant els esdeveniments que van dur a l'esclat de la Revoluci Francesa, el comte de Provena va adoptar inicialment una lnia liberal moderada, en oposici al seu germ, per el creixent radicalisme de la Revoluci va fer que se'n distancis aviat; aix, el 1789 va ordir un cop contrarevolucionari, per finanar el qual va encarregar per mitj del seu intermediari, el Comte de la Chtre, al Marqus de Favras solicitar un prstec de dos milions de francs als banquers Schaumel i Sartorius. Tanmateix, Favras va confiar en uns oficials que desprs el traren.

Segons un pamflet que va circular per Pars el 23 de desembre de 1789, Favras havia rebut l'encrrec del comte de Provena d'organitzar un complot en qu Llus XVI, Maria Antonieta i els seus fills serien rescatats del Palau de les Tulleries i ajudats a fugir de Frana; aleshores, el comte de Provena es proclamaria regent, amb poder absolut sobre el regne. Simultniament, uns trenta mil soldats posarien setge a Pars i s'aprofitaria l'ambient de confusi creat per assassinar importants dirigents liberals com ara Jacques Necker, Jean Sylvain Bailly i La Fayette; a ms, els soldats del comte de Provena mantindrien el setge de Pars fins que la ciutat es rends per fam.

A conseqncia de la difusi d'aquest pamflet, Favras i la seva muller foren detinguts i empresonats. Terroritzat per les conseqncies de l'arrest de Favras, el comte de Provena va condemnar pblicament el complot en un discurs pronunciat a la Comuna de Pars i en una carta adreada a l'Assemblea Constituent. Favras acab sent executat el febrer de 1790.

 L'exili .

Simultniament a l'episodi de la Fugida a Varennes (20-21 de juny de 1791), el comte de Provena va sortir de Frana. Desprs de l'execuci de Llus XVI (21 de gener de 1793), es proclam regent en nom del seu nebot, Llus XVII, empresonat a Pars a la torre del Temple pels revolucionaris. Finalment, desprs que,  el 8 de juny de 1795, es difongus la notcia de la mort de Llus XVII al Temple, es proclam rei de Frana adoptant el nom de Llus XVIII, malgrat que es fu crrer el rumor que, poc abans de la seva mort, Llus XVI havia lliurat al seu advocat Malesherbes un document en qu, acusant el comte de Provena d'haver trat la corona mogut per la seva ambici, el despossea dels seus drets successoris.

El 1794, a Verona, ciutat aleshores dominada per la Repblica de Vencia, on havia establert la seva cort a l'exili, Llus XVIII va publicar una declaraci, escrita en part per Louis-Alexandre de Launay, comte d'Antraigues,  en la qual anunciava el rebuig a tots els canvis produts a Frana des del 1789, cosa que anullava els projectes dels revolucionaris moderats de restaurar la monarquia per sota una constituci limitada que pogus mantenir bona part dels canvis assolits durant la Revoluci. Aix motivaria la famosa frase els Borbons exiliats no havien aprs res i no havien oblidat res.

Pressionats per les autoritats del Directori, els venecians expulsaren Llus XVIII del seu territori el 1796. Aleshores, el pretendent al tron francs va residir un temps a Rssia, fins que s'establ a Anglaterra.

Durant el Consolat, Llus XVIII va oferir a Napole la renncia a la declaraci de Verona, el perd dels regicides, la concessi de ttols de noblesa a la famlia Bonaparte i mantenir els canvis esdevinguts desprs de 1789; ara b, Napole va rebutjar la restauraci monrquica, en qu ell hauria pogut ser el veritable home fort del rgim. El 1804, Napole es coron emperador dels francesos, i mentre les seves tropes van ser victorioses a Europa, el retorn dels Borb a Frana resultava impossible.

 Regnat .
 Primer Regnat .

El 1814, desprs de la derrota de Napole, que abdic l'11 d'abril, Llus XVIII va poder aconseguir el tron grcies a l'acci de les tropes aliades, les quals havien ocupat Pars el 31 de mar, i al suport de l'antic ministre d'afers exteriors de Napole Talleyrand, el qual, per, va obligar-lo a establir una constituci escrita, dita la Carta Atorgada, on garants l'existncia d'un parlament bicameral amb una cambra alta en part hereditria i en part nomenada pel rei (Cambra dels Pars), creada segons el model de la Cambra dels Lords britnica, i una cambra baixa dita Cambra de  Diputats, elegida mitjanant un sufragi censatari. Tamb va permetre una llibertat d'expressi ms gran que la que havia perms Napole.

Tanmateix, els esforos de Llus XVIII per a revertir els resultats de la Revoluci Francesa el van fer impopular, sobretot desprs que el seu favorit, el reialista intransigent Pierre Louis Jean Casimir de Blacas, assols una posici dominant al Consell Reial, esdevenint una mena de primer ministre; Blacas era rebutjat per la seva poltica d'afavorir persones lligades a l'Antic Rgim.

 El nou exili .
El 26 de febrer de 1815, Napole va aconseguir fugir de l'illa d'Elba, i l'1 de mar desembarc a Antibes amb una fora de sis-cents homes. Excepte a Provena, on dominaven els reialistes, Bonaparte va rebre una entusistica benvinguda, prova de l'atractiu de la seva personalitat i del rebuig i de la indiferncia que inspirava Llus XVIII; a tot arreu, les unitats de l'exrcit desertaven i es posaven a les ordres de l'emperador, tal com ho feren a Valena les tropes que el duc d'Angulema havia enviat a lluitar contra Bonaparte; desprs d'haver-se rendit, el 9 d'abril de 1815, el duc va aconseguir el perd de Napole. L'nica oposici seriosa a Bonaparte vingu dels reialistes de la Vande. Finalment, el 19 de mar, Napole fu l'entrada triomfal a Pars, poc desprs que Llus XVIII s'hagus exiliat a Gant (Flandes) en companyia de Blacas.

Sis dies abans de l'entrada de Napole a Pars, les potncies del Congrs de Viena el declararen proscrit, i, el 17 de mar, el Regne Unit, els Pasos Baixos, Rssia, l'Imperi austrac i Prssia formaren una coalici contra Frana. Com que els Aliats rebutjaren les seves ofertes de pau i fracassaren els seus intents diplomtics de separar ustria de la coalici, Napole va haver d'anar a la guerra. 

El 22 de juny de 1815, quatre dies desprs d'haver estat venut a la batalla de Waterloo, Napole va abdicar; poc desprs, els Aliats el capturaren i el deportaren a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821. 

 Segon regnat .
Desprs de la segona abdicaci de Napole, Llus XVIII fou restablert de nou al tron de Frana; aleshores, destitu Blacas, per, tot i aix, no va poder evitar l'esclat del Terror Blanc, en qu, sobretot al sud, els ultrareialistes assassinaven tots els que havien collaborat en el retorn de Napole.

Un cop destitut Blacas, Llus XVIII, confiant en ministres moderats com ara Talleyrand, el duc de Richelieu o lie, comte Decazes, es va guiar per la cautela i la moderaci per tal d'assegurar la continutat de la dinastia. El parlament escollit en 1815, dominat pels ultrareialistes, fou dissolt per Richelieu perqu era impossible treballar-hi, i la manipulaci electoral permet una Cambra ms liberal el 1816, la qual va resultar tan dscola com l'anterior cambra ultrareialista; per aix, vers 1820, el rei i Decazes miraven de manipular de nou el cens electoral per aconseguir l'elecci d'una cambra ms conservadora.

Desprs que, el 14 de febrer de 1820, fos assassinat del duc de Berry, fill del comte d'Artois, germ del Rei, Llus XVIII va destituir Decazes i, desprs d'haver tingut el duc de Richelieu com a primer ministre entre 1820 i 1821, va nomenar un govern presidit per l'ultrareialista comte de Villle; malgrat tot, per, Llus XVIII no va menar una poltica reaccionria i es mantingu en la lnea de moderaci dels temps de Decazes.

Llus XVIII va morir el 16 de setembre de 1824, i fou enterrat a la Baslica de Saint-Denis. Com que no tenia fills, el seu germ, el comte d'Artois, el va succeir com a Carles X. 


El 1817, Llus XVIII va contractar els seveis de l'espia Domnec Badia i Leblich que ja havia collaborat amb Carles IV d'Espanya sota el nom d'Ali Bei. 
 
 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72401" title="Venera 2" nonfiltered="3522" processed="3503" dbindex="28733">
La Venera 2 (       2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Uni Sovitica, destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un sobrevol o flyby. Fou llanada el 12 de novembre de 1965 i duia, entre altres instruments cientfics, un sistema de televisi per captar imatges de Venus. La Venera 2 sobrevol Venus el 27 de febrer de 1966 a una distncia de 24.000 km i entr en rbita heliocntrica, per la comunicaci amb la sonda es perd durant la ruta cap al planeta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72403" title="Te" nonfiltered="3523" processed="3504" dbindex="28734">


El te o Camellia sinensis s un arbre robust de la famlia de les tecies, de 2 a 10 m, provinent dels boscos asitics plujosos (Xina, Laos, Vietnam, Tailndia) per avui es cultiva a l ndia, Xina, Sri Lanka, Indonsia, Kenya, Turquia i l Argentina. 

Antics noms per a la Camellia sinensis sn Thea bohea, Thea sinensis i Thea viridis.

La Camellia sinensis t fulles alternes, persistents, amb grans flors blanques, polindria i un intens aroma. El fruit s una cpsula amb unes llavors que tenen uns cotiledons grossos. La droga o la part utilitzada per a les infusions sn les gemmes terminals abans d obrir i les primeres fulles.

Els quatre tipus principals de te es distingeixen segons el seu processament. Les fulles de la Camellia sinensis , si no son assecades desseguida s'han recollectat, comencen a oxidar-se. Per prevenir aquest proces d'oxidaci o fermentaci s'escalfen les fulles amb l'objectiu de treure la seva humitat. La fermentaci consisteix en una oxidaci enzimtica parcial (polifenol-oxidases) la qual modifica la seva composici, sabor, aroma i aspecte per el contingut en cafena no varia.

 Te blanc - fulles joves (brots nous de l'arbust) que no s'han oxidat; els brots poden haver estat protegits del sol per evitar la formacio de la clorofila.
 Te verd - est estabilitzat amb calor sec o vapor, enrotllat, desecat rpidament i ms o menys torrefactat.
 Kukicha o Te d'hivern - fulles velles torrades sobre foc. Popular com aliment macrobitic al Jap.
 Te Oolong (   ) - noms parcialment fermentat o oxidat.
 Te negre - marcit durant unes 20 hores, enrotllat, fermentat en una atmosfera humida i posteriorment desecat amb aire calent.
 Te vermell o Pu-erh (   ) - Una subclasse del te negre, Pu-erh s un producte inusual donat que solen estacionarse per un perode de fins a 50 anys. s considerat un producte medicinal a la Xina.
 Chong Cha (  ) - literalment "te cuc", es prepara amb el gra en comptes de les fulles.  Fet servir com a producte medicinal a la Xina.

Composici qumica. 
La fulla sense fermentar t: un 15-20% de protenes; un 5% de glcids; aminocids (3% de tena), cid ascrbic, vitamines del grup B i bases priques, principalment: cafena (2-4%) i hetersids de grups hidroxil terpnics, aliftics i aromtics, el 20% de compostos fenlics, segons l'edat i l'poca de recollecci de la fulla.
cids fenlics: clorognic i cafeic.
Tanins gllics: sters gllics de glucosa.
Flavonoides: O i C-hetersids de flavonols, ECG i EGCG, catecol, epicatecol, gallocatecol; Proantocianidols: procianidols. (En una tassa de te verd hi ha 300-400 mg de polifenols.);
Desprs de la fermentaci: el color de la infusi passa del groc pllid al marr vermells (per l'oxidaci de polifenols), es crea una olor clarament aromtica per la formaci de productes voltils: ;
Derivats cetnics per la degradaci de carotens.
Hexenal per l'oxidaci d'cids grassos insaturats.
Heterocicles per l'oxidaci i el reagrupament de monoterpens.
Formaci de benzotropolones: teaflavina i els seus sters (1-2%), teaflagalina i epiteaflagalina i derivats de l'oxidaci i la polimeritzaci de teaflavines (10-20%).

Accions farmacolgiques i usos:.

Estimula el sistema nervis central: Augmenta la concentraci i l'agilitat mental, perllonga l'estat de viglia i provoca insomni.
A dosis altes produeix estimulacions als centres respiratoris, vasomotors i al nervi vague, produeix vasodilataci coronria (cronotropa +), s dirtic, hipotensor lleu, relaxa el mscul llis i augmenta el metabolisme basal i la liplisi.
T una activitat antioxidant, antimutagnica i anticancergena. Possiblement tinga s davant la prevenci de l'arteriosclerosi (en estudi).
Usos: Tnic, digestiu i estimulant. S'utilitza com a coadjuvant en rgims d'aprimament.
La seva toxicitat quan se'n prenen dosis ms altes de les mximes s per excitaci del sistema nervis central: extrasstoles, convulsions, deliri, ceflgia, estrenyiment, insuficincia heptica i intestinal, insomni i excitaci nerviosa.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72404" title="Venus Express" nonfiltered="3524" processed="3505" dbindex="28735">
La Venus Express (tamb abreujada VEX) s una sonda orbital de l'Agncia Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera. Es tracta de la primera missi de l'Agncia Espacial Europea a Venus. La Venus Express reutilitza elements i aprofita bona part del disseny de les sondes Mars Express i Rosetta, aix com tamb part de l'equip hum de control de terra d'aquestes dues missions i ha estat construda per un equip de 25 empreses de 14 pasos europeus, sota la direcci d'EADS Astrium.

Missi.
Els objectius principals de la Venus Express sn estudiar l'atmosfera, l'entorn de plasma i el vent solar al voltant de Venus, les caracterstiques superficials del planeta en detall i les interaccions superfcie-atmosfera. Tamb elaborar mapes globals de temperatura del planeta. El seu pla de missi nominal est previst que duri 500 dies terrestres, per els recursos de la sonda la poden mantenir operativa 500 dies ms.

La Venus Express fou llanada des del cosmdrom de Baikonur (Kazakhstan) el 9 de novembre de 2005, a les 03:33 UTC, per un coet llanador Soyuz-Fregat. Encara que el llanament inicial estava previst per al 26 d'octubre va haver de ser posposat per problemes de possible contaminaci en el muntatge de la cpsula Fregat. Desprs del llanament, el coet situ la sonda en una rbita d'estacionament i 1 h 36 min desprs de l'enlairament la situ en l'rbita de transferncia final cap a Venus. L'11 de novembre de 2005 es realitz una primera maniobra de correcci de ruta, seguida per dues ms durant el viatge cap a Venus, de 153 dies de durada. L'11 d'abril de 2006 es complet amb xit la maniobra d'inserci orbital al voltant de Venus; desprs de 4 setmanes ms de maniobres la sonda es collocar en la seva rbita operacional definitiva.

Cronologia de vol.
3 d'agost de 2005: Completades les proves de la Venus Express a les installacions d'Astrium, a Tolosa de Llenguadoc.
12 d'octubre de 2005: Completada la inclusi amb l'etapa superior Fregat del llanador.
21 d'octubre de 2005: Contaminaci detectada al carenat; llanament retardat.
5 de novembre de 2005: Arribada a la plataforma de llanament.
9 de novembre de 2005: Llanament des del cosmdrom de Baikonur, a les 03:33 UT.
11 de novembre de 2005: Primera maniobra de correcci de trajectria.
17 de febrer de 2006: Proves d'ignici del motor principal.;
24 de febrer de 2006: Segona maniobra de correcci de trajectria.
29 de mar de 2006: Tercera maniobra de correcci de trajectria.
11 d'abril de 2006: Completada amb xit la inserci orbital a Venus.;
13 d'abril de 2006: Proves amb xit dels instruments d'abord; obtingudes les primeres imatges.;
7 de maig de 2006: Assolida amb xit l'rbita final operativa: una rbita polar amb l'apocentre a 250 km d'altura i el pericentre a 66.000 km.;
19 de setembre de 2007: Fi de la missi inicial, s'aprova la seva continuaci;

Disseny de la sonda i instrumentaci.
En la proposta original de la missi, el 2001, es preveia reutilitzar el disseny de la missi Mars Express. Tot i aix, les caracterstiques especials de Venus obligaren a modificar-ne alguns aspectes, especialment pel que fa al control i l'allament trmic, les comunicacions i l'alimentaci elctrica. Com Venus est molt ms a prop del Sol que Mart, l'escalfament per radiaci s quatre vegades superior i els nivells de radiaci ionitzant sn molt ms elevats; per altra banda, la major proximitat al Sol tamb implica un s ms efectiu dels panells solars.

La Venus Express consisteix en un paralleleppede d'alumini gaireb cbic de 1,5 x 1,8 x 1,4 metres, amb una massa en el moment del llanament de 1250 kg (incloent 570 kg de propellent). En ell s'inclouen part dels instruments cientfics i el sistema de propulsi, format per un coet principal amb un empenyiment de 400 N i 8 impulsors de maniobra de 10 N cada un. L'alimentaci elctrica per als sistemes i instruments queda garantida pels panells solars d'uns 5 m, formats per cllules fotovoltaiques d'arseniur de galli que generen una potncia de 1.450 W (a Venus); a ms la sonda disposa de 3 bateries de liti. La comunicaci amb la Terra, amb dues antenes d'alt guany, s bidireccional en dues freqncies (bandes S/X) i es preveu una transmissi de dades d'entre 500 i 4.300 Mbits per dia.

Els principals instruments cientfics duts per la sonda Venus Express sn:
ASPERA-4 (Analyzer of Space Plasmas and Energetic Atoms, Analitzador de plasma espacial i toms energtics): Investigar la interacci entre el vent solar i l'atmosfera de Venus i estudiar la distribuci global d'electrons, ions i toms neutres d'alta energia. s un instrument adaptat de l'ASPERA-3 de la sonda Mars Express, per a l'ambient ms hostil de Venus.
MAG: Magnetmetre dissenyat per explorar el camp magntic de Venus a alta resoluci, determinant la ionosfera i les diverses fronteres entre les principals regions de plasma. s un instrument adaptat del ROMAP de la missi Rosetta.
PFS (Planetary Fourier Spectrometer, Espectrmetre de Fourier planetari): Espectrmetre de gran resoluci espectral que opera en l'infraroig entre 0,9 m i 45 m. Realitzar sondejos verticals de l'atmosfera de Venus, buscar constituents de l'atmosfera que encara no s'han detectat per que podrien ser-hi presents i estudiar els aerosols atmosfrics i els processos d'intercanvi atmosfera-superficie. El disseny est adaptat d'un instrument anterior a bord de la missi Mars Express.
SPICAV (Spectroscopy for Investigation of Characteristics of the Atmosphere of Venus): Es tracta d'un espectrmetre visual adaptat de l'instrument SPICAM de la missi Mars Express. Compta, a ms, amb un canal addicional anomenat SOIR (Solar Occultation at Infrared) per a observar les ocultacions del Sol a travs de l'atmosfera de Venus, el que permetr obtenir informaci d'ambds cossos.
VeRa (Venus Radio Science): s un instrument que permetr la transmissi de senyals de rdio emesos per la sonda a travs de l'atmosfera o reflectides des de la superfcie. El senyal ser captat des d'estacions de rdio a la Terra proporcionant dades sobre la ionosfera, l'atmosfera i la superfcie del planeta. Aquest instrument est adaptat d'un instrument equivalent a bord de la missi Rosetta.
VIRTIS (Visible and Infrared Thermal Imaging Spectrometer): s un espectrmetre d'imatges capa d'obtenir imatges multiespectrals en l'infraroig, el visible i l'ultraviolat proper. Estudiar diverses capes de l'atmosfera, la temperatura de la superfcie i els processos d'intercanvi atmosfera-superfcie.
VMC (Venus Monitoring Camera): Una cmera CCD amb diversos filtres que permetr observar el planeta en diferents bandes espectrals. Tot i que s impossible observar la superfcie de Venus amb llum visible, a causa de la densa capa de nvols de l'atmosfera, aquesta cmera per al visible i l'ultraviolat, amb l'objectiu de detectar llamps i observar les capes superiors de nvols.

Resultats cientfics.
Mapa de temperatures de Venus;
Imatges indites del planeta;
Evidncia d'oceans en el passat;

Notes i referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72405" title="AC Sparta Praha" nonfiltered="3525" processed="3506" dbindex="28736">


AC Sparta Praha (catal: Sparta Praga) s el ms conegut i premiat club txec de futbol i un dels ms condecorat de l'est d'Europa. L'Sparta sempre ha estat la pedrera per la selecci txeca de futbol, abans la de Txecoslovquia. Hi ha molts grans jugadors que han jugat en aquest equip. 

Histria.
El club va ser fundat el 1893. Al principi, el 1906, l'Sparta jugava amb la seva tpica equipaci vermell fosc (un dels smbols del club). A comenaments del 1919 - l'Sparta va aconseguir el nom de Sparta de ferro. El 1975 va ser el primer i darrer cop que va baixar a segona divisi. 

Noms histrics:
1893   Athletic Club Krlovsk Vinohrady;
1894   Athletic Club Sparta;
1948   Athletic Club Sparta Bubene ;
1949   Sokol Bratrstv Sparta;
1951   Sparta  KD Sokolovo;
1953   TJ Spartak Praha Sokolovo;
1965   TJ Sparta  KD Praha;
1990   TJ Sparta Praha;
1991   AC Sparta Praha;
1993   AC Sparta Praha fotbal, a.s.

Smbols.

El nom Sparta va ser inspirat per l'esperit de lluita i el coratge de la gent de l'antiga ciutat d'Esparta. Des dels inicis, els colors de l' Sparta van ser el blau (simbolitzant Europa), vermell (simbolitzant la ciutat reial), i groc (junt amb el vermell, els colors oficials de Praga). Al 1906, un dels membres de la directiva va portar d'un viatge a Anglaterra jerseys de l'Arsenal F.C.. Des de llavors, l'Sparta ha jugat amb el seu vermell fosc. Un altre smbol s la gran "S" ("S"parta).

Palmars.
3 Copa Mitropa: 1927, 1935, 1964;
24 Lliga txecoslovaca de futbol: 1912, 1919, 1922, 1925-26, 1927, 1931-32, 1935-36, 1937-38, 1938-39, 1943-44, 1945-46, 1947-48, 1952, 1954, 1964-65, 1966-67, 1983-84, 1984-85, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1992-93;
12 Copa txecoslovaca de futbol: 1909, 1943, 1944, 1946, 1964, 1972 , 1976, 1980, 1984, 1988, 1989, 1992;
9 Lliga txeca de futbol: 1993-94, 1994-95, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2002-03, 2004-05;
4 Copa txeca de futbol: 1996, 2004, 2006, 2007;

Jugadors famosos.


Pavel Nedv d;
Petr  ech;
Tom Rosick;
Jan Koller;
Karel Poborsk;
Ivan Haek;
Jan Berger;
Patrik Berger;
Tom  epka;
Old ich Nejedl;
Andrej Kva k;
Jozef Chovanec;
Tom Skuhrav;
Petr Gabriel;
Ji  Novotn;
Vratislav Lokvenc;
Milan Fukal;

Enllaos.
Pgina oficial dels fans;
Pgina UEFA de l'Sparta;
Pgina oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72407" title="Estereotip" nonfiltered="3526" processed="3507" dbindex="28737">
Els estereotips sn un conjunt d imatges mentals i de construccions lingstiques fruit de l herncia cultural i d un conjunt de prejudicis i d actituds adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan ms comprensible. Els estereotips sn molt necessaris per a la socialitzaci, s a dir, per al desenvolupament i integraci dels individus en un entorn que altrament seria agressiu, desconegut, incomprensible i, en definitiva, inabastable.
Histria.
El primer autor que utilitza el terme estereotip s Walter Lippmann a "Public Opinion", editat l any 1922, definint-los com a imatges mentals ja en l epgraf que dna ttol al primer captol   The world outside and the pictures in our heads , caracteritzant-los alhora com un mecanisme de defensa i com una eina de comprensi per a economitzar esforos. Quan Lippmann tria la paraula estereotip per a definir el concepte, no agafa aquest mot a l atzar, sin que ho fa pensant en les planxes tipogrfiques (tamb anomenades estereotips i que coneixia prou b pel seu ofici de periodista) per la seva rigidesa.

Lippmann creu que en la majoria de situacions en les que ens trobem a diari, el procs de definici de la realitat no segueix el procediment lgic d observaci i judici, sin a la inversa, primer jutgem, definim, i desprs mirem.  Observem i reconeixem en l entorn signes comprensibles que representen idees, que omplim amb el nostre assortit repertori d imatges.  No veiem aix o all, sin el que hi ha en les nostres ments sobre cadascuna de les realitats. En aquesta manera de fer el que es busca s economitzar, ja que intentar de veure tot amb mirada fresca, defugint models, resultaria esgotador i prcticament impossible.  Ara b, si l educaci no ens en consciencia, aquests conceptes  governen la resta de la percepci accentuant la diferncia, de manera que all familiar resulta molt familiar, i el desconegut esdev rar o fins i tot extic.

L economia d esforos, s noms una de les raons per les quals, segons Lippmann, ens aferrem als estereotips. Aquests tamb sn una eina per a defensar certa posici dins de la societat. Donen al mn una imatge endreada, si b incompleta, en la qual cada cosa t el seu lloc. Aix, qualsevol pertorbaci dels estereotips sembla un atac als pilars de l univers, del nostre univers. Un patr d estereotips doncs, mai no s neutre, encara que intenti semblar-ho.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72408" title="Premsa femenina" nonfiltered="3527" processed="3508" dbindex="28738">
La premsa per a dones, tamb anomenada premsa femenina, presenta algunes constants estructurals i de continguts, de les quals les ms destacades en sn dues: van adreades a un pblic majoritriament femen i centren el seu discurs en el que s ha anomenat  mbit privat , en clara oposici a l mbit pblic , en el qual es basa la premsa d informaci general.

Existeix una confusi, d'altra banda fora habitual, entre revistes per a dones i revistes del cor, l eix de les quals s el voyeurisme. Aquesta confusi entre premsa femenina i premsa del cor, est motivada en el fet que el perfil majoritari de comprador/lector de les capaleres en tots dos casos es correspon a una dona. Aquest fet no ha de sorprendre tenint en compte que tant la premsa femenina com la premsa del cor presenten els continguts prenent com a referncia l mbit d all privat, que com hem comentat anteriorment, est tradicionalment lligat al sexe femen. Els continguts habituals canvien en funci del tipus de premsa, per el tel de fons s el mateix.

L'eix de continguts de la premsa femenina es construeix en base al trinomi bellesa - llar - amor.

Bibliografia.
Milagros Prez Oliva - "Medios de comunicacin: De qu manera actuan para reformar estereotipos? Posibilidades de modificacin". A: Un nou feminisme pel segle XXI. Barcelona: Fundaci Rafel Campalans, 1994.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72409" title="Clodi Alb" nonfiltered="3528" processed="3509" dbindex="28739">

Clodi Alb fou un emperador rom, de nom complert Dcim Clodi Ceioni Septim Alb (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus). Fou fill de Ceioni Postumi i d'Aurlia Messalina. Va nixer a Hadrumetum a la provncia romana d'frica.

Va entrar de jove al exrcit i fou un bon gladiador; va assolir el comandament en el que fou cruel (fou anomenat el Catilina del seu temps); es va distingir diversos cops, especialment durant la revolta d'Avidi Casi contra Marc Aureli el 175, on va tenir un paper destacat que li va valer el reconeixement del emperador (que li diu en una carta que sense ell les legions de Bitnia haurien passat a Avidi Casi, i que el vol fer cnsol). 

Commode va donar a Albi el comandament de la Gllia i desprs de Britnia i fins i tot li va oferir el ttol de "csar" que va rebutjar (180). Al crrer el rumor de qu Cmode havia mort, Clodi Albi es va revoltar a Britnia i va assenyalar a Cmode com un tir, i va demanar el restabliment del senat amb el seu antic poder. Cmode va enviar a Junius Sever com a nou governador, per Clodi Albi va conservar el comandament fins a la mort de Cmode, i desprs amb el seu successor Pertinax (193).

No se sap la part que va tenir Clodi Alb en la mort de Pertinax. Didi Juli va comprar el tron subornant als pretorians per al mateix temps Pescenni Nger fou proclamat emperador per les legions a Sria, i Septimi Sever per les legions d'Illria i Pannia, i Clodi Albi per les legions de la Gllia i de Britnia. El Senat va fer matar a Didi Juli i va reconixer a Sever, que va decidir atacar a Nger segurament desprs d un acord amb Clodi Albi, que probablement fou nomenat "csar" i va exercir com a cnsol el 194.

Desprs de la derrota de Nger (184) i la caiguda de Bizanci el 196, Sever va decidir assolir tot el poder. Clodi Albi va veure com la seva situaci esdevenia perillosa i es va preparar per resistir. Es va escapar pels poc de ser assassinat per un missatger de Sever. Va agafar el comandament d un exrcit de 150000 homes i es va enfrontar amb Sever que tenia un exercit de nombre similar; ambds forces es van trobar a Lugdunum (Li) el 19 de febrer del 197, batalla sagnant en la que Sever va obtenir la victria final. Clodi Albi va morir, segons uns per sucidi i segons altres per ordre de Sever que l hauria fet presoner; el seu cos fou enviat a Roma i el senat humiliat per les seves simpaties amb Clodi Albi. La ciutat de Li fou saquejada i parcialment destruda i els partidaris de Clodi Albi foren perseguits. Britnia fou dividida en dos provncies (Inferior i Superior).

Va deixar un o dos fills per, junt amb la seva mare, van morir per ordre de Sever. Va escriure un tractat d agricultura i una collecci d histries (anomenades "Milsius")





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72411" title="Roure" nonfiltered="3529" processed="3510" dbindex="28741">

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espcies d'arbres del gnere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment tamb a espcies d'altres gneres de la mateixa famlia (Fagaceae), o fins i tot, d'altres famlies, com en el cas d'algunes espcies sud-americanes de Nothofagus (fam. Nothofagaceae). 

En el seu s originari, el terme, derivat del llat robur, designa espcies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, prpies de climes temperats ocenics; o b de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. 

Alguns roures que es poden trobar a les nostres contrades sn:

Roure pnol (Quercus robur), el ms notable dels roures europeus i l'espcie forestal dominant en el vessant atlntic d'Europa.
Roure de fulla gran (Quercus petraea), espcie d'ecologia semblant al roure pnol. ;
Roure reboll (Quercus pyrenaica). Dels roures mediterranis, s el ms ests a la Pennsula Ibrica, si b als Pasos Catalans noms es troba a les muntanyes de Prades i a Penyagolosa (Alt Maestrat).
Roure martinenc (Quercus humilis, sinnim de Quercus pubescens);
Roure de fulla petita (Quercus faginea). T uns requeriments ecolgics semblants als de la carrasca, ja que est adaptats a l'eixut molt millor que els altres roures. De fet, les seves fulles petites i endurides recorden les de les alzines, per en ser caducifolis suporten molt millor les baixes temperatures, pel que a Catalunya trobem les rouredes de roure de fulla petita al Prepirineu occidental, fent de transici entre els carrascars i les rouredes ms humides (vegeu Mnimes i mximes absolutes). ;
Roure cerrioide (Quercus cerrioides). Es considera un creuament entre el roure martinenc i el roure de fulla petita. Entre d'altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espcie va ser descoberta.
Roure afric (Quercus canariensis);


Vegeu tamb.
Roureda;
Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72412" title="Albinus" nonfiltered="3530" processed="3511" dbindex="28742">
Albus (desprs Albinus) fou el cognomen de la principal famlia de la Gens Postumia. Originalment el cognom fou Albus per ms tard es va transformar en Albinus.	

La Gens Postumia va ser una de les ms antigues Gens patricies de Roma. Els seus membres van ocupar amb freqncia els ms alts crrecs de l'estat, a partir de l'expulsi dels reis tarquins i fins a la caiguda de la Repblica.

Regillense (Regillensis) s un sobrenoms (agnomen) usat per la branca dels Postumi Alb, desprs que Aulus Postumius Albus Regillensis derrots els llatins a la batalla del Llac Regillus.

Albinus destacats.
segle V aC.
Aule Postumi Albe Regillense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou dictador el 498 aC i cnsol el 496 aC;
Espuri Postumi Albe Regillense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou cnsol el 466 aC;
Aule Postumi Albe Regillense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou cnsol el 464 aC;
Espuri Postumi Albe Regillense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou trib amb potestat consular el 432 aC;
Publi Postumi Alb Regillense (Publius Postumius Albus Regillensis), fou trib amb potestat consular el 414 aC i poc desprs assassinat pels seus propis soldats;
Marc Postumi Alb Regillense (Marcus Postumius Albinus Regillensis), fou censor el 403 aC;

segle IV aC.
Aule Postumi Alb Regillense (Aulus Postumius Albinus Regillensis), fou trib amb potestat consular el 397 aC;
Espuri Postumi Alb Regillense (Spurius Postumius Albinus Regillensis), fou trib amb potestat consolar el 394 aC;
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 334 aC i el 321 aC i general a la Segona Guerra Samnita;

segle III aC.
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), cnsol el 242 aC i censor el 234 aC;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 234 aC i el 229 aC;

segle II aC.
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 186 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus Luscus), fou cnsol el 180 aC i censor el 174 aC;
Espuri Postumi Alb Paullule (Spurius Postumius Albinus Paullulus), fou cnsol el 174 aC;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 173 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), un dels oficials de l'exercit d'Aemilius Paullus a Macedonia el 168 aC. Va ser enviat per Paullus per tractar amb Perseus.;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 154 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou cnsol el 151 aC;
Espuri Postumi Alb Magne (Spurius Postumius Albinus Magnus), fou cnsol el 148 aC;
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 110 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postimius Albinus), fou propretor d'frica el 110 aC;

segle I aC.
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou cnsol el 99 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus]), fou pretor el 89 aC;
Deci Juni Brutus Alb. Decimus Junius Brutus era fill de Decimus Junius Brutus, cnsol el 77 aC. Va ser adoptat per Aulus Postumius Albinus i aleshores canvi el seu nom pel de Decimus Junius Brutus Albinus. Va ser almirall de Juli Csar (Caius Julius Caesar) a Marsella el 49 aC i, posteriorment, governador de la Gllia Transalpina fins el 45 aC. Va participar a l'assassinat de Juli Csar el 15 de mars del 44 aC, els famosos Idus de Mars. ;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou nomenat per Juli Csar (Caius Julius Caesar) governador de la provncia de Siclia (any 48 aC).;

segle I dC.
Luci Alb (Lucceius Albinus), fou procurador de la provincia de Judea del 62 al 64 aC i governador de Mauritania del 64 al 69 dC;

segle II dC.
Clodi Alb (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus), era fill de Ceioni Postumi i d'Aurelia Mesalina, fou, entre moltes altres magistratures, governador de la Gallia Belgica i de Britania i va sser proclamat Emperador per les seves legions desprs de la mort de Pertinax ;
Juvenci Albi Ovidi (Juventinus Albius Ovidius), poeta rom, probablement del final de segle II;

Noms propis provinents d'Albinus.
sant Alb (s. VI), bisbe (benedict), saint Aubin en francs. Sant Alb, nasqu a Vannes, vers el 496, de noble familia i renunci als seus ttols i herncia per entrar a l'Abadia de Tincillac; el 504 va sser escollit Abat, crrec que ocup durant 25 anys fins que hagu d'acceptar el nomenament com a Bisbe d'Angers el 529 -Andgevia (avui Anjou, que tenia per capital Angers), a la Gallia Lugdunense-. Va rependre amb vehemncia els orgullosos costums del poderosos i, per a renovar l'Esglsia, promogu el Tercer Concili d'Orlenas (c. 550). Mor el 1r de mar del 550.
Hi ha tretze sants amb el nom d'Alb. Vuit varen ser bisbes. Tres es conmemoren l'1 de mar: el legendari protomrtir angls, a qui se li camvi el nom d'Alb pel d'Alb per a distinguir-lo de l'homnim mrtir de Maguncia; i els bisbes de Vercelli i d'Angers, quasi contempornis. Sant Alb, cinqu succesor de Sant Eusebi, fundador de la dicesi de Vercelli, fou consagrat bisbe el 452, en un perode histric molt torments a Itlia.

El nom en angls t diverses variants: Al, Albain, Alban, Albano, Albany, Alben, Albie, Albin,    Albinet, Albion, Albis, Albinson, Alby, Albyn, Albys, Alpin, Alvan, Alvin, Alvy, Auban, Auben i  Aubin.
santa Albina (s. III), Verge santa mrtir de Cesrea de Palestina. Fou feta decapitar per l'Emperador Deci, i el seu cos, abandonat en una embarcaci, arrib a la Campnia, a Scouri, prop de Formia. Es conmemora el 16 de desembre. ;
El nom en angls t diverses variants: Alba, Albane, Albia, Albina, Albine, Albinia, Albinka, Alby, Alva, Alvina i Aubine.
No s'ha de confondre amb els noms anglesos, en mascul, Ailwyn, Al, Aloin, Aluin, Aluino, Alva, Alvan, Alven, Alvie, Alvy, Alvyn, Alwin, Alwyn, Alwynn, Aylwin, Elvin, Elwin, Elwyn and Elwynn i, en femen, Alveena, Alveene, Alveenia, Alvena, Alvie, Alvine, Alvineea, Alvinia, Alwinna, Alwyna, Alwyne, Elveena, Elvena, Elvene, Elvenia, Elvina, Elvine, Elvinia, Vina, Vinni, Vinnie i Vinny, que tenen l'origen en el nom Aelfwine, de l'antic angls, i que significa "elf o sser sobrenatural".

Cognoms provinents d'Albinus.
a Itlia: Albino, Albina, Alvino, Alvina, Albano.
a Frana: Albigny, Aubigny, Albign, Aubign, Albinus.
a Occitnia: Albinhac, Albignac, d'Albignac, Auvinhac.
a Andorra i a Catalunya: Albiny, Alviny, Auviny.
a Espanya i Llatinoamrica: Alvia (versi castellanitzada del cognom catal Alviny).

Topnims provinents d'Albinus.
A l poca imperial molts prohoms rics edificaren villes fora de les ciutats, on residien amb la seva famlia i els seus treballadors. La toponmia ha conservat el record d aquests dominis senyorials que eren coneguts amb el nom del seu propietari completat amb un sufix, que variava segons les regions; per exemple a Frana, els ms estesos foren el sufix  acum, a la Galia meridional, i el sufix  anum a Italia, Hispnia i a la Narbonense. D aquests noms de domini provenen molts noms actuals, aix d un Albiniacum o d un Albinianum (domini d un Albinus o d'un Albinius) provenen els noms Albingny, Aubigny, Aubign o Alvingnac/Alvinhac.

a Andorra: Auviny o Aubiny.
a Catalunya: Albany, Albinyana.
a Espanya: existeix el Llac Alvia, a Arava.
a Frana: Aubign, Aubign sur Layron, Saint Aubin d'Aubign, Broye-Aubigney-Montseugny, Aubigne-Racan, Albigny, Albigny sur Sane, Aubigny-sur-Nre, Saint Pierre d'Albigny.
a Itlia: Albina, Albino, Sant'Albino, Albignano.
a Occitnia: Albinhac o Albignac, Alvinhac o Alvignac, Aubinhac o Aubignac, Auvinhac o Auvignac.
a la Repblica Dominicana: La Albia, que pertany a Barahona.
a Argentina: Baja Alvia, que pertany a San Salvador de Jujuy.

Referncies.


Bibliografia .
 Histoire Auguste, traduction de Andr Chastagnol, ditions Robert Laffont, 1994, , Vita Albini.
 Hrodien, traduction de Denis Roques, Histoire des empereurs romains de Marc-Aurle  Gordien III, Les Belles Lettres, Collection la Roue  livres, Paris, 1990, , livre II, 15 - livre III, 8;
  La Civilisation Romaine , de Pierre Grimal;
 	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72413" title="Aule Postumi P. F. Albe Regillense" nonfiltered="3531" processed="3512" dbindex="28743">
Aule Postumi Albe Regillense (Aulus Postumius P. F. Albus Regillensis) fou dictador rom el 498 aC, pertanyent a la Gens Postmia, i va vncer als llatins en la batalla del Llac Regillus. La llegenda romana diu que Castor i Pllux van combatre en aquesta batalla al costat dels romans i per aix el dictador els hi va dedicar un temple al Frum i se suposa que li fou donat el nom de Regillensis (tot i aix Livi diu que Escipi Afric fou el primer rom que va obtenir un sobrenom per les seves conquestes). Fou cnsol el 496 aC.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849) ;
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72414" title="Espuri Postumi A. F. P. N. Albe Regillense" nonfiltered="3532" processed="3513" dbindex="28744">
Espuri Postumi Albe Regillense (Spurius Postumius A. F. P. N. Albus Regillensis) fou cnsol de Roma, fill d'Aule Postumi P. P. Albe Regillense.

Va exercir com a cnsol el 466 aC. Fou un dels comissionats enviats a Grcia per recollir informaci sobre les lleis del pas i fou un dels integrants del primer decemvirat el 451 aC. A la batalla contra els volscs i eques el 446 aC va dirigir el centre de l'exrcit rom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72415" title="Aule Postumi A. F. P. N. Albe Regillense" nonfiltered="3533" processed="3514" dbindex="28745">
Aule Postumi A. F. P. N. Albe Regillense (Aulus Postumius A. F. P. N. Albus Regillensis) fou cnsol de Roma, fill d'Aule Postumi P. P. Albe Regillense. Va exercir com a cnsol el 464 aC i va fer la guerra als eques. El 458 aC fou enviat com ambaixador a leques i fou insultat pel comandant d aquests.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72417" title="Espuri Postumi Sp. F. A. N. Albe Regillense" nonfiltered="3534" processed="3515" dbindex="28746">
Espuri Postumi Sp. F. A. N. Albe Regillense (Spurius Postumius Sp. F. A. N. Albus Regillensis), fill d'Espuri Postumi A. F. P. N. Albe Regillense, fou trib amb potestat consolar de Roma el 432 aC i va servit com a llegat a la guerra del 431 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72418" title="Publi Postumi A. F. A. N. Alb Regillense" nonfiltered="3535" processed="3516" dbindex="28747">
Publi Postumi A. F. A. N. Alb Regillense (Publius Postumius A. F. A. N. Albinus Regillensis), esmentat per Tit Livi com a Marcus Postumius, fou trib consolar el 414 aC i va morir en una revolta dels soldats als que va impedir saquejar la ciutat de Bolae, conquerida als eques, saqueig que els havia proms.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72419" title="Marc Postumi A. F. A. N. Alb Regillense" nonfiltered="3536" processed="3517" dbindex="28748">
Marc Postumi A. F. A. N. Alb Regillense (Marcus Postumius A. F. A. N. Albinus Regillensis) fou censor el 403 aC (Tit Livi diu errniament que fou trib consolar) juntament amb Marc Furi Camil. Durant el seu mandat es va imposar un impost especial als homes que romanguessin solters fins edat avanada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72420" title="Aule Postumi Alb Regillense" nonfiltered="3537" processed="3518" dbindex="28749">
Aule Postumi Alb Regillense (Aulus Postumius Albinus Regillensis) fou trib amb potestat consolar el 397 aC. Amb el seu collega Luci Juli va voler reunir un exrcit contra Tarqunia, per per prohibici dels tribuns  va haver de  reunir un exercit de voluntaris amb els que va derrotar un grup de tarquinis que retornaven desprs de saquejar territori rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72421" title="Espuri Postumi Alb Regillense" nonfiltered="3538" processed="3519" dbindex="28750">
Espuri Postumi Alb Regillense (Spurius Postumius Albinus Regillensis) fou trib amb potestat consolar el 394 aC. Va dirigir la guerra contra els eques, i inicialment fou derrotat per finalment els va derrotar completament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72422" title="Espuri Postumi Alb (cnsol 334 aC)" nonfiltered="3539" processed="3520" dbindex="28751">
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus) fou cnsol el 334 aC, juntament amb Tit Venturi Calv. Els consols van envair el territori del sidicins, per davant les noticies que els samnites venien en el seu ajut, es va nomenar un dictador. El 332 aC fou nomenat censor i el 327 aC fou magister equitum, l'any en qu Marc Claudi Marcel fou nomenat dictador. El 321 aC va ser cnsol per segona vegada i va atacar als samnites per fou derrotat prop de Cadium a la batalla de les Forques Caudines i el seu exercit obligat a passar sota el jou. En nom de la Repblica Postumius Albinus i altres comandants van haver de negociar una pau humiliant per l alliberament de l'exrcit. A la seva tornada a Roma els dos consols van deixar el crrec i es va nomenar un dictador, i el senat, a proposta del mateix Postumi Alb, va decidir que tots els que havien pres part a la pau amb els samnites haurien de ser entregats a aquestos. Postumius i altres foren enviats com a presoners al Samni, per els samnites no els van voler rebre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72423" title="Aule Postumi A. F. L. N. Alb" nonfiltered="3540" processed="3521" dbindex="28752">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius A. F. L. N. Albinus) fou cnsol de Roma el 242 aC juntament amb Lutaius Catulus, el qual va derrotar als cartaginesos de les illes gates i va acabar la Primera Guerra Pnica. Alb, mentre, va romandre a la ciutat per decisi del Pontfex Mxim, ja que era Flamen Martialis. Fou censor el 234 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72425" title="Espuri Postumi L. F. A. N. Alb" nonfiltered="3541" processed="3522" dbindex="28753">
Espuri Postumi L. F. A. N. Alb (Spurius Postumius L. F. A. N. Albinus) fou pretor peregr el 189 aC i cnsol el 186 aC. Durant el seu consolat es va dictar un senatus consultum que suprimia el culte a Bacus a Roma, a causa dels crims que s havien comes en l adoraci d aquest deu. Fou tamb ugur, i va morir ja gran el 179 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72426" title="Aule Postumi A. F. A. N. Alb" nonfiltered="3542" processed="3523" dbindex="28754">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius A. F. A. N. Albinus) fou edil curul el 187 aC (durant el seu mandat va organitzar uns grans jocs) i pretor el 185 aC. 

El 180 aC fou nomenat cnsol i va dirigir la guerra contra els lgurs. Fou censor el 174 aC amb Q. Flvius, i el seu perode fou un dels mes severs, ja que va expulsar nou membres del senat i va degradar molts membres de la classe eqestre, per tamb es van fer moltes obres pbliques; fou un dels decemvirs sagrats (al lloc de L. Cornlius Lntulus) durant el perode en qu fou censor. 

El 175 aC fou enviat al nord de Grcia per entrevistar-se amb delegats dardanis i tessalis i informar-se sobre els bastarnis i sobre el rei Perseu; el 171 aC fou enviat (amb altres) com ambaixador a Creta; el 168 aC fou un dels deu comissionats a Macednia sota la presidncia d'Emili Paulle. 

Fou germ de Spurius Postumius A. F. A. N. Albinus Paullulus i Lluci Postumi Alb. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72427" title="Espuri Postumi A. F. A. N. Alb Paullule" nonfiltered="3543" processed="3524" dbindex="28755">
Espuri Postumi A. F. A. N. Alb Paullule (Spurius Postumius A. F. A. N. Albinus Paullulus), germ de Aule Postumi A. F. A. N. Alb i de Lluci Postumi Alb, es creu que va obtenir el sobrenom de Paullulus perqu era mot baix, i aix el permetia distingir dels seus germans. Fou pretor a Siclia a 183 aC i cnsol el 174 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72428" title="Luci Postumi Sp. F. L. N. Alb" nonfiltered="3544" processed="3525" dbindex="28756">

Luci Postumi Sp. F. L. N. Alb (Lucius Postumius Sp. F. L. N. Albinus) fou fill de Espuri Postumi L. F. A. N. Alb. Fou edil curul el 161 aC i va organitzar els Jocs Megalencs en els que va actuar un eunuc de Terenci. Fou cnsol el 154 aC, per va morir al cap d una setmana de sortir de Roma per anar cap a la seva provncia, sospitant-se que fou enverinat per la seva dona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72429" title="Espuri Postumi Alb Magne" nonfiltered="3545" processed="3526" dbindex="28757">
Espuri Postumi Alb Magne (Spurius Postumius Albinus Magnus) fou cnsol de Roma el 148 aC, any en qu un gran foc va destruir part de la ciutat. Cicer l esmenta en una obra seva.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72430" title="Espuri Postumi Sp. F. Sp. N. Alb" nonfiltered="3546" processed="3527" dbindex="28758">
Espuri Postumi Sp. F. Sp. N. Alb (Spurius Postumius Sp. F. Sp. N. Albinus) fou fill d'Espuri Postumi Alb Magne. Fou cnsol el 110 aC i va rebre la provncia de Numdia per dirigir la guerra contra Jugurta. 

Encara que va fer molts preparatius al arribar a la provncia no va prendre cap decisi i va esperar la promesa rendici del rei nmida, que mai va arribar. Es va suposar que la inactivitat fou intencionada i que havia estat comprat per Jugurta. Albinus va deixar la provncia i va deixar el comandament al seu germ Aule Postumi Alb que fou derrotat per Jugurta. Espuri Postumi va retornar, per l exrcit estava tant desorganitzat que no va poder fer res i va entregar el comandament al cnsol Metel el 109 aC. La llei Mamlia, que condemnava a tots els que fossin culpables de tradoria en favor de Jugurta, el va afectar i fou condemnat en virtut d aquesta llei.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72432" title="Aule Postumi Alb (propretor)" nonfiltered="3547" processed="3528" dbindex="28759">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus) fou fill de Espuri Postumi Alb Magne i germ de Espuri Postumi Alb Magne. El seu germ el va nomenar propretor el 110 aC a frica (en la guerra contra Jugurta) quant va deixar el comandament. Aulus va anar a assetjar Suthal on eren dipositats el tresors de Jugurta, per aquest el va subornar i Aulus va marxar llavor a un altre lloc retirat, on fou atacat per sorpresa pels nmides, i noms va salvar al exercit de la destrucci retirant-se i passant sota el jou, i amb la promesa de sortir de Numdia en 10 dies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72433" title="Aule Postumi A. F. Sp. N. Alb" nonfiltered="3548" processed="3529" dbindex="28760">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius A. F. Sp. N. Albinus) fou probablement fill de Aulus Postumius Albinus. Fou cnsol el 99 aC junt amb Marc Antoni. Durant el seu govern un senatusconsultum sobre un tema religis relatiu a Mart fou aprovat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72434" title="Josep Carreras i Coll" nonfiltered="3549" processed="3530" dbindex="28761">

Josep Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), ms conegut com Josep Carreras o Jos Carreras, s un cantant d'pera (tenor) catal, reputat per a les seves interpretacions d'obres de Verdi i Puccini. El seu repertori inclou 60 rols operstics i ms de 600 canons (lieder) i ries. Carreras s tamb conegut pel seu treball humanitari com a president de la Fundaci Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucmia, que establia desprs de la seva prpia recuperaci de la malaltia el 1988. 

L'infantesa.
Fou el ms petit dels tres fills que tingueren Antnia Coll i Saigi i Josep Carreras i Soler al barri de Sants. Ell mateix ha descrit la seva infantesa com a feli i completament despreocupada, el que representa en bona mesura un homenatge als seus pares, donades les condicions econmiques espantoses a la Catalunya de la post-guerra.

De fet el seu pare era professor a la Repblica i pel fet d'haver lluitat amb els republicans va haver de deixar la feina un cop acabada la guerra civil. La famlia va provar d'emigrar a l'Argentina el 1951 a la recerca sense xit d'una millor qualitat de vida, retornant a Barcelona menys d'un any ms tard. Finalment el seu pare hagu de considerar una feina com a policia de trnsit, i la seva mare obria una petita perruqueria.

Ja de molt petit li agradava molt de cantar. Cantava als passatgers en el vaixell de vapor que anava des d'Argentina de tornada a Barcelona, cantava tamb a les clientes de la perruqueria de sa mare, de les que rebia una propina que fins i tot havia arribat a ser d'un duro. L'endem de veure la pellcula de Mario Lanza, El Gran Caruso, ja cantava a la seva famlia totes les ries que Lanza havia cantat, especialment La donna  mobile de Rigoletto, amb la qual tenia una fascinaci especial. Tenia sis anys.

En aquell punt, els seus pares, amb l'encoratjament del seu avi Salvador Coll, un barton afeccionat, i veient el talent del nen, el porten a l'Orfe de Sants, on hi feia classes Magda Prunera, la mare d'un dels seus amics d'infantesa, per comenar a rebre llions de veu i piano. A la mateixa edat, fa la seva primera actuaci en pblic, cantant La donna  mobile a Rdio Nacional d'Espanya acompanyat al piano per Magda Prunera. Aquest enregistrament existeix i es pot sentir a la biografia en vdeo, Josep Carreras - A Life Story.

Un any ms tard, Magda el recomana i comena a estudiar msica al Conservatori Municipal e Barcelona. Quan acabava de fer deu anys, el seu pare el va portar per primer cop al Liceu, assistint des del cinqu pis a la representaci dAida amb Renata Tebaldi i Umberto Bors en els principals papers.

Primer paper al Liceu amb 11 anys.

A l'edat d'onze anys, l'aleshores director del Liceu Joan Antoni Pmias, encara no se sap ben b perqu, el va anar a buscar per fer-lo "debutar" el 3 de gener de 1958 al Gran Teatre del Liceu com a soprano mascul amb el paper infantil del narrador Trujaman a El retablo de Maese Pedro de Falla. Una magnfica actuaci va ser aclamada pel pblic assistent i per la crtica.

Uns dies desprs, el 31 de gener, interpreta un altre paper secundari del segon acte de La Bohme de Puccini. Si b el primer era ms consistent i li va costar tres mesos d'assaig amb la professora Magda, el segon, ms nfim, tenia l'atractiu d'aparixer en escena al costat de la soprano que un any abans tant havia aplaudit, Renata Tebaldi.

Prcticament un any ms tard, l'1 de gener de 1959, torna a fer el paper de nen en l'pera del compositor catal Joan Altisent Amunt!. Per en aquests moments la seva veu comena a fer el tpic procs de canvi i no s fins als 18 anys que la veu de nen soprano es converteix en veu de tenor.

Preparant la veu.

Veient l'xit aconseguit, Pmias tenia previst estrenar al Liceu l'pera de Giancarlo Menotti Amahl que tenia com a principal paper una veu infantil. Per la veu de Josep ja havia comenat a canviar i no va poder acceptar.

L'any 1965, la famlia pateix una gran tragdia amb la mort rpida de la seva mare, la dona que durant tots aquells anys l'havia acompanyat en un abonament els dissabtes a la nit al Liceu. Una d'aquelles nits de l'any 1962, va tenir l'ocasi de sentir l'pera de Verdi Un ballo in maschera interpretada pel gran tenor itali Giuseppe Di Stefano. Des d'aquell dia es convertiria en un gran fan d'aquest tenor escoltant les seves gravacions, i potser per aix Carreras aprofund en l'espansivitat vocal i en la dicci impecable. 

Durant aquest temps, acaba el batxillerat i ingressa a la Universitat de Barcelona per estudiar qumica, aconsellat pel seu germ Albert i el seu cunyat Ramir que acabaven de muntar una fbrica de cosmtics. Per desprs de dos anys els abandona per concentrar-se en els estudis de cant que no havia deixat.

Debut al Liceu.

Desprs de tres anys seguint la formaci de Francesc Puig, que tamb tingu d'alumnes a Jaume Aragall i a Enric Serra, Josep es planteja la possibilitat d'ampliar els seus estudis a Itlia com feien la majoria de cantants lrics. Per en aquells moments coneix Joan Ruax, un mestre sense ttol oficial per amb una gran capacitat didctica que va ser decisiva en la seva formaci. De fet, ell mateix l'ha descrit com el seu pare artstic.

La primavera del 1969, el mestre Ruax considera que Josep ja est preparat per comenar la seva carrera operstica i prepara una audici davant l'empresari Pmias que regia la direcci del Liceu. Va cantar una ria dAlfredo Germont de La Traviata i una altra de Don Jos de Carmen. Per acabar-se de convncer, li van demanar si era capa de cantar un fragment d'una partitura que li lliuraven en m. Sembla que aquella sollicitud va ser reeixida perqu en la propera temporada el va interpretar al costat de la ja clebre soprano Montserrat Caball. 

Aquest fragment corresponia a un paper menor de Flavio de la  Norma de Bellini, amb el que es va estrenar al Liceu el dia 8 de gener de 1970. Malgrat les poques frases d'aquest personatge, crida l'atenci de la mateixa Caball, que interpretava el paper principal de Norma, i que el va escollir com a co-protagonista per la segent pera que cants al Liceu.

Abans, per, Carreras va obtenir la segona actuaci entre el 4 i 9 de febrer, ara en el paper dIsmaele de Nabucco, una mica ms extens. Aqu els crtics ja comencen a fixar-se en aquest jove talent.

El 19 de desembre de 1970 arribava l'pera que Caball havia triat per fer debutar al seu costat a Carreras: Lucrezia Borgia, de Gaetano Donizetti, convertint-se en el seu primer paper adult principal, i de fet considerat el seu debut real com a tenor. Naturalment les crtiques se en la figura de Montserrat Caball, per el debut de Carreras no passava desapercebut. 

Carreras va tenir de nou l'ocasi de cantar amb Montserrat Caball el juliol de 1971 al Royal Festival Hall, en el moment dels seus inicis londinencs, a Maria Stuarda de Donizetti. Vindrien d'altres produccions en les que cantarien de nou junts en el transcurs dels anys segents. Si b s cert que els papers principals d'aquesta pera sn per la soprano i mezzosoprano, els crtics locals comencen a elogiar de valent al tenor de 25 anys.

Concurs de cant de Parma.

El mateix mes participa en la pre-selecci del concurs de cant de veus verdianes de Parma, a Itlia. Arriba a la final del mes d'octubre i el guanya. El premi va ser mltiple, va suposar una bona suma en metllic, un immens prestigi i un contracte per cantar-hi pera. El ttol triat va ser La bohme al costat de la soprano Katia Ricciarelli. Va agradar tant que l'any segent el contractaren per Un ballo in maschera. Per a ms va tenir un premi no previst com era el comenament d'una bona relaci amb Giuseppe Di Stefano i la contractaci per anar a cantar a La Scala.

Amb aquest premi, Josep Carreras va entrar de ple en el circut dels grans cantants internacionals, encadenant una actuaci darrera l'altra. Aix, aquella tardor del 1971 va cantar Lucrezia Borgia a Pars dues vegades, la segona amb Montserrat Caball, La Traviata a Praga, la sarsuela Maruxa a Madrid, Lucia di Lammermoor a Menorca i Rigoletto a Tenerife.

El 14 de novembre de 1971, desprs d'assajar a tota presa, torna a interpretar al duc de Mntua de Rigoletto, per substituir al tenor Pedro Lavirgen que s'havia posat malalt.

Explosi internacional.

El repertori de Carreras anava augmentant amb un grapat d'peres que s'ajustaven a les seves capacitats vocals d'aleshores.

El 1972, va fer el seu debut sobre una escena americana, al City Opera de Nova York, interpretant el paper de Pinkerton a Madama Butterfly. L'xit va ser tan intens que li foren encarregats els papers de La bohme, La Traviata i Lucia di Lammermoor. 

Carreras comenava a crixer. Aix ho referia Lofti Mansouri, el Director de l'pera de San Francisco:

 Una de les estrelles operstiques ms complertes amb qui he treballat mai... La seva musicalitat, intelligncia, habilitat dramtica, per no esmentar la seva preciosa veu, el fan un artista total.;

Entre el 1974 i 1975, s'estrena a quatre dels millors teatres del mn: a Staatsoper de Viena amb el paper del duc de Mantoue de Rigoletto; al Royal Opera House de Londres com Alfredo en La Traviata; al Metropolitan de Nova York com Cavaradossi a Tosca; i La Scala de Mil com Ricardo en Un ballo in maschera. 

S'ha calculat que a l'edat de 28 anys, Josep Carreras ja havia interpretat 24 papers diferents de primer tenor del repertori lric.

Un ballo in Maschera est molt lligada a la seva vida artstica i personal. Carreras s'havia casat amb Mercedes Perez el 1971. El seu fill Albert naixia el 1972, el dia desprs que Carreras cants Riccardo per primera vegada a Parma. La seva filla Jlia naixia el 1977, el dia desprs d'enregistrar la mateixa pera a Londres. En el moment culminant de la seva carrera, Josep Carreras estava sobre unes 70 actuacions l'any i viatjava gaireb constantment al voltant de tot el mn. Malgrat ser un home intensament privat, en unes quantes entrevistes ha alludit als problemes de combinar una carrera d'pera internacional amb una vida familiar. El 1992 Carreras es divorcia de la seva muller; mai no s'ha tornat a casar.

L'any 1976, Herbert von Karajan, el crida per gravar el Don Carlo de Giuseppe Verdi al festival de Salzburg. Aqu comena una llarga trajectria de ms d'una dcada treballant tots dos plegats. Una altra gravaci molt afortunada va ser el Requiem de Verdi.

La lluita contra la malaltia.

El 1987, mentre estava al cim de la seva glria, els metges li van diagnosticar una Leucmia aguda, deixant-li una oportunitat sobre deu de supervivncia. Aquesta malaltia va interrompre la seva carrera de cantant durant ms d'un any.

Des de 1988 presideix la Fundaci Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucmia establerta a Barcelona i amb seus als Estats Units, Sussa i Alemanya. Aquesta Fundaci s avui, sens dubte, una de les seves prioritats ms importants, i la ra per la qual segueix donant una seixantena de concerts cada any malgrat una lleugera transformaci de la seva veu.

Desprs de la seva recuperaci, una de les primeres persones que el va anar a veure fou el gran director austrac Herbert von Karajan, un msic amb qui tenia una afinitat gaireb instintiva. Carreras havia dit:

 Karajan et fa sentir com si fos el teu pare, dirigint-te noms a tu..

Havien collaborat durant una dcada en teatres i en enregistraments i ara el volia ajudar. D'aquesta manera, refeia la seva carrera i retornava gradualment als escenaris aix com a l'estudi.

En una entrevista breu abans de la seva mort el 1989, Karajan deia de Carreras:

 si tingus l'aparell aqu us posaria el vdeo del Rquiem de Verdi. Caruso cantava lIngemisco millor?, ho dubto. Ha tingut aquesta malaltia terrible, per est ple d'esperana. Segons el que m'ha dit ha sigut una experincia terrible, per ara ha posat en marxa la seva Fundaci per a ajudar altres vctimes, i aix s una gran alegria per a ell. s una persona adorable, i com que encara s jove, tots nosaltres esperem que ara far una nova carrera.;

El 1990, centenars de milions de telespectadors del mn sencer van poder veure i sentir els Tres Tenors al concert per a l'obertura de la Copa del mn de futbol a Roma. Aquest concert, destinat a recollir fons per a la Fundaci Carreras, va ser tamb l'ocasi del retrobament solemne entre el tenor i els seus dos amics Luciano Pavarotti i Plcido Domingo.

Actualment, restringeix les seves actuacions escniques a una o dues produccions anuals, a part dels recitals benfics per la seva fundaci.

A ms a ms de l'art lric (el bel canto), Carreras s'ha introdut tamb en gneres jutjats menors, tals com la sarsuela. Ha participat igualment, en escena com en estudi, a la comdia musical West Side Story.

Premis.
Ha obtingut nombrosos premis i distincions tant nacionals com internacionals:

 l'Emmy de l'Academy of Television Arts and Sciences dels Estats Units;
 el Grand Prix du Disque de l Academia de Pars;
 el Premi Luigi Illica;
 Premi Grammy el 1990 a la millor interpretaci vocal clssica, juntament amb Plcido Domingo i Luciano Pavarotti, per la seva interpretaci de l'lbum Els Tres Tenors;
 el Premi Sir Laurence Olivier;
 Membre Honorari de la London Royal Academy of Music, entre d altres.
 el Premi Prncep d'Astries de les Arts de 1991, juntament amb Victria dels ngels, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plcido Domingo.
 el Premi Echo Klassik al conjunt de la seva obra, concedit el 2008 per la Deutsche Phono-Akademie.

Ha rebut les segents Medalles d Or:

 del New York Spanish Institute,
 de la ciutat de Viena,
 de Belles Arts atorgada per Sa Majestat el Rei d Espanya,
 de la ciutat de Barcelona,
 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;

Va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO i va rebre l'Albert Schweitzer Music Award.

 Interpretacions .

1970, Barcelona : Flavio, a Norma, de Vincenzo Bellini;
1970, Barcelona : Gennaro, a Lucrezia Borgia, de Gaetano Donizetti;
1970, Barcelona : Ismaele, a Nabucco, de Giuseppe Verdi;
1971, Barcelona : Siebel, a Faust, de Charles Gounod;
1971, Londres : Roberto Conte di Leicester, a Maria Stuarda, de Gaetano Donizetti;
1971, Madrid : a Maruxa, d'Amadeu Vives;
1971, Menorca : Edgardo di Ravenswood, a Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti;
1971, Pars : Oronte, a I Lombardi, de Giuseppe Verdi;
1971, Praga : Alfredo Germont, a La Traviata, de Giuseppe Verdi;
1971; Tenerife : Il Duca di Mantova, a Rigoletto, de Giuseppe Verdi;
1971; Barcelona : Il Duca di Mantova, a Rigoletto, de Giuseppe Verdi;
1972, Barcelona : Maurizio, a Adriana Lecouvreur, de Francesco Cilea;
1972, Barcelona : a El Giravolt, d'Eduard Toldr i Soler;
1972, Barcelona : Rodolfo, a Luisa Miller, de Giuseppe Verdi;
1972, Londres : Faust, a Mefistofele, d'Arrigo Boito;
1972, Londres : Gerardo, a Caterina Cornaro, de Gaetano Donizetti;
1972, Nova York, City Opera : Pinkerton, a Madama Butterfly, de Giacomo Puccini;
1972, Nova York : Oronte, a I Lombardi, de Giuseppe Verdi;
1972, Nova York, Alice Tully Hall, : Chevalier Giocondo, a La Pietra del Paragone, de Gioacchino Rossini;
1972, Parma : Rodolfo, a La Bohme, de Giacomo Puccini;
1972, Parma : Riccardo, a Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi;
1972, Tolosa : Don Carlos, a Don Carlos, de Giuseppe Verdi;
1973, Marsella : Nemorino, a L'elisir d'amore, de Gaetano Donizetti;
1973, Nova York, Metropolitan Opera : Mario Cavaradossi, a Tosca, de Giacomo Puccini;
1973, Tor : Orombello, a Beatrice di Tenda, de Vincenzo Bellini;
1974, Viena, Staatsoper : duc de Mantoue, a Rigoletto, de Giuseppe Verdi;
1974, Berln : Viscardo di Benvento, a Il giuramento, de Saverio Mercadante;
1974, Londres, London's Royal Opera House : Alfredo Germont, a La Traviata, de Giuseppe Verdi;
1974, Tor : a la Messe de Requiem, de Giuseppe Verdi;
1975, Mil La Scala : Riccardo, a Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi;
1975, Tor : Gaston, a Jerusalem, de Giuseppe Verdi;
1977, Ais de Provena : Roberto Devereux, a Roberto Devereux, de Gaetano Donizetti;
1977, Mil : Don Carlo, a Don Carlos, de Giuseppe Verdi;
1978, Hamburg : Ein Snger, a Der Rosenkavalier, de Richard Strauss;
1978, Mil : Don Alvaro, a La forza del destino de Giuseppe Verdi;
1978, San Francisco : Werther, a Werther, de Jules Massenet;
1979, Barcelona : Andr Chnier, a Andrea Chnier, d'Umberto Giordano;
1979, Gnova : Enzo Grimaldo, a La Gioconda, d'Amilcare Ponchielli;
1979, Salzburg : Radams, a Ada, de Giuseppe Verdi;
1981, Viena : lazar, a La Juive, de Jacques Fromental Halvy;
1982, Madrid : Don Jos, a Carmen, de Georges Bizet;
1983, Barcelona : Romo, a Romo et Juliette, de Charles Gounod;
1983, Barcelona : Jean, a Hrodiade, de Jules Massenet;
1983, Londres : Manrico, a Il trovatore, de Giuseppe Verdi;
1983, Viena : Calaf, a Turandot, de Giacomo Puccini;
1984, Viena : Gabriele Adorno, a Simon Boccanegra, de Giuseppe Verdi;
1986, Madrid : Canio, a Il Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo;
1986, Viena : Poliuto, a Poliuto, de Gaetano Donizetti;
1989, Barcelona : Cristobal, a Cristobal Colon, de Leonardo Balada;
1989, Mrida : Giasone, a Medea, de Luigi Cherubini;
1990, Peralada : Samson, a Samson et Dalila, de Camille Saint-Sans;
1992, Zuric : Il Conte Loris Ipanoff, a Fedora, d'Umberto Giordano;
1993, Londres : Stiffelio, a Stiffelio, de Giuseppe Verdi;
1998, Zuric :Sly, d'Ermanno Wolf-Ferrari;
2004, Barcelona : Recital amb Llus Llach : Junts amb canons tradicionals i d'en LLus Llach. Se n'ha editat un disc.
Llista no exhaustiva.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;

Notes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72436" title="Alb (procurador)" nonfiltered="3550" processed="3531" dbindex="28762">
Alb (llat Albinus) fou procurador de Judea durant el regnat de Ner, vers els anys 63 i 64, successor de Festus. Va perdonar molts criminals a canvi de diners i en canvi va exaccionar
la gent rica de la provncia. El va succeir Florus. 

L'any 68 un Alb (Lucceius Albinus), probablement la mateixa persona, apareix com a procurador de la Mauritnia Cesariense a la qual Galba va afegir la Mauritnia Tingitana; a la mort de Galba el 69, es va declarar en favor d'Ot i es va preparar per envair Hispnia per el governador d'aquesta, Clvius Rufus, va enviar delegats a Mauritnia per instigar una revolta dels berbers o mauris. Revoltats els mauri, Alb i la seva dona foren assassinats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72438" title="Blue Blood" nonfiltered="3551" processed="3532" dbindex="28764">

Blue Blood s el segon lbum del grup de rock japons X Japan. Fou llanat el 21 d'abril de 1989 al Jap. Fou el primer lbum en llanar amb una discogrfica major i s considerat per molts com el millor lbum de la banda, i fins i tot alguns s'atreveixen a considerar-lo un dels millors lbums en la histria del rock japons. L'lbum comena amb Prologue  World Anthem, una cover de la can original del guitarrista canadenc Frank Marino, aquesta can fou tocada per la banda en els seus inicis. L'lbum a ms a ms cont unes de les canons ms populars de la banda com Week End que desprs fou llanada en un senzill i que durant els ltims anys de la banda se'n va fer una nova versi, Kurenai que fou tocada en gaireb tots els concerts de la banda juntament amb X, Endless Rain i Orgasm.

Llistat de canons.
Prologue  World Anthem - 2:38;
Blue Blood - 5:03;
Week End - 6:02;
Easy Fight Rambling - 4:43;
X - 6:00;
Endless Rain - 6:30;
  (Kurenai) - 6:09;
Xclmation - 3:52;
      (Orgasm) - 2:42;
Celebration - 4:51;
Rose of Pain - 11:47;
Unfinished - 4:24;

 Crdits .
Yoshiki (bateria i piano);
Toshi (vocal);
hide (guitarra);
Pata (guitarra);
Taiji (baix);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72439" title="Llus VIII de Frana" nonfiltered="3552" processed="3533" dbindex="28765">

Llus VIII de Frana el Lle ( Pars 1187 - Montpensier, Alvrnia 1226 ), rei de Frana (1223-1226).

Orgens familiars.
Nasqu a la cort francesa de Pars el 5 de setembre de 1187 sent el primer fill, i nic supervivent, del primer matrimoni del rei Felip II de Frana i Isabel d'Hainault. Per lnia paterna era nt de Llus VII de Frana i Adela de Xampanya, i per lnia materna de Baldu V d'Hainault i Margarida de Lorena.

El declivi del poder angev.
El prncep Llus va completar les victries que el seu pare havia obtingut sobre la Dinastia Plantagenet, que en temps de Felip II August eren alhora reis d'Anglaterra i comtes d'Anjou. Aix Llus va aconseguir prendre al rei angls Joan sense Terra Poitou i La Rochelle, romanent en mans angleses tant sols la Gascunya i la Guyena.


El 1216 els barons anglesos es van rebellar contra el rei impopular Joan sense Terra i van oferir el tron al prncep Llus. Immediatament part cap a Anglaterra i fou proclamat rei a Londres el maig de 1216, tot i que no fou mai coronat. El prncep entr a Londres i a la Catedral de Sant Pau fou acceptat com a rei amb una gran celebraci. Diversos nobles li oferiren homenatge, entre ells Alexandre II d'Esccia.

El 14 de juny va conquerir la ciutat de Winchester i ben aviat conquer la meitat del regne angls. Desprs d'un any i mig de guerra la majoria de barons partidaris de Llus VIII havien desertat per la qual cosa hagu de posar fi a la seva demanda del tron angls pel tractat de Lambeth de 1217, en el qual reconeixia com a rei Enric III d'Anglaterra.

Npcies i descendents.
Es cas el 23 de maig de 1200 a la Pont Audermer (Normandia) amb Blanca de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. D'aquesta uni van nixer:
 ;
 el prncep Felip de Frana (1209-1218);
 el prncep Llus IX de Frana (1214-1270), rei de Frana;
 el prncep Robert I d'Artois (1216-1250), comte d'Artois ;
 la princesa Santa Isabel de Frana (1225-1270) abadessa;
 el prncep Joan d'Anjou (1219-1227), comte d'Anjou i Maine;
 el prncep Alfons III de Poitiers (1220-1271), comte de Poitiers, casat el 1241 amb Joana de Tolosa;
 el prncep Felip Dagobert de Frana (1222-1232);
 el prncep Ettiene de Frana (1226);
 el prncep Carles I de Npols (1227-1285), comte d'Anjou i rei de Npols, casat el 1246 amb Beatriu I de Provena;

Coronaci.

Fou coronat rei 6 d'agost de 1223 a la catedral de Reims a la mort del seu pare, sent el primer en no fer-ho segons manava la tradici de la Dinastia Capet: en presncia del rei.

El seu regnat fou continuista amb l'obra del seu pare: canalitzar el sentiment d'una comunitat nacional, tot aix enfrontant-se directament als senyors feudals per tal de centralitzar en ell el poder i deixar enrere el Feudalisme.

L'1 de novembre de 1223 va publicar una ordenana que prohibia els oficials establir deutes amb els jueus, capgirant aix la poltica fixada pel seu pare Felip II. L'usura, diners de prstecs amb inters, era illegal pels cristians i estava amenaada d'excomuni. Aquesta prohibici afectava tant sols als cristins, els jueus per la seva banda podien realitzar-la sense por a ser excomunicats. Aquella mesura de prohibici va permetre acabar amb aquesta argcia legal i poder acabar amb un font constant de fricci entre l'esglsia i l'Estat.

Tots els barons van acceptar la llei, excepte Teobald IV de Xampanya, el qual tenia un acord amb els jueus que li garantitzaba una renta addicional d'impostos. Teobald IV es va convert aix en una de les forces opositores ms importants de la Dinastia Capet, i la seva hostilitat es va posar de manifest al llarg de tot el seu regnat.

El 1225, el consell de Bourges va excomunicar el comte Ramon VII de Tolosa, i va declarar una croada contra els barons meridionals. Llus va veure en aquest fet una ocasi d'or per poder enfortir els seus drets reials al sud. Roger Bernat II de Foix va intentar posar pau al conflicte per el rei va refusar la mediaci, per la qual cosa els comtes de Foix i Tolosa van aliar-se contra el rei francs. 

Mentre el rei tornava cap a Pars va morir de disenteria el 8 de novembre de 1226 al castell de Montpensieur, a Alvrnia. Fou enterrat a la catedral de Saint-Denis.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72451" title="Albinos" nonfiltered="3553" processed="3534" dbindex="28766">
Alb (Albinus, Albinos) fou un filsof platnic grec que va viure a Esmirna, contemporani de Gal. S'ha conservat sols un escrit curt seu, sota el ttol de , que fou publicat per Fabricius, que diu que tamb va escriure un llibre sobre la disposici dels escrits de Plat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72453" title="Albinus (escriptor)" nonfiltered="3554" processed="3535" dbindex="28767">
Alb (Albinus, Albinos) fou un escriptor rom esmentat per Boeci i Cassiodor com escriptor en llat. Va escriure llibres sobre musica i sobre geometria. Encara que no donen l'poca, fou un personatge diferent a Alb filsof.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72454" title="Albucilla" nonfiltered="3555" processed="3536" dbindex="28768">
Albucilla (en llat Albucilla)  fou una dama romana, casada amb Satri Segon (Satrius Secundus), i que va tenir gran nombre d amants. 

Fou acusada, cap al final del regnat de Tiberi, de traci al emperador (impietatis in principem)  juntament amb Gneu Domici Aenobarb, Vibi Mars i Lluci Arrunti el jove. 

Va intentar sucidar-se per no en va sortir i el senat va ordenar tancar-la a la pres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72456" title="Albuci" nonfiltered="3556" processed="3537" dbindex="28769">
Albuci (en llat >Albucius) fou un metge rom que va viure probablement a la primera meitat del segle I. s esmentat per Plini el vell, que diu que guanyava cada any dos-cents cinquanta mil sestercis, suma molt considerable en aquell temps.

Vegeu tamb: Tit Albuci, governador rom


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72457" title="Tit Albuci" nonfiltered="3557" processed="3538" dbindex="28770">
Tit Albuci (Titus Albucius) fou un poltic grec i roma que va estudiar i va viure a Atenes al final del segle II aC. Va pertnyer a l escola epicria i va deixar alguns escrits.

Fou qestor a una provncia i va ser acusat sense xit per l ugur Q. Mcius Scevola de mala administraci (repetundae) . El 105 aC fou pretor a Sardenya (Sardnia) i desprs d una victria sobre un grup de bandolers va celebrar un triomf. Va retornar a Roma i va demanar al senat l honor de una "Supplicatio" que li fou refusat.

El 103 aC Csar el va acusar de Repetundae a la seva provncia i ara si que fou condemnat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72458" title="Alceu de Mitilene" nonfiltered="3558" processed="3539" dbindex="28771">

Alceu de Mitilene (Alcaeus, ) fou el ms antic dels poetes lrics elics que va florir a la XILII Olimpada, en temps que a Lesbos es desenvolupava una lluita entre la noblesa i el poble; Alceu pertanyia per naixement al partit dels nobles. Els seus poemes, que formaven al menys deu llibres,  sn principalment odes, himnes o cants (), els principals sobre les lluites de les faccions de la seva illa  que Horaci anomena " Alcaei minaces Camoenae".

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72459" title="Arxiu" nonfiltered="3559" processed="3540" dbindex="28772">

Noms parallels.
Fons documental. Servei d arxius. Dipsit d arxiu.

 Definici d arxiu .
El concepte arxiu ha anat evolucionant al llarg de la histria, i amb la consolidaci de l arxivstica com a cincia se li ha adjudicat un triple significat. Segons el Consell Internacional d Arxius (CIA/ICA), arxiu s:
 Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produts o rebuts per tota persona fsica o moral, i per tot servei o organisme pblic o privat, en l exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per les seves necessitats, o b transmesos a la instituci arxivstica competent, per ra del seu valor arxivstic.
 Instituci responsable de la reuni, del tractament, de l inventari, de la conservaci i de la comunicaci dels arxius, dit tamb servei d arxius.
 Edifici o part de l edifici on sn conservats i comunicats els arxius, dit tamb dipsit d arxiu.

 Tipologies d arxius .
Els arxius poden ser de diverses tipologies segons :

Segons la seva personalitat jurdica.
 Arxius pbics. Conjunt orgnic de documents produts i/o rebuts en l exercici de les seves funcions per les persones fsiques o jurdiques en el transcurs d activitats administratives regides pel dret pblic.
 Arxius privats. Conjunt orgnic de documents produts i/o rebuts en l exercici de les seves funcions per les persones fsiques o jurdiques en el transcurs d activitats no regides pel dret pblic.

 Segons el cicle vital dels documents.
 Histrics. Sn el conjunt de documents que han perdut la seva vigncia administrativa i han adquirit valor permanent, i les institucions que s ocupen d aquest tipus de fons.
 Administratius. Sn el conjunt de documents que conserven vigncia administrativa i/o legals. Els arxius administratius poden ser arxius de gesti, arxiu central i arxiu intermedi.

 Segons l'mbit del fons que custodien.
 Arxius Nacionals.
 Arxius Centrals.
 Arxius Regionals.
 Arxius Provincials.
 Arxius Comarcals.
 Arxius Municipals.

 Segons la titularitat de l organisme productor.
 Arxius de l administraci Central.
 Arxius de l administraci Autonmica.
 Arxius de l Administraci Local.
 Arxius Eclesistics.
 Arxius d entitats oficials i corporacions.
 Arxius privats.
 Altres arxius i centres especialitzats.

 Histria dels arxius .

poca antiga o arxius de Palau.

Els primers arxius van aparixer a l Antic Orient, Egipte i Mesopotmia. Es tractava d arxius dels reis i dels temples. A la Grcia clssica, els temples foren els primers a aplegar els arxius. Al segle IV aC. al temple de Cyble, es va crear un arxiu central amb lleis, processos del consell, assemblea dels ciutadans, actes judicials, comptes pblics, que es podria considerar el primer moment d arxiu de carcter pblic. A Roma, els arxius es conservaven al soterrani del temple de Saturn. Els emperadors van crear els Scrinia stataria (arxius fixos), i Scrinia viatoria (selecci de documents que viatjaven amb l emperador).

s en aquestes dues civilitzacions quan els arxius apareixen com a instituci amb entitat prpia. A Grcia seran anomenats Archeion i a Roma  Tabularium.


poca medieval (s. XII-XV) o poca dels cartorals.

Amb la caiguda de l imperi Rom, el dret rom fou substitut pel dret germnic que es basava amb el procediment oral i la prova testimonial. Aix doncs el document escrit va tenir una forta decadncia.

A partir del segle XII va renixer el dret rom i tamb la importncia del document escrit. Per altra banda aparegueren unes administracions ms evolucionades i es va difondre el paper, que va substituir el pergam. Aquest factors feren que s increments la producci documental. Els arxius que apareixen en aquesta poca estan vinculats als nous grups socials i les noves institucions jurdiques. D aquesta manera apareixen els arxius reials, arxius municipals, arxius notarials, arxius eclesistics.

L augment del volum de documentaci a causa de la diversificaci administrativa va afavorir l aplicaci de registres documentals i nous sistemes de classificaci. En aquesta poca desaparegu la noci d arxiu pblic i es va donar molta importncia a l autenticitat, que venia determinada per les formalitats diplomtiques i pels segells.

En aquesta poca la professi d arxiver no existia, sin que noms era una funci que s associava a la formaci dels notaris i secretaris. Aquesta funci era la de tenir cura de la conservaci dels documents, que es conservaven en armaris o cofres.


poca moderna (s. XVI-comenament s.XIX) o arxius com arsenals de l autoritat.

En aquesta poca l arxiu era considerat com una font de poder. Va arrelar el concepte de patrimonialitat, que considerava l arxiu com una propietat. El de secretisme, que feia els arxius impenetrables. I la inaccessibilitat, que suposar un gran control a la informaci.

En aquesta poca s quan es concentren el dipsits documentals per la sedentaritzaci dels rgans de govern. Tamb va aparixer l expedient com a resultat seqencial i acumulatiu d un trmit administratiu. A l poca medieval noms hi havia documents solts.


poca contempornia (comenament s. XIX- mitjan s.XX).

Es van concentrar en grans dipsits els documents de les institucions centrals de l Estat, de les institucions desaparegudes desprs de la fi de l antic rgim i de les institucions afectades per les desamortitzacions.

Els arxius van passar a ser propietat de la naci, i per tant, estaven al servei dels ciutadans, que hi poden accedir lliurement.
El nacionalisme i el romanticisme d aquesta poca van utilitzar els arxius per a la investigaci histrica i cultural. L arxiu va adquirint ms importncia en la seva vessant historicocultural que per la juridicoadministrativa. Aix va dur a la fractura entre arxius administratius i arxius histrics.

Durant aquesta poca es van crear els centres especialitzats per a la formaci d arxivers i tamb rgans per a la direcci de la poltica arxivstica de cada pas.

L augment de producci documental i la creaci d arxius nacionals va motivar que hi hagus una evoluci destacable de l arxivstica amb la formulaci d alguns dels principis bsics.


Els arxius en la societat de la informaci.

A partir de la segona meitat del segle XX els arxius van experimentar una important evoluci.

L arxivstica va recuperar les seves funcions administratives. Ja no s ocupen noms dels arxius histrics, sin tamb dels arxius de gesti.
A causa de l enorme volum de documentaci i de les necessitats informatives de les societats democrtiques, que faciliten l accs dels documents a la ciutadania, s ha canviat la concepci dels documents. Apareix el concepte de cicle de vida dels documents. Aquesta nova visi dels arxius no noms afecta els arxius pblics, sin que tamb afecten els arxius d empreses i arxius privats. s en aquest context que apareix el Sistema de Gesti Documental.

Tamb s en aquest moment quan apareixen els Sistemes Arxivstics dels estats i tamb les institucions internacionals d arxivers.


 Funcions dels arxius .
Les funcions que desenvolupen els arxius estan encarades a donar servei a la societat. A les administracions i les empreses per tal de ser ms eficaces i eficients amb la gesti de la documentaci i de la informaci. Per tal de garantir els drets de lliure accs a la informaci i fer-los compatibles amb la preservaci de la intimitat dels ciutadans. Per esdevenir el custodi de la memria, per poder tenir un coneixement precs i crtic del passat. Per fomentar la investigaci i poltiques d acci cultural.


 Bibliografia .
 ALBERCH i FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memria histrica i la societat del coneixement. Barcelona: Prtic; Editorial UOC, 2002.
 CASADEMONT i DONAY, M.  Unde veniunt ac quo vadunt archiva . Lligall. Revista Catalana d Arxivstica (Barcelona) 4 (1991), pgs. 57-93.
 CRUZ MUNDET, Jos Ramn. Manual de archivstica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 1994 (5a ed: 2003).
 HEREDIA HERRERA, Antonia. Archivstica General. Teoria y prctica. Sevilla: Diputacin provincial, 1986 (6a ed: 1993).
 Dictionary of Archival Terminologie / Dictionnaire de terminologie archivistique. K.G. Saur. Mnchen, New York, London, Paris: CIA /ICA, 1894.
Diccionario de terminologia archivstica. Madrid: Direccin de Archivos Estatales, 1993 (2a ed: 1995).


 Vegeu tamb .
 Arxiu histric;
 Arxiu administratiu;
 Arxiu comarcal;
 Arxiu eclesistic;
 Arxiu judicial;
 Arxiu notarial;
 Arxiu de la Corona d Arag;
 Arxiu Municipal de Barcelona;
 Sistema d'Arxius de Catalunya;


 Enllaos externs .
 Cercador d'arxius;
 Associaci d'Arxivers de Catalunya;
 Portal de la UNESCO;
 Arxiu Nacional de Catalunya;
 Arxiu de la Corona d'Arag;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72461" title="Alcmenes" nonfiltered="3560" processed="3541" dbindex="28773">

Biografies:;
Alcmenes d'Esparta, rei d'Esparta;
Alcmenes de Lesbos, militar i poltic de l'illa de Lesbos;
Alcmenes d'Atenes, destacat escultor atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72463" title="Arxiu informtic" nonfiltered="3561" processed="3542" dbindex="28774">
Un arxiu informtic o simplement arxiu s una agrupaci de fitxers informtics, de forma anloga als arxivadors 'reals'. Com que els sistemes d'arxius dels ordinadors noms accepten fitxers i directoris, un arxiu tamb s'emmagatzema com a fitxer, amb el qual a un arxiu informtic tamb se'l pot anomenar fitxer d'arxiu.
La motivaci inicial dels arxivadors era la de poder emmagatzemar els fitxers de l'ordinador en cintes analgiques, on la informaci era contnua i per tant s'havia d'agrupar.

Avui en dia la majoria d'arxivadors tamb sn compressors.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72464" title="Alcmenes de Lesbos" nonfiltered="3562" processed="3543" dbindex="28775">
Alcmenes (Alcamenes, ) fou fil de Estenlides i fou designat lder dels lesbians que es volien revoltar contra Atenes el 412 aC per Agis .

Alcmenes va sortir a la mar amb 21 vaixells en direcci a Quios, per fou perseguit per la flota atenenca a l'istme de Corint i a alta mar foren atacats pels atenencs i Alcmenes va morir a la lluita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72466" title="Alcmenes d'Atenes" nonfiltered="3563" processed="3544" dbindex="28776">
Alcmenes (Alcamenes, ) fou un escultor grec d'Atenes, contemporani de Fdies (segona meitat del segle IV aC). 

Es suposa que fou l autor d una esttua de Dions en or i ivori al temple de Dions. Pausnies el considera el segon artista mes gran desprs de Fidies i li atribueix el grup d'Atenea i Hracles, a Tebes i les escultures del front occidental al temple de Zeus a Olmpia, per probablement aix es un error. 

Altres obres que li son atribudes son l'Afrodita dels jardins, el grup d'Hcate Epipirgidia, un Ares, un Dions, un Asclepi a Mantinea, un atleta de bronze de nom Ecrinmenos i altres, per cap d elles ho es del cert, ja que nomes resten copies d poca romana.

El treball mes reconegut es una esttua de Venus de la que es diu que el mateix Fidies va fer els retocs finals.

Altres treballs son: una esttua de Mars al temple d aquest deu a Atenes, una esttua d'Efestos; i un Procne a l'Acrpoli. A una copia romana es va trobar la inscripci "Q. Lollius Alcamenes dec. Et duumvir" que se suposa fou feta per un descendent seu que fou esclau i desprs llibert de la famlia Llia i decuri i duumvir d'algun municipi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72470" title="Alcnder" nonfiltered="3564" processed="3545" dbindex="28777">
Alcnder (Alcander,  fou un jove espart que va atacar a Licurg i li va treure un dels seus ulls quant els ciutadans es van oposar a les seves lleis. Alcnder fou fet presoner i entregat, per Licurg el va perdonar i des llavors fou un dels seus millors amics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72471" title="Alcetes I" nonfiltered="3565" processed="3546" dbindex="28778">

Alcetes I () fou rei d'Epir, fill de Tripes.

Va pujar al tron per al cap d un temps fou enderrocat i va haver de fugir a Siracusa on el tir Dions el va acollir i el va ajudar a recuperar el tron. Desprs de recuperar el poder fou aliat dels atenencs i de Jas, tagos de Tesslia. El 373 aC va anar amb Jas a Atenes en defensa de Timoteu, que gracies a la seva influencia fou declarat innocent. A la seva mort el regne fou dividit entre els seus dos fills Neoptlem i Arimbes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72474" title="Alcetes II" nonfiltered="3566" processed="3547" dbindex="28779">

Alcetes II () fou rei d'Epir, fill d'Arimbes i net d'Alcetes I.

Tenia un carcter molt violent i fou desheretat pel seu pare, que va designar successor al seu fill segon ecides. Aquest va morir a una batalla contra Cassandre el 313 aC i llavors fou proclamat Alcetes II. Cassandre va enviar contra ell un exrcit dirigit per  Liciscos, per Alcetes II no va tardar a aliar-se amb Cassandre (312 aC) i fer les paus. 

Els epirotes no van tardar a revoltar-se i van matar al rei i als seus dos fills. Pirros,  fill d'Aecides, amb noms 12 anys, fou proclamat rei amb l ajut del rei Glaucies d'Illria (307 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72476" title="Alcetes" nonfiltered="3567" processed="3548" dbindex="28780">

Alcetes () fou el cinqu (segons Caranos) o l octau (segons Perdicas) rei de Macednia. Eusebi diu que va regnar vint-i-nou anys. Fou el pare d'Amintes I que va regnar al final del segle VI aC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72479" title="Alcetes (general)" nonfiltered="3568" processed="3549" dbindex="28781">
Alcetes ()  fou un general d'Alexandre el gran.

Era fill d'Orontes i germ de Perdicas d'Orstia. A la mort d'Alexandre va seguir al seu germ Perdicas i sota les seves ordres va matar a Cinana, la germanastre d'Alexandre, que volia casar a la seva fila Eurdice amb Filip Arrideu. 

A la mort de Perdicas a Egipte el 321 aC, Alcetes era amb umenes de Cardia al sia Menor lluitant contra Crter, i l exrcit de Perdicas que s havia revoltat i s havia passat a Ptolomeu, va condemnar a mort a Alcetes i tots els seus partidaris i es va iniciar la guerra. Alcetes va abandonar a umenes i es va unir a tal de Prgam i contra ells fou enviat Antgon el borni. Alcetes i tal  foren derrotats a Psdia el 320 aC i Alcetes es va retirar a Termessos per fou entregat pels seus habitants a Antgon i per evitar caure viu en mans dels seus enemics es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72489" title="Robert I d'Artois" nonfiltered="3569" processed="3550" dbindex="28782">

Robert I d'Artois el Bo ( 1216 - El-Mansura, Egipte 1250 ), prncep de Frana i comte d'Artois (1237-1250).

Orgens familiars.
Fou el tercer fill del rei Llus VIII de Frana i la seva esposa Blanca de Castella. Fou nt per lnia paterna de Felip II de Frana i Isabel d'Hainault, i per lnia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. Fou germ dels reis Llus IX de Frana i Carles I de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de juny de 1237 a Compiegne amb Matilda de Brabant, filla d'Enric II de Brabant i Maria de Subia. D'aquest casament tingueren:
 la princesa Blanca d'Artois (1248 1302), casada el 1269 amb Enric I de Navarra;
 el prncep Robert II d'Artois (1250 1302), comte d'Artois;

Fou mort a Egipte durant la Setena Croada, liderada pel seu germ Llus IX de Frana, mentre realitzaven un atac a El-Mansura.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72494" title="Alcibades" nonfiltered="3570" processed="3551" dbindex="28783">


Alcibades (Alcibiades, ) fou un general i poltic atens. Era fill de Clnies d'Atenes i nebot de Pricles. 

Orgens familiars.
Va nixer a Atenes vers el 450 aC. Clnies era un suposat descendent d'Eursaces, fill d'iax el Gran i a travs d'ell de Zeus. La seva mare, Deinmaca, fou filla de Megacles, cap de la casa dels Alcmenides. El seu avi Alcibades havia participat en l'expulsi dels Pisistrtides i la seva mare descendia de Clstenes, l'amic del poble. El nom Alcibades era d'origen lacnic i venia d'una famlia espartana a la qual estava unida la famlia d'Alcibades per llaos d'hospitalitat

El seu pare va servir a la guerra amb Prsia, es va distingir a la batalla d'Artmision i va morir a la batalla de Queronea (447 aC), i ell va quedar al crrec d'un germ petit i va deixar la tutoria que sobre ell exercia Pricles. Va tenir com instructor el traci Zfiros. 

Inicis militars.
Durant la guerra, a la darrera campanya de Potidea, el 429 aC, va servir fora d'Atenes. Com que la llei atenesa deia que els joves de menys de 20 anys no podien servir fora de l'tica, aix vol dir que va haver de nixer com a molt tard el 449 aC i probablement abans, si tamb va servir a la campanya del 432 aC. 

Va entrar en possessi de la fortuna familiar als 18 anys. Es va casar (abans del 424 aC) amb Hiparetes, la filla (o germana) d'Hippnicos, cap d'una famlia de la noblesa (mort el 424 aC). Va donar sempre mostres de determinaci i inflexibilitat.

Amistat amb Scrates.

Ferit a Potidea, fou rescatat per Scrates. A la batalla de Dlion (424 aC) Alcibades va tornar el favor a Scrates. Va competir als jocs olmpics del 424 aC i va guanyar tres premis. Les seves liberalitats en la cosa publica el van fer molt popular entre el poble que li excusava les seves actituds impetuoses i els fets violents o extravagants. Entre aquests fets cal esmentar la detenci d'Agatarcos, la violncia contra la seva dona, l'assalt a Taurees i l'auda manera com va salvar a Hegemos d'una llei. Del principi de la seva carrera poltica se'n sap poca cosa, per queda constncia de qu en temps de Cleon fou membre de l'assemblea.

Vers el 422 aC va fer aprovar un decret per augmentar el tribut pagat pels aliats d'Atenes, que va doblar la seva quantia en relaci a l'import fixat per Aristides. A la mort de Cleon, la direcci de l'estat fou disputada entre Alcibades i Ncies. Aquest darrer volia la pau, a la qual Alcibades es va oposar. L'oposici entre ambds era forta, per cordial; quant Hiprbol va amenaar els dos rivals amb el desterrament, es van unir i fou Hiprbol qui fou condemnat a l'ostracisme (417 aC).

A les negociacions de pau del 421 aC va voler entendre's amb els espartans, per aquests van preferir negociar amb Ncies i Laques. Aix va fer que radicalitzs la seva oposici a la pau, coneguda com a Pau de Ncies, que establia una pau per 50 anys (abril del 421 aC) i retornava els presoners espartans al seu pas. Aix, el 420 aC va induir una aliana entre Argos, lida, Mantinea, Corint, Becia i la Lliga Calcdica, oposades a la pau, i va obtenir el poder en perjudici del conservador Ncies, partidari de la pau. Esparta es va aliar llavors a Tebes, i Tegea i Megara es van acostar a Esparta, mentre Alcibades va negociar una aliana amb Argos, Mantinea i lide.

El 419 aC fou designat estrategos i com a cap de la petita fora atenesa va anar al Pelopons i va defensar els interessos de la nova aliana, en el marc de la qual els argius havien atacat Epidaure, cosa que fou considerada per Alcibades com el trencament de la pau. El 418 aC Corint i Patres es van aliar a Atenes. Fou destitut el 418 aC, per la derrota atenesa a Mantinea el mateix any va provocar la separaci dels aliats (Corint, lida, Patres, Mantinea i Argos) i va propiciar el seu retorn mitjanant una aliana amb Ncies (es van presentar junts a les eleccions enfrontats a Hiprbol). 

Sobre l'expedici a Melos (416 aC) no es pot assegurar que fou iniciativa seva, per s que fou l'autor del decret sobre els cstigs brbars que es van imposar a la gent de l'illa (els habitants o foren morts o venuts com a esclaus). Ell mateix va comprar una dona de Melos amb la qual va tenir un fill.

Guerra de Siclia.
El 415 aC Alcibades i Ncies van decidir anar a Siclia, on la ciutat de Leontins (Leontini), aliada d'Atenes, havia estat sotmesa per Siracusa, que tenia per aliada Selinunt. Mentre es feien els preparatius van passar coses estranyes: el bust d'Hermes va patir una mutilaci; un home anomenat Pitnicos, recolzat per Andcides, va acusar Alcibades de divulgar i profanar els misteris eleusins; i un altre home, Androcles, el va acusar d'haver instigat la mutilaci d'Hermes. No es va investigar i Alcibades, Ncies i Lamakos foren enviats al front de la flota cap a Siclia, on esperaven ocupar totes les ciutats gregues, menys Siracusa i Selinunt, i fer revoltar els sculs per atacar aquestes ciutats. La flota, amb 134 trirrems i 20.000 homes, a ms de 5.000 hoplites i 1.500 soldats lleugers, va sortir d'Atenes el juliol. Rhgion (Rhegium) i Catnia es van declarar per Atenes. Llavors Alcibades fou cridat a Atenes i es va escapar a Thuris, d'on va passar a Cillene i d'all a Esparta, on va revelar els plans atenesos i va recomanar als espartans d'enviar Gilipos a Siracusa i ocupar i fortificar Decelea (Declia), a l'tica. Mentrestant, els atenesos van desembarcar al sud de Siracusa i foren derrotats, per en el contraatac van ocupar Naxos i van assetjar Siracusa, setge en el qual va morir Lamakos. Les ciutats de la Magna Grcia i fins i tot d'Etrria van enviar contingents als atenesos. Per Gilipos va desembarcar a Siracusa i va derrotar Ncies (414 aC), que es va haver de refugiar al promontori de Pleimmirion, on es va fortificar.

Condemna a mort.

La defecci d'Alcibades va provocar la seva condemna a mort a Atenes i la confiscaci de les seves propietats, i es va obrir un procs per les impietats comeses (mutilaci d'Hermes i revelaci dels secrets eleusins). Es va fer molt popular a Esparta perqu va adoptar els costums espartans molt rpidament. Els aliats asitics d'Atenes foren induts a la revolta i es va formar una aliana amb el strapa persa de Sardes (Ldia) Tisafernes. Les maquinacions d'Agis II, que s'havia establert a Declia (413 aC), el van induir a abandonar Esparta i es va refugiar amb Tisafernes (412 aC), del que aviat es va fer molt amic. Es diu que Leotquides, fill i hereu d'Agis II d'Esparta, fou considerat fill seu i probablement s cert que la dona d'Agis, la reina Timea, havia tingut relacions amb l'atens; relacions que foren conegudes per Agis, el qual va ordenar a Astoc de matar Alcibades, per aquest se'n va assabentar (potser per la mateixa reina) i va fugir a temps. Leotiquides fou excls del tron per Agesilau II (fill d'Arquidam II i germanastre d'Agis II), que fou proclamat rei.

Mentrestant, a Siracusa, Ncies havia rebut reforos atenesos dirigits per Demstenes i Eurimid. El primer va obtenir una victria a Epipoles (413 aC), per desprs fou derrotat al mateix lloc i, poc desprs, en un combat naval prop del port de Siracusa, els atenesos, espantats per un eclipsi de lluna, foren derrotats completament (27 d'agost del 413) i van perdre la meitat de les seves naus. Els assetjats a Pleimmirion es van retirar cap a l'interior de l'illa seguint el riu Anapos, per, atacats pels siracusans, es van haver de desviar cap al sud i no van poder arribar a la costa davant la presncia de l'exrcit siracus. Demstenes va fer un atac de distracci, per fou derrotat a Polizlion i les restes de l'exercit al riu Asinaros. Els que van sobreviure es van haver de rendir (vers octubre del 413 aC).

El 412 aC l'oligarquia d'Atenes va passar a l'ofensiva, per reclamava dels perses (aliats d'Esparta) que no es dons tot el poder als espartans. Tisafernes, per, no va voler signar cap comproms i es va posar completament del costat d'Esparta. Aix, Alcibades va voler retornar a la seva ptria i va passar a Samos amb la intenci de retornar a Atenes, prendre el poder i formar una aliana amb Tisafernes. Tenia la cooperaci del cap dels oligarques atenesos, Antifont de Rammunt. El 411 aC l'almirall atens Pisandre d'Acarnes va derrocar el govern democrtic i va establir l'oligarquia (govern o consell dels Quatre-cents). El consell dels Cinc-cents fou dissolt i noms 5.000 persones van mantenir drets politics (maig del 411 aC). Per el nou govern no volia el retorn d'Alcibades. La major part de la flota, que era a Samos, es va declarar contra el cop d'estat, es va revoltar i va proclamar estrategos Alcibades (al qual es va perdonar la pena de mort pendent) i els caps de la flota, Trasibul i Trasili, li van entregar el comandament. Alcibades va demanar abolir el consell dels Quatre-cents i va demanar restablir la constituci de Clstenes amb algunes reformes. Immediatament, va marxar amb la flota cap al nord, on els espartans, dirigits pel general Derclides, havien ocupat Abidos i Lampsacos, i va derrotar la flota espartana (vers octubre) prop de Sestos (a Cinossema) i desprs a Abidos, mentre els espartans es feien amos de l'Hellespont i de l'illa de Tasos. Desprs de la victria d'Abidos es va entrevistar amb Tisafernes, que el va fer presoner i el va enviar a Sardes, per al cap d'un mes es va escapar o fou alliberat. Alcibades va derrotar altre cop la flota espartana a Czic (maig del 410 aC). 

Retorn a Atenes.
El juliol del 410 aC el govern oligrquic fou derrocat i fou restablerta la constituci de Clstenes. Llavors, Alcibades va retornar a Atenes el juny del 408 aC per les festes del dia de les Pintries i fou aclamat pel poble i els registres de les seves condemnes llenats al mar (a ms, se li van retornar les propietats expropiades). Fou nomenat estrategos de les forces de mar i terra. Un dels seus primers actes fou dirigir una process fins a Eleusis (process que no es feia des del 413 aC) i va enviar una ambaixada a Farnabazos, strapa de Dasclion, per consolidar el domini atens (aconseguit per ell mateix) a Abdera, Selmbria, Bizanci i altres ciutats gregues; tamb va recuperar Tasos i va atacar Andros, sense xit.

Mentre es feia la process a Eleusis, va confiar el comandament de la flota al seu amic i lloctinent Antoc, que fou derrotat a Ntion, prop d'Efes, pel nou cap de la flota espartana Lisandre (aliat al nou strapa de Sardes, Cir) i els espartans van ocupar Teos i la fortalesa de Delfnion (darrera posici dels atenesos a Quios); aquest fracs, al ser conegut a Atenes, va provocar la destituci d'Alcibades (406 aC), que es va exiliar voluntriament a Trcia per evitar el cstig de l'assemblea atenesa, on es va fer amb el poder el cap demcrata Cleofont. 

Alcibades va establir el seu domini a Bisante, al Quersons traci, on amb una banda de mercenaris va fer la guerra contra les tribus trcies de les rodalies i es va enriquir amb els saquejos; es va dedicar tamb a protegir les ciutats gregues venes. Abans de la batalla d'Egospotamos va advertir els generals atenesos (405 aC).

Caiguda.

Amb l'establiment a Atenes de la tirania dels Trenta (404 aC) fou condemnat al desterrament i es va haver d'escapar a la satrapia de Farnabazos, que tenia com a capital Dasclios; all fou acollit i estava a punt de sortir cap a la cort d'Ataxerxes quant una nit la seva residncia a Melissa fou envoltada i assaltada per una banda d'homes armats que hi van calar foc. Es va defensar espasa en m, per fou mort per algunes fletxes (404 aC); Diodor i fors diuen que els assaltants eren emissaris de Farnabazos, que actuava a petici dels espartans o per gelosia; el relat de Plutarc diu que eren els germans d'una dona a la qual Alcibades havia sedut. El seu cos fos recollit per la seva amant Timandra i enterrat.

Va deixar un fill de la seva dona Hiparetes, que tamb es va dir Alcibades, i que no va tenir cap paper rellevant a l'histria. 

Un monument fou erigit al lloc de la seva mort molt de temps desprs i l'emperador Adri hi va fer una esttua i sacrificis anuals en honor de l'home d'estat atens.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72496" title="Alcibades d'Esparta" nonfiltered="3571" processed="3552" dbindex="28784">
Alcibades (Alcibiades, ) fou un exiliat espart que va poder tornar al seu pas gracies a la intervenci de la Lliga Aquea el 184 aC. Per llavors fou ambaixador del govern d'Esparta a Roma, i all va acusar al estrategos aqueu Filpomen, tot i l ajuda que abans li havien donat els aqueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72497" title="Alcidames" nonfiltered="3572" processed="3553" dbindex="28785">
Alcidames (Alcidamas, ) fou un retric grec nascut a Elea, a l'Elia (sia Menor). Pupil de Grgies de Leontins va viure a Atenes entre el 432 aC i el 411 aC. Va donar classes d'eloqncia. Fou suposadament oponent d'Iscrates d'Atenes. Va deixar diverses obres, totes perdudes.

 Obres .
Elogi de la mort;
;
Obra sobre msica;
Algunes obres cientifiques ;
, de retrica;
;
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72500" title="Alcides" nonfiltered="3573" processed="3554" dbindex="28786">
Alcides (Alcidas, ) fou un militar espart.

El 428 aC fou nomenat cap de la flota peloponsia enviada a Lesbos, en ajut de Mitilene, assetjada pels Atenencs. Mitilene es va rendir set dies abans de l arribada dels espartans, i Alcides va decidir retornar a Esparta sense intentar recuperar la ciutat o atacar algun punt de la costa de Jnia. 

Mentre fou a la zona va capturar molts vaixells enemics i va matar mols atenencs o aliats d aquestos. Va arribar a Efes i de all va sortir cap Esparta per fou perseguit per la flota atenenca dirigida per Pakes, que el va empaitar fins a Patmos. 

Desprs de rebre reforos, Alcides va anar a Crcira (427 aC) i quant els atenencs i la gent de Corcira van sortir del port per atacar-lo, els va derrotar i va desembarcar a l illa, per assabentat que una flota atenenca molt forta es dirigia cap all, va reembarcar i es va dirigir cap el Pelopons. 

El 426 aC fou un dels caps de la colnia lacedemnia establerta a Heraclea, prop de les Termpiles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72502" title="Alcimac" nonfiltered="3574" processed="3555" dbindex="28787">
Alcimac (Alcimachus) fou un pintor grec esmentat per Plini el vell. Fou l'autor de les pintures de Dioxip, un guanyador d'Olmpia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72503" title="Thodore Hersart de la Villemarqu" nonfiltered="3575" processed="3556" dbindex="28788">

Thodore Hersart de la Villemarqu (Kemperle, 1815- Keransker, 1895) fou un erudit, poltic i poeta bret. Estudi a Roazhon i Pars i fou conegut amb el sobrenom de Teodor a gKervarker. s considerat deixeble de Jean-Franois-Marie Le Gonidec i influt tant pels germans Grimm com per Franois-Ren de Chateaubriand, compos el recull Barzaz Breizh (Cants de Bretanya, 1838), considerada la primera gran obra del bret modern i que fou presentada en el seu moment com a un recull dels antics cants armrics a l estil de l Ossian de l escocs James MacPherson. Foren lloades per Georges Sand (qui la compararia amb l Odisea), Alphonse de Lamartine i  d altres autors francesos, alhora que s encet una polmica sobre l autenticitat o superxeria de l obra, qu eren antics cants i qu era invenci de La Villemarqu. El 1838 visit Galles, on fou entronitzat bard del Gorsedd.

Aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d utilitzar les reformes de Gonideg com a koin bretona en la catequesi de les parrquies. En els darrers anys collabor amb Gonidec en l'edici de la Bblia en bret.  Franois-Marie Luzel fou deixeble seu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72516" title="Francisco Largo Caballero" nonfiltered="3576" processed="3557" dbindex="28789">

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - Pars, 23 de mar de 1946) fou president del govern de la Segona Repblica entre el 4 de setembre de 1936 i el 17 de maig de 1937.

El 4 de setembre de 1936 va ser l'encarregat de formar un govern amb els republicans, socialistes i, per primer cop, comunistes. Va traslladar el govern a Valncia a causa de l'atac feixista contra Madrid, i el 1937, a causa dels fets del 3 de maig, va dimitir el 17 de maig.

En 1939, desprs de la derrota republicana, es va exiliar a Frana. Al produir-se en 1940 l'ocupaci de Frana per part de l'Alemanya nazi s arrestat per les tropes d'ocupaci i internat en el camp de concentraci de Sachsenhausen-Oranienburg, on va passar la major part de la II Guerra Mundial. Alliberat al final de la mateixa per l'Exrcit Roig, va morir en l'exili a Pars, sent traslladats les seus restes mortals a Madrid en 1978, on es va celebrar un funeral en la seua memria a qu van acudir 500.000 persones convocades per les organitzacions socialistes (PSOE, UGT i JSE). Eixe mateix any la UGT cre la Fundaci que porta el seu nom.




 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72518" title="Aougust Brizeug" nonfiltered="3577" processed="3558" dbindex="28790">

Aogust Brizeug (francs Julien Plage Auguste Brizeux) (Lorient, Morbihan, 1803 - Montpeller, Occitnia 1858) fou un poeta bret, estudi a Gwened, continuador de Kervarker amb els poemes Telenn Arvor (Arpa armrica, 1843), Mari (1828) i Furnez Breizh (Saviesa bretona, 1844). Va viatjar a Pars amb Kervarker, Olivier Souvestre i Jean-Franois-Marie Le Gonidec per defensar la llengua bretona. El 1847 va compondre Les Bretons, que fou premiat per l'Acadmia Francesa. Les seves obres foren reeditades el 1929 a la revista Gwalarn per Roparz Hemon.

 Enllaos .
 Biografia;
 Alguns poemes;

 Articles relacionats .
 Literatura bretona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72519" title="Geisha" nonfiltered="3578" processed="3559" dbindex="28791">


Una geisha s una dona que dedica la seva vida a totes les arts tradicionals japoneses. Sn dones japoneses, per hi ha una dona occidental que va aconseguir arribar a ser geisha: Liza Dalby.

El seu origen es creu que rau en els "barris del plaer" que hi havia abans al Jap, ja que la prostituci en un principi era legal, per en aquesta barris tamb es trobaven msics, ballarins i ballarines que ms tard s'unirien per crear les geishes, que van comenar sent homes, per poc a poc aquests es van veure desplaats per dones.
Comencen la seva feina durant la nit i l'acaben a la matinada; bsicament assisteixen a banquets i festes d'homes de negocis (el preu per contractar una geisha s molt elevat, uns 800 l'hora) i amb la seva conversa i el seu domini de gaireb tots els temes alegren els llocs on assiteixen.

Cal destacar que les geishes no sn prostitutes, el fet de ser relacionades amb aix cal buscar-lo en els soldats americans que durant la Segona Guerra Mundial van ocupar el Jap, i per tal de destacar les prostitutes es disfressaven de geishes.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72523" title="Isabel de Frana i de Provena" nonfiltered="3579" processed="3560" dbindex="28792">
Isabel de Frana i de Provena ( 1241 - Hieres 1271 ), princesa de Frana i reina consort de Navarra (1255-1270).

Orgens familiars.
Nasqu el 2 de mar de 1241 sent la segona filla del rei Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Per lnia paterna era nta de Llus VIII de Frana i Blanca de Castella, i per lnia materna del comte Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. Fou germana del rei Felip III de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1258 a Melun amb el rei Teobald II de Navarra, comte de Xampanya. D'aquest matrimoni, per, no hi hagu fills.

Teobald II mor el 1270 en el seu retorn de Terra Santa de participar en la Vuitena Croada. Isabel de Frana mor el 17 d'abril de l'any segent a la localitat de Hieres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72541" title="lrond" nonfiltered="3580" processed="3561" dbindex="28793">
lrond el Mig-Elf s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf, fill de N'Erendil i N'lwing, i el Senyor de Rivendell. El seu germ bess, lros, va ser el primer dels Reis de Nmenor.

El seu nom significa "Volta dels Estels", o la "Cpula dels Estels". Com que era la tenia una part important d'ascendncia humana, tamb era anomenat el mig-elf.

Va ser dels cabdills dels elfs ms nobles, savis i poderosos, i un dels darrers a abandonar la Terra Mitjana. Tenia la cara pllida, el cabell fosc i els ulls grisos.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

N'lrond i el seu germ bess lros van nixer al refugi de les Boques del Srion, fills de N'Erendil i N'lwing, i besnts de Lthien de Driath. Quan encara eren nens, els fills de Fanor van atacar el refugi en el que va ser la tercera i darrera matana fraticida entre elfs, i els dos bessons van ser fets presoners. Els seus pares van tmer que els matarien, per els germans Maedhros i Maglor se'n van apiadar i en van tenir cura.

Desprs de la Guerra de la Ira i la fi de la Primera Edat, es va permetre als mig-elfs d'escollir a quina nissaga volien pertnyer. N'lrond va escollir la inmortalitat dels primognits, mentre que el seu germ lros va preferir ser comptat entre els homes.

A la Segona Edat lrond va anar a viure a Lindon a la casa de Guil-galad, el darrer Rei Suprem dels ldor. Ms tard va anar a viure a Ergion, i desprs de la destrucci d'Ergion per part de Suron va fundar el refugi de Rivendell, una de les ltimes fortaleses contra el Senyor Fosc. Aleshores Guil-Galad va confiar-li Vilya, un dels tres anells dels elfs.

Al final de la Segona Edat, va ser l'herald de Guil-Galad a la Batalla de Dagorlad, en la que l'ltima aliana d'elfs i homes va derrotar Suron. Guil-galad va morir a la batalla, deixant lrond com a lder de facto dels elfs de la Terra Mitjana.

L'any 109 de la Tercera Edat es va casar amb Celebran, filla de Cleborn i Galdriel. De la uni en va nixer l'any 130 els bessons lladan i lrohir, i el 241 una filla: Arwen Undmiel.

El Senyor dels Anells.

Desprs de rebre a Rivendell a Frodo Saquet, el Portador de l'Anell, i curar-lo de les ferides que havia rebut d'una fulla dels Nazgl, lrond va convocar un Consell on es reunirien els pobles lliures per decidir sobre la lnea d'acci a seguir. All es decid que l'Anell nic havia de ser destrut, i es va designar la Germandat de l'Anell per a dur a terme la missi.

lrond es va quedar a Rivendell fins a la destrucci de l'Anell i de Suron, i aleshores va viatjar a Minas Tirith per assistir al casament de la seva filla Arwen amb ragorn, nou Rei del Regne Reunificat d'rnor i Gndor. Finalment, l'any 3021 de la Tercera Edat, amb aproximadament 6.520 anys a l'esquena, lrond va salpar de les Rades Grises abandonant per sempre la Terra Mitjana.

Genealogia dels Mig-elfs.



 Adaptacions .
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Hugo Weaving interpreta al mig-elf lrond en les tres pellcules de la trilogia. 

La interpretaci d'lrond de Peter Jackson difereix en diversos aspectes de l'original. A la trilogia, lrond mostra una actitud molt ms hostil envers els homes en particular i ragorn en concret, i s'oposa frontalment a la uni de la seva filla amb aquest. Tamb s una desviaci dels llibres l'aparici d'lrond al sud per entregar l'espasa Andril a ragorn just abans de travessar els Camins dels Morts.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72543" title="Rosetta (sonda)" nonfiltered="3581" processed="3562" dbindex="28794">
Rosetta s una sonda espacial no tripulada de l'Agncia Espacial Europea destinada a l'exploraci continuada i detallada del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la sonda de superfcie Philae. La part orbital rep el nom de la famosa pedra de Rosetta, ja que s'espera que els resultats obtinguts ajudin a comprendre les primeres etapes de formaci del Sistema Solar; per la seva banda, la sonda de superfcie rep el nom de l'illa de Philae, al Nil, un obelisc de la qual ajud en el desxiframent de la pedra de Rosetta. Fou llanada el 2004 i s'espera que entri en rbita al voltant del cometa el 2014.

 Missi .
L'objectiu inicial de la missi era el cometa 46P/Wirtanen, per a causa del retard del llanament original el gener de 2003, es va escollir un altre cometa situat en una rbita convenient: el 67P/Churyumov-Gerasimenko. Es tracta d'un cometa peridic que es troba en una rbita relativament propera al Sol, desprs d'haver estat modificada per l'atracci gravitatria de Jpiter; fou descobert el 1969 per l'astrnom Klim Churyumov de la Universitat de Kev (Ucrana) grcies a imatges captades per la seva collega Svetlana Gerasimenko, de l'Institut d'Astrofsica de Duixanbe (Tadjikistan).  Els gasos expulsats pel cometa seran analitzats pels instruments cientfics de la Rosetta i la Philae permetent-ne examinar l'exacta composici qumica i, d'aquesta manera, determinar les condicions existents fa 4.500 milions d'anys, quan es va formar el sistema solar.

La missi s'inici el 2 de mar de 2004 a les 07:17 UTC, quan la sonda fou llanada amb un coet Ariane 5 des de la base de llanament de Kourou a la Guaiana francesa. L'Ariane situ en una rbita excntrica (de 200 x 400 km) l'etapa superior i la seva crrega. Gaireb dues hores desprs, a les 09:14 UTC l'etapa superior es va encendre per a arribar a la velocitat d'escapament necessria per fugir de l'atracci terrestre i entrar en una rbita heliocntrica. 18 minuts desprs, la sonda Rosetta es va separar de l'etapa superior.

La nau pass novament prop de la Terra el mar de 2005, per rebre'n una assistncia gravitatria; posteriorment passar dues vegades ms prop de la Terra i una vegada per Mart, per assolir finalment el cometa deu anys desprs. Lluny del Sol la Rosetta hibernar durant diversos perodes, per un temps total igual a 80 mesos, del total de 115 que durar el viatge. La missi noms rebr ordres per a les maniobres de correcci orbital i per a la possible exploraci d'almenys un asteroide que trobar durant el cam (actualment es contempla la possibilitat de visitar el (2867) teins el 2008 i el (21) Lutetia el 2010). A mitjan 2011, quan estigui situada a uns 800 milions de quilmetres del Sol, la sonda encendr el seu motor principal per a situar-la en una trajectria d'intersecci amb l'rbita del cometa. El gener de 2014, la Rosetta  ser activada completament i es preparar per a una fase d'acostament que durar sis mesos.

L'agost de 2014 la Rosetta comenar a orbitar al voltant del nucli del cometa i obtindr un mapa detallat que permeti seleccionar el lloc d'aterratge per a la sonda de superfcie Philae. Aquesta, amb un pes de 100 kg es despendr des d'una altura d'1 km; a causa del tnue camp gravitatori del cometa, la Philae podr aterrar suaument. Per fixar-se a la superfcie i evitar rebotar en l'aterratge, la sonda llanar dos arpons que l'ancoraran a la superfcie. La Philae operar durant unes quantes setmanes i transmetr les dades a Terra a travs de la Rosetta. Per la seva banda, la Rosetta continuar les seves observacions del nucli cometari fins a desembre de 2015 i observar en primer terme l'inici del perode d'activitat del cometa quan aquest s'aproximi al Sol i passi pel periheli l'octubre de 2015.

Cronologia del vol.
 2 de mar de 2004: Llanament de la sonda, a les 07:17 UTC, amb un coet Ariane 5, des de la base de llanament de Kourou.
 3 de mar de 2004: Ajustament amb xit dels canals de comunicaci i dels girscops d'estabilitzaci.
 17 d'abril de 2004: Fallada en el sistema pirotcnic d'obertura del detector ALICE. Corregit tres dies desprs.
 1 de maig de 2004: Primera operaci cientfica: observaci del cometa LINEAR (descobert per la sonda LINEAR).
 10 de maig de 2004: Completada amb xit la maniobra ms crtica, amb la ignici de quatre propulsors durant 3,5 hores, per assolir un  v de 152,8 m/s.
 4 de mar de 2005: Completat amb xit el primer sobrevol de la Terra.
 18 de juliol de 2005: Completada l'observaci de l'impacte de la sonda de penetraci de la Deep Impact amb el cometa 9P/Tempel, iniciada el 28 de juny.
 26 de febrer de 2007: Previst el sobrevol de Mart.;
 Novembre de 2007: Previst el segon sobrevol de la Terra.;
 Setembre de 2008: Previst el sobrevol de l'asteroide (2867) teins.;
 Novembre de 2009: Previst el tercer sobrevol de la Terra.;
 Juliol de 2010: Previst el sobrevol de l'asteroide (21) Lutetia.
 Maig de 2014: Arribada al cometa Churyumov-Gerasimenko.;
 Novembre de 2014: Aterratge de la Philae sobre el cometa.;

 Disseny de la sonda i instrumentaci .
La Rosetta prpiament dita (s a dir, noms la sonda orbital, sense la Philae) s gaireb un cub amb unes dimensions de 2,8 x 2,1 x 2,0 metres, en el qual s'hi han incorporat tots els sistemes i instruments. L'alimentaci elctrica queda garantida per dos panells solars de 14 m, amb una superfcie total de 64 m. En un dels costats del cub es troba l'antena parablica de 2,2 metres de dimetre, una antena orientable d'alt guany, mentre que al cant oposat es troba unida la Philae. El pes total en el llanament s de 3.000 kg aproximadament, dels quals 1.670 kg corresponen al propellent.

Els instruments cientfics a bord de la sonda orbital sn els segents:
 ROSINA servir per a identificar toms, molcules i ions del vapor alliberat pel cometa, a travs d'espectrmetres de masses.
 BERENICE identificar la presncia d'istops d'hidrogen, carboni, nitrogen i oxigen grcies a la combinaci d'un cromatgraf i un espectrmetre de masses.
 COSIMA identificar els materials rocallosos i granulars de la pols expulsada pel cometa amb un espectrmetre de masses.
 MIDAS examinar els grans de pols amb un gran detall amb l'ajuda d'un microscopi de forces atmiques.
 GIADA mesurar les velocitats i masses dels grans de pols amb tcniques piezoelctriques.
 OSIRIS permetr cartografiar la superfcie del cometa amb gran detall, a travs de cmeres d'alta resoluci.
 ALICE analitzar i cartografiar els materials de la superfcie i el vapor en la banda de l'ultraviolat.
 VIRTIS analitzar i cartografiar els materials de la superfcie i vapor en la banda de l'infraroig.
 MIRO analitzar el vapor en la bande de microones i sondejar alguns centmetres sota la superfcie.
 CONSERT sondejar l'interior mitjanant senyals de rdio en intercanvi amb la sonda de superfcie Philae. ;

Per la seva banda, la sonda superficial Philae, amb un pes de 100 kg, duu els segents instruments a bord:
APXS s un espectrmetre de raigs X de protons alfa.
SD s un dispositiu de mostreig.
PTOLEMY s un analitzador de gas.
CIVA/ROLIS prendr imatges amb cmeres panormiques i un visualitzador del descens cap a la superfcie.
COSAC prendr mostres del cometa i les analitzar.
SESAME estudiar la superfcie del cometa amb un sondeig elctric i acstic.
MUPUS s un sensor multitasca per a diversos estudis de la superfcie.
ROMAP s un magnetmetre RoLand que estudiar el plasma.
CONSERT sondejar l'interior mitjanant senyals de rdio en intercanvi amb la sonda orbital Rosetta.

 Resultats cientfics .
Malgrat que el programa cientfic de la sonda no s'iniciar fins a la primera trobada amb l'asteroide (2867) teins el 2008, el 4 de juliol de 2005 es van activar els instruments de presa d'imatges de la Rosetta per observar el cometa 9P/Tempel durant el xoc amb la sonda d'impacte de la missi Deep Impact. Els resultats mostraren que la lluminositat del cometa s'havia incrementat cinc vegades en els 30 minuts posteriors a l'impacte i que es mantingu ms o menys constant durant l'hora segent. 

 Notes i referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72551" title="Pirmides de Gmar" nonfiltered="3582" processed="3563" dbindex="28795">
Les Pirmides de Gmar o "Majanos de Chacona" sn cinc construccions amb forma de Pirmide esglaonada que es troben a la costa oriental de l'illa de Tenerife, de les Canries. Reben el nom del municipi on es troben, Gmar.





Se sap per fotografes antigues i pels relats dels habitants de la regi, que abans n'hi havia nou, per com que les pedres d'algunes es van utilitzar per construir cases, a hores d'ara noms en resten sis.

 Hiptesi de Heyendahl .
El 1991 Thor Heyerdahl, un conegut antropleg noruec fams arran de les seves investigacions sobre la capacitat dels antics de fer grans viatges marins, va concloure desprs d'estudiar les pirmides que la seva construcci no s casual. Per exemple, les pedres situades als cantons de les pirmides mostren marques clares d'haver estat tractades, i el sl va ser anivellat abans de la construcci dels "majanos". A ms, el material utilitzat s d'origen volcnic, que no es troba a les proximitats de Gmar.

Heyerdahl tamb va descobrir que les pirmides tenen una orientaci astronmica especial. El dia del solstici d'estiu; des de la plataforma de la pirmide ms gran, el sol es posa darrere d'un alt pic de muntanya, el passa, apareix de nou i es posa darrere de la segent muntanya per segona vegada. Totes les pirmides tenen escales en el seu costat oest de manera que es pot seguir la sortida del sol el mat del solstici d'hivern.



A pesar de les seves investigacions, Heyerdahl no va poder descobrir l'edat de les pirmides ni contestar a la pregunta de qui les va construir, per defensa que els guanches van viure en una cova sota una de les pirmides. Fins a la conquesta espanyola a la fi del segle XV, Gmar va ser la residncia d'un dels deu "menceys" (reis) de Tenerife.

Heyerdahl va proposar la teoria que les illes Canries haguessin servit de base per a un suposat moviment de vaixells entre Amrica i el Mediterrani. La ruta ms rpida de fet passa per les illes Canries, i fou tamb triada per Cristfor Colom.

Posici dels arquelegs.
La majoria dels arquelegs defensen que les pirmides van ser construdes per agricultors que havien tret les roques cap a les vores dels seus camps de cultiu, tal com es feia comunament en altres zones de les Illes Canries; tals construccions sn anomenades paredasses en el mn rural. De la mateixa manera molts habitants de la prpia localitat de Gmar atribueixen aquesta mateixa funci a aquestes estructures.

D'altra banda, no s'han trobat proves que demostrin que aquestes "pirmides" hagin estat construdes pels guanches; de fet, hi ha hiptesis que donen a tals construccions una antiguitat no superior als 200 anys.

Tampoc s'ha demostrat que en l'antiguitat haguessin tingut lloc viatges de pobles mediterranis a Amrica com els que defensa Heyerdahl. De fet eixes teories sn rebutjades per la prctica totalitat dels historiadors.

Molts d'aquests arquelegs denuncien que les Pirmides de Gmar sn un mer reclam turstic i que totes aquestes teories manquen de fonament histric.

El parc etnolgic.
En 1998 l'rea de 65.000 m de les pirmides de Gmar es va obrir al pblic com parc etnolgic. Heyerdahl va tenir el suport del navilier noruec Fred Olsen, que viu actualment a Tenerife. Un centre d'informaci acull als visitants i els explica les expedicions de Heyerdahl i les seves teories sobre les pirmides. Dos pavellons contenen exhibicions sobri Heyerdahl i models de les seves barques i una reproducci a escala natural de la barca Ra II.

Enllaos externs.

Pgina del parc etnolgic de les Pirmides de Gmar ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72559" title="Bibian Norai" nonfiltered="3583" processed="3564" dbindex="28796">
Bibian Norai ( 1 de setembre de 1967) s una actriu porno catalana.

Abans de dedicar-se en el negoci del cinema per a adults va estudiar decoraci i interiorisme, professi que va exercir fugament. Ha treballat sota la direcci de directors com Jos Mara Ponce, Xavier Domnguez, Conrad Son, Alex Romero i Narcs Bosch entre d'altres.

A l'octubre de 2003 va ser guardonada com a millor actriu X espanyola el Festival Internacional de Cinema Ertic de Barcelona (FICEB). Noms un mes desprs va anunciar sobtadament i inesperada la seva retirada del mn del cinema X.

Com a directora ha realitzat alguns curtmetratges en vdeo, a ms de diversos gonzos i cstings porno en vdeo per a Fisgn Club. Tamb va collaborar amb la companyia de teatre La Fura dels Baus en el seu espectacle XXX.

L'octubre de 2004 va rebre la Nimfa del pblic com a Millor Directora de cinema X en el FICEB

Enllaos externs.
 Pgina de Bibian Norai;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72561" title="Robert de Frana i de Provena" nonfiltered="3584" processed="3565" dbindex="28797">
Robert de Frana i de Provena ( 1256 - Pars 1317 ), prncep de Frana i comte de Clermont (1268-1317).

Orgens familiars.
Fill petit del rei Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Per lnia paterna era nta de Llus VIII de Frana i Blanca de Castella, i per lnia materna del comte Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. Fou germ del rei Felip III de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1272 amb Beatriu de Borgonya, filla de Joan de Borgonya i Agns de Borb. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Llus I de Borb (1279-1342), duc de Borb, comte de Clermont i de la Marche;
 la infanta Blanca de Clermont (1281-1304), casada el 1303 amb Robert VII d'Alvrnia;
 l'infant Joan de Clermont (1283-1316), senyor de Charolais ;
 la infanta Maria de Clermont (1285-1372), prior a Poissy;
 l'infant Pere de Clermont (1287-d 1330), religis a Pars ;
 la infanta Margarida de Clermont (1289-1309), casada el 1308 amb Joan I de Namur;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72563" title="Agns de Frana i de Provena" nonfiltered="3585" processed="3566" dbindex="28798">
Agns de Frana i de Provena ( 1260 - Lantenay 1327 ), princesa de Frana i duquessa consort de Borgonya (1279-1305).

Orgens familiars.
Filla petit del rei Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Per lnia paterna era nta de Llus VIII de Frana i Blanca de Castella, i per lnia materna del comte Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. Fou germana del rei Felip III de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1279 amb el duc Robert II de Borgonya. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan de Borgonya (1279-1283) ;
 la infanta Margarida de Borgonya (1285- morta jove);
 la infanta Blanca de Borgonya (1288-1348), casada el 1307 amb el comte Eduard I de Savoia;
 la infanta Margarida de Borgonya (1290-1315), casada el 1305 amb el futur rei Llus X de Frana;
 la infanta Jaoana de Borgonya (1293-1348), casada el 1313 amb el futur rei Felip VI de Frana;
 l'infant Hug V de Borgonya (1294-1315), duc de Borgonya;
 l'infant Eudes IV de Borgonya (1295-1349), duc de Borgonya ;
 l'infant Llus de Borgonya (1297-1316), rei titular de Tessalnica;
 la infanta Maria de Borgonya (1298-?), casada el 1310 amb Eduard I de Bar;
 l'infant Robert de Borgonya (1302-1334), comte de Tonnerre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72568" title="Arwen" nonfiltered="3586" processed="3567" dbindex="28799">

Arwen Undmiel, tamb coneguda com l'Estel Vespral (que s Undmiel en quenya) s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s la filla d'lrond el Mig Elf, nta de Cleborn i Galdriel, i esposa d'ragorn (el Rei Elssar Telcontar).

Tot i que les seves aparicions son molt limitades a El Senyor dels Anells, en els apndixs s'hi inclou el Relat d'ragorn i Arwen, que explica el seu enamorament. 

Biografia.

Arwen va nixer l'any 241 de la Tercera Edat, filla de N'lrond i Na Celebran. Per part de pare era nta d'Erendil el Mariner i d'lwing de Gondolin, i a travs d'ells descendents del llinatge dels mig d'elfs, de Beren (hereu la casa de Bor), Lthien (de Driath), d'dril (de Gondolin i la casa de Fingolfin), i de Tuor (de la casa de Hdor). Per part de mare era nta de Cleborn i Galdriel, emparentant-la tamb amb la casa de Finarfin. Tamb era germana dels bessons lladan i lrohir.

Es deia que tenia un aspecte molt semblant a la de la seva re-rebesvia Lthien. Amb ella tamb acabaria compartint el dest, doncs totes dues es van enamorar d'un home i van compartir la seva mortalitat.

La seva uni amb ragorn t una gran significncia en el context del llegendari de Tolkien. De fet, Arwen i el seu marit eren parents molt distants, ja que el pare d'aquesta i el seixantatres ascendent en lnia directa d'ragorn eren germans bessons (veure arbre geneolgic). Amb la uni es tornaven a reunir en una sola lnia les nissagues dels tres antics reis suprems de les tres cases dels elfs (Ingw, Finw,i els germans Olw i Elw) i les primeres cases del homes.

Genealogia dels Mig-elfs.


 Adaptacions .
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actriu Liv Tyler interpreta a Arwen en les tres pellcules de la trilogia. La versi d'Arwen en les pellcules s substancialment diferent de la novella, i el seu paper es veu ampliat. Aquestes variacions respecte l'original van generar polmica entre alguns aficionats.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72570" title="Societ Sportiva Lazio" nonfiltered="3587" processed="3568" dbindex="28800">


La  Societ Sportiva Lazio  s un club de futbol de la ciutat de Roma (Itlia). 

 Histria .
El club es fund el 9 de gener de 1900 amb el nom de Societ Podistica Lazio, usant el nom de la regi a la que pertany la ciutat de Roma, el Laci. Els seus colors, blau cel i blanc s'inspiraren en la bandera grega i la seva tradici olmpica. L'liga imperial de l'escut prov del smbol de les legions romanes. El club es fund com una entitat d'atletisme, per el futbol s'hi afeg ben aviat, el 1902. De fet, actualment es tracta d'un club poliesportiu amb 34 disciplines diferents, entre elles nataci, bsquet, voleibol, rugbi, beisbol, hoquei herba i atletisme.

El club s'un a la lliga italiana el 1913. La seva millor actuaci abans de la Segona Guerra Mundial fou un segon lloc el 1937. La seva primera Coppa Italia no arrib fins el 1958 i el primer scudetto el 1974 amb una plantilla que comptava amb homes com Giorgio Chinaglia, Giuseppe Wilson, Luciano Re Cecconi i Tommaso Maestrelli.

Desprs d'un escndol d'apostes amb el Milan el club fou obligat a descendir de categoria el 1980. Tres anys a categories inferiors foren el perode ms gran que el club estigu lluny dels grans d'Itlia. Un nou escndol de corrupci el 1986 est a punt de portar el club a la Srie C. El 1998 torn a la primera divisi i l'arribada de Sergio Cragnotti quatre anys desprs a la presidncia canvia el sinus del club. L'any 2000 guanya el doblet amb Sven-Gran Eriksson a la banqueta. A ms, un any abans havia guanyat la seva primera competici europea, la Recopa d'Europa.

 Palmars .
 Lliga italiana de futbol: 2 (1973-74, 1999-00);
 Copa italiana de futbol: 4 (1958, 1997-98, 1999-00, 2003-04);
 Supercopa italiana de futbol: 2 (1998, 2000);
 Recopa d'Europa de futbol: 1 (1998-99);
 Supercopa d'Europa de futbol: 1 (1999);
 Copa dels Alps de futbol: 1 (1971);

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72584" title="Dinastia Evreux" nonfiltered="3588" processed="3569" dbindex="28801">



La Dinastia Evreux o Casal d'Evreux s una branca de la Dinastia Capet que parteix de Llus Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de Frana el comtat d'Evreux.

El seu fill, Felip III Evreux es cas amb l'herva del tron de Navarra, Joana II de Navarra, iniciant-se aix la Dinastia Evreux-Navarra. Des del 1328 fins al 1441 ser la dinastia governant al Regne de Navarra. L'ltima reina del casal d'Evreux es casar amb l'infant Joan d'Arag, futur comte de Barcelona i rei d'Arag Joan II.


Dinastia Evreux del Regne de Navarra.
1328-1343 : Felip III, marit de Joana II de Navarra;
1349-1387 : Carles II, fill de l'anterior;
1387-1425 : Carles III, fill de l'anterior;
1425-1441 : Blanca I, filla de l'anterior, casada el 1419 amb l'infant Joan II d'Arag;
 a partir de 1425 Joan II d'Arag esdev rei de Navarra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72586" title="FREPIC-AWAAK" nonfiltered="3589" processed="3570" dbindex="28802">

El Frente Popular de las Islas Canarias o FREPIC-AWAAK s un partit poltic d'esquerres que vol la independncia de Canries respecte d'Espanya. 

El seu congrs constituent se celebr en maig de 1986. El FREPIC-AWAAK es form amb la confluncia d'organitzacions poltiques minoritries com la Organizacin para los Comunistas Canarios (OCC), o el PRAIC (Partido Revolucionario Africano de las Islas Canarias, organitzaci poltica procedent del Partido de los Trabajadores Canarios (PTC), bra poltic del MPAIAC). El seu secretari general s Toms Quintana 

 Congrs Constituent .
En el congrs constituent celebrat en 1986 es va parlar de superar el que consideraven "errors de la Unin del Pueblo Canario", i es declaren com a pretensions constituir-se en "l'embri del gran moviment popular que ens portar fins a la Repblica Popular Canria, unificant en el transcurs de la lluita les classes i sectors populars canaris que estan, objectivament, en contra del domini colonial i per la independncia poltica total, rebutjant obertament i a priori qualsevol sortida autonomista, fins i tot aquelles que es proclamen com a passos previs a l'autodeterminaci i la independncia", definint al FREPIC com a "una organitzaci popular, en quant aspira a ser front de masses i no una elit revolucionria.".

 Trajectria .
El FREPIC-AWAAK mai no ha arribat a assolir representaci poltica, ja que es tracta d'una organitzaci minoritria. Els millors resultats electorals els va obtenir a les eleccions al Senat de 1996, on va assolir al voltant de 5.000 vots. D'aleshores en FREPIC-AWAAK no ha tornat a presentar-se a les eleccions.
En els darrers anys, i desprs de diversos abandonaments i escissions, el FREPIC-AWAAK ha dut a terme una poltica d'apropament al Marroc (fent dures crtiques al Front Polisario), i tant des de la dreta com des d'altres sectors de l'independentisme se'ls acusa d'estar finanats per la monarquia marroquina. Tamb des de diferents sectors poltics es denuncia una dretanitzaci en els plantejaments del partit. Actualment el FREPIC-AWAAK noms est organitzat a l'illa de Gran Canria.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Frepic Awaak;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72588" title="Congrs Nacional de Canries" nonfiltered="3590" processed="3571" dbindex="28803">

El Congrs Nacional de Canries (CNC) s un partit poltic nacionalista de Canries, (Espanya), dirigit per Antonio Cubillo, secretari general del MPAIAC. Fou fundat el 1985, quan Cubillo va tornar del seu exili a Alger.

El CNC defensa la independncia de Canries.

nicament ha obtingut representaci poltica un cop, una regidora a l'ajuntament d'Arrecife (Lanzarote), a les eleccions municipals del 1987. s un partit minoritari que edita la revista digital El Guanche.

Cal resaltar l'estreta relaci entre el CNC i el MPAIAC, ja que el MPAIAC mai no s'ha presentat a eleccions. La presncia de Cubillo en els crrecs de direcci d'ambdes organizacions, s un altre element d'hibridaci entre ambdues organitzacions. Tanmateix el MPAIAC cess tota mena d'activitat el 1979, i el CNC es va fundar el 1985. Durant els anys 70 el bra poltic del MPAIAC era el Partido de los Trabajadores Canarios.

 Enllaos .

 Congreso Nacional de Canarias;
 El Guanche;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72593" title="Inserci orbital" nonfiltered="3591" processed="3572" dbindex="28804">
La inserci orbital s el conjunt de maniobres que ha de realitzar un vehicle espacial per tal de poder entrar en rbita al voltant d'un cos celeste. En general, un vehicle espacial sempre s'acosta a un planeta, lluna o asteroide a una velocitat superior a la velocitat d'escapament d'aquest cos, de manera que cal reduir la velocitat i corregir la trajectria. Aquest procs s'acostuma a realitzar amb la ignici del sistema de propulsi (habitualment coets qumics) i a vegades es pot ajudar amb tcniques d'aerofrenada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72594" title="Civilitzaci micnica" nonfiltered="3592" processed="3573" dbindex="28805">


La civilitzaci micnica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasions dries. 

Micenes s coneguda sobretot per la figura d'Agammnon, rei que apareix a les obres homriques. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.

Noms.
No s'ha trobat cap escrit que permeti veure com s'anomenaven ells mateixos. Els noms donats per altres pobles eren micnics, aqueus (per exemple als escrits d'Homer) o simplement grecs. Probablement no es puguin identificar plenament amb cap d'aquestes denominacions, com prova la seva llengua, un dialecte propi del grec antic, que s'ha trobat registrat en escriptura lineal B, que s un sillabari a diferncia de l'alfabet grec. 

Vida dels micnics.
Els micnics estaven organitzats com una monarquia. Els consellers reials o aristocrcia es distingien del poble ras, que devia tribut o servei al rei, i tamb dels esclaus. Es donava molta importncia a la guerra, els nobles ascendien en funci dels seus triomfs i els cavalls es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.

El poble gaudia d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o impostos de palau. 

Es conreava una agricultura tpicament mediterrnia, amb predomini de cereals, vi i oli. Les terres es dividien en reials i comunals, com tota la societat. 

Micenes destacava pel seus teixits, que exportava a regnes vens, sobretot els treballs en llana i en lli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Altres indstries detsacables sn la perfumeria i les obres amb bronze.

Martimament, es van aprofitar dels coneixements navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilitzaci va entrar en declivi. 

La mitologia presenta ja les figures clssiques del pante grec: Posid (ocupant un paper preeminent), Hermes, Zeus... Destaca la importncia de les histries sobre el minotaure i Ddal. Hi ha una deesa mare anomenada Diwia que no es troba en les poques posteriors.

Les ciutats micniques.

Era una civilitzaci organitzat al voltant de ciutats fortificades. Les ms importants sn Pilos, Gla, Cnossos (a Creta), Tirint i per descomptat la prpia Micenes. Totes constaven d'una acrpolis, d'una cisterna o punt per aconseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes muralles de blocs de pedra.

Els habitatges tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un passads central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la classe social. 

Els palaus tenen la mateixa estructura que els de Minos i consten de diversos passadissos que separen rees d'administraci i arxiu, recepci i vida de la reialesa. El megar o sal del tron ocupa el centre, s una estncia circular entre columnes decorada amb pintures i luxosos mobles. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72597" title="Inti (moneda)" nonfiltered="3593" processed="3574" dbindex="28806">

L'inti fou una moneda adoptada pel Per a mitjan 1985 durant la presidncia d'Alan Garca, en substituci del sol, afectat per una inflaci galopant, a ra de mil sols per inti. Cap al 1990 l'inti va experimentar el mateix procs i, el juliol del 1991, es va tornar a adoptar el sol (ara anomenat  nuevo sol, "nou sol"), a ra d'un mili d'intis per cada nou sol. Per tant: 1 nou sol = 1.000.000 intis = 1.000.000.000 antics sols.

El codi ISO 4217 era PEI, s'abreujava I/. i se subdividia en 100 cntims (cntimos).

El nom prov d'Inti, el du inca del sol, per mantenir la connexi amb la denominaci tradicional de la moneda peruana (tot i que sol, en sentit monetari, en realitat derivava del llat solidus, que tamb va donar origen als sous catalans).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72598" title="Sol (moneda)" nonfiltered="3594" processed="3575" dbindex="28807">
Aquest article tracta sobre la moneda del Per. Pel que fa a l'antiga moneda francesa, vegeu Sou (moneda).;

El sol (nom espanyol) s la unitat monetria del Per. Es divideix en 100 cntims (cntimos). El codi ISO 4217 s PEN i s'abreuja S/.. Tamb s conegut com a nou sol (en espanyol, nuevo sol) per diferenciar-lo dels antics sols, anomenats sol de oro. 

 El primer sol o Sol de Oro .
El primer sol, anomenat sol de oro ("sol d'or"), va aparixer el 1931 en substituci de la lliura peruana. Es dividia en 100 centaus (centavos). El seu codi ISO 4217 era PEH. El 1985, fou substitut per l'inti (ISO 4217: PEI), nom del du inca del sol, a ra de 1.000 antics sols per inti.

 El sol actual o Nuevo Sol.
Desprs d'una inflaci galopant, l'1 de juliol del 1991 se substitua l'inti pel nou sol (nuevo sol) a ra d'un mili d'intis per cada nou sol. La fracci conservava la mateixa denominaci que la de l'inti: cntim, a diferncia dels primers sols, subdividits en 100 centaus.

Ems pel Banc Central de Reserva del LOL (Banco Central de Reserva del Per), en circulen monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 cntims i d'1, 2 i 5 nous sols, i bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 nous sols. Les monedes d'1 cntim gaireb no circulen i els preus normalment s'arrodoneixen en mltiples de 5 cntims.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 3,90 PEN (19 de novembre del 2008);
 1 USD = 3,11 PEN (19 de novembre del 2008);

Enllaos externs. 
  Banc Central de Reserva del Per ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72604" title="Mariano Jos de Larra y Snchez de Castro" nonfiltered="3595" processed="3576" dbindex="28808">

Mariano Jos de Larra y Snchez de Castro (Madrid, 24 de mar de 1809   13 de febrer de 1837). Escriptor, periodista i articulista, crtic morda, retrat amb ironia la societat de l'poca. El seu profund pessimisme i un desengany amors el duren a sucidar-se amb tan sols 28 anys i a convertir-se en un dels grans del romanticisme espanyol.
 
 Infantesa .
Mariano Jos de Larra (Fgaro, El Verdugo,el Ilusionista) neix a Madrid en 1809. Son pare, metge afrancesat (partidari dels francesos) durant la Guerra del Francs, ha d'exiliar-se a Bordeus quan estos sn derrotats el 1814. Quatre anys ms tard (1818), amb l'amnistia poltica, la famlia torna a Espanya i el pare de Larra es convertix en el metge personal de Francesc de Paula, germ de Ferran VII.

Amb nou anys, i havent gaireb oblidat el castell, ingressa en un collegi dirigit pels escolapis, on du a terme els estudis elementals i secundaris, en els quals ja demostra les seves grans qualitats. Durant el trienni liberal la seva famlia s'ha de traslladar a Corella (Navarra). Daten d'aquesta poca la traducci de lIlada del francs, la redacci d'una Gramtica castellana i la composici d'una Geografia d'Espanya.  El 1824 la famlia torna a Madrid, on continua els seus estudis al Collegi Imperial dels Jesutes i desprs a la Universitat de Valladolid.

El 1827 aconsegueix una feina com a inspector del cos de Voluntaris Realistes, i comena a freqentar els cercles literaris madrilenys, d'on neix el seu esperit rebel i crtic contra la societat del moment. La seva primera obra, Oda a la exposicin primera de las artes espaolas, s d'aquesta poca.

 Vida i Obra literria .
Mariano Jos de Larra mostra gran enginy i precocitat per a tot. Als 19 anys crea el seu primer peridic,  El duende satrico del da . Aquesta primera aventura periodstica s mensual i noms es mant durant cinc nmeros: el diari aviat s prohibit a causa de ser excessivament crtic.

La seua ironia i sarcasme a l'hora d'interpretar la societat espanyola del moment, li van aportar fama i xit. En canvi, la seua nica novella, El doncel de Don Enrique el Doliente, escrita davall la pretensi d'emular als grans del moment com Walter Scott, no va aconseguir entusiasmar el pblic. Tampoc ho va fer la seua obra de teatre Macas.

La seva vida sentimental va ser agitada i infeli. Es va casar amb Pepita Wetoret amb qui va tindre tres fills. Els anys posteriors al casament sn durs, car el seu matrimoni no funciona, i s'ha de guanyar la vida fent traduccions, versos, i amb l'ajuda de la seva famlia i amics. A l'octubre de 1929 publica un poema titulat A los terremotos de Espaa, ocurridos en el presente ao de 1829 i un sonet A un mal artista que se atrevi a hacer el busto de doa Mariquita Zavala de Ortiz despus de su fallecimiento. De l'any segent sn el sonet Con motivo de hallarse encinta nuestro muy amada doa Mara Cristina de Borbn. 

A finals del 1830 neix el seu primer fill, Luis Mariano. Tamb per aquestes dates Larra coneix Dolores Armijo, amb la qual mantindr una intensa passi amorosa, i abandona la poesia per dedicar-se al teatre. La seva primera obra s No ms mostrador, una adaptaci de Les adieux au compoir, del francs Eugne Scribe. L'obra desperta elogis de la crtica i una bona acceptaci del pblic. Desprs d'aquesta ve La madrina (1831).

El 1832 Larra torna al periodisme amb la publicaci de El pobrecito hablador, del que se'n van editar quinze nmeros, i en ella veuran la llum alguns dels seus articles ms famosos, vertaderes crtiques cap els costums de la seua poca. Desprs entra a collaborar a la Revista Espaola, amb el sobrenom de Fgaro. Publica sobre tot articles de crtica dramtica i de costums. 

Els quatre anys segents talla la seva relaci amb la seva amant, t dues filles, i al final acaba separant-se tamb de la dona. Sn els anys ms productius de la seva vida literria, durant els que publica El Doncel de Don Enrique el Doliente, novella histrica bastant pessimista, i en teatre fa una altra adaptaci d'Eugne Scribe: El rapto , que no va tenir xit, Roberto Dillon o el catlico de Irlanda (1832) una traducci de Casimir Delavigne, i per acabar les adaptacions de Scribe: Felipe (1834), El arte de conspirar i Partir del tiempo (1835). En algunes d'aquestes signa amb el malnom de Ramn Arriala, anagrama de Mariano Larra. 

A finals del 1834 Larra comena a collaborar en El Observador, diari de caire progressista. Publica els tres primers volums de la Coleccin de artculos dramticos, literarios, polticos y de costumbres. Desprs d'aquestes publicacions, i dolgut pel trancament amb la seva esposa, i sentint-se impotent davant la conservadora poltica d'aquella poca, se'n va a viatjar per diverses ciutats europees, com Lisboa, Londres o Pars. 

A finals del 1835 torna a Madrid, on prova de reconciliar-se amb la seva dona. Larra recolzava el gabinet moderat de Francisco Javier de Istriz, i es presenta per procurador de la provncia d'vila. Surt elegit, per el Pronunciament de La Granja fa que el seu projecte poltic se'n vagi en orris. Desprs del trencament definitiu amb Dolores Armijo, i desenganyat pel clima poltic i social del pas, es va sucidar d'un tret als 28 anys. Estrena la seva obra de teatre Macas.

 El seu llegat .

Desprs de la seua  mort la seua obra va quedar silenciada fins que la Generaci del 98, enlluernada per la brillantor de l'autor, el va rescatar de l'oblit. La ironia i l'humor dels seus articles donen mostra de la seua genialitat: el seu profund pessimisme li servix per a retratar amb humor la hipocresia i corrupci de les institucions i la societat espanyoles. 

El seu estil, la temtica de la seua obra i la seua prpia vida, el convertixen en un dels mxims exponents del romanticisme espanyol. Antolgics sn ja alguns dels seus articles com el de  El castellano viejo ,  El casarse pronto y mal ,  Entre qu gente estamos?  o el fams  Vuelva usted maana .

Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72607" title="Cabira" nonfiltered="3596" processed="3577" dbindex="28810">
Cabira (Kabeira) fou una ciutat del Pont al sud de Magnpolis, a la que Mitridates VI Eupator va tenir un palau i no massa lluny de Kainon on el rei va amagar els seus tresors.

La ciutat fou ocupada per Gneu Pompeu. La vdua del rei Polem del Pont, Pitodoris, va governar Cabira, Zelitis i Magnpolis (la Magnopolita). Pompeu la va declarar ciutat i li va donar el nom de Dispolis, que ms tard Pitodoris li va canviar per Sebaste i la va engrandir  utilizant-la com la seva residncia reial, mentre els seus esclaus i servents eren a un poble proper de nom Armria, que pertanyia al Gran Sacerdot.  Mitridates fou a la ciutat un hivern mentre Luculle estava assetjant Amisos i Eupatria (Magnpolis). Ms tard la ciutat fou ocupada per Luculle.  

Estrab esmenta Cabira per la seva situaci es incerta, tot i que era nascut a Amisos, a la mateixa costa del Pont i devia conixer la zona. L'nica ciutat actual que podria ser, segons les indicacions d'Estrab, es Niksar, a la riba dreta del Licos a uns 50 km de la seva uni amb el riu Iris, per que s identifica amb Neocesarea (esmentada per Plini el vell com una ciutat al pas dels licins); no obstant al no haver-hi ms rastres de ciutats entre Niksar i la uni dels dos rius esmentats, cal pensar que Niksar s la ciutat que abans fou  Kabeira/Cabira/Dispolis/Sebaste. 

Plini situa Sebastea (Sebstia o Sebastipolis) al districte de Colopena a la Capadcia. De Neocesarea no se sap gran cosa ms que existia durant l iIperi i alguns l atribueixen al temps de Tiberi i altres a Ner vers l'any 64, quant el Pont Polemonic fou fet provncia romana. Potser la Neocesarea que va substituir a Sebaste o Neocesarea era la vena Armria. La ciutat sota el nom de Neocesarea fou capital del Pont Polemonic.

La detat local fou Men Farnaces. Hi va nixer Gregori Taumaturg. El 314 s hi va celebrar un concili. Ami Marcell l esmenta com la principal ciutat del Pont Polemonic. Segons Paulus Diaconus la ciutat fou destruda per un terratrmol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72609" title="Kadena" nonfiltered="3597" processed="3578" dbindex="28811">
Kadena (llat: Cadena) fou una ciutat de Capadcia esmentada per Estrab que fou residencia reial de Sisines, que en temps d'Estrab (que va nixer vers 50 aC i va morir el 20 dC) aspirava a la sobirania sobre els capadocis. Podria ser la actual Nigd.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72611" title="Kadrema" nonfiltered="3598" processed="3579" dbindex="28812">
Kadrema (llat: Cadrema) fou una ciutat de Lcia, colnia d'lbia. Res se sap de la seva histria. El seu nom sembla que vol dir "camp de moresc". Podria ser la actual Gormak, que se situada a un extrem del que fou el antic territori d'lbia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72612" title="Cadurcs" nonfiltered="3599" processed="3580" dbindex="28813">
Els cadurcs (llat cadurci) foren un poble celta que va viure a la regi del Olt (Lot), entre els nitiobriges i els rutens, i qu tenien al nord als arverns. 

Foren un dels primers pobles a sumar-se a la revolta de Vercingentorix el 52 aC i van participar activament a la guerra. Sn esmentats per Csar junt amb els gabals i els velaunis o vellavis, i diu que reconeixien la supremacia dels arverns.

La seva capital fou Divona, mes tard Civitas Cadurcorum (avui Cahors). La ciutat de Uxellodunum, que els hi pertanyia tanmateix, fou assetjada i ocupada per Csar. 

El nom del pas, Cadurcinum, va evolucionar a l edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Querci. El territori dels cadurcis fou desprs el bisbat de Cahors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72613" title="Eursia" nonfiltered="3600" processed="3581" dbindex="28814">



Eursia s la massa continental terrestre composta per Europa i sia. Situada majoritriament als hemisferis est i nord, Eursia es pot considerar un supercontinent que comprn els continents europeu i asitic, una part del supercontinent d'frica-Eursia o, simplement, un continent. En tectnica de plaques, la placa eurasitica inclou Europa i la major part d'sia, per no el subcontinent indi, el subcontinent arbic i l'rea a l'est de la serralada dels Txerski, a Sakh. El terme Eursia tamb s'utilitza en poltica internacional com una manera neutral de referir-se a organitzacions o a afers relatius als estats sorgits de la desintegraci de l'antiga Uni Sovitica. 

Els europeus, que no eren conscients de l'abast real d'Eursia, tradicionalment han considerat Europa i sia com a continents separats, amb la lnia divisria al llarg de la mar Egea, els Dardanels, el Bsfor, la  mar Negra, el Caucas, la mar Cspia, el riu Ural i les muntanyes dels Urals, i aquesta terminologia s'ha ests arreu del mn, tot i que sia cont mltiples regions i cultures tan extenses i poblades com Europa mateix, i tan diferents i separades geogrficament les unes de les altres com ho estan d'Europa. 

Eursia ha tingut un paper primordial en la histria del mn, ja que les seves civilitzacions han tingut una influncia decisiva a la resta del mn, i fins i tot els animals i les plantes procedents d'Eursia s'han ests arreu per la seva adaptabilitat a diversos climes i latituds.

La Ruta de la Seda simbolitza l'intercanvi comercial i cultural entre les cultures eurasitiques a travs de la histria i ha esdevingut un referent com ms va ms popular. Les dcades recents han vist aparixer els estudis de la histria eurasitica, que estableixen lligams gentics, culturals i lingstics entre les cultures europees i asitiques de l'antigor, que durant segles s'han vist com a totalment diferents.

Altres usos.
Eursia s tamb un pas fictici de la novella de George Orwell 1984, que comprn aproximadament la mateixa rea geogrfica, excepte les illes Britniques, controllades per Oceania, i Estsia, formada per una alliana d'estats de la regi (els ms importants dels quals sn la Xina i el Jap) desprs d'una "dcada de lluites confuses". L'ndia era una disputada zona fronterera entre Eursia i Oceania. 

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72615" title="Kainike" nonfiltered="3601" processed="3582" dbindex="28815">
Kainike (llat Caenica) fou un districte de Trcia segons la divisi romana. Estava situat a la part del Eux (mar Negra) i derivava el seu nom de la tribu trcia dels Cenis o Caenis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72618" title="Quenis" nonfiltered="3602" processed="3583" dbindex="28816">
El quenis o quens o quenins (llat cenni) foren una tribu de Trcia, a la regi a la vora del Eux, que ocupaven el territori entre el riu Panysos i la mar. El seu nom fou aplicat pels romans a un dels districtes de Trcia. Vegeu Kainike.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72619" title="Caenicenses" nonfiltered="3603" processed="3584" dbindex="28817">
Els caenicenses o caenicensis foren un poble de la Gllia Narbonesa, entre la boca del Roine i Marsella. El nom podria ser tamb Caeniensis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72620" title="Allan Kardec" nonfiltered="3604" processed="3585" dbindex="28818">

Allan Kardec (3 d'octubre de 1804 - 31 de mar de 1869) s el pseudnim de Hippolyte Lon Denizard Rivail.

Va fer els seus primers estudis a Li i els va completar a Yverdum (Sussa), a l'Institut del clebre professor Pestalozzi, conegut per ser un dels ms respectats centres d'ensenyament de tota Europa, i per on van passar famosos intellectuals d'aquella poca.

Es va lliurar a fons a la lingstica i parlava correctament l'alemany, l' angls, l'espanyol i l'holands. De retorn a Pars va funda all un Institut d'Ensenyament semblant al de Yverdon.

Publica nombrosos llibres: Curs Prctic i Teric d'Aritmtica, segons el Mtode de Pestalozzi, amb modificacions, publicat el 1824. Pla proposat per al millorament de la instrucci pblica, publicat el 1828; Gramtica francesa clssica, publicat el 1831; Manual dels exmens per als diplomes de capacitat, el 1846; Catecisme gramatical de la llengua francesa, el 1848, entre d'altres.

El 1854, amb 50 anys, escolta parlar per primera vegada del fenomen de les taules giratries.

El 18 d'abril de 1857 publica un llibre que marcar l'inici del Espiritisme: El llibre dels esperits, fet pel qual s avui dia conegut.

Les seves investigacions en el terreny del espiritisme el van portar a canviar-se el nom de Hippolyte Leon al de Allan Kardec desprs de, segons va afirmar ell mateix, recordar una vida anterior en la qual duia aquest nom.

Tamb publica El Llibre dels Mdiums (1861), L'Evangeli Segons l'Espiritisme (1864), El Cel i l'Infern o la Justcia Divina segons l'Espiritisme (1865) i Gnesi, els Miracles i les Profecies segons l'Espiritisme (1868). El 1858 va fundar la Revista Esprita, de la qual fou director fins a 1869 (any de la seva mort).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72622" title="Caenina" nonfiltered="3605" processed="3586" dbindex="28819">
Caenina fou una ciutat del Ltium, una de les mes antigues del pas per de menor importncia.

Enfrontada a Roma es va aliar contra ella amb Antemnae i Crustumerium per venjar la violaci de les dones a la Consulia. Van lluitar contra Rmul que els va derrotar i va matar al seu rei cron de prpia ma, i la ciutat fou presa per assalt. La majoria dels seus habitants van emigrar poc desprs a Roma, per una colnia romana fou enviada a la ciutat. Per celebrar la victria es van celebrar festes dedicades a Jpiter Feretrius. Un sacerdot Caeninense apareix durant bastant anys a Roma quant ja feia molts anys que la ciutat havia desaparegut. 

Estrab l esmenta com una ciutat del Ltium de les que havien desaparegut al seu temps. Els autors clssics no estan d acord en si fou una ciutat llatina (incls una possible colnia d'Alba) o una ciutat sabina.

Se la situa a la regi del riu Magugliano, a uns 3 km de Monte Gentile, per no en queden restes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72623" title="John Ridge" nonfiltered="3606" processed="3587" dbindex="28820">
John Ridge o Yellow Bird (1792-1839) fou un cabdill cherokee, fill del cap Major Ridge. Es cas amb Sarah Bird Northup i va tenir set fills. Un d'ells fou John Rollin Ridge, autor d'una biografia de Joaqun Murrieta que va inspirar la llegenda del Zorro.

Ell i Elias Boudinot eren caps dels partidaris del trasllat de la naci sencera a Oklahoma (Ridge Party), ra per la qual fou un dels signants del Tractat de New Echota amb el president Andrew Jackson, que signific el trasllat a Oklahoma (Cam de les Llgrimes). Fou assassinat el 22 de juny del 1839 pels contraris al tractat, seguidors del president cherokee John Ross.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72624" title="Caere" nonfiltered="3607" processed="3588" dbindex="28821">
Caere (grec Agylla) fou una antiga ciutat d'Etrria, a poca distncia de la costa de la mar Tirrena, a la vora d un riu anomenat Caeretanus Amnis (avui Vaccina). Feia frontera amb Ves (llat Veii) per l est i amb Tarqunia (Tarquinii) pel nord. Era a menys de 50 km de Roma. Avui s la vila de Cervetri.

La ciutat fou fundada pels etruscs potser sobre una ciutat anterior dels nadius. Foren els etruscs qui li van donar el nom, que derivaria segons Estrab del grec kaire (khire o kairea) que s un crit de salutaci als invasors.  A l'histria d'Enees apareix la ciutat, que els grecs sempre esmenten com Agylla, dirigida per un rei de nom Mezntius, un tir cruel que va estendre el seu poder cap a les ciutats venes.

La primera notcia histrica la dona Herdot que diu que la ciutat es va aliar als cartaginesos en una expedici contra els focis que volien colonitzar Allia a Crsega i d aix es desprn que la ciutat, tot i no ser a la costa, dominava alguna zona de la costa. Els presoners que van fer a l expedici els van matar a tots. Des llavors diverses calamitats atribudes a cstigs divins van assolar la ciutat fins que es va consultar l oracle de Delfos que va demanar funerals d honor pels presoners assassinats; aix es va fer, i a ms es van fer uns jocs i altres cerimnies en el seu honor.

Ms tard la ciutat fou atacada per Dions de Siracusa  qui va assolar les costes de Toscana amb l objectiu de liquidar la pirateria practicada per les ciutats tirrenes (etrusques). Dions va desembarcar a Pyrgi, el port d'Agylla, i va saquejar el temple de Lucina on va fer un gran bot; tamb va saquejar el territori de les rodalies.

Quant Roma fou atacada pels gals, els romans van enviar a Caere les seves pertinences ms apreciades de carcter religis. Aix suggereix unes relacions entre ambdues ciutats ja establertes d abans. Per ms tard els habitants de Caere estigueren en guerra amb Tarquini el Vell, qui els va derrotar i va saquejar el seu territori; mort ja Tarquini la ciutat de Caeres es va aliar a Ves i Tarqunia contra Servi Tulli.

La ciutat va acordar asil a Tarquini quant fou expulsat de Roma. Desprs va ajudar a Roma contra els gals i foren rebuts com a hostes pblics (ut hospitium publice  fieret). L amistat va continuar fins el 353 aC quant altre cop es van aliar a Tarqunia i es van enfrontar a Roma, per foren fcilment venuts i van haver de signar una pau de cent anys, que es va acordar noms pels passats serveis segon Tit Livi o a canvi de la cessi de la meitat del territori segons Di Cassi. Sembla que fou per aquesta poca que van rebre la franqucia romana per sense dret de sufragi i l expressi "in tabulas Caeritum referre" va ser equivalent d una ciutadania limitada. En tot cas foren els primers a rebre aquesta condici que els romans van acordar molt limitadament, i que sembla que es va considerar un honor quant altres vegades fou la imposici a conseqncia d una derrota.

No van obtenir la ciutadania completa i ms tard van esdevenir una prefectura. A la segona guerra pnica foren una de les ciutats etrusques que van proveir de subministraments a Escipi, i se suposa que en aquell temps encara era nominalment independent. Fou en aquesta poca que les relacions de Roma i les ciutats d'Etrria es van reajustar i van esdevenir territori rom.

Durant la resta de la Repblica la ciutat va entrar en decadncia. Al temps d'Estrab aquest diu que era una vila insignificant que noms tenia vestigis d una grandesa anterior, i que la vena ciutat de Aquae Caeretanae, on eren els banys, tenia ms habitants que la ciutat antiga. 

Durant l Imperi es va recuperar lleugerament i fou municipi des el temps d'August fins al de Traj. Va continuar existint i al segle IV fou seu d un bisbat i va subsistir fins al segle XIII en qu la majoria de la poblaci es va traslladar a un nou emplaament que es va dir Caere i l'emplaament de la vella ciutat, abandonada, fou conegut com Caere Vetus o Cervetri, nom que encara conserva i prop de la qual (al tur anomenat Banditaccia) es veuen encara restes de la necrpoli i a la ciutat mateixa algunes restes de la muralla. A la necrpoli s han trobat algunes tombes importants i molts objectes etruscs, grecs i romans.

El territori de la Caere independent s estenia al sud fins al Tber o prop d aquest riu, i limitava amb els territoris de Ves a l'est, i Tarqunia al nord. A l'oest tenia la mar i a la costa era el seu port, Pyrgi. Probablement Alsium era una ciutat depenent. Artena estava propera al territori de Ves per sembla clar que pertanyia a Caere. Per la part de la costa era creuat per la Via Aurlia que segurament tenia una branca que es desviava fins la ciutat. Un altra via portava de la ciutat a la Via Cldia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72626" title="Caeresis" nonfiltered="3608" processed="3589" dbindex="28822">
Els caeresis o cerosis (llat caeresi o caeraesi o cerosi) foren un poble esmentat per Csar junt amb els condrusis, eburons i penans. Els considera de soca germnica i se suposa que vivien a la provncia belga del Luxemburg i a la de Lieja. 

Condroz a Lieja derivaria del seu nom. Un "pays de Caros" de l edat mitjana, a la regi de Colnia, prop de Neuss, tamb s ha identificat amb el seu domini ja que aix quedaria proper als territoris que foren ocupats pels Eburons i Condrusis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72627" title="Cesaraugusta" nonfiltered="3609" processed="3590" dbindex="28823">
Cesaraugusta  (llat Caesar Augusta) es l antic nom de Saragossa. Estava al pas dels edetans. El seu nom iber era Salduba per li fou canviat en honor d'August que la va convertir en colnia desprs de la guerra cntabra (25 aC).

Fou colnia "immunis" i capital d un convent jurdic amb 152 comunitats. Fou un nus de comunicacions essencial. No es conserva cap resta romana. 

El primer poeta cristi, Prudenci (Aurlius Prudntius), se suposadament nascut a la ciutat el 348 per li disputa l honor la llavors vascona Calagurris.

Vegeu: Saragossa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72630" title="Phillip Martin" nonfiltered="3610" processed="3591" dbindex="28825">

Phillip Martin (Mississippi, Estats Units 1926) s el primer cap dels choctaw del Mississippi escollit democrticament, i ocupa el crrec des del 1979. La reserva ha estat reconeguda federalmen amb 8,300 membres censats que viuen en una reserva de 30,000 acres (120 km) al centre est de Mississippi. Ha estat cap de la United South and Eastern Tribes, Inc. (USET), que agrupa 23 tribus reconegudes federalment de l'Est dels EUA.., i fundador el 1992 de la United South and Eastern Tribes Gaming Association.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72631" title="Cesarea de Bitnia" nonfiltered="3611" processed="3592" dbindex="28826">
Cesarea de Bitnia fou una suposada ciutat de Bitnia esmentada per Claudi Ptolemeu que li don tamb es nom de Smyrdalea o Smyrdiana. Di Chrysostorm esmenta una ciutat d aquest nom prop de Prusa. La seva situaci es desconeguda. Una ciutat avui anomenada Kesri o Balikesri (Vella Kesri), a la via entre Esmirna i Constantinoble, es va dir Cesarea, per s lluny de Bitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72632" title="Deganawida" nonfiltered="3612" processed="3593" dbindex="28827">
Deganawida (Dos rius que corren junts) fou un cabdill hur, fams predicador del segle XVI i considerat un dels fundadors espirituals de la Confederaci Iroquesa amb Hiawatha.

Segons la llegenda, vers el 1570 Deganawida, dit pels mohawk Skennenrahawi ("El pacificador"), baix d una canoa blanca de pedra i tingu una visi d un gran arbre que arribava al cel per comunicar-se amb el Mestre de la Vida, i que interpret com la germandat de les cinc tribus, i s hi pos una liga, en estat d alerta per la pau. Aleshores s impos la missi d establir, reforar la pau entre les cinc tribus per ser ms forts. Convenc al bruixot onondaga Tatodaho perqu deixs les  males arts  i n esdevingus  primer orador  o sachem president. Aix tota l energia negativa del mn esdev positiva, i tots els oradors diuen el nom de Tatodaho. Va rebre el suport del cap seneca Hiawatha i de la dona cabdill attawendarok Djigosasen, i va fer una constituci curosament elaborada, trasmesa oralment de generaci en generaci Tanmateix, la seva tribu no es va unir a la Confederaci i se'n declar enemiga mortal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72644" title="Cesarea de Palestina" nonfiltered="3613" processed="3594" dbindex="28829">
Cesarea de Palestina fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el gran, que li va donar el nom en honor de Csar August. La va edificar  (entre el 25 aC i el 13 aC) sobre una ciutat abans anomenada Turris Stratonis a uns 30 km al sud de la actual Haifa. Especial cura va rebre el port construt a un lloc abans perills de la costa. Tenia gora, pretori i altres edificis pblics, un temple de Csar amb esttues del emperador, un teatre i un circ.

Des el 44 fou la residencia del Procurador rom de Judea i tamb seu dels reis. La seva poblaci era siraca i no pas jueva.

Al segle IV fou seu d un bisbe que el 451 va quedar depenent del patriarca de Jerusalem. 

El 635 va ser ocupada pels rabs. Fou una fortalesa en temps dels croats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72646" title="Caesarodunum" nonfiltered="3614" processed="3595" dbindex="28830">
Caesarodunum fou la capital dels gals Turons o Turonis de la regi del Loire. s l'actual Tours. A Notitia Imperium se l'anomena Gallia Civitas Turonorum. No en queden restes amb l'excepci d'uns fragments de les muralles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72649" title="Caesaromagus" nonfiltered="3615" processed="3596" dbindex="28831">
Caesaromagus fou la capital dels gals Bellvacs. Probablement s l'actual Beauvais. Notitia Imperium l'esmenta com a Civitas Bellovacorum i a l'edat mitjana es va dir Belvacus o Belvacum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72651" title="Gaeta" nonfiltered="3616" processed="3597" dbindex="28832">


Gaeta (en catal antic Gaieta) s una ciutat de la regi del Laci a Itlia, a la provncia de Latina, al peu de l'Orlando i en front de Terracina. T uns 22 mil habitants. Est formada per dos nuclis: Gaeta prpia i Elena (al nord-oest). T un port pesquer.

 Histria antiga .

L antiga Caieta  fou una ciutat del Ltium entre Tarracina i Formiae, amb un port  excellent. Era situada a un promontori o petita pennsula que entrava cap a la mar Tirrena. Formava la part nord de la badia coneguda com Sinus Caietanus (avui Golfo di Gaeta). La llegenda diu que va rebre el nom perqu all fou enterrada la mainadera d'Enees, Caieta. Un altre llegenda la relaciona amb Aetes, pare de Medea. Estrab diu que el seu nom venia de la paraula grega Kaietas, que vol dir "forat" per les cavernes que hi ha per la regi. La ciutat, dependncia de Formiae (Frmia)  era poc important per el seu port fou sempre molt frequentat.

En temps de Cicer fou atacat i saquejat per pirates cilicis. Cicer diu que hi va tenir un vaixell a punt per la fugida durant les guerres civils (49 aC) i fou all on va arribar poc abans de morir per anar a la seva vila de Formiae.  No consta que fos municipi al menys fins al temps d'Anton que va engrandir la ciutat i va millorar el port per una srie de treballs. Fou lloc de segones residencies i se sap que ni tingueren Escipi l'Afric i Leli, i mes tard l emperador Anton Pius, les runes del palau del qual son conegudes per Il Faustignano.

Com a monuments destacats de l poca, apart de Il Faustignano, cal esmentar el sepulcre de L, Munatius Plancus (coneguda com Torre d'Orlando), el temple de Serapis, i un aqeducte.

A la caiguda del imperi estigu sota domini dels hruls (476-493), ostrogots (493-553) i bizantins (553-883) dins del govern bizant de Npols que estava dirigit per un dux, que al segle IX era de fet independent.

 Edat mitjana .

Gaeta va tenir un govern municipal des del 823, i la ciutat es dedicava bsicament al comer, per les incursions sarranes i els pirates rabs feien difcil la seva tasca. El 836 les autoritats de Npols, Gaeta, Amalfi van concertar una aliana amb l emir de Palerm, que era dependent del emir aglbida de Tunis. Aix fou molt malt rebut pel prncep de Benevent, Sicard que aviat va ocupar Amalfi, per no va poder amb Npols i Gaeta. Sicard I fou assassinat el 839 i el tresorer reial, Radelgs I es va proclamar prncep. Amalfi va recuperar la llibertat i va expulsar a la guarnici de Benevent sota la direcci de Pietro que va prendre el ttol de comte. Per un germ de Sicard, de nom Siconulf, es va revoltar i va demanar l ajut d'Amalfi a qui interessava mantenir les lluites al poders estat ve. Siconulf fou fet presoner per les forces de Radelgs  per el amalfitans van ocupar Salern, en territori de Benevent, van aconseguir alliberar a Siconulf i li van entregar aquesta ciutat. La guerra civil a Benevent va afavorir el sorgiment d un tercer pretendent, Landolf, fill del ex prncep Sicone, que es va apoderar de Cpua d eon es va proclamar comte i va actuar com a sobir independent (840). Salern es va aliar "als rabs" (es desconeix a quins) per en canvi Amalfi no va renovar la seva antiga aliana i al contrari van decidir expulsar-los dels castells i fortaleses que havien ocupat a la costa italiana (primer foren noms bases per van acabar essent focus de pirateria, sota una nominal dependncia del emir de Siclia que de fet no els podia controlar) i per aix va buscar l aliana amb Npols i Gaeta. Amb aquesta aliana vers el 843 van aconseguir expulsar als rabs de les illes Pontines i del Cap Licossa. 

Unes disputes internes a Npols van acabar amb l assassinat del dux Andreu per Contard, que noms fou dux tres dies doncs una revolta popular va portar al poder a Sergi I. Gaeta depenia nominalment del dux de Npols, i el 846 Sergi va enviar a Gaeta al seu fill Csar. Quant Sergi I va morir el 862 el va succeir el seu fill Gregori el qual va renunciar a la sobirania nominal sobre Amalfi, per no sobre Gaeta,  governada per son germ, que va seguir essent nominalment una dependncia.

Csar va morir el 867 i el va succeir Docibile I, que va rebutjar la sobirania purament nominal de Npols i va consagrar la independncia de Gaeta vers el 874 quant la destrucci de Formiae pels sarrains  va provocar l eclosi de Caieta com a port principal. Fou llavors seu d un bisbe. 

El 873 el prncep de Benevent Gaiders (Teodor Adalgs) es va posar sota protecci bizantina i va esclatar el conflicte entre els grecs i el rei d'Itlia Llus II que es considerava el sobir feudal de Benevent com a rei d'Itlia i com Emperador. Envat Benevent per Llus II, els bizantins van enviar a Gregori d'tranto que va derrotar els italians i va fer presoner a Llus II (873). Llavors Amalfi, Npols, Gaeta i Cpua i potser Salern es van posar sota protectorat bizant (874).

Un perill constant foren les bases dels rabs a la costa. Prop de Gaeta hi havia una de molt important al Puig Gangliano. El 916 el Papa Juan X, potser a requeriment del dux Joan I, va formar una aliana entre el prncep de Benevent i Cpua Atenolf II, l emperador bizant, el rei d'Itlia (emperador i duc de Friule) Berenguer, la repblica Romana, Guaimar II (Waimar) de Salern, i el duc d'Spoletto-marques de Camerino i comte de Tusculum, Alberic, a mes llgicament de Joan I de Gaeta. Contingents de tots els aliats es van concentrar a Garellano, prop de Gaeta, i van assetjat la fortalesa rab del Gangliano. El setge va durar tres mesos i finalment fou ocupada; el perill rab a la costa oest va quedar redut.

El 1140 va passar als normands de Siclia  va esdevenir una de les seves principals places comercials i militars. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i el 1495 fou ocupada pels francesos, per desprs de la batalla de Garigliano el 1503 va passar a la corona castellana-aragonesa i restar en mans dels Austries d'Espanya fins el 1707. Va seguir els destins del regne de Npols, amb ocupacions temporals: austriaca el 1707, espanyola el 1734, francesa el 1799 i el 1806, i austriaca el 1815.

 Llista de Dux de Gaeta .

Csar 846-867 (dependent de Npols);
Docibile I 867-877 (dependent de Npols vers 867-874; protectorat bizanti 874-877);
Joan I  877-933 (primer dux independent);
Docibile II 915-954 (associat 915-933) ;
Joan II 933-962 ;
Gregori 962-966 ;
Joan III  966- ? ;
Marinus 978-984 ;
Joan IV 984-1008  ;
Joan V  991-1012 (associat 991-1008);
LLe I 1012-1015 ;
Joan VI  1012-1040 (associat 1012-1015);
Lle II 1015-1023;
Emilia (duquesa regent) 1023-1032 ;
Waimar (Comte de Salern) 1040-1041 ;
Rainulf (Comte d'Aversa)  1041-1045 ;
Atenulf (Comte d'Aquila) 1045-1058 ;
Jord (Princep de Capua-Aversa) 1058-1062 ;
Atenulf II (Comte d'Aquila)  1062-1064 ;
Land (Comte de Traietto) 1064-1065 ;
Dannibald  1065-1067 ;
Jofr Ridello (Comte de Pontecorvo) 1068-1086 o 1089 ;
Rinald 1086 o 1089-1091 ;
Landulf 1092-1103 ;
Guillem 1103-1104 ;
Ricard I dell Aquila 1104-1111 ;
Andreu 1111-1113 ;
Jnatan 1113-1121 ;
Ricard II  1121-1135 ;

  Histria moderna .

El 1815 va quedar dins el Regne de Dues Siclies. Del 1848 al 1849, durant la revoluci, va estar sota domini del Papa i va tornar al regne de Dues Siclies fins el seu enfonsament el 1860, i en el darrer any del regne fou la seva capital i darrer reducte, fins que fou ocupada pels garibaldins el 1861.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72653" title="Calbria (regi histrica)" nonfiltered="3617" processed="3598" dbindex="28833">
Calbria fou el nom que va rebre la part sud d'Itlia antigament, aplicat especialment a lo que avui es la Pulla. Mes tard la Pulla va rebre aquest nom i Calbria es va aplicar al Bruttium o pennsula de Rhegium. Aquest nom s ha conservat i avui es una regi d'Itlia.

Vegeu: Calbria

La Calbria antiga era anomenada pels grecs Messpia i Iapgia. El nom Iapgia s aplicava mes aviat a tota la part sud-est d'Itlia fins a la Lucnia, es a dir incloent la Pulla i la Calbria actuals. Herdot considera la Pulla com part de Iapgia per no dona cap nom especfic a la pennsula. Herdot i Tucdides esmenten els messapis per no Messpia, i diuen que eren iapigis. Polibi i Estrab utilitza Messpia com a terme geogrfic limitat a la pennsula i consideren el nom sinnim de Iapgia, i al pas dels peuquetis i daunis l anomenen Pulla (perqu hi vivien els apulis)

Els primers pobladors esmentats de la Calbria histrica foren els sallentins, que vivien a all que avui es la Pulla del sud fins a Tarent, i els Calabris que serien el mateix poble que els messapis, i que vivien a la part nord del territori actual de Pulla fins al pas del peuquetis. Els romans van prendre el nom de Calabris (els grec els anomenaven messapis) per batejar a tota la regi (Calbria) a la que els grecs deien Messpia. En temps d'August ja estava imposat el nom de Calbria a all que avui es la Pulla. El lmit occidental dels calabris o messapis no esta ben determinat. 

Les produccions principals del pas foren l olivera el vi i la mel. El pas era conegut pels seus cavalls, i al segle III aC els apulis i els messapis proveen a la cavalleria romana d excellents cavalls.

Els primers assentaments foren grecs. Tarent es va fundar el 708 aC i els grecs diuen que en aquell temps el iapigis o messapis ja posseen les ciutats d'Hyria i Brundisium. Els messapis estigueren sovent en lluita contra els colons grecs. Ja el primer cap de Tarent, Falantos, es va enfrontar a l hostilitat dels messapis i va haver de fugir un temps de la ciutat. Per els tarentins van obtenir victries al llarg dels anys. En una d aquestes victries van ocupar la ciutat de Carbina, que fou destruda. El llibre dels Fastii rom parla d una victria sobre els sallentins i els messapis (calabres) el 487 aC. Els messapis van derrotar a Tarent el 473 aC en una gran batalla. Els tarentins es van recuperar i es van aliar als apulis (peuquetis i daunis) per els messapis van trobar aliats en els lucans. La nova fora va provocar que Tarent hagus de demanar ajut extern: l espart Arquidam, i el rei Alexandre d'Epir entre d'altres. Alexandre va morir en batalla contra els messapis a Mandria el 338 aC. El messapis de les zones properes als grecs havien adoptats els seus hbits refinats per els de mes lluny seguien essent guerrers. Els messapis van oferir poca resistncia a la penetraci romana. Aviat els messapis, lucans i tarentins es van unir contra Roma, i van demanar ajut a Pirros d'Epir, fins que aquest fou derrotat i Tarent sotmesa. Llavors els romans en una petita campanya van sotmetre als messapis (per ells calabris) de tota la pennsula de Iapgia. Dels sallentins no se n torna a parlar i degueren quedar igualment sotmesos i des llavors noms es parla dels calabris. Els sallentins noms tornen a aparixer breument durant la segona guerra pnica el 213 aC sollevats contra Roma, per rpidament subjectes.

Calbria fou inclosa per August a la segona regi d'Itlia, i administrativament va quedar unida fora sovint  a la vena Pulla (igual com la Lucnia unida al Bruttium).
Desprs de la caiguda del Imperi, del breu domini dels hruls, i dels ostrogots, els bizantins la van recuperar i la van mantenir fins a la conquesta normanda al segle XI. Els bizantins van dir Calbria a totes les seves possessions al sud d'Itlia i mentre que el territori de l antiga Calbria el van anar perdent, van conservar molts territoris del antic Bruttium. Aix va arribar un moment en qu la part principal del territori bizant de Calbria, estava casi b limitat al antic Bruttium (un nom geogrfic aplicat per inexistent de fet) i fou aquest el que va rebre el nom de Calbria. Aix va passar desprs del segle VIII perqu en aquest segle Paulos Diaconos encara utilitza Calbria per referir-se a la actual Pulla. Al segle X Constant Porfirognita i Liutprand de Cremona l apliquen a tot el sud d'Itlia o de vegades noms a la Calbria actual. 

Amb la conquesta normanda ja es parla clarament de Calbria per la actual Calbria i Pulla per l antiga Calbria (nom abans aplicat noms a la part al nord)

Estrab diu que a la pennsula dels Iapigis hi havia tretze ciutats rellevants per que al seu temps noms eren importants Brundisium i Tarent. Les demes ciutats existents eren:

Baletium;
Lpia;
Rudiae;
Hydruntum;
Castrum Minervae;
Basta;
Verietum;
Leuca;
Uxntium;
Altium;
Callpolis ;
Neretum;
Mandria;
Hidros;
Calia;
Hyria (ria);
Soletum;
Sturnium;
Fratuertium Bauota (o Fratuertium Baubota) coneguda tamb con Baeuora;
Sallntia (dubtosa, esmentada noms per Esteve Bizant);
Portus Sasina;
Portus Tarentinus;

Comunicacions:

Branca de la via Trajana entre Brundisium i el promontori Iapigi;
Via entre Tarent i el promontori Iapigi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72655" title="Calacene" nonfiltered="3618" processed="3599" dbindex="28834">
Calacene fou un districte de Mesopotmia a la regi de Niniveh. El seu nom se suposa derivat de Calac, una ciutat primaveral llegendria assria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72657" title="Kalakta" nonfiltered="3619" processed="3600" dbindex="28835">
Kalakta (en llat, Calacte) fou una ciutat de la costa nord de Siclia entre Tindaris i Cefaldion. El nom es pot traduir com Cala Bonica (Kala Akte o Cale Acte). 

Desprs de la submissi de Milet a Prsia el 494 aC colons milesis i de Samos es van establir all aconsellats per Zancle, per desprs van ocupar Zancle i s'hi van establir. Ms tard un cap sicili de nom Ductios, que fou enviat a l'exili a Corint, va tornar i es va establir al lloc amb un grup de colons del pelopons, i va obtenir molt de suport dels vens sculs i en especial del cap d'Herbita, Arcnides. La ciutat es va dir Kala Akte, nom que ja es donava a la regi, per desprs es va contreure a Kalakta (Calacte).

Va crixer rpidament i va esdevenir una ciutat rica, per la seva histria posterior s desconeguda, i noms per l'existncia de monedes es pot afirmar que va romandre independent fins la dominaci romana.

Sota Roma fou un municipi. Sil Itlic parla de la abundncia de peix. 

s probablement la ciutat actual de Carnia, a la rodalia de la qual existeixen unes runes.

A la ciutat hi va nixer el retric Grec Cecili Cacalt que va viure en temps d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72660" title="Calagurris" nonfiltered="3620" processed="3601" dbindex="28836">
Calagurris fou una ciutat dels vascons a la Hispnia Tarraconense. Era construda a un turo a la vora del Ebre, a la riba del riu Cidacos, a la via entre Cesaragusta i Legio VII Gemina (Lle), en un terreny pla, salitrs i fort, on podien cultivar-se cereals, fruites i hortalisses, i on segurament havia tamb cultius de vinya i oliveres.

Al 186 aC se l esmenta com a ciutat celtibera. Durant la guerra amb Sertori fou lleial a aquest i va resistir els atacs de Pompeu; a la mort de Sertori va decidir resistir fins al final i fou assetjada pel llegat de Pompeu, Afranius. Els assetjats van acabar el menjar, i passaven tanta gana que van comenar a menjar a les dones i criatures i les seves restes les salaven per menjar-les en els dies segents. Aix va donar lloc a la "fam calagurritana" per definir la fam extrema. Finament fou ocupada i sembla que Pompeu va permetre la seva repoblaci per vascons que ja l havien posset mes antigament. Un cos de vascons de Calagurris va formar la gurdia personal d'August.

Durant l imperi Calagurris fou un municipi del convent jurdic de Cesaraugusta. La ciutat port els ttols d'"Augusta" i "Julia". Com que hi havia dos ciutats amb el mateix nom, la Calagurris del Ebre, actual Calahorra, fou anomenada Calagurris Nassica, mentre l altra Calagurris, una ciutat estipendiaria de la regi d'Osca, probablement Loarre, fou anomenada Calagurris Fibulria.

Fou la ciutat de naixement del retric Quintili. El primer poeta cristi, Prudenci, podria haver estat tamb fill de la ciutat, per aquest honor el reclama tamb la ciutat de Cesaraugusta (Saragossa).

Apareix documentat al segle III un bisbe amb seu a Calagurris que aleshores probablement havia perdut el seu carcter vasc i estava totalment llatinitzada. El cristianisme es i es difondria a partir del Segle IV des la ciutat mitjanant les vies romanes. 

El Bisbat de Calagurris va haver de fundar-se al segle III, sent ms que dubtosa la tradici que atribueix la seva fundaci a Sant Pau molt abans (cap a l'any 60), durant el seu presumpte viatge a Hispnia, i que dna com a primer titular de la seu a un deixeble de Pau anomenat Flix.

Enllaos externs.
Pgina sobre Calahorra;
"Pea Calagurritana";

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72662" title="Icnita" nonfiltered="3621" processed="3602" dbindex="28837">

Una icnita o icnofssil s qualsevol detall conservat en roques que sigui una mostra indirecta de vida, a diferncia dels fssils convencionals que ens proporcionen mostres directes de vida. Les icnites poden ser petjades deixades pels animals, marques, coprlits (femtes fossilitzades), estructures de nidificaci, etc. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72668" title="Prosper Proux" nonfiltered="3622" processed="3603" dbindex="28838">
Prosper Proux (Poullaouen, Bro Kernev 1811-Gwerleskin, 1873) fou un poeta bret, contemporani de Thodore Hersart de la Villemarqu i Aougust Brizeug autor de les poesies Kannaoiennou gret gant eun C hernavod (Canons composades per un cornualls, 1835) i Bombard Kern (Bombarda cornuallesa, 1866).

 Articles relacionats .
 Literatura bretona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72669" title="Biofarmacologia" nonfiltered="3623" processed="3604" dbindex="28839">
La biofarmacologia o biotecnologia farmacutica s el camp interdisciplinari entre la farmacologia i la biotecnologia consistent en l'obtenci de frmacs d'origen biolgic (biofrmacs) en bioreactors.

Un gran avantatge de fer servir aquesta via d'obtenci en comptes de la sntesi qumica s que s'evita la racemitzaci del producte, de manera que s'obt una elevada quantitat de producte ms fcilment purificable dels productes semblants i per tant el procs aconsegueix augmentar el rendiment i baixar els costos.

Un altre avantatge consisteix en l'obtenci de compostos que sn prcticament impossibles d'obtenir per qualsevol altra via com ara moltes de les protenes recombinants.

Tamb comporta una mesura de seguretat. Abans s'obtenia l'hormona del creixement de la glndula pitutria de cadvers; ms tard es va descobrir que diverses persones injectades amb aquestes hormones havien estat infectades amb prions de manera que havien desenvolupat la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Tamb hi ha indicis de qu el virus de la SIDA es podria haver contagiat a l'home mitjanant vacunes de la plio d'origen simi. Eliminant la font animal del frmac o de protenes en el cultiu, s'evita tamb que hi hagi salts interespcie de patgens.

Tcnicament, segons la definici tamb es podria considerar part de la biofarmacologia un vector de terpia gnica, per a la prctica es considera un camp diferent.

Un cas especial s quan el bioreactor s una planta o un animal que per enginyeria gentica produeix un frmac que fa efecte per ingesti i sense necessitat de purificaci. En aquest cas es parla de pharming.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72670" title="Narcisse Quellien" nonfiltered="3624" processed="3605" dbindex="28840">

Narcisse Quellien (en bret Narsis Kellien) (La Roche-Derrien, Costes del Nord, 1848- Pars, 1902), era un escriptor i etngraf bret, amic d'Ernest Renan i Franois-Marie Luzel i autor dels poemes Annak (1880), Kan ar c'hloarek, Ann hini goz, Ar Rouzik kemener, An Durzunel i Breiz (1898), aix com els estudis L'argot des nomades en  Basse-Bretagne (1886) i  Le Tunodo. Un exemple d'argot breton (1885) amb mile Ernault, Alain Le Diuzet i Ernest Le Barzic. Considerat un gran estudis, va morir de resultes de les ferides en un accident de trnsit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72673" title="Ernest Renan" nonfiltered="3625" processed="3606" dbindex="28841">

Ernest Renan (Landreger, Costes del Nord 1823- Pars, 1892) fou un escriptor, filsof i historiador francs d'origen bret. Orientat al sacerdoci, va perdre la fe i abandon els estudis eclesistics el 1845. Es va installart a Pars, el 1848 fou agregat de filosofia i escriv L'avenir de la science, que no fou publicada fins el 1890 i on tra les lnies teriques de tota la seva futura aportaci intellectual. Collabor en la "Revue de deux mondes", es doctor amb una tesi sobre Averrois (1852) i fou catedrtic de llenges semtiques al Collge de France (1861-63 i des del 1870). Com a filsof, la seva aportaci fonamental s l'obra Histoire des Origines du Christianisme, a la qual es consagr des del 1863 durant quasi vint anys i que consta dels set volums segents: Vie de Jsus (1863), que suscit la repulsa de l'episcopat francs, l'excomunicaci del Papa Pius IX i l'expulsi del Collge de France per tal com hi era negada la divinitat de Crist, Les Aptres (1866), Saint Paul (1869), L'Antchrist (1873), Les vangiles (1877), L'glise chrtienne (1879) i Marc Aurle et la fin du monde antique (1881).   

Tamb fou fams per la seva definici de naci donada el 1882 en el discurs Qu'est-ce qu'une nation? Renan defineix una naci per la voluntat de viure junts, de manera oposada a la definici donada per l'alemany Johann Gottlieb Fichte, qui la defineix sota criteris suposadament objectius com a "raa" o "grup tnic" (Volk) donats per caracterstiques comunes(llengua, etc.). Alhora, i enmig de la discusi per Alscia-Lorena, declar que la existncia d'una naci es basava en un "referndum diari" (un plbiscite de tous les jours).


 Obres .
 Histoire gnrale et systmes compars des langues smitiques (1845);
 tudes d'histoire religieuse (1857);
 De l'origine du langage (1858);
 Essais de morale et de critique (1859);
 Prire sur l'Acropole (1865);
 Histoires des origines du Christianisme - 7 volumes - (1863-1881);
 Vie de Jsus (1863) ;
 Les aptres (1866);
 Saint Paul (1869);
 L antchrist (1873);
 Les vangiles et la seconde gnration chrtienne (1877);
 L glise chrtienne (1879);
 Marc-Aurle et la fin du monde antique (1882);
 Index (1883);
 La rforme intellectuelle et morale (1871);
 Drames philosophiques;
 Caliban (1878);
 L eau de Jouvence (1881);
 Le prtre de Nmi (1885);
 L abbesse de Jouarre (1886);
 Souvenirs d enfance et de jeunesse (1883);
 Histoire du peuple d Isral (1887-1893), 5 volumes;
 L avenir de la science, penses de 1848 (1890);

Poltica.
 Questions contemporaines (1868);

Literatura.
 Essais de morale et de critique (1859);
 Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l ont connue (1862);
 Mlanges d histoire et de voyages (1878);
 Discours et confrences (1887);
 Feuilles dtaches (1892);
 Patrice (1908);
 Fragments intimes et romanesques (1914);
 Voyages : Italie, Norvge (1928);
 Sur Corneille, Racine et Bossuet (1928);

Filosofia.
 Averros et l averroisme (1852);
 De philosophia peripatetica, apud Syros (1852);
 Dialogues et fragments philosophiques (1876);
 Examen de conscience philosophique (1889);

Histria i religi.
 Etude d histoire religieuse (1857);
 Le livre de Job (1858);
 Le cantique des cantiques (1860);
 Histoire littraire de la France au XIVe sicle (1865), avec la collaboration de Victor Le Clerc;
 La rforme intellectuelle et morale (1871);
 Confrences d Angleterre (1880);
 L ecclsiaste (1881);
 Nouvelles tudes d histoire religieuse (1884);
 Etudes sur la politique religieuse du rgne de Philippe le Bel (1899);
 Mlanges religieux et historiques (1904);
 Essai psychologique sur Jsus-Christ (1921);

Lingistica i arqueologia.
 De l origine du langage (1848-1858);
 Histoire gnrale des langues smitiques (1855);
 Mission de Phnicie (1864-1874);

Correspondncia.
 Lettres intimes (1896);
 Nouvelles lettres intimes (1923);
 Correspondace avec Berthelot (1898);
 Lettres du sminaire (1902);
 Emanuelle (1913);
 Lettres  son frre Alain (1926);
 Correspondance (1927) ;
 Cahiers de jeunesse (1906);
 Nouveaux cahiers de jeunesse (1907);
 Travaux de jeunesse (1931);
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72674" title="Franois-Ren de Chateaubriand" nonfiltered="3626" processed="3607" dbindex="28842">

Franois-Ren de Chateaubriand (Saint-Malo, 1768- Pars, 1848) fou un escriptor francs d'origen bret. Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exrcit. En desacord amb la Revoluci Francesa, el 1791 fu un viatge als EUA. Torn a Europa i el 1792 s'enrol en l'exrcit reialista. Ferit, es refugi a Anglaterra (1793). Public un Essai sur les Rvolutions (1797), on es mostra escptic i nega la noci de progrs. La mort de la seva mare el 1798 provoc en ell un retorn a la fe catlica. 

El 1800 pogu tornar a Pars i public la narraci Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romntic, l'xit de la qual l'encoratj a acabar els cinc volums de Le gnie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napole I (1803), dimit aquest crrec desprs de l'execuci del duc d'Enghien. Aleshores viatj per Grcia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinraire de Paris  Jrusalem (1811) i Les aventures du dernier abencrage, (1826).  S'un a Llus XVIII de Frana, i aquan aquest va fugir a Gant, marx amb ell. Amb la Restauraci, fou ambaixador a Roma (fins 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influ en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Llus a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retir de la poltica el 1830, tot negant-se a reconixer Llus Felip I de Frana, i pass els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud. 

 Obres .
Essai sur les rvolutions (1797);
Atala (1801);
Ren (1802);
Gnie du christianisme (1802);
Les Martyrs (1809);
Itinraire de Paris  Jrusalem (1811);
Sobre Bonaparte i els Borbons (1814);
Les Natchez (1826);
Les Aventures du dernier Abencrage (1826);
La Vie de Ranc (1844);
Mmoires d'Outre-Tombe (1848 1850);

 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72675" title="Cabezn de Cameros" nonfiltered="3627" processed="3608" dbindex="28843">


Cabezn de Cameros s un municipi situat en la conca del riu Leza, en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 
Est situat al costat de la Carretera LR-250 a 43 Quilmetres de Logronyo, a una altura de 916 metres sobre el nivell del mar. 
En 2005 havia 24 habitants empadronats (19 barons i 5 dones, sent el quart municipi espanyol amb major proporci de poblaci masculina). La poblaci real creix considerablement els caps de setmana i en vacances ja que hi ha moltes cases arreglades.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72676" title="Leza" nonfiltered="3628" processed="3609" dbindex="28844">


 Leza de Ro Leza: Municipi espanyol de la provncia de La Rioja. ;

 Leza: Municipi d'laba, al Pas Basc;

 Riu Leza, a La Rioja (Espanya).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72677" title="Joseph Fouch" nonfiltered="3629" processed="3610" dbindex="28845">

Joseph Fouch, comte d'tranto (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlntic, 1759- Trieste, 1820) fou un poltic francs, fill d'humils mariners. Durant la Revoluci Francesa afavor les mesures ms extremistes dels jacobins, i fins i tot encoratj els rebels de Gracchus Babeuf. Esdevingu cap de policia durant el Directori, i collabor amb Napole Bonaparte en el cop d'estat del 1799. Napole I el conserv en el crrec i el nomen ministre de l'interior, senador i duc d'tranto, des d'on dirig una efectiva policia secreta. Fou governador d'Illria (1813) i desprs de la caiguda de l'emperador (contra el qual conspir) fou ministre de Llus XVIII. Torn amb Napole durant els Cent Dies (1814), i el 1815 fou ambaixador de Llus XVIII de Frana a Saxnia; per el 1816, acusat de regicidi, es retir a Trieste. 

Aquest home poltic ha estat presentat com totalment mancat d'escrpols i moral. Com diu Zweig, "els governs, els sistemes, les opinions i les homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertigins remol de les acaballes del segle, noms una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouch.

 Referncies biogrfiques .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72678" title="Llista de muntanyes d'Andorra" nonfiltered="3630" processed="3611" dbindex="28846">
El pic ms alt d'Andorra s el Comapedrosa amb 2.946 m d'altitud. A ms, hi ha ms d'una cinquantena de muntanyes que sobrepassen els 2.000 m. Per ordre alfabtic sn les segents:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72679" title="Leza de Ro Leza" nonfiltered="3631" processed="3612" dbindex="28847">

Leza de Rio Leza s una poblaci de La Rioja (Espanya) situada a la conca del Riu Leza. Segons l'INE l'any 2005 tenia 45 habitants. Limita al nord i est amb Ribafrecha, al sud amb Soto en Cameros (llogaret de Trevijano) i amb Lagunilla del Jubera (llogarets de Villanueva de San Prudencio i Zenzano), i a l'oest amb Clavijo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72680" title="Leza (laba)" nonfiltered="3632" processed="3613" dbindex="28848">

Leza s un municipi d'laba, de la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72682" title="Riu Leza" nonfiltered="3633" processed="3614" dbindex="28849">

El Leza s una vall, i tamb un riu, a La Rioja. Neix en el vesant del nord de les muntanyes de Cerro Castillo i Monterreal, contraforts de la Serralada Ibrica, i desemboca en l'Ebre en el terme d'Agoncillo. El seu afluent principal s el riu Jubera al que rep per la dreta a Murillo de Rio Leza.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72684" title="mile Souvestre" nonfiltered="3635" processed="3615" dbindex="28851">

mile Souvestre (Montroulez, Finisterre 1806 - Pars, 1854) fou un escriptor bret en llengua francesa. Era fill d un enginyer civil. Va estudiar dret a Roazhon, va fer de mestre i venedor de llibres fins que es va installar a Pars el 1838, on va fer de mestre de funcionaris civils. All va escriure les peces folklriques Les derniers bretons (1835-1837), La Bretagne Pittoresque (1845) i Le foyer breton (1844), endems de nombrosos drames romntics, com Le siege de Missolonghi (1828). Fou un dels primers en difondre, b que en francs, antigues tradicions bretones.

 Obres .

Assaigs.
Au bout du monde, estudi sobre la colonitzaci francesa, 1865.

Obres bretones.
Les derniers Bretons;
En Bretagne;
L'chelle de femmes;
Le Foyer breton;

Obres morals.
La Goutte d'eau;
Le Monde tel qu'il sera, 1846, considerada una de les primeres obres de cincia-ficci en francs.

Recull de novelles.
Les Clairires;
Contes et nouvelles;

Teatre.
Charlotte et Werther;
Les Deux Camusots;
Un Homme grave;
Le Mousse;
Le Sige de Missolonghi;
Altres escrits i obres no classificades.
Les Anges du foyer;
Au bord du lac;
Causeries historiques et littraires;
Les derniers paysans;
Deux misres;
Les drames parisiens;
En famille;
En quarantaine;
Histoires d'autrefois;
L'homme et l'argent;
La lune de miel;
Le mt de cocagne;
Le mmorial de famille;
Le mendiant de Saint-Roch;
Le pasteur d'hommes;
Les pchs de jeunesse;
Pendant la moisson;
Pierre et Jean;
Rcits et souvenirs;
Les rprouvs et les lus;
Riche et pauvre;
Le roi du monde;
Scnes de la chouannerie;
Scnes de la vie intime;
Scnes et rcits des Alpes;
Les soires de Meudon;
Sous les filets;
Sous les ombrages;
Souvenirs d'un Bas-Breton;
Souvenirs d'un vieillard, la dernire tape;
Sur la pelouse;
Thtre de la jeunesse;
Trois femmes;

 Articles relacionats .
 Llista d'autors bretons;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72685" title="Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3636" processed="3616" dbindex="28852">
Llista d'especialitats del camp 23 (Qumica) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72686" title="Bretanya 1900-1940" nonfiltered="3637" processed="3617" dbindex="28853">


La primera meitat del segle XX es caracteritz a Bretanya pel naixement d'un moviment nacionalista molt actiu, si b minoritari.
 La preguerra .
Els primers grups nacionalistes bretons fundats abans del 1914 patiran la mateixa tara que els que apareixeran posteriorment: cap d ells sn un moviment popular; en alguns casos, un grapat d aristcrates amb propostes culturals o que volen defensar la vella societat bretona amenaada pel desenvolupament del capitalisme, ra per la qual foren titllats de  reaccionaris , com a la resta de moviments provincialistes o regionalistes de la resta de l hexgone. I en general, se situaren polticament a la dreta, llevat honroses excepcions.

El 1898 es fundaria a Morlaix la Keuredigezh Broadel Breizh (Societat Nacional de Bretanya), per Charles Le Goffic (1863-1962),  Regs de L'Estourbeillon (1892-1942) (que en ser el cap des del 1902) i Anatole Le Braz, per tal de demanar l ensenyament en bret i descentralitzaci  tant administrativa com cultural.

Des de l esquerra bretona, alguna cosa comen a moure s. El 1900 el socialista mile Masson (1869-1923), mestre i amic de Romain Rolland, fundaria la Federation Socialiste de Bretagne (FSB), i el 1912 el seu rgan en bret, Brug (Bruc), de caire socialista i llibertari i des d on faria la crida al diari Le Rappel de Morhiban, rgan de la SFIO al departament, Bretons socialistes, parlons  nos frres rustiques leur langue, alhora que clamava contra els republicans francesos per castigar amb simbol a les escoles per parlar en bret.  Tanmateix, tampoc tindria massa ress, ja que el socialisme no ha estat mai gaire popular a Bretanya.

El 1901 es crearia a Bretanya una secci del Gorseth galls, dirigida pels escriptors Yann Le Fustec, Erwan Vertou Kaledvoulc h (1861-1933), Frasez Jaffrenou Taldir (1879-1956), fundador de la revista An Oaled i de la Beuriez ar Studieren Vreton (Cofraria d Estudiants Bretons), de caire molt nacionalista i panceltista.  Ambds fundarien el 1904 la revista mensual Ar Vro (El pas) i el setmanari bilnge Ar Bobl (El poble), per tal de mobilitzar els bretons contra la Llei del 1901 que prohibia als clergues ensenyar el bret a les escoles religioses.

El 1903, endems, el govern francs prohib el bret als sermons dels capellans a les  esglsies, malgrat les protestes de gaireb tots els diputats bretons.  Com a reacci, el capell bret Yann-Vari Perrot (1877-1944) fundaria el moviment religis Bleun Brug (Les flors de bruc) el 1905 per a defensar la llengua i tradicions bretones, per de caire clerical i reaccionari. 

El 1905 tamb apareixeria el  grup Jeunesses Nationalistes Bretonnes, que editaven la revista Dihunamb (Dempeus), fundada per Loeiz Herrieu i Andrev Mellag i que aparegu fins el 1944.  El 1908 crearen Emglev ar Skrivagnerien (Aliana dels escriptors), amb mile Ernault i Fach Valle entre d altres, que planejarien la creaci d una llengua unificada, primer pas cap el KLT.

El 1909, cinc diputats bretons i el flamenc p. Lemire demanaren al president francs Gaston Doumergue (alverns que parlava en occit en privat) l ensenyament de les llenges regionals a l escola, per ell ho va denegar allegant atacs a  la sagrada unitat de la ptria .

El 1911 es produiren algunes escisions dins la Societat Nacional de Bretanya. Una d'elles fou la Uni Regionalista Bretona (URB) per Le Braz i L'Estourbeillon, el 1911, i la seva escissi Federaci Regionalista de Bretanya (FRB), de J. Cholleau i Y. Le Diberder, aix com el Partit Nacionalista Bret o Strollad Broadel Breizh.

L esclat de la Primera Guerra Mundial fou dels actes que ms sotregarien i afectarien no sols l economia, sin la demografia i la filosofia del pas bret. Per una banda, es troba el darrer s oficial de la llengua bretona, amb l s de cartells fent crides a la mobilitzaci. Del 1914 al 1918 uns 240.000 bretons (el 8 % de la poblaci total del pas) moriria al front, la majoria enviats a primera lnia de foc pels arrogants oficials francesos, que sovint preguntaven en acabar els combats que  quans bretons havien gastat . Tamb es donaren nombrosos casos d afusellats acussats de traci i per foc amic. Fou fams el cas del soldat Fransez Laurent, de Mellonec, que fou afusellat el 1916 acussat de desobedincia per l nic delicte de no entendre una sola paraula de francs (tanmateix, fou rehabilitat en acabar la guerra), aix com el del poeta Yann-Ver Calloc'h, mort en circumstncies similars. 
 Conseqncies de la guerra .
La Primera Guerra Mundial provoc uns canvis econmics i socials que suposarien la decadncia imparable de la preeminncia econmica de l lit aristocrtica, i que accentuaria l emigraci bretona a la resta de Frana (cap el 1919 el 70 % de la poblaci bretona encara pertanyia al sector primari).  Per una altra, una nova generaci d estudiants de Roazhon i de l Alta Bretanya, gallfons i influts pels fets de la guerra, prendran el relleu en el moviment bretonista.  La llengua tamb se n ressentiria.  El nombre de parlats de bret era aproximadament d uns 1.200.000 el 1885, la gran majoria unilnges i que no coneixien a penes el francs, ja que passaven poc temps a l escola.  La introducci del servei militar obligatori en comptes de les lleves va fer que els joves bretons, en contacte amb joves de la resta de l hexgon, parlessin el francs de manera ms fluda, i a la llarga, ajudessin a la despersonalitzaci. Tamb provoc el fet que, en sortir de la seva terra per primer cop, i en contacte amb noves formes de pensar, fessin comparacions entre la situaci dedins i defora de Bretanya. Des del 1919 l alcoholisme va augmentar i els capellans perdran una bona part de la seva influncia, alhora que es degrada la situaci econmica
 Radicalitzaci del nacionalisme .
Pel setembre del 1918 Morvan Marchal, Job de Roinc i H. Prado, influts per Charles Maurras i l avantguardisme cultural, fundaren el Grup Regionalista Bret (GRB), des del qual s imposaria la bandera bretona, anomenada gwenn ha du (blanc i negre) pels seus colors, que representaven les nou barres o broiu del pas, tant bretonfons com gallfons.  Per altra banda, el bard Taldir va compondre un himne nacional bret, Bro gozh ma zado (La terra dels meus pares), que no era sin la traducci de l himne nacional galls.

El gener del 1919 un altra grapat de joves, dirigits per Ambrose Bebb, militant del GRB, fund la revista Breizh Atao (Amunt Bretanya), nacionalista i celtista d'influncia irlandesa. El 1926 el p. Yann-Vari Perrot intent unificar en una sola organitzaci Bleun Brug i Breizh Atao, per ho hagu de deixar crrer per l aferrissada oposici de les autoritats eclesistiques locals.

Regs de L'Estourbeillon (URB) adre una petici al president dels EUA, Woodrow Wilson (autor dels 17 punts i de la teoria de l autodeterminaci dels pobles) i als membres de la comissi de la Societat de Nacions el 1919, amb 800 signatures de bisbes, parlamentaris i del general Ferdinand Foch (d origen occit), on es defensava els drets de les llenges minoritries de Frana i la llibertat dels pobles, i es reclamava alhora autonomia per a la Bretanya. 

Tot aix, per, no comport cap canvi de posici del govern francs, i fins i tot, el 1925 el ministre d instrucci pblica francs, Anatole de Monzie, en inaugurar el pavell bret de l Exposici d Arts Decoratives de Pars, declar que per la unitat lingstica de Frana, la llengua bretona ha de desaparixer.   

El 1927 Strollad Emrenerien Vreizh-Parti Autonomiste Breton (SEV-PAB), al qual se li unirien la Unvaniez Yaouankiz Breizh (Uni de la Joventut Bretona), fundada el maig del 1920 per joves altbretons francfons i separada del GRB. Celebraren tres congresos el 1927, 1928 i 1931, i intentaren aplegar tots els nacionalists perifrics de Frana, per no aconseguiren augmentar el nombre de militants degut a la seva indefinici ideolgica. Aix els portaria a l'escissi el 1931 entre els sectors ms esquerrans i federalistes, que formarien la Ligue Federaliste de Bretagne, i els nacionalistes ms radicals, que fundarien el Partit Nacional Bret. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72688" title="Peta Nocona" nonfiltered="3638" processed="3618" dbindex="28854">
Peta Nocona (? - 1860) fou un cabdill indi nord-americ qu govern els comanxes noconis entre la dcada del 1830 i 1860. Fou el marit de na Cynthia Ann Parker  pare de'n Quanah Parker. Peta Nocona fou arrestat a Fort Parker el maig del 1836, quan Cynthia Ann Parker fou empresonada. La seva muller i llurs fills foren empresonats i el seu clan separat el 18 de desembre de 1836 a Pease River en una batalla amb el capit Lawrence Sullivan Ross i els seus rangers.

Denominaci.
Algunes fonts indiquen que el seu nom significa "aquell que viatja sol i torna".

Enllaos externs.
 Biografia de'n Peta Nocona - del "Handbook of Texas online".
 La batalla de Pease River;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72689" title="Barbarbrat" nonfiltered="3639" processed="3619" dbindex="28855">

En Barbarbrat (Treebeard en l'original angls) s un personatge fictici de la Terra Mitjana, l'univers de J.R.R. Tolkien. s el ms vell dels ents, uns arbres antropomorfs que actuen com a "pastors d'arbres". El seu nom s la traducci en la llengua comuna del seu nom en sndarin: Fngorn.

s molt alt i encarcarat, amb pell de fusta i fulles per cabells. Viu al bosc de Fngorn, que porta el seu nom.

Com tots els ents, en Barbarbrat es pren el seu temps per prendre decisions, ja que es mostra contrari a actuar "amb pressa". Sens dubte aquest comportament t a veure amb l'edat de l'ent, que s descrit com l'sser ms vell  de la Terra Mitjana.

Inspiraci.
Tolkien va introduir en Barbarbrat i els ents a El Senyor dels Anells pel seu amor a la natura i als arbres en concret. S'ha teoritzat que, per definir la personalitat d'en Barbarbrat, l'autor es va basar en el seu bon amic C.S. Lewis (tamb escriptor, autor de Les Crniques de Nrnia).

Rol a El Senyor dels Anells.

Els hbbits Meriadoc Brandiboc i Peregrn Tuc es topen amb en Barbarbrat al bosc de Fngorn tot fugint dels orcs. L'ent s'encurioseix amb els hbbits, ja que no n'havia vist mai cap, els acull a casa seva i els alimenta amb aigua dels ents.

En conixer les accions d'en Sruman i els seus orcs contra els boscos, en Barbarbrat convoca tots els ents en un assemblent on, desprs de llargues deliberacions, decideixen aturar en Sruman i enderrocar sengard.

L'exrcit d'ents liderat per en Barbarbrat fa a miques el poder d'sengard i en Sruman queda presoner dins la seva torre. Quan arriba en Gndalf, acorden que en Barbarbrat vigilar que en Sruman (ara sense poders i expulsat de l'orde) no s'escapi. Al cap d'un temps, per, i entenent que ja no representava un perill, el va deixar marxar.



 

 : En Barbarbrat s descrit com l'sser ms vell de la Terra Mitjana, per en un altre punt dEl Senyor dels Anells tamb es diu que el ms vell s en Tom Bombadil. Tamb s'ha de dir que en Barbarbrat diu que hi ha arbres al bosc que sn ms vells que ell. Per aix el consens general s que en Barbarbrat s el ms vell entre totes les races pensants, i en Tom Bombadil s un ens de la natura (o un maia) que no es pot considerar exactament com un sser viu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72693" title="Hipfisi" nonfiltered="3640" processed="3620" dbindex="28856">

La  hipfisi  o glndula pitutria, encara que s ms coneguda de la primera forma, s una  glndula complexa que s'allotja en un espai ossi anomenat "cadira turca" de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta amb el hipotlem a travs del tronc pitutari o tronc hipofisiari

Anatomia.
Consta de tres parts :
 Lbul anterior.adenohipfisi o hipofisi anterior que procedeix embriolgicament d'un esbs faringi la qual segrega hormones.
 La hipfisi mitjana produeix 2 polipptids anomenats melanotropines o hormones estimulants dels melancits (HEM) que augmenten la sntesi de melanina de les cllules de la pell.
Lbul posterior o neurohipfisi: procedent del diencfal a qu queda unit a travs del tronc hipofisiari, la qual actua com a magatzem d'hormones.

T un pes aproximat de 50 Cg. 

Fisiologia.
Els dos lbuls tenen activitat prpia, sent responsable cadascun d'ells de la secreci d'hormones
El lbul anterior segrega: Hormona del creixement o somatotropina, Hormona estimulant de la glndula tiroides (TSH), Hormona estimulant de l'escora suprarenal (ACTH), Hormona estimulant del follicle (FSH) i Hormona lutenitzant (LH);
El lbul posterior segrega: Oxitocina i hormona antidirtica (ADH).



]















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72694" title="Charles Le Goffic" nonfiltered="3641" processed="3621" dbindex="28857">

Charles Le Goffic (Lannion, 1863   1930) fou un poeta i crtic literari bret en llengua francesa. Fou mestre a Gap, vreux, Nevers, i Le Havre. El 1886 fund amb Maurice Barrs la revista literria Les Chroniques. El 1898 fundaria a Morlaix la Keuredigezh Broadel Breizh (Societat Nacional de Bretanya) amb Regs de L'Estourbeillon i Anatole Le Braz, per tal de demanar l ensenyament en bret i descentralitzaci  tant administrativa com cultural. El 1930 fou nomenat membre de l'Acadmia Francesa. 

 Obres .
 1879  Nous autres,    ;
 1882  Vellda     ;
 1888  Les Mmoires de Saint-Simon, amb Jules Tellier.   ;
 1889  Amour breton   ;
 1890  Les romanciers d'aujourd'hui   ;
 1891  Chansons bretonnes.   ;
 1892  Le crucifi de Kralis ;
 1894  Pass l'amour ;
 1895  Contes de l'Assomption ;
 1896  Sur la cte ;
 1897  La payse ;
 1898  Morgane    ;
 1900  Le bois dormant    ;
 1901  Le Pardon de la reine Anne   ;
 1902-1922 L'me bretonne, 4 vol.    ;
 1903  Les mtiers pittoresques. L'erreur de Florence  ;
 1904  Les Sept-Iles. Les calvaires bretons ;
 1906  Les bonnets rouges ;
 1907  La cigarire    ;
 1909  Passions celtes. La double confession (Pass l'amour) La littrature franaise au XIXe sicle    ;
 1910  Ventse. Le pays ;
 1911  Ftes et coutumes populaires.   ;
 1912  Racine, 2 vol.   ;
 1913  Le pirate de l le Lern. Monsieur, Ernest Renan dans la Basse-Bretagne. Posies compltes ;
 1915  Dixmude    ;
 1916  Bourguignottes et pompons rouges    ;
 1917  Les marais de Saint-Gond. Steenstrate. Sans nouvelles    ;
 1918  La guerre qui passe    ;
 1919 Saint-Georges et Nieuport. Les trois Marchaux    ;
 1920  Bretagne. La littrature franaise aux XIXe et XXe sicles    ;
 1921  La Marne en feu. L'abbesse de Gurande. Chez les Jean Gouin. L'Odysse de Jean Chevanton ;
 1922  L'illustre Bobinet. Croc d'argent.   ;
 1926  Le treizain de la nostalgie et du dchirement. La visite nocturne    ;
 1927  Madame Ruguellon   ;
 1928  La Tour d'Auvergne    ;
 1929  Anthologie des potes de la mer. Mes entretiens avec Foch, suivis d'un entretien avec le gnral Weygand.   ;
 1931  La Chouannerie : Blancs contre Bleus (1790-1800)    ;
 1933  Ombres lyriques et romanesques   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72695" title="Societat Nacional de Bretanya" nonfiltered="3642" processed="3622" dbindex="28858">
La Societat Nacional de Bretanya (bret Keuredigezh Broadel Breizh) fou el primer grup de caire nacionalista bret fundat a Morlaix el 1898 per Charles Le Goffic, Regs de L'Estourbeillon (1892-1942), (que en ser el cap des del 1902) i el dramaturg Anatole Le Braz, per tal de demanar l ensenyament en bret i descentralitzaci  tant administrativa com cultural (volen que Bretanya es constitueixi com a  regi distinta ), per sense entrar en el joc poltic, la qual cosa l acabaria aconvertint en inoperativa. Noms aconseguiren el 1899 sser convidats a l Eisteddfod de Cardiff com a representants de la Bretanya. El grup es mantindria fins el 1911, quan s'integraren en la Uni Regionalista Bretona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72696" title="Azarug" nonfiltered="3643" processed="3623" dbindex="28859">
Azarug s una organitzaci juvenil canria d'esquerra creada el 1992 i integrant de l'anomenat MLNC (Movimiento de Liberacin Nacional Canario), que defensa el socialisme i la independncia de les Illes Canries. 



Es defineix com a una organitzaci independentista d'esquerra revolucionria, i entre els seus principis hi ha l'antiimperialisme, l'ecologisme, l'antimilitarisme i el feminisme, aix com la reivindicaci de la cultura i identitat canria (la difusin, fortalecimiento y defensa de los valores que constituyen la Identidad Nacional Canaria).   

El seu funcionament s assembleari, i aplica en el si de l'organitzaci la democrcia directa, i l'assemblea s l'rgan mxim de presa de decissions. Tamb t un carcter autogestionari. 

Enllaos.
 http://www.azarug.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72698" title="Tcit" nonfiltered="3644" processed="3624" dbindex="28860">

 
Publi o Gaius Corneli Tcit (56 - 118), historiador rom, fou un senador, cnsol i governador rom.

Era nascut a Interamnas. Fill de patricis, va rebre una acurada educaci a Roma, i potser va ser deixeble de Quintili. Auster i enginys, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrcola, conquistador de Britnia, pel que se suposa que pertanyia a una famlia rica.

Va exercir diverses magistratures en els perodes de Vespasi i Titus, i va ser pretor amb Domici, en poca del qual era tamb membre del collegi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir les festes seculars ordenades per l'esmentat Emperador. 

Va viatjar per Britnia i Germnia (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cnsol suplent), dignitat vacant desprs de la mort de Virgini Ruf, de qui Tcit va fer el panegric en el Frum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cnsol suplent, i desprs va abandonar la poltica i es va dedicar a la compilaci de les seves histries.

No se sap quan va morir per va sobreviure Traj. La majoria de les referncies sobre la seva vida provenen de la correspondncia que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.

El seu mtode histric es caracteritza  per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals per no sempre dna crdit i aix ho fa constar expressament.

Les motivacions per les que s'interessa sn les humanes estudiant-ne la psicologia.

 Obres . 
Entre els seus escrits histrics cal citar:
De Vita Iulii Agricolae (Vida de Cneu Juli Agrcola), una biografia del seu sogre Juli Agrcola;
Historiarum libri (Llibre d'Histria), relat de l'poca entre Galba  i Domici (a la qual desprs s'havia proposat afegir una continuaci amb l'poca de Nerva i Traj, que pel que sembla no es va portar a terme);
Annales, obra histrica sobre el perode comprs entre la mort d'August i la de Ner la qual potser sigui l'obra ms coneguda ja que en ella s'explica l'origen dels cristians: "El seu nom deriva de Crist, el qual durant l'Imperi de Tiberi havia estat executat  per ordre de Pon Pilat, procurador de Judea" i s considerat una de les proves de l'existncia real de Jess de Natzaret;
Dialogus de oratoribus obra que data de l'any 81 aproximadament i en ella es tracta el tema de l'educaci romana i la oratria;
De origine ac situ Germanorum, monografia sobre la etnografia de Germnia. ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72702" title="Llus d'Evreux" nonfiltered="3645" processed="3625" dbindex="28861">

Llus d'Evreux ( 1276 - Pars 1319 ), prncep de Frana i Comte d'Evreux (1316-1319).

Orgens familiars.
Fill segon del rei Felip III de Frana i la seva segona esposa Maria de Brabant. Era nt per lnia paterna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena, i per lnia materna d'Enric III de Brabant i Adelaida de Borgonya. Fou germ petit, per part de pare, del futur rei Felip IV de Frana.

Vida poltica.
Fou un home que defens el dret de l'Estat contra l'esglsia i va donar suport a les lluites del seu germ Felip IV contra el Papa Bonifaci VIII.

El 1297 va participar en les campanyes de Flandes, aix com el 1304 i el 1315.

Npcies i descendents.
Es cas el 1301 amb Margarida d'Artois, filla de Felip d'Artois i descendent de Llus VIII de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Felip III Evreux (1301-1343), comte d'Evreux i rei de Navarra pel seu casament el 1328 amb Joana II de Navarra;
 la princesa Maria d'Evreux (1303-1335), casada vers el 1314 amb Joan III de Brabant;
 el prncep Carles d'Evreux (1305-1336), comte d'tampes ;
 la princesa Margarida d'Evreux (1307-1350), casada el 1325 amb Guillem XII d'Alvrnia;
 la princesa Joana d'Evreux (1310-1371), casada el 1325 amb Carles IV de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72703" title="rbita sncrona" nonfiltered="3646" processed="3626" dbindex="28862">
Una rbita sncrona o sincrnica s una rbita en la que el perode orbital del cos orbitant (normalment un satllit) s igual al perode de rotaci del cos al qual orbita (normalment un planeta) i, a ms, orbita en el mateix sentit que aquest cos.

Un satllit en una rbita sncrona que a ms sigui equatorial i circular apareixer susps i immbil en un punt sobre l'equador del planeta orbitat. Tanmateix, una rbita sncrona no necessriament ha de ser equatorial ni circular. Un cos en una rbita sncrona no equatorial apareixer oscillant de nord a sud al voltant d'un punt sobre l'equador del planeta, mentre que un cos en una rbita ellptica semblar que oscilla d'est a oest. Per a un observador situat en el cos orbitat o central, la combinaci d'aquests dos moviments produeix una figura en forma de 8.

Una rbita sncrona al voltant de la Terra s'anomena rbita geosncrona. Si, a ms, aquesta s equatorial i circular s'anomena rbita geostacionria. 

Una rbita sncrona al voltant del Sol s'anomena rbita heliosncrona.

Aquesta ltima, no s'ha de confondre amb l'rbita polar heliosncrona que s una rbita geocntrica que mant fixa la seva orientaci relativa amb el Sol, de manera que l'angle entre el pla de l'rbita i l'eix Terra-Sol es mant constant al llarg de l'any.

Vegeu tamb.
Rotaci sncrona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72704" title="Maria de Brabant" nonfiltered="3647" processed="3627" dbindex="28863">

Maria de Brabant ( Lovaina, Blgica 1254 - Meulan 1321 ), infanta de Brabant i reina consort de Frana (1274-1285).

Orgens familiars.
Filla del duc Enric III de Brabant i la seva esposa Adelaida de Borgonya. Era nta per lnia materna d'Hug IV de Borgonya aix com germana de Robert II de Borgonya.

Npcies i descendents.
El 27 d'agost de 1274 es cas a Vincennes amb el rei Felip III de Frana, convertint-se en la segona esposa d'aquest. D'aquest matrimoni naixerien tres fills:
 la princesa Margarida de Frana (1275-1317), casada el 1299 amb Eduard I d'Anglaterra;
 el prncep Llus d'Evreux (1276-1319), comte d'Evreux;
 la princesa Blanca de Frana (1278-1305), casada el 1299 amb Rodolf III d'ustria;

Per la seva influncia, Felip III es va involucrar en els assumptes angevins i va entrar en conflicte amb la Corona d'Arag. Fou acusada d'haver enverinat el fill primognit del seu marit amb la seva primera esposa, Elisabet d'Arag.

Desprs de la mort del rei Felip el 1285 es va retirar en un convent proper a la ciutat de Meulan (Illa de Frana) on va morir el 12 de gener de 1321. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72706" title="Llei de Charles i Gay-Lussac" nonfiltered="3648" processed="3628" dbindex="28864">

La Llei de Charles i Gay-Lussac (tamb anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) s una de les lleis dels gasos. Afirma que a una pressi constant, el volum d'una massa coneguda de gas augmenta o disminueix amb la mateixa proporci en la que la seva temperatura (en kelvins) augmenta o disminueix. 

La llei va ser originalment publicada Louis Joseph Gay-Lussac l'any 1802, per va fer referncia al treball no publicat de Jacques Charles als voltants de l'any 1787. Aquesta referncia ha portat a la llei a ser atribuda a Charles. La relaci va ser anticipada pel treball de Guillaume Amontons l'any 1702. la Llei de Charles ha estat utilitzada de moltes maneres, desde globus d'aire calent fins a aquaris. La Llei de Charles s una de les lleis ms importants pel que fa al comportament d'un gas.

La frmula per la llei s:



on:

V s la volum.
T s la temperatura (mesurada en kelvins).
k s una constant.

Per a mantenir la constant, k, durant l'escalfament d'un gas a una pressi fixa, el volum ha d'augmentar. Seguint la mateixa regla, refredar el gas disminueix el volum. El valor exacte de la constant no ha de ser conegut per a fer servir la llei en una comparaci entre dos volums d'un gas a la mateixa pressi:



La llei de Charles i Gay-Lussac i la Llei de Boyle formen l'equaci d'estat dels gasos ideals. Les tres lleis de gasos en combinaci amb la Llei d'Avogadro poden ser generalitzades per la llei del gas ideal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72707" title="Plstic reforat" nonfiltered="3649" processed="3629" dbindex="28865">
Els plstics reforats (tamb anomenats plstics reforats amb fibres o polmers reforats amb fibres) sn compsits formats per una matriu polimrica reforada amb fibres sinttiques. Es tracta de materials fora resistncia mecnica, lleugers i extremadament resistents a la corrosi. Sn usats sovint en les indstries aeronutica, automobilstica i martima. Tamb s utilitzen cada vegada ms com a material de construcci.

Els polmers ms utilitzats sn l epoxi, el polister o el vinilster. Les fibres ms comunes sn la fibra de vidre, la de carboni o b l aramida.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72716" title="Felip IV de Frana" nonfiltered="3650" processed="3630" dbindex="28866">
 
Felip I de Navarra i IV de Frana el Bell ( Fontainebleau 1268 - d. 1314 ), rei de Navarra i comte de Xampanya (1284-1305) i rei de Frana (1285-1314).

Orgens familiars.
Fill segon del rei Felip III l'Ardit i la seva primera esposa Elisabet d'Arag. Per lnia paterna era nt de Llus IX de Frana i Margarida de Provena, i per lnia materna del rei d'Arag Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Npcies i descendents.
Es cas el 16 d'agost de 1284 a la catedral de Notre-Dame de Pars amb la reina Joana I de Navarra. D'aquest casament nasqueren:
 la princesa Margarida de Frana (1288-1300), compromesa amb el rei Ferran IV de Castella;
 el prncep Llus X de Frana (1289-1316), rei de Frana i Navarra ;
 la princesa Blanca de Frana (1290-1294);
 el prncep Felip V de Frana (1291-1322), rei de Frana i Navarra ;
 la princesa Isabel de Frana (1292-1358), casada el 1308 amb Eduard II d'Anglaterra;
 el prncep Carles IV de Frana (1295-1328),  rei de Frana i Navarra ;
 el prncep Robert de Frana (1297-1308);

Ascens al tron navarrs.

Pel seu matrimoni amb Joana I de Navarra el 1284 fou coronat immediatament rei de Navarra, compartint el regnat amb la seva esposa. El 1305 a la mort de la reina Joana I el rei Felip IV ced els seus drets sobre el Regne de Navarra al seu fill segon, i hereu del tron francs, el prncep Llus l'Obstinat.

Ascens al tron francs.
La mort del seu germ major, Llus, enverinat amb noms 11 anys d'edat el 1276, el va convertir en l'hereu del seu pare, al qual va succeir a la seva mort el 5 d'octubre de 1285. 

Va ser un rei piads, aficionat a la caa i orgulls de la grandesa del seu llinatge, promovent la canonitzaci del seu avi Llus IX de Frana, per no s'ocup gaire dels assumptes de govern, deixant-los en mans dels seus consellers. No obstant aix, aquesta poltica va fer evolucionar la Monarquia en un sentit modern, que va enfortir a la Corona, sobretot en l'aspecte financer, amb la instituci d'un tribunal de comptes i la substituci de les prestacions militars personals dels vassalls per impostos en diners destinats a contractar mercenaris; l'expulsi dels jueus el 1306 responia tamb a mbils econmics. 

Conflictes amb l'esglsia.
Quant Felip va voler completar el sanejament de la Hisenda Reial imposant tributs a l'esglsia, es va trobar amb l'oposici del Papa Bonifaci VIII, amb qui va entrar en gravssims conflictes arran del procs que la justcia del rei va emprendre contra un clergue francs el 1301 per negar-se a pagar els tributs. Bonifaci VIII va respondre, mitjanant la butlla Unam Sanctam, afirmant la supremacia pontifcia contra el poder temporal dels reis. 

Felip IV va reunir un Concili Nacional per a jutjar i sotmetre al Papa i aquest va ser fet presoner pel canceller de Frana Guillem de Nogaret a Anagni el 1302. La mort de Bonifaci VIII va permetre a Felip IV poder escollir Papes francesos, Benet XI el 1303 i Climent V el 1305, de qual va obtenir tot quant va demanar, entre altres coses, la supressi de l'Orde del Temple el 1307 desprs d'un judici de set anys al que van estar subjectes prop de quinze mil homes dels quals tres Templaris van ser duts a la foguera per suposada heretgia. El domini francs sobre l'Esglsia va quedar plasmat en el trasllat de la Seu pontifcia de Roma a Aviny el 1309. 

Poltica exterior.

La poltica exterior de Felip IV va obrir una nova etapa de la histria de Frana, marcada pel llarg enfrontament amb Anglaterra, coneguda com la Guerra dels Cent Anys (1337-1453).

Des de l'inici del seu regnat va solucionar el conflicte amb la Corona d'Arag pel Tractat d'Anagni el 1295 i va fer envair el ducat de Guiena, possessi continental del monarca angls (1294-1299). Aquest enfrontament anglo-francs es va reavivar a propsit de les guerres civils del comtat de Flandes, en les quals Frana va donar suport a la rebelli del patriciat urb contra el comte aliat d'Anglaterra. Felip va fer ocupar Flandes el 1297, per les seves tropes van ser expulsades per una revolta de les ciutats, que va culminar amb la derrota francesa a la batalla dels esperons d'or el 1302 a Kortrijk. Encara que nominalment Flandes va seguir sent un feu francs (Tractat d'Athis, 1305), les posteriors campanyes de Felip el Bell, entre els anys 1312 i 1314, no van aconseguir la seva completa incorporaci a la Corona. 

Va rebutjar una aliana amb el regne xins en la guerra contra els turcs perqu volia dedicar tots els seus esforos a Frana i a la pau. Ms efica va ser l'acci expansiva de la Monarquia cap a l'est, amb l'acceptaci de la sobirania francesa al Franc Comtat (1295-1301) i la incorporaci a la Corona de Li  el 1312 i el comtat de Xampanya el 1314. 

Felipe IV va fracassar en la seva candidatura a l'Sacre Imperi Romanogermnic el 1308. 

Va morir el 29 de novembre de 1314 a Fontainbleau com a conseqncia d'un vessament en una zona no motriu del cervell. Fou enterrat a la Baslica de Saint-Denis i a petici prpia, el seu cor va ser dut al monestir de Poissy. 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72718" title="Guimli" nonfiltered="3651" processed="3631" dbindex="28867">
 
Guimli s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un nan de la Casa de Durin, i va formar part de la Germandat de l'Anell que va acompanyar Frodo en el seu quest per destruir l'anell.

Guimli s fill de Glin, un dels dotze companys de Bilbo Saquet en la seva aventura, i parent relativament prxim de la lnia reial del Poble de Durin. Va nixer l'any 2879 de la Tercera Edat, i per tant t 139 anys durant la Guerra de l'Anell.

De forma similar al seu company lfic Lgolas, Guimli ha esdevingut el prototip de nan en la literatura fantstica, i ha servit com a model en moltes obres posteriors.

Biografia.

El Senyor dels Anells.



Guimli apareix per primer cop a El Senyor dels Anells al Consell de N'lrond, on assisteix acompanyat del seu pare representant els nans del regne d'Erbor. All, Guimli es escollit per lrond com un dels nou membres de la Germandat de l'Anell.

D'entrada Guimli manifesta animadversi envers l'elf de la germandat, Lgolas, no noms per la tradicional enemistat entre elfs i nans que ve des del temps de la destrucci de Driath, sin tamb perqu el pare de Guimli i els seus companys van ser fets presoners pel pare de Lgolas quan travessaven el Bosc Llobregs (com s'explica a El hbbit). Amb el temps, per, Guimli i Lgolas es fan grans amics.

Quan la Germandat es veu forada a entrar a les mines de Mria, Guimli est content de tenir l'oportunitat de trobar-hi la colnia que Balin i la seva gent hi havien anat a fundar. Desgraciadament, Mria resulta estar infestada d'orcs i acaben trobant la tomba de Balin.

Fugint de Mria s'endinsen al bosc de Lothlrien, on les tensions amb els elfs que hi habiten tornen a sortir a aflorar. Per l'opini de Guimli sobre els elfs canvia drsticament en conixer la Senyora Galdriel, quedant impressionat per la seva bellesa. Quan tota la companyia rep un regal, per ell noms demana un rull de cabells de la Senyora, que li s concedit i que portar sempre al damunt a partir d'aleshores.

Desprs de la dissoluci de la germandat, Guimli va participar a la Batalla de la Gorja d'en Helm, va ser present a l'expulsi de Sruman de l'ordre dels istari, va acompanyar ragorn pels Camins dels Morts, i va presentar batalla contra les hosts de Mrdor als Camps de Plenor i davant la Porta Negra.

Desprs de la caiguda de Suron.

Desprs de la Guerra de l'Anell, Guimli va guiar un grup nombrs del poble de Durin a establir-se al sud a les Coves Resplandents, a les muntanyes frontereres de Rhan, que havia conegut durant els seus viatges. All va fundar el regne d'Aglarond, del qual ell en seria el primer Senyor. Des d'all va ajudar a reparar les destrosses de la guerra (per exemple, els seus nans van ser reconstruir les portes de la ciutat de Minas Tirith)

Desprs de la mort del rei Elssar (ragorn), ell i el seu amic Lgolas van salpar cap a l'oest, convertint-se en el primer nan a qui se li concedia perms per anar a les Terres Inmortals.

Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.



 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson, l'actor John Rhys-Davies interpreta el nan Guimli en les tres pellcules de la trilogia. 

En aquesta adaptaci, el carcter de Guimli difereix una mica dels llibres en el sentit que s'accentua molt la seva brusquedat i tossuderia. Tamb, en alguns punts, s utilitzat com a element cmic. Aquestes variacions van provocar l'enuig d'alguns dels seguidors ms fidels.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72722" title="Tokusatsu" nonfiltered="3652" processed="3632" dbindex="28868">
Tokusatsu (  ) s la forma d'anomenar els efectes especials en japons, associat tamb a series d'acci real de ciencia ficci, fantasia o horror, tant en TV com pellcula.

 Tokushu Satsuei (o Tokushu Gijutsu) .
El terme "tokusatsu" prov de l'escurament de tokushu satsuei (    ), del japons "Fotografia especial". La persona encarregada de realitzar aquesta tasca rep el titol de tokushu gijutsu (    ), del japons "Tecniques especials" i a ms la forma en qu s'anomenava el gnere anteriorment, o tamb s'utilitza el terme tokusatsu kantoku (    ), del que es podria fer una traducci com "director/supervisor d'efectes especials", molt ms adient.

 Tniques Suitmation .
Suitmation (        ) s com s'anomena la tcnica emprada en les pellcules del genere daikaiju (monstre gegant), en el que un actor es fica dins una disfressa de monstre. Aquest terme va ser creat per diferencia la tcnica Dynamation (stop-motion) creada per Ray Harryhausen's. Aquesta tcnica va ser popularitzada sobretot en les pellcules de Godzilla i es va ressaltar sobretot en El Retorn de Godzilla.

Les disfresses utilitzades en les primeres pellcules de Godzilla estaven fetes de latex lquid, coberta de diferents capes (sobretot  retardant de flames). Les dents eren antigament fetes de fusta, per varen ser subtituides per dents de resina. L'actor podia veure-hi per uns forats realitzats en el coll del monstre, al cap hi havia els mecanismes per controlar les accions de la cara (ulls, boca), conectats a una bateria amagada en algun punt de la disfressa i controlat tot a distncia amb un control remot. La cua era controlada per un equip a part amb mecanismes per cables.

 Subgneres de Tokusatsu .

 Daikaij  (   ) (Monstres gegants).
 Kaijin (  ) (Mutants - literalment "homes estranys").
 Pellcules de Ciencia Ficci (SF  ).
 Pellcules Fantstiques (        ).
 Yokai Eiga (    ) (Pellcules de fantasmes).
 Ultra Series (        ).
 Kyodai Hero (      ) (Herois Gegants).
 Kyodai Robot (      ) (Robots Gegants).
 Kamen Rider series (          ).
 Henshin Hero (      ) (Herois Transformants).
 Sentai (  ) (Treball en equip) - Tamb anomenades Super Sentai (      ).
 Metal Heroes (       ) - En que l'heroi porta una armadura metllica.
 Chouseishin Series (       ) - Mescla de Super Sentai i Metal Heroes.
 Tokusatsu Hero (      ) - No pertanyen a cap genere concret.
 Tokusatsu Heroin (      ) - Exclusiu per series en qu el paper principal est interpretat per una actriu.

 Monstres i Herois famosos del Tokusatsu .
Sense dubte Godzilla lidera la llista de monstres ms coneguts del tokusatsu, juntament amb la gran rival Gamera, mentres que altres com Ultraman o Kamen Rider es debaten en el genere d'herois i del qual han derivat imitacions, com el genere Sentai, que parteix de la idea dels Henshin Hero's del que Kamen Rider va ser el primer.

El genere tokusatsu heroin tamb ha t les seves estrelles amb series com Vanny Knights, Dimensional Detective Wecker, i l'adaptaci en acci real de Bish jo Senshi Sailor Moon (2003).

 Enllaos externs .
 Henshin Online - Pgina dedicada al mn del tokusatsu.
 BB (TOEI Tokusatsu BB) - Pgina oficial de la TOEI Animation sobre el tokusatsu de producci prpia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72739" title="Mili" nonfiltered="3653" processed="3633" dbindex="28869">
Un mili s un nombre que s'escriu 1000000 en el sistema de numeraci rab i  en el rom. En el sistema binari s 11110100001001000000 i en l'hexadecimal s F4240. La seva factoritzaci en nombres primers s 26  56. A vegades s'usa per designar quantitats imprecises molt altes. El prefix del mili s mega- (al SI).

Ocurrncies del mili:
 La riquesa es compta en milions;
 s el nom popular d'un joc, el pinball;
 La llum viatja un mili de km en 3 segons;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72740" title="Franc de Djibouti" nonfiltered="3654" processed="3634" dbindex="28870">

El franc de Djibouti (en francs Franc-Djibouti i en rab               frank jibuti) s la unitat monetria de Djibouti. El codi ISO 4217 s DJF i s'utilitza l'abreviaci FD. Normalment els francs se subdivideixen en 100 cntims (centimes /          santimat; singular centime /       santim), per en aquest cas la fracci no s'utilitza. 

Es va crear el 20 de mar de 1949 en substituci del franc francs, quan Djibouti encara era una colnia de Frana, l'aleshores anomenat Territori de la Costa Francesa dels Somalis. Des del comenament se'n va dir, en francs, Franc de Djibouti o, ms comunament, Franc-Djibouti.

Ems pel Banc Central de Djibouti (Banque Centrale de Djibouti /                        Al-Bank al-Markazi al-Jibuti), en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 francs, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 francs.   

Taxes de canvi.
1 EUR = 216,932 DJF (5 d'abril del 2006);
1 USD = 177,721 DJF (taxa de canvi fixa);
La taxa de canvi respecte del dlar dels Estats Units es mant fixa des del 13 de febrer del 1973.

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
 Banc Central de Djibouti;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72763" title="Medea (Algria)" nonfiltered="3655" processed="3635" dbindex="28871">
Per al nom d'un personatge de la mitologia grega, vegeu Medea.

Medea s una ciutat d'Algria, capital de la provncia homnima.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72771" title="Kalamos" nonfiltered="3656" processed="3636" dbindex="28872">
Kalamos (llat Cailamus) fou una ciutat de Fencia esmentada per Plini el vell com propera a Trieris. Polibi diu que fou destruda pel selucida Antoc III el gran.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72772" title="Caltia" nonfiltered="3657" processed="3637" dbindex="28873">
Caltia (llat Calatia) fou una ciutat del Samni a la vall del Volturnus. Avui al mateix lloc hi ha la ciutat de Caiazzo.

La ciutat s esmenta repetidament durant les guerres samnites. El 312 aC el cnsol C. Junius Bubulcus va ocupar la ciutat. El 305 aC fou ocupada pels romans junt amb Sora. Les legions romanes acamparen a Caltia abans del desastre de les Forques Caudines. 

Annbal va arribar a aquesta ciutat quant anava del Samni cap a Campnia i va passar pel seu Ager (per el seu territori). Marcel va anar de Casilinum a Caltia. Desprs de la segona guerra pnica no es torna a parlar de la ciutat i sembla que va entrar en decadncia per va continuar existint en temps del Imperi i fou municipi segons testimonien algunes inscripcions on la ciutat s anomena Caiat. A algunes monedes la ciutat apareix com Caiatino.

Encara en resten parts de les antigues muralles 

Caltia (llat Calatia) fou tamb una ciutat de Campnia a la via pia, entre Cpua (a uns 10 km)  i Benevent. Caltia i Casilinum son esmentades per Api com a ciutats a la part oposada a Cpua. Les seves runes son a la vila de Galazze a mig cam entre Caserta i Maddaloni.

El 216 aC la ciutat es va revoltar, juntament amb Atella,  en favor d'Annbal desprs de Canae, per el 211 aC fou sotmesa i castigada. Poc desprs els ciutadans d'Atella foren portats a Caltia. En temps de Caius Marius la ciutat va abraar el seu partit i fou castigada per Sulla que la va incorporar a Cpua com una simple dependncia. Per Csar li va restaurar la independncia i hi va establir una colnia de veterans que el 44 aC foren els primers de decantar-se per Octavi.

Fou una ciutat mitjana durant l imperi, en el que tenia el rang municipal, testimoniat per inscripcions, per a partir del segle III va decaure i es va casi despoblar. No se sap quant va quedar abandonada del tot per el segle XII encara s esmenta una esglsia de "Santa Maria ad Calatiam".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72780" title="Joseph Louis Franois Bertrand" nonfiltered="3658" processed="3638" dbindex="28874">

Joseph Louis Franois Bertrand (Pars 11 de mar, 1822 - 5 d'abril 1900) fou un matemtic i economista francs que treball en el camps de la teoria dels nombres,geometria diferencial, clcul de probabilitats i termodinmica.

Fou professor a l'cole Polytechnique i al Collge de France, on es gradu com a enginyer de mines. Tamb fou membre de l'Acadmia de Cincies de Pars, de la que en fou secretari permanent durant 26 anys (1856-1874). El va objectar, el 1845, que hi havia almenys un nombre primer entre n i 2n-2 per a cada n > 3. Pafnuty Chebyshev demostr aquesta conjectura, ara dita postulat de Bertrand, el 1850. Tamb s fams per una paradoxa en el camp de la probabilitat, coneguda com a Paradoxa de Bertrand.  

Tamb va ver aportacions en el terreny de l'economia. En 1883 public una crtica al llibre Thorie mathmatique de la richesse sociale de Lon Walras on rebutjava el procs de ttonement argumentant que en la realitat es produeixen intercanvis en situacions de desequilibri, ra per la qual cal considerar l'existncia d'indeterminaci en els preus. Tamb rebutj el principi de maximitzaci de la utilitat amb l'argument que els comerciants en realidad sn interessats principalment en els beneficis monetaris, no en la utilitat. 

El 1838 tamb va revisar la teoria dels monopolis d'Antoine-Augustin Cournot i consider que el procediment algebraic que va utilitzar era erroni. Consider que els duopolistes competeixen en preus en comptes d'en quantitats, i dedu un preu final d'equilibri prxim al de la lliure competncia. 


 Obres .
 Trait lmentaire d algbre, 1851  ;
 Trait de calcul diffrentiel et de calcul intgral, 1864-70, ;
 Rapport sur les progrs les plus rcents de l analyse mathmatique, 1867 ;
 Thorie des Richesses: revue de Thories mathmatiques de la richesse sociale par Lon Walras et Recherches sur les principes mathmatiques de la thorie des richesses par Augustin Cournot, 1883, a Journal des Savants ;
 Thermodynamique, 1887. ;
 Leons sur la thorie mathmatique de l lectricit, 1890 ;
 Eloges Academiques, 1902 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72781" title="Calednia" nonfiltered="3659" processed="3639" dbindex="28875">
Calednia fou la part nord de la Gran Bretanya (Albi) i la part al nord de la provncia romana de Britnia. 

El seu nom podria venir del celta celydd (lloc de refugi) que en plural es Celeddon.

El seu territori era mes o menys coincident amb el que fou el regne d'Esccia. 

El nom s esmentat en primer lloc per Plini el vell. L esmenta tamb Tcit. Calednia estava poblada pels Caledons o Caledonis, nom aplicat a al menys un dels diversos grups de Pictes. Aquestos darrers Ami Marcell els considera dividits en dos subgrups: Diclidons i Vecturions, i els primers foren probablement els caledons. El seu lmit sud no esta ben fixat: Tcit els fa viure fins les muntanyes Grampianes i potser fins el Forth i Clyde. 

Calednia pot ser considerat un terme poltic-administratiu: els territoris d'Albi al nord del govern roma.

Els romans descriuen als habitants de Calednia. Di Cassi parla dels Caledonis i els Meatae. Els caledonis no tenien ciutats, ni muralles i vivien de la pastura i la cacera (no menjaven peix), vivien en tendes i les dones eren possessi comuna; les seves armes eren un escut i una llana curta.

 Vegeu tamb .

Calgaco;
Regne d'Alba;
Nova Esccia;
Nova Calednia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72784" title="Cales" nonfiltered="3660" processed="3640" dbindex="28876">


Cales o Calenus (grec Kalenos o Kales) fou una important ciutat de Campnia al nord de la provncia  a la via entre Teanum a Casilinum, que era una branca de la via pia. Era a uns 8 km de Teanum i a uns 12 de Casilinum. El seu territori era considerat molt frtil i va produir vi de bona qualitat

S'esmenta per primer cop com a ciutat dels usons. La llegenda atribueix la seva fundaci a Calais, fill de Borees. El 332 aC els habitants de la ciutat apareixen en lluita contra Roma, aliats als Sidicins, per foren derrotats, i la ciutat ocupada i s hi va establir una guarnici romana. El 331 aC s hi va establir una colnia romana de dret llat amb 2500 colons, de la qual es conserven algunes monedes. El seu territori va ser assolat repetidament pels samnites i desprs per Anbal, per va romandre lleial a Roma, i la ciutat mateixa no fou atacada. Degut als saquejos que va patir el territori el 209 aC fou una de les dotze colnies  que no va poder complir amb les contribucions i taxes demanades per Roma i fou castigada durant el perode segent amb la imposici de taxes mes altes. Tot i aix va prosperar i en temps de Cicer es descrita com una ciutat rica i poblada, i l orador (per una ra desconeguda) li tenia un especial afecte. Cales fou tamb centre de la fabricaci d una especia de vaixells que pel seu origen es van dir Calenae

Fou Municipi, rang que va mantenir durant l imperi. Estrab diu que era una ciutat important i poblada tot i que inferior a Teanum. Desprs del segle III casi be desapareix de l'histria, i fou molt damnada per les successives invasions del segle IV. Va existir fins al segle IX per desprs de dos segles va ser reconstruda pels normands i fou seu episcopal. 

Es la actual Calvi. Conserva restes de la ciutat romana: el amfiteatre, un teatre, alguns fragments d edificis, capitells de marbre i fragments d escultures. El paviment de la via Llatina encara es pot apreciar. Una antiga font termal que Plini esmenta prop de la ciutat s ha localitzat a Francolisi a uns 6 km al oest

Hi va nixer Marc Vinici, cunyat de Germnic i patr de Vellei Patrcul (Velleius Paterculus). 

D'aquesta localitat eren originares o foren els conqueridors els romans amb el cognom Cal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72786" title="Calets" nonfiltered="3661" processed="3641" dbindex="28877">
Els calets o caletis foren un poble de la Gllia Belga que vivia al nord del Sena. 

El 57 aC Csar diu que tenien deu mil guerrers. El 52 aC es van unir a Vercingetorix i van intentar fer aixecar el setge d'Alsia, per foren rebutjats. El 51 aC es van unir als bellvacs i van intentar resistir a Csar.

Estrab els situa al nord del Sena a la boca del riu, i diu que era freqent passar pel seu territori per anar a Britnia. La seva capital fou Juliobona (avui Lillebonne). El territori es probablement el actual pas de Caux i aquest nom comarcal seria una derivaci de Calets. Els seus vens eren el velocasses o veliocasses tamb esmentats per Csar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72788" title="Caletra" nonfiltered="3662" processed="3642" dbindex="28878">
Caletra fou una ciutat d'Etrria que va desaparixer abans del 500 aC per que va deixar rastre en el territori que ocupava, que es va conixer com Ager Caletranus. Els romans van fundar ms tard en aquest territori la colnia de Satrnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72789" title="Kalltia" nonfiltered="3663" processed="3643" dbindex="28879">
Kalltia (grec Kallatis, llat Callatis) fou una important ciutat de Trcia a la costa del Eux. Fou colnia de Milet que es va fundar amb el nom d'Acervetis. Mes tard fou poblada per nous colons procedents d'Heracleia. s probable que sigui la actual Collati. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72791" title="Callpolis" nonfiltered="3664" processed="3644" dbindex="28880">


Geografia antiga:;
Callpolis, antiga ciutat grega de la Calbria, avui a la Pulla, coneguda actualment com a Gallipoli.
Callpolis, ciutat del Quersons Traci, coneguda tradicionalment per Gallpoli i actualment anomenada Gelibolu.
Callpolis, antiga ciutat grega de Siclia, situada entre Naxos i Messina.
Callpolis, ciutat de la Tarraconense propera a Trraco.

 Vegeu tamb .
Gallpoli;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72793" title="Callirrhoe" nonfiltered="3665" processed="3645" dbindex="28881">
Callirrhoe fou un lloc d aiges termals al est del Jord no lluny de la mar Morta, en el que Herodes el gran va anar per curar-se d una malaltia, per consell mdic. Les aiges arriben fins a la mar Morta i son calentes i adequades per les cures.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72794" title="Kllion" nonfiltered="3666" processed="3646" dbindex="28882">
Kllion o Kallpolis (llat Calium o Callipolis) fou una ciutat d'Etlia al puig Eta al cam de la vall de l'Esperqueus a Etlia. Per la vall de l'Esperqueus els galtes van avanar per Etlia el 279 aC i van destruir la ciutat als habitants de la qual van massacrar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72797" title="Heinrich Freiherr von Stackelberg" nonfiltered="3667" processed="3647" dbindex="28883">
Heinrich Freiherr von Stackelberg (Moscou, 1905-Madrid, 1946) fou un economista alemany que va contribuir a les teories del joc i de l'oligopoli.

Fill d'una famlia noble balto-alemanya, desprs de la Primera Guerra Mundial emigraren a Alemanya, on va estudiar matemtiques i economia a la Universitat de Colnia. El 1941, esdev professor d'economia a la Universitat de Bonn. El 1944, Stackelberg marex d'Alemanya cap a Espanya, on fou professor visitant a Madrid i mor d'un limfoma el 1946. El seu principal treball, Marktform und Gleichgewicht (publicat el 1934) en el qual descriu els seus models de duopoli, fou ms conegut a la seva mort, ja que en l'Alemanya Nazi hi havia una poltica econmica anticompetitiva i no interessava pas.  

Va proposar un model de duopoli on una de les empreses ho sap tot sobre el comportament de l' altra, que continua actuant seguint el model de Antoine-Augustin Cournot. El primer duopolista s'anomena director i integra en els seus plans la informaci que t sobre el segon, anomenat seguidor, i efectuar una oferta que maximitzi el seu benefici. Aquest model s evidentement superior als resultats obtinguts en el cas de fer les conjectures a l'estil Cournot en ra del seu avantatge informatiu sobre l'altra empresa, que veur minvat el seu benefici.
 
El principal inters del duopoli de Stackelberg s que modelitza un comportament elaborat, el del director. I el principal inconveniene s en seu carcter completament assimtric, on una empresa coneix tot sobre l'altra mentre aquesta es contenta amb observar les ofertes efectuades, sense preguntar res.
 
Obres.
 Grundlagen einer reinen Kostentheorie (Fonaments de la teoria de les despeses), Viena 1932;
 Marktform und Gleichgewicht (Mercat i equilibri), Viena 1934;
 Grundlagen der theoretischen Volkswirtschaftslehre (Principis de teoria Econmica), 2. Aufl., Berna 1951;
 Theorie der Vertriebspolitik und Qualittsvariation (Teoria de la poltica de distribuci i diferenciaci de qualitat), in: Ott, A. E., Preistheorie, Kln 1965, S. 230-318;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72800" title="Calore" nonfiltered="3668" processed="3648" dbindex="28884">


Nom de dos rius d'Itlia, en llat anomenats Calor:

Calore Irpino;
Calore Lucano;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72801" title="Calpe (pilar)" nonfiltered="3669" processed="3649" dbindex="28885">
Calpe (grec Kalpe o Kalpis) es l antic nom de Gibraltar. Constitu el pilar nord d all que els antics anomenaren Pilars o Columnes d'Hrcules (el pilar del sud era a frica, i es deia Abyle). El territori va pertnyer al Bastetans. Sembla que el nom dels dos pilars es el mateix, i derivaria de la paraula pnica "muntanya rocosa", per deformat diferentment a ambds costat del Estret (Abyle = Kalpe). Formava una badia on hi havia la ciutat de Carteia. El nom modern Gibraltar que porta des el segle VIII deriva de Djebel al-Tarik (la muntanya d en Tarik) del nom del cap rab que va desembarcar all.

Vegeu: Gibraltar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72804" title="Calucons" nonfiltered="3670" processed="3650" dbindex="28886">
Els calucons (llat calucones) foren una tribu dels lepontis de Rtia. El seu nom s ha conservat en la vall de Kalanca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72805" title="Calid (ciutat)" nonfiltered="3671" processed="3651" dbindex="28887">
Calid (llat Calydon, grec Kaludon) fou la principal ciutat d'Etlia a l poca heroica. 

Fou fundada per Etol a la terra dels Curets i el nom se li va donar pel seu fill. Era vena de la ciutat de Pleuron, capital dels Curets. No era a la costa sin uns quilmetres a l'interior, a la plana de l'Evenos. La Ilada fa esment de les lluites entre Curets i Calidons, els primers lluitant per expulsar als segons de les seves terres i els segons lluitant per restar-hi. Els Calidons van participar a la guerra de Troia amb un exercit dirigit pel seu rei Thoes, fill d'Eneos.

Encara apareix en poca histrica. El 391 aC era en possessi dels aqueus per no se sap com la van arribar a posseir. Se sap, no obstant, que els aqueus van rebre Naupactos al final de la guerra del Pelopons i es possible que llavors Calid fos part de Naupactos. En aquest any 391 aC Calid fou atacada pels acarnanis i els aqueus van demanar l ajut a Esparta. Agesilau II fou enviat amb un exercit a Calid contra els acarnanis i els aqueus la van poder conservar. La van posseir fins a la batalla de Leuctres el 371 aC en qu Epaminondes la va tornar a Etlia. Va ser una ciutat important encara que va jugar poc paper a la histria.

La ciutat fou buidada el 31 aC per ordre d'August i els seus habitants enviats a poblar la recent fundada Nicpolis. Nomes un petit nombre d habitants va restar a la ciutat. L esttua de la deessa Artemisa Lfria, deessa tutelar de la ciutat, fou donada a Patres, que tanmateix va rebre una esttua de Dions que abans era a Calid.

De la ciutat mateixa no se sap exactament la situaci. Estrab diu que a les rodalies hi havia un llac i Pausnies esmenta el temple d'Apollo Lfrius. La ciutat havia d estar entre l'Evenos i l'Aquelos. Unes runes trobades a Kurtag podrien correspondre a la ciutat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72808" title="Bossell" nonfiltered="3672" processed="3652" dbindex="28888">

Un bossell s un dispositiu que consisteix en una politja o diverses collocades amb llurs eixos parallels dins l'ull d'un bloc de ferro o fusta, eventualment provet d'un ganxo, emprat per a canviar la direcci del moviment d'un cap, d'una cadena, etc, i, en els vaixells, per a formar un aparell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72810" title="Klimnos" nonfiltered="3673" processed="3653" dbindex="28889">


Klimnos o Klimnos s una illa grega de la mar Egea al nord-oest de Rodes. T una poblaci prop dels 20.000 habitants, amb una densitat de 156 h/km . La superfcie s de 111 km  i la lnia de costa s de 96 km. La capital s Pthia (Klimnos) i les ciutats principals sn Vathi, Mirties, Massouri, Emprio (Emborios), Arginonta, Sklia i Chorios. Les illes ms properes sn Psrimos i Telendros.

Antigament formava amb les illes de Leros, Tlendos, Hypseremos i Plate un grup que Homer esmenta com Calydnes. A les monedes el seu nom apareix com Kalumna (en llat Calymna).

Fou poblada per caris i ms tard colonitzada per tessalis, eolis i doris sota lders heracleides. Tamb va rebre una colnia d'Argos. En temps de la invasi persa de Grcia l illa estava sotmesa a Artemsia d'Halicarns juntament amb Kos (Cos) i Nsiros.

s una illa de les dotze grans del grup del Dodecans. Els seus productes tradicionals sn el vi, l oli i la mel. 

S han trobat les restes d una antiga ciutat a l'oest de l illa, a la actual Linria, per cap inscripci permet d identificar-la. A la ciutat hi havia un temple d'Apollo (Apollo Calydenus) que ms tard fou un esglsia. Hi havia alguns altres llocs poblats dels que queden petites runes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72811" title="Kalunda" nonfiltered="3674" processed="3654" dbindex="28890">
Kalunda (llat Calynda) fou una ciutat de Cria. 

Era propera a la ciutat de Caunus, situada al oest i a la costa (o molt propera a la costa). L emplaament de les restes es al golf de Glaucos (Makri) al est del riu avui anomenat Talaman. La ciutat mateixa era a la cimera d una muntanya i tenia un gran carrer rodejat de temples i edificis pblics; s han trobat moltes tombes i escultures.

Antigament fou governada per un rei. A la batalla de Salamina el rei de Kalunda, Damastimos, hi era present al costat dels perses, amb alguns vaixells. Mes tard fou sotmesa per Caunus, per es va revoltar i es va posar sota protecci de Rodes.

Herdot esmenta Calynda com una ciutat de Lcia i la primera ciutat lcia desprs de Caunus a Cria, per ho be fou un error o fou un altre ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72815" title="dip" nonfiltered="3675" processed="3655" dbindex="28891">
dip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle teb. Fill de Laios (Rei de Tebes i descendent de Cadme) i Iocasta. Sense saber-ho mat al seu pare i contragu matrimoni amb la seva mare. 


El mite d'dip.
Infantesa .
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l'Oracle de Delfos, el qual els advert que  el fill que tinguessin arribaria a ser assass del seu pare i esps de la seva mare . Laios, en veure nixer el seu primer fill, tement l'acompliment del dest, va encarregar a un servent fidel que mats la criatura, per el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D'aqu li ve a dip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va infantar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi. 

Aviat dip va destacar per la seva fora extraordinria i la seva intelligncia. A tal punt que provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. dip, turmentat per aquesta idea consulta l'Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el oracles, li contesta una frase enigmtica que desencadena la tragdia:  No tornis mai al teu pas d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare . Commogut per aquestes paraules, dip decideix no tornar mai ms a Corint, desconeixent que no s en realitat la seva ptria originaria. 

Fugida de Corint.
Edip marxa de Delfos a l'aventura cap a Becia, fins que per un cam estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del cam perqu pugui passar ell i el seu carro. Desprs d'una disputa dip mata aquest home vell, qui trgicament era el seu pare Laios. Aix s'acompleix la primera part de l'oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a ms a ms, va patir una nova desgrcia: l'Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'au i urpes de lle, assolava tota la contrada. Se situava a un tur a l'entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li'n donaven resposta els devorava. Creont, germ de Iocasta, havent pres temporalment la regncia de la ciutat, davant d'aquesta lacra que s'enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destrus el monstre. 

L'enigma de l'Esfinx era:
 Quin s l'animal que pel mat t quatre peus, al migdia en t dos i a la tarda tres?   ;

dip, delers de glria i curull d'enginy, va anar a l'encontre de la bstia i va respondre:  L'home. A l'infantesa camina a quatre grapes; quan s adult, amb dos peus, i que s vell, va amb bast . L'Esfinx enfurismada se sucid en sentir la resposta d'dip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar s un dels motors de la tragdia: lhybris o petulncia davant els dus pel fet de no acceptar del tot la condici humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensi amb humiliacions i violncia i noms quan l'home ha comprs la seva condici pot trobar la pau. 

L'horror d'dip.
Aix fou com dip esdevingu rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etocles i Polinices i tamb dues filles, Antgona i Ismene. Molts anys desprs del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. s l'inici de la trama d'dip Rei de Sfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s'estengu a tota la ciutat. dip envi Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apollo contesta que la pesta no cessar fins que sigui castigat l'assass de Laios, encara present a Tebes. dip emprn aleshores una investigaci per descobrir el culpable, investigaci que acabar revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confess que el va recollir d'infant i el servent de Laios result ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D'aquesta manera dip descobr que el seu dest s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d'ell mateix per evitar-ho: mat el seu pare i es cas amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l'incest coms, es sucid penjant-se, mentre que dip es tregu els ulls amb la punta d'una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assum la regncia de Tebes altre cop. 

 Oh els qui la paterna Tebes habiteu, mireu dip,
ell, que els clebres enigmes va saber, i fou poders,
l home de les grans fortunes, envejat dels ciutadans, ;
a quin trngol d espantosa desventura ha pervingut!
De manera que, el qui sigui moridor, cal esperar;
l ltim dia a proclamar-lo venturs, quan passar;
la monjoia de la vida sense haver sofert cap dol ;
Fragment d dip Rei;
Traducci de Carles Riba.

dip passar els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat noms per la seva filla petita, Antgona. La seva fi s narrada per una altra tragdia de Sfocles dip a Colonos, una obra representada desprs de la mort de l autor: arrib a Colonos, a l'tica, on fou acollit pel rei Teseu. Emparat per aquest, no ced a les reclamacions per a que retorns a Tebes per part del seu cunyat i els seus dos fills, per beneficiar la ciutat de Cadmos de l'acompliment de l'oracle segons el qual la terra on sigui enterrat dip ser afavorida pels dus. Desprs de maleir els seus dos fills i Creont, dip deix el mn dels vius. Aqu es reflectiren els ideals poltics de la ciutat d Atenes, viscuda com a terra acollidora d homes nobles, justa i oberta, tal com el segle V aC ens l ha presentat en tots els mbits de la cultura. A ms a ms, hi veiem fragments biogrfics de l autor, Sfocles, que no pot evitar deixar la seva empremta: Colonos s la ptria de naixena del trgic, i alhora aquest dip representat 
esdev un autoretrat del mateix autor, gaireb un testament artstic on biografia i mite s entrecreuen artisticament. 

Antgona:
 Hi ha, doncs, un amor fins dels mals.
Perqu el que enlloc no es t per la ventura ;
Era per mi ventura,
Cada vegada que entre les mans jo el retenia.
Oh pare, oh estimat,
Tu que per sempre sota terra;
De fosca t has vestit ;
Fragment d dip a Colonos;
Traducci de Carles Riba.

Descendncia.
Tot i la redempci d dip, els seus fills encara en patiren les conseqncies, ja que Etocles i Polinices, acordaren alternar-se cada any en el tron de Tebes. En acabar el primer any de regnat Etocles es neg a cedir el torn a Polinices, tal com havien pactat, sin que el foragit de la ciutat. El germ expulsat es refugi a Argos, el rei de la qual, Adrast li conced la m de la seva filla. Polinices, amb l'ajuda d'Adrast, aconsegu organitzar un exrcit contra Tebes per conquerir el regne, l'anomenada expedici dels set, tema d'una tragdia d'squil (Els set contra Tebes). Adrast assalta la ciutat dividint les tropes en set contingents, cadascun comandat per un cabdill contra una de les set portes de Tebes, cadascuna defensada al seu torn per un heroi teb. Polinices atac la porta protegida per Etocles i els dos germans moren en combat l'un contra l'altre. Els argius finalment foren anihilats pels tebans i solament pot escapar de la mort Adrast, grcies al seu velo cavall Aron.

Per la seva banda Antgona (filla d'dip) pacient i amorosa, fidel al seu germ mort, pat l'exclusi i maltractament per part del seu oncle Creont, perqu aquest no volia donar sepultura a Polinices; en canvi ella se sent cridada pel deure sagrat d enterrar els morts. Aqu entren en conflicte la llei humana i la llei divina, ja que Antgona trenc la prohibici expressa de Creont d enterrar els invasors que romanien sobre el camp de batalla a la intemprie. s l argument d una altra tragdia de Sfocles, Antgona. Finalment, infligint la llei humana ofereix el germ i fou condemnada a ser enterrada viva.

Complex d'dip.

La llegenda va inspirar a Sigmund Freud la seva teora del complex d'dip sobre el desenvolupament de la personalitat. 
Aquest complex planteja la idea de qu durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals) aquest comena a sentir atracci sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comena a odiar al pare ja que aquest t a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no est b odiar al pare.
Aquest conflicte resolgu mitjanant la identificaci, on el nen adopta caracterstiques del pare.

Enllaos externs.
Una altra versi dels fets.
lletra d'Edipo de Tebas  una composici humorstica del grup Les Luthiers.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72817" title="Llus X de Frana" nonfiltered="3676" processed="3656" dbindex="28892">

Llus I de Navarra i X de Frana l'Osbtinat o l'Hutin ( 1289 - Vincennes 1316 ), rei de Navarra (1305-1316) i rei de Frana (1314-1316).

Orgens familiars.
Segon fill, el primer mascle, del rei Felip IV de Frana i la seva esposa, la reina Joana I de Navarra, nasqu a la cort francesa el 4 d'octubre de 1289. Era nt per lnia paterna del rei Felip III de Frana i la princesa Elisabet d'Hongria, i per lnia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germ dels futurs reis de Frana Felip V i Carles IV.

Npcies i descendents.
Es cas el 21 de setembre de 1305 a Vernon-en-Normandia amb Margarida de Borgonya, filla del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana. D'aquest matrimoni tingueren una filla:
 la princesa Joana II de Navarra (1311-1349), reina de Navarra;


Es cas el 19 d'agost de 1315 a Pars amb Clemncia d'Hongria, filla de Carles I d'Hongria. D'aquesta uni va nixer fun fill:
 el prncep Joan I de Frana (1316), rei de Frana;

Ascens a les corones.

El 1305, a la mort de la seva mare, fou designat rei de Navarra per la renncia dels drets dels seu pare. L'acte de coronaci tingu lloc a Pamplona l'1 d'octubre de 1307.

El 1314, a la mort del seu pare, fou designat rei de Frana. Fou coronat rei a la catedral de Reims el 24 d'agost de 1315.

El seu regnat, curt, estigu marcat per les constants lluites amb els senyors feudals interns al seu regne, els quals volien mantenir els seus privilegis, propis del Feudalisme, enfront de la concentraci de poder reial que els reis de la Dinastia Capet estaven duent a terme.

Mort i successi.
Llus va morir al castell de Vincennes el 5 de juny de 1316, possiblement per la deshidrataci causada pel joc de Jeu de Paume (antecedent de l'actual tennis o pilota basca), i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

En el moment de morir la seva segona esposa estava embarassada, sense saber per el sexe de la criatura fins al moment de nixer. Si naixia mascle la successi seria salvada per la possibilitat que nasqus una nena proboc una possible dualitat: que fos dessignada hereva la seva primera filla, la princesa Joana de Navarra, o b el seu germ petit Felip de Frana. 

La primera filla no podia esdevenir hereva de Frana segons la Llei Slica, per la qual cosa els germans de Llus X s'oposaren a que fos designada hereva. Aquesta llei per no prohibia que pogus heretar el Regne de Navarra, ja que la seva prpia mare havia estat reina de dret propi.

Mai s'havia especulat a Frana la possibilitat que pogus regnar una dona, per la qual cosa es design regent al germ de Llus, Felip de Frana, a l'espera de qu nasqus el possible fill pstum de Llus X, i desplaant a la prpia mare de la criatura de la regncia. Aquesta regncia apuntalava la possiblitat de successi de la corona en el propi Felip.

Finalment la criatura nasqu el 15 de novembre de 1316 sent un mascle, el qual fou anomenat Joan I de Frana, i fou nomenat rei noms nixer. Malauradament l'infant mor al cap de cinc dies, sent proclamat rei Felip V de Frana.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72819" title="Battlefield" nonfiltered="3677" processed="3657" dbindex="28893">
Battlefield (en angls camp de batalla) s el nom d'una saga de jocs de guerra en primera persona de PC que va comenar amb Battlefield 1942, l'any 2002. Com ja es pot intuir pel nom, el jugador ser un soldat d'una de les potncies de la segona guerra mundial: Jap, EUA, URSS, Alemanya o GB.
Hi ha molts mapes amb els ms destacats combats com Stalingrad, Berlin, Iwo Jima o Kursk.

Desprs van sortir Battlefield Vietnam, Battlefield 2 i Battlefield 2142, tots tres jocs segueixen ms o menys la lnia del primer.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72820" title="Elena Gmez Servera" nonfiltered="3678" processed="3658" dbindex="28894">
Elena Gmez Servera (Manacor, 14 de novembre de 1985), ha estat campiona del mn de gimnstica artstica.

Es va formar al Club Gimnstic Cor Olmpic de Manacor on els seus entrenadors foren Joana Maria Rigo i Mateu Riera. Posteriorment, es trasllad al CAR de Madrid, on fou entrenada per Jess Carballo. Als 20 anys, el gener de 2006, anunci la seva retirada.

Palmars.
 Campiona d'Espanya tres vegades.
 Medalla d'or al campionat del mn del 2002 a Debrecen (Hongria).
 Medalla de bronze en la modalitat de terra al Mundial del 2003 a Anaheim (Califrnia).
 Diploma Olmpic en la modalitat de terra al Jocs Olmpics d'Atenes (Grcia) el 2004.
 Medalla de plata als campionats d'Europa d'Amsterdam (Pasos Baixos) el 2004.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72821" title="Dlar de Guyana" nonfiltered="3679" processed="3659" dbindex="28895">

El dlar de Guyana (en angls Guyanese dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de Guyana. Normalment s'abreuja $, o G$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. El codi ISO 4217 s GYD. Se subdivideix en 100 cents, fracci que des dels anys 90 ja no s'utilitza a causa de la inflaci.

El dlar de Guyana fou establert el 1966 arran de la independncia del pas, en substituci del dlar de les ndies Occidentals Britniques en termes de paritat 1 = 1.

Ems pel Banc de Guyana (Bank of Guyana), actualment en circulen monedes d'1, 5 i 10 dlars (aquesta darrera de forma heptagonal, a diferncia de les altres dues, circulars), i bitllets de 20, 100, 500 i 1.000 dlars. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 245,14 GYD (6 d'abril del 2006);
1 USD = 199,25 GYD (6 d'abril del 2006);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
  Banc de Guyana ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72822" title="Astiplea" nonfiltered="3680" processed="3660" dbindex="28896">
Astiplea (Astypalaia), es una illa de la mar Egea, tamb anomenada Astroplea i coneguda pel seu nom medieval d Stamplia. Te uns 1300 habitants i una superfcie de 95 km2. Es una de les dotze illes principals del grup del Dodecans. La ciutat principal es Astiplea a la part oest de la badia del sud. Te un petiot aeroport. La ciutat te moltes esglsies i capelles i es conserven les runes d antics temples, aix com columnes i altres restes.

La illa es formada per dos masses de roca unides al centre per un istme.
Antigament  fou possessi de Cria i es va dir Pyrrha, i mes tard Pylea.

Fou una colnia de Megara i Ovidi l esmenta com una de les illes subjectes a Minos (Creta). El 105 aC va signar una aliana amb l illa segurament per causa dels seus bons ports i la seva posici central. Durant l imperi fou ciutat lliure.


El 1207 fou cedida a Vencia per l emperador Llat i donada en feu a la famlia Querini. La branca que va governar l illa foren coneguts com els Querini-Stamplia. El 1522 els otomans van ocupar Rodes i uns anys desprs (1537) fou ocupada l illa d Astiplea. Des el 1646 al 1668, durant la guerra de Creta o Candia, l illa va tornar sota influencia veneciana, per al final va romandre en mans dels otomans. Sota els turcs va gaudir de fora autonomia sota dependncia del Pasha de Rodes, i pagant un petit tribut anyal de 9500 piastres.

El 1912 va ser cedit a Itlia i va formar el territori del Dodecans.  El 1947, desprs de la II Guerra mundial, va ser transferida a Grcia junt amb la resta de les illes del grup.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72823" title="Llei Helms-Burton" nonfiltered="3681" processed="3661" dbindex="28897">

La Llei Helms-Burton (Helms-Burton Act tamb coneguda com a Cuban Liberty and Democratic Solidarity Act of 1996) s una llei dels EUA que impedeix a tots els ciutadans o residents d'aquest pas importar productes cubans o visitar l'illa sense un visat especial.

Segons clculs d'organitzacions mundials, aquest bloqueig dificulta molt el desenvolupament de la illa i el 90% dels productes afectats sn aliments i medicaments amb totes les conseqncies que t aix per a la societat cubana.

La mesura ha estat criticada per gaireb tots els estats del mn i quan el ministre d'exteriors de Cuba va presentar a la ONU una resoluci de condemna va obtenir 167 vots a favor per 3 en contra (EUA, Israel i les Illes Marshall), mentre que 4 es van abstenir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72824" title="Country" nonfiltered="3682" processed="3662" dbindex="28898">
El Country s un estil musical sorgit als anys 20 del segle XX a les regions rurals del sud dels Estats Units. En els seus orgens, va combinar la msica folklrica d'immigrants d'alguns pasos europeus, principalment d'Irlanda, amb d'altres formes musicals ja arrelades a Nordamrica, com el blues i els espirituals.

 Variants del Country .

Bluegrass;
Newcountry o Country contemporani;
Country-Rock;
Cowboy;
Old Time o Appalachian Folk  Hillbillie;
Bakersfield;
Tex Mex;
String Bands;
Western Swing;
Outlaw;
Urban Cowboy;
Country Pop;
Honky Tonk;
Country Folk;
Southern Rock;
New Traditionalism;
New Western Swing;

 Histria del Country .

Vernon Dalhart va ser el primer cantant de country que va tenir xit a nivel nacional (a Estats Units, el Mar de 1924, amb  The Wreck of Old  97 ). Altres pioners importants van ser en Riley Puckett, Don Richardson, Fiddling John Carson, Ernest Stoneman i els grups Charlie Poole and North Carolina Ramblers i The Skillet Lickers.
Pero com ja s ha dit, els origens de les grabacions de country modern (Hillbilly) es troben amb Jimmie Rodgers i The Carter Family, que estn considerats per aix els fundadors de la msica country, ja que les seves canons van ser les primers en ser registrades amb soports fonogrfics, en la histrica sesi de l 1 d Agost de 1927, a Bristol (Tennessee), on Ralph Peer va ser el tcnic de so. 

Intrprets Country.

A.
Roy Acuff;
Trace Adkins;
Alabama;
Gary Allan;
Allman Brothers;
Lynn Anderson;
Jessica Andrews;
Sherrie Austin;

B.
Bellamy Brothers;
Big Country;
Clint Black;
Suzy Boguss;
Garth Brooks;
BR5-49;
Brooks & Dunn;
Sawyer Brown;

C.
Billy Currington;
Glen Campbell;
Mary Chapin Carpenter;
Carter Family, The;
A.P. Carter;
Deana Carter;
Johnny Cash;
Kenny Chesney;
Mark Chesnutt;
Terri Clark;
Patsy Cline;
Rita Coolidge;
Cowboy Junkies, The;

D.
Iris DeMent;
John Denver;
Diamond Rio;
Dixie Chicks;

E.
Steve Earle;
Sara Evans;

F.
Flying Burrito Brothers, The;
Lefty Frizzell;

G.
Crystal Gayle;
Larry Gatlin;
Montgomery Gentry;
Vince Gill;
Mickey Gilley;
Amy Grant;
Nanci Griffith;

H.
Merle Haggard;
Emmylou Harris;
Eric Heatherly;
Ty Herndon;
Faith Hill;
Johnny Horton;
Tommy Hunter;

I.

J.
Alan Jackson;
Wanda Jackson;
Waylon Jennings;
George Jones;
Judds, The;
Wynonna Judd;

K.
Toby Keith;
Sammy Kershaw;
Alison Krauss;
Kris Kristofferson;

L.
Tracy Lawrence;
Chris LeDoux;
Lonestar;
Patty Loveless;
Lyle Lovett;
Loretta Lynn;

M.
Martina McBride;
Neal McCoy;
Mindy McCready;
Reba McEntire ;
Tim McGraw;
Jo Dee Messina;
Ronnie Milsap;
Bill Monroe;
John Michael Montgomery;
Allison Moorer;
Anne Murray;

N.
Willie Nelson;

O.
Oakridge Boys;
Buck Owens;
Osborne Brothers;

P.
Brad Paisley;
Johnny Paycheck;
Dolly Parton;
Webb Pierce;
Charlie Pride;
Prairie Oyster;
Pure Prairie League;

Q.

R.
Bonnie Raitt;
Rascal Flatts;
Jim Reeves;
Charlie Rich;
LeAnn Rimes;
Marty Robbins;
Jimmie Rodgers;
Johnny Rodriguez;
Kenny Rogers;
Linda Ronstadt;

S.
Pete Seeger;
SheDaisy;
Ricky Skaggs;
 Spedition Sack;
George Strait ;
Marty Stuart;
Ralph Stanley;

T.
Mel Tillis;
Pam Tillis;
Aaron Tippin;
Randy Travis;
Travis Tritt;
Tanya Tucker;
Shania Twain;
Conway Twitty;

U.

V.
Phil Vassar;

W.
Porter Wagoner;
Clay Walker;
Bob Wills;
Don Williams;
Hank Williams;
Hank Williams Jr.;
Lucinda Williams;
Mark Wills;
LeeAnn Womack;
Chely Wright;
Tammy Wynette;

X.

Y.
Trisha Yearwood ;
Dwight Yoakam ;

Z.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72826" title="Club Bsquet Llria" nonfiltered="3683" processed="3663" dbindex="28899">

El Club Esportiu Bsquet Llria s un club valenci de basquetbol de la ciutat de Llria.

Histria.
El bsquet naix a Llria en 1945, importat des de Madrid per Pep Jordan, qui realitzava all el servei militar, i va calar molt rpidament entre els habitants del municipi. Per diverses circumstncies en el 2001 es fund el Club Esportiu Bsquet Llria per a continuar la tradici del bsquet edet. 

Des de l'ascens en la temporada 67/68 del C.B. Llria a 2 Divisi, el club visqu poques de grans xits, jugant diverses temporades seguides a cavall entre la 2 y la 1 Divisi Nacional, fins que finalment en la temporada 1990/91 aconsegueix quedar campi de 1 Divisi i l'ascens a la Lliga ACB en la que romandria 2 temporades. Desprs de jugar les ltimes temporades en la Lliga EBA l'actual club ha accedit a jugar la temporada 2005/2006 en la LEB-2, temporada en la que obtingu la permanncia.

Com a persones importants que han passat per aquest equip trobem Jos Miguel Ferrandis, Josep Prez Lapiedra, Lluis Ands i Isma Cant.

Escut.
L'escut del Llria representa un bal de bsquet groc amb uns ulls y cabell negre (els colors del club), amb les vores grogues i negres introduint-se en una cistella que s la paraula llria (en minscules)

Uniforme.

L'uniforme s predominantment negre, amb el color groc com a color secundari, per exemple en els nmeros. L'uniforme secundari s similar al titular amb els colors invertits. El 2007-08 adopta el color vermell.

Terreny de joc.
Desprs d'haver passat per diverses pistes de joc, com la Cultural o el pavell de la piscina (popularment conegut com a Pavell Vell), el Llria pass a jugar al Pavell municipal Pla de l'Arc (o Pavell nou) en el carrer del mateix nom, que hagu de complir les caracterstiques requerides per al bsquet d'elit que havid d'acollir.

Pedrera.
El Llria a ms de la primera planter t equips de categories inferiors (des de cadets fins a senior), tant masculins com femenins, generalment integrats per jugadors locals o de las rodalies. Alguns jugadors de la pedrera han arribat a jugar en l'ACB com Salva Gurdia, Nacho Rodilla i Quique Andreu. Els cadets del Llria es nutreixen principalment de l'equip infantil de l'Escola de Bsquet Llria, que abarca des de preminis fins a infantile.

 Planter Temporada 2006/2007 .

4  Manu Valdivieso;
5    Vicent Faubel ;
6    Carles Bivi ;
7  Rafael Huertas;
8  Iker Lpez;
10  Fran Prez;
12   Sido;
13   Guilherme Guitterer;
14   Luis Felipe Gruber;
15   Rubn Burgos;
16  Keelan Amelianovich;
Dorsals extrets del web oficial del club y del web de la Federaci Espanyola de Bsquet

 Enllaos externs .
Lloc oficial del Club Bsquet Llria;
La web del bsquet edet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72828" title="Venera 3" nonfiltered="3684" processed="3664" dbindex="28900">
La Venera 3 (       3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Uni Sovitica, destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un aterratge a la superfcie del planeta. 

La sonda fou llanada el 16 de novembre de 1965, per el seu sistema de comunicacions fall durant el viatge cap a Venus. El mdul d'aterratge xoc (en lloc d'aterrar suaument) sobre la superfcie del planeta l'1 de mar de 1966 i, d'aquesta manera, es convert en el primer vehicle espacial en arribar a la superfcie d'un altre planeta. L'impacte es produ al cant nocturn de Venus, a prop del terminador, possiblement entre -20 i 20 N i 60 i 80 E.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72829" title="Classificaci dels llenguatges de programaci" nonfiltered="3685" processed="3665" dbindex="28901">
Els llenguatges de programaci es poden classificar: 
 Segons el nivell jerrquic .
Es llenguatges es poden classificar segons el seu nivell jerrquic:

 Primera Generaci: Llenguatge de Mquina, s el ms bsic per en realitat l'nic que comprn l'ordinador, es centra en nombres en codi binari, la resta de llenguatges actuen traduint el codi. ;
Llenguatge simblic;
Llenguatge assemblador;

 Segona Generaci: Llenguatge Ensamblador, cont la mateixa estructura i variables que el llenguatge mquina per utilitza noms i variables en lloc de nombres, que un programador pot manipular i definir. El llenguatge es limita al tipus de mquina per la qual es desenvolupa i ha de ser modificat per a altres ordinadors. ;

 Tercera Generaci: Llenguatges d'Alt Nivell, que permeten al programador crear programes ms o menys independents del tipus d'ordinador. Sn llenguatges ms fcils d'administrar, d'entendre i actualitzar perqu segueixen unes ordres ms similars al llenguatge hum. ;
Ada;
Awk;
Basic;
Basica;
Visual Basic;
FreeBASIC;
C;
C++;
C#;
Cobol;
Forth;
Fortran;
Gambas;
Java;
Lisp;
Logo;
Pascal;
Perl;
Pike;
PL1;
Prolog;
Python;
Rexx;
RPG II / RPG III ...;
Ruby;
Smalltalk;

 Quarta Generaci: Llenguatges de Quarta Generaci, sn els ms propers a la sintaxi de la llengua humana, i s'acostumen a utilitzar en les creacions de bases de dades o com a llenguatges de programaci dels llenguatges o sistemes d'autor.

 Segons l's d'instruccions .

Hi ha tamb un altre tipus d'estructuraci dels llenguatges de programaci segons l's d'instruccions.

 Llenguatges Imperatius, en els que els conceptes es tradueixen de forma natural dins la mquina, com FORTRAN, ALGOL, C, PASCAL, ADA, ... ;

 Llenguatges Funcionals, en els que es construeixen funcions a partir d'altres ja existents, i permeten resoldre problemes matemtics i simblics, com LISP, ML... ;

 Llenguatges Lgics, centrats en el concepte matemtic de lgica de primer ordre, en qu es defineixen una serie de declaracions a les que assignem valors per obtenir resultats, com PROLOG. ;

 Llenguatges Orientats a Objectes, orientats a solucionar problemes del mn real, defineixen objectes i les respectives classes per simbolitzar situacions donades, aprofitant que les classes son reutilitzables. Un dels primers va ser SIMULA, i ms actuals sn ADA95, C++, i sobretot JAVA.

 Llenguatges Concurrents, Parallels i Distributs, nascuts de la necessitat de realitzar operacions diferents al mateix temps (concurrents), una mateixa operaci amb diferents processos simultanis (parallel) i de l'execuci amb processadors separats geogrficament (distributs), com amb CONCURRENT PASCAL, MODULA i OCCAM.

 Vegeu tamb .
 Llenguatges de programaci;
 Histria dels llenguatges de programaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72831" title="Karl Liebknecht" nonfiltered="3686" processed="3666" dbindex="28902">

Karl Liebknecht (Leipzig, Alemanya, 13 d'agost de 1871- 15 de gener de 1919) fou un socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany.

Fill d'un dels fundadors de la SPD, Wilhelm Liebknecht. Va crixer en la misria a causa de l'empresonament del seu pare i les reformes socials de Herbert von Bismarck el van afectar quan encara anava a la escola.

Desprs va comenar a estudiar filosofia, economia, histria i dret a la seva ciutat natal fins que la seva familia es va mudar a Berln, on va continuar amb els seus estudis.
El 1883-1884 fou reclutat i desprs va esciure la seva tesi doctoral en dret. Aquesta va ser la seva primera dedicaci: va obrir un buffet per a defensar a socialdemcrates i reclutes maltractats pel regim monrquic.
Tamb va continuar la seva activitat poltica des de la SPD i escrivint llibres contra l'excrcit. Precisament la seva obra "Militarisme i Antimilitarisme" (1907) li va costar un any i mig de pres. En el cas es va autodefensar, guanyant aix molta popularitat fins el punt de qu va ser escollit diputat al parlament de Prssia.

A la primera guerra mundial va desmarcar-se del seu partit (que finalment va aprovar-la) i declarar-se pblicament contrari a la guerra. Per aix va ser enviat al front l'any 1915 (encara que tenia immunitat com a parlamentari), on va viure de prop els enfrontaments.
Un any desprs, ell i 20 membres ms de la SPD van condemnar la guerra i van ser expulsats del partit. Va prosseguir, desprs de tornar del front, amb la seva activitat antiblica encapalant una manifestaci, motiu pel qual va ser condemnat a 4 anys de pres.
Els opositors de la guerra, d'entre els quals destaca Rosa Luxemburg, van crear el Spartakus-Bund per a agrupar a tots els dissidents el dia 01.01.1916.

Karl Liebknecht va sortir de la pres desprs de la revoluci d'octubre que va significar la fi de la guerra i el comenament de l'Alemanya republicana. Poc desprs, l'any 1919, militants de l'extrema dreta i antics generals imperials el van assasinar juntament amb Rosa Luxemburg.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72832" title="Unin del Pueblo Canario" nonfiltered="3687" processed="3667" dbindex="28903">
Unin del Pueblo Canario (UPC) fou una coalici de partits poltics comunistes, independentistes i nacionalistes d esquerres de les Illes Canries que exist entre finals dels anys 70 i principis dels 80.

Organitzacions que formaven UPC.
 Partido Comunista Canario-provisional (PCC(p)). Ms tard s anomenaria Partido de la Revolucin Canaria (PRC);
 Clulas Comunistas;
 Partido de Unificacin Comunista de Canarias (PUCC). Ms tard s anomenaria Movimiento de Izquierda Revolucionaria del Archipilago Canario (MIRAC);
 Asamblea Canaria;
 Partido Socialista de Canarias (escissi del Partido Socialista Popular quan s integr en el PSOE);

Histria.
A les eleccions generals de 1977 es present en la provncia de Las Palmas una coalici entre Clulas Comunistas i Partido Comunista Canario-provisional (PCC(p)), sota el nom de Pueblo Canario Unido (PCU). Esdevingueren la tercera fora poltica ms votada a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria.

Desprs de l experincia del PCU, el projecte s ampli, afegint-s hi altres organitzacions com el Partido de Unificacin Comunista Canario (que s havia presentat en coalici amb altres partits menors a la provncia de Santa Cruz de Tenerife, sense obtenir el suport electoral que el PCU va obtenir a Las Palmas) i algunes organitzacions socialistes autonomistes. D aquesta manera es form Unin del Pueblo Canario.

A les eleccions municipals de 1979 UPC aconsegu l alcaldia de Las Palmas de Gran Canaria, amb Manuel Bermejo; i, a les generals, Fernando Sagaseta fou escollit diputat com ho mostra aquesta taula. Esdevingu la tercera fora poltica de les Illes Canries. Per a les eleccions al Parlament de Canries de 1983 noms va obtenir el 8,48 % dels vots i dos escons.

En un intent d'aglutinar ms forces poltiques, UPC va anar moderant els seus plantejaments i, alhora, tract de deixar de banda els militants de base independentistes. Aix provocaria friccions i enfrontaments interns que provocarien la dissoluci de la coalici.

Formacions poltiques sorgides a la dissoluci d UPC.

Clulas Comunistas pass a formar part del Partido Comunista de los Pueblos de Espaa;
El Partido de la Revolucin Canaria integr junt al Partido Comunista de Espaa la coalici Izquierda Canaria Unida (ICU). Sectors de l antic Partido Comunista Canario (provisional) s escindiren i formaren agrupacions poltiques menors que posteriorment formaran part de Frepic-Awaak.
El Movimiento de Izquierda Revolucionaria del Archipilago Canario conserv aquesta denominaci durant un temps. Posteriorment don pas a Unin de Nacionalistas de Izquierda (UNI).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72834" title="Nueva Canarias" nonfiltered="3688" processed="3668" dbindex="28904">
Nueva Canarias s un partit poltic de les Illes Canries (Espanya). Fou fundat el 2005 en l illa de Gran Canria per Romn Rodrguez Rodrguez, ex president del Govern de Canries,  desprs de l escissi dels membres de l antiga ICAN de Coalicin Canaria. 
A l'illa de La Palma, Nueva Canarias arrib a un acord amb el partit Iniciativa por La Palma (INPA), per a presentar-se conjuntament a l'illa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72836" title="Partit Nacionalista Canari" nonfiltered="3689" processed="3669" dbindex="28905">

El Partit Nacionalista Canari (PNC) s un partit nacionalista, que, d'antuvi, aspirava a que Canries fos un estat lliure i sobir, per  posteriorment evolucion a postures que defensen l estat lliure associat, o dhuc ms competncies dins del marc autonmic.

Antecedents.
El primer PNC es va fundar, curiosament a L'Havana el dia 30 de gener de 1924 i el seu primer president fou Jos G. Cabrera Daz, tipgraf que havia estat lder sindical dels treballadors canaris: el 5 d'agost de 1900 havia fundat l Asociacin Obrera Canaria. Tanmateix, en els anys 20 Jos Cabrera Daz abandon els postulats obreristes i mantindria una postura de defensa dels interessos de la burgesia. 

Encara que el PNC de L'Havana s autoproclams hereu del pensament de Secundino Delgado, el partit era molt allunyat dels plantejaments d alliberament nacional i social, sovint propers  a l anarquisme.

L rgan de difussi del PNC era el peridic El Guanche. Tamb adoptar com a bandera canria, la coneguda com a Bandera del Ateneo (O "Bandera de Secundino", si b no en fou el creador, i ni tan sol hi ha proves que la utilitzs), blava amb set estrelles blanques collocades en la posici que ocupaven les illes geogrficament.

Aquest primer PNC duraria pocs anys. Posteriorment es fundar un nou PNC que recuperar alguns dels seus plantejaments.

L actual PNC.

El 1982 es convoc el Congrs Constituent de l actual Partido Nacionalista Canario, recuperant el nom de l organizaci que exist en els anys 20, aix com alguns dels seus smbols. L actual president del partit s Juan Manuel Garca Ramos.

Enllaos.
Pgina Oficial del Partit Nacionalista Canari;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72837" title="The Clash" nonfiltered="3690" processed="3670" dbindex="28906">

The Clash va ser una banda de rock activa des de l any 1976 al 1986. Va ser una de les bandes ms reeixides de l ona punk a finals dels 70, i van anar incorporant al seu repertori influncies de la msica reggae, rockabilly, dance, jazz, ska, hip hop, i ocasionalment altres estils musicals. Eren llegendaris pels seus directes intensos i plens d energia. 

Des dels seus inicis com a banda, les lletres apassionades, plenes d idealisme poltic dels lders del grup Joe Strummer i Mick Jones contrastava amb l anrquic nihilisme dels Sex Pistols i de la simplicitat bsica de The Ramones. Tot i que al Regne Unit eren un gran xit des de l aparici del seu primer lbum el 1977, als Estats Units no hi van assolir la popularitat fins el 1980. 

El seu tercer lbum, publicat a finals de l any 1979 i titulat London Calling s considerat per molts crtics com un dels millors lbums de la histria de la msica rock; als Estats Units es va publicar el gener de 1980, i una dcada ms tard la revista Rolling Stone el va nomenar com a millor lbum de la dcada dels 80. Rolling Stone tamb el va situar al nmero 8 en la seva llista dels 500 millors lbums de msica rock publicada el 2003.

L actitud i l estil de The Clash, tant com la seva msica, va influir en incomptables bandes. El 2003 van ingressar al Rock and Roll Hall of Fame (Sal de la Fama del Rock and Roll).

Components.
 Joe Strummer, veu i guitarra.
 Mick Jones, veu i guitarra.
 Paul Simonon, baix.
 Topper Headon, bateria.

Articles relacionats.
Spanish Bombs;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72839" title="Joan I de Frana" nonfiltered="3691" processed="3671" dbindex="28907">

Joan I de Frana i de Navarra el Pstum ( Palau del Louvre, Pars 1316 ), rei de Frana i Navarra (1316).

Orgens familiars.
Nasqu al Palau del Louvre a Pars el 15 de novembre de 1316 sent l'nic fill mascle del rei Llus X de Frana i la seva segona esposa Clemncia d'Hongria. Era nt per lnia paterna de Felip IV de Frana i la reina Joana I de Navarra, i per lnia materna de Carles I d'Hongria. Fou germ, per part de pare, de la reina Joana II de Navarra.

Fill pstum.
Joan I nasqu el novembre, cinc mesos desprs de la mort del seu pare. A la mort del seu pare s'establ la regncia del seu oncle Felip de Frana, a l'espera de veure el sexe del nounat i cedir-li els drets reials, sempre que en fos un fill mascle, o escollir un nou monarca, en el cas que en fos una femella, la qual no podia regnar a Frana en virtut de la Llei Slica.

Des del mateix moment del seu naixememt fou nomentar rei de Frana, per mor el 19 de novembre al Palau del Louvre, al cap de cinc dies del seu naixement. Fou succet pel regent i oncle de Joan I, Felip V de Frana.

Pretensions al tron.
La seva germana gran, Joana de Navarra va disputar el tron al seu oncle. Segons la Llei Slica no podia regnar a Frana, per s al Regne de Navarra, per la qual cosa va invocar els seus drets sobre Navarra. Aix mateix va invocar la Llei Feudal, per la qual si que podien regnar les dones.

Tot i les seves reclamacions sobre Navarra hagu d'esperar la mort dels seus oncles Felip V i Carles IV de Frana per poder accedir al tron navarrs.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72840" title="Jacques Le Brigant" nonfiltered="3692" processed="3672" dbindex="28908">
Jacques Le Brigant (Pontrieux, Costes del Nord, 1720 - Pars 1804) fou un erudit bret i advocat del Parlament de Bretanya i celtitzant. Fou un dels primers celtmans, moviment de finals del segle XVIII i comenaments del XIX, dedicats als estudis cientfics de temtica cltica. Amb Jacques Cambry va fundar l'Acadmie Celtique, i imagin que el bret era la llengua mare de tots els idiomes.

 Obres .
 lments succincts de la langue des Celtes-Gomrites ou bretons. Introduction  cette langue et, par elle,  celle de tous les peuples connus 1779.
 Observations fondamentales sur les langues anciennes et modernes; ou de l'Ouvrage intitul: la langue primitive conserve. Prospectus; Advertissement sur les notes; 1. Langues orientales; 2. Observations sur les traductions;3. Diffrences entre les synonymes apparens; 4. Chinois; 5. Sanscrit; 6. Galibi; 7. Langue de l'le de Tahiti  ; 8. Dictionnares celtiques. 1787. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72844" title="Son Serra-La Vileta" nonfiltered="3693" processed="3673" dbindex="28909">


 Sa Vileta i Son Serra estan situats un davora l'altre cap al nord-oest de Palma, per tot i aix, formen un mateix barri residencial de la ciutat de Palma.  ;
 Les lnies d'autobs que passen per la barriada sn la nmero 8 i la nmero 7. ;
 T una majoria d'edificacions unifamiliars, malgrat no totes aquestes ho siguin.
 Sa Vileta t un cam principal. Abans d'arribar a aquest cam, hi ha Palau d'Esports Sn Moix i pel mig d'aquest, el Collegi Sant Vicen de Pal.


 El Cementiri de Sa Vileta, situat al final del cam principal, s de l'any 1868 amb reformes del 2001.


 Els edificis importants sn l'Esglsia de Sa Vileta, l'hostal Son Palmer i la de Son Puig (actualment, una part d'aquesta sn oficines de vendes i l'altre part est abandonada).


 D'altra banda, a la barriada de Son Serra, hi trobem l'ambulatori i tamb, el Collegi de Son Serra situat al carrer Maribel.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72845" title="Francis Gourvil" nonfiltered="3694" processed="3674" dbindex="28910">
Francis Gourvil, en bret Fanch Gourvil (o  Barr-Ilio) s un escriptor bret i lingista especialista en literatures cltiques, nascut el 5 de juliol de 1889 a Morlaix, i mort el 19 de juliol de 1984 a Villeneuve-Saint-Georges.

Biografia.
De famlia modesta, estudi, va fer estudis cltics a la universitat de Roazhon. Treball sovint amb Anatole Le Braz i Georges Dottin i s reconegut com a un dels millors coneixedors de literatures cltiques. Durant la Primera Guerra Mundial, fou encarregat del control postal de la censura militar. De retorn a Morlaix, dirig una llibreria i treball al diari  L'Ouest-clair . Parallelement, milit a la Uni Regionalista Bretona, desprs al Partit Nacionalista Bret, al Partit Autonomista Bret, i al  Partit Nacional Bret, que abandon el 1938. Durant la  Segona Guerra Mundial collabor amb la Resistncia. Fou denunciat com a tal per Yann Bricler, i fou arrestat amb la seva esposa per la Gestapo. Quan  Frana fou alliberada, form part com a membre del Comit de Libration de Morlaix. Va escriure una tesi sobre el  Barzaz Breiz de Thodore Hersart de la Villemarqu sostinguda el  1960 a la Universitat de Rennes, que posa en dubte l'autenticitat d'alguns text. En 1989, Donatien Laurent, que havia tingut accs als manuscrits de Barzaz Breiz, demostr que els arguments de Gourvil no tenien pas fonament.

Publicacions.
 Buez ar pevar mab Emon (La vida dels 4 fills d'Aymon), 1911, d Ar Gwaziou (Le Gouaziou), Morlaix.
 En collaboraci amb H. Laterre, Bodlann i Anatole Le Braz, Kanaouennou Breiz-vihan (mlodies d'Armorique), 1911, Impr. du Peuple, Carhaix.
 Soniou koz brezonek, La chanson bretonne au front, 1916, Imprimerie F. Simon, Rennes. ;
 Toul ar c'houiled : essai d'interprtation tymologique des noms d'hommes et de lieux, 1919, Revista Mouez ar Vro, 22 de novembre 1919, 11 de desembre 1920.
 De l'Armor  l'Arre : 12 images de Basse-Bretagne, 1927, A l'Enseigne de Ti-Breiz, Imprimerie Bocl Louis, Morlaix.
 En Bretagne de Saint-Brieuc  Brest et de Quimper  Vannes, 1929, Arthaud, collection Les Beaux pays.
 Un tour de Bretagne au XXme sicle, ditions de Bretagne, Rennes, Imprimerie Bretonne.
 Quelques opinions sur les langues locales dans l'enseignement, ditions Mouez Ar Vro, Morlaix.
 Soniou nevez ha soniou koz, 1930, Ti Breiz, Morlaix.
 Les deux Bretagne : il y a cent ans se nouaient les premires relations intellectuelles entre la Bretagne et le Pays de Galles. 1938.
 Les poupes de Bretagne marque de fabrique, 1939, Les poupes Le Minor, Pont-l'Abb. Illustrations de Jean-Adrien Mercier.
 Noms de famille bretons en Ab-, Ap-, "fils de...", 1951, Centre international, Louvain.
 Coup d'il sur la Bretagne, 10 juin 1952, allocutions et causeries : congrs de la fdration nationale du btiment et des activits annexes, I.C.A., Brest.
 Langue et littrature bretonnes. 1952, Collection Que sais-je ?, Presses Universitaires de France Pars. 3e. dition 1968, 4e. dition 1976.
 Sur un passage de la neuvime srie du Barzaz-Breiz, 1954, Revue Ogam tradition celtique, Imprimerie Granvillaise, Rennes.
 Le mot ty "maison" en juxtaposition dans la toponymie bretonne. 1955, Ogam.
 La littrature arthurienne dans le Barzaz-Breiz, 1956, extrait des Cahiers de l'Iroise, Brest.
 " Thodore-Claude-Henri Hersart de la Villemarqu (1815 - 1895) et le Barzaz-Breiz , 1960, Imprimeries Oberthur, Rennes.
 Les noms de famille bretons d'origine toponymique, 1965, Socit Archologique du Finistre, imprim  Belfort.
 Noms de famille de Basse-Bretagne : matriaux pour servir  l'tude de l'anthroponymie bretonne, 1966, Ed. d'Artey / Socit franaise d'onosmatique, Pars. Imprimerie la Frontire, Belfort.
 La langue du Barzaz-Breiz et ses irrgularits. Solcismes, syntaxe, tournures insolites, 1966, Imprimeries Runies, Rennes.
 Noms de famille bretons d'origine toponymique, 1970, Socit archologique du Finistre, Quimper.
 Noms de famille de Basse-Bretagne emprunts aux faunes marine et terrestre, 1972, Socit archologique du Finistre, Quimper.
 Noms d'animaux dans l'anthroponymie bretonne, 1972, ditions d'Artrey, Pars. Collection la Revue d'Onomastique bretonne ;
 Ouvrages, tudes et articles concernant la philologie, l'anthroponymie et la toponymie bretonne, chez l'Auteur, Plourin-ls-Morlaix. 1979.
 Nouvelles contributions  l'histoire du Barzaz-Breiz, 1982.
 L'authenticit du Barzaz-Breiz et ses dfenseurs. A la rescousse d'un mauvais livre.
 Buhez ar pevar mab hemon romant, 1997, Brud Nevez Emgleo Breiz, Brest.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72849" title="Viena (desambiguaci)" nonfiltered="3695" processed="3675" dbindex="28911">


ustria:
Viena s la capital de l'estat austrac.
L'estat de Viena s un dels estats federals d'ustria.
El Congrs de Viena se celebr a la capital austraca el 1815.

Frana:
La Viena s un riu que ha donat nom a dos departaments:
Viena, a la regi de Poitou-Charentes.
L'Alta Viena, departament del Llemos.
Viena del Delfinat, ciutat del Delfinat, al departament d'Isra.
El comtat de Viena, centrat a Viena del Delfinat, que va existir fins al segle XI. ;
Delfinat de Viena;

Altres:
Viena s el nom d'una cadena de restaurants basada a Catalunya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72850" title="Pharming" nonfiltered="3696" processed="3676" dbindex="28912">

Pharming s un terme angls, emmergit de la uni de dos termes: "farming" (conrear a una granja) i "pharmaceutical" (frmac o substncia farmacolgica), i s refereix a la utilitzaci de la enginyeria gentica per a inserir gens que produeixen frmacs dins d'un hostatge animal o vegetal que en altres casos no expressaria aquests gens. Conseqncia d'a, els hostatges animals i vegetals produeixen aquest frmac en grans quantitats que pot ser purificat i utilitzat com un producte medicaments. Alguns productes i nutrients creats poden ser administrats directament menjant la planta o bevent la llet (si el gen s inserit dins d'una vaca). Per exemple, l'arrs d'or on se li ha inserit un gen que produeix -carotens o la llet de les vaques en qu cont vitamina D. 

Els productes del pharming sn protenes recombinants o els seus productes metablics. Frmacs fets a partir de protenes recombinants tenen una gran eficcia potencial i menys efectes secundaris que les molcules menudes perqu l'acci d'aquestes protenes van dirigides a la causa de la malaltia en comptes del tractament dels smptomes. Les protenes recombinants normalment sn produides mitjanant bacteris o rents en bioreactors per el pharming ofereix l'avantatge de qu no s'hi requereix una infraestructura cara i s fcil arribar a una capacitat de producci raonable a la demanda. S'estima que el preu de producci d'una protena recombinant amb el pharming ser un 20% menor que el cost actual.  

Als Estats Units d'Amrica, les plantes transgniques incloent, per no limitant, a aquelles que produeixen substncies farmacolgiques, estan regulades per tres agncies governamentals que comprenen el Marc Coordinat de la Regulaci de la Biotecnologia establert a 1986:

USDA Animal and Plant Health Inspection Service (Servei d'inspecci sanitria a animals i plantes) - avalua els impactes agrcoles potencials com el flux gnic i la capacitat de produir llavors.
EPA -  avalua els impactes mediambientals potencials de microorganismes intergnics sota l'Acta de Control de Substncies Txiques;
DHHS FDA - avalua el risc sanitari hum si la planta o una de les seues protenes estan destinades al consum hum.

 Enllaos externs .
 Pharming per a la Farmcia;
 PHARMING THE FIELD: A Look at the Benefits and Risks of Bioengineering Plants to Produce Pharmaceuticals;
 APHIS Biotechnology Regulatory Services;
 EPA Biotechnology page;
 FDA Biotechnology page;
 Homepage of the Coordinated Framework for Regulation of Biotechnology;

 Vegeu tamb .
Biofarmacologia;
Qumica farmacutica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72852" title="Anatole Le Braz" nonfiltered="3697" processed="3677" dbindex="28913">
Anatole Le Braz (Saint-Servais, Costes del Nord 1859- Menton, 1926) fou un escriptor bret. Va aprendre el bret a Ploumilliau, i ms tard fou mestre al Liceu de Kemper, on contact amb el folklorista Franois-Marie Luzel. Collabor a la revista L Hermine (1889) i a Feiz ha Breizh. El 1898 collaboraria en la creaci de la Keuredigezh Broadel Breizh (Societat Nacional de Bretanya), i el 1911 en la Uni Regionalista Bretona. Era amic de Francis Gourvil i fou professor de la Universitat de Roazhon del 1901 al 1924

 Publicacions .
 Tryphina Keranglaz, poema, 1892;
 An Ankou. La Lgende de la mort chez les Bretons armoricains, 1893.
 Les Saints bretons d'aprs la tradition populaire en Cornouaille, 1893-1894.
 Au pays des pardons, crniques, 1894.
 Pques d'Islande, novelles, 1897.
 Le Gardien du feu, contes, 1900.
 Le Sang de la sirne, nouvelles, 1901.
 Cognomerus et sainte Trefine. Mystre breton en deux journes, text i traducci, 1904;
 Vieilles histoires du pays breton, 1905;
 Contes du soleil et de la brume, novelles, 1905.
 Ames d'Occident, novelles, 1911.
 Theatre celtique (1905);
 Sonion Breizh-Izel (Canons de la Baixa Bretanya, 1892);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72854" title="Bro gozh ma zado" nonfiltered="3698" processed="3678" dbindex="28914">
Bro gozh ma zado (La terra dels meus pares) s l'himne de la Bretanya, compost el 1919. La lletra s de Franois Jaffrenou (1879-1956). Aquest himne s inspirat en l'himne de Galles, Hen Wlad Fy Nhadau (La terra dels meus pares), composat pel bard galls Evan James el 1856 i musicat pel seu fill James James. L'himne de Cornualla Bro Goth Agan Tasow s el seu homleg en crnic.

Se sent per primer cop el 1898 durant La Resistncia de Morlaix, i fou imprimit en fulls volants amb el sotsttol Henvelidigez (Adaptaci). La melodia dels tres cants s idntica. Fou recollida en el llibre An Delen Dir el 1900, i comen a ser cantada a les reunions d'estudiants bretons de Rennes, que en van fer el seu propi himne. En el Congrs de Lesneven del 1903 fou escollit pel jurat de la Uni Regionalista Bretona com a "cant nacional" en atenci a la germandat entre gallesos i bretons. Maurice Duhamel en va registrar la tonada per a piano el 1910.

Lletra en bret (peurunvan).
Ni, Breizhiz a galon, karomp hon gwir Vro!
Brudet eo an Arvor dre ar bed tro-do.
Dispont kreiz ar brezel, hon tado ken mat,
A skuilhas eviti o gwad.

Refrany

O Breizh, ma Bro, me 'gar ma Bro.
Tra ma vo mor 'vel mur 'n he zro.
Ra vezo digabestr ma Bro !

Breizh, douar ar Sent kozh, douar ar Varzhed,
N'eus bro all a garan kement 'barzh ar bed,
Pep menez, pep traonienn, d'am c'halon zo kaer,
Enne 'kousk meur a Vreizhad taer !

Refrany

Ar Vretoned 'zo tud kalet ha krev;
N'eus pobl ken kalonek a-zindan an nev,
Gwerz trist, son dudius a ziwan eno,
O! pegen kaer ec'h out, ma Bro!

Refrany

Mar d'eo bet trec'het Breizh er brezelio bras,
He yezh a zo bepred ken bev ha bizkoazh,
He c'halon birvidik a lamm c'hoazh 'n he c'hreiz,
Dihunet out brema, ma Breizh !

Traducci al catal.
Nosaltres, bretons de cor, ens estimem el nostre veritable pas!	
L'Arvor s reconegut a travs del mn.
Sense por al cor de la guerra, els nostres ancestres 	
Vessaren llur sang per ella.

Refrany
 
O Bretanya, el meu pas, jo estimo el meu pas 	;
Tant que la mar ser com un mur al seu voltant.
Sou lliure, pas meu!

Bretanya, terra dels vells Sants, terra dels Bards,
No hi ha un altre pas al mn que jo estimi tant 
Cada muntanya, cada vall s car dins el meu cor.
En ell dorm ms d'un heroi bret!

Refrany

Els bretons sn gent dura i forta;
Cap poble sota el cel s tan ardent; 	
Plany trist o cant alegre es barregen en ells  	
O! quan n ets de bella, ptria meva!

Refrany

Si abans Bretanya, tu has afluixat durant les guerres,
La teva llengua es mantindr viva sempre,
El seu cor ardent recula encara per ella.	
Tu et despertes ara Bretanya meva!

Enllaos externs.
MP3;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72855" title="Federation Socialiste de Bretagne" nonfiltered="3699" processed="3679" dbindex="28915">
Federation Socialiste de Bretagne (FSB) fou un partit poltic bret d'esquerra obrera i radical liberal, fundat el 3 de mar del 1900 a Naoned per Charles Brunellire i mile Masson, qui apellava a assumir l idioma i especifitat bretones per aconseguir l extensi del socialisme. A comenaments del 1912 ja agrupava 69 sindicats i 34 grups locals dels cinc departaments. Tot i que la seva vida autnoma s'acabaria el 1907, fou un precedent del futur bretonisme d esquerres i primera temptativa de lligar l alliberament de Bretanya a l alliberament de la classe treballadora.

El 1912 editava l'rgan Brug, des d'on faria la crida al diari Le Rappel de Morbihan, rgan de la SFIO al departament, Bretons socialistes, parlons  nos frres rustiques leur langue, alhora que clamava contra els republicans francesos per castigar amb el simbol a les escoles per parlar en bret.  Tanmateix, la postura de Masson fou gaireb una excepci dins els socialistes bretons, i si no, noms cal llegir La terre des prtes(1924) del socialista bret Yves Le Febvre, recull de tots els tpics antibretons i on proposa l aband de la llengua bretona.

 Articles relacionats .
 Bretanya 1900-1940;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72859" title="Bons Aires" nonfiltered="3700" processed="3680" dbindex="28916">

no ho confongueu amb la ciutat argentina de Buenos Aires.;
----






Bons Aires s un barri de Palma que forma part del primer eixamplament de la ciutat.

L'extensi del barri est limitada per l'avinguda del Comte de Sallent, els carrers de General Riera, del 31 de desembre, la plaa de Pars i sa Riera.

Els comeros que hi proliferen ms sn els de roba i sabates.

El punt neurlgic del barri s la plaa de Santa Pagesa, un punt de trobada dels venats de la zona. Aquesta plaa est situada en l'encreuament dels carrers de Blanquerna i d'Ausis March. Abans estava totalment oberta al trnsit, per d'en que s'hi han construt uns aparcaments, s'ha empedrat i s'hi ha collocat un parc per a l'esbargiment dels infants.

El barri abasta tamb la coneguda popularment com a plaa del Tub, que se situa enmig dels instituts de Joan Alcover i de Ramon Llull, de l'Escola de Disseny i de l'edifici de sa Riera de la UIB.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72861" title="Felip V de Frana" nonfiltered="3701" processed="3681" dbindex="28917">

Felip II de Navarra i V de Frana el Llarg ( Li 1294 - Longchamps 1322 ), comte de Borgonya (1315-1322); regent de Frana i Navarra (1316) i rei de Frana i Navarra (1316-1322).

Orgens familiars.
Va nixer el 1294 sent el quart fill del rei Felip IV de Frana i la reina Joana I de Navarra. 

Era nt per lnia paterna del rei Felip III de Frana i la princesa Elisabet d'Hongria, i per lnia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germ dels reis Llus X i Carles IV.

Npcies i descendents.
Es cas el gener de 1307 amb la comtessa Joana II de Borgonya, comtessa d'Artois i comtessa de Borgonya, filla d'Ot IV de Borgonya i Matilda d'Artois. D'aquesta uni van nixer:
 la princesa Joana III de Borgonya (1308-1347), comtessa de Borgonya, casada el 1318 amb Eudes IV de Borgonya, duc de Borgonya;
 la princesa Margarida I de Borgonya (1309-1382), comtessa de Borgonya, casada el 1320 amb Llus I de Flandes;
 la princesa Isabel de Frana (1312-1348);
 el prncep Felip de Frana (1313-1321);
 la princesa Blanca de Frana (1314-1358), religiosa;
 el prncep Llus de Frana (1315-1317);

Ascens al tron.
El 1316 a la mort del rei Llus X de Frana, germ gran de Felip, es van produir greus disputes per la successi al tron. Llus havia deixat una filla, Joana de Navarra, i un infant que encara no havia nascut. A l'espera de descobrir el sexe de l'infant, Felip V es va convertir en regent del regne durant els 5 mesos d'embars de la reina vdua. 

Al nixer un infant mascle, Joan I de Frana, aquest fou proclamant immediatament rei i successor de Llus X, amb el seu oncle Felip a la regncia. Per desgrcia l'infant mor cinc dies desprs de nixer. Joana de Navarra reclam els seus drets per la Llei Slica li impedia poder regnar a Frana, no aix al Regne de Navarra, per les seves demandes no foren ateses i Felip V fou nomenat rei.

Felip V fou un governant enrgic, decidit i intelligent. Aix va lluitar per abolir els privilegis de la noblesa, acabant aix progressivament amb el sistema feudal de l'poca i aconseguint un poder reial centralitzat.

Durant el seu regant va promulgar, redactar i firmar gran quantitat d'ordenances, edictes i dispossicions reials. Va iniciar l'existncia de la Cambra de Comptes, que permetria sanejar l'administraci pblica. 

Va continuar la Guerra de Flandes, iniciada pel seu pare, i el 1320 va adquirir diversos territoris flamencs un cop finalitzada aquesta. Continuant la poltica del seu pare va imposar elevats impostos als jueus.

Va morir el 3 de gener de 1322 a la ciutat de Longchamps i fou enterrat a la Catedral de Saint-Dennis. Per la mort dels seus fills mascles la corona pass al seu germ petit.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72865" title="Lgolas" nonfiltered="3702" processed="3682" dbindex="28918">
 
Lgolas Fullverd s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un elf sndar, fill del rei Thranduil del regne lfic del Bosc Llobregs, i va formar part de la Germandat de l'Anell que va acompanyar Frodo en el seu quest per destruir l'anell.

El seu nom significa Fulla Verda en sindarin (laeg=verd, golas=fulla). Aix, "fullverd" no s ni un eptet ni un cognom, sin la traducci literal del seu nom en la llengua comuna.

Vesteix amb tons verds i marrons, i va armat amb arc i fletxes. El personatge de Lgolas s l'elf per antonomsia de la literatura fantstica, exercint una gran influncia sobre obres posteriors.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

Lgolas s el fill del rei Thranduil del Reialme lfic del nord del Bosc Llobregs, que apareix a El hbbit on s conegut simplement com a "el Rei dels Elfs". Tot i que Lgolas i el seu pare son d'origen sndar (van viure a Driath), els seus sbdits son elfs silvans, i han adoptat molts dels seus costums.

s probable que particips al bndol dels elfs a la Batalla dels Cinc Exrcits.

El Senyor dels Anells.


Lgolas va assistir al Consell de N'lrond representant el seu pare, i per comunicar que Gllum s'havia escapat. Un cop es va decidir que l'anell havia de ser destruit, va ser escollit per acompanyar Frodo Saquet en la missi.

Desprs de creuar Mria, la Germandat de l'Anell va entrar als boscos de Lothlrien, on Lgolas va actuar d'intermediari amb els elfs que hi vivien. Com a obsequi de la Senyora Galdriel va rebre un arc.

En un inici, hi ha friccions entre Lgolas i Guimli degut a l'antiga enemistat entre elfs i nans que ve des del temps de la destrucci de Driath, i tamb perqu el pare Lgolas va fer presoners el pare de Guimli i els seus companys quan travessaven el Bosc Llobregs (com s'explica a El hbbit). Amb el temps, per, Lgolas i Guimli es fan grans amics.

Desprs de la dissoluci de la germandat, Lgolas va participar a la Batalla de la Gorja d'en Helm, va ser present a l'expulsi de Sruman de l'ordre dels istari, va acompanyar ragorn pels Camins dels Morts, i va presentar batalla contra les hosts de Mrdor als Camps de Plennor i davant la Porta Negra.

Desprs de la caiguda de Suron.

Desprs de la destrucci de l'Anell va quedar-se a Minas Tirith un temps ms, per presenciar la coronaci d'ragorn i el seu casament amb Arwen. Va tornar a casa amb el nan Guimli, travessant el bosc de Fngorn. Ms tard, va anar a viure a Ithlien acompanyat d'alguns elfs, on es va dedicar a recuperar els boscos devastats per la guerra.

Desprs de la mort del rei Elssar (ragorn), va construir un vaixell que ell i el seu amic Guimli van fer servir per salpar cap a l'oest, cap a les Terres Immortals.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson, l'actor Orlando Bloom interpreta l'elf Lgolas en les tres pellcules de la trilogia. 

Disputes freqents.

Edat.

L'edat de Lgolas s objecte de debat. Tolkien va dir que s ms gran que ragorn i Guimli, o sigui que com a mnim t 139 anys al comenament dels llibres.

En un passatge de Les Dues Torres, Lgolas menciona que les fulles del Bosc Llobregs han caigut 500 cops des que es va construir Meduseld. Segons com s'interpreti el passatge, aix pot determinar l'edat mnima de l'elf en 500 anys.

Pel que fa a l'edat mxima, encara hi ha ms disparitat. La tesi ms estesa s que el lmit superior estaria entorn dels 800 anys, per tampoc no hi ha cap referncia al text que digui que no pugui haver nascut fins i tot a la Primera Edat.

Color de cabell.

El seu pare Thranduil s ros, i per tant molts dedueixen que ell tamb ho ha de ser (en la versi de Peter Jackson, Lgolas s ros).

Per aquest passatge de la Germandat de l'Anell, genera polmica:

"Frodo va aixecar el cap envers l'elf que s'erigia davant seu, mirant en la foscor, buscant un objectiu al qual disparar. El seu cap era fosc, coronat per estrelles blanques que brillaven el cel negre darrere seu."

Alguns diuen que el cap s "fosc" perqu s de nit, mentre que d'altres creuen que el color dels cabells queda determinat com a negre.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72866" title="Copa espanyola d'handbol masculina" nonfiltered="3703" processed="3683" dbindex="28919">
La Copa espanyola d'handbol, actualment anomenada Copa del Rei s la segona competici en importncia de l'estat espanyol. Es disputa des de l'any 1957 i des del 1991 s organitzada per l'ASOBAL.

 Historial .
 1957-58: BM Granollers ;
 1958-59: HB Arrahona de Sabadell ;
 1959-60: Selecci de Madrid ;
 1960-61: Selecci de Madrid ;
 1961-62: Atltico de Madrid ;
 1962-63: Atltico de Madrid ;
 1963-64: Selecci de Guipscoa ;
 1964-65: Selecci de Barcelona ;
 1965-66: Atltico de Madrid ;
 1966-67: Atltico de Madrid ;
 1967-68: Atltico de Madrid ;
 1968-69: FC Barcelona ;
 1969-70: BM Granollers ;
 1970-71: Marcol de Valncia ;
 1971-72: FC Barcelona ;
 1972-73: FC Barcelona ;
 1973-74: BM Granollers ;
 1974-75: CB Calpisa ;
 1975-76: CB Calpisa ;
 1976-77: CB Calpisa ;
 1977-78: Atltico de Madrid ;
 1978-79: Atltico de Madrid ;
 1979-80: CB Calpisa ;
 1980-81: Atltico de Madrid ;
 1981-82: Atltico de Madrid ;
 1982-83: FC Barcelona ;
 1983-84: FC Barcelona ;
 1984-85: FC Barcelona ;
 1985-86: CB Tecnisn ;
 1986-87: Atltico de Madrid ;
 1987-88: FC Barcelona ;
 1988-89: GD Teka Santander ;
 1989-90: FC Barcelona ;
 1990-91: CD Bidasoa ;
 1991-92: CB Alzira ;
 1992-93: FC Barcelona ;
 1993-94: FC Barcelona ;
 1994-95: GD Teka Santander ;
 1995-96: CD Bidasoa ;
 1996-97: FC Barcelona ;
 1997-98: FC Barcelona ;
 1998-99: Portland San Antonio ;
 1999-00: FC Barcelona ;
 2000-01: Portland San Antonio ;
 2001-02: Ademar Len ;
 2002-03: BM Ciudad Real ;
 2003-04: FC Barcelona ;
 2004-05: BM Valladolid ;
 2005-06: BM Valladolid ;
 2006-07: FC Barcelona  (detalls);
 2007-08: BM Ciudad Real ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72868" title="Campionat de Catalunya d'handbol a onze" nonfiltered="3704" processed="3684" dbindex="28920">
El gener de 1944 s'organitzava el primer torneig oficial d'handbol a Catalunya, el Trofeo Antonio Correa Veglison, Governador Civil de Barcelona. Fou una competici en l'especialtitat d'handbol a onze. El torneig va reunir vuit equips i va ser guanyat pel PAYT (Polica Armada y Trfico). El mateix any es comen a disputar-se el Campionat de Catalunya d'handbol a onze. El gran dominador fou el FC Barcelona. L'any 1959 es deix de disputar.

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72870" title="Carles IV de Frana" nonfiltered="3705" processed="3685" dbindex="28921">

Carles I de Navarra i IV de Frana el Bell ( Clermont 1295 - Vincennes 1328 ), rei de Frana i Navarra  (1322-1328).

Orgens familiars.
Va nixer el 1295 sent el sis fill del rei Felip IV de Frana i la reina Joana I de Navarra. 

Era nt per lnia paterna del rei Felip III de Frana i la princesa Elisabet d'Hongria, i per lnia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germ petit dels reis Llus X i Felip V.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 1306 amb Blanca de Borgonya, filla d'Ot V de Borgonya i Matilde d'Artois. D'aquest casament nasqueren:
 el prncep Felip de la Marca (1314-1322);
 la princesa Joana de la Marca (1315-1321);

El 7 de setembre de 1322 Carles IV obtingu el divorci de Blanca, i es cas, en segones npcies, el 21 de setembre d'aquell mateix any a Pars amb Maria de Luxemburg, filla de l'emperador Enric VII i Margarida de Brabant. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Margarida de Frana (1323);
 el prncep Llus de Frana (1324);

Es cas, en tercers npcies, a Brie el 5 de juliol de 1325 amb Joana d'Evreux, filla del comte Llus d'Evreux i Margarida d'Artois. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Joana de Frana (1326-1327) ;
 la princesa Maria de Frana (1327-1341);
 la princesa Blanca de Frana (1327-1392), casada el 1344 amb el duc d'Orleans Felip d'Orleans;

Ascens al tron.

Fou coronat rei de Frana el 1322 a la catedral de Reims com a succesor del seu germ Felip V de Frana.

El 1327 va ajudar la seva germana Isabel de Frana a lluitar contra el seu esps, el rei Eduard II d'Anglaterra. Eduard II en lluita contra el Parlament angls i la seva esposa fou derrotat i capturat per Carles IV, el qual el man tancar al castells de Berkeley, on mor assassinat.

Durant els set anys de regnat Carles IV va incrementar els impostos i va confiscar possessions dels seus enemics.

Mort i successi.
Carles IV va morir al castell de Vincennes l'1 de febrer de 1328, sent enterrat al costat de la seva tercera esposa a la Catedral de Saint-Denis.

Va morir sense deixar cap hereu mascle, per la qual cosa s'acab la lnia directa de la Dinastia Capet. Dotze anys abans la Llei Slica s'havia impostat per controlar la successi de la Corona francesa, per la qual cosa s'eliminava la seva filla Maria de Frana de la successi al tron.

A la mort de Carles IV la seva esposa estava embarassada, el que suposava el possible naixement de l'hereu successor. Aquesta possibilitat comport la instauraci d'una regncia del seu cos Felip de Valois, fill de Carles I de Valois. Dos mesos desprs la vdua va donar a llum una altra nena, per la qual cosa quedava descartada del tron.

En aquells moments Joana de Navarra, filla primognita de Llus X de Frana, i el seu marit Llus III d'Evreux, nebot de Felip IV, reclamaren altre cop els seus drets sobre el Regne de Navarra, en el qual la Llei Slica no imperava. 

El mes de maig Joana de Navarra fou coronada reina de Navarra, al costat del seu marit, mentre Felip de Valois va esdevenir rei de Frana amb el nom de Felip VI de Frana. A partir d'aquell moment la Llei Slica va ser reinterpretada per prohibir no noms la possibilitat que una dona ascends al tron francs sin que elimin la descendncia femenina de la lnia successria.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72874" title="Programa Venera" nonfiltered="3706" processed="3686" dbindex="28922">
El programa Venera (en rus       , tamb conegut als pasos occidentals com Venusik) fou un programa de sondes espacials desenvolupat per la Uni Sovitica entre 1961 i 1983 per a l'estudi del planeta Venus. Les sondes Venera van ser les primeres a entrar en l'atmosfera d'un altre planeta, fer un aterratge controlat en un altre planeta, a enviar imatges des de la seva superfcie i a realitzar mapes de radar de Venus.

En total el programa envi 16 sondes al planeta Venus, ms una primera que no arrib a sortir de l'rbita terrestre. Les Venera 3 - Venera 6 estaven destinades a fer mesures de l'atmosfera de Venus i no tenien cap sistema especial d'aterratge encara que se suposa que van xocar amb la superfcie de Venus. La Venera 7 va ser la primera dissenyada per a aterrar, suportar les condicions ambientals i estudiar la superfcie del planeta i hi va fer un aterratge controlat el 1970. A partir de la Venera 9 es modific el disseny bsic de les sondes, que es feren ms grans i sofisticades i es dissenyaren per suportar les dures condicions del planeta durant ms de 30 minuts. Les Venera 15 i Venera 16 no incorporaven cap mdul de superfcie per en canvi duien un complet equip per cartografiar per radar el planeta.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72883" title="Llista de comtes de Xampanya" nonfiltered="3707" processed="3687" dbindex="28923">
El comtat de Xampanya neix de la fusi entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de Frana, i que forma part de l'actual regi de Xampanya.


Comtes de Meaux i de Troyes .
Casal de Vermandois.
?-967 : Robert de Vermandois, comte de Meaux (943-967) i Troyes (956-967), fill d'Herbert II;
967-995 : Herbert de Vermandois, comte de Meaux i Troyes, fill de l'anterior;
995-1022 : Esteve I de Troyes, comte de Meaux i Troyes, fill de l'anterior;

Casal de Blois.
1022-1037 : Eudes I de Blois, comte de Blois, Reims, Meaux i Troyes, cos de l'anterior;
1037-1047 : Esteve II, comte de Meaux i Troyes, fill de l'anterior;
1047-1066 : Eudes II de Troyes, comte de Meaux i Troyes, fill de l'anterior;
1066-1089 : Teobald I, comte de Blois, Meaux i Troyes, fill d'Eudes I;


a la seva mort els dos comtats constituents de la Xampanya foren separats:
Comtes de Meaux;
1089-1102 : Esteve-Enric, comte de Blois i Meaux;
1102-1151 : Teobald II, comte de Blois i Meaux, comte de Xampanya el 1125, fill de l'anterior;

Comtes de Troyes;
1089-1093 : Eudes III de Troyes, comte de Troyes, fill de Teobald I;
1093-1125 : Hug I de Xampanya, comte de Troyes, comte de Champagne el 1102, germ de l'anterior;



Comtes de Xampanya.
1102-1125 : Hug I de Xampanya;
1125-1151 : Teobald II de Xampanya, comte de Blois i Meaux, i posteriorment de Troyes, nebot de l'anterior;
1151-1181 : Enric I el Liberal, fill de l'anterior;
1181-1197 : Enric II, rei de Jerusalem, fill de l'anterior;
1197-1201 : Teobald III, germ de l'anterior;
 casat el 1199 amb Blanca de Navarra;

Reis de Navarra.
1234-1253 : Teobald IV el Trobador, fill de l'anterior;
1253-1270 : Teobald V el Jove, fill de l'anterior;
1270-1274 : Enric III el Gras, germ de l'anterior;
1274-1305 : Joana I, filla de l'anterior;
 casada el 1284 amb Felipl IV el Bell, rei de Frana;

 integraci del Comtat de Xampanya a la Corona francesa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72884" title="Camarina" nonfiltered="3708" processed="3688" dbindex="28924">
Camarina (grec Kamarina) fou una ciutat grega de Siclia a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km al est de Gela. 

Tucdides diu que fou una colnia  de Siracusa fundada el 599 aC (any de la XLV olimpada). Va prosperar rpidament i el 553 aC va intentar independitzar-se de Siracusa sense xit; la revolta fou reprimida el 552 aC i la ciutat destruda fins els fonaments. Va restar despoblada fins el 495 aC any en qu Hipcrates, tir de Gela, per mitj d'un tractat amb Siracusa, en va obtenir la possessi i va recolonitzar la ciutat. Hipcrates va prendre el tiol de "fundador" (oekist). Uns anys desprs Gel I de Gela, successor d'Hipcrates, desprs de fer-se amo de Siracusa, va expulsar a tots els habitants de Camarina el 485 aC i va destruir la ciutat. 

Desprs de l'expulsi de Trasibul de Siracusa i del retorn dels exiliats a les seves ciutats, Gela va establir una nova colnia a Camarina i va entregar lots de terra als colons, vers el 461 aC (Pindar esmenta que el 461 aC es va celebrar la victria de Psaumis de Camarina a les Olimpades, i diu que la ciutat s'acabava de fundar). Els edificis es van construir rpidament i la prosperitat va arribar molt aviat, iniciant un perode de pau i prosperitat mes llarg que mai abans. La ciutat, tot i ser colnia de Gela, fou independent i va adquirir un rang elevat entre les ciutats gregues. La seva lnea poltica fou d'oposici a Siracusa, tot i ser la poblaci d'origen dric.

A la guerra entre Siracusa i Leontins el 427 aC va ser la nica ciutat drica que va fer costat a la segona. La ciutat tenia un partit favorable a Siracusa que uns anys desprs devia assolir el poder o devia poder influir el suficient per fer un tractat de treva amb la vena Gela que va portar a la pau genera. Al tractat final Camarina conservava la possessi del territori de Morgntia (Morgantine) que era al interior, lluny,  i no se sap pas perqu la possea Camarina o perqu li fou adjudicada. Uns anys desprs Camarina es va aliar a Atenes que a la seva vegada donava suport armat a Leontins, abans de l'expedici atenenca, per quant aquesta va arribar a Siclia, Camarina va rebutjar la collaboraci amb els atenencs per por del seu poder i va mantenir una completa neutralitat. Cap a la fi del conflicte va trencar la neutralitat i va enviar un petit contingent a donar suport a Siracusa.

Uns anys desprs, amb la invasi cartaginesa, el general Himilc va assolar el territori el 405 aC, per la ciutat no fou atacada. Per quant Dions no va poder impedir la caiguda de Gela i els seus habitants foren abandonats a la seva sort, els habitants de Camarina van evacuar la ciutat i es van retirar cap a Siracusa, i mes tard cap a Leontins. Per el tractat signat poc desprs entre Dions de Siracusa i els cartaginesos, els ciutadans de Camarina, Gela i Agrigent foren autoritzats a retornar a les seves llars, per com a tributaris de Cartago, i no podrien restaurar les seves fortificacions. No se segur que el tractat fos respectat per la part de Camarina perqu els seus soldats apareixen pocs anys desprs  lluitant al costat de Dions contra els cartaginesos. Camarina sens dubte va romandre sota control de Dions durant tot el seu regnat. Desprs de la seva mort va donar suport a Di en la seva marxa a Siracusa.

Desprs que Timole va restaurar la llibertat de totes les ciutats de la meitat oriental de Siclia, Camarina va rebre un cos de nous colons i va recuperar certa prosperitat, per mes tard va tornar a patir durant la guerra entre Agtocles i els cartaginesos. Poc temps desprs de la mort de Agtocles fou atacada i saquejada pels mamertins.

Durant la Primera Guerra Pnica Camerina va ser aliada de Roma;  fou ocupada pel general cartagins Amilcar el 258 aC per l'acci del partit cartagins, i si be aviat fou recuperada pels cnsols romans A. Atilius i C. Sulpicius, va ser castigada per la deslleialtat, i una part de la poblaci fou venuda al mercat d'esclaus. El 255 aC la flota romana es va enfonsar per una tempesta en aiges properes a Camarina (de 364 naus noms 86 es van salvar). Sota domini roma va anar decaient i perdent poblaci i el seu nom desapareix de l'histria. Estrab ja l'esmenta com una ciutat que havia desaparegut al seu temps, per Plini i Ptolomeu diuen que encara existia al menys fins al segle II, si be segurament com un llogaret. Desprs ja no torna a aparixer.

La ciutat mai fou reconstruda i encara avui es un despoblat. A la costa hi ha una torre que es diu Torre di Camarana.

Les restes de la ciutat son bastant importants. Ocupava un turonet entre dos rierols: el Flume di Camarana (segurament l'Hiparis) i el Flume Frascolari (segurament l'Oanis) L'origen del riu era a una vila de nom actual Comis. Prop de la ciutat, a Favara, no lluny de Santa Croce, hi havia unes fonts que podrien ser les Fonts de Diana. No lluny de la ciutat i havia el Llac de Camarina que arribava fins les muralles de la ciutat pel nord, i en realitat era una maresma que no fou drenada perqu l'oracle de Delfos no ho va aconsellar, per finalment un dia es va decidir fer el drenatge, i mentre es treballava les muralles van quedar obertes i els enemics es van aprofitar d'aix per ocupar la ciutat (no se sap quant va passar aix ni si realment es cert, per va originar un proverbi grec). Les restes principals son les muralles, vestigis d'un temple (convertit en esglsia), restes del port, i parts d'alguns edificis. S'han trobat moltes monedes, la majoria del perode 460 aC a 405 aC, que porten al riu-deu Hiparis representat amb corns, o be a Hrcules i una qudriga (suposadament per una victria a les carreres de carros dels jocs olmpics)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72885" title="Godzilla" nonfiltered="3709" processed="3689" dbindex="28925">

Godzilla (    - Gojira) s un monstre (kaiju) de ficci que apareix per primera vegada al 1954 amb una pellcula del seu mateix nom, produda per Toho Film Company Ltd, de les que ja ha produt 28 pellcules. Al 1998, TriStar Pictures va portar als cinemes una versi nord-americana del monstre, en els que destacava l's de les noves tcniques d'efectes digitals per ordinador.

Godzilla apareix en les primeres pellcules com a un monstre destructor, provinent de la radiaci atmica causada per proves nclears fetes a l'oce Pacfic. Posteriorment, Godzilla defensa el Jap d'atacs d'altres monstres surgits d'arreu, des del ms profund de la terra fins a l'espai ms lluny. Godzilla mor en diversos films, entre ells el primer, pero retorna sempre davant el dubte que potser no va morir definitivament.

Actualment esta en procs una pellcula a crrec de Yoshimitsu Banno, director de Godzilla vs. Hedorah (1971), i que ser realitzada en format IMAX, amb el titol de Godzilla 3D to the MAX.

 Histria .
 Orgens .
Godzilla ha estat sempre descrit com la mutaci d'un antic dinosaure degut a la radiaci nuclear de les proves realitzades prop del seu lloc de reps, posteriorment s'utilitza aquest fet per explicar els estranys poders que posseix el monstre:
 Una fora increble que l'hi permet avanar sense que res el detingui.
 Una resistncia que el fa immune a totes les armes modernes.
 La possibilitat d'expulsar un raig atmic per la boca.

El nom de Godzilla apareix de la uni de dues paraules: gorira (gorilla en japons) i kujira (balena en japons) donant pas al nom original Gojira. Tot i que avui en dia el seu nom s escrit en carcters de l'alfabet japons katakana, antigament s'usaven caracters ateji (   ).

El disseny del monstre, lluny d'assemblar-se a una balena, t un cos inspirat en el Tyrannosaurus rex, uns braos que podrien atribuir a un Iguanodon i finalment a la cresta dorsal de Stegosaurus.

El seu debut cinematogrfic fou el 1954 amb el ttol original Gojira, el 1955 va ser vista per la comunitat Japonesa-Americana sota el ttol Godzilla. Finalment, al 1956, va ser adaptada per una empresa americana i sota el nou ttol Godzilla, King of the Monsters, aquesta versi va ser editada i es varen afegir talls en els que apreixia l'actor Raymond Burr, donant pas a una histria completament diferent a l'original. Finalment, va ser llenada internacionalment aconseguint un gran xit, de tal forma que al jap s'utilitza el nom Godzilla per sobre de Gojira.

 Enllaos Externs .
 Pgina oficial de Godzilla (Jap);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72886" title="Kambala" nonfiltered="3710" processed="3690" dbindex="28926">
Kambala (Cambala) fou un districte de Hyspiratis al que Alexandre el gran va enviar a Menon amb soldats en busca d or, per el destacament fou aniquilat. El districte se suposa que podria ser la regi del Isper al nord d'Erzurum, per per un passatge d'Estrab s identifica tamb al sud d'Armnia, a la frontera amb Adiabene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72887" title="Cambiovicens" nonfiltered="3711" processed="3691" dbindex="28927">
Els cambiovicens o cambiovicenses eren un poble gal que apareix a la Taula de Peutinger. Podrien haver ocupat el territori de Chambon al departament del Creuse. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72888" title="Taula de Peutinger" nonfiltered="3712" processed="3692" dbindex="28928">
La Taula de Peutinger es un pergam conservat a la biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar el segle XIII copiant un document original mes vell avui dia perdut, que es va compondre segurament en temps del Imperi rom entre els segles I i III.

La carta va passar a possessi de Conrad Meissel (Celtis Protucius), que la va descobrir a Worms i la va donar el 1507 a un antiquari d Augsburg de nom Conrad Peutinger que la va conservar amb cura i hi va fer algunes anotacions. Desprs de la seva mort el 1564 el document fou comprat per la Biblioteca Imperial de Viena que li va donar el nom del propietari.

Welser en va publicar fragments el 1591 i una edici completa es va fer el 1773. Una explicaci completa i corregint alguns errors fou feta per Ernest Desjardins el 1867.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72889" title="Cambolectris" nonfiltered="3713" processed="3693" dbindex="28929">
Els cambolectris (llat cambolectri) foren un poble gal de la Gllia Narbonesa. Plini esmenta als cambolectris atlntics i als  cambolectris agesinats pictonibus (dins els pobles aquitans). Ardu separa als cambolectris dels agesinats, i Plini tamb els considera dos pobles. Vivien a la regi de Baiona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72891" title="Camria" nonfiltered="3714" processed="3694" dbindex="28930">
Camria (llat Camerium) fou una ciutat del Laci esmentada per Plini com a possessi dels Prisques, presa per Tarquini Prisc. Uns la fan colnia d'Alba Longa i altres la consideren ciutat fundada per Latinus Silvius. 

Dions du que fou una ciutat de poblaci local que desprs va rebre una colnia d'Alba i va entrar en guerra amb Roma i fou ocupada per Rmul i una colnia romana s hi va establir. Per mes tard apareix com una ciutat llatina independent sotmesa per Tarquini. Desprs del enderrocament del darrer rei rom, Camria va defensar la causa dels Tarquinis, i fou castigada severament desprs de qu fou conquerida pel cnsol Verginius el 501 aC, el qual la va destruir. Mes tard ja no apareix a les llistes de ciutats llatines i Plini l anomena com una ciutat del Latium que ja no existia al seu temps. Tcit recorda que la famlia dels Coruncanis tenia el seu origen a Camria, i el cognom familiar de Camerinus que va portar una branca de la gens Sulpcia tenia el mateix origen.

La seva situaci exacta no se sap per la vila de Palombara, prop del puig Gennaro, a uns 40 km de Roma, reclama estar situada al lloc on va estar la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72893" title="Gamera" nonfiltered="3715" processed="3695" dbindex="28931">
Gamera (   ) un enorme monstre (kaiju) de ficci. Amb l'aspecte d'una tortuga voladora gegantina va sser creada al 1956 per Daiei Motion Picture Company per rivalitzar amb la pellcula feta per Toho Studios, Godzilla, en el que s'anomenar kaiju-boom a mitjants de la dcada del 1960.

 Histria .
 Orgens .
Gamera, en les primeres pellcules, era presentada com un monstre provinent del continent perdut d'Atlntida. Posteriorment aquesta idea fou modificada en les pellcules de l'era Sh wa, passant a ser la protectora del futur de la terra i amiga dels nens (ja que aquests representen el futur). Finalment, en l'era Heisei, apareix la idea de qu Gamera s un mostre creat pels atlants per defensar-se de Gyaos, un altre monstre creat pels atlants.

Filmografia.

Era Sh wa.
Daikaij  Gamera (      ) (1965);
Gamera vs. Barugon (              ) (1966);
Gamera vs. Gyaos (               ) (1967);
Gamera vs. Viras (            ) (1968);
Gamera vs. Guiron (          ) (1969);
Gamera vs. Jiger (            ) (1970);
Gamera vs. Zigra (           ) (1971);
Gamera: Super Monster (       ) (1981);

Era Heisei.
Gamera: Guardian of the Universe (           ) (1995);
Gamera 2: Attack of Legion (   2       ) (1996);
Gamera 3: Awakening of Irys (   3          ) (1999);

Era Millenium.
Gamera: The Brave (            ) (2006);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Gamera (Jap)

 Curiositats .
 Gamera s un recurs molt utilitzat en series d'animaci japonesa com Bola de Drac o Dr. Slump, fins i tot en series d'animaci americanes com Els Simpson.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72894" title="Kaiju" nonfiltered="3716" processed="3696" dbindex="28932">
Kaij  (  ), monstre en japons, provinent de la uni dels carcters que signifiquen misteris i bstia, s el terme amb el qual popularment es coneixen criatures estranyes, especialment monstres gegants que apareixen en sries de televisi i pellcules, majoritriament de tokusatsu i anime. Aquests monstres tamb sn coneguts amb el terme daikaij  (    - "monstre gegant"). Uns referents a aquest gnere sn Godzilla, Gamera, King Ghidohrah o Gyaos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72897" title="La Pampa" nonfiltered="3717" processed="3697" dbindex="28933">































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72898" title="Les Pampes" nonfiltered="3718" processed="3698" dbindex="28934">
Les Pampes (del qutxua, que significa "plana") sn terres baixes que abasten les provncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Crdoba a ms de l'Uruguai i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km. Aquestes vastes planes noms sn creuades per la petita cadena muntanyosa anomenada de la Ventana, prop de la ciutat de Bahia Blanca de l'Argentina. El clima de la regi s temperat amb precipitacions de 600 a 1.200 mm. amb una distribuci equitativa al llarg de l'any, les converteix en una regi ptima per l'agricultura. No obstant aix, els incendis sn molt comuns, i l'rea manca d'arbres; la vegetaci natural dominant sn les pastures de diversos tipus. Aquesta caracterstica, alhora les converteix en una regi ptima per la ramaderia. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72900" title="Marjal de Penscola" nonfiltered="3719" processed="3699" dbindex="28936">

La Marjal de de Penscola s un paratge que ha estat considerat Lloc d'Inters Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Penscola (Baix Maestrat).  Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.

 Caracterstiques fsiques .
Es tracta d'una zona humida litoral que, malgrat la intensa pressi
urbanstica de l entorn conserva en gran part les seues caracterstiques
naturals. Alberga una de les millors poblacions mundials de samaruc (Valencia hispanica).

En els anys 50 s'hi cultiv arrs. Hi ha una gran nombre de canals de drenatge entre els quals destaquen la squia Sangonera (la ms propera a la mar, que s'estenia fins gaireb a la ratlla del terme amb Benicarl, la meiatat del seu recorregut ha estat ensorrat i una altra part ha estat arranjada amb solera i talussos de formig), la squia del Rei (la ms allunyada de la mar) i la squia del Riu (la ms ampla).

Destaquen les petites parcelles per a cultivar hortalisses, envoltades completament per petites squies denominades argires. Durant molts anys l'espai lliure de cultius s'utilitz per a pasturar braus.

 Hbitats i espcies a destacar .
Els matollars halfils, els prats salins mediterranis, els megaforbis higrfils i les llacunes costeres sn els ms destacats.
En quant a les espcies, i a ms de l esmentada Valencia hispanica, s ha de mencionar el fartet (Aphanius iberus) i diverses espcies d aus.

Vegeu tamb.
 Penscola;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72901" title="Serra d'Irta" nonfiltered="3720" processed="3700" dbindex="28937">

La Serra d'Irta s un masss muntanys del Sistema Ibric i parc natural que s estn parallel a la lnea de costa amb un gran nombre de penya-segats, roquissars i cales prcticament inalterats per l activitat humana. Localitzada a la comarca del Baix Maestrat, al nord de la provncia de Castell, limita pel nord amb la plana de Vinars, el Prat de Cabanes-Torreblanca al sud, i la vall d Alcal de Xivert cap a l oest. A l est, la serra entra en contacte amb la mar amb una successi de cales i penya-segats de diferents altures. 

Aquesta va ser declarada Parc Natural pel Govern Valenci mitjanant el Decret 108/2002 de 16 de desembre.

La superfcie protegida ocupa un total de 12000 H en les que destaca un ric patrimoni artstic com el castell de Xivert i el de Polpis, pertanyents a l'Ordre del Temple i les ermites de Sant Antoni Abad y Santa Llcia, ambdues del segle XVII. Adems existeix una xarxa de torres destinades a la vigilncia, amb el crrec de protegir la zona de les incursions martimes, sent les ms importantes d'aquestes la torre Ebr i la torre Badum, d'orgen musulm.

 Geografia .

La Serra d'Irta est formada por dues alineacions muntanyoses paralleles a la mar i separades per la vall d'Estopet. El pic Campanilles s la mxima altura amb 573 metres. En el litoral destaca el penya-segat de la Torre Badum, un dels ms alts del Pas Valenci i que separa el pla dels Pitxells al nord dels plans del Pebret i la Basseta al sud. 

La proximitat de la mar condiciona en bona mesura el clima de la serra, el rgim de brises actua com a moderador evident del clima, genera una humitat ambiental prou elevada, ms patent en la cara oriental del masss muntanys.

El fenomen crstic es manifesta de forma moderada a pesar de la constituci bsicament calcria dels materials. No obstant aix, a nivell local, hi ha infinitat de cavitats i avencs dispersos al llarg de la serra; algunes zones exhibeixen el microrelleu del lapiaz, causat per la dissoluci de les calcries i les dolomies al llarg del temps. Entre els avencs i les cavitats subterrnies ms conegudes destaquen la cova de Xivert, les coves del Garrofer, la cova del Malentivet, aix com l avenc Manoto i l avenc dels Bous.

La carstificaci dels materials unida a la constant erosi marina, puntualment afavorida per l enorme violncia dels temporals de Llevant, provoca mltiples despreniments de grans blocs de pedra als penya-segats, la qual cosa confereix a determinats trams costaners un carcter singular. Entre els blocs, en ocasions es poden distingir petites cales solitries i en menor mesura, tpiques cales arenoses. Les ms conegudes sn de nord a sud la cala Ord, la cala de l Arjub, la cala del Volante, la platja del Russo, la platja del Pebret, el codolar o serredal de la Basseta, la cala de Torrenova i la cala Mundina.

La mancana de grans altures i la proximitat a la mar no permet la formaci de grans barrancs. El ms llarg s el barranc d'Irta amb uns 6 km, on hi brollen la font del Mas del Senyor, el Pou del Moro i la Font d'en Canes. Altres barrancs sn el barranc de Moles, el barranc de Sant Antoni, el barranc del Volante, el barranc de Rajos, el barranc de la Font de la Parra i el barranc d'Estopet. Hi ha un gran nombre d'ullals que vessen directament a la mar entre els que destaquen les Aiges a la base del penya-segat de la Torre Badum i les Fonts d'Alcossebre.

Flora.

La vegetaci litoral de la serra s un matollar amb el predomini del margall (Chamaerops humilis) en primera lnia de mar, acompanyat del llentiscle (Pistacia lentiscus), el coscoll (Quercus coccifera), d'argelaga (Ulex parvilorus), i l'albada (Anthyllis cytissoides) i el cdec (Juniperus oxycedrus).

Les formacions forestals estan dominades pel pi blanc (Pinus halepensis), que ha substitut desprs de continuades cremades la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), encara present en bosquets allats i allunyats de la costa. 

El parc acull dues microreserves, una en la cala Argilaga on creix la caragola sangunia (Erodium sanguis-christi) i l'altra en els roquissars propers a la Torre Badum on creix la principal singularitat botnica del parc natural: l ensopeguera de Penscola (Limonium perplexum), endemisme oficialment declarat en perill d extinci i nica representaci actual en tot el planeta on habiten uns 200 exemplars.

En l'rea del mas del Senyor destaca un petit bosc de ribera format per oms (Ulmus minor) i xops (Populus nigra).

Fauna.
El grup de vertebrats ms nombrs i ric en espcies s el de les aus, que compta fins amb 75 espcies nidificants al parc natural i el seu entorn ms immediat. Els roquissars costaners sn un dels hbitats preferits per l avifauna de la zona, amb espcies com la merla blava (Monticola solitarius) i el clit negre (Oenanthe leucura). Entre les petites aus prpies de matollars i els pinars cal destacar la tallareta cuallarga(Sylvia undata) i el picot garser gros (Dendrocopos major).
Entre les aus marines, abunda el gavinot de potes grogues (Laurus cachinnans), tamb hi ha dues espcies de corbes, la corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i la corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis).

Histria.
A la serra hi trobem dos castells d'origen musulm (el Castell de Xivert i el de Polps), dues torres de guaita (Torre Badum i Torre Ebri) i dues ermites (Sant Antoni Abad en Penscola i Santa Llcia en Alcal de Xivert). 

Per a plantar oliveres, vinyes, garrofers i altres espcies de subsistncia, es construiren multitud de marges de pedra seca per poder contenir la terra arrebassada en els vessants de les muntanyes. Durant el segle XIX s'abandonaren les vinyes a conseqncia de la filloxera. 

Durant el segle XX l'activitat productiva es centra al voltant de la producci de carb vegetal, l'obtenci de cal i la recolecci de palmes tendres de margall per a teixir cabassos i altres objectes. La transformaci dels secans en regadius ha tigut xit a la part baixa d'Estopet i puntualment als Pitxells, en canvi a la franja costanera la intrusi salina va desbaratar les diferents iniciatives.

L'activitat ramadera fou important grcies als grans ramats provinents de Terol per passar l'hivern amb condicions climalgiques ms suaus. Els darrers anys les ovelles han estat substitudes per bous braus dels quals encara resten tres ramats. 

Els habitants de Penscola aconseguiren la propietat de la major part dels terrenys de pastura de la serra amb la creaci de la Mancomunitat dels Monts d'Irta, coneguda com la Germandat.

Durant el segle XX les autoritats bastiren dos casernes de carabiners per vigilar l'abundant contraband, una en Torrenova, prop de les restes de l'antigua torre de guaita i l'altre al Pla del Pebret que encara resta dempeu per amb avanat estat de runa.

La manca de nuclis permanents de poblaci i el seu allunyament dels nuclis urbans de Penscola i Alcossebre (municipi d'Alcal de Xivert) on es disposava de terrenys arran de mar totalment plans i la declaraci del parc natural han perms que aquest espai es conserve de manera quasi miraculosa de la urbanitzaci costanera.

Tot i aix, l'entorn de la serra pateix contnues agressions derivades de la construcci d'un camp de golf als Pitxells i la construcci d'urbanitzacions a Alcossebre i Penscola.

Enllaos externs.
Pgina oficial dels Parcs Naturals del Pas Valenci;
Legislaci sobre el Parc Natural de la Serra d'Irta;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72923" title="Dlar de Surinam" nonfiltered="3721" processed="3701" dbindex="28938">

El dlar de Surinam (en neerlands Surinaamse dollar o, simplement, dollar) s la moneda oficial de Surinam. El codi ISO 4217 s SRD, i en ser una moneda tan recent aquesta s l'nica abreviaci utilitzada al pas, on no s'usa el smbol general del dlar, $. Se subdivideix en 100 cntims o centen (en singular cent).

El dlar de Surinam fou establert l'1 de gener del 2004 en substituci del flor de Surinam (SRG) a ra de 1.000 florins per dlar.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Central de Surinam (Centrale Bank van Suriname), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25, 100 i 250 cntims (la moneda de 5 cntims s quadrada, a diferncia de la resta, que sn circulars), i bitllets d'1, 2 , 5, 10, 20, 50 i 100 dlars. 

Cal destacar un parell de fets curiosos pel que fa a les monedes: 
 les denominacions poc usuals de 100 i 250 cntims, s a dir 1 dlar i 2 dlars i mig, que tamb estan representades en paper;
 tota la srie de monedes s la mateixa que la de la unitat monetria anterior, el flor; s a dir, les antigues monedes de cntim de flor foren declarades de valor legal com a cntims de dlar, sense necessitat d'haver-ne d'encunyar de noves. Aix, per exemple, una antiga moneda de 250 cntims, que valia dos florins i mig, ara val dos dlars i mig, s a dir mil vegades ms.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,51 SRD (21 de Novembre del 2008);
1 USD = 2,78 SRD (21 de Novembre del 2008);

 Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
   Banc Central de Surinam ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72925" title="Escarabat goliat" nonfiltered="3722" processed="3702" dbindex="28939">

S'anomenen escarabats goliat a diverses espcies de colepters de la famlia Scarabaeidae, totes elles pertanyents al gnere Goliathus. Sn els  majors insectes que existeixen, encara que no els de major longitud. Viuen en la major part de las selves africanes, i s'alimenten de nctar i pollen, aix com de fruita i de saba. Les seves larves necessiten un aliment ms ric en proteines, com cadvers en putrefacci. Un escarabat goliat adult amida de 5 a 11 centmetres de longitud, i arriba a pesar 150 grams. Sn tan grans que quan volen produeixen un so que recorda al d'un helicpter.
 
Enllaos externs.
 Lloc dedicat a l'espcie en Natural Worlds;
 Escarabats Goliat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72926" title="Venera 4" nonfiltered="3723" processed="3703" dbindex="28940">
La Venera 4 (       4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Uni Sovitica, destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un mdul que havia de desprendre's de la sonda principal,  penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfcie.

La Venera 4 fou llanada en una Tyazheliy Sputnik (67-058B) el 12 de juny de 1967 a les 02:40 UTC, amb la missi de realitzar estudis atmosfrics directes. El 18 d'octubre d'aquell any entr en l'atmosfera de Venus i alliber una cpsula amb dos termmetres, un barmetre, un altmetre, un analitzador de densitat atmosfrica, 11 analitzadors de gasos i dos emissors de radiofreqncia. El mdul principal duia un magnetmetre, detectors de raigs csmics, espectrmetres centrats en les lnies Lyman-alfa per a detectar hidrogen i oxigen atmics i trampes per a partcules carregades. La cpsula retorn senyals cap a la Terra i obr un sistema de paracaigudes fins a una altura de 24,96 km, moment en qu es perd la comunicaci. El lloc estimat d'aterratge es troba al voltant de 19 N   38 E.

La Venera 4 fou la primera sonda en aconseguir realitzar una anlisi in situ de l'ambient d'un altre planeta. Proporcion la primera anlisi qumica de l'atmosfera de Venus, demostrant que est formada bsicament per dixid de carboni i un petit percentatge de nitrogen. Tot i que la cpsula no assol la superfcie, proporcion els primers mesuraments directes de la temperatura, que demostraren que Venus s extremadament calent i que l'atmosfera era molt ms densa que el que s'esperava.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72927" title="Son Espanyolet" nonfiltered="3724" processed="3704" dbindex="28941">

Son Espanyolet s un barri residencial de Ciutat de Mallorca d'uns 7.000 habitants i que est a l'oest de la ciutat.

De la seva histria, cal destacar que hi passava una lnia de tramvies de la ciutat. Aquest servei perdur fins l'any 1958, any en qu fou substitut per l'actual lnia d'autobusos.

El barri de Son Espanyolet, essent majoritriament residencial i de petits comeros, ha estat un dels barris que han crescut amb el creixement de la ciutat. Es pot dir que amb tan sols 40 anys el que abans eren camps, cabres i pastors, s'ha convertit avui en dia en un barri destacable de Palma.

 Destaca per la seva alta densitat en centres educatius: Sant Caiet, Sagrat Cor, Mata de Jonc, el CP Son Espanyolet...


A ms, s'hi poden trobar una gran quantitat d'escoletes infantils o guarderies com ara la Pinoxo,;

 T un centre per a persones majors i una associaci de venats, que t per seu la Parrquia de l'Assumpci.

 El barri disposa d'una bona connexi d'autobusos, en concret la lnia 7, que permet una bona comunicaci amb el centre de la ciutat. A ms a ms de les 3, 4, 8 i 6, encara que no tant cntriques.

 El Poble Espanyol .
Un dels monuments o edificis ms importants d'aquest barri s "El poble Espanyol", majoritriament turstic i lloc de celebracions tant pbliques com privades, s normalment ple d'estrangers. Dins el recinte s'hi poden trobar reproduccions de monuments d'arreu de la pennsula i petits comeros turstics.


Les escoles.


 Bibliografia.
  Torrens, J. 1988. Bosquejo histrico de Son Espanyolet, Son Cotoneret y su Parroquia. Palma: Sa Nostra.

 Enllaos externs .
 Mapa de Son Espanyolet ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72932" title="Illa d'Ellis" nonfiltered="3725" processed="3705" dbindex="28942">


L'illa d'Ellis (en angls "Ellis Island") s una illa situada al port de Nova York, incorporada des de 1965 al Monument Nacional de l'Esttua de la Llibertat.
Va ser des del segle XIX el punt d'inspecci legal i mdica dels immigrants que arribaven als Estats Units per via martima. Es calcula que uns 12 milions de persones van passar-hi entre 1892 i 1956.
Actualment s propietat dels estats de Nova York i Nova Jersey i el seu edifici principal s la seu d'un museu dedicat a la immigraci, desprs de ser remodelat el 1990.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72942" title="Mfia" nonfiltered="3726" processed="3706" dbindex="28943">


La Mfia, com hom denomina habitualment en catal la Cosa Nostra, s una societat secreta creada a Siclia dedicada al crim organitzat. A comenaments del segle XX va arribar als Estats Units amb les onades d'immigrants procedents de les regions meridionals d'Itlia, i va tenir un gran influncia en la societat d'aquest pas fins els anys 80. 
El seu objectiu s enriquir-se i guanyar poder a base de dur a terme activitats illegals (contraban, trfic de droga, prostituci, joc,...), quan cal exercint coaccions que van des d'amenaces fins a assassinats, passant per segrestos, xantatges, atemptats o la famosa Lupara Bianca (fer desaparixer el cos d'alg sense deixar-ne cap rastre).   
Amb el pas del temps el terme s'ha generalitzat fins els punt que avui en dia s'empra per a designar qualsevol grup que dugui a terme activitats illegals.

 Organitzaci i estructura interna .
La Mfia no s una societat homognia, sin que est formada per diferents famlies, sense cap connexi de parentiu les unes amb les altres, i que normalment es reparteixen les activitats illegals i les zones on operen, encara que els seus interessos no sempre sn independents, sin que poden enfrontar-se.
Dins de cada famlia se segueix una estructura jerrquica piramidal, amb un cap suprem anomenat Capofamiglia (conegut tamb com Padrino o Don), un subcap o Sotto Capo, diversos subcaps (Capodecina)que manen grups d'uns deu Uomini d'Onore, anomenats tamb soldati, que sn els que executen les ordres. Fora de l'escala jerrquica queda el Consigliere, que juga un paper d'assessor del superiors. Tamb trobem el ttol de Capo di tutti i capi, ocupat actualment per Bernardo Provenzano, i que exerceix de lder de totes les famlies.
La Mfia nord-americana s'organitza de mode similar.

 La Mfia a Itlia .
La Mfia va nixer a Siclia a mitjans del segle XIX per a protegir les plantacions de llimoners i tarongers propers a la ciutat de Palerm. D'all es va anar estenent fins arribar als grans propietaris i als poltics de l'illa. Aix va ser com van crear-se forts vincles entre la Mfia i el poder poltic.
Durant el perode feixista, Benito Mussolini va dur a terme una forta persecuci, amb nombroses detencions, que van provocar la fugida o l'excarceraci de nombrosos mafiosos. Tanmateix, desprs de la Segona Guerra Mundial la Mfia va tornar a recuperar el poder que havia perdut durant la dictadura i va reforar els seus lligams amb les famlies mafioses dels Estats Units a causa del seu marcat anti-comunisme, que els nord-americans van aprofitar per afeblir les organitzacions socialistes italianes.
Durant els anys 80, el Primer Ministre itali Giulio Andreotti va tenir vincles amb la Mfia, per la qual cosa va ser processat anys ms tard, tot i que no va ser condemnat perqu els crims de qu estava acusat havien preescrit. El 1992, la Mfia va assassinar el jutge Giovanni Falcone fent esclatar el seu cotxe al mig d'una autopista a Siclia.
Actualment la Mfia siciliana es troba dividida entre els caps que han estat empresonats i aquells que segueixen en llibertat. Els que es troben a la pres es veuen sotmesos a un fort control de les seves relacions amb l'exterior grcies a la llei italiana 41 bis. Antonio Giuffr, confident de la policia, havia adms que, a canvi de retirar aquesta llei, la Mfia havia donat suport a l'actual Primer Ministre Silvio Berlusconi, malgrat que avui aquest encara no ha pes cap mesura respecte la 41 bis. Siguin certes o no les acusacions, sembla cert que la Mfia est descontenta amb l'actual govern, fins al punt que recentment van aparixer pancartes en contra de Berlusconi i la llei 41 bis en un partit de futbol a l'estadi del Palerm.

Aquestes sn algunes de les organitzacions ms importants:

 Mfia siciliana. Sorgeix a Siclia (Itlia) a principis del segle XIX. Els terratinents, deixaren que les seves finques fossin explotades pels gabellotti, amos i senyors de l'illa. Entre ells passaren a denominar-se Cosa Nostra i a reconixer's com  homes d'honor .

 La Camorra. Sorg a Npols (Itlia), denominada Nuova Camorra Organizzata (NCO). Actualment els camorristes es mouen per tot el mn. Sempre han tingut llaos estrets amb el mn poltic. Actualment operen en el mn ms de cent onze famlies camorristes. Al Capone fou el seu cap ms important.

 La 'Ndrangheta (Calbria).

 La Sacra corona unita (Pulla).

 La Mfia als Estats Units .
A principis del segle XX, amb l'arribada massiva d'immigrants del sud d'Itlia als Estats Units van aparixer les primeres bandes mafioses, sobretot a la zona de Xicago. Aquestes bandes van anar evolucionant fins a crear-se 26 famlies per tot el territori, algunes amb vincles internacionals, i tenint com a centre de les seves activitats la ciutat de Nova York, que desprs de diversos conflictes va acabar dominada per cinc famlies: la famlia Bonanno, la Colombo, la Gambino, la Genovese i la Lucchese.
Durant els anys de la Llei seca, la Mfia nord-americana va tenir un perode d'enriquiment grcies al contraband de begudes alcohliques. Posteriorment es va dedicar a altres activitats, illegals o semi-legals, com la prostituci, el joc i les apostes, o el trfic de drogues principalment, que ha dut a terme fins a l'actualitat, encara que amb menor grau que fa unes dcades, desprs de patir durant els 60 i els 70 diversos processos judicials que la van afeblir notablement.

 Orgens del mot .
Hi ha diverses teories sobre l'orgen etimolgic de la paraula Mfia. La primera apunta a una paraula del dialecte tosc Maffia, que vol dir "misria". Una altra opci s mu'afah (en rab "protecci dels dbils"). Tamb s'ha parlat de la possibilitat que Mfia sigui un acrnim de l'expressi Morte Ai Francesi, Indipendenza Anela (Mort als francesos, independncia anhela), cridada per la poblaci siciliana durant les Vespres Sicilianes el 1282. Malgrat tot, sembla que el seu vertader origen s el mot sicili Mafiusu, que voldria dir "bell" o "bonic", ja que el primer document en qu apareix la paraula s l'obra de teatre "I mafiusi di la Vicaria", escrita per Giuseppe Rizzoto i Gaetano Mosca i representada a Palerm el 1862.

Avui en dia s'anomena Mfia altres organitzacions criminals italianes, com podrien ser la Camorra, a Npols, o la 'Ndrangheta, a Calbria. Fins i tot es parla de Mfia russa, Mfia cubana, Mfia irlandesa o Mfia japonesa, anomenada Yakuza.

 La Mfia a la literatura i el cinema .
La Mfia ha tingut una gran importncia en la cultura popular del darrer segle. L'obra ms coneguda s segurament la novella Il Padrino de l'itali Mario Puzo, i que posteriorment va ser portada a la gran pantalla per Francis Ford Coppola. El cinema tamb ha donat altres films, la majoria nord-americans, com Els Intocables, Road to Perditition, Casino o Un dels nostres. La televisi ha retratat la Mfia en sries com The Soprano o The Simpsons, on apareix una banda italiana.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72945" title="Miranda do Douro" nonfiltered="3727" processed="3707" dbindex="28944">

Miranda do Douro (en mirands Miranda l Douro) s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2001 tenia 8.848 habitants.

Antigament va pertnyer al conventus d'Astorga, cosa que la va influir molt culturalment. Com a resultat encara s'hi parla el mirands, un dialecte de l'asturlleons, i hi ha retolaci bilinge als municipis fronterers de Sendim, Duas Igrejas i Aldeia Nova.

 Freguesias de Miranda do Douro .

 guas Vivas (Augas Bibas en mirands) ;
 Atenor (Atanor en mirands) ;
 Cicouro (Cicuiro en mirands) ;
 Constantim (Constantin en mirands) ;
 Duas Igrejas (Dues Eigreijas en mirands) ;
 Gensio (Zenzio en mirands) ;
 Ifanes (Infain en mirands) ;
 Malhadas ;
 Miranda do Douro (Miranda de l Douro en mirands) ;
 Palaoulo (Palaulo en mirands) ;
 Paradela ;
 Picote (Picute en mirands) ;
 Pvoa (Pruba en mirands) ;
 So Martinho de Angueira (San Martino en mirands) ;
 Sendim (Sendin en mirands) ;
 Silva ;
 Vila Ch de Braciosa (Bila Chana de Barceosa en Mirands);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72946" title="rbita terrestre baixa" nonfiltered="3728" processed="3708" dbindex="28945">
Una rbita terrestre baixa (OTB o LEO, de l'angls Low Earth Orbit) s una rbita per a satllits artificials amb una altura sobre el nivell del mar a l'apogeu compresa entre 200 i 2.000 km. Els lmits s'estableixen de forma arbitrria, per es basen en els segents aspectes fsics:
 Lmit inferior (~ 200 km): Correspon a la alada en qu la densitat atmosfrica s prou feble com per poder posar un objecte en rbita sense que aquest sigui frenat rpidament pel fregament. Tamb s l'alada generalment admesa com el comenament de l'espai exterior. La densitat atmosfrica disminueix d'una forma gradual amb l'alada des de la superfcie fins al buit de l'espai, cosa que fa que la definici no sigui gens precisa. A ms, la capacitat de posar un satllit en rbita a una alada amb fort fregament atmosfric depn tamb de factors tecnolgics (coet llanador, satllit, etc.).
 Lmit superior (~ 2.000 km): Correspon al lmit inferior del primer cintur de Van Allen. Aquest cintur de protons i electrons altament energtics dificulta el funcionament i redueix la vida til dels components electrnics del satllit. No s en absolut un lmit infranquejable, per la majoria de satllits eviten de passar per aquests cinturons a fi d'estalviar possibles avaries. La radiaci tamb s perjudicial pels astronautes si aquests hi sn exposats durant llargs perodes de temps. Com en el cas del lmit inferior, la definici no s precisa, ja que el canvi en el nivell de radiaci s gradual.

La velocitat orbital de les rbites baixes es troba al voltant de 7 km/s (uns 25.000 km/h, que correspon a una volta a la Terra en uns 90 minuts). Trobem satellits en rbites baixes de tot tipus d'inclinaci, amb una excentricitat que en general acostuma a ser petita. Les ms utilitzades, per, sn les rbites amb una inclinaci propera a 90. s el tipus d'rbita baixa que hom anomena rbita polar.

Les rbites baixes ofereixen fora avantatges. Sn les rbites en les quals s ms fcil situar un satllit (ja que es requereix menys energia) i la proximitat de la Terra les fa ideals per posar-hi satllits d'observaci. A ms, estan ben protegides pel camp magntic terrestre i el nivell de radiaci s baix. s per aix que sn, de llarg, les rbites ms utilitzades. Noms els satllits de navegaci i molts dels satllits de comunicacions i satllits meteorolgics no les utilitzen perque els requeriments de les seves missions respectives no ho permeten. El baix nivell de radiaci i la facilitat d'accs fan que actualment (2005) totes les naus espacials tripulades (que sn fora grans i pesades i no ofereixen molta protecci als seus ocupants contra les radiacions) noms s'utilitzin en rbita baixa. L'Estaci Espacial Internacional o el Transbordador Espacial operen sempre d'aquesta zona (a 360 km aproximadament).

Les rbites baixes tamb presenten inconvenients. Aquests sn en bona part deguts a que la proximitat de la Terra fa que encara quedin restes d'atmosfera a aquestes altures. Per b que la densitat de l'aire s minscula, s suficient com per fer perdre alada als satllits a causa del fregament. Per exemple, a 650 km un satllit perd 3 km d'alada per any. A ms, el que queda d'atmosfera no s aire ordinari, sino toms excitats i fora reactius que acaben corroent la superfcie dels satllits. Un altre inconvenient important s la proliferaci de la deixalla espacial. Aquests objectes (satllits i restes de coets fora d's i petites peces i eines perdudes pels astronautes) i les partcules que desprenen poden entrar en collisi amb els objectes que es troben en rbita baixa. Com que la velocitat relativa pot ser molt elevada (fins a 15 km/s en un xoc frontal) fins i tot petites deixalles poden inutilitzar un satllit o posar en perill la vida dels tripulants d'una nau espacial.

El 24 de juliol de 1996, el microsatllit militar francs Cerise fou el primer satllit conegut que va patir una collisi amb una deixalla espacial, concretament amb les restes de la tercera etapa d'un coet Ariane que havia explotat uns anys abans. El satllit va patir greus danys per va poder continuar la seva missi.

 Vegeu tamb .
 rbites de satllits artificials;
 rbita polar;
 rbita polar heliosncrona;
 rbita d'estacionament;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72950" title="Vimioso" nonfiltered="3729" processed="3709" dbindex="28946">

Vimioso s un municipi de Portugal, a la subregi d'Alt Trs-os-Montes i al districte de Bragana. Limita al nord amb Alcaices i Trabazos (provncia de Zamora), a l'est amb el municipi de Miranda do Douro, al sud amb Mogadouro, a l'oest amb Macedo de Cavaleiros i al nord-oest amb Bragana.

A part del municipi encara s'hi parla el mirands, un dialecte de l'asturlleons.

Parrquies.



 Evoluci de la poblaci .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72953" title="Movimiento Canarias Libre" nonfiltered="3730" processed="3710" dbindex="28947">

Canarias Libre fou un moviment nacionalista d'esquerra creat a les Illes Canries a finals de la dcada dels 50.

El Movimiento Canarias Libre aparegu el  1959 i en ell s'integrar el grup anticlerical Iglesia Cubana i advocats progressistes com Fernando Sagaseta o Carlos Surez; tamb intervindran en la seva formaci sectors vinculats al Partido Comunista de Espaa. 

Es donaren una srie de fets que influren en l'aparici d'aquest grup. 
 L'economia dependent de l'Arxiplag Canari. La reducci i crisi del model d'explotaci agrcola i l'aparici d'un model econmic que girar al voltant del turisme.
 En relaci a aquest nou model, un xode rural, per a treballar en la construcci o en l'hosteleria. Aparici de barris marginals i del barraquisme.
 La persistncia del fenomen del "caciquisme";
 La falta de llibertats durant la dictadura franquista.
 L'execuci de Juan Garca Surez "El Corredera" el 1959.
 La Revoluci Cubana.
 L'aparici d'ETA a Euskadi.
 L'inici dels processos de descolonitzaci en el continent afric.

Si b l'orientaci poltica del Movimiento Canarias Libre no est totalment definida, y dins hi havia tendncies ben diferents, es podria definir com a  moviment independentista de carcter socialista. Dins del Movimiento Canarias Libre tamb hi havia una clara diferenciaci entre els nuclis obrers de la Isleta, i el sector petit-burgs que s'integraria posteriorment en el PCE. En algun moment es plantejaria la fusi de Canarias Libre amb el Partido Comunista en Canarias si aquest trenqus amb el Comit Central del PCE, formant un partit comunista canari independent de l'espanyol, per aix fou rebutjat pels principals dirigents del partit. 

Canarias Libre era un grup que tindria una incidncia escassa, i a penes s'organitz fora de l'illa de Gran Canria (llevat algun petit grup coordinat a Tenerife on hi destac l'advocat laboralista Antonio Cubillo); tanmateix, la seva importncia radica en qu s l'origen de grups posteriors que s tindran ms incidncia a les Illes Canries. 

L'acci de Canarias Libre consistir principalment en la difusi de fulls volants, pamflets, i pintades reivindicatives. 

Tamb crearan i difondran el 7 de setembre de 1961, la bandera canria, blanca, blava i groga,  sorgida per la superposici dels colors de les banderes de les dues provncies. Posteriorment,  el MPAIAC hi afegir set estrelles verdes (adoptada desprs per gaireb tots els grups radicals, no sols independentistes) . La bandera actual de la Comunitat Autnoma de les Illes Canries s la creada pel Movimiento Canarias Libre, sense les estrelles verdes, amb un to blau ms fosc, i amb l'escut autonmic afegit.

La manca d'experincia organitzativa i una srie d'errors provocaran  la caiguda del Movimiento Canarias Libre. El 1962, abans d'un partit de futbol, es faran unes pintades a l'Estadi Insular de Las Palmas de Gran Canaria, desprs de les quals tot el grup, llevat els nuclis obrers de la Isleta, fou detingut. Desprs del seu empresonament, la majoria dels integrants de Canarias Libre s'integrar en el PCE. A Tenerife, el grup format al voltant d'Antonio Cubillo ser l'origen del MPAIAC.

 Enllaos externs.
Diario de Canarias - Historia de la bandera canaria;
El Guanche.net - Auge y declive del MPAIAC;

 Bibliografia .

 MILLARES CANTERO, SERGIO: "Fernando Sagaseta. La vida de un luchador irremediable". Centro de la Cultura Popular Canaria - Editorial Prensa Canaria. Las Palmas de Gran Canaria. 1994.
 VVAA: "Archipilago Rebelde". Brega - Partido Comunista del Pueblo Canario. Canarias. 2000. ;
 Tres consejos de guerra y un consejo de paz, por Nicols Guerra Aguiar. Centro de la Cultura Popular Canaria. ISBN 8479263555;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72954" title="Francs Rainoard" nonfiltered="3731" processed="3711" dbindex="28948">
Francs Rainoard (nom occit) (en francs Franois Raynouard) (Brinhla, Var, Provena-Alps-Costa Blava, 1761- Pars, 1836) fou un filleg, historiador i autor dramtic francs d'origen occit. Exerc com a capell a Ais de Provena i com a advocat a Draguinhan. El 1791 fou diputat a l'Assemblea Legislativa i empresonat durant el Terror. El 1803 es dedic definitivament a la literatura i es va establir a Pars, on els seus drames foren lloats per Napole I i es representaren a la Comdie Franaise. El 1807 fou escollit membre de l'Acadmia Francesa i el 1809 abandon el teatre per a dedicar-se als estudis literaris sobre els trobadors. El seu Choix des posies originales des troubadors(1817), estudi lxic-lingstic-literari, acompanyat d una Grammaire de la langue romane (1816-1821) va influir en els futurs membres del Felibritge. 

Obres.

Teatre.
 Caton d'Utique, tragda, 1794;
 Les Templiers, tragda,  1805 (text disponible a www.mediterranees.net);
 lonore de Bavire, tragdia, 1805;
 Les tats de Blois ou la mort du duc de Guise, tragdia, 1809;
 Don Carlos, tragdia, no representada;
 Dbora, tragdia, no representada;
 Charles Ier, tragdia, no representada;
 Jeanne d'Arc  Orlans, tragdia, no representada;

Poesia.
 Socrate au temple d'Aglaure', 1802;

Histria.
 Recherches sur l'antiquite de la langue romane, 1816;
 Elments de la grammaire de la langue romane, 1816;
 La grammaire des troubadours, 1816;
 Des troubadours et les cours d'amour, 1817;
 Grammaire comparee des langues de l'Europe latine dans leurs rapports avec la langue des troubadours, 1821;
 Choix des posies originales des troubadours, 6 vol., 1816-1821;
 Lexique de la langue des troubadours, 1824;
 Nouveau choix des posies originales des troubadours, 1836-1844;
 Lexique roman, 6 vol., 1838-1844;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72956" title="Honor-Charles de Reille" nonfiltered="3732" processed="3712" dbindex="28949">
Honor-Charles de Reille (Antibes, Provena-Alps-Costa Blava 1775- Pars 1860), fou un militar francs. Durant la Revoluci Francesa lluit sota el comandament d'Andr Massena i Charles Franois Dumouriez. Napole I el nomen comandant de la vila de Florncia el 1800 i general de brigada el 1803; aleshores lluit a Wurtemberg i fou ajudant de cambra de Napole a Friedland el 1805. El 1808 dirig part de les tropes que envaren Espanya, lluit a les batalles d'Essling i Wagram, i el 1813 fou derrotat pels espanyols a Vitria. A la caiguda de Napole el 1814 fou nomenat inspector dels regiments d'infanteria 13 i 14. Durant els Cent Dies torn a donar suport Napole fins la derrota de Waterloo. Tot i aix el 1819 fou nomenat Par de Frana i el 1847 Mariscal de Frana. Tamb el 1852 fou escollit senador pel departament dels  
Alps Martims. 

s conegut a la histria d'Occitnia perqu el 1825 fundaria la Compagnie de les Mines, Fonderies et Forges d Als i comen a extraure carb a La Sala.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72961" title="Tarif ibn Mlik" nonfiltered="3733" processed="3713" dbindex="28950">
Tarif ibn Mlik o Tarif ibn Malluk (en rab              o             , Tar f b. M lik o Tar f b. Malluk) (segles VII-VIII), oficial amazic, mawla del val d'Ifrqiya Mussa ibn Nussayr.

Per orde del governador de Tnger, Triq ibn Ziyad, el 710 va realitzar una expedici de reconeixement de les costes meridionals de la pennsula Ibrica, desembarcant a Tarifa i fent una algara per la regi d'Al-Jazira al-Khadr (Algesires). A la seua tornada, amb copis bot, desapareix de les fonts histriques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72971" title="rbita polar heliosncrona" nonfiltered="3734" processed="3714" dbindex="28951">

Una rbita polar heliosncrona o rbita polar sol-sncrona (SSPO, de l'angls Sun-Synchronous Polar Orbit) s un tipus especial d'rbita polar que mant fixa la seva orientaci respecte al Sol, s a dir, l'angle entre el pla de l'rbita i l'eix Terra-Sol resta constant al llarg de tot l'any. Aix permet als satllits en aquestes rbites fotografiar la superfcie terrestre amb una illuminaci quasi constant (i aix poder comparar fotografies d'un mateix lloc preses a moments diferents). A ms, aquesta caracterstica simplifica el disseny dels satllits, ja que orientar les plaques solars envers el Sol esdev ms fcil. 

El comportament d'aquest tipus d'rbita s contrari a les lleis de Kepler ja que requereix que el pla de l'rbita faci un moviment de rotaci al voltant de l'eix de la Terra. De totes maneres, posar un satllit en una rbita d'aquest tipus s possible grcies al fet que la Terra no s una esfera perfecta, sin que es troba aplatida als pols. En efecte, l'aplatiment de la Terra crea una pertorbaci orbital (anomenada deriva del node ascendent) que fa que el pla de l'rbita segueixi un moviment de rotaci al voltant de l'eix terrestre. Aquesta rotaci s'ajusta de manera que el pla de l'rbita doni una volta completa a l'eix de la Terra exactament en un any. Aix, el moviment de l'rbita compensa el moviment anual del Sol per la volta celeste i, des del punt de vista de l'rbita, la posici del Sol resta fixa.  La velocitat de rotaci de l'rbita al voltant de l'eix de la Terra depen de dos parmetres: l'altura i la inclinaci de l'rbita. Posar un satllit en rbita poalr heliosncrona consisteix, doncs, en escollir, per a l'altura volguda per al satllit, la inclinaci que fa que la velocitat de rotaci sigui d'una revoluci per any.

Gaireb tots els satllits d'observaci ptica utilitzen una rbita d'aquest tipus. Com a exemples podem citar Envisat, SPOT, Landsat, Ikonos i molts d'altres.

No s'ha de confondre aquest tipus d'rbita amb una rbita sncrona al voltant del Sol, anomenada tamb rbita heliosncrona per analogia amb l'rbita geosncrona.

Vegeu tamb.
 rbites de satllits artificials;
 rbita terrestre baixa;
 rbita polar;
 rbita heliosncrona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72976" title="Binari universal" nonfiltered="3735" processed="3715" dbindex="28952">
Un binari universal s, parlant d'Apple Computer, un fitxer exectuable que funciona nativament tant a ordinadors PowerPC com en els Macintosh x86 basats en Intel. Va presentar-se el 2005 en una conferncia mundial de desenvolupadors per tal de facilitar la transici de sistemes basats en arquitectura PowerPC a aquells basats en Intel, que van comenar a comercialitzar-se el 2006. Els binaris universsals inclouen versions compilades de les aplicacions per a PowerPC i x86. Les especificacions de binari universal de fet inclouen la capacitat  d'encabir-hi ms de dues versions de binaris, essent possible codi separat per a PowerPC, PowerPC 64-bit i x86. El sistema operatiu detecta un binari universal per les seues capaaleres, i n'executa la secci apropiada en funci de l'arquitectura on s'estigui executant. Aix es permet que l'aplicaci pugui executar-se ptimament en qualsevol tipus d'arquitectura sense que aix impliqui cap impacte en el rendiment.

Normalment hi ha dues solucions alternatives per a aquesta situaci. La primera s proporcionar dos binaris diferents, un compilat per a l'arquitectura x86 i l'altra per a PowerPC. El problema s que pot confondre a aquells usuaris que no estiguin familiaritzars amb aquests conceptes. L'altra alternativa s confiar en l'emulaci de l'arquitectura. Aquesta darrera aproximaci dna un menor rendiment i es considera com una soluci temporal fins a l'aparici de binaris universals o compilats especficament.

Els binaris universals sn habitualment d'una mida major que els dissenyats per a una sola plataforma, ats que han de contenir dues cpies de codi compilat. La mida resultant no s, per aix, el doble, perqu part dels recursos que utilitzen els codis compilats es comparteixen en les dues arquitectures. No cal una aportaci extra de RAM, perqu noms es carrega una de les cpies durant l'execuci.

Apple ja va utilitzar una tcnica similar en el passat durant la transici dels processadors 68k als PowerPC a mitjans dels 1990. En aquella ocasi, els executables duals rebien el nom de fat binaries (binaris grassos), en referncia a llur major mida de fitxer.

Una soluci semblant la van utilitzar IBM i Microsoft en dissenyar el format de fitxer executable per al sistema operatiu OS/2, a finals de la dcada dels 80. Com OS/2 utilitzava la modalitat protegida del processador 80286, es va dissenyar el nou format d'executable per tal que contingus dues versions: una per al mode real (MS-DOS) i l'altra per al mode protegit (OS/2) que s'utilitzaven en funci del sistema on s'executava l'aplicaci. 

 Enllaos externs .

  Pgina sobre els binaris universals a Apple;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72984" title="Lliga dels Pirineus d'handbol masculina" nonfiltered="3736" processed="3716" dbindex="28953">
La Lliga dels Pirineus s una competici internacional d'handbol oficial organitzada per la Federaci Catalana d'Handbol i la Ligue Languedoc Roussillon. La disputen els dos clubs millor classificats de cada federaci la temporada anterior. Fou impulsada per la Federaci Catalana l'any 1997 en substituci de la Lliga Catalana d'handbol que havia perdut inters degut a la manca de clubs que poguessin rivaltitzar amb Bara i Granollers.
El gran dominador s el FC Barcelona.

 Historial .
 1997 Detalls:  FC Barcelona;
 1998 Detalls:  FC Barcelona;
 1999 Detalls:  FC Barcelona;
 2000 Detalls:  FC Barcelona;
 2001 Detalls:  FC Barcelona;
 2002 Detalls:  Montpellier Handball;
 2003 Detalls:  FC Barcelona;
 2004 Detalls:  Montpellier Handball;
 2005 Detalls:  FC Barcelona;
 2006 Detalls:  FC Barcelona;
 2007 Detalls:  FC Barcelona;
 2008 Detalls:  BM Granollers;
S'especifica l'any natural de la competici. Al ser un torneig que es disputa a inici de temporada, la temporada ser la que s'inicia en l'any indicat i acaba en el segent. Per exemple, any 2006 fa referncia a la temporada 2006-07.

Palmars.
 9  FC Barcelona (1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2003, 2005, 2006, 2007);
 2  Montpellier Handball (2002, 2004);
 1  BM Granollers (2008);

Articles relacionats.
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;

Enllaos externs.
Federaci Catalana d'Handbol;
Ligue Languedoc-Roussillon de Handball;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72985" title="Catal oriental" nonfiltered="3737" processed="3717" dbindex="28954">
El catal oriental o bloc oriental del catal s el conjunt de dialectes del catal parlats a l'est de Catalunya (provncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona) , a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

La caracterstica ms notable d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal occidental amb el qual es contraposa, s la neutralitzaci de la a i e tona a [ ] (menys a l'Alguer on ha evolucionat a /a/) i d'haver-hi substituci de la o tona per  (menys a l'illa de Mallorca).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="72996" title="Lliga Catalana d'handbol" nonfiltered="3738" processed="3718" dbindex="28955">
La Lliga Catalana d'handbol va ser una competici d'handbol oficial organitzada per la Federaci Catalana d'Handbol durant les dcades dels 80 i 90 i que disputaven els clubs catalans de major nivell. L'any 1997 fou reemplaada per la Lliga dels Pirineus d'handbol degut a que havia perdut inters per la manca de clubs que poguessin rivaltitzar amb Bara i Granollers. El gran dominador s el FC Barcelona.

 Historial .
 1981-82: FC Barcelona;
 1982-83: FC Barcelona;
 1983-84: FC Barcelona;
 1984-85: FC Barcelona;
 1985-86: BM Granollers;
 1986-87: FC Barcelona;
 1987-88: FC Barcelona;
 1988-89: BM Granollers;
 1989-90: BM Granollers;
 1990-91: FC Barcelona;
 1991-92: FC Barcelona;
 1992-93: FC Barcelona;
 1993-94: FC Barcelona;
 1994-95: FC Barcelona;
 1990-91: BM Granollers;
 1996-97: FC Barcelona;



Enllaos externs.
Federaci Catalana d'Handbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73000" title="Nvols de Magallanes" nonfiltered="3739" processed="3719" dbindex="28956">


Els Nvols de Magallanes sn dues galxies nanes irregulars que orbiten voltant la Via Lctia i sn tamb membres del nostre grup local de galxies.

El Gran Nvol de Magallanes i el Petit Nvol de Magallanes sn els objectes de cel profund ms notables de l'hemisferi sud. A l'ull nu, pareixen petits trossos que se separen de la Via Lctia.

Eren coneguts des de els temps ms antics pels habitants de l'hemisferi sud. La primera menci que es conserva del Gran Nvol de Magallanes es deu a l'astrnom persa Al Sufi en el 924; en el seu llibre de les estrelles fixes, l'anomena Al Bakr (el Bou Blanc) i precisa que s invisible des del nord d'Arbia o de Bagdad per visible des de l'estret de Bab al Mandeb a 1215' de latitud nord.
Fou  Ferran de Magallanes i la seva expedici de descobriment la que ho don a conixer en el 1519.

Enllaos externs.

Els nuvols de Magallanes, APOD, en angls;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73005" title="rbita terrestre mitjana" nonfiltered="3740" processed="3720" dbindex="28957">
Una rbita terrestre mitjana (MEO, de l'angls Medium Earth Orbit) s una rbita de satllits artificials que es caracteritza per tenir l'apogeu a una altura sobre la superfcie terrestre compresa entre la zona d'rbites baixes i l'rbita geosncrona (aix s, entre 2.000 i 35.768 km).

El medi espacial a aquestes alades presenta un nivell de radiaci mitj ms alt que a les rbites baixes, donat que ens trobem ms a l'exterior del camp magntic terrestre. Els cinturons de radiaci de Van Allen es troben tamb en aquesta zona, encara que no l'ocupen completament i molts satllits poden evitar-los. Una altra caracterstica s un nivell ms baix d'atmosfera residual i de deixalles espacials. Histricament aquestes rbites han estat poc utilitzades, cosa que fa que el nombre de deixalles sigui redut.

La majoria dels satllits que es mouen en aquestes rbites sn satllits de navegaci, que formen part dels diferents sistemes de navegaci per satllit (GPS, GLONASS i Galileo). A causa de la seva naturalesa, cada un d'aquests sistemes utilitza un nombre considerable de satllits en rbita mitjana (p. ex. 24 satllits per al GPS). L'alada (al voltant de 24.000 km) de les rbites emprades representa un comproms que minimitza el nombre de satllits que calen per donar cobertura a tota la Terra, tot permetent que el sistema continu operatiu en cas d'avaria o prdua d'alguns d'aquests satllits.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73007" title="Margarida de Borgonya i de Frana" nonfiltered="3741" processed="3721" dbindex="28958">
Margarida de Borgonya ( 1290 - Gaillard 1315 ), infanta de Borgonya i reina consort de Frana i Navarra (1314-1315).

Orgens familiars.
Filla del duc Robert II de Borgonya i Agns de Frana. Per lnia paterna era nta d'Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per lnia materna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Fou germana dels ducs Hug V de Borgonya i Eudes IV de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas el 21 de setembre de 1305 a Vernon-en-Normandia amb el prncep i futur rei Llus X de Frana. D'aquest matrimoni tingueren una filla:
 la princesa Joana II de Navarra (1311-1349), reina de Navarra;

Confinament.
A principis de 1314, el rei Felip IV de Frana va fer tancar en un castell les seves tres joves: Margarida de Borgonya, casada amb el prncep Llus; Joana II de Borgonya, casada amb el prncep Felip; i Blanca de Borgonya, casada amb el prncep Carles, per la denncia de la seva filla Isabel de Frana de les seves relacions d'adulteri amb joves cavallers de la Cort.

El 15 d'agost de 1315 Margarida fou trobada morta a la seva cela del castell de Gaillard, pressumptament assassinada pel seu esps, que dessitjava poder-se casar amb Clemncia d'Hongria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73008" title="Nokia" nonfiltered="3742" processed="3722" dbindex="28959">


Nokia s una de les principals empreses del sector de les telecomunicacions. Actualment s la principal fabricant de telfons mbils a nivell mundial. Amb seu a Keilaniemi (barri d'Espoo), a Finlndia, s una de les marques europees ms conegudes dins i fora de la UE.

Nokia tamb produeix infraestructures per mbils i altres equipaments de telecomunicacions per a aplicacions com la telefonia tradicional per veu, XDSI, accs a internet per banda ampla, rdio professional mbil, Veu sobre IP, xarxes sense fils i una lnia de receptors satlit. Nokia subministra equips de comunicaci mbil per a tot el mercat i utilitzant tots els protocols disponibles, com els protocols GSM, CDMA i UMTS.

Histria. 

L'actual Nokia s el resultat de la fusi d'empreses centenries provinents de diferents sectors de la indstria finesa. 

Cronologia.
1865, l'enginyer de mines Fredrik Idestam estableix una empresa d'indstria forestal per a la producci de paper en el sud-oest de Finlndia. ;
1898, l'empresa crea la fbrica processadora de cautx Finnish Rubber Works Ltd en la ciutat de Nokia i adopta el nom de la mateixa com la seva marca. ;
1912, s fundada la Finnish Cable Works consagrada a la fabricaci de cables per a la indstria del telgraf i la producci de telfons. Aquesta empresa va ser adquirida per Nokia desprs del final de la Segona Guerra Mundial ;
1960, es va crear un Departament Electrnic en la fbrica de cables. ;
1963, Nokia produeix un radiotelfon. ;
1965, primer processador per als mdems de dades. ;
1967, Nokia Corporaci es va formar oficialment mitjanant la fusi de Nokia Company (el negoci original de fabricaci de paper) amb Finnish Rubber Works i Finnish Cable Works. ;
1970s, Nokia desenvolupa el Nokia DX 200, un commutador de xarxa digital (switch) per a centrals telefniques. ;
1980s, La primera xarxa de telefonia mbil cellular internacional del mn, NMT, es va introduir a Escandinvia en 1981 i Nokia va fabricar per a aquesta els primers telfons d's en autombils. ;

Nokia va dur a terme l'adquisici de Mobira, *alora, Televa i Luxor de Sucia. En 1987, Nokia va adquirir les operacions de productes electrnics i part dels negocis de components de la German Standard Elektrik Lorenz i la companyia de productes electrnics Oceanic de Frana. Aquest mateix any produx el primer porttil. 

Nokia produx la seva prpia gamma d'ordinadors personals cridada Mikromikko, per aquestes operacions van ser venudes ms tard a ICL (desprs a Fujitsu-Siemens). 

A la fi d'aquesta dcada Nokia es va convertir en la companyia de tecnologia de la informaci escandinava ms gran desprs de l'adquisici de la divisi de sistemes de dades d'Ericsson. 

En 1989, Nokia va expandir la seva indstria del cable a Europa adquirint la companyia de cable NKF d'Holanda.

L'era Ollila .
Al comenament dels anys 1990 el lucratiu mercat sovitic s'havia collapsat, a Finlndia s'iniciava una recessi profunda i l'estructura directiva de l'empresa travessava una profunda crisi, la divisi electrnica de consum (Televisors) tenia prdues elevades. Els amos van pensar a vendre l'empresa. 

En 1992, Jorma Ollila, llavors President de Nokia Mobile Phones, va ser nomenat Director de tot el Grup Nokia. Des de llavors Nokia s'ha concentrat en el seu negoci principal, les telecomunicacions, desinvertint les seves activitats de tecnologia de la informaci i operacions industrials bsiques. 

La desregulaci dels operadors de telefonia a Finlndia va obrir la competncia en el camp dels equipaments de telecomunicacions, fins a aquest moment controlat pels monopolis nacionals. Per altra banda la tecnologia de comunicaci analgica va donar lloc a la digital, permetent als operadors oferir un conjunt de nous serveis i expandir el mercat. Finalment, les xarxes pa europees de GSM introdudes per la Comissi Europea en 1991 van crixer rpidament. 

En 1998, Bill Gates contact amb Ollila para plantejar-li la convenincia de crear un sistema operatiu conjunt entre Nokia i Microsoft, destinat a dominar el mn de la telefonia com ho havia fet Windows amb el dels PC. El projecte mai es va iniciar i Ollila va liderar un grup d'empreses format per Nokia, Motorola, Panasonic, Sony Ericsson, Psion i Siemens del qual va nixer Symbian. 

Al juliol de 2005 Ollila va anunciar que planeja retirar-se de l'empresa al juny de 2006 i passar a exercir la presidncia de Royal Dutch Shell PLC. 

Aquest mateix estiu Nokia va completar la xifra de 1.000 milions de telfons mbils venuts. Des de 1982 l'empresa va comercialitzar uns 400 models de mbils. 

 Nokia i el programari lliure.
Nokia alliberar totes les seves patents amb la finalitat que puguin ser utilitzades en el desenvolupament del kernel de Linux. Aquest alliberament no ser aplicable amb aquelles companyies que hagin iniciat processos judicials relacionats amb patents de Linux. 

Per altra banda, Nokia utilitza l'entorn Gnome en alguns dels seus productes i l'empresa donar a la Fundaci Gnome 150.000  aproximadament.

Un component del desenvolupament de font oberta s la cooperaci de Nokia amb Apple, ja que el navegador de la Series 60 utilitza els components WebCore i JavaScript Core que Apple fa servir en el seu navegador Safari. El navegador utilitza llenguatge KHTML i KJS, tamb emprats en el projecte Konqueror.

 Enllaos externs .

 Plana oficial de Nokia.;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73009" title="Clemncia d'Hongria" nonfiltered="3743" processed="3723" dbindex="28960">
Clemncia d'Hongria ( 1293 - Pars 1328 ), princesa d'Hongria i reina consort de Frana i Navarra (1315-1316).

Orgens familiars.
Filla del rei Carles I d'Hongria i la seva esposa Clemncia d'Habsburg. Era nta per lnia paterna de Carles II de Npols i Maria d'Hongria, i per lnia materna de Rodolf I i Agns de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas el 19 d'agost de 1315 a Pars amb el rei Llus X de Frana, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni va nixer fun fill:
 el prncep Joan I de Frana (1316), rei de Frana;

El 15 d'agost de 1315 la primera esposa de Llus X mor confinada al castell de Gaillard. Quatre dies ms tard el rei Llus es cas de nou amb la princesa hongaresa. Aquesta rapidesa en el nou casament comport que corrs el rumor entre la Cort que ell havia estat el causant de la mort sobtada de la seva primera esposa, la qual havia estat confinada per infidelitat. El 24 d'agost del mateix any Clemncia fou coronada a la catedral de Reims.

Clemncia enviud rpidament el juny de 1316 embarassada d'un fill, el futur rei Joan I de Frana.

Deix la Cort francesa per passar a residir a la ciutat d'Aviny, i el 1318 entr a formar part d'un convent dominic a Ais-en-Provence. Alguns anys desprs retorn a Pars, on mor el 12 d'octubre de 1328 a l'edat de trenta cinc anys. El seu cos fou enterrat tres dies desprs al convent dels Jacobins a Pars.

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73010" title="Joana II de Borgonya" nonfiltered="3744" processed="3724" dbindex="28961">

Joana I d'Artois i II de Borgonya ( 1292 - Roye-en-Artois 1330 ), comtessa de Borgonya (1307-1330), comtessa d'Artois (1329-1330), i reina consort de Frana (1316-1322).

Orgens familiars.
Filla del comte Ot V de Borgonya i la seva segona esposa, la comtessa Matilda I d'Artois. Era nta per lnia paterna d'Hug de Borgonya i Adelaida d'Andechs, i per lnia materna de Robert II d'Artois i Amcia de Courtenay. Fou germana de Blanca de Borgonya, casada amb Carles IV de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el gener de 1307 a Corbeil amb el prncep i futur rei Felip V de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Joana III de Borgonya (1308-1347), comtessa de Borgonya, casada el 1318 amb Eudes IV de Borgonya, duc de Borgonya;
 la princesa Margarida I de Borgonya (1309-1382), comtessa de Borgonya, casada el 1320 amb Llus I de Flandes;
 la princesa Isabel de Frana (1312-1348);
 el prncep Felip de Frana (1313-1321);
 la princesa Blanca de Frana (1314-1358), religiosa;
 el prncep Llus de Frana (1315-1317);

Confinament.
Fou confinada al castell de Gaillard amb les seves cunyades, Margarida de Borgonya i Blanca de Borgonya, casades respectivament amb els reis Llus X i Carles IV. Aquestes ltimes foren acusades d'adulteri i ella no cess de reclamar la seva innocncia, per la qual cosa tamb fou confinada.

Finalment el Parlament li retir els crrecs contra ella i pogu tornar a ocupar el seu lloc a la Cort francesa. Finalment el 9 de gener de 1317 fou coronada reina consort a Reims.

Va morir el 21 de gener de 1330 a Roye-en-Artois, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis al costat del seu esps.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73012" title="Blanca de Borgonya" nonfiltered="3745" processed="3725" dbindex="28962">
Blanca de Borgonya ( 1295 - Pontoise 1326 ), infanta de Borgonya i reina consort de Frana i Navarra (1322).

Orgens familiars.
Filla del comte Ot V de Borgonya i la seva segona esposa, la comtessa Matilda I d'Artois. Era nta per lnia paterna d'Hug de Borgonya i Adelaida d'Andechs, i per lnia materna de Robert II d'Artois i Amcia de Courtenay. Fou germana de la comtessa Joana II de Borgonya, casada amb Felip V de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1308 a Corbeil amb el prncep i futur rei Carles IV de Frana. D'aquesta uni nasqueren dos fills:
 el prncep Felip de la Marca (1314-1322) ;
 la princesa Joana de la Marca (1315-1321) ;

El 1314 fou confinada al castell de Gaillard juntament amb la seva cunyada Margarida de Frana acusada d'adulteri. Aix mateix fou empresonada la seva germana Joana II de Borgonya, la qual va defensar frriament la seva innocncia.

El 1322 a l'adveniment al tron de Frana del seu marit Carles IV Blanca continuava reclosa al castell. El nou rei refus el seu alliberament i deman el divorci, que fou concedit el 7 de setembre del mateix any pel Papa Joan XXII. Immediatament el rei es cas amb Maria de Luxemburg per tal d'assegurar la successi de la corona veient que els dos fills que havia tingut amb Blanca havien mort joves.

Blanca de Borgonya va finar la seva vida a l'abadia de Maubuisson, Pontoisse, on mor l'abril de 1326.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73014" title="Darios I el Gran" nonfiltered="3746" processed="3726" dbindex="28963">


Darios I el gran (vers 540 aC  485 aC) fou rei de Prsia de la dinastia aquemnida. En antic persa es deia D rayawu: (el que porta fermament a du); en persa modern        (Dariush), en hebreu             (Daryawesh) i en antic grec        (Dareios).

Fou fill d'Histaspes strapa d'Hircnia i de Vardagauna, germ d'Artanes. Va arribar al tron el 521 aC i fou rei fins a la seva mort vers el 485 aC. El seu dret al tron venia d'una branca collateral de la dinastia iniciada per Ariaramnes de Prsia, germ de Cir I d'Anshan.

Va ser monoteista i partidari de la religi de Zoroastre (Zaratrusta) i es va distingir com a gran organitzador. Va fer un codi legal nou. Va fer reformes militars introduint el reclutament fors, la paga per als soldats, l'entrenament i altres aspectes. Va crear un cos especial de soldats d'infanteria, compost per 10.000 elegits coneguts com els Immortals. Tamb va introduir el sistema del rei de reis que donava molta autonomia als pobles del imperi (en total uns cinquanta milions de persones). 

Va organitzar administrativament l'imperi i va fixar els tributs de les provncies (unes 20 satrapies sota strapes sovint hereditaris i mpliament autnoms) que tenien les seves prpies lleis, tradicions, classe dirigent i fins i tot religi, per que havien de pagar un tribut en plata o or. El strapa controlava la administraci i la llei i hi havia un controlador financer i un de militar, tots tres responsables davant el rei. Va establir escribes per portar uns arxius de l'administraci. El Imperi va quedar dividit en set regions principals: centre o Persis (que no pagava tribut); l'oest o Mdia-Elam; la plana d'Iran amb Prtia, ria, Bactria, Sogdiana, Corsmia i Drangiana (regions que pagaven un tribut redut); la frontera, amb Aracsia, Satagdia, Gandara, Sind i Esctia oriental; les terres baixes occidentals amb Babilnia, Assria, Arbia i Egipte; el nord-oest, amb Armnia, Capadcia, Ldia, Trcia, Skudra (Trcia i Macednia), i Petasos (illes i territoris grecs); i les regions del sud, Lbia, Etipia, Maka i Cria. Els strapes eren sovint membres de la casa reial o d'una de les sis famlies principals de la noblesa, i eren nomenats pel mateix rei. Cada satrapia era dividida en satrapies menors i altres unitats administratives amb els seus propis governadors, que eren nomenats normalment pel rei, i de vegades pel strapa. Existien cadastres detallats de la terra i registres dels ramats per fixar els tributs. Cada strapa tenia un secretari que analitzava els afers d'estat, i un tresorer que controlava els diners que comunicaven directament amb el rei; tamb hi havia un comandant de les tropes igualment responsable davant el rei.

L'administraci central del imperi era controlada per la cancelleria amb seu a Perspolis, Susa i Babilnia i amb branques a Bactra, Ecbatana, Sardes, Dascilios i Memfis. L'arameu era la llengua mes comuna especialment al comer, mentre l'elamita i el babiloni foren usats a la part occidental, i l'egipci a Egipte. Darios va ordenar tamb la creaci d'un sistema d'escriptura propi de Prsia i va sorgir l'ari (antic persa, cuneforme) basats en els signes d'Urartu, per el seu s no va traspassar els lmits de la cort i les inscripcions oficials.

Darios va introduir un sistema monetari basat amb monedes de plata de 8 grams i monedes d'or de 5,4 grams (una moneda d'or = 20 de plata). Les monedes d'or foren els drics.

Darios va dominar les tribus del Pont, Armnia i el Caucas. Va topar amb els escites i altres tribus, entre elles els Turan de mes enll de l'Oxus.

Va construir la ciutat de Perspolis perqu Pasargada estava associada a la primera branca de la dinastia. La tomba del rei es va construir no lluny de la ciutat. Les tauletes de Perspolis esmenten una via reial de Susa a Perspolis i de Sardes a Susa, construdes per Darios. La inscripci de Behistun esmenta la successi dinstica dels aquemnides.

El capit Scylax de Cria fou enviat a Orient i va explorar l'oce ndic des de la boca de l'Indus fins a Suez.

Fou tolerant amb altres religions, com els jueus que van poder reconstruir el seu temple a Jerusalem, o els egipcis que van construir nombrosos temples. Tamb temples de ciutats gregues van rebre privilegis. 

No va utilitzar esclaus ni tan sols a les grans obres com Perspolis.

Del 529 aC al 522 aC fou portaespases de Cambises II de Prsia. A la mort d'aquest rei, set nobles es van aliar per acabar amb la usurpaci d'Smerdis: Vindaframa, Otanes, Gaubaruva, Viclarna, Bagabucsa, Andumanis i Darios. Fou aquest darrer, fill del strapa d'Hircnia i Prtia Histaspes, qui va anar a trobar Smerdis al castell de Sicattawati (prop de la actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el fet al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats i se'n va anar cap a Pasargada i es va casar amb la filla de Cir II el gran, Artistone. El pas va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a l'usurpador Gaumata, que de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebellar a Babilnia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Aina o Ashina, fill de Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebellions es van fer generals a tot l'imperi, i fins i tot un altre mag de nom Vahyazdgta va voler repetir els fets de Gaumata amb menys xit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asqulos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis o marafis eren una de les tribus perses), del qual res ms no se sap.

Ctsies de Cnidos informa que en sortir d'Egipte Cambises havia ordenat a un mag de nom Spendadates que assassins Tanioxartes, el fill petit de Cir i Amitis i que era strapa dels Bactrians, Corasmis, Parts i Carmanis. Xenofon identifica el fill de Cir com a Tanaoxares, strapa de Mdia, Armnia i Cadsia, que s'havia barallat amb Cambises des l'accs al tron d'aquest, i fou mort per ordre de Cambises, per segons Plat l'assass fou Cometes que va proclamar rei son germ Oropastes que s'assemblava a Smerdis. D'aquestes noticies s'inferia una possible complicitat de Darios en la mort de Bardiya o Smerdis, l'hereu legtim de Cambises. Per ben al contrari, el suport de la famlia de Bardiya al rei sembla descartar aquesta presumpci. Cambises va nomenar virrei (hereu) Patizeithes, un oficial mede, evidentment desprs que Bardiya hagus mort, i per tant en vida del rei Cambises.

La llegenda segons la qual Darios fou proclamat rei per un acord dels nobles que van decidir que seria rei aquell del qual s'aixequs primer el cavall, i el criat de Darios va aconseguir que fos el del seu senyor amb una estratagema, t pocs punts a favor. Sembla que hauria estat proclamat rei sense oposici ja que la corona legtimament pertocava al seu avi Ariaramnes (encara viu) o al seu pare Histaspes, per com que un era vell i l'altre estava ocupat a la seva satrapia i no la podia deixar sense fer-se notar, fou Darios qui es va encarregar de la feina de restaurar la dinastia.  Darios va rebre el suport de tots els aquemnides vius, incloent la filla i germanes de Bardiya. Herdot informa que la mare de Bardiya havia mort molt abans i que sa germana Atossa havia estat confinada per ordre del fals Smerdis (Darios es va casar amb Atossa).

A les rebellions ja esmentades se'n van afegir algunes ms: una revolta a l'sia Menor, una a la Margiana, una a Satagu i la rebelli d'Esctia.  Les ms perilloses foren les de Mdia, Prtia i Hircnia. A Mdia es va revoltar el noble Fravartish (Fraortes) de la famlia Deiocida, que va prendre el nom de Khathrita (un membre de la famlia de Ciaxares) i es va proclamar rei, i se li van unir algunes tribus de Hircnia (el strapa Histaspes, pare de Darios, va romandre lleial al fill), i tamb de Prtia i Armnia (el rei d'Armnia es deia Tigranes i esperava recuperar la independncia). Fou Histaspes qui va derrotar els rebels hircanis i parts a Vispauzates (febrer del 521 aC) i el general Vidarma va combatre a Khathrita a la batalla de Maro o Marg, prop d'Hulwand (el resultat de la batalla fou d'empat). A Sagrtia un noble local de nom Shitrataima, es va fer passar per descendent dels reietons del pas i va combatre per la llibertat amb les armes per fou derrotat i crucificat pel general persa Taimaspada a Arbela. Els hircanis i els parts foren derrotats decisivament a Patigraban. La revolta de Margiana, que dirigia Frada, i que s'havia ests a la Bactriana, fou dominada pel strapa d'aquesta regi Dadarshi. La revolta d'Aracsia dirigida per Vahyazdata (que es feia passar per Smerdis) va trobar l'oposici del strapa local Vivana i fou derrotada pel general persa Artawadiya a Raya o Rayy (abril del 521 aC) obligant els rebels a fugir a Pisiyahuvada (prop de Perspolis) on Vivana va completar la feina derrotant completament la resta de les seves forces prop de la ciutat, a Kapishkani, i tamb a la Muntanya Parafa (juliol del 521 aC); el cap rebel Vahyazdata fou capturat i crucificat, per els rebels van nomenar un nou cap i van seguir la lluita. Totes les rebellions havien estat sufocades a l'estiu i nomes les de Mdia i de Babilnia podien inquietar Darios. En primer lloc Darios va combatre els medes, als quals va derrotar a Kundur (setembre) fugint Fraortes cap a Rayy on fou de nou derrotat i fou capturat essent torturat. Els armenis foren derrotats abans de finals d'any pel general persa Vaumisa a Ashita (Assria) i va entrar a Armnia. Mentre els aracosis i els Capisacamis (un poble del sud-oest d'Aracsia) foren derrotats (desembre) i la rebelli prcticament es va extingir. Els babilonis foren derrotats decisivament a Zazana, a la riba del Eufrates, el 18 de desembre, i Darios va entrar a Babilnia el 22 de desembre. Nabucodonosor III va morir a la lluita. Ushtanni fou anomenat strapa de Babilnia. 
 
Abans de pacificar el pas Darios  va iniciar (521 aC) la guerra amb els escites. Un exercit va creuar el Bsfor i va dominar Trcia oriental, per l'expedici de fet va fracassar i desprs de dies d'avanar per les estepes russes, mentre els escites evitaven els xocs, van arribar a un desert i es van construir unes fortaleses frontereres, i desprs van retornar pel Danubi. No obstant els escites de la zona es van impressionar pel poder persa i van restar tranquils en els anys segents. Aquesta expedici pel relat d'Hrodot es va produir vers el 513 aC i no el 521 aC.

El 520 aC i el 519 aC Darios va consolidar el seu poder. Gbries va reprimir una revolta a Elam i Oroetes, strapa de Sardes (Ldia), que estava en revolta encoberta contra el rei, fou assassinat pels seus soldats per odre reial, en cstig per la mort de Polcrates tir de Samos, Mitrobates strapa de Frgia i el fill d'aquest darrer. La revolta d'Aracsia es va acabar amb la victria persa de Gandutava (febrer del 520 aC) en la que el lder rebel va ser capturat i executat. A Armnia els perses havien entrat al pas per el general Dardases fou derrotat a Zuza (Arnen), i al cap de dos setmanes a Tigra, i finalment al cap d'un mes i mig a Uhyama; Darios va enviar reforos dirigits pel general Vaumisa, i els perses llavors van vncer a Antiyari, la actual Tiyani al Kurdistan (abril). Tigranes I va perdre el tron, i fou substitut per Vahakn, mentre els armenis oferien una resistncia de guerrilles. El strapa d'Egipte Ariandes, del que se sospitava que es volia fer independent, fou destitut. El 519 aC foren sotmesos els libis i es creu que Cartago, que ara esdevenia vena del Imperi, va poder pagar un tribut merament simblic. 

Darios va dirigir l'expedici contra els escites o sakes, i va creuar la mar Cspia i va capturar al rei escita Skunxa, collocant al torn a un rei lleial (vers 518 aC). A la tardor del 517 aC va anar a Egipte i va pacificar la regi. Al seu retorn va fer executar Intafernes per traci i va establir la nova divisi administrativa amb 23 satrapies: 



Persis;
Elam (Hoza) o Susiana;
Babel (Babairu);
Assria (Athura);
Arbia (Arabiyya);
Egipte (Mudraya);
Cilcia (Vora de mar);
Ldia (Sardes);
Jnia (Yauna);
Mdia (Mata);
Armnia (Armina);
Capadcia;
Prtia;
Drangiana (Zranka);
ria (Haraiwa);
Corsmia (Huwarazmiya);
Bactriana;
Sogdiana;
Gandara (Gandhara);
Esctia (Saka);
Satagdia (Tatagus);
Aracsia (Harahuwati);
Maka;

A aquestes satrapies se'n van afegir de noves mes tard: Tigrajauda (Fonts del Tigris), Clquida, Illes gregues (Petasos), Skudra (Trcia i Macednia, creada suposadament vers el 513 aC), Kush (Kusiya), Lbia (Putiya), Cartago (nominalment fou una satrapia), Sria, Palestina, ndia, Hircnia, Carmnia, Margiana, Msia (Dascilios), Paflagnia i Pont, Frgia, Lcia, Cria, Psdia, i  Fencia i segurament alguna va desaparixer. Entre els reis sotmesos (el regne dels quals era dins alguna satrapia) cal esmentar als reis de Cilcia, al de Bitnia, i al d'Armnia. Clquida estava format per diversos regnes. Kush, Cartago o Lbia eren territoris considerats satrapies nominalment per de fet conservaren la independncia. A Palestina l'autoritat principal era la del gran sacerdot.

El 517  aC un armeni de nom Jalditta es va presentar a Dubala, prop d'Hillah, i es va fer passar per Nabucodonosor fill de Nabonid i fou proclamat rei sota el nom de Nabucodonosor IV, aixecant tota la Babilnia. Darios va enviar el general Intafernes (nom persa Vindafra) que va derrotar els sollevats en alguns encontres i es va presentar a Babel, que va ocupar el gener del 516 aC. Nabucodonosor IV va morir a la lluita. Aquest mateix any es van sotmetre a Darios el Quersons traci, Perintos, Selmbria i Bizanci, i en general tota la regi entre el Bsfor i l'Hellespont

Es possible que fos el 513 aC que Darios dirigs l'expedici contra els escites i en aquest any va sotmetre Trcia i Macednia (el rei Amintes I va pagar tribut). El seu general Magabazos va sotmetre part de Trcia i algunes ciutats gregues. Macednia es va sotmetre voluntriament. Tamb Ariandes, el strapa d'Egipte va incorporar Cirene al seu govern i aix 4 noves satrapies es van afegir a l'Imperi: Esctia, Skudra (Trcia i Macednia), Yauna (illes gregues i Tesslia) i Putaya (Lbia).

Vers el 512 aC el nombre de satrapies es va fixar amb 20 que foren (segons la llista d'Herdot):



Jnia;
Ldia o Sardes;
Frgia;
Cilcia;
Sria i Palestina;
Egipte;
Gandara;
Susiana o Elam;
Babilnia o Assria;
Mdia;
Hircnia;
Bactriana;
Armnia;
Carmnia;
Aracsia;
Prtia;
Gedrsia;
Matiana o Fonts del Tigris;
Clquida;
ndia;

El 510 aC les ciutats gregues d'sia i algunes illes ja havien acceptar la sobirania persa i foren governades per tirans responsables davant el rei; es van crear partits properses (els anomenats grecs mdics) a les principals ciutats de Grcia. 

El 508 aC es va produir una revolta a Elam, sufocada rpidament. Tamb foren sotmesos alguns pobles de Gandara, al sud de Kabul.

El 500 aC els deposats oligarques de l'illa de Naxos va demanar ajut al strapa de Ldia, Artafernes, germ de Darios, i aquest va enviar una flota a l'illa. Aristgores de Milet va obtenir la sobirania de Naxos dels perses i va dirigir l'expedici per van sorgir conflictes amb el comandant persa, que va fer avisar l'illa i l'expedici va fracassar. Aristagores va veure el seu poder perillar per aquest incident i va iniciar la revolta de Jnia amb suport d'Atenes i Ertria. Nomes Efes va restar lleial a Darios. Sardes fou saquejada pels grecs, i Artace fou incendiada, per el strapa Artafernes va resistir a l'acrpoli que no va poder ser ocupada. Les batalles terrestres i navals van seguir per sis anys fins que els perses van sotmetre totes les ciutats i illes revoltades. Artafernes va reorganitzar Jnia tan poltica com financerament. Aquests incidents van provocar l'increment dels partits properses a Atenes i altres ciutats, i els aristcrates favorables als perses foren enviats a l'exili. 

Darios va decidir enviar una expedici militar dirigida pel seu gendre Mardoni, que va creuar l'Hellespont per les tribus trcies, concretament els brigis, el van derrotar entre l'Estrim i l'Axios, i la flota fou destruda per una tempesta prop del Mont Athos (492 aC), a l'extrem de la pennsula d'Actea a Calcdia. Una segona expedici mes nombrosa (uns 20.000 homes) dirigida pel mede Datis, fou enviada pel rei, i va ocupar Ertria. Dirigida per  Hippies, tir exiliat d'Atenes, va desembarcar a Marat, a l'tica on el 490 aC els perses foren derrotats per una fora atenenca de nou mil hoplites, deu mil auxiliars i 600 soldats de Platees dirigits per Miltiades.

Mentrestant Darios va estar ocupat en la construcci de Perspolis i en construccions a Susa, Egipte i altres llocs. Va construir un canal entre el Nil i la mar Roja. El 497 aC va inaugurar aquest canal personalment. El mateix any va fer executar Arandes per traci i va retornar a Prsia.
           
El 486 aC va comenar amb una revolta a Babilnia en la que el strapa Zopiros fou assassinat, per el seu fill Magabizos va entrar a la ciutat, la va saquejar i va posar fi a la rebelli. 

Darios preparava una tercera expedici (que volia dirigir personalment) contra Grcia, quant es va produir la revolta d'Egipte (486 aC) que se suposa dirigida pel strapa persa, i poc desprs el rei va morir (vers finals del 486 aC o el 485 aC) desprs d'un regnat de 36 anys. Fou enterrat a Naqa-i-Rostam al sepulcre que ja havia preparat. Havia designat com a successor el seu primognit Xerxes I, nascut del seu enlla amb Atossa.

 Fonts primaries del regnat de Darios I: Inscripci de Bishutun, texts i monuments de Perspolis, Susa, Babilnia i Egipte, uns inscripci trobada a Gherla (Romania), una carta de Darios a Gadates, i la narraci d'Hrodot i algun altre autor clssic.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73017" title="Estrella de Wolf-Rayet" nonfiltered="3747" processed="3727" dbindex="28964">

Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades freqentment com WR) sn estrelles massives, calentes i en una fase d'evoluci gaireb al final del seu cicle. Mostren una intensa prdua de material associada a forts vents estellars. 

Aquest tipus d'estrelles t temperatures superficials de ms de 25.000 - 50.000 K, sn molt blaves, amb el seu mxim d'emissi situat en l'ultraviolat. Els seus espectres mostren bandes d'emissi brillants, corresponents a hidrogen o heli ionitzats. La superfcie estellar tamb presenta lnies d'emissi amples de carboni, nitrogen i oxigen. Constituxen el tipus espectral W. Les galxies de Wolf-Rayet sn galxies amb un elevat nombre d'estrelles de tipus WR.

 Descobriment . 

Aquest tipus d'estrelles van ser descobertes pels astrnoms francesos Charles Wolf i Georges Rayet, que van identificar en la constellaci del Cigne tres estrelles peculiars amb bandes d'emissi brillants i colors grocs. Les estrelles WR s'identifiquen amb les inicials WR i un nombre (per exemple, WR134).

 Causes del comportament .

El 1929 es va determinar que l'amplria de les lnies d'emissi s causada per un intens efecte Doppler produt en els forts vents d'ejecci. En els anys 1970 es va suggerir que les estrelles WR podien haver perdut els seus embolcalls lleugers d'hidrogen, deixant al descobert els nuclis rics en heli. En l'actualitat es pensa que aquest procs comena quan l'estrella ha generat prou elements pesants (carboni i oxigen) en el seu nucli, aquests elements arriben a la superfcie estellar i es aquest moment disminux l'habilitat de l'estrella per a radiar l'energia produda en el seu interior. Com a conseqncia, es desencadena un fort vent estellar. Les taxes de prdua de material pel fort vent estellar poden ser tan elevades com 10-5 o 10-6 masses solars per any. Nombroses estrelles WR es troben en el centre de nebuloses planetries formades presumiblement a partir del material ejectat. Es considera igualment que les estrelles de Wolf-Rayet podrien ser precursors de supernoves. Aquestes estrelles sn molt poc freqents i no s'han detectat ms de 200 estrelles WR a la Via Lctia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73019" title="Sistema binari" nonfiltered="3748" processed="3728" dbindex="28965">

Astronomia: sistema de dues estrelles o, ms generalment, dos cossos celestes lligats gravitatriament; vegeu Sistema binari (astronomia).
Matemtiques o Informtica: sistema de numeraci de base 2; vegeu Codi binari.
Qumica: sistema qumic format per dues substncies o que involucra dos processos. Vegeu Sistema binari (qumica).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73021" title="Darios" nonfiltered="3749" processed="3729" dbindex="28966">

Imperi Persa: Darios fou el nom d'uns quants reis i prnceps perses:
Darios I el Gran, rei 521 aC 486 aC. ;
Darios II, rei 423 aC 404 aC. ;
Darios III, rei 336 aC 330 aC ;
Darios, fill gran de Xerxes I de Prsia;
Darios fill gran d'Artaxerxes II de Prsia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73032" title="SiRNA" nonfiltered="3750" processed="3730" dbindex="28967">
L'siRNA (de l'angls, small interfering RNA, petit ARN d'interferncia), s una seqncia d'uns 20-25 nucletids d'ARN que juga una varietat de papers en biologia. El ms notable s el mecanisme d'intereferncia (ARNi) on l'siRNA interefereix l'expressi d'un gen especfic. Tot i que que l'article s'estn llargament en els mecanismes de l'ARNi de l'siRNA, cal fer notar que aquest t papers adicionals com per exemple com a un mecanisme antiviral o en adoptar la forma estructural de la cromatina del genoma; la complexitat d'aquests mecanismes estan tot just essent elucidats. Els siRNA varen ser descoberts primerament pel grup d'en David Baulcombe a Norwich, Anglaterra, com a part d'un gen silenaciador post transcripcional (PTGS) en plantes . Poc desprs d'aix, el 2001, els si RNA es van mostrar capaos d'induir el sistema de l'ARNi en cllules de mamfer (Thomas Tuschl et Al. ). Aquest descobriment va portar a un gran inters en l'investigaci biomdica de l'ARNi com a frmac o vacuna.

Estructura.
Els siRNA tenen una estructura ben definida: una seqncia bicatenria (normalment 21-nt) d'ARN (dsRNA) amb 2-nt 3' sobresortint en els extrems:



Cada catenria t un grup 5' fosfat i un grup 3' hidroxil (-OH). Aquesta estructura s el resultat del processament de la Dicer, un enzim que converteix tant els llargs dsRNA com els bucles de l'ARN en siRNA.  L'siRNA pot ser introduit exniament (artificialment) en les cllules per diversos mtodes de transfecci per causar la inactivaci especfica d'un gen d'inters. Essencialment qualsevol gen de seqncia coneguda pot ser noquejat contruint un siRNA especfic basant-se en la seqncia complementria a la transcrita. Aix ha convertit els siRNA en una eina important per regular la funci gnica en l'era post genoma.

Inducci de l'ARNi fent servir l'siRNA o els seus precursors biosinttics.

La transfecci d'un siRNA exogen pot ser problemtic, degut a qu l'efecte noquejador noms s transitori, particularment en les cllules en divisi rpida. Una manera de superar aquest problema pot ser inserir-lo en un vector per exemple un plasmidi, que l'expressi. Aquests cassets de transcripci solen fer s del promotor de la polimerasa III de l'ARN (p.ex. U6 o H1), que sol regir la transcripci de petits ARN nuclears (snRNA) (l'U6 est relacionada amb l'empalmament gentic; l'H1 s el component RNasa de la RNasa humana P). S'assumeix (tot i no saber-se amb certesa) que l'siRNA resultant s processat per la Dicer.

Desafiaments: Evitar els efectes no especfics.
L'ARNi interfereix amb altres mecanismes metablics, de manera que no s sorprenent que en ocasions la introducci experimental de siRNA comporti efectes no especfics. Quan una cllula de mamfer troba una cadena doble d'ARN com l'siRNA, pot prendre-la com un producte vric i activar la resposta immunitria. A ms, com que els microARN modulen l'expressi gentica via la complementaci incompleta amb ARNm diana, es pot donar el noqueig de seqncies poc especfiques.

Immunitat innata.
La introducci de massa siRNA pot portar a l'acci de mecanismes no especfics degut a l'activaci de la reposta immunitria innata. Molts articles suggereixen que aix s segurament degut a l'activaci del sensor PKR de dsRNA, tot i que tamb hi podria estar implicat el Gen I induble d'cid retionic (RIG-I). Un mtode prometedor per reduir els efectes no especfics s per convertir l'siRNA en microARN. Els microRNA actuen de manera natural en l'organisme, i imitant aquest mecanisme endogen hauria de ser possible assolir un noqueig gentic similar per en concentracions comparativament menors a les del siRNA que es fan servir actualment. Aix reduiria els efectes no especfics.

Noqueig no especfic.
El noqueig no especfic s un altre desafiament per a l's de l'siRNA com a eina de knock-down. Els gens amb una complementarietat incompleta inactiven parcialment i inadvertida gens, (actua com a un miRNA), conduint a problemes en la interpretaci de dades i a una toxicitat potencial. Tanmateix, aix pot ser parcialment corregit dissenyant experiments de control apropiats, i actualment s'estan desenvolupant algorismes dissenyadors d'siRNA capaos d'esvitar el noqueig no especfic. Amb la tecnologia dels microarrays es pot desprs verificar si hi ha cap producte de l'expressi del genoma amb la que hibridi inespecificament, informaci que s feta servir desprs per refinar els algorismes.

Referncies.


Rerefons general:
Unlocking the potential of the human genome with RNA interference - a good introductory review article;
Potent and specific genetic interference by double-stranded RNA in Caenorhabditis elegans - the original paper by Fire et. al. describing RNAi;
RNA interference is mediated by 21- and 22-nucleotide RNAs;
RNAi: Double-Stranded RNA Directs the ATP-Dependent Cleavage of mRNA at 21 to 23 Nucleotide Intervals;

Efectes no especfics:
siRNA binding proteins of microglial cells: PKR is an unanticipated ligand;
Synthetic dsRNA Dicer substrates enhance RNAi potency and efficacy;
RNA interference and double-stranded-RNA-activated pathways;
Determinants of interferon-stimulated gene induction by RNAi vectors;
Activation of the interferon system by short-interfering RNAs;
3' UTR seed matches, but not overall identity, are associated with RNAi off-targets;

Enllaos externs.
Primera descripci de l'siRNA (1999).;
siDirect: una base de dades i programari en lnia per calcular les seqncies d'siRNA;
Article descrivint l'siDirect;
Article descrivint l'efectivitat de l'siDirect;
HuSiDa: Base de dades d'siRNA humans;
siRNAdb: base de dades de seqncies d'siRNA;
miRacle: eina per a la predicci de dianes d'siRNA i microRNA fent servir un algorisme que incorpora l'estructura secundria de l'ARN;
siRNA Resources: articles d'alt impacte en la recerca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73034" title="Cmul globular" nonfiltered="3751" processed="3731" dbindex="28968">

Un cmul globular s un grup esfric d'estrelles velles (cmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galxia com si fos un satllit. L'rbita que ocupen s generalment un volum esfric o ellptic, tamb en el cas de les galxies espirals (les estrelles de les quals estan confinades en un disc). 


Composici. 

Els cmuls globulars estan generalment composts per centenars de milers d'estrelles velles, de manera semblant a l bulb d'una galxia espiral, per confinades en un volum de noms uns pocs parsecs cbics. Alguns cmuls globulars (com Omega Centauri a la Via Lctia), i G1 en M31) sn extraordinriament massius, de l'ordre de diversos milions de vegades la massa solar. Uns altres, com M15, tenen nuclis extremadament massius, el que fa sospitar la presncia de forats negres. 

Amb unes poques excepcions notables, cada cmul globular sembla tenir una edat definida. s a dir, totes les estrelles d'un cmul globular estan aproximadament en la mateixa etapa de la seva evoluci estellar, suggerint aix haver-se format al mateix temps. Va ser el reconeixement d'aquest fet, estudiant els diagrames Hertzsprung-Russell de cmuls globulars, el que va donar lloc a una primera teoria d'evoluci de les estrelles. 

Els cmuls globulars possexen una densitat estellar molt alta, de manera que existeixen fortes interaccions entre els seus components i solen ocrrer collisions amb freqncia. Alguns tipus extics d'estrelles, com les blaves ressagades, els plsars millisegon i les binries de poca massa emissores de RAIGS X sn molt ms freqents en els cmuls globulars.

Ubiqitat. 

Els cmuls globulars sn bastant nombrosos; hi ha almenys 150 cmuls coneguts en la Via Lctia (i potser 10 o 20 ms sense descobrir), i galxies ms grans com la de Andrmeda tendeixen a tenir-ne ms (Andrmeda contaria amb almenys 500). Algunes galxies ellptiques gegants, com M87, podrien tenir fins a 10.000 cmuls globulars. Els cmuls orbiten al voltant de la galxia amb un gran rdio de 100 quiloparsecs o ms. 

En moltes galxies (especialment les galxies ellptiques massives) sembla haver dues poblacions de cmuls globulars, d'edats similars (sn gaireb tan vells com el propi univers) per de diferent composici metllica. Aquestes subpoblacions sn normalment conegudes com pobres en metall i riques en metall, encara que la composici d'aquelles cont menys metall que la del Sol. S'han suggerit moltes teories per a explicar aquestes subpoblacions, com fusions galctiques violentes, la acreci de galxies nanes i les mltiples fases de la formaci d'estrelles en una sola galxia. En nostra Via Lctia, els conglomerats pobres en metall estan associats amb el halo i els rics amb la protuberncia.

Origen. 

Es creu que alguns cmuls globulars es van formar com a galxies orbitantes al voltant d'una galxia major, acabant nicament amb la seva protuberncia central quan les estrelles externes van ser atretes per la fora gravitacional de la galxia amfitriona. 

Significat. 

Fou per medi de l'estudi dels cmuls globulars com va ser coneguda la posici relativa de el Sol en la Via Lctia. Fins als anys 1930 es pensava que el Sol estava situat prop del centre de la galxia perqu la distribuci estellar observada en la via lctia semblava uniforme. No obstant aix, la distribuci dels cmuls globulars era fortament asimtrica. Assumint una distribuci ms o menys esfrica dels cmuls al voltant del centre galctic, es podria estimar la posici del Sol pel que fa al centre. Estimant a ms les distncies als cmuls, tamb es va poder calcular la distncia del Sol al centre. Aix es va poder aclarir que la zona de la Via Lctia observable des de la Terra noms representava una minscula part del total de la galxia, la majoria de vegades enfosquida per pols i gas.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73037" title="Artjol" nonfiltered="3752" processed="3732" dbindex="28969">

L'artjol (Smilax aspera) s una planta liana molt comuna a tots els pasos catalans. s verda tot l'any i s'enfila en altres plantes grcies a circells que li surten de dos en dos a la base del pecol. No t gaire densitat de fulles. 

T les fulles esparses, coricies i lluents. Al marge del limbe i a l'anvers normalment hi t petites espines. Les fulles tenen entre 4 i 10 cm.

Floreix a la tardor, les flors sn de color crema. T plantes amb flors masculines i plantes amb flors femenines (dioic).

El fruit s una baia petita, bastant esfrica de color vermells que es presenta en forma de rams.

Es localitza sempre a la terra baixa en molts tipus de boscos, garrigues i bardissars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73043" title="Maria de Luxemburg" nonfiltered="3753" processed="3733" dbindex="28970">

Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324 ) fou reina consort de Frana i Navarra (1322-1324).

Orgens familiars.
Maria era filla de l'emperador Enric VII de Luxemburg i la seva esposa Margarida de Brabant. Per lnia paterna era nta del comte Enric III de Luxemburg i Beatriu d'Avesnes, i per lnia materna del duc Joan I de Brabant i Margarida de Flandes.

Npcies i descendents.
Es cas el 21 de setembre del 1322 a Pars amb el rei Carles IV de Frana, esdevenint la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Margarida de Frana (1323);
 el prncep Llus de Frana (1324);

El primer casament del rei francs amb Blanca de Borgonya fou anullat pel Papa Joan XXII el 7 de setembre d'aquell mateix any. El rei Carles IV buscant una dona que li assegurs la seva descendncia va fixar-se en la princesa alemanya.

Maria va donar llum a una nena, que mor al cap d'uns mesos. Posteriorment es qued embarassada de nou per pat un accident de carruatge en un dels seus desplaaments. Tingu un fill prematur, que mor al cap d'unes hores, aix com la prpia Maria, que no es pogu refer de l'accident, el 21 de mar de 1324 a Issoudun, a l'edat de dinou anys. Fou enterrada a l'esglsia dels dominics a Montargis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73045" title="Joana d'Evreux" nonfiltered="3754" processed="3734" dbindex="28971">
Joana d'Evreux ( 1310 - Brie 1370 ), reina consort de Frana i Navarra (1325-1328).

Orgens familiars.
Filla del comte Llus d'Evreux i Margarida d'Artois. Era nta per lnia paterna del rei Felip III de Frana i Maria de Brabant, i per lnia materna de Felip d'Artois i Blanca de Bretanya. Fou germana del rei Felip III de Navarra.

Npcies i descendents.
Es cas a Brie el 5 de juliol de 1325 amb el rei Carles IV de Frana, sent la tercera esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Joana de Frana (1326-1327) ;
 la princesa Maria de Frana (1327-1341);
 la princesa Blanca de Frana (1327-1392), casada el 1344 amb el duc d'Orleans Felip d'Orleans;

Fou coronada reina l'11 de maig de 1326 a la Capella Santa de Pars.

El 1326 va donar lluma a una filla, que visqu tant sols un any. L'any segent port al mn una nova filla. De nou embarassada a la mort del rei, l'1 de febrer de 1328, es va prolongar aix l'incertitut sobre la successi masculina del regne. Finalment don llum una nova filla. Amb la Llei Slica imperant al Regne aquests naixements comportaran la fi de la branca principal i directa de la Dinastia Capet per iniciar aix la Dinastia Valois.

Joana d'Evreux mor a Brie el 4 de mar de 1370 i fou enterrada al costat del seu marit a la Catedral de Saint-Denis a Pars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73046" title="Nova Muixeranga d'Algemes" nonfiltered="3755" processed="3735" dbindex="28972">



La Nova Muixeranga d'Algemes s una muixeranga algemesinenca nascuda el 1997 per incorporar la dona en el ball, que fins aleshores li havia estat vetat. Va ser creada per algemesinenques i algemesinencs que s'oposaven a la negativa d'acceptar dones en les actuacions per part de l'altra muixeranga de la ciutat. Es considera hereva, juntament amb els Amics de la Muixeranga, de la tradici de la Muixeranga d'Algemes, remuntant aix la seua histria fins l'any 1733.

El primer assaig de la colla va tindre lloc el 13 de mar de 1997, als jardins del darrere de la Capella de la Troballa, i no va ser fins gaireb un any ms tard, el 31 de gener de 1998, que va fer la presentaci oficial al poble d'Algemes. El segon any d'existncia, l'associaci va rebre el premi de la Federaci de Dones Progressistes del Pas Valenci i un reconeixement social implcit en forma de moltes actuacions. El 7 i 8 de setembre de 1998 va formar per primera vegada part dels balls de les Festes de la Mare de Du de la Salut d'Algemes, festes que considera l'actuaci anual ms important.

Aquesta muixeranga, segons dades del 2006, est formada per poc ms de 200 muixeranguers majoritriament habitants d'Algemes, tot i que tamb formen part un percentatge considerable de gent de pobles vens. La mitjana d'edat de la colla frega per dalt els 25 anys, degut en part a comptar amb un gran nombre de xiquets i xiquetes. Els assajos tenen lloc a la Casa dels Eports d'Algemes i a ms a ms l'associaci compta amb una seu al carrer Nou del Convent on desenvolupa les activitats socials.

 La indumentria .
El seu vestit est format per una camisa i un pantal a ratlles verticals roges, verdes i blanques, amb disposici arlequinada i confeccionat amb tela de matals. La camisa duu botons i un peda de feltre roig cosit als muscles. Els complements del vestit sn:
 El barret, bonet amb ratlles com el vestit i amb una mena d'orelles laterals.
 La faixa, roja o verda i, de vegades, negra.
 Les sabates, blanques o de careta i amb alguns dels colors del vestit.
Aquesta indumentria suposa una lleugera modificaci de la tradicional de la histrica Muixeranga d'Algemes. Substitueix el color blau pel verd per diferenciar-se dels Amics de la Muixeranga i inclou la faixa per abastar construccions ms grans. Aix tamb, el mestre adopta el mateix vestit que la resta de muixeranguers, abandonant l'histric gaiato que apareix en les ms antigues tradicions mediterrnies de construir torres humanes.

 La msica .
Sn quatre melodies les que acompanyen l'execuci de les figures plstiques i torres humanes per part de la Nova Muixeranga:
 El Florete o Ball. Acostuma a obrir l'eixida en les processons de les Festes de la Mare de Du de la Salut. S'interpreta per part de dolainers i tabaleters els quals, amb un toc d'avs, preparen als muixeranguers situats en dues files amb els ciris encesos. Amb la msica marcaran els moviments dels balladors.
 Dansa Plstica. Aquesta pea s la ms representativa de tot el repertori i tamb se la coneix com la Muixeranga. S'interpreta en l'execuci de la majoria de figures plstiques i torres humanes. Els tabaleters inicien el ritme quan comena a organitzar-se la figura i es mantenen fins que la pinya est dissolta, els dolainers, en canvi, inicien la melodia quan es forma la segona altura de la figura i la repeteixen fins que es descarrega.
 L'Enterro. Segons fonts  s en realitat un Dies irae del Cant Litrgic Gregori  (Cano, E. 2004). Acompanya una figura mbil del mateix nom que representa el sepeli i assumpci de la Mare de Du i sol realitzar-se per entrar a la Baslica. El dolainer fa les primeres notes i els tabaleters inicien un redoble que mantindran durant tota la melodia posterior.
 L'Aranya. Composici recuperada, juntament amb la figura del mateix nom que acompanya, l'any 2005 per la Nova Muixeranga en collaboraci amb Xavier Richart. Els tabalaters inicien el ritme que matenen fins que es dissol la figura, els dolainers inicien la melodia quan la figura est muntada per comenar a girar i l'aturen per desmuntar l'Aranya.

 Els balls i les figures .


Les evolucions de la Nova Muixeranga es divideixen, com tradicionalment les de la Muixeranga d'Algemes, en tres tipus: el Ball, les Torres Humanes o Pujades i les Figures Plstiques.

 El Ball .
Inicia la participaci de la Nova Muixeranga en les processons de les Festes de la Mare de Du de la Salut. Els muixeranguers se situen en dues files amb els ciris encesos i realitzen una srie de moviments marcats per la msica.

 Torres Humanes . 
 Dolaina. Aquesta muixeranga de 6 altures rep el seu nom en homenatge als msics que formen part molt important de la colla, i per la forma estilitzada de la mateixa que recorda a una dolaina. Es va aconseguir muntar per primera volta en juny de 2004. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 4 segons, 3 tercers, 2 quarts, 1 alador, 1 xiquet.
 Sisena. Aquesta muixeranga de 6 altures es va aconseguir muntar per primera vegada en la histria de la colla en maig de 2003. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 6 segons damunt dels 6 baixos, 4 tercers, 2 quarts, 1 alador al cinqu pis i 1 xiquet culminant la figura.
 Alta. El seu nom, molt possiblement, ve donat per tractar-se de la figura ms gran realitzada histricament per la Muixeranga d'Algemes. T 5 altures i el seu tronc es distribueix amb 6 baixos amb contraforts, 6 segons que s'agafen per les faixes dels companys amb un bra per dalt i l'altre per baix, 3 tercers, 1 alador que es desplega i 1 xiquet al cinqu pis que tamb es desplega.
 Torreta Desplegada Doble. Variant de la torreta desplegada que consta d'un pis ms. A excepci dels 4 baixos, es desplega tota la figura: els 4 segons, els 2 tercers, l'alador i el xiquet.  ;
 Trobada. Figura original de la Nova Muixeranga realitzada per primera vegada en maig de 2000. Representa dues muixerangues que es troben a meitat del cam i pren el nom de la Trobada de Muixerangues que anualment se celebra a Algemes. S'estructura amb 6 baixos amb contraforts, 4 segons que fan parelles abraant-se amb el d'enfront seu, 2 teros collocats damunt de cada parella de segons formant una altra parella, 1 alador i 1 xiquet que remata la figura amb els braos en creu.
 Pi de 5. Tamb anomenat pilar de 5, t la mateixa estructura que el pi doble per amb un pis ms;
 Morera. Aquesta figura rep el nom per simbolitzar la morera on diuen que es va trobar la imatge de la Mare de Du de la Salut. El tronc consta de 4 baixos amb contraforts, 2 segons, 1 tercer, 1 alador i 1 xiquet.
 Xopera. T la mateixa estructura que la Dolaina per sense la base. Quan es carrega la figura queda neta.
 Castell de 5. s en realitat un 3 de 6 modificat. El pom de dalt est format per tres aladors i un xiquet dret sobre aquestos que el remata obrint els braos (a diferncia dels castells tradicionals on el pom est format pels dossos, l'aixecador ajupit i l'anxaneta que remata fent l'aleta);
 Torreta Desplegada. s una de les muixerangues ms caracterstiques que existeixen, pel desplegament complet de l'estructura i la seua antiguitat. Consta de 4 baixos, 2 segons, 1 alador i 1 xiquet.
 Pi Doble. Els pins sn l'nica estructura on hi ha el mateix nombre de muixeranguers en cada pis. El pi doble t 4 altures, 1 baix, 1 segon, 1 alador i 1 xiquet.
 Remat. T la mateixa estructura que l'Alta per llevant-li la base.
 Castell de 4. T la mateixa estructura que el Castell de 5 per amb un pis menys.
 Pilar de 4 aixecat per sota. Pi doble que es fa del revs: es comena pel xiquet i s'acaba pel baix. S'aixequen a pols els pisos que s'han muntat per permetre que vagen entrant els segents.
 Torreta Sense Desplegar. T la mateixa estructura que el remat, per l'alador i el xiquet no es despleguen.

 Figures Plstiques .

 Marieta Doble. Variant de la Marieta que t un pis ms i que en demuntar-se l'estructura de fora deixa carregat un pi doble que s'ha muntat a l'interior.
 Marieta. Amb base rectangular, est formada per 4 baixos, 4 aladors que s'agafen del dit cor de la m dreta per sostindre un xiquet que s'ala al cel. Es diu que aquesta figura representa l'assumpci de la Mare de Du.
 Enterro. Aquesta figura consta d'una anda principal que avana entre dues fileres de muixerangues que fan el cavallet. L'anda est formada per 3 pinets de 2 alineats a la part del darrere, 4 muixeranguers que fan dos cavallets al centre, 3 muixeranguers alineats a la part del davant i 1 muixeranguer que fa de mort (aquest recolza el cap en el pinet central del darrere, l'esquena en els braos dels cavallets i els peus en el cap del muixeranguer central del davant). La Nova Muixeranga acostuma a fer aquesta figura una vegada a l'any en un moment molt concret, quan el ball entra en la Baslica Menor de Sant Jaume el 8 de setembre en la Processoneta del Mat.
 Figuereta. Rep el seu nom perqu el muixeranguer que remata aquesta muixeranga fa la figuereta damunt la torre. Consta d'una base de 5 persones agafades en cercle, un segon pis de 3 persones i un xiquet que posa les mans sobre els segons i les cames enlaire.
 Gui. Formada per un pi de 3 central i 2 pilars de 2 als costats.
 Snia. Consta d'un pilar central de 4 altures, 4 pilars de 3 situats situats en els 4 punts cardinals de la figura i mirant en sentit contrari a les agulles del rellotge, 4 guies (pilars de dos) que acompanyen als pilars de tres i que marquen el ritme de la figura. Quan est muntada, la figura fa un gir de 360.
 Senieta. Variant de la Snia amb un pis menys per pilar.
 Cinc en un Peu. Aquesta construcci d'equilibri i fora s'estructura amb un sol baix, dues persones assegudes (una a cada muscle) amb els braos i les cames entrellaades, un alador i  un xiquet.
 Banc. Amb base d'una sola persona que es posa panxa cap amunt recolzant-se amb les mans i els peus a terra, dos segons (un als genolls i l'altre als muscles), un alador i un xiquet. ;
 Oberta. Figura amb un marcat component d'equilibri que consta d'un baix, un alador, dos xiquets que amb un peu al muscle del baix i agafats d'un bra de l'alador obren cames i braos cap a fora, i un xiquet sense agafar dalt l'alador.
 Retaule. Set pilars alineats de la segent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.
 Font. Estructurat amb un pilar de 3 central, 4 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals i mirant cap a fora, 4 xorros compostos per 2 persones cadascun (la base del xorro es posa a 4 potes davant dels pinets laterals i l'altre es posa esquena amb esquena amb la base del recolzant els peus al pinet lateral i collocant els braos en creu) i 4 muixeranguers que es posen entre els pinets arrodonint la figura.
 Aranya. Figurada recuperada l'any 2005 que formava part del repertori de l'antiga Muixeranga d'Algemes. Consta d'un pilar de 3 central, de 8 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals, de 8 cavallets (un muixeranguer assegut als muscles d'un altre) que acompanyen els pilars i de 8 guies que acompanyen els cavallets i marquen el ritme del rengle.
 Altar. Alineament de pilars de la segent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 4, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.

 Caps de Colla .
 Ral Sanxis (mar del 1997 - setembre del 2001);
 Germn Tortajada (octubre del 2001 - desembre del 2001);
 Ester Ferrer (2002 - 2004);
 Eduard Ferrer (gener del 2005 - octubre del 2005);
 Ester Ferrer (novembre del 2005 - desembre del 2005);
 Vicent Esteve "Tico" (2006 - 2007);
 Ester Ferrer (2008 - ?);

 Actuacions .



Els territoris on normalment actua la Nova Muixeranga se solen reduir a l'mbit valenci. Generalment sempre emmarcades dintre de les festivitats de molts pobles o en motiu d'algun esdeveniment cultural. Normalment i per motius obvis la Nova Muixeranga actua o en solitari o acompanyada pels Amics de la Muixeranga sent poques les actuacions on comparteixen plaa amb altres muixerangues, castellers, falconers o moixigangues. De mitjana, la colla realitza unes 10 actuacions l'any.

 Actuacions anuals .

Potser sn les ms importants des del punt de vista del collectiu, algunes per tradici i altres per significat.

 Mare de Du de la Salut (7 i 8 de setembre, Algemes);
 Process de les Promeses (7 de setembre, Algemes);
 Processoneta del Mat (8 de setembre, Algemes);
 Process de Volta General (8 de setembre, Algemes);
 Trobada de Muixerangues (al voltant de maig, Algemes);
 Aplec de Muixerangues (data no fixa, ubicaci itinerant pels pobles amb muixerangues);

 Altres importants .

 Presentaci oficial de la colla al poble d'Algemes. Primera actuaci de la Nova Muixeranga el 31 de gener de 1998.
 Proclamaci de la Regina de les festes de la Magdalena a Castell de la Plana. Primera actuaci fora d'Algemes el 7 de mar de 1998.
 Trobada d'Escoles en Valenci. Actuaci primaveral i quasi anual en diferents pobles del pas.

 Fora del Pas Valenci .

 Mallorca, en motiu de la diada de les Illes Balears (1998).
 Sa Pobla, actuaci de germanor (1998).
 Barcelona, dins les festes de La Merc (1998), en la inauguraci  de les Columnes d'Alfaro en la UAB (1999), a les festes de la Vila de Grcia (2001), per la diada dels Castellers de Sants (2004), dins de les activitats de la I Setmana Cultural Valenciana organitzada per Espai Pas Valenci (2005).
 Terrassa, a la diada dels Minyons de Terrassa (1999).
 Valls, per les Festes Decennals de la Mare de Du de la Candela (2001).
 Anguiano, actuaci en les festes d'aquest poble de La Rioja conegut per la seua Danza de los Zancos (2004).
 Madrid, dins de les activitats organitzades per l'estand del Pas Valenci a Fitur (2005).
 Crdova (2005);
 Reus, en l'Aplec de Ball de Valencians en motiu del 25 aniversari dels Xiquets de Reus (2006).
 Vic (2006);

 Vegeu tamb .
Muixeranga

 Enllaos externs .
Web de la Nova Muixeranga d'Algemes;
Antic web de la Nova Muixeranga d'Algemes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73049" title="Escaire (constellaci)" nonfiltered="3756" processed="3736" dbindex="28973">


Escaire (Norma segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional, que vol dir Normal, aix s: angle recte) s una petita i poc llampant constellaci de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Lctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referncia a les eines del fuster: "Escaire i Nivell". 


Estrelles principals.

  Normae.

L'estrella ms lluminosa,   Normae s una doble ptica:   2 Normae, la ms brillant, s una subgegant de magnitud aparent 4,01 i distant 128 anys llum,   1 Normae, de magnitud 4,97, s una supergegant distant uns 1.400 anys llum.

Altres estrelles.

R Normae s una estrella variable vermella del tipus Mira (o Ceti). La seva magnitud evoluciona entre 6,5 i 13,9 amb un perode de 507,5 dies.

S Normae s una variable cefeida entre les magnituds 6,12 i 6,77 en 9,75 dies.

Taula de les estrelles de Norma.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satellit Hipparcos. 

Objectes celestes.

La Via Lctia travessa la constellaci de Norma, enfosquida en el centre per una banda de pols interestellar.

Hostatja la nebulosa planetria Menzel 3, la Nebulosa Formiga. Distant 6.800 anys llum, sembla el cap i el trax d'una formiga. Es tracta de matria ejectada per una estrella gegant situada en el centre de la nebulosa. 

Cont els cmuls oberts NGC 6067, NGC 6087 (de la qual forma part S Normae), NGC 6134 i NGC 6187. 

S'hi pot trobar tamb la nebulosa planetria NGC 6165.

Histria.

La constellaci de Norma va ser creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per omplir els darrers trossos del cel austral sense denominaci.Com moltes de les 14 altres constellacions creades per Lacaille porta el nom d'un aparell cientfic. Es va anomenar en un principi Norma et Regula, eines usades en aquella poca per els fusters.

Tamb fou anomenada Triangle del sud (sense relaci amb l'actual Triangle Austral) i Quadrat d'Euclides.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73050" title="Dent de lle" nonfiltered="3757" processed="3737" dbindex="28974">

La dent de lle (Taraxacum officinale), tamb anomenada camaroja, llets d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletiss de ruc, llets, lletiss i xicoira de burro, s una planta de la famlia de les astercies, molt comuna als prats de tot Europa. Les seves fulles i flors es poden menjar, i se li atribueixen nombroses propietats medicinals.

 Aspecte .

s molt caracterstica i fcil de reconixer, no sol superar el 40-50 cm. d'alada. 
Les fulles son alternes i formades per lbuls triangulars amb els marges dentats.  
La flor d un color groc daurat composta (en forma de margarida) que en madurar fa un fruit amb aspecte seds, recobert d una esfera de plomalls,  que es dispersen d'una bufada portant les llavors per tot arreu.

 Hbitat .

Se la pot trobar en camins, prats, marges de boscos i jardins, es creu que es originria d'Europa, per ara es pot trobar a d'altres indrets del mn.



Varietats.
Taraxacum officinale var. alpinum Koch;
Taraxacum officinale subvar. dissectissimum Koidz.
Taraxacum officinale var. dissectum Schinz & Thell.
Taraxacum officinale var. kalbfussi Sch. Bip.
Taraxacum officinale var. lividum Koch ex A. Gray;
Taraxacum officinale subsp. paludosum Schinz & R. Keller;
Taraxacum officinale var. paludosum F.W. Schultz;
Taraxacum officinale var. palustre Benth.
Taraxacum officinale var. parvula Hook. f.

Enllaos externs.
 Preslia 75, 137, 2003;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73055" title="Copa ASOBAL" nonfiltered="3758" processed="3738" dbindex="28975">
La Copa ASOBAL s una competici d'handbol que es disputa a Espanya per a clubs. s organitzada per l'ASOBAL des de la temporada 1990-1991. La competici la disputen quatre equips en un sistema d'eliminatries, semifinals i final, a principis de temporada.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Web de l'ASOBAL;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73057" title="Felip VI de Frana" nonfiltered="3759" processed="3739" dbindex="28976">

Felip VI de Frana Felip de Valois o l'Afortunat ( castell de Fontainebleau 1293 - Nogent le Rotrou 1350 ), comte de Valois, Anjou i Maine (1325-1328); regent de Frana (1328) i  rei de Frana (1328-1350), el primer de la Dinastia Valois.

Orgens familiars.
Fill de Carles I de Valois i la seva primera esposa Margarida d'Anjou. Era nt per lnia paterna del rei Felip III de Frana i Elisabet d'Arag, i per tant nebot de Felip IV de Frana, i nt per lnia materna del rei Carles II de Npols i Maria d'Hongria.

Npcies i descendents.
El juliol de l'any 1313 es va casar amb Joana de Borgonya, filla del duc Robert II de Borgonya i la princesa Agns de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Felipa de Frana (1315);
 el prncep Joan II de Frana (1319-1364), rei de Frana ;
 la princesa Maria de Frana (1326-1333);
 el prncep Llus de Frana (1328);
 el prncep Llus de Frana (1330);
 el prncep Joan de Frana (1333);
 el prncep Felip II de Valois (1336-1375), duc de Valois i duc d'Orleans, casat el 1344 amb Blanca de Frana;
 la princesa Joana de Frana (1337);


El 29 de gener de 1349 es cas, en segones npcies, a Brie amb Blanca d'Evreux, filla dels reis Felip III d'Evreux i Joana II de Navarra. D'aquesta uni nasqu una filla pstuma:
 la princesa Joana de Frana (1351-1371), que fou promesa amb Joan, duc de Girona, ms tard Joan I d'Arag, per mor quan anava a trobar-se amb el seu proms.

Ascens al tron.

El rei Carles IV de Frana mor l'1 de febrer de 1328 al castell de Vincennes sense deixar cap hereu mascul. La seva tercera esposa, Joana d'Evreux, estava per embarassada i la possibilitat que aquest fos un mascle comport la instauraci de la regncia de Felip de Valois, cos del seu pare, durant els mesos d'embars restants. Al naixement de la critaura, novament una filla, comport que Felip de Valois es converts en el nou rei de Frana per vigncia de la Llei Slica. No fou aix al Regne de Navarra, on la Llei Slica no hi era present i que permet la instauraci de la reina Joana II de Navarra, filla de Llus X de Frana.

Felip VI fou coronat a la catedral de Reims el 29 de maig de 1328, tot i que tingu la opossici del rei Eduard III d'Anglaterra, nt de Felip IV de Frana per lnia materna, que tamb pretenia el tron francs i que fou una de les causes de l'inici de la Guerra dels Cent Anys.

Aquest conflicte armat va comenar malament per Frana ja que els anglesos destrossaren la flota francesa a la costa de Zelanda, a Sluis, el 1340. El 1346 l'exrcit francs fou derrotat a Crecy, per la qual cosa l'any segent els anglesos conqueriren Calais.

Desprs d'aquestes derrotes, Felip VI va firmar una treba amb Eduard III que va durar fins el 1350, any de la mort del rei Felip. Va devaluar la moneda i es va endeutar, establint numerosos impostos per intentar arreglar la situaci financera, com la gabela sobre la sal, per intentar fer front als elevats costos de la guerra.

Desprs d'haver perdut Calais, els Estat Generals van refusar donar ms diners a Felip VI per iniciar la conquesta d'Anglaterra. El 1348 Frana fou debastada per la pesta negra, que en els segents anys mat un ter de la poblaci incloent la prpia reina Joana.

Felip VI mor a Nogent le Rotrou el 22 d'agost de 1350, sent enterrat posteriorment a la Catedral de Saint-Denis.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73063" title="Pont aeri de Berln" nonfiltered="3760" processed="3740" dbindex="28977">




El pont aeri de Berln s un mecanisme que les forces d'ocupaci britniques i americanes van fer servir durant la guerra freda per abastir Berln Oest d'aliments i mercaderies desprs que l'URSS decrets el bloqueig de Berln l'1 d'abril de 1948 i va durar del 25 de juny de 1948 al 12 de maig de 1949.


 Histria .

 Bloqueig de Berln .

El cap de l'administraci militar sovitica a Alemanya, Vassili Danilvitx Sokolovski, va ordenar l'1 d'abril de 1948 el tancament provisional de les fronteres de la zona d'ocupaci sovitica, com a reacci a la fusi de les altres tres zones d'ocupaci (americana, anglesa i francesa), ja que aix suposava, des del punt de vista sovitic, un trencament dels acords de la Conferncia de Potsdam.

Al contrari que amb les connexions terrestres amb Berln, hi havia un acord explcit quant als corredors aeris que permetia els Aliats d'usar-los lliurement. Les forces aries americanes i britniques ja abastien per aire les seves tropes a Berln Oest, i van decidir ampliar massivament aquests enviaments per abastir els ciutadans de la ciutat.

El 25 de juny el general Clay orden la posada en marxa del pont aeri, i el 26 de juny el primer avi de les forces aries americanes va aterrar a l'aeroport Tempelhof de Berln, comenant aix l'operaci Vittles. L'operaci Plain Fare, de l'exrcit de l'aire britnic, va iniciar-se dos dies desprs. Durant el bloqueig de la part occidental de Berln, el seu alcalde, Ernst Reuter (SPD), es va convertir en un smbol de la voluntat berlinesa de resistncia contra el comunisme. El seu discurs davant les runes del Reichstag, en el qual va apellar a la comunitat mundial a no deixar sucumbir Berln Oest ("... Pobles del Mn! Mireu aquesta ciutat! ..."), va tenir repercussi a tot el planeta.

El pont aeri comen amb l'enviament de 750 tones de mercaderies al dia. Grcies a la reorganitzaci duta a terme pel general William H. Tunner, que va assumir la direcci del pont aeri poques setmanes desprs del seu inici, a finals de juliol de 1948 ja s'havien arribat a les 2.000 tones diries. El 16 d'abril de 1949 es va establir el rcord amb 11.740 tones i 1.398 vols en un sol dia. A ms de materials de construcci per als aeroports, els enviaments constaven principalment de blat, carb (com a combustible i per a la producci d'electricitat), benzina i medicaments.

Va ser possible enviar aquestes quantitats enormes de productes grcies a un sistema molt ben dissenyat. Es van utilitzar tres corredors de sentit nic: el del nord i el del sud per a trajectes cap a Berln Oest i el corredor central de tornada. Cada corredor comptava amb cinc altures diferents i cada pilot tenia un intent nic d'aterratge. Si no ho aconseguia, havia de tornar amb crrega inclosa. Aquest sistema possibilit que aterrs a Berln un avi cada tres minuts, i el temps de parada a l'aeroport es reduia a mitja hora.

A ms d'americans i britnics, amb el temps s'hi van afegir Austrlia, Nova Zelanda, el Canad i Sudfrica. Frana no hi va poder participar perqu el seu exrcit estava ocupat a la guerra d'Indoxina. La seva contribuci al projecte va ser la reconstrucci de l'aeroport de Tegel en un temps rcord de quatre mesos.

Una ancdota curiosa la protagonitz el pilot Gail Halvorsen amb el seu avi Rosinenbomber (Bombarder de panses). El pilot americ va tenir la idea de llanar poc abans d'aterrar, lligades a un mocador, preses de xocolata que rebia de la seva famlia dels EUA. Quan la premsa berlinesa se'n va assabentar i se'n feu ress, tots els altres pilots van sumar-se a la iniciativa, i van comenar tamb a llanar petits paquetets amb xiclets, xocolata o panses, que els infants de la ciutat esperaven encantats. Aquesta acci es coneix amb el nom d'Operaci Little Vittles.

L'URSS, en veure que els americans i els britnics garantien l'abastiment de Berln Oest mitjanant el pont aeri, i que tericament podien seguir duent-lo a terme indefinidament, van acabar aixecant el bloqueig sobre la ciutat el 12 de maig de 1949 a les 0:01 hores.

 Rcord histric .

En total es van enviar 2,11 milions de tones de mercaderies, d'entre les quals 1,44 milions eren de carb, 490.000 eren queviures i 160.000 eren materials de construcci. Les mercaderies, en arribar a Berln, s'havien de pagar als Aliats; per exemple, el general Clay va establir un preu de 100 dlars per cada tona de carb. Durant els 278.228 vols hi va haver alguns accidents mortals, en els quals 41 britnics, 31 americans i 8 alemanys van morir. D'altra banda, moltes persones van morir durant el bloqueig de Berln Oest de fam o de malaltia, especialment de tuberculosi.

Des de 1951 hi ha un monument recordatori d'Eduard Ludwig a la Platz der Luftbrcke (plaa del Pont Aeri), davant de l'aeroport de Tempelhof de Berln. Les tres punxes de la part superior simbolitzen els tres corredors aeris. Un monument bess es troba a la base aria de Wietzenbruch, prop d'Hannover, aix com una reproducci de mida natural a l'antiga base aria Rhein-Main contigua a l'aeroport de Frankfurt. A la inscripci en aquest monument hi diu: "Van donar la vida per la llibertat de Berln al servei del pont aeri 1948/1949". A sota hi ha gravats el nom i la gradaci del morts en els accidents aeris.

 Aeroports .

 Berln .

A Berln es van fer servir els aeroports de Gatow (sector britnic), Tempelhof (sector americ) i Tegel (sector francs).

A ms, tamb es van utilitzar hidroavions per al transport de carb i sal, que aterraven al riu Havel i al llac Grosser Wannsee.

 Alemanya Occidental .

Els americans s'enlairaven principalment des de les seves bases a Wiesbaden i a Frankfurt. Els britnics ho feien des d'aeroports situats a la seva zona d'ocupaci, com ara Celle, Faberg i Wunstorf. Els hidroavions britnics sortien del riu Elba prop d'Hamburg.

 Vegeu tamb .

Bloqueig de Berln;
Guerra freda;
Mur de Berln;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73065" title="Tomb Raider" nonfiltered="3761" processed="3741" dbindex="28978">



Tomb Raider s un videojoc desenvolupat per Core Design i publicat per Eidos Interactive. Va ser estrenat originalment el 1996 per al PC, la PlayStation i la Sega Saturn. Tomb Raider segueix les proeses de la Lara Croft, una arqueloga britnica en busca d'antics tresors a l'estil d'Indiana Jones. El joc s, de llarg, considerat un dels millors i ms influents fets mai. Ha provocat l'aparici de nombroses seqeles i tota una franqucia de productes relacionats.

 Histria .

 Introducci .

La Lara Croft, filla del Lord Henshingly Croft, era des del naixement, filla de l'aristocrcia. Als 21 anys, quan havia acabat la seva formaci acadmica, semblava que el casament amb un home benestant era segur. Per a la tornada d'una esquiada, el seu avi es va estavellar contra el cor de l'Himlaia. Com a nica supervivent va aprendre que depenia de la seva intelligncia per sobreviure en aquell ambient hostil, lluny de les ciutats protectores de la seva infncia. Quan al cap de dues setmanes arrib al poble de Tokakeriby, l'experincia ja havia deixat una forta influncia sobre seu. Incapa d'aguantar ms l'estreta i asfixiant atmosfera de la aristocrcia britnica, li va quedar clar que noms viuria si viatjava sola per tot el mn. En els segents vuit anys va adquirir un ampli coneixement sobre civilitzacions antigues de la terra. Per aviat la seva famlia desheret la seva filla, que no parava de gastar, de manera que es dedic a escriure per finanar els seus viatges. No noms es va fer famosa pels descobriments de ciutats antigues, sin que es va fer un nom per l'edici de llibres de viatges i protocols detallats de les seves valoracions arqueolgiques.


Argument.
Al primer Tomb Raider, la Lara Croft va a la caa de les peces del talism conegut com a Scion, el primer dels quals es troba a la Tomba de Qualopec, Per.

La histria comena amb un prleg a Los Alamos County, Nou Mxic. Un test nuclear causa un terratremol que exposa un dispositiu antic enterrat al desert. El dispositiu es posat en moviment, i revela una forma de vida congelada. Llavors la histria continua en el dia present.

Desprs del retorn de la Lara Croft d'una expedicio a l'Himalaia s contractada per un americ que es diu Larson, qui treballa per la rica dona de negocis Jacqueline Natla, propietria de Natla Technologies. A petici de la Natla, la Lara comena una expedici per tal de recuperar un artefacte misteris conegut com a Scion de la tomba perduda de Qualopec, a les muntanyes de Per. Tanmateix, desprs d'haver recuperat l'objecte amb xit, gaireb li prenen quan en Larson prova de matar-la quan surt de la tomba. Sense perdre el temps la Lara comena una cerca per descobrir el perqu de la traici de la Natla, i entra a la seva oficina per tal de trobar ms sobre el que hi ha amagat rere l'artefacte, sobre el qual sembla que hi hagi ms d'una pea. All descobreix un manuscrit medieval que revela els paradors d'una segona pea del Scion, que est enterrat per sota d'un monasteri antic de St.Francis, Grcia. Sembla que la Natla ha enviat al Pierre Dupont, un arqueleg rival francs, per tal de recuperar el fragment del lloc. La Lara i en Pierre comencen una cursa per les catacombes del monasteri per tal de ser els primers en aconseguir el segon fragment del Scion. s a la tomba de Tihocan on la Lara recupera el segon Scion i finalment mata en Pierre Dupont. Una inscripci a l'interior de la tomba revela que en Tihocan va ser un dels tres governadors de l'Atlntida. En algun punt hi va haver una calamitat, cosa que va fer que el continent s'enfonss i que la seva cultura s'escamps per tot el mn. Qualopec va seguir governant a l'Amrica del Sud, Tihocan a Grcia, i un tercer governador a Egipte.

La Lara viatja cap a la Vall dels Reis on descobreix rpidament el tercer Scion, i s'enfronta al Larson una altra vegada. Quan surt de la tomba, per, la esperen la Natla i el seu pinxo, que li roben l'artefacte i gaireb la maten. La Lara escapa i segueix la seva pista cap a una illa remota, on operacions d'explotaci de Natla Technologies han exposat de forma parcial la Gran Pirmide de l'Atlntida. Desprs d'atravessar les mines tot despatxant els pinxos de la Natla, la Lara arriba al cor de la pirmide on els tres Scions estan fusionats com a font d'energia. En un flashback es revela que la Natla va ser la tercera governadora de l'Atlntida, i que ella va traicionar als seus co-governadors abusant del poder de l'amulet del Scion per a experiments gentics. Com a cstig, ella va ser tancada en una cella d'estasi per Qualopec i Tihocan, i va ser enterrada sota terra. El poder deixat anar per la pirmide i el Scion va causar un cataclisme major tot destruint la llavors poderosa i avanada civilitzaci. Com a conseqncia els supervivents van perdre tot el seu poder i coneixements, i van haver de reconstruir de nou des de la base. Segles ms tard la Natla va despertar quan la cella va ser exposada per un terratrmol. Amb la seva sagacitat i els seus coneixements ella es va tornar amb molta rapidesa incriblement rica i poderosa per tot el mn.

Havent recuperat el poder dels artefactes, la Natla ara intenta restaurar el seu anterior poder amb un exrcit de mutants gentics. Tanmateix, la Lara aconsegueix destruir el Scion i mata a la Natla. La pirmide tamb es destruida juntament amb els mutants i les restes de la civilitzaci de l'Atlntida.

Joc.

Vista general.
En el Tomb Raider, el jugador controla la arqueloga femenina Lara Croft, en busca dels tres misteriosos artefactes anomenats Scion per tot el mn. El joc es presentat en tercera persona. La Lara es resta en tot moment visible i la cmara segueix la seva acci des del darrera de les seves espatlles. El mn pel qual es mou est totalment dibuixat en tres dimensions i es caracteritza per la seva naturaleza cbica. Les parets i els sostres estan situats en angles de 90 graus entre si, per tot i aix els disenyadors del joc de vegades ho obscureixen per tal de fer-ho menys obvi.

L'objectiu del Tomb Raider s el de guiar a la Lara a travs d'una srie de tombes i altres localitats en la cerca de tresors i artefactes. Pel cam, ella ha de matar a animals perillosos i altres criatures, mentre recull objectes i resol trencaclosques per tal de poder accedir a un gran premi, normalment un artefacte poders. L's de les pistoles s restringit per a matar els diferents animals que apareixen als diferents nivells, per la Lara es trobar de forma ocasional enfrontada a un oponent hum. Tot i aix l'emfasis es troba en la resoluci dels trencaclosques i en la realitzaci de salts per tal d'esquivar les trampes i poder completar cada nivell.

Caracterstiques.
Els moviments en el joc son variats i permeten una interacci complexa amb els voltants. A part de caminar, correr, i saltar, la Lara pot fer passes de costat, penjar-se de precipicis, realitzar girs, capbussaments i nedar. En un ambient lliure, la Lara te dues posicions bsiques: una amb una arma a les mans, i una amb les mans lliures. Per defecte ella porta dues pistoles amb munici infinita. A ms a ms pot portar una escopeta, dues magnums i dues Uzis. Hi ha un punt en la histria on la Lara es quedar sense armes, cosa que deixa al jugador indefens i el forar a recuperar les seves pistoles. Aquest desenvolupament ms tard es convertia en una grapa de la srie.

Durant el joc son numerosos els enemics, i variades les trampes que poden portar a la Lara cap a la mort. Com que el joc adopta un enfocament d'estil de plataforma de progressi, la Lara haur de realitzar salts ben sincronitzats per tal d'arribar segura a l'altra banda d'un precipici si no vol acabar precipitant-se cap al terra que hi ha sota. Altres causes per les quals el joc podria acabar prematurament inclouen la crema, l'ofegament, l'electrocuci, l'empalament a punxes, ser disparat, ser aixafat, o el mal letal d'animals, enemics humans o criatures.

Una tecla d'acci general s usada per a una varietat ampla de moviments, tals com recollir tems, activar palanques, disparar, empnyer o estirar blocs, o agafar-se als precipicis. Els tems ms habitauls a recollir son munici i medipacs petits i grans. Tamb son prou habituals les claus i els artefactes necessaris per tal de completar un nivell. Els tems que es recullen es guarden a l'inventori de la Lara fins que es fan servir.

Els trencaclosques que es troba el jugador a cada nivell sn variats: pitjar una combinaci especfica de palanques, una cursa a contratemps, evitar una trampa en concret o recollint uns quants artefactes clau.

A cada etapa podem trobar un o ms secrets. El descobriment d'aquests secrets s opcionals, i quan el jugador n'ha trobat un, un so concret ens ho indica. La localitzaci d'aquests secrets te una dificultat variada. Alguns estan amagats rere matolls, d'altres requereixen que es completi una cursa amagada o un trencaclosques opcional per a ser trobats. El jugador s sovint premiat amb tems extres.

En les versions del Tomb Raider per a la PlayStation i la Sega Saturn noms es pot guardar el joc en punts concrets dins de cada nivell, i que estan marcats per un cristall blau flotant. Quan la Lara toca un d'aquests punts la opci de guardar es fa disponible. L'inconvenient d'aquests punts s que si la Lara mor el jugador ha de refer una bona part del nivell, cosa que pot provocar la frustraci del jugador. Fent cas a les crtiques d'aquest sistema, Core va implementar un sistema que permetia guardar la partida a qualsevol lloc i en qualsevol moment en el Tomb Raider II.  Les versions de DOS i Mac del joc permeten al jugador de guardar en qualsevol moment.

Una etapa s complerta quan el jugador arriba a una porta en concret, quan es recupera un artefacte o quan es destrueix un enemic final.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73075" title="Joana de Borgonya i de Frana" nonfiltered="3762" processed="3742" dbindex="28979">
Joana de Borgonya la Boiteuse ( 1293 - Pars 1348), infanta de Borgonya i reina consort de Frana (1328-1348).

Orgens familiars.
Filla del duc Robert II de Borgonya i la princesa Agns de Frana. Per lnia paterna era nta d'Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per lnia materna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena. Fou germana dels ducs Hug V de Borgonya i Eudes IV de Borgonya, aix com Margarida de Borgonya, esposa del rei Llus X de Frana.

Npcies i descendents.
El juliol de l'any 1313 es va casar amb el prncep Felip I de Valois, i futur rei de Frana amb el nom de Felip VI l'Afortunat. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Felipa de Frana (1315);
 el prncep Joan II de Frana (1319-1364), rei de Frana ;
 la princesa Maria de Frana (1326-1333);
 el prncep Llus de Frana (1328);
 el prncep Llus de Frana (1330);
 el prncep Joan de Frana (1333);
 el prncep Felip d'Orleans (1336-1375), duc de Valois i duc d'Orleans, casat el 1344 amb Blanca de Frana;
 la princesa Joana de Frana (1337);

Durant la Guerra dels Cent Anys fou nomenada lloctinent del Reialme per l'abscncia constant, des de 1338, del seu marit a la corona atenent les obligacions reials al camp de batalla. Per aquesta labor Joana de Borgonya adquir una reputaci de malvada.

Joana de Borgonya mor el 12 de setembre de 1349 a Pars com a conseqncia de l'epidmia de pesta negra que afect Frana.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73085" title="Balonmano Ciudad Real" nonfiltered="3763" processed="3743" dbindex="28980">
El Balonmano Ciudad Real s un club d'handbol de la ciutat de Ciudad Real.

Histria.
El club es fund el 1981 amb el nom de ADC Casero Vign. El 14 de juny de 1993 es crea un nou club la Agrupacin Deportivo Cultural Ciudad Real, mantenint els drets esporius del Casero Vign. El 1998-99 aconsegueix la seva primera participaci europea a la City Cup. A partir del 2001-02 una forta inversi d'institucions pbliques de la ciutat porten al club al primer nivell de l'handbol espanyol i a l'obtencio dels seus majors ttols. Disputa els seus partits al poliesportiu Quijote Arena amb capacitat per 5.200 espectadors.

Ttols.
 2 Recopa d'Europa (2001-02, 2002-03);
 1 Supercopa d'Europa (2005-06);
 3 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (2003-04, 2006-07, 2007-08);
 2 Copa del Rei (2002-03, 2007-08);
 3 Copa ASOBAL (2003-04, 2004-05, 2005-06);

Enllaos externs.
 Web oficial del BM Ciudad Real;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73087" title="Club Balonmano Ademar Len" nonfiltered="3764" processed="3744" dbindex="28982">
El Club Balonmano Ademar Len s un club d'handbol de la ciutat de Lle (Castella i Lle).

Histria.
Els club es fund el 1956. Fins el 1975 va jugar a categories inferiors. La temporada 1995-96 obtingu per primer cop la possibilitat de jugar a Europa, a la City Cup. Entre els seus ttols ms destacats cal remarcar una Lliga ASOBAL, una Copa ASOBAL, una Copa del Rei d'handbol i dues Recopes d'Europa. Disputa els seus partits al "Palacio Municipal de los Deportes" amb capacitat per 6.000 espectadors.

Ttols.
 2 Recopa d'Europa (1998-99, 2004-05);
 1 Lliga ASOBAL (2000-01);
 1 Copa del Rei (2001-02);
 1 Copa ASOBAL (1998-99);

Enllaos externs.
 Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73089" title="Portland San Antonio" nonfiltered="3765" processed="3745" dbindex="28984">
El Portland San Antonio s un club d'handbol de la ciutat de Pamplona (Navarra).

Histria.
Els club es fund el 1955. El 28 de maig de 1989 aconsegu l'ascens a la Lliga ASOBAL. Deu anys ms tard, el 14 de febrer de 1999, aconsegueix el seu primer ttol, la Copa del Rei. El 30 d'abril del 2000 guanya el primer ttol europeu, la Recopa d'Europa d'handbol. Disputa els seus partits al Pabelln Universitario de Navarra amb capacitat per 3.000 espectadors.

Ttols.
 1 Copa d'Europa (2000-01);
 2 Recopa d'Europa (1999-00, 2003-04);
 2 Lliga ASOBAL (2001-02, 2004-05);
 2 Copa del Rei (1998-99, 2000-01);
 3 Copa ASOBAL (1999-00, 2000-01, 2001-02);
 2 Supercopa d'Europa (2001-02, 2002-03);

Enllaos externs.
 Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73092" title="Liceu (antiga Grcia)" nonfiltered="3766" processed="3746" dbindex="28987">
El Liceu (       , Lykeion) fou un gimns d'Atenes de la Grcia antiga, fams per la seva associaci amb Aristtil.

El complex, que reb el nom per Lycio Apollo, fou creat abans del segle VI aC. Posterioment, l'any 335 aC Aristtil hi fund l'escola peripattica. Altres caps que va tenir l'escola foren Teofrast, Estrat de Lmpsac i Alexandre d'Afrodisias.

L'any 86 aC l'escola fou assetjada pel general rom Luci Corneli Sulla.

Es desconeix la data exacta en qu el Liceu deix de ser utilitzat.

L'any 1996 fou redescobert fruit de les excavacions del nou Museu d'Art Modern d'Atenes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73101" title="Recopa d'Europa d'handbol" nonfiltered="3767" processed="3747" dbindex="28988">
La Recopa d'Europa d'handbol s la segona competici europea de clubs en importncia per darrera de la Champions League (antiga Copa d'Europa). s organitzada anualment per la EHF (European Handball Federation), des de 1973. El club amb ms ttols s el FC Barcelona amb 5.

 Historial .
 1976 BM Granollers ;
 1977 MAI Moskv ;
 1978 VFL Gummersbach ;
 1979 VFL Gummersbach ;
 1980 CB Calpisa ;
 1981 TuS Nettelstedt ;
 1982 HC Empor Rostock ;
 1983 SKA Minsk ;
 1984 FC Barcelona ;
 1985 FC Barcelona ;
 1986 FC Barcelona ;
 1987 CSKA Moskv ;
 1988 SKA Minsk ;
 1989 Tusem Essen ;
 1990 Teka Cantabria ;
 1991 TSV Milbertshofen ;
 1992 Fotex KC Veszprm ;
 1993 Olympique Marseille-Vitrolles ;
 1994 FC Barcelona ;
 1995 FC Barcelona ;
 1996 TBV Lemgo ;
 1997 CD Bidasoa ;
 1998 Teka Cantabria ;
 1999 Ademar Len ;
 2000 Portland San Antonio ;
 2001 SG Flensburg Handewitt ;
 2002 BM Ciudad Real ;
 2003 BM Ciudad Real ;
 2004 Portland San Antonio ;
 2005 Ademar Len ;
 2006 Chehovski Medvedi ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73103" title="Xerxes I de Prsia" nonfiltered="3768" processed="3748" dbindex="28990">


Xerxes I (Persa:          , 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC), fou rei de reis del Imperi persa (Shahanshah) del 485 aC  al  465 aC). Fou membre de la dinastia aquemnida. "Xerxes" es la transcripci grega del nom persa usat com a rei (Khashayar Shah) que volia dir Rei d'herois. Al llibre d'Ezra i al llibre d'Ester correspondria a Axawero (              ) (Ahasuerus). Era fill de Darios I el gran i de la reina Atossa (filla de Cir II el gran) i fou designat successor pel seu pare amb preferncia als seus germanastres mes grans, nascuts abans que Darios fou coronat rei.

Desprs de ser proclamat rei a la mort del seu pare va sotmetre Egipte on va nomenar com a strapa a son germ Aqumenes. El 484 aC es va revoltar a Babilnia Bel Shimani. Xerxes va reprimir la revolta i es va emportar l'esttua d'or de Marduk, les mans del qual el rei legtim de Babilnia havia de tocar el primer dia de cada any, i va matar al sacerdot que li ho va voler impedir.

Una segona rebelli es va produir a Babilnia a una data incerta, vers el 482 aC o 479 aC. La va dirigir Shamash Eriba i fou sufocada pel strapa Megabizos. Babilnia fou saquejada per les tropes perses i algunes ciutats que donaven suport a la revolta foren destrudes. 

La segona guerra mdica.
Xerxes va decidir de castigar Atenes pel seu suport a la revolta de Jnia del 500 aC i la victria de Marat (490 aC). L'expedici fou preparada amb gran cura. Un gran exercit es va concentra a Sardes; segons Herdot l'exrcit de terra anava dirigit pel mateix Xerxes i el formaven nou-cents mil homes dels quals vuitanta mil eren genets i vint mil conductor indis, libis i rabs; el primer cos de l'ala esquerra el dirigia Masistes; el segon cos Mardoni; Smerdomes dirigia el primer cos del centre i Magabizos el segon cos; l'ala dreta tenia com a caps a Gergis (primer cos) i a Tritantecmes (segon cos); la flota anava dirigida pel prncep Aqumenes, strapa d'Egipte, i disposava de 1207 vaixells de guerra i 3000 de transport, amb 36000 soldats i 250000 tripulants als vaixells de guerra i 150000 tripulants als de transport; Aqumenes tamb dirigia el contingent egipci; Prexaspes el contingent fenici; Ariabignes (germanastre de Xerxes) els contingents de Jnia i Cria; Magabazos els continents de Cilcia, Pamflia, Lcia i Xipre. Aquestes xifres son evidentment molt exagerades per probablement Xerxes va mobilitzar mes de cent mil homes. L'exrcit va creuar l'Hellespont a la primavera (es van construir dos ponts)  i es va fer un istme artificial a la pennsula del Mont Athos. Provisions abundants foren emmagatzemades a tota la ruta de Trcia. Una aliana amb Cartago va impedir a Atenes disposar del ajut de Siracusa i Agrigent. Alguns estats grecs van prendre partit per Xerxes, especialment Tesslia (la dinastia Alevada), Tebes i Argos. Els atenencs i els seus aliats van decidir tancar el pas del Tempe a Tesslia per impedir l'avan persa, que a l'estiu ja eren a Macednia. La fora enviada al pas, per via marina, no va poder sostenir la posici ja que els perses la podien rodejar per un pas de la comarca de Persebos i tamb podien desembarcar a la seva esquena, i van evacuar Tempe, deixant el control de Tesslia a Xerxes. Els grecs de Perrhbia, Magnsia, Dolpia, Dria del Parnasos, nia i Mlia (Malis) es van sotmetre al gran rei. Els perses van donar un rodeig cap a les muntanyes del Olimp i van entrar a territori grec hostil, originant l'anomenada segona guerra mdica. Els aliats grecs es van fer fort al pas de les Termpiles. Un grup de la  flota persa va xocar amb vaixells de l'atenenca a l'illa d'Sciatos, i aquestos darrers van fugir i dos dels tres vaixells foren destruts. Els perses van installar una senyal martima a una roca anomenada actualment Liptari (entre Sciatos i Cap Spia) i un temporal que va durar uns dies va destruir una part de la flota persa (unes 400 naus que foren llanades contra la costa de Magnsia a Tesslia) mentre que unes 15 naus que es van introduir per error a les lnees gregues foren capturades. 200 naus van intentar bloquejar el canal sud que separa l'illa d'Eubea del continent per al seu moment, impedir la retirada dels grecs, per un desertor de la flota persa, un grec anomenat Esciles d'Escion, va informar als grecs de la maniobra que fou avortada. L'exrcit persa va fer el seu campament a la plana de Traqunia. 

La Batalla de les Termpiles.
s ben conegut el resultat de l'atac persa en la Batalla de les Termpiles, rebutjat reiteradament per l'espart Lenides fins que un pastor mali anomenat Efialtes, va ensenyar als perses un pas de muntanya que va permetre als atacants rodejar el pas i deixar assetjat a Lenides; aquest va fer retirar al contingent i es va quedar disposat a morir amb noms els espartans, i la gent de Tspies i Tebes, i amb Abronicos de missatger va avisar a la flota atenenca que es va poder retirar al sud pel canal d'Euripos. Els tebans van deposar les armes per els soldats d'Esparta i Tspies van morir lluitant. 

Quan el comandant persa Hidarmes va comunicar la caiguda de les Termpiles, la flota atenenca ja s'havia pogut retirar. Mentrestant, la flota persa havia atacat les posicions navals atenenques que bloquejaven el pas entre l'illa d'Argironesos i el Cap Cefala a Eubea; els atenencs van resistir tres dies i els enfrontaments son coneguts com batalla de Artemsion o de Cap Artemsion, sense deixar cap guanyador i amb prdues molt elevades per ambds bndols.  Els perses van poder avanar cap al centre de Grcia i les ciutats es van sotmetre a Xerxes; alguna va decidir resistir i fou cremada com Aba a Fcida, Tspies i Platees a Becia. L'exrcit persa va entrar al tica on la poblaci civil fou evacuada cap a les illes Egina, Salamina i Trezene

La batalla de Salamina.
La flota grega es va concentrar al golf de Salamina, mentre al istme de Corint es va aixecar un mur per cobrir l'accs per aquell costat. Quant els perses van entrar a Atenes hi van trobar noms 500 persones i una petita resistncia a l'acrpoli. La flota persa es va estacionar a Faleros i la grega (mes de 300 naus de les que vora 200 eren atenenques, 20 Calcidies, 10 d'Ambrcia, 10 de Leucas, 1 de Crotona, i la resta de diverses illes) a Ambelaki al nord de la pennsula de Cinosura; els caps de la flota volien retirar-se a Cenerea per unir-se al exercit de terra, per lestrategos atenenc Temstocles volia lliurar la batalla a Salamina i va ordir una estratagema: el seu esclau Sicinos que era d'origen persa, fou enviat a Xerxes, al que va comunicar que Temstocles era partidari de reconixer al rei de reis i que la flota grega es volia escapar i que per aix havia d'atacar immediatament; Xerxes el va creure i va ordenar l'atac; els soldats perses van desembarcar a Psitlia amb la missi de capturar als nufrags grecs i mentre la flota es va introduir des l'est al estret de Salamina, tancant la sortida per l'est del golf, i el contingent egipci va donar la volta a l'illa pel sud i va tancar la sortida per l'oest; els vaixells perses, potser uns 800, es van situar amb moviments nocturns entre l'illa de Gergios i Psitlia, amb la proa cap al sud, mentre els grecs (amb els atenencs a l'esquerra i naus d'Egina a la dreta) enfilaven la proa cap al nord. La batalla fou inevitable ja que els grecs no es podien retirar, i es va lliurar el 20 de setembre. La batalla va decantar-se cap els grecs quant va morir el rei de Cilcia Sienesis, que manava el centre; la mort de Ariabignes que manava l'ala esquerra va obligar als perses a fugir. La batalla va durar 12 hores, des el mati fins al capvespre. Els perses van perdre unes 500 naus i les que van quedar es van retirar cap a l'Hellespont. Xerxes es va retirar amb l'exrcit cap a Tesslia on va deixar el comandament a Mardoni i va tornar a Prsia. Mardoni va enviar a Atenes al rei de Macednia amb les seves condicions per la pau per Temstocles va rebutjar negociar. Palene i Olint (Olintos) a la Calcdia es van revoltar i els perses van poder reconquerir la segona per la primera va resistir. 



Retorn a Prsia.
Quan Xerxes va arribar a Prsia es va trobar amb la usurpaci del caldeu Samoserba a Babilnia, contra el que va haver de lluitar i quant ja havia aconseguit pacificar el pas va arribar la noticia de la derrota de Mardoni a la Batalla de Platea (26 de setembre del 479 aC) seguida de la derrota de la flota a la batalla de Mcale (al Cap Mycale) al novembre del mateix any 479 aC. Aquestes derrotes van  provocar que mes ciutats i illes es revoltessin contra Prsia i moltes van subscriure tractats amb Atenes que garantiria la seva independncia, origen de la Lliga Martima Atenenca o Lliga Hellnica. Xipre es va fer independent i no fou reconquistat per Prsia fins el 466 aC.

Se sap que Xerxes va construir palaus a Van (Armnia) i a la vora d'Ecbatana; que va enviar a Satapes a intentar rodejar frica per mar; i que els darrers anys la cort fou centre d'intrigues de palau entre els seus parents i alguns eunucs.

El desembre del 465 aC el capit de la gurdia reial, Artaban d'Hircnia va assassinar al rei. Un dels fills del rei, Artaxerxes I, va matar al seu propi germ Darios, suposat hereu, que es pensava era l'assass, i es va fer proclamar rei per l'exrcit. Histaspes, germ d'Artaxerxes, que era strapa de Bactriana, es va revoltar, per fou sotms rpidament.

A la Bblia el rei Ahasuerus, suposadament Xerxes, va repudiar a la seva dona Vashti perqu no el va voler obeir i participar en un banquet que havia preparat pels prnceps; llavors va dictar un decret per aplegar a totes les verges joves del imperi i va triar a la jueva Ester com a muller. El seu visir Haman, un Agagita (una naci que du havia decretat que havia de ser destruda) es va sentir insultat pel cos d'Ester, Mordecai, que no volia estar sota el seu control, i va instigar al rei a decretar la destrucci de tots els jueus del imperi, per Mordecai i Ester van poder capgirar la situaci gracies a la seva influencia davant el rei. Si be el historiador jueu Josefus suggereix que Vashti i Ester van existir, Herdot diu que la dona de Xerxes i reina fou Amestres o Amestris, filla d'Otanes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73107" title="Lara Croft" nonfiltered="3769" processed="3749" dbindex="28991">


La Lara Croft s la protagonista del videojoc Tomb Raider. Fou dissenyada per en Toby Gard. Al llarg de la saga Tomb Raider, el seu aspecte va patint lleugers canvis.

Nota: Aquesta s la biografia segons els cinc primers videojocs de la saga. La biografia que correspon al Tomb Raider:Legend i posteriors, s lleugerament diferent.



Caracterstiques.

 Nom i cognom: Lara Croft.
 Nacionalitat: Anglesa.
 Data de naixement: 14 de febrer de 1968.
 Lloc de naixement: Wimbledon, Anglaterra.
 Grup Sanguini: AB-;
 Alada: 5 peus 9 polzades = 1m 75 cm.
 Pes: 9st. 4bl. = 58 kg.
 Color dels ulls: Marrons.
 Color dels cabells: Castanys.

 Biografia .
Filla de Lord Henshingly Croft, la Lara va nixer en el segur mn de la aristocrcia rodejada de tennis, majordoms i corgis. Per tot aix va comenar a canviar quan va comenar a anar a la escola de Gordonstoun i va trobar les muntanyes d'Esccia.
Ms tard, a la Swiss Finishing School, va aprendre l'art de l'esqu extrem i va passar a les muntanyes de l'Himlaia buscant un terreny diferent. A la tornada, l'avi on anava va xocar entre les muntanyes i ella va ser l'nica supervivent.
Dues setmanes ms tard, quan va arribar a un poblet de muntanya (Tokakeriby), les seves experincies havien tingut un profund efecte en ella. Incapa d'estar en la asfixiant societat britnica de classe alta durant ms temps, es va adonar de qu noms estava viva de veritat quan viatjava tota sola.
Malgrat aquest canvi de vida drstic, la Lara encara ret la essncia de la seva educaci, ms notable amb la seva cortesia i el seu accent de classe alta.
Els pares de la Lara, encara que havien tingut esperances del seu casament amb el Comte de Farringdon, estaven menys convenuts del seu estil de vida triat. El Comte encara est esperant.
De mentre, a Anglaterra la Lara viu a una mansi a Surrey que va heretar fa uns quants anys. Durant un temps ella no li va veure gran utilitat, per ara s'adona de qu s el ms prctic per emmagatzemar tots els artefactes que ha anat adquirint en els seus viatges.

 Educaci .
 Dels 3 als 11 anys, amb un professor particular.
 Dels 11 als 16 anys, a l'escola superior per noies de Wimbledon.
 Dels 16 als 18 anys, a l'internat de Gordonstoun.
 Dels 18 als 21 anys, a la "Finishing School" a Sucia. ;

 Personal .
Pellcules preferides:
Deliverance.
Aguirre, Wrath of God.

Msica preferida:
La Lara va ser criada per a apreciar la msica clssica, per des que ha sigut convidada el un    viatge "Popmart" d'U2, es va fer una fan de la seva msica. Li van presentar els sons de Nine Inch Nails i ho considera "good easy music". Troba msica "trance" en general bona per a entrenar.

Menjar preferit:
Malgrat havent sigut una cuinera competent durant els seus dies a la "Finishing School" i havent tastat la majoria de les delcies extiques del mn, usualment opta per mongetes amb pa torrat quan est a casa.

Transport preferit:
Una moto Norton Streetfighter.

Aficions:
Qualsevol esport de repte. Te un inters particular en experimentar amb diferents formes de transport molt radicals. Tamb ha adms de cosir un tipus de tapis de Bayeaux sobre les seves prpies aventures mentre est a casa.

Ambicions:
Amb les seves capacitats fsiques niques, est segura de poder trencar molts rcords atltics mundials sense veure-hi un repte. La seva ambici principal s estar el l'indefinit mn de les tombes i del passat.
No obstant aix, tamb ha desenvolupat certa consideraci pels intents de Brian Blessed d'escalar l'Everest. Si ell no ho aconsegueix mai, est decidida a portar-lo all dalt.

Herois:
Tots els grans personatges antics que es respectaven prou a si mateixos com per a dissenyar complicades tombes per ser-hi enterrats. "Ning va a molestar ms aix..."

La seva por:
El corgi de la seva tieta, que la ha mossegada uns quants cops, sobre el qual, per una vegada, hi ha poca cosa que pugui fer.

 Interpretaci .
 Videojocs .
Cinc actrius han donat veu a Lara Croft en angls al llarg de tota la saga:
 Shelley Blond a Tomb Raider;
 Judith Gibbins a Tomb Raider II i Tomb Raider III;
 Jonell Elliott a Tomb Raider: The Last Revelation, Tomb Raider Chronicles i Tomb Raider: The Angel of Darkness;
 Keeley Hawes a Tomb Raider: Legend, Tomb Raider: Anniversary i Tomb Raider: Underworld;
 Charlotte Asprey va donar veu a Lara de petita en les seqncies de flashback de Tomb Raider: Legend;

En el proper videojoc Tomb Raider: Underworld, la gimnasta olmpica Heidi Moneymaker ha realitzat les captures de moviment per la protagonista.

 Pellcules i animaci .
Lara Croft ha estat interpretada per l'actriu Angelina Jolie en les pellcules Tomb Raider (2001) i Tomb Raider: The Cradle of Life (2003) i Rachel Appleton va interpretar a Lara de petita en la primera pellcula. En l'animaci del 2007 , Minnie Driver se'n va encarregar de donar veu a la protagonista.

 Models .
La protagonista ha estat caracteritzada per les segents models per a promocions i aparicions pbliques:
 Katie Price "Jordan", va intepretar a Lara Croft en ECTS abans que es realitzs el casting oficial.;
 Nathalie Cook (1996-1997);
 Rhona Mitra (1997-1998);
 Vanessa Demouy (1997), contractada per realitzar una sessi de fotos d'una revista de videojocs francesa.
 Nell McAndrew (1998-1999), despatxada desprs de posar nua per la revista Playboy.
 Lara Weller (1999-2000);
 Ellen Rocche (2000), contractada per promocionar The Lost Artifact per una distribudora brasilera de jocs Eidos.
 Lucy Clarkson (2000-2002);
 Jill de Jong (2002-2004);
 Karima Adebibe (2006-2008);
 Alison Carroll (2008 fins l'actualitat);

Moltes de les models es van unir en un reportatge de la revista FHM del maig de 2007 per celebrar el llanament de Tomb Raider: Anniversary.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73110" title="Copa EHF d'handbol" nonfiltered="3770" processed="3750" dbindex="28992">
La Copa EHF d'handbol s la tercera competici europea de clubs en importncia. s organitzada anualment per la EHF (European Handball Federation), des de 1981.

 Historial .
 1981-82 VFL Gummersbach ;
 1982-83 ZTR Zaporozhye  ;
 1983-84 TV Growallstadt ;
 1984-85 HC Minaur Baia Mare ;
 1985-86 Raba Vasas ETO Gyr ;
 1986-87 Granitas Kaunas  ;
 1987-88 HC Minaur Baia Mare ;
 1988-89 TURU Dsseldorf ;
 1989-90 SKIF Krasnodar  ;
 1990-91 Borac Banja Luka  ;
 1991-92 SG Wallau Massenheim ;
 1992-93 BM Cantabria ;
 1993-94 CBM Alzira Avidesa ;
 1994-95 BM Granollers ;
 1995-96 BM Granollers ;
 1996-97 SG Flensburg Handewitt ;
 1997-98 THW Kiel ;
 1998-99 SC Magdeburg ;
 1999-00 RK Metkovic Jambo ;
 2000-01 SC Magdeburg ;
 2001-02 THW Kiel ;
 2002-03 FC Barcelona ;
 2003-04 THW Kiel ;
 2004-05 Tusem Essen ;
 2004-05 TBV Lemgo ;
 2004-05 SC Magdeburg ;
 2004-05 HSG Nordhorn ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73113" title="Artaxerxes I de Prsia" nonfiltered="3771" processed="3751" dbindex="28993">
Artaxerxes I  (persa Artakhshathra, a la  Bblia apareix com Artakhshasta) conegut com Longimanus fou rei de reis del Imperi persa del 465 aC al 424 aC. Era membre de la dinastia Aquemnida. Va succeir al seu pare Xerxes I. El seu sobrenom era degut segons Plutarc a que la seva ma dreta era mes llarga que l esquerra. 

Assassinat el seu pare pel capit de la gurdia Artaban d'Hircnia, aquest va acusar de la mort al prncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei. Inmediatament es va enfrontar amb son germ Histaspes, strapa de Bactriana, que es va revoltar, per el va derrotar en dues batalles i Bactriana estava en pau el 464 aC. Artaban va voler matar al nou rei pero aquest es va anticipar i el va matar. Els fills del capit de la gurdia Artaban d'Hircnia es van revoltar per foren derrotats. Amestris, dona de Artaxerxes, gelosa de sa cunyada (la dona del prncep Masistes) la va fer eliminar. Masistes se n va anar a Bactriana on es va revoltar per va morir a la primera batalla (464 aC).

El 463 aC lestrategos atenenc Temstocles, que havia guanyat la batalla de Salamina per havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat al ostracisme, va arribar com a refugiat poltic i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de Magnsia, Lampsacos i Jnia Miunte que va conservar fins a la seva mort vers el 452 aC. El mateix any 463 aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l antiga famlia reial de Sais), i Armiteu, prncep de Sais, revolta que durar nou anys. El 460 aC els rebels egipcis van derrotar al strapa Aqumenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en la que va morir Aqumenes), i tamb la flota auxiliar fencia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a Memfis.

El 458 aC Artaxerxes va permetre als jueus reconstruir el temple de Jerusalem i va nomenar gran sacerdot dels jueus a Esdres, considerat favorable als perses, i suposat descendent d'Aar. Les lleis religioses imposades pel nou gran sacerdot no van quallar i li van costar mes tard la seva destituci.

El 456 aC Megabizos, strapa de Babilnia, va posar fi a la revolta d'Egipte aixecant el setge de Memfis i derrotant a egipcis i al contingent grec que els ajudava a Papsemis; el assetjadors es van convertir en assetjats a l'illa de Propitis; Magabizos i el strapa de Cilcia, Artabazos, van obligar als grecs a fugir cap a Cirene i els egipcis van capitular amb la garantia personal de Megabizos; Inhor (Inaros) fou fet presoner i executat contra la paraula donada per Megabizos (i tamb ho foren els grecs capturats), i Armiteu es va haver de refugiar als pantans del delta (455 aC). L any segent (454 aC) una flota atenenca que desconeixia el final de la resistncia egpcia, va arribar al delta i fou derrotada a Cap Mendes; Megabizos, a causa de no haver-se respectat la seva paraula es va revoltar, pero es va arribar a un arrangement i finalment el rei  persa el va nomenar a strapa de'Abar Nahara (Sria) que es dividia en quatre hiparquies o petites satrapies: Samria, Idumea, Moabitis i Ammonitis. 

Vers el 453 aC o poc desprs Atenes i Esparta van signar un tractat de pau de cinc anys per dedicar-se a la lluita contra Prsia. El 450 aC els atenencs van atacar Xipre sota la direcci de Cim II i van assetjar als perses a Ction. Una flota atenenca va evacuar a Armiteu del delta per els seus partidaris van continuar la lluita sota la direcci del seu fill Psametic. El 449 aC els atenencs de Cim van derrotar als perses a la batalla naval de Salamina (Xipre) en una batalla en la que va morir Cim, seguida d un altra batalla prop de Salamina, aquesta vegada a terra, amb nova victria atenenca. Els perses van capitular. El rei de Salamina, Evgores I, va quedar com nic rei de l'illa. Atenes i Prsia van arribar a un acord i es va signar el mateix  449 aC l anomenada pau de Clies  que va posar fi a la tercera guerra mdica. Prsia va reconixer la independncia de les ciutats gregues del sia Menor i va acceptar que no tindria tropes a menys de tres dies d aquestes ciutats, i la flota estaria sempre mes enll de Faselis (al sud) i de les illes Cianees (a la mar Negra); Atenes renunciava a Xipre que seria un regne client de Prsia, i retirava l ajut als rebels egipcis si be Psametic va haver de ser reconegut governador persa de Sais. Si els perses van respectar l acord en quant a Xipre i Sais no es pot assegurar per abans de morir Artaxerxes, el rei Evgores i el seu pare Nicocles havien hagut de fugir.

Artaxerxes va morir el desembre del 424 aC i el va succeir el seu fill Xerxes II






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73116" title="ASOBAL" nonfiltered="3772" processed="3752" dbindex="28994">
L'Asociacin de Clubs de Balonmano (ASOBAL) s una organitzaci esportiva espanyola formada per clubs professionals d'handbol i encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.

Es cre el 18 de maig de 1984 i s l'organisme encarregat d'organitzar les segents competicions:
 Lliga ASOBAL;
 Copa del Rei d'handbol;
 Copa ASOBAL;
 Supercopa d'Espanya d'handbol;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'ASOBAL;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73118" title="Ducat de Cornualla" nonfiltered="3773" processed="3753" dbindex="28995">

El Ducat de Cornualla es form el 1140 quan el territori de Cornualla fou cedit com a ducat a sir Richard de Dunstanville, fill illegtim del rei angls Enric I d'Anglaterra, i hi governar com a vassall del rei amb una cort fastuosa fins a la seva mort el 1175. En fou nomenat successor Richard Fitzcourt (1175-1189), noble normand parent seu.

A aquest el va succeir Joan sense Terra (1189-1225), fill d Enric II Plantagenet i ms tard rei d Anglaterra, qui el 1198 hi constitu un parlament propi i en fa del ducat una possessi totalment autnoma, fins i tot quan esdevingu rei. Endems, el 1201 va crear la Court of Stanneries com a privilegi per als minaires del coure, una carta que confirmava una autonomia especial.  Del 1225 al 1272 el succeren Richard i Henry de Cornualla, fill i nt seus, qui hi governaren com a senyors gaireb independents; empraren el pas com a base d aventures territorials pel territori occit, i atacaren Bordeus en ajut del comte de Tolosa. Tamb participaren a les croades, i fins i tot Richard intent sense xit coronar-se emperador dels alemanys. Amb ells, el comtat assol el mxim esplendor econmic i poltic.

Del 1272 al 1300 hi govern Edmund, fill de Richard, qui aconseguiria que el 1295 el rei Eduard I d'Anglaterra admeti dos diputats cornuallesos al parlament angls (aquest nombre de diputats es mantindr inalterable fins el 1832). John of Eltham (1033-1336) fou el darrer comte, qui el 1305 aconsegu de millorar els privilegis del parlament cornualls, per el 1333 patiren els atacs del Prncep Negre, hereu de la corona anglesa, qui finalment acab per prendre-li les posessions.

Per la Carta del 16 de mar del 1337, el pas fou incorporat definitivament com a ducat de la corona britnica. El ttol de Duc de Cornualla l ostentaran els hereus de la corona anglesa fins quan adoptaren el de Prncep de Galles; el primer fou Edward, el Prncep Negre. Per aix no l ajudar a recuperar la identitat crnica, i la llengua es perdr poc a poc entre el francs, llengua dels normands, l angls, llengua de la classe mitjana, i el crnic, llengua del poble.  Tot i aix, els drets garantits per a la Court of Stanneries restaren sota protecci reial, tot i que fou noms formal fins a la seva abolici en el segle XIX.

Pel que fa a la importncia econmica del pas, el Domesday Book del 1086 ni fa cap esmena ni a Tintagel ni a l estany, i diu que el pas era poc poblat (un habitant per 160 acres), per el 1346 la vila de Fowey fou capa d enviar 40 vaixells per a ajudar el rei Eduard III d'Anglaterra a Calais, tot i que quan els espanyols enviaren la Invencible contra Elisabet I d'Anglaterra (el 1588) noms en pogueren enviar un. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73119" title="Joan II de Frana" nonfiltered="3774" processed="3754" dbindex="28996">

Joan II de Frana el Bo (Le Mans 1319 - Londres 1364), comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350); rei de Frana (1350-1364).

Orgens familiars.
Va nixer el 26 d'abril de 1319 sent el segon fill, per el primer mascle, del rei Felip VI de Frana i de la seva primera esposa, Joana de Borgonya. Era nt per lnia paterna de Carles I de Valois i de Margarida d'Anjou, i per lnia materna de Robert II de Borgonya i d'Agns de Frana.

Npcies i descendents.
Es va casar el 6 d'agost de 1332 a Melun amb Bonna de Luxemburg, filla del comte Joan I de Luxemburg i d'Elisabet de Bohmia. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Blanca de Frana (1336);
 el prncep Carles V de Frana (1337-1380), rei de Frana;
 la princesa Caterina de Frana (1338);
 el prncep Llus I d'Anjou (1339-1384), rei de Npols i comte de Provena;
 el prncep Joan de Frana (1340-1416), duc de Berry;
 el prncep Felip II de Borgonya (1342-1404), duc de Borgonya;
 la princesa Joana de Frana (1343-1373), casada el 1353 amb el rei Carles II de Navarra;
 la princesa Maria de Valois (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar;
 la princesa Agns de Frana (1345-1349);
 la princesa Margarida de Frana (1347-1352);
 la princesa Isabel de Frana (1348-1372), casada el 1360 amb el duc Joan I de Visconti;

El 19 de febrer de 1349 es cas, en segones npcies, a Nanterre, amb la comtessa Joana d'Alvrnia, filla de Guillem XII d'Alvrnia i de Margarida d'Evreux. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Blanca de Frana (1350) ;
 la princesa Caterina de Frana (1352-1352) ;
 un fill sense nom (1354);

Ascens al tron i conflictes.
Fou coronat rei de Frana el 26 d'agost de 1350 a la Catedral de Reims.

Va devaluar la moneda francesa per aconseguir els fons necessaris per poder afrontar les despeses franceses a la Guerra dels Cent Anys. A ms d'enfrontar-se al rei angls, tamb es va enfrontar constantment amb Carles II de Navarra.

Lluitant contra el Prncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra, va ser capturat i fet presoner a la Batalla de Poitiers de l'any 1356. Fou enviat a Londres, on va ser tancat a la Torre. 

El 1360, arran de la Pau de Bretigny, retorn a Frana amb el comproms de pagar un elevat preu pel seu alliberament. Al no poder aconseguir la quanitat demanada, va tornar a ser fet presoner i fou deportat a Anglaterra, on mor el 8 d'abril de 1364.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73121" title="Bonna de Luxemburg" nonfiltered="3775" processed="3755" dbindex="28997">
Bonna de Luxemburg o Judit de Bohmia ( 1315 - Maubuisson 1349 ), princesa de Bohmia.

Orgens familiars.
Nasqu el 20 de maig de 1315 sent filla del comte Joan I de Bohmia i Elisabet I de Bohmia. Era nta per lnia paterna de l'emperador Enric IV de Luxemburg i Margarida de Brabant, i per lnia materna de Vaclav II de Bohmia i Judit d'Habsburg.

Npcies i descendents.
Es va casar el 6 d'agost de 1332 a Melun amb el prncep i futur rei Joan II de Frana, sent-ne la primera esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Blanca de Frana (1336);
 el prncep Carles V de Frana (1337-1380), rei de Frana;
 la princesa Caterina de Frana (1338);
 el prncep Llus I d'Anjou (1339-1384), rei de Npols i comte de Provena;
 el prncep Joan de Frana (1340-1416), duc de Berry;
 el prncep Felip II de Borgonya (1342-1404), duc de Borgonya;
 la princesa Joana de Frana (1343-1373), casada el 1353 amb Enric II de Navarra;
 la princesa Maria de Frana (1344-1404), casada el 1364 amb el duc Robert I de Bar;
 la princesa Agns de Frana (1345-1349);
 la princesa Margarida de Frana (1347-1352);
 la princesa Isabel de Frana (1348-1372), casada el 1360 amb el duc Joan I de Visconti;

Bonna de Luxemburg mor l'11 de setembre de 1349 al castell de Maubuisson, on fou enterrada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73122" title="Xerxes II de Prsia" nonfiltered="3776" processed="3756" dbindex="28998">
Xerxes II fou rei de reis de l'Imperi Persa vers la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC. Era fill d'Artaxerxes I de Prsia Longimanus i de la reina Damspia i era l'hereu designat. Noms s conegut pels escrits de Ctsies.

El seu pare encara era viu el 24 de desembre del 424 aC i el va succeir quan va morir. Fou reconegut a Prsia per el seu germ bastard Sogdi, nascut de la concubina Alogyne de Babel, que havia estat reconegut a la Susiana, el va fer assassinar abans dels dos mesos de ser proclamat i es va coronar al seu lloc (febrer del 424 aC). El assassins foren Menostanes i Farnacies, durant una festa amb el rei en la que es va beure molt. El 10 de gener del 423 aC son germanastre Darios II Ocos, strapa d'Hircnia, ja utilitzava el ttol reial per probablement no era encara reconegut per cap ms satrapia. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73123" title="Regs de L'Estourbeillon" nonfiltered="3777" processed="3757" dbindex="28999">
Rgis de l'Estourbeillon, Marqus de l'Estourbeillon, (nascut el 1858 a  Nantes, mort al castell de Penhot, a Avessac (Loira Atlntic) el 1946. Cavaller de la Legi d'Honor, Creu de Guerra 1914-1918, i militant bret.

Fou un dels fundadors originaris de la  Kevredigezh Broadel Breizh (Societat Nacional de Bretanya), amb Charles Le Goffic el 1898, que des del 1911 s'anomenar Uni Regionalista Bretona. Dirig La Revue de Bretagne amb el comte Ren de Laigue. El 1909, aleshores diputat liberal independent per Gwened, dirig la delegaci encarregada de reclamar al Ministre d'Instrucci Pblica i futur president de Frana Gaston Doumergue, ensenyament de la llengua bretona als liceus i escoles de Bretanya. El ministre s'opos radicalment allegant que  l'ensenyament del bret afavorir les tendncies separatistes .

El 1914, encara diputat per Gwened, particip en la Primera Guerra Mundial. Fou condecorat : Cavaller de la Legi d'Honor i Creu de Guerra 1914-1918.

Desprs de la guerra fou escollit diputat per Ar Mor-Bihan. Va redactar una petici publicada per Libre parole on deman novament l'ensenyament del bret el 31 de gener de 1919 (). Tamb form part del moviment artstic bret Seiz Breur.

Publicacions.
 Le droit des langues et la libert des peuples. Saint-Brieuc, 1919;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73124" title="Sogdi de Prsia" nonfiltered="3778" processed="3758" dbindex="29000">
Sogdi (Sogdianus, ) fou rei de reis de l'Imperi persa el 424 aC, durant uns sis mesos i mig. Ctsies l'esmenta com Secundi (Secundianus, )

Era fill (ilegitim) d' Artaxerxes I de Prsia i de la seva concubina Alogyne de Babel. Mort el seu pare el tron va passar a Xerxes II de Prsia, fill legitim, pero Sogdi es va proclamar rei i fou reconegut a la Susiana. El febrer del 423 aC va fer matar a son germanastre Xerxes II, que era reconegut a Perspolis. 

El 10 de gener del 423 aC un altre germanastre, Ocos, strapa d'Hircnia, ja utilitzava el ttol reial per probablement no era encara reconegut per cap ms satrapia que la seva. Sogdi, desprs de la mort de Xerxes, fou reconegut a Mdia, Babilnia i Egipte per no va governar gaire temps, car l'esmentat germanastre Ocos de Bactriana el va fer assassinar al cap de poc temps (vers el juliol del 423 aC) i va asolir el tron amb el nom de Darios II Ocos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73125" title="Joana d'Alvrnia" nonfiltered="3779" processed="3759" dbindex="29001">

Joana d'Alvria ( 1326 - Argilly 1361 ), comtessa d'Alvrnia i Bolonya (1332-1360) i reina consort de Frana (1338-1361).

Orgens familiars.
Filla del comte Guillem XII d'Alvrnia i Margarida d'Evreux. Era nta per lnia paterna de Robert VII d'Alvrnia i Blanca de Clermont.

Npcies i descendents.
Es cas el 26 de setembre de 1338 amb Felip de Borgonya, fill del duc Eudes IV de Borgonya. D'aquest matrimoni nasqueren:
 la infanta Joana de Borgonya (1344-1360 ;
 la infanta Margarida de Borgonya (1345-morta jove);
 l'infant Felip I de Borgonya (1346-1361), comte i duc de Borgonya ;


El 19 de febrer de 1349 es cas a Nanterre amb el rei Joan II de Frana, sent la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Blanca de Frana (1350) ;
 la princesa Caterina de Frana (1352-1352) ;
 un fill sense nom (1354);

Joana d'Alvrnia mor el 21 de setembre de 1361 al castell d'Argily, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis a Pars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73130" title="Darios II de Prsia" nonfiltered="3780" processed="3760" dbindex="29002">
Darios II Ocos fou rei de reis de l'imperi persa del 423 aC al 404 aC. Era fill d'Artaxerxes I amb la seva concubina Cosmartidene de Babel. El seu nom Ocos fou el nom original i ms tard se li va donar tamb el sobrenom de Nothus, paraula grega equivalent a bastard.

El 416 aC un intent de revolta del seu germanastre Arsites, que va tenir el suport de mercenaris grecs, del strapa de Sria, Artifos (fill de Magabizos) i del strapa de Ldia Pisutines (i el seu fill Amorgos de Cria) fou sufocat. Els tres lders foren capturats, primer Artifos i desprs els altres dos. El 415 aC, desprs de l'execuci de Pisutines, Amorgos es va proclamar rei de Cria establint la seva capital a Yasco a l'oest de Milasa. El 413 aC Atenes va donar suport al rebel Amorgos a Cria per aix no va tenir continutat desprs de la desfeta atenenca de Siclia. Yasco fou ocupada pels perses el 412 aC i prcticament la revolta es va acabar. El rei va ordenar als strapes Tisafernes de Sardes (que havia sufocat la revolta d'Amorgos) i Farnabaces o Farnabazos de Dascilios de percebre el tribut de les ciutats gregues, moltes de les quals es van aliar a Esparta. El 411 aC Prsia i Esparta van negociar una aliana dirigida contra Atenes (vegeu Alcibades). 

Vers el 410 aC, Amestris, fill de Darios II, es va revoltar per no va tenir xit; al mateix temps el governador de Sais, Armiteu II (fill i successor de Psametic, es va revoltar obertament; i a Xipre Evagores, fill de Nicocles, va recuperar Salamina i fou reconegut com a rei de l'illa, per pagant tribut al rei de reis. La dinastia local de Bitnia va consolidar en aquesta poca el seu poder i el rei Didalsos, tot i que pagava tribut, s gaireb independent.

Xenofont esmenta una revolta dels medes el 409 aC.

El 407 aC va enviar al seu fill Cir a l'sia Menor per dirigir la guerra amb ms energia, amb el crrec de strapa de Sardes mentre que Tisafernes va rebre com a compensaci la satrapia de Cria.

Va morir el 404 aC i el va succeir Artaxerxes II Memnon.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73131" title="Carles V de Frana" nonfiltered="3781" processed="3761" dbindex="29003">

Carles V de Frana el Prudent ( Vincennes 1337 - Beaut-sur-Marne 1380 ), regent de Frana (1356-1360) i rei de Frana (1364-1380).

Orgens familiars.
Fill gran de Joan II de Frana i la seva primera esposa Bonna de Luxemburg, nasqu el 21 de gener de 1337. Era nt per lnia paterna de Felip VI de Frana i Joana de Borgonya, i per lnia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Bohmia.

Fou el primer membre de la monarquia francesa a rebre el ttol de delf, a partir d'aquell moment reservat als hereus de la corona.

Npcies i descendents.
Es cas el 8 d'abril de 1350 a Tain-en-Viennois amb Joana de Borb, filla de Pere I de Borb i Isabel de Valois. D'aquesta uni nasquren:
 la princesa Joana de Frana (1357-1360) ;
 el prncep Joan de Frana (1359-1364) ;
 la princesa Bonna de Frana (1360) ;
 el prncep Joan de Frana (1366) ;
 el prncep Carles VI de Frana (1368-1422), rei de Frana;
 la princesa Maria de Frana (1370-1377) ;
 el prncep Llus I d'Orleans (1372-1407), duc d'Orleans;
 la princesa Isabel de Frana (1373-1378) ;
 la princesa Caterina de Frana (1378-1388) ;

Tractat de Bretigny.
Va accedir a la corona desprs de la captura del seu pare per part dels anglesos el 1356 durant la Guerra dels Cent Anys. Durant el captiveri d'aquest Carles fou nomenat regent fins la seva tornada. Joan II fou fet presoner durant la Batalla de Poitiers pel Prncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra. 

Pel Tractat de Bretigny del 8 de maig de 1360 Joan II fou alliberat amb la condici de cedir l'Aquitnia i la Gascunya a Anglaterra aix com de pagar un rescat de tres milions d'escuts. Al seu retorn el rei es trob a un prncep Carles molt abatut, amb la mort consequtiva de dos dels seus fills aix com ell mateix malalt, segons les especulacions degut a alung intent d'assassinar el prncep amb arsnic. 

Joan II torn a assumir el poder per va mostrar maneres ineficaces de governar. Aix mateix no va poder aconseguir la quantitat demanada pel seu rescat, per la qual cosa torn a ser fert presoner i enviat a Londres, on mor el 8 d'abril de 1364.

Ascens al tron.
Carles fou coronat rei a la catedral de Reims el mateix any 1364. Al necessitar diners per poder continuar amb la guerra es va veure obligat a convocar els Estats Generals. Aquest organisme es va negar a ober el rei, per la qual cosa aquest va demanar ajuda a les provncies, que li van donar suport, confiana i els diners que necessitava. La ciutat de Pars es revolt per Carles V aconsegu sufocar la rebelli i va tornar a tenir Frana sota la seva autoritat reial.

Carles V va aconseguir expulsar els invasors anglesos dels territoris cedits per Frana. Contra la tradici de relativa autonomia dels feus francesos es va reservar, en exclusiva, el privilegi d'extendre ttols nobiliaris i acunyar diners. D'aquesta manera va aconseguir augmentar notablement la riquesa del regne francs, alliberant-se de la dependncia dels nobles i el poble.

Particip activament el la Guerra Civil castellana, en la qual s'enfrontaren Pere I de Castella i el seu germ Enric de Trastmara. L'ajut francs an a parar a Enric mentre els anglesos donaven suport a Pere.

El rei francs va morir el 16 de setembre de 1380 al castell de Beaut-sur-Marne, i fou enterrata a la Catedral de Saint-Denis.

Gran Cisma d'Occident.
El 1376 el papa Gregori XI tement una prdua dels estats del Papat, decidia moure la seva cort de nou a Roma desprs de gaireb 70 anys a Aviny. Carles V, esperant mantenir influncia francesa sobre la Santa Seu va intentar persuadir el papa Gregori de romandre a Frana, discutint que "Roma s a qualsevol lloc on el papa s". El papa Gregori, per, ho rebutj.

Aquest va morir el mar de 1378. Quan els cardenals van reunir-se per a escollir un successor, una multitud romana, adonats que els propers a la universitat francesa volien escollir un nou papa francs que portaria el Papat de nou a Aviny, va envoltar el Vatic i va exigir l'elecci d'un rom. El 9 d'abril els cardenals van escollir Bartolomeo Prigamo, arquebisbe de Bari, el qual adoptaria el nom d'Urb VI. El nou papa va alienar rpidament als seus cardenals criticant els seus vicis, limitant les rees on podrien rebre renda, aix com el sistema d'elecci d'aquests. Els cardenals francesos van sortir de Roma a l'estiu i van delcarar invlida l'elecci d'Urb VI a causa de la intimidaci de la multitud romana, una ra que no havia estat citada a l'hora de l'elecci, i van escollir el cardenal Robert de Ginebra com a papa amb el nom de Climent VII. 

Els cardenals francesos es van moure rpidament per a aconseguir l'ajuda de Carles V. La facultat de teologia de la Universitat de Pars va aconsellar Carles V no prendre una decisi precipitada, per ell va reconixer Climent com a papa el novembre i va prohibir qualsevol obedincia a Urb. L'ajuda del rei francs va permetre la subsistncia de Climent i va conduir Europa al Gran Cisma d'Occident que la dividiria durant quaranta anys.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73136" title="Neith (satllit)" nonfiltered="3782" processed="3762" dbindex="29004">
Neith s el nom donat a un objecte celeste observat per primera vegada per Giovanni Cassini el 1672, i que durant uns anys es va creure que era un satllit natural de Venus. Actualment se sap amb certesa que aquest satllit no existeix.

El 1672, Cassini va observar un petit objecte prop de Venus. Llavors no en va fer gaire cas per quan el va tornar a observar el 1686 va anunciar formalment el descobriment d'un possible satllit de Venus. L'objecte va ser vist per molts altres astrnoms durant un llarg perode de temps: James Short el 1740, Andreas Mayer el 1759, Joseph Louis Lagrange el 1761 i Christian Horrebow el 1768. Fins i tot en una ocasi es va observar un petit punt que seguia a Venus durant un trnsit de Venus per davant del Sol. D'altra banda, molts altres astrnoms no van observar cap satllit durant les seves observacions de Venus, incls William Herschel el 1768.

Cassini va observar que el dimetre de Neith era igual a una quarta part del de Venus. El 1761, Lagrange va anunciar que el pla orbital de Neith era perpendicular a l'eclptica, i el 1777 va estimar que el seu perode orbital era d'11 dies i 3 hores. Ell esperava que el satllit seria vist durant el trnsit de Venus per davant del Sol que havia de tenir lloc l'1 de juny de 1777.

El 1766 el director de l'Observatori de Viena va especular que les observacions del satllit eren, en realitat, illusions ptiques: la imatge brillant de Venus es reflectia a l'ull i retornava al telescopi creant una petita imatge secundria. El 1884, M. Hozeau, antic director de l'Observatori Reial de Brusselles va suggerir que la "lluna" era en realitat un planeta que orbitava el Sol cada 283 dies. Aquest planeta estaria en conjunci amb Venus cada 1.080 dies cosa que quadrava amb les observacions registrades. Hozeau va ser tamb el primer a donar el nom de "Neith" a l'objecte. Neith era una deessa de la mitologia egpcia.

L'any 1887, l'Acadmia Belga de Cincies va publicar un article que estudiava cada observaci registrada de Neith. La conclusi determinava que la majoria de les observacions es podien explicar per estrelles que es trobaven a prop de Venus, com per exemple, Chi Orionis, M Tauri, 71 Orionis, Nu Geminorum i Theta Librae.

 Enllaos externs .
 Neith, el satllit de Venus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73148" title="Supercopa d'Espanya d'handbol" nonfiltered="3783" processed="3763" dbindex="29005">
La Supercopa d'Espanya d'handbol s una competici d'handbol espanyola que disputen anualment els campions de la Copa del Rei i de la Lliga ASOBAL des de l'any 1985 i s organitzada per l'ASOBAL.

 Historial .
 1985-86 Atltico de Madrid ;
 1986-87 FC Barcelona ;
 1987-88 Atltico de Madrid ;
 1988-89 FC Barcelona ;
 1989-90 FC Barcelona ;
 1990-91 FC Barcelona ;
 1991-92 FC Barcelona ;
 1992-93 GD Teka Santander ;
 1993-94 FC Barcelona ;
 1994-95 GD Teka Santander ;
 1995-96 CD Bidasoa ;
 1996-97 FC Barcelona ;
 1997-98 FC Barcelona ;
 1998-99 no es disput;
 1999-00 FC Barcelona ;
 2000-01 FC Barcelona ;
 2001-02 Portland San Antonio ;
 2002-03 Portland San Antonio ;
 2003-04 FC Barcelona ;
 2004-05 BM Ciudad Real ;
 2005-06 Portland San Antonio ;
 2006-07 FC Barcelona ;
 2007-08 BM Ciudad Real ;
 2008-09 FC Barcelona ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73150" title="Saint-Brieuc" nonfiltered="3784" processed="3764" dbindex="29006">


Saint-Brieuc (bret Sant Brieg) s un municipi francs, situat al departament de Costes del Nord i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 46.087 habitants.

Hi ha indstries txtils, del calat i de la fusta, aix com construccions mecniques. Tamb s un actiu port comercial. 

Demografia.


 Alcaldes .



 Histria .
Segons Claudi Ptolemeu s la terra dels Biducesis.

Era bisbat ja el 848, a partir d'un monestir fundat al segle V. Hi ha una catedral gtica.

 Personatges de la ciutat .
 Alfred Jarry,  ;
 Louis Auguste Harel de la No, enginyer;
 Berthe Sylva ?, cantant;
 Patrick Le Lay,  ;
 Bernard Hinault, ciclista;
 Patrice Carteron, futbolista;
 Sbastien Hinault (1974   ), ciclista;

Enllaos externs.

 Pgina oficial (en francs);
 Oficina de turisme de la Badia de Saint-Brieuc;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73151" title="Berln Oest" nonfiltered="3785" processed="3765" dbindex="29007">


Berln Oest s la part de Berln que el 1945, desprs de la Segona Guerra Mundial, va quedar sota control dels Aliats: els Estats Units, el Regne Unit i Frana. Berln Est, en canvi, va quedar sota el control de la Uni Sovitica.

 Denominaci .

La denominaci oficial segons la Repblica Federal d'Alemanya (RFA) era Berlin (West), s a dir, Berln (Oest), tot i que colloquialment se l'anomenava West-Berlin (Berln de l'Oest). Per contra, a la Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA) la denominaci oficial era Selbstndige politische Einheit Westberlin (unitat poltica autnoma de Berln occidental), abreujat Westberlin (Berln occidental). A l'poca de la Guerra freda, doncs, es podia determinar l'origen o la filiaci poltica d'un text noms per la manera d'escriure el nom de la ciutat.

La denominaci de l'RDA intentava, en primer lloc, transmetre la idea que Berln Oest era un territori geogrficament autnom; d'altra banda, per, procurava que Berln Est, anomenat Berlin, Hauptstadt der DDR (Berln, capital de l'RDA), no fos considerada com una simple meitat d'alguna cosa, sin com una ciutat en si mateixa creada a partir de la partici definitiva de Berln.

 Estatus legal .

Segons l'Acord de les Quatre Potncies sobre Berln (Viermchteabkommen ber Berlin) de 3 de setembre de 1971, Berln Oest no era una part integral de l'RFA, simplement hi tenia un vincle especial. Tanmateix, alguns rgans de l'RFA duien a terme sessions regulars en aquesta part de la ciutat, cosa que generava protesta a la part sovitica.

Les lleis aprovades pel Bundestag o Parlament de l'RFA no podien tenir aplicaci a Berln Oest, sin que abans s'havien de tornar a aprovar al Berliner Abgeordnetenhaus (actualment, el Parlament regional de Berln) i noms llavors tenien efecte a la ciutat. A ms a ms, els diputats berlinesos al Bundestag no tenien vot, sin noms un carcter consultiu, i no eren escollits directament per l'electorat, sin que eren designats pel Abgeordnetenhaus. Tot i aix, s que tenien dret de vot a la Convenci Federal d'Alemanya (Bundesversammlung).

En altres qestions, com ara la gesti dels aeroports comercials de Berln Oest, ni tan sols l'alcalde era rellevant, ja que molts d'aquests assumptes eren gestionats directament per l'administraci aliada.

 Els anys de divisi .

Tot i que Berln Oest era una entitat separada de Berln Est a partir de 1949, 
durant ms d'una dcada va haver-hi llibertat de moviments entre tots dos sectors, i Berln seguia funcionant de facto com una nica ciutat. La xarxa de metro, reconstruda desprs de la guerra, abastava ambdues zones conjuntament. Molta gent vivia en una part de la ciutat i, per exemple, treballava a l'altra o hi tenia la famlia.

A mesura que la Guerra freda s'intensificava, molts berlinesos orientals van comenar a traslladar-se a l'oest. Les autoritats sovitiques van decidir tancar les fronteres, fet que es coneix com a Bloqueig de Berln. Tot i que al principi la lliure circulaci de persones es va mantenir, la de mercaderies no, i els Aliats van haver d'organitzar un pont aeri, que va acabar amb la reobertura de la frontera tamb per a productes i mercaderies. Finalment, totes dues parts de la ciutat van quedar fsicament separades per la construcci del Mur de Berln el 13 d'agost de 1961. Als ciutadans occidentals se'ls va garantir la possibilitat de viatjar a l'RFA per aire i mitjanant autobusos i trens especfics.

El 26 de juny de 1963, el president dels EUA John F. Kennedy va visitar Berln Oest, on va fer un discurs en qu pronunci la famosa frase "Ich bin ein Berliner". L'any 1987, el president Ronald Reagan, davant la Porta de Brandenburg, va llanar un repte al president de l'URSS: "Secretari General Gorbatxov, si voleu la pau, si voleu prosperitat per a l'URSS i l'Europa de l'Est, si voleu la llibertat: Veniu a aquesta porta! Sr. Gorbatxov, obriu aquesta porta! Sr. Gorbatxov, enderroqueu aquest mur!".

El 9 de novembre de 1989 el mur fou obert i les dues ciutats van tornar a estar juntes fsicament, per encara no legalment. Desprs del Tractat Dos Ms Quatre, signat per les dues Alemanyes i les quatre potncies aliades, es va obrir el cam cap a la reunificaci i cap a la fi de l'ocupaci occidental de Berln Oest. El 3 d'octubre de 1990, Berln Oest i Berln Est es van unir en un nic municipi, que a ms va passar a formar un land. Aix, Berln Oest i Berln Est han deixat, formalment, d'existir.

 Districtes de Berln Oest .



Berln Oest era dividit en tres sectors, cadascun sota la tutela d'un dels Aliats occidentals:
Sector americ:
Kreuzberg;
Neuklln;
Tempelhof;
Schneberg;
Steglitz;
Zehlendorf;
Sector britnic:
Tiergarten;
Charlottenburg;
Wilmersdorf;
Spandau;
Sector francs:
Reinickendorf;
Wedding;

 Vegeu tamb .

Guerra freda;
Berln;
Berln Est;
Bloqueig de Berln;
Mur de Berln;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73154" title="Morlaix" nonfiltered="3786" processed="3766" dbindex="29008">


Morlaix (en bret Montroulez) s un municipi francs, situat al departament de Finisterre i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 15.990 habitants.

 Administraci .


 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;
 Cambra de Comer i Indstria de Morlaix;
 Chteau du taureau;
Geografia de Bretanya, portal de les viles i pasos bretons - Morlaix / Montroulez;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73155" title="Pontivy" nonfiltered="3787" processed="3767" dbindex="29009">


Pontivy (en bret Pondi i en galo Pondivi) s un municipi francs, situat al departament d'Ar Mor-Bihan i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 13.508 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73156" title="Uni Regionalista Bretona" nonfiltered="3788" processed="3768" dbindex="29010">

Uni Regionalista Bretona (URB), fou un grup poltic bret, aparegut el 1911 d'una escissi de la Societat Nacional de Bretanya. Fundat per Regs de L'Estourbeillon i Anatole Le Braz, se'ls uniren  mile Masson, Camille Le Mercier d'Erm, Fach Valle, Maurice Duhamel i Loeiz Herrieu. 

Tenia un miler d adherits (el 25 % d ells eren nobles, el 17 % religiosos, un 11 % professionals liberals, un 11 % petits comerciants, el 6 % funcionaris, el 6 % artistes, el 5 % industrials, el 4 % mestres i el 4 % estudiants) i unia un grapat de bones voluntats al voltant d una sola idea, la Bretanya. D antuvi fou controlada pels monrquics proregionalistes, com Alphonse de Chateaubriant cosa que provocaria tensions internes amb els sectors intellectuals i burgesos procedents dels cercles celtistes i que havien evolucionat vers el regionalisme.

Yann Four en fou vice-prsident de 1939 a 1945. El 1940, molts dels seus membres participaren a Sao Breiz, els bretons de la Frana Lliure.
 
Bibliografie.
 Almanak kevredigez broadus breiz. Simon - Rennes. 1910.
 BRETONNE ET UNION REGIONALISTE BRETONNE.  Comptes rendus, procs-verbaux, mmoires. Congrs du 150e anniversaire  Rennes, 1993. Rennes, -, 1994.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73157" title="Federaci Regionalista de Bretanya" nonfiltered="3789" processed="3769" dbindex="29011">
Federaci Regionalista de Bretanya (en bret, Unvaniez arvor) fou un grup regionalista bret aparegut el 1912 com a escisi de la Uni Regionalista Bretona, dirigida per Maurice Duhamel al que s'uniren mile Masson, Camille Le Mercier d'Erm, Fach Valle, Jean Choleau Taldir i Loeiz Herrieu. Andr Mellac fou escollit el 1925 (congrs de Pont-Aven) com a secretari. Els rgans del partit foren Le reveil breton, Unvaniez arvor (creat el 1916) i Galerne.

Era dominada per la burgesia urbana d orientaci liberal, que acceptava la sobirania francesa i que es preocupava ms per l economia que no pas per la poltica.  

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73161" title="Mollusc" nonfiltered="3790" processed="3770" dbindex="29012">

Els molluscs (Mollusca) sn animals invertebrats de cos tou, en el que es pot diferenciar la massa visceral, on s'allotgen els rgans digestius, respiratoris i reproductors, i un peu musculs, que es fa servir per al moviment. Tenen una closca, per alguns han evolucionat fins el punt de perdre-la.

Dins del flum Mollusca es distingeixen classes com la dels gasterpodes, els bivalves i els cefalpodes entre d'altres.

Hom calcula que hi poden existir ms de cent-mil espcies.

La cincia que estudia els molluscs rep el nom de malacologia.

Anatomia.
Conquilla.
La conquilla s un element important en la identificaci d'un mollusc i un rgan molt conservat en tot el flum. s caracterstic el creixement d'aquesta massa calcificada, b internament o quasi desapareguda en els cefalopodes o vistosa i aparent com en els gasteropodes i els bivalvs.

Cap.
On hi ha tentacles, uns receptacles sensorials del tacte, l olfacte i la visi. Dins la boca hi ha la rdula un rgan com al filum, que s una cinta amb milers de dents microscpiques que utilitzen per raspar els aliments i desfer-los per tal de poder-los ingerir.

Massa Visceral.
s on es troben tots els rgans interns. La respiraci s branquial, excepte en el cas dels cargols terrestres que respiren pulmonarment. El sistema nervis esta desenvolupat i la cefalitzaci s important en molts membres del grup com ara el Pop.

Peu.
s un mscul molt potent que s encarrega del moviment. Els gasterpodes tenen sola reptant, els bivalves forma de falca i els cefalpodes tenen en forma d'embut.
Vegeu tamb.
Forsia;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73163" title="Artaxerxes II de Prsia" nonfiltered="3791" processed="3771" dbindex="29013">
Artaxerxes II de Prsia Memnon (vers  ) fou rei de reis de l Imperi persa del  fins que va morir . Era fill de Darios II Nothus i el va succeir a la seva mort. Entre les seves obres cal esmentar la restauraci del palau de Darios I el gran a Susa i fortificacions a Ecbatana, a ms de moltes construccions a Perspolis. Egipte es va fer independent al comenament del seu regnat. 

El seu germ Cir el jove, strapa de Sardes, aspirava a ocupar el tron i es va revoltar el  per fou derrotat. Artaxerxes el va perdonar i el va confirmar com a strapa de Sardes, per Cir no va deixar de conspirar i va comenar a reclutar mercenaris grecs: el  al front d un exrcit amb milers de grecs, va marxar cap a Babilnia, per el seu germ li va sortir al pas amb forces perses. Els exercits es van trobar a la plana de Cunaxa (3 de setembre del ) i en la batalla va morir Cir; els perses del seu bndol llavors van deixar de lluitar i els mercenaris grecs es van haver de retirar cap al seu pas en una llarga marxa coneguda com la Marxa dels deu mil, descrita per un d ells, de nom Xenofont, al seu llibre l Anbasi. 

Tisafernes va recuperar la seva satrapia de Sardes per ms tard el rei en va desconfiar i el va fer matar () per Tiraustes o Tritaustes que va ocupar el seu lloc. El  els perses van obtenir una gran victria a Cnido i moltes ciutats gregues es van sotmetre a Prsia. Tritaustes fou substitut el  per Tirabazos que va afavorir un congrs de pau a Sardes, per no es va aconseguir res, fou destitut i el seu lloc el va ocupar Autofrdates; es va crear la satrapia de Jnia per integrar les ciutats gregues que fins llavors depenien de la satrapia de Ldia (Sardes) i Estrutes va ser nomenat al capdavant de la nova satrapia, mentre Hecatomnos fou nomenat com a strapa de Cria, sense dependre de Ldia. La gran victria de Estrutes sobre una expedici espartana al sia Menor dirigida per Tibr, en la que van morir vuit mil espartans (incls Tibr), no va impedir la seva destituci el  i el seu lloc el va ocupar Tirabazos, antic strapa de Sardes.

El  el rei Evagores de Xipre es va revoltar quant els perses van restablir a nou prnceps locals de l illa. Aquestos prnceps, tots ells lleials a Prsia, foren atacats per Evagores, i van demanar ajut que els hi fou concedit per Auotfrdates de Ldia i Hecatomnos de Cria, per en general la guerra fou favorable a Evagores. Vers aquest any es va produir una revolta local a Psdia (que va durar fins vers el ) i potser tamb una a Cilcia.

El  Antlcides va viatjar a Susa per conixer les condicions de pau del rei de Prsia, acompanyat pel strapa Tirabazos de Jnia, per com que les condiciones del rei de reis foren desfavorables pels adversaris d Esparta aquestos es van negar a entrar-hi, i es va signar la pau d'Antlcides noms entre Esparta i Prsia. Les condicions del rei foren: "Les ciutats gregues de l sia Menor han de pertnyer a Prsia, aix com les illes de Clazmenes i Xipre; les ciutats gregues grans i petites han de ser autnomes excepte Lemnos, Imbros i Esciros que com en temps antics, han de pertnyer a Atenes; Prsia far la guerra per terra i per mar a qui no accepti aquesta pau.". Finalment els oposats a la pau la van acceptar i llavors es va dir "pau del rei", i es va acordar un congrs per decidir els detalls, que es celebraria a Esparta. El congrs es va fer el  que va reconixer la pau i en va fixar els detalls.

El  una revolta que havia esclatat entre els rabs de Palestina va quedar sufocada. Tirabazos de Jnia va desembarcar a Xipre i va assetjar a Evagores a Salamina, i el rei va haver de capitular quedant restablert el domini persa a l illa. Evagores fou reconegut rei tributari el  mitjanant un tractat, amb el mateix rang que els altres nou reis; fou assassinat el  i el va succeir el seu fill Nicocles.

Egipte s havia independitzat sota els prnceps de Sais, al comenament del regnat d Artaxerxes II (vers el ) i el  el rei va iniciar els preparatius per sotmetre de nou el pas. Els preparatius foren molt lents. Els atenencs van enviar com assessor al general Ifcrates. La invasi es va fer el  per els perses foren rebutjats a Pelsium i un atac pel bra del Nil a Mendes, en direcci a Memfis, fou igualment rebutjat. 

El  va morir el strapa Hecatomnos de Cria i el va succeir el seu fill Mausolos que al cap d un temps va moure la seva capital de Milasa a Halicarns, preparant ja una rebelli. 

El  es van revoltar els Caducis, un poble de la vora de la mar Cspia, sota la direcci de dos caps. Tirabazos, el strapa de Jnia, fou encarregat de sotmetre ls i va fer creure a cadascun dels caps que l altra estava disposat a fer la pau, estratagema que li va permetre fer la pau amb els dos. En aquest any Datames, strapa de Capadcia (esmentada tamb com Leucosria) va sufocar la revolta del strapa de Paflagnia, Tios, i tamb la del strapa de Catania (Capadcia occidental) Aspis. Acusat Datames del fracs de l expedici a Egipte es va proclamar independent i va governar sobre Leucosria, Paflagnia, Catania i Psdia; el strapa de Ldia, Autofrdates el va atacar el , per fou derrotat i va haver de pactar amb Datames. Aquest va ser assassinat a traci, si b la successi la va recollir el seu fill Ariamnes II.

Es va produir una revolta dels strapes de l sia Menor. Ariobarzanes de Frgia es va aliar a Atenes i ms tard a Esparta. Molts strapes van participar en l aixecament. Ariobarzanes II del Pont, es va fer independent. Altres rebels foren el strapa de Msia Orontes, el de Capadcia, Datames, i el de Bitnia, Bas.

Cap al final del seu regnat van esclatar disputes per la successi entre els seus fills Ocos i Darios. Artaxerxes II va decidir nomenar hereu a Darios, per en canvi no li va donar a una cortesana de gran bellesa de nom Aspsia de Focea, que Artaxerxes volia per a ell mateix. Darios llavors va preparar un complot que fou descobert i li va costar la vida. Ocos fou nomenat hereu (va aconseguir tamb la mort per assassinat de dos germans ms: Ariaspes i Arsames) i li fou encarregat de sotmetre l sia Menor on alguns strapes estaven en rebelli. Orontes de Msia es va sotmetre. Ocos va entrar llavors a Frgia on el strapa Artabazos va haver de fugir. La rebelli es va donar per acabada.

El  va morir Artaxerxes, i Ocos es va proclamar rei amb el nom de Artaxerxes III Ocos. Noms accedir al tron va fer matar 80 prnceps que li podien disputar el tron.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73164" title="Berln Est" nonfiltered="3792" processed="3772" dbindex="29014">



Berln Est s el nom del sector sovitic de Berln que es va formar desprs de la Segona Guerra Mundial, en contraposici a Berln Oest, format pels tres sectors restants.

 Histria .

El 1948 ambdues parts es van separar formalment quan l'URSS no va acceptar els resultats de les eleccions municipals, en qu Ernst Reuter (SPD) va sortir escollit alcalde, i va designar un alcalde propi. Desprs de la fundaci de la Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA) i segons l'article 2 de la seva Constituci, Berln (de facto noms la part oriental) va esdevenir la capital de l'RDA.

Desprs de la reunificaci de les dues Alemanyes el 1990, tamb es van reunificar les dues parts de la ciutat i formen avui el land de Berln.

 Districtes de Berln Est .



Berln Est tenia els segents districtes:

Friedrichshain;
Hellersdorf;
Hohenschnhausen;
Kpenick;
Lichtenberg;
Marzahn;
Mitte;
Pankow;
Prenzlauer Berg;
Treptow;
Weiensee;

 Vegeu tamb .

Guerra freda;
Berln;
Mur de Berln;
Berln Oest;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73168" title="Artaxerxes III de Prsia" nonfiltered="3793" processed="3773" dbindex="29015">
Artaxerxes III Ocos fou rei de reis del Imperi persa del 358 aC al 338 aC. Era fill d'Artaxerxes II de Prsia Memnon i el va succeir a la seva mort.

Abans d'arribar a ser hereu, havia estat nomenat per aquest crrec el seu germ Darios, per el prncep volia a una cortesana de gran bellesa de nom Aspsia, que Artaxerxes no li va concedir perqu la volia per a ell mateix. Darios llavors va preparar un complot que fou descobert i li va costar la vida, i  Ocos fou nomenat hereu. Va aconseguir tamb que foren assassinats dos germans mes, Ariaspes i Arsames. Quant va arribar al tron va fer matar a tots els prnceps que li podien disputar el poder, es diu que fins a vuitanta.

Com hereu va posar fi a la rebelli dels principals strapes de l'sia Menor, el de Msia, Orontes, que es va sotmetre, i el de Frgia Ariobarzanes de Dascilios, aliat primer d'Atenes i desprs d'Esparta, que fou derrotat i va haver de fugir. Els rebels menors, com el strapa de Cria, Mausolos, el de Bitnia, Bas, i el de Pont Ariobarzanes II es van mantenir amb un submissi nominal. Datames de Capadcia i Paflagnia fou assassinat per Ariobarzanes de Frgia el 361 aC per el seu fill va romandre rebel, i la seva traci no va evitar a Ariobarzanes la prdua del seu govern.
El 353 aC el strapa de Ldia Artabazos II, revoltat, va rebre ajut d'un exercit beoci sota el comandament de Panmenes, per la revolta fou aplanada.

El 350 aC es va produir un atac a Egipte que fou rebutjat. Algunes ciutats de Fencia es van revoltar i el rei Evagores de Xipre es va sumar a l'aixecament. Sotmeses les ciutats rebels, Evagores fou assetjat a Salamina el 347 aC i finalment l'illa va quedar dominada pels perses el 344 aC. Llavors els perses van desembarcar a Egipte i moltes ciutats es van sotmetre.  Un noble rellevant, Smatauitelfnakht, fou el primer noble a passar al partit persa. Pelsium i Bubastis foren ocupades. El mateix Artaxerxes III i el seu eunuc Bagoas van dirigir les operacions al delta el 343 aC. Nectabeu II es va retirar a Memfis que va caure en poder dels perses  i Nectabeu va haver de fugir al sud. El pas va quedar altra cop com a satrapia essent nomenat strapa Ferndares. Aquell mateix any, a l'estiu, Prsia va signar un tractat d'amistat amb Macednia. El 342 aC els soldats perses van sotmetre l'alt Egipte i Nectabeu va fugir a Nbia.

Segons Diodor de Siclia l'eunuc Bagoes va enverinar al rei el 338 aC junt amb tots els fills menys Arss i Bistanes, al primer dels quals va proclamar rei amb el nom de Xerxes III, per exercint ell mateix el poder. Una tauleta cuneiforme al Museu Britnic diu no obstant que va morir de mort natural.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73169" title="Arss de Prsia" nonfiltered="3794" processed="3774" dbindex="29016">
Arss o Xerxes III o Artaxerxes IV fou rei de reis del Imperi persa del 338 aC al 336 aC. El seu nom ari fou Aran i Arss es la forma grega. Aran vol dir "mascle".  El seu nom en persa antic for Ar ma, Araka o Xayaran. Si be els texts grecs sempre l esmenten com Arss, antics texts perses parlen be de Xerxes III o d'Artaxerxes IV.

Era el fill mes jove de Artaxerxes III de Prsia i quant el seu pare fou assassinat pel seu visir, l eunuc Bagoas (que havia caigut en desgracia) fou proclamat rei pel ministre, qui de fet va exercir el poder.
 
El 338 aC es va revoltar a Egipte un tal Khabbash, que no se sap si era un strapa rebel o un cap nubi. Khabbash va prendre el ttol de rei i va dominar el pas per l any segent degu ser derrotat perqu ja no se n torna a parlar i el 336 aC els perses dominaven Egipte. Vers el 336 aC es va revoltar a Armnia el strapa Artaata (cos del rei i futur Darios III). Nidin-Bl apareix com a rei a Babilnia per uns mesos.

Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situaci, segons Didor de Siclia el rei va decidir matar a Bagoas, per aquest se n va assabentar i va enverinar a Arss al cap de dos anys de regnat, collocant en el tron a son cos rebel Artaata, amb el nom de Darios III de Prsia Codom. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73173" title="Copa Challenge d'handbol" nonfiltered="3795" processed="3775" dbindex="29017">
La Copa Challenge d'handbol s la quarta competici europea de clubs en importncia. s organitzada anualment per la EHF (European Handball Federation) des de 1996. Fins l'any 1999 s'anomen City Cup.

 Historial .
Clubs Campions Homes;
 1993-94 Tusem Essen ;
 1994-95 TV Niederwrzbach ;
 1995-96 Drammen HK ;
 1996-97 TuS Nettelstedt ;
 1997-98 TuS Nettelstedt ;
 1998-99 SG Flensburg Handewitt ;
 1999-00 TV Growallstadt ;
 2000-01 RK Jugovic Kac ;
 2001-02 Skjern Hndbold ;
 2002-03 Skjern Hndbold ;
 2003-04 IFK Skvde HK ;
 2004-05 Wacker Thun ;
 2005-06 Steaua Bucuresti ;
 2006-07 CS UCM Resita ;


Clubs Campions Dones;
 1993-94 Buxtehuder SV ;
 1994-95 Rotor Volgograd ;
 1995-96 AS Silcotub Zalau ;
 1996-97 Frankfurter Handball ;
 1997-98 Ikast FS ;
 1998-99 Pospuesta;
 1999-00 Rapid Bucarest ;
 2000-01 Handball Cercle Nimes ;
 2001-02 Universitatea Remin Deva ;
 2002-03 Borussia Dortmund ;
 2003-04 FC Nrnberg ;
 2004-05 TSV Bayer 04 Leverkusen ;
 2005-06 C.S. Rulmentul Brasov ;
 2006-07 HC "Naisa" Nis ;

 Enllaos externs .
 Resultats masculins ;
 Resultats femenins ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73175" title="Emma Vilarasau Toms" nonfiltered="3796" processed="3776" dbindex="29018">
Emma Vilarasau Toms (6 d'abril de 1959, Sant Cugat del Valls) s una actriu catalana de teatre, cinema i televisi. Va estudiar a l'Institut del teatre de Barcelona.

Desprs de participar en nombroses obres de teatre es va fer famosa a Catalunya grcies al personatge d'Eullia Montsols que va interpretar en la srie de TV3 Nissaga de poder. Posteriorment ha interpretat altres personatges televisius a sries com Majoria absoluta o Ventdelpl.
En aquests moments est fent juntament amb les seves companyes de repartiment una obra de teatre anomenada Carta d'una desconeguda, i el dia 7 de mar anirn a Olot, al Teatre Principal.

A ms a ms, ha participat en diferents pellcules tant per al cinema com per a la televisi.

 Teatre .

Santa Joana dels Escorxadors, vers 1980;
Mort, Dimoni i Carn, 1982;
L'impromtu a Versalles, 1982;
L'hroe, 1983;
Al vostre gust,1983;
Els Fills del Sol, 1984;
La Flauta Mgica, 1984;
Un dels ltims Vespres de Carnaval, 1985;
La Ronda, 1986;
El 30 d'abril, 1987;
L'ltima Copa, 1987;
Lorenzaccio, Lorenzaccio, 1987;
La Bona Persona de Sezuan, 1988	;
Les Noces de Fgaro, 1989;
Combat entre Negre i Gossos, 1989;
Els gegants de la Muntanya, 1990;
Tlem, 1990;
Terra Baixa, 1990;
Dansa d'Agost, 1991;
La Infanticida, 1992;
Roberto Zucco, 1993;
El Barret dels Cascavells, 1994;
Busco el Senyor Ferran, 1996;
Paraules Encadenades, 1998;
Lectura de poemes de Miquel Mart i Pol, 1998;
El Criptograma,1999;
Un Tranvia Anomenat Desig, 2000;
L'habitaci del nen, 2003;
Paraules Contra la Guerra, 2003;
Les tres germanes, 2005;
Un matrimoni de Boston, 2005 i 2006;
Carta d'una desconeguda, 2007;

 Televisi .

Quico el progre, 1993;
Secrets de famlia, 1995;
Nissaga de poder, 1996-98;
Crims, 2000;
Mirall trencat, 2002;
Majoria absoluta, 2002-03;
Ventdelpl, 2005-07;

 Cinema i films televisius .

 Un caso para dos, 1996;
 Ni tan siquiera tienes ojos azules, 1997 (curtmetratge);
 Dues dones, 1998;
 Els sense nom, 1999;
 Utopia, 2001;
 L'illa de l'holands, 2001;
 Germanes de sang, 2001;
 Gossos, 2002;
 Voices in the Night, 2002;
 Para que no me olvides, 2005 (Guanyadora del premi Sant Jordi a la millor actriu i nominada al premi Goya a la millor actriu);
 Mujeres en el parque, 2007, de Felipe Vega;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'actriu;
Pgina no oficial sobre l'actriu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73177" title="Bagoas" nonfiltered="3797" processed="3777" dbindex="29019">
Bagoes (Bagoas) fou visir del Imperi persa aquemnida. Probablement es la mateixa persona esmentada com a Bagoses a les fonts jueves. Se li atribueix origen egipci i es descrit com molt mala persona per Diodor de Siclia.

La seva biografia es coneguda mercs a Diodor de Siclia que en una secci de la seva Historia del mon, en fa esment. Segons Diodor, Bagoes era un eunuc que fou xiliarca (equivalent a visir) del rei Artaxerxes III de Prsia Ocos. No era membre de la noblesa per els eunucs havien arribat a posicions importants al imperi perqu els nobles podien ser potencials rivals dels reis. Les fonts gregues el fan favorit d'Artaxerxes III de Prsia

Bagoses apareix restaurant l orde a Judea en temps d'Artaxerxes III i se sap que Bagoes va estar el 343 aC a Egipte participant activament en la derrota de Nectanebo: el 350 aC en l'expedici a Egipte, Bagoes va ser incorporat a l'estat major de Mentor de Rodes; quan el teb Lcrates va conquerir Pelusium, Bagoes fou enviat a prendre possessi de la ciutat , per va permetre als soldats perses saquejar la guarnici dels mercenaris grecs a la ciutat contra l'acord establert i fou amonestat pel rei. Desprs va pactar amb la guarnici egpcia de Bubastis, que li va obrir les portes de la ciutat per fou atacat pels grecs que el van fer presoner i Mentor va rebre llavors formalment la submissi de Bubastis, i finalment el va alliberar. Tots i aquestos incidents remarcats pels grecs, en general va tenir un paper destacat en la submissi d'Egipte.  

Se li va donar com a recompensa la direcci suprema de les satrapies orientals reunides sota la seva direcci (Mentor tindria el govern de les provncies occidentals). Segurament fou desprs d aix que el rei el va cridar i el va nomenar xiliarca o visir.

Diodor diu que Bagoes va matar al rei i als seus fills perqu Artaxerxes oprimia al poble cruelment (es a dir que el rei havia perdut el suport popular i finalment Bagoes el va enverinar el 338 aC). Per per les experincies posteriors el mes segur es que hagus caigut en desgracia o quant menys que vols el poder.  No obstant les darreres teories el suposen innocent d aquest crim, perqu una tauleta cuneforme del Museu Britnic (BM 71537) diu que Artaxerxes III va morir de causes naturals i perqu entre les persones que Diodor diu que va enverinar ni han algunes que apareixen vius al temps d'Alexandre el gran, per exemple la reina Parysatis.

Bagoes va proclamar rei al jove fill d'Artaxerxes III, de nom Arss. Diodor el pinta com un titella en mas de Bagoes, per si realment aquest no fos un assass, Arss s hauria limitat a agrair al eunuc el seu suport.  Se sap que Bagoes va tenir en aquesta poca una gran finca a Babilnia, famosa pels seus jardins, i un palau a Susa.

Noms iniciar-se el regnat d'Arss es va revoltar Egipte, i vers el 337 aC tamb va seguir segurament Babilnia. El 336 aC Egipte tornava a estar controlat per a la primavera el general macedoni Parmeni va creuar l'Hellespont. Es suposa a la noblesa inquieta i descontenta per estar dirigits per un rei molt jove i per un eunuc. El prncep Artaata, un parent d'Arss dirigia a la noblesa, i va obtenir el suport de molts nobles.  Arss podia haver decidir la deposici del seu visir, situaci coincident amb el relat de Diodor. Bagoes es va veure obligat a matar al rei l estiu del 336 aC, per aix no hauria impedit la proclamaci d'Artaata  amb el nom de Darios III de Prsia Codom. Diodor diu que aquest no es deixava dominar per Bagoes i llavors l'eunuc el va voler enverinar per el rei el va descobrir i li va fer veure el ver. La teoria actual suposa que simplement Darios III el va fer executar vers el 335 aC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73179" title="Mosacisme" nonfiltered="3798" processed="3778" dbindex="29020">
El mosacisme s un fenomen que es dna quan en un mateix individu coexisteixen lnies cellulars amb diferent dotaci cromosmica. Els ms habituals sn deguts a la diferent crrega de cromosomes sexuals. Un exemple de mosacisme pot ser la dotaci cromosmica 47XXY en una lnia cellular i 48XXXY en una altra, coexistint, per, en el mateix individu. Es representa de la segent forma: 47XXY/48XXXY.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73181" title="Nidin-Bl" nonfiltered="3799" processed="3779" dbindex="29021">
Nidin-Bl fou un suposat rei de Babilnia esmentat en un text cuneforme conegut com la llista de reis d'Uruk. Desprs d'esmentar al reis perses fins a Darios I el gran, te un espai trencat i continua amb "(... mesos ...) el segon nom del qual es Nidin-Bl, cinc anys Darios, set anys Alexandre..."

Aix fa suposar que fou un rei rebel a Babilnia que va governar abans de Darios III. Com que aquest darrer diu que va governar cinc anys que haurien de ser el 336, 335, 334, 333 i 332, amb uns mesos de marge, Nidin-Bl hauria governat uns mesos abans, es a dir vers el 336 aC. No se'n sap res mes. El nom es la forma colloquial de Nidintu-Bl, el nom d'uns dels darrers reis independents de Babilnia. Es probable que seguint les rebellions d'Egipte (on es va revoltar Khabbash)  i d'Armnia (on es va revoltar Artaata), un noble babiloni aprofits per dominar la regi. Finalment l'estiu del 336 aC Arss fou enverinat suposadament pel seu visir, l'eunuc Bagoas, i Artaata va esdevenir rei sota el nom de Darios III Codom. El 335 aC Darios III ja hauria recuperat Babilnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73186" title="Darios III de Prsia" nonfiltered="3800" processed="3780" dbindex="29023">


Darios III  Codom (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemnida del Imperi persa, del 336 aC al 330 aC.

El seu nom ari era Artaata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit tamb com a correu reial, i era probablement strapa d'Armnia (d'eon la famlia per part de mare tena origen) nomenat vers el 438 aC.

Vers el 337 aC es va revoltar a Armnia contra el rei Arss allegant la seva joventut i que estava dominat pel seu visir, l'eunuc Bagoas. Mort Arss per Bagoas, Artaata fou proclamat rei amb el suport de la noblesa, i Bagoas fou executat. Didor de Siclia diu que Bagoas va matar a Arss i va proclamar rei a un parent, un cos que fou Darios III Codom, al que volia dominar per quant el nou rei no es va deixar controlar el va voler enverinar, per Darios III se'n va assabentar i el va obligar a beure el ver.

La genealogia de Darios III esta establerta de la segent manera:

El seu pare fou Arsames i el seu avi Ostanes. Aquest darrer era fill de Darios II de Prsia Ocos, i germ d'Artaxerxes II de Prsia Memnon. ;

La seva mare fou Sisygambis, filla de Artaxerxes II de Prsia Memnon i de la reina Statera, i neta d' Hidarnes III d'Armnia.

El 336 aC Filip II de Macednia va rebre l'autoritzaci de la Lliga de Corint (de la que era hegemon)  per iniciar la guerra contra Prsia per la violaci dels temples d'Atenes durant la segona guerra mdica. Filip va enviar als generals Parmeni i tal al front d'un exercit amb l'encrrec d'alliberar als grecs que vivien sota domini persa. Ja havien conquerit les ciutats de l' sia Menor des Troia al riu Madraios, quant fou assassinat Filip i la campanya es va acabar.

El 334 aC el fill de Filip, Alexandre el gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, va deixar la regncia de Macednia a Antpater i va envair altre cop l'sia Menor. Amb un exercit de 12000 macedonis, 5000 mercenaris, 5000 odrisis, tribalis i illiris, 1000 agrianis i 4500  genets i 4500 cavalls, i amb 160 vaixells (galeres) va iniciar la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i va creuar el riu Granicos, prop del qual es va enfrontar amb les forces enviades pels strapes de Msia, Frgia i Ldia en el lloc anomenat Camps Adrastians (Batalla del Granicos, maig o juny del 334 aC), essent totalment derrotat els perses. El govern de l'Hellespont fou confiat a Cales, amb el ttol de strapa, i Alexandre va seguir cap a Ldia. Bitnia es va proclamar independent. Els perses van atacar per mar les illes de Cos i Lesbos, que foren ocupades pel grec (al servei de Prsia) Memn de Rodes. Les ciutats gregues de l'sia Menor van obrir les portes a Alexandre. El 333 aC Alexandre va entrar a Sardes sense lluita i va dominar tota la Ldia i la Frgia Hellespntica. Milet es va resistir per fou assaltada i conquerida. Halicarns, defensada per Memn, fou tamb ocupada i va seguir tota la Cria, de la que fou expulsat el rei Orontobates i on la princesa Ada de Cria, que resistia al rei, es va sotmetre a Alexandre.  Memn va marxar cap a Quios, que va ocupar (tamb va ocupar altres illes menors de la mar Egea), i va assetjar Mitilena a Lesbos per va morir a la lluita, i Darios va perdre al nic general que podia fer front als macedonis. Alexandre va conquerir Lcia, Pamflia, Psdia i la resta de Frgia, on a Grdion va trencar amb la seva espasa el nus gordi. Va seguir per la costa de Paflagnia i va arribar fins el Pont. Desprs va anar cap a Capadcia i en va ocupar l'occident; desprs va avanar cap a Cilcia i va entrar a Tars sense lluita. Els perses van decidir presentar batalla al Taure, a Issos, combat que es va lliurar el novembre. Darios va perdre els nervis quant encara el combat no estava decidit, i va fugir, i els seus van perdre llavors la batalla. La seva mare, la seva dona i dues filles foren fetes presoneres al campament persa i tot i que foren molt ben tractades la dona i germanastre de Darios, Statira, va morir el 331 aC probablement de part. El strapa de Cilcia, Arsames i el d'Egipte, Sabaces, van morir en aquesta batalla. Un macedoni, Amintes, es va presentar a Egipte com a nou strapa, per no fou acceptat i el strapa legtim, Mazaces, el va rebutjar.  El deu reis de Xipre encapalats per Nicocre  de Salamina, es van sotmetre a Macednia. Les illes ocupades pels perses foren recuperades per la flota greco-macednia amb suport de la flota de Cria.



Darios va intentar reunir un altre exercit, i va demanar contingents a totes les satrapies. Alexandre no tenia ning per fer-li front i el 332 aC va avanar cap a Fencia i va ocupar les seves ciutats. Tir va resistir per fou ocupada desprs de set mesos (agost del 332 aC). Abdalnim fou nomenat rei a Sid. Gaza va resistir dos mesos. Avanat l'any els macedonis van arribar a Pelsium i de all van anar cap a Memfis; el strapa Mazaces no va oferir resistncia i es va sotmetre a Alexandre al que els sacerdots van coronar com a rei del Alt i Baix Egipte en una cerimnia feta a Memfis. A Egipte fou fundada Alexandria i tot seguit els macedonis van anar a Cirenaica i cap l'oasi de Siwa. Doloaspis i Petisis foren nomenats governadors civils del Alt i Baix Egipte sota supervisi militar de dos generals macedonis, i es van crear les provncies de Lbia (de la que fou nomenat governador Apolloni) i Arbia (de la que fou nomenat governador Clamenes). Cirene va acceptar formalment el domini macedoni el 331 aC i Alexandre va sortir d'Egipte cap a Sria, va creuar l'Eufrates prop de Capsacos, i el Tigris por de Bedzabe i va trobar l'exrcit persa a Gaugamela, prop d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC). La batalla una vegada mes encara no estava decidida quant ja Darios la va donar per perduda i va fugir. Alexandre va entrar llavors a Babilnia i el strapa Mazeos, que s'havia destacat a la darrera batalla, se li va sotmetre i fou confirmat al crrec per amb l'administraci militar i financera a crrec d'oficials macedonis. Mentre Darios havia fugit a Ecbatana. Alexandre va seguir cap a Susa que va ocupar, i nomes va trobar una petita resistncia a Tang-i-Rashkan (Portes Prsiques) dirigida pel strapa de Persis, Ariobarzanes, que fou aplanada, entrant finalment a Perspolis i Pasargada, d'eon el strapa ja havia fugit. De Pasargada els macedonis van anar cap Ecbatana, i Darios III en va fugir. Armnia es va fer independent sota el rei Vah per els macedonis van arribar al pas i en van assolir el control i fins i tot alguns principats georgians es van sotmetre a Macednia.

El 330 aC Darios III va arribar a Bactriana on el strapa del pas, Bessos, el va assassinar i es va proclamar rei de Prsia (juliol). Llavors els nobles de Prsia van reconixer com a rei a Alexandre. Aquest va trobar el cadver de Darios i li va donar un gran funeral d'estat, i es va casar mes tard amb la seva filla Statira (el 324 aC).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73188" title="Bessos de Bactriana" nonfiltered="3801" processed="3781" dbindex="29024">
Bessos fou strapa de Bactriana i rei de Prsia del 330 aC al 329 aC.

Era un noble persa, i probablement de la famlia aquemnida, que fou nomenat strapa de Bactriana i Sogdiana. A la batalla de Gaugamela era present al front de les tropes de la seva satrapia, i va restar amb Darios III de Prsia que va passar el hivern a Ecbatana (331 aC-330 aC). El 330 aC Darios i Bessos van arribar a Bactriana per all Bessos, que ja estava d'acord amb altres strapes, va deposar a Darios III i el va voler entregar als macedonis perqu aturessin la persecuci, per Alexandre va ordenar continuar la marxa sense aturar-se. El juliol del 330 aC Bessos, Babistanes i altres nobles, amb el temor de l'arribada d'Alexandre el gran, van matar a Darios III i van deixar el cadver perqu el trobs l'exrcit macedoni, esperant que aix pararien l'avan.

Bessos es va proclamar rei i va adoptar el nom d' Artaxerxes V. La satrapia de Bactriana era ocupada sovint pel hereu al tron de Prsia. Per ja no tenia poder amb la meitat del Imperi dominat per Macednia, i l'altra meitat en descomposici: el strapes de Sagrtia o Carmnia, Gedrsia, Aracsia, Gandara, Satibarzanes d'ria, el de Drangiana, i el de Sogdiana (de nom Mimases, abans dependent de Bessos) es van fer independents i aix Bessos noms era un mes. Els macedonis van ocupar Hircnia, Mdia, Prtia, ria, Drangiana i Aracsia aquell mateix any. El 329 aC els macedonis van ocupar Carmnia y Gedrsia i van arribar a Gandara. Satibarzanes d'ria, que s'havia sotms a Alexandre, es va revoltar i va tornar a l'aliana amb Bessos. Alexandre va entrar a Bactriana mentre els seus soldats ocupaven Artacoana, la capital d'ria i liquidaven la revolta del strapa. 

Bessos va fugir de Bactriana per fou capturat per la poblaci i entregat a Alexandre que el va fer matar acusat del assassinat de Darios III. Alexandre li va fer tallar el nas i les orelles (cstig que s'aplicava als culpables de rebelli i regicidi) i seguidament el va crucificar al mateix lloc on Darios fou assassinat.

El nou rei de Sogdiana, ara anomenat Arimases, que sembla havia tornat a ser lleial a Bessos o havia estat imposat per aquest, va resistir un temps i finalment es va tancar a una fortalesa prop de Nautaca, on tamb fou capturat i penjat pel coll fins a morir (327 aC). La resistncia dels bactrians i sogdians a la mort de Bessos la va assolir Espitmenes que va combatre a la regi de Maracanda fins el 328 aC en qu va haver de fugir al pas dels masagetes (a Esctia) on ser assassinat (fou el pare d'Apama, que es va casar el 324 aC amb el general Seleuc i va donar mes tard el nom a algunes ciutats). Alexandre va arribar fins a Maracanda (Samarcanda) mercs a la submissi del rei Farasmanes de Corsmia. 

El general Clitos fou nomenat governador de Bactriana en lloc de Bessos, per el general fou mort per Alexandre en un accs de colera per haver-lo criticat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73194" title="Partits poltics de Mxic" nonfiltered="3802" processed="3782" dbindex="29025">
El sistema de govern de Mxic s pluripartidista, s a dir, permet la creaci i el desenvolupament de ms de dos partits poltics. Tots els partits poltics mexicans han de registrar-se davant l'Institut Federal Electoral, l'organisme encarregat de la regulaci dels processos electorals del pas. Per tal de convservar el seu registre, per, han d'obtenir com a mnim el 2% de les votacions en les eleccions federals. 

 Llista de partits poltics .
 Partits Dominants .
Histricament, tres han estat els partits poltics dominants:

 Partit Revolucionari Institucional (PRI) - Format el 1929 per unir les diverses faccions de la Revoluci Mexicana, i per assegurar la transici pacfica i l'aplicaci dels ideals social-demcrates de la nova constituci de 1917. Va exercir un poder gaireb hegemnic la major part del segle XX. Es defineix com a partit de centre-esquerra, encara que alguns presidents electes del partit van aplicar poltiques de centre-dreta durant llurs administracions. En l'actualitat sn la tercera fora poltica del parlament; van aconseguir el 26% dels vots de la Cambra dels Diputats. Tanmateix, encara governen ms estats de la federaci que no pas els altres partits. ;
 Partit Acci Nacional (PAN) - Format el 1939 com una alternativa social i en resposta a la Guerra Cristera de la dcada de 1930. s un patit conservador que s'identifica amb la ideologia dels partits demcrata-cristians. Va ser el primer partit d'oposici a guanyar les eleccions a governador d'un estat de la federaci (1989) i el 2000 el seu candidat, Vicente Fox, va guanyar les eleccions presidencials, convertint-se en el primer president d'un partit d'oposici a governar Mxic a nivell federal des de 1929. Cal esmentar que la democrcia cristiana a Llatinoamrica s molt menys radical que a Europa, especialment a Mxic; el govern del president Fox, per exemple, ha promogut els programes socials d'assistncia als camperols, l's de la pndola de l'endem, i va iniciar una campanya per combatre l'homofbia en el camp laboral, activitats molt criticades per l'Esglsia Catlica mexicana. En l'actualitat els diputats del PAN conformen la majoria relativa d'ambdues cambres del Congrs de la Uni, i el seu candidat presidencial Felipe Caldern, s l'actual president de Mxic.
 Partit de la Revoluci Democrtica (PRD) - Format el 1989 per Cuauhtmoc Crdenas i unint als diversos partits d'esquerra que havien donat suport a la seva candidatura a la presidncia durant les controvertibles eleccions presidencials de 1989. Ha governat el Districte Federal des de 1997. En l'actualitat sn la primera minoria d'ambdues cambres del Congrs de la Uni.

 Partits petits amb registre .
Els segents partits han participat en les eleccions anteriors, i van participar en les eleccions presidencials del 2006: 
 Partit del Treball (PT) - Format el 1990 com a partit d'ideologia d'extrema esquerra. No va aconseguir el 2% necessari per mantenir el seu registre durant les eleccions parlamentries de 1991. Va tornar a participar en les eleccions presidencials de 1994, per, la seva candidata va declinar en favor del candidat del PRD. Posteriorment va conservar el seu registre per mitj d'aliances amb el PRD; de fet, el candidat de l'aliana del PRD-PT va guanyar les eleccions a governador de l'estat de Zacatecas. En les ltimes eleccions parlamentries del 2003 va aconseguir el 2,4% dels vots populars (vot directe) de manera independent. Per a les eleccions presidencials del 2006 es va aliar amb el PRD.
 Partit Verd Ecologista de Mxic (PVEM) - Fundat el 1986 originalment amb el nom de Partit Verd Mexic, no va aconseguir el percentatge de vots necessaris per conservar el seu registre. El 1991 es va registar amb el nom Partit Ecologista de Mxic, per tampoc no aconseguiria el nombre de vots necessaris. Finalment el 1993 es va registrar amb el nom actual, aconseguint el percentatge necessari per conservar el seu registre. El 2000 es va aliar amb el PAN durant les eleccions presidencials, i el 2006 es va aliar amb el PRI. ;
 Convergncia - Fundat el 1999 i va participar en les eleccions presidencials del 2000 aliant-se amb el PRD, la qual cosa va permetre que conservs el seu registre. El 2003 va participar en les eleccions parlamentries de manera independent i va obtenir el 2,3% dels vots nacionals. Per a les eleccions presidencials del 2006 es va aliar amb el PRD.

 Nous partits .
El 2005 dos nous partits poltics van registrar-se per participar en les eleccions presidencials del 2006:
 Partit Nova Aliana (PNA);
 Partit Alternativa Social-Demcrata i Camperola (PASDC) ;

 Eleccions presidencials i parlamentries del 2006 .
El sistema poltic mexic accepta el registre de candiats de coalici per a les eleccions presidencials i parlamentries. Per a les eleccions del 2006, s'han registrat els segents candidats:

 Felipe Caldern - candidat del PAN;
 Roberto Madrazo - candidat de la coalici "Aliana per Mxic" integrada pel PRI i el PVEM;
 Andrs Manuel Lpez Obrador - candidat de la coalici "Pel b de tots", integrada pel PRD, PT i Convergncia;
 Patricia Mercado - candidata del PASDC;
 Roberto Campa del PNA;

 Vegeu tamb .
 Poltica de Mxic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73196" title="President de Mxic" nonfiltered="3803" processed="3783" dbindex="29026">

El president de Mxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i en ocasions presentat com a ciutad president constitucional dels Estats Units Mexicans, s el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exrcit, l'armada i la fora aria mexicanes. L'actual president s Felipe Caldern, en funcions des de l'1 de desembre de 2006. 

Com a representant del poder executiu de la federaci sota un sistema presidencialista, el president s electe de manera separada de la branca legislativa, per mitj del sufragi universal directe, per majoria simple. A partir de la promulgaci de la constituci de 1917, el president de la naci no pot ser reelegit, i des de 1934 el perode de govern s sexennal conegut com a sexenni. Depenent de la manera en qu arriba al poder, i ja que a Mxic no hi ha el crrec de vicepresident, un president pot ser 
 president electe i posteriorment president constitucional (electe pels ciutadans en les eleccions presidencials);
 president inter (electe pel Congrs de la Uni en cas d'absncia absoluta del president en funcions mort, renncia o impugnaci i si l'absncia ocorre durant els primers dos anys del sexenni, en el qual cas, el president inter convocar a eleccions);
 president substitut (electe pel Congrs de la Uni en cas d'absncia absoluta del president en funcions i si l'absncia ocorre durant els ltims quatre anys del sexenni, en el qual cas, el president substitut haur de concloure el sexenni);
 president provisional (electe per la Comissi Permanent, si el Congrs de la Uni estigus en recs, el qual noms romandr en funcions fins que el Congrs de la Uni es reuneixi per elegir-ne un d'inter o de substitut);

Antecedents i histria.

El crrec de president de Mxic fou creat desprs de la caiguda de la breu monarquia constitucional de 1821-1822 amb la promulgaci de la constituci de Mxic de 1824, que va convertir Mxic en una repblica democrtica i federal integrada per estats sobirans, segons el model nord-americ. Les constitucions federal de 1857 i 1917 han mantingut la forma de govern presidencialista. La repblica va ser abolida en una sola ocasi, entre 1864 i 1867, quan els conservadors van reinstituir la monarquia constitucional, sota Maximili d'Habsburg, reconeguda per diverses potncies europees. El president Benito Jurez, en funcions des de 1858, va encapalar un govern d'oposici itinerant, refusant-se a reconixer la monarquia, i reinstaurant la Repblica el 1867. El govern de Jurez era reconegut pels Estats Units. 

Tradicionalment, el president de Mxic havia estat la branca de govern amb ms poder sobre les altres branques. Des del 1928 fins el 2000, tots els presidents eren del Partit Revolucionari Institucional, partit que va tenir un poder gaireb hegemnic en la poltica del pas durant el segle XX. El 2000, Vicente Fox es va convertir en el primer candidat d'oposici a guanyar les eleccions en setanta-i-dos anys. L'actual president, Felipe Caldern, va ser candidat del mateix partit que Vicente Fox.

Requeriments per ostentar el crrec.
L'article 82 de la constituci de Mxic de 1917, estableix que per ser president s necessari:
 ser ciutad mexic de naixement, gaudint de tots els seus drets, fill de pare o mare mexicana, i haver residit al pas almenys vint anys;
 tenir almenys trenta-cinc anys el dia de l'elecci;
 haver residit en el pas durant un any sencer al dia anterior a l'elecci; tot i que l'absncia del pas menor a trenta dies, no interromp la residncia;
 no pertnyer a l'estat eclesistic, ni ser ministre de cap religi;
 no ser ministre (secretari) ni subministre (subsecretari) d'Estat, cap o secretari general d'administraci, ni fiscal general de la Repblica, ni governador de cap estat de la federaci, llevat que se separi sis mesos del crrec abans del dia de l'elecci.

L'article 83, a ms, estableix que cap ciutad que hagi ostentat el crrec de president de Mxic, ja sigui electe, o en condici d'inter, provisional o substitut, podr tornar a ser president de Mxic mai ms per cap motiu i en cap cas. Aquesta condici, coneguda com la condici de no reelecci, s un vestigi de la Revoluci Mexicana. 

La condici de ser ciutad mexic "de naixement" s'atorga no noms als ciutadans que han nascut a Mxic; i de fet, correspon, ms aviat, a la condici de "ciutad d'origen", com s el cas a Espanya.  Segons l'article 30 de la constituci mexicana, un mexic que ha nascut a l'estranger, s "mexic de naixement" si un dels seus pares era mexic "de naixement" o per "naturalitzaci". Per tant, la constituci permet clarament, a diferncia d'altres Estats com ara els Estats Units, que un ciutad mexic que no ha nascut a Mxic pugui ostentar el crrec de president, fins i tot si els seus ancestres no eren mexicans, mentre que algun dels seus pares ostenti la ciutadania mexicana i si compleixi amb els requeriments dels articles 82 i 83, entre els quals, la residncia de vint anys al pas.

De les eleccions.

En la Constituci Federal de 1824, el president de Mxic era elegit de manera indirecta per majoria absoluta mitjanant un Collegi Electoral integrat per les legislatures dels estats de la federaci, un procs similar al que encara s'utilitza als Estats Units per elegir-ne el president. Una forma similar de votaci indirecta es va conservar en la Constituci Federal de 1857; per, l'actual Constituci Poltica de 1917, va establir la votaci directa pel president de la Repblica a l'article 81. A part d'establir l'elecci directa, la constituci no defineix el procs ni els detalls de les eleccions, els quals sn descrits segons els termes de la "Llei Electoral". Segons la Llei Electoral actual, per ser elegit, el candidat ha d'aconseguir simplement la majoria simple i no pas l'absoluta, eliminant aix la necessitat d'una segona volta d'eleccions. Ja que la forma de govern s presidencialista, el president s elegit de manera separada de la branca legislativa o el parlament, el Congrs de la Uni, i no ha d'obtenir ni retenir la seva confiana. De fet, un partit d'oposici pot obtenir la majoria relativa o absoluta dels escons de la Cambra de Diputats en les eleccions concurrents o intermdies. 

La Llei Electoral estableix amb molts detalls i restriccions les campanyes electorals. Fins les eleccions del 2006, el registre de candidats es feia sis mesos abans de l'elecci i les campanyes comenaven oficialment el mateix dia les precampanyes perqu els partits poltics elegeixen llurs candidats es feien fins i tot vuit mesos o ms abans de l'elecci. A partir de la Reforma Electoral del 2007-2008, el perode de campanya es va reduir a 90 dies. La llei tamb va limitar la precampanya a noms 60 dies. L'elecci presidencial es realitza cada sis anys, el primer diumenge del juliol, de manera concurrent amb la renovaci total del Congrs de la Uni.

Assumpci i remoci del crrec.
Investidura i jurament.

El candidat que guanya la majoria relativa dels vots en les eleccions es converteix en president electe dels Estats Units Mexicans, tan bon punt el Tribunal Electoral hagi realitzat el cmput final de l'elecci i hagi resolt totes les impugnacions si n'hi hagus , hagi declarat la validesa de les eleccions i les hagi certificat, mitjanant una "Constncia de Majoria". El president electe assumeix el crrec l'1 de desembre, el qual ostentar per sis anys. 

El president electe, en prendre possessi del crrec, s'ha de presentar davant el Congrs de la Uni o la Comissi Permanent d'aquest, si s un perode de recs, per rebre la investidura i ha de fer el segent jurament o protesta:
"Protesto guardar i fer guardar la constituci poltica dels Estats Units Mexicans i les lleis que n'emanin, i ocupar lleialment i patriticament el crrec de president de la Repblica que el poble m'ha conferit, mirant en tot pel b i la prosperitat de la Uni, i si no ho fes aix, que la naci m'ho demani". ;

Tradicionalment, el president sortint i el president electe es presenten davant el Congrs de la Uni reunit tant el Senat com la Cambra de Diputats aix com altres convidats com ara els governadors dels Estats de la Uni i altres personalitats estrangeres, per realitzar la "transmissi del Poder Executiu". En la majoria dels casos, la cerimnia t lloc al Palau de San Lzaro, seu del Congrs de la Uni, tot i que en algunes ocasions es va realitzar al Palau de Belles Arts o a l'Estadi Nacional. 

En la cerimnia, desprs d'unes breus paraules, el president sortint es treu la "banda presidencial", una cinta ampla de tela tricolor verd, blanc i roig, amb l'escut d'armes daurat al centre que es porta diagonalment, de l'espatlla dreta al costat esquerre de la cintura, i que s el smbol i emblema oficial del Poder Executiu Federal, i l'entrega al president electe, el qual se la posa a si mateix. Aquesta banda noms ha de ser portada pel president, i ha de ser portada en les cerimnies de transmissi del Poder Executiu Federal, quan el president presenta l'Informe de Govern cada any davant el Congrs de la Uni, en la commemoraci del Crit de Dolores previ a la celebraci de la Independncia de Mxic cada 15 de setembre i en rebre les credencials dels ambaixadors acreditats davant el govern mexic. La banda presidencial ha de ser prpia de cada president, s a dir, confeccionada segons els mesuraments especfics de la seva complexi fsica. Per tant, en la cerimnia de la transmissi del Poder Executiu, el president sortint porta una banda feta pel president electe, la qual pot veure's ms gran o ms petita per a la seva complexi. El president electe, tradicionalment, pronuncia el jurament (o "fa protesta") aix com un "discurs inaugural". 

Des de 1932, la transmissi del Poder Executiu s'ha realitzat de manera pacfica; la transmissi del Poder del 2006, tanmateix, va ser una excepci a la tradici. El candidat del Partit Acci Nacional, Felipe Caldern, va guanyar el candidat del Partit de la Revoluci Democrtica, Andrs Manuel Lpez Obrador per un marge molt estret de vots. Lpez Obrador va impugnar les eleccions i el dictamen final del Tribunal Electoral. Els diputats del PRD al Congrs de la Uni, amb altres partits petits d'esquerres, es van negar a reconixer Caldern com a president. El dia de la transmissi del Poder Executiu, van tancar les portes d'entrada del Palau de San Lzaro, per evitar que entrs. Dies abans els juristes no es posaven d'acord amb les implicacions de jurar o no davant el Congrs per convertir-se oficialment en president en funcions. Caldern va assumir el poder en una transmissi per televisi la nit del 30 de novembre; per, el dia segent, i de manera inesperada, el president sortint Vicente Fox i Caldern van entrar per la porta del darrera del Palau de San Lzaro que duia directament al pdium, i resguardat pels diputats del seu partit va pronunciar rpidament el jurament enmig dels crits dels seus opositors, i es va retirar. Va pronunciar el discurs inaugural al Auditori Nacional.

Absncia absoluta.

Un president constitucional podria no acabar el seu mandat per tres raons: renncia, destituci o mort. El president de Mxic noms pot presentar la seva renncia per una causa greu, que ha de ser qualificada pel Congrs de la Uni. Des de la promulgaci de la constituci vigent de 1917 noms un president ha presentat la seva renncia, Pacual Ortiz Rubio, el 1932. El president noms pot ser destitut si s acusat d'un delicte poltic davant el Senat. Cap president ha estat destitut des de la promulgaci de la constituci de 1917. 

Per altra banda, ja que a Mxic no existeix el crrec de vicepresident no hi ha cap lnia automtica de successi. En cas d'"absncia absoluta" del president (incapacitat, mort o impugnaci), el Congrs de la Uni es constitueix com a Collegi Electoral i amb un qurum d'almenys dos-teros dels representants, seleccionar per majoria absoluta en una votaci lliure i secreta, un president inter. Si l'absncia absoluta ocorre durant els dos primers anys del sexenni, el president inter ha de convocar a eleccions immediatament per elegir un president que conclogui el sexenni. Les eleccions s'han de celebrar en no menys de 14 i no ms de 18 meses. Si el Congrs de la Uni no es trobs en sessions, la Comissi Permanent designar un president provisional i convocar el Congrs de la Uni a sessions extraordinries, el qual, al seu torn, procedir amb l'elecci d'un president inter. Per contra, si l'absncia absoluta ocorre durant els ltims quatre anys del sexenni, el Congrs de la Uni designar un president substitut per concloure el mandat. 

Funcions i privilegis del president de Mxic.
Facultats i obligacions.
L'article 89 de la constituci de Mxic estableix les funcions del president, entre les quals hi ha les facultats i obligacions de:
 promulgar i executir les lleis que expideixi el Congrs de la Uni;
 designar els ministres (secretaris), agents diplomtics i cnsols generals amb l'aprovaci del Senat de Mxic, aix com els oficials de l'Exrcit, l'Arada i la Fora Aria mexicanes;
 preservar la seguretat nacional i disposar de la totalitat de les forces armades i de la gurdia nacional per la seguretat interior i la defensa exterior de la federaci;
 declarar la guerra en nom dels Estats Units Mexicans, amb la prvia autoritzaci del Congrs de la Uni; i;
 dirigir la poltica exterior respectant els principis normatius de la lliure autodeterminaci dels pobles, la no intervenci, la soluci pacfica de les controvrsies, la proscripci de l'amenaa o l's de la fora en les relacions internacionals, la igualtat jurdica de tots els Estats, la cooperaci internacional pel desenvolupament, i la lluita per la pau i la seguretat internacionals. ;

Privilegis.

El president t el dret d'utilitzar la residncia oficial de Los Pinos, localitzada al Parc de Chapultepec al centre de la ciutat de Mxic. Los Pinos est integrat per diversos edificis administratius i residencials, i va ser construt la dcada dels trenta, per ordres del president Lzaro Crdenas que s'oposava a viure al Castell de Chapultepec, aleshores la residncia oficial de l'Executiu. El Castell de Chapultepec es va convertir en Museu d'Histria Nacional. Tan bon punt el president electe assumeix el poder, t a la seva disposici l'Estat Major Presidencial, un cos militar encarregat de la protecci del president de Mxic.

Per a viatjar en compliment de les seves funcions, el president de Mxic t a disposici seva una flota aria. La aeronau principal s l'Avi President Jurez, un Boeing 757-225, el qual si el president est a bord, es coneix com el TP-01 ("Transport Presidencial 1"). A ms, hi ha un Boeing 737-300 (TP-02) i un Boeing 737-332 (TP-03), per viatjes curts, aix com una srie de jets i helicpters. 

El salari del president de Mxic, en pesos mexicans brut mensual era, el 2008, de $208.648 (aprox. 12.300 ) que desprs de pagar impostos, es redueix a un salari net mensual de $148.016 (aprox. 8.706 ). A ms a ms, el president rep una "prima de vacances" de $6.794 (aprox. 400 ), i una prima de Nadal que la llei atorga a tots els treballadors mexicans, i coneguda com a aguinaldo de $54.354 (aprox. 3.197 ). Des de les Reformes del 2007, cap altre funcionari pblic (governador d'estat, ministre, diputat, senador, batlle, etc.) ha de guanyar ms que el president. Els ex presidents, tradicionalment, han rebut una pensi vitalcia.

Presidents dels Estats Units Mexicans.
Article principal: Llista de presidents de Mxic;
Des de la creaci de la federaci mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ostentat el crrec de president de Mxic sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, per itinerant, Benito Jurez; ni tampoc Gabriel Valencia que va ostentar el crrec tres dies, per no s reconegut per tots els historiadors, ni Jos Mara Iglesias, que va reclamar la presidncia quan Sebastin Lerdo de Tejada fou destitut per les forces revolucionries de Porfirio Daz, per uns mesos abans d'exiliar-se. 

A partir de 1917, els presidents de Mxic s'han conegut com a "presidents revolucionaris" o "postrevolucionaris" en referncia al conflicte bllic, la Revoluci Mexicana, que va produir l'actual Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans, tot i que nom ha entrat en dess amb la victria d'un partit d'oposici no revolucionari el 2000 o tamb "presidents constitucionalistes" en referncia al mateix document. De manera ms espordica, aquest perode "Postrevolucionari" o "Constitucionalista" tamb es coneix com la "Quarta Repblica Federal".  

Referncies i Notes.

Enllaos externs.
 Pgina de la Presidncia dels Estats Units Mexicans ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73215" title="Roure de fulla gran" nonfiltered="3804" processed="3784" dbindex="29027">

El roure de fulla gran o roure de fulla grossa (Quercus petraea) s un roure que viu a la major part d'Europa i Anatlia. s un arbre molt gran, de fins a 40 m d'alada, caducifoli, de capada ampla i escora grisenca.

Viu a la muntanya mitjana en zones humides. T el seu lmit meridional a les muntanyes de Prades, per tant no es troba al Pas Valenci ni a les Balears.

La fulla t uns 12 cm, s elptica amb lbuls arrodonits. El pecol fa uns 2 cm.

Floreix entre abril i maig. El fruit s un agl.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73216" title="Tractat de Frankfurt" nonfiltered="3805" processed="3785" dbindex="29028">
El Tractat de Frankfurt, signat el 10 de maig de 1871, s el tractat de pau entre Frana i Prssia que, oficialment, pos fi a la guerra francoprussiana.

Aquest tractat pos fi a les negociacions que van dur a terme el cap del govern francs Adolphe Thiers i el canceller prussi Otto von Bismarck, i que s'iniciaren el 26 de febrer de 1871.

Bismarck propos unes condicions que implicaven la cessi a Alemanya de l'Alscia i part de Lorena, i el pagament d'una indemnitzaci de guerra de sis mil milions de francs. Les negociacions permeteren a Thiers de reduir la indemnitzaci a cinc mil milions i conservar el Territori de Belfort, a canvi de permetre l'entrada de l'exrcit prussi a Pars, l'1 de mar, dia en qu l'Assemblea Nacional ratificava els principis de la pau. 

Una clusula del tractat permet als habitants d'Alscia i Lorena conservar la nacionalitat francesa si abandonaven la regi avant de l'1 d'octubre de 1872. Del 1.628.000 habitants que tenien ambdues regions en aquella poca, 100.000 se'n van beneficiar. 

El resultat de la guerra supos una forta humiliaci pels francesos, que es compta entre una de les moltes causes de la Primera Guerra Mundial.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73226" title="Alcmenides" nonfiltered="3806" processed="3786" dbindex="29029">
Els Alcmenides (Alcmaneonidae, ) foren un famlia noble d'Atenes, una branca dels Neledes, que van ocupar un paper destacat a la histria d'Atenes del 1100 aC al 400 aC. Els Neledes foren expulsat de Pylos (Messnia) pels doris, vers el 1100 aC i es van establir a Atenes on el cap de la famlia, Melantos, va esdevenir rei, i Alcmeon, representant de la branca segona va originar la famlia. Suposadament Alcmeon fou rebesnt de Nestor. El crrec d arcont de per vida que va existir a Atenes va correspondre en general a la famlia de Medon i noms apareix dues vegades vinculat als Alcmenides, per no se sap si eren autntics o venien de la famlia per part de mare.

Els principals membres de la famlia foren:
Alcme (mitologia), fundador de la famlia vers el 1100 aC;
Megacles, sis arcont perpetu d'Atenes.
Alcme, ltim arcont perpetu d'Atenes (755 aC-753 aC).
Megacles, arcont el 612 aC, que va ser culpable de sacrilegi pel tractament als insurgents sota Cil. Es va demanat l expulsi de la famlia i Sol, segurament per poder introduir les seves reformes, els va aconsellar de sotmetre la causa a un tribunal de 300 nobles; el tribunal els va expulsar d'Atenes i van haver de marxar a Fcida vers el 596 aC.
Alcme, fill de l'anterior, que va assistir a una ambaixada del rei Cressos de Ldia, i aquest rei el va cobrir d or, d on arranca la fortuna de la famlia (vers 590 aC). ;
Megacles, fill de l'anterior i oponent de Pisstrat, casat amb Agariste, filla de Clstenes, tir de Sici. Aprofitant la divisi poltica a Atenes van donar suport a Licurg, i van poder tornar. Poc desprs van expulsar a Pisstrat (559 aC) que havia arribat feia poc al govern, per al cap de cinc anys Pisstrat i Megacles es van reconciliar i Pisstrat es va casar amb la filla de Megacles, i fou restaurat en el govern. El maltractament de Pisstrat a la seva dona va produir el seu enderrocament pels alcmenides; durant uns anys Pisstrat va reunir un exercit amb el que va envair tica i va derrotar els alcmenides que foren enviats al exili. A la mort d'Hiparc els alcmenides van obtenir la fortalesa de Lipsidicion, a la frontera, i van intentar recuperar el poder per foren derrotats per Hipies. El 548 aC el temple d'Apollo a Delfos fou incendiat i els Alcmenides es van oferir al consell amfictinic per restaurar-lo i el van fer molt millor del que podia esperar-se, el que els va fer molt populars. Llavors van acusar al Pisistrtides de haver provocat el foc.  L oracle els va afavorir doncs quan fou consultat per Esparta una i un altra vegada va donar la mateixa resposta: s havia de restaurar la llibertat d'Atenes; aix que els espartans van enderrocar a Hipies i van retornar el poder als Alcmenides el 510 aC que llavors eren dirigits per Clstenes.
Megacles i Argiste van tenir tres fills:
Clstenes el reformador. Fou el pare de:
Megacles, guanyador als jocs Pithis, que fou el pare de Deinmaca, que es va casar dues vegades: amb Clnies, comandant d un trirrem a la batalla d'Artemsion el 480 aC; i amb Hipponicos, un dels comandants a la batalla de Tanagra el 426 aC.
Clnies, el comandant de trirrem, era tamb un alcmenida, fill d'Alcibades, germ d'Axloc i pare de:
 Alcibades, home d estat; i de ;
 Clnies.
 Csira (casada amb Pisstrat); i;
 Hipcrates. Aquest fou el pare de :
 Megacles, fill d'Hipcrates. Aquest fou pare de;
 Euriptlem fou pare de;
Isdice, casada amb Cim II.
 Agarista o Agariste es va casar amb Xntip i va tenir dos fills:
 Pricles, l home d estat; Fou pare de ;
 Paralus i ;
 Xntip el Jove;
 Arifr.
 Hipponicos, comandant a Tanagra, fou pare de Cllies el ric.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73227" title="Discapacitat" nonfiltered="3807" processed="3787" dbindex="29030">
Es diu que una persona t una discapacitat si fsica o mentalment t una funci bsica limitada respecte de la mitjana o anullada per complet. 

 Introducci .
L'evoluci de la consideraci social dels discapacitats ha anat millorant quant a la seua adaptaci i, sobretot, a la seua percepci. Des de principis de la dcada de 1980 s'han desenvolupat models socials de discapacitat que afigen noves apreciacions al terme. Per exemple, es distingeix entre un discapacitat (l'habilitat del qual s objectivament menor que la de la mitjana) i una persona amb capacitats diferents de les normals, que, encara que per aix noms no representa cap avantatge o inconvenient, sovint s considerat un problema degut a l'actitud de la societat o el fet que els estndards estan basats en les caracterstiques mitjanes o normals.

Aquest canvi d'actitud ha possibilitat canvis en la comprensi de determinades caracterstiques fsiques que abans eren considerades com a discapacitats. En la dcada de 1960, per exemple, els esquerrans eren vistos com a persones amb anomalies. En les escoles del mn occidental, els xiquets esquerrans eren obligats a escriure amb la m dreta i eren castigats si no ho feien. Ms tard, en els anys 80, es va acceptar aquesta qualitat simplement com una diferncia, una caracterstica fsica. Si determinades ferramentes com a tisores o llevataps sn creades noms per a destres, una persona esquerrana se sentir com un discapacitat: ser incapa de realitzar certes accions i haur de ser ajudat per altres persones, perdent la seua autonomia.

Aix, en la societat actual es cuida molt l'adaptaci de l'entorn a les persones amb discapacitats per a evitar la seua exclusi social i tamb en la societat digital.

Lingsticament, en alguns mbits, termes com "discapacitats", "cecs", "sords", etc. poden ser considerats despectius, pel fet que d'aquesta manera es pot estar etiquetant a la persona. En els dits casos s preferible usar les formes "persones amb discapacitat", "persones invidents", "persones amb sordera", "persones amb mobilitat reduda".

 Discapacitat intellectual .

 Criteris d'identificaci .

La consideraci de discapacitat intellectual requereix de la coexistncia de tres criteris relacionats entre si:
l'existncia d'un funcionament intellectual significativament inferior a la mitjana;
la presncia de dificultats en dues o ms habilitats adaptatives;
que la seua manifestaci s'haja donat abans dels 18 anys.

1. El funcionament intellectual fa referncia a un nivell d'intelligncia inferior a la mitjana. La concepci d'intelligncia que es maneja a aquest respecte s la proposta per Gardner, el qual parla de l'existncia ms que d'una capacitat general, d'una estructura mltiple amb sistemes cerebrals semiautnoms, per que, al seu torn, poden interactuar entre si.
Quant a l's d'un coeficient d'intelligncia, d's com, perqu es puga parlar de discapacitat intellectual ha d'estar per davall de 70 i ha de produir problemes adaptatius. 

2. L'habilitats adaptatives fan referncia a l'eficcia de les persones per a adaptar-se i satisfer les exigncies del seu medi. Aquestes habilitats han de ser rellevants per a l'edat de qu es tracte, de tal manera que l'absncia d'elles supose un handicap. 

3. El normal s que una discapacitat intellectual significativa es detecte ja en edats primerenques.

 Causes .

Factors gentics, com en el cas del sndrome de Down.
Errors congnits del metabolisme, com la fenilcetonria.
Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s'inclouen les lesions prenatals.
Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
Malalties infantils, que poden anar des d'una infecci greu a un traumatisme.
Greus dficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social.

 Vegeu tamb .
 Accessibilitat;
 Autonomia;
 Barrera arquitectnica;
 Discriminaci;
 Vida independent;
 Dependncia;
 Llei de Dependncia (Espanya);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73230" title="BitTorrent" nonfiltered="3808" processed="3788" dbindex="29031">

BitTorrent s tant una aplicaci client de distribuci de fitxers pel sistema d'igual a igual (P2P), com el propi protocol de compartici de fitxers, que van ser creats pel programador Bram Cohen. BitTorrent est dissenyat per distribuir mpliament grans quantitats de dades sense haver de dependre de costosos recursos de servidors i ample de banda. Segons CacheLogic, BitTorrent s el responsable del ~35% del trnsit a Internet.

L'aplicaci BitTorrent original estava implementada en Python i el seu codi font va ser publicat amb la llicncia de codi obert BitTorrent (una versi modificada de la Llicncia de codi obert Jabber). Hi ha nombrosos clients compatibles amb el protocol BitTorrent, escrits amb una gran varietat de llenguatges i per a diverses plataformes.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73232" title="Llista de missions d'exploraci de Mart" nonfiltered="3809" processed="3789" dbindex="29032">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del planeta Mart, ordenades cronolgicament i agrupades per dcades:




Missions previstes.
Phobos-Grunt - octubre de 2009 - Sonda orbital i retorn de mostres de Fobos;
Yinghuo-1 - 2009 - orbitador (China), Missi amb la collaboraci de Rusia (Phobos-Grunt);
MetNet - 2009 - Aterrador, estudi atmosferic (Finlandia), Missi amb la collaboraci de Rusia (Phobos-Grunt);
Mars Science Laboratory - 2011 - Vehicle tot terreny (NASA);
MAVEN - 2013 - Orbitador atmosferic (Mars Scout 2);
Mars Science Orbiter - 2013 - Orbitador;
ExoMars - 2016 - Vehicle tot terreny (ESA);
Mars MetNet - 2016 - orbitador, globus i xarxa de 16 MetNet (aterradors d'estudi atmosferic).
Astrobiology Field Laboratory - 2016 - Vehicle tot terreny, en fase d'estudi;
Mars Sample Return -2018 - missi de retorn amb mostres marcianes;
Mars Scout 3 - 2018 -;

Notes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73233" title="mile Masson" nonfiltered="3810" processed="3790" dbindex="29033">
mile Masson (bret Emil ar Mason) (Brest 1869 - 1923) fou un escriptor i pensador bret que va utilitzar els pseudnims de Brenn, Ewan Gweznou i Ion Prigent. Mestre llicenciat en filologia i angls, va aprendre el bret d'adult. Va viure uns anys a Pars, on es va fer amic de Romain Rolland, Elise Reclus i Piotr Kropotkin. Va fundar el 1900 la Federation Socialiste de Bretagne (FSB), i el 1912 el seu rgan en bret, Brug (Bruc), de caire socialista i llibertari i des d on faria la crida al diari Le Rappel de Morbihan, rgan de la SFIO al departament Bretons socialistes, parlons  nos frres rustiques leur langue, alhora que clamava contra els republicans francesos per castigar amb simbol a les escoles per parlar en bret. 

El 1911, per, esdevinug vicepresident de la Federaci Regionalista de Bretanya i membre del comit de redacci del diari Breizh Dishual, futur rgan del Partit Nacionalista Bret. El 1921 collabor tamb a La Bretagne libertaire

 Publicacions .

 Yves Madec, professeur de collge, 1905;
 Les rebelles, 1908 ;
 Les Bretons et le Socialisme (ditions Toullec et Geffroy 1912, presentaci i notes per Jean-Yves Guiomar, Paris, Maspro, 1972.
 Les hommes illustres et leurs paroles inoues, 1919 ;
 L Utopie des les bienheureuses dans le Pacifique. ditions Rieder 1921, Editions Caligrammes, 1984.

 Bibliografia .
 mile Masson, professeur de libert (J. Didier Giraud et Marielle Giraud) ditions Canope, 1991;
mile Masson, prophte et rebelle (actes du colloque international de Pontivy, 26, 27 et 28 septembre 2003, sous la direction de J.-Didier et Marielle Giraud ; prface d'Edmond Herv). Rennes : Presses universitaires de Rennes, 2005. 349 p.- p. de pl., 23 cm. ISBN 2-7535-0058-4.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73234" title="Bioreactor" nonfiltered="3811" processed="3791" dbindex="29034">

Un bioreactor (en el camp de l'enginyeria qumica tamb se'ls anomena fementadors, nom que des de la vessant biolgica noms s'aplica als bioreactors sense airejar) s un recipient o sistema que mant un ambient biolgicament actiu. En alguns casos, un bioreactor s un recipient en qu es duu a terme un procs qumic que involucra organismes o substncies bioqumicament actives derivades dels dits organismes. Aquest procs pot ser aerbic o anaerbic. Aquests bioreactors sn comunament cilndrics, variant en grandria des d'alguns millilitres fins a mils de metres cbics i sn usualment fabricats d'acer inoxidable havent-hi tamb de vidre o plstic. En l'indstria alimentria n'arriba a haver de fusta, i en l'obtenci de protenes recombinants s'arriba a considerar un bioreactor una planta o un animal sencer.

Els petits tamb poden ser concebuts com a dispositius o sistema emprat per a crixer cllules o teixits en operacions de cultiu cellular. Aquests dispositius es troben en desenvolupament per al seu s en enginyeria de teixits.

En termes generals, un bioreactor busca mantindre certes condicions ambientals propcies (pH, temperatura, concentraci d'oxigen, etctera) a l'element que es cultiva. En funci dels fluxos d'entrada i eixida, l'operaci d'un bioreactor pot ser de tres modes distints, continu, discontinu o alimentat (Fed-batch). Aix mateix tamb es poden dividir en si sn agitats o no agitats:



Les frmules d'operativitat dels fenmens de transport sn molt diferents depenent del reactor que es faci servir.

 Disseny de bioreactors .
El disseny de bioreactors s una tasca d'enginyeria prou complexa. Els microorganismes o cllules sn capaces de realitzar la seua funci desitjada amb gran eficincia sota condicions ptimes. Les condicions ambientals d'un bioreactor com ara el flux de gasos (per exemple, oxigen, nitrogen, dixid de carboni, etc.), temperatura, pH, oxigen dissolt i velocitat d'agitaci o circulaci, han de ser curosament monitorejades i controlades menys en els pocs casos en qu siguin parmetres autoregulats pel sistema.

La majoria dels fabricants industrials de bioreactors usen recipients, sensors, controladors i un sistema de control interconnectats per al seu funcionament en el sistema de bioreacci (vegeu PLC).

La mateixa propagaci cellular (fenomen conegut en angls com Fouling) pot afectar l'esterilitat i eficincia del bioreactor, especialment en els intercambiadors de calor. Per a evitar a, el bioreactor ha de ser fcilment netetjable i amb acabats tan sanitaris com siguin possibles (d'ac les seues formes arredonides).

Es requereix d'un intercambiador de calor per a mantindre el bioprocs a temperatura constant. L'oxidaci biolgica s una font important de calor, per la qual cosa en bona part dels casos, els bioreactores requereixen d'aigua de refredament. Poden ser refrigerats amb una camisa externa o, per a recipients summament grans, amb serpentins interns.

En un procs aerobi, la transferncia ptima d'oxigen s tal vegada la tasca ms difcil d'aconseguir. L'oxigen es dissol poc en aigua (i encara menys en brous de cultiu) i s relativament escs en l'aire (20.8 %). La transferncia d'oxigen usualment es facilita per l'agitaci, que es requereix tamb per a mesclar els nutrients i mantindre la fermentaci homognia. No obstant aix, hi ha lmits per a la velocitat d'agitaci, deguts tant a l'alt consum d'energia (que s proporcional al cub de la velocitat del motor) com al dany ocasionat als organismes degut a un esfor de tall excessiu.

Els bioreactores industrials usualment empren bacteris o altres organismes simples que poden resistir la fora d'agitaci. Tamb sn fcils de mantindre ja que requereixen noms solucions simples de nutrients i poden crixer a grans velocitats.

En els bioreactores utilitzats per a crixer cllules o teixits, el disseny s significativament diferent del dels bioreactores industrials. Moltes cllules i teixits, especialment de mamfer, requereixen una superfcie o un altre suport estructural per a poder crixer i els ambients agitats sn comunament perjudicials per a aquests tipus de cllules i teixits. Els organismes superiors tamb requereixen medis de cultiu ms complexos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73235" title="Camille Le Mercier d'Erm" nonfiltered="3812" processed="3792" dbindex="29035">
Camille Le Mercier d'Erm (bret Kamil Ar Merser 'Erm) (Rennes, 1888 - Dinard, 1978) fou un poltic i poeta bret, conegut com a Kammermor.
Fill i nt de xuans, el 1909 es va installar a Pars i el 1911 fou un dels fundadors del Strollad Broadel Breizh (Partit Nacionalista Bret) amb Georges Le Rumeur Mathaliz (1882-1942), Louis Napolon Le Roux i Edouard Guguen. Tamb dirig el diari Breizh Dishual (Bretanya Lliure) i La Bretagne libertaire.

 Publicacions .

 Le pome de Paris nocturne - Ed. Les Gmeaux. 1909.
 La Muse aux violettes - Ed. Sansot. 1909.
 Les exils - Ed. Sansot. 1909.
 Les potes de Paris - Ed. Louis Michaud. 1911.
 Les ballades d'amour - Ed. Louis Michaud. 1912.
 Les rondeaux d'amour - Ed. Louis Michaud. 1912.
 Dfense et illustration de la langue bretonne. Les lments d'une littrature nationale. Edition du Parti Nationaliste Breton - s.l., Imprimerie Breiz Dishual. 1913.
 Le barde Mathaliz (Georges Le Rumeur) : membre du gorsedd de Bretagne-armorique  Edition du Parti Nationaliste Breton, 1913.
 La question bretonne, le nationalisme et l'action franaise  Edition du Parti Nationaliste Breton, 1913. Rennes, Imprimerie du Journal de Rennes ;
 Bretagne et Germanie - Ed. de l'Hermine. 1914.
 Les origines du nationalisme breton. Edition du Parti Nationaliste Breton, 1914.
 Jean-Michel Renaitour - Aviateur lyrique - Ed. Les Argonautes. 1917.
 Irlande  jamais, odes aux martyrs de 1916. Edition du Parti Nationaliste Breton - s.l. , Imprimerie Artistique de l'Ouest , Niort. 1919;
 La Guerre ? - Ed. Les Argonautes. 1919.
 Les bardes et potes nationaux de la Bretagne armoricaine. Kelenn. 1919.
 Les hymnes nationaux des peuples celtiques - Ed. A l'Enseigne de l'Hermine. 1920.
 La Bretagne vue par les crivains et les artistes - Ed. Vald. Rasmussen. 1925. ;
  La chanson des sicles bretons. Bilinge Breton-Franais. Dinard,  l'Enseigne de l'hermine, 1926;
 Buez ar pevar mab emon. Duc d'Ordon. Laket e form eun dragedi. Seizvet moulladur embannet gant. Dinard, A l'enseigne de l'Hermine, 1928.
 La France pittoresque et artistique la Bretagne suivie d'un guide. Rasmussen, 1929.
 Les Saints Bretons de la cte d'Emeraude - Ed. de l'Hermine. 1934.
 L'Etrange Aventure de l'Arme de Bretagne, le Drame du Camp de Conlie et du Mans. 1939.
 Sang d'occident - Ed. de l'Hermine. 1965.
 Patrie perdue - Ed. de l'Hermine. 1973.
 Une Arme de Chouans - Ed. Perrin. 1975.
 Marcelle au Luxembourg - Ed. de L'Hermine. 1976.
 Eternits - Ed. de l'Hermine. 1978.

 Bibliografia .
 Camille Le Mercier d'Erm, Pote, crivain Breton de Ronald Delaney a Editions Jouve (1938).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73236" title="Mur de Berln" nonfiltered="3813" processed="3793" dbindex="29036">

El mur de Berln (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecci antifeixista", en altres llocs tamb va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separ Berln Oest de Berln Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. s el smbol ms conegut de la Guerra freda i de la divisi d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mnim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.

 Histria .
 Anys previs .

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, i segons l'Acord de Ialta dels Aliats, Alemanya fou dividida en quatre zones d'ocupaci, controlades i administrades per l'URSS, els EUA, el Regne Unit i Frana respectivament. De la mateixa manera, Berln, en qualitat d'antiga capital del Tercer Reich, va ser dividida tamb en quatre sectors. Al mateix temps va comenar l'anomenada Guerra freda entre els blocs capitalista i comunista. Berln es convert en un punt calent de les agncies d'espionatge tant de l'est com de l'oest. El 1948, a causa del bloqueig de Berln per part de la Uni Sovitica, va sorgir la primera gran crisi.

Quan el 1949 es van fundar les dues repbliques alemanyes, hom comen a vigilar la zona fronterera, i la divisi es feia cada cop ms patent. Totes dues administracions van enviar a la frontera, en primer lloc, policies i soldats duaners; posteriorment l'RDA va constuir-hi una tanca. Formalment, Berln tenia l'estatus de zona desmilitaritzada i era independent de tots dos estats alemanys; a la prctica, aix no tenia gaire significat: Berln Oest s'anava acostant a la categoria d'estat federat de l'RFA i Berln Est esdevenia capital de la Repblica Democrtica.

Amb l'intensificaci de la Guerra freda, que comport entre d'altres coses l'embargament CoCom contra el bloc sovitic, una petita guerra diplomtica, i l'amenaa militar permanent, el govern oriental va tancar les seves fronteres. Aquest tancament s'estengu entre tots dos blocs de la Guerra freda: el Pacte de Varsvia i l'OTAN.

Amb la fundaci de l'RDA, cada any ms ciutadans orientals passaven la frontera cap a l'oest, especialment a Berln, on la frontera enmig de la ciutat era molt difcil de controlar, cosa que no passava a la frontera interalemanya. Entre 1949 i 1961, aproximadament 2,6 milions de persones van abandonar l'RDA, d'entre les quals noms 47.433 la primera quinzena d'agost de 1961. Berln Oest era, a ms, el lloc de pas tamb per a molts polonesos i txecs cap a l'oest. En molts casos es tractava de joves amb formaci superior, i aquest fet amenaava la capacitat econmica i l'existncia futura de l'RDA. A ms, uns 50.000 berlinesos orientals (anomenats Grenzgnger, passadors de fronteres) treballaven a Berln Oest, per vivien en les condicions ms barates i econmiques de l'Est.

El 4 d'agost de 1961, l'ajuntament de Berln Est va decretar que aquests Grenzgnger s'havien d'inscriure en un registre i havien de pagar el lloguer de l'habitatge en marcs alemanys, la moneda occidental. Ja abans de la construcci del mur, la policia oriental duia a terme, als carrers i mitjans de transport que es dirigien a l'oest, uns controls molt exhaustius a la caa de persones que intentessin emigrar cap a l'RFA (considerats tradors a l'RDA) i de contrabandistes. A ms a ms, molts ciutadans de l'oest anaven freqentment a l'est a comprar aliments i bns de consum. Aprofitaven que al mercat negre el canvi de moneda era molt beneficis per a ells (a un tipus de canvi d'1 marc alemany contra 4 marcs orientals) i que els productes eren comparativament molt ms barats. L'economia planificada de la repblica oriental es veia, aix, afeblida i perjudicada. El bloc oriental va decidir llavors de construir el mur per tal d'evitar que fugissin de lEstat socialista dels treballadors i els pagesos encara ms persones i bns.

 Construcci del mur .



El pla de construcci del mur de Berln era un secret d'Estat de l'RDA. El mur fou construt per ordre del SED, el partit nic, sota la vigilncia i protecci de la policia i els soldats de l'Exrcit Nacional Popular (Volksarmee). Dos mesos abans, el 15 de juny de 1961, el secretari general de l'RDA, Walter Ulbricht, havia dit en una conferncia de premsa internacional que tingu lloc a Berln Est en resposta a una pregunta de la periodista Annamarie Doherr (RFA):

Entenc que la vostra pregunta ve a dir que hi ha persones a l'Alemanya de l'Oest que voldrien que mobilitzssim els paletes de la capital de l'RDA per aixecar un mur. Jo no tinc coneixement que hi hagi cap intenci de fer tal cosa, perqu els obrers de la capital es preocupen principalment d'edificar habitatges i la seva fora de treball hi est dedicada completament. Ning no t la intenci de construir un mur!;

Aix, Ulbricht es convertia en el primer de fer servir la paraula mur (Mauer) en aquest context, noms dos mesos abans que fos construt.

Els pasos occidentals tenien informacions que apuntaven cap a l'aplicaci de mesures drstiques per a acordonar Berln Oest, per pblicament es van mostrar sorpresos en saber la data i l'abastament del bloqueig. Com que els seus drets d'accs a Berln Oest no van ser limitats, no van tenir motius per a atacar militarment. El servei d'intelligncia de l'RFA (BND) en tenia coneixement ja a mitjans de juliol. Desprs de la visita d'Ulbricht a Khrusxov durant una cimera del Pacte de Varsvia a Moscou del 3 al 5 d'agost, l'informe setmanal del BND del 9 d'agost deia:

Hem obtingut informacions que demostren que el govern de l'RDA busca l'aprovaci de Moscou per posar en prctica mesures de bloqueig radicals (i en especial un tancament de Berln Oest i la interrupci del servei de metro de la ciutat). (...) Cal esperar a veure si Ulbricht aconseguir el suport de Moscou i en quina mesura.;

En la declaraci pblica dels estats membres del Pacte de Varsvia hi constava la proposta de "barrar el pas a les activitats subverssives contra els pasos socialistes a les fronteres de Berln Oest i garantir una vigilncia fiable i un control efectiu de la regi fronterera amb Berln Oest". L'11 d'agost, la Cambra del Poble (el parlament oriental) ratific els acords de la cimera i autoritz el govern a aplicar les mesures corresponents. El consell de ministres de l'RDA va decretar que les "institucions armades" ocupessin la frontera amb Berln occidental i hi aixequessin barreres.

El dissabte 12 d'agost, el BND va obtenir les segents informacions a Berln Est: "L'11 d'agost de 1961 ha tingut lloc una reuni amb secretaris del partit, la premsa i altres funcionaris del partit al Comit Central del SED, i van acordar, entre d'altres coses: (...) La situaci del flux constant i creixent d'emigrants cap a l'oest fa que calgui un tancament de Berln Est i de l'RDA en els propers dies -no es va mencionar cap data concreta- i no, com estava planejat, d'aqu a dues setmanes".

La nit del 12 al 13 d'agost de 1961, la Volksarmee, 5.000 membres de la Policia Duanera (precursora de les Tropes Frontereres), 5.000 membres de la policia i 4.500 membres de les Milcies Populars van tancar els carrers i les vies ferroviries que portaven a Berln Oest. Les tropes sovitiques estaven preparades per a actuar en cas de necessitat i eren presents a tots els passos fronterers. Totes les connexions viries entre les dues parts de la ciutat van ser interrompudes. Immediatament va comenar la construcci del mur, tot i que un primer pas va ser la collocaci de filferro espins al llarg de tot el permetre de Berln Oest.

Erich Honecker, llavors secretari general del Comit Central per a la Seguretat, tenia la responsabilitat de tota la planificaci i aplicaci de l'aixecament del mur en nom de la cpula del SED.

Fins al setembre de 1961, 85 homes de les forces de seguretat mobilitzades desertaren i van fugir cap a Berln Oest, i 216 ciutadans i ciutadanes van aconseguir arribar a l'oest (de 400 que ho van provar). Han quedat moltes imatges per a la memria, especialment aquelles de persones saltant per finestres de cases contiges a la frontera o les del jove policia fronterer Conrad Schumann, saltant el filferro espins al carrer Bernauer Strae .

 Reaccions a l'RFA .

El canceller Konrad Adenauer, el mateix 13 d'agost, va fer una crida per rdio a la poblaci a la calma i la serenitat, i va anunciar que les potncies occidentals prendrien mesures, tot i que no les va detallar. Dues setmanes desprs de l'aixecament del mur va visitar Berln Oest. Noms l'alcalde Willy Brandt va protestar enrgicament, sense xit, contra el mur i la partici definitiva de la ciutat. L'RFA va fundar, aquell mateix any, l'Oficina Central de Documentaci de l'Administraci de la Justcia a Salzgitter (Baixa Saxnia), dedicada a reunir documentaci que provs les violacions dels drets humans comeses a l'RDA i contrarrestar, almenys simblicament, el rgim. El 16 d'agost de 1961 es va produir una manifestaci de protesta organitzada per Willy Brandt davant de l'ajuntament de Berln Oest, que reun 300.000 persones.

 Reaccions de les potncies occidentals .



La reacci dels pasos de l'OTAN no es van fer esperar: en noms 20 hores, escamots militars ja eren a la frontera; 40 hores desprs, es va presentar una protesta formal al comandant sovitic de Berln; i tres dies desprs van fer arribar a Moscou una protesta democrtica. Totes aquestes operacions es van fer de cara a l'opini pblica, ja que sempre van circular rumors que afirmaven que abans de la construcci del mur els sovitics havien avisat els americans i que els havien garantit la continutat dels seus drets sobre Berln Oest. Aix, el mur noms era un simple testimoni fsic del manteniment de lestatus quo. La Uni Sovitica renunciava, a ms, a l'objectiu encara mantingut el 1958 per Khrusxov que Berln havia de ser una zona desmilitaritzada per tal que la ciutat pogus esdevenir "lliure".

Reaccions internacionals de 1961:


Una soluci no gaire maca, per mil cops millor que una guerra. John F. Kennedy, President dels EUA.
Els alemanys orientals aturen el flux de refugiats i s'atrinxeren darrere d'un tel d'acer encara ms gruixut. En aquest fet no hi ha res d'illegal. Harold Macmillan, Primer ministre del Regne Unit.

Tanmateix, el president nord-americ John F. Kennedy seguia apostant per un Berln "lliure". Va enviar 1.500 soldats addicionals al sector occidental i va demanar al general Lucius D. Clay que l'aconsells. El 19 d'agost de 1961 Kennedy, Clay i el vicepresident americ Lyndon B. Johnson van reunir-se a Berln Oest. El president de l'RDA va tenir l'atreviment d'exigir controls exhaustius dels oficials i els funcionaris occidentals per part de la policia fronterera a l'entrada a Berln occidental, cosa que va provocar rebuig als americans. Fins i tot el comandant en cap de la Missi de l'Exrcit Sovitic a Alemanya va haver d'acudir a moderar enrgicament els funcionaris duaners orientals.

En una posterior visita de John F. Kennedy el 26 de juny de 1963, el president nord-americ pronunci des del balc de l'ajuntament de Schneberg la famosa frase "Ich bin ein Berliner" .

Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961.

El 27 d'octubre de 1961 es va arribar a un perills moment de confrontaci directa entre les tropes sovitiques i americanes, quan al pas fronterer de Checkpoint Charlie, a la Friedrichstrae de Berln, van aparixer deu tancs de cada exrcit a ambdues bandes de la frontera. Al dia segent, per, tots dos grups blindats es van retirar per evitar l'inici d'una escalada armamentstica que acabs en una guerra oberta.

 Un pas dividit .

Des de l'1 de juny de 1952, els berlinesos occidentals no podien viatjar lliurement a l'RDA. Desprs d'unes llargues negociacions, el 1963 es va arribar a un acord que permetia als berlinesos de l'Oest de visitar els seus familiars a Berln Est.

A partir dels anys setanta, grcies a la nova poltica conjunta de Willy Brandt i Erich Honecker d'apropament de les dues Alemanyes, la frontera es va obrir lleugerament. L'RDA va facilitar els trmits per a viatjar a l'Oest, especialment a sectors de la poblaci "improductius", com ara els jubilats, i permetia als ciutadans occidentals visites a regions de l'RDA properes a la frontera. L'RDA va condicionar la possibilitat de la lliure circulaci de persones al fet que es reconegus la Repblica Democrtica com a estat sobir i que es repatriessin els ciutadans orientals que viatgessin a l'Oest i no volguessin tornar. Aquestes peticions van ser rebutjades per la Repblica Federal perqu contravenien la Constituci.

La propaganda comunista solia anomenar el mur antifaschistischen Schutzwall (mur de protecci antifeixista), que havia de protegir l'RDA contra l'emigraci, les infiltracions, l'espionatge, el sabotatge, el contraban, la guerra, el saqueig i les agressions de l'Oest". En realitat, les installacions defensives s'enfocaren principalment contra els mateixos ciutadans orientals.

 Caiguda del mur .

El mur de Berln va caure la nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989, desprs de ms de 28 anys. Antecedents d'aquesta obertura sn les manifestacions de protesta dels mesos anteriors (Montagsdemos o Manifestacions del Dilluns) i l'exigncia de llire circulaci de persones per part dels ciutadans orientals; aix com l'emigraci creixent cap a l'RFA a travs de les ambaixades occidentals situades a capitals de l'Europa de l'Est (especialment les de Praga i Varsvia) i a travs de les fronteres obertes entre ustria i Hongria.

El detonant va ser una conferncia de premsa del membre del Politbur del SED Gnter Schabowski al Centre de Premsa Internacional a Berln Est, que va ser retransmesa en directe per televisi i vista per molta gent. Schabowski, cap al final de la conferncia de premsa (a les 18:57), va llegir de passada un full d'un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentaci dels visats que, com es va descobrir posteriorment, encara no havia estat aprovada.
Es tractava d'un simple document de treball que no havia de ser donat a conixer pblicament fins al 10 de novembre a les 4:00, per tal que totes les institucions corresponents estiguessin adequadament informades.

Schabowski: L'autoritzaci per als viatges privats a l'estranger poden ser sollicitats tot i no complir els requisits pertinents (motiu del viatge i existncia de familiars a l'estranger). Les autoritzacions es concediran en un termini curt de temps. Els departaments de Passaports i Comunicacions de la policia tenen ordre d'emetre visats de sortida del pas sense dilaci, sense que els sollicitants hagin de justificar el compliment dels requisits encara vigents. Aquests viatges poden efectuar-se en tots els passos fronterers entre l'RDA i l'RFA.;
Pregunta del periodista Riccardo Ehrmann de l'agncia italiana ANSA: Quan entrar en vigor?;
Schabowski (busca a la seva pila de papers): Aix entrar en vigor, pel que jo s.. ara mateix, sense demora.;

A causa de les notcies titulades "El mur s obert!", emeses per les cadenes de rdio i televisi occidentals, que es podien rebre a bona part del territori de la Repblica Democrtica, milers de berlinesos de l'Est van dirigir-se als passos fronterers i en van exigir l'obertura. Ni la policia fronterera ni les unitats de control de passaports havien rebut ordres concretes. Poc desprs de les 23:00, encara sense ordres oficials i sota la pressi de les masses, el pas del carrer Bornholmer Strae de Berln va aixecar la barrera, i la resta de passos van anar obrint en cadena. En ser aix retransms per televisi en directe, encara ms ciutadans i ciutadanes orientals van sortir al carrer i es van dirigir a les fronteres. El mat del 10 de novembre de 1989 quantitats ingents de persones seguien travessant la frontera, ara ja sense control.

Els alemanys orientals van ser rebuts per la poblaci de Berln Oest amb els braos oberts i caloroses abraades. La majoria de bars propers al mur van donar cervesa de franc i a l'avinguda Kurfrstendamm, centre comercial de Berln Oest, es va formar una desfilada de cotxes tocant la botzina. Amb l'eufria dels esdeveniments, molts berlinesos de l'Oest es van enfilar al mur i van poder arribar a la Porta de Brandenburg, fins llavors inabastable per a ells. Quan la notcia de l'obertura del mur va saber-se al Bundestag de Bonn, els diputats i diputades van interrompre la sessi i van comenar a cantar espontniament l'himne nacional.

La caiguda del mur de Berln va ser un esdeveniment excepcional de la histria de la humanitat i va ser commemorat, per exemple, amb un concert de Leonard Bernstein el Nadal de 1989.

 Estructura de les installacions .

El mur de Berln es va complementar mitjanant altre tipus de fortificacions a la frontera interalemanya i -en menor mesura- en altres fronteres de pasos del Pacte de Varsvia; el tel d'acer es convertia aix en una cosa fsica. Com la resta de la frontera interalemanya, el mur de Berln tenia sistemes addicionals per a barrar el pas, com ara filferro espins, rases, elements antitanc i torres de vigia. A ms, es feien servir proximadament uns 1.000 gossos policia per a les tasques de control fins a principis dels anys vuitanta. El mur es va anar reforant i complementant amb el pas dels anys. A aix cal afegir-hi que les cases contiges al mur fossin desallotjades i enderrocades. Fins i tot el 28 de gener de 1985 es va tirar a terra l'esglsia Vershnungskirche del carrer Bernauer Strae.

Les installacions del mur constaven, segons informacions del Ministeri de Seguretat de l'RDA de primavera de 1989, dels elements segents:
41,91 km de mur "75" amb una alada de 3,60 m.
58,95 km de mur construt amb plaques de ciment amb una alada de 3,40 m.
68,42 km de tanca de filferro amb una alada de 2,90 m, com a "element barrera davanter".
161 km de rases.
113,85 km de tanca senyalitzadora.
186 torres de control.
31 posts de comandament.

De la frontera de 156,4 km de llarg, 43,7 km eren a Berln Est i 112,7 km a Potsdam. 63,8 km del recorregut es trobaven en zones edificades, 32 km en zones boscoses i 22,65 km en terreny obert. 37,95 km del mur eren a tocar d'un riu o d'un llac.

Els soldats encarregats de les fronteres tenien ordre de disparar, s a dir, que havien d'evitar els intents de fuga amb tots els mitjans possibles, inclosa la mort del fugitiu. El mur de Berln no n'era una excepci, i aquesta ordre es va executar nombroses vegades. La gran majoria dels emigrants cap a l'RFA morts van perdre la vida, precisament, a Berln. Abans de dies de festa o de visites d'estat, les autoritats orientals suspenien temporalment aquesta ordre, per tal d'evitar notcies negatives a la premsa occidental. La policia de Berln Oest i els exrcits occidentals tamb observaven el mur per documentar activitats sospitoses i impedir l'accs dels espies sovitics. Com es va demostrar posteriorment, per, aquests espies disposaven de passos secrets que travessaven el mur.

 Components del mur .



Les parts del mur ms ben desenvolupades tenien els segents elements, comenant per la part oriental en direcci a l'Oest:
Mur de formig o tanques metlliques d'entre 2 i 3 metres d'alada.
Alarmes subterrnies, que es disparaven en ser tocades.
Filferro espins.
Fins a l'obertura del mur l'any 1989 hi havia camins per a gossos policia (on podien circular sense tenir necessriament una persona a prop), rases antivehicle i cavalls frisons contra els tancs (que van ser venuts per pagar deute pblic d'Alemanya).
Cam transitable per als vehicles policials, illuminat de nit.
Torres de control (el 1989 n'hi havia 302) amb focus i personal les vint-i-quatre hores del dia.
Zones de control (tamb anomenades zones de mort), sempre netes i llises per a captar-hi empremtes. Ni tan sols els soldats fronterers hi podien accedir.
De vegades una tanca metllica extra.
Mur de formig d'uns 3,75 m d'alada, acabat en alguns troos en forma circular, per evitar que s'hi puguessin aferrar ganxos i escalar-hi amb cordes.
Alguns metres de territori de l'RDA.

L'amplada total d'aquestes installacions depenia bsicament de densitat urbanstica de la zona, i oscillava entre els 30 i els 500 metres (de, per exemple, Potsdamer Platz). Al mur de Berln no hi havia, per, ni mines antipersona ni aparells d'ametrallament automtics, com si que passava a la frontera interalemanya, tot i que la majoria d'alemanys orientals no ho sabien.



La ciutadania oriental no coneixia, naturalment, la composici d'aquestes diferents "capes", ja que es tractava d'un secret militar. Els soldats fronterers tenien el deure de guardar silenci, i com que hom no podia saber qui era un informador de l'Stasi, que desprs d'escoltar segons quina conversa escriuria un informe delator, mantenien el secret. Qualsevol que s'interesss casualment per les installacions frontereres, corria com a mnim el risc de ser detingut i portat a la comissaria o al pas fronterer ms propers i apuntada la seva identitat. Una sentncia judicial per planificaci de fuga era el pas segent. La zona fronterera comenava, al costat oriental, ja abans del primer mur o, segons les circumstncies urbanstiques o del trnsit, directament al seu davant. Com que era una zona prohibida, noms s'hi podia accedir amb un perms especial, cosa que suposava una complicaci dels vens de la zona. El camp de visi per a les persones no autoritzades (per exemple, vens de pisos alts) era tapat amb pantalles.

 Personal de vigilncia .

Per a protegir el mur de Berln hi havia, segons informacions del Miniteri de Seguretat de primavera de 1989, uns 11.500 soldats i 500 membres del personal civil. La responsabilitat de la frontera era del Comando fronterer Mitte, part dels Comandos fronterers de l'RDA. Estava subdividit en la central de Karlshorst (al districte de Berlin-Lichtenberg) i en 7 regiments (Berlin-Treptow, Berlin-Pankow, Berlin-Rummelsburg, Hennigsdorf, Gro-Glienicke, Potsdam-Babelsberg i Kleinmachnow, aix com dos regiments complementaris a Wilhelmshagen i Oranienburg.

Cada regiment era compost de:
cinc companyies de soldats;
una companyia de sapadors;
una companyia de comunicacions;
una companyia de transports;
una bateria de llanagranades;
una bateria d'artilleria;
un grup de reconeixement;
un grup de vehicles llanaflames;
un grup de gossos;
una companyia fluvial (segons la situaci geogrfica);
un grup de control per als passos fronterers;

En total, el Comando fronterer Mitte disposava de 567 tancs, 48 llanagranades, 48 canons antitanc, 114 llanaflames, 156 vehicles blindats i 2.295 vehicles normals.

En un dia normal, uns 2.300 soldats vigilaven directament el mur i els voltants. En dies de "protecci reforada", per exemple per moments poltics tensos o condicions meteorolgiques molt adverses (el 1988 en va haver aprox. 80), el nombre de soldats pujava a 2.500, per en situacions especials encara en podien ser ms.

 Fronteres aqutiques .

En molts punts de fora la ciutat, la frontera discorria seguint la lnia de rius o llacs navegables. El recorregut de la frontera es podia reconixer per unes cordes amb boies blanques amb la paraula "Sektorengrenze" (frontera entre sectors) escrita. Van ser posades per l'ajuntament occidental i els vaixells i barques de l'Oest havien de procurar mantenir-se a la banda occidental de la lnia senyalada. A la banda sovitica hi patrullaven freqentment embarcacions dels soldats fronterers de l'RDA. Les installacions de l'RDA es trobaven sempre a la riba oriental, cosa que obligava a fer molts desviaments i emparedava molts llacs del riu Havel.

Quant a les aiges de dins de la ciutat, la frontera es trobava sempre just en una de les dues ribes, aix que no hi havia cap marca especfica a part del mateix mur, que es trobava sempre a la part oriental del riu. De totes maneres, les aiges pertanyents a l'RDA eren vigilades continuament. Molts nedadors i barques de Berln Oest, que van entrar intencionadament o accidental en aiges orientals, van ser disparats. En alguns llocs del riu Spree hi havia, a ms, barreres subaqtiques contra nedadors. Els fugitius tampoc no tenien clar quan havien entrat en territori occidental, la qual cosa comportava que fins i tot desprs d'haver saltat tot el mur encara tenien la possibilitat de ser cosits a trets.

 Passos fronterers .



El mur de Berln tenia 25 passos habilitats: 13 en carrers, 4 en estacions ferroviries i 8 en vies fluvials, que sumaven un 60% de tots els controls duaners existents entre l'RDA i l'RFA. Estaven molt ben construts i reforats, especialment al cant oriental. A ms cal afegir-hi que els controls fronterers i duaners per part de l'RDA eren molt estrictes, tot i que el tractament personal per part dels funcionaris era excellent.

A la banda occidental hi havia posts de la policia i la duana, que generalment no controlaven la circulaci de persones. Als vehicles noms se'ls preguntava la destinaci amb finalitats estadstiques, malgrat que de tant en tant es registraven els vehicles sospitosos de tenir relaci amb casos delictius que estiguessin sent investigats per la policia occidental.

Al Checkpoint Bravo i al Checkpoint Charlie, les forces d'ocupaci aliades s que havien installat punts de control, tot i que no s'utilitzaven per als viatgers i visitants ordinaris.

Desprs de la reunificaci monetria de l'1 de juliol de 1990 es van abandonar totes les duanes i els passos fronterers. S'han deixat restes d'algunes installacions com a recordatori histric.

 Vctimes i responsables del mur .
 Vctimes .

Durant els 28 anys que el mur exist, un mnim de 86 fugitius van morir, tot i que aquesta dada s molt discutida i probablement major. El nombre exacte de morts s difcil de quantificar perqu tots els casos de mort a la frontera de l'RDA eren sistemticament silenciats. Els primers trets mortals van tenir lloc el 24 d'agost de 1961, quan Gnter Litfin, de 24 anys, va ser abatuda a trets per policies de transports quan intentava fugir a l'estaci de Friedrichstrae. Peter Fechter va morir desagnat el 17 d'agost de 1962 en una zona de mort (espai intern del mur). L'any 1966 dos nens de 10 i 13 anys van morir per 40 impactes de bala en una zona propera a la frontera. L'ltima mort es produ el 6 de febrer de 1989, quan Chris Gueffroy mor desagnat.

Segons alguns clculs, unes 75.000 persones van ser processades en jutjats orientals per "Fuga de la Repblica" (Republikflucht). Segons l'article 213 del Codi penal de l'RDA, aquest delicte es condemnava amb penes de pres de fins a vuit anys. A qui durant la seva fuga havia sigut detingut portant armes, era membre de l'exrcit o possea secrets d'estat, normalment no sortia de la pres abans dels cinc anys. La collaboraci amb el fugitiu es podia penar fins i tot amb cadena perptua.

Uns quants soldats fronterers tamb van morir en situacions violentes al mur. El cas ms conegut s l'assassinat del soldat Reinhold Huhn, que va ser disparat per un cmplice d'un fugitiu. Aquests casos solien ser utilitzats propagandsticament per l'RDA com a argument per al manteniment del mur.

 Processos judicials contra els responsables del mur .

El processos judicials contra l'ordre de disparar esmentada anteriorment, coneguts com a Mauerschtzenprozesse van durar dins a la tardor de 2004. Entre les acusats hi havia, entre d'altres, el secretari general de l'RDA Erich Honecker, el seu successor Egon Krenz, els membres del Consell de Seguretat Nacional Erich Mielke, Willi Stoph, Heinz Keler, Fritz Streletz i Hans Albrecht, aix com alguns generals com ara el cap dels Comandos fronterers (1979-1990), el general coronel Klaus-Dieter Baumgarten.

Els dirigents d'aquests comandos que va ser processats havien estat reclutats, majoritriament, de l'Exrcit Nacional Popular o directament de les tropes frontereres. En total, 35 acusats van ser posats en llibertat, 44 en llibertat condicional i 11 (entre els quals Albrecht, Streletz, Keler i Baumgarten) van ser condemnats a entre 4,5 i 7,5 anys de pres. L'agost de 2004 Hans-Joachim Bhme i Werner Lorenz van ser condemnats a llibertat condicional per la seva condici d'antics membres del Politbur. L'ltim procs contra soldats fronterers va tenir lloc el 9 de novembre de 2004, exactament 15 anys desprs de l'obertura del mur, i va acabar amb un veredicte de culpabilitat.

 Enderrocament i restes del mur .




Desprs de la caiguda del mur, molts caadors de souvenirs van comenar a arrencar trossets del mur. Aix va generar ben de pressa tot un mercat i als caadors de souvenirs se'ls va passar a conixer, colloquialment, com Mauerspechte (picots de mur). Tamb l'RDA, per, va preocupar-se de tirar a terra el mur tan de pressa com fos possible. L'enderrocament va comenar, oficialment, el 13 de juny de 1990 al carrer Bernauer Strae i hi van participar un total de 300 soldats orientals i 600 sapadors de l'exrcit occidental. Aquests ltims van aportar 175 camions, 65 grues, 55 excavadores i 13 buldzers. L'enderrocament de la part del mur de l'interior de la ciutat es va completar el novembre de 1990. Se'n van deixar drets sis fragments com a recordatori histric. La resta del mur va desaparixer el novembre de 1991.

L'antiga zona on hi havia el mur encara es pot reconixer, avui, especialment per grans esplanades com les que es troben al carrer Bernauer Strae i al llarg del carrer Alte Jakobstrae. Els amples traats entre les dues lnies de mur es coneixen avui dia com Mauerstreifen. Al centre de la ciutat, per, a aquests terrenys se'ls va donar ben aviat uns altres usos.

El fragment ms conegut que es conserva del mur voreja el riu Spree entre l'estaci Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrcke. Formava part de la lnia de mur ms propera al costat oriental. En aquest cas no hi havia un segon mur desprs, perqu la frontera circulava al llarg de l'altra ribera del riu. L'any 1990 es va convocar una trobada d'artistes internacionals perqu el pintessin; ara es coneix com a East Side Gallery i t gaudeix de l'estatus de patrimoni protegit.

Un altre fragment del mur es troba al carrer Niederkirchnerstrae, prop del parlament regional. Tamb el 1990 va obtenir l'estatus de patrimoni protegit. En canvi, les installacions del Memorial del mur al carrer Bernauer Strae no sn originals, sin que van ser reconstrudes expressament per a l'exposici.

Els serveis secrets americans de la CIA tamb en tenen un tros pintat per artistes a les seves oficines de Langley (Virginia, EUA).

Hi ha altres fragments a la Casa de la Histria de Bonn, al carrer Kniginstrae prop del Jard Angls de Munic i davant del Parlament Europeu a Bruselles.

Tamb s'han conservat cinc torres de vigia:
Al parc Schlesischen Busch a Berlin-Treptow;
Al carrer Kieler Strae de Berlin-Mitte;
Al carrer Stresemannstrae, prop de Potsdamer Platz;
Al sud de Nieder-Neuendorf, un petit poble de Berlin-Hennigsdorf.
A Hohen Neuendorf.

El 1990, a ms, es va acordar de marcar el recorregut de l'antic mur al terra mitjanant una lnia de llambordes a llarg de 8 km al centre de la ciutat.

 Vegeu tamb .

Guerra freda;
Construcci del mur de Berln;
Berln;
Berln Est;
Berln Oest;
Repblica Federal d'Alemanya;
Repblica Democrtica d'Alemanya;
Porta de Brandenburg;

 Cites .




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73237" title="Biotecnleg" nonfiltered="3814" processed="3794" dbindex="29037">


Els biotecnlegs sn professionals que exerceixen la biotecnologia. Es considera que tenen els coneixements interdisciplinaris necessaris per dur a terme un procs biotecnolgic que els permeti generer bens i serveis fent s de la qumica dels ssers vius.

Estudis.
A Catalunya es pot accedir a aquesta titulaci mitjanant una llicenciatura de dos cicles que duren dos anys cadascun (reial decret 1285/2002). A la resta d'Europa amb el Pla de Bolonya s'estudia durant 5 anys els tres primers dels quals sn troncals i els altres dos sn d'especialitzaci cap a camps com la tecnologia dels aliments, biotecnologia mdica o veterinria.

Matries troncals.
A Catalunya, els estudis han d'incloure les rees de coneixement de biologia cellular, bioqumica, fisiologia animal, fisiologia vegetal, fonaments de fsica, fonaments d'enginyeria bioqumica, fonaments de matemtiques, fonaments de qumica, gentica, gentica molecular, informtica, microbiologia, tcniques instrumentals bsiques, termodinmica i cintica qumica, aspectes legals i socials de la biotecnologia, bioinformtica, bioreactors, cultius cellulars, enginyeria gentica molecular, immunologia, processos i productes biotecnolgics, protemica, qumica i enginyeria de protenes, tcniques instrumentals avanades i virologia.

Especialitats i sortides.
Agricultura;
Biotecnologia ambiental;
Indstria alimentria;
Indstria farmacutica;
Indstria qumica;
Mineria;
Recerca mdica;

Enllaos externs.
Associaci de Biotecnlegs de Catalunya;
Biotecnlegs en Catal;
 Universitats amb la Llicenciatura en Biotecnologia.
Universitat Autnoma de Barcelona;
Universitat de Vic;
Universitat Rovira Virgili;
Universitat de Lleida;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73238" title="Llista de cims de Mallorca" nonfiltered="3815" processed="3795" dbindex="29038">
NOTA: S'haurien de confirmar els municipis.

A.
 Puig de l'Alcadena (817 m) - Alar;
 Serra d'Alfbia (1069 m) - Bunyola;
 Puig de n'Al (1035 m) - Escorca - Selva.
 Morro d'Almallutx (1058 m) - Escorca. Forma part dels masss dels Tossals Verds.
 Puig d'Alpara (487 m) - Art i Sant Lloren des Cardassar.
 Puig de l'Alqueria (608 m) - Tamb anomenat Sa Gbia - Bunyola;
 Puig de l'Alzinar (933 m) - Fornalutx. Forma part dels masss del Puig Major.

B.
 Puig de Blitx (578 m) - Sller;
 Puig de les Bassetes (1215 m) - Escorca. Forma part del masss del Massanella.
 Puig gros de Bendinat (485 m) - Palma;
 Puig dels Boixos (626 m) - Valldemossa. Forma part del masss de la Mola de Son Pacs.
 La Bombarda (538 m) - Valldemossa. Forma part del masss de la Mola de Son Pacs.
 Puig de les Bruixes (311 m) - Llucmajor;

C.
 Puig de Ca (885 m) - Escorca. Forma part del masss del Tomir.
 Puig Caragoler de Femenia (920 m) - Escorca;
 Puig Caragol (923 m) - Valldemossa. Forma part dels masss del Puig des Teix.
 Puig del Castell d'Alar (822 m) - Alar;
 Castell del Rei (492 m) - Pollena;
 Castell de Santueri (408 m) - Felanitx;
 Puig Ciur (798 m) - Escorca. Forma part dels masss del Puig Caragoler de Femenia.
 Puig del Coll del Jou (1046 m) - Sller;
 Mola de la Comuna (714 m) - Valldemossa;
 Puig de la Comuna (805 m) - Fornalutx;
 Puig de la Comuna (429 m) - Felanitx;
 Cornadors (1014 m) - Sller;
 Morro de Cber (965 m) - Escorca. Forma part dels masss dels Tossals Verds.
 La Cucuia (712 m) - Pollena.  Forma part del masss del Tomir.

E.
 Mola de l'Esclop (927 m) - Andratx;

F.
 Puig de Ftima (650 m) - Valldemossa;
 Bec de Ferrutx (519 m) - Art;
 Puig de la Font (Escorca) (1069 m) - Escorca. Forma part dels masss dels Tossals Verds.
 Puig de la Font (Son Servera) (273 m);
 Puig de la Font (Valldemossa) (967 m) - Valldemossa. Forma part dels masss del Puig des Teix.
 Puig d'en Famella (294 m) - Porreres;
 Na Franquesa (1067 m) - Escorca;
 Puig del Frare (785 m) - Escorca. Forma part del masss del Massanella.
 Talaia Freda (562 m) - Art;
 El Front (1055 m) - Escorca. Forma part del masss del Massanella.
 El Fumat (320 m) - Pollena;

G.
 Puig de Galatz (1025 m) - Puigpunyent;
 Puig de Galdent (420 m);
 La Galera (905 m) - Sller. Forma part dels masss del Puig des Teix.
 Puig d'en Galileu (1180 m) - Escorca. Forma part dels masss del Massanella.
 Puig de Garrafa (461 m) - Andratx;
 Puig del Guix (881 m) - Escorca. Forma part dels masss del Massanella.

H.
 Penyals d'Honor (819 m) - Bunyola;

M.
 Puig Major (1445 m) - Escorca;
 Puig de Maria (345 m) - Pollena;
 Puig de na Marit (666 m) - Bunyola. Forma part del masss de la Comuna de Bunyola, que t com a mxima altura els Penyals d'Honor.
 Puig de Massanella (1364 m) - Escorca;
 Penyal del Migdia (1398 m)- Fornalutx.  Forma part dels masss del Puig Major.
 Puig de la Miny (307 m) - Inca;
 Muntanya de Montcaire (859 m) - Fornalutx;
 Puig del Moro - Sller. Forma part dels masss del Puig des Teix.

P.
 Moleta de Pastoritx (748 m) - Valldemossa. Forma part del masss del Puig des Teix.
 Mola de Plancia (932 m) - Banyalbufar;

R.
 Puig de Randa (543 m) - Algaida;
 Penyal del Ratx (853 m) - Puigpunyent. Forma part dels masss del Galatz.
 Roca Roja (840 m) - Escorca. Forma part dels masss del Puig Roig.

S.
 Puig de Santa Magdalena (287 m) - Inca;
 Puig de Sant Salvador (510 m) - Felanitx;
 Na Seca (514 m) - Fornalutx;
 Puig de Son Nasi - Bunyola;
 Mola de Son Pacs (713 m) - Valldemossa;
 Puig de Son Poc (467 m) - Bunyola;
 Puig de Son Reus (502 m) - Algaida. Forma part del masss del Puig de Randa.

T.
 La Talaia Vella (867 m) - Valldemossa. Forma part dels masss del Puig des Teix.
 Puig del Teix (1064 m) - Dei;
 Puig Gros de Ternelles (838 m) - Pollena;
 Puig Tomir (1102 m) - Escorca;
 Na Torta (732 m) - Valldemossa. Forma part dels masss del Puig des Teix.
 Puig dels Tossals Verds (1028 m) - Escorca;

O.
 Puig de l'Ofre (1090 m) - Sller;

R.
 Fita del Ram (833 m) - Esporles;
 Puig de la Rateta (1110 m) - Escorca;
 Puig Roig (1003 m) - Escorca;
 Penya Roja (355 m) - Alcdia;

V.
 Talaia de la Victria (444 m) - Alcdia;
 Puig de les Vinyes (1105 m) - Escorca. Forma part dels masss del Puig Major.

Enllaos externs.
 Llista d'altures de Mallorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73239" title="Llista de dominis de primer nivell territorial" nonfiltered="3816" processed="3796" dbindex="29039">
Un Domini de primer nivell territorial (en angls ccTLD, country code Top-Level Domain) s un domini de primer nivell utilitzat i reservat per a un pas o territori dependent.




Vegeu tamb.
Domini de primer nivell genric;

Enllaos externs.
  whois information;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73240" title="Louis Napolon Le Roux" nonfiltered="3817" processed="3797" dbindex="29040">
Louis Napolon Le Roux fou un nacionalista bret.  L'octubre del 1911 fou un dels fundadors del Partit Nacionalista Bret amb Camille Le Mercier d'Erm. Particip en el diari Brug (Bruc) dirigit per mile Masson a Pontivy, el 1913-1914. Pacifista, quan esclat la Primera Guerra Mundial marx a Sussa i d'ac a Irlanda, on collabor amb els lders nacionalistes. Tamb collabor a la revista La Bretagne libertaire el 1921. El 1922, tradu al francs les obres de James Ramsay MacDonald. Tamb va escriure la primera biografia del lder irlands Patrick Pearse, i finalment fou secretari particular del lder laborista britnic MacMillan. Va morir durant els bombardeigs de Londres. 

 Bibliografia .
 Pour le sparatisme la question bretonne essai prcd du manifeste Ed. du Parti Nationaliste Breton - Rennes. 1911;
 La Langue des Relations Interceltiques;
 L'Irlande Militante La Vie De Patrick Pearse avec une introduction historique et 15 photographies, Imprimerie Commerciale de Bretagne, Rennes, (1932);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73242" title="Domini de primer nivell genric" nonfiltered="3818" processed="3798" dbindex="29041">
Un domini de primer nivell genric (en angls: generic top-level domain, gTLD) s un domini de primer nivell utilitzat (en principi) per unes determinades classes d'associacions. A diferncia dels dominis territorials (de dues lletres), sn descriptius de les associacions que representen, i tenen tres o ms lletres.

Aquests dominis genrics sn regulats i gestionats directament per l'ICANN i les entitats internacionals implicades en cada domini.

Els dominis de primer nivell genrics bsicament sn de dos tipus: "patrocinats" i "no patrocinats". Els primers estan gestionats pels organismes privats corresponents i els segons sn regulats i mantinguts per l'ICANN i les entitats internacionals, en ser considerats d'inters pblic.
Hi ha un altre tipus anomenat d'infraestructura que era utilitzat a l'inici d'internet per a associar un domini a la seva adrea IP.



Llegenda
Tipus:
 I Infraestructura;
 NP No patrocinat;
 P Patrocinat;


Histria.
En el moment d'implementaci inicial dels dominis de primer nivell genrics, el gener de 1985, es va preveure l'existncia d'aquests 6: .com, .edu, .gov, .mil, .net i .org.

Tot i que el domini .net no va ser incls en el document original RFC on amb la descripci del sistema de noms de dominis, finalment es va afegir en el moment en qu es van implementar la resta.

A diferncia de la seva utilitzaci inicial, el dominis .com, .net, i .org actualment estan oberts a qualsevol s.

El novembre de 1988, es va afegir un altre domini, l'.int, responent el requeriment de l'OTAN d'un domini que reflects el carcter internacional de l'organitzaci. Tamb s'havia  previst la seva utilitzaci en algunes bases de dades d'infraestructures d'internet, com .ip6.int, el IPv6 equivalent a .in-addr.arpa. De totes maneres, el maig de 2000, la Internet Architecture Board va proposar de tancar el domini .int a les noves bases de dades d'infraestructures. Les properes bases de dades s'hauran de crear a .arpa (un llegat del sistema previ de TLD), i les que existeixen actualment hauran de migrar a .arpa si s factible, que permet la utilitzaci de .ip6.arpa.

A mitjans dels anys 1990 hi van haver pressions per a que s'afegissin nous TLD i Jon Postel, com a cap de la IANA, va acceptar la possibilitat que es presentessin noves propostes A inicis de 1995, Postel va crear el "Draft Postel", un lloc a Internet on hi havia els procediments per a crear un nou domini. Draft Postel va crear un nombre de  petits comits per a aprovar les noves TLD. Amb el creixement, es van incloure organitzacions ms grans sota el paraigua de la Internet Society. I temporalment es va crear una organitzaci anomenada International Ad Hoc Committee (IAHC). El 4 de febrer de 1997, la IAHC va emetre un informe en el qual s'ignoraven les recomanacions del Draft Postel i recomanava la introducci de set noves TLD (.arts, .firm, .info, .nom, .rec, .store, and .web). 

L'octubre de 1998, es va crear la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) per a gestionar la creaci de nous dominis. Desprs d'una fase de propostes (15 d'agost  de 2000) i un perode d'exposici pblica, la ICANN va anunciar el 16 de novembre de 2000 l'acceptaci de set nous gTLD: .aero, .biz, .coop, .info, .museum, .name i .pro.

Aquests nous dominis van comenar a entrar en funcionament el juny de 2001, i a final d'aquell any ja havien iniciat la seva activaci tots menys el .pro; amb els .biz, .info i .museum totalment operatius. Els .name i .coop van ser totalment operatius el gener de 2002, i l' .aero a final d'aquell any. El .pro es va activar el 2002, tot i que no va ser totalment operatiu fin el gener de 2004.

El mar de 2004 la ICANN va acceptar quatre nous gTLD: .cat, .jobs, .travel, .mobi, .asia, .post i .tel.

L'any 2005 van entrar en funcionament el .cat, .jobs i .travel. El 2006 ho va fer el .mobi i durant el 2007 s prevista la fase inicial de les activacions dels dominis .asia, .post i .tel.

Propostes de nous dominis.
Actualment hi ha diverses propostes per a la creaci de nous dominis: 
 .ast : cultura i llengua asturianes;
 .berlin: ciutat de Berln;
 .bzh : cultura i llengua bretona;
 .cym : cultura i llengua gallesa;
 .gal : cultura i llengua gallega;
 .geo : llocs geogrfics;
 .kid : infantil;
 .mail : companyies missatges;
 .nyc: ciutat de Nova York;
 .sco : cultura i llengua escocesa;
 .xxx : contingut pornogrfic;
 .web : llocs web, sense restricci;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73245" title="Georges Le Rumeur" nonfiltered="3819" processed="3799" dbindex="29042">
Georges Le Rumeur, conegut com a Mathaliz (Felger 1882- Azay-le-Rideau, Indre i Loira Centre 1941) fou un escriptor i nacionalista bret. 
Fou entronitzat com a bard al Gorsedd de Bretanya de Sant Brieg, el 1907, sota el nom de Mathaliz-Ab- Gwenc hlan. Tamb fou un dels fundadors el 1911 del Partit Nationalista Bret amb Camille Le Mercier d'Erm. Collabor amb nombroses revistes bretones.

 Bibliografia .

 A c'horsedd Breiz. Keraez, 1913.
 Pour les Bretons! : chants de guerre, illustrats de dissenys del bard  Mathaliz  d' Alain Gurval. - 1914;
 Breiz Divarvel, recull de poesies en llengua bretona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73247" title="Departament de Santa Cruz" nonfiltered="3820" processed="3800" dbindex="29043">

El Departament de Santa Cruz s una de les divisions administratives de Bolvia, que ocupa el 33,74 % del territori del pas. Limita al nord amb el Departament de Beni y la Repblica de Brasil, al sud amb el Departament de Chuquisaca i la Repblica de Paraguai, a l'est amb la Repblica de Brasil i a l'oest amb els departaments de Cochabamba i Chuquisaca.

 Poblaci .
Actualment (2006) la gran majoria dels habitants sn criolls i descendents d'europeus, aix com minories de jueus, turcs, alemanys, espanyols, austracs, croats, japonesos, xinesos i coreans. Entre els amerindis sud-americans hi trobem els guarans i els arawak. A la zona septentrional hi habiten els pobles anomenats  "chiquitos", poblacions de parla pmpida i amanica com les dels penoiquia o penoikia, sirion, yucar, guarayo, itomana i chapacura. Al sud-est hi viuen els ayoreo (o "morotoco") i els iir ("zamucos" o "chamacocos"), cap el parallel 18S als marges del riu Paraguai hi viuen els otuqui (o otuki) als Baados de Otuquis.



Enllaos . 
Prefectura del Departament;
Diari El Deber;
Diari El Mundo;
Diari El Nuevo Da;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73249" title="Telecogresca" nonfiltered="3821" processed="3801" dbindex="29044">
La Telecogresca s la festa universitria ms gran que se celebra a Catalunya i a tota Espanya, fruit de la dedicaci voluntria de ms de 400 alumnes de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicaci de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). L'Associaci Cultural Telecogresca s l'encarregada d'organitzar-la any rere any.

La Telecogresca, la festa dels alumnes d'Enginyeria de Telecomunicaci, va nixer l'1 de desembre de 1978 per celebrar la construcci del nou edifici de l'Escola al carrer Jordi Girona. En aquella primera ocasi, la festa va tenir lloc a dins de la prpia Escola amb una notable participaci, tot posant la primera pedra d'all que avui en dia s.

A partir de la segona edici, l'emplaament va ser el bosc que actualment envolta el rectorat de la UPC. El curs 1981-82, va haver-hi un parntesi en la festa degut a la denegaci del perms per utilitzar aquest espai.

L'any 1983, un grup d'estudiants van reprendre la iniciativa i van organitzar la festa al carrer Coronel Valenzuela. Malauradament va anullar-se degut a la pluja, desprs d'haver-se ajornat una setmana, i l'associaci va quedar arrunada. En aquell moment el rectorat va assumir les prdues, que l'associaci va abonar en refer-se la festa a l'any segent.

L'any 1984 la Telecogresca, al bosquet de l'actual rectorat, va ser un xit rotund i va situar-se al cap de les festes universitries, prenent el relleu de la ja desapareguda "Me Ro de Janeiro", que fou la festa universitria per excellncia de principis dels 1980. La Telecogresca va gaudir d'una raonable bona salut durant diversos anys.

L'any 1991, degut a la construcci imminent de l'edifici del Rectorat, va denegar-se el perms per celebrar la Festa al bosc. El 1992 la festa va passar per les Pistes Universitries i, el 1993 va celebrar-se per primer cop al Sot del Migdia, amb una capacitat per a 10.000 persones, essent aquest l'escenari de les segents edicions.

El 1999 la Telecogresca assoleix un dels moments ms daurats, per a partir del 2000 comena una davallada que acaba el 2002 amb una imminent fallida de la festa. Tot i aix, l'any 2003 la festa va ressorgir, marcant un punt d'inflexi a partir del qual les festes organitzades per l'Associaci han esdevingut un xit rotund.

En la darrera edici, el 2005, la Telecogresca va aplegar ms de 15.000 persones, fent que el Sot del Migdia queds petit per a la festa.

L'edici del 2006, que tingu lloc el 12 de maig comen un nou cam en un nou emplaament: el Parc del Frum.

La segona edici al recinte del Parc del Frum sigu l'11 de maig de 2007.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Telecogresca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73251" title="Estrella binria" nonfiltered="3822" processed="3802" dbindex="29045">


Una estrella binria s un sistema de dues estrelles lligades fsicament per la fora gravitatria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa com; per aquesta ra giren l'una al voltant de l'altra. Els sistemes estellars binaris sn molt importants en astrofsica ja que l'observaci de les seves rbites permet determinar la seva massa. Aix, les masses de moltes estrelles simples poden ser determinades per extrapolaci a partir de les observacions realitzades en estrelles binries.

Els components d'un sistema estellar binari poden intercanviar massa, la qual cosa els porta a evolucionar a estadis o etapes a on no poden arribar les estrelles simples. Sn exemples de binries: 
 Algol, una binria eclipsant.
 Srius.
 Cygnus X-1, amb un membre que podria ser un forat negre.

Cal considerar tamb les "falses binries", que semblen dues estrelles que estiguin juntes a causa d'un efecte de perspectiva; per aix se les anomena binries ptiques o parells ptics. Tamb sn comuns els sistemes que contenen ms de dos components, anomenats estrelles mltiples, que generalment es classifiquen amb un mateix nom. 

Histria i terminologia.

El terme estrella binria fou encunyat per Sir William Herschel l'any 1802 per designar, segons la seva definici, "una estrella doble real   la uni de dues estrelles que s'han format juntes en un sistema per les lleis de l'atracci". Qualsevol parell d'estrelles prou juntes poden semblar una estrella doble, per una estrella doble real sn un parell d'estrelles que no noms apareixen molt prximes entre s vistes des de la Terra sin que realment es troben relativament prximes ja que formen un veritable sistema binari. 

El cas ms fams s el de Mizar i Alcor a la constellaci de l'Ossa Major (Ursa Major). Va ser la primera estrella binria que es va poder observar i els seus components sn Mizar A i Mizar B. Va ser descoberta per G. B. Riccioli el 1650 tot i que s possible que B. Castelli i Galileo Galilei ja l'haguessin observada el 1617. La primera binria espectroscpica va ser, curiosament, Mizar A, descoberta el 1889 per E. Ch. Pickering.

Existeixen tamb, com ja s'ha dit, les falses binries, anomenades binries ptiques. s possible que, senzillament, una estrella doble estigui formada per un parell d'estrelles que semblin un sistema binari, per en realitat les dues estrelles poden estar molt separades en l'espai; tal com es veu des de la Terra, pot semblar que estan en una direcci molt similar. Amb la invenci del telescopi, moltes d'aquests binries ptiques varen ser identificades. L'any 1780, Herschel mesur la separaci i orientaci de ms de 700 parells d'estrelles que pareixien ser sistemes binaris, i descobr que desprs de dues dcades d'observaci uns 50 parells havien canviat la seva orientaci.

Les falses binries es poden arribar a diferenciar de les autntiques binries tot observant-les durant un llarg perode de temps, normalment d'uns quants anys. Si el moviment relatiu que s'observa s lineal es pot assegurar que s una conseqncia noms del moviment propi i, per tant, es pot saber que no estan unides. En el cas d'una binria autntica, l'angle de posici canvia progressivament i la distncia entre les dues estrelles oscilla sempre entre un mxim i un mnim.

Una vertadera binria est formada per un parell d'estrelles unides per la gravitaci. Quan poden ser observades amb un telescopi prou potent i, si s necessari, amb l'ajuda de mtodes interferomtrics, sn conegudes com a binries visuals. En els altres casos, l'nica indicaci s la que s'obt amb el desplaament Doppler de la llum emesa. 

Els sistemes coneguts com a binries espectroscpiques consisteixen en parells relativament prxims d'estrelles on les lnies espectrals en la llum de cada una es desplaa primer cap al blau, desprs cap al vermell, degut a que ambdues es mouen primer cap a la Terra, i desprs cap enfora, durant el seu moviment voltant el seu centre de massa com, amb el perode de la seva rbita comuna. Si el pla orbital est molt aprop de la lnia visual, les dues estrelles parcialment o completament s'oculten l'una a l'altre regularment, i el sistema s'anomena binria eclipsant, de la qual cosa Algol n's l'exemple ms conegut.

Les estrelles binries que sn al mateix temps visuals i espectroscpiques sn rares i, quan es troben, sn una preciosa font d'informaci. Les estrelles binries visuals sovint estan separades per perodes realment llargs, mesurats en dcades o centries; consegentment, usualment tenen velocitats orbitals massa petites per a ser mesurades per mtodes espectroscpics. A la inversa, les estrelles binries espectroscpiques es mouen amb rapidesa dins les seves rbites degut a que estan molt juntes; usualment massa juntes per a ser detectades com a binries visuals. Les binries que sn al mateix temps visuals i espectroscpiques han d'estar relativament prximes a la Terra per a ser observades.

Els astrnoms han descobert algunes estrelles que semblen orbitar en torn a un espai buit. Les binries astromtriques sn estrelles relativament prximes que es poden observar realitzant un moviment de balanceig en torn a un punt central, sense cap companya visible. Amb algunes binries espectroscpiques, hi ha noms un conjunt de lnies desplaant-se cap al davant i cap al darrera. Les mateixes matemtiques usades per les binries ordinries poden ser aplicades per inferir la massa de la companya que falta. La companya pot ser molt feble, i per aix es passa per alt o queda emmascarada per l'esclat de llum de la seva primria; tamb pot ser un objecte que emet poca radiaci electromagntica, o que no emeti radiaci, com per exemple una estrella de neutrons. 

En qualque cas, hi ha un indici clar de qu la companya que falta s, de fet, un forat negre: un cos amb una fora gravitatria tant forta que ni la llum en pot fugir. Tals binries sn conegudes com a binries de massa elevada de raigs X. Probablement l'exemple ms conegut actualment s Cygnus X-1; la massa de la companya, que no pot ser vista, podria ser d'unes nou vegades la del nostre Sol, excedint de lluny el lmit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, que s la massa mxima terica d'una estrella de neutrons, l'nica altra candidata per ser la companya. Aix, Cygnus X-1 esdev el primer objecte que, de manera general, s'accepta que s un forat negre.

Classificaci.

Per classificar les estrelles binries es fan servir dos criteris:
 Segons el mtode d'observaci, tenint en compte les propietats que poden ser observades.
 Segons la distncia entre les estrelles que en formen part.

Segons el mtode d'observaci.
Les estrelles binries, d'acord amb les seves propietats observables, poden ser classificades en quatre categories. 
 Binria visual;
 Binria espectroscpica;
 Binria eclipsant;
 Binria astromtrica;
Una estrella pot pertnyer a ms d'una d'aquestes categories i, per exemple, una estrella pot ser binria espectroscpica i eclipsant alhora.

Binries visuals.
Una estrella binria visual s una binria en la que la separaci angular entre els seus dos components s prou gran perqu pugui ser observada en un telescopi com a una estrella doble. La resoluci angular del telescopi s un factor important en la detecci de les binries visuals i, aix, com ms gran i ms poders sigui un telescopi ms augmenta el nombre de binries visuals que es poden descobrir. La brillantor de les dues estrelles s tamb un factor important, ja que les estrelles brillants sn difcils de separar i la seva llum intensa no deixa captar la llum de les seves companyes ms febles.

L'estrella ms brillant d'una binria visual s l'estrella primria, i la ms feble es considerada l'estrella secundria. En angls, a qualque publicaci i especialment en les ms antigues, una secundria feble s anomenada comes; si les dues estrelles sn igual de brillants, el descobridor "escull" la primria. L'angle de posici de la secundria respecte a la primria es mesura juntament amb la distncia angular entre les dues estrelles. El temps de l'observaci tamb queda recollit. 

Desprs d'un nombre suficient d'observacions anotades en un perode de temps determinat, es tracen les coordenades polars, i se situa l'estrella primria a l'origen; llavors, es dibuixa l'ellipse resultant ms probable, tot seguint els punts que representen les observacions i procurant que la llei de Kepler de les rees es compleixi. Aquesta ellipse es coneguda com a l' ellipse aparent, i s la projecci de l'rbita ellptica real de la secundria respecte a la primria sobre el pla del cel. A partir d'aquesta ellipse es poden computar els elements complets de l'rbita, amb el semieix major expressat en unitats angulars, a no ser que es conegui la parallaxi estellar del sistema i, per tant, la seva distncia.

Binries espectroscpiques.
Una estrella binria espectroscpica s aquella binria en qu la separaci entre les estrelles s molt petita, i la velocitat orbital s molt elevada. A no ser que el pla de l'rbita sigui perpendicular a la lnia visual, les velocitats orbitals tindran components en la lnia visual i, de manera peridica, variar la velocitat radial observada. Una vegada que la velocitat radial sia mesurada amb un espectrmetre per a observar el desplaament Doppler de les lnies espectrals, les binries que es detectin es coneixen com a binries espectroscpiques. La majoria no poden ser resoltes com a binries visuals, ni amb telescopis de poder de resoluci molt alt.

En algunes binries espectroscpiques les lnies espectrals d'ambdues estrelles sn visibles, i les lnies sn alternativament dobles i simples. Aquests tipus de sistemes es coneixen com a binries espectroscpiques de doble lnia, i sovint es fa servir la grafia "SB2" (de l'angls: spectroscopic binary 2). En altres sistemes, l'espectre que es veu noms procedeix d'una de les estrelles i les lnies de l'espectre es desplacen peridicament un cop cap al blau i desprs cap al vermell, i volta a comenar. Estrelles com aquestes sn conegudes com a binries espectroscpiques d'una sola lnia o "SB1".

L'rbita d'una binria espectroscpica es determina fent una llarga srie d'observacions de la velocitat radial d'un o d'ambds components del sistema. Les observacions es tracen segons el temps, i de la corba resultant se'n determina el perode. Si l'rbita s circular llavors la corba ser sinusodal. Si l'rbita s ellptica, la forma de la corba dependr de l'excentricitat de l'ellipse i de l'orientaci de l'eix major en relaci a la lnia visual.

s impossible determinar individualment el semieix major a i la inclinaci del pla de l'rbita i. De totes maneres, el producte del semieix major i el sinus de la inclinaci (aix s, a sinus i) es pot determinar directament en unitats lineals (per exemple: kilmetres). Si a o i poden ser determinats per altres mtodes, com en el cas de les binries eclipsants, es pot trobar una soluci completa de l'rbita.

Binries eclipsants.

Una binria eclipsant s una estrella binria en qu el pla orbital del sistema es troba parallel a la nostra lnia de visi, de manera que les dues estrelles s'eclipsen una a l'altra de forma peridica i aix es produeixen variacions peridiques en la seva brillantor aparent. En el cas de qu la binria sigui tamb una binria espectroscpica i la parallaxi del sistema sigui coneguda, la binria aporta una informaci fora valuosa de cara a l'anlisi estellar.

En la darrera dcada, el mesurament dels parmetres fonamentals de les binries eclipsants ha esdevingut possible grcies als telescopis de 8 metres. Aix fa factible usar-les com a candeles estndard. Recentment, s'han fet servir per donar una estimaci de la distncia al Gran Nvol de Magallanes, a la Galxia d'Andrmeda i a la Galxia del Triangle. Les binries eclipsants ofereixen un mecanisme per construir un mtode de mesura de la distncia a les galxies amb una millora del 5% del nivell de precisi.

Les binries eclipsants sn estrelles variables, per no perqu presentin una variaci de la brillantor dels seus components individuals, sin degut als seus eclipsis. La corba de llum d'una binria eclipsant es caracteritza per perodes de brillantor prcticament constants, amb alguns perodes de caiguda de la intensitat. Si una de les estrelles s ms gran que l'altra, una pot ser enfosquida amb un eclipsi total mentre que l'altra donar lloc a un eclipsi anular.

El perode de l'rbita d'una binria eclipsant por ser determinat a partir d'un estudi de la corba de llum, i es pot determinar la mida relativa de les estrelles individuals en termes del radi de l'rbita si s'observa la rapidesa amb qu es produeixen els canvis de claror, i com el disc de l'estrella ms prxima llenega, rellisca sobre el disc de l'estrella ms distant. Si es tracta  d'una binria espectroscpica tamb poden ser determinats de forma relativament fcil els elements orbitals i la massa de les estrelles, la qual cosa significa que, en aquest cas, es poden conixer les densitats relatives de les estrelles.

Binries astromtriques. 
Una binria astromtrica s una estrella binria en qu noms s possible observar la llum d'una de les dues que componen el sistema. Es coneix l'existncia de la companya perqu el moviment de l'estrella visible est pertorbat per la gravetat de la seva companya "invisible". La llum emesa per la companya pot ser massa dbil o pot estar emmascarada per la brillantor de l'altra estrella; tamb pot ser que l'objecte en qesti no emeti llum, com succeeix, per exemple, amb una estrella de neutrons o un forat negre. 

Una binria astromtrica s una estrella binria on noms es pot observar visualment una de les estrelles. La posici de l'estrella visible es pot mesurar amb precisi perqu es detecta una oscillaci deguda a la influncia gravitacional de la seva companya. La posici de l'estrella s mesurada de manera repetida en relaci a estrelles ms distants, i llavors es comprova si s'observen desplaaments peridics de la seva posici. Tpicament aquest tipus de mesurament noms es pot fer amb estrelles prximes, com les que es troben fins a uns 10 parsecs. Les estrelles prximes tenen sovint un moviment propi elevat, i per tant les binries astromtriques semblen que segueixen un cam sinusodal a travs del cel.

Es pot deduir la presncia de la companya si aquesta t prou massa per arribar a causar un desplaament observable de la posici de l'estrella principal. De les mesures astromtriques precises del moviment de l'estrella visible recollides en un perode fora llarg, es pot obtenir informaci sobre la massa de la companya i es pot determinar el seu perode orbital. Si la companya no s visible, a partir de les observacions es poden determinar les caracterstiques del sistema usant les Lleis de Kepler.

Aquest mtode de detecci de binries s tamb usat per localitzar planetes extrasolars que orbiten una estrella. Degut a la gran diferncia en les masses i el perode tpicament llarg de les rbites dels planetes, cal una gran exactitud en aquest tipus de mesures. La detecci de desplaaments de posici d'una estrella s una cincia molt exacta, i s difcil arribar a aconseguir la precisi necessria. Els telescopis espacials poden evitar l'efecte de l'atmosfera terrestre, que desdibuixa els objectes, la qual cosa ajuda a obtenir dades ms precises.

Segons la configuraci del sistema.

Aquesta altra classificaci est basada en la distncia de les estrelles, i en relaci a la seva mida:

 Les binries separades sn una classe d'estrelles binries on cada component est dins del lbul de Roche, aix s, l'rea on la fora de la gravitaci de l'estrella s ms gran que la dels altres components. Les estrelles no tenen un efecte d'una sobre l'altra molt gran i, essencialment, evolucionen per separat. La majoria de les binries pertanyen a aquesta classe.

 Les binries semiseparades sn les estrelles binries on un dels components de la binria est dins del lbul de Roche i l'altre no. El gas de la superfcie del component que omple el lbul de Roche s transferit a l'altre, i s'acumula sobre l'estrella. La transferncia de massa domina l'evoluci del sistema. En molts de casos, l'afluncia del gas forma un disc d'acreci que envolta l'estrella receptora. Exemples d'aquest tipus sn les estrelles binries de raigs X i les estrelles variables cataclsmiques.

 Les binries de contacte s un tipus d'estrella binria en qu ambdues components de la binria omplen el lbul de Roche. La part ms alta de les atmosferes estellars formen un embolcall com  que envolta ambdues estrelles. Degut a que la fricci de l'embolcall romp el moviment orbital, les estrelles es poden arribar a fusionar.;

Evoluci d'una estrella binria.

Formaci.
La fragmentaci del nvol molecular durant la formaci de protoestrelles s una explicaci acceptable en el cas de la formaci de sistemes d'estrelles binries o mltiples. No s impossible que algunes binries s'hagin pogut crear a causa d'un acte de captura gravitacional de dues estrelles simples, per s molt poc probable. 

En el cas de tres estrelles amb una massa similar, el resultat del problema dels tres cossos seria que un dels tres cossos sortir projectat fora del sistema i, suposant que no apareguessin ms pertorbacions significatives, els dos cossos romanents formarien un sistema binari estable. Tanmateix,, si es t en compte l'alt nombre de binries existents, no s factible pensar que aquest sigui el principal mecanisme de formaci. D'altra banda, l'observaci de binries entre les estrelles anteriors a la seqncia principal, recolzen la teoria que les binries estaven ja formades durant el procs de formaci estellar.

Transferncia de massa i acreci.

Quan una estrella de la seqncia principal, durant la seva evoluci, augmenta la seva mida pot, fins a cert punt, sobrepassar el lbul de Roche, la qual cosa significa que una part de la seva matria pot anar fins a la regi on la fora gravitatria de la companya s ms gran que la seva prpia. Com a conseqncia, la matria ser transferida d'una estrella a l'altra mitjanant un procs conegut com a "overflow" del lbul de Roche (RLOF: Roche Lobe overflow), i aquesta matria s absorbida tant per impacte directe com a traves d'un disc d'acreci. El punt matemtic en el qual es realitza aquesta transferncia s'anomena el primer punt de Lagrange. s habitual que el disc d'acreci sigui l'element ms brillant, i per tant el ms visible, d'una estrella binria.


Si una estrella creix massa aviat per sobre del lbul de Roche, la matria que ha de ser transferida a l'altre component s tan abundant que pot ser possible que aquesta matria abandoni el sistema a travs dels altres punts de Lagrange, o ho faci com a vent estellar i, per tant, s una prdua que afecta als dos components. Degut a que l'evoluci d'una estrella ve determinada per la seva massa, aquest procs influeix en l'evoluci dels dos components, i crea etapes o estadis que no poden ser assolits per una estrella sola.

Els estudis de la ternria eclipsant Algol han donat lloc a la paradoxa d'Algol dintre de la teoria de l'evoluci estellar: encara que els components d'una estrella binria es van formar al mateix temps, i que les estrelles massives evolucionen ms aviat que les menys massives, s'ha observat que el component ms massiu, Algol A, encara est dins la seqncia principal, mentre que el menys massiu, Algol B, s una estrella subgegant en un estadi evolutiu ms tard. La paradoxa pot ser resolta pel fenomen de la transferncia de massa: quan l'estrella ms massiva esdev una subgegant omple el seu lbul de Roche i la major part de la massa s transferida a l'altra estrella, que encara est en la seqncia principal. En algunes binries similars a Algol es pot observar actualment l'existncia d'un flux de gas.

Fugitives i noves.

Tamb s possible que, com a resultat de pertorbacions externes, determinades binries, molt separades entre s, perdin el contacte gravitacional d'una amb l'altra; en aquest cas els dos components dels sistema evolucionaran com a estrelles soles. Un trobada en la que dos sistemes binaris estiguin molt prxims, com a resultat, tamb pot donar la disrupci gravitacional de tots els components i, llavors, algunes d'aquestes estrelles poden ser  projectades a altes velocitats, esdevenint estrelles fugitives.

Si una nana blanca t una estrella companya molt propera que supera el lbul de Roche, la nana blanca rebr de manera regular gasos provinents de l'atmosfera exterior de l'estrella. Aquests gasos sn compactats, comprimits i encalentits sobre la superfcie de la nana blanca sota l'acci de la intensa fora gravitatria, arribant-se a temperatures molt altes. La nana blanca est formada per matria degenerada, i s molt insensible al calor, mentre que l'hidrogen dipositat no ho s. Pot ocrrer una fusi de l'hidrogen existent a la superfcie mitjanant el cicle CNO, causant l'alliberament d'una enorme quantitat d'energia que expulsa els gasos restants de la superfcie de la nana blanca. Aix dna com a resultat una flamarada molt brillant, que s la nova.

En casos extrems aquest fet pot causar que la nana blanca superi el lmit de Chandrasekhar i desencadeni una supernova que destrueixi l'estrella sencera, la qual cosa es tamb una possible causa de formaci de les estrelles fugitives. Un exemple fams d'una esdeveniment com aquest s la supernova SN 1572, que fou observada per Tycho Brahe. Recentment, el telescopi espacial Hubble va fer una fotografia del romanent d'aquest fet.

s en astrofsica.

Les estrelles binries sn la millor eina per tal que els astrnoms puguin determinar la massa de les estrelles distants. La influncia gravitacional que existeix entre elles les obliga a orbitar al voltant del seu centre de massa com. A partir del patr de la seva rbita, o de les variacions en el temps de l'espectre d'una binria espectroscpica, es pot determinar la massa de les seves estrelles. Seguint aquest cam, es pot trobar la relaci entre l'aparena de l'estrella (temperatura i radi) i la seva massa, fet que permet determinar la massa de les estrelles no binries.

Com que una gran proporci d'estrelles formen part de sistemes binaris, aquests sn particularment importants per comprendre els processos pels quals es formen les estrelles. En particular, el perode i les masses de les binries ens donen informaci sobre el moment angular del sistema. D'acord amb la llei de conservaci en fsica, les binries ens donen indicis importants sobre les condicions sota les quals es formaren les estrelles.

En un sistema binari, l'estrella ms massiva es designada usualment amb la lletra 'A', i la seva companya 'B'. Aix, l'estrella brillant de la seqncia principal del sistema de Sirius s'anomena Sirius A, mentre que la ms petita, una nana blanca, s Sirius B. De totes maneres, si el parell d'estrelles est molt separat, poden ser designats amb superndex com, per exemple, Dseta Reticuli ( 1 Ret and  2 Ret).

Descobriments.
Es creu que entre una quarta part i la meitat de totes les estrelles sn sistemes binaris, i que ms del 10% d'aquests sistemes tenen ms de dues estrelles (triples, qudruples, etc.).

Hi ha una correlaci directa entre el perode orbital d'una estrella binria i l'excentricitat de la seva rbita; els sistemes amb un perode curt tenen una menor excentricitat. Es poden trobar estrelles binries amb qualsevol separaci concebible, des de parells d'estrelles que orbiten tan juntes que es pot dir que estan prcticament en contacte una amb l'altra, fins a parells separats per una distncia tan gran que la seva connexi noms es coneix a causa del moviment propi que realitzen a travs de l'espai. Entre els sistemes d'estrelles binries lligades per la gravitaci, hi l'anomenat tronc de distribuci normal de perodes, amb la majoria d'aquests sistemes orbitant amb un perode de uns 100 anys. Aix suposa un indici que refora la teoria segons la qual els sistemes binaris s'haurien format durant el perode de la formaci estellar.

En sistemes on les dues estrelles amb una mida de la brillantor similar, sn tamb del mateix tipus espectral. En sistemes on la claror s diferent, la ms feble s blava si la ms brillant s una estrella gegant, i vermella si la ms brillant pertany a la seqncia principal.

La massa noms pot ser determinada per l'atracci gravitatria i les niques estrelles en qu aix pot ser determinat sn les estrelles binries, amb l'excepci del Sol i les estrelles que sn lents gravitatries. Aix fa d'elles una classe d'estrelles d'una gran importncia. En el cas de les estrelles binries visuals, desprs d'haver determinat l'rbita i la parallaxi del sistema, es pot obtenir la massa combinada de les dues estrelles mitjanant l'aplicaci directa de la llei harmnica de Kepler.

Malauradament, s impossible obtenir l'rbita completa de les binries espectroscpiques a no ser que siguin tamb binries visuals o eclipsants; per tant, d'aquests objectes noms es pot determinar el producte de la massa i el sinus de l'angle d'inclinaci relatiu a la lnia visual. En el cas de les binries eclipsants que sn tamb binries espectroscpiques, s possible trobar una soluci completa per a les especificacions (massa, densitat, mida, lluminositat, i forma aproximada) d'ambds membres del sistema.

Planetes voltant les estrelles binries.
La cincia ficci ha presentat sovint planetes d'estrelles binries i ternries. En realitat, alguns rangs orbitals no sn possibles per motius dinmics; per exemple, el planeta podria seria expulsat de la seva rbita relativament aviat, essent o b expulsat totalment del sistema o transferit a una rbita ms interior o ms exterior). D'altra banda, altres rbites representen un seris desafiament per determinades biosferes a causa de les probables variacions extremes de la temperatura superficial en diferents parts de l'rbita. 

En un sistema binari, els planetes que noms orbiten una estrella es diu que tenen rbites del "tipus S", mentre que aquells que orbiten al voltant d'ambdues estrelles sn rbites "tipus P" o circumbinries. S'estima que un 50-60% de les estrelles binries podrien tenir planetes terrestres habitables dins d'un rang orbital estable.

Les simulacions han mostrat que la presncia d'una companya binria en realitat pot millorar la taxa de formaci de planetes dins de zones orbitals estables per la deformaci del disc protoplanetari, augmentant la taxa d'acreci de protoplanetes.

La detecci de planetes al voltant de sistemes estellars mltiples introdueix unes dificultats tcniques addicionals i fa molt difcil detectar-los. Els exemples inclouen PSR B1620-26c i HD 188753 Ab; el darrer s l'nic planeta conegut en un sistema ternari.

Exemples d'estrelles mltiples.


Albireo s una de les binries visuals ms fcils d'observar, tant per la llarga distncia entre les dues components com per la diferncia de color. El membre ms brillant, que s la tercera estrella ms brillant de la constellaci de Cygnus, s en realitat una binria de components molt apropades ella mateixa. Tamb a la constellaci del Cigne podem trobar Cygnus X-1, una font de raigs X que es considera un forat negre. s una binria de raigs X de gran massa, amb una companya ptica que s una estrella variable. 

Una altra binria famosa s Sirius, l'estrella ms brillant en el cel nocturn, amb una magnitud aparent de  1,46. Est localitzada a la constellaci de Canis Major. L'any 1844 Friedrich Bessel dedu que Sirius era una binria. El 1862 Alvan Graham Clark descobr la companya, Sirius B i, per tant, l'estrella visible s Sirius A. L'any 1915 els astrnoms de l'Observatori de Mount Wilson determinaren que Sirius B tenia un dimetre d'uns 12.000 km amb una massa d'un 98 % la del Sol.

Un exemple de binria eclipsant s psilon Aurigae, de la constellaci d'Auriga. El component visible pertany a la classe espectral F0, i l'altre component, eclipsant, no s visible. El prxim eclipsi succeir entre el 2009 i el 2011, i s'espera que les observacions que es portaran a terme puguin contribuir a conixer millor la natura d'aquest tipus de sistema. 

Una altra binria eclipsant s Beta Lyrae, que es un sistema binari estellar de contacte que pertany a la constellaci de Lyra. Les seves dues components estat molt aprop i el material de la fotosfera d'una est en contacte amb l'altra, la qual cosa fa que les estrelles estiguin agrupades dintre d'una forma ellipsodal. Beta Lyrae s el prototipus d'aquesta classe de binries eclipsants, els components de les quals estan tan junts que es deformen per la seva gravitaci mtua.

Entre altres estrelles binries interessants es pot esmentar:
 61 Cygni, una binria de la constellaci de Cygnus, i que est formada per dues estrelles de la classe K (taronja) de seqncia principal, 61 Cygni A i Cygni B; s coneguda per un elevat moviment propi.
 Procyon, l'estrella ms brillant de la constellaci de Canis Minor i la vuitena estrella ms brillant del cel nocturn; s una binria formada per l'estrella principal amb una feble companya, una nana blanca.
 SS Lacertae, una binria eclipsant amb un eclipsi aturat.
 V907 Sco, una binria eclipsant que es va aturar, va tornar comenar, i desprs es va tornar a aturar.
 BG Geminorum, una binria eclipsant que es creu que cont un forat negre amb una estrella K0 orbitant al seu voltant.

Algol s la ternria ms famosa, tot i que durant molt de temps es va creure que era binria, i est localitzada a la constellaci de Perseus. Dos dels components del sistema s'eclipsen un a l'altre, la variaci de la intensitat de Algol fou la primera en ser registrada l'any 1670 per Geminiano Montanari. El nom Algol, de l'rab       al-gh l, significa "l'estrella del diable", i li fou donat probablement com a conseqncia del seu comportament peculiar. 

Una altra ternria visible s Alfa Centauri, a la constellaci del sud de Centaurus, que cont la la quarta estrella ms brillant del cel nocturn, de magnitud aparent  0'01. Aquest sistema tamb refora el fet que les binries no han de ser deixades de banda en la cerca de planetes habitables. Centauri A i B estan a una distncia 11 AU quan estan ms a prop l'una de l'altra i les dues poden tenir zones habitables estables.

Un exemple d'un sistema amb ms de tres components s Castor. L'any 1719 es va descobrir que Castor era una binria visual. Tanmateix, s un sistema estellar sxtuple, i la segona estrella ms brillant de la constellaci dels Bessons; s una de les estrelles ms brillants del cel nocturn. Cada un dels components de Castor s, per ell mateix, una binria espectroscpica, i t tamb una companya feble i molt separada, que tamb s una binria espectroscpica.

 Referncies .


Enllaos externs.

Apod en catal;
William Herschel (aquesta plana descarrega publicitat) ;
Llista de les millors binries visuals per amateurs, amb elements orbitals;
Imatges de binries a Hubblesite.org;
Observatori Chandra de raigs X;
Estrelles binries a Open Directory;
Una simulaci extensiva del sistema d'Algol per la Universitat del Estat de Carolina del Nord;
Una selecci d'estrelles dobles visuals i la seva posici relativa en funci del temps;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73258" title="Departament de Beni" nonfiltered="3823" processed="3803" dbindex="29046">

El Departament de Beni s una de les divisions administratives de Bolvia. Limita al nore qmb el departament de Pando i la repblica de Brasil; a l'est amb Brasil i Santa Cruz; al sud amb Santa Cruz, Cochabamba i La Paz; i a l'oest amb La Paz i Pando.

 Poblaci .
La composici tnica del departament s fora variada. Entre els pobles nadius del territori cal destacar els sirion, Moxeo,(Trinitario, Ignaciano, Javierano i Loretano), Yuracar, Sireneire, Mor, Sansimoniano, Pauserna, Baure, Paunaca, Canichana, Joba, Chacobo, Acana, Chama, Tacana, Chimn, Movima, Sinabo, Cayubaba i Itonoma.
El territori es divideix en vuit provncies:




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73263" title="Blu-ray" nonfiltered="3824" processed="3804" dbindex="29047">

Blu-ray Disc (BD), tamb anomenat BD, s una antiga tecnologia de gravaci sobre discs ptics que es diferencia dels seus predecessors per l'emmagatzematge de vdeo d'alta definici i de grans volums de dades. El nou format ha estat desenvolupat per Blu-ray Disc Association (BDA), grup d'empreses lders en el sector de l'electrnica i l'informtica: Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson.


 Capacitat .

El format va ser desenvolupat per permetre gravar, reescriure i reproduir vdeo d'alta definici (HD), aix com emmagatzemar grans quantitats de dades. El format ofereix ms de cinc vegades la memria del DVD tradicional i pot suportar 25GB en un disc i fins a 50GB en un disc de doble capa. La gran capacitat permet incorporar moltes noves caracterstiques interactives i material addicional com udio de qualitat que es pot afegir a travs d'Internet. 


 Lser blau -violeta .

Mentre que les tecnologies ptiques actuals dels discs tals com DVD, DVDR, DVDRW, i DVD-RAM utilitzen un lser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un lser blau -violeta, d'aqu el nom Blu-ray Disc. Tot i utilitzar lsers diferents es poden fer compatibles amb una unitat ptica. L'avantatge d'usar un lser blau -violeta (405nm) s que aquest t una longitud d'ona ms curta que un lser vermell (650nm), aix permet enfocar el punt del lser amb major precisi. Amb Blu-ray tamb s'incrementa l'obertura numrica (NA) fins a 0'85, s'utilitza un sistema de lents dual amb major qualitat i la capa que el cobreix s ms fina (0'1 mm), reduint els efectes ptics no desitjats. Tot aix permet que el raig lser s'enfoqui de forma ms exacta, i per tant es pot incrementar la densitat de dades en la superfcie del disc permetent sostenir 25/50GB.


 Format i codificaci .

El format del Blu-ray Disc incorpora forts algoritmes de protecci de cpia, permet la gravaci de difusions digitals mentre que resol les demandes de protecci de la indstria de difusi. Com en el CD convencional i en el DVD, Blu ray Disc planteja  proporcionar una mplia gamma de formats incloent ROM/R/RW. Els formats segents sn part de l'especificaci del Blu-ray Disc: 
 BD-ROM -> format inalterable per a la distribuci de les pellcules de HD, dels jocs, dels programes...
 BD-R -> format enregistrable per a l'emmagatzematge de vdeo de HD i de dades del PC. ;
 BD-RE -> format reescribible per a l'emmagatzematge de vdeo de HD i de dades del PC.
Tamb es planteja un format hbrid de BD/DVD, que combina el Blu-ray Disc i el DVD en el mateix disc per a poder-lo reproduir en reproductors de DVD o de Blu-ray.

El discs acostumen a portar un codi de protecci regional per indicar en quina zona s'han distribut i en quin tipus de d'aparells reproductors es poden executar.


 Cost/Esperana de vida .

El Blu-ray Disc es desenvolupa per oferir un model a llarg termini que dura com a mnim de 10 a 15 anys, tot i que requereix una inversi inicial. Els discs presenten una capa dura que ofereix una resistncia molt ms forta a les ratllades i a las empremtes que els altres formats.


 Aplicacions .

 Gravaci de la televisi d'alta definici;
 Distribuci de vdeo d'alta definici;
 Guardar en alta definici des del Camcorder;
 Emmagatzematge total de dades;
 Gerncia d'arxius Digitals i emmagatzematge del professional;


 Diferncies entre Blu-ray, HD-DVD i DVD .




 Histria .

 Cinta magntica .



 Discs ptics .




 Enllaos .

 The Authoritative Blu-ray Disc (BD) FAQ by Hugh Bennett;
 Blu-ray disc Angls;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73267" title="Departament de Cochabamba" nonfiltered="3825" processed="3805" dbindex="29048">

Departament de Cochabamba s una divisi administrativa de Bolvia, situada al centre del pas, on la majoria de la poblaci parla qutxua. Engloba la ciutat de Cochabamba, fundada en 1574 per Sebastin Barba de Padilla, i es van revoltar contra els espanyols el 14 de setembre de 1810. Es divideix en 16 provncies:

Arani;
Esteban Arce;
Arque;
Ayopaya;
Campero;
Capinota;
Kanata (Cochabamba);
Carrasco;
Chapare;
Germn Jordn;
Mizque;
Punata;
Quillacollo;
Tapacar;
Bolvar;
Tiraque;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73270" title="Heura" nonfiltered="3826" processed="3806" dbindex="29049">


L'heura (hedera helix) s una planta sempre verda i enfiladissa de la famlia de les aralcies molt comuna a tota l'rea dels pasos catalans, aix com a les illes atlntiques, la resta d'Europa occidental i nord-oest d'frica.
Fa tiges gruixudes que poden arribar a enfilar-se fins a 30m sobre un suport adequat, arbre o roca.
Les fulles sn coricies i lluents amb dos tipus de formes, les de les plantes joves sn lobulades amb 3 o 5 lbuls i nervadura palmada, i les de les plantes adultes sn enteres amb un nervi principal. Les branques adultes tamb sn diferents de les joves en qu tenen un tronc fora gruixut i en qu no sn tiges lineals sin que es ramifiquen. Noms les branques adultes fan flors. 
Les flors floreixen a la tardor, individualment sn petites 3.5 cm, formen umbelles que al mateix temps formen rams. Contenen molt nctar. 
El fruit s una baia petita de color negre, d'uns 4 o 5 mm, verinosa per als humans.
Es localitza entapissant el terra de la majoria de boscos mediterranis i de vegades d'atlntics, tamb entapissa algunes parets rocoses. De tant en tant es troba enfilada al tronc algun arbre dbil. Tamb s molt com en jardineria.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73279" title="Departament d'Oruro" nonfiltered="3827" processed="3807" dbindex="29050">

El Departament d'Oruro s una divisi administrativa de Bolvia. s una zona mixta de poblament qutxua i aimara. Se sotsdivideix en 16 provncies:

Atahuallpa;
Carangas;
Cercado;
Eduardo Avaroa;
Ladislao Cabrera;
Litoral;
Nor Carangas;
Pantalen Dalence;
Poop;
Mejillones;
Sajama;
San Pedro de Totora;
Saucar;
Sebastian Pagador;
Sud Carangas;
Tomas Barrn;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73280" title="Llista de missions d'exploraci de Venus" nonfiltered="3828" processed="3808" dbindex="29051">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del planeta Venus, ordenades cronolgicament i agrupades per dcades:




Missions Previstes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73291" title="Sistema binari (astronomia)" nonfiltered="3829" processed="3809" dbindex="29052">
En astronomia, un sistema binari s un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan prxims entre s que estan lligats per la seva fora gravitatria, orbitant al voltant del seu centre de masses com. Normalment s'utilitza per a referir-se a parells d'estrelles; en aquest cas el sistema rep el nom d'estrella binria. Tanmateix, tamb pot tractar-se d'un sistema format per un planeta i un satllit, si aquest ltim s excepcionalment gran en comparaci amb la mida del planeta. Altres tipus de sistemes binaris poden ser dos asteroides de mida similar, dues estrelles de neutrons, o tamb dos objectes de diferent classe com una estrella i un planeta o una estrella i una estrella de neutrons.

 Exemples de sistemes binaris .
En el sistema solar, tenim el sistema Plut-Caront, format per un planeta i un satllit.

En el cas d'estrelles, tenim el sistema de Srius, format per una estrella de la seqncia principal i una nana blanca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73293" title="Departament de Pando" nonfiltered="3830" processed="3810" dbindex="29053">

El Departament de Pando s una divisi administrativa de Bolvia. s la ms septentrional de la repblica, i limita al sud amb el Departament de La Paz i el Departament de Beni, al nord amb Brasil i a l'oest amb la Regi de Madre de Dios (Per). Se sotsdivideix en 5 provncies i 51 cantons:
Abun;
Federico Romn;
Madre de Dios;
Manuripi;
Nicols Surez;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73297" title="Departament de Tarija" nonfiltered="3831" processed="3811" dbindex="29054">

El Departament de Tarija s una sotsdivisi administrativa de Bolvia, la ms meridional del pas. Se sotsdivideix en sis provncies:

Aniceto Arce;
Burdet O'Connor;
Cercado (Capital);
Eustaquio Mndez;
Gran Chaco;
Jos Mara Avils;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73304" title="Voyager" nonfiltered="3832" processed="3812" dbindex="29055">

Astronutica: el Programa Voyager de la NASA o una de les sondes que l'integraven: la Voyager 1 i la Voyager 2.
Aviaci: el Scaled Composites Voyager, el primer avi en donar la volta al mn sense repostar.
Msica: el tema Voyager (can), primera can de l'lbum Pyramid de The Alan Parsons Project;
Cincia Ficci: la Voyager (USS Voyager), s la nau este lar de la srie Star Trek: Voyager;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73306" title="Departament de Potos" nonfiltered="3833" processed="3813" dbindex="29056">


El Departament de Potos s una sotsdivisi administrativa de Bolvia, al sud del territori. Es divideix en 16 provncies:

Alonzo de Ibez;
Antonio Quijarro;
Bernardino Bilbao;
Charcas;
Chayanta;
Cornelio Saavedra;
Daniel Saavedra;
Enrique Baldivieso;
Jos Mara Linares;
Modesto Omiste;
Nor Chichas;
Nor Lpez;
Rafael Bustillo;
Sud Chichas;
Sud Lipez;
Toms Fras;

 Histria .
El departament fou creat sobre la base de l'antiga Intendncia de Potos de la Reial Audincia de Charcas, mitjanant Decret Suprem de 23 de gener de 1826, dictat pel Mariscal d'Ayacucho Antonio Jos de Sucre.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73307" title="Pioneer" nonfiltered="3834" processed="3814" dbindex="29057">

Astronutica: ;
 Programa Pioneer de sondes espacials de la NASA.
 Pioneer 10, una de les sondes espacials d'aquest programa (la primera que va arribar a Jpiter).
Electrnica: Pioneer Corporation s una companyia multinacional que produeix electrnica de consum.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73308" title="Departament de Chuquisaca" nonfiltered="3835" processed="3815" dbindex="29058">

El Departament de Chuquisaca s una divisi administrativa de Bolvia. Es divideix en 10 provncies:

Oropeza;
Azurduy;
Zudaes;
Tomina ;
Hernando Siles;
Yamparaez;
Nor Cinti;
Sur Cinti;
Boeto Belisario Boeto;
Luis Calvo;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73309" title="Camerino" nonfiltered="3836" processed="3816" dbindex="29059">
Camerino s una ciutat d'Itlia a les Marques, provncia de Macerata, amb uns 10.000 habitants. s propera als Apenins i a la vora de riu Chienti (antic Flusor). El patr local s Sant Venanci.

Esglsies i monuments .

Catedral (1832), Baslica di San Venanzio, Esglsia di San Filippo (barroca), Convent di Renacavata (1531), Convent de San Domenico (segle XIII, sobre una esglsia dels dominics), Porta Caterina Cibo (monument barroc), Oratori de San Giovanni Decollato (renaixement), Palau del arquebisbe (construt entre 1572 i 1580 pel bisbe, alberga el Museu dioces, incloent la Madonna in gloria e S. Filippo, de Tiepolo), Palazzo comunale Bongiovanni (renaixement), i el Palau Ducal (segle XIV, avui seu de la Universitat i la Biblioteca Valentiniana)

 Museus i teatres .

Museu Cvic Arqueolgic, Museu di Scienze Naturali dell'Universit,  Museu Dioces (Palazzo Arcivescovile), Museu Storico Cappuccino, Pinacoteca Cvica i Teatre Filippo Marchetti.

 Histria .

A la regi vivien els Camerts, un dels pobles principals de l'mbria. Els romans van arribar a la regi el 308 aC per explorar els boscos de Cimnia i rodalies, i van establir relacions amistoses amb aquest poble. No se sap res mes per el 205 aC els camerts apareixen com aliats de Roma, a diferencia d altres estats de l'mbria i d'Etrria. Polibi esmenta un combat amb els gals el 296 aC a la regi dels Camerts per podria ser a Clsium que abans es deia Camertes.  Els camerins que esmenta Valeri Mxim con a conquerits i reduts a esclavatge per (probablement) Api Claudi (cnsol el 268 aC) serien aquest poble, per en realitat Api Claudi va sotmetre el Pic i no hi ha constncia de qu els camerts foren mai esclaus com a poble. Cicer esmenta un tractat pel que els Camerts eren federats a Roma amb iguals drets i assegurava els seus privilegis. La ciutat (Oppidum) dels Camerts no s esmenta per devia ser la futura Camerino; fou anomenada antigament Camerinum, i estava prop del Pic. Apareix per primer cop a les guerres civil que fou ocupada per un general pompei amb sis cohorts, que desprs en van sortir davant l avan de Csar. Durant l anomenada guerra de Persia, fou ocupada per Plancus amb dues legions. Durant el govern d'August el territori fou repartit entre colons militars per la ciutat va restar municipi, i va mantenir aquesta situaci durant l imperi. L emperador Sptim Sever va rebre una delegaci municipal que li va agrair la confirmaci dels seus antics drets. No obstant alguns autors pensen que Camerinum i Oppidum Camertes fores diferents ciutats, per aix te poca base. 

El segle V fou seu d un bisbat. Va seguir la sort d'Itlia desprs de la caiguda del Imperi. El 533 la van perdre els gots i va passar als bizantins. Des el 592 va pertnyer al ducat d'Spoleto. Carlemany la va convertir en marca. Al segle X la marca era governada pels comtes Meinardi que tenien molts feus a les Marques i a l'mbria. El marquesat se suposa que va passar al marques Bonifaci (vers 1050)  que el va deixar a la seva filla Matilde, la qual el va deixar com a llegat a l esglsia el 1077.  

Es va constituir en comuna el 1115, inicialment gibelina per mes tard una de les principals del gelfs (1198). Degut a la seva aliana amb el Papa, les tropes imperials de Manfred de Siclia, dirigides per Percivalle Dria van ocupar la ciutat i van matar bona part de la poblaci, destruint la ciutat per complert (1259). La relquia del sant local, Sant Venanci, se la van emportar els imperials. El 1266 fou reconstruda per Gentile di Varano, que a mes va poder recuperar la relquia del sant, i el poder local va passar a la famlia Varano per mes de dos segles, noms amb un parell de breus dominis directes del Papa que van durar tres i deu anys.

Gentile I 1266-1284 ;
Rodolf I 1284-1316 ;
Berard I 1316-1329 ;
Joan  1329-1344 ;
Gentile II 1344-1355 ;
Rodolf II 1355-1384 ;
Joan I 1384-1385 ;
Gentile III 1385-1399 (1390-1393 al Papa);
Rodolf III 1399-1424 ;
Gentile IV 1424- juliol del 1434 ;
Berard II 1424-juliol del 1434 ;
Joan II  1424-1434 (assassinat la primavera del 1434) ;
Piergentile 1424-1433;
Domini del Papa 1434-1444;
Rodolf IV 1444-1464;
Juli Csar  1444-1502 ;

El 20 de juliol del 1502 va ser ocupada per Csar Borja que la va mantenir fins el 2 de setembre de 1502 que la va cedir a Joan Borja. El 1503 el Papa la va tornar a Joan Maria Varano. El 1515 la senyoria i vicariat de Camerino va ser elevat a ducat.  El 1521 Joan Maria fou deposat per son germ Segismund, pero no va rebre mai la investidura pontificia i el 1522 Joan Maria fou reposat amb dret hereditari. El 1527 va passar a Caterina, de la famlia Cibo com a tutora de la duquesa Jlia, filla de Joan Maria. El 1534 va quedar integrada al Ducat d'Urbino pel matrimoni de Jlia amb el duc d'Urbino, pero la duqesa fou deposada pel Papa el 1535 i el va donar a Ercole Varano, fins el 1539 en qu va retornar al Papa que el 1540 la va cedir a Octavi Farnesi, duc de Parma que la va posseir fins el 1545, retornant altra cop al Papa que la va conservar cinc anys i el 1550 la va infeudar a la famlia Del Monte, representada per Baldovino del Monte, que va ser duc per cinc anys. Des el 1555 va quedar definitivament integrada en els estats de l'Esglsia fins que el 1860 va passar a Itlia.

El 1727 es va fundar la universitat. El 1787 el bisbat fou elevat a arquebisbat



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73311" title="Sant Antoni Abat" nonfiltered="3837" processed="3817" dbindex="29060">



Sant Antoni Abat o Antoni Abbs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristi pioner de l'eremitisme. s considerat el patr dels animals de peu rod i, per extensi, de tots els animals domstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Aix ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agrament, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; s per aix que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pdua. 

Nascut el 251 a Coma, prop d'Heraclea a Egipte. Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, per va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys). 

El 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitria i es rodej d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments. 

El 311 sota l'emperador Maximi va intentar morir mrtir, per no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqentment amb Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constant el gran, que no li va concedir per el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.

Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauraci d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, per va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves per noms set son amb seguretat genunes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.

Vida i llegenda.
Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Du: Si vols ser perfecte, vs, ven el que tens i dna-ho als pobres, i tindrs un tresor al cel; desprs vine, segueix-me (Mt 19:21). Aix ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, per sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una pliade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit segent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Du va llanar un bra de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai ms. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.

Atributs.
Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o b amb un llibre en una cova, o b amb un gaiato d'on pengen campanetes.

Festa.
La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebraci important en els pasos d'influncia cristiana i amb especial incidncia en els de parla catalana. s en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del pas. Tamb hi ha poblacions en qu es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.

En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament s un fet, tot i que la desaparici dels animals de treball podia fer pensar en l'extinci de la festa.

A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la victria dels falsetans sobre els francesos.

A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaa major del poble.

A Canals, a la comarca de La Costera al Pas Valenci, cremen la major foguera del mn la vespra de la festivitat del Sant, patr del poble.

Enllaos externs.
 Federaci Catalana d'Associacions dels Tres Tombs;
 Festes de Sant Antoni arreu dels Pasos Catalans, de festes.org;
 Sant Antoni i el dimoni, exposici patrocinada pel Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya;
 Jornades sobre la festa de Sant Antoni als Pasos Catalans;
 Sota la capa de Sant Antoni Abat, article de Xavier Orriols;
 Festes de Sant Antoni a Manacor;
 Web de la festa a Simat de la Valldigna;
 Web sobre l'Encamisada de Falset a l'Etnocat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73315" title="Bromir" nonfiltered="3838" processed="3818" dbindex="29061">
Bromir s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el primognit de Dnethor II (l'ltim dels senescals regents de Gndor) i germ gran de Framir.

Bromir s un lder amb molt de carcter i personalitat, acompanyat d'una presncia imponent i  grans capacitats fsiques. Les seves dots de comandament van fer que pugs molt rpid en els rangs de l'exrcit de Gndor, esdevenint Capit de la Torre Blanca, i ms endavant Capit General. 

Va ser un dels nou caminants que va designar el Consell de N'lrond per dur a terme la missi de destruir l'anell.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'anell.

Bromir va nixer l'any 2978 de la Tercera Edat, fill de Dnethor II i Finduilas. Els seus pares eren fills del senescal regent de Gndor, Echtlion II, i del Prncep de Dol mroth Andrahil. L'any segent Ecthlion moriria i Dnethor obtindria el poder.

Desprs de la mort de Finduilas, Dnethor es torn un home ms fred i distant. Tot i que el pare sempre afavoria Bromir per sobre de Framir, aix mai no va ser causa de rivalitat, i la relaci entre els dos germans era molt bona.

Bromir era un home orgulls. Li semblava una llstima que Gndor no hagus tingut rei des de feia centenars d'anys, i preguntava al seu pare com era que els senescals encara no podien prendre el ttol de rei.

Tot i que li va tocar viure uns temps difcils on el poder dels homes de l'oest disminua i l'ombra del Senyor Fosc s'escampava, Bromir va comportar-se sempre com un guerrer valent, liderant els seus homes en contnues rtzies contra els destacaments de Mrdor.

El Senyor dels Anells.


Quan el seu germ va tenir un somni proftic que semblava indicar el cam a seguir, va voler ser ell qui ans a Rivendell a cercar ajuda. All va assistir al Consell de N'lrond, on va parlar dels esforos de Gndor per mantenir a ratlla Mrdor. Va intentar convncer el Consell que portessin l'Anell a Gndor per a utilitzar-lo contra el Senyor Fosc, per va ser contradit ja que no es pot utilitzar l'Anell sense corrompre's de la malvat de Suron.

Aleshores va unir-se a la Germandat de l'Anell, que tenia el propsit de destruir-lo. Va ser un dels nou companys que van travessar Mria, i tamb va acompanyar-los a Lothlrien on es va trobar molt incmode davant l'esguard de Na Galdriel.

Bromir sempre va mostrar-se partidari de portar l'Anell a Minas Tirith. Va proposar-ho obertament a ragorn desprs de la mort de Gndalf. Li semblava una bajanada destruir l'Anell quan es podia fer servir per defensar la seva ciutat. Endut pel seu propi orgull i pel poder corruptor de l'anell, va intentar prendre l'Anell a en Frodo, cosa que va causar la fugida d'aquest i la dissoluci de la Germandat.

De seguida es va adonar del que havia fet, se'n pened, per abans que pogus fer-hi res van ser atacats pels orcs d'en Sruman. Va lluitar amb valentia per impedir que capturessin als hbbits Merry i Pippin, i va morir travessat per fletxes rquiques.

El seu cos va ser deixat en una barca al riu l'nduin per ragorn, Guimli i Lgolas, amb el seu corn trencat al pit. Aix el va trobar el seu germ Framir uns dies ms tard, en un punt ms avanat del curs del riu. Es diu que la barca va seguir endavant fins anar a desembocar al mar.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Sean Bean interpreta a Bromir. El seu aspecte representa una petita desviaci respecte els llibres, ja que si all s descrit amb els cabells foscos i va afaitat, a les pellcules t els cabells castanys i porta barba.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73316" title="2008" nonfiltered="3839" processed="3819" dbindex="29062">

El 2008 s un any bixest comenat en dimarts en el calendari gregori.

Any Internacional dels Idiomes

Esdeveniments.
Pasos Catalans.
Gener.
18 de gener - La Viquipdia en catal assoleix la xifra simblica dels 100.000 articles.

Febrer.
 14 de febrer - Destitut el tcnic de la secci de bsquet del FC Barcelona, Dusko Ivanovic.

Mar.
 12 de mar - La justcia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al Pas Valenci.
 13 de mar - Madrid, Espanya: L'Audincia Nacional d'Espanya anulla el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en qu van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos dels Borbons,  perqu el jutge, Jos Mara Vzquez Honrubia, els va impedir de declarar en catal.

Abril.
 26 d'abril - 20.000 persones, segons ACPV, es manifesten pels carrers d'Alacant en defensa del Pas Valenci i pel dret a veure TV3.
 28 d'abril - Francesc Argem i Anglada, ms conegut com a "Franki", s empresonat per a 2 anys, 7 mesos i 5 dies acusat d'estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa.

Maig.
 9 de maig - La 20a edici del Premi Internacional Catalunya recau sobre les birmanes Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung.
 21 de maig - La Universitat Oberta de Catalunya publica l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008', que reflecteix que entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referndum d'independncia del Principat de Catalunya.
 22 de maig - La Cambra de Comer de Barcelona anuncia que el Principat de Catalunya i el Pas Valenci aporten el 28'5% del PIB espanyol i reben noms el 23% d'inversions.
 26 de maig - Quatre obrers moren en un accident laboral a les obres de construcci del Nou Mestalla, a Valncia.

Juliol.
15 de juliol - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el Pas Valenci i Madrid sn els territoris d'Espanya amb ms dficit.

4 de juliol - Madrid (Espanya): Escola Valenciana rep el Premio Ciudadanos 2008, per la seua trajectria integradora de la normalitzaci lingstica des d un punt de vista constructiu que ha contribut a la convivncia de cultures.

Agost.
6 d'agost - S'estrena a l'Estat Espanyol la pellcula WALLE (amb algunes cpies doblades en catal al Principat de Catalunya).
24 d'agost - Joandomnec Ros deixa de ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu.;

Setembre.
Octubre.
Novembre.
16 de novembre - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i agulla de la histria.
17 de novembre - Lluc Toms (PP), batlle de Llucmajor, condemnat a tres anys de pres per malversaci de fons pblics.

Desembre.
2 de desembre - L'atur augmenta un 56% en un any (805.967 aturats) al conjunt del Principat, Pas Valenci i Illes Balears.
4 de desembre - Andorra: La papallona negra, obra de l'escriptor Antoni Pladevall, obt el 15 Premi Carlemany de novella.
14 de desembre - La Marat de TV3 contra les malalties mentals greus recapta ms de cinc milions d'euros.
20 de desembre - El nas de Mussolini, obra de l'escriptor Llus-Anton Baulenas, obt el 58 Premi Sant Jordi de novella.
22 de desembre - El govern de les Illes Balears formalitza el retorn a l'Institut Ramon Llull.
28 de desembre - La viquipdia en catal supera el 150.000 articles amb l'article Guerra dels Ossos. (Font: La Taverna);

29 de desembre - CDC descarta la proposta d'ERC de formar candidatura conjunta a les eleccions europees de 2009.

Mn.
Gener.
1 de gener - Eslovnia ostenta la presidncia de torn de la UE essent el primer dels membres que van entrar en l'ampliaci del 2004.
1 de gener - Xipre, Malta i Akrotiri i Dhekelia adopten l'euro.
2 de gener - El preu del petroli trenca per primera vegada el sostre dels 100 dlars per barril.
3 de gener - El Partit dels Treballadors del Kurdistan fa esclatar un cotxe bomba a Diyarbak r (Turquia) provocant 4 morts i 68 ferits.
31 de gener - Jap: surt a la venta l'esperat videojoc Super Smash Bros. Brawl per a Wii.

Febrer.
 1 de febrer - Pau Gasol fitxa per Los Angeles Lakers de la NBA, procedent dels Memphis Grizzlies.
 1 de febrer - Microsoft ofereix 44,6 milions de dlars per comprar Yahoo!.
17 de febrer - Kosovo formalitza la declaraci d'independncia de Srbia, amb el suport i l'oposici de nombrosos Estats.
24 de febrer - Ral Castro s escollit nou President de Cuba per l'Assemblea Nacional, desprs de la renncia de Fidel Castro.

Mar.
 9 de mar - Eleccions generals espanyoles: Jos Luis Rodrguez Zapatero (PSOE), vigent President de Govern, surt rescollit.
24 de mar - Bhutan t les seves primeres eleccions democrtiques de la histria, abandonant la seva monarquia absoluta.
26 de mar - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnolgics: Google, Sun i IBM, per promoure estndards de documents.

Abril.
20 d'abril - Eleccions generals a Paraguai: l'exbisbe catlic Fernando Lugo (APC) guanya amb el 41% dels vots, trencant l'hegemonia de ms de 60 anys de govern conservador del Partit Colorado, la candidata del qual, Blanca Ovelar, obt un 31%.

Maig.
 23 de maig - L'Assemblea francesa esmena la Constituci per reconixer els idiomes regionals com el catal, tot i que no poden actuar lliurement en l'esfera pblica.

Juny.
 7 a 29 de juny - Celebraci de l'Eurocopa 2008 a ustria i Sussa.
 8 de juny -  El nedador japons Kosuke Kitajima bat el rcord mundial de 200 metres braa en piscina llarga amb 2'0751.
 14 de juny - Inici de la Expo 2008 a la ciutat de Saragossa.
 17 de juny - Els Boston Celtics, campions de l'NBA, vint-i-dos anys desprs.

Juliol.
 1 de juliol -  La nedadora estatunidenca Natalie Coughlin bat el rcord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 5897.
 1 de juliol -  El nedador estatunidenc Aaron Peirsol bat el rcord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 5289.
21 de juliol - Detenci a Belgrad del poltic serbi Radovan Karadi , acusat d'instigar al genocidi durant la Guerra de Bsnia.
30 de juliol - Es confirma l'existncia d'aigua a Mart desprs de l'anlisi del laboratori del vehicle explorador Phoenix.

Agost.
8 d'agost - Comencen els Jocs Olmpics de Pequn, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX jocs olmpics d'estiu.
 12 d'agost -  El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rcord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'4296.
 13 d'agost -  La nedadora italiana Federica Pellegrini bat el rcord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'5482.
 13 d'agost -  La nedadora anglesa Rebecca Adlington bat el rcord mundial de 800 metres lliures en piscina llarga amb 8'1410.
 12 d'agost -  El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rcord mundial de 200 metres papallona en piscina llarga amb 1'5203.
 16 d'agost -  L'atleta jamaic Usain Bolt bat el rcord mundial de 100 metres llisos amb 9'69 segons.

Setembre.
19 de setembre - Estrena de Vicky Cristina Barcelona, pellcula de Woody Allen rodada l'estiu del 2007 a Barcelona.
22 de setembre - ETA fa esclatar una bomba a Santoa (Cantbria) matant a Luis Conde, brigada de l'exrcit espanyol.
28 de setembre - S'aprova una nova Constituci a Equador amb el 63'93% dels vots.

Octubre.
21 d'octubre - El Gran Collisionador d'Hadrons (GCH) queda oficialment inaugurat. Hi collaboren ms de 10.000 cientfics i enginyers de ms de 100 pasos aix com centenars d'universitats i laboratoris.

Novembre.
 4 de novembre - Barack Obama (Partit Demcrata) guanya les eleccions presidencials als Estats Units i es converteix en el primer president afroameric del pas.
 13 de novembre - 178 futbolistes professionals bascos renuncien a la selecci nacional si canvia el nom de Pas Basc pel d'Euskadi.
 17 de novembre - Detenci de Mikel Garikoitz Aspiazu ('Txeroki'), cap militar de l'organitzaci armada ETA, a Cauterets.
 26 de novembre - Diversos atemptats islamistes a Mumbai (ndia) durant tres dies causen 183 vctimes i desenes de ferits.

Desembre.
 2 de desembre - El futbolista portugus del Manchester United, Cristiano Ronaldo, obt la Pilota d'Or 2008.
 3 de desembre - Mor tirotejat a mans d'ETA l'empresari Ignacio Ura, propietari d'una constructora de la xarxa del TAV al Pas Basc.
 14 de desembre -  La nedadora catalana Mireia Belmonte bat el rcord mundial de 400 metres estils en piscina curta amb 4'2506.
 14 de desembre -  El periodista Muntazer al-Zaidi llena les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
 17 de desembre -  El Parlament Europeu rebutja per majoria absoluta la setmana laboral de 65 hores.
 22 de desembre -  Dimiteix el govern belga d'Yves Leterme arran de l'escndol sobre la venda de l'empresa financera Fortis.
 23 de desembre -  L'Exrcit de Guinea proclama un cop d'Estat desprs de la mort del President Lansana Cont.
 27 de desembre -  Comena l'ofensiva militar ms sagnant d'Israel sobre la franja de Gaza en 40 anys causant ms de 850 morts.

 Naixements .
Pasos Catalans.

Mn.

 Necrolgiques .

Pasos Catalans.
Gener.
9 de gener - Tei (Maresme): Francesc Poch i Romeu, pintor catal.
23 de gener - Barcelona (Barcelons): Jaume Sorribas i Garcia, actor catal.

Febrer.
15 de febrer - Barcelona (Barcelons):  Glria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.
15 de febrer - Girona (Girons):  Maria Dolors Laffitte i Masjoan, cantant catalana.
23 de febrer - Barcelona (Barcelons):  Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crtic d'art catal.

Mar.
12 de mar - monestir de Montserrat (Bages): Cassi Maria Just i Riba, clergue catlic catal, abat emrit de Montserrat.
25 de mar - Sant Cugat del Valls (Valls Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i poltic catal.
29 de mar - Barcelona (Barcelons): Salvador Escamilla i Gmez, radiofonista, cantant i actor catal.

Abril.
16 d'abril - Barcelona (Barcelons): Emili Giralt i Ravents, historiador catal, president de l'IEC.

Maig.
7 de maig - Barcelona (Barcelons): Merc Sala i Schnorkowski, economista i poltica catalana, militant del PSC-PSOE.
28 de maig - Barcelona (Barcelons): Sebasti Salellas i Magret, advocat catal.

Juny.
10 de juny - Tiana (Maresme): Teodor Garriga i Osca, periodista catal, president de Rdio Associaci de Catalunya.
11 de juny - Valncia (Valncia): Gonzalo Anaya, mestre, pedagog i catedrtic de filosofia espanyol.
28 de juny - Barcelona (Barcelons): Pep Bassas, pilot de rallis catal.

Agost.
23 d'agost - Barcelona (Barcelons): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.

Setembre.
3 de setembre - Taradell (Osona): Joan Segarra i Iracheta, futbolista catal, jugador del FC Barcelona.

Octubre.
3 d'octubre - Barcelona (Barcelons): Joan Carrera i Planas, clergue catlic catal, bisbe auxiliar de Barcelona.
9 d'octubre - Andorra la Vella (Andorra): Francesc Xavier Roca i Villa, rbitre d'hoquei patins catal.
20 d'octubre - Barcelona (Barcelons): Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu catal, dirigent esportiu del FC Barcelona.

Novembre.
3 de novembre - Barcelona (Barcelons): Jos Mara Socias Humbert, poltic catal, batlle franquista de Barcelona.
12 de novembre - Barcelona (Barcelons): Miguel Nez Gonzlez, poltic catal, militant del PSUC i el PCE.

Desembre.
1 de desembre - Barcelona (Barcelons): Joan Baptista Humet i Climent, cantautor valenci.
6 de desembre - Alacant (Alacant): Mikel de Epalza i Ferrer, arabista i traductor, d'origen basc.
9 de desembre - Barcelona (Barcelons): Jordi Benito i Verdaguer, artista catal.
10 de desembre - Premi de Mar (Maresme): Robert Segura Monje, guionista i dibuixant de cmics catal.
26 de desembre - Barcelona (Barcelons): Joan Abell i Prat, pintor i gravador catal.

Mn.
Gener.
3 de gener - Sel (Corea del Sud): Yo-Sam Choi, boxejador core.
11 de gener -  Auckland (Nova Zelanda): Sir Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelands.
17 de gener - Reykjavk (Islndia): Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.
22 de gener - Ciutat de Nova York (EUA): Heath Ledger, actor australi.
26 de gener - Amman (Jordnia): George Habash, poltic palest, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.
27 de gener - Jakarta (Indonsia): Haji Muhammad Suharto, militar i lder poltic d'Indonsia.

Febrer.
7 de febrer - Hanoi (Vietnam): Hoang Minh Chinh, poltic vietnamita.
11 de febrer - Dili (Timor Oriental): Alfredo Reinado, guerriller timors, militant de les Forces de Defensa de Timor Oriental.
12 de febrer - Damasc (Sria): Imad Mugniyah, guerriller libans, militant de Hesboll.
12 de febrer - Zaplana (Eslovnia): Janez Drnovek, poltic eslov, 2n President i 2n Primer Ministre d'Eslovnia.

Mar.
1 de mar - Santa Rosa de Sucumbos (Ecuador): Ral Reyes, guerriller colombi, militant de les FARC-EP.
3 de mar - departament de Caldas (Colmbia): Ivn Ros, guerriller colombi, militant de les FARC-EP.
7 de mar - Arrasate (Pas Basc): Isaas Carrasco, poltic espanyol, militant del PSE-PSOE.
11 de mar - Vitria (Pas Basc): Iaki Prez Beotegi ('Wilson'), guerriller basc, militant d'ETA.
12 de mar - Le Kremlin-Bictre (Frana): Lazzaro Ponticelli, militar itali.
14 de mar - Rocca di Papa (Itlia): Chiara Lubich, activista catlica italiana.
18 de mar - Londres (Anglaterra): Anthony Minghella, guionista i director de cinema angls.
19 de mar - Colombo (Sri Lanka): Arthur C. Clarke, escriptor i inventor angls, autor de "2001. Una odissea a l'espai".

26 de mar - departament de Meta (Colmbia): Manuel Marulanda Vlez ('Tirofijo'),  guerriller colombi, militant de les FARC-EP.
31 de mar - Pamplona (Pas Basc): Carlos Chivite, poltic espanyol, militant del PSN-PSOE.
31 de mar - Atenes (Grcia): Jules Dassin, director de cinema i guionista.

Abril.
5 d'abril - Beverly Hills (EUA): Charlton Heston, actor i director de cinema i teatre estatunidenc.
12 d'abril - Dubln (Irlanda): Patrick Hillery, poltic irlands, 6 president d'Irlanda.
15 d'abril - Braine-l'Alleud (Valnia): Benot Lamy, productor i director de cinema val.
16 d'abril - Cambridge (EUA): Edward Lorenz, matemtic i meteorleg estatunidenc.

Maig.
1 de maig - Mosta (Malta): Anthony Mamo, poltic malts, 1r president de Malta.
3 de maig - Pozuelo de Alarcn (Espanya): Leopoldo Calvo-Sotelo, poltic espanyol, 74 president del Govern espanyol.
10 de maig - Mil (Itlia): Leyla Gencer, soprano turca.
12 de maig - Varsvia (Polnia): Irena Sendler, humanista polonesa.
12 de maig - Captiva Island (EUA): Robert Rauschenberg, artista estatunidenc.
13 de maig - Al-Kuwait (Kuwait): Saad Al-Abdullah Al-Salim Al-Sabah, aristcrata kuwaiti, emir de Kuwait.
18 de maig - Villaviciosa de Odn (Espanya): Roberto Garca-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
26 de maig - Los Angeles (EUA): Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

Juny.
1 de juny - Pars (Frana): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francs.
2 de juny - Archer (EUA): Bo Diddley, msic estatunidenc.
7 de juny - El Caire (Egipte): Mustafa Khalil, poltic egipci, Primer Ministre d'Egipte.
24 de juny - Minneapolis (EUA): Leonid Hurwicz, economista i matemtic estatunidenc.

Juliol.
4 de juliol - Raleigh (EUA): Jesse Helms, poltic estatunidenc.
13 de juliol - Lubie  (Polnia): Bronis aw Geremek, historiador i poltic polons.

Agost.
3 d'agost - Moscou (Rssia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.
15 d'agost - Sarasota (EUA): Jerry Wexler, periodista musical estatunidenc.
19 d'agost - Pars (Frana): Levy Mwanawasa, poltic zambi, 3r president de Zmbia.
20 d'agost - Pequn (Xina): Hua Guofeng, poltic xins, militant del Partit Comunista de la Xina.
23 d'agost - Needham (EUA): Thomas Huckle Weller, bacterileg estatunidenc.
28 d'agost - Salinas (EUA): Phil Hill, pilot de F1 estatunidenc.
31 d'agost - Nazran (Rssia): Magomed Yevloyev, periodista rus.

Setembre.
15 de setembre - Londres (Anglaterra): Richard Wright, msic angls, teclista de Pink Floyd.
26 de setembre - Westport (EUA): Paul Newman, actor estatunidenc.

Octubre.
8 d'octubre - Del Mar (EUA): George Emil Palade, bileg cellular romans.
11 d'octubre - Kttmannsdorf (ustria): Jrg Haider, poltic austrac.
13 d'octubre - Garches (Frana): Guillaume Depardieu, actor francs.
24 d'octubre - Viena (ustria): Helmut Zilk, periodista i poltic austrac.
25 d'octubre - Fort Myers (EUA): Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.

Novembre.
 4 de novembre - Los Angeles (EUA): Michael Crichton, escriptor i productor de cinema estatunidenc.
 10 de novembre - Castel Volturno (Itlia): Miriam Makeba ('Mama Afrika'), cantant sud-africana.
 13 de novembre - Ciutat de Mxic (Mxic): Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexic.
 22 de novembre - Los Gatos (EUA): Robert Burns, historiador i sacerdot jesuta estatunidenc, membre de l'IEC.
 22 de novembre - Singapur (Singapur): Ibrahim Nasir, poltic maldivi, 2n President de les Maldives.
 29 de novembre - Copenhaguen (Dinamarca): Jrn Utzon, arquitecte dans.
 29 de novembre - Buenos Aires (Argentina): Ulises Dumont, actor argent.
 30 de novembre - Saint-Clair-sur-Epte (Frana): Batrix Beck, escriptora belga en llengua francesa.

Desembre.
 1 de desembre - Sant Sebasti (Pas Basc): Mikel Laboa, cantautor basc.
 3 de desembre - Azpeitia (Pas Basc): Ignacio Ura, empresari basc.
 5 de desembre - Moscou (Rssia): Alexis II, clergue ortodox estoni, 16 Patriarca de Moscou.
 5 de desembre - Los Angeles (EUA): Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.
 6 de desembre - Pars (Frana): Grard Lauzier, dibuixant de cmics i guionista de teatre i cinema francs.
 9 de desembre - Zagreb (Crocia): Draan Jerkovi , jugador i entrenador de futbol croata.
 11 de desembre - Los Angeles (EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca.
 12 de desembre - Nicsia (Xipre): Tassos Papadopoulos, poltic xipriota, 5 President de Xipre.
 12 de desembre - Nyack (EUA): Van Johnson, actor estatunidenc.
 15 de desembre - Guayaquil (Equador): Len Febres-Cordero, poltic equatori, President d'Equador.
 18 de desembre - Santa Rosa (EUA): Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
 18 de desembre - Sulaimaniyah (Iraq): Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.
 20 de desembre - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisi estatunidenc.
 22 de desembre - ? (Guinea): Lansana Cont, poltic guine, President de Guinea.
 24 de desembre - Londres (Anglaterra): Harold Pinter, dramaturg angls, Premi Nobel de Literatura 2005.
 24 de desembre - departament de Tolima (Colmbia): Englio Gaona Ospina, guerriller colombi, militant de les FARC.
 24 de desembre - Martha's Vineyard (EUA): Samuel Huntington, politicleg estatunidenc.
 25 de desembre - Ciutat de Nova York (EUA): Eartha Kitt, cantant i actriu estatunidenca. ;
 28 de desembre - Washington DC (EUA): Quentin C. Aanenson, pilot d'avions militars estatunidenc. ;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73317" title="Llista de missions d'exploraci de Mercuri" nonfiltered="3840" processed="3820" dbindex="29063">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del planeta Mercuri, ordenades cronolgicament:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73319" title="Bloqueig de Berln" nonfiltered="3841" processed="3821" dbindex="29064">
El bloqueig de Berln (en alemany, Berlin-Blockade) s el bloqueig que la Uni Sovitica va imposar a Berln Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949. El bloqueig fou la reacci sovitica a la reforma monetria de les zones d'ocupaci occidentals (Berln Oest incls) i va provocar que la ciutat s'hagus d'abastir per aire mitjanant el pont aeri de Berln.

 Antecedents .




Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, Alemanya havia estat dividida en quatre zones d'ocupaci. Berln, que tenia un estatus especial, tamb va ser dividida en quatre sectors i es trobava enmig de la zona d'ocupaci sovitica. Tant Alemanya com Berln havien de ser administrades conjuntament per la Comandncia Aliada, composta per les quatre potncies vencedores de la guerra. Tanmateix, segons el punt de vista sovitic, Berln formava part de la seva zona d'ocupaci.

Quan es van delimitar els sectors, no es va establir cap reglamentaci concreta sobre carreteres o trens, en canvi si que es va acordar la creaci de tres corredors aeris permanents entre la capital i les zones d'ocupaci occidentals d'Alemanya: Berln-Hamburg, Berln-Hannover i Berln-Frankfurt.

Poc desprs del final de la guerra ja van comenar els conflictes entre el bloc capitalista i el bloc comunista. Les tensions entre els EUA, el Regne Unit i Frana, per un costat, i l'URSS per l'altre van provocar una crisi a principis de 1948. Com a protesta contra les decisions de la Conferncia de les Sis Potncies de Londres, la Uni Sovitica va abandonar la Comandncia Aliada el 20 de mar i el 16 de juny va sortir tamb de l'administraci berlinesa.

El 20 de juny es va introduir a les tres zones occidentals una reforma monetria, que va substituir el vell Reichsmark pel Marc alemany. Aquesta reforma es va dur a terme sense l'aprovaci de l'URSS, que el 23 de juny es va veure obligada a introduir una altra reforma monetria al seu sector, per evitar que la moneda antiga inunds la seva zona d'ocupaci i provoqus una hiperinflaci. Aquesta segona moneda -aix ho van fer pblic- havia de ser de curs legal a Berln Oest. Sorpreses, les potncies occidentals van anullar immediatament aquesta decisi i van fer comenar a fer circular marcs alemanys tamb a Berln occidental. La Uni Sovitica va decretar, en aquell moment, el bloqueig de Berln.

 Inici del bloqueig .

Durant la nit del 23 al 24 de juny de 1948, es van apagar tots els llums de Berln Oest. La central elctrica de Golpa-Zschornewitz, que abastia d'electricitat Berln des de feia dcades, va ser desconnectada. A primera hora del dia 24, desprs que hi hagus hagut alguns problemes amb el trnsit de vehicles, l'administraci sovitica va tallar tots els carrers i les vies de tren que portessin cap a Berln Oest, i va suspendre tamb la circulaci fluvial i martima entre la ciutat i l'Alemanya Occidental. La intenci de l'URSS era obligar les potncies occidentals a abandonar els seus sectors de Berln.

Els governs occidentals ja comptaven amb reaccions sovitiques a la reforma monetria, que el que buscava era evitar que l'URSS es fes amb tota la ciutat, per el bloqueig els va agafar desprevinguts. A ms, les relacions entre Washington, Londres i Pars no es trobaven en el seu millor moment, ja que no aconseguien posar-se d'acord en una poltica nica per a Berln.

 Durant el bloqueig .

La Uni Sovitica va intensificar durant el bloqueig la divisi de Berln. El govern municipal, a causa de les molsties que els causaven els sovitics, va haver de traslladar-se al sector occidental de la ciutat la tardor de 1948. L'alcalde Ernst Reuter es va convertir en un smbol de la resistncia de la ciutadania berlinesa. El 20 de novembre, l'alcalde reescollit va iniciar el seu mandat a l'ajuntament occidental, el Rathaus Schneberg. El 2 de desembre s'escull un nou alcalde per a la part oriental, Friedrich Ebert, que comena el seu mandat en el nou ajuntament oriental, el Rotes Rathaus.

El bloqueig va impedir la circulaci de mercaderies entre Berln Oest i l'Alemanya occidental, no aix la circulaci de persones. El metro va seguir circulant sense problemes entre les dues parts de la ciutat. Durant el bloqueig, les empreses i els ciutadans occidentals podien seguir comprant al sector oriental i obtenir aliments, combustible per a la calefacci, etc. La Uni Sovitica va intentar que els ciutadans occidentals canviessin les seves cartilles de racionament per unes altres d'orientals, per aquesta oferta no va tenir gaire xit.

 Pont aeri de Berln .



Els governs occidentals es van trobar davant la disjuntiva d'abandonar Berln o romandre a la ciutat. El governador militar de la zona americana, el general Lucius D. Clay, era un dels partidaris ms ferms de quedar-se a Berln. Opinava que a la retirada de la ciutat seguirien altres amenaces sovitiques, i comptava en tot cas amb el suport de la doctrina Truman, que assegurava ajut en la lluita contra el comunisme. Va proposar d'enviar un comboi militar per trencar el bloqueig, per el president americ Harry Truman no rebutj per evitar un conflicte armat.

El 25 de juny el general Clay orden la posada en marxa d'un pont aeri. El 26 de juny el primer avi de l'exrcit va aterrar a l'aeroport de Tempelhof de Berln, comenant l'Operaci Vittles. Dos dies desprs els britnics van comenar una operaci similar, anomenada Plain Fare.

 Fi i conseqncies del bloqueig .

Com que la Uni Sovitica va adonar-se que el pont aeri garantia l'abastiment de Berln i que podia ser portat a terme indefinidament, el 12 de maig de 1949 va posar fi al bloqueig.

Com a conseqncia del bloqueig, es va ordenar la creaci d'una reserva pblica d'aliments, matries primeres i altres bns de primera necessitat per a Berln Oest, coneguda com a Senatsreserve.

El bloqueig va ser el primer punt lgid de la Guerra freda, i aquest comportament dels sovitics va intensificar la lluita contra el comunisme al bloc capitalista. El suport que els americans van oferir als berlinesos de l'oest, si b no desinteressadament, va generar en els alemanys un sentiment d'agrament. Els EUA, fins ara "forces d'ocupaci" (Besatzungsmacht) van passar a conixer-se popularment com "forces de protecci" (Schutzmacht), i les relacions entre l'RFA i els EUA van millorar enormement.

Berln va ser escenari una altra vegada d'un conflicte a la Guerra freda. El 1958, el president de l'URSS Nikita Khrusxov va llanar el seu Ultimtum de Berln, en qu exigia que Berln es converts en una ciutat lliure i desmilitaritzada. El 1961, finalment, es constru el mur de Berln.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73320" title="Dnethor" nonfiltered="3842" processed="3822" dbindex="29065">
Dnethor II s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Successor del seu pare Ecthlion, va ser el vint-i-sis i ltim dels senescals regents de Gndor.

Els seus dos fills Bromir i Framir van ser dos dels capitans ms destacats de Gndor.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'anell.

Dnethor era un home amb gran voluntat i intelligncia, fill del senescal regent Echtlion. De jove, per, va viure condicionat per l'enveja que li causava un dels generals de l'exrcit del seu pare: Thorongil (nom que havia prs ragorn per passar desapercebut).

Que la gent de Gndor elogis els actes valerosos de Thornguil i el deixessin a ell a l'ombra va fer que Dnethor endurs el seu cor, i desconfis de tots els que donaven suport a Thronguil (entre ells el mag Gndalf).

L'any 2976 va casar.se amb Finduilas de Dol mroth (2950-2988), filla del Prncep drahil. Van ser pares de dos fills: Brimir (nascut el 2978) i Framir (n. 2983).

El Senyor dels Anells.

Davant del temor que li causava l'ombra creixent de Mrdor, va decidir d'utilitzar en secret el palantir que es custodiava al capdamunt de la Torre Blanca per observar els moviments de Suron. La descoberta de la veritable extensi de l'enorme poder de Suron va fer-lo entrar en una profunda depressi, que es va veure agreujada per la mort de la seva esposa Finduilas.

De mica en mica, Dnethor va anar passant de la desesperana a la bojeria. Quan els exrcits de Suron van atacar obertament, va ordenar a les seves forces que defensessin la ciutat en runes d'Osguliath fins a l'ltim home. El seu fill Framir i d'altres comandants van objectar que davant l'enorme superioritat numrica de l'enemic era preferible d'esperar-se a Minas Tirith i defensar la ciutat, per Dnethor va imposar la seva voluntat.

La defensa d'Osguliath va fracassar i els homes de Gndor van fugir en retirada. Framir va quedar greument ferit, i amb poques esperances de sobreviure. Embojit pel sentiment de culpa, i veient com les forces de Mrdor arribaven a la capital, va socombir a la demncia.

Durant el setge de la ciutat va decidir sucidar-se, ordenant al seus homes que el cremessin a ell i al cos moribund del seu fill en un pira funerria. En l'ltim moment, i grcies a la intervenci de Pippin i Bregond, Gndalf va salvar la vida de Framir. Dnethor, per, es va llanar a la pira i va morir.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor John Noble interpreta a Dnethor. En aquesta versi, el personatge de Dnethor es mostra molt menys complex que als llibres, apareixent com un lder irracional i avaricis que no vol demanar ajuda als rhirrim i que envia el seu fill a una mort segura en una missi sucida.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73321" title="rbita de Hohmann" nonfiltered="3843" processed="3823" dbindex="29066">
Una rbita de Hohmann o rbita de transferncia s la trajectria elliptica al llarg de la qual un vehicle espacial necessita la mnima quantitat d'energia per moure's entre una rbita circular i una altra. Per exemple: de la Terra a un altre planeta o d'una rbita baixa terrestre a una rbita geostacionaria. Una rbita de transferncia de Hohmann s tangent a les dues altres rbites sense creuar-les, i estalvia combustible per s ms lenta. Fou calculada per primera vegada per l'enginyer alemany Wolfgang Hohmann el 1925.

 rbita de transferncia geostacionria .

L'rbita de transferncia geostacionria (GTO, de l'angls Geostationary Transfer Orbit) s un cas particular d'rbita de Hohmann que s'utilitza en el llanament de satllits geostacionaris. El coet llanador deixa el satllit en aquesta rbita. Posteriorment, aquest utilitza els seu propi sistema de propulsi per arribar a la seva destinaci definitiva (l'rbita geostacionria). La caracterstica principal de l'rbita de transferncia geostacionria s que t un apogeu a 35.786 km. (l'alada de l'rbita geostacionria) i un perigeu a la zona d'rbites baixes. 

Molts coets llanadors no tenen la capacitat per deixar els satllits enll de la zona d'rbites baixes. Per aix s'ha d'utilitzar aquesta rbita de transferncia, que s que s assolible pel coet. L'empenyiment suplementari per arribar a l'rbita geostacionria pot ser realitzada directament pel satllit ja que l'apogeu de l'rbita de transferncia es troba a 35.786 km.

La inclinaci de l'rbita de transferncia i l'alada exacta del perigeu depenen del lloc de llanament i del coet utilitzat. Cal notar tamb que aquesta rbita travessa els cinturons de radiaci. En conseqncia, els satllits hi resten el mnim de temps possible per tal de disminuir el risc d'avaria causat per l'intens nivell de radiaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73324" title="Mars Pathfinder" nonfiltered="3844" processed="3824" dbindex="29067">
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, llenada el 1996 i la primera d'una srie de missions d'exploraci del planeta Mart que inclouen vehicles robtics tot terreny (rovers en angls). Aquesta missi a Mart fou la ms important des que les sondes Viking aterressin sobre el planeta vermell el 1976 i fou, a ms, la primera missi a enviar un vehicle tot terreny a la superfcie d'altre planeta. La sonda estava formada per un mdul superficial (la Pathfinder prpiament dita), que al seu interior, a ms de diversos instruments cientfics, duia el vehicle tot terreny, anomenat Sojourner (en honor a l'abolicionista nord-americana Sojourner Truth), que es mouria per la superfcie marciana realitzant diversos experiments.

La missi Mars Pathfinder va dur un conjunt d'instruments per a analitzar l'atmosfera marciana, el clima, l'areologia (geologia marciana) i la composici de les roques i el sl. El projecte va ser el segon del programa Discovery de la NASA, el qual promou l'enviament de naus de baix cost i de llanaments freqents sota la premissa ms barat, ms rpid i millor sostinguda pel seu administrador Daniel Goldin desprs de les retallades pressupostries i els fracassos de les darreres missions a l'estil tradicional de naus molt grans i sofisticades (com la Mars Observer) i en lnia amb les idees de l'Agncia Espacial Europea. La missi va ser dirigida pel Jet Propulsion Laboratory (JPL) del CalTech, responsable del programa d'exploraci de Mart de la NASA.

Missi.
Com a missi de prova, la Mars Pathfinder tenia com a objectiu principal demostrar que era factible explorar Mart amb un cost baix (inferior als 150 milions d'USD) i, alhora, amb tcniques molt sofisticades. Per aix inicialment els objectius eren ms tecnolgics i econmics que no pas cientfics. Malgrat tot, grcies als bons resultats obtinguts, la missi aconsegu importants resultats cientfics. Entre aquests objectius es trobaven:
 Morfologia superficial i areologia amb una resoluci del metre.
 Petrologia i areoqumica dels materials superficials.
 Propietats magntiques i mecniques de la superfcie.
 Estructura atmosfrica, a ms de variacions meteorolgiques dirnes i nocturnes.
 Dinmica rotacional i orbital de Mart.

La Mars Pathfinder va ser llanada el 4 de desembre de 1996 a bord d'un coet llanador Delta, un mes desprs del llanament de la Mars Global Surveyor i desprs de 7 mesos de viatge va arribar a Mart el 4 de juliol de 1997. El lloc d'aterratge seleccionat fou l'Ares Vallis en la regi anomenada Chryse Planitia. Durant el viatge la nau va realitzar quatre correccions de vol: el 10 de gener, 3 de febrer, 6 de maig i 25 de juny.

En l'etapa final de l'aterratge de la sonda, 8 segons abans del contacte amb la superfcie es van inflar 24 coixins de seguretat per a esmorteir la caiguda una vegada que la sonda es desprengus del seu paracaigudes. La velocitat d'impacte fou de 10,6 m/s. Amb els coixins la sonda va rebotar unes quantes vegades sobre la superfcie fins aturar-se i llavors els coixins es desinflaren i van ser retrets, perqu finalment s'obrissin els ptals amb els panells solars. Com la sonda superficial va aterrar durant la matinada de Mart, cap a les 02:56 hora local, va haver d'esperar fins que sorts el Sol per a poder enviar els primers senyals a la Terra. El lloc d'aterratge est situat a 19,30 latitud nord i 33,52 longitud oest a Ares Vallis, a uns 19 quilmetres al sud-oest del lloc planejat. Durant Sol 1 (nomenclatura per al recompte dels dies marcians) la sonda va prendre imatges i va realitzar mesures meteorolgiquess. Una vegada rebuda la informaci, els enginyers es van adonar que un dels coixins de seguretat no estava totalment desinflat i podria ser causa de problemes per al posterior desplegament de la rampa de descens del Sojourner. A aquest efecte, van enviar ordres per a pujar i baixar un dels ptals i aix aixafar el coix de seguretat; el procediment va ser un xit.
La sortida del Sojourner es va produir a Sol 2. En els sols segents es va acostar a unes roques batejades pels cientfics Barnacle Bill, Yogi i Scooby Doo. El tot terreny va realitzar mesures dels elements trobats en aquestes roques i en el sl marci. El mdul de superfcie es va encarregar de fotografiar el Sojourner i el terreny circumdant, a ms de realitzar les observacions climtiques. El Sojourner era un vehicle de sis rodes amb un pes de 10,6 kg i estava facultat per a desplaar-se uns 500 metres des del mdul de superfcie. La seva velocitat mxima era de 1 cm/s. Durant els seus 83 dies d'operaci en la superfcie envi a la Terra prop de 550 fotografies i va completar l'anlisi qumica de 16 punts diferents propers al mdul superficial.

Encara que la missi estava programada per a durar un mes i una setmana, aquests lmits van ser excedits amb escreix. El contacte final amb la Mars Pathfinder va ser a les 10:23 UTC del 27 de setembre de 1997. Tot i que els planificadors de la missi van tractar de restablir contacte durant els segents cinc mesos, la missi va ser donada per acabada el 10 de mar de 1998. Desprs de l'aterratge, la Mars Pathfinder va ser rebatejada com la Sagan Memorial Station en honor a l'astrnom i planetleg Carl Sagan.



Notes i referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73330" title="Framir" nonfiltered="3845" processed="3825" dbindex="29068">
Framir s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el segon fill de Dnethor II (l'ltim dels senescals regents de Gndor) i germ petit de Bromir.

Va ser un dels capitans de l'exrcit de Gndor, i acabada la Guera de l'Anell, va ser el primer dels prnceps d'Ithlien.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'anell.

Framir va nixer l'any 2983 de la Tercera Edat, fill de Dnethor II i Finduilas. Quan ell tenia cinc anys, Finduilas va morir i el seu pare es torn un home ms fred i distant. Tot i que el pare sempre afavoria Bromir per sobre de Framir, aix mai va ser causa de rivalitat, i la relaci entre els dos germans era molt bona.

Tot i que els dos germans eren molt semblants en aparena, amb cabells foscos i ulls grisos, les seves personalitats eren molt diferents. Bromir era atrevit, valent i d'esperit guerrer, mentre que Framir era de natura ms gentil i un apassionat de la histria i la msica.

Van ser aquests interessos que van ajudar a establir l'amistat entre Framir i Gndalf el Gris. Aquesta amistat va ser una causa ms de desaprovaci de Dnethor, que no volia que el seu fill actus com el "deixeble d'un mag".

En la guerra oberta contra Mrdor, va ser capit del destacament de Gndor a Ithlien. Framir va defensar amb valentia la seva terra, tot i que mai no va apreciar la guerra per ella mateixa.

El dia abans de l'assalt a Osguliath, l'any 3018, Framir va tenir un somni proftic que semblava portar esperana a la seva causa. El seu germ Bromir va voler ser qui ans a Rivendell a esbrinar-ne el significat.

El Senyor dels Anells.

Framir va continuar lluitant al Sud contra els exrcits de Suron. Un dia va trobar una barca baixant pel riu nduin, i amb gran dolor va veure que portava el cadver del seu germ Bromir.

En una batalla amb els sundaners de Hrad, Framir va trobar els hbbits Frodo Saquet i Samseny Gamg, reconeixent-los com a els mitjerols dels que parlava el seu somni. Va interrogar-los, i va descobrir les circumstncies de la mort d'en Bromir i la naturalesa de l'anell que Frodo portava.

En aquest punt, contrriament al que havia fet el seu germ, va ser capa de resistir la temptaci de l'Anell i va deixar marxar Frodo i Sam lliures per continuar el seu quest, no sense advertir-los del perill que suposava la torre de Cirith ngol i del perill de la traci de Gllum.

En el seu retorn a Minas Tirith, Framir va ser atacat pels Nazgl i va defensar valerosament els seus companys, que no anaven muntats. Gndalf va cavalcar per ajudar-los, fent allunyar els Nazgul.

Arribat a la ciutat, va explicar a Dnethor i a Gndalf el seu encontre amb Frodo. Dnethor es va enfadar amb el seu Framir, i va arribar a dir que desitjava que els llocs dels seus fills haguessin estat intercanviats (o sigui, que fos Framir qui hagus mort). Quan Dnethor va determinar que s'havia de presentar batalla per defensar la ciutat d'Osguliath, va oposar-s'hi al considerar-la una estratgia molt perillosa, per va acabar acomplint la voluntat del seu pare.

Perduda la batalla d'Osguliath i davant l'embestida del Rei Bruixot i els exrcits de Mrdor que eren deu cops ms nombrosos que el seu, va sortir defensar la reraguarda per cobrir la retirada. Aleshores va rebre una fletxa enverinada i va estar a punt de morir, per Gndalf i el seu tiet mrahil van agafar el seu cos inconscient i el van portar a la Minas Tirith.

Veient l'estat crtic del seu fill i la situaci despesperada de la guerra, Dnethor emboj i orden que cremessin vius a ell i a Framir. Pippin i Bregond, per, van alertar Gndalfi aquest el va rescatar mentre el seu pare es consumia en la flama.

Ms tard ragorn va entrar a la ciutat i va demostrar les seves capacitats com a guaridor curant a Framir i altres malalts. Va assumir temporalment les funcions de senescal i va governar la ciutat mentre ragorn i l'exrcit va sortir a presentar l'ltima batalla cap a la Porta Negra de Mrdor.

Durant l'espera a la ciutat va conixer la Senyora owyn de Rhan, i se'n va enamorar. Va aconseguir que aquesta oblids la seva passi inicial per ragorn i es van prometre. Poc desprs arribaven les notcies de la destrucci de l'anell i de la caiguda de Suron.

Desprs de la caiguda de Suron.

El Rei Elssar va nomenar a Framir el primer Prncep d'Ithlien, que juntament amb el Prncep de Dol mroth esdevenia el ttol nobiliari ms important a Gndor. Des del seu principat va rehabilitar els territoris malmesos per les forces de Mrdor, i va perseguir els orcs i els bandits que encara hi quedaven. Tamb li va ser renovat el ttol de senescal, que l'investia per actuar en nom del rei de Gndor en la seva absncia.

Ell i owyn van viure a Emyn Arnen, i al seu primer fill li van posar Elboron. Framir va morir l'any 82 de la Quarta Edat.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor David Wenham interpreta a Framir.

El rol de Framir a les pellcules s significativament diferent als dels llibres, adoptant una actitud ms hostil cap al portador de l'Anell. Desprs de la descoberta de Frodo, els porta presoners fins a Osguliath, i no s fins aleshores que els deixa lliures. Una altra variaci menor s el seu aspecte, que com el seu germ apareix amb cabells castanys enlloc dels cabells foscos amb que se'ls descriu als llibres.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73336" title="Thoden" nonfiltered="3846" processed="3826" dbindex="29069">
 
Thoden s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el disset Rei de Rhan, i l'ltim de la segona dinastia.

Theoden era el fill gran de Thnguel, i va esdevinir rei desprs de la mort del seu pare l'any 2980 de la Tercera Edat. La seva germana Thodwyn vivia amb ell al palau d'doras, i desprs de qu ella i el seu marit morissin, va adoptar els seus fills omer i owyn com a propis. Tamb va tenir un fill: Thodred. 

 Biografia .



A l'arribada de la Guerra de l'Anell, Thoden ja feia 30 anys que era rei. Era mal aconsellat pel seu conseller Grima (o Llenguadeserp, com el solien anomenar), que secretament treballava a les ordres de Sruman el Blanc. 

Seguint les indicacions de Grima, Thoden havia descuidat els perills que envoltaven el regne, i Rhan es trobava infestat d'orcs i dunlendins que campaven lliurement seguint les ordres de Sruman.

Quan el seu fill Thodred va ser ferit de mort en una batalla als Guals de l'Isen, el seu nebot omer va esdevenir el seu hereu. Per Llenguadeserp era enemic d'omer, i va fer que l'empresonessin.

Aleshores, Gndalf el Blanc i ragorn van presentar-se al seu palau i el van convncer per que allibers el seu nebot, expulss Grima, i liders dels genets de Rhan a la Gorja d'en Helm per presentar batalla.

Desprs de l'enderrocament de Sruman, va conduir els rohirrim cap a Gndor per ajudar als seus aliats. A la Batalla dels Caps de Plennor va desafiar el Rei Bruixot, per el seu cavall es va espantar i es va llanar a terra, esclafant el rei Thoden sota el seu pes.


 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, es desvia en certs punts del text original. En les pellcules, Thoden (interpretat per Bernard Hill) es troba sota els efectes d'un encanteri de Sruman que l'envelleix artificialment i li controla els pensament, en lloc de ser un simple anci enganyat a travs dels mals consells de Llenguadeserp.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73337" title="Powys" nonfiltered="3847" processed="3827" dbindex="29070">


Powys s un dels comtats de Galles establits en la divisi administrativa del 1974. Aplega els antics comtats de Brecknock, Montgomery i Radnor. La capital s Lladrindod Wells.

 Situaci del galls a Powys .
Segons el cens lingstic del 1992, hi havia 23.590 parlants de galls a Powys (20,9 % de la poblaci), que en el cens del 2001 augmentaren a 26.000 (el 21 %). Encara es parla al comtat de Trefaldwyn (23,3 % en total, per oscilla entre el 68,3 % a Llanbrymair al 4,6 % de Church Stoke) i a Coedwig (8,3 %, per era del 6,2 % el 1901)

 Histria .
Veure Regne de Powys.

Enllaos externs.
Powys Heritage;
Powys Web Links;
Turisme a Powys;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73342" title="Magellan" nonfiltered="3848" processed="3828" dbindex="29071">
La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogrfic acurat mitjanant observacions de radar. Fou activa entre 1989 i 1994 i es batej en honor de l'explorador portugus del segle XVI Ferno de Magalhes. La sonda cre el primer (i actualment el millor) mapa d'alta resoluci de la superfcie del planeta, que romandr com el mapa ms detallat de Venus en el futur proper, ja que en l'actualitat no hi ha plans per a missions a Venus amb l'objectiu de millorar els resultats de la Magellan.

Missi.
La Magellan fou la primera sonda planetria llanada per per un transbordador espacial, concretament per l'Atlantis, des de Cap Canyaveral el 4 de maig de 1989. L'Atlantis va dur la sonda fins a una rbita terrestre baixa, on va ser extreta de la bodega de crrega. A partir d'aquell moment Un motor de combustible slid, anomenat Inertial Upper Stage, va impulsar la sonda enll de l'rbita terrestre i va orbitar al voltant del Sol una vegada i mitja abans d'arribar a la seva rbita entorn del planeta Venus el 10 d'agost de 1990.

L'rbita inicial de la Magellan era molt ellptica, essent el radi menor de 294 km i el major de 8.543 km. L'rbita era rbita polar, completant una rbita cada 3 hores 15 minuts. Durant la part ms propera a Venus, el radar de la sonda escanejava una zona de la superfcie de 17 a 28 km d'amplria. Al final de cada rbita, enviava la Terra un mapa de la zona escanejada. A ms, com Venus gira sobre si mateix una vegada cada 243 dies terrestres, la Magellan aconseguia cobrir una gran part de la superfcie del planeta.

Al final dels seus primers vuit mesos de missi orbital (entre setembre de 1990 i maig de 1991), havia enviat imatges detallades del 84% de la superfcie venusiana. Desprs de dos cicles ms de vuit mesos, entre maig de 1991 i setembre de 1992, es va assolir un mapa del 98% del planeta. Els segents cicles van permetre als cientfics buscar canvis en la superfcie d'un any a un altre, a ms de possibilitar la construcci d'un mapa tridimensional grcies als diferents angles de visi del radar entre cicles.

Durant els quatre cicles orbitals recorreguts entre setembre de 1992 i maig de 1993, la sonda obtingu dades del camp gravitatori de Venus. Durant aquest perode, la Magellan no va usar el radar. En el seu lloc va transmetre un senyal de rdio constant a la terra, de manera que al travessar una zona amb una gravetat superior a la normal, la sonda acceleraria la seva velocitat, provocant un lleuger canvi en el senyal de rdio a causa de l'efecte Doppler.

Al finalitzar aquests quatre cicles, els controladors van disminuir el radi de l'rbita de la sonda mitjanant la tcnica de l'aerofrenada. Una vegada completada, el 3 d'agost de 1993, l'rbita tenia una distncia mnima de 180 km i mxima de 541 km, i la velocitat va augmentar de manera que ara es completava una volta cada 94 minuts. Aquesta nova rbita va permetre obtenir millors dades sobre el camp gravitatori en les zones ms properes als pols. Desprs d'acabar el cinqu cicle orbital a l'abril de 1994, va comenar el sis i ltim cicle, durant el qual va obtenir ms dades i va realitzar alguns experiments de radar i senyals de rdio. Quan va acabar la seva missi, la Magellan havia aconseguit dades precises sobre el camp gravitatori d'un 95% del planeta.

El setembre de 1994 es va reduir de nou l'rbita per realitzar una prova anomenada experiment del mol de vent. En aquesta prova, els panells solars de la sonda van adoptar una forma semblant a les aspes d'un mol, i la sonda s'introdu en la part externa de la densa atmosfera de Venus. D'aquesta forma els controladors van mesurar l'esfor de torsi necessari per mantenir l'orientaci de la Magellan i mantenir-la sense girar. Aquest experiment va permetre obtenir informaci sobre la composici de la part alta de l'atmosfera de Venus, informaci til per al disseny de sondes futures. L'11 d'octubre de 1994, tal com s'havia previst per al final de la missi, l'rbita va ser rebaixada una vegada ms, perdent-se el senyal de rdio al dia segent. L'endem segent, la sonda penetr totalment en l'atmosfera i es vaporitz gaireb per complet, encara que es creu que algunes parts van arribar a xocar amb la superfcie.

 Descripci de la sonda .
Construda parcialment amb recanvis d'altres missions, la sonda Magellan tenia una grandria de 4,6 metres d'alt, acabada en una antena de 3,7 metres. Unida al seu coet propulsor i amb el tanc de combustible ple pesava en total 3.460 kg en el moment del llanament. L'antena d'alt guany, usada tant per a comunicacions com per als senyals del radar, era un recanvi de la missi Voyager, igual que l'estructura principal i una srie d'impulsors. El sistema informtic, el de control i les unitats de distribuci d'energia eren recanvis de la missi Galileo a Jpiter.

La Magellan obtenia la seva energia de dos panells solars quadrats de 2,5 m de costat; entre els dos subministraven un total de 1.200 W. Al llarg de la missi, aquests panells es van anar degradant gradualment, tal com s'esperava. Al final de la missi, a la tardor de 1994, va ser necessari controlar l's d'energia curosament per a mantenir la sonda funcionant. Degut al fet que Venus est envoltat d'una densa i opaca atmosfera, no van poder emprar-se cmeres ptiques convencionals per a fotografiar la superfcie. En el seu lloc, el radar de la sonda emprava pulsos de microones.

 Resultats cientfics .
A ms de proporcionar el millor mapa de la superfcie de Venus de qu es disposa actualment, l'estudi de les imatges d'alta resoluci obtingudes per la Magallanes est proporcionant la informaci necessria per a entendre el paper dels impactes, el vulcanisme, i els processos tectnics en la formaci de les estructures de la superfcie venusiana. Aquesta superfcie est coberta en la seva major part per materials i estructures volcniques, com extenses planures de lava, camps amb petites voltes de lava i llargues cadenes de volcans. Hi ha pocs crters provocats per impactes de meteorits, fet que suggereix que la superfcie s, en general, geolgicament jove (menys de 800 milions d'anys). La presncia de canals al llarg de 6.000 km indica l'existncia de fluxos de lava amb molt poca viscositat.

No hi ha cap indici que permeti deduir l'existncia de plaques tectniques. La tectnica del planeta est dominada per un sistema d'esquerdes globals i nombroses estructures anomenades corones, produdes per la sortida i enfonsament de magma en el nucli. Malgrat que Venus t una atmosfera densa, la superfcie no indica que hagi hagut una erosi apreciable provocada pel vent, noms indica un limitat transport de sorra i pols. Aix contrasta amb Mart, on l'atmosfera s molt ms tnue per la superfcie presenta evidents mostres d'erosi atmosfrica i transport de sorra i pols.

 Notes i referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73344" title="Varano" nonfiltered="3849" processed="3829" dbindex="29072">
Els Varano foren una famlia senyorial italiana que va governar Camerino des el segle XIII fins a comenaments del XVI.

El seu membre mes antic fou Varano, ciutad de Camerino. Accorambone apareix abans del 1254 i el seu net, Rodolf, va estar casat amb la filla de Fidesmido di Pietro, senyor de Urbisaglia, amb la que va tenir un fill, Fidesmido, que fou senyor de Urbisaglia i podest de Florncia el 1327 i va morir desprs del 1330. Va tenir tres fills,  dels quals Jordi, fou podest de San Severino el 1351, i fou l'origen de la branca polonesa de la famlia sorgida de l'emigraci en temps d'Esteve Bathory.

Germ d'Accorambone era Gentile I, que el 1259 fou capit de guerra de Camerino i des 1266 senyor de fet de Camerino, Roca Contrada i San Ginesio i podest de Camerino (1266) i de San Ginesio (1269). Fou comte de la Campanya romana el 1282 i va morir el 1284. Es va casar amb Altoruccia d'Altino, filla del comte Suppo d'Altino
 
El seu fill Rodolf I fou comte de la Campanya romana el 1284, ttol que va transferir a Esteve Colonna el 1290. Fou senyor de facto de Camerino,  Rocca Contrada i San Ginesio el 1284 al 1326, Capit del Popolo a Lucca el 1284, Capit del Popolo a Camerino el 1289, Capit del Popolo de Pergia el 1292, Capit del Popolo de Pistoia el 1294, Capit del Popolo de Florncia el 1296, Capit del Popolo de Bolonya el 1297, Podest de San Ginesio el 1299, Podest de Rocca Contrada 1301 i marques de la Marca d'Ancona el 1309. Va morir el 1316 i de la seva dona Galeota va tenir cinc fills:

El primer Joan, que fou podest a San Ginesio del 1328 a 1340 i va morir el 1344; Joan va deixar un fill, Rodolf, que fou capit de Custodia de Florncia el 1342. El segon, Nucci, fou Podest de San Ginesio el 1314, Capit de Guerra de Pergia el 1318, Governador de Nocera el 1319, i Podest de Macerata  el 1320; va morir al setge de Recanati el 1322. El tercer, Berard, fou arxidiaca de la catedral de Camerino el 1300 i podest de San Ginesio el 1313, i va morir  el 1317. El quart fou Segimon i el cinqu Ismanduccio (aquest darrer es va casar amb Imilzia di Rovellone, filla del comte Gentile I di Rovellone, senyor de Castelletta, Precicchie, Avoltore, Frontale i Isola).

Berard I, germ de Rodolf I, fou senyor de facto de Camerino i San Ginesio des el 1316, Capit del Popolo de Camerino el 1288, Capit del Popolo de Pergia el 1289, Capit del Popolo de Pistoia el 1294, Capit del Popolo de Florncia el 1296, Capit del Popolo de Bolonya el 1297, Podest de Macerata el  1316, i Podest de San Ginesio 1300. Va morir el mar de 1329. La seva dona Emma el va sobreviure fins el 1336.

Gentile II era fill de Berard I, i fou el primer senyor sobir i vicari pontifici de Camerino nomenat el 1332 i confirmat el 1342. Fou abans podest de Florncia el 1312, i de San Ginesio (1329 ,1330 i 1331). Va morir el 1355.

Va deixar un fill de nom Berard II que va morir el 1350, deixant un fill Rodolf II  que fou senyor i vicari de Camerino el 1355. Fou tamb senyor sobir i vicari Pontifici de Tolentino i de  San Ginesio (novembre de 1355), senyor de Isnardo dal luglio (1356, adquirida als Brunforte), senyor sobir de Macerata, Amandola, Civitanova i Penna San Giovanni (abril de 1376), i Senyor de Fabriano (1376). Anteriorment fou capit de Custodia de Florncia  el 1342, Capit de les milcies de Camerino a la conquesta d'Esmirna el 1345, capit de la flota del rei de Npols des el 1351, virrei dels Abruzzos el 1351, Podest de Penna San Giovanni el 1354, Gonfanoner de l'Esglsia (abril de 1355), Capit General de la flota de Florncia (juliol de 1362  fins el mar de 1363), Capit General de la flota de Pergia (novembre del 1363), Capit del Popolo de Florncia (1370), Capit General de la Lliga Antipontifcia (juliol del 1370), Capit General de la flota Pontifcia des el 1377. Va morir a Tolentino el novembre de 1384. Estava casat amb Camilla Chiavelli, filla de Finuccio Chiavelli, senyor de Fabriano i va deixar dos fills, Gentile i Elisabetta.

El seu germ Joan I  fou anomenat   Spaccaferro , fou  Podest de San Ginesio el 1350,  i fou creat  comte pel Papa Gregori XI el 1376.  Podest de Visso el 1379. Fou desprs senyor i vicari de Camerino des el 1384, senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit junt amb son germ), Senyor de Macerata, Montolmo, Civitanova, Amandola i Penna San Giovanni des el 1384. El 1385 va cedir el govern a son germ Gentile III. Va morir a  Sentino el 1387,  i fou enterrat a l'esglsia de Sant'Angelo del Morone. Estava casat amb India della Scala, filla del comte Nuccio della Scala, Comte de Truschia. Va deixar dos fills, Luca i Ciondolina, i un bastard, conegut com Niccol, que fou canonge a Tolentino.
 
Gentile III fou Senador de Roma el 1362 i el 1367, Podest de Lucca el 1375,  Senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit amb son germ), senyor i vicari de Camerino des el 1385, senyor de Macerata i Amandola (fins el febrer del 1386), Senyor de  Civitanova fins al mar del 1386, Senyor de Montolmo el 1388 (va perdre la senyoria el mar de 1388 per la va recuperar rpidament) , Senyor de Cerreto d'Esi el 1388 (la va cedir a l'esglsia). El 1390 va perdre les seves possessions per fou investit el novembre de 1393 com a Vicari Pontifici de la senyories de  Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio (Treia), Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto (Potenza Picena), Cerreto i Ponte; el gener del 1394 va rebre tamb la senyoria de Macerata. Va morir el 1399. Estava casat amb Teodora Salimbeni filla d'un patrici de Siena.

El va succeir el seu fill Rodolf II, podest de Macerata el  1385, que fou senyor i Vicari Pontifici di Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto i Ponte des el 1399, Senyor i Vicari Pontifici de Penna San Giovanni i de Civitanova des el 1404, Senyor de Macerata el 1399, Senyor de Montefortino el 1406 (Investit pel Papa), Senyor de Smerillo el juny del  1409, governador de Cortona per el Rei de Npols (juny de 1409), Prior de la Comuna de Spoleto (juny de 1414)  i senyor de Beroide l'agost de 1414. Va morir a Beldiletto el 2 de maig de 1424. Suposadament va deixar 64 fills legtims i illegtims dels quals 54 van arribar a adults. Va estar casat amb Elisabetta Malatesta, filla de Pandolf II Malatesta,senyor de Pesaro, i de Paola Orsini; amb Costana Smeducci della Scala, filla de Bartolomeo Smeducci della Scala, senyor de San Severino; i amb Cima, filla de Giovanni Cima, senyor de Cingoli.

El seu fill Gentile IV  Pandolf conegut com Piergentile, el va succeir. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte des el 1424 juntament amb son germ Berard III. El 1430 va dividir els bens feudals del vicariat de Camerino amb son germ i va conservar Sefro, Montalto, Col di Pietra, Serravalle, Serramula, Tufo, Monte San Polo, Castel San Venanzio, Pieve Bovigliana, Acquacanina, San Maroto, Costa Feori, Col di Monte, Bolvello, Isola, Rocca Mattei, Fiugni i Monastero dell'Isola. Va morir el juliol de 1434 a mans del poble de Camerino. Es va casar tres cops: amb  Partenope Tomacelli, amb  Sveva d'Aquino, filla de Berard II  d'Aquino, Comte de Loreto, i d'Orsolina de Yels, Comtessa de Satriano; i amb Costana della Scala, filla del Comte Robert della Scala, senyor de Schito, Rotorscio i de Vittoria. Va deixar dos filles de la seva tercera dona: Orsolina i Antnia.
 
El seu germ Berard  III,  senyor de Belmonte Piceno, Monte San Pietrangeli, Sant'Elpidi, Monteleone, Montottone i Monte Giberto des l'agost del 1407, senyor de Passignano, Isola Maggiore, Isola Polvese, Monte Gualando i Vernazzano dal luglio el 1416, senyor de Montegiorgio i Recanati des l'octubre del 1416. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte juntament amb son germ, i desprs del repartiment del 1430 va rebre Santa Maria d'Alto Cielo, Caldarola, Rocchetta, Fiordimonte, Muccia, Crispiero, Agolla, Bolognola, Antico, Valcaldara i Casavecchia. Fou general de la flota reial de Npols el 1408 i ambaixador del rei de Npols a Hongria (juliol de 1412). Va morir a mans del poble de Tolentino el 12 de juliol de 1434 i fou enterrat a la Catedral de San Catervo de Tolentino. Es va casar el 1409 amb Viviana Trinci, filla de Ugolino III Trinci, Senyor de Foligno, i de Costana Orsini. Va deixar set fills:. Rodolf Angel,  Joan Venanci, Ladislau, Gian Filippo, Bartolomeo, Ansovino, i Bernardina, casi tots morts en l'aixecament popular del juliol del 1434.

Berard III i Gentile IV tenien molts germans:  Venanzio (premort) , Constana (coneguda per Belfiore), Tora, Venanzia,  Bianca, (anomenada Brncia), Gerolama,  Piacentina, Guglielma i Joan, entre altres que desprs veurem. Joan fou senyor i vicari  de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte el 1424 juntament amb els seus dos germans i el 1430 quant es van dividir els bens va rebre Pioraco, Casapalombo, Statte, Precanestro, Elcito, Valle Sant'Angelo, Torricchio, Castel Raimondo, Prefoglio, Copogna, Fiagni, Pieve Torina, Pieve Favera, Frontillo, Valle di Ea i Giove. Fou capit de la flota del Papa el 1424, Capit de la flota de duc de Mil (gener del 1426), Capit de la flota de Florncia (juliol de 1426),  i capit de la flota de Vencia (abril 1427). Fou assassinat el 1434. Es va casar amb Cornlia Orsini i desprs amb Bartolomea  Smeducci, i d'aquesta va tenir a Juli Csar I.

Altres germans foren Piergentile, Rinaldo (+1407), Ansovino (+1407), Ercole (+ desprs de 1410),  Luca (+ desprs de 1403)  Antoni (monjo),  Nicolina (+ 1429), Antnia o Ansovina (+1423), Venere,  Plautilla (+ desprs de 1409) i  Lvia (+ desprs de 1420).


El primer, Piergentile o Pier Gentile I, fou senyor i vicari pontifici de  Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte, juntament amb tres germans mes, el 1424, i a la partici del 1430 va rebre Fiordimonte, Borgiano, Vestitgnano, Degnano, Fiastra, Gagliole, Sorti, Corvesano, Colpolino, Massa, Gelagna i Rocca di Majo. Fou executat el 6 de setembre de 1433. Va deixar un fill de la seva dona Elisabetta Malatesta, anomenat Rodolf IV.

Rodolf  IV fou senyor i vicari  de Camerino el 1444 amb son cos Juli Csar, investit pel Papa Nicolau V el 1447. Va morir a Camerino el 1464. Del seu enlla amb Camilla d'Este va deixar tres fills, Nicola Maria,  Pier Gentile i  Ercole I Varano, el darrer dels quals fou fet duc de Camerino el 1535 per deposat el 1539 i va renunciar als drets el 1542. 

Juli Csar, fill de Joan,  fou senyor i vicari Pontifici de Camerino des el 1444 junt amb Rodolf IV, que fou investit pel Papa Nicolau V el 1447 i confirmat el maig del 1468. Fou deposat el setembre de 1502. Fou capit del exercit a Siena, als Estats Pontificis, a Rimini, a Npols, i a Vencia i lloctinent Pontifici a la marca d'Ancona (1482, renovat el 1488) ; fou governador de Romanya per Vencia el 1484. Fou estrangulat per ordre de Csar Borja el 9 d'octubre de 1502. Es va casar amb Joana Malatesta, filla de Segimon Pandolf Malatesta de Rimini, i va deixar dos fills, Camilla i Venanzio.

Aquest darrer fou el pare de Segimon que el 1521 va ocupar Camerino amb ajut del duc d'Urbino per no va ser mai investit pel Papa, i va perdre el poder el 1522. Fou assassinat a Roma el 22 de juny de 1552. Els seus descendents foren patricis a Vencia.


El seu germ Joan Maria  fou senyor i vicari pontifici de Camerino el 1503, i va rebre el ttol de duc per Bule Pontifcia el 1515 amb jurisdicci sobre tota la vall del Nera. Senyor i Vicari Pontifici de Cerreto, Civitanova i Sassoferrato del 1515 al 1522; senyor i vicari Pontifici de Senigllia, San Lorenzo in Campo i Montefalco del 1519 al 1522; Prefecte de Roma del 1520 al 1522; i almirall de l'Esglesia el 1521. Fou deposat per son germ el 1521 per restablert el 1522 i confirmat amb dret hereditari per la filla el 2 de maig de 1524. Va morir a Camerino, de pesta el 19 d'agost de 1527. Estava casat amb Caterina Cibo, filla de Franceschetto Cibo, comte de Ferentillo.

El va succeir la seva filla Jlia sota tutela de la mare. Fou deposada el 1535. Es va casar el 1534 amb Guidobald II della Rovere, duc d'Urbino.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73354" title="omer" nonfiltered="3850" processed="3830" dbindex="29073">
omer s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Va ser el divuit Rei de Rhan, i el primer de la tercera dinastia.

omer era el fill d'omund i Thodwyn, i a travs d'ella nebot del rei Thoden. Tamb tenia una germana: owyn.

Biografia.

omer, de la casa d'orl, va quedar orfe de pares de jove, i va ser adoptat pel Rei Thoden. Al crixer es va tornar un home fort, alt i apassionat, i va ser elevat al rang de Tercer Mariscal de la Marca de la Caballeria.



Va perseguir amb els seus ored als orcs que havien capturat a Merry i a Pippin. Va atrapar-los als lmits del bosc de Fngorn, on va matar-los a tots. Els hbbits van fugir. Ms tard es trobaria amb ragorn, Guimli i Lgolas caminant per les planes de Rhan, i els donaria dos cavalls per a ajudar-los en la seva recerca.

Al tornar a doras va ser empresonat per ordre de Llenguadeserp, per quan Gndalf el Blanc va alliberar al rei Thoden de la influncia de Sruman, va ser posat en llibertat. Va cavalcar al costat del rei a les batalles de la Gorja d'en Helm i als Camps de Plennor.

En aquesta ltima batalla el rei Thoden va morir, i omer el va succeir. Per abans de tornar a Rhan per ser coronat, es va quedar al sud a ajudar a ragorn a reconstrur el seu reialme. Un cop el seu amic va ser coronat com a Rei Elssar, li va renovar el jurament que orl havia fet als reis de Gndor temps enrere.

Se'l va conixer com a omer adig, o "el benet", perqu durant el seu regnat Rhan es va recuperar de les ferides de la guerra i va tornar a ser una terra rica i prspera.

omer es va casar amb la princesa Lothriel, filla del Prncep mrahil de Dol mroth. Van tenir un fill, Elwine el bell, que succeiria el seu pare quan mors, l'any 63 de la Quarta Edat.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Karl Urban interpreta a omer. En les pellcules, Llenguadeserp no es limita a arrestar Eomer sin que l'exilia, i acaba tornant a temps per salvar el seu rei a la Batalla de la Gorja de Helm (paper que en els llibres acompleix rkenbrand)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73356" title="Sealeo" nonfiltered="3851" processed="3831" dbindex="29074">

Sealeo (      Todoggler al Jap, Seejong a Alemanya i Phogleur a Frana) s un personatge fictici de Pokmon. Est basat, practicament, en una foca i un lle (llevat dels colors).

El nom Sealeo s una mescla dels mots "sea" (mar) i "leo" (del Llat, lle). Mirant-s'ho d'una altra manera, "sea" pot estar ajuntat amb l'l de "leo" i, si es mira aix, ens surt "seal" (foca).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73358" title="Apial" nonfiltered="3852" processed="3832" dbindex="29075">

Les apials (Apiales) sn un ordre de plantes amb flor (Magnoliophyta) dicotilednies.

En el sistema de classificaci filogentic APG II (2003) l'ordre est dins dels Euastrids II que a la vegada pertany al grup dels Asterids.

Per exemple en formen part:
la pastanaga;
el ginseng;
l'heura;
la matafaluga;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73364" title="Llista de moviments independentistes" nonfiltered="3853" processed="3833" dbindex="29076">
Aquest article s una llista de moviments i partits poltics independentistes i democrtics de tot el mn.


 frica .

  Illes Canries .
 Partits poltics: Alternativa Popular Canaria (Alternativa Popular Canria), Congreso Nacional de Canarias (Congrs Nacional de Canries), Frepic-Awaak, Unidad del Pueblo;
 Organitzacions juvenils: Azarug;
 Plataformes: Movimiento por la Autodeterminacin e Independencia del Archipilago Canario (Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari);

  Shara Occidental .
 Partits poltics: Front Polisario;

  Zanzbar .
 Partits poltics: Chama Cha Wananchi o Civic United Front (Partit dels ciutadans);

 Amrica .

  Puerto Rico .
 Partits poltics: Partido Independentista Puertorriqueo (Partit Independentista Porto-riqueny);

  Quebec .
 Partits poltics: Bloc Qubcois (Bloc Quebequs), Parti Qubcois (Partit Quebequs);

 sia .

  Balutxistan .
 Partits poltics:

  Caixmir .
 Partits poltics: Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir;

  Sind .
 Partits poltics:

  Panjab .
 Partits poltics:

  Taiwan .
 Partits poltics: Democratic Progressive Party (Partit Demcrata Progressista), Taiwan Solidarity Union (Uni per la Solidaritat de Taiwan), Taiwan Independence Party (Partit per la Independncia de Taiwan);

  Tibet .
 Plataformes: International Tibetan Independence Movement (Moviment Internacional per a la Independncia del Tibet);

 Europa .
  Arag .
 Organitzacions poltiques: Bloque Independentista de Cuchas (Bloc Independentista d'Esquerres);

  Arpitnia .
 Vall d'Aosta .
Partits poltics: Renouveau Valdtain;

 Savoia .
Partits poltics: Ligue Savoisienne;

  Astries .
 Partits poltics:Unid (Unitat), Andecha Astur (Solidaritat Asturiana) ;
 Organitzacions juvenils: Darru, EMIR;

 Vall de Miranda .

 Partits poltics: Partidu de la Lhiberdade del Praino Mirands (Partit de la Llibertat de la Vall Mirandesa), Partido Socialista Independente Mirands (Partit Socialista Independent Mirands);

  Bretanya .
 Partits poltics: Emgann, POBL (Poble);
 Organitzacions poltiques: Coordination Bretagne Indpendante et libertaire;

  Castella .
 Partits poltics: Tierra Comunera (Terra Comunera), Izquierda Castellana (Esquerra Castellana);

  Crsega .
 Partits poltics: Corsica Nazione (Crsega Naci);

  Esccia .
 Partits poltics: Prtaidh Niseanta na h-Alba (Partit Nacional Escocs), Prtaidh Sisealach na h-Alba (Partit Socialista Escocs), Prtaidh Uaine na h-Alba (Partit Verd Escocs);
 Plataformes: Independence First (Primer Independncia);

  Pas Basc .
Partits poltics: Eusko Abertzale Ekintza (Acci Nacionalista Basca), Batasuna (Unitat);
 Hegoalde .
 Euskadi .
 Partits poltics: Eusko Alkartasuna (Solidaritat Basca), Aralar, Eusko Abertzale Ekintza (Acci Nacionalista Basca), Batasuna (Unitat);
 Navarra .
Partits poltics: Nafarroa Bai (Navarra S), Eusko Abertzale Ekintza (Acci Nacionalista Basca), Batasuna (Unitat);

 Iparralde .
Partits poltics: Abertzaleen Batasuna (Unitat dels Patriotes);

  Flandes .
 Partits poltics: Vlaams Belang (Inters Flamenc), Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliana Flamenca);

  Fril .
 Partits poltics: ;

  Galcia .
 Partits poltics: Frente Popular Galega (Front Popular Gallec), Ns-Unidade Popular (Nosaltres-Unitat Popular), AMI (Assembleia da Mocidade Independentista);

  Galles .
 Partits poltics: Plaid Cymru (Partit de Galles);

  Irlanda .
 Partits poltics: Sinn Fin (Nosaltres mateixos);

  Kurdistan .
 Partits poltics: Partiya Demokrat a Kurdistan (Partit Democrtic de Kurdistan);

  Occitnia .
 Partits poltics: Partit de la Nacion Occitana (Partit de la Naci Occitana), Partit Occitan (Partit Occitan);
 Organitzacions poltiques: Iniciativa per Occitnia, Anaram Au Patac (Anirem al Patac), Pas Nstre (Pas Nostre), Unitat d'c (Unitat d'c), Rgion Provence (Rgion Provence);
 Organitzacions poltiques antigues: Volem Viure al Pas, Lucha Occitana (Lucha Occitana), Entau Pas (Entau Pas);

  Pas Valenci .
Partits poltics: Bloc Nacionalista Valenci;
Plataformes: Sobirania Valenciana;
Organitzacions juvenils: Bloc Jove;

  Pasos Catalans .
Vegeu independentisme catal

 General .
 Partits poltics: Candidatura d'Unitat Popular, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Catal, Partit Republic Catal, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Unitat Nacional Catalana;
 Plataformes: Cercle d'Estudis Sobiranistes, Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrs;
 Organitzacions poltiques: Catalunya Acci, Endavant, Moviment de Defensa de la Terra;
 Organitzacions juvenils: Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, Maulets Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans;
 Campanyes:  Jo tamb vull un estat propi;

 Pas Valenci adscrit als Pasos Catalans .
Partits poltics: Esquerra Republicana del Pas Valenci;
Plataformes:
Organitzacions juvenils:

 Illes Balears .
Partits Poltics: Partit Socialista de Mallorca;

  Sardenya .
 Partits poltics: Partidu Sardu (Partit Sard), Indipendntzia Repbrica de Sardigna (Independncia Repblica de Sardenya), Sardigna Natzione (Sardenya Naci);

  Siclia .
 Partits poltics: Moviment Independentista Sicili, Frunti Nazziunali Sicilianu (Front Nacional Sicili);

  Tirol .
 Partits poltics: Union fr Sdtirol (Uni pel Tirol del Sud);

  Vneto .
 Partits poltics: Liga Fronte Veneto;
 Plataformes: Movimento par la Independensa de a Venetia;

 Oceania .
 Nova Calednia .
 Partits poltics: Union Nationale pour l'Indpendance - Front de Libration Nationale Kanak et Socialiste (Uni Nacional per l'Independncia - Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista), Union Caldonienne, Union des comits de la Coopration pour l'Indpendance (Uni dels comits de Cooperaci per l'Independncia), Libration Kanak Socialiste (Alliberament Canac Socialista), Union Caldonienne Renouveau;

 Tahiti Nui .
 Partits poltics: Tavini Huiraatira, Aia Api, Tapura Amui No Raromatai, Tapura Amui No Te Faatereraa Manahune - Tuhaa Pae, Fetia Api, No Oe E Te Nunaa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73367" title="0" nonfiltered="3854" processed="3834" dbindex="29077">

0 (any): l'any 0, que als calendaris apareix per no va existir.
Zero: El primer nombre natural que no te signe ni quantitat. Expresa el buit.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73370" title="Agalla (botnica)" nonfiltered="3855" processed="3835" dbindex="29078">

Una agalla, tamb anomenada gala o cassanella, s una estructura de tipus tumoral induda per insectes i altres artrpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presncia del parsit amb un creixement anmal de teixit que intenta allar l'atac o infecci. Aquest teixit de nova formaci adquireix formes molt variades.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73371" title="Fach Valle" nonfiltered="3856" processed="3836" dbindex="29079">
Fach Valle (francs Franois Valle (1860-1949) fou un escriptor i lingista bret. Fou professor a Saint-Brieuc i tingu com a alumne Franois Jaffrenou. L'agost del 1898 particip a Montroulez en la creaci de la Societat Nacional de Bretanya, presidida per Anatole Le Braz. Ell en ser cap de la secci de llengua i literatura bretones, amb Franois Taldir-Jaffrenou com a secretari. El 1911 es passaria al nou grup Uni Regionalista Bretona.

En 1908, Franois Valle i mile Ernault crearen l'Emglev ar Skrivagnerien  (Entensa dels escriptors bretons) que propos una ortografia comuna a partir del dialecte de Bro Leon tot millorant la proposada per Jean-Franois-Marie Le Gonidec. La majoria dels escriptors decidiren que s'anomens KLT en referncia als dialectes de Bro Kernev, Bro Leon i Bro Dreger), per manc un acord amb els escriptors de Bro Gwened, que continuaren escrivint a la seva manera. Ms tard, amb Meven Mordiern, es dedic ala recerca de neologismes amb arrel bretona per a modernitzar la llengua. 

La seva obra ms important fou el Grand dictionnaire franais-breton, amb ajut deRen Le Roux (Meven Mordiern) i mile Ernault, publicat el 1931. Tamb dirig el setmanari  Kroaz ar Vretoned d'inspiraci cristiana publicada a la fi de la Primera Guerra Mundial. Tamb fou membre del Gorsedd de Bretanya i secretari de l'Acadmie bretonne.

Publicacions.
 Sketla Segobrani. 3 levr moulet e ti Rene Prud'homme. Saint-Brieuc, 1923, 3 volumes (avec Meven Mordiern et mile Ernault, illustrations de James Bouill);
 La langue bretonne en 40 leons, diverses edicions entre 1909 i 1944.
 Grand dictionnaire franais-breton, en 1931;
 Supplment au Grand dictionnaire franais-breton, 1948;
 Mots Franais et bretons classs d'aprs le sens - Geriou Gallek Ha brezonek, reizet dioc'h ar ster - 2 volumes (T. II, avec Notes sur l'histoire de la philosophie Carhaix, Ed. Armorica - 1936 & 1937 ;
 Notennou Diwar-Benn ar Gelted Koz - O Istor hag o Sevenadur Paris, ed. de Bretagne - 1946 (amb Ren Le Roux);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73378" title="FIBA EuroCup" nonfiltered="3857" processed="3837" dbindex="29080">
La FIBA EuroCup s una competici de bsquet per a clubs europeus, que a diferncia de l'Eurolliga i la Copa ULEB s organitzada per la FIBA.

Fou creada l'any 2003 amb el nom de FIBA Europe League, arran de la ruptura de les relacions entre la FIBA i la ULEB. s continuadora, de les diverses competicions organitzades per la FIFA, com ara la Suproleague (Supralliga) de l'any 2001 (veure Eurolliga de bsquet) o la Copa de Campions de l'any 2003. L'any 2005, desprs d'apropar posicions la FIBA i la ULEB fou reanomenada amb el nom de FIBA EuroCup o Eurocopa FIBA.

La FIBA tamb organitza la FIBA EuroCup Challenge.

 Historial .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73380" title="mile Ernault" nonfiltered="3858" processed="3838" dbindex="29081">
mile Ernault (Saint-Brieuc, 1852-1938) fou un lingista bret, estudis dels dialectes de Bro Dreger i Bro Gwened. Amb Fach Valle fund el 1908 l'Emglev ar Skrivagnerien (Entesa d'escriptors bretons) per a promoure una grafia unificada per a la llengua bretona, basada en el dialecte de Bro Leon millorant la proposada per Jean-Franois-Marie Le Gonidec. Tamb fou membre del Gorsedd de Bretanya

 Bibliografia .
 Le dialecte vannetais de Sarzeau, a Revue Celtique, tome III 1876-78;
 Mots et expressions celtiques dans le gallot des Hauts-Bretons, a Revue Celtique, tome V, 1883;
 Dictionnaire tymologique du Breton Moyen, Nantes-Paris, 1887;
 Glossaire moyen-breton, Bouillon, Paris, 1895-1896;
 Petite Grammaire Bretonne, avec des notions sur l'histoire de la langue et la versification, Prud'homme, Saint Brieuc, 1897;
 tude sur la langue Bretonne. Notes d'tymologie, Saint Brieuc, 1901;
 Gwerziou Barz ar Gouet - Posies bretonnes et franaises, Saint-Brieuc, R. Prud'homme - 1903 - illustrations de Zo Ernault. Bilingue breton/franais;
 Dictionnaire breton-franais du dialecte de Vannes, 1904, augmentat en 1919 (reeditat per Brud nevez en 1998);
 Le mot "Dieu" en breton, Mcon, 1906;
 L'ancien vers breton, Paris, 1912 (reeditat Brud Nevez en 1991);
 Sketla Segobrani. 3 levr moulet e ti Rene Prud'homme. Saint-Brieuc, 1923, 3 volumes (amb Fach Valle, Meven Mordiern, James Bouill);
 Causeries linguistiques d'un Haut Breton, Presses Bretonnes, Saint-Brieuc, 1929;
 Mojennou Brezonek koz ha neve ha trodigez c'hallek - Fables Bretonnes anciennes et nouvelles avec traduction Franaise, Saint Brieuc, 1937;
 Geriadurik brezonek-gallek, Saint-Brieuc, 1927;
 Glossaire cryptologique breton (reeditat i anotat per Gwennole Le Menn, Skol, Saint-Brieuc, 1999);
 Dictionnaire des dictons et proverbes bretons (dit et annot par Gwennole Le Menn, prface de Lukian Kergoat, Skol, Saint-Brieuc, 2000);
 Articles de linguistique bretonne, editats per Gwennole Le Menn, Skol, Saint-Brieuc, 2001;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73383" title="Emglev ar Skrivagnerien" nonfiltered="3859" processed="3839" dbindex="29082">
Emglev ar Skrivagnerien (Entesa d'escriptors bretons) fou una associaci literria i cultural bretona fundada el 1908 per Fach Valle i mile Ernault per a promoure una grafia unificada per a la llengua bretona, basada en el dialecte de Bro Leon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73391" title="Meven Mordiern" nonfiltered="3860" processed="3840" dbindex="29083">
Meven Mordiern (1878- Quintin, Costes del Nord, 1949), nom bret de Ren Le Roux se'l considera com a l'inventor del bret modern amb Fach Valle.

Nasqu fora de Bretanya, d'una famlia originria de Bordeus sense antecedents bretons, i aprengu el bret en edat adulta. Fou el principal instigador del moviment de creaci massiva de neologismes a partir d'arrels cltiques, seguint el model de l'esperanto. Amb la collaboraci de Fach Valle  Istor ar Bed (Histria del mn)  i d'altres publicades a la revista Gwalarn. Tamb amb Fach Valle dirig una Istor ar Gelted (Histria dels celtes) publicada per Skrido Breizh el 1944. En els darrers anys dela seva vida va perdre gaireb totes les possessions i mor en la misria. Com a desafiament al govern de Frana, va llegar la seva biblioteca al govern dels EUA.

 Publicavions .
 Sketla Segobrani. 3 levr moulet e ti Rene Prud'homme. Saint-Brieuc, 1923, 3 volumes (amb Fach Valle, James Bouill, mile Ernault);
 Notennou Diwar-Benn - Ar Gelted Koz - O Istor hag o Sevenadur Paris, ed. de Bretagne - 1944 (amb Fach Valle) ;
 Notennou Diwar-Benn ar Gelted-Koz o istor hag o sevenadur. Dastumet hag urziet gant Meven Mordiern ha lakaet e brezoneg gant Abherve. et mise en ordre par Meven Mordiern et traduites en breton par Abherve Paris, Edition de la Bretagne, 1946.
 Istor eur c'halvedigez, Mouladurio Hor Yezh, 1986.
 Envorenno bugeliez Lod. 2, Hor yezh, 2000.
 E fealded va c'houn hag e padelezh va c'harantez. Lesneven, Hor yezh, 2001.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73399" title="Gwalarn" nonfiltered="3861" processed="3841" dbindex="29084">
Gwalarn (Galerna) fou una revista literria en bret, fundada el 1925 per Roparz Hemon i Olier Mordrel, i que es deix d'editar el 1944. Mordrel deix d'escriure-hi el 1928. de manera que Hemon en fou director fins que tanc. Els principals collaboradors foren   Abeozen, Youenn Drezen, Jakez Riou, Gwilherm Berthou Kerverziou, Yann-Eozen Jarl, Kenan Kongar, Fant Rozec (Meavenn), Langleiz i Maodez Glanndour. Es dedic a publicar traduccions al bret d'autors estrangers com William Shakespeare, Nathaniel Hawthorne, Boccacio, John Millington Synge, Aleksander Puixkin, etc., aix com grans llegendes cltiques com el Mabinogion. Tamb hi publciaren novelles, poemes, peces de teatre, articles de filosofia (budisme), dialectologia, histria, etc. Al seu voltant es fundaren altres revistes:
 Brezoneg ar vugale (el bret dels infants),1928 per a nens, distribuda a les escoles.
 Kannadig Gwalarn (el butllet de Gwalarn), en bret colloquial i de contingut eclctic, per a difusi popular 1932.
 Levraoueg Gwalarn' (Biblioteca Gwalarn), amb fascicles consagrats a la seva obra.
 Kornog, revista trimestral bilinge d'Arts de Bretanya, dirigida per Ren-Yves Creston, fundada el 1928.
 Nord-Okcidento, en esperanto, acompanyada de traduccions en irlands i en galls, fundada el 1928. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73404" title="Partit Nacionalista Bret" nonfiltered="3862" processed="3842" dbindex="29085">
El Partit Nacionalista Bret (PNB) fou un partit poltic nacionalista bret fundat l'octubre del 1911 per Camille Le Mercier d'Erm, Louis Napolon Le Roux, Georges Le Rumeur, Edouard Guguen i mile Masson. Tots ells eren petits burgesos urbans; definien explcitament Bretanya com a una  naci polticament oprimida com Polnia o Irlanda , que havia d optar pel dret d autodeterminaci i a constituir o b un estat independent o b una confederaci amb Frana.

Era un grup d obedincia llibertria, qui parl per primer cop d independncia abandonant tot regionalisme vague, per de manera fora ambigua i sense especificar-ne els mitjans per assolir-la. De fet, reclama  la separaci integral de Frana, la independncia poltica de la naci bretona i el reconeixement de la llengua bretona com a nica llengua nacional . Un dels primers actes fou proposar com a festa nacional el 29 de setembre, dia de l'aniversari de la coronaci de Nominoe i de la victria del 1364 a An Alre de Jean de Montfort sobre l'exrcit francs de Carles de Blois. Tamb publicaren la revista Breizh Dishual.

Un dels actes ms destacats del grup fou el 29 d'octubre del 1912, quan organitzaren una manifestaci contra el monument erigit a Rennes per commemorar la Uni de Bretanya a Frana, on presenta a la darrera reina bretona agenollada davant el rei francs. Aquest monument ser conegut pels bretonnants amb el malnom de savadur an vezh (monument de la vergonya). Els militants del grup Camille Le Mercier d'Erm i Andr Guillemot foren arrestats per la policia. Tant el grup com la revista foren dissolts el 1914.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73406" title="Eurolliga de bsquet" nonfiltered="3863" processed="3843" dbindex="29086">





L'Eurolliga de bsquet (en angls Euroleague) s la mxima competici de clubs de basquetbol d'Europa. s organitzada, des del 2001, per la ULEB (Union of European Leagues of Basketball), organisme fundat aquell any pels clubs ms importants d'Europa, amb l'objectiu d'organitzar una competici que vetlls pels seus interessos en lloc de com ho feia la FIBA, que organitzava l'antiga Copa d'Europa de basquetbol.

L'Eurolliga s disputa cada any, amb la participaci dels equips millor classificats a les lligues estatals de les 15 associacions pertanyents a la ULEB. El novembre de 2005 s'arrib a un acord entre la ULEB i la FIBA que van consensuar la reunificaci de les competicions europees de cara a la temporada 2005-2006. Aix, la Eurolliga de la ULEB es va consolidar definitivament com la mxima competici del bsquet europeu, amb el reconeixement i impuls de la FIBA.

Histria.
La Copa d'Europa de bsquet va ser creada el 1958 a imatge i semblana de la de futbol, creada tres anys abans. Enfrontava als campions de lliga de cadascuna de les competicions estatals de les federacions federades a la FIBA, que era l'organitzadora.

El sistema de competici consistia en eliminatries, decidides per sorteig, que emparellava a dos equips que s'enfrontaven a doble partit d'anada i tornada. Fins a 1965 la final es va disputar tamb a doble partit. Des de 1966 i fins 1987 es va disputar en un camp neutral, a partit nic.

L'xit de la Copa d'Europa va propiciar que la FIBA cres dues competicions europees ms. El 1967 va crear la Recopa d'Europa de bsquet (posteriorment Copa Saporta), perqu s'enfrontessin els campions de Copa de cadascun dels estats federats. I el 1972 va crear la Copa Korac, en la qual participaven els equips millor classificats de cada lliga que no participaven ni a la Copa d'Europa ni a la Recopa.

El 1988 canvi el format de competici i es va instaurar la "Final Four" (o "Final a quatre"). La primera fase s'organitz en grups i els quatre millors classificats disputaren les semifinals de la "Final Four", disputada en seu neutral. 

L'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bsquet europeu. Els grans clubs, liderats pels espanyols, italians i grecs, van crear la ULEB, un nou organisme independent de la FIBA, amb el propsit que la nova associaci de clubs organitzs una nova competici amb criteris ms moderns de gesti. A ms, els clubs ms importants volien rebre majors ingressos dels que rebien amb la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparixer la Copa d'Europa i van nixer dues competicions paralleles que van lluitar per recollir el testimoni: la Supralliga (Suproleague, des de 2002, FIBA EuroCup), organitzada per la FIBA, i la Eurolliga, organitzada per la ULEB. Els clubs europeus es van adscriure a una competici o altra segons les seves convenincies i interessos. La major part de clubs espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part per l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga. Aix, entre les temporades 2000-2001 i 2004-2005, s'han disputat parallelament les dues competicions.

El novembre de 2004, els mxims dirigents de la FIBA i la ULEB van arribar a un acord per a unificar les competicions dels dos organismes de cara a la temporada 2005-2006. L'acord de reunificaci estipula que FIBA Europa administra i impulsa totes les competicions de clubs que es disputen a Europa al mateix temps que reconeix oficialment la ULEB com organitzador de la Eurolliga i de la Copa ULEB. FIBA Europa gestionar les normatives de les plantilles, els traspassos i els controls antidopatge, mentre que la ULEB dirigir i administrar les seves competicions, torneigs que passen a estar formalment sancionats per la divisi europea de la FIBA. L'acord tamb va preveure l'harmonitzaci de calendaris internacionals perqu els compromisos de les seleccions nacionals no perjudiquessin els interessos dels clubs de la ULEB.

 Historial .
1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit.


 1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit nic .


1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four .


2001: Supralliga FIBA. Final Four.


2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits .


Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four .


 Enllaos externs .
Web oficial de l'Eurolliga;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73420" title="Job de Roinc" nonfiltered="3864" processed="3844" dbindex="29087">
Job de Roinc (Joseph Boreau de Roinc)  (Segr, Maine i Loira, Pas del Loira 18 d'abril 1896-30 de desembre 1981), fou un periodista i escriptor, una de les figures remarcables del regionalisme bret. Nascut fora de Bretanya, estudi a Kastell Paol (Finisterre) i conegu Yann-Vari Perrot, qui l'engresc en el naixement de Bleun Brug.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, particip en la creaci del Grup Regionalista Bret amb altres membres de l'Action Franaise de Charles Maurras. Ms tard fou membre del Partit Nacional Bret. Del 1925 al 1945 fou director del Courrier de la Mayenne, i el 1950, a Rennes, de Nouvelles de Bretagne.

 Obres .
 Double victoire, (conte), Mayenne. 1931.
 Un drame au large Pice en 3 actes . La Voix de l'Ouest - Rennes. 1945.
 Au Pays de Lon, son histoire, ses lgendes, ses pardons, Rennes, H. Riou-Reuz, 1946. Collection Mes Cahiers. ;
 Ici Rennes, Rennes, Riou-Reuz, 1948. Causeries historiques. ;
 Les Heures glorieuses du 41e R.I. X 1965, historique complet du 41e R.I. de ses origines  nos jours, plusieurs chapitres consacres  la conqute de L'Algrie et aux guerres de 1914-1918 et 1939-1945. ;
 Charleroi 1914, Rennes, Imprimerie Les Nouvelles, 1967;
 Le Livre de l'Armistice : l'Allemagne  Genoux (Novembre 1918), Imprimerie Les Nouvelles, Rennes, 1968.
 La Cuisine rustique. Bretagne, Maine, Anjou,   Forcalquier, Morel, 1970. anb la collaboraci d'Yvonne Meynier.
 La Bretagne malade de la rpublique, Rennes, imprimerie Les Nouvelles, 1971.
 Le colonel Armand, marquis de la Rourie, Lanore, Paris, 1975.
 Le drame de Quiberon (1795). Imprimerie ' Les nouvelles '  Rennes, 1976.
 Histoire de Chouans, Fernand Lanore, 1978.
 Mmorial des martyrs d'Avrill. Rennes, Les nouvelles, 1979.
 Figures de Chouans, Fernand Lanore, Paris, 1980.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73424" title="Funci matemtica" nonfiltered="3865" processed="3845" dbindex="29088">
Una funci s una transformaci d'un objecte en un altre objecte: Aix, hi ha funcions que transformen nombres en nombres (per exemple els polinomis, les funcions trigonomtriques...), funcions que transformen formes geomtriques en formes geomtriques (per exemple les rotacions, translacions, homotcies...), funcions que transformen una forma geomtrica en un nombre (per exemple la llargria d'un segment, l'rea delimitada per un polgon...) Es denomina imatge d'aquesta funci a l'objecte transformat per la funci.

En matemtiques una correspondncia o relaci f d'un conjunt A en un conjunt B es denomina funci o aplicaci i se simbolitza amb

;

Noms si compleix les segents condicions:

Existncia: ;

Unicitat: Si ;

Aix vol dir que a cada element de A li correspon per f un sol element de B.

El primer que utilitz la paraula funci (del llat functo:  complir, executar ) fou Leibniz (1646-1716). La definici formal es deu a Dirichlet (1805-1859).

Tipus de funcions.

Funci exhaustiva (suprajectiva).


En matemtiques, una funci  s una funci exhaustiva (epijectiva, suprajectiva o surjectiva), si est aplicada sobre tot el codomini, s a dir, quant la imatge .

Formalment,

 ;

Funci injectiva.


En matemtiques, una funci  s una funci injectiva o un s a un si per cada imatge de  li correspon un nic origen del domini.

Formalment,

  que s equivalent a,

 

Una funci injectiva compleix la propietat dinjectivitat.

Funci bijectiva.


En matemtiques, una funci  s una funci bijectiva si s al mateix temps injectiva i sobrejectiva.

Formalment,

 ;

Vegeu tamb.
Domini;
Funci injectiva;
Funci bijectiva;
Funci exhaustiva;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73425" title="Grup Regionalista Bret" nonfiltered="3866" processed="3846" dbindex="29089">
El Grup Regionalista Bret (GRB) fou un partit nacionalista bret fundat el 1918 sota el nom de Unvaniez Yaouankiz Breiz (Uni de la Joventut Bretona) per Job de Roinc, Henri Prado, Morvan Marchal. Breizh Atao, el seu rgan de premsa, sort el gener del 1919. El president era Job Breiz, collaborador Korentin Kerlann, el secretari Maurice Marchal. Era un grup de joves que es diferenciaren de l'Uni Regionalista Bretona i la Federaci Regionalista Bretona. Van popularitzar la bandera bretona, coneguda com a gwenn ha du, i l'himne nacional bret composat per Taldir.
El 1920, Franois Debeauvais, i el 1922, Olier Mordrel foren presidents de l'Unvaniez Yaouankiz Vreiz. El 1928, aquesta organitzaci va prendre el nom de Partit Autonomista Bret.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73428" title="Breizh Atao" nonfiltered="3867" processed="3847" dbindex="29090">
Breizh Atao (Amunt Bretanya) fou una revista nacionalista bretona editada del 1919 al 1939. Era bilnge i fou fundada pel galls Ambrose Bebb, influda pel wilsonisme, pel nacionalisme irlands i que definia la Bretanya dins de les  nacions celtes ; seria adoptada com a rgan pel Grup Regionalista Bret. Des del 1922 estretaria els lligams amb els nacionalistes gallesos i impulsaria els suplements Panceltia, de caire celtista i  amb  articles tamb en angls i galls, i des d'on llenarien la idea de fundar el futur Plaid Cymru, i el literari Gwalarn (Vent del Noroest).

Del 1925 al 1944 fou dirigida pel joves escriptor Roparz Hemon i on hi collaborarien fins i tot sindicalistes i gent d'esquerres.  La seva tirada fou reduda: de 4.000 exemplars el 1927, i augmentaria a 8.000 el 1931.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73429" title="Casc Antic" nonfiltered="3868" processed="3848" dbindex="29091">


S'anomena casc antic al conjunt arquitectnic originari conservat dins d'una ciutat o poble, o a la zona on aquest hi solia estar si no s'hi conserven restes.

De cert renom en podem trobar els segents:

 Casc antic de Palma;
Casc antic de Bilbao;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73444" title="Copa ULEB" nonfiltered="3869" processed="3849" dbindex="29092">

La Copa ULEB (en angls ULEB Cup) s una competici de bsquet creada l'any 2002 i organitzada per la ULEB (Union of European Leagues of Basketball). s la competici hereva de la Recopa d'Europa de bsquet i de la Copa Korac, competicions que desaparegueren aquell any.

 Historial .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73446" title="Recopa d'Europa de bsquet" nonfiltered="3870" processed="3850" dbindex="29093">
La Recopa d'Europa de bsquet ha estat histricament la segona competici europea de bsquet per a clubs. Es cre l'any 1966 i era organitzada per la FIBA. Originriament hi prenien part els campions de copa de les diverses lligues estatals europees. Durant la seva histria va canviar diverses vegades de denominaci. Aquestes foren: 
 1966/67: Recopa d'Europa;
 1991/92: Copa d'Europa;
 1997/98: EuroCopa;
 1999/00: Copa Saporta;
L'any 2002 desaparegu, essent substituda per la Copa ULEB.

 Historial .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73448" title="Kamikos" nonfiltered="3871" processed="3851" dbindex="29094">
Kamikos fou una antiga ciutat de Siclia construda llegendriament per Ddal o Ccalos, rei dels sicans, que en va fer la residencia reial i depsit dels seus tresors.
Un altre llegenda diu que Minos de Creta va fer una expedici a l'illa i va assetjar la ciutat per cinc anys sense xit. 

Era situada en un lloc alt i casi be imposible de conquerir en el territori d'Agrigent. Quant Hipcrates i Capys, cosins de Ter, foren expulsats d'Agrigent, es van refugiar a Kamikos. Fou sotmesa pels romans a la Primera Guerra Pnica i des llavors va portar el nom de Camicus. Tenia a la vora el riu Camicus que podria ser el actual Flume della Canne, uns 15 km al oest d'Agrigent. La ciutat mateixa devia estar propera a la actual Siculiana, per no se n sap el lloc exacte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73453" title="Cort Penal Internacional" nonfiltered="3872" processed="3852" dbindex="29095">

La Cort Penal Internacional (o Tribunal Penal Internacional), s un tribunal de justcia internacional permanent, creat el 2002, amb la funci de perseguir a persones fsiques que hagin coms crims de guerra, genocidi, o crims contra la humanitat (com son la tortura, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forades, segrestos, i agressions, entre d'altres) definits en diversos acords internacionals, sobretot en l'Estatut de Roma. La CPI t la seu a la Haia, Pasos Baixos.

No s'ha de confondre la Cort Penal internacional, amb el Tribunal Internacional de Justcia (tamb amb seu a La Haia), ja que aquest ltim s'encarrega de resoldre disputes entre Estats.

 Histria .

La creaci d'una Cort Penal amb carcter internacional feia molt de temps que es buscava. En el 1919, desprs de la Primera Guerra Mundial, ja s'intent jutjar al Kiser Guillem II d'Alemanya per crim d'agressi, per sense poder arribar a un acord sobre la matria.

Els seus antecedents es poden trobar en els Judicis de Nuremberg i els Judicis de Tquio.

Malgrat d'aquest gran aven, i el fet que l'ONU i el Consell de Seguretat d'aquesta organitzaci intent promoure la idea d'establir una Cort permanent internacional de justcia penal, no va ser fins desprs dels genocidis de la antiga Iugoslvia i de Ruanda (anys 1991-1995) que la idea no va prosperar amb fora.

A ms, el desenvolupament aconseguit en matria de Drets Humans, fan que en la Conferncia Diplomtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l'establiment d'una Cort Penal Internacional, s'estableixi la Cort penal Internacional, el dia 17 de juliol de 1998, en l'acta final.

La Cort Penal Internacional, seria doncs, el primer organisme judicial internacional permanent encarregat de perseguir i condemnar els ms greus crims en contra del Dret Internacional dels Drets Humans.

Per a que la Cort entrs en funcionament, es va posar com a qurum mnim, que 60 pasos ratifiquessin l'Estatut de Roma. Malgrat que aquest nombre semblava massa elevat, i que es temia que s'aconsegus el nombre previst de ratificacions al cap de molt de temps, el perode noms fou de 3 anys des de la signatura de l'estatut (del 17 de juliol de 1998 a l'11 d'abril de 2002).
La ratificaci nmero 60 va ser dipositada en una cerimnia a la seu de les Nacions Unides, sense que cap Estat tingus l'honor de ser-ne el signatari, ja que van ser 10 els pasos que van ratificar el tractat aquell dia (Bsnia-Hercegovina, Bulgria, Cambotja, Repblica Democrtica del Congo, Irlanda, Jordnia, Monglia, Nger, Romania i Eslovquia.

La Cort comen a funcionar l'11 de mar del 2003.

Mxic, el 28 d'octubre de 2003 es convert en el pas nmero 100 en ratificar l'Estatut de Roma.

 Actualitat .

Els primers casos tractats per la Cort Penal Internacional van ser els de la Repblica Democrtica del Congo, Uganda i el Sudan, tramesos, ja pels mateixos Estats, ja pel Consell de Seguretat de la ONU (en el cas del Darfur sudans).

Organitzaci
La Cort est composta per 18 magistrats. A ms, compta amb un fiscal.

A la vegada, la Cort es divideix en tres Cambres separades.

 Cambra d'assumptes preliminars;
 Cambra de primera instncia;
 Cambra d'apellacions;

Tamb compta amb un Secretari Permanent, per organitzar l'rea administrativa del tribunal i existeix un rgan anomenat Assemblea d'Estats Parts, que administra i modifica la seva estructura i normes.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73456" title="Platja de Palma" nonfiltered="3873" processed="3853" dbindex="29096">

El districte de la Platja de Palma s una de les cinc zones administratives en qu s'ha dividit el terme municipal de Palma i est format pels barris segents:

 S'Arenal;
 Can Pastilla;
 Can Pere Antoni;
 El Coll d'en Rabassa;
 Les Meravelles;
 El Molinar;

Enllaos externs.

 http://www.mca-hotels.com/guia-vacances-mallorca/8/17/128/palma-de-mallorca/platges/arenal-platja-de-palma;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73461" title="owyn" nonfiltered="3874" processed="3854" dbindex="29097">
owyn s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Tamb s coneguda com la Dama Escudera de Rhan, la Dama Blanca de Rhan, i ms tard pel seu ttol de Senyora d'Ithlien.

Era filla d'omund i Thodwyn, i a travs d'ella neboda del rei Thoden. El seu germ era el Tercer Mariscal de la Marca: omer. Va ser una dona molt bella, alta, i esvelta, amb els cabells rossos. Era idealista i coratjosa.

El seu nom s en angls antic, com tots els noms dels rhirrim, i significa "amant dels cavalls" (Eoh="cavall"). 

Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

owyn, de la casa d'orl, era neboda del rei Thoden de Rhan. De ben jove, els seus pares van morir i ella i el seu germ omer van ser adoptats pel seu tiet. 

Quan el rei envell i va comenar a caure sota la influncia de Sruman a travs dels mals consells de Llenguadeserp, owyn es va trobar en una situaci d'impotncia veient que no podia fer res per evitar la situaci. Aix va fer que es torns una persona solitria i introvertida.

El Senyor dels Anells.

Quan Gndalf, ragorn, Lgolas i Guimli va arribar al palau de meduseld i van alliberar a Thoden, la seva esperna va renixer i de seguida es va enamorar d'ragorn. El seu amor, per, no va ser correspost, i desitjant d'obtenir glria en la batalla es va disfressar d'home i va cavalcar entre els rohirrim  (fent-se conixer com a Celatelm). Tamb va portar d'amagat a Merry amb ella fins a la batalla dels Camps de Plennor.

Durant la batalla, va lluitar al costat del rei, i quan aquest va caure davant del Rei Bruixot, el Senyor dels Nazgl, va saltar a defensar-lo. El Rei Bruixot va vantar-se de qu "cap home viu em pot vncer", i aleshores owyn es va treure el casc i revelant els seus llargs cabells rossos va declarar: "jo no sc un home viu. Ests veient una dona".

Amb l'ajuda de Merry, va aconseguir matar el Rei Bruixot, acomplintla proesa ms gran que l'Oest va aconseguir en la batalla. Va quedar, per, greument ferida i enverinada per l'al negre dels Nazgl. 

Va ser duta a les cases de curaci on ragorn va aturar la malaltia. Durant la seva convalescncia, va conixer a Framir, i aquest li va fer veure que l'amor amb ragorn era impossible i es va casar amb ell.

Desprs de la caiguda de Suron.

Un cop l'anell va ser destrut, el rei Elssar va concedir a la parella el Principat d'Ithlien, i owyn va passar a ser la Senyora d'Ithlien. El seu germ omer va esdevenir el rei de Rhan.

Ella i Framir van tenir un fill, Elobron. El fill d'aquest va ser Brahir, que va ser l'autor del Relat d'ragorn i Arwen a la Quarta Edat.


 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actriu Miranda Otto interpreta a owyn. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73462" title="Ionosfera" nonfiltered="3875" processed="3855" dbindex="29098">
La ionosfera s la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionitzaci que provoca la radiaci solar. Constitueix el lmit inferior de la magnetosfera i es troba dins de la termosfera. La ionosfera permet que l'atmosfera superior reflecteixi les ones de rdio emeses des de la superfcie terrestre, fet que possibilita que aquestes puguin viatjar grans distncies sobre la Terra.

En les regions polars les partcules carregades dutes pel vent solar sn atrapades pel camp magntic terrestre incidint sobre la part superior de la ionosfera i donant lloc a la formaci d'aurores.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73464" title="Sublevaci del 17 de juny" nonfiltered="3876" processed="3856" dbindex="29099">
Els dies propers al 17 de juny de 1953, a la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) es gener tota una srie de vagues, manifestacions i protestes, que es coneix com a Sublevaci del 17 de juny (Volksaufstand des 17. Juni) o simplement Disset de Juny (Siebzehnter Juni).


 Antecedents de la crisi .

El juliol de 1952 va tenir lloc a Berln Est la 2a convenci del SED, el partit nic. Sota el lema de Walter Ulbricht "Construcci planificada del socialisme", el procs de sovietitzaci de la societat havia de prosseguir i reforar el paper de l'estat.

Aix significava, per exemple, la reordenaci dels cinc lands existents en 14 provncies ms Berln Est; per sobretot un atac contra les classes mitjanes que encara quedaven, especialment pagesos, petits empresaris i botiguers, que havien de ser obligats a renunciar a la seva independncia econmica mtijanant forts augments dels impostos.

Aquest acord va ser pres enmig d'una situaci econmica nacional desastrosa. A causa de la militaritzaci forada des de la URSS, les despeses militars tant directes com indirectes creixien constantment i el 1952 ja suposaven un 11% dels pressupostos generals de l'RDA. Noms l'exrcit i les compensacions de guerra sumaven un 20% de la despesa pblica. La poltica econmica del SED privilegiava la indstria pesada, cosa que debilitava cada vegada ms la indstria alimentria i la producci de bns de consum, amb les consegents dificultats per a abastir la poblaci de productes de primera necessitat.

Tamb va crixer dramticament el nombre d'emigrants que fugien cap a la zona occidental, la qual cosa generava greus problemes socials i econmics a l'RDA. Una altra qesti que empitjorava la situaci era el gran nombre de presos del pas, aix com la repressi contra les Junge Gemeinde (Parrquies Juvenils), grups de joves evanglics la finalitat dels quals era difondre el cristianisme. Els EUA i els altres pasos occidentals van decidir de no fer res, per por que no fos interpretat com una provocaci de guerra.

 Enduriment de les condicions laborals .

El Comit Central del SED va decretar els dies 13 i 14 de maig de 1953 un enduriment de la legislaci laboral que incloia augmentar un 10% el nombre d'hores a la jornada laboral mantenint el mateix sou). Aquestes reformes, aprovades pel consell de ministres el 28 de maig, van ser considerades per la poblaci com una provocaci.

Aquestes mesures, que havien de durar fins al 30 de juny, pretenien alleugerar les dificultats econmiques del pas. Tot i que foren fetes com a recomanacions, la veritat s que eren ordres a aplicar a totes les empreses estatals i estatalitzades i que, al final, comportarien una baixada general dels salaris.

 Nou rumb .

Mentrestant, el govern de l'URSS havia analitzat la situaci de l'RDA i disseny a finals de maig unes "Mesures per al sanejament de la situaci poltica de l'RDA", que foren comunicades a una delegaci del SED que viatj a Moscou el 2 de juny de 1953. Les peticions del govern alemany oriental de fer un canvi de rumb poltic d'una manera ms cautelosa i lenta van obtenir la segent resposta de Vladmir Seminov, representant de l'URSS a Berln Est i amb ms poder que el govern alemany mateix: "En 14 dies potser ja no tindran estat".

L'11 de juny es va donar a conixer el Nou Rumb del Politbur al diari Neues Deutschland, en una publicaci excepcionalment plena d'autocrtica. Algunes mesures de la "construcci del socialisme" eren retirades; es derogaven les pujades d'impostos i de preus; els treballadors, botiguers i empresaris podien sollicitar que els retornessin els negocis; totes les sentncies i els empresonaments s'havien de revisar; es posava fi a la persecuci de les Junge Gemeinde. Les reformes del Nou Rumb beneficiaven principalment les classes mitjanes i els pagesos, mentre que els obrers seguien perjudicats per les reformes laborals, cosa que va provocar els primers descontentaments.

El canvi de rumb del govern, per, va ser rebut per la poblaci amb molt d'inters i ms o menys positivament. Tanmateix, la gent va passar a anomenar els canvis "Declaraci de bancarrota de la dictadura del SED" i en els dies segents van sorgir les primeres concentracions de protesta i manifestacions.

El 14 de juny va aparixer publicat a Neuen Deutschland un article titulat "Ja s hora de deixar de banda el mall", que criticava la mala aplicaci de la nova legislaci laboral en el sector de la construcci. Aquest article va tenir molta repercussi, que es va sumar a la protesta causada per un altre escrit publicat al diari sindical Tribne dos dies desprs , que considerava la reforma laboral "del tot correcta".

 Dimarts 16 de juny .

El 16 de juny es van produir els dos primers abandonaments del lloc de treball a dues bastides de Berln Est: al nmero 40 de l'avinguda Stalinallee i a la construcci d'un hospital al barri de Friedrichshain. Els obrers de totes dues bastides es van ajuntar i van formar una petita marxa de protesta que es dirig cap a la Casa dels Sindicats (Haus der Gewerkschaften).

Els dirigents dels sindicats es van negar a escoltar les demandes dels obrers, aix que aquests ltims es dirigiren cap a la seu del govern al carrer Leipziger Strae. La muni de manifestants anava creixent. En arribar a l'edifici governamental, se'ls va comunicar que el Politbur havia acordat, al migdia, fer-se enrere en l'enduriment de les condicions laborals. Les demandes populars, per, ja no es limitaven a aquest aspecte concret: les masses reclamaven ara la dimissi del govern i la cellebraci d'eleccions lliures. A continuaci, els protestants, cada cop ms nombrosos, van tornar a travs del centre de la ciutat a l'Stalinallee, van requisar una furgoneta amb altaveus, i van convocar una vaga general per al dia segent a les vuit a la plaa Strausberger Platz.

El 15 de juny al vespre, la rdio del sector americ de Berln (RIAS) ja havia informat mpliament sobre disturbis a l'Stalinallee. Tota la tarda del 16 de juny, l'emisora havia informat fil per randa de les vagues i les protestes. Representants del moviment vaguista van dirigir-se a la rdio perqu emetessin la convocatria de vaga general del dia segent. La cadena RIAS s'hi va negar, per al dia segent permet que el lder berlins de la Confederaci Sindical Alemanya, Ernst Scharnowski, demans a tots els ciutadans que busquessin una Strauberger Platz arreu de Berln. Malgrat que aquell dia les notcies radiofniques eren bastant moderades, van contribuir decisivament que les protestes s'estenguessin de la capital a tota l'RDA.

 Dimecres 17 de juny .
Al mat del 17 de juny, el personal sobretot de les grans empreses va decidir fer vaga i es van formar concentracions de protesta als centres de les ciutats orientals. Tot i que els mitjans de comunicaci occidentals no van poder informar amb detall de totes les protestes, les recerques histriques han demostrat que va haver-hi manifestacions i actes violents a ms de 500 municipis de l'RDA.

Els revoltats van ocupar 11 consells comarcals (Kreisrte), 14 ajuntaments i 7 delegacions locals del SED. Tamb van irrompre a 9 presons, a 2 edificis d'oficines del Ministeri de Seguretat i a 8 comissaries , 4 centrals i un lloc de control de la policia. Tamb es va intentar la ocupaci d'uns 100 edificis ms sense xit.

Els nuclis centrals de les protestes van ser Berln Est i la indstria qumica de Halle i Leipzig. El nombre de manifestants oscilla entre 400.000 i 1.500.000. Els actes de protesta va sorgir d'una manera fora espontnia i no hi havia cap planificaci ni horaris de protestes planificats ni lders que coordinessin les accions entre les diferents regions. A les presons abans mencionades, es van deixar anar molts empresonats. En algun lloc es van produir incendis allats; el ms espectacular fou el dels grans magatzems Columbus de Berln. Entre els ferits cal comptar 46 policies, 14 dels quals de gravetat, i destrosses per valor de 500.000 marcs.

La majoria dels protestants eren treballadors. En molts llocs s'ha comprovat que, en veure el caire violent que prenien les manifestacions, moltes persones van decidir abandonar els actes i tornar a la feina. Fins al 1989, aquests dies s'havia analitzat com unes protestes laborals, per actualment es considera ms aviat que el 17 de juny es va activar tot el potencial d'oposici a la dictadura comunista. Els canvis en la legislaci laboral noms van ser la guspira que, sumada a la baixa moral de la poblaci i el Nou Rumb del 10 de juny, van encendre tota una sublevaci popular contra el rgim. Una part important dels protestants eren membres d'aquelles classes socials que a l'RDA havien perdut privilegis o propietats, com ara terratinents, arrendadors d'habitatges, propietaris de petits tallers, metges, mossens, funcionaris i professors purgats en la desnazificaci, oficials militars, i classe mitjana en general. A ms a ms, molts berlinesos occidentals van travessar la frontera per participar-hi.

La policia es va trobar superada pels esdeveniments i fins i tot alguns es van passar al cant dels protestants. En alguns llocs de Berln Est fins i tot va haver-hi enfrontaments violents amb la policia. El govern va haver de fugir a Karlshorst, on hi havia una base militar sovitica. D'aqu se'n sol extreure la conclusi que, si no hagus estat per l'exrcit sovitic, molt probablement la sublevaci hauria triomfat (i normalment s'estableix una comparaci amb la caiguda de la dictadura del SED el 1989, que en aquest cas no reb ajuda de l'URSS).

A les 14:00 el primer ministre Otto Grotewohl va anunciar de nou a la rdio oriental que la reforma laboral havia estat suspesa el dia anterior. "La sublevaci era una eina dels provocadors i dels agents feixistes estrangers i un suport al monopoli capitalista". Va demanar a tots "els treballadors i ciutadans honrats" que ajudessin a "combatre els provocadors i lliurar-los a les autoritats". Aquesta presentaci dels fets com un intent de cop d'estat contrarevolucionari orquestrat des de l'estranger esdevingu la versi oficial de la historiografia de l'RDA.

 Fi de la sublevaci .
Les autoritats sovitiques van decretar l'estat d'excepci a 167 dels 217 districtes (Kreise) de l'RDA. A les 13:00 el general de la divisi de Berln, Pvel Dibrova, va decretar tamb l'estat d'excepci a Berln Est, que no va ser aixecat fins a l'11 de juliol. Amb aquesta declaraci de la llei marcial, la Uni Sovitica va assumir oficialment el govern de l'RDA. Els tancs i carros de combat, que a les deu ja corrien pel centre de Berln, van dirigir-se a altres barris de la ciutat al migdia, i la seva presncia ja va reduir bastant la fora de les protestes i no va haver-hi enfrontaments greus. En total van entrar en acci 16 divisions sovitiques amb uns 20.000 soldats, ajudats per 8.000 policies alemanys.

Malgrat que les autoritats sovitiques ja tenien controlada la situaci al vespre del 17 de juny, en els dies segents encara quedaven alguns petits focus de protesta que a poc a poc van anar desapareixent.

Intensa s que fou, per, la primera onada de detencions. Unes 6.000 persones, acusades de ser "provocadors", van ser detingues per la policia, l'Stasi i l'Exrcit Roig. La majoria van ser posats en llibertat poc desprs i, de fet, els judicis contra molts d'ells van ser ms aviat suaus. Segurament hi va fer un paper important la solidaritzaci de molts treballadors amb els seus companys empresonats.

 Vctimes .

Fins avui encara no se sap del tot quantes persones van morir en els enfrontaments i les penes de mort posteriors. Oficialment, la xifra s de 51 persones.

34 manifestants i observadors van ser cosits a trets per la policia i pels soldats sovitics o van morir per les ferides dels impactes de bala. Set persones van ser condemnades a mort pels fets. Quatre persones van morir per les males condicions dels centres penitenciaris i quatre presoners ms es van suicidar. A l'Oest es parlava, generalment, de 507 morts i a l'Est, de 25. A ms, 18 soldats russos van ser afusellats per haver-se negat a disparar contra els manifestants.

La vctima ms famosa s un manifestant que va ser atropellat per un tanc. Com que l'escena s una de les poques que es va poder filmar, acostuma a aparixer sovint en aquest context.

 Dia de la Memria .

En record de la sublevaci, el 17 de juny va ser declarat Diada Nacional a la Repblica Federal d'Alemanya. Desprs de la reunificaci de 1990, la festa nacional va ser traslladada al Dia de la Unitat Alemanya, el 3 d'octubre. Tanmateix, el 17 de juny segueix sent un Dia de la Memria nacional.

A ms, Berln ha mantingut el nom de l'avinguda que va de la Porta de Brandenburg a la plaa Ernst-Reuter-Platz passant per la Columna de la Victria (Siegessule), que s'anomena Carrer del 17 de Juny (Strae des 17. Juni).

 Enllaos .
Bundeszentrale fr politische Bildung

 Bibliografia .
International Bibliography of Publications about the Uprising of June 17th, 1953 in the German Democratic Republik 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73465" title="Calcopirita" nonfiltered="3877" processed="3857" dbindex="29100">

La calcopirita (del grec       (chalkos) o coure, i pyros o foc) s el mineral de coure ms mpliament distribut i una de les principals fonts del mateix. Pertany a la classe dels sulfurs.

s un compost de sulfur de coure-ferro (CuFeS2) que cristallitza en el sistema tetragonal. T una duresa de 3,5  4 a l'escala de Mohs. El seu pes especfic oscilla entre 4,1 i 4,3.

T lluentor metllica, color groc llaut i sovint est entelat o amb irisacions. Generalment hom la troba a menes metlliques o en roques ms antigues, moltes vegades amb pirita o sulfur de ferro.

Sol confondre's amb la pirita tot i que el seu color s ms groguenc.
Enllaos externs.
 Plana de l'IES Pius Font i Quer de Manresa.;
 Base de dades Mindat.org  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73538" title="Llista de missions d'exploraci de Jpiter" nonfiltered="3878" processed="3858" dbindex="29101">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del planeta Jpiter, ordenades cronolgicament:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73556" title="Llista de missions d'exploraci de Saturn" nonfiltered="3879" processed="3859" dbindex="29102">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci del planeta Saturn, ordenades cronolgicament:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73560" title="Columbus" nonfiltered="3880" processed="3860" dbindex="29103">


Columbus s una ciutat dels Estats Units d'Amrica i la capital de l'estat d'Ohio. Es fund l'any 1812 a la confluncia dels rius Scioto i Olentangy, i fou proclamada capital de l'estat l'any 1816. Est situada al mig de l'estat.

Segons el cens de l'any 2000, t una poblaci de 711.470 habitants i s la ciutat ms poblada d'Ohio i la 15a. dels Estats Units. Actualment s'estima que t uns 730.008 habitants (2004). La seva rea metropolitana t una poblaci de 1.612.694, cosa que la fa la tercera en l'estat per darrere de Cleveland i Cincinnati i la 31a. dels EUA.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73562" title="Columbus (desambiguaci)" nonfiltered="3881" processed="3861" dbindex="29104">

 El nom llatinitzant de la paraula Colom, que es pot referir a:
 El cognom Colom, o l'itali Colombo.
 El descobridor Cristfor Colom.
 La espcie animal del colom.
 La subfamlia animal dels columbins.
 La famlia animal dels colmbids.
 L'ordre animal dels columbiformes.
 La constellaci Coloma.

En honor a Cristfor Colom s'anomenen Columbus:
 La ciutat nord-americana de Columbus, capital de l'estat d'Ohio.
 Columbus day s el nom emprat als EUA per designar el dia de la Hispanitat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73563" title="Sruman" nonfiltered="3882" processed="3862" dbindex="29105">
Sruman el Blanc s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el primer de l'ordre dels istari (mags) que a la Tercera Edat van anar a la Terra Mitjana enviats pels Vlar, per tal de combatre l'ascens de Suron. A Vlinor era conegut com a Curumo, i en sndarin el seu nom s Curunr Ln, que vol dir "home hbil".

Com tots els Istar, en realitat era un Maia encarnat en un cos d'home. A la fi de la Tercera Edat el seu aspecte era el d'un home vell amb llarga barba blanca. Era alt, amb ulls foscos, i sempre anava vestit de blanc. Ms tard, va canviar els seus hbits i en va portar un que canviava constament de color mentre es movia.

 Biografia .

 Abans de la descoberta de l'Anell .

A l'inici de la Tercera Edat, a Vlinor, Manw va convocar un consell on s'acord d'enviar uns representants a la Terra Mitjana en forma d'home, per a vigilar les obres de Suron. Entre els escollits hi havia Sruman, un maia d'Aul. Amb ell tamb van anar Gndalf, Radagast, Alatar i Pallando.

Els cinc istari van arribar a les Rades Grises al voltant de l'any 1.000 de la Tercera Edat, i noms Cirdan, que els va veure arribar, va reconixe'ls pel que eren. Sruman va estar viatjant durant un mileni i mig cap a l'est, fins que va tornar just quan el poder de Suron tornava a crpeixer.

Per prevenir el retorn del Senyor Fosc es va crear el Consell Blanc, i ell en va ser nomenat el cap (tot i que Galdriel va voler que aquesta posici l'ocups Gndalf).

L'any 2759 de la Tercera Edat, el senescal de Gndor Beren va concedir a Suron la Torre d'rthanc i l'anell d'sengard que l'envoltava per qu els utilitzs com a la seva residncia, a canvi de qu ajuds els homes a defensar-se.



A thanc va trobar-hi un dels set palantrs, per va mantenir la descoberta amagada del Consell Blanc.

L'any 2850 Gndalf va descobrir que Suron estava recuperant la seva forma a Dol Guldor, i Sruman va instigar al Consell perque l'ataqus. (Ms tard, Gndalf creu que amb la intenci d'aconseguir l'anell). Suron va fugir cap a la Mrdor.

Aleshores, Sruman va establir contacte amb ell a travs del palantir que Suron havia capturat de Minas thil. En les lluites mentals que en van seguir, Sruman va acabar esdevenint un servent de Suron, tot i que la seva voluntat era aconseguir l'Anell per ell mateix i esdevenir el Senyor Fosc en el seu lloc.

 El Senyor dels Anells .

Sruman no va revelar les seves veritables intencions fins que Gndalf va localitzar l'Anell nic i va anar a demanar-li consell. Aleshores es va mostrar com a Sruman de-molts-colors, i va fer presoner a Gndalf. Gndalf, per, va poder escapar d'sengard i va poder avisar de la traci de Sruman al Consell Blanc durant el Consell de N'lrond.

Sabent que la guerra s'acostava, Sruman va comenar a crear un exrcit d'orcs, dunlendins i d'uruk-hai. Tamb va amagar a Suron la informaci que tenia sobre l'Anell i va enviar els seus exrcits a capturar-lo. Efectivament, una de les tropes d'uruk-hai va trobar la Germandat de l'Anell i va aconseguir matar a Bromir i capturar a Merry i Pippin (pensant-se que eren els hbbits que portaven l'Anell).

Un cop Gndalf va alliberar el rei Thoden de Rhan de la influncia de Sruman, Rhan i sengard van entrar en guerra oberta. Tanmateix, la intervenci dels ents i la victria dels genets de Rhan a la Gorja d'en Helm va suposar una severa derrota.

Gndalf va anar a sengard i va trencar la vara de Sruman, privant-lo de molts dels seus poders i expulsant-lo de l'ordre dels istari. Va quedar presoner a la seva torre vigilat pels ents.

 Desprs de la caiguda de Suron .

Quan Barbarbrat va comunicar-li la destrucci de l'Anell i la caiguda de Suron, va aconseguir convencer-lo de qu ja no representava un perill i que el deixs marxar. 

Va dirigir-se a la Comarca, que havia aconseguit posar sota el seu control a travs del seu aliat Lotho Vilabossot i de Saquet. Fent-se conixer com a Xarquiu, va causar grans mals en el que es va conixer com l'Assot de la Comarca, fins que els hbbits que havien anat a la Guera de l'Anell van tornar i van plantar-li cara. Desprs de perdre la Batalla de Voralaigua, Sruman va ser apunyalat per l'esquena pel seu servent Llenguadeserp. 
 
 Adaptacions .

En la pellcula de dibuixos animats de Ralph Bakshi, de l'any 1978, els productors li van canviar el nom de "Sruman" a "ruman", considerant que Sruman i Suron s'assemblaven massa i podien portar a confusi.

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson, l'actor Christopher Lee interpreta el mag Sruman en les tres pellcules de la trilogia. En aquesta adaptaci, el paper de Sruman s lleugerament diferent als llibres, presentant-se com un mer servent de Suron i no com un agent independent. Tamb s'ha excls del la pellcula la trama de l'Assot de la Comarca.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73565" title="Avell Arts-Gener" nonfiltered="3883" processed="3863" dbindex="29106">
Avell Arts i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912   7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escengraf, enigmista, director artstic de publicitat i corrector catal. Utilitzava el pseudnim Tsner, o b els dos cognoms units, Arts-Gener. Era fill de Avell Arts i Balaguer i cos del tamb periodista Andreu-Avell Arts i Toms (Sempronio).

Avell Arts-Gener s inicia en el mn del periodisme el 1928, a l'edat de 16 anys. Realitza caricatures i les passa per sota la porta de la redacci del setmanari Papitu, que les comena a publicar. Un any ms tard, segueix el mateix procediment amb els seus primers escrits, al peridic Mirador. El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, referent satric de l poca. El 1932 collabora regularment al Diario Mercantil i, durant la II Repblica, ho fa a l'Opini, La Rambla. Esport i ciutadania i La Publicitat. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorstic L'Esquella de la Torratxa. Just desprs de l inici de la Guerra Civil, fuig a Pars, amenaat de mort per la FAI. De seguida, per, s adona que ha de tornar i s'allista a l exrcit republic. Entre 1936 i 1939 dirigeix les publicacions guerrilleres Meridi, Amic i Vncer. 

En acabar la guerra, s exilia a Mxic, on s hi passar 25 anys. s ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mxic que s identifica i s adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista catal. s en aquesta poca en qu s enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortir el seu llibre ms reconegut, Paraules d'Opton el vell. Tot i aix, abans d escriure en espanyol en algun mitj de comunicaci mexic, prefereix deixar d'escriure i realitzar altres tasques: correcci, direcci artstica de publicitat... Noms collabora com a ninotaire en les publicacions Full Catal (inicis dels 40),  Quaderns de l'Exili, Revista de Refugiats d Amrica, Lletres, Pont Blau i Tele-revista (entre 1943 i 47), La Nostra Revista (1946-1954). El 1955 crea La Nova Revista, hereva de l'anterior, fundada pel seu pare.

El 1965 torna a Catalunya, on no li concedeixen el carnet de periodista. Grcies a coneixences personals, aconsegueix comenar a publicar al diari El Correo Cataln i, fruit de la intercessi del cos Sempronio, director de Tele-eXprs, passa a ser sotsdirector del setmanari en catal Tele/Estel.

Acabat el franquisme, collabora com a articulista i ninotaire en multitud de mitjans: Avui, El Peridico, Catalunya Informaci, L'Aven, Serra d'Or, Canig, Cultura, El Triangle, El Mn, Presncia, Espais mediterranis... Entre 1984 i 1990 realitza els mots encreuats de La Vanguardia. A principis dels 90 passa a realitzar aquesta tasca al diari El Pas i collabora en un programa d'entreteniment a TV3.

El 1982, fruit de les seves conviccions catalanistes, d esquerres, antimilitaristes i compromeses amb el pas, es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra a les eleccions generals espanyoles de 1982, sense arribar a ser escollit. L'any 1993 s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, conjuntament amb altres companys de Nacionalistes d'Esquerra, com en Jordi Carbonell.

El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crtica "Serra d'Or" de Memries pel primer volum de "Viure i veure". Participa en la fundaci de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i n's el president entre 1990 i 1994. El 1997 s distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Avell Arts-Gener mor a Barcelona el 7 de maig de l any 2000 desprs de patir un infart de miocardi.

Bibliografia.
 556 Brigada Mixta (1945);
 Les dues funcions del circ (1966);
 Paraules d Opoton el Vell (1968);
 Prohibida l evasi (1969);
 L Enquesta del Canal 4 (1973);
 Els gossos d Acte (1983);
 Viure i veure; quatre volums (1989, 1990, 1991 i 1996);
 Ciris trencats (La Campana, 1997);
 Ms ciris trencats (La Campana, 1998);

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Abell Arts-Gener, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia documentada per l'AELC;
 Autors catalans a l'exili mexic;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 ISBN de l'autor;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73579" title="West Glamorgan" nonfiltered="3884" processed="3864" dbindex="29107">

West Glamorgan (galls Gorllwein Morgannwg) s un comtat de Galles. Fou creat l'1 d'abril de 1974 per la Local Government Act 1972 amb el comtat ciutad de Swansea, les ciutats de Neath i Port Talbot, els districtes urbans de Glyncorrwg i Llwchwr, i els districtes rurals de Gower, Pontardawe i Neath llevat la parrquia de Rhigos.

El consell del comtat de West Glamorgan fou abolit l'1 d'abril de 1996, i ha estat dividit en dues autoritats unitries de Abertawe i Castell-nedd Port Talbot.  Lliw Valley fou partit entre les dues autoritats. Encara ha roms com a comtat amb algunes funcions limitades.

 Situaci del galls a West Glamorgan .
Segons dades del cens del 1992, hi havia 52.268 parlants de galls (15 % de la poblaci). Noms hi ha un  cert percentatge de parlants als districtes de Trowbride (3,6 %),  al Sud, Gwaun-cae-Gurwen (79,1 %), Llanwit Major (6,3 %) a la costa Est, i Rhegos (19,3 %) al Nord.
Segons dades del 2001, hi havia 28,557 (13,9 %) a Swansea i 23,711 (19 %) a Neath-Port Talbot.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73581" title="Grma" nonfiltered="3885" processed="3865" dbindex="29108">
Grma, fill de Galmod, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s el conseller principal del rei Thoden de Rhan, i s conegut amb el sobrenom de Llenguadeserp.

Tot i pertnyer a la raa i a la cultura dels rohirrim, s probable que Grma tingus ascendncia terrafoscana, donada la seva estatura menuda i els seus cabells foscos.

Biografia.

Llenguadeserp va trar a la seva gent i al seu rei i es va vendre al mag Sruman, proporcionant-li informaci sobre tot el que passava a la cort de Rhan i aconsellant el rei Thoden segons convenia al mag.

Quan, amb l'arribada de Gndalf va perdre el favor del rei i es van trobar en possessi seva alguns objectes de valor que havien estat robats, se li va presentar l'opci de cavalcar a la batalla amb els rohirrim o fugir a l'exili. Va decidir fugir amb en Sruman a rthanc.

Durant la confrontaci entre en Gndalf i en Sruman, va llenar el palantir contra els visitants pensant-se que noms era una pedra. 

Ms tard, Sruman va fugir d'sengard i ell el va acompanyar a la Comarca. All Sruman va intentar venjar-se tiranitzant els hbbits, fent servir llenguadeserp per les feines ms brutes, com ara l'assassinat de Lotho Vilabossot i de Saquet.

Desprs de la derrota de Sruman i davant l'humiliaci a que aquest el va sotmetre, li va obrir el coll amb un ganivet. A l'instant va morir travessat per diverses fletexes dels hbbits.

 Adaptacions .

En la versi cinematogrfica de Peter Jackson, l'actor Brad Dourif interpreta a Grma Llenguadeserp. La veu en el doblatge en catal li posa Pep Anton Muoz.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73583" title="Ubuntu Lite" nonfiltered="3886" processed="3866" dbindex="29109">
Ubuntu Lite s una versi d'Ubuntu GNU/Linux pensada per treballar en ordinadors lents.

El seu eslgan s 'Ubuntu Power for Slow Machines', que vol dir 'El poder d'Ubuntu per Mquines Lentes'.

Ubuntu Lite s, concretament, un projecte independent per crear una distribuci basada en Ubuntu capa de funcionar en un mquinari tan limitat com un Pentium de 200 Mhz amb 64 Mb de RAM. Al contrari que altres variants d'Ubuntu, Ubuntu Lite s'enfoca a paquets de programari que tingui un consum de recursos baix.

 Enllaos externs.
 Lloc web d'Ubuntu Lite;
 Ubuntu Lite google group;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73584" title="Evangeli de Judes" nonfiltered="3887" processed="3867" dbindex="29110">
L'evangeli de Judes s un evangeli gnstic escrit en copte, el text del qual va ser parcialment reconstrut el 2006. T un notable focus positiu sobre la persona de Judes Iscariot qui, segons els evangelis cannics, va trair Jesucrist a les autoritats romanes, que el crucificaren. Ara per ara, cap altra prova histrica no dna suport a aquest evangeli, ni als evangelis de la Bblia.

Fonaments.

Es coneixen prop de 50 obres que pretenen haver estat evangelis de l'Esglsia primitiva, per noms hi ha informaci addicional per a vint d aquests evangelis, quatre dels quals sn els evangelis cannics: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. L'evangeli de Judes s un dels altres 16 evangelis sobre els quals s'ha conservat informaci histrica en escrits primerencs de l'Esglsia. Com a evangeli gnstic, aquests escrits tardans defensen que el coneixement secret s la clau de l'ascensi cap al cel, una heretgia ben coneguda que l'esglsia cristiana ortodoxa perseguia aleshores i que va aconseguir eliminar.

L'nic manuscrit conegut que inclou el text d'aquest evangeli va aparixer els anys 1970, desprs de 1.700 anys al desert d'Egipte com un manuscrit de papir enquadernat en pell. Els papirs en qu est escrit l'evangeli sn fragmentaris. Hi falten seccions, de vegades paraules allades i moltes lnies. Aix s degut segurament a l'atac del pas del temps i dels elements. El cdex tenia inicialment 62 pgines, per quan va arribar al mercat el 1999, noms en quedaven 26, ja que se n'havien separat algunes per  posar-les a la venda individualment. De tant en tant apareixen i s'identifiquen les pgines que falten.

Aquest nic manuscrit conegut va ser datat amb radiocarboni entre 220 i 340 dC. Aix s, de 200 a 300 anys desprs de la data bblica de la resurrecci de Jess, i fa que alguns dubtin sobre la veracitat histrica de l'obra. Tanmateix, altres han assenyalat que no se sap si el manuscrit de l'evangeli de Judes n's la primera cpia. A ms, se sap que Sant Ireneu, savi de l'esglsia primitiva, es va referir a l evangeli de Judes en una data tan reculada com el 180. No se sap exactament quant de temps abans d'aquell any es va escriure l'evangeli de Judes, per s gaireb segur que l'autor de l'evangeli de Judes no va ser el mateix Judes.

Contingut.
Ireneu, un dels primers bisbes de Li, es va referir al contingut de l'evangeli de Judes a l'obra Adversus Haereses (Contra les heretgies), escrita devers el 180, i va dir que alguns
 declaren que Can deriv el seu sser del Poder de dalt, i reconeixen que Esa, Cor, els sodomites i les persones d'aquesta mena estan relacionades amb ells mateixos  Declaren que Judes el trador estava completament assabentat d'aquestes coses i que, ell sol, coneixent la veritat com els altres no ho feien, va acomplir el misteri de la traci; per ell totes les coses, tant del cel com de la terra, foren aix llenades a la confusi. Elaboren una histria fictcia d'aquest tipus, que anomenen l'Evangeli de Judes.;

Aix fa referncia als canites, una secta del gnosticisme que honoren Can com un heroi. Els canites, com un gran nombre de grups gnstics, eren semimalteistes i creien que el du de l'antic testament, Jahv, era maligne i un sser molt diferent i menor a la detat que realment va crear l'univers, i que va ser el responsable d'enviar Jess. Aquests grups gnstics honoraven com a herois totes les figures bbliques que havien intentat descobrir coneixement o reptar l'autoritat de Jahv, alhora que demonitzaven els qui eren vists com herois en una interpretaci ms ortodoxa. Alguns dels canites sostenien que Judes actu com ho va fer per tal que la humanitat fos redimida per la mort de Jess. Per aquesta ra, el consideraven digne de gratitud i veneraci. En aquesta teoria se suggereix que Judes, com els altres deixebles, volia un regne temporal del Messies (l ungit). A ms, se suggereix que Judes no va avanar la mort de Jess, sin que ms aviat va voler precipitar una crisi poltica i accelerar l'hora de la victria, pensant que la detenci de Jess provocaria un aixecament del poble, que l'alliberaria i el coronaria. En defensa d'aquesta idea, apunten al penediment immediat de Judes desprs de sentir que Jess era condemnat i transferit als romans. Aquestes teories estan en contradicci amb la doctrina majoritria de l'Esglsia, tal com es deriva de les escriptures canniques.

Aquesta heretgia canita sempre ha estat un punt delicat histricament per a l'esglsia ortodoxa. L'esglsia cristiana sempre ha mantingut que Jess va suportar la passi i la mort lliurement, per causa dels pecats de la humanitat i de l'amor infinit, per tal que tothom pogus tenir l'oportunitat d'assolir la salvaci. Per tant, la traci de Judes a Jess, fins i tot des d'un punt de vista ortodox, es pot considerar noms com una traci personal i una violaci de la posici de Judes com a apstol, i no com una violaci doctrinal. Tamb, l'Evangeli segons Joan, a diferncia dels evangelis sinptics, cont una frase enigmtica de Jess a Judes, quan aquest abandona l'ltima cena per posar en marxa el procs de traci: All que ests fent, fes-ho de pressa (Jn 13:27). Dos segles desprs de la queixa d'Ireneu, Epifani de Salamis, bisbe de Xipre, va criticar l'evangeli de Judes perqu aprova la persona que, segons ell, era el trador de Jess, i perqu considera que va executar una bona feina per la nostra salvaci. xxxviii

El fragment del manuscrit que va poder ser tradut per erudits posteriors conta que Judes era el deixeble preferit de Jess, possiblement amb la intenci que fos interpretat com el deixeble estimat. Igual que molts escrits gnstics, que anaven destinats noms a aquells que havien assolit un cert nivell d'iniciaci, l'evangeli de Judes volia ser un informe secret, concretament l informe secret de la revelaci que Jess va fer en conversa amb Judes Iscariot.

Encara que al llarg del temps molts filsofs han considerat la idea que es demans a Judes que dugus a terme les seves accions per tal que Jess mors a la creu i per tant compls les seves obligacions teolgiques, aquesta postura ha estat condemnada sovint com hertica i no ha tingut el suport de cap narraci cannica. Malgrat aix, l'evangeli de Judes no noms afirma que les accions de Judes eren necessries, sin que Judes actuava a les ordres del mateix Jess. L'evangeli de Judes explica que Jess va dir a Judes: Sers malet durant generacions. L'evangeli afegeix a aquesta conversa que Jess va dir a Judes els governars a tots i que  Els depassars a tots. Per tu se sacrificar l'home del qual estic revestit. 

A diferncia dels evangelis cannics, que conten la vida de Jess en forma de narraci, l'evangeli de Judes pren la forma menys estructurada d'una collecci de dites atribudes a Jess i dilegs breus entre Jess i Judes sense que estiguin encastats dins de cap narraci ni cap context manifest, ja sigui filosfic o retric.

Igual que el Judes retratat als evangelis cannics, el Judes de l'evangeli de Judes conversa amb els escribes que intenten detenir Jess i rep diners d'ells desprs d'haver-los lliurat Jess. Per, contrriament als evangelis cannics, que retraten Judes com un personatge dolent i criticat durament per Jess (Ai del qui traeix el Fill de l'Home! Ms li valdria no haver nascut!, Mc 14:21; Mt 26:24), l evangeli de Judes el mostra com un instrument div destinat a un gran i determinat propsit: Els darrers dies maleiran la teva ascensi a la sagrada generaci.

A l'evangeli de Judes, Jess afavoreix Judes, dient Allunya t dels altres i t explicar els misteris del regne, i ms tard Mira, t ho he explicat tot. Aixeca els ulls i mira el nvol i la llum que hi ha dins i les estrelles que l'envolten. L'estrella que comanda la fila s la teva estrella.

Els estudiosos musulmans assenyalen que el descobriment del nou manuscrit s una prova histrica de la narraci alcornica que havia de ser realment un dels deixebles estimats de Jess  concretament Judes  qui mors a la creu. Citen trossos del manuscrit que descriu Jess lloant Judes, dient Tu els depassars a tots, i que a Judes li sabria molt de greu poder pujar al cel. Tanmateix, l'Alcor no fa cap esment de Judes, ni l evangeli de Judes diu que Judes fos crucificat.

Aparici pblica del manuscrit.

No hi va haver cap rastre de l'escrit desaparegut fins que un evangeli de Judes copte va aparixer al mercat gris de les antiguitats, inicialment vist en circumstncies obscures en una habitaci d'hotel a Ginebra el maig de 1983, quan va ser trobat enmig d'un grup de manuscrits coptes oferts a Stephen Emmel, doctorand de la Universitat de Yale encarregat per la Universitat Metodista del Sud per inspeccionar els manuscrits. No s'ha documentat clarament com es va trobar aquest cdex. Aix i tot, hom creu que un cercador d'antiguitats egpcies, ja mort, va descobrir el cdex prop d'El Minya (Egipte), al costat del poble de Beni Masar, i que el va vendre a la coneguda comerciant d'antiguitats del Caire Hannah Soalo.

Devers el 1970, el manuscrit i la majoria dels altres objectes del comerciant varen ser robats per un negociant grec anomenat Nikolas Koutoulakis, trets d'Egipte i portats secretament a Ginebra. Hannah va aconseguir recuperar el cdex en coordinaci amb comerciants d'antiguitats de Sussa. Desprs el va mostrar a experts que en reconegueren el valor, per li va costar dues dcades trobar un comprador que volgus pagar el preu demanat de 3 milions de dlars. Durant aquest temps, el manuscrit va ser ofert moltes vegads per cap biblioteca va tenir coratge de comprar un manuscrit tan dubts. El cdex de 62 pgines relligat amb pell va arribar a ser adquirit per la Fundaci Maecenas de Basilea, una fundaci privada dirigida per l'advocat Mario Jean Roberty. Els possedors anteriors diuen ara que va ser descobert a Al Minya Muhafazat al Minya (Egipte) durant els 1950 o 1960, i que no se n'ha apreciat el valor fins fa poc. Cal notar que alguns altres llocs han estat esmentats en altres negociacions.

Rodolphe Kasser va fer pblica l'existncia del text en una reuni d'especialistes en copte a Pars, el juliol de 2004. En una declaraci feta el 30 de mar de 2005, un portaveu de la Fundaci Maecenas va anunciar plans per publicar-ne traduccions en angls, francs i alemany, desprs que els frgils papirs haguessin estat sotmesos a treballs de conservaci per un grup d'especialistes en histria copta, que havia de ser dirigit per un antic professor de la Universitat de Ginebra (Kasser), i que serien publicats aproximadament al cap d'un any. El gener de 2005 A. J. Tim Jull, director del laboratori AMS de la National Science Foundation i Gregory Hodgins, ajudant de recerca, anunciaren que el procs de dataci amb radiocarboni havia datat cinc mostres del manuscrit entre el 220 i el 340 dC. Aix situa el manuscrit copte entre el tercer i el quart segle, un segle abans del que s'havia pensat a partir d'anlisis del text. El gener de 2006, Gene A. Ware, del laboratori papirolgic d'obtenci d'imatges de la Universitat Brigham Young va fer proves a Sussa i en va confirmar l'autenticitat.

Durant dcades, el manuscrit no ha estat manipulat amb cura: algunes pgines es poden haver extraviat al mercat d'antiguitats (va aparixer mitja pgina el gener febrer de 2006 a Nova York), i es creu que el text s complet en tres quartes parts. Roberty ha declarat: Desprs de finalitzar la recerca, tot ser retornat a Egipte. L'obra hi pertany i hi ser conservada de la millor manera possible.

Resultats i reaccions.

El professor Rodolphe Kasser va revelar alguns detalls sobre el text el 2004, segons el diari holands Parool. El llenguatge s el mateix dialecte sahdic de la llengua copta en qu estan escrits els textos coptes de la biblioteca Nag Hammadi. L'evangeli de Judes es va trobar per primera vegada en el cdex Tchacos, que tamb cont una Epstola a Felip, atribuda a Pere (n'hi ha una variant a la collecci Nag Hammadi), la Revelaci de Jacob (tamb coneguda per Nag Hammadi). Fins a un ter del cdex s actualment illegible.

Se n'havia de publicar un article cientfic el 2005 per es va ajornar. La National Geographic Society va anunciar la finalitzaci de la restauraci i la traducci en una conferncia de premsa a Washington, el 6 d'abril de 2006, i el manuscrit mateix va ser mostrat aleshores a la seu de la National Geographic Society, acompanyat per un reportatge especial per a la televisi titulat The Gospel of Judas, ems pel canal National Geographic el 9 d'abril. Televisi de Catalunya va adquirir-ne els drets i el va emetre el 12 d'abril de 2006.

Terry Garcia, un executiu vise-president de la National Geographic Society va afirmar que el cdex s considerat per erudits i cientfics com el text ms antic, no bblic, que s'ha trobat de 1940 en. Tanmateix, el seu anunci va ser rebut amb alguns dubtes i amb una resposta generalment tbia.

James M. Robinson, un dels principals experts nord-americans sobre aquest tipus de texts religiosos antics, va predir que el nou llibre no oferiria cap detall nou sobre el deixeble que va trair Jess ja que, encara que el document sigui antic, com que s del segle tercer, el text no s prou antic. Segons Robinson, segurament est basat en un document anterior. El document era conegut abans de ser descobert perqu Irineu, bisbe de Li, el va titllar d'hertic l'any 180. Ireneu va dir que els escrits venien d una secta gnstica canita que va combatre contra la cristiandat mentre esdevenia ortodoxa. En la seva crtica, Ireneu acusava els canites de lloar l assass bblic Can, els sodomites i Judes, a qui consideraven possedor de misteris secrets. Malgrat tot, Robinson tamb va suggerir que el text seria molt valus per als estudiosos dedicats al segle segon, per no perqu dons una comprensi major de la bblia.

National Geographic va respondre a les crtiques de Robinson dient que s irnic que plantegi aquestes qestions quan durant anys, ha intentat sense xit adquirir el cdex ell mateix, i ha publicat el seu propi llibre l'abril 2006, tot i no tenir accs directe als materials.

Robinson descriu a The Secrets of Judas: The Story of the Misunderstood Disciple and His Lost Gospel (2006, ISBN 0061170631; Els secrets de Judes: la histria del deixeble incomprs i el seu evangeli perdut), les maquinacions secretes als Estats Units, Sussa, Grcia i altres llocs durant dues dcades per vendre el manuscrit de Judes, mentre que una novella de Simon Mawer, The Gospel of Judas (L'evangeli de Judes), tracta de la descoberta d'un evangeli de Judes en una cova de la mar Morta i el seu efecte sobre un capell erudit.

Notes.


Vegeu tamb.
Els apcrifs del nou testament;
El testament de Judes;
La biblioteca Nag Hammadi - manuscrits antics descoberts a Egipte;
L'ltima temptaci de Crist - una pellcula que mostra Judes d una manera semblant ;
L'evangeli de Toms;
Nebro;

Enllaos externs.
The Lost Gospel   material en lnia de National Geographic, incloent text copte text, traducci anglesa i fotos;
Video de National Geographic ;

Lectures addicionals.
National Geographic, The Gospel of Judas: The National Geographic translation of The Gospel of Judas, released April 9th 2006 (2006 National Geographic);
James M. Robinson, The Secrets of Judas : The Story of the Misunderstood Disciple and His Lost Gospel (2006 HarperSanFrancisco);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73585" title="Gwynedd" nonfiltered="3888" processed="3868" dbindex="29111">

Gwynedd s un comtat de Galles creat el 1974 per la Local Government Act de 1972. Cobreix el territori dels antics comtats de Carnavon, Anglesey, Merioneth, el districte rural d'Edeyrnion i algunes parrquies de Denbigh:  Llanrwst, Llanstaffraid Glan Conway, Eglwysbach, Llanddoget, Llanrwst Rural i Tir Ifan.

T una extensi de 2,548 km i una poblaci de 118.110 habitants segons el cens del 2004 (46 h/km); segons dades del 2001, el nombre de parlants de galls al comtat era de 78.773 (67,3 %). La capital s Caernarfon. s seu de la Universitat de Bangor. El partit ms votat al comtat s el Plaid Cymru. Punts d'inters turstic destacat sn Portmeirion, les Cavernes de Pissarra de Llechwedd i els castells de Caernarfon, Penrhyn i Harlech .

 Histria .
Veure Regne de Gwynedd.

 Enllaos .
 Consell del Comtat de Gwynedd;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73587" title="Clwyd" nonfiltered="3889" processed="3869" dbindex="29112">

Clwyd s un comtat de Galles creat el 1974 per la Local Government Act 1972 de la uni dels antics comtats de Flint i la majoria de Denbigh, amb el districte rural d'Edeyrnion de Merioneth. Tenia 2.467 km i 407.000 habitants. La capital s Mold (Yr Wyddgrug). Es dividia en sis districtes:
 Alyn and Deeside ;
 Colwyn ;
 Delyn ;
 Glyndwr ;
 Rhuddlan ;
 Wrecsam;

El comtat ha estat abolit el 1996 i dividit en les autoritats unitries de Sir y Fflint, Ciutat comtal de Wrecsam, Sir Ddinbych, i parts de Conwy i Powys.

Pel que fa als parlants de galls, el cens del 1992 donava 71.405 (18,2 %), per hi ha moltes diferncies entre els dos antics comtats, Dinbych (amb un 74,8 % de parlants a Llangernyw, per un 9,9 % a Merford-Hoseley), i Y Fflynt (on oscillen entre el 17,8 % de Delyn, el 16,2 % de Rhuddland i el 9,6 % d'Alin-Deeside). Segons dades del cens del 2001, a Flint hi havia 18,399 (14.1%), a Denbighshire 23,294 (26.9 %) i a Wrecsam 15,990 (14.5%). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73588" title="Joana de Borb" nonfiltered="3890" processed="3870" dbindex="29113">
Joana de Borb ( Vincennes, Frana 1338   Pars 1378 ), infanta de Borb i reina consort de Frana (1364-1378). 

Orgens familiars.
Nasqu al castell de Vincennes el 3 de febrer de 1338 sent filla del duc Pere I de Borb i Isabel de Valois. Era nta per lnia paterna de Llus I de Borb i Maria d'Avesnes, i per lnia materna de Carles I de Valois i Mafalda de Chatillon. Fou germana del tamb duc Llus II de Borb.

El seu pare, avi i germ sufriren malalties mentals, de les quals la prpia Joana no s'enescap. Aix pat diverses crisis nervioses durant els seus parts i el seu propi fill tamb tingu problemes mentals, d'aqu el seu sobrenom: Carles VI el Boig.

Npcies i descendents.
Es cas el 8 d'abril de 1350 a Tain-en-Viennois amb el prncep i futur rei Carles V de Frana. D'aquesta uni nasquren:
 la princesa Joana de Frana (1357-1360) ;
 el prncep Joan de Frana (1359-1364) ;
 la princesa Bonna de Frana (1360) ;
 el prncep Joan de Frana (1366) ;
 el prncep Carles VI de Frana (1368-1422), rei de Frana;
 la princesa Maria de Frana (1370-1377) ;
 el prncep Llus I d'Orleans (1372-1407), duc d'Orleans;
 la princesa Isabel de Frana (1373-1378) ;
 la princesa Caterina de Frana (1378-1388);

Joana de Borb mor de part a Pars el 6 de febrer de 1378, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73596" title="Carles VI de Frana" nonfiltered="3891" processed="3871" dbindex="29114">
Carles VI de Frana el Ben Estimat o el Boig ( Pars 1368 - d. 1422 ), rei de Frana (1380-1422).

Orgens familiars.
Fill cinqu del rei Carles V de Frana i la seva esposa Joana de Borb, nasqu a la cort francesa de Pars el 3 de desembre de 1368. Per lnia paterna era nt de Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg, i per lnia materna del duc Pere I de Borb i Isabel de Valois.

Npcies i descendents.
El 17 de juliol de 1385 es cas a Amiens amb Elisabet de Baviera, filla d'Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles de Frana (1386), delf de Viennois;
 la princesa Joana de Frana (1388 1390) ;
 la princesa Isabel de Valois (1389 1409), casada el 1396 amb Ricard II d'Anglaterra i el 1406 amb el duc Carles I d'Orleans ;
 la princesa Joana de Valois (1391 1433), casada el 1397 amb el duc Joan VI de Bretanya;
 el prncep Carles de Frana (1392 1401), delf de Viennois;
 la princesa Maria de Frana (1393 1438), abadessa ;
 la princesa Miquela de Valois (1395 1422), casada el 1409 amb el duc Felip III de Borgonya;
 el prncep Llus de Valois (1397 1415), delf de Viennois;
 el prncep Joan de Torena (1398 1417), , delf de Viennois, casat el 1415 amb la comtessa Jacqueline d'Hainault;
 la princesa Caterina de Valois (1401 1437), casada el 1420 amb Enric V d'Anglaterra i el 1429 amb Owen Tudor;
 el prncep Carles VII de Frana (1403 1461), rei de Frana;
 la princesa Felipa de Valois (1407);

Ascens a la corona.

A la mort del seu pare el 1380 fou coronat rei a la catedral de Reims a l'edat de 12 anys. Com el seu pare, l'inici del regnat fou emprs amb enegeria. La seva minoria d'edat comport lluitens internes frances pel poder entre els seus parents els ducs d'Anjou, Borgonya, Berry i Borb. El 1388 amb l'ajuda del seu germ Llus I d'Orleans va eludir la regncia del seu oncle, el duc Felip II de Borgonya.

El 1392 va patir un greu ataca de bogeria, els quals ja havien mostrat la seva mare i ascendents maternals, per la qual cosa va caure sota el poder del seu germ Llus I d'Orleans i oncle Felip II de Borgonya.

Llus d'Orlenas va morir assassinat el 1407 per odres de Joan I de Borgonya, fill de Felip II de Borgonya al qual havia succeit el 1404. A partir d'aquell moment tota Frana estigu dividida en dos partits: els Armagnac, partidaris del duc d'Orleans, i els Borgonyons, partidaris del duc de Borgonya.

Guerra dels Cent Anys.
El rei Enric V d'Anglaterra, casat amb la germana de Carles VI, es va aliar amb els Borgonyons i continu amb la Guerra dels Cent Anys. El 25 d'octubre de 1415 derrot l'exrcit francs a la Batalla d'Azincourt. El 1420 el Tractat de Troyes Carles VI es veure obligat a acceptar Enric V com a successor, desheretant el seus fills i reconeixent-los com illegtims.

El 22 d'octubre de 1422 mor Carles VI mentre Enric V d'Anglaterra mor dos mesos abans. A partir d'aquell moment foren proclamats reis de Frana Enric VI d'Anglaterra i Carles VII de Frana. L'ajuda de Joana d'Arc permetr al delf Carles VII ser coronat rei el 17 de juliol de 1429.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73597" title="MESSENGER" nonfiltered="3892" processed="3872" dbindex="29115">

La MESSENGER s una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri. Fou llenada el 3 d'agost de 2004 i s'espera que arribi a Mercuri el 18 de mar de 2011, per iniciar un perode d'observaci orbital d'un any. En el seu trajecte la sonda ha sobrevolat la Terra el 1 d'agost de 2005, Venus (el 24 d'octubre de 2006 i el 6 de juny de 2007 i un primer cop, de tres previstos, Mercuri (14 de gener de 2008) abans de la seva inserci orbital.

El nom MESSENGER s en realitat l'acrnim de MErcury Surface, Space Environment, GEochemistry and Ranging (Superfcie, entorn espacial, geoqumica i sondeig de Mercuri) i s'escoll perqu tamb significa 'missatger' en angls, donat que el du Mercuri s el missatger dels dus en la mitologia romana.

Aquesta Sonda s la primera en posar-se en orbita de Mercuri, car fins ara noms ha estat visitada per la Mariner 10, que va realitzar tres sobrevols als anys 1974 i 1975.

El seu trajecte.


La sonda Espacial va ser llanada utilitzant el cohet Delta II el 3 d'agost de 2004. 1 hora despres la sonda es va separar amb exit del propulsor i va iniciar la seva llarga travesa fins Mercuri.

Per l'alta velocitat de Mercuri, respecte a la Terra, i que s'hagi de fer una inserci orbital de la nau, sense recorrer al aerofrenat, car no hi ha atmosfera, s'utilitiza la tecnica dels impulsos gravitacionals de diferents planetes, amb el que s'estalvia energia, pero fa ms llarg el temps de viatge.

La sonda va fer una pasada per la Terra el 2 d'agost de 2005, amb una aproximaci maxima de 2,347 km sobre Mongolia. Aquesta sonda ha fet dos aproximacions a Venus, la primera el 24 d'octubre de 2006 a una altitut de 2,992 km, i la segona el 5 de juny de 2007 a tans sols 338 km. Mercuri va ser visitat per primer cop el 14 de gener de 2008.

MESSENGER realitzara dos sobrevols ms d'apropament sobre Mercuri el 6 d'octubre de 2008 i el 29 de setembre de 2009 per reduir gradualment la seva velocitat, tenint la seva inserci orbital el 18 de mar de 2011. Llavors, la nau en orbita tindr una missi inicialment prevista d'un any de duraci.

En els seus apropaments de MESSENGER a la Terra i la Lluna va utilitzar el seu espectrometre per l'atmosfera i superficie per observar la lluna i va realitzar alguns analisis de la magnetosfera de la Terra.



Plans d'observaci.
La missi tindr una durada de 1 any terrestre. Es recollectar la informaci en Imatge global estreo d'una resoluci de 250m/pxel.
La missi t com a fita crear un mapa global del planeta, un model 3-D de la magnetosfera, i elements voltils presents als crters.

Sistemes i instruments.
Aquesta sonda va ser construida per la Universitat Johns Hopkins, amb el seu laboratori de Fsica Aplicada. Les seves mesures son 1.27m, 1.42 m, i 1.85 m, disposa de 2 panells solars. Esta equipada amb un magnetometre de 3,6m que s'esten de la sonda. La masa total de la sonda s de 1,093 Kg, dels que 607.8 kg son de combustible i heli.



Compta amb 4 propulsors de 22 N, i 10 monopropulsors de 4 N per control de altitut. Els seus panells solars son rotatoris per controlar la temperatura i la generaci d'energia, produint 450W. La energia produida s emmagatzemada  a les seves bateries de nquel.

Per comunicarse amb la base utilitza la Banda X mitjanant 2 antenes fixes i 1 antena de baixa recepci al revers de la sonda. Comta amb radiadors per reduir el calentament per raigs infrarroigs.

Els 5 instruments cientifics instalats al seu cos principal de la nau son:
 Sistema de doble Imatge de Mercuri (MDIS);
 Espectrmetre de Raigs Gamma i de Neutrons (GRNS);
 Espectrmetre de Raig X;
 Altimetre Lser (MLA);
 Espectrmetre per la Superficie i Atmosfric (MASCS);

Un altre instrument important s el Espectrmetre per particules energetiques i de plasma.

El sobrevol del 14 de gener de 2008.
El 14 de gener de 2008 la sonda realitz el primer de tres sobrevols al planeta. Pass a 200 km de la superfcie i va fer fins a 1.200 fotografies aix com d'altres observacions cientfiques. Les fotografies, aproximadament un 20% de la superficie del planeta que no varen ser observades per la 'Mariner 10', mostren una superficie rugosa i plena de crters, consecuencia del intens bombardeig de meterorits que ha patit el planeta.

El 3 de juliol de mateix any aport dades que podrien indicar la presncia d'aigua, fet imprevist.

Enllaos externs.
 Web de la missi ;
 Informaci de la sonda ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73599" title="Mercuri (mitologia)" nonfiltered="3893" processed="3873" dbindex="29116">



Mercuri (en llat Mercurius), du de la mitologia romana, era el missatger dels dus, protector del comer, fill de Jpiter i Maia Maiestas, assimilat a Hermes. Era un du important dels negocis, els beneficis i el comer. El seu nom est relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gnere.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 148.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73600" title="L'esglsia del mar" nonfiltered="3894" processed="3874" dbindex="29117">
L'esglsia del mar (La Catedral del Mar originalment en castell) d'Ildefonso Falcones s una novella histrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV. La histria t com a nexe d'uni la construcci de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera i la vida de les persones de l'poca.

Trama.

La histria se situa a Barcelona, al segle XIV. En un dels moments de mxim esplendor de la Corona Aragonesa, s'est construint l'esglsia oficial (l'actual Catedral de Barcelona) i al barri martim tamb hi ha una construcci d'un temple religis. A diferncia de la Catedral s un temple fet directament pel poble. Aquesta esglsia ha arribat majestuosa al dia d'avui: Santa Maria del Mar.

Al voltant de la construcci d'una esglsia de les dimensions de Santa Maria del Mar han succet milers d'histries; totes elles oblidades avui. En aquesta novella Ildefonso Falcones, un advocat barcelon, ens explica una histria fictcia per que ben b podria haver estat realitat.

Bernat Estanyol fuig l'any 1320 de les seves terres a Navarcles (el Bages) amb el seu fill Arnau, acabat de nixer. Van a Barcelona, a cercar la llibertat i deixar de ser serfs (s a dir, de ser virtualment esclaus a ser ciutadans). Un cop arribats a Barcelona, la vida s'estabilitza durant uns anys fins que arriba l'epidmia... i amb ella la revolta. Arnau queda orfe i ha de comenar a treballar en l'ofici ms dur, el de mosso carregador del port: es converteix en un bastaix. Els bastaixos sn els responsables de portar les pedres des de Montjuc fins a Santa Maria del Mar, cosa que fan mentre no han de descarregar cap vaixell al Port de Barcelona.

Passen uns quants anys, durant els quals Arnau participa en la guerra (retratada com una mostra ms d'opressi contra la poblaci civil). Ms endavant, fa amistat amb un comerciant jueu de Barcelona i la seva vida canvia: passa a ser canviador i es converteix en una de les majors fortunes del pas. Aix no passa desapercebut pel major consumidor de diners, el Rei Pere el Cerimonis, que li dna un ttol de noble i una pupilla com a muller. I assoleix un gran crrec: s el nou cnsol de mar de Barcelona. Mentre, l'amor de la seva vida el t ben a prop (i a la vegada, ben lluny).

Per les seves relacions amb la jueria no sn ben vistes per tothom i la seva riquesa cobejada. Aqu entra en acci el protagonista que faltava: la Inquisici. Arnau topar amb ells i en patir les conseqncies. Fins al punt d'estar a punt de ser condemnat per heretge i endimoniat.

El poble de Barcelona no ho permetr...

Personatges principals.

Bernat Estanyol, serf dels senyors de Bellera a Navarcles (Bages) que fuig amb el seu fill Arnau cap a Barcelona per obtenir la llibertat;
Arnau Estanyol, protagonista central de la histria. Inicialment, com a noi, viu al Palau dels Puig i desprs treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista fins aconseguir, per grcia del Rei Pere III el Cerimonis, un ttol nobiliari. Tamb es nomenat Cnsol de Mar de Barcelona;
Joan Estanyol, fill adoptiu de Bernat Estanyol. La seva mare va mantenir relacions fora del matrimoni, ra per la que el seu marit la va tancar de per vida. A la seva mort, Bernat Estanyol l'adopta. De gran es converteix en frare dominic i inquisidor.
Mar Estanyol, filla adoptiva d'Arnau. El seu pare va morir com conseqncia de la pesta i Arnau la va adoptar.
Sahat/Guillem. Esclau musulm i amic d'Arnau, cedit per un mestre jueu. L'ajuda en la seva vida de canvista.
Francesca Estanyol, dona de Bernat i mare d'Arnau. Els abusos del senyor de Bellera la converteixen en una prostituta.

Dades del llibre.
Ttol: L'esglsia del mar
Ttol original: La catedral del mar
Autor: Ildefonso Falcones
Traducci al catal: Carles Urritz
666 pgines
1a edici (mar 2006)
ISBN: 84-01-38692-6

Enllaos externs.
Crtica del llibre;
 A Catedral do Mar web de l'edici en portugus del llibre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73601" title="Llus I d'Orleans" nonfiltered="3895" processed="3875" dbindex="29118">

Llus I d'Orleans ( Pars 1372 - d. 1407 ), prncep de Frana i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1392-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).

Orgens familiars.
Fill del rei Carles V de Frana i la seva esposa Joana de Borb. Per lnia paterna era nt de Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg, i per lnia materna del duc Pere I de Borb i Isabel de Valois. Fou germ del tamb rei Carles VI de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 d'agost de 1389 al castell de Melun amb la comtessa Valentina Visconti, filla del duc Joan I de Visconti i Isabel de Valois. D'aquesta uni nasqueren:
 una filla (1390) ;
 el prncep Llus de Valois (1391-1395) ;
 un fill (1392) ;
 el prncep Joan Felip de Valois (1393) ;
 el prncep Carles I d'Orleans (1394 1465), duc d'Orleans i pare de Llus XII de Frana;
 el prncep Felip de Valois (1396 1420), comte de Vertus ;
 el prncep Joan d'Angulema (1400 1467), comte d'Angulema i avi del futur rei Francesc I de Frana;
 la princesa Maria de Valois (1401) ;
 la princesa Margarida de Valois-Orleans (1406 1466), comtessa de Vertus, casada el 1423 Ricard de Bretanya, comte d'Etampes;

Guerra dels Cent Anys.
Llus d'Orleans va tenir un paper molt important durant la Guerra dels Cent Anys. Amb l'increment de la malatia mental del seu germ, el rei Carles VI de Frana que sofria esquizofrnia i trastron bipolar, Llus es va disputar la regncia amb el seu oncle, el duc Joan I de Borgonya.

L'enemistat entre els dos comport un desordre general a Frana. Llus inicialment prengu avantatge dels favors reials i nobiliars per el rumor d'un possible afer amors amb la reina consort comport un cert grau d'impopularetat. Els anys successius els fills de Carles VI foren educats successivament pels partidaris dels Orleans, els Armagnac, o dels Borgonya, els Borgonyons.

El 20 de novembre de 1407 els dos es reconciliaren per tirar endavant el pas, per tres dies ms tard Llus era assassinat als carrers de Pars per ordre de Joan II de Borgonya.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73604" title="Denominaci d'Origen Alacant" nonfiltered="3896" processed="3876" dbindex="29119">


La Denominaci d'Origen Alacant s una de les tres rees de producci de vins amb denominaci d'origen del Pas Valenci.

La denominaci d'origen va ser constituda el 1987. L'rea de producci s'estn per 50 municipis de la provncia d'Alacant ms 3 de Mrcia, dividits en dues subzones ben delimitades:
Conca del Vinalop amb les comarques Alacant, Alcoi, Comtat, Alt Vinalop i Vinalop Mitj:
L'Alguenya, Alacant, Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, la Canyada, Castalla, Elda, Fond de les Neus, Fond dels Frares, Ibi, la Romana, Monver, Onil, Petrer, el Pins, Saix, Salines, Tibi i Villena.
A ms diversos nuclis d'Oriola (Baix Segura) i Favanella, Jumella i Iecla del Carxe.
Marina Alta:
Alcalal, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dnia, Gata de Gorgos, Llber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, Sagra, Sanet i els Negrals, Senija, Teulada, Tormos, la Vall de Laguar, el Verger, Xbia i Xal.

El clima s mediterrani, humit a la Marina Alta i ms suavitzat i ms sec a la subzona de l'interior. El sl s calcari amb baix contingut d'argila. La temperatura mitjana s entre 13C i 18C. La precipitaci anual s entre 300 i 500 mm. La insolaci mitjana anual s de 2.500 hores.

Sn varietats blanques tradicionals la merseguera i el moscatell i, a ms, sn recomanades el forcallat i el macabeu. Les varietats negres tradicionals sn la garnatxa negra (coneguda a Frana com alicante), la garnatxa tintera (tamb anomenada alacant) i el monestrell, a ms del tempranillo com a varietat recomanada i el boval com a varietat autoritzada. 

Un vi exclusiu de la DO Alacant s el fondellol, un vi ranci fora dol elaborat amb monestrell sobremadurat i envellit en fusta ms de vuit anys. En la subzona de la Marina destaca el moscatell elaborat exclusivament amb la varietat de moscatell d'Alexandria.

Enllaos externs.
 Consell Regulador;






Gastronomia de la Marina Alta


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73607" title="FIBA EuroCup Challenge" nonfiltered="3897" processed="3877" dbindex="29120">
La FIBA EuroCup Challenge s una competici de bsquet per a clubs europeus, organitzada per la FIBA des de
l'any 2004. s tracta d'una competici de menor nivell que la FIBA EuroCup.

 Historial .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73614" title="Toshi" nonfiltered="3898" processed="3878" dbindex="29121">
 ms conegut com a Toshi, s un msic japons que va saltar a la fama per ser un dels fundadors i cantant del grup de rock X Japan. Juntament amb en Yoshiki Hayashi van formar el que desprs seria un dels grups ms influents al Jap. . Encara que des d'els inicis del grup en Toshi va estar sempre a l'ombra den Yoshiki, el Toshi era el membre que millor es portava amb els fans als concerts i sempre parlava amb ells, aix va fer que guanyes cert respecte fins al 1997 quan per raons personals va decidir deixar el grup i va acabar amb la dissoluci de X Japan. Al 1992 va comenar la seva carrera en solitari en qu fins avui en dia continua llanant lbums encara que amb un estil molt diferent al que va comenar.



 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73616" title="Dolors Piera i Llobera" nonfiltered="3899" processed="3879" dbindex="29122">
Dolors Piera i Llobera (Puigverd d'Agramunt, (Urgell), 1910   Santiago de Xile, (Xile), 2002) fou una mestra i sindicalista.

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passi per la pedagogia. Va estudiar magisteri a lEscola Normal de Lleida. Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federaci Espanyola de Treballadors de l'Ensenyana (FETE-UGT). 

Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tcnica Freinet a Vilafranca del Peneds, on treballava. La redacci de lEscola Proletria (rgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva. Com a delegada d'aquesta publicaci, Dolors Piera va assistir al Congrs Mundial de Professors de Pars. 

Membre del PSUC, va formar part del Comit Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organitzaci del Congrs de la Dona realitzat a Barcelona, congrs que va donar lloc a la creaci de la Uni de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretria general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionria  en el mting  realitzat al Veldrom d'Hivern de Pars.

Amb la derrota de la Repblica, Dolors Piera es va exiliar a Pars, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infncia. Detinguda arran de la invasi nazi de Frana durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. 

En sortir-ne, viatja amb el seu germ Josep fins a la Repblica Dominicana i finalment s'installa a Xile on es reuneix amb el seu company, Pere Aznar i Seseres i neixen els seus fills. All treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, ms endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i mant activa la seva militncia feminista. Tamb va ser una de les dinamitzadores del Centre Catal de Santiago de Xile.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73621" title="Dyfed" nonfiltered="3900" processed="3880" dbindex="29124">

Dyfed o Demetia era un dels antics regnes de Galles abans de la conquesta normanda, al voltant del comtat de Pembroke (Penfro). El 1974 es va constituir un nou comtat, en virtut de la Local Act del 1972 amb els antics comtats de Cardigan, Carmarthen i Pembroke. Tenia 5.763 km i 348.000 habitants, i la capital era Carmarthen. Es dividia en sis districtes:
 Caerfyrdyn;
 Ceredigion ;
 Dinefwr;
 Llanelli;
 Preseli;
 South Pembrokeshire;

La Local Government (Wales) Act 1994 abol l'antiga divisi administrativa i el 1996 foren restablerts els antics comtats de Ceredigion, Sir Gaerfyrddin i Sir Benfro. Dyfed subsist per a algunes escasses funcions administratives.

 Situaci del galls .
Segons el cens del 1992, hi havia a Dyfed 144.998 parlants (43,7 %), i per districtes hi havia a Caerfyrddin (58 %), Ceredigion (59,1 %, per era del 93 % el 1901), Dinefwr (66,5 %), Llanelli (46,5 %), Preseli (24,4 %), Grymych (68,8 %), Manorbur (4,6 %) i South Penfro (8,2 %).
Segons el cens del 2001 hi havia 89,213 parlants (54.3 %) a Carmarthenshire, 36,026 (52.5 %) a Ceredigion i 19,759 (18.4 %) a Pembrokeshire.
 
 Histria .
En el segle X Hywel Dda va unir Dyfed i el regne ve de Seisyllwg sota el seu reialme. El nou regne fou conegut com a Deheubarth i cobria una rea corresponent aproximadament a l'actual Dyfed.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73623" title="Gwent" nonfiltered="3901" processed="3881" dbindex="29125">

Gwent s un dels comtats en qu es dividia el Pas de Galles, creat el 1974 per la  Local Government Act 1972 amb l'antic comtat de Monmouth, la ciutat de Newport i els districtes de Brynmawr i Llanelly de Brecknock. Tenia 1.376 km i 445.000 habitants. La capital era Newport (Casnewydd-ar-Wysg)(140.000 h), i es divid en cinc districtes:
 Blaenau Gwent;
 Islwyn;
 Trefynwy o Monmouth;
 Casnewydd-ar-Wysg;
 Torfaen;

El 1996 l'antic comtat fou dividit en cinc autoritats unitries:

 Newport ;
 Blaenau Gwent  ;
 Torfaen  ;
 Caerphilly   ;
 Monmouthshire;

 Situaci del galls .
Gwent fou un dels primers territoris gallesos annexats a Anglaterra pels normands, i sovint va formar una unitat administrativa separada, ra per la qual s on la situaci de la llengua gallesa s gaireb agnica. Segons el cens del 1992, hi havia 10.339 gallesoparlants (2,4 %). Segons el cens del 2000, hi havia:
 1.523	(2,5 %) a Blaenau Gwent;
 9.714	(6,9%) a Caerphilly.
 1.631	(2,3 %) a Monmouthshire;
 2.874	(2,4 %) a Newport;
 2.128	(2,7 %) a Torfaen;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73624" title="Addis Abeba" nonfiltered="3902" processed="3882" dbindex="29126">


Addis Abeba (en amhric:         Abba, "flor nova") s la capital d'Etipia, i est situada a uns 2.500 m per damunt del nivell de la mar. 

Poblaci.
T una poblaci censada oficialment segons dades de l'any 2003 en 2.716.200 habitants, que a l'actualitat possiblement arribin als 3.000.000, ms si tenim en compte el nucli de poblaci de la muntanya d'Entoto, d'uns tres mil metres d'alada i part geogrfica d'una de les barriades ms pobres de la ciutat. 

El centre econmic de la ciutat s Merkato i t la reputaci de ser el mercat ms gran de l'frica. 

La industria principal d'Addis Abeba s la ramaderia.

Histria.
La ciutat fou fundada oficialment l'any 1886 per l'emperador Menelik II, per pareix que era la seva dona, Taytu, la que estava realment interessada en el lloc degut a una particularitat de l'rea: unes aiges termals, origen d'una mena de projecte de balneari, on els nobles de la cort imperial gaudien de banys relaxants. 

La invasi i l'ocupaci del pas per part del italians l'any 1936, convertiren Addis en la capital de l'anomenada frica Oriental Italiana, mentre l'exrcit etop ressitia amb els caps militars a Gondar, la capital tradicional. El pas tamb canvi de nom: enlloc d'Abissnia, ara es diria Etipia.

Transports.
T una estaci principal de tren, amb dues lnies cap a l'est, una construda pels francesos fins a Harar (Etipia), i una altra fins a Djibouti.

L'aeroport internacional d'Addis Abeba es diu Bole.

La ciutat t un servei pblic d'autobs i taxi (de color groc), encara que el mitj de transport ms utilitzat sigui una altra mena de taxi, un minibs o cotxe habitualment, aquest de color blau i ms econmic.

Hi ha dues estacions d'autobs:
Terra, dins l'rea de Merkato. s la ms important i amb destinacions arreu del pas. La segona estaci no t nom oficial, est situada a l'avinguda Ras Mekonin prop de l'estaci de tren i uneix la capital amb Adama (Nazret) i Debre Zeyit.

Altres dades d'inters.

Addis Abeba consta de diversos hospitals, entre ells l'hospital Ghandi, a Churchill Road, l'Addis Abeba Fistula Hospital (el primer i un dels pocs si no l'nic en aquesta especialitat), i el ms gran i important de tot el pas: el Tukur Ambasa Hospital (lle negre). Tots ells, amb les dificultats i precarietats obvies d'un pas amb greus problemes econmics i de salut.

La ciutat est dividida en districtes oficials, i alguns d'aquests barris tenen dispensaris o farmcies pbliques, com ara la situada al mateix Hospital Ghandi, que disposen de preus ms econmics que les privades, encara que cada farmcia t el seu propi preu estipulat a cada producte. 

El Museu Nacional Etop cont les restes de na Lucy, una homnid de 3.18 milions d'anys, coneguda pels etops amb el nom de Dinkenesh.

L'equip nacional d'atletisme entrena a la zona coneguda com Exhibition Hall, al centre de la ciutat, just on s'ajunten l'avinguda Menelik II i l'avinguda de l'frica, tamb coneguda amb el nom de Bole Road.

Noms els carrers i avingudes principals del centre tenen un nom oficial o estan asfaltats.

Una particularitat: encara que a la capital hi ha nombrosos bancs, l'hotel Sheraton d'Addis Abeba, t dins les seves installacions l'nic caixer automtic del pas.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73625" title="Denominaci d'Origen Valncia" nonfiltered="3903" processed="3883" dbindex="29127">


La Denominaci d'Origen Valncia s una de les tres rees de producci de vins amb denominaci d'origen del Pas Valenci.

L'rea de la denominaci d'origen est dividida en quatre subzones de la provncia de Valncia: 
Alt Tria, a la comarca dels Serrans: Alpont, Ares dels Oms, Calles, la Iessa, Titaiges, Toixa i Xelva.
Valent, a les comarques de la Foia de Bunyol, Camp de Tria, la Ribera Alta i els Serrans: Alboraig, les Alcubles, Andilla, Bugarra, Bunyol, Casinos, Domenyo, Figueroles de Domenyo, Godelleta, Llria, la Llosa del Bisbe, Macastre, Montroi, Montserrat d'Alcal, Pedralba, Real de Montroi, Tors, Vilamarxant, el Vilar, Xest , Xestalgar, Xiva de Bunyol i Xulella. ;
Moscatell de Valncia, al centre de la provncia: Catadau, Godelleta, Llombai, Montroi, Montserrat d'Alcal, Real de Montroi, Tors, Xest i Xiva de Bunyol. ;
Clari, a les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera: Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrass, Atzeneta d'Albaida, Blgida, Bells, Beniatjar, Benicolet, Benignim, Bocairent, Bufal, Castell de Rugat, Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera, Guadassquies, Llutxent, Moixent, Montaverner, Montesa, Montixelvo, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla del Duc, Quatretonda, el Rfol de Salem, Sant Pere d'Albaida, Terrateig i Vallada.

El clima s mediterrani amb forts aiguats a l'estiu i a la tardor. La mitjana s de 500 mm anuals. La insolaci s de 2.700 hores a l'any. La temperatura mitjana s de 15C amb variacions entre 38C i -4C. El sl s majoritriament calcari i ben drenat. L'altura mxima s a la subzona de l'Alt Tria, entre 700 i 1.000 m.

Predominen les varietats messeguera a l'Alt Tria, malvasia al Valent, monastrell al Clari i moscatell d'Alexandria al de Moscatell de Valncia.

El vi ms representatiu s la mistela, un vi de licor de moscatell.

Enllaos externs.
Consell Regulador ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73628" title="South Glamorgan" nonfiltered="3904" processed="3884" dbindex="29128">

South Glamorgan (galls De Morgannwg) s un dels comtats en qu es divid Galles des del 1974, merc la Local Act del 1972, amb la part meridional de Glamorgan i la parrquia de Saint Mellons de Monmouth. Tenia 416 km i 403.000 habitants. La capital era  Caerdydd.

Segons el cens del 1992, hi havia 24.541 parlants de galls (6,5 %). Segons el cens del 2000, n'hi havia 18.080 (6,7 %) a Cardiff i 7.755 (7,7 %) a Vale of Glamorgan.

El comtat de South Glamorgan fou abolit l'1 d'abril del 1996, quan es cre una nova divisi administrativa per a Galles. La seva rea es distribu en les noves zones de Bro Morgannwg i Cardiff. South Glamorgan continua en existncia per a determinades funcions administratives romanents.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73631" title="Joana de Frana" nonfiltered="3905" processed="3885" dbindex="29129">
Joana de Frana ( Chateauneuf-sur-Loire, Frana 1343 - Evreux, Navarra 1373 ), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351-1373).

Orgens familiars.
Nasqu el 24 de juny de 1343 sent filla del rei Joan II de Frana i la seva esposa Bonna de Luxemburg. Era nta per lnia paterna de Felip VI de Frana i Joana de Borgonya, i per lnia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Bohmia. Fou germana petita del rei Carles V de Frana i els ducs Llus I d'Anjou i Felip II de Borgonya.

Npcies i descendents.
Es cas el 1347 al castell de Vincennes amb el duc Enric de Brabant. D'aquesta uni no hi hagu fills.

Es cas a Vivier-en-Brie de 1351 amb el rei Carles II de Navarra. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria de Navarra (1360-d1410), casada el 1393 amb Alfons V de Ribagora;
 l'infant Carles III de Navarra (1361-1425), rei de Navarra ;
 la infanta Bona de Navarra (1364-d1389) ;
 l'infant Pere de Navarra (1366-1412), comte de Mortain ;
 l'infant Felip de Navarra (1368);
 la infanta Joana de Navarra (1370-1437), casada el 1386 amb Joan V de Bretanya i el 1403 amb Enric IV d'Anglaterra;
 la infanta Blanca de Navarra (1372-1385);

Joana de Frana mor a Evreux el 3 de novembre de 1373.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73632" title="Mid Glamorgan" nonfiltered="3906" processed="3886" dbindex="29130">

Mid Glamorgan (galls Canol Morgannwg) fou un dels comtats creats el 1974 com a divisi administrativa de Galles segons la Local Act del 1972. Tenia 1.018 km i 536.000 habitants. La capital era Merthyr Tudful i es dividia en sis districtes:
 Merthyr Tudful	;
 Cynan-glyn  ;
 Ogwr	;
 Rhondda	  ;
 Rhymni-glyn	;
 Taft Ely;

Mid Glamorgan fou abolit el 1996 i dividit en les autoritats unitries de Pen-y-bont ar Ogwr, Merthyr Tudful, Rhondda Cynon Taf i part de Sir Caerffili per la Local Government (Wales) Act 1994.

Segons el cens del 1992, hi havia 43.263 parlants de galls (8,4 %). Segons el cens del 2001 n'hi havia 10,159 (10.3 %) a Pen-y-bont ar Ogwr, 4,237 (9.3 %) a Merthyr Tudful i 20,042 (10.5 %) a Rhondda Cynon Taf.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73635" title="Cumbria" nonfiltered="3907" processed="3887" dbindex="29131">

Cumbria (pron. mbri ) s un comtat de la zona noroest d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Northumberland, Durham, North Yorkshire, Lancashire i les zones escoceses de Dumfries and Roxburgh, Ettrick i Lauderdale.

Poblaci.
Al comtat hi ha 498,800 habitants. La enorme majoria de la poblaci es concentra a la costa, on es troba la indstria sobretot porturia per tamb de factories. Les ciutats i viles ms poblades sn Carlisle, Barrow-in-Furness, Workington, i Penrith.

Territori.

Amb l'excepci de la costa, gaireb tot el comtat s muntanya, amb una srie de petits rius i la collecci ms nombrosa de llacs del pas. La Muralla d'Hadri recorre tot el nord del comtat fins a la badia de Carlisle. Ofereix algunes de les restes romanes ms significants del Regne Unit, i una srie de fortificacions romanes que constitueix el patrimoni histric de ms valor de tot el comtat. Altres elements de patrimoni arquitectrnic sn el castell de Carlisle i l'estil autcton de cases, molt pareguda a l'escocs, s a dir blanques amb l'ampit de les finestres i la porta en negre.

El Districte dels Llacs s un parc nacional que ocupa la major part del comtat, i destaca un gran nombre de llacs distributs en forma circular al voltant del cim del comtat i el ms alt d'Anglaterra, Scafell Pike amb 978 m. La major indstria del parc s, a canvi amb la costa industrial i porturia, el turisme i l'agricultura. Els dos pols ms importants del parc sn els pobles de Keswick, al nord, i Kendal, al sud. 

Histria.


Cumbria es cre amb la fusi dels antics comtats de Cumberland i Westmorland al 1974. Cal remuntar a l'poca preromana per trobar un territori equivalent. Aquest fou l'antic regne celta de Rheged, que pass a formar part dels regnes sotmesos als romans. Desprs, vingueren mltiples atacs, invasions i per ltim, colonitzaci per guerrers de l'actual Noruega; malgrat ser ms arecerat que la costa de l'est, Cumbria era un dels territoris que ms contacte tingu amb aquesta nova poblaci. Amb la formaci dels regnes de Northumbria, Mercia i Strathclyde, posteriorment Anglaterra i Esccia, aquest territori pass del domini escocs a l'angls i de nou a l'escocs, quedant definitivament a la banda anglesa a partir de la uni (1707). Aquest fet explica per exemple la divisi histrica de la capital, Carlisle, en dos: una part alta i escocesa; i una part baixa i anglesa, la que ms ha crescut. No formaven un continuum, sin deixaven el riu i una franja mplia entre ells, avui en dia construda per considerada tanmateix perifrica.

Al segle XIX i XX, aquesta zona que despuntava un gran patrimoni natural per trobar-se lluny dels tradicionals centres de poblaci experiment un creixement de poblaci important grcies a la Revoluci Industrial. El focus dels aleshores dos comtats pass de l'interior a la costa. Per com gran part del pas, amb la reconversi econmica dels 1980s, pat un gran canvi de rumb. Problemes amb la central nuclear Windscale dugu al seu tancament; igualment moltes drassanes tancaren davant la reducci de contractes. Tot a ha deixat un ndex important d'atur i prdua de poblaci. 

Llengua.


La llengua ms antiga esmentada s el cumbric, del terme celta tamb present al gals, cymru, que significa "pas de companys" i s l'actual nom del Pas de Gales. Aquest nom es modific pels romans, donant la forma llatina i actual de "Cumbria". El cumbric desaparegu com a llengua viva al segle XI. Encara existeixen paraules d's agricultural que descendeixen directament de la llengua d'aquesta tribu celta; d'altres sn el producte de la repoblaci parcial per tribus de Escandinvia i de la incorporaci tardiva al regne angls de Northumbria. El regne celta de Rheged sense dubte tenia una llengua ms o menys comprensible per a les tribus venes, i fins i tot els elements sobrevivents d'aquella llengua s'assemblen a la de Cornualla (la darrera llengua celta existent a Anglaterra, que s'esting vora el 1900) i el manx, encara viu per residual a l'Illa de Man. La influncia de la cultura celta a Cumbria s destacable, si es limita al folclore: balls, msica, algunes tradicions.

El dialecte de Cumbria s parlat arreu del comtat, si b ofereix una gran variaci entre el nord, la costa i el sud, a causa de les influncies histriques de l'escocs, el dialecte de Northumbria, el manx i el dialecte de Lancashire. s un dialecte de la llengua anglesa que es diferencia sobretot en el vocabulari, provinent de la llengua escandinau dels pobladors noruecs que hi arribaren al segle X des d'Irlanda i l'Illa de Man.

Vegeu tamb.
Nord d'Anglaterra;

Enllaos.


Pgina Oficial de Turisme;

Pgina de Turisme i Histria de Cumbria;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73638" title="Essex" nonfiltered="3908" processed="3888" dbindex="29132">


Essex s un comtat de l' Est d'Anglaterra. Limita amb Gran Londres i amb Hertfordshire, Cambridgeshire i Suffolk. La seva frontera anb Kent s el riu Tmesi.

Enllaos.
Essex County Council ;
BBC Essex;
Evening Echo (per al sud del comtat);
Evening Gazette (per al nord del comtat);
Thurrock Paranormal;
Thurrock Council ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73640" title="Dinha" nonfiltered="3909" processed="3889" dbindex="29133">


Dinha o Dinha dei Banhs (nom occit, oficialment en francs Digne-les-Bains) s un municipi francs situat al departament dels Alps de l'Alta Provena, dins la regi de Provena-Alps-Costa Blava. Forma part de la Communaut de communes des Trois Valles.

La denominaci actual fou aprovada pel decret de 21 de juny de 1988, publicat al Journal Officiel el 24 de juny del mateix any. Aquesta denominaci entr en vigor el 25 de juny de 1988.  Anteriorment, la vila es digu Digne, denominaci encara utilitzada de forma no-oficial.

Aquest nom prov del nom que la vila tenia al segle I, Dinia, que l'any 780 esdevingu Dignia.

Demografia.


Agermanaments.
La vila de Dinha est agermanada amb:
 Bad Mergentheim, Alemanya ;
 Borgomanero, Itlia;
 Douma, Lban ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73641" title="Dorset" nonfiltered="3910" processed="3890" dbindex="29134">


Dorset s un comtat del sud-oset d'Anglaterra, a la costa del Canal de la Mnega. Limita amb Devon a l'oest, Somerset al nord-oest, Wiltshire al nord-este i Hampshire a l'est. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73642" title="Felip II de Borgonya" nonfiltered="3911" processed="3891" dbindex="29135">

Felip II de Borgonya l'Ardit ( Pontoise 1342 - castell de Halle, Blgica 1404 ), prncep de Frana i duc de Borgonya (1363-1404); duc de Touraine (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charlorais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Orgens familiars.
Nasqu el 15 de gener de 1342 a Pontoise sent fill del rei Joan II de Frana i la seva primera esposa, Bonna de Luxemburg. Era nt per lnia paterna de Felip VI de Frana i Joana de Borgonya, i per lnia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Bohmia. Fou germ del rei Carles V de Frana i el duc Llus I d'Anjou.

Presoner d'Anglaterra.
El 1356 va participar al costat del seu pare en la Batalla de Poitiers, una participaci que li va merixer el seu sobrenom: l'Ardit. Ferit com el seu pare, ambds foren fets presoners i duts a Anglaterra. El 1360 finalment foren alliberats i pogueren retornar a Frana.

Duc de Borgonya.

El ducat de Borgonya qued vacant el 1361 per la mort del seu ltim duc, Felip I de Borgonya. El 6 de setembre de 1363 Joan II va concedir a Felip la rica provncia de Borgonya i el ttol de duc.

Felip II no va fer pblic el seu nou ttol i va continuar exercint el ttol de duc de Turena, que havia rebut el 1360, aix com el de governador de Borgonya, fins que el seu germ Carles V de Frana va accedir al tron i va ratificar els ttols concedits pel seu pare. No va ser fins el 26 de novembre de 1364 que va prendre definitivament possessi del crrec.

Continuant la Guerra dels Cent Anys, el duc de Borgonya va prendres les armes de l'exrcit reial a Normandia per enfrontar-se al duc de Lancaster.

Npcies i descendents.
Es cas el 19 de juny de 1369 a Gant amb la comtessa Margarida III de Flandes. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan I de Borgonya (1361-1419), duc de Borgonya;
 l'infant Carles de Borgonya (1372-1373) ;
 l'infant Antoni de Borgonya (1384-1415), comte de Rethel i duc de Brabant;
 l'infant Felip de Borgonya (1389-1415), comte de Nevers i Rethel;
 la infanta Margarida de Borgonya (1374-1441), casada el 1385 amb el duc Guillem IV de Baviera;
 la infanta Caterina de Borgonya (1378-1426), casada el 1393 amb el duc Leopold IV d'ustria;
 la infanta Bonna de Borgonya (1379-1399);
 la infanta Maria de Borgonya (1380-1428), casada el 1401 amb el comte Amadeu VIII de Savoia;

Comte de Flandes.
De m de la seva esposa el 1384 va heretar els comtats de Flandes, d'Artois, Rethel i Nevers, per la qual cosa va arribar a convertir-se en un dels prnceps cristians ms poderosos d'Europa. Va assegurar el poder als Pasos Baixos per un doble matrimoni dels seus familiars amb prnceps de Baviera.

Felip II va morir al castell de Halle, a Blgica, el 27 d'abril de 1404, i fou enterrat a Dijon.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73643" title="Oxfordshire" nonfiltered="3912" processed="3892" dbindex="29136">

Oxfordshire s un comtat del sud-est d'Anglaterra. Limita amb Northamptonshire, Buckinghamshire, Berkshire, Wiltshire, Gloucestershire i Warwickshire. La capital s la ciutat d'Oxford, famosa per la seva universitat.

 Enllaos .
 Oxfordshire County Council;
 Resultats de les eleccions al comtat de 2005;
 Thisisoxfordshire Oxfordshire notcies, esports i informaci.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73644" title="Surrey" nonfiltered="3913" processed="3893" dbindex="29137">

Surrey s un comtat del sud-est d'Anglaterra. Limita amb Hampshire, Berkshire, Gran Londres, Kent, East Sussex i West Sussex.

Enllaos.    
 Surrey County Council   ;
 Mapa interactiu de Surrey   ;
 Universitat de Surrey Homepage   ;
 SurreyProperty.com/aerial.html fotos aries;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73645" title="Jean-Pierre Calloc'h" nonfiltered="3914" processed="3894" dbindex="29138">
Yann-Ber Kalloc'h (Jean-Pierre Calloc'h en francs) fou un escriptor en bret. Nasqu el 21 de juliol de 1888 a l'illa de Groix i mort en combat el 10 d'abril de 1917 a Urvillers (Aisne) en els combats per la defensa de Verdun.

Fill d'un pescador humil, rest orfre el 1902 i va estudiar un temps al seminari de Sainte-Anne d'Auray el 1900 i al de Gwened, el 1905, per ho deix per poder cuidar dels seus germans malalts. Particip en el Gorsedd de Bretanya amb el sobrenom de Bleimor (Llop de mar). Va compondre nombrosos poemes mstics i cristians, la majoria al front de batalla.

 Obres .
 Mem bro (1900);
 Mor du (1900);
 Plaintes (febrer 1902);
 L'orphelin de la cte (febrer 1902);
 La dernire parole de Jsus (mar 1902);
 Ker-Is (avril 1902);
 Les filles de Groix (1902);
 Ar mor (1902);
 La lgende de Sainte Catherine (25 de novembre 1904);
 Le prtre (1904);
 Barde et prtre (1904);
 Au son de la harpe (1904);
 Hirvoud (1905);
 Dihunamb ! (1905);
 Sant Eugen (12 de juliol 1905);
 Huneeh (1905);
 Kan-Bale er chouanted (1905);
 Au grand outrage (10 de mar 1906);
 Mon le adore (1906);
 Er flamanked (1906);
 En neu veuer (1906);
 Gourhemen a houil mat (13 de juliol 1907);
 Kenevo soudard Breih (1907);
 Complainte de M.Nol (1907);
 Gouil mat ! (15 aot 1907);
 Nendeleg en harlu (1907);
 Er voraerion (1908);
 Merhed Groai (1908);
 Pardonet d'emb hun Offanseu (1909);
 En eutreu Uzel, person Gro (1695-1717) (1909);
 tude sur la Boussole Bretonne (1910);
 Au barde-rieur (1911);
 Les tueurs du Breton (1911);
 Ar en deulin (1913, publicat desprs de la guerra);
 Les Pcheurs Bretons en Mauritanie;
 Les P'tits Poilus de 1915 (1915);


 Bibliografia .
 Yann-Ber Kalloc'h per Gwenal Le Bras, prefaci de Jorj Belz. Dalc'homp Sonj. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73646" title="Llista de missions d'exploraci de cometes" nonfiltered="3915" processed="3895" dbindex="29139">
A continuaci es presenta una llista de les missions d'exploraci de cometes, ordenades cronolgicament i per cometa estudiat:

 1P/Halley .



 2P/Encke .



 6P/d'Arrest .



 9P/Tempel .



 19P/Borrelly .



 21P/Giacobini-Zinner .



 26P/Grigg-Skjellerup .



67P/Churyumov-Gerasimenko.



 73P/Schwassmann-Wachmann .



 81P/Wild 2 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73647" title="Clorofilla" nonfiltered="3916" processed="3896" dbindex="29140">
La clorofilla (del grec chloros, verd i phyllon, fulla) s una molcula present en les plantes, algues i cianobacteris relacionada en el procs de fotosntesi.

Amb l'excepci de les algues cianofites est confinada en els cloroplasts

L'estructura bsica de la clorofilla s un anell de porfirina (grup tetrapirrol cclic) coordinat en un tom central. s molt similar a l'estructura del grup hemo de l'hemoglobina (de la sang) amb la diferncia de qu en aquesta l'tom central s el ferro mentre en la clorofilla s el magnesi.




Funci.

La funci de les clorofilles s l'absorci d'energa lluminosa en la fotosntesi oxignica.

El principal paper de les clorofilles en la fotosntesi s l'absorci de fotons de llum con la conseqent excitaci d'un electr. Serveix per a passar energia lumnica a energia qumica.

A ms, la clorofilla serveix tamb per a que la planta spiga d'on ve la llum i crixer en conseqncia (fototropisme)

Ecologia.
La clorofilla pot detectar-se fcilment grcies al seu comportament davant la llum. Mesurar pticament la concentraci de clorofilla en una mostra d'aigua dna poc treball|feina i permet una estimaci suficient de la concentraci de fitoplncton (algues microscpiques) i, indirectament, de l'activitat biolgica; d'aquesta manera el mesurament de clorofilla s un instrument important de vigilncia dels processos d'eutrofitzaci.
La presncia de clorofilla s mesurada tamb per sistemes de teledetecci, que informen sobre la distribuci de la producci primria, incloses les oscillacions estacionals i les fluctuacions interanuals. En aquesta forma el mesurament de la clorofilla ajuda la investigaci del canvi climtic i ecolgic a escala global (veure figura a la dreta).






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73649" title="Elisabet de Baviera-Ingolstadt" nonfiltered="3917" processed="3897" dbindex="29142">


Elisabet de Baviera (reina de Frana);

Elisabet de Baviera (reina de Prssia);

Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria);

Elisabet de Baviera (reina de Blgica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73653" title="Territori de Kamtxatka" nonfiltered="3918" processed="3898" dbindex="29143">

El territori de Kamtxatka (en rus                  (Kamtxatski krai)) ser un subjecte federal. 

Est prevista la seva formalitzaci l'1 de juliol de 2007 a partir de la uni entre la provncia de Kamtxatka i el districte autnom de Korikia.

Es va fer un referndum respecte a aquesta qesti el 23 d'octubre de 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73656" title="Vladimir Nabokov" nonfiltered="3919" processed="3899" dbindex="29144">

Vladimir Vladimirovich Nabokov (rus:                              ; pronunciat ) (22 d'abril de 1899, Sant Petersburg   2 de juliol de 1977, Montreux (Sussa) fou un escriptor russoameric.

Va escriure els seus primers treballs en rus, per aviat va sobresortir internacionalment grcies a les seves novelles magistralment escrites en un angls ric en exquisites descripcions detallistes. La seva obra ms coneguda, de vegades considerada una de les novelles ms importants del segle XX, fou Lolita (1955).

Tamb va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la cincia que estudia les papallones.

Biografia.

Vladimir Nabokov va nixer el 22 d'abril de 1899, tot i que segons el calendari juli imperant a la seva Rssia natal va nixer un 10 d'abril, i posteriorment es va calcular la correspondncia errniament al 23 d'abril.

Va transcrrer la seva infantesa en el si d'una familia aristocrtica de Sant Petersburg, fins a l'esclat de la revoluci de febrer de 1917. Va ser llavors quan va haver d'emigrar primer a Crimea i desprs a l'Europa occidental.

Posteriorment torn a emigrar, aquest cop a Anglaterra, on va estudiar llenges romniques i eslaves. Un cop graduat s'establ a Berln, a on va escrigu novelles i poesia sota el pseudnim de Vladimir Sirin. El 1925 contrau matrimoni amb Vra Slonim (amb qui tindria un fill, Dmitri, el 1934).

El 1922 mor el pare de Nabovok, assassinat pels monrquics russos. Aquest fet es reflexaria a la seva obra, com per exemple, en el cas de Pale Fire (Foc plid), on John Sade s confs amb el rei de Zembla i s assassinat.

El 1937 Nabokov i la seva familia deixen Berln i s'installen a Pars. Per de nou els conflictes armats, en aquest cas l'avan de les tropes nazis, els forcen a emigrar als Estats Units d'Amrica.

Els anys a Amrica els dedica intensament a la literatura, a l'ensenyament (de rus, entre d'altres matries) i a la lepidopterologia. El 1945 obt la ciutadania estatunidenca.

Amb el gran xit Lolita es permet tornar a Europa i dedicar-se a l'escriptura. Els seus darrers anys, des de 1960, els visqu a Montreux, a Sussa.

Nabokov i la lepidopterologia.

La cincia que estudia les papallones i altres lepidpters fou molt ms que un passatemps per en Nabokov. Fou el responsable de la collecci al museu de Zoologia comparada de la Universitat de Harvard durant els anys 1940. Va escriure articles cientfics de gran nivell tcnic. Va descobrir el gnere Echinargus, de la famlia dels Lycaenidae.

Obres.

 Ficci .
 Novella en rus .
 (1926) Mashen'ka (        );
 (1928) Korol' Dama Valet (      ,     ,      );
 (1930) Zashchita Luzhina (             ) (adaptat al film The Luzhin Defence el 2001);
 (1930) Sogliadatai (          );
 (1932) Podvig (      );
 (1932) Kamera Obskura (              );
 (1936) Otchayanie (        );
 (1938) Priglasheniye na kazn  (                    ) ;
 (1938) Dar (   );
 (Novella no publicada, escrita el 1939) Volshebnik (         );

 Novella en angls .
 (1941) The Real Life of Sebastian Knight ;
 (1947) Bend Sinister  ;
 (1955) Lolita ;
 (1957) Pnin ;
 (1962) Pale Fire  ;
 (1969) Ada or Ardor: A Family Chronicle ;
 (1972) Transparent Things ;
 (1974) Look at the Harlequins! ;
 (1977) The Original of Laura (inacabat/no publicat);

 Colleccions d'histries curtes .
 (1929) Vozvrashchenie Chorba. Quinze histries curtes i vint-i-quatre poemes, en rus.
 (1947) Nine Stories;
 (1956) Vesna v Fial'te i drugie rasskazy;
 (1958) Nabokov's Dozen: A Collection of Thirteen Stories;
 (1966) Nabokov's Quartet;
 (1968) Nabokov's Congeries;
 (1973) A Russian Beauty and Other Stories;
 (1975) Tyrants Destroyed and Other Stories;
 (1976) Details of a Sunset and Other Stories;
 (1995) The Stories of Vladimir Nabokov (o The Collected Stories) -- collecci completa de totes les histries curtes.
 (2005) Cloud, Castle, Lake;

 Drama .
 (1938) Izobretenie Val'sa;
 (1974) Lolita: A Screenplay;
 (1984) The Man from the USSR and Other Plays;

 Poesia .
 (1916) Stikhi. Seixanta poemes en rus.
 (1918) Al'manakh: Dva Puti. Dotze poemes en rus (vuit ms d'en Andrei Balashov).
 (1922) Grozd. Trenta-sis poemes en rus.
 (1923) Gornii Put. Cent vint-i-vuit poemes en rus.
 (1929) Vozvrashchenie Chorba. Inclou 24 poemes en rus.
 (1952) Stikhotvoreniia 1929 1951. Quinze poemes en rus.
 (1959) Poems. Ms tard incorporat a Poems and Problems.
 (1971) Poems and Problems;
 (1979) Stikhi. Dos-cents vint-i-dos poemes en rus.

 No fici .
 Criticisme .
 (1944) Nikolai Gogol;
 (1963) Notes on Prosody (ms tard aparegu a Eugene Onegin.);
 (1980) Lectures on Literature ;
 (1980) Lectures on Ulysses.
 (1981) Lectures on Russian Literature ;
 (1983) Lectures on Don Quixote ;

 Obra autobiogrfica .
 (1951) Conclusive Evidence: A Memoir;
 (1954) Drugie Berega (             , "Other Shores");
 (1967) Speak, Memory: An Autobiography Revisited - revisi extesa de Conclusive Evidence.
 (1973) Strong Opinions.
 (1979) The Nabokov-Wilson Letters;
 (1984) Perepiska s Sestroi (correspondncia amb sa germana);
 (1987) Carrousel.
 (1989) Selected Letters;

 Lepidopterologia .
 (2000) Nabokov's Butterflies. ISBN 0807085405;

 Obres sobre Nabokov .
 Biografies .
 Boyd, Brian. Vladimir Nabokov: The Russian years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-06794-5 (hardback) 1997. ISBN 0-691-02470-7 (paperback). London: Chatto & Windus, 1990. ISBN 0-7011-3700-2 (hardback);
 Boyd, Brian, Vladimir Nabokov: The American years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1991. ISBN 0-691-06797-X (hardback) 1993. 0-691-02471-5 (paperback). London: Chatto & Windus, 1992. ISBN 0-7011-3701-0 (hardback);
Proffer, Elendea, ed. Vladimir Nabokov: A pictorial biography. Ann Arbor, Mich.: Ardis, 1991. ISBN 0-87501-078-4 (collecci de fotografies);

 Lepidopteria .
 Johnson, Kurt, and Steve Coates. Nabokov's blues: The scientific odyssey of a literary genius. New York: McGraw-Hill. ISBN 0-07-137330-6.
 Sartori, Michel, ed. Les Papillons de Nabokov. Lausanne: Muse cantonal de Zoologie, 1993. ISBN 2-9700051-0-7.
 Zimmer, Dieter. A guide to Nabokov's butterflies and moths. Privately published, 2001. ISBN 3-00-007609-3 (Plana web);

 Enllaos externs .

 Nabokov Library Repositori d'e-texte.
Plana sobre V.Nabokov ;
Plana sobre V.Nabokov. .


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73658" title="Margarida d'Anjou" nonfiltered="3920" processed="3900" dbindex="29145">
Margarida d'Anjou ( 1273 - Pars 1299 ), princesa de Npols i comtessa d'Anjou (1290-1299).

 Orgens familiars .
Filla del rei Carles II de Npols i la seva esposa Maria d'Hongria. Era nta per lnia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provena, i per lnia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Npols.

 Comtat d'Anjou .
El seu pare li conced el comtat d'Anjou el 1290 al casar-se amb el comte de Valois. Ella ced els seus drets sobre el comtat al seu marit, amb el qual va cogovernar-lo fins la seva mort.

 Npcies i descendents .
Es cas el 16 d'agost de 1290 a Corbeil amb el comte de Valois Carles I de Valois. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Isabel (1292 1309), casada el 1297 amb Joan III de Bretanya ;
 el prncep Felip VI de Frana (1293-1350), rei de Frana i primer monarca de la Dinastia Valois ;
 la princesa Joana de Valois (1294 1342), casada el amb el comte Guillem III d'Hainault ;
 la princesa Margarida de Valois (1295 1342), casada el 1310 amb el comte Guiu I de Blois-Chatillon;
 el prncep Carles II d'Alenon (1297-1346), comte d'Alenon ;
 la princesa Caterina de Valois (1299-morta jove);

Margarida mor el 31 de desembre de 1299 a Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73663" title="Campi Raudii" nonfiltered="3921" processed="3901" dbindex="29146">
Campi Raudii (o Campus Raudius) fou una plana de la Gllia Cisalpina en la que Caius Marius i Ctul van derrotar els cimbres el 101 aC.

Tot i que la batalla es descrita per diversos autors, la situaci del lloc de la batalla es omes o esmentat amb poc detall. Plutarc diu que era prop de Vercelli, per alguns erudits pensen que en realitat fou prop de Verona; una bona part pensa que la batalla es va lliurar a la plana entre Vercelli i Novara, entre els rius Ssia al oest i Agogna al est. Cluver diu que a mig cam entre Vercelli i Mortara hi ha un llogaret anomenat Robio o Robbio (derivaci de Raudius), que seria el lloc de la batalla, per aquesta opini ha estat rebutjada per altres experts.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73664" title="Campi Veteres" nonfiltered="3922" processed="3902" dbindex="29147">
Campi Veteres fou un lloc de Lucnia on va morir el 212 aC Tiberi Semproni Grac II a la Segona Guerra Pnica, segons diu Tit Livi (contra l idea generalment admesa de qu va morir a la batalla de Benevent). Podria ser la actual Vietri a les muntanyes entre Potenza i la vall del Tanagro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73665" title="Campons" nonfiltered="3923" processed="3903" dbindex="29148">
Campons (llat camponi) foren un poble d'Aquitnia que podria haver viscut a la Vall de Campan a la regi de Bigorra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73666" title="Camunis" nonfiltered="3924" processed="3904" dbindex="29149">
Els camuns o camunis (lat camunni) foren un poble alp que va habitar la vall del Ollius (avui Oglio) als Alps Rtics prop del Llac Sabinus (Lago d'Iseo). La regi es encara anomenada Val Camonica (Vall Camnica). Plini els anomena una tribu Egea i Estrab els fa retis.

Els camunis foren sotmesos per August i foren inclusos com a dependents a les ciutats de Brescia per mes tard van formar entitat prpia (Res Publica Camunnorum). 

A la subseqent divisi provincial van quedar inclosos a la Regio X Venetia et Histria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73668" title="Kanai" nonfiltered="3925" processed="3905" dbindex="29150">
Kanai o Cane (llat Canae) fou una ciutat d'Elia fundada pels Locris de Cynos, a la part oposada al sud de l'illa de Lesbos, al districte anomenat Kanaios (Canaea) que s estenia fins a les illes Arginuses al nord. 

L exrcit persa en la seva marxa des Sardes cap al Hellespont, va passar prop de Cane que era un promontori prop del qual era la ciutat.

A la guerra de Roma contra el selucida Antoc III el gran (191 i 190 aC) la flota romana va passar l'hivern a Kanai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73669" title="Cangis" nonfiltered="3926" processed="3906" dbindex="29151">
Els cangis foren un poble de Britnia contra el que va lluitar Ostorius Scapula desprs d haver sotms als icenis; els seus camps foren assolats i va arribar fins prop de la mar Irlandesa (vers 50 aC). Ptolomeu parla d una ciutat de nom Canca i Notitia Imperium d una estaci de nom Concangii, per no se'n sap la relaci amb aquest poble, que no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73672" title="Cannes" nonfiltered="3927" processed="3907" dbindex="29152">


Cannes (llat Cannae) fou una ciutat de la Pulla a la riba sud de l'Aufidus, a uns 10 km de la desembocadura.

s celebre per la batalla del seu nom entre els romans i cartaginesos el 216 aC en qu Annbal va obtenir la victria. Vegeu Batalla de Cannes

Torna a ser esmentada a la  guerra social quan fou l escenari d un combat entre el general rom Cosconius i el samnita Trebatius (en aquest temps encara era una fortalesa romana).

La ciutat va assolir el rang de municipi i el va mantenir durant l imperi. 

Al final de l'Imperi, al segle V, era seu d un bisbe. 

Va existir fins al segle XIII, en qu va quedar despoblada.

Avui sn unes runes que porten el nom de Canne, que encara es poden veure a uns 15 km de Canosa (antiga Canusium).  Un lloc anomenat Pozzo di Emilio, sota el tur que ocupava la ciutat, se suposa que marcava el lloc on el cnsol Emili va morir, per no en hi ha proves serioses.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73673" title="Batalla de Cannes" nonfiltered="3928" processed="3908" dbindex="29153">


La batalla de Cannes fou un enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes (del llat Cannae que vol dir canyes) a la Pulla i forma part de la Segona guerra pnica.

Antecedents.
Annbal havia passat el hivern a Gerunium i en va sortir al comenar la primavera del 216 aC en direcci a Cannes, que era una ciutat que havia quedat destruda l any anterior per de la que la ciutadella es conservava i els romans l estaven utilitzant; els cartaginesos es van apoderar del lloc i de les provisions i subministraments romans emmagatzemats all. Va ocupar la ciutadella i va establir el camp a les rodalies. Els generals romans van rebre ordre de buscar un enfrontament general i van seguir al cartagins quedant ambds forces no massa lluny; al dia segent Var va insistir en avanar encara mes prop i els romans van establir dos camps: un prop del costat sud del riu vergellus (on ja eren abans) i un amb poques forces al costat oposat (el riu era fcil de creuar).

El dia de la batalla Var va creuar el riu amb el gros del exercit. Es van organitzar en dos blocs en lnees tancades, el d infanteria lleugera davant i el de la pesada darrera; a la dreta, a tocar del riu, la cavalleria romana, i a l esquerra la cavalleria dels aliats.

Annbal va formar tamb amb dos lnies amb el centre, format per gals i ibers, apuntat al centre rom; els dos flancs els cobrien els infants libis; a la dreta la cavalleria nmida; i a l esquerra la cavalleria ibera i dels gals.

La Batalla.
Els romans van iniciar l atac i el centre cartagins va cedir el terreny per les ales cartagineses es van mantenir fermes. En aquesta posici van iniciar el atac les cavalleries cartagineses; la nmida va trobar resistncia dels aliats romans, per la cavalleria ibera i gala va ser superior als seus rivals. Annbal va enviar al sobrant d aquesta cavalleria a reforar a la nmida.

Les dos ales d infanteria cartaginesa no podien ser enfonsades per les ales romanes, que finalment foren rebutjades cap el centre on els romans portaven avantatge per havien avanat tant que es va acabar per formar una U en la que els romans van quedar envoltats pels cartaginesos. La cavalleria cartaginesa que va reforar als nmides va rebutjar la cavalleria dels aliats romans i llavors va comenar el moviment sobre l esquena de l infantaria romana
La cavalleria romana va retirar-se i les dos ales de la cavalleria cartaginesa van tenir el camp lliure per situar-se a l esquena de l infantaria romana i tancar el setge. La resta de la batalla fou l eliminaci del exercit roma. Un cinquanta mil romans (setze legions) van morir a la batalla.
Vegeu tamb.
Pacuvi Calavi;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73674" title="Canninefats" nonfiltered="3929" processed="3909" dbindex="29154">
Els canninefats (en llat canninefates)  foren probablement una tribu del poble del bataus (ms que un grup separat), habitants de la Insula Batavorum, de la que ocupaven la part occidental.

Foren sotmesos per Tiberi en temps d'August. En temps de Vitelli es van revoltar juntament amb els bataus i frisis (frisons) per foren derrotats.

Vegeu tamb.
Brinno;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73676" title="Alexandre el paflagoni" nonfiltered="3930" processed="3910" dbindex="29155">



Alexandre el paflagoni (general), general de Mitritades del Pont;
Alexandre el paflagoni (impostor), impostor que va enredar al poble d'sia Menor el segle II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73678" title="Alexandre d'Acarnnia" nonfiltered="3931" processed="3911" dbindex="29156">
Alexandre d'Acarnnia, fou un amic de Filip III de Macednia al que va abandonar i va obtenir el favor del selucida Antoc III el gran, que el va admetre a les deliberacions mes secretes. Alexandre va aconsellar d envair Grcia amb perspectives de victria el 192 aC i Antoc se l va escoltar . A la batalla de Cinoscfals Alexandre va ser ferit per va poder portar la noticia de la derrota al rei, que era a Thronion al golf Mlic; el selucida es va retirar de Grcia i Alexandre, ferit, va seguir al rei, i quant van arribar a Cenaion a Eubea, va morir i fou enterrat all el 191 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73679" title="Alexandre Ametos" nonfiltered="3932" processed="3912" dbindex="29157">
Alexandre Ametos fou un general macedoni, fill d'Ametos, que va dirigir l exrcit d'Antgon Dos durant la batalla de Selsia contra Clemenes III d'Esparta el 222 aC. Es probablement el mateix Alexandre que era comandant de cavalleria amb Antgon Dos durant la guerra contra Clemenes III i que havia estat abans comandant de la gurdia personal de Filip de Macednia nomenat per Antgon, i que va rebre calumnies de Apelles, i desprs fou enviat com ambaixador a Tebes en persecuci de Megalees. D aquest Alexandre,  Polibi diu que sempre es va mostrar lleial al rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73680" title="Alexandre Lincestes" nonfiltered="3933" processed="3913" dbindex="29158">
Alexandre Lincestes fou un macedoni del districte de Lincestis, fill d'Aeropos, contemporani de Filip de Macednia i d'Alexandre el gran. 

Juntament amb els seus dos germans  Hermenes i Arrhbeos van participar a l assassinat de Filip el 336 aC. Alexandre va ordenar la mort de tots els implicats en l assassinat del seu pare, per Alexandre Lincestes fou perdonat perqu fou el primer a reconixer com a rei a Alexandre. Desprs fou amic d'Alexandre el gran i li va concedir honors incloent el comandament d un exercit a Trcia i mes tard el comandament de la cavalleria tesslia.

Va acompanyar en aquest crrec a Alexandre cap a Prsia. El 334 aC quant Alexandre era a Faselis, es va assabentar que Lincestes era en correspondncia secreta amb Darios III de Prsia que oferia una gran quantitat de diners pel cap del rei macedoni; el missatger que portava les cartes fou capturat per Parmeni i portat al rei. Alexandre, per por de provocar alguna hostilitat al regent Antpater, la filla del qual era la dona de Lincestes, no el va fer matar sin que li va treure el comandament de la cavalleria i el va posar en custodia i aix va restar tres anys, fins el 330 aC, quant al ser executat Filotes per un crim similar, els macedonis van exigir que Lincestes fos castigat igualment. Alexandre va accedir i Lincestes fou portat a Profsia (a Drangiana) i executat. Es suposa que Lincestes volia recuperar el tron de Macednia que va pertnyer als Lincestes abans d'Amintes II i que per aix va conspirar amb Darios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73681" title="Alexandre d'Etlia" nonfiltered="3934" processed="3914" dbindex="29159">
Alexandre d'Etlia fou un poltic etoli.

Juntament amb Dorimac es va apoderar de la ciutat d'Egira (Aegeira) a Acaia, durant la guerra social del 220 aC. Al cap d un temps la seva conducta abusiva en impostos, va provocar la revolta de la poblaci que van expulsar al grup d etolis als que Alexandre dirigia. Durant les lluites que van seguir Alexandre va resultar mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73682" title="Sant Alexandre d'Alexandria" nonfiltered="3935" processed="3915" dbindex="29160">
Sant Alexandre d'Alexandria, fou patriarca d'Alexandria el 312 amb el nom d'Alexandre I (          ), crrec en el que va succeir a Sant Aquilles. Es va posicionar contra Arri (o rios) en la seva disputa amb Alexandre Baucalis. Va participar al concili de Nicea el 325 juntament amb el seu ardiaca Sant Atanasi i va morir al cap de cinc mesos (17 d'abril del 326). Va escriure unes 70 epstoles contra rios i Scrates de les que se'n conserven dues.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73683" title="Alexandre d'Antioquia" nonfiltered="3936" processed="3916" dbindex="29161">
Alexandre d'Antioquia era un amic de Marc Antoni que va adquirir bons coneixements de la llengua siraca, i va actuar com intrpret entre Marc Antoni i un Mitridates que li va revelar els plans dels Parts, el que va salvar als romans d una derrota, el 36 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73684" title="Alexandre d'Apamea" nonfiltered="3937" processed="3917" dbindex="29162">
Alexandre d'Apamea fou bisbe d'aquesta ciutat. Joan I d'Antioquia el va enviar al concili d'Efes el 431. Un carta seva en llat s'ha conservat i s a la Nova Collectio Conciliorum a Stephan. Baluzio, publicada a Pars el 1683.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73685" title="Serf" nonfiltered="3938" processed="3918" dbindex="29163">



Durant l'edat mitjana, un serf era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus bns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles.
El terme serf (del llat servus) designa una forma de vinculaci social i jurdica, tpica del feudalisme entre una persona, generalment un camperol, i un senyor feudal, quedant subjecte al seu senyoriu.

El serf es diferencia de l'esclau en qu no pot sser venut, en general, separadament de la terra en la que treballa, i jurdicament s un home lliure.

Tamb ha d'evitar-se evitar-se la usual confusi amb vassall, que est sotms tamb a un senyor, per mitjanant una relaci poltica i militar entre membres del mateix estament, s a dir: s un noble, o un eclesistic, i per tant un privilegiat, mentre que el serf pertany al Tercer Estat, com o populatxo.

Caracterstic de la servitud d'un serf era el conjunt d'obligacions consignats tals com la incapacitat del serf d'adquirir o vendre bns, sotmetiment a l'autoritat poltica, judicial i fiscal del senyor feudal, obligaci de prestar serveis militars al seu senyor i l'entrega de part del seu treball o producte. La condici de serf era hereditria i no podia abandonar la seva terra sense el perms del seu senyor.

Normalment, quan predominava la servitud, la terra per s sola no podia ser venuda, degut a que estava associada amb poders poltics, de la mateixa manera que el rei d'un pas no podia vendre'l. En canvi, la terra es podia transmetre mitjanant la invasi en temps de guerra o matrimonis, sovint de convenincia.

 Orgens dels serfs.
L'origen de la servitud es remunta als darrers anys de l'Imperi Rom. En les guerres de la crisi del segle III, molts llauradors abandonaren o vengueren les seves terres, i la propietat recaigu en propietaris que, ajuntant-ne moltes, les convertiren en latifundis, i comenaren a explotar-les mitjanant arrendataris (colons, coloni en llat). Aquests arrendataris treballaven  en aquestes terres una parcella per a la seva prpia subsistncia, pagant un lloguer, i a ms devien treballar per al terratinent, posteriorment senyor, sense cobrar, en sus camps privats per la sembra i per la collita. Mitjanant aquest acord no pagaven directament els tributs de la terra, fent-ho, tericament el senyor feudal. Tamb en certes zones es cre com una forma de protecci militar dels camperols lliures, en acceptar aquests sotmetre's a un senyor a canvi del seu treball o productes agrcoles com a forma de tributaci. Degut als termes del lloguer i el deteriorament de l'economia romana, el colon fou incapa de pagar les seves rendes i estigu limitat a les propietats pel deute.

El 322, un edicte de Constant establ les caracterstiques del que seria en el futur la servitud. El colon no podia marxar o casar-se fora del latifundi sense el perms del senyor, i qualsevol nen de la colnia tamb era un colon. No obstant aix, el senyor no podia expulsar els seus colons ni incrementar arbitrriament els seus lloguers i deures tradicionals. D'aquesta manera el colon tenia alguna cosa segura tot i la seva existncia limitada.

Bibliografia.
Freedman, Paul; Bourin, Monique. ed., Forms of Servitude in Northern and Central Europe. Decline, Resistance and Expansion, Brepols, 2005.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73686" title="Alexandre Asmoneu" nonfiltered="3939" processed="3919" dbindex="29164">
Alexandre Asmoneu fou el fill gran d'Aristbul II de Judea.

El 63 aC fou fet presoner junt amb el seu germ i el seu pare per Pompeu, a l ocupaci de Jerusalem, per es va poder escapar quant era portat a Roma. 

El 57 aC va aparixer a Judea i va reunir un petit exercit d uns deu mil homes i 1500 cavallers, i es va fer fort a Alexandrion i altres llocs. Hircanus va demanar ajut al governador Gabinius que va enviar un exercit considerable. En un combat prop de Jerusalem Alexandre fou derrotat i es va refugiar a la fortalesa de Alexandrion que fou assaltada pels romans, per amb la mediaci de la seva mare se li va permetre de sortir a condici de rendir totes les fortaleses que encara controlava. 

L any segent (56 aC), durant l expedici de Gabinius a Egipte, Alexandre va tornar a revoltar-se i va reunir un nou exercit; va massacrar a tots els romans que va trobar i va assetjar la resta a Mont Gerizim. Gabinius li va oferir la pau per la va rebutjar, i llavors els romans van passar a l atac i el van derrotat a Mont Tabor, on van morir uns deu mil rebels jueus. 

Encara el 53 aC, a la mort de Crassus, va tornar a revoltar-se, per va haver de pactar amb Cassius (52 aC). El 49 aC, al esclatar la guerra civil, Csar va alliberar a Aristbul i el va enviar a Judea on defensaria els seus interessos, per Aristbul fou enverinat pel cam, i Alexandre, que l esperava per donar-li suport, fou capturat per forces de Pompeu i portat a Antioquia on suposadament va morir executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73687" title="Alexandre de Prgam" nonfiltered="3940" processed="3920" dbindex="29165">
Alexandre de Prgam fou un noble del regne de Prgam, que fou enviat com ambaixador a Roma el 198 aC, per negociar la pau amb el senat rom. Prgam fou en endavant un fidel aliat de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73688" title="Alexandre de Capadcia" nonfiltered="3941" processed="3921" dbindex="29166">
Alexandre de Capadcia fou bisbe a la regi de Capadcia vers l'any 211. A la mort de Sptim Sever el 211 va visitar Jerusalem i fou coadjutor de Narcs, bisbe de la ciutat, a qui va succeir. Va fundar una llibreria a Jerusalem que fou usada per Eusebi per compondre la seva histria. En temps de Caracalla fou empresonat a Cesarea i va morir el 250. Es conserven unes quatre cartes seves.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73689" title="Alexandre el carboner" nonfiltered="3942" processed="3922" dbindex="29167">

Alexandre el carboner (Alexander Carbonarius) fou un bisbe a l'sia Menor. La seva professi era carboner.

Era un home virtus que vivia modestament del seu ofici a Cumae, a l'sia Menor, i en estar la seu vacant el poble va demanar a Sant Gregori Taumaturg que nomenes un bisbe. Sant Gregori va rebutjar els candidats i quan ho va explicar allegant que cap d'ells tenia prou virtuts, un ciutad va cridar que fes bisbe a Alexandre. Gregori es va informar i va decidir de nomenar-lo. Quant el va presentar vestit de sacerdot el poble el va acceptar. Va dirigir la seu fins a la persecuci de Deci el 251, en qu fou cremat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73690" title="Alexandre V de Macednia" nonfiltered="3943" processed="3923" dbindex="29168">
Alexandre V fou el tercer fill de Cassandre (rei de Macednia) i de Tessalnica (germana d'Alexandre el gran).

Cassandre va morir el maig del 297 aC i el va succeir el seu fill gran Filip IV de Macednia, que noms el va sobreviure tres mesos i va morir l'agost del mateix any. Els dos fills menors, Antpater I i Alexandre V foren proclamats reis sota tutela de la seva mare Tesslonica, que va repartir el pas entre els dos germans i va asignar l'occident a Alexandre i l'orient a Antpater. El 295 aC Antpater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar. Antpater la va fer matar, i llavors va atacar els dominis occidentals d'Alexandre.

Alexandre va cridar en el seu ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes. Al primer li va cedir la terra costera de Macednia i les provncies d'Ambrcia, Acarnnia i Amfilquia. Pirros va envair el pas i va forar a Antpater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Antpater va demanar ajut al seu sogre Lismac de Trcia, ajut que no va arribar doncs el sogre estava ocupat combatent als brbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quant ja Pirros s havia retirat de Macednia i s havia produt l'acord entre els germans.

Alexandre va rebre a Demetri amb cordialitat forada per li va dir que ja no necesitava els seus serveis. Aix va molestar a Demetri (que volia ocupar el regne en benefici propi) per ho va disimular. Alexandre va planejar eliminar a Demetri en un banquet, per no va reeixir per les precaucions de Poliorcetes. L endem Demetri va sortir del pas i Alexandre va decidir esperar-lo a Tesslia. A Larissa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense gurdies i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era noms a un dia de cam). Els soldats que eren a Dio van proclamar rei de Macednia a Demetri i el poble li va fer costat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73691" title="Alexandre de Bizanci" nonfiltered="3944" processed="3924" dbindex="29169">
Alexandre de Bizanci fou emperador de Constantinoble del 912 al 913. Fou el tercer fill de l'emperador Basili I de Bizanci i Eudxia.

Va nixer vers el 870 i a la mort del seu pare (886) va portar el ttol imperial junt amb son germ Lle VI de Bizanci. Lle va morir l'11 de maig del 912 i el va succeir el seu fill Constant VII Porfirognita, i Alexandre va rebre la custodia del jove emperador i la corona imperial com associat al govern; Alexandre havia mutilat el jove prncep per fer-lo inhbil pel govern, per tot i aix no en va poder impedir la proclamaci.

El seu govern noms va durar un any i uns dies i fou una srie llarga de crueltats i d'actes llicenciosos. Els ministres millors foren despatxats i els pitjors ascendits. La emperadriu Zoe Carbonpsima fou enviada a un convent i el patriarca Eutimi fou destitut, restablint a Nicolau el mstic (que l'any 907 havia estat deposat per Lle VI). Va esclatar la guerra amb Sime de Bulgria, al que va denegar el tribut, guerra de la que no va veure el final. Va morir el 7 de juny del 913 d'una emblia desprs d'una dura cavalcada. La regncia fou assumida per un consell dirigit per Nicolau el mstic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73692" title="Acords SALT" nonfiltered="3945" processed="3925" dbindex="29170">
Els acords SALT (sigles de Strategic Arms Limitation Talks, en angls conversacions sobre la limitaci d'armes estratgiques) es van signar al final de cada una de les negociacions entre els Estats Units i la URSS per a limitar les armes nuclears estratgiques i frenar la carrera armamentstica.

Les rondes de conversacions i tractats finals van ser:
 SALT I (1969-1972) realitzades a Hlsinki i Viena;
 SALT II (1972-1979) a Viena;

SALT I.

SALT I (acrnim de Strategic Arms Limitation Talks Agreement, Converses per l Acord sobre la Limitaci d Armament Estratgic). 

Les SALT I van ser la primera ronda de converses, des del 1969 al 1972, per aturar el nombre existent de llanadores de mssils estratgics, i van possibilitar la creaci d una nova llanadora submarina de mssils balstics (SLBM). Noms desprs que el mateix nombre d antics mssils balstics intercontinentals (ICBM) i llanadores SLBM haguessin estat desmantellats.

Les forces estratgiques nuclears de l URSS i dels Estats Units van canviar la seva postura desprs de 1960. El programa sovitic per la continutat del desplegament de bases terrestres de mssils i nous mssils balstics submarins; L URSS havia desplegat prop de 200 mssils ms cada any des del 1968. El nombre total de mssils dels Estats Units havia estat permanent des del 1967 amb  1054 ICBMs i 656 SLBMs per hi havia un increment del nombre de mssils amb caps de Vehicle Mltiple de Reentrada Ajustable Independent (MIRV) van ser desplegats. Les dues nacions van desenvolupar sistemes de mssils anti-balstics (ABM); l URSS va desplegar un tipus un sistema a Moscou el 1966 i els Estats Units van anunciar un programa ABM per protegir dotze localitzacions ICBM el 1967.

El 17 de novembre de 1969 van comenar negociacions posteriors que van durar fins el maig del 1972, seguint una srie de trobades que s alternaren entre Viena i Hlsinki. Desprs d un punt mort,  els primers resultats del SALT I van arribar el maig de 1971, quan es va arribar a un acord sobre els sistemes ABM.  Desprs de llargues discussions, es va arribar al final de les negociacions, el 26 de maig de 1972 a Moscou, quan Richard Nixon i Leonid Brjnev van signar el tractat de mssils anti-balstics i l acord inter, entre els Estats Units d Amrica i l URSS, sobre certes mesures respecte a la limitaci d armes ofensives estratgiques. Tamb es van fer unes quantes declaracions d acords.

SALT II.

Es coneix com a  SALT II la segona ronda de converses des del 1972 fins el 1979 entre els Estats Units i l'URSS, per limitar la producci d armament nuclear estratgic. Les converses van ser la continuaci del progrs iniciat amb la primera ronda de converses, les SALT I.

El 18 de juny de 1979, per limitar el nombre de llanadores, es va arribar a un acord que van signar Leonid Brejnev i Jimmy Carter. Desprs de mig any, l URSS va envair Afganistan, i el tractat no va ser ratificat pel Senat dels Estats Units. Malgrat aquest fet, els termes van ser respectats per les dues potncies.

Posteriorment van tenir lloc converses sobre el Tractat de Reducci d Armament Estratgic (START) i el Tractat de Prohibici d Assajos nuclears (CTBT).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73699" title="Rei bruixot d'ngmar" nonfiltered="3946" processed="3926" dbindex="29171">
El Rei Bruixot d'ngmar, tamb conegut com El Senyor dels Nazgl, o El Capit dels Espectres de l'Anell, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. 

Originriament era un rei dels homes, per a la segona edat Suron va donar-li un dels nou anells del poder per ajudar-lo a governar el seu reialme. Ell i vuit d'altres van rebre amb els anells un poder molt gran que van fer servir per acomplir les seves ambicions, per l'anell els va acabar corrompent i es van convertir en els fantasmagrics nazgl, completament sotmesos a la voluntat del Senyor Fosc.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

La primera aparici dels Nazgl a la Terra Mitjana data del 2251 de la Segona Edat. Durant els propers 1.200 anys el Senyor dels Nazgl seria el capit principal de Suron. Va lluitar al seu costat durant el setge de Brad-dr, en l'ltima Aliana entre Elfs i Homes, i quan van enderrocar el seu senyor, els Nazgl van fugir de la Terra Mitjana.

Mil anys ms tard, a la Tercera Edat, Suron va tornar a prendre forma al Bosc Llobregs amb el nom de 'El Nigromant'. Els Nazgl van percebre-ho i van tornar a la Terra Mitjana.

L'any 1300, el senyor dels Nazgl va reaparixer al nord de l'antic regne d'rnor, i va fundar el reialme d'ngmar. Es desprs dels primers conflictes entre el seu reialme i els dnedain del nord que va rebre el nom de "Rei Bruixot d'ngmar".

Poc desprs va inciar una guerra oberta contra els tres petits regnes en qu s'havia dividit l'antic rnor (Arthedain, Rhudaur i Cardolan). L'any 1409 van caure Rhudaur i Cardolan i van ser arrasats pel Rei Bruixot. La capital d'Arthedain, Frnost Erain, va resistir fins al 1974, en qu va caure desmembrant-se aix els ltims vestigis de l'antic regne del nord.

Aleshores el Rei Bruixot es va establir a Frnost, amb el control de tot el nord. Per el general Ernur del regne del sud de Gndor va reunir un exrcit, al que s'hi van afegir els elfs de Lindon i els dnedain del nord que havien escapat.

A les planes de les ribes del llac Evendim es va lliurar la batalla, que seria coneguda com la Batalla de Frnost. Enmig de la batalla es va afegir a l'exrcit d'Ernur un destacament de Rivendell capitanejat per Glorfndel. Les forces del Rei Bruixot van ser derrotades, desmembrant-se el el reialme d'ngmar. El reialme del Nord, per, no va ser restaurat.

Quan el Rei Bruixot, veient la batalla perduda va fugir cap a Mordor, Ernur va intentar perseguir-lo, per Glorfndel el va aturar: "No el persegueixis! No tornar a aquestes terres. I encara falta molt pel seu final; la m de l'home no el far caure."

L'any 2000, des de Mrdor, el Rei Bruixot va liderar els Nazgl al setge de Minas thil. Va capturar-la el 2002, i van rebatejar-la com a Minas Mrgul (la Torre de la Bruixeria). En nom de Suron, el Rei Bruixot en va fer la seva fortalesa.

El 2043, el Rei Ernil II de Gndor, i el seu fill Ernur (el vell enemic del Rei Bruixot) va pujar al tron. Just desprs de la seva coronaci, el Rei Bruixot el va desafiar a un combat, per Ernur va refusar. Set anys ms tard, el Rei Bruixot va reptir l'ofeta, i aquest cop el Rei de Gndor va cavalcar cap a Minas Mrgul. Mai ms se'n va saber res, i amb ell va acabar la lnea dels reis de Gndor i van passar a governar els senescals.

Just dotze anys desprs de la caiguda de Minas thil, el Rei Bruixot va enviar els seus exrcit d'orcs i haradrim contra les runes d'Osguliath. Les seves forces van arrasar les defenses gondorianes de la ciutat en runes, i van destrr l'nic pont que unia les dues ribes de l'nduin. Aquesta derrota va fer molt mal a la moral de Gndor.

L'Any 2941 el Nigromant era expulsat de Dol Guldur i Gndalf va confirmar que en realitat era Suron. Suron va tornar a Mrdor i va reconstrur Brad-dr, assumint de nou el comandament dels seus exrcits i iniciant la seva recerca de l'anell que havia perdut.

El Senyor dels Anells.


El 3018 el Senyor Fosc capturava a Gllum, i a travs de tortures va aconseguir de treure'n dos mots sobre la localitzaci de l'Anell: "Saquet" i "La Comarca". Suron va enviar els nou Nazgl sota la forma de genets negres a buscar-lo.

Van cavalcar des de Mrdor fins la Comarca, on van preguntar per "Saquet". Van seguir-li la pista fins a la Boqueria, per no el van poder trobar.

El Rei Bruixot va condur a quatre nazgl ms a la Pica dels Vents, on van descobrir a Frodo, Gambs i els altres hbbits. Va estar a punt d'aconseguir l'anell i va arribar a ferir a Frodo amb una fulla de Mrgul, per Gambs va aconseguir fer-los recular i van aconseguir fugir.

Els Nazgl van reagrupar-se i van perseguir Frodo fins als guals del Bruinen, on lrond i Gndalf van fer baixar una gran riuada que se'ls va emportar. Els seus cavalls van morir, i els espectres van tornar a Mrdor on el seu senyor els va donar com a noves muntures unes terribles bsties alades.

El Rei Bruixot va tornar a Minas Mrgul i va reprendre el seu rol com a comandant de les forcs de Suron, ocupant Ithlien i avanant cap a Osguliath. L'ltima defensa desesperada de la ciutat enrunada la va fer Framir, que va haver de fuigir en retirada cap a Minas Tirith greument ferit. 

Finalment, els exrcits de Suron van arribar a la capital, on es va lliurar la Batalla dels Camps de Plennor. Va conduir l'ariet que va fer caure les portes de la ciutat, va entrar a la ciutat on es trob a Gndalf que li barrava el pas. Abans de qu s'incicis la lluita, per, els corns de Rhan van sonar i els rohrrim es van incorporar a la batalla.

Muntat en la seva bstia, el Rei Bruixot va anar a combatre els rohrrim. Els caballs dels genets fugien embogits davant la seva muntura. Crinblanca, el cavall del rei Thoden, va caure a terra esclafant-lo sota el seu pes.

Quan es disposava a rematar Thoden, owyn s'hi va interposar. Recordant la profecia de Glorfndel, el Rei Bruixot va vantar-se de qu cap home el podia ferir. Aleshores owyn va revelar que era una dona i s'hi va enfrontar. D'entrada el combat va resultar favorable al Senyor dels Nazgl, per el hbbit Merry va clavar-li per sorpresa una punyalada a la part posterior del genoll, i owyn va aprofitar per clavar-li l'espasa a la cara que li caus la mort.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73708" title="Winamp" nonfiltered="3947" processed="3927" dbindex="29172">

El Winamp s un reproductor de so i vdeo desenvolupat i distribut per l'empresa nortamericana Nullsoft i finalment adquirit per America Online i compatible amb el sistema operatiu Windows. Es troba com a programari gratut i programari de prova.

El Winamp te un clon lliure anomenat XMMS

Histria.
El Winamp va ser creat pel hacker Justin Frankel el 1997, per actualment t un equip de programadors dedicats exclusivament al seu desenvolupament.

Originalment estava basat en el motor desxifrador AMP de PlayMedia Systems, en les segents versions va ser substitut per Nitrane, un  descodificador patentat i creat per Nullsoft, que va acabar en mans dels tribunals. Poc desprs Nullsoft va canviar per un descodificador ISO de Fraunhofer Gesellschaft, els promotors del format MP3.

L'actual desenvolupament del Winamp s'atribueix a Stephen Tag Loomis, Taber Buhl, Ben Allison i Maksim Tyrtyshny.

L'any passat, el 2005, els usuaris de Winamp van crixer de 33 milions d'usuaris mensuals a 52 milions; fent-lo aix, segons alguns clculs, el reproductor ms utilitzat.

L'xit de Winamp pot ser degut, segurament, a la gran comunitat de fans que t que desenvolupen contnuament aparences (que permeten canviar totalment l'aparena del programa) i pedaos (que permeten afegir-li caraterstiques).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73709" title="Puerto de la Cruz" nonfiltered="3948" processed="3928" dbindex="29173">

Puerto de la Cruz s un municipi espanyol que pertany a la provncia de Santa Cruz de Tenerife, Canries, ms concretament, al nord de l'illa de Tenerife. Es situa a la Vall de La Orotava, al costat dels municipis de Los Realejos i de La Orotava. El Puerto de la Cruz est situat a 37 km de Santa Cruz de Tenerife.

T una extensi de 8,73 km, s el ms petit de les Illes Canries, i una poblaci de 30.613 habitants (Instituto Nacional de Estadstica, 01-01-2005). La seva altitud s de 9 metres sobre el nivell del mar i el seu punt de major altitud s el con volcnic de Las Arenas, amb 249 metres.
Latitud:  28 25' N;
Longitud: 16 32' W;
Codi postal: 38400.

s un dels centres turstics ms importants de Canries, on la majoria de turistes sn de la pennsula Ibrica, Anglaterra i Alemanya.

Economia.
L'economia es basa en el turisme, aquest sector porta a la poblaci 1 000 000 de turistes a l'any (especialment espanyols, seguit d'alemanys i anglesos).


 Monuments i llocs d'inters .
El Puerto s una atracci turstica tot l'any, grcies al suau clima. Es pot visitar:
el complex Costa Martinez (El Lago): complex d'oci dissenyat per l'artista Csar Manrique, hi ha piscines i restaurants.
el Jardn Botnico: construt el 1788 com a jard d'aclimataci.
el Loro Parque: zoolgic especialitzat en diferents xous amb lloros, dofins, lleons marins, etc.
la Plaza del Charco: centre neurlgic del municipi.
Playa Jardn: platja de sorra negra remodelada per l'artista Csar Manrique per a dotar-la d'extenses zones de jardins, bars i restaurants, zones d'oci, etc. ;
el Castillo San Felipe: construt al segle XVII per a defensar la poblaci dels atacs pirates.
la Iglesia de Nuestra Seora de la Pea de Francia: inicialment construda el 1697 va anar ampliant-se posteriorment.


el paseo de San Telmo: passeig peatonal al costat de la costa;
la Casa de la Aduana: fundada el 1620.
el Hotel Taoro: un dels primers establiments hotelers de tota Canries (1890), posteriorment es transform en casino.

 Hosteleria .
Destaquen:
Hotel Botnico de 5 estrelles Gran Luxe.
Hotel Semiramis de 5 estrelles.
Hotel Atalaya de 4 estrelles.
Gran Hotel Turquesa Playa  de 4 estrelles.
Hotel Tigaiga  de 4 estrelles.

 Famosos .
Agustn de Bethencourt (1758-1825), pare de les enginyeries espanyola i russa.
Tom Hernndez (9 de setembre de 1917 - 21 de juny de 1984 a Los Angeles, Califrnia), actor;
Toms de Iriarte, escriptor, fams por les seves Fbulas.

 Enllaos .
Ayuntamiento de Puerto de la Cruz;
Centro de congresos;
Servicio Municipal de Juventud;
Informacin sobre el municipio;

Vegeu tamb.
 Tenerife;
 Llista de municipis de Santa Cruz de Tenerife;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73716" title="19P/Borrelly" nonfiltered="3949" processed="3929" dbindex="29174">

El cometa 19P/Borrelly s un cometa peridic, que fou estudiat de prop per la sonda Deep Space 1 el 2001. Fou descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly durant una recerca rutinria de cometes a Marsella, el 28 de desembre de 1904.

 El sobrevol de la Deep Space 1 .
El 21 de setembre de 2001 la sonda espacial Deep Space 1 realitz un sobrevol del Borrelly. La sonda s'havia llenat amb l'objectiu de provar noves tecnologies astronutiques i l'encontre amb el cometa es produ durant una ampliaci del perode de missi, desprs d'haver completat els seus objectius principals. Malgrat que la sonda no estava especialment dissenyada per a aquesta tasca, la Deep Space 1 envi a la Terra valuoses dades i imatges. Entre altres coses es pogu determinar que el nucli del cometa mesurava 8 x 4 km.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73718" title="Gran Mestre Internacional" nonfiltered="3950" processed="3930" dbindex="29175">
Ttol ms important de tots els possibles que existeixen a nivell mundial dintre del mn dels escacs, els altres son Mestre Internacional i Mestre FIDE, a mes d'aquestos existeixen els que son exclusius de categoria femenina, Gran Mestre Femen i Mestre Internacional Femen. A la darrera llista d'elo de la FIDE hi ha ms de 1.000 GMI (o GM).
 
Histricament, el pas amb ms GMI ha sigut la URSS. Actualment, desprs de la escissi de la URSS, es Rssia el que major nombre t de titulats (actualment 173).

 Enllaos externs .

Dades de la FIDE de 150 pasos, amb el nombre de GMI, MI y Ranking per pasos.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73719" title="Fons contravalor" nonfiltered="3951" processed="3931" dbindex="29176">
Un fons contravalor (o fons de contravalor, en angls counterpart fund) s un mecanisme que creen bilateralment dos pasos per al desenvolupament econmic.

L'acord se signa entre dos pasos, un de deutor i l'altre creditor. L'estat creditor renuncia que li sigui retornada part o la totalitat del deute, a canvi que l'estat deutor cre un fons monetari en la moneda local. Conforme es vagin complint els terminis de pagament, l'estat deutor no tornar els diners a l'estat creditor, sin que els dipositar en aquest fons, anomenat fons contravalor; a canvi, el pas deutor gastar aquests fons en projectes que ajudin al desenvolupament econmic o social del pas.

Aquests diners, per, poden tenir dues destinacions: o b el govern deutor els gasta directament en aquests projectes, o b els lliura a empreses privades de la nacionalitat del pas creditor perqu duguin a terme els projectes.

Normalment una comissi s'encarrega de la supervisi que els diners s'inverteixen realment en els projectes. Acostuma a estar formada per membres de tots dos governs, si b ms modernament hi participen tamb representants de la societat civil per donar ms transparncia a les operacions.

Els fons contravalor tenen molts aspectes positius: el pas deutor "canvia deute per desenvolupament" i el fet que aquests fons siguin en moneda local ajuda a l'enfortiment de la divisa nacional; d'altra banda, l'estat creditor pot comptabilitzar els fons contravalor com a condonaci del deute i les seves empreses poden introduir-se en nous mercats amb una posici privilegiada, generant riquesa en el pas deutor.

Els desavantatges sn que aquestes empreses no tenen obligaci de seguir reinvertint els beneficis en el pas deutor, i molt sovint se'ls atorguen privilegis fiscals; i, al capdavall, el pas deutor ha de seguir pagant els terminis del deute, encara que els diners tinguin una altra finalitat ms positiva.

Aquests fons contravalor van sorgir desprs de la Segona Guerra Mundial, i s'inspiraven en el mecanisme empresarial de reestructuraci del deute anomenat "permuta deute-capital" (en angls, debt-for-equity swap).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73722" title="Lohengrin" nonfiltered="3952" processed="3932" dbindex="29179">
Lohengrin s una pera en tres actes amb msica i llibret de Richard Wagner. Va ser estrenada a l'Hoftheater de Weimar el 28 d'agost de 1850, sota la direcci de Franz Liszt, amic de confiana i primer seguidor de Wagner.

La histria del cavaller al cigne prov de la literatura medieval alemanya, sobretot Parzival de Wolfram von Eschenbach i la seva continuaci annima, Lohengrin. 
		  
Lohengrin es va convertir immediatament en un xit i avui dia s una de les ms representades. Fins i tot s'acostuma interpretar en concert o fer enregistraments d'alguna de les seves parts. Aix, les parts ms conegudes sn els preludis del primer i tercer acte, l'ria de Lohengrin In fernem Land i el cor nupcial, que tamb s'interpreta tradicionalment en els casaments en alguns pasos occidentals.

Destaca la decoraci del castell de Neuschwanstein (fet construir per Llus II de Baviera, important mentor de Wagner), que est basada en diverses peres de Wagner, i molt especialment en la histria de Lohengrin.

Argument.

Acte I.

Per les riberes del Scheldt, a prop d'Anvers, un herald convoca a les armes al poble de Brabant, que respon alegrement. Per el rei Enric, abans de marxar a la lluita en defensa del regne contra els brbars hongaresos, vol resoldre la desuni existent al si del ducat de Brabant. I mana a Telramund que es presenti amb la seva esposa i li relati la ra de la disputa.	

Telramund explica al Rei que ell fou l'encarregat de la custdia dels fills de l'ltim duc quan aquest va morir. Un dia, el fill bar, Gottfried, va desaparixer quan es trobava sol amb la seva germana Elsa. s per aix que Telramund acusa a Elsa d'haver matat al seu germ per heretar el ducat. En conseqncia, va renunciar a la m d'Elsa i es cas amb Ortrud, per la noble ascendncia de la qual ara pretn ser governador de Brabant. Els nobles i el propi Rei s'horroritzen davant d'aquella acusaci. El Rei, determinat a esbrinar la veritat i a jutjar qui s el culpable, ordena portar davant seu a Elsa.

Arriba l'Elsa. No pot donar resposta clara al que el Rei li pregunta per relata un somni, davant de la confusi dels presents, en el que se li va aparixer un cavaller vestit amb una resplendent armadura, com el seu campi: Oft in trben Tagen (Una vegada, en els ombrvols dies). Telramund insisteix en la seva versi i el Rei i la gent de Brabant estan inclinats a creure'l. El Rei, llavors, decideix que el cas sigui resolt per un combat entre Telramund i la persona a qui Elsa designi com a defensor.

Obeint el mandat del Rei, l'herald, acompanyat de notes adornades de trompetes, convoca a qui vulgui defensar a l'Elsa. La crida es repeteix per dues vegades, per ning no acudeix en defensa de la dama. Llavors, mentre l'Elsa i les dames assistents preguen al Cel de genolls, la multitud queda atnita en veure aparixer pel riu a un cigne (Ein Schwann!) remolcant una barca en la qual hi ve un cavaller vestit amb armadura de plata. Tots li donen la benvinguda, excepte Telramund i Ortrud. En arribar, s'acomiada del cigne i demana perms a l'Elsa per actuar com el seu cavaller, tot i imposant la condici de qu mai no li pregunti el seu nom ni el seu origen. Plena de confiana, Elsa accedeix i ambds es juren amor mutu.

El cavaller s Lohengrin; avana i repta a Telramund, els amics del qual li aconsellen que es retiri. L'herald anuncia el combat i demana a Du que la justcia prevalgui. Els dos homes lluiten; Lohengrin derrota Telramund, per li perdona la vida. Tots aplaudeixen la victria i Elsa expressa la seva alegria; les niques veus dissidents sn les de Telramund i Ortrud.

Acte II.

Per la nit, i a les escalinates de la catedral, Ortrud i Telramund rumien la seva derrota. Des del palau arriben les notes de la festa. Telramund es queixa de la seva desgraciada sort a causa de les maquinacions de la seva esposa, que s un bruixot. Ella en canvi diu al seu esps que el poder del victoris cavaller podr ser doblegat noms en el cas que Elsa es vegi obligada a preguntar-li el seu nom i el seu origen, o si fos ferit. Ambds determinen venjar-se.

Surt Elsa al balc, cantant la seva alegria. Ortrud diu a Telramund que marxi i es dirigeix cap a Elsa, lamentant-se de la seva desgrcia, per mentre Elsa desapareix per baixar al carrer, Ortrud exulta davant de la possibilitat de venjar-se. Entra en escena Elsa i li diu a Ortrud que la perdona, tot prometent-li tractar que ella i el seu esps recuperin el favor reial; en el seu duet, Ortrud deixa caure en la ment de l'Elsa les llavors del dubte sobre el seu cavaller.

Surten les dues dones i apareix Telramund, que s'oculta quan, en trencar el dia, els trompeters criden el poble a una reuni. Arriben els nobles i ciutadans. L'herald anuncia que Telramund s desterrat i que el misteris cavaller, Lohengrin, s'unir en matrimoni a Elsa, sent nomenat Guardi de Brabant per conduir els brabantins a la guerra. La multitud aclama els reials decrets. Tanmateix, quatre nobles, amics de Telramund no es mostren propicis a ser manats per Lohengrin, i Telramund, desafiant el decret, es presenta davant d'ells, que, al seu torn, ho oculten.

Quatre patges anuncien l'arribada d'Elsa i el seu festeig de dames. Quan estan a punt d'entrar a la catedral, apareix Ortrud, dient amargament que Elsa ha usurpat el lloc que a ella li corresponia, i es burla d'Elsa per no conixer el nom del cavaller amb qui es casar. Elsa, atnita, replica que t plena confiana en ell, per Ortrud continua i el qualifica de trador. Arriba llavors Lohengrin amb el Rei i consola a l'Elsa, per ara s Telramund el que, atrevidament, es fa present. Al principi tots refusen escoltar-lo, per ell insisteix en qu Lohengrin descobreixi la seva personalitat, car d'una altra manera, sospita, que el seu origen pot ser diablic.

Lohengrin refusa a donar una resposta i diu que noms Elsa el pot obligar a parlar; i s'adona que est profundament torbada. En un concertant, Ortrud i Telramund es feliciten per haver posat dubtes a Elsa: aquesta manifesta el seu desig de saber qui s Lohengrin i per la seva part, el Rei i el poble reafirmen la seva confiana. Per un moment, Telramund aconsegueix parlar amb l'Elsa contra Lohengrin, per aquest la pren del bra i tots entren a la catedral.
	   	 
Acte III.

L'escena es desenvolupa a la cambra nupcial. Amb el so d'una marxa, entra Elsa en mig d'un grup de dames i Lohengrin, acompanyat d'un altre de nobles i del propi Rei. La parella aviat queda tot sola. Canten tendrament el seu amor, per quan Lohengrin pregunta el seu nom a Elsa, ella s'entristeix en no poder saber el nom d'ell. Lohengrin diu que no li pregunti, per insisteix cada vegada ms impetuosament dient que pressent el dia en el qual el cigne torni per emportar-se'l.

En el moment ms lgid s'obre sobtadament la porta de la cambra i entra Telramund amb els seus quatre amics. Amb un sol cop, Lohengrin dna mort a Telramund, i els quatre acompanyants es postren de genolls davant d'ell. Aquest diu a Elsa que la felicitat d'ambds s'ha acabat i crida les dames perqu portin Elsa en presncia del Rei, davant del qual ell dir qui s.

L'escena t lloc ara a les vores del Scheldt, on hi sn reunits el Rei i els nobles. s de mat i tots es preparen per marxar a la guerra. Entren els quatre nobles portant el cadver de Telramund, seguits d'Elsa, consternada, i del seu seguici de dames. Finalment, apareix Lohengrin, que diu al Rei, per a consternaci de tots, que no pot posar-se al capdavant dels seus soldats perqu Elsa ha trencat el vot que havia fet i li ha preguntat el seu nom i el seu origen.

I descobreix el seu secret: s un cavaller del Sant Greal, de nom Lohengrin, fill de Parsifal, i ara que el seu secret ha estat revelat, ha perdut el seu poder i ha de tornar. I reprotxa a Elsa, que est aclaparada en adonar-se que tot s'ha acabat entre ells dos. Desesperada, li demana que no l'abandoni, i el Rei i el poble s'uneixen en la seva petici. Per Lohengrin no pot quedar-se. Prediu una gloriosa victria per a les armes alemanyes; llavors apareix el cigne, arrossegant una barca buida. Lohengrin el saluda: Mein lieber Schwan (El meu cigne estimat), abraa Elsa en un tendre comiat, lliurant-li l'espasa, la banya de cacera i l'anell, perqu li doni al seu germ Gottfried si alguna vegada torna.

De sobte apareix Ortrud amb aire de triomf. Diu a Elsa que ella va transformar Gottfried en un cigne, el cigne que ara serveix a Lohengrin; si Lohengrin hagus pogut quedar-se tamb hauria pogut tornar Gottfried al seu estat natural, per ara l'oportunitat s'ha perdut. Lohengrin cau de genolls i resa. En resposta a la seva pregria, apareix un colom sobre la seva embarcaci, el cigne se submergeix en les aiges del riu i apareix Gottfried, mentre Ortrud crida de rbia. Els ciutadans de Brabant victoregen Gottfried, que des d'ara els governar. El colom condueix ara l'embarcaci amb la que marxa Lohengrin. Mentrestant Elsa, que el veu marxar, cau sense vida als braos del seu germ.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73723" title="Romano Prodi" nonfiltered="3953" processed="3933" dbindex="29180">


Romano Prodi (Scandiano, Itlia 1939) s un poltic itali que fou Primer Ministre d'Itlia entre 1996 i 1998 i President de la Comissi Europea entre 1999 i 2004. Des de 2006 s Primer Ministre d'Itlia en representaci de L'Unione.

Biografia.
Va nixer el 9 d'agost de 1939 a la poblaci de Scandiano, situada a la provncia de Reggio de l'Emlia. 
Va comenar els seus estudis a Reggio Emilia, on va cursar l'ensenyament secundari, per a posteriorment llicenciar-se en dret a la "Universit Cattolica del Sacro Cuore" de la ciutat de Mil. Posteriorment ampli els seus estudis a Bolonya i a la London School of Economics.

Interessat en la docncia fou professor ajudant de la Facultat de Cincies Poltiques de la Universitat de Bolonya des de 1963, esdevenint l'any 1966 'professore incaricato'. L'any 1971 esdeven catedrtic d'Economia poltica i Industrial. Aix mateix ha estat professor visitant a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Recerca de Stanford.

Trajectria poltica.
Inicis poltics.
Proper a la lnia reformista de la Democrcia Cristiana, va ser nomenat Ministre d'Indstria per Giulio Andreotti l'any 1978. Posteriorment, el 1982 seria nomenat per Giovanni Spadolini president del holding pblic IRI ( Istituto per la Ricostruzione Industriale ), en el qual va obtenir resultats en el seu sanejament econmic. Va ser president de l'IRI fins a 1989, i, de nou, des de 1993. En la seva segona etapa al capdavant de l'institut va privatitzar diverses de les seves societats. Aquesta segona etapa directiva de l'IRI finalitz el 1994, amb la victria en les eleccions generals italianes de Silvio Berlusconi.

Primer Ministre d'Itlia.
El 1996 es present de nou a les eleccions generals al capdavant de la coalici L'Olivera, organitzaci que aglutinava sectors del centre i l'esquerra, laics i d'inspiraci catlica. Desprs de la victria electoral, fou elegit el maig d'aquell any Primer Ministre d'Itlia, formant un govern amb membres de L'olivera i independents, amb el suport extern del Partit de la Refundaci Comunista.

L'actuaci del govern Prodi de 1996-1998 es va centrar en el sanejament de l'economia italiana, com ja havien comenat a fer els seus predecessors Giuliano Amato, Carlo Azeglio Ciampi i Lamberto Dini, a fi de resoldre la important crisi econmica i aconseguir l'entrada d'Itlia en el projecte de moneda nica europea, que requeria complir certs requisits econmics que en aquell moment semblaven difcils de complir. Es va aconseguir el principal objectiu econmic, portar la relaci entre dfecit i Producte Interior Brut dins dels lmits requerits per la Uni Europea. Per a aix es va implantar un impost extraordinari, conegut popularment com a eurotassa, lligada a la renda de les persones i que l'any 1999 es convert en un 60%.

En 1998 el govern de Prodi caigu, com a conseqncia de la prdua del suport de part del Partit de la Refundaci Comunista, sent substitut per Massimo D'Alema.

President de la Comissi Europea.
L'any 1999 fou escollit President de la Comissi Europea, un crrec de consens entre tots els pasos integrants de la Uni Europea (UE). Durant aquell perode van tenir lloc diversos fets significatius en la histria de la Uni Europea, sent la Comissi Prodi l'encarregada de tirar-los endavant: l'entrada en vigor de l'euro com a moneda circulant en onze dels pasos membres (1 de gener de 2002), l'ampliaci de la UE amb deu nous pasos i la unificaci de l'espai judicial europeu, amb la implantaci de l'anomenada a leuroordre (ordre de detenci europea). Ocup aquest crrec fins l'any 2004.

Primer Ministre d'Itlia (segon mandat).
Desprs de la finalitzaci del seu mandat com a President de la Comissi torn a la poltica italiana. El 16 d'octubre de 2005 se celebraren, a iniciativa de Prodi, unes primries per elegir el candidat de la coalici de centre-esquerra L'Unione, un grup poltic que agrupa diversos corrents com L'Olivera, La Margarida, el Partit Comunista, el Partit Radical o el Partit Socialista entre d'altres, sent Prodi el vencedor.

En les eleccions generals celebrades els dies 9 i 10 d'abril de 2006 La Uni, liderada per Prodi, va obtenir la majoria a la Cambra dels Diputats i el Senat, segons els resultats provisionals, encara pendents de la proclamaci definitiva. No obstant aix, la victria de La Uni sobre la Casa de les Llibertats, encapalada per Silvio Berlusconi, fou molt ajustada en vots, obtenint una mplia majoria a la Cambra dels Diputats grcies a la llei electoral vigent, que atorgava un premi de majoria que garanteix 340 diputats a la coalici majoritria. Tot i que amb un nombre de vots menor en les eleccions al Senat, L'Unione obt, sempre per efecte de la llei electoral, una lleugera majoria de noms dos senadors. El primer ministre en funcions, Silvio Berlusconi, reclam un nou recompte, i allud a la possibilitat d'una gran coalici. 

Desprs de diversos recomptes i queixes per part del partit de Forza Italia, l'Audincia Nacional Italiana va donar la victria de les eleccions a L'Unione de Prodi, que inici el seu mandat com a Primer Ministre d'Itlia el 17 de maig de 2006. El 21 de febrer de 2007 present la seva dimissi al President Giorgio Napolitano per la prdua de confiana del Senat en la seva poltica exterior. L'Unione, per, refuss la seva dimissi el 23 de febrer, mantenint-lo en el crrec de primer ministre. El 25 de febrer de 2007 el primer ministre provisional i president de la repblica, el va convncer de tornar a ser ell el primer ministre. 

Desprs de la dimissi del Ministre de Justcia, Clemente Mastella, el 16 de gener de 2008, per estar acusat de corrupci, el seu partit, Populars UDEUR (soci de l'Ulivo i del PD), tamb va deixar el govern i el suport. Aix provoc que la oposici, aprofitant la prdua de la majoria al senat, que demans una voatci de censura. A la cambra de diputats, la pass, per al senat, desprs d'una sessi en qu hi va haver molts insults i fins i tot una agressi, el seu govern perd la votaci, i el mateix dia, 24 de gener de 2008, dimit, encara no se sap el seu successor. 

Enllaos externs.
  Pgina personal de Romano Prodi;
  Pgina oficial de Romano Prodi a la Comissi Europea;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73724" title="Maria d'Hongria" nonfiltered="3954" processed="3934" dbindex="29181">
Maria d'Hongria ( 1257 - Npols 1323 ), princesa d'Hongria i reina consort de Npols (1285-1309).

Orgens familiars.
Filla del rei Esteve V d'Hongria i la seva esposa Elisabet de Cuman. Per lnia paterna era nta del rei Bela IV d'Hongria i Maria Laskarina de Nicea, i per lnia materna era descendent de la tribu dels Cuman. Fou germana de Ladislau IV d'Hongria.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1270 amb el duc Carles II d'Anjou, posterior comte de Provena i rei de Npols. D'aquesta uni van nixer:
 el prncep Carles I d'Hongria (1271-1295), rei d'Hongria, iniciador de la dinastia angevina d'Hongria;
 la princesa Margarida d'Anjou (1273-1279), comtessa d'Anjou i casada el 1290 amb Carles I de Valois;
 el prncep Llus de Npols (1275-1298), bisbe de Tolosa;
 el prncep Robert I de Npols (1277-1343), prncep de Calbria i rei de Npols i comte de Provena;
 el prncep Felip de Npols (1278-1343), iniciador de la branca de prnceps de Tarent i Acaia;
 el prncep Ramon Berenguer de Npols (1281-1307), hereu del comtat de Provena, per que al morir jove va revertir en Robert;
 la princesa Blanca de Npols (1283-1310), casada el 1295 amb el comte-rei Jaume II d'Arag;
 el prncep Joan de Npols (1283-1308), religis;
 el prncep Tristan de Npols (1284-1286);
 la princesa Elionor d'Anjou (1289-1341), casada el 1302 amb el rei Frederic II de Siclia;
 la princesa Maria de Npols (1280-1350), casada el 1304 amb el rei San I de Mallorca;
 el prncep Pere de Npols (1292-1315), comte de Gravina;
 el prncep Joan de Durazzo (1294-1336), duc de Durazzo que va fundar la branca ducal de Durazzo.
 la princesa Beatriu de Npols (1295-1321);

Maria va morir el 25 de mar de 1323 a la ciutat de Npols, on fou enterrada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73725" title="Reggio de l'Emlia" nonfiltered="3955" processed="3935" dbindex="29182">


Reggio de l'Emlia (en itali Reggio nell'Emilia, tamb anomenat simplificadament Reggio Emilia) s un municipi d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, a la provncia de Reggio de l'Emlia de la que es capital, amb prop de 150.000 habitants. Est situada a la via Emlia i el com te 231 km2.

Ciutats agermanades.
 Bydgoszcz, Polnia;
 Chi in u, Moldvia;
 Cutro, Itlia;
 Dijon, Frana;
 Fort Worth, Estats Units;
 Girona, Catalunya (1982);
 Kragujevac, Srbia;
 Toluca, Mxic;
 Zadar, Crocia;

 Histria .
 
Regium Lepidi o Regium Lepidum fou el primer nom de la ciutat. De vegades se l'anomen simplement Regium. Era a la Gllia Cispadana a la vora de la via Emlia entre Mutina i Parma a uns 25 km de cadascuna.

Pel seu nom es pensa que fou fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lpid quan va construir la via Emlia. Festus diu que el seu nom original fou Forum Lepidi. No va ser mai colnia per fou una ciutat prospera si be molt per darrera de Mutina i Parma. El 79 aC hi fou assassinat M. Brutus, el pare de l'assass de Csar, per ordre de Gneu Pompeu.  Es esmentada durant la guerra de Perusa i abans i desprs de la batalla de Mutina. Durant l'Imperi prcticament no es esmentada per cap esdeveniment i noms ho s a les obres geogrfiques. Era un municipi amb els seus magistrats, i Estrab la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona ttol de colnia per equivocaci ja que Plini el vell no l'esmenta com a tal ni apareix a cap de les nombroses inscripcions trobades. 

Al segle IV Graci hi va establir un grup de gots captius, tant a la ciutat coma Parma i altres llocs propers, senyal evident de debilitat. Al segle V havia entrat en plena decadncia tal com esmenta Sant Ambrs, per va esdevenir seu d'un bisbe. 

Tot i la seva decadncia  va subsistir com a ciutat i es esmentada als Itineraris, la Taula de Peutinger i per Paulus Diaconus.

Va passar als ostrogots el 489 i el 539 fou inclosa a l'Exarcat de Ravenna fins que fou conquerida pel rei Longobard Albo el 569 i fou seu d'un dels ducats longobards. El 774 va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els lmits de la dicesi (781). 

El 888 va passar al regne d'Itlia i el 889 fou atacada i parcialment destruda pels hongaresos que van matar al seu bisbe Azzo II. Fou reconstruda i el 31 d'octubre del 900 l'emperador va donar una cdula autoritzant la construcci d'un castell. Fou inclosa dins els dominis del comte-marqus de Toscana el 1002 junt amb Parma, Brscia, Mdena, Mntua i Ferrara. 

La dinastia marquesal es va extingir el 1115 amb la famosa comtessa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa. Per en els darrers anys les ciutats havien establert els seus governs locals i les comunes comenaven a emergir; el lluny poder del Papa, que deixava el govern en els bisbes locals, no podia imposar-se als poders locals. El 1167 la comuna de Reggio fou membre de la Lliga Llombarda i va participar a la batalla de Legnano. El 1183 el cnsol de la ciutat Rolando della Carit va signar el tractat de Constana i va rebre la investidura imperial.

Sota el govern comunal la ciutat es va desenvolupar i va adquirir gran prosperitat, es van crear escoles, i es va desenvolupar el comer i les arts. Els castells de les rodalies van passar a dependre de Reggio. Les famlies dels Scopiazzati i els Mazzaperlini es van disputar el poder local i mes tard els  Ruggeri i els Malaguzzi. Tamb hi van haver guerres contra Parma (1152)  i Mdena (1225) en el marc de les lluites entre gelfs i gibellins. El 1260 vint-i-cinc mil penitents dirigits per l'eremita Perugini, va entrar a la ciutat i per un temps la religi es va imposar a la guerra per les lluites es van reiniciar quan el 1265 els gibellins van matar al cap gelf Caco da Reggio i van assolir el poder. Desprs de gibellins i gelfs van seguir els Inferiori i Superiori i aix les disputes locals van continuar. Finalment els Superiori es van imposar. Per evitar els abusos de les famlies principals com els Sessi, els Fogliani i els Canossa, el Senat de Reggio va donar el govern per tres anys al senyor d'Este, Obizzo.

Obizzo va sobrepassar amb escreix el temps de govern i va assolir la senyoria de facto i desprs el seu fill Azzo, que el 1306 fou expulsat pels Reggiani que van establir una repblica regida per 800 membres de les classes inferiors. El 1310 els imperials van establir un vicari en el govern, Spinetto Malaspina, que fou aviat expulsat. La Repblica va existir fins el 1326 quant el cardenal Bertrando del Poggetto va ocupar la ciutat i la va incorporar als dominis del Papa, per el 1329 va tornar a ser domini imperial sota Joan de Bohmia, i desprs (1333) Nicol Fogliani i (1335) Martino della Scala, que el  1336 la va cedir a Llus Gonzaga de Mntua.

Llus Gonzaga va construir la ciutadella de San Nazario, per la construcci de la qual va haver de destruir 144 cases. El 1356 els Visconti de Mil, amb l'ajut de 2000 exiliats de Reggio, es van apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini per finalment els Gonzaga van vendre la ciutat a Mil per cinc mil ducats el 1371 i va restar en mans dels Visconti fins el 1404 quant Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; el 1409 Ottobono fou assassinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va cedir a Nicolau III d'Este, senyor de Mdena. La ciutat va conservar la seva autonomia dins els dominis dels Este, amb lleis prpies i moneda. A Nicolau el va succeir el seu fill natural Lionello d'Este i el 1450 Borso I d'Este.

El 1452 Borso fou nomenat duc de Mdena i de Reggio per l'emperador Ferran III. Sota el seu successor,  Hrcules I d'Este, en fou nomenat governador el poeta Matteo Maria Boiardo, amb l'encrrec de posar fi al bandidatge a la regi. Un altre fams escriptor, Francesco Guicciardini, fou tamb mes tard governador del ducat de Reggio.

Desprs de la intervenci francesa el 1512, el ducat va passar al Papa Juli II. La ciutat fou retornada als Este a la mort del Papa Adri VI el 29 de setembre de 1523. El 1551 Hrcules II d'Este va construir unes noves muralles i a finals de segle es va comenar la construcci de la Baslica de la Ghiara. El govern dels Este va continuar fins al perode revolucionari amb breus interrupcions a causa de conflictes armats del 1702 al 1706, del  1734 al 1735 (ocupacions franceses) i del 1742 al 1749 (ocupacio savoiana).

El 21 d'agost de 1706 fou ocupada pels francesos que foren rebut amb entusiasme. El senat va assumir el govern i el 26 de setembre de 1796 els voluntaris del govern provisional van rebutjar una columna austraca a la batalla de Montechiarugolo, considerada la primera batalla del Risorgimento itali. No van tardar a ocupar l'Emlia i el 7 de gener de 1797 van proclamar a Reggio la Repblica Cispadana, rpidament unida el mateix 1797 a la Repblica Transpadana per formar la Repblica Cisalpina, amb la que es va formar el 1802 la Repblica d'Itlia, esdevinguda el 1805 Regne napolenic d'Itlia.

El 1815 el Congres de Viena en va confirmar la incorporaci al ducat de Mdena, restablert pels hereus dels Este (Francesc IV de Mdena). El 1831 Mdena i Reggio es van revoltar contra el duc i a Reggio es va organitzar un cos de voluntaris dirigits per Carlo Zucchi, per el 9 de mar de 1831 les tropes del duc i soldats austracs van recuperar la ciutat. El 1848 el duc Francesco V de Mdena va abandonar el pas davant de la imminncia de la revoluci i a Reggio es va proclamar l'annexi al Piemont, per la derrota dels revolucionaris pels austracs a Novara va retornar el pas al duc. El 1859 fou ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de 10 de mar de 1860 la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que desprs fou Regne d'Itlia. Fins llavors era coneguda senzillament com a Reggio, o Reggio di Lombardia.

La poblaci va crixer a finals del segle XIX i principis del XX. El 1873 es van enderrocar les muralles. El 1911 ja tenia setanta mil habitants. Hi va florir una forta tradici socialista que va portar a una forta repressi durant el perode feixista. El regim va caure al 26 de juliol de 1943 i es van formar nombroses bandes de partisans al camp que van actuar fins l'alliberament complert.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73726" title="Andreu d'Hongria" nonfiltered="3956" processed="3936" dbindex="29183">

Andreu d'Hongria ( 1327 - Adversa 1345 ), prncep d'Hongria, comte consort de Provena i rei consort de Npols (1343-1345).

Orgens familiars.
Nasqu el 30 de novembre de 1327 sent fill del rei Carles I Robert d'Hongria i la seva quarta esposa, la reina Elisabet I de Polnia. Era nt per lnia masculina de Carles I Martell d'Hongria i Clemncia d'Habsburg, i per lnia materna de Ladislau I de Polnia i Jadwiga de Polnia.

Npcies i descendents.
Es cas el 26 de setembre de 1343 amb la seva cosina, la reina Joana I de Npols, amb la qual va tenir un fill:
 Carles Martell (1345-1348), duc de Calbria;

Problemes amb Joana I.
Joana I fou coronada reina l'agost de 1344 a Roma. Per tant sols fou coronada ella, el seu marit en fou excls. El prncep Andreu tement per la seva vida escriv a la seva mare, la qual acud immediatament al Regne de Npols en visita oficial. Elisabet I de Polnia deman al papa la coronaci d'Andreu i don al seu fill un anell amb poders contra la seva mort per enverinament, retornant al seu pas. 

El prncep Andreu mor assassinat el 19 de setembre de 1345 a Adversa, per una conspiraci de nobles napolitans i supossadament per ordres de la seva esposa. Andreu d'Hongria fou enterrat a la catedral de Npols.

Aquest assassinat comport l'enemistat angevina dels hongaresos que a partir d'aquell moment es convertiran en els enemics de Joana I. Aix el germ d'Andreu, Llus I d'Hongria, ocup el regne de Npols diverses vegades i el seu nebot acab per expulsar i matar Joana I.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73728" title="Llus I de Trent" nonfiltered="3957" processed="3937" dbindex="29184">
Llus de Tarent ( 1308 - Npols 1362 ), prncep de Npols; prncep de Tarent (1346-1362); comte de Provena i rei de Npols (1352-1362).

Orgens familiars.
Fill del prncep Felip I de Trent i Caterina de Valois-Courtenay. Era nt per lnia paterna del rei Carles II de Npols i Maria d'Hongria, i per lnia materna del duc Carles I de Valois i l'emperadriu Caterina I de Courtenay.

Npcies i descendents.
Es cas el 20 d'agost de 1346 a Roma amb la reina Joana I de Npols, de la qual en fou el seu segon esps. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Caterina de Npols (1347-1364) ;
 la princesa Francesca de Npols (1349-1352) ;

Tingu dues filles illegtimes:
 Esclabonde;
 Clemncia;

Rei de Npols.
Es convert primerament en amant de la reina i confavul al seu costat la mort del seu primer marit, Andreu d'Hongria el 1345.

El 17 de maig de 1352 fou coronat rei de Npols, cosa que el primer marit de Joana no aconsegu, aix com tampoc cap altre marit d'ella. Al cap d'uns mesos Llus I d'Hongria invad el regne per venjar la mort del seu germ Andreu. La parella de reis hagu de marxar a Provena. Davant la invasi del Regne Joana I i Llus reclamaren una soluci al Papa, el qual interced en favor de Joana.

Llus mor el 25 de maig de 1362 a la ciutat de Npols.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73732" title="Gllum" nonfiltered="3958" processed="3938" dbindex="29185">
Gllum s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Originriament era un hbbit amb el nom d'Smagol, per en trobar l'Anell nic va anar corrompent-se fins a convertir-se en una criatura deformada i retorada completament dominada per la influncia de l'anell. Aquesta mateixa influncia tamb va prolongar la seva vida molts ms anys del que era normal en els hbbits. Pels desagradables sons guturals que emetia al parlar se'l va rebatejar amb el nom de Gllum. 

s un dels protagonistes principals de la novella de El Senyor dels Anells.

Biografia.

Abans de la descoberta de l'Anell.

Smagol era un hbbit de la raa dels cepats, que vivia amb la seva famlia presidida per la matriarca, la seva via. L'any 2463 de la Tercera Edat, el dia del seu aniversari, estava pescant amb el seu cos Dagol a les ribes dels Camps Llirials. All, Dagol va trobar per atzar l'Anell nic, i de seguida va sentir-s'hi atret. Va reclamar-lo a Dagol com a regal d'aniversari, i quan aquest s'hi va negar, va estragular-lo. En molt poc temps Smagol va veure's corromput per l'anell, essent expulsat per la seva gent i fugint a viure en una cova a les Muntanyes Boiroses. La maligna influncia de l'anell va pervertir la ment i el cos del hbbit, i va prolongar-li la vida ms enll dels lmits naturals.

Durant ms de quatre-cents anys va viure sota les Muntanyes Boiroses, alimentant-se de peix cru i d'orcs joves que anaven sols. Els seus ulls es van adaptar a la foscor, i la seva pell es va tornar fosca.

L'anell tenia voluntat prpia, i entenent que a les mans d'una criatura miserable com Gllum mai no assoliria el poder que anhelava, va decidir separar-se'n. Aix, i sense adonar-se'n, Gllum va "perdre" l'anell a la xarxa de coves circumdants que envoltava el llac subterrani que habitava.

El juliol de l'any 2941 el hbbit Bilbo Saquet es va perdre i va trobar l'anell. Poc desprs es trobaria amb Gllum, amb qui concursaria en un joc d'endevinalles. L'ltima endevinalla, "Qu tinc a la meva butxaca?", va fer adonar a Gllum que havia perdut l'anell i que Bilbo el tenia. Profundament alterat, va intentar matar a Bilbo, per aquest es pos l'anell i escap.

El Senyor dels Anells.

Desorientat per la prdua de l'Anell Gllum va abandonar les Muntanyes a la recerca de Bilbo, per no el va trobar. Va anar a parar a les muntanyes de Mrdor, on conegu la monstruosa Arranyera. All fou capturat per les forces de Suron i se'l va obligar a revelar tot el que sabia de l'anell. Un cop el Senyor Fosc va saber que el tenien els Saquets de la Comarca, va ser alliberat, per ragorn el va capturar just desprs.

ragorn el va portar davant de Gndalf, que tamb el va interrogar i el va deixar en custdia dels elfs del Bosc Llobregs, d'on va escapar.

Va trobar la Germandat de l'Anell a Mria, i els va seguir la pista amb l'esperana d'apoderar-se de l'anell. Els va seguir a Lrien, a travs de l'nduin, i a partir d'aqu va seguir a Frodo i Sam per l'Emyn Muil. All, va intentar apoderar-se de l'Anell.

Frodo i Sam, per estaven alerta i desprs d'una batussa van capturar-lo. Van lligar-lo amb corda lfica primer, i desprs van fer que els jurs "per l'anell" que no els trairia. Va ser el seu guia fins a la Porta negra, i quan van trobar-la tancada va proposar ruta de Cirith ngol.

A les escales de Cirith ngol va trair a Frodo, fent-lo passar pel cau de l'Arranyera perqu aquesta el devors. Grcies a Sam, per, van poder escapar de l'Aranya i dels orcs, i van continuar el seu cam cap al Mont del Fat. Gllum va continuar seguint-los d'amagat amb l'esperana de prendre l'anell quan en tingus l'oportunitat.

Quan Frodo va arribar al capdamunt de les esquerdes del fat i va declarar-se propietari de l'anell, Gllum el va atacar. Els dos van lluitar, i quan Frodo es va posar l'anell, Gllum li va arrancar el dit amb la boca per emportar-se'l. Ple de felicitat en haver recuperat l'anell, va relliscar i va caure a les esquerdes, on va ser destrut juntament amb la seva 'preciositat'.

Adaptacions.

A la trilogia de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, es va obtenir Gllum a travs de la tecnologia digital. L'actor Andy Serkis posava veu a la criatura, i tamb l'interpretava en les escenes amb els actors. Mitjanant una tcnica puntera, s'esborrava digitalment Andy Serkis de cada fotograma i se'l substitua per la imatge de Gllum. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73733" title="Devon" nonfiltered="3959" processed="3939" dbindex="29186">

Pel que fa a l'illa de l'arxiplag rtic canadenc, vegeu illa Devon. ;
Devon s un comtat del sud-oest d'Anglaterra que limita amb Cornualla a l'oest i amb Somerset i Dorset a l'est. Antigament form part del regne de Dumnnia. Darrerament, i a imitaci de Cornualla, ha intentat recuperar les arrels cltiques i adoptat la seva prpia bandera, anomenasa de Sant Petroc. 

El riu Plym, el principal del comtat, desemboca al canal de la Mnega prop de la ciutat de Plymouth.

 Enllaos .

Pgina de la BBC d'informaci sobre Devon ;
Consell del comtat de Devon ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73734" title="Ot IV de Brunswick" nonfiltered="3960" processed="3940" dbindex="29187">
Ot IV de Brunswick ( 1320 - Npols 1399 ), prncep alemany, comte consort de Provena i rei consort de Npols (1376-1382).

Npcies i descendents.
Es cas el 1353 amb Violant de Vilaragut, vdua del rei Jaume III de Mallorca. A la mort de Violant, marid el 28 de mar de 1376 a Npols amb la reina Joana I de Npols, convertint-se en el quart esps d'aquesta. D'aquest casament no nasqueren fills.

Joana I de Npols escoll el prncep alemany per la seva reputaci de bon comerciant. La reina Joana esper poder tenir el tant dessitjat hereu amb ell per no tingueren fills.

Joana I i Ot foren fets presoners per Carles de Durazzo el 1381. L'any segent la reina Joana mor per Ot continu el seu captiveri fins el 1384, any en qu pass al servei del duc Llus II d'Anjou, fill adoptiu de la reina Joana i pretendent al tron napolit. El 1387, amb aquest, aconseguiren entrar a Npols i fer fora el prncep Durazzo. 

Ot finalment mor el 13 de maig de 1399 a Npols i fou enterrat a Foggia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73735" title="Margarida de Durazzo" nonfiltered="3961" processed="3941" dbindex="29188">
Margarida de Durazzo ( 1347 - 1412 ), princesa de Npols i reina consort de Npols (1381-1386) i Hongria (1385-1386).

Orgens familiars.
Nasqu el 28 de juliol de 1437 sent filla del prncep Carles de Durazzo i Maria de Npols. Era nta per lnia paterna del prncep Joan Durazzo i Matilda d'Avesnes, i per lnia materna del duc Carles de Calbria i Maria de Valois.

Npcies i descendents.
Es cas el febrer de 1369 amb el seu cos amb el futur rei Carles III de Npols. D'aquesta uni nasquren:
 la infanta Maria de Npols (1369-1371);
 la infanta Joana II de Npols (1373-1435), reina de Npols;
 l'infant Ladislau I de Npols (1377-1414), rei de Npols;

Margarida va morir a Mela el 6 d'agost de 1412, sent enterrada a Salerno.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73736" title="Maria de Valois" nonfiltered="3962" processed="3942" dbindex="29189">
Maria de Valois ( 1309 - 1332 ), princesa de Frana.

Orgens familiars.
Filla petita del comte Carles I de Valois i la seva tercera esposa Mafalda de Chatillon. Era nta per lnia paterna del rei Felip III de Frana i Elisabet d'Arag, i per lnia materna de Guiu III de Chatillon.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de gener de 1324 a Pars amb el duc Carles de Calbria, fill del rei Robert I de Npols i la seva esposa Violant d'Arag. Del seu matrimoni tingueren:
 la infanta Joana I de Npols (1326-1382), reina de Npols;
 l'infant Carles Mart de Npols (1327);
 la infanta Maria de Npols (1328-1366), casada el 1343 amb el seu cos Carles Durazzo i el 1355 amb Felip II de Tarent, emperador titular de Constantinoble;


Maria de Valois mor el 6 de desembre de 1332.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73737" title="Sant Ramon de Penyafort" nonfiltered="3963" processed="3943" dbindex="29190">



Ramon (o Raimon) de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Peneds,  1180 - Barcelona, 1275).
Eclesistic i canonista. Se'l considera l'introductor de la Inquisici al Regne d'Arag. 

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina. El 1204 era clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudi cnons a la universitat de Bolonya, on exerc tamb el professorat (1217-22). De nou a Barcelona (1223), fou nomenat canonge i paborde de la seu, per aviat renunci a aquests crrecs i ingress en l'orde de sant Domnec, congregaci que conegu a Bolonya. 

Desprs d'uns quants anys de silenci documental, que esmer en l'estudi i en la redacci d'alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Graci, acompany el legat papal Jean d'Abbeville (1228) en el seu recorregut pels regnes hispnics per a implantar la reforma i les decisions del concili quart del Later. El segu a Roma, on fou nomenat capell i penitencier papal i confessor de Gregori IX (1230). 

El Papa li encarreg la compilaci de les anomenades Decretals de Gregori IX o Liber extra, que foren promulgades el 1234; s l'obra que li ha donat ms fama i que fou el codi de dret cannic en s a l'Esglsia Catlica fins al codi de Pius X. Tamb escriv aquest temps les Dubitalia cum responsionibus ad quaedam ad Pontificem. 

El 1235 obtingu la concessi de la regla augustiniana que normalitzava l'ordre de la Merc, al qual havia orientat en els seus orgens. El Papa el volgu premiar amb la concessi de l'arquebisbat de Tarragona, per cansat i malalt, hi renunci, aix com als crrecs papals, i es retir a Barcelona, al convent de Santa Caterina (1236). 

En l'etapa del 1236 al 1238 despleg una gran activitat a la Corona d'Arag: intervingu en les corts de Monts (1236), aixec l'excomuni de Jaume I (1237), que fou gran amic seu, intervingu en la dimissi del bisbe de Tortosa (1237), en la provisi del bisbat d'Osca i en la del de l'illa de Mallorca, recentment conquerida, a ms d'altres gestions en pla de jutge o assessor jurdic en temes d'heretgia i nullitat de matrimonis. 

El 1239 fou elegit tercer general de l'ordre dominic en un captol general de l'ordre a Pars, on dispos una nova redacci de les constitucions, promulgades el 1241. Visit els principals convents, obtingu butlles papals per al bon desenvolupament de l'ordre i dispos la plena integraci de la branca femenina en l'ordre. Dimit el 1240, desprs d'un curt per intens govern. Retorn al convent de Santa Caterina de Barcelona, on visqu trenta-cinc anys, fent de conseller del rei Jaume I, intervenint en tots els afers importants de la vida religiosa del pas, fins al punt que quatre bisbats (Barcelona, Vic, Lleida i Girona) foren regits per dominicans. 

Actu d'inquisidor i d'assessor jurdic en mltiples casos. 

Tamb s remarcable la seva obra pastoral i missionera: fund un studium, o escola de llengua rab, a Tunis (1245) i un altre a Mrcia (1266) per a la conversi dels musulmans; a petici seva Toms d'Aquino redact el manual apologtic o Summa contra gentiles, entre el 1259 i el 1261. 

A ms de les obres citades, s autor tamb d'una Summa Iuris canonici, escrita, sembla, entre el 1218 i el 1221, i altres petits tractats de temes d'afinitats i consanguinitats matrimonials o compilaci de decretals per a s dels dominicans. 

Hom li atribueix miracles i fets extraordinaris, com la travessada del mar de Sller a Barcelona sobre la seva capa. El concili de Tarragona del 1279 deman ja la seva canonitzaci, per aquesta no es fu fins el 1601; amb aquest motiu se celebraren a Barcelona dos certmens potics, amb participaci castellana i catalana, dels quals Rebullosa public una extensa Relacin (1601). Les seves despulles, abans venerades al convent de Santa Caterina, foren traslladades a la catedral el 1838 i a la capella actual el 1879. 

s patr dels collegis d'advocats catalans.

L'any 1665 el papa Climent VIII el proclam sant. La seva festivitat se celebra el 17 de gener.

Enllaos externs.

 Associaci d'amics i devots de Sant Ramon de Penyafort;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73738" title="Pla Marshall" nonfiltered="3964" processed="3944" dbindex="29191">


El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucci dels pasos europeus desprs de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americ George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat, en especial per William L. Clayton i George F. Kennan.

El pla de reconstrucci es va desenvolupar en una cimera el juliol de 1947. La Uni Sovitica i els estats de l'Europa de l'Est tamb hi van ser convidats, per Josef Stalin va veure el pla com una amenaa i no va permetre la participaci de cap dels pasos de la seva rbita. El pla va tenir una vigncia de quatre anys fiscals a partir de l'estiu de 1947. Durant aquest perode, els estats europeus que van ingressar a l'OCDE van rebre un total de 13 mil milions de dlars de l'poca.

Un cop es va completar el pla, l'economia de tots els pasos participants, excepte la Repblica Federal d'Alemanya, havia superat els nivells d'abans de la guerra. En les dues dcades segents, Europa occidental va assolir un creixement i una prosperitat sense precedents. El Pla Marshall tamb s vist com un dels elements que impuls la unificaci europea, ja que elimin els aranzels i cre institucions per a coordinar l'economia a nivell europeu. Una conseqncia directa va ser la introducci sistemtica de tcniques de gesti d'inspiraci americana. En els darrers anys, molts historiadors han qestionat tant les motivacions subjacents com l'eficcia del Pla. En qualsevol cas, en general se'l valora positivament i com a molt exits.

 Antecedents histrics .

Desprs de sis anys de guerra, bona part d'Europa estava devastada i milions de persones eren mortes o estaven ferides. Els combats s'havien produt a prcticament arreu, en un rea molt ms gran a la Primera Guerra Mundial. A causa dels bombardeigs aeris, la major part de les ciutats estaven molt danyades, especialment les rees industrials. Berln i Varsvia eren muntanyes de runa i Londres i Rotterdam havien quedat molt perjudicades. L'estructura econmica del continent s'havia quedat en no-res i milions de persones es van quedar sense habitatge. Tot i que la Fam Holandesa de 1944 s'havia pogut resoldre, la devastaci general de l'agricultura provoc una onada de fam a tota Europa, agreujada pel dur hivern 1946-1947 al nord-est d'Europa. Tamb estaven destrudes les infraestructures, com ara les vies frries, els ponts i les carreteres, que havien estat objectiu principal del raids aeris, i molts vaixells de crrega havien estat enfonsats. Els municipis ms petits no havien patit tant les destrosses de la guerra, per la manca de xarxes de transport els havia deixat prcticament allats tant fsicament com econmica.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, l'economia europea tamb havia estat molt danyada, i la profunda recessi econmica va durar fins ben entrats els anys 20, amb la inestabilitat i la baixada generalitzada de preus que aix comport a l'economia global. Els Estats Units, malgrat un resorgiment de l'allacionisme, havien procurat ajudar al creixement europeu, sobretot mitjanant la collaboraci dels grans bancs americans. Quan Alemanya no pogu pagar les reparacions de guerra, els americans tamb van contribuir-hi ampliant els prstecs que Alemanya havia sollicitat, un deute que als americans encara no els havia estat retornat quan van entrar a la Segona Guerra Mundial el 1941.

A Washington tenien clar que els esdeveniments de desprs de la Primera Guerra Mundial no s'havien de repetir. El Departament d'Estat, sota la direcci Harry Truman, estava decidit a aplicar una poltica exterior activa, per el Congrs semblava no estar-hi tant interessat. En un principi, es pensava que caldria ben poc per a reconstruir Europa i que el Regne Unit i Frana, amb l'ajuda de les seves colnies aconseguirien sortir de la crisi rpidament. Malgrat tot, el 1947 encara no hi havia progressos evidents, i una srie d'hiverns crus havien agreujat una situaci ja desesperant per si mateixa. Les economies europees no creixien, i les altes taxes d'atur i l'escassetat d'aliments van comportar vagues i aldarulls en moltes poblacions. Dos anys desprs de la fi de la guerra, les economies encara no havien assolit els nivells de preguerra ni semblava que fos possible. La producci agrcola era un 83% de la que fou el 1938, la producci industrial arribava al 88% i les exportacions noms al 59% .

L'escassetat de menjar era un dels problemes ms greus. Abans de la guerra, l'Europa Occidental depenia de les importacions de l'Europa de l'Est, per aquestes rutes comercials ara estaven interrompudes pel Tel d'acer. La situaci era especialment preocupant a Alemanya, ja que els anys 1946-47 el consum diari mitj de calories era de noms 1.800, una quantitat insuficient per a mantenir una bona salut a llarg termini . William Clayton va informar Washington que "milions de persones estan morint de fam lentament" . Un altre element importantssim era l'escassetat de carb, les reserves del qual van disminuir enormement desprs de l'hivern 1946-47. A les llars alemanyes, sense calefacci de cap tipus, hi moriren de fred centenars de persones. La situaci al Regne Unit no era tan greu, per la demanda domstica va haver d'obligar la indstria a prescindir del carb (i, per tant, a parar de produir). El desig humanitari de posar fi a aquests problemes va ser una motivaci ms per a posar en marxa el Pla.

L'nica potncia que no havia vist perjudicades les infraestructures era els EUA. Va entrar a la guerra molt ms tard que la majoria dels europeus, i no va patir els efectes de la guerra al territori propi. Les reserves d'or americanes seguien intactes, igual que la base agrcola i industrial. Els anys de guerra van suposar el perode de major creixement econmic de tota la histria dels EUA, i les seves fbriques de material bllic abastien tant la naci com els aliats. Desprs de la guerra, les indstries es van reconvertir i comenaren a produir bns de consum. L'austeritat que caracteritz el perode de guerra va donar pas a un boom de la despesa consumista. La salut a llarg termini de l'economia depenia, aix no obstant, del comer internacional perqu els excedents de producci b necessitarien mercats a on ser exportats. El Pla Marshall es faria servir en gran part, doncs, per a adquirir primeres matries i bns manufacturats als Estats Units.

Un altre dels grans motius pels Estats Units era, a diferncia de desprs de la Primera Guerra Mundial, l'inici de la Guerra freda. Molts treballadors del govern americ comenaven a sospitar de le activitats sovitiques. George Kennan, un dels principals dissenyadors del Pla, ja preveia el sorgiment d'una divisi bipolar del mn. Per ell, el Pla Marshall era el nucli central una nova doctrina de "contenci" envers la Uni Sovitica . Cal tenir en compte, per, que quan el Pla Marshall va ser introdut, les aliances de la guerra encara es mantenien intactes i que la Guerra freda realment encara no havia comenat. En les ments dels desenvolupadors del Pla Marshall, doncs, la por a la Uni Sovitica potser no era encara un factor decisiu.

El poder i la popularitat d'alguns partits comunistes d'inspiraci local (s a dir, no creats per l'URSS), per, s que atemoria els americans. Tant a Frana com a Itlia, la pobresa de la postguerra donava ales a aquests partits, que ja havien fet papers crucials a la resistncia durant la guerra. Aquests partits van tenir molt suport a les eleccions de postguerra, especialment a Frana on van ser els ms votats. Per b que molts historiadors actuals pensen que la possibilitat que Franna o Itlia esdevinguessin rgims comunistes era molt remota , els think tanks de la poltica americana de l'poca s que ho veien com una amenaa real. El sorgiment de la poltica de contenci argumentava que els Estats Units havien de donar un fort suport als pasos no comunistes per evitar que caiguessin sota la influncia de Moscou. Endems, tenien l'esperana que algunes nacions de l'Europa oriental tamb s'hi sumarien i les podrien "treure" del bloc sovitic.

Tanmateix, fins i tot abans del Pla Marshall els Estats Units ja havien comenat a enviar ajuda per a la recuperaci europea. Durant el perode 1945-47 es calcula que uns 9.000 milions de dlars van arribar al Vell Continent de manera indirecta, tant mitjanant acords lend-lease com en la construcci d'infraestructures per part dels soldats americans. Tamb es van signar acords bilaterals, els ms importants dels quals amb Grcia i Turquia, que es produren dins del marc de la Doctrina Truman perqu tinguessin material militar suficient. La jove ONU tamb va posar en marxa tota una srie de missions humanitries i d'ajuda, financiades quasi per complet amb diners nord-americans. Tots aquests esforos van ser efectius, per els mancava planificaci i coordinaci, i no van saber cobrir les necessitats ms urgents dels europeus .

 Primeres idees .

Molt abans del discurs de Marshall, ja s'havien fet alguns clculs estimatius del cost de la reconstrucci d'Europa. El Secretari d'Estat James F. Byrnes ja present un projecte del Pla durant un discurs a l'Opernhaus (pera) d'Stuttgart el 6 de setembre de 1946. A ms, el general Lucius D. Clay havia demanat a l'empresari Lewis H. Brown que redacts un informe sobre l'Alemanya de postguerra, titulat "A report on Germany" (1947), que detallava els problemes bsics del pas i feia algunes recomanacions sobre la reconstrucci. El Vicesecretari d'Estat Dean Acheson ja havia fet un discurs sobre el tema, que havia estat completament ignorat, i el Vicepresident Alben W. Barkley tamb n'havia parlat anteriorment.



L'opci principal per a financiar el Pla era obtenir els recursos d'Alemanya. Aquest concepte es pass a conixer el 1944 com a Pla Morgenthau, anomenat aix pel Secretari del Tresor americ Henry Morgenthau. Preveia una extracci massiva de recursos d'Alemanya per a ajudar a la reconstrucci de la resta d'Europa i evitar, al mateix temps, que Alemanya recupers la seva capacitat econmica. Un pla similar fou obra del burcrata francs Jean Monnet, que proposava posar les regions mineres del Ruhr i el Saar sota control francs i utilitzar-ne els recursos per tal que Frana arribs a un 150% dels nivells de producci d'abans de la guerra. El 1946 les potncies vencedores van acordar posar un limit a la velocitat amb qu Alemanya es podia reindustrialitzar. Els problemes inherents en aquest pla ben aviat van ser evidents. Alemanya havia estat, durant molt de temps, el gegant industrial d'Europa, i la seva pobresa aturaria la recuperaci econmica de tot el continent. L'escassetat continuada a Alemanya era, a ms, una font de despeses per a les forces ocupants, que es veieren obligades a fer front a les mancances ms importants. Aquests factors, combinats amb la condemna pblica desprs que els plans es filtressin a la premsa, provocaren un rebuig ostensible als plans Morgenthau i Monnet. Algunes de les seves idees, per, van romandre en la Directiva 1067 del Joint Chiefs of Staff, que va ser la base autntica de la poltica de les forces d'ocupaci nord-americanes fins al juliol de 1947. Els centres industrials miners del Saarland i Silsia foren separats d'Alemanya, moltes indstries civils van ser destrudes per limitar la producci i el 1947 encara era viva l'opci de separar tamb la regi del Ruhr. En tot cas, l'abril de 1947 Truman, Marshall i Acheson van convncer-se de la necessitat d'aportar diners a la reconstrucci.

La idea del Pla va ser conseqncia tamb del canvi de mentalitat que va tenir lloc als Estats Units durant la Gran depressi. Les calamitats econmiques dels anys trenta van convncer molta gent que el mercat lliure no intervingut no podia garantir el benestar econmic. Molts dels qui havien treballat dissenyant el New Deal per a reactivar l'economia americana collaboraven ara en el nou Pla per a Europa. Al mateix temps, per, la Gran depressi va treure a la llum els perills dels aranzels i el proteccionisme i va abonar el lliure comer i la integraci econmica europea .

 El discurs .



Les discussions pbliques prvies sobre la necessitat de reconstrucci havien estat molt ignorades, perqu les administracions no s'havien pronunciat sobre el tema. Al final, es va acordar que el Secretari d'Estat George Marshall havia de resoldre tots els dubtes fent una compareixena pblica. El discurs, escrit per Charles Bohlen, tingu lloc a la Universitat de Harvard el 5 de juny de 1947 i va fer pbliques les lnies generals de la contribuci a la recuperaci europea, tot i que no contenia detalls ni xifres concretes. L'element ms important de la presentaci va ser la crida feta als europeus a trobar-se i dissenyar un pla de reconstrucci que financiarien els americans.

El govern va pensar que el Pla Marshall seria impopular entre la poblaci, i el discurs estava orientat, bsicament, a la ciutadania europea. En un intent de mantenir la compareixena fora de la premsa nord-americana, els periodistes no hi van ser convocats, i el president Truman va convocar una conferncia de premsa per distreure l'atenci dels mitjans de comunicaci. Per contra, Acheson era el responsable dels mitjans europeus, especialment els britnics, i el discurs va ser llegit ntegrament a la BBC .

 Rebuig sovitic .

El ministre d'Afers Estrangers britnic, Ernest Bevin, va escoltar el discurs radiofnic i immediatament va contactar el seu homleg francs, Georges Bidault, per preparar una resposta europea a l'oferiment de Marshall. Tots dos van considerar convenient convidar els sovitics a les converses, ja que era l'altra potncia vencedora. El discurs havia incls explcitament a l'URSS, perqu els americans pensaven que excloure-la hauria estat un signe massa clar de desconfiana. Els funcionaris del Departament d'Estat sabien, per, que Stalin no hi voldria participar, i que qualsevol pla que envis grans quantitats de diners a l'URSS no seria aprovat pel Congrs dels EUA.

Stalin va estar cautelosament interessat en l'oferta en un primer moment. La doctrina leninista deia que quan les economies capitalistes comencessin a derrumbar-se, intentarien, desesperades, comerciar amb els adversaris comunistes. Aix doncs, Stalin pensava que en aquestes circumstncies els sovitics podrien dictar els termes de l'ajuda, aix que envi a Pars el ministre d'exteriors, Viatxeslav Mlotov, a conversar amb Bevin i Bidault . Els britnics i els francesos compartien el punt de vista americ sobre els sovitics, i van presentar a Molotov un seguit de condicions que sabien que l'URSS no acceptaria. La ms important era que s'havien d'auditar per organismes o persones independents totes les economies dels pasos que hi vulguessin participar, un control amb qu els sovitics no estarien d'acord. Bevin i Bidault tamb insistiren que qualsevol tipus d'ajuda implicava la unificaci de les economies europees, implicaci gens compatible amb l'estricta planificaci econmica sovitica. Molotov, doncs, rebutj l'ajuda i se n'an de Pars.

El 12 de juliol es convocar una gran cimera a Pars, on van ser convidats tots els pasos d'Europa a excepci d'Espanya, que tot i no haver participat a la Segona Guerra Mundial havia simpatitzat amb els nazis, i d'Andorra, San Marino, Mnaco i Liechtenstein. L'URSS tamb hi va ser convocada, per rebutj l'oferta. Txecoslovquia i Polnia van mostrar inters pel Pla. En un dels signes ms clars del control sovitic, el ministre d'afers estrangers txecoslovac, Jan Masaryk, va ser requerit a Moscou, on Stalin li va recomanar que s'ho pensessin seriosament abans d'anar a Pars. Stalin creia que el Pla posava en perill el control sovitic de l'Europa de l'Est, ja que la integraci econmica dels europeus permetria els estats satllit escapar del control de l'URSS. Els americans tamb ho pensaven i esperaven que l'ajuda nord-americana contrarestaria la influncia sovitica. Tanmateix, no es van mostrar gaire sorpresos quan Moscou va recomanar els txecoslovacs i els polonesos de no assistir-hi. La resta de pasos orientals van reburtjar immediatament l'oferta. Fins i tot Finlndia ho va fer, amb l'intenci d'evitar qualsevol conflicte amb l'URSS. L'alternativa sovitica al Pla Marshall creada per a l'ocasi fou el Pla Molotov, ms conegut com a COMECON.

 Negociacions .

Per a realitzar el Pla calien negociacions tant entre els pasos participants com amb el Congrs dels Estats Units. A Pars es van reunir setze pasos, que van determinar quina forma prendria l'ajuda americana i com es repartiria. Les negociacions van ser llargues i complexes, ja que cada pas tenia els seus interessos propis. La preocupaci ms gran de Frana era que Alemanya no es reconstrus fins a un nivell que suposs una amenaa. Els pasos del Benelux, malgrat haver sofert sota el domini nazi, estaven massa lligats a l'economia alemanya com per voler endarrerir-ne la reconstrucci. Els escandinaus, especialment Sucia, insistien que les seves llargues relacions comercials amb l'Europa de l'Est no es podien trencar i que no es poss en perill la seva neutralitat. El Regne Unit volia un estatus especial, preocupat que si rebia un tracte igualitari amb els pasos continentals devastats, no rebria prcticament ajuda. Els americans no volien deixar crrer la idea d'integraci econmica com a mur de contenci del comunisme. L'administraci Truman, representada per Willian Clayton, va prometre als europeus que tindrien llibertat per a estructurar el Pla al seu gust, per els record que hauria de passar per l'aprovaci del Congrs, que prioritzava el lliure comer i la integraci europea, per era reaci a donar massa diners a Alemanya .

Al final s'arrib a un acord, i els europeus van enviar el seu esborrany a Washington, en qu demanaven unes ajudes de 22.000 milions de dlars. Truman ho va reduir a 17.000 milions abans d'enviar-lo al Congrs. El Pla hi va trobar una oposici forta, especialment del grup republic, que advocava per una poltica ms allacionista i estava fart de la enorme despesa pblica, continuada des de principis dels anys trenta. Altrament, el Pla tamb va trobar alguns oponents al sector demcrata, que veia el Pla com un obstacle a les exportacions americanes i pensava que polaritzaria el mn entre Est i Oest . Aquesta oposici es va reduir considerablement desprs de la caiguda del govern txecoslovac el febrer de 1948. Poc desprs el Congrs va aprovar una ajuda de 5.000 milions de dlars, que finalment s'ampliaria a 12.400 milions repartits en quatre anys .

Truman va ratificar el Pla Marshall el 3 d'abril de 1948 i va crear l'Administraci per a la Cooperaci Econmica (ACE) per a administrar el programa, liderada per Paul G. Hoffman. El mateix any, els pasos participants (l'Alemanya Occidental, ustria, Blgica, Dinamarca, Frana, Grcia, Islndia, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos, Noruega, el Regne Unit, Sucia, Sussa, Turquia i els Estats Units) van signar l'acord de fundaci de l'OCDE com a agncia coordinadora.

 Aplicaci .



Les primeres partides importants de l'ajuda van anar a parar a Grcia i Turquia el gener de 1947, considerades la primera lnia de la lluita contra l'expansi comunista, que ja havien rebut ajuda anteriorment en el marc de la doctrina Truman. Al principi el Regne Unit tamb hi havia aportat diners, per a causa de la seva situaci econmica va haver de demanar als EUA que continuessin sols. L'ACE va comenar formalment a ajudar els dos pasos el juliol de 1948.

La missi oficial de l'ACE era collaborar a la millora de l'economia europea en la producci industrial, en el suport a les monedes europees, a facilitar el comer internacional (especialment amb els EUA, que volia una Europa prou recuperada com per a importar productes americans). Un altre objectiu oficis de l'ACE era la contenci de la influncia sovitica a Europa, especialment en pasos amb partits comunistes forts com ara Txecoslovquia, Frana i Itlia.

Els diners del Pla Marshall van ser transferits als governs europeus, tot i que l'administraci era conjunta amb l'ACE. Hi havia un comissari de l'ACE a cada capital europea, generalment un empresari americ, que aconselleria el govern sobre el desenvolupament del procs. Es fomentava la despesa conjunta entre diversos pasos, i es crearen diferents comissions de funcionaris, empresaris i sindicats per examinar l'economia i determinar on l'ajuda feia ms falta.

El Pla Marshall va servir, en gran part, per a comprar productes dels EUA. Les nacions europees havien esgotat tamb les reserves de divises durant la guerra. En un primer moment els europeus van adquirir productes de primera necessitat, com queviures i gasolina, per a poc a poc van comenar tamb a importar bns necessaris per a la reconstrucci, que era la finalitat principal del Pla. Posteriorment, sota la pressi del Congrs i amb l'inici de la Guerra de Corea, una part important de l'ajuda es destin al reforament dels exrcits. Dels 13.000 milions de dlars aportats pels EUA a mitjans 1951, 3.400 es gastaren en matries primeres i productes semimanufacturats, 3.200 en menjar, pinso i fertilitzants, 1.900 en mquinaria, vehicles i equipament i 1.600 en gasolina .

Tamb es van establir uns fons contravalor que van utilitzar el Pla Marshall per a establir fons en les monedes europees. Segons les normes de l'ACE, un 60% d'aquests fons havien de ser invertits en la indstria. Aix s'aplic especialment a Alemanya, on els fons es destinaren principalment a prstecs per a empreses implicades en la reconstrucci, ajudant enormement a la reindustrialitzaci del pas. Els anys 1949-50, per exemple, un 40% de les inversions en la indstria del carb provenien dels fons contravalor . Les companyies tenien l'obligaci de retornar els prstecs, i els diners es podien tonar a prestar a altres grups empresarials. El procs encara continua avui dia. El Fons Especial, supervisat aleshores pel ministre d'economia alemany, valia 10.000 milions de marcs alemanys el 1971. El 1997 valia 23.000 milions de marcs. Mitjanant aquest sistema de prstec-devoluci-prstec, el 1995 el Fons havia fet prstecs tous a ciutadans alemanys per valor de 140.000 milions de marcs . El 40% sobrer s'utilitz per a saldar el deute, estabilitzar la moneda o invertir en projectes no industrials. Frana fou qui ms aprofit els fons contravalor, especialment per a reduir el dficit pressupostari, per no va ser reciclat com a Alemanya.

Una altra iniciativa de l'ACE ms barata, per no menys efectiva, va ser el Programa d'Assistncia Tcnica. El programa reunia grups d'enginyers i industrials europeus i els portava als Estats Units a visitar mines, fbriques i fundicions perqu poguessin copiar els avenos tecnolgics a Europa. Al mateix temps, uns quants centenars de consellers tcnics americans van ser enviats a Europa.

 Repartiment .

El Pla Marshall es repartia entre els pasos participants bsicament segons la renda per cpita. La gran part dels diners es destin als grans grups industrials, ja que es pensava que la seva revifada era essencial per a la reconstrucci europea. A ms, el repartiment segons la renda per cpita era una manera indirecta d'ajudar els Aliats, deixant menys per als pasos de l'Eix o els neutrals. La taula segent mostra la quantitat d'ajuda per pas i any, extreta de The Marshall Plan Fifty Years Later. No hi ha un consens clar en les quantitats exactes, perqu moltes vegades es difcil establir quina part de les ajudes americanes formaven part del Pla Marshall.



 Conseqncies .




El Pla Marshall va finalitzar el 1951 com estava previst. Tots els esforos de prolongar-lo van topar amb les despeses creixents de la Guerra de Corea i el rearmament. Els republicans, hostils al Pla, havien obtingut ms escons a les eleccions al Congrs de 1950 i van oposar-s'hi durament; altres formes d'ajuda, per, van seguir arribant a Europa.

Del 1948 al 1952, Europa va viure el perode de mxim creixement econmic de la seva histria. La producci industrial s'increment un 35%, i l'agrcola sobrepass fortament els nivells d'abans de la guerra . La pobresa i la fam dels primers anys de postguerra desapareixeren i l'Europa occidental tenia davant seu dues dcades de creixement sense precedents, que comportaren un augment espectacular del nivell de vida. Molts convenen que el Pla sol no va ressucitar miraculosament Europa, ya que la recuperaci econmica ja havia fets alguns passos abans; el Pla, doncs, hauria estat una empenta a aquesta recuperaci.

Els efectes poltics del Pla Marshall foren tant importants com els econmics. El Pla va facilitar que les nacions europees flexibilitzessin les mesures d'austeritat i el racionament, reduint el descontentament i aportant estabilitat poltica. La influncia comunista es va reduir considerablement, tot i que els partits comunistes encara van gaudir de popularitat durant uns quants anys. Les relacions comercials entre les dues costes atlntiques van afavorir la creaci de l'OTAN, que fins i tot sobreviuria a la Guerra freda. Endems, la no-participaci de l'Europa de l'Est va ser un dels primers smptomes que el continent ja estava dividit en dues rees d'influncia enfrontades.

El Pla Marshall tamb contribu a la integraci europea d'una manera important. Els europeus, igual que els americans, creien que una unificaci del continent era gaireb imprescindible per a assegurar la pau i la prosperitat d'Europa. El Pla va ser un eina interessant per a establir una primera guia de com dur a terme aquest procs, per en certa manera va fallar, car l'OCDE no va passar mai de ser un simple agent de cooperaci econmica. Ms aviat va ser la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer, que excloia el Regne Unit, qui fund les bases del que un dia seria la Uni Europea. Tanmateix, l'OCDE va servir de model i camp de proves per a la creaci d'una altra organitzaci, la Comunitat Econmica Europea. El Pla, en certa manera lligat a la Conferncia de Bretton Woods, tamb instaur el lliure comer entre els pasos de la regi.

Malgrat que alguns historiadors moderns creuen que els elogis al Pla Marshall sn exagerats, en general hom en t una visi positiva i s'ha proposat la creaci de projectes similars per a d'altres regions, com ara l'Europa de l'Est desprs de la Caiguda de la Uni Sovitica, frica o el "Global Marshall Plan" proposat per Al Gore.

 Devoluci .

L'OCDE s'havia fet crrec de la distribuci dels fons i l'ACE s'encarregava de les importacions europees. Als productors americans se'ls pagava en dlars provinents del Pla Marshall. Les mercaderies, s clar, no eren de franc, sin que els europeus les havien de pagar, ja fos al comptat o a crdit, amb la moneda local. Aquests diners anaven a parar a un fons contravalor, i podien ser reutilitzats per a projectes d'inversi.

La majoria dels pasos participants al Pla sabien des d'un principi que no havien de retornar als EUA els diners dipositats en els fons contravalor, aix que foren absorbits dins dels pressupostos nacionals i "desapareixeren". En canvi, totes les ajudes oferides a Alemanya havien de ser retornades; per desprs dels acords de Londres sobre deutes de 1953, la quantitat a retornar es va reduir a 1.000 milions de dlars (incloent-hi les reparacions de guerra). Les ajudes donades als alemanys fins a l'1 de juliol de 1951 sumaven 270 milions de dlars, dels quals 16,9 van anar al Banc Export-Import de Washington. De fet, fins a 1953 Alemanya no va saber la quantitat exacta de diners que hauria de donar als EUA, i insistia que els diners dels fons contravalor noms es donaven en forma de prstecs, un sistema mitjanant el qual, grcies als interessos, els diners creixien en lloc de reduir-se. Els EUA van encarregar a un banc hipotecari que s'encarregus de controlar el sistema. Al final, Alemanya va decidir pagar el deute a terminis i els diners van sortir dels pressupostos nacionals, i no dels fons del Pla Marshall; l'ltim pagament es va fer el juny de 1971.

 rees sense Pla Marshall .

Moltes parts del mn devastades per la Segona Guerra Mundial no es van beneficiar del Pla Marshall. L'nic gran pas de l'Europa occidental que en qued exclosa va ser Espanya. Desprs de la Guerra civil espanyola, Espanya va tancar-se en una poltica d'autarquia i proteccionisme que desprs es va demostrar desastrosa. Tot i les reticncies a collaborar amb un pas de caire feixista, els EUA van decidir oferir a Espanya ajut econmic perqu el rgim de Francisco Franco era, fet i fet, una garantia que el pas no rebria influncies sovitiques. Durant la dcada dels anys cinquanta, Espanya reb finanament americ; i tot i que mai no arrib a les quantitats que els seus vens havien rebut amb el Pla Marshall, va ser el punt de partida d'una recuperaci econmica desprs de ms de deu anys de durssima postguerra.

Mentre que la part occidental de l'URSS havia quedat molt afectada per la guerra, la part asitica del pas estava prcticament intacta i s'havia industrialitzat rpidament durant la guerra. El govern impos quantioses reparacions de guerra als pasos de l'Eix: Finlndia, Hongria, Romania i molt especialment a l'RDA, que va haver de pagar ingents quantitats de diners i moltes de les seves fbriques van ser traslladades pea a pea a territori rus. Totes aquestes reparacions igualaven, a la prctica, a les sumes procedents del Pla Marshall que reb l'Europa occidental.

L'Europa de l'Est no va veure ni un dlar del Pla Marshall, i ms aviat poca ajuda dels sovitics. A pesar de l'establiment del COMECON per contrarestar el Pla Marshall, no era pas tan geners, i ms aviat va acabar sent un mtode per a transferir recursos d'Europa a l'URSS. La recuperaci econmica oriental fou molt ms lenta, i molts penses que les economies de l'Europa de l'Est, de fet, no es van recuperar mai durant el perode comunista, tenint com a resultat la formaci d'unes economies de penria i una escletxa entre l'Est i l'Oest. Els estats policials de l'Est podien garantir, a ms, la continutat del racionament i de les mesures de racionament, per les fortes despeses en policia i serveis d'espionatge interior suposaven grans quantitats de diners que podrien haver-se destinat a tasques de reconstrucci. Iugoslvia, per, s que reb ajuda dels EUA, per no es considera emmarcada dins del Pla Marshall.

El Jap tamb va quedar molt devastat desprs de la guerra. Els americans i el Congrs no tenien tantes simpaties envers els japonesos com envers els europeus; a ms, el jap no tenia inters ni estratgic ni econmic per als Estats Units, per aix no es va crear cap pla d'ajudes i la recuperaci econmica fins al 1950 va ser lenta. Tanmateix, aquell any esclat la Guerra de Corea, i el Jap esdevingu el centre d'operacions de les missions de les Nacions Unides i un provedor crucial de material. Un exemple ben conegut s el de Toyota: al juny de 1950 noms va produir uns 300 camions i estava a punt de la bancarrota. Durant els primers mesos de la guerra al pas ve, per, va rebre una comanda de l'exrcit americ de produir 5.000 vehicles, i la companyia va revifar-se . Durant els quatre anys de la guerra, a l'economia japonesa hi va entrar ms diners que a qualsevol altre pas participant al Pla Marshall.

El Canad, com els EUA, prcticament no havia patit els efectes de la Segona Guerra Mundial, i el 1945 era una de les economies ms grans del mn. Depenia, per, molt ms fortament que els EUA del comer amb Europa, i desprs de la guerra se'n van comenar a notar les conseqncies. L'abril de 1948, el Congrs dels EUA va modificar el Pla Marshall, permetent que els europeus compressin tamb bns i productes del Canad. Aquesta modificaci fou la clau per a l'estabilitat econmica canadenca, ja que el Canad va guanyar 1.000 milions de dlars durant els dos primers anys de l'operaci .

Hong Kong, tot i haver estat espoliada pel Jap durant la Segona Guerra Mundial, no va rebre ajuda de cap altre pas. Al final, acab fent desaparixer l'intervencionisme econmic, va reduir els impostos empresarials i va mantenir, en general, una actitud de laissez-faire envers les empreses. Com a resultat d'aquestes reformes del mercat, Hong Kong ha esdevingut una de les zones econmiques ms exitoses del planeta.

 Notes i cites .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73741" title="Maria Chatillon-Blois" nonfiltered="3965" processed="3945" dbindex="29192">
Maria Chatillon-Blois ( 1345 - 1407 ), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provena i reina consort de Npols (1383-1384).

Orgens familiars.
Filla del duc de Bretanya Carles de Blois i Joana de Penthivre, era nta per lnia paterna del comte Guiu I de Blois-Chatillon i Margarida de Valois, i per lnia materna del comte Guiu VII de Llemotges i Joana d'Avangour.

Npcies i descendents.
Es cas el 1360 amb el duc Llus I d'Anjou, fill del rei Joan II de Frana i Judit de Bohmia. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:
 Maria d'Anjou (1370-v 1383);
 Llus II d'Anjou (1377-1417), comte de Provena i duc d'Anjou;
 Carles d'Anjou (1380-1404), prncep de Trent i comte d'Etampes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73743" title="Norfolk" nonfiltered="3966" processed="3946" dbindex="29193">



Norfolk s un comtat d'Anglaterra a la regi d'East Anglia a l'est del sud d'Anglaterra. Fa frontera amb Lincolnshire a l'est, Cambridgeshire a l'oest i sud-oest i amb Suffolk al Sud. La seva capital s Norwich.

Enllaos.
 Consell del Comtat de Norfolk County;
 BBC Norfolk;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73744" title="32P/Comas Sol" nonfiltered="3967" processed="3947" dbindex="29194">

32P/Comas Sol s un cometa peridic actualment amb un perode orbital de 8,8 anys. Fou descobert per l'astrnom catal Josep Comas i Sol des de l'Observatori Fabra de Barcelona, el 4 de novembre de 1926, mentre prenia fotografies del cel amb el telescopi fotogrfic de 6 polzades, com a part del seu treball de recerca d'asteroides.

Una vegada determinada l'rbita, l'evoluci anterior del cometa es convert en un focus d'inters, ja que alguns astrnoms suggeriren que podria tractar-se del cometa peridic perdut Spitaler (113P/Spitaler). Posteriorment, desprs del periheli de 1935 P. Ramensky investig el moviment orbital remuntant-se a 1911 i demostr que el maig de 1912 el cometa Comas Sol havia passat molt a prop de Jpiter i que abans d'aquesta data el seu periheli es trobava a 2,15 UA, en lloc de les 1,8 UA actuals, i tenia un perode de 9,43 anys. D'aquesta manera qued eliminada la posibilitat que fos en realitat el cometa Spitaler.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73745" title="Suffolk" nonfiltered="3968" processed="3948" dbindex="29195">


Suffolk s un comtat d'Anglaterra, a la regi d'East Anglia. Limita amb Norfolk al nord, Cambridgeshire a l'oest i Essex al sud. El mar del Nord est a l'est. La capital s Ipswich.

Enllaos.
 Consell del Comtat de Suffolk;
 BBC Suffolk;
 Suffolk Observatory - Estadstiques vitals de Suffolk;
 1911 Encyclopaedia Britannica: Suffolk;
 Visita la costa de Suffolk;
 Llista dels diaris de Suffolk;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73746" title="Margarida de Savoia" nonfiltered="3969" processed="3949" dbindex="29196">
Margarida de Savoia ( Morges, Savoia 1420 - Stuttgart, Alemanya 1479 ), infanta de Savoia i reina consort de Npols (1432-1434).

Orgens familiars.
Nasqu el 7 d'agost de 1420 a Morges sent filla del duc Amadeu VIII de Savoia, i futur antipapa Flix V, i la seva esposa Maria de Borgonya. Era nta per lnia paterna del comte Amadeu VII de Savoia i Bonna de Berry, i per lnia materna de Felip II de Borgonya i Margarida III de Flandes. Fou germana del tamb duc Ludovic I de Savoia.

Npcies i descendents.
Es cas a Thonon-les-Bains l'agost de 1432 amb el duc Llus III d'Anjou, comte de Provena i rei de Npols. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segons npcies, a Heidelberg el 18 d'octubre de 1444 amb el prncep Llus IV de Pfalz. D'aquesta uni nasqu un fill:
 el prncep Felip de Ffalz (1448-1508);

Es cas, en tercers npcies, a Stuttgart el 9 de juliol de 1453 amb el comte Ulric V de Wrttemberg. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Elena de Wrttemburg (1453-1506);
 la infanta Margarida de Wrttemburg (v 1454-1470);
 la infanta Felipa de Wrttemburg (v 1454-1475);

Margarida mor a Stuttgart el 30 de setembre de 1479, i fou enterrada all.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73748" title="Lancashire" nonfiltered="3970" processed="3950" dbindex="29197">

Lancashire s un comtat d'Anglaterra

 Enllaos .
Consell Comtat Lancashire;
Amics de Real Lancashire;
Tradicions de Lancashire, Volum 1 (de 2), per John Roby;
Lancashire Rock Guia d'Alpinisme, pel British Mountaineering Council;
Universitat de Central Lancashire;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73751" title="Germandat de l'Anell" nonfiltered="3971" processed="3951" dbindex="29198">
La Germandat de l'Anell (o Companyia de l'Anell), s una uni de nou representants dels pobles lliures de la Terra Mitjana, que t un paper fonamental en la novella de El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien. Tamb dna el nom al primer dels volums en qu es divideix.



La Germandat de l'Anell va ser fundada per dur a terme la missi que encarreg el Consell de N'lrond: portar l'Anell nic al Mont del Fat per destruir-lo. Com que l'xit de l'empresa radicava en el secret, es va escollir un nombre redut de components per a poder passar desapercebuts. Es va decidir que tindria nou integrants, per fer front als nou Espectres de l'Anell de l'Enemic.  

Quan va sortir de Rivendell, Gndalf era el lder de la Germandat. Desprs que aquest caigus a Mria, ragorn va assumir el comandament fins a la traci de Bromir i l'atac dels orcs a Cair Andros, on la Germandat es va dissoldre.

Els membres de la germandat, excepte en Bromir (que va morir a mans dels orcs) no es van tornar a trobar fins desprs de la caiguda de Suron, a la celebraci de la victria als camps de Cromallen.

Els nou membres de la germandat sn:

Frodo Saquet (Hbbit/La Comarca);
Samseny Gamg (Hbbit/La Comarca);
Meriadoc Brandiboc (Hbbit/La Comarca);
Peregrn Tuc (Hbbit/La Comarca);
Gndalf (Maia/Istari);
ragorn (Home/Dnedain del Nord);
Guimli (Nan/Erbor);
Lgolas (Elf/Bosc Llobregs);
Bromir (Home/Gndor);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73754" title="BAS Rdio" nonfiltered="3972" processed="3952" dbindex="29199">
BAS Rdio, tamb coneguda com Rdio en BAS, va comenar les seves emissions el 28 de mar de l'any 1978. Emet a la provncia de Girona, en la freqncia: 107.9 de la FM.

El seu centre emissor est situat a La Vall d'en Bas, a 7 km. d'Olot.

A travs d'aquesta rdio de les comarques gironines podrs escoltar tots els xits de l'histria de la musica; i un reps dels temes + actuals (comercials) del moment.

A ms, ofereixen el servei de Rdio per Internet les 24 hores del dia.

Aquest any 2008, han celebrat el seu 30. aniversari.

 Programaci .

 Programes de la temporada 2007-2008 .

Dilluns a Divendres

Les 24 h. Rdio Frmula

Dissabtes

09:00 a 10:00  Els xtis de sempre  Presentat per: Dani Feixas

10:00 a 13:00  Molta fressa i poca endressa  Presentat per: Albert Badia

13:00 a 16:00  Rdio Frmula - Especial Tarda

16:00 a 18:00  I ara que?  Presentat per: Gerard Roura

Diumenges

Les 24 h. Rdio Frmula - Especial Cap de Setmana

Enllaos externs.
 BAS Rdio Web principal.
 Rdio en directe Qualitat CD - Per a connexions: ADSL i Mdem.
 Enlla directe a la rdio on-line Necessari reproductor tipus Windows Media Player, Winamp o b iTunes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73755" title="AdSense" nonfiltered="3973" processed="3953" dbindex="29200">
L'AdSense s un sistema de publicitat ideat per Google.

Mitjanat aquest el webmaster d'un lloc web pot inserir anuncis basats en uns texts o imatges que estan d'acord amb la temtica del web i la situaci geogrfica del visitant i aix obtenir beneficis econmics.

L'Adsense ha esdevingut molt popular ja que els anuncis sn ms respectuosos que la majoria de banners de publicitat i el contingut d'ells s'adequa al de la web.

Google posa a disposici de l'anunciant una eina de gesti i administraci dels anuncis, aquesta eina s'anomena AdWords. Usant aquesta eina l'anunciant pot definir grups de paraules que seran usades per AdSense, per determinar si el contingut d'una pgina s l'adequat per publicar l'anunci.

Enllaos externs.

Weblog d'Adsense Informaci actualitzada ;
Adsense Articles d'inters ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73757" title="Caramon Majere" nonfiltered="3974" processed="3954" dbindex="29201">
En Caramon Majere (326 AC - 38 SC) s un personatge de ficci en les novelles de la Dragonlance ambientades en l'univers de jocs de rol de Dungeons and Dragons.


 Historia .

s fill d'en Gilon Majere i la Rosamun Aelan-Uth Matar. Bess d'en Raistlin Majere i germanastre de la Kitiara Uth-Matar.

s un nen robust simptic i bon jan. En Caramon al contrari que el seu bess Raistlin, sentia una gran atracci per la lluita i el combat cos a cos com a guerrer. Ja a molt primerenca edat s'hi sent encoratjat per la seva germanastra Kitiara. En Caramon era fort i molt gran destacant entre la majoria dels nois de la seva edat. Durant la seva infncia va viure a Solace. Desprs de la desafortunada mort dels seus pares, el noi va treballar en el camp adquirint una gran corpulncia. En Caramon sempre va cuidar del seu bess Raistlin, que era alt per molt prim i feble, i es va comprometre a seguir-ho fent mentre fos necessari a causa del desgast fsic adquirit per aquest desprs de realitzar una prova de mgia en la Torre d'Alta Bruixeria. En Caramon es va convertir en un gran guerrer i va realitzar llargs viatges al costat del seu germ participant en nombroses campanyes, fent de mercenari, i en d'altres aventures. Es va acabar convertint en un dels Herois de la Llana en participar de la derrota de la Takhisis i evitar que envas el mn amb el seu exrcit fosc.

Desprs de la Gurerra de la Llana es va casar amb la Tika Waylan, i va tenir cinc fills: Tanin Majere, Sturm Majere, Palin Majere, Laura Majere i Dezra Majere.

Tamb va poder veure com esdevenia avi de l'Ulin Majere i la Linsha Majere, fills d'en Palin.

Va morir el 38 BC desprs de caure per les escales de la taverna l'ltima Llar.



 Referncies .
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73760" title="21P/Giacobini-Zinner" nonfiltered="3975" processed="3955" dbindex="29202">

El cometa Giacobini-Zinner (21P/Giacobini-Zinner) s un cometa peridic, descobert per Michel Giacobini des de Nia, que l'observ a la constellaci d'Aquari el 20 de desembre de 1900. Fou redescobert desprs de dos passos pel periheli per Ernst Zinner (des de Bamberg, Alemanya) mentre observava estrelles variables a prop de   Scuti el 23 d'octubre de 1913. Durant les seves aproximacions al Sol pot arribar a magnitud 8, per durant el pas de 1946 sofr una srie d'augments de lluminositat que el dugueren a la magnitud 5.

El Giacobini-Zinner s el cos que origina la pluja de meteors de les giacobnides, tamb conegudes com les dracnides. Fou visitat per la sonda espacial International Cometary Explorer, que atravess la seva cua de plasma l'11 de setembre de 1985. Tamb havia de ser visitat per les sondes japoneses Sakigake i Suisei, que l'havien d'explorar desprs de trobar-se amb el Halley, per s'abandon el pla per manca de propellent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73761" title="Kimi Rikknen" nonfiltered="3976" processed="3956" dbindex="29203">

Kimi-Matias Rikknen (Espoo, 17 d'octubre de 1979) s un pilot fins de Frmula 1, campi del mn de l'any 2007 i dues vegades subcampi del mn (anys 2003 i 2005). En l'actualitat s pilot titular de la Scuderia Ferrari.

 Inicis .
El 2000, va participar al campionat Renault britnic on va guanyar el ttol amb facilitat desprs d'aconseguir set victries en deu carreres, tot i que va pujar al podi en totes i, a ms a ms, va fer set poles i sis voltes rpides. Durant l'any 2000 tamb va competir en la Frmula Renault, on va aconseguir dues victries, dues poles i dues voltes rpides. De les 23 carreres en les quals havia participat, Kimi havia aconseguit un percentatge de victries superior al 50 per cent, una notcia que va arribar fins a Peter Sauber.

 Inicis a la Frmula 1: Sauber (2001) .
Peter Sauber es va mostrar molt sorprs amb la trajectria de Kimi i desprs de diversos tests i proves l'escuderia sussa va decidir contractar-lo per al campionat de l'any 2001. 
La carrera de Rikknen a la F1 va comenar al Gran Premi d'Austrlia de 2001, en el qual va quedar sis. En la seva temporada de debut va obtenir uns bons resultats (9 punts) i juntament amb el seu company d'escuderia Nick Heidfeld (12 punts), va ajudar el seu equip a aconseguir la quarta posici general en el campionat de constructors, el millor resultat de la seva histria. La seva gran actuaci no va passar inadvertida i McLaren el va contractar per substituir el fins  Mika Hkkinen, que es va retirar al final de l'any 2001. 

 Trajectria a McLaren-Mercedes (2002-2006) .

En la seva primera temporada a la escuderia anglesa Kimi va quedar sis aconseguint  24 punts i quatre podis (GP d'Austrlia, GP d'Europa, GP d'Estats Units i GP de Jap), finalitzant la temporada just per darrere del seu company d'equip David Coulthard i deixant la seva escuderia en la tercera posici del campionat de constructors.

La temporada de 2003 va ser la seva autntica temporada revelaci, en la qual desprs de lluitar cara a cara amb el llavors pentacampi del mn Michael Schumacher, va quedar a tan sols dos punts de l'alemany (91 punts) i es va proclamar subcampi del mn. En aquest mundial va guanyar el primer gran premi de la seva trajectria a Malisia i va aconseguir un total de 10 podis. La seva escuderia, McLaren, va acabar en tercer lloc, tamb a dos punts de la segona, Williams.

La temporada 2004 de Frmula 1 va resultar menys profitosa per a Rikknen que, degut als forts problemes de fiabilitat dels seus cotxes, noms va poder ser set (45 punts) i aconseguir quatre podis. L'equip McLaren va quedar cinqu en el Campionat de Constructors dada que confirma la seva mala temporada.

Amb la temporada 2005, Kimi va ressorgir i es va proclamar de nou subcampi desprs d'una dura competici contra l'espanyol Fernando Alonso, el qual va aconseguir finalment el campionat amb 21 punts d'avantatge a Rikknen. El pilot fins va aconseguir la victria en set grans premis (Gran Premi d'Espanya, Gran Premi de Mnaco, Gran Premi del Canad, Gran Premi d'Hongria, Gran Premi de Turquia, Gran Premi de Blgica i Gran Premi del Jap). Aix, tot i conduir un cotxe ms potent que el Renault de l'espanyol per culpa de la falta de fiabilitat del seu cotxe (va tenir problemes de fiabilitat reiteradament durant la temporada) va perdre el campionat. La derrota per va ser estranya ja que Kimi va igualar el rcord d'Alain Prost de ser el pilot amb ms victries en una temporada sense proclamar-se campi del mn. Tampoc McLaren (que havia  contractat com a segon pilot al colombi Juan Pablo Montoya) va aconseguir el campionat de constructors perdent-lo en la ltima cursa i quedant finalment a 9 punts de l'escuderia francesa Renault.

Desprs de la seva victria en el Gran Premi de Turquia la premsa alemanya va afirmar que per a la temporada 2007 el finlands ja havia signat un contracte amb l'equip Ferrari per a substituir a Michael Schumacher. Aquesta informaci havia estat negada per Kimi qui deia que era tan sols era un "rumor" creat per la premsa, sobretot degut a la falta de noticies i a les especulacions que obria l'anunci de McLaren de fitxar com a pilot al seu mxim contrincant durant el 2005, l'espanyol Fernando Alonso.

Fitxatge per Ferrari (2007- ).

Finalment la informaci va esdevenir certa i Kimi ser pilot titular de la Scuderia l'any 2007. L'anunci del seu fitxatge es va fer a finals del 2006, poc desprs de l'anunci de la retirada de Michael Schumacher. Els principals avaladors del seu fitxatge per la Scuderia han estat Jean Todt i Michael Schumacher convenuts que el fins en l'actualitat s el pilot ms rpid del paddock i que pot lluitar per al campionat de l'any 2007.

En la seva primera cursa a la Scuderia el finlands va aconseguir la pole i va guanyar. Tanmateix, va tenir dificultats per adaptar-se als pneumtics de la marca Bridgestone, i no va tornar a guanyar fins el Gran Premi de Frana. Al Gran Premi de Gran Bretanya,  Silverstone, va tornar a guanyar.

Finalment, desprs d'una temporada en la que sempre va anar darrera dels McLaren de Lewis Hamilton i Fernando Alonso, arribaria a l'ltim gran premi de l'any, el Gran Premi de Brasil amb possibilitats de ser campi del mn al guanyar el Gran Premi de la Xina. Les seves possibilitats passaven per guanyar la cursa, que Alonso queds com a mnim tercer i Hamilton cinqu. Desprs d'un sortida accidentada on Hamilton se surt de la pista, el pilot angls t problemes hidrulics i retrocedeix fins a la 18a posici, mentre que Rikknen supera al seu company Felipe Massa i s'alluny d'Alonso que es tercer. Al acabar la cursa, Alonso segueix sent 3r i Hamilton 7, pel que Rikknen es converteix en campi del mn per primer cop a la seva carrera.

Enllaos externs.

  Plana oficial del pilot.;
  Plana de Fans;
  Estadstiques de Rikknen.;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73762" title="Octant (constellaci)" nonfiltered="3977" processed="3957" dbindex="29204">



Octant (Octans en llat segons la denominaci de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci poc llampant creada per Nicolas-Louis de Lacaille, situada al voltant del pol sud celeste. La seva estrella Sigma Octantis (  Oct) s l'estrella visible amb l'ull nu ms apropada al pol, per tan feble que no es pot usar a la prctica com a estrella polar per la navegaci; afortunadament, la constellaci Crux, la Creu del Sud, assenyala el pol.

Estrelles principals.

Polaris Australis.

Polaris Australis (  Octantis), una estrella gegant vermella, allunyada avui dia del pol sud celeste 1 2' 24 . Amb una magnitud aparent de 5,45 s gaireb visible a ull nu. No s d'utilitat per determinar el pol sud celeste (la constellaci de la Creu del Sud fa aquesta funci millor).

Altres estrelles.

L'estrella ms brillant de la constellaci s   Octantis, una gegant vermella de la magnitud aparent 3,73.

Taula de les estrelles d'Octans.



Nota : Els valors numrics provenen de les dades mesuradaes pel satllit Hipparcos. 

Objectes celestes.

La constellaci de l'Octant cont el cmul obert Mel 227 i les galxies IC 4333, IC 4864, IC 4912, NGC 2573, NGC 6438 i NGC 7098.

Histria.

La constellaci de l'Octant fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 amb altres 13 constellacions per tal d'omplir els darrers trossos del cel austral sense denominaci. Com les altres fou anomenada com un aparell cientfic: l'octant, un instrument de navegaci que permet conixer la posici.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73763" title="East Sussex" nonfiltered="3978" processed="3958" dbindex="29205">

East Sussex s un comtat del sud-est d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Kent, Surrey i West Sussex, amb el que formava una sola unitat fins el 1888, i al sud amb el Canal de la Mnega.

Vegeu tamb.

Rye;
Castell de Bodiam;
Beachy Head;

Enllaos.
Informaci, histria i mapes de Sussex;
East Sussex County Council;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73766" title="Roure pnol" nonfiltered="3979" processed="3959" dbindex="29206">

El roure pnol (Quercus robur) s un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. s un arbre corpulent i majestus que arriba a viure centenars d'anys. s un dels principals roures silvestres d'Europa perque forma grans boscos de manera natural, als Pasos Catalans noms es troba a l'estatge mont d'algunes comarques del nord. Aix s degut a que requereix clima humit i sls rics i profunds, s a dir clima d'influncia atlntica.
Descripci.

El tronc s clivellat amb l'escora grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat noms a partir de 10 m d'alada amb les branques verticals i capada ampla. Quan creix allat es ramifica gaireb des de la base i fa la capada arrodonida. La seva fusta s dura i resistent, s molt apreciada en fusteria i en construcci.

Les fulles sn caduques, ovades i allargassades, sense pels o gaireb, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecol s molt curt, gaireb inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervaci s pinnada. Els branquillons tamb sn glabres (mancats de pels).

Les flors sn unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescncies de 3 a 8 cm, en canvi les femenines sn erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al ms de maig.

Els fruits sn aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.

Distribuci.
Es distribueix per tota l'Europa atlntica, central i bona part de l'oriental, des de Galcia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influncia atlntica, en sls humits i profunds, essent originriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran, on forma rouredes (la roureda de roure pnol s l'associaci Isopyro-Quercetum roboris), si b les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sls humits i profunds, tpicament al fons de les valls) sn tamb les ms adients per l'agricultura, de manera que han estat histricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al Pas Valenci.

 Rouredes destacables .

El Pla de Baix i Batet (Garrotxa);
L'arbre de Guernica s un roure.

 Referncies .


 Links .
Oaks from Bialowieza Forest (biggest oak cluster with the monumental sizes in Europe ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73767" title="Durham" nonfiltered="3980" processed="3960" dbindex="29207">

Durham s un comtat del nord-est d'Anglaterra. Limita amb North Yorkshire, Cumbria, Northumberland i Tyne i Wear


Enllaos externs.

Consell del Comtat de Durham;
Informaci del comtat de Durham;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73768" title="Edison Arantes do Nascimento" nonfiltered="3981" processed="3961" dbindex="29208">
Edison Arantes do Nascimento (Trs Coraes, Brasil, 23 d'octubre de 1940), s un futbolista brasiler, ms conegut per Pel, o tamb amb el sobrenom O Rei ("el rei").

Se'l considera generalment un dels millors futbolistes de tots els temps, especialment al Brasil. Destacava per la seva gran habilitat en el regat i la seva visi en les passades. Desprs de retirar-se del futbol, fou ministre d'esports del brasil, i "ambaixador" de la UNESCO. Tamb va actuar a la pellcula Escape to Victory, el 1981.

Biografia.

Pel va desenvolupar la seva carrera al Santos, club que el va veure debutar el 7 de setembre de 1956, amb noms 16 anys i va marcar un gol. La seva vida esportiva va estar sempre lligada a aquest club, amb qui va guanyar dues Copes Libertadores, dues Copes Intercontinentals, una Recopa Sud-americana, una Recopa Intercontinental, 15 ttols de Lliga i 5 Copes del Brasil fins el 1975, any en qu va ser venut al New York Cosmos de la North American Soccer League. Tot i guanyar una Lliga amb aquest equip (1977), no va aconseguir de popularitzar l'esport a aquest pas.

Pel mai va arribar a jugar a Europa, essent l'nic futbolista sud-americ considerat dels millors de la histria que no va sortir del pas prcticament en tota la seva carrera, a diferncia d'altres dols com Diego Armando Maradona, Alfredo Di Stfano, Ronaldo o Ronaldinho.

Tot i no haver participat mai a uns Jocs Olmpics ha estat triat Atleta del Segle pel Comit Olmpic Internacional.

Va aconseguir entrar doblement al Llibre Guinness dels Rcords
 Futbolista ms golejador de la histria. Entre 1956 i 1977  va marcar-ne 1279.
 Jugador ms jove en marcar a una final de la Copa del Mn de Futbol. El 19 de Juny de 1958, amb 17 anys i 239 dies, a Gotemburg, Sucia, contra Sucia.

 Selecci nacional .
Va guanyar 3 Copes del Mn amb la seva selecci, al costat de jugadors com Mario Zagallo, Garrincha, Did, Vav, Nilton Santos, Djalma Santos, Zico, etc., als Mundials de 1958, 1962 i 1970, essent el campi ms jove de la histria.

 Estadstiques .
 Partits jugats: 1366;
 Gols marcats: 1282;
 Rcord de gols marcats en un partit: 8 gols, el 21 de novembre de 1964, al partit Santos 11 x 0 Botafogo de Ribeiro Preto;
 Partits amb la selecci del Brasil: 115 (92 oficials);
 Gols amb la selecci del Brasil: 103;
 Golejador ms jove del Campionat Paulista: 1957 - Santos (Tenia 17 anys);
 Campi Mundial ms jove: 1958 - Brasil (17 anys);
 Bicampi Mundial ms jove: 1962 - Brasil (21 anys);
 Major golejador en una temporada: 1959 - 127 gols;
 Major golejador de la histria de la Selecci del Brasil: 95 gols;
 Major golejador del futbol professional: 1199 gols;
 Major transacci del futbol fins a finals dels anys 70: 1975 - Per el Cosmos (US$ 7 milions);
 Pilota d'Or Especial de la revista Placar: 1987;
 Placa de bronze fixada a l'Estadi Maracan: 1968 - Per un virtus gol marcat contra Fluminense, el 12 de juny de 1968. Origen del terme "Gol de placa".

 Gols .
 Campionat Paulista .
1957 - Santos (17 gols);
1958 - Santos (58 gols);
1959 - Santos (45 gols);
1960 - Santos (33 gols);
1961 - Santos (47 gols);
1962 - Santos (37 gols);
1963 - Santos (22 gols);
1964 - Santos (34 gols);
1965 - Santos (49 gols);
1969 - Santos (26 gols);
1973 - Santos (11 gols);

 Copa Amrica .
1959 - Brasil (8 gols);

 Campionat de les Forces Armades del Brasil .
1959 - Selecci de la 6 Gurdia Costanera (11 gols);

 Campeonato Sudameric de les Forces Armades .
1959 - Selecci del Brasil de les Forces Armades (11 gols);

 Copa Brasil .
1961 - Santos (9 gols);
1963 - Santos (12 gols);

 Torneig Rio-So Paulo .
1961 - Santos (7 gols);
1963 - Santos (15 gols);
1964 - Santos (3 gols);
1965 - Santos (7 gols);

 Mundial Interclubs .
1962 - Santos (3 gols);

 Copa Libertadores d'Amrica .
1963 - Santos (11 gols);

 Gol 1000 .
Fou marcat el 19 de novembre de 1969, a les 23:11, al seu partit 909, Vasco 1 x Santos 2, davant 65.157 espectadors.

Era un partit del torneig Roberto Gomes Pedrosa. Al minut 33 de la segona part el defensa de Vasco Ren va cometre penal. Pel marc amb la dreta, a l'esquerra del porter Andrada, que no volia encaixar el gol per por a ser recordat noms per aquest incident.

A l'entrevista posterior Pel va dir: "He pensat en el Nadal. He pensat en els nens". Amb una samarreta del Vasco amb el nmero 1000, va donar una volta a l'Estadi Maracan

 Clubs .
 Santos FC - (Brasil) - 1956-1972;
 New York Cosmos - (Estats Units) - 1972-1975;

Ttols.
Campionats Nacionals.
 Santos FC - (Brasil) - 1958 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1959 (Torneig Rio-Sao Paolo);
 Santos FC - (Brasil) - 1960 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1961 (Copa Brasil);
 Santos FC - (Brasil) - 1961 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1962 (Copa Brasil);
 Santos FC - (Brasil) - 1962 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1963 (Copa Brasil);
 Santos FC - (Brasil) - 1963 (Torneig Rio-Sao Paolo);
 Santos FC - (Brasil) - 1964 (Copa Brasil);
 Santos FC - (Brasil) - 1964 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1964 (Torneig Rio-Sao Paolo);
 Santos FC - (Brasil) - 1965 (Copa Brasil);
 Santos FC - (Brasil) - 1965 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1966 (Torneig Rio-Sao Paolo);
 Santos FC - (Brasil) - 1967 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1968 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1968 (Copa de Plata);
 Santos FC - (Brasil) - 1969 (Campionat Paulista);
 Santos FC - (Brasil) - 1973 (Campionat Paulista);
 New York Cosmos - (Estats Units) - 1977;

Copes Internacionals.
 Selecci Nacional de Futbol del Brasil - 1958 (Copa del Mn de Futbol de 1958);
 Selecci Nacional de Futbol del Brasil - 1962 (Copa del Mn de Futbol de 1962);
 Selecci Nacional de Futbol del Brasil - 1970 (Copa del Mn de Futbol de 1970);
 Santos FC - (Brasil) - 1962 (Copa Libertadores);
 Santos FC - (Brasil) - 1962 (Copa Intercontinental) ;
 Santos FC - (Brasil) - 1963 (Copa Libertadores);
 Santos FC - (Brasil) - 1963 (Copa Intercontinental);
 Santos FC - (Brasil) - 1969 (Recopa Sudamericana);
 Santos FC - (Brasil) - 1969 (Recopa Intercontinental);

Participacions en Copes del Mn.
 Copa Mundial de Futbol de 1958 - (Sucia) - 1958 (campi);
 Copa Mundial de Futbol de 1962 - (Xile) - 1962 (campi);
 Copa Mundial de Futbol de 1966 - (Anglaterra) - 1966;
 Copa Mundial de Futbol de 1970 - (Mxic) - 1970 (campi);

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web oficial de'n Pel;
 Llegendes de la Copa del Mn  ;
 Enquesta de Sports illustrated;
 Jugador del Segle per France Football's Football ;

Vegeu tamb.
 Gol de Placa;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73769" title="Del.icio.us" nonfiltered="3982" processed="3962" dbindex="29209">


del.icio.us s un servei de gesti de marcadors socials via web. Permet agregar els marcadors que clssicament es guardaven als navegadors de cada ordinador de manera que sn consultables a travs d'Internet i no pas en local. Tamb en facilita la categoritzaci en paraules clau (tags), cosa que n'agilita el procs de localitzaci. Per no tan sols pot agrupar-los i etiquetar-los, sin que tamb permet compartir-los amb altres usuaris de del.icio.us i conixer quants tenen un determinat enlla desat als seus marcadors.

Un dels secrets del seu xit potser sigui la senzillesa de la seva interfcie, ja que empra un llenguatge HTML molt senzill i un sistema de URLs legible. A ms, possex un flexible servei de sindicaci web mitjanant RSS i un codi API bastant potent que permet fer rpidament aplicacions que treballin amb del.icio.us. 

Enllaos externs.
 Lloc web de del.icio.us ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73770" title="Internet Movie Database" nonfiltered="3983" processed="3963" dbindex="29210">
La IMDb, Internet Movie Database (en catal: base de dades de pellcules a Internet) s una base de dades en lnia amb informaci sobre actors, pellcules, programes de televisi i videojocs. Propietat d'Amazon des de 1998 la IMDb ha celebrat el  seu quinz aniversari el 17 d'octubre del 2005. Inclou ressenyes, votacions populars i comentaris dels usuaris, per tal d'orientar els gustos cinfils dels visitants o recopilar dades sobre el mn audiovisual.

Enllaos externs.
 Internet Movie Database;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73771" title="Linux Professional Institute" nonfiltered="3984" processed="3964" dbindex="29211">
El Linux Professional Institute (LPI) (en catal Institut Professional de Linux) s una organitzaci sense nim de lucre que otorga certificacions professionals de Linux a administradors de sistemes i programadors per tal de millorar les habilitats dels professionals de Linux i del codi obert proporcionant serveis i establint estndards que sigui rellevants, d'alta qualitat i fcilment accessibles.

Va ser fundat el 1999 per Chuck Mead, Dan York i altres. Les seves oficines centrals es troben aprop de Toronto, Ontario Canad.


Els exmens cobreixen una gamma de Linux diferent basada temes. L'examen est disponible a gaireb tots els pasos al mn, i sn traduts a un cert nombre de llenges diferents. Els LPIC Certificacions de l'Institut Professional de Linux proporcionen una qualificaci que es pot utilitzar per indicar que alg sigui competent en un cert nivell.


L'organitzaci anima a participar a la comunitat activa creant i actualitzant exmens. Qualsevol pot utilitzar el wiki de Desenvolupament d'Objectius  de l'examen, o la Llista de correu  de desenvolupament dels examens per participar en la creaci d'exmens nous i l'actualitzaci si ja existeix.

Els exmens sn neutres de distribuci exigint un coneixement general de Linux ms que especifics sobre una certa distribuci. Aix es mostra de la manera que els exmens tractin sobre formats de gesti de paquets que difereixen Deb  i RPM (formats de fitxers). En versions anteriors de la prova un d'aquests era escollit pel candidat, en la versi actual s'espera que el candidat spiga els dos formats.

Els exmens no sn normalment administrats per Linux Professional Institute Inc., per en canvi a travs d'un dels seus socis de formaci. Actualment la majoria dels exmens s'administren a travs d'un centre de prova Pearson VUE o en un centre de prova Thomson Prometric. Hi ha tamb un cert nombre d'exmens a Linux essencial i fires de mostres d'IT i conferncies on els exmens estan sovint disponibles a preu redut, o a vegades fins i tot de franc. Els exmens sn principalment preguntes d'elecci mltiple, amb algunes respostes escrites. Aquests es prenen o utilitzant un ordinador basat en sistema, o utilitzant un paper basan examen.


Els majors patrocinadors sn: IBM, Bradford Learning, Linux Magazine, Linuxcare, Maxspeed, SGI, SuSE Linux i Turbolinux, Novell, Hewlett-Packard, Linuxjournal i Wave Technologies.


El LPI s un membre fundador del Desktop Linux Consortium.

 Proces de l'examen .
 L'ordre dels dos exmens (i, es vegi a baix) s discrecional. Els exmens es realitzen en un PC en un espai vigilat (o d'una persona o d'una cmera). Hi ha un nombre petit de catlegs de preguntes que se seleccionen en cada cas entre una provisi gran de preguntes hbilment aix que les certes condicions psicomtriques estan complertes. Com examinant s'obt un d'aquests catlegs de preguntes en el qual les preguntes poden ser portades a la confusi tamb per casualitat presentadament. Es poden saltar les preguntes i corregir-se dins del perode a tota hora les respostes. Desprs del final de l'examen s'obt de seguida informadament, si s'ha aprovat l'examen.

Alternativament a aix s'ha ofert en fires i altres events a exmens que es realitzen en paper. Aqu s'obtenen un catleg de preguntes imprs i una fulla de resposta en la qual es fan recognoscibles les respostes correctes de forma presumpta. Sn avaluats per aquestes fulles de resposta, i un s informat llavors normalment algunes setmanes ms tard sobre l'xit de l'examen.

Noms en cas de consecuci del nmero de punt menor dels dos exmens s'obt el certificat (inclusivament una targeta de certificat gran de targeta de crdit) de, Ontario, Canad (on es trova la seu principal).

 Si cau, es pot repetir l'examen desprs de no abans d'una setmana (i obteniu llavors un altre catleg de preguntes presentadament). Si cau per segona vegada, s'ha d'esperar abans del prxim intent almenys 90 dies. Aix val tamb per a tots els altres intents.


Certificat LPIC-1 (Junior Level Administration).
Per rebre aquest certificat, s'han d'aprovar els exmens dels quals disposen entretant en diversos idiomes el 101 i 102. Abans es podia elegir entre dues variants de l'examen 101, que o b preguntes sobre l'administraci de paquet amb rpm (Red Hat, SUSE, Mandriva, ...) o tanmateix amb dpkg (Debian, Ubuntu, Xandros, ...) contenen. Des del 2006 no s aix tanmateix ms possible; es comproven les dues rees. Per a cada una dels exmens es disposa de 90 minuts de temps.

Examen 101.
Nmero de preguntes: 60 
Nmero de punts mnim: 460 
Temes:
 Maquinari;
 Installaci i sistemes de paquet;
 Ordres de consola;
 Sistemes de fitxer de dades, Dispositius ;
 Sistema de finestres X;
 sistemes de paquet: rpm i dpkg;

Examen 102.
Nmero de preguntes: 72 
Nmero de punts mnim: 490 
Temes:
 Kernel;
 Boot, Iniciaci, apagar, Runlevels;
 Drucken;
 Documentaci;
 Shell, Programar, Compilar;
 Administraci de sistemes com Unix;
 Bases de xarxa;
 Serveis de xarxa;
 Seguretat d'ordinador, seguretat de sistema operatiu, seguretat de xarxa;

Certificat LPIC-2 (Intermediate Level Administration).
 Per rebre aquest certificat, s'han d'aprovar els exmens 201 i 202. Hi ha aquests exmens en angls, japons i des del 3 de maig del 2006 tamb en alemany. Es t en cada cas 90 minuts de temps per als exmens (120 minuts, quan ocorren en l'examen "Preguntes de pilots" que encara no tenen cap avaluaci de punt propi quant a LPI; tals preguntes no compten per al resultat de l'examen, sin que es fan, amb aix un es pot fer una imatge, de quina forma sn difcils).


Certificat LPIC-3 (Senior Level Administration).
Aquest certificat es troba encara en la fase de desenvolupament. L'estat s'ha de comprendre en aquesta  pgina.


Despeses d'examen.
Costa cada examen aproximadament $ 100 (EUA) o b 110 aix encara l'impost sobre el valor afegit (IVA) i en el cas donat despeses i/o taxes del centre d'examen. En total ascendeixen a aproximadament: 150 les despeses. En events especials, com per exemple al LinuxTag, es pot deposar l'examen com a "Control de paper" com a un preu considerablement ms favorable (per regla general 50). S'haurien de considerar en aix tanmateix despeses de viatge o b. d'allotjament addicionals possibles exactament com el fet que un es pot concentrar en un centre d'examen per regla general considerablement millor que en un acte multitudinari. En els events no s'ofereixen possiblement tampoc tots els exmens adquiribles, o b el nombre de participants est limitat.

 Enllaos externs .
Web oficial del LPI (multillenguatge);
Web oficial del LPI Espaa ;
CompTIA's Linux+ ;
Certificacions de Novell ;
Certificacions de Red Hat ;
 Simulador d'examen Off-line ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73772" title="Hampshire" nonfiltered="3985" processed="3965" dbindex="29212">


Hampshire s un comtat del sud d Anglaterra. Limita amb Dorset, Wiltshire, Berkshire, Surrey i West Sussex


Enllaos.
Consell del Comtat de Hampshire;
BBC Hampshire;
Fotografies d Hampshire;
Hantsphere local history;
 West, Ian, 2005. "Geologia de la costa de Wessex i Sud d'Anglaterra", Southampton University.
Hampshire notcies i informaci;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73776" title="Beatriu de Savoia (1206-1266)" nonfiltered="3986" processed="3966" dbindex="29213">
Beatriu de Savoia ( 1206 -1266 ) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provena (1219-1245).

Orgens familiars.
Nasqu el 1206 sent filla del comte Toms I de Savoia i la seva esposa Beatriu Margarida de Ginebra. Era nt per lnia paterna d'Humbert III de Savoia i Beatriu de Mcon, i per lnia materna de Guillem I de Ginebra. Fou germana dels comtes Amadeu IV de Savoia, Toms II de Savoia i Pere II de Savoia.

Beatriu de Savoia mor el desembre de 1266.

Npcies i descendents.
Es cas el 5 de juny de 1219 amb el comte Ramon Berenguer V de Provena. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Ramon de Provena, mort jove;
 la infanta Margarida de Provena (1221-1295), casada el 1234 amb Llus IX de Frana;
 la infanta Elionor de Provena (1223-1292), casada el 1236 amb Enric III d'Anglaterra;
 la infanta Sana de Provena (1225-1261), casada el 1243 amb Ricard de Cornualles, fill de Joan I d'Anglaterra i germ d'Enric III d'Anglaterra;
 la infanta Beatriu I de Provena (1234-1267), comtessa de Provena i casada el 1246 amb Carles I de Npols;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73779" title="Northamptonshire" nonfiltered="3987" processed="3967" dbindex="29214">

Northamptonshire s un comtat del centre d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Warwickshire, Leicestershire, Rutland, Cambridgeshire (incls Peterborough), Bedfordshire, i Buckinghamshire. 

Les cuitats ms importants en Northamptonshire sn: Northampton, Kettering i Corby.

Enllaos.
1894/5 descripci;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73780" title="Marcelo D'Elia Branco" nonfiltered="3988" processed="3968" dbindex="29215">
Marcelo D'Elia Branco (Porto Alegre, 23 d'abril del 1961) s un brasiler defensor de la implantaci del programari lliure a Brasil.

Actualment s consultor de tecnologia per a la Societat de la Informaci, i treballa per la Generalitat de Catalunya, a travs de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci i el FOBSIC com a coordinador del projecte Xarxa Internacional d Administracions Pbliques pel programari lliure.

s articulador del Projecte Programari Lliure Brasil, professor honorari de l'Institut Superior Tecnolgic CEVATEC, a Lima (Per), i membre del Consell Cientfic del Mestratge Internacional en Programari lliure de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). s membre del Consell Editorial de l'Observatori de la Comunicaci a Portugal, i membre del comit cientfic del III Congrs Online de la Cibersocietat.

Del 2003 al 2004, fou assessor de projectes especials de l Ajuntament de Porto Alegre, mitjanant la PROCEMPA. Del 2004 fins el gener del 2005, fou Consultor de la Presidncia de la Repblica del Brasil per a l articulaci de la Societat Civil en els temes de la Societat de la Informaci.

Bibliografia.
Ha participat en la publicaci d'alguns llibres:
 Desafiaments de paraules, enfocaments multiculturals sobre les societats de la informaci.
 La societat en xarxa: del coneixement a l'acci poltica;
 La Societat de la informaci al segle XXI: un requisit pel desenvolupament;
 Programari lliure: Implantaci de Sistemes, Universitat Oberta de Catalunya;

Biografia.
Treballa 18 anys a EMBRATEL (Empresa Brasilera de Telecomunicacions), en projectes de xarxes d'alta velocitat (SDH, ATM i IP).
 
Tingu al seu crrec la implantaci de la Divisi de Telecomunicacions de l'Ajuntament de Porto Alegre, a travs de la PROCEMPA (empresa d'informtica municipal), on actu del 1996 al 1998. Coordin el projecte d'implantaci del backbone de fibres ptiques del municipi (INFOVIA), que rellig els principals edificis pblics a travs d'una xarxa ptica d'alta velocitat (ATM/IP). Particip en el projecte experimental d'Internet 2 (METROPOA), a la ciutat de Porto Alegre.
 
Assum la direcci tcnica de la PROCERGS (Empresa d'informtica de l'Estat de Rio Grande do Sul), el 1999, i a continuaci passa a exercir-hi el crrec de vicepresident.
 
Fou un dels qui conceberen, i hi particip en l'organitzaci, el  Frum Internacional de Programari lliure  de Porto Alegre.

Durant l'any 2002, fou coordinador de la Divisi d'Informtica de la UERGS (Universitat Estatal de Rio Grande do Sul) participant en la seva implantaci. La universitat comen a funcionar amb una plataforma tecnolgica totalment lliure. 
 
Particip en l'organitzaci tecnolgica i fou promotor de debats sobre programari lliure, revoluci digital i llibertat del coneixement a totes les edicions del  Frum Social Mundial  a Porto Alegre.
 
El 2005 treball com a consultor a l'empresa italiana de programari lliure PARTECS (Participatory Technologies), amb seu a Roma, especialitzada en plataformes d'e-Democracia fins que es trasllad a Catalunya a principis del 2006.

Enllaos externs.
 Blog personal;
 Projecte Programari Lliure Brasil;
 Xarxa Internacional de les Administracions Pbliques pel Programari Lliure;
 Entrevista a Softcatal;
 Entrevista a Vilaweb:"Les grans multinacionals saben que el programari lliure s el futur";
 Otro Software es posible ;
 El seu currculum ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73783" title="West Midlands" nonfiltered="3989" processed="3969" dbindex="29216">

West Midlands s un comtat d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Warwickshire a l'est, Worcestershire al sud i Staffordshire al nord.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73784" title="Gafsa" nonfiltered="3990" processed="3970" dbindex="29217">


Gafsa (rab Kafsa      , llat Capsa o Cafsa) s una ciutat de Tunsia, capital de la Governaci de Gafsa, amb ms de cent mil habitants. Est formada per dos delegacions: Gafsa Nord i Gafsa Sud de territori molt ms enlla de la ciutat. La seva economia depend de l'explotaci dels fosfats trobats a la rodalia, a Mdhilla, Metlaoui, Redeyef i Moulars, descoberts el 1885. Gafsa s tamb un oasi amb unes cent mil palmeres, per els dtils no sn de molt bona qualitat. Es cultiven tamb llegums. Com atractius turstics t les "piscines" (banys) romanes, restaurades fa uns anys, la kashba, la gran mesquita, les muralles bizantines i alguns altres i darrerament s'han construit jardins publics i s'han millorat les carreteres per atreure turistes; un complex turistic s'ha obert al nord de la ciutat. Es troba a la falda del Djebel Ben Younes que est situat entre les muntanyes Djebel Bou Ramli i les muntanyes Djebel Orbata (1165 metres).



Antigament era una ciutat del sud del regne de Numdia en un oasi en mig del desert. La llegenda diu que fou fundada per l'Hrcules libi, segurament el mateix al que Polibi i Didor esmenten com Hecatmpilos. Els rabs la fan fundar pel llegendari Shsantiyan esclau de Nemrod rei de Caldea. Segurament fou fundada en realitat pels cartaginesos. 

Durant la guerra de Jugurta va ser el lloc on el rei va guardar un temps els seus tresors i li va concedir exempci d'impostos. Fou ocupada i destruda per Caius Marius el 107 aC, per fou reconstruda i feta colnia romana sota Traj. El nom Capsa fou utilitzat per J. Morgan a partir de 1909 per anomenar a certes civilitzacions del paleoltic i mesoltic (Civilitzacions Capsianes, capsi, capsiana).

Al final del segle III els berbers van esdevenir ms agressius. Els romans es van acomodar a abandonar la regi progressivament, i finalment el poder roma va desaparixer sota l'empenta dels vndals. Aquestos la van dominar fins a la mort de Genseric (477), quant fou ocupada pels berbers que la van erigir en capital d'un regne que fou sotms per Bizanci sota Justini I (527-565). Sota els bizantins fou capital de la provncia Bizacena i el 540 Salom i va construir una nova muralla i la ciutat es va dir des llavors Capsa-Justiniana.

Els rabs van arribar a la rodalia de Gafsa quant Sbetla (Sufetula) va obtenir una gran victria i va morir el patrici Gregori (647). El 667 fou ocupada per Ukba ben Nafi per no la van conservar, per Hassan ben al-Numan la va recuperar el 78 de l'hgira (697/698).

Al segle segent fou poblada pels Luwata, Zuwagha i Miknasa, que seguien les doctrines kharigites; l'iman Abd al-Wahhab (784-823) i tenia un amil o perceptor d'impostos pels ibadites, per aix era clandest doncs la ciutat mai va fer part del regne rustmida. Aquests grups kharigites i van participar a la revolta del 839 que va afectar a la regi de Kastiliya, per derrotats, foren severament castigats per l'emir aglbida Abu Ikal. 

Va ser desprs dels Fatimites i Zrides i del 1053 al 1159 fou capital d'un estat independent que abraava tota la regi de Kastiliya (actual Djerid), i que fou fundat pel governador zrida Abd Allah Muhammad ben al-Rand, que es va proclamar independent aprofitant l'enfonsament zrida davant la invasi dels Hilalians. Va governar fins el 1073. Va haver de pagar tribut a les tribus nmades rabs sobretot als Riyah; la seva cort va atreure poetes i savis.

Els Almohades van conquerir el petit emirat el 1159 i Abd al-Mumin ben Ali va conquerir la ciutat desprs d'un setge. L'autoritat almohade fou disputada per l'aventurer armeni Karakush, i pels mallorquins Banu Ghaniya. La dinastia enderrocada dels Banu l-Rand tamb resistia. A petici dels habitants de la ciutat, que van matar al governador almohade del que estaven descontents, Ibn ak-Muizz va restablir als Banu l-Rand. El Califa Abu Yakub Yasuf va venir des Marrqueix a assetjar la ciutat el 1180 i en va obtenir una efmera submissi, per aviat fou ocupada pels Banu Ghaniya. El Califa Al-Mansur la va haver d'assetjar amb un fort exercit el 583 de l'hgira (1187-1188) i fou conquerida i les fortificacions arrasades; els ciutadans noms van conservar les terres com a colons mitgers.

Amb els Hfsides no va trobar l'estabilitat, car el 1282 el pretendent usurpador Ibn Ali Umara (1282-1284) la va ocupar. El 1284 es va fer independent sota una dinastia local, la dinastia de Banu l-Abid, suposadament d'ascendncia rab. Amb l'hfsida Abu Bakr (1318-1348) es van perdre (al comenament del regnat) les provncies del sud i quant buscava reconquerir-les va assetjar Gafsa el 1335 i la va ocupar i va donar el govern al seu fill Abul Abbas; va repartir terres entre els habitants ms pobres. Del 1348 al 1350 els marnides van imposar la seva hegemonia i desprs va recuperar la seva virtual independncia amb Ahmad ben Umar ben al-Abid, i desprs el seu fill Muhammad ben Ahmad. 

L'hfsida Abul Abbas (1370-1394), antic governador de la ciutat, va reconquerir el seu regne i el 1378 va assetjar Gafsa que es va haver de sotmetre, i va deixar al seu fill Abu Bakr com governador. El 1391 va morir el governador de nom Al-Turayki i es van produir disturbis que foren aprofitats per Al-Dunaydin per restaurar al seu favor la dinastia Banu l-Abid. El 1393 Abul Abbas va tornar a la ciutat per fou derrotat parcialment i li va costar molt obtenir una submissi que no era segura. A la seva mort pocs mesos dessprs va pujar al tron hfsida Abu Faris (1394-1434) per a Gafsa el Banu l-Abid es van tornar a independitzar. El 1400 Abu Faris va ocupar Gafsa, va arrasar les fortificacions i va eliminar definitivament els Banu l-Abid. La ciutat fou visitada el 1435 per l'emir hfsida Abd Allah Muhammad al-Muntasir (1434-1435).

El 1550 Dragut, nomenat governador de Trpoli, la va atacar i va fracassar per finalment la va ocupar el 20 de desembre del 1556. Va comenar la decadncia i cada any va anar perdent poblaci fins convertir-se en un llogaret.

Gafsa, convertida en un petit oasi amb pocs habitants, fou ocupat pels francesos el 20 de novembre de 1881. El 1942 i 1943 va patir alguns atacs alemanys i el 1943 les muralles de Gafsa van quedar destruda per l'explosi d'un magatzem de municions dels aliats.

Modernament el fet ms important s l'anomenat incident de Gafsa (27 de gener de 1980), quant uns 300 exiliats tunisians entrenats a Lbia van atacar la ciutat, al centre d'una zona on hi havia fora descontentament i van intentar revoltar el pas sencer. En els segents dies 48 persones van morir en els combats i 30 rebels foren executats ms tard.

L'Uni General Tunisiana del Treball va sorgir entre d'altre de l'acci del sindicalista Ahmed Tlili, nadiu de Gafsa. Altres personalitats locals sn Mohammed Gammoudi (primer atleta tunisi que va obtenir una medalla d'or als jocs ilmpics el 1968 a la prova dels deu mil metres) i Mohamed Kerrou (historiador i poeta). A Frana el mestre Glay Mourdi Abid, que va obtenir el reconeixement del govern francs el 2004 per la seva tasca educadora, era originari de la ciutat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73786" title="Canosa de Pulla" nonfiltered="3991" processed="3971" dbindex="29218">
Canosa de Pulla  (llat Canusium o Canisium) s una ciutat d'Itlia a la Pulla, provncia de Bari, a la riba dreta del riu Ofanto (antic Aufidus) a uns 25 km de la seva desembocadura. Est situada entre Benevent i Brindisi. Te una antiga catedral del segle XI, i restes romanes (muralles, aqeducte, amfiteatre, arc de Traj...). La seva poblaci actual s d uns 35.000 habitants.

La seva fundaci s atribueix llegendriament a  Dimed. Es suposa que fou una estaci dels grecs per va passar a Roma el 318 aC durant la guerra samnita, quant la ciutat, desprs de veure devastat el seu territori, es va sotmetre al cnsol L. Plautius. La ciutat fou lleial a Roma i va mantenir la fidelitat durant la Segona Guerra Pnica. Desprs de la batalla de Cannes el 216 aC els romans que van sobreviure es van refugiar a la ciutat. Annbal no la va poder ocupar. Per a la guerra social la ciutat es va revoltar com la resta de la Pulla, i durant la segona campanya (89 aC) fou assetjada sense xit pel pretor rom Cosconius, que va saquejar el territori. El 83 aC fou escenari d una gran batalla entre Sulla i Norbanus, i aquest darrer fou derrotat i va haver d evacuar la Pulla cap a Cpua. Desprs d aix va entrar en decadncia per va mantenir el seu rang municipal i sota l imperi fou la nica ciutat de la Pulla junt amb les colnies de Lucria i Vensia que va restar important. Sota Marc Aureli va rebre una colnia romana i una inscripci l esmenta com "Colnia Aurlia Augusta Pia"; consten els noms complets dels senadors municipals o decurions de la colnia amb els seus rangs. Un aqeducte construt per Heroes Atticus provea d aigua a la ciutat (encara es poden veure les restes de l aqeducte).

Encara tenia certa importncia quant fou saquejada pels llombards i mes tard pels sarrans. Sota domini bizant fou seu d un arquebisbat. Els normands la van restaurar. El segle XI es va construir la catedral que te adossat un mausoleu de marbre de Boemond.

La plana en la que est situada la ciutat fou teatre de la batalla de Cannes el 216 aC  i fou coneguda com Campus Diomedis per era un nom potic mes que el nom real.










 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73791" title="Capena" nonfiltered="3992" processed="3972" dbindex="29219">
Capena fou una ciutat d'Etrria al nord-est de Ves i al sud-oest de Falerii.

Es creu que fou colnia de Ves i ms tard es va fer independent amb un territori fora extens. A la darrera guerra entre Roma i Ves, Capena i els faliscs (els habitants de Falerii i la seva regi) van estar al costat de la segona, i van demanar ajut a la confederaci etrusca, per els romans no van aixecar el setge de Ves i el mateix territori de Capena fou arrasat. Ocupada Ves el 393 aC, Capena i Falerii van ser objectiu de Roma i Quint Servili va envair el seu territori, per sense atacar la ciutat. Capena es va haver de sotmetre i ja no torna a ser esmentada fins a la guerra amb els gals, quant la ciutadania romana fou concedida als ciutadans de Ves, Falerii i Capena, ciutats que van rebre territoris arrabassats als gals. Amb aquestos nous ciutadans es van crear quatre noves tribus, i els de Capena van formar part de la tribu Stellatina. 

Va continuar existint com a ciutat. Ms tard els territoris frtils foren concedits als veterans establerts com a colons i es va dir Colnia Capys. Capena fou municipi fins al temps d'Lluci Domici Aureli, desprs del qual no torna a ser esmentada i probablement va quedar despoblada.

El 1756 un antiquari rom, de nom Galetti, va fixar la seva posici al lloc de Civitucola, que desprs es va dir San Martino, a uns 40 km de Roma entre la Via Flamnia i el Tber, a la vora del riu Grammiccia. Noms restava una petita part de les muralles en runes per algunes inscripcions van permetre identificar que es tractava de Capena. 

El territori de Capena tenia el santuari de Fernia, a la muntanya Soracte, que va donar origen a una ciutat tamb anomenada Fernia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73792" title="Kaphuai" nonfiltered="3993" processed="3973" dbindex="29220">
Kaphuai (llat Caphyae) fou una ciutat d'Arcdia a una plana al nord-oest del Llac d'Orcomen. La llegenda atribueix la seva fundaci a Cefeos fill d'Aleos. Desprs de ser independent, va passar a la Lliga Aquea i fou una de les ciutats de la lliga que va ser ocupada per Clemenes.

El 220 aC els Etolis van derrotar a aquesta ciutat als Aqueus dirigits per Aratos. Apareix encara durant la guerra per mes tard ja l esmenta Estrab com una ciutat en runes si be alguns temples encara es visitaven.
 
Les runes de les seves muralles es poden veure encara a Khotssa. El proper riu Tara es creu que era l antic Tragos, i la muntanya Kastani se segurament l antiga muntanya Knakalos o Cnacalus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73793" title="Capri" nonfiltered="3994" processed="3974" dbindex="29221">


Capri s una illa de Campnia a la provncia de Npols. T 10,36 km  i uns 10.000 habitants. s a la mar Tirrena entre els golfs de Npols i de Salern.

Capri (antigament Caprae) s una illa muntanyosa amb el puig Solaro de 589 metres com a punt ms alt, s'hi cultiva l'olivera i la vinya, aix com fruiters i horta. Els dos ports principals sn Marina Grande i Marina Piccola. Capri i Anacapri sn les dues poblacions principals. s un centre turstic molt important d'Itlia. Cada dia arriben a Marina Grande nombroses excursions des del proper port de Npols. A Marina Grande hi ha funicular per pujar fins a la cosmopolita i pretenciosa Capri. 

S'hi han trobat restes paleoltiques. Antigament era habitat per un poble conegut com Telebois que es dedicava a la pirateria, suposadament emparentat amb la gent de l'Acarnnia. Va passar desprs als napolitans fins que August la va descobrir com un lloc adient per a la seva salut i la va passar a domini imperial, donant als napolitans a canvi l'illa d'Aenaria (Ischia) que era ms rica. Els romans li deien Capreae. August la visitava freqentment i hi passava alguns dies. L'any 27 Tiberi va establir a l'illa la seva residncia permanent, i hi va viure els darrers deu anys de la seva vida, segons Tcit ms per la seva inaccessibilitat que per la seva bellesa. Hi va construir una dotzena de villes, les runes d algunes de les quals encara es veuen. Hi havia a l'illa dues ciutats antigament per en temps d'Estrab ja noms en quedava una que segurament s l'actual Capri.

L'escriptor suec Axel Munthe (1857 - 1949),  hi feu construir la Villa San Michele i hi fix la seva residncia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73794" title="Francoprovenal" nonfiltered="3995" processed="3975" dbindex="29222">

El francoprovenal s una llengua romnica suposada intermdia entre el francs i l'occit per amb bastant diferenciaci tant de l'occit com del francs. Avui tots els lingistes diuen que no forma exactament un grup intermedi entre el francs i l'occit, sin que t carcters propis, tot i el fet que s'apropa ms aviat del francs arcaic. 

Territori.
s parlat a tres estats, Frana, Sussa i Itlia (Vall d'Aosta), on gaudeix d'una mica de reconeixement. Es parla al cercle format per Li - Roanne- Saint tienne - Pontarlier - Grenoble - Chambry - Aosta - Ginebra - Lausana - Neuchtel, territori anomenat tamb Arpitnia.

Dinmica.
Avui dia es troba en perill d'extinci, parlat noms per 60.000 persones, la major part d'ells gent gran. Aix no obstant, el seu s roman prou important a la Vall d'Aosta a Itlia i al poble d'volne a Sussa. Des dels anys 1970, existeix un moviment de recuperaci lingstica, tant en certes zones rurals on la llengua encara s parlada, coma en les zones urbanes (i a vegades rurals) on els locutors naturals han desaparegut.

Estandarditzaci.
Hi ha un intent d'estandarditzaci recent, encunyat en les obres del lingista Dominique Stich (1998, 2003), que s'anomena ortografia de referncia B (ORB). Aplica el principi d'una grafia englobant, tenint en compte el diasistema, com el que ja ocorre en les ortografies del catal i de l'occit. L'ORB s la base d'una llengua estndard francoprovenal en curs de formaci que t un xit creixent, ms que ms per a la gent que vol recuperar la llengua i que no en t cap prctica familiar. 

Hi ha alguns sistemes d'escriptura concurrents que noms noten fonticament les parles locals segons les convencions del francs, com ara la grafia de Conflans i una grafia emprada a la Vall d'Aosta.

Noms.
La llengua reb aquesta la denominaci de francoprovenal el 1873 de mans del filleg furl Graziadio Isaia Ascoli, qui la consider una parla de transici entre el francs i l'occit (anomenat "provenal"). El nom d'arpitan, format a partir del nom Arpes Alps i de la terminaci doccit, ha emergit des de certs militants culturals de la Vall d'Aosta, en particular de Joz Harrieta, a partir dels anys 1970.

Caracterstiques.
Segons Ascoli, els trets del francoprovenal son els segents.
 Diftongacions i palatalitzacions consonntiques;
 Afebliment intervoclic;
 Vocals tones finals conservades amb timbres molt diferents de l'antic oil, com  kodo (colze), fena (dona), pare (pare).
 L'A tnica lliure resta A o esdev O, com purta (porta), lo na (el nas).
 No tanca A en sllaba tnica, la qual cosa l'apropa al provenal;
 Tracta A davant consonant palatal com al francs antic.
 Palatalitzaci d' en .
 T l'article indefinit on () del llat unum;
 Posessius notron i votron;
 Articles determinats lo i la;
 Mant les desinncies d'imperfet, com purtavo (portava) i medzivo (menjava).
 Mant la declinaci de dos casos, en algunes paraules, a Maurienne;
 Com a restes de l'antic ligur, s'ha deixat en els gentilicis toponmics els radicals en ar (com Savare, Artanavaz), bar/ber  (Albard, Berrier), el sufix collectiu asc (Marmasc, Perriasc), la desinncia arp  muntanya  (Arpvilles),  ey (Arbaney, Darbelley) i dwr (Doire, nom del Dora Baltea).

 Bibliografia .


 Agard, Frederick B. (1984). A Course in Romance Linguistics: A Diachronic View. (Vol. 2). Washington D.C.: Georgetown University Press. ISBN 0-87-840089-3;
 Ascoli, Graziadio Isaia (1878). Schizzi franco-provenzali. Archivio glottologico italiano, III, pp. 61-120. Article written about 1873.
 Bec, Pierre (1971). Manuel pratique de philologie romane. (Tome 2, pp. 357 et seq.). Paris: Picard. ISBN 2-70-840230-7  A philological analysis of Franco-Provenal; the Alpine dialects have been particularly studied. ;
 Bessat, Hubert & Germi, Claudette (1991). Les mots de la montagne autour du Mont-Blanc. Grenoble: Ellug. ISBN 2-90-270968-4;
 Blumenfeld-Kosinski, Renate (1997). The Writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. (From series: Library of Medieval Women). Cambridge: D.S. Brewer. ISBN 0-85-991442-9;
 Cerlogne, Jean-Baptiste (1971). Dictionnaire du patois valdtain, prcd de la petite grammaire. Geneva: Slatkine Reprints. (Original work published,  Aoste: Imprimrie Catholique, 1907);
 Chenal, Aim & Vatherin, Raymond (1984). Nouveau Dictionnaire de Patois valdtain, franais / patois. Aoste: Musumeci. ISBN 8-87-032534-2 ;
 Constantin, Aim & Dsormaux, Joseph (1982). Dictionnaire savoyard. Marseille: ditions Jeanne Laffitte. (Originally published, Annecy: Socit florimontane, 1902). ISBN 2-73-480137-X ;
 Dalby, David (1999/2000). The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities. (Vol. 2). Hebron, Wales, UK: Linguasphere Press. ISBN 0-9532919-2-8  See p. 402 for 48 divisions of Franco-Provenal dialects with reference codes.
 Dauzat, Albert & Rostaing, Charles (1984). Dictionnaire tymologique des noms de lieux en France. (2nd ed.). Paris: Librairie Gungaud. ISBN 2-85-023076-6;
 Duch, Clestin & Bejean, Henri (1998). Le patois de Tignes. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84-310011-9;
 Duraffour, Antonin (1969). Glossaire des patois francoprovenaux. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22212-260 ;
 Elsass, Annie (Ed.) (1985). Jean Chapelon 1647-1694, uvres compltes. Saint-Etienne: Universit de Saint-tienne.
 Escoffier, Simone (1958). La rencontre de la langue d'Ol, de la lange d'Oc, et de francoprovenal entre Loire et Allier. Publications de l'Institut linguistique romane de Lyon, XI, 1958.
 Escoffier, Simone & Vurpas, Anne-Marie (1981). Textes littraires en dialecte lyonnaise. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202857-4;
 EUROPA (European Commission) (2005). Francoprovenal in Italy, The Euromosaic Study.  Last update: 4 February 2005.
 Favre, Louis (Fwd.) (1894). Le Patois Neuchtelois. (Buchenel, P., Pref.) Neuchtel, Switzerland: Imp. H. Wolfrath & Co, Comit du patois de la Socit cantonale d'histoire et d'archologie. (Univ. of Neuchtel, excerpt from: Le ren  Dvid Ronnet).
 Gex, Amlie (1986). Contes et chansons populaires de Savoie. (Terreaux, Louis, Intro.). Aubenas: Curandera. ISBN 2-86-677036-6;
 Gex, Amlie (1999). Vieilles gens et vieilles choses, histoires : ma rue et mon village. Marseille: Editions Jeanne Laffitte. (Original work published, Chambry: 1924). ISBN 2-73-480399-2;
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas: SIL International/Summer Institute of Linguistics. ISBN 1-55-671159-X  Online version: Ethnologue;
 Grillet, Jean-Louis (1807). Dictionnaire historique, littraire et statistique des dpartements du Mont-Blanc et du Lman. Chambry: Librairie J.F. Puthod.
 Henriet, Joseph (1997).  La Lingua Arpitana. Quaderni Padani, Vol. III, no. 11, May-June 1997. pp. 25-30. .pdf (in Italian);
 Hran, Franois; Filhon, Alexandra; & Deprez, Christine (2002). Language transmission in France in the course of the 20th century. Population & Socits. No. 376, February 2002. Paris: INED-Institut national d'tudes dmographiques. ISSN 0184-77-83. Monthly newsletter in English, from INED;
 Humbert, Jean (1983). Nouveau Glossaire genevois. Genve: Slatkine Reprints. (Original work published, Geneva: 1852). ISBN 2-83-210172-0;
 Jochnowitz, George (1973). Dialect Boundaries and the Question of Franco-Provenal. Paris & The Hague: Mouton de Gruyter & Co. ISBN 9-02-792480-5;
 Martin, Jean-Baptiste & Tuaillon, Gaston (1999). Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du nord (Francoprovenal Central) : La maison, l'homme, la morphologie. (Vol. 3). Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202192-8 (cf. Savoyard).
 Martin, Jean-Baptiste (2005). Le Francoprovenal de poche. Chennevires-sur-Marne: Assimil. ISBN 2-70-050351-1;
 Minichelli, Vincenzo (1994). Dizionario francoprovenzale di Celle di San Vito e Faeto. Second edition. (Telmon, Tullio, Intro.). Alessandria: Edizioni dell'Orso. ISBN 8-87-694166-5;
 Nagy, Naomi (2000). Faetar. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-548-6;
 Nelde, Peter H. (1996). Euromosaic: The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxembourg: European Commission. ISBN 92-827-5512-6  See: EUROPA, 2005.
 Pierrehumbert, William (1926). Dictionnaire historique du parler neuchtelois et suisse romand. Neuchtel: Editions Victor Attinger.
 Price, Glanville (1998). Encyclopedia of the Languages of Europe. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-19286-7;
 Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages, Volume 1: Classification. Stanford: Stanford University Press. pp. 325-326. ISBN 0-80-471250-6 Author of numerous articles on language and linguistics; Language Universals Project, Stanford University. ;
 Stich, Dominique (2003). Dictionnaire francoprovenal / franais, franais / francoprovenal : Dictionnaire des mots de base du francoprovenal : Orthographe ORB supradialectale standardise. (Walter, Henriette, Preface). Thonon-les-Bains: Editions Le Carr. ISBN 2-90-815015-8 This work includes the current orthographic standard for the language.
 Stich, Dominique (1998). Parlons francoprovenal : Une langue mconnu. Paris: Editions l'Harmattan. ISBN 2-73-847203-6 This work includes the former orthographic standard, Orthographe de rfrence A, (ORA).
 Tuaillon, Gaston (1988). Le franco-provenal, Langue oublie. Vingt-cinq communauts linguistiques de la France. (Vol. 1). Paris. pp. 188-207.
 Tuallion, Gaston (2002). La littrature en francoprovenal avant 1700. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-029 ;
 Viret, Roger (2001). Patois du pays de l'Albanais : Dictionnaire savoyarde-franais (2nd ed.) Cran-Gvrier: L'Echev du Val-de-Fier. ISBN 2-951214-62-6  An excellent dictionary and grammar for the dialect in the Albanais region, which includes Annecy and Aix-les-Bains.
 Vurpas, Anne-Marie (1993). Le Parler lyonnais. (Martin, Jean-Baptiste, Intro.) Paris: Editions Payot & Rivages. ISBN 2-86930-701-2;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73799" title="Licos" nonfiltered="3996" processed="3976" dbindex="29223">

Geografia: Licos (en llat Lycus, en grec Lycos o      ) s el nom de diversos rius de l'sia Menor, Mesopotmia, Sria, Xipre i Sarmcia.
Licos o Zab fou el nom de dos rius, mondernament coneguts per Zab, que recorren Iran, Iraq i Turquia i van a parar al Tigris.
Gran Zab;
Petit Zab;
Licos de Bitnia;
Licos de Cilcia;
Licos de Ldia ;
Licos de Frgia ;
Licos del Pont ;
Licos del Pont oriental ;
Licos de Sria ;
Licos de Sarmcia ;
Licos de Xipre;
Licos s tamb el nom que es va donar al riu Marsyas a la vora de la ciutat de Celanees (Celaneae) segons Curtius.
Biografies:;
Licos de Tebes, rei de Tebes;
Licos de Fares, general de la Lliga Aquea, ;
Licos de Rhgion, historiador grec;
Licos de Macednia, metge grec;
Mitologia grega:;
 Licos (fill d'Hirieu);
 Licos (fill de Pandon);
 Licos (fill de Posid);
 Licos (fill de Dscil);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73805" title="Carles VII de Frana" nonfiltered="3997" processed="3977" dbindex="29225">
Carles VII de Frana el Victoris o el Ben Servit ( Pars 1403 - 1461 ), rei de Frana (1422-1461).

Orgens familiars.
Fill petit del rei Carles VI de Frana i la seva esposa Elisabet de Baviera. Era nt per lnia paterna del rei Carles V de Frana i Joana de Borb, i per lnia materna del duc Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. Pels matrimonis de les seves germanes s'emparent amb els reis Ricard II d'Anglaterra i Enric V d'Anglaterra aix com amb el duc Felip III de Borgonya.

Orgen del seus sobrenoms.

A Carles VII se'l coneix pel Victoris grcies a la seva victria davant els anglesos a la Guerra dels Cent Anys, aix com el Ben Servit, per la seva habilitat d'envoltar-se dels millors consellers i fer-se valer d'ells per aconseguir les seves victries.

Els primers anys.
El 1418, quatre anys abans de la mort del seu pare, el jove delf hagu d'assumir la regncia a l'edat de quinze anys deut a la delicada salut mental del seu pare.

L'any segent el jove regent va presenciar com els partidaris del seu pare assassinaren el duc Joan I de Borgonya, cos germ del rei francs, el qual s'havia revoltat contra el propi rei i havia donat suport a la presncia anglesa a Frana.

El 1420 pel Tractat de Troyes, emmarcat dins la Guerra dels Cent Anys, Carles VI de Frana va reconixer Enric V d'Anglaterra com hereu legtim del regne i va desheretar els seus fills. Aix Felip III de Borgonya, fill de Joan I, va aconseguir fer valer les acussacions vers el delf d'haver maquinat, maniobrat, incitat, preparat, dirigit i instigat l'assassinat del seu pare.

Mort de Carles VI de Frana.

A la mort del seu pare, un buit s'apoder de Frana. Dos reis pugnaven pel tron, Carles VII com hereu legtim i Enric VI d'Anglaterra com hereu del seu pare Enric V, legitimitzat pel Tractat de Troyes: els Armagnacs opostas als Borgonyons.

En aquells momens el delf Carles estava sota la tutela de Violant d'Arag. Aquesta, partidaria dels Argmagnacs, s'opos a les reclamacions de la reina vdua Elisabet de Baviera de retornar-lo a la cort parisina. Joan de Lancaster, germ d'Enric V, va governar com a regent a Anglaterra alhora que va posar setge a la ciutat d'Orleans.

Violant d'Arag va allunyar el mxim possible el delf Carles de la seva famlia i el va prometre amb la seva prpia filla Maria. Violant d'Arag permet la visita d'una jove donzella francesa al delf al castell de Chinon el 25 de febrer de 1429. Aquesta donzella, de nom Joana d'Arc, va convncer Carles de Frana que la permets conduir un exrcit contra Orleans per aixecar el setge.

Joana d'Arc a partir d'aquell moment es convert en el valedor al tron del jove delf. Amb els seus xits va permetre aixecar el setge a Orleans i per la batalla de Patay el 17 de juliol de 1429 Carles va ser coronat rei a la catedral de Reims. Un any desprs Joana d'Arc fou capturada i apresada pels anglesos, i sotmesa a un judici que la crem a la foguera.

La ciutat de Pars i la Normandia van continuar sota poder angls. El 1435 el duc Felip III de Borgonya deix l'aliana amb els anglesos i s'ali al costat del rei francs, cos seu. Amb aquesta ajuda va aconseguir fer fora els anglesos de la ciutat de Pars.

El rei Carles VII va ssumir una enrgica actitud i possici. Va fer miques el moviment revolucionari de la "Pragueria", iniciat pels nobles contra el seu poder totalitari. Entre el 1444 i el 1453 va aconseguir, amb l'ajuda de l'exrcit, alliberar Frana del poder angls, exceptuant l'enclavament de Calais.

Npcies i descendents.
El 1422 es va casar amb Maria d'Anjou, filla de Llus II d'Anjou i Violant d'Arag. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Llus XI de Frana (1423-1483), rei de Frana;
 el prncep Joan de Frana (1424-1425) ;
 la princesa Radegonde de Frana (1428-1444) ;
 la princesa Caterina de Valois (1428-1446), casada el 1440 amb el duc Carles I de Borgonya;
 el prncep Jaume de Frana (1432-1437) ;
 la princesa Violant de Valois (1434-1478), casada el 1452 amb el duc Amadeu IX de Savoia ;
 la princesa Joana de Valois (1435-1482), casada el 1452 amb Joan II de Borb;
 la princesa Margarida de Frana (1437-1438) ;
 la princesa Maria de Frana (1438-1439) ;
 la princesa Joana de Frana (1438-1446) ;
 la princesa Madalena de Frana (1443-1486), casada el 1462 amb Gast de Foix ;
 el prncep Carles de Valois (1446-1472), duc de Berry i Normandia;

Carles VII va morir el 22 de juliol de 1461 a Mehun-sur-Yvre, departament de Cher, i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73806" title="Regne de l'Epir" nonfiltered="3998" processed="3978" dbindex="29226">


Epir fou un regne hellenic que va existir al nord-oest de Grcia des del temps de la guerra de Troia fins a la conquesta romana el 159 aC.

Els epirotes eren dividits en tribus cadascuna amb un rei. La ms important fou inicialment la dels thesprotis per desprs la va substituir la dels caonis. En temps de la invasi persa de Grcia el rei de la tirbu dels molossos era Admetos que fou visitat per Temstocles per demanar ajut. Els seus successors no es coneixen fins a Tharipes (Tharyps) nt o besnt d'Admetos, que era menor d'edat quan va esclatar la guerra del Pelopons i es va educar a Atenes. La capital del regne era la petita Passaron. En aquests anys fou abolit el govern monrquic dels Caonis i dels Tesprotis (els caonis abans de la guerra, els tesprotis durant). Els caonis van elegit un magistrat en cap seleccionat per dins una famlia concreta. Desprs de la guerra es va incrementar els poder dels molossos, arribant a ser important amb Alexandre I d'Epir (342-326 aC) conegut per Alexandre Mols, la germana del qual, Olmpies, es va casar amb Filip II de Macednia, el qual va dominar a quasi totes les tribus epirotes i va agafar el ttol de rei de l'Epir. A la seva mort el va succeir Neoptlem III (amb una breu presa del poder del rei Arimbes, antecessor d'Alexandre) i el va seguir Aecides (322-317 aC) i a aquest Alcetes II (313-307 aC) antecessor del fams Pirros de l'Epir que va assolir el mxim poder, va traslladar la capital a Ambrcia que havia annexionat, i va arribar a dominar Macednia. El 272 aC el va succeir el seu fill Alexandre II i van seguir els seus dos fills Pirros II i Ptolomeu sota regncia de la reina Olimpada. La dinastia es va extingir a la mort del segon fill i de Pirros III vers el 233 aC i es va proclamar la Repblica.

Vegeu tamb: Regi de l'Epir;

 Llista de reis .
Neoptlem, fill d'Aquilles, fou el llegendari rei que va dirigir els epirotes a la guerra de Troia i va matar Pram;
Helen, conseller de l'anterior;
Mols, fill de Neoptlem;
...
Mostis (segle VI aC);
...
Admetos 469 aC-vers 450 aC;
...
Tharipes vers 423 aC-vers 395 aC;
Alcetes I vers 395 aC-vers 370 aC ;
Neoptlem I vers 370 aC-360 aC ;
Arimbes (Aecides) vers 360 aC-342 aC  ;
Alexandre I  342 aC-326 aC ;
Neoptlem II  326 aC-323 aC  ;
Arimbes (Aecides) (segona vegada) 323 aC-322 aC;
Aecides 322 aC-317 aC ;
Neoptlem II (segona vegada) 317 aC-313 aC ;
Aecides (segona vegada) 313 aC ;
Alcetes II  313 aC-307 aC ;
Pirros I 307 aC-302 aC ;
Neoptlem II (tercera vegada) 302 aC-297 aC ;
Pirros I  (segona vegada) 297 aC-272 aC ;
Alexandre II  272-aC-vers 242 aC;
Pirros II vers 242 aC-238 aC ;
Ptolomeu vers 242 aC-235 aC;
Olimpiada (reina), regent vers 262 aC-235 aC ;
Didmia (reina) vers 235 aC- vers 233 aC ;
Pirros III 235 aC- vers 234 aC;
Lliga de l'Epir 235 aC-165 aC ;
Carops el jove (tir) 165 aC-159 aC ;
a Roma 159 aC i Bizanci 395;
a Bulgria 988-1014;
a Bizanci 1104-1204;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73807" title="Alexandre I d'Epir" nonfiltered="3999" processed="3979" dbindex="29227">
Alexandre I d'Epir fou rei d'Epir, fill de Neoptlem I d'Epir i germ d'Olmpies la mare d'Alexandre el Gran. Va regnar del 342 aC al 326 aC. Fou conegut tamb com Alexandre Mols.

Va arribar de petit a la cort macednia i es va guanyar l afecte del rei Filip que uns anys desprs va enderrocar al seu cos Aecides o Arimbes i va donar la corona a Alexandre. Quant Olmpia fou repudiada pel seu  marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, per Alexandre va mantenir l aliana i encara li va donar a la seva filla Clepatra en matrimoni (336 aC). A la boda de Filip de Macednia i Clepatra el primer fou assassinat per Pausnies. 

El 332 aC, responent a una petici dels tarentins va anar a Itlia i va lluitar contra els Lucans i Brucis. Desprs de derrotar els samnites i lucans prop de Paestum, va fer un tractat amb Roma. Desprs va obtenir altres victries, conquerint Heraclea i Consntia als Lucans, i Terina i Sipontum als Brucis. Per el 326 aC, per la traci d alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de Pandsia, i va morir assassinat per un dels exiliats quant creuava el riu acomplint-se la profecia del oracle de Dodona que l advertia de no acostar-se a Pandsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de Pandsia a la vora de l'Akheron a Thesprtia.

Va deixar un fill, Neoptlem que el va succeir, i una filla, Cadmea.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73808" title="Maria d'Anjou i d'Arag" nonfiltered="4000" processed="3980" dbindex="29228">

Maria d'Anjou ( 1404 - abadia de Chateliers-en-Poitou 1463), infanta de Provena i princesa de Npols, reina consort de Frana (1422-1461).

Orgens familiars.
Filla del duc Llus I d'Anjou, comte de Provena i rei de Npols, i la seva esposa Violant d'Arag. Era nta per lnia paterna de Llus I d'Anjou i Maria Chatillon-Blois, i per lnia materna del comte-rei Joan I d'Arag i Violant de Bar. Fou germana dels reis Llus III de Npols i Renat I de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el 1422 a Bourges amb el delf i futur rei Carles VII de Frana. D'aquest matrimoni van nixer:
 el prncep Llus XI de Frana (1423-1483), rei de Frana;
 el prncep Joan de Frana (1424-1425) ;
 la princesa Radegonde de Frana (1428-1444) ;
 la princesa Caterina de Valois (1428-1446), casada el 1440 amb el duc Carles I de Borgonya;
 el prncep Jaume de Frana (1432-1437) ;
 la princesa Violant de Valois (1434-1478), casada el 1452 amb el duc Amadeu IX de Savoia ;
 la princesa Joana de Valois (1435-1482), casada el 1452 amb Joan II de Borb;
 la princesa Margarida de Frana (1437-1438) ;
 la princesa Maria de Frana (1438-1439) ;
 la princesa Joana de Frana (1438-1446) ;
 la princesa Madalena de Frana (1443-1486), casada el 1462 amb Gast de Foix ;
 el prncep Carles de Valois (1446-1472), duc de Berry i Normandia;

El seu marit tingu diverses relacions amoroses, la ms destacada amb Agns Sorel. Maria d'Anjou va morir a l'abadia de Chateliers-en-Poitou el 1463.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73809" title="Economia de penria" nonfiltered="4001" processed="3981" dbindex="29229">


Economia de penria (o economia d'escassetat, en hongars: hianygazdasag, en angls: shortage economy) s un terme encunyat per l'economista hongars Jnos Kornai i el va fer servir per a criticar les velles economies planificades dels pasos comunistes de l'Europa de l'Est. En el seu article Economics of Shortage (1980), considerat generalment com la seva obra ms coneguda i ms influent, Jnos Kornai argumentava que l'escassetat crnica a l'Europa de l'Est durant els anys setanta i vuitanta no era conseqncia d'errors de planificaci o de preus mal determinats, sin d'imperfeccions del sistema mateix.

Cal assenyalar que l'escassetat d'un deteminat b no implica necessriament que no estigui sent produt, sin que a un preu determinat la demanda del producte sobrepassa l'oferta. Aix pot estar causat per un preu massa baix forat pel govern, que anima els consumidors a demanar quantitats ms grans del producte. Kornai, per, es concentra en el fet afegit que l'oferta era massa reduda, i argumenta que aix era la causa de les escassetats a l'Europa de l'Est durant els anys vuitanta.

 Definici i caracterstiques .

Segons Kornai, una economia de penria t les segents caracterstiques:
Escassetats, que sn:
generals, s a dir, que afecten tots els sectors de l'economia (bns de consum, serveis, mitjans de producci i matries primeres);
freqents;
intenses;
crniques;
horitzontals i verticals;
substitudes per excedents ocasionals;
Canvia el mercat de compradors i venedors;
Substitucions foroses;
Estalvi fors;
Petites restriccions pressupostries;
Comportament paternalista;
Inflaci reprimida;

 Comportament dels compradors .



Segons la teoria de Jnos Kornai, les possibilitats a qu s'enfronten els compradors sn les segents:
Possibilitat 0: El comprador va a la botiga, hi troba el producte que vol i el compra. Aquesta s la situaci normal si no hi ha escassetat. Segons el punt de vista de Kornai, una economia de penria s, per definici, una economia en qu aix passa rarament.
Possibilitat 1: Hi ha el producte, per el comprador ha de fer cua per comprar-lo, perqu hi ha ms compradors que unitats del producte. De vegades, les cues es formen noms per la possibilitat (o el rumor) que el producte estigui disponible. Els consumidors passen molta estona fent cua, sovint fins i tot moltes hores al dia, noms per comprar productes bsic com ara menjar. Per altres productes hi ha una llista d'espera, que en alguns casos pot ser molt llarga. Per exemple, la llista d'espera a l'URSS per a obtenir un apartament durant els anys vuitanta era de 10-15 anys.
Possibilitat 2: El producte no s disponible, aix que el consumidor accepta una substituci forada, s a dir, compra un altre producte ms o menys similar al que pretenia adquirir. La substituci s forada, perqu el producte original s'ha acabat.
Possibilitat 3: El producte no s disponible, aix que el comprador el busca en un altre lloc; o el producte no s disponible, per se sap que en un futur ho ser, aix que el comprador decideix posposar la compra. Aix s una forma d'estalvi fors, perqu el consumidor no volia, originriament, estalviar o seguir tenint els seus diners.
Possibilitat 4: El producte no s disponible, aix que el comprador deixa estar la intenci de comprar-lo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73812" title="Regne de Macednia" nonfiltered="4002" processed="3982" dbindex="29231">
El regne de Macednia fou un regne hellenic que va existir des un poca desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC. Del regne va sorgir el primer gran imperi europeu amb Alexandre el Gran.

 Histria .
Dinastia heracliada .

A Edessa va sorgir en poca incerta, una dinastia reial, que es considerava heracleida i deia ser descendent dels temnides d'Argos, iniciada segons una llegenda per Caranos i segons un altre per Perdicas (Herdot dona aquesta darrera). Els primers reis (Perdicas I , Argeu I, Filip I, Aerop, i Alcetes) son absolutament llegendaris i es comena a entrar en l'historia amb el regne d'Amintes I  i el seu fill Alexandre I amb residencia a Lebaea.

Alexandre I fou aliat persa en la guerra contra Atenes. En aquest temps es van perdre costums que eren considerades barbares (i que tenien tamb els tracis i illiris) com tatuar-se, o el fet d'haver de matar a un enemic per no ser desgraciat. Tot i aix la disposici militar, el valor i l'esperit lliure es van conservar.

En temps de Filip I es va organitzar la falange amb la cavalleria de Macednia, que fou admirada dels grecs. Es va convertir en costum que el rei no podia condemnar a ning sense escoltar primer o al poble o a l'exrcit.

Perdicas II va estendre els dominis macedonis a conseqncia de la caiguda del poder persa a Trcia i va arribar a l'Estrim. L'antiga aliana amb Atenes es va convertir en enemistat. 

A Perdicas el va succeir Arquelau I que va fundar nombroses fortaleses, va crear un exercit i fins i tot un embri de marina, i va afavorir a poetes com Eurpides (que va actuar a la seva cort decorada amb pintures de Zeuxis d'Heraclea). Arquelau va morir de mort violenta i dels seus successors se sap poc menys que el nom (Orestes, Arquelau II, Amintes II, Pausnies, Amintes III, Argeu i altre cop Amintes III).

Orestes, era fill d'Arquelau, molt jove quant va arribar al tron sota la custodia d'Aerop que al cap de quatre anys va assolir el poder sota dos reis de convenincia; al cap de dos anys fou proclamat Pausnies que va regnar menys d'un any i fou assassinat, essent substitut per Amintes III al que finalment Argeu va deposar i va usurpar el tron, per fou recuperat per Amintes. Tot aix va provocar la prdua de poder del regne que va haver de cedir tota la zona del golf Thermaic a Olint. Amintes III va haver de pagar tribut a Json tagos de Tesslia.

 Filip II i Alexandre .

Json i Amintes van morir amb poc temps de diferencia i a Macednia fou proclamat Alexandre, jove fill d'Amintes III, que fou assassinat al cap de dos anys. La vdua Eurdice, va ser expulsada junt amb el seus fills Perdicas i Filip (quest darrer encara un nen). Ptolemeu Alorita va usurpar el tron per es va revoltar un prncep reial, Pausnies, i finalment el va expulsar amb l'ajut d'Ifcrates d'Atenes per noms va restar com a regent en nom de Perdicas III, retornant aix la corona a la branca original.

Filip (Filip II), amb 24 anys, va succeir a son germ Perdicas, mort en combat amb els illiris, i va establir la grandesa de Macednia. L'historia de Macednia en aquest anys es la del seu regnat: Vegeu: Filip II de Macednia.

Al final del seu govern quant va morir assassinat, el regne s'estenia cap a Trcia fins a Perint, i tota la costa grega li pertanyia; tenia posicions a la Propntida, a la mar Jnica, a Ambrcia, Messnia i al golf Sarnic. Llavors va seguir el seu fill Alexandre el Gran que va conquerir l'Imperi Persa. (vegeu: Alexandre el Gran).

 poca dels didocs i epgons .

A la mort d'Alexandre el seu fill Filip III Arrideu fou proclamat rei sota el regent Antpater. Mort aquests, la regncia va passar a Poliperc, i desprs a alguns altres com el general Arrideu (l'encarregat dels funerals d'Alexandre).
 
Filip Arrideu i la reina Eurdice foren assassinat per Olmpies, la mare d'Alexandre, el 317 aC i la reina va assolir la regncia amb Alexandre IV Egos com a rei nominal, regncia de la que fou privada per Cassandre, fill d'Antpater que el 310 aC va assolir tot el poder com a virtual cap d'estat i va matar a Alexandre Egos i a Olmpies, i el 306 aC va agafar el ttol reial, tot i que a les possessions d'sia Menor Antgon (Antgon I de Macednia) va fer el mateix com a nominal rei de Macednia. 

A la mort de Cassandre els seus fills Filip IV, Alexandre V i Antpater I van ocupar successivament el tron, per el primer en fou apartat per malaltia, el segon fou assassinat per Demetri Poliorcetes, i Antpater, que va fugir a Trcia fou assassinat pel rei d'aquest pas Lismac. 

La lnea de Cassandre es va extingir i la corona la van disputar Lismac de Trcia, Pirros d'Epir i Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon, que dominava Atenes i Tesslia. Demetri fou el primer que la va aconseguir per en fou expulsat al cap de pocs anys per Pirros; aquest a la seva vegada en fou privat per Lismac; el rei de Trcia va fer matar al seu fill i hereu i aix va portar a la guerra amb Seleuc I Nictor que el va derrotar a Kurupdion i va ocupar Macednia on fou reconegut rei, noms per ser assassinat al cap d'unes setmanes per Ptolemeu Ceraune, encara que una part del pas amb la ciutat de Cassandria va seguir a la seva vdua Arsinoe (futura Arsinoe II d'Egipte) amb el seu fill Ptolemeu de Trcia. Ceraune es va imposar per la traci, i Ptolemeu, tot i el suport del reiet de Dardnia, no va aconseguir res; al cap de dos anys Ceraune va morir amb lluita contra els glates i el seu germ Meleagre es va proclamar rei.

 Antignides .

Els breus regnats d'Antpater II Etsies i de Sostenes, cap de l'exrcit, van donar finalment pas a Antgon II Gnates, fill de Demetri Poliorcetes, que va instaurar la dinastia dels antignides. En aquestos anys els glates es van fer amos de part de Trcia i de l'Alta Macednia, per la situaci ja estava en vies de soluci quan Gnates va arribar al tron i es va poder dedicar a resoldre els afers de Grcia on s'havien format dues lligues: la Lliga Etlia i la Lliga Aquea, que desafiaven l'hegemonia de Macednia. Pirros d'Epir va governar dos anys Macednia per Gnates va aconseguir tornar.

Gnates es va aliar als etolis contra els aqueus. Va morir el 239 aC amb 80 anys, i el va succeir el seu fill Demetri II, que va fer la guerra als etolis aliat ara a la Lliga Aquea, i va afavorir als tirans de les ciutats.

El va seguir el seu nebot Antgon III Dos. La Lliga Aquea es va enfrontar amb Esparta, que havia estat teatre d'una revoluci i Dos fou l'aliat dels aqueus.

 Guerra amb Roma .

El seu fill Filip V de Macednia va arribar jove al tron i era molt popular. El 200 aC va entrar en guerra contra Roma (200-197 aC). T. Quinctius Flaminius, amb l'oferta de llibertat per les ciutat gregues, va derrotar a Filip i als seus aliats a la batalla de Cinoscfal i va imposar l'hegemonia romana. La llibertat de Grcia fou proclamada als Jocs stmics, per en realitat el que es va fer fou un trasps de l'hegemonia de Macednia a Roma. 

Al segon enfrontament amb el seu fill Perseu es va acabar amb la victria de Pidna el 22 de juny del 168 aC que va decidir la sort de Macednia i va establir la sobirania romana.

Vegeu tambe:
Macednia (territori);
Macednia (provncia romana);


 Llista de reis .

Kisseos ;
Caranos ;
Cenos ;
Turimes o Turimmes;
Perdicas I vers 700 aC-678 aC ;
Argeu I 678 aC-640 aC ;
Filip I 640 aC-602 aC ;
Aerop I 602 aC-576 aC ;
Alcetes  576 aC-547 aC ;
Amintes I 547 aC-498 aC ;
Alexandre I 498 aC-454 aC ;
Perdicas II 454 aC-413 aC ;
Arquelau I 413 aC-399 aC ;
Orestes i Aerop II 399 aC-396 aC ;
Arquelau II 396 aC-393 aC ;
Amintes II 393 aC ;
Aerop II 393 aC;
Pausnies  393 aC ;
Amintes III 393 aC ;
Argeu II  393 aC-392 aC ;
Amintes III (segona vegada) 392 aC-370 aC ;
Alexandre II 370 aC-368 aC ;
Ptolemeu I Alorita 368 aC-365 aC ;
Perdicas III 365 aC-vers 360  aC ;
Amintes IV 360 aC-359 aC;
Filip II 359 aC-336 aC (360-359 aC regent);
Alexandre III el gran 336 aC-323 aC ;
Antpater, regent 336 aC-323 aC;
Filip III Arrideu 323 aC-317 aC ;
Alexandre IV  323 aC-310 aC ;
Hrcules 310 aC-309 aC;
Perdicas d'Orstia, regent 323 aC-321 aC ;
Antpater, regent 321 aC-319 aC ;
Poliperc, 319 aC-316 aC ;
Olmpia (reina), 316 aC ;
Cassandre, regent 316 aC-310 aC, cap d'estat 310 aC a 306 aC, rei 306 aC-297 aC ;
Antgon I  306 aC-301 aC ;
Filip IV 297 aC-296 aC ;
Alexandre V 296 aC-294 aC ;
Antpater I 296 aC-294 aC ;
Demetri I Poliorcetes 294 aC-288 aC ;
Pirros d'Epir, 288 aC-285 aC ;
Lismac de Trcia 285 aC-281 aC ;
Seleuc I Nictor 281 aC ;
Ptolemeu Ceraune (rei de Trcia 281-273 aC) 281 aC-279 aC;
Arsinoe (reina) 281 aC ;
Meleagre 279 aC;
Antpater II Etesies 279 aC ;
Sostenes (titulat comandant del exrcit)  279 aC -277 aC ;
Antgon II Gnates 277 aC-274 aC ;
Pirros d'Epir(rei d'Epir 307-302 aC i 297-272 aC) (segona vegada) 274 aC-272 aC ;
Antgon II Gnates (segona vegada) 272 aC-239 aC ;
Demetri II 239 aC-229 aC ;
Antgon III Dos 229 aC-221 aC ;
Filip V 221 aC-179 aC ;
Perseu 179 aC-168 aC ;
a Roma 168 aC-149 aC;
Filip VI de Macednia (Andriscos) 149 aC-148 aC ;
a Roma 148 aC-395 i Bizanci 395-988;
a Bulgria 988-1014;
a Bizanci 1014-1187;
a Bulgria 1187-1330;
a Srbia 1330-1371;

Enllaos externs.
Articles about Macedonian history;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73813" title="Alexandre II d'Epir" nonfiltered="4003" processed="3983" dbindex="29232">
Alexandre II fou rei d'Epir, fill de Pirros I d'Epir i Lanassa (filla del tir Agtocles de Siracusa). Va succeir com a rei al seu pare el 272 aC.

Al comenament del seu regnat va lluitar contra Antgon Gnates de Macednia al que va aconseguir expulsar. Per el fill d'Antgon, Demetri, el va expulsar de Macednia i del Epir i es va haver de refugiar a Acarnnia. Gracies a l ajut dels acarnanis i dels epirotes que li mostraven molta fidelitat, va reconquerir Epir i va fer aliana amb la Lliga Etlia.

Es va casar amb la seva germana Olmpies o Olimpada, de la que va tenir dos fills: Pirros i Ptolomeu; i una filla, Phthia. 

Alexandre II va morir vers el 242 aC i la seva dona Olimpiada va assolir la regncia en nom dels dos fills, mentre la filla Phthia es va casar amb Demetri (desprs Demetri II de Macednia).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73814" title="Alexandre de Hierpolis" nonfiltered="4004" processed="3984" dbindex="29233">



Alexandre fou el nom de dos bisbes d'Hierpolis a Frgia

Alexandre d'Hierpolis (253);
Alexandre d'Hierpolis (451);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73819" title="Deoxys" nonfiltered="4005" processed="3985" dbindex="29234">

Deoxys (     , Deokishisu en japons i Deoxys en francs i alemany) s un Pokmon que apareix a la tercera generaci de la saga de videojocs, t com a particularitat que poseeix quatre formes totalment diferents, que camvien d'aspecte, caractersticas i atacs que aprn per nivell. s un Pokmon estrany, difcil d'aconseguir. Actualment noms est disponible "oficialment", en les versions Esmeralda, VermellFoc i VerdFulla, mitjanant un tiquet virtual donat per Nintendo (que s'obt en las diverses platjes d'Espanya), per molts Pokfans l'han obtingut mitjanant modificadors i truquedors de jocs com el Gameshark.

Es troba a la Illa Origen, un lloc d'archi7 (Esmeralda, VermellFoc y VerdFulla). A VermellFoc, en haver-lo capturat, es convertiria en Deoxys atac, i a VerdFulla en Deoxys defensa, i, a Pokmon Esmeralda, Deoxys velocitat. A Pokmon XD:tempestat obscura, Colosseum, Rub y Safir tambin es posible obtenir-lo per noms per intercamvi mitjanant el cable Link i cable de conexi GBA- GAMECUBE, en aquests jocs apareix l'anomenat Deoxys normal, s a dir amb caracterstiques menys desproporcionades, tot i aix poseeix ms atac i atac especial que defensa i defensa especial. Al moment d'obtenir el tiquet podras anar tamb a la illa llombrgol per capturar la Lugia i Ho-oh, dos altres Pokmon llegendaris. Aquesta no es la primera vegada que Nintendo realitza un esdeveniment quan les edicions que hi havia eren la Plata i la Or, es podia anar a Madrid per aconseguir en Celebi.

El nom Deoxys s un nom originat de DNA Deoxyribonucleic cid. T una gran coincidncia amb DNA; les inicials de tres formacions seves sn: Defense (defensa), Normal (normal) i Atack (atac). Llavors, Speed (velocitat) t com a inicial una S, la qual s'afegeix al final: Deoxys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73837" title="Copa" nonfiltered="4006" processed="3986" dbindex="29235">


Una Copa (competici esportiva) pot ser un trofeu esportiu;

La constellaci de Copa (constellaci).

Una Copa (vas) un element dels estris de la llar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73839" title="Copa (vas)" nonfiltered="4007" processed="3987" dbindex="29236">

Una copa s un got destinat a contenir lquid per a beure que possex un peu com base. Per extensi tamb a la quantitat de lquid que cap en la copa, se li denomina copa (per exemple una copa de vi). 

 Histria . 
Encara que els primers recipients per a beure cervesa (anterior al vi) de tipus gerro es remunten a el 3000 aC, fins ben entrat el segle X no es pot comenar a parlar de copes prpiament. 

Romans i fenicis usaven una nica copa per a tota la famlia, que es collocava a la meitat de la taula per a s de tots. A causa de el seu alt preu, noms les famlies riques se'n podien permetre una, normalment de luxe i molt pesada.

La situaci va canviar amb l'aparici de la tcnica consistent a bufar el vidre, que va fer ms assequible posseir copes de vidre, encara que seguien sent cares a ms de frgils. Amb el pas del temps les tcniques van evolucionar i el preu del vidre, i per tant de les copes, va baixar. 

En el Renaixement es van produir nous dissenys realment espectaculars amb nous materials i incrustacions. Durant el segle XVII es canvia el vidre per cristall, ms brillant i ms malleable que el primer. 

El 1977 se certifiquen les copes per a degustaci. La forma, el gruix del cristall i fins i tot el color de la copa influxen a l'hora de degustar el vi i en la percepci que t el tastador sobre la beguda.

 Mites sobre les copes . 

 Durant l'edat mitjana es creia que n'hi havia prou amb beure d'una copa feta amb la banya d'un unicorn per a lliurar-se del mal causat per qualsevol ver.
 Probablement la copa ms famosa sigui la del Sant Graal, la mtica copa que utilitz Jess en l'ltim Sopar i que se li atribuxen poders sobrenaturals, com ara guarir malalties o tamb la vida eterna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73841" title="Solit" nonfiltered="4008" processed="3988" dbindex="29237">
Un solit s una ona solitria que es propaga sense deformar-se en un medi no lineal conseqncia d'un equilibri (sovint precari) entre la dissipaci i la no-linealitat del medi.

Es troba en fenmens fsics descrits per un conjunt d'equacions diferencials en derivades parcials no lineals. Des d'un punt de vista matemtic, s una soluci a problemes on la topologia (les condicions de contorn) compatible amb les equacions cont diferents classes d'equivalncia (homotopies). No hi ha forma de transformar de forma contnua una soluci de les equacions que pertanyi a una homotopia fins arribar a una altra soluci en una homotopia diferent. El fenmen de l'atenuaci d'una ona consisteix en la deformaci contnua de l'ona fins a la soluci trivial, sense ones en el medi (l'estat d'equilibri). Els solitons sn solucions que pertanyen a una homotopia diferent de la trivial, de forma que l'atenuaci no pot portar a la desaparici total del solit. 

Eventualment, el solit desapareix, per a conseqncia d'una modificaci de les equacions de les quals era soluci, sigui a causa d'una modificaci de les propietats no lineals del medi o per la introducci/modificaci d'un mecanisme dissipatiu.

El fenomen fsic fou descrit per primera vegada per l'escocs John Scott Russell, qui el va observar inicialment en la propagaci d'una ona al llarg d'un canal d'aigua (el Union Canal, d'Edimburg a Falkirk). Russell va seguir durant diversos quilmetres una ona que no semblava afeblir-se i anava remuntant el corrent. Posteriorment Russell reprodu el fenomen en una cubeta d'ones.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73843" title="Llista de barris de Palma" nonfiltered="4009" processed="3989" dbindex="29238">
Aquesta s la llista dels 89 barris de Palma, que es troben organitzats en cinc districtes: Nord, Centre, Ponent, Llevant i Platja de Palma.

A.
 Los Almendros-Son Pacs - Ponent;
 Amanecer - Nord;
 L'Aranjassa - Llevant;
 L'Arenal - Platja de Palma;
 Arxiduc - Nord;
B.
 La Bonanova - Ponent;
 Bons Aires - Nord;

C.
 Cala Major - Ponent;
 La Calatrava - Centre;
 Camp Red - Nord - ;
 Camp d'en Serralta - Ponent;
 Can Capes - Llevant;
 Can Pastilla - Platja de Palma;
 Can Pere Antoni - Platja de Palma;
 Cas Capiscol - Nord;
 La Casa Blanca - Llevant;
 El Coll d'en Rabassa - Platja de Palma;
 Cort - Centre;

E.
 Establiments - Nord;
 Estadi Balear - Llevant;

F.
 Foners - Llevant;
 El Fort - Ponent;
G.
 Gnova - Ponent;
H.
 Hostalets - Llevant;

I.
 La Indioteria (rural) - Nord;
 La Indioteria (urb) - Nord;
J.
 Jaume III - Centre;
 El Jonquet - Ponent;
L.
 La Llonja-Born - Centre;

M.
 Mare de Du de Lluc - Llevant;
 Marqus de la Fontsanta - Llevant;
 Les Meravelles - Platja de Palma - Llevant;
 El Mercat - Centre;
 La Missi - Centre;
 El Molinar - Platja de Palma;
 Monti-sion - Centre;

O.
 L'Oliverar - Nord;
P.
 Pere Garau - Llevant;
 El Pillar - Llevant;
 Plaa de Toros - Nord;
 Plaa dels Patins - Centre;
 Polgon de Llevant - Llevant;
 Portop - Ponent;
 Puig de Sant Pere - Centre;
R.
 Rafal Nou - Llevant;
 Rafal Vell - Llevant;
S.
 Sant Agust - Ponent;
 Sant Jaume - Centre;
 Sant Jordi - Llevant;
 Sant Nicolau - Centre;
 Santa Catalina - Ponent;
 Secar de la Real - Llevant;
 La Seu - Centre;
 El Sindicat - Centre;
 La Soledat (nord) - Llevant;
 La Soledat (sud) - Llevant;
 Son Anglada - Ponent;
 Son Armadams - Ponent;
 Son Canals - Llevant;
 Son Cladera - Llevant;
 Son Cotoner - Ponent;
 Son Dameto - Ponent;
 Son Dureta - Ponent;
 Son Espanyol - Nord;
 Son Espanyolet - Ponent;
 Son Ferriol - Llevant;
 Son Flor - Ponent;
 Son Fortesa (nord) - Llevant;
 Son Fortesa (sud) - Llevant;
 Son Gotleu - Llevant;
 Son Malferit - Llevant;
 Son Oliva - Nord;
 Son Peret - Ponent;
 Son Rapinya - Ponent;
 Son Riera - Llevant;
 Son Roca - Ponent;
 Son Rullan - Llevant;
 Son Sardina - Nord;
 Son Serra-La Vileta - Ponent;
 Son Vida - Ponent;
 Son Xigala - Ponent;
 Son Ximelis - Ponent;

T.
 El Terreno - Ponent;
 La Teulera - Ponent;

V.
 El Vivero - Llevant;

A ms, tamb hi ha aquestes zones que no sn prpiament barris:
 Aeroport - Llevant;
 Bellver - Ponent;
 Subarxiplag de Cabrera - Centre;
 Zona porturia - Centre;

Enllaos externs.
 Divisi en districtes de Palma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73848" title="Quaresma" nonfiltered="4010" processed="3990" dbindex="29239">
La Quaresma s el perode de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litrgic cristi assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comena el Dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams.

L'objectiu de la Quaresma s establir un perode de reflexi i penitncia en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebraci pasqual. Tradicionalment tamb s practica dejuni i abstinncia.

"Quaresma" deriva del llat quadragesima, o el "quarant" dia abans de Pasqua.
Duraci.

La duraci de la Quaresma t el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a smbol de plenitud. Aix, quaranta dies sn els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moiss i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jess al desert.

Les dates del perode quaresmal varia cada any en funci de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de resurrecci sempre cau entre el 22 de mar i el 25 d'abril, o per tant Dimecres de Cendra i l'inici de la Quaresma oscillaran entre el 4 de febrer i el 10 de mar.

Dejuni i Abstinncia.

Tradicionalment s'ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinncia. Antigament era una prctica molt ms estesa i extrema que en l'actualitat. Durant l'edat mitjana era habitual la prohibici del consum de carn i ous.

En el present el costum s'ha relaxat, i per exemple l'Esglsia Catlica noms estableix com a dia d'abstinncia el divendres de Quaresma. 

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjanant la qual els cristians s'identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passi.

Articles relacionats.

Vella Quaresma









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73849" title="Districte del Centre (Palma)" nonfiltered="4011" processed="3991" dbindex="29240">



El districte del Centre s una de les cinc zones administratives en qu s'ha dividit el terme municipal de Palma i est format pels barris segents:

 La Calatrava;
 Cort;
 Jaume III;
 La Llotja-Born;
 El Mercat;
 La Missi;
 Monti-sion;
 Plaa dels Patins;
 Puig de Sant Pere;
 Sant Jaume;
 Sant Nicolau;
 La Seu;
 El Sindicat;

A ms, tamb hi ha aquestes zones que no sn prpiament barris:
 Zona porturia;
 Subarxiplag de Cabrera;

Enllaos externs.

 http://www.mca-hotels.com/guia-vacances-mallorca/8/13/16/palma-de-mallorca/centre-historic/centre-historic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73851" title="Partit Socialista Unificat d'Alemanya" nonfiltered="4012" processed="3992" dbindex="29241">


El Partit Socialista Unificat d'Alemanya (en alemany, Sozialistische Einheitspartei Deutschlands o SED) va ser un partit poltic alemany. Govern la Repblica Democrtica Alemanya des de la seva fundaci el 7 d'octubre de 1949 fins a les primeres eleccions lliures desprs de la reunificaci alemanya el 18 de mar de 1990.

El SED va ser fundat l'abril de 1946 mitjanant la unificaci del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) i el Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) a la zona d'ocupaci sovitica d'Alemanya desprs de la Segona Guerra Mundial. El resultat va ser la creaci d'un partit poders, amb ms de 1.260.000 afiliats. L'octubre d'aquell mateix any es van celebrar eleccions, i el SED va obtenir quasi el 50% dels vots a l'RDA. El SED va formar tot seguit un Front Nacional amb la Joventut Lliure Alemanya, la Federaci Alemanya de Sindicats Lliures, i les organitzacions democratacristianes i liberals de l'Est. Aquesta coalici unitria, controlada en la prctica pel SED, va ocupar els escons de la Parlament de l'RDA fins a les eleccions de 1990.

A finals dels anys vuitanta, el SED comptava amb 2,8 milions de militants i el total control de la vida poltica del pas. El secretari general era el president de la Repblica i el seu diari, Neues Deutschland (Nova Alemanya), el ms llegit.

Desprs de la caiguda del Mur de Berln el novembre de 1989 i l'enfonsament de totes les estructures de poder de l'RDA, el SED va canviar la denominaci per la de Partit del Socialisme Democrtic (PDS) i va perdre el 95% de la militncia. El 2005 va canviar la seua denominaci a Partit de l'Esquerra (Die Linke), i va obtenir els millors resultats electorals des de 1989.

Els seus secretaris generals van ser Wilhelm Pieck (1946-1950), Walter Ulbricht (1950-1971), Erich Honecker (1971-1989) i Egon Krenz (1989).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73852" title="Ver" nonfiltered="4013" processed="3993" dbindex="29242">


Un ver s qualsevol substncia txica, ja sigui slida, lquida o gasosa, que pot produir una malaltia, lesi, o que altera les funcions de l'organisme quan entra en contacte amb un sser viu, fins i tot provocant la mort. 

Els verins sn substncies que bloquegen o inhibeixen una reacci qumica, unint-se a un catalitzador o enzim ms fortament que el reactiu normal. Aquesta definici descarta fenmens fsics com la calor, la radiaci, la pressi... que tamb poden provocar lesions en els organismes. 

Segons Theophrastus Bombastus von Hohenheim, anomenat Paracels; Alle Dinge sind ein Gift und nichts ist ohne Gift. Allein die Dosis macht, da ein Ding kein Gift ist. ("Tot s ver, res s sense ver. Noms la dosi fa el ver"). 

Segons l'observaci de Paracels, totes les substncies sn txiques a dosis altes, com l'aigua, l'oxigen i les vitamines. Els vers sn substncies nocives a dosis o concentracions molt baixes. 

La diferncia entre un ver i un frmac s la dosi administrada o acumulada en el cos, per generalment un ver s mortal a una petita dosi determinada i sense cap funci teraputica. 


Els verins poden tenir un origen: 

 Mineral: Com l'arsnic, el mercuri. ;
 Vegetal: Com algunes "plantes verinoses". La majoria de les plantes medicinals contenen substncies txiques que sn verins a determinades concentracions, com per exemple, la cicuta. ;
 Animal: Com el ver de les serps, de les abelles.
 Artificial: Com moltes de les substncies sintetitzades per l'home en la indstria. ;

La cincia dels verins o substncies txiques es diu toxicologia.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73859" title="Reial Mallorca" nonfiltered="4014" processed="3994" dbindex="29244">

El RCD Mallorca s un club de futbol, fundat el 1916 a Ciutat de Mallorca amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII. Posteriorment amb l'arribada de la Segona Repblica (1931) es canvi el nom pel de Reial Mallorca.   

 Histria .

 Fundaci del Alfonso XIII .
Sembla que dia 5 de juliol de 1894, aparegu a La Almudaina per primera vegada la paraula foot-ball a la premsa mallorquina. El futbol havia nascut a Anglaterra al 1863.

El desembre de 1902 es fund l'Espaa, primer equip mallorqu de futbol. Aix, poc a poc, i majoritriament, a travs de entitats ciclistes (esport ms popular de l'poca a Mallorca), s anaven creant equips de futbol arreu dels pobles de Mallorca. Com a curiositat, alguns amb el nom de Mallorca, com per exemple el Mallorca FC, CD Mallorca (un a Manacor, als anys 20, i un altre a Sevilla, fundat al 1964) per sense relaci amb l'equip actual.

El 22 de gener de 1916 es va elegir una junta per dirigir una Asociacin de Clubs, tasca que fou efimera. Fou un fet determinant per a l'aparici d'un nou club a Palma: l'Alfonso XIII.
Aix aquest equip va veure la llum, essent fundat per Adolfo Vzquez Humasqu. Els fets ocorreguts aquell any foren els segents:
27 de febrer: es redacta l' acta de constituci de l' Alfonso XIII FBC a Palma. ;
5 de mar: es constitueix la Junta Directiva de l'Alfonso XIII FBC, primera denominaci de l'equip que en temps de la Repblica (el 15 d'abril de 1931) s'anomen Club Deportiu Mallorca i posteriorment Reial Club Deportiu Mallorca. Era presidida per Adolfo Vzquez i es constitu al carrer de Can Armengol de Palma. Hi formaren part les segents personalitats:
 Vicepresident: Antoni Moner Giral;
 Secretari: Rafael Gonzlez;
 Vicesecretari: Rafael Mascar;
 Tresorer: Mateu Palmer;
 Comptador: Pedro Barbarn;
 Vicecomptador: Fernando Pinillos;
 Vocals: Miquel Estades, Miquel Vidal, Josep Llauger i Gabriel Muntaner;

Es crearen dos equips. El Alfonso XIII i el Victoria Eugenia com a segon equip o reserva. Es realitzaren proves entre els jugadors mes coneguts de Palma. Compt en un principi amb 140 socis i un local social situat al Born.

Com que l'idea de crear l'Associaci de Clubs de les Balears, l'Alfonso s'integr en l'Associaci de Clubs de la Federaci Catalana.

 25 de mar: s'inaugura oficialment el primer estadi, el camp de Bons Aires, amb el partit disputat entre l' Alfonso XIII FC i el FC Barcelona. El resultat va ser de 0 a 5 per als visitants. La recaptaci fou de 800 pessetes.

Alineaci de l'Alfonso XIII: Ferr, Ballester, Parpal, Calafell, J. Llauger, B. Janer, Vidal, Quint, Ramis, Ferrer i Llabrs.
L rbitre fou Josep Mascar.

 14 d'abril: es va celebrar una junta general, de la qual en va sortir el primer president, Sr. Antoni Moner Giral. ;
 30 d'abril: l'Alfonso XIII va disputar el seu primer partit a la Pennsula. Va ser davant de l'Iluro Matar i el resultat final, 3 a 3. ;
 A finals de juny, particip amb el seu filial Progreso en el Trofeo Copa Darder Hermanos amb victria final contra el Mallorqun. Es pot dir que fou el primer torneig guanyat per l'entitat ciutadana;
 30 de juny: S.M. El Rei Alfons XIII va honorar l'equip amb el ttol de Real Sociedad, nom que va ostentar fins al 1931 en qu el va canviar pel de Club Deportivo Mallorca.
 31 de desembre: guanya la Copa Alfonso XIII, com a amfitri, disputada contra el Manacor per un resultat de 2-0.

 Etapa del Alfonso XIII (1917-1931).
El maig del 1917 guany una Copa cedida pel bar de Gell.
A l'octubre del mateix any, particip com a campi de Balears, desprs de guanyar de forma polmica el Campionat de Balears, on estaven inscrits ell, el seu filial i els dos equips de La Veda, en el campionat de la Segona Lliga de Catalunya. A n'aquesta competici s'enfront als equips de Club Esportiu Jpiter (campi provincial de Barcelona), Futbol Club Palafrugell (Girona) i Reus Deportiu (Tarragona). Es proclam Campi de la Segona Lliga de Catalunya, guanyant al Jpiter per 3-2 i a la final, el 14 d'octubre, contra el Palafrugell per 3-1.

El Campionat de Balears de 1919 el guany tamb l'Alfons XIII, enfrontant-se al Monte Po (4-1) i al Manacor (6-0) i contra el Mahn FC essent la final i imposant-se per 1-0 i 1-1. El trofeu havia estat donat per la mateixa Casa Reial.

En aquest perode (1916-1931), noms un jugador que hagus defensat els colors del primer equip alfons, va arribar a jugar a la Primera Divisi espanyola. Fou Felip Ferrer.

Durant l'any 1920, molts jugadors deixaren l'equip, i el club fou a punt de dissoldre's ja que el numero de socis tamb davall a una vintena. Per el 31 de desembre es form una nova junta directiva presidida per Josep Ramis d'Ayreflor i Rossell, advocat i regidor de l'Ajuntament de Palma.

El 13 de mar de 1921 s'enfront per primera vegada al Baleares. Tamb es disput la Copa Ayuntamiento que guany l'equip alfons. Al setembre del 1922 particip a la Copa Mallorca amb el seu tercer equip, per aix i tot tamb la guany. Igualment es proclam campi de Balears al 1924.

Aquest mateix any, Ramis d'Ayreflor abandon el crrec de president, deixant el club sanejat i l'equip com a campi de Balears, per la qual cosa va ser distingit com a president honorari. 5 anys ms tard, al 1929, torn a la presidncia, per al cap d'uns mesos va ser rellevat pel directiu Sebasti Sancho Nebot.

A la temporada 1924/25, amb Antoni Moner de president altre vegada, guany el Campionat de Mallorca aix com el Campionat Balear, aquest darrer, contra el CD Menorca (1-2/1-0). Per desavinences amb la Federaci Catalana, no va participar en el campionat de Segona Lliga de Catalunya, com havia fet altres vegades.
El 29 de juny de 1924, en una reestructuraci ms de la Junta Directiva de l'Alfonso XIII, apareix per primera vegada com a vocal el nom de Llus Sitjar Castell, futur darrer president del Alfonso XIII, i primer del CD Mallorca, aix com que el camp nou dugus el seu nom. El 21 de setembre, Ramis d'Ayreflor dimiteix com a president, i Antoni Moner altre vegada es va crrec del club, ascendint a Llus Sitjar Castell, amb noms 24 anys, com a vicepresident.

La temporada 1925/26, se celebr dues vegades el Campionat de Mallorca, desprs de la suspensi del primer en haver-se jugat alguns partits. Torn a guanyar el ttol, i a la final del Campionat de Balears, es va perdre contra el US Mahn per 1-1 i 1-2. Al juny del 1926, fou elegit nou president, Sebasti Sancho Nebot.

A la temporada 1926/27, torn a produir-se canvis a la directiva. El 16 de juny de 1926, es cre la Federaci Balear de Futbol i al cap de 8 dies, el 24 de juny, l'Alfons elegia per unanimitat, en Junta General, a Llus Sitjar Castell com a nou president. El 22 de mar de 1927 es tornava proclamar campi de Balears. Per en una acci inexplicable, el 19 de juny, Llus Sitjar tornava ser relegat a vocal i Sebasti Sancho es tornava a fer crrec de la presidncia.

Desprs de algunes escissions a la Federaci Balear i conflictes amb la Federaci Espanyola, al 26 de febrer de 1928, es nomena nova junta directiva encapalada aquest cop per Manuel Vilallonga, essent vocals els 4 expresidents. Aquesta temporada (1928/29, torn a guanyar el campionat mallorqu i el de Balears, per 5-1 contra l'Uni Sportiva de Ma. Aix li va permetre participar a la Copa del Rei.

S'intent convncer la Federaci Espanyola, perqu pogus participar en el campionat d'Espanya, per se li negava pel fet de qu el camp de Bons Aires era de terra. A la primera temporada de la lliga no fou incls ni a la primera ni a la segona divisi. El 15 de maig es torn a triar nova junta i torn sortir elegit, Josep Ramis d'Ayreflor.

A la segent temporada, es torn proclamar campi de Mallorca. El gener del 1930, altre vegada, torn a la presidncia, Sebasti Sancho. A la temporada 1930/31, amb Antoni Parietti Coll com a president, torn a guanyar el campionat de Mallorca. Posteriorment es proclam la Segona Repblica, i el 14 d'abril del 1931 es produ el canvi de nom. Passa de ser el Real Sociedad Alfonso XIII i s'anomen Club Deportivo Mallorca. Torn a canviar de directiva i fou Llus Sitjar el que es torn a posar al front de l'equip mallorqu el 10 de novembre del 1930. La nova junta directiva estava formada per Llus Sitjar com a president, Gabriel Esteva Llompart (vicepresident), Miquel Segu Darder (Secretari), Joan Bestard Ramon (sotssecretari), Sebasti Sancho Nebot (tresorer), Josep Valent Barcel (comptador) i els vocals Josep Quint Zaforteza, Gabriel Font Martorell, Arnau Oliver Cap, Federeico Prez Zurbano i Miquel Forteza Fuster.

Aix baix aquesta denominaci s'aconsegu un campionat de Segona Lliga de Catalunya, 8 campionats de Mallorca, 6 de Balears, el Campeonato del Bloque de Defensa del 1927/28 (no oficial) i dues participacions a la Copa d'Espanya.

 Club Deportivo Mallorca (1931-1960).
La nova junta abans mencionada, estava formada per: Llus Sitjar Castell (president), Gabriel Esteva Llompart (vicepresident), Miquel Segu Darder (Secretari), Joan Bestard Ramon (sotssecretari), Sebasti Sancho Nebot (tresorer), Josep Valent Barcel (comptador), i els vocals Josep Quint Zaforteza, Gabriel Font Martorell, Arnau Oliver Cap, Federico Prez Zurbano i Miquel Forteza Fuster.

Per per devers maig del 1931 torn a passar a la presidncia, el senyor Antoni Parietti. Llavors es va aconseguir incloure per primera vegada el Mallorca en un torneig espanyol de Lliga. Fou a la temporada 1931/1932 tenint com a adversaris de grup al Sabadell, Badalona, Martinenc, Jpiter i Iberia SC. El 3 de maig del 1932 es va anomenar un triumvirat del qual el senyor Josep Sancho Nebot en fou el president.

El 23 de juliol de 1932 va ser elegit nou president el senyor Ramon Cavaller. El 1933 tornava a aparixer la amenaa de desaparici, ning sen volia fer crrec, i es va triar Miquel Segui Darder com a president, tot i que de manera fuga ja que el 15 de juny de 1935, Andreu Homar Rullan va donar una estabilitat a la presidncia de l'equip mallorqu.

Del 1934 al 1936 es disput la Copa Presidente de la Repblica, lligueta en la qual participaven els 4 primers del campionat de Mallorca. El Mallorca en guany la primera edici.

Desprs de la Guerra Civil, a la temporada 1939/40 el Mallorca i el Constncia varen ser inscrits en el grup III de la Segona Divisi.

A la temporada 1942/43, fou nefasta i es donaren de baixa 130 dels 140 socis de l'entitat. La Federaci Balear, destitu el president Homar i nombr a Antoni Moner cap d'una junta gestora. La temporada segent es design Llus Sitjar com a president per 4 vegada.

A la 1943/44 fou campi del grup IV de la Tercera Divisi  i desprs de disputar una srie de partits, aconsegu el seu primer ascens a Segona Divisi.

Al 23 de setembre de 1945, s inaugura l'Estadi des Fort amb una cabuda inicial de 16.000 espectadors. L'any 1955 el camp pass a anomenar-se Lluis Sitjar. S'an ampliant a 25.000 espec. el 1960 i 31.000 al 1982 per reduir-se llavors al 1998 degut a les noves normes de seguretat a 17.000 localitats.

La temporada 1947/48 fou un caos. Va tornar-hi haver canvi de president. Flix Pons Marqus va deixar el seu lloc a Joaquin Fuster de Puigdorfila, compte d'Olocau, que va recuperar pel club el ttol de Real, passant a denominar-se a partir de juny del 1947, Real Club Deportivo Mallorca. Andreu Homar tornar a collir la presidncia breument ja que al 1955 agaf les regnes del club, Joan Vidal Salv, i que posteriorment al 1964 a 1966 i de 1972 a 1974 tornaria a tenir, mestres ostentava el ttol de Bar de Vidal, concedit per Don Joan de Borb.

El deute anava ascendint i ja arribava a la xifra de tres milions de pessetes. Tot i aix els jugadors seguien endavant a pesar de no cobrar. Aix arriba el moment en qu Joan de Vidal presentava la seva dimissi i li succea Antoni Buades, que impotent per resoldre la situaci va marxar mesos desprs. Es nomen una Junta Gestora encapalada ara per Josep Tous Llad, director de ltima Hora i fill del fundador del rotatiu. El varen seguir a la presidncia  Jos Mara del Valle, desprs Bartomeu Mestre Salom, que en el seu curt mandat va decidir, el 11 de juny de 1955 canviar el nom al camp des Fort pel de Llus Sitjar, i Lloren Munar fins a trobar la beneda panacea que va suposar Jaume Rosell Pascual a la seva arribada al Mallorca al 1956.

 Primer ascens a Primera Divisi (1959/1960) .
El 14 d'agost de 1959, s inaugurava la illuminaci artificial del Llus Sitjar. Es va jugar un partit contra el Newcastle United angls on Alfredo Di Stfano es vest de vermell, i el resultat fou de empat a 1.

A la temporada 1959/60 s'aconsegu la fins aleshores mxima gesta fels 43 anys de existncia del club mallorqu. Ascendir a Primera Divisi. L'entrenador era Juan Carlos Lorenzo que exercia de jugador-entrenador, figura que es donava sovint en aquell temps. Aix a la temporada 1960/61, jug per primera vegada a la categoria d elit de la lliga espanyola arribant a quedar 9 de 16 equips.

El primer partit fou el 18 de setembre de 1960 al Llus Sitjar rebent el Racing de Santander. Amb un ple absolut per veure aquest partit histric del RCD Mallorca. El primer gol fou marcat per Joan Forteza als 7 minuts de joc. Amb arbitratge de Ruiz Casasola l'equip vermellenc form amb Zamora, Arqu, Bolao, Guillamn, Flotats, Boixet, Haro, Mir, Hollaus, Forteza i Loren.

 Anys 60, 70 i 80 .
La gloria dura uns anys fins que a la temporada 1963/1964 es baix a Segona Divisi. A l'agost es celebr el Trofeo de la Asociacin de la Prensa de Baleares que guany per 2-0 enfront del Lazio que entrenava Joan Carlos Lorenzo, darrer entrenador del Mallorca.

El 4 de maig del 1966, el bar de Vidal presenta la dimissi i al cap de quinze dies, Jos Barona Alcal, empresari valenci establert a Palma acced a la presidncia. Pretenia fer servir el club de relacions publiques i la broma li va costar quatre milions de pessetes de la seva butxaca.

El 20 de setembre de 1967, Pau Servera Enseat es convertia en nou president, Batomeu Oliver com a vicepresident, Miquel Contest com a secretari i Guillem Ginard com a tresorer.

A l'agost del 1969 es disputa el I Trofeu Ciutat de Palma, amb la participaci de Standard de Lieja (Blgica), Hamburger SV (Alemanya), FC Barcelona (Espanya) i el RCD Mallorca.

El 18 de novembre del 1969, Pau Servera dimiteix i es convoquen eleccions on Guillem Ginard Oliver surt escollit com a president, proclamat el dia 7 de gener del 1970.
Un any ms tard, desprs d'una crisi, dimiteix i entre Jos Fands com a president a contracor. El deure era cada vegada major i la presidncia era cada vegada ms un intercanvi de personatges que ja hi havien passat.

Miquel Contest Cardell va fer-se crrec del club com a president a l'agost del 1978. Es el president que ms temporades ha estat al crrec. Concretament tretze temporades. Del 1978 al 1992. Va dur-lo del pou de la Tercera Divisi en qu havia tornat arribar fins a la Primera Divisi.

Dimarts, 15 de juliol de 1986, es presentat com a jugador mallorquinista, un dels jugadors que ms renom internacional ha tengut. Ell s Miquel ngel Nadal Homar (Manacor, 1966). Igualment tamb arriba el fitxatge estrella, el porter marroqu Ezaqui Badou, que s el segon jugador amb ms partits amb el Mallorca a Primera Divisi, noms sobrepassat per M. A. Nadal.

Al 1985, el fins llavors entrenador del filial Lloren Serra Ferrer es va fer crrec del primer equip. Va ser la primera passa com a entrenador professional en el futbol d elit ja que llavors entrenaria a Betis, FC Barcelona, i AEK Atenes F.C..

 Anys histrics (1990-2003) .
Al 1988 es va produir el penltim ascens a Primera. I al 1991 va arribar a la final de la Copa del Rei al Estadi Santiago Bernabu contra el Club Atltico de Madrid perdent-la al minut 111.

Francesc Soler Atencia tenia 21 anys quan va debutar amb el primer equip Va estar tota la seva vida esportiva de professional com a jugador del RCD Mallorca. Va form part de la selecci espanyola als jocs Olmpics de Barcelona 92 i per tant t la medalla d'or aconseguida.

A la temporada 1991/92 es va pujar del filial al porter Antoni Prats Servera, el qual tamb arribaria a altes fites, i el davanter Jos Glvez Estvez.

 Conversi en SAD .

Al final de temporada, Contest, acab el seu llarg periple a la presidncia, i decid marxar. El vicepresident Xavier Cabot, empresari de la construcci, va prendre les regnes de la conversi en Societat annima esportiva (SAD), que va aconseguir amb un capital concorde a les possibilitats del club, quatre-cents milions de pessetes i no els mil milions que exigia el Consell Superior d'Esports. Per l'equip queda darrer i descend.

Miquel Contest, va marxar deixant un deute de setanta milions de pessetes, que era el resultat de dividir els 430 milions que havia avalat dels 350 que la Lliga Professional va donar al club.
La reconversi xifrada en 650 milions de pessetes, va deixar l'entitat a la vora de la desaparici. Noms 800 seguidors varen donar suport a Miquel Dalmau Diana i recaptaren 50 milions de pessetes. Per tot i aix, amb l'ajuda d'un grup de mallorquinistes, entre els quals destacaven Cristfol Piz i Sim Pere Barcel, el 26 de juny de 1992 va reunir els doblers de l'aval de la Banca March, convertint-se en nou president del Mallorca.

 L'poca d'Antonio Asensio .

Per el 30 de juny de 1995, el Mallorca havia donat a conixer que el seu desfasament patrimonial era de 21 milions de pessetes. Quan es va saber que Miquel Contest estava disposat a anar-se'n, l'expresident Miquel Contest, que havia demanat un informe de viabilitat financera a un auditor, es va mobilitzar per acudir en ajuda del club, i amb un grup d'amics va reunir 330 milions de pessetes en un dia, per varen arribar tard: Miquel Dalmau havia acceptat l'oferta de l'empresari catal Antonio Asensio Pizarro, propietari del Grup Z i president en aquell moment de Antena 3 TV. Per com a home de confiana i que exercs el crrec de president, va escollir a Bartomeu Beltran Pons (Campanet, 1950). Ginecleg de professi, va formar dels serveis mdics de la Cadena Ser i posteriorment al 1989 de Antena 3 i li agradava ser periodista. Va aplicar tcniques de mrqueting futbolstic, que a Espanya noms havia emprat Josep Llus Nez al FC Barcelona. En pocs dies el club malloquinista va passar de tenir 800 socis a tenir-ne 10.000 abonats. El Mallorca entrava aixi en la modernitat. Tasca, en la qual va rebre el suport de Pere Colombs Vanrell, que cont amb la inestimable ajuda de la presidenta del CIM, Maria Antnia Munar que va ajudar amb la viabilitat de muntar una xarxa d'autocars que des de 40 pobles de la Part Forana traslladaven aficionats al Llus Sitjar. Acci que es complet fent socis a tots els batles de l'illa. Tot aix estant a Segona Divisi.
Per amb bons fitxatges (uns 15 jugadors nous), es va aconseguir jugar la promoci d'ascens contra el Rayo Vallecano, per es va perdre.

Per a la segent temporada, es va armar un bon equip per fer front d'una vegada per totes l'ascens somiat. Amb jugadors com Kike Burgos, David Castedo, Javier Olaizola, Marcelino, Chichi Soler, Stankovic, Gabi Vidal, Maqueda i molts altres, i amb tres canvis d'entrenadors durant la temporada, passant per Irulegui, Man i acabant pel tndem Vctor Muoz-Pichi Alonso es va arribar a la mateixa situaci que la temporada anterior haguent de jugar la promoci d'ascens contra el Rayo Vallecano, per aquesta vegada amb distint resultat. Beltran destitu Lacueva (auditor anomenat per Asensio) i en el seu lloc va posar Ramon Servalls, i amb l'ajuda del periodista Joan Frontera va fer realitat la implantaci mallorquinista als pobles i que fos profeta a la seva prpia terra.
Durant la temporada, i a falta de 6 jornades pel final, i anant lder de la Segona Divisi, el president Bartomeu Beltran i Mateu Alemany, gerent del club, van comunicar el cessament a Vctor Muoz. Ning no s'explicava tal situaci. El seu substitut fou el entrenador del filial, Bartomeu Llompart Coll.

 L'era Hctor Cper .
El Mallorca tornava a l'elit a la temporada 1997/98 i ho faria amb un nou entrenador, desconegut fins aleshores, Hctor Ral Cper. Es va comprar un lot de jugadors descartats del Valncia CF, com van ser Gabi Moya, Xabier Eskurza, Romero, Vicente Engonga, Ivn Campo i Pepe Glvez, que tornava a la seva casa. Tots aquests per un preu global de 1.300 milions de pessetes. De l'Atltico Lans, Cper, dugu Carlos Angel Roa i Oscar Mena a ms de Amato que havia estat a l'Hrcules CF. Tot aix afegit a lo que ja hi havia, de on sobresortia un jove Juan Carlos Valern que es va consagrar com un dels millors jugadors de l'equip.

L'equip qued 5 i arrib a la final de la Copa del Rei jugant contra el Bara i del qual sempre s'ha dir que fou el vencedor moral ja que va estar a punt de guanyar, per la sort dels penals va jugar en la seva contra.

El Mallorca vivia els seus millors moments per Antonio Asensio decid destituir Bartomeu Beltran com a president. Guillem Reyns Corbella fou nomenat president amb funcions representatives. Mateu Alemany passa a esser Conseller Delegat. I el Mallorca B aconsegueix l'ascens a la Segona Divisi A amb Rondo, Sastre, Mart, Luqu, entre altres.

La segent temporada, arriba el primer ttol oficial. La Supercopa d'Espanya a la qual va accedir com a subcampi de Copa ja que el Bara havia conquerit Lliga i Copa. Aix l'equip entrenat per Cper, pogu revenjar-se i guanyar a un Bara que poc ms va poder fer.
En lliga es va quedar en tercera posici, donant accs a la prvia de la Lliga de Campions la prxima temporada i arrib a la final de l'ltima edici de la Recopa d'Europa, deixant en el cam a equips com Heart, Genk, Varteks, i incls el Chelsea a la semifinal.
A la final s enfront al Lazio i guany aquest per 2-1, desprs de anar empatats a 1 fins a falta de vuit minuts pel final en qu Nedved va marcar el segon gol rom.

Dia 5 de juny de 1999, Antonio Asensio fitxa a Buenos Aires el successor de Cper, Mario Gmez. Dia 18 del mateix ms, el porter Carlos Roa anuncia que es prendr un any sabtic impulsat per les seves creences religioses i se'n torna a Argentina.

 Cam cap a la Champions League .
El 23 de juny de 1999, el Mallorca declara transferible tota la plantilla del filial. Al primer equip arriba Germn Burgos, Jorge Quinteros, Juan Jos Serrizuela, Armando, David Castedo, Pablo Lago ms els ascendits del filial Leo Franco i Diego Tristn. Albert Luque fou cedit al Mlaga CF.

El somni de la Champions League arriba amb la fase prvia, que va haver de enfrontar-se al Molde noruec. Al Molde Stadium es registr un empat a 0 gols, mentre que dia 25 d'agost, a l'Estadi de Son Moix, el resultat fou tamb de empat per aquesta vegada amb un gol per a cada equip, amb lo que pel valor doble dels gols a fora camp, donava el pas al Molde, quedant l'equip mallorqu sense aquest merescut premi.

El nou estadi construt per a la disputa de la Universada 99, i del qual el Mallorca en t la explotaci durant 40 anys, tingu una estrena lliguera contra el Reial Madrid registrant un ple absolut. 23.142 persones no es van voler perdre l'ocasi.

Desprs dels primers partits, la Reial Federaci Espanyola de Futbol no va concedir perms a Mario Gmez, per a entrenar a Espanya en mancar de la pertinent acreditaci. El gallec Fernando Vzquez fou el seu substitut.

En el mercat d'hivern s'aconsegueix la cessi del jugador del Madrid, Samuel Eto'o el qual fou un altre referent a la histria del conjunt balear.

El dia 5 de gener del 2000, la Federaci Internacional d'Histria i Estadstica de Futbol designa el RCD Mallorca el vuit millor equip del mn l'any 1999. 

A la temporada 2000/2001, el nou entrenador del Mallorca fou Luis Aragons el qual venia de baixar a Segona amb el Real Oviedo, jugant el darrer partit precisament contra el Mallorca. El 30 d'agost el Consell d'Administraci nombra a Mateu Alemany Font nou president del club mallorquinista.

A la pretemporada es disput la I Copa Unicef contra el Bayern que guany l'equip alemany per 0-4.

El RCD Mallorca, entrenat per Luis Aragons, aconsegueix el tercer lloc a la Lliga, amb rcord de puntuaci a la histria del Club, 71 punts. D'aquesta manera, es classifica per segona vegada per prendre part a la Champions League. Igualment, aconsegueix rcord de gols (61) i de victries (20) i encaixa el menor nombre de derrotes a Primera (7).

El 20 d'abril del 2001, mor Antonio Asensio. Tot i que ja havia deixat el seu lloc dins el Consell d'Administraci al seu fill Antonio Asensio Mosbah, encara continuava essent propietari del club, fins aleshores. La Ciutat Esportiva de Son Bibiloni, es canvi de nom i ara es diu Ciutat Esportiva Antonio Asensio.

Mateu Alemany, nic president professional del Reial Mallorca, fitx a Bernd Krauss com a substitut d'Aragons.

El RCD Mallorca aconsegueix classificar-se per a la Champions League, desprs d'eliminar en la prrroga al Hajduk Split de Crocia. El resultat de l'anada va anar de 1-0 en Split, i de 2-0 a Palma, amb gols d Etoo i Luque. 

A la lliguilla de Champions el Mallorca va quedar enquadrat en el grup C, al costat d'Arsenal, Schalke 04 i Panathinaikos. Va debutar a Palma contra l'Arsenal l 11/09/2001 (el fams 11-S en qu hi hagu els atemptats a Nova York, cosa per la qual va estar a punt de suspendrer-se el partit per al final es va optar per fer noms un minut de silenci. Els partits disputats el segent dia se suspengueren), amb victria del Mallorca 1-0 i gol de Engonga de penal. Encara que el Mallorca va aconseguir vncer a tots els seus rivals, per a sumar 9 punts, no va poder passar a la segent fase. Hi havia equips que amb menys punts que el Mallorca si passaren, per al ser lligueta per grups, el somni de seguir endavant no fou possible.

Desprs de perdre per 0-4, davant el Schalke 04, Bernd Krauss, fou destitut. El proper entrenador seria Sergio Kresic, per no acabaria la temporada ja que el 29 d'abril fou cessat i substitut per Tomeu Llompart a falta de dues jornades, que foren un empat a 0 al Santiago Bernabeu i la victria a casa per 2-1 contra el Valladolid.

A la Lliga, el RCD Mallorca va aconseguir la permanncia en Primera Divisi per sis any consecutiu.

A la segent temporada (2002/03), l'equip va tenir un complicat inici de temporada en el qual, desprs de tres jornades, ocupava l'ltim lloc de la classificaci contant les seves trobades per derrotes. A continuaci, el RCD Mallorca va imprimir un gir radical a la seva trajectria, assolint el rcord de victries consecutives en Primera Divisi, un total de 7, el que li va collocar durant diverses jornades en segona posici. Les nombroses lesions, juntament amb l'acumulaci de partits en la recta final del campionat van provocar que l'equip vermellenc es mostrs una mica irregular, finalitzant la Lliga 2002-03 en nov lloc.  

Per el 28 de juny de 2003 es va convertir en el dia ms important dels 87 anys d'histria del RCD Mallorca desprs de la consecuci de la Copa de S. M. El Rei, el primer gran ttol del Club, al vncer al Recreatiu d'Huelva per 3 gols a 0, en l'Estadi Martnez Valero d'Elx com escenari. Ms de 15 mil mallorquinistes van ser testimonis de la gesta en la peregrinaci ms nombrosa de la histria de l illa. En el seu cam cap a la final, el conjunt de Gregorio Manzano va deixar enrere al Deportiu de La Corunya en semifinals i al Reial Madrid en les cambres de final, campi i subcampi de l'edici anterior, respectivament. Una sensacional actuaci de Samuel Etoo, autor de dos dels tres punts vermellencs, va conduir a l'equip a un triomf que, a ms de classificar al Mallorca per a disputar la prxima edici de la UEFA, li va situar entre els nics 15 clubs d'Espanya que conten amb un trofeu de Copa en les seves vitrines.

 Etapa accionariat mallorqu .
Si la temporada anterior concloa amb la fita histrica ms important del Club vermellenc en alar-se amb la Copa del Rei, tot just dos mesos desprs, el dia 21 d'agost de 2003, es formalitzava l'ampliaci de capital que donava origen a un nou Consell d'Administraci amb el qual la propietat del RCD Mallorca tornava a mans mallorquines. Al capdavant de l'operaci se situa Bartomeu Cursach, gran amic personal de Mateu Alemany. Es parla d'una aportaci de 17 milions d'euros. La famlia Asensio es que amb noms un 20%.

D'aquesta forma l'Entitat iniciava un nou cicle en l'econmic i social, mentre que en la part esportiva seguia marcant una poca: al mateix temps que la Federaci Internacional d'Histria i Estadstiques del Futbol (IFFHS) nomenava al Mallorca el 22 millor equip del mn al 2003, el conjunt mallorquinista continuava augmentant la seva llegenda europea disputant una nova edici de la Copa de la UEFA, la seva 7a participaci europea, amb un nou tcnic a la banqueta, el portugus Jaime Pacheco. Les dificultats d'adaptaci al futbol espanyol propiciaren la seva rpida sortida del Club, essent substitut temporalment per l'entrenador de la casa Tomeu Llompart, mentre es concretava l'arribada definitiva de Luis Aragons. El "Sabi d'Hortaleza" iniciava aix la seva segona etapa en el Mallorca. Desprs d'unes primeres setmanes complicades, on la tardana arribada de fitxatges degut al procs d'ampliaci de capital i el nou canvi d'entrenador ralentiren el rendiment ptim de la plantilla, el conjunt vermellenc aconsegu encadenar cinc triomfs consecutius que el situaren en la sisena plaa de la classificaci. En la UEFA els de Luis Aragons varen caure en els 1/8 de final de la competici davant el Newcastle United angls, desprs de deixar a la cuneta al Apoel FC (Xipre), al FC Copenhagen (Dinamarca) i al Spartak de Moscou (Rssia). A la Lliga el Mallorca aconseguiria una meritria 11a plaa final grcies a un darrer tram extraordinari en el qual per damunt de tot va destacar el suport incondicional de l'afici mallorquinista. El fermall d'or a la temporada el va posar Samuel Etoo en rebre el trofeu internacional ms important mai concedit a un jugador del RCD Mallorca, ni ms ni menys que la Pilota d'Or Africana 2003, guard que li erigia com a Millor Jugador d'frica de l'any 2003. 

La 2004-05 fou la temporada en al qual es va complir in extremis l'objectiu somiat: romandre per 9 any consecutiu en Primera Divisi. El projecte, que al principi s'iniciava amb Luis Aragons al capdavant i que desprs de la seva designaci com a seleccionador nacional espanyol va arrencar finalment amb Benito Floro com a responsable tcnic, no va arribar a quallar sent substitut el tcnic asturi en el mes de novembre per ni ms ni menys que Hctor Cper, un dels millors entrenadors del mn. 

Mentre el conjunt vermellenc finalitzava la seva participaci a la Copa del Rei en els 1/16 de final davant el Lanzarote, la lluita a la Lliga per la permanncia es convertia en l'autntica i irrenunciable prioritat. El premi de la salvaci es va cristallitzar en els ltims 90 minuts de la temporada davant un Betis de Champions. Un Son Moix replet -23.142 camisetes vermelles varen donar color a la graderia- espitj l'equip fins a la 17a posici final a la taula, per davant del Llevant. Es tracta de la temporada de la consagraci de l'afici mallorquinista, que va acompanyar l'equip en els seus dos ltims desplaaments (Pamplona i La Corunya) jugant un paper crucial en el cam recorregut fins a assolir la permanncia.

La propera temporada signific el primer any de Vicen Grande al capdavant del RCD Mallorca. El 8 de juny de 2005 Mateu Alemany, desprs d'ocupar la presidncia de l'entitat balear durant cinc anys, va cedir el testimoni a Grande. Hctor Cper va comenar la temporada com a tcnic vermellenc per els dolents resultats en Lliga, l'equip estava enfonsat a l'ltima posici de la taula, i l'eliminaci en Tercera Ronda de la Copa del Rei davant l'Alcoi per 4-1, van fer que l'argent, en un acte d'honradesa cap al Club i cap a tota l'afici mallorquinista, presents la seva dimissi el 13 de febrer rescindint el seu contracte, ja que sabia que la seva permanncia a la banqueta noms agreujaria la pssima lnia de resultats. 

Llavors el RCD Mallorca va recrrer a Gregorio Manzano, l'home que va conduir al Club al cim de la histria amb la conquesta de la Copa del Rei. El de Bailn va aconseguir donar-li altre carcter a l'equip gens ms arribar. Va guanyar al Mlaga i al Madrid. Sis punts que van fer que els vermellencs abandonessin, per a no tornar ms en el que quedava de campionat, els llocs de descens. Per no va ser fins al penltim partit davant el Betis (1-1) on el RCD Mallorca aconsegus matemticament la permanncia podent celebrar aix deu anys en la mxima competici.

La 2006-2007 va suposar un bot qualitatiu per al RCD Mallorca. L estabilitat accionarial i esportiva, amb Gregorio Manzano segut a la banqueta, va permetre una bona planificaci, i aix es va manifestar damunt el terreny de joc al llarg del Campionat. El conjunt vermellenc aconsegu la permanncia ms plcida de les darreres temporades, segellant la salvaci a manca de sis jornades per al final de Lliga. A ms, el tcnic andals va superar un nou registre, ja que els illenca varen encadenar fins a set victries consecutives a l ONO Estadi, una fita mai vista a Primera divisi pel nostre club. En la Copa del Rei, el RCD Mallorca va caure davant el Deportivo de la Corunya, desprs d eliminar l Athletic de Bilbao en una apassionant eliminatria.

El 15 de Gener de l'any 2009, Mateu Alemany torna a ser president del club, desprs del traspas d'acci de Vicen Grande a Mateu Alemany.

 Fitxa tcnica del club .
 Nom del club:  Real Club Deportivo Mallorca S.A.D;
 Fundaci: 1916;
 Seu Social: Son Moix. Cam dels Reis, s/n;
 Nombre d'abonats: 17.000;
 Assistncia total lliga:  304.713 (2005-06);
 Assistncia mitjana:  16.038 Espectadors (2005-06);
 Provedor esportiu: Reial;
 Patrocinador oficial:
 Estadi: ONO Estadi (23.142 espectadors);

 Palmars .
 Temporades . 
 A primera: 22;
 A Segona: 31;
 A Segona B: 2;
 A Tercera: 12  ;

 Ttols . 
 1 Supercopa d'Espanya: 1998-99.
 1  Copa del Rei: 2002-03.  ;
 1  Trofeu Ramn de Carranza: 2002 (48a) edici;
 6 Trofeus Ciutat de Palma: 1987, 1991, 1992, 1994, 1997, 2007;
 15 Trofeus de s'Agricultura: 1981, 1982, 1984, 1985, 1988, 1992, 1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003.
 1 "Trofeu 70 Aniversari" del Poblense: 2005;
 1 Trofeu Illes Balears: 2004;
 1 Trofeu Ciutat de Lleida: 2005;
 1 Trofeu Festa d'Elx: 2007;
 1 Mallorca Summer Cup: 2008;
 1 Trofeu Magdalena: 2008;
 1 XXXII Trofeu Costa Brava de futbol: 2008;
 9 Campionats de les Balears: 1916, 1919, 1924, 1929, 1930, 1932, 1936, 1937, 1938.
 2 vegades Campi de la Segona Divisi espaola: 1959/60, 1964/65;
 1 vegada Campi de la Segona divisi B: 1980/81;
 6 vegades campi de la Tercera Divisi: 1943/44, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1958/59, 1979/80;

Subcampionats. 
 Supercopa d'Espanya: 2003-04.
 Copa del Rei: 1990-91 i 1997-98.
 Recopa d'Europa: 1998-99.

Altres.
 Millor lloc a la lliga: 3r (temporades 98-99 i 00-01)  ;
 Major golejada a casa: Mallorca 7 - 1 Recreativo de Huelva (temp. 07-08)  ;
 Major golejada en camp contrari: Real Madrid 1 - 5 Mallorca (temp. 02-03) ;
 Millor ratxa de partits sense perdre: 10, jornada 2a a 11a (temporada 1989-90)  ;
 Jugador del RCD Mallorca amb ms partits a Primera Divisi: Miquel ngel Nadal - 249 (fins la conclusi de la temporada 2003-04)  ;
 Mxim golejador en una temporada a Primera Divisi: Dani Giza (27 gols, temporada 07-08);
 Mxim golejador (de l'histria a primera): Samuel Eto'o, 54 gols (fins a final temp. 2003 04); Seguit per A. Luque (24 gols) i Magdaleno (23 gols) ;
 Mxim golejador (Segona Divisi): Goran Milojevic, 23 (temporada 93-94)  ;
 Trofeu Zamora: Carlos Roa - 23 gols (temporada 98-99);
 Trofeu Pichichi: Dani Giza (temporada 07-08);
 19e Classificat de la Classificaci Histrica General de 1 Divisi .
 Gols histrics a la Lliga espanyola:;
 Gol 1: Juan Forteza (Jornada 2 temporada 1960-1961 Mallorca 2-1 Real Rcing) ;
 Gol 100: Francisco Martnez "Achuri" (J 22 temporada 1962-1963 Atltico de Madrid 6-1 Mallorca);
 Gol 200: Rolando Barrera (J 16 temporada 1983-1984 Mallorca 2-1 Real Sociedad);
 Gol 300: Zoran Vulic (J 2 temporada 1989-1990 Mallorca 2-2 Real Oviedo);
 Gol 400: scar Mena (J 3 temporada 1997-1998 Mallorca 6-2 Real Sporting);
 Gol 500: Carlos Domnguez (J 1 temporada 1999-2000 Mallorca 1-2 Real Madrid);
 Gol 600: Albert Luque (J 35 temporada 2000-2001 Real Club Deportivo Espanyol 0-1 Mallorca);
 Gol 700: Samuel Eto'o (J 37 temporada 2002-2003 Recreativo Huelva 1-1 Mallorca);
 Gol 800: Juan Arango (J 3 temporada 2005-2006 Mallorca 5-2 Real Sociedad);
 Gol 900: Pierre Web (J 15 temporada 2007-2008 Rcing Santander 3-1 Mallorca);

 Darreres temporades.

Jugadors.
Plantilla 2008-2009.


















(capit)







Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Web t passaport espanyol  ;
 Germn Lux t passaport itali  ;
 scar Trejo t passaport itali  ;

 Jugadors cedits a altres equips .






Plantilles d'anteriors temporades.
 Plantilla de la temporada 2006-2007;

Jugadors destacats.


Jugadors del RCD Mallorca internacionals.

  Espanya;
 Daniel Guzmn ;
 Antoni Ramallets;
 Guillamn;
 Jess Pereda;
 Francisco Buyo;
 Francisco Bonet;
 Javier Lpez;
 Estella;
 Luis Garca;
 Isidoro San Jos;
 Roberto Simn Marina;
 Alvaro Cervera;
 Francisco Higuera;
 Juan Snchez;
 Claudio Barragn;
 Ricardo Serna;
 Lopez Rekarte;
 Ernesto Valverde;
 Ivn Campo;
 Marcelino Elena;
 Vicente Engonga;
 Dani Garcia Lara;
 Enrique Romero;
 Gabi Moya;
 Juan Carlos Valern;
 Santiago Ezquerro;
 Miquel Soler;
 Diego Tristn;
 Armando;
 Marcos Vales;
 Rufete;
 Farins;
 Albert Luque;
 Miguel ngel Nadal;
 Albert Riera;
 Dani Giza;
 Fernando Navarro;

  Argentina;
 Germn Burgos;
 Carlos Roa;
 Leo Franco;
 Jons Gutirrez;
 Ariel Ibagaza;
 Eduardo Tuzzio;
 Mauricio Pineda;
 Germn Lux;
 Lionel Scaloni;
  Serbia i Montenegro;
 Kustudic;
 Zoran Vulic;
 Vlada Stosic;
 Jovan Stankovic;
 Veljko Paunovic;
 Boko Jankovi ;
 Uruguay;
 Peter Mndez;
 Fernando Correa;
 Gonzalo de los Santos;
 Martn Ligera;
 Walter Pandiani;
 Gonzalo Castro;
  Camerun;
 Samuel Eto'o;
 Lauren;
 Daniel Kome;
 Pierre Webo;
  Marroc;
 Badou Zaki;
 Hassan Faddil;
 Hassan Nader;
  Ghana;
 Baba Sule;
 Emmanuel Duah;

  Grcia;
  Lampros Choutos;
 Angelos Basinas;
  Guinea Equatorial;
 Zarandona;
 Jose Luis Rondo;
 Itlia;
 Cristiano Doni;
 Mark Iuliano;
 Nigria;
 Michael Obiku;
 Finidi George;
 Romania;
 Bogdan Stelea;
 Constantin Glca;
  Brasil;
 Palinha;
  Bulgria;
 Petar Mitharski;
  Colmbia;
 Harold Lozano;
  Crocia;
 Dushan Petkovic;
  Finlndia;
 Mika Lipponen;
  Hongria;
 Zlost Limperger;
  Irlanda del Nord;
 Gerry Armstrong;
  Jap;
 Yoshito Okubo;
 Per;
 Roberto Merino;
  Sud-frica;
 Quinton Fortune;

  Sussa;
 Patrick Mller;
  Turquia;
 Fatih Akyel;
  Paisos Baixos;
 Arnold Bruggink;
  Veneuela;
 Juan Arango;


Presidents.
Alfons XIII (1916- 1931).
 Adolfo Vzquez Humasqu (President fundacional) 5 de mar al 14 d'abril de 1916.
 Antoni Moner Giral 1916-1919; 1924-1926;
 Josep Ramis d'Ayreflor 1919-1924; 1929-1930;
 Llus Sitjar 1926-1927; 1930-1931; 1931-1932; 1943-1946;
 Sebasti Sancho 1927; 1929-1930;
 Manuel Villalonga 1927-1929;
 Antoni Parietti 1930-1931;

CD Mallorca / RCD Mallorca (1931-actualitat).
 J. Sancho 1931-1932;
 R. Cavaller 1931-1932;
 Miquel Segu 1932-1934;
 Llado 1934-1935;
 Andreu Homar 1934-1943; 1948-1951;
 Flix Pons de Marqus 1946-1947;
 Compte d'Olocau 1948-1951;
 Joan Vidal Salv 1951; 1964-1966; 1972-1974;
 Antoni Buades 1951; 1952;
 Josep Tous 1951;
 Jos M. del Valle 1952;
 Lloren Munar 1955; 1961;
 Jaume Rossell 1955-1961;
 Josep Barona 1966-1997 ;
 Pau Servera 1968-1970;
 Guillem Ginard 1970;
 Josep Fands 1971-1972;
 Antoni Segui 1975-1976;
 (Gestora) 1976-1977;
 Miquel Cardell 1978;
 Miquel Contest 1978-1992;
 Miquel Dalmau 1992-1995;
 Bartomeu Beltrn 1995-1998;
 Guillem Reyns Corbella 1998-2000;
 Mateu Alemany 2000-2005, 2009-;
 Vicen Grande 2005-2008;
 Joaqun Garca  19 de Desembre del 2008 - 15 de Gener del 2009;

Himne.
Mallorca, Mallorca,
tot Mallorca est amb tu;
i sempre direm
com el Mallorca no hi ha ning.

Mallorca, Mallorca,... 

Cap amunt, cap amunt!
sempre amunt, sempre amunt!
el Mallorca guanyar.

Cap amunt, cap amunt!
sempre amunt, sempre amunt!
el Mallorca triomfar.

Mallorca!!, Mallorca!!
Mallorca!!, Mallorca!!
Mallorca, Mallorca
tot Mallorca...

guanyarem, guanyarem!
triomfarem, triomfarem!
el Mallorca s superior!!

Guanyarem, guanyarem!!
triomfarem, triomfarem!!
El Mallorca s superior!!


Escolteu l'himne del Reial Mallorca : 

Malnoms.
Els dos malnoms o lies ms coneguts pel Mallorca sn el de Mallorqueta i Barralet(s). El diminutiu de Mallorqueta s carinys i fa referncia a la condici d'equip estimat per la seva afici. Pel que fa a barrelet sembla que t a veure amb la forma del seu escut primitiu, que recordava un barral petit .

Durant la darrera poca dorada del club (anys 90 i 2000) alguns l'anomenaren "l'ensamada mecnica". I darrerament tamb se'ls anomena vermellencs, traducci del castell rojillos pel color de la samarreta.

Enllaos externs.
 Web oficial del R.C.D. Mallorca;
Federaci Penyes Mallorquinistes;
 Blog no oficial del R.C.D. Mallorca;
 El blog del aficionat mallorquinista;

Bibliografia.
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Colleccio: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN: 84-96376-16-8 ;

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73860" title="Comtat de Somerset" nonfiltered="4015" processed="3995" dbindex="29245">


Somerset s un comtat d'Anglaterra. Limita amb Gloucestershire al nord-oest, Dorset al sud-est i Devon al sud-oest. El lmit del comtat al nord s la costa del canal de Bristol.
Pgines relacionades.
Castell de Dunster;
Gorja de Cheddar;

Enllaos.
 BBC Somerset;
 Somerset County Council;
 Bath & North East Somerset Council;
 North Somerset Council;
 West Somerset Council;
 Portal de Somerset;
 Castell de Dunster Website - National Trust;
 Somerset Webcam, quan online;
 Burnham-On-Sea, Somerset;
 Anaglifs de viles i ciutats de Somerset;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73862" title="Rutland" nonfiltered="4016" processed="3996" dbindex="29246">

Rutland s un comtat d'Anglaterra. Limita al nord i oest amb Leicestershire, al  nord-est per Lincolnshire, i al sud-oest per Northamptonshire. s el comtat ms petit d'Anglaterra.

Enllaos.

Comunitat de Rutland Website;
Rutland County Council;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73864" title="West Sussex" nonfiltered="4017" processed="3997" dbindex="29247">

West Sussex s un comtat d'Anglaterra, que fou separat en el segle XIX del d'East Sussex, amb el que formava una unitat. Tamb limita amb els de Hampshire i Surrey. El punt ms alt est situat a Black Down, amb una altura de 280 metres sobre el nivell del mar

Divisi administirativa.
El comtat es divideix en set districtes:
 Adur;
 Arun;
 Chichester;
 Crawley;
 Horsham;
 Mid Sussex;
 Worthing;

 Enllaos .
Informaci de Sussex, histria, mapes;
Fotos de Singleton Wealdland i Downland Museum, Nr Chichester;
Restaurants i piscolabis a West Sussex;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73865" title="West Yorkshire" nonfiltered="4018" processed="3998" dbindex="29248">

West Yorkshire s un comtat d'Anglaterra. Limita amb els comtats de Lancashire, Gran Manchester, Derbyshire, North Yorkshire i South Yorkshire. La principal ciutat s Leeds.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73866" title="Entoto" nonfiltered="4019" processed="3999" dbindex="29249">
La muntanya d'Entoto est situada al nord de la ciutat d'Addis Abeba, Etipia. T una alada d'uns 3.200 m aproximadament.

Entoto fou el lloc escollit per l'emperador Menelik II a finals del segle XIX per fundar el que seria la capital d'Etipia: Addis Abeba. 

La poblaci es divideix en dos grans grups de locals i immigrants. Els locals, nascuts en aquesta rea, viuen en construccions de tipus tradicional etop, fetes de branques d'arbre per a formar l'estructura de la casa i amb les parets folrades d'excrement animal. Les teulades tenen forma de caputxa. Com ms aprop de la part baixa estan situades les construccions, ms juntes estan, i ms materials industrials o deixalles incorporen, com ara la uralita o l'alumini per a formar el capell de la casa, en aquest cas, pla, sense seguir l'estil tradicional. 

El segon grup de residents, est format per un flux constant de persones malaltes, que pugen al cim, cercant el manantial i torrent que reben el nom popular d'Aigua Beneda, que ells creuen t poders curatius. Aquest grup no t cap tipus de residncia fixa, i viuen de la caritat. Aquestes persones solen romandre prop de la carretera fins que moren i sn recollits pel departament de municipalitat (traducci de la paraula municipality, d'origen angls i que s la usada pels etops en el seu propi idioma).

L'emperador Menelik II va manar construir-hi un palau i va fer sembrar arbres d'eucaliptus per tota la zona, que s el que li dna un aire i aroma tan caracterstics, apart de ser actualment, la major font d'ingressos pels treballadors habitants de la zona, dones i mules en la seva gran majoria, que es dediquen a arreplegar, carregar, i davallar grans quantitats de fulles d'eucaliptus damunt les seves esquenes. 

Entoto t dos monestirs situats al cim de la muntanya. Un d'ells, d'estructura octogonal, t una mena de petit oratori construt dins la mateixa pedra viva. Dins el monestir s'hi troben murals diversos, icones tpiques etops, i llocs d's estrictament religis.

La segona esglsia, ms apartada de la carretera s Saint Mary's que amb tota l'rea del voltant s tamb coneguda amb el nom d'Aigua Beneda, i s objecte d'adoraci i peregrinaci.

La muntanya d'Entoto i la seva carretera sn el lloc predilecte per a entrenar-se de l'atleta ms venerat a Etipia: Haille Gebresellasie.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73867" title="Llengua allada" nonfiltered="4020" processed="4000" dbindex="29250">
Una llengua allada s, sensu stricto, una llengua natural sense lligam gentic demostrable amb cap altra llengua viva. Exemples tpics en sn el basc, l'ainu, el buruixaski o el core.

Sensu lato, i dins un context adient, es pot parlar tamb de llenges relativament allades, com ara quan, en el camp de la indoeuropestica, l albans, l armeni o el grec sn qualificats de  llenges indoeuropees allades , volent significar amb aix el fet que aquestes llenges conformen branques independents de les quals, a ms, sn l nic membre.

D altra banda, i des d un punt de vista diacrnic, s han de distingir dos tipus de llenges allades: aquelles que histricament, extingit tot llur parentat, hi han esdevingut (cas, per exemple, del pirah al Brasil, sol membre supervivent de la famlia de les llenges mura), i aquelles que sempre  s a dir, fins a on s possible documentar la seva existncia  ho han estat (com ara el basc).

s important de remarcar, finalment, la provisionalitat de l estatus de llengua allada. De fet, moltes de les llenges actualment considerades allades no sn sin un cas especial de llenges encara no classificades, a les quals els lingistes no han pogut trobar cap parent viu. Com que sovint la comunitat lingstica no t un parer unnime sobre la qesti de si un vincle gentic entre dues o ms llenges s un fet provat, la consideraci d una llengua com a allada o no allada pot ser tema de debat.


Llista de llenges allades.

frica.



sia.


Australsia i Oceania.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73869" title="Worcestershire" nonfiltered="4021" processed="4001" dbindex="29251">

 Worcestershire s un comtat d'Anglaterra, que del 1974 al 1988 form part del comtat de Hereford i Worcester. Limita amb els comtats de  Herefordshire, Shropshire, Staffordshire, West Midlands, Warwickshire, i Gloucestershire.

 Enllaos .
Worcestershire eHub  ;
Berrow's Journal El diari ms antic del mn;
Histria del Regiment Worcestershire;
Club de Cricket del comtat de Worcestershire;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73870" title="Illa de Wight" nonfiltered="4022" processed="4002" dbindex="29252">


L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus. s coneguda popularment pels seus habitants com The island (l'illa). Est separada de la costa anglesa (comtat de Hampshire) per l'estret del Solent, format a la desembocadura del Southampton Water. Elegeix un diputat al Parlament britnic.

 Orografia .
Un escarpament de creta que va del Culver Cliff a les roques anomenades The Needles separa una plana septentrional terciria d'una regi meridional formada per dunes recobertes per altes terres de creta. 

 Economia .
La regi meridional presenta bones rees conreables, mentre que el sector septentrional s recobert generalment de bosc. Hi destaquen les activitats agrcoles i la construcci naval, per el turisme s el principal recurs econmic. Cowes s el port principal i un prestigis centre internacional d'esports nutics. 

 Histria.
Els primers signes de l'existncia de poblament a l'illa son de 100000 anys enrere, al perode glacial. Els signes de poblament son molt evidents a partir del 8000 aC. Vers el 6000 aC es va formar el canal que la va convertir en illa. Un poblament neoltic a Brighstone amb la tomba anomenada Longstone, datat del 3000 aC ha estat estudiat. 

Vers el 1800 aC els poble anomenat "del cubilet" per la seva poteria caracterstica, va arribar a l'illa que es deia Vith que volia dir "sobre l'aigua". S'han localitzat jaciments a Arreton i Moon's Hill.

Fou coneguda dels massaliotes que hi tenien una estaci comercial.  El canal que la separava del continent va arribar a ser casi sec a la marea de reflux i els britons portaven les seves mercaderies en carros a l'illa. Un fort celta datat vers el 100 aC s'ha trobat a Chillerton Down.

Vectis o Vecta fou el nom rom de l'illa que li van donar l'any 43 quant les forces dirigides pel futur emperador Vespasi, sota ordres de l'emperador Claudi, van arribar a l'illa.  Va romandre romana fins al segle V en qu fou ocupada pels juts.  Restes romanes existeixen a Newport i Brading.

Els saxons dirigits per Crdic i Cnric la van ocupar el 530 i molts nadius van morir. Quatre anys desprs de la mort de Crdic, el govern fou dividit entre els seus nebots  Stuf i Wihtgar. Aquest darrer va morir el 544 i fou enterrat a Carisbrooke. El 661 fou ocupada per Wulfhure, rei de Mrcia, que la va donar a Adelwach, rei de Sussex, pas que havia conquerit fent presoner a Adelwach, per el 686 va caure en mans del rei de Wessex, Caedwalla, que la considerava seva, i  amb el que es va introduir els cristianisme.

Els danesos van arribar per primera vegada el 787. El 897, en una de les destructives incursions,  van incendiar i destruir els pobles de l'illa. Durant casi cent anys es van produir nous atacs danesos.

El 1052, Earl Godwin, declarat fora de la llei pel rei Eduard el confessor va rebre una flota del comte de Flands i va atacar l'illa i desprs Portsmouth; se li va unir el seu fill Harold amb mes vaixells i van tornar a l'illa on van saquejar tot el que s'havien deixat en el primer atac.

Desprs de la conquesta normanda el 1066, el rei Guillem el conqueridor va donar l'illa al seu parent Guillem Fitz Osborne, que va construir el castell de Carisbrooke, per no va governar molt de temps ja que va morir en batalla a Flands el 1070 i el va succeir el seu fill  Roger de Breteuil, Earl de Hereford, que va conspirar contra el rei i fou empresonat de per vida, i els seus bens confiscats; el rei Enric I va donar mes tard la senyoria de Wight a la famlia De Reviers el 1101, representada per Ricard I de Reviers, amb dret hereditari i una srie de privilegis que tenien els senyors (lords); Ricard va morir el 1107 i el va succeir el seu fill Baldu I de Reviers, que el 1141 fou Earl de Devon i va donar suport a la reina Maud contra el rei Esteve, per fou derrotat si be desprs fou perdonat quant Maud i Esteve es van reconciliar; va morir el 1155 i el va succeir el seu fill Ricard II de Reviers, segon Earl de Devon, mort el 1162 i succet pel seu fill Baldu II de Reviers, tercer Earl de Devon, mort el 1188 sense fills, pel que fou succet pel seu germ Ricard III de Reviers, quart Earl de Devon, mort el 1193 tamb sense fills, recaient la successi en el seu oncle Guillem de Vernon, cinqu Earl de Devon (tercer fill de Baldu I) que fou un dels senyors que va donar suport al rei Joan sense terra; va morir el 1217 i el va succeir el seu net Baldu III de Reviers, sis Earl de Devon, que era menor d'edat i es va casar mes tard amb Amcia, filla del Earl de Gloucester, de la que va tenir un fill, Baldu i una filla, Isabella; va morir el 1245 i el va succeir el fill Baldu IV de Reviers, set Earl de Devon, que potser va morir enverinat, i com que el seu nic fill Joan havia mort als deu anys la successi va passar a la seva germana Isabella, casada amb Guillem de Fortibus, Earl d'Albemarle (a la mort del qual fou comtessa d'Albemarle i Devon i senyora de "Isle of Wight". La comtessa Isabella dita de Fortibus, va vendre l'illa al rei Eduard el 1293 por sis mil marcs. Va deixar tres fills, Joan, Toms i Guillem de Fortibus, i dues filles (Avice i Aveline). 

Des llavors el lord de l'illa fou nomenat pel rei. El 1295 es va produir el primer atac francs, per el francesos no van tornar fins el 1340. Eduard I d'Anglaterra va nomenar uns capitans per la defensa de l'illa: el Bisbe de Winchester, Adam de Gordon i el cavaller local  Sir Richard Affeton.

El 1308 el rei Eduard II d'Anglaterra va donar la senyoria de l'illa al seu fill Eduard (desprs Eduard III d'Anglaterra). El 1340 els francesos van desembarcar a Saint Helens per foren rebutjats. Es diu que el castell (defensat per Sir Hugh Tyrill) fou assetjat una vegada, el 1377, pels francesos per es van retirar al morir el seu comandant, tot i que van obtenir un rescat dels habitants per no cremar les cases. 

El 1386 la senyoria fou donada per Ricard II d'Anglaterra a William Montecute, earl de Salisbury, que va morir el 1397. El seu successor Thomas Holland fou decapitat el 1404 i la senyoria va passar a Eduard, earl de Rutland (desprs duc de York) net d'Eduard III, que va morir a la batalla d'Azincourt el 25 d'octubre de 1415 i la senyoria va passar a Felipa, duquessa de York, per cessi de Enric V d'Anglaterra el 1416. 

El 1418 un atac francs fou tamb rebutjat i es van fer molts presoners; un altre incursi va venir a demanar diners per els illencs van refusar entregar res i els van desafiar a un combat que els francesos no van acceptar i es van retirar. Durant els segents anys l'illa de Wight va ser objecte d'atacs corsaris dels francesos. La nica posici defensiva era el castell de Carisbrooke, per tot i la seva posici central no va poder impedir algun desembarcament francs que van incendiar i saquejar l'illa sense acostar-se al castell. Ciutats com Yarmouth, Newtown i Newport foren incendiades. 

Felipa va morir el 1430 i el rei va donar el ttol a Humphrey duc de Gloucester el 1439; va morir el 1446 i la senyoria de Wight fou donada pel rei Enric VI d'Anglaterra  el 1444 a  Henry Beauchamp, duc de Warwick, amb el ttol de rei de Wight; en una cerimnia el rei angles el va coronar, per el nou rei va morir el 1445 als 22 anys i sense hereus i el regne es va extingir. 

La senyoria va tornar a la corona fins que el 1453 el rei Enric VI la va donar a Edmund duc de Somerset; va morir el 1455 a la batalla de Saint Albans i el va succeir el seu fill Enric duc de Somerset, que per un temps va lluitar contra el rei amb els York, per va tornar al seu costat, i fou fet presoner pels iorquistes a la batalla d'Hexham, i decapitat. El 1467 fou nomenat senyor Anthony de Wydeville lord Schales, ltim earl de Rivers, que el 1483, desprs de la mort d'Eduard IV d'Anglaterra, fou acusat de complicitat amb el duc de Gloucester i executat el mateix any. Son germ Eduard Wydeville fou nomenat capit de l'illa el 1490 per no consta que en fos senyor tot i que es molt probable; va dirigir una expedici a Frana en ajut del duc de Bretanya, per l'expedici va patir una derrota total i Eduard va morir solter i sense descendncia. El ttol de senyor no fou tornat a donar i va romandre a la corona; els governadors posterior van tenir un carcter militar i es van titular capitans-governadors.

Quant Portsmouth va esdevenir una base naval, la importncia de l'illa es va incrementar i el rei Enric VIII d'Anglaterra va ordenar construir fortificacions a Yarmouth, a East Cowe i West Cowe i a Sandow. Sir Richard Worsley, capit-governador de l'illa en aquest temps, va rebutjar el darrer atac dels corsaris francesos el 1545.

Les fortificacions de Carisbrooke, que estaven malmeses, foren reparades per Sir George Carey, cos de la reina i capit de l'illa, que va establir la seva residencia al castell el 1583. Amenaada pels espanyols el 1588 la flota espanyola fou destruda, per el perill va romandre, i es van fer noves fortificacions exteriors al castell entre 1597 i 1602.

El 1642 l'illa fou posada sota control del Parlament. El rei Carles I d'Anglaterra va fugir a l'illa durant la guerra civil anglesa per escapar del empresonament a Hampton Court el 1647, per el capit-governador de Wight, Robert Hammond, el va empresonar al castell de Carisbrooke. El rei va intentar escapar un parell de vegades i fou traslladat a Newport el setembre de 1648 on es van fer negociacions amb el Parlament conegudes com Tractat de Newport, per el novembre el rei fou agafat per l'exrcit i portat a Hurst Castle, seguint desprs el seu judici i execuci a Londres (1649).

Desprs l'illa no va tenir cap fet rellevant fins que al segle XIX la reina Victria va convertir a Osborne House (una mansi de l'illa) en la seva residencia d'estiu i aix va portar a l'illa, de vacances, a una part de la reialesa europea i a moltes personalitats. 

La princesa Beatriu, filla de Victria, va succeir al seu marit Enric de Battenburg com a governador de l'illa el 1896 i va residir a Carisbrooke Castle. Beatriu va morir el 1944 i el crrec va quedar vacant per a petici dels ciutadans es va nomenar un nou governador el 1957, que va recaure en el sptim duc de Wellington, al que va succeir el 1965 l'almirall de la flota Lord Mountbatten de Birmnia, besnebot  de la princesa Beatriu. 


El 1972 l'illa fou declarada comtat segons la Llei de Govern Local i Earl Mountbatten fou confirmat en el govern per amb al ttol de lord lloctinent, que va exercir fins al seu assassinat a Irlanda el 1979. Des llavors no s'ha nomenat cap nou governador.

Els anys setanta del segle XX es va crear un grup nacionalista, anomenat Vectis, que va desplegar una bandera del tipus pal canadenc (verd-blanc-verd, 1:2:1). Aquesta bandera fou represa de manera mes o menys oficial pel "Isle of Wight Council" (IOWC) per amb l'escut al centre , en un moment en qu es demanava una autonomia similar a la de Jersey, Guernesey o Man. Als darrers anys els elements del escut menor de l'illa, un castell de plata i tres ancores  daurades, s'han collocat sobre una bandera blava.

 Enllaos .
 Isle of Wight Council;
 Isle of Wight Breaks - Pgina d'informaci turstica;
 Isle of Wight Index - Informaci i acollida;
 Red Funnel Ferries;
 Wightlink Ferries;
 Premsa d'Isle of Wight;
 L'illa pels fotgrafs locals;
 Vells retrats i fotografies de l'illa de Wight;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73871" title="Llus XI de Frana" nonfiltered="4023" processed="4003" dbindex="29253">

Llus XI de Frana el Prudent ( Bourges, Cher 1423 - Plessis-les-Tours, Indre i Loira 1483 ), rei de Frana (1461-1483).

Orgens familiars.
Nasqu el 3 de juliol de 1423 sent el fill primognit del rei Carles VII de Frana i la seva esposa Maria d'Anjou. Per lnia paterna era nt del rei Carles VI de Frana i Elisabet de Baviera, i per lnia materna del duc Llus I d'Anjou i Violant d'Arag.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 de juny de 1436 a Tours amb la princesa Margarida d'Esccia, filla del rei Jaume I d'Esccia i la comtessa Joana de Beaufort. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 14 de febrer de 1451 a Chambery amb Carlota de Savoia, filla del duc Llus I de Savoia i la princesa de Xipre Anna de Lusignan. D'aquest matrimoni nasqueren:
 el prncep Joaquim de Frana (1459);
 la princesa Llusa de Frana (1460);
 la princesa Anna de Frana (1462-1522), regent de Frana, casada el 1473 amb el duc Pere II de Borb;
 la princesa Joana de Valois (1464-1505), casada el 1476 amb el prncep Llus d'Orleans;
 el prncep Llus de Frana (1467);
 el prncep Carles VIII de Frana (1470 1498), rei de Frana;
 el prncep Francesc de Frana (1472-1473), duc de Berry;

Delf de Frana.

Entre febrer i maig de 1437 visit el Llenguadoc i va manar reconquerir les places angleses de Velay. Posteriorment acompany al seu pare a l'entrada a Pars, acabada de reconquerir per les tropes franceses del condestable Richemont.

Al maig de 1439, el seu pare el va designar tinent general al Llenguadoc. Per aquest crrec podia triar els seus propis consellers i capitans. El febrer de 1440, desprs d'una entrevista amb Joan II d' Alenon, provoc l'aixecament conegut amb el nom de la Pragueria, rebelli de grans senyors feudals descontents amb el rei aix com de Dunois, el mariscal de La Fayette o Georges de Trmoille. Aquesta rebelli del delf va ser explicada per l'absncia de responsabilitat o del manteniment del poder reial. Carles VII havia vist com les prerrogatives otorgades al senyors feudals causaven un efecte desastrs en la unitat del camp francs i atacavent directament la unitat de l'estat centralitzat que tant ansiava. Carles VII sofoc la rebelli per pel sotmetiment del prncep hereu li hagu de concedir el ttol de delfi.

El 1445 mor la seva primera esposa i l'any segent la seva mare tingu un nou infant, Carles d'Anjou. Desitjant tenir un hereu es cas en segones npcies amb Carlota de Savoia, filla del duc Llus I de Savoia, de tant sols vuit anys d'edat. La princesa reb el sorprenent dot de 200.000 escuts, 12.000 en efectiu. Amb aquest casament se segell un acord d'amistat entre el duc de Savoia i el propi delf.

Davant aquest pacte, el rei francs Carles VII envi un exrcit contra el delfinat i la prpia Savoia. El delf Llus deman una treva per el seu pare no li conced i hagu de fugir al Franc Comtat el 1456. A partir d'aquell moment rest a la cort de Felip III de Borgonya, el qual li realitz el jurament de vassallatge, fins a la seva coronaci com a rei de Frana.

Rei de Frana.

El 1461 mor el rei Carles VII davant la indiferncia del seu propi fill. Llus XI es feu coronar a la catedral de Reims tres setmanes desprs de la seva mort i entr a Pars el 30 d'agost del mateix any.

La primera acci del monarca fou beneficiar-se de la crisi de successi a la Corona d'Arag. Aprofitant la Guerra contra Joan II, que enfront el comte-rei aragons amb el seu fill Carles de Viana primer, i desprs de la mort d'aquest amb les ciutats catalanes, intent fer-se amb el control del poder a Catalunya. La Diputaci del General, per, no l'escoll com a comte de Barcelona i davant aquesta negativa s'ali amb Joan II d'Arag, el qual li pag certes rendes sobre el comtat de la Cerdanya a canvi d'ajuda. 

Llus XI de Frana aconsegu estendre les fronteres del regne fins a gaireb les actuals avui dia, exceptuant la Bretanya, Lorena i el Rossell.

Amb l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic va firmar un tractat bilateral, mitjanant el qual Frana s'annexava part del ducat de Borgonya a canvi del comtat de Flandes, que anava a parar a mans imperials. Aix mateix lluit contra Renat I de Npols, el qual ced els seus drets sobre Artois, Anjou i la Provena al rei francs.

Llus XI de Frana mor el 30 d'agost de 1483 a Plessis-lez-Tours, departament de Indre i Loira.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73872" title="Northumberland" nonfiltered="4024" processed="4004" dbindex="29254">

 Northumberland s un comtat del nord-est d'Anglaterra. Limita amb els comtats de  Cumbria a l'oest, Durham al sud i Tyne i Wear al sud-est, aix com la regi escocesa de Borders al nord. 

Demografia.

El cens del 2001 registr 307,190 habitants al comtat, i era estimat com a 309,237 al 2003.  Al 2001 hi havia 130,780 habitatges.  Northumberland t un ndex de minories tniques molt baix, noms 0.985%, comparat amb el 9.1% del conjunt d'Anglaterra. 81% de la poblaci digueren que eren cristians, 0.8% digueren una altra religi, i 12% digueren cap religi..

Lligams tradicionals.

El seu nom prov de l'antic regne de Northumbria, que originava al nord del riu Humber i s'estenia fins a Esccia. Encara que amb el temps, el sud d'aquest regne passava a tenir un carcter i comtat histric propi, el de Yorkshire, el nord mantenia una forta cohesi cultural al voltant de la ciutat costanera de Newcastle-upon-Tyne i el dialecte propi, el Geordie; aix malgrat la creaci de dues demarcacions primitives de Northumbria i County Durham. Sobretot per, ha sigut aquest comtat que considera la ciutat de Newcastle-upon-Tyne com a capital, grcies al desembocament natural de les valls del comtat a la ciutat. Per des de la reorganitzaci administrativa del 1974 aquesta se separ del comtat per formar el comtat de Tyne and Wear. Aleshores fou nomenat capital la vila de Morpeth, molt menys populosa per ms representativa d'un comtat que ja sense la seua zona metropolitana t un marcat carcter rural.



Geografia. 

Es considera Northumberland com un dels darrers reductes de l'Anglaterra salvatge i rural, amb una orografia abrupta i dominada per la selva de Wark, que cobreix ms d'un quart del comtat, i que s el centre d'un parc nacional anomenat Northumberland National Park. La frontera amb Esccia s en realitat poc ms que la continuaci d'una serralada de baixa altitud, els Cheviott, que arriben a ocupar quasi tot el comtat i li donen un caire muntanyenc i allat. Malgrat tot, la costa, relativament ms plana, i la vall del principal riu, el Tyne, concentra una poblaci significant si b centrada sempre al voltat de Newcastle. Les lnies de ferrocarril situats en aquests dos eixos han creat una dinmica de pobles residencials en qu una part significant del poble treballa a la ciutat. Noms les viles de Hexham, Prudhoe i Morpeth poden considerar-se pols econmics. D'altres rius significants del comtat sn el Coquet i el Tweed.

Histria.


L'histria del comtat s visible a tothom. A canvi amb d'altres llocs on el progrs ha esborrat les petjades dels avantpassats, a Northumbria sobreviuen moltssims castells medievals, masies centenaries, i vestigis romans. La major joia s la Muralla d'Hadri, una muralla defensiva que creua el comtat de l'est a l'oest just al nord del riu Tyne, i tamb passa per Cumbria. Mentrestant els castells d' Alnwick, Prudhoe, Morpeth i Bamburgh i molts ms sn una mostra impressionant d'una zona que histricament era molt conflictiva. 

Cal destacar la importncia de l'Illa Santa, tamb coneguda com a Lindisfarne, que acoll la primera colnia de monjos de les illes britniques i que encara mant intacte la primera bblia escrita a les illes, anomenada en angls Lidisfarne Bible. 

Cal ressenyar que aquestes terres foren frontereres des dels dies dels romans, i despunt per ser un dels llocs de major conflicte social entre els escocesos i anglesos, tot i que no fou fins a l'acte d'uni al 1707 que podem dir definitivament que fos part d'Anglaterra. Durant molt del segles XV, XVI i XVII, el comtat fou un afegit amb poca poblaci que sobrevivia de la ramaderia. La proximitat amb els escocesos dna lloc a dos segles de pirateria i guerres entre famlies en qu famlies dels dos costats anaven a assetjar i robar a les masies dels vens. Aquest fet fu que les masies de la zona a sovint tenen un aspecte feixuc, amb una estructura defensiva on el bestiar vivia a baix i s'accedia a l'habitatge a traves d'unes escales que es podria retirar en cas d'atac. Aquestes famlies, amb noms molt coneguts a la zona, sn anomenades Border Raiders (pirates de la frontera). 

Fou amb la Revoluci Industrial i el descobriment del carb a Northumberland que canvi un model econmic ramader que tanmateix ha sobreviscut. La indstria del carb impuls una nova poblaci i nous pobles de miners, especialment a la vall de Tyne. Un segle i mig desprs per, la majoria de les mines sn tancades i malgrat un Newcastle significativament ms jove i renovat culturalment, el comtat continua perdent poblaci cap a les grans urbs. s el sis pitjor de 63 comtats pel que fa a l'economia. Al 2003 23% dels homes i 60% de les dones guanyaven menys del "mnim decent", segons el Consell d'Europa. Mentrestant, molt del comtat ha esdevingut un lloc de retir per a gent cansada de la vida a la ciutat, constituint aix una mena de turisme residencial a Northumberland. 

Referncies.


Bibliografia.
Tomlinson, W. W. (1888). Comprehensive guide to the county of Northumberland (reprinted 1968). Trowbridge, UK: Redwood.

Enllaos externs.

 Northumberland County Council;
 BBC Northumberland i Tyneside;
 Northumbrian Language Society;
 Msica tradicional de Northumbria;
 Club Muntanyenc de Northumbria;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73873" title="Margarida d'Esccia i de Beaufort" nonfiltered="4025" processed="4005" dbindex="29255">
Margarida d'Esccia ( 1424 - Chalons-sur-Marne 1445 ), princesa d'Esccia.

Orgens familiars.
Nasqu el 25 de desembre de 1424 sent filla del rei Jaume I d'Esccia i la comtessa Joana de Beaufort. Per lnia paterna era nta del rei Robert III d'Esccia i Anabella Drummond, i per lnia materna del duc Joan de Beaufort i Margarida d'Holanda.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 de juny de 1436 a la catedral de Tours amb el delf i posterior rei Llus IX de Frana. D'aquesta uni per no tingueren fills.

Margarida mor el 16 d'agost de 1445 a Chalons-sur-Marne i fou enterrada a l'esglsia de Sant Lle Thouars.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73875" title="Etern retorn" nonfiltered="4026" processed="4006" dbindex="29256">
Etern retorn s el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepci filosfica  del temps que t els seus orgens en l'antic Egipte, i que forma part de la retrica de Pitgores, i de les teories cosmolgiques dels primers estoics. La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no s infinit, sin que es troba ocupat per un nombre finit d'accions possibles en l'univers, i que totes aquestes accions i fets tnen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida. Un lloc central en aquesta teoria l'ocupa la idea que l'univers no t un estat final, i que en lloc d'aix simplement reviu cicles sense cap dest . El temps, doncs, es percep com quelcom cclic, contrriament a la visi aristotlica del temps, que es rectilnia, i que s la visi que nosaltres hem heretat a travs de la tradici abrahmica.

Religions drmiques.

El concepte dels patrons destinats a ser cclics s important a les religions drmiques, com es pot veure en el budisme i l'hinduisme. La roda de la vida o Dharmachakra representa un cicle inacable de naixement i mort del qual hom busca alliberar-se. En el budisme tntric existeix un concepte relacionat, anomenat Kalachakra, que expressa la idea d'un cicle etern d'existncia i coneixement.

Enlla extern: 

Antiguitat clssica.



En la tradici de l'antic Egipte, el simbolisme de l'escarabat com un signe de renovaci eterna, de reemergncia de la vida i com un recordatori de la vida que encara ha de venir, esdevingu personificat en les figures d'Atum i Maat.

Enllaos externs:
 
 
   


A l'antiga Grcia, el concepte de l'etern retorn est vinculat amb el pensament filosfic d'Empdocles, Zen de Citi i l'escola estoica.

Enllaos externs:   
 


El renaixement europeu.


L'Ourboros, una serp o drac que devora la seva prpia cua, s el smbol alqumic que simbolitza l'etern retorn per excellncia. Els metges-alquimistes del Renaixement i de la Reforma eren conscients d'aquesta idea. El metge i filsof Sir Thomas Browne va intentar descriure aquesta teoria en la seva obra Religio Medici de 1643:

I en aquest sentit, jo dic que el mn ja existia abans de la Creaci, i que es trobava en un final abans de tenir un comenament, i aix jo vaig ser mort abans de ser viu, i tot i que la meva tomba sigui Anglaterra, el lloc on vaig morir fou el Parads, on Eva em va abortar abans de concebre Cam. (R.M. part 1:59)
Cain. (R.M.Part 1:59)

Friedrich Nietzsche.
La idea o pensament de l'etern retorn ocupa un lloc privilegiat en els texts de Friedrich Nietzsche. Tal com Heidegger va indicar, Nietzsche mai no va parlar directament de l'etern retorn com una realitat o un fet csmic, sin de 
la idea de l'etern retorn. Nietzsche va sentir-ne a dir per primer cop llegint les obres de Heinrich Heine, on es teoritzava que hi hauria un dia en el qual hi hauria una persona nascuda amb els mateixos pensaments que un mateix, tal i com passaria amb totes les altres persones del planeta. Nietzsche ho va expandir fins formar la seva teoria, que es pot llegir en l'obra El gai saber, i que desenvolup a Aix parl Zaratustra.



En comptades ocasions en les seves anotacions, per, Nietzsche parla de la possibilitat que l'Etern Retorn sigui una veritat coslomgica, mentre que a les obres que prepar per ser publicades, es tracta com el mtode definitiu d'afirmaci de l'existncia. Segons Nietzsche, es requereix un sincer Amor Fati (Amor pel Dest en llat), no tan sols per suportar, sin en arribar a desitjar es repeteixen eternament tots els passos d'una vida tal qual van tenir lloc -- tot el dolor i l'alegria, i la vergonya i la glria.

Nietzsche anomena aquesta idea "horroritzant i paralitzant", i diu que la crrega que aquesta idea comporta s la ms pesant imaginable (das schwerste Gewicht). Aix doncs, el desig de l'etern retorn de tot seria l'afirmaci vital definitiva:

"Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s introdus furtivament en la soledat ms profunda i et digus: Aquesta vida, tal com tu la vius i l has viscut haurs de viure-la encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades; i se t repetir cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l extraordinriament gran i petit de la teva vida. A ms a ms tot es repetir en el mateix ordre i successi... i fins aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix 
aquest instant i jo mateix. L etern rellotge de sorra de l existncia donar la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols. No et tiraries al sl, carrisquejaries les dents i maleiries el dimoni que aix et parls? O potser hagis tingut alguna vegada la vivncia d un instant prodigis en qu respondries: tu ets un du i mai vaig sentir res ms div!. 

(Extret de l'obra El gai saber)

Tal com Nietzsche la descriu, la idea de l'etern retorn s ms que un mer concepte o desafiament intellectual: s talment com un koan, o un ardit psicolgic que ocupa la totalitat de la conscincia d'una persona, estimulant la conscincia d'una persona fins transformar-la, el qual es coneix com a metanoia.

En l'estudi de Nietzsche la seva visi de la hiptesi cosmolgica de l'etern retorn s extremament interessant, i s un axioma crucial de la seva filosofia. Al captol 2 de la part III d'Aix parl Zaratustra, "De la visi i de l'enigma", Nietzsche s'enfronta amb el mencionat dimoni interior i li demostra que l'eterna repetici duu a un desvetllament mitjanant el qual s'exorcitza el dimoni. Avui en dia encara s'estan destinant esforos en intentar entendre les diverses maneres en les quals es menciona l'etern retorn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73876" title="Herefordshire" nonfiltered="4027" processed="4007" dbindex="29257">

 Herefordshire s un comtat d'Anglaterra que limita amb els comtats de Shropshire al nord, Worcestershire a l'est, Gloucestershire al sud-est i els comtats gallesos de  Gwent al sud-est i Powys a l'oest.

Enllaos.
The Hereford Times Notcies locals;
Herefordshire Portal Fotos i notcies locals;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73877" title="Carlota de Savoia" nonfiltered="4028" processed="4008" dbindex="29258">

Carlota de Savoia ( 1441 - Amboise 1483 ), infanta de Savoia i reina consort de Frana (1461-1483).

Orgens familiars.
Nasqu l'11 de setembre de 1441 sent la filla del duc Llus I de Savoia i la princesa de Xipre Anna de Lusignan. Era nta per lnia paterna del duc Amadeu VIII de Savoia i Maria de Borgonya, i per lnia materna del rei Joan II de Xipre i Carlota de Borb-la Marche.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de febrer de 1451 a Chambery amb el delf i futur rei Llus XI de Frana, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Joaquim de Frana (1459);
 la princesa Llusa de Frana (1460);
 la princesa Anna de Frana (1462-1522), regent de Frana, casada el 1473 amb el duc Pere II de Borb;
 la princesa Joana de Valois (1464-1505), casada el 1476 amb el prncep Llus d'Orleans;
 el prncep Llus de Frana (1467);
 el prncep Carles VIII de Frana (1470 1498), rei de Frana;
 el prncep Francesc de Frana (1472-1473), duc de Berry;

Carlota de Savoia mor l'1 de desembre de 1783 de forma solitria a Amboise, mesos desprs de la mort del seu marit.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73878" title="Bristol" nonfiltered="4029" processed="4009" dbindex="29259">


 Bristol s una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, capital de l'antic comtat d'Avon i que actualment forma un comtat independent. Limita amb els de Somerset i Gloucestershire.

 Economia .
Bristol s un nucli industrial actiu (aeronutica, metallrgia, etc) i un port de gran trfic en connexi amb el d'Avonmouth i el de Portishead, vora el canal de Bristol.

 Histria .
s una ciutat nascuda a l'poca romana, i el comer de la llana la situ entre les ms importants poblacions medievals d'Anglaterra. El 1172 Dubln es convert en colnia seva. Als segles XIII i XIV l'intercanvi colonial estengu considerablement la seva xarxa comercial (llana, vidre, cot, esclaus, etc), i als segles XV i XVI fou la segona ciutat del regne; alhora, es produ un desenvolupament cultural que culmin en la seva adhesi a la Reforma (segle XVI). Durant la guerra civil del segle XVII lluit a favor del Parlament, fins que, el 1643, fou assetjada i presa pels reialistes. 

El comer colonial prossegu la seva expansi al s XVIII, i la canalitzaci de l'Avon millor les condicions del port; per al s XIX Bristol inici la decadncia a causa de l'abolici de l'esclavitud i malgrat sser l'ltima ciutat que s'hi adher, mentre el port de Liverpool prenia cada vegada ms importncia; tanmateix, de Bristol part, l'any 1883, el primer transatlntic de vapor que fu la ruta regular amb Amrica (el Great Western). 

Vegeu tamb.
Catedral de Bristol;
Wills Memorial Building;
Bristol Sonics;

 Enllaos.

 Visita Bristol  ;
 Sobre Bristol  ;
 Bristol Aero Collection  ;
 Fotografies de Bristol;
 Bristol City Council;
 LoveMyTown   City of Bristol;
 Diccionari de paraules del dialecte local;
 Bristol Wards Information; Bristol City Council's official information on the many wards that constitute the city;
 Webpage de fortificacin de la guerra civil a Bristol;
 Bristol Indymedia;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73880" title="Warwickshire" nonfiltered="4030" processed="4010" dbindex="29260">

 Warwickshire s un comtat d'Anglaterra. Est limitat pels comtats de West Midlands i Staffordshire, per Leicestershire al nord-est, Northamptonshire a l'est, Oxfordshire al sud, Gloucestershire al sd-oest i Worcestershire a l'oest. A una de les ciutats del comtat, Stratford-upon-Avon, hi va nixer William Shakespeare.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73881" title="Reserves de divises" nonfiltered="4031" processed="4011" dbindex="29261">
Les reserves de divises sn dipsits de moneda estrangera en poder dels bancs centrals. Sn actius dels governs i poden servir per a aplicar diferents poltiques econmiques,  acostumen a estar diversificats entre diverses monedes com ara el dlar, l'euro o el ien.

 Origen .

Antigament les reserves estaven formades nicament per or, conegudes com a reserves d'or. Desprs de la Convenci de Bretton Woods, per, els Estats Units van vincular el dlar a l'or, cosa que va donar la sensaci que els dlars tenien el mateix valor que aquest metall. Temps desprs, el govern americ va decidir desvincular-ne el dlar, que esdevingu una moneda fiduciria (en angls, fiat money).

 Usos .

Les reserves poden ser utilitzades pels bancs centrals per a comprar la moneda prpia en una intervenci, permetent un cert control sobre els tipus de canvi. En comprar moneda prpia, n'augmenta la demanda i, en conseqncia, n'augmenta el preu en comparaci amb la resta de divises. Generalment aquestes intervencions es duen a terme per evitar l'especulaci i els altibaixos econmics que puguin afectar el tipus de canvi.

D'altra banda, els bancs centrals tamb poden optar per comprar encara ms divises, provocant una devaluaci de la moneda prpia.

Tant la compra com la venda massiva de divises sn un instrument molt interessant que tenen els governs per a controlar els dficits comercials.

 Reserves per pasos .

Pasos amb les reserves de divises i or ms grans:
(Dades del CIA Factbook)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73883" title="Alexandre Isos" nonfiltered="4032" processed="4012" dbindex="29263">
Alexandre Isos fou comandant en cap dels etolis al comenament del segle II aC. Isos era el seu sobrenom.

El 198 aC en un congres a Nicea, al golf Maliac, va parlar contra Filip III de Macednia al que va invitar a sortir de Grcia i va demanar la restituci a Etlia de les ciutats que li havien pertangut abans. Filip va rebutjar indignat.

Poc desprs fou enviat com ambaixador a Roma i va negociar la pau amb el senat al temps que dirigia acusacions contra Filip III.

El 197 aC va celebrar una reuni a la que van assistir T. Quinctius Flaminius i el rei Filip i en la que es va discutir la pau i Alexandre va dissuadir als altres d un acord pacfic amb Filip.

El 195 aC Quinctius Flaminius va convocar un congres de tots els estats grecs aliats de Roma, que es va celebrar a Corint, per discutir sobre la guerra que es portava a terme contra Nabis, tir d Esparta, i Alexandre va parlar contra Atenes i va insinuar que Roma no actuava lleialment amb els grecs.

El 189 aC, Marc Fulvi Nobilior I, que acabava de derrotar el selucida Antoc III el gran, semblava disposat a marxar contra Etlia, i la Lliga va enviar delegats a Atenes i Rodes mentre Alexandre Isos fou enviat com ambaixador a  Roma, junt amb Fanees i Licopos, per demanar la pau. Quant anaven cap a Roma foren fets presoners a Cefalnia pels epirotes que esperaven un rescat. Alexandre, que era una persona rica, es va negar a pagar i finalment, desprs d uns dies, fou alliberat i deixat en mans del comandant rom. No torna a ser esmentat per en aquesta poca ja era un home vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73886" title="Anna de Frana" nonfiltered="4033" processed="4013" dbindex="29264">

Anna de Frana o Anna de Beaujeu ( Genappe 1462 - Saint-Vincent-de-Salers 1522 ), princesa de Frana, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de Frana (1483-1491).

Orgens familiars.
Nasqu a Genappe l'abril de 1462 sent filla del rei Llus XI de Frana i la seva segona esposa Carlota de Savoia. Era nta per lnia paterna del rei Carles VII de Frana i Maria d'Anjou, i per lnia materna del duc Llus I de Savoia i la comtessa Anna de Lusignan. Fou germana gran de Joana de Valois i Carles VIII de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1473 amb el duc Pere II de Borb. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles de Clermont (1476-1498), comte de Clermont ;
 la princesa Sussana de Borb (1491-1521), duquessa de Borb i casada el 1505 amb Carles III de Borb;

Regent de Frana.
Per la minoria d'edat del prncep i delf Carles de Frana, el seu germ, exerc una regncia juntament amb el seu marit des de 1483 a 1491. 

Durant la seva regncia Anna de Frana va contenir la noblesa i es va mantenir forta l'autoritat reial davant els Orleansistes. Aix Anna va posar fi a la guerra que va enfrentar el duc Llus II d'Orleans, i futur rei de Frana, i Francesc II de Bretanya contra el poder reial. Com a conseqncia de la guerra Anna va fer casar el seu germ amb la duquessa Anna de Bretanya, filla del duc Francesc II, i que va permetre unir aquest ducat al Regne de Frana.

Anna de Frana va morir al castell de Chantelle el 1522, i fou enterrada a Souvigny.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73894" title="Alexandre de Trcia" nonfiltered="4034" processed="4014" dbindex="29266">
Alexandre de Trcia fou fill de Lismac de Trcia. La seva mare era una dona odrsia de nom Macris. 

El 284 aC Lismac va fer matar al seu fill, el prncep Agtocles, germanastre d Alexandre, per un comandant de la gurdia; al conixer la noticia Alexandre va fugir a l sia Menor amb la viuda de son germ i va demanar protecci a Seleuc I Nictor, que va accedir i es va iniciar la guerra entre els selucides i Lismac.

Aquest darrer fou derrotat i mort a la batalla de la plana de Curopedion (281 aC) o Plana de Coros a Frgia. Alexandre va recollir el cadver del seu pare i el va portar al Quersons traci, on el va enterrar entre Crdia i Pctia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73895" title="Santa Joana de Valois" nonfiltered="4035" processed="4015" dbindex="29267">

Santa Joana de Valois ( 1464 - Bourges 1505 ), princesa de Frana i duquessa de Berry.

Orgens familiars.
Naqu el 1464 sent filla del rei Llus XI de Frana i la seva segona esposa Carlota de Savoia. Era nta per lnia paterna del rei Carles VII de Frana i Maria d'Anjou, i per lnia materna del duc Llus I de Savoia i la comtessa Anna de Lusignan. Fou germana d'Anna de Frana i el futur rei Carles VIII de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1476 amb el duc Llus II d'Orleans, futur rei de Frana amb el nom de Llus XII de Frana. D'aquesta uni no tingueren fills.

A la mort del rei Carles VIII de Frana, germ de Joana de Valois, el duc d'Orleans va esdevenir hereu legtim al tron com el descendent per lnia masculina ms proper al rei difunt. En aquells moments Llus ja tenia a les seves mans l'anullaci del seu matrimoni, que no pogu consumar per la negativa de Joana. Amb l'anullaci a la ma Llus XII va poder-se casar, en segones npcies, amb Anna de Bretanya, viuda del rei difunt.

Joana es retir i va rebre en compensaci el ttol de duquessa de Berry, tot i que posteriorment es retir a la vida contemplativa fundant el 1501 l'Ordre de l'Anunciaci a Bourges, ciutat on mor el 1505.

Canonitzaci.
Joana de Valois fou beatificada el 1743 pel Papa Benet XIV, posteriorment fou canonitzada el 1950 pel Papa Pius XII, 445 anys desprs de la seva mort.

La seva festa se celebra el dia 4 de febrer.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73897" title="Alexandre I de Macednia" nonfiltered="4036" processed="4016" dbindex="29268">
Alexandre I fou el des rei de Macednia (desprs de Kisseos), fill d Amintes I de Macednia.

El 507 aC va arribar al pas Megabazos, enviat persa, per demanar provisions i submissi. Encara era rei Amintes, Al banquet que es va donar als delegats de Megabazos, van demanar la presencia de les dames, i el rei va accedir, per desprs foren ofeses pels perses i el prncep Alexandre les va fer retirar amb el pretext de qu anaven a posar-se mes maques. En lloc d elles va fer tornar a uns quants joves disfressats de dona, que van matar als perses. Quant Megabazos va veure que no tornaven va enviar a Bubares amb un cos d exercit cap a Macednia, per Alexandre es va lliurar del cstig donant a la seva germana Gigis en matrimoni al general persa. 

Poc temps desprs (vers 498 aC) Alexandre va succeir al seu pare al tron. El 492 aC Alexandre es va haver de sotmetre al general persa Mardoni durant la invasi de Xerxes. Alexandre va acompanyar l exrcit persa i es va guanyar la confiana de Mardoni, i desprs de la batalla de Salamina fou enviat a Atenes com un dels delegats que van proposar la pau a Atenes, per que els atenencs varen rebutjar. Alexandre, tot i que estava sotms a Prsia, afavoria secretament als atenencs, i el dia abans de la batalla de Platees va informar als caps d Atenes dels plans de Mardoni de combatre el dia segent.

Se l esmenta per darrer cop el 463 aC quan Cim d Atenes va recuperar Tsos. En el regnat d Alexandre Macednia va tenir una rellevant expansi territorial.

Va morir el 454 aC i el va succeir Perdicas II de Macednia.

Fou el primer membre de la famlia reial que va competir als jocs olmpics i hi fou adms desprs de provar la seva ascendncia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73899" title="Missingno." nonfiltered="4037" processed="4017" dbindex="29269">

Missingno. (Ketsuban,      en japons), o 'M s un Pokmon fora estrany; el seu nom significa "Nmero que falta" (abreviat de l'angls, "Missing number") i s'assignava a espais de memria que no contenien Pokmon.

s un error que es troba als jocs Pokmon Vermell i Blau. Desprs de parlar amb un home determinat de Viridian City, intercanviar un Pokmon amb un altre jugador amb el Cable link o amb un dels entrenadors del joc, s'activa un error en una franja d'aigua a la costa de Cinnabar Island. Un cop s'ha activat l'error, el jugador pot trobar Pokmon-error en aquella franja, que inclouen Pokmon per sobre del nivell mxim normal (nivell 100), personatges com el fantasma incombatible de la Torre Lavanda, entrenadors Pokmon que apareixen com a Pokmon, o els errors Missingno. i 'M. Aix es deu al fet que, en parlar amb l'home de Viridian City, s'inicia una lluita contra un Pokmon, per qui el caa no s el jugador sin l'home de Viridian. El joc no t cap altra manera de fer aquest canvi de personatge que canviar el nom del jugador pel de l'home de Viridian (en la versi anglesa del joc, "OLD MAN".) Per tal de poder recuperar, ms tard, el nom del jugador, el joc el memoritza en una posici lliure de la memria, concretament aquella assignada als Pokmon salvatges que poden aparixer en una zona. Normalment, aix no causa cap problema perqu en entrar en qualsevol zona del joc, les possibilitats dels Pokmon que hi poden aparixer es "reescriuen" en aquesta posici de la memria, per es dna la casualitat que, per un error de programaci, la costa de Cinnabar Island (al igual que Viridian City) no t cap codi assignat que digui quins Pokmon hi poden aparixer. Aix fa que el joc hi faci servir l'ltim codi que hi havia a la posici de memria on s'estableixen les possibilitats de Pokmon salvatges sense rescriure-hi res. Aix doncs, quan, desprs de partir de Viridian, el jugador arriba a Cinnabar, el joc carrega el nom del jugador en lloc de la llista de Pokmon possibles, i els resultats sn Pokmon corruptes i, de vegades, perillosos per a la partida. Aquest error va ser arreglat a l'edici groga de Pokmon, per tot i aix, encara es possible d'aconseguir-hi un Missingno si es fa servir el Truc del Mew.

Trobar-se o capturar el Missingno. pot causar un comportament estrany del joc, des d'errors estranys al Hall de la Fama fins a l'eliminaci de tots els Pokmon que el jugador t al PC. Un resultat persistent s l'augment del sis objecte que transporta el jugador, que s'incrementa fins a 128 unitats. Tamb produeix errors el fet d'intentar transferir Missingno. a un altre joc, com Pokmon Groc o Pokmon Stadium.

Cal tenir en compte que el Missingno no existeix com a Pokmon, no apareixer mai en la srie ni a les pellcules ni als jocs de cartes, i Nintendo intenta ignorar la seva existncia. Noms pot aparixer al joc a travs de trucs i errors de programaci, i ni tan sols t una aparena estable: segons el nom que porti el jugador, pot aparixer com a una espcie de codi de barres o com un potipoti de tots els grfics del joc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73900" title="Alexandre II de Macednia" nonfiltered="4038" processed="4018" dbindex="29270">
Alexandre II fou rei de Macednia. Era el fill gran de Amintes II de Macednia, al que va succeir el 370 aC o 369 aC.

Va regnar uns dos anys durant els quals fou en guerra amb Alexandre de Feres a Tesslia.
Ptolomeu Alorita va reclamar el tron de Macednia i Pelpides fou cridat per arbitrar, i va confirmar a Alexandre com a rei; Pelpides per assegurar el compliment del pacte es va emportar amb ell cap a Tebes a alguns hostatges, entre ells el fill mes jove d Alexandre, Filip, que mes tard fou rei (Filip II de Macednia).

No massa desprs de sortir Pelpides del pas, Alexandre fou assassinat (368 aC) segons Diodor de Siclia per Ptolomeu Alorita (que Didor presenta com germ d Alexandre) i segons Just, per les intrigues de la seva mare Eurdice. Demstones diu que l assass es deia Apollfanes. Ptolomeu es va proclamar rei.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73906" title="Alexandre IV de Macednia" nonfiltered="4039" processed="4019" dbindex="29271">
Alexandre IV fou rei de Macednia del 323 aC al 310 aC.

Era fill d Alexandre el gran i de Roxana, i va nixer poc desprs de la mort del seu pare el 323 aC essent proclamat co-rei juntament amb Filip III Arrideu, sota la regncia de Perdicas d'Orstia, fins que aquest va morir el 321 aC.

En aquest any fou nomenats regents Pit i Arrideu, per poc temps i va seguir immediatament Antpater, que el va portar juntament amb la mare Roxana i el co-rei Filip a Macednia (320 aC).

El 319 aC va morir Antpater i el govern i la regncia van caure en mans de Polisperc. Roxana, temorosa del nou regent, es va escapar amb el seu fill cap al Epir, on des ja feia temps vivia la mare d Alexandre el gran, Olmpies, la qual va induir al rei Aecides d'Epir a aliar-se amb Polisperc i restaurar a Alexandre el 317 aC. Filip i la seva dona Eurdice foren assassinats i Alexandre proclamat nic rei sota la tutela d Olmpies.

Polisperc fou eliminat el 316 aC per Cassandre que es va apoderar del govern i va fer matar a Olmpies. Alexandre i Roxana foren empresonats. 

Van restar ambds a pres fins a la pau general del 311 aC quant finalment Alexandre fou reconegut com a rei i llavors els seus partidaris en van demanar l alliberament. Cassandre, que no el volia deixar anar, el va fer matar secretament a la pres juntament amb Roxana (310 aC).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73908" title="Alexandre de Persis" nonfiltered="4040" processed="4020" dbindex="29272">
Alexandre de Persis fou un strapa selucida.

Antoc III el gran el va nomenar el 224 aC strapa de Persis mentre el seu germ  Mol rebia Mdia. Antoc noms tenia 15 anys i a la cort el seu ministre Hermies era tot poders, i els dos germans van planejar una revolta.  Hermeies va aconsellar al rei de encomanar la direcci de les forces contra els rebels a homes enrgics per el rei el 220 aC va agafar personalment el comandament. Els soldats de Mol el van abandonar i per evitar ser capturat per les tropes reials es va sucidar junt amb altres lders de la rebelli, menys un que es va escapar cap a Persis. All el fugitiu va matar a la mare de Mol i als seus fills, i va convncer a Alexandre de sucidar-se, el que va fer; el fugitiu va ser l ltim a morir clavant-se l espasa al costat dels cossos morts dels seus companys. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73910" title="Carles VIII de Frana" nonfiltered="4041" processed="4021" dbindex="29273">
Carles VIII de Frana l'Afable ( Amboise 1470 - d. 1498 ), rei de Frana (1483-1498).

Orgens familiars.
Naqu el 30 de juny de 1470 sent fill del rei Llus XI de Frana i la seva segona esposa Carlota de Savoia. Era nt per lnia paterna del rei Carles VII de Frana i Maria d'Anjou, i per lnia materna del duc Llus I de Savoia i la comtessa Anna de Lusignan. Fou germ d'Anna de Frana i Joana de Valois.

Npcies i descendents.
Es cas a Langeais el 15 de novembre de 1491 amb la duquessa Anna de Bretanya, filla del duc Francesc II de Bretanya. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Carles Orland de Frana (1492-1495), delf ;
 el prncep Carles de Frana (1496), delf;
 el prncep Francesc de Frana (1497-1498), delf ;
 la princesa Anna de Frana (1498);

Regncia d'Anna de Frana.
A la mort del seu pare fou designat hereu del tron per per la seva minoria d'edat la seva germana gran Anna de Frana assum la regncia del regne.

Aquesta regncia va comportar una rebelli interna dels prnceps i senyors feudals, encapalats per Llus II d'Orleans, futur rei Llus XII. El 28 de juliol de 1488 Llus II d'Orleans fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-de-Cormier i fet presoner fins el 1491, any en qu se li conced una grcia reial.

Rei de Frana.

Anna de Frana va prometre en matrimoni al seu germ amb la duquessa Anna de Bretanya. Aquesta estava casada per poders amb Maximili I d'Habsburg. Carles VII va empendre llargues negociacions i provoc el setge de Rennes, que finalitz amb el matrimoni cannic del rei amb la duquessa de Bretanya. Per aquest matrimoni Carles VIII s'assegur la integraci del Ducat de Bretanya a la corona francesa.

Jove i ambicis, pretengu conquerir el Regne de Npols fent valer els drets heretats per la seva famlia a travs del ducat d'Anjou. El 1492 firm el tractat d'Etaples amb Enric VII d'Anglaterra, el 1493 el Tractat de Barcelona amb Ferran II d'Arag i el tractat de Senlis amb Maximili I d'Habsburg. El 1494, a la mort de Ferran I de Npols, Carles VIII pendr el ttol de rei de Npols i penetra a Itlia, origen de les Guerres d'Itlia. Entr a Florncia el novembre sense resitncia el desembre ho feu a Roma. A Npols hi arrib el 1495. Amb l'impuls de Ferran el Catlic i el Papa Alexandre VI es crear la Lliga de Vencia, que agrup a ms de la Santa Seu i la Corona d'Arag, el ducat de Mil, la Repblica de Vencia i el Sacre Imperi Romanogermnic contra el Regne de Frana. 

A partir d'aquell moment l'exrcit francs recul en tots els fronts oberts a Itlia. Llus II d'Orleans, restitut pel rei, ser aturat a Mil i les tropes de la ciutat de Npols capitularan davant el capit Gonzalo de Crdoba, el Gran Capitn.

Mort i successi.
Carles VIII de Frana mor el 7 d'abril e 1498 al castell d'Amboise, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis a Pars.

A la seva mort els seus quatre fills havien ja mort, per la qual cosa es qued sense hereus directes. La corona francesa recaigu en el seu cos i cunyat, el duc Llus II d'Orleans, descendent ms proper per lnia paterna al rei difunt. Aquest pass a governar amb el nom de Llus XII de Frana, se separ de la primera esposa Joana de Valois i es cas amb la vdua del rei Carles.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73912" title="Vi de l'Alguer" nonfiltered="4042" processed="4022" dbindex="29274">


El vi de l'Alguer s un vi amb denominaci d'origen (en itali Denominazione di Origine Controllata, DOC) etiquetat sota la denominaci DOC Alghero que pot est seguida de les especificacions Bianco, Rosato, Rosso, Torbato, Chardonnay, Sauvignon, Vermentino Frizzante, Sangiovese, Cagnulari o Cabernet. 

Predominen els vins blancs de les tipologies Torbato i Vermentino Frizzante. Les varietats de cannonau (garnatxa) i torbato (trobat) sn originries de Catalunya.


La DOC va ser creada el 1995 i l'rea de producci inclou els municipis de l'Alguer, Olmedo, Ossi, Tissi, Usini, Uri, Ittiri, i part de Ssser, a la provncia de Ssser. s la denominaci d'origen ms important de Sardenya amb una producci del 40% de l'illa. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73913" title="Alexandre Perseu" nonfiltered="4043" processed="4023" dbindex="29275">
Alexandre Perseu fou fill del rei Perseu de Macednia.

Era un nen quan els romans van conquerir el regne patern (168 aC) i el 167 aC fou portat a Alba, prop de Roma, i posat sota custdia juntament amb el seu pare.  Va aprendre llat i ms tard fou notari public.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73914" title="Gran Londres" nonfiltered="4044" processed="4024" dbindex="29276">

El Gran Londres (Greater London en angls) s una de les nou rees administratives i comtats d'Anglaterra. La zona administrativa de Gran Londres es va crear oficialment l'any 1965 i cobreix la Ciutat de Londres (incluint Middle Temple i Inner Temple) i els 32 districtes de Londres. El Gran Londres ocupa 1.579 km i el 2006 tenia una poblaci estimada de 7.512.400. Limita amb els comtats d'Essex i Hertfordshire a l'est i Buckinghamshire, Berkshire, Surrey i Kent al sud-est.

La Ciutat de Londres amb 2'6 km t un estatus especial dins del Gran Londres ja que no forma part dels 32 districtes. A la vegada hi ha tres districtes amb estatus especial, aquests sn la Ciutat de Westminster, Kensington i Chelsea i Kingston upon Thames. La Ciutat de Westminster com la Ciutat de Londres t estatus de ciutat tot i que s un dels districtes londinencs. Kensington i Chelsea i Kingston upon Thames tenen estatus de districte Reial.

Es pot distingir entre Interior de Londres (la Ciutat de Londres i 20 districtes) i Exterior de Londres (12 districtes). Aquestes dos zones distingeix la Ciutat i els districtes interns del Gran Londres i els ms perifrics. No s'ha de confondre Interior de Londres de Londres Central, ja que Interior de Londres i Exterior de Londres estan definits oficialment des de 1965, mentre que Londres Central s un terme convencional per referir-se a la part ms prxima a la Ciutat de Londres.

Administraci.

L'entitat encarregada d'administrar la regi del Gran Londres s l'Autoritat del Gran Londres que compren l'Alcalde de Londres (No confondre amb el Senyor Alcalde de la Ciutat de Londres) i l'Assamblea de Londres. La seu de l'Autoritat del Gran Londres, l'oficina de l'Alcalde i l'Assamblea es troba a l'Ajuntament de Londres (London City Hall en angls).

 Histria .
Gran Londres se va crear oficialment l'1 d'abril de 1965, substituint els antics comtats administratius de Middlesex i Londres, afegint parts de Kent, Hertfordshire, Surrey i Essex. Gran Londres limita anb Essex, Hertfordshire, Buckinghamshire, Berkshire, Surrey i Kent.

Gran Londres va tenir originriament un doble sistema de govern local, amb el Consell de Gran Londres compartint poder amb la Corporaci de Londres i els 32 consells de districte. El Consell de Gran Londres fou abolit el 1986 sota el govern de Margaret Thatcher. En l'any 2000, el govern laborista cre una nova autoritat de Gran Londres que consisteix en una assemblea i un alcalde que governen tota la zona, lalcalde de Londres.

El terme "Gran Londres" ja s'utilitzava abans del 1965, per referir-se a l'rea que anava ms enll del Comtat de Londres i a l'rea d'operaci del Servei Metropolit de Policia, que no coincidia amb les fronteres del comtat de Gran Londres fins el 2000. Actualment hom prefereix utilitzar l'expressi "Districte policial metropolit".

Mapa del Gran Londres.
La distribuci administrativa del Gran Londres comprn els segents "boroughs" (districtes, o unitats administratives de nivell local a Anglaterra):

1. No s un districte. 2. Districte amb estatus Reial

 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73917" title="Pata" nonfiltered="4045" processed="4025" dbindex="29277">



Tomoaki Ishizuka (      Ishizuka Tomoaki), ms conegut com a Pata, va ser el guitarrista del grup de msica japonesa X Japan, va entrar a la banda al 1987 i va seguir fins al final del grup, 1997.

Al 1986 Victor Recors va oferir a X Japan gravar uns petits singles, ell van acceptar, i en Yoshiki(lder del grup) li va demanar ajuda a en Pata, ell va acceptar a canvi que sol fos per aquella vegada.

Per quan en Yoshiki havia trobat ja per a en hide un acompanyant, aquest va tenir un accident i en Pata va acceptar ser ell qui fos l acompanyant d en Hide. Aix va portar a que durant molts anys en Pata i en Hide estiguessin molt sincronitzats, quan un feia un error l altre el feia a propsit.

Ara mateix est a un altre grup de rock japons, .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73918" title="Kent" nonfiltered="4046" processed="4026" dbindex="29278">


Kent s un comtat del sud-est d'Anglaterra. Limita amb els comtats d'East Sussex, Surrey i Gran Londres, i defineix la seva frontera amb el d'Essex en el mig de l'estuari del Tmesis. Al comtat hi ha la seu de l'Arquebisbe de Canterbury i del bisbe de Rochester.

Les dues localitats amb status de "ciutat" en el comtat sn Canterbury, seu de l'arquebisbat de Canterbury, i Rochester, seu del bisbat de Rochester. No obstant aix, el 1998 Rochester va perdre la seva condici oficial de ciutat.

El paisatge s accidentat i per la seva bellesa Kent tamb s conegut com el jard d'Anglaterra. L'agricultura de Kent s gaireb una indstria per si mateixa. En aquesta zona del comtat es van explotar diverses mines de carb durant el segle XX. Diversos ferris, l'Eurotnel i dues autopistes britniques uneixen el comtat amb el continent europeu. Hi ha tamb dos aeroports, un a Manston i altre a Rochester, aix com diversos aerdromos. Entre els residents famosos del comtat de Kent cal destacar a l'escriptor Charles Dickens i al bileg Charles Darwin. Sir Winston Churchill va tenir tamb una casa en Kent. 



Enllaos.
 Kent County Council    ;
 Kent Online    ;
 Kent heritage;
 Kent resources website;
 Kent Downs AONB website;
 Village Net web site fotografies i detalls histrics de 240 viles de Kent i East Sussex;
 Spelling of placenames in the county from BBC website;
 Fotografies de la costa de Kent  ;
 Kent Search Engine  ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73920" title="Uni de Lligues Europees de Basquetbol" nonfiltered="4047" processed="4027" dbindex="29279">
La ULEB (Uni Europea de Lligues de Basquetbol, en angls Union of European Leagues of Basketball) s un organisme europeu de bsquet amb seu a Barcelona (Catalunya).

Fou creat l'any 1991 per diverses associacions estatals europees de clubs professional bsquet i s l'encarregat d'organitzar les dues competicions actuals europees ms importants, l'Eurolliga de bsquet i la Copa ULEB. Fou creada degut a les divergncies que els grans clubs de bsquet tenien amb la FIBA, bsicament per temes econmics. La creaci de l'Eurolliga de bsquet, independent de l'antiga Copa d'Europa, per part de la ULEB provoc l'escissi ms gran en la histria del bsquet europeu.

 Membres .
 1991 (membre fundador): LEGA (Itlia);
 1991 (membre fundador): ACB (Espanya);
 1991 (membre fundador): LNB (Frana);
 1996: HEBA (Grcia);
 1996: LCB (Portugal);
 1999: BLB (Blgica);
 1999: BBL (Anglaterra);
 1999: LNBA (Sussa);
 2001: BBL (Alemanya);
 2001: FEB (Pasos Baixos);
 2001: PLK (Polnia);
 Febrer del 2002: Associaci Adritica de Bsquet (Srbia, Crocia, Eslovnia, Montenegro i Bsnia);
 Octubre del 2002: BL (ustria);
 Juny del 2003: LKL (Litunia);
 2004: ALK (Repblica Txeca);
 Juliol del 2005: BSI (Israel);

 Presidents .
 Gian Luigi Porelli (1991-1998);
 Eduard Portela (1998-avui);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73921" title="Heath" nonfiltered="4048" processed="4028" dbindex="29280">
Hiroshi Morie (     Morie Hiroshi), ms conegut com a Heath, s un msic, compositor, baixista i cantant japons. Va saltar a la fama per ser el baixista de X Japan des de 1992 fins al final del grup, al 1997.

Al 1992, desprs d una renyina entre en Yoshiki i en Taiji va acabar amb al sortida del grup d aquest ltim, aix va fer que tinguessin que buscar un altres baixista pel grup. Van anar als Estats Units i all van trobar a en Heath, ell va acceptar formar-hi part, grcies a ell es van adonar que als Estats Units hi havia un altre grup amb el nom de X, aix que es van canviar el nom a X Japan.

A conseqncia de ser nou al grup li va costar una mica adaptar-se al grup, encara que amb la versi amb directe de Art of Life al 1993 es va guanyar el respecte del fans.
En Heath tamb apareix al ltim disc del grup, Dahlia.

Actualment est amb un grup que es diu Lynx. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73923" title="Tears" nonfiltered="4049" processed="4029" dbindex="29281">
Tears s una famosa balada del grup de rock japons X Japan, fou llanada al 1993 en un single i ms tard al 1996 es llancaria dins l'lbum Dahlia una versi ms llarga amb un poema d'en Yoshiki al final. Passa el mateix que amb Silent Jealousy, s molt demanada pels fans, per tan sols s'ha interpretat dues vegades en programes musicals, i algunes versions d'en Toshi al Dahlia Tour 1995.

La can est composta per en Yoshiki, que diu que la va compondre pel seu pare mort als deu anys i que en hide el va convner perqu la llans al mercat. La setmana de la seva sortida va ser, com totes les canons de X Japan nmero u en vendes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73924" title="Vanishing Vision" nonfiltered="4050" processed="4030" dbindex="29282">

Vanishing Vision s primer disc del grup de rock japons X Japan, va ser llanat el 14 d'abril de 1988 al Jap.

 Llista de canons.
"DEAR LOSER"  (2:27) (Taiji) ;
"VANISHING LOVE"  (6:01) (Yoshiki);
"PHANTOM OF GUILT"  (5:18) (Taiji, Toshi);
"SADISTIC DESIRE"  (6:09) (hide, Yoshiki);
"GIVE ME THE PLEASURE"  (2:57) (Taiji & hide, Yoshiki);
"I'LL KILL YOU"  (3:29) (Yoshiki);
"ALIVE"  (8:24) (Yoshiki);
"KURENAI" (English Version)  (5:46) (Yoshiki);
"UN-FINISHED..."  (1:32) (Yoshiki);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73925" title="Lincolnshire" nonfiltered="4051" processed="4031" dbindex="29283">

Lincolnshire s un comtat dels East Midlands d'Anglaterra. Limita amb els comtats de  Norfolk, Cambridgeshire, Rutland, Leicestershire, Nottinghamshire, South Yorkshire, East Riding of Yorkshire i Northamptonshire. 

 Enllaos .
Lincolnshire web;
Lincolnshire County Council website;
Visitlincolnshire.com;
Pgina de la bandera oficial de Lincolnshire;
Lincolnshire Life magazine;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73926" title="Octant (instrument)" nonfiltered="4052" processed="4032" dbindex="29284">

Un octant s un instrument de navegaci antic, predecessor del sextant, que permetia mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitz. La seva obertura angular s de 40 (permetent doncs mesurar l'altura fins a 80), mentre que la del sextant s de 60; d'aquestes darreres xifres provenen els seus noms.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73928" title="Caterina de Valois i d'Anjou" nonfiltered="4053" processed="4033" dbindex="29285">
Caterina de Valois ( 1428 - Brusselles 1446) fou una princesa de Frana.

 Orgens familiars .
Nasqu el 1428 sent filla del rei Carles VII de Frana i la seva esposa Maria d'Anjou. Per lnia paterna era nta del rei Carles VI de Frana i Elisabet de Baviera, i per lnia materna del duc Llus I d'Anjou i Violant d'Arag. Fou germana del tamb rei Llus XI de Frana.

 Npcies i descendents .
Es cas el 19 de maig de 1440 a Blois amb el futur duc Carles I de Borgonya, convertint-se en la primera esposa d'aquest. D'aquesta uni no tingueren fills.

En el moment de casar-se Caterina tenia dotze anys mentre el seu esps en tenia tant sols set. Caterina de Valois va morir a Brusselles el 30 de juliol de 1446.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73929" title="Llista de partits poltics alemanys" nonfiltered="4054" processed="4034" dbindex="29286">


 Bundestag .

Partits poltics alemanys presents al Bundestag, el parlament alemany:



 Landtage .

Altres partits poltics que tenen presncia en algun Landtag, el parlament de cada land:






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73930" title="Harbin" nonfiltered="4055" processed="4035" dbindex="29287">

Harbin (en rus        ) s una ciutat de la Xina. s la capital del la regi de Heilongjiang situada a la part ms nord-oriental del pas.

La ciutat actual t origen l'any 1898 amb la construcci del ferrocarril de Vladivostok a Dalian.

Durant la Guerra Civil Russa la ciutat va ser ocupada per l'exrcit blanc, i hi van emigrar molts russos, que en van canviar la fesomia, fins al punt que la ciutat va arribar a ser coneguda com a "Moscou d'Orient". Encara avui s'hi troben molts edificis caractersticament russos, com la catedral ortodoxa de Santa Sofia (acabada el 1932).

La ciutat va ser ocupada pels japonesos el 1932, pels sovitics el 1945, pels xinesos del Kuomintang, i finalment pels xinesos de l'exrcit popular el 1946.

De clima fortament continental, t uns hiverns molt freds dominats per condicions anticiclniques siberianes. Aix possibilita que s'hi realitzi durant l'hivern un important festival d'escultures amb gel. L'estiu per contra s humit i clid.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73931" title="Octant" nonfiltered="4056" processed="4036" dbindex="29288">


Octant (constellaci), nom catal de la constellaci Octans.
Octant (instrument), nom d'un instrument antic de navegaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73932" title="Alexandre Janeu" nonfiltered="4057" processed="4037" dbindex="29289">
Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC. El seu nom original era Jnatan.

Era fill de Joan Hirc i germ d'Aristbul I, al que va succeir amb 22 anys, el 104 aC, desprs de ser alliberat de la pres on era tancat i casar-se, en virtut de la llei jueva, amb la vdua del rei, Alexandra Salom.

Uns mesos desprs el germ sobrevivent de Alexandre es va rebellar i va intentar un cop d estat per fou derrotat i mort.

Aprofitant el desordre a Sria va atacar les ciutats de Ptolemaida (Acre), Dora, i Gaza, que, juntament amb altres, s havien  declarat independents. La poblaci de Ptolemaida, al no rebre ajut dels seus terics sobirans, els reis selucides Antoc VIII Grypos i Antoc IX Cyzicenos, va demanar ajut a Ptolomeu Latir, rei de Xipre, que va arribar amb un exrcit de trenta mil homes. El rei d'Egipte Ptolomeu XI Alexandre va amenaar a Ptolemaida si acollia a Latir, i les autoritats de la ciutat, per por, van tancar les portes al xipriota. Zoilos, tir d'Estrtonice (que es volia fer independent), la ciutat de Dora, i Gaza, pel contrari, van aliar-se amb Latir que es va establir a aquestes ciutats.

Alexandre Janeu va proposar a Ptolomeu XI un pla per desfer-se de Latir: els jueus expulsarien l exrcit xipriota i a canvi Egipte els permetria conquerir Xipre. Ptolomeu XI va acceptar, per Latir se n va assabentar i va passar a l ofensiva i en un rpid avan va arribar a Galilea i un dissabte va ocupar la vila d'Asquia on va fer deu mil presoners, i seguidament va intentar un cop de ma contra Sforis, al nord-oest del Tabor, que va fracassar, per es va recuperar i va vncer decisivament als jueus a la Batalla d'Asofon, a la riba del Jord. Els xipriotes van assetjar Ptolemaida que van ocupar. Judea fou saquejada de manera intensa (103 aC). Ptolomeu XI, davant el perill de qu Latir avances cap a Egipte per recuperar el tron lgida, va decidir enviar un exrcit.

El 102 aC els egipcis van auxiliar a Alexandre amb una flota i un exrcit i finalment, i van ocupar Ptolemaida i van amenaar Gaza. Ptolomeu Latir, en inferioritat material i numrica, es va veure obligat a retornar a Xipre (101 aC).

Vers el 97 aC Alexandre Janeu va patir una derrota davant Teodor (fill de Zen), governador selucida de Gadara i Anato (al nord-est de Palestina, a l'altre costat del llac de Tiberades), quant intentava apoderar-se d aquestes terres.

Un temps desprs Alexandre va envair Celesria i va renovar els seus atacs contra les ciutats independents. El 96 aC va atacar Gaza, defensada pel general Apollodot, que finalment fou assassinat per son germ Lismac, que va deixar als jueus que ocuparen la ciutat; Alexandre la va destruir, massacrant a tots els seus habitants.

Alexandre va donar suport als Saduceus contra els Fariseus, que eren majoritaris, i es van posar contra el rei. El 94 aC, quan al tornar a Jerusalem dirigia la pregaria al tabernacle, va rebre l hostilitat del poble, sota instigaci dels fariseus. Va esclatar la revolta a la que es van sumar els descontents; per els disturbis foren sufocats i 6000 rebels van morir.

L any segent (93 aC)  va fer una expedici a Arbia i va imposar tribut a Gilead i als moabites. El 92 aC va fer una campanya contra Obedes, successor d'Aretes com emir dels rabs de Gaulontis (Obedes era emir de Nabath, Moab i Galaad), i va ocupar Amato, imposant tribut als nabateus per Moab i Galaad, per va caure en una emboscada a les muntanyes de Gadara i l'exrcit d'Alexandre va ser destrut, i ell mateix es va escapar per poc cap a Jerusalem. Els fariseus van aprofitar la derrota per fer una nova revolta popular que va triomfar i el rei va haver de fugir cap a les muntanyes. Va esclatar una guerra civil que va durar sis anys. Els rebels van rebre el suport del selucida Demetri III Eucros (o Filopator) (rei 95 aC-87 aC) que va enviar un exrcit a Judea que va aniquilar a les forces de Janeu a la batalla de Siquem (91 aC). El govern rebel va reconixer la sobirania selucida, i Janeu es va mantenir a les muntanyes amb un miler de seguidors. Per desprs del 89 aC Demetri III va haver de retirar les seves tropes que li mancaven en altres llocs. El govern de Judea va buscar l ajut dels Nabateus, per Janeu va comprar la seva retirada (88 aC) renunciant a Moab i Galaad. El 87 aC Janeu va passar a l ofensiva i va assetjar als seus enemics a Bet Ome, que finalment fou ocupada. El 86 aC va obtenir dos victries decisives; a la segona 800 caps rebels foren crucificats i les seves vdues i fills executats prviament davant d ells. Aquestes atrocitats li van valer el sobrenom de "el Traci". desprs de sis anys de lluites Alexandre va entrar altre cop a Jerusalem i la revolta va quedar extingida en els segents mesos per la por que va imposar.

El 84 aC el rei Aretes III dels Nabateus es va apoderar de Damasc i va prendre el ttol de rei d'Arbia i Damasc; el 83 aC Aretes es va enfrontar amb Janeu i el va derrotar a Hadid. Aix va iniciar l enfrontament i Janeu va fer algunes campanyes contra ciutats i fortaleses i va arribar mes enll del Jord.  El 82 aC va ocupar Dion, Esa, Gaulam, Seleuca, Barranc d'Antoc i Gamala, ciutats amb govern hellenfils per sota sobirania dels Nabateus. En aquestes lluites va contreure una malaltia.

Al seu retorn a Jerusalem el 81 aC, va comenar a veure molt per combatre la malaltia que patia. El 79 aC va creuar el Jord i va assetjar Ragaba (avui Radschib) a la Gerasena, per durant el setge el mal que patia li va causar la mort. La seva dona Alexandra, de 64 anys, va assolir les regnes del poder i es va decantar cap als fariseus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73933" title="Violant de Valois" nonfiltered="4058" processed="4038" dbindex="29290">
Violant de Valois ( Tours 1434 - Chambry 1478 ), princesa de Frana i duquessa consort de Savoia (1465-1472)

 Orgens familiars .
Nasqu el 23 de setembre de 1434 sent filla del rei Carles VII de Frana i la seva esposa Maria d'Anjou. Per lnia paterna era nta del rei Carles VI de Frana i Elisabet de Baviera, i per lnia materna del duc Llus I d'Anjou i Violant d'Arag. Fou germana del tamb rei Llus XI de Frana.

 Npcies i descendents .
Es cas el 1452 a Clippe amb el futur duc Amadeu IX de Savoia. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Llus de Savoia (1453) ;
 la infanta Anna de Savoia (1455-1480), casada el 1478 amb el rei Frederic III de Npols;
 l'infant Carles de Savoia (1456-1471), prncep del Piemont ;
 l'infant Filibert I de Savoia (1465-1482), duc de Savoia, comte d'Aosta i prncep del Piemont;
 la infanta Maria de Savoia (?-1511), casada el 1476 amb el marcgravi Felip de Bade-Hachberg;
 la infanta Llusa de Savoia (1462-1503), casada el 1479 amb Hug de Chalon;
 l'infant Bernat de Savoia (1467) ;
 l'infant Carles I de Savoia (1468-1490), duc de Savoia, comte d'Aosta i prncep del Piemont ;
 l'infant Jaume Llus de Savoia (1470-1485), marqus de Gex ;
 l'infant Joan-Claudi de Savoia (1472) ;

A la mort del seu marit va esdevenir regent del seu fill Filibert I. Va haver de fer front a les ambicions del seu cunyat, el duc Carles I de Borgonya. Tradicionalment els Savoia eren uns ferms aliats dels Borgonya, per ella vei perillar el futur dels seus fills per la qual cosa deman ajuda al seu germ, Llus XI de Frana. Tot i la seva ajuda Violant arrib a ser presa per Carles I de Borgonya, tot i que finalment va poder escapar-se.

Violant de Valois mor a Chambry el 28 d'agost de 1478, i fou enterrada a Vercelli.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73934" title="Joana de Valois i d'Anjou" nonfiltered="4059" processed="4039" dbindex="29291">
Joana de Valois ( 1435 - 1482 ), princesa de Frana i duquessa consort de Borb (1456-1482).

Orgens familiars.
Nasqu el 1435 sent filla del rei Carles VII de Frana i la seva esposa Maria d'Anjou. Per lnia paterna era nta del rei Carles VI de Frana i Elisabet de Baviera, i per lnia materna del duc Llus I d'Anjou i Violant d'Arag. Fou germana del tamb rei Llus XI de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1447 al castell de Moulins amb el futur duc Joan II de Borb, descendent del rei Llus IX de Frana. D'aquesta uni no tingueren fills.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73935" title="Cmul obert" nonfiltered="4060" processed="4040" dbindex="29292">

Un cmul estellar obert s un grup nombrs de estrelles que pot contenir alguns milers d'objectes formats gaireb simultniament a partir d'un mateix nvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitaci. Els cmuls oberts es troben nicament a galxies amb formaci estellar activa, s a dir, en galxies espirals o irregulars. Tpicament tenen edats inferiors a uns pocs centenars de milions d'anys i es rompen i dispersen en la seva rotaci al voltant del centre galctic per interaccions gravitacionals amb altres cmuls o per trobades properes entre les seves prpies estrelles.

Els cmuls ms joves contenen encara gran quantitat de material gass nebular illuminat per les estrelles i constituint regions H II. Amb el temps, la pressi de radiaci del cmul dispersa el gas del nvol molecular deixant nicament les estrelles. Aproximadament un 10% de la massa del nvol molecular pot condensar-se en forma d'estrelles abans de dispersar-se per la pressi de radiaci. 

Els cmuls estellars sn objectes importants en l'estudi de la evoluci estellar. Ats que totes les estrelles membre sn d'edat i composici qumica similar poden ser utilitzades per a estudiar les seves propietats molt millor que en el cas d'estrelles allades. 

Totes les estrelles s'han format en brots de formaci estellar per les de ms edat, com el nostre Sol ja fa molt de temps que es van allunyar de les seves companyes natals.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73937" title="Carles I d'Orleans" nonfiltered="4061" processed="4041" dbindex="29293">

Carles I d'Orleans i I de Valois ( Pars 1394 - Amboise 1465 ), prncep de Frana, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).

Orgens familiars.
Nasqu el 24 de novembre de 1394 sent fill del duc Llus I d'Orleans i Valentina Visconti. Era nt per lnia paterna del rei Carles V de Frana i Joana de Borb, i per lnia materna de Joan I de Visconti i Isabel de Valois.

Npcies i descendents.
Es cas el 1406 a Compiegne amb Isabel de Valois, filla del rei Carles VI de Frana i Elisabet de Baviera. Tingueren una filla:
 la infanta Joana d'Orleans (1409 1432), casada el 1424 amb Joan II d'Alenon;

Es cas, en segones npcies, el 1410 amb Bonna d'Armagnac, filla del comte Bernat VII d'Armagnac. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en terceres npcies, el 1440 amb Maria de Cleves, filla del duc Adolf II de Cleves. D'aquest matrimoni tingueren tres fills:
 la infanta Maria d'Orleans (1457 1493);
 l'infant Llus II d'Orleans (1462 1515), duc d'Orleans i posterior rei de Frana amb el nom de Llus XII;
 la infanta Anna d'Orleans (1464 1491), abadessa de Poitiers;

Guerra dels Cent Anys.
Desprs que la Guerra dels Cent Anys contra Anglaterra es revif el 1415, Carles I d'Orleans fou un dels molts nobles francesos que van ser ferits a la batalla d'Angincourt el 25 d'octubre d'aquell any. En aquella batalla fou capturat i traslladat fins Anglaterra, on va permanixer durant 25 anys. Tingu un bon confinament per no tingu la sort de poder demanar un rescat per la seva llibertat, ja que el propi Enric V d'Anglaterra s'hi opos amb valentia, sabent que era un dels seus rivals ms temibles. Carles era el cap natural de la facci Armagnac i tamb era una pea cabdal en la successi a la corona francesa. Durant el seu captiveri Carles d'Orleans dedic bona part del temps a la poesia, uns textes que ens han arribat fins als nostres dies i on explica de forma melanclica el seu captiveri.

El 5 de novembre de 1440 finalment fou alliberat pels esforos dels seus enemics anteriors, sobretot Felip III de Borgonya i la seva esposa Isabel de Portugal. Al seu retorn es declar servent de la duquessa de Borgonya i es cas amb la seva neboda, Maria de Cleves la qual aport en dot la bona part dels 220.000 escuts que cost el seu retorn.

Carles d'Orleans mor el 5 de gener de 1465 a Amboise, i fou enterrat a l'esglsia de Saint-Sauver a Blois.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73939" title="The Guardian" nonfiltered="4062" processed="4042" dbindex="29294">
The Guardian s un peridic britnic propietat del Guardian Media Group. Es publica de dilluns a dissabte en un format anomenat  berliner  o  midi , que mesura uns 470 mm  315 mm. Abans de 1959 s'anomenava The Manchester Guardian, reflectint el seu origen provinci, a vegades encara s esmentat amb aquest nom, sobretot a Nord Amrica, encara que t la seva base a Londres des de 1964 (amb impremta tant a Manchester com a Londres).

Els articles editorials de The Guardian prenen partit sovint per els poltics de centre esquerra. Aix tamb es reflecteix en els lectors: segons una enquesta internacional del 2004, un 44% dels lectors del Guardian voten als laboristes i un 37% als liberals demcrates.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73940" title="Empalmament" nonfiltered="4063" processed="4043" dbindex="29295">

L'empalmament (mal anomenat per l'anglicisme splicing) s el procs postranscripcional (i pretraduccional) de l'mRNA mitjanant el qual les seqncies intrniques sn eliminades i els exons separats per aquestes units entre ells per formar l'mRNA final que ser tradut a protena. s un sistema de tallar i engaxar un mRNA per tal d'eliminar les seqncies que no s'han de traduir i generar aix l'RNA missatger madur que produir la o les protenes que codifica la seva seqncia.

En la traducci de la majoria de gens eucariotes t lloc el processament de les seqncies intrniques i exniques de manera que els introns sn eliminats abans de la sntesi proteica.

Si b s'havia considerat en un principi, que els exons eren els que duien la informaci del gen (en comparaci amb els introns), s'ha demostrat els introns poden tamb contenir informaci important per la transcripci del DNA a l'mRNA i pel processament postranscripcional d'aquest mRNA. Existeixen pseudogens que poseeixen l'estructura de un gen actiu (inclosos els seus exons) i que no obstant, no es transcriuen. En els introns poden trobar-s'hi diferents seqncies reguladores com per exemple encebadors o altres caixes de reconeixement especfiques. 


Empalmament Alternatiu.

s important mencionar que un mateix gen pot produr diferents protenes grcies al que es coneix com empalmament alternatiu, una sofisticaci del fenomen d'empalmament. Mitjanant aquest procs, alguns exons poden tamb ser eliminats juntament amb els introns que els flanquejen i d'aquesta manera es poden obtenir diferents seqncies d'mRNA madurs que en tradur-se originaran diferents protenes. Cal remarcar que l'empalmament alternatiu, no s de cap manera un procs aleatori. Es tracta d'un refinament evolutiu regulat per tal de produr diferents protenes funcionals a partir d'un mateix gen. Les seqncies intrniques regulen sovint aquest empalmament alterantiu.

Vegi's tamb.
Spliceosoma;
Ex;
Intr;
Sntesi proteica;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73942" title="Ull de llebre" nonfiltered="4064" processed="4044" dbindex="29296">

L'ull de llebre s una varietat de cep negra. El gotim d'ull de llebre s allargat i compacte . El gra s mitj, de color negre blavs i pellofa dura. El brot tard fa que segui poc sensible a les gelades de primavera. En canvi, s sensible a la secada i al vent. El nom ull de llebre prov de la forma arrodonida del gra de ram.

El vi que s'obt de l'ull de llebre s equilibrat, amb cos, de graduaci escassa i lleugerament cid. L'aroma primria recorda els fruits del bosc i el color s rob intens. T un bon envelliment en fusta. Dna bon resultat barrejat amb garnatxa i cabernet sauvignon.


s una varietat originria de La Rioja que es conrea a les DO Peneds, DO Costers del Segre, DO Conca de Barber i DO Utiel-Requena.

Tamb s'anomena tempranillo, tal com es conegut a La Rioja, nom que indica que la seva maduraci s primerenca. A Requena es coneix com cencibel, nom manxec. A Mallorca s'anomena ull de llebre al verdiell, que s una varietat blanca diferent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73944" title="Valentina Visconti" nonfiltered="4065" processed="4045" dbindex="29297">
Valentina Visconti ( Mil 1366 - Blois 1408 ), infanta de Mil i duquessa consort d'Orleans i Valois (1392-1407).

Orgens familiars.
Nasqu el 1368 sent filla del Joan I Visconti i Isabel de Valois. Era nta per lnia paterna de Galeazzo II Visconti i Blanca de Savoia, i per lnia materna del rei Joan II de Frana i Bonna de Luxemburg.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 d'agost de 1389 al castell de Melun amb el duc Llus I d'Orleans, fill del rei Carles V de Frana i Joana de Borb. D'aquesta uni nasqueren:
 una filla (1390) ;
 el prncep Llus de Valois (1391-1395) ;
 un fill (1392) ;
 el prncep Joan Felip de Valois (1393) ;
 el prncep Carles I d'Orleans (1394 1465), duc d'Orleans i pare de Llus XII de Frana;
 el prncep Felip de Valois (1396 1420), comte de Vertus ;
 el prncep Joan d'Angulema (1400 1467), comte d'Angulema i avi del futur rei Francesc I de Frana;
 la princesa Maria de Valois (1401) ;
 la princesa Margarida de Valois (1406 1466), comtessa de Vertus, casada el 1423 Ricard de Bretanya, comte d'Etampes;

Valentina Visconti mor el 4 de desembre de 1408












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73947" title="Cpua" nonfiltered="4066" processed="4046" dbindex="29298">

Cpua s una ciutat italiana de la Campnia a la provncia de Caserta, a la riba del riu Volturno. T uns 25.000 habitants.

La ciutat antiga, que no s ben b on s l'actual ciutat de Cpua sin al municipi ve de Santa Maria Capua Vetere, es deia ja Cpua (en llat Capua), derivaci possible de Kampanos (llat Campanus) que a la seva vegada derivaria de Camp per la seva situaci en un camp (plana) frtil. La moderna ciutat ocupa el lloc de l antiga ciutat de Casilinum. Els Capuans van donar nom a la Campnia; el seu poble fou anomenat Campanis pels romans i el territori Campanus Ager. Estrab diu que Cpua deriva de caput, s a dir capalera (de la regi). Altres fan derivar el nom de Capys, que podria ser un grec mitolgic o el conqueridor samnita que es va apoderar de la ciutat el 423 aC.

Ocupada pels etruscs al segle V el seu nom fou Volturnus segons Tit Livi i que foren els samnites els que li van dir Cpua, per altres escriptors diuen que Cpua s un nom etrusc. Altres opinions diuen que era un nom osc que portava la ciutat abans de la conquesta etrusca i que els samnites van recuperar.

En tot cas la ciutat no fou res fins a l establiment dels etruscs que van fundar, potser sobre una ciutat ja existent, la ciutat de Volturnus. Cat diu que aix va passar el 471 aC per altres autors ho situen ms enrere (incls fins el 800 aC). Sota domini etrusc Cpua fou la principal de les dotze ciutats etrusques de la regi i devia exercir una mena d hegemonia sobre totes o la majoria. Va adquirir un alt grau de prosperitat. Per el refinament de la gent els va fer poc hbils per la guerra, i els samnites es van aprofitar. Finalment els etruscs van haver de signar una pau amb els samnites que els donava els privilegis de la ciutadania a Cpua i compartiren amb ells la terra i la meitat de la ciutat. El 423 aC durant un festival, els samnites que eren a Cpua van sorprendre als seus suposats aliats i es van apoderar de tota la ciutat. El samnites van eliminar a la classe dirigent etrusca i van donar el poder a la poblaci local, probablement osca, que barrejada amb etruscs i samnites va originar el poble dels campanis. Diodor de Siclia situa l esdeveniment el 440 aC.

El canvi de dirigents no va afectar a la prosperitat de la ciutat que va romandre rica i exercint certa hegemonia sobre les ciutats venes. El 343 aC Tit Livi diu que era la ciutat ms opulenta d'Itlia. Per aquesta riquesa va provocar que la poblaci esdevingus altra cop refinada de manera que deixaven de ser hbils per fer la guerra i per competir amb els samnites que seguien vivint a les muntanyes.

El 343 aC els Sidicins, una tribu independent, fou atacada pels Samnites i van demanar ajut a Cpua, per foren derrotats a la plana entre la muntanya Tifata i la ciutat i es van haver de tancar darrera les muralles. Els capuans van demanar ajut a Roma. Una guarnici romana es va establir all. La submissi de Cpua no fou de llarga durada i uns anys desprs la ciutat apareix lluitant al costat de la Lliga Llatina contra Roma. Derrotats llatins i capuans, la ciutat va passar a Roma i va haver de cedir la plana de Falrnia, per va obtenir drets de ciutadania romana, completa pels cavallers que s havien oposat a la guerra contra Roma, i civitas sine suffragio per la resta. La ciutat va continuar mantenint la seva administraci local amb magistrats propis i tingu la consideraci de municipi. Els caps locals portaven el ttol de Meddix Tuticus que era un ttol osc. El 317 aC van sorgir dissensions internes i es va demanar al senat rom d intervenir; el senat va introduir regulacions (a proposta del pretor L. Furius) que van aconseguir restaurar la tranquillitat.

La ciutat va mantenir la seva riquesa i encara era la tercera ciutat durant la segona guerra pnica (desprs de Roma i Cartago). Annbal la va voler guanyar per la seva causa i desprs de la batalla de Cannes (216 aC) el partit popular de la ciutat, dirigit per Pacuvius Calavius i Vibius Virrius, va obrir les portes als cartaginesos. La ciutat i les seves dependncies van poder aportar per la guerra trenta mil infants i 400 cavallers. No obstant les altres ciutats de Campnia (Nola, Nepolis i Cumae principalment) van rebutjar seguir a Annbal. Aquest va estar aquell hivern a la ciutat i la riquesa de la ciutat va tenir un efecte negatiu sobre les tropes i la seva disciplina. El 212 aC els romans van assetjar la ciutat. Annbal va venir des la Pulla i va obligar a aixecar al setge, per tant aviat com es va retirar els cnsols Fulvius i Claudius van renovar el setge. Els esforos d'Annbal per forar la retirada romana no van reeixir i la fam va comenar a la ciutat, i aviat els capuans es van rendir sense condicions (211 aC). La ciutat fou castigada: els senadors i nobles foren executats; altres foren enviats a llocs llunyans, com la regi del Tber; el territori de la ciutat fou confiscat per l estat, les magistratures locals abolides, i la poblaci que va restar o es va establir a la ciutat foren subjectes del prefecte de Roma. No es va matar ms gent perqu feien falta per les collites d aquella zona tan frtil.

Des llavors la ciutat, que aviat es va recuperar, va ser lleial a Roma. Durant la guerra social Velleius, representant de la ciutat, va demanar el restabliment dels privilegis municipals. 

La ciutat continuava essent important en aquest temps. Sulla va reunir un exrcit a la ciutat per anar a lluitar contra Mitridates del Pont, i on va reunir les seves legions contra Roma. A la ciutat, l any segent, Cinna es va revoltar contra el senat. A la guerra entre Pompeu i Csar, els pompeians van convertir Cpua en quarter general, per la van haver d abandonar. Tamb va jugar algun paper durant la conspiraci de Catilina.

El territori que havia estat de la ciutat va romandre en mans de l'estat i fins i tot durant el temps dels Gracs va quedar exempt de repartiment. El 63 aC el trib Servilius Rullus, va proposar una llei agrria que tenia com objectiu la distribuci d aquest districte per l eloqncia de Cicer va provocar que fos desestimada; per finalment el repartiment es va fer en virtut de la lex Jlia, aprovada sota Csar el 59 aC i vint mil romans es van establir als camps de la Campnia (Ager Campanus i Ager Stellatis) i es va establir la colnia; probablement llavors els capuans ja havien recuperat els drets municipals que sembla posseen, al menys, des del temps de Cicer.

Cpua fou en endavant colnia per els colons no van poder gaudir tranquils les terres. Entre les terres que els triumvirs van haver de prometre a les legions l any 43 aC hi havia Cpua. ES creu que va ser donada als veterans d'Octavi qui mes tard la va fer el seu quarter durant la guerra de Persia contra Marc Antoni (41 aC). Desprs d'Accium (31 aC) es van establir nous colons. Llavors la ciutat es va dir  Colnia Jlia Augusta Flix, tal com es troba a alguna inscripci. August va cedir a la municipalitat un valus terreny a Creta i hi va construir un aqeducte.

Durant l imperi la ciutat va donar pocs motius per parlar-ne. Estrab l anomena metrpolis de Campnia. Sota Ner va rebre ms colons militars. El 69 va adherir al partit de Vitelli, el que va portar la runa a moltes famlies. Al segle III havia declinat una mica per era encara la octava ciutat del imperi.
 
El 456 va ser ocupada per Genseric rei dels vndals i fou destruda per es va poder recuperar, si b ja no amb la importncia d abans. Apareix esmentada durant les guerres gtiques i la conquesta de Belisari. Al segle VIII tornava a ser una ciutat prospera. El 840 fou ocupada pels sarrains i els habitants es van refugiar a les muntanyes (ja que la ciutat, a la plana, no es podia defensar), fins que el 856 aC el bisbe Landolf va convncer a la gent de tornar i establir-se a l antiga ciutat vena de Casilinum, en posici de millor defensa i que va esdevenir una fortalesa a la que es va donar el nom de Cpua. L antiga Cpua es avui la vila de Santa Maria di Capua o Santa Maria Maggiore.

Queden algunes restes de l'aqeducte d'August, conegut com Aqua Jlia, i de l'amfiteatre (Cpua fou un gran centre de gladiadors i va tenir una escola en la que va aprendre el fams Espartac, de la qual es va escapar amb 70 companys i va comenar la guerra). La ciutat tenia un Capitoli (segons Suetoni) per no en queden restes. S que es veuen una part de les muralles. S ha trobat tamb un arc triomfal prop de l'amfiteatre.

El territori de Cpua s estenia fins a la desembocadura del Volturno (abans Volturnus). Al nord del riu s anomenava Ager Falernus i al sud Ager Campanus. La regi de la muntanya Callicula, de Cales a Casilinum, fou anomenada Campus Stellatis.

La regi de Cpua desprs de l escomesa sarrana del 840, va escapar al control del ducat de Benevent on havia esclatat la guerra civil. La regi era administrada per gastalds del duc. Un noble de nom Landulf es va fer l amo de la regi que va esdevenir comtat (840-847 reconeixent la sobirania de Benevent i el 847 la de Salern) i desprs, quant el comte Atenolf I es va apoderar de Benevent (900) en principat, erigit per aquest Atenolf I. A la mort de Landolf IV de Benevent i VI de Cpua  els dos principats es van repartir entre els seus dos fills, i el de Cpua va tocar al fill Landonulf I amb el que  Cpua va esdevenir independent.

 Llista de comtes i prnceps .

Comtes ;
Landolf I  840-842 ;
Landone I 842-861  (fill);
Landone II 861  (fill);
Pandone 861-862  ;
Pandonolf 862  (fill de Landone I);
Landolf II 862-879 (germ);
Pandonolf (segona vegada)  879-882 ;
Landone III  882-885  (fill de Landone II);
Landonolf I  de Teano 885-887 (parent, relaci no establerta);

Prnceps;
Atenolf I 887-910 (fins el 900 comte; des 900 unit amb Benevent) (fill);
a Benevent 900-983 ;
Atenolf II 910-935 (fill);
Landolf III Carinola 935-943 (I de Benevent) (germ);
Landolf IV el roig 943-961 (fill);
Pandolf I Cap de ferro 961-982 (germ) (de Benevent-Cpua des 968);
Landolf V (associat a Benevent) 961-968 ;
Landolf VI el agosarat 968-983 (associat a Cpua 968-982 de Benevent-Cpua 982-983);
Landonolf II  983-993 ;
Aloara  982-992  ;
Laidolf 993-999 ;
Ademar   999 ;
Landolf VII de Santa Agata 999-1007 (germ de Landolf VI);
Pandolf II  1007-1022  (germ);
Pandolf III   1009-1016  (regent 1009-1014) (fill de Landolf VII);
Pandolf IV  1016-1021  (fill);
Pandolf V  1020-1022  (fill de Pandolf II);
Pandolf VI  1021-1026  (fill);
Joan  1022-1026 ;
Pandolf IV (segona vegada)  1026-1039 ;
Pandolf V (segona vegada) 1026-1038  ;
Guaimar 1038-1046 ;
Pandolf IV (tercera vegada)  1046-1050  ;
Pandolf V (tercera vegada)  1047-1057  ;
Landolf VIII  1047-1059  (fill de Pandolf VII);
als normands 1059;
Ricard I Drengot, comte d'Aversa 1058-1078 ;
Jord I  1078-1091 ;
Ricard II 1091 ;
Landone IV  1091-1098  (dinastia llombarda);
Ricard II (segona vegada)  1098-1106 ;
Robert I  1107-1120 ;
Ricard III  1120 ;
Jord II  1120-1127 ;
Robert II   1127-1135 ;
Alfons d'Hauteville 1135-1137  ;
Robert II (segona vegada) 1137 ;
Alfons (segona vegada) 1137-1144 ;
Guillem d'Hauteville (rei de Siclia 1154-1166) 1144-1155  ;
Robert II (tercera vegada) 1155-1156 ;
A Siclia 1156;

El 1282 el pas fou ocupat en part pels catalans que es van comprometre a retornar-lo als Anjou pel tractat d'Anagni del 1295 i aix va passar al regne de Npols. El 1501 fou saquejada per Csar Borja, al servei de Frana. El Regne de les Dues Siclies, continuaci del de Npols, va subsistir fins el 1861. En aquesta data Cpua es va incorporar a Itlia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73948" title="Caracats" nonfiltered="4067" processed="4047" dbindex="29299">
Els caracats (llat caracates) foren un poble esmentat per Tcit junt amb els tribocs i els vangions. Es posible que hagueren ocupat el territori entre el Nahe i el Rin, amb Moguntiacum (Magncia) com a capital. Els pobles com Karbach, Karlick, Karweiler, Karthuser, de la rodalia de Magncia tindrien el seu origen en els caracats (Karakats).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73950" title="Organitzaci territorial d'Alemanya" nonfiltered="4068" processed="4048" dbindex="29300">


L'organitzaci territorial d'Alemanya t quatre nivells bsics:
El govern federal, Bundesstaat o Bundesebene.
Els estats federats, o Lnder.
Els districtes, o Kreise. (Vegeu la Llista de districtes rurals alemanys);
Les ciutats de ms de 100.000 habitants (i algunes excepcions ms) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les competncies dels districtes. Reben el nom de Kreisfreie Stdte. (Vegeu la Llista de districtes urbans alemanys);
Els municipis, o Gemeinden.

 Nivells suplementaris d'administraci territorial .

Les regions governamentals, o Regierungsbezirke. Sn subdivisions del govern del Land, i totes els municipis i les ciutats (tamb les que no tenen districte) han de formar part d'una regi governamental. Sn herncia de l'poca anterior a la unificaci alemanya.
Les agrupacions municipals. Sn entitats administratives que tenen la funci de gstionar i compartir recursos municipals per estalviar costos en serveis comuns per a un conjunt de pobles amb pocs habitants. Les ciutats sense districte no en poden formar part, i algunes ciutats ms petites tamb poden no formar-ne part. Aquestes agrupacions tenen diferents noms:
Amt (Brandenburg, Mecklemburg-Pomernia Occidental i Slesvig-Holstein).
Gemeindeverwaltungsverband (Baden-Wurtemberg).
Verbandsgemeinde (Rennia-Palatinat).
Verwaltungsverband (Saxnia-Anhalt).

 Estats segons l'organitzaci territorial .
 Estats simples .

Els estats simples sn els que no tenen cap dels nivells d'organitzaci territorial suplementaris: Saarland i Turngia.



 Estats on hi ha regions governamentals (Regierungsbezirke).

Aquests estats sn: Baixa Saxnia, Baviera, Hessen, Rin del Nord-Westflia i Saxnia.



 Estats on hi ha agrupacions municipals .

Aquests estats sn: Brandenburg, Mecklemburg-Pomernia Occidental, Rennia-Palatinat, Saxnia-Anhalt i Slesvig-Holstein.



 Estats on hi ha regions governamentals i agrupacions municipals .

Noms existeix un estat amb aquestes caracterstiques: Baden-Wurtemberg.



 Ciutats-estat .

Les ciutats-estat sn estats formats per un nic municipi (Berln i Hamburg) o per dos municipis (Bremen). L'ajuntament assumeix les competncies de l'estat i les municipals (es podria comparar amb la situaci de Ceuta i Melilla).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73952" title="Maccabi Tel Aviv" nonfiltered="4069" processed="4049" dbindex="29302">

El Maccabi Tel Aviv s un club poliesportiu de la ciutat de Tel Aviv a Israel.

 Histria .
El Maccabi Tel Aviv s el club ms reeixit d'Israel per palmars. Les seves seccions ms famoses sn la de futbol i bsquet, per tamb t seccions d'handbol, voleibol, judo o nataci entre d'altres. El club es fund el 1906 amb el nom de Maccabi HaRishon LeZiyyon - Yafo.

 Secci de futbol .
Veure l'article: Maccabi Tel Aviv F.C.

 Secci de bsquet .
La secci de bsquet del Maccabi es fund a mitjan dels anys 30. Des d'aleshores ha estat el dominador absolut del bsquet israeli, guanyant 45 ttols de lliga i 35 de copa, fins l'any 2005. A ms, ha disputat 10 finals de l'Eurolliga, guanyant cinc ttols. El 16 d'octubre de 2005 es va convertir en el primer equip del mn a guanyar a un equip de la NBA en pista contrria, derrotant als Toronto Raptors per 103-105 al Air Canada Centre de Toronto, en un partit amists.

 Palmars .
 5 Eurolligues de bsquet: 1977, 1981, 2001, 2004, 2005.
 A ms ha estat 7 vegades sotscampi: 1980, 1982, 1987, 1988, 1989, 2000 i 2006.
 1 Mundial de Clubs de bsquet: 1982.
 47 Lliga israeliana de bsquet: 1954, 1955, 1957 a 1959, 1962 a 1964, 1967, 1968, 1970 a 1992, 1994 a 2007.
 35 Copa israeliana de bsquet: 1956, 1958, 1959, 1961, 1963 a 1966, 1969 a 1973, 1975, 1977 a 1983, 1985 a 1987, 1989 a 1991, 1994, 1998 a 2005.

 Jugadors histrics .
 Tanhum Cohen-Mints;
 Miki Berkovich;
 Tal Brody;
 Lou Silver;
 Aulcie Perry;
 Moti Aroesti;
 Doron Sheffer;
 Oded Katash;
 Nadav Henefeld;
 Doron Jamchi;
 Nate Huffman;
 Ariel McDonald;
 Sarunas Jasikevicius;

 Enllaos externs . 
 Web oficial del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73954" title="Associazione Pallacanetro Treviso" nonfiltered="4070" processed="4050" dbindex="29303">

L'Associazione Pallacanetro Treviso, tamb coneguda com Benetton Basket Treviso s un club de bsquet de la ciutat de Treviso a Itlia.

 Histria .
El club fou fundat com a Duomo Folgore, als anys seixanta adopt el nom d'Associazione Pallacanetro Treviso. L'any 1982 va ser adquirit per l'empresa Benetton, que va fer una inversi econmica que va situar al club a l'altura dels millors clubs italians i europeus durant els anys 90 i 2000, en els quals ha guanyat, fins el 2005, 4 lligues italianes, 7 copes i dues Recopes com a xits ms destacats.

 Palmars . 
 2 Recopa d'Europa de bsquet: 1995, 1999.
 5 Lliga italiana de bsquet: 1992, 1997, 2002, 2003, 2006.
 7 Copa italiana de bsquet: 1993, 1994, 1995, 2000, 2003, 2004, 2005.
 3 Supercopa italiana de bsquet: 1998, 2001, 2002.

 Jugadors histrics . 
 Massimo Iacopini;
 Andrea Gracis;
 Audie Norris;
 Toni Kukoc;
 Vinny Del Negro;
 Stefano Rusconi;
 Terry Teagle;
 Riccardo Pittis;
 Davide Bonora;
 Zeljko Rebraca;
 Henry Williams;
 Marcelo Nicola;
 Denis Marconato;
 Jorge Garbajosa;

 Entrenadors histrics . 
 Petar Skansi;
 Arsenio Lupin;
 Mike D'Antoni;
 Zelimir Obradovic;
 Piero Bucchi;
 Ettore Messina;
 David Blatt;

 Enllaos externs . 
 Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73959" title="Fortitudo Pallacanestro Bologna" nonfiltered="4071" processed="4051" dbindex="29304">

La Fortitudo Pallacanestro Bologna s un club de bsquet itali amb seu en la ciutat de Bolonya.

 Histria .
El club es fund el 1932 i histricament ha estat el segon club de basquetbol de la ciutat de Bolonya desprs de la Virtus Bologna, amb el qual mant una forta rivalitat. Disputa els seus partits al Paladozza, palau dels esports bolonys amb capacitat per a 5.721 espectadors.

 Palmars . 
 2 Lliga italiana de bsquet: 2000, 2005.
 1 Copa italiana de bsquet: 1998.
 2 Supercopa italiana de bsquet: 2000, 2005.
 A ms ha estat un cop finalista de la Copa Korac (1977) i un de l'Eurolliga de bsquet (2004).

 Jugadors histrics .
 Gianluca Basile;
 Carlton Myers;
 Marcellus Starks;
 Dallas Comegys;
 Artis Gilmore;
 Gil McGregor;
 Donen Gai;
 Aleksandar Djordjevic;
 Gregor Fucka;
 Zoran Savic;
 Milos Vujanic;

 Entrenadors histrics . 
 Beppe Lamberti;
 Dido Guerrieri;
 Alberto Bucci;
 Aza Nikolic;
 John McMillen;
 Mauro Digues Vincenzo;
 Dodo Rusconi;
 Rudy D Amico;
 Andrea Sassoli;
 Stefano Pillastrini;
 Lli Bruni;
 Marco Calamai;
 Dario Bellandi;
 Sergio Scariolo;
 Valerio Bianchini;
 Peter Skansi;
 Charly Recalcati;
 Matteo Boniciolli;
 Jasmin Repesa;

 Patrocinadors del club . 
Com sol succeir amb la majoria de clubs de bsquet, la Fortitudo ha estat coneguda sovint pels noms dels seus patrocinadors. Al llarg de la histria el club ha estat conegut per les segents denominacions:
 Cassera: 1966-1968;
 Eldorado: 1968-1971;
 Alco: 1971-1978;
 Mercury: 1978-1980;
 I&B: 1980-1981;
 Lattesole: 1981-1983;
 Yoga: 1983-1988;
 Arimo: 1988-1990;
 Aprimatic: 1990-1991;
 Mangiaebevi: 1991-1993;
 Fortitudo: 1993;
 Filodoro: 1993-1995;
 Teamsystem: 1995-1999;
 Paf: 1999-2001;
 Skipper: 2001-2004;
 Climamio: 2004-2007;
 Upim: des de 2007;

 Enllaos externs . 
 Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73964" title="Trastorn lmit de la personalitat" nonfiltered="4072" processed="4052" dbindex="29305">

El trastorn lmit de la personalitat (TLP o borderline) s un trastorn greu de la personalitat que s'expressa per humors canviants, per relacions humanes problemtiques, per una manca de confiana en un mateix i tamb per comportament autoagressius.

El concepte formal del TLP  s relativament nou en el camp de la psicopatologia. No va aparixer en el Manual Diagnstic dels Trastorns Mentals (DSM) publicat per l'Associaci Americana de Psiquiatria fins l'any 1980 (DSM-III).

s a partir d'aqu, un cop assolit l'estatus oficial de "trastorn de la personalitat" quan es dispara l'inters per aquesta patologia. Aquest estatus es va aconseguir desprs de grans controvrsies i disputes iniciades als anys 70. La nomenclatura oficial i els criteris diagnstics es van acordar mitjanant compromisos entre els diferents models i atenent a dades emprico-descriptives. Amb aquesta definici es deixa definitivament enrere la idea del borderline com si oscills entre la neurosi i la psicosi.

Histria del concepte de TLP.
Malgrat tot i fent una mica de histria, el peculiar cmul de trets que comprenen l'entitat diagnstica Lmit fou reconegut ja des de principis del segle XX. A l'any 1934 fou emprat per primer cop el terme "borderline" per Stern per a descriure un grup de pacients externs que no obtenien profit del psicoanlisi clssic i que no encaixaven en les categories estndard de "neurtic" o "psictic". La psicopatologia en aquells temps estava conceptualitzada com un continu: "normal" - "neurtic" - "psictic".

Durant alguns anys el terme fou emprat de forma colloquial pels psicoanalistes per descriure a pacients que, malgrat tenir seriosos problemes de funcionament, no entraven dins de les categories diagnstiques i eren difcils de tractar amb els mtodes analtics convencionals.

Dins del model psicoanalista (ja menys ortodox) la figura de Kernberg (1975) va tenir molta importncia en el cam cap a la conceptualitzaci que hem assenyalat al principi. Com a resultat dels seus estudis es fou parlant cada cop ms d'una "estructura de personalitat borderline" com a quelcom estable i diferenciable, tant de la neurosi (per la seva especial combinaci i fluctuaci de smptomes) com de la psicosi (episodis menys intensos i ms curts lligats a factors estressants, manteniment del contacte amb la realitat); i que per tant anava adquirint identitat prpia.

Teories explicatives.
No obstant aix, l'heterogenetat de la poblaci denominada "borderline" va propiciar l'aparici de diverses teories explicatives: El model biolgic, que considera que el trastorn representa un conjunt de sndromes clnics cadasc d'ells amb un origen, curs i pronstic propi. Proposa tres subtipus de borderline:
 El relacionat amb l'esquizofrnia.
 El relacionat amb els trastorns afectius.
 El relacionat amb trastorns cerebrals orgnics.

Un quart model s l'"eclctic-descriptiu", tamb seguit pel DSM. Cal destacar la obra de Gunderson (1984) que desenvolup l'entrevista diagnstica del trastorn borderline (DIB), utilitzada actualment per a diagnosticar el trastorn en persones objecte d'estudis clnics. El DIB i el DSM-IV recullen els criteris ms recents per a definir el TLP.

El model cognitiu considera el trastorn com el resultat d'esquemes i patrons cognitius disfuncionals. Beck (1990) s el seu major representant.

Un cinqu model s la teoria biosocial de l'aprenentatge proposta per Milln (1987): Segons la seva teoria el patr borderline de personalitat resulta del deteriorament de patrons previs no tant greus. Milln es referma en els molt diferents antecedents i anamnesis dels pacients borderline. Es proposa la interacci recproca de factors biolgics i aprenentatge social en l'origen del trastorn. Partint del model bisocial Linehan (1993) desenvolupa la teoria dialctica (o de dileg) entre els pols oposats en els quals sovint es mou el borderline. Un ambient invalidador es considera com un dels factors que contribueixen al desenvolupament del TLP. La proposta de Linehan difereix en alguns aspectes dels models cognitius, conductuals i biolgics clssics i suposa un original i prometedor abordatge teraputic del TLP.

La investigaci i publicacions en torn al TLP estan en un bon moment d'auge, fet que dna bones perspectives per a comprendre millor i tractar aquest controvertit i apassionant trastorn.

El Trastorn Lmit de la Personalitat, tamb anomenat Trastorn d'Inestabilitat Emocional de la Personalitat, constitueix una variant allunyada del que s habitual en la majoria de persones en quant al conjunt de trets emocionals i conductuals constitutius de la forma d'sser. A ms en el TLP aquests trets sn inflexibles i impedeixen l'adaptaci de l'individu al mitj on viu. La comprensi i el tractament del trastorn suposa en l'actualitat un dels majors reptes per a la psiquiatria, la psicologia i la sociologia, suscitant un inters especial entre les comunitats teraputiques de tot el mn.

A Espanya, el TLP va comenar a diagnosticar-se amb uns quants anys de retrs respecte a pasos com els Estats Units. D'sser un trastorn poc conegut entre els professionals de la salut mental ha passat a diagnosticar-se de forma cada cop ms habitual i en edats ms primerenques. Aquesta circumstncia ha propiciat una situaci anmala, ja que l'augment de la demanda social desborda la capacitat del sistema. Ens trobem sense professionals especialistes, sense publicacions espanyoles ni versions tradudes dels ltims textos editats als Estats Units i sense centres ni unitats adequades per al tractament correcte d'aquests complexos casos.

Caracterstiques generals de les persones amb TLP.
La caracterstica central s una acusada i contnua inestabilitat a nivell emocional, interpersonal i d'identitat. Aix pot fer-se patent en diversos aspectes:

Com es presenten els problemes i smptomes.
 Mescla de diferents smptomes i problemtiques que poden variar d'un dia a un altre.
 Reaccions emocionals i vulnerabilitat emocional fortes i desproporcionades. Hipersensibilitat a estmuls mnims.
 Auto-invalidaci: Tendncia a invalidar les prpies emocions, pensaments i conductes que poden dur a un intens sentiment de vergonya, odi i ira dirigida cap a ells mateixos.
 Comportament impulsiu i mal planejat que ms tard es reconeix com esbojarrat, "tonto" i contraproduent.
 Falta de claredat i definici d'objectius, prioritats, sentiments, orientaci sexual, etc.
 Sentiment de buit, localitzat de vegades a la boca de l'estmac.

 En les relacions interpersonals.
 Falta de relacions ntimes estables. Canvis freqents d'amistats i de parelles ssent sovint aquestes intenses i turmentoses.
 Dificultats per a establir lmits personals aix com per a respectar els lmits dels altres.
 Solen provocar desconcert, incomprensi i impotncia a les persones properes.
 Freqents problemes de convivncia i relacions intrafamiliars conflictives.
 Tendncia a idealitzar i devaluar els altres, sentint per una mateixa persona admiraci uns cops i odi i decepci d'altres.
 Tendncia a confondre intimitat amb sexualitat.
 Dificultat per a tolerar la soledat i haver de tenir cura d'ells mateixos.
 Tendncia a "dividir" a les persones que conviuen amb ells o a grups de persones amb qui tnen ms relaci, de manera que uns estaran "a favor" d'ells i altres "en contra".

A les terpies.
 Crisis freqents, contactes telefnics freqents amb el terapeuta, necessitat de tractament especial.
 Freqents interpretacions errnies respecte a comentaris, intencions o sentiments del terapeuta.
 Por i oposici als canvis.
 Freqent atenci als serveis d'urgncies o unitats de crisi.
 No solen respondre com s'espera a tractaments farmacolgics; essent hipersensibles als possibles efectes secundaris de la medicaci.
 Canvis freqents de terapeutes i interrupci de les terpies.

Cal assenyalar que les persones amb TLP no estan al lmit de res. La teoria de qu estan entre la neurosi i la psicosi ha estat descartada desde els ants vuitanta, per el terme "borderline" o "lmit" ha perdurat. Seguidament es citen algunes formes de pensar, sentir i actuar bastant comuns en els TLP. La persona no t perqu tenir totes aquestes caracterstiques, per quantes ms coincideixin ms probable ser el diagnstic TLP.

Pensaments.
 Alternen entre considerar:
 Als altres de la seva part o en contra.
 Les situacions desastroses o ideals.
 La seva conducta s despreciable o perfecta.
 Canvien llurs opinions de forma brusca en funci de l'interlocutor.
 Recorda situacions de forma diferent dels dems o s incapa d'evocar-les.
 Creu que els altres sn responsables de les seves prpies accions o, pel contrari, es responsabilitza de les accions dels altres.
 Sembla incapa d'admetre errors o b, considera que tots els seus actes sn erronis.
 Basa llurs creences en sensacions ms que en fets.
 No reconeix els efectes de llur comportament en els altres.

Sentiments.
 Sent:
 Abandonament a la menor provocaci.
 Desconfiana i suspiccia la major part del temps.
 Ansietat i irritabilitat habitualment.
 Indiferncia de l'entorn quan no s el centre d'atenci.
 Experimenta:
 Canvis d'humor extrems en qesti de minuts o hores.
 Dificultat per a controlar els estats d'nim.
 Emocions de forma tan intensa que els hi costa molt recuperar l'estat inicial.

Conductes.
 Expressa fria inapropiada o, pel contrari, no sap com demostrar enutjament.
 T dificultats per:
 Respectar el lmits personals dels altres.
 Definir els propis lmits.
 Actua de forma impulsiva i impredictible de manera que sn potencialment perillosos en relacions sexuals de risc, baralles, joc, abs de drogues o alcohol, conducci temerria, compres compulsives o desordres alimentaris.
 S'autolesiona.
 Intenta sucidar-se.
 Canvia contnuament llurs expectatives vitals.
 Du un estil de vida catic.
 Pot abusar verbalment dels ms propers i tanmateix mostrar-se encantador amb els desconeguts.
 Acusa als altres de comportaments, sentiments o creences que ell no t.

Caracterstiques addicionals.
A ms d'aquests criteris bsics hi ha una altra srie de caracterstiques que acostumen a sser ms variables segons els individus, per que poden sser tils a l'hora de completar el diagnstic. Alguns d'aquests trets sn:

 Vivncia paradoxal del control. Certs afectats necessiten sentir-se controlats per a intentar fer la seva prpia realitat ms predictible i manejable. En aquests casos incls poden escollir un mode de vida basat en la subordinaci a una autoritat (cos militar, culte religis, pertanyena a una secta...) o la vinculaci a persones abusives que exerceixen el control mitjanant la por. Altres afectats, tanmateix, poden tenir la necessitat de sotmetre ells mateixos o b, d'acusar a l'entorn d'intentar subjugar-lo.
 Sensibilitat interpersonal especial: alguns posseeixen una habilitat sorprenent per a descobrir els punts febles de la gent.
 Aparent competncia i control en algunes ocasions, per exemple a la feina. Aquesta circumstncia sl causar confusi a les persones del seu entorn, perque costa d'entendre el tarann ambivalent de llurs accions en general.
 Exigncies narcisistes. Alguns deriven el focus d'atenci sobre ells mateixos i poden reaccionar a la majoria de les coses basant-se sols en com els afecta.
 Accessos de por i d'inseguretat previs a l'assoliment i consecuci de qualsevol cosa (per exemple, deixar els estudis just abans de graduar-se, presentar una regressi a la terpia, destruir una bona relaci quan sembla que funciona, etc).
 Tendncia a inhibir respostes emocionals negatives -tristesa, ira, culpabilitat, vergonya, ansietat o pnic-, especialment les associades al dolor i la prdua.


NO s correcte que la persona amb Trastorn Lmit de la Personalitat:

 Sigui un malalt (en el sentit mdic del terme).
 Estigui fingint i exagerant constantment per que en realitat no li passa res.
 Pugui aconseguir qualsevol cosa per s massa dropo o no est motivat.
 Manipuli malintencionadament i conscientment als dems per a aconseguir llurs objectius.
 No pugui raonar o tingui problemes d'intelligncia.
 Sigui un cas perdut pel que ja no es pugui fer res.
 Sigui alg a qui s'hagi de sobreprotegir i evitar-li qualsevol esfor o disgust.
 Sigui alg a qui l'nic que li cal s m dura.
 Sigui una persona frvola i sense sentiments.


S que s correcte que la persona amb Trastorn Lmit de la Personalitat:
 Pateix per una falta d'adaptabilitat i maduresa en la seva forma d'actuar. Afectant aix al mode de relacionar-se amb els dems i amb ell mateix, la forma de resoldre problemes i d'interpretar els esdeveniments.
 Ha aprs formes desadaptatives (com la manipulaci, l'autodestructivitat o l'evasi) de reaccionar front a la frustraci, les dificultats o els problemes.
 T elevada sensibilitat i experimenta emocions (tant positives com negatives) molt ms intenses que els dems, de major duraci i li costa molt ms regular-les. Aix pot provocar-li un sofriment intens difcil d'imaginar i de comprendre per les persones del seu entorn.
 Malgrat tenir una intelligncia mitja-alta t dificultats per aprendre de llurs experincies, aix com problemes de concentraci i atenci.
 Sovint actua impulsivament (i no premeditadament) perqu ho fa sota pressi d'emocions molt intenses, fet que dificulta molt el control sobretot de l'ira i l'enutjament.
 Acostuma a presentar-se als dems amb una mena de "mscara" per por i vergonya de qu els dems vegin com sn realment, fet que els porta a refusar la intimitat i la proximitat, incls l'ajuda d'altres persones.
 De vegades poden amagar molt b llurs sentiments actuals i estat intern, confonent als dems i portant-los a pensar que "no els hi passa res".

Causes del TLP.
Tots els autors especialitzats en la matria coincideixen en assenyalar que existeixen mltiples factors de tipus biolgic, psicosocial i d'aprenentatge i que tots ells interactuen entre s de forma transaccional i interactiva i no unidireccional, de forma que factors ambientals poden modificar trets biolgics i viceversa. La investigaci -com hem assenyalat a l'inici d'aquest apartat- en la definici del TLP s recent i en creixement progressiu en tot el mn occidental, pel que contnuament apareixen noves dades que esdevenen reveladores en aquest trastorn.

Sembla ser que la crrega gentica en el cas del TLP s poc rellevant respecte a la que es pot donar en altres trastorns.

Factors de risc.
Partint d'una multicausalitat i de qu encara s'est investigant la nosologia del TLP, s'han anat assenyalant alguns factors de risc. Entre els ms importants estarien:

Factors psicolgico-ambientals i de l'entorn.
 Vivncies traumtiques durant l'infncia.
 Comunicaci i regulaci emocional inadequada a la primera infncia.
 Actituds extremes en l'atenci i guia educativa: negligncia o sobreprotecci, incoherncia o falta d'acord entre els pares, rigidesa o extrema benevolncia.
 Invalidaci (resposta inapropiada o extrema a la comunicaci d'experincies privades per part del nen. Aquestes experincies poden sser ignorades, castigades o minimitzades).
 Adopci.
 Desestructuraci familiar (separaci, malalties psiquitriques o addiccions en els progenitors).
 Deficient o inexistent xarxa de suport fora de la famlia.

Factors biolgico-gentics.
 Problemes en l'embars i part, parts prematurs o complicacions durant el part que podrien afavorir una vulnerabilitat emocional en el subjecte.
 Estrs psicolgic en la mare durant l'embars i postpart (nens no desitjats, maltractaments o problemes de parella, depressi postpart greu, carncia de vincle mare-fill).
 Vulnerabilitat emocional: desregulaci del Sistema Lmbic i d'alguns neurotransmissors, disrtmies en el EEG.

Factors scio-culturals.
 Societats de rpida modernitzaci amb un ritme rpid i canviant que no respecten la continutat generacional i afavoreixen l'immediatesa i impulsivitat sense garantir vincles segurs i estables.
 Societats que no proporcionen als seus membres normes clares i estables i que deixen a l'individu a merc de llurs decisions no admitint la dependncia.
 Ambients urbans.

s important tenir en compte que cap d'aquests factors pugui explicar el desenvolupament d'un TLP per s mateix ni actuar com a causa. Simplement sn factors que augmenten el risc i la possibilitat de qu el TLP apareixi.

Curs, pronstic i prevalena.
Curs.
El TLP s un trastorn d'inici primerenc i de curs crnic. Es pot manifestar ja a les primeres etapes de la infncia, l'adollescncia o a l'inici de l'edat adulta. De qualsevol forma ha de manifestar-se abans dels 25 any. Els casos en qu apareix ms precoment acostumen a tenir pitjor pronstic, sobretot si van acompanyats en l'adollescncia d'abs de substncies, conductes sucides i parasucides i conductes autodestructives. Els anys de major virulncia del trastorn slen sser entre els 20 i els 35 anys, just en el perode en qu l'individu t que fer-se adult i independent i marcar-se una lnia de vida i unes metes.

El TLP no s un trastorn degeneratiu com altres trastorns de personalitat. En la majoria de casos es va produint una estabilitzaci a partir dels 35-40 anys, amb una suavitzacio de molts smptomes, sobretot la impulsivitat. Per aquesta millora no es produeix de forma automtica ni de la mateixa manera en tots els casos i depn molt del deteriorament que la persona hagi acumulat al llarg dels anys.

Pronstic.
El pronstic en el TLP s condicionat per l'edat d'aparici dels primers smptomes, la intensitat dels mateixos i la presncia de certes conductes.

Un pronstic negatiu vindria marcat per: inici primerenc (infncia i adollescncia) dels smptomes, alta intensitat dels mateixos, presncia d'algun tipus d'addicci i conductes sucides o parasucides o disocials, poca conscincia del trastorn per part del subjecte i negativa a posar-se en tractament.

Un pronstic positiu vindria donat per: aparici dels smptomes ja a l'edat adulta (entre els 20 i 25 anys), absncia de conductes addictives o conductes sucides i predisposici a vincular-se a nivell teraputic.

Prevalena.
S'estima que la prevalena del Trastorn Lmit de la Personalitat seria:
 2-3% de la poblaci general.
 10-20% de pacients ambulatoris.
 20-30% de pacients ingressats.
 70% sn dones.
 20-25% provenen de famlies estructurades.

Factors associats al TLP.
 Dependncia extrema de la famlia. Els afectats es consideren incapaos de viure amb independncia i autosuficincia.
 Problemes greus de convivncia que causen desestructuraci familiar, aix com desbordament emocional i intellectual per part dels no afectats per trastorn lmit (no-TL).
 Alt nivell d'atur, absentisme i inestabilitat laboral per inadaptaci als ambients laborals, amb la conseqent falta de poder adquisitiu, dependncia econmica i sollicitut de recursos socials; aix com incapacitats, pensions i ajudes.
 Els afectats de TLP slen patir de forma alternant smptomes d'altres trastorns psiquitrics de l'eix I.
 Augmenta el risc de caure en addiccions, sobretot d'alcohol.
 El tractament suposa un alt nivell de despesa sanitria ja que el TLP s crnic, les terpies llargues i els ingressos en centres de salut mental freqents, degut a les crisis.
 Problemes legals de diversa naturalesa per la possibilitat d'aparici de conductes quasi delictives (robatori, estafa i transgressions de normes, per exemple en la conducci).
 Risc per als fills d'afectats de TLP de sofrir les conseqncies de llur inestabilitat i dificultats per a fer-se crrec d'altres i assumir responsabilitats;

El risc de sucidi en el TLP.
Les conductes sucides no sn quelcom exclusiu del TLP. Apareixen en altres trastorns mentals i incls de forma ms greu com en el Trastorn Bipolar, la depressi o l'esquizofrnia. Per s que sn ms caracterstics del TLP respecte a d'altres TP en qu no acostumen a aparixer (sobretot en els TP de clster C). S'estima que aproximadament un 70% dels afectats per TLP han tingut conductes de tipus sucida o parasucida i entre un 8 i un 10% consumen el sucidi.

A diferncia dels pacients depressius el TLP sl tenir ms actes de tipus parasucida i autolesions i menys intents greus de sucidi. Es "juga" ms amb aquest tipus de conductes de forma que solen aparixer com a cridades d'atenci o manipulacions, el qual no significa que no hagin d'sser tingudes en compte i sser abordades quan abans millor en la terpia.

Els pacients amb TLP que arriben a consumar el sucidi de forma "no accidental" han tingut ja nombrosos intents seriosos de sucidi i autolesions greus. Factors que poden precipitar la consumaci en pacients amb aquests antecedents son: Abs d'algun tipus de substncia (sobretot alcohol i cocana), allament social i falta de recolzament o cura familiar, abandonament de vincles teraputics o el no compliment de les prescripcions farmacolgiques.

En canvi, els pacients amb TLP que mantenen uns vincles socials mnims, conten amb l'estreta contenci familiar i que estan vinculats teraputicament rarament consumen el sucidi.

Enllaos externs.
Associaci catalana d'ajuda i investigaci del Trastorn lmit de la personalitat ;
Portal hisp sobre el Trastorn Lmit de la personalitat ;
Soyborderline.com ;
Ajuda familiars i malalts ;
Blogs Borderline ;
http://usuarios.discapnet.es/border/ ;
Frum Borderline ;
Portal d'ajuda i informaci sobre el Trastorn lmit de la personalitat ;
Ajuda per a borderlines ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73978" title="Caracens" nonfiltered="4073" processed="4053" dbindex="29306">
Els caracens (llat caracenes) foren una tribu samnita que segon Claudi Ptolemeu vivien a la part mes al nord del Samni, tocant amb els Pelignis i Frentans. El seu centre era la vall del Sagrus (avui Sangro). La seva ciutat principal era Aufidena, ciutat desconeguda que es probablement la mateixa ciutat esmentada per Zonaras com Caricini, que fou conquerida pels cnsols Q. Gallus i C. Fabius amb fora dificultat. Aquesta ciutat seria la actual Castel di Sangro. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73979" title="Cller" nonfiltered="4074" processed="4054" dbindex="29307">


Cller (en sard Casteddu, en itali Cagliari) s una ciutat de Sardenya, capital de la regi autnoma de Sardenya i de la provncia de Cller. T uns 300.000 habitants.

Est situada a la desembocadura del riu Mannu. T una universitat, fundada el 1606 i restaurada el 1764, amb una biblioteca universitria del segle XIV (que conserva els llibres del biblifil Montserrat Rossell). s seu arquebisbal amb una catedral gtica restaurada al segle XVII. Conserva el mausoleu barroc del rei Mart el Jove mort a Sardenya el 1409. A la casa de la vila es conserva el Trptic del Consellers, una taula de Pere Cavaro del segle XVI. Est documentada la presencia de l impremta des del 1493, amb impremta fixa el 1566 dirigida per Nicolau Canyelles. S'hi van imprimir llibres en catal fins el 1850 ja que la llengua catalana hi fou oficial fins al segle XVII i era compresa i parlada per molta gent des el segle XIV fins al XVIII. L escut de la ciutat fins el 1766 estava format per les barres catalanes. La moneda calleresa es va fabricar a la ciutat fins el 1821.

 Histria .

Antigament es va dir Caralis i era la ciutat ms gran de l illa de Sardnia, situada a la costa sud, al golf Sinus Caralitanus. Se la suposa fundada pels fenicis o cartaginesos vers el segle VII aC. No se l esmenta durant la conquesta romana de l illa (238 aC), per a la Segona Guerra Pnica fou quarter general del pretor T. Manlius, des d'on va portar les operacions contra els cartaginesos; tamb apareix com la principal base naval romana a l illa i residncia del pretor. Florus li dna el ttol de capital de Sardnia i diu que fou ocupada i castigada per Graccus, per Livi diu que les ciutats de l illa foren lleials a Roma i que la revolta noms va afectar a les tribus de les muntanyes.

A la guerra entre Csar i Pompeu foren els primers a declarar-se per Csar i les altres ciutats de l illa la van seguir amb poques excepcions. Csar s hi va parar amb la seva flota al tornar de l'frica. Uns anys desprs l'illa va caure en mans de Menas, el lloctinent de Sext Pompeu, i Caralis fou l'nica ciutat que se li va resistir, per fou ocupada desprs d un setge no massa llarg. 

Durant tot l imperi va continuar com a capital de l illa. La ciutat mai va ser colnia per els habitants van obtenir els drets de ciutadania. 

A la meitat del segle V va caure en mans dels vndals com la resta de l illa (455) i els bisbes africans que no acceptaven l arrianisme s hi van refugiar.

De l poca romana es conserven l'amfiteatre i un aqeducte a ms d altres restes menors. Tamb hi ha antigues cisternes i les runes d un temple circular, i molts sepulcres que probablement van ser la necrpoli.

Va passar a domini bizant el 633. Amb l hegemonia dels musulmans al Mediterrani es va constituir a Caralis un govern local nominalment dependent de Bizanci i de fet independent al front del qual trobem a Gialeto (687-722). Des del 720 al 880 la regi fou objecte dels repetits atacs sarrans. El govern autnom es va expandir cap al interior i amb les terres de part de l illa va formar el jutjat de Cller que va tenir la seva capital a S. Igia, prop dels pantans del mateix nom.

Vegeu: Jutjat de Cller;

Donada Sardenya pel Papa a Catalunya-Arag el 1297, la penetraci a Cller va comenar el 1323. El 1324 Cller fou assetjada pels catalans i el castell ocupat el 1326 i es va introduir l administraci catalana. El governador catal de Cller era al mateix temps governador de tota l illa fins que el 1354 es va repartir el comandament amb el de Logudor.


Cller va patir 10 epidmies entre 1348 i 1688 i un incendi que en destru un ter el 1388. La ciutat fou assetjada sense xit pels jutges d'Arborea el 1375, ja que la flota catalana va arribar a temps. El 1355 s hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el 1421 i 1481. Els jueus, establerts a Cller el segle XIII, en foren expulsats el 1492. El port de Cller fou la base per l expedici a Tunis d'Alfons el Magnnim (1435) i de Carles V (1535). Tamb el grup dels sards dirigits que van anar a la batalla de Lepant el 1571. 

Al segle XVI es va disputar amb Ssser la primacia de l illa. Fou residencia dels lloctinents a virreis catalans que havien substitut als antics governadors.

A la guerra de Successi Cller fou partidria de Felip V, per la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bndol austriacista. El 1713 l illa fou entregada a l'Imperi Austrac pel tractat d'Utrecht. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedici que va assetjar i conquerir la ciutat el 1717, tot i la heroica defensa del coronel catal Jaume Carreres. Pel Tractat de Londres de 1718 l illa fou transferida a Savoia que va agafar el nom de Regne de Sardenya el 1720. Els virreis savoians van residir a Cller.

Un intent de desembarcament francs dirigit per l'almirall Truguet el 28 de febrer de 1793 (que va desembarcar a Quartu), fou rebutjat per les milcies locals dirigides pel comandant Girolamo Pitzolo, en una batalla a la plana de S. Bartolomeo. Els sards van demanar participaci al govern del regne per no es va concedir i va esclatar una revolta. Els piemontesos foren apressats el 7 de maig de 1794 i expulsats en un vaixell de l illa. El govern de Tor va enviar un nou virrei, el marqus de Vivalda i finalment va accedir a nomenar a Girolamo Pitzolo, l heroi de la revolta, com a governador general del rei. No li va durar la popularitat i fou mort en uns avalots populars 

Quant el Piemont fou ocupat i el rei es va rendir el 8 de desembre de 1798, representants de l'estament de Cller van oferir-li es trasllat de la cort savoiana a Cller que es va efectuar el 3 de mar de 1799. 

El 1800 el rei va tornar al continent i va deixar com a virrei a Carlo Felice i desprs va abdicar. Els anys segents la gana va fer estralls a la ciutat especialment el 1812. El 20 de maig de 1814 el rei de Savoia va poder retornar a Tor.

El 1847 el consell general de Cller va demanar al rei d incloure als sards dins la uni italiana i tenir els mateixos drets que els italians. A conseqncia d aquest moviments poltics que encara no van portar a la unitat italiana, es van abolir el virregnat i la secretaria d estat i guerra. El 1860 els Savoia foren reis d'Itlia. Llavors es va obrir el debat sobre l eliminaci de les muralles de les que nomes van restar les de Castello. La ciutat fou reestructurada sota la direcci del arquitecte Gaetano Cima.

L alcalde Ottone Bacaredda, va fer importants obres pbliques i va canviar la fesomia de la ciutat al final del segle XIX i les dues primeres dcades del XX. Durant el perode feixista tamb va ser objecte d una remodelaci important.

El 1943 va patir bombardejos aeris dels aliats per la seva posici de port i aeroport estratgic. El 1949 va esdevenir capital de la regi autnoma de Sardenya.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73980" title="Jutjat de Cller" nonfiltered="4075" processed="4055" dbindex="29308">
El jutjat de Cller fou una jurisdicci feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al segle XI derivats probablement de jurisdiccions bizantines ja existents al segle IX.

Els magistrats bizantins de Cller van esdevenir governants locals que van agafar el ttol de jutges. Els primers jutges son noms noms, amb cronologies molt confuses. 

Mari Salusi I, probable fill d un noble de Cller anomenat Salusi, apareix amb el ttol de Jutge i probablement exerc des vers el 1020/1040. Va morir abans del 1058 i es va casar amb Jordina de Setzale amb la que va tenir a Orsoc Torxitori I que va morir passat el 1089 (era jutge cap el 1060). Es va casar amb Vera de la que van nixer Constant Salusi II de Cller que va viure fins al menys el 1090, probablement fins vers el 1102, i Torb, jutge associat que va governar fins vers el 1108. Torb va tenir un fill, Baris (IV), que fou jutge de l'octubre del 1163 al 2 de mar del 1164.

Constant II Salusi es va casar amb Jordina de Lcon-Gunale amb la que va tenir a Mari Torxitori II de Cller mort no abans del 12 de febrer del 1130, casat amb Preciosa de Lcon-Zori, de la que va nixer Constant II Salusi, mort el 19 de mar de 1163, que es va casar dues vegades, primer amb Jordina de Lcon-Gunale i desprs amb Sardnia de Lcon-Zori i noms va tenir filles: la filla mitjana (del primer matrimoni) Jordina, es va casar amb Obert marqus de Massa i Crsega. Si b fou proclamar Baris (I) de Cller, amb suport genovs, el 1164 fou deposat pels nobles favorables a Pisa, que van portar al tron a Pere de Torres, germ del jutge Baris II de Torres, considerat aliat pis. Pero abans del 1180 ja es va decantar cap als genovesos als que va deixar utilitzar els seus ports; llavors els pisans van afavorir la revolta dels nobles fidels. Pere es va escapar vers 1180 cap a Torres, governat per son germ, i el 1184, amb ajut de Gnova, va recuperar el poder; per no va aconseguir dominar a la noblesa, que va donar suport a Obert de Massa i Crsega i al seu fill Guillem (el futur Guillem Salusi IV de Cller). El 1187 Pere fou empresonat i va morir al any segent, i Obert fou proclamat jutge regent pero va morir el 1189 i el seu fill va assolir el poder.

El 1194 Guillem Salusi IV va atacar el jutjat de Torres i va ocupar Goce on va fer presonera a la dona de Constant II de Torres, la catalana Prunisinda, que va morir l'any segent a la pres de Santa Igia (capital del jutjat) a causa de les privacions i maltractes. El 1195 Constant va atacar Santa Igia per alliberar-la, per sense xit. El 1195 Guillem va envair Arborea derrotant al conjutge Pere I d'Arborea i va fer fugir al altra conjutge Hug I d'Arborea, avanant cap Oristany, fins que Arborea va demanar la pau cedint les terres de Marmilla i altres ciutats de frontera. Vers el 1206 va entrar a Gallura per la jutgessa Elena de Lacon es va casar amb Lambert Visconti i amb el seu ajut va poder rebutjar l'atac (1207). Va morir el 1214 i la successi va correspondre a la filla Beneta i al seu marit Baris II d'Arborea que fou proclamat tamb jutge sota el nom de Baris Torxitori IV de Cller. Baris va morir el 1217. El 1216 Ubald Visconti va establir un castell avui anomenat el Castel di Castro i abans Il Castello, que fou el nucli de la futura ciutat de Cller, i amb les forces all concentrades des el 1216 va poder dominar el jutjat el 1217. Beneta fou feta presonera per Ubald i obligada a casar-se amb son germ Lambert Visconti de Gallura (ja vidu) que aix va governar a Gallura i Caller fins a la seva mort el 1225. Ubald va continuar exercint el poder pero el crrec de jutge va passar als segents marits de Beneta: Enric de Capraia (vers 1227-1228) de la famlia dels comtes de Capraia, i Rinaldo Glandi (1230-1232). A la mort d'Ubald Visconti el seu nebot Ubald I Visconti de Gallura (fill de Lambert) va envair el jutjat per substituir al difunt en el control, per en fou expulsat pels Gherardesci, lleials a Beneta, el 1232. Beneta per va morir aquell mateix any i el seu fill Guillem Salusi V va assolir el poder essent declarat major d'edat el 1235 al complir 20 anys. Va lluitar contra els Visconti de Gallura fins el 1244 amb el suport de Rainer de Gherardesci de Bolgheri, marit de la seva tia Agns. Va morir vers 1250 i el va succeir el seu fill Joan Torxitori V conegut per Ci de Cller.

Joan Torxitori V de Cller  conegut per Ci de Cller va seguir una poltica favorable a Gnova i el 1255 va permetre als genovesos ocupar el Castel di Castro i va expulsar als pisans. Aix va provocar que uns sicaris pisans l'assassinaren el 1256. El va succeir son cos Guillem Salusi VI.

Guillem Salusi VI de Cller fou el darrer jutge de Cller. Era cos germ de Guillem Salusi V (fill d'un germ de Joan Torxitori V) i va seguir tamb una poltica progrenovesa. El 1258 els elements favorables als pisans (els Gherardesci comtes de Donoratico, Guillem de Capraia jutge d'Arborea i Joan I Visconti de Gallura)  van envair el jutjat, van conquerir el Castel di Castro, i van assetjar Santa Igia que, al no rebre ajuda genovesa, fou destruda, i els habitants van fugir cap al interior. Guillem Salusi fou deposat i el territori del jutjat repartir entre Gallura (Joan Visconti, la part nord i est, incorporada al jutjat de Gallura), Arborea (Guillem de Capraia, la part nord i centre, que fou incorporada al jutjat d'Arborea) i la regi de Sulcis i Iglesiente (part occcidental) a Gerard i Huguet Gherardesci de Donoratico. El 1282 Huguet Gherardesci es va establir a  Siliqua, al castell d'Acquafredda, des on va governar tota la regi sota el seu domini i el 1284 va construir la catedral de Santa Clara a Esglsies. El ter de Gallura fou incorporat a Pisa el 1287. El ter del jutjat sota els Gherardesci va romandre sota sobirania feudal del pisans fins la conquesta catalana d'ambds teros el 1323-1324. El ter d'Arborea va seguir la sort d'aquest jutjat.

 Governadors bizantins autnoms .

Gialeto 687-722 ;
Teod 722-740 ;
Gufrid  vers 750;
Ausone 778-? ;
Nicolau 807- ? ;
Gublin 864-870 ;
Flix 870- ? ;

 Jutges llegendaris .

Baris I vers 900- ? ;
Bono  vers 940 ;
Hug  vers 950 ;
Orland vers 960 ;
a Tunsia 990-1017 ;
a Pisa 1017-1021 ;
a Tunsia 1021-1022 ;
Baris II  998-1022 ;
Mari Salusi I 1022-1038 (testimoniat realment);
Baris III  1038-1050 ;
a Tunsia  1050-1052 ;
Baris III (segona vegada) 1052-1059 ;

Vegeu tamb.
Llista de jutges de Cller;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73985" title="Llista de provncies d'Itlia" nonfiltered="4076" processed="4056" dbindex="29309">
Les provncies italianes sn en total 110. 

 Llista de provncies .

Provncia d'Agrigent;
Provncia d'Alessandria;
Provncia d'Ancona;
Provncia de L'Aquila;
Provncia d'Arezzo;
Provncia d'Ascoli Piceno;
Provncia d'Asti;
Provncia d'Avellino;
Provncia de Bari;
Provncia de Barletta-Andria-Trani;
Provncia de Belluno;
Provncia de Benevent;
Provncia de Brgam;
Provncia de Biella;
Provncia de Bolonya;
Provncia de Bolzano;
Provncia de Brescia;
Provncia de Brindisi;
Provncia de Cller;
Provncia de Caltanissetta;
Provncia de Campobasso;
Provncia de Carbonia-Iglesias;
Provncia de Caserta;
Provncia de Catnia;
Provncia de Catanzaro;
Provncia de Chieti;
Provncia de Como;
Provncia de Cosenza;
Provncia de Cremona;
Provncia de Crotona;
Provncia de Cuneo;
Provncia d'Enna;
Provncia de Fermo;
Provncia de Ferrara;
Provncia de Florncia;
Provncia de Foggia;
Provncia de Forl-Cesena;
Provncia de Frosinone;
Provncia de Gnova;
Provncia de Gorizia;
Provncia de Grosseto;
Provncia d'Imperia;
Provncia d'Isernia;
Provncia de Latina;
Provncia de Lecce;
Provncia de Lecco;
Provncia de Livorno;
Provncia de Lodi;
Provncia de Lucca;
Provncia de Macerata;
Provncia de Mntua;
Provncia de Massa-Carrara;
Provncia de Matera;
Provncia de Medio Campidano;
Provncia de Messina;
Provncia de Mil;
Provncia de Mdena;
Provncia de Monza e Brianza;
Provncia de Npols;
Provncia de Novara;
Provncia de Nuoro;
Provncia d'Ogliastra;
Provncia d'Olbia-Tempio;
Provncia d'Oristany;
Provncia de Pdua;
Provncia de Palerm;
Provncia de Parma;
Provncia de Pavia;
Provncia de Perusa;
Provncia de Pesaro i Urbino;
Provncia de Pescara;
Provncia de Piacenza;
Provncia de Pisa;
Provncia de Pistoia;
Provncia de Pordenone;
Provncia de Potenza;
Provncia de Prato;
Provncia de Ragusa;
Provncia de Ravenna;
Provncia de Reggio Calabria;
Provncia de Reggio de l'Emlia;
Provncia de Rieti;
Provncia de Rimini;
Provncia de Roma;
Provncia de Rovigo;
Provncia de Salern;
Provncia de Ssser;
Provncia de Savona;
Provncia de Siena;
Provncia de Siracusa;
Provncia de Sondrio;
Provncia de La Spezia;
Provncia de Taranto;
Provncia de Teramo;
Provncia de Terni;
Provncia de Tor;
Provncia de Trapani;
Provncia de Trento;
Provncia de Treviso;
Provncia de Trieste;
Provncia d'Udine;
Provncia de Varese;
Provncia de Vencia;
Provncia de Verbano-Cusio-Ossola;
Provncia de Vercelli;
Provncia de Verona;
Provncia de Vibo Valentia;
Provncia de Vicenza;
Provncia de Viterbo;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73986" title="Braille" nonfiltered="4077" processed="4057" dbindex="29310">


El Braille s un mtode d'escriptura i lectura tctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francs Louis Braille a mitjans del segle XIX. Cada caixet braille consta de sis punts en un rectangle de dues files i tres columnes. Per cada caixet una determinada combinaci d'aquests punts estar en relleu i permetr la codificaci. 

Lletres i nombres.


Smbols d'1 caixet.


Smbols de 2 caixetins.


Smbols de 3 caixetins.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73987" title="Regla D'Hondt" nonfiltered="4078" processed="4058" dbindex="29311">
La regla (o frmula) D'Hondt s un sistema que invent el matemtic i advocat belga Vctor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representaci proporcional de partits. El mtode s'utilitza a l'Argentina, ustria, Blgica, Bulgria, Colmbia, Crocia, Esccia, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Galles, Israel, el Jap, els Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Sussa, Turquia i Xile, i a altres pasos noms per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mtode s ms proporcional que el mtode Sainte-Lagu, que afavoreix els partits ms petits. Sovint s'usa el que s'anomena la regla d'Hondt modificada, en qu noms s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots.

 Exemple de funcionament de la regla modificada .

Per entendre aquest sistema farem servir un exemple. Imaginem una provncia que ha d'escollir vuit diputats on els resultats de les eleccions sn els de la taula segent:



No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vlids emesos en la circumscripci. Aquest percentatge varia segons el pas: a Espanya s d'un 3%, a Israel d'un 2% i a Turquia d'un 10%. En el nostre exemple, hi ha hagut 267.500 vots vlids, per tant un 3% serien 8.025 vots.



Desprs, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etctera, fins a un nombre igual al d'escons corresponents a la circumscripci, en aquest cas vuit, i es van atribuint els escons a les candidatures que obtinguen els quocients majors al quadre, atenent a un ordre decreixent.

Quan en la relaci de quocients coincideixin dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'esc s'atribuir a la que hagi obtingut el nombre ms gran total de vots. Si hi hagus dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat es resoldr per sorteig i els successius de forma alternativa.



En alguns pasos es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el clcul, i en molts pasos els partits petits acaben presentant una llista nica per poder passar el llindar de tall. A Espanya, aquest llindar es troba en el 3% per a les eleccions generals, aix com per a les eleccions al Parlament de Catalunya, mentre que s del 5% per a les eleccions municipals i d'altres eleccions com ara les del parlament del Pas Valenci).

 Enllaos externs .
Simulador del clcul de resultats electorals segons la Regla d'Hondt Simulador;
Article 163 de la Llei orgnica 5/1985, de 19 de juny, del rgim electoral general ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73992" title="Louis Braille" nonfiltered="4079" processed="4059" dbindex="29313">

Louis Braille (4 de gener de 1809 - 6 de gener de 1852), va ser un professor francs fams per ser l'inventor del Braille, un sistema de lectura i escriptura per a cecs.


 Biografia .
Louis Braille va nixer a Coupvray, a prop de Pars. Als 3 anys va perdre la vista. Es va infectar l'ull esquerre en un accident al taller del seu pare. La infecci li va acabar afectant tamb l'ull dret i li va provocar una ceguera irreversible.

El 1829 va inventar el sistema d'escriptura que porta el seu nom.

Va morir a Pars com a conseqncia d'una tuberculosi el 6 de gener de 1852.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73995" title="Carcatiocerta" nonfiltered="4080" processed="4060" dbindex="29314">
Carcatiocerta fou la capital de la regi armnia de la Sofene. Sota els bizantins es va dir Cedrenos i els siriacs l'anomenaven Kortbest del que deriva el seu nom rab de Kharput.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73997" title="Ministre (desambiguaci)" nonfiltered="4081" processed="4061" dbindex="29315">

Un Ministre de Du s una persona encarregada d'administrar el culte religis.
Un Ministre (govern) s un crrec del Poder Executiu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="73998" title="Krdia" nonfiltered="4082" processed="4062" dbindex="29316">
Krdia o Crdia (llat Cardia) fou una ciutat grega del Quersons traci, al golf de Melas. Fou colnia milsia i de Clazmenes i mes tard va rebre colons atenencs.

La ciutat fou destruda per Lismac de Trcia abans del 300 aC i encara que es va reconstruir ja no va recuperar la seva importncia superada per Lisimquia, construda a les rodalies i a la que molts habitants es van traslladar.

A Krdia van nixer umenes un dels didocs d'Alexandre, i el historiador Hieronimos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74000" title="Karducs" nonfiltered="4083" processed="4063" dbindex="29317">
Karducs o Carducs foren unes tribus salvatges de Prsia probables ancestres dels actuals kurds. El seu nom va originar el de Korduene (Gordiene)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74006" title="ssa Menor" nonfiltered="4084" processed="4064" dbindex="29318">


L'ssa Menor (en llat Ursa Minor) s una de les constellacions ms conegudes de l'hemisferi nord. Consta de set estrelles amb la forma de carro; quatre d'elles formarien el que s la part profunda del carro i les altres tres serien el que s el mnec del carro.


L'element ms conegut de l'ssa Menor s l'estrella Polar, la qual es troba situada en la prolongaci de l'eix de la terra, assenyalant el pol nord geogrfic, pel que ha estat emprat per navegants com punt de referncia en les seves travessies. A part de l'estrella Polar, l'ssa Menor manca d'elements d'inters per a l'afeccionat a l'astronomia.

Donada la seva ubicaci, l'ssa Menor noms es pot veure en l'hemisferi nord, per a canvi, en aquest hemisferi es veu tot l'any. Juntament amb la seva companya l'ssa Major, s un dels elements ms caracterstics del firmament de l'hemisferi nord.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74007" title="Carenis" nonfiltered="4085" processed="4065" dbindex="29319">
Els carenis foren un poble de Britnia que vivien al est dels Carnonacis i al oest del Carnavis, es a dir al nord-est del actual Sutherland.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74008" title="Districte de Ponent (Palma)" nonfiltered="4086" processed="4066" dbindex="29320">




El districte de Ponent s una de les cinc zones administratives en qu s'ha dividit el terme municipal de Palma i est format pels barris segents:

 Almendros-Son Pacs, los;
 Bonanova, la;
 Cala Major;
 Camp d'en Serralta;
 Fort, el;
 Gnova;
 Jonquet, el;
 Portop;
 Sant Agust;
 Santa Catalina;
 Son Anglada;
 Son Armadams;
 Son Cotoner;
 Son Dameto;
 Son Dureta;
 Son Espanyolet;
 Son Flor;
 Son Peret;
 Son Rapinya;
 Son Roca;
 Son Serra-La Vileta;
 Son Vida;
 Son Xigala;
 Son Ximelis;
 Terreno, el;
 Teulera, la;

A ms, tamb hi ha aquesta zona que no s prpiament un barri:
 Bellver;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74010" title="Districte del Nord (Palma)" nonfiltered="4087" processed="4067" dbindex="29321">




El districte del Nord s una de les cinc zones administratives en qu s'ha dividit el terme municipal de Palma i est format pels barris segents:



Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74011" title="Jaume I d'Anglaterra i VI d'Esccia" nonfiltered="4088" processed="4068" dbindex="29322">

Jaume VI d'Esccia i Jaume I d'Anglaterra i Irlanda (Charles James) (19 de juny, 1566 -- 27 de mar, 1625). Govern Esccia com Jaume VI des del 24 de juliol de 1567 fins la seva mort, i des de l'anomenada Uni de les Corones que havia heretat, a Anglaterra i Irlanda com a Jaume I des del 24 de mar de 1603 fins la seva mort. Fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendncia.

El regne de Jaume sobre Esccia fou exits, per no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapa d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Casa dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfons les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme poltic, la mala administraci del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que sentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la prpia vida de Jaume I, per, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Esccia foren relativament estables.

Juntament amb Alfred el Gran, Jaume s sovint considerat un dels personatges ms intellectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Esccia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la cincia, la literatura i l'art, camps on illustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un perode daurat. El propi Jaume era un erudit amb talent que escrigu obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74013" title="Districte de Llevant (Palma)" nonfiltered="4089" processed="4069" dbindex="29323">




El districte de Llevant s una de les cinc zones administratives en qu s'ha dividit el terme municipal de Palma i est format pels segents 26 barris:

 L'Aranjassa;
 Can Capes;
 La Casa Blanca;
 Estadi Balear;
 Foners;
 Hostalets;
 Mare de Du de Lluc;
 Marqus de la Fontsanta;
 Pere Garau;
 El Pillar;
 Polgon de Llevant;
 Rafal Nou;
 Rafal Vell;
 Sant Jordi;
 La Soledat (nord);
 La Soledat (sud);
 Son Canals;
 Son Cladera;
 Son Ferriol;
 Son Fortesa (nord);
 Son Fortesa (sud);
 Son Gotleu;
 Son Malferit;
 Son Riera;
 Son Rullan;
 El Vivero;

A ms, tamb hi ha aquesta zona que no s prpiament un barri:
 Aeroport;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74016" title="Ministre" nonfiltered="4090" processed="4070" dbindex="29324">

En el dret poltic espanyol els ministres sn els crrecs principals del poder executiu. Es poden comparar amb els secretaris d'estat dels Estats Units d'Amrica. El crrec de primer ministre, o cap de govern, a Espanya rep el nom de President del Govern.

D'acord amb la Constituci de 1978 el govern, dirigeix la poltica interior i exterior, la administraci civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funci executiva, s a dir, el compliment de les lleis dictades per la Poder Legislatiu, i la potestat reglamentria de la Constituci i les Lleis, dit amb altres paraules, dicte reglaments, i els anomenats decrets, que es poden considerar lleis d'mbit inferior amb la finalitat d'aplicar les Lleis prpiament dites, s a dir la Constituci i les Lleis. 

Segons l'article 100 de la Constituci els membres del govern, els ministres, sn nomenats i separats dels seus crrecs pel Rei segons la proposta del President del Govern.

El govern cessa desprs de la celebraci d'eleccions generals, en cas de prdua de la confiana parlamentria, o per dimissi, o mort del seu President.

La responsabilitat criminal del President i dels ministres es exigible davant el Tribunal Suprem. L'acusaci de traci noms pot ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrs i amb l'aprovaci de la majoria absoluta. En aquest casos no es pot aplicar la prerrogativa reial de grcia.

Enllaos externs.
Plana de la U. B. sobre la Constituci Espanyola;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74018" title="Ian Curtis" nonfiltered="4091" processed="4071" dbindex="29325">
Ian Kevin Curtis (15 de juliol 1956 -- 18 de maig 1980) va ser un cantautor nascut a Manchester, Anglaterra. Curtis es va criar a Hurdsfield (a les rodalies de Macclesfield), per va viure la major part de la seva vida adulta a Macclesfield on assist a l'institut The King's School.

Va ser el cantant i compositor del grup Joy Division, del qual va ser cofundador el 1977 a la ciutat de Manchester.

Vida i mort.

Mentre actuava amb Joy Division, Curtis va desenvolupar un estil de ball fora personal que recordava els atacs epilptics que patia, a vegades fins i tot a l'escenari. La similitud era tan gran que el pblic arribava a dubtar si all que veien era part de l'actuaci o un veritable atac. A vegades es desmaiava i l'havien d'ajudar a baixar de l'escenari, ja que la seva salut anava empitjorant a causa del gran nombre de concerts que el grup donava.

Moltes de les seves composicions eren plenes d'imatges de patiment emocional, mort, violncia i degeneraci urbana. Aquests temes dugueren als fans, i fins i tot a la seva prpia dona, Deborah, a creure que estava cantant sobre la seva prpia vida. Curtis un cop va comentar en una entrevista que escrivia sobre "les diferents formes que la gent tenia per superar certs problemes i com ho feien per adaptar-se". La seva veu de barton el feia semblar molt ms entrat en anys del que realment era.

Les seves influncies principals foren els escriptors William Burroughs i J.G. Ballard (hi han dos ttols de canons que referencien aquests autors, "Interzone" i "Atrocity Exhibition"), i els cantants Jim Morrison, Iggy Pop i David Bowie.

L'ltim concert on Curtis va participar fou el mateix mes que va morir, i inclogu la primera i ltima posta en escena de la can "Ceremony", que ms tard seria reversionada per New Order. L'ltima can que Curtis mai va cantar en pblic fou "Digital".

Els efectes de l'epilpsia i els seus problemes personals, com el sobtat divorci de la seva dona foren causes que contribuiren al seu sucidi, quan es va penjar a l'edat de 23 anys. La nit que va morir, dies abans que el grup ans a fer la seva primera gira als Estats Units, va estar veient una de les seves pellcules preferides, Stroszek, de Werner Herzog, una pellcula en la qual un artista turmentat se sucida. Ms tard aquella nit es va penjar a la cuina mentre escoltava la can "The Idiot" d'Iggy Pop, el qual continua generant especulaci sobre quina fou la seva veritable ra per sucidar-se. Alguns crtics creuen que senzillament desitjava morir jove, complint amb el mite de l'estrella de rock'n'roll que mor jove.

Curtis va ser incinerat i les seves cendres enterrades a Macclesfield, amb la inscripci "Love will tear us apart" a la seva lpida. Aquest epitafi, triat per Deborah Curtis, s el ttol de la can ms coneguda de Joy Division.

Llegat.
Els membres restants de Joy Division decidiren fer un punt i apart amb la mort de Curtis i formaren New Order. El grup ja havia decidit prviament que si algun dels seus integrants moria o deixava el grup el nom s'hauria de canviar.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74019" title="Els miserables" nonfiltered="4092" processed="4072" dbindex="29326">
Els miserables (ttol original:Les Misrables) s una novella escrita en francs per l'escriptor Victor Hugo i publicada el 1862. La novella transcorre a Frana durant la primera meitat del segle XIX. s una novella romntica.

La novella transcorre al voltant de la vida d'un expresidiari, Jean Valjean, que desprs de passar molts anys a la pres intenta iniciar una nova vida per continua arrossegant el seu passat.

La novella permet als lectors endinsar-se i apropar-se a la histria de la Frana contempornia a Victor Hugo, com ara la Revoluci Francesa de 1789, l'imperi napolenic, la Restauraci de Llus XVIII i Carles X i la revoluci de juliol que va transferir el poder a Llus Felip d'Orleans. Tamb s'ha de destacar l'anlisis d'aquests esdeveniments histrics i d'altres esdeveniments socials i culturals com les condemnes a la guillotina. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74022" title="Caris" nonfiltered="4093" processed="4073" dbindex="29327">


Etnologia:
Caris, habitants de Cria;

Mitologia:

Caris, deessa grega, convertida en la romana Gratia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74024" title="Cria" nonfiltered="4094" processed="4074" dbindex="29328">

Cria fou un pas del sud-oest de l'sia Menor, habitat pels caris.

Abraava la conca mitjana i baixa del Meandre, limitant al nord-oest amb Frgia (Carura formava el lmit), al nord-est amb les muntanyes Cadmos; al est amb el riu Indos (el punt mes oriental era Daedala), i al sud i oest la mar. A la costa hi havia algunes possessions de Rodes (Perea i un territori al sud de Cnidos)  i potser alguna ciutat grega. Al sud hi vivien els Caunis, amb capital a Caunos; aquest poble Herdot  el considerava natiu del pas per afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents del caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari; com que Herdot era nadiu de Cria cal suposar que la informaci sobre llengua i vestits era bona. Herdot diu que Milet i Micala foren antigament caries.

Els caris eren potser un poble autcton per la llegenda de Creta diu que antigament vivien a les illes de la mar Egea, es dedicaven a la pirateria,  i que foren sotmesos per Minos de Creta i mes tard expulsats cap a la costa continental per drics i jnics. Llavors es deien Leleges. Tucdides diu que quant els atenencs van treure els cadvers de Delos la meitat eren caris que foren reconeguts pel seu armament i foren enterrats d'acord a la seva costum.

L'establiment del jnics va desplaar als caris de Milet i Micala. Prop d'aquesta darrera es va fundar Priene. Els doris es van establir a Cnidos i Trpia i van expulsar als caris d'Halicarns. A la mateixa poca Rodes es va apoderar d'alguns territoris costers, per bona part de la costa devia seguir en mans dels caris doncs el 480 aC van aportar 70 vaixells a la flota de Xerxes I de Prsia, mentre les ciutats dries nomes en van aportar 30.

Les petites ciutats de Cria (komai)  vivien en una mena de confederaci. la seva capital, es a dir al lloc on es reunien els delegats de les ciutats, era al interior, al lloc on mes tard es va fundar Estratonice, on hi havia el temple de Zeus Crisreos del que la federaci es va dir Crisarea. Tamb tenien a un temple a Zeus Strtios que era a Labranda. Lagina tenia un gran temple a Hecate. Altres ciutats eren Suagela, Mastaura.

Els caris van pertnyer al regne de Ldia i desprs de la conquesta persa del regne van ser subjectes del Imperi de Cir II el gran. Darios I el gran va incloure el pas a la primera satrapia amb Lcia i altres territoris (formava part de la satrapia de Ldia). El 499 aC van participar a la revolta de Jnia i van resistir al perses. Van lliurar una gran batalla al sud del Meandre a la vora del riu Marsyas, en la que foren derrotats per els perses van tenir moltes baixes. A una segona batalla que van lliurar junta amb els milesis,  van tornar a ser derrotats. Per el comandant persa Daurises va caure en una emboscada preparada pel cap cari Heracleides de Milasa, un grec: el cap persa fou sorprs una nit i va morir junt als seus homes. Desprs de la conquesta de Milet per Prsia el 494 aC les ciutats caries es van sotmetre, primer nomes algunes per finalment van seguir totes.

Els perses van establir un govern dirigit per un strapa i sub strapa que de fet van esdevenir independents. Van residir a Halicarns. Artemsia, la filla de Ligdamis i d'una dona de Creta, va destacar al front de les forces de Cria al servei de Prsia i va prendre part a la batalla de Salamina.

Strapes de Cria .

Adusi (Adusios);
Isadoros, vers 520 aC ;
Ligdamis I vers 494 aC ;
Artemsia I la valenta  vers 480 aC (filla) ;
Psindalis vers 450 aC ;
Ligdamis II vers 425 aC ;
Tisafernes  (de Ldia 415-07)  415-395 aC ;
Hisaldomos de Milasa vers 395 aC ;

 Reis de Cria (dinastia hecatmnida) .

Hecatompos  395-377 aC ;
Mausol 377-353  aC;
Artemsia II  353-350 aC;
Idrieu vers 350-343 aC ;
Ada (reina)  343-341 (va resistir al menys a la ciutat d'Alinda fins l'arribada d'Alexandre el gran) ;
Pixdar 341-335 ;
Orontobates 335-334 aC ;
Memn 335-334 aC (a Halicarns);
Conquesta Macednia  334 aC;
Ada (segona vegada)  334-vers 325 aC (dependent de Macednia);
Olmpic (rei a Milasa) vers 326-323 aC ;
Asandre el didoc vers 310 aC ;
a Antgon el borni 305-301 aC;
Pleistarc 301-294 aC;
a Egipte 294-272 aC;
als Selucides 272-189 aC;
Roma la cedeix en part al regne de Prgam  190-133 aC  i en part a Rodes 190-168 aC  ;
a Roma 133-129 aC;
Aristnic 129 aC;
a Roma 129 aC;

El 334 aC fou conquerida per Alexandre. Se sap que amb els selucides funcionava la Lliga Crisrea, continuaci de l'antiga confederaci cria, de la que hi ha noticies fins vers el 150 aC. Derrotats els selucides el 190 aC, en el tractat d'Apamea del 189 aC els romans van repartir el pas entre els seus aliats: umenes de Prgam va rebre l'anomenada Cria Hidrela (la part del pas propera a Frgia) amb les fortaleses i ciutats del Meandre menys les ciutats que amb Antoc eren ciutats lliures; als rodis se'ls va donar la part costera i una part propera a Psdia, igualment amb excepci de les ciutats lliures. La part dels rodis fou confiscada per Roma desprs de la victria sobre el rei Perseu de Macednia (168 aC) i erigida en territori independent format per ciutats, fins que el 129 aC fou formalment incorporat a la provncia d'sia menys Perea que va romandre en mans dels rodis. Sulla a mes va donar a Rodes la regi dels Caunis amb Caunos (Caunus). La capital en aquest temps fou Mils (Milasa).

Articles relacionats.
Lide;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74026" title="Carmnia" nonfiltered="4095" processed="4075" dbindex="29329">
Carmnia fou una satrapia dels imperis persa i selucida, a la part nord del golf Prsic. s l'actual Kerman o Kirman, i potser la Yutiva de la inscripci de Bisutun. Es coneix noms un strapa, esmentat a una inscripci: Karkish.

Limitava al nord amb Prtia i Ariana, a l'est amb Drangiana i Gedrsia, a l'oest amb Persis, i al sud amb el golf Prsic. Estava doncs formada per Kirman i Luristan, amb capital probablement a la que desprs fou la ciutat de Kirman i llavors Carmana. El lmit oriental era probablement el llac Hamun i les terres pantanoses a l'oest del Sistan.

Les seves muntanyes principals eren els monts Semiramidis (possiblement el Djebal Shemil actual). Els rius principals eren l'Anamis (actual Ibrahim Rud), el Corios (avui Shur Rud) i el Bagrada (avui Nabend).

Claudi Ptolemeu dona les comarques del pas que no sn esmentades per cap altra autor: la Rudiana o Agdinitis, la Cabedene, la Perapafitis, i la Modomastite.

Els habitants es deien carmanis (grec Karmanoi, llat Carmanii) i estaven dividits en diferents grups els noms dels quals esmenta tamb Ptolomeu. Eren semblants als medes en costums i vestits.

Les ciutats que s esmenten com a part de la satrapia son poques: Ptolomeu noms esmenta Harmuza, que sembla ser un nom persa, i Tarsiana a la costa, a mes de la capital Carmana. Arri inclou  Sidodone a la costa i Ora, Cefanta, Throasca (Oroasca), Sabis, Alexandreia i Carmana al interior. 

Les illes de la costa es deien Organa, Cataca, Aphrodisias, i Ooracta o Ooractha Carmana o Carminna, sobre les que es coneix poc mes que el nom.

Produia moresc i vi. A les muntanyes hi havia mines de plata, coure i cinabri (i una mica d'or a algun riu). I havia molts rucs per pocs cavalls.
Articles relacionats.
Germanis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74030" title="Mont Carmel" nonfiltered="4096" processed="4076" dbindex="29330">


El mont Carmel (en hebreu:     ) es una muntanya situada a la costa mediterrnia d'Israel, de poca altura i extensi per famosa per les troballes i per l'orde religis dels carmelites. s propera a Haifa, de la qual protegeix el port, i avui s inclosa dins la seva zona residencial.

Cont nombroses coves on s han fet troballes paleoltiques importants especialment a Magharat al-Tabun. A la de Magharat al-Skhul s han trobat objectes del mosteri i els esquelets anomenats del mont Carmel, barreja entre l'home de Neandertal i l'Homo sapiens.

 poca bblica .

Segons el primer llibre dels Reis de la Bblia, antigament fou un centre d adoraci de Baal. El profeta Elies va enfrontar-s'hi als sacerdots de la fe Baal acomplint els miracles destinats a provar als israelites la inanitat de les seves creences idlatres o sincretistes. Desprs de la seva victria, els sacerdots de Baal van ser massacrats per la massa d'israelites al riu proper de Quixon. Els carmelites hi fundaren el convent dedicat a son patr Elies, on es pot veure l'esttua restaurada del Profeta; l'original fou rompuda per Fawzi al-Qawuqji, el cap de l'Exrcit rab d' Alliberaci, que lluit contra els jueus a la guerra d'Independncia del 1948.

Al segle IV aC, fou un centre de culte a Zeus. Iamblicos, a la seva vida de Pitgores, explica que el filsof hi va estar un temps en solitud fins que un vaixell el port a Egipte. Vespasi va consultar l oracle de la muntanya (Oraculum Carmeli Dei).

 Orde carmelita .

Al segle V es va establir un temple o convent cristi a la part nord-oest, al lloc on van estar suposadament Elies i Eliseu. Al segle XII, Sant Berthold (mort el 1195) va fundar aqu un ordre religis de l'Esglsia catlica romana, l'Orde del Carmel (o carmelita). Sant Berthold, probablement un pelegr o un croat, es pos a viure amb un grup d'aclits en una ermita a Terra Santa sobre el Mont Carmel, com ho havia fet abans d'ells el profeta Elies. Aquest ordre fou organitzat cap al 1209 per Sant Albert Avogadro, patriarca llat de Jerusalem que li don vot de pobresa, solitud i rgim vegetari. Aquest ordre s un dels ms importants ordres catlics. El Mont Carmel constitux, per tant, lloc sant i de veneraci de la Mare de Du del Carme.

Conv tenir en compte que hi ha dos convents importants dels carmelites: un prop de la punta nord-oest de la muntanya, anomenat Stella Maris, prop de la Cova del Profeta Elies, i l'altre just a l'altre costat de la muntanya, a la part sud-est, prop de la ciutat de Ioqn'am, anomenat Kren ha-Carmel           en hebreu o Al-Muhraka         en rab.


 Centre Mundial Bah' .


A la dcada de 1950 s'hi acab l'edificaci del Santuari del Bb que es troba en el punt exacte on Bah'u'llh digu que s'havia de construir. L'any 2001 s'hi inauguraren les Terrasses Bah's, que recorren tota la muntanya des de molt per sobre del Santuari del Bb fins una de les avingudes ms cntriques de la ciutat de Haifa, l'avinguda Ben Gurin.
A ms d'un dels llocs ms sagrat pels bah's, tamb s el seu centre administratiu. All hi ha la seu de la Casa Universal de Justcia (rgan de govern internacional de la comunitat bah') i altres edificis de diferents institucions bah's que, junts, conformen l'Arc.
s un lloc de pelegrinatge pels bah's.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74031" title="Grovyle" nonfiltered="4097" processed="4077" dbindex="29331">

Grovyle (      Juputoru al Jap, Reptain a Alemanya i Massko a Frana) s un personatge fictici de Pokmon. s l'evoluci d'un dels primers Pokmon que et deixen triar als jocs de Pokmon Rub i Safir, s a dir, Treecko. Com els altres Pokmons inicials nmero 2 a la Pokdex, Grovyle, s de tipus herba. Tamb t una petita "excepci" respecte als altres Pokmons inicials d'Hoenn; s la segona evoluci i no s'hi ha afegit 2n tipus, diferncia a: Torchic, tipus foc, evoluciona en Comusken, tipus foc-lluita, i Mudkip, tipus aigua, evoluciona en Marshtomp, tipus aigua-terra.

El nom Grovyle prov de les paraules angleses "grove" (bosquet) i "reptile" (rptil).

Estadstiques.
Informaci bsica.
Nmero a la Pokdex:
Nacional: #253;
Johto: ---;
Hoenn: #2;
Altura: 0,9 m / 2'11";
Pes: 22 kg / 48.0 Ib;
Distribuci: 100% mascle i 0% femella;
Tipus: Herba;
Espcie: Llangardaix del bosc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74032" title="Carnis" nonfiltered="4098" processed="4078" dbindex="29332">
Els carns o carnis foren una tribu alpina que vivia entre el Venet i Nrica i entre Rtia i stria.

Claudi Ptolemeu diu que les ciutats de Aquileia i Concrdia a la costa, i Forum Julii al interior, els hi pertanyien, per Estrab diu que Aquileia era de Vencia.

Es creu que la seva zona principal de poblaci eren les muntanyes que s anomenaren Alps Crnics i que abans foren els Alps Julis. Tenien al oest al recis, al nord als nrics, i al est als tauriscs i iapodes.

Tergeste, ciutat romana, havia estat abans una ciutat dels carnis segons Estrab. El llibre dels Fastis Triumphales esmenta el triomf de M. Aemilius Scaurus el 115 aC sobre "els gals Carnis" el que fa pensar en un origen cltic. No se sap res de la seva conquesta per en temps de Csar o d'August els romans van fundar Julium Carnicum (Zoglio) i Forum Julii (Cividale). Una via romana es va construir al territori per unir Aquileia i Julium Carnicum. Plini esmenta dues ciutats dels carnis: Segeste (probablement la mateixa que Estrab esmenta com Tergeste) i Ocra, i diu que ja no existien al seu temps.

Encara s esmenten com a tribu durant el perode del Imperi i donaven al seu pas el nom de Crnia, del que va venir mes tard Carniola (part de la actual Eslovnia, per no part del pas del Carnis). La provncia de Carntia tamb deriva del Carnis.

L origen del nom podria ser la paraula celta carn (punta o puig) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74034" title="Crnia" nonfiltered="4099" processed="4079" dbindex="29333">



Crnia, pas dels carnis;
Crnia (festival), festival  grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74035" title="Carnonacis" nonfiltered="4100" processed="4080" dbindex="29334">
Els Carnonacis foren un poble de Britnia que vivien entre els creons i els carenis, a la regi que avui s el nord-oest del Sutherland.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74036" title="Isabel de Valois i de Baviera" nonfiltered="4101" processed="4081" dbindex="29335">

Isabel de Valois ( Louvre, Pars, Regne de Frana 1389 - Blois 1409 ), princesa de Frana, reina consort d'Anglaterra (1396-1399) i duquessa consort de Valois i d'Orleans (1406-1409).

Orgens familiars.
Nasqu el 9 de novembre de 1389 sent filla del rei Carles VI de Frana i la seva esposa Elisabet de Baviera. Era nta per lnia paterna del rei Carles V de Frana i Joana de Borb, i per lnia materna del duc Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. Fou germana del rei Carles VII de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas el 1396 a la ciutat de Calais amb el rei Ricard II d'Anglaterra, sent la segona esposa d'aquest. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 29 de juny de 1406 a Compiegne amb el duc Carles I d'Orleans, cos seu. D'aquesta uni ingueren una filla:
 la infanta Joana d'Orleans (1409 1432), casada el 1424 amb Joan II d'Alenon;

Interesos poltics.
Isabel de Valois fou casada a l'edat de 7 anys amb el rei Ricard II d'Anglaterra com a part d'un tractat de pau entre Anglaterra i Frana en motiu de la Guerra dels Cent Anys.

Des de la seva arribada a Anglaterra el rei Ricard va gaudir de l'estamaci fraternal vers Isabel, la qual era massa petita per esdevenir en la seva esposa. L'any 1399, per, Ricard II fou deposat per Enric de Lancaster i fou assassinat l'any segent.

El nou rei angls apart la jove reina vdua de la cort reial del castell de Windsor, sent enviada a Sunninghill. Enric IV va planejar casar-la amb el seu hereu, per Isabel de Valois s'hi neg i s'entreg a un rigurs dol pel seu marit. Finalment el rei Enric IV cas el seu fill amb la germana d'Isabel i aquesta fou enviada de nou a Frana.

El 1404 el seu padr Llus I d'Orleans deman la ma d'Isabel per al seu fill Carles I d'Orleans. El casament, realitzat dos anys desprs, provoc que Isabel es veis rebaixada de categoria ja que va passar de ser reina vdua a duquessa consort d'un esps cinc anys ms jove que ella. Fou en aquest moment que el rei Carles VI decid elevar el ttol del comtat de Valois al de ducat de Valois.

Isabel de Valois va morir el 13 de setembre de 1409 a Blois al donar a llum a la seva nica filla. Fou enterrada a la capella de Notre-Dame des Bonnes Nouvelles, a l'abadia de Saint-Laumer de Blois. Posteriorment el rei Llus XII de Frana trasllad les seves restes al monestir dels Celestins de Pars, que fou destrut durant la Revoluci Francesa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74037" title="Triptfan" nonfiltered="4102" processed="4082" dbindex="29336">

El triptfan (abreviat Trp o W) s un aminocid esencial en la nutrici humana. s un dels 20 aminocids inclosos en el codi gentic (cod UGG).

 Frmula molecular: C11H12N2O2;
 Massa molecular: 204,23;
 Punt isoelctric: pH=5.89;
 Nmero CAS: 73-22-3;

El triptfan s tamb un precursor de la serotonina, un neurotransmissor i de la melatonina, una hormona neural. 

La molcula del triptfan s quiral, pel que el triptfan racmic s una mescla equimolar dels enantimers ptics L(-)-triptfan i D(+)-triptfan (el signe entre parntesis indica si s levogir o dextrogir). El primer d'aquestos estereoismers s el que forma part de les protenes i a ms mostra activitat farmacolgica rellevant.

Fonts de triptfan en la dieta: pltans, llet, formatge crems, carn, peix i cacau.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74039" title="Bonna d'Armanyac" nonfiltered="4103" processed="4083" dbindex="29337">
Bonna d'Armagnac ( 1392 - 1415 ), infanta d'Armagnac i duquessa consort de Valois i d'Orleans (1410-1415).

Orgens familiars.
Filla del condestable i comte Bernat VII d'Armagnac i la seva esposa Bonna de Berry.

Npcies i descendents.
Es cas el 1410 amb el duc Carles I d'Orleans, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni no tingueren fills.

Aquest casament suposa la uni de dos llinatges nobiliars principals de nobles francesos en la lluita en la Guerra dels Cent Anys. Aix els Orleans i els Armagnacs lluitaran junts en favor de la llibertat francesa i en opossici als Borgonyons, partidaris aquests dels ocupants anglesos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74042" title="Maria de Cleves" nonfiltered="4104" processed="4084" dbindex="29338">
Maria de Cleves ( 1426 - Picardia 1487 ), infanta de Cleves i duquessa consort de Valois i Orleans (1441-1465).

Orgens familiars.
Filla del duc Adolf II de Cleves i la seva esposa Maria de Borgonya. Era nta per lnia paterna de Adolf I de Cleves i Maragarida de Julich, i per lnia materna de Joan I de Borgonya i Margarida de Baviera-Straubing.

Npcies i descendents.
Es cas el 26 de novembre de 1441 a Saint-Omer amb el duc Carles I d'Orleans, sent la tercera esposa d'aquest. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Maria d'Orleans (1457 1493);
 l'infant Llus II d'Orleans (1462 1515), duc d'Orleans i posterior rei de Frana amb el nom de Llus XII;
 la infanta Anna d'Orleans (1464 1491), abadessa de Poitiers;

Maria de Cleves mor a la Picardia el 1487 i fou enterrada a Pars.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74043" title="Carnutum" nonfiltered="4105" processed="4085" dbindex="29339">
Carnutum fou una ciutat celta del nord de Pannia a la part sud del Danubi. En queden restes a la actual Haimburg.

Abans de qu Vindobona assols la preeminncia militar de la regi, Carnutum fou una plaa important pels romans que hi tenien la flota del Danubi i la legi XIV gemina, desprs traslladades a Vindobona.  Fou tamb fbrica d armes. Marc Antoni la va elegir com a centre de les operacions contra els marcomans i cuades, i hi va viure durant tres anys, i all va escriure una part de les seves "Meditacions".  Sptim Sever fou proclamat aqu com emperador.

Al segle IV fou destruda pels germans i ocupada i la flota i la legi foren traslladats a Vindobona. Valentini la va reconstruir vers el 370 i la va convertir en base per les seves operacions contra els cuades i fou altra cop seu de la Legi XIV Gemina.

No s clar si fou colnia o municipi. Fou destruda pels hongaresos a l edat mitjana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74044" title="Carnuts" nonfiltered="4106" processed="4086" dbindex="29340">
Els carnuts foren un poble de la Gllia. Livi els esmenta entre les tribus celtes que van envair Itlia dirigit per Bellovesus en temps de Tarquini Prisc.

En temps de Csar ocupaven un extens territori entre el Sena i el Loira. La seva ciutat principal era Genabum (Orleans) i tamb era important Autricum (Chartres) el nom actual de la qual deriva d aquest poble; altres ciutats eren Durocasis (Dreux), Diodurum i Belca. Els seus vens eren el bituriges al sud i els snons a l'est.

Csar diu que els druides es reunien una vegada al any al pas dels carnuts. El poble tenia els seus propis reis. Tasgetius, de la famlia reial, va ajudar Csar durant les guerres gales i fou establert com a rei pels romans, per fou assassinat pels seus sbdits desprs de tres anys de regnat; els carnuts van haver de donar hostatges a Csar i els rems o remis van intercedir per ells davant el cnsol rom. En aquest temps els carnuts eren dependents dels remis, probablement per decisi de Csar o desprs de la mort de Tasgetius. Al set any de guerra (52 aC) els carnuts es van revoltar contra Csar i van matar als negociadors romans a Genabum. El procnsol rom va incendiar Genabum que fou saquejada. Els carnuts van enviar dotze mil guerrers a Vercingtorix que estava assetjat a Alesia, i foren derrotats junt amb la resta dels gals rebels, per a l'hivern segent encara combatien fins que finalment foren sotmesos i van haver de donar hostatges; aquesta submissi va influir en la dels gals ms a l'oest. Csar va fer matar Gutrautus, el cap carnut que va induir el seu poble a  la revolta (52 aC).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74045" title="Copa Korac" nonfiltered="4107" processed="4087" dbindex="29341">
La Copa Korac de bsquet ha estat histricament la tercera competici europea de bsquet per a clubs. Es cre l'any 1971 i era organitzada per la FIBA, rebent el nom del jugador de basquetbol Radivoj Kora , jugador del OKK Beograd mort en accident de trnsit. L'any 2002 desaparegu, essent substituida per la Copa ULEB.

 Historial .


Enllaos externs.
FIBA Europa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74046" title="Karpsia" nonfiltered="4108" processed="4088" dbindex="29342">
Karpsia fou una ciutat de Xipre al nord-est de l illa, suposadament fundada per Pigmali de Tir.

Fou conquerida per Demetri Poliorcetes junt amb la vena ciutat d'Urnia. Les seves restes es veuen a la ciutat de Carpas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74048" title="Krpathos" nonfiltered="4109" processed="4089" dbindex="29343">
Krpathos (        ) s una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. 

Antigament la mar de la rodalia es va anomenar mar Carpat (Karpathion pelagos, Carpathium mare). El seu punt mes alt es el puig Lastos.

Suposadament sotmesa a Minos fou colonitzada pels doris d Argos. Mes tard fou domini de Rodes i mai fou independent ja que no s han trobat monedes prpies i en canvi moltes de rodies.

L illa tenia al menys tres ciutats i Claudi Ptolemeu dona el nom d una que es deia Poseidion (al est, la actual Pigadin o Posin), Estrab un altra, Nisuros, i la tercera, Arkesine,  resulta d una inscripci (es la actual Arkssa al oest de la costa sud). A una roca a la costa oest hi a unes ruines anomenades Skastron , i tamb unes ruines a l illa Sara, al nord de Krpathos, corresponents a la ciutat de Paltia, problament la mateixa que Nisuros.

L extrem sud era el cap Thoanteion, avui Akrotri, i no lluny el d Ephialtion, avui Aphiartis.

El 42 aC l'illa va passar a Roma. El segle VII i fins al X fou objecte d atacs dels pirates i els habitants es van retirar cap a les muntanyes. El 1821 es va revoltar per el tractat del 1830 la va concedir a Turquia. El 1912 va formar el Dodecans amb altres illes sota domini itali. Es va incorporar a Grcia el 1948.

Avui te deu ciutats:

Pigadia (Krpathos);
Menetes;
Arkasa;
Aperi;
Volada;
Othos;
Piles;
Mesochori;
Spoa;
Olympos;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74053" title="Carps" nonfiltered="4110" processed="4090" dbindex="29345">
Els carps (llat carpi) foren un poble de Sarmcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura. Claudi Ptolemeu situa als carps al nord dels Carpats.

Histria.
La seva cultura deriva de la dels dacis. Van esdevenir els principals adversaris de l'Imperi rom durant el segle II. Es van aliar amb els gots per coordinar les incursions en terres romanes fins que foren derrotats el 297 per ordre de l'emperador Diocleci i els supervivents van ser forats a traslladar-se a provncies romanes, on van ser assimilats per la cultura llatina.

El grup resistent va continuar combatent els romans fins al segle V. Desprs es van dissoldre; part d'ells van formar el poble gitano, altres es van fusionar amb tribus eslaves i uns altres van emigrar a la futura Albnia. A l'Edat Mitjana desapareixen les mencions a aquest poble










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74054" title="Pallacanestro Cant" nonfiltered="4111" processed="4091" dbindex="29346">

El Pallacanestro Cant s un club de bsquet de la ciutat de Cant a Itlia.

 Histria .
Tot i ser un club d'una ciutat de noms 35.000 habitants, Cant, a la Llombardia, el Pallacanestro Cant s un dels clubs de bsquet amb un palmars ms brillants a Itlia. Va ser fundat el 1936 per Mario Broggi i Angiolino Polli. En el seu palmars cal destacar dues Copes d'Europa, quatre Recopes i quatre Copes Korac. El club ha sigut normalment conegut pels nom dels seus patrocinadors. Alguns d'ells han estat: Oransoda, Forst, Gabetti, Squibb, Ford, Jolly Colombani, Arexons, Clear, Polti, Oregon Scientific o Vertical Vision.

Palmars.
 2 Copa d'Europa de bsquet: 1981-82, 1982-83.
 4 Recopa d'Europa de bsquet: 1976-77, 1977-78, 1978-79, 1980-81.
 4 Copa Korac: 1972-73, 1973-74, 1974-75, 1990-91.
 2 Mundial de Clubs de bsquet: 1974-75, 1981-82.
 3 Lliga italiana de bsquet: 1967-68, 1974-75, 1980-81.
 1 Supercopa italiana de bsquet: 2003-04.

 Jugadors histrics .
 Pierluigi Marzorati;
 Charlie Recalcati;
 Antonello Riva;
 Dan Gay;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74056" title="Pallacanestro Virtus Roma" nonfiltered="4112" processed="4092" dbindex="29347">

El Pallacanestro Virtus Roma s un club de bsquet itali de la ciutat de Roma.

 Histria .
El club va ser fundat el 1960, per el seus moments ms brillants els va viure durant els anys 70 i 80 amb el patrocini de Banco di Roma, nom amb el que era conegut i amb el que arrib a guanyar la Copa d'Europa de bsquet. Altres patrocinadors han estat Il Messaggero i Lottomatica.

 Palmars .
 1 Copa d'Europa de bsquet: 1984.
 2 Copa Korac: 1986, 1992.
 1 Mundial de Clubs de bsquet: 1984.
 1 Lliga italiana de bsquet: 1983.

 Jugadors histrics .
Valerio Bianchini;
Larry Wright;
Dino Radja;
Davide Ancillotto;
Michael Cooper;
Carlton Myers;
Dejan Bodiroga;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74060" title="Carseoli" nonfiltered="4113" processed="4093" dbindex="29348">
Carseoli fou una ciutat dels eques a la via Valria entre Varia i Alba Fucensis, a uns 70 km de Roma.

Era una ciutat dels ecus i el 301 aC els romans i van voler establir una colnia el que va provocar la seva ocupaci pels mars, i fins que no foren derrotat la colnia no es va poder establir. Llavors quatre mil colons foren establerts a Carseoli.

El 209 aC el seu nom apareix entre les trenta colnies de dret llat esmentades per Tit Livi i fou una de les 12 que no va poder aportar contingents al exercit rom, i per aix fou castigada. 

Fou una fortalesa i utilitzada de vegades com a pres per presoners del estat. A la guerra social es va despoblar desprs de ser incendiada i assolada pels aliats italians, per es va recuperar i va rebre una colnia sota August. Durant l imperi va mantenir el rang de colnia, i al segle VII encara era una ciutat de les principals a la provncia de Valria. Mes tard es va despoblar per no se sap en quina poca va ser.

Avui es la ciutat de Caroli, que esta a uns 5 km de l antiga, les runes de la qual es poden veure a Civita. Es conserva la muralla i algunes torres i un aqeducte




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74064" title="Herri Batasuna" nonfiltered="4114" processed="4094" dbindex="29349">

Herri Batasuna (Unitat Popular en uscar) s una coalici poltica, bra poltic de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que ms tard canvi el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Es va formar el 1978 per la uni de diversos grups:

 Eusko Abertzale Ekintza (Acci Nacionalista Basca, EAE-ANB), partit poltic abertzale i aconfesional fundat el 1922.
 Militants destacats i bona part de la militncia de base de l'organitzaci Euskadiko Ezkerra com  Pedro Solabarria, Jon Idigoras, Santiago Brouard, Felix Egia, Argala i Iaki Esnaola.
 Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) bloc format el 1975 per la uni de les organitzacions:
 Langile Abertzaleen Batzordeak (Comissi Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975. Dirigit per Rafael Diaz Usabiaga.
 Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l'idioma i els presos. El cap ms destacat ha estat Floren Aoiz.
 Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Popular Revolucionari, HASI), partit d'extrema esquerra, dissolt el 1992 dins KAS.
 Jarrai  (Seguir), fundat el 1979, grup de joventuts dirigides per Joseba Zubimendi i Mikel Camio.
 Egizan  s la secci femenina. Creada el 8 de mar del 1988 com a evoluci d Aizan o Mujeres KAS.

Estava comandada per una Mesa Nacional de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva. Arran de la prohibici que pat la coalici del 2005 va cedir protagonisme poltic a una nova formaci, el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK)

 Fundaci .
Herri Batasuna es va inscriure oficialment el 27 d'abril del 1978 com a resultat de la convocatria de la Mesa de Alsasua l'agost del 1977 per simpatitzants d'ETA i abertzales radicals, alguns ells procedents d'altres organitzacions com Euskadiko Ezkerra amb la finalitat de presentar-se amb veu prpia a les eleccions. Nomenaren una Junta de Apoyo de 10 persones, tres per herrialde (una per Navarra): per laba, Xabin Aua, Xabier Palacios i Xabier Snchez Erauskin; per Biscaia, Jon Idgoras, Jos Angel Irbar (futbolista de l'Atltic de Bilbao) i Francisco Letamendia Ortzi; per Guipscoa, Telesforo de Monzn (ex-PNB), Jos Luis Elkoro (Moviment d'Alcaldes), i Jokin Gorostidi (ex-EIA); i per Nafarroa, Patxi Zabaleta. Reberen suport de LAB, LAK, LAIA, HASI i EGAM, de manera que aglutinar el Moviment d'Alliberament Nacional Basc. Tamb se li uniria l'ANV, cosa que provocar que Jess Mara de Leizaola expulsi del govern provisional Gonzalo Nrdiz. I tamb seran objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials.

 Resultats electorals .
 Eleccions generals del 1979 149.685 vots (15,02 %) i 3 escons a Madrid per la Comunitat Autnoma Basca i 22,425	vots (8.90 %) a Navarra.
 Eleccions forals navarreses del 1979: 28.244 vots (11,12 %) i 9 escons;
 Eleccions autonmiques basques 1980: 151.636 vots (16,5 %) i 11 escons;
 Eleccions generals del 1982: 175.857 vots (14,78 %) i 2 escons a la Comunitat Autnoma Basca i 34.744 vots (11,73 %) a Navarra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74065" title="Carteia" nonfiltered="4115" processed="4095" dbindex="29350">
Carteia fou una antiga ciutat del sud d'Hispnia propera a Gibraltar.

A Carteia es van establir colons fenicis originat el poble dels bstuls. 

A la Segona Guerra Pnica s hi va lliurar un combat naval en el que Lelius va derrotar a Adherbal el 206 aC. 

El 171 aC s hi van establir quatre mil persones descendents de soldats romans i dones del pas i va esdevenir la colnia Latina colonia Libertinorum i fou dirigida per quatuorviris.

Durant la guerra civil fou del partit de Pompeu que s hi va refugiar desprs de ser derrotat a Munda, per en va haver de sortir el 45 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74067" title="Partit Comunista de les Terres Basques" nonfiltered="4116" processed="4096" dbindex="29351">


El Partit Comunista de les Terres Basques (uscar Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista, EHAK), s un partit poltic basc creat el 2002, d'ideologia comunista i abertzale.

No va obtenir representaci parlamentria fins a les eleccions al Parlament Basc de 17 d'abril de 2005.

Durant la campanya electoral, desprs de l'anunci de la illegalitzaci de la candidatura Aukera Guztiak (AG) en compliment de la Llei de Partits, el PCTB es va oferir a representar els votants de Batasuna i d'AG en el Parlament. Aix provoc que el Partido Popular considers que aquest partit era una ficci per a que les candidatures illegalitzades poguessin anar a les eleccions sota unes altres sigles, cosa que el PCTB neg, ja que existia abans de la illegalitzaci de Batasuna.

Malgrat les acusacions, el PCTB es pogu presentar a les eleccions, en poder provar-se que no infringia la Llei de Partits. Nekane Erauskin, cap de llista per Guipscoa, represent el paper de portantveu durant la campanya.

En aquestes eleccions va obtenir 150.188 vots (12,5%) i nou escons.

Enllaos externs.
Blog no oficial del PCTB;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74068" title="Cartenna" nonfiltered="4117" processed="4097" dbindex="29352">
Cartenna fou una ciutat de la costa de Numdia que desprs va quedar dins la provncia de Mauritnia Cesariense sota el govern d'Octavi August. 

Fou colnia romana i estaci militar. Per la situaci als Itineraris es pensava que seria Mostaghanem per per una inscripci se sap sens dubte que s l'actual Tinis o Tenes, bastant ms a l'est.

Destruda pels vndals i rabs fou reconstruda el 875 per rabs o berbers retornats d'Hispnia. Des llavors es va dir Tinis.  El 1520 la va ocupar Barba-roja. Sota domini francs (amb la grafia Tenes) es va establir una nova ciutat ms important i moderna i l'antiga va passa a ser la Vella Tenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74069" title="Tenes" nonfiltered="4118" processed="4098" dbindex="29353">

 Tenes fou una ciutat de la costa de Numdia. Vegeu Cartenna.
 El Tenes s un riu de Catalunya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74070" title="Pallacanestro Varese" nonfiltered="4119" processed="4099" dbindex="29354">

El Pallacanestro Varese s un club de bsquet itali de la ciutat de Varese, de la regi de la Llombardia.

 Histria .
El Pallacanestro Varese va ser fundat el 1945. s el segon club itali per palmars, desprs de l'Olimpia Milano i un dels ms prestigiosos d'Europa.

El seu brillant historial el va forjar durant els anys 60 i 70, on fou considerat el millor club d'Europa del moment. Va arribar a disputar deu finals consecutives de la Copa d'Europa de bsquet entre 1970 i 1979, rcord no superat. En el seu palmars consten 3 Mundials de Clubs, 5 Copes d'Europa, 2 Recopes d'Europa, 10 Lligues italianes, 4 Copes d'Itlia, principalment.

Ha estat conegut sovint pels seus patrocinadors, com per exemple: Storm, Ignis, Emerson, Turisanda, Cagiva, Star, Mobilgirgi, Ciaocrem, Divarese, Ranger, Varese Roosters, Metis, Whirlpool.

 Palmars .
 3 Mundial de Clubs de bsquet: 1966, 1970, 1973.
 5 Copa d'Europa de bsquet: 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75, 1975-76.
 2 Recopa d'Europa de bsquet: 1966-67, 1979-80.
 10 Lliga italiana de bsquet: 1960-61, 1963-64, 1968-69, 1969-70, 1970-71, 1972-73, 1973-74, 1976-77, 1977-78, 1998-99.
 4 Copa italiana de bsquet: 1968-69, 1969-70, 1970-71, 1972-73.
 1 Supercopa italiana de bsquet: 1999.

Personages histrics.
Jugadors.



Entredors.
  Vittorio Tracuzzi;
  Nico Messina;
  Nicola Messina;
  Sandro Gamba;
  Gregor Beugnot;
  Ruben Magnano;

Enllaos externs .
Blog Varese Basket;
Web oficial del club;
Myspace Varese Basket;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74071" title="Llus XII de Frana" nonfiltered="4120" processed="4100" dbindex="29355">

Llus XII de Frana o Llus II d'Orleans el Pare del Poble ( Blois 1462 - Pars 1515 ), duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de Frana (1498-1515), duc de Mil (1498-1512) i rei de Npols (1501-1504).

Orgens familiars.
Nasqu el 27 de juny de 1462 sent fill del duc Carles I d'Orleans i la seva tercera esposa Maria de Cleves. Era nt per lnia paterna del duc Llus I d'Orleans i Valentina Visconti, i per lnia materna del duc Adolf II de Cleves i Maria de Borgonya. Per lnia paterna era besnt del rei Carles V de Frana i cos alhora de Carles VIII de Frana.

Orgen del sobrenom.
Els Estats Generals de Frana de 1506 van acordar per unanimitat concedir-li el ttol de Pare del Poble.

Duc d'Orleans i Valois.

El 1465 al quedar-se orfe fou adoptat pel rei Llus XI de Frana, alhora que rebia els ttols dels ducats de Valois i d'Orleans.

El 1484 descontent amb la regncia d'Anna de Frana participa en l'anomenada Guerra Folla que agrupa una gran part dels nobles francesos contra la regent i el seu esps. Finalment fou fet presoner a la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier el juliol de 1488. Desprs de tres anys de pres fou indulatat pel seu cos Carles VIII i va continuar al costat seu durant les Guerres d'Itlia, tot i que fracass en els seus plans per fer-se amb el ducat de Mil.

Npcies i descendents.
Es cas el 1476 amb la princesas Joana de Valois, filla del rei Llus XI de Frana i Carlota de Savoia. D'aquest matrimoni no tingueren fills i Llus n'aconsegu el divorci el 1498.

Es va casar, en segones npcies, el 8 de gener de 1499 a  Nantes amb la duquessa Anna de Bretanya, viuda del seu cos Carles VIII de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Cludia de Frana (1499-1524), casada el 1514 amb Francesc I de Frana;
 la princesa Renata de Frana (1509-1575), casada el 1528 amb el duc Hrcules II d'Este;
 un fill sense nom (1508);
 un fill mort al nixer (1512);

El 9 d'octubre de 1514 es cas, en terceres npcies, a Abbeville amb la princesa Maria Tudor, filla d'Enric VII d'Anglaterra i Isabel de York. D'aquesta uni no tingueren fills.

Ascens al tron.
El 1498 a la mort de Carles VIII de Frana fou nomenat hereu seu i per tant ascend al tron francs. Llus II d'Orleans era el cap de la dinastia Orleans i el parent mascle ms proper al rei difunt.

El mateix any aconsegu l'anullaci del seu primer matrimoni per part del Papa Alexandre VI, al concedir el duc d'Orleans a Csar Borja, fill del Papa, el ducat de Valentinois. Aquesta anullaci comport que el rei es cass de nou amb Anna de Bretanya, duquessa de Bretanya i vdua del rei difunt. Amb aquest matrimoni pretenia legimitzar el seu ascens al tron aix com aconseguir mantenida unida a la corona l'important Ducat de Bretanya.

El 22 de setembre de 1504 el rei va firmar el Tractat de Blois, pel qual s'establia el casament de la seva filla gran amb el futur emperador Carles V d'Alemanya. Aquest casament suposava una possible uni de Frana amb l'Imperi i la Corona de Castella, sempre que el rei no tingus descendncia masculina, per la qual cosa els Estats Generals de Frana de 1506 l'anullaren. En aquell moment s'establ el casament de la seva filla Cludia amb el cos del rei, Francesc d'Angulema, i futur rei Francesc I de Frana.

Guerres d'Itlia.


Per l'ascendncia de la seva via Llus XII considerava que tenia drets sobre el ducat de Mil, conduint el Regne de Frana novament a guerres a Itlia, ocupant el ducat el 1499. Va obtenir diverses victries per la uni de la Lliga de Vencia, el Papa Juli II, Anglaterra, Ferran II d'Arag i la Repblica de Vencia, feu recular el seu exrcit i les seves pretensions sobre Mil, del qual es vei obligat a marxar el 1512.

El 1501 aconsegu expulsar del tron el rei Frederic III de Npols. Aquest deman ajuda al seu cos Ferran el Catlic, el qual part amb un estol vers el reialme itali i n'aconsegu expulsar el rei francs el 1504. El comte-rei catal per no retorn la corona napolitana al seu cos sin que l'integr a la Corona d'Arag.

Les Guerres d'Itlia van probocar una pujada de preus i una debaluaci de la moneda francesa. Aix va comportar que els pagesos que tant sols tenien terres s'enriquissin venent els seus producutes mentre que la noblesa, perdent valor el seu diner en efectiu, haguessin de vendre terres a molt baix preu, sortint guanyant una nova fora en els estaments: la burgesia.

La majoria de guerres dutes a terme per l'exrcit francs es van desenvolupar a terres italianes per el 1512 Ferran II d'Arag va conquerir el sud del Regne de Navarra, integrant-lo a la Corona de Castella.

Llus XII de Frana va morir l'1 de gener de 1515 a Pars i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74075" title="Linea" nonfiltered="4121" processed="4101" dbindex="29356">

Linea (plural lineae, abr. LI)  s un terme llat que significa "lnia". S'utilitza en astrogeologia per indicar formacions geolgiques de forma allargada ms fosques o ms clares que la resta de la superfcie on es troben. Poden ser rectilnees o curves. Estructures d'aquest tipus sn presents, segons la nomenclatura oficial de la Uni Astronmica Internacional, sobre el planeta Venus, sobre el satllit jovi Europa i sobre el satllit saturni Dione.

 Convencions de nomenclatura .
A Venus, noms de deesses de la guerra en diferents mitologies.
A Europa, molts porten noms de personatges i de llocs que apareixen en el mite grec de Cadme i Europa; altres porten noms d'alineaments megaltics importants construts durant el neoltic a Gran Bretanya i a Frana.
A Dione, noms de llocs importants en la histria de Roma. Per exemple, Carthage Linea, en honor de la ciutat de Cartago que es va enfrontar a Roma durant les Guerres Pniques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74077" title="Lliga italiana de bsquet" nonfiltered="4122" processed="4102" dbindex="29357">
La Lliga italiana de bsquet (nom oficial Lega Basket Serie A) s la mxima competici italiana de basquetbol per a clubs. Es cre l'any 1920.

 Clubs temporada 2008-2009 .

Air Avellino;
Angelico Biella;
Armani Jeans Milano;
Bancatercas Teramo;
Benetton Treviso;
Carife Ferrara;
Eldo Caserta;
GMAC Bologna;
La Fortezza Bologna;
Lottomatica Roma;
Montepaschi Siena;
NGC Cant;
Premiata Montegranaro;
Scavolini-Spar Pesaro;
Snaidero Cucine Udine;
Solsonica Rieti;


 Historial .


 Palmars .
 25 ttols: Olimpia Milano.
 15 ttols: Virtus Bologna.
 10 ttols: Pallacanestro Varese.
 6 ttols: Assi Milano.
 5 ttols: Ginnastica Triestina, Pallacanestro Treviso.
 4 ttols: Ginnastica Roma.
 3 ttols: Pallacanestro Cant, Mens Sana Basket Siena.
 2 ttols: Reyer Venezia, Victoria Libertas Pesaro, Fortitudo Bologna.
 1 ttol: SEF Constanza Milano, Internazionale Milano, Virtus Roma, Juventus Caserta.

 Enllaos externs .
Web Oficial de la Lega Serie A;
Web Oficial de la Lega Serie 2;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74080" title="Macabeu" nonfiltered="4123" processed="4103" dbindex="29358">


El macabeu s una varietat de cep blanca originria de Catalunya. El gotim de ram macabeu s compacte i gran. El gra s mitj, molt dol, de color daurat i pell fina. s de brotaci lenta, resistent a les gelades i sequeres, per s sensible a les malures.

El vi elaborat amb ram macabeu s perfumat, lleugerament afruitat, aromtic, amb una acidesa mitjana i acidesa equilibrada, de color pllid groc palla amb tons verdosos. L'aroma primria recorda l'aranja i la poma. Envelleix b en roure. Generalment s'embotella com a monovarietal, encara que tamb serveix de base, juntament amb la parellada i el xarello, per al cupatge del cava.

Etimolgicament el nom macabeu prov dels personatges bblics dels germans Macabeus, per la relaci no s gaire clara. s una varietat autctona de Catalunya que avui es conrea, sobretot, al Peneds, Camp de Tarragona, Rossell, Plana d'Utiel i Mallorca, a ms de La Rioja, Navarra i Califrnia. 

A ms de la DO Cava, s una de les varietats principals pels vins blancs de les DO Alacant, DO Binissalem, DO Catalunya, DO Conca de Barber, AOC Costers del Rossell, DO Costers del Segre, DO Empord-Costa Brava, AOC Maur, DO Montsant, DO Peneds, DO Pla de Bages, DO Pla i Llevant, AOC Ribestaltes, DO Terra Alta, DO Utiel-Requena i DO Valncia.

Sn sinonmies: alcallol i alcanou. A La Rioja es coneix com viura i en francs s charas blanc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74081" title="Olimpia Milano" nonfiltered="4124" processed="4104" dbindex="29359">

L'Olimpia Milano s un club itali de basquetbol de la ciutat de Mil.

 Histria .
El club fou fundat l'any 1936 per Adolfo Bogoncelli. s el club ms reeixit als campionats italians i un dels ms prestigiosos d'Europa. Sovint ha estat conegut pel nom comercial dels seus patrocinados, com ara: Borletti, Simmenthal, Innocenti, Cinzano, Billy, Simac, Tracer, Phillips, Sony, Stefanel i Armani Jeans.

 Jugadors histrics .
 Mike D'Antoni;
 Dino Meneghin;
 Bob McAdoo;
 Ricardo Pittis;
 Dejan Bodiroga;
 Gregor Fucka;
 Aleksandar Djordjevic;

 Palmars .
 3 Copa d'Europa de bsquet: 1965-1966, 1986-1987, 1987-1988.
 3 Recopa d'Europa de bsquet: 1970-1971, 1971-1972, 1975-1976.
 2 Copa Korac: 1984-1985, 1992-1993.
 1 Mundial de Clubs de bsquet: 1987.
 25 Lliga italiana de bsquet: 1936, 1937, 1938, 1939, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1957, 1958, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965, 1966, 1967, 1972, 1982, 1985, 1986, 1987, 1989, 1996.
 4 Copa italiana de bsquet: 1972, 1986, 1986, 1996.

Enllaos externs .
 Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74082" title="Himalia" nonfiltered="4125" processed="4105" dbindex="29360">

Astronomia: Himalia (satllit) s un dels satllits de Jpiter.
Mitologia grega: Himalia (nimfa) era una nimfa de Xipre que va tenir tres fills amb Zeus, entre ells, Cronius.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74083" title="Serpentari (constellaci)" nonfiltered="4126" processed="4106" dbindex="29361">


Serpentari (Ophiuchus segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional) s una constellaci de l'hemisferi nord. A pesar de ser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodac tradicional de l'astrologia. Representa un home portant una serp sobre el bra, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, s a dir, el cap i la coa. 

Estrelles principals.

Rasalhague (  Ophiuchi).

Rasalhague (  Ophiuchi) s l'estrella ms brillant de la constellaci. s una estrella blanca-blava del tipus A situada a 47 anys-llum. La seva magnitud aparent s 2,08, per si ests en el lloc del Sol, brillaria 26 vegades ms que aquest (magnitud absoluta 1,3). 

T una petita companya distant unes 7 ua que orbita en 8,7 anys.

Altres estrelles.

Ophiuchus s una constellaci antiga i bastant brillant. En conseqncia un cert nombre de les seves estrelles porten un nom propi: Cebalrai (  Oph), Yed Prior (  Oph) i Yed Posterior (  Oph), Sabik (  Oph) i Marfik (  Oph).

Marfik, Sabik i 67 Oph sn estrelles dobles. 70 Oph s una estrella triple.    s una estrella qudruple.

U Oph s una binria eclipsant de la famlia d'Algol (  Perseus). Distants 1.500 anys llum, els seus dos components sn dos gegants blaus que s'oculten cada 1,7 dies, fent baixar la magnitud de la companya un poc menys d'una magnitud.

Y Oph s una estrella variable cefeida, la seva magnitud passa de 5,90  a 6,40 en un perode de 17,13 dies.

RS Ophiuchi, una estrella molt poc lluminosa per interessar a l'astrnom amateur, forma part de la classe molt estranya de nova recurrent, que poden augmentar el seu esclat de manera imprevisible moltes de centenes de vegades en l'espai d'alguns dies.

L'estrella de Barnard, la 4 estrella ms prxima del sistema solar (la 2 si es considera el sistema d'Alfa Centauri com a un sol membre), es troba dins Ophiuchus, a una distncia de 5,96 anys llum. Es tracta d'una nana vermella de magnitud aparent 9,54.

Taula de les estrelles de Ophiuchus.


Nota : Els valors numrics provenen de les dades mesuradaes pel satllit Hipparcos i els noms en rab de la plana de Jos Gmez Castao i Abdellatif Nouiri.

Objectes celestes.

Ophiuchus s molt abundant en cmuls globulars: M9, M10, M12, M14, M19, M62 i M107, els cmuls Oberts NGC 6633 i IC 4665, la nebulosa IC 4603-4604, la nebulosa planetria NGC 6572, la nebulosa M2-9 i Barnard 68, un nvol de pols obscura.

Histria.

Ophiuchus s una constellaci antiga. Apareix a l'Almagest de Claudi Ptolemeu amb les altres 47 constellacions, a vegades anomenada Serpentarius.




La constellaci representa un home portant una serp al voltant; Ophiuchus divideix la constellaci de la Serp en dues parts. Representa Asclepi, el metge llegendari. Asclepi hauria mort una serp amb la sorpresa de veure com a continuaci una altra serp la reanimava amb unes herbes. El saber mdic d'Asclepi hauria augmentat rpidament fins ser capa de ressuscitar als morts.

Aix inquiet a Hades, deu dels Inferns grecs, qui tem no rebre ms nimes. Tamb va convncer el seu germ Zeus de fulminar-lo i de decretar que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d'honorar els seus talents de curandero, Zeus l'ha collocat amb la seva serp als cels. 

Tanmateix no s fcil discernir-hi la figura d'un home sense una mica d'imaginaci. 

L'objecte ms significatiu de la constellaci d'Ophiuchus fou la supernova que explot el 10 d'octubre de 1604, aprop de   Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d'aqu el seu nom d'Estrella de Kepler. Galileu utilitz la seva breu aparici per dejectar el dogma Aristotlic que indicava que els cels no canvien mai.

Ophiucus fou igualment el teatre de dues novae el 1848 i 1917.

Astrologia.

La constellaci de l'Ophiuchus fou estesa cap al sud per una decisi de la UAI el 1922, i es troba ara en el pla de l'eclptica, cosa que significa que les trajectries dels planetes, del Sol i de la Lluna el travessen. Aquest no era el cas quan el Zodac fou creat fa 2 o 3.000 anys. Tradicionalment, a diferncia de les altres constellacions travessades per l'eclptica, Ophiuchus no s compta entre les dotze constellacions del Zodac. Es tracta d'una de les diferncies que sobrevenen entre l'astrologia i els desplaaments reals dels objectes celestes.









Enllaos externs.

Apod en catal, RS Oph;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74084" title="Maria Tudor i de York" nonfiltered="4127" processed="4107" dbindex="29362">

Maria Tudor ( 1496 - Westhorpe, Suffolk, Regne Unit 1533 ), princesa anglesa i reina consort de Frana (1514-1515).

Orgens familiars.
Nasqu el 18 de mar de 1496 sent filla del rei Enric VII d'Anglaterra i Isabel de York. Era nta per lnia paterna d'Edmond Tudor i Margarida Beaufort, i per lnia materna el rei Eduard IV d'Anglaterra i Isabel Woodville. Fou germana d'Enric VIII d'Anglaterra.

Npcies i descendents.
Es cas el 9 d'octubre de 1514 a la catedral d'Abbeville amb el rei Llus XII de Frana, convertint-se en la seva tercera esposa. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies i en secret, el 3 de mar de 1515 a Pars amb el duc Carles Brandon, ambaixador angls a la cort francesa. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Enric Brandon (1516-1534), comte de Lincoln ;
 la princesa Francesca Brandon (1517-1559), casada el 1533 amb Henry Grey;
 la princesa Elionor Brandon (1519-1547), casada amb Enric Clifford, comte de Cumberland;

Matrimonis.
El matrimoni amb el rei francs tant sols dur tres mesos, per la mort del rei Llus XII el mes de gener del 1515. A la seva mort Maria Tudor retorn a Anglaterra.

Maria Tudor es cas secretament amb el seu segon marit, a desgrat del seu germ Enric VIII d'Anglaterra ja que Carles Brandon havia estat casat ja tres vegades.

Per mediaci del seu germ el 1528 el Papa Climent VII va emetre una butlla legitimitzant el matrimoni entre Maria i Carles, aix com als fills nascuts de l'enlla.

Les relacions, per, entre Maria i el seu germ es van veure afectades quan ella es va oposar al seu divorci de Caterina d'Arag per casar-se amb la seva amant, Anna Bolena. Maria Tudor odiaba Anna Bolena ja que la considerava una vulgar usurpadora.

Maria Tudor mor el 24 de juny de 1533 al castell de Westhorpe, comtat de Suffolk.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74085" title="Daugavpils" nonfiltered="4128" processed="4108" dbindex="29363">
 
Daugavpils (en let Daugavpils, en latgali Daugpi s, en estoni Vinalinn, en alemany Dnaburg, en rus           , en litu Daugpilis i en polons Dyneburg) s la segona ciutat ms important de Letnia.

Enllaos externs.

 Tramvia de Daugavpils;
 Daugavpils;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74088" title="Virtus Pallacanestro Bologna" nonfiltered="4129" processed="4109" dbindex="29364">

La Virtus Pallacanestro Bologna s un club itali de basquetbol de la ciutat de Bolonya.

 Histria .
L'histric club de Bolonya va ser fundat el 1922 i s per palmars un dels clubs ms prestigiosos d'Itlia i Europa. Ha guanyat 15 lligues italianes, 8 copes, 2 Eurolligues i 1 Recopa d'Europa com a ttols ms destacats. Ha estat conegut pel nom comercial dels diferents patrocinadors que ha tingut com ara: Sinudyne, Granarolo, Knorr, Buckler i Kinder.

 Jugadors histrics .
Roberto Brunamonti;
Sasha Danilovic;
Emanuel Ginobili;
Antoine Rigaudeau;
Claudio Coldebella;
Marko Jaric;
Zoran Savic;
Walter Magnfico;

 Entrenadors histrics .
Ettore Messina;
Dan Peterson;

 Palmars .
 2 Eurolliga de bsquet: 1997-98, 2000-01.
 1 Recopa d'Europa de bsquet: 1989-90.
 15 Lliga italiana de bsquet: 1946, 1947, 1948, 1949, 1955, 1959, 1976, 1979, 1980, 1984, 1993, 1994, 1995, 1998, 2001.
 8 Copa italiana de bsquet: 1974, 1984, 1989, 1990, 1997 1999, 2001, 2002.
 1 Supercopa italiana de bsquet: 1995.

 Enllaos externs  .
 Pgina oficial del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74091" title="Comtat de Cesu" nonfiltered="4130" processed="4110" dbindex="29365">
 
Cesu (let Cesu rajons) s un dels nous districtes en qu es divideix administrativament Letnia. La capital s C sis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74096" title="Frederic del Regne Unit (duc de York)" nonfiltered="4131" processed="4111" dbindex="29366">


Frederic del Regne Unit, duc de York (Londres 1763 - 1823). Prncep del Regne Unit i durant molt de temps hereu pressumible a la Corona anglesa. Es guany de forma justificada la fama de gran home d'armes i comet importants reformes a l'exrcit britnic.

Fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz nasqu el dia 16 d'agost de 1763 al Palau de Saint James de Londres. El prncep era nt per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la princesa Carolina de Brandenburg-Ansbach i per part de mare era nt del prncep Carles Frederic de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet de Saxnia-Hilburghausen. 

El 27 de febrer de 1764, a l'edat de sis mesos, fou elegit, a instncies del seu pare, bisbe-prncep d'Osnabrck. Ell reb aquest ttol perqu els electors de Hannover tenien el dret d'escollir la persona que ostentaria el ttol i el seu pare opt per lligar encara ms el territori eclesistic a la famlia. Fou investit com a Cavaller de la Gran Creu de la ms excellent Orde de Bany el 1767 i Cavaller de l'Orde de la Lligacama el 1771.

La voluntat paterna que ingresss a l'exrcit es materialitz quan a l'any 1780 ingress a l'exrcit i fou nombrat coronel. Des de 1781 a 1787 Frederic va viure a Hannover, on ell particip en certes maniobres militars de l'exrcit austriac i prussi. Tamb estudi a la Universitat de Gottingen junt amb altres seus germans. Elevat l'any 1782 a la categoria  de coronel de la segona gurdia montada de granaders i va ser promocionat a general major l'any 1784. 

L'any 1784 fou creat duc de York i comte de l'Ulster i va esdevenir membre del Consell Privat del seu pare. Alhora retingu el ttol de bisbe-prncep d'Osnabruck fins l'any 1803, any en qu se secularitz el territori i pass a formar part de Hannover.

L'any 1787 saltaren rumors a la premsa estatunidenca d'una possible invitaci oficial del nou govern estatunidenc al prncp Frederic per convertir-se en rei dels Estats Units. Malgrat tot, mai es confirm oficialment aquesta invitaci i el duc prengu un seient a la Cambra dels Lords. 

El duc fou el fill preferit del rei. Alhora mantingu una estreta relaci amb el seu germ el prncep de Galles i futur rei Jordi IV del Regne Unit.

El 29 de setembre de 1791 contagu matrimoni al Palau de Charlottenburg a Berln amb la princesa Frederica Carlota de Prssia. La princesa era filla del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Lneburg. La nova duquessa fou rebuda de forma entusiasta a Londres per el matrimoni no reeix. La parella aviat se separ i la duquessa visqu a Oatlands Park a Weybridge on mor l'any 1820. La parella no tingu cap fill. S'ha especulat sobre dos possibles fills illegitims dels duc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74097" title="Jurmala" nonfiltered="4132" processed="4112" dbindex="29367">
 
Jurmala s una ciutat de Letnia, un dels 26 comtats en qu es divideix administrativament. Tradicionalment havia estat lligada a la ciutat de Riga, de la que en constitua la platja i sortida al mar.



Enllaos externs.

 Pgina Oficial;
 dmoz.org sobre J rmala;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74098" title="Comtat de Bauskas" nonfiltered="4133" processed="4113" dbindex="29368">
 
El comtat de Bauskas s una de les divisions administratives de la Repblica de Letnia, fronterer amb els de Riga i Jelgava.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74099" title="Alexandre de Feres" nonfiltered="4134" processed="4114" dbindex="29369">
Alexandre de Feres fou tir de la ciutat de Feres a Tesslia. Didor diu que va usurpar el poder desprs del assassinat de Json el 370 aC quant va accedir al poder el seu germ Polidor al que va enverinar al cap d un any. Segons Xenofont, Polidor fou assassinat per son germ Polifr, que a la seva vegada fou assassinat per Alexandre, germ o nebot seu,  el 369 aC.

Les ciutats de Tesslia que havien reconegut com Tagus (rei) a Json no volien fer el mateix amb Alexandre, especialment els Aleuades de Larissa, que van demanar ajut a Amintes II de Macednia. Els macedonis van avanar  rpid cap a Larissa i va poder entrar a la ciutat abans que Alexandre podes arribar. Alexandre va tornar a Feres i una guarnici macedonia va restar a Larissa i a Crannon que tamb s'havia aliat als macedonis. Amintes es va retirar i el va succeir el seu fill Alexandre I de Macednia i els tessalis oposats al tir, per por de la venjana d aquest, van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el teb Pelpides va envair Tesslia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vist i plau d'Alexandre de Macednia) per l any segent (368 aC) Pelpides fou atacat a Larissa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. 

Pelpides va anar llavors a Macednia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolomeu Alorita (Ptolomeu d'Aloros) i substitut per son germ Perdicas III sota regncia del assass. Perdicas i el seu germ petit Filip foren confiats respectivament a la custodia del atenenc Ificrates i del teb Pelpides. Aix aquest darrer i el regent Ptolomeu esdevingueren aliats i la influencia de Tebes es va estendre a Tesslia. El 366 aC els tebans van obtenir de Prsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grcia i el mateix any Pelpides i el seu lloctinent Ismnies van anar, amb molts pocs soldats, a Tesslia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farslia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tesslia nomes es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petici dels soldats. Desprs d aix totes les ciutats tesslies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desaparixer.  

Una segona expedici dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victria i va obtenir la llibertat dels presoners si be no va poder restaurar l hegemonia tebana sobre Tesslia. Alexandre va atacar als estats de Magnsia i Phthiotis i algunes ciutats van demanar a Tebes d intervenir; el 364 aC Pelpides fou enviat de nou al pas amb un exercit teb. Pelpides va morir en combat a Cinoscfals. Els tebans van enviar un exercit mes poders dirigit per Malcites i Diogiton que va derrotar a Alexandre que va haver de reconixer l hegemonia tebana sobre Tesslia, deixant nomes a Alexandre el domini de Feres, sota influncia de Tebes.

A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tesslia. Alexandre va fer una incursi sobre les illes de Tenos i altres de les Cclades, saquejant-les i fent esclaus als seus habitants; va assetjar Peparetos i fins i tot va enviar tropes al tica ocupant el port de Panormos, al est de Snion.  Lestenes, l almirall atenenc, el va derrotar i va recuperar Peparetos, per Alexandre es va lliurar del setge a Panormos, va apressar alguns trirrems atenencs i va saquejar el Pireu.

La cambra d'Alexandre era inaccessible, amb guardians per arreu i un ferotge gos a la porta. Alexandre era casat amb sa cosina Thebe, filla de Json per la que fou assassinat vers el 359 aC, amb la complicitat dels seus germans, un dels quals, Tisif, el va succeir, per amb Thebe exercint el poder a l ombra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74100" title="Comtat de Tukuma" nonfiltered="4135" processed="4115" dbindex="29370">
 
Tukuma s un dels comtats en qu es divideix Letnia. Per composici tnica, hi ha el 83,9% letons, 9,3% russos, 2,2% alemanys, 1,3% ucranesos, 1% polonesos i 1% lituans.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74101" title="Alexandre de Fcida" nonfiltered="4136" processed="4116" dbindex="29371">
Alexandre de Fcida fou un militar i governador macedoni de Fcida nomenat per Filip V de Macednia.

Ell va nomenar givernador per a la ciutat de Fanoteneos a Json, d'acord amb el qual va invitar a la Lliga Etlia a entrar a la ciutat i prendre possessi de la mateixa, amb la promesa de qu les portes serien obertes i els macedonis es rendirien.

Els etolis, dirigits per Agetes, van entrar a la ciutat i quant foren dins Json i Alexandre els van fer presoners (217 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74103" title="Comtat d'Aluksnes" nonfiltered="4137" processed="4117" dbindex="29372">
 
El comtat d'Al ksnes s una dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74104" title="Cercle Saint-Pierre de Limoges" nonfiltered="4138" processed="4118" dbindex="29373">

El Cercle Saint-Pierre de Limoges (CSP Limoges) s un club francs de basquetbol de la ciutat de Llemotges.

 Histria .
El club es fund l'any 1929, per va viure els seus millors anys a les dcades dels vuitanta i noranta, on conquer la majoria de ttols a Frana i diversos ttols europeus, el ms important dels quals fou la Copa d'Europa de bsquet de l'any 1993. Juga els seus partits al Palais des sports de Beublanc. L'any 2004 va perdre la mxima categoria del bsquet francs per greus problemes econmics i judicials.

 Palmars .
1 Eurolliga de bsquet: 1993.
1 Recopa d'Europa de bsquet: 1998.
3 Copa Korac: 1982, 1983, 2000.
9 Lliga francesa de bsquet: 1983, 1984, 1985, 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 2000.
4 Copa francesa de bsquet: 1994, 1995, 2000, 2003.
3 Copes de la Federaci: 1982, 1983, 1985.
4 Copes Robert Busnel : 1994, 1995, 2000, 2003.

 Jugadors histrics .
 Jim Bilba;
 Gregor Beugnot;
 Yann Bonato;
 Richard Dacoury;
 Frdric Fort;
 Jacques Monclar;
 Hugues Occansey;
 Stphane Ostrowski;
 Jean-Michel Sngal;
 Jimmy Vrove;
 Yves-Marie Vrove;
 Mike Davis;
 Josep Antoni Montero;
 Frdric Weis;
 Jurij Zdovc;

 Entrenadors histrics .
 Andr Buffire;
 Michel Gomez;
 Bozidar Maljkovic;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74108" title="Alexandre Polisperc" nonfiltered="4139" processed="4119" dbindex="29374">
Alexandre Polisperc fou fill de Polisperc.

Antpater (regent de Macednia) va morir el 319 aC i va deixar la regncia al general Polisperc tot i que tenia un fill de nom Cassandre, ja que pensava que el general defensaria millor els interessos de la famlia d'Alexandre el gran. La major part dels comandants de guarnici a Grcia eren favorables a Cassandre, mentre Polisperc era afavorit pel partit popular o demcrata, i va iniciar una poltica tendent a eliminar la anterior poltica aristocrtica. Aix va enviar al seu fill Alexandre a Atenes el 318 aC amb l objectiu d alliberar la ciutat del govern de Nicnor, comandant de la guarnici de Munquia al tica, designat per Cassandre. Abans d arribar Alexandre, Nicnor va agafar posicions al Pireu. Van seguir unes converses entre els principals implicats, Nicnor, Alexandre, i Foci d'Atenes. Acusat Foci de traci es va escapar cap a la residencia d'Alexandre que el va enviar al regent Polisperc. Cassandre va arribar poc desprs al Pireu i all va enviar Polisperc una fora que el va assetjar sense xit per la manca de subministraments adequats; la major part l exrcit del regent es va dirigir cap a Megalpolis que volia reduir i Alexandre va quedar com a comandant de la resta a Atenes, per va restar inactiu fins que el tractat de capitulaci de la ciutat  va donar a Cassandre el poder. 

Polisperc fou derrotat a Megalpolis i es va retirar a Macednia. Alexandre llavors es va retirar amb l exrcit cap al Pelopons (317 aC) que havia estat abandonat per Cassandre, i on Alexandre va poder aconseguir el suport de moltes ciutats, per al tornar Cassandre, Alexandre va haver de lluitar. Va intentar barrar-li el pas al istme per Cassandre va arribar per mar a Epidaur, va entrar a Argos i Hermone, i va sotmetre totes les ciutats de Messnia menys Ithome (316 aC).

El 315 aC Cassandre, Asandre de Cria, Lismac de Trcia i Ptolomeu I Ster es van aliar contra Antgon el borni, que volia tot el poder a sia. Antgon va enviar al Pelopons a Aristodem per formar una aliana amb Polisperc i Alexandre. Aquest va anar a sia a parlar amb Antgon i es van reunir a Tir on es va signar un tractat. Llavors va tornar al Pelopons amb 500 talents i moltes promeses, per al cap d uns mesos Cassandre li va oferir la pau i el crrec de governador del Pelopons, que va acceptar.

El 314 aC Cassandre va assetjar Cillene, amb ajut d'Alexandre, per fou rebutjat per Aristodem, enviat per Antgon, que tenia l ajut de la LLiga Etlia. Aristodem va passar desprs a Etlia i la ciutat de Dime a Acaia (en territori del govern d'Alexandre) es va revoltar. La guarnici de Cassandre fou eliminada. Alexandre va anar a aquesta ciutat, la va ocupar i va castigar als rebels amb execucions, empresonaments i exilis.

No va passar massa temps que fou assassinat per Alxion, un ciutad de Sici. El comandament va passar a la seva dona Cratespolis (314 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74112" title="Alexandre de Rodes" nonfiltered="4140" processed="4120" dbindex="29375">
Alexandre de Rodes fou un lider poltic de Rodes que dirigia el partit popular i que al esclatar la guerra amb Cassius fou elevat al crrec de Prytanis el 43 aC. Poc desprs Alexandre i l'almirall rodi Mnasees foren derrotats per Cassius a la batalla naval de Cnidos i va perdre el poder.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74113" title="Sant Alexandre" nonfiltered="4141" processed="4121" dbindex="29376">


Nom de diversos sants:

Sant Alexandre Papa;
Sant Alexandre de Felicitas, fill de Santa Felicitas;
Sant Alexandre el carboner;
Sant Alexandre de Jerusalem;
Sant Alexandre patriarca d'Alexandria;
Sant Alexandre el patriarca;
Sant Alexandre l'anacoreta;
Sant Alexandre de Li;
Sant Alexandre de Viena;
Sant Alexandre dels Alps;
Sant Alexandre el vell;
Sant Alexandre de Xipre;
Sant Alexandre de Roma (cinc sants diferents porten aquest nom);
Sant Alexandre d'stia;
Sant Alexandre bisbe;
Sant Alexandre d'Apamea;
San Alexandre de Dricipara;
Sant Alexamdre de Cesarea;
Sant Alexandre de Constantinoble;
Sant Alexandre d'Edesa;
Sant Alexandre de Verona;
Sant Alexandre de Noyon;
Sant Alexandre de Fiesole;
Sant Alexandre martir d'Alexandria;
Sant Alexandre de Marsella;
Sant Alexandre de Pamflia;
Sant Alexandre de Brgam;
Sant Alexandre de Sabnia;
Sant Alexandre d'Antioquia;
Sant Alexandre de Tessalnica;
Sant Alexandre de Corint;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74114" title="Domici Alexandre" nonfiltered="4142" processed="4122" dbindex="29377">

Domici Alexandre o Alexandre I fou un general rom d'origen panoni o frigi que fou nomenat governador d'frica per Maxenci. Era d'avanada edat i molt tmid i fou nomenat probablement el 307 o 308. 

Maxenci no en devia estar content i va planejar eliminar-lo, per aix va arribar a les seves orelles i es va rebellar i proclamar emperador vers el 309 aC a Cartago. Maxenci va enviar tropes contra ell dirigides per Rufus Volusianus que va dominar la revolta sense dificultats. Alexandre fou fet presoner i executat (311). Cartago va ser teatre de la lluita i va patir considerables destruccions.

Es conserven algunes medalles amb les segents inscripcions: "IMP. ALEXANDER. P. F. AUG." (anvers) i (revers) un smbol de la victria i "VICTORIA ALEXANDRI AUG. N. P."
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74115" title="Tiberi Alexandre" nonfiltered="4143" processed="4123" dbindex="29378">
Tiberi Alexandre (Tiberius Alexandrus,                    ) fou governador rom de Judea i d'Egipte.

Va nixer a Alexandria, i era de famlia jueva. El seu pare fou alabarca a Alexandria, i era nebot del fams escriptor Fil. Tiberi Alexandre va renunciar a la fe jueva.
 
Durant el regnat de Claudi va substituir Fadius com procurador de Judea vers l'any 46 i fou promogut a l'orde eqestre. Ner el va nomenar procurador d'Egipte i durant el seu govern es van produir uns disturbis a Alexandria, i va fer matar a cinquanta mil jueus.  Mentre era governador va acompanyar Corbul en la seva expedici a Armnia l'any 64 i fou hostatge voluntari dels armenis per assegurar el retorn del rei Tiridates mentre era al campament rom. 

Va ser el primer governador que es va pronunciar per Vespasi. Mes tard va acompanyar l'emperador Titus Flavi en la guerra a Judea i se'l suposa present a la conquesta de Jerusalem.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74116" title="Lliga francesa de bsquet" nonfiltered="4144" processed="4124" dbindex="29379">
La Lliga francesa o Campionat de Frana de bsquet s la mxima competici del pas per a clubs de basquetbol. Data del 1921 i s'ha disputat anualment amb la nica excepci dels anys 1940 i 1941 a causa de la Segona Guerra Mundial. A rebut les segents denominacions al llarg de la histria:
 de 1921 a 1949 "Excellence";
 de 1950 a 1993 "Nationale 1";
 des de 1994 "PRO A";

 Equips temporada 2006/07 .
ASVEL Lyon-Villeurbanne;
BCM Gravelines;
Besanon Basket Comt Doubs;
Cholet Basket;
Chorale Roanne Basket;
lan Barnais Pau-Orthez;
lan Sportif Chalonnais;
Entente Orlanaise 45;
Hyres-Toulon Var Basket;
Jeanne d'Arc Dijon Bourgogne;
Jeunesse Laque de Bourg-en-Bresse;
Le Mans Sarthe Basket;
Paris Basket Racing;
Reims Champagne Basket;
Saint Thomas Basket Le Havre;
Stade Clermontois Basket Auvergne;
Stade Lorrain Universit Club Nancy;
Strasbourg Illkirch Graffenstaden Basket;

 Historial .
 1921 Evreux AC;
 1922 ICAM Lille;
 1923 Ecole Normale Arras;
 1924 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1925 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1926 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1927 Stade Franais (Pars);
 1928 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1929 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1930 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1931 Foyer Alsacien Mulhouse;
 1932 CAUFA Reims;
 1933 CAUFA Reims;
 1934 Olympique Lillois;
 1935 CA Mulhouse;
 1936 SC Paris Ouest;
 1937 CA Mulhouse;
 1938 SC Paris Ouest;
 1939 US Mtro (Pars);
 1940 no es disput;
 1941 no es disput;
 1942 US Mtro (Pars);
 1943 FC Grenoble;
 1944 FC Grenoble;
 1945 Championnet Sports (Pars);
 1946 veil Sportif Sainte Marie de la Guillotire de Lyon;
 1947 Paris Universit Club;
 1948 UA Marseille;
 1949 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1950 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1951 Racing Club de France (Pars);
 1952 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1953 Racing Club de France (Pars);
 1954 Racing Club de France (Pars);
 1955 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1956 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1957 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1958 toile de Charleville-Mzires;
 1959 Chorale Roanne Basket;
 1960 toile de Charleville-Mzires;
 1961 Alsace Bagnolet;
 1962 Alsace Bagnolet;
 1963 Paris Universit Club;
 1964 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1965 AS Denain Voltaire;
 1966 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1967 Alsace Bagnolet;
 1968 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1969 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1970 Olympique d'Antibes Juan-les-Pins;
 1971 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1972 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1973 AS Berck;
 1974 AS Berck;
 1975 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1976 ASPO Tours;
 1977 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1978 SCM Le Mans;
 1979 SCM Le Mans;
 1980 ASPO Tours;
 1981 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 1982 SCM Le Mans;
 1983 CSP Limoges;
 1984 CSP Limoges;
 1985 CSP Limoges;
 1986 lan Barnais Orthez;
 1987 lan Barnais Orthez;
 1988 CSP Limoges;
 1989 CSP Limoges;
 1990 CSP Limoges;
 1991 Olympique d'Antibes Juan-les-Pins;
 1992 lan Barnais Pau-Orthez;
 1993 CSP Limoges;
 1994 CSP Limoges;
 1995 Olympique d'Antibes Juan-les-Pins;
 1996 lan Barnais Pau-Orthez;
 1997 Paris Basket Racing;
 1998 lan Barnais Pau-Orthez;
 1999 lan Barnais Pau-Orthez;
 2000 CSP Limoges;
 2001 lan Barnais Pau-Orthez;
 2002 ASVEL Lyon-Villeurbanne;
 2003 lan Barnais Pau-Orthez;
 2004 lan Barnais Pau-Orthez;
 2005 Strasbourg Illkirch Graffenstaden Basket;
 2006 Le Mans Sarthe Basket;
 2007 Chorale Roanne Basket;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74121" title="ASVEL Lyon-Villeurbanne" nonfiltered="4145" processed="4125" dbindex="29380">

L'Association Sportive Villeurbanne Eveil Lyonnais, ms conegut com a ASVEL Lyon-Villeurbanne s un club de bsquet francs de la ciutat de Villeurbanne, a prop de Li.

 Histria .
El club fou fundat l'any 1948 amb la fusi dels clubs AS Villeurbanne i veil Lyonnnais. Juga els seus partits a lAstroballe, amb capacitat per a 5.600 espectadors i els seus colors sn el verd i el blanc. s el club amb ms campionats de Frana de basquetbol.

 Palmars .
 16 Lliga francesa de bsquet: 1949, 1950, 1952, 1955, 1956, 1957, 1964, 1966, 1968, 1969, 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 2002.
 7 Copa francesa de bsquet: 1953, 1957, 1965, 1967, 1996, 1997, 2001.
 A ms, fou finalista de la Recopa d'Europa de bsquet l'any 1983.

 Jugadors histrics .
 Alain Gilles;
 Eric Beugnot;
 Jim Bilba;
 Delaney Rudd;

 Entrenadors histrics .
 Andr Buffire;
 Gregor Beugnot;
 Bogdan Tanjevic;
 Philippe Herv;
 Olivier Veyrat;
 Erman Kunter;
 Claude Bergeaud;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74128" title="Cludia de Frana" nonfiltered="4146" processed="4126" dbindex="29381">

Cludia de Frana ( Romorentin 1499 - Blois 1524 ), princesa de Frana, duquessa de Bretanya (1514-1524) i reina consort de Frana (1515-1524).

Orgens familiars.
Nasqu el 14 d'octubre de 1499 sent filla del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya. Era nta per lnia paterna del duc Carles I d'Orleans i Maria de Cleves, i per lnia materna del duc Francesc II de Borgonya i Margarida de Foix.

Ducat de Bretanya i Regne de Frana.

El 1504 la seva mare, en un intent de mantenir el seu ducat independent de Frana, va signat el Tractat de Blois, mitjanant el qual Cludia era promesa amb el prncep Carles d'Habsburg. El comproms per fou cancelat posteriorment pel rei Llus XII, reticent davant la idea de veure's rodejat a l'oest i al nord-est per la Dinastia Borgonya. El 1506 els Estats Generals, d'acord amb el rei, van trencar el pacte i la van comprometre amb el seu cos Francesc I d'Angulema.

Per aquest casament, i en virtut de la Llei Slica, Cludia era desposeda dels seus drets a la corona els quals revertiren en el seu marit. Francesc I d'Angulema havia estat designat delf del regne com a descendent directe de Carles V de Frana i veient que el rei no tindria ms fills mascles. Francesc I d'Angulema a l'accedir al tron francs regnar amb el nom de Francesc I de Frana.

Npcies i descendents.
Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb el comte Francesc I d'Angulema, fill del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Llusa de Frana (1515-1517), compromesa breument amb el futur emperador Carles V;
 la princesa Carlota de Frana (1516-1524);
 el prncep Francesc III de Bretanya (1518-1536), delf i duc de Bretanya;
 el prncep Enric II de Frana (1519-1559), delf, duc de Bretanya  i rei de Frana;
 la princesa Magdalena de Valois (1520-1537), casada el 1537 amb el rei Jaume V d'Esccia;
 el prncep Carles II d'Orleans (1522-1554), duc d'Orleans;
 la princesa Margarida de Valois (1523-1574), casada el 1559 amb el duc Manuel Filibert de Savoia;

Vida poltica.
Cludia de Frana va ser eclipsada per la seva sogra, Llusa de Savoia, i la seva cunyada, Margarida d'Angulema, deixant-la sense poder poltic ni influncia.  

Les relacions amb el seu marit van ser bones, tot i sofrir escoliosi, una malaltia que li va provocar una desviaci de la columna vertical, coixesa i estravisme. Els ltims anys de la seva vida va patir una greu obesitat 

Cludia va morir el 20 de juliol de 1524 a causa, possiblement, de sfilis. Fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74130" title="Francesc I de Frana" nonfiltered="4147" processed="4127" dbindex="29382">

Francesc I de Frana, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema ( Cognac 1494 - Rambouillet 1547 ), fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Mil (1515-1521) i rei de Frana (1515-1547).

Orgens familiars.
Fill del comte Carles I d'Angulema i la seva esposa Llusa de Savoia, nasqu el 12 de setembre de 1494 a Cognac. Era nt per lnia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per lnia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borb.

Npcies i descendents.
Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Cludia de Frana, filla del rei Llus XII de Frana i Anna de Bretanya. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Llusa de Frana (1515-1517), compromesa breument amb el futur emperador Carles V;
 la princesa Carlota de Frana (1516-1524);
 el prncep Francesc III de Bretanya (1518-1536), delf i duc de Bretanya;
 el prncep Enric II de Frana (1519-1559), delf, duc de Bretanya  i rei de Frana;
 la princesa Magdalena de Valois (1520-1537), casada el 1537 amb el rei Jaume V d'Esccia;
 el prncep Carles II d'Orleans (1522-1554), duc d'Orleans;
 la princesa Margarida de Valois (1523-1574), casada el 1559 amb el duc Manuel Filibert de Savoia;

El 5 d'agost de 1530 es cas, en segones npcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primognita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta uni no tingueren fills.

Ascens al tron.

En virtut de la Llei Slica vigent a Frana Francesc I fou proms a Cludia de Frana com a descendent directe per lnia masculina ms proper al rei Llus XII de Frana, convertint-se aix en delf. A la mort del rei francs el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant aix la Branca Valois-Angulema.

Al capdavant d'un exrcit de 40.000 homes va marxar cap Itlia per continuar les anomenades Guerres d'Itlia, per obtenir la victria a Marignan. Aquesta victria segellava el seu poder i glria per no impedia estar a l'alada del seu gran rival de l'poca, Carles I de Castella. Francesc I va ser venut i fet presoner a la Batalla de Pavia de 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagu de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acab de ratificar la pau anterior.

Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Nia, a la qual va seguir el 1544 la Pau de Crespy, que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I.

Rei renaixentista.
Aquest rei va implantar a Frana les bases de l'absolutisme monrquic, sense convocar els Estats Generals. 

Fou, aix mateix, un gran protector de les cincies i les arts fundant el Collegi de Frana i la Imprempta Reial. Aix mateix va iniciar la construcci del museu del Louvre. Francesc I va convncer el mateix Leonardo Da Vinci perqu abandons Itlia i s'instals a Frana.

Durant el seu regnat va iniciar-se les manifestacions d'intolerncia vers els Hugonots francesos, que seria l'orgen de les futures Guerres de religi.

Francesc I va morir el 31 de juliol de 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74132" title="Tractat de Madrid (1526)" nonfiltered="4148" processed="4128" dbindex="29383">
El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de Frana. El tractat fou firmat a la ciutat de Madrid, on Francesc I estava capturat desprs d'haver estat derrotat a la Batalla de Pavia de l'any anterior.

Sota els termes del tractat, Frana renunciava als seus drets sobre Itlia, Borgonya, Artois, Tournai i Flandes en favor de l'emperador Carles d'Habsburg. Aix mateix, Francesc I es comprometia a casar-se amb la germana gran de Carles, la reina vdua de Portugal Elionor d'Habsburg, i a enviar dos dels seus fills a Castella com a garantia de compliment del tracte.

Francesc I, noms travessar la frontera dels Pirineus, va denunciar el tractat per haver estat firmat sota coacci.






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74134" title="Treva de Nia" nonfiltered="4149" processed="4129" dbindex="29384">
La Treva de Nia va ser un tractat signat a Nia entre l'emperador Carles V i Francesc I de Frana per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermnic. 

Histria. 

La mort del Duc Sforza de Mil l'any 1535 va tornar a plantejar la qesti d'Itlia, al donar lloc a les pretensions franceses sobre la successi al ducat de Mil per a un dels seus candidats. Aix el 1537 un exrcit francs va envair Savoia i el Piemont, ocupant Tor i aguditzant el perill de Mil. 

El 1536 Carles V retornava triomfant de Tunis i ple de plans per a la unificaci del cristianisme, entrevistant-se amb el Papa en presncia d'ambaixadors francesos va declarar que si Francesc I no acceptava les seves condicions de pau li declararia la guerra. L'nica alternativa que oferia era un duel personal entre ell i Francesc I, si guanyava ell el premi seria Borgonya i si sortia victoris Francesc guanyaria Mil. 

Carles V va permetre als seus ministres de negociar per a guanyar temps. Emps pels seus capitans Andrea Doria i Antonio de Leiva va decidir iniciar les hostilitats. Pensava en un atac per mar i terra contra Frana, el que significava un trasllat total de tropes. Del mltiple atac sobre les provncies meridionals de les Disset Provncies, la invasi septentrional des dels Pasos Baixos es va haver d'abandonar per falta de liquidesa econmica per l'emperador Carles durant l'estiu de 1536 es va internar per la Provena. La campanya va ser un desastre i a l'octubre Carles estava novament a Gnova arrunat amb la seva potncia militar i endeutat. L'esgotament mutuu va fer aturar les operacions majors i fracassades les negociacions pels emissaris de l'emperador sobre Mil, per l'ajuda francesa als turcs i pel suport de Frana al cinqu Concili General es va signar la Treva de Nia el juny de 1538 amb un acord que havia de durar 10 anys i amb el programa d'una lliga contra els musulmans i protestants i la colaboraci en un concili general. 

Posteriorment Francesc I, aprofitant l'esgotament de l'emperador i dels recursos trets d'Alger l'any anterior, trenca la treva el juliol de 1542 i envia un exrcit invasor als Pasos Baixos. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74135" title="Salt (desambiguaci)" nonfiltered="4150" processed="4130" dbindex="29385">

Geografia: Municipi del Girons (Catalunya). Vegeu Salt.
Histria: Acords per a frenar la cursa armamentista de la Guerra freda. Vegeu Acords SALT.
Esport: Esports olmpic aqutic. Vegeu Salts i salts.
valenci: Programa de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a la correcci de textos en valenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74137" title="Allecte" nonfiltered="4151" processed="4131" dbindex="29386">

Allecte (mort el 296) fou un emperador rom proclamat a Britnia el 293.

Fou el prefecte, tresorer i lloctinent de Carausi al qual el 293 va matar i va assumir la porpra imperial. La Gllia Bonnia no el va reconixer i es va sotmetre a Constanci Clor.
El 296 Constanci va enviar al general Asclepiodotus amb un exrcit i Allecte fou derrotat i Britnia fou sotmesa.

Va deixar alguna moneda amb la inscripcio IMP. C. ALLECTUS P.F. AUG. Geoffrey de Monmouth inclou Allecte en la seva histria semilegendria, i afirm que mat nombrosos partidaris de Carausi per tal de mantenir-se independent de Roma.


Vegeu tamb: Adlecte;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74138" title="Aule Alli" nonfiltered="4152" processed="4132" dbindex="29387">
Aule Alli o Ali (a les monedes Aulus Alienus Procus o Aulus Allienus Procus) fou un amic de Cicer que en parla molt be. Fou llegat de Cicer a sia el 60 aC i pretor el 49 aC. El 48 aC va rebre el govern de Siclia amb el ttol de procnsol i va enviar tropes a Juli Csar que era al frica. Va romandre a Siclia fins el 47 aC. Es suposa que podria se la mateixa persona a la que Dolabella va enviar a Egipte per reunir algunes legions, el 43 aC; Alienus va portar-li quatre legions per al retorn fou sorprs a Palestina per Cassi que estava al front de vuit legions i Alienus, enlloc de combatre, es va unir a Cassi.  
  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74139" title="Aliates" nonfiltered="4153" processed="4133" dbindex="29388">



Nom de dos reis de Ldia:

Aliates I;
Aliates II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74140" title="Amadocs" nonfiltered="4154" processed="4134" dbindex="29389">
Els amadocs (llat amadoci, grec         ) foren un poble i unes muntanyes a Trcia esmentats per Claudi Ptolemeu.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74141" title="Amadocos I" nonfiltered="4155" processed="4135" dbindex="29390">
Amadocos fou rei dels Odrisis de Trcia. Fou aliat d'Alcibades d'Atenes al temps que aquest era tir d una ciutat de la costa de Trcia abans del 405 aC. Xenofont va estar al pas el 400 aC i diu que Amadocos i Seutes II eren els dos reis mes poderosos de Trcia per s enfrontaven freqentment entre ells. El 390 aC Trasibul els va reconciliar i els va convertir en aliats d'Atenes. Aristtil diu que un rei Amadocos fou atacat pel seu general Seutes, per com que no indica la data no se sap si es tracta dels mateixos personatges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74142" title="Amadocos II de Trcia" nonfiltered="4156" processed="4136" dbindex="29391">
Amadocos II  fou rei dels Odrisis de Trcia a Maroneia i el Quersons del 359 aC al 351 aC. Quant va morir el rei Cotis I dels odrisis el 359 aC els seus tres fills Berisades, Cersobleptes I i Amadocos foren nomenats reis en com. Demstenes en parla per no dona el seu parentiu. Va morir el 351 aC i el va succeir Teres II. Va deixar un fill anomenat tamb Amadocos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74143" title="Amasis" nonfiltered="4157" processed="4137" dbindex="29392">
Amasis fou un persa de la tribu dels marafis al qual Ariandes, strapa persa d'Egipte, va nomenar cap de l'exrcit i el va enviar a ajudar a Feretime, la mare del rei Arcesilaos III de Cirene. Amasis, juntament amb Badres, va ocupar la ciutat de Barca mitjanant una estratagema (510 aC) per fou rebutjat a Cirene. Ariandes el va cridar i va haver de tornar i pel cam fou atacat repetidament pels libis que li van posar difcil el retorn. Feretime va tornar amb Amasis cap Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74144" title="Amastris (princesa)" nonfiltered="4158" processed="4138" dbindex="29393">
Amastris () fou el nom de la dona de Xerxes I de Prsia (486 aC 465 aC) i mare d'Artaxerxes I de Prsia Longimanus (464 aC 424 aC). Era filla d'Otanes (segon Herdot) o d'Onofes (segon Ctsies). Es descrita com a cruel. Fou acusada pels grecs de fer matar 14 joves nobles com a sacrifici als deus  tot i que aix no era costum persa. Herdot esmenta la mutilaci de la seva jove Artinte, filla de Masistes, dona de Darios i que Xerxes va seduir. Va sobreviure a Xerxes.

Una altra Amastris fou filla d'Artaxerxes II de Prsia, que fou promesa al noble Tirabazos promesa que no es va complir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74146" title="Amatius" nonfiltered="4159" processed="4139" dbindex="29394">
Amaci o Herfil (Amatius o Herophilus), anomenat Pseudomarius, fou una persona humil que va pretendre ser fill o net de Gai Mari. A la mort de Juli Csar el 44 aC es va convertir en un lder popular, i va erigir un altar a Csar. Tenia molts seguidors i representava un perill per lo que el cnsol Marc Antoni el va agafar i el va executar sense judici. Aquest acte illegal fou desprs ratificat pel senat a causa de les avantatges que l acte havia provocat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74147" title="Ambigatus" nonfiltered="4160" processed="4140" dbindex="29395">
Ambigatus fou rei dels celtes de la Gllia durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma. Era del poble dels Bitriges. Quant va arribar a una edat avanada va enviar als fills de la seva germana (el seus successors segons la llei dels gals), anomenats Bellovesus i Sigovesus, a buscar noves terres pel seu poble que havia augmentat molt en nombre. Bellovesus es va dirigir a Itlia i Sigovesus als boscos Hercinis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74148" title="Ambiorix" nonfiltered="4161" processed="4141" dbindex="29396">
Ambiorix fou cap dels Eburons, un poble gal entre el Mosa i el Rin, que foren tributaris del Aduaticis per als que Csar va lliurar del tribut abans del 54 aC.

En aquest any Csar va mobilitzar cinc cohorts sobre el comandament de Q. Titurius Sabmus i L. Aurunculeius Cotta, als que va enviar al territori dels Eburons per passar all el hivern; per als quinze dies els Eburons es van revoltar dirigits pels seus caps Ambiorix i Cativolcus, i van assetjar el campament rom matant a casi tots els soldats quant van sortir sota promesa de salvaconducte. Llavors Ambiorix va incitar als Aduaticis i als Nervis a la revolta i van atacar el camp de Q. Cicer que era al pas dels nervis. Cicer va aguantar l atac i Csar va arribar amb mes forces obligant a Ambiorix a aixecar el setge. L any segent Ambiorix va seguir la guerra per va patir diverses derrotes davant Csar. Va aconseguir escapar sense ser capturat i va passar el Rin.

Amb l'esprit romntic del segle XIX, Ambiorix era considerat com un eroi i precursor de la resistncia millenari del poble belga contra els seus opressors. Una estatua es va erigir a la plaa major de la ciutat de Tongeren, l'ntiga ciutat Atuatuca Tungrorum.



Enllaos externs.
http://atuatuca.de/castellano.html;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74149" title="Sant Ambrs" nonfiltered="4162" processed="4142" dbindex="29397">

Sant Ambrs (Ambrosius) fou bisbe de Mil.

Va nixer probablement a Trveris, a la provncia de Germnia de la que el seu pare fou prefecte, vers el 340. Mort el pare va anar amb la mare a Roma i va estudiar lleis. Va exercir com advocat a Mil i va guanyar una bona reputaci. El 370 mes o menys, fou fet prefecte de les provncies de Ligria i Emlia, la capital de les quals era Mil.

En aquell moment la lluita entre catlics i arrians estava al punt culminant. Des la mort de Auxentius, bisbe de Mil, el 374 la qesti de la seva successi estava a l'ordre del dia i es demorava pel conflicte entre les dos tendncies. Durant les negociacions entre els bndols un nen va cridar "Ambrosius episcopus"  i aquesta frase fou rebuda com un oracle i Ambrs fou elegit bisbe per aclamaci i pels dos partits.

Ambrs no volia acceptar, per ho va haver de fer per mandat de l'Emperador Valentini I. Fou consagrat vuit dies desprs perqu en ser elegit era noms catecumen i es va haver de batejar. Desprs de ser elegit va donar totes les propietats de l'Esglsia als pobres i va adoptar una forma de vida asctica mentre dirigia amb fermesa l'administraci pblica.
 
Dos anys desprs va escriure "De Virginibus" dedicat a la seva germana Marcellina. A la controvrsia amb els arrians es va decantar pels ortodoxes i de fet ja es va fer batejar per un bisbe catlic ortodox. Va estudiar teologia amb Simplici, un presbter rom que desprs fou el seu successor. Desprs va escriure els tractats "De Fide" i "De Spiritu Sancto".

El 377 Itlia fou envada pels brbars i va haver de fugir a Illria i desprs va anar a Roma. Desprs va tornar a Mil i va exercir com a poltic per la cort. Quant va morir Graci el 383,  Magne Mxim va amenaar Itlia i Justina, la mare del jove emperador Valentini II va enviar a Ambrs com ambaixador i va aconseguir parar-lo. El 387 Ambrs va anar a Trveris en una missi similar amb Mxim per aquesta vegada el va ofendre i va haver de tornar a Itlia.

Justina era arriana i es va enfrontar des el 380 amb Ambrs, ja que va nomenar un bisbe arri per Sirmium. El bisbe milans va enviar a Sirmium a un bisbe catlic de nom Anemmius que fou consagrat, i va tornar a Mil on Justina va provar algunes coses contra ell sense xit. El 382 Palladi i Secundi, dos bisbes arrians, van demanar a Graci un concili general per decidir, per Ambrs va imposar un snode d'Itlia, Illria i  la Gllia que es va reunir a Aquileia sota la seva presidncia, i en el que Paladi i Secundi foren deposats. El 385 i 386 Justina i Ambrs van entrar en enfrontament obert, Justina exigia que al menys una esglsia de Mil fos usada pels arrians i Ambrs va refusar la petici. Justina va intentar ocupar una esglsia (la baslica) per la fora, per no va reeixir. El poble es va aixecar. Els soldats imperials van dubtar d'atacar la baslica. La troballa de les relquies d'uns sants i mrtirs  desconeguts, Gervasi i Prtasi, va aixecar l'esperit del poble mentre era ridiculitzat pels arrians i la cort, per finalment els imperials van desistir. El mateix any un rescripte imperial assegurava la tolerncia a totes les sectes cristianes i la violaci d'aquesta tolerncia era alta traci, per cap intent contra Ambrs es va fer.

El 387 va morir Justina i Valentini es va declarar catlic, i com que al segent any Teodosi I el gran va guanyar a Mxim (388) tot l'imperi va quedar sota domini de sobirans catlics ortodoxes. Desprs de la matana de Tessalnica del 390 Ambrs va refusar a Teodosi l'entrada a Mil per 8 mesos i noms li va aixecar el cstig quant va fer penitencia publica.

Ambrs es va oposar tamb als Macedonis Apollinars, als Novacians i als Jovinians. El 384 es va oposar a la petici de Symmacus i altres senadors de Roma per la restauraci del altar de la victria.

Va viure el resta de la seva vida a Mil menys un curt perode el 392 durant la usurpaci d'Eugeni, i es va dedicar als afers espirituals propis dels bisbes. Va morir el 4 d'abril del 397.

Va deixar molts escrits. A ms dels ja esmentats, cartes, sermons, oracions, comentaris, escriptures, tractats (sobre el celibat i el monaquisme), l'Hexameron (sobre la creaci), "De Officiis Ministrorum"; "De Mysteriis"; De Sacramentis"; i "De Poenitentia". L'himne  "Te Deum laudamus" se li atribueix per no li correspon. Va establir la forma de culte a les esglsies en la forma que va durar fins al segle VIII quant es parlava de "Officium Ambrosianum" i "Missa Ambrosiana". 

Al segle XV la Repblica proclamada a Mil (1447-1450) es va dir Repblica Ambrosiana.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74150" title="Ambust" nonfiltered="4163" processed="4143" dbindex="29398">
Ambustus fou el nom de famlia d'una branca de la gens Fbia. El primer a portar el nom fou Quintus Fabius Vibulanus, que fou cnsol el 412 aC, fill de Numerius Fabius Vibulanus, cnsol el 421 aC. El cognom Vibulanus va ser substitut llavors per Ambustus.

Els personatges principals amb cognom Ambustus foren :
 Quint Fabi Vibul Ambust ;
 Marc Fabi Ambust ;
 Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
 Numeri Fabi M. F. Q. N. Ambust;
 Quint Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
 Marc Fabi K. F. M. N. Ambust ;
 Mari Fabi N. F. M. N. Ambust ;
 Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust ;
 Mari Fabi M. F. N. N. Ambust ;
 Quint Fabi Q. F. Q. N. Ambust ;
 Ceso Fabi M. F. N. N. Ambust ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74151" title="lan Barnais Pau-Orthez" nonfiltered="4164" processed="4144" dbindex="29399">

L'lan Barnais Pau-Orthez s un club francs de bsquet de la ciutat de Pau.

 Histria .
El club nasqu l'any 1908 amb el nom d'lan Barnais, a la ciutat d'Orthez. Es tracta d'un club poliesportiu, per la seva secci ms destacada ha estat el basquetbol. Aquesta aparegu l'any 1931. El 1989 esdevingu lan Barnais Pau-Orthez. Ha jugat al pavell de la Moutte d'Orthez fins el 1991, en qu es trasllad al Palais des Sports de Pau, amb capacitat per a 7.707 espectadors.

 Palmars .
 1 Copa Korac: 1984.
 9 Lliga francesa de bsquet: 1986, 1987, 1992, 1996, 1998, 1999, 2001, 2003, 2004.
 5 Copa francesa de bsquet: 1991, 1992, 1993, 2002, 2003.
 1 Semaine des As: 2003.

 Jugadors histrics .
Mathieu Bissni;
Howard Carter;
Boris Diaw;
Fabien Dubos;
Didier Gadou;
Paul Henderson;
Freddy Hufnagel;
Mike Jones;
Cyril Julian;
Dragan Lukovski;
Gheorghe Muresan;
Johan Petro;
Florent Pitrus;
Mickal Pitrus;
Antoine Rigaudeau;
Rod Sellers;
Frdric Fauthoux;
Laurent Foirest;
Thierry Gadou;

 Entrenadors histrics .
George Fischer;
Michel Gomez;
Jacques Monclar;
Claude Bergeaud;
Frdric Sarre;
Didier Gadou;

 Dirigents histrics .
Pierre Seillant;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74153" title="Quint Fabi Vibul Ambust" nonfiltered="4165" processed="4145" dbindex="29400">

Quint Fabi Vibul Ambust (Quint Fabius Vibulanus Ambustus) fou un magistrat rom. Es deia Quint Fabi Vibul (Quintus Fabius M. F. Q. N. Vibulanus) i era fill de Marc Fabi Vibul II, cnsol el 442 aC. 

Fou cnsol el 412 aC amb Gai Furi Pacil. Fou el darrer que va usar el cognom de Vibul i el primer a usar el d'Ambust. En endavant els Fabi van portar el cognom Ambust.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74154" title="Marc Fabi Ambust" nonfiltered="4166" processed="4146" dbindex="29401">

Marc Fabi Ambust (Marcus Fabius Ambustus) fou Pontfex Mxim el 390 aC. Els seus tres fills foren enviats com ambaixadors als gals quant aquestos assetjaven Clusium i van ajudar al assetjats en una sortida; llavors els gals van demanar que s entregaren per violaci de la llei de les nacions per el senat rom ho va refusar i els gals van marxar contra Roma i la van ocupar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74155" title="Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust" nonfiltered="4167" processed="4147" dbindex="29402">
Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust  (Caeso Fabius M. F. Q. N. Ambustus) fou fill de Marc Fabi Ambust. Era qestor el 409 aC amb tres plebeus com collegues, que foren els primers plebeus que van exercir aquest crrec. El 404 aC fou elegit trib amb potestat consolar, i altre cop el 401 aC, el 395 aC i el 390 aC. En aquest any fou ambaixador davant els gals que assetjaven Clusium i la seva violaci de la llei ajudant als assetjats va provocar la marxa dels gals contra Roma.

Nota .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74156" title="Numeri Fabi M. F. Q. N. Ambust" nonfiltered="4168" processed="4148" dbindex="29403">
Numeri Fabi M. F. Q. N. Ambust (Numerius Fabius M. F. Q. N. Ambustus) fou fill de Marc Fabi Ambust i germ de Gai Fabi M. F. Q. N. Ambust. Fou trib amb potestat consolar el 406 aC i altre cop el 390 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74157" title="Quint Fabi M. F. Q. N. Ambust" nonfiltered="4169" processed="4149" dbindex="29404">
Quint Fabi M. F. Q. N. Ambust (Quintus Fabius M. F. Q. N. Ambustus) fou fill de Marc Fabi Ambust i germ de Gai Fabi M. F. Q. N. Ambust. Fou trib amb potestat consolar el 390 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74158" title="Marc Fabi K. F. M. N. Ambust" nonfiltered="4170" processed="4150" dbindex="29405">
Marc Fabi K. F. M. N. Ambust (Marcus Fabius K. F. M. N. Ambustus)   fou fill de Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust, fou trib amb potestat consolar el 381 aC i el 369 aC. Va ser censor el 363 aC. Va tenir dues filles, una (Fbia Major) que va casar amb Servi Sulpici Pretext (trib consolar) i un altra (Fbia Menor) amb Gai Licini Estol (trib del poble que va introduir les anomenades pregaries licnies, que tenien el suport de la seva dona i el seu sogre).

 Nota .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74159" title="Mari Fabi N. F. M. N. Ambust" nonfiltered="4171" processed="4151" dbindex="29406">
Mari Fabi N. F. M. N. Ambust (Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus) fou fill de Numeri Fabi M. F. Q. N. Ambust.

Fou cnsol el 360 aC i va dirigir la guerra contra els hrnics, als que va sotmetre, i va obtenir una ovaci.

Fou altra cop cnsol el 356 aC i va dirigir la guerra contra els faliscs i els tarquinis, que tamb va derrotar i sotmetre. Estava absent de Roma quant es van fer els comicis i el senat no els va voler encarregar al seu collega, que havia anomenat un dictador plebeu i menys encara al mateix dictador, i va nomenar interrex per fer els comicis; els patricis volien assegurar ambds llocs consulars a la seva ordre, cosa que Ambustus es va assegurar quant va retornar a Roma.

Per onze vegades fou nomenat interrex i va declarar a dos patricis cnsols violant la llei Licnia. 

El 354 aC fou altre cop cnsol i va conquerir el pas del tiburts i va obtenir el triomf.

El 351 aC fou nomenat dictador per frustrar la llei Licnia altre cop als comicis, per no ho va aconseguir. 

Encara vivia el 325 aC quant el seu fill Quint Fabi Mxim Rulli, va fugir de Roma per evitar la venjana del dictador Papiri, i el pare va intercedir al seu favor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74160" title="Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust" nonfiltered="4172" processed="4152" dbindex="29407">
Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust (Caeso Fabius C. F. M. N. Ambustus) fou cnsol rom el 358 aC, any en qu fou designat un dictador davant el perill dels gals. Era fill de Numeri Fabi M. F. Q. N. Ambust.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74161" title="Mari Fabi M. F. N. N. Ambust" nonfiltered="4173" processed="4153" dbindex="29408">
Mari Fabi M. F. N. N. Ambust (Mari Fabi M. F. N. N. Ambust) fou fill de Mari Fabi N. F. M. N. Ambust i germ de Quint Fabi Mxim Rulli. Fou mestre de la cavalleria (magister equitum) el 322 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74162" title="Quint Fabi Q. F. Q. N. Ambust" nonfiltered="4174" processed="4154" dbindex="29409">
Quint Fabi Q. F. Q. N. Ambust (Quintus Fabius Q. F. Q. N. Ambustus) fou mestre de cavalleria (magister equitum) el 344 aC i dictador de Roma el 321 aC, per va renunciar al detectar-se una irregularitat en l elecci. Era fill de Marc Fabi K. F. M. N. Ambust








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74163" title="Ceso Fabi M. F. N. N. Ambust" nonfiltered="4175" processed="4155" dbindex="29410">
Ceso Fabi M. F. N. N. Ambust (Cesar Fabius M. F. N. N. Ambustus) fou fill de Mari Fabi N. F. M. N. Ambust i germ de Mari Fabi M. F. N. N. Ambust i de Quint Fabi Mxim Rulli. Fou mestre de la cavalleria (magister equitum) el 315 aC en substituci de Quint Auli, caigut en combat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74165" title="Le Mans Sarthe Basket" nonfiltered="4176" processed="4156" dbindex="29411">

El Le Mans Sarthe Basket s un club francs de bsquet de la ciutat de Le Mans.

 Histria .
El Le Mans Sarthe Basket nasqu oficialment el 6 de setembre de 1993, com a continuador professional del Sporting Club Moderne Le Mans. L'any 1938 havia nascut a la ciutat de Le Mans un club que es dedic a la prctica del futbol, el Goulou Club. Per amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la marxa de la majoria d'homes al front, les dones d'aquests continuaren l'existncia del club amb un equip de basquetbol femen. L'any 1941 canvi el seu nom pel de Sporting Club Moderne. Abans de l'adopci del professionalisme i el canvi de nom, el club fou tres cops campi de Frana de bsquet. Disputava els seus partits al pavell Gouloums puis La Retonde (1971). El 25 de setembre de 1995 inaugur el nou pavell d'Antars, amb capacitat per a 6.000 espectadors.

 Palmars .
 4 Lliga francesa de bsquet: 1978, 1979, 1982, 2006.
 2 Copa francesa de bsquet: 1964, 2004.
 1 Semaine des As: 2006.
 1 Lliga francesa de segona divisi (Pro B): 1990.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74167" title="Ammi Marcell" nonfiltered="4177" processed="4157" dbindex="29412">
Ammia Marcell o Ami Marcell (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutad rom que va escriure una histria profana en llat. Ammi era grec de naixement i nadiu d'Antioquia de Sria. De jove fou soldat i fou adms entre els protectores domestici el que prova que era de famlia distingida, ja que aquest cos nomes admetia joves nobles. Va estar al servei del general Ursucinus ( un dels mes destacats generals de Constanci Clor), al qual va acompanyar en la campanya del 350. El 354 va tornar a Itlia i va anar a la Gllia seguint a Ursucinus, que va combatre a Silvanus; desprs va tornar al orient, i sembla que va deixar el servei del general al perode de la seva desgrcia abans del 360. Desprs va acompanyar al emperador Juli l'Apstata a la seva campanya i era a Antioquia el 371 quant es va descobrir un complot de Teodor contra Valent i va testimoniar de les tortures infringides als conspiradors. Llavors es va establir a Roma on va escriure la seva histria.

No se sap quant va morir per fou desprs del 390 ja que la seva histria parla del consolat de Neoterius, que fou aquell any. L'obra d'Ami comena amb la pujada al tron de Nerva (96) fins a la mort de Valent el 378. Estava format per 31 llibres dels quals els 13 primers s'han perdut. 

Vegeu tamb.
Maronsa;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74169" title="Ammonas" nonfiltered="4178" processed="4158" dbindex="29413">
Ammonas o Amoun () fou el fundador d una de les mes importants comunitats monacals d'Egipte. Obligat per la famlia a casar-se, va convncer a la seva muller de respectar una continncia perpetua.  Va viure amb la seva dona 18 anys al final dels quals, a petici d'ella, es va retirar al mont Ntria, al sud del llac Mareotis, com un asceta, i hi va viure 22 anys, sortint noms dos vegades a l any per visitar a la seva dona. Va morir abans del 365 i probablement vers el 320. 17 de les 19 regles dels ascetes se li atribueixen.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74170" title="Ammonios" nonfiltered="4179" processed="4159" dbindex="29414">

Ammoni o Ammnios (Ammonius, ) fou el favorit del rei selucida Alexandre I Balas. El rei li va confiar l administraci dels afers pblics. Ammonios era avaricis i cruel i va fer matar molts amics del rei, de la reina Laodice i d'Antgon el fill de Demetri. Descobert un complot contra la vida de Ptolomeu VI Filometor (147 aC) aquest va demanar a Alexandre l entrega del ministre, per Alexandre va refusar. Per els habitants d'Antioquia, instigats per agents de Ptolomeu, es van revoltar i el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74171" title="Olympique d'Antibes Juan-les-Pins" nonfiltered="4180" processed="4160" dbindex="29415">

L'Olympique d'Antibes Juan-les-Pins s un club francs de bsquet de la ciutat d'Antibes. Els seus colors sn el blau i el groc.

 Palmars .
 3 Lliga francesa de bsquet: 1970, 1991, 1995.

 Jugadors histrics .
Laurent Foirest;
Stphane Ostrowski;

 Entrenadors histrics .
Jacques Monclar (1988 - 1996 i 1999 - 2002);
Serge Provillard (2003 - 2004);
Stphane Ostrowski (2005 - avui);

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74172" title="Amoreos" nonfiltered="4181" processed="4161" dbindex="29416">
Amoreu o Amoreos (Amoraeus, )  fou un rei dels derbicis (derbices), en la guerra contra el qual va morir el rei de Prsia Cir II el gran segons Ctsies. (Cir se sap que va morir en guerra contra els masagetes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74173" title="Amorges" nonfiltered="4182" processed="4162" dbindex="29417">
Amorges (       )  fou rei dels sakes (sacae, branca dels escites). Ctesies diu que Cir II el gran de Prsia el va derrotar en una batalla vers 548 aC  i el va fer presoner per el va haver de deixar anar quant ell mateix fou derrotat i tres cosins seus foren fets presoners per Spamithra o Sparethra, la dona d'Amorges. Desprs Cir i Amorges foren aliats i Ctsies de Cnidos diu que va ajudar al rei persa en la campanya de Ldia.

El 530 aC Cir II el Gran va lluitar contra els massagetes i els derbicis. Primer Cir va derrotar el rei masageta Espargapises que fou fet presoner i es va suicidar; per la mare del rei Tomiris, va demanar suport als indis que van portar a la lluita els elefants; aquestos van espantar als cavalls perses i l'exrcit es va desbandar i Cir fou mortalment ferit per una llana (4 de desembre de 530 aC). Amorges va arribar a la lluita en el darrer minut amb vint mil homes que va salvar als perses i va derrotar els enemics incloent els indis. Cir abans de morir va demanar als seus fills de respectar a la seva mare i a Amorges.

Els crtics creuen que Amorges fou un invent de Ctsies que va convertir en un rei persona a la tribu escita Humarga o Haumavarga, aliada dels perses.

Vegeu tambe:
 Amorges de Cria (strapa), strapa;
 Amorges de Cria (pretendent), rebel;
 Amorges (rei), un altre rei escita per del temps de Darios I el Gran (521-486 aC);
 Amorges (general), un general persa del temps de Darios I el Gran (521-486 aC);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74174" title="Amorges de Cria" nonfiltered="4183" processed="4163" dbindex="29418">



Amorges de Cria (strapa), strapa;
Amorges de Cria (pretendent), rebel;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74176" title="Sant Amfloc" nonfiltered="4184" processed="4164" dbindex="29419">
Sant Amfloc (Amphilochus, Amphlochos ) fou bisbe d'Iconium (Konya) amic de Sant Basili i Sant Gregori Nazianz. Va nixer a Cesarea i va exercir d'advocat. Va viure retirat amb el seu pare a Ozizalis a Capadcia fins que fou elegit per presidir la seu d'Iconium (Licania) o Psdia. 

Es conserva la carta de felicitaci de Sant Basili que desprs el va visitar que el va convncer de completar el treball "sobre l'Esperit Sant" que va acabar al 375. El 377 va enviar la seva obra als bisbes de Lcia que tenien tendncies macedonianes o podien estar influts per la doctrina macedoniana.

A la mort de Valent el 378 les persecucions contra els no arrians es van acabar i el 381 Amfloc va anar al concili de Constantinoble on fou nomenat centre del catolicisme a sia junt amb Optimos d'Antioquia de Psdia. El 383 va obtenir de l'emperador Teodosi la prohibici d'assemblees arrianes i el mateix any va convocar un concili a Side, a Pamflia, per condemnar als heretges massalis o massalians que deien que la religi consistia en la pregaria. El 394 va ser al concili de Constantinoble que va confirmar a Bagdios com a bisbe de Bostra. 

Va morir probablement el 395. Es commemora el 23 de novembre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74178" title="Marc Cinci Aliment" nonfiltered="4185" processed="4165" dbindex="29421">
Marc Cinci Aliment (Marcus Cincius Alimentus) fou trib del poble el 204 aC. Va proposar i fer aprovar la llei coneguda con Llei Cncia (Lex Cincia de Donis et Muneribus) que va regular les donacions i les va limitar. Aquesta llei fou confirmada al temps d'August. Probablement s el mateix personatge que Marc Cinci, prefecte de Pisa el 194 aC 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74186" title="Saint-Di-des-Vosges" nonfiltered="4186" processed="4166" dbindex="29422">

Saint-Di-des-Vosges s un municipi francs, situat al departament de Vosges i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 22.569 habitants.

Geografia.

T 22.569 habitants (1999), una superfcie de 46,15 km (densitat 489 h/km2).

El Festival internacional de geografia se celebra anualment a Saint-Di-des-Vosges, "capital mundial de la geografia".

Histria.
1507 : Cosmographiae Introductio  (Martin Waldseemller)

La ciutat.
Catedral;
Esglsia de Sant Mart;
Claustre;
Museu Pierre-Nol;
Torre de la Llibertat;
Usine Claude et Duval  (arquitecte Le Corbusier);

Ensenyament.


L'Institut universitari de tecnologia (fr. Institut universitaire de technologie) de Saint-Di-des-Vosges forma part de la Universitat Henri Poincar de Nancy.
Informtica;
Internet;
Comunicaci;

Fills i filles illustres de la ciutat.
Jacques Augustin, pintor (miniatures);
Jules Ferry;
Yvan Goll;

Viles agermanades.
 Arlon (Blgica);
 Cattolica (Itlia);
 Crikvenica (Crocia);
 Friedrichshafen (Alemanya);
 Lowell (Estats Units);
 Meckhe (Senegal);
 Ville de Lorraine (Canad);
 Zakopane (Polnia);

Enllaos externs.
Pgina web oficial;
Festival internacional de geografia;
Institut universitari de tecnologia;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74190" title="Dinar libi" nonfiltered="4187" processed="4167" dbindex="29423">

El dinar libi (en rab            dinar lib, o simplement dinar      ) s la unitat monetria de Lbia. El codi ISO 4217 s LYD, i l'abreviaci s LD. Se subdivideix en 1.000 drhams (    ), a diferncia de la majoria de monedes, que tenen una subdivisi centesimal.

Mentre Lbia va formar part de l'Imperi Otom, es va utilitzar la piastra otomana (en rab qirsh, en turc kuru ), i no va ser fins el 1844 que es van emetre algunes monedes locals. Quan Itlia va assumir el control del pas el 1911, es va introduir la lira italiana. El 1943, Lbia es va dividir sota sobiranies francesa i britnica. Al cant francs es va utilitzar el franc algeri i al britnic es van emetre lires.

El 1951, Lbia va esdevenir un estat independent i s'hi va introduir la lliura lbia (LYP) a una taxa d'1 lliura = 480 lires = 980 francs. La lliura es va dividir en 100 piastres (    qirsh) i 1.000 millimes (       milimat). El 1971 es va substituir la lliura pel dinar a una taxa paritria d'1 a 1, i el drham va reemplaar el millime.

Ems pel Banc Central de Lbia (                   Masraf Libia al-Markazi), en circulen bitllets de 10, 5, 1,   i   dinars, i monedes de 100, 50, 20, 10, 5 i 1 drhams.

Taxes de canvi.  
1 EUR = 1,62927 LYD (12 d'abril de 2006);
1 USD = 1,32755 LYD (12 d'abril de 2006);

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.

  Banc Central de Lbia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74192" title="Knesset" nonfiltered="4188" processed="4168" dbindex="29424">


La Knesset o Kensset (en hebreu,      assemblea) s el Parlament d'Israel, i t la seu a Jerusalem.

El poder legislatiu israeli s'organitza en una cambra nica, la Knesset, que aprova lleis, escull el primer ministre (que desprs es nomenat cerimonialment pel president), supervisa les accions del govern, pot destituir el president, nomena el contralor de l'estat i es pot dissoldre per convocar eleccions.

La Knesset es va reunir per primer cop el 14 de febrer de 1949. Cada quatre anys (o abans, si es convoquen eleccions anticipades), els ciutadans israelians majors de 18 anys voten els 120 diputats i diputades. Desprs, el govern s escollit per majoria a la Knesset.

Les lleis que aprovi la Knesset no poden entrar en conflicte amb les Lleis bsiques, la constituci de facto. La modificaci d'una llei bsica necessita una majoria de 61 o 80 vots, segons el cas.

Notes.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74193" title="Lleis bsiques d'Israel" nonfiltered="4189" processed="4169" dbindex="29425">
Les lleis bsiques funcionen com a Constituci a l'estat d'Israel, ja que aquest estat no en t.

La declaraci d'independncia incloia una clusula que especificava que s'havia de redactar una constituci abans de l'1 d'octubre de 1948, per les diferncies d'opini entre els religiosos i els laics eren massa grans i el text no es va elaborar mai. El llavors primer ministre Ben Gurion no va donar suport a la comissi constitucional, dient que Israel havia d'esperar que la majoria de jueus del mn arribs al nou estat per comenar a fer la constituci. Alguns historiadors, per, consideren que Ben Gurion simplement va optar per posposar una qesti tan polmica que hauria posat en perill el seu crrec.

Molts religiosos jueus de l'poca s'oposaven a la idea d'una constituci, perqu el govern la consideraria nominalment "superior" en autoritat als textos religiosos com ara la Tor, la Tanakh o el Talmud. De fet, fins ben entrats els anys noranta, el lder de Shas Aryeh Deri declarava que fins i tot si li presentaven els Deu Manaments com a esborrany de constituci, ell es negaria a signar-los.

El 1949, la primera Knesset va prendre el que es coneix com a Decisi Harari. En lloc de redactar una constituci immediatament, posposaven la feina, i van encarregar a la comissi constitucional que l'elabors per parts. Cada captol s'anomenaria "Llei bsica", i quan estiguessin tots escrits, es compilarien en una constituci completa.

Aix, Israel t una constituci "no escrita", formada per aquestes Lleis bsiques. Entre 1958 i 1988, la Knesset aprov nou Lleis bsiques, totes relacionades amb les institucions de l'estat. El 1992 s'aprovaren les relatives als drets bsics; tot i que sn una declaraci de drets incompleta, sn la base de les noves atribucions de la Cort Suprema com a cort d'apellaci. Aquestes dues lleis sn la Llei bsica de dignitat humana i llibertat i la Llei bsica de llibertat d'ocupaci. Van ser aprovades per 32 vots a 21 i 23 a 0 respectivament.

Els darrers anys, la comissi constitucional ha reemprs les tasques de redacci d'una constituci completa. En va diferents esborranys i els present a la Knesset el 13 de febrer de 2006, en un intent de posar fi a la Decisi Harari i a l'era de Lleis bsiques. Els lders dels tres partits israelians ms grans (Ehud Olmert de Kadima, Amir Peretz del Partit Laborista i Benjamin Netanyahu del Likud) van donar suport a la iniciativa i van apellar la 17a Knesset que llegissin en ple un dels esborranys de constituci.

Llista de Lleis bsiques d'Israel.

La Knesset (1958);
Terres d'Israel (1960);
El president (1964);
El govern (1968, revisada el 1992 i el 2001);
L'economia nacional (1975);
L'exrcit (1975);
Jerusalem, capital d'Israel (1980);
El poder judicial (1984));
El contralor de l'estat (1988).
Dignitat humana i llibertat (1992);
Llibertat d'ocupaci (1992, revisada el 1994);

Enllaos.

Declaraci d'independncia d'Israel 

Text de lleis bsiques introducci en , text en 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74194" title="Nadal Batle i Nicolau" nonfiltered="4190" processed="4170" dbindex="29426">
Nadal Batle i Nicolau (Felanitx, Mallorca, 1945 - Ciutat de Mallorca, 7 de desembre de 1997), fou un matemtic i durant 13 anys rector de la Universitat de les Illes Balears.

Nadal Batle va arribar al rectorat el 1982 i va ocupar el crrec fins el 1995. Durant aquest perode de temps va posar les bases del que ara s la Universitat. Va treballar d'una manera molt especial en obrir nous camins a la cincia i la investigaci, sobretot en noves tecnologies, en arrelar la Universitat a la societat mallorquina i en fer-ne una instituci normalitzada des del punt de vista nacional. Sota la seua direcci s'eixamplaren els estudis i es va crear l'actual campus.

Batle era doctor en matemtiques per la Universitat de Barcelona i havia estudiat tamb a l'Institut Henry Poincar de Pars. Va treballar a les universitats de Barcelona, Valncia i Sevilla, abans de tornar a Mallorca. Va publicar nombrosos treballs de la seua especialitat, molts d'ells en angls:
 The Redfields topology on some groups of continous functions.
 Isometries in generalized metric spaces.
 Entropy and fuzzy integral.
 Autmatas, lenguaje, lgica.
 Multiple conclusion logic and fuzzy logic;
 Etc;

Era membre de la junta directiva de la International Association of Knowledge Engineers. Sempre havia manifestat, i practicat, la seva creena que l'nic bilingisme prctic pels Pasos Catalans era el catal-angls.

Nadal Batle era tamb un convenut nacionalista i un agitador incansable de la societat mallorquina. Des del crrecs que va ocupar (va ser secretari de la comissi executiva de la Caixa d'Estalvis de Balears), des de la seva activitat poltica (anava a fundar un nou grup poltic amb el nom Alternativa per Mallorca) i des del seu treball als mitjans de comunicaci (escrivia tres articles setmanals al Diari de Balears, del qual preparava en el moment de la seva mort l'edici digital i va ser pea clau per a l'aparici de VilaWeb Ciutat de Mallorca).

Entre els seus hbits personals destacava la msica. Nadal Batle tenia una immensa collecci de discos de msica barroca i clssica, sobretot Bach, Haydn i Mozart. Era tamb un enorme lector amb una preferncia especial, com Joan Fuster, per Bertrand Russell.


Enllaos externs.
 Especial Nadal Batle a Vilaweb en motiu de la seva mort;
 Breu biografia de Nadal Batle;
 Vdeo de Vilaweb sobre la seva figura;
 Biografia de Nadal Batle pel professor Climent Picornell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74199" title="Antoni Roig Muntaner" nonfiltered="4191" processed="4171" dbindex="29427">
Antoni Roig Muntaner, nascut el 14 de novembre de 1931, s un qumic i poltic mallorqu que destaca per les seves investigacions en macromolcules i per la creaci de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Biografia.
Antoni Roig curs batxillerat al Collegi de Monti-sion de Palma, es llicenci en Cincies Qumiques per la Universitat de Valncia l'any 1953 i es doctor a la Universitat Complutense de Madrid l'any 1958. En aquesta universitat exerc la docncia com a professor ajudant primer i, desprs, com a professor adjunt i numerari. Acabada la tesi doctoral, pass als Estats Units, on resid dos anys becat, primer a la Duke University (Durham D.C.) i posteriorment al Massachusetts Institute of Technology, a Boston. El 1963 fou becari postdoctoral al Centre de Recherches sur les Macromolcules d'Estrasburg. L'any 1962 ingress a l'Institut de Qumica Fsica Rocasolano, del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), on ocup fins a l'any 1971 el crrec de cap del Laboratori d'Alts Polmers.

L'any 1971 passa a la Universitat del Pas Basc, on fou director del Departament de Qumica Fsica durant un any i on aconsegu la ctedra de Qumica Fsica, fins que es trasllada a Palma per fer-se crrec de la recent creada Facultat de Cincies, dependent aleshores de la Universitat Autnoma de Barcelona. A partir de 1973 pass a ser responsable de tots els centres universitaris de Palma, amb el crrec de vicerector en dues universitats, la Universitat Central de Barcelona i la Universitat Autnoma de Barcelona, institucions de les quals depenien els centres mallorquins.
 
Entre 1979 i 1981 presid la Comissi Gestora de la UIB fins que fou definitivament creada la UIB. Antoni Roig fou nomenat el 1981 Rector Honorari de la Universitat de les Illes Balears. Durant aquesta etapa fou vocal del Comit Cientfic de la Comissi Interministerial Assessora d'Investigaci Cientfica i Tcnica, creada l'any 1979.

A partir de 1981 Antoni Roig pass a desenvolupar diversos crrecs a l'Administraci. Aix, els anys 1981 i 1982 fou director general de Poltica Cientfica del Ministeri d'Educaci i Cincia. Posteriorment pass a la Universitat d'Alcal de Henares, on fou vicedeg (1984) i deg (1985 i 1986) de la Facultat de Cincies.

L'any 1987, la carrera professional i personal d'Antoni Roig tomb cap a la poltica en fer-se crrec de la Tinena de Batlle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma en la legislatura de 1987 a 1991.

Durant quatre anys, de 1995 a 1999, dirig el Departament de Qumica de la UIB. L'any 1999 fou nomenat director general en crear-se la Secretaria General del Pla d'Investigaci i Desenvolupament Tecnolgic (I+D) de la Conselleria d'Educaci, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears. Finalment, l'any 2001 fou nomenat professor emrit de la UIB. 

Obra.
Com a investigador, Antoni Roig ha publicat ms de cinquanta treballs de recerca, sempre en l'mbit de la Qumica Fsica Macromolecular. Ha dirigit nombroses tesis doctorals i s el fundador d'un actiu grup de recerca en macromolcules els membres del qual estan avui repartits per les universitats Complutense de Madrid, del Pas Basc, de Valncia, la UNED i d'Alcal de Henares. s autor, juntament amb Mateo Daz Pea, de dos toms de Qumica Fsica, editats per Alhambra-Longmans l'any 1972 amb nombroses reedicions, un text per a la docncia universitria d'mplia utilitzaci tant a Espanya com a l'Amrica Llatina. 
 
Enllaos externs.
 Biografia i entrevista;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74200" title="Escola Gavina" nonfiltered="4192" processed="4172" dbindex="29428">


L'escola Gavina s una escola cooperativa de Picanya (Horta Sud, Pas Valenci), fundada el 1975, que fou pionera en l'ensenyament en valenci. 

Des dels seus inicis, s'ha definit com a valenciana, co-educadora, plural i laica, i fa mfasi en la cooperaci entre famlia i escola, a ms de donar a l'alumne participaci en el seu propi ensenyament. 

Actualment s una escola concertada. Disposa d'un edifici per l'Educaci Primria i un per l'Educaci Secundria Obligatria, situats a l'horta del terme municipal de Picanya, concretament al cam Partida de la Martina.
 
Publica peridicament la revista Martinanews (premi Baldiri Reixach)
 
Enllaos externs.
 Web de l'escola Gavina;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74201" title="Francesc III de Bretanya" nonfiltered="4193" processed="4173" dbindex="29429">


Francesc III de Bretanya ( Amboise 1518 - Li 1536 ), prncep de Frana, delf i duc de Bretanya (1524-1536).

Orgens familiars.
Nasqu el 1518 al castell d'Amboise sent fill del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana. Era nt per lnia paterna del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya.

Hereu del regne i duc de Bretanya.
Li fou concedit el ttol de delf, reconeixent-lo com hereu del regne el 1518. 

El 1524, a la mort de la seva mare, li fou concedit el ducat de Bretanya. L'any segent el seu pare particip en la Batalla de Pavia, per la qual fou fet presoner per l'emperador Carles V. En virtut del seu alliberament tant Francesc III com el seu germ Enric de Valois-Angulema restaren a Castella des de 1526 fins el 1530.

Al seu retorn fou coronat duc de Bretanya a Rennes el 1532, per realment no govern mai el ducat ja que pels acords matrimonials dels seus pares aquest ducat era utilitzat en usdefruit pel rei francs.

Francesc III va morir el 1536 a Li, onze anys abans que el seu pare, i pressumiblement mort per enverinament. Fou succet al ducat de Bretanya pel seu germ Enric de Valois-Angulema, que posteriorment va esdevenir rei amb el nom d'Enric II de Frana, tot i que mai va arribar a ser coronat duc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74206" title="Viatge al centre de la terra" nonfiltered="4194" processed="4174" dbindex="29430">
Viatge al centre de la terra, s una novella de cincia-ficci i aventures, escrita el 1864 per Jules Verne, publicada originriament en francs amb el nom de Voyage au centre de la Terre. La histria es centra en un professor, que juntament amb el seu nebot i amb un guia, entren a travs d'un volc en direcci al "centre de la terra".





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74209" title="Dinar sudans" nonfiltered="4195" processed="4175" dbindex="29432">
El dinar sudans (en rab              dinar sudani, o simplement       dinar) ha estat la unitat monetria oficial del Sudan fins al gener del 2007, en qu fou substitut per la lliura sudanesa, moneda amb qu va coexistir fins a l'1 de juliol del 2007. El codi ISO 4217 era SDD i s'acostumava a abreujar sD. Se subdividia en 10 lliures (     ginia) i, tamb, en 100 piastres (    qirsh), fraccions que ltimament ja no s'utilitzaven.

El dinar va ser introdut el 8 de juny de 1992 reemplaant la lliura sudanesa a ra de 10 lliures per dinar (d'aqu venia una de les fraccions del dinar). El dinar sudans va tenir una taxa de canvi fixa respecte del dinar libi al voltant d'uns 168 dinars sudanesos per dinar libi. A data 15 d'abril del 2006, la taxa de canvi era de 271,766 dinars per euro i 224,415 per dlar EUA. Va tornar a ser substitut per la nova lliura sudanesa el 9 de gener del 2007, a ra de 100 dinars per lliura.

Ems pel Banc del Sudan (            Bank al-Sudan), abans de la seva substituci per la lliura en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 dinars, i bitllets de 50, 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 dinars. Els bitllets de 5, 10 i 25 dinars havien estat retirats de la circulaci el gener del 2000.

El dinar no circulava al Sudan del Sud, on els preus es continuaven negociant en lliures, mentre que a Rumbek i Yei tamb era moneda d's corrent el xling keny.

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.
  Banc del Sudan;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74212" title="Iker Romero Fernndez" nonfiltered="4196" processed="4176" dbindex="29433">
Iker Romero Fernndez (Vitria, 15 de gener de 1980) s un jugador d'handbol del FC Barcelona. Fa 1,97 metres i pesa 100 kg. Juga de central o de lateral. Est considerat un dels millors jugadors del mn en la seva posici. Amb el Bara porta el nmero 18 a la samarreta. s internacional amb la selecci espanyola d'handbol.

 Clubs .
Corazonistas (Vitria);
Balonmano Valladolid;
Cub Balonmano Ademar Len;
Balonmano Ciudad Real;
FC Barcelona;

 Palmars .





Ttols internacionals de club.

Campi de la Copa d'Europa en el 2005.
Subcampi d'Europa de la Copa E.H.F., amb el Balonmano Valladolid.
Campi de la Recopa d'Europa el 2002.
Campi de la Supercopa d'Europa la temporada 2003-2004.

Ttols estatals de club.

 1 Lliga ASOBAL (2005-2006);
 2 Copa del Rei (2002-2003 i 2006-2007);
 1 Copa ASOBAL (2002-2003);
 Subcampi de la Lliga ASOBAL la temporada 2002-2003.

Amb la selecci espanyola.

Subcampi d'Europa Juvenil, amb la selecci espanyola.
Campi de la Supercopa de Nacions 2003-2004.
Quart al Mundial de Portugal 2003.
Medalla d'or al Mundial de Tunis 2005.
Subcampi d'Europa, amb la Selecci Espanyola a Sussa 2006;
Medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Beijing 2008.

Consideracions personals.

 40 vegades internacional amb la selecci Jnior.
 Millor jugador Jnior de la Lliga ASOBAL (1999/2000).
 6 golejador de la Lliga Asobal, amb la tercera millor mitjana (2000/2001).
 Integrant del 7 ideal al Campionat del Mn Jnior (2000/2001).
 Millor jugador jnior de la Lliga ASOBAL (2000/2001).
 Millor jugador jnior de la Liga ASOBAL (2001/2002).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74214" title="Cosmtica" nonfiltered="4197" processed="4177" dbindex="29434">




La cosmtica (del grec         o  de     o  kosmos: 'ordre' o 'bellesa', 'metica' de 'mesura'), s l'art d'aplicar diversos productes per a embellir o ornamentar el cos hum. Encara que el terme cosmtic s'aplica a productes habitualment artificials per aquest fi o l'objectiu de maquillar qualsevol cosa.

Es considera producte cosmtic (o, simplement, cosmtic) tot all que serveix per a conservar i embellir alguna part del cos hum, en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells.

En la histria de les civilitzacions sempre s'havien utilitzat diversos productes d'origen natural elaborats en forma de pomades ungents o perfums. En l'antic Egipte, per exemple, les dones es depilaven amb el prpolis de les abelles, es tenyien els cabells amb diverses plantes tintries.

A partir del segle XIX la sntesi qumica va comenar a introduir-se en la fabricaci dels cosmtics fins a arribar a la prctica substituci de tots els productes naturals; per a finals de segle XX es van tornar a revalorar els productes naturals en cosmtica a la vegada que els avenos van permetre introduir productes com els liposomes i altres que van afegir un component restaurador i medicinal en diversos productes especialment per a la pell.

Els productes cosmtics principals son:

dentfric ;
pintallavis;
coloret;
plvores;
ombra d'ulls;
esmalt d'ungles;
fixador del pentinat;
tint per als cabells;
abrillantador per als cabells;
sab;
sals de bany;
crema ;
loci per al cos;
escuma d'afaitar;
talc;
aigua de colnia ;
perfum;
desodorant;
protector solar;
embrunidor;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74215" title="Enric II de Frana" nonfiltered="4198" processed="4178" dbindex="29435">

Enric II de Frana ( Saint-Germain-en-Laye 1519 - 1559 ), duc de Bretanya (1536-1547) i rei de Frana (1547-1559).

Orgens familiars.
Nasqu el 31 de mar de 1519 sent el des fill del rei Francesc I de Frana i la seva primera esposa Cludia de Frana. Era nt per lnia paterna del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya.

Ducat de Bretanya i hereu del regne.
De 1526 a 1530, com a garantia del cumpliment del Tractat de Madrid, va ser ostatge del rei castell a Madrid juntament amb el seu germ Francesc III de Bretanya.

Al morir el seu germ, el duc Francesc III de Bretanya, recaigu sobre ell els seus ttols. Aix pass a ser delf, i per tant hereu del regne, com tamb titular del Ducat de Bretanya, si b no arrib a ser coronat mai. Aquest fet provoc que el Ducat passs a ser integrant de la Corona.

El 1642 va assetjar Perpiny amb 40.000 homes. Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco, que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exrcit de Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada francesa.

Ascens al tron.

El 1547 a la mort del seu pare ascend al tron francs i fou coronat a la Catedral de Reims. Fou errtic en la poltica d'aliances i, en un principi, gran defensor del catolicisme davant la Reforma Protestant, combatent els Hugonots per aliant-se amb els calvinistes. El 1551 va condemnar els llibres no-catlics i va prohibir la seva venda i circulaci. Aquesta lluita contra els protestants va comportar l'inici de les Guerres de Religi.

Va enfrontar-se al seu gran rival europeu Carles I de Castella, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, aliant-se amb l'Imperi Otom. Va prendre Metz tot i l'assetjament del rei Habsburg i va defendre la ciutat de Pars de diversos intents d'ocupaci per part de les tropes castellanes i imperials. Totes aquestes lluites van portar la Corona francesa a la fallida econmica.

Va negociar el rescat de Bolonya amb els anglesos el 1550. Mitjanant el Tractat de Chambord de 1552 va aconseguir l'aliana dels prnceps protestants d'Alemanya contra l'emperador Carles V i fou autoritzat a prendre Metz, Toul i Verdun.

El 1558 el duc de Guisa i l'armada francesa va aconseguir recuperar el port de Calais, ltima possessi anglesa en territori francs.

Al final del seu regne va patir diverses derrotes a Itlia i els Pasos Baixos davant Carles V. El 1559 es va veure obligat a signar la Pau de Cateau-Cambrsis, per la qual la Corona francesa renunciava definitivament als seus interessos a Itlia.

Va morir el 10 de juliol de 1559 a Pars durant un torneig contra Gabriel de Mongommercy, celebrat en motiu de les npcies de la seva filla Isabel amb Felip II de Castella, d'una ferida a l'ull.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1533 a Marsella amb Caterina de Mdici, filla del duc Lloren II de Mdici i Magdalena de La Tour. D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Francesc II de Frana (1544-1560), rei de Frana;
 la princesa Isabel de Valois (1546-1568), casada el 1559 amb el prncep i futur rei Felip II de Castella;
 la princesa Cludia de Valois (1547-1575), casada el 1559 amb Carles III de Lorena ;
 el prncep Llus III d'Orleans (1549-1550), duc d'Orleans;
 el prncep Carles IX de Frana (1550-1574), duc d'Orleans i rei de Frana;
 el prncep Enric III de Frana (1551-1589), duc d'Orleans i rei de Frana;
 la princesa Margarida de Valois (1553-1615), casada el 1572 amb el rei Enric III de Navarra i futur rei de Frana amb el nom d'Enric IV de Frana;
 el prncep Francesc de Frana (1555-1584), duc d'Anjou i Alenon;
 la princesa Victria de Valois (1556);
 la princesa Joana de Valois (1556);

Referncies.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74218" title="Prpolis" nonfiltered="4199" processed="4179" dbindex="29436">
Prpolis s una substncia resinosa feta per les abelles amb diverses utilitats.




Les abelles obtenen el prpolis dels borrons de diverses espcies d'arbres pi, castanyer, roure etc. i la barregen amb cera. Dins del rusc s utilitzat per tapar qualsevol forat o embalsamar els cossos d'insectes o petits animals com ratolins que hagin entrat al rusc i les abelles no siguin capaces de treure. Amb prpolis les abelles enganxen les tapes dels rusc, per exemple, per tal que quedi immobilitzat. 

En l'antiguitat ja s'usava el prpolis en cosmtica i actualment s un producte molt valorat per la qual cosa s'introdueixen en el rusc alguns dispositius per a que les abelles l'omplin d'aquesta substncia i es pugui recollir fcilment.

Propietats del prpolis.
Composici aproximada: 30% de ceres, 60% de resines i blsams i 5% d'olis essencials.
Antibitic natural;
Cicatritzant;
Immunoestimulant;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74220" title="Panathinaiks Athlitiks milos" nonfiltered="4200" processed="4180" dbindex="29437">

El Panathinaikos Athlitikos Omilos  (en grec:                              , en catal: Club Atltic de Tots els Atenencs) s un club poliesportiu de la ciutat d'Atenes (Grcia).

 Histria .
El Panathinaikos AO va ser fundat el 1908 per George Kalafatis com a club de futbol, amb el nom de Podosferikos Omilos Athinai (Club de Futbol d'Atenes), en separar-se del Panellinios Gymnastikos Silogos, organitzaci esportiva creada el 1899, en negar-se, aquesta, a crear una secci de futbol. El 1909 es reanomen Panellinios Podosferikos Omilos (Club de Futbol Panhellenic) i el 1918 com a Panellinios Podosferikos kai Agonistikos Omilo (Club de Futbol i Esports Panhellenic), en crear noves seccions, com la de voleibol. L'any 1924 adopt l'actual nom Panathinaikos Athlitikos Omilos per confirmar la seva vocaci poliesportiva.

 Seccions .
El club compta amb 21 disciplines esportives diferents, essent una de les majors organitzacions esportives d'Europa. Algunes d'elles sn:
 Futbol (1908);
 Atletisme (1919);
 Voleibol (1919);
 Basquetbol (1922);
 Tennis Taula (1924);
 Ciclisme (1928);
 Nataci (1930);
 Waterpolo (1930);
 Boxa (1946);
 Salts (1947);
 Escacs (1959);
 Halteroflia (1959);
 Esgrima (1960);
 Gimnstica (1962);
 Esqu aqutic (1963);
 Lluita (1965);

 Secci de Futbol .
Pel que fa al futbol vegeu l'article Panathinaikos F.C..

 Secci de Bsquet .

Es tracta d'una dels equips ms prestigiosos d'Europa. A ms de molts campionats domstics, el club ha guanyat tres cops l'Eurolliga de bsquet, a ms d'un Mundial de Clubs de bsquet.

Jugadors destacats.
  Liveris Andritsos, Nikos Boudouris, Fanis Christodoulou, Antonios Fotsis, Nikos Galis, Panagiotis Giannakis, Giannis Giannoulis, Nikos Ikonomou, John Korfas, Lazaros Papadopoulos, Konstantinos Patavoukas, David Stergakos;
  Marcelo Nicola, Hugo Sconochini, Pepe Sanchez;
  Arian Komazec, Stojan Vrankovic, Dino Radja;
  John Amaechi;
  Michael Koch, Sascha Hupmann;
  Odded Katash;
  Nando Gentile;
  Zarko Paspalj, Dejan Bodiroga, Zeljko Rebraca;
  Ferran Martnez;
  Ibrahim Kutluay;
  Alexander Volkov;
  Antonio Davis, Dominique Wilkins, Byron Dinkins, John Salley, Byron Scott, Johnny Rodgers, Darryl Middleton, Ariel McDonald, Tracy Murray;

 Entrenadors destacats .
 Bozidar Maljkovic, Zelimir Obradovic.

Palmars.
 1 Mundial de Clubs de bsquet: (1996);
 4 Eurolliga de bsquet: (1996, 2000, 2002, 2007);
 27 Lliga grega de bsquet: (1947, 1951, 1954, 1961, 1962, 1967, 1969, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1998, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006);
 9 Copa grega de bsquet: (1979, 1982, 1983, 1986, 1993, 1996, 2003, 2005, 2006);
 3 Lliga grega de bsquet femen: (1998, 2000, 2005);
 1 Copa grega de bsquet femen: (2000);

 Enllaos externs .
Web oficial de la secci de bsquet ;
Web oficial de la secci de voleibol;
Web oficial de les seccions amateurs;
Green Web Fans;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74224" title="Conxita Martnez" nonfiltered="4201" processed="4181" dbindex="29438">









Conxita Martnez (nascuda el 16 d'abril de 1972 a Monts, Osca) s una tennista aragonesa.

Torneigs del Grand Slam.
Campiona (1).


Finalista (2).


Ttols (individuals). 
1988 : (1) Sofia;
1989 : (3) Phoenix, Wellington, Tampa;
1990 : (3) Paris, Scottsdale, Indianpolis;
1991 : (3) Barcelona, Viena, Pars;
1992 : (1) Viena;
1993 : (5) Brisbane, Houston, Roma, US Hardcourts, Filadlfia;
1994 : (4) Wimbledon, Hilton Head, Roma, US Hardcourts;
1995 : (6) Hilton Head, Amelia Island, Hamburg, Roma, San Diego, Los ngeles;
1996 : (2) Roma, Moscou;
1998 : (2) Berln, Varsvia;
1999 : (1) Sopot;
2000 : (1) Berln;
2005 : (1) Pattaya;

Ttols (dobles). 
1988 : (1) Sofia (amb Paulus);
1992 : (1) Barcelona (amb Sanchez Vicario), Plata als Jocs Olmpics de Barcelona en la modalitat de dobles femenins amb Arantxa Snchez Vicario;
1993 : (2) Brisbane (amb Neiland), Barcelona (amb Sanchez Vicario);
1996 : (1) San Diego (amb G. Fernandez), Bronze als Jocs Olmpics d'Atlanta en la modalitat de dobles femenins amb Arantxa Snchez Vicario;
1998 : (1) Hilton Head (amb Tarabini);
1999 : (2) Amelia Island (amb Tarabini), Tokyo (amb Tarabini); ;
2000 : (1) Berln (amb Sanchez Vicario);
2001 : (1) Amelia Island (amb Tarabini);
2004 : (1) Dubai (amb Husarova), Plata als Jocs Olmpics d'Atenas en la modalitat de dobles femenins amb Virginia Ruano;
2005 : (2) Charleston (amb Virginia Ruano), San Diego (amb Virginia Ruano);

 Trajectria en els torneigs ms destacats .


A = no va participar al torneig.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74225" title="Anj?" nonfiltered="4202" processed="4182" dbindex="29439">

Anj  (   ; -shi) s una ciutat localitzada a la Aichi, Jap.

El 2003, tenia una poblaci estimada de 164.043 habitants i la densitat era de 1.907,25 persones per km . L'rea total s de is 86,01 km .

Va ser fundada el 5 de maig del 1952.



 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74226" title="Aisai" nonfiltered="4203" processed="4183" dbindex="29440">
Aisai (   ; -shi), s una ciutat localitzada a la Owari a la Prefectura d'Aichi, al Jap.

L'11 d'abril del 2005, les vilesSaya i Saori i els pobles Hachikai i Tatsuta del Districte d'Ama es van ajuntar en la ciutat d'Asai.

El 15 de mar del 2005, la ciutat tenia una poblaci estimada de 65.597 habitants i una densitat de 984 persones per km . L'rea total s de 66.63 km .

Enllaos externs.
Ajuntament d'Asai ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74248" title="Bisai" nonfiltered="4204" processed="4184" dbindex="29441">
Bisai (   ; -shi) era una ciutat localitzada a la Prefectura d'Aichi, al Jap. La ciutat va ser fundada l'1 de gener del 1955.

El 2003, la ciutat tenia una poblaci estimada de 58.037 habitants i la densitat era de 2.636,85 persones per km . L'rea total era de 22,01 km .

Fusi.
L'1 d'abril del 2005, la ciutat de Bisai es va ajuntar amb Ichinomiya.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74253" title="Chiry?" nonfiltered="4205" processed="4185" dbindex="29442">
Chiry  (   ; -shi) s una ciutat localitzada a la prefectura d'Aichi, al Jap.

El 2003, la ciutat tenia una poblaci estimada de 64.239 habitants i la densitat era de 3.931,40 persones per km . L'rea total era de 16,34 km .

La ciutat va ser fundada l'1 de desembre del 1970.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74261" title="Magdalena de Valois" nonfiltered="4206" processed="4186" dbindex="29443">

Magdalena de Valois ( Saint Germain-en-Laye, 1520 - Edimburg, Esccia, 1537), princesa de Frana i reina consort d'Esccia (1537).

Orgens familiars.
Nasqu el 10 d'agost de 1520 sent filla del rei Francesc I de Frana i la seva primera esposa, la princesa Cludia de Frana. Era nta per lnia paterna del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya. Fou germana del duc Francesc III de Bretanya i el rei Enric II de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas l'1 de gener de 1537 a la Catedral de Notre-Dame de Pars amb el rei Jaume V d'Esccia. 

La jove princesa, malalta de tuberculosi va morir el 7 de juliol del mateix any, a l'edat de 16 anys. Magdalena fou enterrada a l'abadia de Holyrood a Edimburg.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74265" title="Chita" nonfiltered="4207" processed="4187" dbindex="29444">

Chita (   ; -shi) s una ciutat ubicada a la Aichi, al Jap.

El 2003 la ciutat tenia una poblaci estimada de 81.975 habitants i la densitat era de 1.804,42 persones per km . L'rea total s de 45.43 km .

La ciutat va ser fundada l'1 de setembre del 1970.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74270" title="Cllula procariota" nonfiltered="4208" processed="4188" dbindex="29445">

A. Bacils
B. Estreptococs
C. Estafilococs
D. Diplococs
E. Espirils
F. Vibrions]]
Procariota (del grec pros = abans i karion = nucli), s una cllula sense nucli cellular diferenciat, s a dir, el seu ADN no est confinat a l'interior d'un nucli, sin que est en el mateix citoplasma, contraposant-se aix als eucariotes. Un procariont s un organisme format per cllules procariotes.
Les cllules procariotes es componen de una membrana plasmtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cellular i el mesosona.

Antigament havien estat recollits per aquesta ra en el regne dels monera que actualment se sap que s un paragrup sense valor taxonmic. En la classificaci actual se separen en dos dels tres grans dominis de la vida: Bacteria i Archaea.

Entre les caracterstiques de les cllules procariotes que les diferencien de les eucariotes, destaca: la manca d'histones veritables, ADN amb freqncia circular; divisi cellular per fisi binria; carncia d'orgnuls membranosos i de nuclol.

Entre els procariotes es troben les cllules ms extremfiles a nivell de salinitat, pH i temperatura. Mesuren entre 1 i 100 m.

 Histria i taxonomia .


Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el 1683 usant un microscopi d'una sola lent que ell mateix disseny. Per el mot bacteri no va ser emprat fins molt ms tard quan el 1828 Ehrenberg, el propos usant la paraula grega           que vol dir "petit bast". Louis Pasteur (1822-1895) and Robert Koch (1843-1910) van descriure la relaci existent entre els bacteris i les malalties, assigant-los correctament el paper de patogens.

En un principi els bacteris es consideraren fongs microscpics, agrupant-los amb els esquizomicets, a excepci dels cianobacteris fotosinttics que es consideraren algues verdes (cianfits). Noms quan va ser possible estudiar la seva estructura cellular van sser classificats com a un grup totalment separat de la resta d'organismes. El 1956 Copeland els agrup en un regne propi anomenat primer Micota, desprs conegut com Monera, Procariota o Bacteria. Durant la dcada dels 1960 el concepte bacteri va ser refinat i passa a ser un grup a la mateixa alada dels eucariotes.

L'adveniment de la sistemtica molecular va alterar aquesta postura. El 1977, Woese va dividir els procariotes en dos grups basant-se en les seqncies de ARN ribosmic 16S, i els anomen els regnes dels eubacteris i arqueobacteris. Va argir que cadascun d'aquests grups havia evolucionat separadament i el 1990 encara ho va afirmar amb ms contundncia creant un sistema de de tres dominis, que reanomen Bacteria, Archaea i Eucarya. Aquesta redefinici est acceptada pels bilegs moleculars mentre que d'altres cientfics mantenen que dna massa importncia a les diferncies gentiques i que arqueobacteris i eucariotes van evolucionar a partir dels eubacteris.

 Estructura .

Tots els bacteris presenten una estructura similar dels seus components, caracteritzada per polisacrids especfics que no es troben en els altres dos dominis (eukaria i archaea). Tot i aix els arcaea es considera que tenen tamb aquest tipus de cllula. En un sentit histric els procariotes no disposen de nucli diferenciat en cap de les seves fases ni s'hi observa la formaci de cromosomes durant la divisi cellular. Sembla ser que les diferncies entre els arquees i els bacteris rauen ms sobre les diferncies entre els heteropolmers de la seva membrana, ms que amb l'estructura i divisi cellular que sol ser sempre la divisi binria. 

Pel que a fa a les mides les cllules bacterianes solen ser molt menors que les cllules eucariotes variant normalment entre 0,20 i 4  m. Tot i aix es poden trobar cllules (Epulopiscium fishelsoni) de fins a 600  m (0,6 mm) que depassen la mida de moltes cllules eucariotes. Alguns bacteris parsits estrictes com les clamdies i alguns micobacteris presenten unes estructures de les parets cellulars especials i unes mides menors a les habituals. 

Els tipus morfolgics s'utilitzen en sistemtica en la identificaci de grups, per no s definitoria en la majoria dels casos, aquestes varien des del coc, coc-bacil, el bacil, els espirils i les espiroquetes. Alguns d'aquests tipus es poden presentar agrupats per un muclag, ja que la divisi cellular s completa resten units. Aquest s el cas dels diplococs o els diplobacils. Sovint es poden formar cadenes de moltes cllules en fila. Poc s'ha estudiat encara de les relacions entre les cllules bacterianes, per aquestes formen relacions fora complexes i fins i tot una certa diferenciaci de funcions com les cllules dels cianobacteris, els heterocists, cllules d'una cadena de cocs i bacils en gneres com Azotobacter o Anabaena, encarregades de fixar nitrogen. 


 A : Pilus;
 B : Ribosomes.
 C : Cpsula;
 D : Paret cellular;
 E : Flagels;
 F : Citoplasma;
 G : Cos d'inclusi (substncia de reserva);
 H : Plasmidi;
 I : Cromosoma bacteri;
 J : Membrana plasmtica;

 Reproducci .

Els bacteris s reprodueixen asexualment. Una cllula bacteriana es divideix en dues en el que coneix com a divisi binria. Durant aquest procs, una cllula mare es divideix en dues cllules filla mitjanant la formaci d'una paret cellular transversal i donant lloc a dos individus genticament idntics. Tot i aix, i de forma deslligada de la reproducci, un bacteri pot experimentar variaci gentica mercs a esdeveniments de recombinaci com ara mutacions (canvis aleatoris en el material gentic), transformaci (la transferncia d'ADN lliure de protenes des d'una cllula bacteriana a una altra que es troben en soluci), transducci (la transferncia d'ADN vric, bacteri o d'ambds conjuntament mitjanant bacterifags i conjugaci bacteriana (la transferncia d'ADN entre dos bacteris usant una estructura proteica especial anomenada pilus sexual. Aquells bacteris que hagin adquirit nous ADN poden aleshores dividir-se i transmetre'ls a la seva prognie. Molts bacteris contenen ADN extracromosmic circular, anomenats plasmidis, i que sn d'extrema importncia per a la biologia molecular aix com en l'aparici de resistncies als antibitics.

En condicions favorables, els bacteris poden multiplicar-se formant agregats visibles a ull nu, com en el cas de les biopellcules.

 Metabolisme .

Els bacteris posseeixen una gran varietat de vies metabliques. Alguns bacteris depenen d'una font de carboni orgnic i sn anomenats hetertrofs, mentre que d'altres noms requereixen de dixid de carboni, anomenats auttrofs. Si obtenen energia oxidant compostos qumics es classifiquen com a quimitrofs mentre que aquells que obtenen energia de la llum mercs fotosntesi sn auttrofs. Aquestes dues categories poden combinar-se entre si, per exemple fotoautotrofs, etc. A ms a ms els bacteris es diferencien en segons l'origen dels equivalents reductors que utilitzen. Aquells que usen compostos inorgnics com ara l'aigua, hidrogen, amonac, s'anomenen littrofs, la resta usen compostos orgnics i s'anomenen organtrofs. El tipus de metabolisme energtic, l'origen dels equivalents reductors usats i la font de carboni poden combinar-se de diferent manera en distints organisme, fins i tot, poden canviar en un mateix organisme depenent de les condicions externes.

Els fotolitoautotrofs inclouen els cianobacteris, que sn dels organismes ms antics que es troben en el registre fssil i que a ms a ms varen jugar probablement un paper molt important en la formaci de l'oxigen de l'atmosfera terrestre. Sembla ser que varen sser els primers organismes en usar l'aigua (littrofs) com a font d'electrons i desenvolupar el complex fotosinttic. D'altres bacteris fotosinttics empren d'altres fonts d'electrons i per tant no produeixen oxigen (anoxifotosinttics). Aquests fottrofs anoxignics sn els bacteris verds del sofre, els bacteris verds no del sofre, els bacteris vermells del sofre, els vermells no del sofre i els heliobacteris. 

Els bacteris necessiten d'altres requeriments nutricionals per a mantenir un desenvolupament normal, entre els quals s'inclouen nitrogen, sofre, fsfor, vitamines i elements metllics com ara sodi, potassi, calci, magnesi, mangans, ferro, zinc, cobalt, coure i nquel. Algunes espcies tamb requereixen traces d'altres elements: seleni, tungst, vanadi o bor.

Molts bacteris poden classificar-se en tres grups diferents depenent de la seva resposta a l'oxigen:

 Bacteris que noms poden crixer en presncia d'oxigen. S'anomenen aerbics.
 Bacteris que noms creixen en absncia d'oxigen. Sn els bacteris anaerbics.
 Bacteris que poden desenvolupar-se tant amb presncia com en absncia d'oxigen. Sn els anaerbics facultatius.

Els bacteris que no usen oxigen per a la respiraci per que poden sobreviure en la seva presncia s'anomenen aerotolerants. Els bacteris que ocupen ambients considerats extrems per als humans formen els extremfils. Algunes espcies habiten aiges a alta temperatura (termfils) o gelades (psicrfils), d'altres llacs hipersalins (halfils), medis molt cids (acidfils) o bsics (alcalfils).

 Motilitat .

Els bacteris mtils poden desplaar-se, b mitjanant flagels, lliscament bacteri, o canvis en la flotabilitat. Un grup especial de bacteris, les espiroquetes, posseeixen estructures molt semblants als flagels situades en l'espai periplsmic (entre les dues membranes externes) anomenades filaments axials. Les espiroquetes es caracteritzen pel seu cos helicodal que gira mentre es mou. 

Els flagels bacterians poden disposar-se de distintes maneres, per exemple, poden posseir en un dels extrems un nic flagel (anomenat flagel polar) o b d'un grup compost per molts flagels. Els bacteris peritrics tenen flagels escampats per tota la superfcie cellular.

Els bacteris mbils sn atrets o repellits per distints estmuls, aquests comportaments es nomen taxis - per exemple, quimiotaxi, fototaxi, mecanotaxi i magnetotaxi. En un cas en particular, els mixobacteris, cllules individuals s'agrupen formant eixams i poden acabar formant cossos fructfers.

 Grups i identificaci .


A. Bacil (forma de bastonet).
B. Coc (esfric).
C. Grups de cocs.
D. Cocs en parells.
E. Espirils (helicodal).
F. Vibri (forma de coma). 


Existeixen bacteris de mltiples formes. Molts sn esfrics, en forma de bastonet o helicodals: aquestes morfologies reben els noms especfics de bacils, cocs, i espirils. Un grup addicional els vibris tenen forma de coma. Tot i que actualment la forma no s considera un factor decisiu a l'hora de classificar els bacteris, molts gneres van ser anomenats segons la seva morfologia, per exemple: Bacillus, Streptococcus, Staphylococcus) i aquesta continua essent important en la seva identificaci.

Un altra eina important s la tinci Gram, batejada aix en honor de Hans Christian Gram que va desenvolupar aquesta tcnica. Segons el resultat d'aquest mtode de tinci els bacteris es divideixen en gram positius (quan sn tenyits mitjanant tinci Gram) o b gram negatius (quan no ho sn). El fet que els bacteris siguin positius o no per a la tinci gram depn de la composici de la seva paret cellular. La primera divisi en flums dels bacteris va ser desenvolupada basant-se bsicament en aquest test:

 Gracilicutes - bacteris amb una segona membrana cellular que cont lipids, i que els dna tinci gram negativa. ;
 Firmicutes - bacteris amb una nica membrana cellular i una paret cellular gruixuda formada per peptidoglic, amb la resultant tinci gram positiva.
 Mollicutes - bacteris sense segona membrana cellular ni paret cellular i per tant amb tinci gram negativa.

Els arquebacteris van incloure's originalment com a Mendosicutes. Tot i aix aquests phyla ja no sn considerats com a grups monofiltics. Els Gracilicutes han estat dividits en molts grups diferents, mentre que els bacteris gram positius es troben en els grups Firmicutes i Actinobacteria, que estan relacionats estretament. Emper, els Firmicutes han estat redefinits per tal d'incloure els micoplasmes (Mollicutes) i certs bacteris gram negatius.

 Miscellnia .

Pel qu fa a l'escala evolutiva, es considera que els bacteris sn organismes molt antics, ja que es data la seva aparici fa 3,7 milers de milions d'anys. 

Dos orgnuls cellulars, el mitocondri i el cloroplast, es pensa que provenen d'antics bacteris teoria endosimbitica.

Els microorganismes tenen una amplssima distribuci i sn ms abundants en presncia d'aliment, d'humitat i la temperatura correcta per a la seva multiplicaci i creixement. El cos hum s la llar de milers de milions de microorganismes; podem trobar-ne a les superfcies de la pell, en el tracte intestinal, en la boca, el nas i altres obertures corporals. N'hi ha en l'aire que respirem, l'aigua que bevem i el menjar que ingerim.

 Referncies .


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74271" title="Harrison Ford" nonfiltered="4209" processed="4189" dbindex="29446">

Harrison Ford (Chicago, Illinois, 13 de juliol de 1942) s un actor nord-americ. Fill de pare irlands i de mare jueva sovitica. Quan comen a conduir va tenir un accident que li deix una cicatriu a la cara que encara conserva.

Desprs d acabar els estudis a Wisconsin, on va fer algunes actuacions teatrals, sign un contracte a Hollywood amb la Columbia, i posteriorment amb la Universal, que li atorgaren petits papers en pellcules i a la televisi, com a  Ironside, el  1967, i a El virginiano, el 1962. 

En veure s en un segon pla, es desencoratj i estudi fusteria. Nogensmenys, va tornar Quatre anys despus a Hollywood on treball com a fuster en els estudis, amatent a una oportunitat que sorgs per a actuar en una pellcula. Aix, li oferiren el paper de Bob Falfa a American Graffiti. Quatre anys ms tard assol l xit amb el paper de Han Solo a La Guerra de les Galxies. Ford treballava com a fuster en els decorats i un amic li aconsegu una breu audici amb el director George Lucas, qui el contract. Repet el seu personatge a L'Imperi Contraataca i El retorn del Jedi. 

Ford fou recomanat per Lucas al seu amic Steven Spielberg i aconsegu el 1981 el paper del mtic Indiana Jones a A la recerca de l'arca perduda  i les seves seqeles. El 1985 fou nominat a l Oscar i al  Globus d Or pel paper de policia a  nic testimoni. Fou nomenat un altre cop als Globus d Or el 1993 pel seu paper de doctor Richard Kimble a El Fugitiu. 

Ford s una superestrella de Hollywood. Posseeix un ranxo de 800 acres a Wyoming, on practica les seves aficions, pilotar la seva avioneta i el seu helicpter, i participar en rescats en casos d incendis. Ha estat casat dos cops, la primera durant 15 anys i la segona durant 20 anys. D ambds matrimonis, que acabaren en divorci, t quatre fills.

 Filmografia .
 Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008);
 Firewall (Firewall) (2006);
  (Hollywood Homicide) (2003);
  (K-19: The Widowmaker) (2002);
 El que la  veritat amaga (What Lies Beneath) (2000);
 Capricis del dest (Random Hearts) (1999);
 Sis dies i set nits (Six days seven nights) (1998);
 Air Force One (Air Force One) (1997);
 L'ombra del diable (The Devil's Own (1997);
 Sabrina (Sabrina) (1995);
 Perill imminent (Clear and Present Danger) (1994);
 El Fugitiu (The Fugitive) (1993);
 Joc de patriotes (Patriot Games) (1992);
 A propsit de Henry o Una segunda oportunidad (Regarding Henry) (1991);
 Presumpte innocent o  Se presume inocente (Presumed Innocent) (1990);
 Indiana Jones i l'ltima creuada (Indiana Jones and the Last Crusade) (1989);
 Armes de dona (Working girl) (1988);
 Frentic (Frantic) (1988);
 La costa dels mosquits (The Mosquito Coast) (1986);
 nic testimoni o Testigo en peligro (Witness) (1985);
 Indiana Jones i el temple malet (Indiana Jones and the Temple of Doom) (1984);
 Star Wars: Episodi VI - El Retorn del Jedi (Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi) (1983);
 Blade Runner (Blade Runner) (1982);
 A la recerca de l'arca perduda (Raiders of the Lost Ark) (1981);
 Star Wars: Episodi V - L'Imperi Contraataca (Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back) (1980);
 El carrer de l'adu (Hanover Street) (1979);
 Apocalypse Now (Apocalypse Now) (1979);
 El rab i el pistoler (The Frisco Kid) (1979);
 More American Graffiti (More American Graffiti) (1979);
 Fora 10 de Navarone (Force 10 from Navarone) (1978);
 Star Wars: Episodi IV - Una Nova Esperana (Star Wars: Episode IV - A New Hope) ( (1977);
 Heroes (Heroes) (1977);
 La conversaci (The Conversation) (1974);
 American Graffiti (American Graffiti) (1973);
 Cam recte (Getting Straight) (1970);
 Zabriskie Point (Zabriskie Point) (1970);
 Journey to Shiloh (Journey to Shiloh) (1968);
 La cabalcada dels malets (A Time for Killing) (1967);
 Lladre i amant (Dead Heat on a Merry-Go-Round) (1966);

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74273" title="Rainbow" nonfiltered="4210" processed="4190" dbindex="29448">
Rainbow s un grup britnic de hard rock format el 1975. Es form per iniciativa de l exguitarrista de Deep Purple, Ritchie Blackmore, qui es  va separar de la banda per a dedicar-se a projectes personals. Va cridar l'ex-cantant d'Elf, Ronnie James Dio, i altres membres del grup

El primer lbum del grup, Ritchie Blackmore's Rainbow, fou enregistrat quan Blackmore encara era membre de Deep Purple, com a projecte parallel, per quan vei la llum, mitjan 1975, Rainbow es convert en la seva nica ocupaci. El disc, orientat a un rock dur amb inspiracions medievals i component meldic, assol un cert xit amb la can Man on the Silver Mountain i fou ben rebut pels fans crtics amb el gir soul-funky de la darrera etapa de Deep Purple.

El primer xit sonor arrib el 1976 amb l lbum Rising, sense cap single per molt venut durant fora temps. Blackmore canvi gaireb tota la formaci del grup, tot quedant-se noms amb el cantant, Dio. s considerat  un dels millors discs de hard rock dels anys setanta. Aqu hom hi pot trobar la mtica Stargazer, un dels millors temes del gnere, aix com Tarot woman.

El 1978 la banda edit Long Live Rock'n'roll. Posterioment, Ronnie James Dio deix la banda, que sofr diversos canvis de formaci, i s incorpor a  Black Sabbath per a substituir-ne el cantant Ozzy Osbourne. Ms endavant, en 1983, formaria el seu propi grup, Dio.

Malgrat la inestabilitat interna, Rainbow assol la cimera comercial en els segents anys, tot coincidint amb un gir del seu so. Primer amb Down to Earth, amb la veu de Graham Bonnet, i destacant els xits Since You Been Gone, adaptaci de Russ Ballard, i All Night Long.

Difficult to Cure, el 1981, fou el primer disc de Rainbow orientat a un pblic massiu, per tal de conquerir el mercat nord-americ. Ritchie Blackmore substitu Graham Bonnet pel desconegut Joe Lynn Turner, un cantant de to vocal ms suau. De Difficult to Cure sortiren top tens com I surrender, nova adaptaci de Russ Ballard, i Can't happen here. El 3 de juliol del 1981, Rainbow actu per primer cop a Catalunya amb un concert a la plaa de braus Monumental, de Barcelona. El grup encapal un cartell que inclogu UFO i Def Leppard, i ofer un show amb canons de les seves diverses etapes culminat amb el clssic Smoke on the water, de Deep Purple, i amb el ritual de la destrucci de la guitarra per part de Ritchie Blackmore. 

El 1982 editaren Straight Between the Eyes. Rainbow actu per segon i darrer cop a Barcelona el 30 de novembre de 1982. El concert tingu lloc al Palau d'Esports de Montjuc, amb Girlschool com a banda telonera. L any segent fou publicat Bent Out of Shape. Blackmore desactiv la banda el 1984, desprs d'un concert a Tquio amb una orquestra simfnica, per a apuntar-se a la reuni de Deep Purple.

Desprs de desavinences personals amb els altres membres de Deep Purple (especialment amb el vocalista Ian Gillan), Blackmore abandon aquesta banda en plena gira de 25 aniversari, el desembre del 1993, i uns mesos desprs anunci el retorn de Rainbow. El grup reaparegu amb una nova formaci el 1995, amb el CD Stranger in Us All i una gira mundial. Aquest fou el darrer treball de rock enregistrat per Blackmore, i en ell compt amb el jove Doogie White com a cantant. Tot i l xit del disc, sobretot a Jap, el guitarrista decid comenar una nova aventura musical amb la seva parella, la cantant Candice Night, amb qui form el grup Blackmore s Night, amb el qual ha editat diversos discs en estudi de msica d'inspiraci medieval.

 Components .
Al llarg de la seva trajectria, Rainbow ha estat  formada per:

Mk 1: Ritchie Blackmore (guitarra), Ronnie James Dio (veus), Mickey Lee Soule (teclats), Craig Gruber (baix) i Gary Driscoll (bateria). Aquesta formaci enregistr el primer lbum en estudi, "Ritchie Blackmore's Rainbow" (1975).

Mk 2: Ritchie Blackmore (guitarra), Ronnie James Dio (veus), Tony Carey (teclats), Jimmy Bain (baix) i Cozy Powell (bateria). Aquesta formaci grav el segon lbum en estudi, "Rainbow Rising" (1976) i el directe "Rainbow On Stage" (1977).

Mk 3: Ritchie Blackmore (guitarra), Ronnie James Dio (veus), Tony Carey (teclats), Mark Clarke (baix) i Cozy Powell (bateria). Aquesta formaci no grav cap disc en estudi.

Mk 4: Ritchie Blackmore (guitarra), Ronnie James Dio (veus), David Stone (teclats), Bob Daisley (baix) i Cozy Powell (bateria). Aquesta formaci grav el tercer lbum en estudi, "Long Live Rock 'n' Roll" (1977).

Mk 5: Ritchie Blackmore (guitarra), Ronnie James Dio (veus), David Stone (teclats), Jack Green (baix) i Cozy Powell (bateria). Aquesta formaci no grav cap disc en estudi.

Mk 6: Ritchie Blackmore (guitarra), Graham Bonnet (veus), Don Airey (teclats), Roger Glover (baix) i Cozy Powell (bateria). Aquesta formaci grav el quart lbum en estudi, "Down to Earth" (1978).

Mk 7: Ritchie Blackmore (guitarra), Joe Lynn Turner (veus), Don Airey (teclats), Roger Glover (baix) i Bob Rondinelli (bateria). Aquesta formaci grav el cinqu lbum en estudi, "Difficult To Cure" (1981).

Mk 8: Ritchie Blackmore (guitarra), Joe Lynn Turner (veus), David Rosenthal (teclats), Roger Glover (baix) i Bob Rondinelli (bateria). Aquesta formaci grav el sis lbum en estudi, "Straight Between The Eyes" (1982).

Mk 9: Ritchie Blackmore (guitarra), Joe Lynn Turner (veus), David Rosenthal (teclats), Roger Glover (baix) i Chuck Burgi (bateria). Aquesta formaci grav el set lbum en estudi, "Bent Out Of Shape" (1983).

Mk 10: Ritchie Blackmore (guitarra), Doogie White (veus), Paul Morris (teclats), Greg Smith (baix), John O'Reilly (bateria) i Candice Night (segones veus). Aquesta formaci grav el vuit i ltim lbum en estudi, "Stranger In Us All" (1995).

Mk 11: Ritchie Blackmore (guitarra), Doogie White (veus), Paul Morris (teclats), Greg Smith (baix), Chuck Brgi (bateria) i Candice Night (segones veus). Aquesta formaci no grav cap disc en estudi.

Discografia.

LPs:
 Ritchie Blackmore's Rainbow (1975);
 Rising (1976);
 Long Live Rock 'N' Roll (1978);
 Down to Earth (1979);
 Difficult to Cure (1981);
 Straight Between the Eyes (1982);
 Bent Out of Shape (1983);
 Stranger in Us All (1995);

Concerts:
 On Stage (1977);
 Finyl Vinyl (1986);
 Live in Germany '76 (1994);
 Live in Europe '76 (1996);

Els millors xits:
 The Best of Rainbow (1981);
 The Very Best of Rainbow (1997);
 20th Century Masters - The Millennium Collection: The Best of Rainbow (2000);
 Pots of Gold (2002);

Singles:
 Man On The Silver Mountain (1975);
 Catch The Rainbow (1975);
 Starstruck (1976);
 Stargazer (1976);
 Kill The King (1978);
 Long Live Rock 'N' Roll (1978);
 Gates Of Babylon (1979);
 Since You've Been Gone (1979);
 All Night Long (1980);
 I Surrender (1981);
 Can't Happen Here (1981);
 Jealous Lover (1981);
 Stone Cold (1982);
 Power (1982);
 Can't Let You Go (1983);
 Street Of Dreams (1983);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74274" title="Lliga grega de bsquet" nonfiltered="4211" processed="4191" dbindex="29449">
La Lliga grega de bsquetbol s la mxima competici entre clubs de basquetbol que es disputa a Grcia. Est organitzada per la HEBA (Associaci de Clubs Hellenics de Basquetbol) i la seva primera edici es remunta a l'any 1921.

 Equips temporada 2005-2006 .


 Historial .
 1928 GS Iraklis Thessaloniki;
 1929 Panellinios Athinai;
 1930 Aris Thessaloniki;
 1931-1934 no es disput;
 1935 GS Iraklis Thessaloniki;
 1936 AC Near East Athinai;
 1937 Athens University;
 1938 no es disput;
 1939 Panellinios Athinai;
 1940 Panellinios Athinai;
 1941-1945 no es disput;
 1946 Panathinaikos AO;
 1947 Panathinaikos AO;
 1948 no es disput;
 1949 Olympiakos SFP ;
 1950 Panathinaikos AO;
 1951 Panathinaikos AO;
 1952 no es disput;
 1953 Panellinios Athinai;
 1954 Panathinaikos AO;
 1955 Panellinios Athinai;
 1956 no es disput;
 1957 Panellinios Athinai;
 1958 AEK Athinai;
 1959 PAOK Thessaloniki;
 1960 Olympiakos SFP ;
 1961 Panathinaikos AO;
 1962 Panathinaikos AO;
 1963 AEK Athinai;
 1964 AEK Athinai;
 1965 AEK Athinai;
 1966 AEK Athinai;
 1967 Panathinaikos AO;
 1968 AEK Athinai;
 1969 Panathinaikos AO;
 1970 AEK Athinai;
 1971 Panathinaikos AO;
 1972 Panathinaikos AO;
 1973 Panathinaikos AO;
 1974 Panathinaikos AO;
 1975 Panathinaikos AO;
 1976 Olympiakos SFP ;
 1977 Panathinaikos AO;
 1978 Olympiakos SFP ;
 1979 Aris Thessaloniki;
 1980 Panathinaikos AO;
 1981 Panathinaikos AO;
 1982 Panathinaikos AO;
 1983 Aris Thessaloniki;
 1984 Panathinaikos AO;
 1985 Aris Thessaloniki;
 1986 Aris Thessaloniki;
 1987 Aris Thessaloniki;
 1988 Aris Thessaloniki;
 1989 Aris Thessaloniki;
 1990 Aris Thessaloniki;
 1991 Aris Thessaloniki;
 1992 PAOK Thessaloniki;
 1993 Olympiakos SFP ;
 1994 Olympiakos SFP ;
 1995 Olympiakos SFP ;
 1996 Olympiakos SFP ;
 1997 Olympiakos SFP ;
 1998 Panathinaikos AO;
 1999 Panathinaikos AO;
 2000 Panathinaikos AO;
 2001 Panathinaikos AO;
 2002 AEK Athinai;
 2003 Panathinaikos AO;
 2004 Panathinaikos AO;
 2005 Panathinaikos AO;
 2006 Panathinaikos AO;
 2007 Panathinaikos AO;

 Palmars .
 28 ttols: Panathinaikos AO;
 10 ttols: Aris Thessaloniki;
 9 ttols: Olympiakos SFP;
 8 ttols: AEK Athinai;
 6 ttols: Panellinios Athinai;
 2 ttols: PAOK Thessaloniki, GS Iraklis Thessaloniki;
 1 ttol: Athens University, AC Near East Athinai;

 Enllaos externs .
 Web oficial de la lliga grega;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74276" title="Gran Manchester" nonfiltered="4212" processed="4192" dbindex="29450">

Gran Manchester s un comtat del nord-oest d'Anglaterra, al voltant de la ciutat de Manchester. Limita amb els comtats de Cheshire (incls Warrington), Derbyshire, West Yorkshire, Lancashire i Merseyside.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74283" title="Margarida de Valois i de Frana" nonfiltered="4213" processed="4193" dbindex="29451">
Margarida de Valois ( Saint-Germain-en-Laye, Frana 1523 - Tor, Savoia 1574 ), fou una princesa de Frana, Duquessa de Berry (1553-1574) i duquessa consort de Savoia (1559-1574).

Orgens familiars.
Va nixer el 5 de juny de 1523 a la poblaci de Saint-Germain-en-Laye sent la filla petita del rei Francesc I de Frana i la seva primera esposa, la princesa Cludia de Frana. Era nta per lnia paterna del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya. Fou germana del duc Francesc III de Bretanya i el rei Enric II de Frana.

Margarida mor el 14 de setembre de 1574 a la ciutat de Tor, on fou enterrada.

Estada a la cort.
A la cort del seu pare Margarida va formar un cercle d'intellectualitat al costat de la reina consort Caterina de Mdici i la reina consort de Navarra Margarida d'Angulema. A la mort de l'anterior fou nomenada Duquessa de Berry per Enric II, ttol que a la seva mort revert novament en la corona francesa.

Npcies i descendents.
Es cas el 1559 a Pars amb el duc Manuel Filibert de Savoia. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Carles Manuel I de Savoia (1562-1630), duc de Savoia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74298" title="Caterina de Mdici" nonfiltered="4214" processed="4194" dbindex="29453">

Caterina de Mdici, ( Florncia 1519 - Blois 1589 ) fou una princesa italiana; comtessa d'Alvrnia (1519-1589); reina consort de Frana (1547-1559) i regent de Frana (1560-1563).

 Orgens familiars .
Nasqu a Florncia el 13 d'abril de 1519 sent filla del duc Lloren II de Mdici i de l'aristcrata d'origen francs Magdalena de La Tour. Era nta per lnia paterna del duc Pere II de Mdici i de la princesa Alfonsina Orsini, i per lnia materna del comte Joan III d'Alvrnia i de la princesa Joana de Borb-Vendome. 

 Npcies i descendents .
Es va casar el 1533 a Marsella amb el prncep i futur rei Enric II de Frana. D'aquesta uni nasqueren:

 SM el rei Francesc II de Frana (1544-1560), rei de Frana.

 SAR la princesa Isabel de Valois (1546-1568), casada el 1559 amb el rei Felip II d'Espanya.

 SAR la princesa Cludia de Valois (1547-1575), casada el 1559 amb el duc Carles III de Lorena;

 SAR el prncep Llus III d'Orleans (1549-1550), duc d'Orleans.

 SM el rei Carles IX de Frana (1550-1574).

 SM el rei Enric III de Frana (1551-1589).

 SAR la princesa Margarida de Valois (1553-1615), casada el 1572 amb el rei Enric III de Navarra i futur rei de Frana amb el nom d'Enric IV de Frana.

 SAR el prncep Francesc de Frana (1555-1584), duc d'Anjou i d'Alenon.
 SAR la princesa Victria de Valois (1556);
 SAR la princesa Joana de Valois (1556);

 Vida poltica .

Durant el regnat del seu marit no va exercir cap tipus d'activitat poltica, vivint a l'ombra de Diana de Poitiers, amant del seu marit.

A la mort del rei i del seu fill, i hereu, Francesc II de Frana, Caterina de Mdici s proclamada regent del nou rei, Carles IX de Frana. Fou en aquell moment que va revelar els seus grans dots de poder poltic, que exercir durant el regnat d'aquest fill i del seu successor, Enric III de Frana.

Davant les Guerres de Religi, va intentar conciliar els dos bndols implicats: els catlics i els hugonots. Aix, va concertar el matrimoni de la seva filla Margarida amb el rei protestant Enric III de Navarra, per davant la intransigncia mostrada per les dues faccions va decidir acabar amb els principals lders dels hugonots que van acudir a Pars convidats a les npcies.

La massacre de Sant Bartomeu, perpetrada la nit del 24 d'agost de 1572, va comportar la mort de ms de 70.000 hugonots a tota Frana. Una massacre que molts historiadors atribueixen a la prpia Caterina de Mdici.

El 1573 el seu fill Enric de Valois fou proclamat rei de Polnia, per la mort de Carles IX l'any segent provoc el seu retorn immediat. 

Caterina va morir el 5 de gener de 1589, mesos abans de l'assassinat d'Enric III, a Blois i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74301" title="Comtat de Gulbenes" nonfiltered="4215" processed="4195" dbindex="29454">
 
El comtat de Gulbene s un dels comtats en qu es divideix Letnia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74303" title="Comtat de Jekabpils" nonfiltered="4216" processed="4196" dbindex="29455">
 
El comtat de J kabpils s una dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74311" title="Rusc" nonfiltered="4217" processed="4197" dbindex="29456">



El rusc, arna, casera, apiari o bucs d'abelles sn els noms tradicionals dels nius de les abelles. 

Els ruscs antigament es feien de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vmet, canya espart o vidalba o altres lianes. Eren per tant de menor capacitat i menys productives, donaven al voltant de mig quilo de mel per cada rusc i eren de difcil observaci i recollecci.  

En l'actualitat dominen els ruscos en forma de caixes d'abelles amb quadres mbils del tipus Layens, Langsthroth o Dadant.

La paraula rusc deriva de la paraula celta que designa l'escora dels arbres. Avui encara rusg significa aix mateix en el galic d'Esccia. 

Els bucs d'abella de la Selva.
Buc d'abelles s l'expressi ms emprada a la comarca de La Selva (sobretot a la part fronterera amb la Garrotxa: Amer, Angls, Sant Juli del Llor i Bonmat, Osor, Susqueda, etc.) per designar l'indret on habiten les abelles. 

Aquests bucs que ornamenten els apiaris de la Selva sn construts artesanalment, igual com es feia fa ms de cent anys. Els vells apicultors selvatanogarrotxins noms usen dos productes -naturals- per construir els seus bucs o ruscs:el suro i el bruc. El suro s usat per construir la llar dels insectes melers. Aquesta llar s arrodonida i reposa sobre una llosa que la mant plana i allunyada de la humitat del terra. Al capdavall del buc s'hi fa un petit orifici que serveix d'entrada i de sortida dels himenpters. Al capdamunt s'hi colloca un barret, tamb de suro i arrodonit com la base, que tapa el buc. Normalment, els apicultors selvatans situen una planxa al cim de la tapa de suro per evitar que la pluja el podreixi i sobre la planxa un parell de pedres ufanoses que eviten que el vent se l'emporti. El bruc s polit i treballat fins que queda claviforme i es clava per unir els dos caps de la "rodona" de suro que es converteix en buc, i tamb per clavar la tapa de suro al buc. A ms a ms aquest bruc tamb serveix de travesser dins del buc (normalment cada buc t quatre travessers, situats en forma d'ics de dos en dos; s a dir dos a uns vint centmetres de terra, i dos ms a quaranta centmetres de terra,aproximadament). La finalitat d'aquests travessers s fer de base de la bresca o cera amb la qual les abelles emmagatzemen la mel.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74315" title="Liep?ja" nonfiltered="4218" processed="4198" dbindex="29457">
 
La ciutat de Liepaja  (alemany: Libau, litu Liepoja, polons: Lipawa, rus:        / Libava o        / Liyepaya, jiddish:         / Libave) s un dels comtats en qu es divideix Letnia. 

 Enllaos externs .
 www.liepaja.lv -  ;
 Virtual Liepaja - notcies en let;
 www.liepajniekiem.lv - notcies en let;
 http://dmoz.org/Regional/Europe/Latvia/Localities/Liepaja/;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74318" title="Jelgava" nonfiltered="4219" processed="4199" dbindex="29458">
 
La ciutat de Jelgava (alemany: Mitau; litu: Mintauja; rus:        /       ; polons: Mitawa) s una dels comtats en qu es divideix Letnia.

 Enllaos externs .
Mapa de Jelgava;
Consell municipal;
Comunitata;
Peridic local;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74322" title="Vidalba" nonfiltered="4220" processed="4200" dbindex="29459">


La vidalba o vidauba (Clematis vitalba) s una liana autctona molt comuna als Pasos Catalans.

Pot arribar a fer 10 metres de llarg, floreix a l'estiu  amb flors blanques i els seus fruits recorden les aranyes. T les fulles compostes amb els folols dentats, aspecte que la diferencia de la vidiella (Clematis flammula), que t les fulles bicompostes (o sigui, els folols sn al seu torn compostos per folols ms petit), i de marge enter.

Els usos tradicionals inclouen la fabricaci de ruscs a base de trenar les tiges. Es va usar per part de captaires ja que les fulles tenen un efecte urticant que produeix nafres.

Vegeu tamb.
 Clematis cirrhosa;

Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74325" title="Ventspils" nonfiltered="4221" processed="4201" dbindex="29460">
 
La ciutat de Ventspils (rus          ; alemany: Windau, polons: Windawa, livoni: V nta) s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

Enllaos externs.
Pgina Oficial;
Universitat de Ventspils;
Centre Internacional de Rdio i Astronomia de Ventspils;
Basketbola Klubs Ventspils;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74336" title="Comtat d'Aizkraukles" nonfiltered="4222" processed="4202" dbindex="29461">
 
El comtat d'Aizkraukles s un dels comtats en qu es divideix Letnia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74366" title="Partit Autonomista Bret" nonfiltered="4223" processed="4203" dbindex="29462">
El Partit Autonomista Bret (bret Strollad Emrenerien Vreizh, SEV) fou un partit nacionalista bret que funcion del 1927 al 1931. Fou fundat en el congrs de Breizh Atao a Rosporden per la plana major de l'Unvaniez Yaouankiz Vreiz(UYV : Uni del Jovent Bret) i en formaren el grup directiu Olier Mordrel, Morvan Marchal, i Maurice Duhamel. Aquest  grup havia collaborat d antuvi amb la Uni Regionalista Bretona i  la Federaci Regionalista de Bretanya, per poc desprs radicalitzarien llurs postures i demandes nacionalistes, i endems eren partidaris del lacisme i de l avantguardisme, de manera que d en dels anys 30 s orientarien fcilment per la dreta radical i autoritria.

El secretari general era Yann Bricler. A Quimper, es reuniren en congrs representants de Bretanya, de l'Alscia-Lorena i de la Crsega signaren la carta fundacional del Comit Central des Minorits Nationales de France. Els convidats foren els autonomistes alsacians Paul Schall i Hermann Bickler, l'autonomista cors Petru Rocca, el flamenc Franz Wielders, i ms discretament Hans-Otto Wagner, qui assegurar les relacions entre el moviment bret i l'Abwehr. Publicarien fins el 1939 la revista Peuples et frontires, tancada aleshores per ordre del govern central francs.

Pel setembre del 1927 se celebraria el Primer congrs del PAB a Rosporden, patrocinat per Breizh Atao, i que inclouria antics membres del FRB com M. Duhamel i el grup War Zao de Gwengamp, escisi esquerrana del SEV. Hi participaren 300 simpatitzants, i els lders tenien un gran hiperactivisme poltic i intellectual (Mordrel, Fransez Debauvais, Duhamel), de manera que intentaren coordinar-se amb mambres d altres nacionalitats franceses a  trevs del ja esmenat CCMNF.  Per aleshores, Maurice Duhamel formularia un federalisme cooperatiu a escala europea, on els unitats bsiques havien de ser les  nacionalitats naturals , definides per la llengua i la histria i que estaven per damunt de les fronteres estatals. En el seu llibre La question bretonne dans son cadre europen (1929) considerava com a objectiu immediat transformar Frana en un estat federal i encadenar-lo a un procs d unitat a escala europea.

En el Programa del Congrs de Kastellin del 1928, per, no va fer a penes propostes de caire econmic i social per tal d evitar tensions internes. Per altra banda, l activisme poltic del PAB i el cultural de Gwalarn amb l augment de les relacions dels bretonistes a nivell internacional no es van veure acompanyades d un creixement organitzatiu.  El simplisme i la incoherncia de molts dels seus raonaments poltics els va impedir guanyar adeptes en el mn obrer. D aquesta manera, la Federation de Travailleurs Bretons noms apleg un centenar de treballadors de Roazhon, i la secci sindical de Breizh Atao noms aplegaria una dotzena d estudiants. Tenien poca base social, i entre els seus fundadors hi havia petits comerciants (20 %), professionals liberals (16 %), escriptors i sacerdots catlics (15 %), treballadors qualificats (10 %), funcionaris (12 %), obrers (5 %), pagesos propietaris (4 %), pescadors (1 %) i altres (2 %). Es produeix aix una forta descompensaci entre el nivell d elaboraci terica, les relacions exteriors i la fora electoral i projecci social.

Entre el 18 d'agost del 1928 i el 1929 celebraren el Segon Congrs a Kastellin, amb convidats delegats irlandesos, gallesos, corsos, flamencs i alsacians. Intentaren atraure s als regionalistes demanant una autonomia poltica que no s oposs als interesos francesos, alhora  que condemnaven el provincialisme, tot i que sense pronunciar-se sobre el separatisme. Tamb apostaven pel modernisme i defugien el tradicionalisme, tot i que reclamaven el retorn de Bretanya a la situaci poltica del 1532. 

L any 1930 el sector federalista i esquerr del PAB, dirigit per Yann-Morvan Gefflot, Ren-Yves Creston i Fach Elis Abeozen va promoure una Ligue Federaliste de Bretagne (LFB), per va ser un fracs.  La seva projecci electoral fou nulla, ja que a les eleccions parcials fetes a Gwengamp l abril del 1930 noms obtingueren el 0,02 % i l octubre del 1930, en unes parcials a Roazhon Sud, un 0,49 % (80 vots dels 16.084 en joc). 

Aquest fracs electoral detonaria les  divisions dins el moviment. Desprs del Congrs de Roazhon de febrer del 1931, per una banda, Duhamel i Morvan Marchal s escindiren el setembre del mateix any i marxaren amb la LFB, de caire esquerr liberal i federalista, per elitista i minoritari amb una vida poc activa. D altres grups d esquerres escindits foren el Parti Breton National Revolutionnaire (PBNR), escindit l agost del 1931, proper al diari Ar Falz (La Fal, 1933-1935) de Yann Sohier, per no aconsegu que el PAB s esquerranitzs ni que el PCF accepts el bretonisme. 

El sector ms dret, dirigit per Olier Mordrel, que havia fundat la revista Stur, el 1932 s'aplegar en el nou Partit Nacional Bret






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74370" title="Carura" nonfiltered="4224" processed="4204" dbindex="29463">
Carura fou una ciutat fronterera de Cria, al lmit amb Frgia.

Vegeu Cria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74371" title="Carventum" nonfiltered="4225" processed="4205" dbindex="29464">
Carventum fou una antiga ciutat del Laci, esmentada per Dions com una de les trenta ciutats de la Lliga Llatina. Fou destruda pels eques i els volscs. Ocupada pels romans fou una fortalesa que fou reconquerida pels eques; els romans la van tornar a ocupar aviat per els volscs la van reconquerir per segona vegada el 409 aC i van rebutjar els atacs romans. No se sap quan fou finalment ocupada pels romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74372" title="Karuai" nonfiltered="4226" processed="4206" dbindex="29465">
Karuai (llat Caryae) fou una ciutat de Lacnia a la frontera amb Arcdia. 

Inicialment fou ciutat arcdia pertanyent a Tegea per fou conquerida pels espartans i unida al seu territori. El 371 aC es va revoltar contra Esparta desprs de la batalla de Leuctres i va ajudar a Tebes, per lo que desprs fou castigada per Arquidam, que la va ocupar i va matar als seus habitants. 

D'un festival de la ciutat deriva probablement el nom de Caritides, les figures de dones dansaires empleades a les escultures en lloc de pilars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74373" title="Karuanda" nonfiltered="4227" processed="4207" dbindex="29466">
Karuanda (llat Caryanda) fou una ciutat de l'sia Menor en front de Cos. Hi va nixer Scylax de Cria. Era una ciutat amb una illa que correspon probablement a Pasha Limani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74374" title="Carist" nonfiltered="4228" processed="4208" dbindex="29467">
Carist (grec Karustos, llat Carystus) fou una ciutat de l'illa d'Eubea, a la costa sud. La llegenda la fa fundada per Driopes i el seu nom derivaria de Caristos el fill de Queiron. 

L'expedici persa sota la direcci de Datis i Artafernes va desembarcar a la ciutat el 490 aC i es va haver de sotmetre. Desprs de la guerra del Pelopons va estar amb guerra amb Atenes, per finalment es va acordar la pau. A la guerra Lamiaca va estar al costat d'Atenes. En la guerra de Roma contra Macednia va fer costat als romans.

Caracterstic de la ciutat era el seu marbre, molt sollicitat a Roma. La cantera era Marmarion (Marmarium), a la costa, prop de Caristos, enfront de la costa del tica o a una muntanya al darrera de la ciutat.

Hi van nixer Antgon, l'autor d'Historiae Mirabiles; el poeta cmic Apollodor, i el metge Dicles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74378" title="Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)" nonfiltered="4229" processed="4209" dbindex="29468">




El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona es va installar al monestir de Sant Pere de Galligants l'any 1857, on encara es en l'actualitat. Els primer materials arquolgics procedien en bona part d'Empries. El museu inclou materials des de l'poca prehitrica fins a l'edat mitjana. El museu ocupa el claustre i l'esglsia romnics, i un sobreclaustre construt a la segona meitat del segle XIX per a aquesta funci. Des del 1992 s una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.




Enllaos externs.

Web oficial del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74379" title="Caseirotes" nonfiltered="4230" processed="4210" dbindex="29469">
Els caseirotes (llat caseirotae, grec           )  foren una de les deu tribus que Claudi Ptolemeu esmenta com habitants de la satrapia d'ria. Vivien a la part propera a la satrapia de Drangiana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74382" title="Casilinum" nonfiltered="4231" processed="4211" dbindex="29470">
Casilinum fou una antiga ciutat de Campnia, propera a Cpua.

Era poc important per estava estratgicament situada vigilant el principal pont que creuava el Volturnus (Volturno). El 217 aC Fabius hi va establir una guarnici per prevenir un atac d'Annbal. El 216 aC desprs de la batalla de Cannes, un miler de soldats romans, format per llatins de Praeneste i etruscs de Persia, es van fer forts a la ciutat i es van oposar a Annbal resistint el setge, havent de rendir-se per la gana. El 214 aC els romans la van reconquerir.

Csar i va establir una colnia de veterans, que Marc Antoni va ampliar, per no va conservar els drets colonials i va entrar en decadncia. Va continuar existint durant l'imperi i estava despoblada el segle IX. El 840, destruda Cpua pels sarrains, els seus habitants es van refugiar a la ciutat i la van rebatejar Cpua.

Vegeu: Cpua.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74384" title="Cassino" nonfiltered="4232" processed="4212" dbindex="29471">


Cassino s una ciutat italiana de la provncia de Frosinone a la regi del Laci.

Antigament, amb el nom de Casinum era una ciutat a la via Latina, a 10 km d'Aquinum. Era a la riba esquerra del Liris i era la darrera ciutat del Laci a la frontera amb Campnia.

Fou probablement una ciutat dels volscs que fou ocupada pels samnites, i a aquests els hi fou arrabassada pels romans que el 312 aC hi van establir una colnia al mateix temps que a Interamna, per assegurar la vall del Liris (Garigliano).

El 209 aC no apareix entre les trenta colnies romanes del Laci el que fa pensar que era una colonia civium. Annbal va acampar al seu territori que fou saquejat durant dos dies, per no va atacar la ciutat.

Durant el segon triumvirat s'hi va establir una colnia militar.  Fou desprs municipi rom que va subsistir durant l'imperi.Fou destruda pels llombards al segle VI. 

Al segle IX va sorgir una nova ciutat que es va dir San Gernano; el 1871 el seu nom fou canviat a Cassino;  s'hi conserven algunes runes (el teatre, un temple, un monument sepulcral, carrers i part de les muralles). 

Els alemanys la van establir com a punt de resistncia contra els aliats en el avana cap a Roma (1943) i es va lliurar una de les batalles mes importants de la guerra (Batalla de Monte Cassino 1944). Els aliats, polonesos, britnics i altres, van aconseguir ocupar la posici per la ciutat va quedar destruda. Fou reconstruda i es ara una ciutat d'uns 30.000 habitants

A les rodalies Sant Benedict va fundar (529) el fams monestir de Monte Cassino, probablement al mateix lloc on abans hi va haver el temple d'Apollo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74385" title="Kasmene" nonfiltered="4233" processed="4213" dbindex="29472">
Kasmene fou una ciutat de Siclia, fundada com a colnia per Siracusa el 693 aC. Fou dominada pel partit oligrquic que Herdot esmenta com els Gamoris, que havien estat expulsats de Siracusa. Els Gamoris van demanar ajut contra Siracusa a Gel I de Gela, per es creu que fou conquerida i destruda pels siracusans doncs ja no torna a ser esmentada. Podria correspondre a unes runes a uns 3 km al est de Santa Croce i 15 km al oest de Scicli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74386" title="Caspiae Pylae" nonfiltered="4234" processed="4214" dbindex="29473">
Caspiae Pylae (Portes del Caspi) fou un pas prxim a la mar Cspia.  Estava al punt en qu es troben els lmits entre les satrapies de Mdia (oest), Prtia (est) i Hircnia (nord). Alexandre el gran va passar pel lloc perseguint a Darios III de Prsia. Esta prop de Rayy, entre Hark-a-Koh i Siah-koh, i l entrada es diu actualment Dereh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74389" title="Caspis" nonfiltered="4235" processed="4215" dbindex="29474">
Els caspis (llat caspii, grec        ) foren una naci que vivia originriament a la Mdia, a la boca del Kur i a les rodalies d una muntanya anomenada Mont Caspi. El nom es va aplicar tamb a altres pobles que vivien a les rodalies de la mar Cspia (a Albnia del Caucas) i Hircnia. Van donar el seu nom a la mar Cspia i la regi d'Hircnia tamb es va dir Caspiana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74393" title="Cassandria" nonfiltered="4236" processed="4216" dbindex="29475">
Cassandria (grec Kassandria) fou una ciutat situada a un istme que connectava la pennsula de Pallene amb el continent, on abans hi havia la ciutat dria de Potidea, que fou una colnia de Corint. 

Potidea es va sotmetre als perses durant l'expedici a Grcia per desprs de la batalla de Salamina va tancar les portes a Artabazos que dirigia el destacament d'escorta a Xerxes I de Prsia cap a l'Hellespont. A la tornada el persa va assetjar la ciutat i l'anava a ocupar suposadament per la traci d'un habitant quant el complot fou descobert i avortat. Els intents posteriors van ser rebutjats i els perses es van retirar. 300 ciutadans de Potidea van lluitar al costat dels atenencs a Platees. Des llavors la ciutat fou tributaria d'Atenes, sense trencar la seva relaci metropolitana amb Corint a la que cada any s'enviaven uns magistrats anomenats Epidemiurgs. El 432 aC es va revoltar contra Atenes i es va aliar a Macednia i Corint; els atenencs la van bloquejar i va capitular al cap de dos anys, a causa de la gana. Atenes va enviar un mil de colons al territori.
Quant Brsides va ocupar Amfpolis i altres ciutats trcies va intentar ocupar Potidea per va fracassar. El 382 aC fou ocupada per Olint. El 364 aC fou ocupada pel general atenenc Timoteu. Filip II de Macednia la va ocupar i la va entregar a Olint i la poblaci fou venuda com esclaus o expulsada.

Cassandre, el fill d'Antpater, va fundar al lloc on era la ciutat, una de nova a la que va batejar com Cassandria. La va poblar amb estrangers i grecs de les rodalies (especialment d'Olint). Aviat va esdevenir la ciutat macednia mes important.
 
Arsinoe, la vdua de Lismac de Trcia, es va retirar a Cassandria amb els seus dos fills quant el marit va morir. Ptolomeu Ceraune, germanastre de Lismac, es va apoderar de la ciutat per traci. Va rebre la llibertat i es va organitzar con a repblica sota sobirania de Macednia. El 279 aC va caure en mans del tir Apollodor. Filip V de Macednia la va convertir en la seva base principal i lloc de construcci de naus. El seu fill Perseu de Macednia va entrar en guerra contra els romans i el 169 aC aquestos i umenes de Prgam van assetjar per mar Cassandria, i foren rebutjats. Va passar a Roma amb la resta de Macednia el 168 aC.

August hi va establir una colnia.

Va existir durant tot l'imperi fins que al segle V fou destruda pels huns fins als fonaments. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74395" title="Arrs al forn" nonfiltered="4237" processed="4217" dbindex="29476">

L'arrs al forn s un plat tpic valenci, que es fa amb arrs, tomata, trossos de botifarra de ceba, crella, cigrons, llomello i una cabea d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

En alguns pobles tamb es conegut com arrs passejat, ja que calia passejar la cassola fins el forn de pa ms proper perqu no hi havien forns domstics o pel costum (la prctica de dur la cassola al forn encara s viva en certs pobles avui en dia). Cal esmentar que els forns de pa reservaven, i encara ho fan en alguns llocs, un dia determinat de la setmana per a portar a coure l'arrs o altres plats.

Altre nom que rep aquest plat s d'arrs rossejat, pel color ros o daurat que adquireix l'arrs - per aquest plat no s l'arrossejat tpic de la costa de les Comarques Centrals entre Castell i Tarragona.

A l'abril se celebra el Concurs Nacional d'Arrs al Forn a Xtiva, en el qual hi han dues categories: popular i professional.

Enllaos externs.

arrosalforn.com, Pgina oficial del Concurs Nacional d'Arrs al Forn de Xtiva.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74398" title="Cassis" nonfiltered="4238" processed="4218" dbindex="29477">
Els cassis foren un poble de Britnia, a la part oriental, esmentats per Csar. El seu cap es deia Cassivelaunus, i la seva capital Oppidium Cassivelauni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74399" title="Maurice Duhamel" nonfiltered="4239" processed="4219" dbindex="29478">
Maurice Duhamel (Maurice Bourgeaux, Rennes, 1884-1940) fou un msic i nacionalista bret. Era fill d'un marxant de carb i franma com el seu pare, era un excellent msic i va aprendre bret en edat adulta. Es dedic al periodisme local, des d'on defens Dreyfus.
El 1912, es va escindir de la Uni Regionalista Bretona (URB) amb mile Masson, Camille Le Mercier d'Erm, Fach Valle i Loeiz Herrieu per a crear la Federaci Regionalista de Bretanya. Durant la Primera Guerra Mundial es destac pel seu antimilitarisme.  

El 1926 es reun novament amb Olier Mordrel i Morvan Marchal, i amb ells form l'equip directiu del Partit Autonomista Bret. Tamb fou redactor de Breizh Atao, al que don una orientaci esquerrana. EL 1931, per, trenc amb el PAB i fund la Lliga Federalista de Bretanya, que el 1933 es va dissoldre. D'aleshores en es dedic a escriure fins a la seva mort per cncer el 1940.

 Bibliogrfafia .

 La question bretonne dans son cadre Europen, Paris, Delpeuch, 1929;
 Chansons populaires du pays de Vannes, de Loeiz Herrieu i Maurice Duhamel, 1930;
 Histoire du peuple breton. Prohibit per les autoritats el 1939.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74400" title="Atlitikos Sillogos Aris" nonfiltered="4240" processed="4220" dbindex="29479">

L'Atlitikos Sillogos Aris (en grec:                        ) s un club poliesportiu de la ciutat de Salnica (Grcia).

 Histria .
El AS Aris va ser fundat el 25 de mar de 1914 a Salnica. El seu nom prov del deu grec de la guerra Ares. Els seus colors, el groc i el negre sn un record de l'Imperi Bizant. T diverses seccions, la majoria exitoses com el futbol (3 lligues i una copa grega), el basquetbol, fundada el 1922 (10 lligues gregues, 8 copes gregues i 3 copes europees), el waterpolo (4 lligues gregues) o el voleibol.

 Secci de Futbol .
Pel que fa al futbol vegeu l'article Aris Salnica F.C..

 Secci de Basquetbol .
 Palmars .
 1 Recopa d'Europa de bsquet: (1993);
 1 Copa Korac: (1997);
 1 Copa de Campions FIBA: (2003);
 10 Lliga grega de bsquet: (1930, 1979, 1983, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991);
 8 Copa grega de bsquet: (1985, 1987, 1988, 1989, 1990, 1992, 1998, 2004);

 Esportistes destacats .
 Nikos Galis;
 Panagiotis Giannakis;
 Giannis Ioannidis;
 Giorgos Filippou;
 Giorgos Sigalas;
 Stojan Vrankovic;
 Mike Wilkinson;
 Zarko Paspalj;

 Enllaos externs .
Web oficial de la secci de bsquet;
Web no oficial de la secci de bsquet;
Web oficial de la secci de beisbol;
Web oficial de la secci de voleibol;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74405" title="Cassitrides" nonfiltered="4241" processed="4221" dbindex="29480">
Les Illes Cassitrides foren un territori rom ja visitat abans pels fenicis, que correspon problablement o be a les illes Scilly o be a Cornualla incloent les Scilly. S'hi explotava l estany. Modernament es tendeix a pensar que era un lloc de Bretanya, entre la boca del Loire i la pennsula de Kiberen (Quiberon).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74406" title="Kassope" nonfiltered="4242" processed="4222" dbindex="29481">
Kassope (llat Cassope) fou una ciutat de Epir, capital de Casspia i dels cassopis, un poble del Epir a la costa entre Thesprtia i el golf d'Ambrcia. Els cassopis es van apoderar de les ciutats de Pandsia, Buktion i Eltia, i potser tamb Batis.
 
La ciutat era prop de la costa, a la via entre Pandsia i Nicpolis. Actualment en queden runes importants, de les mes grans de Grcia (muralles de l acrpoli, un teatre, arcs i tombes) prop de la ciutat de Kamarina. A la vora hi ha un edifici subterrani anomenat Casa del Rei (Vasilspito)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74412" title="Castellans" nonfiltered="4243" processed="4223" dbindex="29482">

Els castellans (en llat, castellani) foren un poble iber de la Tarraconense al sud del Pirineus, a l'oest dels Ausetans i a l'est dels iacetans. Les seves ciutats principals eren Sebendunum, Beseda (Sant Joan de les Abadesses), Egosa i Bassi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74413" title="Castra Cornlia" nonfiltered="4244" processed="4224" dbindex="29483">
Castra Cornlia (llat Castra Cornelia) fou un campament rom a la costa de Cartago, a la provncia d'frica, districte de la Zeugitana. La van fundar Escipi l'afric quant va desembarcar a frica el 204 aC entre el riu Bagradas (Mejerdah) i la ciutat d'tica, prop d aquesta darrera. Desprs de la seva funci militar va desaparixer i no s han trobat restes al seu emplaament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74415" title="Castra Hannibalis" nonfiltered="4245" processed="4225" dbindex="29484">
Castra Hannibalis fou una fortalesa erigida per Annbal al Bruttium, al golf Scyllacium, durant els darrers anys de la Segona Guerra Pnica. El 199 aC s'hi va establir una colnia romana que fou ampliada el 122 aC. Mes tard va desaparixer i no se sap el seu emplaament exacte, tot i que no podia ser molt lluny de Crotona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74416" title="IES l'Olleria" nonfiltered="4246" processed="4226" dbindex="29485">
L'Institut d'Educaci Secundria l'Olleria s un centre educatiu de caire pblic ubicat a la ciutat de l'Olleria, a la Vall d'Albaida, comarca al sud de la ciutat de Valncia. Actualment, hi assisteixen alumnes de diferents pobles: l'Olleria, Alfarras, Montaverner i Benissuera. Al centre es pot estudiar tant l'educaci secundria obligatria (ESO), com el batxillerat, i tamb un cicle formatiu de grau superior d'elaboraci i tractament del vidre i els seus derivats.

El centre fou inagurat el curs 1999-2000 i al curs 2006, hi comptava amb prop de 700 alumnes i 60 professors.  

Enllaos externs.
 Web de l'institut;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74417" title="Stur" nonfiltered="4247" processed="4227" dbindex="29486">
Stur (El tim) s el nom d'una revista bretona fundada per Olier Mordrel el 1932. Bilnge i de caire literari i poltic, nacionalista radical i amb tendncies feixistes, fou la promotora de la dissoluci del Partit Autonomista Bret i de la fundaci del Partit Nacional Bret. Abans, per, intentar impulsar el minscul Parti Nationaliste Integral de Bretagne (PNIB), que funcionaria del desembre del 1931 al setembre del 1932, que explicitaria els continguts pronazis amb el racisme pancltic, antisemita i antillat.  Defensava l hegemonia d una Europa celto-germnica, en la que la Bretanya formaria part dels dominadors

A la prctica, per, es tractava d una revista d estudis cltics difusora del  neopaganisme  que desenvolupar els mites propers a l extrema dreta germnica. Mordrel hi escriv:
 Le fascisme a tout le prestige,  nos yeux, de l'enthousiasme rvolutionnaire alli  la sagesse exprimentale. Il est jeunesse, force et renouveau. Nous ne le suivons pas dans ses conceptions politiques qui sont diffrentes de ce que nous sentons et de ce que nous voulons en tant que Celtes. Mais on ne nous fera crier ni " bas Mussolini", ni " bas Hitler" ! (Stur, n 3-4, 1er janvier 1935). ;
 Le nationalisme breton a pour but  de persuader que la fraternisation universelle est une erreur et la paix ternelle une utopie (Stur, n 9, 1er avril 1937). ;

Des del 1942, la S de Stur ser formada per una runa vermella per demostrar la  superioritat racial  de la raa celto-germnica. Entre els seus redactors hi figuraren Morvan Lebesque, Yves Le Drzen, Fant Rozec, Alain Guel i Yann Bricler. Fou prohibida pel govern francs el 1939, per Mordrel la va rellanar el 1942, amb uns 300 exemplars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74418" title="Castra Vetera" nonfiltered="4248" processed="4228" dbindex="29487">
Castra Vetera fou un campament rom al Rin, a la provncia de Germnia Inferior, fundat en temps d'August per Germnic (any 14). S'hi van fixar les legions XV i XXI. Fou atacada per Civilis amb els bataus i germans, i les dues legions van ser derrotades i es van escapar per poc (any 70). Civilis s'hi va fer fort contra els atacs de Cerialis. En aquest temps es va comenar a establir una ciutat a la rodalia. Fou abandonada al segle V i es va despoblar.

Es creu que era a la part del Rin en front de Xanten.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74419" title="Castulo" nonfiltered="4249" processed="4229" dbindex="29488">
Castulo fou la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispnia, a la frontera amb la Btica.

Tenia una via que portava a Cartago Nova, un altre a Corduba (Crdova), i un altre a Malaca (Mlaga). Tenia prop unes mines de plata probablement a la Sierra de Cazorla.

Fou probablement la actual Cazlona, prop de Linares. La dona d'Annbal, Himilce, que era nascuda a Castulo, tenia un palau prop de la ciutat, suposadament a la actual Palazuelos.

La ciutat fou aliada de Cartago, per el 213 aC es va revoltar a favor dels romans i Escipi la va convertir en el seu quarter general i va morir sota les seves muralles, i el seu germ va morir ben prop de all al cap de 29 dies (212 aC) i la ciutat i les de la rodalia com Iliturgis, van tornar a l aliana cartaginesa. El seu cstig fou una de les primeres coses que va fer el jove Escipi el 206 aC desprs de l expulsi del cartaginesos d'Hispnia; Iliturgis fou saquejada i Castulo, davant el que havia passat, va oferir una submissi incondicional, per el cstig no fou gaire menor.

Sota els romans fou un municipi de dret llat del convent jurdic de Cartago Nova.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74423" title="Kasos" nonfiltered="4250" processed="4230" dbindex="29489">
Kasos (llat Casus) es una illa del Dodecans a Grcia, entre Krpathos i Creta. 

Actualment te uns vuit-cents habitants i cinc localitats: Phry, Agia Marina, Arvanitohori, Poli i Panagia. Phry es el principal i fou fundada el 1830. Te un petit aeroport. Casi totes les viles son a la vora de Pry, que es a la badia d'Emborios (antiga Emprion). L'antiga ciutat de Kasos es al interior, en runes, al costat de la moderna Poli o Polion. El port era a Emprion. Una plana del sud es diu Argos, probablement derivada de la ciutat d'Argos.

Antigament es va dir (segons Homer) Amfe o Acne, i tamb Astrabe. Vers el 1700 aC van arribar els Telquines, que eren els Minoics de Creta, a algunes illes (Rodes, Tilos, Kasos). L'illa ve rebre el nom de Kasos, fill del prncep Clemahos de Creta, i primer habitant. Els minoics van dominar l'illa fins desprs del 1500 aC quant van arribar els micnics o Aqueus (Doris). El 1200 aC es van construir les muralles i Kasos va participar a la a guerra de Troia (vers 1193-1184 aC) amb alguns vaixells. 

Vers el 800 aC l'illa fou conquerida per Rodes. El 479 aC es va unir a la Lliga Hellnica dirigida per Atenes, cosa que va durar fins el 413 aC en qu l'illa es va separar dels atenencs i va tornar a ser dependncia de Rodes. 

El 334 aC Rodes fou sotmesa a Alexandre per el 305 o 304 aC va recuperar la independncia que va durar fins l'any 42 quant fou sotmesa a Roma. Kasos fou saquejada pels romans. 

Va pertnyer a Roma sota l'imperi occidental i oriental fins el 1309, per des el segle VIII la zona de la mar Egea fou centre de pirates i els illencs van haver de dedicar-se a l'agricultura. El 718 i 807 Kasos va ajudar als bizantins en la seva lluita des la base de Rodes contra els rabs de Creta, fins que finalment Creta fou reconquerida.

El 1082 Bizanci va concedir a Vencia una base naval comercial a Rodes i els illencs del Dodecans van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupaci. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les demes illes van romandre sota el control del emperador establert a Nicea, que el 1261 va recuperar la capital. Rodes i les illes foren concedides en feu a diversos senyors. Rodes fou concedit en feu a un genovs que el 1309 la va vendre als Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Els Cavallers van dominar les illes del Dodecans menys Astiplea, Krpathos i Kasos. Constantinoble fou ocupada pels otomans el 1453 i llavors va passar a Rodes; fins el 1480 Rodes no fou assetjada, sense xit. Finalment els turcs van conquerir Rodes el 1523 i els cavallers es van retirar. El 1537 els otomans van ocupar Krpathos i Kasos. El sold Solim va donar un privilegi a les illes, pel qual els generals, almiralls i oficials civils no tenien dret a maltractar als illencs, els quals gaudirien d'un ampli autogovern, elegit dins la comunitat, i noms hi hauria present in oficial turc anomenat Soumbasis. A canvi d'aquest privilegi els illenc havien de pagar una taxa al sold dos vegades l'any.

Sembla, pel relat d'algun viatger, que entre 1579 i 1599 l'illa es va despoblar i no va tornar a ser habitada fins el 1622, i llavors es va segregar del arquebisbat de Krpathos i es va erigir en provncia patriarcal. El 1670 es parla d'uns cinc mil habitants. El 1678 va ser ocupada per Rssia fins el tractat de Kutjuk Kainartj el 10 de desembre de 1744, que va establir la seva evacuaci i es va tornar a la situaci anterior. 

Al 1821 l'illa tenia una onze mil habitants i fou la primera que va declarar la independncia i va proveir als rebels amb vaixells i capitans, el que va ser important pel triomf dels independentistes. Per el maig de 1824 els turcs van desembarcar a l'illa i la van devastar, matant a molts habitants. Aquesta matana es commemora cada any el 7 de juny. Pel Tractat de Londres del 1833 Kasos va tornar sota control otom com la resta del Dodecans, mentre que els turcs abandonaven Eubea. Desprs de la guerra es va recuperar la tradici marinera. Gent de Kasos va treballar al canal de Suez i al de Panam i capitans de l'illa foren dels primers a creuar aquestos canals.
 
El 1912 els italians van ocupar les illes del Dodecans. En aquell temps noms hi havia uns 6700 habitants. Els italians van voler fer del Dodecans una provncia italiana per els illencs de les dotze illes van proclamar el Estat Autnom del Egeu amb la intencio d'unir-se a Grcia. El tractat de Sevres del 1920 va cedir les illes a Grcia, menys Rodes, per el de Lausana del 1923 les va retornar a Itlia.

El 1943, al caure el govern feixista itali, els alemanys van ocupar les illes, que van entregar als britnics el 1945. El setembre de 1946 la Conferencia de Paris va decidir la transferncia de les illes a Grcia El 1947 els britnics van acordar el retorn a Grcia i el mar van entregar el control al oficial grec almirall Periklis Ionannidias; el 28 d'octubre de 1947 el Dodecans fou transferit formalment a Grcia i la integraci es va fer efectiva el 7 de mar de 1948.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74426" title="Catalauns" nonfiltered="4251" processed="4231" dbindex="29490">
Els catalauni o catelauni (transcripci catalauns) foren un poble celta de la Gllia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble cataluni era probablement dependent dels rems (remi).

Lluci Domici Aureli va derrotar a Ttric I al lloc anomenat Catalaunus. Ami Marcell esmenta als catalunis i Remis com a pobles de la Belgica Secunda. Els Itineraris situen un lloc de nom Durocatelauni  entre Autun i Reims. Aquesta ciutat es Chlons-sur-Marne. Durocatelauni es va dir tamb Durocortorum. 

Al camps Catalunis o Catalunics el general Aeci va derrotar a tila el 451. 

El Diccionari Catal-Valenci-Balear s'especula que aquest grup dons el nom dels catalans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74428" title="Partit Nacional Bret" nonfiltered="4252" processed="4232" dbindex="29491">

El Partit Nacional Bret (bret Strollad Broadel Breizh) fou un partit poltic bret de caire obertament nacionalista, que funcion del 1933 al 1944. 

Fou fundat el 1933 per Olier Mordrel amb altres antics militants del Partit Autonomista Bret. El seu caire era decididament nacionalista, i els continguts corporatius i autoritaris profeixistes es barrejaven amb l acci directa i l insurrecionalisme influt pel Sinn Fein irlands, malgrat haver adoptat la resoluci de caire ideolgic na ruz na gwenn ( Ni roig ni blanc  en referncia a esquerra o dreta), i al qual se li uniren Frasez Debauvais, Yann Goulet, Yann Bricler, Guiyesse i Celestin Lain, qui proposaria la creaci d un kardevenu (exrcit armat), que prendr el nom de la bandera bretona, Gwenn ha Du (Blanc i Negre) que cometria alguns estralls. Tamb mantenien contactes amb l organitzaci Ahneherbe de els SS i el cercle de celtlegs de Munic per via indirecta dels autonomistes alsacians, intensificada del 1938 al 1939.

El 1933 Olier Mordrel aprovaria el programa del partit, Strolladar ar Gelted Adsavet (Per un partit bret dels celtes reviscolats), on afirmava que el partit aspirava a la construcci d un estat bret amb colnies que annexionarien regions limtrofes; tamb volia excloure dels crrecs pblics als  estrangers i races llatines , es mostra partidari de la petita i mitjana propietats per alhora vol sociabilitzar la gran propietat (com a via intermitja entre el capitalisme i el socialisme).   

El 1941 va patir l'escissi del filonazi Moviment Obrer Social-Nacional Bret.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74434" title="Catnia" nonfiltered="4253" processed="4233" dbindex="29492">



Catnia s una ciutat de l'est de Siclia, capital de la provncia de Catnia, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catnia. T ms de quatre-cents mil habitants. s la segona ciutat de l'illa per la seva poblaci desprs de la capital, Palerm, i el primer port. La universitat fou fundada el 1434 per Alfons el Magnnim. T un aeroport internacional.

 Histria .

Fou una colnia calcdia fundada per la vena Naxos, sota direcci d'Euarcos. El seu nom fou Katane. La data exacta no es coneix per fou poc abans del 700 aC. La legislaci de Carondes va afectar a totes les ciutats calcdies de l'illa i Magna Grcia a ms del propi pas.

El 476 aC fou ocupada per Hier de Siracusa que va establir als seus habitants a Leontins i hi va portar nous habitants, uns deu mil siracusans i del Pelopons i li va donar el nom d'Etna titulant-se Oekist (fundador). A la mort d'Hier i l'expulsi de Trasibul, els antics habitants i els sculs dirigits pel rei Ductios van expulsar als habitants d'Etna cap a la fortalesa d'Inessa, a la que van donar el nom d'Etna, i la ciutat va tornar a ser Catnia (461 aC).

Durant l'expedici d'Atenes a l'illa la ciutat va rebutjar rebre la flota atenenca, per finalment foren forats a una aliana amb els expedicionaris i la ciutat va esdevenir el quarter general de la flota i base contra Siracusa. No se sap que va passar amb la derrota dels atenencs per el 403 aC va ser ocupada per Dions de Siracusa que va vendre als habitants com esclaus i va saquejar la ciutat on va establir als seus mercenaris de Campnia. Els mercenaris van abandonar la ciutat el 396 aC i es van retirar a Etna, davant l'arribada d'un exrcit cartagins dirigit per Himilc i Mag. Els cartaginesos van derrotar a Leptines, germ de Dions, en una gran batalla naval davant la ciutat, que fou ocupada pels cartaginesos.

Desprs desapareix per un temps de la histria tot i que va subsistir com a ciutat. Callipos, l'assass de Di, expulsat de Siracusa, va tenir per un temps la possessi de Catnia, i quant Timole va desembarcar a Siclia va trobar la ciutat en mans de un dspota anomenat Mamercos, que es va aliar amb el corinti per desprs es va passar als cartaginesos, per lo qual Timole el va atacar i el va enderrocar. Va ser llavors ciutat independent i en temps d'Agtocles va oscillar entre aquest i Cartago. 

Quant Pirros de l'Epir va desembarcar a Siclia fou la primera ciutat que li va obrir les portes. A la primera guerra pnica fou sotmesa rpidament per Roma el 263 aC al ser ocupada per Valeri Messala. No fou foederata civitas com les venes  Tauromenium i Messana, per fou aliada de Roma i va conservar les institucions municipals; el magistrat principal portava el ttol de Proagoros. El nom sota domini roma dou Catana o Catina (aquesta darrera forma t el suport d'algunes inscripcions).

El 121 aC l'erupci del Etna la va afectar seriosament i va quedar lliure de taxes per deu anys. Va ser saquejada per Sext Pompeu i va rebre desprs una colnia romana sota August. Va romandre colnia sota l'imperi.

Desprs de les ocupacions dels brbars fou recuperada el 535 per Belisari.

Ms tard va passar als rabs i als normands seguint la sort de Siclia. El 1282 va passar als catalans i fou la residncia favorita dels reis i al segle XIV seu del parlament sicili. El 1372 s'hi va signar la Pau de Catnia entre Frederic III de Siclia i Joana I de Npols. El 1392 fou teatre d'una revolta anticatalana de dos anys, per desprs fou considerada cap i protectora de tots els catalans. 

Als segles XVI i XVII va patir erupcions de l'Etna i el 1693 un terratrmol.

Carondes el legislador fou nadiu de la ciutat; el poeta Stescoros hi va viure i morir; el filsof Xenfanes hi va viure els darrers anys. L'introductor del ball en la msica de flauta, Andron, era nascut a la ciutat. La llegenda parla dels germans Amfnomos i Anpies que en una erupci del volc van deixar totes les seves pertinences per salvar a parents i amics.

De l'poca grega no en queden restes per si de la romana (teatre, amfiteatre, muralles, banys i alguns edificis i sepulcres a ms d'un aqeducte a les rodalies destrut per una erupci)




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74443" title="Catriges" nonfiltered="4254" processed="4234" dbindex="29493">
Els catriges (en llat caturiges) foren un poble de la Gllia esmentat per Csar el 58 aC. Diu que en passar els Alps Cottis es va trobar amb els centrons, graicels i catriges. La ciutat principal d aquests era caturigis entre Embrun i Gap, avui Chorges. Queden algunes runes de l antiga ciutat, incls un temple de Diana, avui esglsia, i algunes columnes. Tamb foren esmentats com vivint entre els ucens i els brigians. Es creu que van entrar a Itlia vers el segle VI aC i dominaven la vall del Durance.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74446" title="Passos del Caucas" nonfiltered="4255" processed="4235" dbindex="29494">
Els passos del Caucas sn dos passos que permeten creuar el Caucas i que sn coneguts des l antiguitat: el primer anomenat antigament Albaniae Pylae (Portes Albanes) i de vegades Caspiae Pylae (tot i que les Portes del Caspi eren ms a l'est, a Prsia) s la regi de Derbent a l'actual Daguestan; l altra, a la part central, fou anomenat Sarmaticae Pylae (Portes Srmates) i avui s el pas de Darial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74450" title="Caucons" nonfiltered="4256" processed="4236" dbindex="29495">
Els cacons foren un antic poble esmentat per Homer juntament amb el leleges i pelasgis, com auxiliars dels Troians. Segons Estrab vivien a la costa de l'Eux entre Bitnia i Paflagnia i la seva camampital era Tieion. Tamb sn esmentats com antics habitants de Grcia per van desaparixer abans del perode histric; vivien suposadament a l'oest del Pelopons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74453" title="Caudins" nonfiltered="4257" processed="4237" dbindex="29496">
Els caudins foren un tribu samnita de la part del Samni propera a Campnia. La seva capital era Caudium. Es possible que foren una de les quatre tribus que va formar la confederaci samnita, per la manca d informaci sobre aquest punt ho fa difcil d assegurar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74455" title="Caudium" nonfiltered="4258" processed="4238" dbindex="29497">
Caudium fou una ciutat del Samni en la via entre Benevent i Cpua. Era la capital de la tribu dels Caudins.

A la segona guerra samnita un exercit samnita dirigit per C. Pontius, va acampar a les rodalies i va participar a la gran victria samnita a les anomenades Forques Caudines (Furculae Caudinae). 

Sembla que va subsistir com a ciutat tamb sota domini rom i al comenament del imperi va rebre una colnia de veterans, i va conservar el rang municipal durant l'imperi per va perdre part del seu territori en favor de Benevent. Encara existia el segle IX i desprs va desaparixer.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74457" title="Caulnia" nonfiltered="4259" processed="4239" dbindex="29498">
Caulnia (grec Kaulnia, llat Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruttium entre Locri i el golf de Scyllacium. 

Fou una colnia grega d origen aqueu que Pausnies diu que fou fundada per Trif d'Aegion, per Esteve Bizant diu que fou colnia de Crotona. El seu nom original fou Aulnia perqu era situada en una vall fonda (grec aulon) per immediatament va agafar el de Caulnia ja que es el nic nom que apareix a les monedes.

Va patir desordres desprs de l expulsi dels pitagorians de Crotona i durant un temps hi van haver conflictes civils. Es diu que el mateix Pitgores va buscar refugi a la ciutat al ser expulsat de Crotona. Finalment Caulnia, Crotona i Sbaris van formar una Lliga amb el temple de Zeus Homrios com a lloc com de reuni, per la lliga no va durar. 

No se n torna a parlar fins el temps en qu Dions el vell (389 aC) de Siracusa va envair Magna Grcia i va assetjar Caulnia. Altres ciutats de la Magna Grcia van anar en el seu ajut encapalades per Crotona, per foren derrotats per Dions al riu Heloros o Heleporos, i la ciutat es va haver de rendir, i els seus habitants foren portats a Siracusa i el seu territori entregat als aliats de Dions (la ciutat de Locri). Els nous amos hi van enviar colons i fou una ciutat de segon ordre. 

Quant Di va desembarcar a Siclia, Dions el jove de Siracusa era estacionat a Caulnia amb una flota. Durant la guerra entre Pirros i Roma, la ciutat fou ocupada per mercenaris romans i destruda. Els seus habitants van fugir a Siclia. 

A la Segona Guerra Pnica tornava a ser habitada i es va declarar per Annbal; Roma i auxiliars de Rhegium van tractar de ocupar-la per Annbal va arribar a temps i va aixecar el setge. No se sap quant va caure en mans dels romans si be fou llgicament com la resta del Bruttium, i segurament fou castigada com altres ciutats, i probablement va quedar deserta.

Podria ser la actual Castel Vetere o be Alaro, per la seva situaci exacta no es coneix.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74460" title="Panthessalonikeios Athlitikos Omilos Konstantinoupoliton" nonfiltered="4260" processed="4240" dbindex="29499">

El Panthessalonikeios Athlitikos Omilos Konstantinoupoliton (PAOK) (en grec:                                                       , en catal: Organitzaci Atltica Pan-Tessalonicana de Constantinoblesos) s un club poliesportiu de la ciutat de Salnica (Grcia).

 Histria .
El PAOK va ser fundat el 28 d'abril de 1926 a Salnica, per ciutadans d'origen grec expulsats a inicis dels anys 20 de Constantinoble a Turquia. El club es considera hereu del Hermes Athletic and Cultural Association, club esportiu fundat a Constantinoble l'any 1875.

El club t seccions en molts espors, com ara, futbol, basquetbol, voleibol, handbol, waterpolo, nataci, lluita o halteroflia.

 Secci de Futbol .


 Secci de Basquetbol .
La secci de basquetbol del club va ser creada el 1928.

 Palmars .
 1 Recopa d'Europa de bsquet: (1991);
 1 Copa Korac: (1994);
 2 Lliga grega de bsquet: (1959, 1992);
 3 Copa grega de bsquet: (1984, 1995, 1999);

 Esportistes destacats .
 Zoran Savic;
 Rasho Nesterovic;
 Efthimios Rentzias;
 Peja Stojakovic;

 Enllaos externs .
PAOK Thessaloniki FC-Web oficial futbol;
PAOK Thessaloniki BC-Web oficial basquetbol;
PAOK Thessaloniki VC-Web oficial voleibol;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74463" title="Caunos" nonfiltered="4261" processed="4241" dbindex="29500">
Caunos (en grec Kaunos i Caunus en llat) fou una ciutat de la costa sud de Cria, a l'oest de Calinda, poblada pels caunis. Aquest poble Herdot el considerava natiu del pas, per afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents del caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari.

Els caunis van resistir al general persa Harpagos igual que els seus vens licis (segle VI aC); sotmesos a Prsia es van unir a la revolta dels jonis el 499 aC. Tucdides parla de l expedici de Pricles i de la batalla naval de Trgia (440 aC) i esmenta Caunos com una ciutat separada de Cria. La regi de Perea a la qual era Caunos pertanyia a Rodes, per aquesta no la dominava llavors, per si la dominava en temps d'Alexandre el gran.

Desprs de la mort d'Alexandre, va acabar en mans de Ptolomeu (309 aC) i Rodes la va comprar als generals de Ptolomeu per 200 talents; els rodis van assegurar que havien rebut Stratonice, un altre ciutat de Cria, com a donaci de Antoc I Ster. 

Els romans els van obligar a retirar-se de Caunos i Stratonice (190 aC) per ms tard van tornar als rodis les dues places i li va donar la Cria (167 aC) per va confirmar la independncia de Caunos sota sobirania rdia. 

El 88 aC els caunis van participar a la matana de romans instigada per Mitridates VI Eupator del Pont i en cstig Roma va incorporar Caunus al domini directe de Rodes. Els caunis es van revoltar (vers el 81 aC) per sense xit perqu el 59 aC se sap que eren domini rodi. Ms tard van demanar esser separats de Rodes i estar directament subjectes a Roma, i encara que primer no se ls va concedir sembla que ms tard foren fets ciutat lliure, tal com l esmenta Estrab.

A Caunos va nixer Protgenes el pintor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74467" title="Cavars" nonfiltered="4262" processed="4242" dbindex="29501">
Els cavars o cavaris (llat cavares o cavari) foren un poble de la Gllia Narbonesa, a la part occidental del Rin, propers als Salis. El seu territori era entre el Roine i l'Isre, i se suposa que concretament a la regi d'Avenio (Aviny) i Arausio (Aurenja) i potser Carpentoracte (Carpentrs).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74471" title="Cecrfalea" nonfiltered="4263" processed="4243" dbindex="29502">
Cecrfalea fou una petita illa del golf Sarnic entre Egina i la costa d'Epidaur, prop de la qual es habitants d'Egina foren derrotats pels corintis el 458 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74472" title="Curii" nonfiltered="4264" processed="4244" dbindex="29503">
Curii era una alqueria del segle XIII situada a l'actual terme municipal de Xal, localitat que pertany a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Fundus Curii.

Aquest topnim prov del llat: Curii s el genitiu del nom propi Curius. Com a cas gramatical, el genitiu expressa la pertanyena d'un objecte a un subjecte. Com que Curii s un topnim de carcter rural, el seu significat deu fer referncia a una propietat o explotaci agrcola: un fundus Curii, s a dir, la finca de Curius.

Sobre el predi de l'poca dels romans s'establiria posteriorment l'alqueria musulmana homnima, de la que se'n t notcia a travs del Llibre del Repartiment. Aquest nom ha desaparegut de la toponmia local, i hui s nicament una denominaci histrica.

Localitzaci.

L'erudit -ja traspassat- J. Mestre Palacio en un llibre seu de l'any 1970 dedic un captol a les antigues alqueries i rahals de la Vall de Pop i la de Xal, i a propsit de l'alqueria de Curii escrigu: "Curii deba hallarse no lejos del Castillo de Aixa", per no hi esment l'argument en qu es basava per a fer aquesta afirmaci. Per tant, la localitzaci exacta de Curii dins del terme municipal de Xal s, a hores d'ara, una qesti encara no resolta pels estudiosos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74474" title="Celenderis" nonfiltered="4265" processed="4245" dbindex="29504">
Celenderis (en grec Kelenderis) fou una ciutat de Pamflia a la costa, propera al lmit amb Cilcia. 

Tradicionalment se la suposa fundada pels fenicis i ms tard ocupada per grecs de Samos. Tenia un temple a Juno a la riba del riu Is. Fou capital de la comarca anomenada Celenderitis. 

Modernament es diu Gulnar i noms resten runes de l'poca romana per s'han trobat monedes dels selucides amb la inscripci Kelenderiton.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74478" title="Comunitat Francesa de Blgica" nonfiltered="4266" processed="4246" dbindex="29505">




La Comunitat Francesa de Blgica (Communaut Franaise de Belgique en francs) s una de les tres comunitats federals de Blgica. No s'ha de confondre amb les tres regions federals ni amb les quatre regions lingstiques. Tot i el seu nom, la Comunitat Francesa de Blgica s una instituci, i no pas un grup de persones. 

Competncies.
La Comunitat Francesa disposa de les seves prpies institucions: parlament, govern i administraci. s competent a Valnia (excepte en el territori de la Comunitat Germanfona) i a la regi de Brusselles-Capital, encara que en aquest ltim cas noms sobre els ciutadans francfons. 

La Comunitat Francesa de Blgica disposa de competncies exclusives en els segents mbits:
 la cultura, principalment la protecci del patrimoni cultural, el turisme i els mitjans de comunicaci;
 l's de les llenges, principalment a l'ensenyament i a l'administraci de la regi monolinge francfona, excepci feta de les localitats "amb facilitats" ( facilits en francs);
 les matries personalitzables, com ara la protecci de la joventut i de la famlia, la igualtat d'oportunitats o la integraci dels immigrants;
 l'ensenyament;
 la poltica cientfica;
 les relacions exteriors i la cooperaci; la Comunitat Francesa pot signar acords amb altres estats en totes aquelles matries de la seva competncia.  ;

Des de la signatura dels acords de Sant Quint, el 31 d'octubre de 1992, pels diferents partits francfons, una part de les competncies de la Comunitat Francesa de Blgica han estat transferides a la Regi valona i a la Comissi Comunitria Francesa (COCOF). Es tracta de les competncies segents:
 Algunes matries culturals: infraestructures esportives, promoci social, turisme, formaci professional i patrimoni immobiliari.
 Transport escolar.
 La poltica de sanitat (a excepci dels hospitals universitaris i de lOffice de la naissance et de l'enfance), l'educaci sanitria, la medicina preventiva i la inspecci mdica escolar.
 Benestar social.

Al territori de la regi de Brusselles-Capital les esmentades competncies sn exercides tant per la COCOF, com per la seva equivalent flamenca, la VGC. Correspon a cada ciutad de Brusselles decidir amb quina d'aquestes dues institucions vol tractar.

Llengua.
La llengua oficial de la Comunitat Francesa de Blgica s el francs. Aix l'administraci de la Comunitat Francesa s monolinge francfona fins i tot a la regi bilinge de Brusselles-Capital i als municipis valons amb facilitats per als ciutadans de parla neerlandesa o alemanya. 

Conseqncia d'aquest carcter monolinge, la Comunitat Francesa ofereix els seus serveis nicament en francs a tots els ciutadans de Brusselles-Capital -ms de 680.000- que l'han escollit com a llur comunitat en lloc de la Comunitat Flamenca, que tamb ofereix els seus serveis a la regi de Brusselles-Capital, en aquest cas per, exclusivament en neerlands.

Quant als municipis valons amb facilitats (quatre municipis amb facilitats en neerlands i dos en alemany), llur rgim especial no afecta a la Comunitat Francesa. Tots els ciutadans d'aquests municipis que s'adressin a la Comunitat ho hauran de fer necessriament en francs.

El 24 de desembre de 1990, l'executiu de la Comunitat Francesa adopt el Dcret relatif aux langues rgionales endognes. Mitjanant aquest decret, la Comunitat Francesa reconeix que les anomenades "llenges regionals endgenes" formen part del patrimoni cultural de la Comunitat i en conseqncia han de ser preservades i llur s ha de ser promogut. Amb aquesta finalitat es cre el Consell de les Llenges Regionals Endgenes (19 de mar de 1991), que amb posterioritat fix quines eren aquestes llenges regionals a protegir, ja que l'esmentat decret de 1990 no ho feia. Aquestes llenges sn les segents:

- Llenges romniques: 
 Xampanys;
 Lorens;
 Picard;
 Val;

- Llenges germniques:
 Braban;
 Limburgus;
 Luxemburgus;

Malgrat aquest reconeixement legal, no s'ha iniciat cap poltica per dur a la prctica les previsions del decret de 1990. L'nica d'aquestes llenges que, en teoria, pot ser ensenyada a les escoles de la Comunitat Francesa s la valona, en virtut del Dcret relatif au recours  un dialecte de Wallonie dans l'enseignement primaire et secondaire de 24 de gener de 1983. Aquest decret tamb ha acabat sent lletra morta, de forma que l'ensenyament del val roman actualment una excepci dins el sistema educatiu de la Comunitat Francesa.

Histria.
 1970: creaci de les Comunitats culturals (francesa, neerlandesa, alemanya).
 1980: transformaci en Comunitats francesa, flamenca i germanfona amb competncia sobre les matries personalitzables.
 1984: noves competncies (ensenyament, mitjans de comunicaci...).

Terminologia.
La Comunitat Francesa de Blgica tamb s coneguda pel nom de Comunitat Valnia-Brusselles per evitar la confusi amb les persones de nacionalitat francesa que resideixen a Blgica. Ara b, aquesta denominaci no s oficial i no figura a la Constituci belga. En canvi, s es pot trobar en alguns textos legals, com ara l' Arrt du Gouvernement de la Communaut franaise fixant le code de qualit et de l'accueil de 17 de desembre de 2003. Aix mateix, no s acceptada pels partits flamencs, ja que consideren que pot portar a confussi en suggerir que engloba tots els ciutadans de Valnia i de Brusselles, oblidant aix l'existncia de flamencs a Brusselles-Capital. Per evitar aquesta confussi, el web de la Comunitat Francesa aix com altres instncies, com ara el parlament, sovint fan servir el nom de Comunitat francesa Valnia-Brusselles (abreujat CFWB). Aquesta denominaci tampoc s oficial, en no estar reconeguda per la Constituci belga, tot i figurar en alguns textos legals, com ara lArrt du Gouvernement de la Communaut franaise approuvant le programme quinquennal de promotion de la sant 2004-2008 de 30 d'abril de 2004.

Institucions.
La ciutat de Brusselles s la seu del Parlament i del Govern de la Comunitat Francesa de Blgica. 

Parlament.
Componen el Parlament 94 membres, dels quals 75 sn alhora membres del Parlament de Valnia i 19 sn escollits d'entre els parlamentaris francfons del Consell de la Regi de Brusselles-Capital. Llur mandat s de cinc anys. El nombre de parlamentaris s susceptible de ser revisat en el futur en virtut de l'autonomia constitutiva de les Comunitats. Ara b, la proporci entre els representants de Valnia i els de Brusselles-Capital no pot ser modificada. 

Composici del Parlament per la legislatura 2004-2009: 
 Partit Socialista: 41 escons;
 Moviment Reformador: 26 escons;
 Centre Demcrata Humanista: 17 escons;
 colo : 5 escons;
 Front Nacional : 4 escons;

El Parlament envia deu parlamentaris al Senat. Aquests deu senadors sn alhora membres del Senat, membres del Parlament de la Comunitat Francesa i membres, b del Parlament val, b del Consell de la Regi de Brusselles-Capital (en aquest ltim cas, tamb sn membres de la Comissi Comunitria Francesa).

Govern.
El Govern s escollit pel Parlement. Com a mnim, un dels seus membres ha de pertnyer a la regi de Brusselles-Capital.

Composici del govern des del 19 de juliol de 2004 :
Marie Arena (PS), Ministra-Presidenta encarregada de l'Ensenyament obligatori i de la Promoci social.
Marie-Dominique Simonet (CDH), Vicepresidenta, Ministra de l'Ensenyament superior, de la Recerca cientfica i de les Relacions internacionals.
Michel Daerden (PS), Vicepresident i Ministre del Pressupost.
Claude Eerdekens (PS), Ministre de la Funci pblica i de l'Esport.
Fadila Laanan (PS), Ministra de Cultura, de l'Audiovisual i de la Joventut.
Catherine Fonck (CDH), Ministra de Sanitat, de la Infncia i d'Ajuda al Jovent.

Smbols.
Bandera.
Un dels smbols de la Comunitat Francesa s la bandera, escollida pel Consell Cultural de la Comunitat Cultural Francesa el 20 de juliol de 1975. El decret de 3 de juliol de 1991 precisa en el seu article 4 que le drapeau de la Communaut franaise est jaune au coq hardi rouge. Aquesta bandera va ser creada pel pintor val Pierre Paulus, l'any 1913. 

El 15 de juliol de 1998, el parlament de la regi de Valnia adopt aquesta mateixa bandera.

Diada de la Comunitat Francesa de Blgica.
La Comunitat Francesa de Blgica celebra la seva diada cada 27 de setembre. Aquesta data commemora un dels episodis que van conduir a la independncia de Blgica respecte del Regne dels Pasos Baixos, l'any 1830.

Aquesta diada es celebr per primera vegada l'any 1975.

Mitjans de comunicaci.
La Comunitat Francesa de Blgica disposa d'una radiotelevisi prpia, la Radio-Tlvision Belge Francophone (RTBF). La RTBF s un servei pblic encarregat de la rdio i de la televisi a la part francfona de Blgica. En l'actualitat t tres canals de televisi i sis emissores de rdio. La seva equivalent a Flandes s la VRT.

La RTBF emet diriament un redut nombre d'hores de rdio en llengua valona.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Comunitat Francesa de Blgica ;
 Pgina oficial del Parlament de la Comunitat Francesa de Blgica ;
 Pgina oficial del Govern de la Comunitat Francesa de Blgica ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74479" title="Districte de Jerusalem" nonfiltered="4267" processed="4247" dbindex="29506">


El districte de Jerusalem (            ), amb capital a Jerusalem, s un dels sis districtes d'Israel. T 652 km  (incloent-hi Jerusalem Est, annexionat per Israel el 1967) i una poblaci d'unes 831.900 persones (31/12/2004). Est subdividit en dues regions naturals: Muntanyes de Judea i Galters de Judea.

 Poblacions .



Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74480" title="Celtibria" nonfiltered="4268" processed="4248" dbindex="29507">
Celtibria fou un districte d'Hispnia Citerior a la part central del nord de la pennsula.

 Lmits . 

El pas era poblats pels celtibers suposadament resultants de la fusi d ibers i celtes.
Limitava al nord amb els Berons i Vrduls, al oest amb sturs, vacceus, vetons i carpetans; al sud amb els oretans, bastetans i edetans, i al est amb les muntanyes Idubeda. 

 Divisi interior .

Els celtibers es dividien segons Estrab en 4 tribus cadascuna amb el seu territori: els Arevacs, i els lusons son esmentats per Estrab; els pelndons son esmentats per Plini; per altres esmenten als Bells i als Tits o Ditans (Polibi i Api).

 Ciutats de Celtibria .

Segobriga (capital);
Segeda;
Numantia;
Pallantia;
Caravis;
Turiaso (Tarassona);
Balsio o Belliso (Borja);
Allobon o Alavona (Alagn);
Segontia (Epila);
Segontia o Seguntia (Sigenza);
Nertobriga (Almunia de Doa Godina);
Bilbilis (Calataiud);
Aquae Bilbitanorum;
Arcobriga ;
Caesada (Quesada);
Sermo (Muel);
Carae (Cariena);
Agiria (Daroca);
Albonica (Puerta de Daroca);
Urbiaca (Molina de Aragn);
Valebonga o Valeponga (Valsolebre);
Putea (Conca);
Saltici (Santa Maria del Campo o Jorquera) ;
Parietinis (San Clemente o Chinchilla);
Libisosia (Lezuza);
Ergavica o Ergavia;
Bursada;
Centrobriga;
Attacum;
Contrebia;
Complega;
Valeria (Valera la Vieja);
Egelasta ;
Ocilis ;
Belsinum ;
Mediolum;
Condabora;
Istonium;
Alaba;
Libana;
Urcesa;
Munda;
Certima;
Belgeda o Belgida;

Es coneixen diversos assentaments al Arag, a la Navarra mitjana i meridional, i a altres llocs. A Navarra s'han trobat restes a Monteagudo, Tulebras, Urzante entre altres llocs. A la ribera tudelana un poblat celtibric de certa importncia va ser destrut per a l'explotaci d'una fabrica de totxos.

 Histria .

Els celtibers foren sotmesos a Cartago per Annbal no sense dificultat. Durant la Segona Guerra Pnica (219 aC-202 aC) van donar suport als cartaginesos, per Escipi va aconseguir la seva aliana, tot i que un cos de celtibers va romandre a les ordres dels cartaginesos, com a mercenaris.

L avarcia d alguns governadors romans va provocar el seu aixecament  el 181 aC. La revolta es va calmar amb les promeses de Tiberi Grac el 179 aC per el 153 aC la resistncia de Segeda a les peticions romanes va tornar a portar la guerra; el cap rom M. Marcel era partidria de un arrengament pacfic per el senat va exigir la rendici incondicional. Amb l aixecament de Viriat a Lusitnia la lluita fou de baixa intensitat durant uns anys per el 143 aC es va reprendre sobretot per part de Numantia. Finalment la guerra va acabar el 133 aC per la submissi dels celtibers era encara poc segura i en temps de Sertori els celtibers li van donar complet suport. La conquesta de Numncia va posar fi a la independncia i desprs els celtibers ja van adoptar la llengua, vestit i costums dels romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74481" title="TiddlyWiki" nonfiltered="4269" processed="4249" dbindex="29508">




TiddlyWiki s una aplicaci de tipus wiki basada en client escrita per Jeremy Ruston que serveix perfectament com a llibreta de notes personal. s un arxiu HTML que cont el codi CSS i JavaScript. Quan es baixa a l'ordinador de l'usuari, TiddlyWiki t la rara facultat, en alguns navegadors, de poder-se sobreescriure a s mateixa al disc quant l'usuari ho demana. Aix l'usuari pot escriure una nova entrada, anomenada Tiddler d'acord amb la convenci TiddlyWiki, a la seva cpia local de l'arxiu TiddlyWiki i desar aquest arxiu per a consultar-lo ms endavant. Els Tiddlers existents tamb es poden modificar o suprimir de la mateixa forma.

TiddlyWiki, publicat per Osmosoft sota la llicncia lliure BSD, permet disposar-ne lliurement. Jeremy Ruston el descriu com a experimental, i amb aquest esperit molta gent ha fet servir l'arxiu HTML original per a fer-ne adaptacions de TiddlyWiki. Aquestes es troben a dues categories generals; les que mantenen la caracterstica noms costat-client, i les que afegeixen escriptura d'arxiu del costat del servidor per fer TiddlyWiki ms un veritable wiki. A mida que es coneixen aquestes adaptacions s'afegeixen els seus enllaos dels dos tipus d'adaptacions a l'arxiu TiddlyWiki original. Les adaptacions de TiddlyWiki normalment afegeixen caracterstiques que Ruston no va preveure originalment, i alguna d'aquestes caracterstiques s'han incls a les noves versions de TiddlyWiki.

A ms de ser ideal per a prendre notes, TiddlyWiki tamb es pot fer servir com a base per a un lloc web sencer. La seva estructura d'un sol arxiu el fa fcil de gestionar mentre proporciona una experincia Web elegant.

Vegeu tamb.
 MediaWiki - El programari de la Viquipdia;

Enllaos externs.

 TiddlyWiki - Versi en catal;
 Fes la teva pgina web en 20 minuts - Manual rpid de TiddlyWiki;
 PMF Preguntes ms freqents sobre TiddlyWiki;
 Manual en vdeo de TiddlyWiki;
 Cat CMS - Bloc sobre TiddlyWiki en catal;

 Manual bsic;
 Tutorial;
 El TiddlyWiki original.
 Tiddlyspot - Servei den lnia per a s personal de TiddlyWiki amb accs sense connxi, sincronitzaci i opcions de privacitat.

Connectors .
 TiddlyVault - Repositori comunitari de connectors, mantingut per Dave Gifford;
 TiddlyTools - Repositori de connectors de Eric Shulman;

Temes.
 TiddlyThemes - Repositori de temes, per canviar l'aparena;

Adaptacions.
A continuaci es mostren algunes de les adaptacions disponibles per a TiddlyWiki. La comunitat de desenvolupadors TiddlyWiki s molt activa, i es fa difcil mantenir una llista actualitzada:
 ASciencePad - Edici  WYSIWYG amb HTMLArea;
 ChristianHauck's;
 GTD TiddlyWiki - adaptaci molt popular; implementa Getting Things Done a TiddlyWiki;
 HailiWiki - Clon de TiddlyWiki;
 HenrikAastedSorensen - adaptaci costat servidor amb PHP;
 IeWiki - adaptaci ms compatible amb IE;
 LesserWiki - adaptaci que fa servir Ajax per accelerar-ho;
 MagyarTiddlyWiki - adaptaci a l'Hongars;
 MonkeyPirateTiddlyWiki - inclou connectors d'estil TagglyWiki per etiquetar i un canviador d'estils;
 PhpTiddlyWiki - adaptaci costat servidor amb PHP i MySQL;
 TiddlyMath permet expressions matemtiques i traat de grfics.
 QwikiWeb - adaptaci orientada als llocs web;
 TagglyWiki - Etiquetes millorades;
 TiddlyWikiCSS;
 TiddlyWikiRemote - adaptaci de costat servidor;
 TidliPo - adaptaci al francs;
 TonyLownds's;
 ZiddlyWiki - adaptaci de costat servidor basada en Zope.

Ms informaci.
Llocs que proporcionen informaci adicional sobre TiddlyWiki:
 TiddlyWiki Tips Font de consells sobre TiddlyWiki;
 TiddlyWiki Tips Consells originals del lloc de Denis Mline per a TiddlyWiki;
 TiddlyWikiHandbuch "Manual" en alemany;

Comunitats en lnia.
 Comunitat TiddlyWiki en catal;
 Google Group: TiddliWiki Grup general;
 Google Group: TiddliWiki Development Grup de desenvolupament;
 Google Group: GTD TiddlyWiki TiddlyWiki per a GTD;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74482" title="Cenimagnis" nonfiltered="4270" processed="4250" dbindex="29509">
Els cenimagnis foren un poble de Britnia esmentat per Csar, que va rebre ambaixadors d'aquest poble, els segontiacis, els ancalites, el bribocis i els cassis demanant ajut contra Cassivelaunus.

Es creu que els ceni magni (grans cenis) sn el mateix poble que els icenis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74483" title="Cenni" nonfiltered="4271" processed="4251" dbindex="29510">
Els cenni (transliterat qnons) foren una tribu dels alamans esmentats per Di Cassi. Els romans hi van estar en guerra en temps de Caracalla. Podrien ser els snons (senni).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74484" title="El Pla de l'Horta" nonfiltered="4272" processed="4252" dbindex="29511">
El Pla de l'Horta s una partida situada a la riba dreta del riu Xal-Gorgos dins del terme municipal de Xal, localitat del sud de la comarca alacantina de la Marina Alta.

Dades histriques.

L'origen de la xarxa de squies que regava l'Horta de Xal es remunta a l'poca dels romans, es va millorar durant la presncia musulmana i, finalment, es va completar a principis del segle XX. L'aigua de reg era captada del mateix llit del riu a travs d'assuts i conduda per un sistema de squies que la distribuen entre els hortolans.

L'any 1902 es van promulgar les Ordenances de la Comunitat de Regants amb la finalitat de regular l's de l'aigua a l'Horta de Xal. Aquest text legal estableix la propietat exclusiva de la Comunitat sobre els segents assuts:

l'Assut del Toll dels Mestres, situat a la fita amb el terme municipal d'Alcalal;
l'Assut de La Tarafa;
l'Assut del Mol Nou;
l'Assut del Mol del Poble;

Les Ordenances de 1902 tamb regulaven la conservaci de les squies i assuts de l'Horta de Xal, per aquesta no era en absolut una qesti nova: ja a la Carta Pobla de 1611, els repobladors vinguts des de Mallorca i Eivissa s'obligaven a "fer adobar, conservar y scurar les squies principals fins arribar als molins y aix mateix fer adobar y conservar los assuts". A ms, en l'esmentada Carta s'hi disposava expressament que el senyor "no tinga obligaci alguna en respecte de dites squies y assuts".

Situaci actual.
Al Pla de l'Horta des de finals del segle XX s'han anat ubicant dotacions esportives (el poliesportiu) i culturals (la biblioteca i la llar del pensionista). Aquest emplaament ha estat escollit per la proximitat al casc urb, la bona comunicaci viria amb els altres dos municipis que composen el territori d'Aixa (Alcalal i Llber) i el carcter pla del terreny on s'assenta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74485" title="Merkato" nonfiltered="4273" processed="4253" dbindex="29512">
Merkato, tamb escrit Mercato, s el mercat a l'aire lliure de la ciutat d'Addis Abeba. s conegut per ser el ms gran i amb mercaderies ms variades d'frica. T una extensi sense determinar exactament, en kilmetres quadrats, i ocupa gran part del districte de Ketema.

Histria.
El mercat de la ciutat estava situat originalment a la zona de l'esglsia de Saint George, (Sant Jordi), i la majoria de mercaders eren rabs. Durant l'ocupaci italiana (1936-1941), les poltiques de segregaci varen fer d'aquest mercat una zona estrictament d's comercial noms per a blancs, europeus en la seva majoria. Com a conseqncia, els  rabs i tots els altres mercaders varen moure els seus llocs de feina a l'rea de Ketema, a l'est d'Addis Abeba, on continua en la actualitat. 

Distribuci.
El merkato, degut a la seva gran extensi, est organitzat en gremis, i en conseqncia, tamb en productes. Desprs s'hi troben una mena de subcategories, dins el mateix gremi de fabricants o artesans, que afecta tamb als productes, i que es fa per nivell de qualitat.

El mercat de fruites i verdures est situat la part alta de Churchill Avenue, a la zona coneguda amb el nom de Piazza, just davant l'antic edifici de l'oficina de correus i molt prop de l'esglsia de Saint George, lloc original del mercat. Aquesta es podria considerar l'entrada o principi de tot el que s l'Addis merkato.

Altres dades d'inters.
S'estima que Merkato dna feina a uns 15.000 treballadors, molts d'ells venedors ambulants. ;
Hi ha uns 4.000 negocis.
La zona laberntica de carrerons estrets, est ocupada majorment per uns 80 operadors majoristes, i pel gremi del caf.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74486" title="Cenomans" nonfiltered="4274" processed="4254" dbindex="29513">
Els cenomans foren un poble gal de la Gllia Cltica que Csar esmenta com aulercis cenomans. Vivien al est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regi del Maine. La seva capital fou, segons Ptolomeu, Vindinum. Es van unir a Vercingtorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alsia.

Un altre grup de cenomans vivia a la Gllia Cisalpina, al nord del Po, entre els nsubres a l'oest i els vnets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolomeu tamb els hi assigna Brgam i Mantua

Van arribar a Itlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quant els nsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vnets van fer aliana amb la repblica i van aportar una fora de vint mil homes. Tamb van romandre lleials quan Annbal va envair Itlia i van combatre a Trbia. Per al final de la guerra es van unir a la rebelli dels gals dirigida per Amlcar (200 aC) i l'any segent es van unir als nsubres, per quant foren derrotats pel cnsol C. Cornelius el 197 aC no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74487" title="Centrons" nonfiltered="4275" processed="4255" dbindex="29514">
Els centrons (llat centrones) fou un poble alp que control punts estratgics dels Alps.

 Historia .

La ciutat centrona esdev romana - Forum Claudii Augustii - vers el 47, sota el regne de l'Emperador Claudi. La ciutat es converteix  aleshores en la capital dels Alps Graies, tamb anomenada Centronia. Aquesta provncia romana s'extenia per la vall de Chamonix, la vall del Beaufort, la Tarentaise, des de Conflent.

La seva economia es basava en la ramaderia i l'explotaci de mines de coure . Plini el Vell els situa prop dels Octodurenses (habitants d'Octodurus, avui Martigny, en realitat els Veragris. Claudi Ptolemeu els hi assigna les ciutats de Forum Claudii i Axima (avui Aisme a la Tarentsia) i un poble petit anomenat Centron.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74495" title="Margarida de Prssia" nonfiltered="4276" processed="4256" dbindex="29515">


Margarida de Prssia, landgravina de Hessen-Kassel (Potsdam 1872 - Kassel 1954). Princesa de Prssia i d'Alemanya fou l'ltima filla viva del kiser Frederic III de Prssia. La seva vida, extremadament dura, fou un clar exemple del que molts membres de la reialesa alemanya hagueren de passar durant la Segona Guerra Mundial i sobretot durant el cruent rgim d'ocupaci.

Nascuda el dia 22 d'abril de 1872 a la ciutat de Potsdam, la princesa era la filla petita del prncep hereu i desprs kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. La petita Mossy, com era coneguda per la famlia, era nta per part de pare del kiser Guillem I de Prssia i de la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach i per part de mare de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

Junt amb els seus pares i les seves tres germanes petites, les princeses Victria de Prssia i Sofia de Prssia formaren un bloc liberal i anglfil a la ultramontana cort prussiana arribant a temibles quotes d'enfrontament amb els seus avis paterns i els seus germans grans entre els quals hi havien el prncep Enric de Prssia, la duquessa Carlota de Saxnia-Meiningen i el futur kiser Guillem II de Prssia.

L'any 1892 es cas amb el landgravi i cap de l'antiqussima casa principesca dels Hessen-Kassel, Frederic Carles de Hessen-Kassel. La parella tingu sis fills:

SAR el prncep Frederic Guillem Segimon de Hessen-Kassel, nascut el 1893 a Frankfurt i mort en combat el 1916 a Romania.

SAR el prncep Maximili Frederic Guillem de Hessen-Kassel, nascut el 1894 a Frankfurt i mort el 1914 en combat a Saint Jean Chapelle (Frana).

SAR el prncep Felip de Hessen-Kassel, nascut el 1896 a Frankfurt i mort el 1980 a Roma. Es cas amb la princesa Mafalda d'Itlia morta a Buchenwald el 1944.

SAR el prncep Wolfgang de Hessen-Kassel, nascut el 1896 i mort el 1989. Es cas amb la princesa Maria Alexandra de Baden que mor el 1944 en un bombardeig angls sobre Frankfurt, i es torn a casar amb Ottilie Moeller. ;

SAR el prncep Cristfor de Hessen-Kassel, nascut el 1901 i mort en un encara no aclarit accident aeronautic a les Dolomites italianes l'any 1943. Es cas amb la princesa Sofia de Grcia.

SAR el prncep Ricard de Hessen-Kassel, nascut el 1901 i mort el 1969.

Els landgravins de Hessen-Kassel foren reis de Finlndia durant escassos dos mesos l'any 1918. Malgrat tot l'aventura finlandesa dels landgravins no arrib a materialitzar-se.

La tragdia marc durament la vida de la princesa Margarida de Prssia:

1) Els seus dos fills grans moriren en combat durant la Primera Guerra Mundial. Mentre el prncep hereu moria a Romania, el segon fill moria a Frana. 

2) Tant el prncep Felip com el prncep Cristfor abraaren el nacionalsocialisme de la mateixa manera que ho fu la propia landgravina que en paraules de la seva neboda, la princesa Victria Llusa de Prssia: "El dia segent (any 1939) vaig parlar amb la meva tia Mossy al balc de la Villa Sparta de la reina Helena de Romania. Jo li vaig expressar els meus dubtes sobre el futur, el temor que la guerra esclats aviat; ella no opinava d'aquesta forma. s ms, creia que Adolf Hitler mai portaria a Alemanya a una nova guerra. La meva tia no podia fer-se la idea que un "brillant estadista" com Hitler que havia fet tant pel pas arrisqus tant amb una jugada com aquesta".

3) Felip que estava casat amb la princesa Mafalda d'Itlia, filla del rei Vctor Manuel III d'Itlia signific un magnfic aparador per les relacions italianoalemanyes. Felip fou ordenat governador de la regi de Hessen-Nassau. L'any 1943, el rei d'Itlia abandon l'Eix i entreg el pas als aliats. Felip fou empresonat al camp de concentraci de Sachsenhausen al nord de Berln i la princesa Mafalda al camp de Buchenwald a Turngia on hi trob la mort desprs de morir desagnada com a conseqncia de ferides provocades per un bombardeig angls. Felip fou traslladat posteriorment al camp de concetraci bavars de Dachau.

4) Un cop Felip, ja vidu, sort de Dachau desprs de vint mesos de confinament en solitari, hagu de fer front als tribunals de desnazificaci. Primer fou enviat a un camp aliat a Darmstadt on estigu recls durant tres anys i se li confiscaren un ter dels seus bns. Durant aquests tres anys fu estades en un total de vint camps de concentraci aliats a Alemanya.

5) Els prnceps Ricard i Wolfgang tamb abraaren el nacionalsocialisme i tamb estiguren reclosos en camps de concetraci aliats a Hessen tot i que durant menys temps que el seu germ gran.

6) El prncep Cristfor de Hessen fou el germ que ms imbut es vei pel nacionalsocialisme. Ara b, l'any 1943 desprs de la derrota alemanya a la batalla d'Stalingrad la seva posici havia canviat considerablement. Durant la guerra havia destacat com un brillant pilot de Luftwaffe convertint-se de Cris Hessen a Cris Havoc (Cris Destructor). L'any 1943 realitz la seva ltima sortida aria, abans per confess a la seva muller els seus temors i les seves cauteles poltiques. Aquella mateixa nit el seu avi s'estavallava a les Dolomites italianes, al seu avi, sembla, hi havia una bomba collocada per ordres de la Cancelleria. 

7) Durant l'ocupaci estatunidenca, el castell de Friederichschloss propietat de Mossy fou ocupat pels estatunidencs produint-se un greu espoli de tresors artstics i de joies d'immens valor. Les prpies autoritats estatunidenques intranquilles pel gran ress del terrible espoli jutjaren als criminals de guerra que hagueren de retornar els tresors dels quals noms se'n recuper un 25% d'all que s'havia robat.

La landgravina mor l'any 1954 a la ciutat de Frankfurt.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74497" title="Kentoripa" nonfiltered="4277" processed="4257" dbindex="29516">
Kentoripa (llat Centuripa) fou una ciutat de Siclia al interior de l illa al sud-oest del Etna in uns 40 km al nord-oest de Catnia. 

Tucdides diu que era dels sculs. El 414 aC l expedici atenenca la va atacar i va obligar a la ciutat a acceptar l aliana atenenca. El 396 aC Dions el vell de Siracusa va fer aliana amb el dspota de Kentoripa, Damon.

En temps de Timole era governada pel dspota Nicodemos que fou enderrocat pel corinti i la ciutat va recuperar la llibertat (339 aC). Mes tard va passar a poder d'Agtocles que hi va posar guarnici. Durant la guerra d'Agtocles contra Cartago la ciutat es va independitzar i va mantenir la independncia. 

A la primera guerra pnica Kentoripa era aliada de Hier de Siracusa al que van ajudar contra els mamertins, i a canvi van rebre una part del territori d'Ameselum, destruda abans per Hier. Aquesta aliana va portar a la guerra contra Roma (aliada dels mamertins) i la ciutat fou assetjada per els cnsols Otacilius i Messala. Durant el setge moltes ciutats de l illa es van sotmetre a Roma per no se sap si Kentoripa va seguir els seus passos immediatament, si be mes tard apareix ja sota domini rom i en bons termes amb els romans.

En temps de Cicer era una de les cinc ciutats de l illa que tenia el privilegi de la llibertat i la immunitat de taxes, i va esdevenir una de les ciutats principals de l illa amb mes de deu mil habitants. Una part del territori d'Etna i de Leontins va passar a Centuripa, aix com altres territoris mes llunyans. Els habitants van patir les exaccions de Verres i els atacs de Sext Pompeu. Els serveis contra aquest foren recompensat per August que va restaurar la ciutat la qual va obtenir la franqucia llatina. 

Durant l'imperi la ciutat va decaure. Va existir fins al segle XIII en qu fou destruda per l emperador Frederic II.

Avui existeix al lloc la ciutat de Centorbi i les runes de la ciutat romana (les muralles, una cisterna, termes i alguns edificis) son properes. De l poca grega s han trobat alguns objectes i tombes.

Hi va nixer el metge Appuleius Celsus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74499" title="Kea" nonfiltered="4278" processed="4258" dbindex="29517">
Ka (grec antic Keos, llat Ceos, s una illa de la mar Egea amb uns dos mil habitants i 160 km2 .

Es situa a uns 20 km de la punta est del tica. L'altura mxima son 517 metres. Al nord de l'illa hi ha la ciutat de Vurkarion Otsias. L'extrem sud es el cap Tamelos i el nord es el Sant Nicolau (Av. Nikolaos). Al nord-est hi ha el cap Spathi, i al oest el cap Iakroprounda. L'illa de  Makronisos, al nord-oest pertany al municipi de Ka. Es important a l'illa el monestir de Panayia Kastriani a 7 km d'Otsias a una roca de la costa nord-est, que pren el nom del turo Kastri, i te dos esglsies una del segle XVIII i una de moderna (dedicada a Sta. Maria). Important museu arqueolgic.

La capital es Ka, uns km al interior de la part nord-occidental, i que antigament es va dir Iulis. Hi van nixer els poetes lrics Bacchylides i Simnides, el sofista Prdicos, el metge Erasstratos i el filosof peripattic Artson.  El monestir de Agia Anna i Dafni, a Iulis, avui en runes, fou construt per Sant Filothei per protegir a les dones d'Atenes dels turcs.
 
La llegenda diu que el seu primitiu nom fou Hydrussa. Acontios era originari de l'illa. Abans de l'poca histrica s'hi va establir una colnia de Naupactos i desprs fou habitada pels jonis. L'illa va combatre al costat d'Atenes a les batalles de Artemsion i Salamina.

L'illa tenia quatre ciutats: Iulis, Carthaea, Corssia, i Poeessa, per les dos darreres van desaparixer i ja no existien en temps d'Estrab (els habitants de Corssia es van traslladar a Iulis i els de Poeessa a Carthaea). 

Queden algunes restes de l'antiga Iulis entre elles un lle colossal (Lionda) al est de la ciutat a 1,5 km. Les lleis de Iulis foren proverbialment considerades com a sinnim d'institucions excellents, i eren relacionades amb la moral i la manera de viure dels ciutadans (una d'elles, conservada, diu que cada ciutad major de 60 anys s'havia de matar enverinat; altres son esmentades per Herclides i Ateneus). 

El seu port es deia Corssia, a la vora del rierol Elixos, i tenia un temple dedicat a Apollo Smintheos; avui es una vila moderna que es diu Corssia. 

Carthaea era a la costa sud-est, i en resten fora runes a la vila avui anomenada Stais Polais. 

Poeesa era a la costa sud-oest i tamb es conserven les seves runes; es propera a la moderna Kvia.

Va ser aliada d'Atenes el segle V per es va voler deslliurar d'aquesta submissi i no ho va aconseguir. Les mines de l'illa foren confiscades per Atenes. Des llavors va estar, quant va poder, en contra d'Atenes. El 360 aC les ciutats de l'illa, que encara eren 4, van formar una federaci, que va subsistir per uns segles. 

Durant l'era hellenstica va estar en mans de tirans i vers la fi del segle III aC va caure en mans dels egipcis lgides. Quant aquestos la van abandonar va passar aviat als etolis, macedonis (segle II aC) i a Rodes (desprs del 168 aC) i finalment amb aquesta a Roma. 

Al segle IV Carthea fou destruda per un terratrmol, que  a mes va ensorrar l'economia insular ja damnada per la crisis imperial. 

Va pertnyer al imperi  Bizant, durant el domini del qual es van construir moltes esglsies i va agafar el nom de Ka. El 1204 a la caiguda de Constantinoble, el metropolit d'Atenes Michel Akominatos es va refugiar a l'illa, al monestir de Prodomos, on va restar fins a la seva mort. El 1207 va passar a Vencia. 

Va ser reconquerida pels bizantins el 1278 per els venecians la van recuperar el 1296 i senyor veneci Michelis va fundar el castell al lloc de l'antiga Iulis. L'illa fou un niu de pirates i es va despoblar i el 1470 noms restaven 200 persones.

Va passar a Turquia el 1527; mai s'hi van establir per van enviar albanesos a finals del segle XVI i fou refugi de molts religiosos i intellectuals que buscaven l'absncia dels turcs. El 1668 els turcs van assolar l'illa com a cstig perqu van ajudar als venecians, per desprs els habitants van rebre drets del sold i la poblaci va crixer i al final del segle XVII va arribar a 3000 persones. Llavors se la va anomenar sovint Tzia.

El 1770 i fins el 1774 fou ocupada per Rssia que va destruir alguns monuments. Durant la guerra entre Rssia i Turquia del 1787 al 1792, Lambros Katsonis va usar el port com a base d'operacions contra els turcs; aquestos van fer una massacra a l'illa i el bisbe fou penjat. 

El 1821 el bisbe local Nikothimos Roussos va cridar a la rebelli i el sacerdot Athanasios Homatianos la va dirigir. L'arribada de dos mil refugiats salvats de les matances de Quios va portar un epidmia i Sant Haralambos suposadament va salvar l'illa d'aquesta plaga  el 1823 i en fou fet el patr.  El 1830 fou reconeguda part de Grcia. 

El 1835 es va fundar Ka, al lloc de l'antiga Iulis.  El 1837 l'illa tenia uns 3000 habitants. El seu producte principal al segle XIX era la gla anomenada de Valnia (Quercus Aegilops), que era exportada en grans quantitats. El 1927 Ioannis Gleoudis va construir la primera industria a Corssia. En els anys 70 alguns artistes van descobrir l'illa que va atreure el turisme dels atenencs. Avui dia la seva riquesa principal es el turisme encara poc desenvolupat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74501" title="Ceos" nonfiltered="4279" processed="4259" dbindex="29518">

Geografia: dins la categoria Illes gregues, Ka (grec Keos, llat Ceos) s una illa de la mar Egea amb uns dos mil habitants i 160 km2. ;
Mitologia: en la mitologia grega, Ceos (fill d'Ur) era un dels Titans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74502" title="Cefalnia" nonfiltered="4280" processed="4260" dbindex="29519">
Cefalnia es una illa de la mar Jnica, la mes gran d aquesta mar. Forma el noms de Cefalnia. Te una superfcie de 904 km2 i uns 35.000 habitants.

 Histria .

Homer l esmenta sota el nom Same o Samos. El seu nom derivaria de Cfalos que es va fer amo de l illa amb ajut d'Amfitri. Herdot es el primer de donar aquest nom a l illa (Cefalnia). L illa estava formada per quatre estats (tetrpolis): Same, Pale, Cranis i Proni. Aquests noms derivarien segons la llegenda dels quatre fills de Cfalos. Same i Proni (avui Tafi i probablement abans Tafos o Tafus) eren a la costa est, Cranis i  Pales al oest. Es conserven tamb les runes d una ciutat romana a Cap Scala, al sud-est probablement construda el segle I i que es deia Cefalnia. Avui dia te prop el castell de Sant Jordi i es a la vora de la plana de Livadh. Al nord es troben tamb les restes d una fortalesa anomenada Asso potser l antiga Nesus.

A les guerres amb Prsia noms Pale va estar al costat d'Atenes i va enviar dos cents soldats que van lluitar a Platees. L illa va unir-se a la Lliga atenenca al comenament de la guerra del Pelopons. 

Durant les guerres amb els romans les ciutats de l illa foren oposades a Roma. Etlia va dominar l illa i Roma va enviar a M. Fulvius amb un exercit el 189 aC. Tres ciutats es van sotmetre per Same va resistir i fou conquerida desprs d'un setge de 4 mesos. Els romans van reconixer l illa com ciutat lliure.

Adri la va donar a Atenes per les ciutats van retenir una certa autonomia. En temps del geograf Claudi Ptolemeu fou inclosa a la provncia d'Epir.

Domini bizant fins al final del segle XI quant fou ocupada pels normands el 1082. Robert Guiscard hi va morir el 1085 desprs de reprimir la revolta de l illa, quant asetjava una de les ciutats, i va donar nom al port: Fiscardo. Amb la seva mort va tornar a Bizanci per desprs va ser ocupada per l'el pirata normand Margaritone di Brindisi el 1185 i el 1194 fou retornada als bizantins per conservada de fet pel comte Mateu I Orsini (net de Margaritone) i pel comte Leone Vetrano. Vetrano fou executat pels venecians deu anys desprs (1206) i Orsini es va fer amb tot el poder.

A la caiguda de Constantinoble el 1204, poc desprs va passar als francs i fou inclosa dins el principat d'Acaia. El feu fon confiat a Gaius, prncep de Tarent que va acceptar la protecci de Vencia en 1215; el 1224 Vencia la van reconixer als Orsini que no n havien perdut el control. Desprs dels Orsini va passar a Npols el 1324 i el 1357 el prncep de Tarent la va retornar a Vencia i va ser integrada a la senyoria de Zante governada pels Tocco, una famlia napolitana. Quant el  darrer comte Carles Tocco va morir, el poder va passar al seu fill i a la seva dona Francesca. 

El 1480 fou atacada pels turcs que es van emportar molts habitants i el sold va fer casar als homes i dones amb homes i dones d'Etipia per formar un poble diferent per ser usat com esclaus. Els venecians van reconquerir l illa el 1482 per la van retornar a Turquia per un tractat el 1485 si be en van mantenir el feu mitjanant un tribut. Els turcs van establir una guarnici al castell de Sant Jordi. El 1500 la creuada dirigida pels venecians i aragonesos va recuperar l illa. Va romandre llavors en poder de Vencia amb capital a Sant Jordi, fins que aquest castell fou destrut per un terratrmol el 1757 i la capital es va traslladar al port d'Argostoli.

El 1797 la Repblica de Vencia fou abolida i els franceses van adquirir les seves possessions. El 28 de juny de 1797 es va poroduir l'ocupaci francesa.  Els illencs van rebre als francesos com alliberadors i van alar la bandera francesa. El 17 d'octubre de 1797 va passar formalment a Frana pel tractat de Campio Formio. El 7 de novembre de 1797 els francesos van crear els departaments de Corf, Ithaca (que incloia Ithaca, Lucade, Cefalnia, Preveza i Vonitsa) i Mar Egeu (Zante i altres menors). Va romandre sota domini francs fins que el 9 de novembre de 1798 russos i turcs ocuparen l illa (ja havien ocupat abans Corf i desprs van ocupar altres). El 2 d'abril de 1800  es va crear la Repblica de les Set Illes sota protectorat rus i otom. Aquesta situaci va durar fins el 20 de juliol de 1807 en qu Rssia va haver de cedir Cefalnia i les altres illes a Frana i renunciar al protectorat. El 13 de setembre de 1807 Cefalnia fou annexionada a Frana i el 8 d'octubre de 1809 va pasar a formar part de les Provncies Illiriques. L'octubre del 1809 els britnics ocuparen l illa i la van mantenir sota ocupaci fins el 1814 en qu es va decidir constituir una Repblica federal de les Illes Jniques sota protectorat britnic en nom de les potencies que es va proclamar el 5 de novembre del 1815. Diset governadors britnics van regir la illa entre 1814 i 1863, dels quals cal esmentar especialment a Sir Charles Napier (12  de mar del 1822 fins al 1830) i en menor mesura a Sir C. S. Everton (a finals de la dcada dels 40). En aquell moment vivien a l illa vora 60.000 persones.

El 1863 les illes foren entregades a Grcia pel protocol de Londres (Corf, Cefalnia, Zante, Lucade, Ithaca, Kythira, Paxos i altres menors).L'1 de juny de 1864 es vaproduir l'incorporaci a Grcia.

A l'illa va nixer Yiannis Metaxas, primer ministre de Grcia durant la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta els italians van ocupar l illa el 1941 i el 1943 els alemanys, fins que el 1945 es van rendir i l'illa va quedar en mans de forces angleses que la van tornar a Grcia. El 1953 fou assolada per un terratrmol i part de les 365 viles que hi havia a l illa van desaparixer. Fiscardo, el port, va escapar quasi intacte

 Llista de comtes de Cefalnia .

Margaritone de Brindisi 1185-1194 (feu de Siclia);
Ricard Orsini, regent 1194-vers 1203 (feu Bizant);
Mateu I Orsini 1194/1203-1238 (feu Bizant, feu veneci des 1224);
Gaius de Tarent 1205-1224 (nominal) (feu del Imperi Llat i d'Acaia 1205-1215, de Venecia 1215-1224);
Regencia (probablement Anna ngela) 1238-1260;
Ricard I Orsini 1238/1260-7 d'abril de 1304 (fill de Mateu);
Joan I Orsini 7 d'abril de 1304-1317 (desprs Joan I ngel-Comn) (fill);
Nicolau I Orsini 1317-1323 (fill);
Joan II Orsini 1323-1324 i 1325-1335 (germ);
a Npols 1324-1357 ;
Nicfor II ngel-Comn 1335-1358 (fill);
Lleonard I Tocco 1358-1381 ;
Carles I Tocco 1381-1429 (sota sobirania de Vencia des el 1386) (fill);
Lleonard II Tocco (germ) associat 1414;
Carles II Tocco 1429-1448 (fill de Lleonard II i fill adoptiu de Carles I);
Raimondina Ventimiglia, regent 1448-1460;
Lleonard III Tocco 1460-1479;
Francesca Marzano d Aragona  1479-1480 (de facto);
Ocupaci turca 1480-1482;
Leonardo III Tocco 1482-1500 (mort el 1503) (tributari de Turquia, absent);
Francesca Marzano d Aragona  1482-1500 (de facto);
Carles III Tocco, aspirant 1503;
Lleonard IV Tocco, aspirant 1518;

 Governadors venecians .

1700 - 1702  Marcantonio Contarini ;
1702 - 1704  Angelo Falier ;
1704 - 1706                Domenico Pizzamano ;
1706 - 1708                Angelo Malipiero ;
1708 - 1710                Fantino Dandolo ;
1710 - 1712                Benetto Minotto ;
1712 - 1714                Luigi Marcello ;
1714 - 1717                Paolo Minotto ;
1717                       Gianvincenzo Donato ;
1717 - 1719                Gianfrancesco Giustiniani ;
1719 - 1721                Lodivico Diedo ;
1721 - 1723                Daniele Balbi ;
1723 - 1725                Antonio Bold ;
1725 - 1727                Pietro Pasqualigo ;
1727 - 1729                Gabriele Bold ;
1729 - 1731                Benetto Civrano ;
1731 - 1733                Gaetano Dolfin ;
1733 - 1735                Girolamo Bolini ;
1735 - 1738                Jacopo Pasqualigo ;
1738 - 1740                Nicol Bold ;
1740 - 1742                Nicol Pizzamano ;
1742 - 1744                Pietro Antelmi ;
1744 - 1746                Giambattista Baseggio ;
1746 - 1748                Pietro Morosini ;
1748 - 1750                Andrea Minotto ;
1750 - 1752                Pasquale Cicogna ;
1752 - 1755                Nicol Cornaro ;
1755 - 1757                Agostino Soranzo ;
1757 - 1759                Alberto Magno ;
1759 - 1761                Pietro Contarini  (primera vegada) ;
1761 - 1763                Girolamo Marcello ;
1763 - 1765                Angelo Longo ;
1765 - 1767                Vido Marcello ;
1767 - 1769                Giovanni Oizzamano ;
1769 - 1772                Giampaolo Trevisano ;
1772 - 1774                Pietro Contarini  (segona vegada) ;
1774 - 1776                Giovanni Bernardo ;
1776 - 1778                Antonio Pasta ;
1778 - 1780                Marcantonio-Francesco Semitecolo ;
1780 - 1782                Andrea Dolfin ;
1782 - 1785                Angelo Venier ;
1785 - 1787                Domenico Muazzo ;
1787 - 1789                Angelo Orio ;
1798 - 1791                Angelo-Maria Giorgio ;
1791 - 1793                Bartolommeo Cicogna ;
1793 - 1795                Carlantonio Marin ;
1795 - juliol 1797         Jacopo Marin ;

 Governadors britnics (1809-1815) .

Octubre 1809 - 1810           Lord Hudson Lowe                    ;
1810 - 1814                Charles Philippe de Bosset;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74505" title="Flashover" nonfiltered="4281" processed="4261" dbindex="29520">
Flashover s un tipus de comportament extrem d'un incendi. Tradicionalment -des dels anys 80- es distingeixen, bsicament, dos tipus de comportaments extrems d'un incendi. L'altra s backdraft.

En una estana on s'ha declarat un incendi en, un llit, per exemple, els gasos que desprn la combusti -inflamables-, es troben calents i transmeten calor a la resta d'objectes de l'estana. Aquests objectes es van escalfant i pirolitzant-se. En arribar a la seva temperatura d'auto-ignici, s'incendiaran repentinament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74506" title="Norma jurdica" nonfiltered="4282" processed="4262" dbindex="29521">
La norma jurdica s una ordenaci del comportament hum dictat per l autoritat competent d acord a un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanci. Generalment, imposa deures i confereix drets.

Es diferencia d altres normes de conducta en el seu carcter heternom (imposat per un altre), bilateral (enfront al subjecte obligat a complir la norma, existeix una altra facultat per exigir el seu compliment), coercible (exigible mitjanant sancions tangibles) i extern (importa el compliment de la norma; no estar-ne convenut).

Per ltim, cal destacar que l anomenat dret natural contempla que aquestes normes comportarien la conscincia d un b com, un estndard tic. Per aix seria discutible perqu, si acceptem aquesta premissa, no es podria comprendre el dret rom, que contemplava l esclavitud, com un conjunt de normes jurdiques, i mancaria de sentit l estudi d aquest dret als pasos de dret continental, aix com l estudi de qualsevol altre ordenament jurdic que tingui normes injustes.

Per a alguns, les normes jurdiques es diferencien de les regles del dret, en qu les primeres tenen una intenci prescriptiva, mentre que les regles tenen un carcter descriptiu. Fins i tot d aquesta manera podrem estar presents davant d un mateix text.

A ms, el terme est molt relacionat amb el de dret. A aquest ltim concepte li podem atribuir diferents sentits, essent un dels ms recurrents el d ordenament jurdic o sistemes de normes jurdiques. 

La relaci entre l ordenament jurdic i la norma s el del tot per la part. s de carcter quantitatiu. L ordenament jurdic estaria constitut pel conjunt de les normes jurdiques, estructurades dins un sistema global. 

Sovint es confon el concepte de norma jurdica amb el de llei o legislaci. Per la llei s un tipus de norma jurdica, tot i que no totes les normes sn lleis, ja que tamb sn normes jurdiques els reglaments, les ordres ministerials, els decrets i, en general, qualsevol acte administratiu que comporti obligacions i drets. S ha d afegir que constitueixen normes jurdiques les que deriven de les actes i els contractes entre particulars o entre aquests i els rgans estatals quan actuen com a particulars, sota les prescripcions del dret privat.

Caracterstiques de la norma jurdica.

Generalitat: est dirigida, influeix o regeix totes les persones que en un moment donat sn regides per les normes.
Abstracci: operen sobre el supsit d un fet abstracte no especfic, allat de la concreci d experincies o persones particulars, quedant noms l essncia, creant-ne aix els conceptes jurdics. Grau d abstracci:
Inferior: casos concrets de la vida.
Ms elevat: partint de diversos conceptes de primer grau, i arribant al qu n's essencial, es forma un concepte ms abstracte i com a tots ells, i s arriba a un concepte ms abstracte i general.
Extensi: nombre de casos i subjectes compresos en el supsit del fet.
Comprensi: nombre de dades que formen el supsit del fet.
Legitimitat: referint-se a la veracitat, genunitat i certesa del fet. Hi ha legitimitat Formal i Material.
Formal: quan una norma s legtima per la seva font, s a dir, que sigui dictada en conformitat al procediment prviament establert.
Material: quan la norma s legtima pel seu contingut, s a dir, que va dirigida a aconseguir el b com.
Imperativitat: la norma jurdica imposa deures jurdics o prohibicions, el dret s autrquic i estableix les conseqncies jurdiques per la seva transgressi.

Estructura lgica de la norma jurdica.
Supsit de Fet: requisits establerts a la norma on de la seva realitzaci en depenen la producci d efectes jurdics.
Deure sser: s el lligam lgic entre el supsit de fet i la conseqncia jurdica.
Conseqncia Jurdica: cont els efectes jurdics, derivats de la valoraci que ha fet el legislador davant d altres supsits jurdics continguts al supsit de fet de la norma.

La doble estructura de norma jurdica.
Si no s A ha de ser B.
Si no s B ha de ser C.
Si no s supsit de fet ha de ser conseqncia jurdica.
Si no s conseqncia jurdica ha de ser sanci.

Elements de la conseqncia jurdica.
Subjecte actiu.
Subjecte passiu.
Relaci entre el subjecte actiu i el subjecte passiu.
Dret subjectiu   obligaci.
Objecte.

Tipus de supsit de fet.
Simple: un sol requisit.
Complex: independents i dependents.
Independents: sn les dades que no sn necessries perqu es produeixi la conseqncia jurdica.
Dependents:  simultanis i successius.
Simultanis: quan es donen alhora tots els fets perqu s inici la conseqncia jurdica.
Successius: quan es produeixen alguns fets i concorren noves dades per produir-ne de nous ja previstos.

Classificacions.
Hart assenyalava que la diferncia entre el dret i d altres sistemes normatius s que est format per altres sistemes de normes: normes primries i normes secundries.

Normes primries: sn les normes de conducta, les normes de comportament i que qualifiquen com a prohibit, perms i obligatori. ;
Normes secundries: sn les normes que no tenen per a objectiu crear obligacions sin atribuir poders o facultats.
 
Anteriorment, han existit societats arcaiques que noms van tenir normes primries. Per Hart el dret de les societats desenvolupades compta  amb aquests dos tipus de norma.

Les normes secundries s introdueixen per posar remei als defectes que pateix o que t un sistema de dret on noms hi ha normes primries.  Aquests defectes serien: la  falta de certesa, que s arranja amb les normes de reconeixement. Un altre defecte seria la immobilitat que s agilitza amb la norma de canvi. Tamb hi ha el defecte de la ineficcia que es vol superar mitjanant les normes d adjudicaci.

Mentre que les normes primries imposen deures i creen obligacions, les secundries poden ser pbliques o privades.

Normes de reconeixement: sn aquelles que ens permeten identificar les normes de l ordenament jurdic i podem diferenciar-les de les normes que no pertanyen a aquest ordenament. Aix es recull habitualment als codis civils.

Normes de canvi: sn aquelles normes que ens indiquen com es pot derogar del tot o parcialment les normes de l ordenament jurdic. Ens diuen tamb com es poden modificar i com es poden introduir noves normes. Sn les anomenades normes sobre la producci de normes. Alhora, aquestes normes determinen qui pot  fer aquests canvis.

Normes d adjudicaci o  d aplicaci: sn aquelles lleis penals i processals. Sn les normes que estableixen quins rgans han de decidir si s ha infringit o no una norma primria i el conjunt de les conseqncies jurdiques desfavorables.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74511" title="Terpia cellular" nonfiltered="4283" processed="4263" dbindex="29522">
La terpia cellular consisteix en el subsministrament de cllules en un teixit biolgic per tractar una malaltia. Particularment i sobretot, una d'hereditria. Tamb hi ha estudis, per per a tractament de malalties adquirides i fins i tot de cncer.

Es pot considerar que hi ha dos grans tipus de terpies cellulars:
s de cllules mare que pugiun substituir les prpies cllules d'un teixit o rgan.
Exemple: cllules hematopoitiques pluripotencials que substitueixin el moll de l'os.
s de cllules sanes que puguin produir una substncia necessitada per a l'organisme.
Exemple: xenotransplantament de cllules del porc en el mscul que produeixin de manera regulada la insulina humana necessitada.

En el cas de fer servir altres cllules que les mare es pot fer necessari l'enginyeria gentica per a fer terpia gnica ex vivo. En el cas de xenotransplantaments s ineludible que es facin servir animals transgnics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74512" title="WeaselReader" nonfiltered="4284" processed="4264" dbindex="29523">
Weasel s un lector de documents per a ordinadors de butxaca amb sistema operatiu Palm OS, sota llicncia GNU v2.


A diferncia d'altres lectors de documents, el format de document propi de Weasel s el zTXT. Aquest format s molt similar al popular format PalmDoc, per amb molt millor compressi. Weasel tamb llegeix arxius PalmDOC, sense cap problema. Incls permet els marcadors dels dos formats.

Una de les caracterstiques avanades del Weasel s que pot separar les sillabes amb quions al final de lnea per millorar la lectura i l'aprofitament de l'espai de la pantalla. Per aprofitar aquesta caracterstica cal afegir la base de dades que cont el diccionari de plantilles.

La versi en catal disposa de diccionari separador de sllabes, - per aprofitar millor l'espai d'una pantalla petita com la d'un ordinador de butxaca - tamb amb llicncia lliure, com el propi Weasel.

 Vegeu tamb .

PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci de WeaselReader al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del WeaselReader en catal;

 Enllaos externs .
 PalmCAT - Informtica de butxaca (per baixar el WeaselReader en catal);


 Manybooks - Ms documents, procedents molts del Projecte Gutenberg, amb moltes versions per a ordinadors de butxaca;
  Projecte WeaselReader;
  Memoware - Una de les biblioteques amb ms llibres i documents (per veure directament amb el WeaselReader);
  Projecte Gutenberg - Projecte mundial de digitalitzaci (per trobar documents per llegir amb WeaselReader);
  Matriu de programari conversor entre formats de documents de butxaca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74514" title="PFuel" nonfiltered="4285" processed="4265" dbindex="29524">
pFuel s una versi millorada del programa "FuelLog" per Palm OS que permet portar un registre de les despeses d'un vehicle i fa estadstiques i grfics del consum de combustible i manteniment per a cada vehicle.

Tamb pot avisar del manteniment del seu cotxe. pFuel permet usar quilmetres o milles i litres, galons o galons dels EUA.

 Vegeu tamb .

PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci de pFuel al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del pFuel en catal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74515" title="Plogit" nonfiltered="4286" processed="4266" dbindex="29525">
Plogit s una aplicaci de gesti de blocs que permet editar, suprimir, i enviar entrades de blocs que fan servir APIs com ara Blogger, MetaWeblog, i MovableType, amb llicncia GPL.

 Vegeu tamb .

PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci de Plogit al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del Plogit en catal;

 Enllaos externs .

 Projecte Plogit ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74540" title="Organitzaci territorial d'Israel" nonfiltered="4287" processed="4267" dbindex="29526">
L'organitzaci territorial d'Israel es basa en tres nivells de govern: el govern central, els districtes i els municipis.

Districtes.



Existeixen sis districtes (en hebreu, mehozot       , singular mehoz     ), dirigits per un comissari designat pel ministeri d'interior. Estan subdividits en quinze subdistrictes, que se subdivideixen en 50 regions naturals.

Districtes:
Districte de Jerusalem;
Districte del Nord;
Districte de Haifa;
Districte Central;
Districte de Tel Aviv;
Districte del Sud;

Quant als territoris ocupats, els alts del Golan estan integrats al districte Nord, i Cisjordnia i Gaza formen dos districtes, noms reconeguts per Israel.

Els districtes sn herncia de l'Imperi Otom i entre les seves atribucions hi ha elaborar legislaci local, controlar les taxes i els pressupostos locals, aprovar els projectes d'obres pbliques i concedir crdits als governs locals.

Les regions naturals sn unitats no administratives que utilitza el govern per a qestions estadstiques i del cens de poblaci.

Municipis.

Hi ha tres tipus de municipis:
Les ciutats, que tenen ms de 20.000 habitants. Actualment n'hi ha 69.
Els consells locals, que administren poblacions d'entre 2.000 i 20.000 habitants. Actualment n'hi ha 141.
Els consells regionals, que administren grups de pobles de menys de 2.000 habitants. Actualment n'hi ha 54.

Les eleccions municipals es celebren cada cinc anys, i qualsevol resident major de 18 anys pot votar-hi, sigui israeli o no. Per a ser escollit alcalde cal tenir ms de 21 anys.

Els municipis sn els encarregats de l'educaci, la sanitat i la salut pbliques, la gesti de l'aigua, el manteniment de la xarxa viria, els parcs i les brigades de bombers. Tamb s'encarreguen de recaptar els impostos locals.

Vegeu tamb.
Israel;
Llista de regions naturals d'Israel;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74541" title="Margaritone de Brndisi" nonfiltered="4288" processed="4268" dbindex="29527">
Margaritone de Brindisi (Margarito di Brindisi) fou un pirata de la Pulla, d'origen grec, nascut a Zante, que va esdevenir almirall de Siclia el 1184. 

El 1185 va ocupar Cefalnia i es va proclamar comte palat y senyor de Cefalnia i Zante. El rei Tancred de Siclia el va fer comte de Malta el 1192. El 1194 al morir Tancred el va succeir el seu fill menor Guillem sota regncia de la mare Sibilla, i l'emperador Enric IV, amb l'ajut genovs,  va ocupar Palerm i es va coronar a si mateix el dia de Nadal del 1194. El nou rei va donar el comtat de Malta a Guillem Grasso, un genovs, mentre Margaritone era tancat a la pres el 1197 desprs d'una revolta, i va morir abans del 1203.

Va deixar un fill: Guillem de Brindisi, que fou comte de Malta mort vers el 1204, i que va deixar noms una filla (casada amb Enrico Pescatore, comte de Malta); i dos filles, de noms desconeguts, casades respectivament amb Leone Vetrano (senyor de Corfu executat el 1206) i Ricard Orsini (tronc dels comtes de Cefalnia).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74542" title="Llista de regions naturals d'Israel" nonfiltered="4289" processed="4269" dbindex="29528">


En els casos que apareixen dos noms per a un mateix lloc, el nom en rodona s el nom tradicional catal, i entre parntesis i en cursiva apareix el nom ms usat en les transliteracions actuals. L'Institut d'Estudis Catalans va confirmar en els Documents de la Secci Filolgica IV que els noms de llocs i persones publicats a la Bblia Catalana Interconfessional eren els noms tradicionals en la llengua catalana.


 Districte de Jerusalem .

11 - Subdistricte de Jerusalem
111 - Muntanyes de Judea;
112 - Galters de Judea;

 Districte del Nord .

21 - Subdistricte de Zefat
211 - Conca de l'Hul (Hula);
212 - Alta Galilea Oriental;
213 - Regi d'Hassor (Hazor);
22 - Subdistricte del Llac de Tiberades (Kineret)
221 - Kinerot;
222 - Baixa Galilea Oriental;
23 - Subdistricte de Jizreel (Yizre'el)
231 - Conca del Betxean (Bet She'an);
232 - Vall del Harod;
233 - Plana de Kokhav;
234 - Conca del Jizreel (Yizre'el);
235 - Regi de Jocneam (Yoqne'am);
236 - Plana de Menashe;
237 - Muntanyes de Natzaret-Tir'an (Nazareth-Tir'an);
24 - Subdistricte d'Ac (Akko)
241 - Regi de Shefar'am;
242 - Regi de Karmi'el;
243 - Regi de Yehi'am;
244 - Regi d'Elon;
245 - Regi de Nahariyya;
246 - Regi d'Ac (Akko);
29 - Subdistricte del Golan
291 - Regi d'Hermon;
292 - Golan del Nord;
293 - Golan Mitj;
294 - Golan del Sud;

 Districte de Haifa .

31 - Subdistricte de Haifa
311 - Regi de Haifa;
32 - Subdistricte de Hadera
321 - Costa del Carmel (Karmel);
322 - Regi de Zikhron Ya'aqov;
323 - Muntanya d'Alexandre;
324 - Regi de Hadera;

 Districte Central .

41 - Subdistricte de Saron (Sharon)
411 - Saron (Sharon) Occidental;
412 - Saron (Sharon) Oriental;
42 - Subdistricte de Petah Tiqwa
421 - Saron (Sharon) del Sud;
422 - Regi de Petah Tiqwa;
43 - Subdistricte de Ramla
(No confondre amb Ram All, seu de l'Autoritat Nacional Palestina)
431 - Regi de Lod;
44 - Subdistricte de Rehovot
441 - Regi de Rehovot;
442 - Regi de Rishon LeZiyyon;

 Districte de Tel Aviv .

51 - Subdistricte de Tel Aviv
511 - Regi de Tel Aviv;
512 - Regi de Ramat Gan;
513 - Regi d'Holon;

 Districte del Sud .

61 - Subdistricte d'Ascal (Ashquelon)
611 - Regi de Malaquies (Mal'akhi);
612 - Regi de Laquix (Lakhish);
613 - Regi d'Asdod (Ashdod);
614 - Regi d'Ascal (Ashquelon);
62 - Districte de Beerxeba (Be'er Sheva)
621 - Regi de Guerar (Gerar);
622 - Regi de Bessor (Besor);
623 - Regi de Beerxeba (Be'er Sheva);
624 - Regi del Mar Mort;
625 - Regi d'Arab (Arava);
626 - Muntanya del Ngueb (Negev) del Nord;
627 - Muntanya del Ngueb (Negev) del Sud;

Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74543" title="Llengua guanxe" nonfiltered="4290" processed="4270" dbindex="29529">

El guanxe canari o la llengua guanxe (potser del berber u acex (fill jove), o b del mateix guanxe wan chinet, home de Chinet, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife),  era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canries. Actualment est extingida del segle XVIII, si b pot ser que petites comunitats el seguissin emprant fins al segle XIX. La denominaci guanxe per a referir-se a aquest llenguatge no seria del tot correcta, car aquest terme faria referncia tan sols a la illa de Tenerife en l'poca que es parlava, encara que en l'actualitat s'entengui per aquest terme al conjunt dels antics habitants de Canries abans de la cristianitzaci i l'occidentalizaci. Altres denominacions possibles sn llengua prehispnica canria, parla dels antics canaris o amazigh insular, terme aquest ltim utilitzat pel filleg i historiador Ignacio Reyes Garca.

El coneixement d'aquesta llengua s escs, bsicament unes quantes frases i paraules anotades pels primers exploradors espanyols, a ms d'una mplia toponmia. Per les restes lingstiques que va poder  trobar el lingista canari Francisco Artiles en el llenguatge dels pastors de cabres de Lanzarote i Fuerteventura s'ha determinat que es tractava d'una llengua berber. Aquest lingista va redactar un diccionari anomenat Teberite amb 12.000 paraules d'origen guanxe.

Per part de grups d'independentistes canaris es promou l's de la llengua berber com a llengua guanxe malgrat que no sigui exactament aquesta varietat dialectal continental la parlada en temps antics a les Illes Canries.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74544" title="Ricard Orsini" nonfiltered="4291" processed="4271" dbindex="29530">
Ricard Orsini fou un un senyor de Roma que es va casar amb una filla de Margaritone de Brindisi, almirall de Siclia que des el 1185 s'havia apoderat de les illes bizantines de Cefalnia i Zante,  i se n titolava senyor i comte palat. Margaritone va ser empresonat el 1197 i va morir a pres i els seus drets a Cefalnia i Zante van passar a la seva fill petita, casada amb Ricard Orsini, que de fet va administrat el comtat des el 1192.

Ricardo v a tenir dos fills i varies filles: el mes gran fou Mateu I Orsini. Un altra fou Teodor, que fou patriarca d'Antioquia amb el nom de Teodosi, i va morir desprs de 1264.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74547" title="Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos" nonfiltered="4292" processed="4272" dbindex="29531">


L'Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, conegut com AEK (en catal: Uni Atltica de Constantinoble) s un club poliesportiu de la ciutat d'Atenes (Grcia).

 Histria .
L'AEK va ser fundat l'abril de 1924 per un grup de refugiats grecs, que van ser expulsats de Turquia el 1922, on jugaven a futbol, a Constantinoble, amb un club anoemenat Pera Club. El seu emblema s l'aliga de dos caps, smbol de l'Imperi Bizant (un cap mira cap a Constantinoble i l'altre cap a Roma), i tamb de l'esglsia ortodoxa grega. Els seus colors sn el groc i el negre.

Entre 1930 i 2003, any en que va ser demolit, va jugar els seus partits a l'estadi Nikos Goumas.

 Seccions .
El club t nombroses seccions com sn:
Futbol;
Basquetbol;
Voleibol;
Handbol;
Atletisme;
Ciclisme;
Boxa;
Escacs;
Esgrima;

 Secci de Futbol .
Pel que fa al futbol vegeu l'article AEK Atenes F.C..

 Secci de Basquetbol .
La secci de bsquet de l'AEK va ser fundada l'any 1928. Disputa els seus partits al Complex Olmpic d'Esports d'Atenes.

 Jugadors destacats .


 Palmars .
 2 Recopa d'Europa de bsquet: (1968, 2000);
 9 Lliga grega de bsquet: (1958, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1970, 2002);
 3 Copa grega de bsquet: (1981, 2000, 2001);

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
AEK-Web oficial basquetbol;
AEK-Web oficial voleibol;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74550" title="Mateu I Orsini" nonfiltered="4293" processed="4273" dbindex="29532">

Mateu I Orsini era fill de Ricard Orsini i net de Margaritone de Brindisi. El 1197 al ser empresonat el seu avi, el pare va agafar les regnes del poder en nom de Mateu I, i al morir Margaritone, vers el 1203, va heretar Cefalnia i Zante on va governar fins el 1238.

El 1238 les noticies desapareixen i probablement va morir encara jove, per els Orsini van romandre en possessi del feu doncs el 1260 apareix com a comte el fill Ricard I Orsini.

Probablement del 1238 al 1260 va actuar com a regent d'aquest fill, la dona de Mateu I, Anna ngela, filla del Sebastocrtor Joan i de Zoe Ducas (neboda del emperador bizant Isaac II Angelo).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74552" title="Districte del Nord (Israel)" nonfiltered="4294" processed="4274" dbindex="29533">


El districte del Nord s un dels sis districtes d'Israel. T una superfcie de 3.324 km , ms 1.154 km  del territori dels Alts del Golan. Aix, la superfcie total del districte s de 4.478 km , 4.638 km  incloent-hi el Llac Tiberades. T una poblaci de 1.165.800 habitants (31/12/2004).

L'Oficina Central d'Estadstica d'Israel reconeix els Alts del Golan com a part d'Israel i els integra dins del districte del Nord. La comunitat internacional i l'ONU, per, no reconeix l'annexi israeliana dels alts.

El districte t com a capital Natzaret i est subdividit en cinc subdistrictes:
 Zefat;
 Llac de Tiberades;
 Jizreel;
 Ac;
 Golan;

 Poblacions .



Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74553" title="Ricard I Orsini" nonfiltered="4295" processed="4275" dbindex="29534">
Ricard I Orsini fou comte palat i senyor de Cefalnia i Zante, a la mort del seu pare Mateu I Orsini i fou tamb comte de Gravina (1284-1291), capit general de Corf (1268-1289) i batlle de Morea (1297-1300).

Entre el 1238 i el 1260 probablement va estar sota la regncia de la seva mare Anna ngela.

Es va casar dues vegades; la primera dona no es coneix, i la segona (1299) fou Margarita de Villhardouin, senyora de Matagrifon i Katochi, filla de Guillem II Villehardouin, prncep d'Acaia.

Fou assassinat el 7 d'abril del 1304 i va deixar set fills, dels quals el gran, Joan I Orsini, ja havia estat associat a la senyoria de Cefalnia i Zante el 1303. Dels altres fills cinc foren noies i un, noi, Guillem, que va morir desprs del 1305 sense successi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74556" title="Joan I Orsini" nonfiltered="4296" processed="4276" dbindex="29535">
Joan I Orsini fou comte palat i senyor de Cefalnia i Zante. El 1295 va rebre la senyoria de Lucade i el 1303 el seu pare el va fer consenyor de Cefalnia i Zante. 

Casat amb Maria ngela, filla de Toms I de l'Epir, va deixar tres  fills i una filla. Els dos fills grans, Nicolau I Orsini i Joan II Orsini, van ser comtes succesivament. La filla Margarita fou senyora de la meitat de Zante el 1328 es va casar (abans de 1311) amb Guillem de Tocco. Un fill de nom Guido, va tenir descendncia per no es pot reconstruir (el 1588 encara un descendent seu reclamava la senyoria de les illes Jniques).

Va morir el 1317 i el va succeir el seu fill Nicolau I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74561" title="Nicolau I Orsini" nonfiltered="4297" processed="4277" dbindex="29536">
Nicolau I Orsini fou fill i successor de Joan I Orsini com a comte palat i senyor de Cefalnia i Lucade (1317), i fill d'Anna ngela, hereva de l'Epir. Lucade era territori d'Epir per des el 1300 Joan I Orsini s'hi havia establert i havia construt una fortalesa. El 1318 va morir assassinat Tomas I de l'Epir sense successi masculina adulta, i la seva filla Anna ngela el va heretar i per tant Nicolau I (dspota de l'Epir 1318-1323). El mateix 1318 Nicolau es va casar amb Anna Palelog, vdua de Tomas I de l'Epir i filla del emperador Miguel IX Paleleg. Va entrar a Arta el 1320 i fou reconegut per l'emperador bizant.

El 1323 fou assassinat per la seva dona Anna Paleleg que volia sotmetre el despotat al Imperi Bizant (altres fonts donen com assass al germ Joan II). De la seva muller va deixar noms una filla que va morir jove. Joan de Gravina (conegut com Joan d'Anjou) va ocupar Cefalnia i la va declarar un feu de Acaia, installant al tron com a vassall a Nicefor I, fill de Anna Paleleg i Tomas; a la part continental Joan II Orsini, germ de Nicolau, fou reconegut pels senyors. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74562" title="Lliura egpcia" nonfiltered="4298" processed="4278" dbindex="29537">

La lliura egpcia (en rab           junaia masri o, simplement,      junaia) s la moneda d'Egipte. El codi ISO 4217 s EGP i s'abrevia tradicionalment LE (del francs livre gyptienne). Tamb s'utilitzen les abreviacions E i E per diferenciar-la de la lliura esterlina. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 piastres (    qirsh) i en 1.000 millimes (       milimat), tot i que actualment noms s'usa la piastra com a moneda fraccionria.

Es van emetre per primera vegada el 1836. El nom rab de la lliura egpcia, junaia (    ), pot estar relacionat amb la guinea anglesa.

Emesa pel Banc Central d'Egipte (                     Al-Bank al-Markazi al-Misri), en circulen bitllets de 100, 50, 20, 10, 5 i 1 lliures, i de 50, 25, 10 i 5 piastres. Tamb en circulen monedes, amb menys freqncia, de 25, 20, 10, 5, 2 i 1 piastres.

Taxes de canvi.
1 EUR = 6,95598 EGP (16 d'abril del 2006);
1 USD = 5,74710 EGP (16 d'abril del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;

Enllaos externs.
  Banc Central d'Egipte;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74564" title="Joan II Orsini" nonfiltered="4299" processed="4279" dbindex="29538">
Joan II Orsini era fill de Joan I Orsini i germa de Nicolau I Orsini. Va assolir el poder a l'Epir a la mort del seu germ Nicolau I Orsini el 1323, per no a Cefalnia i Lucade, ocupades pels Anjou de Npols que van proclamar a Nicfor I, fill menor d'edat de Anna Paloleg i el seu primer marit Tomas I de l'Epir. El 1325 va recuperar les illes com a feu napolit. Va agafar el cognom ngel-Comn. El 1328 va perdre Janina. Es va casar amb Anna Palelog ngela (filla d'Andrnic protobestiari imperial i governador de Berat) del que va deixar al morir el 1335 un fill menor, Nicfor II ngel-Comn i dues filles.

Joan II va seguir la mateixa sort que Nicolau, i tamb fou assassinat el 1335 per la seva mullar grega Anna. El fill menor d edat Nicefor II ngel-Comn fou proclamat i Anna va exercir la regncia i va establir una estreta aliana amb l'Imperi Bizant. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74567" title="Portal de Sant Antoni (Tarragona)" nonfiltered="4300" processed="4280" dbindex="29539">

El Portal de Sant Antoni es l'nica porta original de l'antiga muralla romana que es conserva a Tarragona. La porta actual de pedra i marbre es va construir a l'any 1737.

Inscrit al portal es pot llegir "ESTA OBRA SE HIZO REINANDO ... MONA ... EL ...." i "SIENDO GOVERNADOR DESTA PLAZA DON JUAN DE PRADO AO 1737".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74571" title="Districte de Haifa" nonfiltered="4301" processed="4281" dbindex="29540">


El districte de Haifa, amb capital a Haifa, s un dels sis districtes d'Israel. T una superfcie de 863 km  i una poblaci de 852.600 habitants (a 31 de desembre del 2004).

Est dividit en dos subdistrictes i diverses regions naturals:
Haifa;
Haifa;
Hadera;
Costa del Carmel;
Regi de Zikhron Ya'aqov;
Muntanya d'Alexandre;
Regi de Hadera;

 Poblacions .



 Vegeu tamb .

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74573" title="Nicfor II ngel-Comn" nonfiltered="4302" processed="4282" dbindex="29541">
Nicfor II ngel-Com fou comte palat i senyor de Cefalnia i Zante el 1335 i dspota de l'Epir i de Tesslia des el 1356 fins a la seva mort assassinat a Aquelos el 1358. 

El 1336 la regent Anna Pelaleg va entregar el poder del despotat de l'Epir a Bizanci. El jove Nicefor II fou tret del pas i portat a Npols pel partit antibizant i quant el 1337 les tropes enviades per l'emperador anaven a prendre possessi, Nicefor II, que havia obtingut l ajut de Catalina de Valois-Courtenai (que reclamava l imperi i Acaia) i li havia donat una flota, es va presentar amb les naus i va lliurar batalla; fou derrotat, per les tribus albaneses no varen acceptar la presencia dels bizantins, i es van revoltar; van ocupar Timoron (Timorindje) i van assetjar algunes fortaleses bizantines. Els bizantins, molt millor armats i amb l ajut de tropes deixades per l'emir d'Aidin, van passar a l ofensiva, van derrotar el revoltats (que es van refugiar a les muntanyes) i van reconquerir Timoron; els mes beneficiats foren els serbis, que van ocupar algunes regions albaneses. Joan ngel fou establert com a governador o dspota vassall de Bizanci. 

El 1340 Nicefor II es va tornar a presentar amb les restes de la seva flota i els vaixells obtinguts a Npols, per fou derrotat pel dspota bizant del Epir, Joan ngel, amb l ajut de tropes enviades pel governador de Salnica i nord de Tesslia Teodor Sinadenos. Nicefor II, en veure que tot estava perdut, es va sotmetre al emperador, va renunciar als seus drets i es va casar amb la princesa Es va casar amb Maria Cantaczena, filla del influent Joan Catacuz (que era cos de Joan ngel) que desprs fou l'emperador Joan VI Cantacuz. 
establint-se a Constantinoble. 

En els anys segents Epir va passar a mans del rei de Srbia Esteve Dushan. El 1355 a la mort d'Esteve Dushan, les tribus albaneses sotmeses van quedar de fet lliures, especialment els Balsha (al nord) i els Thopia al sud. Nicefor II va tornar al Epir i fou reconegut dspota al sud d'Albnia fins a l Acarnnia (1356). El 1358 va morir en els combats contra els serbis per l extensi dels seus dominis (batalla d'rta), assassinat a Aquelos, i el cap albanes Carles Thopia es va fer l amo de la regi, acabant aix el despotat.

A la seva mort Cefalnia i Zante van passar al fill de la seva tia Margarita, Lleonard I Tocco.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74574" title="Guillem I Tocco" nonfiltered="4303" processed="4283" dbindex="29542">
Guillem I de Tocco, era canceller del emperador Frederic II i tenia un feu a la Pulla. Fou l'inici de la famlia sobirana dels Tocco, desprs comtes de Cefalnia.

Va morir el 1275 i va deixar diversos fills dels quals noms interessa Pietro, que va morir abans del 1330 i fou el pare de Guillem II Tocco.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74575" title="Guillem II Tocco" nonfiltered="4304" processed="4284" dbindex="29543">
Guillem II  Tocco fou net de Guillem I Tocco i fill de Pietro (Pere) Tocco.

Fou governador de Corf el 1328 i es va casar (abans de 1311) amb Margarita Orsini, senyora de la meitat de Zante, la qual, a la mort del seu nebot Nicfor II ngel-Comn Orsini va heretar els drets de Cefalnia i Zante. 

Va morir el 22 de setembre de 1335 deixant sis fills (i dos filles que foren monges):
 
1)	Pere II (Petrillo)  Vicari general de Siclia, que va rebre el feu de Corf el 1353 i fou comte de Martina el 1364 i tronc dels comtes de Martina.
2)	Lleonard I Tocco, senyor de Tocco, que el 1358 va heretar per dret matern Cefalnia i Zante ;
3)	Lodvic (Lisolo) senescal del prncep de Tarent mort el 1360.
4)	Nicoletto, abat mort el 1347.
5)	Ricard, cavaller, mort desprs del 1335.
6)	Francesc, mort desprs del  1335.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74578" title="Conjunt de Mandelbrot" nonfiltered="4305" processed="4285" dbindex="29544">




En matemtiques, es defineix el conjunt de Mandelbrot  com el lloc geomtric de connexitat de la famlia uniparamtrica de polinomis quadrtics
.
s a dir,  s el subconjunt de punts  del pla complex per als quals el conjunt de Julia de  s connex.

s sabut que el conjunt de Julia d'un polinomi s connex si, i noms si, tots els seus punts crtics tenen rbita fitada. Aix, una manera equivalent de definir el conjunt de Mandelbrot s com el conjunt de parmetres  tals que l'origen  no tendeix a infinit sota la iteraci de :
 quan .

Ms enll del seu inters matemtic, aquest i d'altres conjunts derivats de l'estudi de sistemes dinmics en variable complexa han esdevingut populars per raons esttiques grcies al boom fractal ocorregut durant els darrers vint anys, ja que els ordinadors permeten dibuixar estructures (fractals) complicadssimes a partir d'una senzilla frmula matemtica. En aquest sentit, cal esmentar els esforos de Benot Mandebrot, entre d'altres, per fer conixer aquest camp de les matemtiques al gran pblic.
 Histria .
El conjunt de Mandelbrot s avui dia un dels principals objectes d'estudi de la dinmica complexa. Aquesta branca de les matemtiques neix cap a finals del segle XIX amb els articles d'Ernst Schrder i Arthur Cayley sobre el mtode de Newton i d'altres algoritmes per trobar arrels de funcions (complexos), encara que no s fins al tombant de segle que Pierre Fatou i Gaston Julia impulsaran considerablement el camp amb estudis de funcions ms generals.



Les primeres imatges de  daten del 1978 i aparegueren en un article de Robert Brooks i Peter Matelski sobre grups de Klein brooksmatelski. Posteriorment, Mandelbrot estudi l'espai de parmetres de la famlia de funcions logstiques  en el seu article de 1980 mandelbrot. No fou fins el 1982, no obstant, que els matemtics Adrien Douady i John H. Hubbard comenaren un estudi matemtic rigors del conjunt de Mandelbrot, tot establint-ne moltes de les propietats fonamentals que es coneixen actualment. Aquest estudi fou recollit en el que es coneix popularment com les Orsay Notes douadyhubbard, una de les obres cabdals del tndem Douady-Hubbard, que paradoxalment no es va arribar a publicar mai. Tamb foren ells que per primera vegada utilitzaren la forma cannica  i que anomenaren el conjunt en honor a Mandelbrot, en desconixer l'article de Brooks i Matelski.

El treball de Douady i Hubbard coincid amb un gran creixement de l'inters per la dinmica complexa, i l'estudi del conjunt de Mandelbrot ha estat des d'aleshores un dels objectes principals d'aquest camp. Seria ftil intentar fer una llista de tots els matemtics que han contribut al coneixement d'aquest conjunt, per tal llista inclouria sens dubte Mikhail Lyubich, Curt McMullen, John Milnor, Mitsuhiro Shishikura i Jean-Christophe Yoccoz.

Referncies (en angls).
: Robert Brooks, Peter Matelski, The dynamics of 2-generator subgroups of PSL(2,C), en "Riemann Surfaces and Related Topics", ed. Kra i Maskit, Ann. Math. Stud. 97, 65-71 ISBN 0691082642;
: Lennart Carleson, Theodore W. Gamelin, Complex Dynamics, Springer 1993, ISBN 0387979425;
: Adrien Douady, John H. Hubbard, Etude dynamique des polynmes complexos, Prpublications mathmathiques d'Orsay 2/4 (1984 / 1985);
: Benoit Mandelbrot, Fractal aspects of the iteration of  for complex , Annals NY Acad. Sci. 357, 249/259.;
: John W. Milnor, Dynamics in One Complex Variable (Tercera edici), Annals of Mathematics Studies 160, Princeton University Press 2006, ISBN 0-691-12488-4 (Primera aparici el 1990 com a Stony Brook IMS Preprint, disponible a arXiV:math.DS/9201272.);
: Mitsuhiro Shishikura, The Hausdorff dimension of the boundary of the Mandelbrot set and Julia sets, Ann. of Math. 147 (1998) p. 225-267. (Primera aparici el 1991 com a Stony Brook IMS Preprint, disponible a arXiv:math.DS/9201282.);

Vegeu tamb.
Udo d'Aachen;

Enllaos externs.

The Fractal Microscope permet explorar el conjunt de Mandelbrot (i conjunts de Julia quadrtics), usant la interfcie de Java .
Mandelbrot Explorer. Un applet de java per Robin Hu i que dibuixa conjunts Multibrot .
Anatomia dels conjunts de Julia i Mandelbrot .
Preguntes freqents sobre el conjunt de Mandelbrot ;
Xaos, un explorador de fractals en codi obert amb exploraci Mandelbrot/Julia .
FFFF un generador del Mandelbrot de codi obert per Windows, Mac OS X, Linux, IRIX (pot usar Unitat de processador de grfics per clcul rpid) ;
Galeria fractal del conjunt de Mandelbrot images creades amb Fractint ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74582" title="Lleonard I Tocco" nonfiltered="4306" processed="4286" dbindex="29545">
Lleonard I Tocco, senyor de Tocco era fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina. 

El 1358, a la mort del seu cos Nicfor II ngel-Comn Orsini va heretar Cefalnia i Zante i va ser comte fins que va morir el 1381. Tamb fou duc de Lucade i senyor de Vonitza des el 1352. Va ser afavorit en front del seu cosi Guido i els seus descendents, pels napolitans.

Es va casar amb Magdalena Buendelmonti i al morir el 1381 va deixar una filla, Petronella (casada amb Nicolau II duc del Arxiplag, la qual va morir el 1410) i el fill i hereu Carles I Tocco, proclamat sota la regncia de la seva mare.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74584" title="Magdalena Buendelmonti" nonfiltered="4307" processed="4287" dbindex="29546">
Magdalena, Buendelmonti fou la dona del comte Lleonard I Tocco de Cefalnia i Zante. Era filla de Manente Buondelmonti i de Lapa Acciajouli. 

El 1381, a la mort del seu marit, va exercir la regncia en nom del seu fill carles I Tocco fins el 1388.

Va morir desprs del 1401. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74586" title="Districte de Tel Aviv" nonfiltered="4308" processed="4288" dbindex="29547">


El districte de Tel Aviv (            ) s un dels sis districtes d'Israel. La capital s Tel Aviv - Jafa. T una superfcie de 171 km  i 1.177.300 habitants (31/12/2004).

El districte inclou tres regions naturals: la regi de Tel Aviv, la d'Holon i la de Ramat Gan.

 Poblacions .



Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74588" title="Carles I Tocco" nonfiltered="4309" processed="4289" dbindex="29548">
Carles I Tocco, fill de Lleonard I Tocco, fou comte de Cefalnia i Zante a la mort del seu pare el 1381. Va estar sota regncia de la seva mare Magdalena Buendelmonti fins el 1388.

Va ocupar Natolico, Angelocastron i Dragomeste (1405) i Janina i Arta el 1418, i fou dspota de Romania (senyor d'Acarnnia, Etlia i Epir) del 1418 al 1429. Va ocupar Clarentza el 1421 per la va perdre el 1428. No va tenir fills legtims i va adoptar als de son germ Leonardo II Tocco el 1414. 

Es va casar amb Francesca Acciajouli, senyora de Megara i Sici, filla de Neri Acciajouli, duc d'Atenes, senyora de Lucada i Vonitza el 1430.

El seu fill natural Memnone va rebre l'Acarnnia associat als fill adoptius del pare, i terres a Morea (1429). Va perdre el que li quedava a Acarnnia el 1449.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74589" title="Lleonard II Tocco" nonfiltered="4310" processed="4290" dbindex="29549">
Lleonard II Tocco fou fill de Lleonard I Tocco i de Magdalena Buendelmonti i germ de Carles I Tocco.

El 1414 el seu germ Carles, que no tenia fills llegitims, el va associar al govern i va adoptar als seu fills.

Va morir a una data no coneguda, vers el 1415, abans que son germ. L'herencia va passar al fill Carles II Tocco, fill adoptiu de Carles I, quant aquest va morir el 1429.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74590" title="Carles II Tocco" nonfiltered="4311" processed="4291" dbindex="29550">
Carles II Tocco fou fill de Lleonard II Tocco i fill adoptiu de Carles I Tocco. Va heretar els comtats de Cefalnia i Zante del seu pare adoptiu el 1429. Fou tamb dspota de Romania (Acarnnia) des el 1429 fins el 1448 juntament amb el seu parent Memnone (fill natural de Carles I Tocco).

El 1430 va perdre Janina i es va traslladar a Arta.

Estava casat amb Raimondina Ventimiglia, que desprs fou regent del fill. Va morir l'octubre del 1448 i el va succeir el seu fill Lleonard III Tocco. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74592" title="Llista de correu electrnic" nonfiltered="4312" processed="4292" dbindex="29551">
Les llistes de correu sn un s especial del correu electrnic que permet la distribuci massiva d'informaci entre mltiples usuaris de Internet simultniament.

En una llista de correu s'escriu una carta a l'adrea de la llista (exemple: llista@correu.org) i li arriba massivament a totes les persones inscrites en la llista, depenent de com estigui configurada la llista de correu l'usuari podr o no tenir la possibilitat d'enviar correus. 

Moltes organitzacions utilitzen cada vegada ms aquesta eina per mantenir serveis d'informaci amb notcies, publicitat i altres informacions d'inters sobre una temtica concreta. Per no caure en prctiques d'spam, els correus s'envien prvia inscripci del destinatari i donant l'oportunitat de cancelar-la sempre que vulgui.

Les llistes de correu electrnic acostumen a funcionar de forma automtica mitjanant l's d'un gestor de llistes de correu i una direcci de correu electrnic que pot rebre missatges de correu electrnic (l'adrea de correu de la llista)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74593" title="Lleonard III Tocco" nonfiltered="4313" processed="4293" dbindex="29552">
Lleonard III Tocco fou fill de Carles II Tocco. 

Va succeir al seu pare el 1448 a Cefalnia, Zante i com a dspota de Romania (Acarnnia), duc de Lucada i senyor de Angelocastron, Vonitza i Varnatza, sota regncia de la seva mare Raimondina Ventimiglia. Va perdre Arta el 1449, i Varnatza i Angelocastron el 1460. El 1479 va perdre Vonitza i va haver de fugir del pas, refugiant-se a Npols.

Es va casar dos vegades, la primera el 1463 a Ragusa amb Militza Brankovich, filla de Lltzer III Dspota de Rscia i nominal emperador de Srbia; la segona amb  Francesca Marzano d Aragona que el 1479 va restar a Cafelnia i Zante, com a regent, fins que Cefalnia fou ocupada pels otomans el 1480. El 1482 les illes foren tornades a la famlia Tocco com a feu veneci, pero el 1485, per un tractat, van esdevenir feu otom. Des 1482 al 1500 fou nominal comte de Cefalnia i Zante per l'administraci va estar en mans de la seva muller Francesca Marzano d Aragona. El 1500 l'illa fou ocupada per Vencia que va posar fi al feu.

Del primer matrimoni va nixer un fill, Carles III Tocco (mort el 1518) que fou dspota d'Arta i pare de Leonardo IV Tocco (mort desprs del 1570), dspota titular d'Arta.

Va morir a Roma el 1503.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74594" title="Raimondina Ventimiglia" nonfiltered="4314" processed="4294" dbindex="29553">
Raimondina Ventimiglia fou la dona de Carles II Tocco.

Era filla de Joan, marques de Geraci, i d'Agata d Aragona, de la casa dels barons de Cacccamo.

A la mort del seu marit el 1448 va exercir la regncia del seu fill Lleonard III Tocco. Al cap d'un any va perdre Arta davant els otomans i els seus dominis a Acarnnia van quedar reduts a poques ciutats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74595" title="Districte Central (Israel)" nonfiltered="4315" processed="4295" dbindex="29554">


El districte Central s un dels sis districtes d'Israel. La capital s Ramla. T una superfcie de 1.276 km  i una poblaci de 1.610.900 habitants (31/12/2004).

Est dividit en quatre subdistrictes:
Saron;
Petah Tiqwa;
Ramla;
Rehovot;

 Poblacions .



Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74597" title="Francesca Marzano d'Aragona" nonfiltered="4316" processed="4296" dbindex="29555">
Francesca Marzano d Aragona fou la dona de Lleonard III Tocco, dspota de Romania (Acarnnia) i comte de Cefalnia i Zante, amb el que es va casar el 1477.

Expulsat el seu marit de la seva darrera possessi, Vonitza, el 1479,  es va refugiar a Npols i Francesca va romandre a Cefalnia. El 1480 l'illa fou ocupada pels otomans, pero Vencia la va recuperar i la va retornar als Tocco el 1482. El 1485 Vencia va cedir l'alta sobirania al sold otom i Francesca fou administradora pagant tribut al Imperi. El 1500 els venecians van ocupar l'illa i van posar fi al feu. El seu marit va viure fins el 1503.

Era viva encara el 1493 per no se sap quant va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74598" title="Cercetes" nonfiltered="4317" processed="4297" dbindex="29556">
Els cercetes foren un poble de Sarmcia a l'sia, al nord-est de l'Eux o mar Negra entre el Bsfor Cimmeri i la Clquida. El seu nom s ha conservat en el poble Txerks.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74599" title="Districte del Sud (Israel)" nonfiltered="4318" processed="4298" dbindex="29557">


El districte del Sud (          ) s un dels sis districtes d'Israel. La capital s Beerxeba. T 14.231 km  i una poblaci de 985.200 habitants (31/12/2004). s, de fet, el districte ms gran en extensi i abasta la major part del desert del Ngueb.

T dos subdistrictes, subdividits en diferents regions naturals:
Ascal: Regi de Malaquies, regi de Laquix, regi d'Asdod i regi d'Ascal.
Beerxeba: Regi de Guerar, regi de Bessor, regi de Beerxeba, regi del Mar Mort, regi d'Arab, Muntanyes del Ngueb del Nord, Muntanyes del Ngueb del Sud;

 Poblacions .



Vegeu tamb.

Israel;
Organitzaci territorial d'Israel;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74608" title="Khalki" nonfiltered="4319" processed="4299" dbindex="29559">
Khalki (grec antic Chalkeia, llat Chalcia) s una petita illa de la mar Egea, a uns 6,5 km a l'oest de Rodes, i entre Tilos i Krpathos . T 29 km i 300 habitants per en va arribar a tenir 4000.
 
Antigament tenia noms una ciutat a la costa sud-oest, que es deia Chalkeia, amb un temple dedicat a Apollo i un port. Avui la ciutat es diu Nimborio i t una esglsia (Agios Nikolaos, Sant Nicolau) construda el 1861. Anteriorment la capital era al centre de l'illa, a Khorio, per escapar dels atacs dels pirates. T bones platges a Trachia, Ftenagia, Sarri, Chania i  Dyo Yiali. 

L'illa fou una dependncia de Rodes. El 412 aC els comandants de la flota atenenca, Lle i Diomed, es van retirar a aquesta illa desprs d'atacar Rodes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74609" title="Cerons" nonfiltered="4320" processed="4300" dbindex="29560">
Els cerons foren un poble de Britnia esmentat per Claudi Ptolemeu, propers als epidis i a l'oest dels creons. El seu emplaament correspon a la regi d'Argyle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74610" title="Olympiakos Sindesms Filathlon Piraivs" nonfiltered="4321" processed="4301" dbindex="29561">

L'Olympiakos Sindesms Filathlon Piraivs, conegut com Olympiakos SFP (en grec:                                       , en catal: Club de Fans Olmpics del Pireu) s un club poliesportiu de la ciutat d'El Pireu (Grcia).

 Histria .
L'Olympiakos es fund el 10 de mar de 1925 com a resultat de la fusi del Piraikos Podosferikos Omilos (Pireu Futbol Club) i el Omilos Filathlon Piraivs (Pireu Suporters Club). s un dels clubs poliesportius ms importants d'Europa amb un total 222 ttols reconeguts. T multitud de seccions. A destacar:
 Futbol (1925);
 Basquetbol (1930);
 Voleibol (1930);
 Waterpolo (anys 20);
 Nataci (1925);
 Vela esportiva (1963);
 Tennis taula (1959);
 Boxa (1948);
 Atletisme (1953);
 Tir olmpic;
 Halteroflia (1960);
 Lluita (anys 70);
 Tennis (1998);
 Rem (1927);

 Secci de futbol .
Pel que fa al futbol vegeu l'article Olimpiakos F.C..

 Secci de basquetbol .

La secci de bsquet de l'Olympiakos (en grec modern:  . . .           , K.A.E. Olympiakos) va ser s una de les seccions ms importants del club. Va ser creada l'any 1925.

Jugadors destacats.
 Zarko Paspalj;
 Alexander Volkov;
 Walter Berry;
 Eddie Johnson;
 David Rivers;

 Entrenadors destacats .
 Dusan Ivkovic;
 Yiannis Ioannidis;

Palmars.
 1 Copa d'Europa de bsquet: (1997);
 9 Lliga grega de bsquet: (1949, 1960, 1976, 1978, 1993, 1994, 995, 1996, 1997);
 7 Copa grega de bsquet: (1976, 1977, 1978, 1980, 1994, 1997, 2002);
 3 Campionat grec femen: 1956, 1958, 1959;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Ultras Olympiakos - videoblog;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74611" title="Ceretans" nonfiltered="4322" processed="4302" dbindex="29562">

Els ceretans o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus, que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual en deriva el nom) i en general la vall del Segre. Foren mestres en curar pernils. Tenien a l'est els ausetans i al sud els ilergets. La seva ciutat principal era Julia Libyca (Llvia).

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74613" title="Keruneia" nonfiltered="4323" processed="4303" dbindex="29563">
Keruneia () o Cerinea (llat Ceryneia)  fou una ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees originals substituint a partir del 280 aC a Aegea qie s'havia despoblat. Es trobava al sud d'Helike (Helice).

Era una petita ciutat a la vora del riu Cerinitis i al sud-est de la ciutat d'Helike i va ampliar la seva poblaci al segle V (vers 468 aC) amb un nombrs cos d'emigrants de Micenes, ciutat que havia caigut en mans d'Argos

El 280 aC va ingressar a la Lliga Aquea i un ciutad de Keruneia fou nomenat el 255 aC com estrateg nic de la Lliga. Mes tard, en temps d'Estrab, havia passat a dependre d'Egion (Aegeion).

Es conserven les seves runes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74615" title="Kestrine" nonfiltered="4324" processed="4304" dbindex="29564">
Kestrine (en llat Cestrine) fou un districte de l'Epir, al sud de Cania, i separat de Thesprtia pel riu Thyamis. El seu nom derivaria de Cestrinos, fill d'Hellenos i Andromaca, i se suposa que el seu nom anterior fou Kammnia.

La ciutat principal s esmentada com Cstria, per ms freqentment fou anomenada Troia, les restes de la qual es conserven a Pale Venetia prop de Filites. 

Els habitants del districte foren els kestrenis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74624" title="Queronea" nonfiltered="4325" processed="4305" dbindex="29565">
Queronea (grec Chaironeia, llat Chaeroneia) s una ciutat grega de la prefectura de Becia a la vora del riu Cefs i prop de la Fcida.

Ciutat de poca importncia poltica (fou depenent d'Orcomen) era de gran importncia militar. Es clebre per les batalles que s'hi van lliurar:

La primera el 447 aC. Queronea estava en poder dels partidaris d'Atenes que exercien la supremacia a Becia, i un cop d estat va donar el poder al partit rival. Els atenencs van enviar a Tlmides amb un petit exercit i va recuperar la ciutat per fou derrotat a les rodalies, a la plana entre Queronea i Coronea, per una  aliana becia contraria a Atenes. Tlmides va morir a la batalla i Atenes va perdre la supremacia a Becia.

El 424 aC es va formar un complot per entregar la ciutat als atenencs. El projecte fou descobert  i la ciutat ocupada per una fora becia. A la guerra fcida, la ciutat fou assetjada sense xit per Onmarc, el lder foci, i desprs fou ocupada pel seu fill Falecos.

El 7 d'agost de 338 aC es va lliurar la mes coneguda de les batalles, en la que Filip II de Macednia va derrotar a les forces d atenencs i beocis i va acabar a la llibertat de Grcia que va quedar sota influncia macednia.

La darrera gran batalla de Queronea es va lliurar el 86 aC i el rom Sulla va derrotar els general de Mitridates del Pont.

A Queronea va nixer Plutarc que tamb hi va morir. Va existir encara durant l'imperi rom i es dedicava al refinament d olis de flors, que s usaven com a remei contra el dolor. Va desaparixer a l edat mitjana.

El seu lloc l ocupa avui la ciutat de Kpurna, i en queden molt poques restes de la ciutat antiga.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74625" title="Francis Ford Coppola" nonfiltered="4326" processed="4306" dbindex="29566">

Francis Ford Coppola nascut el 7 d'abril de 1939 a Detroit, Michigan, s un director de cinema estatunidenc, tamb guionista, editor de revistes i amo d'una empresa hostalera.

 Carrera de 1960 a 1978 .

Coppola estudi teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar en cinematografia en la UCLA on hi realitz alguns curtmetratges, inclusos alguns d'ertics. A comenaments dels 60 comen la seva carrera professional fent films de baix pressupost amb  Roger Corman i escrivint guions. El seu primer film de baix pressupost el va fer per a Corman i s Demencia 13, i est disponible en vdeo.

A Coppola le oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (El Vall de l'Arc de Sant Mart), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americ i el veter Fred Astaire, produda per Jack Warner, que qued desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella poca. Aconsegu fer un films de cert xit, per el seu treball amb Petula Clark contribu a que ella guanys la seva primera nominaci per al globus d'or com a millor actriu.

El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guany un Oscar al millor gui original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pellcules comen amb El Padr que va  co-escriure i dirigir, i amb El padr II, que li valgueren guanyar l' Oscar a la millor pellcula

El 1974, abans dEl padr II, Coppola dirig el film The Conversation (La Conversa) que narra la histria d'un paranoic tafaner telefnic i expert en espiar a determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, qui es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pellcula, i esdev el segon de tres directors en la histria de Hollywood en estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pellcula). El padr II el guany , i The Conversation obtingu la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.

Durant aquest perode tamb va escriure el gui per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i, produ la innovadora pellcula de George Lucas, American Graffiti.

 Carrera des del 1979 fins a l'actualitat .

Encoratjat per l'xit de les dues parts de El padr, Coppola dirig una ambiciosa versi de la novella de  Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalipse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos, tifons, collapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando. 

El film fou tan admirat com rebutjat pels crtics de cinema quan s'estren, i la seva despesa gaireb arruna l'estudi de Coppola, American Zeotrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crnica de les dificultats de l'equip de producci quan rodaren Apocalipse now.

Malgrat tot aix i una malaltia que pat Coppola durant el rodatge dApocalipse Now, realitz nous projectes, presentant el 1987, el remake del film de 1927, Napole d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi. Tanmateix  el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.

El 1986 Coppola i George Lucas, dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temtics de Disney, Captain EO, fins ara el curtmetratge ms car de la histria del cinema.

El 1990, dirig El padr III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crtics com les dues anteriors, va ser un xit de taquilla. El film rebr una dura crtica per la presncia de la inexperta filla de Coppola, Sofia, qui interpret un paper que abandon Winona Ryder just en comenar el film. La seva interpretaci fou titllada de ridcula pels crtics. Sofia, uns anys ms tard, ha trobat l'xit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges sucides) i Lost in translation.

En la famlia de Coppola cal destacar que el ser pare, Carmine, fou un compositor i msic que s'encarreg de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage s un actor reconegut.
 
En 1997, Coppola fund Zoetrope All-Story, una revista literria que publica histries curtes. La revista ha publicat narracions de ficci de T.C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundaci, la revista ha crescut en reputaci per a arribar a ser una de les ms importants en l'mbit de la ficci literria.  

 Filmografia selecta .

Kinsey (2005, co-productor);
The Rainmaker (1997, director);
Jack (1996, director);
El jard secret (1993, productor executiu);
Drcula de Bram Stoker (1992, director);
El Padr III (1990, director);
 (1988, director);
The Cotton Club (1984, director);
The Outsiders (1983, director);
Rumble Fish (1983, director);
One from the Heart (1982, director);
Apocalipse now (1979, director);
El Padr II (1974, director);
The Conversation (1974, director);
El Padr (1972, director);
Finian's Rainbow (1968, director);

 Premis .

 Oscars .



 Globus d'Or .



 Enllaos externs.

 Bibliografia de la biblioteca de la Universitat de California Berkeley (en angls);
 Francis Ford Coppola a IMDB ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74626" title="Calcdica" nonfiltered="4327" processed="4307" dbindex="29567">
Calcdica s un noms de Grcia a la regi de Macednia. T 2918 km2 i uns 100.000 habitants.

La capital es Polgyros, ciutat d'uns deu mil habitants.

Vegeu tamb.
 Pennsula Calcdica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74627" title="Pennsula Calcdica" nonfiltered="4328" processed="4308" dbindex="29568">
La pennsula Calcdica s una pennsula de Grcia,  a la costa de Trcia, avui repartida entre els noms de la Calcdica i de Tessalnica. Es una pennsula muntanyosa dividida en tres sub pennsules: Cassndria (Pellene), Sithnia i Athos (Acte). El golf entre Athos i Sithnia es deia antigament golf Singtic, i el situat entre Sithnia i Pellene, golf Toronaic.

Les principals ciutats son Tessalnica, Skolos,  Stavrs i Polgyros. Al est de la pennsula hi ha el golf Estrimnic i al oest el golf de Tessalnica.

Fou colonitzada per la ciutat de Calcis a Eubea, d eon li va venir el nom. No obstant no eren calcdiques Acantos i Stageiros (colnies d'Andros), ni Potidea (colnia de Corint), ni Olint (poblada per un poble expulsat de la regi del oest del Lydias a Macednia).

Les ciutats calcdies fundades per Calcis al segle VII aC foren Torone i Crusis. Artabazos, el strapa persa revoltat contra Xerxes I de Prsia, va ocupar Olint, va matar al poble local (els bottiaei o bottis) i va entregar la ciutat als seus aliats calcdics.
Per influencia del rei Perdicas de Macednia, els calcdis van fer la guerra a Atenes que dominava Potidea i les ciutats de la rodalia. L expedici de Brasides a Trcia va segellar la independncia de les ciutats de la pennsula. 

Desprs de la guerra del Pelopons els habitants d'Apollnia de Calcdia i Acantos van demanar ajut a Esparta contra Olint, que finalment fou ocupada el 379 aC. Per Olint va obtenir desprs la supremacia fins a la incorporaci a Macednia. Vegeu Olint

 Ciutats antigues de la pennsula .

Eneia o Aenia;
Gigonos;
Antignia;
Potidea;
Crussis (Crossaea);
Saxe;
Mende;
Scione;
Therambos;
Ege;
Nepolis de Calcdica;
Aphytis;
Mecyberna;
Sermyle;
Galepsos;
Torone;
Sarte;
Singos;
Piloros;
Assa;
Olint;
Apollnia;
Scolos;
Spartolos;
Angeia;
Miacoros (Milcoros);
Sane (Acte);
Sane (Pallene);
Acantos;
Stageira;
Argilos;
Stratonice;
Bromiscos;
Arethusa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74628" title="Metonmia" nonfiltered="4329" processed="4309" dbindex="29569">
La metonmia (del grec meta, ms enll, i -nim, denominaci) s la relaci entre significats basada en una relaci de contigitat. 

Per exemple, "El duc deman la m de la princesa al rei". Quan es parla de la m de la princesa es refereix a tota la princesa. La relaci de contigitat entre la m de la princesa i la princesa resideix en qu es la part del tot. En una metfora no hi ha cap relaci de contigitat entre tots dos significats.

"Es va menjar el danone." s clar que no es va menjar la marca sencera per s un iogurt.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74631" title="Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg" nonfiltered="4330" processed="4310" dbindex="29570">


Victria Augusta de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, reina de Prssia i emperadriu d'Alemanya (Dolzig 1858 - Haus Doorn (Pasos Baixos) 1921). Princesa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg coneguda familiarment amb el sobrenom de Dona.

Nascuda el dia 22 d'octubre de l'any 1858 a la ciutat de Dolzig, al nord d'Alemanya, era filla del duc Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Lagenburg. La princesa era nta per via paterna del duc Cristi de Schleswig-Holstein i de la comtessa Luisa-Sophie af Danneskiold-Samsoe mentre que per part de mare ho era del prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg i de la princesa Feodora de Leiningen.

La famlia dels Schleswig-Holstein considerada una famlia menor dins de les cases reials i principesques europees aconsegu al llarg del segle XIX realitzar una poltica dinsitca que la colloc entre una de les ms ben connectades d'Europa. Aix, l'any 1863 s'elegia al duc Cristi de Schleswig-Holstein de la branca Glcksburg com a rei de Dinamarca o al seu fill com a rei Jordi I de Grcia. Els Augustenburg realitzaren importants enllaos matrimonial tals com els de la prpia Augusta Victria o el prncep Cristi de Schleswig-Holstein amb la princesa Helena del Regne Unit. Malgrat tot, la famlia s'exting l'any 1931 traspassant els seus drets a la branca Glckburg.

Augusta Victria contragu un brillant matrimoni amb el prncep hereu i desprs kiser Guillem II de Prssia el dia 27 de febrer de l'any 1881. La parella que s'establ a la cort prussiana tingueren sis fills i una filla:

SAR el prncep Guillem de Prssia, nascut el 1882 a Potsdam i mort el 1951 a Hechingen. Es cas amb la duquessa Ceclia de Mecklenburg-Schwerin.

SAR el prncep Eitel Frederic de Prssia, nascut el 1883 a Potsdam i mort el 1943 a la mateixa localitat de Brandenburg. Es cas amb la princesa Sofia Carlota d'Oldenburg de la qual es divorci el 1926.

SAR el prncep Adalbert de Prssia, nascut el 1884 a Potsdam i mort el 1948 a La Tour de Peilz by Montreux (Sussa). Es cas amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen el 1914.

SAR el prncep August Guillem de Prssia, nascut el 1885 a Potsdam i mort el 1949 a Stuttgart. Es cas amb la princesa Alexandra de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg el 1908 i de la qual es divorci el 1920.

SAR el prncep scar de Prssia, nascut el 1888 a Potsdam i mort el 1958 a Munic. Es cas amb la comtessa Ina von Bassewitz-Levetzow l'any 1914.

SAR el prncep Joaquim de Prssia, nascut el 1890 a Potsdam i mort el 1920 a Berln. Es cas amb la princesa Maria Augusta d'Anhalt el 1916 a Berln.

SAR la princesa Victria Llusa de Prssia, nascuda el 1892 a Potsdam i morta el 1980 a Hannover. Es cas amb el duc Ernest August de Hannover l'any 1913 a Berln.

Augusta Victria se la conexi com una persona de fama puritana i de beataria luterna. A part d'aquestes definicions de la quals moltes poden respondre a tpics o imatges preconcebudes se sap que l'emperadriu sempre tingu una especial debilitat pels seus fills i molt concretament per la princesa Victria Llusa de Prssia de la qual escrigu: "El plaer per aquest raig de sol ha sigut tan gran no noms per nosaltres, els pares i parents prxims, sin per tota la naci que s'ha emocionat amb el naixement d'aquesta nena".

Augusta Victria fou una gran apassionada a l'art i es coneix, se sap que una de les seves gran passions hagus estat poder vistar el Museu del Louvre al qual mai pogu acudir.

Augusta Victria part a l'exili l'any 1918 installant-se junt amb el seu esps a la villa holandesa de Haus Doorn on pocs anys desprs, l'any 1921, hi trob la mort.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74632" title="Kev" nonfiltered="4331" processed="4311" dbindex="29571">


Kev (en ucrans     , transcrit Kyjiv o Kyyiv i en rus      , transcrit Kiyev) s la capital i la ciutat ms gran d'Ucrana. Est situada al nord del pas, a la riba del riu Dniper. L'any 2005, Kev tenia una poblaci oficial de 2.660.401 habitants, per el gran nombre de poblaci immigrant pot incrementar aquesta xifra fins als 3 milions.

Administrativament, Kev s un municipi amb un estatus especial, independent de l'oblast (regi) de Kev que l'envolta. Kev s un centre industrial, cientfic, educacional i cultural important de l'Europa de l'Est. s la seu de nombroses indstries tecnolgiques, d'institucions d'educaci superior i de monuments histrics coneguts arreu. La ciutat t una infraestructura de transport pblic extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de metro incls.





Histria.
Al llarg de la seva histria, Kev, una de les ciutats ms antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominncia i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al segle V com una ciutat comercial a la terra dels primers eslaus orientals. Gradualment va comenar a guanyar prestigi com el centre de la civilitzaci eslava oriental, esdevenint del segle X al XII la capital cultural i poltica del Principat de Kev, un estat eslau oriental de l'Edat mitjana. La ciutat va ser completament destruda durant la invasi mongola de 1240, i perd la seva influncia en els segents segles. Va ser una capital provincial d'importncia marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos vens: primer el Gran Ducat de Litunia, seguit per la Mancomunitat poloneso-lituana i, finalment, Rssia. La ciutat va tornar a prosperar durant la revoluci industrial russa al final del segle XIX. Desprs del perode turbulent que va seguir a la Revoluci russa de 1917, des de 1921 Kev va ser una ciutat important de la Ucrana sovitica, i des de 1934, la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruda de nou, gaireb completament, per es va recuperar rpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat ms important de l'URSS.

Actualment, Kev s la capital d'Ucrana, independent des de 1991 desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica.







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74638" title="R?zekne" nonfiltered="4332" processed="4312" dbindex="29572">
 
La ciutat de R zekne (latgali: R zne, rus        , alemany: Rositten,  estoni: Risaku, polons: Rze yca) s un dels comtats en qu es divideix Letnia, 242 km a l'est de Riga.

Enllaos externs.
Pgina oficial ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74639" title="Kepos" nonfiltered="4333" processed="4313" dbindex="29573">
Kepos (llat Cepi Milesiorum) fou una ciutat del Bsfor Cimmric fundada per Milet. Podria ser la actual Sienne on s'han trobat sepulcres milesis. Prop de Sienne s'ha trobat tamb un monument erigit per la reina Comosria del Bsfor, dona del rei Parisades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74641" title="Giresun" nonfiltered="4334" processed="4314" dbindex="29574">
Giresun es una ciutat de Turquia a la costa de la Mar Negra, al oest de Trebisonda, amb uns vuitanta mil habitants. Es capital del Il de Giresun amb 6965 km2 i uns sis-cents mil habitants.

Farnquia o Farncia (Pharnacia, Pharnakia) fou una important ciutat de la costa del anomenat Pont Polemoniac, entre Amisos i Trapezus. Segons Scylax hi va haver en aquest lloc una colnia grega de Sinope anomenada Khoerades (Choerades) per ja havia desaparegut al segle I aC. Cal no confondre Choerades amb la ciutat de Kerasos o Cerasus, una mica mes a l'est, sovint confosa pels antics autors. A Choerades Avan arribar els deu mil de Xenofont desprs de la seva retirada de Prsia.

Probablement fou refundada per Farnaces del Pont, avi de Mitridates VI Eupator que li va donar el seu nom (Farncia o Farnquia). Mitridates hi va tenir el seu harem durant les guerres contra Roma. Fou poblada amb gent de la vena Cotiura i estava fortament fortificada. El treball del material de les mines de ferro dels vens clibes li van donar prosperitat.

A l'alta mitjana la confusi entre Farnquia i Cesarus (Kerasos) va fer que aquest darrer nom fou transferit a la ciutat, que sota els otomans es va transformar en Kerasunt (o Kerasunte o Kerasunde) que es en la actual transcripcio Giresun.

 Articles relacionats .

Giresunspor, club de futbol de la ciutat.

 Enllaos externs .
 Giresun;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74643" title="Comtat de Valmieras" nonfiltered="4335" processed="4315" dbindex="29575">
 
El comtat de   Valmieras  s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74650" title="Comtat de Balvu" nonfiltered="4336" processed="4316" dbindex="29576">
;"
| Website
| style="background: #f7f8ff; text-align:center;" | www.balvi.lv
|} 
El comtat de   Balvu  s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

Enllaos externs.
Sobre Latglia;
www.balvi.lv - Pgina oficial;
Govern municipal;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74651" title="Qerqenna" nonfiltered="4337" processed="4317" dbindex="29577">

Les Qerqenna (francs Kerkenah o Kerkennah; tamb Kerkenna) sn dues illes de Tunsia, a la costa sud-est, part de la governaci de Sfax.

Formen una delegaci de la governaci de Sfax el nom oficial de la qual (en francs) es Kerkennah.

Els grecs els deien Kerkina i els romans Cercina o Cercenna. Avui estan noms poblades per uns centenars de pescadors, i per turistes i les persones al seu servei. Les dues illes sn Gharbi i Chergui. Les bodes de les illes sn molt acolorides. Les principals viles sn Sidi Youssef (que forma el cap ms occidental i proper a la costa tunisiana) i Mellita a Gharbi. A Chergui hi ha el complex turstic de Sidi Frej, a la costa que la separa de Gharbi, i diverses petites viles entre elles la de Chergui que dna nom a l'illa. 

L'extrem sud (Gharbi) forma el cap de Ras Es Semoun; a l'extrem est (nord-est) hi ha l'illa de Ghermedi; a l'extrem nord l'illa de Roumdia; i al nord-oest l'illa de Safnou. Constituexen una reserva natural de Tunsia.

El seu nom catal s illes dels Qurquens i van pertnyer a la senyoria de Gerba durant la dominaci catalana (1285-1335)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74653" title="Cerne" nonfiltered="4338" processed="4318" dbindex="29578">
Cerne o Kerne fou una illa d'frica occidental descoberta pels cartaginesos durant l'anomena't periple d'Hann i convertida en estaci comercial. No se sap ben be quina illa representa, per podria ser una de les Canries, algun illot davant la costa marroquina o fins i tot Arguin a Mauritnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74654" title="Comtat de Dobeles" nonfiltered="4339" processed="4319" dbindex="29579">
 
El comtat de   Dobeles s un dels comtats en qu es divideix Letnia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74656" title="Calcednia" nonfiltered="4340" processed="4320" dbindex="29580">

Calcednia fou una ciutat de Bitnia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Megara com a colnia el 685 aC. La part asitica del Bsfor pertanyia a la ciutat. Hi va nixer el filsof Xencrates

Calcednia fou presa pel general persa Otanes durant l'expedici de Darios I el gran de Prsia a Trcia.

Va passar a dependre de Bitnia al segle III aC i va seguir la sort d'aquest regne entrant en poder de Roma, com a ciutat federada.

Quant Bitnia fou ocupada per Mitridates VI Eupator del Pont, els romans es van fer forts a Calcednia per Mitridates la va ocupar i van morir tres mil romans (74 aC)

Sota l'Imperi fou una ciutat lliure. Fou atacada per brbars no identificats en temps de Valeri I i Gali. El 451 fou seu del fams Concili de Calcednia.

Justini I la va reconstruir i fou seu d'un bisbe. El 616 fou ocupada per Khosraw (Cosroes II) de Prsia que s'hi va mantenir deu anys. 

Fou destruda pels otomans que la van ocupar el 1350.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74657" title="Comtat de Kuldigas" nonfiltered="4341" processed="4321" dbindex="29581">
 
El comtat de   Kuldigas s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74658" title="Quersons Traci" nonfiltered="4342" processed="4322" dbindex="29582">
 
El Quersons Traci (o Trcic) s el nom donat a la pennsula del Quersons (avui Gallpoli) per distingir-la del Quersons Turic (o Crimea). L'estret que el separava d'sia s l'Hellespont, avui els Dardanels.

Habitada per tracis, fou colonitzada per grecs, especialment atenencs. Les principals ciutats foren, de nord a sud:   

Crdia;
Callpolis;
Alopeconns;
Sestos;
Mditos;
Elent;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74662" title="Comtat de Limbazu" nonfiltered="4343" processed="4323" dbindex="29583">
 
El comtat de   Limbau s un dels comtats en qu es divideix Letnia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74664" title="Comtat de Madonas" nonfiltered="4344" processed="4324" dbindex="29584">
 
El comtat de   Madonas s un dels comtats en qu es divideix Letnia. Comprn els municipis de:
Cesvaine;
Lub na;
Madona;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74667" title="Ayrton Senna" nonfiltered="4345" processed="4325" dbindex="29585">

Ayrton Senna da Silva va sser un destacat pilot de Frmula 1 brasiler.

 Biografia .
Ayrton Senna va nixer a So Paulo (Brasil) el 21 de mar de 1960 i mor en competici a l'autdrom Enzo i Dino Ferrari d'mola en el transcurs del Gran Premi de San Marino, l'1 de maig de 1994.

Va ser tres cops campi del mn, els anys 1988, 1990 i 1991. Aconsegu tamb dos sotscampionats el 1989 y el 1993, ambds per darrera del seu gran rival, el francs Alain Prost.

Al llarg de la seva carrera va aconseguir gaireb tots els rcords que es poden assolir en aquest esport, inclosos el de major nombre de pole positions, que fou igualat per l'alemany Michael Schumacher, l'11 de mar de 2006 al circuit de Bahrein.

La seva primera cursa la va guanyar el 1985 al circuit d'Estoril (Portugal), sota una pluja torrencial, fet que deix clar que es convertiria en un dels millors pilots de tots els temps sota superfcies lliscants.

Avui ms que mai, Ayrton Senna s considerat com un dels pilots ms talentosos, intelligents i carismtics que la mxima categoria de l'automobilisme ha pogut veure mai. Tots els especialistes coincideixen en afirmar que molt pocs pilots de la Frmula 1 han aconseguit establir una relaci tan estreta, personal i propera amb els seus cotxes com ell ho va fer.

Senna aconsegu entrendre's a la perfecci amb el seu vehicle, i tanmateix arribar a tocar els lmits del sobrenatural, les fronteres de la velocitat que ning esperava obtenir en plena competncia i el triomfs i premis que molts dels seus companys de campionat desitjaven tenir.

La seva imatge resta encara molt ms viva que en cap altre moment de la seva llegendria carrera. Vncer els obstacles i poder anar sempre ms enll dels lmits foren i encara segueixen essent insgnies claus en honor a la seva empremta com a gran pilot i extraordinari sser hum.

 Trgica mort .
Quan es corria el Campionat del Mn de Frmula 1, durant el Gran Premi de San Marino a mola, l'1 de maig de 1994, a l'alada de la famosa corva de Tamburello, el seu monoplaa top aparatosament contra el mur de contenci.

Abans per, el dia anterior, un altre pilot, l'austrac Roland Ratzenberger, va morir tamb durant les proves de qualificaci en una altra part del circuit.

La causa de la mort de Senna, quasi b de forma instantnia, va ser el trencament d'una pea del bra de la suspensi del seu monoplaa, que va sortir despedida del mateix i que atravess el seu casc, perforant-li el crani.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74668" title="Comtat de Valkas" nonfiltered="4346" processed="4326" dbindex="29586">
 
El comtat de   Valkas s un dels comtats en qu es divideix Letnia. Es divideix en:

 Municipis urbans: .
Smiltene;
Valka;
Stren i;
Seda;
 Municipis rurals: . 
Blomes pagasts;
Brantu pagasts;
r emes pagasts;
veles pagasts;
J rc nu pagasts;
K r u pagasts;
Grundz les pagasts;
Launkalnes pagasts;
Pl  u pagasts;
Smiltenes pagasts;
Palsmanes pagasts;
Valkas pagasts;
Vari u pagasts;
Zv rtavas pagasts;
Bilskas pagasts;
Trik tas pagasts;
Vijciema pagasts;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74669" title="Comtat de Saldus" nonfiltered="4347" processed="4327" dbindex="29587">
 
El comtat de   Saldus s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74671" title="Comtat d'Ogres" nonfiltered="4348" processed="4328" dbindex="29588">
 
El comtat d' Ogres s un dels comtats en qu es divideix Letnia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74673" title="Decuri" nonfiltered="4349" processed="4329" dbindex="29589">

Decuri al comenament de l'histria de Roma, era un sotsoficial que manava un grup de deu soldats.

Durant la repblica tenia el mateix grau que un centuri, i comandava un turmae de cavalleria (al voltant de 32 genets).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74674" title="Calcis ad Belum" nonfiltered="4350" processed="4330" dbindex="29590">
Calcis ad Belum fou una ciutat de la provncia romana de Sria a la regi de Baalbeck i Mont Lban.

L'any 41 l'emperador Claudi va donar la regi Herodes Plio, germ d'Herodes Agripa I. A la seva mort el 48 va passar al jove Herodes Agripa II i el 52 li foren donades  Batanea, Tracontida, Abilene i altres districtes i Calcis fou cedit a Aristbul, fill de Herodes Plio. Desprs del 73 el districte fou incorporat a la provncia de Sria.

Vegeu Regne de Calcis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74675" title="Calcis" nonfiltered="4351" processed="4331" dbindex="29591">
Calcis fou una ciutat de l'illa d'Eubea, separada de Becia per l'estret d'Eurip. Avui ha recuperat aquest nom (Kalkis des finals del segle XIX) i es una ciutat d'uns seixanta mil habitants i capital del noms d'Eubea. A l'edat mitjana va portar el nom d'Euripos que es va deforma a Egripo.

La llegenda diu que es va fundar abans de la guerra de Troia per colons jnics procedents de l'tica dirigits per Pandoros, fill d'Erecteos. Al segle VIII i el segle VII va fundar nombroses colnies i la pennsula calcdica va agafar el nom de la ciutat. Altres es van fundar a la Magna Grcia i Siclia i a algunes illes de la mar Egea. La colnia mes important fou Cumae a la Campnia (suposadament fundada el 1050 aC). Altres colnies destacades foren Rhegium a Itlia, i Naxos, Zancle i Tauromenion a Siclia.

Durant aquest temps el govern era en mans de l'aristocrcia representada pels Hippobotis (els Hippeis d'altres ciutats gregues) que eren els propietaris de les terres a la frtil plana de Lelntion, entre Calcis i Ertria. Les dos ciutats es van disputar aquest territori i se sap d'alguna guerra per aquesta causa.

Desprs de l'expulsi dels Pisistrtides d'Atenes, Calcis es va unir a Becia en una guerra contra Atenes, per els atenencs van envair Calcis, els van derrotar i els hi van confiscar les terres que foren repartides entre 4000 ciutadans d'Atenes (506 aC). Quant els perses dirigits per Datis i Artafernes van desembarcar a Ertria els propietaris atenencs van fugir. Desprs de ser rebutjats els perses, l'illa va esdevenir tributaria d'Atenes. El 445 aC les ciutat de l'illa i entre elles principalment Calcis, es van revoltar contra Atenes per Pricles la va conquerir i va expulsar a l'aristocrcia de la ciutat de Calcis. 

El any 21 de la guerra del Pelopons el 411 aC l'illa es va tornar a revoltar contra Atenes. Calcis fou independent per un temps curt, car una vegada recuperats el atenencs de la seva derrota, altra cop van imposar la sobirania a Calcis que va romandre en mans dels atenencs fins a la batalla de Queronea, el 338 aC, que va deixar la Grcia Central en mans de Macednia. Des llavors fou un estat independent de segon ordre. El 207 aC els romans, dirigits per Sulpicius, van atacar la ciutat que era dependent de Macednia. El 192 aC quant es va reprendre la guerra els romans van ocupar la ciutat i van matar als seus habitants per no van tenir prou homes per establir una guarnici. 

En la guerra entre Roma i la Lliga Etlia, Calcis fou aliada dels romans per quant els etolis van cridar al selucida Antoc III el gran es van passar a aquest i el van rebre a la ciutat. Antoc durant el seu estatge es va enamorar de la filla del principal ciutad amb la que es va casar. Desprs va ser aliada de la Lliga Aquea en la darrera guerra contra Roma i la ciutat fou destruda per Mummius, per es va poder recuperar. Va patir la ocupaci de Mitridates Eupator. Va romandre coma una ciutat de provncies de Roma i de l'imperi rom i va quedar malmesa al segle IV i V per els atacs gots. A la meitat del segle VI la va restaurar Justini.

Entre els seus fills illustres cal esmentar l'orador Iseos i el poeta Licofr. Aristtil va morir a la ciutat. 

A l'edat mitjana va agafar el nom de Eurip (Euripos) del que deriva el seu nom modern Egripo que va portar fins que va recuperar el de Calcis al segle XIX. Possessi dels venecians (el nom de Negroponte podria ser una corrupci de Egripo i ponte) fou ocupada pels otomans el 1470. No es conserven restes de l'antiga ciutat amb excepci d'alguns trossos de marbre a les parets d'algunes cases.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74676" title="Caldea" nonfiltered="4352" processed="4332" dbindex="29592">

Caldea fou el nom que es va aplicar anteriorment a Sumer, i en general a la Baixa Mesopotmia, quant encara no s'havia desxifrat l'escriptura cuneforme.

Els seus descendents actuals sn cristians nestorians i viuen a Iraq, on sovint han estat perseguits pel rgim de Saddam Hussein, tot i que n'era membre el ministre d'afers exteriors Tarek Aziz.

Es tamb el nom d'una estaci termal d'Andorra.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74677" title="Caldeus" nonfiltered="4353" processed="4333" dbindex="29593">


els habitants de Caldea (sumeris);
els sbdits del darrer Imperi de Babilnia;
algunes sectes religioses relacionades amb la mgia i l'astronomia, a Babilnia, dividits en:
Caldeus de l'escola de Borsippa (Borsippenis);
Caldeus de l'escola de Orcoe (Orcoenis);
una branca de l'esglsia cristiana assria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74678" title="Optio" nonfiltered="4354" processed="4334" dbindex="29594">
L'optio era un grau intermig entre centuri i decuri a l'exrcit a l'epca de l'Imperi Rom, equivalent als actuals sotsoficials.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74679" title="Clia" nonfiltered="4355" processed="4335" dbindex="29595">
Clia fou una ciutat de Becia que era independent segons se sap per una inscripci i probablement formava part de la Lliga Becia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74682" title="Camaus" nonfiltered="4356" processed="4336" dbindex="29596">
Els camaus (en llat chamavi) foren un poble germnic, potser el mateix que els gambrivis, que vivien a la vora del Rin, al lloc que ms tard fou ocupat pels tubants i encara ms tard pels usipets. Es van traslladar a l'interior, cap al pas dels brcters  i no tornen a ser esmentats fins uns segles desprs quan eren un dels pobles confederats amb els francs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74683" title="Brcters" nonfiltered="4357" processed="4337" dbindex="29597">
Els brcters foren una tribu germnica de la regi del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrab entre les que foren sotmeses per Drus. El riu Lupia (Lippe) passava pel mig del territori dels brcters. Els anomenats brcters majors vivien a l'est de l'Amasia i els brcters menors a l'oest, i fins mes enll del Lupia. Tenien al nord els caucs i al nord-est els angrivaris.

Gai Vellei Patercle diu que foren sotmesos per Tiberi, per desprs estigueren contra Roma a la batalla del bosc de Teutoburg i en el repartiment dels trofeus van rebre una de les guiles romanes. Si b alguns autors diuen que posteriorment foren destruts per altres tribus germniques, Claudi Ptolemeu encara els esmenta i apareixen com aliats dels francs al segle IV.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74685" title="Karax Spasinos" nonfiltered="4358" processed="4338" dbindex="29598">
Carax Espasinos (Karax Spasinos, Charax Spasinus) fou una ciutat del sud de Babilnia o potser de la Susiana, propera al golf Prsic i a la boca del Tigris.

Va donar el nom al districte sud de Babilnia que es va dir Caracene. La ciutat fou fundada per Alexandre el gran amb el nom d'Alexandria per va quedar destruda i fou restaurada per Antoc IV Epifanes que la va rebatejar Antioquia. El 129 aC el strapa de Caracene, el cap rab Hyspaosines (Spasines), fill de Sogdoneos, es va fer independent amb capital a Antioquia que va reanomenar Karax Spasinos, i va prendre el ttol de rei de Babel; Els parts li van arrabassar la part nord del regne (vers 126 aC) on fou nomenat governador un funcionari part de nom Himeros, nomenat strapa de Mesene, per Hyspaosines es va poder mantenir uns anys al sud amb el ttol de rei de Caracene i va emetre moneda vers el 125 aC. Mes tard fou reconegut pels parts i probablement va originar una nissaga per no se'n tenen dades.

Hi van nixer els gegrafs Dions Periegetes i Isidoros.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74686" title="Carudes" nonfiltered="4359" processed="4339" dbindex="29599">
Els carudes sn una tribu esmentada per Claudi Ptolemeu entre les que habitaven el Quersons Cmbric (Jutlndia), i que son probablement els mateix poble esmentat per Suetoni com Carides. Potser s el mateix poble que els Harudes






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74688" title="Centuri" nonfiltered="4360" processed="4340" dbindex="29600">

El centuri era un oficial de l'exrcit que a les legions romanes comandava una centria. En la seva tasca estava assistit per un optione. N'hi havia de diverses categories, essent la mes alta el Primus pilus, o primer centuri de la primera cohort, i la mes baixa el darrer centuri de la darrera cohort. El seu grau, comparant-lo amb els actuals seria equivalent entre el de tinent el mes baix i comandant el Primus pilus.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74689" title="Casuaris" nonfiltered="4361" processed="4341" dbindex="29601">
Per a l'ocell vegeu casuari.
Els casuaris (llat casuarii) o atuaris (llat atuarii) foren un poble germnic probablement emparentats als cats. Vivien a l'est dels brcters. Vivien entre els rius Ruhr, Lippe i Rin. Si b se'ls identifica amb la tribu dels catuaris (una de las dels cats) mai van estar aliats a aquest poble sin que ben al contrari foren aliats dels seus enemics, els queruscs. Ms tard es van establir a Gelderland i es van integrar a la confederaci dels francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74690" title="Mar d'Andaman" nonfiltered="4362" processed="4342" dbindex="29602">

La mar d'Andaman (en birm        Mottama, en tai              Thale Andaman, en malai i indonesi Laut Andaman) s la part de l'oce ndic que banya les costes de Myanmar,  Tailndia, Malisia, Indonsia i els territoris indis de les illes Andaman i Nicobar. Limita al nord i a l'est amb Indo-xina i la pennsula de Malacca, al sud amb l'illa de Sumatra i l'estret de Malacca, que la separa de la mar de la Xina Meridional, i a l'oest amb les illes d'Andaman i Nicobar, que la separen del golf de Bengala.

Fa uns 1.200 km de llarg i uns 650 km d'ample, amb una rea de 797.700 km. La profunditat mitjana s de 870 metres, amb una fondria mxima de 3.777 metres. 

Hi desguassen els rius Irauadi, Sittang i Salween. Prop de la costa meridional birmana hi ha l'arxiplag de Mergui.

Els ports principals sn Yangon, Bassein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Myanmar, Port Blair a les illes Andaman, Phuket a Tailndia i Banda Aceh a Sumatra. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74691" title="Cats (Germnia)" nonfiltered="4363" processed="4343" dbindex="29603">
Els cats (llat chati o catti) foren una de les grans tribus de Germnia, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs. El seu nom es conserva en la ciutat de Hessen. Eren inicialment un dels grups dels hermions, tal com foren descrits per Juli Csar a la meitat del segle I aC. Eren dependents dels sueus. El seu hbitat natural fou Francnia i, ms concretament, el pas de Hessen i parts del nord de Baviera.

Germnic va destruir la seva capital, Mattium, per no els va poder sotmetre. Durant la guerra de Roma contra els marcomans, els cats van fer expedicions a la Germania Superior i a Rtia. Encara se'ls esmenta durant tot el segle IV, poca en qu es van unir als francs.

Els bataus i els matiacs foren probablement un grup dels cats que van emigrar a la Gllia. Els cennis, que van lluitar contra Roma en temps de Caracalla, podrien ser un altre nom donat als cats.

Cabdills.
Adgandestrius;
Cattumerus;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74693" title="Caucs" nonfiltered="4364" processed="4344" dbindex="29604">
Els caucs (llat chauci), comeguts tambe com a curs (cursi), foren una tribu germnica que vivia el est del frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, ocupant el pas d'Oldenburg i Hannover. El riu Visurgis els dividia en dos grups, majors i menors (a l'oest i a l'est).

Tcit diu que es distingien pel seu amor a la justcia i a la pau, i pel seu valor quan feia falta. Plini diu que eren pobres i el pas patia sovint les inundacions de la mar que els obligava a pujar a les muntanyes. Foren sotmesos per Tiberi al mateix temps que els frisis i per un temps foren aliats dels romans per desprs es van revoltar i es van fer independents. Gabinius Secundus els va causar alguna derrota per no els va poder sotmetre. Corbul va continuar la guerra sense xit. Foren aliats de Roma fins al segle II que, segurament aliats als marcomans, van envair la Gllia (el territorio dels bataus). A l'avanar els saxons cap a l'oest, es van sotmetre a ells i durant el segle III van perdre la seva personalitat per a confondre's en la naci saxona; encara al segle III van fer un atac a la costa de la Gllia durant el regnat de Didi Juli.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74697" title="Ken" nonfiltered="4365" processed="4345" dbindex="29605">
Ken (llat Cen) fou una ciutat probablement de Tesslia on Plat diu que va nixer Myson considerat un dels set savis de Grcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74698" title="Quersons Cmbric" nonfiltered="4366" processed="4346" dbindex="29606">
El Quersons Cmbric s com era anomenada en poca clssica la pennsula de Jutlndia, a Dinamarca. La punta nord era el promontorium Cimbrorum, la mar a la part occidental el sinus Lagnus i la mar a la part oriental el Codanus. El seu nom nadiu era Catris. Era habitada pel poble dels cimbres, dels quals va prendre el nom; una de les tribus eren els Phundusi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74701" title="Kino (banda)" nonfiltered="4367" processed="4347" dbindex="29607">


Kino (     , en alfabet cirllic, sovint escrit en majscules) va ser un grup de rock rus encapalat per Viktor Tsoi. Foren una de les formacions musicals ms populars durant els anys 80 a la Uni Sovitica.

Histria del grup.
Es van formar l'estiu de 1981 a Leningrad (ara St. Petersburg) com el grup punk Garin i giperboloidy (nom basat en la novella Giperboloid inzhenera Garina, d'Aleksei Nikolievitx Tolstoi), consistint de Viktor Tsoi, Aleksei Rybin i Oleg Valinski. Un any ms tard van canviar el seu nom al ms curt Kino ("cinema" en rus). Com que la msica rock era considerada anti-sovitica pel govern de l'poca, Kino, com els altres grups rock, noms podien fer concerts en clubs semi-underground i a apartaments d'altres msics.

A l'estiu de 1982, el seu primer lbum, "45" (la seva durada en minuts) va veure la llum. El disc contenia tamb canons del grup Akvarium, i va aconseguir certa acollida mitjanant canals underground.

El primer lbum en tenir un xit veritablement considerable va ser Noch' ("nit"), el 1986. Sis canons extretes de Noch'  van aparixer en un recopilatori nord-americ de grups underground sovitics (Red Wave: 4 Underground Bands from the USSR compilation disc) el mateix any.

Grcies al comenament de les reformes de la Perestroika, Kino va poder sortir a la llum pblica i el 1988 finalment pogueren editar un lbum dins de la legalitat permesa pel rgim: Gruppa Krovi ("grup sanguini") va representar el pinacle de la popularitat del grup, acompanyada per l'aparici de Tsoi a la pellcula Igla ("l'agulla").

Els segents dos anys el grup va treure a la venda un altre lbum i va poder donar concerts tant a l'estranger com a la Uni Sovitica, atraient enormes audincies, fins que el 15 d'agost de 1990 Viktor Tsoi va perdre la vida en un dramtic accident de cotxe prop de Riga. 

La cinta de cassette amb la pista de veu llesta per al proper lbum va sobreviure l'impacte, i va poder veure la llum sense un ttol, tot i que sempre es cita amb el nom de Txrni albom ("l'lbum negre"), per la seva coberta negra.

La popularitat del grup a la Uni Sovitica era tan extraordinriament alta que desprs de la mort d'en Tsoi molta gent va omplir murs, valles i roques en tot el pas amb les paraules "       !" / "Tsoi zhiv!" ("Tsoi viu!") i "    ". Escriure aquests mots es va convertir en una mena de ritual d'acomiadament i memorial entre els fans de Kino, i fins i tot avui en dia manifestacions similars segueixen apareixent de tant en tant.

Tsoi va compondre i escriure la major part de les canons de Kino. Hi eren sovint presents les idees de llibertat i profunds pensaments sobre la vida, l'amor i la mort.

Membres.
 Viktor Tsoi (          ) - cantant i guitarrista.
 Iuri Kasprian (             ) - guitarrista principal.
 Igor Tihomirov (               ) - baixista.
 Georgii Gurinov (                ) - bateria.

Discografia.

lbums d'estudi'.
 45 (1982);
                    (1984);
              ... (1985);
      (1986);
              (1988);
                        (1989);
               (1990);

Recopilacions/maquetes.
                               (1982);
 46 (1983);
                 (1989);
                    (2000);

Gravacions en directe.
              -      (1985);
                      (1987);

Enllaos externs.
  Mir Kino / El mn de Kino - lloc web fet per fans amb arxius MP3;
  Kinoman, lloc web fet per fans;
  Boshetunmai - pgina en angls d'una fan;
  Igla a l'IMDB;
  Kino a Musicbrainz;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74707" title="Fenerbahe Spor Kulb" nonfiltered="4368" processed="4348" dbindex="29608">


El Fenerbahe Spor Kulb s un club de futbol de la ciutat d'Istanbul a Turquia. El club est situat al districte de Kad ky.

 Histria .
Les arrels del Fenerbahe Spor Kulb les trobem el 1899. En aquells anys el futbol estava prohibit a l'Imperi Otom. A Kad koy (seu del Fenerbahe) alguns turcs practicaven el futbol i fundaren el primer club del pas, el Black Stockings. Per el club fou tancat. 8 anys ms tard, el 1907, la majoria de membres que havien fundat el primer club fundaren el Fenerbahe Spor Kulb. El club inici les primeres activitats en secret, per el 1908 canvi la llei i els clubs de futbol hagueren de registrar-se. Inicialment el club adopt els colors groc i blanc, per el 1910 adopt els actuals groc i blau mar.

El 1918, desprs de la Primera Guerra Mundial, Istanbul fou ocupada per les tropes britniques i franceses. Entre 1918 i 1923, el Fenerbahe jug 50 partits contra equips de les tropes d'ocupaci i en guany 41, per noms 4 derrotes. Aquests triomfs feren el club un dels ms populars de Turquia.

 Palmars .
17 Lliga turca de futbol: 1959, 1960-61, 1963-64, 1964-65, 1967-68, 1969-70, 1973-74, 1974-75, 1977-78, 1982-83, 1984-85, 1988-89, 1995-96, 2000-01, 2003-04, 2004-05, 2006-07;
4 Copa turca de futbol: 1968, 1974, 1979, 1983;
1 Copa Balcnica de clubs: 1966-67;
2 Copa Atatrk: 1964, 1998;
7 Supercopa turca de futbol: 1968, 1973, 1975, 1984, 1985, 1990, 2007;
8 Copa Canceller: 1945, 1946, 1950, 1973, 1980, 1988, 1992, 1998;
12 Copa TSYD: 1969, 1973, 1975, 1976, 1978, 1979, 1980, 1982, 1985, 1986, 1994, 1995;
3 Campionat turc de futbol: 1932-33, 1934-35, 1943-44;
16 Lliga d'Istanbul de futbol: 1911-12, 1913-14, 1914-15, 1920-21, 1922-23, 1929-30, 1932-33, 1934-35, 1935-36, 1936-37, 1943-44, 1946-47, 1947-48, 1952-53, 1956-57, 1958-59;
1 Copa d'Istanbul de futbol: 1944;
4 Copa Fleet: 1982, 1983, 1984, 1985;
4 Istanbul Shield: 1930, 1934, 1938, 1939;
6 Lliga Nacional turca de futbol: 1936-37, 1939-40, 1942-43, 1944-45, 1945-46, 1949-50;
1 Copa Spor Toto: 1967;
1 Copa General Harrington: 1923;

 Presidents .
de la web oficial  


 1907 1908 N. Ziya Songlen;
 1908 1909 Ayetullah Bey;
 1909 1910 Tevfik H. Ta  ;
 1911 1912 O. Fuat Efendi;
 1912 1914 H. Hsn Kayacan;
 1914 1915 Hulusi Salih Pa a(Salih Hulusi Kezrak);
 1915 1916 M. Sabri Toprak;
 1916 1918 Dr. Naz m Bey;
 1918 1919  . A. Nuri Sekizinci;

 1920 1923 mer Faruk Efendi;
 1924 1927 Nasuhi Baydar;
 1928 1932 M. Menemencio lu;
 1932 1933 Sait S. Cihano lu;
 1933 1934 Hayri Celal Atamer;
 1934 1950 kr Sarao lu;
 1950 1951 Ali M. Hac bekir;
 1951 1953 O. Kavrako lu;
 1953 1954 Bedii Yaz c ;
 1955 1957 Zeki R za Sporel;

 1958 1959 Agah Erozan;
 1960 1960 Medeni Berk;
 1960 1961 Hasan Kamil Sporel;
 1961 1962 Razi Trak;
 1962 1966  smet Ulu ;
 1966 1974 Faruk Ilgaz;
 1974 1976 Emin Cankurtaran;
 1976 1980 Faruk Ilgaz;
 1980 1981 Razi Trak;
 1981 1983 Ali  en;

 1983 1984 Faruk Ilgaz;
 1984 1986 Fikret Ar can;
 1986 1989 Tahsin Kaya;
 1989 1993 Metin A  k;
 1993 1994 Gven Sazak;
 1994 1994 Hasan zayd n;
 1994 1998 Ali  en;
 1998  Aziz Y ld r m ;


 Entrenadors .







 Jugadors destacats .


  Cihat Arman;
  Lefter Kkandonyadis;
  Can Bartu;
  Cemil Turan;
  Seluk Yula;
  Oguz Cetin;
  R dvan Dilmen;
  Aykut Kocaman;
  Harald 'Toni' Schumacher;
  Tanju olak;

  Brian Steen Nielsen;
  Elvir Baljic;
  Uche Okechukwu;
  Jay-Jay Okocha;
  Jes Hgh;
  Viorel Moldovan;
  Milan Rapaic;
  Dalian Atkinson;
  Kennet Andersson;
  Ariel Ortega;

  Haim Revivo;
  Tuncay Sanli;
  Washington Stecanelo Cerqueira;
  Zoran Mirkovi ;
  Pierre van Hooijdonk;
  Alexsandro de Souza;
  Nicolas Anelka;
  Stephen Appiah;
  Roberto Carlos;


 Seccions .
El Fenerbahe Spor Kulb, com diu el seu nom "Fenerbahe Esport Club", s en realitat una entitat poli-esportiva amb  gran quantitat de seccions esportives, com sn: futbol, basquetbol, voleibol, rem, boxa, vela esportiva, atletisme, nataci i tennis Taula.

 Basquetbol .
El basquetbol, s desprs del futbol la secci ms important del club. El 2006 la secci del Fenerbahe es va fusionar amb l'lkerspor, formant l'actual Fenerbahe lkerspor.

L'equip femen s'anomena Fenerbahe  stanbul i t un brillant palmars amb els segents ttols:
 Lliga turca (6): 1999, 2002, ,2003, 2004, 2006, 2007;
 Copa turca (7): 1999, 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, 2007;
 Copa President turca (6): 1999, 2000, 2001, 2004, 2005, 2007;

 Voleibol .
El Fenerbahe tamb t seccions de voleibol, tant masculina com femenina. En el seu palmars destaca:
5 Campionats d'Istambul de voleibol masculins;
8 Lligues turques de voleibol femenines;
9 Campionats d'Istambul de voleibol femenines;

 Atletisme .
L'atletisme del club ha tingut importants atletes turcs, recordmans del pas, com Halil Akka  o E ref Apak. Tamb han estat membres del club sprinters internacionals com Justin Gatlin, Donovan Bailey i Merlene Ottey.

 Boxa .
La boxa s una secci important del club. El club ha tingut molts campions turcs com ara Atagn Yal nkaya, Glsm Tatar i Smeyra Kaya.

 Rem i vela .
Tamb en esports aqutics ha destacat el Fenerbahe. La model turca a la Kubat es membre de la secci de vela del club.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Web oficial;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74710" title="Siouxsie and the Banshees" nonfiltered="4369" processed="4349" dbindex="29609">

Siouxsie and the Banshees era un grup de rock del Regne Unit. La seva carrera musical no es va limitar a aquest gnere sin que assimil elements punk i new wave. Tal com demostren els gaireb 50 milions d'lbums que han venut arreu del mn, foren un dels grups ms exitosos mai sortits de la generaci punk de finals dels anys 70.

Inicis.
Varen formar el grup per ocupar un espai buit en el primer "festival internacional de punk rock" del Regne Unit. Aquest concert va ser organitzat per Malcolm McLaren al 100 Club, situat a Oxford Street (Londres) el 20 de setembre de 1976.

La formaci inicial consistia de membres del Bromley Contingent: Siouxsie Sioux (nascuda Susan Ballion), Steven Severin (nascut Steven Bailey, tamb conegut com Steve Spunker/Havoc), Marco Pirroni i Sid Vicious (nom real John Simon Ritchie), ms tard integrant dels Sex Pistols, al baix. En aquesta primerenca ocasi el seu repertori consistia d'una llarga i catica improvisaci del Pare Nostre, que tamb incloia part de la lletra de "Knockin' on Heaven's Door", "Smoke on the Water" i "Twist and Shout".

Alguns dels presents manifestaren la mala qualitat de l'actuaci amb frases com "Du meu, ha estat horrible!" o "insuportable!". Aquesta, per, no era l'opini de tothom tal com demostra una gravaci d'aquest concert on, tot i la mala qualitat, es pot veure que generaren fora atenci per part del pblic.

Estil i polmica.
El seguit d'insults que va engegar el guitarrista dels Sex Pistols, Steve Jones, al presentador Bill Grundy durant l'entrevista que va fer al seu grup el desembre de 1976, van ser la reacci al descarat intent de Grundy de seduir en directe a la televisi a la Siouxsie (que aleshores noms tenia 19 anys, mentre que el presentador era de mitjana edat).

Histria del grup.
Cap al febrer de 1977 els Banshees comenaven a prendre's la seva carrera musical seriosament i els msics Kenny Morris i Pete Fenton passaren a formar-ne part. En aquell moment el grup comenava a donar concerts regularment i havia atret un nombre slid de seguidors. Fenton va ser acomiadat rpidament i substitut per John McKay al juliol. Fins que no va arribar el 1978, per, no varen aconseguir firmar un contracte amb Polydor Records, acord d'on va sorgir el seu primer senzill: "Hong Kong Garden" (que va arribar al top 10 al Regne Unit), seguit de l'lbum The Scream.

El seu segon lbum, Join Hands, que sort a la venda el 1979, incloia una versi ms llarga del ja mencionat "Lord's Prayer" (Pare Nostre). Malgrat l'xit obtingut per aquest lbum, dos dies desprs d'iniciar la seva gira de promoci, Morris i McKay inesperadament decidiren deixar el grup. Varen ser immediatament substituts per Robert Smith (de The Cure) a la guitarra i Budgie (nom real Peter Clarke, ex-membre de The Slits i Big in Japan) a la bateria. Al finalitzar la gira, Budgie esdevingu membre permanent dels Banshees i John McGeoch ex-membre de Magazine s'hi un com el nou guitarrista.

McGeoch va participar en els segents lbums, Kaleidoscope, JuJu i A Kiss in the Dreamhouse. El 1982 va haver de ser hospitalitzat quan durant un concert a Madrid va perdre el coneixement. Robert Smith el va substituir la resta de la gira, i va formar part del grup durant la gravaci dels propers lbums Nocturne i Hyaena, per el va deixar un any desprs per poder dedicar-se per complet al seu grup The Cure.

L'ex-guitarrista de Clock DVA John Valentine Carruthers va ocupar la plaa de Smith. The Banshees gravaren l'EP Thorn amb en Carruthers i el violoncellista/pianista Martin McCarrick, el qual tamb esdevindria membre de la banda a temps complert.

L'any 1986 va veure la llum Tinderbox i el single "Cities in Dust", seguit el 1987 pel single no pertanyent a cap lbum "Song from the edge of the world" i l'lbum de versions Through the looking glass. Carruthers estigu absent en un dels videos.

Desprs d'un llarg descans, la resta de membres reclutaren en McCarrick i l'ex guitarrista d'Specimen Jon Klein, amb els quals gravaren els tres darrers lbums d'estudi de SATB: Peepshow, Superstition i The Rapture. Klein va deixar el grup desprs de la gravaci del darrer, i fou substitut en concert per Knox Chandler, ex-guitarrista dels Psychedelic Furs.

Tot i que probablement siguin ms coneguts per singles com "Kiss them for me", Siouxsie and the Banshees han estat un grup actiu en diversos gneres com el punk, el rock gtic i new wave. Classificar aquest grup en un gnere concret noms es pot fer depenent de quina era, can o lbum s'estigui parlant.

Siouxsie i el seu marit Budgie tenen un projecte en com anomenat The Creatures, que fundaren el 1981, i que desprs de molts anys d'activitat irregular ha esdevingut el principal vehicle de les seves noves activitats musicals.

Discografia.

lbums.


Enllaos externs.
  Siouxsie;
  The banshees and otehr creatures Lloc web molt detallat de Siouxsie: news, Forum, concerts;
  Untied Undone - lloc web de fans, news forum;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74714" title="Rock gtic" nonfiltered="4370" processed="4350" dbindex="29610">
El rock gtic (tamb anomenat msica gtica, o els termes anglesos gothic rock, goth rock o goth) va ser una evoluci del post-punk sorgida cap a finals dels anys 70. Originalment senzillament considerada com una etiqueta aplicada a un petit nombre del grups punk o post-punk, aviat es va convertir en un moviment separat. Mentre que l'mfasi del punk el constituen on el so agressiu i les lletres provocadores, els primers grups post-punk cercaven realitzar msica ms introspectiva, personal i sofisticada. Els grups que ms tard serien els pioners del rock gtic van comenar a introduir elements (tant en el seu so com en les lletres i la imatge) que bebien d'influncies ms antigues com ara la literatura d'horror gtic, el romanticisme, la filosofia existencialista i la base filosfica del nihilisme. Els "fundadors" del rock gtic varen ser The Cure, Bauhaus, Gloria Mundi (Mick Mercer els anomen el primer grup del moviment) i UK Decay.

Partint d'aquesta base, cada grup va anar formant la seva prpia interpretaci d'aquests elements, generalment marcats per un so fosc amb influncies del glam rock i la creativitat del post-punk en general, una posta en escena teatral i generalment una esttica reminiscent del seu so. Des dels inicis del moviment musical, els seus seguidors han creat una subcultura al seu voltant, i que est en constant evoluci seguint els canvis que ha anat efectuant aquest gnere.

Primera generaci.

El fet d'associar la subcultura gtica posterior amb la primera generaci de grups gtics pot ser problemtic, ja que no es corresponen: en aquell moment el terme "gtic" describia el so de grups punk, post-punk o new wave en concret, i no tots els punks i seguidors del new wave als quals els agradaven aquells grups se sentien associats pel moviment gtic. All que s ms notable dels grups ms importants dels 70 i 80 s que, tal i com passava amb el moviment punk d'on varen partir, no els agradaven les etiquetes, probablement perqu les veien com l'anatema de l'expressi creativa.

Tret d'algunes excepcions, com els Christian Death de Los Angeles, els Virgin Prunes d'Irlanda i Xmal Deutschland d'Alemanya, la gran majoria d'aquests grups eren britnics.

Bandes britniques.

Les primeres formacions post-punk o new wave que ms tard serien reclamades com a gtiques foren Joy Division i Siouxsie and the Banshees el 1979. Aquestes dues formaven part d'una onada de grups que havien comenat a desenvolupar un distanciament a travs d'un so ms fosc, i una expressivitat ms nica entre els anys 1978 i 79. Altres exemples d'aquesta tendncia particular eren The Cure, el projecte de Johhny Rotten, Public Image Ltd i Killing Joke. Tot i que amb l'excepci de The Cure aquests grups no formarien part del rock gtic anys desprs, ajudaren a formar-ne la base. Els lbums de Siouxsie and the Banshees entre The Scream (1978) fins Nocturne (1983), i tot el material de Joy Division (els quals no varen durar gaire temps, ja que el seu cantant Ian Curtis es va suicidar) es consideren gtics en el seu so, i la seva influncia va esdevenir perptua en la msica gtica.
The Cure van convertir-se amb un dels grups pioners del rock gtic amb la sortida del seu segon lbum Seventeen Seconds (1980) i es van consolidar amb els dos segents, Faith (1981) i Pornography (1982). Els supervivents de Joy Division canviaren el seu nom a New Order, i el seu primer lbum, Movement, seguia les pautes musicals que ja havien marcat abans de la mort del seu vocalista, per ms tard el seu so va iniciar un altre cam, ms orientat cap a la msica electrnica. 

L'adjectiu gtic esdevingu fora com com a referncia als grups mencionats l'any 1979, moment en el qual aparegu Bauhaus, aleshores anomenat "Bauhaus 1919". Varen comenar portant texans i samarretes normals, per desprs d'aparixer en la mateixa sessi que Gloria Mundi, Bauhaus comenaren a canviar la seva esttica: vestien de negre i duien maquillatge. La seva influncia ms gran era el glam rock angls, tal com el personificaren David Bowie i T. Rex en el seu moment. El seu single de debut, "Bela Lugosi's Dead", aparegut a finals de 1979, se sol considerar l'himne d'aquesta subcultura.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74720" title="Cons" nonfiltered="4371" processed="4351" dbindex="29611">
Per la detat romana Cons, vegeu: Cons (mitologia);

Els cons foren un poble de la part sud d'Itlia, ocupant part de Lucnia i Bruttium, a la vora del golf de Trent. La seva ciutat principal era suposadament Cone, al Bruttium. Hi vivien quant van arribar els grecs per ja havien desaparegut a l'arribada dels romans


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74722" title="Quios" nonfiltered="4372" processed="4352" dbindex="29612">


Quios (Chios) (en grec:     ; en catal medieval: Illa del Xiu), s una illa grega de la mar Egea propera a la costa asitica de la que est separada de la costa per un estre d'uns 8 km d'ample

La superfcie de Quios es de 842 km2 i la poblaci sn uns 55000 habitants. Te una costa de 213 km. La muntanya mes alta es el mont Pelineo (1297 m) al nord de l'Illa i segueixen les muntanyes Provatas i Epos.

Esta formada per l'illa principal i dos secundaries: Inousses i Psara. La capital es Chios on viu l meitat de la poblaci. Als pobles del nord se'ls anomena els Voriohora i als  del sud Notiohora o Mastichohora, 

Hi ha deu municipalitats:

Chios;
Homeroupolis;
Kardamila;
Kampochora;
Mastichochoria;
Amanis;
Psara;
Inousses;

Ionia;
Agiou Mina;

La capital te la biblioteca  de Korais una de les mes interessants de Grcia amb 150000 volums, i el Museu bizant (abans mesquita). Disposa d'una fortalesa bizantina reformada per genovesos i turcs.

A la regi de Kambos, en el cam entre la capital i el sud de l'illa, es veuen les cases senyorials dels genovesos.  

Els llocs turstics son les platges de Karfas, Agia Fotia, Komi, Eborios (Mavra Volia), Lithi, Trachilia, Elida, Daskalopetra, Nagos, Yiossonas, Agia Markella i  Managros. Al sud-oest es troben una srie de llogarets de l'edat mitjana: Armolia, Pyrgi, Mesta i al centre de l'illa el monestir de Nea Moni (1043-1055).

Altres llocs son  Anavatos, Lagada i Kardamyla, al nord-est  i  Volissos au nord-oest.  Els ports principals sn el de la capital, Lagada, a la costa nord, Marmaro al nord-est, Mesta al sud-oest i Limnia al oest.

El clima es mediterrani per el vent del nord-nord-oest fa que la temperatura no sobrepassi mai els 29 graus. 

Antigament el seu nom fou Etlia, Macris o Pitisa.

La capital de nom Chios o Quios es a la costa oriental i ja existia antigament i fou suposadament el lloc de naixement d'Homer (cosa que reclamen altres ciutats). Hi van nixer Ion (490 a 421 aC), l'escriptor trgic; Theopompos (378 a 320 aC), historiador, Theocritos, sofista, Metrodoros, filsof, Oenopides, astronom, Hipocrtes de Quios (470 a 410 aC), matematic,  Erasistratos (310 a 250 aC), anatomista, Arsiton (320 a 260 aC), orador, i Scymnos, gegraf. Modernament Adamintios Korais (1748-1843), patriota grec; Konstantinos Kanaris (1790-1877); Vambas, filsof retric (1770-1856)

Altres ciutats de l'illa foren: Delfnion al est; Bolissos, al nord-oest, Leucnion o Deuknion, Cardamyle (al nord-est),  Caucasa (al oest) i Koila.

 Histria .
L'illa fou habitada des fa milers d'anys, al menys des el 5000 aC. La llegenda recull el nom del primer rei de l'illa, Amfilos enviat a l'illa per un oracle. L'illa fou colonitzada pels jnics del sia Menor. Vers el 700 aC havia assolit un bon nivell de poder poltic i econmic. El 546 aC Cir II el gran de Prsia va sotmetre les ciutats gregues, per Quios se'n va lliurar per ser una illa (els perses no tenien marina en aquell temps) i encara van rebre un territori per haver entregat a un lidi de nom Pacties. 

Desprs de la revolta Jnica (499 aC), vers el 490 aC l'illa fou ocupada pels perses, que la van saquejar i es van emportar molts presoners. Es possible que l'illa participes amb Prsia a la invasi de la Grcia central. Derrotats els perses l'illa  va recuperar la llibertat i fou aliada d'Atenes des vers el 480 aC. 

Va seguir la guerra del Pelopons, en la qual hi va haver un intent de revolta contra Atenes (al setanta any de guerra) que no va reeixir per el 412 aC l'illa es va rebellar i va demanar ajut a Esparta. Els espartans es van apropiar dels seus vaixells i van imposar una dekarkia (govern de deu tirans) i un governador general. Els atenencs van desembarcar a Bolissos i Cardamyle i van derrotar els illencs, arrasant les dues ciutats; desprs foren derrotats els illencs a Fanae i Leucnion, i com que no podien resistir es van tancar a la ciutat principal mentre els atenencs saquejaven l'illa. Els atenencs es van establir a Delfnion i van assetjar la capital; els esclaus (molt nombrosos) van fugir; la fam va fer estralls per tot i aix la ciutat no va poder ser ocupada, i els atenencs, cridats per altres feines, es van retirar.

Mes tard, en un moment que no es coneix per proper al 374 aC, Atenes va dominar l'illa, per es va revoltar altra cop i fou assetjada el 357 aC, combats en els que va morir un dels comandants atenencs, Cabries. Desprs del 354 aC va recuperar la independencia i va romandre com estat secundari. Des el 333 aC va estar sota influencia de Macednia.

Filip V de Macednia la va ocupar el 201 aC al mateix temps que va assolar la regi de Perea a la costa cria, que pertanyia a Rodes. El 190 aC els romans s'hi van establir i la van fer servir de base naval i depsit. Els habitants van defensar l'illa contra els atacs de pirates que buscaven les mercaderies romanes i els romans els hi van agrair amb donacions de terres que no se sap on eren. El 168 aC va quedar independent. 

Durant la guerra de Mitridates del Pont contra Rodes, Quios fou aliada del primer (88 aC), per com que el rei sospitava que en realitat afavorien al romans, va enviar a Zenobi amb un exercit exigint la rendici (86 aC) i entregar hostatges, cosa que els illencs van haver de fer, i van pagar un rescat de 2000 talents, que es van reunir amb totes les coses de valor dels temples i les joies de les dones, per Mitridates encara va demanar mes i com que no van poder pagar els va deportar a la mar Negra, la major part a Heraclea de Bitnia d'eon van poder tornar aviat. Sulla quant va imposar la pau a Mitridates (84 aC) va establir la llibertat de Quios en aliana amb Roma.

No fou inclosa a la provncia romana d'sia i el governador rom no hi tenia autoritat. Mes tard per es va crear la Provincia Insularum, en temps de Vespasi, a la que Quios fou inclosa.

Va romandre en poder del imperi roma i desprs bizant fins que vers el 1081 va passar a mans d'Esmirna i uns deu anys desprs fou ocupada pels seljcides que la van retenir fins el 1110, en qu els bizantins la van recuperar. El 1124 s'hi establiren els venecians per la sobirania va romandre bizantina. El 1205 l'illa de Quios, la de Lesbos, Samos i Cos, on Vencia exercia el control de fet, foren incorporades al Imperi Llat. El 1247 el genovs Giovanni Vitale les va dominar de fet per van romandre dins l'imperi. El 10 de juliol de 1261 el tractat de Nimfeo va reconixer la sobirania civil genovesa per Miguel VIII Paleleg es reservava pel Imperi l'alta sobirania. Al tractat de Viterbo del 27 de maig de 1267, Baldu II va cedir a Carles d'Anjou tots els drets nominals sobre Grcia per es va reservar la sobirania de les illes, que van romandre de fet com a domini comercial genovs. El 15 de maig de 1294 Filip de Tarent fou investit com a rei de Romania sense fer esment a les illes.

El 1304 fou donada en feu a Benedicte I Zaccaria al que el 1307 va seguir el seu fill  Benedicte II Paleleg Zaccaria. El 1314 Mart Zaccaria va assolir el poder junt amb son germ Benedicte III Zaccaria, fins que aquest fou instaurat pels bizantins el 1329 com a governador nic. El feu va tornar al Imperi el 1330 quant Benedict III es va revoltar sense xit. 

El 1346 va ser ocupada pels genovesos i fou administrada per una societat anomenada Maona (despres Maona vella); el 1362 la van cedir temporalmet a la societat de la Maona nova o dels Giustiniani, formada per varies families que van adoptar aquest nom. Els Giustiniani la van posseir fins a la conquesta turca ja que la concesi genovesa es va anar renovant.

El 1566 els otomans la van ocupar i excepte per un periode d'ocupaci veneciana iniciat el 1694 i fins a la pau, la van conservar fins el 1912, amb un regim fora lliberal que va produir la reactivaci econmica de l'illa, i en l'aspecte poltic d'ample autogovern.

El mar de 1822, Likourgos Logothetis, vingut de Samos amb 2500 homes,  conquer l'illa i va dominar a la guarnici otomana. El govern otom va enviar al comandant Kara-Ali amb una flota. Kara-Ali va desembarcar amb 7.000 soldats (30 de mar de 1822)  i va massacrar a la major part dels habitants de l'illa o els va fer presoner per ser venuts com esclaus. Sobre cent mil persones que vivien a l'illa noms quaranta mil van poder fugir a les illes venes o a les muntanyes. Al final d'any la poblaci va quedar reduda a tres mil persones.

Els grecs van encarregar la venjana a Konstantinos Kanaris, un comandant naval de l'illa de Psara. Aquest es va presentar a Quios on encara era la flota otomana celebrant el ramad i ajudat del comandant Pipino, va encerclar les naus otomanes i les va cremar (juny de 1822). Acabada la guerra l'illa va restar en mans dels turcs. 

El 22 de mar de 1881 un terratrmol va destruir bona part de l'illa i va matar sis mil habitants.

A la guerra dels Balcans l'illa va quedar unida a Grcia l'11 de novembre de 1912.

El 4 de maig de 1941 fou ocupada pels alemanys que es van retirar el 10 de setembre de 1944.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74724" title="Corasmis" nonfiltered="4373" processed="4353" dbindex="29613">
Els corasmis foren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors. Van donar nom al pas de Corsmia i mes tard Khwarezm (Khiva). Es creu que erren d'origen escita i emparentats amb els daes, masagetes  i sogdians. Hecateos diu que tenien una ciutat anomenada Corsmia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74726" title="Solitud" nonfiltered="4374" processed="4354" dbindex="29614">
Solitud s una novella escrita per Vctor Catal i publicada en fulletons entre el mar de 1904 i l'abril de 1905. s la novella ms coneguda de la seva autora. 
S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artstic fora present a Catalunya.

 Tema .

L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conixer a si mateixa. A la manera de les novelles modernistes s una histria d'autoconstrucci i descobriment de la prpia personalitat. La Mila s una dona insatisfeta amb la seva relaci matrimonial, el seu marit es un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se crrec d'una ermita en una muntanya solitria i abrupta. La profunda insatisfacci que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta palliar a travs de les relacions personals que mant amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. Relacions marcades per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva prpia personalitat, que assolir al final de la novella, li suposar assumir la prpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

 Trets caracterstics .

s una novella simblica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en smbols. No pretn descriure ni fotografiar la realitat de la seva protagonista sin tan sols suggerir-la a travs de la seva prpia mirada i des del seu punt de vista. El primer smbol s la muntanya que, a ms a ms d'exercir de marc, simbolitza les dificultats de la vida amb la seva difcil ascenci i la dificultat de la vida als cims. Altres personatges com el Pastor i l'nima tamb sn smbols. 
El Pastor exerceix la funci de guia de la Mila en aquesta mirada cap al seu interior. El Pastor s un creador, un personatge fet a si mateix, un artista, un guia nietzchi. Les converses amb el Pastor la reconforten i l'ajuden a no sentir-se tan buida ni sola.
L'nima simbolitza els instints terrenals, la barbaritat dels sser humans, la seva irracionalitat ms amagada, profunda i instintiva. 

Un altre dels trets caracterstics d'aquesta novella s el llenguatge. L's d'una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar ms vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges. Aix, per exemple el Pastor utilitza un parlar singular, tpic de les altes muntanyes i molt ric en expressions, rondalles i cultura popular. 

 Traduccions .

 alemany: Sankt Pons, tr. Eberhard Vogel, Berlin: S. Fischer Verlag, 1909;
 angls: Solitude, tr. David H. Rosenthal, Londres: Readers International, cop., 1992.
 castell: Soledad, tr. B. Losada. Madrid: Alianza Editorial/Enciclopdia Catalana, 1986.
 esperanto: Soleco, tr. Josep Ventura i Freixas, Barcelona: Talleres Grficos Hostench S.A., 1967.
 francs: Solitude, tr. Marcel Robin, Pars: ditions Denol.
 itali: Solitudine, tr. Alfredo Gianini, Carabba Editore, 1918.
 romans: Singuratate, tr. Irina Calin, Bucarest: Meronia, 1998.
 txec: Samota, tr. Jan Schejbal, Praga: Odeon, 1987.
 arans: "Solitud", tr. Maria Vergs i Prez, Lleida: Pags Editors, S.L., 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74728" title="Els set ponts de Knigsberg" nonfiltered="4375" processed="4355" dbindex="29615">


Els set ponts de Knigsberg s un fams problema matemtic que va donar origen a la teoria de grafs. Knigsberg, l'actual Kaliningrad, s una ciutat russa (que fou alemanya fins a la fi de la II Guerra Mundial) per la qual passa el riu Pregolya. Enmig del riu, dues grans illes estaven connectades entre elles i a les voreres mitjanant una estructura de set ponts en total.

Per tal d'organitzar una desfilada, els habitants de la ciutat es van plantejar si era possible recrrer els set ponts de manera que noms es passs per cadascun d'ells un sol cop.

 Soluci d'Euler .

El 1736, el matemtic sus Leonhard Euler va demostrar que no era possible en Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis. En la histria de les matemtiques, es considera que aquest problema s el que va donar origen a la teoria de grafs, el desenvolupament de la qual va permetre grans avenos en combinatria i topologia.

Euler va trobar la soluci fent abstracci dels elements rellevants en el problema: substituint les illes i riberes per punts (vrtexs, nodes), i els ponts per camins (branques) que els enllaaven. El resultat conforma l'estructura que s'anomena avui en dia graf.


  
  



Euler va adonar-se que el problema podia ser resolt en funci del grau dels nodes. En el problema dels set ponts, tres nodes tenen grau 3, i un t grau 5. Euler va provar que el circuit que es desitjava era possible si i noms si hi havia exactament dos nodes o cap de grau senar (imparell). Un cam d'aquest tipus s'anomena cam euleri. A ms, si dos nodes tenen grau senar, aquests han de ser el punt d'inici i final del cam euleri. Per tant, com que el graf corresponent als ponts de Knigsberg t quatre nodes de grau senar, no pot tenir un cam euleri.

Una forma alternativa del problema demana un cam que passi per tots els ponts i tamb tingui el mateix punt d'inici i final. Un circuit d'aquesta mena s'anomena un circuit euleri. Existeix un circuit euleri si i noms si no hi ha nodes de grau senar. Es pot veure que tots els circuits eulerians sn tamb camins eulerians.

Enllaos externs.
Puentes de Konigsberg: Interactius.
Mapes de Knigsberg: Mapes de l'poca de Leonhard Euler i actuals.
The Beginnings of Topology...: Web dedicada al problema dels ponts de Knigsberg.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74731" title="Bauhaus (grup de msica)" nonfiltered="4376" processed="4356" dbindex="29616">

Bauhaus s un grup britnic de rock (format a Northampton el 1978) que va gaudir de popularitat durant els 80. El grup va prendre el seu nom del moviment artstic alemany Bauhaus, originalment sota el nom de Bauhaus 1919, per n'eliminaren la part final abans que passs un any de la seva formaci. Tot i que hi hagueren grups anteriors que en definiren l'estil, Bauhaus s generalment anomenat el primer grup de rock gtic. El seu so combina una gran varietat d'esttiques musicals com ara punk, glam rock, o fins i tot funk o dub, creant una atmosfera original, fosca i freda, per apassionada, que va captivar a molts que buscaven quelcom de realment nou desprs de la caiguda del punk. La seva msica roman una influncia cabdal, i en el seu moment va inspirar un gran nombre de grups que ms tard formarien part del rock gtic. Bauhaus segueix sent un dels grups ms populars de la seva era, i en el seu gnere.

Histria del grup.
El seu primer single, "Bela Lugosi is Dead", va aparixer l'agost de 1979. T una durada de ms de nou minuts i es va gravar "en directe a l'estudi", i tot i sense entrar a les llistes d'xits britniques es va convertir en un tema conegut i font d'inspiraci, a part de mantenir-se a la venta durant molts anys desprs. De lluny la seva composici ms coneguda, la seva estructura lliure evoca una barreja sonora de The Doors, els primers lbums de Pink Floyd i els grups experimentals Krautrock com Can i Neu! La can es va fer servir com a banda sonora dels primers deu minuts de L'nsia (The Hunger)-

Van sortir a la llum tres singles ms: Dark Entries, Terror Couple kill Colonel i Telegram Sam (una versi del grup glam T. Rex) abans de debutar amb el seu primer lbum, In the flat field, el 1980. El seu primer llanament els va portar a la fama (van arribar a les llistes pop, al nmero 72). El seu segon lbum Mask va sortir l'any segent, seguits de l'EP Searching for Satori i de l'lbum The Sky's Gone Out que veieren la llum el 1982. Tamb aquell any realitzaren una brillant versi de Ziggy Stardust, de l'era glam de David Bowie, el seu xit ms gran, que va arribar al 15 de les llistes.

Abans de l'enregistrament del seu quart i darrer lbum Burning from the Inside, el cantant Peter Murphy va comenar a patir pneumnia, el qual el va impedir de contribuir molt a l'lbum. El guitarrista Daniel Ash i el baixista David J esdevingueren les grans forces creatives d'aquest nou lbum. Malgrat aix, la mala salut de Murphy i la pressi de certes restriccions creatives que els imposava la seva msica i imatge estancada en les fronteres del rock gtic, se separaren el 1983.

Al separar-se, cadascun dels membres del grup es va dedicar a refer la seva carrera musical en solitari. Peter Murphy va iniciar un projecte amb el baixista Mick Karn de Japan, anomenat Dali's Car, abans d'iniciar una carrera en solitari amb lbums com Deep o Love Hysteria. Daniel Ash tamb va treure al mercat uns quants lbums en solitari i va comenar a compondre msica amb el nom de Tones on Tail amb Kevin Haskins i Glen Campling. David J ha realitzat diversos lbums i ha collaborat amb d'altres msics durant aquest temps. Tamb s'ha estat dedicant a les arts visuals. Kevin Haskins es va iniciar a la realitzaci de msica electrnica per a videojocs, i ha estat produint d'altres cantants com Gary Numan.

El 1985, David, Daniel i Kevin formaren Love and Rockets, els quals aconseguiren fer un xit de vendes als Estats Units del seu single de 1989, So Alive. El grup es va separar el 1999, desprs de treure set lbums.

El 1998, Bauhaus va tornar a unir-se per fer una gira coneguda com Ressurection Tour, en la qual tocaren dues canons noves, Severance (originalment de Dead can Dance) i The Dog's a Vapour. Van editar un lbum en concert gravat a Nova York aquell any, titulat Gotham. Es van reunir novament per a un concert al Coachella Valley Music and Arts Festival a Indio, Califrnia, el 30 d'abril de 2005. Murphy tamb va fer una srie de concerts promocionant el seu nou lbum, per en els seus concerts en solitari no utilitza canons composades mentre era a Bauhaus.

Seguint les actuacins de 2005, Bauhaus feren una gira ms llarga, comenant per Amrica del Nord i Mxic durant la tardor de 2005, i acabant a Europa el febrer de 2006. El grup ha mencionat que esperen compondre ms msica a l'acabar la gira.

El mar de 2006 anuncieren que farien una gira conjunta amb Nine Inch Nails durant l'estiu.

Membres.
 Peter Murphy - veu;
 Daniel Ash - guitarra i saxfon;
 David J - baix;
 Kevin Haskins - percussi;

Discografia.
1979 - Bela Lugosi's Dead (single) (Small Wonder);
1980 - In the Flat Field (4AD);
1981 - Mask (4AD);
1982 - Press the Eject and Give Me the Tape (en concert) (Beggars Banquet);
1982 - The Sky's Gone Out (Beggars Banquet);
1983 - Burning from the Inside (Beggars Banquet);
1986 - 1979-1983 Volume 1 (recopilatori) (Beggars Banquet);
1986 - 1979-1983 Volume 2 (recopilatori) (Beggars Banquet);
1989 - Swing the Heartache: The BBC Sessions (BBC/Beggars Banquet);
1992 - Rest in Peace: The Final Concert (en concert) (Nemo/Beggars Banquet);
1999 - Gotham (en concert) (Metropolis);
2000 - Crackle - The Best of Bauhaus (recopilatori) (Beggars Banquet);

Enllaos externs.
  Web oficial;
  Bauhaus a allmusic.com;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74732" title="Petit teorema de Fermat" nonfiltered="4377" processed="4357" dbindex="29617">
El Petit Teorema de Fermat, obtingut per Pierre de Fermat, afirma que si  s un nombre primer, per a qualsevol nombre enter  es compleix que .

Aix significa que si a un nombre , multiplicat repetidament  vegades per si mateix, li restem , el resultat final s divisible per . 

La formulaci original de Fermat s aquesta: Si  s un nombre primer que no divideix l'enter , aleshores


La generalitzaci natural d'aquest teorema per a nombres , primers o no, s'aconsegueix mitjanant la Funci Fi d'Euler que dna el nombre  de nombres positius i menors que  que li sn coprimers. Com s obvi, si  s primer, .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74734" title="Golf d'Aden" nonfiltered="4378" processed="4358" dbindex="29618">


El golf d'Aden (en rab          Khalij 'Adan, en somali Badyarada 'Adm d) s un bra de mar de l'oce ndic situat entre el Iemen, a la costa meridional de la pennsula Arbiga, i Djibouti i Somlia a l'frica. Al nord-oest comunica amb la mar Roja a travs de l'estret de Bab al-Mandab.

s una via martima essencial per al transport del petroli del golf Prsic, cosa que el fa molt important per a l'economia mundial. A ms a ms, s l'hbitat natural de nombroses espcies de peixos i coralls, ja que s una mar poc contaminada. Els ports principals sn Aden (al Iemen), Berbera i Bosaso (a Somlia) i la ciutat de Djibouti.

Malgrat tot, s un cam perills, ja que els estats riberencs, especialment el Iemen i Somlia, tenen una situaci poltica inestable. Tamb s'hi han produt diversos casos de pirateria i atacs terroristes, com l'atemptat sucida que va patir el destructor nord-americ USS Cole.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74738" title="Priorat (desambiguaci)" nonfiltered="4379" processed="4359" dbindex="29619">

Geografia:
La comarca catalana del Priorat.
El Priorat histric.
La Denominaci d'Origen Qualificada: DOQ Priorat.
El nucli de poblaci el Priorat, al municipi de Masarac.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74739" title="Benet I Zacaries" nonfiltered="4380" processed="4360" dbindex="29620">
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.  

Ambaixador a la cort de Bizanci des el 1264. Amb Castella particip a una guerra victoriosa contra Marroc. Tamb va estar a Frana on fou almirall del rei Felip i va bloquejar les places angleses i flamenques. El 1281 va estar entre els guanyadors de Pisa a la batalla decisiva de Melria i al setge de Porto Pisano. Benedetto estava auxiliat a les seves tasques comercials privades per son germ Manuele (Manel) i un altre germ Nicolino, i pels cos Tedsio, i pel fill de Benedetto anomenat  Paleleg-Benedetto, aix com alguns familiars de les cases dels Dria, dels Cattaneo i dels Volta, i es van estanlir a Gnova sota autoritzaci imperial.

Davant del perill turc i veneci per Quios, l'emperador Andrnic va demanar la intervenci de Benedetto Zaccaria, El 1296 Focea fou arrasada pel veneci Ruggero Morosini. Andreolo Cattaneo Volta, administrador per compte de Benedetto Zaccaria, es va traslladar a la nova Focea on hi havia un castell que havia construt uns anys abans. El 1302 Benedetto va aconseguir del rei de Frana ser nomenat altra cop almirall i va conquerir la illa de Quios que havia caigut en mans de pirates musulmans.

Va deixar el govern al seu nebot Tedsio. El 1304 Benedetto va ocupar Samos i Cos que eren casi despoblades i l'emperador va haver de concedir-li la sobirania per deu anys per sota dependncia de Bizanci. A partir de 1304 Zaccaria, abans un simple administrador comercial en territori bizant, es de fet ara un sobir. El 1306 Tedsio va ocupar el port de Thasos, refugi de pirates grecs.

Benedetto va morir el 1307 i son germ Manel el 1309. El 1307 el seu fill Benet II Paleleg Zaccaria el va succeir a Quios i a la resta de les posseions paternes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74740" title="Benet II Paleleg" nonfiltered="4381" processed="4361" dbindex="29621">
Benet II Paleleg Zaccaria fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Fou fill i successor del seu pare Benet I Zacaries. A la mort d'aquest, Tedsio Zaccaria, governador de Focea, es va aliar als catalans de Gallpoli (1307) per fer front als musulmans, per el 1313 va perdre la ciutat a profit dels bizantins i temporalment es va retirar a Thasos on va morir i el va succeir Andreolo Cattaneo (mort el 1331).

Benedetto II Paleleg va morir el 1314 i el van succeir  els seus fills Mart Zaccaria i Benet III Zacaries en com.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74741" title="Anselm Turmeda" nonfiltered="4382" processed="4362" dbindex="29622">

Anselm Turmeda, desprs Abd-Allah at-Tarjuman (en rab, el nom complet,                                                , Ab  Mu ammad  Abd All h b.  Abd All h al-Tarjum n al-May rq ) (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423), escriptor mallorqu.

De primer es va fer frare francisc i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulm a Tunis (moltes obres seves sn crtiques amb la societat cristiana de l'poca). s dels pocs escriptors que ha escrit en catal i en rab, sent un clssic en ambdues llenges. Els seus llibres tingueren gran difusi en els pasos de parla catalana.

Entre les seves obres figuren:
 Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosl.labs que rimen entre ells i un tetrasl.lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdall" i que tracta de bons ensenyament, "ja que ell mal los haja seguits".
"Fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre pas i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un serm en vers en el qual, sota l'aparena d'una absoluta i estricta ortodxia, traspua l'irnic i desimbolt escepticisme i l'tica egocntrica i materialista del nostre autor". (Marfany)

 La disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en catal; l'edici s feta sobre una traducci francesa. El fet que la Inquisici de Madrid el 1583 el poss a l'ndex de llibres prohibits degu contribuir a la seva desaparici. "Tant per raons poltiques (el sistema democrtic d'elegir el rei dels animals...) com religioses (les ancdotes anticlericals de l'Ase en la seva polmica), no quadrava amb l'ortodxia catlica de l'Espanya del XVI". ;

 Llibre de tres. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys.  Per tamb es nota la ironia i escepticisme d'altre obres d'en Turmeda, barrejant lo div i lo hum, grcies al truquet del vincle ximple del nombre tres." (Epalza);

 Cobles de la divisi del Regne de Mallorques. En una petita introducci diu que va escriure l'obra a petici d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que fas e ordons un tractat de la divisi del dit regne, sups que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emper per dar alguna satisfacci a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla catal, segons que veurets.  Al final en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys desprs d'arribar a Tunis. Son  123 estrofes de vuit heptasl.labs rimant en ababbccb.

"s una composici de tipus al.legric,  Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un mat de primavera surt a cavall i arriba en un delits prat on hi havia un ric palau  Des d'una finestra del meravells palau li don la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produa un gran goig. L'introduren al palau, en el jard del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven  el jard i desprs tornaven a la font d'on havien nascut.  Asseguda en un tron reial hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor".

                                    (Tu fat al- ar b f -r-radd  al ahl al-sal b, en catal L'obsequi de l'home illustrat per a atacar els partidaris de la Creu). Escrita el 1420, en rab. ;

Les dues primeres parts sn biogrfiques: a la primera explica al seva formaci i la seva conversi a l'islamisme; a la segona, parla sobretot de les obres del sult. 

La tercera part s la part programtica de l'obra. Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius o fonamentals de la Tuhfa:
a) L'islam s la millor de les religions.
b) Les escriptures cristianes han estat falsificades.
c) Jess no s Du, sin noms home i profeta.
d) Tot el que sigui cristi s fals i absurd.

"La primera conclusi a qu arriba, que concorda amb l'Alcor, s la segent: "No, Jess no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni n'eix, ni desprs d'un dia ni desprs de quaranta dies". " (Riquer, p. 299). Jess mai no va afirmar la seva divinitat, sin ben al contrari. Sn els seus deixebles els qui van falsificar alguns textos. L'encarnaci de Du no s necessria per a la Redempci; l'islam no t la noci paulina del pecat original.

"El cinqu  s la confessi, contradita perqu no s esmentada als textos evanglics i perqu noms Du pot perdonar els pecats. En aquest indret Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: "El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jess (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perd dels pecats, d'alliberaci de l'infern i d'entrada al parads. A canvi d'aix rep grans sumes de diners"." (Riquer, p. 300).
 
"Tres edicions en rab i altres tres en turc, i encara una en persa, sn fetes en un segle, del 1873 al 1971." (Epalza).  

Bibliografia.
 Mikel de Epalza Anselm Turmeda Palma de Mallorca: Ajuntament de Palma, 1983. (Biografies de mallorquins 4);
 Joan Llus Marfany, prleg del llibre Ideari d'Anselm Turmeda Barcelona: Ed. 62, 1965;
 Mart de Riquer Anselm Turmeda, dins dHistria de la literatura catalana 2 Barcelona: Ariel, 1964;

Enllaos externs.
 Pgina amb poemes d'Anselm Turmeda;
 Llull versus Turmeda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74742" title="Mart Zacaries" nonfiltered="4383" processed="4363" dbindex="29623">
Mart Zaccaria (Martino Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

A la mort de Benedict II Paleleg el 1314, el van succeir els seus fills Mart i Benedict III Zaccaria (Benedetto III Zaccaria) en com. 

El 1319 van rebre la investidura imperial de Felip de Constantinoble. El feu comprenia a mes de Quios, Tenedos, Samos, Marmora, Lesbos i els ports de  Focea administrats com governadors per l'altra branca familiar. El rei de Frana li va donar el ttol reial i el dret hereditari a mascles i femelles "utriusque sexus"

Mart Zaccaria es va casar amb una de les filles de Bartolomeo Ghisi, gran contestable de Morea que era canceller de Tebes i possea un ter d'Eubea i la senyoria de Tinos, Mikonos i les Esporades septentrionals. A mes va obtenir la baronia de Kalanutza d'Aimon de Rans, cavaller que l'havia rebut de Llus de Borgonya a l'extinci de la casa de Tremblay. En segones noces es va casar amb Jacqueline de la Roche, hereva de la branca snior de la casa de ducs d'Atenes que li va aportar les baronies de Veligosti a Messnia i  Damala a Arglida.

El 1317 Mart va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, desprs d'una victria militar. Benedetto III fou invitat a retirar-se a canvi d'una pensi.

El 26 de juny de 1315 Mart havia rebut de Filip de Tarent, prncep d'Acaia i teric emperador, el ttol de "Rei i dspota de l'sia Menor" amb  Quios, nusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icria, Cos i els castells de Damala i Kalanutza suposats feus llatins. Aix va provocar l'hostilitat del emperador bizant verdader Andrnic III. 

Benedetto III va cridar al emperador en ajut al no poder resistir la pressi per retirar-se (1324) i l'emperador ho va aprofitar. L'emperador va declarar a Mart desposset (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Mart fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills Bartolomeo i Centurione, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea on Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Andreolo va morir el 1331 i el va succeir el seu fill Domenico Cattaneo, el darrer governador ja que el 1334 Focea (les dues) foren ocupades pels bizantins.

Mart fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Mart volia aprofitar per reconquerir Quios per va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i en va prendre possessi de l'illa per a Gnova.

El fill de Mart, Bartolomeo va morir el 1334 i l'altra Centurione I Zaccaria va heretar els feus de Morea (la baronia de Kalandritza) que va mantenir fins a la mort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74743" title="Benet III Zacaries" nonfiltered="4384" processed="4364" dbindex="29624">
Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

A la mort de Benet II Paleleg el 1314, el van succeir  els seus fills Mart Zaccaria i Benedetto III en com. El 1319 van rebre la investidura imperial de Felip de Constantinoble. El feu comprenia a mes de Quios, Tenedos, Samos, Marmora, Lesbos i els ports de  Focea administrats com a governadors per un altre branca familiar.

Desprs del 1318 Mart Zaccaria va convidar a son germ a retirar-se a canvi d'una pensi.
Benedetto III va cridar al emperador en ajut al no poder resistir la pressi del germ
i l'emperador, descontent amb Mart, ho va aprofitar. L'emperador va declarar a Mart desposset (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Mart fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat. Benedetto III fou nomenat prefecte imperial de Quios, on el 1330 va voler apoderar-se de l'illa, per va morir quant ja la dominava, sense descendncia i els bizantins la van recuperar sense problema. El 1334 els bizantins es van presentar a Focea i la van ocupar al darrer governador Domenicco Cattaneo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74747" title="Centuri I Zacaries" nonfiltered="4385" processed="4365" dbindex="29625">
Centurione I Zaccaria fou senyor de part del Pelopons.

A la mort del seu pare Mart Zaccaria de Quios, el 1345 va heretar la baronia de Kalanutza, la de Veligosti a Messnia i la de Damala a Arglida i altres possessions menors.

Va morir el 1382 i el va succeir el seu fill Andrnic Asen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74748" title="Andrnic Asen" nonfiltered="4386" processed="4366" dbindex="29626">
Andrnic Asen Zaccaria fou senyor de part del Pelopons.

El 1382 va succeir al seu pare Centurione I Zaccaria a la baronia de Kalanutza, la de Veligosti a Messnia i la de Damala a Arglida i altres possessions menors i a la senyoria d'Arcdia, heretada de son sogre.

Son cunyat Pierre de Saint-Superan, comandant de la companyia navarresa, va voler establir tamb una dinastia al Pelopons per no ho va aconseguir.

Va morir el 1402 i el va succeir com a regent son nebot Centurione II Zaccaria, ja que els fills eren menors d'edat per va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lucada i Cefalnia i l'Epir. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74749" title="Centuri II Zacaries" nonfiltered="4387" processed="4367" dbindex="29627">
Centurione II Zaccaria fou senyor de gran part del Pelopons.

Era nebot d'Andrnic Asen que va morir el 1402 i el va succeir com a regent, ja que els fills eren menors d'edat per va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lucada i Cefalnia i l'Epir.

El 1406 es va revoltar l'hereu legtim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de Carles I Tocco (cunyat de Centurione) i del emperador Teodor Paleleg, pero no va reexir. El 1408 Lleonard I Tocco, germ de Carles I i senyor de Zante va ocupar Clarentza, el principal port de Centurione al Acaia. Centurione va haver de cedir Patres i la seva baronia per cinc anys a Vencia. 

Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians va poder recuperar Clarentza el 12 de juliol de 1414. Per assegurar el seu futur va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarenza i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos) per Gnova no va poder negociar per la pressi dels catalans i del duc de Mil. En canvi va provocar l'hostilitat imperial que el maig de 1416 van enviar el Pelopons i van ocupar Messnia i lida i Centurione fou assetjat a Clarentza i es va haver de retirar per mar (1418). Patres tamb fou amenaada pels bizantins per finalment es va acordar una treva que va durar deu anys. El 1429 els bizantins van ocupar Clarentza i Patres i noms li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre allat, que tamb va rendir. Se li va permetre la conservaci de la baronia d'Arcdia per la resta la cedia com a dot a la filla Caterina que es casava amb l'emperador Toms Paleleg, amb dret hereditari per aquest. Centurione II es va retirar al seu castell d'Arcdia on va morir el 1432. Amb ell va acabar el domini llat al Pelopons. Toms Paleleg va fer empresonar a la viuda de Centurione i a un fill illegtim de nom Joan Asen.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74750" title="Tocco" nonfiltered="4388" processed="4368" dbindex="29628">
El Tocco foren una famlia napolitana que van governar Cefalnia, Zante i l'Epir.

Els principals membres de la famlia foren:

Lleonard I Tocco 1358-1381 ;
Carles I Tocco 1381-1429 ;
Lleonard II Tocco (germ) associat 1414 (senyor de Zante);
Carles II Tocco 1429-1448 (fill de Lleonard II i fill adoptiu de Carles I) ;
Raimondina Ventimiglia, regent 1448-1460 ;
Lleonard III Tocco 1460-1479 ;
Francesca Marzano d Aragona 1479-1480 (de facto) ;
Ocupaci turca de Cefalnia 1480-1482 ;
Leonardo III Tocco 1482-1500 (mort el 1503) (tributari de Turquia, absent) ;
Francesca Marzano d Aragona 1482-1500 (de facto) ;
Carles III Tocco, aspirant 1503 ;
Lleonard IV Tocco, aspirant 1518 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74751" title="Giustiniani" nonfiltered="4389" processed="4369" dbindex="29629">
Els Giustiniani foren una Societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

El 1346 uns comerciants genoveseos mitjanant una subscripci la societat va noliejar unes galeres que van partir a l'orient el 24 d'abril de 1346. La seva primera missi fou sotmetre la ciutat de Terracina a la sobirania perptua de Gnova (la vila era atacada pel comte de Fondi i no podia resistir). Aix els hi va permetre disposar d'un crdit. Desprs van seguir cap a Negroponte. All Simone Vignoso cap de la flota es va assabentar d'una expedici veneciana que volia dominar Quios, i es va anticipar i va ocupar l'illa el 16 de juny de  quedant controlada el 19 de juny i eliminant els darrers reductes el 12 de setembre (la ciutadella).

El 16 de setembre va ocupar Focea vella i el 20 de setembre Focea nova (un cos expedicionari dirigit per Pietro Recanelli Giustiniani). Desprs va voler conquerir Tenedos i Lesbos, per Vignoso va haver de retornar a Quios que amenaaven els imperials. El 9 de novembre de 1346 Vignoso va tornar en triomf a Gnova. El dux, com que no podia pagar el deute econmic que havia suposat la conquesta, va cedir l'explotaci a una societat fundada pels comerciants anomenada la Maona (desprs coneguda com Maona vella) el 26 de febrer de 1347 amb l'objectiu de l'explotaci de les possessions genoveses d'orient i amb la jurisdicci civil i fiscal i el monopoli comercial d'un producte local. Gnova es va reservar l'alta sobirania i la jurisdicci militar i de les fortaleses, i el dret de nomenar als podesta i als comandants militars d'acord amb la Maona.

El 1348 Joan Cantacuz va demanar la restituci de Quios i Focea sense xit. La Maona accepta hissar bandera imperial, afavorir el comer imperial  i pagar tribut, per realment no va tenir cap efecte. Un intent imperial dirigit per Joan Cybo per recuperar l'illa, va fracassar, per en canvi va poder ocupar les dues Focea, si be efmerament, ja que Andrea Petrila, al servei de la Maona, las va recuperar. Uns anys desprs la Maona va ocupar Samos, Icria, nusses i Santa Pangia (1349-1350). La pesta del 1350 portada pels genoveses de Caffa a Crimea, va provocar gran mortaldat (50% a les ciutats) i els venecians van aprofitar per atacar Quios (setembre del 1350) destruint 10 galeres que estaven sota comandament de Nicolo de Maineri, per la resta dirigides per Filippo Doria van destruir 20 galeres venecianes el 10 d'octubre i van ocupar Caristos temporalment, retornant a Quios amb molt de bot. El 1352 Vencia i la Maona es van trobar juntes a una lliga contra els musulmans. Per amb totes les lluites la societat no funcionava i va vendre accions. 

La societat va prendre el nom de Maona nova el 1359 i el 8 de mar de 1362 es va convertir en la Maonea Nova. El 14 de novembre de 1362 dotze notables genoveses van fundar definitivament la societat comercial annima per l'explotaci de les possessions de l'estat genovs a la mar Egea i li van dir Giustiniani. Dotze van adoptar el cognom Giustiniani i van abandonar el seu propi (un no ho va fer per es va adjuntar un altre). La Maona Giustiniani era una veritable senyoria, amb soldats, autonomia fiscal, i poltica prpia. 

Els Giustiniani van governar a Quios, Samos, Inousses, Icria, Cos, Lesbos, Santa Pangia, i a les ciutats de Focea vella i Focea nova.

Les famlies amb cognom Giustiniani foren importants a Gnova. Sis duxs, molts senadors, governadors de Crsega i altres llocs i altres personalitats del camp de cultura portaren el cognom. Va rebre per dotze anys el monopoli a Quios fins el 14 de febrer de 1374 (desprs es va anar prorrogant). La vella Maona fou liquidada. Fins el 26 de febrer de 1367 l'estat podria tornar el deute i recuperar la societat. 

Els primers directors foren Pascal Forneto i Giovanni Oliviero. Els dotze fundadors eren: Nicolo de Caneto de Lavagna, Giovanni Campi, Francesco Arangio, Nicolo de San Teodoro, Gabriele Adorno, Paolo Banca, Tommaso Longo, Andriolo Campi, Raffaello de Forneto, Luchino Negro, Pietro Oliverio (o Liviero) i Francesco Garibaldi. Tots van prendre el cognom Giustiniani menys Gabriele Adorno que el va canviar a Pinelli (fins el 1528 no va adoptar el de Giustiniani). Ms tard s'hi va afegir un altre soci: Pietro de San Teodoro. 

Des del 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso a la regncia de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la repblica durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380.

El 8 de juny de 1363 Bizanci va renunciar a les illes en favor dels Giustiniani (Quios, Samos, nusses, Santa Pangia i Focea). Els Giustiniani van rebre el ttol reial hereditari per mascles i femelles. Aquests privilegis foren renovats el 14 de juny de 1367. La repblica va prorrogar la concessi fins el 21 de novembre de 1418 perqu no podia tornar el deute. El 1379 Vencia va ocupar Focea temporalment durant una guerra amb Gnova.

Francesco Gattiluso es va casar amb la germana de l'emperador Joan Paleleg i va obtenir l'illa de Lesbos en dot. El 1386 la ciutat d'Enos es va unir al feu de Gattiluso voluntriament i gaireb a continuaci l'emperador li va donar el feu de Focea (formalment la Maona va continuar tenint l'administraci) i van seguir Thasos, Lemnos, Imbros i Samotrcia. El 1380 els otomans van ocupar Samos que administrava la Maona. Vers el 1390 les dos Focees van haver de obrir les portes als otomans. La Maona va pagar tribut als otomans.

La situaci a la repblica va aconsellar a la Maona proclamar la independncia el 21 de desembre de 1408. El governament francfil de Gnova va enviar una expedici el 18 de juny de 1409 dirigida per Corrado Doria per finalment es va arribar a un acord. 

Els Gattiluso i els Giustiniani van participar el 1416 a una expedici victoriosa contra Mehmet emir d'Esmirna. El 1431 va esclatar una nova guerra amb Vencia i una flota dirigida per Andrea Mocenigo, Dolfino Venier i Scaramuzza de Pavia va assetjar Quios. 300 soldats dirigits per Leonardo de Montaldo, van resistir i un dia els va sorprendre i els va derrotar. Els venecians es van retirar el 17 de gener de 1432.

Constantinoble va caure el 29 de maig de 1453. La Maona va oferir un alt tribut al sold per mantenir el seu privilegi comercial (40.000 ducats d'or per finalment va quedar redut a la meitat).

La repblica va renovar la concessi diverses vegades i la darrera fins el 15 de juny de 1542, dret que el 1528 fou renovat a perpetutat contra el pagament de 2500 lliures anyals.

Sota pretext de sostenir militarment la pretensi del noble genovs Francesco Draperio en el conflicte amb la Maona per un carregament comercial impagat, una flota otomana es va presentar el 1455 a Quios dirigida per Hamsa Bey per la fortalesa en ser molt forta, no fou atacada i va fer algunes destrosses i dos hostatges: Nestore i Quilico de Furneto. La repblica, en guerra amb Catalunya, va enviar dues galeres dirigides per Pietro Giustiniani i va demanar l'ajut del Papa i d'Anglaterra. El mateix any una segona flota otomana dirigida per Junusdj bey, es va dirigir a l'illa per fou dispersada per un temporal. Tot i aix van ocupar les dues Focees que governava en aquest moment Paride Giustiniani que es va rendir. Les ciutats foren saquejades.

Al mateix temps Domenico Gattiluso va haver de cedir Thasos i augmentar el seu tribut per Lesbos. Els otomans tamb van ocupar Salmastri, Sinope i Trebisonda entre 1459 et 1462.  El Nadal del 1455 Lesbos fou ocupada per es van retirar per la van ocupar definitivament el 16 de novembre de 1462. Nicolo II Gattiluso fou fet presoner i penjat a Constantinoble i l'illa saquejada. El mateix any Kalid Ali, ocup Samos per encara permeteren les activitats de la Maona.

En 1456 el  tribut ("kharatdj") es va augmentar de 6.000 a 14.000 monedes d'or a ms d'una indemnitzaci de guerra.

En 1473 la colnia de Caffa a Crimea fou ocupada. El 1481 els Giustiniani van abandonar Samos i van entregar Icria als Cavallers de Sant Joan als que ja havien cedit Cos. Aquestes illes no tenien bons ports i tenien poc inters tant pels Giustiniani com pels otomans.

El 1495 els otomans es van presentar altre cop a Quios per foren rebutjats per 300 soldats dirigits per Tommaso Giustiniani. Desprs van seguir 50 anys de negociacions politiques.

El 2 de mar de 1558, un plenipotenciari dels duxs genovesos, Francesco de Franchi Torturino, va anar a Constantinoble per negociar els drets d'explotaci de Quios amb els otomans i la restituci del deute a la Maona. Sota pretext d'un rescat impagat pel segrest d'un genovs (l'enviat de la Maona havia fugit amb els diners) el visir va demanar al sold d'atacar Quios que llavors tenia uns 120.000 habitants. El 1564 la Maona no va pagar al sold el tribut acordat el 1455 quant definitivament Focea (les dues) van passar als otomans.

El 14 d'abril de 1566 una flota de 80 galeres dirigides pel gran almirall Piali Pasha va arribar a l'illa que va ocupar sense lluita. El podesta Vincenzo Giustiniani, i els dotze governadors foren fets presoners. L'illa fou saquejada i les esglsies destrudes. Tots els nois dels Giustiniani foren apressats i els de menys de 12 anys tancats a un convent de Constantinoble on 21 d'ells foren obligats a convertir-se a l'islam i a fer-se genssers: 3 d'ells van acceptar i desprs van poder fugir; els altres, que no van acceptar, van ser torturats fins a morir (16 de setembre de 1566) i foren ms tard canonitzats. Els cap de la Maona foren enviats presoners a Crimea on la majoria van morir; els que van sobreviure foren alliberats pel sold Selim el 1567 i autoritzats a retornar a Quios, on es va installar una guarnici otomana.

Durant el domini Giustiniani l'illa va tenir el seu propi bisbe. El primer fou Manfred de Coronato el 1363. El segents foren tots de les famlies Pallavicini o Giustiniani fins el 1879 (Ignazio Giustiniani). 

 Governadors de Focea .

Pietro Recanelli 1364-1391;
Raffaello Paterio 1391-1395;
Tomasso Paterio 1395-1405;
Giovanni Adorno 1405-1424;
Percivalle Pallavicini 1425-1427;
Enrico Giustiniani-Longo 20 de setembre de 1427-1437;
Francesco Drapperio 1437-1447;
Paride Giustiniani-Longo (fill d'Enrico)  1447-1455;

 Regents de Quios .

Simon Vignoso 1347-1362;
Meliano Adorno 1347-1348 (inter);
Niccolo Cicogna 1358 (inter);
Pietro Recanelli Giustiniani 1362-1379;
Angelo Archerio 1379-1380 inter;
Niccolo Musca 1380-1381  ;

 Podestas de Quios (entre parntesi data del nomenament o confirmaci).

Dante di Gabriele da Gubbio (1381);
Bartolomeo de Curia (1388);
Ansaldo di Ansaldo (1392);
Niccolo Fatinanti (1395-1396);
Francesco Giustiniani de Garibaldi (1398);
Lionello Maruffo (1399);
Bartolomeo Roverino ;
Ughetto de martino (1402);
Giovanni da Zoagli (1402);
Dexerinus de Podio (1403);
Battista Vignoso (1404);
Leonardo Tarigo (1408);
Niccolo Brancaleone (1409);
Barnaba de Franchi (1410);
Pietro de Franchi Olim de Magnerri (1412);
Niccolo de Blasia (1425);
Luchino de Goano (1426);
Leonardo Giustiniani (1427);
Tommaso di Andrea Giustiniani Furneto (1427);
Andrea de Corsio (1431);
Taddeo da Zoagli (1437);
Lancillotto Giustiniani (1442);
Andrea de corsio (1443) (segona vegada);
Francesco Re (1444);
Antonio Carena (1444);
Raffaele Montaldo (1445);
Manuele Rapallo (1447);
Battista Giustiniani (1448);
Andrea de Franchi Tortorino (1449);
Bartolomeo da Levanto (1450);
Cristoforo da Corvara (1451);
Galeazzo Giustiniani Longo (1451-1452-1454);
Gabriele da Rapallo (1454);
Galeazzo Giustiniani Longo (1454) (segona vegada);
Gabriele da Rapallo (1455-1456) (segona vegada);
Pietro Giustiniani de Campis (1456-1457);
Battista Leonardo (1457-1458);
Gregorio Giustiniani (1458);
Tommaso Giustiniani de Furneto (1460);
Pietro Giustiniani (1461);
Guglielmo Maruffo (1464);
Antonio de Franchijula Petri (1465);
Battista Giustiniani (1467);
Giovanni Francesco Giustiniani (1468);
Alessandro Giustiniani (1468-1469);
Francesco Palmario (1468-1469);
Antonio Montaldo (1470-1472);
Giovanni Franchi (1475);
Leonardo Giustiniani (1476);
Leonardo di Paride Giustiniani Longo (1477);
Raffaele di Tommaso Giustiniani (1479);
Edoardo di Francesco Giustiniani Furneto (1480);
Stefano Bracelli (1482);
Lorenzo Giustiniani Branca (1483);
Tommaso Presenta (1484);
Oberto Foglietta (1486);
Leonardo Maruffo (20 de febrer de 1487);
Battista Giustiniani de Campis (1487-1488);
Leonardo Maruffo (1488);
Giovanni Battista di Tommaso Giustiniani (1491);
Luca di Lancillotto Liustiniani Moneglia (1495);
Domenico Adorno (1496);
Demetrio Giustiniani (1496);
Gerolamo de Goano (1499);
Niccolo di Silvestro Giustiniani Campis (1504);
Giovanbattista di Brizio Giustiniani Furneto (1507);
Giacomo Giustiniani (1511);
Nicola di Andreolo giustiniani (1512);
Ambreogio Caffaroto (1514-1515);
Matteo de Franchi Bulgaro (1516);
Bartolomeo Giustiniani Iohannis (1517);
Giovanbattista di Lorenzo Giustiniani Negri (1518-1520);
Francesco di Lorenzo Giustiniani Branca (1520);
Giovanbattista di Brizio Giustiniani (1521);
Bernardo Giustiniani Baptiste (1522);
Baldassarre di Battista Adorno (1527);
Nicola di Vincenzo Giustiniani Garibaldi (1528);
Domenico di Gio Antonio Giustiniani de Campis (1529);
Bernardo Giustiniani (1530);
Niccolo Sauli Giustiniani (1533);
Alessandro Grimaldi Paterio (1534);
Domenico Giustiniani Antonii (1534);
Nicola di Andreolo Giustiniani (1538);
Lorenzo Giustiniani (1548);
Nicola Giustiniani (1548);
Franco Sauli Siustiniani (1552-1553);
Giovambattista Giustiniani (1558);
Vincenzo Giustiniani Garibaldi (1562)-1566;
Ocupaci turca 1566;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74755" title="Regne de l'Araucnia i la Patagnia" nonfiltered="4390" processed="4370" dbindex="29630">

El Regne de l'Araucnia i la Patagnia, tamb anomenat Nova Frana, va ser proclamat per l'advocat i aventurer francs Orelie-Antoine de Tounens a la part meridional d'Amrica del Sud a mitjans del segle XIX. Al mateix temps, la poblaci maputxe local estava ocupada en una lluita desesperada per conservar la seva independncia davant l'hostil usurpaci econmica i militar dels governs de Xile i Argentina, que cobejaven les terres dels maputxes pel seu potencial agrcola.

Mentre visitava la regi el 1860, Orelie-Antoine va comenar a simpatitzar amb la causa maputxe, i els lders maputxes el van escollir com el seu rei (probablement amb la creena que un europeu podria defensar millor la seva causa). Un cop rei, Orelie-Antoine va establir un govern, va crear una bandera blava, blanca i verda, i va encunyar monedes per a la naci sota el nom de Nouvelle France.

 Histria . 
Els maputxes o araucans, van ser un poble indgena dedicat a l'activitat agrcola i ramadera. Posseen un carcter indmit i guerrer, pel que van resistir davant les amenaces invasores dels inques, espanyols i fins el propi govern xil, que en 1880 els va incorporar a les reserves (fonamentalment agrcoles, creades d'acord a les seves habilitats per a la terra). Avui dia, els maputxes habiten les terres dels seus avantpassats, tot just superant els 100.000 individus. 

Orlie Antoine de Tounens va arribar en 1858 al port de Coquimbo i, desprs de passar algun temps a Valparaso i Santiago, es dirigeix a la zona de la Araucania des del port de Valdivia. All fa contacte amb el cacic Quilapn, al que entusiasma amb la seva idea de fundar un estat per al poble maputxe com a resistncia a l'exrcit xil, durant l'poca final de la Guerra d'Arauco. Quilapn permet l'ingrs de Tounens a les seves terres, el pas de les quals estava prohibit per als huinques (xilens) i, el 17 de novembre de 1860 funda el Regne de la Araucania i es proclama rei sota el ttol de Orlie Antoine I. Durant els dies segents, Tounens promulga la constituci del regne i, el 20 de novembre del mateix any, declara l'annexi de la Patagonia, establint com lmits el ric Biobo pel nord, l'Oce Pacfic per l'oest, el Oce Atlntic per l'est des del riu Negre fins a l'estret de Magallanes, lmit austral del Regne. 

Tounens viatja a Valparaso per a donar a conixer el seu pas al govern de Xile sota la presidncia de Manuel Montt, el qual no reconeix a aquest nou estat. Desprs de regressar a la Araucania, el govern xil ordena l'arrest de Tounens per pertorbaci de l'ordre pblic. Un criat ho lliura a la vora del riu Malleco, en gener de 1862, sent traslladat a Nacimiento i desprs a Los ngeles on s condemnat a reclusi en un manicomi. El cnsol francs assoleix treure'l d'all i s exiliat a Europa. 

En el vell continent, Orlie Antoine I promociona la seva aventura i rep el suport d'alguns empresaris per a finanar un segon viatge, el qual s concretat a finals de 1869. No obstant aix, durant aquests anys, el govern xil havia realitzat maniobres de coerci al territori per a incorporar-lo a la Repblica pel que Tounens no va ser rebut amb el suport anterior, havent de fugir a Buenos Aires. Desprs d'intentar dos ingressos novament en 1874 i 1876, va morir el 17 de setembre de 1878. 
 
En morir sense hereus, un dels seus amics, Gustave-Aquille Laviard es va proclamar com successor i va sollicitar ajuda al president dels Estats Units, Grover Cleveland, per a l'alliberament del seu regne, la qual va ser rebutjada. 

Des de llavors, es va establir un govern en l'exili a Pars no reconegut per cap altre estat i que en l'actualitat ven segells postals, monedes i ttols de noblesa sota la denominaci del Regne de l'Araucania i la Patagonia. El seu actual lider, Philippe Paul Alexandre Henry Boiry (sota el ttol de "Prncep Felip") ha tingut contactes amb alguns lders maputxes. 

Monarques. 
Rei Orlie Antoine I (1860-1878) ;
Rei Aquilles I (1878-1902) ;
Rei Antonio II (1902-1903) ;
Regna Laura Teresa I (1903-1916) ;
Rei Antonio III (1916-1952) ;
Prncep Felipe (1952 - actualitat) ;

Desprs de la mort d'Aquilles I, s succet pel seu fill Antonio II. No obstant aix, la seva primerenca mort obliga a la formaci d'un Consell de Regncia nomenant a Georges Snchal de la Grange com successor, el qual declina a assumir com rei, acabant en teoria amb aquest ttol. No obstant aix, segons el que exposa Phillippe Boiry, el ttol hauria estat heretat per Laure Thrse Cros, filla d'Antonio II i que l'hi hauria lliurat al seu fill, Jacques Alexandre Antoine Bernard, el qual l'hi hauria atorgat voluntriament a Philippe Boiry. La principal evidncia esgrimida s una carta de successi que, no obstant aix, no t el nom del successor.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre el Regne de la Araucania i de la Patagonia;
 Web de la North American Araucanian Royalist Society;
 El "Rei" d'Araucania i Patagonia per Franois Lepot (pseudnim d'Enric Oliva);

Bibliografia.
Braun Menndez, Armando. 1973. El Reino de Araucana y Patagonia. Editorial Francisco de Aguirre. Buenos Aires.
Galatoire, Adolfo Jos. 1967. Reyes franceses para la Patagonia en Todo es Historia, nmero 8 - Buenos Aires.
Galatoire, Adolfo Jos. 1972. Quien fue el rey de la Patagonia. Editorial Plus Ultra. Buenos Aires.
 Lepot, Franois (seudononino de Enrique Oliva). 1995. El Rey de Araucania y Patagonia Editorial Corregidor.
Prncipe Felipe I de la Araucana. 1989. Histoire du Royaume d'Araucanie (1860-1979). Une Dynastie de Princes Franais en Amrique Latine. S.F.A. Pars.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74769" title="Vitrall" nonfiltered="4391" processed="4371" dbindex="29632">

Un vitrall o una vidriera de colors s una composici pictrica que combina vidres de color units mitjanant franges o tires de metall, principalment plom. El vidre pot haver adquirit el color tant durant la fusi quan s'afegeix un pigment que en fondre's el dona a la massa vitrificada o mitjanant l'aplicaci d'un tint o esmalt superficial o qualsevol procediment que doni color mantenint les propietats translcides del vidre.

 L'art dels vitralls .

A partir dels cartons dibuixats pels tallers artstics, l'art de fer vitralls consistia, a l'edat mitjana i fins el segle XX en la realitzaci d'un gran nombre de trossos de vidre que sn tintats o tenyits de color en la seva massa i realats amb traos de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i allen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La prpia tcnica, per no esborrar les figures amb la irradiaci dels finestrals, imposa una composici plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precs i una certa riquesa de color.

 Els vitralls romnics .

L'art dels vitralls es desenvolup en les esglsies de l'Illa de Frana durant el romnic: en el cor gtic de la Catedral de Le Mans amb els seus vitralls del segle XII que contenen ja representacions dels arts i oficis,  i en la vidriera de l'Ascensi del segle XI (la ms antiga d'Europa en un edifici religios), tamb en els vitralls de les catedrals de Sens o de Saint-Pierre de Poitiers, amb la vidriera de la Crucifixi i en la Baslica de Sant Denis de Pars amb les vidrieres de L'infncia de Jess, L'rbre de Jesse, etc.. , sn els exemples ms destacats d'aquest art durant la transici del romnic al gtic. Aquests vitralls tenen una gama clida i brillant, les seves composicions segueixen les lleis de l'encaix superficial en sries de motius geomtrics equivalents com medallons, lbuls etc.



 Els vitralls gtics .

La vidriera, pel lloc que pren a les esglsies i catedrals s, en la Frana del segle XIII, la veritable pintura gtica. Els vitralls substitueixen a la pintura mural que s'havia desenvolupat mpliament durant el perode romnic per que en el gtic resta com un art complementari. Durant el perode gtic, l'art dels vitralls esdev l'art hegemnic del color i del dibuix, pren les funcions simbliques-docents de la pintura mural amb els seus complerts programes iconogrfics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artstics europeus, principalment de Frana, en el dibuix dels cartons que s el pas previ de la realitzaci d'un vitrall.

La catedral gtica evoca la imatge de la Jerusalem Celestial i constitueix l'obra collectiva dels habitants (burgesos) de les ciutats de la Baixa edat mitjana. Cada nova generaci de paletes i artesans, en prendre el relleu de la generaci anterior, fera avanar la construcci de la catedral de la seva ciutat, continuar el presbiteri o construra les capelles laterals o el creuer etc. Cada nova esglsia o catedral fera les seves naus ms altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el mur de fbrica i substitunt-lo pel que s'ha anomenat el "mur translcid", s a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglsies i catedrals una atmosfera clida, colorejada i irreal on els fidels poden sentir-se segurs al empar de l'Esglsia tot contemplant la "llum d'essncia divina" tal com poticament deia l'abat Sugger que fou qui impuls la construcci dels vitralls del cor de la Baslica de Saint-Dens de Pars, cap a mitjans del segle XII.

L'art dels vitralls domina a les restants tcniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composici emmarcada en medallons, nnxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; sn pautes esttiques que trobem tamb en l'illustraci de llibres i miniatures esteses mpliament per tot Europa. Aquest predomini del vitrall t l'excepci a Itlia, on la tradici muralista no s'havia interromput des de l'antiguitat, o en altres llocs que com Catalunya acusaven ja des d'el romnic les influncies italianes.   

Els seus temes sn els grans temes de l'Antic i Nou Testament, les histries de la Mare de Du i dels sants i tamb les representacions d'activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pujen tamb a dalt dels vitralls de les catedrals.

En avanar l'estil es modific la tcnica amb una nova gama de color basada en els fons incolors o grisos, en els tons trencats i els temes ms humanitzats. L'invent del color groc de plata portar a l'art dels vitralls, durant el segle XIV, a un preciossisme daurat i una lleugeresa que constitueix la seva culminaci.

Un recorregut per les esglsies i catedrals amb els vitralls ms destacats comena per la Catedral de Chartres, a Frana ja que els seus vitralls constitueixen el ms bell i ensems el conjunt de vitralls ms ben conservat d'Europa. Comprn 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de "Notre-dame de la Belle-Verrire" n's el ms fams. Tamb sn destacats els vitralls de Sant Eustaqui, les rosasses i el vitrall del Zodac.

L'expansi de l'art gtic per tot Europa tingu lloc durant la primera meitat del segle XIII, assolint la seva plenitud vers la dcada de 1260 quan s'acabaren les catedrals de Beauvais a Frana, de Colnia (Alemanya) a Alemanya i de Lle a Espanya. s en aquesta etapa clssica quan l'arquitectura es fa ms complexa: les naus s'aixequen fins unes alades mai vistes, els arbortants es dupliquen para sostenir aquestes voltes tan elevades i els pinacles es fan ms voluminossos. En aquesta etapa les portades passen de les tres portades clssiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o Lle. Els finestrals deixen de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translcids, plens de vidre entre filigranes de pedra.

 Els vitralls de l'Art Modern .
Al segle XX, l'art modern representat per Marc Chagall, Roualt i altres grans pintors, tornaran al disseny de cartons per a la confecci de vitralls, els quals continuaran tenint el seu lloc en l'Histria de la Pintura.

Enllaos externs.



Vitralls de la catedral de Chartres:
Dicesi de Chartres;
Universitat estatal de San Jos a Califrnia.

Conjunts de vitralls ms destacats corresponents al perode clssic de l'art gtic:
La Santa Capella de Pars;
Paris.org ;
Boston College als Estats Units;
Wikimedia Commons.
La Catedral de Colnia declarada Patrimoni de la Humanitat, en la pgina web de la qual es proposa un complert recorregut virtual on trobarem un navegador que ens guia cap els vitralls, entre els quals destaquen la finestra de l'Adoraci dels Mags, juntament amb les dels Apstols y altres, que es caracteritzen pels seus fons plens d'arquitectures emmarcant les figures o escenes.
A Espanya, la Catedral de Lle, posseeix un extraordinari conjunt de vitralls que rivalitza justament amb Chartres i Colnia. En la   web oficial de la S.I. Catedral de Len, hi ha una descripci exhaustiva dels vitralls, entre els quals destaca la vidriera de "La Cacera" i els conjunts de les capelles de la girola: les de la Verge de l'Esperana i les de la Verge Blanca, ja renaixentista, o de sant Climent.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74770" title="TriCup" nonfiltered="4392" processed="4372" dbindex="29633">


La TriCup s la competici d'air hockey per equips que es realitza a Catalunya. 

La primera edici es va disputar l'any 2004 i hi van participar quatre equips. A l'edici del 2005 els equips van augmentar fins a set, grcies a l'augment del nombre de jugadors de l'rea de Barcelona i l'aparici de dos nuclis de jugadors a Sant Adri de Bess i al Valls Occidental. Aquest any (2006) hi han participat sis i la victria final ha estat per a Diamond Drift.

Equips actuals.
 Wizards - Campions al 2004 i 2005;
 Diamond Drift - Campions al 2006;
 Veteranos '97;
 JCV;
 Los Magos de la Mesa;
 We'll Never Walk Alone;

Historial.


Pgines que s'hi relacionen.
Hoquei taula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74776" title="Victria de Prssia" nonfiltered="4393" processed="4373" dbindex="29634">


Victria de Prssia, princesa de Schaumburg-Lippe (Potsdam 1866 - Bckeburg 1929). Princesa de Prssia per naixement amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en dues ocasios, en primeres npcies amb el prncep Adolf de Schaumburg-Lippe i en segones npcies amb un rus blanc de nom Alexander Zoubkoff.

Nascuda a Potsdam el 12 d'abril de 1866 essent filla del prncep hereu i futur kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Victria era nta del kiser Guillem I de Prssia i de la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach per part de pare mentre que per part de mare ho era del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha i de la reina Victria I del Regne Unit.

De nom Frederica Amlia Guillermina Victria fou sempre coneguda amb el nom de Victria i anomenada familiarment Moretta. Unida per llaos ideolgics i de companyonia amb les seves germanes petites, les princeses Sofia i Margarida, formaven junt amb els seus pares un bloc liberal i anglfil a la cort conservador i militarista de Berln.

Victria avia s'enamor del prncep Alexandre de Battenberg que esdevindria amb el temps prncep de Bulgria. La uni entre els dos joves prncep d'origen alemany gaudia de l'aprovaci dels pares de la princesa Victria per tant el seu avi patern, el kiser Guillem I de Prssia, com el canceller Otto von Bismarck veieren la uni com un greu problema per Prssia i per Alemanya en general. 

Alexandra era fill del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Hauke, pertanyent a una branca morgantica de la casa gran ducal de Hessen-Darmstadt, els Battenberg gaudien de poques simpaties a les corts europeus que els veien com uns prnceps de segona. A part de la poca consideraci dinstica, la uni entre Victria de Prssia i Alexandre de Battenberg portava implcit un altre problema que era la reacci russa a la uni ja que Alexandre, com a prncep de Bulgria, portava una poltica contrria a Rssia a la regi i el casament amb una princesa prussiana significaria el suport explcit d'Alemanya tant a Alexandre com al pas. 

Per tots aquests motius la uni no s'aprov i Victria fou casada amb el prncep Adolf de Shaumburg-Lippe l'any 1890 a l'edat de 24 anys. Adolf era el set fill del prncep Adolf I Jordi de Schaumburg-Lippe i de la princesa Hermnia de Waldeck-Pyrmont. La parella no tingu fills i es vei clarament dominada pel seu germ el kiser Guillem II de Prssia ja que a instncies del propi kiser, el prncep Adolf ocup militarment amb l'ajuda de tropes prussianes el petit principat de Lippe per tal d'establir-hi una regncia del propi Adolf de Schaumburg-Lippe. L'acci sotmesa a un tribunal d'arbitrarge dirigit pel rei Albert I de Saxnia orden la retirada de les tropes prussianes i l'abolici de la regncia.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial la princesa Victria romangu al costat d'Alemanya tot i que mantenia simpaties amb la causa britnica. Desprs de la guerra es trob amb el seu cos, el prncep Albert del Regne Unit, que esdevindria primer duc de York i posteriorment rei Jordi VI del Regne Unit i li express els seus desitjos d'una reconciliaci entre els cosins anglesos i prussians, la resposta del prncep angls fou clara i taxativa afirmant que no creia possible una reconciliaci durant molts anys.

El 19 de novembre de 1927 la princesa Victria es cas amb un rus blanc refugiat a Alemanya de nom Alexander Zoubkoff. La famlia de la princesa no entengueren el matrimoni i trencaren relacions amb la princesa, la contestaci d'aquesta no podia haver estat ms clara "Cap consentiment -ni el kiser- es necessari pel meu casament". Poc abans de morir la princesa havia iniciat el seu procs de divorci del seu segon marit malgrat que aquest no es pogu concloure com a conseqncia de la seva mort el 13 de novembre del 1929. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74783" title="Campionat de Catalunya d'air hockey" nonfiltered="4394" processed="4374" dbindex="29635">


Tamb anomenat Masters de Catalunya. El Campionat de Catalunya d'air hockey s la cita ms important de l'any per als jugadors catalans d'aquest esport.

Entre 1997 i 2002 el Campionat de Catalunya es decidia en un nic torneig anual. L'nica excepci durant aquest perode va ser 1998 en el que es va introduir una mena de circuit en el qual es comptabilitzaven diversos tornejos menors (tornejos regulars, tornejos especials i desafiaments). 

A partir del 2003, els Campionats de Catalunya han seguit els estndards internacionals pel que fa les regles (USAA), les taules de joc i el sistema d'enfrontaments (quadres de doble eliminaci), excepte el 2006, en el que es va seguir un model similar al del 98, i en el que es comptabilitzaven tres tipus de tornejos: regulars, especials i desafiaments.

Historial.




Pgines que s'hi relacionen.
Air hockey;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74791" title="Futbol a Grcia" nonfiltered="4395" processed="4375" dbindex="29636">
Histria.
El futbol s'inicia a Grcia per influncia anglesa. Els primers clubs apareixen a la regi metropolitana de la capital, a Atenes i El Pireu, a la ciutat de Salnica i a les comunitats greges de les ciutats turques d'Esmirna i Constantinoble.

Aix a Atenes trobem clubs com: Podosferikos Omilos Athinai (1908 acutal Panathinaikos AO), Ethnikos GS, FC Goudi, Military Officers School, Athens University, AO Athinaikos (1917), Kipriakos AO, Armeniki Enosi i Attikos Kolonos.

A El Pireu: Naval Officers School, Piraiki Enosi i Piraikos Syndesmos, fusionats el 1912 en Athlitikos Podosferikos Syllogos Pirea, Omilos Filathlon Pirea-Falirou (1924, fusi de Piraikos Omilos i Young Boys Pireas, actual Ethnikos OFP), Piraikos Podosferikos Omilos i Omilos Filathlon Pirea, fusionats el 1925 en Olympiakos SFP i Neapoli AO,Argonaftis

A Salnica: Makedonikos Gymnastikos Silogos Iraklis (1908, actual GS Iraklis), AS Aris (1914), PAOK Thessaloniki (1925, fundat per emigrants de Constantinoble), Efor Sportive (club jueu), Max Nordau (club jueu), YMCA, Atlantas, Macabi(club jueu), Megas Alexandros i Aetos.

A Esmirna: Orfeas Smyrna, club fundat el 1890 per jnics que residien a la ciutat turca, renombrat Panionios Gymnastikos Silogos el 1898 i que el 1922 es trasllad a Atenes, GS Apollon Smyrnis, fundat el 1891 com un club de msica, comen a practicar futbol el 1910 i el 1922 es trasllad a Atenes.

A Constantinoble: Enosi Tataoulon al districte de Tatavla, Megas Alexandros a Vathyriakos, Hermes a Galata (1875, renombrat Pera Club el 1921), Ifestos, Thiseas, Aris, Xalkidona.

A Trikala: AE Trikala (1964).

A Patrai : Panachaikos GS (1891) , Achaiki Palestra (1904), Olympiakos Patrai (1925), AEK Patrai (1930), Ethnikos (1926) , Iraklis (1926), Apollon (1926), Niki (1926), Doxa (1926), Asteras (1929).

Els primers campionats de futbol a Grcia foren campionats regionals a les rees d'Atenes i Salnica. Aix, el primer campionat que es disput fou el de la SEGAS (Federaci Gimnstica Helena, a Atenes i El Pireu) entre els anys 1906 i 1912. Als anys vint, es comenaren a disputar els Campionats Regionals d'Atenes, d'El Pireu i de Macednia. La temporada 1927-28 s'inici el Campionat grec, que era disputat pels tres campions dels campionats regionals, i que a finals dels anys 30 s'incorporaren clubs d'altres campionats regionals. Finalment, el 1959 s'inici la Lliga grega de futbol.

Competicions.
 Campionats regionals grecs de futbol;
 Lliga grega de futbol;
 Copa grega de futbol;

Principals clubs.


 Panathinaikos F.C. (Atenes);
 AEK Atenes F.C. (Atenes);
 Panionios NFC (Atenes);
 AO Aigaleo (Atenes);
 APO Akratitos Nea Liosia (Atenes);
 AS Apollon (Atenes);
 GAS Ethnikos Asteras (Atenes);
 AO Ilysiakos (Atenes);
 Olympiakos SFP (El Pireu);
 PO Ionikos Nkaia (El Pireu);
 AO Halkidonas Near East Nikaia (El Pireu);
 AO Proodeftiki Neolaia Nikaia (El Pireu);
 Ethnikos OFP (El Pireu);
 Kallitha GS (Kallitha);
 APO Levadiakos (Levdia);
 PAS Panahaki 2005 (Patras);
 PO Kalmata (Kalamata);

 AO Olympiakos-Ethnikos Vlos (Volos);
 GS Niki Vlos (Volos);
 A.E. Larissa 1964 (Larissa);
 AO Skoda Xnthi (Xnthi);
 AO Kavla (Kavla);
 AS Doxa Drmas (Drma);
 MGS Panserrakos (Serrai);
 AS Vroia (Vroia);
 PAOK Thessaloniki (Salnica);
 Aris Salnica F.C. (Salnica);
 Iraklis Salnica F.C. (Salnica);
 MGS Apollon Kalamarias (Kalamaria);
 AGS Kastora (Kastoria);
 PAS Giannina (Ioannina);
 AO Panileiakos (Prgos);
 OFI Creta (Irklio);
 AO Krkyra (Corf);


Jugadors destacats.


Principals estadis.


 Enllaos relacionats .
Elliniki Podosferiki Omospondia;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Grega de Futbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74792" title="Federaci Grega de Futbol" nonfiltered="4396" processed="4376" dbindex="29637">

El futbol a Grcia s dirigit per la Federaci Grega de Futbol (en grec modern                                 , Ellinik Podosferik Omospondia). T la seu a Atenes.

Contribueix a l'organitzaci de la Lliga grega de futbol i organitza la copa grega i la selecci nacional.

La federaci es fund el 1926, per la decisi de les tres principals federacions del pas, les d'Atenes, El Pireu i Salnica, que ja existien, organitzant les seves prpies competicions.

 Enllaos relacionats .
El futbol a Grcia;
Selecci de futbol de Grcia;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Grega de Futbol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74795" title="Ferran I de Bulgria" nonfiltered="4397" processed="4377" dbindex="29638">



Ferran I de Bulgria (Viena 1861 - Coburg 1948). Prncep de Saxnia-Coburg Gotha i duc a Saxnia nascut amb el tractament d'altesa serenssima arrib a ocupar el tron de Bulgria desprs del cop d'estat prorus en contra del prncep Alexandre de Battenberg.

Nascut el 26 de febrer de 1861 a Viena, el prncep era fill del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. Ferran era nt del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Antnia de Kohary per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. La branca de la famla Coburg a la qual pertanyia el prncep Ferran s'havia convertit al catolicisme arran del casament del seu avi amb la princesa Kohary membre d'una de les famlia ms riques i importants de l'alta noblesa hongaresa.

El 7 de juliol de l'any 1887 Ferran fou elegit com a prncep regent de Bulgria en substituci del prncep Alexandre de Battenberg que havia estat derrocat per un cop d'estat prorus l'any anterior, el 1886. 

Els primers anys de regnat no foren fcils per Ferran, la poltica interna del pas era dominada pel lder del partit liberal, Stefan Stambolov la poltica exterior del qual va venir marcada per un refredament de les relacions blgares amb Rssia, antic protector del pas. 

Tot i les preferncies evident del rei pels homes atractius i rossos, Ferran es cas amb la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Maria Llusa era filla del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies. La parella tingu quatre fills:

SM el tsar Boris III de Bulgria, nascut e Sofia el 1894 i mort en un accident automobilstic el 1943. Es cas amb la princesa Joana d'Itlia.

SAR el prncep Kyrill de Bulgria, nascut el 1895 a Sofia i assassinat pels sovitics el 1945 a Sofia. ;

SAR la princesa Euxnia de Bulgria, nascuda el 1898 a Sofia i morta el 1985.

SAR la princesa Nadejna de Bulgria, nascuda el 1899 a Sofia i morta el 1958. Es cas amb el duc Albert de Wrttemberg.

A la mort de la princesa Maria Llusa el 31 de gener de l'any 1899, el rei es cas amb la princesa Elionor de Reuss-Krstritz el dia 28 de febrer de l'any 1908.



La bisexualitat del rei era ben coneguda i explitada per els cercles diplomtics europeus. Les seves estades regulars a Capri, llavors famosa per ser un lloc d'estiueig d'homosexuals rics, eren ben conegudes a totes les cancelleries europees. Esdevingu un costum que totes les visites d'alts dignataris que es disputaven el favor de Bulgria anessin acompanyat d'un atractiu jove. s conegut que en ocasi de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el ministre de la guerra blgar es dirig al quarter general del rei per tal de consultar-li un tema militar urgent, descobrint que el rei havia marxat a un picnic amb un jove home que havia acabat de conixer.

La caiguda d'Stambolov el maig de 1894 i el seu assassinat l'any 1895 van permetre la reconciliaci entre Bulgria i Rssia evidenciada el febrer de 1896 amb la conversi del prncep hereu Boris del catolicisme a l'esglsia ortodoxa russa. 
 
Ferran esdevingu tsar de Bulgria arran de la declaraci d'independncia del pas efectuada el 5 d'octubre de 1908. La declaraci d'independcia fou proclamada al l'esglsia dels quaranta mrtirs de Tirnovo.

Les guerres balcniques de 1912 i 1913 i la posterior Primera Guerra Mundial provoc una sensible reducci de les fronteres de Bulgria. L'any 1918 es consolid la prdua de la sortida directe al mar Egeu a travs de la Trcia Oriental en favor de Grcia. Les diferents campanyes de la Primera Guerra Mundial es concentraren a ajudar als austriacs a l'ocupaci de Srbia la qual cosa li signific apoderar-se de Macednia. Ara b, a mesura que la guerra avanada l'exrcit blgar hagu de fer accions ms de defensa com a conseqncia de les tropes aliades estacionades a Grcia que atacaven el front austroblgar situat a Macednia.

L'any 1918, Bulgria firmava l'armistici consolidant les prdues tant al sud com a l'oest del pas per aconseguint mantenir un petit territori al nord conquerit a Romania durant la guerra. El 3 d'octubre de 1918 el rei abdicava en favor del seu fill, el tsar Boris III de Bulgria, essent l'nic estat perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingu la monarquia com a rgim d'estat.

Ferran mor al Burglassschlossen el 10 de setembre de 1948 a Coburg. Fou enterrat a la mateixa ciutat a l'esglsia catlica de Sant Agust.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74801" title="Lliga Catalana d'air hockey" nonfiltered="4398" processed="4378" dbindex="29639">
La Lliga Catalana d'air hockey dels primer anys era una competici regular oberta, s a dir que podia participar qualsevol jugador que ho desitgs. Es va encetar l'any 2003, amb 45 participants. La segona edici es va disputar l'any 2004, edici en la qual van participar-ne 30. La Lliga Catalana va desaparixer el 2005 i es va reemplaar per un conjunt de competicions independents puntuables per al Rnquing de Catalunya. L'any 2004 es va iniciar una modalitat diferent de Lliga (per equips): la TriCup, que deix de disputar-se el 2007. 

La temporada 2007-08 va tornar a disputar-se la Lliga Catalana, reanomenada com Lliga AHC, reconvertint-se a la temporada 2008-09 en un nou concepte de lliga que incorpor el sistema de puntuaci Elo per determinar la posici a la classificaci en funci dels partits disputats i del nivell dels adversaris amb els que s'enfrontava cada jugador.

Historial.






2003.


2004.


2007-08.


Pgines que s'hi relacionen.
Hoquei taula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74802" title="Sucre (moneda)" nonfiltered="4399" processed="4379" dbindex="29640">

El sucre ha estat la moneda tradicional de la Repblica de l'Equador des de 1884 fins a l'any 2000. Tenia el codi ISO 4217 ECS i el seu smbol era S/. Es dividia en 100 centaus (centavos), tot i que la fracci ja feia anys que no s'utilitzava.

Fou creada en substituci de l'antic peso equatori en termes paritaris (1:1) i va adoptar aquest nom en honor d'Antonio Jos de Sucre, lder independentista sud-americ. Arran d'una gran crisi financera, fou substituda pel dlar dels Estats Units el 9 de setembre del 2000 a una taxa de canvi de 25.000 sucres per dlar. L'Equador actualment emet les seves prpies monedes de centavos, amb la mateixa mida i valor que els cents homnims del dlar nord-americ. 

Emesa pel Banc Central de l'Equador (en espanyol Banco Central del Ecuador), en el moment de la seva substituci pel dlar en circulaven monedes de 100, 500 i 1.000 sucres i bitllets de 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 sucres.

Enllaos externs.
Monedes de l'Equador ;
Bitllets de l'Equador ;
Banc Central de l'Equador  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74803" title="Lliura de les Malvines" nonfiltered="4400" processed="4380" dbindex="29641">

La lliura de les Malvines (en angls Falkland Islands pound o, simplement, pound) s la moneda de les illes Malvines. El codi ISO 4217 s FKP i normalment s'abreuja , o Fl per diferenciar-la de la lliura esterlina i d'altres tipus de lliures. Se subdivideix en 100 penics, a semblana d'altres lliures.

La lliura de les Malvines t el mateix valor que la lliura esterlina. El Govern de les Illes Malvines (The Government of the Falkland Islands) s la instituci encarregada de l'emissi de bitllets (des del 1921) i monedes (des del 1974) propis que sn intercanviables amb la moneda britnica.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,6928 FKP; 1 FKP = 1,4435 EUR (16 d'abril del 2006);
1 USD = 0,5683 FKP; 1 FKP = 1,7596 USD (16 d'abril del 2006);

Vegeu tamb.
Lliura;
Lliura esterlina;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74805" title="Uni Korfbalera Sant Adri de Bess" nonfiltered="4401" processed="4381" dbindex="29642">


El CE Uni Korfbalera Sant Adri de Bess (UKSA) s l'equip de korfbal de la ciutat de Sant Adri de Bess. En l'actualitat milita a la Segona Divisi Nacional, i la presidenta del club s Pilar Arnalda Piol. La UKSA s un dels clubs ms antics de Catalunya, membre fundador de la Federaci Catalana de Korfbal, ha aportat jugadors i jugadores a la selecci catalana, diversos arbitres i entrenadors. La samarreta s de color lila (color de la ciutat) i els pantalons i la faldilla de color negre.

Histria.

Fundat el 28 de febrer del 2001 al IES Manuel Vzquez Montalbn de Sant Adri de Bess, de la m de la professora d'educaci fsica Nria Riera, i d'un grup d'estudiants del mateix centre, el primer partit del Club es va disputar el dia 21 d'abril del 2001 a la Trobada d'Instituts celebrada al complex Poliesportiu Marina-Bess.

El nom del club prov de l apellatiu que el porter de l'institut emprava per a dirigir-se als primers jugadors de korfbal del centre ("korfbalers") i del fet que entre aquell grup d'estudiants fundadors no hi havia noms nois i noies de Sant Adri de Bess, sin que tamb n'hi havia de Badalona ("uni"). A partir d'aleshores l'equip ha participat any rere any en competicions oficials. Primer en categories inferiors i desprs a Segona Divisi, on milita actualment. 

Els inicis tot i dificultosos van aportar grans alegries a la jove entitat. De la m, del per llavors jugador de la selecci catalana David Guzmn, aquell nou equip va guanyar la primera lliga jnior celebrada a Catalunya. Aquell campionat va fer viatjar a l'equip a Blgica i els Pasos Baixos, on va participar en els tornejos internacionals ms emblemtics del korfbal, aportant grans coneixements d'aquest esport als seus jugadors i jugadores. Grcies a aquests bons resultats i actituds la federaci va convidar al club a participar en la nova Segona Divisi Nacional que s'estrenaria en la temporada 2002-2003.

A partir d'aquell moment es van iniciar diferents crisis i canvis d'entrenador aix com grans renovacions del plantell. En aquesta situaci d'incertesa els resultats no van acompanyar a l'equip, que durant tres temporades va patir una caiguda lliure a nivell esportiu. La temporada 2005-06 una renovaci total del plantell i la celebraci de la primera edici del Torneig de Korfbal Ciutat de Sant Adri va donar com a resultat una certa estabilitat, que va perdurar, malgrat tot, noms dues temporades.

A principi de la temporada 2007-08 frut d'un procs democrtic intern es va dur a terme la modificaci i modernitzaci de l'escut del Club.

En l'actualitat la UKSA continua en el seu propsit de participar en la vida de la ciutat a travs de l'esport i els valors que aquest transmet. En aquesta lnia, les diferents activitats i tornejos realitzats en instituts i escoles de la ciutat han donat com a resultat un coneixement del korfbal i del club entre els adrianencs, que s'ha tradut en una afluncia als partits de l'equip snior i la creaci de diversos grups de nois i noies en categories inferiors.

Temporades.

Segona Divisi.

Fins l'any 2007 el club ha militat 6 temporades a Segona Divisi:
 2002-2003: Sisena Posici;
 2003-2004: Vuitena Posici;
 2004-2005: Setena Posici;
 2005-2006: Sisena Posici;
 2006-2007: Desena Posici ;
 2007-2008: En joc;

Lliga Jnior.

Fins l'any 2007 el club ha militat 2 temporades a Primera Divisi

 2001-2002: Campi;

 2002-2003: Cinquena Posici;

Ttols.

2002 - Campi Lliga Jnior;
2004 - Premi Fair-Play Segona Divisi;
2005 - Tercer Classificat I Torneig de Korfbal Ciutat de Sant Adri;
2006 - Segon Classificat II Torneig de Korfbal Ciutat de Sant Adri;

Presidents.

2001 - Nria Riera i Bosch;

2007 - Pilar Arnalda Piol;

Plantilla Actual.



Entrenador:  Antoni Vlez i Barajas

 Torneig de Korfbal Ciutat de Sant Adri .
El Torneig de Korfbal Ciutat de Sant Adri s un torneig de korfbal que es disputa a la ciutat de Sant Adri de Bess, organitzat per la Uni Korfbalera Sant Adri de Bess.

Les seves dues primeres edicions van ser als anys 2005 i 2006. Amb motiu de la celebraci dels 5 anys de la formaci del Club i per la falta de trofeus organitzats de pretemporada l'entitat adrianenca va iniciar aquest torneig.

Edicions.


Enllaos externs.
Web Oficial del Club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74807" title="Raimon Casellas i Dou" nonfiltered="4402" processed="4382" dbindex="29643">
Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855-Sant Joan de les Abadesses, 1910),  crtic d'art, narrador modernista i periodista.  Autor dEls sots ferstecs (1901), obra considerada la primera novella modernista. 

 Biografia .
El seu pare va morir quan tenia 9 mesos. El 1864 va comenar a estudiar al seminari Conciliar de Barcelona els estudis eclesistics: va estudiar Llatinitat, Humanitats i Filosofia. Quan es van morir la seva mare i el seu avi matern (1872), Raimon Casellas, amb 17 anys, va esdevenir hereu nic i va abandonar els estudis i va fer-se crrec del negoci familiar, una tintoreria. L'octubre de 1884 es va casar amb Rafaela Escobar Manrique, originria de Mrcia i emigrada a Barcelona. 

Els seus primers versos els va escriure en castell perqu assistia a tertlies en aquesta llengua. El 1887 es va fer soci de l'Ateneu de Barcelona. Casellas va comenar a escriure de manera fixa com a crtic d'art a L'Aven el mar de 1891. A l'Aven hi va aportar agressivitat, manca de concessions als valors establerts i menyspreu per a la cultura catalana anterior que considerava rncia, antiquada i tradicionalista. El 17 de mar de 1892 va aparixer la seva primera crtica artstica a La Vanguardia i va deixar L'Aven. A partir de 1893 fins al 1899 va collaborar assduament a La Vanguardia. Els crtics Josep Yxart i Joan Sard van ser els primers que li van reconixer la vlua com a crtic. L'any 1892 va ser nomenat membre de la Junta de Museus d'Art de Barcelona, des d'on va treballar per recuperar i indexar l'art medieval catal. El mateix 1893 va liquidar el negoci familiar.

L'any 1893 va visitar Pars amb Santiago Rusiol i Ramon Casas. Aquesta visita va suposar la descoberta de les tendncies de l'art modern. Casellas es va convertir en un dels crtics d'art ms influents de Catalunya. Va lluitar contra la pintura de temtica histrica, costumista i acadmica perqu considerava que els faltava emoci i sentiment. Va defensar l'impressionisme i el luminisme, que va aplicar a les seves obres. Tanmateix no va ser massa receptiu a les aportacions d'alguns dels millors pintors de la jove generaci, com ara Isidre Nonell. Va parlar per primera vegada a Catalunya de prerafaelitisme i de parnasianisme.

A partir de 1899 Casellas va concentrar els esforos en l'escriptura de la seva nica novella, Els sots ferstecs, que s considerada com la primera novella modernista de la literatura catalana. La novella era un gnere que, aleshores, es considerava poc idoni per a donar sortida a la intensa subjectivitat emotiva que caracteritzava la literatura modernista, i que semblava tenir ms sortida amb la poesia i la narraci curta.
El mateix 1899, a instncies d'Enric Prat de la Riba, es va incorporar a La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Regionalista. Aquest s un fet significatiu ja que situa ideolgicament a Casellas al costat del catalanisme regenerador i posa al seu abast les pgines d'un diari catal que li permet publicar contes amb regularitat. La mateixa novella Els sots ferstecs va comenar a publicar-se a La Veu i es va publicar en un volum el 1901.

Fins a la seva mort, Casellas va ser redactor en cap de La Veu, alhora que va continuar escrivint relats que va aplegar en els volums Les multituds (1906) i Llibre d'histries (1909).

Durant els fets de la Setmana Trgica, l'any 1909, Casellas va ser confs per una patrulla del Sometent, que va disparar contra ell. Tot i sortir ills de l'accident, els nervis de Casellas se'n van ressentir. Aquest fet, afegit als conflictes amb Enric Prat de la Riba, el convenciment  que seria despatxat de La Veu de Catalunya i la sensaci de sentir-se desplaat per la nova generaci noucentista, van provocar-li una crisi depressiva que el va dur al sucidi. Es va sucidar el capvespre del dia de difunts de 1910, llenant-se al pas d'un tren, prop de Sant Joan de les Abadesses.

Una selecci dels articles sobre esttica i crtiques d'art que Casellas havia publicat a La Vanguardia van ser aplegats pstumament en dos volums: Etapes esttiques (1916 i 1918). Fou acadmic de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1909).

 Obres .
 Narrativa .

 Els sots ferstecs, 1901.
 Les multituds, 1906. ;
 Llibre d'histries, 1909. ;
 La damisella santa, 1918.

Assaig

 El dibuixant pasista Llus Rigalt, 1900.
 Etapes esttiques I, 1916.
 Etapes esttiques II, 1918.

 Referncies .
Jordi Castellanos: Raimon Casellas i el Modernisme. Barcelona: Curial/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983-1992.

Enllaos externs .
  Biografia a escriptors.cat;

Obres.
Llibre d'Histries (1909), a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74808" title="Lliga grega de futbol" nonfiltered="4403" processed="4383" dbindex="29644">


La lliga grega de futbol, anomenada Alpha Ethniki, s la mxima competici grega per a clubs de futbol.

Histria.
El primer campionat grec es disput entre 1906 i 1912 i fou organitzat per la SEGAS (l'Associaci Grega de Gimnstica i Atletisme). Als anys vint es comenaren a disputar els campionats regionals. El 1922-23, la EPSE (Uni de les Associacions de Futbol de Grcia) organitz un campionat nacional entre els campions dels principals campionats regionals (Atenes, El Pireu, Salnica i Patras). A partir de 1927 els campionat fou organitzat per la EPO (Federaci Grega de Futbol). Fins el 1959 reb el nom de Campionat Grec o Campionat Pan-hellnic. A partir de l'any segent es comen a disputar la Lliga Nacional (Alpha Ethniki, Primera Divisi), esdevenint un campionat professional. El 2006, la primera divisi es convert en Super Lliga Grega.

 Historial .
 Campionats regionals .
 Veure: Campionats regionals grecs de futbol;

 Campionat grec / Lliga grega .


Campionat SEGAS
1906 - Ethnikos G.S. (Atenes);
1907 - Ethnikos G.S. (Atenes);
1908 - F.C. Goudi (Atenes);
1909 - Piraikos sindesmos;
1910 - F.C. Goudi (Atenes);
1911 - Panelinios Podosferikos Omilos;
1912 - F.C. Goudi (Atenes);

Campionat EPSE
1923 - Piraikos sindesmos;

Campionat EPO
1927-28 Aris Thessaloniki;
1928-29 no es disput;
1929-30 Panathinaikos AO;
1930-31 Olympiakos SFP;
1931-32 Aris Thessaloniki;
1932-33 Olympiakos SFP;
1933-34 Olympiakos SFP;
1934-35 no es disput;
1935-36 Olympiakos SFP;
1936-37 Olympiakos SFP;
1937-38 Olympiakos SFP;
1938-39 AEK Athinai;
1939-40 AEK Athinai;
1941-45 no es disput;
1945-46 Aris Thessaloniki;
1946-47 Olympiakos SFP;
1947-48 Olympiakos SFP;
1948-49 Panathinaikos AO;
1949-50 no es disput;


1950-51 Olympiakos SFP;
1951-52 no es disput;
1952-53 Panathinaikos AO;
1953-54 Olympiakos SFP;
1954-55 Olympiakos SFP;
1955-56 Olympiakos SFP;
1956-57 Olympiakos SFP;
1957-58 Olympiakos SFP;
1958-59 Olympiakos SFP;

Alpha Ethniki
1959-60 - Panathinaikos AO;
1960-61 - Panathinaikos AO;
1961-62 - Panathinaikos AO;
1962-63 - AEK Athinai;
1963-64 - Panathinaikos AO;
1964-65 - Panathinaikos AO;
1965-66 - Olympiakos SFP;
1966-67 - Olympiakos SFP;
1967-68 - AEK Athinai;
1968-69 - Panathinaikos AO;
1969-70 - Panathinaikos AO;
1970-71 - AEK Athinai;
1971-72 - Panathinaikos AO;
1972-73 - Olympiakos SFP;
1973-74 - Olympiakos SFP;
1974-75 - Olympiakos SFP;
1975-76 - PAOK Thessaloniki;
1976-77 - Panathinaikos AO;
1977-78 - AEK Athinai;
1978-79 - AEK Athinai;
1979-80 - Olympiakos SFP;


1980-81 - Olympiakos SFP;
1981-82 - Olympiakos SFP;
1982-83 - Olympiakos SFP;
1983-84 - Panathinaikos AO;
1984-85 - PAOK Thessaloniki;
1985-86 - Panathinaikos AO;
1986-87 - Olympiakos SFP;
1987-88 - AE Larisa;
1988-89 - AEK Athinai;
1989-90 - Panathinaikos AO;
1990-91 - Panathinaikos AO;
1991-92 - AEK Athinai;
1992-93 - AEK Athinai;
1993-94 - AEK Athinai;
1994-95 - Panathinaikos AO;
1995-96 - Panathinaikos AO;
1996-97 - Olympiakos SFP;
1997-98 - Olympiakos SFP;
1998-99 - Olympiakos SFP;
1999-00 - Olympiakos SFP;
2000-01 - Olympiakos SFP;
2001-02 - Olympiakos SFP;
2002-03 - Olympiakos SFP;
2003-04 - Panathinaikos AO;
2004-05 - Olympiakos SFP;
2005-06 - Olympiakos SFP;

Super Lliga Grega
2006-07 - Olympiakos SFP;
2007-08 - Olympiakos SFP;


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Estadstiques;
 RSSSF;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74809" title="El Punt" nonfiltered="4404" processed="4384" dbindex="29645">


El Punt s un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines. Fins al 1990 va tenir el nom de Punt Diari. En l'actualitat disposa de deu edicions territorials: les edicions diries de Barcelona, Barcelons nord, Comarques gironines, Maresme, Camp de Tarragona - Terres de l'Ebre, Peneds i Valls Occidental; i les edicions setmanals de Perpiny, Pas Valenci i el Pati. Aquesta darrera s l'edici de l'Alt Camp i la Conca de Barber.

 Directors de "El Punt" .
 1979-1979: Jordi Negre.
 1979-1980: Carles Snchez-Costa.
 1980-1980: Xavier Roig.
 1980-1982: Pius Pujades.
 1982-1985: Josep Collelldemont.
 1985-1985: Jaume Fabra.
 1985-1986: Carles Revs.
 1986-1989: Enric Matarrodona.
 1989-1992: Joan Vall Clara.
 Des de 1992: Emili Gispert.

 Enllaos externs .
 El Punt;
 El Quiosc d'El Punt. Hi podeu trobar totes les seves edicions en PDF;
 Histria d'El Punt;
 El Portal Immobiliari del Grup El Punt. Pisos, cases i immobles de Catalunya;
 La web del Club del Subscriptor d'El Punt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74816" title="Campionats regionals grecs de futbol" nonfiltered="4405" processed="4385" dbindex="29646">
Abans de la disputa del Campionat grec de futbol es disputaren els campionats regionals, organitzats per les diverses federacions regionals. Els ms importants foren els d'Atenes, El Pireu i Macednia.

L'any 1923 es disptu un play-off entre els campions de l'EPSAP i l'EPSM per decidir el campi nacional on Piraikos Sindesmos derrot 3 a 1 a AS Aris. A partir de 1927 aquests campionats tingueren continuitat en l'anomenat Campionat grec de futbol.


 Historial .

Entre 1913 i 1922 no es disput cap campionat degut, primer, a la Primera Guerra Mundial i, desprs, a la Guerra Turco-Grega (1919-1922).

 Campionat de la EPSAP (Enosi Podosferikon Somation Athinon Pireos, a Atenes i El Pireu) .
1922 - Panellinios Podosferikos kai Agonistikos Omilos;
1923 - Piraikos Sindesmos;
1924 - Athlikos Podosferikos Somation Pireas;

 Campionat de la EPSA (Enosi Podosferikon Somation Athinon, a Atenes) .
1924 - Apollonas Athinai;
1925 - Panathinaikos AO;
1926 - Panathinaikos AO;
1927 - Panathinaikos AO;
1928 - Atromitos Peristeri;
1929 - Panathinaikos AO;
1930 - Panathinaikos AO;
1931 - Panathinaikos AO;
1932 - FC Goudi (el campionat tingu estatus de segona divisi);
1933 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1934 - Panathinaikos AO;
1935 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1936 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1937 - Panathinaikos AO;
1938 - Apollonas Athinai;
1939 - Panathinaikos AO;
1940 - AEK Athinai;
1941-1945 - no es disput per la Segona Guerra Mundial;
1946 - AEK Athinai;
1947 - AEK Athinai;
1948 - Apollonas Athinai;
1949 - Panathinaikos AO;
1950 - AEK Athinai;
1951 - Panionios Gimnastikos Sillogos Smirnis;
1952 - Panathinaikos AO;
1953 - Panathinaikos AO;
1954 - Panathinaikos AO;
1955 - Panathinaikos AO;
1956 - Panathinaikos AO;
1957 - Panathinaikos AO;
1958 - Apollonas Athinai;
1959 - Panathinaikos AO;

 Campionat de la EPSP (Enosi Podosferikon Somation Pireos, a El Pireu) .
1925 - Olympiakos SFP;
1926 - Olympiakos SFP;
1927 - Olympiakos SFP;
1928 - Ethnikos AO;
1929 - Ethnikos AO i Olympiakos SFP (compartit);
1930 - Olympiakos SFP;
1931 - Olympiakos SFP;
1932 - Amina Pireas (el campionat tingu estatus de segona divisi);
1933 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1934 - Olympiakos SFP;
1935 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1936 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1937 - Olympiakos SFP;
1938 - Olympiakos SFP;
1939 - Ethnikos AO;
1940 - Olympiakos SFP;
1941-1945 - no es disput per la Segona Guerra Mundial;
1946 - Olympiakos SFP;
1947 - Olympiakos SFP;
1948 - Olympiakos SFP;
1949 - Olympiakos SFP;
1950 - Olympiakos SFP;
1951 - Olympiakos SFP;
1952 - Olympiakos SFP;
1953 - Olympiakos SFP;
1954 - Olympiakos SFP;
1955 - Olympiakos SFP;
1956 - Olympiakos SFP;
1957 - Olympiakos SFP;
1958 - Olympiakos SFP;
1959 - Olympiakos SFP;

 Campionat de la EPSM (Enosi Podosferikon Somation Makedonikos, a Salnica) .
1923 - AS Aris;
1924 - AS Aris;
1925 - no es disput;
1926 - AS Aris;
1927 - GS Iraklis;
1928 - AS Aris;
1929 - AS Aris;
1930 - AS Aris;
1931 - AS Aris;
1932 - Megas Alexandros (el campionat tingu estatus de segona divisi);
1933 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1934 - AS Aris;
1935 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1936 - no es disput, els clubs participaren directament en campionats interregionals;
1937 - PAOK Thessaloniki;
1938 - AS Aris;
1939 - GS Iraklis;
1940 - GS Iraklis;
1941-1945 - no es disput per la Segona Guerra Mundial;
1946 - AS Aris;
1947 - Makedonikos Neas Efkarpias;
1948 - PAOK Thessaloniki;
1949 - AS Aris;
1950 - PAOK Thessaloniki;
1951 - GS Iraklis;
1952 - GS Iraklis;
1953 - AS Aris;
1954 - PAOK Thessaloniki;
1955 - PAOK Thessaloniki;
1956 - PAOK Thessaloniki;
1957 - PAOK Thessaloniki;
1958 - Apollonas Kalamarias;
1959 - AS Aris;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74817" title="Bajram Curri" nonfiltered="4406" processed="4386" dbindex="29647">
Bajram Curri (Koganaj 1862-1925, antiga transcripci Bairam Tsuri) fou un lder guerriller nacionalista albans.  De jove es va unir a la Lliga de Pec fundada per Sami Frasherii que demanava la unificaci de les terres albaneses i els drets culturals, i que fou suprimida pels turcs. 

A finals del segle el sold va decidir suprimir els privilegis de les tribus albaneses del nord coneguts com "Malisors" (exempci de taxes i comscripci, i lders de milcia locals coneguts con "bajraktar") i des llavors hi va haver molta oposici entre els albanesos del nord que de fet van entrar en rebelli en la que va participar Bajram. El govern dels Joves turcs, establert el 1908, va enviar una expedici militar dirigida per Shehet Turgut Pasha que finalment el 1910 va pacificar la regi.

No obstant els rebels de la regi de Tropoja, dirigits per Bajram, van aconseguir resistir i es van fer amb el control de Kosovo amb Pristina (1911) i finalment van entrar a Uskub el maig de 1912. Durant la guerra dels Balcans (1912-1913) Srbia i Montenegro van ocupar el nord i centre d'Albnia i Grcia l'Epir. El lder albans Ismail Kemal va entrar a Durazzo abans que arribaren els serbis i d'ali va avanar cap a Valona i va reunir una assemblea nacional representativa de Scutari, Kosovo, Janina i Monastir, que va proclamar la independncia (28 de novembre de 1912). Aix no fou reconegut pels gran poders (Frana, Regne Unit, Itlia, ustria - Hongria, Alemanya i Rssia), que noms van acceptar l'autonomia (20 de desembre de 1912),  que fou confirmada pel tractat de Londres (maig de ). Parts del territori albans foren incloses a Montenegro i a Srbia.

 
El 19 de juliol de 1913, Frana, Regne Unit i Itlia van acordar reconixer la independncia d'Albnia i nomenar un sobir. Mentre a Tirana, aprofitant la retirada dels exercits d'ocupaci serbis i montenegrins, el cap militar turc Essad Pasha va formar un govern provisional. El gener de 1914 el lder albans Kemal Pasha va entregar el poder a la comissi internacional i Essad Pasha va acceptar dissoldre el seu govern i incorporar-se al govern format per les potencies.

El 7 de mar de 1914 el prncep Guillem de Wied fou nomenat prncep d'Albnia per les potencies i va entrar a Durazzo. Per la revolta va esclatar el 23 de maig de 1914 i el prncep va abandonar el pas, primer cap un vaixell itali ancorat a Durazzo, i el 3 de setembre de 1914 definitivament. La comissi internacional de poders va assolir el govern i va establir un govern de regncia a Valona. Per Essad Pasha, amb ajut serbi, va ocupar Durazzo i va recuperar les regions que abans va dominar (Tirana i el centre del pas) formant un nou govern de majoria musulmana (abril del 1915). Essad es va titular President d'Albnia i general comandant en cap.

A la tardor de 1915 els austrohongaresos van ocupar el nord i centre d'Albnia i van suprimir el govern de Tirana, fugint Essad Pasha a Grcia. El govern de la regncia a Valona (Vlre) es va mantenir fins que els italians van ocupar la regi el novembre del 1916. Frana va ocupar algunes zones del sud i el 10 de desembre de 1916  hi va establir un govern provisional republic conegut com Repblica de Koritza.  Els italians van decidir llavors establir a les seves zones un govern republic amb seu a Valona. La repblica de Valona fou proclamada el 23 de juny de 1917. Al acabar la guerra aquesta repblica fou dissolta i es va establir un govern provisional dirigit per Turdjan Pasha, amb un consell de regncia, en previsi del nomenament d'un sobir. L'ocupaci francesa a Koritza va continuar fins el maig de 1920.

Durant aquestos anys (1915-1920) Bajram va combatre contra les forces estrangeres del nord del pas. Desprs va ocupar diversos crrecs de ministre i comandant militar per es va enfrontar amb Ahmed Zogu, i fou condemnat a mort el 1922. Bajram i els seus homes es van refugiar a la vall de Krasniqe a Tropoja, el seu feu tradicional, i va morir a la cova de Drogobi en lluita contra soldats de Zogu.

El 1952 la ciutat de Kolgecaj fou designada capital del districte de Tropoja i Drogobi rebatejada Bajram Curri.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74820" title="Guillem Frederic de Wied" nonfiltered="4407" processed="4387" dbindex="29648">

Guillem Frederic de Wied, (Neuwied, Rennia-Palatinat Alemanya, 1876 - Predeal, Romania 1945) mes conegut simplement com Guillem de Wied (el nom complert era Wilhelm Friedrich Heinrich von Wied) era prncep de la casa de prnceps mediatitzats de Wied.

Fou oficial del exercit alemany i va ocupar diversos llocs amb eficcia. El 1913 fou proposat com a prncep d'Albnia que les potencies havien decidit fer independent.  Fou designat per acord entre les potencies i el 21 de febrer de 1914, divuit delegats albanesos (un per districte) van anar al castell de Neuwied i van oferir la corona al prncep que va acceptar. 

Va arribar a Durazzo el 7 de mar de 1914. Als pocs dies es va produir una revolta musulmana al centre del pas dirigits per la famlia Toptani i sota el comandament de Essad Pasha (membre d'aquesta famlia), que demanaven la reincorporaci a Turquia amb autonomia. El prncep es va refugiar al vaixell itali Misurata, ancorat a Durazzo el 23 de maig de 1914 i va sortir del pas el 3 de setembre.

Va morir a Sinaia, Romania el 18 d'abril de 1945.

Del seu enlla (30 de novembre de 1906) amb Sophie Helene Cecile, Princesa de  Schnburg-Waldenburg va deixar un fill Carles Vctor (nascut el 1913 que va heretar els drets a la corona albanesa per va morir sense descendncia el 8 de desembre de 1973); i una filla Maria Eleanora.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74821" title="Bombardeig de Guernica" nonfiltered="4408" processed="4388" dbindex="29649">



El Bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadr conegut com Legi Cndor contra la poblaci basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la histria que una poblaci civil va ser atacada amb l'aparent propsit de produir la seva destrucci total, la seva repercussi ha fet que sigui mundialment conegut. Franco ho va negar fins la seva mort, allegant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada.

 El bombardeig .
Guernica, capital cultural i histrica basca, tenia abans de l'atac una poblaci d'unes 3.700 persones, a les quals caldria afegir un gran nombre de tropes que es retiraven per a preparar la defensa de Bilbao i refugiats que fugien de l'avan nacional. En aquest moment no tenia cap tipus de defensa antiaria, encara que si tenia tres fbriques d'armes, una d'elles de bombes d'aviaci. 

L'esquadr, al comandament del tinent coronel Wolfram von Richthofen, estava format per quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt. Pel que sembla, tamb hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera collaboraci bllica amb els alemanys.

L'atac va comenar a dos quarts de cinc de la tarda. Era dia de mercat. Encara que posteriorment es va dir que l'objectiu de l'operaci, era la simple voladura d'un pont, el fet real s que tant el pont com una fbrica d'armes, situada als afores de la poblaci, van resultar intactes. No obstant aix, l'atac va ser devastador, els bombarders van llanar una gran quantitat de bombes de 550 lb, i ms de tres mil projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urb de la ciutat. Els caces, entretant, disparaven en vol rasant a les tropes que fugien del lloc. Els bombardeigs venien en onades, i la destrucci va ser tan gran que al cap de dues hores els pilots bombardejaven a cegues, en ocultar el fum la ciutat. A dos quarts de vuit de la tarda va acabar l'atac, no podent-se apagar totalment l'incendi fins a l'endem.

 Conseqncies de l'atac .
Mai hi ha arribat a haver xifres oficials de vctimes, per donada la magnitud de l'atac, s'estima que els morts van poder ser uns 250. Aix, per a alguns, la xifra seria d'uns 120, per no poder provar-se la resta, per a uns altres, seria de deu mil. Tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruts per l'incendi que no es va intentar apagar fins l'endem, i la resta molt afectats. Noms es van salvar la Casa de Juntes de Guernica (histric lloc de reuni de les assemblees que regirien Biscaia i seu del seu arxiu histric) i l'annex Arbre de Guernica, smbol ancestral del poble basc. El pont que es va afirmar desprs que era l'objectiu va quedar intacte.

 Motivaci de l'atac .
La Legi Cndor era l'encarregada de portar a terme missions aries per tota Espanya, com a suport de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig va ser aterroritzar la poblaci civil i desmoralitzar el bndol republic.

L'exrcit alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com a arma poltica en la guerra freda que mantenia amb Anglaterra i els va interessar que la premsa mundial exagers els resultats. Aix, Guernica hauria estat una espcie d'assaig del que desprs seria la Segona Guerra Mundial. En els judicis de Nremberg, el llavors mariscal de la Luftwaffe, Hermann Gring va declarar: "La guerra civil espanyola va donar una oportunitat de posar a prova a la meva jove fora aria, aix com perqu els meus homes adquirissin experincia". A ms, el bombardeig va ocrrer poc desprs de l'enderrocament i posterior linxament d'un pilot alemany en un bombardeig sobre Bilbao, el que causaria les ires dels pilots. La premsa franquista va afirmar que Guernica, com Irun, havia estat incendiada pels propis republicans en la seva fugida (practicant una poltica de terra cremada); per diversos corresponsals estrangers, entre ells George Steer, del diari conservador britnic The Times, van tenir ocasi de presenciar l'atac, i ser testimonis de la devastaci. Tamb s'ha afirmat que els bombers de Bilbao van arribar-hi molt tard i no hi van intervenir, el que hauria agreujat els danys.

 Importncia simblica .
El bombardeig de Guernica s'ha convertit en un smbol dels horrors de la guerra per a tot el mn. El fet va tenir un gran impacte en la seva poca, inspirant a Pablo Ruiz Picasso pel seu quadre ms fams, el Guernica. La mera discussi de xifres sobre el bombardeig, des del nombre d'avions que hi van intervenir, la quantitat de bombes que s hi van llanar i altres aspectes del bombardeig generen polmica, precisament perqu aquest fet histric va ser utilitzat amb fins propagandstiques per ambds bndols des del seu planejament fins a les controvertides, divergents i moltes vegades interessades versions de la seva histria que es poden llegir avui dia. El bombardeig de Guernica no va ser el primer de la histria com s'ha dit ja que, almenys l'aviaci italiana (Lbia), francesa, espanyola (El Marroc) i nord-americana (Nicaragua) havien bombardejat poblacions civils anteriorment.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74823" title="Bellona" nonfiltered="4409" processed="4389" dbindex="29650">
En la mitologia romana, Bellona (llat Bellona) s la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio. s filla de Florcis i Ceto i companya o esposa d'Ares. El seu nom deriva de la paraula llatina bellum ('guerra'), i est directament relacionada amb la paraula moderna "belligerant" (literalment 'que est en guerra'). En l'art se la representa conduint un carro, amb casc i una torxa, una espasa o una llana a la m. Apareix en la coneguda escultura de La Marsellesa de Franois Rude.

Es creu que era un dels dus nmens dels romans (sense una mitologia en particular i possiblement d'origen etrusc) o sab i molts suposen que va ser la detat romana original de la guerra, abans que s'adoptes l'Ares grec (en la mitologia romana Mart). Polticament, totes les reunions del Senat sobre la guerra exterior es celebraven al Templum Bellonae (Temple de Bellona) en el Collis Capitolinus, fora del pomerium. Aquest temple va ser construt al 296 aC i incendiat al 48 dC. La festa de Bellona se celebrava el 3 de juny.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74824" title="Essad Pasha Toptani" nonfiltered="4410" processed="4390" dbindex="29651">

Essad Pasha Toptani (1863-1920) fou un  dirigent poltic membre de la famlia albanesa dels Toptani, musulmans.

La famlia Toptani va donar suport a la revoluci dels Joves Turcs el 1908 i Essad va entrar al parlament, on s'opos desprs a les pretensions turques sobre Albnia.

A la guerra dels Balcans no va poder resistir amb les forces otomanes sota el seu comandament a Scutari i va entregar la ciutat als montenegrins (1913) per quant aquestos es van retirar, i sabent que les potencies optaven per la independncia d'Albnia, va formar un govern provisional a Tirana. Finalment va acceptar dissoldre el govern i sotmetre's al govern format per les potencies (gener del 1914). 

Va acceptar al  prncep Guillem de Wied per al mancar aquest del suport financer que li havien proms Itlia, Alemanya i altres estats, va obtenir el suport de Srbia i la benevolncia d'Itlia i es va revoltar, reclamant el restabliment del estatut autnom per Albnia sota sobirania de Turquia, posici que va evolucionar cap a l'acceptaci de la independncia per amb un govern musulm. 

S'erig en president del govern provisional (1914-16) fins que fou derrotat pels austrohongaresos que van ocupar el nord i centre d'Albnia i a principis de 1916 va fugir a Grcia d'on va passar a Itlia. Va formar un govern al exili amb suport de Srbia, que no va obtenir suport i se'n va anar a Frana.

All, acabada la guerra, va representar a Albnia a la conferencia de pau de Versalles i va suggerir que la assemblea nacional albanesa (on tenia majoria) el proclams a ell mateix com rei, sense xit. Mor assassinat a Pars pel seu rival Avni Rustem quan planejava tornar a Albnia per a ser proclamat rei.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74825" title="Bjrk" nonfiltered="4411" processed="4391" dbindex="29652">

Bjrk Gumundsdttir AFI: /'pjr k 'kv m nsto ht r/, (nascuda el 21 de novembre de 1965 a Reykjavk, Islndia) s una cantautora i compositora islandesa (prviament cantant del grup post-punk The Sugarcubes), possedora d'una gran expressivitat vocal i interessada en molts tipus de msica incloent-hi el pop, la msica electrnica, el gnere folk i la msica clssica. A part de la seva carrera musical ha estat tamb actriu.

Inicis de la seva carrera musical.
Bjrk, una nena prodigi, va comenar a estudiar piano clssic a l'escola primria. Un dels seus professors va enviar un enregistrament de la Bjrk cantant "I love to love" de Tina Charles a la RV, aleshores l'nica cadena de rdio d'Islndia. La gravaci va ser retransmesa a tota la naci, i un representat de la discogrfica Flkinn la va contractar amb una oferta de contracte musical. Amb l'ajuda del seu padrastre, que tocava la guitarra, va realitzar el seu primer lbum el 1977. Aquest disc incloa diverses canons infantils islandeses, i versions de canons populars com "The Fool on the Hill" dels Beatles, cantada en llengua islandesa. 

La msica punk va comenar a influir la jove artista, i aix doncs a l'edat de catorze anys va formar un grup femen de punk anomenat Spit and Snot, seguit d'un grup de jazz fusi anomenat Exodus el 1979. El 1980 es va graduar a l'escola de msica amb quinze anys i el 1981 ella i el baixista d'Exodus varen formar un altre conjunt, Tappi Tkarrass ("posa un suro al cul de la puta" en islands) i treieren el seu primer single, "Bti Fast  Vti" el mateix any. El seu lbum Miranda va veure la llum el 1983.

Bjrk tamb va collaborar amb els msics Einar rn Benediktsson i Einar Melax de Purrkur Pillnikk, i amb Gulaugur ttarsson, Sigtryggur Baldursson i Birgir Mogensen de eyr. Desprs de dues setmanes actuant i composant sota el nom de KUKL ("bruixeria") varen descobrir que formaven un bon equip, i decidiren de continuar junts. El so que van desenvolupar a les seves canons sovint es descriu com rock gtic. Bjrk comen aqu a exhibir quin seria el seu estil vocal caracterstic, amb els seus udols i xiscles particulars.

KUKL va fer una gira per Islndia amb el grup anarquista britnic Crass, i ms tard visitaren el Regne Unit durant un seguit d'actuacions amb Flux of Pink Indians. El grup va realitzar dos lbums, resultat d'aquestes collaboracions: The Eye el 1984, i Holidays in Europe el 1986, ambds a Crass Records. L'estiu de 1986 la majoria de membres de KUKL es reencarnaren en un nou grup, Pukl, per aviat canviaren el nom pel de The Sugarcubes.

Renom.
Amb The Sugarcubes.
El primer single dels Sugarcubes, "Ammli" (tamb editat en angls, "Birthday") va ser un gran xit al Regne Unit. Amb aquest primer pas aconseguiren l'estatus de grup de culte al Regne Unit i als Estats Units, i els comenaren a trucar de diverses discogrfiques. Finalment van signar un contracte amb la britnica One Little Indian i amb Elektra Records als Estats Units, i gravaren el seu primer lbum: Life's too good el 1988. L'lbum els va llenar a l'estrellat mundial i esdevingueren el primer grup provinent d'Islndia en assolir una popularitat d'aquesta mena. Mentre va formar part dels Sugarcubes, Bjrk va participar en d'altres projectes musicals. Va gravar Gling-Gl, una barreja de jazz popular i composicions originals, amb el grup bebop Trio Gumundar Inglfssonar. Bjrk tamb va posar la veu a l'lbum  de 808 State, el qual va contribuir a interessar-la en la msica house.

Carrera en solitari / Debut.
Les tensions entre la Bjrk i en Einar ren anaven de ms en ms, i finalment el 1992 els Sugarcubes es varen dissoldre. Bjrk se'n va anar a viure a Londres i va comenar a plantejar-se iniciar una carrera en solitari, i amb aquest objectiu va comenar a treballar amb la productora Nelle Hooper, qui ja havia produt el grup Massive Attack, entre d'altres. La seva relaci va produir el seu primer xit internacional: "Human Behaviour". El seu lbum de debut, anomenat senzillament Debut, va sortir al mercat el juny de 1993, rebent crtiques majoritriament positives. La revista NME el va qualificar d'lbum de l'any, i va esdevenir disc de plat als Estats Units. Debut consistia en una barreja de canons que havia compost quan era ms jove, aix com noves canons que havia compost amb l'ajuda de Hooper.

L'xit de Debut li va permetre de collaborar amb d'altres artistes: amb David Arnold va realitzar "Play Dead", que es va servir de banda sonora a la pellcula The Young Americans i que aparegu com a pista bonus en la reedici de Debut, dues canons als projecte Nearly God del polifactic Tricky, i va escriure una can per a Madonna: "Bedtime Story".

 Videografia .
1990 - The Video (Polygram);
1992 -  Gus Vegum (Smekkleysa);
1992 - Murder and Killing in Hell (Windsong International Video);
2000 - Free Tibet (Ryko Distribution - primera edici en 1999, format VHS);
2001 - MTV Unplugged / Live&Loud (One Little Indian);
2001 - Live in Cambridge (One Little Indian);
2001 - Live at Shepherd's Bush Empire (One Little Indian);
2002 - Live at the Royal Opera House (One Little Indian);
2002 - Greatest Hits - Volumen 1993-2003 (One Little Indian);
2002 - Volumen Plus (One Little Indian);
2003 - Vessel (One Little Indian);
2003 - Inside Bjrk (One Little Indian);
2003 - Live Zabor (One Little Indian);
2003 - Later with Jools Holland (One Little Indian);
2003 - Minuscule (One Little Indian);
2004 - The Sugarcubes - the DVD (One Little Indian);
2004 - The Sugarcubes - Live Zabor (One Little Indian);
2005 - Greatest Hits / DVD (Compilaci de vdeos: Human Behaviour, I Miss You...) (One Little Indian);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74826" title="Opci K-95" nonfiltered="4412" processed="4392" dbindex="29653">

Opci K-95 s una banda catalana d'street punk o Oi! formada a Barcelona el setembre de 1995. Originriament, el grup estava format per en Carles Vias (veu), en Daniel (baix), en Ral (tambors) i en Jordi "Almu" cantant dels Pilseners a la guitarra. Al poc temps, s'hi va afegir en Marc (guitarra) i en Llus (guitarra) per en Jordi. Amb els quals van tancar la formaci final del grup. Despres del "Mai Morirem", el grup va canviar de nou els guitarristes, amb els actuals Omar A. i Omar M que completen la formacio actual. En les seves canons propugnen la independncia dels Pasos Catalans. S'autoconsideren  redskins, antifeixistes i patriotes catalans.  

 Histria .
La banda es va formar a mitjans del mes de setembre de 1995. La idea va sorgir de tres dels membres actuals (Raul a la bateria, Daniel al baix i Carles a la veu) desprs d'un concert de les Festes del barri de Grcia de Barcelona. Des de llavors s uneixen rpidament al projecte Jordi (a la guitarra). Amb aquesta formaci el grup comena a assajar i composa els seus primers temes propis, com "Skinhead", "Soroi", "Cap oportunitat", "El teu orgull" o "Ombres sinistres" entre d'altres. Ja des dels inicis destaca la gran influncia de grups Oi! i streetpunk com els Cockney Rejects, The Last Resort, o Stiff Little Fingers.

Als pocs mesos entra un segon guitarra, en Marc. Ja amb cinc components comencen a fer ms temes propis deixant de costat, de moment, les versions per estimular d'aquesta manera la seva creativitat. Aix el 17 de maig de 1996 donen el seu primer concert a L'Hospitalet de Llobregat, amb un repertori propi i la versi del "Rapist" dels Combat 84, rebatejada com "No ms drogues". Poc a poc arriben ms concerts. En les seves primeres actuacions creen els seus propis shows tot emulant als que oferiren en el seu moment els Decibelios. Durant uns mesos els membres del grup solen sortir als escenaris amb cascos de paletes, recordant aix l'esperit de working class.

A finals del 1996 es produeix un canvi, Jordi marxa i entra Llus a la guitarra. Amb l'actual formaci proliferen ms els concerts i el grup es dna a conixer arreu. El mes de novembre del 96 la banda grava el seu primer material per una demo. Comptant en aquells moments amb el suport d'un nou segell independent de Barcelona, anomenat Propaganda. El que havia de ser una maqueta en format K7 va acabar apareixent en CD.

Aquest fou el seu primer treball anomenat "Cap Oportunitat". La gravaci fou duta a terme als estudis Aurha d Esplugues de Llobregat sota la supervisi del tcnic angls Guy Wenger, que entre altres treballs va ser el tcnic de dubbings del CD "Toxic Sons" dels Dr.Calypso. El grup aconsegueix gravar 10 temes: "El meu K", "Oi! de Barcelona", "La veu dels Upstarts", "Sota Control", "Un poble", "Foscor mortal", "Foc i Or", "Mocadors negres", "Saoirse" i "Oi! you", tots ells temes propis en llengua catalana excepte el darrer que fou enregistrat en angls. D'aquesta manera "Cap Oportunitat" esdev el primer CD de msica Oi! editat ntegrament en llengua catalana.

Fou presentat el 13 de juny de 1997 amb un concert de presentaci al costat dels grups Remences i Crit de Lluita. En prop de dos mesos es va exhaurir la primera edici de vora 600 copies. Al llarg del 98 es fa una segona edici de 500 cpies mes que tamb s'exhaureix en poc ms d'un any.

A partir de l edici del seu CD el grup aconsegueix tocar en molts concerts i aix donar-se a conixer entre el pblic. Tamb arriba el reconeixement internacional amb l'inters del segell alemany Mad Butcher Records, que fa aparixer un tema de la banda en el CD recopilatori "Sun, Sea & Socialism" amb bandes com The Blaggers, Stagge Bottles, Red London o Les Partisans entre d'altres.

A Catalunya comena a tenir ress el seu CD i toquen a diverses poblacions com L Arbo, Manlleu, Igualada, La Granada, Barcelona o Molins de Rei. A ms en el mes de setembre del 98 sn part del cartell del X Mercat de la Msica Viva de Vic on va compartir escenari amb d'altres formacions com Brams, Amusic Skazz Band o Obrint Pas.

El grup rep ofertes per tocar a Alemanya, per les posposa fins al mes de desembre del mateix any. Amb tot participa a l Aste Nagusia de Bilbo oferint un concert al gaztetxe de Deusto i tamb a les Festes del Pilar a Saragossa.

Despres del Mai Morirem, la banda deixa Propaganda i s'uneix al projecte de Bullanga, en mans de components d'inadaptats. Amb l'entrada dels nous guitarres Omar A i Omar M, el grup treu el seu tercer album sota el titol de "Terra Cremada", un treball que els consolida al capdevant de l'escena politico-musical. Els seus concerts per Europa s'intensifiquen, pujant als escenaris de Suissa, Frana, Alemanya i Italia. 

Amb mes de 10 anys a l'espatlla, Opcio k-95 ha aconseguit crear el seu propi estil, mantenint-se sempre fidel a la seva linea musical i tambe al seu missatge. 

 Discografia .
 Cap Oportunitat (1997);
 Mai Morirem (2000, publicat tamb als Estats Units i el Canad);
 Terra Cremada (2004);
Participaci en recopilacions.
 Cinta antirepressiva (1997);
 Libertad para Rafa Ballarin (1997, publicat a Espanya);
 Das ZK empiehlt: Sun, Sea and Socialism (1998, publicat a Alemanya);
 International Socialism (1999, EP compartit amb Brigada Flores Magn, publicat a Alemanya);
 Wir haben ein Welt zu gewinnen (1999, publicat a Alemanya);
 Arbcies 99 (1999);
 Class Pride Worldwide (2000, publicat al Canad);
 100% papel del WC - vol. 2 (2000, publicat a Espanya);
 Propaganda Grcies (2000);
 Revolta Sonora (2000, publicat a Galcia i Catalunya);
 Ya Basta! (2000, publicat a Alemanya);
 RASH Madrid (2000, publicat a Espanya);
 Rock per la Independncia (2000);
 Compilado RASH Santiago (2001, publicat a Xile);
 Contra la globalitzaci lingstica... Solidaritat amb les escoles de la Catalunya Nord(2001)                                                                                                         ;
                           

 Enllaos Externs .

  http://www.opciok95.com/;
  http://personal1.iddeo.es/peresuau/opciok95/;
  http://www.botiboti.org/grupsweb/opciok95.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74828" title="Enio" nonfiltered="4413" processed="4393" dbindex="29654">

Enio (en grec     , horror) era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'eptet destructora de ciutats i freqentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra. Amb freqncia era retratada amb Fobos i Deimos com companya d'Ares, el du de la guerra, i s ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.

A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat         en honor de Zeus, Demter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'eptet homoloios de Homolois, una sacerdotessa d'Enio (Suidas Homolois). Una esttua d'Enio, feta pels fills de  Praxtelles, s'erigia al temple d'Ares a Atenes (Pausanias i.85). Entre les graies que enumerava Hesode a la seva Teogonia (273) hi figura Enio.

La seva equivalent en la mitologia romana era Bellona.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74829" title="Joan Puig i Ferreter" nonfiltered="4414" processed="4394" dbindex="29655">
Joan Puig i Ferreter ( La Selva del Camp, Baix Camp 1882 - Pars, Frana 1956 ) va ser un dramaturg, escriptor i poltic catal. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i desprs un gran renovador de les tcniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel pblic i pels estudiosos de la literatura catalana. ltimament la seva obra ressorgeix (en adaptacions teatrals dAiges encantades per exemple) i comena a ser estudiat.

 Biografia .
Joan Puig i Ferreter va nixer a la Selva del Camp, poblaci situada al Baix Camp, el 5 de febrer de 1882. Va viure els primers anys amb la seva mare ja que el seu pare, un terratinent ric, no el va reconixer mai. Desprs d'estudiar a Reus i a Barcelona va viure durant ms d'un any a Frana com a vagabund en situaci de misria.

Va morir a Pars l'any 1956.

 Activitat literria .
De retorn a Barcelona, el 1904, va iniciar la seva producci literria amb Dilegs dramtics, complementats dos anys ms tard amb Dilegs imaginaris.

La seva primera etapa com a dramaturg (1904-1914) estar marcada per drames de passions i un llenguatge agosarat. Suposar un trencament amb la tradici de la Renaixena i una incorporaci dels models russos del moment.

En la seva segona etapa (1917-1924) Puig i Ferreter s'adaptar a les demandes del pblic teatral, majoritriament burgs, que volia evadir-se dels conflictes socials amb el teatre i exigia obres lleugeres i divertides. En aquesta etapa l'autor va conrear el poema dramtic i el teatre potic o sentimental. Amb aquest tipus de teatre va acabar la seva producci teatral. 

Va entrar en crisi i es va decantar per la narrativa. La seva tercera etapa (1924-1936) s plenament narrrativa. Destaca sobretot la novella Els tres allucinats (1926), una obra extensa on tractava novament el tema dovstoievski de la relaci entre amo i esclaus i on abunden el trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogrfics i individualisme.

El 1928 es va fundar l'editorial Proa, i va ser el director literari de la Biblioteca A tot vent on va editar El cercle mgic (1929). L'obra va guanyar la primera convocatria del Premi Joan Crexells de narrativa. 

Durant aquest perode va publicar diversos articles sobre literatura, art i teatre a "La Publicitat", "L'Horitz", "El Diluvio" i "La Campana de Grcia", que va dirigir des del 1932.

De l'etapa de postguerra destaca el cicle novellstic El pelegr apassionat, en dotze volums, que escriure a partir del 1938 i fins a la seva mort. Va ser editat per Edicions Proa que havia reprs l'activitat a Perpiny sota el seu patrocini. 

 Activitat poltica .
A partir de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola va deixar d'escriure per dedicar-se a la poltica. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i al Parlament de Catalunya amb Esquerra Republicana de Catalunya. Va reprendre la literatura amb Camins de Frana (1934), la seva obra mestra.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va veure implicat en un escndol econmic a Pars com a negociador i comprador de material bllic per a la Repblica. Aix el va marginar desprs del mn dels exiliats, encara que va ser Ministre de Justcia del govern republic a l'exili (1952-1954). 

 Obres .


 I Etapa (1904-1914) .
Destaquen els drames de passions 
 Dilegs dramtics, 1904;
 La dama alegre, 1904 (Teatre de les Arts, Barcelona,17-12);
 El noi mimat, 1905 (Teatre Romea, Barcelona);
 La bagassa (Boires de ciutat), 1905;
 Arrels mortes, 1906 (Romea);
 Dilegs imaginaris, 1906 ;
 Aiges encantades, 1907 (Romea);
 La dama enamorada, 1908 (Teatre Novedades (Barcelona));
 Drama d'humils, 1909;
 La innocent, ;
 El gran Aleix, 1912 (Teatre Eldorado (Barcelona)). ;
 Desamor, 1912;

 II Etapa (1917-1924) .
Destaca el teatre lleuger i sentimental o amors.
 La dola Agns, 1914;
 La senyora Isabel, 1917;
 Garid i Francina, 1918;
 Si n'era una minyona, 1918;
 La novella d'Esther, 1918;
 El gran enlluernament, 1919;
 Les ales de fang, 1921 ;
 La dama de l'amor ferstec, 1921 (Teatre Goya (Barcelona));
 L'escola dels promesos, 1922;
 Un home genial, 1923;
 L'home que tenia ms d'una vida, 1925. Reeditat per Cossetnia Edicions, dins la collecci "Biblioteca de Tots Colors" el 2007.
 El crim de Pere Darnell, 192?

 III Etapa (1924-1936) .
Inici de la seva obra narrativa.
 Les faccies de l'amor, 1925;
 El cas de Joan Anglora. Els quatre embriacs. Les tres gemmes de l'aventurer, 1925;
 Servitud, memries d'un periodista, 1926 ;
 Els tres allucinats, 1926 ;
 Una mica d'amor, 1927;
 Vida interior d'un escriptor, 1928 ;
 El cercle mgic, 1929 ;
 Camins de Frana, 1934;
 On sn els pobres?... i altres histries de Nadal, 1934;
 Anna, darrera la cortina, 1936;
 La farsa i la quimera, 1936. 3 volums: 1r Els quimrics, 2n La farsa rstica, 3r El somni de foc;

 IV Etapa (postguerra) .
Narrativa d'experincies personals i de caire ms autobiogrfic.
 El pelegr apassionat. 12 volums (edici de 1952-1977) ;
 Diari d'un escriptor. Ressonncies (1942-1952), 1973;
 Memries poltiques, 1981;
 Textos sobre teatre, 1982;


 Enllaos externs .
  Pgina de l'autor a escriptors.cat;
  Fitxa de Joan Puig i Ferrater al Congrs dels Diputats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74832" title="Joan Llaneras Rossell" nonfiltered="4415" processed="4395" dbindex="29656">





















Joan Llaneras Rossell s un ciclista de pista mallorqu nascut el 17 de maig del 1969 a Porreres. Actualment viu a Montagut, Garrotxa.

Palmars.
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de Pequn (puntuaci) (2008).
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Pequn (Madison) (2008).
 Medalla de plata als Jocs Olmpics d'Atenes (puntuaci) (2004).
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de Sidney (puntuaci) (2000).
 1r en el Campionat del Mn (puntuaci) els anys 1996, 1998, 2000 i 2006.
 1r en el Campionat del Mn (Madison) 1997 i 1999;
 1r a la Copa del Mn (puntuaci). Atenes 1996,  Cali 1996 i Manchester 2004.
 1r a la Copa del Mn (Madison) Atenes 1996, Trexlerton 1997, Cali 1997, Mxic 1999, Cali 1999, Mxic 2000, Mxic 2001 i Monterrey 2002.
 1r a la Copa del Mn (persecuci per equips). L'Havana, 1996.
 2n en el Campionat del Mn (puntuaci) 2003;
 2n en el Campionat del Mn (Madison) 2001 i 2000.
 1r en el Campionat del Mon 2007 (Palma);

Enllaos externs.
  Palmars;
  Fitxa de l'esportista;

Vegeu tamb.
Llista de medallistes olmpics mallorquins;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74854" title="Zaccaria" nonfiltered="4416" processed="4396" dbindex="29658">

Els Zaccaria foren una famlia genovesa (en catal Zacaries) que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys el Pelopons.

El 1247 el genovs Giovanni Vitale va dominar Quios de fet per de jure van romandre dins l'Imperi Bizant. El 10 de juliol de 1261 el tractat de Nimfeo va reconixer la sobirania civil genovesa per Miquel VIII Paleleg es reservava pel Imperi l'alta sobirania. Al tractat de Viterbo del 27 de maig de 1267, Baldu II va cedir a Carles d'Anjou tots els drets nominals sobre Grcia per es va reservar la sobirania de les illes, que van romandre de fet com a domini comercial genovs, per Quios va esdevenir nius de pirates de tota mena.

El 1304 fou donada per l'emperador Bizanti en feu a Benet I Zaccaria, que tenia el monopoli comercial a Focea. Va morir el 1307 i el va seguir el seu fill Benet II Paleleg Zaccaria. Al morir el 1314, el seu fill Mart Zaccaria va assolir el poder junt amb son germ Benet III Zaccaria, en com, fins que aquest darrer fou instaurat pels bizantins el 1329 com a governador nic. El feu va tornar al Imperi el 1330 quant Benet III es va revoltar sense xit.

 Governadors de Focea  .
Benet I Zaccaria vers 1288-1304;
Tedsio Zaccaria 1304-1313;
A Bizanci 1313-1314;
Andreolo Cattaneo 1314-1331;
Domenicco Cattaneo 1331-1334;

 Senyors de Quios .
Benet I Zaccaria 1304-1307;
Benet II Paloleg Zaccaria 1307-1314 (fill);
Mart Zaccaria 1314-1329 (fill);
Benet III Zaccaria 1314-1330 (germ);
A Bizanci 1330;

 Barons de part del Pelopons .
Mart Zaccaria 1315-1329;
Bartolomeo Zaccaria 1329-1334 (fill) ;
Centuri I Zaccaria 1334-1382 (germ);
Andrnic Asen 1382-1402 (fill);
Stefano Zaccaria 1402-1403 (fill);
Centuri II Zaccaria 1403-1432 (regent 1402-1403), conserva Arcdia el 1430 ;
Caterina Zaccaria 1432 (filla) des 1430 la major part;
Toms Paleleg prncep de Bizanci 1432 (esps) des 1430 la major part;
a Bizanci 1432;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74855" title="Massai" nonfiltered="4417" processed="4397" dbindex="29659">


Els massais sn un poble afric niltid. Aproximadament sn uns 900.000, dels quals entre 353 i 450.000 habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, a Kenya meridional, i la resta al nord de Tanznia, al voltant del llac Victria. Les  dades, per, no sn prou acurades.

Abans de la colonitzaci, eren un poble guerrer, que vivia de la depredaci. Actualment sn pastors nmades de bvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econmica, i encara que mantenen la religi tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.

Viuen en assentaments anomenats bomes, cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural est plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versi massai dels grups d'edat consta d'infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generaci d'homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Desprs de la circumcisi els nois esdevenen home i guerrers menors. Antigament havien de passar una prova d'adult que consistia en caar un lle. Avui s'ha perdut perqu els lleons sn considerats espcie protegida.

El sistema poltic massai est descentralitzat; es convoquen reunions d'ancians i discussions pbliques per a decidir sobre els afers ms generals. El que encara s'hi imposa s la importncia que t per a ells el ramat. La seva religi es centra al voltant de creences mstiques referents als massais, al seu ramat, i a Du. Les vaques sn sagrades, i tamb ho s la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.

Parlen una llengua del subgrup niltic, branca oriental, del grup de llenges sudniques oriental pertanyents a les llenges niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.

Enllaos externs.
 The Maasai Language Project;
World Statesmen website on political and administrative polities;
Maasai American Organization;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74863" title="Copa grega de futbol" nonfiltered="4418" processed="4398" dbindex="29660">
La Copa grega de futbol s la segona competici futbolstica del pas. Es disputa des de l'any 1931 en format d'eliminatries.

 Historial .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74868" title="Apostolos Doxiadis" nonfiltered="4419" processed="4399" dbindex="29662">
Apostolos Doxiadis s un escriptor i matemtic grec, nascut el 1953 a Brisbane, Queensland (Austrlia).

 Referncies i enllaos .
 Pgina oficial d'Apostolos Doxiadis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74870" title="Francesc I Gattiluso" nonfiltered="4420" processed="4400" dbindex="29664">
Francesc I Gattiluso fou un patrici genovs que va posar al servei del bizant Joan V Paleleg naus i homes per ajudar-lo a recuperar el tron del que havia estat desposset (1354) i l'emperador a canvi li va donar la senyoria de Lesbos i la ma de la seva filla Maria (17 de juliol de 1355).

Va governar l'illa reconeixent sempre al emperador i plenament integrat a la cultura bizantina. Va morir a causa d'un terratrmol el 6 d'agost de 1384 en el que tamb va morir el seu fill gran Andrnic Gattiluso i el segon Domenicco Gattiluso. El va succeir el seu tercer fill Francesc II Gattiluso.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74871" title="Francesc II Gattiluso" nonfiltered="4421" processed="4401" dbindex="29665">
Francesc II Gattiluso (de naixement Jaume o Jacobo Gattiluso) era fill del genovs Francesc I Gattiluso i de la princesa bizantina Maria, filla del emperador Joan V Paleleg. 

Va succeir com senyor de Lesbos al seu pare quant va morir el 6 d'agost de 1384 i va agafar el nom de Francesc II. El 1386 Enos es va unir voluntriament als seus feus i en fou confiada la senyoria al germ del pare Nicolo I Gattiluso; l'emperador li va donar Focea (formalment la Maona dels Giustiniani de Quios va continuar tenint l'administraci), Thasos, Lemnos, Imbros i Samotrcia. 

Focea va passar a sobirania dels otomans el 1390. 

Va morir el 26 d'octubre de 1410 i el va succeir el seu fill Jaume I Gattiluso (Jacobo Gattiluso).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74872" title="Jaume I Gattiluso" nonfiltered="4422" processed="4402" dbindex="29666">
Jaume I Gattiluso va succeir al seu pare Francesc II Gattiluso a la seva mort el 26 d'octubre de 1410 en la senyoria de Lesbos i altres illes.

El 1416 va organitzar una expedici contra l'emir d'Esmira amb collaboraci amb els Giustiniani de Quios. 

Va morir el 1428 i no va deixar fills de la seva dona genovesa, Valentina Dria, recaient la successi en son germ Dorino I Gattiluso.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74873" title="Dorino I Gattiluso" nonfiltered="4423" processed="4403" dbindex="29667">
Dorino I Gattiluso fou senyor de Lesbos, Lemnos, Imbros, Thasos i Samotrcia, successor del seu germ Jaume I Gattiluso el 1428.

Durant el seu govern els otomans van exigir constants augments de tribut. 

Va morir el 30 de juny de 1455 i va deixar tres fills i tres filles; dels tres fills, dos foren senyors de Lesbos, Domenicco I Gattiluso i Nicolo II Gattiluso, mentre el tercer, Francesc III Gattiluso, fou senyor de Thasos. Les germanes foren: Maria (dona del ex emperador Alexandre Comn de Trebisonda) desapareguda el 1462;  Ginevra (casada amb Jaume II Crispo, duc del Arxiplag 1426-1447); i Caterina (muller del ex emperador bizant Constant XI, dspota de Morea el 1405 i mort el 1453) 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74874" title="Domenico I Gattiluso" nonfiltered="4424" processed="4404" dbindex="29668">
Domenicco I Gattiluso era fill de Dorino I Gattiluso, al que va succeir a la seva mort el 1455. 

El dia 25 de desembre de 1455 l'illa fou ocupada pels turcs, que noms es van retirar el 1456 contra la cessi de Thasos i l'augment del tribut.

Es va casar amb Maria Giustiniana-Longo, de la famlia Giustiniani governant a Quios.

El 1458 el seu germ Nicolo II  Gattiluso va donar un cop d'estat, va agafar la direcci de la senyoria, i va empresonar a Domenicco, al que possiblement va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74875" title="Francesc III Gattiluso" nonfiltered="4425" processed="4405" dbindex="29669">
Francesc III Gattiluso era fill de Dorino I Gattiluso senyor de Lesbos. 

Al morir aquest el 1455 va rebre la senyoria de Thasos. Es va casar amb una cosina germana de nom desconegut, filla de Palamede I Gattiluso senyor de Enos (Palamede era germ de Dorino I Gattiluso). 

Al 1456 va haver d'entregar Thasos als otomans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74876" title="Nicolo II Gattiluso" nonfiltered="4426" processed="4406" dbindex="29670">
Nicolo II Gattiluso fou fill de Dorino I Gattiluso i germ de Domenicco I Gattiluso. 

Va assolir el poder a Lesbos el 1358 per fer front a l'amenaa otomana enderrocant a son germ. Els turcs el van acusar de matar al germ i ho van fer servir de pretext per envair l'illa el 1462.

Mitilene fou destruda i desprs de 15 dies de resistncia Nicolo es va rendir i fou portat a Constantinoble junt amb altres membres de la famlia. La seva germana Maria (esposa del ex emperador Alexandre Comn de Trebisonda), dona molt bella, es creu que fou inclosa al harem del sold. El seu fill Alexis va esdevenir patge. Per causes bastant fosques Nicolo fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74877" title="Palamede I Gattiluso" nonfiltered="4427" processed="4407" dbindex="29671">
Palamede I Gattiluso era fill de Francesc II Gattiluso i germ de Jaume I Gattiluso i Dorino I Gattiluso, tots senyors de Lesbos. 

A la mort del seu oncle Nicolo I Gattiluso, senyor d'Enos, li fou assignada aquesta senyoria que va governar fins el 1455 en qu va morir. Com que el seu fill gran Jordi Gattiluso havia mort el 1449 el va succeir el seu fill segon Dorino II Gattiluso.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74878" title="Nicolo I Gattiluso" nonfiltered="4428" processed="4408" dbindex="29672">
Nicolo I Gattiluso fou un patrici genovs que va participar a les ordres de son germ Francesc I Gattiluso en les lluites que van permetre a Joan V Paleleg ser emperador (1354).

Al 1386 Enos es va sotmetre voluntriament als Gattiluso i la senyoria fou confiada a Nicolo I que la va conservar fins a la seva mort el 1409. No se li coneix ni dona ni fills i el va succeir el seu nebot Palamede I Gattiluso (fill de Francesc II Gattiluso i net de Francesc I Gattiluso)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74879" title="Dorino II Gattiluso" nonfiltered="4429" processed="4409" dbindex="29673">
Dorino II Gattiluso era fill de Palamede I Gattiluso i va succeir al seu pare en la senyoria d'Enos el 1455.

Al iniciar el govern els otomans van amenaar Enos per finalment el 1456 van accedir a mantenir a Dorino II augmentant el tribut. El 1462 els seus parents de Lesbos van perdre el poder i el 1484 els otomans van ocupar Enos.

Dorino encara va viure algun temps. Estava casat amb Elisabeta Crispo, de la famlia ducal dels Crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74882" title="Jzsef Mindszenty" nonfiltered="4430" processed="4410" dbindex="29674">

Jzsef Mindszenty (Csehimindszent, prop de Szombathely, Hongria, 1892 - Viena 1975) fou un eclesistic hongars, de veritable nom Jzsef Pehm. Es va ordenar sacerdot el 1915, i aviat es disting com a enemic acrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat pel rgim de Bla Kun el 1919. D'aleshores en milit en el Partit dels Petits Propietaris, i s'opos als feixistes del grup Creu Fletxada. 

El 1944 fou nomenat bisbe de Veszprm, el 1945 arquebisbe d'Esztergom, i el 1946 primat d'Hongria i cardenal. Fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes. Ja el 1948 fou empresonat per les noves autoritats, i degut al seu suport a la Revolta hongaresa del 1956 fou condemnat a treballs forats fins el 1971. Abandon Hongria contra la seva voluntat, a instncies de Pau VI, i dimit el 1974 per afavorir el desgla entre el govern hongars i el Vatic. S'establ a Viena, on public unes memries. El 1991 el seu cos fou repatriat a Hongria i enterrat a Esztergom.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74883" title="Gattiluso" nonfiltered="4431" processed="4411" dbindex="29675">
La famlia Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462. Una branca va conservar Enos fins el 1484.

 Senyors de Lesbos .

Francesc I Gattiluso 1355-1384;
Francesc II Gattiluso 1384-1410 (adquireix Thasos, Imbros, Lemnos i Samotrcia);
Jaume I Gattiluso 1410-1428;
Dorino I Gattiluso 1428-1455;
Domenicco I Gattiluso 1455-1458;
Nicolo II Gattiluso 1458-1462;
als otormans 1462;

 Senyors d'Enos .

Reconeguda per Bizanci a Lesbos 1386;
Senyoria creada el 1386;
Nicolo I Gattiluso 1386-1409;
Palamede I Gattiluso 1409-1455;
Dorino II Gattiluso 1455-1484;
als otomans 1484;

 Senyors de Thasos . 

Cedida per Bizanci a Lesbos 1386, de Lesbos 1386-1455;
Francesc III Gattiluso 1455-1456;
als otormans 1456;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74885" title="Escamarl" nonfiltered="4432" processed="4412" dbindex="29676">

Els escamarlans sn crustacis decpodes astacideus de la famlia dels nefrpids. L'espcie prpia d'Europa s Nephrops norvegicus, l'nica espcie del gnere Nephrops i de la subfamlia Nephropinae. 

L'escamarl s especialment popular a Espanya i Portugal on, tot i ser ms barat que el llamntol i la llagosta, tendeix a ser tamb una opci gastronmica en ocasions especials.

 Descripci .

s d'un color rosaci, ataronjat. T el cos esvelt, l'abdomen allargat, estret i menys robust que en la resta d'espcies de nefrpids. La mida, mitjana, passa habitualment dels 24 cm i pot arribar als 30 cm.
 
El primer parell de potes torciques s llarg, amb unes pinces llargues afilades lleugerament desiguals. El segon i el tercer parell tamb tenen pinces. El segment abdominal acaba amb una punta a cada costat. T els ulls de crnia negra i molt inflada, d'aspecte arronyonat. El rostre t dues carenes o crestes longitudinals; t altres carenes a la closca i a les pinces. La cua s molt musculosa, i s la part ms apreciada en gastronomia.

El desembre de 1995 un nova espcie comensal, la Symbion pandora, va ser descoberta a les parts bucals d'un escamarl. Va resultar ser el primer membre d'un nou flum, els Cycliophora.

 Biologia i distribuci .
Els escamarlans sn depredadors solitaris marins, i s'alimenten d'altres animals com cucs i peixos petits.

Se'n troba cap a la part nord oriental de l'Oce Atlntic, fins a Islndia i el nord de Noruega, en el Mar del Nord, cap al sud a Portugal i en el Mar Mediterrani.

 Varietats .
Amb el nom d'escamarlans, podem trobar altres espcies arreu del mn que corresponen fonamentalment als gneres Nephrops i Metanephrops. En angls se'ls denomina scampi a partir del nom en itali de l'escamarl.
 Escamarl de Nova Zelanda (Metanephrops challengeri);
 Escamarl japons (Metanephrops japonicus);
 Escamarl afric (Metanephrops mozambicus);
 Escamarl de l'Atlntic (Acanthacaris caeca);
 Escamarl xins (Metanephrops sinensis);
 Escamarl del Carib (Metanephrops binghami);

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74887" title="Creu Fletxada" nonfiltered="4433" processed="4413" dbindex="29677">

Creu Fletxada (hongars Nyilaskereszt) fou un grup poltic hongars de tarann feixista aparegut en els anys 30, liderat per Ferenc Szlasi, un antic oficial de l'exrcit. Entre els membres del seu Consell Nacional tamb hi figuraven Jeno Szollosi, Josef Gera i Ferenc Kassai-Schallmajer. El 1939 tenia aproximadament 500.000 membres i va obtenir 31 escons al parlament hongars. El Partit dels Creus Fletxades va romandre fins a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Posteriorment, el smbol del partit ha estat emprat per altres grups de caire racista i antisemita. D'octubre del 1944 a gener del 1945 foren responsables d'enviar 80.000 jueus en una marxa mortal fins a la frontera amb ustria.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74889" title="Silvia Corzo" nonfiltered="4434" processed="4414" dbindex="29678">

Silvia Milena Corzo Pinto s una advocada, periodista i presentadora de notcies colombiana.

Filla de Mario Corzo i Irene Pinto, va nixer a Bucaramanga el 30 d'octubre de 1973. Al culminar la seva educaci bsica, va realitzar estudis de Dret en la Universitat Autnoma d'aquesta ciutat.

En 1995, mentre cursava l'ltim semestre, la seva famlia la va inscriure al concurs de bellesa Seorita Santander, on va assolir el tercer lloc. Ella considera que, d'haver guanyat, no hauria acabat la seva carrera, sin que s'hauria convertit en model, actriu o mestressa.

Manifesta que sempre li han agradat els mitjans de comunicaci i que, si b ha exercit el dret, va preferir fer-lo en la branca dels drets humans, car no es considera bona per a litigar.

Desprs de culminar els seus estudis universitaris, va presentar un programa sobre drets humans en l'estaci de rdio de la Universitat Industrial de Santander, mentre treballaba en l'oficina de la Defensora del Poble en Bucaramanga. En 1997, li van oferir presentar un programa televisiu de temtica similar en el recin sorgit canal regional TRO.

Desprs de contreure matrimoni, es va traslladar a Cali, on va treballar en la Contralora d'aquesta ciutat, verificant l'estat de les obres pbliques realitzades all. Al mateix temps, els caps de setmana presentava el Noticiero del Pacfico, del canal regional Telepacfico.

Un nou trasllat del seu esps la va dur a Bogot, on exerceix com presentadora de Caracol Noticias des del 16 de desembre de 2002. A ms de presentar l'informatiu, s'encarrega de la secci de salut, anteriorment conduda per Claudia Palacios, avui en CNN en Espaol.

En 2004 va estar entre les nominades al Premio INTE, que es lliura a Miami, com personalitat femenina de notcies de l'any, pels seves "calidesa i serietat", i en 2005 va rebre el Premio Canal Caracol a la millor presentadora de notcies.

Silvia Corzo s divorciada i viu amb el seu fill Pablo, de 4 anys, a Bogot.

Enllaos externs.

 Presentadores de noticias (Caracol Noticias);
Pgina de prensa del Canal Caracol;
Premios INTE 2004 (Biografa y Video en formato QuickTime);
Silvia Corzo Fan Club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74891" title="Rennell i Bellona" nonfiltered="4435" processed="4415" dbindex="29679">
Pel que fa a la deesa de la mitologia romana vegeu Bellona.
----

Rennell i Bellona s una provncia de les illes Salom que consta de dos atols: Rennell, o Mu Nggava, i Bellona, o Mu Ngiki.

Rennell s l'illa ms meridional de les illes Salom. Tigoa, a l'illa de Rennell, s la capital de la provncia. La poblaci total de la provncia era de 2.377 habitants el 1999.

Encara que geogrficament sn a la Melansia, les dues illes sn habitades per polinesis i es consideren com a illes perifriques polinsies. La llengua de les illes pertany al grup polinesi de llengues samoiques. Els atols van ser descoberts pels mariners anglesos del vaixell mercant Bellona, el 1796.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74892" title="Fianna Fil" nonfiltered="4436" processed="4416" dbindex="29680">


Fianna Fil (irlands, soldats del dest) s un partit poltic de la Repblica d'Irlanda, fundat el 1926 per Eamon de Valera. Oposat al Tractat Anglo-Irlands del 1921, es proposava propulsar la independncia d'Irlanda. Elabor un programa de caire socialitzant, i el 1932 assol el poder, que ha detingut de manera intermitent al llarg de tota la histria d'Irlanda. Tots els seus dirigents han ocupat alguna vegada el crrec de taoiseach. 

Compta amb les joventuts del partit, gra Fianna Fil, formada a mitjans dels 70 molt actives. A nivell europeu, ha estat membre del grup europarlamentari Uni per l'Europa de les Nacions, amb l'Alleanza Nazionale italiana, el grup let Ptria i Llibertat, per el 2004 s'ali amb l'Aliana de Liberals i Demcrates per Europa.

Lders i caps Fianna Fil.
 Eamon de Valera (1926-1959);
 Sen Lemass (1959-1966);
 Jack Lynch (1966-1979);
 Charles Haughey (1979-1992);
 Albert Reynolds (1992-1994);
 Bertie Ahern (1994-2008);
 Brian Cowen (2008-actualitat);

 Referncies .
Bruce Arnold, Jack Lynch: Hero in Crisis (ISBN 1903582067);
Tim Pat Coogan, Eamon de Valera (ISBN 009175030X);
Joe Joyce and Peter Murtagh, The Boss: Charles J. Haughey in Government (ISBN 0905169697);
FSL Lyons, Ireland Since the Famine;
Dorothy McCardle, The Irish Republic ;
T. Ryle Dwyer, Nice Fellow: A Biography of Jack Lynch (ISBN 1856353680);
T. Ryle Dwyer, Short Fellow: A Biography of Charles J. Haughey (ISBN 1860231004);
T. Ryle Dwyer, Fallen Idol: Haughey's Controversial Career (ISBN 1856352021);
 Raymond Smith, Haughey and O'Malley: The Quest for Power (ISBN 1870138007);
Tim Ryan, Albert Reynolds - The Longford Leader: The Unauthorised Biography (ISBN 0861215494) ;
Dick Walsh, The Party (ISBN 0717114465);

Web.
Web oficial de Fianna Fail;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74899" title="Hemoglobina" nonfiltered="4437" processed="4417" dbindex="29681">
L'hemoglobina s una heteroprotena de la sang, de pes molecular 68.000, de color vermell caracterstic, que transporta l'oxigen des dels rgans respiratoris fins als teixits, en mamfers i altres animals. 

La formen quatre cadenes polipeptdiques (globina), dues alfa i dues beta, a cadascuna de les quals se'ls uneix un grup hemo. L'hemo cont un tom de ferro, el qual s capa d'unir-se de forma reversible a l'oxigen. Per tant, cada hemoglobina s capa de transportar quatre molcules d'oxigen.

Quan l'hemoglobina est unida a l'oxigen, es denomina oxihemoglobina o hemoglobina oxigenada, donant l'aspecte vermell intens caracterstic de la sang arterial. Quan perd l'oxigen, es denomina desoxihemoglobina o hemoglobina reduda, i presenta el color vermell fosc de la sang venosa (es manifesta clnicament cianosi).

L'hemoglobina t una capacitat successiva de facilitar la captaci d'O2 quan una molcula d'O2 ja est fixada. Aix s'anomena cooperativitat positiva, la qual est present en protenes oligomriques. 

 Reacci pas per pas: ;

Hb + O2 <-> HbO2 ;
HbO2 + O2 <-> Hb(O2)2 ;
Hb(O2)2 + O2 <-> Hb(O2)3 ;
Hb(O2)3 + O2 <-> Hb(O2)4 ;

Reacci total: ;
Hb + 4O2 -> Hb(O2)4;


Tipus d'hemoglobina.



Metahemoglobina hemoglobina amb grup hemo amb ferro en estat frric (3+). aquesta no s'uneix al oxigen, es produx per una malaltia congnita en la qual hi ha deficincia de reductasa metahemoglobina, la qual mant en estat ferrs l'estat del ferro. ;

Hemoglobina A o HbA anomenada tamb hemoglobina de l'adult o hemoglobina normal, representa aproximadament el 97% de la hemoglobina sintetitzada per l'adult, formada per dues globines alfa i dos globines beta. ;

Hemoglobina A2: representa menys del 2,5% de la hemoglobina desprs del naixement, formada per dues globines alfa i dues globines delta, la qual cosa augmenta de forma important en la beta-talasemia, al no poder sintetitzar globines beta. ;

Hemoglobina s;
Hemoglobina t;

Hemoglobina f;

Vegeu tamb:. 

Protena ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74901" title="Genealogia" nonfiltered="4438" processed="4418" dbindex="29682">
La genealogia s la disciplina que estudia l'ascendncia i la successi de les persones i els llinatges i determina els seus parentius i aliances mitjanant documentaci fefaent.

Aquesta disciplina implica la recopilaci dels noms de parents tant vius com difunts, i estableix la relaci entre ells, per tal de construir un arbre genealgic. 

La genealogia s considerada una de les Cincies Auxiliars de la Histria, a ms de de la medicina, el dret, la demografia, la sociologia, la nobiliria, l'estadstica, l'economia, la gentica, la zoologia, la botnica, la filognia, la paleontologia.

Bibliografia.
Fluvi, Armand de. A la recerca dels avantpasats. Barcelona, 1995.

Articles relacionats.
Genealogista;
Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria;
Llinatge;

Enllaos externs.
Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria;
Societat Valenciana de Genealogia i Herldica;
Institut d'Estudis Nobiliaris Catalans;
Societat d'onomstica;
Genealogies dels hereus de les masies de Gelida i altres poblacions;
Directorio de Genealogia Hispana;
Genealogia i histries ;
Genealoga, Reyes y Reinos Estudi sobre genealogies dinstiques i cronologia que abasta la histria de la humanitat;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74905" title="Drham dels Emirats rabs Units" nonfiltered="4439" processed="4419" dbindex="29683">

El drham dels Emirats rabs Units (en rab              drham imarat, o simplement      drham) s la moneda dels Emirats rabs Units. El codi ISO 4217 s AED i s'utilitzen les abreviacions Dh i Dhs (l'abreviaci DM s'utilitza molt poques vegades). Es divideix en 100 fils (   ). 

Histria.
El drham dels Emirats rabs Units (EAU) es va introduir el 1973 en substituci del riyal de Qatar i Dubai. La taxa de canvi va ser paritria, s a dir, d'u a u. El riyal de Qatar i Dubai va ser la moneda, des del 1966, de tots els emirats excepte del d'Abu Dhabi, on hi circulava el dinar de Bahrain. Abans del 1966, tots els emirats que van formar els EAU utilitzaven la rupia del Golf.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Central dels Emirats rabs Units (                                      Masraf al-Imarat al-Arabia al-Mutahida al-Markazi), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 fils i d'1 drham, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 drhams.

Les monedes de 5 i 10 fils s'utilitzen rarament. El mateix passa amb els bitllets de 20 i 200 drhams (aquest ltim, per exemple, es va deixar d'emetre el 1989).

Taxes de canvi.
1 EUR = 4,49775 AED (17 d'abril del 2006);
1 USD = 3,67248 AED (17 d'abril del 2006);

Vegeu tamb.
Drham;

Enllaos externs.

 Banc Central dels Emirats rabs Units;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74906" title="Francesc II de Frana" nonfiltered="4440" processed="4420" dbindex="29684">

Francesc II de Frana ( Fontainebleau 1544 - Orleans 1560 ), rei de Frana (1559-1560) i rei consort d'Esccia (1558-1560).

Orgens familiars.
Nasqu al palau reial de Fontainebleau el 19 de gener de 1544 sent el fill primognic del rei Enric II de Frana i la seva esposa Caterina de Mdici. Era nt per lnia paterna del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana, i per lnia materna del duc Lloren II de Mdici i la comtessa Magdalena de La Tour.

Fou el germ gran dels tamb reis Carles IX de Frana i Enric III de Frana, els ltims reis de la branca Valois-Angulema, de la Dinastia Valois.

Rei consort d'Esccia.
El seu matrimoni amb Maria I d'Esccia el concret el seu pare el 1548 quan Francesc tenia tant sols nou anys. Maria d'Esccia fou proclamada reina el mateix any del seu naixement el 1542

El casament es realitz a la Catedral de Notre-Dame de Pars el 24 d'abril de 1558, amb el delf Francesc de Frana de 14 anys. El seu casament amb la reina d'Esccia, ell no fou coronat mai rei d'Esccia, propiciava un possible hereu conjunt per a les dues corones aix com un candidat molt important a poder reclamar el futur tron d'Anglaterra.

Rei de Frana.
Francesc II ascend al tron francs el 1559 a l'edat de 16 anys, major d'edat i per tant preparat per a regnar. La seva salut, per, tant fsica com mental eren molt dbils i fou manejat per la seva esposa aix com per la famlia d'aquesta, els ducs de Guisa, partidaris d'una poltica represiva contra els hugonots. Francesc II va deixar el govern a mans de Francesc I de Guisa, cap de l'exrcit francs, i Carles I de Guisa, que disposa de les finances i els assumptes de l'esglsia catlica.

El curt regnat de Francesc II est immers pels disturbis religiosos de les Guerres de religi. Els catlics, amb els Guisa al capdavant, i els protestants, amb Antoni de Borb i Francesc de Coligny al capdavant, reuneixen els seus exrcits davant la possibilitat d'una guerra declarada.

El mar de 1560 els lders protestants va organitzar la Conujura d'Amboise, pensada per segrestar el rei i fer ascendir al seu candidat, Llus de Cond. Aquesta complot per no es realitz per la traci de Pierre des Avenelles que permet la captura de gran part dels organitzadors, que foren executats.

El 5 de desembre de 1560 Francesc II va morir a Orleans a causa d'una otitis, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis. Fou succet pel seu germ de 10 anys Carles IX de Frana, amb la regncia de la seva mare Caterina de Mdici, mentre Maria Stuard retorn a Esccia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74907" title="Genealogista" nonfiltered="4441" processed="4421" dbindex="29685">
Un genealogista s una persona entesa en genealogies i llinatges, i que escriu sobre ells. 

Existeixen diferents organismes que capaciten, acrediten i certifiquen als genealogistes, els ms reconeguts sn: Association of Professional Genealogists, National Genealogical Society, Board for Certification Of Genealogists, etc. 

Els genealogistes poden organitzar-se en Societats Genealgiques independents en tot nivell: local, regional, estatal, o per pas. A Catalunya aquesta organitzaci s la Societat Catalana de Genealogia, mentre que al Pas Valenci s la Societat Valenciana de Genealogia i Herldica. A la Catalunya Nord existeix l'Associaci Catalana de Genealogia. Les ms famoses pel seu treball i contribuci a la genealogia sn la Genealogical Society of Utah i la Societat Genealgica del Nord de Mxic.

Enllaos externs.
Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillogia i Nobiliria;
Societat Valenciana de Genealogia i Herldica;
 Associaci Catalana de Genealogia;
Genealogical Society of Utah;
La Sociedad Genealgica del Norte de Mxico;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74908" title="Llinatge" nonfiltered="4442" processed="4422" dbindex="29686">

Llinatge o parentiu es el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopci.

La veu llinatge ve de la llatina linea. Significa la descendncia o srie de descendents en qualsevol famlia o persona considerada com primer progenitor o tronc com. D'ella es deriva la paraula llinagista que s el qual sap o escriu de llinatges.

En la genealogia la idea principal s la de progenitor. En la idea complexa expressada per la paraula llinatge la idea principal s la de descendents. S'escriu la genealogia d'una persona quan es vol aclarir quins van ser els seus progenitors. Es parla de llinatge quan el que importa s esbrinar la seva descendncia.

A les Illes Balears la paraula llinatge s sinnima de cognom.

 Parentiu catal .

Ascendents:
pare, mare;
avi, via;
besavi, besvia;
rebesavi (tresavi), rebesvia (tresvia);
quadravi, quadrvia;
avi cinqu, via cinquena;

Descendents:

fill, filla;
nt, nta;
besnt o rent, besnta o renta;
rebesnt o tresnt, rebesnta o tresnta;
quadrint, quadrinta;
nt cinqu, nta cinquena;

Colaterals:

germ, germana;

Collaterals ascendentes i descendents:

oncle, tia (germ o germana del pare/mare del subjecte);
cos germ, cosina germana (fills de germ/germana del pare/mare del subjecte);
nebot valenci, neboda valenciana (fill de cos germ o cosina germana);
besnebot valenci, besneboda valenciana (fill de nebot valencia o neboda valenciana);
besoncle, bestia (germ o germana de l'avi o via del subjecte);
oncle valenci, tia valenciana (fills de besoncle o bestia);
cos prim o cos segon, cosina prima o cosina segona (fills d'oncle valencia/tia valenciana);
rebesoncle, rebestia (germ/germana de besavi o besvia);
besoncle valenci, bestia valenciana (fills de rebesoncle o rebestia);
quadroncle, quadritia (germ/germana de rebesavi o rebesvia);
oncle cinqu, tia cinquena (germ/germana de quadravi, quadrvia);

 Parentius romans .



Articles relacionats.
 Dinastia;
 Genealogia i Genealogista;
 Cognom;
 Clan;
 Arbre genealgic;
 Famlia;
 Escut ;
 Herldica ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74909" title="Arbre genealgic" nonfiltered="4443" processed="4423" dbindex="29687">

Un arbre genealgic s una taula genealgica que exposa dades genealgiques d'un subjecte o d'un matrimoni d'una manera organitzada i sistemtica. L'arbre pot ser ascendent, s a dir que mostra els avantpassats del subjecte d'estudi, o pot ser descendent, mostrant la seva descendncia. La imatge de l'arbre per illustrar les relacions de parentiu data de l'Edat mitjana.

De vegades, l'arbre noms es refereix al llinatge mascul, s a dir sense incloure la descendncia de les filles casades; o a la inversa, noms femen.

Existeixen diferents mtodes per representar els arbres genealgics, sent el ms conegut el sistema de numeraci de Sosa-Stradonitz .



Enllaos externs.

 Abueling Disseny d' Arbres Genealgics i Investigaci d' avantpassats;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74913" title="Carles IX de Frana" nonfiltered="4444" processed="4424" dbindex="29688">

Carles IX de Frana (Saint Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574). Duc d'Orleans (1550-1560) i rei de Frana (1560-1574).

Orgens familiars.
Nasqu al palau reial de Saint Germain-en-Laye el 27 de juny de 1550 sent fill del rei Enric II de Frana i la seva esposa, la princesa Caterina de Mdici. Era nt per lnia paterna del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana, i per lnia materna del duc Lloren II de Mdici i de la comtessa Magdalena de La Tour.

Fou germ dels tamb reis Francesc II de Frana i Enric III de Frana, els ltims reis de la branca Valois-Angulema, de la Dinastia Valois.

Ascens al tron.
El 1560, amb 10 anys, va ascendir al tron de Frana per la prematura mort del seu germ gran Francesc II de Frana. La majoria d'edat legal estava situada en aquells moments als 16 anys, per la qual cosa tingu la regncia de la seva mare Caterina de Mdici fins el 1563, si b exerc sempre un gran poder sobre el seu fill.

El 1561 fou coronat rei a la catedral de Reims. Durant el seu regnat continuaren les Guerres de religi entre catlics i protestants, tot i els grans esforos de Caterina de Mdici per aturar-les. La Conferncia de Poissy de 1561, en la que s'intenta conciliar ambdues parts, aix com l'ordenana del 31 de gener que prohibeix, a Orleans, les persecucions dictades per Enric II contra la reforma, no tenen el resultat esperat i les lluites dels protestants continuen, amb Llus de Cond al capdavant.

El duc de Guisa i Anjou seran les armes ms victorioses per la part catlica, que infligir severes derrotes als hugonots a Dreux, Jarnac i Moncontour el 1567. El 1570, finalment, es firm la Pau de Saint-Germain per la qual s'accept la readmisi dels protestants a l'administraci pblica aix com la llibertat de culte en privat.

Npcies i descendents.
Es cas el 1570 amb Elisabet d'ustria, filla de l'emperador Maximili II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria d'Espanya. D'aquesta uni nasqu:

 SAR la princesa Maria Elisabet de Valois (1572-1578);

Carles IX per tingu dos fills illegtims amb Marie Touchet:

 un fill (1572);
 Carles de Valois (1573-1650), duc d'Angulema;

Matana de Sant Bartomeu.

El matrimoni de la seva germana Margarida de Valois, la Reina Margot, amb el jove prncep protestant i rei de Navarra Enric III de Navarra, sembl ser l'inici d'una reconciliaci entre els dos bndols. Per l'atac, uns dies desprs de l'enlla nupcial, contra uns dels lders protestants, Gaspar de Coligny, va comportar l'enuig dels protestants francesos.

Creient que es realitzaria un aixecament hugonot, i desprs d'escoltar els consells de Caterina de Mdici, Carles IX va decidir eliminar tots els cabdills protestants a excepci dels prnceps de sang reial: Enric de Navarra i Llus de Cond. Aqusta decissi desembocar en la Matana de Sant Bartomeu, realitzada la nit del 24 d'agost de 1572, i que comportar la mort de protestants arreu del pas.

Aquest fet comport una mala reputaci al rei francs, que fou considerat un fantic. Carles IX per millorar la seva imatge concedir la llibertat de culte als protestants a les ciutats de La Rochelle, Cognac i Montauban, tot i que no a Pars. Aix provocar la Quarta Guerra, que finalitzar el juliol de 1573 a Bolonya amb la signatura d'una pau.

La salut fsica i mental del rei sempre fou molt delicada, com la del seu germ gran, i desprs d'aquests esdeveniments va empitjorar. Una conspiraci intent ascendir al tron al seu germ petit, el duc d'Anjou. La seva mare atur la iniciativa per aix va debilitar encara ms la salut mental del rei, que va buscar refugi al castell de Vincennes. El 30 de maig de 1574 desprs d'altres febres i hemorrgies Carles IX mor a causa d'una pneumnia tuberculosa.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74914" title="Broken Sword" nonfiltered="4445" processed="4425" dbindex="29689">
Broken Sword s una srie d'aventures grfiques creada per la companyia Revolution Software. L'argument dels jocs segueixen les aventures de George Stobbart i Nicole Collard en aventures fictcies basades en histria i mitologia. Els primers dos jocs de la srie funcionen amb un sistema tradicional d'aventura grfica en dues dimensions en el qual el jugador pot interactuar amb l'escenari animat. El tercer joc s en 3D i permet controlar el personatge mitjanant un sistema de control directe. El quart, que tamb s en 3D, combina el sistema tradicional amb el sistema de control directe.

Broken Sword: The Shadow of the Templars.
(Conegut com a "Broken Sword: La leyenda de los templarios" en castell, "Les Chevaliers du Baphomet" en francs, "Baphomets Fluch" en alemany i "Circle of Blood" als Estats Units)

Aquest primer joc de la srie va aparixer el 1996, i va fer ser publicat internacionalment per Virgin Interactive Entertainment. George Stobbart s un turista americ de viatge a Pars durant la tardor d'un any sense especificar (tot i que una de les primeres lnies de monleg especifica que s el final del milleni). La histria comena quan un home vestit de pallasso i que duu un acordi deixa una bomba a la cafeteria on en George casualment s'est prenent un descans. Desprs de recuperar-se, descobreix que un home ha mort durant l'explosi, i el seu primer encontre amb la periodista francesa Nicole Collard, del diari parisenc (fictici) La Libert, l'informar que l'objectiu de l'assass disfressat era aquell home, el qual ella mateixa havia d'entrevistar. Aix portar els personatges a investigar una trama que involucra els Templers i la Secta dels Assassins. Per fer aix, hauran de viatjar a diversos pasos i resoldre enigmes fins descobrir la clau del misteri.

A part de la temtica fosca i el nombre de morts, l'atmosfera del joc s ms alegre del que podria semblar i els dilegs i situacions estan esquitxats d'humor sarcstic. El joc t una banda sonora composada per Barrington Pheloung, i un doblatge liderat per Rolf Saxon en el paper de George Stobbart.

El joc va rebre una acollida entusiasta per part de la crtica i el pblic, i s sovint citat com el millor joc de la srie, i un dels millors en el seu gnere. A part de la versi original feta per a PC, tamb hi ha versions per a Sony PlayStation i Nintendo Game Boy Advance.

La pellcula d'aquesta entrega veur la llum al 2009.

Broken Sword II: The Smoking Mirror.
(Conegut com a "Broken Sword: Las Fuerzas del Mal" en castell, "Les Boucliers de Quetzalcoatl" en francs i "Baphomets Fluch II: Die Spiegel der Finsternis" en alemany)

El segon joc de la saga va sortir el 1997. L'aventura comena amb en George Stobbart i la Nicole Collard (ara parella) visitant la casa d'un arqueleg, on sn enganyats per un home que segresta la periodista i que lliga en George a una cadira, en una habitaci en flames i amb una aranya verinosa apropant-se. A partir d'aquest moment en George Stobbart segueix la pista de la Nicole per tal de salvar-la, i descobrir que estan endinsats en un complot internacional relacionat amb un malfic du maia i un eclipsi solar.

Un cop ms, l'encarregat de la banda sonora va ser Barrington Pheloung, i Rolf Saxon va tornar a liderar el doblatge encarnant el protagonista, per amb una altra veu per a la Nico. Els grfics sn de la mateixa qualitat que la primera part, i uns quants canvis en el motor grfic permeten incloure efectes com ara fum.

El joc s sovint criticat perqu els seus creadors el varen fer amb presses, com demostren el seu gui, menys elaborat que el de la primera part, i menys llibertat de moviments, el qual causa una jugabilitat ms lineal. Malgrat tot, el joc va aconseguir bones crtiques i va ser un xit, tot i que amb menys vendes que la primera part.

Existeixen versions d'aquest joc per a PC i PlayStation.

Broken Sword: The Sleeping Dragon.
(Conegut com "Broken Sword: El sueo del dragn" en castell, "Les Chevaliers du Baphomet: Le manuscrit de Voynich" en francs, "Baphomets Fluch: Der schlafende Drache" en alemany i "Broken Sword: Il sonno del drago" en itali.)
Els dos protagonistes retornen en aquest tercer joc, que va aparixer l'octubre de 2003 de la m de la companyia THQ a Europa i The Adventure Company als Estats Units. Aquest cop el joc presenta una interfa completament tridimensional, al contrari que els dos primers jocs, el qual va ser criticat pels defensors del gnere tradicional, per que tamb reb una clida acollida per part d'aquells que volien que la srie es modernitzs.

El gui es torna a centrar en l'orde dels Cavallers Templers, que intenten reunir forces desprs de la seva desfeta al primer joc a travs d'una organitzaci que els promet poder, i la trama inclou diversos elements, com el Manuscrit Voynich, sobre els quals s'ha especulat histricament, i porta els personatges a Glastonbury, Pars, El Caire, Praga i el Congo.

Rolf Saxon torna a posar la veu a en George Stobbart, i la nova dobladora Sarah Crook pren el rol de la Nicole Collard.

S'han realitzat versions de l'original de PC per a la Xbox de Microsoft i la PlayStation 2 de Sony, tot i que aquesta darrera noms es troba disponible a Europa. El director de Revolution, Charles Cecil, va mencionar que la creaci d'aquesta tercera part va costar 2 milions de lliures.

Broken Sword: The Angel of Death.
El 17 d'agost de 2005, THQ i Revolution varen anunciar que s'estava realitzant el quart joc i que el seu ttol seria The Angel of Death ("L'ngel de la mort"). En aquesta darrera aventura, en George Stobbart s'enamora d'una dona misteriosa anomenada Anna Maria, que desapareix portant a en George a resoldre un altre misteri, i intentar salvar el mn. L'aventura comena a la ciutat de Nova York, passant pel Vatic, Istambul i Arizona. A part del seu nou objecte amors, Nicole Collard torna a aparixer, esdevenint de nou un personatge jugable. El joc torna a ser tridimensional, tot i que el sistema de control es diferent: es torna a fer servir el ratol, a ms del teclat, per controlar els personatges. Aquesta entrega noms ha aparegut per a l'ordinador com a conseqncia del poc xit que va obtenir la tercera part a les videoconsoles.

Informaci tcnica.
Broken Sword 1 i 2 fan servir una versi millorada del motor Virtual Theatre de la prpia companyia Revolution. Tot i que no s possible jugar directament a aquestes dues aventures sota Windows XP, el programa ScummVM els permet executar en aquest sistema operatiu. El tercer joc utilitza el motor RenderWare, mentre que el quart fa servir el motor de Sumo Digital per als grfics i una versi del RenderWare per a la programaci.

Enllaos externs.
 Lloc web de Revolution Software ;
 Broken Sword Planet ;
 Web oficial de The Sleeping Dragon ;
 Web oficial de The Angel of Death ;
 Broken Sword ;
 Web no oficial ;
 La srie a Mobygames ;
 Notcia sobre l'aparici de la pellcula de Broken Sword ;
 Web de fans de Broken Sword ;
 Fanweb de Broken Sword ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74916" title="Francesc I Crispo" nonfiltered="4446" processed="4426" dbindex="29690">
Francesc I Crispo fou el dcim duc de l'Arxiplag i de Naxos, bar d'Astrogidis, senyor de Milos (1376-1383), de Santor, d'Andros (fins 1384 en qu el va cedir al seu gendre Pietro Zeno casat amb la filla Petronela), d'Astiplea, Delos, Ios, i consenyor d'Amorgos.

El 1383 va agafar el poder en una revolta armada i es va casar amb l'hereva Fiorenza Sanudo, filla de Joan I Sanudo, sis duc de Naxos i de l'Arxiplag.

Va morir el 1397 i la seva dona el va sobreviure. El va succeir el seu fill Jaume I Crispo. La senyoria de Ios fou llegada al seu fill Marc I Crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74917" title="Jaume I Crispo" nonfiltered="4447" processed="4427" dbindex="29691">
Jaume I Crispo, nascut el 1384, fou el onz duc del Arxiplag  i Naxos, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, d'Astiplea, Delos, i consenyor de Amorgos.

Va succeir al seu pare Francesc I Crispo quant aquest va morir el 1397. Les seves filles Maria i Foiorenza foren consenyores de Milos (1406-1437 i 1410 a una data desconeguda)

Va morir el 1418 i del seu enlla amb Fiorenza Sommaripa (filla del senyor de Paros) no va deixar mascles. El va succeir el seu germ Joan II Crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74918" title="Joan II Crispo" nonfiltered="4448" processed="4428" dbindex="29692">
Joan II Crispo, nascut el 1388, fou el dotz duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, de Santor, d'Astiplea, Delos, i consenyor de Amorgos. Era fill de Francesc I Crispo.

Va succeir al seu germ Jaume I Crispo a la seva mort el 1418.

Va morir el 1433. Del seu enlla (1421) amb Francesca Morosini va tenir una filla (Adriana) i un fill. Aquest darrer, Jaume II Crispo, el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74919" title="Jaume II Crispo" nonfiltered="4449" processed="4429" dbindex="29693">
Jaume II Crispo, nascut el 1426 fou el tretz duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, d'Astiplea, Delos, i consenyor de Amorgos. Era fill de Joan II Crispo.

Va succeir al seu pare a la seva mort el 1433 sota regncia de la mare Francesca Morosini (morta el 1455).

El 1444 fou declarat major d'edat i es va casar amb Ginebra Gattiluso, per va morir tres anys desprs (1447), deixant una filla, Elisabeta, que es va casar amb Dorino II Gattiluso d'Enos (1455-1484), i un fill acabat de nixer, Joan Jaume I Crispo, que el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74920" title="Joan Jaume I Crispo" nonfiltered="4450" processed="4430" dbindex="29694">
Joan Jaume I Crispo, nascut el 1446, fou el tretz duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, d'Astiplea, Delos, i consenyor de Amorgos.

Era fill de Jaume II Crispo al que va succeir el 1447.

Va exercir la regncia el besoncle Nicolo Crispo i a la seva mort el 1450, la seva mare Ginebra auxiliada per l'avia Francesca Morosini (que va viure fins el 1355).

Va morir el 1453 i la successi va recaure en el seu besoncle Guillem II Crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74921" title="Guillem II Crispo" nonfiltered="4451" processed="4431" dbindex="29695">
Guillem II Crispo, nascut el 1390, fou el quinz duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, d'Astiplea, Delos, Ios, i consenyor de Amorgos. Era fill de Francesc I Crispo i germ de Jaume I Crispo i Joan II Crispo.

Va succeir al seu besnebot a la seva mort el 1453.

Era solter per el 1461 es va casar amb la veneciana Elisabeta Pesarode la que encara va tenir temps de tenir una filla, Fiorenza, nascuda el 1463, coincidint amb la mort del pare. Va deixar tamb un fill natural, Jaume Crispo que fou governador del ducat. El va succeir el seu nebot Francesc II Crispo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74922" title="Jaume Crispo" nonfiltered="4452" processed="4432" dbindex="29696">
Jaume Crispo fou fill natural de Guillem II Crispo. Va ser governador del ducat de Naxos i del Arxiplag el 1494 al 1496 i va morir el 1505. Va deixar un fill, Antoni Crispo, que fou tamb governador del ducat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74923" title="Antoni Crispo" nonfiltered="4453" processed="4433" dbindex="29697">
Antoni Crispo fou fill de Jaume Crispo. Fou governador del ducat de Naxos i del Arxiplag el 1496 fins el 1505. Va morir desprs d'aquesta data.

Va deixar un fill de non Guillem Crispo, pare d'un altra Antoni Crispo, que tamb fou governador del ducat del 1544 al 1554 i va morir el 1584.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74924" title="Nicolo Crispo" nonfiltered="4454" processed="4434" dbindex="29698">
Nicolo Crispo, nascut el 1392, fou fill de Francesc I Crispo, i germ de Jaume I Crispo, Joan II Crispo i Guillem II Crispo. Exercia com a senyor de Siros.

El 1447 va ser cridat a la regncia del seu besnebot Joan Jaume I Crispo. Va morir el 1450.

Estava casat des el 1413 amb la dama bizantina Valntia Eudxia Comnena. Va deixar dos filles (Caterina i Lucrcia) i un fill, Francesc II Crispo, que el 1453 va recollir la successi del ducat per extinci de la branca familiar snior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74925" title="Francesc II Crispo" nonfiltered="4455" processed="4435" dbindex="29699">
Francesc II Crispo, nascut el 1417, fou senyor de Siros des el 1450 succeint al seu pare. Fou el setz duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, d'Astiplea, Delos, Ios, i consenyor de Amorgos. Era fill de Nicolo Crispo.

Al morir el seu oncle Guillem II Crispo el 1463 fou proclamat successor per noms el va sobreviure unes setmanes i va morir el mateix 1463.

Del seu enlla amb Guillema, filla de Pietro Zeno (senyor d'Andros) va deixar al seu successor Jaume III Crispo. De una segon enlla amb Petronela Bembo no va tenir fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74926" title="Jaume III Crispo" nonfiltered="4456" processed="4436" dbindex="29700">
Jaume III Crispo, nascut el 1446, fou el disset duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, Delos, Siros, Astiplea, i consenyor de Amorgos. Era fill de Francesc II Crispo i el va succeir el 1463.

Es va casar un any abans de ser duc amb Caterina, filla de ngel II Gozzadini senyor de Sifnos i Kitnos amb la que va tenir dos filles: el 1463 a Fiorenza que fou senyora de Namfios, de Santor el 1479, i de Paros el 1520 (va morir el 1528); i el 1466 a Petronela. 

Va morir el 1480 i la successi va recaure en son germ Joan III Crispo.

La senyoria d'Astiplea i la consenyoria d'Amorgos van passar a la seva germana Margarita i al seu marit Marc Quirini que la van exercir fins el 1490.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74927" title="Joan III Crispo" nonfiltered="4457" processed="4437" dbindex="29701">
Joan III Crispo, nascut el 1450, era fill de Francesc II Crispo i germ de Jaume III Crispo. Fou el divuit duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, Delos, Siros, Astiplea, i consenyor de Amorgos. Va succeir al seu germ  el 1480.

Es va casar amb Caterina Morosini.

Va morir el 1494 i va deixar un fill, Francesc III Crispo, que el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74928" title="Francesc III Crispo" nonfiltered="4458" processed="4438" dbindex="29702">
Francesc III Crispo, nascut el 1469, era fill de Joan III Crispo. Fou el dinov duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, Delos, Siros, Astiplea, i consenyor de Amorgos. Va succeir al seu pare el 1494 per els venecians van ocupar Naxos i van nomenar governador a Jaume Crispo, per sota la autoritat mxima de Pere Contarini. 

El 1496 el fill de Jaume, Antoni Crispo, fou nomenat governador del ducat i va exercir fins el 1500 en qu Francesc III for restablert per no va tornar al ducat fins el 1505 a la mort d'Antoni.

El 1511 fou portat altra cop a Vencia, i enviat com a governador Antoni Loredano, parent de la seva dona i del dux de Vencia. El domini veneci va subsistir fins el 1517 en qu el fill de Francesc III fou proclamat duc.

Es va casar amb Caterina Loredano de Vencia.

Va morir a Vencia el 1518 i va deixar una filla, Caterina, i un fill, Joan IV Crispo, que el va succeir ja abans de la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74929" title="Joan IV Crispo" nonfiltered="4459" processed="4439" dbindex="29703">
Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo. Fou el vint duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santor, Delos, Siros, Astiplea, i consenyor d'Amorgos. Va ser proclamat duc el 1517 i va succeir formalment al seu pare el 1518 quan aquest va morir.

Es va casar amb Adriana, filla de Nicolo II Gozzadini, senyor de Sifnos i Kitnos.

El 1544 fou deposat pels venecians i el seu parent Antoni Crispo nomenat governador. Deu anys desprs va ser restablert.

Va morir el 1564 i va deixar dos filles i dos fills. Les filles foren: Caterina (morta el 1534) casada amb Nicolo III Gozzadini, senyor de Sifnos i Kitnos (mort el 1579); i Tadea casada amb Joan Francesc Sommaripa, senyor d'Andros (mort desprs de la prdua d'Andros el 1566). El dos fills foren Francesc IV Crispo (hereu associat al govern, premort) i Jaume IV crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74930" title="Marc I Crispo" nonfiltered="4460" processed="4440" dbindex="29704">
Marc I Crispo, nascut el 1394, era fill de Francesc I Crispo, i va rebre del seu pare, el 1397 la senyoria de Ios, amb noms 4 anys. La va exercir fins a la seva mort el 1450 i el va succeir el seu fill gran Jaume I Crispo d'Ios, que noms el va sobreviure dos anys recaient la successi en son germ Francesc I Crispo d'Ios


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74931" title="Francesc I Crispo d'Ios" nonfiltered="4461" processed="4441" dbindex="29705">
Francesc I Crispo d'Ios, era fill de Marc I Crispo. Fou senyor d'Ios on va succeir al seu germ Jaume I Crispo d'Ios. Mes tard (1480) fou senyor de Santor. 

Es va casar el 1473 amb Lucrcia Loredano de Vencia i va morir el 1494. El va succeir el seu fill Marc II Crispo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74932" title="Marc II Crispo" nonfiltered="4462" processed="4442" dbindex="29706">
Marc II Crispo era fill de Francesc I Crispo d'Ios. Va heretar del seu pare a la seva mort el 1494, les senyories d'Ios i Santor.

Va morir el 1508 i va deixar una sola filla, Adriana, que va heretar les dues senyories i es va casar el mateix any amb Alexadre Pisani, senyor d'Anafi i d'Antiparos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74933" title="Jaume IV Crispo" nonfiltered="4463" processed="4443" dbindex="29707">
Jaume IV Crispo nascut el 1520, era fill de Joan IV Crispo. Fou el 21 duc de Naxos i del Arxiplag, bar d'Astrogidis, senyor de Milos, Delos, Siros, Astiplea, i consenyor d'Amorgos. Va succeir al seu pare el 1564.

Es va casar amb Ceclia filla de Crusino III Sommaripa, senyor d'Andros.

Fou deposat pels venecians el 1544 i el seu parent Antoni Crispo fou governador del ducat del 1544 al 1554 en qu Jaume IV fou restablert.

El 1566 Naxos fou ocupada pels otomans que van donar el ttol com a feudatari del sold al jueu portugus Josep Nasi que va enviar com a governador al castell Francisco Coronelo.
Jaume IV va fugir a Vencia.

El 1571 els venecians van recuperar breument Naxos i van reinstallar a Jaume IV, per el 1573 la pau amb els turcs va obligar a deixar altre cop Naxos en mans dels otomans i el governador de Nasi va tornar, marxant Jaume IV a Vencia on va morir el 1576. 

El seu fill Joan Crispo el va succeir en els drets ducals i al no tenir successi masculina ni germans mascles, la reclamaci va passar a una branca bastarda de la famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74934" title="Josep Nasi" nonfiltered="4464" processed="4444" dbindex="29708">
Josep Nasi fou un jueu portugus i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Va nixer vers el 1510 a Portugal on havia fugit la famlia de les persecucions dels castellans. Josep va haver d'emigrar cap Ambers amb el seu oncle Diogo (Didac Nasi) i all van entrar en relaci amb el banquer Abraham Benveniste, i gracies a ells es van relacionar amb la cort. Per la necessitat de fingir-se cristi el van impulsar a emigrar a Turquia hi va arribar el 1549 a Vencia.

Nasi va demanar a Vencia una illa per establir als jueus refugiats per la demanda fou refusada. Els jueus foren expulsats de Vencia el 1550. La confiscaci de bens a uns parents el van induir a demanar la intercessi del sold i gracies al influent poltic jueu Moiss Hamon,  Solim II  es va interessar per l'afer i va veure les avantatges de la installaci de famlies jueves a territori otom. Va aconseguir l'alliberament de Nasi i els familiars que estaven arrestats, i el retorn de les seves propietats. Les negociacions van durar dos anys i Nasi no va poder arribar a Constantinoble fins el 1553.

Aqu va abandonar el seu nom cristi, Joo Mguez, i va recuperar el seu jueu Josep Nasi, i es va casar amb la seva cosina Reina. Aviat va guanyar influencia a la cort del sold. A la lluita pel poder dels prnceps Selim i Baiezid es va decantar pel primer i com que Baiezid fou derrotat a la batalla decisiva a Konya, Nasi es va trobar amb el favor de Selim que el va fer membre de la seva gurdia d'honor i el pare, Solim li va donar en feu Tiberades i set llogarets mes a Palestina, per ser colonitzats per jueus.

Com a senyor de Tiberades, Josep va encarregar la feina a Josep ben Adret. Amb fora dificultats les muralles foren restaurades el 1565 gracies al suport del pasha de Damasc. Va fer desenvolupar agrcolament la zona i va fer importacions de Vencia, cridant com a colons a tots els jueus, especialment als expulsats ltimament de la campanya romana (el Papa Pau IV no els volia all) i dels que molts van arribar amb vaixells noliejats per Nasi. Tota la comunitat de Cori a la campanya (200 persones) va emigrar, aix com altres d'altres llocs. Quant el papa Pius V va publicar la bula de 26 de febrer de 1569 expulsant als jueus dels seus estats, molts van anar al feu de Nasi.

Selim, el seu amic, va pujar al poder el 1566 al morir el seu pare. Acabava de ocupar les illes de Naxos, Andros, Milos, Paros, Santor, i altres i havia deposat al duc Joan IV Crispo que era el seu tributari per del que els seus sbdits grecs no estaven contents. Josep Nasi va enviar a l'illa com a governador al castell Francisco Coronello perqu era cristi; va abaixar les taxes (el tribut tamb es va abaixar a 14.000 ducats l'any). Tamb va obtenir algunes avantatges comercials en el comer de la Mar Negra.
Nasi va romandre influent amb Selim tot i l'hostilitat del gran visir Muhammed Sokolli. Quant Maximili II, l'emperador (1564-76), va voler fer la pau amb Turquia, va utilitzar els serveis de Nasi al que el seu ambaixador Verantius va omplir de regals. El 1566 Nasi va encoratjar als protestants contra els castellans. Guillem d'Aurenja li va demanar opini sobre la revolta el 1569 i tamb que influs en el sold per declarar la guerra a Castella (cosa que Nasi no va obtenir).Va mantenir correspondncia amb Segimon August II de Polnia  (1570) pel que va obtenir privilegis comercials.

El setembre de 1569 es va incendiar l'arsenal de Vencia i Nasi va aconsellar d'aprofitar per conquerir Xipre. Els otomans van ocupar Xipre el 1571, i els venecians van respondre amb la conquesta de Naxos. 

Des 1569 els francesos no pagaven els 150.000 escuts que es devien a Nasi i aquest va obtenir perms d'agafar naus franceses en aiges turques per assegurar el cobrament de la deute. Nasi va apressar alguns vaixells a Alexandria i amb la seva venda es va cobrar. El govern francs va enviar un ambaixador, De Grandchamp, que va aconseguir de fer acusar a Nasi de traci per un tal David (un jueu), per Nasi fcilment va convncer al sold de la seva innocncia i lleialtat i David fou desterrat a Rodes i excomunicat pels rabins (mes tard Nasi va voler aixecar aquesta mesura quant David es va penedir). El 1573 els venecians van abandonar Naxos i Francisco Coronelo va tornar a l'illa.

Al morir Selim el 12 de desembre de 1574 Nasi va perdre la seva influencia per fou mantingut en el  crrec de duc i va governar des el seu castell de Belvedere. Quant va morir el 2 d'agost de 1579, la seva propietat fou confiscada aviat per l'estat i el ducat va deixar d'existir. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74935" title="Francesc IV Crispo" nonfiltered="4465" processed="4445" dbindex="29709">
Francesc IV Crispo, nascut el 1518, era fill de Joan IV Crispo. Va ser associat pel seu pare a feines del govern el 1536, i va restar fins l'ocupaci veneciana el 1544. 

Va morir el 1550 i la posici de hereu va passar a son germ Jaume IV Crispo.

Es va casar amb Fiorenza Gozzadini filla d' ngel III Gozzadini, senyor de Sifnos i Kitnos i va tenir una filla (Fiorenza). Va tenir tamb un fill illegtim, Nicolo Crispo, que fou pretendent al ducat, i cap de la lnea de pretendents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74937" title="Crispo" nonfiltered="4466" processed="4446" dbindex="29710">
Els Crispo foren una dinstia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573). Una branca va governar a Ios separadament del 1397 al 1508.

Apart els ducs i senyos que s'esmenten, la persona mes important de la familia va sorgir per via de femella: una germana de Francesc II Crispo, Fiorenza, es va casar amb Marc Cornaro, patrici de Vencia, i foren pares de dos fills, ambds personatges importants:

Giorgio Cornaro, de sobrenom "Padre della Patria", cavaller del Imperi i patrici veneci, podesta de Brscia el 1496, i Procurador de Sant Marc, nascut a Vencia el 1452 i mort a la mateixa ciutat el 31 de juliol de 1527.

Caterina Cornaro, reina de Xipre del agost del 1474 al febrer de 1489, senyora d'Asolo (1489), nascuda a Vencia el 25 de novembre de 1454 i morta a la mateixa ciutat el 10 de juliol de 1510. Casada per poder a Vencia el 30 de juliol de 1468 amb Jaume II de Lusignan, rei de Xipre, i casada altre cop en persona a Famagusta l'octubre de 1472.

 Ducs de Naxos. .

Francesc I Crispo 1383-1397;
Jaume I Crispo 1397-1418;
Joan II Crispo 1418-1433;
Jaume II Crispo 1433-1447;
Nicolo Crispo, regent 1447-1450;
Joan Jaume I Crispo 1447-1453;
Guillem II Crispo 1453-1463;
Francesc II Crispo 1463 ;
Jaume III Crispo 1463-1480;
Joan III Crispo 1480-1494;
Francesc III Crispo 1494;
Jaume Crispo,  governador 1494-1496;
Antoni Crispo, governador 1496-1505 (fill);
Francesc III Crispo (restablert 1500) 1505-1517;
Joan IV Crispo 1517-1544 ;
Antoni Crispo (net d'Antoni Crispo), governador 1544-1554;
Joan IV Crispo 1554-1564;
Francesc IV Crispo 1536-1544 (associat) mort el 1550;
Jaume IV Crispo 1565-1566;
Josep Nasi 1566-1571;
Jaume IV Crispo 1571-1573;
Josep Nasi 1573-1579;
als Otomans 1579;


 Branca dels senyors de Ios. .

Francesc I Crispo 1383-1397;
Marc I Crispo 1397-1450;
Jaume I Crispo d'Ios 1450-1452;
Francesc I Crispo d'Ios 1452-1494;
Marc II Crispo 1494-1508;
als Pisani, senyors d'Anafi i Antiparos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74940" title="Gmail" nonfiltered="4467" processed="4447" dbindex="29711">
El Gmail s un servei de correu electrnic gratut en fase de proves (beta) llanat per l'empresa nord-americana Google a partir de l'1 d'abril de 2004 i que ha captat l'atenci dels mitjans de comunicaci per les seves innovacions tecnolgiques, la seva capacitat i per algunes queixes de violaci de la privacitat dels usuaris.

 Caracterstiques .
 El servei ofereix una capacitat d'emmagatzematge superior als 7 GB i Google diu que la capacitat d'emmagatzematge no parar mai de crixer. En els seus inicis, Gmail superava significativament l'oferta d'emmagatzematge dels seus principals competidors (Yahoo Mail i Hotmail).
 Aquest servei va destacar, entre d'altres coses, per usar un sistema de cerca de missatges simples i avanades similar al cercador web de Google, per aix el seu eslgan s "Cerca, no ordenis".
 La interfcie est disponible en multitud d'idiomes, inclosos el castell, catal, basc i gallec. Usa la tecnologia AJAX i fa us d'un sistema d'etiquetat en substituci de les carpetes tradicionals. Tamb disposa d'una interfcie senzilla basada en HTML+CSS per si algun navegador no suporta les altres tecnologies.
 La mida mxima de cada missatge (text i fitxers adjunts) s de 50 MB.
 L'ingrs al compte es realitza mitjanant un xifrat PGP. Menys en alguns navegadors antics on la connexi s sense xifrat.

 Trucs i novetats .
A ms a ms de les caracterstiques ja esmentades ofereix una srie de trucs i novetats que el diferencien d'altres serveis de correu:
 Es pot afegir una clau a la direcci de correu posant un smbol + i una paraula (Per exemple: usuari+clau@gmail.com) de manera que els correus es poden filtrar mitjanant el camp "Per:").
 Es pot personalitzar el camp "De:", possibilitant l'enviament de correu des d'un altre compte que tinguem, comprovant prviament que aquest correu ens pertany.
 Dreceres de teclat: permeten navegar pel correu usant noms tecles. "J" i "K" per avanar i retrocedir, "Intro" per llegir el correu actual, "U" per tornar a la Safata d'Entrada i "C" per redactar, entre d'altres.
 Inclou un sistema de xat incorporat que usa el protocol lliure Jabber.
 Una forma de gaudir de les ltimes novetats de GMail s usar el servei en idioma 'English (US)', ja que les novetats triguen un temps ms en els altres idiomes.
 Es va afegir una barra opcional en qu es mostren petites capaleres que sn distribudes per pgines en catal per la seva lectura. Aquests provenen de feeds de notcies en RSS o XML.

 Violaci de la privacitat .
Des del seu llanament, el servei ha estat durament criticat per diversos organismes dedicats a la protecci de la privadesa a nivell internacional . Aquestes queixes van ser recollides per alguns legislatius, particularment de l'estat de Califrnia (EUA) i han obligat a Google a canviar al menys dues vegades les seves poltiques al respecte.

Inicialment les queixes s'enfocaven al sistema de publicitat usat per la companyia (la qual mira la redacci dels missatges rebuts per mostrar anuncis classificats relacionats amb el tema) i en la seva relativa ambigitat en la gesti dels missatges esborrats pels usuaris (el servei complica innecessriament l'eliminaci de correus i ho desaconsella). Tot i aix, s'ha provat que el sistema de publicitat s gestionat per bots. 

A finals de 2004 es va descobrir que qualsevol usuari podia llegir els correus d'un altre creant un compte semblant. Ats que el servei ignorava els punts a l'identificador del compte (un correu enviat a u.s.u.a.r.i@gmail.com arribava sense problemes a usuari@gmail.com). Actualment Google ha impedit que es continu amb aquesta prctica per no ha revelat com pensa solucionar el problema dels comptes conflictius creats anteriorment.

Vegeu tamb.
 Gmail Notifier: Disponible com a programa per Windows 2000 o superior. Tamb hi ha una extensi pel Firefox;
 GmailStatus (Mac OS X);
 Google Talk;
 GMail Drive;
 GMail Drive shell extension;

 Enllaos externs .
 Gmail.com;
  EPIC: Preguntes freqents sobre Gmail;
  BBC:Proposta del Senat de Califrnia per posar lmits a Gmail;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74943" title="Cascading Style Sheets" nonfiltered="4468" processed="4448" dbindex="29712">
Els fulls d'estil en cascada (Cascading Style Sheets, CSS) sn un llenguatge formal usat per a definir la presentaci d'un document estructurat escrit en HTML o XML (i per extensi en XHTML). El W3C (World Wide Web Consortium) s l'encarregat de formular l'especificaci dels fulls d'estil que servir d'estndard per als agents d'usuari o navegadors. 

La idea que es troba darrere del desenvolupament de CSS s separar lestructura d'un document de la seva presentaci. 

Per exemple, l'element d'HTML  H1  indica que un bloc de text s un encapalament i que s ms important que un bloc etiquetat com  H2 . Versions ms antigues d'HTML permetien atributs extra dins l'etiqueta oberta per donar-li format (com el color o la mida de font). No obstant aix, cada etiqueta havia de disposar d'aquesta informaci si es desitjava un disseny consistent per a una pgina, i a ms, una persona que llegs aquesta pgina amb un navegador, perdia totalment el control sobre la visualitzaci del text. 

Quan s'utilitza CSS, l'etiqueta  H1  no hauria de proporcionar informaci sobre com ser visualitzat, noms marca l'estructura del document. La informaci d'estil separada en una fulla d'estil especifica com s'ha de mostrar  H1 : color, font, alineaci del text, grandria, i altres caracterstiques no visuals com definir el volum d'un sintetitzador de veu, per exemple.

La informaci d'estil pot ser adjuntada tant com un document separat o en el mateix document HTML. En aquest document, podrien definir-se estils generals en la capalera del document o en cada etiqueta particular mitjanant l'atribut "style". 

Els avantatges d'utilitzar CSS (o altre llenguatge d'estil) sn: 
 Control centralitzat de la presentaci d'un lloc web complet amb el que s'agilita de forma considerable l'actualitzaci del mateix. ;
 Els navegadors permeten als usuaris especificar el seu propi full d'estil local que ser aplicada a un lloc web remot, amb el que augmenta considerablement l'accessibilitat. Per exemple, persones amb deficincies visuals poden configurar el seu propi full d'estil per a augmentar la grandria del text o remarcar ms els enllaos. ;
 Una pgina pot disposar de diferents fulles d'estil segons el dispositiu que la mostri o fins i tot a elecci de l'usuari. Per exemple, per a ser impresa, mostrada en un dispositiu mbil, o ser "llegida" per un sintetitzador de veu. ;
 El document HTML en si mateix s ms clar d'entendre i s'aconsegueix reduir considerablement la seva grandria. ;

Hi ha diverses versions : CSS1 i CSS2, amb CSS3 en desenvolupament pel World Wide Web Consortium (W3C). Els navegadors moderns implementen CSS1 bastant b, encara que existeixen petites diferncies d'implementaci segons marques i versions dels navegadors. CSS2, no obstant aix, est solament parcialment implentat en els ms recents. 

 Un problema molt conegut d'implementaci de CSS s el de la versi 5.X del popular navegador Internet Explorer que utilitza un model no estndard per al clcul de les mesures (vegi's ms avall).

Maquetaci CSS.
Els dissenyadors web van optar per la utilitzaci de taules per al disseny de pgines webs. D'aquesta forma, l's que donaven a les taules era com elements d'estil quan la seva veritable comesa s albergar contingut. La maquetaci CSS consisteix a utilitzar capes (layers) que en HTML es defineixen amb les marques  div> /div> (d'obertura i tancament, respectivament) per a estructurar l'aplicaci web, com alternativa a les taules i els marcs (frames). Aix, podem anomenar cada capa amb l'atribut id de manera que podrem definir les propietats d'aquesta capa en l'arxiu CSS extern al document, encara que tamb es pot incloure el codi CSS en la mateixa pgina que l'HTML, per s poc funcional (s convenient fer s de la modularitat per a fer ms senzill el manteniment). Un exemple d'utilitzaci de la marca div seria: 

Exemple.html
...
dins de body

    Aqu podem posar el que volguem: imatges, text, etc.



Estil_Exemple.css

capa1 

Recomanacions del W3C.
Cascading Style Sheets, nivel 1 (CSS1), Desembre de 1996 

Propietats de fonts ;
Propietats de color i fons ;
Propietats de text ;
Espaiat de paraules ;
Alineaci ;
Propietats de caixa ;
Marge ;
Vora;
Farcit ;
Propietats de classificaci ;
Visualitzaci ;
Llistes ;

Illustraci de propietats de caixa 



Si es defineix una caixa amb l'atribut width (amplada), s'interpreta pel model de caixa del W3C com l'amplada del contingut. L'amplada del farciment i de la vora s'afegixen a l'amplada total de l'element. 

En el model de caixa de Microsoft l'atribut d'amplada s l'amplada total, s a dir, l'amplada del contingut, del farciment i de la vora. 

Aix restringeix severament l's d'aquest model en una especificaci per a diversos navegadors. Si hom vol evitar-lo, no pot especificar el marge, el farciment o la vora en la mateixa etiqueta que l'amplada del contingut. Una altra possibilitat s usar un hack. 

No obstant aix, l'Internet Explorer 6.0 pot variar-se a una manera d'acord amb l'estndard si s'usa una declaraci !DOCTYPE apropiada.

Articles relacionats.
Acid2; Test dissenyat per Web Standards Project per a detectar si un navegador processa correctament el codi HTML i CSS.

Enllaos externs.
Referncies.
  Definici de l'estndard CSS en W3C.org;
  W3C CSS Servei de Validaci automatitzat de documents CSS;
   de la Wikipedia anglesa.

 Tutorials i altres recursos .
  Curs de CSS en catal;
  Proves CSS2 per Peter-Paul Koch;
  Box model hack;
  Box Sizing Behavior;
  Classes particulars del CSS de l'HTML Source.
  CSS Panic Guide;
  Explorer Exposed!;

Galeries i exemples d's .
  CSS Zen Garden;
  CSS Town;
  oXygen/  CSS Editor;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74945" title="Frederic Guillem III de Prssia" nonfiltered="4469" processed="4449" dbindex="29713">


Frederic Guillem III de Prssia (Potsdam 1770 - 1840. Rei de Prssia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840. Pel moment histric en qu regn hagu de lluitar contra les tropes napoleniques que ocuparen Prssia a la primera dcada del segle XIX.

Fill del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Lneburg nasqu a Potsdam el dia 3 d'agost de 1770. Alhora era nt del prncep August Guillem de Prssia i de la princesa Frederica Llusa de Hessen-Darmstadt per part de pare mentre que per part de mare era nt del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la comtessa Carolina de Zweibrcken. Frederic Guillem era nt-nebot del clebre rei Frederic II de Prssia. 

Frederic Guillem estigu educat per tutors de la Cort la qual cosa era un fet bastant com a totes les corts europees. A ms a ms, pass gran part de la seva joventut a la propietat de Paretz de l'aristcrata i militar, comte Hans von Blumenthal, compartint educaci i jocs d'infncia i joventut amb els fills del comte. Amb el comte i la seva famlia realitz el Grand Tour durant la dcada de 1780. La felicitat viscuda a aquesta finca rural fu que l'any 1795 l'adquirs i la converts en un recinte rural de la Corona. Frederic Guillem esdevingu un nen malenclic educat amb valors d'honestadat i religiositat.   

Frederic Guillem reb una extensa formaci militar, obtenint el grau de lieutanent l'any 1784 i esdevinguent coronel l'any 1790. Prengu part a les campanyes contra Frana de 1792 a 1794.

El 24 de desembre de 1793 es cas amb la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz famosa per la seva bellesa i valentia durant l'ocupaci napolenica. Llusa de Mecklenburg-Strelitz era filla del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica Carolina de Hessen-Darmstadt. La parella tingu els segents fills:

SM el rei Frederic Guillem IV de Prssia nascut el 1795 a Berln i mort el 1861 a Potsdam. Es cas amb la princesa Elisabet de Baviera.

SM el rei Guillem I de Prssia nascut a Berln el 1797 i mort el 1888 a Berln. Es cas amb la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach.

SAR la princesa Carlota de Prssia nascuda a Berln el 1798 i morta el 1860 a Sant Petersburg. Es cas amb el tsar Nicolau I de Rssia.

SAR la princesa Frederica de Prssia nascuda el 1799 a Potsdam i morta el 1800 a Berln.

SAR el prncep Carles de Prssia nascut el 1801 a Berln i mort el 1883 a la mateixa ciutat. Es cas amb la princesa Maria Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach.

SAR la princesa Alexandrina de Prssia nascuda el 1803 a Berln i morta el 1892 a Schwerin. Es cas amb el gran duc Pau Frederic de Mecklenburg-Schwerin.

SAR el prncep Ferran de Prssia nascut el 1804 a Berln i mort el 1806 a Berln.

SAR la princesa Llusa Augusta de Prssia nascuda el 1808 a Knigsberg (Kaliningrad) i morta a Wassenar el 1872. Es cas amb el prncep Frederic dels Pasos Baixos.

SAR el prncep Albert de Prssia nascut el 1809 a Knigsberg (Kalliningrad) i mort el 1870 a Berln. Es cas amb la princesa Marianna dels Pasos Baixos en primeres npcies, i en segones amb la princesa Rosalia von Rauch.

Frederic Guillem arrib al tron el 16 de novembre de 1797 desprs del breu regnat del seu pare. Les seves primeres accions se centraren en crear un nou gavinet d'ndole reformista i abolicionista de la repressi que el seu pare i els seus ministres havien instaurat. Desafortunadament, malgrat que ell tenia tota la tenacitat que havia caracteritzat els membres de la seva famlia no gaudia de la capacitaci dels membres ms destacats de la seva famlia.

La poltica vacillant davant de les tropes napoloniques i l'aven de l'emperador francs ja que primer declar la neutralitat del pas i posteriorment hagu de fer front a l'ocupaci, no pogu evitar la invasi i ocupaci total i dramtica del pas. A partir del 14 d'octubre de 1806 amb la batalla de Jena l'exrcit prussi abans el ms poders del continent era desfet per l'exrcit francs. La famlia reial hagu de fugir i refugiar-se a la Prussia Oriental, a la ciutat de Knigsberg i posteriorment a Sant Petersburg on s'ha especulat sobre una possible relaci sentimental entre el tsar Alexandre I de Rssia i la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

La pau de 1809 entre Rssia, Prssia i Frana ocasion enormes prdues territorials per part dels prussians que perderen Posnnia, i tots els territoris a l'oest de l'Elba incls la regi de Silsia. A part, la resta de Prssia hagu de realitzar importants contribucions financeres a les arques franceses a part de sufragar les tropes franceses que ocupaven Prssia.

Tot i que el monarca sembl resignar-se al trist dest de la que el segle anterior havia estat la principal potncia militar del continent, diferents ministres reformadors com el Bar von Stein, el Prncep von Hardenberg, Scharnhorst i el Comte Gneisenau amb el suport de la reina Llusa de Mecklenburg-Strelitz comenaren reformes administratives i militars per poguer-se enfrontar amb garanties a l'ocupaci francesa.

La reina Llusa de Mecklenburg-Strelitz mor a la ciutat mecklenburguesa de Strelitz l'any 1810. El francs que supos la invasi russa per Napole Bonaparte fu que Frederic Guillem se situs de nou sota l'rbita dels monarques contraris al poder francs. Firm una aliana amb Rssia l'any 1813 a Kalitsch. Les tropes prussianes esdevingueren claus en la victria sobre les tropes napoleniques, el rei esdevingu junt amb el seu comandant, el Prnceps Schwarzenberg, i l'emperador Francesc I d'ustria i el tsar Alexandre I de Rssia els caps visibles de la derrota continental de l'exrcit napolonic.

Al Congrs de Viena de 1815, els ministres de Frederic Guillem aconseguiren importants guanys territorials per Prssia. El pas cresqu amb un ter del regne de Saxnia, aconseguiren dominars grans extensions dels bisbats secularitzats l'any 1803 de l'entorn del riu Rin a part de les possessions sueques al nord d'Alemanya.

Malgrat tot, Frederic Guillem no compl mai les seves promeses d'atorgar una constituci al pas que havia proms l'any 1813. Mor l'any 1840 i essent succet pel seu fill, el rei Frederic Guillem IV de Prssia, deixant un pas molt ms extens, ms ben preperat militarment i econmicament de com ell l'havia rebut del seu pare. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74947" title="Dnister" nonfiltered="4470" processed="4450" dbindex="29714">
El Dnster o Dnistr (Nistru en romans, Dnister en rus) s un riu que neix a Ucrana i desemboca al Mar Negre. 
Travessa pasos com Moldvia i Transnstria.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74950" title="Supercopa grega de futbol" nonfiltered="4471" processed="4451" dbindex="29715">
La Supercopa grega de futbol s una competici que es disputa a Grcia
i que emfronta anualment al campi de la Lliga grega de futbol i de la
Copa grega de futbol. Es disputa a l'inici de la temporada futbolstica grega,
a l'estadi Olmpic d'Atenes. La competici deix de disputar-se l'any 1996.

 Supercopa .
 Historial .


 Palmars .
 Panathinaikos 3: 1988, 1994, 1995;
 Olympiakos 2: 1987, 1992;
 AEK Atenes 2: 1989, 1996;

 Copa de la Lliga .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74955" title="Yuanga" nonfiltered="4472" processed="4452" dbindex="29716">



El yuanga, yuaga, thuanga, juanga, nua o nyua s una llengua austronsia que es parla a Nova Calednia (Oceania). La poblaci que la fa servir segons el cens de 1996 s de 1992 persones, que habiten la Vall Inland, que s'extn des de Gomen fins a Bond.

Publicacions.
Schooling, Stephen J. 1985. "The phonology of Yuanga, a language of New Caledonia." ;
Schooling, Stephen J. 1987. "Orthography issues in New Caledonia." ;
Schooling, Stephen J. 1992. "The phonology of Yuanga, a language of New Caledonia.";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74956" title="Cors" nonfiltered="4473" processed="4453" dbindex="29717">


El cors s una llengua romnica parlada a Crsega. s molt semblant a l'itali, i la majoria de lingistes el consideren una variant del dialecte tosc. T uns 150000 parlants nadius, que sovint l'usen noms a l'oral, reservant l'itali o el francs per a l'escrit.

 Dialectes .
El cors es divideix en dos dialectes:
 Cismuntanu, parlat a Capicorsu, Bastia, Aleria, Corti i Balagna, amb una forta influncia toscana.
 Ultramuntanu, parlat a Ajaccio, Vicu, Sartena, i Bonifaziu, t una forta empremta del sard septentrional;

 Caracterstiques .
 Les I i U llargues llatines evolucionen en el cismunt  en  i  (plu, gola) i en ultramunt en  i  (plu, gla); els lmits d aquesta divisi sn entre el pas de Sartena, Levie i Sta Lucia di Porti Vejchu.
 El grup llat LJ de melju, palja esdev en ultramunt meddu, padda i en cismunt L  o LL  mel u o mellu i palla; el lmit es trova entre Coti i Chiavari, Santa maria de Siche, Palneca i Solenzara.
 Les consonants llatines C,T i P (locu, rota, nepote) esdevenen en ultramont K, T i P (loku, rota, nipote) i en cismunt G, D i B (logu, roda, ribode); el lmit es troba entre Calcotoggio, Bocognano i Ghisonaccia.
 El grup llat LL (collu) esdev en ultramunt DD (koddu) i en cismunt LL (kollu). El lmit es troba entre Calcatoggio, Ghisone i Aleria.
 A Bonifaziu encara es mantenen els trets ligurs importats el 1195, i a Cargise encara es mantenen trets grecs.
 Al Cismunt, malgrat la influncia toscana, es mantenen sustrats similars al del sard, com:
 Manteniment de zones intermitges on mantenen intacta la vocal tnica llatina (kuistu, kuillu, prummissa, duve, gunnu, nuc).
 Mant la DD en comptes de LL  (iddu, idda, iddi, idde), (undu voli-no el vull, un da pigli-no l agafo).
 Mant D desprs de N, com nonza (itali nozza) i mansa-massa.
 Fort substrat ligur: els sufixos  asco, -inco, els noms tnics com Bisincu (d Evisa), Urnasincu (d Ornaso), Prupianincu (de Propiano), Sundincu (qui viu damunt) i  Ghjundincu (qui viu dessota).
 Tamb hi ha un substrat etrusc: tafone o zafna (itali buco), tarcanu (el millor)-tarxi, el verb falare (baixar) que prov del preindoeuropeu fala (Falerii, Fallerona).
 Situaci lingstica .
Es calculava que el 1981 el 75 % dels corsos originaris de l illa parlaven el cors. El creixement poblacional, per, s fora baix per la forada emigraci. Segons una enquesta de l INSEE feta el 1977 sobre l s i coneixement de la llengua, don uns resultats:

 100 % dels homes nats a l illa parlen el cors;
 74 % dels originaris d Aiacciu.
 84 % dels de Bastia;
 80 %  de les dones nascudes a l illa;
 78 %  dels nens.

Aix, es calcula que el 79 % dels caps de famlia de l illa parlen cors, i el 59 % dels fills el parlaven encara.

Durant el segle XIX, la llengua de cultura dels corsos fou l itali tosc normatiu.  La missa es feia en itali fins el 1925; fins i tot avui dia, el 40 % de les televisions de l illa reben la televisi italiana, i la segona llengua a l institut ms sollicitada s l itali.
	
Des del 1974 s aplica la Llei Deixonne en l ensenyament del cors, i des del 1988 el cors s ensenyat com a assignatura a totes les escoles de l illa.  Tamb existeixen les E Cardelline, escoles maternals on l ensenyament es fa totalment en cors, per no es disposa del seu nombre.  Segons fons nacionalistes, noms el 20 % dels nens de l illa s expressen habitualment en cors.  Tamb existeix la Universitat de Corti, gaireb alternativa, on es poden estudiar carreres de lletres amb algunes assignatures en cors.

Des del 1972 el grup Scola Corsa treballa per la difusi de la llengua en els mitjans de comunicaci i a l escola.  D aquesta manera, el 1996 hi havia 18.000 nens corsos  que havien  fet la primria en cors o b l havien estudiat a l escola, i el 1998 augmentaren a un total de 27.459 nens corsos (el 85 % de l alumnat total de l illa) que  feien l  ensenyament bilnge . La llengua gaudeix d un estatut particular: es garanteix l ensenyament del cors en el sistema pblic i s ofereix un sistema bilnge real.  Des del 1998 el bilingsme consisteix en tres hores setmanals en cors, i des del 2000 est previst l s rutinari del cors en l organitzaci dels horaris, un curs bilnge a parvulari i 29 en primria (fins ara eren 17). 
Veure tamb: Literatura corsa

Bibliografia.
 FALCUCCI, Francesco Domenico. Vocabolario dei dialetti della Corsica. 1915;
 MARCHETTI, Pascal. Intricciate  cambiarine. d. Beaulieu, 1971;
 CECCALDI, Mathieu. Dictionnaire corse-franais. ditions Klincksieck, 1974;
 MARCHETTI, Pascal. Le corse sans peine (U corsu senza straziu). Chennevires sur Marne: Assimil, 1974;
 MELILLO, A.M. Profilo dei dialetti italiani: Corsica. Pisa: Pacini Editore, 1977;
 AGOSTINI, Pulu Mara. L'usu di a nostra lingua. 1984;
 FUSINA, Jaques. Les racines de la vie, La Corse naturelle. Paris: ditions CRITT/DRAE/DRT, 1991;
 SAINT-BLANCAT, C. (a cura di). La Corsica. Identit Etnico-Linguistica e Sviluppo. Padova, CEDAM, 1993;
 FUSINA, Jaques. Parlons Corse. Paris: ditions L'Harmattan, 1999;
 MARCHETTI, Pascal. L'usu crsu (diziunariu corsu-talianu-francese). ditions Stamperia Sammarcelli, 2001;
 DURAND, Olivier. La lingua crsa. Brescia: Paideia Editrice, 2003 - ISBN 88-394-0674-3;


Enllaos externs.

 Accademia Corsa;
 Banca dati INFCOR/ADECEC di a lingua corsa;
 ADECEC: A cultura corsa nant' u Web;
 InterRomania: Centru Culturale Universit di Corsica;
 Dizionario crso da Lexilogos;
 Lxic Cors-Itali;
  A lingua corsa;
 A lingua corsa adatta  e nove tecnulugie;
 Lingua  cultura corsa;
  Ethnologue de la llengua corsa;
 Forum in lingua corsa su PasqualePaoli.com;
 MatinaLatina: pubblicazioni sul Crso del Sud;
  M.A. Christian Jerger - Estudi del diccionari cors;
 Carta europea de les llenges regionals o minoritries;
 Ghjuvan Maria Comiti - A tumbera;
Lisandru Marcellesi - A infantata o a fola di i Martinelli (pdf);
;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74960" title="Mars Express" nonfiltered="4474" processed="4454" dbindex="29718">

La Mars Express s la primera missi de l'Agncia Espacial Europea al planeta Mart. Fou llanada el 2 de juny de 2003 des de Baikonur (Kazakhstan) amb un coet llanador Soyuz. La Mars Express est formada per una sonda orbital i una sonda de superfcie, anomenada Beagle 2, destinada a aterrar a la superfcie. La Beagle 2 se separ correctament de la Mars Express per no es pogu contactar desprs de l'aterratge previst el 25 de desembre de 2003. Malgrat el fracs del Beagle 2 la sonda orbital segueix complint amb xit la missi d'observaci del planeta desprs de la correcta inserci orbital el mateix 25 de desembre.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74965" title="Curling" nonfiltered="4475" processed="4455" dbindex="29719">


El curling s un esport de precisi similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluitant entre si dos equips de quatre participants cada un. L'objectiu s llanar 8 pedres de granit amb un pes de 20 Kg sobre la lliscant superfcie a travs d'un un passads de 45,5 metres de longitud i 4,32 metres d'amplada. Una vegada realitzats tots els llanaments, es puntua en funci de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al final del passads. Es practica sobretot al Canad i el nord d'Europa, on fins i tot existeix una forta lliga professional. Aix mateix el curling s un esport de caballerositat exquisida, ja que els rbitres tot just han d'intervenir durant el desenvolupament d'un partit, existint tamb una norma per la qual l'equip guanyador ha de convidar al perdedor a una consumici, en un acte de companyonia entre companys de joc i que ens deixa clar el sentit d'uni que hi ha entre tots els jugadors de curling. 

Histria.
Es creu que el curling es va inventar a Esccia el segle XVI, a causa d'algunes pintures que reflecteixen persones jugant a aquest esport. De totes maneres, el curling va ser molt popular a Esccia entre els segles XVI i XIX, quan el clima era prou fred com perqu es forms un bon gel a l'hivern, i en conseqncia, la seu de l'organisme internacional que controla el curling, la Federaci Mundial de Curling, s a Perth, Esccia. En l'actualitat l'esport es juga sobretot al Canad. 

El primer registre es troba en un quadre de Pieter Bruegel de l'any 1560, on es representa una escena hivernal de curling a Holanda.

El "Royal Montreal Curling Club", el primer club esportiu establert a Amrica del Nord, es va fundar en 1807. El primer club als Estats Units es va crear el 1832, i el joc va entrar a Sussa i Sucia antres de l'entrada del segle XX. Avui en dia, el curling es juga a tot Europa, i ha estat exportat a pasos com el Jap, Austrlia, Nova Zelanda i, fins i tot, la Xina i Corea. El curling s un esport olmpic d'hivern des de 1998, encara que algunes fonts indiquen que es va jugar el 1924.

A Catalunya la histria s ms recent. L'any 1999 es crea el primer club a Catalunya i a Espanya: el Club de Curling Igualada.

Clubs catalans.
 Barcelona Curling Club  (entrena a la pista de gel del Skating Club de Barcelona).
 Club Curling Igualada;
 Club d'Esqui Bellver;
 Club de Curling Sporting l'Olla;
 Club de Esqui Valle de Aran - Vielha;
 Club poliesportiu Puigcerd;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74968" title="Allegoria" nonfiltered="4476" processed="4456" dbindex="29720">

L'allegoria s un recurs literari consistent en una metfora continuada. En un text se substitueix un referent pel seu equivalent metafric i tots els termes lligats al referent tenen una metfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura.

Tamb es diu allegoria a un recurs molt relacionat, en el qual en comptes d'un referent s'usa un concepte abstracte com a smbol. L'edat mitjana era molt procliu a usar allegories en les seves obres literries, sobretot en textos religiosos. L'exemple mxim de novella allegrica s La Divina Comdia del Dant.

En aquest sentit es parla de lectura allegrica, afirmant d'un text que t una significaci oculta ms enll del literal o de la simple connotaci. Els estudiosos, aix, troben 4 nivells de lectura a la Bblia: literal, tipolgic, moral i anaggic, essent els darrers trets allegrics.

En l'art plstic poden aparixer allegories quan unes figures corporals suplanten idees, com per exemple una deessa que fa de primavera, recurs molt usat al Barroc.

Articles relacionats.
Pintura mitolgica i allegrica;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74969" title="Palau d'Osborne" nonfiltered="4477" processed="4457" dbindex="29721">


Palau d'Osborne o Osborne House s una antiga residncia pertanyent a la famlia reial anglesa situada a l'illa de Wight.

Construt entre 1845 i 1851 per ordre de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha. El palau fou dissenyat pel propi prncep consort i les obres foren executades per Thomas Cubitt. Cubitt tamb havia construt la faana principal del Palau de Buckingham. A l'emplaament on se situ el palau ja hi havia una petita casa que s'hagu de demolir.

L'arquitectura del palau s'inspira en el renaixement itali i com a conseqncia posseeix dos campanilles complerts. El palau s'estructurava en dues plantes, mentre la primera era d's personal de la reina, la segona era per s exclusiu de la princesa Beatriu del Regne Unit. Osborne esdevingu la residncia preferida de la reina Victria al llarg de tota la seva vida i fou precisament en aquest palau on hi mor al mes de gener de 1901.

A la mort de la reina, el seu successor, el rei Eduard VII del Regne Unit ced la casa a l'estat i tan sols la princesa Beatriu hi mantingu una casa de la seva propietat dintre de l'extensa finca. Eduard VII prefer resid a la seva prpia casa de camp, Sandringham.

Osborne House ha despertat estranyes admiracions entre importants personatges histrics, des del kiser Guillem II de Prssia fins a Adolf Hitler que orden que es preservs Osborne dels atacs aeris alemanys al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

A partir del 1903 es destin el Palau a un centre de formaci de la Marina britnica. Osborne esdevingu des d'aquell moment una installaci militar de prestigi a la qual hi acudiren el rei Eduard VIII del Regne Unit, el rei Jordi VI del Regne Unit i el prncep i duc de Kent, Jordi del Regne Unit. Amb el tancament del Palau com a centre de formaci naval pass a constituir-se com un museu i posteriorment com un centre on es retiren membres de l'exrcit britnic: "King Edward VII Retirement Home for Officers". Avui el principal palau s un museu obert al pblic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74971" title="President d'Irlanda" nonfiltered="4478" processed="4458" dbindex="29722">

El President d'Irlanda (irlands: Uachtarn na hireann) s el cap d'estat de la Repblica d'Irlanda. El l crrec sol ser escollit directament per vot popular per un termini de set anys, i pot governar durant dues legislatures. El crrec fou establit per la constituci d'Irlanda de 1937. La residncia oficial del president es ras an Uachtarin a Dubln. 

 Poders .
La major part de la tasca del president sn de caire assessor al govern, per t alguns poders personals que pot fer servir amb discreci, i el govern est obligat a informar-lo de tots els afers. La majoria, per, sn de caire cerimonial:
 Nomenament del taoiseach (primer ministre) i dels altres ministres, a proposta del Dil ireann (cambra baixa).
 Convoca i dissol el Dil ireann.
 Aprova les lleis.
 Representa l'estat en afers exteriors.
 T el comandament suprem de les forces armades;
 Pot oferir el perd presidencial per a determinats delictes.
 No pot abandonar Irlanda sense perms del govern.
 Pot adrear-se a la naci amb discursos pblics.

El president, per, no t vicepresident, de manera que si dimiteix o s mort abans d'acabar el crrec una Comissi Presidencial exerceix les seves funcions fins que s'anomena un altre president.

Llista de Presidents d'Irlanda.



Enllaos externs.
 ras an Uachtarin, pgina oficial ;
 Arxius Nacionals d'Irlanda - Segell Oficial Presidencial ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74973" title="Full d'estil" nonfiltered="4479" processed="4459" dbindex="29723">
Els fulls d'estil (style sheets) sn conjunts d'instruccions, de vegades en forma d'arxiu annex, que s'associen als arxius de text i s'ocupen dels aspectes de format i de presentaci dels continguts: tipus, font i grandria de lletres, justificaci del text, colors i fons, etc. Els fulls d'estil permeten alliberar la composici del text dels aspectes visuals i afavoreixen que s'estructuri i anoti mitjanant codis que permeten un tractament ms efica dels continguts. L's adequat dels fulls d'estil s un dels aspectes clau de l'edici digital. 

Els fulls d'estil sn una eina de gran utilitat dels programes de tractament de textos, com OpenOffice o Microsoft Word. Aix mateix, constituxen una part essencial dels llenguatges de marques per a edici digital: LaTeX, XML i XHTML. Dos llenguatges de fulls d'estil sn CSS i XSL.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74974" title="XSL" nonfiltered="4480" processed="4460" dbindex="29724">
XSL (s l'acrnim dExtensible Stylesheet Language, expressi anglesa traduble com "llenguatge extensible de fulles d'estil") s una famlia de llenguatges basats en l'estndard XML que permet descriure com la informaci continguda en un document XML qualsevol ha de ser transformada o formatada per a la seva presentaci en un mitj especfic. 

Aquesta famlia est formada per tres llenguatges: 

XSLT (sigles dExtensible Stylesheet Language Transformations, llenguatge de fulles extensibles de transformaci), que permet convertir documents XML d'una sintaxi a altra (per exemple, d'un XML a un altre o a un document HTML). ;

XSL-FO (llenguatge de fulles extensibles de formato d'objectes), que permet especificar el format visual amb el qual es vol presentar un document XML, s usat principalment per a generar documents PDF. ;

XPath, o XML Path Language, s una sintaxi (no basada en XML) per a accedir o referir-se a porcions d'un document XML. ;

Aquestes tres especificacions sn recomanacions oficials del W3C. 

En el 2005 ja sn suportades per alguns navegadors, per exemple mozilla o Internet Explorer, encara que, en el seu lloc, es poden usar les CSS que sn 100% compatibles encara que amb una codificaci diferent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74975" title="Extensible Stylesheet Language Transformations" nonfiltered="4481" processed="4461" dbindex="29725">
XSLT o XSL Transformacions s un estndard de l'organitzaci W3C que presenta una forma de transformar documents XML en uns altres i fins i tot a formats que no sn XML. Les fulles d'estil XSLT realitzen la transformaci del document utilitzant una o diverses regles de plantilla: unides al document font a transformar, aquestes regles de plantilla alimenten a un processador de XSLT, el qual realitza les transformacions desitjades collocant el resultat en un arxiu de sortida o, com en el cas d'una pgina web, directament en un dispositiu de presentaci, com el monitor d'un usuari. 

Actualment, XSLT s molt usat en l'edici web, generant pgines HTML o XHTML. La uni de XML i XSLT permet separar contingut i presentaci, augmentant aix la productivitat.

Enllaos externs.
 Recomanaci XSLT;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74976" title="ras an Uachtarin" nonfiltered="4482" processed="4462" dbindex="29726">

ras an Uachtarin (irlands, Residncia del Virrei) s el nom de la residncia del President d'Irlanda: s situada a Phoenix Park, al Northside de Dubln. Es tracta d'un edifici del segle XVIII construt per l'arquitecte Nathaniel Clements i que era la residncia del Lord Tinent d'Irlanda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74977" title="Olga de Grcia" nonfiltered="4483" processed="4463" dbindex="29727">


Olga de Grcia (princesa de Iugoslvia) (1903 - 1997);

Olga de Grcia (duquessa d'Aosta) (1971);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74980" title="Registre Civil" nonfiltered="4484" processed="4464" dbindex="29728">
El registre civil s una funci administrativa (per regla general un servei pblic) que t per objectiu deixar constncia dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. 

En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiaci, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la ptria potestat, les guardes i els matrimonis.

Enllaos externs.
 Registre Civil d'Espanya ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74981" title="Estat civil" nonfiltered="4485" processed="4465" dbindex="29729">
L'estat civil s la situaci de les persones fsiques determinada per les seves relacions de famlia, provinents del matrimoni o del parentiu, que establix certs drets i deures. 

Generalment els Estats duen un registre pblic amb les dades personals bsics dels ciutadans, entre els quals s'inclou l'estat civil. A aquest registre se li denomina Registre Civil. 

Encara que les distincions de l'estat civil d'una persona poden ser variables d'un Estat a un altre, l'enumeraci d'estats civils ms habitual s la segent: 
Solter/a ;
Casat/da;
Divorciat/da;
Vidu/a ;

Determinats ordenaments jurdics poden fer distincions d'estat civil diferents. Per exemple, determinades cultures no reconeixen el dret al divorci, mentre que unes altres consideren fins i tot formes intermdies de finalitzaci del matrimoni (com la separaci matrimonial). 

De la mateixa manera, en determinats pasos es contemplen diferents formes de matrimoni, tals com el matrimoni homosexual o la poligmia, el que duu a diferents matisos de l'estat civil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74982" title="Ptria potestat" nonfiltered="4486" processed="4466" dbindex="29730">
La ptria potestat s el conjunt de drets que la llei reconeix als pares sobre les persones i bns dels seus fills mentre aquests sn menors d'edat o estan incapacitats, amb l'objectiu de permetre el compliment a aquells dels deures que tenen de sosteniment i educaci d'aquests. 

La reducci del poder dels pares ve establerta per les legislacions, car la funci de la ptria potestat t com lmit l'inters superior dels fills i el seu benefici, quedant en mans dels poders pblics la possibilitat que, vetllant pels interessos del menor, privin de la ptria potestat als progenitors. 

Histria .
A l'origen en el Dret rom (en llat, Patria poestas), existia un poder absolut i indefinit del pare exclusivament (pater familias) sobre els fills. Posteriorment la legislaci va anar endolcint-se fins a arribar als nostres dies. 

Exercici .
L'exercici de la ptria potestat es realitza per ambds progenitors en cas d'ambds hagin signat la partida de naixena, cas contrari, l'exerceix noms qui hagi inscrit el naixement del menor davant el registre oficial. En cas de separaci o divorci, la legislaci preveu diferents sistemes segons el pas: 
En uns casos la ptria potestat s compartida per ambds, encara que la custdia fsica del menor romangui en un dels pares. ;
En altres casos s'atribux a un d'ells la ptria potestat i a l'altre una restringida capacitat que determina el jutge. ;

La ptria potestat inclou la representaci legal dels fills i l'administraci dels seus bns, aix com la responsabilitat pels actes dels menors. 

Extinci .
L'extinci de la ptria potestat es produx: 
Per defunci dels titulars o del menor. ;
Per emancipaci del fill o filla. L'emancipaci al seu torn pot ser: ;
Legal o automtica, pel compliment de la majoria d'edat. ;
Judicial o anticipada, mitjanant resoluci judicial i complint-se certs requisits legals. ;
Per la seva adopci. ;
Per resoluci judicial.

Articles relacionats.
Custdia compartida;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74984" title="Miquel Llor i Forcada" nonfiltered="4487" processed="4467" dbindex="29731">
Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- Tossa de Mar, 2 de maig de 1966). Traductor (de Morvia entre d'altres), contista i novellista catal de l'poca anterior a la Guerra Civil. Figura clau per entendre la recuperaci i l'evoluci de la novella en la literatura catalana de principis del segle XX (anys 20 i 30) que havia estat minimitzada per moviments essencialment potics com el Noucentisme. En la seva prosa destaca la influncia de les noves experimentacions europees -Proust, Freud, Dostoievski i Joyce-. La seva obra ms important s Laura a la ciutat dels sants ambientada a Vic. 

 Biografia .
Miquel Llor va ser el fill mitj, de tres germans, d'una famlia menestral de Barcelona. El seu pare procedia de l'Espluga de Francol i la seva mare de Vic. Llor es va quedar orfe de mare ben aviat. A partir dels 10 anys Miquel i Joan Llor, el seu germ, desenvoluparen una escoliosi, malaltia que els va deformar la columna. Aquest fet podria haver accelerat i propiciat el seu carcter retret.

Va deixar l'escola desprs dels estudis primaris. No va fer el servei militar a causa de la seva malaltia.  Dels 20 als 22 anys va treballar com a aprenent o oficinista a la Maquinista Terrestre i Martima i, finalment, es va incorporar com a delineant a l'empresa de patents industrial del seu germ gran, Joan. 

Sempre va estar molt unit a la seva germana Esperana amb qui compartia l'inters per les arts. Va viatjar molt per Europa i va estudiar llenges pel seu compte.

El 1923, als 30 anys, la seva sensibilitat artstica es va decantar per la literatura potser degut a a la seva assistncia a cursos de literatura catalana, per perfeccionar la llengua, organitzats per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest mateix any es va inscriure a la Secci de Literatura de l'Ateneu Barcelons i hi va participar i va arribar a exercir-hi algun crrec. El 1928 va comenar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona on corregia i revisava textos, sobretot a partir de 1934. Durant la Repblica va ser director del servei lingstic i corrector d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. El mateix any 1934 es va fer membre del Pen Club, una associaci internacional d'escriptors, i va participar en el jurat de diversos premis.

En aquest perode anterior a la Guerra Civil espanyola va produir les seves millors obres. La seva primera novella va ser Histria gris (1925). El 1928 va publicar Tntal i el 1930, publicada el 1931, va escriure Laura a la ciutat dels sants, la seva millor novella. 

La guerra civil i la postguerra van estroncar la seva esplendor. Durant la guerra civil estava afiliat al sindicat de la CNT i va continuar la seva tasca de traductor. Durant la postguerra va ser depurat del seu crrec a l'ajuntament i es va dedicar a fer d'antiquari a la galeria L'aura, activitat a la qual es va dedicar ms plenament quan es va jubilar de la seva feina a l'Ajuntament de Barcelona el 1960.

D'aquesta etapa de postguerra destaca El somriure dels sants (1947), que pretenia ser una segona part de Laura a la ciutat del Sants, i Un cam de Damasc (1958)

Miquel Llor va morir el 1966 desprs de dos anys malalt d'arteriosclerosi.

 Estil literari .
Llor va nixer literriament, si fa no fa, per l'poca que Carles Riba i Josep Maria de Sagarra polemitzaven sobre quin havia de ser el nou model de novella catalana. I s just en aquest moment que una nova generaci de joves (Carles Soldevila, Francesc Trabal, Csar August Jordana, Lloren Villalonga) van crear propostes novellstiques noves que s'apartaven dels dictmens i criteris de la generaci del Noucentisme, que havia minimitzat el valor d'aquest gnere. 

La represa de la novella catalana de finals dels anys vint i principis dels anys trenta modernitza el gnere seguint els nous corrents literaris de la novella europea. En aquest sentit, l'obra de Llor mostra influncies de James Joyce, Marcel Proust, Gide, Svevo, Morvia, Dostoievski, i sobretot, de Sigmund Freud. Precisament, la segona novella, Tntal, va ser titllada d'immoral, per la crtica, pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant.

La seva obra parteix de la reflexi sobre la realitat per el contacte amb les noves experimentacions europees el porten a analitzar els personatges des de la psicoanlisi (Tntal) i a donar una imatge aguda i crtica de la realitat. En les seves novelles i contes es posa de manifest la percepci negativa que t Llor de la realitat, del comportament hum i de les relacions amoroses.

 Obres .
 Novella .
 Histria grisa, 1925;
 Tntal, 1928;
 Laura a la ciutat dels sants, 1931;
 L'endem del dolor, 1937;
 El somriure dels sants, 1947;
 Jocs d'infants, 1950;
 Un cam de Damasc, 1959;
 Contes .
 L'Endem del dolor, 1930. Recull de contes;
 L'oreig al desert, 1934. Recull de contes;
 L'esguard al mirall, 1934;
 Sis contes, 1935;
 Tots els contes: 1925-1950, 1952;
 Viatge a qui sap on i altres narracions, 1977;

Assaig teatral.
 El premi a la virtut o un idilli a la plaa de Sant Just, 1935;

 Altres .
  La venganza del Sr. Lobo Barcelona, 1939 (Lucero);
  Tres nocturns Barcelona, 1943 (Impr. Alts);
 Laura a la ciutat dels sants teatral, 1974;

 Traduccions .
Miquel Llor va traduir diverses obres, entre les quals destaquen:

 Giovanni Verga. Els mala-nima. Barcelona: Edicions Proa, 1930 (Biblioteca A tot vent, 25);
 Andr Gide. Les caves del Vatic. Barcelona: Proa, 1930 (Biblioteca A tot vent);
 Alberto Moravia. Els indiferents. Barcelona: Proa, 1932 (Biblioteca A tot vent);
 Martin Maurice. Amor, inconeguda terra. Barcelona: Proa, 1936 (Biblioteca A tot vent, 88);

 Premis .
 1930 - Premi extraordinari de l'Ajuntament de Girona per L'endem del dolor;
 1930 - Premi Joan Crexells de narrativa per Laura a la ciutat dels sants;
 1958 - Premi Joanot Martorell per Un cam de Damasc;

 Referncies .
Elias Valverde i Llor Evocaci biogrfica de Miquel Llor Barcelona: Prtic, 1983

Enllaos externs.
http://www.escriptors.cat/autors/llorm/index.html










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74985" title="Esquists de Burgess" nonfiltered="4488" processed="4468" dbindex="29732">
Els esquists de Burgess  (Burgess Shale) sn un clebre jaciment de fssils, situat en el Parc Nacional Yoho de la provncia de Colmbia Britnica, en el Canad. 

El Burgess Shale s conegut per la seva riquesa en vestigis d'animals invertebrats del perode Cambri mig (prop de 540 milions d'anys d'antiguitat). Aquest jaciment provex una imatge nica de la vida ocenica en un perode en el qual les criatures vertebrades no havien fet encara la seva aparici, i del qual no abunden els vestigis. 

Es creu que aquest jaciment de fssils t el seu origen en esllavissaments d'argila que inundaven en aquest perode Cambri mig una marisma poc profunda, atrapant in vivo a les criatures invertebrades que poblaven aquesta porci ocenica. La qual cosa va provocar l'extraordinria riquesa de fssils de criatures que normalment no deixen petjades clares (celenteris, molluscs sense conquilla, etc.) 

Aquest lloc ha estat mpliament estudiat per experts des del seu descobriment en 1909 per Charles Walcott, secretari en aquest moments de l'Institut Smithsoni i reconegut paleontleg, que treballava a la regi atret per la riquesa de fssils de diversos perodes. Aquest Institut Smithsoni posseeix actualment la major collecci a nivell mundial d'espcimens del Burgess Shale. 

Avui dia el Burgess Shale s considerat Patrimoni de la Humanitat.

Fssils del Burgess Shale.
L'aspecte ms notable del jaciment de fssils del Burgess Shale s la varietat de criatures presents, diverses de les quals van ser identificades per primera vegada com exemplars complets precisament en aquest lloc. Algunes de les criatures del Burgess Shale no poden encara ser assignades a cap flum conegut en el present, sent matria de debat en els cercles paleontolgics. 

Espcies assignades a algun grup amb espcies vivents.
 Thaumaptilon (celenterats del grup Pennatulacea);
 Aysheaia (phylum Onychophora);
 Sidneyia ( artrpode);
 Pikaia (phylum Chordata);
 Canadia (anllid);
 Choia (esponja);
 Ottoia (cuc priapllid);
 Canadapsis (artrpode);
 Perspicaris (artrpode);
 Leanchoilia (artrpode);
 Hallucigenia;

Espcies assignades a grups sense exemplars vivents.
 Haplophrentis (phylum hyolitha);
 Marrella (artrpode);
 Olenoides (trilobit);
 Naraoia (trilobit);

Espcies sense grup conegut.
 Opabinia;
 Amiskwia;
 Anomalocaris;
 Wiwaxia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74991" title="Xarello" nonfiltered="4489" processed="4469" dbindex="29733">

El xarello s una varietat de cep blanca. El ram s menut i compacte, de gra mitj, esfric i dol. La planta s sensible a les gelades i malures.

s una varietat tradicional prpia del Peneds i del Camp de Tarragona, emprat per al cupatge del cava juntament amb el macabeu i el parellada. El xarello aporta al cava cos i estructura. Es una de les varietats principals per al vi blanc de les DO Alella, DO Binissalem, DO Costers del Segre, DO Peneds i DO Tarragona, per es cultiva gaireb a tot Catalunya i a Mallorca.

El vi elaborat amb ram xarello s equilibrat, seds i d'elevada acidesa, amb aromes fresques i afruitades. Pot madurar en ampolla o en bta per no dna resultat com a vi jove.

El nom de xarello prov de l'itali chiarello, que vol dir 'claret'. Altres noms utilitzats sn: pansa blanca, a Alella; pansa valenciana, panser, pansal, pansalet, cartoix; premsal blanc o moll, a Mallorca; palop, planta valenciana i planta bona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74992" title="Copa Catalunya (automobilisme)" nonfiltered="4490" processed="4470" dbindex="29734">
Aquest article es refereix a l'antiga Copa Catalunya d'Automobilisme. Si cerqueu l'actual Copa Catalunya de futbol cliqueu aqu.;

La Copa Catalunya va ser l'any 1908, la primera competici automobilstica en circuit organitzada a Catalunya i a  Espanya. Va ser organitzada pel RACC. S'hi van inscriure 19 equips, que havien de fer nou voltes en un circuit de 27,8 quilmetres als camins del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="74993" title="BitComet" nonfiltered="4491" processed="4471" dbindex="29735">
BitComet s un programa tradut al catal, d'igual a igual (P2P) que es basa en el sitema torrent per intercanviar arxius amb altres usuaris.

La diferncia respecte d'altres programes com l'eMule o l'Ares s que tot est gestionat pel mateix "tracker" i permet un ample de banda ms alt. En canvi, no t un cercador propi, sin que cal utilitzar pgines web externes per a buscar un arxiu .torrent i, un cop descarregat, obrir-lo amb el programa BitComet. 

Enllaos externs.
http://www.bitcomet.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75000" title="Cors (desambiguaci)" nonfiltered="4492" processed="4472" dbindex="29736">

 Relatiu a l'illa de Crsega o als seus habitants.
 El cors s la llengua parlada en aquesta illa.
 El joc dels cors s un joc de cartes popularitzat per anar integrat en el sistema operatiu Windows.
 La patent de cors autoritzava a mariners per a convertir-se en corsaris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75006" title="Volta a Catalunya (automobilisme)" nonfiltered="4493" processed="4473" dbindex="29737">
Aquest article es refereix a l'antiga Volta Catalunya d'Automobilisme. Si cerqueu l'actual Volta Ciclista a Catalunya cliqueu aqu.;

La Volta a Catalunya va ser l'any 1916, el precedent de l'actual Rally RACC. Va ser organitzada pel RACC. Els participants van haver de fer 645 quilmetres en tres etapes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75014" title="Comtat de Kraslava" nonfiltered="4494" processed="4474" dbindex="29738">
 
El comtat de  Kr slava s un dels comtats en qu es divideix Letnia.    

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75015" title="Comtat de Talsi" nonfiltered="4495" processed="4475" dbindex="29739">
 
El comtat de   Talsu s un dels comtats en qu es divideix Letnia.    


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75016" title="Comtat de Ludza" nonfiltered="4496" processed="4476" dbindex="29740">
 
El comtat de   Ludzas s un dels comtats en qu es divideix Letnia.    


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75018" title="Comtat de Prei?i" nonfiltered="4497" processed="4477" dbindex="29741">
 
El comtat de   Prei u  s un dels comtats en qu es divideix Letnia.    
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75024" title="Pou del gla" nonfiltered="4498" processed="4478" dbindex="29742">


Una cava o pou del gla, s un forat a la muntanya, generalment circular, realitzat amb el propsit d'omplir-lo de neu o gel a l'hivern i disposar-ne durant la resta de l'any. La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducci i l'extracci de la neu o el gla; tot i que de vegades disposaven d'una entrada inferior per a l'operaci d'extracci. Es van construir entre els segles XVI i XIX durant la petita Edat de Gel, que va portar la neu a indrets on avui dia no acostuma a nevar ni un sol dia a l'any. Durant aquella poca l'emmagatzemament i distribuci de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la poblaci rural. S'en troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Se l'anomena de moltes maneres: pou del gel, o del gla, o de la neu, nevera o casa de neu (a Mallorca).

Les muntanyes de les comarques Centrals del Pas Valenci tenen un gran nombre de caves. Cal destacar les caves d'Agres per la seua bellesa i el terme municipal d'Ibi pel gran nombre de caves presents en les seues serres, donada la tradici gelatera d'aquesta ciutat.



A Mallorca es troben a altituds properes als mil metres a diversos punts de la Serra de Tramuntana, com el Puig Major, el Puig des Teix, el Massanella ...

A Les Escaules (Alt Empord) a 80 metres sobre el nivell del mar es conserva amb molt bon estat un pou de gla de construcci en forma de torre. A la Serralada Prelitoral, al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, en trobem molts exemples, un de notable s a prop de la Casa de l'Obac. Tamb s'en troben la a la Serralada Litoral, un de molt interessant i ben conservat s a Maanet de la Selva, que va ser construt l'any 1650.

Enllaos externs.

 Parc etnolgic de Caimari;
 Les cases de neu i els seus itineraris ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75042" title="Enric III de Frana" nonfiltered="4499" processed="4479" dbindex="29743">

Enric III de Frana ( Fontainebleau 1551 - Saint Cloud 1589 ), duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polnia (1573-1574) i rei de Frana (1574-1589) i l'ltim de la Dinastia Valois.

 Orgens familiars .
Nasqu al palau reial de Saint Germain-en-Laye el 19 de setembre de 1551 sent fill del rei Enric II de Frana i la seva esposa Caterina de Mdici. Era nt per lnia paterna del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana, i per lnia materna del duc Lloren II de Mdici i la comtessa Magdalena de La Tour.

Fou germ dels tamb reis Francesc II de Frana i Carles IX de Frana, els ltims reis de la branca Valois-Angulema, de la Dinastia Valois.

 Joventut .
Fou batejat amb el nom d'Alexandre Eduard de Valois. El 1560 al morir el seu germ Francesc II de Frana, el seu altre germ Carles s nomenat rei i ell esdev duc d'Angulema i duc d'Orleans. El 17 de mar de 1564, desprs de la seva confirmaci, adopta el nom d'Enric. El 1566 es converteix en duc d'Anjou.

Als 16 anys la seva mare el nomen lloctinent general del regne. Particip activament en les victries catliques de Jarnac i Moncontour sobre els hugonots durant les Guerres de religi franceses.

 Rei de Polnia .


L'11 de maig de 1573 Enric de Valois s escollit rei de Polnia. Regnar nominalment des del dia 24 de gener, dia en qu arrib al pas, fins el 18 de juny de 1574.

Enric de Valois fou escollit rei de Polnia-Litunia en una poca en la qual aquest regne pass una crisi successria a la mort de Segimon II de Polnia sense successi. Aix entre 1572 i 1791 s'escolliren reis individuals per davant de dinasties regnants.

 Rei de Frana .
El 30 de maig de 1574, al morir el seu germ Carles IX, deixa Polnia i renuncia a la seva corona per accedir al tron de Frana. s coronat rei a Reims el 13 de febrer de 1575 amb el nom d'Enric III.

 Npcies i descendents .
Es cas el 15 de febrer de 1575 amb la duquessa Llusa de Lorena, filla del duc Nicolau de Mercoer i Margarida d'Egmont. D'aquesta uni no tingueren fills.

 Regnat .

El seu regnat es caracteritza per les contnues Guerres de religi a Frana, d'envergadura poltica i econmica. 

El 1560 sign l'edicte de Beaulieu pel qual feia concessions als hugonots. Aix comport que Enric I de Guisa, partidari del rei catlic, extrems el seu ideari religis i forms la Lliga Catlica per tal de defensar els interessos catlics. Aquesta uni aconsegu rescind gran part de les concessions permeses a l'edicte anterior.

El 1584 la mort del germ ms jove del rei, Francesc de Frana, duc d'Anjou, comport que l'hereu de la corona esdevingus, a falta d'un fill d'Enric III, el rei Enric III de Navarra. Aquest era descendent de Llus IX de Frana i cunyat d'Enric III pel seu casament amb Margarida de Valois. Aquesta segons la Llei slica vigent a Frana no podia regnar. Per Enric de Navarra era protestant per la qual cosa, sota pressi del duc de Guisa, Enric III anull el dret d'Enric de Navarra al tron francs.

El duc de Guisa arrib a aconseguir molt de poder, per la qual cosa Enric III de Frana orden la seva mort el 23 de desembre de 1588, quan aquest conspirava contra el rei.

L'1 d'agost de 1589 Enric III de Frana mor assassinat pel dominic Jacques Clement, pertanyent a la Lliga, acabant am ell la Dinastia Valois. El seu cos i cunyat Enric de Navarra regnar amb el nom d'Enric IV de Frana convertint-se el primer rei de la nova Dinastia Borb.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75045" title="Cearbhall  Dlaigh" nonfiltered="4500" processed="4480" dbindex="29744">
 
Cearbhall  Dlaigh (Bray, Comtat de Wicklow,12 de febrer 1911   Sneem, Comtat de Kerry 21 de mar 1978) (pronunciat karol o dawl-ie) fou el cinqu President d'Irlanda, del 1974 a 1976. Va dimitir el 1976 desprs d'un enfrontament amb el govern. 

Es gradu en estudis cltics el 1931, fou militant del Fianna Fil i editor en irlands a Irish Press (1931-1940). Ocup el crrec de Fiscal General el 1946-1948 i el 1951-1953, on es guany molt de prestigi, ministre de justcia sota Sean Lemass (1953) i jutge del Tribunal Suprem el 1961-1973. El 1972 fou nomenat membre del Tribunal de Justcia Europeu. Fou nomenat president d Irlanda a la mort d'Erskine Hamilton Childers el 1974, per el 1976 va dimitir desprs d un enfrontament amb l executiu sobre poltica antiterrorista per la mort de Sir Christopher Ewart-Biggs a mans de l'IRA provisional. 

Enllaos.
 Pgina Oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75046" title="Llus III d'Orleans" nonfiltered="4501" processed="4481" dbindex="29745">

Llus III d'Orleans ( Saint Germain-en-Laye 1549 - Mante 1550 ), prncep de Frana i duc d'Orleans (1549-1550).

Orgens familiars.
Nasqu al palau reial de Saint Germain-en-Laye el 1549 sent fill del rei Enric II de Frana i la seva esposa Caterina de Mdici. Era nt per lnia paterna del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana, i per lnia materna del duc Lloren II de Mdici i la comtessa Magdalena de La Tour.

Fou germ dels tamb reis Francesc II de Frana, Carles IX de Frana i Enric III de Frana, els ltims reis de la branca Valois-Angulema, de la Dinastia Valois.

Duc d'Orleans.
Noms nixer fou nomenat duc d'Orleans si b mor l'any segent, un ttol que havia estat vacant des del 1545, any en qu mor Carles II d'Orleans, fill de Francesc I de Frana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75047" title="Carles II d'Orleans" nonfiltered="4502" processed="4482" dbindex="29746">

Carles II d'Orleans ( Saint Germain-en-Laye 1522 - Forestmontier 1545 ), prncep de Frana i duc d'Orleans (1522-1545).

Orgens familiars.
Nasqu el 1522 sent el des fill del rei Francesc I de Frana i la seva primera esposa Cludia de Frana. Era nt per lnia paterna del comte Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i la duquessa Anna de Bretanya.

Fou germ del rei Enric II de Frana i el duc Francesc III de Bretanya.

Duc d'Orleans.
Noms nixer fou nomenat duc d'Orleans si b mor el 1545, el ttol durant tres anys es mantingu sense successor, fins que el 1522 Enric II nomen el seu fill Llus de Valois duc d'Orleans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75048" title="Margarida de Valois" nonfiltered="4503" processed="4483" dbindex="29747">
 
Margarida de Valois o la Reina Margot ( Saint-Germain-en-Laye 1553 - Pars 1615 ), princesa de Frana i reina consort de Navarra (1572-1610) i de Frana (1589-1610).

Orgens familiars. 
Nasqu al castell de Saint-Germain-en-Laye el 14 de maig de 1553, va ser la setena filla del rei Enric II de Frana i de Caterina de Mdici. Era nta per lnia paterna del rei Francesc I de Frana i la princesa Cludia de Frana, i per lnia materna del duc Lloren II de Mdici i la comtessa Magdalena de La Tour.

Tres dels seus germans van ser reis de Frana: Francesc II, Carles IX i Enric III. 

Joventut.
Tot just va poder conixer al seu pare que va morir el 1559, i amb la seva mare la relaci fou molt freda i distant, el que li produa un sentiment d'admiraci, d'una banda i, per una altra, de temor. S'educ amb els seus germans, Enrique d'Anjou, futur rei Enric III, i Francesc de Frana Duc d'Alenon. Quan Carles IX accedeix al tron el 1560, Margarida fou duta a la cort de Frana juntament amb els seus germans majors i el jove Enric de Navarra. Fou presentada als Estats Generals de 1560. Aix mateix acompanya al rei quan aquest emprn el seu "gran viatge" per tota Frana, de 1564 a 1566, a fi d'imposar la pau al pas. 


Margarida va mantenir unes excellents relacions amb els seus germans, fins al punt que, les mateixes, van suscitar les remors sobre unes possibles relacions amb Enric III i Francesc II. Enric III, confi tant en la seva germana que, quan part el 1568, per a posar-se al capdavant de l'armada reial, posa en les seves mans la defensa dels seus interessos per davant de la seva mare, Caterina de Mdici. Margarida compleix la missi encomanada amb encara que el seu germ, al retorn, ni tan sols l'hi agraeix. "s el de menys" expressa Margarida en les seves memries. 

En aquest temps s'inicia un idilli entre Margarida i Enric de Guisa, ambicis lder dels catlics ms intransigents. Els Guisa eren partidaris d'una monarquia posada sota la tutela dels Grans que promoguessin unes mesures ms radicals contra els hugonots, en contra del que desitjaven els Valois, la uni entre Margarida i Enric s, per tant, impossible. La reacci de la famlia reial s molt violenta tenint en compte, a ms, que els plans matrimonials estaven ja molt avanats. Aquest episodi va poder ser la causa original de l'"odi fraternal perdurable" que es va produir llavors entre Margarida i el seu germ Enric III de Frana, i el refredament, no menys durador, de les relacions amb la seva mare. 

El duc de Guisa s el primer d'una llarga srie d'amants atributs a Margarida. La princesa havia rebut una educaci acurada i possex totes les qualitats requerides per a enlluernar a la cort, comenant per la seva extraordinria bellesa ("Si ha existit al mn un model perfecte de la bellesa aquest s la reina de Navarra", va escriure Brantme). No obstant aix resulta difcil destriar el que hi ha de cert o inventat per la rumorologa sobre nombre dels seus amants. 

Un matrimoni poltic.
 
A finals de 1560, Caterina de Mdici intenta casar a la seva filla amb el fill del rei Felip II de Castella, l'infant Carles d'Habsburg, per no ho aconsegueix. Va entaular, aix mateix, serioses negociacions per a casar-la amb el rei de Portugal Sebasti I, per tampoc van arribar a materialitzar-se. 

Enric II torna a plantejar-se la uni de la seva filla amb el jove capdavanter del partit protestant Enric de Navarra, possible hereu de la corona de Frana, desprs dels seus fills, per la perspectiva del seu accs al tron de Frana est encara molt lluny. Enric de Navarra s, tamb, l'hereu d'immenses possessions al sud-oest i, sobretot, aquesta uni podria determinar la reconciliaci entre catlics i protestants que es trobaven embardissats en la tercera guerra de religi. 

Les negociacions per a aquest matrimoni es porten a terme entre Caterina de Mdici i Joana III de Navarra, mare d'Enric i ferma defensora dels hugonots. Les converses sn llargues i difcils. Joana de Navarra no es fia de la reina mare i exigeix la conversi de Margarida al protestantisme. Margarida, malgrat la pressi del partit protestant, no cedeix davant aquestes pretensions i Joana III acaba per donar el seu consentiment a canvi d'un considerable dot aportada per la seva jove. Joana mor poc desprs de concertar-se el matrimoni i Enric es converteix en rei de Navarra. Margarida, obligada per la seva mare i per Carles IX, accedeix a casar-se, no sense repugnncia, amb el sobir heretge d'un regne petit com Navarra. 

Sense esperar la dispensa pontficia requerida, donada la diferncia de religi i el parentiu dels futurs esposos (ambds sn nts de Carles I d'Angulema) l'enlla se celebra el 18 d'agost de 1572. La cerimnia es porta a terme d'acord amb els desitjos dels molts protestants que han acudit a la mateixa en suport del seu lder; la benedicci t lloc davant de l'atri de la Catedral de Notre-Dame de Pars, evitant, d'aquesta manera, la celebraci de la missa, el cardenal de Borb s l'encarregat de beneir-los, no en la seva qualitat de sacerdot, sin pel seu parentiu amb Enric III de Navarra, al ser el seu oncle. Les noces acaben amb tres dies de fastuoses festes.

Sant Bartomeu i el principi de les intrigues. 
 
La tranquillitat entre catlics i reformistes dura poc. Uns dies desprs de les noces es produex l'atemptat contra l'admirall Gaspar de Coligny, un dels capitosts del partit hugonot. A l'endem de la Matana de Sant Bartomeu perpetrada el 24 d'agost per insistncia de Caterina de Mdici, els protestants sn massacrats fins i tot en l'interior del Palau reial del Louvre. Enric III de Navarra decideix llavors abjurar del protestantisme per a salvar la seva vida. La proximitat de les noces i la matana va suposar que aquest enlla fora conegut amb el nom de "noces vermelles". 

El 1574, quan Carles IX mor, protestants i catlics moderats exigeixen la moderaci de l'Estat en els assumptes religiosos. Francesc de Frana i Enric de Navarra preparen una conspiraci per a fer-se amb el poder; aquesta fracassa i dos cmplices de la mateixa sn arrestats i decapitats. Desprs del fracs de la conspiraci Francesc i Enric sn empresonats en el castell de Vincennes, del qual Margarida intenta, en va, fer-los fugir. Es decid deixar-los en llibertat, per sota la vigilncia de la cort, el primer el 1575 i Enric l'any segent, per finalment accedeixen a escapar-se. 

Enric de Navarra no adverteix a la seva esposa de la seva fugida i les relacions entre ambds esposos es deterioren greument, sobretot per les intrigues de l'amant d'Enric i dama d'honor de Caterina de Mdici que provoca, aix mateix, les desavinences entre Francesc de Frana i Enric de Navarra. Enric de Navarra, noms es relaciona amb la seva esposa quan aquesta li s til per als seus interessos, un altre tipus de relaci s inexistent. 

Desprs de la fugida del seu germ i el seu marit, Margarida s reclosa al Louvre i vigilada per dos gurdies perqu Enric III de Frana, creu que s cmplice d'ambds fugides. Francesc que s'ha unit als hugonots, planta cara al rei i rebutja tota negociaci en tant la seva germana no sigui posada en llibertat. Margarida s alliberada i assisteix, amb la seva mare, a les reunions que intenten pactar la reconciliaci; aquestes acaben amb la redacci d'un text extremadament avantatjs per als protestants i pel propi Francesc: l'edicte de Beaulieu.

Enric de Navarra reclama de seguida a la seva esposa, ambds s'havien reconciliat durant el conflicte, fins a tal punt, que Margarida li va confiar els secrets de la cort, per Caterina de Mdici i Enric III s'oposen a aix ja que Margarita corria perill de convertir-se en ostatge dels hugonots. Finalment per accedeixen al reencontre, i aquest es produeix a Pau, on Margarida fins i tot s impedida de realitzar el seu culte catlic. La seva estada a Bearn no ser bona i retornar a la cort francesa el 1582, donat per finat el matrimoni amb Enric de Navarra.

La seva estada a Pars estar envoltada pels excesos de la princesa, arribant a quedar-se embarassada del seu amant. Aquest fet provocar que Enric III de Frana l'expulsi de la cor, un fet sense precedents a Europa. L'expulsi provoca que Margarida intenti tornar al costat del seu esps, el qual la rep per sense gaires illusions, arribant a exigir una compensaci al rei francs.

La rebeli.
El 1585 repudiada per la seva famlia i el seu marit s'uneix a la Lliga catlica de Frana contra el seu esps, per tamb contra el seu germ. Resid en diversos castells de la seva propietat, dels quals sempre hagu de marxar forada per les seves actuacions militars contra les ciutats protestants. Finalment Enric III de Frana decideix fer-la tancar en una pres.

Reconciliaci i mort.
El 1593, Margarida es reconcilia amb el seu marit, Enric de Navarra, convertit en Enric IV de Frana desprs de la mort d'Enric III el 1589.

El nou rei, per a consolidar el seu poder, vol tornar a casar-se i assegurar una descendncia legtima. Els arguments per a anullar el seu matrimoni sn varis: consanguinitat, matrimoni obligat, esterilitat... Margarida accedeix, i la seva situaci millora. Un cop es fa efectiva l'anullaci Enric IV es casa de nou amb Maria de Mdici.

Margarida torna a Pars desprs de passar dinou anys a Usson. Prop de la cort francesa es torna molt devota de Sant Vicen de Paul, el qual converteix en el seu capell, i redacta les seves Memoirs (Memries), que ens han arribat fins als nostres dies. Va morir el 27 de mar de 1615 i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75063" title="Beat" nonfiltered="4504" processed="4484" dbindex="29748">
Un beat s un difunt que mitjanant el procs de beatificaci ha estat nomenat aix pel Papa en nom de l'Esglsia Catlica. El beat pot ser venerat en pblic en una regi determinada, generalment la regi que va demanar la seva beatificaci. La consideraci de beat constitux el segon pas en el cam de la canonitzaci. El primer s venerable, el segon beat i el tercer sant. 

Procs de beatificaci.
El procs de beatificaci declara que un difunt ha viscut una vida de santedat, i ha realitzat un miracle desprs de la seva mort. Comena quan el bisbe de la regi d'on va nixer, va viure o va morir el candidat presenta el seu cas a la Santa Seu. Aquest consta d'una biografia completa, i evidncies del miracle atribut al mateix. Aquest cas s avaluat per un grup d'experts en cincies (catlics i no catlics) i telegs. Si el cas s aprovat el candidat s declarat beat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75068" title="Lliga Catalana" nonfiltered="4505" processed="4485" dbindex="29749">

Esports:
 Lliga Catalana de Futbol;
 Lliga Catalana de Bsquet;
 Lliga Catalana de Bsquet femenina;
 Lliga Catalana de Bsquet LEB;
 Lliga Catalana de Bsquet EBA;
 Lliga Catalana de Bsquet femenina 2;
 Lliga Catalana d'handbol;
 Lliga Catalana d'hoquei gel;
 Lliga Catalana d'air hockey;
 Lliga Catalana de Corfbol;
Poltica:
 Lliga Catalana (partit), partit poltic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75069" title="Dinastia Valois" nonfiltered="4506" processed="4486" dbindex="29750">
La dinastia Valois s una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de Frana entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polnia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1364 i 1404.

Orgens.
Carles I de Valois, fill del rei Felip III de Frana, va ser nomenat el 1285 comte de Valois, els hereus del qual rebran en herncia el comtat del mateix nom, elevat a ducat el 1406.

Un dels fills de Carles I, Felip I de Valois, ser l'iniciador de la branca Valois al Regne de Frana al ser nomenat rei de Frana el 1328 grcies a la vigncia de la Lleis slica a Frana. 

Llista de reis francesos.

Branca principal.
1328-1350 : Felip VI l'Afortunat, nebot de Felip IV;
1350-1364 : Joan II el Bo, fill de l'anterior;
1364-1380 : Carles V el Prudent, fill de l'anterior;
regncia 1380-1382 : Llus I d'Anjou, germ de l'anterior i rei de Npols;
1380-1422 : Carles VI el Boig, fill de Carles V;
1422-1461 : Carles VII el Victoris, fill de l'anterior;
1461-1483 : Llus XI el Prudent, nebot de l'anterior;
regncia 1483-1484 : Anna de Frana, filla de l'anterior;
1483-1498 : Carles VIII l'Afable, fill de l'anterior;

Branca Valois-Orlans.
1498-1515 : Llus XII el Pare del Poble, fill del duc Carles d'Orlans i nt de Carles VII;

Branca Valois-Angulema.
1515-1547 : Francesc I, casat amb Cludia d'Orlans, filla de l'anterior;
1547-1559 : Enric II, fill de l'anterior;
1559-1560 : Francesc II, fill de l'anterior;
regncia 1560-1563 : Caterina de Mdici, muller d'Enric II;
1560-1574 : Carles IX, germ de l'anterior;
1574-1589 : Enric III, germ de l'anterior i rei de Polnia;

Llista de reis polonesos.
1573-1574 : Enric I, fill de Carles IX de Frana i posterior rei de Frana;

Llista de ducs de Borgonya.

1364-1404 : Felip II, fill de Joan II de Frana;
1404-1419 : Joan I Sense Por, fill de l'anterior;
1419-1467 : Felip III el Bo, fill de l'anterior;
1467-1477 : Carles I el Temerari, fill de l'anterior;
1477-1482 : Maria de Borgonya, filla de l'anterior, casada el 1477 amb Maximili I d'Habsburg;
 el ducat de Borgonya ser governat sota la Dinastia Habsburg a partir del 1482 amb Felip I de Castella;

Vegeu tamb.
Ducat de Valois;
Llista de reis de Frana;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75073" title="Artur van den Eynde" nonfiltered="4507" processed="4487" dbindex="29751">
Artur van den Eynde (Santander, 1945   Barcelona, 4 de mar de 2003), conegut com a Anbal Ramos , fou un poltic espanyol.

Va abandonar Santander per estudiar arquitectura a Madrid, primer, i a Barcelona, desprs. A la Universitat de Barcelona particip en la fundaci del Sindicat Democrtic d'Estudiants (SDEUB), que desafiava el sindicalisme nic i vertical falangista. Arran d'aquesta experincia s'integr en el Front Obrer de Catalunya (FOC). Quan el Front es dissolgu, pass al grup  Comunisme , que aplegava bona part del trotskisme catal. Havia entrat en contacte amb el trotskisme francs a principis dels anys 1970 i l'impact les experincies dels trotskistes polonesos, hongaresos i txecs. 

El 1974 particip en la fundaci del Partido Obrero Revolucionario de Espaa (PORE). El 1980 escrigu  Anticarrillo , on denunciava l'actitud de l'eurocomunisme espanyol durant la reforma post-franquista. Collabor activament amb els nuclis trotskistes clandestins vinculats a la lluita obrera del sindicat polons Solidarnosc. El 1984 reprengu l'anlisi marxista de la transici espanyola amb  Ensayo General . Dirig la revista electrnica  Sin Muro . Prov de vincular el moviment trotskista amb el moviment anti-mundialitzaci i el Frum Social Mundial (FSM). 

Altres obres seves sn;  Petit vocabulari poltic del marxisme  (1998),  Globalitzaci. La dictadura mundial de 200 empreses  (1999). Aquests ltims estan editats per l'editorial "Edicions de 1984".

Referncies.
Revista Viento Sur. Arturo Van den Eynde - Anbal Ramos (1945-2003) - Article biogrfic amb ocasi de la mort d'Artur van den Eynde.
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75074" title="Emma de Barcelona" nonfiltered="4508" processed="4488" dbindex="29752">
Emma de Barcelona era filla de Guifr el Pils i de Guinedilda, comtes de Barcelona, i devia nixer pels volts de l any 880. Els comtes, que el 885 fundaren el monestir de Sant Joan de les Abadesses, vora el Ter, perqu fos un dels nuclis propulsors del repoblament de les comarques centrals de Catalunya que, a causa d'una revolta antifranca, esdevinguda una seixantena d'anys abans, havia quedat gaireb deserta, van destinar, a la nova fundaci, la seva filla Emma. En els anys de la seva jovenesa, Emma devia ser guiada pel seu pare i per la comunitat canonical que probablement ja habitava al monestir. Desprs de la mort de Guifr (897), Emma va assumir d una manera personal i plena el govern del cenobi. El primer document que en dna fe s del 898. Identificada amb el seu crrec i dotada d una visi i una energia excepcionals, va acomplir amb gran eficcia la missi que el monestir tenia assignada.

Va activar el repoblament de la vall de Sant Joan, per la seva acci va arribar molt ms enll, generalment en punts estratgics, cap al Valls i el Bergued. Hi adre personal excedent de la vall de Sant Joan, ja saturada, i potser va acarrerar-hi gent que davallava de les comarques de l'alt Pirineu, on s'havia acollit desprs de la revolta. Emma va anar adquirint, especialment en zones properes al monestir, per tamb disperses per tot el pas, petites o grans propietats amb les quals, afegides a la dotaci inicial dels seus pares i a les donacions d'altres prcers, arrib a tenir a les mans un territori equivalent a un comtat. Tamb la seva sobirania era la prpia d'un comte: per concessi del seu pare, Guifr, i per confirmaci reial, els seus dominis eren exempts de tota interferncia dels comtes vens, germans seus, als quals sab oposar-se amb contundncia. Tanmateix, la seva acci no va limitar-se a un transvasament mecnic de poblaci. Amb la construcci d'esglsies, posava en els nous pobles una presncia espiritual i hi establia elements de cohesi. Aconsegu d'un concili la corroboraci dels seus drets sobre les parrquies situades dins els seus dominis. En el seu monestir de Sant Joan, va establir-hi un escriptori on es confeccionaven els llibres litrgics de qu provea els nous temples. Perqu, darrere de l'mplia actuaci econmica i poltica d'Emma, hi hagu sempre un esperit cultivat i fervors; els documents l'anomenen venerable i religiosssima.

Mor l'any 942, en una data indeterminada, probablement entre el 8 i el 22 de novembre.

Implicaci amb el repoblament.
Hi ha molts llocs que han estat objecte de la directa acci dem l'Emma. N'hi ha d altres, encara, que han arribat esmentats per primer cop grcies a l'extensa documentaci generada per la incansable activitat de l'abadessa. Per aix sn nombrosos els pobles que tenen el nom d'Emma a la primera pgina de la seva histria.

Aquestes poblacions sn consignades a continuaci. No hi sn incloses aquelles en qu el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi sn les que van entrar dins l rbita del monestir en poques posteriors a l'abadiat d'Emma.
Aiguafreda (Valls Oriental): Emma va fer-hi construir l'esglsia, aleshores dita de Sant Mart del Congost, i la va fer consagrar el 5 d'agost del 898.  ;
L Ametlla del Valls (Valls Oriental): Emma va fer-hi dedicar l'esglsia a Sant Gens, el 4 de juliol del 932.
Angostrina (Alta Cerdanya): Emma tenia domini sobre la seva esglsia ja l'any 907, tal com li reconeix el concili d'Agde.
Centelles (Osona): El nom d'aquesta poblaci entra en la histria l'any 898, grcies a l'acta de consagraci de Sant Mart del Congost, document signat per Emma, que fu construir i dedicar aquella esglsia. ;
Full (Conflent): El concili d'Agde reconeix a Emma el seu domini sobre l'esglsia de Santa Eullia. ;
La Garriga (Valls Oriental): Als afores de la poblaci hi ha l'antiga esglsia de Santa Maria del Cam, priorat i hospital de pelegrins, fundat per Emma l'any 921. Hi habit la germana d'Emma, que es deia Quxol o Xixilona, i encara hi s enterrada. ;
Gombrn (Ripolls): Guifr va fer donaci del castell i de l'esglsia de Montgrony al monestir de Sant Joan ja des del moment de la seva fundaci (887). Emma va exigir que li'n fos reconeguda la pertinena quan hi havia qui pretenia d'usurpar-la-hi. ;
Llas (Ripolls): La seva esglsia i el seu castell ja l'any 919 estaven sota la protecci d'Emma, que potser va construir-ne l'esglsia, que Ranlo, una altra abadessa de Sant Joan, va reedificar i fer consagrar. ;
Plans de Rigard, Toses (Ripolls): Antic poble l'esglsia del qual estava sota el patronatge d'Emma i en una escriptura d'aquesta abadessa entr en la histria. ;
La Pobla de Lillet (Bergued): L'antiga esglsia de Santa Maria era vetllada i protegida per Emma. ;
Porqueres (Pla de l'Estany): Els bisbes del concili d'Agde confirmen l esglsia de Santa Maria com a pertanyent a Emma i al seu monestir. Malgrat de tenir arrels antiqussimes, t el nom escrit per primer cop en un document relacionat amb Emma. ;
La Roca del Valls (Valls Oriental): La seva primitiva esglsia havia estat construda per Emma, que la fu consagrar el 4 de juliol del 932. Potser la mateixa abadessa havia contribut a la repoblaci del terme. ;
Sant Antoni de Vilamajor (Valls Oriental): Podria ser que Emma hagus contribut a la seva repoblaci. ;
Sant Joan de les Abadesses (Ripolls): Poblaci on el comte Guifr fund el monestir que va confiar a la seva filla Emma, la qual va repoblar la vall i la va governar sviament. ;
Sant Joan de Montdarn (Bergued): Possessi del monestir de Sant Joan. Emma va fer-hi construir l'esglsia, consagrada l'11 de desembre del 922.
Sant Mart de Centelles (Osona): El seu nom entra en la histria dins l'acta de consagraci de l'esglsia de Sant Mart del Congost, que l'abadessa Emma va fer construir i dedicar. ;
Sant Mart de Surroca (Ripolls): Emma ja inclou aquesta parrquia dins el terme que est sota el seu govern directe. ;
Sant Pau de Segries (Ripolls): Dintre la vall de Sant Joan, Emma en governa i ordena el territori, anomenat Segurilis.
Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental): Documentaci descoberta no fa gaires anys indueix a suposar que el seu territori va ser repoblat i reordenat per Emma. ;
Sant Quirze de Besora (Osona): El seu nom entra a la histria quan Emma n'aconsegueix el domini i potser en reconstrueix l'esglsia. ;
Santa Maria de Besora (Osona): La seva esglsia, donada a Emma el 898, potser va ser reedificada per l'abadessa.
Seva (Osona): La primera documentaci de la seva toponmia es troba en l acta de dedicaci de Sant Mart del Congost. El poble reconeix que el seu origen histric est relacionat amb l'abadessa Emma.
Sora (Osona): Ja l'any 906 la parrquia i la vall eren encomanades a Emma, que potser en va construir l'esglsia, que certament va refer l'abadessa Ranlo, successora seva. ;
Tagamanent (Valls Oriental): Topnims del seu territori sn citats per primer cop en l'acta de consagraci de l esglsia de Sant Mart del Congost, edificada per Emma. ;
Vallfogona de Ripolls (Ripolls): Quasi tota la vall pertanyia al monestir de Sant Joan i se sap que el 919 l'esglsia estava sota el patronatge d'Emma, que potser l'havia construda. ;
Vilafranca de Conflent (Conflent): L'esglsia de Sant Esteve, que aquesta poblaci ha assumit, era pertinena d'Emma, com reconeixen els bisbes del concili d'Agde l'any 907.
Vic. Raval de Santa Eullia (Osona): Amb la seva capella dedicada a la mrtir de Mrida, formava part de les possessions d'Emma, a qui Guifr, el seu pare, havia donat com a dot.

Referncies.

 Enllaos externs .
Web de l'Arxiu del Monestir de s.Joan de les Abadesses;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75079" title="ndex de Preus de Consum" nonfiltered="4509" processed="4489" dbindex="29753">
L'ndex de preus al consum (IPC) s una macromagnitud variable que recull i compara els preus d'un conjunt de productes o conjunt de bns i serveis ("cabs"). Els productes emprats es determinen en funci de l'enquesta contnua de pressupostos familiars, conjunt de productes o serveis que adquireix o utilitza regularment una determinada quantitat de consumidors, i la variaci del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.

L'IPC ha de ser:
 Representatiu (englobant la major quantitat de poblaci possible).
 Comparable (tant temporalment com especialment, s a dir, amb d'altres IPC estrangers).
 Confiable.
 Precs.
 Congruent (amb d'altres estadstiques del mateix pas i amb els IPCs d'altres pasos de la regi).
 til.
 Oport (que la seva data de publicaci no es demori);

Quan es dissenya, s'estableixen unes directrius, de manera que qualsevol decisi que s'adopti, a l'hora de establir la mostra i el contingut metodolgic, ha d'anar dirigida a aconseguir el seu objectiu.

Aquest anlisi serveix per determinar si l'economia d'un pas determinat s inflacionria (pugen els preus) o deflacionria (baixen els preus) i en quin grau.

El perode base s aquell per al que la mitjana aritmtica dels ndexs mensuals es fa igual a 100.

L'any 2001 s el perode base del nou sistema que es fa servir a la Uni Europea. Aix, tots els ndexs que es van calculant posteriorment es refereixen a aquest any.


Utilitat de l'IPC.
Mesura l evoluci dels preus de bns i serveis representatius de les despeses de consum de les llars d una regi, utilitzant-lo com: 
 Indicador de la inflaci (tot i que l IPC no inclou els preus dels consums intermedis  de les empreses ni els dels bns exportats).
 Deflector dels Comptes Nacionals (tamb Comptabilitat Nacional) i d altres estadstiques.
 Estimador del Cost de la Vida (tenint en compte que l IPC no s un ndex especfic del cost de la vida perqu t grans diferncies amb aquest).
 I per actualitzar deutes o imports judicials.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75081" title="Emma" nonfiltered="4510" processed="4490" dbindex="29754">

Emma Bovary es una mujer vital, pero no tiene las cosas claras, es decir: De vez en cuando cambia de opinion respecto a el amor que siente hacia Charles, Roolphe y Len.

Respecto al fsico, es una mujer bella, de piel blanca, rubia y con los rasgos muy marcados.





 Onomstica:
 Emma de Frana (894-934) filla de Robert I i de Beatriu de Vermandois, germana d'Hug el Gran. Es va casar el 921 amb el duc Ral de Borgonya, que va ser coronat rei de Frana.
 Emma de Barcelona, (segle IX - segle X), filla de Guifr el Pils i de Guinedilda, comtes de Barcelona, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
 Emma Baker (Massachusetts, 1828-1916) fou una remeiera pequot revitalitzadora de la cultura mohegan.
 Emma de Waldeck-Pyrmont (Arolsen 1858 - L'Haia 1934). Princesa de Waldeck-Pyrmont arran del matrimoni amb el rei Guillem III dels Pasos Baixos, esdevingu reina dels Pasos Baixos.
 Emma Goldman (1869-1940) anarquista nord-americana.
 Emma Vilarasau Toms, (6 d'abril de 1959, Sant Cugat del Valls) actriu catalana de teatre, cinema i televisi. ;
 Emma Watson (15 d'abril de 1990, Oxford) actriu britnica. ** Emma Bonino (Bra, Piemont, Itlia 1948) poltica italiana, membre del Parlament itali i Ministra de Poltica Europea i Comer Internacional en el govern de Romano Prodi.
 Emma Bunton (Anglaterra, 21 de gener de 1976) cantant de msica pop membre de les Spice Girls. ;

 Tecnologia:
 Emma Mrsk vaixell contenidor propietat de A.P. Moller-Maersk Group.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75083" title="Elisabet de Baviera (reina de Prssia)" nonfiltered="4511" processed="4491" dbindex="29755">

Elisabet de Baviera, reina de Prssia (Munic 1801 - Dresden 1873. Princesa de Baviera que pel seu matrimoni amb el rei Frederic Guillem IV de Prssia esdevingu reina de Prssia.

Nascuda el 13 de novembre de 1801 a Munic essent filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. La princesa cresqu a l'ambient cortes de Munic i romangu molt unida a les seves germanes, uni que duraria al llarg de tota la seva vida i principalment amb l'arxiduquessa Sofia de Baviera i les reines Maria de Baviera i Amlia de Baviera.

Casada l'any 1823 amb el prncep hereu i desprs rei Frederic Guillem IV de Prssia, fill del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz, la parella no tingu fills.

Polticament molt activa, no deix de mald tant sobre el seu marit com sobre els poltics prussians per tal que es mantingu la uni austroprussiana. La reina, per, tamb exerc d'esposa sericial i durant la llarga malaltia del seu esps no deix d'estar al seu costat excercint d'infermera.

Al quedar viuda, l'any 1861, romangu a Potsdam al castell de Sanssouci i al palau berlins de Charlottenburg. Tamb intensific les seves visites a Viena i a Dresden, precisament fou en aquesta darrera ciutat on trob la mort el dia 14 de desembre de l'any 1873. Fou enterrada al costat del seu esps a Potsdam.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75085" title="Elisabet de Baviera" nonfiltered="4512" processed="4492" dbindex="29756">


Elisabet de Baviera (reina de Frana) (1371 - 1435);

Elisabet de Baviera (reina de Prssia) (1801 - 1873);

Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria) (1837 - 1898);

Elisabet de Baviera (reina de Blgica) (1876 - 1965);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75088" title="Europa de l'Est" nonfiltered="4513" processed="4493" dbindex="29757">


La divisi d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons histriques i no geogrfiques.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, i sobretot amb el comenament de la Guerra Freda, el continent europeu va quedar dividit en dues zones, de diferent influncia poltica. L'Europa de l'Est s, principalment, la que va quedar sota influncia sovitica en aquesta poca, i s'organitz mitjanant dos tractats bsics: el Pacte de Varsvia i el COMECON.

Desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, va comenar un procs de transici del comunisme cap al capitalisme i la democrcia. Aquest procs ha assolit resultats desiguals: alguns estats, com la Repblica Txeca, Eslovnia, (Estnia, Letnia, Litunia, Eslovquia han aconseguit arribar a nivells econmics i socials similars als de l'Europa Occidental; d'altres, com ara Bielorssia, s'han quedat estancats en dictadures postcomunistes; i alguns altres han viscut processos de reorganitzaci territorial, que en alguns casos van acabar en guerra (pasos de l'antiga Iugoslvia).

Tots aquests estats, conforme van apropant-se a les estructures socioeconmiques occidentals, han anat ingressant a les organitzacions internacionals creades al bloc occidental durant la Guerra freda: l'OTAN i la Uni Europea.

Actualment, es consideren englobats en l'Europa de l'Est els segents estats: 

  Bielorssia;
  Moldvia;
  Rssia;
  Ucrana;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75091" title="Factor VII" nonfiltered="4514" processed="4494" dbindex="29760">
El factor VII (FVII) es una protena dependent de la vitamina K, codificada pel gen F7 (localitzat a la regi 13q34). s un enzim, del tipus serina proteasa.

Presenta dues cadenes, una de pesada i una de lleugera de 50 kDaltons i 406 aminocids, que es proteolitza a la forma activa (FVIIa). El FVIIa est implicat en l'activaci de la coagulaci a travs de la via extrnseca de la coagulaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75092" title="Mariner 2" nonfiltered="4515" processed="4495" dbindex="29761">
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA. El seu objectiu fou un sobrevol del planeta Venus.

La sonda consistia en un mdul hexagonal de 100 cm, al qual s'unien els panells solars, les perxes d'instruments i les antenes. Els instruments cientfics de la Mariner 2 eren dos radimetres (d'infraroigs i de microones) muntats en una plataforma basculant, un sensor de micrometeorits, un sensor de plasma solar, un detector de partcules carregades i un magnetmetre. L'objectiu era mesurar la distribuci de temperatures de la superfcie de Venus i realitzar algunes mesures bsiques de l'atmosfera. A causa de la densa capa de nvols no s'inclogu cap cmera.

 Missi i resultats cientfics .

La Mariner 2 fou llenada el 27 d'agost de 1962 amb un coet llanador Atlas-Agena i trig 3 mesos i mig en arribar a Venus. Durant el cam mesur per primera vegada el vent solar, un flux de partcules carregades procedent del Sol. Tamb detect pols interplanetria, ms escassa del qu es pensava, i raigs csmics procedents de l'exterior del sistema solar. La sonda sobrevol Venus el 14 de desembre de 1962 i determin que el planeta t capes de nvols freds i una superfcie extremadament calenta sotmesa a una gran pressi atmosfrica. La darrera transmissi des de la sonda es produ el 3 de gener de 1963; posteriorment la Mariner 2 es qued en una rbita heliocntrica, on actualment es troba, ja sense energia.

 Enllaos i referncies .
 Llista de missions d'exploraci de Venus;
 Guia de la Marine 2 de la NASA i el JPL. ;
 Informe final del projecte Mariner-Venus 1962.   ;
 Prototip de la Mariner 2 al Smithsonian Air and Space Museum, Washington, D.C. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75098" title="Carles Soldevila i Zubiburu" nonfiltered="4516" processed="4496" dbindex="29762">
Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967). Germ de l'historiador Ferran Soldevila. Poeta, periodista, novellista i dramaturg catal. El 1915 fou lletrat de la Mancomunitat de Catalunya, per va deixar el crrec el 1923 com a protesta per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i es dedic plenament a la literatura. Va collaborar a La Publicitat i a Revista de Catalunya i dirig les publicacions D'Ac i d'All (1924-1936), Quaderns Blaus (1925-1933) i Biblioteca Univers (1928). Durant la Guerra civil espanyola va viure a Pars i no va tornar a Catalunya fins el 1942.

Va comenar la seva carrera literria dins del Noucentisme i desprs en va ser un reformador, sobretot de la novella, que va dirigida a afinar els costums de la burgesia, a contribuir a catalanitzar-la culturalment i a desvetllar-li l'ambici d'europetzar-se.
D'entre la seva obra narrativa destaca la seva primera trilogia: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933) centrada en tres personatges femenins i les seves peripcies interiors.

 Obres .
 Lletanies profanes (1913);
 Plasenteries (1917);
 Full de Dijous, L'abrandament (1918);
 Civilitzats tanmateix (1921), teatre, traduda a l'itali per Luigi Pirandello (estrena: Teatre Romea, Barcelona, 22-12);
 El senyoret Llus (1926);
 Lau o les aventures d'un aprenent de pilot (1926);
 Vacances reials (1923) (Teatre Romea);
 Bola de neu (1926);
 Els milions de l'oncle (1927)   ;
 Fanny (1929);
 Eva (1931);
 Valentina (1932) (estrena: Teatre Romea, Barcelona; nova versi estrenada el 1934 al Teatre Pompeia, Barcelona, 15-11);
 Escola de senyores (1930);
 Necessitem senyoreta (1935);
 Moment musical (1936) dins la trilogia Els anys trbols amb Bob s a Pars (1952) i Papers de famlia (1960);
 Del llum de gas al llum elctric (1951), memries;

Enllaos externs.
Pgina de l'AELC dedicada a Carles Soldevila
Biografia i obra de Carles Soldevila











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75100" title="Campionat de Catalunya" nonfiltered="4517" processed="4497" dbindex="29763">

 Campionat de Catalunya de futbol;
 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (de futbol);
 Campionat de Catalunya de bsquet mascul;
 Campionat de Catalunya de bsquet femen;
 Campionat de Catalunya d'handbol a onze;
 Campionats de Catalunya de rugbi;
 Campionat de Catalunya d'Hoquei Herba;
 Campionat de Catalunya de Clubs de tennis taula;
 Campionat de Catalunya d'air hockey;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75103" title="Catoira" nonfiltered="4518" processed="4498" dbindex="29764">

Catoira s un municipi de la provncia de Pontevedra, a Galcia, pertanyent a la Comarca de Caldas. T 4 parrquies -Dimo, Catoira, Abalo i Oeste-. Limita amb els ajuntaments de Rianxo, Valga, Caldas de Reis, Vilagarca de Arousa i amb el riu Ulla.

Les Festes ms importants sn: El Romiatge Vking (declarada d'inters turstic internacional) i les Festes Patronals-locals de San Antonio de Pdua, dintre de les quals se celebra la popular Festa gastronmica "de la Solla".

Enlla extern: Catoira;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75105" title="73P/Schwassmann-Wachmann" nonfiltered="4519" processed="4499" dbindex="29765">

El 73P/Schwassmann-Wachmann o Schwassmann-Wachmann 3 s un cometa peridic del sistema solar que est en procs de desintegrar-se. Va ser descobert per Arnold Schwassmann i Arno Arthur Wachmann el 2 de maig de 1930. El dimetre del nucli es va estimar en 3 km. T un perode orbital d'aproximadament 5 anys i 4 mesos i cada 16 anys passa excepcionalment a prop de la Terra. 

El 1995, va comenar a desintegrar-se. Inicialment, es va partir en 3 grans fragments designats 73P-A, 73P-B i 73P-C. Desprs es van anar descobrint nous fragments: el mar de 2006 se'n comptaven 8, el 10 d'abril ja n'hi havia 19 i el dia 17 d'abril de 2006 ja s'havien observat fins a 33 fragments. El 23 d'abril el VLT de l'ESO va detectar que el fragment B s'havia fragmentat de nou. Sembla que, finalment, el cometa es podria desintegrar completament i deixar de ser observable (tal com va fer el cometa 3D/Biela al segle XIX). En aquest cas la seva designaci canviaria de 73P a 73D.

Els fragments van passar relativament a prop de la Terra entre finals d'abril i principis de maig de 2006, amb la mxima aproximaci el dia 13 de maig. El fragment ms brillant 73P-C va acostar-se fins a una distncia d'unes 0,0735 UA de la Terra mentre que els altres dos grans fragments 73P-B i 73P-E van passar una mica ms a prop, a 0,0515 i a 0,0505 UA, respectivament. En termes astronmics, aix s una distncia petita. El 1930, quan el cometa va passar a aproximadament aquesta mateixa distncia de la Terra, hi va haver una pluja de meteors (les   Herclides) d'aproximadament 60 meteors per hora. Tanmateix, un estudi recent fet per P. A. Wiegert i cols. suggereix que la recurrncia d'aquest espectacle s improbable.

Els fragments del cometa van ser visibles, especialment els dies 12, 13 i 14 de maig de 2006, a les constellacions del Cigne i de Pegs. Els fragments ms grans van brillar com estrelles de magnitud 3 o 4, visibles a ull nu en condicions favorables, per no van arribar a ser tan brillants com els cometes Hyakutake i Hale-Bopp ja que aquells eren grans cometes mentre que aquests sn tan sols petits fragments d'un cometa.

El 2022 s'espera que els fragments del cometa passin encara ms a prop que el 2006, per es desconeix quina s la seva trajectria exacta. Molts astrnoms estaran observant el pas dels fragments el 2006 per a calcular les seves trajectries per al futur. Si els fragments continuen partint-se, podria esdevenir impossible seguir els mltiples fragments, donat que cada vegada que un fragment es divideix, els fragments resultants prenen trajectries progressivament divergents.

El cometa havia de ser visitat per la sonda CONTOUR de la NASA el 18 de juny de 2006. Desafortunadament, el 14 d'agost de 2002 la sonda no va enviar la senyal esperada conforme havia sortit de l'rbita de la Terra. Tots els intents per intentar restablir el contacte van resultar infructuosos.

Referncies.


Enllaos externs.
 El 73P al web Kronk's Cometography. ;
 Minicometes que s'aproximen a la Terra, ewb de la NASA. ;
 Filmaci de la desintegraci del cometa, del telescopi espacial Hubble (vdeos en MPG i QuickTime). ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75108" title="Douglas Hyde" nonfiltered="4520" processed="4500" dbindex="29766">

Douglas Hyde (galic, Dubhighlas de Hide) (Frenchpark, Comtat de Roscommon, 1860- Dubln, 1949) fou un escriptor i poltic irlands, primer President d'Irlanda. Era fill d'un rector de parrquia protestant, i endems del galic, parlava francs, llat, alemany, grec i hebreu. Des del 1883 estudi l antic galic al Trinity College de Dubln. El 1893 particip en la fundaci de la Conradh na Gaeilge (Lliga Galica), per tal de salvar la llengua de la seva desaparici, i fou el primer professor d irlands a la Universitat el 1909. All contact amb Patrick Pearse, Eamon de Valera (casat amb la professora d'irlands Sinad Flanagan), Michael Collins, i Ernest Blythe. El 1915 abandon la presidncia de la Lliga Galica, descontent per la seva polititzaci i per la infiltraci de l'Irish Republican Brotherhood (ja ho havia fet en els Irish Volunteers i en la Gaelic Athletic Association. El va substituir el ms radical Patrick Pearse.

Tot i que no fou molt actiu en poltica (no va mantenir cap relaci amb el Sinn Fein), el 1919 fou escollit membre del primer senat irlands a proposta del seu amic W.T. Cosgrave. El 1925 abandon el crrec i torn a les aules, on va tenir com a alumne el futur president Cearbhall  Dlaigh. El 1937 fou escollit president d Irlanda a proposta de tots els partits, i ocup el crrec fins el 1945. Escriv estudis literaris i obres en irlands amb  el pseudnim An Craoibhin Aoibhinn (La bella branca).

 Obres .  

 The Love Songs of Connacht (1893);
 A Literary History of Ireland (1899);
 Leabhar Sgeuluigheachta (1899) ;
 An sgeuluipde Gaodhalach (1890-1901)  ;
 Ubha nem chraoibh (1901)  ;
 Casadh an tSugain (El retorament de la corda de palla, 1901) obra de teatre.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75111" title="Sen T. O'Kelly" nonfiltered="4521" processed="4501" dbindex="29768">
Sen Thomas O'Kelly (galic Sen Toms  Ceallaigh) (Dubln 25 d'agost 1882   23 de novembre 1966) fou el segon President d'Irlanda del 1945 al 1959. Procedent de la Lliga Galica, fou un dels fundadors del Sinn Fein (1902) i membre del Secret Militar Commitee de l IRB el 1915; particip en la Revolta de Pasqua de 1916 cercant suport econmic als EUA.  Tamb ha estat membre del Dil ireann del 1918 fins a la seva elecci com a president. Durant aquest tempt fou ministrer de govern local (1932-1939) i ministre de finances (1939-1945). O'Kelly fou tamb vice-president del consell executiu del 1932 fins el 1937 i fou el primer Tnaiste de 1937 a 1945. Juntament amb Eamon de Valera fou un dels fundadors del partit Fianna Fil.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75113" title="Erskine Hamilton Childers" nonfiltered="4522" processed="4502" dbindex="29769">

Erskine Hamilton Childers (Londres, 1904 - Dubln, 1974) fou President d'Irlanda del 1973 al 1974. Era fill de Robert Erskine Childers, angls que s un als republicans i fou executat el 1922. S'educ a la Gran Bretanya, per quan Irlanda s'independitz marx a Dubln i el 1938 es nacionaliatz irlands. 

Fou escollit diputat pel Fianna Fil des del 1938, i tamb fou ministre de Correus el 1954-1959, de Transport el 1959-1969 i de salut el 1969-1973. Merc el seu gran prestigi, fou nomenat president d Irlanda el 30 de maig del 1973 en substituci d'Eamon de Valera, per va morir sobtadament l any segent d'un atac de cor mentre feia un discurs. Fou substitut per Cearbhall  Dlaigh. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75114" title="Stardust" nonfiltered="4523" processed="4503" dbindex="29770">


La Stardust s una sonda espacial no tripulada de la NASA, llanada el 7 de febrer de 1999 amb l'objectiu d'estudiar el cometa 81P/Wild (Wild 2), recollir mostres de partcules de la seva coma i retornar-les a la Terra.

Missi.
Desprs del seu llanament el 7 de febrer del 199, la Stardust va sobrevolar el cometa Wild 2 el 2 de gener de 2004. Durant el seu pas per la cua del cometa va recollir mostres de pols de la seva coma i va prendre fotografies detallades del seu nucli de gel. Posteriorment la Stardust va apropar-se a la Terra i va desprendre's de la cpsula que contenia el material recollit; la sonda va prosseguir el seu viatge i la cpsula va aterrar el 15 de gener de 2006 al desert del Gran Llac Salat, a Utah, a prop del camp de proves de Dugway de l'exrcit dels Estats Units. Aquesta missi s el primer intent de recollir pols espacial ms enll de la Lluna i se suposa que l'edat de les partcules es remunta als orgens del sistema solar. En el moment de la seva reentrada a la Terra, la cpsula viatjava a 46.446 km/h, la qual cosa la converteix en l'objecte fet per l'home que ha reentrat ms rpid a l'atmosfera terrestre. En aquells moments es va observar una gran bola de foc i es va poder sentir l'ona acstica a l'oest de Utah i a l'est de Nevada.

El 19 de mar de 2006 l'equip de la Stardust anunci la possibilitat de redirigir la sonda en una missi secundria per fotografiar el cometa Tempel 1, el mateix que fou estudiat per la sonda d'impacte de la missi Deep Impact el 2005. Si finalment s'aprova la proposta el sobrevol del Tempel 1 est previst per al 2011.

Resultats cientfics.
Les partcules del cometa recollides per la nau es van preservar perfectament en un aerogel i a la seva arribada a la Terra la NASA va distribuir les mostres entre 150 cientfics de tot el mn per al seu estudi. La NASA fu una estimaci preliminar d'un mili aproximadament de partcules de pols recollides per l'aerogel de la Stardust. Hi havia unes 10 partcules de grandries superiors als 100 micrometres (la ms gran s d'aproximadament 1 mm).

Els primers resultats sobre la composici de la pols cometria, obtinguts per l'equip de cientfics a principis de 2006, van ser sorprenents. Els cometes, o com a mnim el Wild 2, tenen en el seu interior molts ms components i ms complexos del que es creia, com titani, vanadi i nitrogen. Tamb s'hi han trobat mostres de minerals que debien formar-se a temperatures extremadament elevades, com l'olivina, la diopsida, la forsterita i l'anortita. Aix s consistent amb les anteriors observacions astronmiques d'objectes estelars joves propers que indiquen que l'olivina s present en les regions on es creu que es produeix formaci de cometes, i tamb amb la detecci espectral d'olivina a les cues d'altres cometes.

Enllaos i referncies.

 Llista de missions d'exploraci de cometes;
 Projecte Stardust ;
 Pgina de la missi ;
 Catleg d'imatges de la Stardust ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75118" title="Dinastia Capet" nonfiltered="4524" processed="4504" dbindex="29771">
La Dinastia Capet segu la Dinastia Carolngia i va governar el Regne de Frana des de l'any 987 fins el 1328. A partir d'aquella data, amb la interrupci de la Revoluci Francesa, i fins el 1830 van regnar les branques menors de la Dinastia: Valois, Borb.

Origen.
El nom de la Dinastia apareix grcies al sobrenom del primer rei francs, Hug I de Frana o Hug Capet. Aquest sobrenom ser l'origen de la Dinastia Capet o Maison de France (Casal de Frana), una dinastia que regnar ininterrompudament fins el  1792.

Branques menors.
La Dinastia Capet regnant a Frana fou l'origen de diverses dinasties menors o cases:
 Dinastia Capet de Valois;
 Borb;
 Primera Dinastia Capet d'Anjou;
 Dinastia Borgonya;
 Dinastia Evreux;
 Dinastia Capet d'Artois;
 Dinastia Capet de Dreux;
 Dinastia Capet de Courtenay;

Aquestes dinasties capets regnaren als trons de Portugal, Romania, Siclia, Npols, Navarra, Hongria, Polnia, Espanya, ducat de Borgonya, ducat de Parma, Brasil i Luxemburg. Tamb ostentaren el ttol de coprnceps d'Andorra.

Llista de reis francesos - Branca Principal -.

987-996 : Hug Capet, fill d'Hug el Gran, comte de Pars, duc de Frana i coronat rei l'any 987;
996-1031 : Robert II el Piads, fill de l'anterior;
associat 1017-1026 : Hug II, fill de l'anterior;
1031-1060 : Enric I, fill de l'anterior;
regncia 1060-1061 : Anna de Kev, mare de l'anterior;
regncia 1060-1067 : Baldu V de Flandes, cunyat de l'anterior;
1060-1108 : Felip I, fill de l'anterior;
1108-1137 : Llus VI el Gras, fill de l'anterior;
1137-1180 : Llus VII el Jove, fill de l'anterior;
1180-1223 : Felip II, fill de l'anterior;
regncia 1190-1192 : Adela de Xampanya, mare de l'anterior;
1123-1226 : Llus VIII el Lle, fill de l'anterior;
regncia 1226-1234 : Blanca de Castella, esposa de l'anterior;
1223-1270 : Llus IX Sant Llus, fill de l'anterior;
1271-1285 : Felip III l'Ardit, fill de l'anterior;
1285-1314 : Felip IV el Bell, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1314-1316 : Llus X l'Obstinat, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1316 : Joan I el Pstum, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1316-1322 : Felip V, germ de Llus X, rei de Navarra;
1322-1328 : Carles IV el Bell, germ de Llus X, rei de Navarra;
la monarquia a Frana continua amb el regnat de Felip VI de Frana, el rei Afortunat, el primer de la Dinastia Valois;

Vegeu tamb.
Llista de reis de Frana;
Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia;
Dinastia Borb;
Dinastia Borgonya;
Dinastia Evreux;
Dinastia Valois;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75119" title="Divisi Administrativa de Litunia" nonfiltered="4525" processed="4505" dbindex="29772">
Litunia es divideix en 10 comtats o (litu: singular - apskritis, plural - apskritys),  governats per governadors (litu singular - apskrities virininkas, plural - apskrities virininkai). Sn sotsdividits en Seni nija, sotsdivisi creada el 1994 i modificada el 2000.

Llista.


Mapa.
Aquest mapa mostra els municipis i comtats. Al peu, els noms no indicats dins d'ell.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75122" title="Puig Caragoler de Femenia" nonfiltered="4526" processed="4506" dbindex="29773">

El Puig Caragoler de Femenia s una muntanya de Mallorca que t una altura de 920 m. Pertany al municipi d'Escorca. S'anomena Caragoler de Femenia a causa de la possesi que rep aquest nom i per diferenciar-lo del Puig Caragoler des Guix, tamb anomenat Puig del Guix, que es troba ms al sud.

Principals accessos.
 Des de la carretera Ma-10 (abans C-710).

Enllaos externs.
 Volta al Puig Caragoler de Femenia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75123" title="Parellada" nonfiltered="4527" processed="4507" dbindex="29774">

La parellada s una varietat de cep blanca molt productiva que produeix gran quantitat de ram de gra gros. El gotim s gran i compacte. El gra s mitj, de color daurat verds i pell dura. La planta s de maduraci tardana per sensible a les malures i la sequera.

s una varietat tradicional que t els principals cultius al Peneds, Conca de Barber i Camp de Tarragona. Histricament tamb havia estat conreada a l'Arag, Pollena, Oriola i Valncia.

La parellada s una varietat emprada sobretot per a l'elaboraci del cava juntament amb el macabeu i el xarello. Aporta al cava finesa, frescor i aroma. Tamb s la varietat preferent per elaborar brandi a Catalunya.

El vi de parellada s suau, lleuger, de baixa graduaci i color pllid. Resisteix poc el pas del temps i s'ha de consumir jove.

s la varietat principal, a ms de la DO Cava, pels vins blancs de DO Catalunya, DO Conca de Barber, DO Costers del Segre, DO Peneds i DO Tarragona.

Sn sinonmies: montona, montnec, montnega, martorell i martorella.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75124" title="Puig d'en Galileu" nonfiltered="4528" processed="4508" dbindex="29775">

El Puig d'en Galileu s una muntanya de Mallorca que t una altura de 1180 m. Pertany al municipi d'Escorca. s l'esper nord del masss del Massanella.

A la imatge, s el cim que est a la dreta (l'altre s el Massanella).

Principals accessos.
 Des del Coll de la Batalla;
 Des de Son Massip, prop d'Escorca (Carretera C-710 - Km 22,800).
 Des de l'embassament del Gorg Blau.

Enllaos externs.
 Excursi al Puig Galileu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75125" title="Comtat de Klaip?da" nonfiltered="4529" processed="4509" dbindex="29776">


El Comtat de Klaip da (litu Klaip dos apskritis) s un comtat de Litunia. La capital s Klaip da.

Els principals municipis sn:

 Klaip da;
 Klaip da (districte);
 Kretinga (districte);
 Neringa;
 Palanga;
 Skuodas (districte);
 ilut  (districte);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75127" title="Puig de Son Poc" nonfiltered="4530" processed="4510" dbindex="29777">


El Puig de Son Poc s una muntanya de Mallorca que t altura de 467 m i que est situada a la falda del masss del Puig des Teix. Pertany al municipi de Bunyola.


Principals accessos.
 Des de la carretera que va de Palma a Sller, (Ma-11).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75128" title="Mola de Plancia" nonfiltered="4531" processed="4511" dbindex="29778">

La mola de Plancia o Planici s una muntanya de Mallorca que t una altura de 932 m. Pertany al municipi de Banyalbufar. Rep el nom de la possessi de Plancia, situada a ponent del cim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75129" title="Puig de les Vinyes" nonfiltered="4532" processed="4512" dbindex="29779">

El Puig de ses Vinyes s un cim de Mallorca que t una altura de 1105 m i que pertany al masss del Puig Major. Es troba al municipi d'Escorca.

Principals accessos.
 Des de Pla des Funicular.
 Des de l'embassament de Cber.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75130" title="Ruta de la Pedra en Sec" nonfiltered="4533" processed="4513" dbindex="29780">







La Ruta de la Pedra en Sec o GR-221 s un sender de gran recorregut que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca de punta a punta, des d'Andratx (Sant Elm) fins a Pollena. Est previst, que, en estar acabat, passi pels nuclis urbans de Sant Elm, Estellencs, Banyalbufar, Esporles, Valldemossa, Dei, Sller, Lluc i Pollena.

Tamb s anomenada Ruta de la Pedra en Sec degut a la gran quantitat de construccions fetes amb el mtode de construcci de paret seca que es poden trobar en el seu cam: marges, mines, parets, barraques, cases de neu...

Recorregut.
El recorregut t uns 150 km. i oficialment (segons el Consell Insular de Mallorca) t les segents etapes:
 Etapa 1: Port d'Andratx - La Trapa.
 Etapa 2: La Trapa - Estellencs.
 Etapa 3: Estellencs - Esporles.
 Etapa 4: Esporles - Can Boi.
 Etapa 5: Can Boi - Muleta.
 Etapa 6: Muleta - Tossals Verds.
 Etapa 7: Tossals Verds - Son Amer.
 Etapa 8: Son Amer - Pollena.

Enllaos externs.
 La web oficial de La ruta de Pedra en Sec, del Consell de Mallorca;
 http://213.97.154.118/mallorcaverde/menu-gr-221.htm;
 http://idd02ucg.eresmas.net/gr221.htm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75131" title="Camilo Ponce Enrquez" nonfiltered="4534" processed="4514" dbindex="29781">
Camilo Ponce Enrquez (31 de gener de 1912   13 de setembre de 1976), poltic equatori i president de la Repblica de l'Equador entre l'1 de setembre de 1956 i l'1 de setembre de 1960.

El 1951, juntament amb Sixto Durn Balln, fund el Moviment Socialcristi (Movimiento Social Cristiano, MSC), que posteriorment es convertiria en el Partir Socialcristi (Partido Social Cristiano, PSC). El 1956, Ponce Enrquez guany les eleccions presidencials i nomen a Durn Balln com a ministre d'obres pbliques











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75132" title="Llus XIII de Frana" nonfiltered="4535" processed="4515" dbindex="29782">

Llus II de Navarra i XIII de Frana el Just (Fontainebleau 1601 - Saint Germain-en-Laye 1643), rei de Navarra  Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610-1620), i rei de Frana (1610-1643) i comte de Barcelona (1641-1643).

Orgens familiars.
Nasqu el 27 de setembre de 1601 al castell de Fontainebleau sent el fill primognit del rei Enric IV de Frana i la seva segona esposa Maria de Mdici. Era nt per lnia paterna dels reis Antoni I de Navarra i Joana III de Navarra, i per lnia materna del gran duc Francesc I de Toscana i de l'arxiduquessa Joana d'ustria.

Pel matrimoni de la seva germana Isabel de Frana es convert en cunyat del rei Felip IV de Castella.

Regncia i ascens a la corona.

A la mort del seu pare el 1610 esdevingu rei de Frana a l'edat de 9 anys. Aquesta joventut comport la regncia de la seva mare Maria de Mdici, que dur fins el 1614.

L'assassinat de Concino Concini el 24 d'abril de 1617, perpetrat sota la influncia del rei, el qual havia influenciat la poltica de la seva Maria de Mdici, va permetre relegar de les possicions de poder els favorits de la reina mare, i regnar Llus XIII segons els seus ideals.

Npcies i descendents.



A l'edat de 14 anys es cas el 24 de novembre de 1615 a la catedral de Burgos amb la infanta Anna d'ustria, filla del rei Felip III d'Espanya i l'arxiduquessa Margarida d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:

 el prncep Llus XIV de Frana (1638 1715), rei de Frana;

 el prncep Felip d'Orleans (1640 1701), duc d'Anjou, Orleans i Valois;

Llus es cas a l'edat de 14 anys amb la infanta Anna d'ustria. Aquest casament no fou consumat fins el 1619. Les relaci entre els dos membres de dinasties tant oposades fou breument feli, sobretot per les llarges absncies del monarca francs. Desprs de 23 anys de matrimoni la reina consort finalment aconsegu donar-li un hereu el 1638.

Regne de Navarra.
El 1620 Llus XIII decid revertir el regne de Navarra dins el territori de la Corona francesa, desapareixent aix els ttols dels reis de Navarra. A partir d'aquest moment tots els reis francesos portaran associats al ttols principal de rei de Frana el de rei de Navarra.

Amb tot, el 1623, Llus XIII decid tornar a crear el ttol de vescomte de Marsan en la persona d'Enric de Lorena-Armanyac, com a agrament.

Cardenal Richelieu.
A partir de 1624 el Cardenal Richelieu va desenvolupar un paper molt important en l'administraci de Llus XIII. Grcies a Richelieu Llus XIII es convert en un dels primers monarques absolutistes. Contrria a la poltica de la reina mare i reina consort, la del Cardenal comport un enfrontament amb els Habsburg, als quals aconsegu derrotar, i dobleg el poder de la noblesa francesa. Aix mateix marc distncies amb la poltica d'Enric IV vers els hugonots, als quals el Cardenal, com a bon catlic, retir part dels privilegis concedits. El Cardenal Richelieu decid impulsar i modernitzar la marina francesa i sobretot el seu principal port, La Havre. La participaci en la Guerra dels trenta anys i la guerra dels segadors fou molt beneficiosa per Frana, el que comport la segent lluita contra els Habsburgs hispans.

Llus XIII va organitzar el desenvolupament de l'administraci de la Nova Frana, ampliant l'establiment francs al Quebec vers l'oest i al llarg del riu Sant Lloren fins arribar a Mont-real.

El 1641, durant la guerra dels segadors, Catalunya el va proclamar com el seu sobir sent comte de Barcelona

La mort el 1642 del Cardenal Richelieu provoc la seva substituci per una altre primer ministre d'obra continuadora, el Cardenal Mazzarino el qual permet enfortir el poder absolutista del monarca francs.

Llus XIII mor a Saint Germain-en-Laye el 14 de maig de 1643 i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis. El va succer el seu fill Llux XIV sota la regncia de la seva mare Anna d'ustria.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75134" title="Len Febres-Cordero Ribadeneyra" nonfiltered="4536" processed="4516" dbindex="29783">


Len Esteban Febres-Cordero Ribadeneyra (Guayaquil, 1931 - Guayaquil, 2008), poltic i empresari equatori, president de la Repblica de l'Equador entre 1984 i 1988.

Es va educar en el collegi Cristbal Coln de Guayaquil i es va llicenciar com a enginyer industrial als Estats Units. Provenia de la famlia del veneol Len de Febres-Cordero, un dels gestors de la revolta del 9 d'octubre de 1820 a Guayaquil que inici la campanya definitiva per a la independncia d'Espanya. Es va dedicar als negocis i va arribar a administrar les empreses del primer agroexportador del pas, l'empresari Luis Noboa. Va ser president de la cmera d'indstria. La dictadura militar de Guillermo Rodrguez Lara el va empresonar durant 94 dies per un plet d'impostos i exempcions. Entre 1968 i 1970 fou senador i el 1978 es va afiliar al Partit Socialcristi (PSC). Amb retorn de la democrcia el 1979 va ser triat diputat nacional pel PSC i fou president de la Repblica de 1984 a 1988. Quatre anys ms tard, el 1992, va ser escollit alcalde de Guayaquil.

Febres Cordero s uns dels personatges politics ms influents de l'Equador, perqu ha aconseguit acumular un enorme poder i influncia en diferents esferes de l'administraci pblica, especialment en el poder judicial, i dels sectors empresarials. Per a alguns historiadors i analistes aquest poder de Febres Cordero ha contribut a perpetuar la inestabilitat poltica del pas, entrampat en pugnes d'hegemonia entre diferents sectors de poder. Actualment el poder de Febres Cordero en la funci judicial s'ha vist parcialment redut, ats que s'ha triat una nova Cort Suprema de Justcia, amb la intervenci d'organismes com la OEA. D'altra banda, com a representant del sector ms dur del PSC, est enfrontat a l'ala ms liberal, representada per Jaime Nebot, actual alcalde de Guayaquil. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75136" title="Maria de Mdici" nonfiltered="4537" processed="4517" dbindex="29784">

Maria de Mdici ( Florncia 1575 - Colnia 1642 ), reina consort de Frana i Navarra (1600-1610) i regent de Frana (1610-1617).

Orgens familiars.
Nasqu a Florncia el 26 d'abril de 1575 sent filla del duc Francesc I de Mdici i Joana d'Habsburg. Era nta per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor Alvrez de Toledo, i per lnia materna de l'emperador Ferran I d'Habsburg i Anna I d'Hongria.

Npcies i descendents.
El 17 de desembre de 1600 es cas a Li amb el rei Enric IV de Frana, de la qual va esdevenir la seva segona esposa. D'aquest matrimoni nasqueren:
 el prncep Llus XIII de Frana (1601-1643), rei de Frana;
 la princesa Isabel de Borb (1602-1644), casada el 1615 amb Felip IV de Castella;
 la princesa Maria Cristina de Frana (1606-1663), casada el 1619 amb Vctor Amadeu I de Savoia;
 el prncep Nicolau-Enric de Frana (1607-1611);
 el prncep Gast d'Orleans (1608-1660), duc d'Orleans;
 la princesa Enriqueta de Frana (1609-1669), casada el 1625 amb Carles I d'Anglaterra;

Regent de Frana.

Hores desprs de l'assassinat d'Enric IV el 1610 el Parlament de Pars la va confirmar com a regent. En aquest crrec no fou molt brillant i caigu rpidament en la influncia del seu favorit itali, Concino Concini. Amb la regent i el favorit catlics esperven forar la supresi del Protestantisme a Frana. 

Busc una aliana amb els Habsburg hispans, trencant aix la tradicional lluitan anti-Habsburg francesa. El 1614 arregl el matrimoni del seu fill amb la infanta castellana, i novament catlica, Anna d'Espanya, filla del rei Felip III de Castella, aix com el de la seva filla Isabel de Borb amb el rei Felip IV de Castella.

El 1614 Maria pat la revolta dels principals nobles francesos, que volgueren aprofitar-se de la debilitat de la regent per aconseguir recuperar el poder que havien anant perdent (i que perdrien posteriorment del tot) amb l'ascens de la monarquia absolutista. Els Estats Generals hagueren de ser convocats per solucionar el conflicte, en la ltima ocasi que tingueren de solucionar un conflicte fins a la Revoluci Francesa.

El 1617 el seu fill aconsegu la majoria d'edat i Maria de Mdici fou exiliada i reclosa al castell de Blois. Aquesta aconsegu escapar-se el 1619 i s'ali amb el seu fill petit, Gast d'Orleans, contra el rei. Derrotats finalment aconsegu el perd reial grcies a la mediaci del Cardenal Richelieu. Finalment aconsegu mantenir una cort a Angers, tot i que posteriorment viatj fins a Amsterdam, Brusselles i Colnia.

Maria de Mdici mor a Colnia el 4 de juliol de 1642 i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis al costat del seu esps.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75137" title="Eric Idle" nonfiltered="4538" processed="4518" dbindex="29785">


Eric Idle (nascut el 29 de mar de 1943 a County Durham, Anglaterra) s un cmic, actor i escriptor, ms conegut per haver formar part del grup britnic d'humoristes Monty Python.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75138" title="Mola de Son Pacs" nonfiltered="4539" processed="4519" dbindex="29786">

La Mola de Son Pacs s una muntanya de Mallorca, que t una altura de 713 m. Pertany al municipi de Valldemossa.

Principals accessos.
 Des de la carretera que va de Palma a Valldemossa, (Ma-1110);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75139" title="John Cleese" nonfiltered="4540" processed="4520" dbindex="29787">

John Cleese (nascut John Marwood Cleese el 27 d'octubre de 1939, a Somerset, Anglaterra) s un cmic i actor, ms conegut per la seua participaci en el grup britnic d'humoristes Monty Python.

Inicis.
John Cleese va nixer, ms concretament, a Weston-super-Mare, Somerset, Anglaterra. El cognom familiar era originalment "Cheese" (que significa "formatge" en angls), per el seu pare el va canviar quan era jove per "Cleese". An al collegi a Bristol. 

Ms tard estudi dret a la Universitat de Cambridge, on va conixer el seu futur company a Monty Python i coautor Graham Chapman, aix com Eric Idle, tamb un futur Python. Tots tres formaven part del prestigis club universitari de comdia d'eixa universitat, el Cambridge Footlights Revue, amb el qual es form com a artista i humorista.

Els Monty Python.
John Cleese s principalment conegut pel seu treball com a autor i com a actor amb els Monty Python, grup de cmics anglesos conformat per, a banda de John Cleese, Graham Chapman, Eric Idle, Terry Gilliam, Terry Jones, i Michael Palin, qu feia un tipus d'humor irreverent i absurd, principalment sobre l'idiosincrsia anglesa de l'poca. Els Monty Python van establir un estil humorstic que encara avui s imitat i admirat per la gran majoria de cmics, aix com el pblic general. La febra Python tingu el seu punt lgid durant la dcada de 1970, sobretot amb l'eixida de pellcules com Holy Grail o The Life of Brian.

Tamb....
A banda de i posteriorment a Monty Python, John Cleese tamb escrigu i protagonitz l'aclamada sitcom britnica Hotel Fawlty (Fawlty Towers), aix com el hit cinematogrfic internacional Un Peix Anomenat Wanda (A Fish Called Wanda), entre d'altres produccions en les qu tambe ha estat el guionista. Tamb ha tingut xit com a actor: darrerament ha participat, per exemple, en les ltimes produccions de James Bond, i Els ngels de Charlie.

Vida privada i d'altres dades.
John Cleese s'ha casat tres vegades al llarg de la seua vida, totes tres vegades amb rosses americanes. El 1968 es cas amb l'actriu Connie Booth, amb qui va tindre una filla i de qui es divorci el 1979. El 1981 es cas amb Barbara Trentham, amb qui tamb va tindre una filla i de qui es divorci l'any 1990. El 1992 va contraure matrimoni amb la seua actual dona, Alice Faye Eichelberger.

John Cleese fa 1.95 metres d'alada, suporta el partit poltic angls lliberal-demcrata, i el club de futbol West Ham United.

Enllaos.
Pgina web oficial;
John Cleese a la IMdb;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75140" title="Estatut de Roma" nonfiltered="4541" processed="4521" dbindex="29788">
L'Estatut de Roma s l'instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional. Va ser adoptat a la ciutat de Roma, el 17 de juliol de 1998, durant la Conferncia Diplomtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l'establiment d'una Cort Penal Internacional. 

Durant la Conferncia, els Estats Units, Israel i la Xina van fer causa comuna en contra d'aquest. Malgrat aix tant Israel com els Estats Units van signar per no van ratificar el Tractat. De fet, la signatura per la part nord-americana la va realitzar l'expresident Bill Clinton noms un dia abans de deixar el poder a George W. Bush. 

Malgrat l'experincia internacional en subscripci de tractats multilaterals, el mateix estatut fix un alt quorum per a la seva entrada en vigncia (60 pasos). No obstant aix, el procs va ser summament rpid, partint per Senegal fins que deu pasos en conjunt van dipositar davant la Secretaria General de les Nacions Unides l'instrument de ratificaci l'11 d'abril de 2002. L'Estatut va entrar en vigncia l'1 de juliol del 2002. 

El 28 d'octubre de 2005 Mxic va ser el centsim pas en ratificar l'Estatut. 

Estructura. 

L'Estatut s'estructura de la segent forma: 

Prembul ;
Part I: De l'establiment de la cort (Articles 1-4) ;
Part II: De la competncia, l'admissibilitat i el dret aplicable (5-21) ;
Part III: Dels principis generals de dret penal (22-33) ;
Part IV: De la Composici i administraci de la cort (34-52) ;
Part V: De la investigaci i l'enjudiciament (53-61) ;
Part VI: Del Judici (62-76) ;
Part VII: De les Penes (77- 80) ;
Part VIII: De l'Apellaci i la revisi (81-85) ;
Part IX: De la cooperaci internacional i l'assistncia judicial (86-102) ;
Part X: De l'execuci de la pena (103-111) ;
Part XI: De l'Assemblea dels estats parts (112) ;
Part XII: Del finanament (113-118) ;
Part XIII: Clusules finals (119-128) ;

Enllaos externs.
Texte de l'Estatut de Roma (en PDF);
Seu d'IIC Now! en favor de l'Estatut de Roma;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75141" title="Comdia de situaci" nonfiltered="4542" processed="4522" dbindex="29789">
La comdia de situaci (situation comedy o sitcom en angls) s un gnere de comdia originari de la rdio i actualment molt popular a la televisi. La comdia de situaci consisteix en un grup recurrent de personatges en un format en el qual hi ha almenys un gui de carcter humorstic desenvolupant-se en un entorn com, com ara la casa familiar o el lloc de treball.

Cmedies de situaci ordenades per pasos de procedncia.

Estat estatunidenc.

 Unhappily Ever After;
 Cheers;
 The Fresh Prince of Bel-Air;
 Everybody Loves Raymond;
 Frasier;
 Friends;
 Seinfeld;
 La Niera;
 ALF;
 My wife and kids;
 Married with Children ;
 Scrubs;
 Two and a Half Men ;
 Will & Grace;
 Malcolm in the middle;
 Drake & Josh;
 The Dick Van Dyke Show;
 The Big Bang Theory;
 Kenan & Kel;
 The suite life of Zack and Cody;
 Cory in The house;
 Hannah Montana;
 Bewitched ;
 M*A*S*H;

Estat britnic.

 Only Fools and Horses ;
 Blackadder ;
 Vicar of Dibley ;
 Dad's Army ;
 Fawlty Towers ;
 Yes Minister ;
 Porridge ;
 Open All Hours ;
 The Good Life ;
 One Foot in the Grave;
 Father Ted ;
 Keeping Up Appearances ;
 'Allo 'Allo! ;
 Last of the Summer Wine ;
 Steptoe and Son ;
 Men Behaving Badly;
 Absolutely Fabulous ;
 Red Dwarf ;
 The Royle Family ;
 Are You Being Served? ;
 To the Manor Born ;
 Some Mothers Do 'Ave 'Em ;
 The Likely Lads ;
 My Family ;

Estat argent.

 Amo de Casa  (2006);
 Una de Dos (2008);
 B&B (2008);
 Casados con hijos (2005-2007);
 Hechizada (2006);
 Amor Mo (2005);
 La Niera (2004-2005);
 Quin es el jefe? (2004);

Estat xil.

 Los Venegas ;
 Posta Lo Matta ;
 Condominio ;
 Vecinos Puertas Adentro ;
 Mi abuelo, mi nana y yo ;
 Los Crcamo ;
 Soltero a la medida ;
 A la suerte de la olla ;
 Loco por ti ;
 Los Galindo ;
 La Nany ;
 Casado con hijos ;
 Dinasta Sa Sa ;
 Tres son multitud ;
 Raspando la olla ;
 Vecinos al tres y al cuatro ;
 Ex ;
 31 Minutos;

Estat espanyol.

 7 Vidas (Telecinco), 1999-2006;
 Ada (Telecinco), 2005-?
 Escenas de matrimonio (Telecinco), 2007-?
 Aqu no hay quien viva (Antena 3), 2003-2006;

Estat colombi.

 Casado con hijos (Canal Caracol);

Estat mexic.

 El Chavo del Ocho;
 El Chapuln Colorado;
 Doctor Chapatn;
 Una familia de diez;
 Familia Peluche;

Estat cub.

 Casos y cosas de casa;
 Detrs de la fachada;

Estat canadenc.

 Trailer Park Boys;
 Twitch City;
 Corner Gas;
 Odd Job Jack;

Bibliografia.

 Lewisohn, Mark: Radio Times' Guide to TV Comedy. 2a. edici revisada - BBC Consumer Publishing. Any 2003. ISBN 0-563-48755-0.

Enllaos externs.

 Guia de les comdies de situaci britniques. ;
 Llibres i articles referents a comdies de situaci. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75145" title="Graham Chapman" nonfiltered="4543" processed="4523" dbindex="29790">
Graham Chapman (nascut el 8 de gener de 1940 a Leicester, Leicestershire, Anglaterra i mort el 4 d'octubre de 1989) fou un cmic, escriptor i actor britnic, ms conegut per haver format part del grup d'humoristes Monty Python i haver protagonitzat dues de les tres pellcules que el grup produ, Monty Python's Holy Grail i La vida de Brian.

Graham Chapman va atendre la Universitat de Cambridge, on va estudiar medicina i va conixer el seu co-autor dins a Monty Python i amic John Cleese.

Chapman fou una de les primeres celebritats en fer pblic el fet que era homosexual, a mitjans de la dcada dels 70, i esdeven un dels primers portaveus pels drets de la gent homosexual.

Va morir amb 48 anys el 4 d'octubre de l'any 1989, de pulmonia originada per un cncer de gola que se li havia ests a l'espinada.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75147" title="Premi Internacional Catalunya" nonfiltered="4544" processed="4524" dbindex="29791">
El Premi Internacional Catalunya s un premi internacional otorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, desde 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no noms hagin contribut al desenvolupament de la cultura, la cincia, l'economia i qualsevol altre mbit, sin que a ms hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt comproms tic i humanstic. 

Institucions i entitats de tot el mn presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos mbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona. El premi no pot lliurar-se a ttol pstum. Noms en dues ocasions (1995 i 2004) el premi s'ha concedit a dues persones ex-aequo. 

El premi s lliurat, a principis del mes de mar, pel president de la Generalitat de Catalunya, i consisteix en una dotaci econmica (el 2005 van ser 80.000 euros) i una obra d'art. 

 Historial .


Enllaos externs.
 Web oficial Premi Internacional Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75157" title="Nacionalitat" nonfiltered="4545" processed="4525" dbindex="29792">


 Carcter nacional; solidaritat poltica, histrica i institucional que constitueix una naci. El terme deriv en un terme en la Constituci Espanyola que evita el terme naci. Vegeu nacionalitat histrica.
 Estat de la persona nada o naturalitzada en una naci. Vegeu nacionalitat (dret).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75158" title="Nacionalitat histrica" nonfiltered="4546" processed="4526" dbindex="29793">
Nacionalitat histrica , realitat nacional , carcter nacional  o, simplement, nacionalitat  sn termes que s'han vingut emprant des de la reinstauraci democrtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autnomes que tenen un sentiment nacional, b per histria o b per un sentiment generalitzat entre la ciutadania de la comunitat.

Els termes tenen una difcil interpretaci legal i en la Constituci espanyola de 1978 s'utilitza l'expressi les nacionalitats i regions que integren  la naci espanyola. El terme nacionalitat s'empra, segons alguns, per a no equiparar a les comunitats amb la naci, terme que es reserva per a Espanya (segons alguns juristes exclusivament i segons altres no).

Actualment, les comunitats autnomes que tenen reconeguda la caracterstica de nacionalitat sn:

 Andalusia: utilitza el terme nacionalitat al primer estatut de la restauraci democrtica, per en la reforma en marxa en 2006, s'est considerant el terme realitat nacional.
 Arag: utilitza el terme nacionalitat a partir de les modificacions de 1996.
 Illes Balears: usa el terme nacionalitat histrica al primer article de l'estatut d'autonomia del 1983;
 Canries.
 Comunitat Autnoma de Catalunya: utilitza el terme nacionalitat al primer estatut de la restauraci democrtica, encara que en la reforma de l'Estatut en marxa en 2006, al prembul apareix el terme naci.
 Galcia: utilitza el terme nacionalitat histrica al primer estatut de la restauraci democrtica, per en la reforma que es preveu posar en marxa el 2006, s'est considerant el terme carcter nacional.;
 Comunitat Autnoma Basca: utilitza el terme nacionalitat al primer estatut de la restauraci democrtica.
 Pas Valenci: a partir de l'Estatut d'Autonomia de 2006.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75159" title="Venera 5" nonfiltered="4547" processed="4527" dbindex="29794">
La Venera 5 (       5) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Uni Sovitica, destinada a l'exploraci del planeta Venus mitjanant un mdul que havia de desprendre's de la sonda principal,  penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfcie.

La Venera 5 fou llanada en una Tyazheliy Sputnik (67-001C) el 5 de gener de 1969 a les 06:28 UTC, amb la missi de realitzar estudis atmosfrics directes. El disseny de la sonda era molt similar a la de la Venera 4, tot i que una mica ms robusta i resistent. Quan s'acost a l'atmosfera de Venus es desprengu del vehicle espacial principal una cpsula que pesava 405 kg i que contenia instruments cientfics. Durant el descens del satllit cap a la superfcie de Venus, s'obr un paracaiguda per alentir la la caiguda. Durant 53 minuts, el 16 de maig de 1969, mentre la cpsula descendia suspesa del paracaiguda, va anar retornant dades de l'atmosfera fins que la pressi atmosfrica l'aixaf a uns 20 km de la superfcie. Finalment aterr a 3 S, 18 E. El vehicle espacial tamb duia una placa amb l'escut d'armes de l'URSS i un baix relleu amb l'efgie de Lenin.

Coneixedors dels resultats de la Venera 4, la Venera 5 i la Venera 6 contenien experiments d'anlisi qumic nous i adaptats per proporcionar mesures ms precises dels components de l'atmosfera. Sabent que l'atmosfera era extremadament densa, els paracaigudes tamb es van fer ms petits; aix la cpsula arribaria a la profunditat mxima abans d'esgotar la seva font d'alimentaci (com havia passat amb la Venera 4).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75167" title="Governador" nonfiltered="4548" processed="4528" dbindex="29795">
En alguns dels estats o provncies que constituxen pasos amb govern republic, el cap de l'administraci governamental rep el ttol de Governador. Pasos federats com els EUA tenen un governador al capdavant de cadascun dels estats que els conformen. Tamb alguns pasos conformats en un estat unitari com Turquia tenen governadors en els seves provncies. 

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75170" title="Esparta" nonfiltered="4549" processed="4529" dbindex="29796">


Esparta (el llat Sparta, en grec       , Sparte), o Lacedemnia (en grec           , Lakedaimon) era una ciutat-estat de l'antiga Grcia situada en la pennsula del Pelopons a la vora del riu Eurotes. Va ser la capital de Lacnia i una de les polis gregues ms importants juntament amb Atenes i Tebes. Ocasionalment fou anomenada Lacedemnia (Lacedaemon,           ) que fou el nom original del pas. Era al centre de la vall de l'Eurotes, a la dreta del riu. Fou una de les poques ciutat sense muralles, les quals no es van construir fins a la segona meitat del segle III aC i es van reforar en temps del tir Nabis vers el 195 aC. Quan foren construdes eren ms grans que les de Megalpolis.

 Histria .


Esparta tenia el millor exrcit de l'antiga Grcia i era l'Estat ms poders abans de l'ascens d'Atenes com a potncia naval. Desprs de les Guerres Mdiques durant les quals la defensa feta pels espartans durant la batalla de les Termpiles  va ser llegendria, el prestigi d'Esparta era molt important. L'aliana entre espartans i atenencs es va transformar en rivalitat un cop acabada la guerra. 
Aquesta rivalitat va portar a la Guerra del Pelopons, que va acabar amb la liquidaci de l'imperi atenenc. Els atenencs van intentar de substituir a Esparta en el seu rol de "guardi de l'helenisme". A la batalla de Leucte al 371 aC va ser el primer cop que un exrcit d'hoplites espartans era derrotat.

El primer que la va ocupar fou Epaminondes el 362 aC que va arribar fins el mercat per es va haver de retirar.  Antgon III Dos desprs de la batalla de Sellsia, i Filip V de Macednia el 218 aC van arribar a la ciutat. Fou atacada per Demetri Poliorcetes el 296 aC, per Pirros el 272 aC, pel cnsol roma Quinctius Flaminius (per fer respectar els acords al tir Nabis) el 195 aC (Nabis va incendiar els edificis propers a la ciutadella i els romans es van haver de retirar, per Nabis va crrer desprs a implorar la pau), i per Filopemen el 192 aC. Aquest darrer la va ocupar i va destruir les muralles per els romans les van fer reconstruir quant van agafar Esparta sota la seva protecci i encara existien quan Pausnies va visitar Esparta al segle II. 

Ja no estava fortificada quan Alaric I va ocupar la ciutat el 396, per encara era habitada i ho va restar fins el segle XIII. Guillem de Villehardouin va construir la fortalesa de Mistr (Mistrs) a la rodalia (3 km a l'oest) on es van refugiar els habitants d'Esparta que llavors portava el nom de Lacedemnia.

Al segle XIX el govern grec va decidir construir una nova Esparta, poblada amb la gent dels llogarets vens de Magla i Psychik, i altres habitants d'altres llocs de Grcia.

Constituci.

Se sap ben poc de l'evoluci interna d'Esparta. Molts grecs pensen que no n'hi va haver, degut a l'estabilitat de la constiuci espartana, que va romandre sense canvis des dels temps de Licurg. Els espartans no tenien literatura histrica ni lleis escrites degut a una ordenana de Licurg que ho prohibia expressament. L'Estat estava governat per dos reis, que pertanyien a dues famlies diferents,  amb igual autoritat per tal que un no pogus actuar contra el veto de l'altre.

Les obligacions dels reis eren religioses, judicials i militars. Eren el cap de tots els sacerdots de l'estat, realitzaven determinats sacrificis i mantenien el contacte amb el santuari de Delfos, que havia mantingut gran autoritat sobre els poltics espartans. En temps d'Herdot, les seves funcions judicials s'havien limitat a qestions d'herncies, adopcions i carreteres pbliques. El poder dual era exercit sobre tot en l'esfera militar.

Societat.

Esparta era sobre tot un Estat militar, i emfatitzava la preparaci militar gaireb des del moment de nixer. En el moment de nixer la mare banyava el nen en vi per veure si era prou fort. El pare, si el nen sobrevivia, el portava al consell dels ancians per qu decidissin si el mantenien amb vida o, en cas de ser feble o no ben format, el mataven, deixant-lo en una cova, llenant-lo daltabaix de la muntanya. D'aquesta manera es volien assegurar que tots els ciutadans tinguessin unes condicions fsiques ptimes.

 Reis .

Vegeu: Llista de reis d'Esparta







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75172" title="Esptula menor" nonfiltered="4550" processed="4530" dbindex="29797">

L'esptula menor (Platalea minor) s un ocell d'ambients humits. T l'rea de distribuci ms redut de totes les esptules i actualment s l'nica considerada en perill d'extinci. 

El seu hbitat est restringit a les regions costaneres de l'est d'sia i sembla que havia estat anteriorment com en la seva rea de distribuci. 

Actualment es coneix com ocupant d'alguns nnxols ecolgics a part d'algunes petites illes rocoses al llarg de la costa occidental de Corea del Nord mentre que existeixen tres llocs on hiberna a Hong Kong, Taiwan i a Vietnam a ms d'alguns altres llocs on es pot observar durant la seva migraci. 

La poblaci mundial segons recomptes invernals realitzats de 1988 a 1990 s'estima en tan sols 288 individus. 

La poblaci en nnxols a Corea del Nord no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colnia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nordest de la Xina, per exemple en les illes de Liaoning (proper als llocs on nia a Corea). 

Es creu que la principal causa del declivi d'aquesta espcie s la destrucci del seu hbitat, especialment l'aprofitament de les zones cobertes per les marees per l'agricultura i ms recentment tamb per piscicultura i indstria. 

Tamb la guerra de Corea va haver de suposar un impacte negatiu en la poblaci a l'poca. 

Al mateix temps es converteix en espcie rara al Jap on havia hivernat habitualment i en els ltims anys no ha estat albirat mai a l'hivern a les illes nipones. 

Ara l'espcie es troba bastant b protegida a Corea del Nord on les illes on nia l'au s'han declarat zona protegida i l'accs ha estat restringit. 

De totes maneres persisteixen amenaces en les zones d'hibernaci. A Taiwan persisteix una forta pressi industrial sobre les zones necessries mentre que a Vietnam es converteixen aquestes zones en vivers de gambes i llagost encara que siguin zones protegides per la Convenci de Ramsar. 

A Hong Kong les molsties per pescadors i recogidors de mariscs impedeixen sovint als ocells nodrir-se suficientment. La continuada expansi de la poblaci humana i la conseqent polluci es convertir tamb, probablement, en un altre problema important. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75173" title="Comtat d'Alytus" nonfiltered="4551" processed="4531" dbindex="29798">


El comtat d'Alytus (litu Alytaus apskritis) s un dels deu comtats de Litunia. Cont els municipis de:

 Alytus;
 Alytus (districte);
 Druskininkai;
 Lazdijai (districte);
 Var na (districte);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75175" title="Programa Aurora" nonfiltered="4552" processed="4532" dbindex="29799">
El programa Aurora s un programa espacial en projecte de l'Agncia Espacial Europea (ESA) per a l'exploraci de la Lluna, de Mart i de diversos asteroides durant les properes dcades. L'objectiu global s impulsar les missions europees a l'espai a gran escala. 

El programa Aurora s'inici el febrer de 2002 i la primera missi espacial del programa est prevista per al 2007 o 2009, la missi d'exploraci del planeta Mart ExoMars, consistent en una sonda orbital i un tot terreny. Posteriorment est prevista una altra missi entre 2011 i 2017 per recollir mostres de Mart i retornar-les a la Terra. A ms llarg termini, a partir de 2030, el programa preveu enviar una missi tripulada a Mart, conjuntament amb la NASA. Actualment (2006) l'nica missi ja aprovada oficialment s l'ExoMars.

Full de ruta del programa Aurora.
 2007: vehicle de reentrada terrestre - cancellat temporalment.
 2011: ExoMars, tot terreny d'exploraci de Mart - aprovat.
 2014: missions de demostraci de tecnologies espacials (muntatge orbital, suport vital, habitacles) - en projecte.
 2016: Mars Sample Return, missi de recollida i retorn de mostres de Mart, en collaboraci amb la NASA - en projecte.
 2018: missions de demostraci de tecnologies espacials (aerofrenada, propulsi elctrica solar, aterratge) - en projecte.
 2024: missi tripulada la Lluna - en projecte, vist amb escepticisme pels membres principals de l'ESA.
 2026: missi no tripulada a Mart - en projecte.
 2030/2033: missi tripulada a Mart en collaboraci amb la NASA - en projecte, vist amb escepticisme pels membres principals de l'ESA.

Enllaos externs.
El programa Aurora a l'ESA. ;
Opuscle sobre el programa Aurora (en pdf). ;
Aurora Industry Day 2006 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75176" title="amonn de Valera" nonfiltered="4553" processed="4533" dbindex="29800">

Eamon de Valera (irlands amonn de Bhailara), nascut Edward George de Valera (Nova York 1882 - Dubln 1975) fou un poltic irlands, fill de Juan Vivion de Valera, espanyol resident a Cuba, i Katherine Coll, irlandesa del comtat de Limerick. Tanmateix, el seu bigraf Tim Pat Coogan, afirma que no hi ha constncia en la partida de naixement i que potser era fill de mare soltera. Segons ell mateix afirm, el 1884 va morir el seu pare i la seva mare torn a Irlanda. Estudi a Cork i Limerick i es llicenci en matemtiques a la Universitat de Dubln el 1904. All contact amb Douglas Hyde i la Lliga Galica, de la que en fou un dels caps el 1908, i es cas amb una professora d'irlands, Sinad Flanagan, el 1910.

El 1913 es va unir als Voluntaris Irlandesos, i durant l'Aixecament de Pasqua de 1916 fou comandant del III Batall de Dubln, ocup el mol de farines Boland i control la carretera de Dubln a Dun Laoghaire, provocant 234 baixes entre els soldats britnics. Per aix fou condemnat a la pena de mort, que li fou commutada pel fet d'sser ciutad nord-americ. El 1917 fou adoptat com a candidat pel Sinn Fin, i guany les eleccions al comtat d East Clare. El mar del 1918 fou nomenat president del Sinn Fin i de l'IRA a proposta de Michael Collins, qui planej la seva fuga de la pres. Alhora, s'opos al paper preponderant de l'IRB dins el moviment republic, puix que De Valera, que no n arrib mai a ser membre, n era totalment contrari i desconfiava del seu secretisme.

El desembre del 1918 fou escollit diputat al Dil Eireann, i el mar del 1919 fou nomenat cap del govern provisional durant el conflicte conegut com a Cogadh an Neamhspleachais (Guerra d Independncia) que dur del 1919 fins la treva del 1921. 

Rebutj l'acord que creava l'Estat Lliure d'Irlanda el 1921 i, escollit comandant dels elements ms radicals del Sinn Fin, exig la total independncia per a tota l'illa i boicotej el parlament irlands. Fou el cap de l'IRA durant la Guerra Civil Irlandesa del 1921-1922, que es pass gaireb tota als EUA cercant suport a la seva causa. Tampoc li permeteren ocupar l'esc de diputat per negar-se a jurar lleialtat a la corona britnica. El 1926 abandon aquesta actitud i organitz un nou partit, el Fianna Fil, del qual fou president (1926-59) i que triomf a les eleccions del 1932. Fou primer ministre el 1932-48, 1951-54 i 1957-59, i trenc els lligams que unien Irlanda amb la Gran Bretanya, alhora que reprimia implacablement les accions de l'IRA. Posteriorment fou president de la Repblica d'Irlanda del 1959 al 1973. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75185" title="Galileo" nonfiltered="4554" processed="4534" dbindex="29801">

 Astronomia, fsica i histria: un astrnom i fsic itali del segle XVI, anomenat tradicionalment Galileu en catal; vegeu Galileo Galilei.
 Astronutica: una sonda espacial d'exploraci de Jpiter; vegeu Galileo (sonda).
 Astronutica: la xarxa europea de posicionament per satllit i navegaci global; vegeu Sistema Galileo.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75189" title="Galileo (sonda)" nonfiltered="4555" processed="4535" dbindex="29802">

La Galileo fou una sonda espacial de l'agncia espacial nordamericana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Jpiter i el seu sistema de satllits. El vehicle estava format per una sonda orbital, destinada a estudiar el planeta i realitzar sobrevols dels satllits, i per una sonda atmosfrica, destinada a penetrar en l'atmosfera de Jpiter.

La Galileo fou llanada el 18 d'octubre de 1989 i arrib a Jpiter el desembre de 1995. La sonda atmosfrica va penetrar en l'atmosfera del planeta gegant el 7 de desembre de 1995 submergint-se uns 200 km en l'interior de l'atmosfera fins a ser destruda per les altes pressions i temperatures, per transmetent importants dades de composici qumica i activitat meteorolgica de Jpiter. La sonda orbital va romandre operativa recopilant dades cientfiques de l'atmosfera de Jpiter, del seu camp magntic, del sistema d'anells i dels principals satllits com I i Europa, fins a la fi de la missi el 21 de setembre de 2003. Entre els principals descobriments cientfics de la missi es troben els resultats sobre l'oce subsuperficial d'Europa.

Enllaos externs.
http://www2.jpl.nasa.gov/galileo/;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75192" title="Monestrell" nonfiltered="4556" processed="4536" dbindex="29803">

El monestrell, o la monestrella, s una varietat de cep negra que produeix un ram molt menut i compacte, de gra mitj o menut, esfric, de color negre intens i de gust fort.

s una varietat originria de Bordeus per, conreada histricament a l'Empord i a Sagunt, es considera com una varietat tradicional a Catalunya i al Pas Valenci. El nom prov del llat monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', probablement pel fet que era cultivat en monestirs, de la mateixa forma que s'anomenava cartoix al xarello. Altres noms sn garrut, al Pallars; garr, al Garraf; xurret i veremeta. En ocasions s'ortografia monastrell. Sovint s'ha confs amb la garnatxa tintera o mourvdre.

El vi elaborat amb ram de monestrell s aromtic, de gust que recorda les panses i de color rob intens. s apte per l'envelliment i es sol utilitzar amb cupatge d'altres varietats d'evoluci lenta. A la DO Alacant s'utilitza el monestrell sobremadurat per l'elaboraci del vi ranci fondellol. A ms s una de les varietats principals pels vins negres de les DO Binissalem, DO Catalunya, DO Conca de Barber, DO Costers del Segre, DO Peneds, DO Tarragona, DO Valncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75194" title="Issir Arafat" nonfiltered="4557" processed="4537" dbindex="29804">


Issir Arafat o Yasser Arafat (en rab:           ), s el nom amb qu es coneixa Muhammad Abd ar-Rauf Qudua al-Husaini (                            ), conegut tamb com Abu Ammar (         ), que va nixer el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.

Des de 1969 fou organitzador de l'Organitzaci per l'Alliberament de Palestina (OAP), des de 1993 fou lder palest, des de 1996 fins la seva mort, fou president de l'Autoritat Nacional Palestina, lder d'Al Fatah (la major facci armada de l'OAP). 

El 1994 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional, juntament amb Isaac Rabin, i posteriorment amb el Premi Nobel de la Pau, amb Shimon Peres i el mateix Rabin.

Biografia.

Fill d'un comerciant de teles de cert xit, Arafat afirmava que va nixer a la ciutat de Jerusalem, per altres fonts situen el seu naixement a El Caire o a la franja de Gaza. Un certificat de naixement registrat a El Caire el dna per nascut en aquesta ciutat el 24 d'agost de 1929, mentre segons Arafat, i altres fonts, afirmava que havia nascut a Jerusalem el 4 d'agost del mateix any. 

Va estudiar i graduar en enginyeria civil a El Caire, professi que va exercir a Egipte i Kuwait entre 1956 i 1965. Va treballar com a expert en explosius en la batalla del Canal de Suez contra les potncies colonials Frana i el Regne Unit. Posteriorment va ser subtinent de l'exrcit egipci i empresari de la construcci. 

Moviments palestins. 
Des del final de la Segona Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment palest, que aspirava a construir un estat rab independent sobre la llavors colnia britnica de Palestina, la qual cosa xocava amb les aspiracions jueves sobre el mateix territori. 

Arafat es va unir el 1944 a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual en fou president entre 1952 i 1956. Entre 1957 i 1959 va participar a Kuwait en la fundaci de l'organitzaci Al-Fatah, component principal de la futura Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP), creada l'any 1964. 

El 3 de febrer de 1969 va passar a presidir ambdues formacions, simbolitzant des de llavors les aspiracions palestines de recuperar la seva ptria, a costa de la invasi territorial d'Israel i enfront de les ambicions dels seus vens rabs. 

Com a mxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts pasos occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme rab; per va tenir tamb moments d'acceptaci, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legtima representant del poble palest, o la seva admissi com a membre de la Lliga rab el 1976.

El 1981 va ser rebut a Madrid pel president del govern d'Espanya, Adolfo Surez, amb honors de Cap d'Estat, sent la primera vegada que Arafat era tractat d'aquesta forma en una naci europea. 

Exili a Tunis. 
L'atac israeli al Lban entre 1982 i 1985 va privar l'OAP de les bases des d'on havia realitzat les seves accions armades contra Israel i va obligar a Arafat a refugiar-se amb la seva organitzaci a Tunis, encara que aix no va evitar que l'aviaci israeliana bombardegs les seves casernes generals en aquest pas el 1985. El protagonisme de la lluita rab va passar llavors a l'interior, a les poblacions dels Territoris Palestins Ocupats, que des de 1988 van crear un clima de rebelli permanent contra les autoritats israelianes anomenat la Intifada. 

Arafat va intentar capitalitzar aquest moviment proclamant simblicament la creaci d'un Estat palest independent, el govern del qual en l'exili presidia ell mateix, que va obtenir el reconeixement de ms de seixanta pasos. Per les successives derrotes militars dels rabs van acabar per convence'l, arran de la desaparici de la Uni Sovitica i de la Guerra del Golf en els primers anys noranta, de la necessitat d'arribar a un enteniment amb Israel. 

Pacte amb Israel. 
 
L'impuls dels Estats Units a l'obertura d'un procs de pau a l'Orient Prxim va donar-li l'ocasi per iniciar converses secretes amb representants israelians, que van conduir als acords d'Oslo signats a Washington DC el 1993: Arafat va retornar a Cisjordnia com a titular d'un govern autnom, l'Autoritat Nacional Palestina, que inicialment noms tenia poder sobre Gaza i Jeric, posteriorment s'aniria estenent a altres ciutats de Cisjordnia. 

Premi Nobel. 

Els retards i discrepncies en el pla de retirada israeliana dels territoris ocupats afegien dificultat al procs, viciat per problemes de fons, com la falta d'enteniment sobre el futur de Jerusalem, reclamada com capital tant pels israelians com pels palestins, o la falta de suport per part de Sria. 

Els esforos d'Arafat van ser reconeguts amb la concessi l'any 1994, del Premi Prncep d'Astries de la Concrdia al costat d'Isaac Rabin, i del Premi Nobel de la Pau al costat del mateix Rabin i Shimon Peres. 

El projecte de pau va enfrontar grans dificultats a causa de l'oposici dels radicals d'ambds bndols. Extremistes palestins van cometre diversos atemptats i el 4 de novembre de 1995 Rabin fou assassinat per un ultranacionalista israeli. 

President de Palestina. 
El 20 de gener de 1996 fou escollit president de l'Autoritat Nacional Palestina, amb el 87% dels vots. 

Des de 2001 va viure sota arrest domiciliari a la seva residncia de Ramallah per odres del govern israeli. 

Mort. 
El 2004 va ser traslladat a Frana, on es trobava la seva esposa, a l'Hpital d'Instruction des Armes Percy, un hospital militar francs a Clamart, prop de Pars, on va estar hospitalitzat des del 29 d'octubre d'aquell any i entr en coma el 3 de novembre. 

Va morir en la matinada de l'11 de novembre del mateix any a les 3.30 hora local (2.30 UTC) segons els mitjans de premsa; a les 4.40 (3.40 UTC) segons el comunicat oficial de l'Autoritat Nacional Palestina. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1994;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1994;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75199" title="Garnatxa tintera" nonfiltered="4558" processed="4538" dbindex="29805">
La garnatxa tintera, o alacant o garnatxa tintorera, s una varietat de cep negra que produeix un ram menut i de gra mitj, esfric i color negre intens.

El nom d'aquesta varietat provoca confusions. A Frana, lalicante s la garnatxa negra en lloc de la garnatxa tintera. Aquesta s'anomena en francs mourvdre ja que antigament era important la seva producci al Camp de Morvedre per a l'elaboraci del fondellol. Tamb es va anomenar com a matar, nom amb el que es va introduir a Amrica i avui s'utilitza en els etiquetatges del vi de garnatxa tintera d'Austrlia. Louis i Henri Bouschet van creuar, al segle XIX, la garnatxa negra (alicante) amb la petit bouschet, creant una subvarietat de la garnatxa tintera anomenada alicante bouschet, nom utilitzat avui en angls. Per altra banda, la garnatxa tintera s'ha confs molt sovint amb el monestrell que tamb s una varietat tintorera.

La garnatxa tintera rep el nom per la gran quantitat de color que aporta al vi degut a que, a ms de la pell, la polpa tamb s negra. El vi t molt de cos i un color cirera fosc intens. Normalment s'utilitza junt amb altres varietats pel seu poder colorant. s una de les varietats principals a les DO Alacant, AOC Costers del Rossell, AOC Cotlliure, DO Valncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75210" title="Ulysses" nonfiltered="4559" processed="4539" dbindex="29806">

 Astronutica: una sonda espacial d'exploraci del Sol; vegeu Ulysses (sonda).
 Geografia: una ciutat del comtat de Tompkins, a l'estat de Nova York (Estats Units); vegeu Ulysses (Nova York).
 Literatura: una novella de l'escriptor irlands James Joyce, traduda al catal; vegeu Ulisses (novella).
 Literatura: un poema del poeta angls Alfred Tennyson; vegeu Ulysses (poema).
 Cinema: Ulysses (pellicula);
Vegeu tamb Ulisses (desambiguaci).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75211" title="Ulysses (sonda)" nonfiltered="4560" processed="4540" dbindex="29807">

La Ulysses s una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds. La sonda es va llanar el 6 d'octubre de 1990 amb el transbordador espacial Discovery (missi STS-41) i s una missi conjunta entre la NASA i l'ESA. La sonda est equipada amb instruments per a caracteritzar camps, partcules i pols, i obt l'energia d'un generador termoelctric per radioistops.

Descobriments.
Detecci de diversos fenmens d'esclat de raigs gamma;
Dades niques sobre la interacci del camp magntic solar i els planetes;
La pols solar s ms abundosa del previst;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75212" title="Comtat de Kaunas" nonfiltered="4561" processed="4541" dbindex="29808">

El Comtat de Kaunas s una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s Kaunas. Se sotsdivideix en els municipis de:
 Birtonas;
 Jonava (districte);
 Kaunas;
 Kaunas (districte);
 Kaiiadorys (districte);
 K dainiai (districte);
 Prienai (districte);
 Raseiniai (districte);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75215" title="Comtat de Marijampol?" nonfiltered="4562" processed="4542" dbindex="29809">

El Comtat de Marijampol  (litu Marijampol s apskritis) s una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s Marijampol . Est dividit en els municipis:
 Kalvarija;
 Kazl  R da;
 Marijampol ;
 akiai (districte);
 Vilkavikis (districte);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75216" title="Comtat de Panev?ys" nonfiltered="4563" processed="4543" dbindex="29810">


El Comtat de Panev ys (litu Panev io apskritis) s una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s Panev ys i es divideix en municipis i districtes:
 Birai (districte);
 Kupikis (districte);
 Panev ys;
 Panev ys (districte);
 Pasvalys (districte);
 Rokikis (districte);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75217" title="Comtat de iauliai" nonfiltered="4564" processed="4544" dbindex="29811">

El Comtat de iauliai s una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s iauliai. Es divideix en municipis i districtes:
 Akmen  (districte);
 Jonikis (districte);
 Kelm  (districte);
 Pakruojis (districte);
 Radvilikis (districte);
 iauliai;
 iauliai (districte);

Enllaos externs.
Siauliai Pgina Oficial;
Mapa del comtat;
Correu de la Regi de Siauliai;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75218" title="Comtat de Taurag?" nonfiltered="4565" processed="4545" dbindex="29812">

El Comtat de Taurag  (litu Taurag s apskritis) es una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s Taurag  i es divideix en els municipis i districtes de:

 Jurbarkas (districte);
 Pag giai;
 ilal  (districte);
 Taurag ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75220" title="Comtat de Teliai" nonfiltered="4566" processed="4546" dbindex="29813">

El Comtat de Teliai (litu Teli  apskritis; samogiti: Teli  apskr t s) s una Divisi Administrativa de Litunia. Es divideix en els municipis:

 Maeikiai;
 Plung ;
 Rietavas;
 Teliai;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75221" title="Comtat d'Utena" nonfiltered="4567" processed="4547" dbindex="29814">


El Comtat d'Utena (litu Utenos apskritis) s una Divisi Administrativa de Litunia.

Ocupa una rea de 7.201 km i engloba una poblaci de 186.400 persones. La capital s Utena.

Municipis.
El Comtat d'Utena t sis municipis, dels quals cinc sn districtes municipals i un s ciutat municipi:
Anyk iai (DM);
Ignalina (DM);
Mol tai (DM);
Utena (DM);
Visaginas (CM);
Zarasai (DM);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75223" title="Stasi" nonfiltered="4568" processed="4548" dbindex="29815">



L'Stasi, abreviaci de Ministerium fr Staatssicherheit (Ministeri de Seguretat Estatal) fou el servei secret per a l'interior i l'estranger de la Repblica Democrtica d'Alemanya i, al mateix temps, l'instituci encarregada d'investigar els delictes poltics. Sobretot, per, l'Stasi fou un instrument de vigilncia i repressi del SED contra ciutadans crtics amb el sistema. Com deia el SED, l'Stasi era "l'espasa i l'escut del partit". Fou fundada el 1950 i va ser responsable del control, del terror i de tortures contra la poblaci civil de l'RDA.

A l'Alemanya Oriental hi havia un segon servei d'espionatge, el Militraufklrung de l'exrcit. El Departament Superior I de l'Stasi, dedicada a la investigaci dins de l'exrcit, no depenia ni d'aquest servei ni de l'exrcit en si.


 Histria de l'Stasi .

 Precedents de l'Stasi .

El Ministeri de Seguretat Estatal es va fundar el 8 de febrer de 1950 a partit de dues institucions que la precedien.
D'una banda, el Ministeri d'Interior i de Seguretat Nacional de l'URSS havia installat a la zona d'ocupaci sovitica d'Alemanya tota una srie d'organismes extensos i independents que es trobaven sota la direcci del cap militar sovitic Ivan A. Serov (Nicolai K. Kovaltxuk a partir de 1946).
De l'altra, l'agost de 1946 es fund l'Administraci d'Interior alemanya, que havia unificat la policia poltica sota el nom de K5. Ben aviat es van encarregar al K5 les operacions secretes al pas. Al principi (1946), el K5 tenia un personal d'uns 160 membres, per l'abril de 1948 ja en tenia 700.

 Stasi .

Les bases per a la creaci d'una policia secreta independent, les establ el Politbur del Partit Comunista de la Uni Sovitica amb l'acord per a crear "l'administraci principal per a la protecci de l'economia popular". Amb aquest acord, Walter Ulbricht, Wilhelm Pieck i Otto Grotewohl es van imposar a l'opini del ministre sovitic de Seguretat Estatal, Vctor S. Abakumov, qui estava preocupat per les reaccions que aix podria comportar per part dels Aliats occidentals.

El 24 de gener de 1950 el Politbur del SED va consituir el Ministeri de Seguretat. Dos dies desprs, el govern de l'RDA tamb aconsell mesures de "defensa contra el sabotatge". El Parlament de l'RDA va decidir el 8 de febrer de 1950 la creaci del ministeri. Vuit dies desprs, Wilhelm Zaisser en va ser nomenat ministre, i Erich Mielke secretari d'estat (crrec equivalent a viceministre).

Desprs que el ministeri "fracasss" a evitar la Sublevaci del 17 de juny de 1953, el ministeri de Seguretat es va convertir en la Secretaria de Seguretat Estatal, subordinada al Ministeri d'Interior. Tanmateix, el 24 de novembre de 1955 va tornar a convertir-se en ministeri. Fins al 1957 va ser ministre Ernst Wollweber, any que Walter Ulbricht el substitu pel fins llavors secretari Erich Mielke. Mielke va dirigir la cartera de Seguretat fins al 7 de novembre de 1989, dia que el consell de ministres va dimitir en bloc, dos dies abans de la caiguda del mur de Berln.

El cas ms espectacular en qu l'Stasi particip fou l'anomenat "escndal Gnter Guillaume". Guillaume era un espia de l'RDA que aconsegu arribar a ser una de les persones de confiana del canceller occidental Willy Brandt. Aix sort a la llum el 24 d'abril de 1974, i provoc la dimissi del canceller de l'RFA el 7 de maig del mateix any.

 Penes de mort .

La pena de mort fou legal a l'RDA fins el 1987, per tot i aix l'aplicaci efectiva es feia amb secret mxim. Pel que se sap, l'Stasi va sollicitar aquesta condemna per a 64 persones, que desprs van ser efectivament condemnades. Les execucions es duien a terme al centre de processament penal del carrer Alfred-Kstner-Strae de Leipzig. L'ltim executat a l'RDA (1981) fou el doctor Werner Teske, un oficial de la mateixa Seguretat Estatal.

 Desaparici .



El 17 de novembre de 1989, la Cambra del Poble escoll un nou govern. El ministeri de Seguretat va ser reanomenat Oficina de Seguretat Nacional (Amt fr Nationale Sicherheit), i pass a dirigir-lo la m dreta de Mielke: Wolfgang Schwanitz. El mat del 4 de desembre de 1989, les oficines de l'Stasi a Erfurt van ser assaltades per la ciutadania quan es va saber que es pretenia destruir tots els arxius. El vespre d'aquell mateix dia, tamb van ser assaltades pels ciutadans les oficines de Leipzig i Rostock. Poc desprs, van anar caient la resta d'oficines; finalment, el 15 de gener de 1990 va ser assaltada la central a Berln Est. Durant l'ocupaci popular, es van produir algunes situacions catiques i es van establir patrulles i comits populars per a vigilar les installacions, i evitar la destrucci de documents. Aix va provocar que s'acabs dissolguent l'Stasi. El 14 de desembre de 1989, el consell de ministres va posar fi a la "nova" Oficina de Seguretat Nacional amb la creaci de l'Oficina de Protecci de la Constituci (Verfassungsschutz) aix com d'un Servei d'Intelligncia (Nachrichtendienst), seguint el model existent a la Repblica Federal d'Alemanya. Aquesta decisi va provocar noves protestes dels ciutadans, i finalment el govern oriental va desistir el 13 de gener de 1990, dos dies abans que l'ltima seu de l'Stasi, Berln Est, caigus.

Posteriorment, el govern de transici va dissoldre els departaments d'espionatge a l'estranger de l'Stasi, que havien estat dirigits per Markus Wolf de 1955 a 1986. Tot i que la major part dels arxius d'aquesta secci de l'Stasi van ser destruts, la CIA va aconseguir per mitjans poc clars les anomenades Actes Rosenholz, que contenien, entre d'altres coses, una llista completa amb els noms i cognoms de tots els espies de l'Stasi que treballaven a l'Alemanya Occidental.

El 29 de desembre de 1991 va entrar en vigor la Llei de documentaci de l'Stasi (Stasi-Unterlagen-Gesetz), grcies al suport majoritari del Bundestag. L'objecte de la llei s la desclassificaci de tots els arxius de l'antiga Stasi, permetent aix que qualsevol persona pugui consultar l'expedient que el Ministeri de Seguretat havia elaborat sobre ella. Per primera vegada ciutadans civils han tingut accs als arxius que un servei secret n'ha confeccionat. Es va crear, a ms, una instituci que vetlla perqu tot aix es pugui dur a terme: l'Oficina Federal per a la Documentaci del Servei de Seguretat Estatal de l'antiga RDA (Amt des Bundesbeauftragten fr die Unterlagen des Staatssicherheitsdienstes der ehemaligen DDR), colloquialment anomenada Oficina Gauck o Oficina Bithler segons els diferents directors que ha tingut.

 Estructura .

 Base legal i tasques de l'Stasi .

La base legal per a les activitats del Ministeri eren:
Llei de creaci d'un Ministeri de Seguretat Estatal.
Estatuts de la Secretaria de Seguretat Estatal (1953) i els Estatuts del Ministeri de Seguretat Estatal (1969), que els sotmetien a secret estricte i que els atorgaven l'autoritzaci del govern i del Consell de Defensa nacional per a funcionar.
Codi processal penal i la Llei de la Policia de 1968, el pargraf 20 de la qual concedia als membres de l'Stasi autoritat policial.
Tanmateix, l'Stasi tamb es movia fora d'aquest marc legal i moltes vegades va actuar contra les garanties constitucionals recollides a la carta magna de l'RDA.

El Politbur del SED va assignar el 23 de setembre de 1953 als serveis secrets de l'RDA les segents tasques:
Feines d'intelligncia a l'RFA i a Berln Oest, amb l'objectiu d'infiltrar-se en totes les institucions occidentals clau (Govern de Bonn, indstria, investigaci cientfica, etc.);
Espionatge actiu mitjanant la infiltraci d'informadors en totes les rees importants de la vida pblica de l'RDA.
Control de les grans organitzacions autoritzades pel govern, com ara l'Agrupaci de Dones d'Alemanya i l'Agrupaci de Joves.
Desmoralitzar i dividir l'Esglsia i les associacions juvenils i cercles intellectuals i i dissidents associats.
Control dels mateixos ciutadans de l'RDA, malgrat no respectar els seus drets civils. En el llenguatge oficial, aquesta tasca s'anomenava "descobriment i neutralitzaci d'activitats corruptores enemigues". Aix incloia l'espionatge de l'oposici i dels dissidents, la censura i la repressi de la llibertat d'opini.
Protecci integral del crrecs importants del partit.
Assegurar la collaboraci dels organismes de seguretat amb la policia.

 Abast de l'Stasi .

Es calcula que l'any 1989 treballaven directament per a l'Stasi unes 91.000 persones. Com que la instituci era "escut i espasa del partit", la gran majoria dels funcionaris eren membres, al mateix temps, del partit. Les directrives i ordres dels treballadors sorgien directament de la cpula del SED, malgrat que el partit mai no va responsabilitzar-se de les accions de l'Stasi, ni desprs de la reunificaci alemanya, quan el partit va transformar-se en die Linkspartei (PDS).

El Ministeri de Seguretat pertanyia, s clar, al govern de l'RDA; tot amb tot, tenia una funcionament intern propi, com qualsevol servei secret. Tenia, endems, ms de 100.000 "collaboradors no oficials", que duien a terme tasques de sabotatge i espionatge.

Les xifres esmentades mostren que, tenint en compte que hi havia uns 200.000 treballadors i que a les dues Alemanyes hi vivien uns vuitanta milions de persones, un de cada 400 ciutadans treballava per a l'Stasi. Si se'n descompten els infants i les persones d'edat avanada (18-80 anys), hi havia un espia per cada 200-300 habitants. Tanmateix, les dades especfiques de l'RDA (140.000 espies de l'Stasi i setze milions d'habitants) indiquen que devia haver-hi un espia per a cada 50 ciutadans orientals d'entre 18 i 80 anys, s a dir, un 2% de la poblaci de l'RDA. Molts dels treballadors de l'Stasi eren policies, funcionaris i militars, per tamb hi havia moltes persones corrents que li facilitaven informaci.

Al moment de la caiguda del comunisme, hi havia 1.500 espies actius a l'RFA, especialment fora de Berln Oest, com va demostrar la valoraci pblica de les Actes Rosenholz el mar de 2004. La quantitat d'informadors no oficials establerts a l'RFA es va xifrar en 20.000.

L'aparici a les actes com a collaborador no oficial noms s un possible indici d'haver treballat per a l'Stasi. Les anotacions que hi ha a les fitxes d'un ciutad de vegades noms deixen entreveure que va haver-hi contactes amb el Ministeri, per aix no implica necessriament que aquesta persona acabs realment treballant per a l'Stasi. Altres persones potser s que van collaborar-hi, per part dels documents del servei secret van ser destruts abans que la gent n'assalts les oficines.

 Collaboradors no oficials .

Els collaboradors no oficials era una persona que facilitava informacions a l'Stasi tot i no ser-ne oficialment un treballador. El Ministeri de Seguretat va reclutar ms de 100.000 persones de tots els grups socials. Aquesta xarxa de collaboradors era un element fundamental de l'espionatge de l'Alemanya Oriental, ja que s'obria la possibilitat de controlar cercles de persones que no podrien haver estat observats pels funcionaris reconeixibles de l'Stasi. Quan es van fer pblics els arxius de l'Stasi durant la reunificaci, va sortir a la llum el nom de molts d'aquests collaboradors no oficials, cosa que provoc moltes tragdies personals.

Les informacions eren, principalment, informes sobre el comportament de persones properes, tant del lloc de treball com de la vida personal de l'informador, incloent-hi molt sovint observacions sobre amics ntims i membres de la prpia famlia. Alguns dels treballadors ho feien per convicci poltica, per molts ho feien per obtenir beneficis del govern (reducci de la llista d'espera per a obtenir un cotxe, per aconseguir un ascens laboral, etc.) o fins i tot sota amenaa.

Les informacions d'aquests collaboradors van permetre reunir ms de sis milions d'expedients sobre un nombre igual de persones. Quan el Bundestag permet als ciutadans de llegir l'expedient que l'Stasi tenia sobre un mateix, es cregu que es provocaria una onada de linxaments, perqu molta gent se sent ferida en saber que amics ntims o familiars els havien denunciat. Tanmateix, aix no ocorregu, encara que s que hi hagu molts drames personals. Alguns, per, posen en dubte la veridicitat dels expedients, perqu s molt possible que alguns collaboradors denunciessin persones innocents properes noms per odi o enveja.

 Organitzaci de l'Stasi .

L'Stasi estava dividida en diversos departaments principals, subdepartaments i grups de treball que es mantenien en contacte estret. Als departaments principals se'ls anomenava amb xifres romanes i tenia un camp d'acci concret i delimitat en qu desenvolupaven tasques de vigilncia, protecci o espionatge.

Hi havia una delegaci a cada ciutat sense districte i a cada districte. La seu central del Ministeri es trobava a Berln Est, al barri de Lichtenberg.

Ministre de Seguretat Estatal;
Departament 26 - Vigilncia telefnica;
Departament d'armes i productes qumics (BCD);
Departament de finances;
Departament d'informaci - Contrastaci de la informaci i mitjans de comunicaci;
Departament X - Connexions internacionals;
Departament XI - Servei de codis secrets;
Departament XIV - Cos d'investigaci policial i processament penal;
Grup de treball de coordinaci comercial (AG BKK);
Grup de treball ministerial (AGM) - Protecci i mobilitat;
AGM/U: Unitats especials;
AGM/S: Operacions militars especials (el 1989 subordinat al Dpmt. XXII);
Regiment de vigilncia de Berln "Feliks Dzierzynski";
AG E: Grup de treball E (depenent del lloctinent del ministre, el general Mittig);
Grup de treball XVII - Oficines al Berln Oest;
Oficina de direcci (BdL) - Seguretat interna de l'Stasi;
Oficina de direcci central de l'equip esportiu Dynamo;
Departament Principal I (HA I) - Exrcit i tropes frontereres;
Departament Principal II (HA II) - Contraespionatge;
Departament M - Control postal;
Departament Principal III (HA III) - Comunicacions radiofniques;
Departament Principal VI (HA VI) - Control de passaports, turistes i hotels;
Departament Principal VII (HA VII) - Talps en el Ministeri d'Interior i a la policia;
Departament Principal VIII (HA VIII) - Observaci i informaci;
Departament Principal IX (HA IX) - Organisme d'investigaci;
Departament Principal IX/11 - Investigaci de crims nazis i crims de guerra;
Departament Principal XIX (HA XIX) - Trnsit, correus, mitjans de comunicaci;
Departament Principal XVIII (HA XVIII) - Economia nacional;
Departament Principal XX (HA XX) - Aparell de l'estat, cultura, religi i clandestinitat;
Departament Principal XXII (HA XXII) - Antiterrorisme;
Departament Principal de protecci de persones (HA PS);
Departament Principal de formaci i planter (HA KuSch);
Escola universitria jurdica del Ministeri de Seguretat;
Servei mdic central (ZMD);
Sector tcnic operatiu (OTS);
Administraci dels serveis de suport (VRD);
Grup de treball central de protecci de la confidencialitat (ZAGG);
Grup central d'informaci i la seva valoraci (ZAIG);
Departament XII - Informaci i arxius centrals;
Departament XIII - Estaci informatitzada central;
Departament jurdic;
Grup central de coordinaci (ZKG) - Lluita contra l'emigraci i la fuga;
Centre major d'operacions (ZOS);
Administraci central d'informaci (HVA) - Espionatge a l'estranger;

 Seu central a Berln Est .



Noms la central del Ministeri a Berln ocupava tot un bloc de pisos, situat a l'avinguda Frankfurter Allee, i tenia un edifici annex, el complex Gotlindestrae. L'edifici principal, imponent i enorme, era la seu dels despatxos del ministre Erich Mielke i dels seus collaboradors i secretaris.

Convertida en museu des de l'any 1990, avui dia s possible visitar els despatxos del ministre aix com diferents exposicions sobre la histria de l'RDA, i en especial sobre l'Stasi.

 Enllaos .
Homepage;
Oficina Federal per a la Documentaci del Servei de Seguretat Estatal de l'antiga RDA  i ;
LeMO ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75225" title="Comtat de Vilnius" nonfiltered="4569" processed="4549" dbindex="29816">


El Comtat de Vilnius (litu Vilniaus apskritis) s una Divisi Administrativa de Litunia. La capital s Vilnius. El comtat se sotsdivideix en 6 districtes municipals, 1 municipi i 1 ciutat:

al ininkai (districte);
irvintos (districte) ;
ven ionys (districte);
Trakai (districte);
Ukmerg  (districte);
Vilnius (districte);
Elektr nai;
Vilnius;

Enllaos.
Oficina estadistica del comtat de Vilnius;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75227" title="Patrick Hillery" nonfiltered="4570" processed="4550" dbindex="29817">

Patrick John Hillery (en irlands: Pdraig San O hIrighile) (Miltown Malbay, Irlanda, 1923 - Dubln, 2008) fou un metge i poltic irlands, Vicepresident de la Comissi Europea entre 1973 i 1976 i President d'Irlanda entre 1976 i 1990.

Biografia.
Va nixer el 2 de maig de 1923 a la poblaci de Miltown Malbay, situada al Comtat de Clare. Va estudiar medicina a la Universitat de Dubln, per ben aviat abandon la seva professi per dedicar-se a la poltica.

Activitat poltica.
Membre del Fianna Fil, fou escollit diputat al Dil Eireann (Parlamant d'Irlanda) per primera vegada en les eleccions de 1951. Sota la presidncia d'Eamon de Valera fou escollit successivament Ministre d'Educaci (1959-1965), Ministre d'Indstria i Comer (1965-1966), Ministre de Treball (1966-1969) i Ministre d'Afers Exteriors (1969-1973).

L'any 1973 abandon la poltica nacional per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Ortoli, sent nomenat Vicepresident i Comissari Europeu de Treball i Assumptes Socials.

El 1976 retorn a la poltica nacional per esdevenir President d'Irlanda, crrec que ocup fins el 1990. El 12 d'abril de 2008 va morir a la seva casa de Dubln a l'edat de 83 anys, desprs de patir una curta malaltia.

Enllaos externs.
  Informaci electoral de Patrick Hillery ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75228" title="Edmund Husserl" nonfiltered="4571" processed="4551" dbindex="29818">

Edmund Husserl (Prossnitz, Morvia, Repblica Txeca 1859 - Friburg de Brisgvia 1938) fou un filsof alemany d'origen jueu. 

Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a Gttingen i Friburg de Brisgvia i cap de l'escola fenomenolgica. La seva evoluci intellectual, marcada successivament per l'influx de Plat, Ren Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la conscincia. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripci del contingut ideal del coneixement: les "essncies" de les coses. En obres posteriors introdu la problemtica crtica de l'epokh i transform aix el realisme aparent de la primera poca en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la conscincia  una conscincia transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva  el fonament absolut del mn d'objectes que s'hi constitueix. Endems, el 1887 s'aconvert al cristianisme luter i abandon el judaisme.

En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la conscincia, la mundanitat de l'home, etc, que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sin com la realitat mateixa, tal com s donada a l'home immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia s dominada, doncs, per l'admiraci, gaireb platnica, per la presncia de les coses en la conscincia. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la conscincia no s mai solipsista, s conscincia d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i aix la correlaci conscincia-cosa domina el pensament de Husserl. Resta noms a determinar si la cosa s en ella mateixa o s per a la conscincia. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essncies en una fenomenologia transcendental, posant l'mfasi en la reducci transcendental; per, en lloc d'installar-se definitivament en un dels dos pols de la relaci subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaa i des d'all analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situaci s inestable i el pensament de Husserl dna proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, per, que s la situaci peculiar del filsof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble. 

 Obres .
 ber den Begriff der Zahl. Psychologische Analysen (1887).
 Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Unters.uchungen (1891).
 Logische Untersuchungen (Investigacions lgiques, 1900-01);
 Philosophie als strenge Wissenschaft (1911).
 Ideen zu einer reinen Phnomenologie und phnomenologische Philosophie (Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenolgica, 1913).
 Formale und transzendentale Logik (Lgica formal i transcendental, 1929).
 Mditations cartsiennes (1931).
 Die Krisis der europischen Wissenschaften und die transzendentale Phnomenologie (La crisi de les cincies europees i la fenomenologia transcendental, 1937).
 Erfahrung und Urteil (Experincia i judici, 1939).

Enllaos externs.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75230" title="Mary Robinson" nonfiltered="4572" processed="4552" dbindex="29819">

Mary Robinson (irlands Maire Mhic Robin) (Bal an tha, Comtat de Mayo 1944) s una poltica irlandesa, nascuda Mary Therese Bourke. Filla de dos metges d'ascendncia protestant, es llicen en dret el 1967, el 1969 esdevingu professora al Trinity College de Dubln i el 1970 es cas amb el metge protestant Nicholas Robinson. Des d'aquest any fins el 1989 fou senadora pel Partit Laborista Irlands, b que el 1985 l'abandon per discrepncies sobre l'acord angloirlands. Fou escollida Presidenta d'Irlanda del 1990 al 1997, ha estat la primera dona en ocupar el crrec.

Durant el seu mandat prioritz la lluita en favor dels drets i les llibertats de les dones i, en poltica internacional, el suport als drets humans, motiu pel qual el 1997 fou nomenada Alta Comissionada de l'ONU pels Drets Humans, crrec des del qual sovint ha polemitzat amb estadistes i organitzacions internacionals.  Fou nomenada alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans el 9 de juny de 1997. En el marc del seu mandat, l'any 1998 presid el 50 aniversari de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Dirig les comissions internacionals d'investigaci sobre la violaci de drets humans a Palestina i a Timor Oriental, entre d'altres. Des del 1998 s rectora de la Dublin University. Tamb s membre honorria del Trinity College de Dubln i doctora honoris causa de les universitats de Cambridge, Columbia, Toronto, Sel, Combra, Califrnia i Salamanca. 

El 2006 fou guardonada amb el premi Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 2006;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75232" title="Mola de l'Esclop" nonfiltered="4573" processed="4553" dbindex="29820">

La Mola de s'Esclop s una muntanya de Mallorca que t una altura de 927 m. Pertany al municipi d'Andratx. Forma part del masss del Galatz.

Principals accessos.
 Des de la carretera C-710.

Enllaos externs.
 http://www.mallorcaweb.com/reportatges/excursions/esclop;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75234" title="El Front" nonfiltered="4574" processed="4554" dbindex="29821">

El Front s un cim de Mallorca que forma part del masss del Massanella i que t una altura de 1055 m. Pertany al municipi d'Escorca. 

Principals accessos.
 Des del Coll de la Batalla, a la carretera C-710.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75236" title="Satyajit Ray" nonfiltered="4575" processed="4555" dbindex="29822">

Satyajit Ray (bengal:              )(Calcuta 1921 - 1992) fou un director cinematogrfic indi. Procedia de famlia d'artistes, treball com a decorador i publicista. Reb una gran influncia del seu amic, el poeta en bengal Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conixer Jean Renoir, es dedic al cinema. El 1956 va guanyar el Festival de Cannes, tot donant a conixer internacionalment el cinema indi. s considerat un dels grans directors de cinema del mn juntament amb Akira Kurosawa. El 1992 va rebre un Oscar honorfic per la seva carrera.

El cinema de S. Ray s realista. Els seus primers treballs sn plens de compassi i d'emoci; el seu treball posterior s ms polititzat i sovint cnic, encara que hi posa als seus films el seu humor tpic.

 Obres .
 Pater Panchali (La queixa del corriol, 1952) ;
 Apur sansar (El mn d'Apur, 1954) ;
 Aparajito (L'invencible, 1957)  ;
 Kanchenjungha (1962);
 Mahanagar (1963);
 Charulata (1965);
 Nayak (1966);
 Goopy Gyne Bagha Byne (Les aventures de Goopy i Bagha);
 Pratidwandi (L'adverari, 1970);
 Seemabaddha (Companyia Limitada, 1971);
 Jana Aranya (L'home del mig, 1971);
 Shatranj Ke Khiladi (Els jugadors d'escacs, 1977);
 Jai baba felunath (1978);
 Sadgati (1982);
 Ghare-Baire (La llar i el mn, 1984);
 Ganashatru (Un enemic del poble, 1989)  ;
 Shakha Proshakha (Branques d'arbre, 1990) ;
 Agantuk (L'estranger, 1991);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75239" title="Puig de Garrafa" nonfiltered="4576" processed="4556" dbindex="29823">

El Puig de Garrafa s una muntanya de Mallorca que t una altura de 467 m. Pertany al municipi d'Andratx.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75243" title="Penyal del Migdia" nonfiltered="4577" processed="4557" dbindex="29824">


El Penyal del Migdia, tamb anomenada Penya del Migdia, que t una altura de 1398 m, s l'esper sud del Puig Major. Es troba al municipi de Fornalutx, a Mallorca. s el cim ms elevat de Mallorca al qual es pot accedir sense restriccions (sense haver de demanar perms als militars).

Accessos.
A part de la carretera, les rutes principals que duen al cim sn les segents:
 Des del sud-oest, per la Coma de n'Arbona.
 Des del nord, per Bini.

Galeria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75244" title="Juventus Football Club" nonfiltered="4578" processed="4558" dbindex="29825">


La Juventus Football Club s un club de futbol de la ciutat de Tor (Itlia).

 Histria .
La Juventus F.C. fou fundada l'1 de novembre de 1897 per estudiants del Liceu Massimo D'Azeglio encapalat per Eugenio i Enrico Canafari, els que van notar que el futbol era l'esport de moda a Itlia (ja que l'associaci de futbol itali, Illtre Calci, hui la Federazione Italiana Giuoco Calci: FIGC, hauria sigut fundada per eixa poca), aix que van decidir fundar el seu club de futbol amb el nom de Societ Polisportiva Augusta Tourinorun (d'all deriva el fams apellatiu amb el qual s'identifica a la societat: "Vecchia Signora", que significa "Vella Senyora"), per desprs d'un temps, els fundadors van voler que la imatge de l'entitat reflectira la seua joventut, aix que el van anomenar Juventus Football Club (el nom angls per al rang de la societat era la norma de l'poca). Enrico Canafari seria aix el seu primer president.

Guany el seu primer ttol l'any 1905, per no fou fins el 1926 que en guany el segon. L'any 1923, la familia Agnelli, propietria de FIAT, obtingu el control del club i constru el seu primer estadi en propietat a Villar Perosa. L'any 1933 comen a jugar a l'Stadio Comunale. A la dcada dels 30 i a la post-guerra el club obtingu bastants triomfs a nivell itali. El seu primer torneig internacional no arrib, en canvi, fins el 1977 amb la Copa de la UEFA. L'any 1985 guany la seva primera Copa d'Europa de futbol, que fou desgraciadament famosa per ser la final del desastre de Heysel, que disputaren Juventus i Liverpool FC. La segent Lliga de Campions la obtingu el 1996. Des de l'any 1990 disputa els seus partits a l'Estadi Delle Alpi.La Juventus FC s un dels clubs amb ms aficionats a Itlia i dels ms prestigiosos d'Europa. 

Des que la tradicional famlia encapalada per Giovanni Agnelli, la 3ra. ms poderosa d'Europa, comprara la majoria de les accions del club en 1947, el club patiria una profunda transformaci esportiva i social, al punt d'associar-ho amb la FIAT, el gegant empresarial-automotor torins. En eixe perode, denominat "L'Era Agnelli" (que acabaria en el 2003 i el perode estellar del qual es donaria a finals de 1970), la Juventus FC aconseguiria convertir-se en un dels 10 clubs ms grans, llorejats i poderosos del mn. La FIFA (Federaci Internacional d'Associacions de Futbol) i els especialistes en este esport consideren al Gegant Piemonts entre els 10 clubs ms grans i llorejats de tota la histria del futbol mundial.

La Juventus (de iuventus, joventut en llat) s ara una corporaci llistada en la Borsa italiana, la 2a entitat italiana i la 4a del mn perl que fa a poder econmic. La venda de Zinedine Zidane al Real Madrid (Espanya) va ser el trasps ms costs en el futbol internacional fins a la data, costant-li al club espanyol prop de 75 milions de dlars.

Originriament vest de color rosa amb pantalons negres, abans de l'actual blanc i negre.

L'any 2006 el club es vei involucrat en un escndol de corrupci en el calcio itali i fou descendit a la Serie B italiana, la segona categoria del futbol itali, i obligat a comenar la lliga amb 30 punts (posteriorment rebaixats a 17) de penalitzaci. L'escndol supos la sortida de molts dels millors futbolistes del primer equip del club torins i la prdua dels campionats de 2005 i 2006.

 Palmars .
 2 Copa d'Europa de futbol: 1984-85, 1995-96.
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1983-84.
 3 Copa de la UEFA: 1976-77, 1989-90, 1992-93.
 2 Copa Intercontinental de futbol: 1985, 1996.
 2 Supercopa d'Europa de futbol: 1985, 1996.
 1 Copa Intertoto: 1999.
 27 Lliga italiana de futbol: 1905, 1925-26, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1934-35, 1949-50, 1951-52, 1957-58, 1959-60, 1960-61, 1966-67, 1971-72, 1972-73, 1974-75, 1976-77, 1977-78, 1980-81, 1981-82, 1983-84, 1985-86, 1994-95, 1996-97, 1997-98, 2001-02, 2002-03.
 9 Copa italiana de futbol: 1937-38, 1941-42, 1958-59, 1959-60, 1964-65, 1978-79, 1982-83, 1989-90, 1994-95.
 4 Supercopa italiana de futbol: 1995, 1997, 2002, 2003.
 1 Copa dels Alps: 1963.

 Jugadors destacats .


 Giampiero Combi;
 Virginio Rosetta;
 Umberto Caligaris;
 Raimundo Orsi;
 Luis Monti;
 Giovanni Ferrari;
 Felice Borel;
 John Hansen;
 Carlo Parola;
 Ermes Muccinelli;
 Giampiero Boniperti;
 Omar Sivori;
 John Charles;
 Jos Altafini;
 Luis Del Sol;
 Helmut Haller;
 Roberto Boninsegna;
 Roberto Bettega;
 Fabio Capello;
 Antonello Cuccureddu;
 Giuseppe Furino;
 Pietro Anastasi;

 Franco Causio;
 Zbigniew Boniek;
 Michel Platini;
 Liam Brady;
 Stefano Tacconi;
 Michael Laudrup;
 Jrgen Kohler;
 Thomas Hler;
 Stefan Reuter;
 Andreas Mller;
 Dino Zoff;
 Claudio Gentile;
 Antonio Cabrini;
 Gaetano Scirea;
 Franco Causio;
 Marco Tardelli;
 Paolo Rossi;
 Angelo Peruzzi;
 Ciro Ferrara;
 Didier Deschamps;
 Zindine Zidane;

 Gianluca Vialli;
 Roberto Baggio;
 Vladimir Jugovic;
 Angelo Di Livio;
 Alessandro Del Piero;
 Fabrizio Ravanelli;
 Antonio Conte;
 Christian Vieri;
 Filippo Inzaghi;
 Edgar Davids;
 Paolo Montero;
 Alen Boksic;
 Paulo Sousa;
 Gianluigi Buffon;
 Gianluca Zambrotta;
 Patrick Vieira;
 Pavel Nedv d;
 Zlatan Ibrahimovi ;
 Fabio Cannavaro;
 Lilian Thuram;
 David Trzguet;


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75246" title="L'Aven (1881-1893)" nonfiltered="4579" processed="4559" dbindex="29826">


L'Aven, escrit originalment "L'Avens", fou una revista fundada l'any 1881 per Jaume Mass, que representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic catal medieval i arcatzant. 

Primera etapa: 1881-1884.
La revista visqu dos moments histrics, entre 1881 i 1884 compt amb la collaboraci dels escriptors ms prestigiosos del pas com Narcs Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu o Valent Almirall, sent mantinguda econmicament grcies a les aportacions econmiques de Jaume Mass i Ramon Pers, el qual n'esdeven director entre 1883 i 1884. La revista va desenvolupar una important campanya lingstica en qu es proposava la creaci d'un model de llengua unitari, d'acord amb el llenguatge escrit i parlat, que va agafar com a base el parlar de Barcelona netejat de les impureses populars.

A partir d'aquesta campanya es va publicar una srie d'articles i conferncies en qu es discrepava amb el carcter arcatzant de la llengua literria i es mostrava una preocupaci per la diferncia entre el catal escrit i parlat, i per l'absncia d'una normativa ortogrfica moderna i unitria. A ms a ms, es van proposar mesures concretes per a una renovaci lingstica, com ara l'enriquiment del vocabulari i de la gramtica i l'establiment d'unes normes globals que unifiquessin la llengua culta amb la colloquial, i que fossin compatibles amb el llat i la llengua antiga.

L'any 1884 la revista deix d'editar-se degut a un viatge dels seus dos impulsors a Anglaterra.

Segona etapa: 1889-1893.
L'any 1889 Mass reprengu l'edici de la revista en solitari, incorporant per, alguns anys ms tard, uns quants joves gramtics com Pompeu Fabra, Joaquim Casas i Alexandre Cortada. La revista va saber assumir el lideratge del "catal que ara es parla", i impuls la reforma de les Normes ortogrfiques, que finalitz el 1913 amb la publicaci d'aquestes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptaci per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba.

L'any 1891 la revista adopt el seu nom definitiu: "L'Aven". A partir de 1892 la revista adquir un to ms crtic vers la burgesia catalana grcies als escrits de Jaume Brossa i Roger i Alexandre Cortada. 

El 1893 la revista deix de publicar-se a causa de la proliferaci d'atemptats anarquistes, les crtiques vers la satiritzaci de Frederic Soler "Pitarra" aix com pel seu dficit econmic.

Enllaos externs.
  Informaci histrica de L'Aven a l'UOC;
 L'Aven digitalitzat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75250" title="Puig de Son Nassi" nonfiltered="4580" processed="4560" dbindex="29827">


El Puig de Son Nassi s una muntanya de Mallorca. Pertany al municipi de Bunyola.

Principals accessos.
 Des de la carretera que va de Palma a Sller, (Ma-11).

Enllaos externs.
 Excursi del Foment de Turisme de Mallorca;
 Galeria fotogrfica de l'excursi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75251" title="Puig Gros de Ternelles" nonfiltered="4581" processed="4561" dbindex="29828">

El Puig Gros de Ternelles s una muntanya de Mallorca que t una altura de 838 m. Pertany al municipi de Pollena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75252" title="Gorg Blau" nonfiltered="4582" processed="4562" dbindex="29829">


El Gorg Blau s un embassament artificial d'aigua que es troba a les faldes del puig Major i del puig de Massanella. Juntament amb l'embassament de Cber, des de 1971 abasteix d'aigua la zona de Palma i els seus voltants.

Es troba situat a la vall d'Almallutx i vora les cases del mateix nom.

El torrent que parteix de l'embassament, anomenat torrent del Gorg Blau o sa Fosca, desemboca al torrent de Pareis i fou declarat Monument natural pel Govern Balear el 2003.

El primer Gorg Blau.
Fins al 1971, s'anomenava Gorg Blau l'indret ms estret del torrent que en rebia el nom, en el lloc per on el travessava el cam de Sller, amb un pont. Al costat del pont s'arrib a excavar un tnel per als cotxes. A Cals Reis, el 1906 s'hi constru una central elctrica que aprofitava l'aigua.

Abans de la construcci de l'embassament, el lloc es fu fams per la conjunci de l'alada de les parets del torrent, pel color de l'aigua i pel pontarr i inspir poemes, fou pintat, fotografiat, objecte de visites turstiques i reprodut en targetes postals.

Referncies en el mn de l'art.
 Un de les primeres referncies a la seva qualitat esttica s del romntic Pau Piferrer i Fbregas, que hi trobava "quietud i tristesa".
 Miquel Costa i Llobera s'hi inspir per a escriure el poema .
 El pintor Joaquim Mir s'inspir en el Gorg Blau en el vitrall en forma de trptic "Gorg blau", ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Enllaos externs.

 Vitrall de Joaquim Mir;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75253" title="Embassament de Cber" nonfiltered="4583" processed="4563" dbindex="29830">


L'embassament de Cber s un embassament artificial d'aigua que es troba a les faldes del Puig Major i del Morro de Cber. Juntament amb l'embassament del Gorg Blau, abasteix d'aigua la zona de Palma i els seus voltants.

L'aigua prpia i provinent del Gorg Blau (bombejada, ja que est a una cota inferior), es distribueix als municipis de la badia de Palma a travs del Torrent d'Almadr.

Rep el seu nom a causa de la proximitat a la possessi de Cber. Entre d'altres, tamb pren el nom d'aquesta possessi el cim que mira sobre l'embassament: el morro de Cber.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75257" title="Premi Josep Pla de narrativa" nonfiltered="4584" processed="4564" dbindex="29831">
El premi Josep Pla de narrativa s un premi literari en llengua catalana atorgat per l'editorial Destino.

Histria.
Fou creat l'any 1968 i s'hi poden presentar obres de narrativa en catal sense limitaci de gnere: novella, conte, relat, memries, biografia, diari... La seva dotaci s de 6.000 euros i s'entrega la nit del dia de Reis de cada any a l'hotel Ritz de Barcelona, en la mateixa vetllada en qu s'entrega el Premi Nadal.

Guanyadors.

1968 Terenci Moix per Onades sobre una roca deserta ;
1969 Baltasar Porcel per Difunts sota els ametllers en flor ;
1970 Teresa Pmies per El testament de Praga ;
1971 Gabriel Janer per Els alicorns ;
1972 Alexandre Cirici per El temps barrat ;
1973 Lloren Villalonga per Andrea Victrix ;
1974 Mari Manent per El vel de Maia ;
1975 Enric Jard per Historia del cercle artistic de Sant Lluc ;
1976 Carles Reig per Contraataquen;
1977 Josep Maria Castellet per Josep Pla o la ra narrativa ;
1978 Maria ngels Anglada per Les closes ;
1979 Jaume Miravitlles per Gent que he conegut ;
1980 Jordi Sarsanedas per La noia a la sorra ;
1981 Josep Piera per El cingle verd ;
1982 Olga Xirinacs per Interior amb difunts ;
1983 Pau Faner per Fins al cel ;
1984 Norbert Bilbeny per Papers contra la cinta magntica ;
1985 Gerard Vergs per Tretze biografies imperfectes ;
1986 Maria Merc Roca per El present que m'acull ;
1987 Albert Manent per El solc de les hores ;
1988 lex Susanna per Quadern veneci;
1989-1990 Miquel ngel Riera per Illa Flaubert;
1991 Xavier Rubert de Vents per El cortes i el seu fantasma;
1992 Jordi Coca per La japonesa ;
1993 Xavier Roca per El cap del penteu ;
1994 Carme Riera per Dins al darrer blau ;
1995 Isabel Olesti per Dibuix de dona amb ocells blancs ;
1996 Pep Subirs per Cita amb Tombuct ;
1997 Miquel de Palol per El legislador ;
1998 Valent Puig per L'home de l'abric ;
1999 Francesc Puigpelat per Apocalipsi blanc ;
2000 Empar Moliner per Feli estheticienne ;
2001 Jordi Llavina per Nitrato de Chile ;
2002 Eva Piquer per Una victoria diferent ;
2003 Hctor Bofill per L'ltim Evangeli;
2004 Robert Saladrigas per La llibreta groga;
2005 Sebasti Alzamora per La pell i la princesa;
2006 Llus Maria Tod per El mal francs;
2007 Mart Domnguez per El retorn de Voltaire;
2008 Melcior Comes per La batalla de Walter Stamm;
2009 Gaspar Hernndez per El silenci ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75259" title="One Piece" nonfiltered="4585" processed="4565" dbindex="29832">


 s un manga d'Eiichiro Oda i adaptat a srie d'anime per l'empresa Toei Animation. El manga va comenar a publicar-se a la revista Shonen Jump l'any 1997 i consta de 529 captols, a data de 23/01/2009 (recopilats en 52 volums amb alguns capitols encara no reeditats en aquest format). La srie en anime es va comenar a emetre l'any 1999 i consta de 385 episodis a data de 18/01/2009. A Espanya la publicaci del manga est a crrec de l'editorial Planeta deAgostini amb el numero 42 de moment.

La srie anime a Catalunya est actualment en emissi en catal a crrec de la televisi autonmica catalana K3 que forma part de TVC (dins de l'espai 3xl.cat) de dilluns a divendres a les 19:50 des del primer episodi, i s'ha ems a Espanya (fins l'episodi 184) a les cadenes de televisi Espanyoles Telecinco(aquesta va deixar d'emetre la srie als pocs captols) i Jetix.

La histria de One Piece ens situa en un mn en ple apogeu de la Gran Era dels Pirates, on un jove noi anomenat Monkey D. Luffy vol aconseguir convertir-se, en el Rei dels Pirates i aconseguir el tresor llegendari One Piece.

 Argument .

Abans que comencs l'era de la pirateria fa 20 anys va viure un home anomenat Gol D. Roger, possedor de riqueses, fama i poder. Un home que ho obtingu tot en aquest mn. Abans de morir, les seves darreres paraules foren providencials: "Els meus tresors, ja us els podeu quedar. Aneu-los a buscar, all he deixat tot el que vaig aconseguir". Aquest esdeveniment, va donar el tret de sortida als pirates de tot el mn que es llenaren a la mar, a la recerca del tresor llegendari "One Piece", que, qui l'arribi a aconseguir es convertira en el nou rei dels pirates.

La Gran Era dels Pirates: Una era amb l'objectiu de trobar el "One Piece", el tresor de l'nic "Rei dels Pirates" de la histria, Gol D. Roger.

Aquesta srie relata les aventures i desventures d'un d'aquests pirates, Monkey D. Luffy,           , que de petit es menj accidentalment una Fruita del Diable, la Gomu Gomu no Mi, convertint-se en l'home de goma. Desprs d'aquest accident, en Luffy decideix que esdevindr el proper Rei dels Pirates.

 Personatges Principals .

 La Tripulaci d'en Luffy .

En Monkey D. Luffy s el capit de la tripulaci del Barret de Palla. Aquest nom sorgeix del barret de palla que porta el capit. s un expert en la lluita cos a cos, ja que s'ha entrenat per aprofitar al mxim el potencial de la Fruita del Diable de la Goma. Dins de la tripulaci, en Luffy s el segon tripulant ms jove i s el ms fort d'ells. Tot i ser un noi infantil i una mica estpid, tots els membres de la tripulaci confien en ell com a capit. Li encanta la carn, sempre est de bon humor i li agraden totes les coses estranyes. En Luffy s un noi despistat i curtet, que vol arribar a ser el Rei dels Pirates. La seva recompensa actual s de 300.000.000 de Bellis.

En Roronoa Zoro va ser el primer en unir-se a la tripulaci, i s l'espadatx i el segon a bord de la tripulaci dels Barret de Palla. s un expert en l'estil Sant ryuu, de combat amb tres espases, portant una a cada m i la tercera a la boca. Dins de la tripulaci, noms s superat en fora per el capit, i s el tercer ms vell, superat per en Sanji per qesti de mesos. En Zoro s una persona que sempre compleix la seva paraula, i el seu somni s arribar a ser el millor espadatx del mn. Actualment t una recompensa de 120.000.000 de Bellis.

La Nami va ser la quarta en unir-se a la tripulaci, i s la navegant. s una experta en la seva feina, ja sigui fer de navegant, de cartgrafa, de manipuladora o de lladre. Dins la tripulaci, s la quarta ms jove i la quarta ms vella, i al ser de les menys fortes a bord, ha d'utilitzar l'estratgia i l'astcia a l'hora de lluitar amb el Clima Tact, un arma que permet controlar el clima del voltant. s una avariciosa i una manipuladora, per ha demostrat ser una tripulant fiable en els moments tensos i que fa el seu treball el mxim de b possible, sobretot com a navegant i cartgrafa, ja que el seu somni s dibuixar un mapa del mn. En un principi es va unir a la tripulaci desprs de la trobada amb Buggy el Pallasso, amb la intenci de robar i enganyar a en Luffy, tot i que era feli amb ells. Per desprs que els Barret de Palla l'ajudessin a desfer-se de l'Arlong i els seus pirates, es va unir als seus amics. Actualment t una recompensa de 16.000.000 de Bellis.

L'Usopp va ser el segon en unir-se a la tripulaci, i s el tirador de la tripulaci. s un expert amb les armes de projectils que crea i amb l'engany. Dins de la tripulaci s el tercer ms jove, i a ms, ell s dels tripulants menys forts dels Barret de Palla, aix que ha d'utilitzar l'astcia i la estratgia per lluitar contra enemics ms forts que ell, tot i que t una gran resistncia. s un fanfarr al que li agrada exagerar, un bromista i tamb molt espantads, per quan la situaci ho requereix s tan valent com la resta, ja que el seu somni s ser un brau i valent guerrer de l'oce. A Water 7, degut a una discussi sobre el futur del Going Merry, l'Usopp abandona temporalment la tripulaci dels Barret de Palla. El seu alter ego s Sogeking, el Rei dels Tiradors. Actualment, Sogeking t una recompensa de 30.000.000 de Bellis.

En Sanji va ser el tercer en unir-se a la tripulaci, i s el cuiner a bord. s un expert en la lluita cos a cos, per noms utilitza els peus, ja que un cuiner no pot permetre's el luxe de fer-se mal a les mans durant un combat. Dins la tripulaci, s el tercer ms fort, superat per en Zoro, i s el segon ms vell. En Sanji s una persona elegant i, tot i que persegueix a totes les noies que veu, s un cavaller i un gran cuiner que t el somni de trobar l'All Blue, l'oce on es troben totes les espcies de peixos dels quatre mars, considerat una llegenda i un parads per a qualsevol cuiner. Actualment t una recompensa de 77.000.000 de Bellis.

En Tony Tony Chopper va ser el cinqu en unir-se a la tripulaci, i s el metge i el menjar d'emergncia. s un metge expert, tot i ser un ren que va menjar la Fruita del Diable Home Home, que li va donar la intelligncia d'un sser hum i l'habilitat de transformar-se en una criatura antropomrfica. Dins de la tripulaci, ell s el ms jove i un dels menys forts, i ha d'utilitzar la Rumble Ball per aconseguir tcniques que potencien algun element, com l'agilitat, la defensa, la fora o la intelligncia per derrotar als enemics. s un poruc i un innocent que es creu totes les mentides de l'Usopp, per no li importaria donar la seva vida per ajudar als seus companys i s'esfora al mxim per curar-los, ja que el seu somni s ser el millor metge del mn, un que pugui curar qualsevol malaltia. Actualment t una recompensa de 50 Bellis.

La Nico Robin va ser la sisena en unir-se a la tripulaci, i s l'arqueloga de la tripulaci. s una experta en la seva feina, ja que va fer perfecte l'examen d'arqueloga amb noms 8 anys. Dins de la tripulaci, s la ms vella i t ms fora que el trio dbil (Chopper, Nami, Usopp), per per la seva Fruita del Diable, la Flor Flor, que li permet multiplicar qualsevol part del seu cos en qualsevol lloc que vegi. s intelligent i sabia, pacient i seriosa, com el seu somni: descobrir la Histria Vertadera escrita en els Poneglyphs que el Govern Mundial pretn amagar. Per aquest somni, est disposada a tot, fins i tot associar-se amb un Shichibukai. Desprs de sobreviure al Buster Call d'Ohara va obtenir una recompensa de 79.000.000 Bellis. Actualment, la recompensa s de 80.000.000 Bellis.

En Franky, "el ciborg" s el tripulant ms nou del grup. T el crrec de fuster de vaixell. Va ser un dels dos deixebles d'en Tom, el millor fuster de vaixells del mn que va construir el vaixell de Gold Roger, el rei dels pirates, l'"Or Jackson". Quan era petit, es dedicava a construir petits vaixells de guerra, anomenats Battle Franky i un numero, ja que el seu pare que era un pirata l'havia abandonat. Va ser aleshores quan en Tom el va acollir. Un dia el govern va condemnar Tom a mort per la construcci del vaixell de Gold Roger. Per ajudar a l'illa de Water Seven i la seva gent, va prometre construir un tren que recorregus el mar, tingus contacte amb les altres illes per salvar l'economia de l illa. 

Li van concedir 10 anys per construir l' Umi Resha , el fams tren. El jutge va decidir retirar-li a Tom la pena de mort pel gran treball que havia fet, per abans de fer-ho els Battle Franky, guiats pel Govern, van destruir una part del poble. Van dir que era culpa del Tom i no es va lliurar de la pena de mort. Se'l van endur amb el tren per matar-lo en una altra illa. Quan el Franky va veure que matarien en Tom per culpa seva, es va aturar davant les vies del tren mar, ja que el volia parar. Per el tren el va atropellar i ell mateix va reconstruir el seu cos amb trossos de metalls que es va trobar , i s per aix que s un  ciborg . 

Aix li permet tenir tot tipus d'armes al seu cos. s un formidable enginyer naval i possea els plnols d una arma llegendria, l'arma Plut. Ara que s'ha unit a la banda del Barret de palla els va construir un nou vaixell, ja que el Going Merry el van cremar quan li va arribar l'hora en una escena molt emotiva. Ell junt amb la companyia d'artillers  Galley-La  construeixen la nova nau, anomenada Thousand Sunny. La seva recompensa actual s de 44.000.000 Bellis.

En Brook, el music de la tripulaci, anomenat segons ell mateix com el "Esquelet Cavallers" o "Hanauta" (Alg aix com Terrejador), era un dels pirates que vivien al Florian Triangle (un tribut al Triangle de les Bermudes), la seva primera aparici va ser en el captol 442 del manga, en aquest mateix captol en Luffy li demana ser membre de la seva tripulaci. En Brook accepta per s rectifica, ja que li han robat l ombra i no duraria molt en el mar si li toques el sol i moriria per sempre, fuig i recomana a la tripulaci d'en 'Barret de Palla' qu no entrin a l'illa i que escapin perqu els recorda a la seva antiga tripulaci i no vol que morin, desprs no es torna a veure fins la lluita dintre del vaixell d en Gecko Moria.

En Brook va menjar la Fruita del Diable Yomi-Yomi (Yomi: paraula Japonesa "Yomigaeru" que significa reviure o renixer) la qual li permet ressuscitar una vegada desprs de la mort, en Brook va utilitzar aquesta habilitat un cop, per va tardar massa en recuperar el seu cos i per aix quant el va trobar ja era un esquelet, encara que preservava el cabell afro, ja que segons ells sempre l'havia tingut molt fort. El passat d'aquest personatge es troba directament relacionat amb la msica i el seu afro. Fa uns 50 anys Brook era el msic d'una banda de pirates que van entrar a la Grand Line juntament amb una balena-illa que s'anomenava Raboon. Aquesta balena la van trobar  els pirates del barret de palla  en els caps bessons en l'entrada de la Gran Line. 

Quan van abandonar la balena en l'entrada de la Gran Line, Brook li va prometre que la tornaria a veure ms tard, encara que per motius desconeguts va morir. Aix l'uneix molt amb el seu afro, ja que al ser noms un esquelet, el seu pentinat s la nica cosa que pot fer que la balena es recordi d'ell. Actualment, Luffy el vol reclutar a causa que era msic en la seva antiga tripulaci. En Zoro ha recuperat la seva ombra, que estava en possessi del samurai Ryuma.

 Personatges Secundaris (Amics & Companys).

 En Shanks "el pl-roig" (akagami en japons), es el capit pirata al qual en Ruffy va conixer durant la seva infncia. La seva forma de fer les coses va dona l impuls en Ruffy per voler convertir-se en pirata i aconseguir el llegendari tresor One Piece. El barret de palla que te en Ruffy va ser un regal d en Shanks com proba de la seva amistat. En Shanks es un dels 4 Emperadors del Mar (Yonk ), que es un dels tres grans poders de la Grand Line, encara no es sap la recompensa per el seu cap.

 En Portgas D. Ace, tamb conegut com en "Puny de Foc", es el germ gran d en Ruffy, i es va menja la fruita del Diable Mera-Mera (Mera: So que fa el Foc), que li permet transformar-se en foc i controlar-lo a distancia. Es el comandant i cpita del 2 esquadr d en Barbablanca. Quant es va trobar amb el seu germ a la Alabasta li va donar un paper con a promesa de retrobar-se mes endavant. Actualment a sigut derrotat per en Marshall D. Teach o Barbanegra (Kurohige en japons).

 La Nefertari Vivi, tamb anomenada en la Banda Baroque (Baroque Works) com "Miss Dimecres", es la filla d en Nefertari Cobra, Rei de Alabasta. Va entrar a la Banda Baroque, per poder descobrir qui era el seu cap i poder arreglar les coses amb el seu pas. La Vivi va convenc/obligar al Igaram que ans amb ella en aquesta ventura i tots dos van descobrir parcegin a la "Mis. Diumenge" (la Nico Robin) que en "Mister 0" era en realitat en Crocodile, un dels 7 Grans Guerrers del Mar (Ouka Shichibukai), que protegia el regne de Alabasta com excusa, quant el que pretenia era eliminar el aigua del pas, per crear el seu cop d'estat.

 En Gan Fall, amb el sobrenom de "Cavaller del Cel", era el antic du de Skypiea pro va ser derrotat i desterrat per el  Deu Eneru  6 anys enrere, durant el seu regnat va intentar que tant els "Shandians" com els "Habitants del Cel" visquessin en la mateixa terra sense lluitar. En Gan Fall compta amb un ocell anomenat "Pierre" el qual utilitza per viatjar sobre ell, gracies a que es un ocell que va menjar la Fruita del Diable Uma-Uma (Uma: Es en Japons Cavall) i com en Pierre es un Ocell al menjar una fruita amb qualitats de cavall el va convertir en un Pegs.

 Els Shandians o coneguts tamb com "Guerrillers", son el grup de descendents de el poble Shandia que va arribar al cel per el corrent del "Knock Up", entre ells estava el Gran Guerrer "Calgara", qui protegia al seu poble i a la ciutat del or (Snadora), dels estranys que venien a robar o destrossar la terra. Quant van arribar al cel, el deu de aquella actual poca, els van invadir i els van obligar a viure fora de Shandia per sempre. La intensi que els Shandians tenien per recuperar la seva terra, era fer sona la campana d or, que donaria per acabar aquella guerra i complir una promesa feta molts anys abans.

 La Companyia Galley-la, son la companyia de fusters del moll 1 en  Water Seven , excel lents per les seves grans habilitats tant en la fusta com en la fora, que en ocasions fan servir per als combats. Els fustes mes destacats son en Pauly, en Tilestone, en Peepley Lulu, en Kaku i en Rob Lucci, menys els dos ltims que resultaven ser membres de CP9, els dems tres van ajudar als pirates d en Ruffy en el seu atac dins l illa de "Enies Lobby". Mes tard, van ajudar a en Franky i a l Iceburg en la construcci del "Thousand Sunny" (alg aix com Milers Solejats), el nou vaixell dels pirates del "Barret de Palla".

 La Famlia Franky, es el grup de desgasadors de vaixells i tamb de caa-recompenses com segona ocupaci, que va forma en Franky a la ciutat del aigua "Water Seven". En les seves primeres aparicions, van intentar atacar molts de ells a en Zoro quant dormia sol al vaixell i desprs van robar 200 milions de belis a l Usopp desprs de deixar-lo fet miques, mes tard deixant de banda les diferencies i el que avien fet, van arribar a ajudar als pirates del "Barret de Palla", en el seu atac a illa de la Judicial del Govern Mundial: Enies Lobby.

 En Kashi i l'Oimo, son els guardians de la porta de l illa principal de la Justcia, Enies Lobby. Els dos son gegants procedents de l illa de Elubaff, els quals son 5 cops mes grans de les persones normals i viuen 300 anys. Portaven 50 anys, protegint la entrada de l illa, per que feia 100 anys abans desapareixen els seus  capitans pirates  (okashira tachi), per aix ells dos van sortir de viatge, per trobar en Dorry i en Broggy, que segons els agents del govern estaven atrapats a l illa Impel Down, i fins que no treballessin per el govern 100 anys no els alliberarien.

 Boa Hancock s una Shichibukai (tenia una recompensa de 80 milions de Berris) que viu a la illa de les amazones, es una dona que es diu a si mateix preciosa, i que  mira tant per sobre de l'espatlla a la gent tirant el cap tant cap darrera que directament mira cap enrere, a ms te una fruita del diable que fa convertir a la gent en pedra, si els que reben la descarrega del seu poder, excepte si realment no t'agrada  la persona o canvies la atenci a una altre cosa, com per exemple clavar-te un ganivet. Al principi es presenta com una dona arrogant i dictatorial, com la emperadriu de la illa, es adorada per les seves sbdits, i odia als homes per aquest motiu els te la entrada prohibida a l'illa, a ms te una misteriosa marca a la esquena, aquesta marca no la pot veure ning abans moririen les germanes que ensenyar-la, aquesta marca, en Luffy per casualitat la veu i  diu que la ha vist en un altre lloc. Com el Luffy es un home, i a sobre a vist la marca el fan lluitar contra les germanes de Hancok, sent aquestes ltimes derrotades, i en aquell moment degut a un accident es mostra la esuqena de una de les germanes, en luffy li tapa la esquena per que no vol que es morin, aix fa veure la bondat en en Luffy. Al final desprs de que en Luffy la ajudi a ella i a les seves germanes li dona un vot de confiana a en Luffy, a ms d'enamorar-se d'en Luffy. L'ajuda a anar a Impel Down a salvar el germ del Luffy.

 Personatges Antagonistes (Pirates & Enemics).

 Capitana Alvida, s la capitana d un vaixell de 20 homes, dels quals formava part en "Koby". La capitana Albira va ser el primer personatge amb preu pel seu cap que en Ruffy va derrotar i en un principi era una persona basta n grassa, pro desprs va menjar la Fruita del Diable: Sube-Sube (Sube: es el So de la paraula Japonesa de Relliscar), es va tornar molt prima i ara res la pot tocar. Desprs de menjar la Fruita del Diable, va trobar en "Buggy" i es va unir a la seva tripulaci. La primera persona derrotada per en Ruffy, te un preu de 5 milions de belis.

 Capit de l'Armada Morgan, es un capit molt cruel, tenia a tota la illa central de la armada de l'East Blue terroritzada. Una caracterstica que el destaca molt es que te en el bra dret una destral. Obligava a la gent de l illa a pagar impostos molt alts, com proba de respecte cap a ell i condemnava a mort a qualsevol que qestiones el seu poder, va ser derrotat per en Zoro i desprs mes tard, es torna a veure en una mini histria on sortia en Koby i en Helmeppo (el seu fill), raptant al seu propi fill i escapant-se de els vaixells de l armada.

 Capit Pallasso Buggy, es un capit pirata que formava part de la tripulaci d en Gold D. Roger, lluint amb en "Shanks". Va provar la Fruita del Diable: Bara-Bara (Bara: es el So de la paraula Japonesa de Desmendrar) i aix li permet descompondre s en parts el seu cos i tornar-les a reunir-les, com si fos un puzle. Baix les seves ordres te a pirates de circs, dels que destaquen especialment dos: en "Mohji" que es un domador i en "Cabaji" el acrbata. La seva recompensa s de 15 milions de belis.

 Ex-Capit Kuro, es un dels pirates que va guanyar en Ruffy, al "East Blue". Baix el nom d en Klahadoll, el capit Kuro va pensar un pla per apoderar-se de la riquesa d'una famlia del poble natal de l Usopp, primer es va presentar com un pobre home, mort de gana i el pare de la Kaya, el va curar, alimentar i donar feina com majordom. Desprs d'aconseguir l arencia de la Kaya, matant-la primer a ella, volia comenar una nova vida, lluny del seu passat. La seu antic cartell de Crida i Cerca, marcava els 16 milions de belis.

 Almirall Don Krieg, tenia una flota de 1.000 homes per al entrar en la Grand Line, es va topar per mala sort amb un dels 7 Grans Guerrers del Mar, en Mihawk. Ulls de falco, qui va acabar amb la majoria dels seus homes, al tornar al "East Blue", va atacar el Baratie per apoderar-se de un nou vaixell, hi ha que en Don Krieg utilitza qualsevol vaixell per poderosa acostar als dems pirates, sigui un vaixell de la marina, com un restaurant, es feia dir l'amo absolut de tot l East Blue. Te una recompensa per el seu cap de 17 milions de belis.

 Capit Trit Arlong, es el capit de una banda de pirates Trit amb mes de 20 tritons, que son homes peixos (els quals alguns abans eren de la banda d en Jinbey un dels 7 Grans Guerrers del Mar, afegint-se a ell mateix, el sol que porten de tatuatge es la prova). Amb l'idea de que la raa dels tritons son superiors a las dels homes normals es dedica a cobrar desorbitats impostos a canvi de la vida dels habitants de l Illa de Coco, on va posar la seva base o imperi de l Arlong. Es el capit de tot l East Blue, amb mes preu per el seu cap, amb el cartell de Crida i Cerca, de 20 milions de belis.

 Capit de l'Armada Smoker, conegut antigament com el Caador Blanc, capit de la Armada de la ciutat de Logue, amb el poder de la Fruita del Diable: Moku-Moku (Moku: es una definici de la paraula Japonesa, que representa el So dels nvols o el fum). El seu odi cap els pirates, i la seva forma de pensar de que ningun pirata pot sortir de la ciutat, si es trob amb ell, va donar inici a una persecuci de "la banda del barret de palla" dins de la Grand Line. Desprs dels intervals de Alabasta, i la marina comunicant que ell i la seva tripulaci, havien derrotat i capturat en Crocodile, el van ascendir de capit a comandant.

 Tinent Mestre Tashigi, es una espadatxina sota les ordres del capit (ara comandant) Smoker, que vivia en la ciutat de Logue. Es molt bona en el art d'una sola espasa (Itt ryuu), on es un Murasame, pro es molt desastre perque cau sempre. La Tashigi es pastada a la Kuina, la amiga de la infncia d en Zoro i que va morir. Quant coneix en Zoro li confessa que ella te l'intenci de reunir els millors sables de tot el mon, que han caigut en mans de malvats espadatxins. Desprs de perdre contra en Zoro, i que ell no la mati, segueix al capit Smoker per buscar-lo i guanyar-lo. Desprs de Alabasta, va ser ascendit a Sergent.

 Rei de Drum Wapol, era el rei del pas de Drum, fins que la arribada dels pirates d en Barba-Negra va fer obligar han Wapol a anar-se n al mar i convertir-se temporalment en pirata, deixant el reina en perill i desde aquell moment tenint a tot el poble en contra en la seva tornada. Es el propietari de l habilitat de la Fruita del Diable: Baku-Baku (Baku: onomatopeia del so de la fabricaci) que li permet engolir qualsevol cosa i transformar-la, gracies a la habilitat de la  Fabrica Baku  fins i tot fusionar persones. No te preu per el seu cap hi ha que no a sigut un pirata comprovat per el govern, pro tampoc es actualment en rei del pas de Drum, per que a sigut desterrat.

 Pirata Bellamy la Hiena, es un pirata que es trobava en la ciutat de  Mock Town  (en Jaya), i pertanyia als pirates del Guerrer del Mar: Don Quixote Doflamingo, fins que al ser venut per en Ruffy en Doflamingo el desterra per ser molt dbil. Es un pirata que no creu en els somnis ni que existeixi el fams One Piece, va menjar la Fruita del Diable: Bane-Bane (Bane: en Japons es Molla) que li permet transformar les seves cames en molles que li permeten rebotar i desplaar-se a grans velocitats. Te un cartell de Crida i Cerca per el seu cap de 55 milions de bellis.

 Altres organitzacions .
 7 Grans Guerrers del Mar, (en Japons "Ouka Shichibukai" ). El grup consta en una classificaci d'animals segons lo perillosos que son els animals ,als quals representen cada membre del grup, menys l ultima incorporaci en Barbanegra. Aquets set grans pirates van fer un tracte amb el  Govern Mundial  que consistia en que a ells se'ls hi treia la recompensa per el seu cap i a canvi ells treballaven per el Govern en l objectiu de que pirates que entren a la Grand Line no es convertissin en un futur problema. Tenen poder en tota la primera meitat de la Grand Line.

 4 Emperadors del Mar, (en Japons "Yonk " ). Son els pirates que controlen la segona meitat de la Grand Line (coneguda com el Nou Mon) i son tractats per els altres pirates com emperadors. El Govern Mundial va crear als 7 Grans Guerrers del Mar i a tota la flota de l Armada per poder contrarestar el gran poder que tenien aquests pirates. Cada un d ells va pel seu aire i aix fa que el Govern no es preocupi molt d ells, m entres que entre ells no tinguin cap tipus de trobada, en cas contrari podria produir-se una catstrofe.

 Els tres grans poders.
 Caserna General de la Marina, (en Japons "Kaigunhonbu "). s un dels tres Grans Poders de la Grand Line i esta situada al segon encreuament de la Red Line amb la Grand Line  aprop de la terra sagrada Mariejoa que s el centre del poder del govern mundial. Aquet poder Mundial esta format per tots els almiralls i capitans de l armada, mes els agents del govern i el Cipher Pol del 1 al 9, esta en equilibri amb els  Shichibukais , per no amb els  Yonk s  i per tant estan en desavantatge directament amb els pirates del Nou Mn, dintre de la Caserna encara en troben molts personatges sense coneixer pero al igual que molts dels pirates, ells tamb sn usuaris de Fruites del Diable.
 Shichibukai. s un dels tres grans poders.
 Yonk . s un dels tres grans poders.

 Els 5 Ancians Savis, (en Japons "Gor sei"). Aquets cinc personatges han sortit en mnimes ocasions a la srie, sn la mxima autoritat del Govern del Mundial i estan per sobre de  L almirall de la flota Sengoku . Tots ells porten cicatrius pel cos i son els responsables de les intervencions de l armada, el Cipher Pol i els 7 Guerrers del Mar, tamb son els nics que estan relacionats directament amb els sucessos dels 100 anys d histria en blanc, que tant anhela conixer la Nico Robin, un d ells va ordenar que matessin al  Professor Clover  i que comencs la  Buster Call  a Ohara.

 La Banda Baroque, (coneguda tamb com "Baroque Works"). Es la organitzaci que va crear en Crocodile per poder governar en secret i donar un cop d estat a l illa d'Arabasta, aquesta organitzaci es la que mes gran fins el moment (2027 membres), dels quals esta formada per pirates i bandits. Entre ells formen part 26 Agents Principals (10 son Agents Oficials i 16 Agents Fronterers), 200 Bilions (que treballen per els Agents Oficials) i 1800 Milions (que treballen per els Agents Fronterers). Els Agents Principals en caracteritzen per ser nombrats per noms en clau, els homes son nombrats del Mr.0 al Mr.13 i les dones tenen Ms. i el nom d un dia festiu nacional o el nom d un dia setmanal.

 Els 11 Supernoves, (en Japons "J ichinin no Ch chinsei"). Es el nom que han rebut els onze millors pirates rookies (rookies = tradut com novenans) que han pogut arribar a l Arxiplag Sabaody. Tots ells son pirates que tenen unes recompenses superiors als 100,000,000 de beries. Quasi tots els supernoves tenen tcniques de les Fruites del Diable, pero no es coneix encara quines poden ser, ni el nom, tots ells han sigut escollits per representar als futurs joves pirates que entren a la Grand Line, ells son previnguts i prefereixen no posar-se en el cam dels  Tenry bitos  sense contar a en Luffy i en Zoro, que no saben prcticament res d ells.

 Sacerdots de Skypiea, (en Japons Shi Banken). Aquets sacerdots de Skypiea originals d una altre illa del cel, controlen diferents de les zones del  Jard Superior  (en Japons, Upper Yard). Tots ells tenen una prova divina que s realitzada per aquelles persones que entren en el seu territori, cada un d ells tenen la particularitat de poder utilitzar el poder del mantra (el sis sentit) que els permet avanar-se als atacs dels seus enemics, tamb son especialistes en utilitzar els dials de Skypiea, i van ser elegits pel Du Eneru per jutjar els forasters illegals de graus inferiors al cinc, grau en el que no poden actuar la unitat White Beret.

 Cipher Pol, (en Japons " Saif ru P ru"). Aquestes agncies enumerades del 1r al 8 son grups d en agent per agencia que treballa per el Govern Mundial, encara que hi ha una novena que es totalment secreta i de la que no s'en coneixen els integrants, encara que en la srie han aparegut els integrants de aquesta ultima agencia amb mes d un membre per aquest grup. Els membres del grup del CP9 son especialistes en les habilitats del Rokushiki (les sis tcniques) que sn habilitats humanes evolucionades, que consisteixen en atacar amb peus o mans, per a velocitats elevades, algunes de les tcniques han sigut millorades per alguns dels integrants.

 Govern mundial. El govern que controla el mn.

 Shandians. Sn antics habitants de la illa sagrada d'Skypiea. Sn guerrillers que lluiten per tornar a conquerir aquesta illa ne la que havien habitat durant generacions i els habitatns de sky piea junt el seu lider que s'anomena deu,  els van treure a la fora.

 Franky Family. Sn una banda de desballestadors de vaixells que treballaven a les ordres d' en Franky fins que aquest els va abandonar per unir-se a la tripulaci dels Barret de Palla.

 Tobiuo Riders. Sn uns traficants d'esclaus que viuen prop de l'arxiplag Sabaody;

 Pirates de Kuja. s la banda pirata de Boa Hancock.

 Les Fruites del Diable .


"Akuma no Mi" en japons. Quan alg menja una Fruita del Diable adquireix un poder especial (com ser invisible, poder controlar el foc, etc) a canvi de perdre l'habilitat de nadar a l'aigua per sempre ms, ms comunment anomenats martells (per culpa de que no poden nedar i s'enfonsen com martells a l'aigua).

 L'anime .

L'anime s produt per Toei Animation, amb ms de 300 episodis i 9 pellcules.
L'anime es va estrenar a Catalunya el 2 de Mar del 2006 i s'han ems 290 episodis.

Vegeu tamb Llista d'episodis de One Piece.

 El Manga .

El manga, creat per Eiichiro Oda, es publica setmanalment des de 1996 a la revista japonesa Weekly Shonen Jump. Consta ja de ms de 520 captols, i quan aquesta rondava els 400, l'autor va anunciar que encara es trobava ben b a la meitat de la histria (i que ja en t pensat el final), de manera que s'estima que el manga arribar, aproximadament, als 800 captols. L'anime, per la seva banda, s'ha estimat que arrivar als 650, tot i que sempre s'hi poden afegir ms episodis de "farciment" (ideats per la productora, no per l'autor de One Piece) entre la transici d'un arc argumental a un altre. Actualment la serie est recollida en 52 tank bons a Jap, la versi espanyola de One Piece est sent editada per Planeta DeAgostini.

Vegeu tamb Llista de captols de One Piece

 Msica .

Openings (temes d'obertura)

 "We are" (episodis 1 - 47), de Hiroshi Kitadani. Tamb n's l'opening dels captols 279 - 283 una versi especial d'aquesta can.
 "Believe" (episodis 48 - 115), de Folder 5;
 "Hikari E" (episodis 116 - 168), de The Babystars;
 "Bon Voyage" (episodis 169 - 206), de Bon Bon Blanco;
 "Kokoro no Chizu" (episodis 207 - 263), de BoyStyle;
 "Brand New World" (episodis 264 - 278), de D-51;
 "Crazy Rainbow" (episodis 284 - 325), de Tackey & Tsubasa;
 "Jungle P" (episodis 326 - 372), de 5050;
 "We are" (nova versi) (episodis 373 - ???) de Dong Bang Shin Gi;

Endings (temes de tancament)

 "Memories" (episodis 1 - 30), de Maki Otsuki;
 "RUN! RUN! RUN!" (episodis 31 al 63), de Maki Otsuki;
  (episodis 64 - 73), de TOMATO CUBE;
 "S chi no suke" (episodis 74 - 81), de Suitei-Sh jo;
 "Before Dawn" (episodis 82 - 94), de AI-SACHI;
 "Fish" (episodis 95 - 107), de The Kaleidoscope;
 "Glory ~Kimi ga iru Kara~" (episodis 108 - 118), de Takako Uehara;
 "Shining Ray" (episodis 119 - 132), de Janne da Arc;
 "Free Will" (episodis 133 - 155), de Ruppina;
 "Faith" (episodis 156 - 168), de Ruppina;
 "A to Z" (episodis 169 - 181), de ZZ;
  (episodis 182 - 195), de Shela;
 "Dreamship" (episodis 196 - 206), de Aiko Ikuta;
 "Mirai K kai" (episodis 207 - 230), por Tackey & Tsubasa;
 "Eternal Pose" (episodis 231 - 245), de Asia Engineer;
 "Dear Friends" (episodis 246 - 255), de TRIPLANE;
 "Asu wa kuru kara" (episodis 256 - 263), de Dong Bang Shin Gi;
 "Adventure World" (episodis 264 - 283), de Delicatessen;

A partir del captol 284, la srie s'emet sense tema de tancament a canvi d'una major durada de l'opening.

 Frases inicials .

We Are;
"Fortuna, fama i poder... L'home ms poders del mn va ser el Rei dels Pirates: en Gold Roger, i les paraules que va pronunciar en morir van llanar rius d'homes a la mar: "Els meus tresors? Ja us els podeu quedar! Aneu-los a buscar, all he deixat tot el que vaig aconseguir!" Nois! Ja podeu anar a buscar els vostres somnis a la Grand Line! Ara s l'era... de la Gran Aventura!" - Narrador + Gol D. Roger;
Believe;
"Els teus somnis perduraran... en les marees dels temps... perqu mentre hi hagi gent que busca la resposta en la llibertat... no moriran mai!!" - Gol D. Roger;
Hikari E;
"El mn. S, el mn! Aquest mn tan gran t'ofereix la llibertat i la possibilitat d'escollir la teva prpia vida. I si agafes per mestre del somni interminable, no hi renunciis mai; vs cap a la meta que creguis que has d'anar!!" - Gol D. Roger (Invenci per al Anime);
Bon Voyage;
"Sabeu que enll d'aquest mar tan gran hi ha un tresor magnfic? I el primer que aconsegueixi trobar-lo es convertir en el Rei dels Pirates! Ens esperen aventures que mai no haurem ni somiat." - Monkey D. Luffy (Invenci per al Anime);

 Enllaos externs .
OnePiece.com ;
One Piece a Shueisha Pgina oficial de la Jump, revista en qu es publica. ;
One Piece a Fuji TV Pgina oficial de la cadena que emet l'anime. ;
One Piece a Toei Animation Pgina oficial de l'estudi que produeix One Piece. ;
Openings i endings Pgina amb els openings i endings de One Piece ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75260" title="Premi Prudenci Bertrana de novella" nonfiltered="4586" processed="4566" dbindex="29833">
El premi Prudenci Bertrana de novella s un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Prudenci Bertrana.

Histria.
Creat el 1968 es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona. A aquest premi s'hi poden presentar novelles escrites en catal, t una dotaci de 42.100 euros i l'obra guanyadora s editada per l'editorial Columna.

Guanyadors.
1968 Manuel de Pedrolo per Estat d'excepci ;
1969 Avell Arts-Gener per Prohibida l'evasi ;
1970 Vicen Riera Llorca per Amb perms de l'enterramorts ;
1971 Terenci Moix per Siro o la increada conscincia de la raa ;
1972 Oriol Pi de Cabanyes per Oferiu flors als rebels que fracassaren ;
1973 Biel Mesquida per L'adolescent de sal ;
1974 Declarat desert pel jurat ;
1975 Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca ;
1976 Quim Monz per L'udol del griso al caire de les clavagueres ;
1977 Antoni-Lluc Ferrer per Dies d'ira a l'illa ;
1978 Llus Fernndez per L'anarquista nu ;
1979 Declarat desert pel jurat ;
1980 Carme Riera per Una primavera per a Domenico Guarini ;
1981 Llus Racionero per Cercamon ;
1982 Josep Llus Segu per Biografia de J. L. ;
1983 Jaume Cabr per Fra Junoy o l'agonia dels sons ;
1984 Joaquim Soler per Cambra de bany ;
1985 Declarat desert pel jurat ;
1986 Ferran Cremades per Hotel frica ;
1987 Declarat desert pel jurat ;
1988 Declarat desert pel jurat ;
1989 Jaume Melendres i Joan Abellan per La dona sense atributs ;
1990 Josep Lozano per Ofidi ;
1991 Maria Antnia Oliver per Joana E. ;
1992 Jaume Cabr per Senyoria;
1993 Sergi Pmies per L'instint ;
1994 Ramon Solsona per Les hores detingudes ;
1995 Maria Merc Maral per La passi segons Rene Vivien ;
1996 Antoni Mar per El cam de Vincennes ;
1997 Baltasar Porcel per Ulises a alta mar ;
1998 Imma Mons per Com unes vacances ;
1999 Mart Domnguez per El secret de Goethe ;
2000 Llus-Anton Baulenas per La felicitat ;
2001 Vicen Villatoro per La ciutat del fum ;
2002 Jordi Arbons per Matria frgil ;
2003 Juli de Jdar per L'home que va estimar Natlia Vidal ;
2004 Declarat desert pel jurat ;
2005 Maria Barbal per Pas ntim;
2006 Alfred Bosch per Inquisitio;
2007 Declarat desert pel jurat ;
2008 Slvia Soler per Petons de diumenge;

Enllaos externs.
 Pgina oficial dels Premis Literaris de Girona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75263" title="Premi Miquel de Palol de poesia" nonfiltered="4587" processed="4567" dbindex="29834">
El premi Miquel de Palol de poesia s un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Prudenci Bertrana.

Histria.
Creat el 1978 es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona, conjuntament amb el Premi Prudenci Bertrana de novella. A aquest premi s'hi poden presentar obres orginals i indites en catal, t una dotaci de 2.400 euros i l'obra guanyadora s editada per l'editorial Columna.

Guanyadors.
1978 Eudald Puig per Cel de nit ;
1979 lex Susanna per Memria del cos;
1980 Salvador Oliva per Terres perdudes ;
1981 Joan Margarit per Cants d'Hekatonim de Tifundis;
1982 Vctor Obiols per Carrer d'hivern ;
1983 Jordi Jov per 1983 ;
1984 Mrius Sampere per Llibre de les inauguracions ;
1985 Joan Casas per Tres quaderns;
1986 Josep Navarro per Memria de la carn ;
1987 Declarat desert pel jurat  ;
1988 Jacint Sala i Codony per Les ombres, Laocoont, les ombres! ;
1989 Antoni Puigverd per Vista cansada;
1990 Llus Calvo per Enfora;
1991 Pere Prada per Empord, mite o realitat?   ;
1992 Jaume Pomar per Frontissa;
1993 Miquel Bau per En el feu de l'ermitatge ;
1994 Montserrat Rods per Escrits en blanc;
1995 Hermnia Mas per La cala del desig;
1996 Clia Snchez-Mstich per Taques;
1997 Xulio Ricardo Trigo per Far de llum grisa;
1998 Albert Roig per La vestidora i el dol;
1999 Declarat desert pel jurat  ;
2000 Declarat desert pel jurat  ;
2001 Jordi Pmias per Narcs i l'Altre;
2002 Adam Many per Finta;
2003 Miquel Bezares per El convers;
2004 Rosa Torrent per Rosa del desert;
2005 Mireia Vidal-Conte per Pregari;
2006 Gemma Gorga per Llibre dels minuts;
2007 Ricard Ripoll per Les flors rtiques;
2008 Eva Baltasar per Laia;

Enllaos externs.
 Pgina oficial dels Premis Literaris de Girona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75264" title="Premi Carles Rahola d'assaig" nonfiltered="4588" processed="4568" dbindex="29835">
El premi Carles Rahola d'assaig s un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Prudenci Bertrana.

Histria.
Creat el 1980 es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona, conjuntament amb el Premi Prudenci Bertrana de novella. A aquest premi s'hi poden presentar assaigs de tema lliure, oberts a qualsevol camp del pensament (filosfic, cientfic, literari, histric, poltic i esttic), en l'mbit cultural catal, t una dotaci de 6.000 euros i l'obra guanyadora s editada per l'Edicions Proa.

Guanyadors.
1980 Miquel Berga per Entre la ploma i el fusell ;
1981 Declarat desert pel Jurat;
1982 Josep Maria Terricabres per Assaig d'tica ;
1983 Declarat desert pel Jurat;
1984 Joan Juli per Memria d'un apassionat ;
Joan Busquets per Mart Luter;
1985 Declarat desert pel Jurat;
1986 Josep Maria Casass per L'evoluci del pensament periodstic a Catalunya ;
1987 Declarat desert pel jurat  ;
1988 Declarat desert pel jurat  ;
1989 Daniel Arasa i Fav per Els catalans de Churchill;
1990 Merc Rius per Ocanides, una constant del pensament orsi;
1991 Antoni Riera per La ra moral de Joan Fuster. Notes per a una lectura   ;
1992 Pere Verdaguer per Entre llengua i literatura;
1993 Emili Rodrguez-Bernabeu per Alacant contra Valncia;
1994 Alfred Bosch per Nelson Mandela: l'ltima Home-Du;
1995 Josep Murgades per Llengua i discriminaci;

1996 Vctor Martnez-Gil per El naixement de l'iberisme catalanista;
1997 Alan Yates per Aspectes de Narcs Oller;
1998 Joan Rebagliato per La Hispnia catalana;
1999 Xavier Ferrer per Abans i desprs de Nosaltres el Valencians;
2000 Jaume Sobrequs per Antoni Rovira i Virgili, histria i pensament poltic;
2001 Gerard Horta per De la mstica a les barricades;
2002 Albert Ferrer per Federalisme i romanticisme. Visions de la unitat;
2003 Nria Bou  per Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema;
2004 Enric Vicent Sria per La lentitud del mar. Dietari 1989-1997;
2005 Ricard Torrents per Art, poder, religi o les sagrades famlies;
2006 Ferran Garcia-Oliver per El vaixell de Genseric;
2007 Albert Balcells per Llocs de memria dels catalans;
2008 Joan Lluis Llins per L'home Montani;

Enllaos externs.
 Pgina oficial dels Premis Literaris de Girona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75270" title="Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil" nonfiltered="4589" processed="4569" dbindex="29836">
El premi Ramon Muntaner de literatura juvenil s un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Prudenci Bertrana.

Histria.
Creat el 1986 es concedeix durant el mes de setembre a la ciutat de Girona, conjuntament amb el Premi Prudenci Bertrana de novella. A aquest premi s'hi poden presentar obres originals i indites destinades especialment a un pblic juvenil, t una dotaci de 7.500 euros i l'obra guanyadora s editada per l'editorial Columna.

Guanyadors.
1986 David Cirici per L'esquelet de la balena ;
1987 Gemma Lienas per Dos cavalls;
1988 Josep Franco i Martnez per La sal;
1989 Vctor Batall i Serra per La metamorfosi d'en Ricard;
1990 Emili Castellanos i Miquel Colomer per Tampoc;
1991 Declarat desert pel Jurat  ;
1992 Xesca Ensenyat per Quan venia l'esquadra;
1993 Xavier Bertran per Malets rosegadors;
1994 Pep Coll per El pont de Mahoma;
1995 Vicent Pardo per Somnien les flors del camp amb cossiols?;
1996 Declarat desert pel Jurat ;

1997 Jordi Coca per La faula dels ocells grecs;
1998 Joan Barril per Tots els ports es diuen Helena;
1999 Andreu Martn per Veritats a mitges;
2000 Pau Joan Hernndez per El pic de la dama morta;
2001 Rafael Ballbona per La balada de JK;
2002 Josep Francesc Delgado per Els llops de la lluna roja;
2003 Jordi Sierra i Fabra per L'altra banda del mirall;
2004 Manel Valls per Qu fas aquest vespre?;
2005 Jaume Benavente per Histria d'amor a Sarajevo;
2006 Care Santos per Un cam dins la boira;
2007 Llus Miret per Les valls dels bandolers;
2008 Adri Bofarull-Sol per Oriflama;

Enllaos externs.
  Pgina oficial dels Premis Literaris de Girona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75274" title="Accident de Txernbil" nonfiltered="4590" processed="4570" dbindex="29837">

L'accident de Txernbil fou un accident nuclear, considerat el ms greu de la histria, ocorregut a la central nuclear de Txernbil (Ucrana, llavors Uni Sovitica) el dissabte 26 d'abril de 1986. Aquell dia, en un augment sobtat de potncia al reactor nmero 4 de la central, es va produir l'explosi de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elctric. 

A causa de la manca d'un edifici de contenci a la central nuclear, es dispers un plomall de pluja radioactiva per zones de l'occident de la Uni Sovitica, Europa Oriental, Escandinvia, el Regne Unit i l'est dels Estats Units. Grans rees d'Ucrana, Bielorssia i Rssia en resultaren greument contaminades, el que provoc l'evacuaci i reassentament d'unes 300.000 persones. Un 60% de la pluja radioactiva caigu sobre Bielorssia.

 La central nuclear .
La planta nuclear de Txernbil es troba a Pripyat, Ucrana, a 18 km al nord-oest de la ciutat de Txernbil, a 16 km de la frontera entre Ucrana i Bielorssia i a 110 km al nord de la capital, Kev. La planta tenia quatre reactors amb capacitat per produir 1.000 MW de potncia cada un. Durant el perode de 1977 a 1983 es van posar en marxa progressivament els quatre primers reactors; l'accident frustr l'acabament dels dos segents que estaven previstos.

El nucli del reactor estava compost per un enorme tambor de grafit de 1.700 t dins del qual 1.600 tubs metllics de pressi allotjaven 190 t de dixid d'urani en forma de barres cilndriques. Per aquests tubs de pressi circulava aigua pura que en escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina de roda lliure. Entre aquests conductes de combustible es trobaven 180 tubs denominats barres de control formats per acer borat i que ajudaven a moderar la reacci en cadena dins del nucli del reactor.

 L'accident .
L'agost de 1986, en un informe rems a l'Agncia Internacional d'Energia Atmica, s'explicaven les causes de l'accident en la planta de Txernbil. Aquest va revelar que l'equip que operava en la planta el dia 26 d'abril de 1986 es va proposar realitzar una prova amb la intenci d'augmentar la seguretat del reactor. Per a aix haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergncia, en cas d'avaria, requerien d'un mnim de potncia per posar-se en marxa i els tcnics de la planta desconeixien quin era aquest mnim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament.

Per realitzar aquesta prova, els tcnics no volien aturar el reactor, per evitar un fenomen conegut com a enverinament per xen. Entre els productes de fissi que es produeixen dins del reactor, es troba el xen-135, un gas amb una gran capacitat d'absorbir neutrons. Mentre el reactor est en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorci s mnima, per quan la potncia s molt baixa o el reactor es det, la quantitat de xen-135 augmenta i impedeix la reacci en cadena per uns dies. Noms quan el xen-135 es desintegra s quan es pot reiniciar el reactor.

Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potncia del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automtics poden detenir el reactor i per aquesta ra els operaris van desconnectar el sistema de regulaci de la potncia, el sistema d'emergncia refrigerant del nucli i altres sistemes de protecci. Amb 30 MW comena l'enverinament per xen i per evitar-lo van augmentar la potncia del reactor pujant les barres de control, per amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagus sempre un mnim de 30 barres baixades; en aquesta ocasi van deixar noms 8 barres baixades. Amb els sistemes d'emergncia desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potncia extremadament rpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores desprs de comenar la prova, alguns operaris de la sala de control, van comenar a adonar-se que alguna cosa anava malament.

Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosi causada per la formaci d'un nvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de 100 t del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissi de productes de fissi a l'atmosfera.

 Primeres reaccions .
Minuts desprs de l'accident, tots els bombers militars assignats a la central ja estaven en cam. Les flames afectaven diversos pisos del reactor nm. 4 i s'apropaven perillosament a l'edifici on es trobava el reactor nm. 3. El comportament dels bombers durant les tres primeres hores de l'accident va evitar que el foc s'estengus a la resta de la planta. Encara aix, van demanar ajuda als bombers de Kev a causa de la magnitud del la catstrofe. Els operaris de la planta van posar els altres tres reactors en refrigeraci d'emergncia. Dos dies desprs, hi havia 18 ferits molt greus i 156 ferits amb lesions mitjanes produdes per la radiaci.

El primer acostament en helicpter va evidenciar la magnitud de la catstrofe. El nucli, exposat a l'atmosfera, continuava cremant i emetent productes radioactius. La temperatura assolia els 2.500 C i en un efecte xemeneia, impulsava el fum radioactiu a una alria considerable. Alhora, els responsables de la regi van comenar a preparar l'evacuaci de la ciutat de Prypiat i d'un radi de 10 km al voltant de la planta. Aquesta primera evacuaci va comenar l'endem de forma massiva i es va concloure 36 hores desprs. L'evacuaci de Txernbil i d'un radi de 36 km no es dugu a terme fins a passats sis dies de l'accident. Llavors ja hi havia ms de 1.000 d'afectats per lesions greus produdes per la radiaci.

El mat del dissabte, diversos helicpters de l'exrcit es preparaven per llanar sobre el nucli una barreja de materials que consistia en sorra, argila, plom, dolomita i bor absorbent de neutrons. El bor absorbent de neutrons evitava que es produs una reacci en cadena; el plom estava destinat a contenir la radiaci gamma i la resta de materials mantenien la barreja unida i homognia. Quan el 13 de maig van acabar les missions, s'havien llanat al nucli unes 5.000 t de materials.

Va comenar llavors la construcci d'un tnel per sota del reactor accidentat per consolidar el terreny i evitar que el nucli s'enfonss a causa del pes dels materials llanats. En una setmana es va acabar el tnel i es va iniciar l'aixecament d'una estructura denominada sarcfag, que embolcallaria el reactor allant-lo per sempre de l'exterior.

Les evidncies a l'exterior.
El 27 d'abril diverses estacions de control a Sucia van advertir de l'elevada presncia de pols altament radioactiva al seu territori i van fixar-ne l'origen com a provinent de la zona fronterera entre Ucrana i Bielorssia en funci dels vents dominants en aquells dies. Mesures similars es van anar succeint a Finlndia i a Alemanya, la qual cosa va permetre a la resta del mn conixer en part l'abast del desastre. La nit del dilluns 28 d'abril, durant l'emissi del programa de notcies Uremya, el presentador va llegir un breu comunicat:

S'ha produt un accident en la planta d'energia de Txernbil i un dels reactors ha resultat danyat. Estan prenent-se mesures per eliminar les conseqncies de l'accident. S'est assistint a les persones afectades. S'ha designat una comissi governamental.

Els dirigents de l'URSS havien pres la decisi poltica de no donar ms detalls. Per davant de l'evidncia, el 14 de maig el secretari general Mikhal Gorbatxov va decidir llegir un extens i tard, per sincer, informe en el qual reconeixia la magnitud de la tragdia.

 Conseqncies .
L'explosi va provocar la major catstrofe en la histria de l'explotaci civil de l'energia nuclear. Pressumptament originat per la realitzaci d'una prova, en el moment de l'accident moriren 31 persones, al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000 km2 afectats, romanent extenses rees deshabitades durant molts anys. La radiaci es va estendre a la major part d'Europa, romanent els ndexs de radioactivitat per sobre de nivells innocus durant diversos dies. S'estima que es va alliberar unes 500 vegades la radiaci de la bomba atmica llanada a Hiroshima el 1945. Just desprs de l'accident el principal problema sanitari procedia del iode-131, amb un perode de semidesintegraci de vuit dies. Actualment, per, la preocupaci principal s la contaminaci del sl amb estronci-90 i cesi-137, amb perodes de semidesintegraci d'uns 30 anys. Les concentracions ms altes de cesi-137 es troben a les capes superficials del sl, on s absorbit per plantes, insectes i fongs i aix entren dins de la cadena alimentria. Es tem que la radioactivitat afecti a la poblaci local durant generacions.

El gener de 1993, l'IAEA va revisar l'anlisi sobre les causes de l'accident, atribuint-li un error en el disseny del reactor i no un error hum. L'IAEA el 1986 havia citat com a causes la manipulaci del reactor pels operaris. L'error en el disseny es va considerar com a causa ja que aquest tipus de reactors t reactivitat positiva, al contrari que els reactors BWR o PWR. Aquesta caracterstica fa que un escalfament anormal del refrigerant produeixi un augment del nombre de fissions, i per tant un major escalfament, produint una reacci en cadena. Per la seva importncia en la seguretat de la planta es va considerar un error de disseny. El 2005, l'OIEA va elaborar l'ltim informe que detalla el nombre de morts directament causats per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central. Els casos de cncer de tiroide comptabilitzats han estat ms de 4.000. S'estima que 600.000 persones van ser afectades per la radiaci, de les quals almenys 3.500 moriran com a conseqncia de la mateixa, entre ells la majoria dels 2.500 treballadors i militars que van construir el primer sarcfag de ciment.

Un altre estudi obt diferents resultats respecte a Txernbil. Segons aquest, mig mili de persones han mort i les dades subministrades per Ucrana no sn completes. Aquest seria el nombre de persones (500.000) que haurien perdut la vida, a causa del nvol radioactiu, que va contaminar gran part d'Europa. I unes altres 30.000 moririen en els prxims anys. Aquestes avaluacions, presenten una diferncia important amb les investigacions de l'OMS i l'OIEA. Segons Greenpeace en total han estat contaminades amb cesi-137 un 30% de les rees en les quals viuen 9 milions de persones. Segons un tcnic del centre cientfic del govern ucrans, a Ucrana es registren casos de cncer de tiroide, leucmies i mutacions gentiques que no apareixen en les estadstiques de l'OMS, i que eren prcticament desconegudes fa 20 anys.

 Enllaos externs .
Hi havia una vegada Txernbil - Primera exposici sobre la major catstrofe industrial de la histria de la humanitat ;
Photos of a visit to the  reactor of Chernobyl in April 2006 by a German TV team joint by Research Center Juelich ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75275" title="Premi Sant Jordi de novella" nonfiltered="4591" processed="4571" dbindex="29838">
El premi Sant Jordi de novella s un premi literari en llengua catalana atorgat per mnium Cultural al costat d'Enciclopdia Catalana.

Histria.
Inicialment anomenat Premi Joanot Martorell, el qual fou concedit per primera vegada el 1947, el 1960 canvi de nom per esdevenir l'actual Premi Sant Jordi de novella. 

El premi s entregat durant la Nit literria de Santa Llcia durant el mes de desembre. T una dotaci de 60.000 euros.

Guanyadors.
Premi Joanot Martorell.
1947 Clia Sunyol per Primera part ;
1948 Maria Aurlia Capmany per El cel no s transparent;
1949 No convocat;
1950 No convocat;
1951 Josep Pla per El carrer estret ;
1952 Xavier Benguerel per La famlia Rouquier ;
1953 Josep Maria Espins per Com ganivets o flames ;
1954 Manuel de Pedrolo per Estrictament personal ;
1955 Joan Sales per Incerta glria ;
1956 Ramon Folch i Camarasa per La maroma ;
1957 Blai Bonet per El mar ;
1958 Miquel Llor per Un cam de Damasc ;
1959 Ricard Salvat per Animals destructors de lleis;

Premi Sant Jordi.
1960 Enric Mass per Viure no s fcil ;
1961 Josep Maria Espins per L'ltim repl ;
1962 Manuel de Pedrolo per Balan fins a la matinadapor ;
1963 Pere Calders per L'ombra de l'atzavara ;
1964 Ramon Folch i Camarasa per La visita ;
1965 Estanislau Torres per La derrota ;
1966 Merc Rodoreda per El carrer de les Camlies ;
1967 Antnia Vicens per 39 a l'ombra ;
1968 Maria Aurlia Capmany per Un lloc entre els morts;
1969 Declarat desert pel Jurat;
1970 Josep Maria Sonntag per Nifades ;
1971 Vicen Riera Llorca per Fes memria, Bel ;
1972 Avell Arts-Gener per L'enquesta del Canal Quatre ;
1973 Miquel ngel Riera per La casa encesa ;
1974 Josep Albanell per Pinyol tot salivat ;
1975 Pau Faner per Un regne per a mi ;
1976 Montserrat Roig per El temps de les cireres ;
1977 Ferran Cremades per Coll de serps ;
1978 Jordi Carbonell i Tries per Un home qualsevol ;
1979 Antoni Mus per La senyora ;
1980 Joan Mas i Bauz per L'espectacle ;
1981 Vicen Villatoro per Evangeli gris ;
1982 Antoni Pasqual per Christian ;
1983 Jaume Cabr per La teranyina ;
1984 Olga Xirinacs per Al meu cap una llosa ;
1985 Isidre Grau per Els colors de l'aigua ;
1986 Baltasar Porcel per Les primaveres i les tardors ;
1987 Ricard Creus per Posicions ;
1988 Agust Alcoberro per Retrat de Carme en penombra ;
1989 Declarat desert pel Jurat;
1990 Ferran Cremades per Lnia trencada ;
1991 Robert Saladrigas per El sol de la tarda ;
1992 Maria Merc Roca per Cames de seda ;
1993 Isabel-Clara Sim per La salvatge ;
1994 Ferran Torrent per Grcies per la propina ;
1995 Nstor Lujn per Els fantasmes del Trianon ;
1996 Jordi Mata per El misteri de Berln ;
1997 Alfred Bosch per L'atles furtiu ;
1998 Miquel de Palol per El Quincorn. Una histria romntica ;
1999 Emili Teixidor per El llibre de les mosques ;
2000 Jordi Coca per Sota la pols ;
2001 David Castillo per No miris enrere ;
2002 Joan Francesc Mira per Purgatori ;
2003 Carme Riera per La meitat de l'nima ;
2004 Emili Rosales per La ciutat invisible ;
2005 Juli de Jdar per El metall impur;
2006 Joaquim Pijoan per Sayonara Barcelona;
2007 Pep Coll per Les senyoretes de Lourdes;
Maria Dolors Farrs per El monestir de l'amor secret (finalista);
2008 Llus-Anton Baulenas per El nas de Mussolini;
Vicent Us per El msic del bulevard Rossini (finalista);

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Omnium Cultural;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75278" title="Nouveau roman" nonfiltered="4592" processed="4572" dbindex="29839">
El moviment literari que s'anomena Nouveau roman (que en francs voldir "novella nova") s format per un grup variable d'escriptors (i que depn del crtic que fa l'article). En qualsevol cas, normalment inclou sempre a Alain Robbe-Grillet, considerat el fundador i primer teric del moviment, com autor del manifest Per una nova novella ("Pour un nouveau roman"), Michel Butor, amb la seva novella ms coneguda, La modificaci, Nathalie Sarraute i el Premi Nobel de Literatura el 1985, Claude Simon.

De vegades, s'inclou tamb a Marguerite Duras, Claude Ollier, Robert Pinget, Jean Ricardou o Hlne Bessette.

La expressi fou feta en un artcle del totpoders diari francs "Le Monde" en el qual el crtic mile Henriot feia una referncia a la quarta novella de Robbe-Grillet, La celosa i a Tropismes de Sarraute, el 22 de maig del 1957. 

Nogensmenys, sota aquest terme s'ha juntat d'una forma que no sempre s molt clara autors diferents que tenen com a caracterstica principal com el seu plantejament nou a la forma d'escriure, que han evolucionat per, de forma diferent en cada cas.

Una caracterstica generalitzada a aquests autors s el questionament de la novella tradicional. Segons ells ja no t sentit escriure novelles de la mateixa manera que ho feia Balzac, amb uns personatges, una trama, un principi, un desenvolupament i un desenlla. Es senten per ms a prop d'una literatura ms introspectiva com ara la de Stendhal o Flaubert. No s'admet la descripci dels carcters, segons diuen mediatitzada per prejudicis ideolgics, s'exploren per els fluxes de conscincia. S'hi veu l'influncia d'autors extrangers com ara Virginia Woolf o Kafka o francesos com Sartre o Camus s evident.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75279" title="Logopdia" nonfiltered="4593" processed="4573" dbindex="29840">
La logopdia fa referncia a tota aquella terpia realitzada per un logopeda que corregeix les dificultats de veu, parla (articulaci) i llenguatge (oral i escrit) mitjanant tcniques de reeducaci. La logopdia tracta d'apaivagar o resoldre en molts casos les dificultats comunicatives.
I no noms corregeix sin que tamb pot preveure i avaluar aquestes dificultats. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75280" title="Dislxia" nonfiltered="4594" processed="4574" dbindex="29841">
La dislxia s el trastorn per excellncia del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no s global, sin sllaba a sllaba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l'hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d'ull, l'han de desxifrar. A l'hora d'escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la calligrafia) i cometen faltes d'ortografia arbitrria (regles ortogrfiques) i d'ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo).

 Enllaos externs .
Associaci Catalana de Dislxia i Altres Dificultats Especfiques;
nica escola de dislxia d Espanya (Barcelona);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75283" title="Unitat d'Aran" nonfiltered="4595" processed="4575" dbindex="29842">
Unitat d'Aran (UA) s un partit poltic de la Vall d'Aran. Es defineix com a progressista, autonomista, municipalista, aranesista i defensor dels drets de la Vall d'Aran com a unitat diferenciada de Catalunya culturalment i lingstica. El seu secretari general s Francesc Boya Als i es presenta a les eleccions al Conselh Generau dera Val d'Aran aliat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

A les eleccions del 1991 es va presentar coaligada amb el Partit Nacionalista Arans (PNA) i va obtenir 1.478 vots (38,67 %) i 6 escons dels 13. A les del 1995 va obtenir 1.305 vots (30,36 %) i 4 escons. A les del 1999 es present amb el PSC i va obtenir 1.311 vots (29,75 %) i 2 escons. I a les del 2003, com a Unitat d'Aran-Progrs Municipal, va obtenir 1.895 vots (39,14 %) i 5 escons. A les eleccions del 2007 obtingueren 6 escons i Francesc Boya Als es convert en Sndic d'Aran, grcies a l'aliana amb el conseller del Partit Renovador d'Arties-Gars.

 Enllaos .
 Pgina Oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75285" title="Consell General d'Aran" nonfiltered="4596" processed="4576" dbindex="29843">

El Consell General d'Aran (en arans Conselh Generau d'Aran) s l'rgan de govern autnom de la Vall d'Aran. Es va constituir oficialment desprs de les eleccions del 1991 i s format per 13 membres. Segons la Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre rgim especial de la Vall d'Aran, s s integrat pel Sndic d'Aran (Sindic), pels Consellers Generals (Conselhers Generaus) que funcionen en Ple, i per la Comission d'Auditors de Compdes. 

T competncia plena en tot all que fa referncia al foment i l'ensenyament de l'arans i de la seva cultura, d'acord amb les normes de carcter general vigents a tot Catalunya en el camp de la poltica lingstica i educativa. Endems, La Generalitat ha de cedir al Consell General competncies i serveis almenys sobre les matries segents: 
 Ensenyament. ;
 Cultura. ;
 Sanitat. ;
 Serveis socials. ;
 Ordenaci del territori i urbanisme. ;
 Turisme. ;
 Protecci, conservaci i administraci del seu patrimoni histric i artstic. ;
 Protecci de la natura, muntanya i vies forestals. ;
 Agricultura, ramaderia, pesca, caa i aprofitaments forestals. ;
 Salvaments i extinci d'incendis. ;
 Joventut. ;
 Oci i temps lliure.
 Esports. ;
 Medi ambient. ;
 Recollida i tractament de residus slids. ;
 Salubritat pblica. ;
 Carreteres locals. ;
 Transport interior de viatgers. ;
 Artesania.   ;

Endems, li corresponen les facultats que la legislaci de la Generalitat de Catalunya reconegui a les comarques en relaci amb les activitats i els serveis de competncia municipal, l'assistncia als municipis i la cooperaci amb aquests, la planificaci territorial i les actuacions especials de muntanya. El Consell General exerceix tamb les competncies que li delega o li assigna l'Administraci de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislaci de rgim local.

El finanament de les competncies es far amb
 Ingressos de dret privat. ;
 Taxes per la prestaci de serveis i la realitzaci d'activitats de la seva competncia. ;
 Contribucions especials per l'execuci d'obres o per l'establiment, l'ampliaci i la millora dels serveis de la seva competncia. ;
 Participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals. ;
 Subvencions i altres ingressos de dret pblic.
 Ingressos procedents d'operacions de crdit. ;
 Ingressos que es derivin dels acords de cooperaci establerts amb la Generalitat. ;
 Multes. ;
 Altres que es puguin establir. ;

Tamb corresponen al Consell General participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competncies de la Diputaci de Lleida i les aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.

D'aleshores en ha regut traspassos de competncies autonmiques. El 1993 se li assigna un 1,86% del total de la dotaci del FEDER. El 1999 li foren transferides competncies en ensenyament (elaboraci i producci de llibres de text i material didctic en arans, formaci permanent del professorat en llengua i cultura aranesa, auxiliars de conversa en arans, activitats d'implantaci de la reforma educativa i desenvolupament en llengua aranesa, gesti dels serveis de menjador i transport escolar i formaci ocupacional) i serveis i funcions en matria de transports interiors de viatgers. El 2000 se li transferiren competncies en sanitat i ramaderia i pesca, i el 2003 en formaci ocupacional en l mbit de l escola d hoteleria i serveis socials. 
 Vegeu tamb .
 Eleccions al Consell General d'Aran de 2007;
 Enllaos .

 Pgina Oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75287" title="Sndic d'Aran" nonfiltered="4597" processed="4577" dbindex="29844">
El Sndic d'Aran s el cap de l'administraci prpia de la Vall d'Aran, creat arran de la Llei 16/1990 de 13 de juliol, sobre el Rgim Especial de la Vall d'Aran. Convoca i presideix el Conselh Generau dera Val d'Aran, t la representaci legal i exerceix totes les atribucions que el Ple li delega i que no corresponen a aquest ltim. s el president nat de tots els rgans collegiats i de les societats i les empreses dependents del Consell i t com a competncies:
 Representar el Consell General. ;
 Convocar les sessions del Consell General i fixar-ne l'ordre del dia, en el qual ha d'incloure els informes de la Comissi d'Odors de Comptes i, si escau, les propostes dels rgans competents. ;
 Presidir les sessions del Consell, moderar els debats i dirimir els empats amb vot de qualitat. ;
 Delegar les seves funcions en els Consellers quan ho cregui convenient. ;
 Exercir la direcci superior del personal. ;
 Presidir subhastes i concursos. ;
 Ordenar els pagaments. ;
 Impulsar i supervisar l'activitat dels diferents rgans del Consell i dels serveis de la seva competncia. ;
 Vetllar pel compliment de les lleis i els reglaments en el territori de la Vall d'Aran. ;
 Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgncia.
 Ordenar la publicaci dels acords del Consell General. ;
 Les que li atribueixin les Lleis, o les que expressament li delega el Ple del Consell General.
 Qualsevol altre que no sigui reservada al Ple General.

El Sndic s elegit pels Consellers Generals, entre ells, en la sessi constitutiva del Consell General. Per a sser elegit Sndic, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votaci o la majoria simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votaci i si en aquesta es repeteix un altre cop l'empat, s elegit el candidat del partit, la coalici, la federaci o l'agrupaci que hagi obtingut ms Consellers Generals, i, si persisteix l'empat, s elegit el candidat del grup, la coalici, la federaci o l'agrupaci que hagi obtingut ms vots en el conjunt de la Vall d'Aran.

El crrec ha estat ocupat per:











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75289" title="Programa Viking" nonfiltered="4598" processed="4578" dbindex="29845">
El programa Viking s un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploraci del planeta Mart, conegudes com Viking 1 i Viking 2. Cada missi consistia en una sonda orbital, dissenyada per fotografiar la superfcie marciana des de l'rbita i actuar com a repetidor de comunicacions entre la Terra i la sonda de superfcie que havia d'aterrar al planeta. Va ser la missi ms cara i ambiciosa mai no enviada a Mart, obtingu uns grans resultats cientfics i va aportar la majoria de la informaci sobre Mart de la qual es disposava fins a finals de la dcada de 1990. El programa Viking va sorgir a partir del programa Voyager cap a Mart, un esfor ms ambicis i cronolgicament anterior al Viking, que no estava relacionat amb el reeixit programa Voyager de sondes espacials als planetes exteriors.

La Viking 1 es va llanar el 20 d'agost de 1975 i la Viking 2 el 9 de setembre del mateix any, ambdues a bord d'un coet Titan III-i. Cada nau consistia en una secci destinada a orbitar el planeta i una altra pensada per aterrar. Desprs de qu orbits el planeta i obtenir imatges usades per seleccionar un lloc d'aterratge adequat, les dues seccions de la sonda se separaven i la secci d'aterratge ingressava en l'atmosfera de Mart, aterrant suaument al lloc seleccionat.

Els orbitadors continuaven fotografiant i duent a terme altres operacions cientfiques, mentre les seccions de superfcie desplegaven instrumental cientfic a la superfcie. El vehicle (compost d'ambdues parts) completament carregada de combustible, tenia una massa de 3.527 kg. Desprs de la separaci i aterratge, la massa de l'orbitador era de 900 kg i la de la sonda de superfcie de 600 kg.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75291" title="Llengua de signes valenciana" nonfiltered="4599" processed="4579" dbindex="29846">


La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) s un llenguatge signat utilitzat per ms de 15.000 persones al Pas Valenci, la gran majoria com a persones sordes. Segons alguns lingistes, la LSCV i la llengua de signes espanyola (LSE) sn dues variants d'una mateixa llengua, mentre que altres ho defineixen com a dialectes amb una important grau de variaci i, per tant, tenen entitat com per a tenir gramtiques diferents , com passa amb la llengua de signes catalana.

La semblana lxica entre la LSCV i la LSE es troba al voltant del 70% del vocabulari, entre la LSCV i la LSC es troba prop del 65%, mentre que entre la LSC i la LSE el percentatge s del 70%. Per tant, lingsticament es consideraria que totes tres es troben en una frontera en qu, per una banda, poden ser dialectes d'un estndar inexistent o b, per altra banda, poden ser diferents llenges que pertanyen a una mateixa famlia, segons l'nic estudi dialectolgic publicat fins la data sobre variants de llenges de signes a Espanya, realitzat pel lingista Stephen Parkhurst i editat per Promotora Espaola de Lingstica.

Les entitats de persones sordes del Pas Valenci, com per exemple FESORD, en canvi, fins ara no s'han posicionat formalment sobre aquesta qesti, per sovint el definixen com a "Llengua de Signes en la Comunitat Valenciana", tal com s'esmenta als seus materials didctics. De fet, FESORD disposa d'un "Centre Referent de Llengua de Signes de la Comunitat Valenciana" (CR-LSCV) des d'on treballa com a autoritat normativa de facte de la llengua de signes valenciana. A ms a ms, per aquest objectiu, ha establit convenis amb l'Acadmia Valenciana de la Llengua, amb RTVV i amb les Cortes Valencianes. El primer diccionari sobre LSCV, i nic fins la data, s'inclou en el Curso de lenguaje mmico valenciano publicat en 1982. 

A ms a ms, el Pas Valenci s la primera Comunitat Autnoma de l'Estat espanyol en donar recolzament a la llengua de signes al seu Estatut d'Autonomia (2006), de manera que a l'Article 16 hi diu: "La Generalitat garantir l's de la llengua de signes prpia de les persones sordes, que haur de ser objecte d'ensenyament, protecci i respecte.". En el mateix sentit, ac tamb s'observa que no s'especifica quina LS es refereix. No obstant aix, a l'aprovaci d'una Llei autonmica del Sector Audiovisual s'hi esmenta especficament la LSE com un dels recursos per a superar les barreres de comunicaci per a les persones amb sordesa.

Es desconeix la seua evoluci lingstica anterior, per l'origen remot ms conegut es troba a les escoles de sords fundats en Valncia a les acaballes del segle XIX. Les influncies d'altres llenges de signes s gaireb irrellevant, destacant-se principalment alguna influncia lxica de la LSE a la ciutat d'Alacant, si b no hi han prou estudis al respecte. Per altra banda, hui dia, la utilitzaci de la LSCV es limita al pla de les comunicacions informals, dels trmits administratius, i una reduda presncia puntual als mitjans de comunicaci, principalment en esdeveniments pblics o institucionals. Encara no s'ha introdut en mbits on segueix absent, com ara l'ensenyament, si b existixen diversos centres acadmics gestionats per FESORDS on s'hi impartixen cursos d'aquesta llengua.

Enllaos externs.
 FESORD CV (Federaci de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana);
 Blog d'un sord valenci on sovint hi parla sobre aspectes lingstics de la LSCV;

 Per a aprendre .

 "A Signar!", CD-ROM Interactiu . FESORD. Valncia 1999. ISBN 84-605-9699-0.



 Referncies .


Articles relacionats.

 Llenguatge signat;
 Dactilologia;
 Comunitat sorda;
 Sordesa;
 Alfabet dactilolgic;
 Llengua de signes catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75292" title="Querimnia" nonfiltered="4600" processed="4580" dbindex="29847">
Era Querimnia eren un conjunt de privilegis concedits a la Vall d'Aran el 1313 pel rei Jaume II, qui va confirmar els Usatges i Constitucions dels seus habitants a canvi del pagament d'un tribut. Fou novament confirmat pel rei Alfons III el 1328 i respectat tamb per Pere III, desprs d'acceptar l'oposici aranesa a la venda del territori al comte Hug de Pallars el 1385.

Joan II va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el 1389 les Corts de Monts declaren la Vall part del territori del Principat de Catalunya (integraci confirmada desprs per la Generalitat durant l'interregne esdevingut a la mort del rei Mart el 1410), la qual cosa posava fi de fet a la independncia de la Vall, que fins llavors noms estava vinculada a Catalunya per la comunitat de sobir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75294" title="Fiat 127" nonfiltered="4601" processed="4581" dbindex="29848">
El Fiat 127 s un autombil produt per la FIAT entre 1972 i 1987. El codi intern de la FIAT per a aquest projecte va ser X1/4. A Espanya, fou produit per la SEAT amb el nom de Seat 127.



El  127 , guardonat amb el premi de millor cotxe de l any a Europa, va ser llanat al mercat el 1972 com a substitut del  850 . El  127  va suposar una revoluci respecte del model precedent: el motor va situat al davant en posici transversal (en compte de al darrere), la tracci s davantera (abans era posterior), la carrosseria s totalment nova (el  850  era un derivat del  600 ), la suspensi compta amb un sistema de quatre rodes independents (Mc Pherson). L nic element que es conserva del "850" s el motor de 4 cilindres amb arbre de leves laterals i distribuci amb varilles i balancins, en la versi de 903cc del  850 Coup , tot i que amb la potncia rebaixada a 47CV.

El  127  va ser considerat des del comenament com un vehicle de concepci moderna i amb un interior molt espais. Fins i tot el maleter era molt ms gran que en els models anteriors.

El 127 arreu del mn.
El  127  va ser produt a tamb fora d Itlia, a les plantes que Fiat posseeix al Brasil. Sota llicncia es va produir a Polnia i tamb a Espanya on va ser comercialitzat com a Seat 127. Seat va produir prop de 1 5 milions d unitats del 127, de la primera, segona i tercera srie (aquesta tlima amb el nom de Seat Fura). Una vegada finalitzat l acord entre Seat i Fiat, com havia passat amb altres models com el Fiat Panda i el Fiat Ritmo (que es van convertir en Seat Marbella i Seat Ronda respectivament), Seat va fer algunes modificacions sobre el cotxe i durant poc ms d un any, abans de l aparici del primer Seat Ibiza, va comercialitzar el  127  com a "Seat Fura Dos". Cal destacar que el desenvolupament de la carrosseria de quatre portes va ser realitzat per Seat.
Al Brasil es va produir tamb una versi de dues portes i tres volums, semblant a un petit  128 i anomenada Oggi. 
El  127  va ser produt tamb per Zastava per al mercat iugoslau. El vehicle comercial ms significatiu derivat del  127  va ser la furgoneta Fiorino. Existia tamb una versi pick up, amb el mateix frontal del Fiat 147, nom amb el que es comercialitzava el  127  brasiler.

Vegeu tamb.
Emelba;

 Enllaos externs .

Pgina de Fiat Espanya;
Pgina de Fiat Italia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75297" title="Estratigrafia" nonfiltered="4602" processed="4582" dbindex="29849">
L'estratigrafia s la branca de la geologia que tracta de l'estudi i interpretaci de les roques sedimentries estratificades, i de la identificaci, descripci, seqncia, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlaci de les unitats estratifiques de roques. 

Generalitats. 
 Estratificaci s la disposici en capes paralleles de les roques sedimentries. ;
 Estrat s cadascuna de les capes que consta una formaci de roques estratificades. ;
 Sostre de l'estrat s la seva superfcie superior. ;
 Mur de l'estrat s la seva superfcie inferior. ;
 Seqncia estratigrfica s una successi d'estrats. ;
 Srie estratigrfica s una successi d'estrats amb continutat en el temps i separada d'altres sries per una discontinuitat estratigrfica. ;
 Buit estratigrfic s un perode de temps en el qual no es produex estratificaci. ;

Dataci dels estrats. 

Relativa. 
Ordena els estrats i esdeveniments en una seqncia segons la seva antiguitat. 

Es recolza en els principis bsics de l'estratigrafia: 
 Principi de l'horitzontalitat original: Els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap fora sobre ells. ;
 Principi de la continutat lateral: un estrat t la mateixa edat al llarg de tota la seva extensi. ;
 Principi de la superposici: Si sobre una seqncia estratigrfica no s'ha exercit cap fora, l'estrat ms antic se situa en la part inferior i el ms modern, en la superior. ;
 Principi de l'uniformism: Les lleis que regeixen els processos geolgics han estat les mateixes en tota la histria de la Terra. ;
 Principi de l'actualisme: Els processos geolgics actuals sn els mateixos que actuaven en el passat i produexen els mateixos efectes que llavors. ;
 Principi de la successi faunstica o de la correlaci: Els estrats que es van dipositar en diferents poques geolgiques contenen diferents fssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primria; els ammonits, a la secundria; i els nummulits, a la terciria. ;
 Principi de la successi d'esdeveniments: Tot esdeveniment geolgic s posterior a les roques i processos afectats per ell. ;

Absoluta. 
Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geolgic determinat, pels mtodes: 

 Biolgics: analitzen ritmes biolgics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament(els anells dels arbres i les estries dels corals).
 Sedimentolgics: Analitzen els dipsits de sediments que segueixen inervals regulars de temps. Exemple: les barves glacials sn sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un gruixut i clar. Aix, cada parella de capes correspon a un any. ;
 Radiomtrics: es basen en el perode de semidesintegraci dels elements radioactius ; aquests transformen en aquest perode la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Aix, conegut el perode de semidesintegraci d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment. ;


Accidents en els talss estratigrfics. 

Plec. 

Falla. 

Diaclasa. 


Inversi estratigrfica. 
Consisteix en la formaci d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigrfic, els estrats ms antics es troben disposats sobre els ms moderns. 


Discontinuitat estratigrfica. 
s la separaci entre dues sries estratigrfiques, deguda a l'existncia d'un buit estratigrfic. Hi ha diversos tipus: 
 Discordana angular: la srie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la srie moderna. ;
 Discordana erosiva o disconformitat: la srie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre ella s'ha dipositat la srie moderna, amb el que les dues sries estan separades per una superfcie irregular. ;
 Inconformitat: La srie estratigrfica est dipositada sobre un material no estratificat (roques metamrfiques o gnies). ;
 Paraconformitat:: la separaci entre les dues sries estratigrfiques s horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separaci normal entre dos estrats. ;


Bibliografia recomanada. 
 DABRIO GONZLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafa ;
 VERA TORRES, J.A.(1994): Estratigrafa. Principis i mtodes. ;

Autors.
 Emiliano Mutti;
 Eduard Remacha;
 Richard Labourdette;

 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75298" title="Dlar de Belize" nonfiltered="4603" processed="4583" dbindex="29850">

El dlar de Belize (en angls Belize dollar o, simplement, dollar) s la moneda de Belize. El codi ISO 4217 s BZD. Normalment s'abreuja $, o Bz$ per diferenciar-lo del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. Se subdivideix en 100 cents.

La primera vegada que va aparixer el dlar a l'Hondures Britnica fou en forma de bitllets el 1855. El 1885 va substituir la lliura esterlina com a unitat monetria de la colnia, amb emissi prpia de monedes i bitllets. El dlar tenia llavors un valor de 4 xlings i 2 penics, s a dir, una lliura equivalia a 4,80 $. 

Ems pel Banc Central de Belize (Central Bank of Belize), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 cents i d'1 dlar, i bitllets de 2, 5, 10, 20, 50 i 100 dlars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,52 BZD (21 de Novembre del 2008);
1 USD = 2 BZD (taxa de canvi fixa);

Vegeu tamb.
Dlar;
Dlar dels Estats Units;

Enllaos externs.
 Banc Central de Belize;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75299" title="Antigua" nonfiltered="4604" processed="4584" dbindex="29851">


Antigua s l'illa principal de l'estat caribeny d'Antigua i Barbuda, sovint anomenat noms Antigua.
Antigua Guatemala, o simplement Antigua, s una ciutat monumental del centre de Guatemala.
 La Antigua s un municipi de la provncia de Lle (Espanya);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75300" title="Rmul i Rem" nonfiltered="4605" processed="4585" dbindex="29852">



Segons la tradici romana, els germans Rmul i Rem van ser els fundadors de Roma i del senat rom.

Numitor era rei d'Alba Longa. Va ser destronat pel seu germ Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Slvia a dedicar-se al culte de Vesta. El du Mart va ser el pare de Rmul i Rem:

La vestal Slvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l'ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l'aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir


 El naixement .
Slvia va tenir dos bessons que va anomenar Rmul i Rem. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els posessin en una cistella al riu Tber perqu fossin arrossegats fins al mar i morissin ofegats. La cistella va embarrancar. Els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Cal tenir en compte que lloba era un eufemisme per a prostituta. Ms tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van crixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.

 La fundaci de Roma .
Van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traar amb una arada el permetre segons el ritu etrusc (vegeu el ritu en Ciutat romana) i van jurar de matar tots els qui traspassessin els lmits sense perms. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que albirs ms ocells, prova que va superar Rmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Rmul i va esborrar el solc dels lmits de la futura ciutat. Complint el jurament, Rmul el va matar.

 El rapte de les sabines .
Per poblar la ciutat, Rmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus, prfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mtode la poblaci era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions venes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones (el Rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, per al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Rmul va formar amb el rei sab, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins la mort del sab.

Vegeu tamb.
Acca Laurntia;
Herslia;
Lemria;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75311" title="Lorenzo Mascheroni" nonfiltered="4606" processed="4586" dbindex="29853">
Lorenzo Mascheroni (Bergamo, 13 de maig de 1750   Pars, 14 de juliol de 1800) fou un matemtic itali.

Li s deguda una aproximaci geomtrica del nmero [[ ]]. Al comenament de la seva carrera es va interessar principalment en les humanitats (poesia i grec) fins que va comenar a exercir com a professor de matemtiques a Pavia. Al seu llibre Geometria del Compasso (Pavia, 1797) va provar que qualsevol construcci geomtrica que pugui ser feta amb regla i comps, pot ser feta nicament amb comps, tot i que el primer en donar aquest resultat va ser el dans Georg Mohr, que va publicar una prova el 1672. En les seves Adnotationes ad calculum integrale Euleri (1790) va publicar el clcul de l'actualment anomenada constant d'Euler-Mascheroni.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75312" title="Brgam" nonfiltered="4607" processed="4587" dbindex="29854">


Brgam (llombard Brghem, itali Bergamo) s una ciutat d'Itlia, capital de la provncia homnima, a la regi de la Llombardia, uns 40 km al nord-oest de Mil. Els estreps dels Alps comencen al nord de la ciutat. T 113.143 habitants.

Brgam ocupa el lloc de l'antiga ciutat de Bergomum, municipi rom. Va ser destruda per tila el segle V. Entre 1264 i 1428 la ciutat va ser dirigida per Mil, per pas al control veneci fins al 1797; els venecians van fortificar la part alta de la ciutat.

El 29 de novembre de 1797 hi naixia Gaetano Donizetti, fams compositor d'peres.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75314" title="Jaciment" nonfiltered="4608" processed="4588" dbindex="29855">

Jaciment: Genricament s una concentraci significativa de materials o elements interessants per a algun tipus de cincia. ;

 Jaciment geolgic: Una acumulaci significativa de materials geolgics, (minerals, gasos, petroli, etc.), que en algun cas poden ser objecte d'explotaci humana. ;
 Jaciment arqueolgic: Una concentraci de restes arqueolgiques. ;
 Jaciment (paleontologia): Una concentraci de restes paleontolgiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75315" title="Jaciment geolgic" nonfiltered="4609" processed="4589" dbindex="29856">
A l's ms com, en Geologia es diu jaciment a una formaci en la qual est present una concentraci anmala de materials aprofitables tal que justifica la posada en consideraci de la seva explotaci econmica. En catal tamb es diu jaciment a una formaci d'inters cientfic, especialment en el camp de la Paleontologia (jaciment paleontolgic). 

La majoria dels elements qumics naturals, fins i tot els menys abundants, es troben en l'escora en quantitats considerables. No obstant aix, perqu siguin extrables es necessiten concentracions que noms apareixen de manera excepcional, a ms d'unes adequades condicions d'accessibilitat. Alguns processos geolgics interns i externs poden produir localment concentracions econmiques de materials com menes explotables de metalls, carb o hidrocarburs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75317" title="Jaciment arqueolgic" nonfiltered="4610" processed="4590" dbindex="29857">
Un jaciment s una concentraci de restes arqueolgiques. En ell podem trobar-nos una concentraci de restes d'activitat humana i est constitut per la presncia d'artefactes, elements estructurals, sls d'ocupaci i altra srie d'anomalies. Aquestes restes es poden trobar mitjanant una mera prospecci de superfcie, o si el jaciment ha estat enterrat amb una prospecci del subsl.

Jaciments arqueolgics dels Pasos Catalans.

 Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall.
 Santa Margarida de Martorell.
 http://www.geocities.com/flint16es/fontvol.html La Font Voltada de Montbri de la Marca;
 http://www.geocities.com/flint16es/riude.html Pleistoc Mitj del Riudebitlles;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75318" title="Euric" nonfiltered="4611" processed="4591" dbindex="29858">


Euric, tamb conegut com a Evaric o Erwig  (415-484) fou un rei visigot de Tolosa del 466 al 484, germ de Teodoric II i casat amb Ragnagilda, filla suposada de Meroveu, rei dels francs.

Al comenament del seu regnat la situaci originria del regne de Tolosa en relaci amb l'Imperi Rom havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independncia. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar previament amb els romans, activitats expansives a la Gallia i a Hispnia; les primeres, amb l excusa d oposar-se al reconeixement de l emperador Antemi, i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els sueus. 
   
En 476 va expandir els territoris visigots des del riu Loira fins l'Ebre, conquerint Barcelona i Tarragona merc els esforos d'Heldefred el 480, expandint-se cap el sud de la Pennsula Ibrica. Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i mat el cap dels bagaudes de la vall del Fresser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador Juli Neps, fet que signific la separaci formal i de fet, d'aquests territoris respecta l'imperi rom.  Tamb va crear el primer codi legal visigot, el Codex Eurici (Codi d'Euric).

Enllaos.

Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire Captol 37;
Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire captol 38;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75319" title="Sigeric" nonfiltered="4612" processed="4592" dbindex="29859">
Sigeric (mort el 415) fou rei visigot de Tolosa. Arrib des de Roma ben jovenet a la cort d'Atalf, i fou cap de la seva gurdia personal. Era germ de l'assass del seu antecessor, Atalf, i fou proclamat rei a Barcino. Cap del partit antirom, mat els sis fills del seu antecessor i maltract la seva dona, Galla Placdia, ra per la qual al cap d'una setmana fou assassinat per Walia, germ d'Atalf.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75320" title="Walia" nonfiltered="4613" processed="4593" dbindex="29860">
Wallia o Walia fou rei dels visigots de Tolosa del 415 al 418. Tenia fama de ser un guerrer valent i hbil. Mat el seu antecessor Sigeric  es va fer reconixer l'Aquitnia Secunda per l emperador Honori a canvi de tornar-li Galla Placdia, i es va comprometre a evacuar la Tarraconensis a lluitar contra els pobles germnics. El 418 invad Hispnia i hi derrot els vndals silinges i va deixar la Btica lliure de germans, deixant els alans reduts a un espai mnim. Tamb atac el nord d'frica, per fou obligat a tornar a Tolosa. A la seva mort el va succeir Teodoric I, fill d'Alaric I. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75321" title="Teodoric I" nonfiltered="4614" processed="4594" dbindex="29861">
Teodoric I fou rei visigot de Tolosa del 419 al 451, fill illegtim d'Alaric I i nebot d'Atalf. Succe Walia i va desenvolupar una encertada poltica i consolidaci del regne tolos.

Aviat va trencar la pau amb els romans i va ocupar una part de la Gllia assetjant Arle el 425. Aeci es va dirigir contra ell i es va haver de retirar cap a Tolosa, i finalment, desprs d'una nova derrota en qu fou capturat el general visigot  Arnalf, es va acordar la pau (427 o 428); llavors va esdevenir aliat roma i fou enviat a Hispnia a lluitar contra els vndals on les seves forces, i las dels romans, foren derrotades pels vndals a Mrida, el 429.

El 436 quan els burgundis, que vivien a la Gllia com a federats, es van revoltar i van envair la Gllia Belga, va trencar l'aliana amb els romans i va assetjar Narbona. Aeci va derrotar els burgundis, matant en combat al rei burgundi Gundicari (els burgundis, dirigits pel fill del rei, Gondioc, van emigrar a la Sabudia, la moderna Savoia, o van fundar el regne borgony) i va enviar a Litori contra Teodoric ja que restava ocupat a la zona per la revolta dels bagaudes; mentre Narbona va resistir el setge i finalment Aeci va arribar a la zona (437) i va derrotar a Teodoric, amb una gran matana, i el va obligar a retirar-se.

Aeci va tornar a Itlia i va deixar a Litori amb un exrcit format principalment per huns per continuar la guerra; Teodoric no va poder resistir i es va retirar a Tolosa on fou assetjat per Litori el 439. Sense possibilitats d'obtenir la victria, Teodoric va negociar per mig dels bisbes cristians; per Litori, que era pag, va rebre auguris favorables sobre la seva victria, i va refusar totes les propostes de pau de Teodoric.

Llavors en una sortida desesperada dels visigots, van agafar als romans per sorpresa i els van derrotar i Litori fou fet presoner i conduit en triomf pels carrers de Tolosa. Aix va deixar el sud de la Gllia exposat a les incursions dels visigots, fins al Roine; Avit, prefecte del pretori a la Gllia, que no tenia exrcit per resistir, va entrar en negociacions amb Teodoric i es va acordar la pau, en condicions desconegudes per ben segur favorables als visigots. Fou un dels pocs governants amb domini efectiu sobre la totalitat de l actual territori occit, ja que tamb incorporaria Aquitnia al seu regne.

Teodoric va continuar la seva poltica de consolidaci i va donar una de les filles en matrimoni a Genseric rei dels vndals. Per al cap de poc Genseric, al sospitar que la noia el volia enverinar, li va fer tallar el nas i les orelles i la va enviar al seu pare mutilada a Tolosa (445). Per venjar aquest ultratge, Teodoric va preparar la invasi d'frica i els romans li van oferir suport. Tambe va fer una aliana amb els sueus que va durar fins el 449, desprs de la mort de Requila.

Genseric llavors va persuadir al rei dels huns, tila, de fer un atac als romans i als visigots. tila va creuar el Rin per Estrasburg. Aeci va reunir un exrcit al que es va unir Teodoric amb la seva gent, incloent els seus dos fills, Turismon i Teodoric el Jove. Quan Aeci es va acostar als huns, tila, que estava assetjant Orleans, es va retirar a la plana de la Xampanya, i Aeci el va seguir; finalment els dos exrcits es van trobar a Chlons-sur-Marne (batalla dels Camps Catalunics) en una decisiva batalla en la que tila fou derrotat; gran part del xit de la batalla cal atribuir-lo las gots i al jove Turismon. Teodoric va morir al comenament de la batalla (20 de setembre del 451) i el va succeir el seu fill Turismon.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75322" title="Turismon" nonfiltered="4615" processed="4595" dbindex="29862">
Turismon o Thorismund fou rei visigot de Tolosa del 451 al 543. Va succeir el seu pare Teodoric I el 451, quan va morir a la batalla dels Camps Catalunics, en la que ell mateix va estar present i on es va destacar pel seu valor. 

Desitjant venjar la mort del seu pare, va proposar als romans un atac definitiu al campament dels huns, per Aeci, per temor a un increment del poder visigot una vegada caiguts els huns, el va dissuadir i el va urgir a anar a la seva capital, d'eon era imprudent estar absent just en el moment en que comenava el seu regnat, tenint en compte l'ambici dels seus germans.
Turismon va accedir i va tornar a Tolosa amb la seva gent.  Com que pretenia dur a terme una poltica totalment independent de Roma, el general Aeci va conspirar contra ell probablement amb els seus germans.

El 452 va derrotar als huns en un combat, quan atacaven als alans a la tornada de Roma, per Gregori de Tours noms parla de la submissi dels alans sense parlar dels huns. Poc temps desprs fou assassinat (estrangulat) pels seus germans Teodoric II que el va succeir, i Frederic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75329" title="Son Carri" nonfiltered="4616" processed="4596" dbindex="29863">








Son Carri s un poble de Mallorca d'un miler d'habitants que pertany al terme municipal de Sant Lloren des Cardassar. Els seus habitants sn anomenats carrioners.

s un poble bastant ben comunicat, ja que t a molt pocs quilmetres nuclis de poblaci importants com S'Illot, Cala Millor, Porto-Cristo, Manacor, Son Servera i Sant Lloren.

Entre els serveis del poble, hem de destacar l'oficina de l'ajuntament al poble, la biblioteca municipal, el centre cultural Ca n'Apollnia, el centre de salut i l'oficina de correus.

El codi postal que li correspon s el 07540.

Les festes del poble se celebren el dia de lAparici de Sant Miquel Arcngel, dia 8 de maig i el dia de Sant Miquel, dia 29 de setembre. Tamb se celebra una fira agrcola i ramadera el segon diumenge del mes de maig.

Actualment i des del 1999, el batlle del municipi de Sant Lloren s Mateu Puigrs Sureda, del partit Grup Independent de Son Carri.

Histria.
El 1936, fou el lloc de mxima penetraci de les tropes del capit Bayo que desembarcaren a Porto-Cristo el 16 d'agost i que es retiraren el 4 de setembre durant la Guerra Civil Espanyola.

Des de 1921 fins l'any 1977, hi arrib el tren, concretament la lnia que anava de Palma a Art, passant per Inca i Manacor. L'estaci de tren del poble encara resa San Miguel que s el nom que li volgu posar el rgim franquista, per que mai arrib a quallar.

Actualment hi ha un moviment reivindicatiu per la reobertura de la l'antiga lnia de tren.

Enllaos externs.


 Son Carri al web de l'ajuntament de Sant Lloren;
 Guia de serveis del poble;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75335" title="Teudis" nonfiltered="4617" processed="4597" dbindex="29864">
Teudis fou rei visigot del 531 al 548. Aquest fou el nom que li va atribuir Sant Isidor de Sevilla, per probablement es deia Teodoric. 

Era un antic comandant de Teodoric II, i va succeir Amalaric quant aquest fou assassinat i trasllad la cort de Narbona a Barcelona. Es possible que ja s'hagus rebellat abans de ser proclamat.

Momentniament Teudis va aconseguir conservar Arl i encara que va haver de fer front a una altra incursi dels francs al principi del seu regnat (entre el 532 i el 534, i ms probablement el 532), durant la qual els visigots van perdre algunes places menors prximes a Besiers (encara que desprs van poder recuperar gran part d'all perdut). Probablement va ser en aquesta incursi que els francs van ocupar Lodeve, que el 535 era possessi francona (fet comprovat per haver assistit el seu bisbe al Concili de Clermont). Malgrat totes les dificultats Teudis va aconseguir conservar el tron.

El 533 Teudis va negociar una aliana amb els vndals, adreada essencialment contra Bizanci. A canvi de l'ajuda se suposa que el rei Gelimer va poder cedir als visigots la ciutat de Ceuta. El 534 els bizantins van ocupar Ceuta i sembla acreditat que estava dominada pels visigots. La presncia visigoda a l'una altra costat de l'Estret de Gibraltar, pressuposa una dominaci ms o menys efectiva de la provncia Btica.

Teudis va exercir tamb certa influncia en la poltica internacional, erigint-se en campi de les forces oposades a Bizanci. A ms de la seva aliana amb els vndals, els ostrogots d'Itlia, amenaats pels bizantins, van elegir per rei (l'any 540) a Idibad o Hidibald, que era nebot de Teudis, del qual sens dubte esperaven ajuda (esperances que desprs van quedar defraudades).

L'any 540 Teudis va atacar Ceuta, en poder dels bizantins, ocupant-la i saquejant-la. Per les forces visigodes van ser sorpreses pels grecs, que els van derrotar i els van aniquilar.

El 541 es va produir una nova incursi dels francs.

Probablement va ser Teudis qui trasllad la capital del regne des de Barcelona o Barcino fins a Toledo. Encara que s'ignoren els motius del canvi, probablement desprs de la incursi dels francs abans del 534, la situaci a la frontera de Septimania es va estabilitzar, i es va interrompre momentniament el perode d'hostilitat amb els francs (potser va poder firmar-se un tractat de pau que suposaria la recuperaci de Lodeve i altres places pels visigots; se sap segur que Lodeve, desprs de pertnyer algun temps als francs, va tornar a poder dels visigots, desprs del 535) , amb el que Teudis va poder dirigir les seves mires cap als seus dominis peninsulars. La posici central de Toledo afavorien un millor control dels dominis hispnics. No es coneix l'any del canvi de capitalitat per sembla segur que ja s'havia produt el 546, doncs el dia 24 de novembre d'aquest any, el rei va publicar a Toledo una llei sobre costos i despeses dels litigants en un plet.

El 548 fou assassinat al seu palau (suposadament a Toledo) per un got que simul estar boig. El succe Teudisel.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75336" title="Citoplasma" nonfiltered="4618" processed="4598" dbindex="29865">

El citoplasma s la part del protoplasma que en una cllula eucariota es troba entre el nucli cellular i la membrana plasmtica. Consistex en una emulsi coloidal molt fina d'aspecte granuls, el citosol o hialoplasma, i en una diversitat d'orgnuls cellulars que desenvolupen diferents funcions.

El citosol s el medi on tenen lloc molts dels processos metablics de les cllules.

El citoplasma, de vegades, es divideix en una regi externa gelatinosa, propera a la membrana i implicada en el moviment cellular, que s'anomena ectoplasma; i una part interna ms fluida que rep el nomb d'endoplasma, que s on es troben la majoria dels orgnuls.

El citoplasma es troba tant a les cllules procariotes com a les eucariotes i en ell es troben dissolts diversos nutrients que han aconseguit atravessar la membrana cellular.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75338" title="Teudisel" nonfiltered="4619" processed="4599" dbindex="29866">
Teudisel (tamb Theudigisel) fou un rei visigot successor de Teudis que regn del 548 al 549. Era un dels comandants de Teudis 

El 541 Caribert I i el seu germ Clotari I, reis merovingis van envar el regne visigot, sortint de Dax, travessant els pirineus per Luzaide, arribant a Pamplona i assetjant Cesaracosta durant 49 dies, i accept un suborn per tal de deixar-los tornar a Frana. 

Fou assassinat en un banquet a Sevilla amb hispanoromans, potser per haver mantingut relacions illcites amb les seves dones, i el succe quila I.





Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75339" title="Dlar de les Bermudes" nonfiltered="4620" processed="4600" dbindex="29867">

El dlar de les Bermudes (en angls Bermuda dollar o, simplement, dollar) s la moneda de les Bermudes, territori d'ultramar britnic. El codi ISO 4217 s BMD i normalment s'abreuja $, o BM$ per diferenciar-la del dlar dels Estats Units i d'altres tipus de dlars. Se subdivideix en 100 cents.

s equivalent al dlar USA, per no s utilitzable fora de l'arxiplag. Abans del 1970, les Bermudes utilitzaven la lliura esterlina.

Ems per l'Autoritat Monetria de les Bermudes (Bermuda Monetary Authority), en circulen monedes d'1, 5, 10 i 25 cents i 1 dlar, i bitllets de 2, 5, 10, 20, 50 i 100 dlars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,2337 BMD (21 d'abril del 2006);
1 USD = 1 BMD (taxa fixa);

Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
 Autoritat Monetria de les Bermudes;
 Informaci sobre el dlar de les Bermudes ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75342" title="quila I" nonfiltered="4621" processed="4601" dbindex="29868">
quila I fou rei dels visigots del 549 al 554. 

 Accs al tron .

quila, de sang estrictament visigoda, va pujar al tron a finals del 549, i des de l'any segent va combatre contra Crdova, probablement rebellada, encara que Abadal opina que fins i tot no havia caigut sota control visigot (com una bona part de la Btica). Isidor de Sevilla narra que el rei visigot va profanar la tomba cordovesa del mrtir Aciscle, la qual cosa li reprotxa, i que s un fet poc corrent dins de la tradicional tolerncia dels reis arrians amb el catolicisme. s possible que fora aquesta profanaci la que motivs la revolta.

 Derrota davant els rebels de Crdova .

En el primer combat el rei va perdre la batalla, un fill, el gruix de l'exrcit i el tresor real (que pel que sembla els reis portaven el tresor a les guerres), devent retirar-se precipitadament cap a Mrida, capital de la provncia de Lusitnia. La situaci de debilitat del regne va poder encoratjar altres rebellions, i facilitar les incursions dels vascons.

 Rebelli d'Atanagild .

Aprofitant la situaci es va rebellar (551) un noble anomenat Atanagild, qui va fixar la seva residncia a Sevilla, capital de la provncia Btica (o de la part d'aquesta dominada pels visigots). Encara que no existeix cap prova de relacions entre els cordovesos i Atanagild, s molt probable que hi hagus una aliana formal o tcita. L'idea ms generalitzada s que, amb tot, els primers combats desenvolupats en els mesos centrals de l'any, no van ser favorables al rebel, qui a finals del mateix any es va veure precisat a buscar una ajuda ms important que la que podien oferir els cordovesos.

s probable que els partidaris d'Atanagild fossin membres de la facci nobiliria que en el seu moment havia recolzat a Teudisel, que com se sap va ser assassinat a Sevilla. quila seria el lder de la facci rival. La successi visigoda no estava ben regulada. Es creu que quan un rei relativament poders moria deixant un fill major d'edat, que s'hagus distingit al camp militar o poltic, o que tingus un cert pes entre la noblesa, la seva elecci era un mer formulisme. Per quan un rei moria sense deixar fills (que va poder ser el cas de Teudisel) o sense haver assentat slidament el seu poder, els seus partidaris intentaven que fora elegit un dels seus; si ho aconseguien la situaci es mantenia estable, per si no ho aconseguien, quedaven en una precria situaci que fcilment podia conduir-los a la rebelli, si, per exemple, temien que les seves propietats fossin confiscades pel nou rei.

Teudegisel era probablement un dels partidaris de Teudis, i havia tingut una destacada actuaci militar el 541 i potser en altres moments, per desprs de ser assassinat sembla haver-se imposat una tendncia rival. Els fracassos d'quila podrien deure's a la falta del suport unnime o entusiasta de la part de la noblesa que havia recolzat abans a Teudis i a Teudisel. Si quila va intentar castigar a aquesta noblesa dubtosa, no podria estranyar que esclats una rebelli, i que els nobles colloquessin al seu enfront d'un d'ells, que seria Atanagild.

 Aliana amb els bizantins .

Segons Isidor de Sevilla, en la seva Historia Gothorum, Atanagild va sollicitar ajuda als bizantins, l'emperador dels quals, Justini I, va decidir trametre una expedici al comandament de Liberi, un anci de vuitanta anys, que havia estat prefecte de Teodoric a la Gllia Narbonense (quan governava en nom del seu nt Amalaric), i que durant el seu govern a l'esmentada provncia va ser objecte d'un intent d'assassinat per part d'alguns visigots, probablement oposats a la dominaci ostrogoda. No obstant aix sembla que l'historiador grec Jordanes suggereix que no va ser amb Atanagildo amb qui es va aliar l'Emperador Justini, sin amb el legtim rei quila, o almenys sembla que era aquesta la versi oficial que difonia la propaganda imperial. 

El suggeriment de Jordanes fa ms versemblant el curs dels esdeveniments segents. I de fet Justini havia actuat en dos casos precedents recolzant al rei legtim i no als rebels: El 533 va intervenir a frica contra el prncep usurpador Gelimer (arri) que havia enderrocat al rei Hilderic, que afavoria als catlics, desprs de perdre una batalla contra els berbers; i a Itlia, on la reina romanizant Amalasunta va ser assassinada pel seu segon esps el rei Teodat (que desprs d'acusar-la d'estar en tractes amb Justini la va fer tancar en un castell on poc desprs va ser asesinada), en cstig de la qual cosa va despatxar tropes l'Emperador d'Orient.

Per tant, si Isidoro de Sevilla s'equivoca o falseja la realitat, la situaci seria que Atanagild hauria obtingut diverses victries militars i consolidat la seva posici o hauria obtingut l'adhesi d'almenys dues provncies (la Btica i la Cartaginesa); en la campanya del segent any estaria en disposici de prendre el poder. quila va haver de sollicitar auxili a Bizanci.

La derrota de quila el 550 davant Crdova va ser molt greu: es va perdre el tresor real i va morir una bona part de la noblesa (incls un fill del rei). La derrota encoratjaria altres rebellions. Segurament els vascons, simultniament, tornaven a assolar la Vall de l'Ebre. Els cntabres es van estendre cap a La Rioja. Les tribus sturs i el districte de Asturica havien de ser independents. Teudisel i Teudis (i abans Amalaric) van simbolitzar l'element pangot, ms obert a les influncies externes, mentre quila representaria la reacci nacionalista visigoda. Atanagild seria l'home que els opositors escolliren per arribar al tron.

 Intervenci bizantina .

A l'estiu del 552 (juny o juliol segons demostraci de Stein) els bizantins van desembarcar en el sud o sud-est peninsular. Les forces gregues avanarien en direcci a Sevilla, des del punt de desembarcament. Assabentat quila de l'arribada dels seus presumptes aliats, va reunir les seves forces i va marxar tamb contra Sevilla.

Basats en les notcies de Isidor se suposa a les tropes bizantines, poc nombroses, dirigint-se a l'encontre de les forces d'Atanagild (que suposadament estaven a la defensiva) a Sevilla. Alhora, els visigots al comandament del seu rei quila van marxar cap al Sud des de Mrida (se suposa doncs a quila en disposici de prendre l'ofensiva encara que, desprs de la derrota davant Crdova la seva debilitat havia de ser evident). Les forces enfrontades van lliurar una batalla a prop de la capital btica, desprs de la qual quila va haver de retirar-se (agost o setembre del 552).

quila no va fer cap moviment fins que es van acostar les forces bizantines. quila estava a la defensiva, segurament esperant als bizantins que constituen la seva nica esperana de victria. Atanagild, que dominava ja com a mnim dues provncies, podia haver concls la guerra en el 552, per segurament tindria notcies de la imminent arribada dels bizantins (notcies que els agents d'quila no deixarien de difondre) i no s'atrevia a moure les seves tropes de les zones segures per no deixar els seus territoris desguarnits. En arribar els bizantins quila va acudir amb les seves forces, per agafar a Atanagildo en una estenalles. Com el contingent bizant era molt escs, i estaria poc interessat a combatre (o probablement solament distreia a les forces rebels a la regi de Cartago Nova), el pes de la batalla va recaure en quila, que, inferior al seu rival, va ser derrotat. Els bizantins es fortificarien en algunes ciutats que havien pres en el moment del desembarcament o durant la seva marxa posterior.

Quan van arribar els bizantins, Atanagild dominava la Btica i la Cartaginesa: la batalla que es lliura al comenament es va donar prop de Sevilla (a la qual va acudir el rei quila) i quan els grecs van prendre Cartago Nova per la fora, alguns dels seus pobladors notables van haver de fugir, i es coneix el dest d'un d'ells, potser dux, anomenat Severi (pare de Leandre i Isidor, futurs bisbes de la capital btica) que va anar establir-se precisament a Sevilla.

Gregori de Tours diu que els ltims anys de la seva vida Atanagild es va convertir secretament al catolicisme, per en tot cas la notcia no aquesta contrastada per la seva actitud coneguda. De tota manera la indicaci de Gregori no permet relacionar-la amb el perode de rebeli, car la suposada conversi s'hauria realitzat, en tot cas, mes endavant.

Basant-nos en el relat d'Isidor, es pot establir un desembarcament grec a Mlaga. El desembarcament es produiria cap a fins del mes de juny, per d'altres interpretacions suposen que s ms probable que es produs en Cartago Nova. Se sap que els bizantins van prendre Mlaga, per no quin any, ni si va ser una de les primeres ciutats ocupades o una de les ltimes. No molt lluny de Mlaga, a la costa africana, els bizantins dominaven Septa (Ceuta) i Tingis (Tnger). El desembarcament bizant podria tamb haver-se efectuat a Cartago Nova, amb un magnific port i una situaci privilegiada, i posici prxima als dominis bizantins continus a frica, i a les Illes Balears tamb bizantines, i capital d'una provncia (la Cartaginesa) que se suposa en mans del rebel; era allunyada de la capital rebel, Sevilla, per formava part integrant de la mateixa provncia on s'ubicava la capital real visigoda Toledo (no s segur que el 552 Toledo ja fora la capital permanent, i en tot cas, fins i tot sent-ho, no estava consolidada, i la residncia real efectiva, en aquell moment, era Mrida), el que feia ms probable que fora important per a quila (i consegentment per als seus aliats bizantins) el dominar aquesta provncia. Sembla poc probable que les forces gregues, no molt nombroses (els grecs estaven ocupats a Itlia), es dividissin per desembarcar una part a Mlaga i una altra a Cartagena. El desembarcament de produir-se a Cartago Nova, va suposar el pas de tota la provncia a quila, i una base des on podien avanar cap a la Btica, mentre quila atacava la provncia des de Lusitnia. 

Contra aquesta argumentaci pot oposar-se que si els bizantins haguessin volgut desembarcar en territori reial ho haguessin fet preferiblement en algun lloc del sud-oest o de la costa occidental, per reunir-se rpidament amb les tropes reals en situaci difcil; cap via important enllaava Cartago Nova amb Mrida, mentre que Ossonoba i altres ports a l'Algarve, i diversos ports a la costa portuguesa fins a Olissippo (Lisboa), permetien arribar a Mrida sense dificultat mitjanant bones vies. Per si els bizantins actuaven en realitat per als seus propis interessos, tindrien un major inters a dominar el nucli central del regne que a reforar directament al seu aliat.

La dominaci de Malga pels visigots abans del desembarcament grec ha estat donat sempre per segura. Els visigots haurien dominat la Btica a finals del segle V, o mxim uns anys desprs, i durant els regnats d'Amalaric o Teudis, s'hauria assegurat el domini de la zona de l'Estret (abans del 533); des de Sevilla (ocupada en data indeterminada) haurien seguit la costa cap a Gades, Gisgonza o Sagontia, Asidona, la zona de l'Estret, i la costa fins a Malacca i Abdera, per enllaar amb els dominis costaners de la Cartaginesa. Les regions de l'interior s'haurien resistit ms temps (en la tesi d'Abadal mai haurien estat preses i l'atac d'quila a Crdova constituiria una continuaci de la conquista de la Btica). La situaci en la Btica era incerta; no consta el domini visigot ni a Crdova, ni a d'altres ciutats com Granada (Iliberis), cija (Astigi), Cabra (Egara), a ms de Mlaga (Malacca). 

No se sap a quina data van prendre els bizantins Cartago Nova, per en tot cas no va ser desprs de l'estiu del 555, pocs mesos desprs de l'assassinat de quila el mes de mar del l'esmentat any. La presa de Cartago Nova va ser per la fora, i molts notables locals van haver de sortir de la ciutat. Tenim el cas de la famlia de Leandre de Sevilla. Encara que es tractava d'una famlia catlica, fins i tot probablement d'origen grec per part de mare (doncs dels quatre fills dos al menys porten nom grec: Leandre i Isidor), i el pare tenia una alta posici (fins i tot s possible que fora en aquell moment, hagus estat abans, o fora ms tard, dux), tots ells no van vacillar a abandonar la ciutat i van donar repetides mostres d'hostilitat als bizantins. Aquesta famlia en abandonar Cartago Nova es va establir a Sevilla, centre del poder d'Atanagild. Com no se sap de cap expedici bizantina anterior al 555 (llevat de la de 552) hem de suposar que una capital provincial b emmurallada com Cartago Nova, va haver de ser presa per mar en els inicis de la presncia bizantina en el Regne Visigot.

No existia una via que enllacs Cartago Nova i Mlaga, si b podia arribar-se a ella per la via que portava a Ilorcis - avui Llorca-, Basti - avui Baza- i Acci -avui Guadix-, i des d'all tornava a la costa en Urci -entre Almeria i Cartagena-, Murgis -al nord d'Almeria-, Turaniana -al nord d'Almeria i al sud de Murgis-, Abdera -voltants d'Almeria- i Malacca)

 Darrers anys del regnat .

La lluita va prosseguir dos anys ms (553 i 554) sense que ni un ni un altre bndol aconseguiren cap victria decisiva. Segurament els grecs es van dedicar a consolidar el seu poder en Cartago Nova, Basti, Acci, Abdera, Malacca i la zona de l'Estret, impossibilitant a Atanagild de derrotar el seu rival, per sense aconseguir cap xit decisiu que fes perillar la posici del rebel, al qual seguiria lleial una part de la Btica i s possible que tamb una part de la Cartaginesa.

 Assassinat del rei .

Finalment, quila va ser assassinat a Mrida (mar del 555) i la noblesa visigoda va reconixer a Atanagild. s molt probable que l'assassinat de quila es produs per instigaci de Bizanci. Efectivament sabem que la mort del protegit de Bizanci havia estat l'excusa perfecta de Justini per conquistar frica i Itlia. La mort de quila, i la proclamaci de Atanagild, sens dubte per nobles manipulats per agents bizantins, donava una excusa convincent a Justiniano per actuar en el seu propi benefici, una vegada que acabava (554) el seu esfor militar a Itlia.

quila era el quart rei consecutiu assassinat a mans dels seus sbdits per tal cosa no pot estranyar el comentari de Gregori de Tours, qui en ocasi de l'assassinat de Teudisel assegurava que els gots havien adoptat la perversa costum de matar per l'espasa als reis que no els complaien, substituint-lo per qualsevol altre del seu grat (Gregori anomenava a aquesta actitud el "mal dels gots" o "morbus gothorum". No obstant aix cal considerar que la monarquia visigoda no era hereditria sin electiva, corresponent l'elecci a la noblesa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75343" title="Maria del Mar Bonet Verdaguer" nonfiltered="4622" processed="4602" dbindex="29869">

Maria del Mar Bonet neix a Ciutat de Mallorca el 27 d'abril de 1947. Des de petita va aprendre canons tradicionals de les Balears. L any 1967 arriba a Barcelona i comena a cantar amb Els Setze Jutges, important moviment de cantautors catalans amb els quals realitza les seves primeres actuacions. Aquest mateix any enregistra el seu primer disc ja amb canons populars de Menorca.

El 1968 la censura del rgim franquista li prohibeix cantar una de les seves canons ms conegudes: "Qu volen aquesta gent?". A principis dels anys setanta inicia a Frana, Dinamarca i Anglaterra les seves primeres actuacions a l estranger. La seva carrera com a cantant la porta a visitar Sussa, Veneuela, Mxic, Portugal, Polnia, Itlia, Sucia, Alemanya, Grcia, Tunsia, als Pasos Baixos, a Blgica, l antiga Uni Sovitica i el Jap.

L any 1971 el disc Maria del Mar Bonet, en el qual publica les canons "L'guila negra" i "No voldria res ms ara", s disc d or a l Estat espanyol.

Uns anys ms tard, Maria del Mar Bonet inicia una srie de concerts a la plaa del Rei de Barcelona, que tindran continutat fins al 2001, any en el qual commemora el 25 aniversari de trobades amb el seu pblic barcelons amb un disc en directe enregistrat durant cinc nits d actuaci dins del Festival Grec de Barcelona.

El 1981 enregistra Jard tancat a Pars, amb arranjaments musicals de Jacques Denjan i la collaboraci d Alan Stivell.

Com a fruit del seu inters per la msica del nord d frica, el 1985 edita el disc Anells d'aigua, amb la collaboraci de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, grup amb el qual realitza una gira per Espanya i Frana i, posteriorment, mantindr una presncia continuada als escenaris al llarg de molts anys.

El 1986 Maria del Mar Bonet realitza al costat de Milton Nascimiento una gira per Espanya i el Brasil arran de l assistncia del msic brasiler a un dels recitals de la cantant mallorquina a la plaa del Rei, tot un seguit d actuacions en qu tots dos uneixen ritmes i s intercanvien canons damunt de l escenari.

En el camp de la investigaci de noves formes artstiques, Maria del Mar Bonet presenta el 1988 amb el coregraf i ballar Nacho Duato l espectacle Arenal. Coreografies del ballar sobre canons de Maria del Mar Bonet, que presentar al Nederlands Dans Theater als Pasos Baixos, i que girar al llarg de la seva carrera artstica pel Jap, Sucia, Dinamarca, Espanya i als Pasos Baixos.

La coreografia Jard tancat rep el primer premi coreogrfic de Colnia, a Alemanya. Aquestes dues coreografies juntament amb Cor perdut  basada en la seva popular can Bir Demet Yasemen sobre el desig , es ballen actualment a diversos pasos i per diferents companyies, de manera que segons paraules del mateix Duato,  actualment no hi ha dia en qu no es balli una can de Maria del Mar Bonet en algun escenari d algun teatre del mn (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28 agosto 95)

Tamb al 1988, Maria del Mar Bonet obre les seves portes a un gnere jazzstic i estrena al Teatre Lliure de Barcelona l espectacle Ben a prop, en el qual interpreta junt amb el msic i pianista Manel Camp estndards americans i temes de Gershwin, i Rolling Stones, entre d altres.

El 1992 estrena en el Festival Internacional de Musica de Perelada el Cant de benvinguda, obra emmarcada en el camp de la msica contempornia i interpretada conjuntament amb el guitarrista Feliu Gasull, l Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i el cor ARS NOVA de Budapest.


A la plaa del Rei presenta l espectacle La Grcia de Theodorakis, que s enregistra el 1993 amb el ttol Ellas, Maria del Mar Bonet canta Theodorakis. Fruit d aquesta collaboraci, neix una amistat entre tots dos que els duu a collaborar sovint en diferents projectes fins a l actualitat.

El 1994 s estrena l espectacle Merhaba a la plaa del Rei amb l'internacionalment conegut Zulfu Omar Livanelli, que recull un conjunt de canons i adaptacions lliures del compositor turc.

El 1995 edita Salmaia, una selecci de temes de diversos indrets de la Mediterrnia, com ara Turquia, Siclia, Grcia, Npols, Eivissa..., en qu retroba novament la collaboraci musical de l'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis.

L xit assolit en una de les manifestacions culturals ms importants d'Europa, el Festival d'Edimburg, la defineixen  com una de les millors veus d'Europa, i possiblement del mn . (Jan Fairley, The Scotsman, Edinburgh, 28th august 95)

El 1996 realitza, en el marc de la conferncia internacional de la UNESCO "Habitat", un concert junt amb Zulfu Livanelli davant de ms de 4.000 persones a Istambul. El mateix any cantar en dos prestigiosos festivals canadencs a Montreal i al Quebec.


El 1997, coincidint amb el 30 aniversari de dedicaci a la msica, realitza un emblemtic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona davant de 14.000 persones, en el qual hi participen entre d altres Llus Llach, Joan Manuel Serrat, Nena Venetsanou, Catherine Allard, Fethi Zghonda, Paco Cepero, Martirio... D'aquest concert s edita un doble compacte amb el ttol El cor del temps. Al setembre actua a Salnica, Capital Cultural Europea 1997.

El 1998 s un any de sortides i collaboracions. Amb Amancio Prada, pel disc Rosas de Rosala. Amb Loquillo, pel disc Con elegancia. Amb Jordi Sabats i Rosa Vergs, pel projecte audiovisual De Granada a la Luna, en homenatge a Federico Garcia Lorca. Amb Jackson Browne, pel disc Cntame mis canciones. Les actuacions sn a diversos pasos: al Cltic Connection Festival, de Glasgow; a les Cantigas do Maio de Lisboa; en el Festival Donnes in Musica, de Fiuggi (Itlia); Gibbelina (Siclia); a Estocolm, Lausanne.

Aquest mateix any a la plaa del Rei presenta per primera vegada a Barcelona a Lucilla Galeazzi, i juntes oferiran concerts amb molt bona crtica i acollida per part del pblic.

Al setembre presenta a Argentina el disc El cor del temps, amb una gira que l apropa fins a Buenos Aires, Riu de la Plata i Paran. Actua a Xile en el concert homenatge Con Allende Siempre. A l'octubre realitza una gira pel Marroc, passant per Rabat, Casablanca, Fes i Tetuan.

El 1999 enregistra Cavall de foc, una selecci de canons tradicionals mallorquines, catalanes i valencianes, interpretades des d una nova mirada.

Canta al Festival Midem Cannes 2000 dins la nit de la can mediterrnia, i a Munic en un concert homenatge a Mikis Theodorakis, juntament amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli, Milva, etc., davant de 14.000 persones. Fruit d aquest darrer concert, s embarca en una gira per Espanya amb Maria Farantouri l any segent, que les duu a l'Auditori de Barcelona, Salamanca, Pamplona i Crdova, entre altres.

A la plaa del Rei presenta l espectacle Domino, en el qual recull canons de companys de professi i d altres cantants propers, i s estrena cantant en francs en pblic, interpretant una can que vol ser el seu particular homenatge a la francesa Patachou.

L any 2001 s quan Maria del Mar Bonet estn altra vegada el seu radi d actuacions a l estranger: Boston, Filadlfia, Rudolstadt (Alemanya), Combra i Lisboa a Portugal, Tunsia i Romania, entre altres pasos.

El 2001 i coincidint amb el 25 aniversari dels seus recitals a la plaa del Rei de Barcelona, Maria del Mar Bonet enregistra amb el compositor Joan Valent i el seu grup Ars Ensemble el cd directe Raixa.
Raixa assoleix un xit sense precedents en la seva trajectria artstica i s guanyador de diversos premis.

La gira internacional de Raixa dintre del circuit de msiques del mn visita importants Festivals a llocs com Istanbul, Atenes (Womad Festival), Itlia (Torino), Londres (Barbican Theatre, Mediterranean Festival), EUA (Nova York, Filadlfia), Canad, Pasos Baixos (Concertgebow, Amsterdam), Blgica (Gant), Jap (Tokio) i Sria (Damasc).

Parallelament a aquesta intensa activitat als escenaris del mn, Maria del Mar Bonet estrena el seu nou espectacle desprs de Raixa al Teatre Nacional de Catalunya les nits del 27 al 30 de mar de 2003, amb el ttol Caloma. Des de Mallorca a l Alguer.

El juliol de 2004 Maria del Mar presenta al Festival Frum de les Cultures i dins el marc del Teatre Grec el seu darrer treball: Amic, Amat amb l excepcional collaboraci de la Coral Cantiga i la Cham Ensemble de Damasc.

Parallelament s edita l lbum Amic, Amat, que rebr el Premi de Msica Ciutat de Barcelona i la Medalla d Or de Mallorca.

La gira internacional d Amic, Amat ha visitat els EUA (Los Angeles, Seattle, Central Park de NY i Providence), Grcia (Atenes i Naxos) i es va estrenar al Palau Azem de Damasc (Sria) l octubre de 2005, juntament amb els msics damascens de La Cham Ensemble de Damasc. Aquest concert va ser enregistrat per TV3 en un documental especial ems el Nadal de 2005.

El mes de juny de 2006 Maria del Mar estrena a la Plaa del Rei de Barcelona dintre el Festival Grec el seu nou espectacle, Terra Secreta, i a partir d aquestes dates s inicia la gira d estiu que la porta a lep (Sria), Amman (Jordnia) ,Berln, i Modena, entre altres ciutats.

 
El 2007, destaca a ms de la edici del seu disc "Terra secreta", la seva collaboraci amb el cantaor de flamenco Miguel Poveda en un treball conjunt no enregistrat en disc que presenten el 4 de maig de 2007 a Nova York amb el ttol "Els treballs i els dies" a l'Auditori del Metropolitan Museum, el concert s un dels actes del programa cultural "Made in CataluNYa, Catalan Culture in New York". L'espectacle es presenta tamb al Festival Grec de Barcelona el 24 de juliol, forma part de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l'11 de setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on ofereixen un fragment, tamb es presenta al Mercat de Msica Viva de Vic (Barcelona) el 12 de setembre i finalment el 13 d'octubre de 2007 a la Sala Mozart de l'Alte Oper de Frankfurt a Alemanya, dins dels actes de la Fira Internacional del Llibre.
Aquest mateix any cant al Palau Sant Jordi en la visita a Barcelona del Dalai Lamma.

Participa al maig-juny de 2007 en un projecte juntament amb l'Orquestra Simfnica del Valls en uns recitals indits al Palau de la Musica Catalana amb un reps a l'obra de la cantant.

Entre els seus propers projectes destaca els concerts que realitzar a Chicago (EE.UU.),juntament amb la Grant Park Orchestra, dirigida per Carlos Kalmar.

Ha collaborat, entre d'altres, amb els cantants Llus Llach, Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Martirio, Marina Rosell, Nena Venetasnou, Milton Nascimiento, Alan Stivell, L'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zulfu Livanelli, Amancio Prada, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loqillo, Joan Pons, Mara Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera...

s tamb pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures prpies.

 Discografia .
 1969: Maria del Mar Bonet;
 1971: Maria del Mar Bonet ;
 1974: Maria del Mar Bonet;
 1975: A l'Olympia;
 1976: Canons de festa;
 1977: Alenar;
 1979: Saba de terrer;
 1979: Quico-Maria del Mar (amb Francesc Pi de la Serra);
 1981: Sempre;
 1981: L'guila negra;
 1981: Jard tancat;
 1982: Breviari d'amor;
 1982: Canons de la nostra mediterrnia (amb Al Tall);
 1985: Anells d'aigua;
 1987: Gavines i dragons;
 1989: Ben a prop (amb Manel Camp);
 1990: Bon viatge faci la cadernera;
 1990: Coreografies;
 1993: Ellas;
 1995: Salmaia;
 1997: Primeres canons (reedici);
 1997: El cor del temps;
 1999: Cavall de foc;
 2001: Raixa;
 2001: Cants d'Abelone (amb Rafael Subirachs);
 2003: Collita prpia;
 2004: Amic, amat;
 2007: Terra secreta;

Bibliografia.
 1987: Secreta veu, llibre de poesia amb illustracions de l'autora, Editorial Empries.
 2007: Veu de Mar/Voz de Mar, Maria del Mar Bonet vista per Emilio Garrido.

Guardons.
 1984: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 1984: Premi de l'acadmia Charles Crossal millor disc estranger editat a Frana.
 1990: Premi Gabriel Alomar i Villalonga dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 1992: Premi Nacional de Msica de la Generalitat de Catalunya.
 1999: Premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears.
 2000: Premi a la Millor Can en Catal de la IV Edicin de los Premios de la Msica.
 2001: Premi al Millor lbum de Msica Tradicional-Folk per "Raixa" de la VI Edicin de los Premios de la Msica.
 2002: Millor lbum en Catal per "Raixa" de la VI Edicin de los Premios de la Msica.
 2002: Premi Altaveu 2002. ;
 2002: Premi Enderrock de la crtica al millor lbum Folk-Noves Msiques.
 2003: Premi Luigi Tenco 2003.
 2003: Premi de Msica Ciutat de Barcelona per "Amic, Amat";
 2003: Medalla d'Or de la ciutat de Mallorca.
 2008: Premi Maria Carta.

Enllaos externs.
 Web de Maria del Mar Bonet;
 Amics de Maria del Mar Bonet;
 MMB a Ritmes.net;
 Canoner i discografia ;
 Videoclips;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75344" title="Commonis" nonfiltered="4623" processed="4603" dbindex="29870">
Els commons (llat  commoni) foren un poble de la Gllia o Ligria esmentat per Claudi Ptolemeu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75345" title="Gesaleic" nonfiltered="4624" processed="4604" dbindex="29871">
Gesaleic fou rei dels visigots del 507 al 510. Era fill illegtim i successor d'Alaric II, escollit pels nobles a Narbona a la mort del seu pare a la batalla de Vouill.

Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja en l'any 507 i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.

Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itlia, per el 511 "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" (segons Isidor de Sevilla) probablement un partit visigot oposat a la influncia ostrogoda

En represlia per l'esmentada aliana el general ostrogot Ibbas va expulsar a Gesaleic de Barcelona, obligant-lo a fugir. Gesaleic es va refugiar al Regne dels Vndals d'frica, demanant-los ajuda per recobrar el tron. No obstant aix els Vndals, davant pel poder de Teodoric el gran, i el seu general Ibbas, no sol no le van prestar tropes per al seu projecte, sin que el van enviar a l'exili, refugiant-se a Aquitnia, on havia de conservar certes amistats, per on va haver de viure amagat durant un any.

El general Ibbas va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric (511), fill de Alaric II i nt (per part de mare) de Teodoric el gran. El nou rei noms tenia nou anys d'edat, pel qual el propi Teodoric va assumir la regncia.

Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitnia on va poder reunir un exrcit d'amics i mercenaris (se sap que el 511-512 la submissi d'Aquitnia als francs no era completa). El 512 l'exrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals per va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona. Gesaleic va fugir cap al nord, i desprs de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, per va ser capturat i mort al travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots (512).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75346" title="Compsa" nonfiltered="4625" processed="4605" dbindex="29872">
Compsa fou una ciutat dels Hirpins, prop del naixement del riu Aufidus.

Va passar a domini rom, i fou ocupada per Annbal desprs de la batalla de Cannes (216 aC) per Fabius Maximus la va recuperar per Roma el 214 aC.

Fou municipi rom, posici que va mantenir durant l imperi (una inscripci l esmenta com Res Publica Cossana). 

A l edat mitjana, la seva posici fcil de defensar la va fer important i al segle X fou seu d un arquebisbat.

Queden molt poques restes (algunes inscripcions i sarcfags). Va tenir un temple dedicat a Jpiter Vicilinus, dels que uns petits restes es poden veure a Voghino prop de Conza, que es el nom modern de Compsa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75349" title="Flor d'Aruba" nonfiltered="4626" processed="4606" dbindex="29873">

El flor d'Aruba (en neerlands Arubaanse florin o, simplement, florin) s la moneda d'Aruba, territori d'ultramar del Regne dels Pasos Baixos. El codi ISO 4217 s AWG i normalment s'abreuja Afl. Se subdivideix en 100 cntims o centen (en singular cent).

Es va introduir el 1986, en substituci del flor de les Antilles Neerlandeses en termes paritaris d'1 a 1.

Ems pel Banc Central d'Aruba (Centrale Bank van Aruba), en circulen monedes de 5, 10, 25 i 50 cntims i d'1, 2  i 5 florins, i bitllets de 10, 25, 50, 100 i 500 florins. Com a curiositat, cal destacar les monedes de 50 cntims i 5 florins, quadrades amb els angles arrodonits.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,2085 AWG (21 d'abril del 2006);
1 USD = 1,7900 AWG (taxa fixa des del 1986);

Vegeu tamb.
Flor;

Enllaos externs.
 Banc Central d'Aruba;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75351" title="Batxillerat" nonfiltered="4627" processed="4607" dbindex="29874">
El batxillerat s l'etapa del sistema educatiu de l'Estat espanyol que s'inicia en acabar l'educaci secundria (ESO). s una etapa no obligatria destinada en principi a alumnes d'entre 16 i 18 anys. Consta de dos cursos acadmics, 1r i 2n de Batxillerat. Equival al nivell 3 d'instrucci de l'ISCED

Pot ser cursat en diferents modalitats a elecci de l'alumne. De la modalitat escollida depn, entre altres coses, el tipus de via que pot sser escollida si es volen fer les PAAU. Des del curs 2008-2009, s'han produt modificacions en el Batxillerat. Ara s agrupat en tres modalitats:
 Arts (en dues vies);
 Cincies i Tecnologia;
 Humanitats i Cincies Socials.

Normalment facilita l'entrada a la universitat o a cicles formatius de grau superior, per tamb permeten la incorporaci directa al mn laboral. En acabar els estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactriament rebran el ttol de Batxiller.


A Catalunya, les matries cursades es divideixen en tres tipus:


Remarques.

Nota: s'ha de renovar segons el quadre de matries modificat.
(*) Cincies de la Naturalesa i la Salut: al 1r curs s'ha d'escollir entre Biologia i Geologia i Dibuix Tcnic, a banda de Fsica i Qumica com a obligada, i al 2n curs aquesta via se subdivideix en dues (ms la mixta o doble via) que s'haur d'escollir una:
Cientfico-tcnic:
Matemtiques;
Fsica;
Dibuix Tcnic o Qumica;
Cincies de la salut:
Biologia;
Qumica;
C. de la Terra i del Medi Ambient o Matemtiques;
Doble via:
Matemtiques;
Fsica;
Qumica;
Biologia;

A Catalunya, al 1r curs sn obligatries Biologia, Matemtiques i Qumica i s'ha d'escollir una matria entre Fsica, Cincies de la Terra i Medi Ambient o Dibuix Tcnic.
(**) Humanitats i Cincies Socials: al 1r curs s'ha d'escollir dues assignatures d'entre Matemtiques aplicades, Economia, Llat i Grec i al 2n curs aquesta via se subdivideix en dues (ms la mixta o doble via) que s'haur d'escollir una:
Cincies socials:
Matemtiques aplicades;
Economia;
Geografia o Llat;
Humanstic i socio-cultural:
Llat;
Histria de l'Art;
Grec o Geografia;
Doble via;
Matemtiques aplicades;
Llat;
Histria de l'Art;
Geografia;
(***) Tecnologia: Al 1r curs a Catalunya l'assignatura de Fsica i Qumica est dividida en Fsica (obligatria) i Qumica (si ha estat una de les dues assignatures escollides entre les segents: Qumica, Tecnologia industrial, Dibuix Tcnic o Mecnica). Al 2n curs s'haur d'escollir una d'aquestes assignatures: Tecnologia Industrial, Electrotcnia i Mecnica. An 2n curs de Catalunya s'han d'escollir dues d'entre les segents matries: Tecnologia Industrial, Qumica, Electrotcnia, Dibuix Tcnic o Mecnica.
(****) Arts: Al 2n curs s'haur d'escollir una d'entre aquestes assignatures: Fonaments del Disseny, Imatge i Tcniques d'expressi grfico-plstica.

(*****) La realitzaci d'un Treball de Recerca obligatori que es valora com un 10% de la nota final de Batxillerat s exclusiva de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Plana que explica el sistema educatiu de la Generalitat de Catalunya.;
 Treball de Recerca. Qu s? Com es fa?;
 Plana web del ministeri d'Educaci d'Espanya sobre el batxillerat. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75352" title="Thyra de Dinamarca" nonfiltered="4628" processed="4608" dbindex="29875">


Thyra de Dinamarca, princesa de Hannover i duquessa de Cumberland (Copenhaguen 1853 - Gmunden (ustria) 1933). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que esdevingu princesa de Hannover, duquessa de Brunsvic i Lneburg a ms a ms de princesa del Regne Unit i de duquessa de Cumberland a travs del seu matrimoni amb el cap de la casa reial dels Guelfs, el duc Ernest August de Hannover.

Nascuda a la ciutat de Copenhaguen el 29 de setembre de 1853 essent filla del llavors prncep hereu i desprs rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. La princesa Thyra era germana del rei Frederic VIII de Dinamarca, del rei Jordi I de Grcia, de la princesa Alexandra de Dinamarca i de la tsarina Maria F'dorovna.

La princesa reb una educaci burgesa a la cort d'Amelianborg i ben aviat se sent atreta per un jove oficial de la Marina danesa de nom Wilhelm Marka de qui qued embarassada. La criatura fou donada en adopci i l'oficial desprs de mantenir una tormentosa entrevista amb el rei Cristi IX se suicid. La princesa fou enviada a Atenes on contragu el tifus i fou enviada a Roma a recuperar-se.

De tornada a Copenhaguen comenaren els preperatius per casar-la. Malgrat que els pares de la princesa no eren especialment rics les seves magnfiques connexions familiars atragueren nombrosos pretendents entre els quals destaquen el rei Guillem III dels Pasos Baixos i el prncep Artur del Regne Unit. En ocasi d'una trobada entre la reina Victria I del Regne Unit i la princesa aquesta en digu: "T uns ulls molt bonics per mai havia vist una boca tan lletja, sense cap mena de barbeta i amb un nas aplastat. A ms a ms les seves celles sn gruixudes per, almenys, camina dreta malgrat que els seus moviments no tinguin cap mena de grcia".

A Roma la princesa havia conegut el prncep Ernest August de Hannover fill de l'ex-rei Jordi V de Hannover i de la princesa Maria de Saxnia-Altenburg. El prncep que vivia en un daurat exili austrac era l'hereu de la secular casa dels Guelfs. Els problemes per concretar el casament foren molt importants i bsicament protagonitzats per Alemanya que es negava a retornar el patrimoni dels Hannover mentre aquests no renunciessin a les seves pretensions sobre el pais. Sis llargs anys cost solucionar tots els conflictes i si aix pogu sser aix fou grcies a la germana de Thyra, la princesa de Galles. 

El casament se celebr a Copenhaguen l'any 1878 i la parella s'install a la Villa Salzkammergut de Gmunden a l'Alta ustria. La parella fou coneguda amb el nom de ducs de Cumberland que era el ttol angls que els Hannover tenien. La parella tingu cinc fills:

SAR la princesa Maria Llusa de Hannover, nada el 1879 a Gmunden i morta el 1948 a Castell de Salem. Es cas amb el prncep Maximili de Baden.

SAR el prncep Jordi Guillem de Hannover, nat el 1880 a Gmunden i mort el 1912 en un accident automobilstic a Brandenburg.

SAR la princesa Alexandra de Hannover, nada el 1882 a Gmunden i morta el 1965 a Glcksburg. Es cas amb el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin.



SAR la princesa Olga de Hannover, nada el 1884 a Gmunden i morta el 1958.

SAR el prncep Cristi de Hannover, nat el 1885 a Gmunden i mort el 1901.

SAR el prncep Ernest August de Hannover, nat el 1887 a Penzing, prop de Viena, i mort el 1953 a Hannover. Es cas amb la princesa Victria Llusa de Prssia.

La parella conform un matrimoni feli, ben rebut per tota la reialesa europa visitaren assiduament les corts anglesa, danesa, grega i russa. Gmunden esdevingu un nou centre de la reialesa europea. 

A partir de l'any 1913 amb el matrimoni del prncep hereu i la princesa Victria Llusa de Prssia, els ducs de Cumberland tornaren a residir momentniament a les seves residncies alemanyes de Blackenburg i Marienburg malgrat tot mai abandonaren del tot Gmunden i all residiren de nou desprs de la derrota alemanya durant la Primera Guerra Mundial.

La princesa Thyra mor l'any 1933 a Gmunden esdevinguen l'ltima filla viva dels reis danesos i smbol d'una poca ja passada, en paraules seves "...fa tant, tant temps de tota aquella poca".

La princesa Victria Llusa de Prssia la defin: " La duquessa Thyra era una dona petita, elegant i eficient, amb uns ulls proverbialment bonics malgrat que reflexaven una expressi una mica trista. Se l'estimava immediatament".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75357" title="Guillem de Prssia (prncep hereu de Prssia)" nonfiltered="4629" processed="4609" dbindex="29876">


August Guillem de Prssia, prncep hereu de Prssia i d'Alemanya (Potsdam 1882 - Hechingen (Baden-Wrttemberg) 1951). Prncep hereu de Prssia i d'Alemanya. ltim prncep hereu de l'ancestral casa dels Hohenzollern.

L'any 1905 es cas a Berln amb la duquessa Ceclia de Mecklenburg-Schwerin, filla del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia. La parella s'establ a Potsdam on es constru el Cecilienhoff. La parella tingu els segents fills:

SAR el prncep Guillem de Prssia, nat el 1906 a Potsdam i mort el 1940 en combat a Frana. Es cas el 1933 a Bonn amb Dorotea von Salvati.

SAR el prncep Llus Ferran de Prssia, nat el 1907 a Potsdam i mort el 1994 a Bremen. Es cas el 1938 amb la gran duquessa Kira de Rssia a Haus Doorn.

SAR el prncep Humbert de Prssia, nat el 1909 a Potsdam i mort el 1950 a Windhoek. Es cas en primeres npcies amb la baronessa Maria von Humboldt-Dachroeden el 1941 de la qual es divorci dos anys deprs per casar-se amb la princesa Magdalena de Reuss.

SAR el prncep Frederic Jordi de Prssia, nat el 1911 a Berln i mort el 1966 a Reinhartshausen. Es cas amb lady Brigid Guinness el 1945.

SAR la princesa Alexandrina de Prssina, nada el 1915 a Berln i morta el 1980 a Starnberg.

SAR la princesa Ceclia de Prssia, nada a Potsdam el 1917 i morta el 1975 al castell Knigstein. Es cas amb Clyde Kenneth Harris el 1949 a Sigmaringen.

Durant la seva joventut, la seva persona fou associada amb els cercles ms conservadors i militaristes d'Alemanya. Durant la Primera guerra mundial particip activament en el front occidental dirigint l'ofensiva contra Frana.

Amb la caiguda de la monarquia a Alemanya l'any 1918, Guillem hagu de marxar a l'exili i s'establ als Pasos Baixos junt amb el seu pare, el kiser Guillem II de Prssia. Malgrat tot, la seva muller pogu romandre tranquilament a Alemanya. L'any 1923, Guillem retorn al pas.

Aviat se sent atret pels moviment d'extrema dreta i del nacionalsocialisme malgrat que la seva participaci en el moviment nazi s molt exigua, a diferncia d'altres membres de la seva famlia. Durant la Segona Guerra Mundial visqu com un ciutad ms.

Mor l'any 1951 a Hechingen i fou enterrat al Castell de Sigmaringen.


.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75358" title="Secci d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="4630" processed="4610" dbindex="29877">

Secci d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.

Histria.
L'1 de juny de 1942 fou creada la secci d'hoquei patins del FC Barcelona, per problemes de pista de joc van fer que no fos fins el 1948 que la secci prengu plena activitat. La seva primera seu fou a una pista de la Gran Via. Quan Llaudet amateuritz les seccions, l'hoquei patins va viure uns moments difcils. No fou fins a finals dels setanta i als vuitanta que, amb Josep Lorente al capdavant, l'equip va arrassar a Espanya i a Europa. Desprs d'uns anys de recessi, a meitats dels noranta, amb Carlos Figueroa a la banqueta torn al primer pla mundial, fet que ha convertit la secci en la ms reeixida a nivell de palmars de la histria del club.

Palmars.
 18 Copes d'Europa (1972-73, 1973-74, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1996-97, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2007-08);
 1 Recopa d'Europa (1986-87);
 1 Copa de la CERS (2005-06);
 14 Copes Continentals (1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1996-97, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07);
 4 Copes Intercontinentals (1983, 1998, 2006, 2008);
 3 Copa Ibrica d'hoquei patins (1999-00, 2000-01, 2001-02);
 21 OK Lligues / Lligues espanyoles (1973-74, 1976-77, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1983-84, 1984-85, 1995-96, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08);
 17 Copes del Rei / Copes espanyoles (1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979,1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005, 2007);
 3 Supercopes espanyoles (2003-04, 2004-05, 2006-07);

Jugadors destacats.


 Josep Bargu;
 Pere Gallen;
 Antonio Caicedo;
 Ramn Pons;
 Joan Brasal;

 Manel Chrcoles;
 Jordi Villacorta;
 Sergi Centell;
 Joan Vila;
 Jordi Vila-Puig;

 Carles Trullols;
 Joaquim Pals;
 Joan Torner;
 Josep Enric Torner;
 Gaby Cairo;

 Ramon Benito;
 Jos Luis Pez;
 David Pez;
 Alberto Borregn;
 Aitor Egurrola;


Plantilla 2008-09.


Entrenador:  Quim Pals
Entrenador adjunt:  Sergi Maci
Preparador fsic:  Ramon Riverola

Temporades.

 2005-2006;
 2006-2007;
 2007-2008;
 2008-2009;

Penyes.
Dracs 1991 Supporters Palau Blaugrana;
Sang Cul;

Enllaos externs.
Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75359" title="Joan Gaspart" nonfiltered="4631" processed="4611" dbindex="29878">

Joan Gaspart i Bonet, empresari catal.
Joan Gaspart i Solves (1944), empresari i president del Bara.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75363" title="Premi Lletra d'Or" nonfiltered="4632" processed="4612" dbindex="29879">
El Premi Lletra d'Or s una distinci privada i independent de qualsevol instituci o empresa editorial que, des de 1956, es concedeix a Barcelona, i premia cada any al millor llibre de l'any anterior publicat en llengua catalana. 

El premi no est dotat econmicament, i el guanyador rep un bot de solapa creat per Manuel Capdevila i Massana que representa una lletra "phi"( )  grega d or, smbol clssic de l equilibri. 

El premi va nixer per iniciativa d'un grup de nou amics escriptors i afeccionats a la literatura en catal, que el 1956 van decidir organitzar el premi. Els creadors del premi i primer jurat foren: Enric Badosa, Maria Aurlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Flix Cucurull, Gonal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verri i Antoni Vilanova. 

Es van constituir en jurat ells mateixos i van establir els criteris, mai s'ha fet un reglament escrit, per a triar a l'obra guanyadora. Un dels criteris s que noms pot premiar-se una vegada a un autor. Un altre, que els membres del jurat participen en les eleccions per ltima vegada l'any que compleixen cinquanta anys, i designen personalment al seu successor. 

Una de les tradicions instaurades des de la primera edici s que l'editor del llibre guanyador ha de convidar a un bon sopar al jurat i a l autor de l obra. En el transcurs del sopar un joier de la famlia Capdevila,  fa lliurament del premi, al guanyador.
Manuel Capdevila i Massana des de l any 1956 al 1976.
Joaquim Capdevila i Gaya des de l any 1977 al 2001.
Manel Capdevila i Coral des de l any 2002.


Parallelament, s'espera que l'editor de l'obra guanyadora "faci s i abs del premi", com diu el propi jurat, premiant a l'autor d'alguna manera, ja sigui amb una prima econmica, o imprimint noves edicions del llibre. 

El premi, que ja s'ha celebrat en cinquanta edicions, t un gran prestigi en l'mbit cultural catal, tant per la qualitat de les obres guanyadores, com pel prestigi dels membres del jurat. Tamb s'aprecia molt l'originalitat i simpatia amb que es lliura el premi, i la seva independncia, al no estar sotms als interessos de cap empresa editora ni instituci.

Guanyadors.

1956 Salvador Espriu per Final del laberint ;
1957 Josep Pla per Barcelona ;
1958 Josep Carner per Absncia;
1959 Ramon d'Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans;
1960 Clementina Arderiu per s a dir;
1961 Josep Vicen Foix per Onze Nadals i un Cap d'Any;
1962 Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades;
1963 Joan Fuster per Nosaltres els valencians;
1964 Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Trgica;
1965 Jordi Rubi per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadncia;
1966 Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina;
1967 Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos ;
1968 Mari Manent per Com un nvol lleuger;
1969 Xavier Rubert de Vents per Teoria de la sensibilitat;
1970 Joan Teixidor per Quan tot es trenca;
1971 Alexandre Cirici per L'art catal contemporani;
1972 Joan Coromines per Lleures i converses d'un filleg;
1973 Maurici Serrahima per Del passat quan era present;
1974 Joan Vinyoli per I encara les paraules ;
1975 Vicent Andrs Estells per Les pedres de l'mfora;
1976 Merc Rodoreda per Mirall trencat ;
1977 Miquel Mart i Pol per El llarg viatge;
1978 Pere Gimferrer per L'espai desert;
1979 Pere Calders per Invasi subtil i altres contes;
1980 Miquel Batllori per A travs de la histria i de la cultura;
1981 Joan Brossa per Rua de llibres;
1982 Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes;
1983 Josep Nadal i Modest Prats i Domingo per  Histria de la llengua catalana ;
1984 Xavier Benguerel per Appassionata;
1985 Joan Francesc Mira per Crtica de la naci pura;
1986 Maria ngels Anglada per Sandlies d'escuma;
1987 Feliu Formosa per Semblana;
1988 Blai Bonet per El jove;
1989 Josep Palacios per Alfabet;
1990 Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt;
1991 Francesc Parcerisas per Triomf del present;
1992 Narcs Comadira per En quarantena;
1993 Terenci Moix per El sexe dels ngels;
1994 Ramon Solsona per Les hores detingudes;
1995 Carme Riera per Dins el darrer blau;
1996 Joaquim Molas per Obra crtica I;
1997 Jaume Cabr per L'ombra de l'eunuc;
1998 Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso;
1999 Mart de Riquer per Quinze generacions d'una famlia catalana;
2000 Quim Monz per Vuitanta-sis contes;
2001 Mrius Serra per Verblia;
2002 Baltasar Porcel per L'emperador o l'ull del vent;
2003 Montserrat Abell per Al cor de les paraules;
2004 Emili Teixidor per Pa negre;
2005 Empar Moliner per T'estimo si he begut;
2006 Josep Maria Espins per A peu per Mallorca;
2007 Sergi Pmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes;
2008 Llusa Cunill per Aprs moi, le dluge;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75370" title="Europa Central" nonfiltered="4633" processed="4613" dbindex="29880">
L'Europa Central inclou els pasos de la regi central d'Europa, amb Alemanya com l'estat ms potent. s un concepte geogrfic i poltic de definici vaga. De fet, el que es considera Europa Central pot variar segons els pasos. 

Generalment, s'hi sol incloure aquests pasos:
  Alemanya;
  Sussa;
  Liechtenstein;
  Polnia;
  Repblica Txeca;
  Eslovquia;
  ustria;
  Hongria;
  Eslovnia;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75378" title="Flor de les Antilles Neerlandeses" nonfiltered="4634" processed="4614" dbindex="29882">

El flor de les Antilles Neerlandeses (en neerlands Antilliaanse gulden o, simplement, gulden) s la moneda de les Antilles Neerlandeses, territori d'ultramar del Regne dels Pasos Baixos compost per les illes de Bonaire, Curaao, Saba i Sint Eustatius i la part meridional de l'illa de Sint Maarten (la part septentrional pertany a Frana i usa l'euro). El codi ISO 4217 s ANG i normalment s'abreuja NA . Se subdivideix en 100 cntims o centen (en singular cent).

Es va introduir el 1940, en substituci del flor neerlands, que hi estava en vigor des del 1828. L'illa d'Aruba, quan es va separar de les Antilles Neerlandeses, va adoptar la seva prpia moneda, el flor d'Aruba, el 1986. 

Ems pel Banc de les Antilles Neerlandeses (Bank van de Nederlandse Antillen), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 cntims i d'1, 2  i 5 florins, i bitllets de 5, 10, 25, 50, 100 i 250 florins. El bitllet de 5 florins va essent substitut progressivament per la moneda del mateix valor, i el de 250 no s gaire utilitzat i ja no s'emet.

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,1735 ANG (21 d'abril del 2006);
1 USD = 1,7700 ANG (21 d'abril del 2006);

Vegeu tamb.
Flor;

Enllaos externs.
 Banc de les Antilles Neerlandeses;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75382" title="Unione Calcio Sampdoria" nonfiltered="4635" processed="4615" dbindex="29883">


La Unione Calcio Sampdoria s un club de futbol de la ciutat de Gnova (Itlia).

 Histria .
La U.C. Sampdoria va ser fundada l'1 d'agost de 1946 a partir de la fusi d'altres dos clubs, el Sampierdarenese i l'Andrea Doria. Els orgens d'ambds clubs els trobem al tombant de segle XIX. El 1895 es funda la SG Andrea Doria. El 1897 es funda el FBC Liguria. El 1901 es funda el SG Sampierdarenese. El 1919 s'unixen Liguria i SG Sampierdarenese sota el nom US Sampierdarenese. El 1927 es produeix una nova fusi. Andrea Doria i Sampierdarenese, juntament amb un club petit, el Corniglianese es fusionaren sota el nom d'AC Dominante, que el 1930 s anomen FBC Liguria en unir-se dos altres clubs modestos ms, el Sestrese i el Rivarolese. El 1932 es desf la uni, creant-se el AC Andrea Doria i el AC Sampierdarenese. Aquest darrer, el 1937 es renombr com a AC Liguria, en unir-se a Rivarolese Nazionale Liguria i Polisportiva Corniglianese passant el 1945 de nou a Sampierdarenese. El 1944 torna a nixer el SG Andrea Doria i, finalment, desprs de mig segle de successives fusions, el 1946 s'uneix de nou al US Sampierdarenese creant la UC Sampdoria.

El club t un bon palmars tot i no ser dels ms brillants d'Itlia. Com a ttols ms destacats cal esmentar lscudetto de 1991, quatre Coppa Italia (1985, 1988, 1989 i 1994) i una Recopa d'Europa de futbol l'any 1990. Tamb fou finalista de la Champions l'any 1992, per perd la final enfront el FC Barcelona. El seu uniforme s representatiu dels dos clubs que el fundaren. Aix el blau i el blanc sn els colors de l'Andrea Doria i el vermell i el negre del Sampierdarenese.

 Palmars .
 1 Lliga italiana de futbol: 1990-91.
 4 Copa italiana de futbol: 1984-85, 1987-88, 1988-89, 1993-94.
 1 Recopa d'Europa de futbol: 1989-90.

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75385" title="Flor" nonfiltered="4636" processed="4616" dbindex="29884">
El flor s una moneda d'origen itali que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment s encara la unitat monetria de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria. 


El seu nom prov de la moneda d'or de Florncia, el fiorino d'oro, anomenat aix per la flor de lis representada a l'anvers, que era l'emblema herldic de la ciutat (al revers hi figurava una imatge de sant Joan Baptista). El seu alt valor i el prestigi de la repblica florentina van fer que fos una de les monedes ms cotitzades i populars del comer internacional en els seus inicis, per la qual cosa fou molt imitada arreu d'Europa (a Itlia, els Pasos Baixos, Polnia i, especialment, a Alemanya i Hongria), amb les mateixes caracterstiques o b noms conservant-ne el nom.

 Florins actualment en vigor .

 el flor de les Antilles Neerlandeses o gulden (codi ISO 4217: ANG);
 el flor d'Aruba o florin (AWG);
 el flor hongars o forint (HUF);

 Florins histrics .
 el flor alemany o gulden, en vigor a Alemanya del 1680 al 1790; els estats del sud d'Alemanya (Baviera, Baden, Wrttemberg, Frankfurt i Hohenzollern) tamb van usar un flor des del 1754 fins al 1873; els florins d'or ja eren corrents a Alemanya des del segle XIV;
 el flor angls o florin, moneda d'or en vigor a Anglaterra el 1344; valia sis xlings;
 el flor austrohongars (gulden o forint), en vigor a ustria i a l'Imperi Austrohongars del 1754 al 1892; en territori austrac ja s'usaven florins des del segle XIV;
 el flor britnic o florin, en vigor al Regne Unit del 1849 al 1970; valia dos xlings;
 el flor catal o flor d'or d'Arag, moneda d'or encunyada per primer cop a Perpiny el 1342 i estesa ms endavant a la resta de la Corona d'Arag ;
 el flor de Danzig o gulden, en vigor a l'actual ciutat polonesa de Gdansk del 1923 al 1939;
 el flor de la Guaiana Britnica o guilder, la moneda de la Guaiana Britnica (avui Guyana) des del 1796 fins al 1839, en qu fou substituda per la lliura esterlina;
 el flor irlands o flirn, encunyat a Irlanda del 1928 al 1943; valia tamb dos xlings;
 el flor itali o fiorino, encunyat a Florncia del 1252 al 1533, en qu Alexandre de Mdici la va substituir per l'escut; fou la primera moneda d'or de l'Europa occidental i en deriven tota la resta de florins; ms endavant (1588-1792 i 1826-1859) Florncia encunyaria altres florins de tipologia diferent;
 el flor neerlands o gulden, la moneda dels Pasos Baixos des del 1279 fins al 2002, en qu fou substituda per l'euro;
 el flor de Surinam o gulden, la moneda de Surinam fins al 2004, en qu fou substituda pel dlar de Surinam; era equivalent al flor neerlands;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75388" title="Presidencialisme" nonfiltered="4637" processed="4617" dbindex="29887">
Un sistema presidencialista, sistema congressual o presidencialisme, s un sistema de govern d'una repblica en qu la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. La constituci dels Estats Units s reconeguda com al primer document oficial a descriure el sistema presidencialista modern i que encara s vigent. 

La caracterstica ms important del sistema presidencialista s la manera en qu el poder executiu, sovint anomenat "president" n's elegit. Les caracterstiques dels sistemes presidencialistes sn:
 El president s alhora cap d'Estat i cap de govern.
 No hi ha cap relaci formal entre el president i el cos legislatiu; no n's un membre i la seva capacitat per proposar lleis s limitada. No obstant aix, el president t el poder per vetar els actes aprovats pel cos legislatiu i, al seu torn, una supermajoria del cos legislatiu t el poder d'anular el vet.
 El president t un perode fix de govern. Les eleccions o reeleccions es realitzen en temps predeterminats, i no existeix el concepte de "moci de censura" per remoure a l'executiu i convocar eleccions. No obstant aix, la majoria dels sistemes presidencialistes han incorporat provisions a les lleis per realitzar judicis presidencials amb la finalitat de remoure el president si ha coms un crim;
 La branca executiva s unipersonal. Els membres del gabinet sn seleccionats pel president, encara que a alguns estats amb sistemes presidencialistes el cos legislatiu ha d'aprovar els membres del gabinet. El president t la capacitat de donar ordres o de remoure qualsevol membre del gabinet i de l'exrcit, sense l'aprovaci del cos legislatiu, per, no pot remoure als jutges del cos judicial. ;

La branca legislativa dels sistemes presidencialistes s oficialment coneguda com a "Congrs" o "Assemblea". Alguns estats presidencialistes sn: els Estats Units, Indonsia, les Filipines, Mxic, Corea del Sud i la majoria dels estats de Sud-Amrica. 

Vegeu tamb.
 Sistema parlamentari;
 Sistema semipresidencialista;
 Sistema unipartidista;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75390" title="Persona fsica" nonfiltered="4638" processed="4618" dbindex="29889">

La Persona fsica (o persona natural) s un concepte estrictament jurdic, que va ser elaborat pels juristes romans. Cada sistema jurdic t la seva prpia definici de Persona, malgrat que en moltes ocasions s molt semblant. En alguns casos es pot fer referncia a aquestes com a persones d'existncia visible, d'existncia real, naturals o qualsevol sser hum.

El seu origen etimolgic ve de persona-ae, que era aquella mscara per sonare (s a dir, per fer-se escoltar), que portaven els actors a la Antiguitat i que ocultava la seva cara al temps que aconseguia fer ressonar la seva veu. Aix era, una ficci que se sobreposava al ser que la portava. Aquesta consideraci b del fet que no tots els ssers humans podien ser considerats persones, com era el cas dels esclaus. Actualment, les persones fsiques tenen, tan sols pel fet d'existir, aquest atribut donat per dret, s a dir, la personalitat comporta la titularitat de drets.

 Inici de l'existncia de la Persona fsica.

Segons cada sistema jurdic concret, la personalitat pot ser determinada pel naixement (teoria de la vitalitat), o b el nou nat ha de acomplir una srie de requisits afegits (teoria de la viabilitat) .

A Argentina, el Codi Civil reconeix la seva existncia des del moment de la concepci i anomena  'persones per nixer' a les que, un cop concebudes, encara no han nascut. Si la persona per nixer mor abans d'estar completament separada del cos de la mare, es considerada com si mai hagus existit.

A Espanya, el Codi Civil, als articles 29 i 30, estableix un rgim que segueix la teoria de la viabilitat, i exigeix haver nascut amb forma humana i haver sobreviscut vint-i-quatre hores fora de la mare. D'aquesta manera, un nad que mor a les poques hores del seu naixement no es tindria en consideraci, per exemple, en la repartici d'una herncia.

S'ha de valorar que en dret espanyol els fetus a l'ter de la mare s'anomenen nasciturus, i que gaudeixen d'una protecci jurdica especfica, per si neixen finalment que puguin tenir personalitat jurdica plena. Aix, un nen que encara no ha nascut pot arribar a heretar els bns del seu pare, si aquest mors durant la seva gestaci. A efectes constitucionals sobre la protecci del fetus davant la possibilitat de prctiques abortives, existeix una sentncia del Tribunal Constitucional (STC 53/85) que  declara al fetus com un b jurdicament protegit i exigeix la seva protecci, a tots els efectes civils (per la consideraci com a persona ens remet a la legislaci civil). Per aquest motiu, malgrat que un fetus no tingui personalitat jurdica prpia, pot ser objecte d'una protecci especfica.

Fi de l'existncia de la Persona fsica.

L'existncia de les persones fsiques termina amb la mort d aquestes, o la seva presumpci per absncia o accident. A les antigues legislacions es contemplaven d'altres formes de finalitzaci, com ara l'esclavitud, la mort civil per condemna perptua o professi religiosa.

Independncia del concepte de Dret penal.

La personalitat jurdica t efectes dins l'esfera del Dret privat de la persona jurdica, i per aix es regula, generalment, al corresponent codi civil. Per el tractament de la persona al Dret penal s independent.

Per aix, a Espanya, encara que fins a les 24 hores un nad no s considerat persona, segons el Codi civil, un homicidi es considera com a tal  noms que el nad hagi nascut. Si no hagus nascut, es consideraria un possible delicte d'avortament, per mai d'homicidi.

Com a conseqncia, es poden donar casos on una persona humana s persona des del punt de vist penal per no civil, si tan sols ha nascut unes hores abans. El seu homicidi o assassinat comportaria conseqncies penals, per no civils (exclusi d'herncia, per exemple). 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75392" title="Fona" nonfiltered="4639" processed="4619" dbindex="29891">

La fona s una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distncia. Pot ser emprat com a material de cacera o com a arma. El terme foner designa al qui utilitza la fona; s'utilitza sovint per referir-se als guerrers que lluitaven amb la fona en temps passats.

Histria.
s una eina molt antiga. Segons l'Antic Testament s la que va fer servir el David bblic per derrotar a Goliat. Els antics foners balears tenien fama dins tota la mediterrnia de ser molt destres en el seu maneig i molts foren reclutats com a mercenaris pels cartaginesos per lluitar en les Guerres Pniques contra els romans. 
El vocable "Balear", el qual dna nom a les Illes Balears, ve de l'antic idioma pnic i significa, segons l'expert en llenges antigues, el mallorqu Joan Nadal Caellas, literalment, "Foner".
Els grec i els romans feien servir a ms de pedres, peces de plom punxegudes per les dues puntes anomenades glans que solien tenir una escriptura.

Els inques tamb van desenvolupar separadament les fones.

Eren de les armes ms mortals, per l'interval entre projectil i projectil era ms gran i aix els restava importncia front les fletxes i els javalots.

A partir del segle XVI, amb l'auge de les armes de foc prcticment en va desaparixer l's militar i el seu carcter s ms reservat a l'entreteniment per mesurar la capacitat de tocar un blanc amb precisi.

Enllaos externs.
 Com es fa una fona;
 Federaci balear de tir amb fona;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75394" title="Meriadoc Brandiboc" nonfiltered="4640" processed="4620" dbindex="29892">

Meriadoc Brandiboc, anomenat Merry pels amics, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels quatre hbbits protagonistes a El Senyor dels Anells. 

Nascut l'any 2982 de la Tercera Edat, Merry era l'nic fill de Saradoc Brandiboc, Senyor de la Boqueria, i Esmeralda Tuc, germana petita de Paladn Tuc. Era, per tant, cos germ per part de mare amb Peregrn Tuc, el seu millor amic. Entre el seu cercle ms estret d'amistats tamb s'hi trobava Frodo Saquet, amb qui tamb tenia diversos vincles familiars.


Biografia.

El Senyor dels Anells.

Com a amic de Frodo, quan aquest va necessitar marxar d'amagat de la comarca per ocultar l'Anell nic, va ser un dels 'conspiradors' que van ajudar-lo a anar d'amagat fins a la Boqueria, i d'all, el va acompanyar fins a Rivendell.

Tot i les reticncies de N'lrond, va ser designat com a membre de la Germandat de l'Anell, i va ser un dels nou caminants que va anar cap al sud a travs de Mria, Lothlrien i pel Gran Riu.

A Amon Hen, on la germandat va ser atacada pels orcs de Sruman, ell i Pippin van ser capturats tot i haver-se lluitat amb valentia. Bromir va morir defensant-los.

Van escapar-se al bosc de Fngorn on es van trobar amb Barbarbrat, que els acoll i els va donar aiges dels ents per beure. Aquestes aiges van fer que guanyessin alada ms enll del que s corrent en un hbbit.

Van ser presents a l'assemblent, i van acompanyar els ents a l'atac a sengard per enderrocar Sruman. Desprs de la victria es van reunir amb els seus antics companys, i va trobar-se per primer cop amb el rei Thoden de Rhan.

Quan Gndalf es va endur a Pippin a Gndor, va quedar sense el seu amic i company inseparable. Aleshores comen a establir amistat amb el rei Thoden fins al punt de jurar-li lleialtat. Sense el seu perms, va cavalcar d'amagat a la Batalla dels Camps de Plennor on va ajudar a owyn a matar el Senyor dels Nazgl.

Merry s curat de les ferides per ragorn, i N'omer el nomena cavaller de la marca pel valor demostrat a la batalla.

De retorn a la Comarca, t un paper fonamental a derrotar els esbirros de Sruman durant l'Assot de la Comarca, i lluita a primera fila a la Batalla de Voralaigua.

Desprs de la caiguda de Suron.

Degut a l'efecte de les aiges dels ents que havien begut, van tornar-se els hbbits ms alts que mai va haver-hi, superant el mtic Braubramador Tuc. Va casar-se amb Estella Bult poc abans de la fi de la Tercera Edat, i se sap que almenys van tenir un fill.

L'any 11 de la Quarta Edat va morir el seu pare i va heretar el ttol de Senyor de la Boqueria. L'any 102 va tornar amb el seu amic Pippin a Rhan i a Gndor, on van morir l'any 64 de la Quarta Edat i van ser enterrats al pante dels reis de Gndor a Rath Dnen.

Genealogia dels Brandiboc de la Boqueria.


                                       Gormadoc Brandiboc
                                         =Malva Capfort
                           ______________________|______________________
                           |                     |                      |
                         Madoc                 Sadoc                  Marroc
                     =Hanna Valor        ________|_______ 
                           |             |       |       |             
                       Marmadoc       Sarmadoc Sarroc Salvia            
                  =Adaldrida Bult             
         __________________|______________________________________________________
         |                 |                       |                              |
      Marmalda          Gorbadoc                 Adalda                        Orgulas
  =Hildebrand Tuc    =Mirabella Tuc                                               |
         __________________|__________________________________________            |
         |            |          |         |        |       |         |           |
      Rorimac      Amaranth   Saradas   Dodinas  Asphodel Dinodas  Primula     Gorbulas
  =Menegilda Goold         =Amalda Valor       =Rufus Caus       =Drogo Saquet    |
         |_______________        |_____                               |           |
         |              |              |                              |           | 
      Saradoc        Merimac        Seredic                     Frodo Saquet  Marmadas
 =Esmerelda Tuc    =Daffodil    =Hilda Serrafaixa                                 |
    ____|______       Caus             |__________________          ______________|
    |         |         |              |        |        |         |      |       |  
  Emerald  Meriadoc  Berilac        Doderic Ilberic Celandine  Merimas Mentha Melilot
            Merry 
      = Estella Bult



 Adaptacions .
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Dominic Monaghan interpreta a Merry en les tres pellcules de la trilogia. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75413" title="Etrusc" nonfiltered="4641" processed="4621" dbindex="29893">

L' etrusc s una llengua morta parlada a l'antiga Etrria (l'actual Toscana italiana). Aix com el basc, les llenges altaiques, les urliques i el malts, la llengua etrusca no pertany a la gran famlia de llenges indoeuropees d'Europa. No s'ha pogut tampoc relacionar l'etrusc amb els altres grups coneguts de llenges, ni pel que fa al vocabulari, ni pel que fa a la gramtica. Se suposa que s una llengua resultant de la fusi d'elements autctons i asitics i es considera una llengua allada. Aquesta llengua t un alfabet propi, l'alfabet etrusc.

Histria.
L'idioma es va parlar des del primer millenni aC, en resten inscripcions funerries des del 700 aC i textos cerimonials poc extensos. Els seus parlants s'estenien pel nord de l'actual Itlia per van quedar absorbits per l'Imperi Rom i la seva llengua es va anar perdent en un fenomen de substituci lingstica a favor del llat. Com a llengua viva podria haver desaparegut cap als inicis del segle I, encara que els sacerdots la van conservar com idioma sagrat . 

Intents de classificaci.
Ja des del segle I es constaten les diferncies entre l'etrusc i altres llenges de la regi, que fan impossible establir una classificaci gentica possible. Plini va relacionar-lo amb el rtic a la seva Naturalis Historia, hiptesi plausible per que noms apuntaria una sibfamlia igualment allada de la resta d'idiomes. 

Al llarg de la histria han sorgit diverses hiptesis que relacionarien l'etrusc amb famlies lingstiques ms conegudes per cap d'elles ha assolit el consens dels estudiosos:
 Anni, al 1498, va lligar l'hebreu i l'etrusc a un idioma original parlat per No;
 Mario Alinei, el 2003, va relacionar-lo amb l'hongars, pel seu carcter aglutinant i pels noms de les magistratures;
 El 1861 Robert Ellis va emparentar-lo amb l'armeni ;
 Adrados afirm que va nixer del grup de llenges indoeuropees per que es va separar abans que la branca anatlia, la ms propera, i per aquest motiu presenta menys semblances de les esperades;
 Un grup de lingistes britnics proposa una famlia anterior a l'indoeuropeu: la nostrtica, de la qual derivaria directament l'etrusc i aix s'explicarien algunes similituds amb idiomes del Mar Negre o amb l'euskera;
 Michel Morvan va trobar trets comuns amb l'hurrita, especialment en els nombres;

Gramtica.
En resten inscripcions funerries escrites de dreta a esquerra llegible amb l'alfabet derivat del grec per que no es poden traduir. Segons les representacions grfiques no hi ha sonores, hi ha quatre timbres voclics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se. No hi ha gnere gramatical per el femen es distingeix d'alguna manera. El singular no t desinncia. La del plural es -ar. La marca de datiu singular s -eri, i n'hi ha diverses de genitiu. N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinncies verbals. En el camp lxic sn coneguts mots de parentiu, de magistrats, de temps, de culte i de poltica. 

A la regi que va ocupar l'antiga Etrria hi ha restes a la toponmia d'elements lingstics etruscs, i tamb en determinades caracterstiques fontiques del dialecte tosc.

Vegeu tamb.

 Etruscs;
 Mitologia etrusca;

Referncies.


Enllaos externs.
L'abc dels etruscs ;
etrusc Alfabet etrusc a Proel. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75414" title="Etrria" nonfiltered="4642" processed="4622" dbindex="29894">



Etrria fou el nom del pas dels etruscs. Comprenia a grans trets l'actual Toscana. Tenia al nord els Apenins, al est el Tber i al oest la mar Tirrena.

Nomenclatura.
Els escriptors clssics donen al pas el nom d'Etrria i de vegades apareix tamb el de Tscia, que va esdevenir el d'us com al final del Imperi, i a l'edat mitjana, on una nissaga de comtes amb feus a la regi portava el nom de comtes de Tscia. De Tscia va derivar Toscana.

 El poble .
El poble del territori fou anomenat etrusc (en llat etrusci) i tamb toscans (llat tusci). Els grecs els anomenaven tirrens o tirsens (Tyrrenoi o Tyrsenoi) i al pas Tirrnia (Tyrrenia). Dions diu que els etruscs s'anomenaven a si mateixos rasena o rasenna. 

 Geografia.
El riu Macra (avui Magra) separava el pas de Ligria pel nord-oest; al nord seguien els Apenins que separaven Etrria de la Gllia Cisalpina; el riu Tber formava el lmit oriental amb mbria i amb els sabins, i al final amb el Ltium. La part nord era muntanyosa; la part central entre l'Arno (Arnus) i el Tber tenia grans masses de turons de bastant alaria on el  Monte Amiata formava el centre d'un grup volcnic al cor de la provncia (1.766 metres); la part de desembocadura de l'Arno era alluvial; la vall del Clanis (Val di Chiana) connectava la depressi d'aquest riu amb el del Tber i la costa amb les muntanyes del interior, regi coneguda com la Maremma, destacant a la zona el promontori del Piombino (Populonium) i les muntanyes Argentarius.
 
La part al nord de l'Arno estava formada per les estivacions del Apenins amb el grup conegut per Alps Apuans que separaven la vall del Macra de la vall de lAusar (Serchio), la depressi de Lucca de la de Pistoia, i aquest de la vall de l'Ombrone i el del Sieve; el grup muntanys del Prato Magno que anava de la vall baixa del Arno fins al seu naixement; i finalment els anomenats Alps de la Catenaia, que separaven l'alta vall de l'Arno del Tber (altura mxima 1.399 metres) i arribaven fins Arezzo i Cortona i la zona del llac Trasim i Persia.

Al sud de l'Arno canvia la seva caracterstica a uns 60 kms al sud de Siena, on es el grup del Monte Amiata, amb el Monte Labro i el Monte di Radicopani als extrems, conjunt volcnic que ocupa la part sud del pas i es connecta amb el Ltium i la campanya de Roma. En aquesta zona cal esmentar l'extint volc del Lacus Vulsiniensis (Llac de Bolsena), del Lacus Ciminus (Llac de Vico), del Lacus Sabatinus (Llac de Bracciano) i del petit Lacus Alsictinus (Llac de Matignano).



 Rius d'Etrria .

Rius, que desaigen a mar, de sud a nord:.

Caecina (Cecina);
Umbro (Ombrone);
Albinia (Albegna);
Armina o Armenta (Fiora);
Marta (Marta);
Minio (Mignone);
Ossa (Osa);
Alma (Alma);
Aventia (probablement el Lavenza) ;
Vesidia (Versiglia);

Afluents de l'Arno.

Auser (l'actual Serchio arriba a mar avui en dia).
Sieve;
Ombrone;
Elsa;
Era;

Afluents del Tber a Etrria:.

Clanis, amb el seu tributaria el Pallia (Plagia);
Cremera (entre Roma i Ves);

 Llacs d'Etrria .

Trasimenus (llac Trasim o de Perugia);
Volsiniensis (llac de Bolsena);
Sabatinus (llac de Bracciano) ;
Ciminus (llac de Vico);
Alsietinus (Llac de Martignano);
Clusium (Llac de Chiusi);
Aprilis o Prelius (Paduli di Castiglione);
Paduli di Fucecchio;
Llac de Bientina ;
Vadimonis (Llac de Bassano);

 Caps d'Etrria .

Populonium (Piombino);
Mons Argentarium o Promontorium Cosanum;

 Illes d'Etrria .

Ilva (Elba);
Planasia (Pianosa);
Oglasa (Monte Cristo o Montecristo);
Iglium (Giglio);
Dianium (Giannuti);
Urgo o Gorgon (Gorgona);
Capraria (Capraia);
Maenaria (Meloria);
Columbraria (Palmaiola);
Barpana i Venaria (probablement uns illots a Portus Telamonis, avui anomenats Formiche di Grosseto);



 Ciutats d'Etrria .

Ciutats del nord:.

Luna;
Luca;
Pisae;
Pistoria;
Faesulae;
Florentia;
Viracelum (possiblement Verrucola a la vall del Serchio);
Bondelia (no identificada);
Lucus Feroniae  (colnia romana);

Ciutats entre l'Arno i l'Umbro: .

Sena;
Volaterrae;
Populonium;
Ruselae;
Portus Pisanus;
Labronis o Liburni;
Portus Herculis;
Vada Volaterrana;
Portus Faleria;
Portus Trajanus;

Ciutats de la vall del Clanis i fins al Tber: .

Arretium ;
Cortona;
Clusium;
Perusia;

Ciutats al sud de l'Umbro i fins al Tber:.

Volsinii;
Vetulnia;
Cosa;
Vulci;
Tarquinii;
Caere;
Veii  (Ves);
Falerii;
Saturnia;
Suana;
Statonia;
Sudertum;
Tuscania;
Verentum o Vesentum ;
Ferentum;
Blera;
Sutrium;
Nepete;
Forum Cassii;
Forum Clodii;
Sabate;
Capena;
Fescennium;
Horta;
Polimartium;
Herbanum;
Portus Telamonis;
Portus Herculis (Portus Cosanus);
Graviscae;
Centumcellae;
Castrum Novum;
Pyrgi;
Alsium;
Fregenae;
Portus Augusti;

Estacions termals.

Aquae Apollinares;
Aquae Passeris;
Aquae Tauri;
Aquae Caeratanae ;
Aquae Populoniae ;
Aquae Volaterranae ;

No localitzades:.

Fanum Voltumnae;
Ferentium;

Vies d'Etrria.

Creuaven Etrria la via Aurlia, la via Cssia i  la via Cldia.

 Vegeu tamb: .

 Etruscs, pel poble etrusc i la seva histria;
 Etrusc, per la llengua els etruscs;
 Arquitectura etrusca;
 Mitologia etrusca;
 Art etrusc;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75417" title="Premi de la Crtica de narrativa catalana" nonfiltered="4643" processed="4623" dbindex="29895">
El Premi de la Crtica de narrativa catalana s un guard literari anual que, des de l'any 1978, concedeix cada any l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris a la millor obra de narrativa escrita en llengua catalana durant l'any anterior. Encara que es van lliurar per primera vegada el 1962, no es van tornar a concedir fins a 1976. El 1977 no es va concedir per un problema de dates, i a partir de 1978 ja es van lliurar de forma anual. 

El premi, que no t dotaci econmica, s concedit durant el mes d'abril de cada any, desprs de la deliberaci d'un jurat integrat per 22 membres de l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris, que tamb concedeixen el Premi de la Crtica de poesia catalana. 

L'Associaci Espanyola de Crtics Literaris concedeix altres Premis de la Crtica, a obres escrites en les altres tres llenges oficials a Espanya: el castell, el gallec i el basc. 

L'autor ms vegades guardonat amb el "Premi de la Crtica de narrativa catalana" ha estat Jaume Cabr, guardonat en tres ocasions: 1984, 1991 i 2004. Baltasar Porcel ha estat guardonat en dues ocasions: 1976 i 2000, aix com Joan Francesc Mira: 1996 i 2003. 

Guanyadors.
1962 Lloren Villalonga per Bearn;
1976 Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca;
1977 No concedit;
1978 Miquel ngel Riera per L'endem de mai;
1979 Josep Pla per Notes del capvesprol;
1980 Merc Rodoreda per Viatges i Flors;
1981 Joan Perucho per Les aventures del cavaller Kosmas;
1982 Valeri Pujol per Interruptus;
1983 Pere Gimferrer per Fortuny;
1984 Jaume Cabr per Fra Junoy o l'agaonia dels sons;
1985 Maria ngels Anglada per Sandlies d'escuma;
1986 Robert Saladrigas per Memorial de Claudi M. Broch;
1987 Desert;
1988 Jess Moncada per Cam de sirga;
1989 Miquel de Palol per El jard dels set crepuscles;
1990 Miquel ngel Riera per Illa Flaubert;
1991 Jaume Cabr per Senyoria;
1992 Maria Barbal per Cmfora;
1993 Jordi Coca per Louise, un conte sobre la felicitat;
1994 Maria Merc Maral per La passi segons Rene Vivien;
1995 Biel Mesquida per Excelsior o el temps escrit;
1996 Joan Francesc Mira per Borja Papa;
1997 Joan Rend per El barber violador;
1998 Miquel Bau per El canvi;
1999 Valent Puig per Maniobres privades;
2000 Baltasar Porcel per El cor del senglar;
2001 Juli de Jdar per El trnsit de les fades;
2002 Ferran Torrent per Societat limitada;
2003 Joan Francesc Mira per Purgatori;
2004 Jaume Cabr per Les veus del Panamo;
2005 Nria Perpiny per Mistana;
2006 Eduard Mrquez per La decisi de Brandes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75419" title="Boris III de Bulgria" nonfiltered="4644" processed="4624" dbindex="29896">



Boris III de Bulgria (Sofia 1894 - accident automobilstic 1943). Segon rei de Bulgria de la dinastia dels Saxnia-Coburg Gotha. Rei de Bulgria des de 1918 quan substitu al seu pare, el rei Ferran I de Bulgria i fins a l'any 1943 quan mor en un accident automobilstic sobre el qual encara avui existeixen dubtes sobre un possible regicidi per part dels nacionalsocialistes. 

Nascut el 30 de gener de l'any 1894 al Palau Reial de Sofia, essent fill del rei Ferran I de Bulgria i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Boris era nt per part de pare del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans que era filla del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies i per part de mare del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies.

Arran de l'entrada a la Primera Guerra Mundial, Bulgria es vei enfrontada a la majoria dels seus vens: Grcia, Srbia i Romania. El pas lluit al costat de l'imperi austrohongars per frenar la invasi francobritnica a Salnica l'any 1915 i mica en mica la resistncia blgar s'an debilitant progressivament fins que durant el mes d'octubre de l'any 1918 el rei Ferran I de Bulgria hagus d'abdicar en favor del seu fill per salvar la monarquia.

Aix, durant el collapse de Bulgria de l'ltim mes de la guerra, fou proclamat sobir del pas el prncep hereu Boris amb el nom de Boris III. Bulgria fou l'nic pas combatent en el bndol perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingu la monarquia com a forma d'estat. Malgrat tot, el pas estava enormement debilitat ja que la derrota significava la segona gran desfeta militar del pas desprs de la segona guerra balcnica l'any 1913.

El manteniment de la monarquia an acompanyat de l'ascens de Aleksandar Stamboliyski, del partit Uni Agrria Popular dels blgars, com a primer ministre. Aquest ascens compt amb l'oposici frontal de les classes mitjanes i de l'exrcit del pas que protagonitzaren un cop d'estat l'any 1923.

L'any 1925 es produ un greu accident fronterer amb Grcia i la sombra d'una nova guerra balcnica noms es pogu dissuadir grcies a la intervenci de la Societat de Nacions. L'any 1934 un nou cop d'estat de carcter militarista comport l'abolici dels partits poltics i l'assumpci del poder absolut per part del monarca establint un rgim personal en el qual sota una faana democrtica, domin el pas de forma autocrtica.

L'any 1930 el ja rei Boris III es cas a la ciutat italiana d'Asss a l'edat de trenta-quatre anys amb la princesa Joana d'Itlia filla del rei Vctor Manuel III d'Itlia i de la princesa Helena de Montenegro. El matrimoni tingu dos fills:

SAR la princesa Maria Llusa de Bulgria, nada a Sofia l'any 1933. Es cas en primeres npcies amb el prncep Carles de Leiningen i en segones npcies amb Bronislaw Chrobok;

SM el rei Sime II de Bulgria, nat a Sofia el 1937. Es cas amb l'aristcrata espanyola Margarida Gmez-Acebo l'any 1960 a Ginebra.

Durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial, Bulgria romangu neutral malgrat que ben aviat poderosos grups interns abogaren per un aliniament al costat de l'Eix els quals veien en la guerra una oportunitat de recuperar les cessions territorials produdes arran de la Primera Guerra Mundial. L'any 1941 Boris ja havia establert un acord amb el govern nacionalsocialista i particip activament en les guerres d'ocupaci de Iugoslvia i Grcia amb l'intenci de recuperar territoris cedits a Grcia i Iugoslvia. Malgrat tot, Boris mostr certes actituds que feien que Berln no el percebs com un aliat incondicional.

A partir de l'any 1943 el II Reich exig que Bulgria envis la poblaci jueva del pas cap a Polnia per tal de complir l'anomenada soluci final pel problema jueu. Arran del coneixement de la petici es feren nombroses manifestacions pbliques en qu es demanava el no compliment de la petici nacionalsocialista. Malgrat que el rei era un antisemita declarat es neg a la deportaci de la poblaci jueva de Bulgria que ascendia a 50.000 persones. Tot i aquesta decisi el rei fou responsable de la deportaci de 13.000 jueus dels territoris ocupats per Bulgria.

La decisi irrit a Adolf Hitler que ja ho estava per la negativa de Bulgria de declarar la guerra a la Uni Sovitica i aix enviar tropes al front oriental. Tot aix, s'hi afeg la capitulaci del rei Vctor Manuel III d'Itlia sogre de Boris III. L'agost de 1943 Hitler sotmet al rei Boris III a una tormentosa entrevista a Berln en la qual Boris es neg de nou a declarar la guerra al Regne Unit i a la Uni Sovitica. Poc desprs de l'entrevista i mentre condua un cotxe que el portaria de nou a Sofia el conductor de l'automobil perd el control del cotxe i tingueren un accident que provoc la mort del sobir blgar en unes condicions que mai s'han acabat d'esclarir.

Les tmides decisions del monarca en contra dels Aliats fu que entre els anys 1943 i 1944, Sofia pats importantssims atacs aeris que destruiren la majoria de la ciutat i afectaren greument el pas.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75421" title="Maria Llusa de Borb-Parma" nonfiltered="4645" processed="4625" dbindex="29897">


 Maria Llusa de Borb-Parma (reina d'Espanya). (1751 - 1819).

 Maria Llusa de Borb-Parma (princesa de Saxnia). (1802 - 1857).

 Maria Llusa de Borb-Parma (reina de Bulgria). (1870 - 1899).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75423" title="Wario" nonfiltered="4646" processed="4626" dbindex="29898">
 
Wario (    en japons) s un personatge fictici de videojocs creat per Nintendo que apareix en els jocs de l'univers Mario. En principis va ser creat com una anttesi d'en Mario, per llavors va passar a ser protagonista dels seus propis jocs. En Wario va aparixer per primera vegada en un videojoc al 1992, al joc Super Mario Land 2 : 6 Monedes Daurades per a la consola Game Boy, en el que era el brtol principal, el que en Mario havia de derrotar.

El nom Wario sembla (i, mirat d'una manera, ho s)  que est tret de Mario, canviant-li la M per una W. Per mirant-s'ho d'una altra manera prov de warui, en japons, "dolent". Mirant-s'ho aix, es veu que han volgut fer-lo un Mario Dolent.

Aparicions.
Mario & Wario (Super Nintendo) ;
Super Mario Land 2 : 6 Monedes Daurades (Game Boy) ;
Wario Land: Super Mario Land 3 (Game Boy) ;
Wario Land (Virtual Boy) ;
Wario Land 2 (Game Boy) ;
Wario Land 3 (Game Boy Color) ;
Wario Land 4 (Game Boy Advance) ;
Wario Ware, Inc. Mega Microgame$ (Game Boy Advance) ;
Wario Ware Twisted! (Game Boy Advance) ;
Wario World (GameCube) ;
Wario Ware, Inc. Mega Party Game$ (GameCube) ;
Wario Ware: Touched! (Nintendo DS);
Wario: Master of Disguise (Nintendo DS) ;
Super Mario 64 DS (Nintendo DS);
Serie Mario Kart ;
Serie Mario Party ;
Serie Mario Golf ;
Serie Mario Tennis;
Wario Land: The Shake Dimension (Wii);
Wario Ware: Smooth Moves (Wii);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75426" title="Como" nonfiltered="4647" processed="4627" dbindex="29899">


Como es una ciutat d Itlia, a la regi de Llombardia, provncia de Como, amb 82.000 habitants. Es a uns 50 km de Mil. La seva altura mnima es 199 metres sobre el nivell del mar i la mxima 1.136 metres. L altura a la part central de la ciutat es de 201 metres. 

 Superfcie i lmits .

La comuna te 37,34 km2 i limita amb les segents comunes (i a mes amb territori de Sussa): Maslianico, Cernobio, Brunate, Cavanasca, Taberneri, Lipomo, Capiago Intimiano, Senna Comasco, Casnate con Bernate, Grandate, Montano Lucino, Torno, Blevio i Sant Ferno della Batagglia.

Monuments i edificis .

Edificis antics son el Castell Baradello del segle XII; el Broletto di Como, edifici amb faana gtica  i decoraci de marbre blanc, gris i rosa, flanquejat per la torre cvica, construt el 1215 pel podest Bonardo da Codazzo i modificat al estil gtic renaixentista el 1477; i l edifici conegut com "Il Duomo".

El  Museu Liceu Clssic "Alessandro Volta" fou abans un gimns-escola que va pertnyer a la Companyia de Jess (jesutes) des el 1589 fins a la suspensi de la companyia el 1773 esdevenint llavors Gimns reial; el 1774 Alessandro Volta fou nomenat regent de l escola; el 1865 es va convertir en Museu i va prendre el seu nom actual. Alessandro Volta te a mes a mes una esttua dedicada (1834). El teatre social es obra del arquitecte Cusi es un edifici vuitcentista. 

Monuments moderns son la Fontana monumentale, la casa del Fascio, el monument a la resistncia europea (1983) i el monument als caiguts a la guerra de 1915-1918.

El centre de la ciutat es la plaa de l esglsia de San Fedele; a la via Vittani hi ha diversos palaus d poques diferents; la catedral de Como es va iniciar el 1397 i es va construir amb diversos estil, no acabant-se fins el 1770; fou construda sobre l antiga esglsia de Santa Maria Maggiore i te l esttua dels Rodaris i pintures de Gaudenzio Ferrari, Bernardino Luini i de Morazzone. 

Cal esmentar tamb el Museu arqueolgic Giovio, el Museu conegut com tiempo voltiano, i la Porta Torre, antiga porta d accs a la ciutat.

La ciutat disposa de jardins amb viles de gran bellessa, destacant la Vila Olmo.

 Divisi .

La comuna es divideix en 9 districtes (quarteri):

Albate-Muggi;
Lora ;
Carmelatta-Rebbio-Breccia-Prestino;
Camnago Volta;
Como nord-Como est;
Como Borghi;
Como centro-Como ovest;
Monte Olimpino-Ponte Chiasso-Sagnino-Tavernola;
Garzola-Civiglio;

 Histria .

Antigament es deia Comum i era a la Gllia Transpadana a la riba sud del llac Larius avui Llac de Como. Formava part del territori dels gals insubres i per les referncies de Cat es suposa que fou fundada pels orobis, una gals anteriors que desprs van desaparixer fusionats als insubres.

Apareix a l histria a les guerres entre gals i romans; els romans van ocupar el pas dels insubres des el 222 aC. El 196 aC els habitants de la ciutat van participar com tots els insubres en la lluita contra Roma, per foren derrotats per Marc Claudi Marcel i la ciutat va ser ocupada. S hi van establir colons romans per en els anys segents foren atacats repetidament pels recis, i Pompeu Estrab va enviar un nombrs contingent de colons, als que encara es van afegir tres mil mes enviats per Corneli Escicipi. Juli Csar en va enviar cinc mil, entre ells 500 grecs distingits. La colnia, propera a l antiga ciutat, va portar el nom de Novum Comum i fou de dret llat. 

En temps de Csar els seus rivals poltics van voler llevar el privilegi de Comum i el cnsol C. Marcel va fuetejar  a un magistrat amb l excusa de certs insults. Triomfant Csar la ciutat va obtenir (Lex Rubria) el dret de Civitas romana com la resta de la Gllia Transpadana (49 aC) i va esdevenir municipi (deixant de ser colnia) i quedant adscrita a la tribu Ofentina. El nom de Novum Comum es va abandonar per usar simplement el de Comum. La ciutat es va caracteritzar per les seves foneries de ferro.

El 250 i el 335 fou atacada pels alammans. Al segle IV una flota es va fixar al llac per la seva defensa, doncs la ciutat, que controlava la vora del llac totalment o casi be tot. 

Va continuar existint com una ciutat important sota els gots, i llombards (aquestos la van ocupar el 569). Els llombards van substituir al bisbe catlic per un bisbe arri i va subsistir fins a final de segle amb el rei Cunibert, que era catlic, quant es va renunciar al arrianisme.

Sota els francs fou capalera d un comtat que al final del segle X fou dependent de Lecco. Finalment l emperador Ot I va concedir el comtat als bisbes de la ciutat i des llavors es va afermar l autonomia del govern de la comuna que va participar a les lluites entre imperials i papistes, representat a Como per la famlia gelfa dels Vitani i la gibelina dels Rusca,  i a partir del segle XIV fou dominada pels Rusca com a senyors, domini que va continuar (amb un breu parntesi de dominaci dels Visconti el 1408).

El 1521 fou ocupada pels espanyols i unida al Milanesat. Sota aquest domini es van produir les pestes del 1576-1577 i del 1630-1631, i les caresties del 1591-1592 i 1628-1629; el banditisme es va desenvolupar des el 1570 i el governador de la ciutat va haver d autoritzar el portar armes a la Vall d'Intelvi; tot aix va desorganitzar l economia; el darrer governador espanyol del Milanesat, Carles Enric de Lorena, prncep de Vaudemont, va iniciar un regim nou que va anticipar el segle de les llums. 

Retirats els borbnics el 1706, el 1707 el Milanesat va passar a ustria que va obtenir el control de Llombardia el 1736. Amb la invasi francesa el 1796 va integrar-se a l administraci general de Llombardia, constituda l'agost de 1796 i el 1797 va quedar dins la Repblica Cisalpina, i desprs Repblica Italiana el 1802 i regne d Itlia el 1805.  El Congres de Viena va assignar Como al regne llombard-veneci sota domini austrac amb el que va passar a Itlia. Ocupada pels aliats al final de la segona guerra mundial, el referndum del 1945 va donar a Como una lleu avantatge a la forma republicana (24000 vots contra 20000)).

Hi van nixer probablement el dos Plini, el vell i el jove, i especialment el darrer hi va tenir algunes viles, una d elles a uns 8 km es encara anomenada Vila Pliniana. Tamb un escriptor anomenat Septicianus. Naturals de la ciutat foren tamb el papa Innocent XI, el ja esmentat Alessandro Volta i l arquitecte modern Giuseppe Terragni.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75431" title="Llac de Como" nonfiltered="4648" processed="4628" dbindex="29900">


El llac de Como o llac de Lario (antic Lacus Larius o Lacus Comacinus) s un llac del nord d Itlia, a Llombardia. T una superfcie de 146 km2 i una profunditat de 410 m. T origen glacial i la part inferior queda a uns 200 m sota el nivell del mar. A la vora t la ciutat de Como que li dna el seu nom actual.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75433" title="Premi de la Crtica de poesia catalana" nonfiltered="4649" processed="4629" dbindex="29901">
El Premi de la Crtica de poesia catalana s un guard literari anual que, des de l'any 1978, concedeix cada any l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris a la millor obra de poesia escrita en llengua catalana durant l'any anterior. Encara que es van lliurar per primera vegada el 1962, no es van tornar a concedir fins a 1976. El 1977 no es va concedir per un problema de dates, i a partir de 1978 ja es van lliurar de forma anual. 

El premi, que no t dotaci econmica, s concedit durant el mes d'abril de cada any, desprs de la deliberaci d'un jurat integrat per 22 membres de l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris, que tamb concedeixen el Premi de la Crtica de narrativa catalana. 

L'Associaci Espanyola de Crtics Literaris concedeix altres Premis de la Crtica, a obres escrites en les altres tres llenges oficials a Espanya: el castell, el gallec i el basc. 

L'autor ms guardonat ha estat Miquel Mart i Pol en tres ocasions: 1979, 1991 i 1994.

Guanyadors.
1962 Blai Bonet per Comdia;
1976 Joan Vinyoli per Ara que s tard;
1977 No concedit;
1978 Ramon Pinyol per Alicates;
1979 Miquel Mart i Pol per Estimada Marta;
1980 Josep Maria Llompart per Mandrgola;
1981 Joan Margarit per Vell melents;
1982 Agust Bartra per Haikus d'Arinsal;
1983 Francesc Parcerisas per L'edat d'or;
1984 Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari;
1985 Josep Vicen Foix per Crniques de l'utrason;
1986 Joan Brossa per Sonets a Gofredina;
1987 Blai Bonet per El jove;
1988 Pere Gimferrer per El vendaval;
1989 Antoni Mar per Un viatge d'hivern;
1990 Narcs Comadira per En quarentena;
1991 Miquel Mart i Pol per Suite de Parlav;
1992 Antoni Puigverd per Curset de nataci;
1993 Enric Casasses per No hi rem;
1994 Miquel Mart i Pol per Un hivern plcid;
1995 Joan Brossa per Passat festes;
1996 Joan Perucho per Els jardins botnics;
1997 Jordi Cornudella per El germ de Catul;
1998 Carles Torner per Viure desprs;
1999 Jordi Sarsanedas per Cor meu, el mn;
2000 Jaume Pont per Llibre de frontera;
2001 Llus Sol per De veu en veu;
2002 Mrius Sampere per Les imminncies;
2003 Maria Beneyto per Bressoleig a l'insomni de la ira;
2004 Jordi Pmies per Terra cansada;
2005 Josep Llus Augil per Monstres;
2006 Pon Pons per Nura;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75434" title="Conis" nonfiltered="4650" processed="4630" dbindex="29902">
Els conis (lat conii o cunei) foren un poble del sud de Lusitnia. La seva capital fou Conistorgis o Conistorsis. Foren probablement el mateix poble esmentat per Herdot amb el nom de kunesioi del qual diu que era el poble mes occidental de la terra. El seu territori fou anomenat Cuneus pels romans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75435" title="Consorans" nonfiltered="4651" processed="4631" dbindex="29903">
Els consorans (llat consorani) foren un poble esmentat per Plini el Vell entre els pobles d Aquitnia entre els Tarnats i els auscis. Foren els habitants del Conserans o Couserans, entre Bigorra i Foix. Sota domini rom van quedar dividits entre les provncies d Aquitnia i de Gllia Narbonense i probablement en temps d August van quedar tots dins la segona provncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75439" title="Premis Nacionals de Cultura" nonfiltered="4652" processed="4632" dbindex="29904">
Els Premis Nacionals de Cultura  van ser instituts l'any 1995 i sn concedits anualment per la Generalitat de Catalunya. Pretenen ser una continuaci dels premis concedits l'any 1932 i 1933 per la Generalitat Republicana.

El jurat que otorga els premis est presidit pel Conseller de Cultura de la Generalitat. L'entrega dels premis es realitza entre els mesos de setembre i octubre en una cerimnia presidida pel President de la Generalitat.

mbits premiats.
Els premis estan dotats en 18.000 euros per a cada un dels quinze mbits existents:
Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp de l'arquitectura o l'espai pblic (nova planta, rehabilitaci o intervenci en l'espai pblic).
 Premi Nacional d'Arts Visuals, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals de les arts visuals.
Premi Nacional d'Audiovisual, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp dels mitjans audiovisuals.
 Premi Nacional de Cinema, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp del cinema.
Premi Nacional de Circ, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp del circ.
Premi Nacional de Cmic, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp del cmic i en els llenguatges que s'hi relacionen.
 Premi Nacional de Cultura Popular, a l'associaci, fundaci, entitat, collectiu o personalitat que hagi fet l'aportaci ms rellevant en el camp de l'associacionisme cultural, de la creaci artstica no professional o de la difusi, promoci, conservaci i recuperaci de la cultura popular i tradicional catalana.
 Premi Nacional de Dansa, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals de la dansa.
 Premi Nacional de Disseny, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals del disseny.
 Premi Nacional de Literatura, a l'autor o autora de la millor obra literria en catal, en les diverses modalitats de creaci, o a l'autor o autora de la millor traducci al catal d'obres literries en altres llenges.
 Premi Nacional de Msica, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals de la msica.
 Premi Nacional de Patrimoni Cultural, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp del patrimoni arqueolgic, documental, musestic o bibliogrfic.
Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica, a la persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en els camps del pensament i/o la cultura cientfica.
 Premi Nacional de Periodisme, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals del periodisme en llengua catalana.
Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, a la persona, entitat o instituci que hagi contribut de manera destacada a la projecci social de la llengua catalana.
 Premi Nacional de Teatre, a l'aportaci ms rellevant dels o les professionals del teatre.
 Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica, a la persona que per la seva trajectria sigui mereixedora d'un reconeixement especial per la seva contribuci a la consolidaci i el reconeixement dels diferents mbits de la nostra cultura.




Enllaos externs.
  Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 3887 - 20/05/2003;
  Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 4426 - 14/07/2005;
  Premis Nacionals de Cultura;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75445" title="Contestans" nonfiltered="4653" processed="4633" dbindex="29905">
Els contestans foren un poble del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels Bastetans. El pas es deia Contestnia i s'estenia per la costa des de la ciutat d'Urci (al nord-est de la Btica) fins el riu Sucro avui Xquer (s a dir ocupant part de Mrcia i del Pas Valenci).

Cartago Nova era al seu territori. Altres ciutats foren: Setabi (Xtiva), Lucenti o Lucentum (L'Albufereta a Alacant), Alonis (La Vila Joiosa), Ilici (Elx), Menlaria, Valentia i Iaspis. A Sebati es va encunyar moneda ibrica.

El poble dels contestans era hbil treballant la pedra (un exemple s la famosa figura de la Dama d'Elx, per n'hi d'altres d'animals mitolgics i altres treballs). Van comerciar amb els grecs als segles V i IV aC i al segle III aC van caure sota dependncia de Cartago. No van oferir resistncia als romans desprs del 219 aC.

Jaciments contestans s'han trobat al Pas Valenci i part oriental d'Albacete a La Serreta, El Puig (Alcoi), La illeta dels banyets de la reina del Campello, Lucentum (Tossal de Manises, Albufereta, Alacant), el Tossal de la Cala (Benidorm), La Alcudia de Elx, El Monastil d'Elda, El Oral i La Escuera, a Sant Fulgenci, Cabezo Lucero a Rojals i Guardamar,  El Puntal de Salinas, El Xarpolar de Margarida, Benimquia i Puig del liga a Dnia,  La Covalta a Albaida, La Bastida de les Alcuses  a Moixent, el Corral de Saus, el Castellar de Meca a Aiora, Amarejo a Bonete, Cerro de los Santos i LLano de la Consolacin a Montealegre del Castillo, la necrpolis de los Villares a Hoya de Gonzalo, i El Tolmo de Minateda a Helln. A Mrcia a Coimbra del Barranco Ancho a Jumella i al lloc de  "El Cigarralejo"  a Mula. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75446" title="Contrbia" nonfiltered="4654" processed="4634" dbindex="29906">
Contrbia (llat Contrebia) fou una ciutat de Celtibria, segons Valerius Maximus la seva capital. Durant la guerra de Sertori, va resistir obstinadament l atac dels romans i Sertori va tardar 44 dies a poder-la ocupar. La ciutat era propera a la actual Albarras.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75448" title="Convenes" nonfiltered="4655" processed="4635" dbindex="29907">
Els convenes (llat Convenae) foren un poble a la part nord dels Pirineus a Aquitnia. La seva capital fou Oppidium Convenae. La ciutat va rebre el dret llat. Propera hi havia les aiges termals de Onesii (Aquae Convenarum). La ciutat de Lugdunun va agafar desprs el nom de Convenae i es avui Sant Bertran de Comenge.

Gneu Pompeu va establir a la regi alguns acusats de ser bandits i lladres capturats durant la guerra contra Sertori. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75451" title="Symbian" nonfiltered="4656" processed="4636" dbindex="29908">
Symbian Limited, s una empresa creada a partir de l'aliana de diverses empreses de telefonia cellular, dintre de les quals es troben Nokia, Sony Ericsson, Samsung i Siemens. Al 2003 Motorola va vendre el 13% de la seva participaci a Nokia, que es va fer amb el 32.2% de la companyia 

L'objectiu de Symbian va ser crear un sistema operatiu, el Symbian OS, per a terminals mbils que pogus competir amb el de Palm o el Smartphone de Microsoft. 

 Articles relacionats .
Symbian OS;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75452" title="Max Scheler" nonfiltered="4657" processed="4637" dbindex="29909">

Max Scheler (Munic, Baviera 22 d'agost de 1874 - Frankfurt am Main, 19 de maig 1928) fou un filsof social i religis alemany.

Fou professor a les universitats de Jena, Munic, i Colnia des del 1919. Era deixeble de Rudolf Eucken, simpatitz aviat amb les teories vitalistes de Henri Bergson i desprs d'Edmund Husserl s'aconvert en el primer defensor de la fenomenologia. 

Retorn al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evoluci que deix empremta en el seu pensament, dominat per l'intent d'entroncar l'idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradici afectiva de pensadors cristians com sant Agust i Blaise Pascal. COincideix amb Immanuel Kant en la importncia del coneixement a priori, per a ms del mn de les essncies (com diu Edmund Husserl, admet el mn dels valors (esttics, jurdics, religiosos, gnoseolgics, etc), tan objectiu com aquell i que obliga l'home a "realitzar-los" en els seus actes  que aix adquireixen el valor "moral" , fent al mateix temps que l'individu passi a sser prpiament una persona .

Aquests valors s'organitzen com a pols oposats al voltant de certes categories morals: all sagrat, els valors intellectuals (bellesa, veritat i justcia, seguint les idees supremes platniques), la noblesa, la utilitat i el plaer. Aquests valors s'ordenen jerrquicament (essent el plaer l'inferior) i davant d'una tria, la persona s'ha d'inclinar pel valor positiu i superior.

 Obres .
 Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (El formalisme en l'tica i l'tica material dels valors, 1913-16);
 Vom Ewigen im Menschen (De l'etern en l'home, 1921);
 Wesen und Formen der Sympathie (Essncia i formes de la simpatia, 1923);
 Versuche zu einer Soziologie des Wissens (Recerques d'una sociologia del coneixement, 1924) ;
 Die Stellung des Menschen im Kosmos (El lloc de l'home en el cosmos, 1928);
 
Enllaos.
Max-Scheler-Gesellschaft (Societat Max Scheler) - en alemany;
Prof. Frings' Max Scheler Website ;
A Filosofia de Max Scheler (en portugus);
Phenomenological Dictionary;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75453" title="KHTML" nonfiltered="4658" processed="4638" dbindex="29910">

KHTML s el motor de renderitzat HTML lliure desenvolupat per al projecte KDE. 

Va ser creat per al navegador web de KDE, Konqueror. Ms tard, el gener del 2003, Apple va adaptar el KHTML pel seu navegador anomenat Safari, i la companyia va prometre retornar totes les millores aplicades sobre el codi original. Apple va comparar els majors navegadors de programari lliure per a la creaci de Safari, i va optar pel KHTML perqu el codi base era redut i ordenat, comparant-lo (encara que sense esmentar-lo) amb Gecko, el motor de renderitzat de Mozilla. Una altra companyia utilitzant KTHML s YellowTAB, la qual comercialitza una distribuci de BeOS. 

KHTML va ser escrit en C++ i es troba alliberat sota la llicncia LGPL.

Suport de normes. 
KHTML suporta les segents normes: 
 HTML 4.01 ;
 CSS 1 : complet ;
 CSS 2 : parcialment ;
 DOM : 1, 2 i parcialment 3 ;
 ECMAScript-262/Javascript : 1.5 ;
 Plugins de Netscape ;
 SVG : Suport parcial ;
 Formats grfics : PNG, MNG, JPEG i GIF ;

Enllaos externs. 
 Wiki oficial;
 KHTML en KDE.org;
 Noticia del primer llanament de Safari;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75457" title="Copes" nonfiltered="4659" processed="4639" dbindex="29911">
Copes (llat Copae, grec Kopai) fou una ciutat de Becia, que fou part de la Lliga Becia. Era a la part nord del llac Copias que portava el nom de la ciutat.  La ciutat mai fou important. Pausnies esmenta els temples de Demetri, Dions i Sarapis. 

Correspon a la actual ciutat de Toplia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75458" title="Premi Nacional de Literatura" nonfiltered="4660" processed="4640" dbindex="29912">
El Premi Nacional de Literatura forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 Joan Perucho;
1996 Josep Palau i Fabre;
1997 Pere Gimferrer;
1998 Miquel Mart i Pol;
1999 Jordi-Pere Cerd;
2000 Quim Monz;
2001 Carme Riera;
2002 Baltasar Porcel;
2003 Mrius Sampere;
2004 Emili Teixidor;
2005 Toni Sala;
2006 Biel Mesquida;
2007 Francesc Sers;
2008 Joan Margarit;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75460" title="Pioneer P-31" nonfiltered="4661" processed="4641" dbindex="29913">
La Pioneer P-31 (tamb anomenada Atlas-Able 5B o Pioneer Z) fou una sonda espacial del programa Pioneer, amb la missi de situar-se en rbita lunar, realitzar anlisis cientfiques i provar maniobres de control desde Terra, per fall poc desprs del seu llanament. Estava equipada amb cmeres per prendre imatges de la superfcie lunar, estimar la massa de la Lluna i la topografia dels pols, registrar la distribuci de micrometorits i mesurar els camps magntics en l'entorn lunar.

La sonda fou llanada el 15 de desembre de 1960 des de Cap Canyaveral amb un coet Atlas D i una etapa superior Thor-Able. El vehicle explot 68 segons desprs del llanament, a una altura de 12 km a causa d'una fallada de la primera etapa. La sonda caigu a l'oce Atlntic a uns 20 km de Cap Canyaveral. En cas d'haver tingut xit hagus estat la primera sonda estatunidenca capa d'operar durant molts mesos a molta distncia de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75461" title="Asdod" nonfiltered="4662" processed="4642" dbindex="29914">

Asdod (en hebreu,      ) s una ciutat de gaireb 200.000 habitants a la costa mediterrnia del districte del Sud d'Israel.


 Histria .
 Histria antiga .
Asdod va pertnyer als cananeus, que la van perdre desprs del 1200 aC i va passar als filisteus, sota els quals fou una de les cinc ciutats de la seva Pentpolis, disputada per la tribu de Jud. Segons la Bblia, l'Arca de l'Aliana va ser portada a aquesta ciutat via Ascal pels filisteus, que l'havien robada als israelites, i la van collocar al temple del du Dagon.

Fou ocupada pel general Tartan al servei de Senaquerib d Assria el 713 aC. Segons Herdot va patir un setge de 29 anys per part del fara Psametic. Va pertnyer desprs a perses, macedonis i selucides. Judes Macabeu i el seu gern Jonatan se n va apoderar. Sota domini rom fou restaurada per Gabinius. August la va donar a Salom.

 Histria contempornia .

Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, les tropes egpcies van aconseguir avanar fins al poblat rab d'Isdud, predecessor de l'Asdod actual, fins que s'hi rendiren el 28 d'octubre de 1948 i tots els habitants de la ciutat van ser expulsats juntament amb els soldats egipcis.

La ciutat moderna fou fundada el 1956 com a camp de refugiats per 22 famlies del Marroc i posteriorment s'hi van sumar algunes famlies d'Egipte. A partir d'abril de 1961 es decid de construir-hi un port, i aix aconsegu l'estatus de "ciutat a desenvolupar". L'objectiu d'aquest port, inaugurat el novembre de 1963 i que entr en funcionament el novembre de 1965, era substituir el de la conflictiva Jafa. Actualment s el segon port de mercaderies ms important del pas desprs del de Haifa. A partir de 1991 va arribar a Asdod una onada migratria de jueus de l'URSS.

L'economia de la ciutat es basa en la producci energtica, el refinat de petroli, la indstria petroqumica, la fabricaci d'automvils i el poliment de diamants. Tamb s'hi troba l'empresa Elta, del sector aeronutic.

 Alcaldes .
Robert Hayim, lder de la ciutat fins que es celebraren les primeres eleccions el 1961.
Avner Garin (1963-1969);
Zvi Zilker (1969-1983);
Arye Azulay (1983-1989);
Zvi Zilker (1989- );

 Ciutats agermanades .

 Berln-Spandau (Alemanya);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75463" title="Claude-Louis Navier" nonfiltered="4663" processed="4643" dbindex="29915">

Claude-Louis Marie Henri Navier (Dijon, 10 de febrer de 1785   Pars, 21 d'agost de 1836) fou un matemtic i enginyer francs, deixeble de Jean-Joseph Fourier. Va treballar en el camp de les matemtiques aplicades a l'enginyeria, especialment a l'elasticitat i la mecnica de fluids.

s especialment conegut per les seves aportacions a la mecnica de fluids, ja que va formular les equacions que descriuen la dinmica d'un fluid no compressible (vegeu l'article Hidrodinmica). Aquestes equacions es coneixen avui dia com a equacions de Navier-Stokes. Tamb s el precursor del clcul d'estructures mitjanant la seva hiptesi: les seccions planes romanen planes desprs d'una deformaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75465" title="Internazionale Milano Football Club" nonfiltered="4664" processed="4644" dbindex="29916">

L'Internazionale Milano Football Club s un club de futbol de la ciutat de Mil (Itlia).

 Histria .
El Football Club Internazionale Milano va nixer el 9 de mar de 1908 desprs d'una escissi al Milan Cricket and Football Club. Des dels seus inicis el club s'obr als jugadors foranis en contraposici al Milan on dominaven els italians. L'any 1910 guany el seu primer campionat i el 1920 el segon. El 1928 s un al US Milanese, un club que ja practicava el futbol des del 1903, i el nou club pass a anomenar-se SS Ambrosiana. Dos anys ms tard passa a dir-se AS Ambrosiana i durant el perode 1932-1942 reb el nom d'Ambrosiana-Inter, recuperant, acabada la Segona Guerra Mundial el seu nom original. Els ttols continuaren arribant, 1930, 1938, 1940.

Els seus millors moments els visqu als anys 60. Desprs de les dues lligues dels cinquanta (1953, 1954), el club que fou conegut amb el sobrenom de La Grande Inter guany tres lligues ms (1963, 1965, 1966) i dues Copes d'Europa (1964 i 1965), amb jugadors com Luis Surez, Giacinto Facchetti, Sandro Mazzola, Angelo Domenghini o Mario Corso i amb un gran entrenador Helenio Herrera. Els anys posteriors, el club ha anat guanyant ttols importants, com les lligues del 1971, 1980 i 1989, per sempre restant un pas per darrere dels dos grans d'Itlia, la Juve i el Milan. Com a curiositat cal esmentar que el club mai ha estat a la Segona Divisi italiana.

 Palmars .
 2 Copes d'Europa: 1963/64, 1964/65.
 3 Copes de la UEFA: 1990/91, 1993/94, 1997/98.
 2 Copes intercontientals de futbol: 1964, 1965.
 16 Lligues italianes: 1909/10, 1919/20 , 1929/30, 1937/38, 1939/40, 1952/53, 1953/54, 1962/63, 1964/65, 1965/66, 1970/71, 1979/80, 1988/89, 2005/06, 2006/07, 2007/08.
 5 Copes italianes: 1938/39, 1977/78, 1981/82, 2004/05, 2005/06.
 3 Supercopes italianes: 1988/89, 2005/06, 2006/2007.

 Presidents del club .


 1908 Giovanni Paramithiotti;
 1909 Ettore Strauss;
 1910 Carlo De Medici;
 1912 Emilio Hirzel;
 1914 Luigi Ansbacher;
 1914 Giuseppe Visconti Di Modrone;
 1919 Giorgio Hulss;
 1920 Francesco Mauro;
 1923 Enrico Olivetti;
 1926 Senatore Borletti;
 1929 Ernesto Torrusio;
 1930 Oreste Simonotti;
 1932 Ferdinando Pozzani;
 1942 Carlo Masseroni;
 1955 Angelo Moratti;
 1968 Ivanoe Fraizzoli;
 1984 Ernesto Pellegrini;
 1995 Massimo Moratti;
 2004 Giacinto Facchetti;

 Entrenadors del club .


1909-15 - Virgilio Fossati;
1919 - Virgilio Fossati;
1920 - Nino Resegotti;
1922-24 - Bob Spotiswood;
1924-26 - Paulo Schiedler;
1926-28 - Arpad Veisz;
1928-29 - Josef Viola;
1929-31 - Arpad Veisz;
1931-32 - Istvan Toth;
1932-34 - Arpad Veisz;
1935-36 - Gyula Feldmann;
1936 - Albino Carraro;
1936-38 - Armando Castellazzi;
1938-40 - Tony Carnelli;
1940 - Giuseppe Peruchetti;
1941 - Italo Zamberletti;
1941-42 - Ivo Fiorentini;
1942-43 - Giovanni Ferrari;
1945-46 - Carlo Carcano;
1946 - Nino Nutrizio;
1947-48 - Giuseppe Meazza;
1948 - Carlo Carcano;
1948 - John Astley;

1949-50 - Giulio Cappelli;
1950-52 - Aldo Olivieri;
1952-55 - Alfredo Foni;
1955 - Aldo Campatelli;
1955-56 - Giuseppe Meazza;
1956 - Annibale Frossi;
1957 - Luigi Ferrero;
1957 - Giuseppe Meazza;
1957-58 - John Carver;
1958 - Giuseppe Bigogno;
1959-60 - Aldo Campatelli;
1960 - Camillo Achilli;
1960 - Giulio Cappelli;
1960-68 - Helenio Herrera;
1968-69 - Alfredo Foni;
1969-70 - Heriberto Herrera;
1970-73 - Giovanni Invernizzi;
1973 - Enea Masiero;
1973-74 - Helenio Herrera;
1974 - Enea Masiero;
1974-75 - Luis Surez;
1975-77 - Giuseppe Chiappella;
1977-82 - Eugenio Bersellini;

1982-83 - Rino Marchesi;
1983-84 - Luigi Radice;
1984-86 - Ilario Castagner;
1986 - Mario Corso;
1986-91 - Giovanni Trapattoni;
1991 - Corrado Orrico;
1992 - Luis Surez;
1992-94 - Osvaldo Bagnoli;
1994 - Giampiero Marini;
1994-95 - Ottavio Bianchi;
1995 - Luis Surez;
1995-97 - Roy Hodgson;
1997 - Luciano Castellini;
1997-98 - Luigi Simoni;
1998-99 - Mircea Lucescu;
1999 - Luciano Castellini;
1999 - Roy Hodgson;
1999-00 - Marcello Lippi;
2000-01 - Marco Tardelli;
2001-03 - Hctor Raul Cper;
2003 - Corrado Verdelli;
2003-04 - Alberto Zaccheroni;
2004-08 - Roberto Mancini;
2008 - Jos Mourinho;


 Plantilla actual .

A 25-1-2008





































 Jugadors destacats .


Anys 1910
  Ermanno Aebi;
  Giuseppe Fossati;
  Virgilio Fossati;
Anys 1920
  Luigi Cevenini;
Anys 1930
  Giuseppe Meazza;
  Giovanni Ferrari;
  Luigi Allemandi;
  Ugo Locatelli;
  Annibale Frossi;
   Attilio Demaria;
  Hctor Scarone;
  Ernesto Mascheroni;
Anys 1940
  Camillo Achilli;
Anys 1950
  Benito Lorenzi;
  Giorgio Ghezzi;
  Lorenzo Buffon;
  Gino Armano;
  Istvan Nyers;
  Faas Wilkes;
  Lennart Skoglund;
  Antonio Valentin Angelillo;

Anys 1960
  Armando Picchi;
  Mario Corso;
  Giacinto Facchetti;
  Sandro Mazzola;
  Tarcisio Burgnich;
  Gianfranco Bedin;
  Aristide Guarneri;
  Angelo Domenghini;
  Giuliano Sarti;
  Luis Surez;
  Joaqun Peir;
  Jair da Costa;
Anys 1970
  Roberto Boninsegna;
  Lido Vieri;
  Mauro Bellugi;
  Ivano Bordon;
  Gabriele Oriali;
  Giampiero Marini;

Anys 1980
  Alessandro Altobelli;
  Graziano Bini;
  Giuseppe Baresi;
  Evaristo Beccalossi;
  Riccardo Ferri;
  Walter Zenga;
  Aldo Serena;
  Marco Tardelli;
  Karl-Heinz Rummenigge;
  Liam Brady;
  Daniel Passarella;
  Vincenzo Scifo;
  Herbert Prohaska;
Anys 1990
  Andreas Brehme;
  Jrgen Klinsmann;
  Lothar Matthus;
  Diego Simeone;
  Roberto Baggio;
  Giuseppe Bergomi;
  Nicola Berti;
  Gianluca Pagliuca;
  Andrea Pirlo;
  Ruben Sosa;
  Dennis Bergkamp;
  Aron Winter;
  Ivn Zamorano;
  Roberto Carlos;
  Ronaldo;
  Paul Ince;
  Laurent Blanc;
  Youri Djorkaeff;
  Jocelyn Angloma;

Anys 2000
  Hernan Crespo;
  Juan Sebastin Vern;
  Javier Zanetti;
  Esteban Cambiasso;
  Fabio Cannavaro;
  Francesco Toldo;
  Christian Vieri;
  Srgio Conceio;
  Luis Figo;
  Ivan Cordoba;
  Emre Belzo lu;
  Zlatan Ibrahimovic;
  Obafemi Martins;
  Alvaro Recoba;
  Clarence Seedorf;
  Adriano;
  Sinisa Mihajlovic;
  Dejan Stankovic;
  David Pizarro;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web Oficial del club;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75472" title="Makrios III" nonfiltered="4665" processed="4645" dbindex="29917">

Mikhal Khristdulos Muskos (Ano Panaia, Pafos, Xipre, 1913   Nicsia, 1977), conegut com a Makrios III en el seu crrec eclesistic, fou un lder grecoxipriota, arquebisbe i primat de l'Esglsia Ortodoxa de Xipre.

Era fill d'un pastor de cabres, el 1926 ingress al monestir de Kykkos. Fou ordenat diaca el 1938, i fins el 1943 es va establir a Atenes per a estudiar teologia. El 1946 fou ordenat sacerdot. Complet els seus estudis a la Universitat de Boston d'on torn el 1948 quan fou nomenat bisbe de Kition. El 1950 fou nomenat arquebisbe i primat de l'Esglsia ortodoxa xipriota en substituci de Makrios II i esdevingu el dirigent principal de la comunitat grecoxipriota.

Inicialment fou un dels promotors de l'enosi (uni poltica) amb Grcia. Defensor del dret d'autodeterminaci dels xipriotes, deman a la Gran Bretanya, que controlava l'illa des del 1878 i a les Nacions Unides, la celebraci d'un plebiscit, per ambdues s'hi oposaren. Els britnics l'acusaren d'alenar els grups armats de Grivas i fou deportat a les illes Seychelles el 1956-1957.

Torn a Xipre desprs de la independncia (mercs els Acords de Zuric del 1959). El 1960 fou elegit president de la repblica, proced a la revisi de la constituci. Entr en conflicte amb la minoria turca, i provoc un greu conflicte entre Atenes i Ankara el 1963. S'alluny gradualment del projecte de l'enosi, i top amb els grups annexionistes, encapalats pel general Georgios Grivas. Escap amb vida del cop d'estat dirigit per la dictadura atenesa (1974). Ocupat un 40% del territori xipriota per l'exrcit turc (1974) i proclamat, unilateralment, la Repblica Turca del Nord de Xipre (1975), govern la part grega de l'illa fins que mor. 

Referncies.
 Christopher Hitchen, Cyprus, Quartet Books 1984;
 Glafkos Klerides, My Deposition, Alithia Publishing 1992;
 John Reddaway, Burdened with Cyprus: The British Connection, Weidenfeld & Nicolson 1986;
 Ange S. Vlachos, Graduation 1974, Oceanis 2001 ;
 P.N. Vanezis, Makarios: Faith & Power, Abelard-Schuman 1971;
 Nigel West (Rupert Allason), The Friends: Britain's Post-War Secret Intelligence Operations, Coronet 1990 (OP);

Enllaos.
 Text de l'entrevista de Makrios III amb Oriana Fallaci, el 1974;
 Histries de la BBC sobre Makrios.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75474" title="Premi Nacional de Teatre" nonfiltered="4666" processed="4646" dbindex="29918">
El Premi Nacional de Teatre forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 La Cubana;
1996 Mario Gas;
1997 Rodolf Sirera;
1998 Joan Brossa;
1999 Ricard Salvat;
2000 Sergi Belbel;
2001 Carles Santos;
2002 Feliu Formosa i Torres;
2003 Anna Lizaran;
2004 Josep Maria Pou;
2005 Sala Beckett;
2006 Llus Homar;
2007 Llusa Cunill;
2008 Salvador Sunyer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75476" title="Peregrn Tuc" nonfiltered="4667" processed="4647" dbindex="29919">

Peregrn Tuc, anomenat Pippin pels amics, s un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. s un dels quatre hbbits protagonistes a El Senyor dels Anells. 

Nascut l'any 2990 de la Tercera Edat, Pippin era fill i hereu del Thain de la Comarca, Paladn Tuc II, i Englantina Bancs. Tenia tres germanes grans: Perla, Pimpernel i Pervinca. El seu millor amic era el seu cos Meriadoc Brandiboc, fill de la germana del seu pare.

s el ms jove del seu grup d'amics, amb vuit anys menys que Merry i vint-i-dos menys que Frodo Saquet. 

El seu cap i els seus peus sn especialment peluts fins i tot per un hbbit, i els seus pls son arrissats i d'un to rossenc. 

Biografia.


El Senyor dels Anells.

Va conspirar amb Merry, Sam i Fredagar Bult per ajudar a Frodo a marxar cap a Rivendell. s l'nic dels hbbits que encara no havia assolit la majoria d'edat en iniciar el viatge, i tot i que demostr ser un company lleial i valent, a cops es podia notar la seva inexperincia i immaduresa.

Tot i les reticncies de N'lrond, va ser designat com a membre de la Germandat de l'Anell, i va ser un dels nou caminants que va anar cap al sud a travs de Mria, Lothlrien i pel Gran Riu.

A Amon Hen, on la germandat va ser atacada pels orcs de Sruman, ell i Merry van ser capturats tot i haver lluitat amb valentia. 

Van escapar-se al bosc de Fngorn on es van trobar amb Barbarbrat, que els acoll i els va donar aiges dels ents per beure. Aquestes aiges van fer que guanyessin alada ms enll del que s corrent en un hbbit.

Van ser presents a l'assemblent, i van acompanyar els ents a l'atac a sengard per enderrocar Sruman. Desprs de la victria es van reunir amb els seus antics companys i va ser present a l'expulsi de Sruman de l'ordre dels mags. En veure el palantir que Llenguadeserp va llanar de la torre d'rthanc va quedar temptat per la seva bellesa i el va agafar a Gndalf durant la nit. Mirant a la pedra, va tenir un terrible encontre amb Suron precipitant els esdeveniments. Per aix, Gndalf va decidir emportar-se'l lluny del palantir i dels seus amics cap a Minas Tirith, on el Senyor Fosc concentra els seus atacs.

En trobar-se amb Dnethor, el senescal de Gndor, va oferir-li els seus serveis per pagar la mort del seu fill Bromir, que havia mort defensant-lo a ell i a Merry dels orcs. Va ser nomenat cavaller de la ciutat i va servir amb la gurdia de la ciutadella.

Durant la defensa de la ciutat a la Batalla dels Camps de Plennor va salvar la vida de Framir en avisar al mag Gndalf de les intencions de Dnethor, que deixant-se endur per la follia volia cremar-se viu juntament amb el seu fill.

Pippin va formar part de l'exrcit de l'Oestat que liderat per ragorn va dirigir-se a la Porta Negra de Mrdor. Durant la batalla va arribar a matar un ogre, per va quedar inconscient atrapat sota el seu cos en desplomar-se. En restaurar-se la monarquia va ser nomenat cavaller pel nou rei Elssar.

De retorn a la Comarca, t un paper fonamental en la derrota dels esbirros de Sruman durant l'Assot de la Comarca, i lluita a primera fila a la Batalla de Voralaigua.

Desprs de la caiguda de Suron.

Degut a l'efecte de les aiges dels ents que havien begut, van tornar-se els hbbits ms alts que mai va haver-hi, superant el mtic Braubramador Tuc. Va casar-se als 37 anys d'edat i va tenir un fill, Framir Tuc. Framir es casaria ms tard amb Rullsdaurats, filla de Samseny, emparentant aix els Tuc i els Gamg.

L'any 13 de la Quarta Edat va morir el seu pare i va heretar el seu ttol, esdevenint el trentados Thain de la Comarca. Anys ms tard va abdicar i va tornar amb el seu amic Pippin a Rhan i a Gndor, on van morir l'any 64 de la Quarta Edat i van ser enterrats al pante dels reis de Gndor a Rath Dnen.

Els Tuc dels Grans Smials.
                                          Isengrim II
                                              |
                                         Isumbrs III
                                              |
                                   ----------------------
                                   |                    |
                              Ferumrs II           Bandobrs
                                   |           (El Braubramador)            
                              Fortinbrs I          
                                   |              
                              Gerontius   = Adamanta Rabass
                            (El Vell Tuc) |
                                          |
    ------------------------------------------------------------------------------------------
    |                 |              |                             |                         |
 Isengrim III    Isumbrs IV    Hildigrim = Rosa Saquet    Belladonna = Bungo Saquet   Mirabella = Gorbadoc               
                      |              |                                |                          |
         --------------           Adalgrim                            |            ---------------
         |                           |                                |            |             |
    Fortinbrs II                    |                       Bilbo Saquet   Sis Fills       Primula = Drogo Saquet
         |                     --------------                                                       |
         |                     |            |                                                Frodo Saquet
   Ferumbrs III          Paladn II     Esmeralda = Saradoc Brandiboc
                               |                   |        
  Diamant de Long-Cleave = Peregrn I         Meriadoc Brandiboc
                         |  
                      Framir I  = Rullsdaurats Gamg

 Adaptacions .
En la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Billy Boyd interpreta a Pippin en les tres pellcules de la trilogia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75477" title="Martin Buber" nonfiltered="4668" processed="4648" dbindex="29920">
Mordechai Martin Buber (Viena, ustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austrac. La seva famlia era originria de Lemberg (avui Ucrana) i l'educaren en la tradici jueva. Per una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Sren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre francs i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt crtic amb Theodor Herzl. Dirig les revistes Die Welt  (des del 1902), Der Jude (1924) i Die Kreatur (1928). Es dedic a l'estudi de la tradici hassdica i el 1916 es trasllad a Berln, on cre una Comissi per a interessar-se per la sort dels jueus d'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial.  Tamb cre amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educaci dels jueus adults, collabor en la traducci alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt am Main. 

Quan Adolf Hitler assol el poder el 1933 fug a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treball per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orient la seva reflexi vers els temes de la filosofia de la religi i de la mstica jueva, sobretot dels hassidites. La idea bsica del seu pensament s la relaci jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que s el centre de la seva concepci de la fe religiosa, de l'home, de la psicoterpia i de la filosofia social.

 Obres .
 Die Geschichten des Rabbi Nachman (Histria del Rabbi Nachman, 1906);
  Die Legende des Baalschem (La llegenda de Baal Shem Tov, 1908);
 Ich und Du (Jo i Tu, 1923)  ;
 Die chassidischen Bcher (Els llibres dels hassidites, 1928);
 Die Schrift (amb Franz Rosenzweig 1926-1938);
 Qu s l'home (en hebreu, 1942), ;
 Das Problem des Menschen 1948;
 Die Erzhlungen der Chassidim, 1949;
 Reden ber Erziehung 1953;
 Begegnung. Autobiographische Fragmente (1960).
 Der Jude und sein Judentum, 1963;

Enllaos.

Martin Buber Homepage;
Stanford Encyclopedia of Philosophy entry;
Martin Buber, l'anarquists;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75480" title="Premi Nacional de Periodisme" nonfiltered="4669" processed="4649" dbindex="29921">
El Premi Nacional de Periodisme forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectria professional de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s atorgat en una cerimnia realitzada el ms de setembre, presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1990 Josep Maria Huertas Claveria;
1995 Josep Maria Espins;
1996 Collegi de Periodistes de Catalunya;
1997 Albert Jan;
1998 Carles Sents;
1999 Eliseu Climent;
2000 Francesc Escribano i Joan beda;
2001 Antoni Bassas;
2002 Montserrat Armengou i Ricard Bellis;
2003 Mnica Terribas;
2004 Vilaweb;
2005 Emili Manzano;
2006 Milagros Prez Oliva;
2007 revista Mtode;
2008 Jos Mart Gmez, Llus Permanyer i Joan de Segarra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75481" title="Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana" nonfiltered="4670" processed="4650" dbindex="29922">
El Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 Joan Coromines;
1996 Institut d'Estudis Catalans;
1997 Joaquim Maria Puyal;
1998 Edicions Primera Plana;
1999 SEAT;
2000 Caprabo;
2001 Ona Catalana i RAC 1;
2002 Diari Avui;
2003 diari El 9 Esportiu de Catalunya;
2004 revista Enderrock;
2005 Softcatal;
2006 Escola Valenciana;
2007 Associaci de Juristes en Defensa de la Llengua Prpia;
2008 Plataforma per la Llengua;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75482" title="Ivan Aleksievitx Bunin" nonfiltered="4671" processed="4651" dbindex="29923">


Ivan Aleksievitx Bunin ( en rus:                         ) ( Vornej, Rssia 1870 - Pars, Frana 1953 ) fou un escriptor rus guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1933. 

 Biografia .
Va nixer el 22 d'octubre de 1870 a la ciutat de Vornej, capital de la provncia del mateix nom, fill d'una famlia noble. S'educ a casa del seu pare sota la supervisi d'un tutor, que el va ensenyar a llegir i escriure amb una traducci dEl Quixot i Robinson Crusoe i amb les obres de Nikolai Vaslievitx Ggol. Durant un temps va estudiar a la Universitat de Moscou, per l'any 1897 comen a publicar poemes en una revista de Sant Petersburg.

L'any 1889 va seguir al seu germ a Khrkov on va esdevenir redactor auxiliar d'un peridic local i bibliotecari. En aquell moment inici una fructfera correspondncia amb Anton Txkhov, amb el qual s feu molt amic. Aix mateix tingu una relaci, tot i que ms distant, amb Mxim Gorki. 

El 1903 tradu al rus poemes de Henry Wadsworth Longfellow, Lord Byron i Alfred Tennyson. Durant la Primera Guerra Mundial va viatjar per Itlia, Turquia, Palestina, Egipte, Grcia, Algria i Tunsia. Desprs de la Revoluci Russa de 1917, el 1919 emigr a Pars, on hi va viure modestament fins a la seva mort, ocorreguda el 8 de novembre de 1953 a conseqncia d'un atac de cor. Al final de la seva vida s'interess per retornar al seu pas, a l'igual que anteriorment havia fet Aleksandr Kurpin. 

 Obra literria .

La seva poesia continua la tradici clssica dels parnassianistes i, especialment d'Aleksandr Puixkin. A partir de 1920, a causa del seu exili, la seva poesia deriv cap a un lirisme ms accentuat. Conre tamb el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX. Vladimir Nabokov llo la seva poesia, comparant-la amb la d'Aleksandr Blok, per en desdeny la prosa. 

El 1933 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu art, amb el qual ha continuat les tradicions russes clssiques en l'escriptura de la prosa. En el viatge a travs d'Alemanya per a acceptar el premi a Estocolm, els nazis, aparentment fent un control de joies el van detenir, ja que coneixien la forta oposici de Bunin al rgim de l'Alemanya nazi.

 Obres seleccionades .


 Prosa .
1892-1898: Pereval;
1892: Tanika;
1893: Vesti s rdini;
1900: Epitfia;
1901: Tuman;
1902: Nadejda;
1907-1911: Khram solntsa;
1910: Derevnia;
1913: Posldneie svidnie;
1913: Pri dorogue;
1913: Txaixka jizni;

1915: Grammtika liubov;
1915: Gospodn iz San Francisco;
1916: Sin;
1924: Mitina liubov;
1925: Solnetxini udar;
1925: Delo korneta Elguina;
1930: Jizn Arsnieva;
1937-1944: :Timnie allei;
1941: Natalie;
1944: Kholdnaia ossen;

 Poesia .
1898: Pod otkrtim nbom;
1901: Listopad;


 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1933;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75483" title="President del Brasil" nonfiltered="4672" processed="4652" dbindex="29924">

El President del Brasil (portugus Presidente da Repblica Federativa do Brasil) s el cap d'estat i de govern. Junt amb el vicepresident i ajudat pels ministres d'estat integren el poder executiu.

La presidncia del Brasil es va crear desprs de la instauraci de la repblica que sustitu l'imperi. Entre setembre de 1961 i gener de 1963, va tenir un rgim parlamentari, i el cap de govern fou el primer ministre i no el president.

El president i el vicepresident sn elegits simultniament per sufragi popular directe. La duraci del seu mandat s de 4 anys, amb possibilitat de reelecci. s escollida la candidatura conjunta de president-vicepresident que obtingui la majoria absoluta dels vots vlidament emesos. En cas de no ser aix les candidatures que tinguin la primera i segona majoria passen a una segona volta. Les dades de les eleccions sn el primer diumenge d'octubre per a la primera volta i l'ltim diumenge del mateix mes per a la segona volta. Totes es realitzen en l'any anterior a la vigncia del mandat presidencial.

Llista de Presidents del Brasil.

1 Entre 15 de novembre de 1889 i 25 de febrer de 1891 fou Cap de Govern Provisional.
2 Va morir abans d asumir.

 Enllaos .
Pgina oficial de la Presidncia del Brasil;
Galeria dels Presidents del Brasil;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75489" title="Alfons d'Orleans-Borb" nonfiltered="4673" processed="4653" dbindex="29926">

Alfons d'Orleans-Borb, prncep de sang de Frana i duc de Galliera (Madrid 1886 - Sanlcar de Barrameda 1975). Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans i duc de Galliera que fou honrat amb el ttol d'infant d'Espanya i el tractament d'altesa reial pel seu cos el rei Alfons XIII d'Espanya.

Nascut el 12 de novembre de l'any 1886 al Palau Reial de Madrid essent fill del prncep Antoni d'Orleans, duc de Galliera, i de la infanta Eullia d'Espanya. El prncep era nt per part de pare del princep Antoni d'Orleans i de la infanta Llusa Ferranda d'Espanya mentre que per via materna ho era de la reina Isabel II d'Espanya i del prncep Francesc d'Asss d'Espanya, duc de Cadis.

Educat al Palau Reial junt amb el seu cos, el futur rei Alfons XIII d'Espanya i amb les infantes Maria Teresa d'Espanya i Maria de la Merc d'Espanya. El prncep desenvolup interessos especials per l'aeronutica.

L'any 1909 es cas al castell de Rosenau a Coburg amb la princesa Beatriu del Regne Unit filla del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia. La princesa Beatriu era nta del tsar Alexandre II de Rssia i de la reina Victria I del Regne Unit. Beatriu havia estat enamorada i promesa amb el gran duc i tsar per un dia Miquel II de Rssia.

La parella s'install al Palau Reial de Madrid i esdevingueren els amics ms ntims dels reis Alfons XIII d'Espanya i Victria Eugnia de Battenberg de la qual Beatriu era cosina en primer grau. La parella tingu tres fills:

SAR el prncep lvar d'Orleans-Borb, nat a Coburg el 1910 i mort el 1997 a Montecarlo. Es cas amb l'aristcrata italiana Carla Parodi-Delfino el 1937 a Roma.

SAR el prncep Alfons d'Orleans-Borb, nat a Madrid el 1911 i mort a Madrid el 1936 en mans de milicians republicans. ;

SAR el prncep Ataulf d'Orleans-Borb, nat a Madrid el 1913 i mort a Mlaga el 1974. Romangu solter.

Malgrat que aviat s'installaren a Madrid la casa reial espanyola es mostr en contra del matrimoni com a conseqncia de la religi que professava la princesa Beatriu; com a conseqncia, els primers mesos el matrimoni hagu de viure a Coburg. 

Aviat comenaren a aparixer rumors sobre possibles infidelitat de la princesa Beatriu amb el rei Alfons XIII d'Espanya i els ducs de Galliera i la seva famlia hagueren de partir a un exili daurat imposat pel propi rei. Traslladats en un primer moment a Anglaterra on els seus fills assistiren al Winchester College. Posteriorment es traslladaren a viure a Sussa on compartiren exili amb el rei Constant I de Grcia.

A la dcada dels anys 1920 la famlia Orleans pogu tornar a Espanya i s'installa a Sanlcar de Barrameda on possen una important finca rural i magnfic palau. L'esclat de la Guerra civil espanyola fu que la famlia hagus d'abandonar de nou el pas i el duc de Galliera entr a treballar a la Ford als Estats Units.

Amb l'acabament de la guerra, els prnceps d'Orleans i els seus dos fills pogueren retornar a Sanlcar de Barrameda d'on ja no es mourien ms fins a la seva mort, la del duc l'any 1975. El duc de Galliera fou un assidu de les grans concentracions de la reialesa europea, assistint al casament del rei Joan Carles I d'Espanya o del rei Constant II de Grcia entre d'altres. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75490" title="Galera (desambiguaci)" nonfiltered="4674" processed="4654" dbindex="29927">

Nutica: Una galera s un vaixell de rems.
Geografia:
Galera s una entitat de poblaci del municipi de Gai, al Bages.
Galera s un municipi de la provncia de Granada.
la Galera s un municipi del Montsi.
la Galera s un cim del masss del Teix, a la serra de Tramuntana de l'illa de Mallorca.
 Biologia:
 Una Galera s un crustaci.
Editorials: ;
La Galera s una editorial dedicada al llibre infantil i juvenil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75493" title="Premi Nacional de Dansa" nonfiltered="4675" processed="4655" dbindex="29929">
El Premi Nacional de Dansa forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 Jos de Udaeta;
1996 Ramon Oller;
1997 Companyia Gelabert/Azzopardi;
1998 Maria Rovira;
1999 ngels Margarit;
2000 Lannima Imperial;
2001 Catherine Allard;
2002 Mal Pelo;
2003 Andrs Corchero;
2004 Sol Pic;
2005 Marta Carrasco;
2006 La Caldera;
2007 Marta Almirall;
2008 Francesc Casadess;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75495" title="Premi Nacional de Msica" nonfiltered="4676" processed="4656" dbindex="29930">
El Premi Nacional de Msica forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1992 Orquestra de Cambra de l'Empord;
1995 Joan Guinjoan;
1996 Montserrat Torrent;
1997 Xavier Montsalvatge;
1998 Anna Ricci;
1999 Joaquim Homs;
2000 Josep Maria Mestres Quadreny;
2001 Josep Soler i Sard;
2002 Joan Albert Amargs;
2003 Montserrat Caball;
2004 Alcia de Larrocha;
2005 Toti Soler;
2006 Orfe Catal;
2007 Benet Casablancas;
2008 Antnia Font;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75496" title="ASK Riga" nonfiltered="4677" processed="4657" dbindex="29931">
L'ASK Riga va ser un club poliesportiu, destacant en basquetbol, de la ciutat de Riga a Letnia. Fou un dels grans clubs europeus dels anys 50 i 60, dominador de la lliga de la URSS i vencedor de les tres primeres edicions de la Copa d'Europa de bsquet (1958, 1959, 1960). Els seus millors jugadors del moment foren el gegant de 2.18 metres Janis Kruminsh i el base Malgonis Valdmanis. Altres jugadors de la plantilla eren: Davids, Gulbis, Hehts, Jankovskis, Kalherts, Kalmins, Leonciks, G. Muiznieks, V. Muiznieks i Veritis. A la banqueta estava el mtic entrenador Aleksander Gomelski.

L'any 2004 es fund a Riga el BK Riga, que disputa els seus partits al  Daugavas Sporta nams i vesteix de blanc i negre. L'any 2006 adopt el nom ASK Riga, tot recordant l'histric club de la ciutat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75497" title="Maria Cristina d'Espanya" nonfiltered="4678" processed="4658" dbindex="29932">
Maria Cristina d'Espanya, comtessa Marone (Madrid 1911 - 1996) Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial. 

Nascuda al Palau Reial de Madrid l'any 1911 era filla del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg. La infanta era nta del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria per part de pare mentre que per via materna ho era del prncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit.

Part junt amb la seva famlia el dia 15 d'abril de 1931 cap a un incert exili que els condu primer a Frana i posteriorment a Roma on conegu el que seria el seu esps i amb el qual es cas l'any 1940. Enrico Marone-Cinzano, creat comte Marone pel rei Vctor Manuel III d'Itlia, descendia d'una famlia de l'alta burgesia de la Llombardia dedicada a la indstria dels vermuts.

La parella tingu quatre filles:

SE Victria Marone-Cinzano, nada a Roma el 1941. Es cas amb el vuit comte de Villapaterna, Jose Carlos Alvarez de Toledo y Gross.

SE Joana Marone-Cinzano, nada a Roma el 1943. Es cas en primeres npcies amb Jaime Galobart y Satrustegui i en segones npcies amb Luis Sanchez Merlo y Ruiz.

SE Maria Teresa Marone-Cinzano, nada a Roma el 1945. Es cas amb Jose Maria Ruiz de Arana y Montalvo de Brenes, duc de Baena i cinqu marqus de Brennes.

SE Anna Marone-Cinzano, nada a Roma el 1948. Es cas en primeres npcies amb Gian Stavro Santarosa i en segones npcies amb el diplomtic Fernando Schwartz y Giron.

Maria Cristina trepitj de nou terres espanyoles i fins i tot hi habit llargues temporades per mai decid canviar definitivament la residncia. Morta l'any 1996 a la residncia de la comtessa de Barcelona a Madrid fou enterrada amb honors d'infanta al Monestir de Sant Llore de l'Escorial i transportada posteriorment al pante de la famlia Marone a Itlia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75499" title="Premi Nacional de Patrimoni Cultural" nonfiltered="4679" processed="4659" dbindex="29933">
El Premi Nacional de Patrimoni Cultural forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 Arcadi Pla;
1996 Josep Perarnau;
1997 Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Cuesta;
1998 Joan Rodon;
1999 Llus Clotet i Ignasi Paricio;
2000 Ignasi de Sol-Morales, Xavier Fabr i Llus Dilm;
2001 Enric Miralles (a ttol pstum) i Benedetta Tagliabue;
2002 Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans;
2003 Museu Episcopal de Vic;
2004 Manel Risques i Ricard Vinyes;
2005 L'Aven;
2006 Museu del Cinema de Girona;
2007 Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana;
2008 Patronat d'Estudis Osonencs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75502" title="Premi Nacional de Cinema" nonfiltered="4680" processed="4660" dbindex="29934">
El Premi Nacional de Cinema forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Des de la seva creaci fins el 2004 aquesta categoria fou anomenada Premi Nacional de Cinema i Audiovisuals. A partir d'aquest any ambdues categories esdevenen independents per reconixer a cada professional de cada mbit.

Guanyadors.
1995 Ventura Pons;
1996 Marta Esteban;
1997 Antoni Llorens;
1998 Bigas Luna;
1999 Jos Luis Guern;
2000 Joaquim Jord;
2001 Agust Villaronga;
2002 Marc Recha, per la pellcula "Pau i el seu germ";
2003 Carles Bosch i Josep Maria Domnech, per la pellcula "Balseros";
2004 Isabel Coixet, per la pellcula "La meva vida sense m";
2005 Jordi Ball, com a director del "Mster en documental de creaci";
2006 Marta Balletb-Coll, per la pellcula "Sevign";
2007 Cesc Gay, per la pellcula "Ficci";
2008 Jos Gonzlez Morandi i Paco Toledo, per la pellcula "Can Tunis";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75504" title="Premi Nacional de Cultura Popular" nonfiltered="4681" processed="4661" dbindex="29935">
El Premi Nacional de Cultura Popular forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
1995 Ecomuseu de les Valls d'neu;
1996 Associaci Cultural TRAM;
1997 Josep Massot i Muntaner;
1998 Comissi organitzadora de Solc Msica i Tradici al Lluans;
1999 Museu del Joguet de Catalunya;
2000 Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya;
2001 Federaci Sardanista de Catalunya;
2002 Agrupament d'Esbarts Dansaires;
2003 Festival Internacional de Msica de Cantonigrs;
2004 Artur Blasco;
2005 Moviment popular per la Pau;
2006 Joan Soler Amig;
2007 Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;
2008 Associaci L'Era;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75505" title="BC algiris Kaunas" nonfiltered="4682" processed="4662" dbindex="29936">

BC Zalgiris Kaunas s un club de bsquet de la ciutat de Kaunas a Litunia.

 Histria .
El club fou fundat el 1944 i s el ms destacat del pas per palmars. Disputa els seus partits al Kaunas Sports Hall, amb capacitat per a 4.500 espectadors. Els seus colors sn el verd i el blanc.

 Palmars .
 1 Eurolliga de bsquet: 1999.
 1 Recopa d'Europa de bsquet: 1998.
 1 Mundial de Clubs de bsquet: 1986.
 1 Lliga del Bltic: 2005.
 1 Copa del Bltic: 1998.
 1 NEBL: 1999.
 20 Lliga lituana de bsquet: 1946, 1950, 1952, 1953, 1954, 1955, 1958, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2003, 2004, 2005, 2007, 2008.
 5 Lliga de bsquet de la URSS: 1947, 1951, 1985, 1986, 1987.
 1 Copa de bsquet de la URSS: 1953.

 Jugadors histrics .
Arvydas Sabonis;
Rimas Kurtinaitis;
Modestas Paulauskas;
Saulius Stombergas;
Valdemaras Chomicius;
Sergejus Jovaisa;
Algirdas Brazys;
Martynas Andriuskevicius;

 Enllaos externs .
 Web oficial del BC Zalgiris;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75507" title="Premi Nacional d'Arts Visuals" nonfiltered="4683" processed="4663" dbindex="29937">
El Premi Nacional d'Arts Visuals forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s atorgat en una cerimnia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Des de la seva creaci fins el 2004 aquesta categoria fou anomenada Premi Nacional d'Arts Plstiques. A partir d'aquest any adopta el nom definitiu de Premi Nacional d'Arts Visuals.

Guanyadors.
1995 Antoni Tpies;
1996 Antonio Miranda i Antoni Muntadas;
1997 Jaume Plensa;
1998 Leopold Poms;
1999 Miquel Barcel;
2000 Xavier Valls;
2001 Toni Catany;
2002 Eullia Valldosera;
2003 Albert Rfols-Casamada;
2004 Joan Colom;
2005 Perejaume;
2006 Antoni Abad;
2007 Frederic Amat;
2008 Carlos Pazos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75509" title="Premi Nacional d'Audiovisual" nonfiltered="4684" processed="4664" dbindex="29938">
El Premi Nacional d'Audiovisual forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectria professional de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s atorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Des de la seva creaci fins el 2005 aquesta categoria fou anomenada Premi Nacional de Cinema i d'Audiovisual, exceptuant l'any 1999 que es conced per separat. A partir d'aquest any adopta el nom definitiu de Premi Nacional d'Audiovisual.

Guanyadors.
1999 Roser Capdevila;
2005 Collectiu Drac Mgic per la Mostra Internacional de Films de Dones;
2006 Lala Gom, per la seva trajectria professional;
2007 Manuel Barrios, per la direcci del programa televisiu "Una m de contes";
2008 "Infos Idiomes", programa de Barcelona TV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75511" title="Premi Nacional de Circ" nonfiltered="4685" processed="4665" dbindex="29939">
El Premi Nacional de Circ forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
2005 Circ Cric (Tortell Poltrona i Montserrat Tras);
2006 Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris;
2007 Bet Miralta i Jordi Aspa;
2008 Paulina Andreu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75512" title="Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic" nonfiltered="4686" processed="4666" dbindex="29940">
El Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Aquesta categoria es conced per primera vegada el 2005, formant part fins aleshores del Premi Nacional de Patrimoni Cultural, i reconeixent a partir d'aquest moment una tasca diferenciada entre les dues categories.

Guanyadors.

2005 RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes;
2006 Josep-Antoni Llins;
2007 Dani Freixes, pel Museu de les Mines de Gav;
2008 Carme Pins;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75513" title="Cibira Magna" nonfiltered="4687" processed="4667" dbindex="29941">
Cibira Magna (llat Cybira Magna) fou una ciutat capital del districte de Cibiratis. 

Fou poblada suposadament pels descendents dels lidis, segons Estrab, dels que va passar als cabalis i als psidis i la ciutat es va canviar de lloc ocupant un territori entre Psdia, Lcia i Perea (a la Cria) i les ciutats de Bubon, Balbura i Oenanda es van federar a la ciutat i llavors el territori fou anomenat Tetrpolis amb un vot per cada ciutat i dos per Cibira.

Fou governada sempre per tirans, per en general moderats. El darrer tir Mogetes, fill de Pncratos, fou enderrocat per L. Licinius Murena el 84 aC i Cibira (amb 25 ciutats) fou incorporada a Frgia i la resta del territori a Lcia i fou cap d'un convent jurdic. Durant el domini rom es va dir Cesarea Cibira. 

Es la actual Horzoom i te fora runes antigues inclosos el teatre, alguns temples, l'estadi, un arc triomfal i altres edificis, per no de muralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75515" title="Premi Nacional de Disseny" nonfiltered="4688" processed="4668" dbindex="29942">
El Premi Nacional de Disseny forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
2003 Daniel Giralt-Miracle;
2004 Foment de les Arts Decoratives-FAD;
2005 Editorial ACTAR;
2006 Pati Nez;
2007 Mart Guix;
2008 Nani Marquina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75516" title="Cicons" nonfiltered="4689" processed="4669" dbindex="29943">
Cicons o quicons (llat: cicones; grec antic:        ), foren un poble de Trcia que vivia a la costa entre els rius Lissos al oest i l'Hebros al est.

 Referncies .
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75517" title="Vanessa del Rio" nonfiltered="4690" processed="4670" dbindex="29944">

Vanessa del Rio (Harlem, Nova York, EUA.   1952) s una de les llegendes del cinema per adults nordameric. El seu nom real es Anna Maria Sanchez i s filla d'immigrants cubans i portorriquenys.

Va iniciar la seva carrera com actriu X el 1974 i, de fet, pot considerar-se com la primera estrella hispana del porno nordameric. Les dimensions del seu cltoris i dels seus pits foren els principals reclams fsics. Durant prop de dotze anys va actuar en ms de 200 pellicules fins a la seva retirada el 1986 a conseqncia del perill de propagaci de la SIDA entre els professionals del gnere. D'aleshores en s'ha mantingut activa a travs del seu web personal en el que ofereix sexe virtual a la seva parrquia d'admiradors.

Fitxa personal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75518" title="Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica" nonfiltered="4691" processed="4671" dbindex="29945">
El Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.

2005 Jorge Wagensberg;
2006 Anna Veiga;
2007 Ricard Torrents;
2008 Mara Dierssen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75519" title="Premi Nacional de les Lletres Espanyoles" nonfiltered="4692" processed="4672" dbindex="29946">
El Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de las Letras Espaolas, en castell) s otorgat pel Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports. S'otorga en reconeixement al conjunt de l'obra literria d'un escriptor espanyol viu, en qualsevol de les llenges oficials de l'Estat. 

Est dotat amb 40.000 euros (any 2008) i fou creat el 1984.

Guanyadors.
1984 Josep Vicen Foix ;
1985 Julio Caro Baroja;
1986 Gabriel Celaya;
1987 Rosa Chacel;
1988 Francisco Ayala;
1989 Joan Coromines;
1990 Jos Hierro;
1991 Miguel Delibes;
1992 Jos Jimnez Lozano;
1993 Carlos Bousoo;
1994 Carmen Martn Gaite;
1995 Manuel Vzquez Montalbn;
1996 Antonio Buero Vallejo;
1997 Francisco Umbral;
1998 Pere Gimferrer;
1999 Francisco Brines;
2000 Mart de Riquer;
2001 Miquel Batllori;
2002 Joan Perucho;
2003 Leopoldo de Luis;
2004 Flix Grande;
2005 Jos Manuel Caballero Bonald;
2006 Ral Guerra Garrido;
2007 Ana Mara Matute;
2008 Juan Goytisolo;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75525" title="CSKA Moscou" nonfiltered="4693" processed="4673" dbindex="29947">

El CSKA Moscou o TsSKA Moscou (en rus:                                     , Tsentrlnogo Sportvnogo Kluba Armii, en catal: Club Esportiu Central de l'Exrcit) s un club poliesportiu de la ciutat de Moscou, a Rssia. 

 Histria .
El CSKA de Moscou va ser fundat el 1911. Al llarg de la seva histria ha rebut les segents denominacions, abans de l'actual: OLLS (1911-23), OPPV (1923-27), CDKA (1928-50), CDSA (1951-56) i CSK MO (1957-59).

T moltes seccions, les ms destacades el futbol, el basquetbol, l'hoquei gel (1946), el voleibol, el waterpolo o el tennis. Durant els temps de la Uni Sovitica era el club de l'Exrcit Roig. Actualment s una societat annima on el principal accionista s l'empresa petroliera Sibneft, propietat del multimilionari rus Roman Abrmovitx, i les seves seccions ms importants sn professionals.

 Secci de futbol .
 ;

 Secci de bsquet .
 ;

 Secci d'hoquei gel .
 ;

Enllaos externs.
Web oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75535" title="Cilcia" nonfiltered="4694" processed="4674" dbindex="29948">

Cilcia fou una regi del sud-est d'sia Menor. Fou una satrapia persa i selucida, i desprs una provncia romana i bizantina. 

La regi es dividida en dues parts: la de fora del Taure i la Cilcia del Taure. La Cilcia del Taure va pertnyer en general a la Capadcia.

La Cilcia prpia limitava al sud amb la mar Mediterrnia, a l'oest amb Pamflia, al nord amb Licania i Capadcia i a l'est amb les muntanyes Amanus que arribaven fins el golf d'Issos. Estava dividida en dues subregions, la part occidental muntanyosa, anomenada Cilcia Trquea (i mes tard Isuria) i la Cilcia oriental anomenada Cilicia Campestris (la plana).

La frontera entre la Cilcia Trquea i Pamflia era a Coracesium (Alaya) segons Estrab i al riu Melas (quasi 50 km a l'oest de Coracesium) segons Plini. Per Mela el cap Anemurium, l'extrem sud d'Anatlia, era el que marcava el lmit. Les dues Cilcies eren separades segons Estrab pel riu Lamos.

La Cilcia Campestris arribava fins a Soli i desprs cap al est-sud-est  fins el Cap Karadash (antic Magarsos). El riu Cidnos desemboca mes enll de Tars.

Al nord de Tars les muntanyes del Taure tancaven el pas. El pas de Glek Bghz, es el que va usar Cir II el gran per anar de Capadcia a Tars, el que va usar Alexandre el gran per entrar a Cilcia i el que Pescenni Nger va fortificar contra Septimi Sever que marxava contra ell des Capadcia. Per el pas principal, entre Laranda i les Portes Cilcies, que s esmentat per Xenofont fou usat en altres ocasions: Cir el jove el va utilitzar quant va anar de Iconium a Licania per aquest pas acompanyat de la reina de Cilcia, Epiaxa, a la que va enviar per aquest pas amb una escorta; i es el pas de millor accs cap a Soli, Pompeipolis i Tars. La part mes plana es la regi entre el Saros i el Piramos i es deia Alion en grec. Els rius principals foren el Cidnos, el Saros (avui Sihun) i el Piramos (Jihun). Cal esmentar les ciutats d'Adana, Mopsustia, Lalasis i Anazarbe.

Herdot diu que la regi fou poblada pels Hipakeis que van agafar el nom de Cilcis per Cilix, fill d'Agenor el fenici. En realitat la regi fou habitada des molt antigament i vers el 2000 aC el regne de Kizzuwatna era un domini hitita. Ja existien Tars (Tara) i Adana (Adanija). Prnceps hitites de la casa reial van governar el pas amb el ttol de sacerdots.  Llavors la regi era poblada per gent de parla luvita. Vers el final del imperi Hitita a finals del segle XIII aC, es va formar un regne anomenat Tarhuntassa, la capital del qual era a la regi de Pamflia. 

Al final del segle XIII aC el debilitament d'Hatti va obligar a fer concessions al rei de Tarhuntassa que es va atribuir el ttol de Rei d'Hattusa. el rei hitita Suppiluliuma II aferma en una inscripci haver retornat el regne de Tarhuntassa a l'obedincia, per el regne va sobreviure i els seus reis es van continuar titulant reis d'Hattusa igual que ho feren els reis de Karkemish.

Al segle X aC els assiris anomenaren la regi Que (Qu'e) o Awariku (per el nom del seu rei), i tenia els seus propis reis dels quals es coneix a Kateh (vers la meitat del segle IX aC) i Kirri encara dins el mateix segle; mes al oest era el pas de Hilakku, del que va derivar Cilcia. Tiglatpileser III (744-727 aC) va sotmetre Que i va nomenar governadors que van residir a Adana, per a la mort de Sargon II, com molts altres territoris va recuperar la independncia amb la anterior dinastia reial (la dinastia Muksa, a les fonts fencies Mp, possiblement el mitolgic cilici grec Mopsos). La regi fou reconquerida per Esarhaddon (680-669 aC) per Hilakku es va mantenir independent i vers finals del segle VIII aC aparegui com a rei Ambarish i mes tard, al comenament del segle segent, Sanduarris; fins que deguts als atacs dels cimmeris durant el regnat d'Assurbanipal (668-631 aC) el regne va demanar la protecci assria. (vers 670 aC) i sota els assiris apareix com a rei (meitat del segle VII aC)  Sanasarris.
 
El 612 aC els babilonis revoltats aliats als medes van ocupar Niniveh, i van posar fi al Imperi assiri que nomes va subsistir en alguns llocs del la part occidental. Es en aquesta poca Que i Hikkaku van quedar unides sota un mateix poder reial; els grecs van anomenar el ttol dels reis Syennesis i al pas Siclia, derivat de Hikkaku. Herdot esmenta la mediaci del rei de Cilcia en un tractat de pau entre Aliates II de Lidia i Ciaxares de Mdia.
 
El 547 o 546 aC Cir II el gran va fer campanya a les regions properes i va sotmetre Ldia i segurament tamb Cilcia. Es possible que el rei (syennesis) de Cilcia, que es deia  Appuwau, quedes sotms a Prsia a la mateixa campanya. El segent nom que s'esmenta com a rei es Oromedon (se sap nomes que fou el pare del segent rei). El va succeir el seu fill, un rei esmentat com Syennesis II (ja que no se sap el seu nom)  que va participar el 481 aC a l'atac persa a Atenes al front d'algunes naus, i que la filla es va casar amb Pixodaros, el lder de Cria. La seva capital era Tars. Un altre Syennesis (identificat com el III dels reis dels que nomes es coneix el ttol ) apareix a la final del segle V aC i va participar en la guerra civil entre Artaxerxes II de Prsia i el seu germ Cir el jove que tenia el suport dels mercenaris grecs entre els que hi havia Xenofont. El syennesis fou forat a aliar-se amb Cir el jove per la presencia de les seves forces al pas, per al ser derrotat a Cunaxa el rei fou destronat i els seus territoris convertits en satrapia. Xenofont parla de la reina Epiaxa per no aclareix si era la dona del rei, una co-reina, o la regent d'un menor. Segurament el rei deposat (com abans els seus antecessors) tenia Tars com a residencia, i all hi havia una fora militar persa. Herdot parla de la IV satrapia (Cilcia) i diu que el tribut que pagava el regne era de 360 cavalls i 500 talents de plata al any dels que 140 talents foren utilitzats en la cavalleria de guarnici al pas i la resta anaven al tresor reial. Herdot defineix els lmits de la satrapia i diu que abraava al nord del Taure fins al est de Capadcia (l'Eufrates era el lmit entre Cilcia i Armnia) es a dir que la part oriental de Capadcia pertanyia a la satrapia.

Se sap poca cosa dels strapes de Cilcia per a la satrapia hi havia llocs autnoms com Artemis Persia (nom donat pels grecs) o Cibela, que tenia per centre Castabala al nord-est. Aquesta regi precisament es va revoltar durant el regnat de Artaxerxes II de Prsia, per foren sotmesos per Datames. Un altre santuari fou Mazaca on s'adorava al foc.
 
El primer strapa conegut es Tirabazos que ho fou del 384 aC al 380 aC; va seguir Farnabaces i desprs Datames (la satrapia de Cilcia s'estenia cap a Capadcia). El babiloni Mazeos (Mazdai) fou strapa del 361 aC al 336 aC, un llarg perode per un strapa. El 336 aC fou nomenat governador de Babilnia on era quant hi va arribar Alexandre el gran. El seu successor a Cilcia fou Arshama que fou derrotat per Alexandre el 333 aC el qual va estar un temps a Tars per causa d'una malaltia i desprs va continuar la lluita contra la gent de Cilcia a les muntanyes. En fou nomenat strapa Balacros que ho va ser fins el 328 aC i va lluitar contra els muntanyesos sense gaire xit, i el va substituir Filotos.  El 321 aC Perdicas va concedir la satrapia de Cilcia i Capadcia a umenes de Cardia que va entrar a Capadcia i el 319 aC Perdicas va enviar en el seu ajut a Antgon (Antgon Monoftlmos) strapa de Frgia.

Desprs del repartiment de Triparads bona part de Cilcia va quedar dins la satrapia de Capadcia (el 320 aC) i dins el domini d'Antgon que la va dominar des el 316 aC i la va conservar fins el 301 aC quant, derrotat a Ipsos, Seleuc I Nictor i Ptolomeu I Ster es van repartir el pas, quedant-se el egipci amb les ciutat de la zona costera i el selucida l'interior. Pleistarcos fou nomenat strapa selucida. Els egipcis van conservar les seves possessions (incls durant la segona guerra sria on encara les van augmentar)  fins a la cinquena guerra sria (202 aC-198 aC) quant la van perdre a profit dels selucides. La llengua luvita fou progressivament substituda pel grec. Demetri Poliorcetes la va dominar del 298 aC al 293 aC i desprs Cassandre fins el 285 aC, per foren mes ocupacions militars que dominacions.

Didot Trif (140 aC-138 aC) va fortificar Coracesium durant la seva usurpaci (com diu Estrab) del tron selucida. Antoc VII Sidetes el va assetjar a la fortalesa (139 aC) on es va sucidar (138 aC). Estrab fa responsable a Trif de qu els cilicis comenaren a dedicar-se a la pirateria combinat amb la feblesa dels segents reis (aix es degut a que la capital dels pirates cilicis fou Coracesium). La gran demanda d'esclaus a Roma i altres grans ciutats (sobretot desprs de la destrucci de Cartago i Corint)  feia molt necessari un trfic que els pirates feien amb eficcia  i Delos es va convertir en un mercat lliure per tots els esclaus que poguessin agafat i hi podessin portar doncs els pirates all figuraven com a comerciants d'esclaus legtims.  A partir del 110 aC la pirateria va esdevenir la primera ocupaci a la regi. Durant la guerra amb Mitridates els pirates van estar al costat del rei, que fou derrotat.

Cilcia fou donada a Antoni el 103 aC i va comenar a combatre els pirates per el poder rom mai es va establir. El 92 aC Sulla va rebre la provncia sense mes xit que Antoni. El 80 i 79 aC Dolabella va ser el governador de Cilcia per no se sap que hi fos mai i totes les accions de Verres i Dolabella esmentades per Cicer foren a Lcia, Pamflia, Psdia i Frgia. Els selucides van perdre la regi vers el 83 aC davant Armnia, domini que que de fet no es va estendre a totes les regions muntanyoses ja segurament en part fora del control selucida, sin nomes a una part.

Els romans van fer alguna expedici contra els pirates (que incls havien amenaat les costes italianes i moltes regions del imperi) sense massa inters fins desprs del 78 aC. Entre el 78 i el 74 aC Publius Servilius Vatia va ser enviat contra els pirates i va lluitar a Lcia, Pamflia i a Cricos a Cilcia i va sotmetre una part de la Cilcia occidental (per el que va rebre el sobrenom d'Isuric) per la major part va restar independent en mans dels pirates o sota domini de Tigranes II d'Armnia. El 69 aC encara era un domini armeni i segurament tamb el 66 aC. Gneu Pompeu fou nomenat el 67 aC comandant de la guerra contra els pirates; fou ell qui va combatre als pirates i els va establir a ciutats i els hi va donar terres (67 aC) i qui va pacificar la Cilcia Trquea vers el 66 aC. Desprs d'aquest any Tigranes fou aliat rom i va renunciar formalment a Sria (incloent Cilcia)  Commagene, Osroene i Migdnia que el 64 aC foren convertides en provncia romana. Vers el 65 aC els romans dominaven la la Cilcia plana. Llavors es va organitzar la provncia amb sis districtes: 

Cilcia Campestre (Cilicia Campestris);
Cilcia Aspre (Cilicia Aspera);
Pamflia;
Psdia;
Isuria;
Licania;

A mes va incloure una part de Frgia, amb els convents jurdics de Laodicea, d'Apamea i de Synnada.  Probablement fou a la Cilcia Aspre que el mes importants dels caps local fou reconegut rei (Tarcondimotus I Filantoni). El 58 aC la illa de Xipre, presa pels romans a Egipte, fou inclosa dins els limites de la provncia, i encara romania aix quant Cicer en fou procnsol els anys 51 aC i 50 aC. Marcus Tulius Cicer va dirigir la darrera campanya contra els pirates de Cilcia vers el 50 aC; Cicer esmenta als habitants de Cilcia que vivien a les muntanyes com Eleutercilicis i que tenien capital a Pindenissos, i al seu temps els habitants de la plana ja estaven hellenitzats i la tnica cilcia amb la seva llengua noms es conservava a les muntanyes i districtes allunyats, com les regions de les muntanyes Amanus que Estrab diu que sempre tingueren varius reis o caps locals que tenien diverses places fortes i al seu temps un d'ells es va imposar al astres i fou designat rei pels romans i que aquest rei es deia Tarcondimotus (que com hem vist era reconegut rei des vers el 64 aC). Tarcondimotus I Filantoni fou rei de Cilcia (el ttol era "rei de l'alta Cilcia") del 64 al 31 aC. Tarcondimotus I va estar amb Pompeu a la batalla de Farslia, per fou perdonat per Csar, i va morir lluitant per Marc Antoni a Accium. La provncia es va dividir en vuit convents jurdics: 

Tars (feta capital provincial i residencia del governador);
Forum Iconium (a Licania);
Forum Isauricum (probablement Philormenium);
Forum Pamphylium, (ciutat desconeguda);
Forum Cibyraticum o Cibra (a Laodice al Licos);
Apamea;
Synnada;
Xipre;

Vers el 47 aC Csar va fer algun canvi: Cibra fou incorporat a la provncia d'sia amb la major part de Psdia i Pamflia; tamb es creu que li foren incorporats els convents d'Apamea i Synnada. El 41 aC Marc Antoni va fer rei a Polem, que es va fer dir Antoni Polem (aix apareix a les monedes), amb el ttol de sacerdot mxim dels Cennatis, dinastia de la ciutat sagrada dels Olbeis i Lalasseis (el nom Cennatis apareix a les monedes de Diocesarea, on es titulada "metrpolis" dels Cennatis; els Lalaseis son esmentats per Plini i Ptolomeu).
El 36 aC Marc Antoni va donar Xipre i Cilcia a Clepatra (els regnes van subsistir com a clients d'Egipte), i la Frgia oriental amb Licania, Isuria i Psdia a Amintes rei de Galcia. August encara la va reduir mes: va reincorporar Cilcia Aspre (on el regne de Tarcondimotus fou abolit) per Xipre fou feta provncia separada i Pamflia, Isuria i Psdia desprs de la mort d'Amintes ja no van tornar i foren constitudes en provncia separada, quedant unida Licania a la nova provncia de Galcia (establerta a la mort d'Amintes). Cilcia va quedar limitada a les Cilcies campestre i aspre.

Havien passat uns vint anys del govern de Cicer fins que el poder rom es va poder consolidar, ja que a causa de les guerres civils no es van poder enviar mai forces militars suficients. Finalment, desprs d'Accium, es va poder procedir a una reorganitzaci profunda; 
Cilcia i Xipre van ser separades de'Egipte; el regne de l'alta Cilcia fou suprimint, per el 25 aC, a la mort d'Amintes de Galcia, la Cilcia Trquea fou donada a Arquelau de Capadcia (que la va posseir per complet amb l'excepci de Selucia, i que va tenir per capital la illa Eleusis, prop de la desembocadura del riu Lamos, a la que es va donar el nom de Sebaste en honor d'August), i desprs, el 20 aC, fou donada la administraci d'una part a ttol de rei a Tarcondimotus II Filopator (fill de Tarcodimotus I) perqu era una regi difcil de governar. Tamb es va consolidar en aquestos anys una dinastia nativa a Olbe (a la muntanya entre Soli i Cyinda) on els reis es van dir casi tots Ajax i Teucer perqu deien ser descendents del mtic Ajax (fill de Teucer); y al menys a un altre lloc muntanys, potser el pas dels Cennatis que ja havia estat regne durant uns deu anys (41 a 31 aC). Tarcondimotus II fou rei fins l'any 17 en qu va morir, justament al mateix any en qu va morir Arquelau (que des l'any 15 era retingut a Roma) i Capadcia fou feta provncia de Roma i Cilicia Aspera es va repartir entre aquesta provncia i la provncia de Sria (Cilcia Campestre i segurament Isuria); un rei Arquelau dels Clites s esmentat com a rei d'aquest poble en el regnat de Tiberi (iniciat el 14 dC) i s'ha suposat be que fos un rei diferent del Arquelau de Capadcia, be que fos un descendent (la famlia d'Arquelau hauria conservat un poder local) per res es pot afirmar amb seguretat. Els governadors de Sria van combatre a les tribus muntanyeses, com per exemple Lucius Vitelus l'any 36, per cada vegada amb menys dificultat. El 41 Polem fou nomenat rei de Cilcia (probablement altra cop la Cilcia Aspera) i va conservar el regne fins el 72 quan Vespasi va reunificar Cilcia i la va convertir en provncia imperial administrada per Llegats (legatus) amb el ttol de propretors, i al temps de Caracalla fou feta provncia consolar; fou dividida en dos parts per Diocleci el 293 (la part occidental muntanyosa va esdevenir Isuria, del poble dels isauris, i la plana va conservar el nom de Cilcia); desprs del regnat de Constant el gran , Cilcia fou dividida en dos provncies: Cilcia Primera (Cilicia Prima), amb capital a Tars, sota un cnsol; Cilcia Segona (Cilicia Secunda), amb capital a Anazarbe, sota un praeses; i Isuria  o Cilcia Aspera (capital Selucia d'Isuria) es va mantenir governada tamb per un  Praeses. Dintre de Cilcia hi havia sis ciutats lliures, Tars, Anazarbe (metrpolis des el temps de Caracalla), Cricos, Mopsutia, Selucia al Calicadnos (aquesta darrera fou part del regne d'Arquelau per en fou separada pel mateix August) i Agis. Selinos  mes tard anomenada Trajanpolis fou colnia romana.

Al segle VII va esdevenir zona de frontera entre els bizantins i els rabs. Els rabs la van ocupar vers el 700 per els bizantins la van recuperar a la seva ofensiva del 965 que els va portar a lep i mes lluny. Llavors s'hi van establir molts armenis fins al punt de qu el pas fou conegut com l'Armnia Menor o la Petita Armnia, i es van formar senyories armnies que van originar un regne, que va existir fins el 1375. Des llavors va passar al Imperi otom. 

Vegeu: Regne d'Armnia Menor

Al final de la primera guerra mundial 1918 fou ocupada pels francesos que la van administrar cinc anys fins que fou evacuada.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75536" title="Premi Cervantes" nonfiltered="4695" processed="4675" dbindex="29949">
El Premi Cervantes, va ser institut l'any 1974 i s concedit anualment pel Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports a proposta de les Acadmies de la Llengua dels pasos de parla hispana. Est reconegut com el guard literari ms important en llengua castellana i destinat a distingir l'obra d'un autor espanyol o iberoameric la contribuci del qual al patrimoni cultural hispnic hagi estat decisiva. 

Est dotat amb 125.000 euros (any 2008) i pren el seu nom de l'autor Miguel de Cervantes, autor de la qual es considera la mxima obra de la literatura castellana, El Quixot. 

La seva primera edici va tenir lloc de manera efectiva l'any 1976. El Premi Cervantes no pot ser compartit, declarat desert o ser concedit a ttol pstum, segons les normes que es van establir desprs que en l'edici de 1979 el jurat decids concedir el premi "ex aequo" a l'espanyol Gerardo Diego i a l'argent Jorge Luis Borges. 

Els candidats al Premi Miguel de Cervantes sn proposats pel ple de la Reial Acadmia Espanyola, per les Acadmies de la Llengua dels pasos de parla hispana i pels els guanyadors en passades edicions. 

El jurat est integrat pel director de la Reial Acadmia Espanyola, el director d'una Acadmia de la Llengua d'Hispanoamrica, que va canviant cada any, el premiat en l'edici anterior i sis personalitats del mn acadmic, literari o universitari, espanyols o hispanoamericans, "de reconegut prestigi". 

El 23 d'abril de cada any, coincidint amb la data que es commemora la mort de Miguel de Cervantes, el rei d'Espanya, presideix el lliurament d'aquest guard al Paranimf de la Universitat d'Alcal d'Henares. En aquest acte solemne, el rei, el ministre de Cultura espanyol i l'autor guardonat pronuncien un discurs en l'es glossa la vida i producci literria del premiat, l'obra de Cervantes i els autors clssics de la llengua castellana, aix com sobre l'estat d'aquest idioma. 

Guanyadors.
1976 Jorge Guilln (Espanya);
1977 Alejo Carpentier (Cuba);
1978 Dmaso Alonso (Espanya) ;
1979 Jorge Luis Borges (Argentina) i Gerardo Diego (Espanya);
1980 Juan Carlos Onetti (Uruguai);
1981 Octavio Paz (Mxic) ;
1982 Luis Rosales (Espanya) ;
1983 Rafael Alberti (Espanya);
1984 Ernesto Sbato (Argentina) ;
1985 Gonzalo Torrente Ballester (Espanya) ;
1986 Antonio Buero Vallejo (Espanya);
1987 Carlos Fuentes (Mxic);
1988 Mara Zambrano (Espanya) ;
1989 Augusto Roa Bastos (Paraguai);
1990 Adolfo Bioy Casares (Argentina) ;
1991 Francisco Ayala (Espanya);
1992 Dulce Mara Loynaz (Cuba);
1993 Miguel Delibes (Espanya);
1994 Mario Vargas Llosa (Per);
1995 Camilo Jos Cela (Espanya);
1996 Jos Garca Nieto (Espanya);
1997 Guillermo Cabrera Infante (Cuba);
1998 Jos Hierro (Espanya);
1999 Jorge Edwards (Xile);
2000 Francisco Umbral (Espanya);
2001 lvaro Mutis (Colmbia);
2002 Jos Jimnez Lozano (Espanya) ;
2003 Gonzalo Rojas (Xile);
2004 Rafael Snchez Ferlosio (Espanya);
2005 Sergio Pitol (Mxic);
2006 Antonio Gamoneda (Espanya);
2007 Juan Gelman (Argentina);
2008 Juan Mars (Espanya);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75540" title="Kizzuwatna" nonfiltered="4696" processed="4676" dbindex="29950">
Kizzuwatna o Kizzuwadna fou un estat de l'Anatlia del sud-est (Cilcia) probablement d'origen hurrita. 

Va sorgir a la regi anomenada Adaniya, que es va fer independent dels hitites vers la meitat del segle XVI aC. Probablement es va fer independent sota el rei Ammunas, o una mica abans  amb Pilliya al que va siucceir Pariyawatri considerat el primer rei independent de Kizzuwatna, pare d' Isputahsu (Ishputakhshu) que el va succeir. Es sap que ja existia com a regne independent a la segona meitat del segle XVI aC, i apareix ja en un tractat amb l'imperi Hitita sota el rei Telepinus (en el qual el rei Isputuhsu o Iputah de Kizzuwatna utilitza un segell amb el nom probablement de "Sarri-Tesub") va reclamar el ttol de gran rei, tractat que s'ha conservat parcialment en versions acadiana i hitita i que fou el primer tractat hitita amb un poder estranger igualitari (no es conserva no obstant la introducci histrica que va esdevenir tpica als documents hitites). Hantilis II, fill i successor d'Alluwamnas, va fer un altre tractat amb el rei Paddatisu (Paddatishshu) on els dos sobirans es prometien mtua amistat en termes recprocs i iguals (vers 1480 aC), tractat que molt pocs anys desprs  fou renovat en termes similars pel rei Eheya de Kizzuwatna i el rei Tahurwailis. 

Les bones relacions amb els hitites van empitjorar quant ambds regnes van ocupar territoris que abans pertanyien a l'altra, per desprs es va signar un tractat paritari que va posar fi als litigis, quan regnava a Kizzuwatna Pilliya II i a Hattusa el rei Zidantas II (vers 1470 o 1460 aC). Fou el darrer tractat paritari que un rei hitita va fer amb Kizzuwatna i tamb el darrer tractat paritari d'aquest regne amb qualsevol altra ja que poc desprs el pas fou dominat per Mitanni i Pilliya II va haver d'acceptar ser vassall del rei hurrita, i ho va ser la resta del segle. Els litigis potser van derivar d'un tractat signat per Idrimi d'Alalakh i Pilliya II de Kazziwatna, pel qual Idrimi va poder passar pel pas i entrar a territori hitita on va saquejar molts lloc i va destruir set fortaleses retornant desprs en triomf a Alalakh. 

El rei hitita Tudhalias II no va aconseguir imposar la seva sobirania a Ishuwa i altres petits regnes de le regio de l'alt Eufrates que desprs d'un breu domini hitita van passar a Mittani. Com a revenja Tudhalias va atacar Kizzuwatna, que era vassall de Mitanni i va imposar un tractat al rei Sunasura. Una detat de Kizzuwatna fou traslladada a Samuha i nominalment Kizzuwatna quedava com estat independent fora de l'influencia de Mitanni per en la practica esdevenia un aliat hitita: si Tudhalias atacava un altre pas el rei de Kizzuwatna havia de proveir 100 carros de combat i 1000 infants i el rei havia d'acompanyar al rei hitita; el rei de Kizzuwatna no podria enviar missatges al de Mitanni. Sembla que els hitites van conquerir fins a Washukanni, ciutat que van incorporar a Kizzuwatna, per si aix fou la conquesta no va ser permanent (s'esmenta en aquest regnat i en el segent d'Arnuwandas I). Es conserva el texte del tractat entre Tudhalias II i Sunasura de Kizzuwatna (vers el 1400 aC).

Vers el 1380 aC va passar probablement al estat hitita, i fou disputat per Mitanni fin que aquest fou ocupat per  Subiluliuma II vers la meitat del segle XIV aC.  Vers el 1375 aC els hitites ja van devastar Tegarama i es van apropar a Mittanni que encara no fou ocupada.

Mes tard a la batalla de Kadesh (vers 1293 aC), Kizzuwatna va aportar un contingent al exercit hitita de Muwatallis II contra l'egipci Ramss II.

La famlia reial fou d'origen hurrita ja que la majoria de reines i nobles del pas porten noms hurrites i els deus hurrites se sap que van passar al pante hitita i entre ells la deessa Hebat de Kizzuwatna. 

Kizzuwatna va passar a Assria vers el 1225 aC i l'imperi Hitita va desaparixer al cap de 40 anys.

 Llista de reis .

Pelliya I o Pilliya I vers 1550 aC;
Pariyawatri  abans de 1500 aC;
Ishputakhshu vers 1500  aC ;
Shunashshuna I (Sunasura I) desprs de 1500 aC;
Paddatishshu  vers 1480 aC;
Eheya o Ekheya vers 1480 aC;
Pelliya II o Pilliya II vers 1470 aC (vassall de Mitanni);
Talzush  vers 1450 aC (vassal de Mitanni);
Shunashshuna II  (Sunasura II) vers 1400 aC (vassall de Mitanni abans de 1400 aC, vassall d'Hatti desprs de 1400 aC);
al Imperi Hitita vers  1380 aC fins el 1275 aC;
a Assria vers el 1275 aC.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75541" title="Tarhuntassa" nonfiltered="4697" processed="4677" dbindex="29951">
Tarhuntassa o Tarhuntasa fou una ciutat i un regne que va ocupar la parts sud-oest d'Anatlia, entre Cilcia i Lcia. La ciutat era a la Terra Baixa Hitita, per exactament no s'ha trobat el lloc, tot i que havia de ser propera a la Vall del modern riu Gok Su o a les rodalies de Kayseri.

El rei hitita Muwatallis II (1295-1272 aC) va traslladar la capital del regne des Hattusa a Tarhuntassa, per la capital del imperi va retornar a Hattusa sota el rei Urhi-Tesub o Mursilis III (1272-1267)

 Regne de Tarhuntasa .

Tarhuntassa va esdevenir la capital d'un regne hitita separat que s'estenia per Pamflia, Cilcia Occcidental i les muntanyes del Taure fins a Konya, i cap a Lukka al oest, i tenia al capdavant a Ulmi-Tesup, que era fill de Muwatallis II i que el vers el 1266 aC va signar un tractat amb el rei hitita Hattusilis III. Fou creat per Hattusilis III pel seu nebot per fer front als atacs de Lukka, revoltada, i de Piyama-radu i el seu germ Tawagalawa, que al front d'aventurers arzawans i de Lukka i amb el suport d'Ahhiyawa i Millawanda (i de l'illa de Lazba d'eon eren originaris) s'havian apoderat de tot el sud-est de Anatlia. Ulmi-Tesub va agafar el nom de regne de Kurunta.

El regne limitava al nord i oest amb Pitassa, Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcci a la ciutat de Saranduwa a la terra del riu Hulaya". En els segents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins el riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamflia.

El debilitament d'Hatti va obligar a fer concessions al rei Ulmi-Tesub (Kurunta) de Tarhuntassa, el fill de Muwatallis, que es va atribuir el ttol de Rei d' Hattusa. El rei de Tarhuntassa vers la meitat del segle era encara Kurunta que desprs d'aquesta data va signar un tractat amb Tudhalias IV. Subiluliuma II aferma en una inscripci haver retornat el regne de Tarhuntassa a l'obedincia, per el regne va sobreviure i els seus reis es van continuar titulant reis d'Hattusa igual que ho feren els reis de Karkemish.

Subiluliuma va fer campanya contra Tarhuntasa segons una inscripci. Pero no se sap la causa de la campanya existint tres teories: una revolta del rei de Tarhuntasa (Kurunta o un fill de Kurunta); els primers atacs dels pobles de mar; o rebels interns.

Vers el 1185 aC l'imperi Hitita es va enfonsar. Tarhuntassa va patir els atacs dels pobles de la mar al mateix temps i va desaparixer junt amb l'imperi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75544" title="Cimbres" nonfiltered="4698" processed="4678" dbindex="29952">
Cimbres (llat cimbri) foren un poble germnic o celta del nord d'Europa central.

Per raons desconegudes van envair el sud d'Europa vers el 110 aC junt amb els teutons i van devastar la Gllia i Hispnia, i van derrotar a sis exercits romans (especialment a la batalla d'Aurenja) i desprs, ja separats dels teutons, van entrar a Itlia fins que foren derrotats per Caius Mar el 101 aC a Campi Raudii, prop de Vercellis on van perdre mes de cent mil homes.

El seu habitat original fou el Quersons cmbric (Jutlndia) on encara vivien al temps del Imperi. Estrab els esmenta al costat dels brcters i dels caucis i diu que ocupaven el pas al oest del Elba. 

En temps d'August van enviar una ambaixada al emperador, amb regals i demanant perd pels seus atacs de cent anys abans.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75549" title="Sistema semipresidencialista" nonfiltered="4699" processed="4679" dbindex="29953">
El sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democrcia semipresidencialista o repblica semipresidencial, s un sistema d'organitzaci poltica parlamentria en qu el primer ministre i el president sn participants actius de les funcions diries del govern. Difereix del sistema parlamentari ats que el president s elegit per vot popular i no s noms una figura representativa cerimonial. Per altra banda, difereix del sistema presidencialista ats que existeix el concepte de primer ministre, el qual t responsabilitats davant de la branca legislativa del govern. 

Els poders el president i el primer ministre es divideixen de manera distinta a cada pas que utilitza aquesta forma d'organitzaci poltica. Per exemple, a Frana, el president n's responsable dels afers estrangers mentre que el primer ministre n's responsable dels afers nacionals. En aquest cas, per, la divisi de poders entre el primer ministre i el president no s'esmenta a la constituci, sin que ha evolucionat com a convenci poltica. Per contra, a Finlndia, el sistema poltic del qual emula el sistema francs, la divisi de poders s clarament expressada a la constituci: "les poltiques estrangeres sn encapalades pel president en cooperaci amb el gabinet". 

Els sistemes semipresidencialistes poden tenir perodes de cohabitaci, en qu el primer ministre i president sn electes de manera separada i de partits rivals. Aix permet la creaci d'un sistema efectiu de verificaci i balan, com al sistema presidencialista. No obstant aix, tamb pot crear una forta tensi poltica entre els dos partits en el poder. 

Algunes nacions amb sistemes semipresidencialistes sn: Egipte, Finlndia, Pakistan, Portugal, Romania, Rssia i Taiwan entre altres. ustria i Irlanda, segons les seves constitucions, atorguen fins i tot ms poders als presidents. No obstant aix, els presidents, per tradici, no els utilitzen, i funcionen de facto com a sistemes parlamentaris. 

 Vegeu tamb .
 Sistema parlamentari;
 Sistema presidencialista;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75550" title="Kimmrikon" nonfiltered="4700" processed="4680" dbindex="29954">
Kimmrikon fou una ciutat grega del Bsfor Cimmric, tamb fou anomenada Cerbrion, propera a la muntanya del mateix nom, a la part oriental del sud de la pennsula de Kertx. Plini el Vell la situa "ultimo in ostio". Es probablement la moderna Temruk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75554" title="Cimmeris" nonfiltered="4701" processed="4681" dbindex="29956">
Els cimmeris foren un poble nmada que va viure a la moderna Ucrana, el Caucas nord-oriental i el Quersons Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'sia Menor. 

Eren molts propers als escites tnicament i arqueolgicament idntics. Segurament els escites van expulsar als cimmeris dels seus habitats originals i llavors van iniciar la invasi de l'sia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i be. Els arquelegs els identifiquen amb la cultura de Novo erkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. 

Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van comenar a desplaar cap al Caucas, van passar per Clquida i fins el riu Halys envaint l'sia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Ldia, a les planes de Frgia es van establir el cimmeris. 

En els segents anys van atacar Urartu i Assria. Van atacar tamb Ldia per foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne aix com Urartu i Assria, estenent-se cap a Paflagnia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colnies gregues de la costa nord de l'Eux) per el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparixer al comenament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i desprs es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilcies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris tamb van desaparixer de la historia.

El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres per aix fou un error originat per la similitud dels noms.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75556" title="Circeis" nonfiltered="4702" processed="4682" dbindex="29957">
Circeis (Llat Circeii) fou una ciutat del Laci al peu del puig Circeu. (Mons Circeius o Circello).

Fou establerta com a colnia per Tarqu el Superb al mateix temps que la de Sgnia, per no se sap si abans ja hi havia una ciutat dels volscs i etruscs. Fou una ciutat de les del Laci que va signar el tractat amb Roma i Cartago desprs de l'expulsi de Tarquini.  Va passar desprs a dependre de Coriolanus que va expulsar als colons romans i la va entregar als volsques per fou recuperada pels romans. 

Tres anys abans de la guerra gala es va establir una nova colnia romana, per al cap de pocs temps aquesta colnia i Velitres es van revoltar i es van aliar al volsques i van aconseguir fer-se independents, estatus que mantenien al comenar la Guerra Llatina el 340 aC.

Circeis fou membre de la Lliga Llatina, i L. Numicius, un ciutad de Circeis, era un dels dos pretors que dirigia la lliga. Desprs de la guerra no se sap que li va passar a la ciutat per se segur que va ser dominada per Roma, i apareix a la segona guerra pnica com una de les trenta colnies llatines, i una de les 12 que no va poder subministrar les taxes i materials demanats per Roma.

El 189 aC els hostatges cartaginesos van intentar una revolta d'esclaus a la regi. Desprs va entrar en decadncia i va acabar com una petita ciutat per al final de la repblica i al principi del imperi l'establiment d'algunes viles de romans rics li van permetre de recuperar-se. Tiberi i Domici van tenir viles a la ciutat. 

A la ciutat abundaven les ostres que eren de les mes apreciades pels romans. Lpid desprs de la seva deposici per Octavi, fou confinat a Circeis. 

Va desaparixer al final del imperi.

Es conserven algunes runes al Monte della Cittadella a uns 3 km de la costa, prop del llogaret de San Felice; del port no en queden restes i probablement fou a la actual Porto di Paola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75557" title="Cirta" nonfiltered="4703" processed="4683" dbindex="29958">
Cirta fou una ciutat de la costa de Numdia. El nom deriva del fenici Kirta que vol dir "la ciutat".

Fou residencia dels reis dels massilis numides, que hi tingueren un palau. El primer fou Masinissa que s'hi va installar desprs de vncer a Sfax. Micipsa, a la segona meitat del segle II aC, la va engrandir i la va dotar d'alguns edificis notables, i hi va establir alguns colons grecs. Fou una fortalesa del pas fins que fou conquerida per Gai Mari que hi va establir una colnia romana anomenada Julia Cirta.

Juli Csar la va concedir al cap local Sittius, i llavors es va dir tamb Colonia Sittianorum, nom que no va prevaldre. Fou el quarter general del emperador rebel Domici Alexandre el 311 i fou saquejada per Maxenci. Reconstruda per Constant, la ciutat va passar a dir-se Constantina.

De l'antiga ciutat es conserva una part en runes, incloent un arc triomfal (portat a Pars) .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75560" title="Ktion" nonfiltered="4704" processed="4684" dbindex="29959">
Ktion o Ction (llat Citium) fou una ciutat de la costa sud de Xipre, probablement la ms antiga de l'illa, establerta pels fenicis i segurament la Khitim esmentada a la Bblia.

Al final de la guerra contra Prsia, Cim II d'Atenes la va ocupar per va agafar all mateix una malaltia i va morir al seu vaixell ancorat al port. 

Naturals de la ciutat foren els filsofs Zen, Perseu o Filolau, i els metges Apollodor de Citium i Apolloni. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75562" title="Estadi Llus Sitjar" nonfiltered="4705" processed="4685" dbindex="29960">
L'estadi Llus Sitjar s un camp de futbol que es troba a la Plaa Barcelona, al barri palmes d'Es Fort. Va ser inaugurat el 1945 i fou l'estadi oficial del Mallorca fins el 1999, any en qu es trasllad a l'ONO Estadi. 

Fins 2007 va ser utilitzat pel Mallorca B, i actualment es troba abandonat i en un lamentable estat.

L'estadi t una capacitat de 18.000 espectadors i unes dimensions de 103x69 metres.

Vegeu tamb.
 RCD Mallorca;

Enllaos Externs.
 L'estadi al web del RCD Mallorca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75563" title="Cios" nonfiltered="4706" processed="4686" dbindex="29961">
Cios (llat Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bitnia, a la Propntida, al golf de Cios (Cianos Sinus). Esmentada sovint com Cios de Msia. 

La llegenda la fa fundada per Cios, company d'Hrcules, al seu retorn de Clquida. Fou mes probablement una colnia milsia establerta al peu del puig Argantoni vers el segle VII aC. El 553 aC va passar als lidis per com a ciutat autnoma. Els perses (general Hymees) la van ocupar el 499 aC per pagant un tribut va mantenir una virtual independncia. Va quedar dins la satrapia de la Frgia Helespntica o Dascilios i va tenir un govern local. 

El 466 aC fou ocupada pels atenencs i va entrar a la lliga de Delos on va romandre fins el 412 aC en qu fou ocupada pels perses desprs de la derrota atenenca a Siclia uns mesos abans (413 aC).

Va caure en mas d'Alexandre el gran el 334 aC i a la seva mort va quedar en poder d'Antgon (232 aC) que fou rei de Sardes el 305 aC fins el 301 aC quant Seleuc I Nictor va guanyar la batalla que li va donar el poder.  En aquestos anys Cios va comenar a emetre moneda  d'or que foren les primeres monedes d'or de l'histria. Cios va restar com a ciutat grega independent i mes tard es va aliar a la Lliga Etlia.

Filip V de Macednia la va ocupar, va massacrar als ciutadans als que va deportar o va vendre com esclaus,  i la va donar a Prsies de Bitnia (aliat seu a la guerra contra Prgam) que la va restaurar i repoblar (amb bitinis) i li va donar el seu propi nom (fou coneguda com Prsies o Prousias thalassia (que vol dir Prsies martima), per distingir-la d'altres ciutats amb igual nom). No se sap si Cios va romandre com un barri o va recobrar el seu antic nom, per una Cios al mateix lloc apareix esmentada desprs per Plini, Mela, Zosimus, i altres encara posteriors. La matana de Cios fou rebutjada per molts estats grecs i Rodes i Prgam van demanar ajut als romans contra Macednia, i aix va servir d'excusa per iniciar la segona guerra macednia que va acabar amb la batalla de Cinoscfals el 197 aC. La ciutat per va romandre en mans del rei de Bitnia fins el 74 aC.

Sota els romans Cios va tenir una constituci prpia supervisada pel cnsol rom, i va recobrar el seu carcter grec. Molts lders romans van elegir la ciutat com a lloc de residencia d'estiu.  La ciutat va recuperar el nom de Cios o Kios llatinitzat en Cius.

A partir del segle II el cristianisme es va difondre a la regi i la ciutat va rebre la visita del apstol sant Pau. Plini, governador de Cios, va demanar instruccions contra el cristianisme i es van establir impostos especials. Per al segle IV fou seu d'un arquebisbat, essent el primer arquebisbe Ciril, que va prendre part al concili de Nicea el 325 aC. 
Justini hi va fundar una escola militar que va funcionar per 37 anys. 

El 1205 el Patriarca de Constantinoble es va establir a Nicea i el patriarca de Nicea fou enviat a Cios; el bisbe de Nicea va esdevenir mes influent. Els llatins van ocupar Cios el 1207 i fou donat als cavallers de Sant Joan que la van tenir fins el 1261.

Els primer atacs turcs son de 1092 (seljcides) per no fou fins el 1300 que els turcs (osmanlis) van representar una amenaa seriosa, i van destruir totes les ciutats de la costa ocupant Brusa el 1326 i Cios el 1336 (desprs d'un setge). La ciutat fou destruda en la conquesta i els seus habitants es van refugiar a la muntanya.

Van poder tornar al cap de tres anys i residir sota les muralles a la zona coneguda com Kastrina prop de l'esglsia de Themana; van restaurar l'esglsia de Koimisis o Theotokou coneguda com Pasariotissa, i es van reorganitzar, per van haver d'acceptar la llengua turca, per els impostos eren molt alts i van haver de vendre els fills com esclaus i molts ciutadans van marxar. Aquesta situaci dolenta va subsistir fins a finals del segle XVII quant Murat IV va millorar les condicions de vida, i l'establiment d'una drassana militar a la ciutat va permetre a molta gent trobar feina. Durant el segle XIX la situaci dels grecs cristians va millorar i es va restablir l'educaci.

Al final de la primera guerra mundial els grecs de la regi del Pont es van revoltar. A les muntanyes es van formar grups armats. Molts grecs van ser portats a camps de treball (una tres-cents mil). Quant els aliats van entrar a la zona les guerrilles turques, els tzetes, encara estaven combatent per foren sotmesos per la marina anglesa. L'exrcit grec sota el general Samartzis, va restablir la sobirania grega a Cios el 25 de juliol de 1920. El patriarca de Nicea Basil II i l'alcalde grec de Cios, Pinatsis, van assistir a la cerimnia. La retirada aliada que va deixar sols als grecs mal equipats, va capgirar la situaci. Es va intentar formar un estat autnom del Pont per evitar la sortida de la poblaci grega i la prdua de les propietats . El 22 d'agost de 1922 l'exrcit grec a Cios va aguantar l'atac turc per va evacuar la ciutat el dia segent. Trenta mil persones de Cios i rodalies van haver de fugir a Grcia amb vaixells el 25 d'agost de 1922.

Hi van nixer els filsofs Asclipades i Arkipos Flvios.

Avui es diu Gemlik.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75564" title="Koarkaki Klub Cibona" nonfiltered="4707" processed="4687" dbindex="29962">

El KK Cibona (Koarkaki Klub Cibona) s un club de bsquet de la ciutat de Zagreb a Crocia.

 Histria .
La Cibona fou fundada el 1946 amb el nom de BC Sloboda (en catal: BC Llibertat). Ms tard, el 1950 s'anomen Lokomotiva Zagreb i el 1975 adopt el nom Cibona, que era el seu patrocinador, una empresa alimentria. Tot un seguit de grans jugadors que es formaren al club el convertiren a la dcada dels 80 en un dels ms forts d'Europa, liderats per un dels millors jugadors de tots els temps al continent: Drazen Petrovic. El club guany dues Copes d'Europa i dues Recopes. Disputa els seus partits al Drazen Petrovic Basketball Centre amb capacitat per a 5.000 espectadors. Els seus colors sn el blau i el blanc.

 Palmars .
 2 Copa d'Europa de bsquet: 1985, 1986.
    1 Euroleague Opening Tournament 2001;
 2 Recopa d'Europa de bsquet: 1982, 1987.
    1  Korac Cup  1972;
 3 Lliga iugoslava de bsquet: 1982, 1984, 1985.
 8 Copa iugoslava de bsquet: 1969, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1986, 1988.
 14 Lliga croata de bsquet: 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007.
 5 Copa croata de bsquet: 1995, 1996, 1999, 2001, 2002.

 Jugadors histrics .
 Drazen Petrovic;
 Alexander Petrovic;
 Andro Knego;
 Kresimir Cosic;
 Andrija Zizic ;
 Slaven Rimac;
 Mihovil Nakic;
 Zoran Cutura;
 Franjo Arapovic;
 Danko Cvjeticanin;
 Vladan Alanovic;

 Entrenadors histrics .
 Mirko Novosel;
 eljko Pavli evi ;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75566" title="Clastidium" nonfiltered="4708" processed="4688" dbindex="29963">
Clastidium fou una ciutat de la Gllia Cisalpina, prop de Ligria, a uns 12 km al sud del Po a la via entre Placentia i Dertona, a uns 30 km de la darrera.

El 222 aC la ciutat, que ja tenia certa importncia, fou assetjada pels nsubres; Marc Claudi Marcel III els va derrotar a la vora de les seves muralles junt amb els seus aliats Gesates, i el rei d'aquestos darrers, Virdomaris, va morir a mans del propi cnsol rom. 

Al comenar la segona guerra pnica fou convertida en fortalesa romana on es van acumular moltes provisions, per el comandant de la guarnici, nadiu de Brundusium, ho va entregar tot a Annbal que la va convertir en la seva plaa d'armes per les seves operacions al Trbia.

Fou una ciutat de bastant importncia regional, una de les principals de la zona. Polibi diu que era a territori dels Andri que probablement eren els Anamaris o Anans. Progressivament va perdre importncia i va desaparixer al comenament del Imperi. 

Avui dia hi ha al seu lloc una ciutat de nom Casteggio.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75567" title="Koarkaki Klub Split" nonfiltered="4709" processed="4689" dbindex="29964">

El KK Split (Koarkaki Klub Split) s un club de bsquet de la ciutat d'Split a Crocia.

 Histria .
El KK Split, conegut histricament pels seus patrocinadors, Jugoplastika Split o POP 84 Split, s un dels grans clubs del bsquet croats. El seu moment lgid el visqu al tombant de les dcades dels 80 i 90 amb un gran reguitzell d'estrelles liderades per Toni Kukoc, Dino Ra ja, Zan Tabak, Zoran Savic o Dusko Ivanovic i entrenades per Bozidar Maljkovic, guanyant tres Copes d'Europa consecutives.

 Palmars .
 3 Copa d'Europa de bsquet: 1989, 1990, 1991.
 2 Copa Korac: 1976, 1977.
 6 Lliga iugoslava de bsquet: 1971, 1977, 1988, 1989, 1990, 1991.
 5 Copa iugoslava de bsquet: 1972, 1974, 1977, 1990, 1991.
 1 Lliga croata de bsquet: 2003.
 5 Copa croata de bsquet: 1992, 1993, 1994, 1997, 2004.

 Jugadors histrics .
 Toni Kukoc;
 Dino Ra ja;
 Zan Tabak;
 Nikola Vujcic;
 Petar Skansi;
 Rato Tvrdic;
 Zeljko Jerkov;
 Duje Krstulovic;
 Damir Solman;
 Ivica Dukan;
 Zeljko Poljak;
 Velimir Perasovic;
 Zoran Savic;
 Dusko Ivanovic;
 Luka Pavicevic;
 Zoran Sretenovic;

 Entrenadors histrics .
 Branko Radovic;
 Petar Skansi;
 Kresimir Cosic;
 Zoran Slavnic;
 Bozidar Maljkovic;
 Zeljko Pavlicevic;
 Vlado Vanjak;

 Enllaos externs .
 Web oficial del KK Split;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75568" title="Clautinatis" nonfiltered="4710" processed="4690" dbindex="29965">
Els clautinatis (llat Clautinatii, grec Klautinatoi) foren una tribu dels vindlics esmentada per Estrab. Son probablement el mateix grup que Plini anomena catenats (llat catenates)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75570" title="Clazmenes" nonfiltered="4711" processed="4691" dbindex="29966">
Clazmenes (grec Klazomenai, llat Clazomenae) fou una ciutat dels jnics al sia Menor al sud de la badia d'Esmirna. Tenia al est territori d'Esmirna i al oest territori d'Eritrea. La frontera entre la darrera i Clazmenes era a la ciutat de Kytrion, que segons Estrab fou el lloc original de la ciutat, la qual no era molt llunyana. La ciutat tenia 8 illes al seu front entre elles Pele, Drimussa i Marathusa.

La ciutat fou fundada pels jnics. Gent de Cleones i Flios, expulsada pels doris del Pelopons, es van establir al territori de Colof i van fundar Scfia per desprs es van traslladar a Clazmenes, que van fundar prop de la costa. Va ser atacada per Aliates II de Lidia (regn vers 621-654 aC) que fou rebutjat. Va fer moltes colonitzacions destacant Abdera , Fanagria i Tanais entre d'altres, i va comerciar intensament amb Egipte. En temps de Cressos de Ldia (meitat del segle VI aC) la ciutat tenia el seu tresor a Delfos. Herdot va enumerar a la ciutat entre els estats grecs d'sia Menor sense incloura-la als estats insulars (que eren Quios i Samos) tot i que la ciutat havia estat traslladada a una illa a la costa, a tocar de la costa, per el seu territori era cap al interior.

Otanes de Prsia va ocupar la ciutat poc desprs del inici de la revolta Jnica. Desprs de la guerra de Prsia amb Atenes, Clazmenes va esdevenir tributaria d'Atenes per el 412 aC desprs de la derrota atenenca Siclia, es va revoltar juntament amb Quios i Eritrea. En aquesta poca es va fortificar Polikne, a la costa, com a lloc de refugi, per fou presa pels atenencs que van traslladar a la seva poblaci a l'illa, i va restablir el govern favorable a Atenes enviant als caps rebels a Dafnos; aviat va arribar el comandant espart Astiocos que va exigir la restituci dels desterrats de Dafnos, a lo que es van negar; Astiocos va atacar la ciutat, que no tenia muralles, per fou rebutjat.

Desprs del tractat de pau d'Apamea els romans van declarar (188 aC) a Clazmenes immune (lliure de taxes i li van donar una de les petites illes de la rodalia. Desprs de la derrota de Mitridates (84 aC) per Sulla, la ciutat fou atacada pels pirates com altres ciutat de la costa. Clazmenes fou inclosa a la provncia romana d'sia. 

Hi van nixer Anaxgores, i el dramaturg Eurpides.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75571" title="Kleitor" nonfiltered="4712" processed="4692" dbindex="29967">
Kleitor (llat Cleitor) fou una ciutat d'Arcdia el nom de la qual derivava de estar situada en una plana tancada ('Kleio'). El seu territori es deia Kleitria i limitava al est amb Feneos, al oest amb Psofis, al nord amb Cyanetha i Acaia i al sud amb Cafis, Trpolis i Thelpusa. A la plana avui anomenada de Sudhena a la vall alta del antic riu Ladon, afluent del Katzana (antic Aronios) hi havia la ciutat dependent de Lusi, que anteriorment fou independent, i a la vall baixa hi havia la mateixa Kleitor.

La llegenda atribueix la seva fundaci al heroi Kleitor, fill del rei d'Arcdia Azan. Kleitor va lluitar contra el rei Sous d'Esparta que la va voler ocupar en temps mtics. Desprs va conquerir Lusi, Paus i altres ciutat properes. Fou una ciutat important dins Arcdia i a la guerra de Tebes va lluitar contra Orcomen. Mes tard fou part de la Lliga Aquea i va rebutjar els atacs etolis. Algunes reunions de la lliga Aquea es van fer a la ciutat. 

Estrab ja l'esmenta com a destruda al segle I aC, per en realitat va subsistir amb certa importncia fins al temps de Septimi Sever.

Les seves runes es diuen avui Palepoli i son properes a un llogaret que es diu encara Kleitor (que va prendre el nom del riu Klitora, ja que aquesta va desaparixer totalment). 

Segons els escriptors hi havia a la ciutat una font que qui bevia la seva aigua perdia per sempre el gust pel vi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75572" title="Cleones" nonfiltered="4713" processed="4693" dbindex="29968">
Cleones (grec Kleonas, llat Cleonae) fou una ciutat del Pelopons, a l'Arglida per que mai fou part d'Argos. Era a la via entre Argos i Corint a la vora del riu Langeia (avui Longo). El seu territori era petit i la seva importncia derivava de la celebraci dels Jocs Nemeus.

El seu nom derivaria de Cleones, fill de Pelops, o de Cleona, la filla del riu-deu sop. Fou conquerida pels doris i els seus habitants junt amb els de la ciutat de Flios, van fugir a Jnia i van fundar la ciutat de Clazmenes. Inicialment la ciutat fou aliada d'Argos, a la que generalment va romandre vinculada polticament, conservant la seva independncia. Va ajudar a Argos en la conquesta de Micenes al segle V aC i van lluitar al costat d'Argos a Mantinea el 418 aC per en temps posteriors ja no es coneix res ms i si be la ciutat es esmentada, res es diu de la seves circumstancies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75574" title="Clites" nonfiltered="4714" processed="4694" dbindex="29969">
Els clites (llat Clitae) foren un poble cilici esmentat per Tcit. Van quedar sotmesos a un rei de Cilcia anomenat Arquelau, en temps de Tiberi, suposant-se que aquest Arquelau fos un fill o parent proper del rei Arquelau de Capadcia i no pas el mateix Arquelau de Capadcia (mort el 17 per absent del pas des l'any 15).

Els Clites van refusar obeir les regulacions del cens i pagar taxes i es van retirar a les muntanyes del Taure i van resistir al rei Arquelau, suposadament prorom. Vitelli, governador de Sria va enviar a Marc Trebeli que va assetjar les seves fortaleses (que eren Cadra i Davara) i els va obligar a rendir-se. En temps de Claudi es van tornar a revoltar dirigits per Trosbores, i des les muntanyes van baixar a les planes, fins la costa, saquejant els camps de cultiu, als ciutadans, vaixells mercants i comerciants; van assetjar Anemurium, fins que un tal Antoc, rei de la costa, probablement el successor d'Arquelau, va donar satisfacci al poble i va allar al lder rebel , i finalment va matar a Trosbores i altres caps rebels i va acabar de pacificar el pas amb mesures de reconciliaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75575" title="Chiusi" nonfiltered="4715" processed="4695" dbindex="29970">


Chiusi s una ciutat de Toscana a Itlia, a la provncia de Siena, amb uns 15.000 habitants.

L'antiga Camars fou una ciutat mbrica, que va caure en mans dels etruscs que la van anomenar Clusium i fou de les ciutat etrusques ms importants i una de les dotze de la Lliga Etrusca. Era uns 35 km al sud de Cortona d'Etrria, prop d'un llac anomenat avui Lago di Chiusi.  El seu perode de mxima potncia conegut, quant va exercir l'hegemonia etrusca, fou sota el rei Porsena.

Dions esmenta Clusium aliada a altres ciutats etrusques (Arretium, Volaterrae, Rusellae i Vetulnia) contra Tarqu Prisc el vell. Porsena va arribar a assetjat Roma segon les narracions i fins i tot va poder-la ocupar; desprs va enviar al seu fill runs a atacar Arcia per el prncep fou derrotat i mort.

Desprs no torna a ser esmentada fins el temps de la invasi dels snons gals el 391 aC que la llegenda diu que foren cridats per un ciutad de Clusium per venjar el seu honor privat; per la realitat fou que els gals van atacar en primer lloc Clusium i que els seus habitants els van induir a marxar a Roma per escapar de la prpia destrucci. 

Quasi cent anys desprs Clusium fou envada pels mateixos snons el 295 aC i una legi romana establerta a la regi fou destruda. No se sap quant va passar a domini rom; el 225 aC no es esmentada durant la gran guerra dels gals, que va culminar amb la decisiva batalla de Telamon. A la segona guerra pnica van proveir de moresc i altres subministraments als romans al que foren fidels.

A la guerra civil entre Mari i Sulla la ciutat com quasi tota l'Etrria fou partidria de Gai Mari, i a la seva rodalia es van lliurar dues successives batalles que foren guanyades ambdues per Sulla. 

Va ser municipi rom que va subsistir durant l'Imperi. Al segle V fou seu d'un bisbe. La ciutat va continuar essent habitada i va arribar fins a l'poca actual.

Les runes que es conserven no son nombroses; es tracta sobretot de les muralles i algunes restes d'edificis; els nombrosos sepulcres excavats a les rodalies han aportat molt de material etrusc. Les tombes ms conegudes sn les de Scimnia, Granduca i del  Colle datades del segle VI a IV aC, amb nombroses esttues funerries que sn ara al museu local i al de Florncia. A ms de les escultures s'han trobat pots de tota mena, bronzes i altres objectes com joies, decoracions, eines i similars. A uns 5 km hi ha Poggio Gajella, un turo cnic que fou usat com a lloc d'enterrament i que t nombrosos passatges laberntics.

El territori de la ciutat va incloure diverses ciutats menors i restes etrusques s'han trobat a les viles actuals de Cetona, Sarteano, Chiancian i Montepulciano (no es coneixen els seus noms antics).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75576" title="Cnidos" nonfiltered="4716" processed="4696" dbindex="29971">




Cnidos (llat Cnidus, grec Knidos) fou una ciutat de Cria a la part occidental d'una llarga pennsula que forma la part sud de l'anomenada badia de Ceramicus. La ciutat tenia dos ports; part de la ciutat era a una illa (avui unida al continent per un istme i anomenada cap Krio) i la resta a terra ferma. 

Es conserven les runes que sn grans i cobreixen una gran extensi. Les muralles es poden apreciar perfectament (sn dues, una de ciclpia i l'altra en part pseudoisdoma i en part isdoma) aix com parts dels dos ports. Es conserven tamb dos teatres i les restes d'un gran edifici, probablement un temple. A 2 km de les runes cap al est s'han trobat nombroses tombes algunes de les quals sn edificis de gran mesura.

Fundada pels doris del Pelopons dirigits pel mtic Triopes fou una de les ciutats membres de la confederaci de l'Hexpolis drica que fou reduda a cinc ciutats amb l'expulsi d'Halicarns (Cnidos, Cos, i les ciutats de Lindos, Ialysos i Camiros a Rodes) amb centre al temple de l'Apollo Triopi on es feien jocs i celebracions a banda de les reunions poltiques. Aquest temple era a l'illa on est Cnidos (illa que s'ha unit a la costa i es el actual cap Krio). Cnidos va comerciar amb Egipte (on tenia la factoria de Naucratis) i tenia el seu tresor a Delfos. Cnidos va fundar colnies com Lipara (Lipari).

Fou ocupada pel general persa Harpagos, al servei de Cir II el gran vers el 540 aC. Va romandre sota dependncia de Prsia fins que al comenament de la guerra del Pelopons els habitants de Cnidos foren aliats d'Atenes, per la ciutat es va separar de l'aliana desprs de la desfeta siciliana el 413 aC. Atenes va intentar recuperar la ciutat i la va atacar sense xit. El 394 aC el grec Con al servei de Prsia va derrotar els espartans dirigits per Pisandre de Cnidos i van destruir la supremcia d'Esparta. 

Durant la guerra entre Roma i el selucida Antoc III el gran, Cnidos fou aliada de Roma. El 163 aC van enviar ajut a Calynda revoltada contra Caunus. Fou inclosa a la provncia d'sia quant es va crear el 129 aC, per fou ciutat lliure dins la provinci segons assegura Plini. Abans del 67 aC fou atacada pels pirates cilicis, com tamb ho foren Colof, Samos i altres llocs, per a partir d'aquesta data Pompeu va assegurar la tranquillitat amb diverses mesures militars i poltiques, especialment l'assentament de pirares a terres permanents.

Eudoxos el matemtic i astrnom, Ctsies el metge i historiador, Agatrcides, escriptor, entre altres, foren nascuts a la ciutat. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75578" title="Cnossos" nonfiltered="4717" processed="4697" dbindex="29972">

Cnossos (en llat Cnossus o Cnosus, i tamb gnossus i gnosus) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Herkleion o Cndia.

Inicialment es va anomenar Ceratos. Segons la llegenda el fundador del regne de Creta, Minos la va fundar i la va fer la seva residencia. 

L'excavaci de la ciutat i dels sues palaus ha perms fixar la cronologia del regne de Minos. Cnossos fou habitada des el V millenni abans de Crist per el primer palau no fou bastit fins vers el 2000 aC. Les restes mostren influencies egpcies i del llevant. El palau fou destrut per un terratrmol vers la meitat del segle XVIII aC i es va reconstruir en els segents anys. La segona Cnossos es pensa que tenia uns cent mil habitants i d'aquesta poca sn la major part de les troballes. Vers el 1450 aC aquest palau fou destrut per un incendi causat probablement per la invasi dels aqueus. Els aqueus van viure a Cnosos fins passat el 1200 aC en qu l'illa de Creta fou colonitzada pels doris i es van establir institucions driques a tota l'illa. 

Vegeu: Palau de Cnossos

La ciutat que va exercir l'hegemonia drica a Creta fou Cnossos, que es va aliar amb Gortina i va obtenir al control de tota l'illa. Polibi fa un relat de les guerres civils que van afectar a l'illa i en les que Cnossos va prendre part. La ciutat va subsistir fins a la dominaci romana en qu fou convertida en colnia romana. Durant l'imperi es va mantenir com a municipi de segon ordre. Va desaparixer durant el perode bizant.

Hi van nixer Cersifron o Ctesifon i el seu fill Metgenes, arquitectes del gran temple d'Artemisa, Anesidemos el filsof, el gran esportista Ergteles (guanyador als jocs olmpics, als ptics i als stmics).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75581" title="Baixa Silsia" nonfiltered="4718" processed="4698" dbindex="29973">

La Baixa Silsia (en polons Dolny  l sk) s un dels 16 voivodats de Polnia, segons la nova divisi administrativa del 1998. La capital s Wroc aw, la histrica Breslau. Les principals ciutats sn, segons les dades de poblaci del 1995:

 Wroc aw (642.700);
 Wa brzych (139.600);
 Legnica (108.000);
 Jelenia Gra (93.500);
 Lubin (83.500);
 G ogw (74.200);
 widnica (64.800);
 Boles awiec (44.400);
 Ole nica (38.900);
 Dzier oniw (38.300);
 Bielawa (34.600);
 Zgorzelec (36.800);
 O awa (31.800);
 K odzko (30.900);
 Nowa Ruda (27.200);
 Jawor (25.600);
 wiebodzice (24.700);
 Luba  (24.400);
 Kamienna Gra (23.600);
 Polkowice (21.600);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75583" title="Cuivia i Pomernia" nonfiltered="4719" processed="4699" dbindex="29974">

Cuivia i Pomernia (en polons Kujawy i Pomorze) s un dels 16 voivodats en qu fou dividida Polnia el 1998. Segons dades del 2003, les principals ciutats sn:

 Bydgoszcz (367.700) ;
 Toru  (208.100);
 W oc awek (123.600);
 Grudzi dz (102.700);
 Inowroc aw (79.500);
 Brodnica (28.200);
 wiecie (27.400);
 Che mno (21.800) ;
 Nak o nad Noteci  (20.100);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75585" title="Gran Polnia" nonfiltered="4720" processed="4700" dbindex="29975">


Gran Polnia (en polons Wielkopolska) s un dels 16 voivodats en qu fou dividida Polnia el 1998. Les principals ciutats, segons dades del 2003, eren:

Pozna  (581.200 habitants);
Kalisz (106.500 habitants);
Konin (83.600 habitants);
Pi a (76.800 habitants);
Ostrw Wielkopolski (74.500 habitants);
Gniezno (71.600 habitants);
Leszno (63.500 habitants);
rem (31.000 habitants) ;
Turek (30.700 habitants);
Krotoszyn (29.100 habitants);
Wrze nia (28.900 habitants);
Swarz dz (28.200 habitants);
Jarocin (26.000 habitants);
Ko cian (24.500 habitants);
W growiec (24.500 habitants);
Ko o (24.300 habitants);
Lubo  (23.800 habitants);
roda Wielkopolska (22.200 habitants);
Rawicz (21.700 habitants);
Gosty  (20.800 habitants);
Chodzie  (20.500 habitants);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75586" title="Palau de Cnossos" nonfiltered="4721" processed="4701" dbindex="29976">



El Palau de Cnossos  s el ms important dels palaus minoics de Creta.

Fou construt vers el 2000 aC i destrut per un terratrmol abans del 1700 aC, per ser reconstrut en els segents anys.

Va patir destruccions parcials vers el 1650 aC i importants vers abans del 1400 aC, quant fou abandonat per ser reutilitzat desprs pels drics i romans. 

La seva superfcie es de 20.000 m2. 



Al oest i sud un mur el delimita, per no era una muralla defensiva. El seu accs es per l'oest i a aquesta part hi ha tres pous (koulours) on es dipositaven els objectes de culte i les ofrenes. 

Des l'entrada s'accedeix al Propil oest, on segurament el rei rebia als visitants.

Una porta portava al corredor de la processi (que te aquest nom degut a la pintura al mur que representava portadors d'ofrenes) i avui es port veure en part per una reproducci ja que l'original, com d'latres,  es al museu d'Herakleion.



El segon accs al palau era pel sud, on una porta portava als corredors sud i nord i d'aquestos a la cort central. Aquest corredor es diu de les pintures dels lliris perqu s'hi va trobar un fresc anomenat "prncep dels lliris" de la que existeix una reconstrucci polmica.

L'ala oest te divuit magatzems sense finestres amb grans gerres cada una amb capacitat per 78000 litres d'oli o de vi. Els magatzems comunicaven amb els santuaris a nivell de carrer. Els murs son decorats de smbols religiosos.

Des l'ala sud-oest una escala porta al santuari de tres columnes. A la dreta de l'escala una cambra rectangular es pensa que fou un temple d'poca drica consagrat a Rhea. Darrera aquest santuari hi havia la gran sala de reunions, i mes al nord la sala del santuari on es trobava el fresc conegut com "la parisina".




La sala del tron rebia la llum per una obertura a la part superior. Avui hi ha les copies dels frescs trobats a diverses parts del palau. A nivell del carrer d'accs la sala del tron te un vestbul amb columnes.  A la dreta entrant una bancada de pedra amb una cadira de fusta reconstruda (l'original es va trobat cremat). Un fresc decora la paret. Al fons un petit santuari, Algunes gerres se suposa que s'utilitzaven per cerimnies. Una escala permet pujar a la planta superior. Unes columnes separen la sala del tron del santuari a l'esquerra. Darrera el santuari dues petites cambres, una amb una gran gerra i l'altra, dita "cambra del tresor" on es van trobar estatuetes de deesses i altres objectes. A l'esquerra del santuari el vestbul de criptes de pilars o cambra hipstila, on es feien els sacrificis. Els pilars son decorats amb un smbol (el de les destrals dobles).



L'ala est s construda sobre el pendent del tur i te quatre nivells. La gran escala, protegida per parapets, era illuminada enginyosament, portava a les cambres reials. Un corredor portava a la cambra de les destrals dobles (del smbol gravat a les parets), on es troben algunes figures de culte d'poca micnica.   A ras de terra dos pilars o poltrons marquen una sala illuminada per forats on es van trobar vestigis d'un tron sobre un baldaqu collocat sobre quatre columnes, i que se suposa era la sala d'audincies.  Aquest conjunt es conegut com el mgaron del rei i una porta al sud de la sala porta a un corredor que arriba al mgaron de la reina on es troben es frescs mes coneguts, els dels delfins, que avui dia son reproduccions, al mur nord,  i al poltr est hi ha el fresc de la dansaire. Al oest del mgaron es troba la sala de bany de la reina amb una espcie de banyera d'argila, i la cambra de condcia, amb les latrines. Un porta permet l'accs a un petit pati dit de les rosques de fil, per les que son gravades al mur. A una petita cambra es troba la cambra del tresor on es van trobar objectes de gran valor en or, marfil, i altres metalls preciosos, i la famosa esttua de marfil coneguda com "l'acrbata".



A l'ala nord el pas d'entrada baixa en pendent cap a la porta nord amb dos bastions simtrics un a cada costat. Al basti del oest (reconstrut) hi ha una copia del fres en relleu que representa la captura d'un brau en un camp d'olivers. A la base es troben moltes marques, tridents, estels, destrals dobles. Al extrem nord del corredor nord hi ha la sala hipstila, el sostre de la qual se sostingut per vuit pilars i dues columnes, i anomenat Octroi, car aqu era on arribava el cam que portava als dos ports de Cnossos: Katsamba i Amnisos.
A la part nord-oest hi ha un conjunt d'edificacions d'poca prvia als palaus, on desprs es va construir un santuari. Al sostre del santuari alguns frescs, entre ells el del recollidor de safr. Tamb a la part nord-est hi ha el teatre al aire lliure, on les graderies formen una L, i que servien per uns 500 espectadors.



La via de la processi es creua amb la via reial. A cada costat de la via algunes cases entre elles la "casa dels frescs" i "l'Arsenal"; al oest la casa del tresor nord-oest, que deu el nom als objectes de bronze que s'hi van trobar. La via porta a un petit palau en fou trobat el objecte en forma de cap de brau.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75587" title="Uf" nonfiltered="4722" processed="4702" dbindex="29977">

Uf (en rus    , Uf; en baixkir    , f; en ttar Ufa o f, en txuvaix     , Epkh) s una ciutat de Rssia, capital de la Repblica de Baixkria o Baixkortostan. Segons el cens del 2005 tenia 1.036.026 habitants. El seu nom en ttar vol dir petit.

Fou fundada el 1574 com a fortalesa per Ivan IV de Rssia amb el nom de Tura-tau; fou el centre de la presncia i de la dominaci russa al territori dels baixkirs, ra per la qual la composici tnica de la ciutat s eminentment russa. Segons dades del 1995, el 10,7 % sn baixkirs, un altre 27,9 % sn ttars i el 55,5 % russos.

s una ciutat porturia a la confluncia dels rius Belaia i Uf. Pel que fa l'economia, hi ha construccions mecniques i indstria metallrgica (equipaments per a la indstria del petroli i del gas, aparells geofsics, equips elctrics, etc.), refineria de petroli i indstries qumica, lleugera, alimentria i de la fusta.



Enllaos externs.

Pgina de la ciutat d'Uf   ;
Tot el que cal saber sobre Uf, per David Coppard ;
Uf al mapa de Rssia (nakarte.ru) ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75588" title="Cocosats" nonfiltered="4723" processed="4703" dbindex="29978">
Els cocosats o cocossats (llat cocossates)  foren una de les tribus aquitanes sotmeses a Crassus el 56 aC. Una guarnici es va establir a la ciutat de Cocosa, la seva capital.

Vivien a la part sud del departament de les Landes, al sud del Bugis (Tte de Buch)  i al costat dels cusiots. Cocosa (tamb Coequosa) estava entre Aquae Tarbellicae (Dax) i Burdigala (Bordeus).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75590" title="Queletes" nonfiltered="4724" processed="4704" dbindex="29979">

Els queletes (del llat Celetes) foren un poble de Trcia dividits en majors i menors; els majors vivien a les muntanyes Hemos i els segons a les muntanyes Rdope. El seu pas es deia Queltica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75592" title="Colquis" nonfiltered="4725" processed="4705" dbindex="29980">
Colquis foren els habitants de la Clquida.

Estrab dona l'ordre de les tribus a la costa del Eux, de nord a sud-oest, els zigis, el heniocs, els cercetes els moskis i els Colquis

Segons Herdot els colquis foren les restes del exercit de Sesostris, i eren d'origen egipci, el que dedua de les moltes costum similars entre els dos pobles i que no eren prpies d'altres nacions, com la circumcisi, i el treball del lli, que era de color fosc com el dels habitants del Nil, i el seu per l'arrissat.

Els colquis se subdividien en nombroses tribus establertes a la vora de la costa: els maquelons, els heniocs, els zidretes, els lazes, els apsdes, els abascis, els samiges, els coraxis, els cols, els melanklens, els gelonis, els suanis i els moskis. La tribu dels laz o lazes va ser la que va predominar mes tard i va donar nom al pas (Lazika) i els abascis van deixar el nom a la moderna Abkhzia. Es possible que el nom de Clquida derives dels Colis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75593" title="Salavat Iuliev" nonfiltered="4726" processed="4706" dbindex="29981">
Salavat Iuliev (en baixkir              ) (Tekeyevo (       ), Baixkortostan, 16 de juny de 1752 - Rogervik, Estnia, 8 d'octubre de 1800) fou un cabdill baixkir, fill de Iulai Azhnalin, que el 1774 va donar suport la revolta de Pugatxov. 
Vida. 
Salavat Iuliev va crixer en un poble situat en la ruta comercial de l'rea de Chaytan-Kudeysker (en l'actualitat, districte de Salavat, a Baixkortostan. Des de jove va destacar per la seva fora fsica, el que li va permetre anar, amb sols 14 anys, a caar un s armat exclusivament amb un punyal. La seva sensibilitat potica tamb es va despertar molt aviat, escrivint poemes sobre la llibertat i la naturalesa que li envoltava. El seu pare, Iulai Azhnalin, havia estat embolicat en l'aixecament dels camperols russos, liderat pels cosacs en 1735-1740. Quan el govern rus va intentar reprimir als cosacs dels Urals, l'aixecament general va ser enorme, generant-se el Gran aixecament camperol rus que es va estendre de 1773 a 1775. A l'octubre de 1773 Salavat va ser convocat per l'exrcit rus per a lluitar contra les tropes cosaques de Iemelian Pugatxov; no obstant aix, juntament amb el destacament de la ciutat de Sterlitamak, es van passar al costat de Pugatxov, els homes del qual es trobaven assetjats a Oremburg. Iuliev va obtenir de Pugatxov el rang de coronel. Seguidament va reclutar en el nordest de Baixkria una tropa de ms de 10.000 homes i lluito amb xit a l'rea al voltant de les ciutats de Krasnufimsk i Kungur. 

Al maig/juny de 1774, va ser ascendit per Pugatxov a brigadier a causa del seu valor i a l'encertat lideratge de les tropes. Salavat Yulyev va seguir lluitant fins i tot desprs de la derrota definitiva i l'empresonament de Pugatxov. Salavat va ser pres el 24 de novembre de 1774 al poble de Mediash i, passant per Uf, va ser enviat a Moscou. Al setembre de 1775, juntament amb el seu pare, que tamb havia participat en l'aixecament, va ser condemnat a cadena perptua i tancat en la fortalesa estoniana de Rogervik, prop de la ciutat de Paldiski. En aquesta fortalesa estaven tots els jutjats pels aixecaments de 1755-56 i 1773-75. Salavat va morir all, a la pres. 

Al maig de 1797 s'escriu sobre els dos presos: Iulai Aznalin - 75 anys, decrpit, mort d'escorbut i Salavat Iulaiev - 45 anys, sa. Els botxins el van dur desprs de mort per tots aquells llocs en els que havia lluitat. Caterina II de Rssia volia humiliar Salavat i fer que el poble el menyspres, per va aconseguir que Salavat fos considerat un mrtir. Caterina II, desprs d'adonar-se del seu error, va intentar esborrar la memria de Salavat del poble baixkir i els va ser prohibit ensenyar als seus fills el nom de l'heroi. Qualsevol record havia de ser eliminat. En l'actualitat s'ha donat el seu nom a una ciutat, un districte, moltes places, carrers i parcs, ens culturals i l'equip de hoquei sobre gel de la ciutat d'Uf: Salavat Yulyev Uf. 
Obra. 
De ms rellevncia i permanncia que les seves fetes militars, fou la seva obra potica, que va sobreviure a totes les represlies que va haver fins i tot desprs de la seva mort i que ha donat al poble baixkir valor a totes les poques: no baixkirs, no estic mort! s un vers d'un dels seus ltims poemes. El seu record no ha pogut ser esborrat de la memria del poble baixkir. 

Salavat Yulyev no podia imaginar-se la llibertat sense amistat i sense ajuda mtua entre els pobles. Va unir en la lluita a tots els pobles que vivien en sl baixkir i va lluitar al costat del cosac rus Pugatxov. Va despertar tant la conscincia nacional dels baixkirs, com la idea que no pot haver una convivncia pacfica sense que tots els pobles tinguin en compte als altres. No podem discutir eternament i ofendre'ns els uns als altres... va escriure en la seva crida als habitants russos de Katav-Ivanovsk. La majoria dels seus poemes els va escriure en baixkir, versi que s'ha perdut. La majoria del que es conserva sn traduccions al rus. D'aix es va encarregar especialment el traductor Davletxini, que va recollir poemes atributs a Iuliev en l'rea d'Oremburg i els va publicar en 1868. Els poemes de Iuliev es consideren sovint l'inici de la literatura baixkir. 
 
 Enllaos externs .
 Museu Salavat Iuliev a Malojats, districte de Salayat, Baixkortostan ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75594" title="Cilicis" nonfiltered="4727" processed="4707" dbindex="29982">
Cilicis foren el poble que va habitar la regi de Cilcia. D'origen neohitita i llengua luvita es van hellenitzar a partir del segle IV aC, i especialment al segle III aC sota domini selucida. Es van fer famosos per la seva activitat pirtica que va comenar desprs del 140 aC i no es va acabar fins desprs del 67 aC. 

Cicer el 50 aC els situa noms a les zones muntanyoses del pas (la resta s'havia hellenitzat). Van desapareixer a la plana pero van sobreviure a les muntanyes occidentals amb el nom d'Isauris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75595" title="Felip Aner d'Esteve" nonfiltered="4728" processed="4708" dbindex="29983">
Felip Aner d'Esteve (Aubert, Vall d'Aran 1781 - Portugal 1812) fou un poltic arans. Fou membre de la junta de govern de la Vall d'Aran del 1808 creada per a oposar-se a l'annexi per Napole I, fou tamb representant de la Vall d'Aran a la Junta Superior de Catalunya, des del 1809. 

Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, Valncia, i a la Vall d'Aran i la conca de Tremp. Tamb fou nomenat, juntament amb el canonge Jaume Creus i Mart i l'advocat Ramon Hostalrich, redactor de les instruccions de la Junta Superior de Catalunya als diputats presents a les Corts de Cadis el 1810, on els encomanava el recobrament de les institucions existents a Catalunya fins el 1714, com a pagament de la lluita aferrissada dels catalans contra les tropes napoleniques, aix com la creaci de juntes regionals connectades amb les corts generals. 

Fou diputat a les corts de Cadis el 1810 i va fer-hi un total de 261 intervencions. La seva posici es va mantenir entre el liberalisme i el tradicionalisme, ja que considerava que la prioritat era guanyar la guerra. Defens l's dels cossos francs enfront dels militars professionals. Pel juny del 1812 marx a Portugal per a recuperar-se d'una malaltia. L'octubre del mateix any es va fer saber la seva mort.

 Referncies .
  Flix Cucurull i Tey Panormica del nacionalisme catal (versi online);
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75598" title="Cols" nonfiltered="4729" processed="4709" dbindex="29984">
Els cols  (llat coli, grec koloi) foren un poble del Caucas, al nord de Clquida, que vivien a un districte anomenat Kolike. El nord del Caucas era anomenat Klika.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75601" title="Colof" nonfiltered="4730" processed="4710" dbindex="29985">

Colof fou una antiga ciutat grega de Jnia a l'sia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons la llegenda per Andrem, la tomba del qual era al entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon. Tenia al nord Lebedos i al sud Efes. La ciutat era prop de la costa i a aquesta tenia el seu port anomenat Ntion (llat Notium). Era important a la ciutat el festival d'Apatria.

A un temps molt antic alguns ciutadans es van retirar de la ciutat per motius politics i van anar a Esmirna. En un moment van tenir l'ocasi de fer-se amb el poder a aquesta ciutat i ho van fer i finalment es va arribar a un acord pel qual els habitants originals van poder sortir amb totes les seves pertinences i van deixar la ciutat en possessi dels exiliats de Colof.  Aquesta historia els crtics suposen que es refereix al port de Ntion i no a la ciutat alta.  

Colof fou ocupada per Giges de Ldia vers el 665 aC (altres cronologies ho adelanten 20 anys). Aliates II, un dels seus successors, va ocupar Esmirna. Desprs fou possessi de Prsia i va participar a la revolta dels jnics; finalment va restar en mans de Prsia  i a la guerra del Pelopons els perses dominaven la ciutat alta i la discrdia va esclatar entre els ciutadans; un partit antipersa dominava Ntion per incls all s va formar una facci favorable als perses. El partit oposat als perses va cridar al atenencs i el comandant Pakes va expulsar als perses i Colof i Ntion van quedar controlats pel partit proatenenc i els refugiats a Ntion van poder tornar a la ciutat alta menys els que havien estat a favor dels perses; els atenencs van enviar colons a Ntion on es van reunir a mes altres refugiats de ciutat gregues.

En general va seguir l'aliana atenenca fins que es va establir la independncia de les ciutats al final de la guerra del Pelopons. 

Va seguir desprs a Alexandre el gran, i un temps desprs de la seva mort la ciutat fou destruda per Lismac de Trcia, juntament amb Lebedos, i els habitants d'aquestes ciutats foren traslladats a Efes. Els habitants de Colof no es van resignar, i a Efes es van continuar oposant a Lismac  fins a la seva mort en lluita contra Seleuc I Nictor.
Antoc III el gran en la seva guerra contra Roma, va assetjar Ntion (sense xit, 190 aC), ciutat a la que Tit Livi esmenta com Oppidum Colophonium i diu que era a 3 km de la Vella Colof. Els Colofonis que havien roms a Ntion, per la seva aliana amb Roma, van rebre exempci de taxes (inmunitas). Colof no es va reconstruir i quant al segle segent Cicer diu que fou saquejada pels pirates es refereix sens dubte a Ntion, poblada per la gent de Colof  i dins el seu territori, i antiga dependncia esdevinguda ciutat principal.

No es conserven casi be restes de Colof i cap de Ntion.

Colof va donar nom als finals predeterminats degut a la seva bona marina i sobretot a l'excellent cavalleria; aquesta darrera assegurava la victria al bndol pel que combatia, es a dir quant intervenia la cavalleria de Colof el combat s'acabava amb la victria. No obstant Plat diu que era perqu a les assemblees de les 12 ciutats jniques que es feien a Paninion, quan hi havia empat el vot de Colof era decisori perqu el seu vot valia doble perqu Colof poblava la seva ciutat i la d'Esmirna.

Colof fou una de les ciutats que es va atribuir ser el lloc de naixement d'Homer, i hi van nixer Mimmermos, un poeta elegac; Polimnestos, un music; Fnix, un escriptor; Hermesianax un altre escriptor; Antmac, poeta pic; Xenfanes, escriptor; i Nicander.

Caracterstic de Colof fou la resina esmentada per Plini i Dioscrides com resina colofnica d'eon va passar al francs com Colophana, i que s'obtenia de les muntanyes Gallesos, properes a la ciutat, on hi havia grans extensions de boscos de pins.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75602" title="Comana" nonfiltered="4731" processed="4711" dbindex="29986">


Nom de dues ciutats romanes:

Comana del Pont;
Comana de Capadcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75603" title="Panellinios Gymnastikos Syllogos" nonfiltered="4732" processed="4712" dbindex="29987">

El Panellinios Gymnastikos Syllogos s un club poliesportiu de la ciutat d'Atenes (Grcia).

 Histria .
Creat a finals del segle XIX, originriament fou un club de gimnstica. Diversos dels seus gimnstes participaren a la primera olimpiada de l'era moderna a Atenes 1896 com Sotirios Athanasopoulos, Nikolaos Andriakopoulos, Petros Persakis, Thomas Xenakis, entre d'altres. Posteriorment cre una secci de basquetbol que fou molt destacada durant els primers anys del basquetbol grec, guanyant sis campionats de lliga els anys 1929, 1939, 1940, 1953, 1955 i 1957.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75605" title="Comana del Pont" nonfiltered="4733" processed="4713" dbindex="29988">
Comana del Pont (grec Komana) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Glata (Pontus Galaticus) i desprs del Pont Polemoniac, i finalment a la provncia d'Armnia (a l'Armnia Secunda). Segons la Taula de Peutinger era a la via que avanava de Tvium cap al est i segons Estrab a l'alta vall del Iris, prop de Neocesarea. Es creu que es la actual Gumenek a la vora del Tokat Su (el nom modern del riu Iris), on s'han trobat unes runes i un pont rom.

Comana va portar el nom de Hierocesarea (Cesarea Sagrada) en poca romana, i fou centre del comer amb Armnia.

Comana tenia com a detat tutelar anomenada Ma, la mateixa deessa que la ciutat capadcia de Comana, i aix ha fet  pensar que fou una mena de colnia d'aquesta darrera. 

Va pertnyer als reis del Pont que dos vegades al any hi feien una processi en honor de la deessa, i en aquestes ocasions el gran sacerdot portava una diadema i era la segona persona en importncia desprs del rei. Dorialos, nebot d'un altre Dorialos que fou ancestre (per part de mare) d'Estrab, fou gran sacerdot de Cumana nomenat per Mitridates el gran.

Desprs de la campanya de Luculle, Pompeu va tenir el control d'aquestes regions i va nomenat gran sacerdot a Arquelau al que va donar el temple i un terreny a tot el voltant de 60 estdia, amb drets sobirans dins d'aquestos lmits i reconegut amo de tots els esclaus del temple dins del territori de la ciutat de Comana per sense poder-los vendre ja que estaven vinculats a la terra (es creu que eren al tomb de sis mil). Arquelau era fill d'Arquelau, el millor general de Mitridates, honorat per L. Sulla i pel senat rom, i amic de A. Gabinius. El gran sacerdot Arquelau es va casar amb Berenice, la germana gran de Clepatra d'Egipte, i filla de Ptolomeu Auletes que quant fou enderrocat fou substitut per la filla Berenice, amb la que Arquelau fou rei durant sis mesos. Va morir en la batalla contra Gabinius, que va restaurar a Auletes (55 aC), per com a gran sacerdot el va succeir el seu fill Arquelau

Juli Csar va arribar al Pont desprs de derrotar a Farnaces i va donar el ttol de sacerdot de Comana a Licmedes, per es clar que el que li va donar fou el sacerdoci de Comana de Capadcia (amb territoris afegits) i no de Pont. 

Octavi August va fer prncep de Comana a Cle, un lladre grec, que havia estat amic de Marc Antoni per el va abandonar abans de la batalla d'Accium el 31 aC. Per va morir de malaltia al cap d'un mes cosa que es va atribuir a la deessa ja que el nou sacerdot infringia les regles bevent vi i menjant porc coses prohibides dins el recinte sagrat. 

Desprs fou gran sacerdot i prncep Ditetos, fill d'Adiatorix, un cap glata fidel de Marc Antoni i que va participar com presoner a la desfilada del triomf d'Octavi. Com que Adiatorix era del partit de Marc Antoni, Octavi va ordenar matar al pare i al fill gran, per el germ jove va oferir la seva vida fent-se passar pel fill gran davant el home enviat a matar a aquest; els dos germans van disputar sobre quin havia de morir, per finalment la famlia va permetre que fos el jove i aix el gran es va salvar; quant Octavi se'n va assabentar va recompensar a Ditetos amb el nomenament com a prncep i gran sacerdot.

Comana era una ciutat gran. Era important el nombre de prostitutes a la ciutat i moltes d'elles pertanyien al temple. Es conserven monedes de la ciutat autnoma i de la ciutat imperial amb el nom de Komanon i Komaneon.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75606" title="Comana de Capadcia" nonfiltered="4734" processed="4714" dbindex="29989">
Comana de Capadcia o Chryse (la Daurada) per distingir-la de Comana del Pont fou una ciutat de Catania, un districte de Capadcia al Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros.

La ciutat va formar part del regne de Capadcia, que fou provincia romana l'any 17. Mes tard part fou part de la provncia d'Armnia Trtia (la provncia on era Melitene). 

S'adorava a Ma, la mateixa detat que a Comana del Pont, el que fa pensar en una relaci entre ambdues ciutats, si be la de Capadcia es mes antiga. La ciutat tenia un gran nombre d'esclaus del temple (hieroduli) i era poblada per cataonis, i reconegueren al rei de Capadcia fins a la supressi del regne l'any 17, per el domini til de la ciutat corresponia al gran sacerdot que era tamb la mxima autoritat religiosa i el senyor dels esclaus (com a Comana del Pont estimats en uns 6000 incloses homes i dones). El temple possea moltes terres i la seva producci revertia al gran sacerdot, que era la segona autoritat desprs del rei de Capadcia i en general fou un membre de la dinastia reial. La llegenda deia que el culte de la deessa fou portat de l'Esctia Tarica per Orestes i el que va donar nom a la ciutat. La deessa Ma era la deessa de la lluna i probablement el seu nom tenia relaci amb el de la ciutat.

En temps de Caracalla va esdevenir colnia romana i es conserven monedes amb la inscripci Colnia Augusta Comana i Colnia Iulia Augusta Comanenoru o Comainoru.

Es probablement la ciutat de Boshtan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75607" title="Anastasia Mayo" nonfiltered="4735" processed="4715" dbindex="29990">

Anastasia Mayo, nascuda Susana Plan (L'Hospitalet de Llobregat, 1980) s una coneguda estrella del porno catalana.

Desprs d'estudiar formaci professional, especialitat administrativa, i haver treballat com a dependenta de botigues de roba i mobles, a travs d'un amic madrileny que va conixer en una lnia calenta, es va iniciar com a model de fotos ertiques fins acabar debutant en el cinema X.
Va adquirir certa popularitat arrel de les seves aparicions en el late show televisiu Crnicas Marcianas conduit per Xavier Sard.

Ha estat parella sentimental de l'actor porno Jorge Fernndez del que posteriorment se separ.
Resideix habitualment amb la seva famlia a Viladecans (Baix Llobregat).

L'any 2005 en collaboraci amb la periodista Anna Garca va escriure la seva autobiografia en el llibre Los placeres de Anastasia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75608" title="Melbourne" nonfiltered="4736" processed="4716" dbindex="29991">

Melbourne s una ciutat d'Austrlia, la segona ciutat del pas en poblaci, desprs de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants en la seva rea metropolitana. El centre histric, la City of Melbourne, t tan sols 69.670 habitants (segons dades del cens de 2001). La ciutat s la capital de l'estat de Victria. Va ser capital d'Austrlia entre 1901 i 1927.

Melbourne est situada a la costa sud-est d'Austrlia, sent la capital d'estat situada ms al sud de l'Austrlia continental, s a dir, sense comptar Hobart a l'illa de Tasmnia. Es troba situada a la desembocadura del riu Yarra, al costat de la badia de Port Philip. La ciutat pren el seu nom de l'antic primer ministre britnic William Lamb, segon vescomte de Melbourne, el ttol nobiliari del qual feia referncia a la localitat anglesa de Melbourne al comtat de Derbyshire. El nom Melbourne s procedent en el seu origen del terme anglosax mylla burne, que significa rierol del mol.

 Histria .
Fundada el 1835 per colons procedents de la terra de Van Diemen (Tasmnia), Melbourne va ser construda en terres habitades pel poble kulin, els habitants aborgens originals de la zona. Al principi, Melbourne va ser capital del Districte de Port Phillip de Nova Galles del Sud i posteriorment va passar a ser la capital de la colnia de Victria. El descobriment d'or a Victria a finals dels anys 1850, que va provocar la febre de l'or de Victria, va portar Melbourne a desenvolupar-se com un gran nucli portuari i de serveis, que ms endavant es convertiria en el principal centre industrial d'Austrlia. Durant els anys 1880, Melbourne va ser la segona ciutat en poblaci de l'Imperi Britnic desprs de Londres, i se l'anomen Marvellous Melbourne (la meravellosa Melbourne). D'aquella poca daten els nombrosos edificis d'estil victori que hi ha a la ciutat i que fan de Melbourne la segona ciutat del mn, desprs de Londres, en nombre d'edificis victorians encara dempeus.

Melbourne va ser nomenada capital nacional de la Federaci d'Austrlia l'1 de gener de 1901. El primer parlament federal va ser inaugurat el 9 de maig de 1901 en el Royal Exhibition Building. La ciutat va conservar la capitalitat i la seu del govern fins a l'any 1927, quan es va completar la nova capital de Canberra. La ciutat va continuar la seva expansi ininterrompuda durant la primera meitat del segle XX, en particular grcies a l'arribada d'immigrants desprs de la Segona Guerra Mundial, atrets per les oportunitats laborals a Austrlia i per la bona fama de la ciutat, el prestigi internacional de la quals s'havia vist engrandit per la celebraci dels Jocs Olmpics de 1956. Malgrat el trasllat de la capital a Canberra, Melbourne va continuar sent la capital econmica i cultural d'Austrlia fins als anys 1970, quan va anar perdent protagonisme en benefici de Sydney.

En la dcada dels anys 1980, Melbourne va viure una etapa de declivi, en qu es va produir un augment de la desocupaci i un descens acusat de la poblaci a causa de l'emigraci cap als estats de Nova Galles del Sud i Queensland. En els anys 1990, el govern de l'estat de Victria encapalat pel primer ministre Jeff Kennett (liberal) va intentar invertir aquesta tendncia mitjanant la construcci de nous edificis pblics, tals com el Museu de Melbourne i el Centre d'Exhibicions i Convencions de Melbourne, aix com d'un casino, el Crown Casino. Aquests esforos urbanstics van estar acompanyats d'una campanya de promoci de la ciutat, que ha continuat sota el govern de l'actual primer ministre de Victria Steve Bracks (laborista).

 Demografia .

La poblaci es va incrementar de manera espectacular durant la febre de l'or. El 1854, en un sol any, gaireb 125.000 persones van arribar des de nombrosos pasos del mn. En les dcades segents continuaria aquest creixement de poblaci que va convertir Melbourne en la ciutat ms poblada d'Austrlia. Desprs del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, la necessitat d'una major m d'obra va atreure nombrosos immigrants d'origen britnic, iugoslau, neerlands, alemany i malts. En les dcades dels anys 50 i 60, es va produir l'arribada de molts nous immigrants procedents d'Itlia i Grcia, que es convertirien en els grups d'estrangers ms nombrosos desprs dels britnics i irlandesos. En l'actualitat, Melbourne t una de les majors poblacions d'origen grec fora de Grcia al mn. A partir de 1970, va comenar l'arribada de refugiats de Cambodja i el Vietnam. En els ltims anys ha augmentat notablement la poblaci d'origen indi, filip, malasi i, en els ltims anys, nord-afric.

 Organitzaci administrativa .
No existeix una entitat administrativa l'mbit d'actuaci de la qual inclogui la totalitat de l'rea metropolitana de Melbourne. L'alcalde de Melbourne, en l'actualitat el Lord Major John So, i l'ajuntament de Melbourne tenen jurisdicci nicament sobre el centre histric, conegut com a City of Melbourne. La resta de l'rea urbana es divideix en 30 municipalitats, les quals utilitzen la denominaci de ciutats (cities), a excepci de cinc entitats administratives a la perifria, que reben el nom de comtats (shires). Totes aquestes entitats de govern local compten amb les seves prpies assemblees municipals i exerceixen les competncies en matria de serveis pblics delegades pel govern de l'estat de Victria. Les assemblees municipals estan representades en l'Associaci d'Administracions Locals de Victria (Local Government Association of Victria).

La major part de les competncies relacionades amb l'administraci de la ciutat estan, tanmateix, a les mans del govern de l'estat de Victria. Entre aquestes competncies es troben el transport pblic, el manteniment de les carreteres, el trnsit, la policia, l'educaci no preescolar i la planificaci de projectes d'infraestructura. L'escs nivell de competncies a disposici de les entitats municipals sembla deure's al fet que tres quartes parts de la poblaci de l'estat de Victria resideixen en l'rea metropolitana de Melbourne, la qual cosa fa que hi hagi una certa coincidncia en l'mbit d'actuaci dels poders estatals i municipals. Aix ha fet que els rgans administratius de l'estat de Victria hagin estat sempre reacis a cedir parcelles de poder a les entitats municipals.

 Economia i transports .
Melbourne s un gran nucli comercial i industrial, que acull les seus centrals de moltes de les principals empreses australianes. A ms, al voltant d'un ter de les multinacionals amb operacions a Austrlia tenen a Melbourne la seva oficina principal al pas. A la ciutat es troba tamb la seu central del Consell Australi de Sindicats (Australian Council of Trade Unions), collectiu que representa el conjunt d'organitzacions sindicals del pas. La ciutat compta tamb amb una gran activitat industrial i en ella es concentra gran part de la producci de la indstria australiana de l'autombil, amb les fbriques de Ford i Toyota, entre d'altres.

Melbourne ha desenvolupant ambiciosos projectes d'infraestructures per als Jocs de la Commonwealth de 2006 i per a la reuni de ministres de finances del G-20, que tindr lloc tamb a la ciutat l'any 2006. Aquests projectes inclouen la millora del sistema de transport pblic i la construcci de noves places hoteleres i edificis residencials, aix com la remodelaci de les installacions esportives per als Jocs de la Commonwealth.

Melbourne compta amb una mplia xarxa de transport pblic. El tramvia de Melbourne t una de les xarxes de tramvia ms extenses del mn, prop de 300 rutes d'autobs i un sistema de trens amb ms de quinze lnies. Com en moltes altres ciutats del mn, els diferents tipus de mitjans de transport estan integrats a un sistema unificat de tarifes i abonaments. Malgrat l'extensi de la xarxa, algunes zones perifriques de la ciutat sn de difcil accs en transport pblic. El port de Melbourne s el major port d'Austrlia, mentre que l'aeroport de Melbourne s el segon amb ms trnsit aeri del pas, per darrere de l'aeroport de Sydney.

 Cultura .
La ciutat compta amb dues de les universitats ms prestigioses d'Austrlia, la Universitat de Melbourne i la Universitat de Monash. A ms, s un dels principals centres de la vida cultural australiana. El Centre de les Arts de Victria (Victorian Arts Centre) acull habitualment representacions de teatre, pera, msica clssica i contempornia i arts visuals. A escassos metres del Centre de les Arts de Victria es troba el Centre d'Art Contemporani (Centre for Contemporary Art), museu allotjat en un edifici de construcci recent al costat del riu Yarra. Un altre dels principals museus de la ciutat s el Centre Ian Potter (Ian Potter Centre), museu dedicat a l'art australi que es troba a la plaa Federation Square, espai pblic de disseny controvertit en el qual se celebren molts dels esdeveniments culturals i artstics de la ciutat.

Vegeu tamb.
Exposici Universal de Melbourne (1880);

 Enllaos externs .

 Web de l'ajuntament de Melbourne. ;
 Article sobre Melbourne de Manuel Leguineche a elmundoviajes.com. ;
 Informaci turstica de l'estat de Victria. ;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75614" title="Cominium" nonfiltered="4737" processed="4717" dbindex="29992">
Cominium fou una ciutat del Samni de situaci dubtosa. 

s esmentada per Tit Livi durant la campanya dels cnsols romans Carvilius i Papirus al Samni el 293 aC, en qu el primer la va assetjar mentre Papirus assetjava Aquilnia. Del relat de Livi es dedueix que les dues ciutats eren properes entre si i no massa llunyanes de Bovianum, on els fugitius samnites es van refugiar. Carvilius va ocupar la ciutat i la va destruir, per al cap de dos anys ja tornava a estar en mans del samnites, segons Dions. La va tornar a conquerir el cnsol Postumius Magellus (291 aC). 

Durant la Segona Guerra Pnica s'esmenta la ciutat de Cominium Ceritum on el general cartagins Hann va rebre la notcia de la derrota del seu exrcit i la captura del seu camp a Benevent (212 aC) i com que cal pensar que no fou gaire lluny d'aquesta ciutat, es pensa que Cominium no era la mateixa ciutat que Cominium Ceritum que probablement era la moderna Cerreto, a uns 25 km al nord-oest de Benevent, mentre la primera podria ser a la comarca d'Alvito al lloc de Santa Maria del Campo, on encara hi ha unes runes a la carretera entre Alvito i San Donato, i a uns 8 km al nord-oest d'Atina (tot i aix massa allunyada de Bovianum)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75616" title="Arzawa" nonfiltered="4738" processed="4718" dbindex="29993">
Arzawa fou un antic regne d'Anatlia occidental, la situaci exacta del qual es desconeix per el centre als darrers anys era Apasa (Efes). s esmentat a les fonts hitites.

 Descobriment, llengua . 

El regne fou esmentat per primer cop pel noruec J. A. Knudtzon el 1887 quant va descobrir unes cartes del fara Amenhotep III que eren en un llenguatge desconegut, que podien llegir (era amb escriptura cuneforme) per no traduir. A las cartes, i per les lleugeres ressemblances de la llengua amb la famlia indoeuropea es va identificar el nom del pas. La llengua del pas es va dir arzaw i encara que al pas es parlava una llengua luvita la correspondncia es feia en llenguatge , ambds de la famlia indoeuropea. Algunes tauletes del mateix llenguatge s'havien trobat abans a Boghazkoy (avui Boghazkale)  al centre de Turquia on desprs es van trobar els arxius hitites i el llenguatge es va considerar pertanyent al Imperi Hitita i des llavor anomenat hitita (el hitites deien a la seva llengua Nasili).

 Altres noms, capital .

Es creu que el nom egipci del pas era Yereth. Se'l situa normalment a la regi d'Efes, perqu el rei hitita Mursilis II va escriure que el rebel Uhha-Ziti (rei d'Arzawa) tenia per seu Apalas, que es fonticament semblant a Efes (Efesos) per que podria ser tamb Zippasla, la futura Sipilos, al est de Magnsia del Sipilos.

 Nom regional .

Els hitites inicialment anomenaven Arzawa a tota la regi d'Anatlia occidental.En aquesta regi els diversos poders s'aliaven de vegades contra els hitites o es feien la guerra entre ells. Es possible que ja s'anomens Arzawa un dels poders regionals. Una gran confederaci arzawana fou la d'Assuwa (d'eon el nom d'sia). De les restes d'aquesta va sorgir probablement el primer regne d'Arzawa conegut. El regne encapalava ocasionalment una hegemnia regional de la qual el propi regne noms n'era una part i la resta eren aliats. 

Religi .

Se sap molt poc del regne. Adoraven al deu de les tempestes (Teshub en hurrita i desprs Zeus en grec) al que anomenaven Tarhun o Tarhunta. Un altra deu fou Uhha.

 Histria .

 Els primers cent anys .

Inicialment era el nom que els hitites donaven a les terres d'occident, i de les que Arzawa noms era un dels membres.

De la seva historia es coneix una guerra dita d' Asuwa o Assuwa, nom que podria ser una confederaci aixecada contra els hitites, vers el 1450 aC, moment en el que Arzawa no apareix entre els rebels, per el 1430 aC ja s'esmenta per primer cop el regne i sembla que s'hauria fundat sobre les restes d'Assuwa. Va signar un tractat amb Thudalias II vers el 1410 aC quant era governada per Kupanta-Kurunta. 

Un dspota local de Zippasla (Frgia),  Madduwattas, (Madiates?) va lluitar a Lukka (Lcia) contra un home vingut de Ahhiya (Acaia) de nom Attarisiyas per fou derrotat i Madduwattas es va refugiar a territori hitita; els hittes el van restaurar com a sobir a la regi de Zippasla, per amb la condici de que havia d'usar el pas com a base contra Arzawa. Madduwattas ho va fer per fou derrotat per Kupanta-Kurunta d'Arzawa que va ocupar Zippasla, i Madduwatas va haver de fugir alre cop al regne Hitita. El rei hitita va haver d'acudir a socrrer al seu vassall, va derrotar Arzawa i va restaurar a Madduwattas. Attarisiyas el va tornar a atacar i el rei va fugir per tercer cop a territori hitita; els hititese van enviar un altra exercit que va expulsar a Attarisiyas i va restar al pas. 

Mes tard, Dalawa (la lcia Tlawa, nom clssic Tlos) i Hunduwa es van revoltar. Madduwattas va suggerir que l'exrcit hitita (dirigit per Kisbapili) atacara Hunduwa i ell mateix Dalawa. En realitat Madduwattas es va aliar a Dalawa i amb la seva ajuda va fer caure a Kisbapili a un parany i va exterminar l'exrcit hitita. Llavors fou independent i es va casar amb la filla del rei d'Arzawa (altres interpreten que la seva filla es va casar amb el rei d'Arzawa). No va tardar a apoderar-se d'aquest regne. 

Thudaliya, el rei hitita li va ordenar de aixafar la revolta d'Hapalla (Psdia), i ho va fer, per va forar a Hapalla a oferir-li lleialtat a ell mateix. Desprs va incorporar Pitasa o Pitassa al seu regne (Pitassa era prop dels dominis hitites). Mes tard, en temps del rei hitita Arnuwandas I, Madduwattas es va aliar a Attarisiyas i va envair Alasiya (Xipre) dominant tota l'sia Menor occidental. El rei hitita va exigir l'entrega de l'illa i no se sap que va passar perqu les fonts deixen de parlar-ne, per mes tard Alashiya apareix en mans dels hitites.

 Expansi . 

Abans del 1350 aC el va succeir Tarhunta-Radu. Llavors les fronteres del regne eren Tuwanuwa (Tyana a uns 170 km al sud d'Hattusas) i Uda (no identificada) i va tenir contactes diplomtics amb Amenhotep III d'Egipte al que va demanar una filla en matrimoni, per probablement no li fou concedida. Zippasla va desaparixer de l'historia d'Arzawa, i sembla que el centre del poder es va desplaar cap Apasa (Efes). 

Thudalias III va conquerir Sallapa, que pertanyia a Arzawa i va conquerir la "Terra Baixa Hitita" i desprs va reocupar Tuwanuwa. En aquest moment sembla que era rei Anzapahhadu que va derrotar a un exercit hitita dirigit per Himuili, i vers la meitat del segle XIV aC va atacar Anisa i un altra ciutat el nom de la qual no s'ha conservat (acaba en ...isa). 

 Vassalatge hitite i independncia .

El rei fou respost per Subiluliuma I, nou rei hitita, marxant a la zona i destruint l'exrcit arzaw i a mes va destruir sis bandes enemigues (kashkes o arzawanes?) a Huwana i set mes a les ciutats de Ni... i Sapparanda. Un altra invasi arzawana de terres hitites va tenir lloc per la mateixa poca a Tupaziya i a la zona de Mont Ammuna, on un cap anomenat Anna, que donava suport a Arzawa, va atacar la zona i desprs de saquejar Tupaziya va passar per un llac el nom del qual no s'ha conservat va arribar fins a Tuwanuwa que tamb va atacar. Mentre atacava, Subiluliuma I va ocupar i destruir Nahuriya, Sapparanda i un altra ciutat de la que no es conserva el nom, i va anar a descansar a Tiwanzana. All, amb nomes sis carros i alguns soldats fou casualment sorprs per un contingent arzaw que fou derrotat i els arzawans van haver de fugir a la muntanya abandonant el bot. Llavors el rei es va dirigir a Tuwanuwa on la resta de l'exrcit se li va unir; el text no esta sencer per sembla que va poder derrotar a Anna i als seus aliats arzawans. Subiluliuma va enviar al governador Hanuttis a reconquerir Hapalla, el que aquest va aconseguir.

Algun temps desprs (vers 1340 aC) Anzapahhaddu, el probable rei d'Arzawa, es va apoderar d'algunes ciutats hitites. Subiluliuma I li va escriure i li va exigir el retorn de la zona ocupada per Anzapahhaddu el va ignorar; va esclatar la guerra. El rei hitita va derrotar a Anzapahhaddu i va collocar en tron d'Arzawa a Uhha-Ziti. Mursilis II, fill de Subiluliuma, diu que van caler 20 anys a Thudaliya III i Subiluliuma per conquerir Arzawa. 

Uns anys desprs, Uhhaziti o Uhha-Ziti, mentre el rei hitita feia campanya a a Sria, es va independitzar.

Al segle XIV aC el regne d'Arzawa tenia al nord: el regne del riu Seha que apareix sota reis independents; al est el regne de Mira i el regne d'Hapalla; i al sud Millawanda (Milet) i els pas del Ahhiyawa.

 Guerra i fi del regne d'Arzawa .

Mursilis II va iniciar el seu regnat combatent als Kashka (a la Clquida) i al regne de Palhuissa que va restar pacificat al segon any de regnat; a la primavera segent va anar des Ankuwa cap Attarimma, Huwarsanassa i Suruda, els reis dels quals van fugir a Arzawa. Mursilis en va demanar l'entrega per Uhha-Ziti es va negar i el va ofendre dient-li "xicot". Mursilis va anar a Palhuissa per reunir un exercit. La campanya est ben documentada als annals: va envair Arzawa i al mont Lawasa, poc abans del riu Sehiriya, va veure un llamp (un meteor probablement) que marcava direcci nord cap a Apasas. A Sallapa, Mursilis va ajuntar les seves forces amb les de son germ Sarri-Kusuh, al que el seu pare havia fer rei de Kargamis (Karkemish, a Sria). A Aura, Maskhuiluwas de Mira-Kuwaliya va informar que el llamp havia caiguta al palau i havia ferit a Uhha-Ziti al genoll i l'havia deixat incapacitat. El rei d'Arzawa no es va recuperar prou, per aliat al rei d'Ahhiyuwa va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Maskhuiluwas de Mira, i possiblement va destruir Impa, per Maskhuiluwas el va rebutjar. 

Maskhuiluwas va restar a Hapanuwa la seva capital, i va ser fidel aliat d'Hatti. Mursil va enviar a Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyawa. Amb el pare encara incapacitat per caminar, Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regi del riu Astarpa, i fou derrotat. Uhha-Ziti va fugir probablement a les illes. Els habitants antihitites d'Hursanassan, Surudan, i Attarimman i de tot Arzawa van fugir a les muntanyes Arinnandas i a la ciutat de Purandas. 

Mursilis i Sarri-Kusuh van assetjar les muntanyes on aviat els refugiats, a causa de la gana, es van rendir; per Purandas van resistir el setge i la ciutat no va voler entregar als refugiats. Mursil era acampat al riu Astarpa quant va saber que Uhha-Ziti havia mort. Un altra fill del rei d'Arzawa, de nom Tapalazunaulis o Tapalazunawali, va tornar de les illes i va assolir el comandament a Purandas. Mursilis va marxar des Astarpa, va derrotar a Tapalazunaulis en una sortida de la ciutat i el va fer entrar altra cop i va iniciar l'assalt. Tapalazunaulis va perdre el gust per la guerra i va fugir amb la seva famlia i alguns fidels. Mursilis va poder capturar a la famlia i fidels per Tapalazunawali es va poder escapar a Ahhiyawa; sense lder, Purandas va caure rpid.  Llavors Piyama-Kurunta, que devia ser a les illes, va veure la seva causa prdua, i juntament amb el rei d'Ahhiyawa va demanar la pau. Mursilis va exigir l'entrega de Tapalazunawali al que va deportar a Hattusa. 

 Els regnes de la regi d'Arzawa .

Mursil va avanar llavors pel riu Seha on  el rei de la regi, Manapa-Tarhunta, va rebre al sobir solemnement. Mursilis sabia que l'havia trait per finalment, per les suplicas de la mare del rei de Seha, el va perdonar i li va confirmar les terres del riu i Appawiya. Llavors Mursilis va anar a Mira on va establir guarnicions (entre elles a Impa) aparentment per agrair a Maskhuiluwas la seva ajuda contra Arzawa. Tamb va establir una guarnici a Hapanuwa i va unir els dominis de Maskhuiluwas, la terra de Kuwaliya, amb la seva terra original Mira, que fou separada d'Hapalla que la tenia darrerament (vegeu Mira). Hapalla fou concedida a un tal Targasnallis. Els petits reis de Mira, Hapalla i el riu Seha van signar un tractat reconeixent al regne Hitita com a sobir al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat.

Maskhuiluwas i la seva dona Muwatti (germana de Mursilis) no van tenir fills i van demanar a Mursil de reconixer com a successor al nebot (adoptat com a fill) Kupanta-Kurunta. 

Un rei que les tauletes esmenten con E.gal.pap (els dos punts son per dos lletres que manquen) es va revoltar al oest d'Hatti durant deu anys segurament recollint el descontentament dels arzawans. Maskhuiluwas va complir de moment la seva paraula i va ser al costat del rei hitita per mes tard, ja cansat de la seva tutela, es va unir al rebel i va incitar a la rebelli de  Pitassa.  Mursilis va tornar a anar a Sallapa i quant va amenaar a Maskhuiluwas aquest va fugir a Masa mentre el seu regne de Mira i Kuwaliya es va rendir. Mursilis va envair Masa, causant molts danys, i davant les amenaces a Masa, el rei rebel fou capturat per la gent del pais i obligat a rendir-se i fou enviat a Hattusas i nomenat sacerdot governant d'una ciutat sagrada; al seu lloc Mursil va installar a  Kupanta-Kurunta. Es suposa que E.gal.pap fou derrotat poc desprs.

Muwatallis II, successor de Mursil, no confiava prou en la gent d'Arzawa segons Alexandros de Wiluja o Wilusa. En aquest temps encara Manapa-Kurunta i Ura-Hattusa regnaven al riu Seha i a Hapalla i  Kupanta-Kurunta a Mira; aquest darrer era considerat membre de la famlia reial ja que la seva mare (adoptiva) era princesa (germana de Mursil). Per hi va confiar suficient per unir els contingents del pas als propis contra els egipcis, i van participar a la batalla de Qadesh al riu Orontes (1293 aC), segons va deixar escrit Ramss II.

Urhi-Teshub va arribar al tron hitita sota el nom de Mursilis III, i immediatament va deposar alguns dels governadors dels antics estats d'Arzawa i va establir el govern directe  i va anar a la zona per consolidar el seu poder. En la seva absncia es va produir una rebelli i aix el centre i base del poder de Mursilis III fou Arzawa. Llavors governava el riu Seha, Manapa-Tarhunta II,  Walmu a Wilusa, i Piyama-Radu tamb per la zona. La regi fou un ferm baluard hitita fins a l'atac dels pobles de mar vers el 1200 aC que van atacar la regi que es va despoblar i fou abandonada pels hitites.

 Llista de reis . 

Kupanta-Kurunta abans de 1410 aC;
Madduwattas (abans rei de Zippasla) vers 1400 aC;
Tarhunta-Radu ;
Anzapahhadu ;
Uhha-Ziti ;
Piyama-Kurunta;
Tapalazunaulis;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75618" title="Kupanta-Kurunta" nonfiltered="4739" processed="4719" dbindex="29994">
Kupanta-Kurunta fou rei d'Arzawa des vers el 1430 aC fins el tomb del 1400 aC.

Va signar un tractat amb Thudaliya II vers el 1430 aC. Un dspota local, Madduwattas, (Madiates?) de Zippasla (al est de la futura Magnsia del Sipilos), desprs d'una victoria militar sobre els hitites, es va fer independent i es va casar amb la filla de Kupanta-Kurunta.

Desprs del 1400 aC Madduwatas es va apoderar del tron d'Arzawa, segurament a la mort de Kupanta-Kurunta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75619" title="Madduwattas" nonfiltered="4740" processed="4720" dbindex="29995">
Madduwatas o Madduwatta (forma grega probablement Madiates) fou rei de Zippasla i desprs d'Arzawa (desprs del 1400 aC fins vers el 1350 aC).

Era un governat local que va lluitar a Lukka (Lcia) contra un home vingut amb els seus de Ahhiya (Ahhiyuwa = Acaia) de nom Attarisiya (Attarisiyas) per fou derrotat i Madduwattas es va refugiar a territori hitita i li fou retornada la regi de Zippasla amb el ttol reial, per amb la condici d'usar el pas com a base contra Arzawa. Madduwattas ho va fer, per en atacar per prpia iniciativa, fou derrotat per Kupanta-Kurunta, qui va ocupar Zippasla, i va haver de fugir altra vegada al regne Hitita. 

El rei hitita va haver d'acudir a socrrer al seu vassall, va derrotar a Arzawa i va restaurar a Madduwattas.

Attarisiyas el va tornar a atacar i Madduwattas va fugir per tercer cop a territori hitita. Els hitites van enviar un altre exrcit, que va expulsar Attarisiyas, tot i que aquesta vegada va restar al pas. 

Ms tard Dalawa (la lcia Tlawa, nom clssic Tlos) i Hunduwa es van revoltar, Madduwattas va  suggerir que l'exrcit hitita (dirigit per Kisbapili) ataqus Hunduwa i atacar ell mateix Dalawa. En realitat Madduwattas es va aliar amb Dalawa i amb el seu ajut va fer caure Kisnapili a un parany i va exterminar l'exrcit hitita.

Desprs es va independenditzar a Zippasla, es va casar amb la filla del rei d'Arzawa i no va tardar a apoderar-se d'aquest regne, mantenint l'aparena de lleialtat als reis hitites.

Thudaliya, el rei hitita, li va ordenar aixafar la revolta d'Hapalla, i Madduwatas ho va fer, per va forar a Hapalla a oferir-li lleialtat a ell mateix. Desprs va incorporar Pitassa al seu regne (Pitassa era prop dels dominis hitites). 

Un temps desprs, quan regnava el rei hitita Arnuwanda I, Madduwattas es va aliar amb el seu antic enemic Attarisiyas i va envair Alashiya (Xipre), d'aquesta forma dominant tota l'sia Menor occidental.

Vers 1350 aC el va succeir Tarhunta-Radu. Llavors les fronteres del regne eren Tuwanuwa (Tyana a uns 170 km al sud d'Hattusas) i Uda (no identificada), i va establir contactes diplomtics amb Amenhotep III d'Egipte, al qual va demanar una filla en matrimoni, per probablement no li fou concedida. Zippasla va desaparixer de l'histria d'Arzawa, i sembla que el centre del poder es va desplaar cap Apasa o Apasas, la capital tradicional del regne.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75620" title="Tarhunta-Radu" nonfiltered="4741" processed="4721" dbindex="29996">
Tarhunta-Radu fou rei d'Arzawa vers el 1350 aC.

Va succeir a Madduwattas. Llavors les fronteres del regne eren Tuwanuwa (Tyana a uns 170 km al sud d'Hattusas) i Uda (no identificada). Fou probablement aquest rei el que va tenir contactes diplomtics amb Amenhotep III d'Egipte al que va demanar una filla en matrimoni, per probablement no li fou concedida.

El va succeir Anzapahhadu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75621" title="Anzapahhadu" nonfiltered="4742" processed="4722" dbindex="29997">
Anzapahhadu fou rei d'Arzawa la segona meitat del segle XIV aC.

Va succeir a Tarhunta-Radu.

El rei hitita Thudaliya III (va regnar vers 1360-1344 aC) va conquerir Sallapa, que pertanyia a Arzawa i va conquerir la "terra baixa" i desprs va reocupar Tawanuwa. En aquest moment sembla que era rei Anzapahhadu que va derrotar a un exercit hitita dirigit per Himuili, per fou aniquilat per un altre exercit dirigit pel rei Suppiluliuma I (va regnar vers 1344-1322 aC).

Suppiluliuma va enviar al governador Hanuttis a reconquerir Hapalla, el que va aconseguir. Mursil, fill de Suppiluliumas, diu que van caler 20 anys a Thudaliya III i Suppiluliumas per conquerir Arzawa, el que vol dir que vers el 1330 aC o poc desprs el regne d'Arzawa va quedar sotms.

El va succeir Uhha-Ziti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75622" title="Hapalla" nonfiltered="4743" processed="4723" dbindex="29998">
Hapalla fou un regne de la part occidental d'Anatlia que existia vers el segle XIV aC. Correspon a la clssica Psdia.

Tudhalias II, el rei hitita, va ordenar al rei d'Arzawa i Zippasla, Madduwattas, de aixafar la revolta d'Hapalla. Madduwattas ho va fer, i va derrotar el rei rebel, per va forar a Hapalla a oferir-li lleialtat a ell mateix tant com al rei hitita. Aix va ser vers el 1390 aC.

Hapalla tornava a estar revoltada vers el 1340 aC quant Subiluliuma I va enviar a un governador de nom Hanuttis a reconquerir el pas, cosa que Hanuttis va aconseguir. 

Vers la meitat del segle XIV Hapalla s'havia apoderat de la meitat del regne de Mira i Kuwaliya (Mashwiluwa va mantenir el control de l'altra meitat). Subiluliuma I no va tenir prou fora per ajudar a Mashwiluya a recuperar el territori perdut. 
 
Desprs de la victria de Mursilis II sobre Arzawa, Hapalla fou concedida a un tal Targasnalli o Targasnallis. Els reis de Mira i Kuwaliya , Hapalla i el riu Seha van signar un tractat reconeixent al regne hitita com a sobir al mateix temps que es reconeixia la seva llibertat. Poc anys desprs, sota Muwatallis II, apareix un rei anomenat Ura-Hattusa  que probablement fou rei d'Hapalla.

Urhi-Teshub va arribar al tron hitita sota el nom de Mursilis III, i immediatament va deposar alguns dels governadors dels antics estats d'Arzawa i va establir el govern directe  i va anar a la zona per consolidar el seu poder. En la seva absncia es va produir una rebelli i aix el centre i base del poder de Mursilis III fou la regi d'Arzawa. Llavors governava el riu Seha, Masturi (probable fill i successor de Manapa-Tarhunta II),  Walmu a Wilusa, i Piyama-Radu tamb per la zona, a Lazba (Lesbos) i zones d'Arzawa. 

La regi fou un ferm baluard hitita fins a l'atac dels pobles de mar vers el 1200 aC que van atacar la regi que es va despoblar i fou abandonada pels hitites. Probablement el regne va existir com a vassall hitita fins vers el 1185 aC.

 Reis .

Targasnallis, abans del 1300 aC;
Ura-Hattusa, desprs del 1300 aC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="75624" title="Uhha-Ziti" nonfiltered="4744" processed="4724" dbindex="29999">
Uhha-Ziti fou rei d'Arzawa vers el 1330 aC fins al 1320 o 1319 aC.

El rei hitita Mursil II va iniciar el seu regnat combatent als Kaska del nord-est d'Anatlia, prop de la Clquida, i al regne de Palhuissa que va restar pacificat al segon any de regnat; a la primavera segent va anar des Ankuwa cap Attarimma, Huwarsanassa i Suruda els reis dels quals van fugir a Arzawa. Mursil en va demanar l'entrega per Uhha-Ziti es va negar i el va ofendre dient-li "xicot". Mursil va anar a Palhuissa per reunir un exercit. La campanya est ben documentada als annals (any deu): va envair Arzawa i al mont Lawasa, poc abans d'arribar al riu Sehiriya, va veure un llamp (un meteor probablement) que marcava direcci nord cap a Apasas. A Sallapa, Mursil va ajuntar les seves forces amb les de son germ Sarri-Kusuh, al que el seu pare havia fer rei de Kargamis (Karkemish, a Sria). A Aura, Maskhuiluwas rei de Mira el va informar que el llamp havia ferit a Uhha-Ziti al genoll i l'havia deixat incapacitat. El rei d'Arzawa no es va recuperar prou per aliat al rei d'Ahhiuwa va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Maskhuiluwas de Mira, i possiblement va destruir Impa, per Maskhuiluwas el va rebutjar. Maskhuiluwas va tornar a Hapanuwa, i va restar fidel aliar hitita. Mursil va enviar a Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyawa. Amb el pare encara incapacitat per caminar, Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regi d'Astarpa, i fou derrotat. Uhha-Ziti va fugir a les illes de la costa i va morir poc desprs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
